Wikipedia astwiki https://ast.wikipedia.org/wiki/Portada MediaWiki 1.47.0-wmf.7 first-letter Medios Especial Alderique Usuariu Usuariu alderique Wikipedia Wikipedia alderique Ficheru Ficheru alderique MediaWiki MediaWiki alderique Plantía Plantía alderique Ayuda Ayuda alderique Categoría Categoría alderique TimedText TimedText talk Módulu Módulu alderique Event Event talk 19 de xunu 0 1022 4501315 3756116 2026-06-22T21:13:05Z Dostojewskij 25653 /* Nacencies */ + [[Zoe Saldaña]] 4501315 wikitext text/x-wiki {{Xunu}} === Fechos === * [[ ]] - === Nacencies === * [[1785]] - Joaquina González García Bobela, ''[[Juaca Bobela]]'', heroína asturiana de la [[Guerra de la Independencia]] († [[16 de setiembre]] de [[1844]]). * [[1944]] - [[Chico Buarque]], músicu y escritor brasilanu. * [[1962]] - [[Paula Abdul]], actriz y cantante d'Estaos Xuníos. * [[1967]] - [[Mia Sara]], actriz d'Estaos Xuníos. * [[1978]] - [[Zoe Saldaña]], actriz d'Estaos Xuníos d'orixe dominicanu. * [[1998]] - [[José Luis Rodríguez Francis]], futbolista panamiegu. === Muertes === * [[1980]] - [[Torcuato Fernández-Miranda Hevia]], abogáu y políticu asturianu que presidía les Cortes cuando estes aprobaron la Llei de Reforma Política que fizo posible la llegada de la democracia a [[España]] nel [[1975]] (º [[10 de payares]] de [[1915]]). == Referencies == {{llistaref}} {{meses}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Xunu|19]] co91cob9hmj6n4mp0fdinihipigrgqs Gallegoasturianu 0 5355 4501256 4477571 2026-06-22T13:02:22Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501256 wikitext text/x-wiki {{artículu destacáu}} {{Neutralidá}} {{correxir}} {{Ficha d'idioma |nome = Gallegoasturianu/eonaviegu |nativu = |color = {{Ficha d'idioma/colores|Llingües indoeuropees}} |oficial = |países = {{ESP}} |creao por = |zona = {{Bandera|Asturies}} [[Principáu d'Asturies]]<br /> |falantes = 45.000 |f1 = |f2 = |rank = |llingua_muerta = |familia = [[Llingües indoeuropees]]<br /> &nbsp; [[Familia Indoeuropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Llingües romances|Romance]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües romances ítalo-occidentales|Ítalo-occidental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupu Ítalo-Occidental - Subgrupu Occidental|Subgrupu Occidental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupu Ibero-Romance|Ibero-Romance]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Galaicoportugués]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Eonaviegu''' |dialeutos = |escritura = [[Alfabetu llatín|Llatín]] |cooficial = |cooficial_con = |axencia = [[Academia de la Llingua Asturiana]], [[Secretaria Llinguística del Navia-Eo]] |iso1 = |iso2 = ast |mapa = |mapa_tamañu = }} El '''gallegoasturianu'''<ref>{{DALLA|gallegoasturianu}}</ref>, '''eonaviegu''', '''llingua eonaviega''', '''gallegu d'Asturies''', '''fala del occidente d'Asturies''' (o simplemente '''a fala''' pa los sos falantes) ye un conxuntu de fales, que desciende del [[llatín]] y del [[galaicoportugués]] y que tien el so dominiu llingüísticu, como'l so nome indica, na estaya [[Asturies|asturiana]] asitiada ente los ríos [[Ríu Navia|Navia]] y [[Ríu Eo|Eo]], si bien la so área d'influyencia abarca tamién zones más orientales que'l citáu ríu Navia. Les Tierres del Navia-Eo abarquen los conceyos asturianos de [[Bual]], [[Castropol]], [[Cuaña]], [[Eilao]], [[El Franco]], [[Grandas de Salime]], [[Ibias]] (sacante la parroquia d'[[A Estierna (parroquia)|A Estierna]]), [[Pezós]], [[Samartín d'Ozcos]], [[Santalla d'Ozcos]], [[San Tiso d'Abres]], [[Tapia]], [[Taramundi]], [[A Veiga]], [[Vilanova d'Ozcos]], y partes de [[Navia (Asturies)|Navia]], [[Villayón]], y [[Allande]]. Históricamente esta zona tuviera enforma aisllada del restu d'[[Asturies]], y por supuestu de [[Galicia]], [[Lleón]] y [[Castiella]], por mor de les sos llendes naturales: el [[ríu Eo]], el [[cordal Cantábricu]], el [[ríu Nalón]] y el [[mar Cantábricu]]. Tamién ye cierto que ye una zona de paisaxes grebios, sacante la parte de la [[granda costera]] que ye más llaniza, polo que les comunicaciones interiores tampoco yeren fáciles. == Falantes == [[Imaxe:Bar de Tapia (Asturies).jpg|right|thumb|270px|Nome d'un chigre en gallegoasturianu en [[Tapia]]]] [[Imaxe:A casía.jpg|right|thumb|270px|"A casía", nome d'otru chigre en gallegoasturianu]] Magar que nun hai datos precisos del númberu de falantes (si bien la fastera tien unos 45.000 habitantes) según el II Estudiu Sociollingüísticu d'[[Asturies]] (2002), fechu pol equipu Euskobarómetro, siete de cada diez encuestaos (72%) dixeron ser falantes de gallegoasturianu, inda que namái ún de cada cinco (24%) declaró saber lleelu, y ún de cada seis (16%) escribilu. Como datu esmolecedor tien que se destacar el retrocesu xeneracional de la fala, qu'anque siga siendo la mayoritaria como [[llingua materna]], anguaño dos de cada trés persones (67%) va más d'una década (na encuesta de 1990) yeren trés de cada cuatro (75%). El retrocesu ente xeneraciones ye nidio, y anguaño namái trés de cada diez encuestaos dixeron usar la llingua pa colos sos fíos. == Normes ortográfiques == Nel añu 2007, la Academia de la llingua asturiana espublizó les [https://alladixital.org/wp-content/uploads/2022/08/normas_gallego_asturianu.pdf normes ortográfiques] que se fundamenten na previa propuesta de 1993. Nella atómense los mesmos criterios que s'apuntaren entoncias, y que recueye la tradición lliteraria del caberu del sieglu XX, en autores como Pedro Penzol, Alejandro Sela, Ramón García González, etc. que collaboren nel Diariu "El Castropol" y "El Aldeano", y de esa miente tamién les apuntaes por [[Bernardo Acevedo Huelves]] y [[Marcelino Fernández]] nel Vocabulario del Bable de Occidente, espublizáu en 1932 pol "Centro de Estudios Históricos" obra fundamental nel estudiu del gallegoasturianu. Sobro la base d'estos antecedentes, pronúnciase sobro la cuestión más controvertida cual ye l'emplegu de grafíes pa representar los soníos laterales l/ll, resolviéndose nun convencionalismo gráficu, pensáu namás pa la edición de les normes, dexando por de más llibertá a los falantes pa escoyer la que-yos paeza meyor. Atoma tamién vulgarismos arraigaos na fala, como ye la perda de los grupos oclusivos en participios -ao -aos o en determinaos cultismos 'caridá', 'libertá', etc. como tamién caltiénse el gráfema -y- griegu pa representar los soníos palatales derivaos de los grupos llatinos li- y -ul. Les normes nun atomen nenguna distinción ente vocales abiertes y cerrades, escontra del criteriu adoptáu n'otros estudios sistemáticos de la llingua, véase García García (El Habla de El Franco) y Fernández Vior (El habla de Vegadeo). == Carauterístiques llingüistiques == &nbsp;'''Vocalismu''' [[Image: Formantes gallego-asturiano y asturianu copia.jpg |thumb|450px|Sistema de les vocales tóniques del asturianu escontra'l gallegoasturianu, de color azul l'asturianu y d'encarnau nel gallegoasturianu]] * Sistema vocálicu de siete unidaes n'allugamientu tónicu. Ha precisase qu'esti allugamientu tónicu caltiénse más estable qu'en gallegu que ta güei abondo deformáu pol efeutu la metafonía. De siguíu amuésense los formantes vocálicos afitaos por García García pa [[El Franco]]<ref>García García: ''El habla del Franco, Mieres del Camín'', 1976</ref> y Fernández Vior p'[[A Veiga]]<ref>Fernández Vior: ''El habla de Vegadeo, A Veiga y su Concejo'', Uviéu, 1997</ref>, señalando los siete fónemes vocálicos y dellos alófonos más comunes: ::• ä vocal abierta central no arredondiada: f1 =700 y f2 =1350 hz (FV); f1 =750 y f2 =1500 hz (GG) ::: – a: vocal central abierta allongada: f1 =870 y f2 =1463 hz (FV); f1 =800 y f2 =1537 hz (GG) ::: – a velar: f1 =700 y f2 =1300 hz (FV); f1 =715 hz y f2 =1400 hz (GG) ::: – ɑ palalatal: ::• e vocal semizarrada anterior non arredondiada: f1 =450 hz y f2 =1900 hz (FV) ::: – e semizarrada anterior afeutada pol soníu inicial: f1 =475 hz y f2 =1700 hz (GG) ::: – e semizarrada anterior afeutada pol soníu final: f1 =525 hz y f2 =1800 hz (GG) ::• ɛ vocal semiabierta anterior non arredondiada: f1 =700 hz y f2 =1800 hz (FV) ::• o vocal semicerrada posterior arredondiada: f1 =490 y f2 =1015 (FV); f1 =500 y f2=1075 (GG) ::• ɔ vocal semiabierta posterior non arredondiada: f1 =555 hz y f2 =1100 (FV): f1 =600 hz y f2 =1100 hz (GG) ::• i vocal zarrada anterior non arredondiada: f1 =337 y f2 =2300 (FV); f1 =400 y f2 =2600 hz (GG) ::• u vocal zarrada posterior non arredondiada: f1 =350 y f1 =1185 (FV); f1 =400 y f2 =925 hz (GG) * Fenómenos metafónicos nel vocalismu de los tiempos verbales. * Perda de la vocal protética en cultismos derivaos de los grupos llatinos –atis y –utis (voluntá, salú). Lo mesmo que pal asturianu se conserva nos grupos monosílabicos -ete, -ute: sede, rede, vide, tamién en polisílabos 'parede' y en dellos topónimos: San Mamede, Nonide, Taladride. * Perda del vocalismu nasal presente en tol [[Fastera del Navia-Eo|Navia-Eo]] fasta'l [[sieglu XIX]] * Cambiu de soníu de les vocales átones en posición enclítica insoluta, ente les consonantes llabiales y por asimilación vocálica. * Vocalismu átonu postreru en -a-, -o-, -e-. * Velarización de nasales y deformación del vocalismu como consecuencia de la -n- cayediza. * Les vocales intermedies con coda nasal son siempres abiertes consecuencia del vocalismu nasal (mui paecíu al gallegu llionés de [[Sierra d'Ancares|Los Ancares]], que ta documentáu na comarca hasta bien entráu'l [[sieglu XX]]: centèn, sòn, etc... * Evolución del vocalismu en sustitución de nasal: chío, cía, avía, caís, búa, etc. * Usu de la conxunción ''y'', que muda en consonante palatal cuando'l caberu de la sílaba siguiente ye vocal: "tu y'èu somos amigos", esceuto nel conceyu de Navia que atoma el paradigma del asturianu occidental "tu ya you somos amigos". Si ye consonante caltiénse siempre la conxunción "y" "vaite i diya que suba", esceuto n'Os Ozcos "vaite e diya que suba". &nbsp;'''Diptongos''': * Diptongos decrecientes -ei-, -ou-, -oi- (veiga, pousar, cobertoira). Concuaya col [[asturianu occidental]]. * Diptongu ui. (muito, ui) frente a moito en [[gallegu]] occidental y central. Concuaya col gallegu oriental, [[asturianu occidental]], col [[portugués]], cola [[fala de Xálima]] y col [[xudeu-portugués]]. * Ausencia de diptongu énte nasal, fechu esti constatáu por Menéndez García como una de les isogloses de referencia ente les fales galaiques y asturianes.<ref>Vid. [http://tematico.asturias.es/cultura/ridea/ConsultaBoletines/PDFs/014-02.PDF| Agüeyese Menéndez García, "Algunos límites dialeutales para el occidente de Asturias", IDEA 1.951 nº 14]</ref> * Resultaos del grupu -ori, 'coiro' (cueru), 'cobertoira', (cobertoria), etc. * Supresión diptongu -ua: 'còndo' (cuando), 'cònto' (cuanto), 'gadaña' (gadaña), 'gorar' (guariar los güevos), etc. * Frente al gallegu académicu y lo mesmo que el restu del dominiu gallego-portugués mantenencia del diptongu -ua-: 'cuatro', 'guardar', 'cuayar', 'guapo' etc. * Evolución del diptongu -au- en ou: ouguir, oureya, cousa, mouro, tesouro, trouxen, etc. * Evolución del diptongu -ai, -ae en -èi (e abierta + i): amèicer, esquèicer, bèilar, mèíz, rèíz, vèi, pèisano. Delles veces, daquando fálase sin procuru, la vocal -è- abierta amuesa el caráuter duna variante de -a- palatal (α).<ref>Fernández Vior, ''El Habla de Vegadeo'', 1997, p. 65. Esti fenómenu propiu de les fales ancareses, amuésase xeneralizáu, nel Altu Navia, asina: Muñiz, Celso,''El habla del Valledor'', Ámsterdam 1973, páxs. 85-86,</ref> * Encurtiamientu del diptongu en pallabres del tipu 'estreto', 'dereto', 'peto', 'seta', 'proveto'. &nbsp;'''Semiconsonantes''' * Frente al gallegu occidental y central, y lo mesmo que nel gallegu lucense formes sin yod: baxo<bassus, páxaro<pássaro. <nowiki>*</nowiki> Frente'l gallegu formes sin yod: caxa<capsa. Nos conceyos occidentales San Tiso, Taramundi y los Ozcos caltién la solución, caixa, resultáu más arregláu col orixe etimolóxicu pal casu de conflictu de oclusives (pks > iks), lo que ye común a tola Romania Occidental, (portugués 'caixa', occitano 'caissa', catalán 'caixa'), y que nun ye tampoco estraño al asturianu, (vei el casu del conceyu de Grau). &nbsp;'''Nasales''' * Perda de la -n- intervocálica (ventá, irmao) magar que la caltién nos diminutivos (ventanía, irmanín). * Enclín a la perda de la -n- palatal con orixe nes vocales nasales galaicoportugueses ĩ y ũ, 'dieiro'(dineru), 'nío' (ñeru), 'nía' o 'nenía' ('nena'), rasgu más claru cuanto más al oeste, asina, 'seña' y 'poñer' (Eo y Porcía) escontra seya y puer (Bual y Navia). * Intensificación de la "n" cayediza: 'boo', (bonu), vgr. refraneru «Que mañá nos traiga, un boo día de solín», «Nun hai compañeiro como'l dieiro» * Acabu en ''-n'' nes formes verbales de perfeutu (perdín, dicen). * Resultáu de los acabos plurales en -áis y en -óis (folgazáis, cais, camióis) * Resultáu de los acabos en -ía, -ías del femenín (pequenía, vecía, gallías) * Resultáu de los acabos plurales en -íos ~ -íus del masculín (camíos, vecíos) * Pretéritu cantein, cantén y futuru canterein, cantarén. * Resultáu -m- pal grupu secundariu -M'N- (home, fame) * Resultáu /n/ viniente del doble -NN- llatín (cabaña, esconsonar, cana). * Acabos en -èn (con è abierta) vinientes del [[llatín]] -ENU (centèn, chèn) frente a los gallegos centeo, cheo y frente tamién a los asturianos centén, llén (la -è- abierta corresponde al diptongu "ie" asturianu). &nbsp;'''Oclusives''' * Palatalización del grupu sc, ''peixe'', ''feixe'', ''eixe'', ''teixo'', etc. * Neutralización de llíquides axuntaes: ''branco'', ''brando'', ''frauta''. Ye trazu de tresición que calistra pel dominiu astur (p. ex. fales de La Cabreira y Sayagu) * Caltenimientu de F- llatina d'aniciu. * Resultáu /∫/ en pallabres del tipu 'coxo', 'xente', 'xurar', etc. * Caltenimientu del grupu -MB-: ''llombo'' (llombu), ''llamber'' (llamber), ''llambión'' (llambión), ''chumbo'' (plomu), ''chambaril'' (palu de toxo), ''chambra'' (chambra, blusa de muyer), ''chumbiar'' (chumbar, zambullirse), ''palòmba'' (palomba), ''carambio'' (carampanu), ''camba'' (camba) etc. * Resultáu -nr- pal grupu N'R, asina: lat. generu> Eon. 'xenro' (xenru), lat. teneru> Eon. 'tènro' (tienru), lat. honorare> Eon. 'honra' (honra) etc. * Vocalización de les oclusives sonores: flagrare>cheirar, agru>eiro, Cathedra>cadeira. * Resultáu -it- palos grupos llatinos -CT- y -ULT- (feita, muita), coincidente namái col [[asturianu occidental]] * Fricativación de oclusives: ''xardía'' (sardina), ''xebrar'' (separar), ''zreixa'' (cereza), ''xordo'' (sordu), ''xastre'' (xastre), ''freixo'' (fresnu), ''llouxa'' (llosa/llousa), ''enxobar'' (ensuciar), ''vixo'' (visu), ''broxa'' (bruesa), ''ameixola'' (amasuela), ''queixu'' (quesu), ''vexo'' (veo), èixola (azuela) etc. &nbsp;'''Laterales y palatales''': * Palatalización de L- del [[llatín]] (llobo, llúa), na metá del territoriu eonaviegu, conceyos d'[[El Franco]], [[Cuaña]] y [[Bual]], más la metá de los conceyos de [[Navia]], [[Villayón]], y [[Allande]] ([[Valledor]]), magar que nun palatalicen [[Tapia]], [[Castropol]], [[A Veiga]], los tres [[Ozcos]], [[San Tiso d'Abres]], [[Taramundi]], [[Pezós]], [[Eilao]], [[Grandas de Salime]] ya [[Ibias]]. * Caltenimientu del -L- intervocálicu del [[llatín]] (calente, zreixales, xelar). * Caltenimientu de xeminada -LL- del [[llatín]]: ''costella'', ''castello'', ''cabanella'', 'caballo'' nos conceyos que palaticen de caberu les llaterales, que nel restu de conceyos dexeminen: ''costela, ''castelo'', ''cabanela'', ''cabalo''. * Al aviesu que'l gallegu, resultaos con -l- nel marxe posnuclear de la sílaba propios del [[asturianu]] y del antiguu galaicu-portugués nel casu de conflictu de oclusives sordes como 'yelso', 'ayalga', 'coldo', 'lleldo'.<ref>Cfr. ast. ''yelsu'' / gall. ''xeso'' < llat. ''gypsum''. ast. ''lleldu'' / gall. ''lévedo'' < llat. ''levitum''. ast. ''coldu'' / gall. ''cóbado'' < llat. ''cubitum'', etc.</ref>. En asturianu dase velarización no solo entre sónores sinón tamién entre sordes: cupiditia > 'coldicia', 'recapitare' > 'recaldar' o inda en ñasales admirabile > almirable. * Resultáu -y- (muyer, escoyer). * Resultáu ch- pa los grupos llatinos PL-, FL y KL- (chegar, chama, chave), en gallegoasturianu caltién la grafía ''ch'' y el soníu /t∫ / menos africáu que n'[[asturianu occidental]], nel que se da la coesistencia de resultaos /ch/ y /ḷḷ/ ( soniu ʈʂ). Respeutu del grupu llatín PL-, en ch-, mesmo que l'asturianu occidental C y D. Sicasí danse na fala exemplos ll- (llanxir < plangere), es contra los conceyos occidentales nún pallatiza 'lanxir'.<ref>Fernández Vior, ''El habla de Vegadeo, A Veiga y su concejo'', Uviéu, 2007, p. 122</ref>, tamién ye'l casu de 'lapa'/'llapa', llama n'asturianu, (lapa (Eon.) > flamma (lat.)).<ref>Nel portugués dase la voz llaparada</ref> &nbsp;'''Dentales''': * Caltenimientu de la /d/ intervocálica. Exemplos del refraneru decimonónicu: El ''anada'' d'un mal ano máyase nun ''eirado'', Xente da marina xente de gran ''caldeirada'' día de muito vispera de ''nada''; carro ''entornado'' nun ye faltan carrileiras; en abril espigas mil, en mayo todo ''espigado''; el día de ''todos'' os santos neve por os campos; etc. Fernández Fernández, Marcelino, ''El Franco y so conceyu'', 1898, p. 106 y ss. * Perda de -d- nos acabos de sustantivos y participios (prao, cansao). García García, señalaba nel añu 1983 sobro esti particular: «La forma en -ado pervive nes persones mayores o en frases pronunciaes enfáticamiente»,(EHF, p. 188). Frías Conde coincide que ye recién esti fenomenu. &nbsp;'''Sufixos''': * [[Sufixu]] en -ín frente al gallegu -iño (camín, padrín, paxarín, calcetín), tamién atopamos términos como campío{{ensin referencies}}, (non campín) cuando falamos d'un campu pequeñu. Nel plural y tamién en femenín sigue el paradigma etimolóxicu propiu de la perda de la -n- caediza (vecía, vecíos, madría, padríos, paxaríos, calcetíos). * Forma -ble, pal sufixu lat. -bĭlis. Frente al gallegu -abel. * Acabos en -eira (primeira, tarteira) &nbsp;'''Morfoloxía''' * Formalización de plurales analóxica y non etimolóxica, cola esceición del casu de les nasales intervocáliques au se ve afeutáu pola /n/ cayediza. * Formes aumentantives en femenín: pedrúa, casúa, etc. &nbsp;'''Tiempos verbales''' * Formes verbales de 1ª persona del singular como teño, veño, vexo, presente de suxuntivu, ''teña'', ''veña'', ''vexa'', y l'imperativu. * Esistencia del infinitivu personal o conxugau (fíxenlo pra coméremos todo) * Acentuación esdrúxula de les dos primeres persones del plural del presente de suxuntivu, (ye tamién igual que l'asturianu occidental) * Palatalización del verbu poñer y los sos derivaos: traspoñer, repoñer, impoñer, supoñer, etc. Nel Conceyu de Bual, polo efeutu de la -n- cayediza, dicese puer, traspuer, repuer, impuer, etc. * Palatalización de la desinencia na 2ª persona del singular de les formes verbales de perfeutu (faltache, fixiche). * Morfema verbal de segunda persona del plural en ''-des'': cantades, cantábades, cantaide. Véise cantar popular Cantaide nenas, cantaide, /cantaide y nun teñades pena/que ven un barco de mozos/ a dous cuartos á docena.<ref>Agüeyese tamién, García García, José, 'El habla del El Franco', p. 187 y ss.</ref> * Emplegu del verbu ''ter''/''tener'' como auxiliar en formes cuasicompuestes. * Nos verbos incoativos y otros en ''-cer'' y ''-cir'', la 1ª persona del singular del presente de indicativu y tol presente de suxuntivu aseméyense a ''-ces'', ''-ce'': lluzo, lluce, lluza, lluzas, lluza. * Emplegu de la vocal abierta nes formes de 1ª persona del plural del pretéritu perfeutu (coyèmos, dixèmos), o de la vocal /o/ abierta nes formes de plural de la 2ª y 3ª persona (fòmos, fòron). * Futuru sintéticu, caráuter propiu del eonaviegu ye la descomposición de la desinencia del futuru "eiyes atizar", "eivos dar", "y'a poñer".<ref>Estes construcciones, son propies del gallego-portugués asina atizaryes-ei, darvos-ei, poñerlle-a. Danse tamién en asturianu, asina Evanxeliu de San Mateu y en castellanu antiguu, nel llibru del Caballeru de Cifar, (facia 1300) «bien se que vos pesa, pero conoçerle-hedes esta vegada mejoría». Los tiempos separables tán documentaos en castellanu hasta'l sieglu XVIII, y consérvense inda en xudeoespañol, agüeyense HANSSEN, «Gramática Histórica de la lengua castellana», (1913), Paris 1966, § 62.</ref> &nbsp;'''Artículos, pronomes, posesivos y demostrativos''' * Sistema d'artículos indeterminaos: un, ua, us, uas. * Esistencia del dativu d'interés (éche grande, vaiye cansao) * Pronome personal de complementu indireutu ‘che'. * Contraición de los pronomes de complementu direutu ya indireutu (mo, mas, cho, chas, etc.) * Caltenimientu de -r de infinitivu al xuntase colos pronomes ye, yes, me, se, te, che (meterye, diciryes, mancarme, cortarse) * La forma pronominal ''min'' usada siempres como complementu con preposición. Ex ''a min'', ''por min'', ''de min'', etc. * Identificación de forma neutra cola masculina nos artículos y demostrativos. * Desapaición de la 1ª persona del plural énte –nos enclíticu * Caltenimientu del vocalismu llatín e-o <ego> del pronome de primer persona si bien con materializaciones diverses. * El complementu reflexivu "sí/se", sustitúyese poles formes contrautes de ye: yo, ya, yos, yas, asina: deoyo, llevayo, etc. * Formes de los posesivos mèu, ''tou, sou'' ximielgo al asturianu occidental y al aviesu de los posesivos gallegos ''meu'', ''teu'' y ''seu'' * Formes etimolóxiques de los demostrativos ''estos, esos, aquellos'', del pronome ellos contrapuestos a los analóxicos gallegos ''estes, eses, aqueles, eles". * [[Artículu (Gramática)|Artículu]] masculín ‘el'. &nbsp;'''Sintaxis''' * Esistencia de partitivu dél, della, dellos (dame della carne).<ref>El usu de partitivos en gallegoasturianu ye bastante ralu, asina, nun se observa nin rastru nel refraneiru de Fernández Fernández, (1898), ni nel periodicu El Castropol (1905), ni nel Aldeanu, (1932), ni nel diccionariu de Acevedo, (1932). García García en 1976, na so tesis dotoral: El Habla de El Franco, ye'l que meyor lo tien documentau, más nos dos rellatos tradicionales que recueye: A fòrza del mèdo y Ourèlio e as abeyas, nun se cita nin tan solo uno. Los exemplos que da Fernández Vior pal [[A Veiga|Conceyu Da Veiga]], caltiénense meyor como elipsis de los falantes que como partitivos, asina: ''Botame bèn della'', ''Einda temos dél'', (véase, El habla de la Vega, A Veiga y su conceyo, 216) Otru tantu puese dicir, de Celso Muñiz pal [[Valledor]], (El habla de Valledor, p. 266). En gallegu documéntase esti usu impropiu del partitivu nel valle del Suarna, (Rodríguez Castellano, El habla del Valle del Suarna, p. 168)</ref> * Emplegu de la forma negativa enfática ''non'', frente a ''nun''. * Perífrasis verbales "a + infinitivu" == Identidá de la llingua == [[Image:Galician linguistic areas.PNG|thumb|350px|En rosáu, el gallego-aturianu nel conxuntu d'arees llingüístiques del gallegu: dende'l Navia al Eo, sacante'l conceyu de [[Santalla d'Ozcos]], [[San Tiso d'Abres]] y el sur del d'[[Ibias]] (en San Tiso fálase gallegu central y nes otres dos árees gallegu oriental estremáu del eonaviegu xeneral. Les isogloses emplegades polo autor, Fernández Rei, fáense al siesgu del tratamientu de la fonoloxía nasal nes llingües galaico-portugueses.]] Esiste un discutiniu político-llingüísticu tocante a la identidá de la [[llingua]]. De mano, alcuéntrense aquellos que categoricen a la fala como una realidá llingüística independiente por tener la particularidá de mecer trazos que según la prespeutiva que s'escueya puen ascribise dacuando al [[Dominiu llingüísticu ástur|dominiu llingüísticu ástur]], dacuando al [[gallegu]]. Por otra, tán aquellos que ven nel eonaviegu una variedá del [[gallegu]], glamiando pa esta zona la reconocencia oficial del gallegu normativu<ref>"El presidente de la RAG Méndez Ferrín, pide la oficialidá del gallegu na zona asturiana de Navia-Eo". El Faro de Vigo. 1-2-10</ref>, semeyante a la del gallegu en [[Castiella y Lleón]] (faláu nun lleruelu d'[[El Bierzu]] y dellos pueblos zamoranos de Pías, Porto, Lubián, y Hermisende), reconocíu como tal pola [[Xunta de Castiella y Lleón]] y, polo tanto, tuteláu dende la Oficina de Política Llingüística de la [[Xunta de Galicia]]. Ente los que primen la galleguidá del eonaviegu (el cual sería un dialeutu oriental del gallegu) alcuéntrense l'ILG ([[Instituto da Lingua Galega]]) y la RAG ([[Real Academia Gallega]]), que estudiaron l'idioma faláu nesta zona de magar la década de 1980, la [[Promotora Española de Lingüística]] (PROEL), qu'inclúi al eonaviegu dientro'l bloque oriental del gallegu,<ref>[http://www.proel.org/mundo/gallego.htm Informe sobro la llengua gallega de PROEL]</ref> col nome de galaico-asturianu,<ref>[http://www.proel.org/lenguas/bable.html Informe sobro la llingua asturiana de PROEL]</ref> [[Ethnologue]], qu'afirma que "<nowiki>[</nowiki>L'asturianu fálase nel<nowiki>]</nowiki> Principáu d'Asturies, sacantes na parte más occidental, na que se falla gallegu",<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Ethnologue report for Asturian], n'[[idioma inglés|inglés]].</ref> asina como numberosos filólogos (ver la [[#Bibliografía|bibliografía]]), ente ellos l'escritor y filólogu [[Dámaso Alonso]]<ref>"... Énte a la curtiante dixebra alministrativa ente Galicia y Asturies, el falaxe ufre una riestra de gradaciones. Como l'arcu la vieya ente dos cullores darréu, hai un intre[??], en sen contra l'Occidente, en que nos sentimos dientro del gallegu, y otru, camín a Oriente, na que mos sentimos dientro l'asturianu. Mas esiste una zona entemedia, na que, dempués de too, la designación dada a la llingua dependerá del nuesu xeitu d'apreciar y entepretar, ún a ún, toa una riestra de fechures llingüístiques. Propóngome tarabazar n'otra ocasión esi tema. Baste güei con dicir que l'afirmación yá antigua de que'l gallegu aporta, dientro d'Asturies, fasta'l ríu Navia (tomáu de [[Menéndez Pidal]] nel so "El dialeuto leonés", §1 2, 1906), ye xustísima, si bien, como ye sabío, dellos fenómenos típicamente asturianos calacen al oeste d'esa llinia. Estes fales d'ente'l Navia y l'Eo, fundamentalmente gallegues, mas con dellos chisgos asturianos, designamos col nome de gallegoasturianu|Obras Completas, Editorial Gredos (1971), tomu I, páxina 391</ref> y el dialectólogu [[Jesús Neira]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=143974 Lenguas y áreas lingüísticas peninsulares: El proceso dialéctico de su constitución" Archivum, Tomu 31-32, 1981‑1982 , páxs. 603 y 604]</ref> Per otru llau, l'[[Academia de la Llingua Asturiana]], institución encargada de la normalización, defensa y promoción del asturianu, en xeneral, nun aceuta que nesti territoriu s'emplégue'l gallegu, cuntando con una [[Secretaría Llingüística del Navia-Eo]]. La denomación eonaviegu, o llingua eonaviega ye l'anteferida pola Academia<ref>[https://www.lne.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1464&pIdSeccion=41&pIdNoticia=464857 L'Academia quier camudar el nome de gallegoasturianu pol de llingua eonaviega], noticia de [[La Nueva España]], 20 de payares de 2006</ref> (en vez de gallegoasturianu, la denomación usada pola alministración asturiana).<ref>[http://download.princast.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION01/66/5/001U0018F10002.pdf Llei 1/98, de 23 de marzu, d'usu y promoción del bable/asturianu], Disposición adicional.</ref> D'otra miente, el 25 de febreru de 2005, el gobiernu asturianu aprobó'l [[Plan de Normalización Social del Asturianu 2005-2007]], pa promocionar l'emplegu y presencia tanto de l'asturianu como del gallegoasturianu. Dambos son allugaos n'igualdá de condiciones como llingües a abellugar y promocionar ya, implícitamente, como llingües diferentes:<ref>[http://www.asturnews.com/publicidad/plan_normalizacion.pdf Plan pa la normalización social del asturianu 2005-2007]</ref> {{cita|El gallegu-asturianu o fala del occidente d'Asturies, Haberá un tratamientu semeyante al bable o asturianu en toles midíes que se recueyen nel presente plan.}} Nesti sen, dellos filólogos defenden la consideranza del eonaviegu como una llingua independiente, tanto del [[Idioma gallegu|gallegu]] como del [[Idioma asturianu|asturianu]]<ref>[http://www.lavozdeasturias.com/noticias/noticia.asp?pkid=271308 Un estudiu conclúi que la fala ye una llingua con entidá propia], noticia de [[La Voz de Asturias]], 10 de mayu de 2006.</ref>. Mentanto, y ensin que la llingua asturiana seya oficial, el [[Principáu d'Asturies]] sigue calteniendo la potestá en política llingüística nesta zona. Asociaciones como la [[Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana]] y [[Xeira]] defenden, al empar de la oficialidá del asturianu, la del eonaviegu nel so dominiu llingüísticu. Pa los propios falantes, y según el II Estudiu sociollingüísticu d'Asturies (2002) fechu pol equipu Euskobarómetro, que dirixe el sociólogu Francisco Llera Ramo, pa dos de cada trés (66%) habitantes del Navia-Eo la fala de la rexón ye un entemez de gallegu y asturianu, mientres que pal 16% ye una variante del asturianu y al 8%-y paez que ye una variante del gallegu. En cuantes al nome que se prefier pa denomar a lo que se fala nel [[Comarca del Navia-Eo|Navia-Eo]], ún de cada trés (33%) quier más llama-y ''a fala'' y ún de cada cuatro (24%) escueye la denomación de ''gallegoasturianu''. Cuasi los mesmos (22%) quieren más la denomación de ''bable o asturianu''. Namái'l 2% de los encuestaos escoyeron el nome de ''gallegu''. Nel Navia-Eo la demanda de cooficialidá ye más pequeña que nel restu d'[[Asturies]]. Asina, los qu'enconten y los que refuguen la oficialidá del gallegoasturianu tán bramente repartíos: un 30% caún. Nel mediu, a ún de cada tres nun-y da muncho más la cuestión. Un poco mayores son los porcentaxes d'encontu a la oficialidá del asturianu (34%), pero ente los que la sofiten, seis de cada diez (62%) tamién quieren que, con elli, l'eonaviegu seya oficial na zona. == El gallegoasturianu y el "continuum" llingüisticu del romance iberoccidental == Tres que [[Menéndez Pidal]] fixare nel so llibru "El dialeuto leonés" la llende ente les fales gallegues y asturianes, l'entós presidente de l'[[Academia de la Llingua Asturiana|ALLA]], profesor [[Xosé Lluis García Arias|García Arias]], espublizó en setiembre de [[1997]] l'artículu «El continuum llingüísticu ente'l gallegu y l'asturianu», qu'escontra la teoría tradicional, amosaba los carauteres propios de la fala, que siendo unos propios del [[gallegu]], otros de l'[[asturianu]], afitaba-y al gallegoasturianu un calter de llingua de transición ente dambes. Al aviesu, otros llingüistes defendíen el so afiyamientu dafechu a la familia [[Galaicoportugués|galaicoportuguesa]], allegando que la fala mantenía dacuando meyor qu'otres llingües galaicoportugueses los trazos orixinales d'esi dominiu. a) '''Argumentos internos''' * La «n» cayediza fenomenu que s'agrave en gallegoasturianu frente'l gallegu, magar qu'esti procesu desconócese n'[[asturianu occidental]] entá que tamién dase en dellos dialeutos asturianos como nos artículos del casín, en pallabres cabraliegues (ermau) y de Les Arribes (mañá). Esti datu ye'l argumentu mayor pa quienes rebaten la teoría del continuum galaico-asturianu, pos precísamente dase la circunstancia de qu'esti fenómenu dexase ver más nos conceyos arrimaos al asturianu occidental siguiendo una tendencia norte-sur que s'entama en [[Portugal]]. Esti datu agüéyase na formación de los plurales, nos aumentativos, na formación del femenín, pero sobro manera na perda de les ñasales-palatales. Asinamesmo, dellos fenómenos como la fricativación de la lletra "-s-", vense tamién agravaos nel gallegoasturianu mesmu que nel asturianu occidental y el gallegu, xastre (xastre) o llouxa (llosa) y apenes vese n'asturianu, asina: cereixa, (cereza), freixo (fresnu), vexo (verbu ver), queixo (quesu), eixòla (azuela) etc. * Les vocales abiertes «è» y «ò», sobro manera na conxugación verbal, nun casen colos diptongos -ie y -ue-. Ye esto una consecuencia del espardimientu de les semiconsonantes y de la metafonía propia de les fales [[Asturllionés|asturllioneses]] d'una y d'otra de la deformación de les vocales pola perda de la nasalidá propia de les gallegues. Tienen estes últimes llingües una fuerte dependencia del vocalismu orixinario de la llingua llatina, fechu que de nuevu s'agrava nel gallegoasturianu. Asina la flexón verbal del gallegoasturianu vien condicionada pela perda de la distinción ente vocales abiertes y zarraes nes vocales átones nel [[llatín]] vulgar, tal fechu fai prevaler el morfema sobro'l raigañu nos más de los supuestos atendía a movilidá de les vocales tóniques nel senu del raigañu verbal. Asina, nos supuestos de les formes personales fuertes, les tres persones del singular y la tercera del plural de los presentes d'indicatiu, y tol suxuntivu, y la segunda del imperativu, en que los falantes distinguen entre -e y -o abiertes en supuestos en que n'asturianu nun se distinguen. En xeneral el gallegoasturianu caltién siempres la distinción ente les formes fuertes y les débiles sacantes nos verbos monosilábicos, (en que la vocal del raigañu ye tónica de necesidá), asina como los derivaos daquellos: ver, crer, ller, atrever, reller... amás de los verbos deber y ceder, de fechu irregulares en gallegoasturianu. Nel [[asturianu]], anque suel prevaler el vocalismu del raigañu, nun esiste una regla por tar fuertemente influenciáu pol espardimientu de les semiconsonantes. Asina, dellos supuestos el gallegoasturianu casa col asturianu, (tamién col castellanu), anque nun sucede asina na mayoría de los verbos gallegoasturianos en que'l gallegoasturianu destingue y l'asturianu non: comer, (nun se diz cuemes), medrar (dellos conceyos u s'emplega miedrar nun se destingue ente miedro y medramos), secar, enllenar, llevar, etc.. En munchos otros supuestos la discordancia ye mayor col [[castellanu]], asina nel verbu asturianu suañar. Tamién, y por lo mesmu en gallegoasturianu, ta muy espardía l'alternanza de formes con -i- rizotónica nes tres primeres persones del singular y la 3ª del plural, tol presente de suxuntivu y la 2ª del singular del imparativu, asina nos verbos: espellir/espille, espir/ispo, arrepentir/arrepinto, medir/mido, mentir/minto, pedir/pido, sentir/sinto, etc., magar que l'asturianu desconozlu, sacantes nos verbos -correxir- y -repetir-, amestaos pol castellanu, pos lo normal ye que se caltenga la -i- en tola conxugación. Asina, por exemplu, el verbu midir. De la mesma manera compórtense verbos como ceñir (ciñir), decir (dicir), ferir (firir), reñir (riñir), seguir (siguir), teñir (tiñir), xemer (ximir), etc. * El caltenimientu residual del vocalismu nasal nel gallegoasturianu documentáu por Damaso Alonso, Celso Muñiz y Menéndez García ya que s'alcontraba xeneralizáu nel sieglu XIX según consta documentáu por Marcelino Fernández en 1898. '''b) Argumentos diacrónicos''' Del desamín de les fales vecines pertenecientes al asturianu occidental pon de manifiestu el encalcamientu de les isogloses orixinaries nel occidente escontra'l esti y nun del revés. Asina atopamos la esistencia de los diptongos decrecientes ei, ou, oi (veiga, pousar, cobertoira), la anticipación de la yod epéntica: cueiru/cueriu, agüeiru/agoriu, miradoiru/miradoriu frente al caltenimientu daquella, el resultáu /n/ viniente de doble -nn- llatina (cabaña, esconsonar, cana) frente a la tendencia a palatalizar los soníos nasales n'[[asturllionés]], el resultáu -it- palos grupos llatinos -CT- y -ULT- (feita, muita), el resultáu /t∫/ palos grupos llatinos PL, FL y KL- (chegar, chama, chave), la formación de plurales analóxica y non etimolóxica, la acentuación esdrúxula de les dos primeres persones del plural del presente de suxuntivu, el caltenimientu de F- llatina d'aniciu más propiu de les isogloses occidentales, el resultáu -m- pal grupu secundariu -M'N- (huome, fame), el caltenimientu del grupu llatín -MB- (llombo, llamber), la falta del [[neutru de materia]]: “l'augua fría” non "l'agua frío", el caltenimientu de la diptongación orixinal (ou, ei, au, oi): cousa, queisu, veiga, carpinteiru, cucineira, el caltenimientu de les dentales intervocáliques cantada/cantá, el resultaos del grupo -ori, la falta de palatalización de les nasales iniciales, nieiru/ñeru, niebla/ñebla, nabu/ñabu, el caltenimientu de les vocales breves llatines pa pallabres como fonte, (fonte) ponte, (ponte), soñar (suañar), forcia (fuercia), etc... magar que lo normal ye adautar diptongos de transición ente les fales gallegues y asturianes: puorta (puerta), suorte (suerte), guorta (güerta), cuorda (cuerda), etc... Pel contrariu nun se conocen isogloses asturllioneses qu'arrabasen la llinia del Navia, pos como señalara Frías Conde, la palatalización de les consonantes llaterales o'l caltenimientu de los partitivos, que se suelen citar como amosa, son fenómenos conocíos de antiguu na llingua [[Galaicoportugués|galaicoportugues]]a que puen xustificase ensin necesidá de trayer al casu la teoría del continuum galaico-asturiano.<ref>Osérvese que esti territoriu identificase además col sistema d'organizaceón social prerromanu identificau pol signu dela C invertía, que tanto se da na epigrafía del cuadrante noroccidental dela península. Viniérase rellacionando por los aqueólogos esti símbolu con un mou d'organización social que vincularía los pueblos dientro dun marcu territorial concretu, frente a otru tipu d'organizaciones suprafamiliares evidenciaes na epigrafía baxo los términos ''gens, gentilitas'' y xenitivos en plural, más comunes na metá oriental del territoriu astur y el centru de la península</ref> '''c) Argumentos históricos.''' De llargu el mayor argumentu que vien a caltener la tesis tradicional tenlu el desamín de los documentos antiguos del monesteriu de [[Vilanova d'Ozcos]], conocíos como'l [[cartulariu de Vilanova d'Ozcos]] de cabero'l [[sieglu XIII]] fasta'l entamu del [[sieglu XVI]]. == Sustratu llingüísticu == Allúgase'l gallegoasturianu ente les llingües romances que tienen so orixe nel [[llatín]]. Nél tienen llugar los mesmos rasgos conservadores propios de les [[llingües iberoccidentales]] del noroeste peninsular. Los rasgos conservadores xustifíquense pol xeitu y l'orixe del procesu de romanización del noroeste peninsular, procedente ensin dubia del sur, y seguramente de la [[Bética]], (la rexón que más foi romanizada de la llatinidá). Xustifícase asina, que nel gallegoasturianu al igual que nel restu de les llingües iberocidentales, [[castellanu]], [[asturianu]], [[portugués]] caltiénse pallabres consideraes inda como arcaismos nel llatín itálicu del [[sieglu I]], asina el caltenimientu de ''fabulare'' frente a ''parlare'', (cast. hablar, port. falar., etc.), ''quaerere'' frente a ''volere'', ''percuntari'' frente a ''questionare'', campsare, etc. Como señalara [[Griera]] en [[1922]], dende antiguu pusiérase de manifiestu la teoría de los dos caminos na romanización de la [[península ibérica]], fechu que se confirma por la división peninsular en dos provincies (citerior y ulterior), representatives de los centros de poder del [[Imperiu Romanu|imperiu]] asitiaos na Bética y la Tarraconense. De ciertu ye, que les zones d'influyencia nun respuenden colos grupos llingüísticos estudiaos. Sicasí, debe tenese presente que la incorporación a la romanidá de los territorios del noroeste ye postrera a dicha división. Pa Meyer Lübke estos dos centros de romanización, presienten grandes contrastes de tipu cultural, llingüísticu, etc. A la Bética, cola so floreciente cultura ciudadana y la so activa vida cultural vien s'oponer el caráuter militar y vulgar de la Tarraconense. A esta diferenciación cultural y social respondería seguramente el calter conservador del sur, qu'esplicara tamién el caráuter conservador del asturianu y del portugués: caltenimientu de la -U final, caltenimientu de los grupos AI, AU, MB, de la distinción ente les vocales -o- y -e- zarraes y abiertes, pero tamién el caráuter más abierto, p'asemeyar el sustratu llingüisticu del noroeste. Asina amuésense los siguientes rasgos d'esti sustratu llatín: a) '''Carauteres conservadores''' del gallegoasturianu: * Caltenimientu de la -f- inicial, la so perda nel nordeste de Asturies débese a la influyencia del sustratu vascu que desconoz esa consonante. * Diptongos decrecientes. Evolución grupu ai>ei, grupu au>ou: -au > -ou (ouguir, cousa, ouro, roupa, oureya, outro, ourègo, pouco, pousar, mouro, outono, oular/oullar, etc) ya -ai > -èi (mèiz, rèiz, bèilar, èí, èiro, amèicer, esquèicer, èixe pèisano, queixo, èire (Búal), etc.). * Caltenimientu de la vocal final. Esti ye un procesu que procede del Nordeste peninsular, llegando a afeutar al castelllanu. Nel gallegoasturianu y el asturianu viense afeutaos, de postreru. Asina na perda de la vocal protética, produzse tan solo en neoloxismos, per influxu del castellanu vulgar, nos grupos llatinos –atis y –utis (voluntá, salú), más caltiénse nes pallabres más encurtíes na llingua: sede, rede, vide * Caltenimientu del grupu -mb- * Sistema vocálicu. b) '''Carauteres derivaos del sustratu prerromanu'''. Ye d'observar como a midida que s'adientra haza l'oeste paradóxicamiente estos rasgos conservadores son más acusaos. La razón d'esto, quiciabes se deba a la direición del procesu de romanización y del desendolcu de les guerres cántabres, nel que s'incorporaran grupos itálicos nel que la evolución del llatín tuviera más avanzada o tuviera carauteres propios. Nel sen d'esti sustratu de la llingua falada nel Noroeste siguiendo a [[Baldinger]] atopamos los siguientes procesos fonolóxicos: * '''[[Sonoridá de les oclusives]]'''. Ye conocíu como les llingües céltiques desconocieran o restrinxeran el usu de les oclusives sordes, ye por ello, que tienden a sonorizarse aquelles en la romania occidental hasta la llinia Spezia-Rimini, según grafíes que daten del [[sieglu II]], asina lat. cepulla>Eon. cebolla/cebola, lat. lupus, Eon. Llobo/lobo, lat. separare>Eon. xebrar. Tamién manifiesta la esistencia de este sustratu pola perda de les consonantes oclusives sordes, asina grupos -ct, -ps, p', captivus>cautivu (ast.), raptare>roubar (ast. Occid., gall. Eon.), rápidus>raudo (cast.), rabion (ast.), absentem>ausente (cast., gall, Ast., Eon.), capsa> caixa, (gall. port. eon.), lat. noctem (gall. Noite, ast. oc. nueiti, Eon. noite). * '''[[Resultaos ante el conflictu de oclusives]]'''. Nel casu de conflictu entre oclusives si són sonores tienden a vocalizase factum > feito, iactare > deitar, fructum > fruito, etc. y si són sordes a vocalizar. Asina: cobedo > cobedo > coldo; levitus > lebdus > lleldo. En asturianu dase velarización non solo entre sonores sinón tamién entre sordes: cupiditia > 'coldicia', 'recapitare' > 'recaldar' o inda en nasales admirabile > almirable. Tamién llegaráse al mesmu resultáu nel casu de conflictu de '"l" más consonante, nel que caltéin -l- depués de oclusiva sonora: aliqud > d'algo, calidario > caldeiro, etc. y se velariza si ye sorda: talpa > toupo, multiu > muito, salta > souto.<ref>García García, "El Habla de El Franco", Mieres del Camín, 1983, p. 101.</ref> * '''[[L'anticipación de la yod epéntica]]'''. Otru de los fenómenos del eonaviegu, que tien segurmanete'l so orixe nes llingües del grupu célticu, ye'l del anticipación de la yod epéntica consistiente nuna asimilación anticipatoria en presencia de yod, con apertura de la vocal llegáu el caso pa facilitar el diptongu. Bernardo Stempel, vien documentando esti fenómenu del desamin de diverses lloses funeraries cetihispanos<ref>Vid. Bernardo Stempel (Grafemica e fonologia del Celtiberico: 117-129. Universidad de Salamanca. 2001)</ref> El desamin aplicáu d'entamu al celtibéricu, constata que los grupos PC del tipu –ak(j)a evolucionaron a –ajka (Brigajka < Briga-k(j)a, Ambajcos < Amba-k(j)os, Kallaikos < Kalle-k(j)os, etc.)Esti fenómenu que relaceona llingüisticamiente al celto-hispanu col Goidelu más ceu que cola céltica continental, procesu podría resultar más ampliu, y alcanzar a todos los grupos nos que la anticipación de la yod resulte posible, si atendemos al acusativu celtíberu (*)Ailom desarrollau dende el PCAljo (PIE *h2elyo) que respondería col vieyu irlandés 'Aile' frente a la tendencia palatalizadora del Galu 'Allo'. * '''[[La n cayediza]]'''. Señarda propia del Noroeste ye'l de la -n- cayediza que tien nel Navia-Eo'l so epicentru. Baldinger destaca la esistencia d'un antiguu sustratu atlánticu que llegare hasta la [[Gascuña]], y que se foi disolviendo a mou tal que se presente güei namái nel suroccidente francés y el Noroeste peninsular, asomándose tamién nel vascu. Esti sustratu vese confirmáu pola esistencia de munchos vocablos comunes ente estes rexones. Asina Gamillscheg, demostró, como ye nestos dos polos, au se da una nasalización progresiva, en oposición a la nasalización namái regresiva que se da na galorromania y abonda tamién n'otros casos: la nasalización llega nel primer casu, (tamién) al elementu siguiente, nel segundu al antecedente: llat. minutu>gasc. meũdu>mũt, munt; llat. juniperu>lat. vulg. jeniperu>djenimbre gasc. jimbre, port. juimbre, jimbre, vasc. ipuru, en oposición al castellanu enebro. Asina pues, nun solo tien en común, la conocida perda dela -n- intervocálica (lat. canale>gasc. cáu, Eonaviegu caal), sinón tamién el mou de nasalización. En tal sen, ve Damaso Damaso Alonso, Engañar, volar, casos y resultaos de velariación de –n- nel dominiu gallegu.<ref>Alonso, Damaso, engañar, volar, casos y resultados de velariación de –n- en el dominio Gallego Homenarje a Fr. Krüger, Mendoza II, 1952, pp 210 y ss.)</ref>, nel que se fai repasu de toos estos fenomenos. Tovar pretiende tamién afayar exemplos significativos de la perda de la -n- nun tiempu remotu tamién na rexón cantabro-astúrica, Ongayo<aunigainum, Bedoya>Bedunia, los dos procedentes de Cantabria, colo que quedaríen rastros d'esti sustratu, tamién nel restu del norte peninsular. Nel restu d'[[Asturies]] abondaría tamién n'otres muestres, asina nel conceyu de [[Sobrescobiu]] ta espardida tamién la perda de la -n- intervocálica, asina uo, ua, uas, uos, tamién se da en toa Asturies la perda de la -n- interovocálica, nel grupu m'n, hominem>home, luminem>lume, nomine>nome. Lo curioso del Eo-Navia ye la radicalización d'esti fenomenu, que ye determinante na formación del vocalismu nasal. c) '''Carauteres derivaos del procesu de romanización'''. * Casu aparte ye'l de la palatalización y dexeminación de les llaterales. La teoría tradicional que formulara [[Menéndez Pidal]], caltién que la –l- llatina palatalizó en tola península y nos dialeutos centro-meridionales italianos, dende ehí suspuso la entrada nel procesu de romanización d'elementos oscos que introduxieran esta peculiar pronunciación de la -l- desti pueblu subitálicu cuando la implantación del [[llatín]]. Lo cierto ye que nun s'atopen exemplos de palatalización nes grafíes romanes y visigodes.[[Rohlfs]], polo contrariu, esplica esti procesu como un supuestu más de reforciamientu de la articulación del caberu del raigañu, que fuere semeyante al pasu de la r>rr, n>nn>ñ. Nesti sen nel eonaviegu el arreforciamientu devendría de la necesidá d'encalcar la pronunciación de les llaterales al nun s'axustar el mou de pronunciación d'estes consonantes en llatín a les preesistentes nel noroeste peninsular, lo que daría xacíu tamién a otros fenómenos, perda de les llaterales intervocáliques nel eonaviegu medieval, la evolución del grupu pl-, fl-, cl- o la confusión de les llíquides –l- y -r-. La pronunciación de llaterales tendría unos carauteres propios sobre manera na comarca naviega, dada la variedá de realizaciones que puen atopase nún y otru llau del [[Navia]]. Paez del tou seguru pa tolos tratadistes qu'esti fenomenu ye consecuencia del procesu de romanización como siguese de la so procedencia dendel este haza oeste. == Reconocencia xurídica de la llingua gallegoasturiana == Nel añu [[1993]] énte la importancia que taba tomando la cuestión del gallegoasturianu preséntase editada pol gobiernu del [[Gobiernu del Principáu d'Asturies|Principáu]], la “propuesta de normes ortográfiques y morfóloxiques del gallegoasturianu”, que vien precedida d'una crítica a la ''nefasta'' influencia que veníen exerciendo los circuitos nacionalistes gallegos na evolución d'esta llingua. Lo cierto ye qu'esta nun ye sinón una rempuesta tardía escontra les "normes ortográfiques y morfológiques del gallegu d'Asturies" de [[1990]], que poca trascendencia tendrá pa detrás la "Mesa para la defensa del Galego de Asturias", MDGA, asociación de caráuter galleguista qu'escacería d'autoridá pa imponer les sos conviciones dau'l espansionismu de la comunidá vecina. Lo cierto ye qu'esta asociación foi'l primer movimientu de concienciación social del fechu diferencial gallegoasturianu y tien nel so haber la espublización dela revista Britonia, que supón el aporte cultural más importante d'esta comarca del oeste asturianu dende'l tiempu de don Marcelino Fernández y don [[Bernardo Acevedo Huelves]]. Nel añu [[1996]], el [[Gobiernu del Principáu d'Asturies|Principau d'Asturies]] confier potestá llegal asoluta pa la normalización y la ordenación del gallegoasturianu a l'[[Academia de la Llingua Asturiana|ALLA]], llóxica consecuencia del tratamientu del tema nel [[Estatutu d'Autonomía del Principáu d'Asturies|Estatu]], nel que se toma esta llingua como una variedá llocal del bable, fechu que nun dexa de ser ralo, atendíu el conceutu que la propia [[Academia de la Llingua Asturiana|ALLA]] tien del gallegoasturianu, si cabe como una llingua de transición contaminá siquiera pola abegosa influencia del gallegu. Nesti mesmu añu de [[1996]], ye nel que ñaz la [[Academia de la Llingua Asturiana|Secretaria llingüística del Navia-Eo]], que supón el primer pasu pa la reconocencia de fechu de la realidá llingüística del oeste d'[[Asturies]]. Tamién ye nel branu d'esti añu nel que se espubliza'l primer númberu de la [[revista d'Entrambasaguas]]. Abonda trascendencia tien entá el posicionamientu del presidente de l'[[Academia de la Llingua Asturiana|ALLA]], señor [[Xosé Lluis García Arias|García Arias]], por mor del polémicu artículu «El continuum llingüísticu ente'l gallegu y l'asturianu», espublizáu en [[1997]] en [[Lletres Asturianes]] 62: 43-50. D'esta miente arribóse una radicalización dende entós de les posiciones de l'[[Academia de la Llingua Asturiana|ALLA]], tarreciendo toa posible reconocencia de la llingua eonaviega y apuesta polos procesos de vulgarización que yá afeutaben pola influencia del [[castellanu]], (desapaición dela -d- intervocalica, caltenimientu de prestamos del castellanu y omisión de les tildes nes vocales abiertes{{ensin referencies}}). Más tarde vien a promulgase la Llei 1/1998 de 23 de marzu d'uso y promoción del asturianu. Esta norma supón la primer reconocencia oficial d'esta modalidá llingüística, reconociendo nel art. 2 los mesmos derechos pal asturianu, si bien arrimáu a les comarques nes que tien calter de modalidá llingüística propia, lo que yá de fechu un avance ye, escaez que dellos más de falantes tán nes grandes urbes del centru d'Asturies como consecuencia de la migración al mediu urbanu. N'agostu de [[1998]], promovida pola [[Academia de la Llingua Asturiana|Secretaria llingüística]] celebrénse en [[Castropol]] les Actes de les Primeres Sesiones d'Estudiu del Occidente, que llueu tendríen continuación na [[A Caridá]], el 1 y 2 d'abril de [[2005]] nes "Actes das Segundes Sesiones d'Estudiu del Occidente", que supusieren un gran avance de la reconocencia del fechu social d'esta llingua. Tal reconocimientu adopta de firme pola [[Academia de la Llingua Asturiana|ALLA]] a partir de [[2006]]. El 20 de payares d'esi añu preséntase pola presidenta de l'[[Academia de la Llingua Asturiana|ALLA]], [[Ana María Cano González]], y el secretariu de política llíngüística, Antón González Riaño, "Informe sobre a fala ou Gallego-Asturiano. Úa perspeutiva histórica, social y llingüística". El informe pretende espeyar les duldes respeuto a toos aquellos que ponen en tela de xuiciu l'asturianidá del Navia-Eo. L'informe axunta, según [[Ana María Cano González|Cano]], el rigor científicu con un propósitu divulgativu. Tamién contién encuestes sobro'l sentimientu positivu a la equiparación de la fala del Navia-Eo col restu de llingues oficiales del Estáu. Magar l'avance qu'esti documentu supón, obsérvase un tratu bien distintu ente l'asturianu y el gallegoasturianu pos si el primeru queda constreñíu a la comarca eonaviega, (inda que la mayoría de los sos falantes viven nel centru de Asturies{{ensin referencies}}), promuévese el caráuter oficial pel asturianu pa toa Asturies, esto ye tamién pa la [[Comarca del Navia-Eo|Navia-Eo]], (cola obligación que supón pa los vecinos de la comarca de conocimientu non namái del gallegoasturianu y el castellanu sinón tamién del [[asturianu]]). {{cita|''Les midíes normalizadores de la fala o gallegoasturianu pasen pela so reconocencia como llingua oficial nel [[Comarca del Navia-Eo|Eo-Navia]], de mou paralelu a la reconocencia d'oficialidá del asturianu en toa Asturies.''|}} La xestión de l'[[Academia de la Llingua Asturiana|ALLA]] nestos años nun pudiere ser más abegosa. Inda que'l 72% de los encuestaos nel 2002 declara saber falar en gallegoasturianu, este dato positivu amestase si reparamos cual yera la llingua materna de los encuestaos. Nel añu [[1989]] el gallegoasturianu yera la llingua na que se criare un 75%, magar que nel añu [[2002]] namái yera la del 50% de la población. Nel [[1989]] el [[castellanu]] yera la llingua materna pa un 22% de los encuestaos, mientres que nel [[2002]] foi la llingua na que se crio'l 49% (32% como única llingua y 17% axuntada al gallegoasturianu). El Comité de Ministros del [[Conseyu d'Europa]] fizo públicu 11/12/2008 l'informe sobro'l siguimentu de la Carta Europea de les Llingües Rexonales Amenazaes, nes qu'inclúi'l gallegoasturianu. L'informe analiza les llingües rexonales españoles dividiéndoles ente les que gocen d'oficialidá (el [[catalán]], l'[[euskera]], nel [[Euskadi|País Vasco]] y en [[Navarra]], y el [[gallegu]]) y les que nun lleguen a tener esa reconocencia ([[asturianu]] y gallegoasturianu, [[idioma aragonés|aragonés]] y [[catalán]] n'[[Aragón]], y [[gallegu]] en [[Castiella y Lleón]]. Nel gallegoasturianu, les conclusiones indiquen: “paez que s'atomaran mui rales midíes en beneficiu d'esta llingua dende'l postrer ciclu de supervisión”, refierse a anteriores ediciones del informe onde pidíen que se tomaren meyores midíes{{ensin referencies}}. Nel cuerpu del informe arrempúxase de les autoridaes a “reconocer la naturaleza del gallegoasturianu a traviés de la promoción de la llingua y la cultura qu'esti representa”. Tampoco nun ven claro que les autoridaes tuvieren tomando midíes firmes na so defensa, especialmente nel campu del enseñu. El Comité arremete contra les autoridaes españoles de falta d'información pa los casos del asturianu y del gallegoasturianu, ya ínsta-yos “a tomar midíes firmes p'apoyar al gallegoasturianu ya informar nel próximu informe periódicu sobro les midies adoptaes”{{ensin referencies}}. Esta falta d'información choca cola abondanza d'ella nel casu del [[euskera]], el [[gallegu]] o'l [[catalán]]. El Comité vien a encalcar la necesidá d'aumentar la presencia y visibilidá na vida pública del gallegoasturianu, como-y recomendara nel primeru de los sos informes, recomendación sobro la que nun recibió tala comunicación nel tiempu que pasó dende aquélla. == Vocabulariu comparativu dacordies colos trazos morfolóxicos de la fala == {| {{tablaguapa}} align= ! [[Llatín]]!![[Galaicoportugués]]!! [[Portugués]]!! [[Gallegu]]!! [[Gallegu-mindoniense]]!! [[Gallegoasturianu]]!! [[Asturianu occidental]]!! [[Lleonés]]!! [[Asturianu]]!! [[Castellanu]] |- | altu(m) || outo || alto || alto || alto ||alto|| altu || altu || altu || alto |- | alĭquis (alĭquem)|| algũa || alguma || algunhas || dalgunhas || dalgúas|| dalgunas|| dalgunas|| dalgunes || algunas |- | árbor(em) || árvol || árvore || árbore || árbore || árbol (ant. árbole) || árbol || árbore|| árbol/árbole || árbol |- | asciata(m) || aixada || enxada || aixada || eixada || eixada || xada || azada || azada || azada (vul. azá) |- | áuru(m) || ouro || ouro || ouro || ouro || ouro|| ouru || ouru || oru || oro |- | brácchiu(m) || braço || braço || brazo || brazo || brazo || brazu || brazu || brazu || brazo |- | bassus || baxo || baixo || baixo || baixo || baxo || baxu || baxu || baxu || bajo |- | capsa || caixa || caixa || caixa || caixa || caixa/caxa || caxa || caixa || caxa || caja |- | caballus > gr καβάλλης || cavalo || cavalo || cabalo || cabalo ||cabalo/caballo* || caballu || caballu || caballu || caballo |- |capanna (m) || cabana || cabana || cabana || cabaña || cabaña || cabaña|| cabaña || cabaña || cabaña |- | cǽlu(m) ||ceo|| ceu|| ceo|| ceo || cêlo|| cielu || cielu || cielu || cielo |- | cerasium || cereija || cereja || cereixa || cereixa || cereixa || zreiza || cereiza || zreza || cereza |- | cláve(m) || chave || chave || chave || chave || chave || ḷḷave/chave || chave || llave || llave |- | cena (m) || cea || ceia || cea || cea || cía || cena || cena || cena || cena |- | corium || coiro || coiro || coiro|| coiro|| còiro|| cueiru|| cueiru|| cueru || cuero |- | dígitu(m) || dedo || dedo || dedo || dedo || dido || deu || deu || deu || dedo |- | dúōs || dous/duas || dois/duas || dous/dúas || dous/dúas || dous/dúas || dous /dúas || dous/dúas || dos ||dos |- | germanus (germanum) || irmão || irmão || irmán || irmao || ermao|| ermanu|| hermanu|| hermanu|| hermano |- | hómo o<br />hómine(m) || homem || homem || home || home || hòme || huome || home || home || hombre |- | líbru(m) || livro || livro || libro || libro || libro/llibro* || ḷḷibru || llibru || llibru || libro |- | lūna(m) || lúa || lúa || lúa || lúa || lúa/llúa* || ḷḷuna || lluna || lluna || luna |- | lana(m) || lã || lã || la || la || lá/llá (ant. lã/llã*) || ḷḷana || llana || llana || lana |- | mulier (em) || muller || mulher || muller || muller || muyer || mucher || muyer (muyyer) || muyer || mujer |- | mānu(m) || mão || mão || man || mao || mao || manu || manu || manu || mano |- | multu(m) || muyn/muito || muito || moito || muito ||muito|| muitu || muitu || munchu || mucho |- | nígru(m) || neiro/negro || negro/preto || negro || negro || negro || negru (prietu) || ñegru || negru/prietu || negro |- | níve(m) || neve || neve || neve || neve || nève || ñeve || ñeve || ñeve || nieve |- | nócte(m) || noite || noite || noite || noite || nòite || nueite || nueite/nueiche || nuechi || noche |- | parete(m) || parede || parede || parede || parede || parede || parede || paré || paré/parede || pared (vulg. paré) |- | péctu(m) || peito || peito || peito || peito || peito/peto || peitu || pechu || pechu|| pecho |- | planu (m) || chão || chão || chan || chao || chao (ant. chão) || ḷḷanu || chanu || llanu || llano |- || plenum (m) || chẽo || cheio || cheo || cheo || chèn/chío || ḷḷen/chen || chenu || llenu || lleno |- | porta (m) || porta || porta || porta|| porta|| pòrta|| puorta || puerta|| puerta || puerta |- || quatru(m) || quatro || quatro|| catro|| catro || cuatro|| cuatro || cuatro || cuatro|| cuatro |- || quantus (m) || quanto || quanto || canto || canto || cònto || contu || cuantu || cuantu || cuanto |- || quī / quem || quem || quem || quen || quen || quèn || quien || quien || quien || quien |- || súcu(m) || çume || sumo || zume || zume || zume || (…) || zume || zume || zumo |- || ūna(m) || hũa/ũa || uma || unha || unha || úa || una || una || una || una |- || vétulu(m) || vello || velho || vello || vello || vèyo || vieyu || vieyu (vieyyu) || vieyu || viejo |- || vicīna(m) || vecinna|| vecinha || veciña || veciña || vecía (ant. vecĩa) || vecina || vecina || vecina || vecina |- || fr (pantalon) ||pantaloẽs || pantaloẽs || pantalóns|| pantalós|| pantalòis|| pantalón (pantalones) || pantalón (pantalones) || pantalón (pantalones) || pantalón (pantalones) |- || et || e || e || e || e || y || ya || ya || y/ya|| y |- | salute (m) ||saúde || saúde || saúde || saúde || salú || salú|| salú|| salú|| salud (vulg. salú) |- |lupus (m) || lobo || lobo || lobo || lobo || lobo/llobo* || ḷḷobu || llobu || llobu || lobo |- | caminu (m) || caminno|| caminho || camiño || camín || camín || camín || camín || camín || camino |- |probabĭlis (em) || probavel || probavel || probable/probábel|| probrabe || probrabe || probable || probabre || -- || probable |- | aqua (m) || agua || agua || auga || auga || augua || augua || augua || agua/augua || agua |- | gelāre || gear || gear || xear || xear || xelar|| xelar|| xelare || xelar || helar |- |meum/suum || meu/seu|| meu/seu||meu/seu ||meu/seu ||mèu /sou|| miou/sou ||miu-mieu-miou/sou-súo || mio/so || mío/suyo |- | ille/illum)|| o-el/el || o/ele || o/el || o/el || el/él || el/él || el/él-elli || el/él-elli || el/él |- | illos/illas /illos || hos/os, ha/a, has/as || os, a, as || os, a, as || os, a, as || os, a, as || los, la, las|| los, la, las || los, la, les || los, la, las |- | tenēre || ter || ter || ter|| ter|| ter || tener|| tenere|| tener|| tener |- | pratu (m() || pradeira || pradeira || pradeira || pradeira || pradeira|| pradera|| pradera|| pradera|| pradera |- | terra (m)|| terra || terra || terra|| terra|| tèrra|| tierra|| tierra|| tierra|| tierra |- |cadô,is,ere,cecidî,câsum||caio, cai, cagere/caer, caí, caído||caio, cais, cair, caí, caído||caio, caes, caer, caín, caído||caio, cai, caer, caín, caído||cayo, caí, cayer, caín, cayido||cayu, cayes, cayer, cayí, cayíu||cayu, cayes, cayere, cayí, cayidu ||caigo, caes, cayer, cayéi, cayíu||caigo, caes, caer, caí, caído |- | trahô,is,ere,trâxî,tractum || traio, trai, trager, trage, tragido || trago, traz, trazer, trouxe, trazido || traio, trae, traer, trouxen, traído || traio, trai, traer, trouxe, traído || traigo, trai, traguer, trouxen, traído || traigu, trai, trer, trouxe, traíu<ref>Ana Mª Cano. "El habla de Somiedo. Occidente de Asturias. Universidade de Santiago de Compostela. 1981.</ref> ||trayo, traye, trayere, traxi, trayidu || trayo/traigo, trai, trayer/traer, traxi, trayíu/traíu || traigo, trae, traer, traje, traído |- | [[Llatín]] || [[Galaicoportugués]] || [[Portugués]] || [[Gallegu]]|| [[Gallegu-mindoniense]] || [[Gallegoasturianu]] || [[Asturianu occidental]] || [[Lleonés]] || [[Asturianu]] || [[Castellanu]] |- |} * Fasta'l Porcía == Variantes (encuesta Alpi) (1930) == Axúntase de siguíu los resultaos de la encuesta Alpi (Atlas Llingüísticu de la Península ibérica) atomada na decada de los años trenta<ref>Western Linguistic Alpi, universidad Ontario, © David Heap, 2003</ref>. {| {{tablaguapa}} style="text-align="center"; |- ! width=12% | [[Asturianu]] /<br/>[[Alpi|Alpi p.]] ! width=14% style="background:#efefef; color:Black" |[[Bernardo Acevedo y Huelves |'''Acevedo''' <br />y '''Fernández'''<br />1932]] ! width=12% style="background:#d2dfed; color:Black" |[[Castropol|''' As Campas'''<br />'''Castropol'''<br />'''Baxu Eo''']] ! width=12% style="background:#d2dfed; color:Black" | [[Vilanova d'Ozcos|'''Salgueiras'''<br />'''Ozcos'''<br />'''Mediu Eo''']] ! width="12%" style="background:#efefef; color:Black" |'''[[Lugo|Neiro]]'''[[Lugo|<br />'''Fonsagrada'''<br />'''Altu Eo''']] ! width="12%" style="background:#efefef; color:Black" |'''[[Lugo|Navia de Suarna]]'''[[Lugo|<br />'''Altu Navia''']] ! width="12%" style="background:#d2dfed; color:Black" |'''[[Bual]]'''[[Bual|<br />'''Bual'''<br />'''Mediu Navia''']] ! width=12% style="background:#d2dfed; color:Black" |[[Navia| '''Freiral'''<br />'''Navia'''<br />'''Baxu Navia''']] |- align="center" | agua <br/> 29 | style="background:#efefef" | '''augua''' <br/> 26 | style="background:#d2dfed" | auga <br/>{{IPA|['awgä]}} | style="background:#d2dfed" | auga <br/>{{IPA|['awgä]}} | auga <br/>{{IPA|['awgä]}} | auga <br/>{{IPA|['awga]}} | style="background:#d2dfed" | auga <br/>{{IPA|['awgä]}} | style="background:#d2dfed" | augua <br/>{{IPA|['awgwa]}} |- align="center" | fesoria <br/> 9 | style="background:#efefef" | '''eixada''' <br/> 65 | style="background:#d2dfed" | eixada <br/>{{IPA| [ei'∫äðä]}} | style="background:#d2dfed" | axada <br/>{{IPA| [a∫äðä]}} | eixada <br/>{{IPA|e<sup>i</sup>'∫äðä]}} | eixada <br/>{{IPA|æ'∫äðä]}} | style="background:#d2dfed" | eixada <br/>{{IPA|[ei'∫äðä]}} | style="background:#d2dfed" | eixada <br/>{{IPA|[ɑi'∫äðä]}} |- align="center" | pa <br/> 25 | style="background:#efefef" | '''pra''' <br/> 178 | style="background:#d2dfed" | pra <br/>{{IPA|['prä]}} | style="background:#d2dfed" | pra<br/>{{IPA|['prä]}} | pra<br/>{{IPA|['pra]}} | pra<br/>{{IPA|['pra]}} | style="background:#d2dfed" | pra<br/>{{IPA|['prä]}} | style="background:#d2dfed" | pa<br/>{{IPA|['pä]}} |- align="center" | sema <br/> 29 | style="background:#efefef" | '''sema''' | style="background:#d2dfed" | so̞mènta <br/>{{IPA|['somᴈntä]}} | style="background:#d2dfed" | so̞mènta <br/> {{IPA|['somᴈntä]}} | semènta <br/> {{IPA|['semᴈntä]}} | sementa <br/> {{IPA|['sementä]}} | style="background:#d2dfed" |sema <br/> {{IPA|['semä]}} | style="background:#d2dfed" |sema <br/>{{IPA|['semä]}} |- align="center" | cuanto <br/> 29 | style="background:#efefef" | '''conto''' | style="background:#d2dfed" | cònto <br/>{{IPA|['kɔnto̞]}} | style="background:#d2dfed" | canto <br/>{{IPA|['kanto̞]}} | cuanto <br/>{{IPA|['kwanto̞]}} | cuanto <br/>{{IPA|['kwanto̞]}} | style="background:#d2dfed" | cònto <br/>{{IPA|['kɔnto̞]}} | style="background:#d2dfed" | cònto <br/>{{IPA|['kɔnto̞]}} |- align="center" | cantai <br/> 22 | style="background:#efefef" | '''cantaide''' | style="background:#d2dfed" | cantaide <br /> {{IPA|[kan'taide]}} | style="background:#d2dfed" | cantai <br/>{{IPA|[kan'tai]}} | cantadie <br/>{{IPA|[kan'tadje]}} | cantái <br/>{{IPA|[kan'tái]}} | style="background:#d2dfed" | cantái <br/>{{IPA|[kan'tái]}} | style="background:#d2dfed" | cantade <br/>{{IPA|[kan'tade]}} |- align="center" | desnudu <br/> 5 | style="background:#efefef" | '''espido''' <br/> 101 | style="background:#d2dfed" | espidu <br/>{{IPA|[es'piðo̞]}} | style="background:#d2dfed" | espido <br/>{{IPA|[es'piðo̞]}} | encoiro <br/>{{IPA|[en'koyro̞]}} | despido <br/>{{IPA|[es'piðo̞]}} | style="background:#d2dfed" | encoiro <br/>{{IPA|[en'koyro̞]}} | style="background:#d2dfed" | desnudo <br/>{{IPA|[ðes'nuiðo̞]}} |- align="center" | hermanas <br/> 26 | style="background:#efefef" | '''ermãs''' | style="background:#d2dfed" | irmás <br/>{{IPA|[ir'mäs]}} | style="background:#d2dfed" | irmás <br/>{{IPA|[ir'mäs]}} | e<sup>ᴈ</sup>rmãs <br/>{{IPA|[er'mãs]}} | ermãs <br/>{{IPA|[ɪrˈmã<sup>ɑ</sup>s']}} | style="background:#d2dfed" | ermáas <br/>{{IPA|[ɪr'ma:s]}} | style="background:#d2dfed" | ermás <br/>{{IPA|[er'mäs]}} |- align="center" | muyer <br/> 15 | style="background:#efefef" | '''muyer''' | style="background:#d2dfed" | muy<sup>z</sup>er <br/>{{IPA|[mu<sup>z</sup>'ʝer]}} | style="background:#d2dfed" | muller <br/>{{IPA|[mu'λer]}} | muller <br/>{{IPA|[mu'λer]}} | muller <br/>{{IPA|[mu'λer]}} | style="background:#d2dfed" | mu<sup>i</sup>yer<br/>{{IPA|[mu<sup>i</sup>'ʝer]}} | style="background:#d2dfed" | muyer <br/>{{IPA|[mu'ʝer]}} |- align="center" | güeyu <br/> 5 | style="background:#efefef" | '''oyo''' <br/> 162 | style="background:#d2dfed" | òy<sup>z</sup>o <br/>{{IPA|[ˈɔ<sup>z</sup>ʝo̞]}} | style="background:#d2dfed" | òllo <br/>{{IPA|[ˈɔλo̞]}} | òllo <br/>{{IPA|[ˈɔλo̞]}} | òllo <br/>{{IPA|[ˈɔλo̞]}} | style="background:#d2dfed" | ò<sup>i</sup>yo <br/>{{IPA|[ˈɔ<sup>i</sup>ʝu}} | style="background:#d2dfed" | òyo <br/>{{IPA|[ɔʝo̞]}} |- align="center" | oreya <br/> 5 | style="background:#efefef" | '''oureya''' | style="background:#d2dfed" | orey<sup>z</sup>a <br/>{{IPA|[oreʝ<sup>z</sup>a]}} | style="background:#d2dfed" | oᵘrella <br/>{{IPA|[o<sup>w</sup>'reʎa]}} | orella <br/>{{IPA|[o'reʎa]}} | orella <br/>{{IPA|[o'reʎa]}} | style="background:#d2dfed" | ore<sup>i</sup>ya <br/>{{IPA|[oreʝ<sup>i</sup>a]}} | style="background:#d2dfed" | oureya <br/>{{IPA|[owreʝa]}} |- align="center" | oyíu <br/> 5 | style="background:#efefef" | '''ouguido ''' <br/> 161 | style="background:#d2dfed" | ouguido <br/>{{IPA|[ow'ɣiðo̞]}} | style="background:#d2dfed" | ouguido <br/>{{IPA|[ow'ɣiðo̞]}} | oído <br/>{{IPA|[o'iðo̞]}} | oído <br/>{{IPA|[o'iðo̞]}} | style="background:#d2dfed" | ouguidu <br/>{{IPA|[ow'ɣiðu]}} | style="background:#d2dfed" | ouguido <br/>{{IPA|[ow'ɣiðo̞]}} |- align="center" | llorar <br/> 5 | style="background:#efefef" | '''chorar''' <br/> 74 | style="background:#d2dfed" | chorar <br/>{{IPA|[t∫o̞'rar]}} | style="background:#d2dfed" | chorar <br/>{{IPA|[t∫o̞'rar]}} | chorar <br/>{{IPA|[t∫o̞'rar]}} | chorar <br/>{{IPA|[t∫o̞<sup>ᴈ</sup>'rar]}} | style="background:#d2dfed" | chorar <br/>{{IPA|[t∫o̞'rar]}} | style="background:#d2dfed" | chorar <br/>{{IPA|[t∫o̞'rar]}} |- align="center" | llárima <br/> 5 | style="background:#efefef" | '''----''' | style="background:#d2dfed" | lágrima <br/>{{IPA|[ˈlägrɪmä]}} | style="background:#d2dfed" | lágrima <br/>{{IPA|[ˈlägrɪmä]}} | lágrima <br/>{{IPA|[ˈlägrɪmä]}} | lágrima <br/>{{IPA|[ˈlägrɪmä]}} | style="background:#d2dfed" | llágrima <br/>{{IPA|[ˈλagrɪmä]}} | style="background:#d2dfed" | yárima <br/>{{IPA|[ˈʝagrɪmä]}} |- align="center" | manu <br/> 6 | style="background:#efefef" | '''mao''' <br/> 144 | style="background:#d2dfed" | mãu <br/>{{IPA|[ˈmãw]}} | style="background:#d2dfed" | mãu <br/>{{IPA|[ˈmãw]}} | mãu <br/>{{IPA|[ˈmão]}} | mãu <br/>{{IPA|[ˈmão]}} | style="background:#d2dfed" | mãu <br/>{{IPA|[ˈmãw]}} | style="background:#d2dfed" | mau <br/>{{IPA|[ˈmaw]}} |- align="center" | deu <br/> 6 | style="background:#efefef" | '''dido ''' <br/> 83 | style="background:#d2dfed" | dido <br/>{{IPA|[ˈðido̞]}} | style="background:#d2dfed" | dido <br/>{{IPA|[ˈðido̞]}} | dido <br/>{{IPA|[ˈðido̞]}} | dédo <br/>{{IPA|[ˈðedo̞]}} | style="background:#d2dfed" | didu <br/>{{IPA|[ˈðidu]}} | style="background:#d2dfed" | dido <br/>{{IPA|[ˈðido̞]}} |- align="center" | pierna <br/> 6 | style="background:#efefef" | '''perna''' <br/> 172 | style="background:#d2dfed" | pèrna <br/>{{IPA|[ˈpᴈrnä]}} | style="background:#d2dfed" | pèrna <br/>{{IPA|[ˈpᴈrnä]}} | pèrna <br/>{{IPA|[ˈpᴈrnä]}} | pèrna <br/>{{IPA|[ˈpᴈrnä]}} | style="background:#d2dfed" | pèrna <br/>{{IPA|[ˈpᴈrnä]}} | style="background:#d2dfed" | pèrna <br/>{{IPA|[ˈpᴈrnä]}} |- align="center" | píe <br/> 6 | style="background:#efefef" | '''pe''' | style="background:#d2dfed" | pè <br/> {{IPA|[ˈpᴈ]}} | style="background:#d2dfed" | pè <br/> {{IPA|[ˈpᴈ]}} | pè <br/> {{IPA|[ˈpᴈ]}} | pè <br/> {{IPA|[ˈpᴈ]}} | style="background:#d2dfed" | pè <br/> {{IPA|[ˈpᴈ]}} | style="background:#d2dfed" | pè <br/>{{IPA|[ˈpᴈ]}} |- align="center" | diente <br/> 6 | style="background:#efefef" | '''dente''' <br/> 79 | style="background:#d2dfed" | dènte <br/>{{IPA|[ˈðᴈnte]}} | style="background:#d2dfed" | dènte <br/>{{IPA|[ˈðᴈnte]}} | dènte <br/> {{IPA|[ˈðᴈnte]}} | dènti <br/> {{IPA|[ˈðᴈnti]}} | style="background:#d2dfed" | dènti <br/>{{IPA|[ˈðᴈnti]}} | style="background:#d2dfed" | dènte <br/>{{IPA|[ˈðᴈnte]}} |- align="center" | quietu <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''quieto ''' | style="background:#d2dfed" | quieto <br/> {{IPA|[ˈkieto]}} | style="background:#d2dfed" | quieto <br/> {{IPA|[ˈkieto]}} | quieto <br/> {{IPA|[ˈkieto]}} | quieto <br/> {{IPA|[ˈkieto]}} | style="background:#d2dfed" | quietu <br/> {{IPA|[ˈkietu]}} | style="background:#d2dfed" | quieto <br/> {{IPA|[ˈkieto]}} |- align="center" | yegua <br/> 6 | style="background:#efefef" | '''eugua''' <br/> 103 | style="background:#d2dfed" | ègüa <br/>{{IPA|['ᴈgwa]}} | style="background:#d2dfed" | ègüa <br/>{{IPA|['ᴈgwa]}} | ègoa <br/>{{IPA|['ᴈgoa]}} | ègüa <br/>{{IPA|['ᴈgwa]}} | style="background:#d2dfed" | èuga <br/>{{IPA|['ᴈgwa]}} | style="background:#d2dfed" | ŷegua <br/>{{IPA|['ʝᴈgwa]}} |- align="center" | exe <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''eixe''' <br/> 85 | style="background:#d2dfed" | eixe <br/>{{IPA|['eiʃe]}} | style="background:#d2dfed" | eixe <br/>{{IPA|['eiʃe]}} | èixe <br/>{{IPA|['eiʃe]}} | eixi <br/>{{IPA|['eiʃi]}} | style="background:#d2dfed" | eixe |<br/>{{IPA|['eiʃe]}} | style="background:#d2dfed" | eixe |<br/>{{IPA|['eiʃi]}} |- align="center" | demoniu <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''demo''' <br/> 78 | style="background:#d2dfed" | demo <br/>{{IPA|[ˈðemo̞]}} | style="background:#d2dfed" | dèmo <br/>{{IPA|[ˈðᴈmo̞]}} | demo <br/>{{IPA|[ˈðemo̞]}} | demo <br/>{{IPA|[ˈðemo̞]}} | style="background:#d2dfed" | demoniu <br/>{{IPA|[ˈðemoniu]}} | style="background:#d2dfed" | demonio <br/>{{IPA|[ˈðemonio̞]}} |- align="center" | enxiva <br/> 6 | style="background:#efefef" | '''enxigua <br/>/enxeba''' <br/> 93 | style="background:#d2dfed" | enxiba <br/>{{IPA|[enˈ∫ibä]}} | style="background:#d2dfed" |enxiba <br/>{{IPA|[enˈ∫ibä]}} | enxiba<br/>{{IPA|[enˈ∫ibä]}} | enxiba<br/>{{IPA|[enˈ∫ibä]}} | style="background:#d2dfed" | enxiba<br/>{{IPA|[enˈ∫ibä]}} | style="background:#d2dfed" | meya <br/>{{IPA|[meˈʝä]}} |- align="center" | pechu <br/> 6 | style="background:#efefef" | '''---''' | style="background:#d2dfed" | pecho <br/>{{IPA|[ˈpet∫o̞]}} | style="background:#d2dfed" | peito <br/>{{IPA|[ˈpeito̞]}} | peito <br/>{{IPA|[ˈpeito̞]}} | peito <br/>{{IPA|[ˈpeito̞]}} | style="background:#d2dfed" | pechu <br/>{{IPA|[ˈpet∫u]}} | style="background:#d2dfed" | pecho <br/>{{IPA|[ˈpet∫o̞]}} |- align="center" | noyu <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''nougo''' <br/> 157 | style="background:#d2dfed" | nougo <br/>{{IPA|[ˈnowgo̞]}} | style="background:#d2dfed" | nò <br/>{{IPA|[ˈnɔ]}} | nó <br/>{{IPA|[ˈno]}} | nó <br/>{{IPA|[ˈno]}} | style="background:#d2dfed" | nougo <br/>{{IPA|[ˈnowgu]}} | style="background:#d2dfed" | nougoᵘ <br/>{{IPA|[ˈnowgo̞]}} |- align="center" | coz <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''couz''' <br/> 65 | style="background:#d2dfed" | couz <br/>{{IPA|[ˈkowθ]}} | style="background:#d2dfed" | couce couz <br/>{{IPA|[ˈkowθe]}} | couce <br/>{{IPA|[ˈkowθe]}} | couzi <br/>{{IPA|[ˈkowθe]}} | style="background:#d2dfed" | cou(z) <br/>{{IPA|[ˈkow<sup>θ</sup>]}} | style="background:#d2dfed" | couz <br/>{{IPA|[ˈkowθ]}} |- align="center" | xuncir <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''xoncer ''' <br/> 229 | style="background:#d2dfed" | xoncer <br/>{{IPA|[ʃo̞n'cer]}} | style="background:#d2dfed" | xoncer <br/>{{IPA|[ʃo̞n'cer]}} | xoncer <br/>{{IPA|[ʃo̞n'cer]}} | xoncèr <br/>{{IPA|[ʃo̞n'cer]}} | style="background:#d2dfed" | xoncèr <br/>{{IPA|[ʃo̞n'cer]}} | style="background:#d2dfed" | xoncer <br/>{{IPA|[ʃo̞n'cer]}} |- align="center" | lleche <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''leite /lleite''' <br/> 135 | style="background:#d2dfed" | leite <br/>{{IPA|['leite]}} | style="background:#d2dfed" | leite <br/>{{IPA|['leite]}} | leite <br/>{{IPA|['leite]}} | lèiti <br/>{{IPA|['lᴈiti]}} | style="background:#d2dfed" | llèite <br/>{{IPA|['λeite]}} | style="background:#d2dfed" | ŷeite <br/>{{IPA|['ʝeite]}} |- align="center" | güe <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''boi''' | style="background:#d2dfed" | bòi <br/>{{IPA|['bɔi]}} | style="background:#d2dfed" | bòi <br/>{{IPA|['bɔi]}} | bòi <br/>{{IPA|['bɔi]}} | boi <br/>{{IPA|['bɔi]}} | style="background:#d2dfed" | bòi <br/>{{IPA|['bɔi]}} | style="background:#d2dfed" | bòi <br/>{{IPA|['bɔi]}} |- align="center" | grillu <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''---''' | style="background:#d2dfed" | grilo <br/>{{IPA|['grilo̞]}} | style="background:#d2dfed" | grilo <br/>{{IPA|['grilo̞]}} | grilo <br/>{{IPA|['grilo̞]}} | grilo <br/>{{IPA|['grilo̞]}} | style="background:#d2dfed" | grillo <br/>{{IPA|['griʎo̞]}} | style="background:#d2dfed" | griŷ<sup>y</sup>o <br/>{{IPA|['griŷ<sup>y</sup>o̞]}} |- align="center" | palomba <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''palomba''' <br/> 164 | style="background:#d2dfed" | palomba <br/>{{IPA|[pä'lombä]}} | style="background:#d2dfed" | palomba <br/>{{IPA|[pä'lombä]}} | palomba <br/>{{IPA|[pä'lombä]}} | palomba <br/>{{IPA|[pä'lombä]}} | style="background:#d2dfed" | palomba <br/>{{IPA|[pä'lo<sup>ᴈ</sup>mbä]}} | style="background:#d2dfed" | palomba <br/>{{IPA|[pä'lombä]}} |- align="center" | rana <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''ra''' <br/> 184 | style="background:#d2dfed" | ra <br/>{{IPA|['ra:]}} | style="background:#d2dfed" | ra <br/>{{IPA|['ra:]}} | ra <br/>{{IPA|['ra:]}} | ra <br/>{{IPA|['ra:]}} | style="background:#d2dfed" | ra <br/>{{IPA|['ra:]}} | style="background:#d2dfed" | ra <br/>{{IPA|['ra:]}} |- align="center" | llobu <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''lobo <br/>/llobo''' | style="background:#d2dfed" | lobo <br/>{{IPA|['lobo̞]}} | style="background:#d2dfed" | lobo <br/>{{IPA|['lobo̞]}} | lobo <br/>{{IPA|['lobo̞]}} | lobo <br/>{{IPA|['lobo̞]}} | style="background:#d2dfed" | llobu <br/>{{IPA|['ʎobu]}} | style="background:#d2dfed" | ŷobo <br/>{{IPA|['ʝobo̞]}} |- align="center" | fierru <br/> 7 | style="background:#efefef" | '''fèrro''' | style="background:#d2dfed" | fèrro <br/>{{IPA|['fᴈro̞]}} | style="background:#d2dfed" | fèrro <br/>{{IPA|['fᴈro̞]}} | fèrro <br/>{{IPA|['fᴈro̞]}} | ferro <br/>{{IPA|['fero̞]}} | style="background:#d2dfed" | fèrro <br/>{{IPA|['fᴈro̞]}} | style="background:#d2dfed" | fèrro <br/>{{IPA|['fᴈro̞]}} |- align="center" | llama <br/> 8 | style="background:#efefef" | '''lapa <br/>/llapa''' | style="background:#d2dfed" | lapa <br/>{{IPA|['läpä]}} | style="background:#d2dfed" | lapa <br/>{{IPA|['läpä]}} | lapa <br/>{{IPA|['läpä]}} | llapa <br/>{{IPA|['ʎäpä]}} | style="background:#d2dfed" | llapa <br/>{{IPA|['ʎäpä]}} | style="background:#d2dfed" | ŷapa <br/>{{IPA|['ʝäpä]}} |- align="center" | to <br/> 22 y 27 | style="background:#efefef" | '''todo''' | style="background:#d2dfed" | todo <br/>{{IPA|['toðo̞]}} | style="background:#d2dfed" | todo <br/>{{IPA|['toðo̞]}} | todo <br/>{{IPA|['toðo̞]}} | todo <br/>{{IPA|['toðo̞]}} | style="background:#d2dfed" | todo <br/>{{IPA|['toðo̞]}} | style="background:#d2dfed" | todo <br/>{{IPA|['toðo̞]}} |- align="center" ! width=12% | [[idioma español| ]]Asturianu <br/> [[Alpi|Alpi p.]] ! width=14% style="background:#efefef; color:Black" |[[Bernardo Acevedo y Huelves |'''Acevedo''' <br />y '''Fernández'''<br />1932]] ! width=12% style="background:#d2dfed; color:Black" |[[Castropol|''' As Campas'''<br />'''Castropol'''<br />'''Baxu Eo''']] ! width="12%" style="background:#d2dfed; color:Black" | '''[[Vilanova d'Ozcos|Salgueiras]]'''[[Vilanova d'Ozcos|<br />'''Ozcos'''<br />'''Mediu Eo''']] ! width="12%" style="background:#efefef; color:Black" |'''[[Lugo|Neiro]]'''[[Lugo|<br />]]A '''[[Lugo|Fonsagrada]]'''[[Lugo|<br />'''Altu Eo''']] ! width="12%" style="background:#efefef; color:Black" |'''[[Lugo|Navia de Suarna]]'''[[Lugo|<br />'''Altu Navia''']] ! width="12%" style="background:#d2dfed; color:Black" |'''[[Bual]]'''[[Bual|<br />'''Bual'''<br />'''Mediu Navia''']] ! width=12% style="background:#d2dfed; color:Black" |[[Navia| '''Freiral'''<br />'''Navia'''<br />'''Baxu Navia''']] |} == L'atles llingüísticu ETLEN del gallegoasturianu == [[Archivu:Mapa_dendrográfico_Etlen.png|thumb|250px|Ún de los mapes dialectométricos del atles ETLEN.]] De magar s'espublizó l'[[Atles Llingüísticu ETLEN]] del Eo-Navia (''Estudiu de la transición llingüística na zona Eo-Navia, Asturies''), nel [[2017]], tiense una imaxe más completa de la xeografía llingüística del gallegoasturianu o eonaviegu. L'atles llingüísticu ETLEN ye frutu d'un proyeutu d'investigación de campu qu'ellaboró, en delles fases ente l'añu [[2000]] y [[2014]], un equipu de la [[Universidá d'Uviéu]] dirixíu pol Dr. [[Ramón d'Andrés Díaz]]. Esti proyeutu nació col oxetivu de llograr un avance curiosu na conocencia de la llende llingüística ente'l [[gallegoportugués]] y l'[[asturlleonés]] nesa zona d'Asturies. Encuestáronse 40 llugares de la zona, y tamién delles de la [[provincia de Lugo]]. Los llugares son los siguientes, col conceyu en paréntesis: [[Armal]] ([[Bual]]), [[Bárzana]] ([[Navia]]), [[Berbegueira]] ([[Villayón]]), [[Buḷḷacente]] ([[Tinéu]]), [[Bustapena]] ([[Vilanova d'Ozcos]]), [[Castro]] ([[Grandas]]), [[O Chao]] ([[San Tiso d'Abres]]), [[Corondeño]] ([[Allande]]), [[Fandovila]] ([[Ibias]]), [[A Garda]] ([[Taramundi]]), [[Ḷḷandelfornu]] (Villayón), [[Labiaróu]] ([[Samartín d'Ozcos]]), [[Mántaras]] ([[Tapia]]), [[Monesteriu (Cangas del Narcea)|Monesteriu]] ([[Cangas del Narcea]]), [[El Monte]] (Navia), [[Murias do Camín]] ([[Navia de Suarna]]), [[Navedo]] ([[Eilao]]), [[Negueira]] (Negueira), [[Neipín]] ([[A Pontenova]]), [[Os Niseiros]] ([[Castropol]]), [[Oneta ]](Villayón), [[O Pando]] ([[A Fonsagrada]]), [[El Pato]] (Eilao), [[Pezós]] (Pezós), [[Poxos]] (Villayón), [[Prada (Viḷḷagrufe)|Prada]] (Allande), [[O Rato]] ([[Ribadeo]]), [[El Reboḷḷal]] ([[Degaña]]), [[El Rebollu]] (Allande), [[Riumayor]] ([[Valdés]]), [[San Salvador]] (Allande), [[San Xuyán]] ([[El Franco]]), [[Teixeira]] ([[Santalla d'Ozcos]]), [[Valdeferreiros]] (Ibias), [[El Valín]] (Castropol), [[El Vau]] (Ibias), [[Vilamayor]] (Ibias), [[A Vilapena]] ([[Trabada]]), [[Vivedro]] ([[Cuaña]]) y [[Zreixido]] ([[A Veiga]]). El cuestionariu llingüísticu tevo formáu por 368 fenómenos diferenciales ente'l [[gallegoportugués]] y [[l'asturlleonés]], xebraos en 3 bloques: un bloque de 111 fenómenos fonético-fonolóxicos; 162 de fenómenos de morfosintaxis nominal; y 95 fenómenos de morfosintaxis verbal. Darréu que cada fenómenu ta ilustráu con dellos ítems (exemplos, pallabres o espresiones concretes), pertuviéronse 531 respuestes llingüístiques. L'[[atles llingüísticu ETLEN]] axusta l'estudiu del gallegoasturianu a trés enfoques correspondientes a otres tantes seiciones: (1) ''Dialeutografía'': muéstrense los datos llingüísticos nuna coleición de 531 mapes dialeutales, formando un atles llingüísticu de xeitu clásicu; (2) ''[[Horiometria]]'': aplícase una metodoloxía estadística iguada a costa fecha pa una zona de frontera llingüística, mostrando la proporción de trazos "occidentales", "orientales", "axales" y "comunes" que tien la fala de cada llugar; (3) ''[[Dialeutometría]]'': aplícase la metodoloxía estadística que mide matemáticamente les asemeyances y diferencies llingüístiques ente los llugares del gallegoasturianu. == Muestres de testos == '''[[El Franco]]: ''': ''A fòrza del mèdo'' {{cita| Foi condo a guèrra. Daquella... metéraseyes na cabeza aos mandamases qu'a invasión d'Europa podía'mpezar por úa ribeira cualquèra del Cantabrico. El caso è que nel nòso Conceyo ergèronse us contos palandraques pra fer vèla denòite en sitos como A Talaya de Porcía, Monèllos, El Pòrto, Pormenande. Y hasta fixeron... fortificaciois noutros como'l cabo Blanco (inda quedan xanzas). Como è natural nestas ocasiois, dispuxèronse turnos pra fer guardia de noite. Conque... úa das noites d'aquel vrao tocouyes velar a Pèpe de Xandrín y Manòlo das Veiras. Pèpe èra un hòme de muita calma, falaba sèmpre aspacío y pensaba muito lo que tía que decir y lo que tía que fer. Manòlo, tamèn pousao y tránquilo al so xeito, como más novo, èra al mismo tèmpo, màs arrechao y hasta, às veces, un pouco barrumbeiro. Pòs bèn aquél, fòra un día de muita xèira pra Manòlo por que tuvèran, él y so padre, (que fían casas), trabayando a rabo'stallar nùa que tían pra poñerye ramo, na Caridá. Así que còndo chegou à casa y ye dixo a muyer. -¡Aí hò! ¿Nun temos bèn a cigua, que che toca ir fer guardia hòi denoite a Monèllos?-, -Xa podía ser siquèra'l domingo, hò; que nun tuvèses tan cansao!- Contestouye'el -¡Me cago na parafusa! ¡Pòs è que m'amòla bèn! ¡Ah nía, y con quèn teño qu'ir!- Pòs nun había que ferye.}} ::::::García García, José. ''El Franco y su concejo'', Mieres del Camín, 1983, p. 321 '''[[Castropol]]''': In Memoriam Victoriano García Paredes'' {{cita|''Y tú es el primeiro que te fuches </br> inda novo y galan inda luitando </br> por a sorte d'os nosos intereses, </br> a República, el ponte, os veyos usos </br> toda a alma d'este gran penedo </br> en que tamos vivindo emporondados </br> tu te fuches y fáltasnos agora </br> como falta un espeyo en que mirarse </br> tías a gracia y aquelas virtudes </br> que dicen que son nosas ¡mal pecado! </br> y sempre me chegabas con un libro, </br> un libro novo que tías que leerme </br> -por que foron os libros teus amores- </br> y leías tan mole, tan seguido, </br> qu'eu votabach'os oyos aló enriba </br> y Maiximo quitaba as antiparras </br> y el mar n'a fonte íbase durmindo </br> escuitando a lectura ¡Quen olvida </br> el que todos ouguimos ¡Dende agora </br> xa formas grupo c'os homes gloriosos </br> de Castropol: gloriosos como'l río, </br> com'os loureiros da nosa ribada.}} ::::::Pedro Penzol, ''El Aldeano'', 1933 '''[[Bual]]''': Sonetu en memoria de Xovellanos {{cita|Vusté era un gran señor, eu era un probé;</br> Vusté era un sabio; eu era un ignorante;</br> Eu era un ananín, vusté un xigante;</br> Pedrafina vusté, e eu un adobe. </br> ¡Dios axuntounos!... E se a min me move</br> A Piedá pra ir de Xove hasta Llevante,</br> A traición e a inxusticia, malandante, </br> Tráenlo a vusté dende Llevante a Xove. </br> Sirve a España leal, e al soberano </br> Y páganye en traiciois os tramposos: </br> Sírvolo eu a vusté... E chámame ermao </br> Se ye erguen ua estauta, xenerosos </br> Mañá en Xixón, suprique a sous paisanos </br> ¡Que fagan a pilastra cos meus ôsos..!}} ::::::Bernardo Acevedo y Huelves, Bual, 1874 == El cartulariu de Vilanova d'Ozcos == [[Imaxe: Monasterio de Santa María de Villanueva de Oscos (2796374867).jpg|left|thumb|270px|Ábside del Monesteriu de Santa María de Vilanova d'Ozcos]] Ún de los aspeutos más relevantes del eonaviegu ye l'estudiu filolóxicu de la evolución d'esta llingua a traviés del esame de los testos medievales documentaos nel [[Monesteriu de Santa María de Villanueva de Ozcos]]. Sobro'l esame, úfrenos datos mui relevantes pal conocimientu de la formación de les primitives [[llingües romances]] n'[[Asturies]]. De la importancia que tien esti cartulariu pal conocimientu de la formación de la llingua romance n'Asturies danos cuenta'l fechu que, dacuando, en [[1865]], Aurelianu Fernández-Guerra amuesa nel discursu sobro'l Fueru de Avilés les cincuenta primeres escritures en llingua romance documentaes n'Asturies veintiseyes de les mesmes pertenecen al [[Monesteriu de Ozcos]] y el restu a otros cartularios y fondos documentales asturianos. Magar la so importancia, fai falta entá un estudiu sistemáticu d'esti cartulariu. El primer qu'espubliza dalgunos testos del cartulariu ye'l referíu Aurelianu Fernández-Guerra nel citáu «Discurso sobre el Fuero de Avilés» mas ha d'esperase hasta que nel añu 1954 se faiga la primer edición sistemática de los primeros testos del cartulariu, por mor de la publicación del artículu nel RIDEA {{Enllaz rotu|1=«El convento benedictino de Villanueva de Ozcos» BIDEA nº 22, 1954 |2=http://tematico.asturias.es/cultura/ridea/ConsultaBoletines/PDFs/096-13.PDF |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} por Marcos G. Martínez, edicíón bastante deficiente en tolos sentíos, que ye meyorada pola realizada en [[1981]] por Pedro Floriano Llorente en RIDEA, ({{Enllaz rotu|1=Vid. Floriano Llorente P. «Coleición dipolomática de Villanueva de Ozcos 1ª, serie», BIDEA 102, Uvieo 1981, p. 127-190 |2=http://tematico.asturias.es/cultura/ridea/ConsultaBoletines/PDFs/102-06.PDF |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}). Esta edición ameyorada tanto pol procuru de la edición como poles referencies toponímiques y personales atropa hasta l'añu 1200. En 1994 la revista Britonia, retoma l'interés pola cuestión y vien a editar la segunda serie de la coleición diplomática del cartulariu, realizada pol propiu Pedro Floriano Llorente, edición que sicasí nun respuende a les espectatives de los editores por llegar namái hasta l'añu 1250 nun escaeciendo miga de testos en romance, polo qu'en [[1998]] vien a espublizase tamién una segunda versión munchu más minoritaria y completa que llega hasta l'añu [[1300]], y que s'espublizará tamién por Britonia, («Coleición Diplomática del Monasterio de Villanueva de Ozcos 2ª serie», Britonia 2 Ovieu 1998) d'abondo más interés pa la cuestión estudiada. Esta edición ye comienzu pa la publicación d'otres setenta escritures por Alvárez Castrillón, na obra: ''Los Ozcos en los siglos X-XIII, un modelu de organización social del espacio en la Asturias medieval'', (Uviéu 2001), resiéntese esta edición namái del fechu que la so intención nun ye tantu el estudiu filolóxicu de la llingua como'l de la organización social de la Asturies medieval, más reflexada como la llingua eonaviega caltiénse fiel a los sos oríxenes y estraña a la evolución del restu de la diplomática asturiana (munchu más conservadora) fasta'l caberu del sieglu XVI. De ultimes, nel añu 2011, Alvárez Castrillón tien espublizau en Ridea, la edición más completa del cartulariu hasta la fecha, "Coleición Diplomática del Monasterio de Santa María de Villanueva de Oscos (1139-1300)", llibru de llargu esperáu, que vien a dar muncha lluz sobro l'orixe desta llingua. Al mirar pa los documentos antiguos del monesteriu de [[Vilanova d'Ozcos]] dende finales del [[sieglu XII]] fasta'l entamu del [[sieglu XIV]], ponse de manifiestu una identidá asoluta d'esta llingua col romance galaico-portugues daquel tiempu, fasta'l estremu que Frías Conde renuncia al so estudiu por tener tal el paecíu col restu del dominiu gallego-portugués que nun da p'acolumbrar los rasgos d'identidá de la llingua gallegoasturiana. Nesta dómina d'entamu únicamente se tien documentaos los trasllaos de copies d'escritures llatines antigües inintelixibles yá pal pueblu llanu, v. AHN sec. cleru, carp. 1617, núm. 2, AHN Sec. cleru carp. 1621 nº 15, etc. y nun será sinón a mediaos del [[sieglu XIII]] cuando s'asoleyen los primeros documentos orixinales escritos en llingua romance fechos na llingua galaico-portuguesa. El cartulariu d'Ozcos ye un monumentu histórico esencial pal entendimientu de la evolución de la llingua romance medieval, más tal aportación zárrase cola llegada de la Congregación de Castiella en 1.511 al monesteriu que fina una etapa y entama otra de gran crecimientu económicu y social del monesteriu al rodiu de la industria del fierro, pero qu'amatagará'l camín documental d'esta llingua fasta'l so resurdir al finar el [[sieglu XIX]]-.- == Lliteratura en gallegoasturianu == [[Ficheru:Castropol Newspaper Cover.jpg|thumb|350px|El periódicu 'Castropol' foi'l primeru n'espublizar de contino testos en gallegoasturianu]] El primer autor conocíu en gallegoasturianu quiciabes seya [[w:gl:Fernan Soares de Quinhones|Fernan Soares de Quiñones o Quinhões de los cancioneiros]], trovador del postrer terciu del [[sieglu XIII]], autor de cuatro [[cantigues|cantigues de escarniu]] y una [[sátira]] moral. Nuna de les cantigues cuenta en trés estrofes na [[gallego-portugués|llingua gallego-portuguésa]] del Eo-Navia les “costumes” y “feituras” del “cavalón”, nel que cuenten les andancies d'ún que moraba en Sevilla, y que viniera d'Os Ozcos nes [[Asturies|Esturas]] na llinde con [[Galicia]]. Estes estrofes incluinse nuna cántiga que s'alcuentra dientro de la temática de escarniu y maldecir magar cola suplantación de personalidá propia de les cantigues d'amigu.<ref>Vicenç Beltrán atopa en dos documentos de la coleción del Monesteriu lleonés de Carrizu les más de les referencies autobiográfiques d'un homónimu caballeru segundón atrapáu en deldes, obligáu a lo llargo de más de diez años allargar el so patrimoniu, quien bien pudiere tratase del trovador [[Fernán Suarez de Quinhones]], magar que'l patrimoniu qu'esfarrapa paez más bien el de la so muyer María Gulhelmez como resulta de los propios documentos citaos pol propiu Beltrán. Nótese como'l nome de la so muyer María Guilhélmez fai remembrar la so sátira con don Guilhelm "aquel meu parente, que mora muit'acerca de Leon". Del fechu qu'en dichos documentos se venden heriedos n'Asturies, como n'otros indicios reflexaos nel so llibru "La Corte de Babel", ponse de manifiestu que l'orixe d'esti trovador alcuéntrase ensin dulda nel occidente asturianu. Caltiénse que los Quiñones, una familia que tien orixe nel conceyu de Ḷḷuna tenía diferentes intereses nel occidente asturianu y en particular nel conceyu de Allande na llende colos Ozcos. (Beltran, Vicenç; Tipos y temas trovadorescos XIII. Fernan Soarez de Quinhones; páx. 394 y ss. Beltran, Vicenç; La Corte de Babel. Les problemes de Fernán Soarez de Quiñones; páx. 212 y ss.)</ref> Seya como fuere, paez que la referencia al caballeru d'Os Ozcos presenta clares referencies alegóriques respetu la procedencia del personaxe que bien pudiera tar reforzada pol tipu de fala emplegada na cantiga.<ref>C. Alvar, ''Apuntes para la edición de las poesías de Fernán Soares do Quinhones,'' Estudios portugueses homenaje L. Stegangno Picchio Lisboa 1991 páxs. 3-14</ref> La llingua escrita, que nesti tiempu nun puede distinguise del conxuntu Gallego-portugués, caltiénse bien firme nel occidente asturianu hasta la llegada de la Congregación de Castiella al Monesteriu d'Ozcos en 1.511, ciarrándo'l ciclu documental d'esta llingua, fasta'l so rexurdimientu no postrero del sieglu XIX. Daquella dase una identificación del eonaviegu col [[gallegu|gallego académico]], como s'albidra n'autores como [[Armando Cotarelo y Valledor|Cotarelo Valledor]] y Antolín Santos Ferraría que se desenvuelven por enteru en [[idioma gallego|gallegu]]. [[Acevedo y Huelves|Bernardu Acevedo y Huelves]] y [[Marcelinu Fernández Fernández]] son los primeros autores que garren conciencia de les peculiaridaes d'esta llingua, al primeru de los cuales atribíse'l primer sonetu nesta llingua, “vusté era un gran señor, Eu era un gran probe”. Daquel tiempu ye Ramón García González, (1870-1938) quien amuesa la influencia del espíritu modernista imperante a principios del [[sieglu XX]]. La so obra más conocía ye un llargu poema que lleva por títulu “El xardín”. Otru poeta reconocíu d'esti tiempu ye Conrado Villar Loza, (Taramundi 1873-Tapia 1962), conozse pola so temática en tornu a la emigración, tema mui recurrente na lliteratura costumista del momentu.<ref>Véase [[Frías Conde]], FJ; «Nos confíns da literatura galega: escritores asturianos en galego»; Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, nº 5, 1996‑1997 páxs. 223-240.</ref> La llegada de la República trai l'enfotu de popularizar la cultura. Mui importantes son les actividaes de la Biblioteca Popular Circulante, ente les qu'hai que encalcar el ''Teatro Aldeano'' que representaba obres en gallegoasturianu, munches basaes na tradición popular asturiana. Nesti tiempu hai que conseñar tamién les collaboraciones periodístiques d'un grupu de persones, que collaboren asiduramente cola revista l'Aldeanu: Alejandro Sela (1911-1982) baxo l'alcuñu «El tío Pepe», Pedro Penzol. Tres la [[Guerra|Guerra Civil Española]], decái la producción lliteraria en llingua gallegoasturiana, escaeciendo la naturaleza qu'entamaba a apuntase. Alcuéntrase una lliteratura costumista na que s'amiesta'l [[gallegoasturianu]] col [[castellanu]], que cai nes veces más na anecdóta que no lliterario. Na década de los años setenta, gracies al trabayu d'autores como [[Dámaso Alonso]], los autores del occidente asturianu entamen a encalcar la identidá d'esta llingua. D'estos autores cabe encalcar a Manuel García Sánchez, Manolo Galano, autor preocupáu pola cultura popular de la comarca, quien espubliza en 1.994 con Xacinto Díaz López el «Vocabulario d'a Roda», y quien diez años antias qu'espublizara'l llibru «Cuentos Parzamiques». Abonda asiduamente na revista Entrambasauguas, publicando nel añu [[2005]] un revueltu de 20 collaboraciones escrites pa dicha revista nel llibru «Vento d'outono». De recien cabe citar a [[Xose Migue Suárez,|Xosé Miguel Suárez Fernández]], (Mántaras, Tapia, 1965) y Xavier Frías Conde quienes inicien les sos respeutives carreres lliteraries, dende'l estudiu filolóxicu de la llingua, (si bien dende perspeutives bien estremaes). Lo más reseñable de toa esta lliteratura ye la so proyeición a traviés de diverses revistes de la comarca, per aciu de la dificultá que supón la edición de llibros pa un públicu tan reducíu. La revista de más antigüedá ye «A Freita», de la que apaecieron once númberos, trátase d'una revista de calter xeneral que s'entama espublizar en 1.992 dando cabida a artículos de toles clases. Ente los sos collaboradores cítese a [[Benigno Fernández Braña]], [[Xan Castañeira]], [[Xosé Máximo Fernández]], [[Susa Argul Muniz]], [[Xosé Antonio Ron Tejedo]], [[Adela Conde Valledor]], etc. En [[1995]] adxuntase un suplementu lliterariu, cola voluntá de dar difusión a los autores eonaviegos al traviés d'una edición menos formal qu'un llibru. Frente a esta revista de tendencia gallegófila, dende [[1996]] espublízase pola [[Secretaria Llingüística del Navia-Eo]], adscrita al [[Academia de la Lengua Asturiana|ALLA]], la revista Entrambasauguas. Dente estos factores qu'ayuden nestes revistes tán Crisanto Veiguela, ([[Vegadeo 1959]]), [[Alejandro Antúnez Blanco]], ([[Navia]] [[1933]]), [[Teresa López]], ([[Búal]] 1950), [[Xose Carlos Alvárez Blanco]], [[Xavier Vilareyo]] ([[Mieres 1967]]), [[Fredo de Carbexe]], ([[El Franco]] [[1967]), etc.. Nel xéneru dramáticu, como ta indicáu atopemos cierta tradición ente quienes abondan na lliteratura costumista, casu de [[Villar Loza]] y [[Manuel Galano]]. De recién, viense recuperando obres representaes otrera: “Condo el cariño é de verdá” comedia estrenada en Bual en [[1936]] pola Agrupación artística d'Armal y "El tratu" de F.F. Arias estrenada en [[As Figueiras (Castropol)|Figueras]] en [[1926]]. Son escasos los autores en narrativa. Aparte de los artículos costumistes citaos cabe conseñar la escritora de [[San Tiso d'Abres]], [[Aurora García Rivas]] (San Tiso 1948), qu'entama tamién nel xéneru llírico la so carrera, asina "os poemarios" o "o viaxeiro da noite" (2004) y "Trinquilintainas" ([[2007]]), que compaxina cola publicación de cuentinos pa los neños, "Contos, ducia e media d'eles" ([[2007]]) y los llibros infantiles "Cinco contos pra xogar coa música" (2007) y "Rebelión na caixa máxica (2009). De recién tiense espublizáu "As razois d'Anxélica" ([[2010]]), novela que vien teniendo perbona acoyida na crítica. == Ver tamién == * [[Atles llingüísticu ETLEN]] * [[Tierra de Ribadeo]] * [[Comarca del Navia-Eo]] * [[Fastera del Navia-Eo]] * [[Antiguu Conceyu de Castropol]] == Bibliografía == * Fernández Fernández Marcelino, ''El Franco y su concejo'', obra de xuventú del que fuera maestru de Valdepares, d'especial interés el so refraneru, danos datos de gran interés pal conocimientu de la llingua gallegoasturiana del sieglu XIX. Ḷḷuarca 1898. * Acevedo y Huelves y Marcelino Fernández Fernández, ''El vocabulario del Bable de Occidente'', Xunta pa la ampliación de los Estudeos ya investigaciones científiques, Centru de Estudeos Históricos, Madrid, 1932. Ye referencia ñecesaria pal estudeu de les fales gallegoasturianes. * José García García. ''El habla de El Franco'', Institutu Bernaldu de Quirós, Mieres del Camín, [[1983]], ye edición de la so tesis de doutoramientu dirixida por Emilio Alarcos, presentá na Facultá de Filosofía y Lletres de la Universidá de Uviese el 27 d'ochobre de 1979, nella llograse'l grau de sobresalienti con laude. * Celso Muñiz. ''El habla del valledor, estudio descriptivo del gallego-asturiano de Ayande'', Academische Pers., Amsterdam 1978 * Zamora Vicente, ''Los gruos -uit-, -oit-, en gallego moderno. Su repartición geográfica'', Boletín de Filoloxía, XXI, [[1963]]. * [[Lindley Cintra|Luis F. Lindley Cintra]]. [https://web.archive.org/web/20041103043545/http://www.instituto-camoes.pt/cvc/hlp/biblioteca/novaproposta.pdf Nova Proposta de Classificação dos Dialeutos Galego-Portugueses Boletim de Filologia], Lisbúa, Centru de Estudeos Filolóxicos, 1971, p. 16-17. * [[Ramón Menéndez Pidal]]: "El Dialeuto Leonés", ''Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos'', 2-3:130-131, 1906. * {{Enllaz rotu|1=Menéndez García, Ramón: "Algunos límites dialeutales para el occidente de Asturias", IDEA 1951 nº 14 |2=http://tematico.asturias.es/cultura/ridea/ConsultaBoletines/PDFs/014-02.PDF |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }},) * {{Enllaz rotu|1=Rodríguez Castellano, Lorenzo: "Palatización de la L inicial en la zona de habla gallega", 1948, nº 4 |2=http://tematico.asturias.es/cultura/ridea/ConsultaBoletines/PDFs/004-05.PDF |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.ucm.es/BUCM/revistas/fll/0212999x/articulos/RFRM0101120051A.PDF Frías Conde, F.X: "O límites entre el galego e asturleonés en Asturias", Revista de filoloxía románica, nº 18, p. 51 y 72.] * Fernández Vior, J. A.: ''Notas etnolingüísticas del conceyo da Veiga'', Academia de la Llingua Asturiana, Llibrería llingüística, Uvieu, [[1997]]. * Suárez Fernández, X.M.: ''Vocabulario de Mantaras (Tapia), Aportacióis al léxico del galego-asturiano'', Xeira, A Caridá, 1997. * Pérez de Castro, J. L.: "Contribución léxica al gallego-asturiano III". Revista de la Facultad de Filología, Tomo 37-38, 1987‑1988; 221-236. Pérez de Castro fue durante munchos años Direutor del RIDEA, estudeoso de les tradiciones de Castropol y su comarca, cuenta además abonda documentación duna de les biblioteques privaes más importantes de Asturies. * Díaz López, J. y García Sánchez, M.: ''Vocabulario da Roda'', Serviciu de Publicaciones del Principau d'Asturies, Uvieu, 1994 edición que vien meyorá con so 2ª edición en 1996. * Alonso y Fernández de las Redondas, D.: "Narraciones orales en el gallego-asturiano de los Oscos: rellatos, fórmulas curativas y ensalmos de Carmen de Freixe (San Martín de Oscos)". ''Estudios Ofrecidos a Emilio Alarcos Llorach'', Vol. 1, [[1977]]; 31-40 * Alonso y Fernández de las Redondas, D.: ''Engalar, volar: casos de la velarización -n- en el dominio gallego'', * Xoan Babarro González: ''Galego de Asturias'', Fundación Pedro Barrie de la Maza, 2003; ye una tesis de doctoramientu na Universidá de Santiago de Compostela, aducida con referencies bibliográfiques y nuevos datos. * Francisco Fernández Rei: ''Dialeutoloxía da lingua galega'', edicións Xerais, 1990; hai un área asturiana qu'inclúi la llingua falada nesta comarca. * Francisco Fernández Rei y Carme Hermida Gulías: ''A Nosa Fala, bloques e áreas lingüísticas do galego'', editáu pol Instituto da Lingua Galega, 1996. Inclúi etnotestos fonéticos y grabaciones sonores del gallegu faláu en Galicia, asina como nel occidente asturiano. * Francisco Fernández Rei (ed.): ''Lingua e cultura galega de Asturias'' [Actas das 1ºs. Xornadas da Lingua e da Cultura Galega de Asturias : na busca das raíces da Terra Navia-Eo] : homenaxe a Dámaso Alonso / organizadas pola MDGA (Mesa prá Defensa del Galego de Asturias e da Cultura da Comarca). Grandas de Salime, 15-16 decembro 1990; edicións Xerais, 1994. * F.X. Frías Conde, F.X. ''El gallego exterior a las fronteras administrativas''. Edición en CD-ROM. [[Universidá Complutense de Madrid]], 2001. * F.X. Frías Conde: ''A literatura eonaviega contemporánea (notas sobre literatura galega de Asturias)''. MDGA-VTP. Xixón, 2003. * F.X. Frías Conde: "O relativo do continuum entre galego e asturiano en Asturias". en Inaua 5, 2004-05. * F.X. Frías Conde: "O continuum entre galego e asturiano en Asturias, é xustificábel?", in A Freita 15, MDGA : Eilao (Asturias), 10-14. 2000 * [[Lindley Cintra|Luis F. Lindley Cintra]]. [https://web.archive.org/web/20041103043545/http://www.instituto-camoes.pt/cvc/hlp/biblioteca/novaproposta.pdf Nova Proposta de Classificação dos Dialeutos Galego-Portugueses Boletim de Filologia], Lisboa, Centro de Estudos Filológicos, 1971, p. 16-17. * [[Ramón Menéndez Pidal]]: "El Dialeuto Leonés", ''Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos'', 2-3:130-131, 1906. * X.A. Porto Dapena, ''Fonología de la -n- velar gallega'', en homenaxe a García de Diego, RDTP, XXXII, P. 467-477. * J. Neira Martínez, ''El preflijo des, en la lengua gallego-portuguesa'', verba III, 1976, p. 309-318, y comparativamente «Los prefijos -ex, -dis en las hablas leonesas» en actes del XI congresu de filoloxía románica, ''Madrid'' [[1969]]. * VVAA, ''Actas das primeras sesiois d'estudio del occidente'', Castripol, 1 y 2 d'abril de 2005, edita Academia de la Llingua Asturiana, Secretaria Llingüística del Navia-Eo, Uvieu 2006, * VVAA, ''Actas das segundas sesiois d'estudio del occidente'', A Caridá, 8 d'agostu de 2005, edita Academia de la Llingua Asturiana, Secretaria Llingüística del Navia-Eo, Uvieu 2006. * VVAA, Revista de Estudios da tierra Navia-Eo nº 1, edita MDGA, Xineru, Xixón, 1995. * VVAA, Revista de Estudios da tierra Navia-Eo, nº 2, edita MDGA 2ª edición, Xineru, Xixón, 1998. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == *[http://www.gallegoasturiano.com/ gallego asturiano.es] *[http://www.romaniaminor.net/gramatiques/gramatica_eonaviega.pdf Resume práutico de gramática eonaviega (sigún el propuestu de Cotarelo Valledor)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080227235229/http://www.romaniaminor.net/gramatiques/gramatica_eonaviega.pdf |date=2008-02-27 }}, de Xavier Frías Conde * http://www.gallegoasturiano.com/ *[http://www.falaviva.net FalaVIVA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130223024913/http://www.falaviva.net/ |date=2013-02-23 }} *[http://www.xabielxeira.e.telefonica.net/index.htm Asociación Cultural Xeira] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929134204/http://www.xabielxeira.e.telefonica.net/index.htm |date=2007-09-29 }} *[http://www.amesa.org Mesa pa la defensa del Gallegu d'Asturies] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130504105048/http://amesa.org/ |date=2013-05-04 }} *[http://www.vieiros.com/galegoexterior/frias0.html Averamientu al gallego esterior] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061020021829/http://www.vieiros.com/galegoexterior/frias0.html |date=2006-10-20 }} *[https://web.archive.org/web/20110701144758/http://www.terra.es/personal/cvalledor/biblioteca_virtual_eonaviega.htm Biblioteca virtual eonaviega] *[http://www.vieiros.com/noticia.asp?Ed=23&N=25109 Nota sobro'l coleutivu ABERTAL] *[http://www.vieiros.com/gterra/veredicion.php?Ed=17 Noticies n'eonaviegu sobro'l Navia-Eo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061021101118/http://www.vieiros.com/gterra/veredicion.php?Ed=17 |date=2006-10-21 }} *[http://www.ub.es/filhis/culturele/gargallo.html Percorríu pela diversidá llingüística de les tierres d'España], artículu del maestru José Enrique Gargallo. *[http://www.romaniaminor.net/ianua/Ianua05/ianua05_07.pdf] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Dominiu llingüísticu astur]] [[Categoría:fales de tránsitu]] [[Categoría:Gallegoasturianu]] flo7ibtpecafyv7y4q5ifbqo0qvf121 Gustav Klimt 0 10493 4501393 4431881 2026-06-23T07:52:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501393 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Gustav Klimt''' {{nym}} foi un [[pintura|pintor]] [[simbolismu|simbolista]] [[Austria|austriacu]] y ún de los miembros más destacaos del movimientu [[Modernismu|Art Nouveau]] de [[Viena]]. Gustav Klimt nació en [[Baumgarten]], cerca de Viena, Austria. Estudió na Escuela d'Artes y Oficios de Viena ente los años [[1879]] y [[1883]], onde aprendió a trabayar les téuniques de les artes decoratives. Klimt tamién foi miembru honorariu de les universidaes de [[Múnich]] y Viena. Trabayó distintes formes, dende pintures y murales a bocetos y otres obres d'arte, la mayoría de les cuales tan espuestes en Viena. Foi'l fundador de la ''Wiener Sezession'' ([[Secesión de Viena]]) y del so periódicu "Ver Sacrum". Klimt ye famosu pol usu del [[oru]] nes pintures que descubrió depués de ver los mosaicos [[Bizanciu|bizantinos]] de [[Rávena]]. Ante los desacuerdos con dellos artistes del grupu, dexa la 'Secession' en [[1905]], acompañáu por [[Koloman Moser]], [[Carl Moll]], [[Otto Wagner]] y otros. Depura'l so estilu, evitando, a partir de [[1909]] l'empléu del oru. Klimt tamién ye famosu por representar muyeres desnudes nes sos pintures, siguiendo'l criteriu del ''art nouveau'', ilustrándoles etérees y segures, casi como sirenes rodiaes de flores y oru. A veces, xugaben un papel dañible. Les sos modelos, yeren polo xeneral muyeres que pertenecíen a la burguesía vienesa, pero tamién tenía un séquitu de muyeres prostitutes o de vida humilde que-y servíen de muses. El tema que trata na mayoría de los sos cuadros ye la sexualidá femenina y l'equilibriu cola masculinidá. Tien por ello, influencies neoplatóniques. Nesi mundu femenín, Klimt recorre'l ciclu de la vida en toles sos etapes : procreación, xestación, infantes, mocedá y vieyera, salú y guapura, enfermedá y muerte. Solteru endurecíu, vive con so madre y les sos hermanes. Tien, ensin embargu, numberoses amantes y dellos fíos. ''[[Archivu:Gustav Klimt 046.jpg|thumb|left|Adele Bloch-Bauer I]]'' Gustav Klimt morrió en Viena por una [[neumonía]], unos meses enantes del fin del [[Imperiu Austrohúngaru]], y enterráronlu nel cementeriu vienés de Hietzing. En xunu de [[2006]] una obra suya, el retratu d'Adele Bloch-Bauer, convirtióse na pintura más cara de la historia, al vendese por 135 millones de dólares. == Obres Principales == * Les pintures murales de la Universidá de [[Viena]] * Los mosaicos del [[Palaciu Stoclet]] de [[Bruxeles]] * ''Buchenwald'' ({{de}} ''Birkenwald'') (1901); * ''[[:Image:Gustav Klimt 039.jpg|Judith I]]'' (1902); * ''Emilie Floge'' (1902); * ''Judit II''; * ''[[:Image:Gustav Klimt 067.jpg|Wasserschlangen I]]'' (1904); * ''Adele Bloch-Bauer I'' (1907); * ''[[:Image:Gustav Klimt 016.jpg|Le Baiser]]'' ([[1907]]); * ''Salomé'' ([[1909]]); * ''[[:Image:Gustav Klimt 047.jpg|Adele Bloch-Bauer II]]'' (1912); * ''Die Jungfrau'' (1913); * Los frisos ''Beethoven'' de la Galeria Secession de Viena ; * ''El Cumplimientu'' ; * ''La Espera'' ; * ''Serena Pulitzer Lederer'', retratu, oleu sobre tela, 190,8 x 85,4 cm, [[Metropolitan Museum of Art]], New York. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://artofklimt.com/ Art of Klimt] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070202065721/http://artofklimt.com/ |date=2007-02-02 }} * [http://www.achome.co.uk/vienna/index.php?page=pictorial_histories&subpage=klimt Gustav Klimt Pictorial Histories] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210515210217/http://www.achome.co.uk/vienna/index.php?page=pictorial_histories&subpage=klimt |date=2021-05-15 }} {{NF|1862|1918|Klimt, Gustav}} [[Categoría:Pintores d'Austria]] [[Categoría:Persones de Viena]] t746wxmvxbdjup9pwscr4oyfo0czs35 Guatemala 0 18419 4501359 4493392 2026-06-23T03:44:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501359 wikitext text/x-wiki {{Infobox_País | nome_oficial = República de Guatemala | nome_común = Guatemala | de = de&nbsp; | imaxe_bandera = Flag of Guatemala.svg | imaxe_escudu =Coat_of_arms_of_Guatemala.svg | imaxe_escudu_tamañu = 120px | símbolos = | imaxe_mapa = LocationGuatemala.svg | lema_nacional = "Libre Crezca Fecundo" | himnu_nacional = ''[[Guatemala Feliz]]'' | capital = [[Ciudá de Guatemala|Nueva Guatemala de la Asunción]] | capital_población = 990.750 ([[2011]] est.) | capital_coor_fmt = | capital_coor = 14_38_N_90_33_W_ 14°38' N 90°33' O | ciudá_más_poblada = [[Ciudá de Guatemala]] | llingües_reconocíes = llingües mayes, garífuna | idiomes_oficiales = [[español]] | gobiernu = [[República]] | dirixentes_títulos = • [[Presidente de Guatemala|Presidente]] | dirixentes_nomes = • [[Jimmy Morales Cabrera]] | fundación = [[Independencia]] | fundación_fitos = • Fecha | fundación_dates = d'[[España]]<br />• [[15 de setiembre]] de [[1821]] | superficie = 108.890 | superficie_puestu = 106 | superficie_agua = 0,4% | llendes = 1.687 [[quilómetru|km]] | costes = 400 km | población = 14.713.763 ([[2011]] est.) | población_puestu = 67 | población_densidá = 119 | PIB = US$ 41.178 millones | PIB_añu = [[2010]] est. | PIB_puestu = 70 | PIB_per_cápita = US$ 2.867 | moneda = [[Quetzal (moneda)|Quetzal]] | xentiliciu = Guatemalianu, -a, -o{{cartafueyu|países}} | horariu = UTC - 6 | horariu_branu = UTC - 6 | cctld = [[.gt]] | códigu_telefónicu = 502 | prefixu_radiofónicu = TGA-TGZ, TDA-TDZ | códigu_ISO = 320 / DEU / GT | miembru_de = [[ONX]], [[OEA]] | notes = la población indíxena fala delles [[llingües mayenses]], el [[Xinca]] y el Garífuna. }} '''Guatemala'''{{cartafueyu|países}} (del [[náhuatl]]: ''Cuauhtemallan'': "Territoriu de munchos árboles", o "País de munches viesques"), ye un país d'[[América Central]], el más [[sur|septentrional]] del ismu. Llenda al [[norte]] y [[oeste|occidente]] con [[Méxicu]], al nororiente con [[Belize]] y el [[Mar Caribe]], al [[sur]] col [[Océanu Pacíficu]] y al suroriente con [[Hondures]] y [[El Salvador]]. == Historia == Guatemala ta asitiada dientro del área xeográfica conocida como [[Mesoamérica]]. Dientro de les sos llendes territoriales desenvolviéronse delles cultures. Ente elles la [[Civilización Maya]] que foi notable por llograr un complexu desenvolvimientu social. La Civilización Maya sobresalió en delles disciplines científiques tales como l'[[arquiteutura]], la escritura, un avanzáu cálculu del tiempu per mediu de les [[matemátiques]] y l'[[astronomía]]. El [[calendariu maya]] que según los historiadores, yera más precisu que'l [[calendariu gregorianu]] qu'utilizamos anguaño. Yeren cazadores, llabradores, practicaben la [[pesca]], adomaben animales como pavos y coríos; tresportar en canoes pa navegar pelos ríos y pa viaxar a les islles cercanes. Tamién destacaron na [[pintura]], la [[escultura]], la [[orfebrería]] y la [[metalurxa]] del cobre, texíen l'algodón y la fibra de agave, desenvolvieron el más completu sistema d'[[escritura]] n'América prehispánica, ente los deportes que practicaben destácase'l [[xuegu de pelota mesoamericanu|xuegu de pelota]], que mas qu'un xuegu yera una ceremonia. El so desenvolvimientu n'inxeniería foi monumental, construyeron grandes metrópolis dende'l periodu Pre-Clásicu tales como los sitios de [[Ruines de San Bartolo|San Bartolo]], [[Cival]], [[Nakbé]], [[El Mirador (ciudá maya)|El Mirador]], na [[Cuenca del Mirador]], [[Uaxactún]], [[Tikal]], [[Ceibal]], [[Ríu Azul (xacimientu)|Ríu Azul]], [[Yaxhá]], [[Dos Piles]], [[Cancuén]], [[Machaquilá]], [[Aguateca]], nes tierres baxes del Norte, asitiaes nel departamentu de [[Petén]] y [[Kaminal Juyú]], nes tierres altes del altiplanu central, según [[Takalik Abaj]] nel departamentu de [[Retalhuleu]], asitiáu na zona costera del Océanu Pacíficu. A la llegada de los españoles al so territoriu, en 1524, los mayes del [[Cultura mayaPeriodu Clásicu|periodu clásicu]] (alredor del 800 d. C.) atopar nun periodu de decadencia. Los sos descendientes (provenientes de [[Tollan-Xicocotitlan|Tula]]) atopábense estremaos nun bon númberu de señoríos y/o ciudaes-estáu como: * [[Utatlán]] o '''[[Q'umarkaj]]''' capital de los [[Quiché (etnia)|Ki'che']], * [[Iximché]], capital de los [[Kakchikel]], * [[Zaculeu]] o Saqulew, capital de los [[Mames]], * [[Mixco Viejo]], capital de los [[Pokomames]], * [[Chuitinamit]], capital de los [[Tz'utujil]] Estes ciudaes lluchaben ente sigo, lo cual foi perbién aprovecháu polos españoles pa llograr una conquista con relativa facilidá. === Colonización española === [[Archivu:Pedro de Alvarado (Tomás Povedano).jpg|thumb|left|Semeya del conquistador [[Pedro de Alvarado]] cola Cruz d'[[Orde de Santiago]].]] En [[1523]] los conquistadores españoles llegaron pel oeste, provenientes de [[Méxicu]], sol mandu del capitán [[Pedro de Alvarado]], col enfotu de esplorar y colonizar los territorios de l'actual Guatemala. Enfrentáronse primero colos k'iches, y depués aliáronse de volao colos kaqchikeles, fundando'l so primer asentamientu'l [[25 de xunetu]] de [[1524]] nes cercaníes de Iximché, capital de los kaqchikeles, villa que recibió por nome ''Santiago de los Caballeros de Guatemala'' n'honor al apóstol mayor. El [[22 de payares]] de [[1527]] esta ciudá foi treslladada al Valle de Almolonga (güei el barriu de San Miguel Escobar en [[Ciudad Vieja (Guatemala)|Ciudad Vieja]], [[Sacatepéquez]]), debíu al constante asediu que sufría polos ataques de los nativos. Ésta foi destruyida na madrugada del [[11 de setiembre]] de [[1541]] por un ádene de folla y piedres que provieno del visu del [[Volcán d'Agua]],<ref group=Nota>Volcán Hunahpú, como lo conocíen los indíxenes guatemalianos</ref> soterrando a la entós capital de la rexón y soterrando a la ciudá cola mayoría de los sos habitantes. Ente ellos tuvo la gobernadora doña Beatriz de la Cueva, vilba de [[Pedro de Alvarado]]. Esto obligó a que la ciudá fora de nuevu treslladada al cercanu Valle de Panchoy, unos 6 quilómetros agües abaxo, onde anguaño s'atopa la ciudá d'[[Antigua Guatemala]]. En [[1543]] foi creada l'Audiencia y Cancillería Real de Santiago de Guatemala, conocida a cencielles como [[Real Audiencia de Guatemala]] o Audiencia de les Llendes, yera'l más altu tribunal de la Corona española nel [[Reinu de Guatemala]], nel actual territoriu de Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua y Costa Rica y l'estáu mexicanu de Chiapas. ==== Frai Bartolomé de las Casas ==== [[Archivu:Fray Bartolomé de las Casas.jpg|thumb|200px|Frai Bartolomé de las Casas: Procurador o proteutor universal de tolos nativos de les Indies y Obispu Eméritu de Chiapas]] En payares de 1536 instalar en [[Santiago de Guatemala]] frai [[Bartolomé de las Casas]], conocíu entós como'l ''Proteutor de tolos Indíxenes''. El 2 de mayu de 1537 consiguió del gobernador Alfonso de Maldonado un compromisu, ratificáu'l 6 de xunetu de 1539 pol Virréi de Méxicu [[Antonio de Mendoza y Pacheco|Antonio de Mendoza]], que los nativos de Tuzulutlán nun seríen daos n'encomienda sinón que seríen vasallos de la Corona.<ref>Anabitarte, op.cit. p. 107</ref> Les Cases, xunto con otros flaires como Pedro de Angulo y Rodrigo de Llatida, buscaron a cuatro indios cristianos y enseñáron-yos cantaraes cristianos onde s'espliquen coses básiques del Evanxeliu. Darréu encabezó una comitiva que traxo pequeños regalos a los indios (tisories, cascabeles, peñes, espeyos, collares de cuentes de vidriu...) ya impresionó al cacique, que decidió convertise al cristianismu y ser predicador de los sos vasallos. El cacique bautizar col nome de Juan. Los nativos consintieron que se construyera una ilesia pero otru cacique llamáu Cobán quemar. Juan, con 60 homes, acompañáu de Les Cases y Pedro de Angulo, van falar colos indios de Cobán y convéncenlos de les sos bones intenciones.<ref>Anabitarte, op.cit. p. 109</ref> En [[1540]], De les Cases visitó al rei Carlos I d'España y V del [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]] quien, esmolecíu pola situación de los indíxenes n'América y emprestando oyíos a les demandes de De les Cases y a les nueves idees del [[derechu de xentes]] espublizaes por [[Francisco de Vitoria]], convocó al [[Conseyu d'Indies]] al traviés de [[Comisión de Valladolid]] o Xunta de Valladolid. De resultes de lo que s'aldericó, el rei Carlos I promulgó'l 20 de payares de [[1542]] les [[Lleis Nueves]] que prohibieron la esclavitú de los indíxenes y ordenaron que toos quedaren llibres de los [[Encomienda|encomenderos]] y fueren puestos so la proteición direuta de la Corona. A finales d'esi mesmu añu De les Cases terminó de redactar en [[Valencia (ciudá)|Valencia]] la so obra más conocida, ''Perbreve rellación de la destrucción de les Indies'', dirixida al [[príncipe]] [[Felipe II d'España|Felipe]], futuru rei [[Felipe II d'España|Felipe II]], entós encargáu de los asuntos d'Indies.<ref name="WDL">{{cita web |url = http://www.wdl.org/es/item/515/ |títulu = Espejo de la cruel y horrible tiranía española perpetrada en los Países Baxos por el tirano, el duque de Alba, y otros comandantes del rei Felipe II |website = [[World Digital Library]] |fecha = 1620 |fechaaccesu = 25 d'agostu de 2013 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20140201225642/http://www.wdl.org/es/item/515/ |fechaarchivu = 2014-02-01 }}</ref> == Política y gobiernu<ref>Los datos recoyíos nesti apartáu tán sacaos del ''Anuario Iberoamericanu 2012'' del [[Real Institutu Elcano]] y l'[[Axencia Efe]]. Disponible en http://www.anuarioiberoamericanu.es/</ref> == === Organización política === La Constitución Política de Guatemala, en vigor dende'l 14 de xineru de [[1986]] y reformada el [[30 de xineru]] de [[1994]], dexa afitao que'l poder executivu del país exércelu'l presidente de la República. Esti escuéyese, xunto col vicepresidente, pa cuatro años, ensin posibilidá de reeleición. Ellos dos, xunto colos ministros d'estáu, constitúin el Conseyu de Ministros. El poder llexislativu correspuénde-y al Congresu, formáu por 158 diputaos, escoyíos por sufraxu universal a nivel distrital y nacional pa un periodu de cuatro años. El múerganu cimeru del poder xudicial, pela so banda, ye la Corte Suprema de Xusticia, que vixila que denguna autoridá interfiera nes atribuciones de los tribunales. Ta formada por trece maxistraos, incluyíu'l presidente, que son nomaos pol congresu pa un periodu de cinco años. === Gobiernu === El presidente del país ye [[Otto Pérez Molina]], que tomó posesión del so cargu el [[14 de xineru]] de [[2012]]. La vicepresidenta ye [[Roxana Baldetti]], y el presidente del Congresu ye Gudy Rivera. El Conseyu de Ministros ta formáu polos siguientes ministerios y los sos actuales titulares: * Defensa: Noé Anzueto Girón. * Gobernación: Mauricio López Boncilla. * Rellaciones Esteriores: Harold Caballeros. * Finances Públiques: Pavel Centeno. * Economía: Sergio de la Torre. * Enerxía y Mines: Erick Archila. * Educación: Cynthia del Águila. * Salú: Francisco Arredondo. * Agricultura: Efraín Medina. * Comunicaciones: Alejandro Sinibaldi. * Trabayu: Carlos Contreras. * Ambiente: Roxana Sobenes. * Cultura y Deportes: Carlos Batzin. === Partíos políticos y sindicatos === Los principales partíos políticos son los que vienen darréu, acompañaos del nome del so secretariu/a xeneral. * Partido de Avanzada Nacional (PAN), Juan Gutiérrez. * Frente Republicano Guatemalianu (FRG), Fernando Pérez. * Centro de Aición Social, Mario Roderico Mizariegos. * Unión del Cambio Nacional (UCN), Mario Amilcar Estrada. * Unidad Revolucionaria Nacional Guatemaliana (URNG), Héctor Nuhila. * Unidad Nacional de la Esperanza (UNE), Jairo Flores. * Partido Unionista, Álvaro Arzú. * Visión con Valores (VIVA), Harold Caballeros López. * Alternativa Nueva Nación (ANN), Pablo Monsanto. * Victoria, Edgar Rivera Sagastume. * Partido Patriota (PP), Roxana Baldetti. * Encuentro por Guatemala, Nineth Montenegro. * Gran Alianza Nacional (GANA), Jaime Martínez Lohayza. * Movimiento político Winaq, [[Rigoberta Menchú]]. * Compromiso, Renovación y Orden (CREO), José Rodolfo Neutze. * Libertad Democrática Renovada (Líder), Manuel Baldizón. D'ente los sindicatos del país destaquen, pela so importancia: * Unidad de Aición Sindical y Popular (UASP). El so secretariu xeneral ye Nery Barrios. * Confederación de Unidad Sindical de Guatemala (CUSG). El so secretariu xeneral ye Carlos Mansilla. * Confederación General de Trabajadores de Guatemala (CGTG). El so secretariu xeneral ye José Pinzón. * Unión Sindical de Trabajadores de Guatemala (UNSITRAGUA). El so principal cabezaleru ye Carlos Díaz. * Coordinadora Nacional Sindical y Popular (CNSP). El so secretariu xeneral ye Edwin Ortega. == Xeografía == [[Archivu:Satellite image of Guatemala in April 2002.jpg|thumb|Imaxe satelital de la República de Guatemala.]] El so xeografía física ye en gran parte montascosa. Tien nidies sableres na so mariña del Pacíficu y llanures baxes al norte del país. Ye travesada na so parte central pola [[Cordal de los Cuchumatanes]] y parte de la [[Sierra Madre de Chiapas|Sierra Madre del Sur]]. Alcuéntrase nel puestu númberu 107 na [[Llista de países per superficieLlista|llista d'estensión territorial per países]] (Incluyendo llugares alministraos per otros países). A pesar de ser un país pequeñu en tamañu Guatemala ye escepcional en términos de diversidá biolóxica en comparanza a otros países y rexones Con siete biomas, Guatemala asitiar nel primer llugar de Centro América tocantes a diversidá ecoregional, con 14 ecoregiones y en segundu llugar nel númberu total d'especies descrites, qu'inclúin mamíferos, [[Reptilia|reptiles]], [[anfibiu|anfibios]], aves y plantes, superáu namái por [[Costa Rica]]. == Economía == {{AP|Economía de Guatemala}} == Demografía == La población del país, según el censu de [[2021]] del ''Instituto Nacional de Estadística'', ye de 17 109 746 habitantes. Los más d'ellos, un 53%, son amerindios (principalmente del pueblu maya), un 42% mestizos y un 4% de blancos d'orixe européu, habiendo tamién un 1% de xente d'otros grupos étnicos non especificaos. La población estimao pal [[2011]] de les mayores ciudaes del país ye la que figura na siguiente tabla: {|{{tablaguapa}} |- !Ciudá !Población |- |[[Ciudá de Guatemala]]||990.750 |- |[[Villa Nueva (Guatemala)|Villa Nueva]]||514.335 |- |[[Mixco]]||479.238 |- |[[Cobán]]||224.104 |- |[[San Pedro Carchá]]||214.372 |- |[[San Juan Sacatepéquez]]||213.975 |- |[[Escuintla]]||150.390 |- |[[Quetzaltenango]]||150.334 |- |[[Jalapa (Guatemala)|Jalapa]]||142.912 |- |[[Totonicapán]]||130.744 |} == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.guatemala.gob.gt Gobiernu de Guatemala] * [http://www.congreso.gob.gt Congresu de Guatemala] * [http://www.banguat.gob.gt Bancu de Guatemala] * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Institutu Nacional d'Estadística |2=http://www.inguat.gob.gt/ |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }} {{américa}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guatemala|*]] 75f206fuj4edv2fjn0r1mksnstwgmre Groucho Marx 0 24667 4501353 4252429 2026-06-23T02:48:33Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501353 wikitext text/x-wiki {{persona}} [[Archivu:Groucho Marx.jpg|thumb|right|Groucho Marx]] '''Julius Henry Marx''' {{nym}}, conocíu artísticamente como '''Groucho Marx''', foi un [[actor]], comediante y escritor d'[[Estaos Xuníos]], conocíu principalmente por ser unu de los miembros de la familia cómica [[Hermanos Marx]]. Algamó la fama como maestru del humor intelixente. == Vida y obra == ''Julius Henry Marx'' nació en [[Nueva York]], criándose nel somantu d'una modesta familia d'inmigrantes alemanes xudíos. So madre yera Miene (Minnie) Schoenberg ([[1864]]-[[1929]]) qu'emigró a [[Estaos Xuníos]] dende [[Alemaña]] xunto a so padre y so madre y los sos hermanos. So padre yera Simon (Samuel) Marx (nacíu como Marrix) ([[1860]]?-[[1933]]), inmigrante alemán, nacíu n'[[Alsacia]] cuando formaba parte de [[Francia]] y amestada posteriormente al [[Imperiu Alemán]] depués la [[Guerra Franco-Prusiana]] en [[1871]], colo que Samuel pasó de ser ciudadanu francés a ciudadanu alemán. Argullosu del so pasáu francés foi conocíu tola so vida como ''Frenchy''. La familia Marx creció nel barriu neoyorkín de Yorkville, en [[Manhattan]] un pequeñu barriu xudíu arrodiáu per comunidaes [[Irlanda|irlandeses]], [[Alemaña|alemanes]] y [[Italia|italianes]]. Marx debutó nel mundu del espectáculu a los 15 años como cantante solista. Pasáu dalgún tiempu entamó a actuar xunto a los sos [[hermanos Marx|hermanos]] nel [[vodevil]], primero en tríos o cuartetos musicales y finalmente en revistes. La obra ''Cocoanuts'', interpretada de [[1925]] a [[1928]], dio a los Marx la so oportunidá en [[Broadway]]. Como consecuencia d'esti éxitu, y depués d'escaecer el so fracasáu rodaxe d'una primera y perdida película muda [[1921]] ''Humor Risk'', firmaron tamién un acuerdu cola [[Paramount]], cola que ficieron varies películes, como ''Horse Feathers'', ''Duck Soup'', y ''A Night at the Opera'' ente otres. Depués de salir de la Paramount, y gracies al productor [[Irving G. Thalberg]], los hermanos Marx entamaron a trabayar cola [[Metro Goldwyn Mayer]], faciendo películes como "A Night at the Opera" y "Horse Feathers". Nos años 50 cada unu de los tres hermanos continuó trabayando independientemente en radio, televisión y cine, siendo Groucho el que más éxito algamó, gracies a la so faceta como escritor y sobre todo gracies a su programa televisivu "You bet your life", col que se fizo realmente famosu nos Estaos Xuníos ente una xgeneración de persones que nunca lo vieren nel teatru y que apenes lu conocíen de dalguna de les sos vieyes películes. Lo mesmo que los sos hermanos [[Harppo]] y [[Chico]] son difíciles de reconocer ensin los sos traxes y la peluca ye bien difícil identificar a Groucho ensin les sos gafes, y el so falsu bigote y ceyes. Groucho morrió en [[Los Angeles]] por mor d'una [[neumonía]], dexando atrás tres matrimonios, Ruth, Kay y Eden, tres fíos, Arthur, Miriam y Melinda, 18 películes, 14 d'elles xunto a los sos hermanos, y millones d'admiradores. Groucho Marx foi incineráu, los sos restos guárdense nel Eden Memorial Park, siendo falsu l'epitafi' "''Perdonen que nun me llevante pa saludalu''" que popularmente se cree que ta na so tumba.[https://web.archive.org/web/20131105090517/http://s3.amazonaws.com/findagrave/photos/2001/222/marxgr.jpg] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} * [http://www.portalmundos.com/mundocine/actores/grouchomarx.htm Biografía especial de Groucho Marx] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060624073235/http://www.portalmundos.com/mundocine/actores/grouchomarx.htm |date=2006-06-24 }} Vida y Obra * [http://troyano.com/marxmadera/marx_art.php Artículos y Entrevista de Groucho Marx] {{NF|1890|1977|Marx, Groucho}} [[Categoría:Actores y actrices de Nueva York]] [[Categoría:Actores y actrices de cine d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Actores y actrices de televisión d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Actores y actrices de teatru d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Ganadores del premiu Óscar]] [[Categoría:Escritores d'Estaos Xuníos]] ar44p1nzi4ajkklruzgnz1mp5cvafct Gpaint 0 25819 4501324 3614486 2026-06-22T23:34:52Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501324 wikitext text/x-wiki {{ficha de software | asturianu = {{sí}} }} '''GNU Paint''', tamién denomáu como '''gpaint''', ye un [[editor de gráficos raster]] [[software llibre|llibre]] y de códigu abiertu asemeyáu al Paint de Microsoft. Ye [[software llibre]] y ta llicenciáu baxo los términos de la [[GNU General Public License]] versión 3 y ye parte del [[GNU|proyeutu GNU]]. Ta disponible en [[Llingua asturiana]] == Ver tamién == * [[GIMP]] * [[Paint (software)]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [https://www.gnu.org/software/gpaint/ Páxina oficial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140627025050/http://www.gnu.org/software/gpaint/ |date=2014-06-27 }} * [http://savannah.gnu.org/projects/gpaint/ GNU Paint] en GNU Savannah {{control d'autoridaes}} [[Categoría:GNU]] [[Categoría:GNOME]] j1z6jd70zng1o72jtu0ptya9okla69r Gliese 251 0 52796 4501305 3947333 2026-06-22T19:38:06Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501305 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gliese 251}} {{ficha d'oxetu celeste}} '''Gliese 251''' ([[Catálogu Gliese|GJ]] 251)<ref name=SIMBAD>[http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol=html&Ident=GJ251&NbIdent=1&Radius=2&Radius.unit=arcmin&submit=submit+id LHS 1879 -- High proper-motion Star] ([[SIMBAD]])</ref> ye una [[estrella]] que s'atopa a 18,15 [[añu lluz|años lluz]] de distancia del [[Sistema Solar]]. Asitiada na [[constelación]] de [[Xéminis (constelación)|Xéminis]], ye la estrella más próxima nesta constelación.<ref>[http://www.closeststars.com/ Closest Stars]</ref> Alcuéntrase cerca de la llende con [[Auriga (constelación)|Auriga]] a 49 [[minutu d'arcu|minutos d'arcu]] de la brillosa [[Theta Geminorum|θ Geminorum]], anque por cuenta del so débil rellumu —[[magnitú aparente]] +9,89—<ref name=SIMBAD /> nun puede ser reparada a [[simple vista]]. La estrella conocida más cercana a Gliese 251 ye [[QY Aurigae]], distante 3,50 años lluz.<ref>[http://www.stellar-database.com/Scripts/find_neighbors.exe?ID=44600&ly=15 Stars within 15 light-years of Wolf 294 (The Internet Stellar Database)]</ref> Gliese 251 ye una [[nana colorada]] de [[tipu espectral]] M4.0V<ref name=SIMBAD /> con una [[temperatura efectivo]] de 3250 [[kelvin|K]].<ref name=LopezMorales>{{cita publicación | autor = O'Neal, Douglas; Neff, James Y.; Saar, Steven H.; Cuntz, Manfred | títulu = Further Results of TiO-Band Observations of Starspots | añu = 2004 | publicación = [[The Astronomical Journal]] | volume = 128 | númberu = 4 | id = pp. 1802-1811 | url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2004AJ....128.1802O&db_key=AST&nosetcookie=1 }}</ref><ref name=Jenkins>{{cita publicación | autor =Jenkins, J. S.; Ramsey, L. W.; Jones, H. R. A.; Pavlenko, Y.; Gallardo, J.; Barnes, J. R.; Pinfield, D. J. | títulu = Rotational Velocities for M Dwarfs | añu = 2009 | publicación = [[The Astrophysical Journal]] | volume = 704 | númberu =2 | id = pp. 975-988 | url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009ApJ...704..975J&db_key=AST&nosetcookie=1 }}</ref> De carauterístiques asemeyaes a les componentes del [[sistema estelar|sistema]] [[Struve 2398]], a diferencia d'éstes nun esiste constancia de que Gliese 251 seya una [[estrella acandilante]]. Gliese 251 tien una masa ente 0,35<ref name=Bonfils /> y 0,37 [[mases solares]],<ref name=Jenkins/> y el so radiu equival al 45% del [[radiu solar]]. <ref>[http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=II/224/cadars&recno=11120 Catalogue of Stellar Diameters (CADARS)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305192619/http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=II/224/cadars&recno=11120 |date=2016-03-05 }} ([[VizieR]], [[SIMBAD]])</ref> Xira sobre sigo mesma con una [[velocidá de rotación proyeutada]] de 2,4 km/s.<ref name=Jenkins/> La so [[metalicidá]] ye inferior a la solar, siendo la so bayura relativa de [[fierro]] aproximao'l 70% de la esistente nel [[Sol]].<ref name=Bonfils>{{cita publicación | autor = Bonfils, X.; Delfosse, X.; Udry, S.; Santos, N. C.; Forveille, T.; Ségransan, D. | títulu = Metallicity of M dwarfs. I. A photometric calibration and the impact on the mass-luminosity relation at the bottom of the main sequence | añu = 2005 | publicación = [[Astronomy and Astrophysics]] | volume = 442 | númberu = 2 | id = pp. 635-642 | url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...442..635B&db_key=AST&nosetcookie=1 }}</ref> Observaciones en [[llonxitú d'onda]] [[infrarroxa|infrarroxes]] refuguen la esistencia d'un discu de polvu al so alredor.<ref>{{cita publicación | autor = Beichman, C. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Gautier, T. N.; Grogan, K.; Shao, M.; Velusamy, T.; Lawler, S. M.; Blaylock, M.; Rieke, G. H.; Lunine, J. I.; Fischer, D. A.; Marcy, G. W.; Greaves, J. S.; Wyatt, M. C.; Holland, W. S.; Dent, W. R. F. | títulu = New Debris Disks around Nearby Main-Sequence Stars: Impact on the Direct Detection of Planets | añu = 2006 | publicación = [[The Astrophysical Journal]] | volume = 652 | númberu = 2 | id = pp. 1674-1693 | url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006ApJ...652.1674B&db_key=AST&nosetcookie=1 }}</ref> == Ver tamién == * [[Llista d'estrelles cercanes a la Tierra]] == Referencies == {{llistaref}} {{CieluWD}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estrelles]] [[Categoría:Nanes coloraes]] [[Categoría:Constelación de Xéminis]] 1chnl3vgfm8ohucft6mjqs7pm1a8g35 HD 11964 0 52917 4501397 4335955 2026-06-23T08:56:21Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501397 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|HD 11964}} {{Ficha d'estrella |nome = HD 11964 |imaxe = |imaxe_tamañu = |imaxe_pie = |desc = |añu = <!-- Datos d'observación --> |dómina = J2000.0 |constelación = [[Cetus]] |α = {{RA|01|57|09.61}}<ref name="hipparcos">{{cita web | url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=I/311/hip2&recno=9075 | títulu=HIP 9094 | obra=Hipparcos, the New Reduction | autor=van Leeuwen, F. | añu=2007 | fechaaccesu=8 d'avientu de 2009 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303222215/http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=I%2F311%2Fhip2&recno=9075 | fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> |δ = {{DEC|−10|14|32.7}}<ref name="hipparcos"/> |magapa_v = 6.415<br />7.705 (O)<br />7.255 (B)<br />5.960 (R)<br />5.555 (I)<br />5.023 (J)<br />4.637 (H)<br />4.491 (K) |color = <!-- Carauterístiques físiques --> |clase = G5IV |tipu = |msol = 1.125 |diam = |dsol = |radio = 2.234 ± 0.304<ref name="Belle"> {{cita publicación | url=http://www.iop.org/EJ/abstract/0004-637X/694/2/1085/ | autor=Gerard T. van Belle and Kaspar von Braun | títulu=Directly Determined Linear Radii and Effective Temperatures of Exoplanet Host Stars | publicación=The [[Astrophysical Journal]] | volume=694 | númberu=2 | añu=2009 | páxines=1085–1098 | formatu=abstract | doi=10.1088/0004-637X/694/2/1085 }}([http://arxiv.org/abs/0901.1206 web Preprint])</ref> |rsol = |índiz = 0.840 |índiz_ub= 0.450 |índiz_vr= 0.455 |índiz_ri= 0.405 |magabs_v = +3.76 |gravedá = |lumen = 2.7 |temp = 5552 |metal = +0.17 (1.48 × Sun) |rota = |vari = ''Abarruntáu'' |osci = |edá = 9.56 <!-- Astrometría --> |movα = -366.23 ± 0.49<ref name="hipparcos"/> |movδ = -242.39 ± 0.49<ref name="hipparcos"/> |vel_rad = -6.9 |dist_al = |dist_pc = |parax = 30.44 ±0.60<ref name="hipparcos"/> <!-- Referencies --> |simbad = HD+11964 |nsted = HD+11964 |aricns = 00165 |epe = HD+11964 <!-- Otres designaciones --> |nomes = [[Durchmusterung|BD]]-10°403, [[Boss General Catalogue|GC]]&nbsp;2351, [[Gliese Catalogue of Nearby Stars|Gl]] 81.1A, [[Woolley Nearby Star Catalogue|Wo]]&nbsp;9063A, [[Hipparcos Catalogue|HIP]]&nbsp;9094, [[Smithsonian Astrophysical Observatory Star Catalogue|SAO]]&nbsp;148123 }} '''HD 11964''' ye una [[estrella]] [[subxigante mariella]] a aproximao 107 [[añu lluz|años lluz]] de distancia na [[constelación]] de [[Cetus]]. La estrella ye más masiva y lluminosa que nuesu [[Sol]] y ye apenes visible a güeyu. Una amplia estrella compañera [[estrelles binaries|binaria]] afayóse en 2000.<ref>{{cita publicación | url=http://aa.springer.de/papers/0356002/2300529/small.htm | autor=Allen ''et al.'' | títulu=Wide binaries among high-velocity and metal-poor stars | publicación=[[Astronomy and Astrophysics]] | volume=356 | númberu=2 | páxines=529–540 | añu=2000 }}</ref> Dos [[planetes estrasolares]] confirmáronse que órbitan la estrella. == Sistema planetariu == N'agostu del 2005, afayáronse dos planetes orbitando la estrella, la más interna como Neptunu y otru como Xúpiter n'órbites a 3,34 UA. Sicasí, el segundu planeta ([[HD 11964 b]]) nun se confirmó hasta mayu del 2007. En setiembre del 2007, [[P.C. Gregory]] aliega la esistencia d'un tercer planeta nel sistema sobre la base del [[analís bayesiano]] de los datos de velocidá radial. El planeta foi alegáu que tenía una masa similar a la de [[Saturnu (planeta)|Saturnu]] y asitiáu nuna órbita de 360 díes. Gregorio alvirtió que la estrecha rellación ente'l periodu d'esti planeta en ser exautamente un añu significa que les variaciones de la velocidá radial pueden ser causaes pola insuficiente correición del movimientu de la [[Tierra]] n'órbita alredor del sol.<ref>{{cita publicación|títulu=A Bayesian periodogram finds evidence for three planets in HD 11964|autor=Gregory, P.C.|añu=2007|publicación=[[MNRAS]]|volume=381|númberu=4|páxines=1607–1616|bibcode=2007MNRAS.381.1607G|doi=10.1111/j.1365-2966.2007.12361.x|fechaaccesu=14 d'avientu de 2008}}</ref> El planeta nun se detectó nos datos re-amenorgaos nun analís publicáu na revista [[Astrophysical Journal]] nel 2009.<ref name="Wright2009">{{cita publicación | url=http://www.iop.org/EJ/abstract/0004-637X/693/2/1084/ | autor=Wright ''et al.'' | títulu=Ten New and Updated Multi-planet Systems, and a Survey of Exoplanetary Systems| publicación=The [[Astrophysical Journal]] | volume=693 | númberu=2 | añu=2009 | páxines=1084–1099 | formatu=abstract | doi=10.1088/0004-637X/693/2/1084 | last2=Upadhyay | first2=S. | last3=Marcy | first3=G. W. | last4=Fischer | first4=D. A. | last5=Ford | first5=Eric B. | last6=Johnson | first6=John Asher }}([http://arxiv.org/abs/0812.1582 web Preprint])</ref> == Ver tamién == * [[HD 11977]] * [[HD 11964 b]] * [[HD 11964 c]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{cita web |url=http://www.extrasolar.net/startour.asp?StarCatID=normal&StarID=261 |títulu=HD 11964 |fechaaccesu=3 de xunetu de 2008 |obra=Estrasolar Visions |editorial= |fecha= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070930033104/http://www.extrasolar.net/startour.asp?StarCatID=normal&StarID=261 |fechaarchivu=2007-09-30 }} * [http://www.lpl.arizona.edu/~rory/research/xsp/dynamics/ Estrasolar Planet Interactions] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160505160348/http://www.lpl.arizona.edu/~rory/research/xsp/dynamics/ |date=2016-05-05 }} by Rory Barnes & Richard Greenberg, Lunar and Planetary Lab, University of Arizona {{CieluWD}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Constelación de Cetus]] [[Categoría:Sistemes planetarios]] [[Categoría:Subxigantes]] [[Categoría:Estrelles]] bs9bto14crcj2b1q8gu7ns31ekb1ene HD 62301 0 53022 4501398 3835677 2026-06-23T09:20:01Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501398 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|HD 62301}} {{ficha d'oxetu celeste}} '''HD 62301''' (HIP 37789 / SAO 60313 / LHS 1944) ye una [[estrella]] na [[constelación]] del [[Llobu cerval (constelación)|Llobu cerval]] de [[magnitú aparente]] +6,75.<ref name=SIMBAD1>[http://simbad.harvard.edu/simbad/sim-id?Ident=hd+62301&NbIdent=1&Radius=2&Radius.unit=arcmin&submit=submit+id LHS 1944 - High proper-motion Star] ([[SIMBAD]])</ref> Alcuéntrase a 112 [[añu lluz|años lluz]] de distancia del [[Sistema Solar]]. HD 62301 ye una [[nana mariella]] de [[tipu espectral]] F8V<ref name=SIMBAD1 /> con una [[temperatura efectivo]] de 5837<ref name=Ramirez>{{cita publicación | autor = Ramírez, I.; Allende Prieto, C.; Lambert, D. L. | títulu = Oxygen abundances in nearby stars. Clues to the formation and evolution of the Galactic disk | añu = 2007 | publicación = [[Astronomy and Astrophysics]] | volume = 456 | númberu = 1 | id = pp. 271-289 (Tabla consultada en CDS) | url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...465..271R&db_key=AST&nosetcookie=1 }} </ref> - 5900 [[kelvin|K]].<ref name=Feltzing>{{cita publicación | autor = Feltzing, S.; Fohlman, M.; Bensby, T. | títulu = Manganese trends in a sample of thin and thick disk stars. The origin of Mn | añu = 2007 | publicación = [[Astronomy and Astrophysics]] | volume = 467 | númberu = 2 | id = pp. 665-677 (Tabla consultada en CDS) | url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...467..665F&db_key=AST&nosetcookie=1 }}</ref> Relluma con una [[lluminosidá]] 2,1 vegaes mayor que la [[lluminosidá solar]], y tien un radiu, calculáu a partir de la midida del so [[diámetru angular]] (0,376 [[milisegundu d'arcu|milisegundos d'arcu]]), un 39% más grande que'l [[radiu solar]].<ref name=Masana>{{cita publicación | autor = Masana, E.; Jordi, C.; Ribas, I. | títulu = Effective temperature scale and bolometric corrections from 2MASS photometry | añu = 2006 | publicación = [[Astronomy and Astrophysics]] | volume = 450 | númberu = 2 | id = pp. 735-746 (Tabla consultada en CDS) | url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...450..735M&db_key=AST&nosetcookie=1 }}</ref> A diferencia del [[Sol]], [[estrella de discu|estrella del discu finu]] galácticu, HD 62301 ye una estrella del discu gruesu, que la so [[órbita]] llevar hasta 200 [[pársec]]s de distancia del centru del [[planu galácticu]].<ref name=Soubiran>{{cita publicación | autor = Soubiran, C.; Girard, P. | títulu = Abundance trends in kinematical groups of the Milky Way's disk | añu = 2005 | publicación = [[Astronomy and Astrophysics]] | volume = 438 | númberu = 1 | id = pp. 139-151 (Tabla consultada en CDS) | url = http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/A%2bA/438/139/catalog&recno=259 | archiveurl = https://web.archive.org/web/20160305192551/http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/A%2BA/438/139/catalog&recno=259 | archivedate = 2016-03-05 | fechaaccesu = 2015-06-24 }}</ref> Ye una estrella bien antigua, con una edá envalorada de 11.700 millones d'años.<ref name=Ramirez /> HD 62301 ye notable pol so exigua [[metalicidá]]; el so índiz de metalicidá ye [Fe/H] = -0,66,<ref name=Ramirez /> lo que supón un conteníu relativo de [[fierro]] d'apenes el 22% del presente nel Sol. En concretu, la bayura relativa de [[manganesu]] ye especialmente baxa, en redol al 15% de la solar.<ref name=Feltzing /> Elementos como [[itriu]], [[circoniu]], [[bariu]] y [[ceriu]] amuesen un emprobecimientu asemeyáu al de fierro.<ref>{{cita publicación | autor = Mashonkina, L. I.; Vinogradova, A. B.; Ptitsyn, D. A.; Khokhlova, V. S.; Chernetsova, T. A. | títulu = Neutron-prinde elements in halo, thick-disk, and thin-disk stars. Strontium, yttrium, zirconium, cerium | añu = 2007 | publicación = Astronomy Reports | volume = 51 | númberu = 11 | id = pp. 903-919 (Tabla consultada en CDS) | url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007ARep...51..903M&db_key=AST&nosetcookie=1 }}</ref> == Referencies == {{llistaref}} {{CieluWD}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estrelles]] [[Categoría:Nanes marielles]] [[Categoría:Constelación de Llobu cerval]] q8g8oujj2ixv828d0ft9t1s84zevcrx HD 76932 0 53034 4501399 3819443 2026-06-23T09:22:43Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501399 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|HD 76932}} {{ficha d'oxetu celeste}} '''HD 76932''' (HR 3578 / HIP 44075 / GJ 3523)<ref name=SIMBAD1>[http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?Ident=%401140457&Name=NLTT%2020676 NLTT 20676] ([[SIMBAD]])</ref> ye una [[estrella]] na [[constelación]] d'[[Hidra (constelación)|Hidra]] de [[magnitú aparente]] +5,80. Alcuéntrase a 69,5 [[añu lluz|años lluz]] de distancia del [[Sistema Solar]]. HD 76932 ye una estrella mariella de [[tipu espectral]] F7-8IV<ref name=Takeda /> o G2V<ref name=SIMBAD1 /> con una [[temperatura efectivo]] de 5875 [[kelvin|K]]. Tien una [[lluminosidá]] 2 vegaes mayor que la [[lluminosidá solar]], anque la so masa ye namái'l 78% de la [[masa solar]]. A diferencia del [[Sol]], [[estrella de discu|estrella del discu finu]] galácticu, HD 76932 ye una estrella del discu gruesu, que la so [[órbita]] llevar hasta 1162 [[parsec]]s de distancia del centru del [[planu galácticu]]. Ye una estrella bien antigua, con una edá envalorada d'unos 10.000 millones d'años.<ref name=Takeda>{{cita publicación | autor = Takeda, Yoichi | títulu = Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database | añu = 2007 | publicación = Publications of the Astronomical Society of Japan | volume = 59 | númberu = 2 | id = pp. 335-356 (Tabla consultada en CDS) | url = http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/PASJ/59/335/catalog&recno=58 | archiveurl = https://web.archive.org/web/20160305034444/http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/PASJ/59/335/catalog&recno=58 | archivedate = 2016-03-05 | fechaaccesu = 2015-06-24 }}</ref> HD 76932 ye notable pol so exigua [[metalicidá]]; el so índiz de metalicidá ye [M/H] = -0,91,<ref name=Feltzing>{{cita publicación | autor = Feltzing, S.; Fohlman, M.; Bensby, T. | títulu = Manganese trends in a sample of thin and thick disk stars. The origin of Mn | añu = 2007 | publicación = [[Astronomy and Astrophysics]] | volume = 467 | númberu = 2 | id = pp. 665-677 (Tabla consultada en CDS) | url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...467..665F&db_key=AST&nosetcookie=1 }}</ref> lo que supón un conteníu relativo de metales d'apenes el 12% del que tien el Sol. En concretu, el so conteníu en [[manganesu]] y [[cobre]] ye especialmente baxu; mientres la bayura del primeru ye namái'l 7% de la solar,<ref name=Feltzing /> el conteníu del segundu nun algamar el 9% del que tien el Sol. N'otros elementos tales como [[magnesiu]], [[siliciu]] o [[azufre]] la diferencia colos valores solares nun ye tan apreciable.<ref name=Takeda /> == Referencies == {{llistaref}} {{CieluWD}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estrelles]] [[Categoría:Subxigantes]] [[Categoría:Constelación d'Hidra]] m7opqexq08ql0zk0odif1wgyo6fltur Gina Carano 0 55653 4501294 4374751 2026-06-22T18:00:22Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501294 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gina Carano}} {{persona}} '''Gina Joy Carano''' {{nym}} ye una [[Actuación|actriz]], [[Modelu (persona)|modelu]] y ex lluchadora de [[MMA]]. Gina apaeció como la gladiadora ''Crush'' en ''[[American Gladiators]]''.<ref>[http://www.gladiatorszone.co.uk/international/america/new/female.php New Female American Gladiators]</ref> Foi denominada como la Cara de les MMA de muyeres».<ref>{{cita web|url=http://mmajunkie.com/news/5335/gina-carano-refutes-position-as-face-of-womens-mma.mma|títulu=Gina Carano refutes position as "face of women's MMA"|editorial=MMAJUNKIE.com|fechaaccesu=21 de setiembre de 2008|urlarchivu=https://archive.today/20120524152859/http://mmajunkie.com/news/5335/gina-carano-refutes-position-as-face-of-womens-mma.mma|fechaarchivu=24 de mayu de 2012}}</ref> Carano yera antes la tercera meyor lluchadora nel mundu en 145 llibres (66 kg), según la clasificación de les Muyeres del Distritu Unificáu de [[MMA]].<ref>{{cita web|url=http://www.mmarising.com/rankings/unified-womens-mixed-martial-arts-rankings/|títulu=Unified Women's Mixed Martial Arts Rankings| editorial= MMARising.com| fechaaccesu= 1 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.fightergirls.net/phpBB/viewtopic.php?t=3648|títulu=Unified Women's Rankings|editorial=FighterGirls.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110621213307/http://www.fightergirls.net/phpBB/viewtopic.php?t=3648|fechaarchivu=21 de xunu de 2011}}</ref> Carano protagonizó la película d'aición de 2012, ''[[Haywire]]'' y apaez na película de 2013 ''[[Fast & Furious 6]]''. == Biografía == Gina Carano nació nel [[Condáu de Dallas (Texas)|Condáu de Dallas, Texas]], la segunda fía de Dana Joy y Glenn Thomas Carano. Tien dos hermanes.<ref name="FighterFirst">Iole, Kevin (28 May 2008). [http://sports.yahoo.com/mma/news?slug=ki-carano052808&prov=yhoo&type=lgns "Carano wants to be fighter first, star later"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080531225627/http://mmajunkie.com/news/4444/gina-carano-wants-to-be-fighter-first-star-later.mma |date=2008-05-31 }}. ''Yahoo Sports''. Alt: [https://web.archive.org/web/20121015205435/http://mmajunkie.com/news/4444/gina-carano-wants-to-be-fighter-first-star-later.mma]. Retrieved 2008-08-01.</ref><ref name="mat-mag">{{cita web|url=http://www.mat-magazine.com/mat/content/view/2471/20/|títulu=interview Gina Carano|fechaaccesu=16 de setiembre de 2008|editorial=mat-magacín.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081105062511/http://www.mat-magazine.com/mat/content/view/2471/20/|fechaarchivu=5 de payares de 2008}}</ref> Carano ye d'ascendencia [[inmigración italiana n'Estaos Xuníos|italiana]], [[Inglaterra|inglesa]], [[Escocia|escocesa]], [[Inmigración alemana n'Estaos Xuníos|alemana]], [[Holanda|holandesa]] y [[mohawk]].<ref>{{cita web|url=http://ethnicelebs.com/gina-carano |títulu=Gina Carano by Ethnic |editorial=EthniCelebs |fecha= |fechaaccesu=14 de xineru de 2014}}</ref> El so padre xugó pa los [[Dallas Cowboys]] como quarterback suplente de 1977-1983 y pa los [[Maulers USFL Pittsburgh]] como titular en 1984, el so únicu añu d'operaciones. Graduóse na escuela Trinity Christian en [[Las Vegas (Nevada)|Las Vegas]], onde dirixó l'equipu de [[baloncestu]] de neñes a consiguir el títulu del estáu. Tamién xugó a [[voleibol]] y [[softbol]].<ref>Sheehan, Jack (1 September 2007) [http://www.lasvegassun.com/news/2007/sep/01/dont-let-her-good-looks-fool-you-stunning-gina-car/ "Don't let her good looks fool you: Stunning Gina Carano has a near-perfect record in mixed martial arts"], ''Las Vegas Sun''. Retrieved 2008-01-01.</ref> Asistió a la Universidá de Nevada, Reno mientres un añu y a la Universidá de Nevada, Las Vegas mientres trés, onde s'especializó en psicoloxía. == Gallardones == Reseñar nun reportaxe de la serie Y de ESPN: 60. Votar "La muyer mas Hot d'América" pola revista Big Biz na primavera de 2008.<ref>[http://www.mmachump.com/2008/07/gina-carano-hottest-female-fighter/ Gina Carano, Hottest Female Fighter] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080714173507/http://www.mmachump.com/2008/07/gina-carano-hottest-female-fighter/ |date=2008-07-14 }} at MMA Chump</ref> "Gina Carano", foi la busca de crecedera más rápida en [[Google]] y la tercer persona más buscada en [[Yahoo!]].<ref>[https://www.google.com/trends/hottrends?q=gina+carano&date=2008-5-13&sa=X Google trends – Gina Carano] (2008-05-12) Google. Retrieved 2008-08-01.</ref> Clasificóse como Nonº5 nes ''Diez muyeres influyentes de 2008'' llista de Yahoo!.<ref>{{cita web|url=http://buzz.yahoo.com/yearinreview2008/women/|títulu=Women – Yahoo! 2008 Year in Review|editorial=Yahoo!|fechaaccesu=8 d'abril de 2009}}</ref> En mayu de 2009, Carano clasificar en ''Maxim'' como la Nonº16 de 100 de la llista. N'abril de 2012, Carano convertir na primera gallardoniada col Chick Norris (Meyor Estrella d'Aición Muyer), dau por [[ActionFest]] a la estrella d'aición femenina del añu.<ref>{{cita web|url=http://actionfest.com/?page_id=286|títulu=Press &#124; ActionFest — The Film Festival With a Body Count|editorial=Actionfest.com|fecha=|fechaaccesu=8 d'abril de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120313132909/http://actionfest.com/?page_id=286|fechaarchivu=13 de marzu de 2012}}</ref> Apaez na portada xunto con [[Serena Williams]]<ref>{{cita web |url=http://beautytips4her.com/espn-body-issue-pictures-sele-williams-gina-carano/ |títulu=ESPN Body Issue Pictures- Serena Williams / Gina Carano |editorial=Beautytips4her.com |fecha=7 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=11 de payares de 2011 }}</ref> na revista ESPN Issue Cuerpu pa la edición del 19 d'ochobre de 2009. Carano y Williams fueron dos de les atletes destacaes nun llibru escritu por [[Dana Rasmussen]]. Foi nomada pa los Premios Critics Choice 2013 a la meyor actriz na película d'aición [[Haywire]].<ref>{{Cita web |url=http://www.criticschoice.com/movie-awards/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160808022923/http://www.criticschoice.com/movie-awards/ |fechaarchivu=2016-08-08 }}</ref> == Vida personal == Carano empezó a tener cites col actor [[Henry Cavill]] en setiembre de 2012.<ref>[http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-2274378/Gina-Carano-gazes-adoringly-beau-Henry-Cavill-pair-touch-London-ahead-BAFTA-awards.html "He's MY (Super)man: Gina Carano gazes adoringly at beau Henry Cavill as pair touch down in London ahead of BAFTA awards]. Daily Mail. Retrieved March 12, 2013</ref> == Récor en MMA == {| class="wikitable sortable" style="font-size: 85%;" |- ! Resultáu !Récor ! class="unsortable" width="110pt"| Oponente !class="unsortable" width="165pt"| Métodu !Eventu !Fecha !Ronda !Tiempu !Llocalización ! Notes |- |style="background: #ffcccc" align='center'|Derrota |align=center|7–1 |{{bandera|Brasil}} [[Cristiane Justino]] | TKO (golpes) | Strikeforce: Carano vs. Cyborg | [[15 d'agostu]] de [[2009]] |align=center| 1 |align=center| 4:59 |{{bandera|USA}} [[San José (California)|San José, California]] | <small>Pol Campeonatu de Pesu Pluma de Muyeres de Strikeforce.</small> |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|7–0 |{{bandera|USA}} [[Kelly Kobold]] | Decisión (unánime) | EliteXC: Heat | [[4 d'ochobre]] de [[2008]] |align=center| 3 |align=center| 3:00 |{{bandera|USA}} [[Sunrise (Florida)|Sunrise, Florida]] | |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|6–0 |{{bandera|USA}} [[Kaitlin Young]] | TKO (parada médica) | EliteXC: Primetime | [[31 de mayu]] de [[2008]] |align=center| 2 |align=center| 3:00 |{{bandera|USA}} [[Newark (Nueva Jersey)|Newark, Nueva Jersey]] | <small>Pesu alcordáu de 144 lbs.</small> |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|5–0 |{{bandera|USA}} [[Tonya Evinger]] | Sumisión (rear-naked choke) | EliteXC: Uprising | [[15 de setiembre]] de [[2007]] |align=center| 1 |align=center| 2:53 |{{bandera|USA}} [[Oahu|Oahu, Hawaii]] | <small>141 lbs.</small> |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|4–0 |{{bandera|USA}} [[Julie Kedzie]] | Decisión (unánime) | EliteXC: Destiny | [[10 de febreru]] de [[2007]] |align=center| 3 |align=center| 3:00 |{{bandera|USA}} [[Southaven|Southaven, Mississippi]] | <small>EliteXC Debú; 141 lbs.</small> |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|3–0 |{{bandera|USA}} [[Elaina Maxwell]] | Decisión (unánime) | Strikeforce: Triple Threat | [[8 d'avientu]] de [[2006]] |align=center| 3 |align=center| 2:00 |{{bandera|USA}} [[San José (California)|San José, California]] | <small>Strikeforce Debú; Engarradiella de 150 lbs.</small> |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|2–0 |{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Rosi Sexton]] | KO (golpe) | World Pro Fighting Championships 1 | [[15 de setiembre]] de [[2006]] |align=center| 2 |align=center| 4:55 |{{bandera|USA}} [[Las Vegas (Nevada)|Las Vegas]] | <small>Pesu alcordáu de 138 lbs.</small> |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|1–0 |{{bandera|USA}} [[Leiticia Pestova]] | KO (golpes y coldaes) | World Estreme Fighting | [[10 de xunu]] de [[2006]] |align=center| 1 |align=center| 0:38 |{{bandera|USA}} [[Las Vegas (Nevada)|Las Vegas]] | <small>Engarro en 135 lbs.</small> |} == Filmografía == {| class="wikitable sortable" |- ! Añu !! Títulu !! Papel |- | 2009 || ''[[Blood and Bone]]'' || Verett |- | 2012 || ''[[Haywire]]'' || Mallory ''Mal'' Kane |- | 2013 || ''[[Fast and Furious 6]]'' || Riley Hicks |- | 2013 || ''[[In the Blood]]'' || Ava |- |2015 || Heist || Kris |- |2015 || Extraction || Victoria Priah |- |2015 || BUS 657 || Bauhaus |- |2016 || [[Kickboxer: Vengeance]] || |- |2016 || ''[[Deadpool (película)|Deadpool]]'' || [[Polvu d'Ángel (cómic)|Angel Dust]] |- |2018 || ''[[Madness in the Method]]'' || Carrie |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * {{enllaces persona}} * [http://www.awakeningfighters.com/athletes/gina-carano Perfil de Gina Carano en Awakening Fighters.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160317223911/http://www.awakeningfighters.com/athletes/gina-carano/ |date=2016-03-17 }} {{NF|1982||Carano, Gina}} [[Categoría:Actores y actrices de Texas]] [[Categoría:Actores y actrices de cine d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Modelos d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Lluchadores de MMA d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Deportistes de Texas]] [[Categoría:Persones de Dallas]] 08caqye8yb4tlbn594q5hdro90zu5v6 Gary Coleman 0 55839 4501266 4491028 2026-06-22T14:04:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501266 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gary Coleman}} {{persona}} '''Gary Wayne Coleman''' {{nym}} foi un actor d'Estaos Xuníos de televisión y cine. Nació con una [[enfermedá conxénita]] del [[reñón]] causándo-y [[nefritis]] (una destrucción autoinmune del reñón), que detuvo la so crecedera a una edá temprana, llevándolo a desenvolver una estatura pequeña: {{altor|m=1.42}}<ref name="Muerte">[http://es.noticias.yahoo.com/9/20100528/tso-fina-l'actor-gary-coleman-protag-5bc9ac5.html] Fina l'actor Gary Coleman, protagonista de "Diff'rent Strokes". [[Axencia EFE|EFE]] en ''[[Yahoo]]'' noticies, 28/05/2010</ref> lo que se convirtió na so carauterística más distintiva. Coleman tuvo dos [[tresplante de reñón|tresplantes de reñón]], unu en [[1973]] y otru en [[1984]], y amás riquía [[diálisis]] constante. Mientres los ocho años d'emisión el sitcom d'Estaos Xuníos ''Diff'rent Strokes'' (''Arnold'' n'España, ''[[Blanco y negru (serie)|Blanco y negru]]'' n'América Llatina) foi vistu por millones de televidentes en tol mundu na década de los [[años 1980|80]], siendo unu de los más vistos na historia de la televisión. El so personaxe carauterizar pola so famosa llinia que yera "''¿De qué estes falando, Willis?''" o "''Kimberly''" según el casu de quien se tratara (''"what'chu talkin' 'bout, Willis?"''). Gracies a esa simpatía, Coleman foi una figura popular, protagonizando dellos llargumetraxes y [[película de televisión|películes de televisión]] incluyendo ''[[On the Right Track]]'', y ''[[The Kid With the Broken Halo]]''. ''The Kid With the Broken Halo'' finalmente sirvió como la base por que [[Hanna-Barbera]] produxera la serie animada ''[[The Gary Coleman Show]]'' de [[1982]]. Nel puntu más altu de la so fama con ''Blanco y negru'', Coleman ganaba $70,000 [[dólar d'Estaos Xuníos|USD]] por episodiu. Como avieyó, sicasí, cayó en favor del públicu. Dempués de la cancelación de ''Blanco y negru'', la so carrera artística decayó de secute nos últimos tiempos. Finó'l [[28 de mayu]] de [[2010]] tres una cayida que-y provocó una hemorraxa intracraneal.<ref name="Muerte" /> ==Apaiciones recién n'otros medios== Interpretó al guarda xuráu del edificiu nun capítulu de ''[[Married... with Children]]'' (#S08Y16, "How Green Was My Apple") onde [[Al Bundy]] lo llamara pa reportar un camín d'entrada illegal. En [[1995]], Coleman tamién apaeció como'l personaxe "Mad Dog" nel show ''[[Martin (serie)|Martin]]'' (episodiu tituláu: "High Noon"), nel qu'interpretó a un ex convicto a quien [[Martin Lawrence|Martin]] ayudó a encarcelar. Una vegada que Mad Dog ye puestu en llibertá, torna buscando a Martin. En [[1997]], Coleman trabayó dando voz pa ''[[The Curse of Monkey Island]]'' la tercer entrega de la [[Monkey Island|serie Monkey Island]] de xuegos del xéneru de comedia y aición desenvueltu por [[LucasArts]]. En [[2004]], Coleman interpretó un papel de respaldu nel revesosu [[videoxuegu]] ''[[Postal²]]'' de [[Running With Scissors, Inc.]] Coleman interpretar a sigo mesmu, apaeciendo nun centru comercial, y unu de los oxetivos del xuegu yera consiguir el so autógrafu. El rol de Coleman foi cuasi en concencia basáu nun accidente de 1998 nel cual Coleman dio-y un puñada a un fan quien buscó'l so autógrafu mientres él taba nun centru comercial. En cuanto el xugador consigue la dedicatoria, la ''riega'' policiaca del centru comercial dirixir a arrestalo por un crime desconocíu, lo que conduz a una violenta cacería. Coleman tamién protagonizó destacadamente el paquete estendíu pa ''Postal²'' en [[2005]], ''Apocalypse Weekend''. En [[1999]], Gary interpretar a sigo mesmu nun episodiu de ''[[The Simpsons]]'' tituláu "[[Grift of the Magi]]". Gary tamién apaeció nuna de les temporaes de ''[[La vida Surrealista]]'' ("The Surreal Life", n'inglés) y foi'l manager de los personaxes de ''La vida Surrealista'' del restorán onde trabayaron. Él sentía que foi utilizáu poles persones que crearon ''Blanco y negru''. En [[2001]], Coleman foi emplegáu como un guardia de seguridá nun centru comercial piatonal dientro del área de [[Los Angeles]]. Un videu d'él, intentando detener a un vehículu que taba ingresando nun cortil, ente que'l conductor (obviamente un miembru del [[paparazzi]]) facer# risión faciendo los rounds en dellos "late night talk shows". Coleman interpretar a sigo mesmu nel especial de ''[[Scooby-Doo]]'', "[[Night of the Living Doo]]". Coleman de xemes en cuando ye capaz de cobrar dientro del so [[campu (estilu)|campu]]'l valor de los miembros de la ''[[Xeneración X]]'', pos tuvo apaeciendo en roles de [[caméu]] tantu en cine como en televisión. Como con [[Day-glo]], [[Rubik's Cube]], [[Valley Girl (película)|Valley Girl]], [[Los Cariñositos]] ("The Care Bears"), [[Mister T (serie)|Mister T]], ''[[Pitufo|Los Pitufos]]'' y otros artefautos d'entamos de los [[años 1980|años 80]], la sonadía de Coleman coincidió cola niñez d'una xeneración particularmente granible d'usuarios d'Internet, y ye, en [[2005]], una figura de menor importancia de [[fanatismu|cultu]]. Coleman apaeció tamién en [[World Wrestling Entertainment]] (WWE) nel videu musical de la superestrella [[John Cena]], "Bad Bad Man" nel qu'apaeció como él mesmu, tamién nel videu de [[Kid Rock]] "Cowboy". Nesti videu apaeció, desafiando puramente al diminutu compañeru de Rock, [[Joe C.]]. Adicionalmente, Coleman foi co-star nuna ocasión de ''Surreal Life'', [[Ron Jeremy]] tien tamién un caméu, como un pianista. Coleman realizó una apaición en ''[[Star Dates]]'' de [[Y!]]; yeren shows onde se remembraba a les celebridaes que desenvolvieron una curtiu pero famosa carrera artística. Xente como [[Jimmie Walker]] (''[[Good Times]]''), [[Butch Patrick]] (''[[Los Munsters]]'') y [[Susan Olsen]] (''[[The Brady Bunch]]'') apaecieron tamién en dicha emisión. Coleman tamién apaeció nel sitcom de [[Nickelodeon]] llamáu ''[[Drake & Josh]]''. Los dos personaxes principales vendíen un productu llamáu '''Gary Coleman Grill''' (una parodia de [[George Foreman Grill]]). A la fin del programa, Coleman apaez como él mesmu. En [[2006]], Coleman apaeció nun [[anunciu de televisión comercial]] pa una compañía de préstamu n'efectivu por adelantao llamada CashCall. Remata'l comercial diciendo, "Pay your bills on time and everyone will love you" (''"Paga les tos cuentes a tiempu y tol mundu te va amar"''). En xunu de 2005 ''[[VH1]]'' nomar [[Númberu unu|Non. 1]] na llista de ''Los Cien Fabuloses Estrelles Infantiles'' ("Top 100 Child Stars Ever"). ===Coleman n'[[Italia]]=== En [[1986]], Coleman tuvo una pequeña participación nun episodiu del talk show [[Italia|italianu]], ''[[Studio 5]]'', con un popular comediante de la televisión italiana [[Marco Columbro]] y la muyer espectáculu [[Roberta Termali]]. Tamién él y el so actor de doblaxe al italianu [[Fabrizio Manfredi]], tuvieron una apaición especial como estrelles convidaes en ''[[Pentatlon (programa italianu)|Pentatlon]]'', un programa de concursos de [[Mike Bongiorno]]. N'Italia, ''Diff'rent Strokes'' foi tresmitíu so dellos nomes: ''Harlem contro Manhattan'' (1979-80), ''Il mio amico Arnold'' (1981-87), ''Arnold'' (1988-hasta la fecha). La tema orixinal foi sustituyíu de cutiu por dellos cantares musicales italianes: la primera, ''Arnold'', interpretada por [[Nico Fidenco]], foi un hit en 1980. En [[2006]], los meyores episodios siguíen siendo espublizaos por [[Italia Unu]] (de grupu [[Mediaset]]) tolos díes a les 6:00 a.m. En Family Guy nel episodiu Brian Goes Back to College Stewie escapar de la so casa pa dise con Brian a la Universidá, entós Brian pregúnta-y como fadría por que Lois nun se diera cuenta de la so ausencia, Stewie confiésalu que Gary Coleman débe-y un favor, nel mesmu intre ver a Gary Coleman con un disfraz de Stewie asonsañando les frases típiques de Stewie, como: ''La Victoria sera mia!'' ==Lluches llegales== Coleman foi famosu por demandar a los sos padres y al so manager pola apropiación indebida del so fondu fiduciario d'[[Dólar de los Estaos Xuníos|us$]]8,3 millones, y ganó $1.280.000 col fallu del [[23 de febreru]] de [[1993]]. L'orixe del pleitu yera que los sos padres utilizaren el fondu del fideicomiso p'atropar $770.000 pa ellos mesmos, dexando solamente $220.000 pa Gary. En [[1999]] Coleman declarar en bancarrota; atribuyó los sos problemes financieros a la mala xestión de los sos fondos. Coleman apaeció na Corte Pública'l [[2 de payares]] de [[2000]], sol cargu d'asaltu, depués de cutir a una muyer. Sentenciar a paga-y al chofer d'autobús Tracy Fields $1.665 por cuentes del hospital, como resultáu de la engarradiella. Intentaren consiguir l'autógrafu de Coleman mientres él mercaba un [[chalecu antibales]] nun centru comercial de California.<ref>[https://web.archive.org/web/20081205164854/http://www.eonline.com/news/Items/0,1,3385,00.html www.eonline.com] Consultáu'l [[24 d'avientu]] de [[2004]].</ref> Coleman dixo sentise "amenaciáu pola so insistencia" y cutir na so cabeza. Coleman trabayaba como un guardia de seguridá nesi entós.<ref>[http://members.tripod.com/~former_child_star/coleman_gary.html FORMER CHILD STAR CENTRAL - Gary Coleman]</ref> Ésti incidente foi asonsañáu dempués en [[Chappelle's Show]], en [[The Smoking Gun]] y nel episodiu de [[The Simpsons]] "[[Grift of the Magi]]". ==Candidatu para [[gobernador de California]]== Coleman foi candidatu a [[Gobernador de California]] nes [[Eleiciones de California (2003)]]. Esta campaña foi patrocinada pol selmanariu gratuitu, la ''[[East Bay Express]]'' como un comentariu satíricu sobre la so memoria. Dempués de que [[Arnold Schwarzenegger]] anunció la so candidatura, Coleman retiró la suya, indicando que taría votando por Schwarzenegger. Coleman asitiar nel octavu puestu de les eleiciones, dientro d'una competencia de 135 candidatos, con 14.242 votos al so favor. ==Curiosidad== ===Personaxe de ''Avenue Q''=== Coleman yera un personaxe (non un actor) del esitosu [[musical]] de [[Broadway]] en [[2003]], ''[[Avenue Q]]'', que ganó'l [[Premios Tony|Premiu Tony]] por meyor musical en [[2004]]. El personaxe trabaya como'l [[superintendente]] del complexu departamental onde se desenvuelve'l musical. Nel cantar "It Sucks to be Me", él indica: {{cita|lang=en|I'm Gary Coleman from TV's ''Diff'rent Strokes''/I made a lot of money that got stolen by my folks/now I'm broke, and I'm the butt of everyone's jokes/but I'm here, the superintendent of Avenue Q!...Try having people stopping you to ask you ask you 'what'chu talkin' 'bout, Willis?'/it gets old... |col2=Soi Gary Coleman de ''Diff'rent Strokes''/fixi enforma dineru que foi robáu pola mio familia/agora toi ensin dineru, y soi el blancu de chancies de toos pero toi equí, el superintendente de Avenue Q!...Traten d'imaxinar a xente deteniéndote pa preguntar y preguntar '¿De qué tas falando, Willis?'/esto avieya... }} ==Fallecimientu== L'actor permanecía con respirador artificial en accidentándose el miércoles 19 de mayu de 2010, motivu pol cual foi lleváu d'urxencia al Centru Médicu Rexonal d'Utah Valley. John Alcantar, voceru del actor, señaló que primeramente y tres la cayida, ésti atopábase consciente; sicasí, la so condición empeoró de manera intempestiva. Alcantar indicó que l'actor de 42 años taba inconsciente y con respirador, de la que "ABC News" reportó que sufrió d'una hemorraxa intracraneal y con esto reportóse'l so fallecimientu.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/721390/0/coleman/arnold/muere/ Noticia del fallecimientu de Gary Coleman] en 20minutos.es</ref> La causa de la so muerte foi polemica, hubieron acusaciones<ref>[http://www.cbsnews.com/news/globe-magazine-publishes-gary-coleman-deathbed-photo/] Gary Coleman and ex-wife Shannon Price on Globe Magacín cover.</ref> que señalaben a Shannon Price, la so ex esposa, como responsable de la so muerte, pero fueron refugaes poles autoridaes policiales<ref>[http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1318011/Gary-Colemans-death-investigation-finally-officially-closed.html] Investigation into Gary Coleman's death is finally officially closed</ref><ref>[http://www.emol.com/noticias/magacine/2010/10/07/440088/autoridaes-confirmen-que-muerte-de-gary-coleman-foi-accidental.html] Autoridaes confirmen que muerte de Gary Coleman foi accidental</ref> ==Filmografía== {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#CCCCCC" align="center" !Añu !Títulu de la película !Otres notes |- |rowspan="1"|[[1981]] |''[[On the Right Track]]'' | |- |rowspan="1"|[[1982]] |''[[Jimmy the Kid]]'' | |- |rowspan="2"|[[1994]] |''[[Party (película)|Party]]'' |Papel curtiu, tamién foi'l [[productor asociáu]] |- |''[[S.F.W.]]'' |[[Caméu]] |- |rowspan="1"|[[1996]] |''[[Fox Hunt]]'' | |- |rowspan="1"|[[1997]] |''[[Off the Menu: The Last Days of Chasen's]]'' |Documental |- |rowspan="1"|[[1998]] |''[[Dirty Work]]'' |Caméu |- |rowspan="2"|[[2000]] |''[[The Flunky]]'' | |- |''[[Shafted]]!'' | |- |rowspan="1"|[[2002]] |''[[Frank McKlusky, C.I.]]'' |Caméu |- |rowspan="1"|[[2003]] |''[[Dickie Roberts: Former Child Star]]'' |Caméu |- |rowspan="2"|[[2004]] |''[[Chasing the Edge]]'' |Papel curtiu |- |''[[Save Virgil]]'' |Papel curtiu |- |rowspan="1"|[[2005]] |''[[A Christmas Too Many]]'' | |- |rowspan="1"|[[2006]] |''[[Church Ball]]'' | |- |rowspan="1"|[[2007]] |''[[Postal (película)|Postal]]'' | |} ==Trabayu en televisión== * ''[[The Fresh Prince of Bel-Air]]'' (estrella convidada) * ''[[Good Times]]'' ([[1977]]) (estrella convidada) * ''[[Diff'rent Strokes]]'' (''Arnold'' n'España y ''Blanco y negru'' en Llatinoamérica) ([[1978]]–[[1986]]) * ''The Kid from Left Field'' ([[1979]]) * ''Scout's Honor'' ([[1980]]) * ''[[Buck Rogers in the 25th Century (serie)|Buck Rogers in the 25th Century]]'' (caméu) * ''The Kid with the Broken Halo'' ([[1982]]) * ''[[The Gary Coleman Show]]'' (1982) (canceláu meses dempués) (voz) * ''The Kid with the 200 I.Q.'' ([[1983]]) * ''The Fantastic World of D.C. Collins'' ([[1984]]) * ''Playing with Fire'' ([[1985]]) * ''Like Father, Like Santa'' ([[1998]]) * ''"[[The Simpsons]]", "[[Grift of the Magi]]"'' ([[1999]]) * ''"[[The Drew Carey Show]]", "What's Wrong with this Episode? IV" ([[28 de marzu]] de [[2001]]) * ''[[Drake & Josh]]'' (estrella convidada) * ''A Carol Christmas'' ([[2003]])''' * ''[[Family Guy]], "[[Brian vuelve a la universidá]]"'' ([[2005]]) * ''My Wife and Kids'' (estrella convidada) * ''Nitro Circus'' (Estrella convidada) == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} '''''Perfiles y Biografíes''''' * [http://www.tv.com/gary-coleman/person/3696/summary.html Gary Coleman en TV.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100806145336/http://www.tv.com/gary-coleman/person/3696/summary.html |date=2010-08-06 }} * {{IMDb nome | id=0171041 | nome=Gary Coleman}} * [http://www.tv.com/person/3696/summary.html Gary Coleman en TV.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100804065609/http://www.tv.com/person/3696/summary.html |date=2010-08-04 }} * [http://www.nndb.com/people/990/000022924/ Gary Coleman en Notable Names Database] * [http://www.rotten.com/library/bio/entertainers/child-stars/gary-coleman/ Biografía de Rotten.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070104065925/http://www.rotten.com/library/bio/entertainers/child-stars/gary-coleman/ |date=2007-01-04 }} '''''Imáxenes''''' * [https://web.archive.org/web/20050416135805/http://www.february-7.com/warehouse/knightrider&arnoldjackson.jpg Otru memorándum popular d'internet:] una fotografía de Gary Coleman y [[David Hasselhoff]]. '''''Noticies''''' * [http://www.cnn.com/2003/ALLPOLITICS/08/06/candidate.coleman/ CNN's take on Coleman's 2003 candidacy for the governorship of California] {{NF|1968|2010|Coleman, Gary}} [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] 5ljz1vtjonvtrliafm4fj1grbrufop2 Gloria Estefan 0 56375 4501306 4460957 2026-06-22T20:27:40Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501306 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gloria Estefan}} {{persona}} '''Gloria María Milagrosa Fajardo García''' {{nym}},<ref name="Biografía: Gloria Estefan">{{cita web|url=http://www.coveralia.com/biografias/Gloria-Estefan.php|títulu=Biografía: Gloria Estefan|obra=hola.com|fechaaccesu=7 d'ochobre de 2013}}</ref> conocida como '''Gloria Estefan''', ye una [[cantante]], [[compositor|compositora]] y [[actuación|actriz]] cubano-americana, nieta d'emigrantes asturianos. Malpenes cuntaba 16 meses d'edá cuando la so familia, por razones polítiques, abandonó la islla agospiándose en [[Miami]] yá que'l so padre nesi tiempu yera guardaespaldes de la esposa del dictador [[Fulgencio Batista]].<ref>[https://www.lne.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008082400_54_669086__Centro-Gloria-Estefan-escaez-Siero Gloria Estefan nun escaez Siero]</ref> Él tuvo na cárcel mientres bastante tiempu. Unos años dempués tornó a Estaos Xuníos ya ingresó na Armada Norteamericana, depués foi tresferíu a [[Texas]], llugar al que se camudó tola familia. En Texas nació Rebecca, la hermana de Gloria.<ref name="Bio Gloria">{{cita web |url=http://musica.itematika.com/biografia/i63/gloria-estefan.html |títulu=Biografía de Gloria Estefan |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2013 |fecha=14 de setiembre de 2013 |obra=musica.itematika.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304190414/http://musica.itematika.com/biografia/i63/gloria-estefan.html |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> A lo llargo de la so carrera, Gloria vendió más de 130 millones de discos en tol mundu,<ref name="Gloria entá da más">{{cita web |url=https://elpais.com/elpais/2013/09/13/gente/1379091645_088276.html |títulu=Gloria Estefan entá da más |fechaaccesu= 31 d'ochobre de 2013 |apellíu=Fernandéz |nome=Juan Jose |fecha=14 de setiembre de 2013|obra=elpais.com }}</ref> 31,5 millones d'ellos nos [[Estaos Xuníos]],<ref name="Gloria">{{cita web|url=http://www.latingrammy.com/en/press-release/gloria-estefan-be-honored-2008-latin-recording-academy-person-year|títulu=Gloria Estefan to be Honored as 2008 Latin Recording Academy® Person of the Year|obra=latingrammy.com|fechaaccesu=7 d'ochobre de 2013|idioma=inglés|urlarchivu=https://archive.today/20130216091134/http://www.latingrammy.com/en/press-release/gloria-estefan-be-honored-2008-latin-recording-academy-person-year|fechaarchivu=2013-02-16}}</ref><ref name="Gloria Estefan cien millones">{{cita web|url=http://www.gibson.com/MiamiGuitarTownWebsite/News/Gloria-Estefan-Autographs-317/|títulu=Celebrity Counsel For Miami GuitarTown Gloria Estefan Autographs Gibson Les Paul Sculpture 'Gateway to the Americas|obra=gibson.com|fechaaccesu=7 d'ochobre de 2013|idioma=inglés}}</ref> lo que la convierte nuna de les [[Artistes musicales con mayores ventes|artistes musicales con mayores ventes de tolos tiempos]]. Considerada como la Madre del Pop Llatín»,{{quién|por}} Estefan ganó múltiples premios y reconocencies; ente ellos, siete [[premios Grammy]]. Tien una estrella nel [[Paséu de la fama de Hollywood]]. El diariu británicu ''[[The Sun]]'' allugar nel puestu númberu 13 de les 50 cantantes qu'enxamás van ser escaecíes.<ref name="the sun">{{cita web|url=http://br.noticias.yahoo.com/s/080513/48/gjni65.html|títulu=As 50 cantores que nunca serão esquecidas|obra=[[Yahoo!]]|fechaaccesu=3 d'agostu de 2013|idioma=portugués|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100204230158/http://br.noticias.yahoo.com/s/080513/48/gjni65.html|fechaarchivu=2010-02-04}}</ref> En cursando estudios de [[psicoloxía]] na universidá, xunir a un grupu que tocaba [[música llatina]], onde empezó a cantar. Tres dellos conciertos, entró a formar parte del grupu d'[[Emilio Estefan]] como cantante, camudando'l nome del grupu pol de The Miami Sound Machine. Gloria Estefan y Emilio casóse en 1978.<ref name="Tou musica">{{cita web|url=http://www.todomusica.org/gloria_estefan/|títulu=Gloria Estefan (Biografía)|obra=todomusica.org|fechaaccesu=5 de payares de 2013}}</ref> En [[1980]] nació'l primer fíu de la pareya, Nayib. Esi mesmu añu finó'l padre de Gloria. Tamién en 1980, empezaron a publicar los sos primeros trabayos: ''Renacer'', ''Miami Sound Machine'', ''Imported''. Nestos discos entemecíen soníos llatinos con lletres n'español y n'inglés.<ref name="Tou musica"></ref> En [[1981]] la [[CBS]] ufiertó-yos un contratu col que se dieron a conocer por toa Llatinoamérica y publicaron dellos discos más con The Miami Sound Machine.<ref name="Tou musica"></ref> == Miami Sound Machine & Gloria Estefan == {{vt|Miami Sound Machine}} === Primeros años === En 1977, el grupu llanzó'l so primer álbum tituláu [[Renacer/Live Again]], col que consiguieron el so primer ésitu tituláu «Renacer».<ref name="Biografía: Gloria Estefan"></ref> En [[1981]] publicaron ''Otra vegada'', en [[1982]] ''Rio'' y en [[1983]] ''A toa máquina''. En [[1984]] salió'l discu ''[[Eyes of Innocence]]''. L'álbum vendió un millón de copies.<ref name="Biografía: Gloria Estefan"></ref> La [[Miami Sound Machine]] decidiera abrir a una audiencia muncho más amplia col so primer álbum inglés. L'álbum recuperaba una tema del trabayu anterior que diba convertise nel single de gran ésitu de baille del añu, "[[Dr. Beat]]". En [[1985]] llanzó ''[[Primitive Love]] '' d'onde salió la tema «[[Conga (cantar)|Conga]]». L'álbum vendió 5 millones de copies.<ref name="Biografía: Gloria Estefan"></ref> Gracies a esti álbum Gloria ganó dos premios ''[[American Music]]''. En [[1986]] Gloria grabó'l cantar Nidiu» pa la película ''Cobra'', y «Hot Summer Nights» pa ''Top Gun''. Nesi añu recibieron tres premios ''[[Billboard]]'', nes categoríes ''Top New Pop Artist'', ''Top Adult Contemporary'' por «[[Words Get in the Way]]» y ''Top Pop Singles Artist''. En Xapón llograron el primer premiu na Feria Añal de Música de Tokiu pola tema Conga.<ref name="Biografía: Gloria Estefan"></ref> En [[1987]] llanzóse ''[[Let It Loose]]''. Llogró'l puestu 101 ente los meyores discos de la hestoria realizaos por una artista femenina. El primer senciellu foi «[[Betcha Say That]]», que algamó la posición nᵘ6 del ''[[Billboard Hot 100]]''. El senciellu «[[Can't Stay Away From You]]», algama la tercer posición nel ''Billboard Hot 100''.<ref name="Awards Gloria Estefan">{{cita web|url=http://www.allmusic.com/artist/gloria-estefan-mn0000664817/awards|títulu=Gloria Estefan Awards|obra=allmusic.com|fechaaccesu=7 d'ochobre de 2013|idioma=inglés}}</ref> En xineru de [[1989]], fueron premiaos con un ''[[American Music Award]]'' como Meyor Grupu. A principios d'esi mesmu añu surdió un proyeutu en collaboración col cantante [[Plácido Domingo]] nel del musical «[[Goya... A Life In Song]]». == Carrera como solista == ==== ''Cuts Both Ways'' ==== [[Ficheru:GloriaEstefanGrammyAwards.jpg|thumb|left|160px|Gloria Estefan nos [[Premios Grammy|Grammy]] de [[1990]].]] Gloria empecipia la so carrera como solista sacando'l so primer discu ''[[Cuts Both Ways]]''. L'álbum tuvo un ésitu comercial, llogrando vender más de 15 millones de copies a nivel mundial.<ref name="Gloria Estefan Terra Perú">{{cita web|url=http://www.terra.com.pe/terrastereo/noticias/mus7183/artista-biografia-gloria-estefan.html|títulu=BIOGRAFÍA DE GLORIA ESTEFAN|obra=terra.com.pe|fechaaccesu=7 d'ochobre de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140421082504/http://www.terra.com.pe/terrastereo/noticias/mus7183/artista-biografia-gloria-estefan.html|fechaarchivu=2014-04-21}}</ref> El primer senciellu: «[[Si Voi Perdete (Don't Wanna Lose You)]]», llogró popularidá llegando a ocupar la posición nᵘ 1 nel ''[[Billboard Hot 100]]'' mientres 2 selmanes.<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> Otros senciellos como «[[Cuts Both Ways (cantar)|Cuts Both Ways]]», «[[Get on Your Feet]]» y «[[Oi'l mio Cantar]]» ocuparon los primeros llugares nel ''[[Billboard Adult Contemporary]]''.<ref>[http://www.billboard.con/Gloria_Estefan Billboard: Gloria Estefan]</ref> Tamién en [[1989]] empecipió'l ''Get On Your Feet World Tour'' visitando [[Canadá]], [[Xapón]] y [[Reinu Xuníu]]. Entamóse tamién incluyir na xira a [[Estaos Xuníos]] y [[Australia]], pero en [[1990]] en [[Pennsylvania]], tuvo un accidente cuando un tractor estrellar contra l'autobús nel que viaxaba. L'accidente tuvo a puntu de costar la vida y supúnxo-y graves mancadures nel llombu de les que se recuperó amodo.<ref name="Biografía: Gloria Estefan"></ref> Mentanto, la so discográfica preparó una compilación titulada ''[[Ésitos de Gloria Estefan]]'', qu'incluyó temes en: [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|inglés]] y [[Idioma portugués|portugués]] «([[Toa Pra Você]])», versión nesi idioma de la so tema «([[Here We Are]])». Vendió un millón de copies.<ref>[http://www.coveralia.com/discos/gloria_estefan-exitos.php Gloria Estefan, Grandes ésitos]</ref> === ''Into The Light'' === Dempués d'una recuperación lenta, Gloria tornó a la so carrera como solista llanzando'l so segundu discu tituláu ''[[Into the Light]]''. El senciellu «[[Coming Out of the Dark]]», asitióse como númberu unu nel ''[[Billboard Hot 100]]'',<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> llogrando asina'l so tercer númberu nos [[Estaos Xuníos]]. Dempués publicáronse los senciellos «[[Can't Forget You]]» y «[[Live for Loving You]]». En 1991 empecipia un tour pa promocionar l'álbum, tituláu ''Into The Light World Tour'', visitando países como: [[Estaos Xuníos]], [[Reinu Xuníu]], [[Xapón]], [[Países Baxos]], [[España]], [[Alemaña]], [[Australia]], [[Tailandia]], [[Malasia]], [[Filipines]] y países n'[[América Llatina]]. L'álbum llogró vender 3,8 millones.<ref name="Ritmoson">{{cita web|url=http://www2.esmas.com/ritmoson-latino/artistas/060842/gloria-estefan/|títulu=Gloria Estefan - Ritmoson Latino|obra=2.esmas.com|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102032243/http://www2.esmas.com/ritmoson-latino/artistas/060842/gloria-estefan/|fechaarchivu=2014-01-02}}</ref> === 1992 - 1993: ''Greatest Hits'' y ''La mio tierra'' === En [[1992]] Gloria publicó una escoyeta de los sos ésitos mientres los años 80's. El primer senciellu foi «[[Megamix]]». Amás de los 10 ésitos qu'incluyía la edición global, atopábense cuatro nueves cantares. «Christmas through your eyes», «[[I see your smile]]», «[[Go away]]». L'últimu cantar nuevu del álbum foi «[[Always tomorrow]]». L'álbum vendió 4 millones de copies nos Estaos Xuníos y 10 millones de Copies nel restu del mundu.<ref>[http://riaa.com/goldandplatinumdata.php?artist=%22Greatest+Hits%22 Greatest Hits [[RIAA]].]</ref> El [[22 de xunu]] de [[1993]] publicóse'l primer álbum n'[[Idioma español|español]] de Gloria Estefan tituláu ''[[La mio tierra (álbum de Gloria Estefan)|La mio tierra]]'', nel cual axuntó los estilos musicales llatinos y cubanos de los años 50. N'[[España]] llogró'l so primer nᵘ.<ref>[https://books.google.com.co/books?id=6BEEAAAAMBAJ&pg=PA40&dq=intitle:billboard+%22gloria+estefan%22+%22hits+of+the+world%22&hl=en&sa=X&ei=mHi-T7_1IsXvggezgqGhDw&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Hits of the World]</ref> L'álbum llogró vender más de 1&nbsp;000&nbsp;000 de copies, siendo unu de los discos más vendíos na hestoria d'esti país.<ref>{{Cita web |url=http://promusicae.es/files/listassemanales/albumes/historial/TOP%20100%20ALBUMES%2004_23.pdf |títulu=TOP 100 ALBUMES &#91;&#91;Promusicae&#93;&#93;. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131019120655/http://promusicae.es/files/listassemanales/albumes/historial/TOP%20100%20ALBUMES%2004_23.pdf |fechaarchivu=2013-10-19 }}</ref> De 1993 data tamién Christmas Through Your Eyes, producíu por Phil Ramone, el so únicu discu navidiegu. ==== 1994 - 1995: ''Hold Me, Thrill Me, Kiss Me'' y ''Abriendo puertas'' ==== En [[1994]] volvió cantar n'inglés col álbum ''[[Hold me, Thrill me, Kiss me]]''. El discu constaba de los cantares favoritos de Gloria Estefan de los años 70. «[[Turn the beat around]]» y «[[Everlasting love]]», ocuparon la posición nᵘ en ''Billboard Hot Dance Music'', y fueron númberu 10 y númberu 27 respeutivamente nel ''[[Hot 100]]'' de los [[Billboard]] norteamericanos. el cantar «Turn the beat around», foi incluyida na banda sonora de la película ''The Specialist'', protagonizada por [[Silvester Stallone]] y [[Sharon Stone]]. Amás, Emilio Estefan, el so maríu, foi productor musical d'esta cinta. L'álbum tamién cuntó colos senciellos «Cherchez La Femme» y «It's too late». L'álbum vendió más de 2 millones de copies n'[[Estaos Xuníos]],<ref name="4 millones">{{cita web|url=http://www.riaa.com/goldandplatinumdata.php?artist=%22Hold+Me%2C+Thrill+Me%2C+Kiss+Me%22|títulu=American album certifications – Estefan, Gloria – Hold Me, Thrill Me, Kiss Óbrame=riaa.com|fechaaccesu=17 d'ochobre agostu de 2013|idioma=inglés}}</ref> en [[Reinu Xuníu]] l'álbum superó les 600&nbsp;000 copies, siendo certificáu doble discu de platinu.<ref name="UK">{{cita web|url=http://www.bpi.co.uk/certified-awards.aspx|títulu=British album certifications – Gloria Estefan – Hold Me, Thrill Me, Kiss Óbrame=bpi.co.uk|fechaaccesu=17 d'ochobre agostu de 2013|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190523061226/https://www.bpi.co.uk/certified-awards.aspx|fechaarchivu=2019-05-23}}</ref> Nesi mesmu añu Gloria Estefan dio a lluz a la so segunda fía, Emily Marie. El [[26 de setiembre]] de [[1995]] publicóse ''[[Abriendo puertas]]'', el so segundu álbum en castellán, qu'incluyó aires de música colombiana como [[vallenato]], [[Cumbia (Colombia)|cumbia]], [[currulao]], ente otros, entemecíos con música tropical caribeña. El propósitu d'esti álbum, según l'artista, yera amosar les tradiciones y les celebraciones llatines y tamién una celebración a la vida. El senciellu «Abriendo puertas» foi nᵘ n'[[España]]. La balada «[[Más allá]]» foi interpretada por Gloria Estefan pal Papa [[Xuan Pablu II]], convirtiéndose na primer estrella pop en ser convidada a un eventu d'esi tipu, como parte d'un espectáculu xigantescu entamáu pa festexar el cincuentenariu de la ordenación sacerdotal del Pontífiz.<ref name="Papa">{{cita web|url=http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-441862|títulu=GLORIA ESTEFAN NEL VATICANU|obra=eltiempo.com|fechaaccesu=20 de setiembre de 2013}}</ref> Gloria Estefan llogró'l so segundu [[Grammy]] na categoría "Best Latin Tropical Album".<ref name="Puertes"></ref> L'álbum vendió más de 2.8 millones de copies.<ref name="Puertes">{{cita web|url=http://www.geocities.com/geabriendopuertas1/abriendopuertas-intro.html|títulu=Abriendo puertas (1995)|obra=geocities.com|fechaaccesu=20 de setiembre de 2013|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091027123412/http://www.geocities.com/geabriendopuertas1/abriendopuertas-intro.html|fechaarchivu=2009-10-27}}</ref> ==== 1996: ''Destiny'' y ''Evolution World Tour'' ==== En [[1996]] publicóse ''[[Destiny (álbum de Gloria Estefan)|Destiny]]''. El cantar «Reach», ocupó la posición nᵘ 2 nel ''Billboard Hot Dance Singles''<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> y foi nomáu a un Premiu [[Grammy]] como "Meyor cantar pop interpretada por voz femenina". La tema foi versionado en castellán col títulu de «Puedes llegar», nel cual Estefan foi sofitada polos talentos de [[Ricky Martin]], [[José Luis Rodríguez "El Puma"]], [[Plácido Domingo]], [[Carlos Vives]], [[Patricia Sosa]], [[Jon Secada]], [[Julio Iglesias]], [[Roberto Carlos (cantante)|Roberto Carlos]] y [[Alejandro Fernández]]. Esti cantar foi tema oficial de les Olimpiaes d'esi añu, celebraes na ciudá norteamericana d'[[Atlanta]].<ref name="Reach">{{cita web|url=http://entertainment.time.com/2012/07/30/11-olympic-theme-songs-dissected/slide/gloria-estefan-reach-atlanta-1996/|títulu=Gloria Estefan – “Reach” (Atlanta, 1996)|obra=entertainment.time.com|fechaaccesu=28 d'ochobre de 2013|idioma=inglés}}</ref> L'álbum vendió 4,6 millones de copies alredor del mundu. Esi mesmu añu empecipió la xira ''The Evolution World Tour'', visitando países como Estaos Xuníos, Reinu Xuníu, Alemaña, Francia, España, Italia, Países Baxos, Xapón, Australia y Sudáfrica. Esta xira ye la más llarga na carrera de Gloria Estefan. === 1997 - 1998: ''Dellos proyeutos'' === N'anguaño Gloria Estefan empieza la grabación de munches de los sos cantares favoritos de los años setenta, xunto con un cantar inéditu; «[[Don't Let This Moment End]]», mas esti cantar causó tanto impautu ente los sos siguidores que Gloria Estefan decidió grabar tou un álbum ''discu''. D'ende naz el conceutu del álbum ''[[Gloria!]]'', y de la remezcla ente los cantares yá grabaos por Gloria Estefan naz «[[The 70's Moment Medley]]», depués incluyida nel ''maxi-single'' de «[[Don't Let This Moment End]]». Tamién pa espublizar el nuevu álbum, surde'l ''[[Gloria! HITMIX]]'', un amiestu ente dellos cantares ''dance'' de Gloria Estefan dende [[1991]] hasta [[1996]]. Nesi mesmu añu Gloria graba «[[Nel xardín]]», en collaboración con [[Alejandro Fernández]]. Tamién se pública la escoyeta ''[[The Best Of Gloria Estefan]]'', solo en [[Francia]]. En [[1998]], Gloria Estefan publicó unu de los sos discos más destacaos de tola so carrera: Gloria! Los cantares «Cuba Llibre», «[[Oi!]]» y «[[Don't Stop]]», fueron nomaes a Grammys como "Meyor cantar", "Meyor videu" y "Meyor interpretación".<ref name="Grammy 1998">{{cita web |url=http://www.popculturemadness.com/Trivia/Grammies/Top-1998-G.php |títulu=Grammy Winners - The 1998 Music Awards |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2013 |obra=popculturemadness.com |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160214122310/http://popculturemadness.com/Trivia/Grammies/Top-1998-G.php |fechaarchivu=2016-02-14 }}</ref> «Heaven's what I feel» llegó a la posición nᵘ0 nel ''[[Billboard Adult Contemporary]]''<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> y nᵘ7 nel ''Billboard Hot 100''.<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> «Oi», asitiar nel nᵘ nel ''[[Billboard Hot Dance Singles]]''.<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> Gloria ganó un ''[[American Music Award]]'' por esti discu. L'álbum llogró llograr certificación de discu d'oru nos Estaos Xuníos por más de 500&nbsp;000 copies vendíes.<ref name="Gold">{{cita web |url=http://www.riaa.com/goldandplatinumdata.php?artist=%22Gloria%22 |títulu=American album certifications – Gloria Estefan – Gloria |fechaaccesu= 31 d'ochobre de 2013 |obra=riaa.com |idioma=inglés }}</ref> En [[Canadá]], l'álbum llogra vender más de 100&nbsp;000 copies, siendo certificáu discu de platinu.<ref name="Canada">{{cita web |url=http://www.musiccanada.com/GPSearchResult.aspx?st=Gloria%21&sa=Gloria+Estefan&smt=0 |títulu=Canadian album certifications – Gloria Estefan – Gloria! |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2013 |obra=riaa.com |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131103065603/http://www.musiccanada.com/GPSearchResult.aspx?st=Gloria%21&sa=Gloria+Estefan&smt=0 |fechaarchivu=2013-11-03 }}</ref> Esi añu Gloria Estefan participó nel especial de ''VH1's Dives'' xunto a cantantes como [[Celine Dion]], [[Shania Twain]], [[Mariah Carey]] y [[Aretha Franklin]].<ref name="Dives">{{cita web |url=http://www.amazon.com/VH1-Dives-Live-Mariah-Carey/dp/1573301051 |títulu=VH1 Dives Live (1998) |fechaaccesu= 31 d'ochobre de 2013 |obra=amazon.com |idioma=inglés }}</ref> === 2000 - 2001: ''Alma caribeña'' y ''Greatest Hits VOL.2'' === Nel añu [[2000]], Gloria Estefan publicó'l so novenu álbum d'estudiu como solista, tituláu ''[[Alma caribeña]]'',<ref name="Alma">{{cita web |url=https://itunes.apple.com/us/album/alma-caribena/id181631693 |títulu=Alma caribeña |fechaaccesu= 5 de payares de 2013 |obra=itunes.apple.com |idioma=inglés }}</ref> que la so cantar Non déxesme de querer» ganó un [[Latin Grammy Award|Grammy Llatín]] al ''Meyor Videu Musical''. Amás, el cantar llegó a la posición nᵘ7 del llistáu ''Billboard Hot 100''.<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> Col cantar «Cómo me duel perdete», Gloria Estefan consigue un ésitu radial. Tamién ganó gracies a esti discu un premiu "American Music Awards, Award of Merit"<ref name="Alma caribeña">{{cita web |url=http://www.maestrosdelasalsa.com/01.album.php?id=95 |títulu=Alma caribeña - 2000 |fechaaccesu= 5 de payares de 2013 |obra=maestrosdelasalsa.com }}</ref> y un [[Grammy|Grammy anglosaxón]].<ref name="Alma caribeña"></ref> Nesti discu Gloria Estefan realizó duetos con cantantes tales como [[Celia Cruz]] y [[José Feliciano]]. L'álbum vendió 2&nbsp;500&nbsp;000 copies a nivel mundial,<ref name="Alma caribeña"></ref> 500&nbsp;000 d'elles nos [[Estaos Xuníos]], siendo certificáu discu d'oru pola [[Recording Industry Association of America|RIAA]].<ref name="Alma Riaa">{{cita web |url=http://www.riaa.com/goldandplatinumdata.php?artist=%22Alma+Caribena%22 |títulu=American album certifications – Gloria Estefan – Alma Caribena |fechaaccesu= 5 de payares de 2013 |obra=[[Recording Industry Association of America]] |idioma=inglés }}</ref> Al añu siguiente, publicóse un álbum recopilatorio tituláu ''Greatest Hits VOL.2'', qu'incluyía los sos ésitos n'[[Idioma inglés|inglés]] dende [[1993]] hasta [[1999]].<ref name="Greatest 2001">{{cita web |url=http://www.amazon.com/Greatest-Hits-Vol-Gloria-Estefan/dp/B00151KJK4 |títulu=Greatest Hits, Vol. 2 |fechaaccesu= 6 de payares de 2013 |obra=amazon.com |idioma=inglés }}</ref> Tien tres canciones inédites: «You Can't Walk Away From Love», «Out Of Nowhere», «I Got Non Love» (l'únicu cantar ''[[R&B]]'' de Gloria Estefan) y «Y-la to-conga», una remezcla de «[[Conga (cantar)|Conga]]» combinada con otros ésitos. === 2003: ''Unwrapped'' === En [[2003]] publicóse ''Unwrapped''. Dicíase qu'esti sería l'últimu discu de la cantante yá que se retiraba de los escenarios. El discu debutó na posición nᵘ9 de ''[[Billboard 200]]''.<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> Los senciellos compuestos pol cantautor peruanu [[Gian Marco]]; «[[Güei (cantar de Gloria Estefan)|Güei]]» y «La to fotografía», ocuparon la primer posición nel ''Billboard Hot Latin chart''.<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> La versión n'inglés de «Güei», «[[Wrapped]]», ocupó'l puestu nᵘ37 nel ''Billboard Adult Contemporany'', tamién el cantar foi nomada al Grammy "Meyor Videu", el videu de «Wrapped» realizar en [[Machu Picchu]] y [[Chincheros]] en [[Cusco]], [[Perú]]. El senciellu «La to fotografía», llegó a la posición nᵘ 1 nel ''Billboard Hot Latin Chart'' y la versión n'inglés d'esta, «Your picture», llegó al nᵘ0 del ''Billboard Top 100''.<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> Gloria Estefan realizó la so última xira de despidida titulada ''Live & Re-wrapped Tour'' n'Estaos Xuníos rematando en [[Miami]] en [[2004]]. L'álbum llogró certificar [[discu d'oru]] n'[[España]], por llograr vender más de 50&nbsp;000 copies.<ref name="Oru n'España">{{cita web|url=http://promusicae.es/files/listassemanales/albumes/historial/TOP%20100%20ALBUMES%2004_03.pdf|títulu=Spanish album certifications – Gloria Estefan – Unwrapped|obra=promusicae.es|fechaaccesu=6 de payares de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120315185522/http://promusicae.es/files/listassemanales/albumes/historial/TOP%20100%20ALBUMES%2004_03.pdf|fechaarchivu=2012-03-15}}</ref> Per otra parte en [[Suiza]], l'álbum llogra certificar [[discu de platinu]], por ventes cimeres a 40&nbsp;000.<ref name="Platino en Suiza">{{cita web|url=http://www.swisscharts.com/search_certifications.asp?search=Gloria+Estefan+Unwrapped|títulu=Gloria Estefan Unwrapped|obra=swisscharts.com|fechaaccesu=6 de payares de 2013|idioma=alemán}}</ref> == De regresu a la escena musical == === ''90 milles'' === [[Ficheru:Gloriaestefan ahoy.jpg|thumb|left|150px|Gloria Estefan nel [[2008]] mientres un conciertu.]] ''[[90 Milles]]'', llanzáu'l 18 de setiembre de [[2007]], ta grabáu dafechu n'español. El títulu alude a la distancia ente [[Miami]] y [[Cuba]].<ref name=Billboard-Roots>Cohen, Jonathan [http://www.billboard.com/articles/news/1051512/estefan-revels-in-cuban-roots-on-90-milles ''"Estefan Revels In Cuban Roots On '90 Milles'"''] @ Billboard.com&nbsp;— 15 de xunu de 2007</ref> Salió al mercáu'l primer senciellu llamáu «Nun llores», El cantar asitiar no Estaos Xuníos na categoríes llatines de [[Billboard]]. L'álbum llogró asitiase númberu nos [[Países Baxos]]. N'Estaos Xuníos allugar nel nᵘ25 na llista de ''[[Billboard 200]]'', vendiendo 25&nbsp;000 unidaes na so primer selmana. N'[[España]] debutó nel nᵘ3 y concedióse-y [[discu d'oru]] poles sos altes ventes.<ref>{{cita web|url=http://www.promusicae.es/files/listassemanales/albumes/historial/TOP%20100%20ALBUMES%2004_23.pdf|títulu=Spanish album certifications – Gloria Estefan – 90 Milles|obra=[[Promusicae]]|fechaaccesu=19 de marzu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110726184640/http://www.promusicae.es/files/listassemanales/albumes/historial/TOP%20100%20ALBUMES%2004_23.pdf|fechaarchivu=2011-07-26}}</ref> === ''Miss Little Havana'' === Esti álbum foi realizáu xunto con [[Pharrell Williams]], quien lo describe como un álbum bien "dance". En [[xunu]] de [[2011]] sacó'l so primer senciellu: «[[Wepa (cantar)|Wepa]]», que foi nᵘ na llista ''Hot Dance/Club Play Songs'' de [[Billboard]], el 27 de setiembre de 2011 llanzóse l'álbum. El segundu senciellu ye tituláu «Hotel nacional». que llegó a la posición númberu 1 en trés llistes de Billboard, que fueron: ''Hot dance club play song'', ''Hot latin track'' y ''Tropical hot latin''.<ref name="Awards Gloria Estefan"></ref> === ''The Standards'' === Sony Masterworks editó ''[[The Standards]]'', la nueva producción de Gloria Estefan, el 10 de setiembre de 2013. Conmemorando les grandes melodíes del Cancioneru Americanu, ''The Standards'' va procurar llegar a los aficionaos de Estefan en tol mundu, al traviés de clásicos con sonadía internacional, cantaos n'[[Idioma inglés|inglés]], [[Idioma español|español]], [[Idioma italianu|italianu]], [[Idioma portugués|portugués]] y [[Idioma francés|francés]], con delles lletres anovaes, escrites por ella mesma. La llista de les temes correspuenden a lletres que fueron publicaes "ente los (años) venti y cincuenta, nos que s'utilizaba'l doble sentíu porque nun yera bien común falar abiertamente sobre l'amor y la sensualidá".<ref>[https://www.levante-emv.com/cultura/2013/09/04/gloria-estefan-presenta-nuevu-trabayu/1029847.html Gloria Estefan presenta'l so nuevu trabayu discográficu]</ref> {{Caxa de cita|"Esti álbum trai tou puntu de partida pa mi!. Los cantares fueron escoyíes pol mio corazón y lo que siento. Quería faer un álbum ensin una nota estraña, con una norma de la música polo que sería abonda pa espresar la emoción del cantar ''[[Miss Little Havana]]''<ref>{{cita noticia|url=http://www.gloriaestefan.com/thestandardsrelease.html|títulu=Gloria Estefan The Standards release|publisher=gloriaestefan.com|fecha=15 de mayu de 2013|fechaaccesu=19 de mayu de 2013|archiveurl=https://web.archive.org/web/20130608070102/http://www.gloriaestefan.com/thestandardsrelease.html|archivedate=2013-06-08}}</ref>}|alliniación=left|anchu=25%}} Estos cantares fueron grabaes por completu con talentosos músicos dedicaos a la música d'esti xéneru, una obra completa obra d'una orquesta utilizar pal procesu de grabación. Dalgunes de les collaboraciones incluyíes nel álbum cunten con artistes como [[Laura Pausini]], [[Joshua Bell]] y [[Dave Koz]].<ref>[http://www.usatoday.com/story/life/music/2013/09/03/gloria-estefan-the-standards-album-exclusive-stream/2722797/ Gloria Estefan, The Standards]</ref> Estefan tamién compunxo lletra n'español para «Sonri/Smile», na que canta a dúu con Laura Pausini n'[[Idioma español|español]], [[Idioma español|italianu]] ya [[Idioma inglés|inglés]].<ref name="The Standarsd2">{{cita web|url=http://www.excelsior.com.mx/funcion/2013/09/03/916919|títulu=Gloria Estefan estrena The Standards|fecha=4 de setiembre de 2013}}</ref> La grabación d'esti cantar foi inspirada principalmente poles versiones de [[Michael Jackson]] y [[Natalie Cole]]. Pa la promoción, tiense previstu realizar una [[Xira musical|tour]] n'[[Europa]], nel mes d'ochobre, pa ufiertar conciertos en [[Londres]] (más específicamente nel [[Royal Albert Hall]]), [[Países Baxos]], [[Bélxica]], [[Alemaña]] y [[España]], pa presentar ''The Standards'', amás de conciertos n'Estaos Xuníos y tiense previstu una xira per Llatinoamérica como [[Brasil]].<ref>{{Cita web |url=http://www.gloriaestefan.com/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110725090618/http://www.gloriaestefan.com/ |fechaarchivu=2011-07-25 }}</ref><ref>[http://www.miamiherald.com/2013/07/15/3501271/gloria-estefan-to-sing-the-standards.html Gloria Estefan to sing 'The Standards' at UM/Frost Festival Miami]</ref><ref name="The Standarsd2"></ref> L'álbum llogró debutar na posición nᵘ0 en ''[[Billboard 200]]''.<ref name="usa the standards">{{cita web|url=http://www.billboard.com/artist/302943/gloria-estefan/chart?f=305|títulu=Gloria Estefan - Charts in the United States|idioma=inglés|obra=billboard.com}}</ref> == Discografía == {{AP|Discografía de Gloria Estefan}} === Álbumes d'estudiu === * 1989: ''[[Cuts Both Ways]]'' * 1991: ''[[Into the Light]]'' * 1993: ''[[La mio tierra (álbum de Gloria Estefan)|La mio tierra]]'' * 1993: ''[[Christmas through your eyes]]'' * 1994: ''[[Hold me, Thrill me, Kiss me]]'' * 1995: ''[[Abriendo puertas]]'' * 1996: ''[[Destiny (álbum de Gloria Estefan)|Destiny]]'' * 1998: ''[[Gloria!]]'' * 2000: ''[[Alma caribeña]]'' * 2003: ''[[Unwrapped]]'' * 2007: ''[[90 milles (álbum)|90 milles]]'' * 2011: ''[[Miss Little Havana]]'' * 2013: ''[[The Standards]]'' * 2014: ''[[Ella y él]]'' === Escoyetes === * 1990: ''[[Ésitos de Gloria Estefan]]'' * 1993: ''[[Gloria Estefan Greatest Hits]]'' * 1997: ''[[Best of Gloria Estefan]]'' * 2001: ''[[Gloria Estefan Greatest Hits vol. 2]]'' * 2004: ''[[Amor y Suerte: Ésitos Románticos]]'' * 2005: ''[[Oi'l mio cantar: Grandes ésitos]]'' * 2006: ''[[The Very Best of Gloria Estefan]]'' * 2006: ''[[The Essential Gloria Estefan]]'' * 2008: ''[[Gloria Estefan: i-tunes Originals]]'' * 2009: ''[[Playlist: The Very Best of Gloria Estefan]]'' * 2010: ''[[Les mios Favorites (Compilación)|Les mios Favorites]]'' * 2010: ''[[The Essential Gloria Estefan 3.0]]'' == Premios == * [[Premiu Lo Nueso]] ** Meyor Grupu/pop balada. 1989 ** Premiu a la excelencia. 1992 ** Meyor artista femenina pop. 1994 ** Meyor álbum tropical: La mio tierra. 1994 ** Artista femenina tropical. 1994 ** Meyor cantar tropical. 1994 ** Artista femenina pop. 1996 ** Artista femenina tropical. 1996 ** Cantar tropical: Abriendo puertas. 1996 ** Cantar tropical: Güei. 2004 ** Artista femenina pop. 2004 ** Artista femenina pop. 2008 ** Meyor álbum pop. 2008 ** Premiu a la so trayeutoria. 2008 * [[Grammy]] ** Meyor álbum tradicional tropical: El mio Tierra. 1994 ** Meyor álbum tradicional tropical: Abriendo puertas. 1997 ** Meyor álbum tradicional tropical: Alma Caribeña. 2001 * [[Grammy Llatín]] ** Meyor videu tropical: Nun me dexes de querer. 2000 ** Meyor álbum tropical: 90 milles. 2008 ** Meyor cantar tropical: Pintame de colores. 2008 ** Persona del Añu:2008 * [[Orgullosamente Llatín]] ** Artista femenina del añu. 1995 ** Cantar del añu. 1995 ** Álbum del añu. 1996 ** Artista femenina del añu. 1996 ** Artista femenina del añu. 2004 ** Meyor cantar. 2004 ** Trayeutoria llatina. 2005 ** Álbum del añu. 2004 * [[Billboard]] ** Best Latin Artist. 1994 ** Best Latin Song. 1994 ** Best Latin Artist. 1997 ** Álbum tropical del añu femenín: Alma Caribeña. 2001 ** Tema Latin Pop Airplay del añu, Femenín: Güei. 2004 ** Best Latin Artist. 2004 ** Álbum tropical del añu: 90 milles. 2008 * [[Cadena DIAL]] ** Dial 2008{{demostrar}} * [[MTV]] ** Best Latin Pop Song. 1990 ** Best Latin Artist. 1994 ** Best Tropical Song. 1994 ** Best Latin Solo Artist. 1995 ** Best Latin Song. 1997 ** Best Pop Song. 1997 ** Best Tropical Song. 2004 ** Best Latin Pop Airplay Song. 2004 * [[MTV Video Music Awards]] ** Best Latin Pop Videu. 1995 ** Best Pop Videu. 1998 * [[MTV EMA]] ** Meyor cantar llatín. 1998 ** Meyor Artista Femenina. 1998 * [[American Music Awards]] ** Best Latin Artist. 1990 ** Best Latin Videu. 1998 * Tien una estrella nel [[Paséu de la Fama de Hollywood]]. == Participación en película == Gloria Estefan actuó tamién en dos películes: ''Music of the Heart'' (1999) con [[Meryl Streep]] y ''For Love or Country: The Arturo Sandoval Story'' (2000) protagonizada por [[Andy García]]. == Ver tamién == * [[Artistes musicales con mayores ventes]] * [[Álbumes musicales d'artistes femenines más vendíos de tolos tiempos]] * [[Artistes musicales con mayores ventes que cantaron en castellanu]] * [[Artistes musicales femenines con mayores ventes]] * [[Alies honoríficos na música popular]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commons|Gloria Estefan}} * [http://www.gloriaestefan.com Sítio Oficial de Gloria Estefan] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110725090618/http://www.gloriaestefan.com/ |date=2011-07-25 }} * {{YouTube|channel=gloriaestefanmusic}} * {{facebook|pages/Official-GloriaEstefan-Site/138069967462}} * {{twitter|GloriaEstefan}} * {{IMDb nome}} {{NF|1957||Estefan, Gloria}} [[Categoría:Persones de L'Habana]] [[Categoría:Cantantes en castellanu]] [[Categoría:Cantantes n'inglés]] [[Categoría:Cantantes de pop de Cuba]] [[Categoría:Cantantes de pop d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Compositores de Cuba]] [[Categoría:Compositores d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Actores y actrices de Cuba]] [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Ganadores del premiu Grammy]] 6ncz31pdji4xt4v4kl9q8usdiphn4zr Harrison Ford 0 56494 4501410 4493480 2026-06-23T11:55:35Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 3 referencia(es) y marcando 5 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501410 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Harrison Ford}} {{persona}} {{Intro bio}} Debe la so notoriedá a la so collaboración col [[guionista]], [[Productor de cine|productor]] y [[Direutor de cine|direutor]] [[George Lucas]], que foi'l primeru en da-y la posibilidá de consagrase como actor. Los sos papeles de [[Han Solo]] na triloxía orixinal de ''[[Star Wars]]'' y d'[[Indiana Jones]] alzar al nivel d'estrella internacional. Anque un fracasu inicial en taquilla, la película de [[Ridley Scott]] ''[[Blade Runner]]'', onde desempeña'l papel del cazador de ''[[replicante]]s'' [[Rick Deckard]], terminó convirtiéndose nuna [[película de cultu]] de la [[Cine de ciencia ficción|ciencia ficción]]. Con más de cinco mil seiscientos millones de dólares recaldaos en tol mundu poles sos películes, Ford ye l'actor con mayores ingresos en taquilla de la historia.<ref name="IMDB">{{cita web |url=https://www.imdb.com/name/nm0000148/bio |títulu=Biography for Harrison Ford |editorial=[[Internet Movie Database|IMDb]] |fechaaccesu=5 de mayu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> En [[1998]] foi escoyíu, con cincuenta y seis años, l'home vivu más ''sexy'' del mundu pola revista d'Estaos Xuníos ''[[People]]'',<ref name="People">{{cita web | url=http://www.people.com/people/gallery/0,,1113899_612349_12,00.html |títulu=«All-Time Sexiest Men» |editorial=[[People]]|idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> y en [[1995]] pola británicu ''[[Empire (revista)|Empire]]'' como unu de los cien actores más ''sexy'' de la historia (nel puestu 15).<ref name="IMDB" /> Mundialmente famosu polos sos papeles en películes d'aición y aventures, foi gallardoniáu col [[premiu Cecil B. DeMille]] en reconocencia a la so trayeutoria cinematográfica na gala de los [[Premios Globu d'Oru|Globu d'Oru]] de 2002 y col [[César honoríficu]] al conxuntu de la so carrera en 2010; en 1994 la ''National Association of Theatre Owners'' dio-y el títulu de «Estrella del sieglu del ''box-office''».<ref>Barbara Karg, Jim Van Over y Rick Sutherland (2007). ''The Everything Filmmaking Book'', p. 78.<br />La ''National Association of Theatre Owners'' ye la mayor organización de propietarios de sales de cine y teatru del mundu. Representa a más de 29&nbsp;000 cines nos Estaos Xuníos y en 50 países de tol mundu. El términu ''box-office'' referir a los ingresos en [[taquilla]] de les películes.</ref> Amás de les distinciones personales recibíes, seis de les películes nes que trabayó figuren nel [[National Film Registry]],<ref name="NFR">''American Graffiti'', ''Apocalypse Now'', ''Blade Runner'', ''The Conversation'', ''Raiders of the Lost Ark'' y ''Star Wars''.<br />{{cita web | url=http://www.loc.gov/film/titles.html |títulu=«Films Selected to The National Film Registry, Library of Congress 1989-2007» |editorial=[[Biblioteca del Congresu d'Estaos Xuníos|Biblioteca del Congresu]] |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> y cinco tán clasificaes nel «top 100» del [[American Film Institute]].<ref name="AFI">''Star Wars'', ''Apocalypse Now'', ''Raiders of the Lost Ark'', ''American Graffiti'' y ''Blade Runner''.<br />{{cita web | url=http://www.afi.com/tvevents/100years/movies.aspx |títulu=«AFI's 100 Years...100 Movies» |editorial=AFI.com |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> Punxo la so notoriedá al serviciu del caltenimientu de la naturaleza y de la preservación del [[mediu ambiente|medioambiente]], sensibilizando particularmente sobre la situación crítica de [[deforestación]] de los [[Monte tropical|montes tropicales]].<ref>{{cita web | url=http://www.conservation.org/Pages/harrison_ford_landing.aspx | títulu=Harrison Ford and CI | editorial=Conservation International | fechaaccesu=6 de payares de 2008 | idioma=inglés | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081223003344/http://www.conservation.org/Pages/harrison_ford_landing.aspx | fechaarchivu=2008-12-23 }}</ref> == Biografía == === Primeros años === [[Ficheru:Sears Tower from Hancock Observatory.jpg|thumb|160px|[[Chicago]], ciudá natal de Harrison Ford.]] Harrison Ford nació mientres el branu de [[1942]] en [[Chicago]],<ref name="Duke 5">Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 5.</ref> fíu de padre [[Catolicismu|católicu]], Christopher Ford, y madre [[Xudaísmu|xudía]], Dorothy Nidelman.<ref name="Caracalla 12">Laurence Caracalla (2007). ''Harrison Ford'', p. 12.</ref> El so güelu paternu, John Fitzgerald Ford, yera un [[Irlanda|irlandés]] católicu y la so güela, Florence Veronica Niehaus, [[Alemaña|alemana]]. Los sos güelos maternos, Harry Nidelman y Anna Lifschutz, yeren inmigrantes xudíos procedentes de [[Minsk]] ([[Bielorrusia]]).<ref name="eonline">{{cita web | url=http://uk.eonline.com/celebrities/profile/index.jsp?uuid=b5b33a16-da25-4c0c-8aae-11y5f318b5a9 |títulu=Harrison Ford - Profile |editorial=Entertainment Television (Y!) Online |idioma=inglés |fechaaccesu=5 de payares de 2008}}</ref> La so madre foi actriz de radio enantes de dedicase al so llar, y el so padre directivu de [[publicidá]] y dacuando actor de radio como la so esposa.<ref>Lee Pfeiffer y Michael Lewis, ''The Films of Harrison Ford'', p. 1.</ref><ref name="nndb">{{cita web | url=http://www.nndb.com/people/812/000022746/ |títulu=Harrison Ford |editorial=NNDB |fechaaccesu=5 de payares de 2008 |idioma=inglés}}</ref> Harrison y el so hermanu Terrence, nacíu en 1945, crecieron nel senu d'una familia de [[clase media]].<ref name="Duke 5" /> Christopher y Dorothy Ford educaron a los sos fíos basándose na combinación de los sos respeutivos convencimientos relixosos y culturales.<ref name="Duke 5" /> Na actualidá, cuando-y pregunten cuál ye la so relixón, respuende con humor: «[[Partíu Demócrata de los Estaos Xuníos|demócrata]]».<ref>{{cita web | url=http://www.jewishsf.com/content/2-0-/module/displaystory/story_id/1493/edition_id/16/format/html/displaystory.html |títulu=Celebrity Jews |editorial=Jewish news weekly |autor=Nate Bloom |fecha=12 d'avientu de 2003 |fechaaccesu=5 de payares de 2008 |idioma=inglés}}</ref> Tamién diz que se siente «irlandés como persona pero xudíu como actor».<ref>{{cita web | url=http://english.pravda.ru/main/18/90/363/16489_celebrities.html |títulu=Ten American showbiz celebrities of Russian descent |editorial=[[Pravda]] |fecha=18 de payares de 2005 |fechaaccesu=5 de payares de 2008 |idioma=inglés}}</ref> === Estudios === En Chicago empecipia los sos estudios xunto col so hermanu na escuela primaria Graeme Stewart.<ref name="Duke 6">Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 6.</ref> Ford, al que los sos amigos llamen «Harry», ye almitíu na ''East Maine Township [[High School]]'' ([[Illinois]]) en [[1956]].<ref name="Duke 6" /><ref name="Timeline">{{cita web |url=http://www.harrisonfordweb.com/timeline/ |títulu=Timeline |editorial=Harrison Ford Web |fechaaccesu=6 de payares de 2008 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081224234935/http://www.harrisonfordweb.com/timeline/ |fechaarchivu=2008-12-24 }}</ref> Alumnu mediu,<ref name="nndb" /><ref name="Duke 6" /> participa sicasí en toa clase d'asociaciones nel senu del centru: presidente del club de ciencies sociales, miembru del club de [[maqueta|maquetes]] ferroviaries, representante del club d'escolares y delegáu de clase.<ref name="Duke 6" /> Nesti periodu tamién se produz la so primer actuación pública como la voz de la radio del colexu,<ref name="Duke 6" /> qu'acababa de ser creada.<ref>{{cita web | url=http://www.wmthalumni.com/history.html |títulu=WMTH History |editorial=WMTH Alumni |fechaaccesu=6 de payares de 2008 |idioma=inglés}}.</ref> Per otra parte, tamién s'integra na compañía de baille de la escuela según nel equipu de ximnasia mientres un curtiu periodu.<ref name="Duke 6" /> En graduándose, en [[1960]] dexa l'institutu,<ref name="Duke 6" /> ya incorpórase, primíu polos sos padres, nel ''Ripon [[College#Estaos Xuníos|College]]'', en [[Wisconsin]].<ref name="Caracalla 12" /> Ellí forma parte de la [[Fraternidaes y sororidades|fraternidá]] «Sigma Nu»,<ref>{{cita web |url=http://www.sigmanuillinois.com/page.php?page_id=38364 |títulu=Gamma Mu : University of Illinois - Urbana Champaign |editorial=Sigma Nu Fraternity |fechaaccesu=6 de payares de 2008 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090206034037/http://sigmanuillinois.com/page.php?page_id=38364 |fechaarchivu=2009-02-06 }}.</ref> y estudia [[Lliteratura n'inglés|lliteratura inglesa]] y [[filosofía]],<ref name="Caracalla 12" /> pero les sos resultaos dexen enforma que deseyar.<ref>{{cita web |url=http://movies.nytimes.com/person/24238/Harrison-Ford/biography |títulu=Full Biography |editorial=[[The New York Times]]|fechaaccesu=6 de payares de 2008 |idioma=inglés}}.</ref> Nel tercer añu, esti mal estudiante apuntar a cursos d'arte dramático, pensando qu'asina tendría una oportunidá de llograr fácilmente unes bones notes.<ref name="Caracalla 12" /> Ye mientres esti periodu cuando Harrison sabi lo que quier faer en delantre de la so vida profesional. En [[1964]], a tres díes de la entrega de diplomes, sabe que nun va llograr el suyu por causa de les sos repitíes ausencies.<ref>Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 9.</ref> Entós vuelve a Illinois con un sentimientu de vergüenza y humildación.<ref>Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 10.</ref> == Carrera artística == === Los sos empiezos === A pesar del so escepticismu ante'l camín escoyíu pol so fíu, los sos padres anímen-y a siguir.<ref name="Caracalla 12" /> Sabiendo que nun ye Wisconsin onde va poder llanzar la so carrera, Harrison decide dise a [[Hollywood]] con Mary Marquardt,<ref>Laurence Caracalla (2007). ''Harrison Ford'', p. 14.</ref> una actriz que conoció mientres los sos años universitarios y cola que se casaba en [[1964]].<ref name="IMDB" /> Yá en [[California]], primeramente tien dificultaes pa consiguir papeles, pero dempués d'una serie de ''[[casting]]''s ensin resultaos, recibe una propuesta de la [[Columbia Pictures]] pa roblar un contratu de 150 [[Dólar d'Estaos Xuníos|dólares]] a la selmana pa faer pequeñes apaiciones na [[televisión]].<ref name="Duke 15">Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 15.</ref> Mientres esti periodu, Ford escapa por pocu de la muerte tres un accidente d'automóvil al perder el control del so vehículu y estrellese contra un poste.<ref>Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 13.</ref> El so repulgu nel cazu, unu de los sos signos distintivos, ye una secuela d'esti acontecimientu.<ref name="croisade">''Indiana Jones: Nacencia d'una triloxía, Indiana Jones y la Postrera Cruzada'' disponible nel DVD de la triloxía.</ref> Finalmente en [[Cine en 1966|1966]], apaez per primer vegada na gran pantalla en ''[[Lladrón y amante]]'' con [[James Coburn]], nun papel que nun-y da derechu a apaecer nos creitos. El mesmu añu, llibrar d'una citación p'allegar a la [[guerra de Vietnam]] asemeyando llocura.<ref name="nndb" /> Pa ello, escríbe-yos una carta pseudofilosófica a les autoridaes pa esplicar les razones del so actu.<ref name="Caracalla 16">Laurence Caracalla (2007). ''Harrison Ford'', p. 16.</ref> En [[Cine en 1967|1967]] consigue'l so segundu papel, tamién ensin apaecer nos títulos de creitu, na película ''[[Luv... quier dicir amor]]'' (''Luv''). Finalmente apaez en ''[[L'acaballada de los malditos]]'' (''A Time for Killing''), el mesmu añu, na que'l so nome figura per primer vegada en pantalla, anque sol nome de «Harrison J. Ford» pa estrema-y del antiguu actor de [[cine mudu]] que tien [[Harrison Ford (cine mudu)|el so mesmu nome]].<ref name="Duke 15" /> A pesar d'estos pequeños papeles, la familia Ford nun s'anubre precisamente en millones, lo que nesi momentu ye especialmente problemáticu una y bones Mary da a lluz al so fíu Benjamin.<ref name="Timeline" /> L'actor acepta mal los pequeños papeles que la Columbia destína-y y la imposibilidá d'espresar la so capacidá interpretativa y la so personalidá.<ref name="Caracalla 16" /> L'estudiu ruempe'l so contratu baxu sida de la so falta de [[carisma]] y por causa de les sos constantes observaciones sobre la probeza de los [[Guión cinematográficu|guiones]] que-y ufierten. Él almite güei nun ser bien cooperativu col estudiu,<ref name="Caracalla 16" /> pero considera qu'esa arrogancia foi la que-y dexó creer na so carrera y esconder la so cobardura,<ref name="première 241">Maurice Arina. ''Harrison Ford contre Harrison Ford'', entrevista col actor na revista ''Première''.</ref> qu'hasta entós taba a puntu de face-y abandonar el camín que decidiera tomar.<ref name="Caracalla 16" /> Poco tiempu dempués robla cola [[Universal Pictures]],<ref>Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 19.</ref> cola que consigue pequeños papeles en [[Serie de televisión|series]] como ''[[The Virginian]]'' (''The Virginian'') o ''[[Ironside_(serie_de_televisión)|Ironside]]''. Pero les sos pequeñes apaiciones nun son abondes pa caltener les necesidaes de la so familia, polo que busca una alternativa al so trabayu d'actor. === Nueves esperances === Efectuando trabayos na so casa, Ford decide de secute faese [[Carpintería|carpinteru]].<ref>Laurence Caracalla (2007). ''Harrison Ford'', p. 18.</ref> Arrenunciu a convertise n'actor y apriende a trabayar la madera al traviés de los llibros que pide emprestaos na [[biblioteca]] local.<ref name="Duke 23">Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 23.</ref> Atopa'l so primer trabayu nes obres nun [[estudiu de grabación]] pal [[compositor]] [[Sérgio Mendes]].<ref name="Duke 23" /> En paralelu col so nuevu oficiu, acepta cualesquier de los pequeños papeles que-y ufierten nel cine —''[[Zabriskie Point]]'' en [[Cine en 1970|1970]]— o en series televisives —''[[The F.B.I.]]'' en [[Cine en 1969|1969]] o ''[[Gunsmoke|La llei del revólver]]'' (''Gunsmoke'') en [[Cine en 1972|1972]]—. Mientres esti periodu Mary da a lluz al so segundu fíu.<ref name="Timeline" /> Nel cursu de los sos alcuentros, Ford fíxose amigu de [[Fred Roos]],<ref>{{cita web |url=http://www.berlinale-talentcampus.de/story/88/1788.html |títulu=Actors don't have many choices - they have to work! |editorial=Berlinale Talent Campus |idioma=inglés |fechaaccesu=7 de payares de 2008 |fecha=15 de febreru de 2006 |urlarchivu=https://archive.wikiwix.com/cache/20080203000000/http://www.berlinale-talentcampus.de/story/88/1788.html |fechaarchivu=2008-02-03 }}</ref> direutor de repartu de la Universal, pal que fai trabayos de cutiu.<ref name="Am.Graf."> ''The Making Of American Graffiti'' de Laurent Bouzerau, disponible nel DVD de la película ''American Graffiti''.</ref> Mientres trabaya nunes obres pa los Estudios Goldwyn, Fred Roos presénta-y a un mozu [[Direutor de cine realizador]] inda desconocíu: [[George Lucas]]. Esti alcuentru ye determinante pa la so carrera d'actor. [[Ficheru:George Lucas, Pasadena.jpg|thumb|left|[[George Lucas]].]] En [[1972]], George Lucas propón-y el papel del apasionáu de la velocidá Bob Falfa na so próxima película, ''[[American Graffiti]]''. Harrison acepta porque considera'l papel abondo importante pa implicalo nel posible ésitu de la película.<ref name="Am.Graf." /> Pa rodar les sos escenes tenía de cortase'l pelo, pero tarreciendo nun poder encarar con esi aspeutu posibles ufiertes de rodaxe que pudieren ufierta-y darréu, suxer a George Lucas afatiar a Bob Falfa con un sombreru vaqueru.<ref name="Am.Graf." /> La película estrenar mientres el branu de [[Cine en 1973|1973]] y recalda más de ventiún millones de dólares mientres la so primer distribución en cines.<ref>{{cita web | url=https://www.imdb.com/title/tt0069704/business |títulu=Box office de ''American Graffiti'' |editorial=[[IMDb]] |idioma=inglés | fechaaccesu=7 de payares de 2008}}.</ref> A pesar d'esti ésitu, Harrison recupera la so actividá de carpinteru porque'l salariu de 600 dólares que recibe pol rodaxe d'esta película,<ref name="contrat">Fotografía del so contratu qu'apaez nel llibru ''Heritage Music & Entertainment Memorabilia Auction'', p. 34.</ref> ye insuficiente pa faer vivir a la so familia. Sicasí, fai que'l so motivación pa intentar faer carrera nel cine alíquese. Ford recupera pos el so trabayu aceptando otros pequeños papeles. Dempués de realizar unes obres na oficina de [[Francis Ford Coppola]], recibe la propuesta d'un papel per parte d'esti postreru na so película ''[[The Conversation]]'', con [[Gene Hackman]] como estrella. Tenía De representar el papel de Mark, pero, nel últimu momentu, [[Frederic Forrest]] consigue'l papel; Ford, que desempeña finalmente'l personaxe de Martin Stett, ta furiosu por esti fechu…<ref>Laurence Caracalla (2007). ''Harrison Ford'', p. 20.</ref> Sicasí gracies a esti papel, el mozu actor empieza a faer falar sobre él en Hollywood.<ref name="Dangerous">''Dangerous Days: Making Blade Runner'', de Charles De Lauzirica, disponible nel segundu discu del DVD de ''Blade Runner''.</ref> Hasta [[1976]] consigue dellos papeles pa la televisión y ve con prestu como s'amontaba la so actividá. Mientres unos trabayos en casa de George Lucas,<ref name="nndb" /> ésti pídelu que collabore con él dando retruque a los actores nel ''[[casting]]'' pa la so próxima película, pos nun desea face-y a Harrison una audición yá que quier trabayar con nueves cares.<ref name="rêves">''L'imperiu de los suaños: La historia de la triloxía de Star Wars'' de Edith Becker y Kevin Burns, disponible nel DVD de la triloxía.</ref> Pero dempués de dellos retruques, Lucas decide que yá tien actor pal papel de [[Han Solo]]. == Los sos papeles == === ''Star Wars'' === [[Ficheru:Carrie_Fisher_with_Wim_Wenders.jpg|thumb|[[Wim Wenders]] y [[Carrie Fisher]] en [[1978]].]] En 1976, a pesar de les sos reticencies tocantes a contratar actores desconocíos pa la película,<ref name="rêves" /> la [[Twentieth Century Fox]] acepta que Harrison Ford sea escoyíu pa encarnar a [[Han Solo]] na que se va convirtióse nuna gran saga del cine: ''[[Star Wars]]''. Ford llogra'l papel frente a la competencia de [[Kurt Russell]],<ref name="rêves" /> [[Nick Nolte]],<ref>Dale Pollock (1999). ''Skywalking'', p. 152.</ref> [[Al Pacino]],<ref>Testu acomuñáu al póster 28953 del llibru ''Heritage Vintage Movie Posters'', Ivy Press (2005), p. 286.</ref> [[Christopher Walken]] o [[Richard Dreyfuss]].<ref>{{cita web |url=http://www.allocine.fr/film/anecdote_xen_cfilm=25801.html |títulu=Secrets de tournage d'''Un nouvel espoir'' |editorial=AlloCiné.com |fechaaccesu=8 de payares de 2008 |idioma=francés }}.</ref> [[George Lucas]] considera a Ford más en condiciones d'encarnar a un personaxe que dispón d'una dimensión [[Cinismu|cínica]] qu'oldea con [[Luke Skywalker|Luke]] o [[Leia Organa|Leia]]. Tamién ye un personaxe de mayor edá que los otros personaxes, cola esceición notable del desempeñáu por [[Sir Alec Guinness]], famosu actor [[Reinu Xuníu|británicu]] que la so presencia compensa un repartu formáu por actores desconocíos, un riesgu estelante pa una película de tal valumbu. Cola sensación de tar participando nuna película pa neños, los actores tienen dificultá pa interpretar el so papel seriamente y faen constantes chancies mientres el rodaxe.<ref name="rêves" /> Con un sueldu de 650.000 dólares,<ref name="IMDB" /> esta película déxa-y abandonar finalmente'l so oficiu de carpinteru y concentrase dafechu na so carrera artística.<ref name="rêves" /> A pesar del fracasu prematuramente anunciáu pola Fox,<ref name="rêves" /> la [[Star Wars: Episode IV - A New Hope|primer entrega]] de ''Star Wars'', conocida primeramente como ''La guerra de les galaxes'' y más tarde como ''A New Hope'' convertir nun ésitu enorme y fai del actor unu de los predilectos del públicu. La película da llugar a dos [[Remortina (arte)|secuela]]s nes que Ford sigue nel papel. En ''[[Star Wars: Episode V - The Empire Strikes Back|The Empire Strikes Back]]'', el so papel de comediante toma una nueva dimensión cola evolución dramática del papel d'Han Solo, xuníu al empar a la so rellación amorosa con Leia y a la so posición incómoda frente a la [[traición]] del so amigu, [[Lando Calrissian]]. Primero que'l so personaxe sea conxeláu na carbonita, la princesa declára-y el so amor y tien de contestar «¡yo tamién te quiero!», pero, viendo que resultaba pocu convincente, [[Irvin Kershner]], el direutor, píde-y improvisar. Él camuda entós la retruque por saber...», que va quedar indisociablemente xunida del so personaxe.<ref name="rêves" /> El fechu que Solo sea somorguiáu na carbonita constitúi amás una alternativa pa los guionistes nel casu de que l'actor negar a figurar nel tercer episodiu de la saga. N'efeutu, George Lucas nun taba seguru de que la so estrella aceptara recuperar el papel dempués del so ésitu en ''[[Raiders of the Lost Ark]]''.<ref name="rêves" /> Finalmente confírmase la so participación y apaez de nuevu en ''[[Star Wars: Episode VI - Return of the Jedi|Return of the Jedi]]''. La falta de fondura del so personaxe nun-y dexa esplotar el principiu de la película, que se dedica a la so lliberación. Pa compensar esta debilidá, él desea una muerte heroica para Han Solo, con cuenta de pueda recuperar la talla de los episodios precedentes. George Lucas niégase.<ref>{{cita web |url=http://www.canoe.com/divertissement/cinema/nouvelles/2006/03/02/1726957-ca.html |títulu=Harrison Ford aurait tué Han Solo |editorial=Canoë divertissement |idioma=francés |fechaaccesu=9 de payares de 2008 |fecha=3 de marzu de 2006}}.</ref> === Indiana Jones === A finales de los años 1970, George Lucas y [[Steven Spielberg]] trabayen na so próxima producción: una película que rinde homenaxe a los seriales de la so infancia.<ref name="arche">''Indiana Jones: Nacencia d'una triloxía. Indiana Jones, Raiders of the Lost Ark'', disponible nel DVD de la triloxía.</ref> [[Ficheru:Bullwhip and IJ hat.jpg|thumb|left|El sombreru tipu ''[[Fedora (sombreru)|Fedora]]'' y el [[llátigu]]: dos de los accesorios distintivos d'[[Indiana Jones]].]] Pa esti proyeutu Steven Spielberg piensa darréu nél, cola idea de representar a un héroe dignu d'[[Allan Quatermain]], pero George Lucas opónse.<ref name="Jackson 31">Kathi Jackson (2007). ''Steven Spielberg, a Biography'', p. 31.</ref> N'efeutu, amás de nun ser nunca partidariu de recuperar a un actor con quien yá trabayara (¡«nun quiero faer el mio [[Robert De Niro]]!», referencia a la unión del actor con [[Martin Scorsese]]),<ref name="arche" /> él tarrez tamién que se confunda esti nuevu personaxe con Han Solu. Por ello piénsase en dellos actores pa ufierta-yos el papel. Finalmente escuéyese a [[Tom Selleck]] pa encarnar al aventureru,<ref name="arche" /> pero nun acepta'l papel pola mor del contratu que lu xune a la serie ''[[Magnum P.I.]]''<ref name="Jackson 31" /> Por ello, Steven Spielberg persuade a George Lucas de que «Indy» ye un personaxe a la midida de Ford. L'actor y el realizador son presentaos por George Lucas y, a pesar de les sos reticencies a roblar un contratu pa tres películes, l'actor acepta la ufierta.<ref name="arche" /> Nació [[Indiana Jones]]. Pa interpretar al aventureru, Ford tien d'aprender a remanar el [[llátigu]] y preparar físicamente pa un rodaxe agotador.<ref name="arche" /> Amuesa pa Indy l'aspeutu d'aventureru con barba de tres díes y una vieya cazadora de cueru, ensin escaecer los que se van convertir nos sos signos distintivos, el [[Fedora (sombreru)|sombreru]] gastáu y el [[llátigu]]. Caracteriza asina a un personaxe polifacéticu: valiente pero románticu, risonderu y dacuando fráxil. El rodaxe de ''[[Raiders of the Lost Ark]]'' ye agotador y esixente pa tol equipu. Mientres la escena de la engarradiella contra un mecánicu [[Nazismu|nazi]], l'avión rueda sobre la so pierna; atopar con un [[lligamentu]] esgarráu nel interior de [[Tunicia]]. Pero en llugar de faese curar, viéndase la pierna pa poder siguir rodando.<ref name="arche" /> Más tarde, máncase seriamente les costielles queriendo faer él mesmu la escena de riesgu onde Indiana ye abasnáu pel suelu por un camión. Tocantes a la escena onde Indy enfrentar a un guerreru que lu amenacia d'un gran [[sable de lluz|sable]], na que taba previstu un ellaboráu combate que precisaría una llarga preparación, Ford nun ta en condiciones de rodala: como munchos miembros del equipu nesi momentu, taba enfermu.<ref name="arche" /> Pa curiase, propón-y a Steven Spielberg a cencielles disparar sobre l'oponente. L'ésitu d'esta curtia escena ente los miembros del equipu ye tal, que se caltién nel montaxe final.<ref name="Raes">{{cita web | url=http://www.cinemotions.com/modules/Artistes/fiche/6968/Harrison-Ford/biographie.html |títulu=Biographie de Harrison Ford |autor=Frédéric Raes |editorial=CinEmotions |idioma=francés |fechaaccesu=9 de payares de 2008}}</ref> ''Raiders of the Lost Ark'' estrenar en [[Cine en 1981|1981]] y llogra un gran ésitu. Consigue devasar inclusive la notoriedá d'Han Solo con Indiana Jones y conviértese nuna [[Celebridá|estrella]]. [[Ficheru:Kate Capshaw.jpg|upright|thumb|[[Kate Capshaw]], la so pareya en ''[[Indiana Jones and the Temple of Doom]]''.]] En [[Cine en 1984|1984]] estrénase ''[[Indiana Jones and the Temple of Doom]]''. La pareya femenina de Indy, dempués de [[Karen Allen]] en ''l'arca perdida'', ye [[Kate Capshaw]]. Ye Ford quien, so la influencia de Steven Spielberg, escoyer pa interpretar a Willie Scott.<ref name="temple">''Nacencia d'una triloxía: Indiana Jones and the Temple of Doom'', disponible nel DVD de la triloxía.</ref> Mientres el rodaxe de les escenes nel palaciu del [[maharajá]], l'actor empieza a sufrir d'una [[hernia discal]] a fuercia de montar un [[Elephantidae|elefante]], y mientres el combate contra un [[thuggee]] na habitación de Indy, la hernia paralizar de verdá. Los cuidos que lu empresten nel llugar nun faen efeutu y ye repatriáu urxentemente a los [[Estaos Xuníos]] pa operase.<ref name="temple" /> Mientres la so convalecencia, sigue un tratamientu a base d'[[enzima]] de [[Carica papaya|papaya]]. El remediu ye eficaz y l'actor torna a [[Sri Lanka]] al cabu de tres selmanes.<ref name="temple" /> Tres esti incidente, el rodaxe prosigue de normal. Nel momentu del so estrenu, anque la crítica atope la película demasiáu escura,<ref name="temple" /> ''Indiana Jones and the Temple of Doom'' ye un ésitu. [[Ficheru:Sean Connery 1980 Crop.jpg|left|upright|thumb|[[Sean Connery]] interpreta al padre de Indy en ''[[Indiana Jones y la postrera cruzada|La última cruzada]]''.]] El 16 de mayu de [[1988]] empieza'l rodaxe de ''[[Indiana Jones and the Last Crusade]]''.<ref>{{cita web | url=http://IMDb.com/title/tt0097576/business |títulu=Box office/business for Indiana Jones and the Last Crusade |editorial=[[Internet Movie Database|IMDb]] |fechaaccesu=10 de payares de 2008 |idioma=inglés}}</ref> Esta película desvélanos la rellación que caltién Indy col so padre como telón de fondu de la busca del [[Grial]]. Ente que Ford visti de nuevu'l so traxe d'aventureru, el papel de «aguarón de biblioteca» del so padre ye interpretáu por [[Sean Connery]]. Esta confrontación padre/fíu déxa-y a Ford esplotar y espresar otres facetes de la personalidá del so personaxe. Nesta película podemos ver a Indy adolescente y Ford propón-y a Steven Spielberg y a George Lucas al nuevu actor qu'interpretara al so fíu en ''[[The Mosquito Coast (película)|The Mosquito Coast]]'', [[River Phoenix]], pos, según el mesmu Ford, ye quien más se paez a él a la so edá.<ref name="croisade" /> Sobre'l plató l'ambiente ye garapoleru, como pa la secuencia onde Indy y el so padre falen a bordu del [[Dirixible|Zepelín]], onde Ford y Connery rodar ensin pantalones pola mor del calor reinante.<ref name="croisade" /> Ford, que s'acostumó a formar parte de les sos escenes de riesgu, alcuéntrase suspendíu del cañón d'un [[tanque]] y contra una paré de piedra ente que'l personal de atrezo écha-y cachos de magre a midida que la máquina avanza. De cutiu tien d'empezar de nuevu escenes onde cuerre a caballu por cuenta que'l so sombreru sale despidíu, porque ye inimaxinable qu'Indiana Jones pierda'l so sombreru.<ref name="croisade" /> Dempués d'un rodaxe ensin mayores problemes, la película estrenar en mayu de [[Cine en 1989|1989]] y ye, como les precedentes, un ésitu comercial. [[Ficheru:Indianajones4.jpg|thumb|Harrison Ford mientres el rodaxe de la so película más taquillera, ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]''.]] Taba prevista una cuarta parte dende [[1994]], pero les sobrecargadas axendes de Ford, Lucas y Spielberg aplacen darréu la puesta en marcha de la película. Dempués de bazcuyar en faer esti nuevu episodiu, Ford acaba per proponer -y a Spielberg faela: «¿Por qué nun faer otra d'estes películes? El públicu pidir». Acaba per convencer a Lucas y el proyeutu empecípiase. El 10 de setiembre de [[2007]] finalmente desvélase'l títulu d'esti nuevu episodiu: ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]''. L'aición de la película desenvolver mientres la [[Guerra Fría]], con Indiana Jones yá mayor. A pesar de la so edá avanzada someter a un entrenamientu y un réxime bien estrictos pa volver tar en forma, y asina puede realizar él mesmu la mayoría de les sos escenes ventureres. La película ye presentada'l 18 de mayu de [[Cine en 2008|2008]] como preestreno nel [[festival de Cannes]], 19 años dempués de la última aventura.<ref>{{cita web | url=http://french.IMDb.com/title/tt0367882/releaseinfo |títulu=Release dates for Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull |editorial=[[IMDb]] |idioma=inglés |fechaaccesu=10 de payares de 2008}}</ref> La [[taquilla]] demostró que'l públicu deseyaba otra película más de la saga y, con cerca de 800 millones de dólares recaldaos en tol mundu,<ref name="box office skull">{{cita web | url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=indianajones4.htm |títulu=''Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull'' |editorial=Boxofficemojo.com |idioma=inglés |fechaaccesu=10 de payares de 2008}}</ref> ''Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull'' ye la película de mayor ésitu de la serie. Anque inda s'atopa en fase de desenvolvimientu, yá esiste un alcuerdu por qu'en [[Cine en 2012|2012]] Ford interprete de nuevu a [[Indiana Jones]] na quinta entrega de la ''saga'' del popular personaxe, y Lucas y Spielberg volverán participar na so realización.<ref name="IMDB" /><ref>{{cita noticia | url=https://www.europapress.es/cultura/cine-00128/noticia-indiana-jones-yá-tien-historia-20100303133112.html | títulu=Indiana Jones 5 yá tien historia |fecha=3 de marzu de 2010 | editorial=Axencia Europa Press | fechaaccesu=9 de marzu de 2010}}</ref> === ''Blade Runner'' === Na película ''[[Blade Runner]]'', de [[Ridley Scott]], basada na novela de [[Philip K. Dick]] ''[[¿Suañen los androides con oveyes llétriques?]]'', Ford encarna a [[Rick Deckard]], una especie de detective priváu (''blade runner'') desengañáu y cínicu. La so interpretación nesta película ye intensa y da-y al personaxe una imaxe vulnerable y d'ambigüedá moral que la convierte n'unu de los elementos destacaos de la película, y llévanos, inclusive, a preguntar si Deckard ye humanu. N'efeutu, la [[empatía]] que manifiesta nel momentu de les sos aiciones ejecutorias escontra los [[replicante]]s, recuerda xustamente a la de les sos preses. El primer actor consideráu pol guionista [[Hampton Fancher]] foi [[Robert Mitchum]]. Otros actores na llista de potenciales Rick Deckard fueron [[Sean Connery]], [[Jack Nicholson]], [[Paul Newman]], [[Clint Eastwood]], [[Peter Falk]], [[Al Pacino]], [[Nick Nolte]], [[Burt Reynolds]] o [[Dustin Hoffman]].<ref>{{cita web |url=http://www.time.com/time/specials/2007/article/0,28804,1665692_1665693_1698303,00.html |títulu=Blade Runner: Four Disc Collector's Edition |editorial=TIME |autor=Richard Corliss |añu=2007 |idioma=inglés |fechaaccesu=15 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130824201653/http://www.time.com/time/specials/2007/article/0,28804,1665692_1665693_1698303,00.html |fechaarchivu=2013-08-24 }}</ref> Finalmente Hampton Fancher, que tamién yera [[Productor de cine|productor]] de la película, suxer a Harrison Ford.<ref name="Dangerous" /> La producción poner en contautu con [[Steven Spielberg]], que ta na fase de montaxe de ''Raiders of the Lost Ark'', pa informase sobre l'actor. La respuesta del realizador ye clara: «Ye una gran estrella». Asina, Ridley Scott viaxa a [[Londres]] pa ver imáxenes de la grabación de la película de Steven Spielberg y atopa al actor perfectu pal papel.<ref name="Dangerous" /> Ford ta interesáu na película pero la llectura del primer guión nun acaba de convence-y por causa de la presencia d'una [[voz en off]] que cunta a los espectadores lo que nun amuesa na investigación de Deckard. Él quier que se vean les coses en llugar de que se rellaten.<ref name="Dangerous" /> Esti detalle convertir nun motivu de resfregón ente'l realizador y el so intérprete principal,<ref>Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 95.</ref> que considera que Ridley Scott tiende a esmolecese más de los decoraos que de los sos actores.<ref name="Dangerous" /><ref name="SFX11">SFX (avientu de 1993) ''Blade Runner, dans les coulisses du filme-culte de Ridley Scott''</ref> Como anéudota, el personaxe desempeñáu por [[Edward James Olmos]] foi creáu pa iguar un error de concepción: la carlinga del vehículu que Ford tien de pilotar resulta ser demasiáu estrecha pa él y hai que contratar a un actor más pequeñu pa pilotar la máquina. Olmos ye quien conduz, ente que Ford acurrúcase sobre l'asientu del pasaxeru.<ref name="SFX11" /> [[Ficheru:Daryl Hannah FarmGala 1 (cuadrado - square).jpg|left|upright|thumb|[[Daryl Hannah]] interpreta a Pris, unu de los [[replicante]]s de la película ''[[Blade Runner]]''.]] A pesar de les diverxencies, Ford implícase tou lo que puede. Na escena onde s'engarra con Pris ([[Daryl Hannah]]), aportuna en que nun asemeye los golpes. Ella obedez y méte-y los deos na ñariz, hasta tal puntu qu'acaba ensangrecíu a la fin de tomar.<ref name="Dangerous" /> El so malestar mientres el rodaxe tamién lu ayudar a da-y una dimensión dramática al so personaxe. Mientres les proyeiciones de prueba de la película, la so interpretación ye mal acoyida polos espectadores. N'efeutu, la so imaxe ye la d'un héroe ensin mieu, valiente y ensin reproches dende los sos papeles de [[Han Solo]] y d'[[Indiana Jones]] y los sos siguidores nun lu ven nel papel d'un personaxe daqué cobarde y ensin escupulicios. Por estes razones (y otres puramente comerciales), los productores faen volver montar la película pa simplificar la historia y esaniciar temes paraleles.<ref name="Dangerous" /> El final modifícase, tresformando l'espíritu del desenllaz orixinal. A pesar del so desalcuerdu, l'actor taba obligáu por contratu a rexistrar la voz en off qu'empobinaba al espectador na so comprensión de la película, lo que foi un verdaderu supliciu pa él.<ref>{{cita web | url=http://www.moono.com/news/news05091.html |títulu=«''Blade Runner'' Was a Nightmare» |editorial=Moono.com |idioma=inglés |fechaaccesu=15 de payares de 2008}}</ref> Dempués de la llectura de seis versiones distintes de la narración, el cansanciu del trabayu demandáu percibir na so voz monocorde qu'apaez na película.<ref name="Dangerous" /> La película estrenar en [[Cine en 1982|1982]], los críticos nun son precisamente cariñosos,<ref>{{cita web |url=http://www.allocine.fr/film/anecdote_xen_cfilm=1975&page=2.html |títulu=Secrets de tournage de ''Blade Runner'' |editorial=AlloCiné.com |idioma=francés |fechaaccesu=15 de payares de 2008 }}</ref> y ye un fracasu comercial.<ref name="Planète">Pierre Pittiloni (ochobre/payares de 2002). «Blade Runner»</ref> El so papel dafechu distintu con rellación a los precedentes y el negror de la película son los factores principales.<ref name="Planète" /> Tamién foi clisada pol estrenu, unos díes enantes, de ''[[E.T. the Extra-Terrestial]]'', de Spielberg. Sicasí, ''Blade Runner'' acaba convirtiéndose nuna [[película de cultu]] nel cursu de los años, sobremanera gracies a la salida de versiones más próximes a la visión del realizador (''[[Versión del Direutor|director's cut]]'').<ref name="Planète" /> Inda güei una entruga queda en suspensu: ¿Rick Deckard ye un replicante? Ridley Scott respuende que sí, ente que Ford sostién lo contrario.<ref>''Deck-a-Rep: The True Nature of Rick Deckard'', de Charles De Lauzirica, disponible na "edición de coleicionista" en DVD de ''Blade Runner''.</ref> === Otres películes === Dempués de ''[[Star Wars]]'' consigue munchos más papeles qu'antes gracies al estatus qu'acaba d'adquirir. Ye contratáu pa la película ''[[Heroes (película)|Heroes]]'' empobinada por Jeremy Kagan, un amigu de George Lucas.<ref name="Caracalla 32">Laurence Caracalla (2007). ''Harrison Ford'', p. 32.</ref> Tien como compañeru a [[Henry Winkler]] ya interpreta a Ken Boyd, un rapazu soñador. Los críticos acueyen bien la so interpretación d'un personaxe que reconoz adorar,<ref name="Caracalla 32" /> pero la película pasa inalvertida y nun-y dexa acentuar la so notoriedá. La necesidá de dineru faise sentir de nuevu.<ref>Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 52.</ref> Consigue llograr unu de los papeles principales de ''[[Fuercia 10 de Navarone]]'', la continuación de ''[[The Guns of Navarone]]''. La película estrenar en 1978, tien como compañeru de repartu a [[Robert Shaw]] y, anque ye un fracasu nos Estaos Xuníos, el nome de la nueva estrella atrai al públicu n'Europa, onde, por casu en Francia, viende casi un millón d'entraes.<ref name="Box office fr.">{{cita web |url=http://www.boxofficestars.com/categorie-310311.html |títulu=Box Office des films de Harrison Ford |editorial=Box Office Story |idioma=francés |fechaaccesu=18 de payares de 2008}}</ref> Al añu siguiente estrénase ''[[Apocalypse Now]]'' de [[Francis Ford Coppola]], onde apaez solamente nuna secuencia. Interpreta al coronel Lucas que tresmite'l permisu d'ausencia del capitán Willard, desempeñáu por [[Martin Sheen]]. Anque esta película estrenar en 1979, Ford rodó la so escena mientres l'añu 1976, enantes de ser conocíu pol so papel de [[Han Solo]].<ref>{{cita web | url=http://www.vadeker.net/articles/cinema/apocalypse_now.htm |títulu=-y tournage d'Apocalypse Now |editorial=Le Nouvel Observateur |autor=François Forestier |idioma=francés |fechaaccesu=18 de payares de 2008}}</ref> [[Ficheru:B25J-20 Mitchell.jpg|thumb|En ''[[La cai del adiós]]'' pilota un [[North American B-25 Mitchell|B-25 Mitchell]].]] El mesmu añu apaez en ''[[La cai del adiós]]'', de [[Peter Hyams]]. Nella interpreta a David Halloran, un pilotu americanu unviáu a [[Inglaterra]] mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], que se namora d'una enfermera inglesa y que tien la misión d'escoltar en Francia a un axente del serviciu británicu d'información (interpretáu por [[Christopher Plummer]]) que resulta ser l'home d'ésta. El papel déxa-y esperimentar la so interpretación per primer vegada en xéneros románticos y dramáticos. La película ye un fracasu y nun lu dexa al actor satisfaer la so predisposición a tener un papel protagonista. La so siguiente película ye ''[[El rabín y el pistoleru]]'', una [[Comedia cinematográfica|comedia]] de [[Robert Aldrich]]. La «atenta presión» del so fíu Willard y el so propiu deséu de tornar a los rodaxes americanos dempués de dos películes n'Inglaterra, fáen-y aceptar el papel del ''[[cowboy]]'' Tommy Lillard.<ref>Brad Duke (2005). ''Harrison Ford: The Films'', p. 57.</ref> Trabaya xunto a [[Gene Wilder]], actor que collaboró delles vegaes con [[Mel Brooks]]. La comedia nun yera un campu nel que'l realizador atopárase a gustu, y la película nun respuende a les sos mires, pero resulta meyor que ''La cai del adiós''. Recupera'l so papel de Bob Falfa nuna pequeña apaición (que nun se reflexa nos títulos de creitu) en [[More American Graffiti|la secuela]] de ''[[American Graffiti]]''. La consagración llega de manes de la saga de ''[[Star Wars]]'', confirmada darréu coles aventures d'[[Indiana Jones]]. Dempués del rodaxe de ''[[Blade Runner]]'' participa nel de ''[[E.T. the Extra-Terrestial]]'' onde actúa como'l direutor de la escuela que convoca a Elliott dempués del incidente de la rebelión na aula.<ref name="ET">''L'évolution et la création d'E.T.'' de Laurent Bouzereau, disponible nel 2ᵘ discu de la edición especial en DVD de ''E.T. the Extra-Terrestial''.</ref> Nesta escena apaez de llombu y nun vemos la so cara.<ref name="ET" /> Esta secuencia foi cortada nel montaxe inicial y nun s'integró na versión del 20ᵘ aniversariu de la película porque [[Steven Spielberg]] nun quixo faer demasiaos cambeos con rellación al orixinal, que considera como una de les sos películes «más perfectes».<ref name="ET" /> En [[Cine en 1985|1985]], la so carrera da un nuevu xiru con ''[[Witness]]'', de [[Peter Weir]]. Dexa a un llau les superproducciones espectaculares y desempeña el papel de John Book, un policía encargáu de la proteición d'un mozu [[amish]]. Antes del rodaxe, prepara meticulosamente el so papel de policía pasando un tiempu na brigada criminal de Filadelfia cola qu'efectúa patrulles nocherniegues.<ref>Entrevista a [[Peter Weir]] na primer edición del DVD de ''Witness''.</ref> Esta película déxa-y interesase pola psicoloxía del so personaxe que fai frente a un choque de cultures al introducise nuna comunidá amish. De proteutor pasa a protexíu, ya intégrase progresivamente na manera de vida de los sos güéspedes y namórase de la madre del mozu testigu, papel desempeñáu por [[Kelly McGillis]]. Na película, enantes de la construcción d'una tenada, esmuzse una referencia al so pasáu cuando l'actriz pregúnta-y si sabe daqué de carpintería, y él respuende «un pocu». Esta interpretación val-y el primer reconocencia del mundu del cine, con nominaciones como meyor actor en diversos premios cinematográficos. [[Ficheru:River Phoenix - hi res scan (cropped).jpg|thumb|upright|left|[[River Phoenix]] interpretó'l papel d'unu de los sos fíos en ''[[The Mosquito Coast (película)|The Mosquito Coast]]'', y va compartir con Ford el papel d'[[Indiana Jones]] unos años más tarde en ''[[Indiana Jones and the Last Crusade]]''.]] En [[Cine en 1986|1986]], actúa de nuevu pa Peter Weir na película na que Ford diz desempeñar el so meyor papel: ''[[The Mosquito Coast (película)|The Mosquito Coast]]''.<ref name="Raes" /> Nella encarna a un padre de familia [[inventor]] y maniacu que se dexa absorber polos sos ideales. El personaxe d'unu de los sos fíos ta desempeñáu por [[River Phoenix]], col que va compartir el papel de Indiana Jones unos años más tarde en ''[[Indiana Jones and the Last Crusade]]''. En ''The Mosquito Coast'', ''[[Regarding Henry]]'' y ''[[Frantic (película)|Frantic]]'', Ford confirma la so orientación tomada dende ''Witness'' con papeles de personaxes singulares en películes importantes. En [[Cine en 1989|1989]], propónen-y el papel de [[Jack Ryan (Tom Clancy)|Jack Ryan]] en ''[[The Hunt for Red October]]'', adautación de [[La caza del Ochobre Colorado (novela)|la novela homónima]] de [[Tom Clancy]], pero, al preferir el papel del comandante Marko Ramius, yá reserváu para [[Sean Connery]], torna la ufierta y desempeñar [[Alec Baldwin]].<ref name="Patriot">''Patriot Game Close Up'' disponible na edición de coleicionista en DVD de ''Xuegu de Patriotes''.</ref> En [[Cine en 1992|1992]], dempués de ser lliberáu d'un proyeutu de la [[Paramount Pictures|Paramount]], desempeña'l papel d'un axente de la [[Central Intelligence Agency|CIA]], dexáu vacante por Alec Baldwin que prefier trabayar nos escenarios de [[Broadway]].<ref name="Patriot" /> Interpreta entós al héroe de Tom Clancy en ''[[Patriot Games]]'' y na so secuela ''[[Clear and Present Danger (película)|Clear and Present Danger]]'' ([[Cine en 1994|1994]]), dambes empobinaes por [[Phillip Noyce]]. El guión de ''Patriot Games'' tien de ser readautáu pal nuevu actor, porque hai que pasar d'un axente de 35 años a otru de 50.<ref name="Patriot" /> Esta película ye la ocasión de dar más relevancia al personaxe de Jack Ryan y a la so familia dempués d'un papel secundariu en ''Ochobre Coloráu''. Ford impon a un personaxe vulnerable,<ref name="Patriot" /> l'opuestu d'un héroe d'aición ensin medrana y ensin reproche, que correspuende al analista de la CIA y al padre de familia protagonista de la novela. El guión de ''Clear and Present Danger'' escríbese coles mesmes que'l de ''Patriot Games'',<ref name="Patriot" /> y ye en mediu del rodaxe d'ésta cuando se confirma'l so rodaxe. Dambes películes son un ésitu. En [[Cine en 1993|1993]], ente dambes aventures de Jack Ryan, vuelve dar un impulsu a la so carrera participando en ''[[The Fugitive (película de 1993)|The Fugitive]]'', d'[[Andrew Davis]], adautación de la [[The Fugitive (serie de televisión)|serie televisiva homónima]]. Nella encarna al doctor Richard Kimble acusáu ensin razón del homicidiu de la so muyer. Una persecución despiadada, dirixida por un [[Cuerpu d'Alguaciles d'Estaos Xuníos|marshal]] ([[Tommy Lee Jones]]), lleva a Kimble hasta [[Chicago]] onde va faer a tolo posible pa probar la so inocencia. La película ye un ésitu mundial qu'asitia a Ford nel cume de la xerarquía de los actores más populares de Hollywood y que-y dexa a Tommy Lee Jones llograr el [[Óscar al meyor actor de repartu]]. En [[Cine en 1995|1995]], desempeña'l papel de Linus Larrabee na ''[[Sabrina (película de 1995)|Sabrina]]'' de [[Sydney Pollack]], papel primeramente desempeñáu por [[Humphrey Bogart]] en [[Sabrina (película de 1954)|la película orixinal]] de [[Billy Wilder]] de [[Cine en 1954|1954]]. Dempués d'un añu ensin rodar, ''[[La solombra del diañu]]'' estrenar na gran pantalla en [[Cine en 1997|1997]]. Ford comparte protagonismu con [[Brad Pitt]] que la so carrera empieza realmente a tomar valumbu. La película, que la so temática ye la traición del [[wikt:mentor|mentor]] pol so protexíu, ye un fracasu. [[Ficheru:Boeing VC-25A 82-8000 USAF.jpg|thumb|[[Air Force One]].]] Esi mesmu añu estrénase ''[[Air Force One (película)|Air Force One]]'', dirixida por [[Wolfgang Petersen]]. El [[Guión cinematográficu|guión]] escribióse primeramente para [[Kevin Costner]] pero ésti nun taba disponible cuando la película taba dispuesta pal so llanzamientu y ye él mesmu quien suxer a la producción el nome de Ford pa reemplazalo.<ref name="AFO">Comentarios n'audiu de [[Wolfgang Petersen]] na edición especial del DVD ''Air Force One''.</ref> Wolfgang Petersen propón-y a [[Gary Oldman]] al so intérprete principal, pa desempeñar al terrorista que [[Piratería aérea|secuestra]] el [[Air Force One]].<ref name="AFO" /> Pal papel de la [[Vicepresidente de los Estaos Xuníos|vicepresidenta]] el realizador quier dende'l principiu a [[Glenn Close]], pero tarrez una negativa ante esti pequeñu papel.<ref name="AFO" /> Ford, que coincide con Petersen sobre la idoneidad de Close pa esti papel, encárgase él mesmu de propone-y lo a la comenenciuda. Mientres una cena de caridá en [[Wyoming]], onde viven dambos, fai-y la proposición a l'actriz. A esta cena tamién garrasti [[Bill Clinton]] qu'aprecia la idea d'una muyer como vicepresidente. Ye por causa de los ánimos del presidente que Glenn Close acepta'l papel.<ref name="AFO" /> Bill Clinton, bien entusiasta a cuenta de la película (que va ver dos veces en trés díes depués del so estrenu),<ref name="AFO" /> convida una pequeña parte del equipu de la película, ente los que tán el realizador y Ford, a bordu del verdaderu avión presidencial pa les llocalización d'interiores pa la reconstitución del avión pa la película.<ref name="AFO" /> Pa la so escena del [[wikt:discursu|discursu]] de primeres de la película, tien d'aprender un testu en [[Idioma rusu|rusu]], llingua qu'él nun conoz a pesar de los sos oríxenes en [[Minsk]]. Les úniques escenes que comparte con Glenn Close son unos diálogos per teléfonu y xeneralmente ye un asistente quien-y da la retruque per teléfonu al actor, pero fai un viaxe (al igual que Gary Oldman) pa faelo él mesmu y asina da-y una meyor base de trabayu a l'actriz.<ref name="AFO" /> El rodaxe celebrar nun ambiente festivo, hasta'l puntu de que l'equipu moteye la película como «Air Force Fun».<ref name="AFO" /> Nes escenes de llucha, qu'él considera como los sos meyores,<ref name="AFO" /> l'actor nun ye dobláu por un [[Doble (cine)|especialista]].<ref name="AFO" /> Na escena onde ta per primer vegada frente al terrorista interpretáu por Gary Oldman, ésti solména-y un golpe na cara, y Ford aportuna por que nun asemeye'l golpe. A otru día d'esta escena, que precisó 13 tomes (por tanto 13 golpes na cara), llega al plató cola cara marcada, obligando a Petersen a filmarlo dende un ángulu que dexara esconder les remortines.<ref name="AFO" /> La película pon n'escena al [[presidente de los Estaos Xuníos]], antiguu soldáu de la [[Guerra de Vietnam]] y distinguíu cola [[Medaya d'Honor]], faciendo frente a un comandu terrorista [[Rusia|rusu]] que secuestra'l Air Force One. Davezu, nos ''[[suspense|thrillers]]'' o les [[Cine d'aición|películes d'aición]], el Presidente ye'l personaxe protexíu pero en ''Air Force One'' convertir nel home d'aición», y que da un claru tinte pronorteamericano a la película.<ref name="AFO" /> Dempués d'un rodaxe de 75 díes,<ref name="AFO" /> la película estrenar mientres el periodu branizu y saca provechu de la so condición de película taquillera pa llograr un gran ésitu n'Estaos Xuníos. El branu de [[Cine en 1998|1998]] ve la vuelta del actor nuna [[Comedia cinematográfica|comedia]] con ''[[Six Days, Seven Nights]]'', d'[[Ivan Reitman]] onde interpreta a un aviador gurniador, que nun llogra una bona acoyida. La so siguiente película, ''[[Random Hearts]]'', de [[Sydney Pollack]], ye un atayante fracasu. Interpreta a un sarxentu de policía qu'investiga les circunstancies de la muerte de la so esposa nun accidente aereu y afaya que taba acompañada por un home. El so investigación llevar hasta la esposa d'esti postreru (interpretada por [[Kristin Scott Thomas]]) cola que entabla una particular ya intensa rellación. [[Ficheru:Lake Champlain 1.jpg|thumb|El [[llagu Champlain]], marcu de la película ''[[What lies beneath]]''.]] Ford ye escoyíu por [[Robert Zemeckis]] p'actuar na so siguiente película.<ref name="notes apparences">Notes de producción disponibles nel DVD de la película ''Lo que la verdá escuende'' (''What Lies Beneath'').</ref> El guión, bien distintu d'otres películes nes que suel participar, atraer, según la cuidadosa construcción del argumentu y l'orixinalidá del so personaxe.<ref name="notes apparences" /> ''[[What lies beneath]]'' apaez nes pantalles nel añu [[Cine en 2000|2000]] y la estrella desvela una nueva faceta de la so carrera d'actor encarnando unu de los sos escasos papeles de «malu», lloñe del héroe de les películes d'aición nes que davezu participa. Desempeña'l papel de Norman Spencer y la so muyer ye interpretada por [[Michelle Pfeiffer]], dando vida a una pareya madura que ve como la so fía fíxose mayor y vase de casa entrando nuna nueva fase de la so vida. La so esposa empieza a sufrir estrañes y angustioses situaciones na so casa del llagu... Esti thriller fantásticu, homenaxe al cine d'[[Alfred Hitchcock]],<ref name="notes apparences" /> ye acoyíu con gran ésitu y déxa-y volver al visu del ''[[Taquilla|box-office]]''.<ref>{{cita web | url=http://www.boxofficemojo.com/yearly/chart/?view2=worldwide&yr=2000&p=.htm |títulu= 2000 Worldwide Grosses |editorial=Boxofficemojo.com |idioma=inglés |fechaaccesu=22 de payares de 2008}}</ref> Mientres esti periodu refuga dellos papeles en películes d'ésitu como ''[[Traffic (película)|Traffic]]'',<ref>{{cita web |url=http://www.ew.com/ew/article/0,,84997,00.html |títulu=«Red Light, Green Light» |autor=Rebecca Ascher-Walsh |editorial=[[Entertainment Weekly]] |idioma=inglés |fechaaccesu=22 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081221142925/http://www.ew.com/ew/article/0,,84997,00.html |fechaarchivu=2008-12-21 }}</ref> ''[[The Perfect Storm]]'' o ''[[The Patriot]]''.<ref name="Raes" /> Nesta postrera, la so negativa ta motivada por considerar la «demasiáu violenta», especialmente pola cantidá de neños que muerren na película y por considerar la historia demasiáu simple: «la [[Guerra d'Independencia de los Estaos Xuníos|Guerra Revolucionaria]] amenorgar a un home que busca vengación», manifestó.<ref>{{cita web | url=http://www.classicscifi.com/index.php?option=com_csfactor&Itemid=40&actor=Harrison+Ford |títulu=Harrison Ford |editorial=ClassicSciFi |idioma=inglés |fechaaccesu=22 de payares de 2008}}</ref> [[Ficheru:K-19.jpg|thumb|left|Imaxe del auténticu submarín nuclear soviéticu [[K-19]] nel que se base la película ''[[K-19: The Widowmaker]]''.]] Hai qu'esperar dos años enantes de velo de nuevu na gran pantalla. ''[[K-19: The Widowmaker]]'' estrenar en [[Cine en 2002|2002]] so la [[Direutor de cine|direición]] de [[Kathryn Bigelow]]. Pa esta película, amás de ser l'intérprete principal, prueba como [[productor executivu]] y toma bien a pechu la so función, implicándose nel desenvolvimientu de la historia y tolos demás aspeutos de la producción.<ref>''The Making Of K-19: The Widowmaker'' disponible nel DVD de la película ''K-19: The Widowmaker''.</ref> La película, que rellata un fechu históricu asocedíu mientres la [[Guerra Fría]], ufiérta-y unu de los sos meyores papeles. Interpreta a un comandante de [[submarín]] [[Propulsión nuclear marina|nuclear]] [[Xunión Soviética|soviéticu]], el [[K-19]], que la so toma de posesión del cargu paez discutible. Toma'l puestu de comandante qu'ostenta'l capitán Mikhail Polenin ([[Liam Neeson]]), que se ve apostráu como segundu al mandu, lo que-y convierte nun personaxe antipáticu. L'actitú del so personaxe oldea cola del so colega, que ta más próximu a los sos homes. Darréu van entrar en plena confrontación al respeutive de la so tripulación por causa de una fuga del [[Reactor nuclear|reactor]]. Pero esta antipatía tresformar n'heroísmu pola mor del xiru de los acontecimientos. La película, a pesar de los sos esfuercios na interpretación y la producción, ye [[#Taquilla|el so mayor fracasu]] desque ta a lo cimero de la escena cinematográfica. A Ford ufiertáron-y la posibilidá d'interpretar el papel de Bob Barnes en ''[[Syriana]]'' (finalmente desempeñáu por [[George Clooney]], que recibió un [[Premios Óscar|Óscar]] por esti papel), pero nun acepta y ye una decisión de la que se pena darréu.<ref>{{cita web |url=http://archives.tcm.ie/breakingnews/2006/03/04/story247617.asp |títulu=«I should have been in Syriana» |editorial=Breaking News |idioma=inglés |fechaaccesu=22 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070929110442/http://archives.tcm.ie/breakingnews/2006/03/04/story247617.asp |fechaarchivu=2007-09-29 }}</ref> Siguen otros dos desilusiones pal actor. Primero con ''[[Hollywood: Departamentu d'homicidios]]'' que consigue la fazaña» de recaldar inda menos dineru que ''K-19'' y depués con ''[[Firewall (película)|Firewall]]'' que llogra una tibia acoyida. Ye finalmente con ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]'' cuando se vuelve a atopar nel visu de la taquilla. ''[[Crossing Over]]'', estrenar en marzu de [[Cine en 2009|2009]]; nella desempeña'l papel del xuez Max Brogan y comparte protagonismu con [[Ray Liotta]] y [[Ashley Judd]].<ref>{{cita web | url=https://www.imdb.com/title/tt0924129 |títulu=Crossing Over |editorial=IMDb |idioma=inglés |fechaaccesu=22 de payares de 2008}}</ref> Esti filme amuésanos a [[Inmigración|inmigrantes]] de distintes nacionalidaes que s'esforcien en consiguir un estatus llegal en [[Los Angeles]]. Trata sobre les [[frontera|fronteres]], la [[falsificación]] de documentos, l'asilu, la [[naturalización]] y el choque de cultures. En [[Cine en 2010|2010]] estrenáronse ''[[Extraordinary Measures]]'', dirixida por [[Tom Vaughan]], un drama centráu nos esfuercios de Aileen ([[Keri Russell]]) y John Crowley ([[Brendan Fraser]]) p'atopar a un investigador que consiga una cura pa un desorde xenéticu pocu frecuente que paceden los sos fíos, onde desempeña'l papel del Dr. Robert Stonehill,<ref>{{cita web | url=https://www.imdb.com/title/tt1244659/ |títulu=Extraordinary Measures |editorial=IMDb |idioma=inglés |fechaaccesu=25 de febreru de 2010}}</ref> y la comedia ''[[Morning Glory (2010)|Morning Glory]]'', dirixida por [[Roger Michell]], onde desempeña'l papel de Mike Pomeroy y comparte protagonismu con actores como [[Rachel McAdams]], [[Patrick Wilson (actor)|Patrick Wilson]], [[Jeff Goldblum]] o [[Diane Keaton]], ente otros.<ref>{{cita web | url=https://www.imdb.com/title/tt1126618/ |títulu=Morning Glory |editorial=IMDb |idioma=inglés |fechaaccesu=26 d'agostu de 2009}}</ref> Como yá fixo en ''[[K-19: The Widowmaker]]'', en ''Extraordinary Measures'' vuelve combinar el so papel como actor coles funciones de [[productor executivu]].<ref>{{cita web |url=http://www.IMDb.es/name/nm0000148/ |títulu=Harrison Ford |editorial=IMDb |fechaaccesu=25 d'ochobre de 2009 |idioma=inglés}}</ref> Este mesmu añu empezó'l rodaxe de ''[[Cowboys & Aliens]]'', una película entemez de [[cine de ciencia ficción|ciencia ficción]] y ''[[western]]'' na que comparte protagonismu con [[Daniel Craig]], que ta producida, ente otros, por [[Steven Spielberg]] y que s'estrenó en xunetu de [[Cine en 2011|2011]].<ref>{{cita web |url=https://www.imdb.com/title/tt0409847/ |títulu=Cowboys & Aliens |editorial=[[Internet Movie Database|IMDb]] |fechaaccesu=2 de setiembre de 2011 |idioma=inglés}}</ref> En 2012 empecipia'l rodaxe de ''[[Ender's Game (película)|Ender's Game]]'', película basada na esitosa novela [[Ender's Game|del mesmu títulu]], onde interpreta'l papel del coronel Hyrum Graff; ''[[42 (película)|42]]'', nel papel de Branch Rickey; y ''[[Paranoya (película de 2013)|Paranoya]]'', xunto a [[Amber Heard]], [[Liam Hemsworth]] y [[Gary Oldman]]; les tres películes estrenar en [[Cine en 2013|2013]].<ref>{{cita web |url=http://www.IMDb.es/title/tt1731141/ |títulu=Ender's Game |editorial=IMDb |fechaaccesu=1 de mayu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web | url=http://www.IMDb.es/title/tt0453562/ |títulu=42 |editorial=IMDb |fechaaccesu=13 de xunetu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.IMDb.es/title/tt1413495/ |títulu=Paranoia |editorial=IMDb |fechaaccesu=13 de xunetu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> En [[Cine en 2014|2014]] estrenóse ''[[The Expendables 3]]'', onde l'actor interpreta'l papel de Max Drummer,<ref>{{cita web | url=http://www.IMDb.es/title/tt2333784/ |títulu=The Expendables 3 |editorial=IMDb |fechaaccesu=21 d'avientu de 2014}}</ref> y en [[Cine en 2015|2015]] ''[[The Age of Adaline]]'', onde interpreta'l papel de William Jones.<ref>{{cita web | url=https://www.imdb.com/title/tt1655441/ |títulu=The Age of Adaline |editorial=IMDb |fechaaccesu=19 d'abril de 2015}}</ref> === L'actor vistu pola crítica === [[Ficheru:Harrison Ford Cannes.jpg|upright|thumb|Ford nel [[Festival de Cannes]] (2008).]] El papel en ''[[Star Wars]]'' dexó-y aportar lo más alto de la escena. Con esta película, la [[Crítica cinematográfica|crítica]] foi entusiasta cola so interpretación refrescante de [[Han Solo]], qu'entemez [[sarcasmu]] y humor. Pa dalgunos, consigue faer del so personaxe'l más coherente de la película.<ref>Olivier Assayas (ochobre de 1980). ''Critique de L' Empire contre-attaque'', Les Cahiers du cinéma, p. 52.</ref> Con respectu al ésitu na eleición de les sos películes, la opinión ye unánime,<ref>Gihaldi, Lancia y Melelli (2006). ''The Best of Hollywood'', p. 72.</ref> porque a pesar de que los [[Guión cinematográficu|guiones]] o les interpretaciones tán lloñe de ser innovadores, Ford paez entender lo que'l públicu busca nel cine. El so escasu númberu de nominaciones a los [[Premios Óscar|Premiu Óscar]] reflexa esti enclín que da preferencia al espectáculu más qu'un gran resultáu como actor. Dempués d'[[Indiana Jones]], los periodistes especializaos empiecen a duldar sobre les sos capacidaes pa desempeñar un papel distintu al d'un héroe dignu de los [[Historieta|cómics]], pero consigue salir d'esta imaxe estereotipada con ''[[Witness]]'',<ref>Michel Sineux (xunetu de 1985). ''Critique de Witness'', p. 108.</ref> que-y dio per otra parte la so única nominación a los premios Óscar. En ''[[The Mosquito Coast (película)|The Mosquito Coast]]'', confirma esta nueva trayeutoria na so carrera con una actuación xenial».<ref>Bowker Staff (1988). ''Variety's Film Reviews 1985-1986''.</ref> Dempués de conmovedores interpretaciones en ''[[Regarding Henry]]'' y ''[[Presuntu inocente (película)|Presuntu inocente]]'',<ref name="première 198">«Critique de ''-y Fugitif''». Première (setiembre de 1993).</ref> el so papel de convicto safáu en ''[[The Fugitive (película de 1993)|The Fugitive]]'' conquista a la crítica. El so papel d'un home ordinariu acosáu y escorríu ensin fuelgu que trata de demostrar la so inocencia, ye calificada de «terrible».<ref name="première 198" /> Los años pasen y la socesión de papeles de «bon mozu» valiente y ensin reproche paecen desacreditarlo. Intenta introducise na [[Comedia cinematográfica|comedia]] con ''[[Six Days, Seven Nights]]'' pero'l so papel d'aventureru gurniador nun convence.<ref>{{cita web |url=http://cinema.fluctuat.net/films/6-jours-7-nuits/1206-chronique-reconversion-ratee.html |títulu=Critique de ''6 jours, 7 nuits'' |editorial=Fluctuat.net |idioma=francés |fechaaccesu=15 de payares de 2008 |autor=Frédéric Féraud |fecha=26 d'agostu de 1998 |urlarchivu=https://archive.wikiwix.com/cache/20220116235102/http://cinema.fluctuat.net/films/6-jours-7-nuits/1206-chronique-reconversion-ratee.html |fechaarchivu=2022-01-16 }}</ref> El so radical cambéu de rexistru en ''[[What lies beneath]]'' ye salvador, onde'l so papel de «malu» ye bien convincente.<ref>{{cita web |url=http://www.lequotidienducinema.com/critiques/apparences_critique/critique_apparences.htm |títulu=Critique de ''Apparences'' |editorial=Le Quotidien du cinéma|idioma=francés |fechaaccesu=15 de payares de 2008}}</ref> El so papel en ''[[Firewall (película)|Firewall]]'' tien una acoyida tibia; la so interpretación ye correuta,<ref>{{cita web | url=http://www.commeaucinema.com/critiques=40077.html |títulu=Critique de ''Firewall'' |editorial=Comme au Cinéma.com |idioma=francés |fechaaccesu=15 de payares de 2008}}</ref> pero'l personaxe qu'avieya metanes una película d'aición da la impresión amargosa de yá vistu.<ref>J.W. ''Critique de Firewall''. L'Express Mag (abril de 2006), p. 61.</ref> Antes del estrenu de ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]'' nel [[Festival Internacional de Cine de Cannes|festival de Cannes]], la crítica amuésase favorable ante'l realcuentru sobre la gran pantalla del aventureru.<ref>{{cita web | url=http://www.commeaucinema.com/critiques=7115.html |títulu=Critique de ''Indiana Jones et le Royaume du Crane de Cristal'' |editorial=Comme au Cinéma |idioma=francés |fechaaccesu=15 de payares de 2008}}</ref> La so interpretación como vieyu amarradiegu nun se cuestiona, al contrariu de la película que ye dacuando «acusada» de suficiencia con rellación a les anteriores.<ref>Critique de ''Indiana Jones et le Royaume du crâne de cristal''. Le Nouvel Observateur (mayu de 2008), p. 12.</ref><ref>''Critique de ''Indiana Jones et le Royaume du crâne de cristal''. Mad Movies (xunu de 2008), p. 22.</ref><ref>Critique de ''Indiana Jones et le Royaume du crâne de cristal''. Télérama (mayu/xunu de 2008), p. 58.</ref> === La so propia visión sobre la so carrera === L'oficiu d'actor ye según él daqué más qu'un simple «curru» y que nun tien vocación de faer feliz al espectador sinón más bien que lu ayudar a faese más altruista.<ref name="première 241" /> Contrariamente a los sos empiezos, cuando reprochaba a los productores que nun-y dexaben espresase lo suficiente, él califíccase de «servidor de la historia» ya interpreta lo que se-y diz.<ref name="première 241" /> Nun se considera a sigo mesmu como una estrella, sinón como daquién que tuvo muncha suerte al entamu de la so carrera ya inda más pa tar siempres a lo cimero de la cartelera.<ref name="première 241" /> Contrariamente a la opinión que Ford tien de sigo mesmu, el realizador [[Mike Nichols]] manifestó que-y consideraba como «el [[Ferrari]] de los actores».<ref>Revista ''Première'' nᵘ198, p. 44.</ref> == Filmografía completa == {{AP|Filmografía de Harrison Ford}} == Distinciones == [[Ficheru:Harrison Ford's Star on Hollywood Blvd.JPG|thumb|left|La so estrella nel [[Paséu de la Fama de Hollywood]].]] [[Ficheru:Harrison Ford signature.jpg|thumb|upright|La impresión de les sos manes y pies nel [[Grauman's Chinese Theatre]].]] * Harrison Ford dexó la impresión de los sos pies y manes nel [[cementu]] del [[Grauman's Chinese Theatre]] el 4 de xunu de 1992.<ref>{{cita web | url=http://www.amug.org/~scrnsrc/chinese_theater.html |títulu=«Mann's Chinese Theater Imprints» |editorial=Screen Source |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> * En [[1998]] foi escoyíu, con 56 años, l'home vivu más ''sexy'' del mundu pola revista d'Estaos Xuníos ''[[People]]'',<ref name="People" /> y en [[1995]] pola británicu ''[[Empire (revista)|Empire]]'' como unu de los 100 actores más ''sexy'' de la historia (nel puestu 15).<ref name="IMDB" /> * Dende'l 30 de mayu de 2003,<ref>{{cita web | url=http://www.seeing-stars.com/Calendar/CalendarPast2.shtml |títulu=«Recent Hollywood Events» |editorial=Seeing Stars in Hollywood |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> tien una estrella nel [[Paséu de la Fama de Hollywood]] al altor del 6801 de [[Hollywood Boulevard]].<ref>{{cita web |url=http://www.hollywoodusa.co.uk/walkoffamestarlocations.htm#F. |títulu=«Hollywood Walk of Fame» |editorial=Hollywood & Los Angeles |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120607064511/http://www.hollywoodusa.co.uk/walkoffamestarlocations.htm#F. |fechaarchivu=2012-06-07 }}</ref> * Amás de les distinciones personales recibíes, seis de les películes nes que trabayó figuren nel [[National Film Registry]],<ref name="NFR" /> y cinco tán clasificaes nel «top 100» del [[American Film Institute]].<ref name="AFI" /> * Dos de los personaxes qu'interpretó, [[Indiana Jones]] (clasificáu segundu) y [[Han Solo]] (decimocuartu), figuren nel [[AFI's 100 años... 100 héroes y villanos|«top 50» de los mayores héroes del cine]] del American Film Institute<ref>{{cita web | url=http://www.afi.com/tvevents/100years/handv.aspx |títulu=«AFI's 100 Years...100 Heroes & Villains» |editorial=AFI.com |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref><br clear="all" /> === Premios === <div style="margin:auto; text-align:left; background-color:#FFFFFF; border: 0px #aaa solid; font-size:90%; width:100%;"> <center> {| {{tablaguapa}} align="center" ! Añu!! Ceremonia!! Premiu!! Película |- |align="center"| [[Cine en 1982|1982]] ||align="center"| [[Premios Saturn]] ||align="center"| Meyor actor<ref>{{cita web |url=http://www.saturnawards.org/past.html#filmactor |títulu=Best Actor |editorial=The Academy of Science Fiction Fantasy & Horror Films |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140906130320/http://www.saturnawards.org/past.html#filmactor |fechaarchivu=2014-09-06 }}</ref> ||align="center"| ''[[Raiders of the Lost Ark]]'' |- |align="center"| [[Cine en 1985|1985]] ||align="center"| Kansas City Film Critics Circle Awards||align="center"| Meyor actor<ref>{{cita web | url=http://www.kcfcc.org/1980s.html |títulu=KCFCC Award Winners (1980-1989) |editorial=Kansas City Film Critics Circle |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> ||align="center"| ''[[Witness]]'' |- |align="center" rowspan="3"| [[Cine en 1994|1994]] ||align="center"| Blockbuster Entertainment Awards ||align="center"| Actor de película d'aición predilectu<ref name="awards IMDb">{{cita web | url=https://www.imdb.com/name/nm0000148/awards | títulu=Awards from Harrison Ford |editorial=[[Internet Movie Database|IMDb]] |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> ||align="center"| ''[[The Fugitive (película de 1993)|The Fugitive]]'' |- |align="center"| [[Premios MTV Movie]] ||align="center"| Meyor dúu en pantalla (xunto a [[Tommy Lee Jones]])<ref name="MTV 1994">{{cita web |url=http://www.mtv.com/ontv/movieawards/1994/ |títulu=1994 MTV Movie Awards |editorial=[[MTV]] |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120208223801/http://www.mtv.com/ontv/movieawards/1994/ |fechaarchivu=2012-02-08 }}</ref> ||align="center"| ''The Fugitive'' |- |align="center"| ShoWest Convention||align="center"| Estrella del sieglu del ''box-office''<ref>{{cita web |url=http://www.showest.com/filmexpo/showest/xeneral/past_winners.jsp |títulu=Past Award Winners or ShoWest] |editorial=Showest.com |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220326125452/http://www.showest.com/filmexpo/showest/xeneral/past_winners.jsp |fechaarchivu=2022-03-26 }}</ref> |- |align="center" rowspan="2"| [[Cine en 1995|1995]] ||align="center" rowspan="2"| Blockbuster Entertainment Award ||align="center"| Actor de película d'aición predilectu<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''[[Clear and Present Danger (película)|Clear and Present Danger]]'' |- |align="center"| Actor de película d'aición predilectu (videu)<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''Clear and Present Danger'' |- |align="center" rowspan="2"| [[Cine en 1996|1996]] ||align="center"| Premios Saturn ||align="center"| Premiu al conxuntu de la so carreta<ref>{{cita web |url=http://www.saturnawards.org/past.html#life |títulu=«Life Career Award» |editorial=The Academy of Science Fiction Fantasy & Horror Films |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140906130320/http://www.saturnawards.org/past.html#life |fechaarchivu=2014-09-06 }}</ref> |- |align="center"| [[Hasty Pudding Theatricals]] ||align="center"| Home del añu<ref>{{cita web | url=http://www.hastypudding.org/index.php?option=com_content&view=article&id=9&Itemid=15 |títulu=Past Men and Women of the Year|editorial=Hasty Pudding Theatricals, [[Universidá de Harvard]] |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> || |- |align="center"| [[Cine en 1997|1997]] ||align="center"| [[Bambi (premiu)|Bambi]] ||align="center"| Bambi<ref>{{cita web | url=http://www.bambi.de/index.php?id=winner0&t=html |títulu=Llista de premiaos |editorial=Bambi.d'idioma inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> |- |align="center"| [[Cine en 1998|1998]] ||align="center"| [[People's Choice Awards]] ||align="center"| Actor de cine predilectu<ref>{{cita web | url=http://www.pcavote.com/pca/history.jsp?añu=1998 |títulu=1998 |editorial=People's Choice |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> || |- |align="center" rowspan="2"| [[Cine en 1999|1999]] ||align="center"| Blockbuster Entertainment Award ||align="center"| Actor de comedia predilectu<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''[[Six Days, Seven Nights]]'' |- |align="center"| People's Choice Awards ||align="center"| Estrella predilecta de tolos tiempos<ref>{{cita web | url=http://www.pcavote.com/pca/history.jsp?añu=1999 |títulu=1999 |editorial=People's Choice |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> |- |align="center" rowspan="2"| [[Cine en 2000|2000]] ||align="center"| [[American Film Institute]] ||align="center"| Premiu al conxuntu de la so carrera<ref>{{cita web | url=http://www.afi.com/tvevents/laa/laa00.aspx |títulu=«The achievement of Harrison Ford» |autor=Rochelle L. Levy |editorial=AFI.com |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> || |- |align="center"| People's Choice Awards ||align="center"| Actor de cine predilectu<ref>{{cita web | url=http://www.pcavote.com/pca/history.jsp?añu=2000 |títulu=2000 |editorial=People's Choice |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> || |- |align="center"| [[Cine en 2001|2001]] ||align="center"| Blockbuster Entertainment Award ||align="center"| Actor de suspense predilectu<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''[[What lies beneath]]'' |- |align="center"| [[Cine en 2002|2002]] ||align="center"| [[Premios Globu d'Oru|Globu d'Oru]] ||align="center"| [[Premiu Cecil B. DeMille]]<ref>{{cita web |url=http://www.goldenglobes.org/cecil00/index.html |títulu=The Cecil B. DeMille Award |editorial=Hollywood Foreign Press Association |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081218205505/http://www.goldenglobes.org/cecil00/index.html |fechaarchivu=2008-12-18 }}</ref> || |- |align="center" rowspan="2"| [[Cine en 2003|2003]] ||align="center"| Taurus World Stunt Awards ||align="center"| Premiu Taurus honoríficu<ref>{{cita web |url=http://www.buscacine.com/cinealdia/archivos/002521.html |títulu=3ª edición del Taurus World Stunt Awards |editorial=buscacine.com |fecha=29 de mayu de 2003 |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120205040536/http://www.buscacine.com/cinealdia/archivos/002521.html |fechaarchivu=2012-02-05 }}</ref> || |- |align="center"| Young Hollywood Awards ||align="center"| Premiu de modelu a siguir<ref name="awards IMDb" /> || |- |align="center"| [[Cine en 2010|2010]] ||align="center"| [[Premiu César]] ||align="center"| [[César honoríficu]] al conxuntu de la so carrera<ref>{{cita noticia | url=http://sociales.eluniversal.com/2010/02/27/til_ava_gran-torino-y-harr_27A3501615.shtml | títulu="Gran Torino" y Harrison Ford reciben Premiu César | editorial=L'Universal | fecha=27 de febreru de 2010 | fechaaccesu=2 de marzu de 2010 }}</ref>|| |} </center> </div> === Nominaciones === <div style="margin:auto; text-align:left; background-color:#FFFFFF; border: 0px #aaa solid; font-size:90%; width:100%;"> <center> {| {{tablaguapa}} align="center" ! Añu!! Ceremonia!! Nominación!! Película |- |align="center"| [[Cine en 1982|1982]] ||align="center"| Golden Apple Awards ||align="center"| ''Sour Apple''<ref name="awards IMDb" /> || |- |align="center"| [[Cine en 1985|1985]] ||align="center"| [[Premios Saturn]] ||align="center"| Meyor actor<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''[[Indiana Jones and the Temple of Doom]]'' |- |align="center" rowspan="3"| [[Cine en 1986|1986]] ||align="center"| [[Premios Óscar|Premiu Óscar]] ||align="center"| Meyor actor<ref>{{cita web | url=http://awardsdatabase.oscars.org/ampas_awards/DisplayMain.jsp?curTime=1223659082008 |títulu=1985 (58th) |editorial=[[Academia de les Artes y les Ciencies Cinematográfiques de Hollywood]] |idioma=inglés |fechaaccesu=25 de payares de 2008}}</ref> ||align="center"| ''[[Witness]]'' |- |align="center"| [[Premios BAFTA]] ||align="center"| Meyor actor<ref>{{cita web |url=http://www.bafta.org/awards/film/nominations/?añu=1985 |títulu=BAFTA Awards 1985 |editorial=British Academy of Film and Television Arts |idioma=inglés |fechaaccesu=4 d'avientu de 2008 }}</ref> ||align="center"| ''Witness'' |- |align="center"| [[Premios Globu d'Oru]] ||align="center"| [[Globu d'Oru al meyor actor - Drama|Meyor actor (drama)]]<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''Witness'' |- |align="center"| [[Cine en 1987|1987]] ||align="center"| Premiu Globu d'Oru ||align="center"| Meyor actor (drama)<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''[[The Mosquito Coast (película)|The Mosquito Coast]]'' |- |align="center"| [[Cine en 1991|1991]] ||align="center"| Premios Saturn ||align="center"| Meyor actor<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''[[Indiana Jones and the Last Crusade]]'' |- |align="center" rowspan="2"| [[Cine en 1994|1994]] ||align="center"| Premiu Globu d'Oru ||align="center"| Meyor actor (drama)<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''[[The Fugitive (película de 1993)|The Fugitive]]'' |- |align="center"| [[Premios MTV Movie]] ||align="center"| Meyor interpretación masculina<ref name="MTV 1994" /> ||align="center"| ''The Fugitive'' |- |align="center" | [[Cine en 1996|1996]] ||align="center"| Premiu Globu d'Oru ||align="center"| [[Globu d'Oru al meyor actor - Comedia o musical|Meyor actor (comedia)]]<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''[[Sabrina (película de 1995)|Sabrina]]'' |- |align="center" rowspan="2"| [[Cine en 1998|1998]] ||align="center"| Blockbuster Entertainment Awards ||align="center"| Actor de película d'aición predilectu<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''[[Air Force One (película)|Air Force One]]'' |- |align="center"| Premios MTV Movie ||align="center"| Meyor engarradiella (con [[Gary Oldman]])<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/ontv/movieawards/1998/ |títulu=1998 MTV Movie Awards |editorial=MTV.com |idioma=inglés |fechaaccesu=25 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150126072819/http://www.mtv.com/ontv/movieawards/1998/ |fechaarchivu=2015-01-26 }}</ref> ||align="center"| ''Air Force One'' |- |align="center"| [[Cine en 1999|1999]] ||align="center"| Blockbuster Entertainment Award ||align="center"| Actor de película d'aición predilectu (videu)<ref name="awards IMDb" /> ||align="center"| ''Air Force One'' |- |align="center"| [[Cine en 2008|2008]] ||align="center"| [[Teen Choice Awards]] ||align="center"| Meyor actor de película d'aición y aventures<ref>{{cita web |url=http://www.teenchoiceawards.com/nominees/movies/defaultmovies.aspx |títulu=TC Movie Nominees |editorial=TC08 |idioma=inglés |fechaaccesu=25 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080820105338/http://www.teenchoiceawards.com/nominees/movies/defaultmovies.aspx |fechaarchivu=2008-08-20 }}</ref> ||align="center"| ''[[Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull]]'' |} </center> </div> == Vida privada == [[Ficheru:Harrison Ford and Calista Flockhart at the 2009 Deauville American Film Festival-02.jpg|thumb|Ford y [[Calista Flockhart]] mientres la celebración del Festival de cine d'Estaos Xuníos de [[Deauville]] en 2009.]] Harrison Ford casóse con Mary Marquardt el 18 de xunu de [[1964]]. Frutu d'esti matrimoniu tuvieron dos fíos: Benjamin, nacíu'l 22 de setiembre de 1967 y Willard, nacíu'l 14 de mayu de 1969. El matrimoniu divorcióse en [[1979]].<ref name="Ent. Cel.">Norbert B. Laufenberg (2005). ''Entertainment Celebrities'', p. 234.</ref> Víctima d'[[esclerosis múltiple]], Mary ta sostenida psicolóxica y económicamente pol actor, que-y mercó una casa y faise cargu del so tratamientu y de tolos gastos médicos que-y son necesarios.<ref>{{cita web |url=http://www.contactmusic.com/new/xmlfeed.nsf/mndwebpages/ford%20and%20flockhart%20are%20wonderful%20says%20his%20exwife |títulu=«Ford and Flockhart are wonderful, says his ex-wife» |editorial=contactmusic.com |fecha=31 de xunetu de 2005 |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 }}</ref> El 14 de marzu de [[1983]] casóse cola [[Guión cinematográficu|guionista]] [[Melissa Mathison]],<ref>Barbara Karg, Rick Sutherland y Lucie Cave (2007). ''The World's Stupidest Celebrities'', p. 73.</ref> cola que tien un fíu, Malcolm, nacíu'l 10 de marzu de [[1987]] y una fía, Georgia, nacida'l 30 de xunu de [[1990]].<ref name="Ent. Cel." /> Divorciáronse dempués de más de 20 años de matrimoniu, el 6 de xineru de 2004, no que foi unu de los divorcios más costosos de [[Hollywood]].<ref>{{cita web |url=http://www.starswelove.com/scriptsphp/news.php?newsid=4188 |títulu=«Harrison Ford and Melissa Mathison in $85 million dollar divorce settlement» |editorial=Starswelove.com |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100809145111/http://www.starswelove.com/scriptsphp/news.php?newsid=4188 |fechaarchivu=2010-08-09 }}</ref> Ford casóse'l 15 de xunu de 2010 cola actriz [[Calista Flockhart]], cola que yá convivía dende 2004, y madre d'un rapazu llamáu Liam, qu'ella adoptó'l 1 de xineru de [[2001]]. El matrimoniu celebrar en [[Santa Fe (Nuevu Méxicu)]], onde Ford rodaba ''[[Cowboys & Aliens]]'', y la ceremonia foi oficiada pol gobernador de [[Nuevu Méxicu]], Bill Richardson, y el presidente del tribunal supremu del estáu, Charles W. Daniels.<ref>{{cita web |url=http://celebrities.adoption.com/famous/calista-flockhart.html |títulu=Calista Flockhart |editorial=Adoption.com |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050513100114/http://celebrities.adoption.com/famous/calista-flockhart.html |fechaarchivu=2005-05-13 }}</ref><ref>{{cita web | url=http://www.people.com/people/article/0,,20394673,00.html | títulu=Harrison Ford and Calista Flockhart Get Married! | editorial=People | autor=Mike Haederle | fecha=16 de xunu de 2010 |fechaaccesu=17 de xunu de 2010 | idioma=inglés}}</ref> Ford tien trés nietos: Eliel (nacíu en 1993), Giuliana (1997) y Ethan (2000). == L'home públicu == === El so compromisu col medioambiente === [[Ficheru:NOAA harrisonford.jpg|thumb|left|Ford felicitando a un meteorógo pol so trabayu mientres les graves quemes acaecíes cerca de Jackson, Wyoming.]] Tres la compra del so ranchu de [[Jackson (Wyoming)|Jackson]], en [[Wyoming]], faise consciente de la importancia de caltener el nuesu planeta. Vence entós cerca de la metá de les sos tierres al ''Jackson Hole Land Trust'' con fines de caltenimientu de la naturaleza.<ref name="PNU">{{cita web |url=http://www.unep.org/ourplanet/imgversn/142/spanish/ford.html |títulu=«Harrison Ford, Actor y activista ambiental de sonadía internacional» |editorial=United Nations Environment Programme |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304193419/http://www.unep.org/ourplanet/imgversn/142/spanish/ford.html |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> Ocupa'l cargu de vicepresidente nel conseyu d'alministración de ''Conservation International'' dende 1991,<ref>{{cita web | url=http://www.looktothestars.org/celebrity/74-harrison-ford |títulu=«Harrison Ford's Charity Work» |editorial=Celebrity Charity News & Information |idioma=inglés|fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.conservation.org/discover/about_us/team/bod/Pages/default.aspx |títulu=Board of Directors |editorial=Conservation International |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081212093843/http://www.conservation.org/discover/about_us/team/bod/Pages/default.aspx |fechaarchivu=2008-12-12 }}</ref> y ye unu de los guardianes volantes» de ''Riverkeeper'', una organización que'l so fin ye identificar y llevar ante la xusticia a los [[Contaminación hídrica|contaminadores]] del [[ríu Hudson]] (que pasa cerca de la so casa en Nueva York). En 2003 recibe'l Premiu Lindbergh»,<ref>{{cita web |url=http://www.lindberghfoundation.org/lindbergh-award/previous-awardees.html |títulu=Lindbergh Awards |editorial=Fundación [[Charles Lindbergh|Lindbergh]] |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090129111903/http://lindberghfoundation.org/lindbergh-award/previous-awardees.html |fechaarchivu=2009-01-29 }}</ref> polos sos patrulles n'[[helicópteru]] sobrevolando'l ríu.<ref name="PNU" /> El 6 d'ochobre de [[2006]] ye honráu col «Jules Verne Spirit of Natural Award», establecíu pola asociación ''Jules Verne Aventures'', pol so compromisu cola proteición del nuesu planeta.<ref>{{cita web |url=http://www.julesvernefestival.com/spip.php?article53 |títulu=Harrison Ford |editorial=Jules Verne Adventures |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://archive.wikiwix.com/cache/20110223214347/http://www.julesvernefestival.com/spip.php?article53 |fechaarchivu=2011-02-23 }}</ref> N'abril de [[2008]], nun [[anunciu]] [[Publicidá|publicitario]], se [[Depilación|depila]] el pechu con cera, pa denunciar simbólicamente la [[deforestación]] de los [[Monte tropical|montes tropicales]].<ref>{{cita web |url=http://www.conservation.org/fmg/pages/videoplayer.aspx?videoid=30 |títulu=«PSA: Harrison Ford Loses An Acre» |editorial=Conservation International |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 }}</ref> Esti xestu pretende atraer l'atención y amosar a la opinión pública'l momentu críticu de la deforestación. La so [[Movimientu ecoloxista|aición ecolóxica]] ye reconocida con diverses distinciones, ente les que s'atopa'l Premiu mundial del ciudadanu ecolóxicu» de la Facultá de Medicina de la [[Universidá de Harvard]],<ref>{{cita web |url=http://news.harvard.edu/gazette/2002/05.16/13-ford.html |títulu=«Real-life hero Ford gets environmental award» |autor=Alvin Powell |editorial=Harvard University Gazette Online |idioma=inglés |fecha=16 de mayu de 2002 |fechaaccesu=4 d'avientu de 2011 |urlarchivu=https://archive.wikiwix.com/cache/20210829170550/http://news.harvard.edu/gazette/2002/05.16/13-ford.html |fechaarchivu=2021-08-29 }}</ref> o'l Premiu mundial d'ecoloxía» del Centru Internacional d'Ecoloxía Tropical. Quiciabes les sos reconocencies más insólites nesti campu sían el que-y punxeren el so nome a una [[Formicidae|formiga]] nativa d'[[Hondures]] y de [[Belize]], sol nome de ''[[Pheidole harrisonfordi]]'', pol so sofitu a la organización ''The Ant Society'' de [[Conservation International]],<ref name="PNU" /><ref>{{cita web |url=http://www.conservation.org/FMG/Articles/Pages/honoring_conservation_heavyweights.aspx |títulu=«The Ant Society: Honoring Conservation Heavyweights» |editorial=Conservation International |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008 |urlarchivu=https://archive.wikiwix.com/cache/20210711005219/http://www.conservation.org/FMG/Articles/Pages/honoring_conservation_heavyweights.aspx |fechaarchivu=2021-07-11 }}</ref> y a una [[Araneae|araña]] [[california]]na, ''[[Calponia harrisonfordi]]'', en reconocencia a los sos esfuercios en favor del [[Muséu Americanu d'Historia Natural]].<ref>{{cita publicación | url = http://digitallibrary.amnh.org/dspace/bitstream/2246/5024/1/N3063.pdf | publicación = American Museum Novitates | autor = Norman I. Platnick | añu = 1993 | títulu = A new genus of the spider family Caponiidae (Araneae, Haplogynae) from California | volume = 3063 | páxines = 1–8 | idioma = inglés}}</ref> === Los sos convencimientos políticos === [[Ficheru:Harrison Ford WTC2001.jpg|thumb|upright|L'actor con bomberos voluntarios tres los [[atentaos del 11 de setiembre de 2001]] en Nueva York.]] Al igual que los sos padres, Ford ye un [[Partíu Demócrata de los Estaos Xuníos|demócrata]] reconocíu dende va años.<ref>{{cita web| url=http://www.newsmeat.com/celebrity_political_donations/Harrison_Ford.php |títulu=Donaciones polítiques de Harrison Ford |editorial=Newsmeat |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref> En 2003 condergó públicamente la [[Guerra d'Iraq]] y apeló a un cambéu de gobiernu nos Estaos Xuníos. Tamién acusa a Hollywood de producir demasiaes películes violentes y ta a favor d'un mayor control sobre les armes de fueu nel so país.<ref>{{cita web |url=http://www.decine21.com/Entrevistes/Harrison-Ford-01032004.asp?Id=53 |títulu=Entevistes: Harrison Ford |editorial=decine21.com |autor=Juan Luis Sánchez |fecha=1 de marzu de 2004 |fechaaccesu=24 de payares de 2008}}</ref><ref name="Iraq">{{cita web| url=http://www.islamonline.net/English/News/2003-08/27/article05.shtml | títulu=«Harrison Ford Blasts U.S. Iraq Policy» |editorial=IslamOnline.net |idioma=inglés |fechaaccesu=26 de payares de 2008}}</ref> L'actor oponer a la reeleición del gobernador de [[California]], [[Gray Davis]], pero manifestó que reemplazalo por [[Arnold Schwarzenegger]] sería un error.<ref>{{cita web |url=http://www.conspiration.cc/conspiration/schwarzy_impopulaire_hollywood.html |títulu=«Des stars d'Hollywood se démarquent de la candidature de Schwarzenegger» |editorial=[[Agence France-Presse]] |idioma=francés |fecha=7 de setiembre de 2003 |fechaaccesu=26 de payares de 2008 |urlarchivu=https://archive.wikiwix.com/cache/20210713002658/http://www.conspiration.cc/conspiration/schwarzy_impopulaire_hollywood.html |fechaarchivu=2021-07-12 }}</ref> Mientres el [[Día d'aición de gracies]] de 2007 él y Calista Flockhart xunir a [[Kirk Douglas]] pa sirvir comíes calientes a [[Persona ensin llar|persones ensin llar]] de [[Los Angeles]]. Esta aición pretendía recordar que Los Angeles ye la ciudá que cunta más persones ensin llar nos Estaos Xuníos.<ref name="Thanksgiving">{{cita web | url=http://www.chinadaily.com.cn/entertainment/2007-11/22/content_6271774.htm |títulu=«Kirk Douglas, Harrison Ford feed homeless for Thanksgiving» |editorial=China Daily |idioma=inglés |fecha=22 de payares de 2007 |fechaaccesu=26 de payares de 2008}}</ref> Dende va años tamién sofita la causa de los [[Tíbet|tibetanos]] y del so líder espiritual, el [[Dalái Lama]]. El 7 de setiembre de [[1995]] intervieno nel [[Congresu de los Estaos Xuníos|Congresu d'Estaos Xuníos]] pa dar testimoniu de la so esperiencia nel [[Tíbet]].<ref name="Tibet">{{cita web |url=http://www.tibetankungfu.net/llamba/harrison_ford.htm |títulu=«Tibet & Harrison Ford» |editorial=Tibetan Kung Fu and Tai Chi Chuan |idioma=inglés |fechaaccesu=26 de payares de 2008 }}</ref> En 2007, materializa de nuevu esti sofitu siendo'l [[narrador]] del [[documental]] ''Dalai Lama Renaissance''.<ref name="Tibet" /> Esti documental amuesa l'alcuentru del Dalái Lama con pensadores occidentales en [[Dharamsala]] qu'enceten xuntos les entrugues sobre cómo camudar el mundu y cómo resolver los sos problemes. === Arqueoloxía === En desempeñando'l papel d'[[Arqueoloxía|arqueólogu]] nel cine, Ford sofitó darréu'l trabayu de los arqueólogos profesionales. Dende'l 2008, ocupa un puestu nel [[Conseyu d'alministración]] del ''Archaeological Institute of America'' (AIA),<ref>{{cita web |url=http://www.archaeological.org/webinfo.php?page=10029 |títulu=About the AIA |editorial=Archaeological Institute of America |idioma=inglés |fechaaccesu=1 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090504035133/http://www.archaeological.org/webinfo.php?page=10029 |fechaarchivu=2009-05-04 }}</ref> [[organización ensin ánimu d'arriquecimientu]] con sede na [[Universidá de Boston]] dedicada a la promoción d'interés públicu escontra l'arqueoloxía y la preservación de [[Xacimientu arqueolóxicu|xacimientos arqueolóxicos]]. El so nomamientu débese, según el presidente de la AIA, «al significativu papel que desempeñó nel estímulu del interés del públicu poles esploraciones arqueolóxiques». En respuesta a la so integración na organización, l'actor declaró que «la conocencia ye poder, y entender el pasáu ayúdanos a faer frente al presente y al futuru».<ref>{{cita web |url=http://www.archaeological.org/webinfo.php?page=10477 |títulu=Harrison Ford Elected to AIA Board |editorial=Archaeological Institute of America |idioma=inglés |fechaaccesu=1 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090918170014/http://www.archaeological.org/webinfo.php?page=10477 |fechaarchivu=2009-09-18 }}</ref> Sicasí, esti nomamientu foi motivu de discutiniu nel senu del oficiu. Óscar Muscarella, antiguu [[Conservador (arte)|conservador]] del [[Muséu Metropolitanu d'Arte]] de [[Nueva York]] y abiertamente críticu col tráficu d'antigüedaes, considera que la imaxe d'[[Indiana Jones]] y, por tanto, de Harrison Ford, ye la contraria a lo que ye un verdaderu arqueólogu. Faciendo referencia a la intervención del presidente de la AIA, declaró que «Jones ye la mesma antítesis d'un arqueólogu. Ello ye que desempeñó un papel significativu na estimulación de los destructores de xacimientos, los saquiadores que suministren 'antigüedaes' a un muséu», y añadió que «nun ye un arqueólogu, sinón un saquiador».<ref>{{cita web |url=http://safecorner.savingantiquities.org/2008/06/indiana-jones-is-plunderer-what-do-you.html |títulu=Indiana Jones is a plunderer. What do you think? |editorial=Safe Corner |idioma=inglés |fechaaccesu=1 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081121141342/http://safecorner.savingantiquities.org/2008/06/indiana-jones-is-plunderer-what-do-you.html |fechaarchivu=2008-11-21 }}</ref> === Aviación === [[Ficheru:Lac Piru.jpg|thumb|Ford foi víctima d'un accidente d'helicópteru mientres un vuelu d'entrenamientu de rutina sobrevolando'l llagu Piru, cerca de [[Santa Clarina]] en [[California]].]] Ford empezó a recibir clases de pilotaje nos [[años 1960]]. Voló nun [[biplanu]] TriPacer, pero'l preciu de 11 dólares a la hora yera demasiáu eleváu por que pudiera siguir el so aprendizaxe.<ref name="Freeze">{{cita web |url=http://www.airportjournals.com/Display.cfm?varID=0509004 |títulu=Harrison Ford: Promoting Aviation through Young Eagles |autor=Di Freeze |fecha=setiembre de 2005 |editorial=Airport Journals |idioma=inglés |fechaaccesu=1 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070505044629/http://www.airportjournals.com/Display.cfm?varID=0509004 |fechaarchivu=2007-05-05 }}</ref> El so interés pol pilotaje renació a mediaos de los [[años 1990]] cuando mercó un avión [[Gulfstream II]]. Pidiólu entós a un pilotu esperimentáu, Terry Bender, que-y diera nueves lleiciones de pilotaje. Éstes empezaron nun [[Cessna 182]], pa pasar depués a un [[Cessna 206]].<ref name="Freeze" /> Llogró finalmente la so llicencia de [[pilotu d'aviación|piloto]] priváu en [[1996]] y estendió la so práutica, más tarde, al pilotaje d'[[Hidroavión|hidroaviones]] monomotor y d'[[helicópteru|helicópteros]].<ref name="EAA">{{cita web | url=http://www.youngeagles.org/programs/youngeagles/harrisonfordbio.asp |títulu=Harrison Ford, EAA Young Eagles Chairman |editorial=EAA Young Eagles |idioma=inglés |fechaaccesu=5 d'avientu de 2008}}</ref> Nel ámbitu de la so collaboración coles autoridaes llocales pa intervenciones d'urxencia, l'actor socorrió a un [[Senderismu|senderista]] aislláu afeutáu de [[deshidratación]].<ref>{{cita web |url=http://archives.cnn.com/2000/SHOWBIZ/Movies/08/07/harrisonford.rescue.ap/ |títulu=«Harrison Ford credited with helicopter rescue of sick hiker in Idaho» |fecha=7 d'agostu de 2000 |editorial=[[CNN]].com |idioma=inglés |fechaaccesu=1 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080202001735/http://archives.cnn.com/2000/SHOWBIZ/Movies/08/07/harrisonford.rescue.ap/ |fechaarchivu=2008-02-02 }}</ref> Tamién collaboró col serviciu de socorru del [[condáu de Teton (Wyoming)]] pa otros rescates de monte.<ref>{{cita web |url=http://tf1.lci.fr/infos/people/2001/0,,798124,00-harrison-heros-.html |títulu=«Harrison, mon héros» |autor=Olivier Corriez |fecha=12 de xunetu de 2001 |editorial=La Chaîne Info (LCI) |idioma=francés |fechaaccesu=5 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081224121155/http://tf1.lci.fr/infos/people/2001/0,,798124,00-harrison-heros-.html |fechaarchivu=2008-12-24 }}</ref> El 23 d'ochobre de [[1999]] foi víctima d'un accidente d'helicópteru mientres un vuelu d'entrenamientu de rutina sobrevolando'l llagu Piru, cerca de [[Santa Clarina]] en [[California]].<ref>{{cita web | url=http://www.airsafe.com/events/celebs/ford.htm |títulu=«Plane Crash Involving Actor Harrison Ford» |editorial=Airsafe.com|idioma=inglés |fechaaccesu=1 d'avientu de 2008}}</ref> Mientres una práutica de autorrotación,<ref>Nel casu d'helicópteros, esta téunica utiliza ante un fallu del motor. Al desacoplar el motor del rotor, ésti entra en autorrotación, dexando asina aterrizar de forma más segura.</ref> pierde altitú y estréllase violentamente contra'l suelu. Nin él, nin el so instructor resulten mancaos de gravedá.<ref>{{cita web | url=http://www.ntsb.gov/ntsb/brief2.asp?ev_id=20001212X19997&ntsbno=LAX00LA024&akey=1 |títulu=Informe del accidente editorial=[[National Transportation Safety Board]]|idioma=inglés |fechaaccesu=1 d'avientu de 2008}}</ref> Mientres una entrevista televisiva nel programa ''Inside the Actor's Studio'' preguntáron-y sobre'l socesu, y él respondió a cencielles: «Romper».<ref name="eonline" /> En marzu de [[2004]] nomar presidente de los ''Young Eagles'', un programa de la ''Esperimental Aircraft Asociación'' (EAA) creáu pa empecipiar a los neños na aviación. Foi convidáu pol vicepresidente de la EAA pa reemplazar a [[Chuck Yeager]], qu'abandonó'l cargu pol so [[xubilación]]. Ford, dende la so primer participación nel programa en 2001, voló con más de 250 neños.<ref name="EAA" /> El 5 de marzu de 2015 sufrió un accidente d'aviación cerca del Aeropuertu Municipal de Santa Mónica (Los Angeles).<ref>{{cita web|url=http://cultura.elpais.com/cultura/2015/03/06/actualidad/1425598695_143277.html|títulu=Harrison Ford, mancáu tres un accidente d'avioneta editorial=El País S.L|allugamientu=Madrid|periódicu=[[El País]]|axencia=[[Reuters]]|fecha=5 de marzu de 2015|fechaaccesu=5 de marzu de 2015}}</ref> == Notes y referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{Cita llibru|títulu=Variety's Film Reviews 1985-1986|editorial=Garland Pub.|apellíos=Bowker Staff|añu=1988|idioma=inglés|isbn=0835227995}} * {{Cita llibru|títulu=Skywalking|editorial=Da Capo Press|apellíos=Dale Pollock|añu=1999|páxines=332|idioma=inglés|isbn=0306809044}} * {{Cita llibru|títulu=George Lucas|editorial=Twenty-First Century Books|apellíu=Dana White|añu=1999|páxines=128|idioma=inglés|isbn=0822549751}} * {{Cita llibru|títulu=The Films of Harrison Ford|editorial=Kensington Publishing Corporation|apellíos=Lee Pfeiffer y Michael Lewis|añu=2002|páxines=259|idioma=inglés|isbn=0806523646}} * {{Cita llibru|títulu=Harrison Ford: The Films|editorial=McFarland|apellíos=Brad Duke|añu=2005|páxines=333|idioma=inglés|isbn=0786420162|url=https://books.google.es/books?id=McqLdkUnTVgC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false}} * {{Cita llibru|títulu=Entertainment Celebrities|editorial=Trafford Publishing|apellíos=Norbert B. Laufenberg|añu=2005|páxines=888|idioma=inglés|isbn=1412053358}} * {{Cita llibru|títulu=Heritage Vintage Movie Posters|editorial=Heritage Capital Corporation|apellíos=Ivy Press|añu=2005|idioma=inglés|isbn=1599670046}} * {{Cita llibru|títulu=The Best of Hollywood|editorial=Gremese Editore|apellíos=Massimo Gihaldi, Enrico Lancia y Fabio Melelli|añu=2006|páxines=206|isbn=8873016227}} * {{Cita llibru|títulu=Harrison Ford|editorial=Silverback Books|apellíos=Laurence Caracalla|añu=2007|páxines=116|idioma=inglés|isbn=2752802471}} * {{Cita llibru|títulu=Steven Spielberg, a Biography|editorial=Greenwood Publishing Group|apellíos=Kathi Jackson|añu=2007|páxines=143|idioma=inglés|isbn=0313337969}} * {{Cita llibru|títulu=The World's Stupidest Celebrities|editorial=Adams Media Corporation|apellíos=Barbara Karg, Rick Sutherland y Lucie Cave|añu=2007|páxines=221|idioma=inglés|isbn=1598695959}} * {{Cita llibru|títulu=The Everything Filmmaking Book|editorial=Everything Books|apellíos=Barbara Karg, Jim Van Over y Rick Sutherland|añu=2007|páxines=305|idioma=inglés|isbn=1598690922}} * {{Cita llibru|títulu=Heritage Music & Entertainment Memorabilia Auction|editorial=Heritage Capital Corporation|apellíos=Ivy Press, Gary Dowell, Kim Jones, Don Mangus y James L. Halperin|añu=2007|páxines=305|idioma=inglés|isbn=1599671247}} * {{cita publicación|comillas= |añu=1993 |mes=avientu |títulu=''Blade Runner'', dans les coulisses du filme-culte de Ridley Scott |revista=SFX, Cinéma et Effets speciaux |volume= |númberu=11 |url= |idioma=francés }} * {{cita publicación|comillas= |apellíu=Maurice Arina |añu=1997 |mes=abril |títulu=Harrison Ford contre Harrison Ford |revista=Première |volume= |númberu=241 |url= |idioma=francés }} * {{Enllaz rotu|1=Blade Runner |2=http://media.bladezone.com/contents/publications/magazines/dixieme_planete/dixieme_planete.php |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * {{cita publicación|comillas= |apellíu=O.B. |añu=2008 |mes=mayu |títulu=Critique de ''Indiana Jones et le Royaume du crâne de cristal'' |revista=Le Nouvel Observateur |volume= |númberu=2273 |url= |idioma=francés }} * {{cita publicación|comillas= |apellíu=Aurélien Ferenczi |añu=2008 |mes=31 de mayu/6 xunu |títulu=Critique de ''Indiana Jones et le Royaume du crâne de cristal'' |revista=Télérama |volume= |númberu=3046 |url= |idioma=francés }} * {{cita publicación|comillas= |apellíu=Cédric Delelée |añu=2008 |mes=xunu |títulu=Critique de ''Indiana Jones et le Royaume du crâne de cristal'' |revista=Mad Movies |volume= |númberu=209 |url= |idioma=francés }} * {{cita publicación|comillas= |apellíu=Olivier Assayas |añu=1980 |mes=ochobre |títulu=Critique de ''L' Empire contre-attaque'' |revista=-yos Cahiers du cinéma |volume= |númberu=316 |url= |idioma=francés }} * {{cita publicación|comillas= |apellíu=Michel Sineux |añu=1985 |mes=xunetu|títulu=Critique de ''Witness'' |revista=Positif |volume= |númberu=293 |url= |idioma=francés }} * {{cita publicación|comillas= |apellíu=J.W. |añu=2006 |mes=abril |títulu=Critique de ''Firewall'' |revista=L'Express Mag |volume= |númberu=2857 |url= |idioma=francés }} * {{cita publicación|comillas= |añu=1993 |mes=setiembre |títulu=Critique de ''-y Fugitif'' |revista=Première |volume= |númberu=198 |url= |idioma=francés }} == Bibliografía adicional == * {{Cita llibru|títulu=The Harrison Ford Story|editorial=Arbor House Pub Co|apellíos=Alan McKenzie|añu=1984|idioma=inglés|páxines=109 pp|sinpp=si|isbn=0877956677}} * {{Cita llibru|títulu=Harrison Ford: A Biography|editorial=Sidgwick & Jackson|apellíu=Paul Honeyford|añu=1986|idioma=inglés|páxines=152 pp|sinpp=si|isbn=0283993200}} * {{Cita llibru|títulu=Harrison Ford: A Biography|editorial=New English Library|apellíos=Minty Clinch|añu=1987|idioma=inglés|páxines=214 pp|sinpp=si|isbn=0450399400}} * {{Cita llibru|títulu=Harrison Ford|editorial=St. Martin's Press|apellíos=Ethlie Ann Vare et Mary Toledo|añu=1988|páxines=127 pp|sinpp=si|idioma=inglés|isbn=0312906323}} * {{Cita llibru|títulu=Harrison Ford. Le Dernier Aventurier Du Cinéma|editorial=Sévigny|apellíos=Jean-Jacques Jelot-Blanc|añu=1989|idioma=francés|páxines=150 pp|sinpp=si|isbn=2907763024}} * {{Cita llibru|títulu=The Films of Harrison Ford|editorial=Pioneer Books|apellíos=Edward Gross|añu=1990|idioma=inglés|isbn=155698247X}} * {{Cita llibru|títulu=Harrison Ford: A Biography|editorial=Hale|apellíu=Robert Sellers|añu=1993|idioma=inglés|páxines=219 pp|sinpp=si|isbn=0709048289}} * {{Cita llibru|títulu=Harrison Ford: Imperfect Hero|editorial=Carol Pub. Group|apellíos=Garry Jenkins|añu=1998|idioma=inglés|páxines=362 pp|sinpp=si|isbn=1559724439}} * {{Cita llibru|títulu=Harrison Ford: A Biography|editorial=[[Time Inc.]]|apellíu=Robert Abele|añu=2000|páxines=132 pp|sinpp=si|idioma=inglés}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{IMDb nome}} * [http://www.harrisonfordweb.com Harrisonfordweb] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170623012049/http://www.harrisonfordweb.com/ |date=2017-06-23 }}: una de les más antigües y conocíes páxines estraoficiales del actor (Harrison Ford nun tien páxina oficial). {{NF|1942||Ford, Harrison}} [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Persones de Chicago]] o8drpn2gj7y7qy45v06ykppz9hpujqu Game (músicu) 0 56589 4501258 4493300 2026-06-22T13:17:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 4 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501258 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Game (músico)}} {{persona}} '''Jayceon Terrell Taylor''', más conocíu como '''''Game''''', nació'l [[29 de payares]] de [[1979]].<ref name="coses">{{cita web|apellíu=Adaso|nome=Henry|títulu=Nome, fecha y llugar de nacencia|url=http://raup.about.com/od/artists/p/TheGame.htm|editorial=About.com|fechaaccesu=07-09-09}}</ref> Ganó popularidá tres l'ésitu del so álbum debú [[The Documentary]], so la producción de [[G-Unit]]. Ye consideráu como unu de los raperos de la ''nueva xeneración de la mariña oeste'', y asina lo manifiesta'l mesmu en munches entrevistes y conciertos.<ref name="nueva xeneración">{{cita web|títulu=Nueva xeneración na mariña oeste|url=http://allhiphop.com/stories/news/archive/2005/02/18/18129758.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> == Carrera musical == === Empiezos, influencies y mocedá === The Game nacíu como Jayceon Terrell Taylor nació en [[Los Angeles]], [[California]] y creció en [[Compton]], California. Pasó parte la so vida na banda de los bloods nun barriu conocíu como Santana Blocc<ref name="banda xuvenil">{{Cita web|títulu=Nuna banda xuvenil|url=http://ca.askmen.com/celebs/men/entertainment_200/200_the_game.html|editorial=ca.askmen.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151001114925/http://ca.askmen.com/celebs/men/entertainment_200/200_the_game.html|fechaarchivu=2015-10-01}}</ref> a pesar de que creció pa convertise nun miembru de los Bloods.<ref name="otra cosa">{{Cita web|títulu=The Game siempres quixo ser un Blood|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/05/09/AR2005050901357.html |editorial=washingtonpost.com |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> N'ochobre de 2006 una entrevista col corresponsal de noticies de [[MTV]] Sway Calloway, The Game describió la so familia como "disfuncional" y afirmó que'l so padre abusó d'una de les sos hermanes.<ref name="padre violador">{{Cita web|títulu=Familia traumatizada|url=http://www.mtv.com/videos/news/113597/games-family-web-is-all-tangled-up.jhtml#id=1543197|editorial=mtv.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110805064111/http://www.mtv.com/videos/news/113597/games-family-web-is-all-tangled-up.jhtml#id=1543197|fechaarchivu=2011-08-05}}</ref> Dempués de graduase nel Compton High School mientres 1999,<ref name="institutu">{{Cita web|títulu=Graduar nel institutu|url=http://universalurban.com/thegame/index.php|editorial=universalurban.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141225154837/http://universalurban.com/thegame/index.php|fechaarchivu=2014-12-25}}</ref> Taylor asistió a la Universidá Estatal de Washington con una beca de baloncestu, pero foi espulsáu mientres el primer semestre por cuenta d'acusaciones de drogues.<ref name="universidá">{{Cita web|títulu=Espulsáu de la universidá por drogues|url=http://www.thenewstribune.com/ae/music/story/416110.html |editorial=thenewstribune.com |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> Foi entós cuando empezó a traficar con drogues.<ref name="drogues y trafico">{{Cita web|títulu=Primeros años cola droga|url=http://www.xxlmag.com/Features/2005/april/the-game/index.html |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> A la edá de dieciocho, empezó a siguir la vida delictiva del so hermanascu, "Big Fase 100", que foi'l líder del Bloque Cedru Pirus. En 2001 The Game llevaba una repartu de droga nel que foi disparáu 5 vegaes. Entós, mientres taba nel hospital, The Game mandó al so hermanu a que-y mercara tolos discos de los raperos del momentu y dende entós y planiando la so estratexa estudiando diversos álbumes clásicos del rap (tal que apaez na lletra de "Dreams"), entamó la so carrera como raperu. Los álbumes fueron: [[It's On (Dr. Dre) 187um Killa]] d'[[Eazy-Y]], [[Enter the Wu-Tang (36 Chambers)]] de [[Wu-Tang Cla]], [[Conspiracy]] de [[Junior M.A.F.I.A.]], [[Daily Operation]] de [[Gang Starr]], [[Straight Outta Compton]] de [[N.W.A.]], [[Devil's Night]] de [[D12]], [[Get Rich or Die Tryin']] de [[50 Cent]], [[The Master]] de [[Rakim]], [[Beg for Mercy]] de [[G-Unit]], [[Thug Life: Volume 1]] de [[Thug Life]], [[Lifestylez ov da Poor & Dangerous]] de [[Big L]], [[Based On A True Story]] de [[Mack 10]], [[Capital Punishment (album)]] de [[Big Pun]], [[Represent (Fat Joe album)]] de [[Fat Joe]], [[Restless]] de [[Xzibit]], [[KRS-One (album)]] de [[KRS-One]], [[Big Willie Style]] de [[Will Smith]], [[Bow Down]] de [[Westside Connection]], [[It's a Big Daddy Thing]] de [[Big Daddy Kane]], [[O.G. Orixinal Gangster]] d'[[Ice T]], [[Y. 1999 Eternal]] de [[Bone Thugs-n-Harmony]], [[Cypress Hill (album) ]] de [[Cypress Hill]], [[Dogg Food]] de [[Tha Dogg Pound]], [[The Shadiest One]] de [[WC (raperu)]], [[Y.L.Y.: The Final World Front]] de [[Busta Rhymes]], [[He's the DJ, I'm the Rapper]] de [[DJ Jazzy Jeff & The Fresh Prince]], [[The Geto Boys]] de [[Geto Boys]], [[The Predator]] d'[[Ice Cube]], [[Roots of Evil]] de [[Kool G Rap]], [[Cheers]] d'[[Obie Trice]], [[King of Rock]] de [[Run-D.M.C.]], [[It's Dark and Hell Is Hot]] de [[DMX]], [[The Slim Shady LP]] d'[[Eminem]], [[Regulate...G Funk Yera]] de [[Warren G]], [[Naughty by Nature (album)]] de [[Naughty by Nature]], [[Reasonable Doubt]] de [[Jay-Z]], [[Ready To Die]] de [[The Notorious B.I.G.]], [[All Eyez On Me]] de [[2pac]], [[The Chronic]] de [[Dr. Dre]], [[Doggystyle]] de [[Snoop Dogg]] y [[Illmatic]] de [[Nas (raperu)|Nas]].<ref name="accidente">{{Cita web|títulu=Accidente na repartida y estudió de discos|url=http://www.nytimes.com/2005/01/18/arts/music/18game.html?pagewanted=1&ei=5090&en=8bc3a135y64836f5&ex=1263790800&partner=rssuserland |editorial=nytimes.com |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> Darréu dempués fixo un [[Mixtape]] y apurrir a los so hermanu por que lu espublizara y 5 meses dempués sería afayáu por [[Dr. Dre]].<ref name="mixtape">{{Cita web|títulu=Mixtape que llega a les manes de Dr. Dre|url=http://www.guardian.co.uk/music/2004/nov/14/popandrock3 |editorial=guardian.co.uk |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> Que poco dempués lo fichó pa la so productora, [[Aftermath Entertainment]].<ref name="ficháu">{{Cita web|títulu=Debú en productora mayor|url=http://www.guardian.co.uk/music/2004/nov/14/popandrock3 |editorial=guardian.co.uk |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> === Discos independientes, pasu a productora mayor y [[G-Unit]] === The Game desenvuelvo una estratexa pa convertise en raperu, cola ayuda de Big Fase, que fundó El Black Wall Street Documents.. El sellu presentó orixinalmente artistes tales como Copes Malone, Vita, y Nu Jerzey Diablu, xunto con The Game.<ref name="raru">{{Cita web|títulu=Intento d'avanzar nel mundu de la música|url=http://www.mtv.com/bands/g/game/news_feature_012705/index3.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141006205331/http://www.mtv.com/bands/g/game/news_feature_012705/index3.jhtml|fechaarchivu=2014-10-06}}</ref> El so nome foi heredáu pola so güela, que siempres dicía que yera'l "xuegu" de daqué.<ref name="nome heredáu">{{Cita web|títulu=Nome formuláu por güela|url=http://www.mtv.com/bands/g/game/news_feature_012705/index2.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141017004939/http://www.mtv.com/bands/g/game/news_feature_012705/index2.jhtml|fechaarchivu=2014-10-17}}</ref> The Game empezó a llograr notoriedá cuando asistió a una batalla de hip-hop entamada por [[Russell Simmons]] y Louis Farrakhan, el so primer trabayu foi'l mixtape "You Know What It Is Vol. 1" en 2002, siguíu por un contratu discográficu col sellu independiente, Get Baxa Recordz propiedá de la JT Bigga Figga. Orixinalmente [[Diddy|Sean Combs]] de [[Bad Boy Records]] diba roblar con The Game pa la so discográfica,<ref name="otra productora">{{Cita web|títulu=The Game podría ser un Bad Boy|url=http://www.mtv.com/news/articles/1495949/01162005/game_the.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090429123946/http://www.mtv.com/news/articles/1495949/01162005/game_the.jhtml|fechaarchivu=2009-04-29}}</ref> pero ésti y el so mixtape llamaron l'atención del famosu productor [[Dr. Dre]], que lo contrató pal so sellu Aftermath Entertainment en 2003. N'ochobre de 2004, llanzó'l so primer álbum Untold Story con Get Low Recordz, que vendió más de 300.000 copies nos sos trés primeros meses.<ref name="discu estrañu">{{Cita web|títulu=Discu independiente de The Game|url=http://www.billboard.com/bbcom/news/article_display.jsp?vnu_content_id=1000777472 |editorial=billboard.com |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> L'álbum incluyía artistes tales como Sean T, Young Noble (de Outlawz) y JT Bigga Figga.<ref name="artistes">{{Cita web|títulu=Artistes convidaos al discu|url=http://www.lastfm.es/music/The+Game/Untold+Story |editorial=lastfm.es |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> The Game tamién apaeció en delles mixtapes entamaes por DJ's como DJ Kayslay, DJ Whoo Kid y DJ Clue. The Game tamién publicó una segunda mixtape ''You Know What It Is Vol. 2'' al traviés del so propiu sellu discográficu y apaeció nel videoxuegu NBA Live 2004, sobre un cantar producíu por Fredwreck llamáu "Can't Stop Me".<ref name="baloncestu">{{Cita web|títulu=Cantar de The Game en videoxuegu|url=http://www.rapnewsdirect.com/0-202-257542-00.html?tag=artistnav|editorial=rapnewsdirect.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160312201909/http://rapnewsdirect.com/0-202-257542-00.html?tag=artistnav|fechaarchivu=2016-03-12}}</ref> Tamién fixo munchos amiestos con temes d'[[Eazy-Y]]. The Game lleva tatuáu nel so pechu N.W.A., el logotipu de la ciudá de [[Los Angeles]] debaxo del güeyu derechu y dedicatories a [[Eazy-Y]] y [[2pac]] amás d'otros munchos tatuaxes. === [[Aftermath Entertainment]], ''[[The Documentary]]'' y feudos con raperos === [[Ficheru:The Game - Hip Hop Jam.jpg|275px|left|thumb|The Game na [[República Checa]] mientres [[2007]].]] The Game foi orixinalmente robláu como artista en [[Aftermath Entertainment]], pero'l presidente d'[[Interscope Records]] Jimmy Iovine y [[Dr. Dre]] decidieron que The Game tamién trabayaría con [[50 Cent]] y [[G-Unit]]. L'alcuerdu yera ayudar a construyir un creciente rumor en redol a The Game, que tamién sirviría de combustible en G-Unit. De magar, fixo numberoses apaiciones en videos musicales de 50 Cent, [[Lloyd Banks]], [[Young Buck]] y [[Fabolous]], la so primer apaición foi nel videu de "[[In da Club]]", baillando con una moza. El so primer single, "Westside Story", foi llanzáu en 2004. El títulu orixinal del discu yera una ''Nigga Wit 'Attitude Volume 1'' (como s'oi na lletra de "[[Dreams (cantar)|Dreams]]"), pero una [[Aición xurisdiccional]] presentada pola vilba d'[[Eazy-Y]] torgó-y utilizar el nome del discu de [[N.W.A.]] nel títulu del álbum. Dr. Dre y 50 Cent fueron los productores executivos del álbum debú de The Game nuna productora mayor, [[The Documentary]], que dio llugar a la singles d'ésitu como "How We Do" y "Hate It or Love It" (esti postreru recibió dos nominaciones al Grammy).<ref name="grammys">{{Cita web|títulu=Nominación a Grammys|url=http://www.usatoday.com/life/music/awards/grammys/2005-12-08-grammy-list-nominations_x.htm |editorial=usatoday.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> L'álbum debutó nel númberu unu nel [[Billboard 200]] y foi'l décimu meyor álbum más vendíu de [[2005]] nos [[Estaos Xuníos]].<ref name="meyor vendíu">{{Cita web|títulu=Décimu meyor vendíu|url=http://www.*aceshowbiz*.com/news/view/00002623.html|editorial=*aceshowbiz*.com|fechaaccesu=16-10-09}}</ref> Tamién debutó nel númberu siete nel [[Reinu Xuníu]] y vendió más de cinco millones de copies en tol mundu.<ref name="copies vendíes">{{Cita web|títulu=Númberu de copies vendíes|url=http://www2.prnewswire.com/cgi-bin/stories.pl?ACCT=109&STORY=/www/story/09-26-2006/0004439649&EDATE= |editorial=prnewswire.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> Lil' Eazy-Y, un mozu raperu y el fíu de raperu [[Eazy-Y]], entró nun feudu con The Game. Los dos solíen ser collaboradores cercanos ya inclusive grabaron música xuntos. Lil' Eazy-Y dirixó insultos en numberosos cantares empobinaos al raperu y espresó el so enoxu por que sentía que The Game usó mal de nome del so padre. The Game respondió afirmando que Lil 'Eazy-Y fadióse pol ésitu qu'algamó con [[The Documentary]].<ref name="envidia">{{Cita web|títulu=Lil' Eazy-Y envidia l'ésitu de The Game|url=http://www.allhiphop.com/features/?ID=1280|editorial=archive.org|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060204211404/http://www.allhiphop.com/features/?ID=1280|fechaarchivu=2006-02-04}}</ref> The Game respondió nel cantar "120 Bars", onde afirmó que Lil' Eazy-Y nun escribe les sos propies lletres.<ref name="golpe so">{{Cita web|títulu=The Game acusa a Lil' Eazy-Y|url=http://www.illhill.com/article.asp?topic_id=698 |editorial=illhill.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> Sicasí, él preferiría nun tener un feudu con Lil' Eazy-Y, debíu al fondu respetu que siente pol so padre. Lil 'Eazy-Y respondió más tarde con "They Know Me". El [[30 d'ochobre]] de [[2006]], The Game foi a KDAY y dixo qu'él y Lil' Eazy-Y terminaron el so feudu. El némesis de Dr. Dre, [[Suge Knight]] tuvo un feudu con The Game qu'empezó cuando Yukmouth afirmó que The Game fuera abofeteado por Suge Knight. Dempués de los [[BET Awards]] de [[2005]], los socios de [[Death Row]] teníen invitaciones a una fiesta entamada por [[Ciara]]. Supuestamente, un miembru de [[Death Row Records]] trató de robar la cadena de The Game. The Game dixo na so páxina web Black Wall Street que nun-y gusta Suge Knight por "la vida peligrosa". En [[Miami]], nos [[MTV Video Music Awards]] de 2005, Suge Knight foi mancáu de bala na fiesta de [[Kanye West]] por un pistoleru desconocíu.<ref name="tirotéu">{{Cita web|títulu=Tirotéu en Miami|url=http://www.sohh.com/articles/article.php/7725|editorial=sohh.com|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061231172837/http://www.sohh.com/articles/article.php/7725|fechaarchivu=2006-12-31}}</ref> The Game negó rotundamente la so participación nel tirotéu.<ref name="non">{{Cita web|títulu=The Game niega haber tirotiáu|url=http://www.sohh.com/articles/article.php/7483|editorial=sohh.com|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061215091130/http://www.sohh.com/articles/article.php/7483|fechaarchivu=2006-12-15}}</ref> Más tarde, The Game y diversos representantes de la peña de California de rap formaron un tratáu "de paz de la mariña oeste" pa poner fin a les rivalidaes qu'esisten ente los raperos de la Mariña Oeste.<ref name="supuesta paz">{{Cita web|títulu=Tratáu de paz|url=http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4299|editorial=web.archive.org|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050415034917/http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4299|fechaarchivu=2005-04-15}}</ref> Con too y con eso Suge Knight nun asistió y The Game declaráu'l feudu acabáu. A principios de [[2005]], The Game empecipió una disputa con [[G-Unit]]. Inclusive primero que'l primer álbum de The Game fuera llanzáu, la so disputa fíxose pública, hubo tensión ente The Game y 50 Cent. Poco dempués de [[The Documentary]], The Game foi espulsáu de [[G-Unit Records]]. 50 Cent tamién afirmó que nun taba recibiendo'l so creitu fayadizu pa la creación del álbum y afirmó qu'él escribió seis de los cantares, The Game negar. Mientres esi conflictu, un miembru de la comitiva de The Game foi disparáu dempués d'una confrontación nel estudiu de la Hot 97 de Nueva York.<ref name="miembru muertu">{{Cita web|títulu=Acompañante de The Game disparáu|url=http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4129|editorial=web.archive.org|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050306234231/http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4129|fechaarchivu=2005-03-06}}</ref> Dempués de la estraña situación ente ellos, 50 Cent y The Game celebraron una conferencia de prensa p'anunciar la so reconciliación.<ref name="supuesta conciliación">{{Cita web|títulu=Reconciliación fallida|url=http://allhiphop.com/stories/news/archive/2005/03/09/18129811.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> Pero los sos fans tenía sentimientos distintos tocantes a si los raperos taben creando un trucu publicitariu p'aumentar les ventes de los dos álbumes que cada unu acababen de publicar. Sicasí, inclusive dempués de la situación, al paecer, habíase desinfláu,<ref name=autogenerated1>{{Cita web|títulu=Daqué pasa|url=http://allhiphop.com/stories/features/archive/2005/05/09/18133221.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> G-Unit siguió en feudu con The Game, denunciando la so credibilidá na cai, nos medios de comunicación y afirmó qu'ensin el so sofitu, nun va marcar un ésitu del so segundu álbum. The Game respondió mientres una actuación nel Summer Jam y punxo en marcha un boicó de G-Unit llamáu '''"G-Unot"''', nació entós el movimientu G-Unot fundáu por The Game.<ref name="en contra">{{Cita web|títulu=Se lía en Summer Jam|url=http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4469|editorial=web.archive.org|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050617073858/http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4469|fechaarchivu=2005-06-17}}</ref> Dempués de l'actuación nel Summer Jam, The Game respondió con "300 Bars and Runnin'", unos insultos, dirixíu a G-Unit, según miembros de [[Roc-A-Fella Records]] na mixtape "You Know What It Is Vol. 3". 50 Cent respondió al traviés del so videu del cantar "Piggy Bank", que cunta con The Game como Mr. Potato y tamién parodies d'otros rivales. The Game llanzó dos mixtapes más, "Ghost Unit" y un mixtape/DVD llamáu "Stop Snitchin, Stop Lyin". 50 Cent contratacó con "Not Rich, Still Lyin'", onde se burlla de The Game. Amás, G-Unit empezó a responder a numberoses mixtapes y dellos miembros nuevos de G-Unit como Spider Loc empezaron a faltar a The Game. El cual fixo'l cantar "240 Bars (Spider Joke)" dirixida principalmente a Spider Loc, pero tamién dirixida a [[Tony Yayo]] y el grupu de rap M.O.P.<ref name="mas mixtapes">{{Cita web|títulu=Más mixtapes d'engarradielles|url=http://www.sohh.com/articles/article.php/8275|editorial=sohh.com|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100123041115/http://www.sohh.com/articles/article.php/8275|fechaarchivu=2010-01-23}}</ref> N'ochobre de 2006, The Game estendíu un tratáu de paz a 50 Cent, al cual nun se respondió darréu.<ref name="tratáu de paz">{{Cita web|títulu=Trazáu de paz con 50 Cent|url=http://allhiphop.com/stories/news/archive/2006/09/30/18131554.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> Sicasí, un par de díes dempués en Power 106, declaró que'l tratáu namái s'ufiertó mientres un día.<ref name="un dia">{{Cita web |1=títulu acabó'l tratáu |url=http://www.therealblackwallstreet.com/forum/showthread.php?s=c0782d458ec026fb31bc5a54590y45cb&t=25361 |editorial=therealblackwallstreet.com |fechaaccesu=16-10-09 }}</ref> En [[Doctor's Advocate]], diz que la disputa puede sentise en delles de los cantares. La disputa ganó interés cuando [[Tony Yayo]] supuestamente cutió al fíu del presidente de Czar Entertainment Jimmy Rosemond, de catorce años. The Game respondió a esi asuntu en "Body Bags".<ref name="cantar d'insultu">{{Cita web|títulu=Más insultos en cantares|url=http://allhiphop.com/hiphopnews/?ID=6893|editorial=web.archive.org|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070406235703/http://allhiphop.com/hiphopnews/?ID=6893|fechaarchivu=2007-04-06}}</ref> Desque [[Young Buck]] foi despidíu de G-Unit, hubo entevistes tantu de The Game y Young Buck afirmando que nunca tuvieron un problema ente ellos. Nuna entrevista Young Buck dixo que conocía los sofitu de The Game y que Lloyd Banks y Tony Yayo nun lo algamar a él.<ref name="compañeros">{{Cita web|títulu=Young Buck xuntar con The Game|url=http://www.hiphop-elements.com/article/read/4/24390/1/ |editorial=hiphop-elements.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> Nel cantar "Better on the Other Side", The Game, diz que [[Michael Jackson]] y [[Diddy]] ayudaron a terminar la disputa. === Siguen les disputes, [[Geffen Records]] y ''[[Doctor's Advocate]]'' === [[Ficheru:Kool G Rap & The Game.jpg|275px|right|thumb|The Game con [[Kool G Rap]] mientres un conciertu en [[2006]].]] Por cuenta de les sos disputes con 50 Cent, Game dexó Aftermath Entertainment y robló con [[Geffen Records]] (otra etiqueta de la Universal Music Group) pa poner fin con G-Unit nel branu de 2006. El segundu álbum del raperu, ''[[Doctor's Advocate]]'' foi lliberáu'l [[14 de payares]] de [[2006]]. Esti álbum foi establecíu por Game pa demostrar que ye capaz de faer bona música y ser un artista d'ésitu ensin l'ayuda de Dr. Dre o 50 Cent. Tamién ta trabayando col so propiu sellu, Black Wall Street Records. Magar se dixo que Dr. Dre inda tuvo daqué que ver na producción del álbum, na edición de payares de la revista XXL,<ref name="cambeos">{{Cita web|títulu=Dre nun produció nada|url=http://www.xxlmag.com/online/?p=5019 |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref> almitió en setiembre (dempués de la entrevista que se llevó a cabu en XXL) na estación de radio Power 105 que Dr. Dre nun produz ningúna de les pistes (anque cuatro tarrezas inéditos producíos por Dr. Dre fueron puestos en llibertá n'Internet, pero nun se dio razón de por qué nun s'incluyeron nel álbum).<ref name="fixo daqué">{{Cita web|títulu=Dre produció daqué|url=http://www.bet.com/Music/musicnews928.htm?wbc_purpose=Basic&WBCMODE=PresentationUnpublished |editorial=bet.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref> L'álbum debutó nel númberu unu nos [[EE. XX.]], vendiendo más de 358.000 copies na so primer selmana.<ref name="ésitu númberu unu">{{Cita web|títulu=Segundu discu númberu unu|url=http://www.billboard.com/bbcom/news/article_display.jsp#/bbcom/news/article_display.jsp |editorial=billboard.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref> El raperu Yukmouth, que tamién tamién tuvo una engarradiella con Game per primer vegada nun club nocherniegu. Game llanzó una "diss" empobináu a Yukmouth usando'l ritmu de "I Got 5 on It", un cantar que Yukmouth fixo cuando yera parte del grupu Luniz.<ref name="mas engarradielles">{{Cita web|títulu=Engarra con Yukmouth |url=http://www.nobodysmiling.com/hiphop/news/77010.php |editorial=nobodysmiling.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref> Yukmouth respondió con un cantar que se burlla de la so apariencia. Los dos más tarde trataron de soterrar l'hachu de guerra por cuenta de un amigu personal ya inclusive grabaron un cantar xuntos llamada "Peace". Sicasí, la engarradiella siguió dempués, de que Game, faltara a Yukmouth en "Peace" (yá que grabaron los sos versos por separáu).<ref name="non pa">{{Cita web|títulu=Engarra inda activa |url=http://allhiphop.com/stories/news/archive/2004/11/07/18129466.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref> En mayu de [[2007]], Game, dixo mientres el rodaxe de "Beef IV" que'l so tercer álbum, [[LAX]], sería los postreru, y esplicó que tres discos van ser abondos.<ref name="acabóse">{{Cita web|títulu=Game dexar a los trés discos |url=http://allhiphop.com/stories/news/archive/2007/05/30/18137219.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref> "Game's Pain" foi'l primer single del álbum.<ref name="cancioncita">{{Cita web|títulu=Nuevu single de Game |url=http://www.rapbasement.com/media/audiu/ |editorial=rapbasement.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref> La disputa ente Game y [[Roc-A-Fella Records]] surdió d'una antigua rivalidá con [[Memphis Bleek]] sobre'l nome de la so productora ([[Get Low Records]]), que yera similar a la de Game (Get Low Recordz). Nel single "Westside Story", Game fixo un insultu que se percibe como daqué empobináu a [[Jay-Z]], anque Game declaró que se dirixía escontra [[Ja Rule]]. Más tarde, Jay-Z realizó un freestyle en Funkmaster Flex, el programa de Radio Hot 97 y nella, en repitíes ocasiones utilizó la pallabra "Game", que dellos aficionaos al hip-hop creen que se diba dirixida a Game. Game respondió con 'My Bitch" nel que'l primer versu dirixir a [[G-Unit]], el segundu versu dirixir a [[Jay-Z]] y el tercer versu a [[Suge Knight]].<ref name="mas y mas engarradielles">{{Cita web |títulu=Nuevu asuntu con Jay-Z |url=http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4077 |editorial=web.archive.org |fechaaccesu=06-02-10 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050226070341/http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4077 |fechaarchivu=2005-02-26 }}</ref> === ''[[LAX]]'', ''[[Interscope Records]]'' y pequeños feudos === ''LAX'' foi puestu en llibertá'l [[22 d'agostu]] de [[2008]]. Game confirmó que se trataba del so últimu álbum. Los singles de LAX fueron "Game's Pain" con [[Keyshia Cole]], "My Life" con [[Lil' Wayne]], "Dope Boys" con [[Travis Barker]] y "Camera Phone" con [[Ne-Yo]]. L'álbum debutó nel númberu dos nel [[Billboard 200]].<ref name="eso ye">{{Cita web|títulu=Rei de California, LAX|url=http://www.mtv.com/news/articles/1593987/20080903/slipknot.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100109235350/http://www.mtv.com/news/articles/1593987/20080903/slipknot.jhtml|fechaarchivu=2010-01-09}}</ref> L'ex-compañeru d'equipu, Bishop Lamont, pasó a la ofensiva sobre Game nel programa de radio "Hoodhype" per satélite en payares de [[2008]]. Na mayor parte de la entrevista, Lamont referir a Game como "Baby Girl", "Ciñu" y "Star Face". Tamién dixo que Game yera "bipolar" y un "falsu colega cabron". Llegó a dicir que [[50 Cent]] salvara la so carrera, como Game diba cayese yá que 50 Cent escribía los sos estribillos.<ref name="mas engarradielles, otra vegada">{{Cita web |títulu=Nueva disputa |url=http://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1165/title./p.2?related |editorial=hiphopdx.com |fechaaccesu=29-03-10 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20241202013045/https://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1165/title./p.2?related |fechaarchivu=2024-12-02 }}</ref> Bishop esplicó amás a HipHopDX.com "Foi asina mientres años," pero nun dixo nada del [[Dr. Dre]]. Les coses camudaron cuando Game foi supuestamente faltáu Lamont y Glasses Malone nun club de Houston. Dempués de desafiar a una engarradiella nel aparcamientu, pero Game refugó la proposición. A otru día, xuegu apaeció na radio y faltó a los dos raperos de la mariña Oeste.<ref name="insultos ya insultos">{{Cita web |títulu=Game empieza a faltar |url=http://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1263 |editorial=hiphopdx.com |fechaaccesu=29-03-10 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100326125223/http://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1263/ |fechaarchivu=2010-03-26 }}</ref> El [[5 de febreru]] de [[2009]], Game, dixo na radio que tenía inda un gran disputa con [[50 Cent]]. Cuando se-y preguntar alrodiu de la engarradiella ente 50 Cent y [[Rick Ross]], Game púnxose del llau de 50 Cent y dixo que les coses nun pinten bien para Rick Ross. Sicasí, ufiertóse la so ayuda a Rick Ross pa salir d'esa situación.<ref name="daqué raru">{{Cita web|títulu=Game ponse del llau de 50 Cent|url=http://www.mtv.com/news/articles/1604407/20090205/ross__rick__rap_.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090823024332/http://www.mtv.com/news/articles/1604407/20090205/ross__rick__rap_.jhtml|fechaarchivu=2009-08-23}}</ref> Anque xuego declarara enantes que LAX sería los so últimu álbum, en dalgún momentu dempués del so llanzamientu, dixo, "Interscope nun quieren que me retire, que quieren que torne en febreru con un nuevu álbum, que ta tan lloñe del mio radar ye risible. Agora, si danme como cinco, diez millones de dólares o daqué que faer... yo soi la cosa más grande agora, col fallecimientu recién de G-Unit, y ye solo eso, tíu".<ref name="eso nun ye">{{Cita web|títulu=La productora quier otru discu|url=http://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1151/title./p.all|editorial=hiphopdx.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100527101642/http://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1151/title./p.all|fechaarchivu=2010-05-27}}</ref> Antes d'empezar el so cuartu álbum el so contratu con [[Geffen Records]] terminó y foise a [[Interscope Records]]. En xunetu de 2009, Jimmy Rosemond declarara que Game robló con Interscope Records pal so próximu álbum.<ref name="daqué nuevu">{{Cita web|títulu=Game pasar a Interscope Records|url=http://www.xxlmag.com/online/?p=53150 |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=29-03-10}}</ref> El 3 d'ochobre de 2009, Snoop Dogg publicó una semeya en [[Twitter]] de sigo mesmu, el Dr. Dre y Game nel estudiu xuntos.<ref name="semeya">{{Cita web|títulu=Semeya de los trés xuntos|url=http://twitpic.com/k21vb |editorial=twitpic.com |fechaaccesu=29-03-10}}</ref> La fotografía foi fecha'l día anterior ya indica que Game empezó a trabayar otra vegada con Dr. Dre dempués de dellos años. La productora de Dre, [[Aftermath Entertainment]], ye una de les etiquetes qu'opera so Interscope.<ref name="esa productora">{{Cita web|títulu=Productora so gran influencia|url=http://aftermath-entertainment.com/ |editorial=aftermath-entertainment.com |fechaaccesu=29-03-10}}</ref> === [[Westside Connection]], terminar los feudos y ''[[The R.Y.D. Album]]'' === En [[2008]] empezaron unos rumores que dicíen que The Game podría xunise al grupu [[Westside Connection]] y asina xunise a [[Lench Mob]] (la productora d'[[Ice Cube]]) pa suplir a [[Mack 10]] nel grupu. Game negar, pero Cube nuna entrevista dixo que ye una bona idea. Dica agora nenguna de les partes confirmó nada.<ref name="al asuntu">{{Cita web|títulu=Game podría dise a Westside Connection|url=http://www.theboombox.com/2008/07/16/westside-connection-ice-cube-wc-and-the-game/ |editorial=theboombox.com |fechaaccesu=29-03-10}}</ref> Confirmar en mayu de 2009, qu'empezó a trabayar nun nuevu álbum, ''The Red Album'', con [[Timbaland]] y Drumma Boy nel álbum.<ref name="otru en camín">{{Cita web|títulu=Game preparando'l so cuartu|url=http://www.mtv.com/news/articles/1611413/20090514/game__3_.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090720025606/http://www.mtv.com/news/articles/1611413/20090514/game__3_.jhtml|fechaarchivu=2009-07-20}}</ref> Game llanzó'l single "Better on the Other Side", un homenaxe a [[Michael Jackson]], el [[26 de xunu]] [[2009]], el día dempués de la muerte de Jackson. Cuenta con [[Diddy]], [[Mario Winans]], [[Chris Brown (cantante)|Chris Brown]], [[Usher]] & [[Boyz II Men]]. Un par de díes más tarde, esculpar con 50 Cent y Interscope Records concluyendo asina oficialmente la so disputa con 50 Cent y G-Unit.<ref name="finalmente">{{Cita web|títulu=Terminen disputes con 50 Cent|url=http://www.mtv.com/news/articles/1615171/20090701/game__3_.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101211204750/http://www.mtv.com/news/articles/1615171/20090701/game__3_.jhtml|fechaarchivu=2010-12-11}}</ref> A finales de 2009, encurtia'l so llamatu a Game a seques. Poco dempués de terminar el so feudu con [[50 Cent]] y [[G-Unit]], Game empezó a ''alimentar'' la so engarradiella con [[Jay-Z]], tomando semeyes d'él repetidamente. Game tamién faló mal de la esposa de [[Jay-Z]], [[Beyonce Knowles]], y grabó un cantar insultante pa Jay-Z con Jaz-O, l'home que foi mentor Jay-Z nes primeres etapes de la carrera de Jay-Z.<ref name="agora col otru">{{Cita web|títulu=Enóxase más con Jay-Z|url=http://www.hhspot.com/cover-story/jaz-o-and-the-game-ride-together-put-the-little-n-gga-jay-z-in-the-business-868.html|editorial=hhspot.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090820035610/http://www.hhspot.com/cover-story/jaz-o-and-the-game-ride-together-put-the-little-n-gga-jay-z-in-the-business-868.html|fechaarchivu=2009-08-20}}</ref> Finalmente'l so nuevu discu salió a la lluz el 23 d'agostu de 2011 vendiendo más de 96.000 copies na so primer selmana, cuenta cola collaboración d'artistes como [[Lil Wayne]], [[Dr. Dre]], [[Snoop Dogg]], [[Drake (raperu)|Drake]], [[Rick Ross]], [[Chris Brown (cantante)|Chris Brown]], [[Nelly Furtado]], [[Lloyd Polite Jr.|Lloyd]], [[Tyler, The Creator]]... Pasáu los díes del llanzamientu de [[The R.Y.D. Album]] Game aumenta la tensión ente'l y Jigga (llamatu de [[Jay-Z]]) llanzando al internet un cantar llamáu "Daytona 500 (500 Bars)" un cantar de 23 minutos na que tien como cover la tema y senciellu del álbum collaborativu de [[Jay-Z]] con [[Kanye West]] "[[Watch The Throne]]" llamada "''Otis''". Enantes de que Game va llanzar [[The R.Y.D. Album]] Llanzón un mixtape llamáu "HoodMorning (Candy Corones) (Non Typo)" el cual el so primer senciellu foi "Uncle Otis" una respuesta direuta a la tema de Kanye y Jay enantes mentáu. == Otres apaiciones == Como resultáu de la so fama, Game aventurar n'árees fora del rap. Foi escoyíu pa xugar y mercar una gran seleición d'aiciones pa los yá sumíos, Inglewood Cobres un equipu franquicia [[American Basketball Association (Sieglu XXI)|ABA]].<ref name="en baloncestu">{{Cita web|títulu=Mercando aiciones d'equipu de basket|url=http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=5069|editorial=web.archive.org|fechaaccesu=01-11-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060420051901/http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=5069|fechaarchivu=2006-04-20}}</ref> Game tamién fixo incursionó na actuación. En [[2004]], tuvo un papel menor al poner la so voz al personaxe "B-Dup", nel videoxuegu [[Grand Theft Auto: San Andreas]]. Tamién pusó la so voz nel videoxuegu Def Jam: Icon. En [[2006]], fixo'l so debú nel cine en [[Waist Deep]], como un personaxe llamáu "Big Meat". Anguaño alcuéntrase filmando dos películes más.<ref name="incursión nel cine">{{Cita web|títulu=Empezando nel mundu del cine|url=https://www.imdb.com/name/nm1667139/ |editorial=IMDb.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> Game tamién s'acomuñó con 310 Motoring pa crear el so propiu zapatu llamáu ''The Hurricanes''. Una porción de los ingresos del zapatu son donaos a les víctimes del [[Furacán Katrina]].<ref name="zapatielles">{{Cita web|títulu=Sobre les zapatielles de Game|url=http://www.hiphopgalaxy.com/The-Game-shoes-Line-Hurricane-Game-hip-hop-2647.html|editorial=hiphopgalaxy.com|fechaaccesu=01-11-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110728042538/http://www.hiphopgalaxy.com/The-Game-shoes-Line-Hurricane-Game-hip-hop-2647.html|fechaarchivu=2011-07-28}}</ref> N'agostu de [[2007]], Game y un séquitu de 12, incluyendo xente como [[Omarion]] tocaron nun conciertu en [[Luanda]], [[Angola]], en dos feches, el [[11 d'agostu]] y [[12 d'agostu]] nel Cine Atlánticu producíu pola Casa Blanca company.<ref name="esi sitiu">{{Cita web|títulu=Tocando en casa Blanca|url=http://www.accessmusik.com/blog/index.php?/archives/139-The-Game-Debúes-In-Angola.html |editorial=accessmusik.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> A finales de [[2007]], Game convertir nel xerente del dúu de rap [[Horrorcore]], [[Axe Murder Boyz]]. == Vida personal == Game tien trés neños, dos fíos y una fía. El primer fíu de Game llámase Harlem Caron Taylor y nació el [[30 de xunu]] de [[2003]]. [[Baron Davis]], un compañeru d'equipu de baloncestu na escuela secundaria, y actual NBA All-Star, foi nomáu padrín de Harlem.<ref name="padrín">{{Cita web|títulu=Estrella de la NBA como padrín|url=http://www.xxlmag.com/Features/2005/april/the-game/index.html |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> El diariu [[Los Angeles Times]] informó qu'a partir de 2006, Game ye un residente de Glendale, California, dempués de mercar una casa'l 4 de payares de 2005 nel barriu de Kenneth. Más tarde la casa de Glendale foi puesta en venta y se mudu a la parte de Porter Ranch. Game anunció que taba comprometíu cola actriz y modelu Valeisha Butterfield, la fía del Congresista de los EE.XX. GK Butterfield. La pareya establecer en casase en marzu de 2007, pero la boda foi atayada en xunu de 2006.<ref name="boda nula">{{Cita web |1=títulu atáyase la boda de Game |url=http://www.hillnews.com/thehill/export/TheHill/News/UndertheDome/062706.html |editorial=web.archive.org |fechaaccesu=01-11-10 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070121053043/http://www.hillnews.com/thehill/export/TheHill/News/UndertheDome/062706.html |fechaarchivu=2007-01-21 }}</ref> == Cuestiones xurídiques == Game, [[Snoop Dogg]] y [[Tha Dogg Pound]], fueron demandaos por afrellar a un fan nel escenariu en mayu de [[2005]] nel conciertu nel Anfiteatru del Ríu Blanco en [[Auburn]], [[Washington (estáu)|Washington]]. L'acusador, Richard Monroe, Jr., afirmó que foi cutíu pola redolada de los artistes mientres el montaxe del escenariu.<ref name="demanda">{{Cita web|títulu=Grupu demandáu|url=http://www.idiomag.com/peek/78299/snoop_dogg |editorial=idiomag.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> Él alegó que "foi convidáu" a salir al escenariu. Primero que pudiera salir, los guardaespaldes de Snoop garrar y cutir hasta quedar inconsciente. La demanda centrar nuna compensación de 22 millones de dólares en daños compensatorios, neglixencia, y la imposición intencional de congoxa emocional.<ref name="demanda n'eso">{{Cita web|títulu=Allegamientos del afrelláu|url=http://www.xxlmag.com/online/?p=1172 |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> Les partes en cuestión apaecieron na corte n'abril de [[2009]]. El [[28 d'ochobre]] de [[2005]], Game foi acusáu de conducta desordenada y resistencia al arrestu en [[Greensboro]]. Nun momentu, la policía dixo que los sos compañeros fueron alboraos con gas pimienta cuando arrodiaron a los axentes de forma amenazante. Los oficiales de seguridá del centru comercial, dixeron que'l raperu llevaba una mázcara de [[Halloween]] na cara, filmaba a los compradores, arrenegaba en voz alta, y negóse a salir cuando se-y pidió. Game afirmó que los axentes actuaron d'una forma esaxerada y que nun fixo nada malu cuando foi alboráu con gas pimienta pola seguridá del centru comercial.<ref name="pimienta">{{Cita web|títulu=Game acusáu|url=http://ca.askmen.com/celebs/entertainment-news/the-game/the-game-halloween-arrest.html|editorial=ca.askmen.com|fechaaccesu=01-11-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080916143526/http://ca.askmen.com/celebs/entertainment-news/the-game/the-game-halloween-arrest.html|fechaarchivu=2008-09-16}}</ref> Los cinco oficiales arreyaos nel incidente terminaron demandándolo por bilordiu.<ref name="cinco">{{Cita web|títulu=Los cinco oficiales demanden|url=http://www.politicalgateway.com/news/read/45660|editorial=politicalgateway.com|fechaaccesu=01-11-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061201080654/http://www.politicalgateway.com/news/read/45660|fechaarchivu=2006-12-01}}</ref> El [[11 de mayu]] de [[2007]], Game foi deteníu na so casa según los informes en rellación con un incidente nun partíu de baloncestu nel sur de Los Angeles en febreru de 2007. Él foi acusáu d'amenaciar a una persona con una arma de fueu. L'arrestu tuvo llugar dempués de que la so casa foi rexistrada mientres tres hores. Game foi puestu en llibertá ceo a otru día en pagando la fianza de 50.000 dólares.<ref name="otra vegada">{{Cita web|títulu=Game arreyáu nun fregáu|url=http://www.mtv.com/news/articles/1559453/20070512/game__3_.jhtml?rsspartner=rssFeedBurner|editorial=mtv.com|fechaaccesu=01-11-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151021000000/http://www.mtv.com/news/articles/1559453/20070512/game__3_.jhtml?rsspartner=rssFeedBurner|fechaarchivu=2015-10-21}}</ref> El [[9 de xineru]] de [[2008]], un xuez de Los Angeles proclamó'l [[4 de febreru]] como fecha d'entamu pal xuiciu por asaltu y portación d'armes.<ref name="d'armes">{{Cita web|títulu=Game llamáu a xuiciu|url=http://www.sixshot.com/news/9654/ |editorial=sixshot.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> En declarándose ''[[nolo contendere]]'' d'un delitu mayor posesión d'armes, el [[11 de febreru]], Game foi condergáu a 60 díes de cárcel, 150 hores de serviciu comuñal y tres años de llibertá condicional.<ref name="condergáu">{{Cita web|títulu=Sentencia del xuez pa Game|url=http://www.xxlmag.com/online/?p=19356 |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> == Discografía == :<small>''Artículu principal:</small> [[Discografía de Game (raperu)|Discografía de Game]] * ''[[The Documentary]]'' (2005) * ''[[Doctor's Advocate]]'' (2006) * ''[[LAX (álbum)|LAX]]'' (2008) * ''[[The R.Y.D. Album]]'' (2011) * ''[[Jesus Piece]]'' (2012) * ''[[Year Of The Wolf]]''(2014) * ''[[The Documentary 2]]''(2015) == Filmografía == {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#CCCCCC" align="left" ! Añu !! Títulu!!<ref>[https://www.imdb.com/name/nm1667139/ Filmografía]. ''IMDb''. Accesu [[7 de setiembre]] de [[2009]].</ref> Papel !! Notes |- |rowspan="2"| 2004 || ''[[Grand Theft Auto: San Andreas]]'' || B-Dup || [[Videoxuegu]], solo voz |- | ''Life in a Day: The DVD'' || El mesmu || Papel pequeñu |- |rowspan="2"| 2005 || ''[[The Documentary]]'' DVD || El mesmu || |- | ''Beef 3'' || El mesmu || Papel pequeñu |- |rowspan="3"| 2006 || ''Stop Snitchin, Stop Lyin''' DVD || El mesmu || |- | ''Waist Deep'' || Big Meat || |- | ''[[Doctor's Advocate]]'' DVD || El mesmu || |- |rowspan="3"| 2007 || ''[[Def Jam: Icon]]'' || El mesmu || [[Videoxuegu]], solo voz |- | ''Tournament of Dreams'' || — || |- | ''Beef 4'' || El mesmu || Papel pequeñu |- |rowspan="3"| 2008 || ''[[Street Kings]]'' || Grill || |- |''Belly 2: Millionaire Boyz Club'' || G || |- | ''Life After the Math'' || El mesmu || |- |2009 || ''House Arrest'' || — || |- |} == Premios == === [[Premios Grammy]] === {| {{tablaguapa}} style="left;" |----- FONT SIZE="+2" ! Categoría<ref name="gallardones">{{Cita web|títulu=Premios Grammys|url=http://www.usatoday.com/life/music/awards/grammys/2005-12-08-grammy-list-nominations_x.htm |editorial=usatoday.com |fechaaccesu=13-06-10}}</ref> ! Xéneru ! Asuntu ! Añu ! Resultáu |- ALIGN="CENTER" | Meyor cantar de rap || Rap || "Hate It or Love It" | 2006 || Nomáu |- ALIGN="CENTER" | Meyor actuación de dúu || Direutu || "Hate It or Love It" con [[50 Cent]] | 2006 || Nomáu |} === [[Bet|Premios BET]] === {| {{tablaguapa}} style="left;" |----- FONT SIZE="+2" ! Categoría<ref name="mas gallardones">{{Cita web|títulu=Premios BET|url=http://top40.about.com/od/awards/a/bet2005_2.htm|editorial=top40.about.com|fechaaccesu=06-08-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151107054343/http://top40.about.com/od/awards/a/bet2005_2.htm|fechaarchivu=2015-11-07}}</ref> ! Xéneru ! Asuntu ! Añu ! Resultáu |- ALIGN="CENTER" | Meyor Nuevu Artista || Rap || Xeneral | 2005 || Nomáu |- ALIGN="CENTER" | Meyor Collaboración || Rap || "Hate It or Love It" con [[50 Cent]] | 2005 || Nomáu |} === [[Billboard|Billboard Music Awards]] === {| {{tablaguapa}} style="left;" |----- FONT SIZE="+2" ! Categoría<ref name="mas y más gallardones">{{Cita web|títulu=Premios Billboard|url=http://top40.about.com/od/awards/a/billboardma2005_2.htm|editorial=top40.about.com|fechaaccesu=06-08-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151107054344/http://top40.about.com/od/awards/a/billboardma2005_2.htm|fechaarchivu=2015-11-07}}</ref> ! Xéneru ! Asuntu ! Añu ! Resultáu |- ALIGN="CENTER" BGCOLOR="green" | Meyor artista de R&B/Hip-Hop | Rap || Xeneral || 2005 | Ganador |----- ALIGN="CENTER" | Meyor Álbum de Rap || Rap | ''The Documentary'' || 2005 || Nomáu |} === [[Premios ECHO|ECHO Awards]] === {| {{tablaguapa}} style="left;" |----- FONT SIZE="+2" ! Categoría ! Xéneru ! Asuntu ! Añu ! Resultáu |- ALIGN="CENTER" | Meyor artista internacional de R&B/Hip-Hop | Rap || Xeneral || 2006 || Nomáu |} === [[MTV Video Music Awards]] === {| {{tablaguapa}} style="left;" |----- FONT SIZE="+2" ! Categoría<ref name="gallardones estranxeros">{{Cita web|títulu=Premios MTV|url=http://www.mtv.com/ontv/vma/2005/|editorial=mtv.com|fechaaccesu=06-08-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080828073144/http://www.mtv.com/ontv/vma/2005/|fechaarchivu=2008-08-28}}</ref> ! Xéneru ! Asuntu ! Añu ! Resultáu |- ALIGN="CENTER" | Meyor Videu de Rap || Rap | "Hate It or Love It" || 2005 || Nomáu |} === [[Ozone|Ozone Awards]] === {| {{tablaguapa}} style="left;" |----- FONT SIZE="+2" ! Categoría<ref name="más gallardones estranxeros">{{Cita web|títulu=Premios Ozone|url=http://www.hiphopdx.com/index/news/id.7501/title.2008-ozone-awards-winners-and-recap|editorial=hiphopdx.com|fechaaccesu=06-08-09|urlarchivu=https://archive.today/20081204171426/http://www.hiphopdx.com/index/news/id.7501/title.2008-ozone-awards-winners-and-recap|fechaarchivu=2008-12-04}}</ref> |----- ALIGN="CENTER" BGCOLOR="green" | Meyor artista de Rap de la Mariña Oeste|| Rap || Xeneral | 2007 || Ganador |----- ALIGN="CENTER" BGCOLOR="green" | Meyor álbum de rap de la mariña oeste|| Rap || ''Doctor's Advocate'' || 2008 || Ganador |} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{Commonscat|The Game}} * [http://www.comptongame.com Sitiu oficial] * {{myspace|thegame|The Game}} * {{IMDb nome |id=1667139|name=The Game}} * [https://web.archive.org/web/20090424102104/http://www.billboard.com/bbcom/bio/index.jsp?pid=635871 The Game] en ''[[Billboard]]'' * [http://thisizgame.ning.com/ The Game en Ning] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090929094136/http://thisizgame.ning.com/ |date=2009-09-29 }} * [http://www.therealblackwallstreet.com The Black Wall Street] * [http://www.aftermathentertainment.com/ Aftermath Entertainment] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060209014444/http://www.aftermathentertainment.com/ |date=2006-02-09 }} * [http://www.czar-ent.com/ Czar Management] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060209224131/http://www.czar-ent.com/ |date=2006-02-09 }} * [http://www.thegameonline.net/ Sitio web non oficial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060415164331/http://www.thegameonline.net/ |date=2006-04-15 }} * [http://www.aftermathgame.com AftermathGame.com Fansite] * [http://aftermathmusic.com Aftermath Music fansite] * [http://www.thegamebws.com/ The Game BWS (BlackWallStreet)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060415194138/http://www.thegamebws.com/ |date=2006-04-15 }} * [http://hurricane-game.net/ Hurricane-Game.net] {{NF|1979||Game}} [[Categoría:Productores discográficos]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] 7a27lzvjgtq07fdp1tpi2ndzje1entx Greer Garson 0 56625 4501348 4328805 2026-06-23T02:08:59Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501348 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Eileen Evelyn Greer Garson''' {{nym}}, más conocida como '''Greer Garson''', foi una actriz de teatru y de cine. Fízose famosa al representar personaxes principales femeninos en numberoses películes xunto al actor [[Walter Pidgeon]]. Foi candidata siete vegaes al premiu [[Óscar a la meyor actriz]], gallardón que consiguió nuna ocasión. Graduóse en [[Idioma francés|francés]] y lliteratura del [[sieglu XVIII]]. Nun principiu pensó en ser profesora, pero acabó trabayando en diverses producciones llocales de teatru. Foi afayada pol direutor [[Louis B. Mayer]], que taba en Londres buscando nuevos talentos. Garson robló un contratu con [[MGM]] y protagonizó la so primer película americana ''Adiós Mister Chips'' (''Goodbye Mr. Chips'') (1939) pola que recibió una nominación a los Óscar . La década de los años 40 foi la meyor na carrera de Garson. Protagonizó diverses películes que fueron un ésitu de taquilla como ''Pride and Prejudice'' (''Pride and Prejudice'') (1940), ''[[Random Harvest]]'' (''Random harvest'') (1942), ''Madame Curie'' (1943) o ''Mrs. Parkington'' (1944). La so interpretación d'una muyer sobreviviente de los desastres de la guerra na película ''Mrs. Miniver'' (1942), valió-y el premiu Óscar a la meyor actriz. En [[1951]] convertir en ciudadana americana anque a finales d'esa década los sos papeles empezaron a ser cada vez menos importantes. Apaez nun cameo na película de 1960 ''[[Pepe (1960)|Pepe]]'', dirixida por [[George Sidney]]. Greer Garson retirar del cine en [[1967]] y dedicóse a distintes obres benéfiques. Morrió a los 91 años d'edá en [[Dallas]] ([[Texas]]), el 6 d'abril de 1996. == Candidatures == * ''Adiós mister Chips'' (1940) * ''[[Blossoms in the Dust]]'' (''Blossoms in the dust'') (1942) * ''[[Mrs. Miniver]]'' (1943) - Consiguió l'Óscar * ''Madame Curie'' (1944) * ''Mrs. Parkington'' (1945) * ''The Valley of Decision'' (''The valley of decision'') (1946) * ''Sunrise at Campobello'' (1961) == Premios == === [[Premios Óscar|Premiu Óscar]] === {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu'''||'''Categoría'''||'''Película'''||'''Resultáu''' |- |1960||[[Óscar a la meyor actriz|Meyor Actriz]]||[[Sunrise at Campobello]]||Candidata |- |1945||[[Óscar a la meyor actriz|Meyor Actriz]]||[[The Valley of Decision]] ||Candidata |- |1944||[[Óscar a la meyor actriz|Meyor Actriz]]||[[Mrs. Parkington]] ||Candidata |- |1943||[[Óscar a la meyor actriz|Meyor Actriz]]||[[Madame Curie]]||Candidata |- |'''1942'''||'''[[Óscar a la meyor actriz|Meyor Actriz]]'''||'''''[[Mrs. Miniver]]'''''||'''Ganadora''' |- |1941||[[Óscar a la meyor actriz|Meyor Actriz]]||[[Blossoms in the Dust]]||Candidata |- |1939||[[Óscar a la meyor actriz|Meyor Actriz]]||[[Goodbye, Mr. Chips (película de 1969)|Goodbye, Mr. Chips]]||Candidata |- |} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * {{IMDb nome}} * [http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article124.html Información sobre Greer Garson] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150110061038/http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article124.html |date=2015-01-10 }}. {{NF|1904|1996|Garson, Greer}} {{Tradubot|Greer Garson}} [[Categoría:Persones de Londres]] [[Categoría:Actores y actrices de teatru d'Inglaterra]] [[Categoría:Ganadores del premiu Óscar a la meyor actriz]] [[Categoría:Candidates al premiu Óscar a la meyor actriz]] [[Categoría:Paséu de la Fama de Hollywood]] p7ajn3sb4iagr78qmxvxi3taz7ilnyy Gloria Hendry 0 57006 4501307 4352445 2026-06-22T20:32:38Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501307 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gloria Hendry}} {{persona}} '''Gloria Hendry''' {{nym}} ye una [[actriz]] d'Estaos Xuníos.<ref name=NYT>{{cita web|títulu=Gloria Hendry|url=http://www.nytimes.com/movies/person/31755/Gloria-Hendry|obra=[[The New York Times]]|idioma=inglés}}</ref> Ye meyor conocida polos sos papeles en películes de los años 70sobremanera; por interpretar a Rosie Carver na película de [[James Bond]] de 1973 ''[[Live and Let Die (película)|Live and Let Die]]''<ref name=NYT/> y a Helen Bradley na película de [[blaxploitation]] ''Black Caesar''<ref name=NYT/> y la so secuela, ''Hell Up in Harlem''.<ref name=NYT/> == Carrera == Hendry empezó la so carrera como actriz na película de [[Sidney Poitier]] de 1968 ''For Love of Ivy''. En 1973, interpretó a la [[chica Bond]] Rosie Carver na película de [[James Bond]] ''[[Live and Let Die (película)|Live and Let Die]]''. Nesa película, convertir na primer muyer [[Población Afroamericana d'Estaos Xuníos|afroamericana]] n'arreyase sentimentalmente con 007 (anque la primera chica Bond afroamericana considérase que foi [[Trina Parks]], quien apaeció na película anterior, ''[[Diamonds Are Forever|Los diamantes son eternos]]'', naquella película ella interpretó a una némesis de Bond, non a un interés románticu).<ref>{{cita web|url=http://www.huffingtonpost.com/2013/02/13/trina-parks-first-black-bond-girl_n_2674433.html|apellíu=Wilson|nome=Julee|títulu=Trina Parks: The First Black Bond Girl, Starred In 'Diamonds Are Forever'|obra=[[The Huffington Post]]|fecha=13 de febreru de 2013|idioma=inglés}}</ref> Cuando la película foi estrenada en [[Sudáfrica]], les sos escenes d'amor con [[Roger Moore]] fueron cortaes porque taben prohibíes pol gobiernu del [[Apartheid]]. Más tarde protagonizó delles películes de blaxploitation de los años 70, incluyendo la película de 1973 ''Black Caesar'' y la so secuela más tarde esi mesmu añu, ''Hell Up in Harlem''. Tamién interpretó a la esperta n'[[Arte marcial|artes marciales]], Sydney, en ''Black Belt Jones''.<ref name=NYT/> == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == *{{Cita llibru|apellíu=Paul|nome=Louis|añu=2008|títulu=Tales From the Cult Film Trenches; Interviews with 36 Actors from Horror, Science Fiction and Exploitation Cinema|capítulu=Gloria Hendry|páxines=90–97|editorial=Wayne State University Press|allugamientu=Detroit|isbn=978-0-7864-2994-3}} == Enllaces esternos == * {{IMDb nome}} * [http://jamesbond007.net/hmtl/gloria.html Páxina de Gloria Hendry en Club James Bond France]{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303231742/http://jamesbond007.net/hmtl/gloria.html |date=2016-03-03 }} (en francés) {{NF|1949||Hendry, Gloria}} [[Categoría:Persones de Florida]] 4y5cjn616qw7ymx3eb7bitjsv93wcgz Gloria Swanson 0 59377 4501309 4390554 2026-06-22T20:38:55Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501309 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gloria Swanson}} {{persona}} '''Gloria Swanson''' {{nym}}, foi una actriz de cine, cantante y productora d'[[Estaos Xuníos]], ganadora d'un [[Globu d'Oru]] y candidata pal [[premiu Óscar|Óscar]] en trés causes. Na década de [[Años 1920|1920]] rellumó como una de les principales estrelles del [[cine mudu]], collaborando con figures como [[Rodolfo Valentino]], [[Cecil B. DeMille]] y [[Erich Von Stroheim]], y foi una de les actrices más glamurosas y discutinios polos sos extravantes luxos y solmenada vida amorosa; a lo llargo de la so vida sumó seis matrimonios y dellos romances bien comentaos pola prensa. En pocos años rodó más de venti film y en 1929 foi nomada na primer edición de los [[premios Óscar]] por ''La fráxil voluntá'' (''Sadie Thompson''). Na so etapa d'apoxéu cola compañía ''[[Paramount]]'' goció d'un salariu añal d'un millón de [[dólar]]es, suma colosal pa la dómina; pero la irrupción del [[cine sonoru]] llevar a perder sópitamente'l favor del públicu, como asocedió a casi toles estrelles del momentu. Retirar del cine a los 35 años d'edá, anque siguió trabayando en radio y televisión, y a edá madura remaneció trunfalmente na gran pantalla con ''[[Sunset Boulevard (película)|Sunset Boulevard]]'' (1950) de [[Billy Wilder]]. == Biografía == [[Ficheru:Gloria Swanson circa 1918.jpg|left|thumb|215px|En 1918.]] [[Ficheru:G.Swanson Change Wife.jpg|right|thumb|241px|Na película ''Why Change Your Wife?'', 1920.]] El so nome completu yera Gloria Josephine Mae Svensson y yera fía d'un soldáu d'ascendencia [[Suecia|sueca]]. Por cuenta de los socesivos destinos del so padre, la so infancia trescurrió en [[Puertu Ricu]] (onde aprendió a falar español), [[Chicago]] y [[Florida]]. Dende bien nuevu sintióse atraida pel mundu de la interpretación, y a los 15 años d'edá debutó como ''extra'' nunos pequeños estudios de Chicago: ''Essanay''. En realizando dellos trabayos como ''extra'', nos que coincidió con un mozu [[Charles Chaplin]], decidió dedicase de llenu al cine. Poco dempués los sos padres dixebráronse, y ella camudóse cola so madre a California. === Estrella del cine mudu === Antes d'abandonar Chicago, Gloria Swanson collaboró con Chaplin en dos filmes, onde interpretó papeles menores: ''The Meal Ticket'' y ''His New Job''; nel segundu Chaplin trabayó yá como protagonista y direutor. Instalada en California, a partir de 1916 Swanson rodó diverses comedies xunto a [[Bobby Vernon]], producíes polos estudios ''Keystonne'', hasta qu'en 1919 robló un contratu cola ''[[Paramount]]'' gracies a la mediación del direutor [[Cecil B. DeMille]]. Aquello foi l'entamu del so acandilante ascensu. Arropada y venerada por DeMille, con quien rodó dellos filmes fechos a la so midida, Gloria Swanson dexó de ser una inocente actriz de comedies pa convertise nuna heroína d'argumentos románticos y provocatibles, colos que forxó una imaxe de ''[[muyer fatal]]'' que paecía coincidir col so colorida vida privada, marcada por matrimonios fugaces y costumes fachendoses. Antes de cumplir los 25 años, yá s'había casáu y divorciáu dos veces. Contraxo'l so primer matrimoniu con apenes 17 años, col actor [[Wallace Beery]], quien la maltrataba: violar na nueche de bodes, y cuando ella quedó embarazada, engañar con un beberaxu que-y provocó l'albuertu. Divorciar en 1919 y en pocos meses Swanson casóse con Herbert K. Somborn, presidente de la productora ''Equity Pictures''. Tuvieron una fía, Gloria, pero divorciáronse en xineru de 1925 tres un sonáu procesu xudicial nel que Somborn acusó a l'actriz de cometer adulteriu con 13 homes, ente ellos Cecil B. DeMille y Rodolfo Valentino. A pesar de la so baxa estatura (1,52 m.) Swanson enllenaba la pantalla coles sos traces felines y los sos sofisticaos paxellos, con mapa de sedes, pieles, xoyes, plumes y demás accesorios. Na película ''Male and Female'' (1919) posó xunto a un lleón, causando sensación. Convertir nun iconu de la moda, y la so vida privada yera siguida ávidamente pola prensa. En 1921 Gloria Swanson empezó a collaborar con otru direutor n'ascensu, [[Sam Wood]], quien la dirixó xunto a [[Rodolfo Valentino]] en ''Beyond the Rocks''. Esti filme dar por desapaecíu mientres décades, pero por suerte recuperóse una copia n'Holanda en 2004, y agora ta disponible en formatu [[DVD]]. En 1925 Swanson protagonizó la coproducción de dómina ''Madame Sans-Gêne'', de [[Léonce Perret]], que'l so rodaxe desenvolver en Francia, en palacios y xardinos de valor históricu, lo cual yera una novedá (y un rumbu de medios) pos el cine mudu grabábase casi totalmente en [[plató]]s con decoraos senciellos. Swanson permaneció cuatro meses en Francia y ellí conoció al que sería'l so tercer maríu, el marqués [[Henri de La Falaise]], contratáu como'l so intérprete. El marqués tenía venceyos familiares colos [[Hennessy]], famosos productores de [[coñá]], pero escarecía de fortuna y pa subsistir aceptaba emplegos de poca relevancia. A pesar de la modesta economía del so nuevu home, Gloria Swanson tornó a Estaos Xuníos ''a lo grande'', col llamatu de «''la marquesa''»; y de fechu foi la primer estrella de cine que emparentaba cola nobleza europea (siguiríalu [[Grace Kelly]]). Recibir miles d'almiradores con zaragateros desfiles nes cais de Nueva York y Los Angeles. Pa la ''Paramount'', Gloria Swanson yera la so principal figura, garantía d'ésitu en taquilla. Tenía una lexón de ''fans'' de los que se cunta- recibía 10.000 cartes a la selmana. Pa retenela n'esclusiva según el ''[[star system]]'' entós vixente, la compañía satisfaía tolos sos caprichos, dexába-y escoyer vestuariu y collaboradores, y dio-y un contratu con un sueldu añal d'un millón de dólares, cifra terrible na dómina. Swanson esbardiaba'l dineru con fachendosos luxos, qu'incluyíen un escomanáu palaciu d'estilu italianu. Pero nun taba satisfecha: aspiraba a un mayor poder ya independencia creativa, y en 1927 decidió romper el so contratu pa crear una empresa al so nome que collaboraría cola ''[[United Artists]]''. A partir d'entós, ella decidiría qué filmes rodar, cuándo y con quién. La so primer producción independiente foi ''The Love of Sunya'', filme sobre una muyer con poderes d'[[adivina]] que sufrió múltiples contratiempos mientres el rodaxe en Nueva York: Swanson quixo exercer tamién como productora y la xera enchir, y per otru llau les secuencies fantástiques con efeutos ópticos resultaben difíciles de rodar. La ''diva'' tarrecióse un resultáu bien mala o apenes mediocre, pero finalmente la película tuvo una aceptable acoyida comercial y de crítica, refugando un escalabru total; con tou, la recaldación a dures penes cubrió los gastos del rodaxe y ello, pa una estrella como Gloria Swanson, suponía un duru fracasu. Por conseyu del executivu [[Joseph M. Schenck]], Swanson aportó a tornar a Hollywood pa producir un filme más comercial; decidió rodar ''Sadie Thompson'' (''La fráxil voluntá''), basáu nun polémicu argumentu de [[W. Somerset Maugham]] sobre la rellación ente una ''muyer perdida'' y un misioneru en [[Samoa]]. Con [[Lionel Barrymore]] como coprotagonista, esti filme empobináu por [[Raoul Walsh]] xeneró gran discutiniu y terminó siendo un ésitu, dando a Swanson una nominación al [[premiu Óscar|Óscar]] (premiu instauráu esi añu), y recaldando un millón de dólares solu n'Estaos Xuníos. === Romance con un Kennedy === En 1930 Swanson divorciar del marqués de La Falaise, tres casi tres años de nula convivencia nos que l'actriz foi amante de [[Joseph P. Kennedy]], padre del futuru presidente d'Estaos Xuníos [[John F. Kennedy]]. Joseph tenía gran poder na industria del cine, pos xestionaba la compañía ''[[RKO Pictures]]'' y amás sofitaba financieramente a otros estudios. Se rumoreaba d'él que pa prosiguir el so romance con Swanson alloñó al so home'l marqués dándo-y un emplegu en París como representante de la firma ''[[Pathé]]''. L'idiliu de Swanson con Joseph P. Kennedy ayudó a l'actriz a convertise n'unu de los personaxes más poderosos de la industria cinematográfica del momentu. Gracies a él, Gloria Swanson pudo desafiase de la ''Paramount'', fundar una empresa propia y asegurase el financiamientu pa dos de los sos más ambiciosos filmes, ''Queen Kelly'' (''Queen Kelly'') y ''The Trespasser'' (''La intrusa''), que se saldaron con resultaos bien desemeyaes. ''Queen Kelly'', dirixíu por [[Erich Von Stroheim]] y rodáu n'Europa y África, foi un total desastre: Von Stroheim foi despidíu, a Swanson nun-y gustaben les escenes rodaes n'África, el presupuestu disparóse... Yera un filme empuestu a quedar inconcluso y Kennedy nun taba bien interesáu n'arreglar la situación, pos prefería centrase na so carrera política. Finalmente la película se rehízo solo coles escenes rodaes n'Europa, y estrenóse; pero non n'Estaos Xuníos. ''The Trespasser'' foi'l primer filme sonoru de Swanson (magar se distribuyó igualmente en version muda) y llogró resultaos enforma meyores: apurrió a la ''diva'' otra nominación al Óscar, y foi un ésitu comercial, él únicu qu'ella algamó na era sonora xunto con ''Sunset Boulevard''. === Fracasos, retirada del cine y otros negocios === La llegada del cine sonoru produció una crisis total na carrera de casi toles grandes estrelles del cine mudu, incluyendo a Gloria Swanson, quien decidió retirase de la interpretación con apenes 35 años d'edá tres dellos fracasos comerciales. En marzu de 1929 Swanson y otros actores ([[Mary Pickford]], [[Dolores del Río]], [[Charles Chaplin]]...) participaren nun programa de radio, onde l'audiencia pudo conocer les sos voces; les estrelles confiaben en que podríen afaese al nuevu cine sonoru que s'empezar a producir. Pero delles d'elles, d'orixe estranxeru, teníen un acentu bien marcáu o nun apoderaben l'inglés, y polo xeneral el públicu perdió l'interés por unos ídolos que la so gestualidad teatral, mesma de la mímica, resultaba artificiosa n'escenes con soníu. Nos cinco años siguientes Swanson rodó dellos filmes sonoros, como ''What a Widow!'', ''Indiscreet'' y ''Music in the Air'' (1934). Toos fracasaron en taquilla, magar el so trabayu en ''Music in the Air'' tendría consecuencies 15 años dempués: gracies a esta película [[Billy Wilder]] tener en mente cuando buscaba a l'actriz protagonista pa ''Sunset Boulevard''. En 1931, alloñada yá de Joseph P. Kennedy, Gloria Swanson contraxo cuartes nupcies, nesta ocasión con Michael Farmer. Tendría que repitir la boda en pocos meses, yá que'l so divorciu col marqués de La Falaise nun se terminara de formalizar. L'actriz y Farmer tuvieron una fía, Michelle, en 1932, pero la pareya divorcióse apenes dos años dempués, tres un sonáu romance de Swanson col actor británicu [[Herbert Marshall]]. Estos caltuvieron la so rellación mientres tres años, hasta que Swanson decidió romper porque Marshall nun quería divorciase de la so esposa. Aquel día, Swanson sumara'l so tercer fíu, esti adoptáu: Sonny. En 1938, ayena yá al mundu del cine, Gloria Swanson camudar a Nueva York y fundó una pequeña empresa de [[patente]]s llamada ''Multiprises'', que la caltuvo ocupada mientres los años de la [[Segunda Guerra Mundial]]. Esti negociu tuvo l'oxetivu d'atraer a científicos ya investigadores xudíos, escorríos n'Europa. Gracies a la iniciativa de Swanson, munchos d'ellos salvaron la vida, y dellos de los sos inventos aplicar na industria. Tres ocho años de retiru, Gloria Swanson volvió fugazmente a los platós en 1941 pa rodar la comedia ''Father Takes a Wife''; foi otru fracasu comercial, con perdes envaloraes en 108.000 dólares. === Remanecimientu: ''Sunset Boulevard'' === [[Ficheru:Sunset Boulevard 13.jpg|right|thumb|250px|Nuna escena en ''Sunset Boulevard'', 1950.]] El regresu trunfal de Gloria Swanson a la gran pantalla producióse gracies a ''[[Sunset Boulevard (película)|Sunset Boulevard]]'' (''[[Sunset Boulevard (película)|Sunset Boulevard]]'') de [[Billy Wilder]] (1950). Swanson llevaba dellos años retirada del cine, anque siguía activa nun [[programa de televisión]], ''The Gloria Swanson Hour''. Reaccionó positivamente cuando-y ufiertaron el papel, pero indignóse cuando supo que Billy Wilder quería face-y una prueba de ''[[casting]]'', tal como se faía colos actores nuevos. La veterana actriz aprofió'l so pasáu como estrella de la ''Paramount'', y solo aportó a la prueba por conseyu del direutor [[George Cukor]], quien-y dixo unes pallabres premonitories: «''Si te piden faer diez pruebes, tu los fexes; y si non, yo mesma te voi pegar un tiru. Nel futuru te van recordar por esti papel''». Swanson rodó ''Sunset Boulevard'' en contra de la opinión d'otres estrelles del cine mudu, como [[Mary Pickford]] y [[Mae Murray]], que criticaron l'argumentu por considerar que daba una imaxe negativa del so trabayu. Pero la película terminó siendo un terrible ésitu: foi nomada a nueve premios Óscar (de los que ganó trés) y la revista ''[[Time]]'' publicó que «''en Sunset Boulevard, lo peor de Hollywood ye amosáu polo meyor de Hollywood''». Cúntase que nun pase priváu de la película previu al so estrenu, [[Barbara Stanwyck]] inclinóse ante Swanson a besa-y el baxu del vistíu en señal de veneración, impresionada pol so trabayu. La interpretación de Norma Desmond valió-y a Gloria Swanson un [[Globu d'Oru]] y la so tercer nominación al [[Premios Óscar|Premiu Óscar]] a la meyor actriz; pero la estauína nun foi para ella nin [[Bette Davis]] (nomada por ''[[All About Eve]]''), sinón para [[Judy Holliday]] por ''[[Born Yesterday]]''. === Últimos años === Nuevamente d'actualidá gracies a ''Sunset Boulevard'', Gloria Swanson allegó a la I edición del [[Festival de San Sebastián]] (onde coincidió con [[Lola Flores]]) y ufiertáron-y más papeles, magar en producciones con más presupuestu que talentu como ''Mio figlio Nerone'' (1956; con [[Alberto Sordi]] y una nueva [[Brigitte Bardot]]), la película de catástrofe ''[[Airport 1975]]'' y el telefilme ''Killer Bees'' (''Les abeyes asesines''; 1977). Tamién participó en delles obres teatrales de [[Broadway]] con otros veteranos como [[Jose Ferrer]] y [[David Niven]], y en 1964 tuvo un papel nun episodiu de la teleserie ''[[Burke's Law]]'', polo que foi nomada a un Globu d'Oru. Amás fixo apaiciones en dellos shows de televisión como los de [[Carol Burnett]] y [[Johnny Carson]]. A lo llargo de la so vida tocó otros ámbitos como'l diseñu de moda, la cosmética con productos naturales y conseyos dietéticos (foi siguidora de la [[macrobiótica]]). Na so vieyera entreteníase produciendo pintures y escultures. Interpretando a Norma Desmond en ''Sunset Boulevard'', Swanson dicía nesta película: «''Ensin mi non existiria la Paramount''», lo que probablemente foi real mientres los sos años de rellumanza. L'actriz casó otres dos veces más: en 1954 con William N. Davey, de quien se divorció apenes un añu dempués; y tres 30 años de soltería casóse en 1976 col escritor William Duffy, coautor del llibru de memories de [[Billie Holiday]]. La pareya siguió casada hasta que Swanson morrió, en Nueva York víctima d'un ataque al corazón a los 84 años d'edá. L'actriz publicó en 1980 un jugoso llibru autobiográficu de 520 páxines, ''Swanson on Swanson'', onde desveló detalles llamativos de la so vida privada. Foi un ésitu de ventes y traducióse a dellos idiomes. == Filmografía == * At The End of a Perfect Day (bit) (1915) * The Ambition of the Baron (bit) (1915) * His New Job (uncredited) (1915) * The Fable of Elvira and Farina and the Meal Ticket (1915) * Sweedie Goes To College (1915) * The Romance of an American Duchess (1915) * The Broken Pledge (1915) * A Dash of Courage (1916) * Hearts and Sparks (1916) * A Social Club (1916) * The Danger Girl (1916) * Love on Skates (1916) * Haystacks and Steeples (1916) * The Nick of Time Baby (1916) * Teddy at the Throttle (1916) * Baseball Madness (1916) * Dangers of a Bride (1917) * The Sultan's Wife (1917) * A Pullman Bride (1917) * You Can't Believe Everything (1918) * Society For Sale (1918) * Her Decision (1918) * Every Woman's Husband (1918) * Shifting Sands (1918) * Station Content (1918) * The Secret Code (1918) * Wife or Country (1918) * Don't Change Your Husband (1919) * For Better, For Worse (1919) * Male and Female (1919) * Why Change Your Wife? (1920) * Something To Think About (1920) * The Great Moment (1921) * The Affairs of Anatol (1921) * Under The Lash (1921) * Don't Tell Everything (1921) * Her Husband's Trademark (1922) * Beyond The Rocks (1922) * Her Gilded Cage (1922) * The Impossible Mrs. Bellew (1922) * My American Wife (1922) * Hollywood (cameo) (1923) * Prodigal Daughters (1923) * Bluebeard's Eighth Wife (1923) * Zaza (1923) * The Humming Bird (1924) * A Society Scandal (1924) * Manhandled (1924) * Her Love Story (1924) * Wages of Virtue (1924) * Madame Sans-Gene (1925) * The Coast of Folly (1925) * Stage Struck (1925) * Umtamed Lady (1926) * Fine Manners (1926) * The Love of Sunya (1927) * Sadie Thompson (1928) * Queen Kelly (1929) * The Trespasser (1929) * What a Widow! (1930) * Indiscreet (1931) * Tonight or Never (1931) * Perfect Understanding (1933) * Music In The Air (1934) * Father Takes a Wife (1941) * [[Sunset Boulevard (película)|Sunset Boulevard]] (1950) * Three For Bedroom C (1952) * Nero's Mistress (1956) * Killer Bees (1974) * [[Airport 1975]] (1974) hola como estan mi nombre es gloria swanson y espero ser una buena influensa *Una de las cosas mas famosas que lo hice fueron increibles y espero que les gusten mis estudios adios ahhh vean la pelicula swanson on swanson en bluray bye. == Nominaciones a los Óscar == * ''La fráxil voluntá'' (''Sadie Thompson'') ([[1929]]) * ''La intrusa'' (''The Trespasser'') ([[1930]]) * ''Sunset Boulevard'' (''Sunset Boulevard'') ([[1951]]) == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{IMDb nome|0841797}} * [http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article122.html Información sobre Gloria Swanson] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141226010411/http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article122.html |date=2014-12-26 }} * [http://porestarcontigo.blogspot.com/2010/08/el-crepusculo-de-los dioses.html Poema n'homenaxe a Gloria Swanson] {{NF|1899|1983|Swanson, Gloria}} [[Categoría:Actores y actrices de cine mudu]] [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Persones de Chicago]] 3e270t7ma8ls1vnyz5l4dq8p263untw Gene Tierney 0 59486 4501274 4486826 2026-06-22T15:07:08Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501274 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gene Tierney}} {{persona}} '''Gene Tierney''' ('''Gene Eliza Tierney''', {{nym|paréntesis=non}}) foi una actriz de [[Hollywood]], estrella de la era dorada de la mapa del cine, famosa pola so guapura. Según el productor Darryl F. Zanuck, sería «incuestionablemente la muyer más bella de la historia del cine». Foi nomada al Óscar pol so papel na película ''[[Leave Her to Heaven]]'' (1945). == Vida == La so bellísimo cara cautivó a [[John F. Kennedy|J.F.K.]], anque foi'l famosu diseñador de Hollywood [[Oleg Cassini]] quien la llevó al altar cuando tenía venti años. Tuvieron dos fíos: Daría (con retrasu mental, sordomuda y ciega producíos por una andada de rubeola que sufrió la embarazada Gene d'una almiradora nun actu, cuando-y robló un autógrafu y despidir con un par de besos na mexella). Esto foi un duru golpe pa ella lo que darréu-y causó trestornos psíquicos); la so segunda fía llamada Cristina, nació fuerte y sana. Oleg y Gene divorciáronse en [[1952]]. Contraxo dempués matrimoniu con un magnate del petroleu, W. Howard Lee, quien la dexaría vilba en 1981. W. Howard Lee, había estáu casáu cola actriz [[Hedy Lamarr]], dende 1953 hasta 1960. == Trayeutoria == Con una sólida educación, en viaxando y estudiar per Europa, torna a Estaos Xuníos decidida a ser actriz. En [[1939]] empieza a trabayar en [[Broadway]]. El magnate [[Howard Hughes]] trata de seducila ensin consiguilo. Tres dellos ésitos n'obres teatrales, ye contratada pola [[Twentieth Century Fox]]. Dende la so primer película tien roles de protagonista. Debuta con ''[[The Return of Frank James]]'', de [[Fritz Lang]], onde comparte cartelu con [[Henry Fonda]]. Al añu siguiente comparte cartelu con [[Paul Muni]], en ''[[El Renegáu (1940)|El Renegáu]]'', d'[[Irving Pichel]]. Dende esi momentu va intervenir en películes importantes como ''[[La ruta del tabacu]]'', de [[John Ford]] o ''[[The Shanghai Gesture (película de 1941)|The Shanghai Gesture]]'', de [[Josef von Sternberg]]. Destaquen les sos interpretaciones xunto a les grandes estrelles masculines de la Fox d'aquella dómina. Con [[Tyrone Power]] trabayaría en ''[[Son of Fury]]'', de [[John Cromwell]], ''[[The Razor's Edge]]'', d'[[Edmund Goulding]], según ''[[Esi impulsu maraviyosu]]'', de [[Robert B. Sinclair]]. Con [[Dana Andrews]], intervendría en ''[[Laura (película)|Laura]]'', d'[[Otto Preminger]], la película que más fama -y dio, y pola que la recuerda; dambos compartiríen protagonismu en ''[[En cantu del peligru]]'', de nuevu nun filme de Otto Preminger, y nel ''[[Telón d'aceru]]'', de [[William A. Wellman]]. [[Ficheru:Gene Tierney - YankArmyWeekly.jpg|thumb|left|Gene Tierney, en 1945]] Los años cuarenta fueron bien granibles pa ella, pos trabayó en clásicos como la comedia ''[[Heaven Can Wait]]'' d'[[Ernst Lubitsch]], nesta ocasión onde compartía cartelu con [[Don Ameche]], el melodrama ''[[Leave Her to Heaven]]'', de [[John M. Stahl]] onde componía unu de los sos pocos papeles de malvada, nesti casu acoradando al so home, interpretáu por [[Cornell Wilde]]; Tierney yera de la mesma acoradada pol so malváu home, interpretáu por [[Vincent Price]], en ''[[El Castiellu de Dragonwyck]]'', de [[Joseph Leo Mankiewicz]]. Repitiría con esti direutor nel ''La pantasma y la señora Muir'', onde la pantasma yera genialmente interpretáu por [[Rex Harrison]]. Cerraría esta gloriosa década pa ella con ''Voráxine'', de nuevu col direutor d'orixe austriaco, Otto Preminger. Los cincuenta empezaríen con otru clásicu, ''Nueche na ciudá'', de [[Jules Dassin]], con [[Richard Widmark]], magar la importancia de los sos títulos nos años cincuenta ye abondo menor a la de los años cuarenta. Trabaya col cómicu [[Danny Kaye]] en ''Na Costa Azul'', con [[Ray Milland]] nel drama ''Cerca del mio corazón'', de [[William Keighley]], y l'exótica ''Martín el Gauchu'', de [[Jacques Tourneur]]. Nesos momentos empieza a trabayar pa la [[Metro Goldwyn Mayer]] y con dos de les sos principales estrelles: con [[Spencer Tracy]], en ''L'aventura del Plymouth'', de [[Clarence Brown]], y con [[Clark Gable]], en ''Never Let Me Go'', de [[Delmer Davis]].<ref>http://antoncastro.blogia.com/2014/120202-diego-moldes-poema-a-gene-tierney.php</ref> Por esta dómina empiecen los sos problemes de salú, según la so tormentosa rellación con [[Ali Khan]], colo que los sos trabayos van dise espaciando. Tien un papel destacáu na superproducción ''[[Sinuhé l'exipciu]]'', de [[Michael Curtiz]], y ''La manzorga de Dios'', d'[[Edward Dmytryk]], con [[Humphrey Bogart]] de protagonista. Ingresada nun sanatoriu pa recuperase de la depresión sufrida pola so rotura definitiva con Ali Khan, recupérase y vuelve al cine a principiu de los sesenta pa trabayar de nuevu con Otto Preminger na película ''[[Advise and Consent]]''. Dos películes más realizaría enantes de retirase del cine: ''Xuegos nel Áticu'', de [[George Roy Hill]] y ''En busca del amor'', de [[Jean Negulesco]]. En 1961 casóse col [[magnate]] texanu. W.Howard Lee, ex-home de [[Hedy Lamarr]] y vivieron en Houston, Texas hasta la muerte d'este en 1981, los siguientes 10 años, Tierney dedicó los sos esfuercios a instituciones de beneficencia, cuantimás a aquelles que trataben el retrasu mental infantil.<ref>[http://projects.latimes.com/hollywood/star-walk/gene-tierney/ Estrelles de Hollywood: Gene Tierney]</ref> Realizó apenes un par d'apaiciones en dalguna serie de televisión, hasta la so muerte, por un [[enfisema]] pulmonar, socedida en 1991, cuando cuntaba setenta años d'edá. == Filmografía == [[Ficheru:Bruce Cabot-Gene Tierney in Sundown.jpg|thumb|[[Bruce Cabot]] y Gene Tierney en ''Sundown'', 1941.]] [[Ficheru:GeneTierneyLeaveHerToHeavenTrailerScreenshot1945.jpg|thumb|Gene Tierney en ''Leave Her to Heaven'', 1945.]] [[Ficheru:Gene Tierney in Ghost and Mrs Muir trailer.jpg|thumb|Gene Tierney en ''[[La pantasma y la señora Muir (película de 1947)|La pantasma y la señora Muir]]'', 1947.]] {|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9; |- align="center" ! style="background:#B0C4DE;" | Añu ! style="background:#B0C4DE;" | Film ! style="background:#B0C4DE;" | Papel ! style="background:#B0C4DE;" | Direutor ! style="background:#B0C4DE;" | Otros actores ! style="background:#B0C4DE;" | Observaciones |- | rowspan=2 | 1940 || ''[[The Return of Frank James]]'' || Eleanor Stone || [[Fritz Lang]] || [[Henry Fonda]] || [[Technicolor]] |- | ''[[Hudson's Bay (película)|Hudson's Bay]]'' || Barbra Hall || [[Irving Pichel]] || [[Paul Muni]]<br />[[Vincent Price]] || |- | rowspan=4 | 1941 || ''[[Tobacco Road (película)|Tobacco Road]]'' || Ellie Mae Lester || [[John Ford]] || [[Charles Grapewin]]<br />[[Dana Andrews]] || |- | ''[[Belle Starr (película)|Belle Starr]]'' || [[Belle Starr]] || [[Irving Cummings]] || [[Randolph Scott]]<br />Dana Andrews || Technicolor |- | ''[[Sundown (película)|Sundown]] '' || Zia || [[Henry Hathaway]] || [[Bruce Cabot]] || |- | ''[[The Shanghai Gesture]]'' || Victoria Charteris aka<br />Poppy Smith || [[Josef von Sternberg]] || [[Walter Huston]] || |- | rowspan=4 | 1942 || ''[[Son of Fury: The Story of Benjamin Blake]]'' || Eve || [[John Cromwell]] || [[Tyrone Power]] || [[Sepia tone]]<br /><small>(sequences)</small> |- | ''[[Rings on Her Fingers]]'' || Susan Miller aka<br />Linda Worthington || [[Rouben Mamoulian]] || Henry Fonda || |- | ''[[Thunder Birds (película de 1942)|Thunder Birds]]'' || Kay Saunders || [[William A. Wellman]] || [[Preston Foster]]<br />[[John Sutton (actor)|John Sutton]] || [[Technicolor]] |- | ''[[China Girl (película de 1942)|China Girl]]'' || Miss Young || Henry Hathaway || [[George Montgomery]] || |- | 1943 || ''[[Heaven Can Wait (película de 1943)|Heaven Can Wait]]'' || Martha Strabel Van Cleve || [[Ernst Lubitsch]] || [[Don Ameche]] || Technicolor |- | 1944 || ''[[Laura_(película)|Laura]]'' || [[Laura (novel)|Laura Hunt]] || [[Otto Preminger]] || [[Dana Andrews]]<br />[[Clifton Webb]]<br />[[Vincent Price]] || |- | rowspan=2 | 1945 || ''[[A Bell for Adano]]'' || Tina Tomasino || [[Henry King (direutor)|Henry King]] || [[John Hodiak]] || |- | ''[[Que_el cielu xulgar|Leave Her to Heaven]]'' || Ellen Brent Harland || [[John M. Stahl]] || [[Cornel Wilde]]<br />[[Jeanne Crain]]<br />Vincent Price || Nominated - [[Academy Award for Best Actress]]<br />Technicolor |- | rowspan=2 | 1946 || ''[[Dragonwyck (película)|Dragonwyck]]'' || Miranda Wells Van Ryn || [[Joseph L. Mankiewicz]] || Walter Huston<br />Vincent Price || |- | ''[[The Razor's Edge (película de 1946)|The Razor's Edge]]'' || Isabel Bradley Maturin || [[Edmund Goulding]] || Tyrone Power<br />[[Anne Baxter]]<br />[[John Payne (actor)|John Payne]] || |- | 1947 || ''[[The Ghost and Mrs. Muir]] || Lucy Muir || Joseph L. Mankiewicz || [[Rex Harrison]]<br />[[George Sanders (actor)|George Sanders]]<br />[[Edna Best]] || |- | rowspan=2 | 1948 || ''[[The Iron Curtain (película)|The Iron Curtain]]'' || Anne Gouzenko || William A. Wellman || Dana Andrews || |- | ''[[That Wonderful Urge]] '' || Sara Farley || Robert B. Sinclair || Tyrone Power || |- | 1949 || ''[[Whirlpool (película)|Whirlpool]]'' || Ann Sutton || Otto Preminger || [[Richard Conte]]<br />[[José Ferrer (actor)|José Ferrer]] || |- | rowspan=2 | 1950 || ''[[Night and the City]]'' || Mary Bristol || [[Jules Dassin]] || [[Richard Widmark]] || |- | ''[[Where the Sidewalk Ends]]'' || Morgan Taylor (Paine) || Otto Preminger || Dana Andrews || |- | rowspan=4 | 1951 || ''[[The Mating Season (película)|The Mating Season]]'' || Maggie Carleton McNulty || [[Mitchell Leisen]] || [[John Lund]]<br />[[Miriam Hopkins]]<br />[[Thelma Ritter]] || |- | ''[[On the Riviera]]'' || Lili Duren || [[Walter Lang]] || [[Danny Kaye]] || Technicolor |- | ''[[The Secret of Convict Lake]] || Marcia Stoddard || [[Michael Gordon (filme direutor)|Michael Gordon]] || [[Glenn Ford]] || |- | ''[[Close to My Heart]] '' || Midge Seridan || [[William Keighley]] || [[Ray Milland]] || |- | rowspan=2 | 1952 || ''[[Way of a Gauchu]]'' || Teresa || [[Jacques Tourneur]] || [[Rory Calhoun]] || Technicolor |- | ''[[Plymouth Adventure]]'' || Dorothy Bradford || [[Clarence Brown]] || [[Spencer Tracy]]<br />[[Van Johnson]]<br />Leo Genn || Technicolor |- | rowspan=2 | 1953 || ''[[Never Let Me Go (película)|Never Let Me Go]]'' || Marya Lamarkina || [[Delmer Daves]] || [[Clark Gable]] || |- | ''[[Personal Affair (película de 1953)|Personal Affair]]'' || Kay Barlow || Anth || || |- | rowspan=2 | 1954 || '[[Black Widow (película de 1954)|Black Widow]]'' || Iris Denver || [[Nunnally Johnson]] || [[Ginger Rogers]] || [[CinemaScope]]<br />Deluxe color |- | ''[[The Egyptian (película)|The Egyptian]]'' || Baketamon || [[Michael Curtiz]] || [[Jean Simmons]]<br />[[Victor Mature]]<br />[[Edmund Purdom]] || CinemaScope<br />Deluxe color |- | 1955 || ''[[The Left Hand of God]]'' || Anne Scott || [[Edward Dmytryk]]|| [[Humphrey Bogart]] || CinemaScope<br />Deluxe color |- | 1962 || ''[[Advise and Consent]]'' || Dolly Harrison || Otto Preminger || Henry Fonda<br />[[Walter Pidgeon]]<br />[[Franchot Tone]] || [[Panavision]] |- | rowspan=2 | 1963 || ''[[Toys in the Attic (película)|Toys in the Attic]]'' || Albertine Prine || [[George Roy Hill]] || [[Dean Martin]] || |- | ''[[Los cuatro nueches de la lluna llena]]''<br /><small>aka ''[[Four Nights of the Full Moon]]''|| || [[Sobey Martin]] || [[Dan Dailey]] || |- | 1964 || ''[[The Pleasure Seekers]]'' || Jane Barton || [[Jean Negulesco]] || [[Ann-Margret]] || CinemaScope<br />Deluxe color |} == Broadway == {|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9; |- align="center" ! style="background:#B0C4DE;" | Añu ! style="background:#B0C4DE;" | Títulu ! style="background:#B0C4DE;" | Xéneru ! style="background:#B0C4DE;" | Papel ! style="background:#B0C4DE;" | Puesta n'escena |- | 1938 || ''What A Life!'' || Original Play, Comedy || Walk on, Water carrier ||[[George Abbott]] |- | 1938 || '' The Primrose Path'' || Original Play, Drama/Comedy || Understudy || George Abbott |- | 1939 || ''Mrs O' Brian Entertains'' || Original Play, Comedy|| Molly O' Day|| George Abbott |- | 1939 ||'' Ring Two'' ||Original Play, Comedy || Peggy Carr || George Abbott |- | 1940 || ''[[The Male Animal]]''|| Original Play, Comedy || Patricia Stanley || Herman Shumlin |} == Televisión == {|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9; |- align="center" ! style="background:#B0C4DE;" | Añu ! style="background:#B0C4DE;" | Títulu ! style="background:#B0C4DE;" | Papel ! style="background:#B0C4DE;" | Otros intérpretes ! style="background:#B0C4DE;" | |- | [[1947 en televisión|1947]] |''Sir Charles Mendl Show'' | Ella mesma | Host: Sir Charles Mendl | |- | 1953 |''[[The Ed Sullivan Show|Toast of the Town]]'' | Ella mesma |Host: [[Ed Sullivan]] |Episode #6.33 |- | 1954 | ''The 26th Annual [[Academy Awards]]'' | Ella mesma | Host: [[Donald O'Conner]], [[Fredric March]] | Presenter: [[Costume Design]] Awards |- | [[1957 en televisión|1957]] | ''[[What's My Line?]]'' | Ella mesma |Host: [[John Charles Daly]] |Episode: August 25, Mystery guest |- |[[1960 en televisión|1960]] |''[[General Electric Theater]]'' | Ellen Galloway |Host: [[Ronald Reagan]] |Episode: "Journey to a Wedding" |- |[[1969 en televisión|1969]] |''[[The F.B.I. (serie de televisión)|The F.B.I]]'' | Faye Simpson |[[Efrem Zimbalist, Jr.]] | Episode: "Conspiracy of Silence" |- |1969 |''Daughter of the Mind'' |Lenore Constable |[[Ray Milland]] |(Made for TV movie) |- |[[1974 en televisión|1974]] | ''[[The Merv Griffin Show]]'' |Ella mesma |Host: [[Merv Griffin]] | |- |[[1979 en televisión|1979]] | ''[[The Merv Griffin Show]]'' |Ella mesma |Host: [[Merv Griffin]] | |- |rowspan=4|[[1980 en televisión|1980]] | ''[[The Tonight Show Starring Johnny Carson]]'' |Ella mesma |Host: [[Johnny Carson]] | |- |''[[The Mike Douglas Show]]'' |Ella mesma | Host: [[Mike Douglas]] | |- |''[[Dinah!]]'' |Ella mesma |Host: [[Dinah Shore]] | |- |''[[Scruples (novela)|Scruples]]'' |Harriet Toppington |[[Lindsay Wagner]] |(TV Mini-series) |- |1999 | ''[[Biography (serie de televisión)|Biography]]'' | Ella mesma | Host: [[Peter Graves (actor)|Peter Graves]] | "Gene Tierney: A Shattered Portrait" March 26 |} == Premios == === [[Premios Óscar|Premiu Óscar]] === {| {{tablaguapa}} |- ! Categoría!! Película!! Resultáu |- | Meyor actriz || ''Leave Her to Heaven'' || Candidata |} == Bibliografía == * {{Cita llibru|autor=[[Oleg Cassini|Cassini, Oleg]]|añu=1987|títulu=In My Own Fashion: An Autobiography|editorial=[[Simon & Schuster]]|isbn=0-671-62640-X}} * {{Cita llibru|autor=Devillers, Marceau|añu=1987|títulu=Gene Tierney: A Biography|editorial=Pygmalion/G.Watelel|isbn=2-85704-230-2}} * {{Cita llibru|autor=Merigeau, Pascal|añu=1987|títulu=Gene Tierney: A Biography|editorial=Paris|isbn=2-85601-174-8}} * [[Diego Moldes|Moldes, Diego]] (2014). ''Venuspasión'', Notorious Ediciones, Madrid. ISBN 978-84-15606-23-9 * {{Cita llibru|autor=Tierney, Gene with Mickey Herskowitz|añu=1979|títulu=Self-Portrait|editorial=[[Peter Wyden]]|isbn=0-88326-152-9}} * {{Cita llibru|autor=[[Michelle Vogel|Vogel, Michelle]]|añu=2005|títulu=Gene Tierney: A Biography|editorial=McFarland & Company|isbn=0-7864-2035-9}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == '''N'inglés''' {{commonscat}} {{IMDb nome|0000074}} * [http://www.cmgworldwide.com/stars/tierney/index.php Sitiu oficial n'inglés] * [http://www.hollywoodclasico.com/index.php?id=37 Gene Tierney en hollywoodclasico.com] * [http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article116.html Gene Tierney n'El Criticón] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150518164416/http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article116.html |date=2015-05-18 }} * [https://www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=cast&stext=Gene+Tierney Filmografía - Film affinity] * [http://michellevogel.com/GeneTierney.html Gene Tierney: A Biography] * [http://www.doctormacro1.info/Movie%20Star%20Pages/Tierney,%20Gene.htm Galería fotográfica de Gene Tierney en Dr. Macro's High Quality Movie Scans] {{NF|1920|1991|Tierney, Gene}} [[Categoría:Persones de Brooklyn]] [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] 0qqsl7v43jf7sqo7i97aul6g24800tv Galaxa espiral M100 0 62083 4501249 4466148 2026-06-22T12:25:45Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501249 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Galaxia espiral M100}} {{Ficha de galaxa | nome = [[Catálogu Messier|Messier]] 100 | imaxe =M100.jpg |imaxe_pie = [[M100]] y los sos [[galaxa|galaxes]] satélite. | dómina = [[J2000]] | tipu = SAB (s)bc<ref name="ned">{{cita web | títulu=NASA/IPAC Extragalactic Database | obra=Results for NGC 4321 | url=http://nedwww.ipac.caltech.edu/ | fechaaccesu=31 d'agostu de 2006}}</ref> | ar = 12<sup>h</sup>&nbsp;22<sup>m</sup>&nbsp;54.9<sup>s</sup><ref name="ned" /> | dec = +15°&nbsp;49′&nbsp;21″<ref name="ned" /> | dist_al = 52.5 [[añu lluz|Mal]]<ref name="xiv">{{cita web | títulu=Pattern Speeds BIMA-SONG Galaxies with Molecule-Dominated ISMs Using the Tremaine-Weinberg Method | obra=(Ferrarese et al. 1996) | url=http://arxiv.org/PS_cache/astro-ph/pdf/0406/0406426.pdf | fechaaccesu=31 d'agostu de 2006}}</ref> | z = 1571 ± 1 [[kilometro|km]]/[[segundu|s]]<ref name="ned" /> | magapa_v = 10.1<ref name="ned" /> | tam_v = 7′.4 × 6′.3<ref name="ned" /> | constelación = [[Coma Berenices]] | radiu_al = | magabs_v = -21,9<ref>Calculada colos datos de [http://leda.univ-lyon1.fr/ledacat.cgi?M100&ob=ra HyperLeda] a la distancia dada</ref> | notes = | nomes = [[New General Catalogue|NGC]] 4321 }} '''Messier 100''' (tamién conocíu como ''NGC 4321'') ye una [[galaxa espiral]] a unos 52,5 millones d'[[añu lluz|años lluz]] na [[constelación]] [[Coma Berenices]]. Afayóse por [[Pierre Méchain]] en [[1781]]. Ye una de les galaxes más grandes y brillantes nel [[cúmulu de Virgu]], con una lluminosidá similar a la de la [[Galaxa d'Andrómeda]]. Identificáronse cinco [[supernova|supernoves]] nel M100: SN 1901B, SN 1914A, SN 1959Y, SN 1979C y SN 2006X. M100 ye una [[galaxa con biltu estelar]], topándose ésti concentráu nun aniellu (en realidá, dos "minibrazos" espirales) alredor del nucleu y que tien un radiu de 1 quilu[[pársec]], esistiendo tamién una barra interna precisamente con ési radio y perfectamente alliniada cola barra principal. Dichu aniellu paez tar formando estrelles dende hai 500 millones d'años en dellos biltos de formación estelar dixebraos nel tiempu. Ésta galaxa tien tamién cerca siquier dos [[galaxa elíptica|galaxes elíptiques nanes]]: [[NGC 4323]] y [[NGC 4328]], tando xunida cola primera por una ponte de materia lluminoso, y (cómo asocede con numberoses otres [[galaxa espiral|galaxes espirales]] de Virgu) presenta ciertu déficit d'[[hidróxenu neutro]], que -sacante na so rexón suroeste- nun llega más allá del discu estelar.<ref>[http://articles.adsabs.harvard.edu//full/1990AJ....100..604C/0000612.000.html VLA observations of neutral hydrogen in Virgo Cluster galaxes. I - The Atles]</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.astro.yale.edu/cgi-bin/viva/galaxy.cgi?ngc4321 |títulu=Virgo HI Galaxy Survey - NGC 4321 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304122908/http://www.astro.yale.edu/cgi-bin/viva/galaxy.cgi?ngc4321 |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> [[Ficheru: Spiral Galaxy M100.jpg|thumb|left|270px|La rexón central de M100. Imaxe tomada pol [[Telescopiu Espacial Hubble]].]] == Intereses == M100 ye mentada n'unu de los episodios de la serie de televisión [[Seaquest]] cómo'l llugar d'orixe d'una nave qu'atopa la tripulación del [[submarín]]<ref>[http://www.angelfire.com/tv2/seaQuestDSV2032/greatpatience2.html Such Great Patience]</ref> == Enllaces esternos == * {{Enllaz rotu|1= |2=https://translate.google.com.mx/translate?sl=en&tl=es&js=n&prev=_t&hl=es-419&ie=UTF-8&layout=2&eotf=1&o=http%3A%2F%2Fwww.spitzer.caltech.edu%2Fimages%2F5208-sig12-007-The-Swirling-Arms-of-the-M100-Galaxy |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.seds.org/messier/m/m100.html '''SEDS''': Spiral Galaxy 100] * [http://www.wikisky.org/?object=M100&img_source=SDSS&zoom=9 '''WIKISKY. ORG''': SDSS image, M100] * [http://www.spacetelescope.org/images/archive/freesearch/messier+100/viewall/1 Messier 100 at ESA/Hubble] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090826155759/http://www.spacetelescope.org/images/archive/freesearch/messier+100/viewall/1 |date=2009-08-26 }} * [http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-data_query?bibcode=1999ESASP.427..989W&db_key=AST&link_type=ARTICLE Double-barréi starburst galaxes viewed by ISOCAM] * [http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-data_query?bibcode=1999MNRAS.302L...7R&db_key=AST&link_type=ARTICLE High-resolution UKIRT observations of circumnuclear star formation in M100] * [http://arxiv.org/abs/astro-ph/0606490 The Star Formation History and Evolution of the Circumnuclear Region of M100] * [http://adsabs.harvard.edu/abs/1995AJ....110.2075S Bar-Driven Gas Structure and Star Formation in the Center of M100] == Referencies == {{llistaref}} {{CieluWD}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Galaxes espirales]] [[Categoría:Oxetos Messier|100]] [[Categoría:Oxetos NGC|4321]] ccpdjjqgcy8k6uku0foofdmror4djxo Georgius Macropedius 0 62836 4501281 4356717 2026-06-22T16:13:29Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501281 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Georgius Macropedius}} {{persona}} '''Georgius Macropedius''' (de nome '''Joris van Lanckvelt'''), [[1487]] (posiblemente [[23 d'abril]]) – últimos de xunetu de [[1558]], yera un [[humanista]] [[Países Baxos|holandés]], profesor y [[dramaturgu]] del sieglu XVI. == Biografía == Macropedius nació col nome de Joris Van Lanckvelt en [[Gemert]] ([[Brabante]], [[Países Baxos|Holanda]]) en 1487. Ye bien pocu lo que se conoz de la niñez de Macropedius en Gemert. Dempués d'asistir a la escuela parroquial Joris Van Lanckvelt treslladóse a la ciudá de s-Hertogenbosh. Equí asistió a la escuela llocal de [[gramática]]. Joris vivió nuna de les pensiones de los [[Hermanos de la Vida Común]], que yeren siguidores de la [[Devoción moderna]]. En [[1502]], a la edá de 15 años, fíxose miembru d'una fraternidá y preparóse pa ser maestru. Diez años dempués graduóse y empezó a enseñar [[llatín]] na escuela municipal de gramática. Nos años [[1506]]-[[1510]] yá empezara a escribir obres en llatín pa los sos estudiantes. Los sos primeros escritos del so drama ''Asotus'' (El fíu maravía) daten d'esti periodu. Camudóse'l nome, como yera'l costume nel sieglu XVI pa los humanistes, por '''Macropedius'''. [[Ficheru:Sint Hieronymusschool Utrecht.jpg|thumb|180px|left|Escuela San Jorge n'Utrecht. Pintura fecha por J. Liefland, n'Utrecht 1857.]] En [[1524]] foi nomáu direutor del St Jerome en [[Liexa]]. La escuela gramática de Liexa espolletó por cuenta d'actividaes realizaes por Macropedius y otros compañeros. En [[1527]] Macropedius regresu a 's-Hertogenbosch y yá pa finales de [[1530]] Macropedius treslladárase a [[Utrecht]] que nesi tiempu yera la ciudá más grande del norte de los Países Baxos. Macropedius, que goció aparentemente dalguna fama nel tiempu y yera consideráu un lleal [[catolicismu|católicu romanu]], foi designáu direutor. Tresformó'l San Jerome d'Utrecht na escuela más famosa del país. Enseñó llatín, [[Idioma griegu|griegu]], [[poesía]], [[retórica]], posiblemente [[idioma hebréu|hebréu]], [[matemátiques]] y tamién teoría de la [[música]]. Cada añu compunxo'l testu y música d'un cantar pa la escuela de llatín. Nel San Jeromes escribió la mayoría de los sos llibros de testu en llatín según les sos obres, que non solo yeren publicaos n'Utrecht, sinón tamién en [[Amberes]], [[Basilea]], [[Colonia (Renania del Norte-Westfalia)|Colonia]], [[Frankfurt]], s-Hertogenbosch y [[Londres]]. [[Ficheru:Epistolica, London 1649.jpg|thumb|160px|right| Páxina de títulu de Macropedius' ''Methodus de Conscribendis Epistolis'', impresu en 1649 por [[Abraham Miller]] en Londres, 106 años dempués de la primer edición. Colexu Dickinson, [[Carlisle]], Pennsylvania, [[Estaos Xuníos]].]] Nos años de [[1552]] - [[1554]] la so coleición de trabayos foi revisada y editada en dos volúmenes n'Utrecht: ''Omnes Xeorxa Macropedii Fabulae Comicae''. Les obres nun fueron impreses xunto cola so música. Dempués, solo escribió un musical más: ''Jesús Scholasticus''. En [[1557]] o [[1558]] arrenunció como direutor de la escuela y dexo Utrecht pa tornar a la so tierra natal en Brabante. Ende vivió per unos años más na casa de los Hermanos de la Vida Común en 's-Hetogenbosch. Morrió a la edá de 71 nesti pueblu mientres la plaga de xunetu de 1558, y foi soterráu na ilesia de los Hermanos. Dempués de la so muerte los sos estudiantes estimosos punxeron una tumba monumental, con un epitafiu. == Obres == Macropedius escribió dellos llibros de testu. El más famosu de toos ye ''Epistolica'', un llibru del arte d'escribir cartes. Foi publicáu per primer vegada n'Amberes en [[1543]]. Tamién foi impresu como ''Methodus de Conscribendis Epistolis'' en Basel, [[Colonia (Renania del Norte-Westfalia)|Colonia]], [[Dillingen]], Frankfurt, 's-Hertogenbosch y [[Leiden]]. El llibru foi publicáu en Londres en [[1576]] siguíu de trés impresiones: la postrera data de [[1649]]. [[William Shakespeare]] llegó a conocer la obra gracies a una reimpresión de la mesma echa por un amigu imprentador: Richard Field. Evidentemente'l llibru foi usáu mientres munchos años en delles escueles del oeste d'[[Europa]]. Los sos llibros escolares prueben a Macropedius como a un home de gran cultura humanista y siguidor d'[[Erasmu]]. Taba bien familiarizáu col griegu clásicu y la [[lliteratura romana]], según sobre la [[Biblia]] y los escritos de los más importantes homes de la Ilesia. Munches copies de los sos llibros de testu n'Holanda, [[Alemaña]], [[Francia]] ya [[Inglaterra]] prueben que les actividaes de Macropedius fueron bien envaloraes polos sos contemporáneos y pola siguiente xeneración d'humanistes. Escribiendo los sos llibros y clases Macropedius contribuyó enforma a la esitosa educación humanista na primer parte del [[sieglu XVI]]. Promovió infatigablemente el griegu, non yá la llectura del [[Nuevu Testamentu]], sinón tamién l'estudiu de los trabajoa de los autores clásicos griegos. [[Ficheru:Hecastus Antwerpen 1539.jpg|thumb|160px|left|Primer edición de Macropedius' ''Hecastus'', impresa por Michael Hillen en Antwerp 1539. Biblioteca de la [[universidá de Tilburg]].]] Macropedius debe la so fama a los sos dolce obres. N'Holanda y Alemaña foi'l primeru, más granible y meyor escritor d'obres en llatín. ''Andrisca'' ye una [[comedia]] alrodiu de dos muyeres xagaces y adúlteres na cual la muyer caltién control sobre los sos cabileños homes. A la fin del sieglu, la mesma tema foi ellaboráu por William Shakespeare en [[The Taming of the Shrew]]. ''Bassarus'' ye una obra realmente d'[[antroxu]]. [[Asotus]] trata avera de la tema bíblica del fíu pródigu. La obra foi representada polos estudiantes del [[Trinity College (Cambridge)|Trinity College]] en [[Universidá de Cambridge|Cambridge]] según pola [[universidá de Praga]]. En [[1539]] foi publicada [[Hecastus]], la obra más famosa de Macropedius. Esti [[drama]] asegúro-y un llugar destacáu dientro de los dramaturgos del mundu. Ye una versión llibremente compuesta de la obra moral holandesa ''Elckerlijc'' (Toles persones). El personaxe principal, Hecastus, ye un home nuevo y saludable esfrutando de los bonos momentos de la vida. Cuando s'entera de que va morrer llueu, nengunu de los sos amigos, familiares o sirvientes tán dispuestos a acompañalo nos sos últimos momentos. Foi una obra de gran ésitu. A finales del sieglu, ''Hecastus'' foi impresu en llatín y otros idiomes. Conócense doce traducciones independientes y seis traducciones alemanes. Una d'estes foi echa pol famosu poeta reformista [[Hans Sachs]]. La obra foi tamién traducida al [[Idioma danés|danés]], [[holandés]] y en [[1681]] al [[Idioma suecu|suecu]]. N'Holanda Hecastus foi interpretáu en delles ocasiones. Particularmente n'Alemaña la obra tuvo enforma ésitu. Pa la segunda edición (1552), Macropedius tuvo que revisar y estender la obra pos s'abarruntó que toleraba los principios de la [[Reforma Protestante|Reforma]]. [[Ficheru:Hecastus Goeteborg 1681.jpg|thumb|160px|right|Páxina de títulu de Sven Dalius' traducción sueca de ''Hecastus'', impresa por Lars Loehnbohm en [[Goeteborg]] en 1681. Biblioteca Real, [[Estocolmu]].]] == Heriedu == Los ésitos de Macropedius non solo fueron llindaos escontra'l campu del drama. Como profesor o direutor en 's-Hertogenbosch, Liexa y Utrecht tuvo munchos estudiantes qu'años más tarde fueron persones importante nel gobiernu, nes ciencies y nel arte. Ente ellos destaquen el [[grecia|griegu]] [[Arnoldus Arlenius]], el [[Sicoloxía|sicólogu]] [[Willem Canter]], [[Johannes Heurnius]], profesor de medicina na universidá de Leiden, el [[xeógrafu]] [[Gerardus Mercator]], el [[abogáu]] y amigu de [[Guillermo d'Orange]], [[Elbertus Leoninus]], l'imprentador [[Laurentinus Torrentinus]] quien foi bien famosu n'Italia y el bien conocíu [[físicu]] [[Johannes Wier]] quien apostó la creencia na bruxería en [[1563]]. Macropedius siguió siendo famosu a lo menos mediu sieglu dempués de la so muerte. En [[1565]] un grupu d'estudiantes publicaron una coleición de poemes en conmemoración al so maestru: ''Apoteosis D. Georgii Macropedii''. Nel sieglu XVII Macropedius y los sos trabayos fueron adulces quedando nel olvidu. Les sos obres nunca más fueron presentaes y los sos llibros nun se volvieron imprimir de nuevu. Les sos obres fueron escrites en llatín ente que los nuevos poetes de la república holandesa utilizaron cada vegada más el so idioma nativu. Nun foi hasta dos sieglos dempués que'l so nome y fama rehabilitáronse. Nel [[sieglu XX]] reeditáronse les sos obres y escribiéronse ensame d'artículos sobre la so figura. En [[1972]] l'americanu [[Thomas W. Best]] publicó ''Macropedius'' en seriar Autores del Mundu en [[Nueva York]]. N'años recién fueron publicaos más llibros n'Europa, [[Sudáfrica]], [[Canadá]] y los Estaos Xuníos. Les obres fueron traducíes al holandés ya inglés. == Bibliografía == * Thomas W. Best, ''Macropedius'', Nueva York 1972 (Twayne's World Authors Series, non. 218) * Yehudi Lindeman, Macropedius' Rebelles and Erasmus' Principles of Education, ''Renaissance and Reformation'', (Toronto) 1980, 127-135 * Yehudi Lindeman, Macropedius' ''Two Comedies Rebelles (The Rebels) Bassarus.'' (Editada y traducida del Latin, con introducción), Nieuwkoop 1983 (Bibliotheca Humanistica & Reformatorica, Vol. xxxvi) * C.C. Love, ''Macropedius' Andrisca . A farcial folk comedy'', Toronto 1992 ([http://www.chass.utoronto.ca/epc/rnlp/andrisca.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070608043455/http://www.chass.utoronto.ca/epc/rnlp/andrisca.html |date=2007-06-08 }}). * C.C. Love, ''Macropedius' Hecastus. A morality play on the Everyman theme'', Toronto 1992 ([http://www.chass.utoronto.ca/epc/rnlp/hecastus.html]). * Henk Giebels & Frans Slits, ''Georgius Macropedius 1487-1558. Leven en Werken van een Brabantse humanist'' (''Vida y trabayu d'un humanista de Brabant''), (Zuidelijk Historisch Contact) Tilburg 2005. (Acompañáu d'un CD con tolos testos en Latin alrodiu de les sos obres, poemes, cantares, correspondencia y otres fontes.) ISBN 90-70641-65-8. *''The Latin Playwright Georgius Macropedius (1487-1558) in European Contexts'', ed. Jan Bloemendal; European Medieval Drama 13 (2009). Brepols Publishers, Turnhout 2010; 233 pages; ISBN 978-2-503-53091-8. * Una páxina web de Macropedius: [http://www.members.tripod.com/commanderijcollege/giebels/macro_eng.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070421152524/http://members.tripod.com/commanderijcollege/giebels/macro_eng.html |date=2007-04-21 }} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1487|1558|Macropedius}} [[Categoría:Dramaturgos y dramaturgues de los Países Baxos]] [[Categoría:Escritores en llatín]] [[Categoría:Escritores de los Países Baxos]] [[Categoría:Humanistes de los Países Baxos]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] r2i3kvzo7nrbezrwwgogaspzvjnshcz Galeopsis speciosa 0 65219 4501250 4350320 2026-06-22T12:38:28Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501250 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Galeopsis speciosa}} {{ficha de taxón |regnum = [[Plantae]] |unranked_divisio = [[Angiosperms]] |unranked_classis = [[Eudicots]] |unranked_ordo = [[Asterids]] |ordo = [[Lamiales]] |familia = [[Lamiaceae]] |genus = ''[[Galeopsis]]'' |species = '''''Galeopsis speciosa''''' |binomial_authority = [[Mill.]] }} '''''Galeopsis speciosa''''', ye una [[especie]] de [[planta yerbácea]] añal, perteneciente a la familia de les [[lamiacees]]. Ye una [[maleza]] bien estendida y utilízase como floritu. Ye orixinaria d'[[Eurasia]]. [[Ficheru:Dead nettle.jpg|thumb|Flores.]] [[Ficheru:100 Galeopsis speciosa.jpg|thumb|Ilustración]] == Descripción == Ye una planta llamativa, robusta, añal, qu'algama los 40-70 cm d'altor, con un [[tarmu]] cuadráu y erecto. Les fueyes son ovalaes, de color verde con nervaduras y dentaes. El floriamientu producir ente xunu y setiembre. Les flores individuales son grandes y de color mariellu con un tubu de cabeza llarga y el llabiu inferior púrpura con un terminal mediu arrondáu. == Taxonomía == ''Galeopsis speciosa'', describióse por [[Philip Miller]] y espublizóse en ''[[The Gardeners Dictionary]]'': . . . eighth edition non. 3. 1768.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/17600082 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=15 d'avientu de 2013 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Galeopsis''''': nome xenéricu creáu por [[Linneo]] en 1753 pensando, na forma de "cascu" del llabiu cimeru de la corola. El términu puede derivar del griegu: ''galè'' = "papalba" y ''opsis'' = "apariencia", y esto seique por cuenta de que la flor aseméyase vagamente a una [[papalba]]. '''''speciosa''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "llamativa"<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.168.html n'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Galeopsis prostrata'' [[Vill.]], Hist. Pl. Dauphiné 2: 388 (1787). * ''Galeopsis cannabina'' [[Albrecht Wilhelm Roth|Roth]], Tent. Fl. Germ. 1: 254 (1788), nom. illeg. * ''Galeopsis versicolor'' [[Curtis]], Fl. Londin. 6(1): 38 (1791). * ''Galeopsis pubescens'' [[Griseb.]], Spic. Fl. Rumel. 2: 135 (1844), nom. illeg. * ''Galeopsis unicolor'' [[Fr.]], Summa Veg. Scand.: 14 (1845). * ''Galeopsis sulphurea'' [[Jord.]], Cat. Jard. Dijon: 19 (1848). * ''Galeopsis subalpina'' [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]], Verh. Mitth. Siebenbürg. Vereins Naturwiss. Hermannstadt 4: 59 (1853). * ''Galeopsis versicolor var. sulphurea'' (Jord.) [[Rchb.f.]] in H.G.L.Reichenbach, Icon. Fl. Germ. Helv. 18: 18 (1858). * ''Tetrahit sulphureum'' (Jord.) [[Fourr.]], Ann. Soc. Linn. Lyon, n.s., 17: 135 (1869). * ''Galeopsis flavescens'' [[Borbás]], Enum. Pl. Com. Castriferr.: 346 (1887). * ''Galeopsis leiotricha'' Borbás, Oesterr. Bot. Z. 39: 234 (1889). * ''Galeopsis crenifrons'' Borbás, Term. Füz. 17: 65 (1894). * ''Galeopsis hispida'' Borbás, Term. Füz. 17: 65 (1895).<ref name = Kew>{{cita web |url=http://apps.kew.org/wcsp/synonomy.do?accepted_id=85436&repSynonym_id=-9998&name_id=85436&status=true |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=4 de marzu de 2010 |formatu= |obra= [[Royal Botanic Gardens, Kew]]: World Checklist of Selected Plant Families}}</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Lamiaceae#Descripción|Carauterístiques de les lamiacees]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies}} * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GASP7 USDA PLANTS Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130430082116/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GASP7 |date=2013-04-30 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Galeopsis|speciosa]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes descrites en 1768]] [[Categoría:Plantes descrites por Miller]] [[Categoría:TBSpecies]] 002cqtz3v4obxl6ro6wjxhgigz86imr Galium balearicum 0 65222 4501252 3977983 2026-06-22T12:50:53Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501252 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Galium balearicum}} {{Ficha de taxón | ''Galium balearicum'' | image = | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Asteridae]] | ordo = [[Gentianales]] | familia = [[Rubiaceae]] | subfamilia = [[Rubioideae]] | tribus = [[Rubieae]] | genus = ''[[Galium]]'' | species = '''''G. balearicum''''' | binomial = ''Galium balearicum'' | binomial_authority = [[Briq.]] }} '''''Galium balearicum''''' <small>[[Briq.]]</small>, ye una [[planta]] [[yerba|yerbácea]] [[caducifolia|añal]] de la familia [[Rubiaceae]]. ==Descripción== Ye una pequeña [[yerba]] que vive ente les piedres de los canchales la [[Sierra de Tramuntana]], carauterizar por tener les [[fueya|fueyes]] verticilaes, de normal por númberu de cuatro, y que nun tienen más d'un centímetru de llargu; tola planta suel adquirir un color coloráu. Les [[flor|flores]] son de color rosa. Estrémase de les otres especies del xéneru pola coloración de la planta y sobremanera de les flores. Floria en xunu y xunetu. Ye intolerante a les baxes temperatures. ==Distribución y hábitat== Ye nativa del [[mediterraneu]] nes [[Islles Baleares]] onde crez nes zones predreses de les [[Sierra de Tramuntana]] y [[Llevant|Llevante]]. == Taxonomía == ''Galium balearicum'' describióse por [[John Isaac Briquet]] y espublizóse en ''[[Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève]] 11-12: 191'', nel añu 1908.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/50324052 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Galium''''': nome xenéricu que deriva de la pallabra [[griegu antiguu|griega]] ''gala'' que significa "lleche", n'alusión al fechu de que delles especies fueron utilizaes pa cuayar la lleche.<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageG.html En Nomes Botánicos]</ref> '''''balearicum''''': [[epítetu]] xeográficu qu'alude a la so llocalización nes [[Islles Baleares]]. ;Sinonimia: * ''Galium rubrum subsp. balearicum'' ([[Briq.]]) (1973).<ref>Sinónimos en [http://apps.kew.org/wcsp/synonomy.do?accepted_id=85796&repSynonym_id=-9998&name_id=85796&status=true Kew]</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-85796 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]/</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == *[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GAAL USDA Plants Profile: ''Galium album''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130511074849/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GAAL |date=2013-05-11 }} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Galium|balearicum]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Endemismos baleares]] [[Categoría:Flora de Baleares]] [[Categoría:Plantes descrites en 1908]] [[Categoría:Plantes descrites por Briquet]] [[Categoría:TBSpecies]] 9g20zx6yug5jknfny9rb1hrh8jbh3fk Galium odoratum 0 65224 4501253 4366630 2026-06-22T12:54:19Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501253 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Galium odoratum}} {{Ficha de taxón | ''Galium odoratum'' | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Gentianales]] | familia = ''[[Rubiaceae]] | subfamilia = [[Rubioideae]] | tribus = [[Rubieae]] | genus = ''[[Galium]]'' | species = '''''Galium odoratum''''' | binomial_authority = ([[L.]]) [[Scop.]] }} '''''Galium odoratum''''' ye una [[especie]] [[fanerógama]] perteneciente a la familia [[Rubiaceae]]. Crez en toa [[Europa]], [[Asia]] septentrional, [[norte d'África]] y n'[[España]] nos [[Pirineos]]. [[Ficheru:155 Asperula odorata L.jpg|thumb|Ilustración]] [[Ficheru:Galium odoratum 002.jpg|thumb|Detalle de la fueya]] [[Ficheru:Galium odoratum Flower.JPG|thumb|Detalle de la flor]] == Carauterístiques == Ye una [[planta]] viviega, irguida de 10-30 cm. d'altor. Con fueyes [[sésil]]es, llanceolaes y acabaes en punta que s'arrexunten en [[verticilu|verticilos]]s de 4-8 fueyes, poco brillantes y bordiaes d'[[escayu (botánica)|aguiyones]] pequeños. Les [[flor|flores]] son blanques, pequeñes, tubulares, bien arumaes y dispuestes en [[Corimbu|corimbos]] terminales. El [[frutu]] ye pequeñu y ta recubiertu por pequeñes gaxartes que s'engabitar nos pelos de los animales pa la so diseminación. == Taxonomía == ''Galium odoratum'' describióse por [[Carlos Linneo]] [[Scop.]] y espublizóse en ''[[Flora Carniolica, Editio Secunda]] 1: 105'', nel añu 1771.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/27900095 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Galium''''': nome xenéricu que deriva de la pallabra [[griegu antiguu|griega]] ''gala'' que significa "lleche", n'alusión al fechu de que delles especies fueron utilizaes pa cuayar la lleche.<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageG.html En Nomes Botánicos]</ref> '''''odoratum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "goliosa".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.132.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Asperula eugeniae'' K.Richt. * ''Asperula matrisylva'' Gilib. * ''Asperula odora'' Salisb. * ''Asperula odorata'' L. [[basónimu]] * ''Asterophyllum asperula'' Schimp. & Spenn. * ''Asterophyllum sylvaticum'' Schimp. & Spenn. * ''Chlorostemma odoratum'' (L.) Fourr. * ''Galium matrisylva'' F.H.Wigg. * ''Galium odoratum var. eugeniae'' (K.Richt.) Ehrend.<ref>Sinónimos en [http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=4130814 Catalogue of life] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080601020658/http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=4130814 |date=2008-06-01 }}</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-87028 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]/</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Rubiaceae#Descripción|Carauterístiques de les rubiacees]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} {{commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} *[http://www.pfaf.org/user/Plant.aspx?LatinName=Galium+odoratum Plants for a Future] *[http://plants.usda.gov/core/profile?symbol=gaod3 USDA plants profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160311075431/http://plants.usda.gov/core/profile?symbol=gaod3 |date=2016-03-11 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Flora de la cuenca mediterránea]] [[Categoría:Plantes descrites en 1771]] [[Categoría:Galium|odoratum]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:Plantes descrites por Scopoli]] [[Categoría:TBSpecies]] ahd60swn4809diw7ff1w27yfdzumwjj Garcinia mangostana 0 65232 4501261 4482884 2026-06-22T13:42:05Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 4 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501261 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Garcinia mangostana}} {{Mal traducíu}} {{Ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Angiospermae]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Malpighiales]] | familia = [[Clusiaceae]] | genus = [[Garcinia]] | species = '''''Garcinia mangostana''''' | species_authority = [[L.]] }} '''''Garcinia mangostana''''' ye un [[árbol]] [[clima tropical|tropical]] [[perennifoliu|perenne]], orixinariu d'[[Indonesia]]. == Descripción == L'árbol algama un tamañu de 7 a 25 m d'altor, tien un [[xamasca]] bien trupu siempres verde de [[fueya|fueyes]] opuestes, grandes con nervadura central, con forma elíptica ovalada y el ápiz acumináu y curtiu. El frutu comestible tien una corteza (exocarpio) de fondu color púrpura acoloratáu cuando madura. Botánicamente un [[arilo]], la fragante carne comestible puede describise como duce y agria, con sabor cítricu y testura de durazno. El mangostán ta estrechamente rellacionáu con otres frutes tropicales comestibles, como'l mangostán botón y el mangostán gota de llimón. Botánicamente, nun tien rellación dalguna col [[Mangifera indica|mangu]]. [[Ficheru:ORAC- Analysis 2009 in jpeg.jpg|thumb|'''''Tufts University Boston (MA; USA)''''']] == Lleendes, orixe xeográficu y aplicaciones culinaries == Hai una lleenda sobre la Reina Victoria ufiertando un pagu a quien pudiera apurri-y la fruta afamao.<ref>{{Cita web |url=http://mangosteen.com/historyandfolklore.htm |títulu=The history and folclor of the mangosteen<!-- Bot generated title --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130927170257/http://mangosteen.com/historyandfolklore.htm |fechaarchivu=2013-09-27 }}</ref> Ye un árbol netamente tropical, namái puede crecer en condiciones consistentes de calor, esposiciones a temperatures per debaxo de 4&nbsp;°C (40&nbsp;°F) xeneralmente van matar una planta madura. Por cuenta de restricciones n'importaciones, el mangostán nun ye comúnmente disponible al públicu. Como resultáu d'esportaciones dende les sos rexones normales de crecedera nel Sureste Asiáticu, la fruta fresco ta disponible en temporaes en dellos mercaos bien especializaos y raramente en seiciones de frutes en supermercaos de Norteamérica y Europa. El mangostán y los sos productos rellacionaos, tales como zusmios y suplementos nutricionales impórtense llegalmente a Estaos Xuníos d'América agora que se retiró una prohibición nel 2007. El mangostán llograr con facilidá enlatáu y conxeláu nos países d'Occidente. Ensin sulfatamientu o irradiación como fruta fresco, la importación del mangostán foi históricamente illegal en volúmenes de calter comercial hasta los puertos d'EEXX por cuenta de procupaciones de que traen la mosca de la fruta asiático Tephritidae, que pondría en peligru los cultivos n'EEXX. Esta posición camudo oficialmente'l 23 de xunetu del 2007, cuando importaciones irradiaes dende Tailandia fueron aprobaes pola USDA.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/06/27/dining/27frui.html Welcome at the Border: Thai Fruits, Once Banned - New York Times<!-- Bot generated title -->]</ref> Del 2006 a la fecha, embarques de baxu volume priváu de frutes cultivaes en Puertu Ricu lleguen pa satisfaer la demanda de restoranes gourmet d'EEXX quien sirven los arilos como un postre gourmet.<ref>[http://www.nytimes.com/2006/08/09/dining/09mang.html?ex=1312776000&en=0d1a76f2087y406d&ei=5088&partner=rssnyt&emc=rss. Forbidden? Not the Mangosteen - New York Times<!-- Bot generated title -->]</ref> En 2007, per primer vegada, mangostán frescu tamién se viende en tiendes de delicatessen por precios hasta de 45 dólares la llibra en Nueva York.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/08/08/dining/08mang.html Mangosteens Arrive, But Be Prepared to Pay - New York Times<!-- Bot generated title -->]</ref> Esti árbol foi traíu a San Sebastian de Maruxu, [[Tolima]] [[Colombia]] polos ingleses a principios del sieglu 20 y ellí cultívase con mapa y recuéyense grandes colleches de mangostino. Antes de maurecer, el pulgu del mangostán ye fibrosu y firme, faise cada vegada más blandu y bono d'abrir al maurecer la fruta. == Maduración del exocarpio y el arilo comestible == La fruta xuvenil del mangostino, que nun riquir de fertilización pa formase (vease agamospermia), apaez primeru verde pálidu o cuasi blancu na solombra del dosel. A midida que la fruta engrandar nos siguientes dos a tres meses, el exocarpio escurecer a un color verde más escuru. Mientres esti periodu, la fruta crez hasta que la so exocarpio ye de 6-8 centímetros de diámetru esterior, quedando duru hasta'l final, una abrupta fase de maduración. La química del exocarpio subsuperficial del mangostán toma una serie d'acedos polifenólicos qu'inclúi xantonas taninos, los qu'aseguren una astringencia que inhibe la infestación d'inseutos, fungos, virus de plantes, bacteries y la depredación d'animales, mientres el frutu ta inmaduru. Los cambeos de color y allandiadura del exocarpio son los procesos naturales de maduración qu'indiquen que la fruta puede comese y que les granes terminaron el so desenvolvimientu.<ref>[http://www.hort.wisc.edu/usdavcru/simon/publications/97hort0012.html Plant Pigments for Color and Nutrition<!-- Bot generated title -->]</ref> El mangostino produz una grana recalcitrante y tien de caltenese húmedu pa permanecer vidable hasta la guañada. Les granes de mangostino son nucelares n'orixe y non la resultancia de la fecundación, granen tan llueu se retiren de la fruta y muerren rápido si déxase que s'ensuguen.<ref>{{Cita web |url=http://mangosteen.com/Sciencenonscienceandnonsense.htm |títulu=Mangosteen seed information<!-- Bot generated title --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070429041504/http://www.mangosteen.com/Sciencenonscienceandnonsense.htm |fechaarchivu=2007-04-29 }}</ref> Una vegada que la fruta mangostán en desenvolvimientu detuvo la so espansión, se aletarga la síntesis de clorofila y empecípiase una nueva fase de coloración. Primero con estríes de color coloráu, la pigmentación exocárpica pasa de verde a colloráu y a púrpura escuru, lo qu'indica la fase final de maduración. Esti procesu tien llugar mientres un periodu de diez díes nel cual la comestibilidad de la fruta llega al so máximu. L'endocarpiu comestible del mangostán botánicamente defínese como un arilo cola mesma forma y tamañu d'una mandarina de 4 a 6 centímetros de diámetru, pero de color blancu. El círculu de arilos cuneiformes contién 4 a 8 segmentos, los más grandes portadores granes apomícticas que nun son comestibles nun siendo que se turrar. De cutiu descríbese como una delicia, los arilos ufierten un arume bien delicao, cuantitativamente tien alredor de 400 vegaes menos componentes químicos que les frutes fragantes, lo qu'esplica la so relativa sotileza.<ref>MacLeod AJ, Pieris NM. Volatile flavour components of mangosteen, ''Garcinia mangostana''. Phytochemistry 21:117-9, 1982</ref> Los principales componentes volátiles tienen tonos encarambelaos, de campera y mantega, como parte del arume del mangostán tán el hexil acetato, hexenol y el α-copaeno. Na parte inferior de la exocarpio, veres que son el remanente del estigma, apaecen ordenaos como los radios d'una rueda y correspuenden al númberu de seiciones del arilo.<ref>{{Cita web |url=http://mangosteen.com/FruitPicturesPageone.htm |títulu=Mangosteen photographs showing external characteristics (mangosteen.com) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130927145544/http://mangosteen.com/FruitPicturesPageone.htm |fechaarchivu=2013-09-27 }}</ref> Los mangostinos lleguen a edá frutal n'a lo menos 5 a 6 años, pero lo normal ye de 8 a 10 años.<ref>{{Cita web |url=http://mangosteen.com/Sciencenonscienceandnonsense.htm |títulu=Mangosteen growing characteristics<!-- Bot generated title --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070429041504/http://www.mangosteen.com/Sciencenonscienceandnonsense.htm |fechaarchivu=2007-04-29 }}</ref> == Variedaes == Según Rincón, la fruta de los árboles de plántulas ye abondo uniforme, y namái una variante distinta ye conocida y que s'atopa nes islles Joló (Filipines). El frutu ye grande, la corteza más gruesa de lo normal, y la carne más acedo, el sabor más pronunciáu. Nel norte de Borneo, una forma aparentemente montesa tien namái 4 carpelos, cada unu conteniendo una grana totalmente desenvueltu, y esto probablemente nun ye únicu. == Clima == El mangostán ye ultra-tropical. Nun puede tolerar temperatures inferiores a 40 º F (4,44 º C), nin percima de 100 º F (37.78 º C). Les plántulas de viveru muerren a 45 º F (7,22 º C). Ye de normal rique un altu mugor atmosférico y una precipitación añal de siquier 50 en (127 cm), y non llargos periodos de seca. En Dominica, los mangostanes que crez nun área que tien 80 en (200 cm) d'agua añal de cuidu rique especial, pero los d'otra llocalidá con 105 nel (255 cm) y el suelu con una meyor capacidá de retención de mugor. == Suelu == L'árbol nun s'afai a la piedra caliar y desenvuélvese meyor en suelos fondos, ricos orgánica, especialmente arenosu o laterita. Na India, los exemplares más granibles tán en magre que contién enforma material gruesu y un pocu de folla. En suelos arenosos aluviales son fayadizos y sol sable nel humus contribúi a los baxos rendimientos. L'árbol precisa un bon drenaxe y la capa freática ten de ser alredor de 6 pies (1,8 m) per debaxo del nivel del suelu. Sicasí, na Zona de la Canal, los montes granibles del mangostán estableciéronse nel que ta demasiáu húmeda pa otra fruta árboles en banzaos que riquen canales de drenaxe ente les fileres y en situaciones onde los raigaños bañar con agua que flúi la mayor parte del añu, a pesar de la fechu de que l'agua estancada nes cames de viveru va matar les plantes de pebidal. El mangostán tien de ser protexida de los vientos fuertes y borrina salino, según suelu salín o agua. Pero tamién muerre si escarez d'agua. == Temporada y collecha == A baxes altitúes en Ceilán la fruta maduro de mayu a xunetu, n'elevaciones más altes, en xunetu y agostu o agostu y setiembre. Na India, hai 2 estaciones de fructificación distintes, una nel periodu del monzón (xunetu-ochobre) y otru d'abril a xunu. Puertu Ricu nos árboles de fruta, a plenu sol en xunetu y agostu, árboles de solombra, en payares y avientu. El retayu ye irregular y el rendimientu varia d'un árbol a otru y de una estación a otra. La primer collecha puede ser de 200 a 300 frutos. El rendimientu permediu d'un árbol adultu ye d'unos 500 frutos. El rendimientu aumenta de manera constante hasta los 30 años de soportar cuando los cultivos de 1.000 a 2.000 frutos pueden llograse. En Madras, los árboles individuales ente les edaes de 20 y 45 años dieron los sos frutos ente 2.000 y 3.000. Productividá darréu torna gradualmente, anque l'árbol inda va ser fructificación menos 100 años d'edá El maduror midir pol desenvolvimientu plenu de color y llixera allandiadura. Picking puede faese cuando los frutos son un pocu inmadura, pero tienen de tar dafechu madura (desenvueltu) o que nun maurecen dempués de la collecha. Los frutos tienen de ser collechaos a mano dende escaleres o per mediu d'un polu de corte y nun se va dexar a cayer. == Caltenimientu de la calidá == En secu, l'almacenamientu caliente, zarráu, mangostanes facer de 20 a 25 díes. Periodos más llargos causar que la piel esterior pa endurecer y el pulgu pa convertise en gomosu; más tarde, la corteza endurezse y conviértese en malo d'abrir y la carne vuélvese seca. Mangostanes maduros caltienen bien mientres 3 a 4 selmanes d'almacenamientu a 40 º a 55 º F (4,44 º -12,78 º C). Los ensayos de la India demostraron que les condiciones óptimas p'almacenamientu en fríu son temperatures de 39 º a 42 º F (3,89 º -5,56 º C) y mugor relativo de 85 a 90%, que caltienen la calidá mientres 49 díes. Encamiéntase que los frutos envolubrar nun pañuelu de papel y envasáu de 25 a-la caxa de lluz en caxes de madera con rellenu de forgaxa. Frutos tomó un pocu verdes fueron unviaos dende Birmania nel Reinu Xuníu nel 50 º a 55 º F (10 º -12,78 º C). De 1927 a 1929, les unviaes de prueba facer de Java a Holanda a 37,4 º F (aproximao 2,38 º C) y los frutos que s'atopen en bones condiciones mientres 24 díes. == Plagues y enfermedaes == Poques plagues fueron reportaes. Un guxanu que s'alimenta de les sos fueyes na India, seique puede ser la mesma qu'ataca a nuevos biltos nes Filipines y que foi identificada como Orgyra-SP. La poliya de la familia mata, Lymantridae. Una pequeña formiga, Myrnelachista ramulorum, en Puertu Ricu, coloniza los árboles, túneles nel tueru y les cañes, y los daños que la nueva crecedera. Los ácaros vegaes desfiguran los frutos con pequeños mordigaños y arañazos. Frutos dafechu maduros son atacaos polos monos, esperteyos y aguarones n'Asia. Un problema fisiolóxicu importante que se llama "goma guta" s'evidencia pola exudación de látex sobre la superficie esterior de los frutos y nes cañes mientres los periodos d'agües intenses y continues. Nun afecta la calidá comestible. Ciertu craqueo de la fruta puede producise por cuenta de la absorción escesiva de mugor. Nos frutos sedaos la carne va tar enchida y blandia. Dellos moretones causaos pola fuercia de les nubes pueden ser un factor importante en dambes d'estes anormalidaes. Les frutes espuestes al sol fuerte puede tamién exudar látex. Los mangostanes producíos n'Hondures, de cutiu tienen cristal-como "piedres" na carne y que pueden faer que la fruta nun seya comestible por completu. == Usos como alimentu == Pa escoyer los meyores frutos de la tabla, escoyer aquellos col mayor númberu de lóbulos del estigma nel ápiz, pos estos tienen el mayor númberu de segmentos carnosos y polo tanto'l menor númberu de granes. Los númberos siempres se correspuenden. Los mangostanes suelse comer fresca como postre. Unu namái tien que caltener la fruta col pedúnculu escontra baxo, tomar un cuchiellu afiláu y cortar alredor de la metá dafechu al traviés de la corteza, y llevante la parte cimera, lo que dexa los segmentos carnosos espuestos nel coloríu "copa"-la metá inferior de la corteza. Los segmentos llevantar a cabu per tenedor. Los segmentos carnosos dacuando caltiénse, pero dizse que pierden el so sabor delicao nes conserves, especialmente si pasteurizada pa tanto como 10 minutos. Les pruebes demostraron que lo meyor ye utilizar un sirope 40% y esterilizar mientres namái 5 minutos. Los frutos más acedos son los meyores pa caltener. Pa faer mermelada, en Malasia, los segmentos ensin granes ferver con una cantidá igual d'azucre y unos dientes de 15 a 20 minutos y asítiase en frascos de vidriu. En Filipines, una reserva faise a cencielles ferviendo los segmentos d'azucre morico, y les granes pueden incluyise p'arriquecer el sabor. Les granes cómense dacuando namái dempués de ferver o rustir. == Otros usos == Les cañes de la mangostina utilícense como cepiyu de dientes en Ghana. La corteza de la fruta contién d'un 7 a un 14% de taninos, catequinas y colofonia, y utilízase pal curtido de cueru en China. Tamién produz un tinte negru. <ref>[http://www.hort.purdue.edu/newcrop/morton/mangosteen.html Fruits of warm climates. Julia F. Morton, Miami, FL. <!-- Bot generated title -->]</ref> == Taxonomía == ''Garcinia mangostana'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 1: 443–444. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13006256 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=2 de xineru de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Mangostana garcinia'' Gaertn.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2816978 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Historia de la botánica]] * [[Clusiaceae#Descripción|Carauterístiques de les clusiacees]] * [[Capacidá d'absorción de radicales d'osíxenu|ORAC]] ('''[[Capacidá d'absorción de radicales d'osíxenu]]''') / <SMALL><SMALL>[[:en:Oxygen radical absorbance capacity|Oxygen radical absorbance capacity]]</SMALL></SMALL>. Comprobada '''in vitro''', pero ensin nenguna validación '''in vivo''':<SMALL><SMALL> [[Discutiniu:Garcinia mangostana#ORAC, y Capacidá d'absorción de radicales d'osíxenu|cfr.]]</SMALL></SMALL> == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Árboles nativos ya introducíos d'El Salvador. Parte 1: Angiospermae - Families A a L. Englera 29(1): 1–438. # Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama. # Flora of China Editorial Committee. 2007. Flora of China (Clusiaceae through Araliaceae). 13: 1–548. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. # Hammel, B. E. 2010. Clusiaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 1–54. == Enllaces esternos == {{llistaref}} {{commonscat}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Garcinia|mangostana]] [[Categoría:Árboles frutales]] [[Categoría:Frutes]] [[Categoría:Plantes tintórees]] [[Categoría:TBSpecies]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] h9zmi6skhqq94pjg4l9l58vpt9agf2w Garrya fremontii 0 65236 4501265 3857129 2026-06-22T14:00:23Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501265 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Garrya fremontii}} {{ficha de taxón |regnum = [[Plantae]] |unranked_divisio = [[Angiosperms]] |unranked_classis = [[Eudicots]] |unranked_ordo = [[Asterids]] |ordo = [[Garryales]] |familia = [[Garryaceae]] |genus = ''[[Garrya]]'' |species = '''''Garrya fremontii''''' |species_authority = [[John Torrey|Torr.]] |synonyms = }} '''''Garrya fremontii''''' ye una [[especie]] de planta [[fanerógama]] perteneciente a la familia [[Garryaceae]]. [[Ficheru:Garrya fremontii 1.jpg|thumb|240px|Detalle de la planta]] == Distribución y hábitat == ''G. fremontii'' ye nativu de la mariña oeste de los [[Estaos Xuníos]] dende [[Washington (estáu)|Washington]] a [[California]]. Puede atopase nuna serie de hábitats, dende montes de monte y chaparrales en cañones y fasteres. == Descripción == Trátase d'un arbustu qu'algama un altor máximu de trés a cuatro metros. Les fueyes son de forma ovalada, de 2 a 12 centímetros de llargu y alredor de la metá d'anchu, y el verde nidiu, escasamente con pelos nel viesu. La planta ye [[dioica]], con plantes masculines y femenines que producen munchos recímanos de flores de color rosáu amarellentáu. El frutu ye una baga esférica, empezando verde y convirtiendo de color rosa y moráu. El frutu ye comíu poles aves y los mamíferos, qu'esvalixen les granes. La planta tamién puede brotar de la so corona del raigañu. Al igual que munches otres especies de chaparral, ye rápido pa recuperase de les quemes forestales . == Usos == Na [[medicina tradicional]] úsase como [[febrífugo]].<ref name = Lin>{{cita web |url=http://www.plantasutiles.info/plut.html |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=4 d'abril de 2014 |formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo}}</ref> == Taxonomía == ''Garrya fremontii'' describióse por [[John Torrey]] y espublizóse en ''[[Reports of explorations and surveys : to ascertain the most practicable and economical route for a railroad from the Mississippi River to the Pacific Ocean, made under the direction of the Secretary of War]]'' 4(5): 136. 1857.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/8700071 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=4 d'abril de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Garrya''''': nome xenéricu dau n'honor de [[Nicholas Garry]] (1782-1856) de la [[Compañía de la Badea de Hudson]], que foi asistente de [[David Douglas]] nes sos esploraciones de la [[Pacific Northwest]].<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageG.html En Páxines Botániques]]</ref> '''''fremontii''''': [[epítetu]] que foi dau n'honor del [[botánicu]] [[John C. Frémont]]<ref name=mlc>{{cita web |url=http://www.calflora.net/botanicalnames/pageF.html |títulu=Botanical Names: F |autor=Michael L. Charters |obra=California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations |allugamientu=[[Sierra Madre, California|Sierra Madre, CA]] |fechaaccesu=24 de setiembre de 2009}}</ref> ;Sinonimia: * ''Garrya rigida'' Eastw.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-246728 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Planta melecinal]] * [[Fitoterapia]] * [[Usos melecinales de los raigaños]] * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?4366,4367,4372 Jepson Manual Treatment] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GAFR USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121023070740/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GAFR |date=2012-10-23 }} * [http://www.fs.fed.us/database/feis/plants/shrub/garfre/all.html Ecology] * [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Garrya+fremontii Photo gallery] {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Garrya|fremontii]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Plantes descrites en 1857]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites por Torrey]] [[Categoría:TBSpecies]] hfy0g7ogqhlny90bvq4rj0t4in8n24f Gaultheria procumbens 0 65240 4501269 4051702 2026-06-22T14:31:14Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501269 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gaultheria procumbens}} {{Ficha de taxón | ''Gaulteria '' | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Ericales]] | familia = [[Ericaceae]] | subfamilia = [[Vaccinioideae]] | tribus = [[Gaultherieae]] | genus = ''[[Gaultheria]]'' | species = '''''G. procumbens''''' | binomial = ''Gaultheria procumbens'' | binomial_authority = [[Carolus Linnaeus|L.]] }} El '''axocopaque''' o '''gaulteria''' ye un [[arbustu]] de la familia [[Ericaceae]], natural de [[Méxicu]] y el norte de los [[Estaos Xuníos]] onde crez en llugares arenosos y húmedos o pantanosos. [[Ficheru:Gaultheria procumbens - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-064.jpg|thumb|240px|Ilustración]] == Descripción == Ye un arbustu con [[raigañu (botánica)|raigañu]] horizontal. Los [[tarmu|tarmos]] xuben dende'l [[rizoma]]. Les [[fueya|fueyes]] de color verde son [[peciolu|peciolaes]], alternes, brilloses y ovales o llanceolaes, dentaes polos sos cantos. Tien poques flores, colgantes, axilares y de color blancu. El [[mota]] ye de color blancu con cinco segmentos, la [[corola]] tien cinco [[sépalu|sépalos]] y diez [[estame]]s. El [[frutu]] ye una [[cápsula (frutu)|cápsula]] con numberoses [[grana|granes]] nel so interior y ta envolubráu pola mota que ye carnosu dando l'aspeutu d'una [[baga]] comestible de color coloráu brillante de 6-9 mm de diámetru == Propiedaes == * Diurética usar en casu de [[cistitis]], irritación de la [[uretra]] o [[prostatitis]]. * L'[[aceite esencial]] de la planta utilizar en pomaes y linimentos [[reumatismu|antireumáticos]].<ref>[https://books.google.com/books?id=h3Xcj5lw4rIC&pg=PA79&lpg=PA79&dq=%22Gaultheria+procumbens%22+%22native+american%22&source=bl&ots=4Zh29vnBcA&sig=sYuJaeJNg5mUBiTd7MIPmHj83o4&hl=en&sa=X&ei=25jnUMaXJvKN0QGVtoGgDg&ved=0CF8Q6AEwBjgK#v=onepage&q=%22Gaultheria%20procumbens%22%20%22native%20american%22&f=false En Google]</ref> El monotropitósido ([[gaulterina]]) ye hidrolizáu pola [[flora bacteriana]], dando llugar a [[salicilato de metilu]], [[antiinflamatoriu]], [[analxésicu]], [[antipiréticu]], [[anticoagulante]]; El [[arbutósido]] tien un efeutu antisépticu urinariu. Diuréticu emenagogo. L'[[aceite esencial]], n'usu tópicu, tien una aición rubefaciente. Los [[tanín]]s confiéren-y una aición astringente (antidiarréico, hemostático local, cicatrizante). ;Principios activos: L'[[aceite esencial]] llamáu "esencia de wintergreen" (0,5-0,8%): contién [[gaulterina]], desdoblable en [[salicilato de metilu]] y [[primaverósido]]. Acedos-fenoles: [[acedu salicílicu]], [[acedu caféico]]. Heterósidos hidroquinónicos: arbutósido. Taninos catéquicos.<ref name = Lin>{{cita web |url=http://www.plantasutiles.info/plut.html |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=6 d'abril de 2014 |formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo}}</ref> == Taxonomía == ''Gaultheria procumbens'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 1: 395. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/12300028 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=17 de marzu de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Gaultheria''''', nome xenéricu, mal escritu, dau pol escandinavu [[Pehr Kalm]] en 1748 n'honor de [[Jean François Gaultier]] de [[Quebec]].<ref>Bernard Boivin: [http://www.biographi.ca/009004-119.01-y.php?&id_nbr=1368 ''GAULTIER (Gautier, Gauthier, or Gaulthier, but he signed Gaultier), JEAN-FRANÇOIS'']. In: [[Dictionary of Canadian Biography]] Online </ref> '''''procumbens''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "postrada".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.147.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;Sinonimia: * ''Brossaea procumbens'' (L.) Kuntze * ''Gaultheria humilis'' Salisb. * ''Gaultheria repens'' Raf. * ''Gautiera procumbens'' (L.) Torr.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2817983 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Ericaceae#Descripción|Carauterístiques de les ericácees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. # Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill. # Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa. # Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library # Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor. == Enllaces esternos == {{commonscat|Gaultheria procumbens}} * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GAPR2 USDA Plants Database: Eastern Teaberry] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130502082446/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GAPR2 |date=2013-05-02 }} {{wikispecies|Gaultheria}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Gaultheria|procumbens]] [[Categoría:Bagues]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Flora de Méxicu]] [[Categoría:Plantes de clima continental húmedu]] [[Categoría:Aceite esencial]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:TBSpecies]] gdtp9mshphfp5z36hhtr0bdb5wzq5ii Gaultheria shallon 0 65241 4501270 4389360 2026-06-22T14:33:12Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501270 wikitext text/x-wiki {{ficha de taxón |regnum = [[Plantae]] |unranked_divisio = [[Angiosperms]] |unranked_classis = [[Eudicots]] |unranked_ordo = [[Asterids]] |ordo = [[Ericales]] |familia = [[Ericaceae]] |genus = ''[[Gaultheria]]'' |species = '''''Gaultheria shallon''''' |binomial_authority = [[Frederick Traugott Pursh|Pursh]] |}} '''''Gaultheria shallon''''' ye una [[especie]] d'[[arbustu]] perteneciente a la familia [[Ericaceae]], nativa del oeste d'[[América del Norte]]. [[Archivu:Gaultheria shallonP2732 v1.JPG|thumb|Detalle de les fueyes]] [[Archivu:Gaultheria shallon on Orcas Island.jpg|thumb|Detalle de la flor]] [[Archivu:GrouseMountainBC.JPG|thumb|Hábitat]] [[Archivu:Gaultheria shallon 1677.JPG|thumb|Inflorescencia]] [[Archivu:Pursh tab. 12 Gaultheria Shallon.jpg|thumb|Ilustración]] [[Archivu:Young salal fruit.JPG|thumb|Frutu]] == Descripción == ''Gaultheria shallon'' algama un tamañu de 0,2 a 5 metros d'altor, estendida a erecta. [[Perennifolia]], con fueyes grueses y dures, en forma de güevu de color verde brillante y escuru el fexe y de color verde aspru y más claru nel viesu. Cada fueya finamente serruchada y de 5 a 10 centímetros de llargu. La inflorescencia consiste nun recímanu con 5 a 15 flores nos estremos de les cañes. Les flores de color acoloratáu a azul, de superficie aspra, y la fruta peluda, cuasi esférica ye de 6 a 10 milímetros de diámetru.<ref name=Pojar>{{cita llibru |autor=Paul Alaback, Joe Antos, Trevor Goward, Ken Lertzman, [[Andy MacKinnon]], [[Jim Pojar]], Rosamund Pojar, Andrew Reed, Nancy Turner, Dale Vitt |editor=Jim Pojar and Andy MacKinnon |títulu=Plants of the Pacific Northwest Coast |edition=Revised |añu=2004 |publicación=[[Lone Pine Publishing]] |ubicación=[[Vancouver]] |idioma=[[English language]] |isbn=978-1-55105-530-5 |páxines=53 |quote= }}</ref> == Ecoloxía == ''Gaultheria shallon'' ye tolerante del sol y la solombra a altitúes moderaes. Trátase d'una especie de la [[soviesca]] de los montes de [[conífera|coníferes]] y pueden tomar grandes estensiones. Nes zones costeres, puede formar carbes trupes y cuasi impenetrables. Crez hasta'l norte de la islla de [[Baranof]], [[Alaska]].<ref name=Pojar/> El [[carbayu venenosu pacifico]] ye un sociu común nel so hábitat de la mariña de [[California]].<ref>C.Michael Hogan (2008) ''Western poison-oak: Toxicodendron diversilobum'', GlobalTwitcher, ed. Nicklas Stromberg [http://globaltwitcher.auderis.se/artspec_information.asp?thingid=82914] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090721044257/http://globaltwitcher.auderis.se/artspec_information.asp?thingid=82914 |fecha=2009-07-21 }}</ref> == Propiedaes == Les sos escures bagues azules (en realidá sépalos enchíos)<ref name=Pojar/> y fueyes nueves son comestibles y son eficaces como supresores del mambís, dambos con un sabor único. La bagues de ''Gaultheria shallon'' yeren un recursu alimenticiu importante pa los pueblos nativos, que les comíen fresques y seques en tortas. Tamién fueron utilizaes como un [[edulcorante]] y en [[Haida]] utilizóse pa entestar güevos de [[salmón]]. Les fueyes de la planta tamién s'utiliza dacuando pa dar sabor a la sopa de pexe.<ref name=Pojar/> Más apocayá, les bagues ''Gaultheria shallon'' utilícense llocalmente en [[mermelada|mermelaes]], confitures y [[pastel]]es.<ref name=Pojar/><ref>{{cita llibru |apellíu=Clarke |nome=Charlotte Bringle |títulu=Edible and Useful Plants of California |añu=1978 |publicación=[[University of California Press]] |isbn=978-0-520-03267-5 }}</ref> De cutiu combínase cola [[uva de oregón]] porque l'acidez d'esti postreru ye parcialmente tapada pol dulzor nidiu de ''Gaultheria shallon''. == Europa == ''Gaultheria shallon'' foi introducida en [[Gran Bretaña]] en 1828 por [[David Douglas]], quien pretendía que la planta utilizárase como ornamental.<ref name=Pojar/> Ellí, polo xeneral conozse como shallon, o, más comúnmente, a cencielles Gaultheria , y créese que se llantaron como cobertoria nos plantíos de tiru de faisanes. Coloniza fácilmente les [[llanures]] y los hábitats forestales ácidos nel sur d'[[Inglaterra]], de cutiu formando rodales de fueya perenne bien altos y mestos qu'afueguen a otros tipos de vexetación. Anque los alministradores de gorbizales considerar como una maleza que solo da problemes en gorbizales ensin alministrar, ye fácilmente pstoreáu pol ganáu (especialmente pel hibiernu), polo que la xestión del llendo tradicional restauró les trupes carbes y romper y la planta convertir nun componente más esvalixáu de la vexetación de [[gorbizal]]. == Propiedaes melecinales == ''Gaultheria shallon'' foi utilizada poles sos propiedaes melecinales polos indíxenes locales poles xeneraciones. Los usos melecinales d'esta planta nun son llargamente conocíos o usaos. Sicasí, les fueyes tienen un efeutu [[astrinxente]], polo que ye un eficaz anti-inflamatorio y anti- calambres. Por aciu la preparación de les fueyes nun té o tintura, puede tomase la yerba pa menguar la inflamación interna, tales como inflamación de la vexiga, l'estómagu o les úlceras duodenales, acidez estomacal, indixestión, inflamación de los senos, foria, fiebre moderao, gargüelu engafáu / agafada y dolores menstruales . Una cataplasma de les fueyes puede ser utilizáu externamente pa solliviar les molesties de les picadures d'inseutos y picadures.<ref>Michael Moore, ''Medicinal Plants of the Pacific West'', illustrated by Mimi Kamp, published by Rede Crane Books, Inc. ISBN 1-878610-31-7</ref> == Usu económicu == Nel noroeste del Pacíficu, la recoyida de ''Gaultheria shallon'' ye'l centru d'una gran industria que suministra árboles de fueya perenne de corte en tol mundu pal so usu n'arreglos florales. Úsase en xardinos de plantes natives. == Taxonomía == ''Gaultheria shallon'' describióse por [[Frederick Traugott Pursh]] y espublizóse en ''[[Flora Americae Septentrionalis]]''; or, . . . 1: 283–284, pl. 12. 1814[1813].<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/12302442 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=10 d'abril de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Gaultheria''''': nome xenéricu dau por [[Pehr Kalm]] pol so guía en [[Canadá]], y compañeru botánicu [[Jean François Gaultier]].<ref>[http://www.biographi.ca/EN/009004-119.01-y.php?id_nbr=1368 Biography of Jean-François Gaultier], [[Dictionary of Canadian Biography]], 1741-1770 (Volume III). Accessed 2 August 2012.</ref> '''''shallon''''': [[epítetu]] de ''salal'' y ''shallon'' presumiblemente d'orixe nativu americanu del [[Chinook Jargon]] ''sallal'',<ref>[http://oxforddictionaries.com/definition/american_english/salal salal] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303223208/http://oxforddictionaries.com/definition/american_english/salal |fecha=2016-03-03 }}, Oxford Dictionaries. April 2010. Accessed 2 August 2012.</ref> y más tarde de la pronunciación nativa que foi recoyida por [[Espedición de Lewis y Clark|Lewis y Clark]] como "''shelwel, shellwell''".<ref>[http://www.oed.com/view/Entry/177354 shallon], Oxford English Dictionary Second edition, 1989; online version June 2012. Accessed 2 August 2012.</ref> ;[[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Brossaea shallon'' (Pursh) Kuntze * ''Shallonium serrulatum'' Raf.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2818048 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Ericaceae#Descripción|Carauterístiques de les ericácees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford. # Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford. # Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley. # Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa. # Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo. == Enllaces esternos == {{commonscat}} * USDA Plant Profile&nbsp;– http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GASH {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130506092236/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GASH |date=2013-05-06 }} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Gaultheria|shallon]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites en 1814]] [[Categoría:Plantes descrites por Pursh]] snvvdcjc73f6idzawtwy51n3v0436hg Gaura coccinea 0 65242 4501271 4439707 2026-06-22T14:35:11Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501271 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gaura coccinea}} {{ficha de taxón |regnum = [[Plantae]] |unranked_divisio = [[Anxospermes]] |unranked_classis = [[Eudicotyledoneae]] |unranked_subclassis = [[Rosidae]] |ordo = [[Myrtales]] |familia = [[Onagraceae]] |genus = ''[[Gaura]]'' |species = '''''Gaura coccinea''''' |species_authority = [[Thomas Nuttall (botánicu)|Nutt.]] ex [[Frederick Traugott Pursh|Pursh]] |synonyms = |}} La '''yerba del golpe''' o '''''Gaura coccinea''''' ye una [[especie]] de planta [[fanerógama]] perteneciente a la familia [[Onagraceae]]. [[Ficheru:Gaura coccinea 1.jpg|thumb|Vista de la planta]] [[Ficheru:Gaura coccinea (3646972360).jpg|thumb|Detalle de les flores]] == Distribución y hábitat == Ye nativa de la mayor parte d'[[América del Norte]], especialmente les seiciones occidentales y centrales. Puede atopase en munchos hábitats, y de xemes en cuando ye una maleza urbana. == Descripción == Ye una yerba perenne que crez dende una base maderiza con raigaños fuertes. Los tarmos pueden llegar dende los 10 centímetros d'altor a más d'un metro y n'espansión, y de cutiu tán cubiertos de pequeños pelos, ríxidos. Los tarmos son delgaos pa gruesos y tán cubiertos de fueyes en forma llinial a un tanto en forma d'óvalu con ente seis y cincuenta y nueve centímetros de llargu. A lo cimero de los tarmu atopen les inflorescencies de delles flores caúna. La flor tien cuatro llargos y ríxidos sépalos los que s'abrir y estrémense de la flor pa retirase pegaos escontra'l tarmu. Tien cuatro pétalos en forma de cuyar que son de color blancu a amarellentáu y pueden volvese de color rosáu cola edá. Cada flor tien ocho llargos estames de color coloráu, rosáu o anteres amarellentaes dispuestes alredor d'un llargu estigma . El frutu ye una cápsula maderiza d'un centímetru de llargu. ño, y ensúgase pa un usu posterior. == Propiedaes == Ye común el so usu en contusiones, sobre les que s'apliquen fomentos col cocimientu de tola planta. Pa sanar golpes internos, bébese'l cocimientu entemecíu con [[Crescentia alata|''huaje'' cirial]] (sp. n/r), álamu machu (''[[Populus]]'' sp.) y palu coloráu (''[[Quercus eduardii]]''). Otros usos melecinales que se-y asignen a esta especie son: pa llavar firíes, contra gastritis y mordedura de víbora.<ref>{{Cita web |url=http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Yerba_del |títulu=golpe&id=7693 En Medicina tradicional mexicana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160309175729/http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Yerba_del |fechaarchivu=2016-03-09 }}</ref> == Taxonomía == ''Gaura coccinea'' describióse por [[Thomas Nuttall (botánicu)|Nutt.]] ex [[Frederick Traugott Pursh|Pursh]] y espublizóse en ''[[Flora Americae Septentrionalis]]''; or, . . . 2: 733. 1814[1813].<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/23200475 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=6 d'abril de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Gaura bracteata'' Ser. * ''Gaura epilobioides'' Kunth * ''Gaura glabra'' Lehm. * ''Gaura induta'' Wooton & Standl. * ''Gaura linearis'' Wooton & Standl. * ''Gaura marginata'' Lehm. * ''Gaura multicaulis'' Raf. * ''Gaura odorata'' Lag. * ''Gaura parvifolia'' Torr. * ''Gaura spicata'' Sessé & Moç. * ''Gaura suffrutescens'' Moç. & Sessé ex Ser. * ''Oenothera suffrutescens'' (Ser.) W.L. Wagner & Hoch * ''Schizocarya kunthii'' Spach<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2818134 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Onagraceae#Descripción|Carauterístiques de les onagracees]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?5263,5448,5449 Jepson Manual Treatment] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GACO5 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130501012352/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GACO5 |date=2013-05-01 }} * [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Gaura+coccinea Photo gallery] {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Onagraceae]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Flora de Méxicu]] [[Categoría:Plantes descrites en 1814]] [[Categoría:Plantes descrites por Nuttall]] [[Categoría:Plantes descrites por Pursh]] [[Categoría:TBSpecies]] qxcc9r6bhsdc2c5phf5tnze2uunlluu Gelsemium sempervirens 0 65244 4501273 4251494 2026-06-22T14:58:04Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501273 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gelsemium sempervirens}} {{Ficha de taxón | ''Gelsemium sempervirens'' | image = Gelsemium sempervirens1.jpg | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Gentianales]] | familia = [[Gelsemiaceae]] | genus = ''[[Gelsemium]]'' | species = '''''Gelsemium sempervirens''''' | binomial_authority = ([[L.]]) [[J.St.-Hil.]] [[1805]] }} '''''Gelsemium sempervirens''''' <small>([[L.]]) [[J.St.-Hil.]]</small>, conocíu popularmente como '''gelsemio''' o '''xazmín de Carolina''', ye una [[planta trepadora]] de la familia [[Gelsemiaceae]]. [[Ficheru:Gelsemium sempervirens, by Mary Vaux Walcott.jpg|thumb|240px|Ilustración]] [[Ficheru:Gelsemium sempervirens 001.JPG|thumb|240px|Vista de la planta]] [[Ficheru:Gelsemium sempervirens - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-065.jpg|thumb|240px|Ilustración]] [[Ficheru:Gelsemium sempervirensCDP140CA.jpg|thumb|240px|Vista de la planta]] ==Descripción== Tien tarmos delgaos, alambrinos. Fueyes glabres; con peciolu de 3-7 mm; llámines de 4-8 × 1-3 cm, 2-4 vegaes tan llargues como anches, angostamente ovaes a llanceolaes, brillantes nel fexe, la base arrondada o obtusa. Flores distilas, en visos con 1-8 flores; sépalos los 5, 3-3.5 × 1.7-2 mm, ovaos, obtusos, deciduos en frutu, los márxenes hialinos; corola 2-3.5 cm incluyendo los llobos, los llobos 0.8-1.5 cm, patentes, inxeríos, obovado-orbiculares. Cápsula 12-18 × 7-9 mm, la cara 1-1.5 mm; granes 5-7 mm incluyendo l'ala de 2-3 mm, parduces. Tien un númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de 2 n =16.<ref name = Trop/> ==Distribución== Ye natural del sur de los [[Estaos Xuníos]], ([[Virxinia]], [[Carolina]], [[Florida]] y [[Texas]]) llegando a [[Méxicu]] y [[Guatemala]]. Pola so guapura cultívase como [[planta ornamental]]. ==Hábitat== Alcuéntrase en [[monte|montes]] [[Organismu mesófilu|mesófilu]]s de monte, percima de 1.900 m sobre'l nivel del mar. Vive al sol o semi sombra pero bien protexida del vientu. Asítiase sobremanera en zones templaes. == Carauterístiques == La planta ye asemeyada al [[xazmín]] namái nel arume qu'esprende. Ye una esguiladora [[perennifoliu|perenne]] qu'algama los 15 metros con un [[tarmu]] que sigue en tierra formando un [[rizoma]]. Les [[fueya|fueyes]] son opuestes, enteres, ovales o llanceolaes. Les [[flor|flores]] son axilares de color mariellu con un prestosu arume. El [[mota]] tien cinco partes con lóbulos llanceolaos pequeños. El [[frutu]] ye una [[vaina]] con munches [[grana|granes]] alaes nel so interior. == Propiedaes == * Los [[alcaloide]]s tienen efeutos sedantes. Utilizándose contra'l [[velea]] y la [[migraña]]. * Usáu contra inflamaciones producíes por [[foria|fories]] y [[colitis]]. * Contra cólicos renales y dolores menstruales. * Sedante cardiacu contra palpitaciones. ;Hestoria: Pal sieglu XX [[Maximino Martínez]] reporta la información siguiente: ye [[antipalúdico]], [[antiespasmódico]], [[antineurálgico]], [[antiparasitario]], [[antirreumático]], [[antitérmico]], [[asma]], convulsivante, digitálico, [[nefritis]], alteria la respiración, [[sedante]], [[tos ferina]] y [[tóxicu]]. Darréu, la [[Sociedá Farmacéutica de Méxicu]] señala'l so usu como antineurálgico, hipotensor, el mio-driático, produz nauseas, provoca paralís de la respiración, ye sedante y analxésicu. ;Química: ''Gelsemium sempervirens'' carauterizar pola presencia d'[[alcaloide]]s del [[indol]]. Del raigañu aislláronse [[gelsedina]], [[gelsemicina]], [[gelsemidina]], [[gelsemina]], [[gelsemoidina]], [[gelseverina]], [[gelsevirina]], [[sempervina]] y [[sempervirina]]. Del tarmu [[gelsedina]] y el so deriváu 14-beta-hidroxiláu, gelsemina, y los sos derivaos 21 -oxo y 19- hidroxi-dihidro-gelsemina, [[gelsemicina]], 19-acetil-dihidro-gelsevirina, [[humantenidina]], [[humanterinina]] y [[kumidina]].<ref>Chou T. Q., Hou H. C. 1931.; Chou T. Q. 1931.; Lin L. Z. y cols. 1991; Martínez M. 1946; Moore C. W. 1911.; Saxton J. Y. 1965.; Sayre L. Y., Watson G. N. 1919.; Schun Y. y Cordell G. A. 1986, 1987.; Schwarz H. y Marion L. 1953., 1953., 1953.</ref> Otros componentes del tarmu inclúin los esteroles 12-beta-hidroxi-5-alfa-pregn-16-en-3-20-diona y 12-beta-hidroxi-pregna-14-16-diene-3-20-diona; el triterpeno [[acedu ursólico]], y la cumarina [[escopoletina]]. Nel raigañu amás detectáronse la cumarina escopoletina y el compuestu quinoideo éter metílicu d'[[emodina]]. Amás detectóse na planta la presencia d'un [[aceite esencial]], un aceite fixo, [[resina]] y [[acedu gelsémico]].<ref>{{Cita web |url=http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Retama&id=7450 |títulu=Medicina tradicional mexicana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102091217/http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Retama&id=7450 |fechaarchivu=2014-01-02 }}</ref> == Taxonomía == ''Gelsemium sempervirens'' describióse por ([[L.]]) [[J.St.-Hil.]] y espublizóse en ''[[Exposition des Familles Naturelles]]'' 1(2): 338–340. 1805.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/19000953 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=27 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Gelsemium''''': nome xenéricu que lo punxo [[Juss.|Jussieu]] [[latin]]izando la pallabra italiana (gelsomina) que significa "xazmín goliosu". '''''sempervirens''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "siempres viva, perenne"<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.164.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Bignonia sempervirens'' L. * ''Gelseminum sempervirens'' Catesby * ''Gelsemium nitidum'' Michx. * ''Gelsemium nitidum var. inodorum'' Nutt. * ''Gelsemium sempervirens'' (L.) W.T. Aiton * ''Gelsemium sempervirens'' (L.) Pers. * ''Jeffersonia sempervirens'' Brickell * ''Lisianthius sempervirens'' Mill. ex Steud. * ''Lisianthius volubilis'' Salisb.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2818735 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Gelsemiaceae#Descripción|Carauterístiques de les gelsemiacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu. # Durán-Espinosa, C. 2003. Gelsemiaceae. Fl. Veracruz 133: 1–7. # Ornduff, R. 1970. The systematics and breeding system of Gelsemium (Loganiceae). J. Arnold Arbor. 51(1): 1–17. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library == Enllaces esternos == {{commonscat|Gelsemium sempervirens}} *{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=NRCS: USDA Plants Profile: ''Gelsemium sempervirens'' |2=http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GESE |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Gelsemiaceae]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Esguiladores]] [[Categoría:Plantes descrites en 1805]] [[Categoría:TBSpecies]] kkfiazucdl8n6jxht0e3mh11wtzxihr Genipa americana 0 65245 4501277 4201327 2026-06-22T15:23:53Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501277 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Genipa americana}} {{Ficha de taxón | ''Genipa americana'' | superregnum = [[Eukaryota]] | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Gentianales]] | familia = [[Rubiaceae]] | subfamilia = [[Ixoroideae]] | tribus = [[Gardenieae]] | genus = ''[[Genipa]]'' | species = '''''G. americana''''' | binomial = ''Genipa americana'' | binomial_authority = [[Carlos Linneo|L.]] 1759 | synonyms =}} '''''Genipa americana''''' ('''huito''', '''jagua''') ye una [[especie (bioloxía)|especie]] del xéneru ''[[Genipa]]'', nativa del norte de [[Suramérica]] (norte de [[Perú]]), [[Caribe (rexón)|Caribe]], sur de [[Méxicu]], que crez nes [[selva|selves]]. [[Ficheru:Genipa americana.jpg|thumb|240px|Detalle de la flor]] [[Ficheru:Flickr - João de Deus Medeiros - Genipa americana.jpg|thumb|240px|Frutu]] [[Ficheru:Genipa americana L. fruits (codiferous).jpg|thumb|240px|Frutos]] == Carauterístiques == Ye un pequeñu [[árbol]] [[monoico]], de 15 [[metru|m]] d'altor (raramente de 25 m) y tueru cilíndricu, rectu, de 60 cm de diámetru, con contrafuertes de 1 m. [[Fueya|Fueyes]] opuestes, llanceolaes a oblongues, 20-35 cm de llargu y 10-19 cm d'anchu, verdes escures polenques, de marxe enteru. [[Flor|Flores]] en visos, blanques, marielles o coloraes, con 5 [[corola|coroles]] lobulaes de 5-6 cm de diámetru, y 12 [[mm]] d'anchu. El [[frutu]] ye una [[baga]] comestible de pulgu gruesu, de 4-8 cm de llargu y 4-6 d'anchu, castaña, globosa, escabrosa al tactu, 40-80 [[grana|granes]]. Granes fibroses, 8 mm de llargu y 9 mm d'anchu y 2 mm de gruesu, blanques, elipsoides, al ensugar negres. Tien un númberu de cromosomes de 2 n = 22 === Usos === ''Genipa americana'' cultivar pola so fruta comestible, y pa bébores, mermelaes, xelaos, polvos azucaraos. En [[medicina tradicional]] útil en tratar ataques del micropez [[candirú]]. Los indios suramericanos tamién se llaven les sos piernes nel líquidu claro de la fruta, que tien un efeutu astringente. Cuando'l líquidu aferrúñase, tiñe de negru la piel. El tiñíu ye permanente, pero solo afecta les capes esternes de la epidermos. Asina, pos, cuando la piel anuévase, el mancha sume nunos dos selmanes. Cuando los indíxenes suramericanos preparar pa una batalla, pintar ente ellos con zusmiu de ''Genipa'' y colorante [[annatto]] (ye un colloráu bien vivu, estractu del urucú o roucou o annatto, del arbolín ''[[Bixa orellana]]''). El zusmiu de la fruta inmaduro ye claro, ya induz una reacción química na piel humano camudando'l so color a un azul escuro, polo que ye usáu como [[pintura corporal]]. La fruta maduro del huito tómase cruda o en mermelada. La fruta ye ellaborada en fervinchu y bebida como remediu pa la bronquitis. El huito prefier [[suelu]] aluvial, crez bien rápido (produz en 3 años), entá en campos anubiertos. Anque pue ser plantáu, ye más frecuente la so dispersión por animales y agua. Ye un bien bon árbol ascendente p'algamar a otros árboles. Colos frutos maduru y lleldar con aguardiente fai una bébora alcohólico. El frutu ye insecticida, la magaya untar los indíxenes como empuste. Y tamién bactericida y germicida (probablemente debíu al fenol). Madera noble, de bona calidá, dura, flexible, bono de trabagar. Fáense caxes, culates d'escopetes, arcos de barriles, carretes, vehículos, bigornies de zapatos, embarcaciones pequeñes, ebanistería, carpintería. Melecinal: frutu, exudáu, flor, corteza. Corteza (fervinchu): emplégase como remediu pa la gonorrea. Frutu (verde): astringente, antiinflamatoriu, antianémico. Ye fonte natural de fierro, [[riboflavina]] y sustancies antibacterianas. Flores tóniques y febrífugas. Les fueyes son alimentu de los guxanos del lepidópteru ''[[Aellopos fadus]]''. == Taxonomía == ''Genipa americana'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Systema Naturae, Editio Decima]]'' 2: 931. 1759.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/27900116 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=4 d'abril de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;Sinonimia: * ''Gardenia genipa'' <small>[[Sw.]] </small> * ''Genipa americana'' var. ''caruto'' fo. ''grandifolia'' <small>[[Chodat]] & [[Hassl.]]</small> * ''Genipa escelsa'' <small>Krause</small> * ''Genipa americana'' var. ''carnuto '' <small>([[Kunth]]) [[Schum.]]</small> * ''Genipa barbata'' <small>[[C.Presl]]</small> * ''Genipa pubescens'' <small>[[DC.]]</small> * ''Genipa humilis'' <small>[[Vell.]]</small> * ''Genipa caruto'' <small>[[Kunth]]</small> * ''Genipa grandifolia'' <small>[[Pers.]]</small> * ''Genipa oblongifolia'' <small>[[Hipólito Ruiz López|Ruiz]] & [[Pav.]]</small> * ''Gardenia brasiliensis'' [[Spreng.]] (1824). * ''Genipa brasiliana'' [[A.Rich.]] (1830). * ''Genipa oleosa'' [[Rojas Acosta]] (1897). * ''Genipa codonocalyx'' [[Standl.]] (1914). * ''Genipa venosa'' [[Standl.]] (1928)<ref>Sinónimos en [http://apps.kew.org/wcsp/synonomy.do?accepted_id=89085&repSynonym_id=-9998&name_id=89085&status=true Kew]</ref> == Ver tamién == * [[Planta melecinal]] * [[Fitoterapia]] * [[Usos melecinales de los raigaños]] * [[Medicina china tradicional]] * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{wikispecies}} {{commonscat}} * [http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?395 Rede d'Información de Recursos de Germoplasma: ''Genipa americana''] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEAM USDA Perfil de Plantes: ''Genipa americana''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130503185805/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEAM |date=2013-05-03 }} * [https://web.archive.org/web/20061004234809/http://www.biotrade.org/docs/biotradebrief-genipaamericana.pdf HTMLized .pdf] UNITED NATIONS CONFERENCE ON TRADE AND DEVELOPMENT - Market Brief in the European Union for selected natural ingredients derived from native species: ''Genipa americana, jagua, huito'' (accesu 12 marzu de 2006) * [http://www.biotrade.org/docs/biotradebrief-genipaamericana.pdf .pdf] version de * [http://www.rainforestconservation.org/data_sheets/agroforestry/Genipa_americana.html Datasheet] de "Caltenimientu de Selves" {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes descrites en 1759]] [[Categoría:Maderes]] [[Categoría:Genipa]] [[Categoría:Frutes]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes tintórees]] [[Categoría:Especies descrites por Linnaeus]] [[Categoría:TBSpecies]] pnz992r433c7umuv0e0cr8jq5026c99 Geranium caespitosum 0 65260 4501284 4388388 2026-06-22T16:32:22Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501284 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Geranium caespitosum}} {{ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Rosopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Geraniales]] | familia = [[Geraniaceae]] |genus = ''[[Geranium]]'' |species = '''''G. caespitosum''''' |binomial = ''Geranium caespitosum'' |binomial_authority = [[Edwin P. James|E.James]]<ref name=ipni>In: ''Account of an Expedition from Pittsburgh to the Rocky Mountains.'' Philadelphia: H.C. Carey and I. Lea 2: 3. 1823. {{cita web|url=http://www.ipni.org:80/ipni/idPlantNameSearch.do?id=322499-2|títulu=Plant Name Details for ''Geranium caespitosum''|fechaaccesu=5 de xunetu de 2010|obra=[[International Plant Names Index|IPNI]]|cita=[Notes on the type specimen:] [[Mora River]], [[San Miguel County, New Mexico|San Miguel County]] (New Mexico, South-Central U.S.A, Northern America)}}</ref> |synonyms = |}} '''''Geranium caespitosum''''' ye una [[yerba]] [[perennifolia]] nativa del oeste d'[[Estaos Xuníos]] y norte de [[Méxicu]]. La so distribución n'EE.XX. incluyi [[Arizona]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méxicu]], [[Texas]], [[Utah]] y [[Wyoming]].<ref name=plants>[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GECA3 ''Geranium caespitosum''.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130505042210/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GECA3 |date=2013-05-05 }} PLANTS Profile. USDA. Accessed 23 June 2013.</ref> [[Ficheru:Geraniaceae - Geranium caespitosum var fremontii-2.JPG|thumb|240px|Detalle de la fueya]] [[Ficheru:Geraniumcaespitosumplant.JPG|thumb|240px|Vista de la planta nel so hábitat]] == Descripción == La flor tien un color púrpura a colorada con 5 estames, y los sépalos los acuminaos, estrechándose con una perspeutiva a llargu. Les fueyes son palmotiáu lobulaes. El frutu ye un [[esquizocarpo]] compuestu por 5 [[mericarpos]]. Crez en suelos húmedos, como na soviesca de los montes de [[conífera|coníferes]]. == Usos == La planta utilízase como un [[astrinxente]] y una decocción del raigañu pa tratar la [[foria]]. Los [[Pueblu de Santa Ana|Keres]] utilicen los raigaños esmagayaos nuna pasta pal tratamientu de úlceras, y tola planta como alimentu pa los pavos.<ref name=mich>[http://herb.umd.umich.edu/herb/search.pl?searchstring=Geranium+caespitosum ''Geranium caespitosum''.] Native American Ethnobotany. University of Michigan - Dearborn. Accessed 23 June 2013.</ref> == Taxonomía == ''Geranium caespitosum'' describióse por [[Edwin P. James]] y espublizóse en ''[[Account of an Expedition from Pittsburgh to the Rocky Mountains]]'' 2: 3. 1823.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/50111940 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=30 de payares de 2013 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>[http://www.floradecanarias.com/geranium.html En Flora de Canaries]</ref> '''''caespitosum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "como verde".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.52.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Geranium atropurpureum'' A.Heller * ''Geranium cowenii'' Rydb. * ''Geranium eremophilum'' Wooton & Standl. * ''Geranium fremontii'' Torr. ex A.Gray * ''Geranium furcatum ''Hanks * ''Geranium gracile'' Engelm. * ''Geranium marginale'' Rydb. * ''Geranium parryi'' A.Heller * ''Geranium pattersonii'' Rydb. * ''Geranium thermale'' Rydb. * ''Geranium toquimense'' N.H.Holmgren & A.H.Holmgren<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2822966 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Geranium|caespitosum]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes de verde]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Flora de Méxicu]] [[Categoría:Plantes descrites en 1823]] [[Categoría:TBSpecies]] daxpmy48kh764cz7tzt0kfate41jspd Geum aleppicum 0 65266 4501292 4472128 2026-06-22T17:25:17Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501292 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Geum aleppicum}} {{Ficha de taxón | superregnum = [[Eukaryota]] | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Rosales]] | familia = [[Rosaceae]] | subfamilia = [[Rosoideae]] | tribus = [[Colurieae]] | genus = '''[[Geum]]''' | species = ''G. aleppicum'' | binomial = ''Geum aleppicum'' | binomial_authority = [[Jacq.]] }} '''''Geum aleppicum''''' <small>[[Jacq.]]</small> ye una [[especie]] de [[planta yerbácea]] perteneciente a la familia de les [[rosácees]]. Ye natural del [[hemisferiu norte]] templáu n'[[Europa]], [[Asia]] y [[América del Norte]]. [[Ficheru:Yellow Avens (Geum aleppicum) 5718.JPG|thumb|240px|Detalle de la flor]] [[Ficheru:Geum aleppicum MS3928.JPG|thumb|240px|Vista de la planta]] == Descripción == Ye una planta [[yerba|yerbácea]] [[Planta perenne|perenne]] qu'algama un metru d'altor con [[fueya|fueyes]] [[Foliolu|pinna]]das. Les flores tienen un diámetru de 2 cm y son de color mariellu con cinco [[pétalu|pétalos]]. Los raigaños son fasciculaes, fibroses. Los tarmos erectos, con fueyes de 5-15 cm de llargor, incluyendo'l peciolu, xeneralmente con 2-6 pares de [[foliolu|foliolos]], dambes superficies pilosas pocu ríxides, el foliolu terminal más grande, la base llargamente cordada a cuneada, el marxe irregular toscamente serráu, el ápiz obtusu o agudu. La [[inflorescencia]] ye terminal, laxa, con flores de 1-1,7 cm de diámetru. Pétalos de color mariellu. El frutu n'[[aqueniu|aquenios]] obovoides. Fl. y fr. Xunetu-ochobre.<ref>[http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=3&taxon_id=200010864 ''{{PAGENAME}}'' en Flora de China]</ref> == Distribución y hábitat == Alcuéntrase nos [[monte|montes]], nos llugares abiertos nos montes, fasteres cubiertes de yerba de los montes, los ríos y regueros,a una altitú de 200 - 3500 metros en [[Gansu (China)|Gansu]], [[Guizhou]], [[Heilongjiang]], [[Henan]], [[Hubei]], [[Jilin]], [[Liaoning]], [[Mongolia Interior]], [[Shaanxi]], [[Shandong]], [[Shanxi]], [[Sichuan]], [[Xinjiang]], [[Xizang]], [[Yunnan]] de [[China]] y tamién xeneralizada na zona templada del [[Hemisferiu Norte]]. == Usos == Esta especie utilízase como [[planta melecinal]] y como una fonte d'[[aceite esencial]]. == Taxonomía == ''Geum aleppicum'' describióse por [[Nikolaus Joseph von Jacquin]] y espublizóse en ''[[Icones Plantarum Rariorum]] 1: 10, pl. 93'', nel añu 1786.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/27800066 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Geum''''': nome xenéricu que remanez del [[llatín]]: ''gaeum(geum)'' = nome d'una planta, en [[Pliniu'l Vieyu]], con finos raigaños negros y de bon golor, que se supunxo yera la yerba de San Benitu (''[[Geum urbanum]]'' L.)<ref>[http://www.floravascular.com/index.php?xenero=Geum En Flora Vascular]</ref> '''''aleppicum''''': [[epítetu]] xeográficu qu'alude a la so llocalización n'[[Aleppo (provincia)|Aleppo]] ;Variedaes aceptaes: *''Geum aleppicum var. decurrens'' (Rydb.) W.A. Weber ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Geum intermedium'' <small>[[Ledeb.]] </small> * ''Geum potaninii'' <small>[[Juz.]] </small> * ''Geum ranunculoides'' <small>[[Ser.]] </small> * ''Geum strictum'' <small>[[Sol.]] </small> * ''Geum strictum var. bipinnata'' <small>[[Batalin]] </small> * ''Geum strictum var. decurrens'' <small>([[Rydb.]]) [[Kearney]] & [[Peebles]]</small><ref>Sinónimos en [http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=4340557 Catalogue of life]</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/tro-27800066 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]/</ref> ;''var. decurrens'' (Rydb.) W.A. Weber *''Geum decurrens'' Rydb. *''Geum strictum var. decurrens'' (Rydb.) Kearney & Peebles<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/tro-50087990 ''var. decurrens'' en PlantList]/</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Rosaceae#Descripción|Carauterístiques de les rosácees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Ca. nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City. # Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 9: 1–496. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. == Enllaces esternos == * [http://linnaeus.nrm.se/flora/di/rosa/geum/geumalev.jpg Distribution map] * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?6677,6727,6728 Jepson Manual Treatment] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEAL3 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130510205940/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEAL3 |date=2013-05-10 }} {{Wikispecies|Geum aleppicum}} {{commonscat}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Aceite esencial]] [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Plantes descrites en 1786]] [[Categoría:Geum|aleppicum]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:TBSpecies]] q428u6mn7h97l0cv4vicdvbmytlwkkn Geum macrophyllum 0 65267 4501293 4076029 2026-06-22T17:27:31Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501293 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Geum macrophyllum}} {{Ficha de taxón | ''Geum macrophyllum'' | image = Geum_macrophyllum_10068.JPG | superregnum = [[Eukaryota]] | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Rosales]] | familia = [[Rosaceae]] | subfamilia = [[Rosoideae]] | tribus = [[Colurieae]] | genus = '''[[Geum]]''' | species = ''G.macrophyllum'' | binomial = ''Geum macrophyllum'' | binomial_authority = Willd. | synonyms = * ''Geum fauriei'' H.Lév. * ''Geum oregonense'' (Scheutz) Rydb. * ''Geum perincisum'' Rydb. * ''Geum sachalinense'' H.Lév. }} El ''Geum macrophyllum'' ye una [[planta yerbácea]] perteneciente a la familia [[Rosaceae]]. Alcuéntrase n'[[América del Norte]], al oeste nos [[Montes Rocosos]] llegando hasta [[Méxicu]] onde crez a un altor de más de 3.300 [[msnm]]. [[Ficheru:Geum macrophyllum 9461.JPG|thumb|240px|Vista de la planta]] == Descripción == Ye una planta con [[tarmu]] qu'algama los 20-100 cm d'altor con [[fueya|fueyes]] de 10-45 cm de llargu y con dos a cuatro lóbulos per llau y el terminal de 8-10 cm, son cordaes y reniformes colos márxenes irregularmente dentaos. Les [[inflorescencia|inflorescencies]] con [[pedicelu|pedicelos]] contienen de 3 a 10 flores caúna, de color mariellu con [[sépalu|sépalos]] de 3-5 mm y [[pétalu|pétalos]] de 3-7 mm. El [[frutu]] ye un [[aqueniu]] de 2-3'5 mm de llargu. == Taxonomía == ''Geum macrophyllum'' describióse por [[Carl Ludwig Willdenow]] y espublizóse en ''[[Enumeratio Plantarum Horti Botanici Berolinensis]], . . . 1: 557'', nel añu 1809.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/27800276 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/tro-27800276 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]/</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Geum''''': nome xenéricu que remanez del [[llatín]]: ''gaeum(geum)'' = nome d'una planta, en [[Pliniu'l Vieyu]], con finos raigaños negros y de bon golor, que se supunxo yera la yerba de San Benitu (''[[Geum urbanum]]'' L.)<ref>[http://www.floravascular.com/index.php?xenero=Geum En Flora Vascular]</ref> '''''macrophyllum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "con fueyes grandes". ;Variedaes: Esisten dos variedaes: * ''Geum macrophyllum macrophyllum * ''Geum macrophyllum perincisum == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Rosaceae#Descripción|Carauterístiques de les rosácees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford. # Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp. # Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto. # Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley. # Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley. # Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa. # Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724. # Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{Wikispecies|Geum macrophyllum}} * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?6677,6727,6729 Jepson Manual Treatment] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=XEMA4 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250809235621/https://plants.usda.gov/java/profile?symbol=XEMA4 |date=2025-08-09 }} * [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Geum+macrophyllum Photo gallery] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes descrites en 1809]] [[Categoría:Geum|macrophyllum]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Flora de Méxicu]] [[Categoría:Flora alpina]] [[Categoría:Flora del Árticu]] [[Categoría:TBSpecies]] cxnfdryg9dovjjlseei20bov5wc6evh Gnetum africanum 0 65297 4501313 3956557 2026-06-22T20:59:01Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501313 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gnetum africanum}} {{ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Gnetophyta]] | classis = [[Gnetopsida]] | ordo = [[Gnetales]] | familia = [[Gnetaceae]] | genus = ''[[Gnetum]]'' | species = '''''G. africanum''''' | binomial = ''Gnetum africanum'' | binomial_authority = [[Welw.]]<ref> Trans. Linn. Soc. London 27(1): 73. 1869 (IK)</ref> }} '''''Gnetum africanum''''', ye una especie de [[Gymnospermae|gimnospermas]], de la [[Familia (bioloxía)|familia]] [[Gnetaceae]].<ref>http://www.worldagroforestrycentre.org/sea/products/afdbases/af/asp/SpeciesInfo.asp?SpID=1758</ref><ref>http://www.jstor.org/discover/10.2307/3668713?uid=3737512&uid=2129&uid=2&uid=70&uid=4&sid=56212766973</ref><ref>http://aob.oxfordjournals.org/content/vos-26/2/593.extract</ref> [[Ficheru:Gnetum africanum MS 3428.jpg|thumb|240px|Frutos]] == Llocalización == Esta especie distribuyir en dellos países d'[[África]].<ref name="redlist">{{cita web|url=https://www.iucnredlist.org/details/194958/0|títulu=Gnetum africanum|fechaaccesu=11 de xineru de 2014}}</ref><ref>{{Cita conferencia | títulu=Nutritional and sociu-economic value of Gnetum leaves in Central African forest | publisher=Paris : UNESCO ; Carnforth, UK ; Pearl River, N.Y. : Parthenon Pub. Group | fechaaccesu=26 de xineru de 2014 | author=Mialoundama, F | editor=Hladik, C.M. | booktitle=Tropical forests, people and food : biocultural interactions and applications to development | añu=1993 | pages=177–181 | series=Man and the biosphere | volume=13 | ISBN=1850703809}}</ref><ref name="styslinger">[http://blogs.worldwatch.org/nourishingtheplanet/eru-growing-popularity-of-cameroon’s-nutritious-wild-vini/ Styslinger, Matt. ‘‘''Eru'': Growing Popularity of Cameroon’s Nutritious Wild Vini.'' Worldwatch Institute: Nourishing the Planet.]</ref> == Carauterístiques == Fueyes ovoides, [[elíptica|elíptiques]], opuestes y simples, tienen una llongura d'ente 10 y 13 [[Centímetru|cm]] de llargu, 3,5 [[Centímetru|cm]] d'anchu. == Usos == Les [[fueyes]] d'esta especie son [[comestible]]s, una forma común na preparación ye cortar les fueyes en tires pequeñes, y depués cocínense con un hervor, entemecer con [[mantega de maní]]. Los llabradores de subsistencia en [[Camerún]] pueden ser capaces d'ameyorar les sos situaciones nutricionales, ambientales, sociales y económiques col cultivu d'esta cepa. La [[nutrición]] puede ameyorase por aciu l'usu de la planta pa los propósitos melecinales, según al traviés del consumu comestible.<ref name="styslinger" /> De primeres, kes fueyes utilícense como verdura pa sopes y guisos, comúnmente llamada sopa de Eru o sopa Afang.<ref name="tekwe">[http://www.fao.org/docrep/ARTICLE/WFC/XII/0671-B5.HTM] Tekwe, C., Ndam, N., and Nkefor, J.P. ''Gnetum Domestication for Livelihood Improvement and Conservation.'' World Agroforestry Congress. 2003.]</ref> Les fueyes de la vide vender nos mercaos mientres tol añu y pueden utilizase en sopes y guisos o se comen crudes. Les fueyes pueden amás ser usaes como un remediu pa les estomagaes, dolores de gargüelu, o como un apósito pa les verrugas. El tarmu de la planta tamién puede ser utilizada pa fines melecinales, incluyendo l'amenorgamientu del dolor mientres el partu.<ref name="styslinger" /> Amás, produz un tubérculu que la so raigañu que puede utilizase como una fonte d'alimentu y ye similar a la d'un [[ñame]].<ref name="AgroDb">[http://www.worldagroforestry.org/treedb2/AFTPDFS/Gnetum_africanum.pdf ''Gnetum Africanum: Welw. Gnetaceae.'' World Agroforestry Database. 2009.]</ref> Finalmente, les granes de la vide pueden tamién ser comíos cocináu.<ref name="ali" /> Ye una bona fonte de proteínes y ye fuerte en [[aminoácidos esenciales]] y non esenciales. Ye alta en [[acedu glutámico]], [[leucina]], y [[acedu aspártico]], con baxos niveles de [[histidina]], y [[cysleine]], ente que paez qu'hai traces de cantidaes de [[triptófanu]] na planta. El conteníu d'aminoácidos que s'atopa ye similar a los niveles encamentaos pola FAO. Tamién s'atopó que los niveles de [[yodu]] tamién son altos na vide. Los niveles de fibra promedio son d'aproximao 33,4 g/100 g en fueyes seques, ente que la ingesta diaria encamentada de fibra ye de 30 g. Reparóse que tien propiedaes como un anti-inflamatorio, anticanceríxenu y antioxidante.<ref name="ali">[Ali, F., Assanta, M.A., and Robert, C. ''Gnetum Africanum: A Wild Food Plant from the African Forest with Many Nutritional and Melecinal Purposes,'' Journal of Medicinal Food 14, non.11 (2011): 1289-1297. [DOI: 10.1089/jmf.2010.0327]</ref> Económicamente, puede utilizase como un mediu pa caltener un ingresu suplementariu yá que ta disponible mientres tol añu,<ref>{{Cita web |url=http://www.cendep.org/index.htm |títulu=Centre for Nursery Development and ''Eru'' Propagation, 2009. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140126181005/http://www.cendep.org/index.htm |fechaarchivu=2014-01-26 }}</ref> y puede ser utilizáu como una forma d'ingresos adicionales pa los llabradores rurales de Camerún. Les fueyes sanes con una gruesa testura similar a la cera son les preferíos nos mercaos y reciben el valor más altu; Eru permanez llibre d'impuestos nos mercaos locales.<ref name="tekwe" /> Puesto que les fueyes pueden ser consumíes como verdura y el tubérculu de raigañu los casos de fame, puede tamién aumentar la seguridá alimentaria xeneral de los llares rurales. == Taxonomía == ''Gnetum africanum'' describióse por [[Friedrich Welwitsch]] y espublizóse en ''[[Flora of Tropical Africa]]'' 6(2): 330. 1917.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/14300070 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=10 d'abril de 2014 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde. == Enllaces esternos == {{Commonscat}} {{Wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Gnetaceae]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Verdures]] [[Categoría:Flora d'África]] [[Categoría:Plantes descrites en 1917]] [[Categoría:Plantes descrites por Welwitsch]] [[Categoría:TBSpecies]] 5dhwnahu7vez48lkrfhc2svq3rzhm28 Gynostemma pentaphyllum 0 65317 4501396 4464148 2026-06-23T08:27:21Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501396 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gynostemma pentaphyllum}} {{ficha de taxón |regnum = [[Plantae]] |divisio = [[Magnoliophyta]] |classis = [[Eudicotyledoneae]] |subclassis = [[Rosidae]] |ordo = [[Cucurbitales]] |familia = [[Cucurbitaceae]] |subfamilia = [[Zanonioideae]] |tribus = [[Zanonieae]] |subtribus = [[Gomphogyninae]] |genus = ''[[Gynostemma]]'' |species = '''''G. pentaphyllum''''' |binomial = ''Gynostemma pentaphyllum'' |binomial_authority = ([[Thunb.]]) [[Tomitarô Makino|Makino]], [[1902]] |}} '''''Gynostemma pentaphyllum''''', conocida como '''yiaogulan''' ({{zh|c=[[wiktionary:绞|绞]][[wiktionary:股|股]][[wiktionary:蓝|蓝]]|p=jiǎogǔlán}}, lliteralmente "orquídea de la vide enroscada"<ref name="Blumert">Blumert, Michael; Jialiu Liu (2003). ''Jiaogulan: China's "Immortality" Herb''. Badger, CA: Torchlight Publishing. páxs. 12. ISBN 1-887089-16-0.</ref> ye una [[yerba]] de la familia de les [[Cucurbitaceae|cucurbitácees]] nativa de [[China]], [[Vietnam]], [[Corea]] y [[Xapón]], usada na [[medicina tradicional]] y anguaño pola [[fitoterapia]] como [[antioxidante]] y [[adaptógeno]].<ref name=EW>[[:en:Gynostemma pentaphyllum|Gynostemma pentaphyllum]]; English ''Wikipedia''.</ref> [[Ficheru:Jiaogulan P1020437.JPG|thumb|240px|Vista de la planta.]] [[Ficheru:Gynostemma pentaphyllum vine.jpg|thumb|240px|Fueyes.]] [[Ficheru:Jiaogulan 03 PM03.jpg|thumb|240px|Detalle de la planta.]] ==Descripción== ''Ginostemma pentaphyllum'' ye una enredadera de [[tallo|tarmu]] y ramificaciones estreches, glabres o escasamente pubescentes qu'algama llargores d'ente 4 y 8 m. Tien [[bilortu|bilortos]] filiformes, xeneralmente encruciaos d'ente 1 y 4 mm. Les sos [[fueya|fueyes]] son [[pinnada|pedadas]] con ente 3 y 9 [[foliolu|foliolos]] (xeneralmente ente 5 y 7) ovaos a llanceolaos; el foliolu terminal siempres de mayor tamañu que los llaterales con ente 3 y 12 cm de llargor y 1,5 y 4 cm d'anchor. La planta ye [[dioica]]; les [[inflorescencia|inflorescencies]] masculines y femenines son [[panícula|panícules]] con una mota formada por [[bráctea|bráctees]] con seición triangular de 1 a 5 cm y color verde maciu a blancu, los [[pedúnculu|pedúnculos]] son filiformes y ramificaos y los [[pedicelu|pedicelos]] tienen hasta 4 mm de llargor. La inflorescencia masculina ye siempres de mayor tamañu que la femenina, algamando los 30 cm. La inflorescencia femenina tien un [[ovariu]] globosu di o triloculáu que forma un [[frutu]] globosu, indehiscente, glabro o pubescente con ente 5 y 6 mm de diámetru. Nel so maduror esti frutu ye de color negru y produz [[grana|granes]] pardes, ovaes y cola superficie papilosa d'hasta 4 mm de diámetru.<ref>{{Cita publicación | autor = VVAA | títulu = Gynostemma | añu = 2011 | revista = Flora de China | volume = | númberu = 19 | id = páxs.11-15 | url = http://flora.huh.harvard.edu/china/PDF/PDF19/Gynostemma.pdf }}</ref> == Historia botánica == La primer cita conocida d'esta planta apaez nel llibru ''Tratáu Médicu pa la Fame'' escritu en [[1406]] por Zhu Xiao, onde se noma más como una planta pa la subsistencia que como un floritu.<ref name="Cheng">Cheng J.G. et. al. (1990). "Investigation of the plant jiaogulan and its analogous herb, Wulianmei"; ''Zhong Cao Yao'' 21 (9): 424.</ref> La primer mención sobre'l so usu como melecina, ye la del llibru de [[Li Shizhen]], ''Compendiu de Materia médico'' publicáu en [[1578]], onde s'indica que'l yiaogulan utilizar pal tratamientu de diverses enfermedaes, tales como [[hematuria]], [[edema]] na [[farinxe]] y el [[pescuezu]], [[tumor]]es y [[traumatismu|traumatismos]], anque lo confunde con otra yerba, ''wulianmei''. El tracamundiu foi esclariada en [[1848]] por Wu Qi-Jun, nel so llibru ''Investigación Testual sobre Plantes Herbales'', que da cabal información sobre los diversos usos melecinales del yiaogulan.<ref name="Blumert" /><ref name="Mishra">{{Cita publicación | autor = R. N. Mishra y Dharnidhar Joshi | títulu = Jiao Gu Lan (Gynostemma pentaphyllum): The Chinese Rasayan- Current Research Scenario | añu = 2011 | revista = International Journal of Research in Pharmaceutical and Biomedical Sciences | volume = 2 | númberu = 4 | id = ISSN: 2229-3701 | url = https://www.researchgate.net/profile/Ram_Mishra7/publication/268198871_Jiao_Gu_Lan_(Gynostemma_pentaphyllum)_The_Chinese_Rasayan-Current_Research_Scenario/links/54aa9d2b0cf2bce6aa1d50ac.pdf }}</ref> La reconocencia moderna d'esta planta aniciar na investigación pal so usu como [[edulcorante]]. En [[1970]] al analizar los sos componente, en [[Xapón]], el Dr. Masahiro Nagai afayó que contién compuestos químicos idénticos a dalgunos de los que s'atopen nel ''[[Panax ginseng]]''.<ref>Nagai, Masahiro (November 1976). "Abstracts of Papers, 23d Meeting of the Japanese Society of Pharmacognosy". Japanese Society of Pharmacognosy. páxs. 37.</ref> Más tarde, el Dr. Tsunematsu Takemoto afayó que'l yiaogulan contién cuatro [[saponina|saponines]] idéntiques a les de ''Panax ginseng'', según diecisiete saponinas similares. Mientres la siguiente década 82 saponinas (gisenósidos) identificar nel yiaogulan, en comparanza con 28 (ginsenósidos) que s'atopa nel ''Panax ginseng''.<ref name="Mishra" /> == Medicina tradicional == Esta planta foi y ye usada polos pobladores de los montes del sur de China y norte de Vietnam, como yerba pa la [[llonxevidá]] y consúmese regularmente'l so fervinchu, en forma de té de yerba.<ref name="Winston">Winston, David; Steven Maimes (April 2007). ''Adaptogens: Herbs for Strength, Stamina, and Stress Relief''. Healing Arts Press. ISBN 978-1594771583</ref><ref name="Bensky">Bensky, Dan; Andrew Gamble, Steven Clavey, Erich Stöger (2004) ''Chinese Herbal Medicine: Materia Medica'', 3rd Edition. Eastland Press. ISBN 978-0939616428.</ref><ref name="Mishra" /> == Investigación clínica == Comprobóse l'acción [[antioxidante]] de los [[polisacáridu|polisacáridos]] estrayíos del yiaogulan n'ensayos con aguarones sometíos a intensu exerciciu físicu al amontar la presencia de les enzimes [[superóxido dismutasa]], [[catalasa]] y [[glutation peroxidasa]] que participen na defensa antioxidante endóxena en célules sometíes a estrés oxidativo.<ref>{{Cita publicación | autor = Changjun Li ''et al.'' | títulu = Protective Effects of Crude Polysaccharides from Gynostemma Pentaphyllum on Swimming Exercise-Induced Oxidative Stress in Rat | añu = 2012 | revista = Journal of Animal and Veterinary Advances | volume = 11 | númberu = 10 | id = ISSN 1680-5593 | url = http://docsdrive.com/pdfs/medwelljournals/javaa/2012/1627-1632.pdf }}</ref><ref>{{Cita publicación | autor = Hongfang Wang, Changjun Li, Xiaolan Wu y Xiaojuan Lou | títulu = Effects of Gynostemma pentaphyllum (Thunb.) Makino polysaccharides supplementation on exercise tolerance and oxidative stress induced by exhaustive exercise in rats | añu = 2012 | revista = African Journal of Agricultural Research | volume = 7 | númberu = 17 | id = ISSN 1991-637X | url = http://www.academicjournals.org/article/article1380884526_Wang%20et%20al.pdf }}</ref> Diverses investigaciones punxeron de manifiestu que'l tratamientu con estractos d'esta planta amenorga los niveles totales de [[colesterol]], los de [[Lipoproteína de baxa densidá|LDL]] y los de [[triglicéridos]], en dellos tipos de texíos d'aguarones,<ref>{{Cita publicación | autor = Samer Megalli, Neal M. Davies y Basil D. Roufogalis | títulu = Anti-Hyperlipidemic and Hypoglycemic Effects of Gynostemma pentaphyllum in the Zucker Fatty Rat | añu = 2006 | revista = J Pharm Pharmaceut Sci | volume = 9 | númberu = 3 | url = http://www.ualberta.ca/~csps/JPPS9_3/Megalli/MS_640.htm }}</ref> coles mesmes puede aumentar los niveles d'[[Lipoproteína d'alta densidá|HDL]].<ref>{{Cita publicación | autor = Samer Megallia, Fugen Aktanb, Neal M. Daviesc y Basil D. Roufogalisa | títulu = Phytopreventative Anti-Hyperlipidemic Effects Of Gynostemma Pentaphyllum In Rats | añu = 2005 | revista = J Pharm Pharmaceut Sci | volume = 8 | númberu = 3 | url = https://www.ualberta.ca/~csps/JPPS8(3)/S.Megalli/gynostemma.htm }}</ref><ref name="Blumert"/> Tamién se reparó nos estudios realizaos con aguarones qu'aumenta l'actividá de los [[linfocitos T]] y puede actuar como inhibidor tumoral.<ref>Liu, et.al. (1992) "Therapeutic effect of jiaogulan on leukopenia due to irradiation and chemotherapy"; ''Zhong Guo yi Yao Xue Bao'' 7 (2): 99.</ref><ref>{{Cita publicación | autor = Liu J, Zhang L, Ren Y, Gao Y, Kang L, Qiao Q. | títulu = Anticancer and immunoregulatory activity of Gynostemma pentaphyllum polysaccharides in H22 tumor-bearing mice. | añu = 2014 | revista = Int J Biol Macromol. | númberu = 69 }}</ref> Atopóse que puede usase nel tratamientu de la [[hipertensión]]. Les pruebes de llaboratoriu demuestren que'l yiaogulan aguiya la lliberación d'[[óxidu nítricu]], causando que los vasos sanguíneos reláxense, pola cual puede amenorgar la presión arterial elevada.<ref>Tanner M.A.; Bu X.; Steimle J.A.; Myers P.R. (1999) "The direct release of nitric aferruñe by gypenosides derived from the herb Gynostemma pentaphyllum"; ''Nitric Aferruñe'' 3 (5): 359–65.</ref> Nun estudiu, los gipenósidos alministraos a les persones con hipertensión de grau II, amosaron 82% d'efectividá nel amenorgamientu de la [[tensión arterial]].<ref>Lu, GH et al (1996) "Comparative study on anti-hypertensive effect of Gypenosides, Ginseng and Indapamide in patients with essential hypertension"; ''Guizhou Medical Journal'' 20: 19–26.</ref> Investígase tamién el so usu nel tratamientu de la [[diabetes]].<ref>Hoa N.K.; Phan D.V.; Thuan N.D.; Ostenson C.G. (2009). "Screening of the hypoglycemic effect of eight Vietnamese herbal drugs"; ''Methods & Findings in Experimental & Clinical Pharmacology'' 31 (3): 165–9.</ref> <ref>Fuxen V.T.; Phan D.V.; Thang P.; Hoa N.K.; Ostenson C.G. (2010). "Antidiabetic effect of Gynostemma pentaphyllum tea in randomly assigned type 2 diabetic patients"; ''Hormone & Metabolic Research'' 42 (5): 353–7.</ref> == Taxonomía == ''Gynostemma pentaphyllum'' describióse primeramente por [[Carl Peter Thunberg]] como ''Vitis pentaphylla'' y darréu renomada y publicada en ''[[Botanical Magazine]]'' 16: 179. 1902 por [[Tomitarô Makino]].<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/20400341 |títulu= ''{{PAGENAME}}'' |fechaaccesu=10 d'abril de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]] * ''Alsomitra cissoides'' M.Roem. * ''Enkylia digyna'' Griff. * ''Enkylia trigyna'' Griff. * ''Gynostemma blumei'' Hassk. * ''Gynostemma cissoides'' Benth. & Hook.f. * ''Gynostemma pedatum'' Blume * ''Gynostemma siamicum'' Craib * ''Gynostemma trigynum'' M.A.Lawson * ''Pestalozzia pedata'' (Blume) Zoll. & Moritzi * ''Vitis atroviridis'' Wall. * ''Vitis martini'' H. Lév. & Vaniot * ''Vitis pentaphylla'' Thunb. * ''Vitis pentaphylla'' Thunb. ex A. Murray * ''Vitis quelpaertensis'' H. Lév. * ''Vitis trichophora'' Wall. * ''Zanonia cissoides'' Wall. * ''Zanonia pedata'' (Blume) Miq..<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-2836473?ref=tpl1 ''{{PAGENAME}}'' en ''[[The Plant List]]'']</ref> == Nomes Alternativos == [[Inglés]]: ginseng de cinco follas, ginseng do pobre home, herba milagrosa, herba de hadas, vide de té doce, herba gospel, ginseng meridional. [[Inglés|Lingua coreana]]: doroe (돌외); literalmente "pepino de pedra / melón"; dol (돌; "pedra") + oe (외; "pepino / melón"). [[Idioma llatín|Llatín]]: Gynostemma pentaphyllum ou Vitis pentaphyllum. [[Tailandia|Lingua Tay]]: zan tong. [[Tailandia|Tailandés]]: jiaogulan (เจียว กู่ หลาน). [[Vietnam|Vietnamita]]: giảo cổ lam ou bổ đắng (bổ = nutritious, đắng = amargo). [[Portugués]]: cipó-doce. [[República Popular China|Antigo mandarín]]: XianCaio.<ref>Jiaogulan Tee, das kleine Handbuch. [http://www.bioherby.com/organic-jiaogulan-tea-extract-gynostemma Gynostemma Tea] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180123154023/http://www.bioherby.com/organic-jiaogulan-tea-extract-gynostemma |date=2018-01-23 }} P. Oldenburger: . Hrsg.: Kindle. 2. Auflage. Nr. 2. Berlin 2017, <nowiki>ISBN 978-1-5497-4686-4</nowiki>, S. 44.</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Traducíu ref|en|Gynostemma pentaphyllum||}} {{wikispecies}} {{commonscat}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes descrites en 1902]] [[Categoría:Cucurbitaceae]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Flora d'Asia]] [[Categoría:Plantes usaes na medicina tradicional china]] [[Categoría:TBSpecies]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] h77wbacz3wgi12z4x95dp1pub7iyf73 Hagenia abyssinica 0 65323 4501403 3972430 2026-06-23T10:11:26Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501403 wikitext text/x-wiki {{ficha de taxón | superregnum = [[Eukaryota]] | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Rosales]] | familia = [[Rosaceae]] | subfamilia = [[Rosoideae]] | tribus = [[Sanguisorbeae]] | subtribus = [[Agrimoniinae]] | genus = '''''Hagenia''''' | genus_authority = [[J.F.Gmel.]] | species = '''''Hagenia abyssinica''''' | binomial_authority = [[J.F.Gmel.]] | synonyms = *''Brayera'' [[Kunth]] }} '''''Hagenia''''' ye un [[Xéneru (bioloxía)|xéneru]] [[monotípicu]] de [[planta|plantes]] perteneciente a la [[Rosaceae|familia de les rosácees]].<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Hagenia ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]/</ref> La so única [[especie]]: ''[[Hagenia abyssinica]]'', ye orixinaria d'[[África]]. Ye la única especie del xéneru ''Hagenia'' , y el so pariente más cercanu ye'l xéneru ''[[Leucosidea]]'' . ==Descripción== Ye un [[árbol]] delgáu d'hasta 20 m d'altor, con un tueru curtiu y cañes grueses, y corteza pelada. Les fueyes son compuestes y miden hasta 40 cm de llargu, con 7-13 [[foliolu|foliolos]], cada unu de 10 cm de llongura con un marxe finalmente serráu, verde'l fexe, plateáu el viesu. Les flores son de color blancu y naranxa, beige o rosa, producir en [[panícula|panícules]] de 30-60 cm de llargu. ==Distribución== Alcuéntrase nos montes del centru y l'este d'[[África]]. Tamién tien una distribución discontinua nos altos montes d'África oriental de [[Sudán]] y [[Etiopía]], nel norte, al traviés de [[Kenia]], [[Uganda]], [[Ruanda]], [[Burundi]], [[República Democrática d'El Congu]] y [[Tanzania]], [[Malaui]] y [[Zambia]], nel sur. ==Hábitat== Polo xeneral, atopar dende los 2000-3000 m d'altitú, en zones que reciben 1000-1500 mm de precipitación añal. Puede atopase creciendo nel monte mistu con ''[[Podocarpus]]'', ''[[Afrocarpus]]'' , y otros árboles, y nos [[montes secos]] y montes de monte onde ''Hagenia'' ye dominante, o en montes mistos de ''Hagenia'' y ''[[Juniperus procera]]''. ''Hagenia abyssinica'' ye usáu como alimentu poles [[canesba|canesbes]] de la [[lepidoptera]] ''[[Agrotis segetum]]''. ==Aplicaciones melecinales== '''Kosso , kousso o Cussó''' ye una droga que se compón de les panículas de les flores pistilaes de ''Hagenia''. Según la oncena edición de la [[Encyclopaedia Britannica]], la melecina foi importáu "en forma de rodiellos cilíndricos, d'aproximao 18 pulgaes de llargu y 2 pulgaes de diámetru, y entiende la inflorescencia completa o panoja caltenida per una banda tresversal alredor d'ella. " El principiu activu ye [[koussin]] o [[Kosin]], C<sub>31</sub>H<sub>33</sub>O<sub>10</sub>, que ye soluble en [[alcohol]] y [[álcali]], y puede alministrase en dosis de dos gramos. Kosso tamién s'utiliza na forma d'un fervinchu de les flores non deformaes en polvu, que se traguen col líquidu. Considérase un efectivu [[antihelmíntico]] pa la solitaria del gochu ( ''[[Taenia solium]]'' ). Na so aición antihelmíntica ye similar al felechu machu ( ''[[Dryopteris filix-mas]]'' ). L'usu de ''Kosso'' foi tomáu d'[[Etiopía]], onde según Richard Pankhurst citando a [[Paul Merab|Merab]] diz que "cubría una cuarta parte de la farmacopea d'esi país".<ref>Richard Pankhurst, ''An Introduction to the Medical History of Ethiopia'' (Trenton: Red Sea Press, 1990), p. 104</ref> Sicasí, el so usu principal yera, hasta bien entráu'l sieglu 19, pa combatir les infeiciones por [[cestodos]], que ye [[Endemismu|endémicu]] debíu al consumu xeneralizáu d'alimentos que contienen carne crudo de res. <ref>Richard Pankhurst, ''Economic History of Ethiopia'' (Addis Ababa: Haile Selassie I University, 1968), p. 631.</ref> == Taxonomía == ''Hagenia abyssinica'' describióse por [[Johann Friedrich Gmelin]] y espublizóse en ''[[Systema Naturae]] . . . editio decima tertia, aucta, reformata 2: 613'', nel añu 1791<ref>[http://www.tropicos.org/Name/27805272 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Brayera anthelmintica'' Kunth (1824) *''Banksia abyssinica'' Bruce *''Hagenia anthelmintica''. == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Rosaceae#Descripción|Carauterístiques de les rosácees]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{wikispecies}} {{commonscat}} {{traducíu ref|en|Hagenia abyssinica}} *[http://www.wdl.org/es/item/9643 "Hagenia"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171120140944/https://www.wdl.org/es/item/9643/ |date=2017-11-20 }}, Mayu de 1868 d. C. {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Sanguisorbeae]] [[Categoría:Flora d'África oriental]] [[Categoría:Plantes descrites en 1791]] [[Categoría:Plantes descrites por J.F.Gmel.]] 08wihkwu2fty4cy1b33xjia5py2mxw6 Hura crepitans 0 65391 4501264 4445376 2026-06-22T13:59:40Z Ercé 18610 file 4501264 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Hura crepitans}} {{Ficha de taxón | ''Hura crepitans'' | image = Hura crepitans.jpg | image_caption = Escayos del tueru. | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Malpighiales]] | familia = [[Euphorbiaceae]] | subfamilia = [[Euphorbioideae]] | tribus = [[Hureae]] | genus = '''''Hura''''' | species = ''H. crepitans'' | binomial = ''Hura crepitans'' | binomial_authority = [[L.]] | synonyms = }} [[Ficheru:Hura crepitans (fruit).jpg|thumb|Frutu.]] [[File:Hura crepitans-wood MHNT.BOT.2013.22.72.jpg|thumb|''Hura crepitans-wood'']] '''''Hura crepitans''''', tamién llamáu '''ochoó''', '''jabillo''', '''jabilla''', '''ceiba mariella, solimán''' o ''' salvadera''' ye un [[árbol]] venenosu pa los seres humanos, de la [[familia (bioloxía)|familia]] de les [[euforbiacees]]. Pol so gran tamañu, constitúi una especie maderable de gran valor económicu. Ye nativa de les rexones [[zona intertropical|intertropicales]] americanes, tantu n'América del Norte y Central como n'América del Sur, especialmente nes cuenques del [[Cuenca del Orinoco|Orinoco]] y del [[Ríu Amazones|Amazones]]. == Descripción == [[Ficheru:Hura crepitans - Jabillo 3.jpg|thumb|Tueru d'un jabillo de gran tamañu qu'ocupó tola cera nuna cai de Caracas, Venezuela, llevantando tantu la cera como la cai y obligando a los vecinos a cortar los escayos alredor del mesmu.]] Árbol [[perennifoliu]] que puede algamar los 60 m d'altor,<ref name=Swain>{{cita publicación|apellíu=Swain|nome=M. D.|autor2=Tom Beer|títulu=Explosive Seed Dispersal in ''Hura crepitans'' L. (Euphorbiaceae)|publicación=New Phytologist|añu=1977|volume=78|pags=695–708|jstor=2434538|doi=10.1111/j.1469-8137.1977.tb02174.x}}</ref> la so madera ye pesada y compacta y los sos raigaños son abondo superficiales y con contrafuertes, como les de munches especies forestales de la [[zona intertropical]]{{ensin referencies}}. El [[Tueru (botánica)|tueru]] ta cubiertu [[escayu (botánica)|escayos]], probablemente desenvueltes como mecanismu de defensa.<br /> Les [[fueya|fueyes]] ovaes y coriacees algamen los 60 cm d'anchu.<ref name=factsheet>{{cita web |url=http://keys.lucidcentral.org/keys/v3/eafrinet/weeds/key/weeds/Media/Html/Hura_crepitans_%28Sandbox_Tree%29.htm |títulu=Factsheet – ''Hura crepitans''}}</ref> Ye una especie [[monoica]], con [[flor|flores]] coloraes ensin [[pétalu|pétalos]]. Les masculines surden en llongures [[recímanu|recímanos]], mientres les femenines surden solitaries.<ref name=factsheet/> El frutu ye una [[cápsula (botánica)|cápsula]] similar a una pequeña [[calabaza]] d'unos 5 a 8 cm de diámetru con [[Dehiscencia|dehiscencia esplosiva]]. Los 16 [[carpelu|carpelos]] radiales contienen [[grana|granes]] apandaes d'unos 2 cm de diámetru, zarraes ente dos pequeñes cáscares curves de madera bien duro. Estes granes maurecen al llegar la dómina d'agües y al moyase españen, produciendo un ruíu bien fuerte. Esti españíu poder catapultar a una velocidá de 70 m per segundu.<ref>{{cita web |formatu=pdf |títulu=The Flight of the Seed of Hura crepitans |apellíu=Steven |nome=Vogel |fecha=Marzu 2008 |url=http://sura.ots.ac.cr/local/florula3/docs/Hura.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130608110356/http://sura.ots.ac.cr/local/florula3/docs/Hura.pdf |fechaarchivu=2013-06-08 }}</ref> Según una fonte pueden algamar una distancia de 100 m,<ref>{{Cita llibru|nome=Susan |apellíu=Feldkamp |añu=2006 |títulu=Modern Biology |allugamientu=United States |editorial=[[Holt, Rinehart, and Winston]] |páxina=618}}</ref> según otra, unos 45 m del árbol, con una [[Moda (estadística)|moda]] de 30 m.<ref name=Swain/> ==Usos== Los frutos pueden consumise turraos en pequeñes cantidaes, pero crudos son 'bien peligrosos pol látex de propiedaes purgantes como la [[Euphorbia helioscopia|pichoga]].{{ensin referencies}} <br /> El so [[látex]] [[tóxicu]] afecta a los [[pexes]] adormilitiándolos, polo que s'utiliza p'atrapalos. Sicasí, hai aves (loros, por casu) y monos que s'alimenten de los sos [[frutu|frutos]] y granes, especialmente tienros. Los [[caribes]] usaben les fleches envelenaes col látex.<ref>{{Cita llibru|nome=David Y |apellíu=Jones |títulu=Poison Arrows: North American Indian Hunting and Warfare |añu=2007 |editorial=University of Texas Press |isbn=978-0-292-71428-1 |url=https://books.google.com/books?id=m2v8akdyZfwC}}</ref> La madera, llamada "hura" utilizar pa trabayos menores de construcción.<ref name=factsheet/> [[Ficheru:Hura crepitans in Guanacaste, Costa Rica.JPG|thumb|Detalle de la fueya. Apréciense les glándules apicales sobre'l [[peciolu]] y el [[indumento]] de la llámina.]] == Taxonomía == ''Hura crepitans'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 1808. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/12800195 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=27 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> == Sinonimia == {| |-valign=top | * ''Hura brasiliensis'' [[Willd.]] * ''Hura crepitans var. xenuina'' [[Müll.Arg.]] * ''Hura crepitans var. membranacea'' Müll.Arg. * ''Hura crepitans var. oblongifolia'' Müll.Arg. * ''Hura crepitans forma oblongifolia'' Müll.Arg. * ''Hura crepitans var. orbicularis'' Müll.Arg. * ''Hura crepitans forma orbicularis'' Müll.Arg. * ''Hura crepitans forma ovata'' Müll.Arg. * ''Hura crepitans var. ovata'' Müll.Arg. * ''Hura crepitans var. senegalensis'' ([[Baill.]]) [[Boiss.]] * ''Hura crepitans var. senegalensis'' Müll.Arg. * ''Hura crepitans var. strepens'' Müll.Arg. * ''Hura senegalensis'' Baill. * ''Hura strepens'' Willd.<ref>Sinónimos en [http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=4839002 Catalogue of life]</ref> |} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Euphorbiaceae#Descripción|Carauterístiques de les euforbiacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286. # Burger, W.C. & M.J. Huft. 1995. Family 113. Euphorbiaceae. 36: 1–169. In W.C. Burger (ed.) Fl. Costaricensis, Fieldiana, Bot.. Field Museum of Natural History, Chicago. # CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City. # Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama. # Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro. # Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library # Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library == Enllaces esternos == * [http://www2.fpl.fs.fed.us/TechSheets/Chudnoff/TropAmerican/html_files/huracr1new.html Center for Wood Anatomy Research, details about the wood of the Sandbox tree] * [http://www.bio.miami.edu/arboretum/Sandboxtree.html Sandbox tree page at the John C. Gifford Arboretum site (University of Miami)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060910054701/http://www.bio.miami.edu/arboretum/Sandboxtree.html |date=2006-09-10 }} {{commonscat}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Hura|crepitans]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes venenoses]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:TBSpecies]] bph6mt6y1t5v4idshkky7nrt88or7p2 Oenothera biennis 0 65720 4501402 4495578 2026-06-23T10:11:19Z JackyM59 141468 Photograph updated 4501402 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Oenothera biennis}} {{Ficha de taxón | ''Oenothera biennis'' |image_caption = ''Oenothera biennis'' en [[Otto Wilhelm Thomé]], ''Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz'', 1885 | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Myrtales]] | familia = [[Onagraceae]] | genus = '''''[[Oenothera]]''''' | species = '''''Oenothera biennis''''' | binomial_authority = [[Carl Linné|L.]] }} La '''''Oenothera biennis''''' [[Carl Linné|L.]] o onagra común, ye una [[especie (bioloxía)|especie botánica]] de [[planta yerbácea]] [[Planta biañal|bienal]] de 0,5 a 1 [[metru|m]] d'altor, perteneciente a la [[familia (bioloxía)|familia]] de les [[Onagraceae|onagracees]] y una planta de xardín bien popular, nativa d'[[América del Norte]], ciertes partes d'[[Europa]] y [[Asia]]. Les sos flores mariellu maciu abrir mientres la tarde, d'ende la so denominación de "onagra vespertina". [[Ficheru:Oenothera biennis - Common evening primrose.jpg|thumb|Detalle de la flor]] [[Ficheru:Oenothera biennis-2, by Mary Vaux Walcott.jpg|thumb|Ilustración]] Les granes de la onagra común contienen [[acedu gamma-linolénico]] ([[Acedu gamma-linolénico|GLA]]), un [[ácidu grasu esencial]] raru. L'aceite de diches granes, utilizar p'amenorgar los dolores del [[síndrome premenstrual]]. == Descripción == Trátase d'una [[planta biañal]] qu'algama los 30-150 cm d'altor. Les [[fueya|fueyes]] son llanceolaes, de 5-20 cm de llargu y 1-2,5 cm d'anchu, producíes nuna apertada roseta nel primer añu, y que s'atopen n'espiral nel tarmu nel segundu añu. Les flores, de color mariellu maciu, de 2,5-5 cm de diámetru y con cuatro [[pétalu|pétalos]], son [[hermafrodita|hermafrodites]] y prodúcense dende finales de primavera hasta finales del branu. Ábrense pela nueche (d'ende'l nome de "la primavera de tarde") y hasta cerca del mediudía siguiente. La flor tien un brillante [[néctar (botánica)|néctar]] guía patrón, invisible en lluz normal, pero visible so la lluz [[ultravioleta]], qu'ayuda a les sos polinizadores: Lepidópteros ([[caparina|caparines]], poliyes y [[abeya|abeyes]]. El [[frutu]] ye una cápsula de 2-4 cm de llargu y 4-6 mm d'anchu, que contién numberoses [[grana|granes]] de 1-2 mm de llargu, que apaecen cuando la cápsula estremar en cuatro seiciones nel maduror.<ref name=borealforest>Borealforest: [http://www.borealforest.org/world/herbs_shrubs/common_evening_primrose.htm ''Oenothera biennis''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070713162913/http://www.borealforest.org/world/herbs_shrubs/common_evening_primrose.htm |date=2007-07-13 }}</ref><ref name=bc>Plants of British Columbia: [http://linnet.geog.ubc.ca/Atles/Atles.aspx?sciname=Oenothera+biennis ''Oenothera biennis'']</ref><ref name=jeps>Jepson Flora: [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?Oenothera+biennis ''Oenothera biennis'']</ref><ref name=uvf>Ultraviolet Flowers: [http://www.naturfotograf.com/UV_OENO_BIE.html ''Oenothera biennis'']</ref> == Etimoloxía == Foi asignada al xéneru ''Onagra'', que da'l so nome a la familia de les onagracees. ''Onagra'' - "(comida de) [[onager]]" - foi utilizada per primer vegada en botánica en 1587 y nuna publicación inglesa en P. Miller's 1754 ''Diccionariu de Xardín: Abridged''. El so nome modernu, ''Oenothera'' - utilizáu per primer vegada per [[Carlos Linneo|Linneo]] na so ''[[Systema naturae|Systema naturæ]]'' - tien tamién un orixe rellacionáu col [[pollín]], col significáu de "atrapa pollinos". En griegu ''oeno'' significa "burru", mientres ''thera'' significa "coyer, atrapar, escorrer". Créese que'l nome referir a la cualidá de la planta que puede ser utilizada p'atrapar pollinos y otros animales. En 1860, [[William Baird]] suxirió, sicasí, que ''oeno'' podría ser interpretáu como "vieno" en griegu. Creía que se refería al fechu de que el [[raigañu (botánica)|raigañu]] comestible de ''Oenothera biennis'' utilizábase como un aditivu de sabor pal vinu. == Ecoloxía == La planta ye l'alimentu de les [[canesba|canesbes]] de la poliya ''[[Eudryas brevipennis]]''. == [[Citoloxía]] == Númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de ''Oenothera biennis'' (Fam. Onagraceae) y taxones infraespecíficos: 2n=14.<ref name="RJB"/><ref>Proves Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico das spermatophyta de Portugal. XII. Onagraceae Queirós, M. (1976) Bol. Soc. Brot. ser. 2 50: 107-116</ref> [[Ficheru:Oenothera biennis 20050825 945.jpg|thumb|Tallo de ''Oenothera biennis'' con flores.]] == Historia == Foi mentada per primer vegada en botánica en [[1587]] y nuna publicación inglesa en P. Miller's [[1754]] ''Diccionariu de Xardín: Abridged''. == Aceite de onagra == De les granes de la onagra, tres una primer presión en fríu, llógrase un escasu y pervalible aceite desaxeradamente ricu n'[[ácidu grasu esencial|ácidos grasos esenciales]] ([[Ácidu grasu|AGE]]). La onagra contién principalmente [[acedu linoleico]] y [[acedu gamma-linolénico]] ([[AGL]]). Dichos [[ácidu grasu|ácidos grasos]] denominar esenciales porque'l nuesu cuerpu nun ye capaz de producilos per sigo mesmu, polo que necesariamente tienen de ser incluyíos acaldía na alimentación. De 3 a 6 [[gramu|g]] d'aceite de onagra al día, apurren aproximao 270–540 mg de AGL. L'aceite d'esta planta utilízase como [[analxésicu]] mientres la [[menstruación]] (eficacia, ensin efeutos secundarios adversos, de la onagra nel tratamientu del [[síndrome premenstrual]]). [[Ficheru:Fleurs d'Onagre (Oenothera biennis) et syrphes à ceintures.jpg|miniaturadeimagen|Flores de ''Oenothera biennis'']] == Taxonomía == ''Oenothera biennis'' foi descritu per [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 1: 346. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/23200540 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=1 de payares de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Oenothera muricata'' [[L.]] * ''Oenothera suaveolens'' [[Desf.]] * ''Onagra biennis'' (L.) [[Scop.]] * ''Onagra muricata'' (L.) [[Moench]]<ref name = Trop/> * ''Brunyera biennis'' Bubani * ''Onagra chrysantha'' Spach * ''Onagra europaea'' Spach * ''Onagra vulgaris'' Spach<ref>{{cita web |url= http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2399189 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|formatu= |obra= [[The Plant List]] |fechaaccesu=11 de payares de 2014}}</ref> == Nomes comunes == * Castellán: enotera, errarnoa, yerba del pollín, yerba del vinu, onagra.<ref name="RJB">{{cita web |url=http://www.anthos.es |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=26 d'ochobre de 2010 |obra= [[Real Xardín Botánicu]]: Proyeutu Anthos}}</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Brassicaceae#Descripción|Carauterístiques de les brasicacees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * Angelika Lüttig und Juliane Kasten: Hagebutte & Co - Blüten, Früchte und Ausbreitung europäischer Pflanzen. Fauna, Nottuln 2003, ISBN 3-935980-90-6 * Azim Ghasemnezhad: Investigations on the effects of harvest methods and storage conditions on yield, quality and germination of evening primrose (Oenothera biennis L.) seeds. Dissertation, Universität Gießen 2007 (Volltext) * Elisabeth Lestrieux, Jelena de Belder: Der Geschmack von Blumen und Blüten. Dumont, Köln 2000, ISBN 3-7701-8621-4 * Helmut Hintermeier: Die Nachtkerze. Schönheit aus Virginia. In: die biene - Überregionale Fachzeitschrift für Imker. ISSN 0006-212X. Berlin, 134. Jahrgang, 1998, S. 12 * Heinz-Dieter Krausch: Kaiserkron und Päonien rot... - Entdeckung und Einführung unserer Gartenblumen. Dölling und Galitz, Hamburg 2003, ISBN 3-935549-23-7 == Enllaces esternos == {{commonscat|Oenothera biennis}} * [http://www.herbogeminis.com/aceite_de_onag.html Aceite de Onagra] * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://www.vitaminworld.com/vf/healthnotes/HN75_Spanish/Ye-Supp/Evening_Primrose_Oil.htm |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * {{Enllaz rotu|1=perfectu-de-la muyer/1836 Aceite de Onagra, beneficios pa la muyer |2=https://www.farmacianatural.es/salud-bienestar/aceite-de-onagra-l%27ali%C3%A1u |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Oenothera]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes invasores]] [[Categoría:Plantes descrites per Linnaeus]] [[Categoría:Aceite esencial]] [[Categoría:TBSpecies]] gygqaxyhwgw76t7vozx4w784e5h9ktr Galium album 0 67779 4501251 4297861 2026-06-22T12:49:59Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501251 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Galium album}} {{Ficha de taxón | ''Galio blancu'' | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Gentianales]] | familia = [[Rubiaceae]] | subfamilia = [[Rubioideae]] | tribus = [[Rubieae]] | genus = ''[[Galium]]'' | species = '''''G. album''''' | binomial = ''Galium album'' | binomial_authority = [[Philip Miller|P.Mill.]] }} '''''Galium álbum''''', '''galio blancu o galio vertical''' ye una [[planta]] [[yerba|yerbácea]] [[caducifolia|añal]] de la familia [[Rubiaceae]]. Esta planta ye nativa d'[[Europa]]. [[Ficheru:Galium spp Sturm50.jpg|thumb|240px|Ilustración]] [[Ficheru:Galium album1.jpg|thumb|240px|Vista de la planta]] [[Ficheru:Galium album jung.jpeg|thumb|240px|Detalle de la planta]] ==Descripción== La planta tien de normal un mínimu de 30 centímetros de llargu, pero dacuando puede ser d'hasta 1 metru. Floria de xunu a agostu. Les [[flor|flores]] son de color blancu y de 3 a 5 milímetros de diámetru. El [[tarmu]] ye cuadráu, non peludo. Les [[fueya|fueyes]] tán dispuestes en forma de corones, con 6-10 fueyes per corona, xeneralmente 8. Cada fueya tien de 1 a 3 centímetros de llargu y 1,5 a 5 milímetros d'anchu. == Taxonomía == ''Galium album'' describióse por [[Philip Miller]] y espublizóse en ''[[Gardeners Dictionary, Edition 8]] 7'', nel añu 1768.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/27905131 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Galium''''': nome xenéricu que deriva de la pallabra [[griegu antiguu|griega]] ''gala'' que significa "lleche", n'alusión al fechu de que delles especies fueron utilizaes pa cuayar la lleche.<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageG.html En Nomes Botánicos]</ref> '''''album''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "blancu".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.15.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;Subespecies aceptaes: *''Galium album subsp. album *''Galium album subsp. prusense'' (K.Koch) Ehrend. & Krendl *''Galium album subsp. pycnotrichum'' (Heinr.Braun) Krendl *''Galium album subsp. suberectum'' (Klokov) Michalk. ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Galium mollugo subsp. album'' (Mill.) Tzvelev<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-85609 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]/</ref> ;'''''subsp. album *''Galium album var. praticola'' (Heinr.Braun) Michalk. *''Galium erectum'' Huds. *''Galium mixtum'' Stransky *''Galium mollugo subsp. erectum'' Syme *''Galium mollugo var. mixtum'' (Stransky) Stoj. & Stef. *''Galium mollugo var. nevadense'' Lange *''Galium mollugo var. praticola'' Heinr.Braun *''Galium sphenophyllum'' Klokov *''Galium sylvestre'' Scop.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-85610 ''subsp. album'' en PlantList]/</ref> ;'''''subsp. prusense''''' ([[K.Koch]]) [[Ehrend.]] & [[Krendl]] *''Galium fagetorum'' Klokov *''Galium fasciculatum'' Klokov *''Galium juzepczukii'' Pobed. *''Galium mollugo var. anatolicum'' K.Koch *''Galium prusense'' K.Koch *''Galium zelenetzkii'' Klokov<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-85614 ''subsp. prusense'' en PlantList]/</ref> ;'''''subsp. pycnotrichum''''' ([[Heinr.Braun]]) Krendl *''Galium album f. pubescens'' (Schrad.) Ancev *''Galium firmum var. euboeum'' Halácsy *''Galium mollugo var. petraeum'' Schur *''Galium mollugo var. pubescens'' Schrad. *''Galium mollugo f. pycnotrichum'' Heinr.Braun *''Galium mollugo subsp. pycnotrichum'' (Heinr.Braun) O.Schwarz *''Galium mollugo var. pycnotrichum'' H. Br. *''Galium pycnotrichum'' (Heinr.Braun) Borbás<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-85616 ''subsp. pycnotrichum'' en PlantList]/</ref> ;'''''subsp. suberectum''''' ([[Klokov]]) [[Michalk.]] *''Galium album subsp. suberectum'' (Klokov) Y. Michalkova *''Galium suberectum'' Klokov<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-85617 ''subsp. suberectum'' en PlantList]/</ref> == Nome común == {{nome común taxón}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == *[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GAAL USDA Plants Profile: ''Galium album''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130511074849/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GAAL |date=2013-05-11 }} {{wikispecies|Galium}} {{commons|Galium album}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Galium|album]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Plantes descrites en 1768]] [[Categoría:TBSpecies]] 657ro43pr24ia0nsdufb13szylj8qfk Galium palustre 0 67788 4501254 4297870 2026-06-22T12:55:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501254 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Galium palustre}} {{Ficha de taxón | ''Galium palustre'' | image = Galium palustre habitus.jpeg | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Asteridae]] | ordo = [[Gentianales]] | familia = [[Rubiaceae]] | subfamilia = [[Rubioideae]] | tribus = [[Rubieae]] | genus = ''[[Galium]]'' | species = '''''G. palustre''''' | binomial = ''Galium palustre'' | binomial_authority = ([[L.]]) }} '''''Galium palustre''''' <small>([[L.]])</small>, ye una [[planta]] [[yerba|yerbácea]] [[caducifolia|añal]] de la familia de les [[rubiacees]]. [[Ficheru:Galium palustre detail.jpeg|thumb|240px|Detalle de la inflorescencia]] [[Ficheru:Britishentomologyvolume8Plate397.jpg|thumb|240px|Ilustración]] == Descripción == Ye una especie de banzáu que s'estrema ente los otros ''[[Galium]]'' polos sos [[fueya|fueyes]] bastante estreches y por una [[inflorescencia]] bien ramificada. Tien les flores [[hermafrodita|hermafrodites]] de color blancu y floria en xunu-setiembre. El frutu ye una cápsula. == Distribución y hábitat == Ye nativa d'[[América del Norte]] y [[Europa]].<ref>Distribución en [http://plants.usda.gov/java/nameSearch?keywordquery=galium+palustre&mode=sciname&submit.x=0&submit.y=0 USDA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121105200702/http://plants.usda.gov/java/nameSearch?keywordquery=galium+palustre&mode=sciname&submit.x=0&submit.y=0 |date=2012-11-05 }}</ref> Crez en zones húmedes. == Taxonomía == ''Galium palustre'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]] 1: 105'', nel añu 1753.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/27905131 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Galium''''': nome xenéricu que deriva de la pallabra [[griegu antiguu|griega]] ''gala'' que significa "lleche", n'alusión al fechu de que delles especies fueron utilizaes pa cuayar la lleche.<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageG.html En Nomes Botánicos]</ref> '''''palustre''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "de los banzaos".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.136.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Roxa palustris'' (L.) [[Baill.]] (1880). * ''Galium palustre var. genuinum'' [[Cout.]] (1900), nom. inval. * ''Galium diffusum'' [[Gilib.]] (1782) * ''Galium incarnatum'' Gilib. (1782) * ''Galium montanum'' [[With.]] (1796), nom. illeg. * ''Galium witheringii'' [[Sm.]] (1800). * ''Galium glomeratum'' [[Vill.]] ex [[Roem.]] & [[Schult.]] (1818). * ''Galium palustre var. brachyphyllum'' [[Opiz]] in [[Bercht.]] & al. (1838) * ''Galium palustre var. rupicola'' [[Desm.]] (1840) * ''Galium fontinale'' [[K.Koch]] (1851) * ''Galium rupicola'' (Desm.) [[Boreau]] (1857) * ''Galium palustre var. umbrosum'' [[Asch.]] (1860) * ''Galium palustre var. majus'' [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]] (1866) * ''Galium palustre var. witheringii'' (Sm.) [[Nyman]] (1879) * ''Galium palustre var. maximum'' [[Heinr.Braun]] in [[A.Kern.]] (1893) * ''Galium palustre var. morisianum'' [[Georges C.Chr. Rouy|Rouy]] in [[G.Rouy]] & [[J.Foucaud]] (1903) * ''Galium palustre subsp. tetraploideum'' [[A.R.Clapham]] in J.do Amaral Franco (1984) * ''Galium palustre var. balticum'' [[Apelgren]] (1991).<ref>Sinónimos en [http://apps.kew.org/wcsp/synonomy.do?accepted_id=87072&repSynonym_id=-9998&name_id=87072&status=true Kew]</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-87072 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]/</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Rubiaceae#Descripción|Carauterístiques de les rubiacees]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Galium|palustre]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:TBSpecies]] aj2fzr2azf37qjc9ctpdkekayygoijd Galium tricornutum 0 67794 4501255 4360265 2026-06-22T12:58:38Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501255 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Galium tricornutum}} {{Ficha de taxón | ''Galium tricornutum'' | image = Galium tricornutum BB-1913.jpg | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Gentianales]] | familia = [[Rubiaceae]] | subfamilia = [[Rubioideae]] | tribus = [[Rubieae]] | genus = ''[[Galium]]'' | species = '''''G. tricornutum''''' | binomial = ''Galium tricornutum'' | binomial_authority = [[James Edgar Dandy|Dandy]] | synonyms = }} '''''Galium tricornutum''''', ye una [[planta]] [[yerba|yerbácea]] [[caducifolia|añal]] de la familia [[Rubiaceae]]. [[Ficheru:Galium tricornutum - Flora batava 1893.png|thumb|240px|Vista de la planta]] ==Descripción== Difier de ''[[Galium aparine]]'' y ''[[Galium spurium]]'' en tener inflorescencia y cabillos florales curvaos escontra adientro tres el floriamientu. Frutu verrugosu. [[Fueya|Fueyes]] glabres percima.<ref>{{Cita llibru|apellíu=Polunin|nome=O|títulu=Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa|editorial=Barcelona:Omega|añu=1989|id=ISBN 84-282-0857-3}}</ref> Ye una yerba añal trepadora, con tarmos d'hasta unos 35 centímetros de llargor. Forma mases enredaes. Los tarmos son dacuando cuasi cuadraos en seición tresversal. Les fueyes tán dispuestes en [[verticilu|verticilos]]s de 6-8 sobre'l tarmu y son estreches y apuntiaes, y arrodiaes d'escayos. Les flores apaecen en recímanos delgaos coles [[corola|coroles]] blanques. Los frutos son [[núcula|núcules]] esfériques que cuelguen en pares nes axiles de les fueyes. Esta planta ye dacuando una [[meruxa]] de los campos de [[cebera|ceberes]]. ==Distribución y hábitat == Sur, oeste y centru d'[[Europa]]. Casual nel restu. Campos cultivaos y terrenales baldíos. == Taxonomía == ''Galium tricornutum'' describióse por [[James Edgar Dandy]] y espublizóse en ''[[Watsonia (periódicu)|Watsonia]] 4(1): 47–48'', nel añu 1957.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/27900109 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Galium''''': nome xenéricu que deriva de la pallabra [[griegu antiguu|griega]] ''gala'' que significa "lleche", n'alusión al fechu de que delles especies fueron utilizaes pa cuayar la lleche.<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageG.html En Nomes Botánicos]</ref> '''''tricornutum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "con tres cuernos".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.180.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[Citoloxía]]: Númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de ''Galium tricornutum'' (Fam. Rubiaceae) y taxones infraespecíficos: 2n=44.<ref>Chromosome atlas of flowering plants. Darlintong, C. D. & A. P. Wylie (1955)</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Galium borbonicum'' [[Cordem.]] *''Galium kurramensis'' [[Nazim.]] *''Galium spurium'' [[Huds.]] *''Galium tehranicum'' [[M.Moussavi]], [[Ghahr.]] & [[Attar]] *''Galium tricorne var. laeve'' [[Texidor]] *''Galium tricorne var. microcarpum'' [[Gren.]] & [[Godr.]] *''Galium tricornutum subsp. longipedunculatum'' Nazim. *''Valantia spuria'' [[Pers.]] *''Valantia triflora'' [[Lam.]]<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-87741 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]/</ref> == Nome común == {{nome común taxón}} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Rubiaceae#Descripción|Carauterístiques de les rubiacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford. # Bacigalupo, N. M., Y. L. Cabral & C. M. Taylor. 2008. Rubiaceae, En: F.O. Zuloaga, O. Morrone & M.J. Belgrano, eds., Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(3): 2871–2920. # Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 19: 1–884. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. # Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. L., A. Cronquist, M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157. # Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley. # Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi. # Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348. ==Enllaces esternos == {{commonscat}} *[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?6927,6934,7018 Jepson Manual Treatment] *[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GATR6 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130505095317/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GATR6 |date=2013-05-05 }} *[http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Galium+tricornutum Photo gallery] {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Galium|tricornutum]] [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes descrites en 1957]] [[Categoría:Plantes descrites por Dandy]] [[Categoría:TBSpecies]] l1hq64hn0i0ez782lp3c1fm3kok02re Geranium dissectum 0 67808 4501285 4360269 2026-06-22T16:34:38Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501285 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Geranium dissectum}} {{Ficha de taxón | ''Geranium dissectum'' | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Rosopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Geraniales]] | familia = [[Geraniaceae]] | genus = [[Geranium]] | species = G. dissectum | binomial = Geranium dissectum | binomial_authority = [[Carlos Linneo|L.]] | synonyms = }} La {{iniTaxon}} ye una [[especie (bioloxía)|especie]] perteneciente a la [[familia (botánica)|familia]] de les [[geraniacees]]. [[Ficheru:Geranium dissectum — Flora Batava — Volume v7.jpg|thumb|240px|Ilustración]] [[Ficheru:(MHNT) Geranium dissectum - Flowers.jpg|thumb|240px|Detalle de la flor]] ==Descripción== Ye una especie botánica que difier de ''[[Geranium columbinum]]'' <small>([[L.]]) [[Garsault]]</small> nos sos [[cabillos]] más curtios que les [[fueya|fueyes]] de debaxo. Pelosa, [[añal]], de [[tarmu|tarmos]] ramosos ascendentes d'hasta 6 [[dm]] . [[Fueya|Fueyes]] estremaes hasta la base en 7 lóbulos estrechos, dentaos. [[Flor|Flores]] arrosaes o moraes; [[pétalu|pétalos]] aproximao de 5 mm; [[sépalu|sépalos]] 5-6 mm, densamente pelosos, con punta curtia. [[Frutu]] pelosu. Floria en primavera y branu. ==Hábitat== Habita en tierres cultivaes, [[prau|praos]] de siega, [[devesa|deveses]], en [[suelu|suelos]] húmedos. ==Distribución== En toa [[Europa]] sacante n'[[Islandia]]. == Nome común == {{nome común taxón}} == Taxonomía == ''Geranium dissectum'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Centuria I. Plantarum]]'' ... 21. 1755.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900012 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Citoloxía]]: Númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de ''Geranium dissectum'' (Fam. Geraniaceae) y taxones infraespecíficos: 2n=22<ref>Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & E. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>[http://www.floradecanarias.com/geranium.html En Flora de Canaries]</ref> '''''dissectum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "finamente cortáu".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.78.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Geranium angustifolium'' [[Gilib.]] *''Geranium baumgartenianum'' [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]] *''Geranium furcatum'' (Schur) R.Knuth *''Geranium laxum'' [[Hanks]] ex Hanks & [[Small]] *''Geranium navieri'' [[Jord.]] ex [[Gren.]]<ref name = RJB/><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2823166 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Nome común == {{nome común taxón}} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. # Forzza, R. C. 2010. Llista d'especies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botánicu do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro. # Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2). # Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Luteyn, J. L. 1999. Pandoriales, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278. == Enllaces esternos == {{commonscat}} *[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?4416,4426,4431 Jepson Manual Treatment] *[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEDI USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130425112006/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEDI |date=2013-04-25 }} *[http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Geranium+dissectum Photo gallery] {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Geranium|dissectum]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes descrites en 1755]] [[Categoría:TBSpecies]] 87esijujl4809ylme9chh1q62fwe0un Geranium molle 0 67810 4501286 4297886 2026-06-22T16:36:47Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501286 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Geranium molle}} {{Ficha de taxón | Xeraniu de los caminos | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Geraniales]] | familia = [[Geraniaceae]] | genus = ''[[Geranium]]'' | species = '''''G. molle''''' | binomial = ''Geranium molle'' | binomial_authority = [[Carlos Linneo|L.]] }} El {{iniTaxon}} ye una [[especie]] perteneciente a la [[familia (botánica)|familia]] [[Geraniaceae]]. [[Ficheru:Geranium molle Sturm4.jpg|thumb|240px|Ilustración]] [[Ficheru:Geranium molle IMG 2481.jpg|thumb|240px|Detalle de la flor]] [[Ficheru:Geranium molle2 W.jpg|thumb|240px|Detalle de la fueya]] == Descripción == Ye una planta bien ramosa, densamente pelosa, [[añal]], verdegris, con dellos [[tarmu|tarmos]] estendíos o ascendentes d'hasta 40&nbsp;cm. [[Fueya|Fueyes]] [[basal]]es estremaes hasta 2/3 partes de 5-7 lóbulos ovaos con trés curtios segmentos terminales, les fueyes más altes sentaes, toes selemente peloses. [[Flor|Flores]] moráu-rosácees; [[pétalu|pétalos]] bien esmorniaos nel so [[ápiz]], de 3-7&nbsp;mm; [[sépalu|sépalos]] con punta curtia, 4-5&nbsp;mm. [[Frutu]] [[glabro]], xeneralmente con crestes tresversales. Floria en primavera y branu. == Hábitat == Habita en llugares baldíos, zones [[yerbácea|yerbácees]] desiertes , [[duna|dunes]] y [[prau|praos]] de siega. == Distribución == En toa [[Europa]], sacante n'[[Islandia]]. == Taxonomía == ''Geranium molle'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 682. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900016 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>[http://www.floradecanarias.com/geranium.html En Flora de Canaries]</ref> '''''molle''''': [[epítetu]] ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Geranium luganense'' [[Chenevard]]<ref>Sinónimos de Catalogue of life [http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=3706077]</ref> *''Geranium abortivum'' [[De Not.]] ex [[Ces.]] *''Geranium brutium [b] micranthum'' [[N.Terracc.]] *''Geranium brutium'' [[Gasp.]] *''Geranium calabrum'' [[Ten.]] *''Geranium leiocaulon'' [[Ledeb.]] *''Geranium x luganense'' [[Chenevard]] *''Geranium macropetalum'' ([[Boiss.]]) [[Posp.]] *''Geranium x oenense'' Borbás ex Hallier *''Geranium pollinense'' N.Terracc. ex A.Terracc. *''Geranium pseudovillosum'' Schur *''Geranium punctatum'' Kanitz *''Geranium pyrenaicum subsp. villosum'' (Ten.) Nyman *''Geranium stipulare'' Kunze *''Geranium villosum var. gracile'' Sennen *''Geranium villosum var. villosissimum'' Ten. *''Geranium villosum'' Ten.<ref name = RJB/> == Nome común == {{nome común taxón}} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2). # Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157. # Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies|Geranium}} *[http://www.kuleuven-kortrijk.be/bioweb/?lang=en&detail=169 Universiteit Leuven Photo gallery] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111003094732/http://www.kuleuven-kortrijk.be/bioweb/?lang=en&detail=169 |date=2011-10-03 }} *[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?4416,4426,4432 Jepson Manual Treatment] *[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=XIMO USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250508213244/https://plants.usda.gov/java/profile?symbol=XIMO |date=2025-05-08 }} *[http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Geranium+molle Photo gallery] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Geranium|molle]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:TBSpecies]] bdn6utkc96gud8jn4dz9duu2wttux8t Geranium pratense 0 67812 4501287 4159801 2026-06-22T16:39:28Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501287 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Geranium pratense}} {{Ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Rosopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Geraniales]] | familia = [[Geraniaceae]] | genus = [[Geranium]] | species = G. pratense | binomial = Geranium pratense | binomial_authority = [[R.Knuth]] | synonyms = }} [[Ficheru:Geranium pratense - aas-kurereha.jpg|240px|thumb|]] '''''Geranium pratense''''' ye una [[especie (bioloxía)|especie botánica]] perteneciente a la familia de les [[geraniacees]]. [[Ficheru:Geranium pratense — Flora Batava — Volume v5.jpg|thumb|240px|Ilustración]] [[Ficheru:Bombus sylvarum - Geranium pratense - Keila.jpg|miniaturadeimagen|]] == Hábitat == Estes plantes monteses producir dende [[Europa]] a [[Asia Central]], [[Paquistán]], [[Caxmir (rexón)|Caxmir]], [[China]] occidental y [[Siberia]]. == Descripción == Ye una [[yerba]] [[planta perenne|perenne]] con cepa compacta nel suelu, polo xeneral de 75 cm d'altu, pero puede ser d'hasta 130 cm. Los [[tarmu|tarmos]] son xeneralmente llargos y les [[fueya|fueyes]] tán fondamente estremaes con 7-9 segmentos. Les [[flor|flores]] presentar en pareyes y son de 35-45 mm de diámetru, Tien cinco [[sépalu|sépalos]] polo xeneral de 1 a 1,2 cm de llargu. Los cinco [[pétalu|pétalos]] de color azul-violeta tienen de 15 a 22 milímetros de llargu. Hai dos círculos con cinco [[estame]]s. El [[frutu]] ye llisu y peludo, abrir a sigo mesmos mientres la maduración y refundien una gran [[grana]]. Geranium pratense floria en xunetu-agostu. == Taxonomía == ''Geranium pratense'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 681. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900044 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>[http://www.floradecanarias.com/geranium.html En Flora de Canaries]</ref> '''''pratense''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "de los praos".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.146.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Geranium acknerianum'' [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]] *''Geranium aconitifolium'' var. ''album'' [[B.Ghosh]] & [[O.C.Bhattach.]] *''Geranium alpinum'' [[Kit.]] ex [[Kanitz]] *''Geranium batrachioides'' [[Cav.]] *''Geranium bicolor'' [[hort.]] *''Geranium kemulariae'' [[Kharadze]] *''Geranium mariae'' [[Sennen]] *''Geranium napellifolium'' [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]] *''Geranium pseudoaconitifolium'' var. ''album'' ([[B.Ghosh]] & [[O.C.Bhattach.]]) [[Aswal]] & [[Mehrotra]] *''Geranium rovirae'' var. ''purpureum'' [[Sennen]] *''Geranium rovirae'' Sennen *''Geranium sylvaticum'' [2] ''batrachioides'' (Cav.) Graebn. *''Geranium sylvaticum'' subsp. ''batrachioides'' (Cav.) [[Pers.]] *''Geranium sylvaticum'' var. ''batrachioides'' (Cav.) [[DC.]] *''Geranium sylvaticum'' var. ''batrachioides'' ([[Cav.]]) [[Steud.]] *''Geranium valde-pilosum'' Schur *''Geranium variegatum'' [[Wender.]] ex Steud.<ref name = RJB>{{cita web |url=http://www.anthos.es/v22/index.php?set_locale=es |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=24 de payares de 2009 |formatu= |obra= [[Real Xardín Botánicu]]: Proyeutu Anthos}}</ref> == Nome común == {{nome común taxón}} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== * {{Cita web|url=http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEPR4|títulu=PLANTS Profile for Geranium pratense (meadow geranium)|fechaaccesu=13 d'avientu de 2007|editorial=United States Department of Agriculture|añu=2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130508230600/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEPR4|fechaarchivu=2013-05-08}} * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=MSUplants.com - Geranium pratense - Meadow Geranium |2=http://msuplants.com/pd_bigpic.asp?pid=2265&pic_id=pic1 |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550. * Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. * Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. * Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. * Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. * Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi. * Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies|Geranium}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Geranium|pratense]] [[Categoría:Flora d'Asia]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:TBSpecies]] 7q8v2cri0rt6hv8hskfvc7ct0tcx44o Hans Aschenborn 0 73393 4501405 4252813 2026-06-23T11:12:41Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501405 wikitext text/x-wiki {{persona}} [[Image:Hans Anton Aschenborn Gemsbock.jpg|thumb|250px|Kiel, acuarela, órice.]] '''Hans Anton Aschenborn''' {{nym}} afamáu escritor y pintor faunísticu [[Alemaña|xermanu]]-[[Sudáfrica|sudafricano]].<ref name="NEWERA">{{Cita web |url=http://www.newera.com.na/article.php?articleid=6347 |títulu=Namibian Newspaper ''Newera'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160104191359/http://www.diplomacynamibia.com.na/index.php?option=com_content&view=article&catid=11:arts-culture&id=49:namibian-artist-gets-european-recognition&Itemid=1 |fechaarchivu=2016-01-04 }}</ref><ref name="TEMPO">{{Cita web |url=http://kunst.aschenborn.de/press.php?press=41 |títulu=''The Aschenborn Cla'' in the ''Tempo'' with Aschenborn history, 1992 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180902220735/http://kunst.aschenborn.de/press.php?press=41 |fechaarchivu=2018-09-02 }}</ref><ref name="ARTBOOK">{{Cita web |url=http://www.embnamibia.at/NAMIBIA/art/Landscape%20and%20Wildlife%20Artis.pdf |títulu=Reference in a Namibian artbook |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110706091254/http://www.embnamibia.at/NAMIBIA/art/Landscape%20and%20Wildlife%20Artis.pdf |fechaarchivu=2011-07-06 }}</ref><ref name="GERMAN REF">[http://www.schoefert.de/rka/inhalt/aschenborn/aschenborn.htm German reference]</ref> Nacíu n'[[Alemaña]], emigró a lo que sería [[Namibia]] en 1909. En 1912 mercóse la granxa "Quickborn" y en 1913 cásase con Emma Bredow. Camudar a [[Sudáfrica]] en 1920 y tornaron a Alemaña en 1921. == Obres == * ''Onduno und andere afrikanische Tiergeschichten'' (1922) * ''Die zweite Heimat'' (1923) * ''Die Farm im Steppenlande'' (1925) * ''Afrikanische Buschreiter'' (1926) * ''Mardádi und andere Kolonial-Erzählungen'' (1926) * ''Mit Autu und Motorrad durch Wildafrika'' (1930) ==Enllaces esternos y referencies== * [https://web.archive.org/web/20110718200716/http://art.aschenborn.de/gallery_3_1_Hans%20Anton%20ASCHENBORN.html Obres de Hans Anton Aschenborn] {{llistaref}} {{NF|1888|1931|Aschenborn, Hans Anton}} {{Tradubot|Hans Aschenborn}} [[Categoría:Escritores de Namibia]] [[Categoría:Escritores de Sudáfrica]] [[Categoría:Escritores d'Alemaña]] [[Categoría:Escritores n'alemán]] [[Categoría:Pintores de Namibia]] [[Categoría:Pintores de Sudáfrica]] [[Categoría:Pintores d'Alemaña]] e5b19auv6p5lkrdt46hew8dxd75dxsj Guerra de los Trenta Años 0 73470 4501375 4493407 2026-06-23T05:46:27Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501375 wikitext text/x-wiki {{1000}} {{Ficha de conflictu militar |nome_batalla = Guerra de los 30 Años |imaxe= Europe_map_1648.PNG |descripción_imaxe = Mapa d'[[Europa]] en 1648 tres la [[Paz de Westfalia]]. La zona gris representa a los pequeños estaos alemanes incluyíos nel [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]]. |fecha = [[1618]]-[[1648]] |llugar = [[Europa]] (principalmente na actual [[Alemaña]]) |resultáu = [[Paz de Westfalia]] * Finalización de la supremacía de la [[Casa d'Habsburgu]] * Entamu del dominiu de la [[Casa de Borbón]] * Entamu del [[Imperiu suecu]] * Independencia de les [[Provincies Xuníes de los Países Baxos|Provincies Xuníes]] * Descentralización del [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]] * [[Guerra francu-española (1635-1659)|Guerra francu-española]] hasta 1659 * Amenorgamientu sustancial nel poder y la influyencia de la Ilesia católica |combatientes1= [[Ficheru:Flag of Sweden (1562–1650).svg|25px]] [[Imperiu suecu]]<br /> {{bandera|Países Baxos|pri|tamañu=25px}} [[República de los Siete Países Baxos Xuníos|Provincies Xuníes]]<br /> [[Ficheru:Royal_Standard_of_the_King_of_France.svg|25px]] [[Francia na Edá Moderna|Reinu de Francia]]<br /> {{bandera|Inglaterra|tamañu=25px}} [[Reinu d'Inglaterra]]<br /> [[Ficheru:Flag_of_Bohemia.svg|25px]] [[Bohemia]]<br /> {{bandera|Dinamarca|tamañu=25px}} [[Reinu de Dinamarca y Noruega]]<ref name="DN-1625-1629">1625-1629. Alliniáu coles potencies católiques mientres 1643-1645.</ref><br />{{bandera|Escocia|tamañu=25px}} [[Reinu d'Escocia|Escocia]]<br /> [[Ficheru:Flag of Electoral Saxony.svg|25px]] [[Eleutoráu de Saxonia|Saxonia]]<br /> [[Ficheru:Wappen Kurpfalz.svg|25px]] El [[Palatináu]]<br /> [[Ficheru:Flag of Transylvania before 1918.svg|25px]] [[Principáu de Transilvania]] <br /> {{bandera|Rusia}} [[Zar|Rusia]] <br /> |combatientes2= {{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Imperiu español]]<br /> [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor without haloes (1400-1806).svg|25px]] [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]] * [[Ficheru:Catholic League (Germany).svg|25px]] [[Lliga Católica Alemana]] * [[Ficheru:Coat of arms of Freistadt.svg|25px]] [[Archiducáu d'Austria|Austria]] * [[Ficheru:Flag_of_Bavaria_%28lozengy%29.svg|25px]] [[Reinu de Baviera|Baviera]] |comandante1=[[Ficheru:Flag of Sweden (1562–1650).svg|25px]] [[Gustavo II Adolfo de Suecia|Gustavo II Adolfo]] †<br />[[Ficheru:Flag of Sweden (1562–1650).svg|25px]] [[Johan Banér]]<br /> [[Ficheru:Flag of Sweden (1562–1650).svg|25px]] [[Lennart Torstenson]]<br /> [[Ficheru:Flag of Sweden (1562–1650).svg|25px]] [[Carlos X Gustavo de Suecia|Carlos X Gustavo]]<br /> {{bandera|Países Baxos|pri|tamañu=25px}} [[Mauricio de Nassau]]<br /> {{bandera|Países Baxos|pri|tamañu=25px}} [[Guillermo de Nassau (1601-1627)|Guillermo de Nassau]]<br /> {{bandera|Países Baxos|pri|tamañu=25px}} [[Federico Enrique d'Orange-Nassau]]<br /> {{bandera|Países Baxos|pri|tamañu=25px}} [[Maarten Harpertszoon Tromp]]<br /> {{bandera|Países Baxos|pri|tamañu=25px}} [[Piet Hein]]<br /> {{bandera|Francia|moderna|tamañu=25px}} [[Lluis XIII de Francia]]<br /> {{bandera|Francia|moderna|tamañu=25px}} [[Cardenal Richelieu]]<br /> {{bandera|Francia|moderna|tamañu=25px}} [[Lluis II de Borbón-Condé]]<br /> {{bandera|Francia|moderna|tamañu=25px}} [[Enrique de la Tour de Auvergne-Bouillon|Vizconde de Turenne]]<br /> {{bandera|Inglaterra|tamañu=25px}} [[George Villiers (primer Duque de Buckingham)|George Villiers, I duque de Buckingham]]<br /> [[Ficheru:Wappen Kurpfalz.svg|25px]][[Ficheru:Flag_of_Bohemia.svg|25px]] [[Federico V del Palatináu|Federico V]]<br /> {{bandera|Dinamarca|tamañu=25px}} [[Cristián IV de Dinamarca|Cristián IV]]<br /> [[Ficheru:Flag of Electoral Saxony.svg|25px]] [[Xuan Xurde I de Saxonia|Xuan Xurde I]]<br /> [[Ficheru:Flag of Electoral Saxony.svg|25px]] [[Bernardo de Saxonia-Weimar]]<br /> [[Ficheru:Flag of Transylvania before 1918.svg|25px]] [[Gabriel Bethlen]]<br /> |comandante2={{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Felipe IV d'España|Felipe IV]]<br />{{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Conde-Duque d'Olivares]]<br /> {{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Fernando d'Austria (cardenal-infante)|Fernando d'Habsburgu]]<br /> {{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Gonzalo Fernández de Córdoba (1585-1635)|Gonzalo Fernández de Córdoba]]<br /> {{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Ambrosio Espínola]]<br /> {{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Gómez IV Suárez de Figueroa y Córdoba]]<br /> {{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Fadrique Álvarez de Toledo y Mendoza]]<br /> {{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Antonio de Oquendo]]<br /> {{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Francisco de Melo]]<br /> {{Bandera|España|1506|tamañu=25px}} [[Diego Mexía Felípez de Guzmán]]<br /> [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor without haloes (1400-1806).svg|25px]] [[Fernandu II d'Habsburgu|Fernandu II]]<br /> [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor without haloes (1400-1806).svg|25px]] [[Fernandu III d'Habsburgu|Fernandu III]]<br /> [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor without haloes (1400-1806).svg|25px]] [[Johann Tserclaes]] †<br /> [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor without haloes (1400-1806).svg|25px]] [[Albrecht von Wallenstein]]<br /> [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor without haloes (1400-1806).svg|25px]] [[Gottfried von Pappenheim]]<br /> [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor without haloes (1400-1806).svg|25px]] [[Franz von Mercy]] †<br /> {{bandera|Austria|tamañu=25px}} [[Johann von Werth]] †<br /> [[Ficheru:Flag of Bavaria (lozengy).svg|border|25px]] [[Maximiliano I, duque y eleutor de Baviera]] |soldaos1 = 72 000 alemanes<ref name= Dere >[http://remilitari.com/guias/victimario8.htm De re Militari • Muertos en guerres, dictadures y xenocidios. Capítulu VIII. «De les 16 mayores guerres y xenocidios del sieglu XVII».]</ref><br />40&nbsp;000 suecos y finlandeses<ref name= Dere /><br />100&nbsp;000 franceses<ref name= Dere /><br />68&nbsp;000 holandeses<ref name= Dere /><br />38&nbsp;000 daneses<ref name= Dere /><br />25&nbsp;000 escoceses<ref name= Dere /><br />82.000 ingleses<br />47&nbsp;000 rusos |soldaos2 = 200&nbsp;000 Monarquía Hispánica<ref name= Dere /><br />250&nbsp;000-300&nbsp;000 Sacru Imperiu Romanu Xermánicu<br />37&nbsp;000-56&nbsp;000 restu d'aliaos<ref name= Dere /> |baxes1 = |baxes2 = |notes = 3&nbsp;500&nbsp;000-4&nbsp;500&nbsp;000 muertos en total, namái 300&nbsp;000-600&nbsp;000 militares (300&nbsp;000-350&nbsp;000 en batalla).<ref name= Dere /> }} La '''guerra de los Trenta Años''' fue una [[guerra]] llibrada na [[Europa Central]] (principalmente [[Alemaña]]) ente los años [[1618]] y [[1648]], na qu'intervieno la mayoría de les [[Poder políticu|grandes potencies]] europees de la dómina. Esta guerra va marcar el futuru del conxuntu d'Europa nos sieglos posteriores.<ref name="TYW-WNEC">{{Cita web|url=http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html|títulu=The Thirty-Years-War|editorial=Western New England College|fechaaccesu=24 de mayu de 2008}} (n'inglés).</ref><ref name="TYW-1621-1626-HLS">{{Cita web|url=http://www.historylearningsite.co.uk/30YW_1621-1626.htm|títulu=::The Thirty Years War 1621 to 1626:|editorial=www.historylearningsite.co.uk|fechaaccesu=22 de mayu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150504041437/http://www.historylearningsite.co.uk/30YW_1621-1626.htm|fechaarchivu=2015-05-04}} (n'inglés).</ref> Anque primeramente tratábase d'un conflictu políticu ente Estaos partidarios de la [[Reforma protestante|reforma]] y la [[contrarreforma]] dientro del propiu [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]], la intervención paulatina de les distintes potencies europees convirtió gradualmente'l conflictu nuna guerra xeneral por toa Europa, por razones non necesariamente rellacionaes cola relixón:<ref name="TYW-EB">{{Cita web|url=http://www.britannica.com/eb/article-9072150/Thirty-Years-War|títulu=Thirty Years' War|editorial=[[Encyclopædia Britannica]]|fechaaccesu=24 de mayu de 2008}} (n'inglés)</ref> busca d'una situación d'equilibriu políticu, algamar la hexemonía nel escenariu européu, enfrentamientu con una potencia rival, etc. La guerra de los Trenta Años llegó a la so final cola [[Paz de Westfalia]] y la [[Paz de los Pirineos]], y supunxo el puntu culminante de la rivalidá ente Francia y los territorios de los Habsburgu (l'[[Imperiu español]] y el [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]]) pola hexemonía n'Europa, que conduciría n'años posteriores a nueves guerres ente dambes potencies. El mayor impautu d'esta guerra, na que s'usaron [[mercenariu|mercenarios]] de forma xeneralizada, foi la total devastación de llugares enteros que fueron esquilmaos polos [[exércitu|exércitos]] precisaos de suministros. Los continuos episodios de [[fame|fames]] y [[enfermedá infeiciosa|enfermedaes]] abrasaron la población civil de los Estaos alemanes y, en menor midida, de los [[Países Baxos]] ya [[Italia]], amás de llevar a la [[bancarrota]] a munches de les potencies implicaes.<ref name="spiritus-temporis">{{Cita web|url=http://www.spiritus-temporis.com/thirty-years'-war/political-consequences.html|títulu=Thirty Years' War&nbsp;&nbsp;— Political consequences|editorial=www.spiritus-temporis.com|fechaaccesu=24 de mayu de 2008}}</ref> Anque la guerra duró trenta años, los conflictos que lu xeneraron siguieron ensin resolvese mientres enforma tiempu.<ref name="ATYW-TWP">{{Cita web|url=http://www.discovery.org/a/3859|títulu=Avoiding a Thirty Years War|editorial=www.discovery.org|obra=[[The Washington Post]]|fecha=21 d'avientu de 2006|autor=Richard W. Rahn|fechaaccesu=25 de mayu de 2008}}</ref> Mientres el cursu d'esta, la población del Sacru Imperiu viose amenorgada nun 30&nbsp;%.<ref name="TYW-1618-48-TWC">{{Cita web|url=http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW|títulu=The Thirty Years War (1618-48)|editorial=Twentieth Century Atles|fechaaccesu=24 de mayu de 2008}}</ref> En [[Brandeburgu]] llegar al 50&nbsp;%, y n'otres rexones inclusive a dos tercios. La población masculina n'Alemaña menguó a la metá. Nos [[Países Checos]] la población cayó nun terciu por causa de la guerra, la fame, les enfermedaes y la espulsión masiva de checos [[Protestantismu|protestantes]]. Solo los exércitos [[Imperiu suecu|suecos]] destruyeron mientres la guerra 2000 [[castiellu|castiellos]], 18&nbsp;000 [[villa (población)|villes]] y 1500 [[pueblu|pueblos]] n'Alemaña.<ref>{{Cita web|url=http://historymedren.about.com/library/text/bltxtgermany16.htm|títulu=Germany&nbsp;&nbsp;— The Thirty Years' War&nbsp;&nbsp;— The Peace of Westphalia|editorial=About.com|fechaaccesu=24 de mayu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090711020540/http://historymedren.about.com/library/text/bltxtgermany16.htm|fechaarchivu=2009-07-11}}</ref><ref name="Population-HLS">{{Cita web|url=http://www.historylearningsite.co.uk/population_30YW.htm|títulu=Population|editorial=History Learningsite|fechaaccesu=24 de mayu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080602103908/http://www.historylearningsite.co.uk/population_30YW.htm|fechaarchivu=2008-06-02}}</ref><ref name="TYW-Czech Republic">{{Cita web|url=http://www.czech.cz/en/czech-republic/history/all-about-czech-history/the-thirty-years-war/|títulu=The Thirty Years' War&nbsp;&nbsp;— Czech Republic|editorial=www.czech.cz|fechaaccesu=24 de mayu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080611170018/http://www.czech.cz/en/czech-republic/history/all-about-czech-history/the-thirty-years-war/|fechaarchivu=2008-06-11}}</ref><ref name="Cultural Timeline-1600s">{{Cita web|url=http://www.fm.coe.uh.edu/timeline/1600s.html|títulu=Historical/Cultural Timeline — 1600s|editorial=College of Education, University of Houston|fechaaccesu=24 de mayu de 2008}}</ref> La llarga serie de conflictos que formen la guerra pueden estremase en cuatro etapes estremaes: * la [[revuelta bohemia]] * la intervención [[Dinamarca|danesa]] * la intervención [[Suecia|sueca]] * la intervención [[Francia|francesa]]. == Oríxenes de la guerra == A mediaos del sieglu XVI, la fráxil [[paz de Augsburgu]], un alcuerdu robláu pol emperador [[Carlos I d'España|Carlos V d'Alemaña]] (Carlos I d'España) y los príncipes luteranos en [[1555]], confirmara la resultancia de la primera [[Dieta de Speyer (1526)|Dieta de Speyer]] y en realidá fixera amontar col tiempu los odios ente [[catolicismu|católicos]] y [[Luteranismu|luteranos]]. En dicha paz estableciérase que: * Los príncipes alemanes (alredor de 360 d'ellos) podíen escoyer la relixón (luteranismu o catolicismu) nos sos señoríos acordies cola so conciencia. Yera'l principiu de ''[[cuius regio, eius religio]]''. * Los luteranos que vivieren nun Estáu eclesiásticu (sol control d'un obispu) podíen siguir siendo luteranos. * Los luteranos podíen caltener el territoriu que tomaren a la Ilesia católica dende la [[Paz de Passau]] ([[1552]]). * Los obispos de la [[Ilesia católica]] que se convirtieren al luteranismu teníen qu'apurrir la so diócesis. Nos entamos del sieglu XVII amontáronse les tensiones ente les naciones d'Europa. España taba interesada nos principaos alemanes, por cuenta de que [[Felipe III d'España|Felipe III]], nietu de Carlos V, yera un Habsburgu y tenía territorios alredor de la frontera occidental de los Estaos alemanes ([[Flandes]], el [[Francu Condáu]]). [[Francia]] tamién taba interesada nos Estaos alemanes porque deseyaba recuperar la hexemonía a mariña del poder de los Habsburgu, como tuviera mientres la Edá Media. [[Suecia]] y [[Dinamarca]] taben interesaes por razones económiques nos Estaos xermánicos del norte a veres del [[mar Bálticu]]. Mientres la segunda metá del sieglu XVI, les tensiones relixoses tamién s'intensificaren. La [[paz de Augsburgu]] tuvo consecuencies a lo llargo de la segunda metá del sieglu XVI, una y bones los obispos negar a abandonar los sos obispaos. Ello ye que los términos del tratáu de Augsburgu fueron utilizaos pa un resurdimientu del poder católicu. Les tensiones y rensíes ente católicos y protestantes nun fixeren sinón amontase dende la firma del tratáu, y en munchos llugares d'[[Alemaña]] destruyíense ilesies protestantes y había llimitaciones y torgues al cultu protestante. Al amenorgamientu d'estes tensiones nun ayudar nada'l [[calvinismu]] que s'estendía por toa Alemaña, lo qu'añadió otra relixón a la disputa pos los católicos d'Europa central (los Habsburgu d'Austria o los reis de [[Polonia]]) taben tratando de restaurar el poder del catolicismu. [[Ficheru:Hans von Aachen - Portrait of Emperor Rudolf II.jpg|miniatura|izquierda|[[Rodolfo II del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]].]] Los [[Habsburgu]] taben principalmente interesaos n'estender el so poder, asina que taben dacuando dispuestos a tolerar y dexar el protestantismu. A la llarga esto amontó les tensiones. [[Rodolfo II]], emperador del [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]], y el so hermanu y socesor, [[Matías d'Habsburgu|Matías I]], nun practicaben una política católica agresiva, yá que taben más comenenciudos n'amontar el poder y les posesiones de los Habsburgu. Yeren tamién bien tolerantes (como'l so güelu y el so padre, [[Fernandu I del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Fernandu I]] y [[Maximiliano II d'Habsburgu|Maximiliano II]]), lo que dexó que distintes relixones estender al so aire y que topetaren ente sigo llibremente. Suecia y Dinamarca, que queríen apoderar los Estaos alemanes del Mar Bálticu, yeren países de confesión luterana. Estes tensiones españaron con violencia na ciudá alemana de [[Donauwörth]] en [[1606]]. La mayoría luterana atrabancó los intentos de los residentes católicos de faer una procesión y provocaron asina una revuelta violenta. Los católicos de la ciudá solicitaron la intervención del duque [[Maximiliano I, duque y eleutor de Baviera|Maximiliano I de Baviera]] nel so sofitu. [[Ficheru:Kaiser Ferdinand II. 1614.jpg|miniatura|[[Fernandu II d'Habsburgu|Fernandu II]], emperador del Sacru Imperiu, que les sos aiciones provocaron la [[Defenestraciones de Praga|tercer defenestración de Praga]] al unviar delegaos a dicha ciudá.]] Una vegada hubo cesáu la violencia, n'Alemaña los [[calvinismu|calvinistes]], que la so relixón taba inda nos sos empiezos y constituyíen una minoría, sintiéronse amenaciaos y arrexuntáronse na [[Unión Protestante|Lliga de la Unión Evanxélica]] (tamién conocida como Lliga Protestante), creada en [[1608]], sol lideralgu de [[Federico IV del Palatináu|Federico IV]], el [[Príncipe eleutor]] del [[Palatináu]]. Esti príncipe tenía nel so poder el Palatináu de Renania, unu de los Estaos qu'España deseyaba pa sigo con cuenta de protexer el [[camín español]]. Esto provocó que los católicos tamién s'arrexuntaren na [[Lliga Católica Alemana|Lliga Católica]], so la xefatura del duque Maximiliano I. L'emperador del Sacru Imperiu y rei de Bohemia, Matías d'Habsburgu, finó en [[1619]], pero testando a favor del so primu hermanu, Fernandu III d'Estiria. Fernando, que al convertise en rei de Bohemia y emperador del Sacru Imperiu pasara a llamase [[Fernandu II, emperador del Sacru Imperiu Romanu-Xermánicu|Fernandu II]], yera un católicu convencíu que fuera educáu polos [[xesuites]] y quería restaurar el catolicismu. Por ello yera impopular en Bohemia, que yera predominantemente calvinista. El refugu de Bohemia a Fernando foi'l detonante de la guerra de los Trenta Años. == Revuelta de Bohemia (1618-1625) == {{AP|Revuelta bohemia}} La eleición del católicu Fernandu II como emperador punxera a la nobleza de Bohemia, de mayoría protestante, nuna situación práuticamente de rebelión. Amás, yá que la dignidá de rei de Bohemia conferir por eleición, los bohemios escoyeron como'l so líder a [[Federico V del Palatináu]] (socesor de [[Federico IV del Palatináu|Federico IV]], que creara la Lliga de la [[Unión Evanxélica]]). Cuando [[Fernandu II d'Habsburgu|Fernandu II]] unvió a dos conseyeros católicos (Martinitz y Slavata) y los sos representantes al [[Castiellu Praga|castiellu de Hradčany]], en Praga, en mayu de 1618 pa preparar el camín a la so llegada, los calvinistes de Bohemia secuestrar y refundiar per una ventana del palaciu. [[Ficheru:Defenestration-prague-1618.jpg|miniatura|izquierda|Grabáu que representa la defenestración de Praga de 1618. Dende una ventana del castiellu de la ciudá fueron refundiaos los dignatarios católicos, dando empiezu a la Guerra de los trenta años.]] Los dos dignatarios y l'escriba que fueron refundiaos cayeron sobre un montón de cuchu y nun sufrieron mancadures importantes (al contrariu que na primer defenestración, socedida 200 años enantes y na que morrieron siete conceyales). Esti eventu, conocíu como la [[Defenestraciones de Praga|Tercer Defenestración de Praga]], tómase como puntu de referencia del empiezu de la rebelión bohemia, anque la rebelión yá taba xestándose enforma tiempo enantes. El conflictu bohemiu estendióse llueu a la totalidá de los [[Países Checos]] ([[Bohemia (República Checa)|Bohemia]], [[Silesia]], [[Lusacia]] y [[Moravia]]), que yá taben estremaos por enfrentamientos ente católicos y protestantes. Esta confrontación diba atopar munchos ecos en tol continente européu, viéndose afeutada [[Francia]] y [[Suecia]], ''inter alía''. Si la rebelión bohemia llindárase a un asuntu puramente de la Europa central, la guerra de los Trenta años podía concluyise en namái trenta meses. Sicasí, la debilidá tantu de Fernandu II como de los mesmos bohemios llevó a la estensión de la guerra al oeste d'Alemaña. Fernando viose obligáu a reclamar l'ayuda del so sobrín y xenru, el rei [[Felipe III d'España]], fíu y socesor de Felipe II. [[Ficheru:GabrielBethlen.jpg|miniatura|El Conde húngaru [[Gabriel Bethlen]], Príncipe de Transilvania.]] Los bohemios, desesperaos por atopar aliaos frente al emperador, solicitaron ser almitíos na [[Unión Protestante]], liderada pol [[Calvinismu|calvinista]] [[Federico V del Palatináu]]. Los bohemios alcordaron que l'Eleutor Palatín podría convertise en rei de Bohemia si dexába-yos xuntase a la Unión y asina quedar so la so proteición. Sicasí, otros miembros de los Estaos bohemios fixeron ufiertes similares al duque [[Carlos Manuel I de Saboya|Carlos Manuel I]] de [[Saboya]], al Eleutor [[Xuan Xurde I de Saxonia|Xuan Xurde I]] de [[Saxonia]] y al húngaru [[Gabriel Bethlen]], soberanu del [[Principáu de Transilvania]]. Los austriacos, que paecíen interceptar toles cartes que salíen de Praga, fixeron públiques estes duplicidades y desentrañaron gran parte d'esti sofitu a los bohemios, particularmente na corte de Saxonia. La rebelión foi primeramente favorable a los bohemios. Gran parte de l'[[Alta Austria]], que la so nobleza yera luterana y calvinista, xunióse-yos (sicasí, les simpatíes relixoses d'esta zona camudaríen nos siguientes años). La zona meridional d'Austria remontar mientres l'añu 1619. El conde de [[Thurn]] llegó a llevar un exércitu hasta los mesmos murios de [[Viena]]. Nel este, el Príncipe protestante de [[Transilvania]], Gabriel Bethlen, condució una inspirada campaña nel interior de [[Hungría]] coles bendiciones del sultán turcu [[Osman II]]. Fernandu II convirtiérase en 1618 en [[Reis d'Hungría|rei d'Hungría]] ya intentó implementar nos sos territorios húngaros les mesmes midíes qu'aplicara en Bohemia contra los protestantes. Sintiéndose agraviaos, los húngaros de Transilvania declararon la guerra contra Fernando aprovechando como escusa l'asuntu relixosu, pos los príncipes transilvanos teníen como oxetivu dende diba décades lliberar a Hungría del control de los Habsburgu y reunificar el reinu. Asina, apelaron inclusive a l'ayuda del sultán turcu en munches ocasiones, quien tamién deseyaba ver al Sacru Imperiu Romanu Xermánicu de rodíes. L'emperador, que taba ocupáu na Guerra Uzkok, entainar a formar un exércitu pa detener a los bohemios y los sos aliaos, qu'anubríen dafechu'l so país. El conde de Bucquoy, el comandante del exércitu imperial, ganó a les fuercies de la Unión Protestante lideraes pol conde [[Ernesto de Mansfeld]] na [[batalla de Sablat]], el 10 de xunu de 1619. Esto cortó les comunicaciones del conde de Thurn con [[Praga]], que abandonó darréu'l sitiu de Viena. La derrota de los protestantes bohemios en Sablat tamién costó a los protestantes un importante aliáu, Saboya, que fuera mientres enforma tiempu un oponente a la espansión de los [[Habsburgu]] y unviara yá considerables sumes de dineru y tropes irregulares a les guarniciones de les fortaleces de [[Renania]]. La captura de la cancillería de campu de Mansfeld esmazcaró la intriga de los sardos y forzó al avergoñáu duque a abandonar la guerra. A pesar de la derrota de Sablat, l'exércitu del conde de Thurn siguió esistiendo como fuercia efeutivo, y Mansfeld consiguió reformar el so exércitu más al norte, en Bohemia. Los estaos d'Austria septentrional y meridional, inda en rebelión, roblaron una alianza colos bohemios a empiezos d'agostu, y el día 22 Fernando foi depuestu oficialmente como rei de Bohemia y sustituyíu pol Eleutor Palatín Federico V. N'Hungría, inclusive a pesar de que los bohemios refugaren la ufierta de la so corona, los transilvanos siguieron faciendo progresos sorprendentes, obligando a los exércitos del emperador a retirase d'esi país en 1620. Los españoles unviaron un exércitu dende Bruxeles so les órdenes d'[[Ambrosio Spinola]] pa dar sofitu al emperador, y l'embaxador español en Viena, [[Íñigo Vélez de Guevara y Tassis|don Íñigo Oñate]], convenció a la [[Saxonia]] protestante pa intervenir contra Bohemia en cuenta de ufierta-yos el control sobre [[Lusacia]]. Los saxones invadieron, y l'exércitu español nel oeste evitó que les fuercies de la Unión Protestante pudieren emprestar auxiliu. Oñate conspiró pa tresferir el títulu eleutoral del Palatináu al duque de Baviera en cuenta del so sofitu a la [[Lliga Católica Alemana|Lliga Católica]]. [[Ficheru:Tilly.jpg|miniatura|izquierda|[[Johan Tzerclaes|Johan Tzerclaes, conde de Tilly]], xeneral de los exércitos imperial y bávaro.]] Sol mandu del [[Conde de Tilly|xeneral Tilly]], l'exércitu de la Lliga Católica, qu'incluyía a [[René Descartes]] nes sos files, pacificó l'Austria Alta, ente que les fuercies del emperador pacificaban l'Austria meridional. Una vegada xuníos los dos exércitos, mover escontra'l norte, dientro de Bohemia. Fernandu II ganó decisivamente a Federico V na [[batalla del Monte Blancu]] (en checu: ''Bílá Hora'') cerca de Praga, en 1620. Bohemia permanecería en manes de los Habsburgu mientres casi 300 años. Esta derrota provocó la disolución de la [[Unión Protestante|Lliga de la Unión Evanxélica]] y la confiscación de les posesiones de Federico V. El Palatináu renano foi apurríu a nobles católicos, ente que'l títulu d'Eleutor Palatín dióse-y al so primu alloñáu, el duque Maximiliano I. Federico V, anque yá ensin territorios, convertir nun exiliáu prominente nel estranxeru, ganándose simpatíes y sofitu a la so causa nes [[República de los Siete Países Baxos Xuníos|Provincies Xuníes]], [[Dinamarca]] y [[Suecia]]. Trátase d'un golpe seriu a les ambiciones protestantes na rexón. La rebelión lliteralmente fundióse, y les amplies confiscaciones patrimoniales y supresiones de títulos nobiliarios bohemios presistentes aseguraron que'l país tornaría a la fe católica dempués de más de dos sieglos de disidencies relixoses, qu'empezaren cola guerra [[husita]]. Los españoles, tratando de flanquear a los holandeses, en preparación pa la inminente guerra provocada pol fin de la tregua tres la [[guerra de los Ochenta Años]], tomaron les tierres de Federico, el [[Palatináu de Renania]]. La primer fase de la guerra terminó dafechu cuando Gabriel Bethlen de Transilvania robló un tratáu de paz col emperador n'avientu de [[1621]], ganando dellos territorios n'Hungría oriental. Dellos historiadores consideren el periodu ente 1621-1625 como una fase separada de la guerra de los Trenta años, denominándola la ''fase del Palatináu''. La catastrófica derrota del exércitu protestante nel ''Monte Blancu'' y la partida de Gabriel Bethlen significaron la pacificación del este d'Alemaña. La guerra nel oeste, concentrada na ocupación del Palatináu, consistió en batalles muncho más pequeñes que les que vieron les campañes bohemio y húngaro y con un usu enforma mayor del asediu. [[Mannheim]] y [[Heidelberg]] cayeron en 1622, y [[Frankenthal (Palatináu)|Frankenthal]] en 1623. Con ello'l Palatináu cayó en manes del emperador. El restu del exércitu protestante, empuestu por Mansfeld, fixo un intentu d'algamar la frontera holandesa. Tilly lo flanqueó en [[Stadtlohn]] el 6 d'agostu de 1623, y solo un terciu del exércitu de 21.000 homes de Mansfeld consiguió escapar de la batalla. Ensin suministros, nin recursos humanos, nin financiamientu, l'exércitu de Mansfeld esvalixar en 1624. Cabo resaltar qu'esti fechu foi práuticamente decisivu pal intre de la guerra. == Intervención danesa (1625-1629) == {{AP|Etapa danesa de la Guerra de los Trenta Años}} El periodu danés empezó cuando'l rei [[Cristián IV de Dinamarca]] (1577-1648), un luteranu convencíu, tarreciendo que la soberanía de [[Dinamarca]] como nación protestante fora amenazada, ayudó a los alemanes encabezando un exércitu contra'l Sacru Imperiu. Cristián IV sacara abondosu provechu de les sos polítiques nel norte d'Alemaña ([[Hamburgu]] fuera forzada a aceptar el protectoráu danés en 1621, y en 1623 l'herederu de Dinamarca foi nomáu obispu de [[Bremen-Verden]]). Cristián IV desendolcárase francamente bien como alministrador y consiguiera pal so reinu un nivel d'estabilidá y riqueza que nun fuera igualáu niundes d'Europa. Beneficiárase tamién de les aportaciones económiques de les aduanes nel [[Skagerrak]] y de los estensos arreglos de guerra pagues per Suecia. L'únicu país n'Europa con una posición financiera comparablemente fuerte foi, irónicamente, [[Baviera]]. Tamién ayudó a ello'l que'l rexente francés, el [[Cardenal Richelieu]], deseyaba fomentar y financiar una incursión danesa n'Alemaña. Cristián invadió al frente con un exércitu de 20&nbsp;000 mercenarios, pagáu casi dafechu cola so fortuna personal. [[Ficheru:Albrecht Wallenstein.jpeg|miniatura|izquierda|Albrecht von Wallenstein, xeneral bohemiu al serviciu de Fernandu II.]] Pa enfrentase a esta fuercia, Fernandu II emplegó l'ayuda militar d'[[Albrecht von Wallenstein]], un noble bohemiu. Wallenstein prometió a Fernandu II un exércitu d'ente 30&nbsp;000 y 100&nbsp;000 soldaos a cambéu del derechu a escalar los territorios prindaos. Cristian, que desconocía la esistencia de Wallenstein cuando efeutuó la invasión, foi forzáu a retirase primero que'l so exércitu fora aniquiláu pol exércitu de Wallenstein y el de Tilly. La suerte de Cristián empeoró entá más cuando tolos aliaos colos que pensaba que cuntaba viéronse forzaos a abandona-y. Tanto Inglaterra como Francia pasaben por dos tales guerres civiles. Suecia taba en guerra con [[Polonia]] y nin [[Brandemburgu]] nin [[Saxonia]] paecíen tener intenciones de faer nada qu'alteriara la tenue paz n'Alemaña oriental. Wallenstein ganó al exércitu de Mansfeld na [[Batalla de Dessau|batalla de la Ponte de Dessau]] (1626) y el xeneral Tilly ganó a los daneses na [[batalla de Lutter]] (1626). Mansfeld morrió unos meses dempués d'enfermedá, exhausto pola batalla que-y costara la metá del so exércitu. L'exércitu de Wallenstein entós coló escontra'l norte, ocupando [[Mecklemburgu]], [[Pomerania]] y finalmente la mesma [[Xutlandia]]. Sicasí foi incapaz de tomar la capital danesa na islla de [[Seeland]] ensin una flota y nin los puertos hanseáticos nin los polacos dexaron que se construyera una flota imperial nel [[Mar Bálticu|Bálticu]]. Entós optó por sitiar [[Stralsund]], l'únicu puertu batallosu del Bálticu con instalaciones pa construyir una flota que pudiera tomar les islles daneses. Sicasí, el costu del sostenimientu de les operaciones de Wallenstein yera tresmandáu, particularmente si comparar colo que podría ganase na guerra con [[Dinamarca]]. [[Ficheru:Jacques callot miseres guerre.gif|miniatura|300px|Imaxe de la serie ''Les miseries de la guerra'' de [[Jacques Callot]].]] Por esto llegó finalmente al tratáu de [[Lübeck]] (1629), pol que Cristián IV arrenunció al so sofitu a los protestantes alemanes pa poder caltener el so control sobre Dinamarca. Nos siguientes dos años apoderáronse más tierres a los poderes católicos. La Guerra de los Trenta Años podría terminar col periodu danés, pero la Lliga Católica persuadió a Fernandu II de qu'intentara recuperar les posesiones luteranes que, n'aplicación de los alcuerdos de la Paz de Augsburgu, pertenecíen por llei a les ilesies católiques. Estes posesiones taben descrites nel [[Edictu de Restitución]] de 1629, ya incluyíen dos arzobispaos, dieciséis obispaos y cientos de monesterios. El panorama pa los protestantes yera desolador. Los nobles y llabradores preferíen abandonar les sos tierres en Bohemia y Austria primero que convertise al catolicismu. Mansfeld y Gabriel Bethlen, los primeros oficiales de la causa protestante, morrieron nel mesmu añu. Namái'l puertu de [[Stralsund]], abandonáu por tolos sos aliaos, calteníase frente a Wallenstein y l'emperador. == Intervención sueca (1630-1635) == Delles persones na corte de [[Fernandu II d'Habsburgu|Fernandu II]] creíen que [[Wallenstein]] deseyaba controlar a los príncipes alemanes y restaurar el poder del emperador n'Alemaña so la so autoridá. Fernandu II destituyó a Wallenstein en 1630. Más tarde volver a llamar dempués de que los suecos, al mandu del rei [[Gustavo II Adolfo de Suecia|Gustavo II Adolfo]], atacaren l'imperiu y vencieren nunes cuantes batalles significatives. La entrada d'esta nación a la guerra conduciría al Imperiu a una situación defensiva. Gustavo II Adolfo xustificaba oficialmente la so intervención aduciendo que defendería a los protestantes d'un emperador inxustu. Pero, como primeramente fixera Cristián IV, allegó n'ayuda de los luteranos alemanes pa prevenir una posible agresión católica al so país y pa llograr influencia económica y política de Suecia nos Estaos alemanes asitiaos alredor del [[mar Bálticu]], en desterciu de les esferes d'influencia de Dinamarca, [[República de les Dos Naciones|Polonia]] y la Lliga Hanseática. Tamién, como Cristián IV, Gustavo II Adolfo foi subvencionáu por [[Cardenal Richelieu|Richelieu]], el primer ministru del rei [[Lluis XIII de Francia]], y poles [[República de los Siete Países Baxos Xuníos|Provincies Xuníes]]. Dende 1630 hasta 1634 fixo recular a les fuercies católiques y recuperó una gran parte de les tierres protestantes ocupaes, tomando [[Pomerania]] ya invadiendo [[Magdeburgu]]. [[Ficheru:Thirtywar.gif|miniatura|Victoria de Gustavo Adolfo de Suecia na [[Batalla de Breitenfeld (1631)|batalla de Breitenfeld]] en 1631.]] Fernandu II dependía de la [[Lliga Católica Alemana|Lliga Católica]], yá que cesara a [[Albrecht von Wallenstein]]. Na [[Batalla de Breitenfeld (1631)|batalla de Breitenfeld]], Gustavo II Adolfo ganó a la Lliga Católica comandada pol xeneral [[Conde de Tilly|Tilly]]. Un añu dempués atopáronse de nuevu, y esta vegada'l xeneral Tilly resultó muertu nel ríu Lech (1632) mientres ufiertaba resistencia a la invasión sueca del [[Palatináu]]. Esto obligó a Fernandu II a volver llamar a Wallenstein. [[Ficheru:Death of King Gustav II Adolf of Sweden at the Battle of Lützen (Carl Wahlbom) - Nationalmuseum - 18031.tif|miniatura|izquierda|Muerte del rei Gustavo Adolfo na [[Batalla de Lützen (1632)|batalla de Lützen]].]] Wallenstein y Gustavo II Adolfo de Suecia topetaron na [[Batalla de Lützen (1632)|batalla de Lützen]], en 1632, onde los suecos salieron victoriosos, pero cola perda del so rei en [[Leipzig]]. Los barruntos de Fernandu II sobre Wallenstein volvieron apaecer en 1633, cuando Wallenstein intentó arbitrar nes diferencies ente los bandos católico y protestante. L'emperador creía que tal xeneral entamaba una traición contra él, en contubernio con Suecia. Fernandu II dispunxo les coses p'arrestalo en retirándo-y de nuevu'l mandu. Unu de los soldaos de Wallenstein, el capitán Devereux, asesinólu cuando intentaba contautar colos suecos na casa consistorial de [[Cheb]] (Eger n'alemán), el 25 de febreru de 1634. Les hostilidaes siguieron, y este mesmu añu, los suecos y los sos aliaos protestantes alemanes, al mandu de [[Gustaf Horn|Gustavo de Horn]] y [[Bernardo de Saxonia-Weimar]], fueron ganaos na [[Batalla de Nördlingen (1634)|batalla de Nördlingen]] pol Rei de los Romanos (herederu imperial), archiduque [[Fernandu III d'Habsburgu|Fernando]] (fíu de Fernandu II) y el xeneral [[Matthias Gallas]], al mandu de les tropes católiques alemanes, y pol [[cardenal-infante don Fernando d'Habsburgu]], hermanu del rei [[Felipe IV d'España|Felipe IV]], al mandu de tropes españoles qu'allegaron n'ayuda de los católicos dende la posesión española de Milán. Dempués d'aquello, dambos llaos atopar pa entablar negociaciones, y el periodu suecu terminó per mediu de la [[Paz de Praga]] (1635), según la cual: * Restablecióse la fecha, [[1555]], que la Paz de Augsburgu estableciera como aquélla a partir de la cual les posesiones en tierres de los protestantes y católicos permaneceríen ensin cambeos, lo cual anuló a tolos efeutos l'Edictu de Restitución. * L'exércitu del emperador y los exércitos de los Estaos alemanes quedaron xuníos como únicu exércitu del Sacru Imperiu Romanu. * Tolos firmantes del alcuerdu comprometer a espulsar a los suecos de territoriu del Sacru Imperiu. * Prohibió que los príncipes alemanes establecieren aliances ente ellos. * Llegalizóse'l calvinismu. * Resolvió les cuestiones relixoses de la guerra de los Trenta años. Esti tratáu, sicasí, nun satisfixo a los franceses, una y bones los Habsburgos siguíen siendo bien poderosos. Los franceses entós desencadenaron l'últimu periodu de la guerra de los Trenta Años, llamáu'l Periodu Francés. == Intervención francesa (1636-1648) == [[Ficheru:Rocroi, el último tercio, por Augusto Ferrer-Dalmau.jpg|miniatura|300px|''[[Rocroi, el postreru terciu]]'', por [[Augusto Ferrer-Dalmau]] (2011).]] Francia, anque yera un país católicu, andaba a la tema col Sacru Imperiu Romanu Xermánicu y España, y agora entró na guerra nel bandu protestante. El cardenal Richelieu, primer ministru de Lluis XIII, pensó que los Habsburgos inda yeren demasiáu poderosos, yá que calteníen nel so poder dellos territorios na frontera este de Francia y teníen influencia nes Provincies Xuníes. Poro, Francia alióse colos holandeses y con Suecia y entró na guerra. España destruyó les provincies franceses de Champaña y Borgoña, ya inclusive amenació París mientres la [[campaña de Francia de 1636]]. El xeneral imperial [[Johan von Werth]] y el comandante español, el cardenal infante Fernando, llevaron a cabu campañes esitoses. Finalmente Bernardo de Saxonia-Weimar ganó a los imperiales y llegó a amenaciar la so permanencia en suelu francés na batalla de [[Compiègne]]. Siguieron munches batalles, pero nengún bandu llogró nelles ventayes clares. En 1642, muerre'l cardenal Richelieu y un añu dempués siguir el rei francés [[Lluis XIII de Francia|Lluis XIII]]. Xube al tronu [[Lluis XIV de Francia|Lluis XIV]], con tan solo cinco años, ente que'l so rexente, el [[Cardenal Mazarino]], empieza a trabayar pa restaurar la paz. En 1643 les tropes españoles de [[Felipe IV d'España|Felipe IV]], que s'enfrentaba na península a la [[Sulevación de Cataluña]], yeren ganaes na fortaleza de [[Batalla de Rocroi|Rocroi]] y dos años dempués, en 1645, el mariscal suecu [[Lennart Torstensson]] vencía a un exércitu imperial na [[batalla de Jankov]], cerca de Praga, ente que [[Lluis II de Borbón-Condé|Lluis II de Borbón, príncipe de Condé]], ganaba al exércitu bávaru en [[Batalla de Nördlingen (1645)|Nördlingen]]. El postreru gran militar de los católicos, el conde [[Franz von Mercy]], perdió la vida na batalla. En 1647 Francia y Suecia invadieron Baviera y forzaron a Maximiliano I a roblar el 14 de marzu de 1647 la Tregua d'[[Ulm]] y arrenunciar a la so alianza col Sacru Imperiu Romanu. Sicasí, na seronda d'esi mesmu añu rompió la tregua y volvió colos imperiales. En 1648, suecos y franceses ganaron al exércitu imperial nes batalles de [[Batalla de Zusmarhausen|Zusmarhausen]] y [[Batalla de Lens|Lens]]. Namái los territorios de la mesma Austria permanecieron seguros en manes de los Habsburgu. == Paz de Westfalia == {{AP|Paz de Westfalia}} De resultes d'estos trataos, Francia llogró importantes ventayes territoriales en [[Alsacia]] y la frontera renana, Suecia quedar con Pomerania occidental y diversos enclaves alemanes del mar del Norte y el Bálticu, convirtiéndose en miembru del Imperiu. Brandeburgu espandir en Pomerania oriental y llogró dellos territorios n'Alemaña occidental, mientres el duque de Baviera retenía l'altu Palatináu y la condición d'eleutor, que se restituyiría a los herederos de Federico V, xunto al baxu Palatináu, fechu que se tradució nel aumentu del colexu eleutoral imperial a ocho miembros. Pela so parte, la independencia formal de Suiza foi acatada pol Imperiu. Esta institución foi la más perxudicada, pos la reconocencia de la soberanía de los príncipes y les ciudaes baleraba de conteníu'l títulu imperial. La consagración de la llibertá relixosa de los príncipes, qu'impondríen la so fe nos sos estaos estender al calvinismu y punxo fin al ciclu de guerres relixoses qu'ensangrecieren Europa dende'l sieglu XVI. Los Habsburgu vieneses, a pesar de delles concesiones, fortalecieron el control sobre les sos posesiones patrimoniales, gobernaes dende Austria. La gran perdedora d'esti enllargáu conflictu foi Alemaña nel so conxuntu, sometida a tarrecibles devastaciones mientres tres décades —especialmente en rexones como Renania, que perdió dos tercios de la so población— y afeutada por perdes materiales que tardaron decenios en ser reparaes. Pela so parte, Inglaterra y Holanda afitáronse como potencies marítimes, condición que fadría posible un gran desenvolvimientu comercial y colonial futuru. Francia confirmóse como la nueva potencia europea, anque inda tenía que dirimir el so conflictu con España. L'exércitu francés del Príncipe de Condé ganó a los españoles na batalla de Lens en 1648, que foi siguida de negociaciones. Los entes políticos que tomaron parte de les mesmes fueron: el Sacru Imperiu Romanu Xermánicu baxu [[Fernandu III d'Habsburgu|Fernandu III]], Francia, España, Provincies Xuníes, Suiza, Suecia, Portugal, y el Papáu. La paz de Westfalia en 1648 foi la resultancia d'estes negociaciones. [[Ficheru:Westfaelischer Friede in Muenster (Gerard Terborch 1648).jpg|miniatura|Robla del Tratáu de Münster. Pintura de [[Gerard ter Borch]] (1648).]] Les idees centrales de la paz de Westfalia fueron: * La Paz de Praga foi incorporada na Paz de Westfalia (la cual incorporaba tamién la Paz de Augsburgu, anque les feches de les posesiones de tierra que fueren establecíes per mediu de la Paz de Praga fueron de nuevu establecíes de 1624 a 1627, lo cual favoreció a los protestantes). Los calvinistes fueron, d'esta forma, reconocíos internacionalmente, y l'Edictu de Restitución foi de nuevu rescindíu. La primer Dieta de Speyer foi aceptada internacionalmente. * Redistribuciones territoriales: ** Francia llogró l'arzobispáu de [[Metz]], [[Toul]], [[Verdún]] y tola [[Alsacia]] sacante [[Estrasburgu]] y Mulhouse. Tamién adquirió votu na Dieta Imperial Xermánica. ** Suecia llogró la [[Pomerania]] occidental y los arzobispaos de [[Bremen]] y Stettin. Tamién llogró'l control sobre la desaguada del [[Oder]], [[Ríu Elba|Elba]] y [[Weser]]. Al igual que Francia, llogró votu na Dieta Imperial Xermánica. ** Baviera adquirió votu nel Conseyu Imperial d'Eleutores. ** Brandemburgu llogró la Pomerania oriental y l'arzobispáu de Magdeburgu. ** Suiza foi reconocida como nación dafechu independiente. ** Provincies Xuníes foi reconocida como nación independiente (antes de la so rebelión, cien años enantes, fuera parte de la monarquía Habsburgu). ** A los estaos alemanes (alredor de 360), dióse-yos el derechu d'exercer la so propia política esterior, pero nun podíen entamar guerres contra l'emperador del Sacru Imperiu Romanu. L'imperiu, como totalidá, inda podía entamar guerres y roblar trataos. ** Abolióse la posibilidá d'eleición del emperador romanu ''vivente imperatore'' (en vida del emperador reinante). ** Los Palatinados fueron estremaos ente'l restablecíu Eleutor Palatín Carlos Luis (fíu y herederu de Federico V) y l'Eleutor-Duque Maximiliano de Baviera (lo que significaba la división ente protestantes y católicos). Carlos Luis llogró'l Baxu Palatináu (Palatináu renano) y Maximiliano caltuvo l'Altu Palatináu. La historiografía señaló a la paz de Westfalia como la paz na que se creó'l primer sistema internacional, abogar pola secularización de la política —acabando asina coles guerres de relixón—, y edificando el primer pasu escontra la destrucción de la sociedá corporativa en beneficiu del ideariu individualista esbozáu en ''[[Leviatán (Hobbes)|Leviatán]]'' ([[Hobbes]]), onde les persones vencen llibremente la so capacidá d'actuar violentamente según la so voluntá en beneficiu del príncipe, quien pasa a centralizar la violencia ([[absolutismu]]). == Consecuencies == [[Ficheru:Bondi brennandi hus.jpg|miniatura|Un llabrador clamia clemencia frente a una granxa amburada.]] * La devastación causada pola guerra foi mientres enforma tiempu oxetu de discutiniu ente los historiadores. Les estimaciones de perdes civiles ente la población d'Alemaña d'hasta'l trenta per cientu son trataes agora con procuru (los más alcistas falen de cinco millones d'alemanes muertos). Ye casi dafechu ciertu que la guerra causó un trestornu seriu a la economía de la Europa Central, pero ye posible que nun fixera más que exacerbar los cambeos en términos de comerciu, causaos por otros factores. * La resultancia inmediata de la guerra, y que sicasí diba perdurar mientres cerca de dos sieglos, foi la consagración d'una Alemaña estremada ente munchos territorios, tolos cualos, a pesar de la so continuidá na pertenencia al imperiu hasta la formal disolución d'este en [[1806]], teníen soberanía de facto. Especulóse qu'esta debilidá foi una de les causes subxacentes al posterior [[militarismu]] alemán. * La guerra de los Trenta Años reestructuró la distribución de poder previa. La decadencia d'España fíxose claramente visible. Mientres España tuvo ocupada con [[Francia]] mientres el periodu francés, [[Portugal]] declaró la so independencia (permaneciera so dominiu español desque [[Felipe II d'España|Felipe II]] tomó'l control del país dempués de que'l rei portugués morriera ensin dexar herederos). La familia [[Bergancia]] convertir na casa gobernante de Portugal. Francia foi vista a partir d'entós como'l poder dominante n'Europa. * Mientres los últimos años de la guerra de los Trenta Años, Suecia viose envolubrada nun conflictu con Dinamarca, ente 1643 y 1645, denomináu la [[guerra Torstenson]]. La resultancia favorable a Suecia d'esti conflictu y la conclusión de la guerra n'Europa per mediu de la Paz de Westfalia ayudaron a establecer a la Suecia posbélica como un gran poder n'Europa. * Los edictos alcordaos mientres la firma del Tratáu de Westfalia fueron preseos pa sentar los fundamentos de lo qu'inda güei son consideraes como les idees centrales de la nación estáu soberana. Alcordóse que los ciudadanos de les respeutives naciones teníen d'atenese primer y con más importancia a les lleis y designios de los sos respeutivos gobiernos en llugar d'a les lleis y designios de los poderes vecinos, yá fueren relixosos o seculares. Esta certidumbre oldeaba enforma colos tiempos precedentes, nos que'l solapamiento de llealtaes polítiques y relixoses yera un acontecimientu común. == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * [[Geoffrey Parker|Parker, Geoffrey]] (1988), ''La Guerra de los Trenta Años''. * [[John H. Elliott|Elliott, John. H]] (1987), ''El Conde Duque d'Olivares''. == Enllaces esternos == {{Commonscat|Thirty Years War|preposición=sobre la}} * [http://www.westfaelischer-frieden.de Proyeutu «Paz de Westfalia»] (contién ente otros el volume d'ensayos de la 26ª esposición del Conseyu d'Europa «1648: War and Peace in Europe», 1998/1999). {{ORDENAR:Trenta}} {{Tradubot|Guerra de los Treinta Años}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra de los Trenta Años| ]] [[Categoría:Guerres de Suecia]] [[Categoría:Guerres de Bohemia]] [[Categoría:Guerres de Dinamarca]] [[Categoría:Guerres de los Países Baxos]] [[Categoría:Guerres de Saxonia]] [[Categoría:Guerres de Francia]] [[Categoría:Guerres d'Escocia]] [[Categoría:Guerres d'Inglaterra]] [[Categoría:Guerres del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]] [[Categoría:Guerres d'España]] [[Categoría:Guerres d'Austria]] [[Categoría:Guerres de Baviera]] [[Categoría:Antiprotestantismo]] rfnj0gbq3qodtlpde9xxzrtuaqfg6y7 Greta Garbo 0 73638 4501351 4493385 2026-06-23T02:26:23Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 3 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501351 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Greta Lovisa Gustafsson''' {{nym}}, más conocida como '''Greta Garbo''', foi una [[actriz]] sueca nacionalizada d'[[Estaos Xuníos]] que vivió la mayor parte de la so vida n'[[Estaos Xuníos]] y adquirió reconocencia internacional por participar en delles [[Cine d'Estaos Xuníos|producciones cinematográfiques de Hollywood]], tanto mudes como sonores, nos [[años 1920]] y [[1930]]. Retiróse de l'actuación en 1941. Magar empecipió la so carrera artística como [[Modelu (moda)|modelu publicitaria]], consagróse principalmente nel cine, onde empezó a actuar en 1920. El so primer papel protagonista llograr na la película [[Cine mudu|muda]] de 1924 ''Gösta Berlings saga'', so la direición de [[Mauritz Stiller]]. Al añu siguiente foi contratada polos estudios [[Metro Goldwyn Mayer]], razón pola cual a la brevedá treslladóse a [[Hollywood]]. Asitiada en Hollywood, filmó venticuatro películes y atribuyóse-y l'apellativu de «la muyer que nun ri» poles sos condiciones actorales pal [[Drama (cine)|drama]]. Ente les producciones mudes onde actuó destaquen ''[[Torrent (película de 1926)|Torrent]]'' —el so primer filme d'Estaos Xuníos—, ''[[Flesh and the Devil]]'', ''[[Love (película de 1927)|Love]]'', ''[[The Divine Woman]]'' y ''[[A Woman of Affairs]]''. Espublizada col eslogan de «¡Garbo fala!», en 1930 estrenóse la so primer película sonora: ''[[Anna Christie (película de 1930)|Anna Christie]]'', que valió-y la primer de los sos cuatro nominaciones a los [[Premios Óscar|Premiu Óscar]] como meyor actriz. Mientres la década de 1930, foi dirixida por cineastes como [[Clarence Brown]], [[George Fitzmaurice]] o [[Edmund Goulding]], y actuó xunto a dalgunos de los actores más importantes d'aquellos tiempos como [[Robert Montgomery]], [[Clark Gable]], [[Melvyn Douglas]] y [[John Gilbert]]. El so papel de Nina Ivanovna «Ninotchka» Yakushova na [[comedia]] ''[[Ninotchka]]'' (1939), dirixida por [[Ernst Lubitsch]], foi bien emponderáu. Al momentu de la so muerte, cuntaba con cerca de trenta películes filmaes, dos curtiumetraxes y delles publicidaes. == Un calter peculiar == Nacida en [[Södermalm]], barriu humilde d'[[Estocolmu]] col nome de Greta Lovisa Gustafsson, convertir nel principal [[mitu]] del [[Cine|Séptimu Arte]]. El so precoz retiru con apenes 36 años contribuyó a engrandecer la lleenda d'El Garbo. El [[American Film Institute]] considerar la quinta estrella femenina más importante de la historia del cine. Foi conocida colos llamatos de «La divina» y «La muyer que nun ri» debíu al rictus seriu de la so cara, namái atayáu nuna escena de la so memorable filme ''[[Ninotchka]]'' onde suelta sorpresivamente una risada. Esta esceición fixo correr ríos de tinta nos periódicos col titular «El Garbo ri». La so vida siempres tuvo arrodiada de misteriu y de múltiples entrugues qu'enxamás respondió. Retirar a edá bien temprana y vivió el restu de la so vida casi recluyida. Precisamente'l so enigmáticu comportamientu y la so aportunante soltería dieron pie a múltiples rumores nos medios alrodiu del so [[bisexualidá]]; ente esos rumores, el de ser amigu de l'[[Actuación|actriz]] [[Méxicu|mexicana]] [[Dolores del Río]] y de la escritora [[Estaos Xuníos|hispano-americana]] [[Mercedes de Acosta]], con quien caltuvo 28 años d'amistá y abondosa correspondencia que quedó como un legáu dempués de la muerte de Mercedes en 1968.<ref>{{cita web|url=http://www.telefonica.net/web2/micineparaiso/greta2.html|títulu=Páxina non oficial de Greta Garbo|autor=Telefónica|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110906162535/http://www.telefonica.net/web2/micineparaiso/greta2.html|fechaarchivu=2011-09-06}}</ref> Tamién foi sospechosa la so distante rellación con [[Marlene Dietrich]]; dambes asonsañaron que nun se conocíen hasta que les presentó [[Orson Welles]] en 1945, pero desvelóse que trabayaren xuntes nuna película muda, siendo bien nueves ambes, y que tuvieron una curtia rellación. Según estos rumores, Greta sintióse maltratada y burllada por Marlene, y al faese famoses optaron por evitar se y negar tou contautu. Dietrich consideraba a El Garbo como una muyer estrecha de mente, de calter provincianu y siempres se refería a ella en términos despreciatibles. Tantos rumores que los sos amigos nunca confirmaron o desmintieron, a la llarga namái amontaron la lleenda de Greta Garbo, convirtiéndola n'unu de los más grandes mitos del séptimu arte. Entá güei la so cara ye consideráu quiciabes el más perfectu que pasara pola gran pantalla. El [[Semioloxía|semiólogu]] [[Roland Barthes]] considerar «un arquetipu de la cara humana» y afirma: {{cita|La cara del Garbo representa esi momentu inestable en que'l cine estrayi guapura esistencial d'una guapura esencial.<ref>[http://www.orgulloybizarria.com.ar/2010/12/la cara-de-el garbu.html Barthes, R. [1957<nowiki>]</nowiki> "La cara del Garbo", en ''Mitoloxíes''. Buenos Aires: Sieglu XXI,p. 74-75]</ref>}} [[Ramón Novarro]], el so contraparte nel filme sobre [[Mata Hari]] de 1931, opinó de la so pareya fílmica:<ref>{{cita web |url=http://www.cineforever.com/2011/02/12/ramon-novarro-figura-escaecida-y-el so-romance-con-greta-garbu/|títulu=Romance escaecíu de Garbo|autor=Cineforever|fecha=12 de febreru de 2011|fechaaccesu=10 de febreru de 2012}}</ref> {{cita|[Garbo] Ye tou lo qu'unu podría suañar. Amás de formosa, ye engañadora, enllena de misteriu, con una alloñanza que namái los homes entienden, porque esa ye una cualidá que usualmente namái s'atopa nos homes.” - “Pienso que toos tendríen de casase, toos sacante los artistes. Nun puede sirvise a dos amos: matrimoniu y arte… Greta Garbo ye, primero de too, l'artista y yo, espero, tamién lo soi. Ella prometió que nun se casará nunca y sé que yo tampoco lo fadré.|Ramón Novarro (1931)}} == Biografía == Greta Garbo empecipió la so carrera como actriz en Suecia, na dómina del [[cine mudu]], onde participó en delles producciones como [[extra]] y n'otros dos xunto al direutor Mauritz Stiller, quien tamién sería contratáu por Hollywood. === Primeros años === A la temprana edá de 14 años, el padre de Greta muerre y ella viose forzada a abandonar la escuela pa trabayar, y d'esta miente ayudar a la familia na so desaventayada condición económica (tando namái la so madre y dos hermanos); consiguió ella entós un trabayu nun gran almacén conocíu como ''Pub'', n'[[Estocolmu]], y nun tardó enforma en ser escoyida, pol so tipu, pa les campañes publicitaries de los grandes almacenes. Asina apaeció la so semeya nos periódicos, escoyer pa un curtiumetraxe publicitariu pa la mesma cadena ''Pub''. Esto a última hora, fíxo-y probar el sabor de lo fílmico, y llueu apaecería n'otru curtiumetraxe. Un direutor de comedies, [[Eric Petscher]], daría-y una pequeña oportunidá na so producción ''Luffar-Petter'' (''Pedro'l Tramposu'') nel añu 1922 y bien llueu la moza Greta, recibiría una beca pa una escuela de drama n'[[Estocolmu]]. === De Suecia a Hollywood === [[Ficheru:Douglas-Ninotchka.jpg|thumb|150px|left|Greta Garbo como ''Ninotchka'' y [[Melvyn Douglas]] como'l Conde d'Algou nuna escena de la película.]] Nel añu 1924, Garbo tendría la primera gran oportunidá, cuando l'afamáu direutor [[Mauritz Stiller]] dio-y un papel nel so filme ''[[La lleenda de Gosta Berling]]'' (''Gosta Berlings Saga''). L'ésitu d'esta película benefició a dambos; Greta y Stiller fueron contrataos cola gran M.G.M. (Metro Goldwyn Mayer) en [[California]]. El so primer filme foi ''[[The Torrent]]'' y adulces Garbo convertir nuna de les grandes estrelles del cine mudu con películes como ''[[Amor]]'' (''Love'') y ''[[La muyer llixera]]'' (''A woman of Affairs'') ente otros. Col galán [[John Gilbert]] rodó tres películes casi consecutives de gran ésitu. Empecipiaron un idiliu y decidieron casase, pero Garbo nun se presentó a la boda y Gilbert terminó esi día engarrándose col productor [[Louis B. Mayer]], que se riera d'ella. A pesar d'esti ''desencuentro'' amorosu, Garbo y Gilbert siguieron trabayando xuntos y cuando él yá vivía'l so cayente como estrella, ella recuperó-y pa un papel en ''[[La reina Cristina de Suecia]]''. === Del cine mudu al sonoru === [[Ficheru:Greta Garbo 1935.jpg|thumb|150px|left|Greta Garbo sonriente en 1935.]] L'ascensu de Greta Garbo como estrella foi nos últimos años del cine mudu, pero la llegada del sonoru nun la perxudicó como a [[Mary Pickford]], [[Gloria Swanson]] y otres dives del momentu. Anque les novedoses películes con soníu delataben el so fuerte acentu suecu, Garbo retuvo y reforzó el so estrellalgu, y yá cola so primer película sonora (''[[Anna Christie (película de 1930)|Anna Christie]]'' de [[Clarence Brown]]) foi nomada al [[Premiu Óscar]]. Películes como ''Mata Hari'', ''La reina Cristina de Suecia'' y ''[[Ana Karenina (película de 1935)|Anna Karenina]]'' afitaron la lleenda de «''el Garbo''». Cúntase que al rodar ''[[Ninotchka]]'', y por mieu al fracasu, quixo dexar l'oficiu, magar yá enantes había alloriáu amenorgando los sos trabayos. Foi nomada como meyor actriz pola Academia Americana de Cine en 1930, 1932, 1937 y 1939, pero nunca recibió un Óscar, olvidu qu'años más tarde l'[[Academia de les Artes y les Ciencies Cinematográfiques de Hollywood|Academia de les Artes y les Ciencies Cinematográfiques]] decidió enmendar con un Óscar honoríficu en 1954 que refugó, porque según les sos propies pallabres «nun quería ve-y la cara a naide». Una gama d'esitoses películes siguiríen, pero seríen filmes como ''[[Grand Hotel]]'', ''[[La reina Cristina de Suecia]]'', ''[[Ana Karenina]]'' y ''[[Camille (película)|Camille]]'' les que siempres s'acomuñar a la so imaxe ya inclusive-y valieron nueves nominaciones al Óscar. En 1939 Garbo realiza la so primer comedia, ''Ninotchka'', la que non yá foi un gran ésitu comercial y de taquilla, sinón que contribuyó a una nueva nominación al Óscar. M.G.M atopó una nueva forma de mercadear a una de les más grandes estrelles: como comediante. En 1941 Garbo volvió a la comedia llixera col filme ''[[La muyer de dos cares]]'' (''Two-Faced Woman''), que sería la so última apaición nel cine. Greta Garbo foi acomuñada a la frase «Quiero tar sola», magar ella precisó: «Quixi dicir que me dexen en paz, lo que ye distinta». El so estilu de vida foi calificáu d'ermitañu y un tanto focicón, pos a diferencia d'otres estrelles ''el Garbo'' caltúvose alloñada de los grandes eventos de [[Hollywood]], prefiriendo la soledá y l'anonimatu. === Retiru prematuru === [[Ficheru:Greta Garbo in 1950.jpg|thumb|200px|right|Greta Garbo a los sos 45 años, en 1950.]] Nel cumal de la popularidá, Garbo dexó'l mundu del cine a la temprana edá de 36 años y vivió el restu de la so vida nun bien alhajado apartamentu en [[Nueva York]] cerca de [[Central Park]], totalmente retirada y evitando cualquier contautu colos medios informativos. Nun allegaba a fiestes nin actos públicos; inclusive cuando-y ufiertaron un Óscar Honoríficu, refugar. La so última entrevista foi tan curtia como sorprendente: el periodista empezó diciendo «Yo pregunto...» y ella atayó-y y coló diciendo «¿Por qué preguntar?». [[Ficheru:GretaGarboStar.jpg|thumb|150px|left|Estrella de la fama en Hollywood.]] Tres los sos años en [[Hollywood]], Garbo camudar a la ciudá de [[Nueva York]], y nel añu 1951 faise ciudadana d'Estaos Xuníos. Finalmente en 1954 recibió un [[Premios Óscar|Óscar]] pol so gran trayeutoria cinematográfica. Nos siguientes 30 años de la so vida caltendría contautu con grandes personalidaes de la Jet Set y a pesar de nun apaecer en nenguna película dende ''[[La muyer de dos cares]]'' en 1941, l'interés del públicu escontra la so persona nunca decayó; los paparazis la asediaban constantemente, y los rumores del so regresu al cine (dellos falsos, otros reales), nunca faltaron. Garbo más tarde comentaría: «La mio vida foi una travesía d'escondites, puertes traseres, ascensores secretos, y toles posibles maneres de pasar desapercibida pa nun ser fadiada por naide». La gran estrella d'antaño pasó a convertise na recluyida más famosa del mundu. Los periodistes acosar hasta l'últimu momentu y fixeron guardia ante la so casa escorriéndola pa fotografiala na so vieyera, motivu pol cual ver siempres con gafes escures y sombreros que despintaben la so cara. Tales procuros nun bastaron; foi fotografiada en delles ocasiones, inclusive nel añu de la so muerte, y en 1976 la revista ''[[People]]'' publicó imáxenes sos nadando desnuda, captaes con [[teleoxetivu]]. A pesar de la so temprana retirada, cuntó con una importante fortuna gracies a sabies inversiones inmobiliaries na luxosa zona de [[Rodeo Drive]] ([[Beverly Hills]], [[Los Angeles]]). Pero vivió con cencellez, comiendo frugalmente, y anque se rellacionó con famosos como [[Aristóteles Onassis]] y el fotógrafu [[Cecil Beaton]], vistía de forma bien discreta y llevaba el pelo canu, ensin tiñir, pa pasar desapercibida. === Fallecimientu === [[Ficheru:Greta Garbo gravestone.jpg|thumb|200px|Llábana de Greta Garbo.]] La salú de Garbo empezó a tornar a mediaos de la [[década de 1980]] y el [[15 d'abril]] de [[1990]] muerre víctima d'un síndrome renal y de [[neumonía]] na ciudá de [[Nueva York]]. Tenía 84 años. En xunu de [[1999]] les sos cenices fueron soterraes nel campusantu [[Skogskyrkogarden]] n'[[Estocolmu]]. La so fortuna, envalorada en 20 millones de [[dólar]]es, foi heredada por una sobrina so, residente en [[Nueva Jersey]]. == Filmografía == * ''Mr. and Mrs. Stockholm Go Shopping'' (1920) * ''The Gay Cavalier'' (1920) – Intervieno como extra ensin acreitar. * ''Our Daily Bread'' (1921) * ''The Scarlet Angel'' (1921) – Como extra ensin acreitar. * ''Peter the Tramp'' (1922) * ''The Story of Gösta Berling'' (''La lleenda de Gösta Berling'') (1924). Direutor: [[Mauritz Stiller]]. * ''The Joyless Street'' (''[[So la mázcara del prestar]]'') de [[Georg Wilhelm Pabst]] (1925) * ''The Torrent'' (''[[Entre naranjos]]'') (1926), basada na novela de [[Vicente Blasco Ibáñez]] * ''The Temptress'' (''La tierra de toos'') (1926). El so primer trabayu n'EE.XX. * ''Flesh and the Devil'' (''El demoniu y la carne'') (1926), con [[John Gilbert]]. * ''Love'' (1927), con John Gilbert. Adautación llibre de la novela ''Anna Karenina''. * ''The Divine Woman'' (''La muyer divina'') (1928). Namái subsisten nueve minutos de película. * ''The Mysterious Lady'' (''La dama misteriosa'') (1928) * ''A Woman of Affairs'' (''La muyer llixera'') (1928), con John Gilbert. * ''Wild Orchids'' (''Orquídees selvaxes'') (1929) * ''The Single Standard'' (''Tentación'') (1929) * ''The Kiss'' (''El besu'') (1929) * ''[[Anna Christie (1930)|Anna Christie]]'' (1930). Primer película Sonora de Garbo, y la so primer nominación al [[Premios Óscar|Óscar]]. * ''Romance'' (''Romance'') (1930). Segunda nominación al Óscar a la meyor actriz. * ''[[Anna Christie (1931)|Anna Christie]]'' (1931). Versión alemana de la película del añu anterior. * ''Inspirtation'' (1931) * ''Susan Lenox'' (1931) * ''Mata Hari'' (1931) * ''[[Grand Hotel]]'' (1932) * ''As You Desire Me'' (''Como tu deseyar'') (1932) * ''[[La reina Cristina de Suecia]]'' (1933). Direutor: [[Rouben Mamoulian]]. * ''The Painted Veil'' (''El velu pintáu'') (1934) * ''[[Ana Karenina (película de 1935)|Ana Karenina]]'' (1935). Premiu del Círculu de críticos de Nueva York a la meyor actriz. * ''Camille'' (''[[Margarita Gautier]]'') (1936). Tercer nominación al Óscar a la meyor actriz. * ''[[Conquest (película)|Conquest]]'' (''[[María Walewska]]'') (1937) * ''[[Ninotchka]]'' (1939). Direutor: [[Ernst Lubitsch]]. Cuarta nominación al Óscar a la meyor actriz. * ''Two-Faced Woman'' (''[[Two-Faced Woman]]'') (1941). Direutor: [[George Cukor]]. == Premios y distinciones honorífiques == * [[Óscar honoríficu|Premiu Óscar Honoríficu]] polos sos inolvidables interpretaciones (1954). * Comandante de la [[Orde de la Estrella Polar]] (1983). == Obres póstumes sobre Greta Garbo == Greta Garbo convertir nun iconu del cine y tres la so muerte remembróse'l so figura en distintes obres cinematográfiques y lliteraries. === Documentales === * ''The Divine Garbo'' (1990), [[TNT (TV channel)|TNT]], producíu por Ellen M. Krass y Susan F. Walker, locutado por [[Glenn Close]]<ref>{{cita publicación |títulu=Reviews/Television; A Life of Garbo, Mostly Through Films|nome=John J.|apellíu=O'Connor|fecha=3 d'avientu de 1990|newspaper=[[The New York Times]]|url=http://www.nytimes.com/1990/12/03/arts/reviews-television-a-life-of-garbu-mostly-through-films.html|fechaaccesu=19 d'agostu de 2011}}</ref> * ''Greta Garbo: The Mysterious Lady'' (1998), [[Biography Channel]], locutado por [[Peter Graves]]<ref>{{cita web |títulu='Biography' Greta Garbo: The Mysterious Lady |publicación=IMDB|url=https://www.imdb.com/title/tt0411067/combined|fechaaccesu=6 d'agostu de 2011}}</ref> * ''Greta Garbo: A Lone Star'' (2001), [[AMC (TV channel)|AMC]]<ref>{{cita publicación |títulu='Garbo' Paints a Full Portrait of Star|newspaper=[[Los Angeles Times]]|fecha=4 de setiembre de 2011|nome=Steven|apellíu=Linan|url=http://articles.latimes.com/2001/sep/04/entertainment/ca-41799|fechaaccesu=16 d'agostu de 2011}}</ref> * ''Garbo'' (2005), [[Turner Classic Movies|TCM]], dirixíu por [[Kevin Brownlow]], locutado por [[Julie Christie]]<ref>{{cita publicación|títulu=TCM offers close-up of silent star Garbo|fecha=6 de setiembre de 2005|agency=Associated Press|url=http://articles.boston.com/2005-09-06/ae/29221217_1_kevin-brownlow-greta-garbu-mysterious-star|fechaaccesu=8 de xineru de 2012}}</ref> === Lliteratura === L'escritor palentín [[César Arconada]] publicó en 1926 una célebre ''Vida de Greta Garbo''. Nun se trata d'una biografía convencional, sinón d'un llibru vanguardista y falambaldre, escritu con una prosa magnífica.<ref>José Carlos López Torres, ''Realidá y fantasía en Vida de Greta Garbo de César Muñoz Arconada'' (2000). ''Espéculo. Revista d'estudios lliterarios. Universidá Complutense de Madrid''. [http://www.ucm.es/info/especulo/numbero16/g_garbu.html].</ref> El poeta [[Antonio Portela]] dedicó un poema a Greta Garbo nel so llibru ''Dogos''<ref>Elsa García Sánchez y Rafael Pontes Velasco: "Dogos. El camín místicu d'Antonio Portela". ''Calteres. Estudios culturales y críticos de la esfera dixital'', abril de 2013.</ref> y realizó la so tesis doctoral cola tema ''El mitu de Greta Garbo na Lliteratura española ya hispanoamericana'', so la direición del profesor [[Luis García Jambrina]]. Esta tesis foi defendida ante'l tribunal el 27 de mayu de 2013, na [[Universidá de Salamanca]].<ref>[http://literatura.usal.es/noticia/257 Universidá de Salamanca]</ref> En ''La vida dempués'' (Planeta, 2011) de [[Marta Rivera de la Cruz]] cúntase la historia d'una supuesta película inédita de Greta Garbo que s'afaya tres la so muerte.<ref>ALBERTO OJEDA, "El Cultural", 10/10/2011[http://www.elcultural.es/noticias/BONOS_DIAS/2201/Marta_Rivera_de_la Cruz]</ref> La rellación profesional ente'l direutor de cine [[Clarence Brown]] y l'actriz ta recreada nel rellatu d'[[Óscar Esquivias]] "La casa de les mimoses" (2010).<ref>VV.AA., ''Ellos y elles. Rellaciones d'amor, lluxuria y odiu ente direutores y estrelles'' (coeditores: [[Hilario J. Rodríguez]] y Carlos Tejeda). Calamar Ediciones /Festival de Cine de Uesca, 2010.</ref><ref>Julio Castro, ''"Ellos y elles" con Hilario J. Rodríguez y munchos más. Un compendiu d'hestories sobre les "Rellaciones d'amor, lluxuria y odiu ente direutores y estrelles"'', La República Cultural, Martes 3 d'agostu de 2010.</ref> L'escritor [[Montero Glez]] remembró la rellación lésbica ente Greta Garbo y [[Mercedes de Acosta]] nel so cuentu «El secretu del Garbo», publicáu nel llibru ''Polvu nos llabios'' (Editorial Llingua de trapu, 2012).<ref>Diego A. Vicente, «[http://www.revistawego.com/2013/01/17/polvo-en-los-labios-montero-glez/ Montero Glez, nerviu y estilu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130721234840/http://www.revistawego.com/2013/01/17/polvo-en-los-labios-montero-glez/ |date=2013-07-21 }}», revista ''¡Wego!'', 17 de xineru de 2013.</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{wikiquote|Greta Garbo}} {{commonscat|Greta Garbo}} {{IMDb nome|0001256}} * [http://www.garbo.de.vu {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160405171514/http://www.garbo.de.vu/ |date=2016-04-05 }} The Berlin- Garbo Archiv - First german Garbo Site.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160405171514/http://www.garbo.de.vu/ |date=2016-04-05 }} * [{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://www.greta-garbo.de/galerie.html |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }} Sitiu oficial]; n'[[Idioma alemán|alemán]]. * [http://www.beepworld.de/members12/garbofan {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060614224953/http://www.beepworld.de/members12/garbofan/ |date=2006-06-14 }} GarboForever: The Legend lives on - German website (Material about the Filmlegend Greta Garbo... Biography, Filmography, Stamps, Coins, Magazincover, Tabacco cards, Postcards...)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060614224953/http://www.beepworld.de/members12/garbofan/ |date=2006-06-14 }} * [[Rilla Page Palmborg]], ''[{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://www.greta-garbo.de/the-private-life-of-greta-garbu |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }} The Private Life of Greta Garbo] (Doubleday, Doren, Garden) Nueva York, 1931. * [http://redhippo.de/start/index.php?page=detail&bilder_id=594&kategorie_id=38&from=liste&_workgroup_id=173 "Greta Garbo in den Ferien" by Martin Munkácsi] * [http://film.virtual-history.com/person.php?personid=114 Fotografíes y llibros.] * [http://www.bosie.tv/es/node/9633 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090731122644/http://www.bosie.tv/es/node/9633 |date=2009-07-31 }} Greta Garbo yera estremista na autoescenificación.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090731122644/http://www.bosie.tv/es/node/9633 |date=2009-07-31 }} {{NF|1905|1990|Garbo, Greta}} {{Tradubot|Greta Garbo}} [[Categoría:Actores y actrices de cine mudu]] [[Categoría:Actores y actrices de cine de Suecia]] [[Categoría:Ganadores del premiu Óscar honoríficu]] [[Categoría:Persones d'Estocolmu]] hbzhxu70s1mg1q9smxklz81ntzae53c Harold Pinter 0 73701 4501409 4488755 2026-06-23T11:43:37Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501409 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Harold Pinter''' {{nym}}, foi un [[dramaturgu]], [[guionista]], [[poeta]], [[Actuación|actor]], [[Direutor de teatru|direutor]] y [[Activismu|activista políticu]] inglés, ganador del [[Premiu Nobel de Lliteratura]] en 2005. La so carrera como escritor estender por más de cincuenta años y foi unu de los más influyentes dramaturgos modernos británicos. Les sos obres más conocíes inclúin ''[[La fiesta de cumpleaños]]'' (1957), ''[[Torna al llar]]'' (1964) y ''[[Traición (obra de teatru)|Traición]]'' (1978), caúna de les cuales foi afecha pa cine y televisión. Les sos adautaciones de guiones de les obres d'otros autores inclúin ''[[El sirviente]]'' (1963), ''[[El mensaxeru (película)|El mensaxeru]]'' (1970), ''[[The French Lieutenant's Woman]]'' (1981), ''[[El xuiciu (película de 1993)|El xuiciu]]'' (1993), y ''[[La buelga (película de 2007)|La buelga]]'' (2007). Tamién dirixó y actuó na radio, el teatru, la televisión, según en producciones de cine mesmes y nes d'otros. Pinter nació y crióse en [[Hackney]], Londres, y estudió en Hackney Downs School. Yera un atleta y bon xugador de cricket, actuó n'obres de teatru escolares, y escribió poesía. Asistió a l'[[Royal Academy of Dramatic Art|Academia Real d'Arte Dramático]], ensin rematar el cursu. Como [[oxetor de conciencia]] foi multáu por negar se de cumplir el [[serviciu militar]]. Darréu, siguió la so formación nel Central School of Speech and Drama y trabayó en teatru de repertoriu n'[[Irlanda]] ya Inglaterra. En 1956 cásase cola actriz [[Vivien Merchant]] y tuvo un fíu, Daniel, que nació en 1958. Dixebrar de Merchant en 1975 y casóse cola escritora [[Dama Antonia Fraser]] en 1980. La so carrera como dramaturgu empezó cola producción de ''[[L'habitación]]'' en 1957. La so segunda obra de teatru, ''[[La fiesta de cumpleaños]]'', foi primeramente un fracasu, a pesar de les crítiques favorables nel [[Sunday Times]]. Los críticos describieron les sos primeres obres como «[[comedia d'amenaza]]». Obres de teatru posteriores, tales como ''[[Tierra de naide (obra de teatru)|Tierra de naide]]'' (1975) y ''[[Traición (obra de teatru)|Traición]]'' (1978) fueron caracterizaes como «teatru de memoria». Como actor apaeció de cutiu nes producciones pa radiu, televisión y cine, de les sos propies obres. Tamién actuó nun númberu d'obres d'otros escritores. Dirixó cerca de cincuenta producciones de teatru, televisión y cine, y recibió más de cincuenta premios, gallardones y otros honores, incluyendo'l [[Premiu Nobel de Lliteratura]] en 2005 y la [[Légion d'honneur]] francesa en 2007. Foi diagnosticáu con [[cáncer d'esófagu]] n'avientu de 2001. A pesar del so fráxil salú, siguió actuando nel escenariu y la pantalla, realizando d'últimes el papel protagonista nel monólogu de ''[[La última cinta de Krapp]]'' de [[Samuel Beckett]], pal cincuentenu aniversariu de la temporada del [[Royal Court Theatre]], n'ochobre de 2006. Morrió de [[cáncer de fégadu]]'l 24 d'avientu 2008. == Biografía == === Mocedá y educación === Pinter nació'l 10 d'ochobre 1930 en [[Hackney]], nel este de Londres, como l'únicu fíu de padres de clase media baxa ingleses, d'ascendencia [[Pueblu xudíu|xudía]] d'[[Europa Oriental]]: el so padre, Jack Pinter (1902-1997) yera xastre de señores; la so madre, Frances (nacida Moskowitz, 1904-1992), una ama de casa.<ref name=GussowConv103>Harold Pinter, citáu en Gussow, ''Conversations with Pinter'' 103.</ref> Pinter creyó la hestoria errónea d'una tía qu'afirmo que la familia yera [[sefardina]] y que fuxera de la [[inquisición española]]; asina, nos sos primeros poemes, Pinter utilizó'l seudónimu ''Pinta'' y dacuando variaciones, tales como ''da Pinto''.<ref name=Billington1>Billington, ''Harold Pinter'' 1–5.</ref> Investigación posterior por [[Dama Antonia Fraser]], la segunda esposa de Pinter, reveló qu'esta lleenda yera apócrifa; trés de los güelos de Pinter veníen de [[Polonia]] y el cuartu d'[[Odesa]], polo que la familia yera [[ashkenazi]].<ref name=Billington1/><ref name=JewishBackground>Pa dellos rellatos sobre la importancia de l'ascendencia xudía de Pinter, vease Billington, ''Harold Pinter'' 2, 40–41, 53–54, 79–81, 163–64, 177, 286, 390, 429.</ref><ref name=Woolf1>[[Cf.]] {{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/stage/2007/jul/12/theatre.haroldpinter|títulu=My 60 Years in Harold's Gang |nome=Henry |apellíu=Woolf |obra=''[[The Guardian]]'' |fecha=12 de xunetu de 2007|editorial=Guardian Media Group|allugamientu=[[Londres]]|issn=0261-3077|oclc=60623878|fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu6rYC0X |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}; Woolf, citáu en Merritt, «Talking about Pinter» 144–45; {{cita publicación |url=http://www.independent.co.uk/opinion/commentators/howard-jacobson/howard-jacobson-harold-pinter-didnt-get-my-joke-and-i-didnt-get-him-ndash-until-it-was-too-late-1297593.html |títulu=Harold Pinter didn't get my joke, and I didn't get him – until it was too late |nome=Howard |apellíu=Jacobson |obra=[[The Independent]] |fecha=10 de xineru de 2009 |editorial=Independent News & Mediu |allugamientu=Londres |issn=0951-9467|oclc=185201487|fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu70UVpG|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> La casa de la familia de Pinter en Londres describióse pol so biógrafu oficial, Michael Billington, como «una casa sólida de tres pisos de lladriyu coloráu, a poca distancia del ruidosu y zaragateru tráficu de Lower Clapton Road».<ref name="Billington, Harold Pinter 2">Billington, ''Harold Pinter'' 2.</ref> En 1940 y 1941, dempués del [[Blitz]], Pinter foi sacupáu de la so casa en Londres para [[Cornwall]] y [[Reading (Berkshire)|Reading]].<ref name="Billington, Harold Pinter 2"/> Billington afirma que la intensidá de vida y muerte de la esperiencia cotidiana» enantes y mientres el Blitz dexó Pinter con fondes alcordances «de soledá, desconciertu, separación y perda: temes que s'atopen en toles sos obres».<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 5–10.</ref> Ente 1944 y 1948 Pinter afayó'l so potencial social como estudiante en Hackney Downs School, un ''[[grammar school]]'' en Londres. «En parte pola escuela y en parte al traviés de la vida social del Club de Hackney Boys... formó una creencia casi sacerdotal nel poder de l'amistá masculina. Los amigos que fizo naquellos díes —especialmente Henry Woolf, Michael (Mick) Goldstein y Morris (Moishe) Wernick— siempres fueron una parte vital de la testura emocional de la so vida».<ref name=Woolf1/><ref>Billington, ''Harold Pinter'' 11.</ref> Una influencia importante foi'l so inspirador profesor d'inglés, Joseph Brearley, que lo dirixó n'obres de teatru escolares y con quien tuvo llargues caminaes, falando de lliteratura.<ref>Una coleición de la correspondencia de Pinter y Brearley caltener nel [[Archivu Harold Pinter]] na Biblioteca Británica. El poema memorial epistolar de Pinter «Joseph Brearley 1909-1977 (Teacher of English)», publicáu na so coleición ''Various Voices'' (177), termina cola siguiente estrofa: «You're gone. I'm at your side,/Walking with you from Clapton Pond to Finsbury Park,/And on, and on».</ref> Según Billington, so la instrucción de Brearley «Pinter rellumó n'inglés, escribió pa la revista de la escuela y afayó el so talentu p'actuar».<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 10–11.</ref><ref>Ver tamién «Introduction by Harold Pinter, ''Nobel Laureate''», 7–9 en Watkins, ed., '' 'Fortune's Fool': The Man Who Taught Harold Pinter: A Life of Joe Brearley''.</ref> En 1947 y 1948, interpretó'l papel de [[Romeo y Julieta|Romeo]] y [[Macbeth d'Escocia|Macbeth]] en producciones empobinaes por Brearley.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 13–14.</ref> A la edá de 12 años, Pinter empezó a escribir poesía; na primavera de 1947, la so poesía foi publicada per primer vegada na revista de la escuela ''Hackney Downs''.<ref>Baker and Ross 127.</ref> En 1950, la so poesía foi publicada per primer vegada fora de la revista de la escuela en ''Poetry London'', dalgunos sol seudónimu de «Harold Pinta».<ref name=RansomColl>{{cita web |url=http://www.lib.utexas.edu/taro/uthrc/00108/hrc-00108.html |títulu=Harold Pinter: An Inventory of His Collection at the Harry Ransom Humanities Research Center |apellíu=Staff |obra=[[Harry Ransom Humanities Research Center]] |editorial=[[University of Texas at Austin]] |añu=2011 [last update] |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304031955/http://www.lib.utexas.edu/taro/uthrc/00108/hrc-00108.html |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref><ref>Billington, ''Harold Pinter'' 29–35.</ref> === Deporte y amistá === Esfrutó correr y rompió el récor de la carrera de velocidá de Hackney Downs School.<ref>Gussow, ''Conversations with Pinter'' 28–29.</ref><ref name=Bakerchap1>Baker, «Growing Up», capítulu 1 de ''Harold Pinter'' 2–23.</ref> Yera un aficionáu de [[críquet]], hasta llevar el so bate cuando fueron evacuaos mientres el Blitz.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 7–9 y 410.</ref> En 1971 dixo a Mel Gussow: «unu de les principales obsesiones de la mio vida ye'l xuegu de cricket —xugar, veo y lleo sobre ello tol tiempu».<ref>Gussow, ''Conversations with Pinter'' 25.</ref> Foi presidente del Club de Cricket Gaieties, partidariu del Yorkshire County Cricket Club,<ref>Gussow, ''Conversations with Pinter'' 8.</ref> y dedicó una seición del so sitiu web oficial a esti deporte.<ref name=Gaieties>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/cricket/index.shtml |títulu=Cricket |editor=Batty, Mark |obra=haroldpinter.org |fechaaccesu=5 d'avientu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151122041638/http://www.haroldpinter.org/cricket/index.shtml |fechaarchivu=2015-11-22 }}</ref> Una de les parés del so estudiu taba apoderada por una semeya de sigo mesmu como moza xugando al cricket, como foi descritu por Sarah Lyall, escribiendo en ''[[The New York Times]]'': «El Sr. Pinter pintáu, a puntu de batear col so bate, tien un rellumu maliciosu nos güeyos; la testosterona casi vuela de la lona».<ref name=Lyall>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2007/10/07/movies/07lyal.html |títulu=Harold Pinter – Sleuth |nome=Sarah |apellíu=Lyall |obra=[[The New York Times]] |fecha=7 d'ochobre de 2007 |editorial=[[New York Times Company|NYTC]] |allugamientu=[[Nueva York]] |issn=0362-4331 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu7XaJEw |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref><ref name=Sherwin>{{cita publicación |url=http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/stage/article5963091.ece |títulu=Portrait of Harold Pinter playing cricket to be sold at auction |nome=Adam |apellíu=Sherwin |obra=TimesOnline |fecha=24 de marzu de 2009 |editorial=[[News Intl]] |allugamientu=[[Londres]] |issn=0140-0460 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110616211500/http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/stage/article5963091.ece |fechaarchivu=2011-06-16 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110616211500/http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/stage/article5963091.ece |archivedate=2011-06-16 }}</ref> Pinter aprobó la idea urbano y esixente del cricket como un coraxosu teatru d'agresión».<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 410.</ref> Dempués de la so muerte, dellos de los sos contemporáneos d'escuela recordaron los sos llogros nel deporte, especialmente'l cricket y la carrera.<ref>Supple, T. Baker, and Watkins, in Watkins, ed.</ref> L'homenaxe conmemorativo de [[BBC Radio 4]] incluyó un ensayu sobre Pinter y el cricket.<ref name=Burtoncricket>{{cita web |url=http://www.lordstaverners.org/news.cfm?fullID=70 |títulu=Latest News & Charity Fundraising News from The Lord's Taverners |nome=Harry |apellíu=Burton |obra=[[Lord's Taverners]] |añu=2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090627142610/http://www.lordstaverners.org/news.cfm?fullID=70 |fechaarchivu=1 de xunu de 2009 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011}}</ref> Otros intereses que Pinter mentó a los entrevistadores yeren la familia, l'amor y el sexu, la bébora, la escritura y la llectura.<ref name=GussowBillMerr>Vease por casu Gussow, ''Conversations with Pinter'' 25–30; Billington, ''Harold Pinter'' 7–16; y Merritt, ''Pinter in Play'' 194.</ref> Según Billington, «Si la noción de llealtá masculina, rivalidá competitiva y el mieu de la traición formen un filo constante na obra de Pinter dende ''The Dwarfs'' d'equí p'arriba, los sos oríxenes atopar nos sos años d'adolescencia en Hackney. Pinter adora les muyeres, gocia de coquetear con elles, venera la so fuercia y capacidá d'adautación. Sicasísobremanera nes sos primeres obres, de cutiu son vistes como influencies negatives sobre dalgún ideal [[amor platónicu|platónicu]] y puru de l'amistá masculina: unu de los más importantes ente los [[Edén|Edenes]] perdíos de Pinter».<ref name=Woolf1/><ref>Billington, ''Harold Pinter'' 10–12.</ref> === Formación teatral temprana y esperiencia nel escenariu === A partir de finales de 1948, Pinter asistió a la [[Royal Academy of Dramatic Art]] mientres dos términos, pero como odiaba la escuela, perdióse la mayor parte de les sos clases, asonsañó un ataque de nervios, y retiróse en 1949.<ref name=BillingtonBatty1>Billington, ''Harold Pinter'' 20–25, 31–35; y Batty, ''About Pinter'' 7.</ref> En 1948 foi convocáu al [[serviciu militar]]. Rexistróse como [[oxetor de conciencia]], foi lleváu a juicio dos vegaes, y finalmente foi multáu por negar se a sirvir.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 20–25.</ref> Tuvo un pequeñu papel na [[pantomima]] navidiega ''Dick Whittington and his Cat'' nel Hippodrome de [[Chesterfield]] en 1949-1950.<ref name=BillingtonBatty2>Billington, ''Harold Pinter'' 37; y Batty, ''About Pinter'' 8.</ref> De xineru a xunetu de 1951, asistió a la [[Central School of Speech and Drama]].<ref name=BillingtonBatty3>Billington, ''Harold Pinter'' 31, 36, y 38; y Batty, ''About Pinter'' xiii y 8.</ref> De 1951 a 1952 realizó una xira per Irlanda cola compañía de repertoriu Anew McMaster, interpretando más d'una docena de papeles.<ref name=Mac>Pinter, «Mac», ''Various Voices'' 36–43.</ref> En 1952 empezó a actuar en producciones rexonales de repertoriu inglés; de 1953 a 1954, trabayó pa la compañía [[Donald Wolfit]] nel King's Theatre, [[Hammersmith]], realizando ocho papeles.<ref name=BattyAct>{{cita web |editor=Batty, Mark |url=http://www.haroldpinter.org/acting/index.shtml |títulu=Acting |obra=haroldpinter.org |fechaaccesu=29 de xineru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924024957/http://www.haroldpinter.org/acting/index.shtml |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref><ref name=BillingtonActing>Billington, ''Harold Pinter'' 20–25, 31, 36, and 37–41.</ref> Dende 1954 hasta 1959, Pinter actuó sol nome artísticu de David Baron.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 3 y 47–48. L'apellíu de soltera de la güela paterna de Pinter yera Baron. Tamién utilizó'l nome d'un calter autobiográficu nel primer borrador de la so novela ''The Dwarfs''.</ref><ref name=Rep>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/acting/index.shtml |títulu=The Harold Pinter Acting Career |editor=Batty, Mark |obra=haroldprinter.org |fechaaccesu=30 de eneo de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924024957/http://www.haroldpinter.org/acting/index.shtml |fechaarchivu=2015-09-24 }}, {{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/acting/acting_otherrepwork.shtml |títulu=Work in Various Repertory Companies 1954–1958 |editor=Batty, Mark |obra=haroldprinter.org |fechaaccesu=30 de xineru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924024956/http://www.haroldpinter.org/acting/acting_otherrepwork.shtml |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> En total, Pinter realizó más de 20 papeles con esi nome.<ref name=Rep/><ref name=BillingtonHP1>Billington, ''Harold Pinter'' 49–55.</ref> Pa complementar los sos ingresos d'actuación, Pinter trabayó como camareru, carteru, porteru y llimpiador de nieve, mientres, acordies con Mark Batty, «allugaba ambiciones de poeta y escritor».<ref>Batty, ''About Pinter'' 10.</ref> N'ochobre de 1989 Pinter recordó: «Taba en rep[ertorio] inglés como actor mientres unos 12 años. Los mios papeles favoritos yeren ensin dulda los accidentes. Son daqué que llanca-y el diente».<ref>Gussow, ''Conversations with Pinter'' 83.</ref> Mientres esi periodu, tamién realizó papeles ocasionales, nes sos obres propies y les d'otros, pa la radio, la televisión y el cine, como siguió faciendo mientres tola so carrera.<ref name=Rep/><ref name=BillingtonActing2>Billington, ''Harold Pinter'' 20–25, 31, 36, 38.</ref> === Matrimonios y vida familiar === [[Ficheru:Harold Pinter (3662679754).jpg|thumb|right|La casa de Pinter en [[Worthing]], 1962-64]] Dende 1956 hasta 1980, Pinter taba casáu con [[Vivien Merchant]], una actriz que conoció mientres una xira,<ref name=Telegraphobit>{{cita publicación |url=http://www.telegraph.co.uk/news/obituaries/3949227/Harold-Pinter-the-most-orixinal-stylish-and-enigmatic-writer-in-the-post-war-revival-of-British-theatre.html |títulu=Harold Pinter: the most orixinal, stylish and enigmatic writer in the post-war revival of British theatre |nome= |apellíu=Staff |obra=[[The Daily Telegraph]] |fecha=25 d'avientu de 2008 |editorial=[[Telegraph Media Group|TMG]] |ubicación=Londres |issn=0307-1235 |oclc=49632006 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu8GhTyZ |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> quiciabes meyor conocida pola so actuación na película ''[[Alfie (película de 1966)|Alfie]]'' de 1966. Tuvieron un fíu, Daniel, que nació en 1958.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 54 and 75.</ref> A lo llargo de la década de 1970, Merchant apaeció en munches de les obres de Pinter, incluyendo ''[[Torna al llar]]'' tantu nel escenariu (1965) como na televisión (1973), pero'l matrimoniu foi aturbolináu.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 252–56.</ref> Mientres siete años, dende 1962 hasta 1969, Pinter taba comprometíu nuna rellación clandestina cola periodista y presentadora de la BBC-TV Joan Bakewell, qu'inspiró la so obra de teatru ''[[Traición (obra de teatru)|Traición]]'' de 1978,<ref name="Billington, páxs. 257">Billington, ''Harold Pinter'' 257–67.</ref> y tamién mientres esi periodu y más allá, tuvo un romance con una socialité d'Estaos Xuníos, a quien moteyó «Cleopatra». Esta rellación foi otru secretu que nun compartió cola so esposa nin con Bakewell.<ref>Fraser, ''Must You Go?'' 86.</ref> Primeramente, pensóse que ''traición'' foi una respuesta a la so rellación posterior cola historiadora [[Antonia Fraser]], la esposa del políticu [[Hugh Fraser]], según la desintegración matrimonial de Pinter.<ref name="Billington, p. 257">Billington, ''Harold Pinter'' 257.</ref> Pinter y Merchant atoparon a Fraser en 1969, cuando los trés trabayaron xuntos nun programa sobre [[María, reina d'Escocia]] nel [[National Gallery (Londres)|National Gallery]]; dellos años dempués, el 8–9 xineru de 1975, Pinter y Fraser empezaron una rellación amorosa<ref name=Fraserone>Fraser, capítulu 1: «First Night», ''Must You Go?'' 3–19.</ref> que duró cinco años.<ref>Fraser, capítulu 1: «First Night»; capítulu 2: «Pleasure and a Good Deal of Pain»; capítulu 8: «It Is Here»; y capítulu 13: «Marriage — Again», ''Must You Go?'' 3–33, 113–24, y 188–201.</ref><ref name=Bill252>Billington, ''Harold Pinter'' 252–53.</ref> Dempués de despintar la rellación a Merchant mientres dos meses y mediu, Pinter, finalmente díxo-y el 21 de marzu de 1975: «Conocí a daquién».<ref>Fraser, ''Must You Go?'' 13.</ref> Dempués d'eso, «La vida en Hanover Terrace gradualmente fíxose imposible», y Pinter camudar de la so casa'l 28 d'abril 1975, cinco díes dempués del estrenu de ''[[Tierra de naide (obra de teatru)|Tierra de naide]]''.<ref name=Billington253>Billington, ''Harold Pinter'' 253–55.</ref><ref name=People>{{cita publicación |url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,917680-1,00.html |títulu=People |nome= |apellíu=Staff |obra=[[Time (revista)|Time]] |editorial=Time Inc. |fecha=11 d'agostu de 1975 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110520231356/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,917680-1,00.html |fechaarchivu=2011-05-20 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110520231356/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,917680-1,00.html |archivedate=2011-05-20 }}</ref> A mediaos d'agostu de 1977, dempués de que Pinter y Fraser pasaren dos años en viviendes emprestaes y arrendaes, treslladóse a la so antigua casa familiar en [[Holland Park]],<ref>Fraser, ''Must You Go?'' 29, 65–78, and 83.</ref> onde Pinter empezó a escribir ''Traición''.<ref name="Billington, p. 257"/> A principios de xineru 1978 volvió trabayar, mientres taba de vacaciones nel Grand Hotel en [[Eastbourne]].<ref>Fraser, ''Must You Go?'' 85–88.</ref> Dempués de que'l divorciu de los Fraser volvióse definitivu en 1977, y el de los Pinter en 1980, Pinter cásase con Fraser el 27 de payares de 1980.<ref>Fraser, «''27 November — The Diary of Lady Antonia Pinter''», ''Must You Go?'' 122–23.</ref> Sicasí, porque Merchant retrasó dos selmanes en roblar los papeles del divorciu, la receición de boda tenía que preceder a la ceremonia, orixinalmente programada pa coincidir cola celebración de los cincuenta años de Pinter.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 271–76.</ref> Vivien Merchant morrió d'alcoholismu agudo na primer selmana d'ochobre de 1982, a la edá de 53.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 276.</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/1982/10/07/arts/death-of-vivien-merchant-is-ascribed-to-alcoholism.html |títulu=Death of Vivien Merchant Is Ascribed to Alcoholism |nome= |apellíu=Staff |obra=[[The New York Times]] |fecha=7 d'ochobre de 1982 |editorial=New York Times Company |allugamientu=[[Nueva York]] |issn=0362-4331 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu8RM3uX |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> Billington escribe que Pinter «fixo tolo posible pa sofitar[la]», y que llamentó que n'última instancia alloñar del so fíu, Daniel, dempués de la so separación, el nuevu matrimoniu, y la muerte de Merchant.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 276 and 345–47.</ref> Daniel, un talentosu músicu y escritor solitariu, camudó'l so apellíu de Pinter a Brand, el nome de soltera de la so güela materna,<ref name="Bill255"/> yá primero que Pinter y Fraser empecipiaron una rellación amorosa; ente que, según Fraser, el so padre nun podía entendelo, ella afirmó que si podía: «Pinter ye un nome tan distintivu que tien d'habese cansáu de pregunta-y "¿Dalguna rellación?"»<ref>Fraser, ''Must You Go?'' 44.</ref> Michael Billington escribió que Pinter consideró'l cambéu de nome del so fíu como «una decisión en gran midida pragmática per parte de Daniel, diseñada pa caltener a raya a la prensa»<ref name=Bill254>Billington 254–55; cf. 345.</ref> Fraser dixo a Billington que Daniel «yera bien prestosu pa mi nun momentu en que fuera bien fácil pa él habese vueltu en contra de mi... a cencielles porque fuera l'únicu focu del amor del so padre y agora manifiestamente nun lo yera».<ref name=Bill254/> Entá ensin conciliar nel momentu de la muerte del so padre, Daniel Brand nun asistió al funeral de Pinter.<ref name=PinterEnds>{{cita web |url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1103789/Pinter-ends-double-plot.html |títulu=Pinter ends it all with a double plot |apellíu=Staff |obra=[[The Daily Mail|Mail Online]] |editorial=Associated Newspapers Ltd |fecha=1 de xineru de 2009 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110525044531/http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1103789/Pinter-ends-double-plot.html |fechaarchivu=2011-05-25 }}</ref> Billington señala que «La rotura con Vivien y la nueva vida con Antonia diba tener un efeutu fondu na personalidá de Pinter y el so trabayu», anque añade que Fraser nun pretendió tener inflúi sobre Pinter o la so escritura.<ref name=Bill255>Billington, ''Harold Pinter'' 255.</ref> Na entrada del so propiu diariu contemporaneu, de fecha 15 de xineru de 1993, Fraser describir a sigo mesma más como una comadrona lliteraria de Pinter.<ref>Fraser, ''Must You Go?'' 211: «With all my timings [of ''Moonlight''], Harold calls me his editor. Not so. I was the midwife saying, 'Push, Harold, push,' but the act of creation took place elsewhere and the baby would have been born anyway».</ref> N'efeutu, dixo a Billington que «otra xente [como [[Peggy Ashcroft]], ente otros] tuvo una influencia na formación [política] de Pinter» y atribuyó los cambeos nos sos escritos y opiniones polítiques a un cambéu de «una vida personal complicada, infeliz... a una vida personal feliz, ensin entueyos», polo que «una parte de Harold, que siempres tuviera ellí foi lliberada de dalguna manera. Creo que puede vese lo nel so trabayu dempués de ''Tierra de naide'' [1975], que foi una obra de teatru bien aveseda».<ref name=Bill255/> Pinter taba contentu nel so segundu matrimoniu y esfrutaba de la vida familiar colos sos seis fíos adoptivos adultos y diecisiete nietos.<ref name=BillingtonHPDD>Vease Billington, ''Harold Pinter'' 388, 429–30.</ref> Inclusive dempués de lluchar contra'l cáncer mientres dellos años, consideróse «un home bien afortunáu en tolos sentíos».<ref name=Lucky>{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/nolavconsole/ukfs_news/hi/newsid_4780000/newsid_4785400/nb_rm_4785475.stm |títulu=Harold Pinter on Newsnight Review |apellíu=Wark |nome=Kirsty |obra=[[Newsnight Review|Newsnight]] |editorial=BBC |fecha=23 de xunu de 2006 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu8ZJcEF |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> Na so entrevista con Pinter de 2007 pa ''[[The New York Times]]'', [[Sarah Lyall]] comenta que «el so últimu trabayu, un folletu delgáu tituláu "Seis Poemes para A." entiende poemes escritos mientres más de trenta y dos años, onde "A", poques gracies, ye la dama Antonia. El primeru de los poemes foi escritu en París, onde ella y el señor Pinter viaxaron pocu dempués de que se conocieron. Más de tres décades dempués, los dos son raramente separaos, y el Sr. Pinter vuélvese nidiu, inclusive atopadizu, cuando fala de la so esposa».<ref name=Lyall/> Nesta entrevista Pinter «reconoció que les sos obres llenes d'infidelidá, crueldá, inhumanidad, tou eso— paecen en desalcuerdu cola so felicidá doméstica. "¿Cómo escribir una obra feliz?" dixo "El drama ye alrodiu de los conflictos y niveles de perturbación, desconciertu. Nunca fui capaz d'escribir una obra feliz, pero fui capaz d'esfrutar d'una vida feliz"».<ref name=Lyall/> Dempués de la so muerte, Fraser dixo al diariu ''[[The Guardian]]'': «Yera un gran home, y foi un privilexu vivir con él mientres más de trenta y tres años. Nunca va ser escaecíu».<ref name="Siddique">{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/uk/2008/dec/25/harold-pinter-dies |títulu=Nobel prize winning dramatist Harold Pinter dies |nome=Haroon |apellíu=Siddique |obra=[[The Guardian]] |fecha=25 d'avientu de 2008 |editorial=[[Guardian Media Group|GMG]] |allugamientu=[[Londres]] |issn=0261-3077 |oclc=60623878 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu8d04dx |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/culture/2008/dec/26/harold-pinter-death-tributes |títulu=Multi-award winning playwright lauded by dignitaries of theatrical and political worlds |nome=Peter |apellíu=Walker |nome=David |apellíu2=Smith |nome3=Haroon |apellíu3=Siddique |obra=[[The Guardian]] |fecha=26 d'avientu de 2008 |editorial=[[Guardian Media Group|GMG]] |allugamientu=[[Londres]] |issn=0261-3077 |oclc=60623878 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu8hZ6nP |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> === Actividaes cíviques y activismu político === De 1948 a 1949, cuando tenía dieciocho años, Pinter oponer a la política de la [[Guerra Fría]], lo que dio llugar a la so decisión de convertise en [[oxetor de conciencia]] y de negase a cumplir el [[serviciu militar]] nel exércitu británicu. Sicasí, dixo a entrevistadores que si na [[Segunda Guerra Mundial]] tuviera la edá, llucharía contra los [[nazismu|nazis]].<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 21–24, 92, and 286.</ref> Na so entrevista con [[Larry Bensky|Lawrence M. Bensky]] pa ''[[The Paris Review|Paris Review]]'' de la seronda de 1966, paecía espresar ambivalencia, tanto indiferencia como hostilidá, escontra les estructures polítiques y los políticos.<ref name=Bensky>{{cita web |url=http://www.theparisreview.org/interviews/4351/the-art-of-theater-non-3-harold-pinter|títulu=The Art of Theater Non. 3, Harold Pinter|nome=Lawrence M.|apellíu=Bensky|obra=Paris Review|editorial=Paris Review Foundation|añu=1966|fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |fechaarchivu=1 de xineru de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070101223541/http://www.theparisreview.org/media/4351_PINTER.pdf|formatu=PDF}}</ref> Sicasí, foi unu de los primeros miembros de la [[Campaña pal Desarme Nuclear]], y sofitó el movimientu anti-[[apartheid]] británicu (1959-1994), participando na negativa de los artistes británicos de dexar producciones profesionales del so trabayu en Sudáfrica en 1963 y en campañes asemeyaes posteriores.<ref>{{cita publicación |url=http://www.anc.org.za/ancdocs/anctoday/2005/at42.htm |títulu=Letter from the President: Hail the Nobel Laureates – Apostles of Human Curiosity! |obra=ANC Today |editorial=[[African National Congress]] |volume=5 |númberu=42 |fecha=21 d'ochobre de 2005 |apellíu=Mbeki |nome=Thabo |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080622112823/http://www.anc.org.za/ancdocs/anctoday/2005/at42.htm |fechaarchivu=2008-06-22 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |oclc=212406525 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080622112823/http://www.anc.org.za/ancdocs/anctoday/2005/at42.htm |archivedate=2008-06-22 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.anc.org.za/show.php?id=43 |obra=ANC Today |editorial=[[African National Congress]] |títulu=Free Mandela: An Account of the Campaign to Free Nelson Mandela and All Other Political Prisoners in South Africa |nome=Y.S. |apellíu=Reddy |fecha=xunetu de 1988 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |oclc=212406525 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150926122729/http://www.anc.org.za/show.php?id=43 |fechaarchivu=2015-09-26 }}</ref><ref name=politics>Billington, ''Harold Pinter'' 286–305 (capítulu 15: «Public Affairs»), 400–03, y 433–41; y Merritt, ''Pinter in Play'' 171–209 (capítulu 8: «Cultural Politics,» espec. «Pinter and Politics»).</ref> En «A Play and Its Politics», una entrevista de 1985 con Nicholas Hern, Pinter describió les sos primeres obres retrospectivamente dende la perspeutiva de la política del poder y la dinámica de la opresión.<ref name=MerrittPandP>Merritt, «Pinter and Politics», ''Pinter in Play'' 171–89.</ref> Nos últimos venticinco años de la so vida, Pinter centróse cada vegada más los sos ensayos, entevistes y apaiciones públiques direutamente en cuestiones polítiques. Yera oficial de [[PEN Internacional]], y en 1985 viaxó col dramaturgu d'Estaos Xuníos [[Arthur Miller]] a [[Turquía]] nuna misión co-patrocinada pol comité [[Helsinki Watch]] pa investigar los actos de tortura contra escritores encarcelaos, na cual conoció a les víctimes de la opresión política y les sos families. Les esperiencies en Turquía y la represión de la [[llingua curda]] pol gobiernu turcu, inspirar a escribir la obra de teatru ''[[Llinguaxe del monte]]'' en 1988.<ref name=BillingtonGussow>Billington, ''Harold Pinter'' 309–10; and Gussow, ''Conversations with Pinter'' 67–68.</ref> Yera tamién un miembru activu de la Campaña de Solidaridá con Cuba, una organización que «realizó campañes nel Reinu Xuníu contra'l bloquéu de [[Cuba]] polos Estaos Xuníos».<ref name=CubaSolidarityCampaign>{{cita web |url=http://www.cuba-solidarity.org/aims.asp|títulu=Cuba Solidarity Campaign – Our Aims|obra=cuba-solidarity.org|fechaaccesu=29 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150206140004/http://cuba-solidarity.org/aims.asp|fechaarchivu=2015-02-06}}</ref> En 2001 Pinter xunir al Comité Internacional pa la Defensa de Slobodan Milosevic (ICDSM), que fizo un llamamientu pa un xuiciu xustu y pola llibertá de [[Slobodan Milosevic]], y robló un pidimientu d'artistes pa Milosevic» en 2004.<ref name=timesobit>{{cita publicación|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article5398006.ece|títulu=Harold Pinter: An impassioned artist who lost direution on the political stage|nome=Oliver|apellíu=Kamm|obra=TimesOnline|fecha=26 d'avientu de 2008|editorial=[[News International]]|allugamientu=[[Londres]]|issn=0140-0460|fechaaccesu=26 de xunu de 2011|urlarchivu=https://archive.today/20110703154836/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article5398006.ece|fechaarchivu=2011-07-03|archiveurl=https://archive.today/20110703154836/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article5398006.ece|archivedate=2011-07-03}}</ref> Pinter opúnxose firmemente a la [[Guerra del Golfu]] de 1991, la campaña de bombardeos en [[Yugoslavia]] pola [[OTAN]] en 1999 mientres la [[Guerra de Kosovu]], la [[Guerra n'Afganistán (2001-presente)|Guerra n'Afganistán]] de 2001, y la [[invasión d'Iraq]] de 2003. Ente les sos declaraciones polítiques provocatibles, Pinter llamó al primer ministru británicu [[Tony Blair]] un «iluso fatu», y comparó l'alministración del presidente [[George W. Bush]] cola de l'[[Alemaña nazi]].<ref name=timesobit/><ref name=ChrisafisandTilden>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/uk/2003/jun/11/books.arts |títulu=Pinter blasts 'Nazi America' and 'deluded idiot' Blair|nome=Angelique|apellíu=Chrisafis|nome2=Imogen|apellíu2=Tilden|obra=[[The Guardian]]|fecha=11 de xunu de 2003|editorial=Guardian Media Group |allugamientu=[[Londres]]|issn=0261-3077|oclc=60623878|fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu96Mmab|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> Afirmó que los Estaos Xuníos «taben carganda escontra la dominación del mundu, ente que'l públicu d'Estaos Xuníos y el primer ministru británicu asesín de mases quedáronse quietos reparando».<ref name=ChrisafisandTilden /> Taba bien activu nel [[pacifismu|movimientu antiguerra]] del Reinu Xuníu, pronunciando discursos en xuntes celebraes pol [[Stop the War Coalition]]<ref name=Turinspeech>{{cita publicación |url=http://www.telegraph.co.uk/comment/personal-view/3585148/The-American-administration-is-a-bloodthirsty-wild-animal.html |títulu=The American administration is a bloodthirsty wild animal |nome=Harold|apellíu=Pinter |obra=[[The Daily Telegraph]] |fecha=11 d'avientu de 2002 |editorial=Telegraph Media Group|ubicación=Londres|issn=0307-1235|oclc=49632006 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu9An7nH |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> y de cutiu criticaba l'agresión norteamericana, por casu cuando, nel so discursu d'aceptación del premiu [[Wilfred Owen]] de la Poesía'l 18 de marzu 2007, preguntóse retóricamente: «¿Qué pensaría Wilfred Owen de la [[invasión d'Iraq de 2003|invasión d'Iraq]]? ¿Un actu de banditismo, un actu de flagrante [[terrorismu d'estáu]], demostrando'l despreciu absolutu pol conceutu del [[derechu internacional]]?».<ref>Pinter, ''Various Voices'' 267. cita: «''What would Wilfred Owen make of the invasion of Iraq? A bandit act, an act of blatant state terrorism, demonstrating absolute contempt for the conception of international law''».</ref><ref>Billington, ''Harold Pinter'' 428.</ref><ref>{{cita web |url=http://articles.cnn.com/2006-03-16/entertainment/pinter.europe_1_theater-harold-pinter-prize-ceremony?_s=PM:SHOWBIZ |títulu=Harold Pinter: Theater's angry old man |nome=Porter |apellíu=Anderson |obra=CNN |editorial=Turner Broadcasting System |fecha=17 de marzu de 2006 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121009063123/http://articles.cnn.com/2006-03-16/entertainment/pinter.europe_1_theater-harold-pinter-prize-ceremony?_s=PM:SHOWBIZ |fechaarchivu=2012-10-09 }}</ref> Les sos declaraciones polítiques contundentes, y la concesión del Premiu Nobel de la Lliteratura a Pinter, amenaron fuertes crítiques ya inclusive, n'ocasiones, provocaron burlles y ataques personales.<ref name=HariPryce-Jones>vease p.ex., {{cita web |url=http://www.johannhari.com/2005/12/05/harold-pinter-does-not-deserve-the-nobel-prize |títulu=Harold Pinter does not deserve the Nobel Prize: Johann Hari |nome=Johann |apellíu=Hari |obra=johannhari.com |fecha=5 de dicembre de 2005 |fechaaccesu=27 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100227093432/http://www.johannhari.com/2005/12/05/harold-pinter-does-not-deserve-the-nobel-prize |fechaarchivu=2010-02-27 }}; {{cita publicación |url=http://online.wsj.com/article/SB112950379731670200.html#articleTabs%3Darticle |títulu=The Sinister Mediocrity of Harold Pinter - WSJ.com |nome=Christopher |apellíu=Hitchens |obra=[[The Wall Street Journal]] |6=formatu ríquese suscripción |fecha=17 d'ochobre de 2005 |editorial=Dow Jones & Company |allugamientu=[[Nueva York]] |issn=0099-9660 |fechaaccesu=27 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu9P9hXJ |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011 }}; y {{cita web |url=http://www.nationalreview.com/articles/215795/harold-pinters-special-triteness/david-pryce-jones |títulu=Harold Pinter's Special Triteness |nome=David |apellíu=Pryce-Jones |obra=National Review Online |6=formatu ríquese suscripción |fecha=28 d'ochobre de 2005 |fechaaccesu=27 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141230130729/http://www.nationalreview.com/articles/215795/harold-pinters-special-triteness/david-pryce-jones |fechaarchivu=2014-12-30 }}</ref> L'historiador [[Geoffrey Alderman]], l'autor de la hestoria oficial de Hackney Downs School, espresó la so propia «perspeutiva xudía» de Harold Pinter: «Sía'l que quier el so méritu como escritor, actor y direutor, nun planu éticu paezme que Harold Pinter fuera intensamente defectuosu, y la so brúxula moral fondamente quebrada»<ref name=Alderman>{{cita web |url=http://www.currentviewpoint.com/cgibin/news.cgi?id=11&command=shownews&newsid=1075|títulu=Harold Pinter – A Jewish View|nome=Geoffrey|apellíu=Alderman|obra=currentviewpoint.com|añu=2011 [last update]|fechaaccesu=27 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303172057/http://www.currentviewpoint.com/cgibin/news.cgi?id=11&command=shownews&newsid=1075|fechaarchivu=2016-03-03|cita=''Whatever his merit as a writer, actor and direutor, on an ethical plane Harold Pinter seems to me to have been intensely flawed, and his moral compass deeply fractured.''}}</ref> El dramaturgu [[David Edgar (dramaturgu)|David Edgar]], escribiendo en ''[[The Guardian]]'', defendió a Pinter contra lo que calificó de «ser reprendíu por batallosos» como [[Johann Hari]], que pensaron que Pinter nun merecía» ganar el Premiu Nobel.<ref name=Edgard>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2008/dec/29/harold-pinter-politics |títulu=Pinter's early politics |nome=David|apellíu=Edgar |obra=[[The Guardian]]|fecha=29 d'avientu de 2008 |editorial=[[Guardian Media Group|GMG]] |allugamientu=[[Londres]] |issn=0261-3077|oclc=60623878|fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |cita=''The idea that he was a dissenting figure only in later life ignores the politics of his early work''. |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu9ce5Wi |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref><ref name=PinterColossal>Veanse tamién los comentarios de [[Václav Havel]] y otros, estrayíu en «A Colossal Figure», qu'acompaña a una reimpresión del ensayu,{{cita publicación |url=http://www.independent.co.uk/news/world/politics/pinter-torture-and-misery-in-name-of-freedom-510906.html |títulu=Pinter: Torture and misery in name of freedom – World Politics, World – The Independent |nome=Harold|apellíu=Pinter |obra=[[The Independent]] |fecha=14 d'ochobre de 2005 |editorial=Independent News & Mediu |allugamientu=Londres |issn=0951-9467 |oclc=185201487 |fechaaccesu=27 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zu9gRUOv |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}, adautáu a partir del discursu d'aceptación» de Pinter pal Premiu [[Wilfred Owen]] pa la poesía de 2005, publicáu en ''Various Voices'', 267–68.</ref> Darréu Pinter siguió oponiéndose contra la guerra d'Iraq y sofitando otres causes polítiques. Tal como lo destacar Alderman por casu, Pinter robló la declaración de misión de los [[Xudíos pola Xusticia pa los palestinos]] en 2005, y l'anunciu d'una páxina entera, tituláu «What Is Israel Doing? A Call by Jews in Britain», publicáu en ''[[The Times]]'' el 6 de xunetu de 2006;<ref name=Alderman/> tamién yera patrocinador del [[Festival de la Lliteratura Palestina]]. == Carrera == === Como actor === La carrera d'actor de Pinter tomó más de cincuenta años y –a pesar de que de cutiu representaba [[villanu|villanos]]– inclúi una amplia gama de papeles nel escenariu, la radio, el cine y la televisión.<ref name=BattyAct/><ref name=BFIFilmTVCredits>{{cita web |url=http://www.screenonline.org.uk/people/id/453152/credits.html |títulu=: Pinter, Harold (1930–2008) Credits |obra=BFI Screenonline |añu=2011 [last update] |editorial=[[British Film Institute]] |fechaaccesu=3 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924130954/http://www.screenonline.org.uk/people/id/453152/credits.html |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> Amás d'actuar nes adautaciones de radio y televisión de les sos propies obres de teatru y ''sketches'' dramáticos, de primeres de la so carrera como guionista fixo delles apaiciones nes películes basaes nos sos propios guiones; por casu, como home de la sociedá en ''[[El sirviente]]'' (1963) y como Mr. Bell en ''[[Accident (película de 1967)|Accident]]'' (1967), dambes empobinaes por [[Joseph Losey]]; y como veceru de llibrería na so película posterior ''[[Turtle Diary]]'' (1985), protagonizáu por [[Michael Gambon]], [[Glenda Jackson]] y [[Ben Kingsley]].<ref name=BattyAct/> Ente los sos papeles notables en producciones de cine y televisión inclúyense l'abogáu corruptu Saúl Abrahams, frente a [[Peter O'Toole]] en ''[[Rogue Male]]'' (1976) de la [[BBC]]; ''[[Man Hunt (película de 1941)|Man Hunt]]'', una nueva versión del [[cine negru]] de 1941, llanzáu en DVD en 2002; y un periodista irlandés borrachu na película ''[[Langrishe, Go Down (película)|Langrishe, Go Down]]'' (protagonizada por [[Judi Dench]] y [[Jeremy Irons]]) distribuyida en [[BBC Two]] en 1978<ref name=BFIFilmTVCredits/> y estrenada nel cine en 2002.<ref name=HPFLC>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/home/lincolnfestival.shtml |títulu=The Lincoln Center Festival |editor=Batty, Mark |obra=haroldpinter.org |añu=2001 |fechaaccesu=3 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924025008/http://www.haroldpinter.org/home/lincolnfestival.shtml |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> Ente les actuaciones en películes posteriores inclúyese'l criminal Sam Ross en ''Mueyo'' (1997), una película escrito y empobinao por Jez Butterworth, basada na obra de teatru del mesmu nome de Butterworth; Sir Thomas Bertram (el so papel de cine más importante) en ''[[Mansfield Park (película)|Mansfield Park]]'' (1998), un personaxe que Pinter describió como «un home bien civilizáu... un home de gran sensibilidá, pero en realidá ta sosteniendo y calteniendo un sistema totalmente brutal [el comerciu d'esclavos] de la que deriva'l so dineru»;<ref>cita: «a very civilised man... a man of great sensibility but in fact, he's upholding and sustaining a totally brutal system [the slave trade] from which he derives his money»</ref> y tíu Benny, xunto a [[Pierce Brosnan]] y [[Geoffrey Rush]], en ''[[The Tailor of Panama]]'' (2001).<ref name=BattyAct/> en [[telefilme]], actuó como Mr. Bearing, el padre de la paciente de [[cáncer d'ovariu]] Vivian Bearing, interpretada por [[Emma Thompson]] na película [[HBO]] de [[Mike Nichols]] basáu en ''[[Wit (película)|Wit]]'' (2001), la obra ganadora del premiu Pulitzer; y el papel del direutor, xunto a [[John Gielgud]] (últimu papel de Gielgud) y [[Rebecca Pidgeon]] en ''Catastrophe'', de [[Samuel Beckett]], dirixida por [[David Mamet]] como parte de ''Beckett On Film'' (2001).<ref name=BattyAct/><ref name=BFIFilmTVCredits/> === Como direutor === Pinter empezó a dirixir con mayor frecuencia mientres la década de 1970, convirtiéndose en direutor acomuñáu de la [[Royal National Theatre]] en 1973.<ref name=HPNT>{{cita web |url=http://nationaltheatre.org.uk/download.php?id=4019|títulu=Harold Pinter, Director and Playwright at the National Theatre|formatu=MSWord|editorial=[[Royal National Theatre]]|fechaaccesu=27 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120717025804/http://www.nationaltheatre.org.uk/download.php?id=4019|fechaarchivu=2012-07-17}}</ref> Dirixó cerca de cincuenta producciones de teatru, cine y televisión, tanto mesmes como les d'otros, incluyendo diez producciones de les obres de [[Simon Gray]], resultando nos estrenos de teatru o cine de ''Butley'' (teatru 1971, cine 1974), ''Otherwise Engaged'' (1975), ''The Rear Column'' (teatru, 1978; televisión, 1980), ''Close of Play'' (1979), ''Quartermaine's Terms'' (1981), ''Life Support'' (1997), ''The Late Middle Classes'' (1999), y ''The Old Masters'' (2004).<ref name=Telegraphobit/> Delles d'estes producciones fueron protagonizaes por [[Alan Bates]] (1934-2003), quien realizó los papeles de teatru y cine, non yá de Butley sinón tamién de Mick nel primer ésitu comercial importante de Pinter, ''[[El cuidador]]'' (teatru, 1960; cine, 1964); <!--and in Pinter's double-bill produced at the [[Lyric Hammersmith]] in 1984,--> tamién tenía'l papel de Nicolas en ''[[One for the Road (obra de teatru)|One for the Road]]'' y el taxista en ''[[Estación Victoria (obra de teatru)|Estación Victoria]]''.<ref>{{cita publicación |url=http://infotrac.galegroup.com/itw/infomark/277/49/155675618w16/purl=rc1_TTDA_0_CS269061759&dyn=3!xrn_21_0_CS269061759&hst_1?sw_aep=uwesteng|títulu=Critics' Choice|nome=|apellíu=Staff|obra=[[The Times]]|editorial=Times Digital Archive|fecha=31 de marzu de 1984|páxina=16|númberu=61794|formatu ríquese suscripción|fechaaccesu=27 de xunu de 2011}}</ref> Ente les más de trenta y cinco obres dirixíes por Pinter, inclúyese ''Next of Kin'' (1974) de [[John Hopkins]]; ''[[Blithe Spirit]]'' (1976) por [[Noël Coward]]; ''The Innocents'' (1976) por [[William Archibald]]; ''Circe and Bravo'' (1986) por [[Donald Freed]]; ''Taking Sides'' (1995), por [[Ronald Harwood]]; y ''[[Twelve Angry Men]]'' (1996), por [[Reginald Rose]].<ref name=HPNT/><ref name=BattyDir>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/direuting/index.shtml|títulu=Stage, film and TV productions direuted by Harold Pinter |editor=Batty, Mark|obra=haroldpinter.org|añu=2011 [last update]|fechaaccesu=27 de xunu de 2011|urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuARZgBe|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> === Como dramaturgu === Pinter foi l'autor de ventinueve obres de teatru y quince [[sketch]]es dramáticos y el co-autor de dos obres de teatru y radio.<ref name=Plays>{{cita web |editor=Evans, Daisy; Herdman, Katie; Lankester, Laura |url=http://www.haroldpinter.org/plays/index.shtml |títulu=Plays |obra=haroldpinter.org |fechaaccesu=9 de mayu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924025014/http://www.haroldpinter.org/plays/index.shtml |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> Ye consideráu unu de los más influyentes dramaturgos modernos británicos,<ref>{{cita publicación |url=http://www.telegraph.co.uk/culture/culturenews/3949591/Harold-Pinter-one-of-the-most-influential-British-playwrights-of-modern-times.html|títulu=Harold Pinter: one of the most influential British playwrights of modern times |nome= |apellíu=Staff |obra=[[The Daily Telegraph]] |fecha=25 d'avientu de 2008 |editorial=Telegraph Media Group |ubicación=Londres |issn=0307-1235 |oclc=49632006 |fechaaccesu=27 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuAkSsqw|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref><ref name=NYTobit>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2008/12/26/theater/26pinter.html|títulu=Harold Pinter, Playwright of the Anxious Pause, Dies at 78 |nome=Mel |apellíu=Gussow |nome2=Ben|apellíu2=Brantley|obra=[[The New York Times]] |fecha=25 d'avientu de 2008|editorial=New York Times Company |allugamientu=[[Nueva York]]|issn=0362-4331|fechaaccesu=27 de xunu de 2011|urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuApAORh|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> Xunto col [[Premiu Tony a la meyor obra]] de 1967 pa ''Regresu al llar'' y dellos otros premios y nominaciones d'Estaos Xuníos, él y les sos obres recibieron munchos premios nel Reinu Xuníu y n'otros países.<ref>Gordon, «Chronology», ''Pinter at 70'' xliii–lxv; Batty, «Chronology», ''About Pinter'' xiii–xvi.</ref> El so estilu entró nel idioma inglés como un axetivu, ''«Pinteresque»'' («pinteresco»), anque a Pinter nun-y gustaba'l términu que lu paeció ensin sentíu.<ref name=Wark>{{cita publicación|url=http://news.bbc.co.uk/nolavconsole/ukfs_news/hi/newsid_4780000/newsid_4785400|títulu=Harold Pinter on Newsnight Review with Kirsty Wark|obra=Newsnight Review|editorial=BBC|fechaaccesu=26 de xunu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121112034520/http://news.bbc.co.uk/2/hi/programmes/newsnight/5110060.stm|fechaarchivu=2012-11-12|archiveurl=https://web.archive.org/web/20121112034520/http://news.bbc.co.uk/2/hi/programmes/newsnight/5110060.stm|archivedate=2012-11-12}}</ref> ==== «Comedies d'amenaza» (1957–1968) ==== ===== ''L'habitación'' y ''La fiesta de cumpleaños'' (1957) ===== La primer obra de teatru de Pinter, ''[[L'habitación]]'', escrita ya interpretada per primer vegada en 1957, foi una producción estudiantil de la [[Universidá de Bristol]], dirixida pol so bon amigu, l'actor Henry Woolf, que tamién interpretó'l papel del señor Kidd (lo que repitió en 2001 y 2007).<ref name=Plays/> Cuando Pinter mentó que tenía una idea pa una obra de teatru, Woolf pidiólu qu'escribir por que pudiera dirixila pa cumplir unu de los requisitos pal so trabayu de posgráu. Pinter escribir en tres díes.<ref name=MerrittWoolf>Merritt, «Talking about Pinter» 147.</ref> Billington describió la producción como «un debú ablucantemente confiáu qu'atraxo l'atención d'un productor nuevu, Michael Codron, quien decidió presentar la siguiente obra de teatru de Pinter, ''[[La fiesta de cumpleaños]]'', nel teatru Lyric Hammersmith en 1958».<ref name=Billobit>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/culture/2008/dec/25/pinter-theatre|títulu=The most provocative, poetic and influential playwright of his generation|nome=Michael|apellíu=Billington|obra=[[The Guardian]]|fecha=25 d'avientu de 2008|editorial=Guardian Media Group|allugamientu=[[Londres]]|issn=0261-3077|oclc=60623878|fechaaccesu=27 de xunu de 2011|urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuBM6lco|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> La segunda obra de Pinter, ''La fiesta de cumpleaños'', escrita en 1957 y producida en 1958, foi primeramente un desastre comercial y mal recibíu pola crítica, a pesar de la receición favorable de Harold Hobson, l'influyente críticu de teatru del ''[[The Sunday Times]]'',<ref>{{cita publicación |apellíu=Hobson |nome=Harold |títulu=The Screw Turns Again|publicación=The Sunday Times|fecha=25 de mayu de 1958|ubicación=Londres}}</ref> la cual apaeció namái dempués del zarru de la producción que nun podía ser vuelta a entamar.<ref name=Billobit/><ref>Hobson, «The Screw Turns Again»; citáu por Merritt en «Sir Harold Hobson: The Promptings of Personal Experience», ''Pinter in Play'' 221–25; rpt. en {{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/plays/plays_bdayparty.shtml|títulu=The Birthday Party – Premiere|nome=Harold|apellíu=Hobson|obra=haroldpinter.org|añu=2011 [last update]|fechaaccesu=27 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151118043757/http://www.haroldpinter.org/plays/plays_bdayparty.shtml|fechaarchivu=2015-11-18}}</ref> Los rellatos críticos de cutiu citen a Hobson: {{cita|Soi bien consciente de que la obra de Pinter recibió bien males notes el pasáu martes pela mañana. Nel momentu que escribo estes [pallabres] entá nun se sabe si la obra va siguir siendo realizada al momentu en qu'apaecen, anque ye probable que llueu va ser realizada n'otros sitios. Deliberadamente, toi dispuestu a arriesgar tou lo que tengo de reputación como xuez d'obres de teatru diciendo que ''La fiesta de cumpleaños'' nun ye de cuarta, nin siquier de segunda, sinón de primera [clase]; y que Pinter, ante la evidencia de la so obra, tien el talentu más orixinal, perturbador y captivante nel mundu teatral de Londres&nbsp;... A pesar de les sos esperiencies de la selmana pasada, va escuchase más del señor Pinter y de ''La fiesta de cumpleaños''. Tome nota de los sos nomes.}} Polo xeneral los críticos posteriores, inclusive'l mesmu Pinter, acrediten Hobson de sofitar, ya inclusive rescatáu, la carrera de Pinter.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 85; Gussow, ''Conversations with Pinter'' 141.</ref> Nuna crítica publicada en 1958, tomando emprestáu'l subtítulu de ''The Lunatic View: A Comedy of Menace'', una obra de teatru de [[David Campton]], el críticu [[Irving Wardle]] caracterizó la primeres obres de teatru de Pinter como «[[comedia d'amenaza]]» —una etiqueta que s'aplicó repetidamente a la so obra.<ref name=Merritt3>Merritt, ''Pinter in Play'' 5, 9, 225–26, and 310.</ref> Nestes obres pártese usualmente d'una situación aparentemente inocente, que se convierte en «[[Absurdismo|absurda]]» y amenazante por cuenta de la conducta peculiar de dalgún personaxe que resulta incomprensible pal públicu, y n'ocasiones pal restu de los personaxes. Pinter reconoz la influencia de [[Samuel Beckett]], sobremanera nes sos primeres obres; fixéronse amigos, ya intercambiaron el borradores de les sos obres en desenvolvimientu pa recibir comentarios.<ref name=Wark /><ref name=BillingtonWark>Vease Billington, ''Harold Pinter'' 64, 65, 84, 197, 251 y 354</ref> ===== ''L'invernaderu'' (1958/1980), ''El montaplatos'' (1959), ''El cuidador'' (1959), y otres obres tempranes ===== Pinter escribió ''[[L'invernaderu]]'' (''The Hothouse'') en 1958, dexándolo de llau por más de 20 años. De siguío escribió ''[[El montaplatos]]'' (''[[The Dumb Waiter]]'', 1959), que s'estrenó n'Alemaña, y que foi realizáu en 1960 xunto a ''L'habitación'' nel [[Hampstead Theatre|Hampstead Theatre Club]] en Londres.<ref name="Plays"/> La obra nun foi realizada frecuentemente hasta la década de 1980, y con mayor frecuencia a partir de 2000, incluyendo la producción de 2007 nos [[Trafalgar Studios]] del [[Teatros del West End|West End Theatre]]. La primer producción de ''[[El cuidador]]'', que tuvo llugar en 1960 nel [[Arts Theatre|Arts Theatre Club]] de Londres, estableció la reputación de Pinter como dramaturgu.<ref>{{cita web |url=http://roundabouttheatre.org/fc/fall03/jones.htm|títulu=Roundabout Theatre Company –|nome=David|apellíu=Jones|obra=Front & Center Online|editorial=Roundabout Theatre Company|fecha=Fall 2003|fechaaccesu=27 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111008095946/http://roundabouttheatre.org/fc/fall03/jones.htm|fechaarchivu=2011-10-08}}</ref> La obra foi tresferida al [[Duchess Theatre]] en mayu de 1960 y tuvo 444 representaciones,<ref name=sheffcare>{{cita web |títulu=Background to The Caretaker|url=http://www.sheffieldtheatres.co.uk/creativedevelopmentprogramme/productions/thecaretaker/background.shtml|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090514101843/http://www.sheffieldtheatres.co.uk/creativedevelopmentprogramme/productions/thecaretaker/background.shtml|fechaarchivu=14 de mayu de 2009|obra=Sheffield Theatres education resource|editorial=Sheffield Theatres|fechaaccesu=11 de xunetu de 2011}}</ref> y recibió el [[premiu Evening Standard]] pa la meyor obra de teatru de 1960.<ref>{{cita web |apellíu=Shama|nome=Sunita|títulu=Pinter awards saved for the nation|url=http://www.mla.gov.uk/news_and_views/press_releases/2010/Pinter_awards|obra=British Library Press Release|editorial=Museums Arts and Libraries|fechaaccesu=11 de xunetu de 2011|fecha=20 d'ochobre de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110727121002/http://www.mla.gov.uk/news_and_views/press_releases/2010/Pinter_awards|fechaarchivu=2011-07-27}}</ref> La so obra ''[[Una nueche de xordia]]'' (''A Night Out'') llogró grandes audiencies na radio y televisión y contribuyó, xunto colos sos ''[[sketch]]es'' de [[revista (xéneru)|revista]] bien populares, a aumentar l'atención pública.<ref>Merritt, ''Pinter in Play'' 18.</ref> En 1964, ''La fiesta de cumpleaños'' foi nuevamente producida, tantu na televisión (con el mesmu Pinter nel papel de Goldberg) como nel escenariu (empobináu por Pinter nel [[Aldwych Theatre]]), y foi bien recibida.<ref>Merritt, ''Pinter in Play'' 18, 219–20.</ref> Cuando en 1967 la producción de ''Torna al llar'' (''[[The Homecoming]]'', 1964), dirixida por Peter Hall, llegó en [[teatru de Broadway|Broadway]], Pinter yá se convirtiera nun dramaturgu celebre, y la obra llogró, ente otros, cuatro [[Premiu Tony|Premios Tony]].<ref>{{cita web |url=http://www.tonyawards.com/p/tonys_search?start=0&year=&award=&lname=&fname=&show=%3Ci%3EThe+Homecoming%3C%2Fi%3Y |títulu=The Homecoming – 1967 |obra=tonyawards.com |editorial=Tony Award Productions |añu=2011 [last update] |fechaaccesu=3 de xunetu de 2011 }}</ref> Nesta dómina, Pinter tamién escribió ''[[Un llixeru malestar]]'' (''A Slight Ache''), una obra de teatru radiofónicu emitida per primer vegada por [[BBC Third Programme]] en 1959, y depués afecha pal escenariu y representada nel Arts Theatre Club en 1961. Tamién en 1960 tresmitióse ''Una nueche de xordia'' a una gran audiencia nel programa de televisión ''[[Armchair Theatre]]'' d'[[Associated British Corporation|ABC]], dempués de ser tresmitida pola BBC Radio 3. La obra ''[[Escuela nocherniega]]'' (''Night School'') apaeció per primer vegada en televisión en [[Associated Rediffusion]] en 1960. ''[[La coleición]]'' ''[[The Collection (obra de teatru)|The Collection]]'' estrenar nel [[Aldwych Theatre]] en 1962, y ''[[Los nanos]]'' (''The Dwarfs''), una adautación de la entós inédita novela de Pinter col mesmu títulu, foi tresmitida per primer vegada na radio en 1960, depués afecha pal escenariu (tamién nel Arts Theatre Club) nun programa doble con ''[[L'amante (obra de teatru)|L'amante]]'', que depués foi televisáu por Rediffusion Associated en 1963; y ''[[Tea Party (obra de teatru)|Tea Party]]'', una obra de teatru que Pinter desenvolvió a partir del so cuentu de 1963, que foi tresmitida per primer vegada pola [[BBC]] en 1965.<ref name=Plays/> Escribió un guión, tituláu ''The Basement'' (1966), pa una triloxía de películes con contribuciones de [[Samuel Beckett]], [[Eugène Ionesco]], y Pinter, de los cualos namái realizar la película de Beckett, titulada ''[[Film (película)|Film]]''. Depués convirtió'l so guión nuna obra de teatru, tamién titulada ''[[The Basement (obra de teatru)|The Basement]]'', que foi producida en 1968 en [[BBC 2]], y nel escenariu.<ref name=BRChronology>Baker & Ross, «Chronology» xxiii–xl.</ref> ==== «Teatru de memoria» (1968–1982) ==== Dende finales de 1960 hasta principios de 1980, Pinter escribió una serie d'obres de teatru y ''sketches'' qu'esquicen ambigüedaes complexes, misterios elegíacos, caprichos risibles, y otres carauterístiques resbalices» de la [[Memoria (procesu)|memoria]], obres a les cualos los críticos dacuando referíense como «[[Teatru de memoria]]».<ref name=BillingtonETP>Billington, Introduction, "Pinter: Passion, Poetry, Politics", ''Europe Theatre Prize–X Edition'', [[Turín]], 10–12 de marzu de 2006. Consultáu'l 29 de xineru de 2011. [[Cf.]] Billington, chap. 29: «Memory Man» y «Afterword: Let's Keep Fighting», ''Harold Pinter'' 388–430.</ref> Inclúin ''[[Paisaxe (obra de teatru)|Paisaxe]]'' (''Landscape'', 1968), ''[[Silenciu (obra de teatru)|Silenciu]]'' (''Silence'', 1969), ''[[Night (sketch)|Night]]'' (1969), ''[[Vieyos tiempos]]'' (''[[Old Times]]'', 1971), ''[[Tierra de naide (obra de teatru)|Tierra de naide]]'' (''[[No Man's Land (obra de teatru)|No Man's Land]]'', 1975), ''The Proust Screenplay'' (1977), ''[[Traición (obra de teatru)|Traición]]'' (''Betrayal'', 1978), ''[[Voces de la familia]]'' (''Family Voices'', 1981), ''[[Estación Victoria (obra de teatru)|Estación Victoria]]'' (''Victoria Station'', 1982), y ''[[Una especie d'Alaska]]'' (''A Kind of Alaska'', 1982). Dalgunes de les obres posteriores de Pinter, tales como ''Tiempu de fiesta'' (''Party Time'', 1991), ''[[Lluz de lluna (obra de teatru)|Lluz de lluna]]'' (''Moonlight'', 1993), ''[[Cenices a les cenices (obra de teatru)|Cenices a les cenices]]'' (''Ashes to Ashes'', 1996), y ''[[Celebración]]'' (''Celebration'', 2000), incorporen dalgunes de les carauterístiques de la so [[dramaturxa]] de la memoria» pol so enfoque sobre'l pasáu dientro del presente, pero tienen resonancies personales y polítiques, y otres diferencies tonales, comparáu a les obres anteriores.<ref name=BillingtonETP/><ref name=MemoryPlays>See Batty, ''About Pinter''; Grimes; and Baker (all ''passim'').</ref> ==== Obres y sketches politizaes (1980–2000) ==== Tres un periodu de tres años de seca creativa mientres la década de 1980, dempués del so matrimoniu con Antonia Fraser y la muerte de Vivien Merchant,<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 258.</ref> les obres de teatru de Pinter amosaron un enclín a ser más curties y más abiertamente politizaes, sirviendo como crítiques a la [[opresión]], la [[tortura]], y otros abusos de los [[derechos humanos]],<ref name=MerrittPIPGrimes>Merritt, ''Pinter in Play'' xi–xv and 170–209; Grimes 19.</ref> venceyaos pola aparente «invulnerabilidad del poder».<ref>Grimes 119.</ref> En 1979, xustu enantes d'esti híatus, Pinter re-afayó'l manuscritu de ''L'invernaderu'', escritu en 1958 pero dexáu de llau; Revisar y depués dirixó la so primer producción nel Hampstead Theatre en Londres en 1980.<ref name=HHNote>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/plays/plays_hothouse.shtml|títulu=The Hothouse – Premiere|nome=Benedict|apellíu=Nightingale|obra=Orixinalmente publicáu en [[New Statesman]], archiváu en haroldpinter.org|añu=2001|fechaaccesu=27 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924025020/http://www.haroldpinter.org/plays/plays_hothouse.shtml|fechaarchivu=2015-09-24}}</ref> Al igual que les sos obres de la década de 1980, ''L'invernaderu'' esmolecer col autoritarismu y los abusos del poder políticu, pero tamién ye una comedia, al igual que los sos anteriores [[Comedia d'amenaza|comedies d'amenaza]]. Nuna producción de 1995 nel Teatru Minerva de Chichester, Pinter desempeñó'l papel de Roote, unu de los papeles más importantes de la obra.<ref name=MerrittGrimesHH>Merritt, «Pinter Playing Pinter» (''passim''); y Grimes 16, 36–38, 61–71.</ref> El curtiu ''sketch'' dramáticu ''Precisamente'' (''Precisely'', 1983) ye un [[duólogu]] ente dos burócrates qu'esquicen l'absurda política de poder de l'[[aniquilación nuclear mutua]] y [[teoría de la disuasión|disuasión]]. La so primer obra de teatru manifiestamente politizada ye ''[[La última copa]]'' (''One for the Road'', 1984). En 1985 Pinter dixo qu'ente que les sos obres anteriores presentaron metáfores de poder ya impotencia, les posteriores presentaron realidaes lliterales de poder y el so abusu.<ref>Hern 8–9, 16–17, and 21.</ref> «El teatru políticu [[de Pinter]] dramatiza la interaición y el conflictu de los polos opuestos del compromisu y desprendimientu».<ref>Hern 19.</ref> ''[[El llinguaxe del monte]]'' (''Mountain Language'', 1988) trata de la supresión de la [[llingua curda]] en Turquía.<ref name=BillingtonGussow/> El ''sketch'' dramáticu ''[[El Nuevu Orde Mundial]]'' (''The New World Order'', 1991) remembra lo que Robert Cushman, escribiendo en ''[[The Independent]]'' describe como «10 minutos atormentadores» de dos homes amenaciando con torturar a un tercer home que s'atopa colos güeyos vendados, amordazáu y atáu nuna siella; Pinter dirixó la producción en [[Royal Court Theatre|Royal Court Theatre Upstairs]], onde s'estrenó'l 9 de xunetu de 1991; en 1994 la producción treslladóse a Washington, DC.<ref name=NWO>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/plays/plays_newworldorder.shtml |títulu=Ten Nerve Racking Minutes of Pinter |nome=Robert |apellíu=Cushman |obra=[[Independent on Sunday]], archiváu en haroldpinter.org |fecha=21 de xunetu de 1991 |fechaaccesu=27 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924025023/http://www.haroldpinter.org/plays/plays_newworldorder.shtml |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> La [[sátira política]] ''[[Tiempu de fiesta]]'' (''Party Time'', 1991) estrenar nel [[Almeida Theatre]] en Londres, nun doble cartelu con ''El llinguaxe del monte''. En 1992 Pinter afixo la obra nun guión pa la televisión, dirixendo la producción de la primer emisión nel Reinu Xuníu en [[Channel 4]] el 17 de payares de 1992.<ref name=PT>Grimes 101–28 and 139–43; {{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/plays/plays_partytime.shtml |títulu=Plays |editor=Batty, Mark |obra=haroldpinter.org |añu=2011 |fechaaccesu=3 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924025028/http://www.haroldpinter.org/plays/plays_partytime.shtml |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> Enxareyando intereses políticos y personales, les sos siguientes obres mayores, ''[[Lluz de lluna obra de teatru)|Lluz de lluna]]'' (''Moonlight'', 1993) y ''[[Cenices a les cenices]]'' (''Ashes to Ashes'', 1996) asítiase en llares y céntrense na agonía y la muerte; nes sos conversaciones personales en ''Cenices a les cenices'', Devlin y Rebecca faen alusión a otomíes ensin especificar rellacionaes col [[holocaustu]].<ref name=MerrittGrimesATA>Merritt, «Harold Pinter's ''Ashes to Ashes'': Political/Personal Echoes of the Holocaust» (''passim''); Grimes 195–220.</ref> Dempués d'esperimentar la muerte de la so madre primero (1992) y depués el so padre (1997), de nuevu fundiendo lo personal y lo político, Pinter escribió los poemes «Death» (1997) y «The Disappeared» (1998). La última obra de teatru de Pinter, ''[[Celebración (obra de teatru)|Celebración]]'' (''Celebration'', 2000), ye una [[sátira]] social asitiada nun restorán elegante, que satiriza [[The Ivy]], un llocal de moda nel distritu del [[West End Theatre]] de Londres, y los sos veceros que «acaben de llegar de les actuaciones d'ópera o ballet. Nun ye que pueden recordase d'una maldita cosa sobre lo que vieron, nin siquier los títulos. [Estes] almes doraes y bocayones son tan miopes cuando se trata de los sos propios compañeros de mesa (y pal casu, la so comida), con conversaciones que suelen conectase namái na superficie, nel so casu».<ref name=BrantleyLC>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/home/lincolnfestival.shtml|títulu=Pinter's Silences, Richly Eloquent|apellíu=Brantley|nome=Ben|obra=[[The New York Times]] archiváu en haroldpinter.org|fecha=27 de xunetu de 2001|fechaaccesu=9 de mayu de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924025008/http://www.haroldpinter.org/home/lincolnfestival.shtml|fechaarchivu=2015-09-24}}</ref> Superficialmente puede paecer que la obre tenga un menor númberu de resonancies abiertamente polítiques que dalgunes de les obres de la década de 1980 y 1990; pero los sos personaxes masculinos centrales, dos hermanos de llamaos Lambert y Matt, son miembros de la élite (al igual que los homes a cargu en ''Party Time''), que se describen como «asesores n'estratexes de paz [porque] nun llevamos armes».<ref>Pinter, ''Celebration'' 60.</ref> Na siguiente mesa, Russell, un banqueru, descríbese como una personalidá totalmente venada... un sicópata»<ref>Pinter, ''Celebration'' 39.</ref> ente que Lambert «xura ser reencarnado como "[una] persona más civilizada, [una] persona más xentil, [una] persona meyor"».<ref>Pinter, ''Celebration'' 56.</ref><ref>Grimes 129.</ref> L'esterior engañosamente nidiu d'estos personaxes despinta la so estrema crueldá. ''Celebración'' remembra los yá familiares contestos políticos «pintorescos»: «Los bocazos luxosos en 'Celebración'&nbsp;... y los boriadores más seles de la clase trabayadora en 'L'habitación'&nbsp;... tienen tou de mancomún so la superficie».<ref name=BrantleyLC/> «El dineru permanez al serviciu del poder atrincheráu, y los hermanos na pieza son 'asesores d'estratexa' que los sos emplegos impliquen la coerción y la violencia&nbsp;... Ye tentador, pero incorreutu, d'oldear les inversiones d'enerxía risible de la conducta social en ''Celebración'' con un cambéu duraderu nes estructures polítiques mayores», d'alcuerdu a Grimes, pa quien la obra de Pinter remembra pesimismu sobre la posibilidá de camudar el ''statu quo''.<ref>Grimes 130.</ref> Sicasí, como lo amuesen les alcordances increíbles y de cutiu cómicos del camareru alrodiu del so güelu en ''Celebración'', les últimes obres de teatru de Pinter tamién remembren dellos aspeutos [[espresionismu|espresionistes]] de les sos obres de «teatru de memoria anteriores, en cuantes que se remonta a la so «comedies d'amenaza», como s'ilustra nos personaxes y nel discursu final del camareru: {{cita|El mio güelu introducióme al misteriu de la vida ya inda toi metanes ello. Nun puedo atopar la puerta pa salir. El mio güelu salió. Dexar d'una vegada. Dexar y nun miró tras. Tenía tola razón. Y gustaríame faer una interxeición adicional.<br /> ''Detiénse. Lentu desvanecimiento''.<ref>Pinter, ''Celebration'' 72. [traducción mio]. Cita: «My grandfather introduced me to the mystery of life and I'm still in the middle of it. I can't find the door to get out. My grandfather got out of it. He got right out of it. He left it behind him and he didn't look back. He got that absolutely right. And I'd like to make one further interjection.<br /> ''He stands still. Slow fade''»</ref>|}} En 2000-2001, llevar a cabu les producciones simultánees de ''Remembrance of Things Past'', una adautación teatral del guión inéditu del ''Guión de Proust'', escritu en collaboración con, y empobináu por [[Di Trevis]], y una nueva producción de ''[[El cuidador]]'' empobinada por [[Patrick Marber]] y protagonizada por [[Michael Gambon]], [[Rupert Graves]] y [[Douglas Hodge]].<ref name=Plays/> Al igual que ''Celebración'', el penúltimu ''sketch'' tituláu ''Conferencia de prensa'' (''Press Conference'', 2002), «invoca tantu la tortura como la fráxil esistencia circunscrita de la disidencia».<ref>Grimes 135.</ref> Nel so estrenu nel [[Royal National Theatre]], a pesar del so tratamientu de quimioterapia, Pinter xugó'l papel del ministru despiadáu, dispuestu a asesinar a los neños pequeños en beneficiu del Estáu».<ref name=Sketches>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/plays/plays_sketches.shtml|nome=Alastair|apellíu=Macaulay|títulu=The Playwright's Triple Risk|obra=[[The Financial Times]] archived at haroldpinter.org|fechaaccesu=9 de mayu de 2009|fecha=13 de febreru de 2002|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151207050431/http://www.haroldpinter.org/plays/plays_sketches.shtml|fechaarchivu=2015-12-07}}</ref> === Como guionista === Pinter compunxo ventisiete guiones pal cine y la televisión, munchos de los cualos fueron realizaos en filme, o afechos como obres de teatru.<ref>{{cita publicación |url=http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/films/features/harold-pinter-true-star-of-the-screen-1212438.html |títulu=Harold Pinter: True star of the screen |nome=Geoffrey |apellíu=MacNab |obra=[[The Independent]] |fecha=27 d'avientu de 2008 |editorial=Independent News & Mediu |allugamientu=Londres |issn=0951-9467 |oclc=185201487 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuCQLuKv |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> La so fama como guionista empezó con tres guiones escritos pa películes empobinaes por [[Joseph Losey]], lo que resultó nuna estrecha amistá: ''[[El sirviente]]'' (1963), basada na novela de [[Robin Maugham]]; ''[[Accident]]'' (1967), adautáu de la novela de [[Nicholas Mosley]]; y ''[[El mensaxeru (película)|El mensaxeru]]'' (1970), basáu na novela de [[L. P. Hartley]].<ref>{{cita publicación |nome=Jeff |apellíu=Dawson |url=http://www.lexisnexis.com/uk/nexis/results/listview/listview.do?risb=21_T12277901740&startDocNo=1&sort=null&format=GNBEXLIST&dateSelector=All&segSpecifyDate=Date&day1=&month1=&year1=&day2=&month2=&year2=&numericUnit=1&calendarUnit=days&BCT=G1 |títulu=Open Your Eyes to These Cult Classics|obra=[[The Sunday Times]] archiváu en LexisNexis |fecha=21 de xunu de 2009 |páxina=10 |editorial=News International|allugamientu=[[Londres]]|formatu ríquese suscripción}}</ref> Películes basaes n'adautaciones de Pinter de les sos propies obres de teatru inclúin: ''[[El cuidador]]'' (1963), dirixida por [[Clive Donner]]; ''[[La fiesta de cumpleaños (película)|La fiesta de cumpleaños]]'' (1968), dirixida por [[William Friedkin]]; ''[[Torna al llar (película)|Torna al llar]]'' (1973), dirixida por Peter Hall; y ''[[Traición (película)|Traición]]'' (1983), dirixida por [[David Jones (direutor)|David Jones]]. Pinter tamién afixo noveles d'otros escritores en guiones, incluyendo ''[[The Pumpkin Eater]]'' (1964), basáu na novela de [[Penelope Mortimer]] y empobináu por [[Jack Clayton]]; ''[[The Quiller Memorandum]]'' (1966), de la novela d'espíes 1965 ''The Berlin Memorandum'' por [[Elleston Trevor]], dirixíu por [[Michael Anderson (direutor)|Michael Anderson]]; ''[[L'últimu magnate]]'' (1976), de la novela inconclusa de [[F. Scott Fitzgerald]], dirixíu por [[Elia Kazan]]; ''[[The French Lieutenant's Woman]]'' (1981), de la novela de [[John Fowles]], dirixíu por [[Karel Reisz]]; ''[[Turtle Diary]]'' (1985), basáu na novela de [[Russell Hoban]]; ''The Heat of the Day'' (1988), un telefilme de la novela de 1949 d'[[Elizabeth Bowen]]; ''[[The Comfort of Strangers]]'' (1990), de la novela d'[[Ian McEwan]], dirixíu por [[Paul Schrader]]; y ''[[El xuiciu]]'' (1993), de la novela de [[Franz Kafka]], dirixíu por David Jones.<ref>{{cita publicación |url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9F0CE1DA1638F937A15752C1A965958260|títulu=Kafka's Sinister World by Way of Pinter|nome=Janet|apellíu=Maslin|obra=[[The New York Times]]|fecha=24 de payares de 1993|editorial=New York Times Company|allugamientu=[[Nueva York]]|issn=0362-4331|fechaaccesu=3 de xunetu de 2011}}</ref> Ente los sos guiones encargaos de les obres d'otros, los qu'escribió pa les películes ''[[The Handmaid's Tale]]'' (1990), ''[[The Remains of the Day (película)|The Remains of the Day]]'' (1990), y ''[[Lolita (película de 1997)|Lolita]]'' (1997) permanecen ensin publicar, y nel casu de les dos últimes películes, ensin creitos, anque s'utilizaron delles escenes o aspeutos de los sos guiones nes películes acabaes.<ref>Hudgins 132–39.</ref> Los guiones de ''[[Remembrance of Things Past]]'' (1972), ''Victory'' (1982), y ''[[The Dreaming Child]]'' (1997), y el so guión inéditu ''[[The Tragedy of King Lear]]'' (2000) nun se realizaron en filme.<ref>Gale, «Appendix A: Quick Reference», ''Sharp Cut'' 416–17.</ref> Sicasí, una parte del ''Guión de Proust'' foi realizada na película ''[[En busca del tiempu perdíu#Adautaciones|Swann in Love]]'' (''Un amour de Swann'') de 1984, dirixida por [[Volker Schlöndorff]], y el guión tamién foi adautáu por [[Michael Bakewell]] pa una emisión de radiodrama de dos hores na [[BBC Radio 3]] en 1995,;<ref>Baker & Ross xxxiii.</ref> en 2000 Pinter y el direutor Di Trevis collaboraron na adaptacíon del guión pa una producción nel Teatru Nacional.<ref>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/plays/plays_remembrance.shtml|títulu=Remembrance of Things Past, Cottesloe Theatre, London, November 2000|obra=haroldpinter.org|fechaaccesu=1 de xunetu de 2009|editor=Batty, Mark|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924025029/http://www.haroldpinter.org/plays/plays_remembrance.shtml|fechaarchivu=2015-09-24}}</ref> El postreru guión filmado de Pinter foi una adautación de la obra de teatru ganadora del [[Premiu Tony]] de 1970- ''[[La buelga (obra de teatru)|La buelga]]'', dirixida por [[Anthony Shaffer]], quien foi encargáu por [[Jude Law]], unu de los productores de la película.<ref name=Lyall/> Foi la base pa la película ''[[La buelga (película de 2007)|La buelga]]'' de 2007, dirixida por [[Kenneth Branagh]].<ref name=Lyall/><ref name=Levy1>{{cita web |nome=Emanuel|apellíu=Levey|enllaceautor=Emanuel Levy|url=http://www.emanuellevy.com/interview/sleuth-with-pinter-branagh-law-and-caine-3/|títulu=Interviews: Sleuth with Pinter, Branagh, Law and Caine|obra=emanuellevy.com|fecha=29 d'agostu de 2007|fechaaccesu=31 de xineru de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120820031715/http://www.emanuellevy.com/interview/sleuth-with-pinter-branagh-law-and-caine-3/|fechaarchivu=2012-08-20}}</ref><ref name=Levy2>{{cita web |nome=Emanuel |apellíu=Levey |url=http://www.emanuellevy.com/article.php?articleID=6636|títulu=Sleuth 2007: Remake or Revamping of Old Play |obra=emanuellevy.com |fecha=29 d'agostu de 2007|fechaaccesu=31 de xineru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071009180537/http://www.emanuellevy.com/article.php?articleID=6636 |fechaarchivu=9 d'ochobre de 2007}}</ref> Los guiones de ''[[The French Lieutenant's Woman]]'' y ''traición'' fueron nomaos para [[Premios Óscar|Óscar]]es en 1981 y 1983, respeutivamente.<ref>Gale, «Appendix B: Honors and Awards for Screenwriting», ''Sharp Cut'' (n. páx.) [418].</ref> === 2001–2008 === [[Ficheru:Harold Pinter.JPG|right|thumbnail|Dibuxu de Pinter por [[Reginald Gray]], 2007. (''[[New Statesman]]'', 12 de xineru de 2009)]] Del 16 al 31 xunetu de 2001, un Festival dedicáu a la obra de Harold Pinter, dirixíu por Michael Colgan, el direutor artísticu del Gate Theatre en [[Dublín]], llevar a cabu como parte del festival añal del [[Lincoln Center]] na ciudá de Nueva York. Pinter participó como actor, nel papel de Nicolas en ''La última copa'', y como direutor d'una doble programación empareyando la so última obra, ''Celebración'', cola so primer obra, ''L'habitación''.<ref name=reports>Merritt, «Talking about Pinter» (''passim'').</ref> Como parte del Homenaxe a Harold Pinter» de dos selmanes nel marcu del Festival Mundial de Líderes del xeniu creativu, celebráu del 24 setiembre al 30 d'ochobre de 2001 nel Centru Harbourfront en Toronto, Canadá, Pinter presentó una llectura dramática de ''Celebración'' (2000) y participó nuna entrevista pública nel ámbitu del Festival Internacional d'Autores.<ref name=IFOA>{{cita web |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20020225161916/http://www.readings.org/news/011001pinter.html|fechaarchivu=25 de febreru de 2002 |títulu=Harold Pinter Added to IFOA Lineup |url=http://www.readings.org/news/011001pinter.html|obra=Harbourfront Reading Series |editorial=Harbourfront Centre |allugamientu=Toronto|fechaaccesu=27 de xunu de 2011}}</ref><ref name=IFOA2>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2001/09/09/travel/travel-advisory-toronto-festival-honors-14-leaders-in-the-arts.html|títulu=Travel Advisory; Toronto Festival Honors 14 Leaders in the Arts – New York Times|nome=|apellíu=Staff|obra=[[The New York Times]] |fecha=9 de sepriembre de 2001 |editorial=[[New York Times Company|NYTC]]|allugamientu=New York|issn=0362-4331|fechaaccesu=28 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuCzCUJT |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref><ref>Merritt, «Staging Pinter: From Pregnant Pauses to Political Causes» 123–43.</ref> N'avientu de 2001, Pinter foi diagnosticáu con [[cáncer d'esófagu]], y en 2002 someter a ciruxía y [[quimioterapia]].<ref name=BillingtonKoval>{{cita web |url=https://www.abc.net.au/rn/arts/bwriting/stories/s671912.htm|títulu=Books and Writing – 15/9/2002: Harold Pinter|nome=Ramona|apellíu=Koval|obra=[[Radio National|ABC Radio National]]|editorial=[[Australian Broadcasting Corporation]]|fecha=15 de setiembre de 2009|fechaaccesu=29 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111020120915/http://www.abc.net.au/rn/arts/bwriting/stories/s671912.htm|fechaarchivu=2011-10-20}}; Billington, ''Harold Pinter'' 413–16.</ref> Nel cursu del so tratamientu dirixó una producción de la so obra de teatru ''tierra de naide'', y escribió y actuó nun nuevu ''sketch'' tituláu «Press Conference», pa una producción de les sos ''sketches'' dramáticos nel Teatru Nacional; y a partir de 2002 yera cada vegada más activu en causes polítiques, escribiendo y presentando poesía politizada, ensayos, discursos, amás de ser arreyáu nel desenvolvimientu de les adautaciones de les sos de los sos dos últimos guiones, ''The Tragedy of King Lear'' y ''La buelga'', que los sos borradores atopar nel [[Archivu Harold Pinter]] de la Biblioteca Británica (Add MS 88880/2).<ref>{{cita web |url=http://www.bl.uk/catalogues/manuscripts/HITS0001.ASP?VPath=arevhtml/78575.htm&Search=%27Harold+Pinter%27&Highlight=T|títulu=Pinter Archive|apellíu=Staff|obra=Manuscripts catalogue|editorial=British Library|añu=2011|quote=MS 88880/2|fechaaccesu=4 de mayu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121014103633/http://www.bl.uk/catalogues/manuscripts/HITS0001.ASP?VPath=arevhtml%2F78575.htm&Search=%27Harold+Pinter%27&Highlight=T|fechaarchivu=2012-10-14}}</ref> Del 9 a 25 xineru de 2003, el Manitoba Theatre Centre, en [[Manitoba]], Canadá, celebró una ''PinterFest'' na cual una docena de compañíes de teatru realizaron más de 130 actuaciones de dolce de les obres de Pinter.<ref name=PinterFest>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/plays/frn_pinterfestival_ca03.shtml|títulu=Pinter Fest 2003|editor=Batty, Mark|obra=haroldpinter.org|añu=2003|fechaaccesu=29 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924025013/http://www.haroldpinter.org/plays/frn_pinterfestival_ca03.shtml|fechaarchivu=2015-09-24}}</ref> Ente les producciones realizaes incluyéronse ''L'invernaderu'', ''Escuela nocherniega'', ''L'amante'', ''El montaplatos'', ''Torna al llar'', ''La fiesta de cumpleaños'', ''Monólogu'', ''La última copa'', ''El cuidador'', ''Cenices a les cenices'', ''Celebración'' y ''Tierra de naide''.<ref name=MerrittPinterFest>Merritt, «PinterFest», en «Forthcoming Publications, Upcoming Productions, and Other Works in Progress», «Harold Pinter Bibliography: 2000–2002» (299).</ref> En 2005, Pinter declaró que dexara d'escribir obres de teatru y que se dedicaría más al so [[activismu]] políticu y a la poesía: «Creo qu'escribí ventinueve obres de teatru. Pienso que ye abondu pa mi&nbsp;... Les mios fuercies van en distintes direiciones—Nos últimos años fixi una serie de discursos políticos en dellos llugares y ceremonies&nbsp;... Toi utilizando muncha enerxía más específicamente n'asuntos políticos, que, creo, son bien, bien esmolecedores na situación actual».<ref>{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/arts/4305725.stm|títulu=Pinter 'to give up writing plays'|nome=Mark|apellíu=Lawson|obra=[[BBC News]]|fecha=28 de febreru de 2005|editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]]|allugamientu=[[Londres]]|fechaaccesu=29 de xunu de 2011|urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuDF65Non|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011 |cita=I think I've written 29 plays. I think it's enough for me&nbsp;... My energies are going in different direutions—over the last few years I've made a number of political speeches at various locations and ceremonies&nbsp;... I'm using a lot of energy more specifically about political states of affairs, which I think are very, very worrying as things stand.}}</ref><ref name=Robinson>{{cita web |url=http://news.scotsman.com/uk/Im-written-out-says-controversial.2805471.jp|títulu=I'm written out, says controversial Pinter|nome=David|apellíu=Robinson|obra=Scotsman.com News|editorial=Johnston Press Digital Publishing|fecha=26 d'agostu de 2006|fechaaccesu=29 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110629205724/http://news.scotsman.com/uk/Im-written-out-says-controversial.2805471.jp|fechaarchivu=2011-06-29}}</ref> Esta poesía posterior incluyó ente otros «The 'Special Relationship'», «Laughter», y «The Watcher». Dende 2005, Pinter sufrió de problemes de salú, incluyendo una rara enfermedá de la piel llamada [[pénfigo]]<ref name=Billingtonwritten>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/stage/2006/mar/14/theatre.stage|títulu='I've written 29 damn plays. Isn't that enough?'|nome=Michael|apellíu=Billington|obra=[[The Guardian]]|fecha=14 de marzu de 2006|editorial=Guardian Media Group |allugamientu=[[Londres]]|issn=0261-3077|oclc=60623878|fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuDNBJkh |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> y «una forma de [[Sepsis|septicemia]] qu'afectó los sos pies y enzancó el caminar».<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 395.</ref> Sicasí, llogró terminar el guión pa la película ''La buelga'' en 2005.<ref name=Lyall/><ref>Billington, ''Harold Pinter'' 418–20.</ref><!-- Vease enriba la referencia a La buelga--> La so última obra dramática pa radiu, ''Voices'' (2005), en collaboración col compositor [[James Clarke]], foi una adautación en música d'obres selectes de Pinter que s'estrenó en [[BBC Radio 3]] el 10 d'ochobre 2005, el día de los sos cumpleaños.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/radio3/voices/pip/2v1eq/|títulu=BBC – Radio 3 – Voices – Harold Pinter's 75th birthday|apellíu=Staff|obra=bbc.co.uk|añu=2011 [last update]|fechaaccesu=4 de mayu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181208153149/http://www.bbc.co.uk/radio3/voices/pip/2v1eq/|fechaarchivu=2018-12-08}}</ref> Trés díes depués, anuncióse que ganara'l Premiu Nobel de la Lliteratura de 2005.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 420.</ref> Nuna entrevista con Pinter en 2006, realizada pol críticu lliterariu Michael Billington como parte del programa cultural de los [[Xuegos Olímpicos de Turín 2006]], Pinter confirmó que se llindaría a escribir poesía, y non obres de teatru.<ref name=Billingtonwritten/> En respuesta, el públicu glayó ''Non'' al unísonu, encamentándolo a siguir escribiendo.<ref>{{cita publicación |apellíu=Merritt|nome=Susan Hollis|títulu=Europe Theatre Prize Celebration – Turin, Italy|obra=Harold Pinter Society Newsletter |fecha=Seronda 2006 |formatu=impresu}}</ref> Xunto col simposio internacional sobre Pinter: Passion, Poetry, Politics (Pasión, Poesía, Política), comisariado por Billington, los acontecimientos del Premiu de Teatro Europa 2006 celebrando Pinter incluyeron nueves producciones (en francés) de ''Precisamente'' (1983), ''La última copa'' (1984), ''El llinguaxe del monte'' (1988), ''El nuevu orde mundial'' (1991), ''Tiempu de fiesta'' (1991), y ''Conferencia de prensa'' (2002) (versiones en francés de Jean Pavans); según ''Pinter Plays, Poetry & Prose'', una nueche de llectures dramatizadas, dirixida por Alan Stanford del Gate Theatre de [[Dublín]].<ref name=ETPEvent>{{cita web |url=http://www.premiu-europa.org/open_page.php?id=336|títulu=Europe Theatre Prize – X Edition – spettacoli |obra=premiu-europa.org|añu=2006|fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |idioma=italianu/inglés |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuDVphrj |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> En xunu de 2006, l'[[Academia Británica de les Artes Cinematográfiques y de la Televisión]] (BAFTA) entamó una celebración de les películes de Pinter comisariada pol so amigu, el dramaturgu David Hare. Hare presentó la seleición de fragmentos de películes diciendo: «Saltar de nuevu nel mundu de les películes de Pinter... ye recordase d'un cine de mases lletráu, enfocáu tanto como'l de [[Ingmar Bergman|Bergman]] na cara humana, nel que la tensión caltener por un amiestu curioso diseñáu de la imaxe y el diálogu».<ref name="bill429">Billington, ''Harold Pinter'' 429. Cita: To jump back into the world of Pinter's movies... is to remind yourself of a literate mainstream cinema, focused as much as [[Ingmar Bergman|Bergman]]'s is on the human face, in which tension is maintained by a carefully crafted mix of image and dialogue.</ref> En setiembre de 2006, dempués de tornar a Londres dende'l [[Edinburgh International Book Festival]], Pinter empezó a exercer pola so interpretación del papel de [[La última cinta de Krapp#Characters|Krapp]] nel [[monólogu]] ''[[la última cinta de Krapp]]'' de [[Samuel Beckett]], que realizó'l mes siguiente dende una siella de ruedes motorizada, nuna producción llindada nel [[Royal Court Theatre]] ante sales llenes y reseñes crítiques «extáticas».<ref name=KLTrev>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/stage/2006/oct/16/theatre.beckettat100|títulu=Krapp's Last Tape, Royal Court, London|nome=Michael|apellíu=Billington|obra=[[The Guardian]]|fecha=16 d'ochobre de 2006|editorial=Guardian Media Group |allugamientu=[[Londres]]|issn=0261-3077|oclc=60623878|fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuDaUHCX |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> La producción namái conoció nueve actuaciones, y realizóse nel marcu de la celebración del aniversariu de los cincuenta años de la [[Royal Court Theatre]]; les entraes escosar en cuestión de minutos dende l'apertura de la taquilla, y los boletos xeneraron llargues sumes pa los [[reventa d'entraes revendedores d'entraes]].<ref>Münder 220; cf. Fraser, ''Must You Go?'' 304 y 307.</ref> Una de les actuaciones foi filmada y tresmitida en [[BBC Four]] el 21 de xunu de 2007, y tamién proyeutáu darréu como parte de la conmemoración [[PEN Club Internacional|PEN]] n'homenaxe a Pinter, el 2 de mayu de 2009 en Nueva York.<ref>{{cita web |url=http://web.gc.cuny.edu/mestc/events/s09/PEN_World_Voices.html|títulu=PEN World Voices Festival: Harold Pinter Memorial Celebration|obra=Martin Y. Segal Theatre Center|editorial=The City University of New York|añu=2009|fechaaccesu=29 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121030094445/http://web.gc.cuny.edu/mestc/events/s09/PEN_World_Voices.html|fechaarchivu=2012-10-30}}</ref> N'ochobre y payares de 2006, los teatros de Sheffield allugaron 7 obres de Pinter, incluyendo ''El cuidador'','' Voces'', ''tierra de naide'', ''Family Voices'', ''Tea Party'', ''L'habitación'', ''La última copa'', y ''El montaplatos'', según películes (la mayoría de los sos guiones, y dalgunos nos que Pinter apaez como actor).<ref name=SheffieldNews>{{cita web |url=http://www.sheffieldtheatres.co.uk/index.cfm?fuseaction=news.view&NewsID=222 |títulu=Pinter: A Celebration |obra=sheffieldtheatres.co.uk |añu=2011 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110927223613/http://www.sheffieldtheatres.co.uk/index.cfm?fuseaction=news.view&NewsID=222 |fechaarchivu=2011-09-27 }}</ref> En febreru y marzu de 2007 celebróse l'aniversariu de los cincuenta años de ''El montaplatos'' cola producción de la obra en Trafalgar Studios. En febreru de 2007, amosóse la versión cinematográfica de [[John Crowley]] ''Celebración'' (2000) en ''[[More 4]]'' ([[Channel 4]], Reinu Xuníu). El 18 de marzu de 2007, [[BBC Radio 3]] tresmitió una nueva producción radiofónica de ''The Homecoming'', dirixida por Thea Sharrock y producida por Martin J. Smith, con Pinter realizando'l papel de Max (per primer vegada, xugara primeramente Lenny nel escenariu en 1964). En xunetu de 2007, una nueva producción de ''L'invernaderu'' foi realizada nel Teatru Nacional en Londres, según una nueva producción de ''Traición'' nel Donmar Warehouse, dirixida por [[Roger Michell]].<ref>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/books/2007/mar/17/featuresreviews.guardianreview13 |títulu=Fathers and sons |nome=Samuel |apellíu=West |obra=[[The Guardian]] |fecha=17 de marzu de 2007 |editorial=Guardian Media Group |allugamientu=[[Londres]] |issn=0261-3077 |oclc=60623878 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuDlaZdq |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> Ente les obres producíes en 2008 apaez l'estrenu d'Estaos Xuníos de ''The Homecoming'' en Broadway, dirixida por Daniel J. Sullivan.<ref name=Upcomingevents>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/calendar/index.shtml|títulu=Worldwide Calendar|editor=Batty, Mark|obra=haroldpinter.org|añu=2011|fechaaccesu=29 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151118043602/http://www.haroldpinter.org/calendar/index.shtml|fechaarchivu=2015-11-18}}</ref> De 8 a 24 mayu de 2008, el [[Lyric Hammersmith]] celebró l'aniversariu de los cincuenta años de ''La fiesta de cumpleaños'' con realizaciones de la obra y acontecimientos rellacionaos, incluyendo un espectáculu con una receición ufiertada por Harold Pinter el 19 de mayu de 2008, esautamente cincuenta años dempués del estrenu de la obra en Londres nel mesmu llugar. [[Ficheru:No Mans Land Harold Pinter Duke of Yorks Theatre London.jpg|right|thumb|''[[Tierra de naide (obra de teatru)|Tierra de naide]]'' realizáu en [[Duke of York's Theatre]], el 30 d'avientu de 2008.]] La última obra realizada mientres la vida de Pinter foi una producción de ''tierra de naide'' empobinada por Rupert Goold, realizada nel Gate Theatre de Dublín n'agostu de 2008, y depués tresferida al [[Duke of York's Theatre]] en Londres, onde foi realizada hasta'l 3 de xineru de 2009.<ref name=BWW>{{cita web |url=http://westend.broadwayworld.com/article/Photo_Flax_NON_MANS_LAND_at_the_Duke_of_York_20000101|títulu=Photo Flash: No Man's Land at the Duke of York|apellíu=Staff|obra=westend.broadwayworld.com|fecha=10 de payares de 2008 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuDtopm5 |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> El llunes enantes de la Navidá de 2008, Pinter foi almitíu al Hospital de Hammersmith, onde morrió de cáncer de fégadu na viéspora de Navidá.<ref name=Goodnight>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/culture/2009/jan/01/pinter-theatre |títulu=Goodnight, sweet prince: Shakespearean farewell to Pinter |nome=Michael|apellíu=Billington |obra=[[The Guardian]] |fecha=1 de xineru de 2009 |editorial=Guardian Media Group |allugamientu=[[Londres]]|issn=0261-3077 |oclc=60623878 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuDxkT4h |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> El 26 d'avientu de 2008, cuando la'' tierra de naide'' volvió abrir nel Duke of York Theatre, los actores rindieron homenaxe a Pinter dende l'escenariu, ocasión na cual Michael Gambon lleó'l monólogu de Hirst sobre'l so «álbum de semeyes» del segundu actu, que Pinter pidiéralu de lleer nel so funeral, terminando con una ovación de pies per parte del públicu, munchos de los cualos taben llorando: {{Cita|<blockquote>Podría inclusive amosa-y el mio álbum de fotografíes. Podría inclusive asoceder que viera nél dalguna cara que-y recordara'l suyu, lo qu'antes fuera. Podría asoceder que viera cares d'otros, na solombra, o mexelles d'otros, dándose la vuelta, o quexales, o nuques. O güeyos, escuros baxu sombreros, que podríen recorda-y a otres persones que conociera, que creía finaren hai enforma tiempu. Pero de les cualos entá va recibir una mirada de regüeyu, si sabe enfrentase a la pantasma bona. Acepte l'amor de la pantasma bona. Ellos tienen toa aquella emoción atrapada. Quitar el sombreru ante ellos. Nun-y quepa la menor dulda de qu'eso non los lliberar, pero quién sabi… qué aliviu-yos dea quiciabes… quién sabi cómo pueden alicase… nes sos cadenes, nos sos xarrones de cristal. ¿Paez-y cruel… apremialos cuando tán suxetos, encarcelaos? Non… non. Fondamente, fondamente, deseyen responder al so tactu, a la so mirada, y cuando usté sonri, la so allegría… ye ilimitada. Y por eso dígo-y: tratemos a los muertos cola mesma tenrura cola que querdríamos ser trataos, agora mesmu, no que describiríamos como la nuesa vida.<ref name=Goodnight/><ref>Pinter, ''No Man's Land'', ''Four Plays'' 69–70.</ref><ref name=Tribute>{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk/7800829.stm |títulu=West End pays tribute to Pinter |nome=|apellíu=Staff |obra=[[BBC News]] |fecha=27 d'avientu de 2008 |editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]] |allugamientu=[[Londres]] |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuE1Wsvr|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref></blockquote>}} == Sucesos póstumos == === Funeral === El funeral de Pinter foi una ceremonia secular privada de media hora, conducida ante la so tumba en [[Kensal Green Cemetery]] el 31 d'avientu de 2008. Los ocho llectures, primeramente escoyíes por Pinter, incluyeron pasaxes de siete de los sos propios escritos y del rellatu «[[Los muertos (rellatu)|Los muertos]]», de [[James Joyce]], lleíu pola actriz [[Penelope Wilton]]. [[Michael Gambon]] lleó'l discursu «Photo album» (álbum de semeyes) de ''Tierra de naide'' y trés otres llectures, incluyendo'l poema «Death» (Muerte, 1997). Otres llectures homenaxaron la vilba de Pinter, o'l so amor pol [[cricket]].<ref name=Goodnight/> La ceremonia cuntó cola presencia de munches persones notables del mundu del teatru, incluyendo [[Tom Stoppard]], pero non cola presencia del fíu de Pinter, Daniel Brand. A la fin, la vilba de Pinter, Antonia Fraser, dio un pasu alantre a la so tumba y citó el discursu d'[[Horacio (personaxe)|Horacio]] dempués de la muerte d'[[príncipe Hamlet|Hamlet]]: «Goodnight, sweet prince, / And flights of angels sing thee to thy rest».<ref name=PinterEnds/> === Homenaxes conmemorativos === La nueche enantes del entierru de Pinter, apagar les lluces de les marquesines de los teatros de Broadway mientres un minutu n'homenaxe a Pinter,<ref name=Friends>{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/arts_and_culture/7805812.stm |títulu=Friends bid Pinter final farewell |nome= |apellíu=Staff |obra=[[BBC News]] |fecha=31 d'avientu de 2008 |editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]] |allugamientu=[[Londres]] |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuEAJIP2 |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> y el 3 de xineru de 2009, na nueche final de la ''Tierra de naide'' nel Duke of York's Theatre, tou los teatros del Teatru Ambassador nel West End atenuaron les sos lluces mientres una hora n'honor al dramaturgu.<ref>{{cita web |url=http://www.thestage.co.uk/news/newsstory.php/22984/pinter-to-be-honoured-before-final |títulu=The Stage / News / Pinter to be honoured before final performance of No Man's Land |nome=Alistair |apellíu=Smith |obra=thestage.co.uk |editorial=The Stage Newspaper Limited |allugamientu=[[Londres]] |fecha=2 de xineru de 2009 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120120051614/http://www.thestage.co.uk/news/newsstory.php/22984/pinter-to-be-honoured-before-final |fechaarchivu=2012-01-20 }}</ref> <!-- Commented out as reference is no longer online and nor at Internet archive. The [[Sydney Festival]], Dublin's Gate Theatre, and the [[Sydney Theatre Company]], whose co-artistic directors are Australian actress [[Cate Blanchett]] and her husband, [[Andrew Upton]], on 1 February, gave a free, hour-long tribute performance of readings from Pinter's works. It was direuted and introduced by Colgan and featured Blanchett, fellow Australian actor Robert Menzies (grandson of former Australian Prime Minister [[Robert Menzies]]), and others.<ref name=McCallum>John McCallum, [http://www.theaustralian.news.com.au/story/0,,24994048-16947,00.html «Companies Recall Good Ghost of Pinter»], ''[[The Australian |Australian]]'', [[News Limited]], 2 de febreru de 2009. Consultáu'l 14 d'abril de 2009.</ref> --> Diane Abbott, el [[Parllamentariu|miembru del parllamentu]] representando al distritu de Hackney Norte y Stoke Newington, propunxo una [[Early day motion|moción temprana]] na [[Cámara de los Comunes del Reinu Xuníu|Cámara de los Comunes]] pa sofitar una campaña de los residentes pa restaurar el teatru de cine de Clapton, construyíu en Lower Clapton Road en 1910, y convertilo nun monumentu pa Pinter «n'honor a esti rapazu de Hackney que se convirtió en gran lliterariu».<ref>{{cita web |url=http://www.dianeabbott.org.uk/news/press/news.aspx?p=102369 |títulu=Diane Abbott Calls for Pinter Cinema |obra=dianeabbott.org.uk |añu=2011 [last update] |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923214344/http://www.dianeabbott.org.uk/news/press/news.aspx?p=102369 |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref> El 2 de mayu de 2009, realizóse un homenaxe funeral públicu llibre nel Graduate Center de la [[City University of New York|Universidá de la Ciudá de Nueva York]]. Yera parte de la 5ᵘ Festival Internacional PEN World Voices, que se llevó a cabu na Ciudá de Nueva York.<ref>{{cita web |url=http://www.pen.org/viewmedia.php/prmMID/3239/prmID/1831 |títulu=PEN American Center – Tribute to Harold Pinter |obra=pen.org |fecha=2 de mayu de 2009 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121030094227/http://www.pen.org/viewmedia.php/prmMID/3239/prmID/1831 |fechaarchivu=2012-10-30 }}</ref> Otra celebración conmemorativa, que tuvo llugar nel Olivier Theatre en Londres na nueche del 7 de xunu de 2009, consistió en fragmentos y llectures de los testos de Pinter per cerca de tres docenes d'actores, munchos de los cualos yeren los sos amigos y asociaos, incluyendo: Eileen Atkins, [[David Bradley (actor)|David Bradley]], [[Colin Firth]], Henry Goodman, [[Sheila Hancock]], [[Alan Rickman]], [[Penelope Wilton]], Susan Wooldridge, y Henry Woolf; un grupu d'estudiantes de la [[London Academy of Music and Dramatic Art]], dirixíu por Ian Rickson.<ref name="A Celebration">{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/programmes/b00qby7v |títulu=BBC Two Programmes – Arena, Harold Pinter – A Celebration |obra=[[BBC]] |añu=2009 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210126032254/https://www.bbc.co.uk/programmes/b00qby7v |fechaarchivu=2021-01-26 }}</ref><ref name=Coveney>{{cita publicación |url=http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/theatre-dancie/reviews/harold-pinter-a-celebration-national-theatre-london-1700071.html |títulu=Harold Pinter: a celebration, National Theatre, London |nome=Michael |apellíu=Coveney |obra=[[The Independent]] |fecha=9 de xunu de 2009 |editorial=[[Independent News & Media|INM]] |ubicación=Londres |issn=0951-9467 |oclc=185201487 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuEWZiuV |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> El 16 de xunu de 2009, Antonia Fraser abrió oficialmente una sala conmemorativa na Hackney Empire Theatre. El teatru tamién creó una residencia d'escritor en nome de Pinter.<ref name=Jury>{{cita web |url=http://www.thisislondon.co.uk/standard/article-23708548-harold-pinter-honoured-by-hackney-empire.do |títulu=Harold Pinter honoured by Hackney Empire |nome=Louise |apellíu=Jury |obra=thisislondon.co.uk |fecha=17 de xunu de 2009 |editorial=YE London Limited |allugamientu=[[Londres]] |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110606080711/http://www.thisislondon.co.uk/standard/article-23708548-harold-pinter-honoured-by-hackney-empire.do |fechaarchivu=2011-06-06 }}</ref> La mayor parte de la edición del númberu 28 de la revista d'artes ''[[Areté]]'' de [[Craig Raine]], foi dedicáu a fragmentos recordando Pinter, empezando con un inéditu poema d'amor de 1987, dedicáu «P'Antonia», y el so poema «Paris», escritu en 1975 (l'añu en qu'él y Fraser empezaron a vivir xuntos), siguíu de curties memories de dalgunos de los asociaos y amigos de Pinter, incluyendo [[Patrick Marber]], Nina Raine, [[Tom Stoppard]], Peter Nichols, Susanna Gross, [[Richard Eyre]], y David Hare.<ref>''[[Areté]]'' 28 (Spring/Summer 2009): 17–89. ISBN 978-0-9554553-8-4.</ref> El 27 de setiembre de 2009, llevar a cabu un partíu de cricket conmemorativo en [[Lord's Cricket Ground]] ente'l Gaieties Cricket Club y el Lord's Taverners, siguíu de presentaciones de poemes de Pinter y estractos de les sos obres de teatru.<ref>{{cita publicación |url=http://www.telegraph.co.uk/sport/cricket/6255151/Lords-tribute-was-celebration-of-Harold-Pinters-two-great-loves-cricket-and-literature.html |títulu=Lord's tribute was celebration of Harold Pinter's two great loves: cricket and literature – Telegraph |nome=Ed |apellíu=Smith |obra=[[The Daily Telegraph]] |fecha=2 d'ochobre de 2009 |editorial=[[Telegraph Media Group|TMG]] |ubicación=Londres |issn=0307-1235 |oclc=49632006 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuEgP305 |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> En 2009, la [[PEN Internacional|PEN]] inglesa estableció'l [[Premiu PEN/Pinter]] que se da añalmente a un escritor británicu o residente en Gran Bretaña, que, en pallabres del discursu Nobel de Pinter, refundia una mirada infrayable, firme» sobre'l mundu, y amuesa una «fiera determinación intelectual... pa definir l'auténtica verdá de les nueses vides y de les nueses sociedaes». El premiu ye compartíu con un escritor internacional de coraxe. Los primeros ganadores del premiu fueron [[Tony Harrison]] y el poeta y comediante birmanu [[Zarganar|Maung Thura (Zarganar)]].<ref>English PEN website http://www.englishpen.org/prizes/pen-pinter-prize/</ref> === ''Being Harold Pinter'' === En xineru de 2011 el [[Belarus Free Theatre]] realizó ''Being Harold Pinter'' (''Ser Harold Pinter''), un colax teatral de fragmentos dramáticos de les obres de Pinter, la so Conferencia del Premiu Nobel, y cartes de presos de Belarús, que recibió muncha atención nos [[medios de prensa]]. Por cuenta de una campaña del gobiernu de Bielorrusia contra los artistes disidentes, los miembros del Free Theatre tuvieron que salir clandestinamente de [[Minsk]] pa poder realizar la so producción en Nueva York nun actu de dos selmanes en [[La Mama]], como parte del [[Under the Radar Festival]] de 2011. Nuna representación benéfica adicional nel [[Public Theater]], co-entamada polos dramaturgos [[Tony Kushner]] y [[Tom Stoppard]], les cartes de los prisioneros fueron lleíos por diez artistes convidaos: [[Mandy Patinkin]], [[Kevin Kline]], [[Olympia Dukakis]], [[Lily Rabe]], Linda Emond, Josh Hamilton, Stephen Spinella, [[Lou Reed]], [[Laurie Anderson]], y [[Philip Seymour Hoffman]].<ref name=BFT>{{cita web |url=http://broadwayworld.com/article/Kline_Hoffman_et_a el_Lend_Support_to_Belarus_Free_Theater_with_BEING_HAROLD_PINTER_Benefit_at_The_Public_Tonight_117_20110117 |títulu=Kline, Hoffman et al. Lend Support to Belarus Free Theater with 'Being Harold Pinter' Benefit at The Public Tonight, 1/17 |apellíu=BWW News Desk |obra=broadwayworld.com |fecha=17 de xineru de 2011 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuEnwDkP |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> En solidaridá col Free Theatre de Bielorrusia, otros actores y compañíes de teatru realizaron llectures adicionales a lo llargo de los Estaos Xuníos nel marcu de ''Being Harold Pinter''.<ref name=Gunderson>{{cita web |url=http://www.huffingtonpost.com/lauren-gunderson/countrywide-free-theatre-_b_809947.html |títulu=Countrywide, Free Theatre Stands up to Dictators |nome=Lauren |apellíu=Gunderson |obra=huffingtonpost.com |fecha=19 de xineru de 2011 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924234747/http://www.huffingtonpost.com/lauren-gunderson/countrywide-free-theatre-_b_809947.html |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> === Harold Pinter Theatre, Londres === En setiembre de 2011, el Ambassador Theatre Group (ATG) –los dueños del British Theatre– anunciaron la so decisión de renombrar el ''Comedy Theatre'' de Londres en ''The [[Harold Pinter Theatre]]''. Howard Panter, el CEO axuntu y direutor creativu de ATG dixo a la [[BBC]], «La obra de Pinter convirtióse nuna parte integral de la hestoria del Comedy Theatre. El cambéu de nome d'unu de los nuesos teatros más esitosos del West End ye un merecíu homenaxe a un home que dexó una marca tan grande nel teatru británicu, qu'a lo llargo de la so carrera de cincuenta años foi reconocíu como unu de los dramaturgos británicos modernos más influyentes».<ref>{{cita publicación |apellíu=Staff |títulu=Harold Pinter has London theatre named after him |url=https://www.bbc.co.uk/news/entertainment-arts-14827867 |fechaaccesu=8 de setiembre de 2011 |newspaper=BBC News |fecha=7 de setiembre de 2011 |editorial=BBC |ubicación=Londres}}</ref> == Obra selecta == === Obres de teatru === {{llista de columnes|2| * ''[[L'habitación|The Room]]'' (1957) -- ''[[L'habitación]]'' * ''The Birthday Party'' (1957) -- ''La fiesta de cumpleaños'' * ''[[The Dumb Waiter]]'' (1957) -- ''[[El montaplatos]]'' * ''A Slight Ache'' (1958) -- ''Un llixeru malestar'' o ''Un leve dolor'' * ''The Hothouse'' (1958) -- ''L'invernaderu'' * ''[[The Caretaker]]'' (1959) -- ''[[El cuidador]]'' * ''A Night Out'' (1959) -- ''Una nueche de xordia'' * ''Night School'' (1960) -- ''Escuela nocherniega'' * ''The Dwarfs'' (1960) -- ''Los nanos'' * ''[[The Collection (obra de teatru)|The Collection]]'' (1961) -- ''[[La coleición]]'' * ''[[L'amante (obra de teatru)|The Lover]]'' (1962) -- ''[[L'amante (obra de teatru)|L'amante]]'' * ''Tea Party'' (1964) * ''[[The Homecoming]]'' (1964) -- ''[[Torna al llar]]'' * ''The Basement'' (1966) -- ''El suétanu'' * ''Landscape'' (1967) -- ''Paisaxe'' * ''Silence'' (1968) -- ''Silenciu'' * ''[[Old Times]]'' (1971) -- ''[[Vieyos tiempos]]'' * ''Monologue'' (1972) -- ''Monólogu'' * ''[[No Man's Land (obra de teatru)|No Man's Land]]'' (1974) -- ''[[Tierra de naide (obra de teatru)|Tierra de naide]]'' * ''[[Betrayal (obra de teatru)|Betrayal]]'' (1978) -- ''[[Traición (obra de teatru)|Traición]]'' * ''Family Voices'' (1980) -- ''Voces de la familia'' * ''A Kind of Alaska'' (1982) -- ''Una especie d'Alaska'' * ''Victoria Station'' (1982) -- ''Estación Victoria'' * ''One for the Road'' (1984) -- ''La última copa'' * ''Mountain Language'' (1988) -- ''El llinguaxe del monte'' * ''The New World Order'' (1991) -- ''El nuevu orde mundial'' * ''Party Time'' (1991) -- ''Tiempu de fiesta'' * ''Moonlight'' (1993) -- ''Lluz de lluna'' * ''Ashes to Ashes'' (1996) -- ''Cenices a les cenices'' o ''Polvu yes'' * ''Celebration'' (1999) -- ''Celebración'' * ''Remembrance of Things Past'' (2000) [adautación pa escenariu de ''The Proust Screenplay''; en collaboración con Di Trevis] }} === Prosa === {{llista de columnes|2| * «Kullus» (1949) * ''The Dwarfs'' (novela) (escrita ente 1952 y 1956; revisada y publicada en 1990) * «Latest Reports from the Stock Exchange» (1953) * «The Black and White» (1954–55) * «The Examination» (1955) * «Tea Party» (1963) * «The Coast» (1975) * «Problem» (1976) * «Lola» (1977) * «Short Story» (1995) * «Girls» (1995) * «Sorry About This» (1999) * «Tess» (2000) * «Voices in the Tunnel» (2001) * «The Mirror» (2007) }} === Poesía === {{llista de columnes|2| * ''Poems'' (1971) * ''I Know the Place'' (1977) * ''Poems and Prose 1949–1977'' (1978) * ''Ten Early Poems'' (1990) * ''Collected Poems and Prose'' (1995) * ''«The Disappeared» and Other Poems'' (2002) * ''Poems by Harold Pinter Chosen by [[Antonia Fraser]]''.<ref>Warwick: Greville Press Pamphlets, 2002. (Edición llindada de 300 exemplares, «de los cualos los primeros cincuenta son numberaos y roblaos pol selector»)</ref> * ''Six Poems for A''.<ref>Warwick: Greville Press Pamphlets, 2007. ISBN 0-9555821-1-3 (10). ISBN 978-0-9555821-1-0 (13).</ref> }} == Honores == Foi miembru honorariu de la [[National Secular Society]], compañeru de la [[Royal Society of Literature]], y miembru honorariu de la [[Modern Language Association of America]] (1970),<ref>{{cita web |url=http://www.mla.org/honfell_past |títulu=Past Honorary Fellows |obra=Modern Language Association |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150610221903/http://www.mla.org/honfell_past |fechaarchivu=2015-06-10 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/biography/index.shtml |títulu=Biography |editor=Batty, Mark |obra=haroldpinter.org |añu=2011 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924024957/http://www.haroldpinter.org/biography/index.shtml |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> En 1996 foi nomáu [[Orde del Imperiu Británicu|CBE]]<ref>{{cita publicación |url=http://www.london-gazette.co.uk/issues/44004/supplements/6539 |títulu=Supplement to The London Gazette, 11th June 1966 |nome=|apellíu= |obra=[[London Gazette]]|editorial=[[Government of the United Kingdom]]|fecha=11 de xunu de 1996|fechaaccesu=29 de xunu de 2011|númberu=44004|páxina=6539|urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuF78kRj|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> y convirtióse en [[Orde de los Compañeros d'Honor Compañero d'Honor]] en 2002, dempués de tornar el títulu de caballeru en 1996.<ref name=White>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/uk/2002/jun/15/arts.politics|títulu=Arise Sir Mick, but Pinter takes surprise top honour |nome=Michael|apellíu=White|obra=[[The Guardian]]|fecha=15 de xunu de 2002|editorial=[[Guardian Media Group|GMG]]|allugamientu=[[Londres]]|issn=0261-3077|oclc=60623878|fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuFAnbHJ |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> En 1995, recibió'l [[Premiu David Cohen]], en reconocencia al conxuntu de la so obra lliteraria. En 1996, recibió'l [[Premios Laurence Olivier|Premiu Especial Laurence Olivier]] pola so destacada trayeutoria nel teatru.<ref>{{cita web |url=http://www.officiallondontheatre.co.uk/olivier_awards/past_winners/view/item98530/Olivier-Winners-1996/ |títulu=Olivier Winners 1996 |obra=The Official London Theatre Guide |fecha=24 d'abril de 2008 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120213150059/http://www.officiallondontheatre.co.uk/olivier_awards/past_winners/view/item98530/Olivier-Winners-1996/ |fechaarchivu=2012-02-13 }}</ref> En 1997 fíxose sociu de l'[[Academia Británica de Cine y Televisión]] (BAFTA).<ref name=BAFTAawards>{{cita web |url=http://www.bafta.org/awards/academy-fellows,125,BA.html |títulu=Academy Fellows |obra=bafta.org |añu=2011 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121031025735/http://www.bafta.org/awards/academy-fellows,125,BA.html |fechaarchivu=2012-10-31 }}</ref> N'ochobre de 2001 recibió'l Premiu Líderes Mundiales na categoría «xeniu creativu», nel marcu d'una selmana de «Homenaxe» en Toronto.<ref>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2001/09/09/travel/travel-advisory-toronto-festival-honors-14-leaders-in-the-arts.html |títulu=Travel Advisory: Toronto Festival Honors 14 Leaders in the Arts|nome=|apellíu=Staff|obra=[[The New York Times]] |fecha=9 de setiembre de 2001 |editorial=New York Times Company |allugamientu=[[Nueva York]] |issn=0362-4331|fechaaccesu=3 de xunetu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuFOOuR9|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> En 2004 recibió'l Premiu de Poesía «[[Wilfred Owen]]» pola so contribución a la lliteratura», y 'específicamente pola so coleición de poesía titulada ''War'' (Guerra), publicada en 2003'».<ref name=GuardianWOAPA>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/uk/2004/aug/04/iraq.books|títulu=Pinter awarded Wilfred Owen prize for poetry opposing Iraq conflict |nome=John|apellíu=Ezard|obra=[[The Guardian]]|fecha=4 d'agostu de 2004 |editorial=[[Guardian Media Group|GMG]]|allugamientu=[[Londres]]|issn=0261-3077|oclc=60623878|fechaaccesu=3 de xunetu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuFSShAr |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> En marzu de 2006, foi gallardoniáu col Premiu Europa del Teatru en reconocencia trayectoría nel teatru.<ref>{{cita web |url=http://www.premiu-europa.org/open_page.php?id=319 |títulu=Europe Theatre Prize – X Edition – pinter_motivazioni |obra=premiu-europa.org|añu=2006|fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |idioma=italianu/inglés |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuFWKSVE |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> Xunto cola otorgación d'esi premiu, el críticu Michael Billington coordinó una conferencia internacional sobre Pinter, titulada ''Passion, Poetry, Politics'', celebrada en [[Turín]], Italia, del 10 al 14 marzu 2006, incluyendo académicos y críticos lliterarios d'Europa y de les Amériques.<ref name=BillingtonETP/><ref name=ETPEvent/><ref>Billington, ''Harold Pinter'' 427–28.</ref> N'ochobre de 2008, la [[Central School of Speech and Drama]] anunció que Pinter aportara a ser el so presidente y dio-y un [[títulu honoríficu (académicu)|beca honoraria]] na so ceremonia de graduación.<ref name=Central2008>{{cita web |url=http://www.cssd.ac.uk/content/obituaries#harold |títulu=Obituaries: Harold Pinter – 1930–2008 |obra=[[Central School of Speech and Drama]] |añu=2011 [last update] |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151016204500/https://www.cssd.ac.uk/content/obituaries#harold |fechaarchivu=2015-10-16 }}</ref> Pinter comentó: «Fuí estudiante de la Central en 1950-1951, esfruté enforma de la mio estancia ellí y toi encantáu de ser presidente d'una tan destacada institución».<ref>{{cita publicación |url=http://www.thestage.co.uk/news/newsstory.php/22095/pinter-replaces-mandelson-as-central|títulu=The Stage / News / Pinter replaces Mandelson as Central president|nome=Alistair|apellíu=Smith|obra=thestage.co.uk |editorial=The Stage Newspaper Limited|fecha=14 d'ochobre de 2008 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuFeOLwJ|fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> Pero tuvo que recibir esti títulu honoríficu, el docenu, ''in absentia'' por cuenta de problemes de salú.<ref name=Central2008/> La so presidencia de la escuela foi curtia, y morrió dos selmanes dempués de la ceremonia de graduación, el 24 d'avientu de 2008. === Premiu Nobel === El 13 d'ochobre de 2005, l'[[Academia Sueca]] anunció la so decisión d'otorgar el [[Premiu Nobel de Lliteratura]] pa esi añu a Pinter, comentando que «nes sos obres afaya'l derribadoriu so la irrelevancia cotidiana y les fuercies qu'entren en confrontación nes habitaciones zarraes».<ref>{{cita web |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/2005/index.html |títulu=The Nobel Prize in Literature 2005 |obra=nobelprize.org |fecha=13 d'ochobre de 2005 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151117063428/http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/2005/index.html |fechaarchivu=2015-11-17 }}</ref> La so eleición socatró una ciertu discutiniu públicu y crítiques en rellación coles carauterístiques de la obra de Pinter y los sos puntos de vista políticos.<ref name=HariPryce-Jones/> Al ser entrevistáu esi día alrodiu de la so reaición al anunciu, Pinter dixo: «Dixéronme güei qu'unu de les canales de Sky declaró esta mañana que "Harold Pinter morrió". Depués camudaron de paecer y dixeron, "Non, que ganó'l premiu Nobel". Asina que resucité de los muertos».<ref>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/uk/2005/oct/14/books.nobelprize |títulu='They said you've a call from the Nobel committee. I said, why?' |nome=Michael |apellíu=Billington |obra=[[The Guardian]] |fecha=14 d'ochobre de 2005 |editorial=Guardian Media Group |allugamientu=[[Londres]] |issn=0261-3077 |oclc=60623878 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuFmoveP |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011 |cita=''I was told today that one of the Sky channels said this morning that 'Harold Pinter is dead'. Then they changed their mind and said, 'Non, he's won the Nobel prize.' So I've risen from the dead.''}}</ref> La ceremonia de la entrega del [[Premiu Nobel]], y acontecimientos rellacionaos n'Escandinavia, llevar a cabu n'avientu de 2005. Pinter entamara viaxar a [[Estocolmu]] pa presentar la so conferencia Nobel en persona.<ref>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/uk/2005/nov/24/books.nobelprize|títulu=Publisher to stand in for Pinter at Nobel ceremony|nome=Mark|apellíu=Honigsbaum|obra=[[The Guardian]]|fecha=24 de payares de 2005 |editorial=Guardian Media Group|allugamientu=[[Londres]] |issn=0261-3077 |oclc=60623878 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuFqus0d |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> Sicasí, en payares de 2005 foi diagnosticáu con una infeición grave y el so médicu prohibió-y viaxar. Nel so llugar l'editor de Pinter, Stephen Page del editorial [[Faber and Faber]], aceptó'l diploma y la medaya del premiu mientres la ceremonia en Suecia.<ref name=Lyall/><ref>Billington, ''Harold Pinter'' 423–24.</ref> Anque inda taba recibiendo tratamientu nel hospital, Pinter grabó la so Conferencia Nobel, «Art, Truth and Politics», nun estudiu de [[Channel 4]]. Foi proyeutada en trés grandes pantalles na Academia Sueca na nueche del 7 d'avientu de 2005,<ref name=Lyall/><ref name=Lyall2>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2005/12/08/international/europe/08pinter.html |títulu=Playwright Takes a Prize and a Jab at US |nome=Sarah |apellíu=Lyall |obra=[[The New York Times]] |fecha=8 d'avientu de 2005 |editorial=New York Times Company |allugamientu=Nueva York |issn=0362-4331 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuFv4b8d |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> y tresmitíu esa mesma nueche en [[More 4]] nel Reinu Xuníu.<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 424.</ref> La conferencia de 46 minutos foi introducida na televisión por David Hare. Darréu, el testu y el videu (ensin la introducción de Hare) fueron publicaos nes páxines web oficiales del Premiu Nobel y Academia Sueca. Tamién foi publicada nun DVD.<ref>{{cita web |apellíu=Pinter |nome=Harold |url=http://www.illuminationsmedia.co.uk/filmstobuy/category/6/product/6/harold_pinter_art,_truth__politics.html |títulu=Art, Truth & Politics |editorial=Illuminations |fechaaccesu=14 de payares de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924033649/http://www.illuminationsmedia.co.uk/filmstobuy/category/6/product/6/harold_pinter_art,_truth__politics.html |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> Pinter citó al Padre John Metcalf quien faló con [[Raymond G. H. Seitz|Raymond Seitz]], un diplomáticu d'altu rangu de la embaxada d'Estaos Xuníos en Londres: «Los mios parroquianos construyeron una escuela, un centru de salú, un centru cultural. Vivimos en paz. Va unos meses, un grupu de la [[Contras|Contra]] atacó la parroquia. Destruyeron tou: la escuela, el centru de salú, el centru cultural. Violaron a les enfermeres y les maestres, asesinaron a los médicos, de la manera más brutal. Portáronse como xabaces. Por favor, esixa que'l gobiernu d'EE.XX. retire'l so sofitu a esta horrible actividá terrorista». Seitz respondió: «Déxame dici-y daqué. Na guerra, la xente inocente siempres sufre». Pinter llamó la invasión d'Iraq polos Estaos Xuníos «una aición militar arbitraria basada nuna serie de mentires sobre mentires y burda manipulación de los medios de comunicación y polo tanto de la opinión pública», y condergó al gobiernu británicu pola so cooperación.<ref name=ATPLecture>{{cita web |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/2005/pinter-lecture-y.html |títulu=Nobel Lecture – Literature 2005 |nome=Harold |apellíu=Pinter |obra=nobelprize.org |añu=2005 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuFyiiDW |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> La conferencia de Pinter recibió amplia atención nos medios impresos y en llinia, y provocó alderique y munchos comentarios,<ref>Billington, ''Harold Pinter'' 425–27.</ref> y dellos analistes acusaron a Pinter de «anti-americanismu».<ref>{{cita publicación |url=http://www.lexisnexis.com/uk/nexis/results/docview/docview.do?docLinkInd=true&risb=21_T12259220115&format=GNBFI&sort=BOOLEAN&startDocNo=601&resultsUrlKey=29_T12259177788&cisb=22_T12259220136&treeMax=true&treeWidth=0&csi=249784&docNo=612 |títulu=Harold Pinter: the last anti-American |nome=Gwynne |apellíu=Dyer |obra=The Guardian, archiváu en Lexis-Nexis |editorial=Transcontinental Media Group |allugamientu=Charlottetown, Prince Edward Island |fecha=13 d'avientu de 2005 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |formatu ríquese suscripción}}</ref> Sicasí, na so conferencia Nobel, Pinter destaca que la so crítica ta dirixida a les polítiques y práutiques de los gobiernos d'Estaos Xuníos (y los que votaron por ellos), non a tolos ciudadanos d'Estaos Xuníos, munchos de los cualos, afirma Pinter, son «manifiestamente asqueados, avergoñaos ya indignaos poles aiciones del so gobiernu».<ref name=ATPLecture /> === Lexón d'Honor === El 18 de xineru de 2007, el primer ministru francés [[Dominique de Villepin]] presentó'l más altu honor civil de Francia, la [[Lexón d'Honor]], a Pinter nuna ceremonia na Embaxada de Francia en Londres. De Villepin emponderó'l poema «American Football» («Fútbol Americano», 1991) diciendo: «Cola so violencia y la so crueldá, ye pa mi una de les imáxenes más precises de la guerra, una de les metáfores más elocuentes de la tentación del imperialismu y la violencia». En respuesta, Pinter emponderó la oposición de Francia a la guerra n'Iraq. Villepin terminó diciendo: «El poeta detiénse y repara lo que nun merez l'atención d'otros homes. La poesía enséñanos cómo vivir y usté, Harold Pinter, enséñanos cómo vivir». Dixo que Pinter recibió'l premiu especialmente «porque al tratar de prindar toles facetes del espíritu humanu, [el so] obra respuende a les aspiraciones de la opinión pública francesa, y el so sabor pa la comprensión del home y de lo que ye verdaderamente universal».<ref name=FE>{{cita web |url=http://www.ambafrance-uk.org/Legion-d-honneur-for-Harold-Pinter.html |títulu=Légion d'Honneur for Harold Pinter |apellíu=France in the United Kingdom |obra=French Embassy in the UK |fecha=17 de xineru de 2007 |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131202235337/http://www.ambafrance-uk.org/Legion-d-honneur-for-Harold-Pinter.html |fechaarchivu=2013-12-02 }}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/6273365.stm |títulu=French PM honours Harold Pinter |nome= |apellíu=Staff |obra=[[BBC News]] |fecha=18 de xineru de 2007 |editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]] |allugamientu=[[Londres]] |fechaaccesu=26 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/5zuG6OuSi |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011}}</ref> Lawrence Pollard señaló que «el premiu al gran dramaturgu destaca cuántu'l Sr. Pinter ye almiráu como modelu del intelectual radical intransixente en países como Francia».<ref name=FE/> == Respuesta académica == Dellos académicos y críticos cuestionaron la validez de les crítiques de Pinter a lo que denomina «les maneres de pensar d'aquellos nel poder»<ref>Merritt, ''Pinter in Play'' 171–89.</ref> o tán en desalcuerdu colos puntos de vista retrospectivos sobre la so obra.<ref>Begley; Karwowski; and Quigley.</ref> En 1985, Pinter recordó que la oxeción de conciencia foi la resultancia de ser «terriblemente alteriáu pola Guerra Fría como moza. Y el macartismo&nbsp;... Una fonda hipocresía. 'Ellos' les bisarmes, 'nós' los bonos. En 1948, la represión rusa d'Europa del Este foi un fechu evidente y brutal, pero tuvi convencíu entós, como lo toi agora, que tenemos la obligación de someter nueses mesmes aiciones y actitúes a un escrutiniu críticu y moral equivalente».<ref>Citáu en Merritt, ''Pinter in Play'' 178.</ref> Esiste consensu ente los académicos que la representación dramática de les rellaciones de poder na obra de Pinter resulta d'esti escrutiniu.<ref name=BattyGrimes2>[[Cf.]], ''e.g.'', Batty, «Preface» (xvii–xix) y capítulos. 6–9 (55–221) en ''About Pinter''; Grimes 19, 36–71, 218–20, y ''passim''.</ref> L'iñerizu de Pinter a cualquier tipu de censura per parte de «les autoridaes» resumir na llinia de Petey a la fin de ''La fiesta de cumpleaños''. Cuando Stanley, descompuestu y reconstituyíu, ta lleváu poles figures d'autoridá Goldberg y McCann, Petey glaya, «Stan, non dexes que te digan qué faer!» Pinter dixo a Gussow en 1988: «Viví esa llinia tola mio maldita vida. Nunca más qu'agora».<ref name=GussowConv>Citáu en Merritt, ''Pinter in Play'' 179.</ref> L'exemplu de la firme oposición de Pinter a lo que llamó «les maneres de pensamientu d'aquellos nel poder» —La paré» de les mentes» perpetuando'l «statu quo»<ref>Merritt, ''Pinter in Play'' 180.</ref>— infundió el «gran pesimismu políticu» que dellos críticos académicos percibieron na so obra artística,<ref>Grimes 220.</ref> el so «afogando paisaxe» de dures realidaes contemporánees, con dalguna esperanza de la restauración de la dignidá del ser humanu».<ref>Pinter, ''Art, Truth and Politics'' 9 y 24.</ref> Tal como David Jones, un vieyu amigu de Pinter, recordar a críticos dramáticos y estudiosos d'enclín analíticu, Pinter foi unu de los «grandes escritores humorísticos»:<ref>{{cita llibru |url=http://cco.cambridge.org/extract?id=ccol0521651239_CCOL0521651239A006|títulu=Cambridge Collections Online : The sacred joke: Comedy and politics in Pinter's early plays|nome=Francesca|apellíu=Coppa|obra=The Cambridge Companion to Harold Pinter|editorial=Cambridge University Press|añu=2011|isbn=978-0-521-65842-3|editor=Raby, Peter formatu ríquese suscripción|fechaaccesu=30 de xunu de 2011|páxina=45}}</ref>{{cita |Pa los artistes y el públicu, la trampa cola obra de Harold, ye encetala con demasiada seriedá o portancia. Siempres traté d'interpretar les sos obres de teatru con tanto humor y humanidá como seya posible. Siempres hai travesura acesmando nos rincones más escuros. El mundu de ''El cuidador'' ye afaráu, los sos personaxes estropiaos y solitarios. Pero toos van sobrevivir. Y en la so danza pa ello, amuesen una vitalidá frenética y un irónicu sentíu del ridículu que permedia la congoxa y la risa. Graciosu, pero non demasiáu graciosu. Tal como escribió Pinter en 1960: «No que me concierne ''El cuidador'' YE risonderu, hasta ciertu puntu. Más allá d'esi puntu, dexa de ser risonderu, y ye por esi puntu que lo escribí».<ref name=JonesWoolf>{{cita web |url=http://roundabouttheatre.org/fc/fall03/jones.htm |títulu=Roundabout Theatre Company – Front & Center Online |nome=David |apellíu=Jones |obra=roundabouttheatre.org |añu=Seronda 2003 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111008095946/http://roundabouttheatre.org/fc/fall03/jones.htm |fechaarchivu=2011-10-08 |cita=''As far as I am concerníi ''The Caretaker'' IS funny, up to a point. Beyond that point, it ceases to be funny, and it is because of that point that I wrote it.'' }}; [[cf.]] Woolf, citáu en Merritt, «Talking about Pinter» 147–48.</ref></blockquote>}} Los sos conflictos dramáticos presenten series implicaciones pa los sos personaxes y les sos audiencies, lo que lleva al cuestionamiento sosteníu sobre «el puntu» de la so obra y delles estratexes crítiques» pal desenvolvimientu d'interpretaciones y analises estilísticos de la mesma.<ref>Merritt, ''Pinter in Play'' (''passim'').</ref> == Coleiciones de Pinter == Los manuscritos y les cartes inédites de Pinter caltener nel Harold Pinter Archive na División de Manuscritos Lliterarios Modernos de la [[Biblioteca Británica]]. Coleiciones menores de los manuscritos de Pinter atopar nel [[Universidá de Texas n'Austin|Harry Ransom Humanities Research Center]] de la [[Universidá de Texas n'Austin]];<ref name=RansomColl/> [[Universidá d'Indiana Bloomington|The Lilly Library]], [[Universidá d'Indiana Bloomington]]; Mandeville Special Collections Library, Geisel Library, na [[University of California, San Diego]]; [[British Film Institute]], en Londres; y la Margaret Herrick Library, [[Pickford Center for Motion Picture Study]], [[Academy of Motion Picture Arts and Sciences]], [[Beverly Hills, California]].<ref>Baker and Ross, «Appendix One» 224.</ref><ref>{{cita web |url=http://www.haroldpinter.org/links/links_academia.shtml |títulu=Links – Libraries and Academia |editor=Batty, Mark |obra=haroldpinter.org |añu=2011 |fechaaccesu=29 de xunu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081228191355/http://www.haroldpinter.org/links/links_academia.shtml |fechaarchivu=28 d'avientu de 2008}}</ref> == Referencies == === Notes === {{llistaref|2}} === Bibiliografía === * {{cita llibru |apellíu=Baker|nome=William|títulu=Harold Pinter|obra=Writers' Lives Series.|ubicación=Londres & Nueva York|editorial=Continuum International Publishing Group|añu=2008|isbn=0-8264-9970-8}} * {{cita llibru |apellíu=Baker|nome=William|apellíu2=Ross|nome2=John C.|títulu=Harold Pinter: A Bibliographical History|ubicación=Londres|editorial=[[British Library]] and New Castle, DE|añu=2005|isbn=1-58456-156-4}} * {{cita llibru |apellíu=Batty|nome=Mark|títulu=About Pinter: The Playwright and the Work|ubicación=Londres|editorial=Faber and Faber|añu=2005|isbn=0-571-22005-3}} * {{cita llibru |apellíu=Begley|nome=Varun|títulu=Harold Pinter and the Twilight of Modernism|allugamientu=Toronto|editorial=University of Toronto Press|añu=2005|isbn=978-0-8020-3887-6}} * {{cita llibru |apellíu=Billington|nome=Michael|títulu=Harold Pinter|ubicación=Londres|editorial=Faber and Faber|añu=2007|isbn=0-571-17103-6}} * {{cita llibru |enllaceautor=Antonia Fraser|apellíu=Fraser|nome=Antonia|títulu=Must You Go? My Life with Harold Pinter|ubicación=Londres|editorial=Weidenfeld & Nicolson (Orion Books)|isbn=978-0-297-85971-0|añu=2010}} * {{cita llibru |apellíu=Gale|nome=Steven H.|títulu=Sharp Cut: Harold Pinter's Screenplays and the Artistic Process|allugamientu=Lexington|editorial=University Press of Kentucky|añu=2003|isbn=0-8131-2244-9}} * {{cita llibru |editor=Gordon, Lois|títulu=Pinter at 70: A Casebook|obra=Casebooks on Modern Dramatists|añu=2001|edición=2|allugamientu=New York and London|editorial=Routledge|isbn=978-0-415-93630-9}} * {{cita llibru |apellíu=Grimes|nome=Charles|títulu=Harold Pinter's Politics: A Silence Beyond Echo|allugamientu=Madison & Teaneck, NJ|editorial=Fairleigh Dickinson University Press|añu=2005|isbn=0-8386-4050-8}} * {{cita llibru |apellíu=Gussow|nome=Mel|títulu=Conversations with Pinter|ubicación=Londres|editorial=Nick Hern Books|añu=1994|isbn=978-1-85459-201-9}} * {{cita llibru |apellíu=Hern|nome=Nicholas|apellíu2=Pinter|nome2=Harold|títulu=A Play and Its Politics: A Conversation between Harold Pinter and Nicholas Hern|fecha=febreru de 1985|páxines=5–23|obra=Harold Pinter, 'One for the Road'|allugamientu=New York|editorial=Grove|isbn=0-394-62363-0}} * {{cita publicación |apellíu=Hudgins|nome=Christopher C.|títulu=Three Unpublished Harold Pinter Filmscripts|publicación=The Pinter Review: Nobel Prize/Europe Theatre Prize Volume: 2005–2008|editor=Gillen, Francis; Gale, Steven H.|allugamientu=Tampa|editorial=University of Tampa Press|añu=2008|páxines=132–39|oclc=16878624|issn=0895-9706}} * {{cita publicación |apellíu=Karwowski|nome=Michael|url=http://www.encyclopedia.com/doc/1G1-111858203.html|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110629053943/http://www.encyclopedia.com/doc/1G1-111858203.html|fechaarchivu=29 de xunu de 2011|títulu=Harold Pinter––a Political Playwright?]|publicación=The Contemporary Review|fecha=1 de payares de 2003|páxines=291–96|formatu ríquese suscripción|allugamientu=Oxford|issn=0010-7565|oclc=1564974 }} * {{cita llibru |apellíu=Merritt|nome=Susan Hollis|títulu=Pinter in Play: Critical Strategies and the Plays of Harold Pinter|añu=1995|allugamientu=Durham and London|editorial=Duke University Press|isbn=978-0-8223-1674-9}} * {{cita publicación |apellíu=Merritt|nome=Susan Hollis|títulu=Harold Pinter's 'Ashes to Ashes': Political/Personal Echoes of the Holocaust|publicación=The Pinter Review: Collected Essays 1999 and 2000|editor=Gillen, Francis; Gale, Steven H.|allugamientu=Tampa|editorial=University of Tampa Press|añu=2000|páxines=73–84|oclc=16878624|issn=0895-9706}} * {{cita publicación |apellíu=Merritt|nome=Susan Hollis|títulu=Talking about Pinter: Collected Essays 2001 and 2002|publicación=The Pinter Review: Collected Essays: 2003 and 2004|editor=Gillen, Francis; Gale, Steven H.|allugamientu=Tampa|editorial=University of Tampa Press|añu=2002|páxines=144–467|oclc=16878624|issn=0895-9706}} * {{cita publicación |apellíu=Merritt|nome=Susan Hollis|títulu=Staging Pinter: From Pregnant Pauses to Political Cause|publicación=The Pinter Review: Collected Essays: 2003 and 2004|editor=Gillen, Francis; Gale, Steven H.|allugamientu=Tampa|editorial=University of Tampa Press|añu=2004|páxines=123–43|oclc=16878624|issn=0895-9706}} * {{cita publicación |apellíu=Münder|nome=Peter|títulu=Endgame with Spools: Harold Pinter in 'Krapp's Last Tape'|publicación=The Pinter Review: Nobel Prize/Europe Theatre Prize Volume: 2005– 008|editor=Gillen, Francis; Gale, Steven H.|allugamientu=Tampa|editorial=University of Tampa Press|añu=2008|páxines=220–22|oclc=16878624|issn=0895-9706}} * {{cita llibru |apellíu=Pinter|nome=Harold|títulu='Celebration' and 'The Room': Two Plays by Harold Pinter|ubicación=Londres|editorial=Faber and Faber|añu=2000|isbn=978-0-571-20497-7}} * {{cita llibru |apellíu=Pinter|nome=Harold|títulu=Art, Truth and Politics: The Nobel Lecture|ubicación=Londres|editorial=Faber and Faber|añu=2005|isbn=978-0-571-23396-0}} * {{cita llibru |apellíu=Pinter|nome=Harold|capítulu=Introduction by Harold Pinter, Nobel Laureate|páxines=7–9|títulu=Fortune's Fool: The Man Who Taught Harold Pinter: A Life of Joe Brearley|editor=Watkins, G. L.|allugamientu=Aylesbury, Buckinghamshire, UK|editorial=TwigBooks in association with The Clove Club|añu=2008}} * {{cita llibru |apellíu=Pinter|nome=Harold|títulu=Various Voices: Sixty Years of Prose, Poetry, Politics 1948–2008|edición=3|ubicación=Londres|editorial=Faber and Faber|añu=2009.|isbn=978-0-571-24480-5}} * {{cita llibru |apellíu=Quigley|nome=Austin Y.|url=http://cco.cambridge.org/extract?id=ccol0521651239_CCOL0521651239_root|títulu=The Cambridge Companion to Harold Pinter|editor=Raby, Peter|allugamientu=Cambridge|editorial=Cambridge University Press|añu=2001|páxines=7–27|isbn=978-0-521-65842-3|capítulu=Pinter, Politics and Postmodernmism (I)|suscripción==sí}} * {{cita publicación |editor=Watkins, G. L.|títulu=The Clove's Lines: The Newsletter of The Clove Club: The Old Boys of Hackney Downs School|volume=3|númberu=2|fecha=marzu de 2009|páxines=1–36}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{Wikiquote|Harold Pinter|preposición=de}} {{Wikiquote|idioma=en|Harold Pinter|preposición=de}} * [http://nobelprize.org/literature/laureates/2005/pinter-lecture-y.html Discursu d'agradecimientu del Nobel de Lliteratura] (n'inglés) en nobelprize.org * [http://nobelprize.org/literature/laureates/2005/pinter-bibl.html Páxina del Premiu Nobel] (n'inglés) * [https://www.elmundo.es/elmundo/2008/12/25/obituarios/1230220835.html "Harold Pinter, el maestru que nun se callaba"], obituariu en ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'', 25 d'avientu de 2008 {{NF|1930|2008|Pinter, Harold}} {{socesión| títulu=[[Ficheru:Nobel prize medal.svg|25px|center]] [[Premiu Nobel de Lliteratura]] | periodu='''[[2005]]'''| predecesor=[[Elfriede Jelinek]] | socesor=[[Orhan Pamuk]]}} {{Tradubot|Harold Pinter}} [[Categoría:Escritores d'Inglaterra]] [[Categoría:Escritores n'inglés]] [[Categoría:Dramaturgos y dramaturgues d'Inglaterra]] [[Categoría:Poetes d'Inglaterra]] [[Categoría:Ganadores del premiu BAFTA Honoríficu]] [[Categoría:Caballeros de la Lexón d'Honor]] [[Categoría:Escritores del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Dramaturgos y dramaturgues del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Direutores de cine d'Inglaterra]] [[Categoría:Miembros de l'Academia Serbia de Ciencies y Artes]] [[Categoría:Premiu Nobel de Lliteratura]] 7fr988xdwcvnovb46efbzwssh5p3slp Giovanni Bellini 0 73801 4501297 4444434 2026-06-22T18:15:54Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501297 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Giovanni Bellini''', tamién conocíu pol so llamatu '''Giambellino''' {{nym}}<ref>La fecha exacta de la so muerte desconozse, pero sábese que yá morriera pal 29 de payares de 1516 - [http://assets.cambridge.org/97805216/62963/sample/9780521662963ws.pdf]</ref> foi un [[Pintura artística|pintor]] [[Pintura del Quattrocento|cuatrocentista]] [[Italia|italianu]]. Probablemente sía'l miembru más conocíu d'una familia de pintores [[venecia]]nos qu'incluyó al so padre [[Jacopo Bellini|Jacopo]], el so hermanu [[Gentile Bellini|Gentile]] y el so cuñáu [[Andrea Mantegna]]. Ta consideráu como un artista que revolucionó la [[Escuela veneciana|pintura veneciana]], faciéndola progresar escontra un estilu más sensual y colorista. Gracies al usu de pintura al oleu clara y d'ensugáu lentu, Giovanni creó tintes intensos y ricos y solombres detallaes. El so suntuosu coloríu y los paisaxes fluyíos y con atmósfera tuvieron un gran efeutu na escuela de pintura veneciana, especialmente nos sos alumnos [[Giorgione]] y [[Tiziano]]. == Biografía == Anque los sos contemporáneos apreciaron a Giovanni Bellini como un gran pintor, la so vida ta relativamente pocu documentada; numberoses obres sos de capital importancia escarecen d'un encuadramiento definitivu pola escasez de datos seguros. === Oríxenes === [[Ficheru:Giovanni Bellini — Holy Allegory.jpg|thumb|right|350px|''[[Alegoría cristiana|Sacra Alegoría]]'' (1490; [[Uffizi]] de Florencia).]] Giovanni Bellini nació en [[Venecia]], anque nun se conoz la fecha exacta de la so nacencia. Yera fíu d'un artista venecianu establecíu, [[Jacopo Bellini]]. [[Giorgio Vasari]] afirma que morrió con noventa años en [[1516]], d'ende que se-y considerara nacíu en [[1426]]. Pero l'historiador florentín, en quien son comunes estos errores n'artistes que nun conoció, ye desmentíu por un documentu del [[testamentu]] de la madre de Bellini, la [[Marche|marsicana]] Anna Rinversi, redactáu con ocasión del so primer partu, en [[1429]]. Nun ye seguru si él yera'l primoxénitu de la familia o non: les fontes contemporánees falen siempres de [[Gentile Bellini|Gentile]] mayor que Giovanni, ya inclusive podría selo la so hermana Nicolosia (que depués casó con [[Andrea Mantegna]]) o un cuartu hermanu, [[Niccolò Bellini|Niccolò]], afayáu namái nel añu [[1985]] por Meyer Zu Capellen. La fecha de nacencia de Giovanni nun taría entós nos [[Años 1420|años venti]] sinón, siquier, alredor de [[1432]]-[[1433]], si non más tarde. Depués ta la cuestión de la so llexitimidá. De normal considérase-y fíu natural, nacíu del padre fuera del matrimoniu con otra muyer, o d'un matrimoniu precedente al d'Anna, tomando como base'l documentu del testamentu d'Anna Rinversi de payares de [[1471]], cuando, yá viuda de Jacopo, dispón que los sos bienes pasaren a Niccolò, Gentile y Nicolosia. Como nun menta a Giovanni, Fiocco (1909) consideró qu'eso probaba que yera otra la so madre. Esta tesis nun se sofita en nenguna otra prueba y la crítica posterior foi cautelosa al respeutu. === Fase xuvenil === ==== Los entamos artísticos ==== Creció na casa del so padre, en que'l so taller empecipiar nel oficiu, xunto a los sos hermanos Gentile y Niccolò. Los empiezos de Giovanni nel arte son inseguros y tienen d'asitiase nos años [[1445]]-[[1450]], magar nenguna obra conocida del artista atribúyese unánimemente a aquel periodu. Ente los candidatos un tiempu más probables tuvieron un ''San Jerónimo'' del [[Institutu Barber]] de [[Birmingham]] y una ''Crucifixón'' del [[Muséu Poldi Pezzoli]]. La crítica más recién, sicasí, atribúi estes obres a la producción xenérica veneciana de la primer metá del [[sieglu XV]]. Hasta la edá de casi trenta años la so pintura ta apoderada por un fondu sentimientu relixosu y un patetismu humanu. Les sos pintures d'esti periodu tempranu tán toes executaes nel antiguu métodu del [[Pintura al temple|temple]]. La so obra siguió l'exemplu del taller paternu y de los [[Antonio Vivarini|Vivarini]], los dos más importantes centros pictóricos de la Venecia de la dómina. P'atopar una primer mención cierta de Giovanni, hai qu'allegar a un documentu del [[9 d'abril]] de [[1459]], cuando a la presencia del notariu venecianu Giuseppe Moisis, emprestó testimoniu, constando como residente en solitariu en [[Chiesa di San Lio|San Lio]]. Esto nun significa, sicasí, que l'artista trabayara yá en solitariu, siquier nos grandes encargos. Un testimoniu de Fra Valerio Polidoro del añu [[1460]] revela que realizó, xunto con Jacopo y Gentile, el perdíu retablu Gattamelata pa la [[Basílica de San Antonio de Padua (Padua)|basílica del Santu]] en [[Padua]], destinada a una nueva capiya dedicada a los santos [[Bernardino de Siena|Bernardino]] y [[Franciscu d'Asís|Francisco]]. ==== La fase ''mantegnesca'' ==== [[Ficheru:(Venice) Presentazione di Gesù al Tempio by Giovanni Bellini - Pinacoteca Querini Stampalia.jpg|thumb|300px|Giovanni Bellini, ''[[Presentación nel Templu (Giovanni Bellini)|Presentación nel Templu]]'']] [[Ficheru:MantegnaPresentazione.jpg|thumb|300px|Andrea Mantegna, ''[[Presentación nel Templu (Mantegna)|Presentación nel Templu]]'']] Les primeres obres de Giovanni rellacionáronse de cutiu, compositiva, y estilísticamente, coles d'[[Andrea Mantegna]] ([[1431]]–[[1506]]), que se convirtió nel so cuñáu nel añu [[1453]]. A esta influencia xune la d'[[Ansuino da Forlì]], con formes rotes, cierta rudez nel sellu, que se va dulcificando progresivamente, y una composición minuciosa de los elementos. Ente les primeres obres que presenten estes carauterístiques atopen les dos tables de ''La crucifixón'' (h. 1455) y ''La tresfiguración'' (h. 1455-1460) que s'atopen nel [[Muséu Correr]] de [[Venecia]]. Les figures son sutil y crudamente espresives, l'anatomía güesuda, el paisaxe amplio pero con detalles minuciosos, con llinies seques y "predreses". La rellación con Mantegna se ejemplifica dafechu al confrontar obres asemeyaes, o en dellos casos, d'idéntica composición. Ye'l casu por casu de ''Cristu nel Monte de les Olivares'' de la [[National Gallery de Londres]] (h. 1459), similar a una [[Oración nel güertu (Mantegna, Londres)|obra d'análoga tema]] de Mantegna nel mesmu muséu (h. 1455). Los dos deriven d'un dibuxu de [[Jacopo Bellini]] del so cuadiernu d'esbozos güei en Londres. Comparten una atmósfera llívida y enrarecida, con un paisaxe predreso y grebo, y un trazu bastante forzáu. Na obra de Bellini, sicasí, los colores son menos escuros y esmaltaos, más naturales y menos "pedreses", y les formes tán dulcificadas per llinies curves, como l'apolazadura "coxín de roca" sobre'l que Xesús se arrodilla. Más evidente ye entá la comparanza ente los dos ''Presentaciones nel Templu'' (h. años 1455-1460), más antigua la de Mantegna que la de Bellini. Tienen la mesma composición y personaxes: la Virxe y el Neñu sofitaos nun marcu marmóreo en primer planu, con un vieyu y caducu sacerdote que s'adelantra a coyer al neñu mientres José, en segundu planu y mediu oculta, mira la escena frontalmente. Na tabla de Mantegna el marcu, recursu necesariu pa los habituales esperimentos de "rotura" espacial escontra l'espectador, arrodia tol cuadru, con dos figures llaterales, quiciabes l'autorretratu so y semeya de la so muyer Nicolosia, y con una entoncación a un coloríu amenorgáu, que fai paecer a los personaxes austeru y sólidu como escultures de roca. Na ''Presentación'' de Bellini hai dos más, incluyíu'l so [[autorretratu]]. Entama'l grupu d'otra manera, como un pequeñu ensame humano; la cornisa dexó'l sitiu a una meseta más axilosa, que aisla menos les figures respeuto al espectador, y los colores, sobremanera blancos y colloraos, presenten con mayor dulzura y naturalismu nes carnaciones y demás superficies. ==== La serie de les ''Vírxenes con Neñu'' ==== Poco más o menos l'añu [[1460]] Giovanni tuvo d'empezar la serie de les [[Virxe con Neñu|''Vírxenes con Neñu'']], que caracterizó como tema tola so carrera. Son imáxenes de dimensiones pequeñes o medianes destinaes a la devoción privada, abundantísima na producción veneciana del sieglu XV. Pueden mentase la ''Virxe con Neñu'' del Muséu Malaspina de [[Pavía]], la de [[Filadelfia]], la ''Virxe Lehman'' en [[Nueva York]] y la llamada ''Virxe griega'' de la [[Pinacoteca de Brera]] en [[Milán]]. Nestes obres xunen influencia bien vives en Venecia, gracies a la so actividá mercantil: [[Arte bizantino|bizantines]] como se ve na fixeza icónica de la divinidá, y [[Pintura flamenca|flamenques]], cola so atención analítica al detalle. Amás Giovanni viose influyíu pola [[escuela toscana]] espublizada nel [[Vénetu]] naquellos años pola presencia mientres años de [[Donatello]] en [[Padua]] ([[1443]]-[[1453]]) y l'exemplu d'[[Andrea Mantegna]] ([[1431]]–[[1506]]), convertíu yá en cuñáu en [[1453]], col cual establecióse una intensa rellación d'intercambiu personal y artísticu; coles obres del so cuñáu rellacionáronse de cutiu, compositiva y estilísticamente, les primeres obres de Giovanni. La primer producción de Bellini tienen tamién carauterístiques propies, daes por "una peculiar y dulcísima tensión que siempres xune a la madre y al fíu nuna rellación de ''pathos'' fondu".<ref>Olivari, ''cit.'', páx. 408.</ref> La composición tomar de los [[iconu|iconos]] bizantinos y [[Creta|cretenses]], en dellos casos con estrema fidelidá. Pero foi radical la conversión de tales estereotipos inmóviles en figures vives y poétiques, capaces d'instaurar una rellación íntima col espectador. ==== La serie de la Piedá ==== [[Ficheru:Pieta Bellini.jpg|thumb|right|''[[Pietà]]: Cristu muertu sosteníu pola Virxe y San Xuan'', 1460; temple sobre tabla; [[Pinacoteca de Brera]], [[Milán]].]] Tamién trató naquellos años la tema de la ''[[Pietà]]'', representación artística de Cristu muertu sosteníu pola [[María (madre de Xesús)|Virxe]]. Facer nun estilu distintu y daqué más personal, con menos durez nes contornes y un tratamientu más ampliu de les formes y los vistíos, pero ensin atenuar la intensidá del sentimientu relixosu. Tamién esta [[iconografía]] inspirar en modelos [[Arte bizantino|bizantinos]]: la ''imago pietatis''. Los prototipos de la serie son la ''Piedá'' de l'[[Accademia Carrara]] de [[Bérgamo]] y la del [[Muséu Poldi Pezzoli]], que daten ente los años [[años 1450|cincuenta]] y [[Años 1460|sesenta]]; siguir el ''Cristu muertu suxetáu por dos ánxeles'' del [[Muséu Correr]], con influencies de [[Andrea Mantegna|Mategna]], la célebre ''Piedá'' de la [[Pinacoteca de Brera]] (h. 1465-1470) y la de [[Rimini]] (h. [[1474]]). === El maduror artísticu === Ente l'añu [[1464]] y el [[1470]] Giovanni atopóse arreyáu col taller del so padre na execución de cuatro grandes trípticos pa l'apocayá reconstruyida [[ilesia de Santa María de la Caridá]] en Venecia. Trátase de los trípticos dedicaos a San Llorienzo, San Sebastián, a la Virxe María y a la Natividá, que fueron desmontaos y recompuestos na dómina napoleónica enantes d'entrar na [[Galería de l'Academia de Venecia|Galería de l'Academia]], atribuyíos a los [[Antonio Vivarini|Vivarini]], onde s'atopen anguaño. Trátase d'obres interesantes, pero la so execución atribúyese güei en gran midida a otres personalidaes, ente que'l proyeutu xeneral ye obra de [[Jacopo Bellini]]. Ente los cuatros, el más autógrafu de Giovanni ye'l ''Trípticu de San Sebastián''. ==== El polípticu de San Vicente Ferrer ==== [[Ficheru:Giovanni Bellini - Trasfigurazione di Cristo.jpg|thumb|right|''Tresfiguración de Cristu'', h. 1487; oleu sobre tabla; [[Muséu de Capodimonte]], [[Nápoles]].]] El ''Trípticu de San Sebastián'' ta consideráu una especie de prueba xeneral pa la so primer gran obra como pintor, el ''Polípticu de San Vicente Vicente Ferrer'' (1464-1468). Foi executáu pa la capiya homónima de la [[Basílica de San Xuan y San Pablo (Venecia)|basílica de San Zanipolo]] en Venecia. Pintó nueve compartimientos dispuestos en tres registros, sobre los que taba presente como coronamiento tamién una [[luneta]] perdida col ''Padre Eternu''. Los santos del rexistru central tán carauterizaos por un fuerte mecanismu plásticu, sorrayáu pol grandor de les figures, les llinies enfátiques de les anatomíes y de los ropajes, l'usu xenial de la lluz qu'irradia dende la parte baxa escontra dellos detalles, como la cara de San Cristóbal. L'espaciu ta apoderáu pol paisaxe alloñáu sobre'l fondu y la fondura en perspeutiva suxerida por pocos elementos, como les fleches en escorzo de san Sebastián o'l llargu cayáu de san Cristóbal. En 1470 Giovanni recibió'l so primer nomamientu pa trabayar xunto col so hermanu y otros artistes na [[Scuola Grande di San Marco|Scuola di San Marco]], onde ente otres temes encargar pintar un ''Diluviu cola arca de Noé''. Nun sobrevivió nenguna de les obres del maestru d'esti tipu. Perdiéronse la mayoría de los grandes encargos públicos de Giovanni. Hubo un famosu retablu pintáu en temple pa una capiya na [[Basílica de San Xuan y San Pablo (Venecia)|ilesia de San Xuan y San Pablo]], que sumió nuna quema nel añu 1867, xunto col ''San Pedro mártir'' de [[Tiziano]] y la ''Crucifixón'' de [[Tintoretto]]. A la década posterior a 1470 tien d'asignase probablemente la ''Tresfiguración'' (a la derecha) qu'anguaño se caltién nel muséu de Nápoles, repitiendo con mayor maduror y nun espíritu más sele la tema de los sos anteriores esfuercios en Venecia. ==== El Retablu de Pésaro ==== [[Ficheru:Pala di pesaro 02.jpg|thumb|El ''[[Retablu de Pésaro]]'', panel central]] El famosu [[retablu]] dedicáu a la ''Coronación de la Virxe'', posiblemente del [[1475]], ([http://www.museicivicipesaro.it/sezioni_pin_sala2.asp] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090701105007/http://www.museicivicipesaro.it/sezioni_pin_sala2.asp |date=2009-07-01 }}), executada pa la Ilesia de San Francisco de [[Pésaro]] y güei nel muséu municipal local, llevó la influencia de Bellini sobre pintores que nun yeren vénetos, como ye'l casu de [[Marcu Palmezzano]], de [[Forlí]]. Paez que ye'l so más tempranu esfuerciu nuna forma d'arte que primeramente casi monopolizó en Venecia la escuela rival de los [[Antonio Vivarini|Vivarini]]. Nesta obra aprecien les influencies de [[Piero della Francesca]]: Giovanni Bellini va alloñándose del estilu paternu y supera resabios del [[góticu tardíu]]. Sintetiza'l color cola forma y unifica nun mesmu espaciu los oxetos y demás seres figuraos. Con esti retablu algama Giovanni'l so estilu de maduror. y impostación dafechu renacentista cola forma rectangular, coronada orixinariamente por una ''Piedá'' que güei s'atopa na [[Pinacoteca Vaticana]]. El gran panel central amuesa una ''Coronación de la Virxe'' marca'l llogru d'un nuevu equilibriu, onde les lleiciones de Mantegna resulten sublimadas por una lluz clara al estilu de Piero della Francesca. La impostación compositiva sigue los esquemes de dellos monumentos funerarios de la dómina, pero rexistra tamién la estraordinaria invención del cuadru dientro del cuadru, cola espaldera del tronu de Xesús y María que s'abrir como una cornisa, encuadrando un paisaxe que paez un amenorgamientu, por dimensiones, lluz y estilu, del mesmu retablu nel interior de sigo mesmu. Equí xúnense tamién los primeros influxos d'[[Antonello da Messina]], que llegó a Venecia nel añu [[1475]], introduciendo na ciudá l'usu de la [[pintura al oleu]], la unión del amor pol detalle flamencu y el sentíu italianu de la forma y de la composición unitaria, según la prevalencia de la lluz. ==== Les semeyes ==== La lliberación del color y de la lluz que llogra nes sos ''Vírxenes'', apaez tamién nos sos [[Semeya pictórica|semeyes]] que los sos paisaxes de fondu representen de forma realista de la naturaleza. Giovanni Bellini amuesa la naturaleza animada pol trabayu humanu, o dacuando tamién aquietada, o detenida, arrodiada por gran variedá cromática y llumínica. Contemporáneamente a l'amplia producción d'arte sagrao, Bellini dedicóse siquier hasta finales de los [[años 1470|años setenta]] a la realización d'intenses semeyes que, magar escasos en númberu, fueron desaxeradamente significativos nes sos resultaos. El más antiguu documentáu ye'l ''Semeya de Jörg Fugger'' de [[1474]], siguíu pol ''Semeya de mozu vistíu de colloráu'' y pol ''Semeya d'un condotiero'', dambos de la [[Galería Nacional d'Arte (Washington)|Galería Nacional d'Arte]] de [[Washington D. C.]] La influencia d'[[Antonello da Messina]] rescampla, pero les obres de Giovanni estremar por una rellación psicolóxica ente'l retratáu y l'espectador menos evidente, entonáu nun diálogu menos direutu y más formal. En [[1479]] el so hermanu Gentile marcha a [[Constantinopla]] a trabayar pal sultán [[Mehmed II]], polo cual Giovanni toma'l so puestu na execución de los [[frescu|frescos]] del [[Palaciu Ducal de Venecia|Palaciu Ducal]] venecianu, que seríen destruyíos en 1577 por una quema. Dempués de 1479–1480 gran parte del tiempu y enerxía de Giovanni fueron consumíos polos sos deberes como conservador de les pintures nel gran salón del Palaciu Ducal. La importancia d'esti encargu puede midise pol pagu que Giovanni recibió: concediéronlu, primero la reversión del llugar d'un axente nel [[Fondaco dei Tedeschi]], y más tarde, como sustitución, una pensión fixa añal d'ochenta ducaos. Amás de reparar y anovar les obres de los sos predecesores, encargóse, a partir del añu [[1492]] nuna serie de teles pa la Sala del Conseyu Mayor del Palaciu Ducal, qu'ilustraba'l papel que tuvo Venecia nes guerres de [[Federico Barbarroja]] y el papáu. Estes obres, executaes con grandes interrupciones y retrasos, fueron oxetu d'almiración universal cuando les terminó, pero nun queda nada d'elles yá que sumieron na quema de 1577; tampoco han pervivido otros exemplos de les sos composiciones históricu y procesional, que dexaren comparar el so estilu en tales temes col del so hermanu Gentile. La dedicación al palaciu Ducal fizo que nestos años Giovanni nun se centrara tantu nos [[retablu|retablos]], dexando provisionalmente el campu llibre, dientro de Venecia, al pintor [[Visu da Conegliano]]. Queden, sicasí, obres de temática relixosa, de menor tamañu, que demuestren una gradual lliberación de les últimes restricciones del estilu [[Quattrocento|cuatrocentista]]; gradualmente foi alquiriendo una completa maestría nel nuevu mediu [[Pintura al oleu|al oleu]] y apoderando toos, o casi toos, los secretos de la perfecta fusión de colores y gradación atmosférica de tonos. Va imponiendo la riqueza cromática, como puede apreciase n'obres d'esta dómina como ''La tresfiguración'' de los [[años 1480]]. Amás, queden por estudiar les rellaciones ente'l taller de los Bellini y el que, nos [[años 1490|años noventa]], abrió en Venecia [[Marcu Palmezzano]], pos se noten interesantes intercambios ente les obres posteriores de les dos escueles. ==== Retablos de ''San Giobbe'' y San Zacarías ==== [[Ficheru:Accademia - Pala di San Giobbe by Giovanni Bellini.jpg|thumb|left|upright|''Retablu de San Giobbe'', h. 1487; oleu sobre tabla; [[Accademia]], Venecia.]] Un intervalu de dellos años, ensin dulda ocupaos principalmente con trabayu nel [[Palaciu Ducal de Venecia|Salón del Gran Conseyu]], paez dixebrar el ''[[Sacra Conversación (Bellini)|Retablu de San Giobbe]]'' (a la izquierda), y el de la ilesia de [[Ilesia de San Zacarías (Venecia)|''San Zaccaria'' en Venecia]] (a la derecha). Formalmente, les obres son bien asemeyaes, de manera que comparales sirve pa ilustrar el cambéu na obra de Bellini a lo llargo de la última década del ''[[Quattrocento]].'' Dambos cuadros son el modelu d'una ''[[Sacra conversazione]]'' (conversación sagrada ente la [[Virxe con Neñu Virxe]] y [[santu|santos]]). Dambos amuesen a la [[María (madre de Xesús)|Virxe]] sentada nun tronu (col cual aludíase al tronu de [[Salomón]]), metanes [[columna (arquiteutura)|columnes]] [[Antigüedá clásica|clasicistes]]. Tanto'l llugar como les figures sagraes debaxo d'una semi-cúpula con [[mosaicu|mosaicos]] doraos recuerden l'[[arquiteutura bizantina]] na [[Basílica de San Marcos (Venecia)|San Marcos]]. Nel retablu de ''San Giobbe,'' Bellini maureció y ufiertó una respuesta completa a les novedaes introducíes pol sicilianu Antonello da Mesina en Venecia, faciendo una de les sos obres más renombraes, citada yá nel ''De Urbe Sito'' de [[Sabellico]] ([[1487]]-[[1491]]). El retablu, que foi executáu en redol al añu 1480, atopábase orixinalmente nel segundu altar pela derecha de la [[ilesia de San Giobbe]] en Venecia, onde cola so espacialidad pintada completaba ilusoriamente la real del altar. Una gran bóveda con casetones presenta en perspeutiva la composición sagrada, con pilastres llaterales pintaes iguales a aquelles realmente a los llaos del altar. Un fondu nichu en solombres acueye nel centru'l grupu sagráu de la ''Virxe con Neñu y ánxeles músicos ente seis santos'', a la solombra d'un craniu cubiertu por mosaicos doraos nel más típicu estilu venecianu. Trátase asina d'un allongamientu virtual del espaciu real de la nave, con figures al tiempu monumentales y cálidamente humanes, gracies al ricu empasto cromáticu. [[Ficheru:Pala di San Zaccaria (Venezia).jpg|thumb|upright|''[[La Virxe y el Neñu con santos (Bellini)|Retablu de San Zaccaria]]'', 1505; oleu sobre llenzu, tresferíu dende tabla; San Zaccaria, Venecia.]] El pimpanu retablu de San Zacarías, robláu y datáu nel añu [[1505]], caltener nel llugar d'orixe, la ilesia de San Zacarías de Venecia. Nesti retablu posterior, Bellini representa a la Virxe arrodiada por (dende la esquierda): [[Apóstol San Pedru|San Pedro]] sosteniendo les sos llaves y el [[Llibru de la Sabiduría]]; [[Catalina d'Alexandría|Santa Catalina]] y [[Santa Lucía]] xunto a la Virxe, caúna d'elles cola [[esquito|palma]] del [[martiriu]] y el símbolu de la so tortura (Catalina [[la rueda]], y Llucía un platu colos sos güeyos); [[Jerónimo de Estridón|San Jerónimo]], que tradució la [[Septuaginta|Biblia griega]] a la primer edición en [[llatín]] (la [[Vulgata]]). Estilísticamente, el llume na obra de ''San Zaccaria'' fíxose tan nidiu y difusa que fai que, por comparanza, la de ''San Giobbe'' paeza casi llamativa por contraste. L'usu que Giovanni fai del oleu maureció, y les figures sagraes paecen tar envolubraes nun aire quieto, enrarecido. El retablu de ''San Zaccaria'' ta consideráu quiciabes el más bellu y pimpanu de los retablos de Giovanni, y ta datáu del añu 1505, l'añu posterior a la ''[[Virxe de Castelfranco]]'' pintada por [[Giorgione]]. ==== El Trípticu de los Frari ==== Nel añu [[1488]] Bellini robló y dató el ''Trípticu de los Frari'', pa la [[Basílica de Santa María dei Frari]] en [[Venecia]], onde entá se caltién. Nesta obra les esperimentaciones ilusionísticas del Retablu de ''San Giobbe'' desenvuélvense entá ye más, col marcu que "sostién" el techu pintáu en tres compartimientos, allumaos con puxanza de manera que paezan reales. Detrás del tronu de María ábrese de fechu un nichu con mosaicos doraos, con un estudiu lluminosu que suxer una vasta fondura en perspeutiva. ==== Paliu del duque Barbarigo ==== <!-- Paez que se refier a Marcos, l'evanxelista (nun foi santu), y non a san marcu, el papa del s.IV --~~~~--> Tamién del mesmu añu 1488 ta datáu y robláu el Paliu del duque Barbarigo (''Virxe con Neñu, san Marcos, san Agustín y Agostino Barbarigo arrodillado''), na [[Ilesia de san Pedro Mártir (Murano)|ilesia de San Pedro Mártir]] en [[Murano]], unu de los pocos episodios cronológicamente ciertos na carrera del artista, gracies a la mención tamién nel testamentu del dux [[Agostino Barbarigo]]. Nel cuadru [[San Marcos (papa)|san Marcos]]{{demostrar}}, proteutor de Venecia y polo tanto de los dogos, presenta al devotu arrodillado ante la Virxe con xestu candial. La concepción espacial ''quattrocentesca'' ye equí abandonada per vegada primera, en favor d'una rellación más llibre ente la naturaleza y la ''[[Sacra conversazione]]'', ya inclusive la estensión pictórica representa unu de los primeros esperimentos de pintura tonal, distinta a la de [[Giorgione]] que siempres ta xunida a la tema del llirismu profanu, qu'equí falta. === Escontra la ''maniera moderna'' === Al averase'l sieglu XVI, Bellini desenvolvió siempres mayormente un acercamientu innovador a la pintura y a la rellación ente les figures y el paisaxe, que foi depués retomáu por [[Giorgione]], [[Tiziano]] y otros dando orixe a les estraordinaries innovaciones de la [[escuela veneciana|pintura veneciana]] de la Renacencia madura. De l'actividá de Giovanni nel intervalu ente los retablos de ''San Giobbe'' (h. 1487) y ''San Zaccaria'' (1505), hai unes poques obres, anque la mayoría de la so producción sumió col fueu del [[Palaciu Ducal de Venecia]] en 1577. Ente l'añu [[1490]] y [[1500]] data ''[[Alegoría cristiana]]'' de los [[Uffizi]], una de les obres más enigmátiques de la producción belliniana y renacentista polo xeneral, poblada por una serie de figures simbóliques que'l so significáu entá güei ye torno. La ''Virxe col Neñu ente les santes Catalina y María Madalena'', güei na [[Galería de l'Academia de Venecia|Galería de l'Academia]], conocida como ''Conversación Sagrada Giovanelli'' data de 1500-1504. Nesta tabla llee una maduror nel estilu del artista amestada a una espresión esmucida del color, del tipu [[Leonardo da Vinci|leonardesco]]. La lluz cai de llau, avanzando mórbidamente sobre los ropajes y sobre les encarnaduras de les santes, nuna atmósfera silente y embaida, puesta n'evidencia pol fondu escuru, quitáu de toa connotación. La composición ye simétrica, como en toles conversaciones sagraes de Giovanni, y la fondura suxerse namái pola posición de llau de los dos santes, que crean una suerte d'ales diagonales empobinaes al grupu sacru central. Los personaxes entá tán separaos del paisaxe de tras, pero la vista naturalística ye yá unitaria, estena y cargada de valores atmosféricos dados pola coherente lluz dorada. El ''[[El dux Leonardo Loredan|Retrato del dux Leonardo Loredan]]'', datáu hacia l'añu [[1501]] marcó'l plenu maduror de les lleiciones d'[[Antonello da Messina]], evidente nel realismu xeneral de les arrugues como nos vistíos, onde lo físico asume'l valor de la dignidá del cargu del suxetu. Les carauterístiques psicolóxiques son sublimadas por un solemne distanciamientu, en nome del decoro del papel xerárquicu del suxetu. Los últimos diez o doce años de la vida del maestru ver asediado con más encargos de los que podía terminar. Yá nos años 1501–1504 [[Isabel de Este|Isabel]], marquesa [[Familia Gonzaga|Gonzaga]] de [[Mantua]] tuviera gran dificultá pa llograr la entrega per parte d'él d'una pintura de la Virxe y Santos (güei perdida) pa la que pagara daqué por adelantao. En 1505 ella intentó llograr, al traviés del [[Pietro Bembo|Cardenal Bembo]] otru cuadru d'él, esta vegada de tema secular o mitolóxicu. Cuál fuera la tema d'esta pieza, o si realmente llegóse a apurrir, ye daqué que se desconoz. Llégase asina a la obra maestra indiscutible de ''La madona del prau'' (h. [[1505]]), una suma de significaos metafóricos y relixosos xuníos a una fonda poesía y emocionalidad. El paisaxe ye estenu y enrarecido, con una lluminosidá sele, que representa l'ideal de l'apaciguadura, entendida como conciliación espiritual, idílica y eremítica. [[Ficheru:Giovanni Bellini and Titian - The Feast of the Gods - Google Art Project.jpg|thumb|''[[La llacuada de los dioses]]'', h. 1514 acabáu pol so discípulu, [[Tiziano]], 1529; oleu sobre llenzu; Galería Nacional d'Arte, Washington D. C.]] Giovanni Bellini caltúvose activu y sollerte a novedaes hasta'l final. Les sos últimes obres delaten la influencia del nuevu [[Giorgione]]. [[Durero]], que visitó Venecia per segunda vegada en 1506, mentó a Giovanni Bellini como inda'l pintor más importante na ciudá, y llenu de tola cortesía y arrogancia escontra los pintores estranxeros. En 1507 morrió'l so hermanu Gentile, y mandó-y el llibru d'esbozos del so padre Jacopo, pero la condición de terminar la ''Predicación de San Marcos n'Alexandría''(güei na [[Pinacoteca de Brera]]) que Gentile había dexáu inacabado na [[Scuola Grande di San Marco]]. Na ''[[Virxe con Neñu (Giovanni Bellini, Detroit)|Virxe con Neñu bendiciendo]]'' del [[Detroit Institute of Arts]] ([[1509]]) o la ''[[Virxe con Neñu (Giovanni Bellini, Brera)|Virxe con Neñu]]'' de [[Brera]] ([[1510]]) vuelve dixebrar el grupu sagráu del paisaxe; pero hai una visión nueva que recuerda les conquistes de [[Giorgione]], onde los elementos humanos resulten fundíos cola naturaleza. Na ''Virxe'' de Brera l'analís reveló l'ausencia de dibuxu sol paisaxe, lo que pon n'evidencia un enfotu nel disponer la naturaleza lleno y total. Cercana a esta obra ye tamién una ''Virxe con Neñu'' na [[Galleria Borghese]] de [[Roma]], quiciabes la última versión totalmente autógrafa de la tema. En 1513 la posición de Giovanni como únicu maestru (dende la muerte del so hermanu y la d'[[Alvise Vivarini]]) al cargu de les pintures del Salón del Gran Conseyu foi amenazada por unu de los sos antiguos alumnos. El mozu [[Tiziano]] deseyaba una parte del mesmu encargu, por que lu pagaren nos mesmos términos; primero concedióse-y, depués rescindióse un añu dempués y al cabu d'otru añu o dos dar de nuevu. Ensin dulda, el vieyu maestru tuvo d'enoxar polos métodos del so alumnu. Nel últimu periodu de la so actividá artística enfrentar a temes mitolóxiques como nel añu 1514 con ''[[La llacuada de los dioses]]'', realizáu pal ''[[studiolo]]'' del duque [[Alfonsu I de Este|Alfonso de Ferrara]] (güei na Galería Nacional d'Arte de Washington), téunicamente de peraltu nivel y bien curiáu. Tiziano, autor de los otros cuadros del ''studiolo'', rehizo casi dafechu'l paisaxe a la muerte del maestru en 1516. De vuelta a temes relixoses, sicasí, Giovanni Bellini ye capaz entá d'esperimentar con soluciones modernes (en composición, formatu, tema), lo que llevó a los críticos a atribuyir la ''Embriaguez de Noé'' del Muséu de Belles Artes de [[Besançon]] a [[Lorenzo Lotto|Lotto]] o [[Tiziano]]. Ta soterráu na [[Basílica de San Xuan y San Pablo (Venecia)|Basílica de San Xuan y San Pablo]] de [[Venecia]], un llugar d'enterramientu tradicional pa los [[Dux|dogos]]. == Carauterístiques estilístiques == [[Ficheru:Giovanni bellini, sacra conversazione dell'accademia 02.jpg|thumb|Detalle de la Madalena, Galería de l'Academia, Venecia.]] La temática de la so obra ye predominantemente relixosa. Trató episodios de la vida de [[Xesús]], la tema más frecuente ye'l de la [[Crucifixón de Cristo|crucifixón]], representada dacuando cola [[María (madre de Xesús)|Virxe]] y [[Xuan l'Apóstol|San Xuan]] a los pies de la Cruz. Les figures, los elementos vexetales, animales y paisaxistes asumen bien de cutiu un valor simbólicu bien codificado, anque pa los modernos la llectura puede nun resultar siempres clara. Los pequeños cuadros devocionales de la [[Virxe con Neñu]], solos o acompañaos de santos, yeren xeneralmente encargos privaos. El so significáu nun ye namái una "rellación candial ente la madre y el fíu" sinón daqué más complexu que munches vegaes prefigura la Pasión de Cristu; en casi toles pintures el Neñu ta representáu en posiciones que recuerden la muerte. Bellini aúna el [[plasticismo]] metafísicu de [[Piero della Francesca]] col [[Realismu artísticu|realismu]] humanu d'[[Antonello da Messina]], alloñáu del exasperado realismu de los [[pintura flamenca|flamencos]] y la fondura cromática típica del [[Vénetu]], tomando'l camín escontra'l llamáu "[[tonalismo]]" vénetu. Gracies al so cuñáu [[Andrea Mantegna]], entra en contautu coles innovaciones del [[Renacimientu florentín]]. Con él trabayó nel viaxe a [[Padua]] ya influyir na espresividá de les cares y na fuercia emotivo que tresmiten los paisaxes del fondu. En Padua, Bellini conoció la escultura de [[Donatello]], que nesta dómina imprimía una carga espresionista a la so obra, averándose a un estilu más próximu al ambiente nórdico. Finalmente, conoció la novedá, tamién na [[perspeutiva]] de la [[escuela de Forlì]], gracies al taller venecianu de [[Marcu Palmezzano]], el meyor discípulu de [[Melozzo da Forlì]]. [[Giulio Carlo Argan]] revela que les traces carauterístiques de la pintura de Bellini son el "tonalismo" cromáticu y la fusión harmónica de "naturalismu clásicu" y "espiritualidá cristiana".<ref>''Storia dell'arte italiano'', vol.2, páx. 335 ss.</ref> [[Ficheru:Giovanni_Bellini_St_Francis_in_Ecstasy.jpg|thumb|left|''[[Franciscu d'Asís|San Francisco]] n'éxtasis'', 1480; oleu y temple sobre tabla; [[coleición Frick]], Nueva York<ref>{{Cita web |url=http://collections.frick.org/Obj360$7762 |títulu=The Frick Collection<!-- Bot generated title --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303202417/http://collections.frick.org/Obj360$7762 |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref>]] [[Ficheru:Giovanni Bellini Le Christ Benissant 1465 1470.jpg|thumb|''Cristu bendiciendo'', 1465-1470. Nótese'l cantu de la túnica profusamente decoráu con escritura [[pseudo-cúfica]] (vease [[:Archivu:Giovanni Bellini Le Christ Benissant 1465 1470 detail.jpg|detalle]]).]] Tantu nel sentíu artísticu como nel mundanu, la carrera de Giovanni Bellini foi, en xunto, bien próspera. La so llarga carrera empezó con estilos [[Quattrocento|cuatrocentistas]] pero maureció hasta un estilu renacentista post-[[Giorgione]]. Vivió hasta ver a la so propia escuela esllumar y superar a la de los sos rivales, los Vivarini de Murano; personificó, con poder creciente y maduru, tola gravedá devocional y tamién gran parte de la rellumanza mundana de la Venecia del so tiempu. Los sos principales discípulos fueron [[Giorgione]], [[Tiziano]] y [[Sebastiano del Piombo]]. Otros alumnos del estudiu de Bellini fueron [[Girolamo Santacroce]], [[Vittore Belliniano]], [[Rocco Marconi]], [[Andrea Previtali]]<ref>S.J. Freedberg, p 171</ref> [[Nicolò Rondinelli]] y posiblemente [[Bernardino Licinio]]. Nuna perspeutiva histórica, Bellini foi esencial pal desenvolvimientu de la Renacencia italiana pola so incorporación d'estética del Norte d'Europa. Significativamente influyíu por [[Antonello da Messina]], que pasara un tiempu en Flandes, Bellini fixo prevalente tantu l'usu de la pintura al oleu, distintu de la pintura al temple que s'usaba naquella dómina pola mayor parte de los pintores renacentistes italianos, y l'usu d'un simbolismu amarutáu mesmu del [[Renacimientu nórdicu]]. Como demuestren obres como ''[[San Francisco n'éxtasis (Bellini)|San Francisco n'éxtasis]] '' (h. 1480, ''a la izquierda'') y el ''Retablu de San Giobbe'' (h. 1478), Bellini usa'l simbolismu relixosu al traviés d'elementos naturales, como vides y roques. Aun así, la so contribución más importante al arte mora na so esperimentación col usu del color y l'atmósfera na pintura al oleu. == Obres == [[Ficheru:Giovanni Bellini - Giovane donna nuda allo specchio.jpg|thumb|''Muyer na so tocador'', primer desnudu de Bellini, pintáu cuando tenía alredor de 85 años, h. 1515.]] [[Ficheru:La Virgen y el Niño entre dos santas (Giovanni Bellini).jpg|thumb|''La Virxe y el Neñu ente dos santes'' ([[Muséu del Prado]]).]] {{VT|Categoría:Cuadros de Giovanni Bellini}} Les principales obres de Giovanni Bellini son les siguientes: * ''La crucifixón'' (h. 1455) -<small> temple sobre tabla, 54,5 x 30&nbsp;cm, [[Muséu Correr]], [[Venecia]]</small> * ''La tresfiguración'' (h. [[1455]]-1460) -<small> Temple sobre tabla, 134 x 68&nbsp;cm, [[Muséu Correr]], [[Venecia]].</small> * ''[[Cristu nel monte de les Olivares (Bellini)|Cristu nel Monte de les Olivares]]'' (h. [[1459]]) -<small> Temple sobre tabla, 81 x 127&nbsp;cm, [[National Gallery de Londres]]</small>[http://gallery.euroweb.hu/html/b/bellini/giovanni/1459/018agon.html] * ''Piedá'' (1460) -<small> temple sobre tabla, 86 x 107&nbsp;cm, [[Pinacoteca de Brera]], [[Milán]] </small> *''Polípticu de San Vicente Ferrer'' (1464–1468) -<small> temple sobre tabla, [[Basílica de San Xuan y San Pablo (Venecia)|Basílica de San Xuan y San Pablo]], [[Venecia]]</small> * ''La coronación de la Virxe'' (1471–1474) -<small> oleu sobre tabla, 262 x 240&nbsp;cm, Musei Civici, Pesaro</small> *''Resurrección de Cristu'' (1475–1479) -<small> oleu sobre tabla, 148 x 128&nbsp;cm, [[Staatliche Museen]], [[Berlín]]</small> * ''[[San Francisco n'éxtasis (Bellini)|San Francisco n'éxtasis]]'' (h. [[1480]]) -<small> oleu sobre tabla, 124 x 142&nbsp;cm, [[coleición Frick]], [[Nueva York]]</small> *''Trípticu de los Frari'' (1488) -<small> oleu sobre tabla, [[Basílica de Santa María dei Frari]], Venecia</small> * ''[[La tresfiguración (Bellini, Nápoles)|La tresfiguración]]'' (h. 1480) -<small> oleu sobre tabla, 116 x 154&nbsp;cm, [[Muséu de Capodimonte]], [[Nápoles]]</small> * [[Sacra Conversación (Bellini)|"Palla" de ''San Giobbe'']] (h. 1487) -<small> oleu sobre tabla, 471 x 258&nbsp;cm, [[Galería de l'Academia de Venecia|Galería de l'Academia]], Venecia </small> *''Paliu del duque Barbarigo'' (1488) -<small> oleu sobre llenzu, 200 x 320&nbsp;cm, [[San Pedro Mártir (Murano)|San Pedro Mártir]], [[Murano]]</small> * ''[[Alegoría cristiana|L'alegoría sagrada]]'' o ''Sacra alegoría'' (h. 1490) -<small> oleu sobre tabla, 73 x 199&nbsp;cm, [[Galería de los Uffizi]], [[Florencia]]</small> * ''La Virxe col Neñu ente les santes María Madalena y Úrsula'' (1490) -<small> oleu sobre tabla, 77x104&nbsp;cm, [[Muséu del Prado]], [[Madrid]]</small> * ''El bautismu de Cristu'' (1500–1502) -<small> oleu sobre llenzu, 400 x 263&nbsp;cm, Santa Corona, [[Vicenza]]</small> *''Santa conversación Giovanelli'' (1500–1504) -<small> oleu sobre tabla, 75x 84&nbsp;cm, Galería de l'Academia, Venecia </small> * ''[[El dux Leonardo Loredan]]'' (h. [[1501]]-[[1504]]) -<small> oleu sobre tabla, 62x45&nbsp;cm, National Gallery, Londres </small> * ''Piedá'' (1505) -<small> oleu sobre tabla, 65 x 90&nbsp;cm, Galería de l'Academia, Venecia </small> * ''La madonna del prau'' (1505) -<small> oleu sobre llenzu tresferíu dende madera, 67 x 86&nbsp;cm, National Gallery, Londres</small> * [[La Virxe y el Neñu con santos (Bellini)|"Palla" de ''San Zacarías'']] (1505) -<small> oleu sobre llenzu tresferíu dende tabla, 402 x 273&nbsp;cm, [[Ilesia de San Zacarías (Venecia)|San Zacarías]], Venecia</small> * ''San Jerónimo nel desiertu'' (1505) -<small> oleu sobre tabla, 49 x 39&nbsp;cm, [[Galería Nacional d'Arte (Washington)|Galería Nacional d'Arte]], [[Washington, D. C.]] </small> [[Ficheru:Drunkenness of Noah bellini.jpg|thumb|300px|''[[Embriaguez de Noé (Giovanni Bellini)|Embriaguez de Noé]]'', [[Besançon]]]] * ''Nunc Dimittis'' (1505-1510) -<small> oleu sobre tabla, 62 x 83 &nbsp;cm, [[Muséu Thyssen-Bornemisza]], [[Madrid]] </small> * ''Madonna'' (1510) -<small> oleu sobre tabla, 85 x 118&nbsp;cm, Pinacoteca de Brera, Milán</small> * "Palla" de ''San Crisostomo'' (1513) -<small> oleu sobre tabla, 300 x 185&nbsp;cm, S. Giovanni Crisostomo, Venecia</small> * ''[[La llacuada de los dioses]]'' (1514) -<small> oleu sobre llenzu, 170 x 188&nbsp;cm, Galería Nacional d'Arte, Washington D. C.</small> * ''Muyer na so tocador'' (1515) -<small> oleu sobre llenzu, 62 x 79&nbsp;cm, [[Muséu d'Historia del Arte de Viena|Muséu d'Historia del Arte]], [[Viena]] </small> * ''[[Embriaguez de Noé (Giovanni Bellini)|Embriaguez de Noé]]'' (h. 1515) -<small> oleu sobre llenzu, 103 x 157&nbsp;cm, [[Muséu de Belles Artes (Besançon)|Muséu de Belles Artes]], [[Besançon]]</small> == Referencies == ;Notes {{llistaref}} ;Bibliografía * ''Giovanni Bellini'', catálogu de la esposición al cargu de M. Lucco y G.C.F. Villa, Roma, Milán, Scuderie del Quirinale, 2008. *Agosti, Giovanni: ''Un amore di Giovanni Bellini'', Milán, Officina Libraria, 2009. ISBN 978-88-89854-40-2 *Argan, Giulio Carlo Argan: ''Storia dell'arte italiano'', Florencia, Sansoni, 1968. *Batschmann, Oskar: ''Giovanni Bellini'', Londres, Reaktion Books, 2008. *Olivari, Mariolina: ''Giovanni Bellini'', n'AA.VV., ''Pittori del Rinascimento'', Florencia, Scala, 2007. ISBN 88-8117-099-X *Vecchi, P. de y Cerchiari, Y.: ''Arte nel tempo'', Sonzogno, Bompiani, 1991. *Zuffi, S.: ''Giovanni Bellini'', Milán, Arnoldo Mondadori Arte, 1991. == Enllaces esternos == {{commonscat|Giovanni Bellini}} *[http://www.all-art.org/early_renaissance/bellini_giovanni1.html Giovanni Bellini en "A World History of Art"] *[http://www.wga.hu/html/b/bellini/giovanni/index.html Web Gallery of Art] *[http://www.historia-del-arte-erotico.com/vasari/giovanni_bellini.htm Iacopo, Giovanni Bellini y Gentile Bellini] Biografía nes Vides de G. Vasari edic.1550 {{NF|los años 1430|1516|Bellini, Giovanni}} {{Tradubot|Giovanni Bellini}} [[Categoría:Giovanni Bellini| ]] [[Categoría:Persones de Venecia]] [[Categoría:Pintores d'Italia]] [[Categoría:Escuela veneciana]] tokdzrrow1u8d5btnqa4qb3n6i1wytc Guillaume Dufay 0 73923 4501384 4358875 2026-06-23T07:09:58Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501384 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Guillaume o Willem Dufay''' {{nym}} foi un [[compositor]] y [[músicu]] [[Francia|francu]]-[[Flandes|flamencu]] del primer Renacimientu. Como figura central na escuela [[Borgoña|borgoñona]], ye'l más famosu ya influyente compositor de la escena musical europea de mediaos del [[sieglu XV]]. [[Ficheru:Eyck, Jan van - Portrait of a Young Man (Tymotheos) - National Gallery, London.jpg|right|thumb|''Semeya d'un home nuevu'' (dacuando identificáu como Dufay), de [[Jan van Eyck]]. [[Galería Nacional de Londres]].]] == Biografía == Del so testamentu deduzse que nació probablemente en Londres, Inglaterra.Otres fontes, apunten a que posiblemente naciera en Fayt. Yera fíu illexítimu d'un sacerdote desconocíu y una muyer llamada Marie Du Fayt.<ref>Planchart, Grove</ref> Marie treslladóse col so fíu a [[Cambrai]] siendo él bien pequeñu, permaneciendo con un pariente que yera ellí canónigu de la catedral. Les autoridaes catedralicies afayaron llueu'l talentu musical de Dufay, y rescampla que-y apurrieron una completa formación musical; estudió con Rogier de Hesdin mientres el branu de 1409, y foi neñu de coru na catedral dende [[1409]] hasta [[1412]]. Mientres aquellos años estudió con Nicolas Malin, y les autoridaes tuvieron de quedar impresionaos coles habilidaes del mozu porque-y dieron el so propia copia del ''Doctrinale'' de Villedieu en 1411, un acontecimientu bien inusual pa daquién tan nuevu. En xunu de [[1414]], cuando namái tenía dieciséis años, yá llograra un [[Beneficiu eclesiásticu|beneficiu]] como capellán de St. Géry, colindante con Cambrai. Más tarde, esi mesmu añu, probablemente foi al [[Conceyu de Constanza]], permaneciendo posiblemente hasta [[1418]], momentu nel que tornó a Cambrai. Dende payares de 1418 hasta [[1420]] foi subdiácono na catedral de Cambrai. En 1420 dexó de nuevu Cambrai, pa dise esta vegada a [[Rimini]], y posiblemente a [[Pésaro]], onde trabayó pa la familia Malatesta. Anque nun queda rastru documental de la so estancia ellí, delles composiciones sos pueden datase d'esta dómina; contienen referencies que faen razonablemente cierta una estancia n'Italia. Ellí conoció a los compositores Hugo y [[Arnold de Lantins]], que taben ente los músicos de los Malatesta. En [[1424]] tornó de nuevu a Cambrai, esta vegada por cuenta de la enfermedá y subsiguiente fallecimientu del familiar con quien taba la so madre. Pal añu [[1426]], sicasí, taba de regresu a n'Italia, esta vegada en [[Boloña]], onde entró al serviciu del [[cardenal]] Luis Aleman, el legáu papal. Mientres taba en Bolonia convertir en [[diáconu]], y para [[1428]], en [[sacerdote]]. El cardenal Alemán foi espulsáu de Bolonia pola familia rival Canedoli en 1428, y Dufay tamién abandonó nesti tiempu, colando a [[Roma]]. Convertir nun miembru del Coru Papal, sirviendo primero al [[papa Martín V]], y depués dempués de la so muerte en [[1431]], al papa [[Eugenio IV]]. En [[1434]] foi nomáu ''maistre de chappelle'' en [[Saboya]], onde entró al serviciu del [[Amadeo VIII de Saboya|duque Amadeo VIII]]; evidentemente dexó Roma por cuenta de una crisis nes finances del coru papal, y p'escapar de la turbulencia y les inseguridaes mientres la llucha ente'l papáu y el [[conceyu de Basilea]]. Aun así en [[1435]] taba de nuevu al serviciu de la capiya papal, pero esta vegada foi en [[Florencia]] — el Papa Eugenio fuera espulsáu de Roma en 1434 pol establecimientu ellí d'una [[república]] insurrecta, simpatizante del conceyu de Basilea y del movimientu conciliar. En [[1436]] Dufay compunxo'l [[motete]] festivu ''Nuper rosarum flores'', una de les sos composiciones más famoses, que se cantó na bendición de la cúpula de [[Filippo Brunelleschi|Brunelleschi]] de la catedral de [[Florencia]], onde Eugenio vivía exiliáu. Mientres esti periodu Dufay tamién empezó la so llarga asociación cola familia d'[[Esti (familia)|Esti]] en [[Ferrara]], dalgunos de los más importantes mecenes musicales mientres la renacencia, y colos que probablemente trabara conocencia mientres los díes de la so asociación cola familia Malatesta; Rimini y Ferrara non yá tán xeográficamente cercanes, sinón que, amás, les dos families taben rellacionaes por aciu el matrimoniu, y Dufay compunxo siquier una balada pa Nicolás III, Marqués de Ferrara. En [[1437]] Dufay visitó la ciudá. Cuando Nicolás morrió en [[1441]], el siguiente marqués caltuvo'l contautu con Dufay, y non yá siguió sofitando financieramente al compositor sinón que copió y distribuyó parte de la so música. La llucha ente'l papáu y el conceyu de Basilea siguió nos [[años 1430]], y evidentemente Dufay diose cuenta de que la so propia posición podía quedar afeutada pol conflictu que s'estendía, especialmente desque'l papa Eugenio foi depuestu en [[1439]] pol Conceyu y sustituyíu pol mesmu duque Amadéu de Saboya, como papa ([[Antipapa]]) [[Amadeo VIII de Saboya|Félix V]]. Nesta dómina Dufay tornó a la so tierra natal, llegando a Cambrai n'avientu d'esi añu. Pa ser canónigu en Cambrai, precisaba un títulu en [[Derechu]], que llogró en 1437; pue que estudiara na [[Universidá de Turín]] en 1436. Unu de los primeros documentos que lo menten en Cambrai ta datáu'l 27 d'avientu de 1440, cuando recibió una entrega de 36 llotes de vinu pola festividá de San Xuan Evanxelista. Dufay permaneció en Cambrai a lo llargo de los [[años 1440]], y mientres esta dómina tuvo tamién al serviciu del [[Ducáu de Borgoña|duque de Borgoña]]. Tando en Cambrai collaboró con Nicolas Grenon nuna revisión completa de la coleición musical llitúrxica de la catedral, qu'incluyó escribir una estensa coleición de música polifónica pa los servicios. Amás de la so obra musical, taba activu na alministración xeneral de la catedral. En 1444 la so madre Marie morrió, y foi soterrada na catedral; y en 1445 Dufay treslladóse a la casa del canónigu anterior, que diba ser la so principal residencia mientres el restu de la so vida. Dempués de l'abdicación del últimu antipapa (Félix V) en 1449, empezó a anidiase la llucha ente distintes facciones de la ilesia, y Dufay de nuevu colar escontra'l sur. Foi a Turín en 1450, pocu dempués de la muerte del duque Amadeo, pero tornó a Cambrai más tarde esi mesmu añu. En 1452 coló de nuevu a Saboya y esta vegada nun tuvo de vuelta por Cambrai hasta seis años dempués. Mientres esi tiempu intentó atopar un beneficiu o un emplegu que-y dexara quedar se n'Italia. D'esti periodu sobreviven numberoses composiciones, incluyendo una de les cuatro ''Lamentationes'' que compunxo pola [[cayida de Constantinopla]] en [[1453]], la so famosa misa basada en ''Se la face ai pale''; igualmente caltiénse una carta a [[Lorenzo de Médicis]]. Pero, yá que foi incapaz d'atopar una posición satisfactoria pa retirase, tornó al norte en [[1458]]. Tando en Saboya sirvió de manera más o menos oficial como maestru de coru pa [[Luis de Saboya]], pero más probablemente como papel ceremonial, porque los archivos de la capiya nun la menten nunca. Cuando volvió a Cambrai pa los sos últimos años, foi nomáu canónigu de la catedral. Yera entós el compositor más conocíu d'Europa. De nuevu estrechó llazos cola corte de Borgoña, y siguió componiendo música pa ellos; amás, recibió munchos visitantes, incluyendo a Antoine Busnois, [[Johannes Ockeghem|Ockeghem]], [[Johannes Tinctoris]] y Loyset Compère, tolos cualos fueron decisivos nel desenvolvimientu del estilu polifónicu na siguiente xeneración. Mientres esti periodu probablemente escribió la so misa basada en ''L'homme armé'', según la ''chanson'' de la mesma tonada; esta última composición pudo tar inspirada na llamada de [[Felipe'l Bonu]] pa una nueva cruzada contra los turcos, qu'apocayá habíen tomáu [[Constantinopla]]. Tamién escribió una misa de [[Réquiem]] alredor de [[1460]], güei perdida. Dempués d'una enfermedá que duró delles selmanes, Dufay morrió'l [[27 de payares]] de [[1474]]. Pidiera que se-y cantara'l so [[motete]] ''Ave regina celorum'' mientres morría, con pidimientos de misericordia interpoladas ente los versos de l'[[antífona]], pero nun hubo tiempu pa entamalo. Dufay foi soterráu na capiya de San Esteban na catedral de Cambrai; la so semeya foi [[grabáu]] sobre la so llábana. Dempués de la destrucción de la catedral la llábana perdióse, pero volvió atopase en [[1859]] (usar pa cubrir un pozu), y agora ta nun [[muséu]] de [[Lille]]. == Obres == Dufay adquirió gran sonadía pola calidá de les sos [[Rondeau|rondós]], como ''Donnez l'assaut à la forteresse'' o ''El plus mignonne de mon cœur''. Precursos d'[[Johannes Ockeghem|Ockeghem]] o [[Josquin Desprez]], utilizó les temes profanes pa delles de les sos [[misa|mises]], como la célebre ''L'Homme armé''. Foi'l primeru en componer un ''[[Réquiem]]'', que la so partitura perder, según [[misa cíclica|ciclos completos]] pal [[Ordinariu de la misa]]: ''Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus''. Compunxo 83 [[balada|balaes]], [[chanson]]s [[polifonía|polifóniques]], [[virelay]]es y [[rondó]]s, 76 [[motete]]s, nueve [[misa|mises]] y un ''Réquiem''. * 1420, ''Vasilissa ergo gaude'', motete a cuatro voces. Nel manuscritu de Berlín, (de Cleofe Malatesta). * 1423, ''Resvellies vous'', balada. Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford (de Carlo Malatesta) * 1425, ''Je me complains'', balada. Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * 1426 (antes de 1426), ''Missa sine nome'', a tres voces. ''Ordinarium''. Nel manuscritu Q 15, Bolonia = Manuscritu de Berlín * 1426 (hacia 1426-1428), ''Missa Sancti Jacobi'', a trés o cuatro voces. ''Ordinarium et Proprium''. Nel manuscritu de Berlín * 1431, ''Ecclesiae militanti'' * 1431, ''Balsamus et munda'', motete a cuatro voces. Manuscritu de Berlín, compuestu pa la capiya papal * 1433, ''Supremum est mortalibus bonum'', motete a tres voces con fabordón. Manuscritu de Berlín (del papa Eugenio IV y l'emperador Segismundo) * 1433, ''C'est bien raison'', balada. Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford (de Nicolas III de Ferrara) * 1435 (hacia 1435) ''Salve flos Tuscae gentis ; Vos nunc'', motete a cuatro voces. Manuscritu 471, Módena (cola cita: Guillermus cecini, natus en ipse Fay) * 1435 (hacia 1435), ''Mirandas parit haec urbs Florentina puellas'', a tres voces. Nel manuscritu lat. 471, Módena (pa Florencia) * 1436, ''Nuper rosarum flores'', motete a cuatro voces. Manuscritu 471, Módena (pa la bendición de la catedral de Florencia) * 1438, ''Magnanimae gentis ; Nexus amicitiae'', motete a cuatro voces. Manuscritu 471, Módena (sobre un pactu ente Berna y Friburgu) * 1440 (hacia 1440), ''Missa Caput'', misa a cuatro voces pa tenor. Nel manuscritu de Coventry * 1450 (hacia 1450), ''Missa Se la face ai pale'' (a 4 voces). Misa pa tenor. Nel manuscritu 88 de Trento * 1454, ''O trés piteux (Lamentatio Sanctae Matris Ecclesiae Constantinopolitanae)'', motete a cuatro voces). Manuscritu Riccardiana 2794, Florencia (compuestu pa una llacuada de Felipe'l Bonu en Lille) * 1463, ''Missa Ecce ancilla domini'' (a cuatro voces), misa pa tenor. Nel manuscritu 5557 de Bruxeles (copiáu en Cambrai en 1463)) * 1464 (o más tarde), ''Missa Ave regina caelorum'' (a cuatro voces), misa pa tenor. Nel manuscritu 5557 de Bruxeles * 1464, ''Ave regina caelorum'' * sd, Inclyta stella maris (a cuatro voces). Nel manuscritu de Berlín * sd, Juvenis qui puellam (a tres voces). Nel manuscritu 3224 Múnich 3224 * sd, Missa La mort de Saint Gothard (a cuatro). Misa pa tenor. Nel manuscritu lat. 456 de Módena (ensin nome del autor) * sd, Missa L'homme armé (a cuatro voces); misa pa tenor. Nel manuscritu Capp. Sist. 14, Roma * sd, Missa Sancti Antonii Viennensis (a tres voces). Ordinarium. Nel manuscritu 90 de Trento * sd, O beate Sebastiane (a tres voces). Nel manuscritu de Berlín (pa san Sebastiásn, en tiempos d'epidemia de peste) * sd, O flos florum virginum (a tres voces). Nel manuscritu 3232a de Múnich (con seguridá una imitación) * sd, O proles Hispaniae ; O sidus Hispaniae (a cuatro voces) Nel manuscritu lat. 471, Modena (pa san Antonio de Padua) * sd, Qui latuit in virgine (a tres voces). Nel manuscritu 3232a de Múnich (autenticidá aldericada) * sd, Vergine bella (a tres voces). Nel manuscritu de Berlín. * sd. Fulgens jubar ; Puerpera pura (motete a cuatro voces). Manuscritu 471, Módena (Pa la fiesta de la purificación, con acróstico de Petrus de Castello) * sd., Avevirgo qua de caelis (a tres voces). Nel manuscritu 92 de Trento * sd., O gloriose tiru ; Divine pastus (motete a cuatro voces) en Mod B (pa santu Teodoro) * sd., O sancte Sebastiane ; O martyr Sebastiane ; O quam mira (motete a cuatro voces). Nel manuscritu de Berlín (pa san Sebastián, en tiempos d'epidemia de peste) * sd., Moribus et xenere ; Virgo, virga virens (motete a cuatro voces). Manuscritu 471, Modena (pa san Juan, con una mención de Dijon) * sd., a una voz de contratenor nun Gloria anónimu a tres voces. Nos manuscritos 6 y 11, biblioteca municipal de Cambrai * sd., 11 Kyrie a tres voces, de los que 7 tán nel manuscritu Q 15, Bolonia = Berlín; y 4 nos manuscritos 87 y 92 de Trento * sd., 14 Gloria a trés y cuatro voces, de los que 8 tán nel manuscritu de Berlín; 5 nel 92 de Trento; 1 nel manuscritu 3232a de Múnich * sd., 4 Agnus Dei a tres voces, de los que 2 tán nel manuscritu de Berlín; 2 nel manuscritu 92 de Trento * sd., 4 Credo a trés y cuatro voces. Nel manuscritu de Berlín * sd., 4 Sanctus a tres voces de los que trés tán nel manuscritu de Berlín; 1 nel manuscritu 92 de Trento * sd., Ad caenam agni providi (himnu). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Adieu ces bons vins (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford = Oxf (dat. 1426) * sd., Alleluja Veni sancte spiritus, All. Nel manuscritu 90 de Trento. sd., * sd., Alma redemptoris mater (a tres voces). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Alma redemptoris mater (a tres voces). Nel manuscritu Q 15, Bolonia = manuscritu de Berlín * sd., Anima mexa liquefacta est (a tres voces). Nel manuscritu de Berlín * sd., Audi benigne conditor (himnu). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Aurea lluz (himnu). Nel manuscritu Q 15, Bolonia = Berlín * sd., Ave regina caelorum (a tres voces). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Ave maris stella (himnu). Nel manuscritu 92 de Trento * sd., Ave maris stella (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Ave regina caelorum (a tres voces). Nel manuscritu de Berlín * sd., Benedicamus domino (I). Nel manuscritu de Berlín * sd., Benedicamus domino (II). Nel manuscritu de Berlín * sd., Christe redemptor omnium (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Conditor alme siderum (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Cum tua doctrina. Motete (5 voces, testu italianu). Manuscritu Q 15, Bolonia, compuestu pa la bendición de la catedral de Patras. * sd., Fales vous, male bouche (rondó). Nel manuscritu 871 N, Monte Cassino * sd., Deus tuorum militum (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Epiphaniam domino (himnu). Nel manuscritu 87 de Trento * sd., Exultet caelum laudibus (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Festum nunc celebre (himnu). Nel manuscritu 87 de Trento * sd., Flos florum (a tres voces). Nel manuscritu de Berlín * sd., Gaude virgo, mater Christi (a cuatro voces). Nel manuscritu de Berlín * sd., Hic vir despiciens (antífona). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Hic jocundus sumit mundus (a tres voces). Nel manuscritu 3232a de Múnich (con seguridá, una imitación) * sd., Hostis Herodes impie (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Iste confessor (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Isti sunt duae olivae (antífona). Nel manuscritu 87 de Trento * sd., Je n'ai doubté (rondó). Nel manuscritu 87 de Trento * sd., Jesu corona virginum (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Magnificat 1. tonu. Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Magnificat 5. tonu. Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Magnificat 6. tonu. Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Magnificat 8. tonu. Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Magnificat. Nel manuscritu 811 N de Monte Cassino * sd., Miserere tui labentis Dufay (motete a cuatro voces). * sd., O gemma lux ; Sacer pregueru Barensium (motete a cuatro voces). Nel manuscritu de Berlín (pa san Nicolás de Bari) * sd., Phrases de cantliènes. Nel manuscritu 3232a, Múncih 3232a (5ª parte) (rellacionáu con Alma redemptoris mater del manuscritu Q 15, Bolonia) * sd., Rite majorem Jacobum ; Artibus summis (motete a cuatro y tres voces con tenor solista). Nel manuscritu de Berlín (pa Santiago con acróstico de Robertus Auclou Curatus Sancti Jacobi ) * sd., Roma, San Pietro B 80 (copiáu en Cambrai en 1464) * sd., Sanctorum arbitrio ; Bella canunt genies (motete a cinco voces) Manuscritu 87 de Trento (compuestu pal papa Eugenio IV) * sd., A solis ortus cardine (himnu). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Adieu m'amour (rondó). Nel manuscritu 714 de Porto * sd., Adieu quitte le demeurant (rondó). Nel manuscritu 90 de Trento * sd., Belle plaissant et gracieuse (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Belle que vous (rondó). Nel manuscritu 87 de Trento * sd., Belle vueillies vostre mercy donner (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Belle vueillies moy retenir (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Belle vuellies moy vengier (rondó). Nel manuscritu XIX 176, Florencia * sd., Bien veignes vous (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Bien doi sirvir (balada). Nel manuscritu 87 de Trento * sd., Bon jour, bon mois (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Ce moys de may (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Ce jour de l'an (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Ce jour le doibt (balada). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Craindre vous vueil (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., De ma haulte et bonne aventure (virelay). Nel manuscritu Ricc. 2794, Florencia * sd., Dieu gard la bone (rondó). Nel manuscritu XIX 176, Florencia * sd., Dona i ardentirai (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Donna gentile (rondó). Nel manuscritu de la Biblioteca de la Universidá de Yale * sd., Donnez l'assault (rondó). Nel manuscritu 87 de Trento * sd., Du tout m'estoit (rondó). Nel manuscritu fr. 15123 de París * sd., Ente les plus plaines d'anoy (rondó). Nel manuscritu 714 de Porto * sd., Ente vous gentils amoureux (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Estrines moy (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Franc cuer xentil (rondó). Nel manuscritu 92 de Trento * sd., He compaignons (rondó a cuatro voces). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Helas et quant vous veray (rondó). Nel manuscritu n.a. fr. 6771 de París * sd., Helas mon duel (virelay). Nel manuscritu 714 de Porto * sd., Helas, ma dame (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Invidia nimica (balada a 4 voces). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., J'atendray tant (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., J'ai grant (rondó). Nel manuscritu 222 d'Estrasburgu (copia de Y. de Coussemaker) * sd., J'ai los mios mon cuer (balada). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Je donne a tous (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Je languis en piteux martire (balada). Nel manuscritu 92 de Trento * sd., Je ne puis plus (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Je ne suy plus (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Je ne vis oncques (rondó). Nel manuscritu 871 N, Monte Cassino * sd., Je prens congié (rondó). Nel manuscritu n.a. fr. 6771 de París * sd., Je requier a tous amoureux (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Je triomphe de crudel duel (rondó). Nel manuscritu 714 de Porto * sd., Je veul chanter (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Je vous pri (a 4 voces). Nel manuscritu XIX 178, Florencia * sd., Jesu nostra redemptio (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., La belle se siet (balada). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., La dolce vista (balda). Nel manuscritu Urb. lat. 1411, Roma * sd., Laetabundus (sequentia). Nel manuscritu de Berlín * sd., L'alta guapura (balda). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Les, que feray (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Lauda Sion salvatorem (sequentia). Nel manuscritu 92 de Trento * sd., Ma belle dame souverainne (rondó a 4 voces). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Ma belle dame, je vous pri (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Magi videntes stellam (antífona). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Malheureux cueur (virelay). Nel Cancioneru Laborde, Washington * sd., Mille bon jours (rondó). Nel manuscritu 222 d'Estrasburgu (copia de Y. de Coussemaker) * sd., Mon bien, m'amour (rondó). Nel manuscritu 87 de Trento * sd., Mon chier amy (balada). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Mon cuer me fait (rondó a 4 voces). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Mon seul plaisir (rondó). Nel manuscritu XIX 176, Florencia * sd., Navré je suy (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Ne je ne dors (rondó). Nel manuscritu XIX 176, Florencia * sd., O gemma martyrum (antífona). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., O lux beata trinitas (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Or pleust a dieu (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Pange lingua (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Pange lingua (himnu). Nel manuscritu 92 de Trento (atribución incierta) * sd., Par droit je puis bien (rondó a 4 voces). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Par le regart (rondó). Nel manuscritu 714 de Porto * sd., Passato e il tempo omai (balada). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Petrus apostolus (antífona). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Portugaler (balada). Nel manuscritu 222 d'Estrasburgu (copia de Y. de Coussemaker) * sd., Pour ce que veoir (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Pour l'amour (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Pouray je avoir (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Proles de caelo prodiit (himnu). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Propter nimiam caritatem (antífona). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Puisque celle (rondó). Nel manuscritu 87 de Trento * sd., Quel fronte, signorille (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford (compuestu en Roma) * sd., Qu'est devenue leaulté (rondó). Nel manuscritu 714 de Porto * sd., Resistera (a 4 voces). Nel manuscritu XIX 176, Florencia * sd., Resvelons nous (ténor: Alons ent bien tos au may) (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Salva nos, apodere (antífona). Nel manuscritu 90 de Trento * sd., Salve sancte pater (antífona). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Sanctorum meritis (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Sapiente filio (antífona). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Se la face ai pale (balada). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., Se ma damme (rondó). Nel manuscritu Can. misc. 213, Oxford * sd., S'il est plaisir (rondó a 4). Nel manuscritu 3232a de Múnich * sd., Tibi Christe splendor patris (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Trop lonc temps ai tea (rondó). Nel manuscritu Rom, Urb. lat. 1411 * sd., Urbs beata Jerusalem (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Ut queant laxis (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Va t'en, mon cuer (rondó). Nel manuscritu 714 de Porto * sd., Veni creator spiritus (himnu). Nel manuscritu de Berlín * sd., Veni sancte spiritus (sequentia). Nel manuscritu 92 de Trento * sd., Vexilla regis prodeunt (himnu). Nel manuscritu lat. 471, Modena * sd., Victimae paschali laudes (sequentia). Nel manuscritu 92 de Trento * sd., Vo regart et doulche maniere (rondó). Nel manuscritu 3232a de Múnich * sd., Vostre bruit (rondó). Nel Cancioneru de Laborde, Washington == Influencia == Dufay nun foi un innovador, sacante delles obres tardíes, y escribió dientro d'una tradición consolidada. Foi unu de los últimos compositores qu'usó téuniques medievales como'l isorritmo,<ref>David Munrow, «Notes on recording of 'Se la Face ai Pale'», Early Music Consort (1974)</ref> y unu de los primeros n'usar les harmoníes, el fraseo y les melodíes espresives carauterístiques del primer Renacimientu.<ref>Pryer A., 'Dufay' en «New Oxford Companion to Music» ed Arnold (1983)</ref> Les sos composiciones dientro de xéneros más amplios, mises, motetes y ''chansons'', son bien paecíes ente sigo; la so sonadía deber en gran parte a lo que se percibía como'l so control perfectu de les formes que trabayaba, según el so talentu pa una melodía prestosa y cantable. Mientres el [[sieglu XV]] foi universalmente consideráu como'l más grande compositor de la dómina, y esa creencia persistió en gran midida hasta l'actualidá. == Referencies == * David Fallows, "Dufay", edición revisada, Londres, J.M. Dent & Sons, Ltd.: 1987. ISBN 0-460-02493-0 * Charles Hamm, "Guillaume Dufay", en ''The New Grove Dictionary of Music and Musicians'', ed. Stanley Sadie. 20 vol. Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2 * Massimo Mila: "Guillaume Dufay", nuova edizione a cura di Simone Monge, Einaudi Editore, Torino 1997, ISBN 88-06-14672-6 * Massimo Mila: "Guillaume Dufay", G. Giappichelli Editore, Torino 1972-73, 2 voll. * Gustave Reese, ''Music in the Renaissance''. Nueva York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4 * Alejandro Planchart: "Guillaume Du Fay", Grove Music Online ed. L. Macy (accesido 17-7-2005), [http://www.grovemusic.com (accesu con subscripción)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080516041031/http://www.grovemusic.com/ |date=2008-05-16 }} * Harold Gleason y Warren Becker, ''Music in the Middle Ages and Renaissance'' (Music Literature Outlines Series I). Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986. ISBN 0-89917-034-X * Guillaume Dufay, ''Opera omnia'' (obres completes en seis volúmenes), ed. Heinrich Besseler con revisiones de David Fallows. ''Corpus mensurabilis musicae'' CMM 1, American Institute of Musicology, 1951-1995. [http://www.corpusmusicae.com/cmm/cmm_cc001.htm Más información y exemplos sonoros] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060515201934/http://corpusmusicae.com/cmm/cmm_cc001.htm |date=2006-05-15 }} * Craig Wright, ''Dufay at Cambrai: Discoveries and Revisions''. Journal of the American Musicological Society, XXVIII (I975) * F. Alberto Gallu, tr. Karen Eales, ''Music of the Middle Ages (II)''. Cambridge: Cambridge University Press. 1977 (edición orixinal n'italianu) y 1985 (n'inglés). ISBN 0-521-28483-X * Y. Dartus, ''Un grand musicien cambrésien - Guillaume Du Fay.'' Préface de Norbert Dufourcq. Extrait du tome XCIV des Mémoires de la Société d'Émulation de Cambrai. Cambrai, 1974 * Van den Borren (I), ''Guillaume Du Fay, son importance ....'' Mémoires de l'Académie royale de Belgique, t. II, fasc. 2, 1926 * Van den Borren (II), ''Guillaume Du Fay, centre de rayonnement...'' Bulletin de l'Institut historique belge de Rome, fasc. XX. Bruxeles, Roma, 1939 * J. Chailley, ''Histoire musicale du Moyen Age. Paris'', P. O. F.,1950. == Discografía == * Dufay: Flos florum. Motets, hymnes, antiennes dédiées à la Vierge - Ensemble Musica Nova - Zig-Zag Territories ZZT 050301 (2005). == Galería == <gallery> etinterra_ms87-001r_Dufay.jpg|''"Et in terra pax hominibus"'' (de la ''"Misa S. Jacobi"''). Muséu Castillo del Buonconsiglio. Ms. Tr. 87, c. 1r. Archivu:Avevirgo_ms92-037v-038r_Dufay.jpg|''"Ave Virgo."'' Muséu Castielloudel Buonconsiglio. Ms. Tr. 92, cc. 37v-38r. </gallery> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Guillaume Dufay}} * [http://www.classicaland.com/fma.asp Ave Regina Caelorum], la partitura en [http://classicaland.com classicaland.com Classicaland.com] * [http://www.youtube.com/results?search_query=%22Guillaume+Dufay&aq=f Grabaciones.] {{NF|1397|1474|Dufay, Guillaume}} {{Tradubot|Guillaume Dufay}} [[Categoría:Compositores de la Renacencia franca-flamencos]] 7nfyaesf7abqe0th1pddcob82r1ohm8 George Jones 0 73936 4501278 4353310 2026-06-22T15:52:14Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501278 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''George Glenn Jones''' {{nym}} foi un cantante [[country]] d'Estaos Xuníos conocíu pola so llarga llista d'ésitos, distintiva voz y fraseos y el so matrimoniu con [[Tammy Wynette]]. Nos postreros 20 años foi conocíu como "the greatest living country singer".<ref>[http://www.cmt.com/artists/az/jones_george/bio.jhtml CMT.com : George Jones : Biography<!-- Bot generated title -->]</ref> L'estudiosu del country [[Bill C. Malone]] escribe: "For the two or three minutes consumed by a song, Jones immerses himself so completely in its lyrics, and in the mood it conveys, that the listener can scarcely avoid becoming similarly involved." Al traviés de la so llarga trayeutoria, Jones creó ensame de titulares tantu pola so afición a la bébora, como les sos tormentoses rellaciones con muyeres y les violentes engarradielles como pola so prolífica grabación de discos y carrera de xires. La so manera de vida, selvaxe, llevólu a perder munches actuaciones ganándose a pulsu el nomatu de "Non Show Jones". Cola ayuda de la so cuarta esposa, Nancy, consiguió caltenese estremáu de la bébora mientres dellos años. Consiguió más de 150 hits tanto solo como en duetos con otros artistes. La llinia de la so ñariz y los xestos y marques faciales valiéron-y tamién el nomatu de "The Possum" (''"La [[Zarigüeya]]"''). Jones solía dicir nes sos entrevistes qu'escoyera faer "tan solo" 60 conciertos al añu. == Cites == {{cquote|I got into the car and drove to the nearest chigre 10 miles away. When I pulled into the parking lot there sat our rider-mower right by the entrance. He'd driven that mower right down a main highway. He looked up and saw me and said, `Well, fellas, here she is now. My little wife, I told you she'd come after me.'<ref>Wynette, Tammy; Wynette, Dew and Wynette, Joan, "Stand By Your Man", 1979, New York: Simon and Schuster</ref>}} == Esposes == * Dorothy Bonvillion (1950 - 1951) (divorciu) 1 fía * Shirley Ann Corley (1954 - 1968) (divorciu) 2 fíos * Tammy Wynette (1969 - 1975) (divorciu) 1 fía * Nancy Sepulvado (1983 - 2013) == Premios y honor == Jones recibió munchos premios mientres la so carrera, dende "Most Promising New Country Vocalist" en 1956, entrando nel [[Country Music Hall of Fame]] en 1992 y nel [[Kennedy Center Honoree]] en 2008. Formó parte, en 2008, del xuráu del octavu concursu d'[[Independent Music Awards]] en sofitu a les carreres d'artistes independientes.<ref>{{Cita web |url=http://www.independentmusicawards.com/ima_new/pastjudges.asp |títulu=Independent Music Awards - Past Judges |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110713024722/http://www.independentmusicawards.com/ima_new/pastjudges.asp |fechaarchivu=2011-07-13 }}</ref> == Númberos Unu == # "[[White Lightning]]" (1959) # "Tender Years" (1961) # "She Thinks I Still Care" (1962) # "Walk Through This World With Me" (1967) # "We're Gonna Hold On" (con [[Tammy Wynette]]) (1973) # "The Grand Tour" (1974) # "The Door" (1975) # "Golden Ring" (con Tammy Wynette) (1976) # "Near You" (con Tammy Wynette) (1977) # "He Stopped Loving Her Today" (1980) # "(I Was Country) When Country Wasn't Cool" (con [[Barbara Mandrell]]) (1981) # "Still Doin' Time" (1981) # "Yesterday's Wine" (con [[Merle Haggard]]) (1982) # "I Always Get Lucky With You" (1983) == Ver tamién == * [[Cantantes de country por dómina]] * [[Academy of Country Music]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * ''I Lived to Tell it All'', George Jones with Tom Carter, Dell Publishing, 1997, ISBN 0-440-22373-3 * ''In The Country of Country: A Journey to the Roots of American Music,'' Nicholas Dawidoff, Vintage Books, 1998, ISBN 0-375-70082-X * ''Country Music U.S.A.,'' Bill C. Malone, University of Texas Press, 1985, ISBN 0-292-71096-8 * ''Joel Whitburn's Top Country Songs, 1944 to 2005'', Record Research, Inc., Menomonee Falls, WS, 2005, ISBN 0-89820-165-9 == Enllaces esternos == {{Commons category|George Jones (musician)}} * [http://www.georgejones.com Sitiu oficial] * [http://www.hestoppedlovinghertoday.com Tributo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120723061405/http://hestoppedlovinghertoday.com/ |date=2012-07-23 }} to the Greatest Country Song of All Time * [http://www.myspace.com/banditrecordsgeorgejones MySpace Oficial] * [http://www.georgejonessausage.com/ George Jones Country Sausage] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20031008205257/http://www.georgejonessausage.com/ |date=2003-10-08 }} * [http://www.banditrecords.com/ Sello discográficu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060402193232/http://banditrecords.com/ |date=2006-04-02 }} * [http://www.countrymusichalloffame.org/full-list-of-inductees/view/george-jones nel Country Music Hall of Fame] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100701064032/http://www.countrymusichalloffame.org/full-list-of-inductees/view/george-jones |date=2010-07-01 }} {{NF|1931|2013}} {{Tradubot|George Jones}} [[Categoría:Cantantes de country]] [[Categoría:Ganadores del Premiu Kennedy]] dac31nhktokuhtnt14io14mgq39tsh0 Gregoriu de Nisa 0 74271 4501350 4469530 2026-06-23T02:16:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501350 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''San Gregorio de Nisa''' o '''Gregorio Niseno''' ([[Idioma griegu antiguu|Griegu]]: Ἅγιος Γρηγόριος Νύσσης; n. ente [[330]] y [[335]] en [[Kayseri|Cesarea de Capadocia]] y † ente [[394]] y [[400]] en Nisa, [[Capadocia]] tamién conocíu como '''Gregorio Niseno''', foi obispu de Nisa en Capadocia nel [[sieglu IV]] y [[Teoloxía|teólogu]]. Veneráu como [[santu]] na [[Ilesia católica]] y na [[Ilesia ortodoxa|ortodoxa]]. Consideráu ente los cuatro [[Padres de la ilesia#Padres orientales|Padres griegos de la Ilesia]] y unu de los trés [[Padres Capadocios]]. Hermanu menor de [[Basilio el Grande|san Basilio el Grande]] y [[Macrina la Moza|santa Macrina la moza]], igualmente, foi amigu de [[Gregorio Nacianceno]], con quien-y lo suel confundir. == Vida == === Familia y primeros años === Ignórase la fecha exacta de nacencia del san Gregorio de Nisa, sicasí calcúlase que tuvo de ser posterior al [[331|331 d.C.]], esto ye, non enantes de la nacencia del so hermanu Basilio nel [[329]] y considerando qu'ente dambos hubo otru hermanu.<ref>{{Cita Harvard |GREGORIO DE NISA|1995|pp= 8 - 9|loc= Introducción al cargu de Lucas F. Mateo-Secu|sp= sí}}</ref>Sicasí, comúnmente señálase la so fecha de nacencia en [[335]].<ref name=quasten282>{{Cita Harvard |QUASTEN|1985|p=282|sp= sí}}</ref>Nació nel [[Ponto]] en Cesarea de Capadocia, rexón del [[Asia Menor]], nel territoriu de l'actual [[Turquía]].{{harvnp|GREGORIO DE NISA|1995|loc= ''Loc. cit.''|sp= sí}} La so madre [[Emelia]] foi fía d'un mártir cristianu,<ref>{{Cita Harvard |GREGORIO DE NISA|1995|p=82|loc= Vida de Macrina 20, 2|sp= sí}}</ref> el so padre Basilio foi [[Retórica|rétor]] y la so güela paterna foi [[Macrina la mayor]]. Tuvo cuatro hermanos y cinco hermanes, destacando ente ellos: la hermana mayor [[Macrina la moza]]; el tamién obispu, teólogu y [[doctor de la Ilesia]] [[Basilio el Grande|Basilio]]<ref>{{Cita web |url=http://www.wdl.org/es/item/4168 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180813112854/https://www.wdl.org/es/item/4168/ |fechaarchivu=2018-08-13 }}</ref> llamáu "el Grande" (Μέγας Βασίλειος) y [[Pedro de Sebaste|Pedro]] obispu de [[Sivas|Sebaste]], [[Turquía]]; toos ellos veneraos tamién como santos poles ilesies [[Ilesia católica|católica]] y [[Ilesia ortodoxa|oriental]]. El mesmu Gregorio danos a conocer un hermanu más de nome Naucracio, tercer fíu allugáu dempués de Basilio, segundu de los homes, quién foi rétor para depués dedicase a l'ascesis.{{harvnp|GREGORIO DE NISA|1995|p= 58|loc= Vida de Macrina 8, 1. |sp= sí}} Los dos Macrinas, la so güela y la so hermana mayor, fueron quien al paecer otorgar a Gregorio la so primer instrucción na fe cristiana. Darréu, por interés del so padre, recibiría una bona instrucción en [[gramática]] y [[retórica]]. Al paecer el so hermanu Basilio tomó parte importante na so formación yá que nuna carta al so amigu Gregorio Nacianceno mentar como «''padre y maestru''».<ref>Epístola 13, 4: [[Sources Chrétiennes]] 363,198</ref> === Mocedá === [[Ficheru:De virginitate V00110 00000008.tif|thumb|Tou en agiois patros emon Gregoriou episkopou Nusses Peri parthenias. D. patris Gregorii Nysseni antistitis De virginitate liber. - Antuerpiae : ex officina Christophori Plantini, architypographi regij, 1574.]] Mientres la so mocedá Gregorio, por instancies del so hermanu dedicar al ministeriu de [[Ordes menores|llector]] nel so [[ilesia]] local.<ref>{{Cita Harvard |CAMPENHAUSEN|1974|p=146|sp= sí}}</ref> Sicasí, retirar d'esta función pa dedicase a la carrera secular de rétor de la que llegó ser profesor.<ref>{{Cita Harvard |QUASTEN|1985|sp= sí}}, ''Ibíd.''</ref> Alderícase si Gregorio de Nisa tuvo [[matrimoniu|casáu]],<ref>{{Cita Harvard |TREVIJANO|2001|p=231|sp= sí}}</ref> yá que'l so amigu [[Gregorio de Nacianzo]], nuna [[epístola]] dirixida a él refierse a una Teosobia (o Teosobeia), de la que nun se determinó si yera la so esposa o hermana, auníu al fechu de que nel so tratáu ''De virginitate'', señala sobre la virtú de la [[virxinidá]]: «''Dichosos los que pueden escoyer lo meyor y nun tán bloquiaos por haber se apurríu a la vida secular, como lo tamos nós, a quien un abismu dixébranos agora de la gloria de la virxinidá.''»<ref>''De virginitate'', 3. [[Patrologia Graeca|PG]] 46, 325B. Citáu por Cita Harvard |QUASTEN|1985|p=302|sp= sí}}</ref> Sía que non, si realmente casóse debió de ser mientres esta etapa de la so vida, esto ye, alredor del añu [[364]].<ref>{{Cita Harvard |CAMPENHAUSEN|1974|p=147|sp= sí}}</ref> Consideróse como probable que mientres el so desempeñu na retórica tuviera frecuente contautu cola so familia, cuantimás col so hermanu Basilio, quien s'atopaben en [[Monacato|retiru monásticu]] nuna propiedá familiar nel [[Ponto]], xunto al [[Ríu Yeşilırmak|Iris]],<ref>''Ibídem''</ref> onde tamién s'atopaba'l so amigu [[Gregorio Nacianceno]].<ref>{{Cita Harvard |GREGORIO DE NISA|1995|loc= Introducción al cargu de Lucas F. Mateo-Secu|sp= sí}}, p. 10</ref> === Obispu de Nisa === Nel añu de [[370]] el so hermanu Basilio asumió'l [[obispáu]] de [[Kayseri|Cesarea de Capadocia]],<ref>{{Cita Harvard |QUASTEN|1985|sp= sí|p=226}}</ref> quién se allegó de xente cercano a él pa sofitalo en contra del [[arrianismu]].<ref>{{Cita Harvard |GREGORIO DE NISA|1995|sp=sí}}. ''Ibíd.''</ref> Por ello, alredor del añu [[371]], Gregorio ye ordenáu obispu del pequeñu pobláu de [[Nisa (Cesarea de Capadocia)|Nisa]], a pesar de la so personal oposición.<ref>{{Cita Harvard |TREVIJANO|2001|sp= sí}}, ''Loc. cit.''</ref> Ye nesti mesmu añu cuando escribe'l so tratáu ''De virginitate'' (''Sobre la virxinidá''), siendo la primera d'una gran cantidá d'obres qu'escribiría.<ref>{{Cita Harvard |QUASTEN|1985|sp= sí|p=300}}</ref> Dambos fueron grandes defensores de la fe que se foi imponiendo nos primeres [[conceyu ecuménicu|conceyos ecuménicos]] del cristianismu. Apostaron en contra del [[arrianismu]] que dicía que Jesús yera fíu de Dios, pero nun yera consubstancial al Padre, sinón que tenía de considerase como una criatura unviada pa cumplir les promeses del Padre Dios. Ye dicir que Jesús nun yera Dios sinón yera una simple criatura. San Gregorio de Nisa atacó esta herexía nel [[Conceyu de Constantinopla I|Conceyu de Constantinopla del 381]] usando pa ello base de filosofía [[platonismu|platónica]]; afirmando la unidá y la Divinidá de les tres persones nuna sola idea divina, trés persones distintes nun solu Dios verdaderu. Según Gregorio de Nisa la unión de los dos naturaleces en Cristu ye tan fuerte que puede falase tranquilamente d'un ''home omnipotente'' o de que ''Dios foi crucificáu'' (teoría que se va llamar depués ''[[communicatio idiomatum]]''). Tamién defendió la capacidá natural del home de conocer a Dios y asumió la teoría origeniana de l'[[apocatástasis]]. == Obres == === Trataos dogmáticos === * Contra Eunomio<ref>{{cita web|títulu=Gregorius Nyssenus|url=http://www.documentacatholicaomnia.eu/20_30_0330-0395-_Gregorius_Nyssenus,_Sanctus.html|editorial=Documenta Catholica Omnia|fechaaccesu=15 de xineru de 2013}}</ref> * Contra los apolinaristas * Contra Apolinar * Discursu sobre l'Espíritu Santu * Gran discursu catequéticu === Obres d'exéxesis === * Sobre la formación del home * Apoloxía pal Hexamerón * Vida de Moisés * Homilíes sobre'l Cantar de los Cantares * Sobre'l Padrenuesu === Obres ascétiques === * Sobre la virxinidá * La institución cristiana * [https://books.google.com.pe/books?id=mkE4yeSTeVYC&printsec=frontcover&dq=gregorio+de+nisa+macrina&hl=en&sa=X&ei=qrz2UOOsOYSI9QTK_YDgCQ&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Vida de Macrina] * Sobre la perfeición * Sobre l'oficiu del cristianismu * Sermones llitúrxicos == Ver tamién == * [[Homilíes sobre'l Cantar de los Cantares]] * [[Padres capadocios]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * ENRIQUE MOLINÉ, ''Los Padres de la Ilesia. Una guía introductoria'', Ediciones Palabra, Madrid 1995³, ISBN 84-8239-018-X * {{obra citada |títulu= Vida de Macrina. Aponderamientu de Basilio|apellíu= GREGORIO DE NISA|nome= SANTU|añu= 1995|editorial= Ciudá Nueva|ubicación=Madrid|isbn= 8486987962|serie= Biblioteca de Patrística|volume= 31|otres Introducciones, traducción y notes por Lucas F. Mateo-Secu|separador= .}} * {{obra citada |títulu= Patroloxía|apellíos= TREVIJANO|nome= RAMÓN|añu= 2001|editorial= Biblioteca d'Autores Cristianos|ubicación=Madrid|isbn= 8479143665|serie= Sapientia Fidei. Serie Manuales de Teoloxía|volumen= 5|edición= 3<sup>a</sup>|separador= .|puntofinal= .}} * {{obra citada |títulu= Patroloxía II. La edá d'oru de la lliteratura patrística griega|apellíos= QUASTEN|nome= JOHANNES|enllaceautor= Johannes Quasten|url= http://www.holytrinitymission.org/books/spanish/patrologia_j_quasten_2.htm#_Toc45462571|añu= 1985|editorial= Biblioteca d'Autores Cristianos|ubicación=Madrid|isbn= 842004186|volumen=|edición= |separador= .|puntofinal= .}} * {{obra citada |títulu= Los padres de la Ilesia. I. Los padres griegos|apellíos= CAMPENHAUSEN|nome= HANS VON|añu= 1974|editorial= Ediciones Cristiandá|otros Serafín Fernández (traductor)|isbn= 8470571559|serie= Epifanía|volumen= 9|ubicación=Madrid|separador= .|puntofinal= .}} * {{obra citada |títulu= -y mariage de Grégoire de Nysse et la chronologie de sa vie|títulu-trad=El matrimoniu de Gregorio de Nisa y la cronoloxía de la so vida|apellíos= DANIÉLOU|nome= JEAN|enllaceautor=Jean Daniélou|url=http://documents.irevues.inist.fr/bitstream/handle/2042/617/56_II_1_2_07.pdf;jsessionid=1BD04ACB7B3AC4D80F86427013A3Y83C?sequence=1|añu= 1956|editorial= Institut d'Etudes augustiniennes|serie= Revue d' Etudes Augustiniennes et Patristiques|idioma=francés|volume= 2|páxines=71-78|formatu= PDF|allugamientu=París|separador= .|puntofinal= .}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Gregory of Nyssa}} * [http://zenit.org/article-24644?l=spanish Benedicto XVI presenta a san Gregorio de Nisa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070930210459/http://zenit.org/article-24644?l=spanish |date=2007-09-30 }} * [https://es.scribd.com/doc/29563028/Gran-Catequesis-Gregorio-de-Nisa Testu n'español de La Gran Catequesis de San Gregorio de Nisa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304111227/https://es.scribd.com/doc/29563028/Gran-Catequesis-Gregorio-de-Nisa |date=2016-03-04 }} * [http://www.conoze.com/doc.php?doc=5557 El Misticismu de Gregorio de Nisa] * [http://www.gregoiredenysse.com/ Gregoire de Nysse] Biografía, obres y bibliografía; en [[Idioma francés|francés]]. * Gregorio de Nisa: ''Gran discursu catequéticu''. ** [http://remacle.org/bloodwolf/eglise/gregoirenysse/discours.htm Testu francés] nel [http://remacle.org/ sitio] de Philippe Remacle (1944 - 2011); trad. de Louis Meridier. Ed. de 1908, París. {{Tradubot|Gregorio de Nisa}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Santos y santes de la Ilesia católica]] [[Categoría:Santos y santes de Turquía]] [[Categoría:Santos bizantinos]] [[Categoría:Obispos de Bizanciu]] [[Categoría:Padres de la Ilesia]] [[Categoría:Teólogos y teólogues]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía NF]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] dvzta4o5vrual7hfkvdk9bx6srr3aqv Gallinago media 0 75064 4501257 4493298 2026-06-22T13:06:43Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501257 wikitext text/x-wiki {{Ficha de taxón | | status = NT | status_system = IUCN3.1 | status_ref =<ref>{{IUCN|id=106002989 |títulu=Gallinago media|assessors=[[BirdLife International]] |version=2012.2 |añu=2012 |fechaaccesu=4 de xunu de 2013}}</ref> | regnum = [[Animalia]] | phylum = [[Chordata]] | classis = [[Aves]] | ordo = [[Charadriiformes]] | familia = [[Scolopacidae]] | genus = ''[[Gallinago]]'' | species = '''''G. media''''' | binomial = ''Gallinago media'' | binomial_authority = ([[John Latham|Latham]], 1787) | range_map = Gallinago media Map.png | synonyms =''Capella media''<br /> ''Gallinago major''<br /> ''Scolopax media'' }} {{noaves}} La {{iniTaxon}} ye una [[especie]] d'[[ave]] [[Charadriiformes|caradriforme]] de la familia [[Scolopacidae]] que vive en [[Eurasia]] y [[África]]. Cría nos humerales y praderíes húmedes con vexetación curtia del nordés d'[[Europa]] y noroeste d'[[Asia]] y migra al [[África subsaḥariana]] pa pasar l'iviernu. == Descripción == [[Ficheru:GallinagoMediaDavies.jpg|thumb|left|Machu.]] Mide ente 26–30&nbsp;cm de llargu y tien un valumbu alar d'ente 42–50&nbsp;cm. Los adultos d'arcea real son solo un pocu mayores, anque abondo más robustes, que l'[[Gallinago gallinago|agachadiza común]] y tienen el picu más curtiu. Los sos partes cimeros son principalmente pardes con llixos claros y escures, y les partes inferiores son principalmente ablancazaes veteadas en pardu, anque'l so pechu ye castañu. Presenta franxes clares llonxitudinales nel llombu y la parte cimera de les ales. Tamién presenta un patrón de llistes clares y escures na cabeza, siendo les [[llistes superciliares]] y la [[Pileu (ornitoloxía)|llista pileal media]] ablancazaes y les llistes pileales llaterales, les llistes oculares y les bigoteras escures. == Comportamientu == Esta ave destaca pola so capacidá pa volar a gran velocidá enormes distancies ensin parar. Pueden volar hasta a 97 quilómetros per hora, práuticamente ensin ayuda del vientu. Rexistróse que dalgunes volaron en 48 hores ensin parar hasta 6.760&nbsp;km.<ref name=migrations>{{cita noticia | url = http://news.nationalgeographic.com/news/2011/06/110606-fastest-birds-flight-animals-migration-science/ | títulu = World's Fastest Bird? Chubby Snipe Snaps Nonstop Record | apellíu = None | nome = Ker Than |fecha = 6 de xunu de 2011 | obra = National Geographic | fechaaccesu = 12 d'agostu de 2011}}</ref> Anque les sos ales nun son especialmente aerodinámiques y escarecen d'estremos apuntiaos. Xeneralmente nun paran pa comer a pesar de tener la oportunidá y aguanten coles sos reserves de grasa.<ref name=migrations/> Busquen alimentu na folla, sondiando y picotiando en busca de preses. Aliméntase d'[[inseutu|inseutos]] y merucos, y dacuando de materia vexetal. Son difíciles de ver yá que se camuflen bien cola so redolada. Cuando daqué obligar a salir del so escondederu vuela rectu hasta llegar a considerable distancia volviéndose a esconder ente la vexetación. [[Ficheru:Gallinago media MHNT.jpg|thumb|left|150px|Güevu de ''Gallinago media'', [[MHNT]].]] Na dómina de cría los machos se pavonean nos [[Lek (comportamientu animal)|leks]], espurriéndose coles plumes del pechu acovanaes y la cola estendida. Suelen realizar saltos y emiten diversos soníos mientres la exhibición. Les femes suelen poner 3-4 güevos nun nial nel suelu escondíu ente la vexetación. == Rexistru fósil == Atopáronse fósiles d'arcea real en [[Carolina del Norte]], dataos alredor de 4,465 Ma ±0,865M. Esto indica qu'esta especie podría treslladase cruciando'l [[océanu Atlánticu]].<ref name="paleodb">{{cita web|títulu=[[The Paleobiology Database]]|url=http://paleodb.org/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&taxon_non=83481&is_real_user=1|fecha=3 de xineru de 2009|fechaaccesu=10 de xunetu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250311143934/https://paleodb.org/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&taxon_non=83481&is_real_user=1|fechaarchivu=2025-03-11}}</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{Enllaz rotu|1=Imáxenes en ARKive |2=http://www.arkive.org/species/GUES/birds/Gallinago_media/more_info.html |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}. * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Biology Letters |2=http://rsbl.royalsocietypublishing.org/content/early/2011/05/13/rsbl.2011.0343.abstract?sid=b2046b37-21a7-44b0-8eb5-cai40288ba83 |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }} {{Tradubot|Gallinago media}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Gallinago|Media]] [[Categoría:Aves d'Europa]] [[Categoría:Aves d'Asia]] [[Categoría:Aves d'África]] [[Categoría:TBSpecies]] bd1dthpwa84h9e6rhnlrzr4rxqxkaqx Llista de persones nacíes en Gales 0 79421 4501342 4501005 2026-06-23T01:35:11Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501342 wikitext text/x-wiki {{Wikidata list |sparql=SELECT ?item ?yob ?yod WHERE { ?item wdt:P19 ?pob . ?pob wdt:P131* wd:Q25 . OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob . BIND(YEAR(?dob) as ?yob) } OPTIONAL { ?item wdt:P570 ?dod . BIND(YEAR(?dod) as ?yod) } . } |wdq=. |sort=569 |section=31 |columns=number:#,P18,label,description,?yob:Year of birth,?yod:Year of death,P19 }} == caballu == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 12320 | | ''[[:d:Q111462365|Glassalt]]'' | | 1891 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12769 | | ''[[:d:Q140131966|Gstaad]]'' | | 2023 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |} == human whose existence is disputed == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 322 | [[Ficheru:01madog07.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1883439|Madog ab Owain Gwynedd]]'' | | 1150 | | ''[[:d:Q2369922|Dolwyddelan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 10356 | | ''[[:d:Q13127568|Y Crythor Du]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |} == humanu == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 1 | [[Ficheru:Daisy von Pless.jpg|center|128px]] | [[Daisy Cornwallis West]] | | 1873 | 1943 | ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2 | [[Ficheru:Charles Warren carbon print portrait by Herbert Rose Barraud of London.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q74338|Charles Warren]]'' | | 1840 | 1927 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3 | [[Ficheru:Admiral Sir Erasmus Gower.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q74563|Erasmus Gower]]'' | soldáu galés (1742–1814) | 1742 | 1814 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4 | | ''[[:d:Q74605|W. F. Grimes]]'' | | 1905 | 1988 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5 | | ''[[:d:Q75658|John Hefin]]'' | direutor de televisión británicu (1941–2012) | 1941 | 2012 | ''[[:d:Q3405993|Tre-Taliesin]]'' |- | style='text-align:right'| 6 | [[Ficheru:Michael Bogdanov Portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116496|Michael Bogdanov]]'' | | 1938 | 2017 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7 | [[Ficheru:Sir Thomas Picton by Sir Martin Archer Shee.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q121734|Thomas Picton]]'' | | 1758 | 1815 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8 | [[Ficheru:Henry V Miniature.jpg|center|128px]] | [[Enrique V d'Inglaterra]] | políticu británicu (1386–1422) | 1386 | 1422 | ''[[:d:Q525635|Monmouth Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 9 | | ''[[:d:Q132259|David Crighton]]'' | | 1942 | 2000 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 10 | [[Ficheru:Richard Burton - The Robe.jpg|center|128px]] | [[Richard Burton]] | | 1925 | 1984 | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 11 | [[Ficheru:David Griffith (Clwydfardd, 1800-94) NLW3364606 retouched (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q152720|David Griffith]]'' | poeta galés (1800–1894) | 1800 | 1894 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12 | [[Ficheru:Alfred-Russel-Wallace-c1895.jpg|center|128px]] | [[Alfred Russel Wallace]] | bc p to t Ty iin. we in mo I&#39;m oC | 1823 | 1913 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 13 | [[Ficheru:Terry Jones Monty Python O2 Arena (cropped) (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q166159|Terry Jones]]'' | | 1942 | 2020 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 14 | [[Ficheru:Presidente Abugattás recibió a Parlamentario Británico (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q168235|Tristan Garel-Jones]]'' | críticu taurín, Reinu Xuníu | 1941 | 2020 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 15 | [[Ficheru:Te lawrence.jpg|center|128px]] | [[Thomas Edward Lawrence]] | | 1888 | 1935 | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 16 | [[Ficheru:Henry Morton Stanley 1.jpg|center|128px]] | [[Henry Morton Stanley]] | | 1841 | 1904 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 17 | | ''[[:d:Q172273|Alan Rees]]'' | pilotu de carreres británicu | 1938 | 2024 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 18 | [[Ficheru:Tom Pryce 1975 Watkins Glen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q172835|Tom Pryce]]'' | | 1949 | 1977 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 19 | | ''[[:d:Q173689|Shane Summers]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés (1936–1961) | 1936 | 1961 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 20 | | ''[[:d:Q175294|Charles Robert Harington]]'' | químicu británicu (1897–1972) | 1897 | 1972 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 21 | [[Ficheru:Clive Rowlands.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q176596|Clive Rowlands]]'' | | 1938 | 2023 | ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]'' |- | style='text-align:right'| 22 | [[Ficheru:Robert Owen by William Henry Brooke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q179374|Robert Owen]]'' | | 1771 | 1858 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 23 | [[Ficheru:Ray Milland by A. L. Whitey Schafer, 1947.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q181774|Ray Milland]]'' | | 1907 | 1986 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 24 | [[Ficheru:Sir John Conroy, 1st Bt by Henry William Pickersgill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q185188|John Conroy]]'' | | 1786 | 1854 | ''[[:d:Q3400184|Caerhun]]'' |- | style='text-align:right'| 25 | [[Ficheru:Cotton Claudius B VII f.224 Merlin Vortigern.jpg|center|128px]] | [[Godofredo de Monmouth]] | | 1100 | 1155 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 26 | [[Ficheru:Dylan Thomas icon Blashford 1937.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q191023|Dylan Thomas]]'' | | 1914 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 27 | | ''[[:d:Q194621|Edith Austin]]'' | tenista británica (1867–1953) | 1867 | 1953 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 28 | [[Ficheru:Gary Speed 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q202153|Gary Speed]]'' | futbolista británicu | 1969 | 2011 | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 29 | [[Ficheru:Morgan,Henry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q215502|Henry Morgan]]'' | | 1631 | 1688 | ''[[:d:Q1403122|Llanrumney]]'' |- | style='text-align:right'| 30 | [[Ficheru:Andy Whitfield in 2010 by Gage Skidmore 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q219700|Andy Whitfield]]'' | | 1971 | 2011 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 31 | [[Ficheru:Ernest Jones 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q221870|Ernest Jones]]'' | | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 32 | [[Ficheru:Francis Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q223235|Francis Lewis]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1713–1803) | 1713 | 1802<br/>1803 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 33 | [[Ficheru:Portrait of Henry, Duke of Lancaster - William Bruges's Garter Book (c.1440-1450), f.8 - BL Stowe MS 594 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q225604|Henry of Grosmont, 1st Duke of Lancaster]]'' | | 1310 | 1361 | ''[[:d:Q731439|Grosmont]]'' |- | style='text-align:right'| 34 | [[Ficheru:Lilian of Sweden 1940s as Mrs. Craig.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q234171|Princess Lilian, Duchess of Halland]]'' | modelu sueca (1915–2013) | 1915 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 35 | [[Ficheru:Thomas Gainsborough 015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q234746|Sarah Siddons]]'' | actriz británica (1755-1831) | 1755 | 1831 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 36 | | ''[[:d:Q251038|Peter George]]'' | | 1924 | 1966 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 37 | [[Ficheru:6702 Victor Spinetti.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q253813|Victor Spinetti]]'' | | 1929 | 2012 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 38 | | ''[[:d:Q254781|Margaret Price]]'' | | 1941 | 2011 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 39 | [[Ficheru:Rachel Roberts.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q254828|Rachel Roberts]]'' | actriz británica (1927-1980) | 1927 | 1980 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 40 | [[Ficheru:NeudeBunny.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q257113|Barry Flanagan]]'' | escultor británicu | 1941 | 2009 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 41 | | ''[[:d:Q258600|Barbara Margaret Trimble]]'' | escritora británica (1915–1995) | 1915 | 1995 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 42 | [[Ficheru:23Zeruk Green-from sitebuilder 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q259185|Peg Entwistle]]'' | | 1908 | 1932 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 43 | | ''[[:d:Q259988|John Disley]]'' | atleta británicu (1928–2016) | 1928 | 2016 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 44 | [[Ficheru:Violet Mary Firthova (1890 1946).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q260670|Dion Fortune]]'' | | 1890 | 1946 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 45 | [[Ficheru:Thomas Lewis (cardiologist).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q262827|Thomas Lewis]]'' | | 1881 | 1945 | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 46 | [[Ficheru:I. D. Hooson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q264107|Isaac Daniel Hooson]]'' | escritor británicu | 1880 | 1948 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 47 | | ''[[:d:Q334627|Wyn Roberts, Baron Roberts of Conwy]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q13644942|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 48 | [[Ficheru:1stLordAberdare.png|center|128px]] | ''[[:d:Q335550|Henry Bruce, 1st Baron Aberdare]]'' | abogáu, Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda | 1815 | 1895 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 49 | [[Ficheru:Francis Wallace Grenfell c.1900 ver 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q335773|Francis Grenfell, 1st Baron Grenfell]]'' | | 1841 | 1925 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 50 | [[Ficheru:Lord-justice-lawrence-at-nuremberg-72-867.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336459|Geoffrey Lawrence, 1st Baron Oaksey]]'' | | 1880 | 1971 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 51 | [[Ficheru:Merlyn Rees appearing on "After Dark", 16 July 1988.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336534|Merlyn Rees]]'' | políticu galés (1920–2006) | 1920 | 2006 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 52 | [[Ficheru:George, 1st Baron Jeffreys of Wem, by John Riley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336556|George Jeffreys, 1st Baron Jeffreys]]'' | xuez galés (1645–1689) | 1645 | 1689 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 53 | [[Ficheru:Bundesarchiv B 145 Bild-F021984-0013, Auswärtiges Amt, Staatsminister Großbritannien.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336837|Alun Gwynne Jones, Baron Chalfont]]'' | políticu británicu | 1919 | 2020 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 54 | | ''[[:d:Q337590|Alan Williams]]'' | políticu galés (1930–2014) | 1930 | 2014 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 55 | [[Ficheru:Vernon Hartshorn MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q337822|Vernon Hartshorn]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1872 | 1931 | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 56 | | ''[[:d:Q338044|Denzil Davies]]'' | políticu galés (1938–2018) | 1938 | 2018 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 57 | [[Ficheru:James Henry Thomas (1874-1949) portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q338294|James Henry Thomas]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1874 | 1949 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 58 | [[Ficheru:VCBernardArmitageWarburtonWarburton-Lee.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q346518|Bernard Warburton-Lee]]'' | oficial naval galés (1895–1940) | 1895 | 1940 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 59 | [[Ficheru:Map of Missouri River and Vicinity.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q348948|John Evans]]'' | esplorador galés (1770–1799) | 1770 | 1799 | [[Caernarfon]]<br/>''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 60 | | ''[[:d:Q351606|Walley Barnes]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1975 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 61 | | ''[[:d:Q351615|Dan Lewis]]'' | futbolista británicu (1902–1965) | 1902 | 1965 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 62 | [[Ficheru:St.David's Cathedral - Dreieinigkeitskapelle 5 Giraldus Cambrensis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q357824|Gerald of Wales]]'' | | 1146 | 1220 | ''[[:d:Q1508342|Manorbier Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 63 | [[Ficheru:Finding of Taliesin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q357835|Taliesin]]'' | | 534<br/>518 | 599 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 64 | [[Ficheru:Johnny Owen Merthyr Boxer by Aberdare Blog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q360522|Johnny Owen]]'' | boxeador galés (1956–1980) | 1956 | 1980 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 65 | | ''[[:d:Q361128|Owen Tudor]]'' | | 1400 | 1461 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 66 | | ''[[:d:Q363711|John Penry]]'' | | 1563 | 1593 | ''[[:d:Q17740348|Cefn Brith]]'' |- | style='text-align:right'| 67 | [[Ficheru:David Edward Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q366078|David Edward Hughes]]'' | | 1831 | 1900 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 68 | [[Ficheru:Motorhead-johngullo-photograph-sofajockey-com.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q366807|Phil Campbell]]'' | | 1961 | 2026 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 69 | | ''[[:d:Q367554|John Gwilliam]]'' | xugador de rugbi union británicu (1923–2016) | 1923 | 2016 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 70 | [[Ficheru:Valentine Henry Baker.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q369985|Valentine Baker]]'' | | 1888 | 1942 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 71 | [[Ficheru:William Jones, the Mathematician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q371877|William Jones]]'' | | 1675 | 1749 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 72 | | ''[[:d:Q377361|Fanny Parkes]]'' | | 1794 | 1875 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 73 | | ''[[:d:Q377872|Ivor Powell]]'' | futbolista británicu | 1916 | 2012 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 74 | | ''[[:d:Q380860|Derek Tapscott]]'' | futbolista británicu (1932–2008) | 1932 | 2008 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 75 | | ''[[:d:Q380912|Neil Aspinall]]'' | | 1941 | 2008 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 76 | [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q385839|Clive Sullivan]]'' | | 1943 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 77 | [[Ficheru:David Williams historian Screenshot 2024-03-05-14-51-53-91 965bbf4d18d205f782c6b8409c5773a4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q386316|David Williams]]'' | historiador británicu (1900–1978) | 1900 | 1978 | ''[[:d:Q20594376|Llanycefn]]'' |- | style='text-align:right'| 78 | | ''[[:d:Q387265|Vic Crowe]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2009 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 79 | | ''[[:d:Q390611|Paul Flynn]]'' | | 1935 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 80 | | ''[[:d:Q390825|Hywel Francis]]'' | | 1946 | 2021 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 81 | | ''[[:d:Q393069|Dai Llewellyn]]'' | | 1946 | 2009 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 82 | [[Ficheru:Raymond Williams At Saffron Walden.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q394628|Raymond Williams]]'' | | 1921 | 1988 | ''[[:d:Q7130788|Pandy]]'' |- | style='text-align:right'| 83 | | ''[[:d:Q428905|Asser]]'' | | 900 | 909 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 84 | | ''[[:d:Q430968|Elwyn Hartley Edwards]]'' | | 1927 | 2007 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 85 | [[Ficheru:Martha M Hughes Cannon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q433736|Martha Hughes Cannon]]'' | | 1857 | 1932 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 86 | | ''[[:d:Q436394|Paula Yates]]'' | | 1959 | 2000 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 87 | [[Ficheru:Richey Edwards (7227817420).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q436648|Richey Edwards]]'' | | 1967 | 2008 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 88 | [[Ficheru:Novello LCCN2014715473.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q436693|Ivor Novello]]'' | | 1893 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 89 | [[Ficheru:Peggy Cummins. Promotion 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q441467|Peggy Cummins]]'' | actriz británica | 1925 | 2017 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 90 | [[Ficheru:DWDavis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q442086|David William Davis]]'' | políticu galés (1873–1959) | 1873 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 91 | [[Ficheru:Billy meredith city.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q444611|Billy Meredith]]'' | futbolista británicu (1874–1958) | 1874 | 1958 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 92 | | ''[[:d:Q447945|Alun Hoddinott]]'' | compositor británicu (1929–2008) | 1929 | 2008 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 93 | | ''[[:d:Q447951|Alun Owen]]'' | guionista galés (1925–1994) | 1925 | 1994 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 94 | | ''[[:d:Q447948|Alun Morgan]]'' | | 1928 | 2018 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 95 | | ''[[:d:Q448515|David Nash]]'' | | 1939 | 2016 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 96 | | ''[[:d:Q268875|Herbert Bowden, Baron Aylestone]]'' | políticu galés (1905–1994) | 1905 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 97 | [[Ficheru:Peter Lely (1618-1680) (attributed to) - Lucy Walter (c.1630–1658) - SCO.FA.Op.188 - Scolton Manor Museum.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272539|Lucy Walter]]'' | | 1630 | 1658 | ''[[:d:Q7353760|Roch Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 98 | | ''[[:d:Q272575|Ethel Lina White]]'' | | 1876 | 1944 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 99 | [[Ficheru:Gwen John - Self-portrait (1900).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q274339|Gwen John]]'' | | 1876 | 1939 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 100 | [[Ficheru:Admiral Thomas Mathews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q278125|Thomas Mathews]]'' | | 1676 | 1751 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 101 | [[Ficheru:Evan John Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q278385|Evan Roberts]]'' | clérigu británicu (1878–1951) | 1878 | 1951 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 102 | | ''[[:d:Q282493|Edmund Mortimer, 3rd Earl of March]]'' | | 1352 | 1382 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 103 | [[Ficheru:Official portrait of Ann Clwyd crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q285249|Ann Clwyd]]'' | política británica | 1937 | 2023 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 104 | | ''[[:d:Q287791|Gary Owen]]'' | xugador de snooker galés (1929–1995) | 1929 | 1995 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 105 | [[Ficheru:George Twyber Travers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q289332|George Travers]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1945) | 1877 | 1945 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 106 | | ''[[:d:Q289342|Sylvia Sleigh]]'' | pintora d&#39;Estaos Xuníos (1916–2010) | 1916 | 2010 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 107 | [[Ficheru:Bp John Owen NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q290367|John Owen]]'' | sacerdote galés (1854–1926) | 1854 | 1926 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 108 | [[Ficheru:Hester Thrale (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q291322|Hester Thrale]]'' | | 1741 | 1821 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 109 | [[Ficheru:Hugh griffith publicity photo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q310934|Hugh Griffith]]'' | | 1912 | 1980 | ''[[:d:Q6761826|Marian-glas]]'' |- | style='text-align:right'| 110 | [[Ficheru:John Charles, Wales versus Scotland, Ninian Park, 1954.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312404|John Charles]]'' | | 1931 | 2004 | ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]'' |- | style='text-align:right'| 111 | [[Ficheru:Clive Granger by Olaf Storbeck.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312575|Clive Granger]]'' | economista británicu | 1934 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 112 | [[Ficheru:Bartholomew Roberts.png|center|128px]] | ''[[:d:Q313430|Bartholomew Roberts]]'' | | 1682 | 1722 | ''[[:d:Q13126879|Little Newcastle]]'' |- | style='text-align:right'| 113 | | ''[[:d:Q314929|Dick Francis]]'' | | 1920 | 2010 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 114 | [[Ficheru:Owain Glyndŵr at Cardiff City Hall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317279|Owain Glyndŵr]]'' | monarca galés (1359–1416) | 1354 | 1415 | ''[[:d:Q7659623|Sycharth Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 115 | [[Ficheru:George Herbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317887|George Herbert]]'' | | 1593 | 1633 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 116 | [[Ficheru:Robert Recorde (uncropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q318192|Robert Recorde]]'' | | 1510 | 1558 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 117 | [[Ficheru:Thomas Barker, Barker of Bath - Self Portrait.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q321465|Thomas Barker]]'' | pintor galés (1769–1847) | 1769 | 1847 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 118 | [[Ficheru:Kim Simmonds 2002 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q322303|Kim Simmonds]]'' | | 1947 | 2022 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 119 | [[Ficheru:Roy Jenkins 1977 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q323488|Roy Jenkins]]'' | historiador, Reinu Xuníu | 1920 | 2003 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 120 | [[Ficheru:Aneurin Bevan (1943).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q325403|Aneurin Bevan]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1897 | 1960 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 121 | | ''[[:d:Q325417|Gareth Williams]]'' | xuez, Reinu Xuníu | 1941 | 2003 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 122 | | ''[[:d:Q325437|Vernon Watkins]]'' | | 1906 | 1967 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 123 | [[Ficheru:Hugh Llewellyn Glyn Hughes 1945.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q325881|Hugh Llewellyn Glyn Hughes]]'' | | 1892 | 1973 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 124 | | ''[[:d:Q327410|John Graham Chambers]]'' | | 1843 | 1883 | ''[[:d:Q6661303|Llanelly House]]'' |- | style='text-align:right'| 125 | [[Ficheru:1894. Portrait of John Hughes, founder of Hughesovka (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q328225|John Hughes]]'' | | 1814 | 1889 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 126 | | ''[[:d:Q328421|Ricky Valance]]'' | cantante galés | 1936 | 2020 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 127 | [[Ficheru:Richard Roberts portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q329017|Richard Roberts]]'' | | 1789 | 1864 | ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]'' |- | style='text-align:right'| 128 | [[Ficheru:Saint Non's Chapel - Fenster 5 St.David top.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q331697|Saint David]]'' | | 512 | 589 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 129 | [[Ficheru:Geoffrey Howe (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332323|Geoffrey Howe]]'' | xurista, Reinu Xuníu | 1926 | 2015 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 130 | [[Ficheru:John Prescott official portrait (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332393|John Prescott]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1938 | 2024 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 131 | [[Ficheru:Francis Pym (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332759|Francis Pym]]'' | políticu galés (1922–2008) | 1922 | 2008 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 132 | [[Ficheru:Elwyn Jones in Romania (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332851|Elwyn Jones, Baron Elwyn-Jones]]'' | xuez, Reinu Xuníu | 1909 | 1989 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 133 | [[Ficheru:Urdd National Eisteddfod, Lampeter 1959 (1467023) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333132|Gwynfor Evans]]'' | | 1912 | 2005 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 134 | [[Ficheru:Cropped image of Rhodri Morgan at The Celebration of the Mace 5840623762 b47ba98d73 o.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333141|Rhodri Morgan]]'' | políticu galés (1939–2017) | 1939 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 135 | | ''[[:d:Q333309|Ivor Richard, Baron Richard]]'' | diplomáticu, Reinu Xuníu | 1932 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 136 | [[Ficheru:Lord Macdonald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333437|Gordon Macdonald, 1st Baron Macdonald of Gwaenysgor]]'' | | 1888 | 1966 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 137 | [[Ficheru:Peter Thomas MP, Secretary of State for Wales, opening Bryn y Neuadd Hospital, Llanfairfechan (1588098) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333616|Peter Thomas]]'' | políticu británicu (1920–2008) | 1920 | 2008 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 138 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555539).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333639|Emlyn Hooson, Baron Hooson]]'' | | 1925 | 2012 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 139 | [[Ficheru:Cledwyn Hughes MP the Anglesey NFU (1532816) Crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333652|Cledwyn Hughes, Baron Cledwyn of Penrhos]]'' | políticu galés (1916–2001) | 1916 | 2001 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 140 | [[Ficheru:Gwilym Lloyd George cropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q333823|Gwilym Lloyd George]]'' | políticu galés (1894–1967) | 1894 | 1967 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 141 | | ''[[:d:Q333834|Jim Griffiths]]'' | políticu galés (1890–1975) | 1890 | 1975 | ''[[:d:Q850566|Betws]]'' |- | style='text-align:right'| 142 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Elis-Thomas crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333841|Dafydd Elis-Thomas]]'' | políticu galés | 1946 | 2025 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 143 | [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Dame Cheryl Gillan MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333852|Cheryl Gillan]]'' | política británica | 1952 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 144 | [[Ficheru:Portrait of Mr. D. A. Thomas (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333863|Thomas, D. A.]]'' | | 1856 | 1918 | ''[[:d:Q8059773|Ysguborwen]]'' |- | style='text-align:right'| 145 | | ''[[:d:Q333876|Leo Abse]]'' | | 1917 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 146 | [[Ficheru:Richard Livsey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333882|Richard Livsey, Baron Livsey of Talgarth]]'' | políticu británicu (1935–2010) | 1935 | 2010 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 147 | [[Ficheru:George Thomas (Lord Tonypandy) and his mother (1460789).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333919|George Thomas, 1st Viscount Tonypandy]]'' | políticu galés (1909–1997) | 1909 | 1997 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 148 | | ''[[:d:Q333924|Elystan Morgan, Baron Elystan-Morgan]]'' | políticu británicu | 1932 | 2021 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 149 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Morris of Aberavon crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333932|John Morris]]'' | políticu galés | 1931 | 2023 | ''[[:d:Q3404518|Capel Bangor]]'' |- | style='text-align:right'| 150 | | ''[[:d:Q449028|Bernice Rubens]]'' | | 1923 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 151 | [[Ficheru:Nina Hamnett by Roger Fry 1917.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449054|Nina Hamnett]]'' | | 1890 | 1956 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 152 | | ''[[:d:Q449114|Laura Ashley]]'' | | 1925 | 1985 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 153 | [[Ficheru:Notable women authors of the day - Rhoda Broughton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449136|Rhoda Broughton]]'' | | 1840 | 1920 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 154 | | ''[[:d:Q449142|Gwladus Ddu]]'' | | 1300 | 1251 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 155 | [[Ficheru:Elaine Morgan in 1998.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449734|Elaine Morgan]]'' | | 1920 | 2013 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 156 | [[Ficheru:IsabelaMarshall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449884|Isabel Marshal]]'' | | 1200 | 1240 | ''[[:d:Q1422235|Pembroke Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 157 | | ''[[:d:Q449926|Alwyn Williams]]'' | | 1921 | 2004 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 158 | | ''[[:d:Q450826|Gwenllian ferch Gruffydd]]'' | monarca galesa (1097–1136) | 1097 | 1136 | ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]'' |- | style='text-align:right'| 159 | [[Ficheru:Glen Kidston, vainqueurs des 24 Heures du Mans 1930 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q452696|Glen Kidston]]'' | pilotu d&#39;automovilismu británicu (1899–1931) | 1899 | 1931 | [[Londres]]<br/>''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 160 | [[Ficheru:Henry Somerset (1629–1699), 1st Duke of Beaufort, KG, PC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q456519|Henry Somerset, 1st Duke of Beaufort]]'' | políticu galés (1629–1700) | 1629 | 1700 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 161 | [[Ficheru:Evans W.png|center|128px]] | ''[[:d:Q456905|William Davies Evans]]'' | | 1790 | 1872 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 162 | | ''[[:d:Q459155|Edward Youde]]'' | | 1924 | 1986 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 163 | [[Ficheru:Penn Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q459764|Jessie Penn-Lewis]]'' | | 1861 | 1927 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 164 | [[Ficheru:Duster Bennett 1970.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q460654|Duster Bennett]]'' | | 1946 | 1976 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 165 | [[Ficheru:Sandy Griffiths, Estadio, 1951-05-19 (418) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q465029|Sandy Griffiths]]'' | árbitru de fútbol británicu (1909–1974) | 1909 | 1974 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 166 | [[Ficheru:Harold Lowe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q466171|Harold Lowe]]'' | marineru galés (1882–1944) | 1882 | 1944 | ''[[:d:Q6661729|Llanrhos]]'' |- | style='text-align:right'| 167 | | ''[[:d:Q466632|Terry Hennessey]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2025 | ''[[:d:Q6661943|Llay]]'' |- | style='text-align:right'| 168 | [[Ficheru:Pen Llywelyn ab Iorwerth, Castell Criccieth.png|center|128px]] | ''[[:d:Q467685|Llywelyn ab Iorwerth]]'' | monarca galés (1173–1240) | 1173 | 1240 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 169 | | ''[[:d:Q467755|Ruth Ellis]]'' | modelu británica (1926–1955) | 1926 | 1955 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 170 | | ''[[:d:Q468004|Margaret John]]'' | actriz británica | 1926 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 171 | | ''[[:d:Q468060|Helen Watts]]'' | cantante d&#39;ópera británica (1927–2009) | 1927 | 2009 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 172 | [[Ficheru:Saint Malo (engraving).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q468195|Malo]]'' | sacerdote galés (487–565) | 520 | 621 | ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]'' |- | style='text-align:right'| 173 | | ''[[:d:Q469952|Gwenllian of Wales]]'' | monxa galesa (1282–1337) | 1282 | 1337 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 174 | [[Ficheru:Mengs - Richard Wilson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q471387|Richard Wilson]]'' | | 1713 | 1782 | ''[[:d:Q3404986|Penegoes]]'' |- | style='text-align:right'| 175 | | [[Richard Marquand]] | | 1937 | 1987 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 176 | [[Ficheru:SamEdwardsBetter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q472382|Sam Edwards]]'' | | 1928 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 177 | [[Ficheru:Cyril-John-Radcliffe-1st-Viscount-Radcliffe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q472691|Cyril Radcliffe, 1st Viscount Radcliffe]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q6661917|Llanychan]]'' |- | style='text-align:right'| 178 | [[Ficheru:Roger-Livesey-Storm-Over-Patsy-Stage-1937.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q490072|Roger Livesey]]'' | | 1906 | 1976 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 179 | [[Ficheru:Sir Tannatt William Edgeworth David (1858-1934).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q498915|Edgeworth David]]'' | | 1858 | 1934 | ''[[:d:Q390036|St Fagans]]''<br/>[[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 180 | | ''[[:d:Q503493|John Bevan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1948–1986) | 1948 | 1986 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 181 | [[Ficheru:George Strong Nares. Photograph. Wellcome V0026912.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q504761|George Nares]]'' | | 1831 | 1915 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 182 | [[Ficheru:John James Williams 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q512413|J. J. Williams]]'' | | 1948 | 2020 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 183 | [[Ficheru:Kenneth Jeffrey Jones 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q513201|Ken Jones]]'' | | 1921 | 2006 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 184 | [[Ficheru:Sir-john-meurig-thomas rare-book-room.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q514935|John Meurig Thomas]]'' | | 1932 | 2020 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 185 | [[Ficheru:Dafydd ap Gwilym at Cardiff City Hall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q517287|Dafydd ap Gwilym]]'' | | 1320 | 1370<br/>1380 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q29506026|Brogynin Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 186 | | ''[[:d:Q518175|Doris Hare]]'' | actriz británica | 1905 | 2000 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 187 | [[Ficheru:Rear-admiral Sir Hugh Evan-thomas Kcb Mvo- 1917 Art.IWMART1734.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q520341|Hugh Evan-Thomas]]'' | oficial británicu (1862–1928) | 1862 | 1928 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 188 | [[Ficheru:Dewi Wyn o Eifion.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q525803|David Owen]]'' | | 1784 | 1841 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 189 | | ''[[:d:Q528311|Owain Cyfeiliog]]'' | | 1130 | 1197 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 190 | [[Ficheru:Eve de Braose.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q530524|Eva Marshal]]'' | | 1203 | 1246 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 191 | | ''[[:d:Q530921|Naunton Wayne]]'' | | 1901 | 1970 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 192 | | ''[[:d:Q533591|Hue de Rotelande]]'' | poeta galés (1150–1190) | 1150 | 1190 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 193 | [[Ficheru:Petroc-vit.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q534049|Saint Petroc]]'' | monxu galés (450–564) | 450 | 564 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 194 | [[Ficheru:Gwendoline Davies Amgueddfa Genedlaethol Cymru - National Museum of Wales (cropped).png|center|128px]] | ''[[:d:Q539515|Gwendoline Davies]]'' | coleicionista d&#39;arte galesa (1882–1951) | 1882 | 1951 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 195 | | ''[[:d:Q539596|Tessie O'Shea]]'' | | 1913 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 196 | [[Ficheru:Arthur Machen - ImgID14891187.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q540166|Arthur Machen]]'' | | 1863 | 1947 | [[Caerllion]]<br/>''[[:d:Q111907546|Caerleon]]'' |- | style='text-align:right'| 197 | | ''[[:d:Q540181|Margaret Davies]]'' | comisaria d&#39;arte galesa (1884–1963) | 1884 | 1963 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 198 | | ''[[:d:Q541502|Glyn Simon]]'' | sacerdote británicu (1903–1972) | 1903 | 1972 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 199 | [[Ficheru:John Prichard, Welsh architect.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q541594|John Prichard]]'' | arquiteutu británicu | 1817 | 1886 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 200 | [[Ficheru:AnneWarwick1483.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q543665|Anne de Beauchamp, 15th Countess of Warwick]]'' | política galesa (1444–1449) | 1444 | 1449 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 201 | | ''[[:d:Q544397|Angus Charles Graham]]'' | | 1919 | 1991 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 202 | [[Ficheru:Brynle Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q544524|Brynle Williams]]'' | | 1949 | 2011 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 203 | | ''[[:d:Q545109|Huw Ceredig]]'' | actor británicu (1942–2011) | 1942 | 2011 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 204 | [[Ficheru:Thomas Pennant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545123|Thomas Pennant]]'' | | 1726 | 1798 | ''[[:d:Q5303195|Downing]]'' |- | style='text-align:right'| 205 | [[Ficheru:Ray Reardon 1949.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545289|Ray Reardon]]'' | xugador de snooker británicu | 1932 | 2024 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 206 | | ''[[:d:Q545363|Henry Vaughan]]'' | | 1621 | 1695 | ''[[:d:Q6661758|Llansantffraed]]'' |- | style='text-align:right'| 207 | | ''[[:d:Q545471|Philip Madoc]]'' | | 1934 | 2012 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 208 | [[Ficheru:Richard Meade 1973.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q547154|Richard Meade]]'' | | 1938 | 2015 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 209 | [[Ficheru:Portrait of Edward Williams, bardd braint a defod (4672175).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q547716|Iolo Morganwg]]'' | | 1747 | 1826 | ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]'' |- | style='text-align:right'| 210 | | ''[[:d:Q548671|Johnny Williams]]'' | boxeador galés (1926–2007) | 1926 | 2007 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 211 | [[Ficheru:Paul Radmilovic 1909.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q551257|Paul Radmilovic]]'' | | 1886 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 212 | [[Ficheru:E.E. Clive in The Little Princess.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q556552|E. E. Clive]]'' | | 1883<br/>1879 | 1940 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 213 | [[Ficheru:Dr Richard Price, DD, FRS - Benjamin West.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q561101|Richard Price]]'' | | 1723 | 1791 | ''[[:d:Q6661452|Llangeinor]]'' |- | style='text-align:right'| 214 | [[Ficheru:William Robert Grove 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q561117|William Robert Grove]]'' | | 1811 | 1896 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 215 | | ''[[:d:Q561168|Roy Clarke]]'' | futbolista británicu (1925–2006) | 1925 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 216 | | ''[[:d:Q561383|Brian Hibbard]]'' | | 1946 | 2012 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 217 | [[Ficheru:Augustus John by George Charles Beresford (1902) (NPG x13487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q562540|Augustus John]]'' | | 1878 | 1961 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 218 | | ''[[:d:Q564059|Annabel Schofield]]'' | | 1963 | 2026 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 219 | [[Ficheru:Tony Atkinson - Festival Economia 2015.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q564905|Anthony Barnes Atkinson]]'' | economista británicu | 1944 | 2017 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 220 | [[Ficheru:Prof. Anne Rasa, Kalahari Trails, Red Dune Route, Northern Cape, South Africa.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q565725|Anne Rasa]]'' | | 1940 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 221 | [[Ficheru:John Edward Jones, governor of Nevada.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q567826|John Edward Jones]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1840–1896) | 1840 | 1896 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 222 | [[Ficheru:Anthony George Lyster, dock engineer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q573284|Anthony George Lyster]]'' | arquiteutu británicu | 1852 | 1920 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 223 | [[Ficheru:Emrys Hughes (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q574920|Emrys Hughes]]'' | | 1894 | 1969 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 224 | | ''[[:d:Q581084|Robert d'Escourt Atkinson]]'' | | 1898 | 1982 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 225 | [[Ficheru:Emlyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q581262|Emlyn Williams]]'' | | 1905 | 1987 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 226 | | ''[[:d:Q584317|Mervyn Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1946–2012) | 1946 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 227 | [[Ficheru:Jack Williams 1905.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q585747|Jack Williams]]'' | | 1882 | 1911 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 228 | [[Ficheru:Abraham Matthews (ca.1870).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q589424|Abraham Matthews]]'' | agricultor arxentín (1832–1899) | 1832 | 1899 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 229 | | ''[[:d:Q592561|Dafydd ap Gruffudd]]'' | | 1238 | 1283 | ''[[:d:Q21496553|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 230 | | ''[[:d:Q595372|Bob John]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1982 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 231 | [[Ficheru:Mrschippy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q599469|Perce Blackborow]]'' | | 1894 | 1949 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 232 | [[Ficheru:Teddy Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q602404|Teddy Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1880–1949) | 1880 | 1949 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 233 | [[Ficheru:Stapleton Cotton, 1st Viscount Combermere by Mary Martha Pearson (née Dutton).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q607265|Stapleton Cotton, 1st Viscount Combermere]]'' | | 1773 | 1865 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 234 | | ''[[:d:Q608262|George Vaughan Maddox]]'' | | 1802 | 1864 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 235 | [[Ficheru:Edward Wingfield Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q611441|Edward Wingfield Humphreys]]'' | | 1841 | 1892 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 236 | [[Ficheru:Tommy Cooper.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q612027|Tommy Cooper]]'' | | 1921 | 1984 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 237 | [[Ficheru:Saint Beuno Window.png|center|128px]] | ''[[:d:Q612390|Beuno]]'' | santu patrón galés (501–640) | 570 | 640 | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 238 | [[Ficheru:Dai Rees in 1936.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q613119|Dai Rees]]'' | golfista británicu (1913–1983) | 1913 | 1983 | ''[[:d:Q5465078|Font-y-Gary]]'' |- | style='text-align:right'| 239 | [[Ficheru:Gary Hocking (1961).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q614845|Gary Hocking]]'' | | 1937 | 1962 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 240 | | ''[[:d:Q614928|Cliff Morgan]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q7837340|Trebanog]]'' |- | style='text-align:right'| 241 | | ''[[:d:Q626445|Llewelyn Davies]]'' | as de l&#39;aviación galés (1889–1918) | 1889 | 1918 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 242 | [[Ficheru:Ernest Norton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q626472|Ernest Norton]]'' | as de l&#39;aviación galés (1893–1966) | 1893 | 1966 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 243 | [[Ficheru:Film actress Mary Glynne (SAYRE 2893).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q627588|Mary Glynne]]'' | actriz galesa (1895–1954) | 1895 | 1954 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 244 | | ''[[:d:Q628479|Terry Nation]]'' | | 1930 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 245 | | ''[[:d:Q632606|Francis Kitto]]'' | | 1897 | 1926 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 246 | | ''[[:d:Q633039|Richard Amerike]]'' | esplorador galés (1440–1503) | 1440 | 1503 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 247 | | ''[[:d:Q634238|Ewart Jones]]'' | químicu galés (1911–2002) | 1911 | 2002 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 248 | [[Ficheru:Saint-Pol-de-Léon - Chapelle Notre-Dame du Kreisker - Sept saints fondateurs bretons - St Pol.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q634405|Paul Aurelian]]'' | sacerdote galés (492–573) | 492 | 573 | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 249 | | ''[[:d:Q634827|Caradoc of Llancarfan]]'' | haxógrafu galés (1150–1156) | 1150 | 1147<br/>1156 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 250 | [[Ficheru:Charles Somerset, 4th Duke of Beaufort.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q642090|Charles Somerset, 4th Duke of Beaufort]]'' | | 1709 | 1756 | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 251 | | ''[[:d:Q642630|Harry Payne]]'' | xugador de rugbi union británicu (1907–2000) | 1907 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 252 | [[Ficheru:Harold Day.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q646592|Harold Day]]'' | as de l&#39;aviación galés (1897–1918) | 1897 | 1918 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 253 | [[Ficheru:Phil Woosnam, NASL 1975 media guide page 4.png|center|128px]] | ''[[:d:Q646614|Phil Woosnam]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2013 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''<br/>''[[:d:Q635169|Caersws]]'' |- | style='text-align:right'| 254 | | ''[[:d:Q655506|Mervyn Stockwood]]'' | | 1913 | 1995 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 255 | [[Ficheru:Max Horton 1943 IWM A 20789.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q657148|Max Kennedy Horton]]'' | | 1883 | 1951 | ''[[:d:Q7321494|Rhosneigr]]'' |- | style='text-align:right'| 256 | [[Ficheru:Statue of John Davies, Translators' Memorial, St Asaph 12.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q661947|John Davies]]'' | | 1567 | 1644 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 257 | [[Ficheru:MatthewHenry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q663216|Matthew Henry]]'' | teólogu galés (1662–1714) | 1662 | 1714 | ''[[:d:Q6089564|Isycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 258 | [[Ficheru:Enrique VII de Inglaterra, por un artista anónimo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q675493|Henry VII of England]]'' | monarca galés (1457–1509) | 1457 | 1509 | ''[[:d:Q1422235|Pembroke Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 259 | | ''[[:d:Q676629|Kenneth Griffith]]'' | | 1921 | 2006 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 260 | [[Ficheru:Llandaf, yr eglwys gadeiriol Llandaf Cathedral De Cymru South Wales 96.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q680538|Teilo]]'' | | 600 | 560 | ''[[:d:Q7162166|Penally]]'' |- | style='text-align:right'| 261 | [[Ficheru:JohnForstChartist.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q686947|John Frost]]'' | | 1784 | 1877 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 262 | [[Ficheru:David Jacobs 1913.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q690597|David Jacobs]]'' | velocista británicu (1888–1976) | 1888 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 263 | [[Ficheru:Bernard Fox Werner Klemperer Hogan's Heroes 1968.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q707734|Bernard Fox]]'' | | 1927 | 2016 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 264 | | ''[[:d:Q709999|Arthur Herbert]]'' | | 1855 | 1921 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 265 | [[Ficheru:Donald Swann (1966 publicity photo).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q710220|Donald Swann]]'' | | 1923 | 1994 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 266 | | ''[[:d:Q710460|Arthur Loveridge]]'' | zoólogu británicu (1891–1980) | 1891 | 1980 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 267 | [[Ficheru:Arthur Symons.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q711666|Arthur Symons]]'' | poeta británicu | 1865 | 1945 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 268 | [[Ficheru:Terry Griffith 1991 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q713009|Terry Griffiths]]'' | xugador de snooker británicu | 1947 | 2024 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 269 | [[Ficheru:Glyn Daniel at Tinkinswood.png|center|128px]] | ''[[:d:Q713440|Glyn Daniel]]'' | | 1914 | 1986 | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 270 | | ''[[:d:Q713489|David Kelly]]'' | biólogu británicu (1944–2003) | 1944 | 2003 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 271 | [[Ficheru:Henry Stafford.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q714480|Henry Stafford, 2nd Duke of Buckingham]]'' | políticu galés (1455–1483) | 1455 | 1483 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 272 | | ''[[:d:Q714976|Leon Pownall]]'' | actor británicu | 1943 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 273 | [[Ficheru:CecilGriffiths.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q717007|Cecil Griffiths]]'' | atleta británicu (1900–1945) | 1900 | 1945 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 274 | | ''[[:d:Q2959651|Charles Lewis]]'' | | 1852 | 1923 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 275 | [[Ficheru:Charles Henry Newman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2959898|Charlie Newman]]'' | | 1857 | 1922 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 276 | [[Ficheru:C. G. Taylor.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2960293|Charles Taylor]]'' | | 1863 | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 277 | | ''[[:d:Q2960849|Charlie Faulkner]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 278 | [[Ficheru:Charlie Pritchard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2960878|Charlie Pritchard]]'' | | 1882 | 1916 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 279 | [[Ficheru:Charlotte Mason.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2961003|Charlotte Mason]]'' | | 1842 | 1923 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 280 | | ''[[:d:Q2976625|Claude Davey]]'' | xugador de rugbi union británicu (1908–2001) | 1908 | 2001 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 281 | | ''[[:d:Q2978800|Clem Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1929–1996) | 1929 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 282 | [[Ficheru:Clifford Alfred Bowen (1875–1929).png|center|128px]] | ''[[:d:Q2979039|Cliff Bowen]]'' | | 1875 | 1929 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 283 | [[Ficheru:Cliff Davies 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2979047|Cliff Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1919–1967) | 1919 | 1967 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 284 | [[Ficheru:Wales Rugby1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2979063|Cliff Pritchard]]'' | xugador de rugbi union británicu (1881–1954) | 1881 | 1954 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 285 | [[Ficheru:HowellDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2989294|Howell Davis]]'' | | 1690 | 1719 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 286 | | ''[[:d:Q3001503|Courtney Meredith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1926 | 2024 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 287 | | ''[[:d:Q3002796|Crispin Nash-Williams]]'' | matemáticu galés (1932–2001) | 1932 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 288 | | ''[[:d:Q3008718|Cynan ab Iago]]'' | | 1014 | 1063 | ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]'' |- | style='text-align:right'| 289 | [[Ficheru:Dai Fitzgerald (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3012007|Dai Fitzgerald]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1872–1951) | 1872 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 290 | | ''[[:d:Q3012010|Dai Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1916–2000) | 1916 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 291 | [[Ficheru:Dai Tarw Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3012009|David Jones]]'' | | 1881 | 1933 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 292 | | ''[[:d:Q3017152|W. J. A. Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1890–1967) | 1890 | 1967 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 293 | [[Ficheru:Missionary David Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3018170|David Jones]]'' | | 1796 | 1841 | ''[[:d:Q15987529|Pen-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 294 | | ''[[:d:Q3018755|David Samuel]]'' | xugador de rugbi union británicu (1869–1943) | 1869 | 1943 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 295 | | ''[[:d:Q3018959|David Watkins]]'' | | 1942 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 296 | [[Ficheru:John Hoppner (1758-1810) (attributed to) - Reverend David Williams (1738–1816) - NMW A 5397 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3018998|David Williams]]'' | | 1738 | 1816 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 297 | | ''[[:d:Q3025590|Dewi Zephaniah Phillips]]'' | | 1934 | 2006 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 298 | | ''[[:d:Q3026625|Dick Richards]]'' | futbolista británicu (1890–1934) | 1890 | 1934 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 299 | | ''[[:d:Q3026630|Dick Thomas]]'' | | 1881<br/>1880 | 1916 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 300 | | ''[[:d:Q3026655|Dickie Garrett]]'' | | 1865 | 1908 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 301 | [[Ficheru:Dicky Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3026670|Dicky Owen]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1932) | 1876 | 1932 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 302 | | ''[[:d:Q3033499|Wilf Cude]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu (1910–1968) | 1910 | 1968 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 303 | | ''[[:d:Q3037194|Dorothy Squires]]'' | cantante británica (1915–1998) | 1915 | 1998 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 304 | | ''[[:d:Q3038019|Douglas McKie]]'' | químicu británicu (1896–1967) | 1896 | 1967 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 305 | | ''[[:d:Q3038045|Douglas Vaughan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1925–1977) | 1925 | 1977 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 306 | | ''[[:d:Q3039882|Hugh Percy Wilkins]]'' | | 1896 | 1960 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 307 | | ''[[:d:Q3048504|Edward Edwards]]'' | | 1803 | 1879 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 308 | [[Ficheru:Edward George Bowen at Parkes Observatory, c. 1961.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048530|Edward George Bowen]]'' | físicu británicu (1911–1991) | 1911 | 1991 | ''[[:d:Q5139596|Cockett]]'' |- | style='text-align:right'| 309 | [[Ficheru:Bardd y Brenin, Edward Jones (1752–1824) (gcf10063).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048577|Edward Jones]]'' | | 1752 | 1824 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 310 | [[Ficheru:Edward Ravenscroft Esqr (BM 1860,1013.73).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048652|Edward Ravenscroft]]'' | | 1654 | 1707 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 311 | [[Ficheru:Dr Edward Llewellyn Treharne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048696|Edward Treharne]]'' | | 1862 | 1904 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 312 | [[Ficheru:The Right Hon. Sir John Rhŷs, P.C., M.A., D.Litt (5227644) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3050565|John, Sir Rhys]]'' | | 1840 | 1915 | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 313 | [[Ficheru:Portrait of Evan James (4670936) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3061325|Evan James]]'' | | 1809 | 1878 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 314 | [[Ficheru:Portrait of Sir William Goscombe John by Simon Harmon Vedder.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3069617|William Goscombe John]]'' | escultor galés (1860–1952) | 1860 | 1952 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 315 | [[Ficheru:Frank Hill (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3082655|Frank Hill]]'' | | 1866 | 1927 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 316 | [[Ficheru:Fred Parfitt (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3086926|Fred Parfitt]]'' | xugador de rugbi union británicu (1869–1953) | 1869 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 317 | [[Ficheru:Fred Scrine.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3086951|Fred Scrine]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1962) | 1877 | 1962 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 318 | | ''[[:d:Q3090747|Fulke Walwyn]]'' | entrenador de caballos británicu (1910–1991) | 1910 | 1991 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 319 | | ''[[:d:Q3098302|Gareth Gwenlan]]'' | | 1937 | 2016 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 320 | | ''[[:d:Q3098315|Gareth Williams]]'' | batería galés (1953–2001) | 1953 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 321 | | ''[[:d:Q3098316|Gareth Powell Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1954–2018) | 1954 | 2018 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 323 | | ''[[:d:Q3098336|Garfield Owen]]'' | | 1932 | 2019 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 324 | | ''[[:d:Q3101064|Geoff Wheel]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1951 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 325 | | ''[[:d:Q3101068|Geoffrey Conway]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–2000) | 1897 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 326 | [[Ficheru:George Boots.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3101430|George Boots]]'' | xugador de rugbi union británicu (1874–1928) | 1874 | 1928 | ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]'' |- | style='text-align:right'| 327 | | ''[[:d:Q3101435|George Bowen]]'' | | 1863 | 1919 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 328 | [[Ficheru:George Davies, Rugby player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3101517|George Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1959) | 1875 | 1959 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 329 | | ''[[:d:Q3101615|George Guest]]'' | | 1924 | 2002 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 330 | [[Ficheru:George Hayward.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3101635|George Hayward]]'' | | 1886 | 1946 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 331 | [[Ficheru:Geraint Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3103853|Geraint Evans]]'' | | 1922 | 1992 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 332 | | ''[[:d:Q3104447|Gerwyn Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1924–2009) | 1924 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 333 | | ''[[:d:Q3108690|Glen Renfrew]]'' | empresariu australianu (1928–2006) | 1928 | 2006 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 334 | | ''[[:d:Q3109363|Glyn Loosmore]]'' | espía británicu (1923–2007) | 1923 | 2007 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 335 | | ''[[:d:Q3109367|Glyn Moses]]'' | | 1928 | 2021 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 336 | | ''[[:d:Q3109364|Glyn Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1927–1976) | 1927 | 1976 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 337 | | ''[[:d:Q3109365|Glyn Houston]]'' | | 1925 | 2019 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 338 | | ''[[:d:Q3113252|Graham Jenkins]]'' | | 1927 | 2015 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 339 | | ''[[:d:Q3116627|Griffith Hughes]]'' | naturalista galés (1707–1758) | 1707 | 1758<br/>1779 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 340 | [[Ficheru:Gwladys Yvonne McKeon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3122587|Gwladys Yvonne McKeon]]'' | bióloga marina británica (1897–1979) | 1897 | 1979 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 341 | | ''[[:d:Q3127737|Harri Webb]]'' | | 1920 | 1994 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 342 | [[Ficheru:Harry bowen, rugby union player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3127791|Harry Bowen]]'' | | 1864 | 1913 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 343 | [[Ficheru:Harry Day (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3127809|Harry Day]]'' | | 1863 | 1911 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 344 | [[Ficheru:Harry Jarman.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3127841|Harry Jarman]]'' | xugador de rugbi union británicu (1883–1928) | 1883 | 1928 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 345 | | ''[[:d:Q3127937|Harry Vaughan Watkins]]'' | | 1875 | 1945 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 346 | | ''[[:d:Q3128848|Haydn Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1936–2018) | 1936 | 2018 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 347 | | ''[[:d:Q3129078|Heather Dohollau]]'' | | 1925 | 2013 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 348 | | ''[[:d:Q3129631|Helen Morgan]]'' | xugadora de ḥoquei galesa | 1966 | 2020 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 349 | | ''[[:d:Q3133040|Geoff Thomas]]'' | | 1948 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 350 | | ''[[:d:Q3133452|Herbert Godwin]]'' | xugador de rugbi union galés (1935–2006) | 1935 | 2006 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 351 | [[Ficheru:Horace Lyne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3140461|Horace Lyne]]'' | | 1860 | 1949 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 352 | | ''[[:d:Q3142269|Hugh Iorys Hughes]]'' | | 1902 | 1977 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 353 | | ''[[:d:Q3147943|Idwal Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu (1910–1991) | 1910 | 1991 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 354 | | ''[[:d:Q3148103|Ifor Jenkins]]'' | | 1906 | 1972 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 355 | | ''[[:d:Q3156345|Ivor Barry]]'' | actor británicu (1919–2006) | 1919 | 2006 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 356 | [[Ficheru:Ivor Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3156348|Ivor Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1884–1943) | 1884 | 1943 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 357 | [[Ficheru:Jack bancroft rugby union.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q3157121|Jack Bancroft]]'' | | 1879 | 1942 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 358 | [[Ficheru:Jack Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3157222|Jack Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1886–1951) | 1886 | 1951 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 359 | [[Ficheru:Jack Matthews rugby 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3157267|Jack Matthews]]'' | | 1920 | 2012 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 360 | | ''[[:d:Q3160120|Jacques Vaillant de Guélis]]'' | | 1907 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 361 | [[Ficheru:James James composer of the music of 'Hen wlad fy nhadau' (5292122) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3161184|James James]]'' | | 1832 | 1902 | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 362 | [[Ficheru:Jehoida Hodges.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3176811|Jehoida Hodges]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1930) | 1876 | 1930 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 363 | [[Ficheru:Jim Hannan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3178817|Jim Hannan]]'' | | 1864 | 1905 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 364 | | ''[[:d:Q3180936|John Arthur Jones]]'' | | 1856 | 1919 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 365 | | ''[[:d:Q3181171|John Callis]]'' | | | 1576 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 366 | [[Ficheru:John Gwyn Jeffreys cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3181658|John Gwyn Jeffreys]]'' | | 1809 | 1885 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 367 | | ''[[:d:Q3181859|John Kendall-Carpenter]]'' | xugador de rugbi union británicu (1925–1990) | 1925 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 368 | | ''[[:d:Q3181992|John Mantle]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1942–2018) | 1942 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 369 | | ''[[:d:Q3182121|John Morgan]]'' | | 1930 | 2004 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 370 | | ''[[:d:Q3182297|John Phillips]]'' | zoólogu británicu (1933–1987) | 1933 | 1987 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 371 | | ''[[:d:Q3182417|John Samuel]]'' | xugador de rugbi union británicu (1868–1947) | 1868 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 372 | | ''[[:d:Q3182436|John Savage]]'' | políticu canadianu (1932–2003) | 1932 | 2003 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 373 | [[Ficheru:Archbishop John Williams 1582 - 1650 portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3182765|John Williams]]'' | | 1582 | 1650 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 374 | [[Ficheru:Johnnie Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3182987|Johnny Williams]]'' | | 1882 | 1916 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 375 | [[Ficheru:Josiah Tucker, Dean of Gloucester 02259.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3186047|Josiah Tucker]]'' | | 1713 | 1799 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 376 | | ''[[:d:Q3195050|Ken Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | 2022 | ''[[:d:Q1351146|Cross Hands]]'' |- | style='text-align:right'| 377 | | ''[[:d:Q3236188|Leslie Williams]]'' | | 1922 | 2006 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 378 | [[Ficheru:Benjamin Lewis Jones 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3237297|Lewis Jones]]'' | | 1931 | 2024 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 379 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1566017).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3250688|Caradog Prichard]]'' | escritor británicu | 1904 | 1980 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 380 | | ''[[:d:Q3251003|Tom Macdonald]]'' | periodista galés (1900–1980) | 1900 | 1980 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 381 | [[Ficheru:Llewellyn Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3257496|Llewellyn Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1957) | 1877 | 1957 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 382 | [[Ficheru:Btv1b84489297-p099 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1748013|Tom Linton]]'' | | 1876 | 1914 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 383 | [[Ficheru:Roger Rees.jpg|center|128px]] | [[Roger Rees]] | | 1944 | 2015 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 384 | [[Ficheru:1stLordTrevethin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1756405|Alfred Lawrence]]'' | | 1843 | 1936 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 385 | [[Ficheru:Twm o'r Nant (4702939).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1767904|Twm o'r Nant]]'' | | 1739 | 1810 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 386 | | ''[[:d:Q1768572|Mel Rees]]'' | futbolista británicu (1967–1993) | 1967 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 387 | [[Ficheru:Portrait of Wm. Edwards Archt (4672851) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1773997|William Edwards]]'' | | 1719 | 1789 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''<br/>''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 388 | | ''[[:d:Q1803014|Albert Gladstone]]'' | remeru británicu (1886–1967) | 1886 | 1967 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 389 | | ''[[:d:Q1811580|William Cowhig]]'' | ximnasta artísticu galés (1887–1964) | 1887 | 1964 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 390 | | ''[[:d:Q1815066|Leighton Rees]]'' | xugador de dardos galés (1940–2003) | 1940 | 2003 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 391 | | ''[[:d:Q1842946|Gareth Wood]]'' | | 1950 | 2023 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 392 | [[Ficheru:Saint Cado.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1889720|Cadoc]]'' | monxu galés (600–580) | 497 | 580 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 393 | | ''[[:d:Q1894812|Margaret Delacourt-Smith, Baroness Delacourt-Smith of Alteryn]]'' | política galesa (1916–2010) | 1916 | 2010 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 394 | | ''[[:d:Q1900176|Mark Kendall]]'' | futbolista británicu (1958–2008) | 1958 | 2008 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 395 | | ''[[:d:Q1900455|Mark Thomas]]'' | compositor británicu | 1956 | 2023 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 396 | | ''[[:d:Q1921937|Merlyn Oliver Evans]]'' | pintor galés (1910–1973) | 1910 | 1973 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 397 | [[Ficheru:1944TheHalfwayHouseMervynJohns.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1922184|Mervyn Johns]]'' | actor británicu (1899–1992) | 1899 | 1992 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 398 | | ''[[:d:Q1933109|Mike Davies]]'' | | 1936 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 399 | | ''[[:d:Q1933327|Thomas James Powell]]'' | | 1897 | 1965 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 400 | | ''[[:d:Q1972440|Timothy Evans]]'' | camioneru británicu (1924–1950) | 1924 | 1950 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 401 | | ''[[:d:Q1974074|Ifor Williams]]'' | | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 402 | | ''[[:d:Q1975116|Robert Tear]]'' | | 1939 | 2011 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 403 | [[Ficheru:Fairs Cup final 1971, Causio, Bremner, Sprake, Juventus v Leeds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2000214|Gary Sprake]]'' | futbolista británicu (1945–2016) | 1945 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 404 | [[Ficheru:Steve Strange at Harrachov World Ski Championships.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2005601|Steve Strange]]'' | | 1959 | 2015 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 405 | | ''[[:d:Q2008671|Leslie Palmer]]'' | nadador británicu | 1910 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 406 | | ''[[:d:Q2027321|Len Allchurch]]'' | futbolista británicu (1933–2016) | 1933 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 407 | | ''[[:d:Q2039045|Wyn Morris]]'' | | 1929 | 2010 | ''[[:d:Q3057926|Trellech]]'' |- | style='text-align:right'| 408 | [[Ficheru:Sir John Perrot (c. 1527-1592) mezzotint after George Powle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2058500|John Perrot]]'' | políticu galés (1528–1592) | 1528 | 1592 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 409 | [[Ficheru:Llandaf, yr eglwys gadeiriol Llandaf Cathedral De Cymru South Wales 98.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2062366|Tydfil]]'' | | | 480 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 410 | [[Ficheru:Rear-admiral Sir Walter Henry Cowan, Kcb, Mvo, Dso - 1920 Art.IWMART3143.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2072451|Walter Cowan]]'' | oficial naval galés (1871–1956) | 1871 | 1956 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 411 | | ''[[:d:Q2078620|Peter Temple-Morris, Baron Temple-Morris]]'' | políticu galés (1938–2018) | 1938 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 412 | [[Ficheru:Mike Peters of The Alarm.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2084377|Mike Peters]]'' | | 1959 | 2025 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 413 | [[Ficheru:Philip Bruce White, microbiologist, 1891-1946.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2086073|Philip Bruce White]]'' | microbiólogu galés (1891–1949) | 1891 | 1949 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 414 | | ''[[:d:Q2086499|Philip Vaughan]]'' | | 1757 | 1824 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 415 | | ''[[:d:Q2133976|Ray Smith]]'' | | 1936 | 1991 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 416 | [[Ficheru:William Henry Preece mca.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2140313|William Henry Preece]]'' | | 1834 | 1913 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 417 | [[Ficheru:Spencer Davis 08072006 NSU 01.JPG|center|128px]] | [[Spencer Davis]] | guitarrista británicu (1939-2020) | 1939 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 418 | [[Ficheru:Rhys Williams in Bonanza episode Bitter Water.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2148362|Rhys Williams]]'' | actor galés (1897–1969) | 1897 | 1969 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 419 | | ''[[:d:Q2149093|Richard Bond]]'' | pilotu de carreres británicu (2000–2011) | 2000 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 420 | | ''[[:d:Q2150376|Richard Pearson]]'' | | 1918 | 2011 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 421 | | ''[[:d:Q2575163|Cadell Ddyrnllwg]]'' | soberanu galés | 430 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 422 | | ''[[:d:Q3324139|Y Prydydd Bychan]]'' | | 1205 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 423 | | ''[[:d:Q2159761|Robin Davies]]'' | | 1954 | 2010 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 424 | [[Ficheru:Elenor de clare.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2160835|Eleanor de Clare]]'' | | 1292 | 1337 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 425 | | ''[[:d:Q2165458|Ron Hewitt]]'' | futbolista británicu (1928–2001) | 1928 | 2001 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 426 | [[Ficheru:Robert Jones (1857–1898).png|center|128px]] | ''[[:d:Q2186278|Robert Jones]]'' | soldáu galés (1857–1898) | 1857 | 1898 | ''[[:d:Q744944|Raglan]]'' |- | style='text-align:right'| 427 | | ''[[:d:Q2187563|Alfred Hazledine]]'' | pintor belxicanu (1876–1957) | 1874 | 1957 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 428 | [[Ficheru:Trevor Ford (1959).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2196018|Trevor Ford]]'' | futbolista británicu | 1923 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 429 | | ''[[:d:Q2271991|Walter Marshall, Baron Marshall of Goring]]'' | | 1932 | 1996 | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 430 | | ''[[:d:Q2280729|Dai Astley]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1989 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 431 | [[Ficheru:General Carl Ap pryce.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2282661|Carol Ap Rhys Pryce]]'' | militar galés (1876–1955) | 1876 | 1955 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 432 | [[Ficheru:View through the ruins of Saint Dwynwen's Church - geograph.org.uk - 5350254.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2287423|Dwynwen]]'' | | 450 | 460 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 433 | | ''[[:d:Q2293838|Gordon Thomas]]'' | | 1933 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 434 | [[Ficheru:Sparta-trainer Barry Hughes, Bestanddeelnr 930-9802 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2354151|Barry Hughes]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2019 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 435 | [[Ficheru:Stuart Cable4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2355882|Stuart Cable]]'' | batería galés (1970–2010) | 1970 | 2010 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 436 | | ''[[:d:Q2382658|Don Tarr]]'' | xugador de rugbi union británicu (1910–1980) | 1910 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 437 | [[Ficheru:Gwynedd Museum and Art Gallery 2019 079.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2383305|T. H. Parry-Williams]]'' | | 1887 | 1975 | ''[[:d:Q1899529|Rhyd-ddu]]'' |- | style='text-align:right'| 438 | [[Ficheru:Ian Watkins (2010) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2386801|Ian Watkins]]'' | | 1977 | 2025 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 439 | [[Ficheru:Jim Driscoll 1910s.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2393901|Jim Driscoll]]'' | | 1880 | 1925 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 440 | [[Ficheru:Brychan (straightened) Eglwys Aberhonddu (Brecon, Wales) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2398021|Brychan Brycheiniog]]'' | | 400 | 480 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 441 | | ''[[:d:Q2413249|Iris Gower]]'' | | 1935 | 2010 | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 442 | | ''[[:d:Q2421698|Ron Davies]]'' | futbolista británicu (1942–2013) | 1942 | 2013 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 443 | | ''[[:d:Q2422650|Desmond Barrit]]'' | actor galés | 1944 | 2026 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 444 | | ''[[:d:Q2423674|George Parsons]]'' | | 1926 | 2009 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 445 | | ''[[:d:Q2424156|Thomas Garnet Henry James]]'' | exiptólogu británicu (1923–2009) | 1923 | 2009 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 446 | [[Ficheru:Thomas Henry (1734-1816).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2424681|Thomas Henry]]'' | | 1734 | 1816 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 447 | | ''[[:d:Q2424831|James Cellan Jones]]'' | direutor de televisión británicu (1931-2019) | 1931 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 448 | | ''[[:d:Q2426055|Thomas McKenny Hughes]]'' | | 1832 | 1917 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 449 | [[Ficheru:Elizabeth from Rhuddlan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2435894|Elizabeth of Rhuddlan]]'' | | 1282 | 1316 | ''[[:d:Q1585938|Rhuddlan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 450 | [[Ficheru:Tommyfarr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2440993|Tommy Farr]]'' | boxeador británicu (1913–1986) | 1913 | 1986 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 451 | | ''[[:d:Q2454625|Jack Parry]]'' | | 1924 | 2010 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 452 | | ''[[:d:Q2457794|David Van de Woestijne]]'' | | 1915 | 1979 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 453 | | ''[[:d:Q2471118|Colin Webster]]'' | futbolista británicu (1932–2001) | 1932 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 454 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Christophorus Love (4671633).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2476024|Christopher Love]]'' | | 1618 | 1651 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 455 | [[Ficheru:015 Plonivel Saint Brieuc.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2476943|Brioc]]'' | sacerdote católicu galés (460–502) | 409 | 502 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 456 | | ''[[:d:Q2480212|Stuart Williams]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 457 | [[Ficheru:William Boyd Dawkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2484394|William Boyd Dawkins]]'' | | 1837 | 1929 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 458 | [[Ficheru:Dirinon (31) Chapelle Sainte-Nonne.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2487289|Non]]'' | monxa galesa (500–600) | 500 | 600 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 459 | | ''[[:d:Q2487332|Mel Charles]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 460 | | ''[[:d:Q2488951|Cynog ap Brychan]]'' | | 500 | 492 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 461 | [[Ficheru:Victoria Cross Winners- Pre 1914 Q88647.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2492966|John Williams]]'' | soldáu galés (1857–1932) | 1857 | 1932 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 462 | [[Ficheru:Saint Aaron.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2501319|Aaron of Aleth]]'' | | 550 | 552 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 463 | | ''[[:d:Q2523705|Richard Maldwyn Price]]'' | | 1890 | 1952 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 464 | | ''[[:d:Q2526575|Vincent Cronin]]'' | | 1924 | 2011 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 465 | [[Ficheru:W. Aubrey Thomas 1909.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2536632|W. Aubrey Thomas]]'' | | 1866 | 1951 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 466 | [[Ficheru:Dic Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2537433|Dic Jones]]'' | | 1934 | 2009 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 467 | [[Ficheru:Rennes (35) Métropole Saint-Pierre - Intérieur - Procession des saints de Bretagne - Saint Austol et Méen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2565483|Méen]]'' | | 540 | 617 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 468 | | ''[[:d:Q2575137|Cynan Garwyn]]'' | soberanu galés (545–613) | 545 | 613 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 469 | [[Ficheru:John Deffett Francis (1815-1901) - General Sir William Nott (1782–1845) - NMW A 3928 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2580155|William Nott]]'' | soldáu galés (1782–1845) | 1782 | 1845 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 470 | [[Ficheru:Wirth Dr W.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2591794|Wolfgang Wirth]]'' | | 1898 | 1996 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 471 | | ''[[:d:Q2614469|Cadwgan ap Bleddyn]]'' | | 1051 | 1111 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 472 | [[Ficheru:BpWilliamMorgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2624753|William Morgan]]'' | | 1547 | 1604 | ''[[:d:Q14478006|Tŷ Mawr Wybrnant]]'' |- | style='text-align:right'| 473 | | ''[[:d:Q2641401|Alex Jones]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés | 1988 | 2019 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 474 | | ''[[:d:Q2662059|Harold Thomas]]'' | | 1914 | 1989 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 475 | | ''[[:d:Q2663877|Mel Hopkins]]'' | futbolista británicu (1934–2010) | 1934 | 2010 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 476 | | ''[[:d:Q2663895|Rosemarie Frankland]]'' | | 1943 | 2000 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 477 | | ''[[:d:Q2670636|Meilyr Brydydd]]'' | | 1050 | 1137 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 478 | | ''[[:d:Q2682630|Jet Naessens]]'' | actriz belxicana (1915–2010) | 1915 | 2010 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 479 | | ''[[:d:Q2699091|Hywel Teifi Edwards]]'' | historiador británicu (1934–2010) | 1934 | 2010 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 480 | [[Ficheru:Christopher Dawson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2707044|Christopher Dawson]]'' | historiador británicu | 1889 | 1970 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 481 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru, Glynebwy, 1958.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2717838|T. Llew Jones]]'' | | 1915 | 2009 | ''[[:d:Q3400302|Pentrecwrt]]'' |- | style='text-align:right'| 482 | | ''[[:d:Q2717918|Arthur Jenkins]]'' | | 1882 | 1946 | ''[[:d:Q7916189|Varteg]]'' |- | style='text-align:right'| 483 | [[Ficheru:Major Lord Henry Arthur George Somerset (1851-1926), - Vanity fair nov 19 1887.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2737983|Lord Arthur Somerset]]'' | | 1851 | 1926 | ''[[:d:Q1324473|Troy House]]'' |- | style='text-align:right'| 484 | [[Ficheru:Tegla.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2741543|Edward Tegla Davies]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]'' |- | style='text-align:right'| 485 | | ''[[:d:Q2745169|Llywelyn Goch ap Meurig Hen]]'' | | 1335 | 1390 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 486 | [[Ficheru:Anna Maria Bennett portrait (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2827000|Anna Maria Bennett]]'' | | 1746 | 1808 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 487 | | ''[[:d:Q2840543|Alun Pask]]'' | xugador de rugbi union británicu (1937–1995) | 1937 | 1995 | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 488 | | ''[[:d:Q2840540|Alun Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1926–1991) | 1926 | 1991 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 489 | | ''[[:d:Q2865205|Arthur Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | 2026 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 490 | [[Ficheru:Augusta Hall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2870954|Augusta Hall Llanover]]'' | periodista galesa (1802–1896) | 1802 | 1896 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 491 | [[Ficheru:Portret van Phillipus Evans, RP-P-1921-1870.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2884061|Philip Evans]]'' | misioneru galés (1645–1679) | 1645 | 1679 | [[Trefynwy]]<br/>''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 492 | | ''[[:d:Q2898051|Ray Daniel]]'' | | 1928 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 493 | [[Ficheru:G H Bert Gould.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2899186|Bert Gould]]'' | | 1870 | 1913 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 494 | [[Ficheru:Bert Dauncey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2899185|Bert Dauncey]]'' | | 1871 | 1955 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 495 | | ''[[:d:Q2900084|Charlie Jones]]'' | futbolista británicu (1899–1966) | 1899 | 1966 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 496 | | ''[[:d:Q2903163|Bill Clement]]'' | xugador de rugbi union británicu (1915–2007) | 1915 | 2007 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 497 | | ''[[:d:Q2903257|Bill James]]'' | escritor británicu | 1929 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 498 | | ''[[:d:Q2903371|Bill Tamplin]]'' | xugador de rugbi union británicu (1917–1989) | 1917 | 1989 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 499 | [[Ficheru:Billy Cleaver 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2903616|Billy Cleaver]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–2003) | 1921 | 2003 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 500 | [[Ficheru:William McCutcheon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2903678|William McCutcheon]]'' | | 1870 | 1949 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 501 | [[Ficheru:Billy O'Neill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2903688|Billy O'Neill]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1878–1955) | 1878 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 502 | | ''[[:d:Q2903719|Billy Spiller]]'' | | 1886 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 503 | | ''[[:d:Q2903745|Billy Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1921 | 2002 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 504 | | ''[[:d:Q2903748|Billy Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1929–2013) | 1929 | 2013 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 505 | [[Ficheru:Robert Thomas Evans 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2907653|Bob Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–2003) | 1921 | 2003 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 506 | [[Ficheru:Robert Bob Gould.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2907680|Bob Gould]]'' | xugador de rugbi union británicu (1863–1931) | 1863 | 1931 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 507 | [[Ficheru:Charles Nicholl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2910477|Charles Nicholl]]'' | xugador de rugbi union británicu (1870–1939) | 1870 | 1939 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 508 | [[Ficheru:Thomas jones at cambridge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2911997|Thomas Jones]]'' | matemáticu galés (1756–1807) | 1756 | 1807 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 509 | | ''[[:d:Q2913257|John Roberts]]'' | | 1946 | 2016 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 510 | [[Ficheru:Brian Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2924982|Brian Price]]'' | | 1937 | 2023 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 511 | | ''[[:d:Q2925023|Brian Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1940–2012) | 1940 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 512 | [[Ficheru:William Henry Alexander.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2928014|William Henry Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1873–1936) | 1873 | 1936 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 513 | [[Ficheru:Buller stadden.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2928012|William Stadden]]'' | | 1861 | 1906 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 514 | | ''[[:d:Q2928233|Bunner Travers]]'' | xugador de rugbi union británicu (1913–1998) | 1913 | 1998 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 515 | [[Ficheru:Burke Shelley.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2928498|Burke Shelley]]'' | | 1950 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 516 | [[Ficheru:Burnett Bolloten 1980.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q2928553|Burnett Bolloten]]'' | historiador galés (1909–1987) | 1909 | 1987 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 517 | [[Ficheru:Richard Valentine Pitchford magician.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2938073|Richard Valentine Pitchford]]'' | magu británicu (1895–1973) | 1895 | 1973 | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 518 | | ''[[:d:Q2959086|Charles Foweraker]]'' | futbolista británicu | 1877 | 1950 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 519 | [[Ficheru:Tewdrig Sant.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1088014|Tewdrig]]'' | monarca galés | 550 | | ''[[:d:Q2253783|Kingdom of Glywysing]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 520 | | ''[[:d:Q4757162|Andrew Gray]]'' | antropólogu galés (1955–1999) | 1955 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 521 | | ''[[:d:Q4757535|Andrew Jones]]'' | | 1983 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 522 | | ''[[:d:Q4757840|Andrew MacLachlan]]'' | actor británicu | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q628633|Trearddur]]'' |- | style='text-align:right'| 523 | [[Ficheru:Andrew Richmond (Tyree, cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758389|Andrew Richmond]]'' | políticu neozelandés (1832–1880) | 1832 | 1880 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 524 | [[Ficheru:Andrew Vicari at the Celtic Manor (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758799|Andrew Vicari]]'' | pintor galés (1938–2016) | 1932 | 2016 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 525 | | ''[[:d:Q4761606|Aneirin Talfan Davies]]'' | | 1909 | 1980 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 526 | | ''[[:d:Q4761764|Aneurin Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu (1858–1932) | 1858 | 1932 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 527 | | ''[[:d:Q4761765|Aneurin Williams]]'' | políticu británicu | 1859 | 1924 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 528 | | ''[[:d:Q4763159|Angharad James]]'' | | 1677 | 1749 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 529 | [[Ficheru:Portrait of Angharad Llwyd (4670528) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4763157|Angharad Llwyd]]'' | anticuaria galesa (1780–1866) | 1780 | 1866 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 530 | [[Ficheru:Gwyneth Vaughan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766441|Ann Harriet Hughes]]'' | | 1852 | 1910 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 531 | [[Ficheru:Portrait of Ann Thomas (4674199) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766531|Ann Maddocks]]'' | | 1704 | 1727 | ''[[:d:Q29489729|Cefn-ydfa]]'' |- | style='text-align:right'| 532 | | ''[[:d:Q4767193|Anna Laetitia Waring]]'' | | 1823 | 1910 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 533 | | ''[[:d:Q4767676|Annabel Giles]]'' | | 1959 | 2023 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 534 | [[Ficheru:Anne Griffith-Jones01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4768405|Anne Griffith-Jones]]'' | | 1890 | 1973 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 535 | [[Ficheru:Anne Johnston, Salute to Seniors Event 2003 (S2311 fl1573 it0019) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4768477|Anne Johnston]]'' | política canadiana | 1932 | 2019 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 536 | | ''[[:d:Q4769415|Annie Powell]]'' | política galesa (1906–1986) | 1906 | 1986 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 537 | | ''[[:d:Q4772713|Anthony Hicks]]'' | musicólogu galés (1943–2010) | 1943 | 2010 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 538 | [[Ficheru:Anthony Howells.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4772751|Anthony Howells]]'' | políticu galés (1832–1915) | 1832 | 1915 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 539 | | ''[[:d:Q4772758|Anthony Hulme]]'' | actor galés (1910–2007) | 1910 | 2007 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 540 | | ''[[:d:Q4772937|Anthony Leonard Harris]]'' | xeólogu británicu | 1935 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 541 | | ''[[:d:Q4772944|Anthony Ling]]'' | xugador de críquet galés (1910–1987) | 1910 | 1987 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 542 | | ''[[:d:Q4773224|Anthony Oliver]]'' | actor galés (1922–1995) | 1922 | 1995 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 543 | | ''[[:d:Q4773726|Anthony Windham Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1879–1959) | 1879 | 1959 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 544 | [[Ficheru:Richard George William Pitt Booth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4782136|Richard Booth]]'' | | 1938 | 2019 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 545 | [[Ficheru:Arabella Elizabeth Roupell13.png|center|128px]] | [[Arabella Elizabeth Roupell]] | | 1817 | 1914 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 546 | | ''[[:d:Q4786506|Archibald Rowlands]]'' | | 1892 | 1953 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 547 | [[Ficheru:Portrait of One Evins a Welch man was lately comited to New Gate for saying hee was Christ (4670716) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4790887|Arise Evans]]'' | | 1607 | 1660 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 548 | | ''[[:d:Q4793810|Frances Hoggan]]'' | | 1843 | 1927 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 549 | | ''[[:d:Q4795190|F. Gwendolen Rees]]'' | zoóloga galesa (1906–1994) | 1906 | 1994 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 550 | | ''[[:d:Q4795256|Arnold Silverstone, Baron Ashdown]]'' | entamador galés (1911–1977) | 1911 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 551 | | ''[[:d:Q4797913|Arthur Banks]]'' | militar galés (1923–1944) | 1923 | 1944 | ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]'' |- | style='text-align:right'| 552 | | ''[[:d:Q4797944|Arthur Bassett]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 553 | [[Ficheru:Arthur Brown Port Vale footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4798110|Arthur Brown]]'' | futbolista británicu (1903–1971) | 1903 | 1971 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 554 | | ''[[:d:Q4798124|Arthur Buckler]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1882–1921) | 1882 | 1921 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 555 | | ''[[:d:Q4798130|Arthur Bulkeley]]'' | sacerdote galés (1445–1553) | 1445 | 1553 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 556 | | ''[[:d:Q4798338|Arthur Cornish]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–1948) | 1897 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 557 | | ''[[:d:Q4798355|Arthur Creber]]'' | xugador de críquet galés (1909–1966) | 1909 | 1966 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 558 | | ''[[:d:Q4798409|Arthur Daniels]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1922–2001) | 1922 | 2001 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 559 | [[Ficheru:Arthur Edward Hardinge - retouched.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4798571|Arthur Edward Hardinge]]'' | | 1828 | 1892 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 560 | | ''[[:d:Q4798875|Arthur Granville]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1987 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 561 | [[Ficheru:Portrait of Sir Arthur Griffith Boscawen Wellcome M0003100.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4798898|Arthur Griffith-Boscawen]]'' | políticu británicu (1865–1946) | 1865 | 1946 | ''[[:d:Q7838916|Trevalyn Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 562 | | ''[[:d:Q4798904|Arthur Griffiths]]'' | futbolista británicu (1908–1995) | 1908 | 1995 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 563 | | ''[[:d:Q4799042|Arthur Henry Williams]]'' | | 1894 | 1968 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 564 | | ''[[:d:Q4799063|Arthur Hickman]]'' | | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 565 | | ''[[:d:Q4799128|Arthur Horner]]'' | sindicalista galés (1894–1968) | 1894 | 1968 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 566 | [[Ficheru:Arthur James Mason by George Henry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4799230|Arthur James Mason]]'' | | 1851 | 1928 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 567 | [[Ficheru:General Sir Arthur Herbert KCB (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4799229|Arthur James Herbert]]'' | | 1820 | 1897 | ''[[:d:Q36789652|Llansantffraed]]'' |- | style='text-align:right'| 568 | | ''[[:d:Q4799265|Arthur John Ensor]]'' | pintor galés (1905–1995) | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 569 | [[Ficheru:Arthur John Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4799273|Arthur John Williams]]'' | | 1834 | 1911 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 570 | [[Ficheru:Lou Phillips 1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3262891|Lou Phillips]]'' | | 1878 | 1916 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 571 | | ''[[:d:Q3270230|Goronwy Rees]]'' | | 1909 | 1979 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 572 | [[Ficheru:Dorothea Minola Alice Bate.jpg|center|128px]] | [[Dorothea Bate]] | | 1878 | 1951 | ''[[:d:Q29488358|Napier House]]'' |- | style='text-align:right'| 573 | [[Ficheru:Malcolm Campbell Thomas 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3281723|Malcolm Thomas]]'' | | 1929 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 574 | | ''[[:d:Q3296186|Mary Katherine Herbert]]'' | | 1903 | 1983 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 575 | | ''[[:d:Q3299818|Matthew Watkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | 2020 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 576 | [[Ficheru:David Brunt in 1949.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3300771|David Brunt]]'' | meteorólogu galés (1886–1965) | 1886 | 1965 | ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]'' |- | style='text-align:right'| 577 | [[Ficheru:Mel Baker.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3304839|Mel Baker]]'' | xugador de rugbi union británicu (1885–2000) | 1885 | 2000 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 578 | | ''[[:d:Q3308132|Michael David]]'' | actor de cine británicu | 1930 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 579 | | ''[[:d:Q3309503|Cy Thomas]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu d&#39;Estaos Xuníos (1926–2009) | 1926 | 2009 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 580 | [[Ficheru:Mike gibbins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3313332|Mike Gibbins]]'' | | 1949 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 581 | | ''[[:d:Q3324117|Llywarch ap Llywelyn]]'' | | 1150 | 1220 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 582 | | ''[[:d:Q3330999|Gwgon ap Meurig]]'' | soberanu galés (808–871) | 808 | 872 | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 583 | | ''[[:d:Q3331114|Goronwy Foel]]'' | poeta galés | | 1201 | ''[[:d:Q837136|Kingdom of Deheubarth]]'' |- | style='text-align:right'| 584 | | ''[[:d:Q3331132|Phylip Brydydd]]'' | | 1200 | 1225 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 585 | | ''[[:d:Q3331138|Bleddyn Fardd]]'' | | 1258 | 1284 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 586 | | ''[[:d:Q3331168|Dafydd Benfras]]'' | poeta galés (1230–1260) | 1230 | 1260 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 587 | | ''[[:d:Q3331180|Llywelyn Fardd I]]'' | poeta galés (1125–1200) | 1125 | 1200 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 588 | | ''[[:d:Q3340532|Nicolas Lloyd]]'' | | 1630 | 1680 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 589 | [[Ficheru:Norman Biggs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3343747|Norman Biggs]]'' | | 1870 | 1908 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 590 | | ''[[:d:Q3343775|Norman Gale]]'' | xugador de rugbi union británicu (1939–2005) | 1939 | 2005 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 591 | | ''[[:d:Q3357354|Ossie Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–1988) | 1921 | 1988 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 592 | [[Ficheru:Owen Badger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3358989|Owen Badger]]'' | | 1871 | 1939 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 593 | | ''[[:d:Q3366739|James Williams]]'' | xugador de ḥoquei galés (1878–1929) | 1878 | 1929 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 594 | | ''[[:d:Q3367043|Edwin Richards]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1879–1930) | 1879 | 1930 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 595 | | ''[[:d:Q3367054|Philip Turnbull]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1879–1930) | 1879 | 1930 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 596 | [[Ficheru:WLA lacma Smibert Scotland portrait of Paul Mascarene.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3371796|Paul Mascarene]]'' | | 1684 | 1760 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 597 | | ''[[:d:Q3373812|Kevin Beurle]]'' | | 1956 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 598 | [[Ficheru:Percy Bush 1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3375183|Percy Bush]]'' | xugador de críquet británicu (1879–1955) | 1879 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 599 | | ''[[:d:Q3375217|Percy Phillips]]'' | | 1869 | 1947 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 600 | | ''[[:d:Q3376765|Peter Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1959 | 2024 | ''[[:d:Q4971889|Broad Haven]]'' |- | style='text-align:right'| 601 | [[Ficheru:Phil Dwyer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3378770|Phil Dwyer]]'' | futbolista británicu | 1953 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 602 | | ''[[:d:Q3378979|Philip Burton]]'' | | 1904 | 1995 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 603 | [[Ficheru:Philip Hopkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3379022|Phil Hopkins]]'' | xugador de rugbi union británicu (1880–1966) | 1880 | 1966 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 604 | | ''[[:d:Q3379099|Philip Wood]]'' | médicu galés (1928–2008) | 1928 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 605 | [[Ficheru:Philip Jones Griffiths in Bali, Fall, 2000AD.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395389|Philip Jones Griffiths]]'' | | 1936 | 2008 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 606 | [[Ficheru:Storïau o Hanes Cymru cyf I (Daniel Owen).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395446|Daniel Owen]]'' | escritor galés (1836–1895) | 1836 | 1895 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 607 | [[Ficheru:Dr Joseph Parry (Pencerdd America, 1841-1903) NLW3364255 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395608|Joseph Parry]]'' | compositor galés (1841–1903) | 1841 | 1903 | ''[[:d:Q23540859|Joseph Parry's Cottage]]''<br/>[[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 608 | | ''[[:d:Q3395749|Robert Morton Nance]]'' | | 1873 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 609 | [[Ficheru:Carnhuanawc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395909|Thomas Price]]'' | | 1787 | 1848 | ''[[:d:Q56099430|Llanfihangel Bryn Pabuan]]'' |- | style='text-align:right'| 610 | | ''[[:d:Q3396307|Eileen Beasley]]'' | | 1921 | 2012 | ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 611 | [[Ficheru:Castell Llanymddyfri Sir Gaerfyrddin gyda cherflun o - LLywelyn ap Gruffydd Fychan 07.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3396721|Llywelyn ap Gruffydd Fychan]]'' | | 1341 | 1401 | ''[[:d:Q20586538|Caeo]]'' |- | style='text-align:right'| 612 | | ''[[:d:Q3396852|Geraint Bowen]]'' | | 1915 | 2011 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 613 | [[Ficheru:William Ambrose Bebb (5236463) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3396876|Ambrose Bebb]]'' | historiador británicu | 1894 | 1955 | ''[[:d:Q15427716|Goginan]]'' |- | style='text-align:right'| 614 | | ''[[:d:Q3397209|Thomas Vaughan]]'' | | 1621 | 1666 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 615 | [[Ficheru:Richard Gwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397314|Richard Gwyn]]'' | poeta galés (1537–1584) | 1537 | 1584 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 616 | | ''[[:d:Q3397327|Glanmor Williams]]'' | historiador galés (1920–2005) | 1920 | 2005 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 617 | [[Ficheru:John Dyer Dalziel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397435|John Dyer]]'' | poeta galés (1699–1757) | 1699 | 1757 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 618 | [[Ficheru:Portrait of Parch. William Williams, Pant-y-Celyn (4674719) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397600|William Williams Pantycelyn]]'' | | 1717 | 1791 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 619 | [[Ficheru:Howell harris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397651|Howell Harris]]'' | predicador galés (1714–1773) | 1714 | 1773 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 620 | [[Ficheru:Owain Owain Traeth Coch circa 1966 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398027|Owain Owain]]'' | | 1929 | 1993 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 621 | [[Ficheru:Lewis Morris 1701-1765.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3398347|Lewis Morris]]'' | | 1701 | 1765 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 622 | [[Ficheru:Dic Tryfan (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398381|Richard Hughes Williams]]'' | | 1878 | 1919 | ''[[:d:Q3396925|Rhosgadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 623 | [[Ficheru:D. J. Williams conversing at a CND rally at Aberystwyth (6773943208) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398425|D. J. Williams]]'' | | 1885 | 1970 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 624 | [[Ficheru:Parch Lewis Valentine yn ifanc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398434|Lewis Valentine]]'' | | 1893 | 1986 | ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]'' |- | style='text-align:right'| 625 | [[Ficheru:Dyfnallt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398467|John Dyfnallt Owen]]'' | | 1873 | 1956 | ''[[:d:Q11157973|Llan-giwg]]'' |- | style='text-align:right'| 626 | | ''[[:d:Q3398669|Jon Lee]]'' | músicu galés (1968–2002) | 1968 | 2002 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 627 | | ''[[:d:Q3398798|Richard I. Aaron]]'' | | 1901 | 1987 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 628 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1950, Caerphilly (1449776).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398931|Euros Bowen]]'' | poeta británicu (1904–1988) | 1904 | 1988 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 629 | [[Ficheru:Eisteddfod Rhuthun, 1973, at Rhuthun (1580971).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398951|Urien Wiliam]]'' | escritor galés (1929–2006) | 1929 | 2006 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 630 | | ''[[:d:Q3399070|Llywarch y Nam]]'' | | 1150 | 1160 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 631 | | ''[[:d:Q3399200|April Jones]]'' | | 2007 | 2012 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 632 | [[Ficheru:William Roos - Christmas Evans (1835).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399253|Christmas Evans]]'' | | 1766 | 1838 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 633 | [[Ficheru:Rice Grug.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399280|Rhys Gryg]]'' | | 1160 | 1234 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 634 | | ''[[:d:Q3399335|D. Gwenallt Jones]]'' | | 1899 | 1968 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 635 | [[Ficheru:Eglwys Sant Beuno, St Beuno's Church, Penmorfa, Eifionydd, Gwynedd, Cymru Wales 46.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3399340|Cybi]]'' | sacerdote galés (483–555) | 483 | 555 | [[Cornualles]]<br/>''[[:d:Q7163120|Penmon]]'' |- | style='text-align:right'| 636 | [[Ficheru:John Parry (Bardd Alaw) The Welsh Harper (1848) 02.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3399352|John Parry]]'' | | 1776 | 1851 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 637 | [[Ficheru:Eifion Wyn 01(dg).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3399383|Eliseus Williams]]'' | poeta galés (1867–1926) | 1867 | 1926 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 638 | [[Ficheru:Owen Edwards yn olynu ei dad yn yr Urdd (1493170).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399427|Ifan ab Owen Edwards]]'' | historiador galés (1895–1970) | 1895 | 1970 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 639 | [[Ficheru:John Roberts (martyr).webp|center|128px]] | ''[[:d:Q3399552|John Roberts]]'' | sacerdote galés (1577–1610) | 1577<br/>1576 | 1610 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 640 | [[Ficheru:Portrait of Rowland Williams (4671222) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399695|Rowland Williams]]'' | | 1817 | 1870 | ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]'' |- | style='text-align:right'| 641 | | ''[[:d:Q3399737|Wilf Wooller]]'' | futbolista británicu | 1912 | 1997 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 642 | | ''[[:d:Q3399746|Rhys H. Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1930–1993) | 1930 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 643 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Gee (4672372).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399836|Thomas Gee]]'' | periodista británicu | 1815 | 1898 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 644 | [[Ficheru:Alun Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399847|Alun Lewis]]'' | | 1915 | 1944 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 645 | | ''[[:d:Q3399895|Dafydd ab Edmwnd]]'' | poeta galés (1450–1497) | 1450 | 1497 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 646 | | ''[[:d:Q3400194|William Evans]]'' | poeta galés (1883–1968) | 1883 | 1968 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 647 | [[Ficheru:Revd John Roberts (Ieuan Gwyllt) - cropped, retouched.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400203|John Roberts]]'' | | 1822 | 1877 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 648 | | ''[[:d:Q3400343|Eluned Phillips]]'' | | 1914 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 649 | [[Ficheru:Memorial at Rhosddu Road Graveyard, Wrexham (1).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3400408|Morgan Llwyd]]'' | | 1619 | 1659 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 650 | | ''[[:d:Q3400435|Keidrych Rhys]]'' | | 1915 | 1987 | ''[[:d:Q4898006|Bethlehem]]'' |- | style='text-align:right'| 651 | [[Ficheru:Portrait of Parch. Daniel Rowland, Llangeitho (4674724).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400440|Daniel Rowland]]'' | pastor galés (1713–1790) | 1713 | 1790 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 652 | | ''[[:d:Q3400456|John Robert Jones]]'' | filósofu británicu | 1911 | 1970 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 653 | | ''[[:d:Q3400520|Vavasor Powell]]'' | | 1617 | 1670 | ''[[:d:Q6423716|Knucklas]]'' |- | style='text-align:right'| 654 | [[Ficheru:Owen Edwards yn olynu ei dad yn yr Urdd (1493150).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400599|Owen Edwards]]'' | mánager galés (1933–2010) | 1933 | 2010 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 655 | | ''[[:d:Q3400605|Idris Davies]]'' | poeta galés (1905–1953) | 1905 | 1953 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 656 | [[Ficheru:1952OG-Llewellyn-Foxhunter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400624|Sir Harry Llewellyn, 3rd Baronet]]'' | | 1911 | 1999 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 657 | | ''[[:d:Q3400660|Rhygyfarch]]'' | | 1057<br/>1056 | 1099 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 658 | [[Ficheru:Thomas Stephens (1821–1875) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400718|Thomas Stephens]]'' | | 1821 | 1875 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 659 | [[Ficheru:Escutcheon of Elystan Glodrydd.svg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400896|Elystan Glodrydd]]'' | | 975 | 1010 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 660 | | ''[[:d:Q3401013|Powys Thomas]]'' | actor británicu (1925–1977) | 1925 | 1977 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 661 | [[Ficheru:Lewis Jones (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401048|Lewis Jones]]'' | periodista arxentín (1836–1904) | 1836 | 1904 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 662 | [[Ficheru:John-jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3401261|John Jones]]'' | monxu galés | | 1598 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 663 | [[Ficheru:Howard-Winstone-boxer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401313|Howard Winstone]]'' | boxeador galés (1939–2000) | 1939 | 2000 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 664 | | ''[[:d:Q3401348|Arwel Hughes]]'' | | 1909 | 1988 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 665 | [[Ficheru:Rhys Gabe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401357|Rhys Gabe]]'' | xugador de rugbi union británicu (1880–1967) | 1880 | 1967 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 666 | | ''[[:d:Q3401572|Robert ap Huw]]'' | poeta británicu (1580–1665) | 1580 | 1665 | ''[[:d:Q17742498|Plas Penmynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 667 | [[Ficheru:Tom Carpenter headshot.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4215697|Tom Carpenter]]'' | xugador de snooker galés | 1887 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 668 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555513).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737514|Alun Williams]]'' | | 1920 | 1992 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 669 | | ''[[:d:Q4737513|Alun Talfan Davies]]'' | | 1913 | 2000 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 670 | | ''[[:d:Q4737658|Alvan Williams]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2003 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 671 | | ''[[:d:Q4738519|Alwyn Harris]]'' | xugador de críquet galés (1936–2018) | 1936 | 2018 | ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]'' |- | style='text-align:right'| 672 | | ''[[:d:Q4738533|Alwyn Rice Jones]]'' | | 1934 | 2007 | ''[[:d:Q3400769|Capel Curig]]'' |- | style='text-align:right'| 673 | [[Ficheru:Alwyn Sheppard Fidler in 1952.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4738536|Alwyn Sheppard Fidler]]'' | arquiteutu británicu | 1909 | 1990 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 674 | | ''[[:d:Q4741760|Ambrose Baker]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1897–1976) | 1897 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 675 | | ''[[:d:Q4746125|Amice de Clare]]'' | | 1220 | 1284 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 676 | [[Ficheru:Harry and Amy Dillwyn (children of Lewis Llewelyn Dillwyn) by M. D. 1853 (3947813464).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4749165|Amy Dillwyn]]'' | | 1845 | 1935 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 677 | [[Ficheru:AmyEvans1911.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4749176|Amy Evans]]'' | | 1884 | 1983 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 678 | [[Ficheru:Beau-Nash.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q717787|Beau Nash]]'' | | 1674 | 1761 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 679 | [[Ficheru:BpThomasCoke.png|center|128px]] | ''[[:d:Q718439|Thomas Coke]]'' | | 1747 | 1814 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 680 | [[Ficheru:Walter Devereux, 1st Earl of Essex from NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q719792|Walter Devereux, 1st Earl of Essex]]'' | militar galés (1541–1576) | 1541<br/>1539 | 1576 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 681 | [[Ficheru:Wingfield.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725054|Walter Clopton Wingfield]]'' | | 1833 | 1912 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 682 | [[Ficheru:Charles Kemble (1775–1854) Henry Wyatt (1794–1840) Royal Shakespeare Theatre.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725104|Charles Kemble]]'' | actor de teatru galés (1775–1854) | 1775 | 1854 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 683 | [[Ficheru:J. P. R. Williams 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725555|J. P. R. Williams]]'' | | 1949 | 2024 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 684 | | ''[[:d:Q725556|Roy Vernon]]'' | futbolista británicu (1937–1993) | 1937 | 1993 | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 685 | | ''[[:d:Q725570|Byron Stevenson]]'' | futbolista británicu (1956–2007) | 1956 | 2007 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 686 | [[Ficheru:Reverend R S Thomas being interviewed for 'Y Cymro' (1468612).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725745|R. S. Thomas]]'' | | 1913 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 687 | [[Ficheru:Edward Stafford 3rd Duke of Buckingham 1520.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q726243|Edward Stafford, 3rd Duke of Buckingham]]'' | duque galés (1478–1521) | 1478 | 1521 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 688 | [[Ficheru:GruffuddapLlywelyn historieofcambria.png|center|128px]] | ''[[:d:Q727897|Gruffydd ap Llywelyn]]'' | | 1000 | 1063 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 689 | | ''[[:d:Q730668|Lewys Glyn Cothi]]'' | poeta galés (1420–1490) | 1420 | 1490 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 690 | | ''[[:d:Q730721|Iolo Goch]]'' | | 1320 | 1398 | ''[[:d:Q7909529|Vale of Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 691 | [[Ficheru:Jimmy Murphy statue.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q735062|Jimmy Murphy]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1989 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 692 | [[Ficheru:Notre-Dame des Fleurs Plouharnel Saint-Armel Droit.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q737268|Armel]]'' | | 482 | 570 | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 693 | | ''[[:d:Q740632|William Mathias]]'' | | 1934 | 1992 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 694 | [[Ficheru:Gareth-jones (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q741120|Gareth Jones]]'' | periodista británicu (1905–1935) | 1905 | 1935 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 695 | | ''[[:d:Q741130|Michael Baxandall]]'' | | 1933 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 696 | [[Ficheru:Alfred George Edwards by Solomon J Solomon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q741437|Alfred Edwards]]'' | sacerdote galés (1848–1937) | 1848 | 1937 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 697 | | ''[[:d:Q746920|Owen Thomas Jones]]'' | xeólogu británicu (1878–1967) | 1878 | 1967 | ''[[:d:Q3402099|Beulah]]'' |- | style='text-align:right'| 698 | | ''[[:d:Q747068|David Rees]]'' | | 1918 | 2013 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 699 | | ''[[:d:Q762958|Harry Secombe]]'' | | 1921 | 2001 | ''[[:d:Q7595549|St Thomas]]'' |- | style='text-align:right'| 700 | | ''[[:d:Q763721|Haydn Tanner]]'' | xugador de rugbi union británicu (1917–2009) | 1917 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 701 | [[Ficheru:Saint Mellon.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q767764|Mellonius]]'' | sacerdote francés | 229 | 314 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 702 | [[Ficheru:Vannes - cathédrale, vitrail des saints Patern et Mériadec Detail Padarn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q770633|Padarn]]'' | sacerdote católicu galés (500–510) | 500 | 510 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 703 | [[Ficheru:Anna Williams by Frances Reynolds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q772966|Anna Williams]]'' | | 1706 | 1783 | ''[[:d:Q7368291|Rosemarket]]'' |- | style='text-align:right'| 704 | [[Ficheru:Barry John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q775742|Barry John]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1945 | 2024 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 705 | | ''[[:d:Q776095|Joseph Pugsley]]'' | | 1885 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 706 | [[Ficheru:Sid Bevan rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q780557|Sid Bevan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1933) | 1877 | 1933 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 707 | | ''[[:d:Q829262|Berwyn Jones]]'' | | 1940 | 2007 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 708 | [[Ficheru:Timothy-Richard-at-34.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q837541|Timothy Richard]]'' | misioneru galés (1845–1919) | 1845 | 1919 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 709 | | ''[[:d:Q839022|Donald Houston]]'' | actor de cine británicu (1923–1991) | 1923 | 1991 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 710 | [[Ficheru:Ffefrynnau Cymraeg A Saesneg Stuart Burrows- Stuart Burrows Sings Welsh And English Favourites, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q847735|Stuart Burrows]]'' | | 1933 | 2025 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 711 | | ''[[:d:Q849718|Brinley Newton-John]]'' | | 1914 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 712 | | ''[[:d:Q862305|Bill Meilen]]'' | | 1932 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 713 | | ''[[:d:Q869503|Ted Vizard]]'' | futbolista británicu | 1889 | 1973 | ''[[:d:Q5141073|Cogan]]'' |- | style='text-align:right'| 714 | | ''[[:d:Q869553|Billy Jennings]]'' | | 1893 | 1968 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 715 | [[Ficheru:Bleddyn Williams 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q883404|Bleddyn Williams]]'' | | 1923 | 2009 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 716 | | ''[[:d:Q896857|Leighton Durham Reynolds]]'' | | 1930 | 1999 | ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]'' |- | style='text-align:right'| 717 | [[Ficheru:William Hallowes Miller.png|center|128px]] | ''[[:d:Q908116|William Hallowes Miller]]'' | | 1801 | 1880 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 718 | | ''[[:d:Q910728|Dudley Lloyd-Evans]]'' | as de l&#39;aviación galés (1895–1972) | 1895 | 1972 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 719 | | ''[[:d:Q912228|Brian Godding]]'' | | 1945 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 720 | | ''[[:d:Q912373|Brian Huggett]]'' | golfista galés | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 721 | | ''[[:d:Q913050|Brian Savegar]]'' | | 1932 | 2007 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 722 | | ''[[:d:Q919835|Eric Linklater]]'' | | 1899 | 1974 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 723 | [[Ficheru:Abraham Rees by James Lonsdale.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q922838|Abraham Rees]]'' | botánicu galés (1743–1825) | 1743 | 1825 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 724 | | ''[[:d:Q924074|Angus McBean]]'' | fotógrafu galés (1904–1990) | 1904 | 1990 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''<br/>''[[:d:Q11017004|Newbridge-on-Wye]]'' |- | style='text-align:right'| 725 | | ''[[:d:Q925761|Eric Griffiths]]'' | | 1940 | 2005 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 726 | [[Ficheru:Christopher Jones with Wales logo - England Olympic polo team 1920 Antwerp (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q927275|Christopher Jones]]'' | nadador galés (1886–1937) | 1886 | 1937 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 727 | | ''[[:d:Q928575|Derrick Sullivan]]'' | futbolista británicu | 1930 | 1983 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 728 | [[Ficheru:Reginald Brooks-King.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q929046|Reginald Brooks-King]]'' | arqueru británicu (1861–1938) | 1861 | 1938 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 729 | | ''[[:d:Q929691|Rupert Charles Barneby]]'' | | 1911 | 2000 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 730 | [[Ficheru:Isaac Roberts.png|center|128px]] | ''[[:d:Q934428|Isaac Roberts]]'' | | 1829 | 1904 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 731 | [[Ficheru:Jimmy Michael.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q935055|Jimmy Michael]]'' | | 1877 | 1904 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 732 | | ''[[:d:Q939952|Maud de Braose, Baroness Wigmore]]'' | | 1224 | 1301 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 733 | [[Ficheru:Fred Welsh LCCN2014697376 (3x4a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q942249|Freddie Welsh]]'' | boxeador británicu (1886–1927) | 1886 | 1927 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 734 | | ''[[:d:Q942385|Jack Kelsey]]'' | futbolista británicu (1929–1992) | 1929 | 1992 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 735 | [[Ficheru:Swansea Town Football Club (20740154461).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q944231|Ivor Allchurch]]'' | futbolista británicu (1929–1997) | 1929 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 736 | [[Ficheru:Histoire des Jésuites II p130 Complot de William Parry par T Fragonard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q944974|William Parry]]'' | | | 1585 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 737 | [[Ficheru:BartleFrere.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q950220|Henry Bartle Frere]]'' | | 1815 | 1884 | ''[[:d:Q17743864|Clydach House]]'' |- | style='text-align:right'| 738 | [[Ficheru:Hugh Hamshaw Thomas British Mycological Society 1913 a.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q950806|Hugh Hamshaw Thomas]]'' | | 1885 | 1962 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 739 | | ''[[:d:Q953078|Roger Mortimer, 4th Earl of March]]'' | militar galés (1374–1398) | 1374 | 1398 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 740 | [[Ficheru:J Conway Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q958919|Conway Rees]]'' | | 1870 | 1932 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 741 | | ''[[:d:Q967593|Jimmy Sangster]]'' | | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q13125694|Kinmel Bay]]'' |- | style='text-align:right'| 742 | | ''[[:d:Q968698|Thomas Tomkins]]'' | | 1572 | 1656 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 743 | [[Ficheru:Peter Carpenter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q970171|Peter Carpenter]]'' | aviador británicu (1891–1971) | 1891 | 1971 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 744 | [[Ficheru:James Ira Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q970206|James Ira Thomas Jones]]'' | as de l&#39;aviación galés (1896–1960) | 1896 | 1960 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 745 | | ''[[:d:Q975285|Percy Mansell Jones]]'' | | 1889 | 1968 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 746 | | ''[[:d:Q977667|Noel Kinsey]]'' | futbolista británicu (1925–2017) | 1925 | 2017 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 747 | | ''[[:d:Q979098|Craig Thomas]]'' | | 1942 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 748 | | ''[[:d:Q979163|Carwyn James]]'' | | 1929 | 1983 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 749 | [[Ficheru:John Dawes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979301|John Dawes]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1940 | 2021 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 750 | [[Ficheru:Edgar Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979325|Edgar Evans]]'' | | 1876 | 1912 | ''[[:d:Q2148317|Rhossili]]'' |- | style='text-align:right'| 751 | [[Ficheru:Sir Henry Jones (1852-1922) NLW3364587.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979372|Henry Jones]]'' | filósofu galés (1852–1922) | 1852 | 1922 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 752 | | ''[[:d:Q981494|John of Wales]]'' | | 1300 | 1285 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 753 | [[Ficheru:Ranulf de Blondeville.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q984430|Ranulf de Blondeville, 6th Earl of Chester]]'' | | 1170 | 1232 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 754 | [[Ficheru:William Henry Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q985138|W. H. Davies]]'' | | 1871 | 1940 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 755 | [[Ficheru:AnthonyLlewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q986620|Anthony Llewellyn]]'' | astronauta galés (1933–2013) | 1933 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 756 | | ''[[:d:Q4719968|Alexander Rolls]]'' | | 1818 | 1882 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 757 | | ''[[:d:Q4721654|Alf Day]]'' | futbolista británicu (1907–1997) | 1907 | 1997 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 758 | [[Ficheru:Alf Morgans (1850-1933).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4721725|Alf Morgans]]'' | | 1850 | 1933 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 759 | | ''[[:d:Q4721734|Alf Pugh]]'' | futbolista británicu (1869–1942) | 1869 | 1942 | ''[[:d:Q5397307|Esclusham]]'' |- | style='text-align:right'| 760 | | ''[[:d:Q4721754|Alf Sherwood]]'' | futbolista británicu | 1923 | 1990 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 761 | | ''[[:d:Q4721752|Alf Shea]]'' | xugador de críquet galés (1898–1969) | 1898 | 1969 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 762 | | ''[[:d:Q4722523|Alfred Davies]]'' | futbolista británicu | 1850 | 1891 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 763 | [[Ficheru:Alfred Dillon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4722542|Alfred Dillon]]'' | | 1847 | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 764 | | ''[[:d:Q4722541|Alfred Dickinson]]'' | futbolista británicu | 1914 | 1998 | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 765 | | ''[[:d:Q4722679|Alfred Francis]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1885–1968) | 1885 | 1968 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 766 | | ''[[:d:Q4722738|Alfred Gooding]]'' | entamador galés (1932–2018) | 1932 | 2018 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 767 | | ''[[:d:Q4722846|Alfred Higgs]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1904–1931) | 1904 | 1931 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 768 | | ''[[:d:Q4722948|Alfred Janes]]'' | | 1911 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 769 | [[Ficheru:Portrait of Sir Alfred Lewis Jones. Wellcome L0050182.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4723069|Alfred Lewis Jones]]'' | armador galés (1845–1909) | 1845 | 1909 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 770 | [[Ficheru:Albert Agustus Mathews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4723134|Alfred Mathews]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1946) | 1864 | 1946 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 771 | | ''[[:d:Q4723318|Alfred Pullin]]'' | periodista galés (1860–1934) | 1860 | 1934 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 772 | [[Ficheru:1906 Sir Alfred Thomas MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4723516|Alfred Thomas, 1st Baron Pontypridd]]'' | políticu británicu (1840–1927) | 1840 | 1927 | ''[[:d:Q7165413|Penylan]]'' |- | style='text-align:right'| 773 | | ''[[:d:Q4724154|Algernon Islay de Courcy Lyons]]'' | fotógrafu galés (1922–1993) | 1922 | 1993 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 774 | | ''[[:d:Q4730737|Allan Jones]]'' | futbolista británicu | 1940 | 1993 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 775 | [[Ficheru:British Labour MEP Allan R. Rogers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4730947|Allan Rogers]]'' | políticu británicu | 1932 | 2023 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 776 | | ''[[:d:Q4731649|Allen Forward]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–1994) | 1921 | 1994 | ''[[:d:Q5197227|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 777 | [[Ficheru:Allen Raine (1836–1908).png|center|128px]] | ''[[:d:Q4731836|Allen Raine]]'' | | 1836 | 1908 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 778 | [[Ficheru:Alun Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737495|Alun Evans]]'' | deportista galés (1942–2011) | 1942 | 2011 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 779 | | ''[[:d:Q4737508|Alun Richards]]'' | novelista británicu (1929–2004) | 1929 | 2004 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 780 | | ''[[:d:Q1025409|Caerwyn Roderick]]'' | | 1927 | 2011 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 781 | [[Ficheru:CaesarJenkyns.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1025420|Caesar Jenkyns]]'' | futbolista británicu (1866–1941) | 1866 | 1941 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 782 | | ''[[:d:Q1035345|Caradoc Freichfras]]'' | rei galés (470–500) | 470 | 500 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 783 | | ''[[:d:Q1063375|Madog ap Llywelyn]]'' | | | 1312 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 784 | [[Ficheru:Bp Charles Green NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1063535|Charles Green]]'' | sacerdote galés (1864–1944) | 1864 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 785 | | ''[[:d:Q1064759|C. H. Dodd]]'' | | 1884 | 1973 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 786 | [[Ficheru:Thomas Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1065207|Tom Richards]]'' | | 1910 | 1985 | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 787 | | ''[[:d:Q1088032|Llywelyn Bren]]'' | revolucionariu galés (1267–1318) | 1267 | 1318 | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 788 | | ''[[:d:Q1101282|John Gow]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1930 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 789 | [[Ficheru:C.W. Nicol - Headshot in Afan Woodland.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1102013|C. W. Nicol]]'' | | 1940 | 2020 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 790 | | ''[[:d:Q1103370|Stuart Robbins]]'' | xugador de baloncestu británicu (1976–2010) | 1976 | 2010 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 791 | [[Ficheru:Terry Yorath, Wales Team, 1988.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1103503|Terry Yorath]]'' | futbolista británicu | 1950 | 2026 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 792 | [[Ficheru:Sydenham Edwards1592.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1118055|Sydenham Edwards]]'' | | 1768 | 1819 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 793 | | ''[[:d:Q1125037|John Elsworthy]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2009 | ''[[:d:Q6964261|Nant-y-derry]]'' |- | style='text-align:right'| 794 | | ''[[:d:Q1129178|Leo Callaghan]]'' | árbitru de fútbol británicu (1924–1987) | 1924 | 1987 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 795 | | ''[[:d:Q1130154|Gwilym Jenkins]]'' | | 1932 | 1982 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 796 | | ''[[:d:Q1130431|Grace Williams]]'' | compositora galesa (1906–1977) | 1906 | 1977 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 797 | | ''[[:d:Q1131742|Lorwerth Price Jones]]'' | | 1927 | 2023 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 798 | | ''[[:d:Q1148624|Cyril Frank Colebrook]]'' | físicu británicu (1910–1997) | 1910 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 799 | | ''[[:d:Q1157152|Dafydd Llywelyn]]'' | | 1939 | 2013 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 800 | | ''[[:d:Q4020156|William Squire]]'' | actor británicu (1917–1989) | 1917 | 1989 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 801 | [[Ficheru:Portrait of Nimrod (4671244).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4068173|Charles James Apperley]]'' | | 1778 | 1843 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 802 | [[Ficheru:Frederick Birks VC AWM P02939.023.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q4087034|Frederick Birks]]'' | militar galés (1894–1917) | 1894 | 1917 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 803 | | ''[[:d:Q4101408|Tommy Bamford]]'' | futbolista británicu | 1905 | 1967 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 804 | | ''[[:d:Q4111556|Greville Wynne]]'' | espía británicu (1919–1990) | 1919 | 1990 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 805 | | ''[[:d:Q4134498|Gwilym Ddu o Arfon]]'' | poeta galés (1250–1400) | 1250 | 1400 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 806 | | ''[[:d:Q4201328|Joseph Murray Ince]]'' | | 1806 | 1859 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 807 | | ''[[:d:Q4212534|Maud Cunnington]]'' | | 1869 | 1951 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 808 | | ''[[:d:Q4220725|Wiliam Cynwal]]'' | | | 1587 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 809 | | ''[[:d:Q4249810|John Richards]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1765–1850) | 1765 | 1850 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 810 | | ''[[:d:Q4252416|Elizabeth Howard]]'' | | 1497<br/>1494 | 1558<br/>1559 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 811 | [[Ficheru:The Most Reverend Francis Mostyn (5292133).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4304585|Francis Mostyn]]'' | sacerdote galés (1860–1939) | 1860 | 1939 | ''[[:d:Q17743247|Talacre Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 812 | [[Ficheru:Newton Heath - Jack Powell - First Incarnation.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4347281|Jack Powell]]'' | futbolista británicu (1860–1947) | 1860 | 1947 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 813 | | ''[[:d:Q4354797|Aubrey Powell]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2009 | ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]'' |- | style='text-align:right'| 814 | [[Ficheru:Belle Moore, Jennie Fletcher, Annie Speirs, Irene Steer 1912.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4355198|Irene Steer]]'' | nadadora galesa (1889–1977) | 1889 | 1977 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 815 | [[Ficheru:Lord Edmund Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4360990|Edmund Davies, Baron Edmund-Davies]]'' | | 1906 | 1992 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 816 | [[Ficheru:David Powell Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4376401|David Price]]'' | militar galés (1790–1854) | 1790 | 1854 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 817 | | ''[[:d:Q4470042|Cliff Wilson]]'' | xugador de snooker galés (1934–1994) | 1934 | 1994 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 818 | | ''[[:d:Q4476244|Walter Watkins]]'' | futbolista británicu (1880–1942) | 1880 | 1942 | ''[[:d:Q635169|Caersws]]'' |- | style='text-align:right'| 819 | | ''[[:d:Q4502691|William John Hewlett]]'' | sindicalista galés (1876–1921) | 1876 | 1921 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 820 | | ''[[:d:Q4505352|Arthen ap Seisyll]]'' | rei galés (750–807) | 750 | 807 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 821 | | ''[[:d:Q4529658|Clive Everton]]'' | xugador de snooker inglés | 1937 | 2024 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 822 | [[Ficheru:Griffith-John-China.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4569597|Griffith John]]'' | | 1831 | 1912 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 823 | | ''[[:d:Q4647963|A. J. R. Russell-Wood]]'' | historiador d&#39;Estaos Xuníos (1940–2010) | 1940<br/>1939 | 2010 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 824 | | ''[[:d:Q4661931|Aaron Cook]]'' | futbolista británicu | 1979 | 2026 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 825 | | ''[[:d:Q4666174|Abdulrahim Abby Farah]]'' | | 1919 | 2018 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 826 | [[Ficheru:Abel Christmas Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4666550|Abel Davies]]'' | | 1861 | 1914 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 827 | | ''[[:d:Q4666582|Abel J. Jones]]'' | | 1878 | 1949 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 828 | [[Ficheru:Abraham Garrod Thomas2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4668868|Abraham Garrod Thomas]]'' | políticu galés (1853–1931) | 1853 | 1931 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 829 | [[Ficheru:Adrian and Pat Dingle Wedding 1941-12-15.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4684982|Adrian Dingle]]'' | | 1911 | 1974 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 830 | [[Ficheru:Adrian Street.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4685382|Adrian Street]]'' | lluchador profesional británicu | 1940 | 2023 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 831 | | ''[[:d:Q4706576|Alan Edwards]]'' | | 1943 | 1987 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 832 | | ''[[:d:Q4706594|Alan Evans]]'' | xugador de dardos galés (1949–1999) | 1949 | 1999 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 833 | | ''[[:d:Q4706644|Alan Fox]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2021 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 834 | | ''[[:d:Q4706822|Alan Harrington]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2019 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 835 | | ''[[:d:Q4706994|Alan Jones]]'' | futbolista británicu | 1945 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 836 | | ''[[:d:Q4707362|Alan Morgan]]'' | sacerdote británicu (1940–2011) | 1940 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 837 | | ''[[:d:Q4707517|Alan Petherbridge]]'' | yudoca galés | 1927 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 838 | | ''[[:d:Q4707597|Alan Rees]]'' | | 1938 | 2022 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 839 | | ''[[:d:Q4707674|Alan Rowlands]]'' | pianista británicu (1929–2012) | 1929 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 840 | [[Ficheru:AlanRudkin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4707682|Alan Rudkin]]'' | boxeador galés (1941–2010) | 1941 | 2010 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 841 | | ''[[:d:Q4707899|Alan Thompson]]'' | | 1963 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 842 | | ''[[:d:Q4708093|Alan Wood]]'' | | 1941 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 843 | | ''[[:d:Q4708724|Alastair Hetherington]]'' | periodista galés (1919–1999) | 1919 | 1999 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 844 | | ''[[:d:Q4709005|Alban Hill]]'' | médicu galés | | 1559 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 845 | | ''[[:d:Q4709696|Albert Barnes]]'' | boxeador británicu (1913–1990) | 1913 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 846 | [[Ficheru:Albert Bruntnell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4709825|Albert Bruntnell]]'' | políticu australianu (1866–1929) | 1866 | 1929 | ''[[:d:Q6661614|Llanigon]]'' |- | style='text-align:right'| 847 | | ''[[:d:Q4709940|Clifford Williams]]'' | | 1905 | 1987 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 848 | [[Ficheru:Cynan 1956 Aberdar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4710162|Albert Evans-Jones]]'' | poeta galés (1895–2005) | 1895 | 1970 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 849 | | ''[[:d:Q4710188|Albert Fear]]'' | | 1907 | 2000 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 850 | | ''[[:d:Q4710243|Albert Freethy]]'' | | 1885 | 1966 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 851 | | ''[[:d:Q4710365|Albert Groves]]'' | | 1886 | 1960 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 852 | | ''[[:d:Q4710369|Albert Gubay]]'' | | 1928 | 2016 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 853 | | ''[[:d:Q4710405|Albert Hall]]'' | futbolista británicu (1918–1998) | 1918 | 1998 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 854 | | ''[[:d:Q4710519|Albert Hybart]]'' | xugador de rugbi galés (1865–1945) | 1865 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 855 | [[Ficheru:Albertjenkinsrugby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4710573|Albert Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu (1895–1953) | 1895 | 1953 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 856 | | ''[[:d:Q4710747|Albert Love]]'' | boxeador galés (1911–1943) | 1911 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 857 | | ''[[:d:Q4711030|Albert Powell]]'' | xugador de críquet galés (1893–1979) | 1893 | 1979 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 858 | | ''[[:d:Q4711276|Albert Stitfall]]'' | | 1924 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 859 | | ''[[:d:Q4711277|Albert Stock]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–1969) | 1897 | 1969 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 860 | | ''[[:d:Q4711320|Albert Thomas]]'' | xugador de críquet galés (1893–1965) | 1893 | 1965 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 861 | | ''[[:d:Q4711432|Albert Wardell]]'' | futbolista británicu | 1908 | 1987 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 862 | | ''[[:d:Q4711486|Albert Willis]]'' | políticu australianu (1876–1954) | 1876 | 1954 | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 863 | | ''[[:d:Q4711516|Albert Young]]'' | futbolista británicu (1917–2013) | 1917 | 2013 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 864 | | ''[[:d:Q4714175|Alec James]]'' | xugador de críquet australianu (1889–1961) | 1889 | 1961 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 865 | | ''[[:d:Q4714181|Alec Jones]]'' | políticu británicu (1924–1983) | 1924 | 1983 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 866 | [[Ficheru:AlecTempleton.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4714268|Alec Templeton]]'' | compositor británicu | 1910<br/>1909 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 867 | | ''[[:d:Q4714338|Aled Owen]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2022 | ''[[:d:Q4981044|Brynteg]]'' |- | style='text-align:right'| 868 | | ''[[:d:Q4714343|Aled Williams]]'' | futbolista británicu (1933–2005) | 1933 | 2005 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 869 | | ''[[:d:Q4717057|Alex Givvons]]'' | | 1913 | 2002 | ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]'' |- | style='text-align:right'| 870 | | ''[[:d:Q4717296|Alex Kersey-Brown]]'' | | 1942 | 2015 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 871 | | ''[[:d:Q4718381|Alexander Bland]]'' | xugador de rugbi union británicu (1866–1947) | 1866 | 1947 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 872 | | ''[[:d:Q4719014|Alexander Griffith]]'' | | 1601 | 1676 | ''[[:d:Q6662969|Llysfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 873 | | ''[[:d:Q4799341|Arthur Kelton]]'' | escritor británicu | | 1549<br/>1550 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 874 | | ''[[:d:Q4799469|Arthur Lea]]'' | futbolista británicu (1866–1945) | 1866 | 1945 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 875 | | ''[[:d:Q4799486|Arthur Lemon]]'' | xugador de rugbi union galés (1905–1982) | 1905 | 1982 | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 876 | | ''[[:d:Q4799506|Arthur Lever]]'' | futbolista británicu (1920–2004) | 1920 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 877 | | ''[[:d:Q4799542|Arthur Lloyd]]'' | | | 1992 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 878 | | ''[[:d:Q4800100|Arthur Rees]]'' | | 1912 | 1998 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 879 | [[Ficheru:Arthur Rosser.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4800175|Arthur Rosser]]'' | | 1864 | 1954 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 880 | | ''[[:d:Q4800443|Arthur Thomas]]'' | xugador de críquet galés (1895–1953) | 1895 | 1953 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 881 | | ''[[:d:Q4800445|Arthur Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1901–1970) | 1901 | 1970 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 882 | | ''[[:d:Q4800586|Arthur Wade-Evans]]'' | historiador británicu (1875–1964) | 1875 | 1964 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 883 | | ''[[:d:Q4800617|Arthur Waters]]'' | | 1888 | 1953 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 884 | | ''[[:d:Q4800631|Arthur Weare]]'' | futbolista británicu | 1912 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 885 | [[Ficheru:Artie Moore plaque - close up - geograph.org.uk - 7660451.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4800988|Artie Moore]]'' | | 1887 | 1949 | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 886 | | ''[[:d:Q4812804|Atarah Ben-Tovim]]'' | música británica | 1940 | 2022 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 887 | | ''[[:d:Q4815657|Atholl Oakeley]]'' | | 1900 | 1987 | ''[[:d:Q3401042|Rhoscolyn]]'' |- | style='text-align:right'| 888 | | ''[[:d:Q4819086|Aubrey Casewell]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1909–1974) | 1909 | 1974 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 889 | | ''[[:d:Q4819096|Aubrey Davies]]'' | xugador de críquet galés (1915–1994) | 1915 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 890 | | ''[[:d:Q4819135|Aubrey Jones]]'' | | 1911 | 2003 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 891 | | ''[[:d:Q4819183|Aubrey Richards]]'' | actor galés (1920–2000) | 1920 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 892 | | ''[[:d:Q4821153|Augustine Baker]]'' | escritor británicu | 1575 | 1641 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 893 | [[Ficheru:Augustus Anson VC IWM Q 80462.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4821369|Augustus Anson]]'' | | 1835 | 1877 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 894 | | ''[[:d:Q4840761|Baden Powell]]'' | políticu australianu (1900–1955) | 1900 | 1955 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 895 | | ''[[:d:Q4846432|Frederick Bowley]]'' | xugador de críquet británicu (1873–1943) | 1873 | 1943 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 896 | [[Ficheru:David Bailey Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4848345|Bailey Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1884–1968) | 1884 | 1968 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 897 | [[Ficheru:Portrait of Brinley Richards, composer (4670494).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4850963|Henry Brinley Richards]]'' | | 1819 | 1885 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 898 | | ''[[:d:Q4858774|Barbara Brooke, Baroness Brooke of Ystradfellte]]'' | política galesa (1908–2000) | 1908 | 2000 | ''[[:d:Q6661867|Llanwern]]'' |- | style='text-align:right'| 899 | [[Ficheru:Barnett Janner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4861635|Barnett Janner]]'' | políticu británicu (1892–1982) | 1892 | 1982 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 900 | [[Ficheru:Barrie Hole.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4863526|Barrie Hole]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 901 | | ''[[:d:Q4863573|Barrie Williams]]'' | | 1955<br/>1939 | 2018 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 902 | | ''[[:d:Q4864430|Barry Livesey]]'' | | 1905 | 1959 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 903 | | ''[[:d:Q4864433|Barry Lloyd]]'' | xugador de críquet galés (1953–2016) | 1953 | 2016 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 904 | | ''[[:d:Q4864878|Barry Watkins]]'' | futbolista británicu (1921–2004) | 1921 | 2004 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 905 | [[Ficheru:Rhyl National Eisteddfod, 1985 (1512958) (Beata Brooks).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4877002|Beata Brookes]]'' | política británica (1931–2015) | 1930 | 2015 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 906 | [[Ficheru:William Beddoe Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4879027|Beddoe Rees]]'' | políticu británicu (1877–1931) | 1877 | 1931 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 907 | [[Ficheru:Ben Beynon rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4885297|Ben Beynon]]'' | futbolista británicu | 1894 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 908 | [[Ficheru:Leadership, Paris - UNESCO - PHOTO0000003811 0001.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q4885324|Ben Bowen Thomas]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 909 | [[Ficheru:Ben Davies (1873-1930).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4885512|Ben Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1873–1930) | 1873 | 1930 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 910 | | ''[[:d:Q4885596|Ben Ellis]]'' | futbolista británicu | 1906 | 1968 | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 911 | | ''[[:d:Q4886365|Ben Roberts]]'' | | 1950 | 2021 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 912 | | ''[[:d:Q4886643|Ben Watts-Jones]]'' | futbolista británicu | 1885 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 913 | | ''[[:d:Q4886702|Ben Williams]]'' | futbolista británicu (1900–1968) | 1900 | 1968 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 914 | | ''[[:d:Q4886701|Ben Williams]]'' | actor británicu (1892–1959) | 1892 | 1959 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 915 | | ''[[:d:Q4887284|Benedict James]]'' | guionista británicu (1871–1957) | 1871 | 1957 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 916 | [[Ficheru:Benjamin Barker II, by Benjamin Barker II.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888246|Benjamin Barker]]'' | | 1776 | 1838 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 917 | [[Ficheru:Ben Davies as Geoffrey Wilder (Dorothy).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888470|Benjamin Davies]]'' | | 1858 | 1943 | [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 918 | [[Ficheru:Benjamin Gronow.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888734|Benjamin Gronow]]'' | | 1887 | 1967 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 919 | [[Ficheru:Portrait of Benjamin Hall, Esqr. M.P (4670824) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888758|Benjamin Hall]]'' | políticu británicu | 1777 | 1817 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 920 | | ''[[:d:Q4889295|Benjamin Thomas Williams]]'' | políticu británicu | 1832 | 1890 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 921 | | ''[[:d:Q4889329|Benjamin Vaughan]]'' | | 1917 | 2003 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 922 | | ''[[:d:Q4891798|Beriah Moore]]'' | futbolista británicu | 1919 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 923 | | ''[[:d:Q4893182|Bernard Gould]]'' | | 1893 | 1965 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 924 | | ''[[:d:Q4893213|Bernard Hedges]]'' | xugador de críquet galés (1927–2014) | 1927 | 2014 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 925 | | ''[[:d:Q4893711|Bernard Turnbull]]'' | xugador de rugbi británicu (1904–1984) | 1904 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 926 | | ''[[:d:Q4895054|Bert Evans]]'' | futbolista británicu (1922–2008) | 1922 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 927 | | ''[[:d:Q4895128|Bert Hodgkinson]]'' | futbolista británicu (1884–1939) | 1884 | 1939 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 928 | | ''[[:d:Q4895132|Bert Hollingdale]]'' | xugador de rugbi union británicu (1889–1961) | 1889 | 1961 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 929 | | ''[[:d:Q4895151|Bert Jenkins]]'' | | 1885 | 1943 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 930 | | ''[[:d:Q4895159|Bert Jones]]'' | | 1906 | 1982 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 931 | [[Ficheru:Herbert Samuel ('Bert') Thomas from NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4895337|Bert Thomas]]'' | humorista gráficu galés (1883–1966) | 1883 | 1966 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 932 | [[Ficheru:Bert Turner, Estadio, 1955-01-22 (610).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4895348|Bert Turner]]'' | | 1909 | 1981 | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 933 | | ''[[:d:Q4895662|Bertie Perkins]]'' | xugador de críquet galés (1905–1992) | 1905 | 1992 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 934 | | ''[[:d:Q4895661|Bertie Williams]]'' | futbolista británicu | 1907 | 1968 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 935 | | ''[[:d:Q4897594|Beth Morris]]'' | actriz británica (1949–2018) | 1949 | 2018 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 936 | [[Ficheru:Betsi Cadwaladr.JPG|center|128px]] | [[Betsi Cadwaladr]] | enfermera galesa (1789–1860) | 1789 | 1860 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 937 | | ''[[:d:Q4908703|Bill Davies]]'' | xugador de críquet galés (1906–1971) | 1906 | 1971 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 938 | | ''[[:d:Q4908899|Bill Emery]]'' | xugador de críquet galés (1897–1962) | 1897 | 1962 | ''[[:d:Q7165293|Pentrebach]]'' |- | style='text-align:right'| 939 | | ''[[:d:Q4908928|Bill Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1857–1935) | 1857 | 1935 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 940 | | ''[[:d:Q4908933|Bill Everson]]'' | xugador de rugbi union galés (1906–1966) | 1906 | 1966 | ''[[:d:Q7377542|Rudry]]'' |- | style='text-align:right'| 941 | | ''[[:d:Q4909319|Bill Harris]]'' | futbolista británicu (1928–1989) | 1928 | 1989 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 942 | | ''[[:d:Q4909481|Bill Hopkin]]'' | | 1914 | 2002 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 943 | | ''[[:d:Q4910257|Bill Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu (1869–1946) | 1869 | 1946 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 944 | | ''[[:d:Q4910477|Bill Perry]]'' | | 1886 | 1970 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 945 | | ''[[:d:Q4910545|Bill Price]]'' | | 1909 | 1993 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 946 | | ''[[:d:Q4910664|Bill Roberts]]'' | | 1908 | 1976 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 947 | | ''[[:d:Q4910867|Bill Shortt]]'' | futbolista británicu (1920–2004) | 1920 | 2004 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 948 | | ''[[:d:Q4911257|Bill Waite]]'' | futbolista británicu (1917–1980) | 1917 | 1980 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 949 | | ''[[:d:Q4911295|Bill Watkins]]'' | | 1923 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 950 | | ''[[:d:Q4912140|Billy Baker]]'' | futbolista británicu (1920–2005) | 1920 | 2005 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 951 | | ''[[:d:Q4912156|Billy Bassett]]'' | futbolista británicu (1912–1977) | 1912 | 1977 | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 952 | | ''[[:d:Q4912241|Billy Bowen]]'' | | 1897 | 1960 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 953 | [[Ficheru:W.C.Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912428|Billy Davies]]'' | futbolista británicu (1883–1960) | 1883 | 1960 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 954 | [[Ficheru:Billy Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912429|Billy Davies]]'' | políticu australianu (1884–1956) | 1882 | 1956 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 955 | | ''[[:d:Q4912481|Billy Douglas]]'' | | 1863 | 1943 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 956 | | ''[[:d:Q4912558|Billy Foulkes]]'' | futbolista británicu (1926–1979) | 1926 | 1979 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 957 | [[Ficheru:Billy Geen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912588|Billy Geen]]'' | | 1891 | 1915 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 958 | | ''[[:d:Q4912622|Billy Gore]]'' | | 1919 | 2010 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 959 | | ''[[:d:Q4912742|Billy Hughes]]'' | futbolista británicu (1918–1981) | 1918 | 1981 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 960 | | ''[[:d:Q4912750|Billy Hullin]]'' | xugador de rugbi union británicu (1942–2012) | 1942 | 2012 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 961 | | ''[[:d:Q4912896|Billy Lewis]]'' | futbolista británicu | 1864 | 1935 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 962 | | ''[[:d:Q4912914|Billy Lucas]]'' | futbolista británicu | 1918 | 1998 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 963 | | ''[[:d:Q4912940|Billy Mainwaring]]'' | xugador de rugbi union galés | 1941 | 2019 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 964 | | ''[[:d:Q4913055|Billy Moore]]'' | | 1910 | 1976 | ''[[:d:Q7337446|River Garw]]'' |- | style='text-align:right'| 965 | | ''[[:d:Q4913065|Billy Morris]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2002 | ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]'' |- | style='text-align:right'| 966 | | ''[[:d:Q4913219|Billy Reed]]'' | futbolista británicu | 1928 | 2003 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 967 | | ''[[:d:Q4913221|Billy Rees]]'' | futbolista británicu (1924–1996) | 1924 | 1996 | ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]'' |- | style='text-align:right'| 968 | [[Ficheru:Billy Shergold - Newport County FC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4913299|Billy Shergold]]'' | futbolista británicu | 1923 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 969 | | ''[[:d:Q4913312|Billy Slade]]'' | xugador de críquet galés | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 970 | | ''[[:d:Q4913355|Billy Tabram]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1992 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 971 | [[Ficheru:Dave Colclough.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5228567|Dave Colclough]]'' | | 1964 | 2016 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 972 | | ''[[:d:Q5229055|Dave Jones]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2022 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 973 | | ''[[:d:Q5230110|Dave Williams]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 974 | | ''[[:d:Q5230426|David Davies]]'' | inxenieru británicu | 1935 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 975 | [[Ficheru:1906 Sir David Brynmor Jones MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5231862|David Brynmor Jones]]'' | políticu británicu | 1852<br/>1851 | 1921 | [[Londres]]<br/>[[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 976 | [[Ficheru:Portrait of David Charles (4674418).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232309|David Charles]]'' | | 1762 | 1834 | ''[[:d:Q10987143|Llanfihangel Abercywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 977 | [[Ficheru:Revd David Charles Davies (1826-91) (1864) NLW3362033.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232316|David Charles Davies]]'' | | 1826 | 1891 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 978 | [[Ficheru:David Daniel (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232811|David Daniel]]'' | xugador de rugbi union galés (1871–1948) | 1871 | 1948 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 979 | | ''[[:d:Q5232812|David Daniel Davis]]'' | | 1777 | 1841 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 980 | | ''[[:d:Q5232850|David Davies]]'' | | 1742 | 1819 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 981 | | ''[[:d:Q5232851|David Davies]]'' | políticu galés (1870–1958) | 1870 | 1958 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 982 | [[Ficheru:Trydedd gân David Davies, (Dai'r Cantwr) - yn gosod allan ei alar dwys a'i hiraeth am ei wlad enedigol, yn nghyd â rhybuddion i bawb ochelyd pechod - a dderbyniwyd mewn llythyr at gyfaill (IA wg35-2-181).pdf|center|128px]] | ''[[:d:Q5232848|David Davies]]'' | | 1812 | 1874 | ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]'' |- | style='text-align:right'| 983 | | ''[[:d:Q5232854|David Davies]]'' | futbolista británicu (1879–1956) | 1879 | 1956 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 984 | | ''[[:d:Q5232858|David Davies]]'' | | 1905 | 1992 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 985 | [[Ficheru:David Davies industrialist.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232857|David Davies]]'' | | 1818 | 1890 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 986 | [[Ficheru:Portrait of Revd. David Davis (4673253) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232862|David Davis]]'' | poeta galés (1745–1827) | 1745 | 1827 | ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 987 | [[Ficheru:David R Edwards, Datblygu (3890950400).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5233299|David Edwards]]'' | | 1964 | 2021 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 988 | | ''[[:d:Q5233354|David Ellis]]'' | | 1736 | 1795 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 989 | | ''[[:d:Q5233447|David Evans]]'' | sacerdote galés (1830–1910) | 1830 | 1910 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 990 | | ''[[:d:Q5233450|David Evans]]'' | | 1705 | 1788 | ''[[:d:Q6661589|Llangynyw]]'' |- | style='text-align:right'| 991 | | ''[[:d:Q5233461|David Evans]]'' | compositor galés (1874–1948) | 1874 | 1948 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 992 | | ''[[:d:Q5233851|David Freeman]]'' | | 1928 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 993 | [[Ficheru:David Fulker, geneticist headshot.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5233893|David Fulker]]'' | xenetista galés (1937–1998) | 1937 | 1998 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 994 | | ''[[:d:Q5233969|David Gadsby]]'' | | 1947 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 995 | [[Ficheru:David Galloway2.1.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5233996|David Galloway]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1884–1913) | 1884 | 1913 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 996 | | ''[[:d:Q5234177|David Glyndwr Tudor Williams]]'' | | 1930 | 2009 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 997 | | ''[[:d:Q5234352|David Green]]'' | xugador de críquet galés (1939–2016) | 1939 | 2016 | ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]'' |- | style='text-align:right'| 998 | [[Ficheru:David Grenfell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5234398|David Grenfell]]'' | políticu británicu (1881–1968) | 1881 | 1968 | ''[[:d:Q7165418|Penyrheol]]'' |- | style='text-align:right'| 999 | [[Ficheru:David Griffiths.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5234415|David Griffiths]]'' | | 1792 | 1863 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1000 | | ''[[:d:Q5234490|Gwyn Williams]]'' | | 1904 | 1990 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1001 | | ''[[:d:Q5234488|David Gwilym Morris Roberts]]'' | | 1925 | 2020 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 1002 | | ''[[:d:Q5234492|David Gwynn]]'' | | 1861 | 1910 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1003 | | ''[[:d:Q5234493|David Gwynne]]'' | xugador de críquet galés (1904–1934) | 1904 | 1934 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1004 | | ''[[:d:Q5234669|David Hamer]]'' | futbolista británicu | 1869<br/>1866 | 1948 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 1005 | | ''[[:d:Q5234750|David Harris Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1877–1944) | 1877 | 1944 | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 1006 | | ''[[:d:Q5234749|David Harris]]'' | | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 1007 | | ''[[:d:Q5235221|David Hughes]]'' | | 1785 | 1850 | ''[[:d:Q15963888|Trefilan]]'' |- | style='text-align:right'| 1008 | | ''[[:d:Q5235233|David Hughes Parry]]'' | | 1893 | 1973 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 1009 | | ''[[:d:Q5235562|David James]]'' | | 1906 | 1981 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 1010 | [[Ficheru:David James, rugby player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5235561|David James]]'' | | 1866 | 1929 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1011 | | ''[[:d:Q5235566|David James Davies]]'' | | 1893 | 1956 | ''[[:d:Q5043238|Carmel]]'' |- | style='text-align:right'| 1012 | | ''[[:d:Q5235575|David James Jones]]'' | filósofu británicu (1886–1947) | 1886 | 1947 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 1013 | [[Ficheru:Professor David Jenkins (1848–1915) (gcf02646).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235615|David Jenkins]]'' | | 1848 | 1915 | ''[[:d:Q7837433|Trecastle]]'' |- | style='text-align:right'| 1014 | [[Ficheru:JudgeDavidJenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235613|David Jenkins]]'' | xuez galés (1582–1663) | 1582 | 1663 | ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]'' |- | style='text-align:right'| 1015 | | ''[[:d:Q5235616|David Jenkins]]'' | | 1912 | 2002 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1016 | | ''[[:d:Q5235622|David Jenkins]]'' | | 1904 | 1951 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 1017 | | ''[[:d:Q5235621|David Jenkins]]'' | | 1914 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1018 | [[Ficheru:Dai Bowen 2013-10-04 23-18.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235657|David John Bowen]]'' | | 1891 | 1912 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1019 | | ''[[:d:Q5235664|David John Hayward]]'' | xugador de rugbi union galés (1934–2003) | 1934 | 2003 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 1020 | | ''[[:d:Q5235681|David John Thomas]]'' | | 1879 | 1925 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 1021 | | ''[[:d:Q5235729|David Jones]]'' | | 1765 | 1816 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1022 | | ''[[:d:Q5235732|David Jones]]'' | xugador de dardos galés (1949–1995) | 1949 | 1995 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1023 | [[Ficheru:David Jones (1793-1873).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235741|David Jones]]'' | | 1793 | 1873 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1024 | | ''[[:d:Q5236556|David Lewis]]'' | clérigu galés (1760–1850) | 1762 | 1850 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 1025 | | ''[[:d:Q5236563|David Lewis]]'' | | 1520 | 1584 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1026 | | ''[[:d:Q5236567|David Lewis]]'' | | 1682 | 1760 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 1027 | | ''[[:d:Q5236568|David Lewis]]'' | sacerdote galés (1814–1884) | 1814 | 1895 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 1028 | | ''[[:d:Q5236686|David Llewellyn]]'' | políticu británicu (1916–1992) | 1916 | 1992 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1029 | | ''[[:d:Q5236703|David Lloyd]]'' | | 1656 | 1731 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''<br/>''[[:d:Q3285155|Manafon]]'' |- | style='text-align:right'| 1030 | [[Ficheru:Y Caneuon Cynnar (1940-41), album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236710|David Lloyd]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q7838021|Trelogan]]'' |- | style='text-align:right'| 1031 | | ''[[:d:Q5237142|David Marquand]]'' | políticu galés | 1934 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1032 | | ''[[:d:Q5237240|David Maurice]]'' | | 1626 | 1702 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1033 | [[Ficheru:David McNaught.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5237447|David McNaught]]'' | políticu canadianu (1839–1922) | 1839 | 1922 | ''[[:d:Q7164556|Pen-pont]]'' |- | style='text-align:right'| 1034 | [[Ficheru:David Morgan, Welsh rugby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5237715|David Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1872–1933) | 1872 | 1933 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1035 | | ''[[:d:Q5237721|David Morgan Evans]]'' | | 1911 | 1941 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 1036 | | ''[[:d:Q5237724|David Morgan Jenkins]]'' | | 1901 | 1968 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 1037 | | ''[[:d:Q5237764|David Moses]]'' | | 1925 | 1999 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1038 | [[Ficheru:David Nicholl (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238012|David Nicholl]]'' | | 1871 | 1918 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 1039 | | ''[[:d:Q5238263|David Oswald Thomas]]'' | filósofu británicu (1924–2005) | 1924 | 2005 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1040 | | ''[[:d:Q5238274|David Owen]]'' | | 1796 | 1866 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 1041 | | ''[[:d:Q5238279|David Owen]]'' | | 1712 | 1741 | ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 1042 | | ''[[:d:Q5238403|David Parry-Jones]]'' | | 1933 | 2017 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1043 | | ''[[:d:Q5238411|David Parry]]'' | | 1682 | 1714 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 1044 | | ''[[:d:Q5238466|David Pearce]]'' | boxeador galés (1959–2000) | 1959 | 2000 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1045 | | ''[[:d:Q5238564|David Phillips Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1881–1936) | 1881 | 1936 | ''[[:d:Q7228398|Pontymoile]]'' |- | style='text-align:right'| 1046 | | ''[[:d:Q5238682|David Powell]]'' | futbolista británicu | 1944 | 2023 | ''[[:d:Q3399645|Dolgarrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1047 | | ''[[:d:Q5238710|David Price]]'' | | 1762 | 1835 | ''[[:d:Q3404562|Merthyr Cynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1048 | | ''[[:d:Q5238746|David Pugh]]'' | | 1806 | 1890 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1049 | [[Ficheru:David Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238958|David Rees]]'' | | 1801 | 1869 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 1050 | [[Ficheru:Lord Ogmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238956|David Rees-Williams, 1st Baron Ogmore]]'' | | 1903 | 1976 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1051 | [[Ficheru:David Richards (Dafydd Ionawr, 1751-1827) (print) NLW3362443 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239033|David Richards]]'' | | 1751 | 1827 | ''[[:d:Q7830339|Towyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1052 | | ''[[:d:Q5239157|David Rocyn-Jones]]'' | | 1862 | 1953 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1053 | [[Ficheru:David samwell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239456|David Samwell]]'' | | 1751 | 1798 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1054 | | ''[[:d:Q5239892|David C. Smith]]'' | | 1930 | 2018 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1055 | [[Ficheru:Photolithograph of Archdeacon D R Thomas, 1897..jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240335|David Thomas]]'' | | 1833 | 1916 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 1056 | | ''[[:d:Q5240339|David Thomas]]'' | políticu británicu (1892–1954) | 1892 | 1954 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1057 | [[Ficheru:Dewi Hefin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240340|David Thomas]]'' | poeta galés (1828–1909) | 1828 | 1909 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 1058 | [[Ficheru:Portrait of The Editor of 'The Homilist' (4672059).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240346|David Thomas]]'' | | 1813 | 1894 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 1059 | | ''[[:d:Q5240350|David John Thomas]]'' | | 1881 | 1928 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1060 | | ''[[:d:Q5240355|David Thomas]]'' | misioneru galés (1829–1905) | 1829 | 1905 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 1061 | [[Ficheru:Industrialist David Thomas.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5240352|David Thomas]]'' | metalúrxicu galés (1794–1882) | 1794 | 1882 | ''[[:d:Q5016593|Cadoxton-juxta-Neath]]'' |- | style='text-align:right'| 1062 | | ''[[:d:Q5240743|David W. Spencer]]'' | | 1837 | 1920 | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 1063 | | ''[[:d:Q5240883|David Watts]]'' | | 1886 | 1916 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1064 | [[Ficheru:David Watts Morgan 1923.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240884|David Watts Morgan]]'' | | 1867 | 1933 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 1065 | | ''[[:d:Q5241114|David William Evans]]'' | | 1866 | 1926 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1066 | | ''[[:d:Q5241124|David William Thomas]]'' | | 1876 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1067 | | ''[[:d:Q5241128|David Williams]]'' | | 1709 | 1784 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1068 | [[Ficheru:David-Williams-Castell-Deudraeth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5241134|David Williams]]'' | | 1800<br/>1799 | 1869 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 1069 | | ''[[:d:Q5241137|David Williams]]'' | políticu británicu (1865–1941) | 1865 | 1941 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1070 | | ''[[:d:Q1586858|Harry Thomas]]'' | futbolista británicu | 1901 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1071 | [[Ficheru:Islwyn Ffowc Elis (1451056) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401615|Islwyn Ffowc Elis]]'' | | 1924 | 2004 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1072 | [[Ficheru:Waldo Williams dim dyddiad gwella contrast crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401655|Waldo Williams]]'' | | 1904 | 1971 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 1073 | | ''[[:d:Q3401662|Pennar Davies]]'' | poeta británicu (1911–1996) | 1911 | 1996 | ''[[:d:Q27556140|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 1074 | | ''[[:d:Q3401718|John Prise]]'' | | | 1555 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1075 | [[Ficheru:Emrys ap Iwan (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3401736|Emrys ap Iwan]]'' | escritor británicu | 1848 | 1906 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 1076 | | ''[[:d:Q3401751|Irma Chilton]]'' | escritora galesa (1930–1990) | 1930 | 1990 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 1077 | [[Ficheru:Grave of Dic Penderyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402075|Dic Penderyn]]'' | | 1808<br/>1807 | 1831 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1078 | [[Ficheru:John Jones (Jac Glanygors).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402110|John Jones]]'' | | 1766 | 1821 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 1079 | [[Ficheru:Iorwerth C Peate gyda'i greadigaeth, Amgueddfa Werin Cymru yn Sain Ffagan (1465876).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402172|Iorwerth Peate]]'' | poeta galés (1901–1982) | 1901 | 1982 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 1080 | [[Ficheru:Twm Sion Cati - geograph.org.uk - 6025919 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402227|Twm Siôn Cati]]'' | | 1532<br/>1530 | 1608 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 1081 | | ''[[:d:Q3402307|Gwyn Jones]]'' | escritor británicu | 1907 | 1999 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 1082 | [[Ficheru:Kate Roberts 1923.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402447|Kate Roberts]]'' | | 1891 | 1985 | ''[[:d:Q29499111|Cae'r Gors]]'' |- | style='text-align:right'| 1083 | | ''[[:d:Q3402507|Gwynn ap Gwilym]]'' | | 1950 | 2016 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1084 | [[Ficheru:Rhys Davies 1921.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3402530|Rhys Davies]]'' | escritor galés (1901–1978) | 1901 | 1978 | ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 1085 | [[Ficheru:Charles Ashton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402590|Charles Ashton]]'' | | 1848 | 1899 | ''[[:d:Q11130142|Llawryglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1086 | [[Ficheru:Love Jones Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402767|Sir Love Jones-Parry, 1st Baronet]]'' | políticu galés (1832–1891) | 1832 | 1891 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 1087 | [[Ficheru:Vulcana1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402902|Vulcana]]'' | actriz galesa (1875–1946) | 1874 | 1946 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1088 | | ''[[:d:Q3403081|Allan Watkins]]'' | | 1922 | 2011 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 1089 | | ''[[:d:Q3403131|Theophilus Evans]]'' | historiador | 1693 | 1767 | ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]''<br/>''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1090 | [[Ficheru:William Abraham - Mabon.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403145|William Abraham]]'' | | 1842 | 1922 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1091 | [[Ficheru:Leslie Thomas, John Kirkham, Henry Buckton 50796451733) (Thomas cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403159|Leslie Thomas]]'' | escritor galés (1931–2014) | 1931 | 2014 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1092 | [[Ficheru:Portrait of Ann Griffiths (1776-1805).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403496|Ann Griffiths]]'' | | 1776 | 1805 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 1093 | | ''[[:d:Q3403511|Llew Smith]]'' | políticu británicu | 1944 | 2021 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 1094 | | ''[[:d:Q3403520|Tom Ellis]]'' | políticu británicu (1924–2010) | 1924 | 2010 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 1095 | | ''[[:d:Q3403524|Eurig Wyn]]'' | | 1944 | 2019 | ''[[:d:Q5741986|Hermon]]'' |- | style='text-align:right'| 1096 | | ''[[:d:Q3403530|Jack Jones]]'' | | 1884 | 1970 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1097 | [[Ficheru:Griffith Jenkins Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403537|Griffith J. Griffith]]'' | periodista galés (1850–1919) | 1850 | 1919 | ''[[:d:Q4898674|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 1098 | [[Ficheru:Johndillwyn thoughful.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403542|John Dillwyn Llewelyn]]'' | | 1810 | 1882 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1099 | [[Ficheru:John Thomas (Photographer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403561|John Thomas]]'' | fotógrafu galés (1838–1905) | 1838 | 1905 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 1100 | [[Ficheru:John Blackwell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403756|John Blackwell]]'' | escritor británicu | 1797 | 1840 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 1101 | [[Ficheru:Elizabeth Phillips Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404038|Elizabeth Phillips Hughes]]'' | pedagoga galesa (1851–1925) | 1851 | 1925 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1102 | [[Ficheru:James Dickson Innes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404191|James Dickson Innes]]'' | pintor galés (1887–1914) | 1887 | 1914 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1103 | [[Ficheru:Michael Daniel Jones (1822-1898).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404290|Michael D. Jones]]'' | | 1822 | 1898 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1104 | [[Ficheru:David Davies, Esquire (5294050).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404390|David Davies, 1st Baron Davies]]'' | políticu británicu (1880–1944) | 1880 | 1944 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 1105 | | ''[[:d:Q3404451|George Fisher]]'' | | 1909 | 1970 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 1106 | [[Ficheru:Canna (santez) Santes Canna Llangan disc-headed cross slab (cropped).PNG|center|128px]] | ''[[:d:Q3404543|Canna]]'' | monxa galesa (600–501) | 600 | 501 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1107 | | ''[[:d:Q3404550|Elis Gruffydd]]'' | | 1490 | 1552 | ''[[:d:Q5623571|Gwespyr]]'' |- | style='text-align:right'| 1108 | | ''[[:d:Q3404614|Dilys Cadwaladr]]'' | poeta británica | 1902 | 1979 | ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1109 | | ''[[:d:Q3404816|Tudur Aled]]'' | | 1465 | 1525 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 1110 | | ''[[:d:Q3404909|Ray Gravell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1951–2007) | 1951 | 2007 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 1111 | [[Ficheru:Glyndwr Michael.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404928|Glyndwr Michael]]'' | | 1909 | 1943 | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1112 | | ''[[:d:Q3405552|W. J. Gruffydd]]'' | poeta galés (1916–2011) | 1916 | 2011 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1113 | [[Ficheru:Pepsitate GoM 2007.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3405562|Pepsi Tate]]'' | guitarrista galés (1965–2007) | 1965 | 2007 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1114 | | ''[[:d:Q3406018|Mary Vaughan Jones]]'' | | 1918 | 1983 | ''[[:d:Q1883614|Maenan]]'' |- | style='text-align:right'| 1115 | | ''[[:d:Q3406160|Emyr Humphreys]]'' | | 1919 | 2020 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1116 | | ''[[:d:Q3406223|Arthur Owens]]'' | | 1899 | 1957 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1117 | | ''[[:d:Q3420485|Ray Cale]]'' | | 1922 | 2006 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 1118 | [[Ficheru:Rees Stephens 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3423032|Rees Stephens]]'' | xugador de rugbi union británicu (1922–1998) | 1922 | 1998 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1119 | | ''[[:d:Q3423320|Reg Skrimshire]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1963) | 1878 | 1963 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1120 | [[Ficheru:Reggie Gibbs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3423421|Reggie Gibbs]]'' | | 1882 | 1938 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1121 | [[Ficheru:Rex Willis 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3428841|Rex Willis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1924–2000) | 1924 | 2000 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 1122 | [[Ficheru:Richard Garnons Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3431329|Richard Garnons Williams]]'' | | 1856 | 1915 | ''[[:d:Q6662218|Llowes]]'' |- | style='text-align:right'| 1123 | [[Ficheru:Rita Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3433248|Rita Morgan Williams]]'' | llingüista inglesa | 1933 | 2018 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 1124 | | ''[[:d:Q3436446|Ray Bennion]]'' | futbolista británicu | 1896 | 1968 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1125 | | ''[[:d:Q3437797|Bertrand Turnbull]]'' | | 1887 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1126 | | ''[[:d:Q3438077|Robert Lyne]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1885–1957) | 1885 | 1957 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1127 | | ''[[:d:Q3439676|Graham Dadds]]'' | xugador de ḥoquei galés (1911–1980) | 1911 | 1980 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1128 | | ''[[:d:Q3439724|William Griffiths]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1922–2010) | 1922 | 2010 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1129 | | ''[[:d:Q3441369|Ron Burgess]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2005 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 1130 | [[Ficheru:Rowe Harding (football) (joueur de rugby gallois), CNews - btv1b53156639n.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3445568|Rowe Harding]]'' | | 1901 | 1991 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1131 | | ''[[:d:Q3445577|Rowland Griffiths]]'' | | 1886 | 1914 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1132 | | ''[[:d:Q3445664|Rowley Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1949) | 1864 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1133 | [[Ficheru:Rugby Roy Bish stadio Flaminio.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3445745|Roy Bish]]'' | xugador de rugbi union británicu (1929–2006) | 1929 | 2006 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1134 | | ''[[:d:Q3445756|Roy Burnett]]'' | xugador de rugbi union británicu (1926–1998) | 1926 | 1998 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 1135 | [[Ficheru:Ernest Raymond John 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3445784|Roy John]]'' | xugador de rugbi union británicu (1925–1981) | 1925 | 1981 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1136 | | ''[[:d:Q3445807|Roy Paul]]'' | futbolista británicu (1920–2002) | 1920 | 2002 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 1137 | [[Ficheru:Tom -gt.jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3449512|Tom Parry Jones]]'' | químicu galés (1935–2013) | 1935 | 2013 | ''[[:d:Q5046060|Carreglefn]]'' |- | style='text-align:right'| 1138 | [[Ficheru:Gareth Miles.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3462680|Gareth Miles]]'' | | 1938 | 2023 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1139 | [[Ficheru:Sculpture of St Congar of Congresbury at the Museum of Somerset 4.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3463717|Saint Congar]]'' | sacerdote galés (470–520) | 470 | 520 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1140 | [[Ficheru:San-Maglorio di Dol.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3463964|Magloire]]'' | sacerdote galés (550–575) | 535 | 575 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1141 | [[Ficheru:Ninnoc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3464537|Ninnoc]]'' | | 450 | 467 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1142 | [[Ficheru:Sir Samuel Walker Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3471137|Samuel Griffith]]'' | políticu australianu | 1845 | 1920 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1143 | [[Ficheru:Selwyn Biggs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3478230|Selwyn Biggs]]'' | | 1872 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1144 | [[Ficheru:Paul Chapman playing a gig with Dave Currey and Blake Foster.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3497115|Paul Chapman]]'' | | 1954 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1145 | | ''[[:d:Q3498839|Steve Aizlewood]]'' | futbolista británicu (1952–2013) | 1952 | 2013 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1146 | | ''[[:d:Q3499185|Steve Blackmore]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1147 | | ''[[:d:Q3499351|Steve Llewellyn]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1924–2002) | 1924 | 2002 | ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 1148 | | ''[[:d:Q3501939|Wilfred Abse]]'' | | 1915 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1149 | [[Ficheru:1846 SelfPortrait detail byJohnPlumbe.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3512144|John Plumbe]]'' | | 1809 | 1857 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 1150 | [[Ficheru:Terence Graham Price 1966.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3518922|Terry Price]]'' | | 1945 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1151 | | ''[[:d:Q3524912|Thomas Bevan]]'' | | 1796 | 1819 | ''[[:d:Q55868756|Neuadd-Lwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1152 | [[Ficheru:Thomas Foley2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525120|Thomas Foley]]'' | | 1757 | 1833 | ''[[:d:Q29485358|Ridgeway]]'' |- | style='text-align:right'| 1153 | [[Ficheru:Sir Thomas Hanmer by Godfrey Kneller.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525188|Sir Thomas Hanmer]]'' | | 1677 | 1746 | ''[[:d:Q16245967|Bettisfield]]'' |- | style='text-align:right'| 1154 | [[Ficheru:Dr T J Pryce-Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525255|Thomas Pryce-Jenkins]]'' | | 1862 | 1922 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1155 | | ''[[:d:Q3526537|Gilbert Parkhouse]]'' | | 1925 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1156 | | ''[[:d:Q3526728|Hugh Morris]]'' | xugador de críquet galés | 1963 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1157 | [[Ficheru:Cyril Walters 1933.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3526811|Cyril Walters]]'' | xugador de críquet británicu (1905–1992) | 1905 | 1992 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 1158 | | ''[[:d:Q3526860|Maurice Turnbull]]'' | | 1906 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1159 | [[Ficheru:Timothy Richards Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3529077|Timothy Richards Lewis]]'' | | 1841 | 1886 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1160 | | ''[[:d:Q3530718|Tom Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1882–1955) | 1882 | 1955 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1161 | | ''[[:d:Q3530807|Tom Morgan]]'' | | 1866 | 1899 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1162 | [[Ficheru:Tom Williams WRU.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3530926|Tom Williams]]'' | | 1859 | 1913 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 1163 | | ''[[:d:Q3538565|Trevor Brewer]]'' | xugador de rugbi union británicu (1930–2018) | 1930 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1164 | [[Ficheru:Young vr portrait 3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3555997|Vernon R. Young]]'' | bioquímicu británicu (1937–2004) | 1937 | 2004 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1165 | | ''[[:d:Q3561558|Vivian Jenkins]]'' | | 1911 | 2004 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1166 | [[Ficheru:Will Joseph (WRU).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568294|Will Joseph]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1959) | 1877 | 1959 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 1167 | [[Ficheru:Billy Bancroft.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568414|Billy Bancroft]]'' | | 1871 | 1959 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1168 | [[Ficheru:William Bowen (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568451|William Bowen]]'' | | 1862 | 1925 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 1169 | [[Ficheru:William Dowell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568566|William Dowell]]'' | | 1885 | 1949 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1170 | | ''[[:d:Q3568591|William Edward de Winton]]'' | | 1856 | 1922 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1171 | [[Ficheru:William Ouseley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568860|William Ouseley]]'' | | 1767 | 1842 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1172 | [[Ficheru:Billy Trew 1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3569004|Billy Trew]]'' | | 1879 | 1926 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1173 | [[Ficheru:Willie Llewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3569085|Willie Llewellyn]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1973) | 1878 | 1973 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1174 | | ''[[:d:Q3570190|Wyatt Gould]]'' | | 1879 | 1960 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1175 | | ''[[:d:Q3611713|Alice de Lacy, 3rd Countess of Lincoln]]'' | aristócrata galesa (1281–1348) | 1281 | 1348 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1176 | [[Ficheru:Arthur E. Powell.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3624264|Arthur E. Powell]]'' | escritor galés (1882–1969) | 1882 | 1969 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1177 | | ''[[:d:Q3634630|Barbara Sidney, Countess of Leicester]]'' | | 1563 | 1621 | ''[[:d:Q1107288|Coity Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1178 | [[Ficheru:Benjamin Piercy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3638260|Benjamin Piercy]]'' | | 1827 | 1888 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 1179 | | ''[[:d:Q3646166|Brynley Allen]]'' | futbolista británicu (1921–2005) | 1921 | 2005 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 1180 | [[Ficheru:John Petherick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3656278|John Petherick]]'' | | 1813 | 1882 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1181 | | ''[[:d:Q3681914|Ruth Dunning]]'' | actriz británica (1911–1983) | 1911 | 1983 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1182 | | ''[[:d:Q3682628|Colin Baker]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1183 | [[Ficheru:Constance Edwina, Duchess of Westminster.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3687588|Constance Lewis]]'' | regatista británica (1876–1970) | 1876 | 1970 | ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1184 | | ''[[:d:Q3701618|Daniel Gooch]]'' | esplorador galés (1869–1926) | 1869 | 1926 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1185 | [[Ficheru:Eddie Butler and Iqwal.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3718921|Eddie Butler]]'' | xugador de rugbi union galés | 1957 | 2022 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1186 | | ''[[:d:Q3740753|Penelope Mortimer]]'' | | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 1187 | | ''[[:d:Q3743241|William Simons]]'' | actor galés (1940-2019) | 1940 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1188 | | ''[[:d:Q3751249|Henry Habberley Price]]'' | filósofu británicu | 1899 | 1984 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1189 | | ''[[:d:Q3751833|Frank Hauser]]'' | direutor de teatru galés (1922–2007) | 1922 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1190 | | ''[[:d:Q3771885|Glan Letheren]]'' | futbolista británicu | 1956 | 2024 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1191 | | ''[[:d:Q3773585|Goronwy Owen]]'' | poeta galés (1723–1769) | 1723 | 1769 | ''[[:d:Q13129624|Llanfair-Mathafarn-Eithaf]]'' |- | style='text-align:right'| 1192 | | ''[[:d:Q3774223|Graham Vearncombe]]'' | futbolista británicu (1934–1992) | 1934 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1193 | [[Ficheru:Michael Dahl (1656-1659-1743) - Henry Somerset (1684–1714), 2nd Duke of Beaufort, KG, in Ducal Robes - 1180909 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3784998|Henry Somerset, 2nd Duke of Beaufort]]'' | | 1684 | 1714 | ''[[:d:Q525635|Monmouth Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1194 | [[Ficheru:Genoa 1893.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3787233|Howard Passadoro]]'' | futbolista británicu | 1871 | 1921 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1195 | | ''[[:d:Q3791526|Russell Lloyd]]'' | montador galés (1916–2008) | 1916 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1196 | | ''[[:d:Q3806461|James Berkeley, 1st Baron Berkeley]]'' | | 1394 | 1463 | ''[[:d:Q2630723|Raglan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1197 | | ''[[:d:Q3814488|Ken Leek]]'' | futbolista británicu (1935–2007) | 1935 | 2007 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 1198 | | ''[[:d:Q3814797|Kevin Bowring]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | 2024 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1199 | [[Ficheru:Leigh Richmond Roose.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3830019|Leigh Richmond Roose]]'' | futbolista británicu | 1877 | 1916 | ''[[:d:Q5884520|Holt]]'' |- | style='text-align:right'| 1200 | | ''[[:d:Q3852373|Maud Chaworth]]'' | | 1282 | 1322 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1201 | [[Ficheru:Portrait of D. Jones, Dolau Bach (4670288) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3896362|Dafydd Jones]]'' | | 1803 | 1868 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 1202 | | ''[[:d:Q3897540|Pat Glover]]'' | futbolista británicu (1910–1971) | 1910 | 1971 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1203 | | ''[[:d:Q3951052|Innes Lloyd]]'' | productor de televisión británicu (1925–1991) | 1925 | 1991 | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1204 | | ''[[:d:Q3960034|Sibyl de Neufmarché]]'' | | 1100 | 1143 | ''[[:d:Q15107961|Brecon Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1205 | | ''[[:d:Q3990627|George Baker]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 1206 | | ''[[:d:Q3992473|Tom Griffiths]]'' | futbolista británicu (1906–1981) | 1906 | 1981 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1207 | | ''[[:d:Q3998498|Trevor Edwards]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2024 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 1208 | | ''[[:d:Q4010127|Vernon Pugh]]'' | xugador de rugbi union galés (1945–2003) | 1945 | 2003 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1209 | | ''[[:d:Q4020019|William George Trice]]'' | organista galés (1848–1920) | 1848 | 1920 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1210 | [[Ficheru:William Henry Gladstone, Vanity Fair, 1882-02-11.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4020043|William Henry Gladstone]]'' | | 1840 | 1891 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 1211 | | ''[[:d:Q1685695|Jean McFarlane, Baroness McFarlane of Llandaff]]'' | | 1926 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1212 | | ''[[:d:Q1686862|Thomas Young]]'' | | 1507 | 1568 | ''[[:d:Q19850630|Hodgeston]]'' |- | style='text-align:right'| 1213 | | ''[[:d:Q1691410|Joe Erskine]]'' | boxeador británicu (1934–1990) | 1934 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1214 | [[Ficheru:Joey Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1691828|Joey Jones]]'' | futbolista británicu | 1955 | 2025 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 1215 | [[Ficheru:Butler, Ainsworth-Davis, Lindsay, Griffiths 1920.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1699100|John Ainsworth-Davis]]'' | | 1895 | 1976 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1216 | | ''[[:d:Q1699421|John Brooks, Baron Brooks of Tremorfa]]'' | políticu británicu (1927–2016) | 1927 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1217 | | ''[[:d:Q1700056|John Ffowcs Williams]]'' | | 1935 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1218 | [[Ficheru:John Gibson by Margaret Sarah Carpenter (née Geddes).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1700207|John Gibson]]'' | | 1790 | 1866 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1219 | | ''[[:d:Q1700863|John Llewellyn Rhys]]'' | | 1910 | 1940 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1220 | [[Ficheru:John Lort Stokes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1700884|John Lort Stokes]]'' | | 1811 | 1885 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 1221 | | ''[[:d:Q1700954|John Maddox]]'' | | 1925 | 2009 | ''[[:d:Q7163093|Penllergaer]]'' |- | style='text-align:right'| 1222 | | ''[[:d:Q1701605|John Rogers Thomas]]'' | compositor galés (1830–1896) | 1830<br/>1829 | 1896 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1223 | | ''[[:d:Q1701635|John Ryan]]'' | xugador de rugbi union galés | 1939 | 2022 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1224 | [[Ficheru:Portrait of John Thomas (4671480).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1701921|John Thomas]]'' | | 1826 | 1913 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1225 | [[Ficheru:Tudor Walters MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1701969|Tudor Walters]]'' | políticu británicu (1868–1933) | 1866 | 1933 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1226 | | ''[[:d:Q1738621|Ken Jones]]'' | | 1936 | 2013 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1227 | [[Ficheru:Kenneth Morris.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1738888|Kenneth Morris]]'' | escritor británicu | 1879 | 1937 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1228 | | ''[[:d:Q1743733|Leslie Dilley]]'' | | 1941 | 2025 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 1229 | [[Ficheru:Giuseppe Filippo Liberati Marchi (c.1735-1808) - Thomas Jones (1742–1803) - NMW A 82 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1743855|Thomas Jones]]'' | pintor galés (1742–1803) | 1742 | 1803 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 1230 | [[Ficheru:Llywelyn the Great (Dafydd).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1157156|Dafydd ap Llywelyn]]'' | | 1215<br/>1208 | 1246 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1231 | | ''[[:d:Q1160939|Daniel Granville West, Baron Granville-West]]'' | políticu galés (1904–1984) | 1904 | 1984 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1232 | | ''[[:d:Q1161262|Daniel Jones]]'' | | 1912 | 1993 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 1233 | [[Ficheru:Dannie Abse (2014).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1164478|Dannie Abse]]'' | | 1923 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1234 | | ''[[:d:Q1173794|David Bowen]]'' | | 1924 | 2011 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 1235 | [[Ficheru:Saint David Lewis, engraving 1683.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1175222|David Lewis]]'' | sacerdote católicu galés (1616–1679) | 1616 | 1679 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1236 | [[Ficheru:Stanley Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1176710|David Stanley Evans]]'' | astrónomu galés (1916–2004) | 1916 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1237 | [[Ficheru:Lord Stoddart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1176748|David Stoddart, Baron Stoddart of Swindon]]'' | políticu británicu | 1926 | 2020 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 1238 | [[Ficheru:Oxford univ afc 1874.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1179945|Frederick Green]]'' | futbolista británicu (1851–1928) | 1851 | 1928 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1239 | [[Ficheru:Deiniol Sant Cadeirlan Bangor Cathedral St Deiniol - geograph.org.uk - 593071.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1183310|Deiniol]]'' | sacerdote galés (530–584) | 530 | 584 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1240 | [[Ficheru:John Houghton High Wycombe 20050226.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1193243|John Houghton]]'' | | 1931 | 2020 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 1241 | [[Ficheru:Aled Eames in an exhibition to publicise his book, Ships and Seamen of Anglesey (1551928).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1195620|Aled Eames]]'' | | 1921 | 1996 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 1242 | | ''[[:d:Q1209771|Dick Richardson]]'' | boxeador galés (1934–1999) | 1934 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1243 | | ''[[:d:Q1225513|Dill Jones]]'' | | 1923 | 1984 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1244 | | [[John Owen]] | | 1564 | 1622 | ''[[:d:Q29497284|Plas Du]]'' |- | style='text-align:right'| 1245 | [[Ficheru:William Cadogan (physician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1237175|William Cadogan]]'' | | 1711 | 1797 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 1246 | | ''[[:d:Q1240231|Donald Peers]]'' | | 1908 | 1973 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1247 | | ''[[:d:Q1240482|Donald Davies]]'' | | 1924 | 2000 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 1248 | [[Ficheru:Richard Maybery aviator.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1249040|Richard Maybery]]'' | militar galés (1895–1917) | 1895 | 1917 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1249 | | ''[[:d:Q1251830|Doug Mountjoy]]'' | xugador de snooker galés | 1942 | 2021 | ''[[:d:Q105630108|Tir-y-berth]]'' |- | style='text-align:right'| 1250 | | ''[[:d:Q1255546|Samuel Parry]]'' | militar galés (1892–1918) | 1892 | 1918 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1251 | | ''[[:d:Q1258743|Wenna]]'' | | 500<br/>463 | 544 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 1252 | [[Ficheru:Chapelle-saint-clair 4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1269091|Samson of Dol]]'' | sacerdote galés (490–565) | 490<br/>485 | 565 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1253 | [[Ficheru:EbdAlone14012016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1273470|E. Brian Davies]]'' | matemáticu galés | 1944 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1254 | [[Ficheru:Saint Tugdual.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1281133|Tudwal]]'' | sacerdote galés (490–564) | 490 | 564 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 1255 | | ''[[:d:Q1292893|Edward Lord]]'' | | 1781 | 1859 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 1256 | [[Ficheru:Buste reliquaire de saint Suliac, Sizun, France.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1293017|Tysilio]]'' | santu galés (550–640) | 550 | 640 | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 1257 | | ''[[:d:Q1293238|George Noakes]]'' | sacerdote galés (1924–2008) | 1924 | 2008 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 1258 | [[Ficheru:Edward V Robertson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1293950|Edward V. Robertson]]'' | | 1881 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1259 | [[Ficheru:Karl Wallinger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1302516|Karl Wallinger]]'' | | 1957 | 2024 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1260 | [[Ficheru:Stanley Baker visit Israel 1967.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1306352|Stanley Baker]]'' | | 1928 | 1976 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1261 | [[Ficheru:Thomas Olivers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1320386|Thomas Olivers]]'' | | 1725 | 1799 | ''[[:d:Q7837893|Tregynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1262 | | ''[[:d:Q1320398|Thomas Reynolds]]'' | | 1934 | 1993 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1263 | [[Ficheru:Elizabeth griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1331217|Elizabeth Griffith]]'' | | 1727 | 1793 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1264 | [[Ficheru:Emily Pfeiffer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1337615|Emily Pfeiffer]]'' | | 1827 | 1890 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1265 | [[Ficheru:Thomas Button.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1338420|Thomas Button]]'' | esplorador galés (1575–1634) | 1575<br/>1565 | 1634 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1266 | | ''[[:d:Q1351086|Eric Barnes]]'' | matemáticu australianu (1924–2000) | 1924 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1267 | [[Ficheru:Ernest Howard Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1356371|Ernest Howard Griffiths]]'' | físicu galés (1851–1932) | 1851 | 1932 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1268 | | ''[[:d:Q1360094|Terry Medwin]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1269 | [[Ficheru:The Strange and Dangerous Voyage (Thomas James, 1633) - 3 foldout map The Platt of Sayling - 2 The True Portraict.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1369409|Thomas James]]'' | | 1593 | 1635 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1270 | | ''[[:d:Q1379647|Evan Evans]]'' | científicu galés (1765–1844) | 1765 | 1844 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1271 | | ''[[:d:Q1379655|Evan James Williams]]'' | físicu galés (1903–1945) | 1903 | 1945 | ''[[:d:Q15987289|Cwmsychbant]]'' |- | style='text-align:right'| 1272 | [[Ficheru:Jimmy Wilde.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1380989|Jimmy Wilde]]'' | boxeador británicu (1892–1969) | 1892 | 1969 | ''[[:d:Q7268591|Quakers Yard]]'' |- | style='text-align:right'| 1273 | | ''[[:d:Q1381003|Rhys ap Tewdwr]]'' | rei galés (997–1093) | | 1093 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1274 | [[Ficheru:Phil Bennett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381032|Phil Bennett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | 2022 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 1275 | [[Ficheru:Hedd Wyn 01(a-dg).JPG|center|128px]] | [[Hedd Wyn]] | poeta galés (1887–1917) | 1887 | 1917 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1276 | | ''[[:d:Q1397946|Lewis Bayly]]'' | | 1565 | 1631 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1277 | [[Ficheru:Llywelyn the Great (Gruffudd).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1398384|Gruffudd ap Llywelyn ab Iorwerth]]'' | | 1200 | 1244 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 1278 | [[Ficheru:Arthur 'Monkey' Gould portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1403116|Arthur Gould]]'' | | 1864 | 1919 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1279 | | ''[[:d:Q1403137|Dewi Bebb]]'' | | 1938 | 1996 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1280 | | ''[[:d:Q1407412|Watcyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1906–1977) | 1906 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1281 | | ''[[:d:Q1410416|Jim Sullivan]]'' | | 1903 | 1977 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1282 | [[Ficheru:Geraint Howells cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1418483|Geraint Howells]]'' | políticu británicu (1925–2004) | 1925 | 2004 | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1283 | | ''[[:d:Q1422009|Valerie Davies]]'' | nadadora galesa (1912–2001) | 1912 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1284 | | ''[[:d:Q1432739|Roy Evans]]'' | | 1909 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1285 | | ''[[:d:Q1438867|T. G. Jones]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2004 | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 1286 | | ''[[:d:Q1451848|Brian Godfrey]]'' | futbolista británicu | 1940 | 2010 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 1287 | | ''[[:d:Q1463642|Wallace Smart]]'' | militar galés (1898–1943) | 1898 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1288 | [[Ficheru:Georgecornwalliswest.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1465068|George Cornwallis-West]]'' | | 1874 | 1951 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1289 | | ''[[:d:Q1492803|Nick Whitehead]]'' | atleta británicu (1933–2002) | 1933 | 2002 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1290 | [[Ficheru:Pete ham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1493339|Pete Ham]]'' | | 1947 | 1975 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1291 | | ''[[:d:Q1502967|Geoffrey Eglinton]]'' | químicu británicu | 1927 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1292 | [[Ficheru:Portrait George Nevill, 5th Baron Bergavenny – Hans Holbein the Younger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1507985|George Nevill, 5th Baron Bergavenny]]'' | políticu galés (1469–1535) | 1469 | 1535 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1293 | | ''[[:d:Q1517534|John Rees]]'' | | 1927 | 1994 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1294 | | ''[[:d:Q1523841|Gil Reece]]'' | futbolista británicu (1942–2003) | 1942 | 2003 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1295 | | ''[[:d:Q1528561|Ivor Bulmer-Thomas]]'' | periodista británicu | 1905 | 1993 | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 1296 | | ''[[:d:Q1529691|Tom Burke]]'' | futbolista británicu | 1864 | 1914 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1297 | | ''[[:d:Q1530769|Glen Garfield Williams]]'' | | 1923 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1298 | [[Ficheru:Captain Jenkins shows his ear to Robert Walpole cartoon, 1738 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1536332|Robert Jenkins]]'' | marineru británicu (1700–1745) | 1700 | 1745 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1299 | [[Ficheru:Richard Bell.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1536928|Richard Bell]]'' | | 1859 | 1930 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1300 | [[Ficheru:Howard Saint.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1538550|Howard Saint]]'' | militar galés (1893–1976) | 1893 | 1976 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 1301 | [[Ficheru:Hubert Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1538588|Hubert Jones]]'' | as de l&#39;aviación galés (1890–1943) | 1890 | 1943 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1302 | | ''[[:d:Q1541902|Graham Bool]]'' | fotógrafu galés (1948–2010) | 1948 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1303 | | ''[[:d:Q1543275|Granville Beynon]]'' | | 1914 | 1996 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 1304 | | ''[[:d:Q1545710|Grenville Morris]]'' | futbolista británicu | 1877 | 1959 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 1305 | [[Ficheru:Lord janner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1546121|Greville Janner, Baron Janner of Braunstone]]'' | políticu galés (1928–2015) | 1928 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1306 | [[Ficheru:Lordwilliams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1549580|Michael Williams]]'' | diplomáticu británicu (1949–2017) | 1949 | 2017 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1307 | | ''[[:d:Q1557879|Gwilym Prys Prys-Davies, Baron Prys-Davies]]'' | políticu británicu (1923–2017) | 1923 | 2017 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 1308 | [[Ficheru:Internationale tenniskampioenschappen te Hilversum, G Battrick met beker, Bestanddeelnr 924-7801.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1565118|Gerald Battrick]]'' | tenista británicu (1947–1998) | 1947 | 1998 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1309 | | ''[[:d:Q1565612|George Henry Powell]]'' | | 1880 | 1951 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1310 | [[Ficheru:Portrait of Sir Harford Jones Brydges by Sir Thomas Lawrence.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1585304|Sir Harford Jones-Brydges, 1st Baronet]]'' | | 1764 | 1847 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 1311 | | ''[[:d:Q1585788|Harold Carter]]'' | | 1925 | 2017 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1312 | | ''[[:d:Q1586685|Harry Parry]]'' | | 1912 | 1956 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1313 | | ''[[:d:Q1587265|Tom Jones]]'' | futbolista británicu (1899–1978) | 1899 | 1978 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1314 | | ''[[:d:Q1592323|Ronald Noel Walpole]]'' | | 1903 | 1986 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1315 | | ''[[:d:Q1606988|Henry Lloyd]]'' | | 1720 | 1783 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1316 | [[Ficheru:Hilary Marquand.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1618119|Hilary Marquand]]'' | profesor universitariu, Reinu Xuníu | 1901 | 1972 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1317 | | ''[[:d:Q1620977|Jeff Young]]'' | xugador de rugbi union británicu (1942–2005) | 1942 | 2005 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1318 | [[Ficheru:Dennis Howard Marks (2000).PNG|center|128px]] | ''[[:d:Q1631875|Howard Marks]]'' | | 1945 | 2016 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 1319 | | ''[[:d:Q1631915|Howard Spring]]'' | escritor galés (1889–1965) | 1889 | 1965 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1320 | [[Ficheru:Hugh Owen Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1634494|Hugh Owen Thomas]]'' | ciruxanu galés (1834–1891) | 1834 | 1891 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 1321 | | ''[[:d:Q1650964|Ron Stitfall]]'' | futbolista británicu (1925–2008) | 1925 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1322 | [[Ficheru:National Library of Ireland MS 700 f77v Raymond de Gros.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1670013|Raymond FitzGerald]]'' | militar galés (1200–1182) | 1200 | 1185 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1323 | [[Ficheru:DAVIS, JAMES. HONORABLE LCCN2016860969.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1680613|James J. Davis]]'' | políticu galés (1873–1947) | 1873 | 1947 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 1324 | | ''[[:d:Q1680829|James Miller]]'' | | 1968 | 2003 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 1325 | | ''[[:d:Q5490126|Frank Vining]]'' | | 1924 | 1989 | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 1326 | | ''[[:d:Q5490324|Frank Whitcombe]]'' | | 1913 | 1958 | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 1327 | | ''[[:d:Q5490382|Frank Williams]]'' | futbolista británicu (1906–1982) | 1906 | 1982 | ''[[:d:Q5057245|Cefn-y-bedd]]'' |- | style='text-align:right'| 1328 | | ''[[:d:Q5490423|Frank Wilson]]'' | | 1944 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1329 | | ''[[:d:Q5490537|Frank Young]]'' | | 1885 | 1941 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1330 | | ''[[:d:Q5494458|Fred Andrews]]'' | xugador de rugbi británicu (1864–1929) | 1864 | 1929 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1331 | | ''[[:d:Q5494638|Fred Birt]]'' | xugador de rugbi union británicu (1886–1956) | 1886 | 1956 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1332 | | ''[[:d:Q5495274|Fred Godfrey]]'' | compositor de cantares galés (1880–1953) | 1880 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1333 | | ''[[:d:Q5495313|Fred Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1873 | 1917 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 1334 | | ''[[:d:Q5495365|Fred Hando]]'' | historiador galés (1888–1970) | 1888 | 1970 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1335 | | ''[[:d:Q5495472|Fred Hole]]'' | diseñador de producción galés (1935–2011) | 1935 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1336 | [[Ficheru:Fred Hutchinson (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5495530|Fred Hutchinson]]'' | xugador de rugbi union británicu (1867–1941) | 1867 | 1941 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1337 | | ''[[:d:Q5495593|Fred Jones]]'' | | 1867 | 1910 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 1338 | | ''[[:d:Q5495604|Fred Jones]]'' | | 1938 | 2013 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 1339 | | ''[[:d:Q5495622|Fred Jowett]]'' | | 1879 | 1939 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1340 | | ''[[:d:Q5495881|Fred Mathias]]'' | | 1898 | 1955 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1341 | | ''[[:d:Q5496060|Fred Perrett]]'' | | 1891 | 1918 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1342 | | ''[[:d:Q5496211|Fred Samuel]]'' | | 1897 | 1941 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1343 | | ''[[:d:Q5496283|Fred Smallwood]]'' | futbolista británicu (1910–1965) | 1910 | 1965 | ''[[:d:Q16963321|Brynteg]]'' |- | style='text-align:right'| 1344 | | ''[[:d:Q5496333|Fred Stansfield]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1345 | | ''[[:d:Q5496506|Fred Warren]]'' | futbolista británicu (1907–1986) | 1907 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1346 | | ''[[:d:Q5496831|Freddie Williams]]'' | pilotu de motociclismu galés (1926–2013) | 1926 | 2013 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1347 | | ''[[:d:Q5496892|Freddy Morgan]]'' | boxeador galés (1908–1990) | 1908 | 1990 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 1348 | [[Ficheru:Frederick Barter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5497346|Frederick Barter]]'' | militar galés (1891–1952) | 1891 | 1953 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1349 | | ''[[:d:Q5498030|Frederick Higginson]]'' | xugador de rugbi union galés (1913–2003) | 1913 | 2003 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 1350 | | ''[[:d:Q5498073|Frederick Hughes]]'' | | | 1976 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1351 | | ''[[:d:Q5498286|Frederick Llewellyn-Jones]]'' | políticu galés (1866–1941) | 1866 | 1941 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 1352 | | ''[[:d:Q5498353|Frederick Margrave]]'' | xugador de rugbi union británicu (1858–1946) | 1858 | 1946 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1353 | [[Ficheru:Engineer Frederick Palmer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5498509|Frederick Palmer]]'' | inxenieru británicu | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1354 | | ''[[:d:Q5498557|Frederick Phillips]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1884–1948) | 1884 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1355 | [[Ficheru:Apr 95 Rosiers St Clement Danes cropsm.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5498664|Frederick Rosier]]'' | militar galés (1915–1998) | 1915 | 1998 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1356 | [[Ficheru:Frederick wilding.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5499041|Frederick Wilding]]'' | xugador de críquet neozelandés (1852–1945) | 1852 | 1945 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 1357 | [[Ficheru:Gabriel Goodman by GP Harding.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5515655|Gabriel Goodman]]'' | | 1528 | 1601 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1358 | | ''[[:d:Q5522758|Garel Rhys]]'' | escritor galés (1940–2017) | 1940 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1359 | | ''[[:d:Q5522779|Gareth Alban Davies]]'' | poeta británicu | 1926 | 2009 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 1360 | | ''[[:d:Q5522852|Gareth Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu (1931–2016) | 1931 | 2016 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 1361 | [[Ficheru:Garethhughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522872|Gareth Hughes]]'' | | 1894 | 1965 | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 1362 | | ''[[:d:Q5522889|Gareth Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1979–2008) | 1979 | 2008 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1363 | | ''[[:d:Q5522939|Gareth Payne]]'' | xugador de rugbi union británicu (1935–2004) | 1935 | 2004 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 1364 | | ''[[:d:Q5522947|Gareth Price]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1917–1992) | 1917 | 1992 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1365 | | ''[[:d:Q5522960|Gareth Roberts]]'' | físicu galés (1940–2007) | 1940 | 2007 | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1366 | | ''[[:d:Q5522989|Gareth Walters]]'' | compositor británicu | 1928 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1367 | [[Ficheru:Geoff Charles self portrait, 1945.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5534081|Geoff Charles]]'' | | 1909 | 2002 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 1368 | | ''[[:d:Q5534202|Geoff Lewis]]'' | entrenador de caballos británicu | 1935 | 2025 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1369 | | ''[[:d:Q5534908|Geoffrey Somerset, 6th Baron Raglan]]'' | | 1932 | 2025 | ''[[:d:Q5057283|Cefntilla Court]]'' |- | style='text-align:right'| 1370 | | ''[[:d:Q5536260|George Andrews]]'' | | 1904 | 1989 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1371 | | ''[[:d:Q5536664|George Ballsom]]'' | futbolista británicu (1912–1983) | 1912 | 1983 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 1372 | | ''[[:d:Q5536893|George Bennet]]'' | | 1913 | 1970 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 1373 | | ''[[:d:Q5536905|George Benson]]'' | actor británicu (1911–1983) | 1911 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1374 | | ''[[:d:Q5537937|George Clark Williams]]'' | | 1878 | 1958 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1375 | | ''[[:d:Q5538123|George Cording]]'' | xugador de críquet galés (1878–1946) | 1878 | 1946 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 1376 | [[Ficheru:George Dobson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5538555|George Dobson]]'' | xugador de rugbi union galés (1873–1917) | 1873 | 1917 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1377 | | ''[[:d:Q5538902|George Edwards]]'' | futbolista británicu (1920–2008) | 1920 | 2008 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1378 | | ''[[:d:Q5539049|George Evans]]'' | futbolista británicu (1935–2000) | 1935 | 2000 | ''[[:d:Q7321505|Rhostyllen]]'' |- | style='text-align:right'| 1379 | [[Ficheru:George Ewart Evans, Stowmarket.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5539058|George Ewart Evans]]'' | escritor británicu (1909–1988) | 1909 | 1988 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1380 | | ''[[:d:Q5539858|George Grant Francis]]'' | | 1814 | 1882 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1381 | [[Ficheru:George Griffith DD, Bp of St Asaph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5539921|George Griffith]]'' | | 1601 | 1666 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 1382 | [[Ficheru:1906 George Hay Morgan MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5540341|George Hay Morgan]]'' | políticu británicu (1866–1931) | 1866 | 1931 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 1383 | | ''[[:d:Q5540434|George Henry Challenger]]'' | | 1881 | 1947 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1384 | [[Ficheru:George Henry Hall 1945.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5540460|George Henry Hall, 1st Viscount Hall]]'' | políticu galés (1881–1965) | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 1385 | | ''[[:d:Q5540799|George Howells]]'' | | 1871 | 1955 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 1386 | [[Ficheru:George Latham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5541549|George Latham]]'' | futbolista británicu | 1881 | 1939 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1387 | | ''[[:d:Q5541703|George Lewis]]'' | futbolista británicu | 1913 | 1981 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 1388 | | ''[[:d:Q5541706|George Lewis]]'' | | 1901 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1389 | | ''[[:d:Q5541768|George Littlewood Hirst]]'' | xugador de rugbi union galés (1890–1967) | 1890 | 1967 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1390 | [[Ficheru:Bishop Lloyd.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5541776|George Lloyd]]'' | | 1560 | 1615 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1391 | [[Ficheru:George Lockwood Morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5541799|George Lockwood Morris]]'' | xugador de rugbi union galés (1859–1947) | 1859 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1392 | | ''[[:d:Q5541851|George Lowrie]]'' | futbolista británicu (1919–1989) | 1919 | 1989 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 1393 | [[Ficheru:George Manning, 1938.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5542118|George Manning]]'' | políticu neozelandés (1887–1976) | 1887 | 1976 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 1394 | | ''[[:d:Q5542707|George Murphy]]'' | futbolista británicu | 1915 | 1983 | ''[[:d:Q7975053|Wattsville]]'' |- | style='text-align:right'| 1395 | | ''[[:d:Q5543029|George Oliver]]'' | | 1891 | 1977 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1396 | | ''[[:d:Q5543080|George Owens]]'' | | 1894 | 1978 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1397 | | ''[[:d:Q5543081|George Owen]]'' | naturalista galés (1552–1613) | 1552 | 1613 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 1398 | [[Ficheru:George Prowse VC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5543567|George Prowse]]'' | militar galés (1886–1918) | 1886 | 1918 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 1399 | | ''[[:d:Q5543769|George Reed]]'' | xugador de críquet galés (1906–1988) | 1906 | 1988 | ''[[:d:Q390036|St Fagans]]'' |- | style='text-align:right'| 1400 | [[Ficheru:George Robert Wythen Baxter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5543939|George Robert Wythen Baxter]]'' | escritor británicu | 1814 | 1854 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1401 | | ''[[:d:Q5544086|George Rowles]]'' | | 1866 | 1922 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1402 | | ''[[:d:Q5544096|George Ruddick]]'' | | 1881 | 1949 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1403 | | ''[[:d:Q5544476|George Shaw]]'' | xugador de críquet galés (1931–1984) | 1931 | 1984 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 1404 | | ''[[:d:Q5544970|George Sutton]]'' | boxeador galés (1922–1995) | 1922 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1405 | | ''[[:d:Q5545143|George Thomas]]'' | | 1881 | 1916 | ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1406 | | ''[[:d:Q5545141|George Thomas]]'' | | 1930 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1407 | | ''[[:d:Q5545144|George Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1857–1934) | 1857 | 1934 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1408 | [[Ficheru:George-Morgan-Trefgarne-n-Garro-Jones-1st-Baron-Trefgarne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5545309|George Trefgarne, 1st Baron Trefgarne]]'' | políticu británicu (1894–1960) | 1894 | 1960 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 1409 | | ''[[:d:Q5545378|George Tuxford]]'' | militar galés (1870–1942) | 1870 | 1942 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 1410 | [[Ficheru:George Whitcombe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5546209|George Whitcombe]]'' | futbolista británicu | 1902 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1411 | | ''[[:d:Q5546252|George Wightwick]]'' | | 1802 | 1872 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 1412 | | ''[[:d:Q5546680|George de Cantilupe]]'' | | 1252 | 1273 | ''[[:d:Q4667087|Abergavenny Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1413 | | ''[[:d:Q5548806|Geraint Goodwin]]'' | escritor galés (1903–1942) | 1903 | 1942 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1414 | | ''[[:d:Q5548821|Geraint Morris]]'' | | 1941 | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1415 | | ''[[:d:Q5549181|Gerald Gladstone]]'' | | 1901 | 1978 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 1416 | | ''[[:d:Q5549216|Gerald Hamer]]'' | | 1886 | 1972 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 1417 | [[Ficheru:Chaired bard and crowned bard at Eisteddfod Criccieth, 1975 (1517631).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5549841|Gerallt Lloyd Owen]]'' | | 1944 | 2014 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 1418 | | ''[[:d:Q5554440|Gethin ap Gruffydd]]'' | políticu galés | 1946 | 2025 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1419 | | ''[[:d:Q5561126|Gilbert Morgan]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1908–1973) | 1908 | 1973 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1420 | | ''[[:d:Q5563045|Ginger Jones]]'' | boxeador galés (1905–1986) | 1905 | 1986 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1421 | | ''[[:d:Q5563602|Giotto Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés (1864–1938) | 1864 | 1938 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1422 | [[Ficheru:(Le boxeur) Gibsy (i.e. Gipsy) Daniels - btv1b531593974.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5564080|Gipsy Daniels]]'' | boxeador galés (1903–1967) | 1903 | 1967 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1423 | | ''[[:d:Q5566441|Gladys Morgan]]'' | comedianta galesa (1898–1983) | 1898 | 1983 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1424 | | ''[[:d:Q5566655|Glanville Williams]]'' | abogáu galés (1911–1997) | 1911 | 1997 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1425 | | ''[[:d:Q5241141|David Williams]]'' | escritor galés (1926–2003) | 1926 | 2003 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1426 | | ''[[:d:Q5241167|David Willicombe]]'' | | 1951 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1427 | | ''[[:d:Q5241336|David Wynne]]'' | compositor británicu (1900–1983) | 1900 | 1983 | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1428 | | ''[[:d:Q5247441|Gareth Williams]]'' | matemáticu británicu (1978–2010) | 1978 | 2010 | ''[[:d:Q3400948|Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 1429 | | ''[[:d:Q5249315|Declan Affley]]'' | cantante australianu (1939–1985) | 1939 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1430 | [[Ficheru:Killag Church SE 2010 09 27.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5249703|Decuman]]'' | médicu galés (700–706) | 700 | 706 | ''[[:d:Q7321488|Rhoscrowther]]'' |- | style='text-align:right'| 1431 | | ''[[:d:Q5249730|Deddie Davies]]'' | actriz británica | 1938 | 2016 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1432 | [[Ficheru:Leonard 2015-09-12.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5252782|Deke Leonard]]'' | | 1944 | 2017 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1433 | | ''[[:d:Q5254281|Delme Bryn-Jones]]'' | cantante d&#39;ópera galés (1934–2001) | 1934 | 2001 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1434 | | ''[[:d:Q5254967|Delwyn Williams]]'' | políticu británicu | 1938 | 2024 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 1435 | | ''[[:d:Q5257247|Denis Galloway]]'' | | 1878 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1436 | | ''[[:d:Q5257297|Denis John Boocker]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu (1922–1987) | 1922 | 1987 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1437 | [[Ficheru:Deniseidrisjones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5257685|Denise Idris Jones]]'' | | 1950 | 2020 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 1438 | | ''[[:d:Q5258121|Dennis A'Court]]'' | xugador de críquet británicu | 1937 | 2021 | ''[[:d:Q6770972|Markham]]'' |- | style='text-align:right'| 1439 | | ''[[:d:Q5258163|Dennis Avoth]]'' | boxeador galés | 1947 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1440 | | ''[[:d:Q5258237|Dennis Burgess]]'' | | 1926 | 1980 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1441 | | ''[[:d:Q5258574|Dennis John]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1442 | | ''[[:d:Q5258650|Dennis Lewis]]'' | futbolista británicu | 1925 | 1996 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1443 | | ''[[:d:Q5258685|Dennis Madden]]'' | | 1913 | 1967 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1444 | | ''[[:d:Q5258940|Dennis Selby]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1969 | ''[[:d:Q990946|Broughton]]'' |- | style='text-align:right'| 1445 | | ''[[:d:Q5258949|Dennis Shea]]'' | xugador de críquet galés (1924–1982) | 1924 | 1982 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1446 | | ''[[:d:Q5259321|Densey Clyne]]'' | naturalista (1922–2019) | 1922 | 2019 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 1447 | | ''[[:d:Q5259851|Denys Graham]]'' | actor británicu | 1926 | 2024 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1448 | | ''[[:d:Q5259856|Denys Irving]]'' | cineasta galés (1944–1976) | 1944 | 1976 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 1449 | | ''[[:d:Q5261835|Derek Brewer]]'' | oficial británicu (1923–2008) | 1923 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1450 | | ''[[:d:Q5261927|Derek Draper]]'' | futbolista británicu | 1943 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1451 | | ''[[:d:Q5262285|Derek Prag]]'' | políticu galés (1923–2010) | 1923 | 2010 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1452 | | ''[[:d:Q5262465|Derek Williams]]'' | | 1924 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1453 | | ''[[:d:Q5263436|Des Case]]'' | | 1918 | 1997 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1454 | | ''[[:d:Q5263461|Des Harlock]]'' | futbolista británicu | 1922 | 1981 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1455 | | ''[[:d:Q5263558|Des Tennant]]'' | futbolista británicu (1925–2009) | 1925 | 2009 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1456 | | ''[[:d:Q5264803|Desmond Skirrow]]'' | | 1923 | 1976 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1457 | [[Ficheru:David Roberts (Dewi Havhesp, 1831-84) NLW3361824.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5268239|David Roberts]]'' | | 1831 | 1884 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 1458 | | ''[[:d:Q5268240|Dewi Morgan]]'' | | 1877 | 1971 | ''[[:d:Q5320352|Dôl-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 1459 | | ''[[:d:Q5271247|Diana Morgan]]'' | | 1908 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1460 | [[Ficheru:Dic Aberdaron 1823.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5272311|Dic Aberdaron]]'' | | 1780 | 1843 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 1461 | [[Ficheru:Youngtaid.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5272316|Dic Goodman]]'' | poeta británicu (1920–2013) | 1920 | 2013 | ''[[:d:Q13651447|Mynytho]]'' |- | style='text-align:right'| 1462 | | ''[[:d:Q5273043|Dick Huxtable]]'' | xugador de rugbi británicu (1890–1970) | 1890 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1463 | | ''[[:d:Q5273569|Dick Yates]]'' | futbolista británicu (1921–1976) | 1921 | 1976 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 1464 | | ''[[:d:Q5273682|Dickie David]]'' | | 1879 | 1939 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1465 | | ''[[:d:Q5273702|Dickie Morris]]'' | futbolista británicu | 1879 | 2000 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1466 | | ''[[:d:Q5273709|Dickie Williams]]'' | | 1925 | 1997 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 1467 | | ''[[:d:Q5273850|Dicky Ralph]]'' | | 1908 | 1989 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 1468 | | ''[[:d:Q5276963|Dillwyn Thomas]]'' | | 1905 | 1996 | ''[[:d:Q1973162|Neath Abbey]]'' |- | style='text-align:right'| 1469 | | ''[[:d:Q5276961|Dillwyn Miles]]'' | | 1915 | 2007 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1470 | | ''[[:d:Q5277103|Dilwyn Lewis]]'' | | 1924 | 2000 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 1471 | | ''[[:d:Q5277105|Dilys Breese]]'' | | 1932 | 2007 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1472 | | ''[[:d:Q5277110|Dilys Elwyn-Edwards]]'' | | 1918 | 2011 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1473 | | ''[[:d:Q5277723|Dimmy Franks]]'' | | 1876 | 1954 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1474 | | ''[[:d:Q5287114|Doc Sarpolis]]'' | | 1897 | 1967 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1475 | | ''[[:d:Q5292506|Don Dearson]]'' | futbolista británicu (1914–1990) | 1914 | 1990 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 1476 | | ''[[:d:Q5292513|Don Devereux]]'' | | 1932 | 1995 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1477 | | ''[[:d:Q5292576|Don Emery]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1478 | [[Ficheru:Don Hayward 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5292760|Don Hayward]]'' | | 1925 | 1999 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1479 | | ''[[:d:Q5293242|Don Oakes]]'' | futbolista británicu (1928–1977) | 1928 | 1977 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 1480 | [[Ficheru:Don Shepherd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5293514|Don Shepherd]]'' | xugador de críquet galés (1927–2017) | 1927 | 2017 | ''[[:d:Q7230620|Port Eynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1481 | | ''[[:d:Q5294021|Donald Baverstock]]'' | | 1924 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1482 | | ''[[:d:Q5294060|Donald Braithwaite]]'' | boxeador galés | 1937 | 2017 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1483 | | ''[[:d:Q5294183|Donald Coleman]]'' | políticu británicu (1925–1991) | 1925 | 1991 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1484 | | ''[[:d:Q5294449|Donald Gullick]]'' | | 1924 | 2000 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1485 | | ''[[:d:Q5294516|Donald Holroyde Hey]]'' | químicu galés (1904–1987) | 1904 | 1987 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1486 | | ''[[:d:Q5295244|Donald Vines]]'' | | 1932 | 1989 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 1487 | | ''[[:d:Q5298404|Dorothy Edwards]]'' | novelista galesa (1902–1934) | 1902 | 1934 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1488 | | ''[[:d:Q5298551|Dorothy Miles]]'' | | 1931 | 1993 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 1489 | | ''[[:d:Q5298607|Dorothy Rees]]'' | política galesa (1898–1987) | 1898 | 1987 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1490 | | ''[[:d:Q5298632|Dorothy Simpson]]'' | escritora de ficción de detectives británica | 1933 | 2020 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 1491 | | ''[[:d:Q5300818|Doug Phillips]]'' | | 1919 | 2000 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1492 | | ''[[:d:Q5300842|Doug Rees]]'' | futbolista británicu | 1923 | 2000 | ''[[:d:Q5137115|Clyne]]'' |- | style='text-align:right'| 1493 | | ''[[:d:Q5301021|Doug Witcomb]]'' | futbolista británicu | 1918 | 1999 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 1494 | [[Ficheru:Douglas Bassett.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5301238|Douglas Bassett]]'' | | 1927 | 2009 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1495 | | ''[[:d:Q5301326|Douglas Chamberlain]]'' | | 1931 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1496 | | ''[[:d:Q5301413|Douglas Dickinson]]'' | militar británicu (1886–1949) | 1886 | 1949 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1497 | | ''[[:d:Q5301668|Douglas Jones]]'' | futbolista británicu (1914–1997) | 1914 | 1997 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1498 | | ''[[:d:Q5301779|Douglas Marsden-Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1893–1955) | 1893 | 1955 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1499 | | ''[[:d:Q5311941|Dudley Peake]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1500 | | ''[[:d:Q5311954|Dudley Price]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1501 | | ''[[:d:Q5314279|Duncan Bush]]'' | poeta británicu | 1946 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1502 | | ''[[:d:Q5318721|Dylan Harris]]'' | | 1926 | 1988 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1503 | [[Ficheru:Eyre Burton Powell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5321739|E. B. Powell]]'' | | 1819 | 1904 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1504 | | ''[[:d:Q5321815|E. D. Jones]]'' | bibliotecariu galés (1903–1987) | 1903 | 1987 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 1505 | [[Ficheru:Eben Fardd.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5331737|Ebenezer Thomas]]'' | | 1802 | 1863 | ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]'' |- | style='text-align:right'| 1506 | | ''[[:d:Q5336169|Eddie Jones]]'' | | 1914 | 1984 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1507 | | ''[[:d:Q5336328|Eddie Morgan]]'' | xugador de rugbi union galés (1913–1978) | 1913 | 1978 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1508 | | ''[[:d:Q5336386|Eddie Parris]]'' | futbolista británicu (1911–1971) | 1911 | 1971 | ''[[:d:Q7262781|Pwllmeyric]]'' |- | style='text-align:right'| 1509 | | ''[[:d:Q5336493|Eddie Smart]]'' | ciclista británicu (1946–2000) | 1946 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1510 | [[Ficheru:EddieThomasSculptureMerthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5336533|Eddie Thomas]]'' | boxeador galés (1926–1997) | 1926 | 1997 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1511 | | ''[[:d:Q5336559|Eddie Watkins]]'' | | 1916 | 1995 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1512 | | ''[[:d:Q5337183|Edgar Cooper]]'' | xugador de críquet galés (1891–1959) | 1891 | 1959 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1513 | | ''[[:d:Q5337227|Edgar Evans]]'' | | 1912 | 2007 | ''[[:d:Q13127611|Cwrtnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1514 | | ''[[:d:Q5337317|Edgar Jones]]'' | | 1910 | 1986 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 1515 | | ''[[:d:Q5337382|Edgar Montford]]'' | futbolista británicu (1865–1940) | 1865 | 1940 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1516 | | ''[[:d:Q5337386|Edgar Morgan]]'' | xugador de rugbi union galés (1882–1962) | 1882 | 1962 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1517 | | ''[[:d:Q5337384|Edgar Morgan]]'' | | 1896 | 1983 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1518 | [[Ficheru:Cyhoeddi Eisteddfod Genedlaethol 1962, Llanelli yn 1961 (1468338).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5337422|Edgar Phillips]]'' | | 1889 | 1962 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 1519 | | ''[[:d:Q5337426|Edgar Purnell Hooley]]'' | inventor galés (1860–1942) | 1860 | 1942 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1520 | | ''[[:d:Q5337424|Edgar Powell]]'' | futbolista británicu (1899–1955) | 1899 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1521 | [[Ficheru:Edgar-Jones-AS-Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5337436|Edgar Rees Jones]]'' | | 1878 | 1962 | ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1522 | [[Ficheru:Edith Hannah Gostick.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5338553|Edith Gostick]]'' | política canadiana (1894–1984) | 1894 | 1984 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 1523 | | ''[[:d:Q5339515|Edmund Griffith]]'' | | 1570 | 1637 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 1524 | | ''[[:d:Q4913424|Billy Waith]]'' | boxeador galés | 1950 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1525 | | ''[[:d:Q4913438|Billy Watkins]]'' | | 1910 | 1972 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1526 | | ''[[:d:Q4913472|Billy Williams]]'' | | 1905 | 1973 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 1527 | [[Ficheru:Blake Pelly in 1941.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4924461|Blake Pelly]]'' | aviador australianu (1907–1990) | 1907 | 1990 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 1528 | | ''[[:d:Q4925840|Bleddyn Jones]]'' | | 1948 | 2021 | ''[[:d:Q6693348|Lower Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1529 | | ''[[:d:Q4932383|Bob Evans]]'' | futbolista británicu (1881–1962) | 1881 | 1962 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1530 | | ''[[:d:Q4932881|Bob Humphrys]]'' | periodista galés (1952–2008) | 1952 | 2008 | ''[[:d:Q7578756|Splott]]'' |- | style='text-align:right'| 1531 | | ''[[:d:Q4932960|Bob Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1875–1944) | 1875 | 1944 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1532 | | ''[[:d:Q4933800|Bob Roberts]]'' | futbolista británicu (1863–1950) | 1863 | 1950 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1533 | | ''[[:d:Q4934724|Bobby Atherton]]'' | | 1876 | 1917 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 1534 | | ''[[:d:Q4934923|Bobby Delahay]]'' | xugador de rugbi union británicu (1900–1978) | 1900 | 1978 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1535 | | ''[[:d:Q4935708|Bobby Weale]]'' | futbolista británicu (1903–1970) | 1903 | 1970 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 1536 | | ''[[:d:Q4935805|Bobi Jones]]'' | | 1929 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1537 | | ''[[:d:Q4958557|Brayley Reynolds]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2023 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 1538 | [[Ficheru:Brendachamberlain.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4960646|Brenda Chamberlain]]'' | | 1912 | 1971 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1539 | | ''[[:d:Q4963078|Brian Bedford]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2022 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1540 | | ''[[:d:Q4963131|Brian Blears]]'' | futbolista británicu (1933–2005) | 1933 | 2005 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1541 | | ''[[:d:Q4963253|Brian Cairns]]'' | xugador de dardos británicu (1939–1993) | 1939 | 1993 | ''[[:d:Q11020503|Trethomas]]'' |- | style='text-align:right'| 1542 | | ''[[:d:Q4963491|Brian Curvis]]'' | boxeador galés (1937–2012) | 1937 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1543 | | ''[[:d:Q4963649|Brian Earnshaw]]'' | escritor de ciencia ficción británicu | 1929 | 2014 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1544 | | ''[[:d:Q4963686|Brian Evans]]'' | xugador de críquet británicu (1936–2011) | 1936 | 2011 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 1545 | | ''[[:d:Q4963687|Brian Evans]]'' | futbolista británicu (1942–2003) | 1942 | 2003 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1546 | | ''[[:d:Q4964112|Brian Hughes]]'' | futbolista británicu (1937–2018) | 1937 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1547 | | ''[[:d:Q4964204|Brian Jenkins]]'' | nadador británicu (1943–2017) | 1943 | 2017 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1548 | | ''[[:d:Q4964251|Brian Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1935 | 2025 | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1549 | | ''[[:d:Q4964714|Brian McGuinness]]'' | filósofu británicu | 1927 | 2019 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1550 | | ''[[:d:Q4964811|Brian Morris, Baron Morris of Castle Morris]]'' | | 1930 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1551 | | ''[[:d:Q4964875|Brian Nicholas]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2021 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1552 | | ''[[:d:Q4965053|Brian Plummer]]'' | | 1936 | 2003 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1553 | | ''[[:d:Q4965080|Brian Purcell]]'' | futbolista británicu | 1938 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1554 | | ''[[:d:Q4965353|Brian Sparks]]'' | | 1931 | 2013 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 1555 | | ''[[:d:Q4965445|Ruth Manning-Sanders]]'' | | 1886 | 1988 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1556 | | ''[[:d:Q4965619|Brian Whitcombe]]'' | | 1934 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1557 | [[Ficheru:Madam Bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4966702|Bridget Bevan]]'' | | 1698 | 1779 | ''[[:d:Q6661653|Llannewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1558 | | ''[[:d:Q4968450|Brinley Williams]]'' | | 1895 | 1987 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1559 | [[Ficheru:Brinley Richards - cliché Clarkington - btv1b8424143z.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4968451|Brinley Richards]]'' | | 1904 | 1981 | ''[[:d:Q107032717|Nantyffyllon]]'' |- | style='text-align:right'| 1560 | [[Ficheru:BruceGeorge 21 Jan 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4977546|Bruce George]]'' | políticu galés | 1942 | 2020 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 1561 | | ''[[:d:Q4980282|Bryan Orritt]]'' | futbolista británicu (1937–2014) | 1937 | 2014 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1562 | | ''[[:d:Q4980848|Bryn Day]]'' | | 1919 | 1977 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1563 | | ''[[:d:Q4980857|Bryn Evans]]'' | xugador de rugbi británicu (1902–1970) | 1902 | 1970 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 1564 | | ''[[:d:Q4980860|Bryn Goldswain]]'' | | 1922 | 1983 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1565 | | ''[[:d:Q4980875|Bryn Howells]]'' | | 1911 | 1983 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]'' |- | style='text-align:right'| 1566 | | ''[[:d:Q4980876|Bryn Jones]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2025 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 1567 | | ''[[:d:Q4980877|Bryn Jones]]'' | futbolista británicu (1931–1990) | 1931 | 1990 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1568 | | ''[[:d:Q4980880|Bryn Jones]]'' | futbolista británicu (1912–1985) | 1912 | 1985 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1569 | | ''[[:d:Q4980884|Bryn Lewis]]'' | | 1891 | 1917 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1570 | | ''[[:d:Q4980907|Bryn Merrick]]'' | guitarrista galés (1958–2015) | 1958 | 2015 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1571 | | ''[[:d:Q4980910|Bryn Phillips]]'' | | 1900 | 1980 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1572 | | ''[[:d:Q4981007|Brynley F. Roberts]]'' | críticu lliterariu británicu | 1931 | 2023 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1573 | [[Ficheru:Lt-Col-W-Buckley-Roderick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4983367|Buckley Roderick]]'' | | 1862 | 1908 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1574 | | ''[[:d:Q4984762|Buddug Williams]]'' | | 1932 | 2021 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 1575 | | ''[[:d:Q5006278|C. Anne Wilson]]'' | historiadora social británica | 1927 | 2023 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 1576 | [[Ficheru:C E Wynn Williams 1927.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5006423|C. E. Wynn-Williams]]'' | físicu galés (1903–1979) | 1903 | 1979 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1577 | | ''[[:d:Q5006871|C. Stewart Sheppard]]'' | profesor galés (1915–2002) | 1915 | 2002 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1578 | | ''[[:d:Q5016641|Cadwaladr Bryner Jones]]'' | | 1872 | 1954 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1579 | | ''[[:d:Q5016647|Cadwgan of Llandyfai]]'' | | 1150 | 1241 | ''[[:d:Q6482424|Lamphey]]'' |- | style='text-align:right'| 1580 | | ''[[:d:Q5016650|Cadwgan ap Meurig]]'' | | | 1074 | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 1581 | [[Ficheru:David brewster group.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5024269|Calvert Jones]]'' | | 1804 | 1877 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1582 | | ''[[:d:Q5026420|Cameron Wright]]'' | inxenieru galés (1901–1979) | 1901 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1583 | | ''[[:d:Q5032084|Candy Evans]]'' | | 1903 | 1952 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 1584 | [[Ficheru:Capt J Treasure Jones, Queen Mary 1966.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5036445|John Treasure Jones]]'' | | 1905 | 1993 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 1585 | [[Ficheru:Caradoc Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5037598|Caradoc Evans]]'' | escritor galés (1878–1945) | 1878 | 1945 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 1586 | [[Ficheru:Caradog Roberts as Young Man.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5037600|Caradog Roberts]]'' | compositor galés (1878–1935) | 1878 | 1935 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 1587 | [[Ficheru:Carey-Morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5039201|Carey Morris]]'' | pintor galés (1882–1968) | 1882 | 1968 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1588 | [[Ficheru:Carl Sargeant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5040766|Carl Sargeant]]'' | políticu galés (1968–2017) | 1968 | 2017 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1589 | | ''[[:d:Q5040764|Carl Sargent]]'' | escritor británicu (1952–2018) | 1952 | 2018 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 1590 | | ''[[:d:Q5044318|Carol Evans]]'' | | 1938 | 2007 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1591 | | ''[[:d:Q5044730|Carole Seymour-Jones]]'' | | 1943 | 2015 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1592 | [[Ficheru:Portrait of Mrs. Gladstone (4670770).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5052698|Catherine Gladstone]]'' | política galesa (1812–1900) | 1812 | 1900 | ''[[:d:Q370127|Hawarden Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1593 | | ''[[:d:Q5055956|Cecil Biggs]]'' | | 1881 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1594 | [[Ficheru:Cecil Raleigh (1856–1914).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5056292|Cecil Raleigh]]'' | | 1856 | 1914 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 1595 | | ''[[:d:Q5056310|Cecil Smith]]'' | futbolista británicu (1904–1977) | 1904 | 1977 | ''[[:d:Q6757051|Marchwiel]]'' |- | style='text-align:right'| 1596 | | ''[[:d:Q5056313|Cecil Spiller]]'' | xugador de críquet galés (1900–1974) | 1900 | 1974 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1597 | | ''[[:d:Q5056381|Cecil Woodham-Smith]]'' | | 1896 | 1977 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 1598 | [[Ficheru:Cedric Morris, circa 1920.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5057131|Cedric Morris]]'' | pintor británicu (1889–1982) | 1889 | 1982 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 1599 | | ''[[:d:Q5058868|Cennydd Traherne]]'' | hacendado galés (1910–1995) | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q5140546|Coedarhydyglyn]]''<br/>''[[:d:Q7590820|St Nicholas]]'' |- | style='text-align:right'| 1600 | | ''[[:d:Q5064236|Ceri Peach]]'' | xeógrafu británicu (1939–2018) | 1939 | 2018 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1601 | | ''[[:d:Q5064237|Ceri Morgan]]'' | xugador de dardos galés | 1947 | 2020 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 1602 | | ''[[:d:Q5064241|Ceri Richards]]'' | pintor británicu (1903–1971) | 1903 | 1971 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 1603 | [[Ficheru:Sir Charles Alexander Harris (1855-1947).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5075044|Charles Alexander Harris]]'' | políticu canadianu (1855–1947) | 1855 | 1947 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1604 | [[Ficheru:C A Duval.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5075082|Charles Allen Duval]]'' | | 1810 | 1872 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 1605 | [[Ficheru:US1047839-Figure 1.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5075534|Charles Benjamin Redrup]]'' | inxenieru británicu | 1878 | 1961 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1606 | | ''[[:d:Q5076594|Charles Curran]]'' | políticu británicu (1903–1972) | 1903 | 1972 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1607 | | ''[[:d:Q5076911|Charles Dolman]]'' | | 1807 | 1863 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1608 | | ''[[:d:Q5077255|Charles Edward Breese]]'' | políticu británicu (1867–1932) | 1867 | 1932 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 1609 | [[Ficheru:Sir Charles Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5077316|Charles Edwards]]'' | políticu británicu (1867–1954) | 1867 | 1954 | ''[[:d:Q60845686|Gravel]]'' |- | style='text-align:right'| 1610 | | ''[[:d:Q5077323|Charles Edwards]]'' | | 1628 | 1691 | ''[[:d:Q3402947|Rhydycroesau]]'' |- | style='text-align:right'| 1611 | [[Ficheru:Charles Lionel Gibbs.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5078021|Charles Gibbs]]'' | | 1877 | 1934 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1612 | [[Ficheru:Charles Gresford Edmondes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5078428|Charles Gresford Edmondes]]'' | | 1838 | 1893 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 1613 | | ''[[:d:Q5079440|Charles James Jackson]]'' | | 1846 | 1923 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1614 | [[Ficheru:CJWatkinWilliamsAS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5079461|Watkin Williams]]'' | | 1827 | 1884 | ''[[:d:Q3399915|Llangar]]'' |- | style='text-align:right'| 1615 | | ''[[:d:Q5081077|Charles Morgan]]'' | actor británicu (1909–2000) | 1909 | 2000 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 1616 | [[Ficheru:Octavius Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5081341|Octavius Morgan]]'' | políticu galés (1803–1888) | 1803 | 1888 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1617 | | ''[[:d:Q5081561|Charles Peart]]'' | escultor galés (1759–1798) | 1759 | 1798 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1618 | | ''[[:d:Q5081757|Charles Prestwood Lucas]]'' | | 1853 | 1931 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 1619 | | ''[[:d:Q5082587|Charles Spencer]]'' | xugador de críquet galés (1903–1941) | 1903 | 1941 | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 1620 | | ''[[:d:Q5082610|Charles St John David]]'' | | 1855 | 1924 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 1621 | [[Ficheru:Charles-Butt-Stanton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5082639|Charles Stanton]]'' | | 1873 | 1946 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1622 | [[Ficheru:Reverend Dr Charles Symmons, by William Beechey (1753-1839).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5082797|Charles Symmons]]'' | | 1749 | 1826 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 1623 | | ''[[:d:Q6114479|Jack Owen]]'' | futbolista británicu | 1866 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 1624 | | ''[[:d:Q5083599|Charles Williams]]'' | | 1807<br/>1804 | 1877 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1625 | | ''[[:d:Q5083602|Charles Williams]]'' | | 1906 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1626 | | ''[[:d:Q5084581|Charli Britton]]'' | batería británicu | 1952 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1627 | | ''[[:d:Q5085086|Charlie Jones]]'' | | 1911 | 1985 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1628 | | ''[[:d:Q5085196|Charlie Martin]]'' | pilotu de carreres galés (1913–1998) | 1913 | 1998 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1629 | [[Ficheru:Parry 180395.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5085359|Charlie Parry]]'' | futbolista británicu | 1870 | 1922 | ''[[:d:Q6661768|Llansilin]]'' |- | style='text-align:right'| 1630 | | ''[[:d:Q5085395|Charlie Phillips]]'' | futbolista británicu (1910–1969) | 1910 | 1969 | ''[[:d:Q7926510|Victoria]]'' |- | style='text-align:right'| 1631 | | ''[[:d:Q5085414|Charlie Pugh]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1951) | 1896 | 1951 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1632 | | ''[[:d:Q5085603|Charlie Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1948) | 1864 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1633 | | ''[[:d:Q5085718|Charlie Winslade]]'' | | 1931 | 1993 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1634 | [[Ficheru:Charlotte Godley sketch, 1877.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5085957|Charlotte Godley]]'' | | 1821 | 1907 | ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]'' |- | style='text-align:right'| 1635 | | ''[[:d:Q5086967|Charubel]]'' | | 1826 | 1908 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 1636 | | ''[[:d:Q5096125|Chick Jenkins]]'' | | 1882 | 1932 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 1637 | | ''[[:d:Q5105819|Chris Barnard]]'' | futbolista británicu | 1947 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1638 | | ''[[:d:Q5107359|Chris Marustik]]'' | futbolista británicu (1961–2015) | 1961 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1639 | | ''[[:d:Q5107567|Chris Needs]]'' | músicu y llocutor de radio galés | 1954 | 2020 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1640 | | ''[[:d:Q5111419|Christmas Samuel]]'' | | 1674 | 1764 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 1641 | | ''[[:d:Q5111917|Christopher Bassett]]'' | | 1752 | 1784 | ''[[:d:Q4667189|Aberthaw]]'' |- | style='text-align:right'| 1642 | | ''[[:d:Q5112292|Christopher Evans]]'' | | 1931 | 1979 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 1643 | [[Ficheru:Christopher J. Yorath.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5112621|Christopher J. Yorath]]'' | inxenieru canadianu | 1879 | 1932 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1644 | [[Ficheru:Christopher Rice Mansel Talbot by Alfred Count D'Orsay in 1834.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5113133|Christopher Rice Mansel Talbot]]'' | | 1803 | 1890 | ''[[:d:Q7164590|Penrice Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1645 | [[Ficheru:Self Portrait (gcf02743).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5113432|Christopher Williams]]'' | pintor galés (1873–1934) | 1873 | 1934 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1646 | [[Ficheru:ClaraNovelloDavies.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q5126032|Clara Novello Davies]]'' | | 1861 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1647 | | ''[[:d:Q5129068|Claude Warner]]'' | xugador de críquet galés (1882–1965) | 1882 | 1965 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1648 | | ''[[:d:Q5131184|Clem Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1890–1944) | 1890 | 1944 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1649 | [[Ficheru:Clement Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5131308|Clement Davies]]'' | | 1884 | 1962 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 1650 | [[Ficheru:Clem-Edwards-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5131317|Clement Edwards]]'' | | 1869 | 1938 | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 1651 | | ''[[:d:Q5132540|Cliff Birch]]'' | futbolista británicu | 1928 | 1990 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1652 | | ''[[:d:Q5132577|Cliff Curvis]]'' | boxeador galés (1927–2009) | 1927 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1653 | | ''[[:d:Q5132650|Cliff Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1914–1990) | 1914 | 1990 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 1654 | | ''[[:d:Q5132743|Cliff Richards]]'' | xugador de rugbi union galés (1901–1964) | 1901 | 1964 | ''[[:d:Q5638416|Hafodyrynys]]'' |- | style='text-align:right'| 1655 | | ''[[:d:Q5132760|Cliff Sear]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2000 | ''[[:d:Q7321505|Rhostyllen]]'' |- | style='text-align:right'| 1656 | | ''[[:d:Q5132796|Cliff Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1898–1930) | 1898 | 1930 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 1657 | | ''[[:d:Q5132853|Clifford Allen, 1st Baron Allen of Hurtwood]]'' | políticu galés (1889–1939) | 1889 | 1939 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1658 | [[Ficheru:Clifford Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5132938|Clifford Evans]]'' | | 1912 | 1985 | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1659 | | ''[[:d:Q5132939|Clifford Evans]]'' | | 1913 | 1982 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 1660 | | ''[[:d:Q5133076|Clifford Williams]]'' | | 1939 | 2014 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 1661 | | ''[[:d:Q5133077|Clifford Williams]]'' | | 1926 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1662 | | ''[[:d:Q5133081|Clifford Wright]]'' | sacerdote galés (1922–2014) | 1922 | 2014 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1663 | | ''[[:d:Q5134124|Clinton Greyn]]'' | actor británicu | 1936<br/>1933 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1664 | | ''[[:d:Q5134498|Clive Best]]'' | | 1931 | 2013 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 1665 | | ''[[:d:Q5134585|Clive Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1955 | 2022 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1666 | | ''[[:d:Q5134608|Clive Jenkins]]'' | sindicalista galés (1926–1999) | 1926 | 1999 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1667 | | ''[[:d:Q5134670|Clive Shell]]'' | xugador de rugbi union galés (1947–2012) | 1947 | 2012 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 1668 | | ''[[:d:Q5145044|Colin Dixon]]'' | | 1943 | 1993 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 1669 | | ''[[:d:Q5145075|Colin Evans]]'' | | 1936 | 1992 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 1670 | | ''[[:d:Q5145089|Colin Fletcher]]'' | escritor galés (1922–2007) | 1922 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1671 | | ''[[:d:Q5145124|Colin Gale]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2008 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1672 | | ''[[:d:Q5145170|Colin H. Williams]]'' | académicu británicu | 1950 | 2026 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1673 | | ''[[:d:Q5145200|Colin Hillman]]'' | | 1961 | 2009 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1674 | | ''[[:d:Q5145355|Colin McCormack]]'' | actor galés (1941–2004) | 1941 | 2004 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1675 | | ''[[:d:Q5145479|Colin Phipps]]'' | | 1934 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1676 | | ''[[:d:Q5157987|Con Murphy]]'' | | 1908 | 1964 | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 1677 | | ''[[:d:Q5167027|Cooke Davies]]'' | políticu canadianu (1897–1970) | 1897 | 1970 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 1678 | | ''[[:d:Q5196810|Cuthbert Taylor]]'' | boxeador británicu (1909–1977) | 1909 | 1977 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1679 | | ''[[:d:Q5200745|Cyril Gwynn]]'' | | 1897 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1680 | [[Ficheru:Cyril Lakin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5200787|Cyril Lakin]]'' | | 1893 | 1948 | ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]'' |- | style='text-align:right'| 1681 | | ''[[:d:Q5200865|Cyril Rowland]]'' | xugador de críquet galés (1905–1971) | 1905 | 1971 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 1682 | | ''[[:d:Q5200900|Cyril Trailor]]'' | futbolista británicu (1919–1986) | 1919 | 1986 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1683 | | ''[[:d:Q5208339|Daffyd Dyvyr]]'' | futbolista británicu | 1919 | 1991 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1684 | [[Ficheru:Eglwys Corpus Christi, Tremeirchion Sir Ddinbych Church Denbighshire, North Wales 35.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208379|Dafydd Ddu o Hiraddug]]'' | | 1350 | 1371<br/>1400 | ''[[:d:Q16068256|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 1685 | | ''[[:d:Q5208382|Dafydd Gorlech]]'' | | 1410 | 1490 | ''[[:d:Q13125329|Abergorlech]]'' |- | style='text-align:right'| 1686 | | ''[[:d:Q5208385|Dafydd Nanmor]]'' | | 1420 | 1485 | ''[[:d:Q3401919|Nantmor]]'' |- | style='text-align:right'| 1687 | | ''[[:d:Q5208983|Dai Davies]]'' | | 1896 | 1976 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1688 | | ''[[:d:Q5208986|Dai Davies]]'' | futbolista británicu | 1948 | 2021 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 1689 | [[Ficheru:David Maldwyn Davies 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208987|Dai Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1925–2003) | 1925 | 2003 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 1690 | | ''[[:d:Q5208985|Dai Davies]]'' | | 1880 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1691 | | ''[[:d:Q5208990|Dai Edwards]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1896–1960) | 1896 | 1960 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 1692 | | ''[[:d:Q5208994|Dai Evans]]'' | futbolista británicu (1902–1951) | 1902 | 1951 | ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]'' |- | style='text-align:right'| 1693 | [[Ficheru:Cymro front page, 2-10-55, showing a picture of Dai Dower, Abercynon, and his fiancé, Evelyn Trapp (1469059) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208992|Dai Dower]]'' | boxeador galés (1933–2016) | 1933 | 2016 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1694 | | ''[[:d:Q5208993|Dai Evans]]'' | | 1872 | 1912 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]'' |- | style='text-align:right'| 1695 | | ''[[:d:Q5209000|Dai Francis]]'' | | 1911 | 1981 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 1696 | | ''[[:d:Q5209004|Dai Hiddlestone]]'' | | 1890 | 1973 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]'' |- | style='text-align:right'| 1697 | | ''[[:d:Q5209014|Dai Lawrence]]'' | futbolista británicu | 1947 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1698 | [[Ficheru:Dai Lewis (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5209015|Dai Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés (1866–1943) | 1866 | 1943 | ''[[:d:Q7281814|Radyr]]'' |- | style='text-align:right'| 1699 | | ''[[:d:Q5209023|Dai Nicholas]]'' | futbolista británicu (1897–1982) | 1897 | 1982 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1700 | | ''[[:d:Q5209027|Dai Prosser]]'' | | 1912 | 1973 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1701 | [[Ficheru:Dai Parker 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5209025|Dai Parker]]'' | xugador de rugbi union británicu (1904–1965) | 1904 | 1965 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 1702 | | ''[[:d:Q5209035|Dai Royston Bevan]]'' | | 1928 | 2008 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1703 | | ''[[:d:Q5209032|Dai Richards]]'' | futbolista británicu | 1906 | 1969 | ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]'' |- | style='text-align:right'| 1704 | | ''[[:d:Q5209039|Dai Thomas]]'' | | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 1705 | | ''[[:d:Q5209043|Dai Ward]]'' | futbolista británicu (1934–1996) | 1934 | 1996 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1706 | | ''[[:d:Q5209044|Dai Westacott]]'' | xugador de rugbi galés (1882–1917) | 1882 | 1917 | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 1707 | [[Ficheru:Dan Beddoe facing left in 1918 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5213131|Dan Beddoe]]'' | | 1863 | 1937 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1708 | | ''[[:d:Q5213612|Dan Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu (1857–1936) | 1857 | 1936 | ''[[:d:Q5197243|Cwmduad]]'' |- | style='text-align:right'| 1709 | [[Ficheru:Daniel Ddu.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5217090|Daniel Evans]]'' | poeta británicu | 1792 | 1846 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 1710 | | ''[[:d:Q5217091|Daniel Evans]]'' | | 1774 | 1835 | ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]'' |- | style='text-align:right'| 1711 | | ''[[:d:Q5217665|Daniel James]]'' | poeta galés (1848–1920) | 1848 | 1920 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 1712 | | ''[[:d:Q5217713|Daniel Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1959) | 1875 | 1959 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 1713 | | ''[[:d:Q5218391|Daniel Pascoe]]'' | | 1900 | 1971 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 1714 | [[Ficheru:Daniel Protheroe.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5218493|Daniel Protheroe]]'' | | 1866 | 1934 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 1715 | [[Ficheru:Portrait of Daniel Silvan Evans (4674117).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5218767|Daniel Silvan Evans]]'' | | 1818 | 1903 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1716 | [[Ficheru:Daniel Williams (1643-1716).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5219099|Daniel Williams]]'' | teólogu galés (1643–1716) | 1643 | 1716 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1717 | | ''[[:d:Q5220206|Danny Canning]]'' | futbolista británicu (1926–2014) | 1926 | 2014 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 1718 | | ''[[:d:Q5220344|Danny Ferguson]]'' | | 1903 | 1971 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1719 | | ''[[:d:Q5220457|Danny Hurcombe]]'' | | 1895 | 1965 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1720 | | ''[[:d:Q5220672|Danny Newall]]'' | futbolista británicu | 1991 | 1997 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1721 | [[Ficheru:Bp Humphrey Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5941466|Humphrey Humphreys]]'' | sacerdote británicu (1648–1712) | 1648 | 1712 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 1722 | | ''[[:d:Q5941475|Humphrey Jones]]'' | futbolista británicu | 1862 | 1946 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1723 | [[Ficheru:Humphrey.Llwyd.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5941507|Humphrey Llwyd]]'' | | 1527 | 1568 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1724 | | ''[[:d:Q5941550|Humphrey Owen]]'' | | 1702 | 1768 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 1725 | | ''[[:d:Q5951270|Huw Morus]]'' | | 1622 | 1709 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 1726 | | ''[[:d:Q5951279|Huw Menai]]'' | poeta galés (1886–1961) | 1888<br/>1886 | 1961 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1727 | | ''[[:d:Q5951303|Huw T. Edwards]]'' | | 1892 | 1970 | ''[[:d:Q3399502|Rowen]]'' |- | style='text-align:right'| 1728 | | ''[[:d:Q5962726|Hywel Bennett]]'' | actor británicu (1944–2017) | 1944 | 2017 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1729 | | ''[[:d:Q5962743|Hywel Coetmor]]'' | | | 1440 | ''[[:d:Q13130344|Nant Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1730 | | ''[[:d:Q5962754|Hywel David Lewis‏]]'' | | 1910 | 1992 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 1731 | [[Ficheru:Revd John Evans (I D Ffraid or Adda Jones, 1814-75) NLW3364082.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5967953|John Evans]]'' | | 1814 | 1875 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1732 | | ''[[:d:Q5974169|Lewis Owen]]'' | | 1572 | 1629 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1733 | [[Ficheru:Parry Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5978031|John Godfrey Parry-Thomas]]'' | inxenieru galés (1884–1927) | 1884 | 1927 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1734 | | ''[[:d:Q5978168|William Frost]]'' | científicu británicu (1848–1935) | 1848 | 1935 | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 1735 | | ''[[:d:Q5981455|Ian Easton]]'' | | 1917 | 1989 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 1736 | | ''[[:d:Q5981894|Ian Jenkins]]'' | médicu militar galés (1944–2009) | 1944 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1737 | | ''[[:d:Q5983385|Ianto Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1892–1946) | 1892 | 1946 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1738 | | ''[[:d:Q5989198|Idloes Owen]]'' | | 1894 | 1964 | ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1739 | | ''[[:d:Q5989587|Idris Cox]]'' | | 1899 | 1989 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1740 | | ''[[:d:Q5989612|Idris Hopkins]]'' | futbolista británicu (1910–1994) | 1910 | 1994 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1741 | | ''[[:d:Q5989657|Idris Jones]]'' | | 1900 | 1971 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1742 | | ''[[:d:Q5989707|Idris Towill]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1909–1988) | 1909 | 1988 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1743 | | ''[[:d:Q5989861|Idwal Davies]]'' | | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1744 | | ''[[:d:Q5989871|Idwal Fisher]]'' | | 1935 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1745 | | ''[[:d:Q5989872|Idwal Jones]]'' | escritor galés (1887–1964) | 1888 | 1964 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1746 | | ''[[:d:Q5989881|Idwal Pugh]]'' | | 1918 | 2010 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1747 | | ''[[:d:Q5989892|Idwal Jones]]'' | poeta británicu | 1895 | 1937 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 1748 | | ''[[:d:Q5990126|Ieuan Ddu ap Dafydd ab Owain]]'' | | 1440 | 1480 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1749 | | ''[[:d:Q5990154|Ieuan Rhys Williams]]'' | | 1909 | 1973 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1750 | | ''[[:d:Q5991239|Ifor Owen]]'' | | 1915 | 2007 | ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1751 | | ''[[:d:Q5991237|Ifor Davies]]'' | políticu británicu (1910–1982) | 1910 | 1982 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 1752 | | ''[[:d:Q5991242|Ifor Leslie Evans]]'' | | 1897 | 1952 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1753 | | ''[[:d:Q5995606|Ike Fowler]]'' | | 1894 | 1981 | ''[[:d:Q7131949|Pantyffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 1754 | | ''[[:d:Q5995656|Ike Owens]]'' | | 1918 | 1998 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 1755 | | ''[[:d:Q6000246|Illtyd Buller Pole-Evans]]'' | | 1879 | 1968 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 1756 | | ''[[:d:Q6061783|Ioan Evans]]'' | políticu británicu (1927–1984) | 1927 | 1984 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1757 | | ''[[:d:Q6061870|John Jones]]'' | | 1792 | 1852 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 1758 | | ''[[:d:Q6063933|Iorrie Isaacs]]'' | | 1911 | 1966 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1759 | | ''[[:d:Q6063946|Iorwerth Evans]]'' | xugador de rugbi union galés (1906–1985) | 1906 | 1985 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 1760 | | ''[[:d:Q6063954|Iorwerth Jones]]'' | | 1903 | 1983 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 1761 | [[Ficheru:Iorwerth Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6063957|Iorwerth Thomas]]'' | políticu británicu (1895–1966) | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 1762 | | ''[[:d:Q6073462|Peter Penry-Jones]]'' | actor galés (1938–2009) | 1938 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1763 | | ''[[:d:Q6076157|Isaac Cohen]]'' | rabín israelín (1914–2007) | 1914 | 2007 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1764 | | ''[[:d:Q6076220|Isaac Davis]]'' | | 1758 | 1810 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 1765 | | ''[[:d:Q6076478|Isaac Hayward]]'' | políticu británicu | 1884 | 1976 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 1766 | | ''[[:d:Q6084453|Islwyn Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1912–1997) | 1912 | 1997 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1767 | | ''[[:d:Q6084457|Islwyn Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1898–1974) | 1898 | 1974 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1768 | | ''[[:d:Q6084469|Islwyn Morris]]'' | actor británicu (1920–2011) | 1920 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1769 | [[Ficheru:Sir Ivor Atkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099316|Ivor Atkins]]'' | | 1869 | 1953 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1770 | | ''[[:d:Q6099383|Ivor Emmanuel]]'' | | 1927 | 2007 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 1771 | | ''[[:d:Q6099393|Ivor Griffiths]]'' | futbolista británicu (1918–1993) | 1918 | 1993 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1772 | [[Ficheru:Ivor John Caradoc Herbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099414|Ivor Herbert, 1st Baron Treowen]]'' | políticu británicu (1851–1933) | 1851 | 1933 | ''[[:d:Q6661073|Llanarth Court]]'' |- | style='text-align:right'| 1773 | [[Ficheru:Ivor Jones 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099424|Ivor Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1901–1982) | 1901 | 1982 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 1774 | | ''[[:d:Q6099429|Ivor Jones]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1974 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1775 | [[Ficheru:Ivor Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099434|Ivor Lewis]]'' | escultor británicu (1882–1958) | 1882 | 1958 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1776 | | ''[[:d:Q6099547|Ivor Watts]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1924–2006) | 1924 | 2006 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 1777 | | ''[[:d:Q6100567|Iwan Edwards]]'' | | 1937 | 2022 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1778 | | ''[[:d:Q6105857|J. Gwyn Griffiths]]'' | | 1911 | 2004 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 1779 | | ''[[:d:Q6106368|J. Lloyd Williams]]'' | | 1854 | 1945 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 1780 | [[Ficheru:Picture Portrait of John M. Llyod.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6106503|J. Meirion Lloyd]]'' | | 1913 | 1998 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 1781 | [[Ficheru:The Archivist at Work, J. S. Matthews, 1941.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6107038|J. S. Matthews]]'' | | 1878 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1782 | [[Ficheru:John Wallace Linton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6109742|John Wallace Linton]]'' | oficial galés (1905–1943) | 1905 | 1943 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1783 | [[Ficheru:M. Jack Anthony (jockey) - btv1b53098957c.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6111026|Jack Anthony]]'' | | 1890 | 1954 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 1784 | [[Ficheru:Jack Bassett 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6111191|Jack Bassett]]'' | xugador de rugbi union galés (1905–1989) | 1905 | 1989 | ''[[:d:Q7837340|Trebanog]]'' |- | style='text-align:right'| 1785 | | ''[[:d:Q6111207|Jack Beames]]'' | | 1890 | 1970 | ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]'' |- | style='text-align:right'| 1786 | | ''[[:d:Q6111561|Jack Capper]]'' | futbolista británicu (1931–2009) | 1931 | 2009 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1787 | | ''[[:d:Q6111669|Jack Chilcott]]'' | | 1885 | 1973 | ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]'' |- | style='text-align:right'| 1788 | | ''[[:d:Q6111849|Jack Court]]'' | futbolista británicu | 1919 | 1975 | ''[[:d:Q7809064|Tir-Phil]]'' |- | style='text-align:right'| 1789 | | ''[[:d:Q6112296|Jack Edwards]]'' | militar galés (1918–2006) | 1918 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1790 | | ''[[:d:Q6112306|Jack Edwards]]'' | | 1929 | 2014 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 1791 | | ''[[:d:Q6112343|Jack Elwyn Evans]]'' | | 1897 | 1941 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1792 | | ''[[:d:Q6112380|Jack Evans]]'' | futbolista británicu (1889–1971) | 1889 | 1971 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 1793 | | ''[[:d:Q6112390|Jack Evans]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu (1928–1996) | 1928 | 1996 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1794 | | ''[[:d:Q6112394|Jack Evans]]'' | | 1871 | 1924 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1795 | | ''[[:d:Q6112392|Jack Evans]]'' | | 1922 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1796 | | ''[[:d:Q6112570|Jack Fowler]]'' | futbolista británicu (1899–1975) | 1899 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1797 | | ''[[:d:Q6112751|Jack Gore]]'' | | 1899 | 1971 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1798 | | ''[[:d:Q6113228|Jack Howells]]'' | | 1913 | 1990 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1799 | | ''[[:d:Q6113340|Jack Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés (1880–1971) | 1880 | 1971 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 1800 | | ''[[:d:Q6113547|Jack L. Jones]]'' | futbolista británicu | 1869 | 1931 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 1801 | [[Ficheru:Jack Morley 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6114189|Jack Morley]]'' | | 1909 | 1972 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1802 | | ''[[:d:Q6114314|Jack Newnes]]'' | futbolista británicu (1895–1969) | 1895 | 1969 | ''[[:d:Q14477598|Trefnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1803 | | ''[[:d:Q6114325|Jack Nicholls]]'' | futbolista británicu (1898–1970) | 1898 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1804 | | ''[[:d:Q6114593|Jack Petersen]]'' | boxeador galés (1911–1990) | 1911 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1805 | [[Ficheru:Jack Powell, rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6114657|Jack Powell]]'' | xugador de rugbi union galés (1882–1941) | 1882 | 1941 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1806 | | ''[[:d:Q6114816|Jack Rhapps]]'' | | 1876 | 1950 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1807 | | ''[[:d:Q6114855|Jack Rippon]]'' | xugador de críquet galés (1918–1994) | 1918 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1808 | | ''[[:d:Q6115221|Jack Smith]]'' | | 1911 | 1975 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1809 | | ''[[:d:Q6115670|Jack Warner]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1810 | | ''[[:d:Q6115734|Jack Wetter]]'' | xugador de rugbi union británicu (1887–1967) | 1887 | 1967 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1811 | | ''[[:d:Q6115766|Jack Whitfield]]'' | xugador de rugbi union británicu (1892–1927) | 1892 | 1927 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1812 | | ''[[:d:Q6115803|Jack Williams]]'' | | 1886 | 1953 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 1813 | | ''[[:d:Q6116226|Jackie Benyon]]'' | futbolista británicu (2000–1937) | 1909 | 1937 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1814 | | ''[[:d:Q6116246|Jackie Bowen]]'' | | 1915 | 2009 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1815 | | ''[[:d:Q6116543|Jackie Mittell]]'' | futbolista británicu (1906–1976) | 1906 | 1976 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1816 | | ''[[:d:Q6116619|Jackie Roberts]]'' | futbolista británicu (1918–2001) | 1918 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1817 | | ''[[:d:Q6119347|Jacob Thomas]]'' | oficial galés (1833–1911) | 1833 | 1911 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 1818 | [[Ficheru:Unknown artist - Edmund Meyricke (1636–1713) - PCF19 - Jesus College.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5339668|Edmund Meyrick]]'' | | 1636 | 1713 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 1819 | [[Ficheru:Edmwnd Edmund Prys ar Gofeb Llanelwy, Sir Ddinbych Bible Translators' Memorial St Asaph 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5339760|Edmund Prys]]'' | | 1544<br/>1541 | 1623<br/>1624 | ''[[:d:Q29484380|Gerddi Bluog]]'' |- | style='text-align:right'| 1820 | [[Ficheru:EdmundWSamuel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5339891|Edmund W. Samuel]]'' | políticu galés (1857–1930) | 1857 | 1930 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 1821 | | ''[[:d:Q5341722|Edward Baker]]'' | xugador de críquet galés (1892–1969) | 1892 | 1969 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1822 | [[Ficheru:Edward Bishop rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5341900|Edward Bishop]]'' | | 1864 | 1919 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1823 | | ''[[:d:Q5341916|Edward Blayney, 1st Baron Blayney]]'' | militar británicu (1570–1629) | 1570 | 1629 | ''[[:d:Q517587|Gregynog Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 1824 | | ''[[:d:Q5342184|Edward Cadogan]]'' | remeru galés (1833–1890) | 1833 | 1890 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1825 | | ''[[:d:Q5342230|Edward Caswell]]'' | | 1895 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1826 | | ''[[:d:Q5342535|Edward Davies]]'' | | 1756 | 1831 | ''[[:d:Q20593921|Llanfaredd]]'' |- | style='text-align:right'| 1827 | | ''[[:d:Q5342662|Edward Dumaresq]]'' | | 1802 | 1906 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1828 | | ''[[:d:Q5342738|Edward Edwards]]'' | | 1726 | 1783 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1829 | | ''[[:d:Q5342788|Edward Ernest Hughes]]'' | historiador británicu | 1877 | 1953 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1830 | | ''[[:d:Q5342797|Edward Evans]]'' | | 1716 | 1798 | ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1831 | [[Ficheru:Edward Herbert, 2nd Earl of Powis, by Francis Grant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5343428|Edward Herbert, Earl of Powis]]'' | | 1785 | 1848 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1832 | | ''[[:d:Q5343522|Edward Howel Francis]]'' | | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q5197227|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1833 | | ''[[:d:Q5343539|Edward Hughes]]'' | poeta británicu | 1772 | 1850 | ''[[:d:Q6963824|Nannerch]]'' |- | style='text-align:right'| 1834 | | ''[[:d:Q5343621|Edward J. Blythin]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1884–1958) | 1884 | 1958 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1835 | | ''[[:d:Q5343718|Edward James]]'' | xugador de críquet galés (1896–1975) | 1896 | 1975 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1836 | | ''[[:d:Q5343717|Edward James]]'' | | 1569 | 1610 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1837 | | ''[[:d:Q5343788|Edward John Lewis]]'' | | 1859 | 1925 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1838 | | ''[[:d:Q5343822|Edward Jones]]'' | xugador de críquet galés (1896–1978) | 1896 | 1978 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1839 | [[Ficheru:St Etheldreda, Ely Place, London EC1 - Nave statue - geograph.org.uk - 1613372.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5343827|Edward Jones]]'' | | | 1590 | ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]'' |- | style='text-align:right'| 1840 | [[Ficheru:EdwardMorganLewis.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5344278|Edward M. Lewis]]'' | xugador de béisbol galés (1872–1936) | 1872 | 1936 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1841 | | ''[[:d:Q5344507|Edward Moore]]'' | | 1835 | 1916 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1842 | [[Ficheru:Venerable-edward-morgan.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5344515|Edward Morgan]]'' | | | 1642 | ''[[:d:Q16245967|Bettisfield]]'' |- | style='text-align:right'| 1843 | [[Ficheru:Edward Owen AM (died 1807).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5344711|Edward Owen]]'' | | 1728 | 1807 | ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]'' |- | style='text-align:right'| 1844 | [[Ficheru:Edward Pegge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5344807|Edward Pegge]]'' | | 1864 | 1915 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1845 | | ''[[:d:Q5344829|Edward Perkins Alexander]]'' | | 1863 | 1931 | ''[[:d:Q7592977|St Donats]]'' |- | style='text-align:right'| 1846 | | ''[[:d:Q5344893|Edward Powell]]'' | | 1478 | 1540 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1847 | | ''[[:d:Q5345094|Edward Roderick Davies]]'' | políticu galés (1915–1992) | 1915 | 1992 | ''[[:d:Q5016879|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 1848 | [[Ficheru:Edward Lyulph Stanley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5345410|Edward Stanley, 4th Baron Stanley of Alderley]]'' | | 1839 | 1925 | ''[[:d:Q29502285|Grosvenor Court]]'' |- | style='text-align:right'| 1849 | [[Ficheru:Revd Edward (Jones) Stephen (Tanymarian, 1822-85) NLW3362706.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5345430|Edward Stephen]]'' | | 1822 | 1885 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1850 | | ''[[:d:Q5345588|Edward Thomas Chapman]]'' | militar galés (1920–2002) | 1920 | 2002 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1851 | | ''[[:d:Q5345705|Edward Vaughan]]'' | políticu galés | | 1683 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 1852 | | ''[[:d:Q5345834|Edward Welch]]'' | arquiteutu británicu | 1806 | 1868 | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 1853 | | ''[[:d:Q5345919|Edward Williams]]'' | | 1890 | 1963 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 1854 | | ''[[:d:Q5346009|Edward Wynne]]'' | abogáu galés (1681–1755) | 1681 | 1755 | ''[[:d:Q11138487|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 1855 | | ''[[:d:Q5346324|Edwin Cross]]'' | futbolista británicu | 1859 | 1924 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1856 | [[Ficheru:Balaclavaned.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5346531|Edwin Hughes]]'' | militar galés (1830–1927) | 1830 | 1927 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1857 | | ''[[:d:Q5346733|Edwin Pain]]'' | xugador de críquet galés (1891–1947) | 1891 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1858 | [[Ficheru:Edwin Thomas Maynard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5346868|Edwin Thomas Maynard]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1961) | 1878 | 1961 | ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 1859 | | ''[[:d:Q5346920|Edwin Williams]]'' | | 1898 | 1983 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 1860 | | ''[[:d:Q5348887|Eifion Jones]]'' | | 1925 | 2004 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1861 | | ''[[:d:Q5349538|Eiluned Lewis]]'' | | 1900 | 1979 | ''[[:d:Q20007204|Penstrowed]]'' |- | style='text-align:right'| 1862 | | ''[[:d:Q5349883|Eirug Wyn]]'' | novelista galés (1950–2004) | 1950 | 2004 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 1863 | | ''[[:d:Q5354271|Eleanor Evans]]'' | | 1893 | 1969 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 1864 | [[Ficheru:Eleazar Roberts.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5354460|Eleazar Roberts]]'' | | 1825 | 1912 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 1865 | | ''[[:d:Q5359886|Elfed Morris]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2013 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 1866 | | ''[[:d:Q5359884|Elfed Evans]]'' | futbolista británicu | 1926 | 1988 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1867 | [[Ficheru:Elfyn Richards (2010).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5359949|Elfyn Richards]]'' | | 1914 | 1995 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1868 | [[Ficheru:Elias Owen Jr..jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5360574|Elias Owen]]'' | futbolista británicu | 1863 | 1888 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 1869 | [[Ficheru:Elias Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5360573|Elias Owen]]'' | | 1833 | 1899 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1870 | | ''[[:d:Q5360783|Eliezer Williams]]'' | | 1754 | 1820 | ''[[:d:Q107032868|Pibwr-lwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1871 | | ''[[:d:Q5362301|Elizabeth Andrews]]'' | política galesa (1882–1960) | 1882 | 1960 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 1872 | | ''[[:d:Q5362547|Elizabeth Casson]]'' | médica galesa (1881–1954) | 1881 | 1954 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1873 | | ''[[:d:Q5363245|Elizabeth Mortimer]]'' | | 1371 | 1417 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 1874 | [[Ficheru:Elizabeth Randles.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5363403|Elizabeth Randles]]'' | pianista galesa (1801–1829) | 1801 | 1829 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1875 | | ''[[:d:Q5363418|Elizabeth Harris Aitken]]'' | actriz británica | 1936 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1876 | | ''[[:d:Q5363690|Elizabeth Watkin-Jones]]'' | escritora galesa (1877–1966) | 1877 | 1966 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 1877 | | ''[[:d:Q5365877|Ellis Evans]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1878 | | ''[[:d:Q5368039|Elvet Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1912–1989) | 1912 | 1989 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1879 | | ''[[:d:Q5368267|Elvyn Bowen]]'' | xugador de críquet galés (1907–1965) | 1907 | 1965 | ''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 1880 | | ''[[:d:Q5368370|Elwyn Gwyther]]'' | | 1921 | 1996 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 1881 | | ''[[:d:Q5368372|Elwyn Jones]]'' | | 1923 | 1982 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1882 | | ''[[:d:Q5368405|Ely Devons]]'' | economista británicu | 1913 | 1967 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1883 | | ''[[:d:Q5372673|Emlyn Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1922–2016) | 1922 | 2016 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1884 | | ''[[:d:Q5372676|Emlyn Gwynne]]'' | | 1898 | 1962 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1885 | | ''[[:d:Q5372680|Emlyn Jenkins]]'' | | 1910 | 1993 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1886 | | ''[[:d:Q5372687|Emlyn Watkins]]'' | | 1904 | 1978 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1887 | | ''[[:d:Q5372684|Emlyn Walters]]'' | | 1918 | 2001 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 1888 | | ''[[:d:Q5372690|Emlyn Williams]]'' | | 1912 | 1989 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1889 | [[Ficheru:Emrys George Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374802|Emrys G. Bowen]]'' | xeógrafu galés (1900–1983) | 1900 | 1983 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1890 | | ''[[:d:Q5374803|Emrys Hughes]]'' | | | 1980 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1891 | | ''[[:d:Q5374801|Emrys Evans]]'' | | 1911 | 1983 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 1892 | | ''[[:d:Q5374807|Emrys Roberts]]'' | | 1910 | 1990 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1893 | | ''[[:d:Q5374804|Emrys James]]'' | actor británicu (1928–1989) | 1928 | 1989 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1894 | [[Ficheru:Emrys Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374805|Emrys Jones]]'' | xeógrafu británicu (1920–2006) | 1920 | 2006 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1895 | | ''[[:d:Q5378861|Enid Charles]]'' | | 1894 | 1972 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1896 | | ''[[:d:Q5378877|Enid Luff]]'' | compositora británica | 1935 | 2022 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 1897 | [[Ficheru:Enoch W. Bagshaw.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5379271|Enoch William Bagshaw]]'' | | 1884 | 1930 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 1898 | | ''[[:d:Q5379295|Enoch Francis]]'' | | 1688 | 1740 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 1899 | | ''[[:d:Q5384966|Erasmus Lewes]]'' | | 1663 | 1745 | ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]'' |- | style='text-align:right'| 1900 | | ''[[:d:Q5384974|Erasmus Saunders]]'' | | 1670 | 1724 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 1901 | | ''[[:d:Q5386383|Eric Dolman]]'' | xugador de críquet galés (1903–1969) | 1903 | 1969 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 1902 | | ''[[:d:Q5386454|Eric Evans]]'' | | 1894 | 1955 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1903 | | ''[[:d:Q5386513|Eric Francis]]'' | arquiteutu galés (1887–1976) | 1887 | 1976 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 1904 | | ''[[:d:Q5387133|Eric Morris]]'' | futbolista británicu (1940–2011) | 1940 | 2011 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 1905 | | ''[[:d:Q5392768|Ernest Basil Verney]]'' | | 1894 | 1967 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1906 | [[Ficheru:Ernest Evans (5292082).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5393040|Ernest Evans]]'' | | 1885 | 1965 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1907 | | ''[[:d:Q5393758|Ernest Rowland]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1940) | 1864 | 1940 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1908 | | ''[[:d:Q5393924|Ernest Turner]]'' | futbolista británicu (1898–1951) | 1898 | 1951 | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 1909 | | ''[[:d:Q5394048|Ernest Zobole]]'' | pintor galés (1927–1999) | 1927 | 1999 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 1910 | | ''[[:d:Q5394380|Ernie Bryan]]'' | futbolista británicu | 1926 | 2008 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 1911 | | ''[[:d:Q5394444|Ernie Curtis]]'' | futbolista británicu (1907–1992) | 1907 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1912 | | ''[[:d:Q5394472|Ernie Finch]]'' | xugador de rugbi union británicu (1899–1983) | 1899 | 1983 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 1913 | | ''[[:d:Q5394482|Ernie George]]'' | xugador de rugbi union británicu (1871–1952) | 1871 | 1952 | ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]'' |- | style='text-align:right'| 1914 | | ''[[:d:Q5394513|Ernie Harris]]'' | xugador de críquet galés (1919–1996) | 1919 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1915 | | ''[[:d:Q5567906|Glen Moody]]'' | boxeador galés (1909–1989) | 1909 | 1989 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1916 | | ''[[:d:Q5572834|Glyn Davidge]]'' | xugador de rugbi union británicu (1933–2006) | 1933 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1917 | | ''[[:d:Q5572832|Glyn Berry]]'' | diplomáticu galés (1946–2006) | 1946 | 2006 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1918 | | ''[[:d:Q5572857|Glyn Jones]]'' | | 1905 | 1995 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1919 | | ''[[:d:Q5572883|Glyn Samuel]]'' | xugador de críquet galés (1917–1985) | 1917 | 1985 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1920 | | ''[[:d:Q5572880|Glyn Prosser]]'' | | 1907 | 1972 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 1921 | | ''[[:d:Q5572885|Glyn Shaw]]'' | | 1951 | 2022 | ''[[:d:Q258665|Rhigos]]'' |- | style='text-align:right'| 1922 | | ''[[:d:Q5572889|Glyn Stephens]]'' | xugador de rugbi union británicu (1891–1965) | 1891 | 1965 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1923 | | ''[[:d:Q5572900|Glyn Williams]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2011 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1924 | | ''[[:d:Q5576447|Godfrey Goodman]]'' | | 1583<br/>1582 | 1656 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1925 | [[Ficheru:The Viscount Tredegar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5576507|Godfrey Morgan, 1st Viscount Tredegar]]'' | políticu británicu | 1831 | 1913 | ''[[:d:Q2970467|Ruperra Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1926 | | ''[[:d:Q5581158|Gomer Gunn]]'' | | 1885 | 1935 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1927 | | ''[[:d:Q5581165|Gomer Hughes]]'' | | 1910 | 1974 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1928 | | ''[[:d:Q5582130|Roy Booth]]'' | | 1938 | 2024 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1929 | | ''[[:d:Q5584853|Gordon Bastian]]'' | | 1902 | 1987 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1930 | | ''[[:d:Q5585440|Gordon Lang]]'' | políticu galés (1893–1981) | 1893 | 1981 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1931 | | ''[[:d:Q5585653|Gordon Parry, Baron Parry]]'' | | 1925 | 2004 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 1932 | | ''[[:d:Q5585662|Gordon Pembery]]'' | futbolista británicu (1926–2013) | 1926 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1933 | | ''[[:d:Q5585685|Gordon Pritchard]]'' | | 1974 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1934 | | ''[[:d:Q5585732|Gordon Richards]]'' | futbolista británicu (1933–1993) | 1933 | 1993 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 1935 | [[Ficheru:Goronwy Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5586826|Goronwy Roberts, Baron Goronwy-Roberts]]'' | políticu galés (1913–1981) | 1913 | 1981 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 1936 | | ''[[:d:Q5592776|Graham Dixon-Lewis]]'' | | 1922 | 2010 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 1937 | | ''[[:d:Q5593084|Graham Moore]]'' | futbolista británicu (1941–2016) | 1941 | 2016 | ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1938 | | ''[[:d:Q5593167|Graham Rathbone]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2012 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1939 | | ''[[:d:Q5593171|Graham Rees]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1936–1987) | 1936 | 1987 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1940 | | ''[[:d:Q5593294|Graham Sutton]]'' | | 1903 | 1977 | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1941 | | ''[[:d:Q5593359|Graham Williams]]'' | | 1936 | 2018 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1942 | | ''[[:d:Q5593419|Grahame Hodgson]]'' | xugador de rugbi union británicu (1936–2016) | 1936 | 2016 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1943 | | ''[[:d:Q5596915|Granville James]]'' | | | 2008 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1944 | | ''[[:d:Q5596946|Granville Smith]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2024 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 1945 | | ''[[:d:Q5607529|Grenville Millington]]'' | futbolista británicu | 1951 | 2025 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 1946 | | ''[[:d:Q5608863|Griffith Arthur Jones]]'' | | 1827 | 1906 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 1947 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Davies, F.R.S. 1788-1855 (4671504) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5608882|Griffith Davies]]'' | | 1788 | 1855 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1948 | [[Ficheru:Griffith Hartwell Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5608888|Griffith Hartwell Jones]]'' | | 1859 | 1944 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1949 | | ''[[:d:Q5608910|Griffith Powell]]'' | filósofu británicu | 1561 | 1620 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1950 | [[Ficheru:GriffithRhysJonesCaradogAberdare.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5608920|Griffith Rhys Jones]]'' | direutor d&#39;orquesta galés (1834–1897) | 1834 | 1897 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1951 | | ''[[:d:Q5611974|Gruffudd Gryg]]'' | poeta galés (1310–1380) | 1310 | 1380 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 1952 | | ''[[:d:Q5611979|Gruffudd ab Owain Glyndŵr]]'' | | 1375 | 1412 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1953 | | ''[[:d:Q5611977|Gruffudd Hiraethog]]'' | | | 1564 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 1954 | | ''[[:d:Q5616240|Ormonde Maddock Dalton]]'' | | 1866 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1955 | [[Ficheru:T Witton Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5617820|Thomas Witton Davies]]'' | | 1851 | 1923 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 1956 | | ''[[:d:Q5620625|Gus Broughton]]'' | xugador de rugbi union británicu (1904–1981) | 1904 | 1981 | ''[[:d:Q13644928|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 1957 | [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5620755|Gus Risman]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1911–1994) | 1911 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1958 | | ''[[:d:Q5621832|Guto'r Glyn]]'' | | 1430 | 1490 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1959 | | ''[[:d:Q5622295|Guy Griffiths]]'' | militar galés (1915–1999) | 1915 | 1999 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 1960 | | ''[[:d:Q5622477|Guy Morgan]]'' | | 1907 | 1973 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1961 | [[Ficheru:Gwenlyn Parry at Caernarfon (1537229).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623526|Gwenlyn Parry]]'' | guionista galés (1932–1991) | 1932 | 1991 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 1962 | | ''[[:d:Q5623555|Gwerful Mechain]]'' | | 1460 | 1502 | ''[[:d:Q6804459|Mechain]]'' |- | style='text-align:right'| 1963 | | ''[[:d:Q5623556|Gwerful Fychan]]'' | | 1450 | 1490 | ''[[:d:Q7163095|Penllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1964 | [[Ficheru:Parchedig Gwilym Arthur Edwards, MA, DD, Athro yng Ngholeg y Bala (1929–1939), Prifathro yng Ngholeg Diwinyddol Aberystwyth (1939–1949) (gcf10121).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623621|Gwilym Edwards]]'' | | 1881 | 1963 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1965 | | ''[[:d:Q5623630|Gwilym Puw]]'' | | 1618 | 1689 | ''[[:d:Q5184753|Creuddyn peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 1966 | | ''[[:d:Q5623632|Gwilym R. Jones]]'' | | 1903 | 1993 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1967 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1950, Caerphilly (1449778).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623638|Gwilym Tilsley]]'' | | 1911 | 1997 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 1968 | | ''[[:d:Q5623636|Gwilym Tew]]'' | | 1450 | 1401 | ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]'' |- | style='text-align:right'| 1969 | | ''[[:d:Q5623767|Gwyn A. Williams]]'' | historiador galés (1925–1995) | 1925 | 1995 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1970 | | ''[[:d:Q5623765|Gwyn Davies]]'' | | 1908 | 1992 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 1971 | | ''[[:d:Q5623771|Gwyn Francis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1987) | 1896 | 1987 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 1972 | | ''[[:d:Q5623777|Gwyn Hughes]]'' | futbolista británicu | 1922 | 1999 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1973 | | ''[[:d:Q5623786|Gwyn Jones]]'' | | 1917 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1974 | | ''[[:d:Q5623785|Gwyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1975 | | ''[[:d:Q5623788|Gwyn Manning]]'' | futbolista británicu | 1915 | 2003 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1976 | | ''[[:d:Q5623794|Gwyn Richards]]'' | | 1905 | 1985 | ''[[:d:Q4980933|Bryncethin]]'' |- | style='text-align:right'| 1977 | | ''[[:d:Q5623795|Gwyn Richards]]'' | xugador de críquet galés | 1951 | 2023 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1978 | | ''[[:d:Q5623807|Gwyn Thomas]]'' | | 1892 | 1984 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1979 | | ''[[:d:Q5623808|Gwyn Thomas]]'' | escritor galés (1913–1981) | 1913 | 1981 | ''[[:d:Q5199740|Cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 1980 | | ''[[:d:Q5623809|Gwyn Thomas]]'' | poeta británicu (1936–2016) | 1936 | 2016 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 1981 | | ''[[:d:Q5623859|Gwynfor Davies]]'' | xugador de críquet galés (1908–1972) | 1908 | 1972 | ''[[:d:Q7417111|Sandy]]'' |- | style='text-align:right'| 1982 | | ''[[:d:Q5623872|Gwynn Evans]]'' | xugador de críquet galés (1915–2001) | 1915 | 2001 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 1983 | | ''[[:d:Q5623877|Gwynn Parry Jones]]'' | cantante d&#39;ópera británicu (1891–1963) | 1891 | 1963 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1984 | | ''[[:d:Q5638528|Hagan Evans]]'' | | | 1977 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1985 | [[Ficheru:Harold Bird-Wilson by Cuthbert Orde.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5660102|Harold Bird-Wilson]]'' | as de l&#39;aviación galés (1919–2000) | 1919 | 2000 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1986 | | ''[[:d:Q5660294|Harold Charles]]'' | | 1914 | 1987 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 1987 | | ''[[:d:Q5660453|Harold Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1898–1976) | 1898 | 1976 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1988 | | ''[[:d:Q5660490|Harold Dickinson]]'' | xugador de críquet galés (1911–1997) | 1911 | 1997 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1989 | | ''[[:d:Q5660587|Harold Edwards]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1909–1993) | 1909 | 1993 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 1990 | | ''[[:d:Q5661301|Harold Jones]]'' | | 1907 | 1955 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1991 | | ''[[:d:Q5661519|Harold Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1984 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 1992 | | ''[[:d:Q5662786|Harold Williams]]'' | futbolista británicu | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1993 | [[Ficheru:Harry Bowcott 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5667442|Harry Bowcott]]'' | xugador de rugbi galés (1907–2004) | 1907 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1994 | | ''[[:d:Q5669252|Harry Greene]]'' | actor galés (1923–2013) | 1923 | 2013 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1995 | | ''[[:d:Q5669304|Harry Griffiths]]'' | | 1931 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1996 | [[Ficheru:Harry 3 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5669329|Harry Guest]]'' | poeta galés | 1932 | 2021 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1997 | | ''[[:d:Q5669515|Harry Harris]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2004 | ''[[:d:Q6732359|Magor]]'' |- | style='text-align:right'| 1998 | | ''[[:d:Q5669781|Harry Holt]]'' | futbolista británicu (1889–1956) | 1889 | 1956 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1999 | | ''[[:d:Q5670114|Harry Jones]]'' | xugador de críquet galés (1922–1995) | 1922 | 1995 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 2000 | | ''[[:d:Q5670133|Harry Judge]]'' | académicu galés (1928–2019) | 1928 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2001 | | ''[[:d:Q5670978|Harry McDaniel]]'' | | | 1932 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2002 | [[Ficheru:Last Ministers UFO 1955.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5671113|Harry Mills]]'' | políticu canadianu (1874–1959) | 1874 | 1959 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2003 | | ''[[:d:Q5671513|Harry Peacock]]'' | xugador de rugbi union británicu (1909–1996) | 1909 | 1996 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2004 | | ''[[:d:Q5671568|Harry Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu (1903–1978) | 1903 | 1978 | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 2005 | | ''[[:d:Q5671750|Harry Pugh]]'' | futbolista británicu (1875–1945) | 1875 | 1945 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2006 | | ''[[:d:Q5672058|Harry Royal]]'' | xugador de rugbi galés | 1914 | 1995 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2007 | | ''[[:d:Q5686436|Haydn Dackins]]'' | futbolista británicu (1912–1943) | 1912 | 1943 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2008 | | ''[[:d:Q5686444|Haydn Davies]]'' | xugador de críquet galés (1912–1993) | 1912 | 1993 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2009 | [[Ficheru:Algoma Blue - Haydn Llewellyn Davies 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5686464|Haydn Llewellyn Davies]]'' | escultor galés (1921–2008) | 1921 | 2008 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 2010 | | ''[[:d:Q5686472|Haydn Price]]'' | futbolista británicu | 1883 | 1964 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 2011 | | ''[[:d:Q5703235|Helen Sutermeister]]'' | historiadora canadiana | 1943 | 1979 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2012 | | ''[[:d:Q5717896|Henry Bayly]]'' | | 1769 | 1846 | ''[[:d:Q7201721|Plas Newydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2013 | [[Ficheru:Oswald Hornby Joseph Birley (1880–1952) - Henry Campbell Bruce (1851–1929), 2nd Baron Aberdare - NMW A 1705 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5718742|Henry Bruce, 2nd Baron Aberdare]]'' | | 1851 | 1929 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2014 | | ''[[:d:Q5720203|Henry Davies]]'' | xugador de críquet galés (1865–1934) | 1865 | 1934 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 2015 | [[Ficheru:Henry Thomas Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5720773|Henry Edwards]]'' | | 1837 | 1884 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2016 | | ''[[:d:Q5720858|Henry English Fulford]]'' | diplomáticu galés (1859–1929) | 1859 | 1929 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 2017 | [[Ficheru:Henry-Haydn-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5722774|Henry Haydn Jones]]'' | políticu galés (1863–1950) | 1863 | 1950 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 2018 | [[Ficheru:Henry Hicks (geologist).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5722978|Henry Hicks]]'' | | 1837 | 1899 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 2019 | | ''[[:d:Q5724046|Henry Jones]]'' | chef galés (1812–1891) | 1812 | 1891 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2020 | | ''[[:d:Q5724643|Henry Lannigan]]'' | entrenador de baloncestu d&#39;Estaos Xuníos (1863–1930) | 1863 | 1930 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2021 | | ''[[:d:Q5724892|Henry Lewis]]'' | | 1889 | 1968 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2022 | | ''[[:d:Q5724898|Henry Lewis Guy]]'' | inxenieru británicu | 1887 | 1956 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2023 | | ''[[:d:Q5725614|Henry Maurice]]'' | | 1634 | 1682 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 2024 | | ''[[:d:Q5726020|Henry Morgan]]'' | | | 1560 | ''[[:d:Q5268253|Dewisland Hundred]]'' |- | style='text-align:right'| 2025 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Henry Owen, M.D (4671718) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5726568|Henry Owen]]'' | matemáticu galés (1716–1795) | 1716 | 1795 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2026 | [[Ficheru:Henry Paget, 1st Earl of Uxbridge Romney.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5726649|Henry Paget]]'' | | 1744 | 1812 | ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]'' |- | style='text-align:right'| 2027 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Henry Parry (4671746) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5726737|Henry Parry]]'' | | 1766 | 1854 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2028 | [[Ficheru:Henry Richard Esq MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5727523|Henry Richard]]'' | | 1812 | 1888 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 2029 | | ''[[:d:Q5727766|Henry Rowlands]]'' | | 1551 | 1616 | ''[[:d:Q3398367|Sarn Meyllteyrn]]'' |- | style='text-align:right'| 2030 | | ''[[:d:Q5729799|Henry Walter]]'' | | 1611 | 1678 | ''[[:d:Q7191844|Piercefield House]]'' |- | style='text-align:right'| 2031 | [[Ficheru:Henry Weale (1897–1959).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5729939|Henry Weale]]'' | militar galés (1897–1959) | 1897 | 1959 | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 2032 | [[Ficheru:Mr. J Herbert Lewis Y.H.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5734947|Herbert Lewis]]'' | políticu británicu (1858–1933) | 1858 | 1933 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2033 | [[Ficheru:Isambard Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5735196|Isambard Owen]]'' | | 1850 | 1927 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 2034 | | ''[[:d:Q5735948|Herbert Wilson]]'' | físicu galés (1929–2008) | 1929 | 2008 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 2035 | [[Ficheru:Evans, Herbie.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5736088|Herbie Evans]]'' | futbolista británicu | 1894 | 1982 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2036 | | ''[[:d:Q5761498|Hilda Vaughan]]'' | | 1892 | 1985 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2037 | | ''[[:d:Q5800336|David Rowland]]'' | | 1568 | 1576 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2038 | | ''[[:d:Q5901548|Horace Blew]]'' | futbolista británicu (1878–1957) | 1878 | 1957 | ''[[:d:Q5397307|Esclusham]]'' |- | style='text-align:right'| 2039 | | ''[[:d:Q5901653|Horace Cumner]]'' | futbolista británicu (1918–1999) | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2040 | | ''[[:d:Q5901709|Horace Evans, 1st Baron Evans]]'' | | 1903 | 1963 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2041 | | ''[[:d:Q5902209|Horace Viner]]'' | futbolista británicu | 1880 | 1955 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2042 | | ''[[:d:Q5907734|Ian Michael]]'' | | 1936 | 2020 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2043 | | ''[[:d:Q5919459|Howard Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1916–1987) | 1916 | 1987 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2044 | | ''[[:d:Q5920440|Howard Morgan]]'' | xugador de críquet galés | 1931 | 2019 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2045 | | ''[[:d:Q5920501|Howard Nicholls]]'' | xugador de rugbi union galés (1931–2011) | 1931 | 2011 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2046 | | ''[[:d:Q5920514|Howard Norris]]'' | xugador de rugbi union británicu (1934–2015) | 1934 | 2015 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2047 | | ''[[:d:Q5920696|Howard Radford]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2022 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 2048 | [[Ficheru:Arfbais Syr Hywel y Fwyall.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5921646|Syr Hywel y Fwyall]]'' | condestable galés (1330–1381) | 1330 | 1381 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2049 | [[Ficheru:Howell Arthur Gwynne (1865–1950).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5921673|Howell Arthur Gwynne]]'' | escritor británicu | 1865 | 1950 | ''[[:d:Q6408281|Kilvey Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 2050 | | ''[[:d:Q5921699|Howell Davies]]'' | | 1885 | 1961 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2051 | | ''[[:d:Q5921707|Howell Evans]]'' | actor galés (1928–2014) | 1928 | 2014 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2052 | [[Ficheru:Rev H Elvet Lewis (5185309).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5921714|Howell Elvet Lewis]]'' | | 1860 | 1953 | ''[[:d:Q4923824|Blaenycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2053 | | ''[[:d:Q5921716|Howell Glynne]]'' | | 1906 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2054 | [[Ficheru:Howel-Jones-NeathRFC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5921747|Howell Jones]]'' | | 1882 | 1908 | ''[[:d:Q7228314|Pontneddfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 2055 | | ''[[:d:Q5921750|Howell Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés (1888–1971) | 1888 | 1971 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 2056 | | ''[[:d:Q5925776|James Iliff]]'' | botánicu galés (1923–2014) | 1923 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2057 | | ''[[:d:Q5927246|Hubert Day]]'' | | 1908 | 1977 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 2058 | | ''[[:d:Q5927578|Hubert Rees]]'' | actor británicu (1928–2009) | 1928 | 2009 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2059 | | ''[[:d:Q5927583|Hubert Rhys]]'' | xugador de críquet galés (1897–1970) | 1897 | 1970 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2060 | [[Ficheru:Guggs.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5927683|Hubert William Lewis]]'' | militar galés (1896–1977) | 1896 | 1977 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 2061 | | ''[[:d:Q5927692|Hubert Winthrop Young]]'' | políticu galés (1885–1950) | 1885 | 1950 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2062 | | ''[[:d:Q5930459|Hugh Cudlipp]]'' | periodista galés (1913–1998) | 1913 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2063 | | ''[[:d:Q5930505|Hugh David]]'' | | 1925 | 1987 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2064 | [[Ficheru:J-Hugh-Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5930657|Hugh Edwards]]'' | | 1869 | 1945 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2065 | | ''[[:d:Q5930689|Hugh Evans]]'' | futbolista británicu | 1919 | 2010 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 2066 | | ''[[:d:Q5931218|Hugh Ingledew]]'' | xugador de críquet británicu (1865–1937) | 1865 | 1937 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2067 | | ''[[:d:Q5931495|Hugh Lloyd-Davies]]'' | | 1926 | 1986 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2068 | | ''[[:d:Q5932035|Hugh Morris]]'' | futbolista británicu | 1872 | 1897 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2069 | [[Ficheru:Sir Hugh Myddelton, 1st Bt by Cornelius Johnson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932086|Hugh Myddelton]]'' | | 1560 | 1631 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2070 | [[Ficheru:Portrait of Sir Hugh Owen (4671720) Exposure.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932209|Hugh Owen]]'' | | 1804 | 1881 | ''[[:d:Q13129635|Llangeinwen]]'' |- | style='text-align:right'| 2071 | [[Ficheru:Hugh Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932383|Hugh Price]]'' | | 1495 | 1574 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2072 | [[Ficheru:Hugh Rowlands (1828–1909).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5932551|Hugh Rowlands]]'' | militar galés (1828–1909) | 1828 | 1909 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 2073 | | ''[[:d:Q5932957|Hugh Vincent]]'' | | 1862 | 1931 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2074 | [[Ficheru:Two boys with a stuffed cockatoo (3947812678) (cropped - John Traherne Moggridge).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932997|John Traherne Moggridge]]'' | | 1842 | 1874 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2075 | | ''[[:d:Q5941416|Humphrey Foulkes]]'' | | 1673 | 1737 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2076 | [[Ficheru:Ernie Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5394553|Ernie Jenkins]]'' | | 1880 | 1958 | ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 2077 | | ''[[:d:Q5394565|Ernie Jones]]'' | futbolista británicu (1920–2002) | 1920 | 2002 | ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]'' |- | style='text-align:right'| 2078 | | ''[[:d:Q5394569|Ernie Jones]]'' | futbolista galés (1919–2011) | 1919 | 2011 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2079 | | ''[[:d:Q5394780|Ernie Walley]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2025 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2080 | | ''[[:d:Q5395517|Errie Ball]]'' | golfista galés (1910–2014) | 1910 | 2014 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2081 | | ''[[:d:Q5396271|Eryl Thomas]]'' | sacerdote británicu (1910–2001) | 1910 | 2001 | ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]'' |- | style='text-align:right'| 2082 | | ''[[:d:Q5413794|Euros Lewis]]'' | xugador de críquet galés (1942–2014) | 1942 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2083 | | ''[[:d:Q5414305|Eustace Hill]]'' | xugador de críquet galés (1869–1933) | 1869 | 1933 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2084 | | ''[[:d:Q5415309|Evan Abraham]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1990 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2085 | | ''[[:d:Q5415360|Evan Davies]]'' | misioneru malasiu (1805–1864) | 1805 | 1864 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 2086 | | ''[[:d:Q5415380|Evan Evans]]'' | | 1804 | 1886 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 2087 | | ''[[:d:Q5415381|Evan Evans]]'' | | 1731 | 1788<br/>1789 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 2088 | | ''[[:d:Q5415404|Evan Griffiths]]'' | | 1795 | 1873 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2089 | | ''[[:d:Q5415434|Evan James]]'' | xugador de críquet galés (1918–1989) | 1918 | 1989 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2090 | [[Ficheru:Evan James, rugby player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5415435|Evan James]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1869–1901) | 1869 | 1901 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2091 | | ''[[:d:Q5415438|Evan Jenkins]]'' | futbolista británicu | 1906 | 1990 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 2092 | | ''[[:d:Q5415457|Evan Lewis]]'' | | 1818 | 1901 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 2093 | | ''[[:d:Q5415462|Evan Lloyd]]'' | | 1734 | 1776 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 2094 | | ''[[:d:Q5415460|Evan Llewelyn]]'' | políticu australianu (1875–1967) | 1875 | 1967 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2095 | | ''[[:d:Q5415464|Evan Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1871–1951) | 1871 | 1951 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2096 | | ''[[:d:Q5415519|Evan Rees]]'' | | 1896 | 1978 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 2097 | | ''[[:d:Q5415523|Evan Richards]]'' | | 1862 | 1931 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2098 | [[Ficheru:Evan Rees (Dyfed).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5415524|Evan Rees]]'' | | 1850 | 1923 | ''[[:d:Q7259990|Puncheston]]'' |- | style='text-align:right'| 2099 | [[Ficheru:Evan Roberts (rygbi Llanelli a Chymru).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5415528|Evan Roberts]]'' | xugador de rugbi union galés (1861–1927) | 1861 | 1927 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2100 | [[Ficheru:Evan W Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5415561|Evan W. Evans]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | | 1917 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2101 | | ''[[:d:Q5415565|Evan Watkins]]'' | | 1882 | 1956 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2102 | | ''[[:d:Q5415574|Evan Williams]]'' | | 1906 | 1976 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2103 | | ''[[:d:Q5415575|Evan Williams]]'' | jockey galés (1912–2001) | 1912 | 2001 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2104 | | ''[[:d:Q5416255|Eveline Willett Cunnington]]'' | escritora neozelandesa (1849–1916) | 1849 | 1916 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2105 | | ''[[:d:Q5418903|Ewan Davies]]'' | xugador de rugbi galés (1887–1979) | 1887 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2106 | [[Ficheru:Ewen Macintosh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5418983|Ewen MacIntosh]]'' | comediante galés | 1973 | 2024 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2107 | | ''[[:d:Q5422950|Eynon Evans]]'' | | 1903 | 1989 | ''[[:d:Q3403439|Nelson]]'' |- | style='text-align:right'| 2108 | | ''[[:d:Q5422952|Eynon Hawkins]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1920–2001) | 1920 | 2001 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 2109 | | ''[[:d:Q5423242|Ezer Griffiths]]'' | físicu británicu (1888–1962) | 1888 | 1962 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2110 | | ''[[:d:Q5442307|Felix Powell]]'' | compositor británicu (1878–1942) | 1878 | 1942 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2111 | | ''[[:d:Q5454825|Fisher Morgan]]'' | | 1908 | 1959 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2112 | [[Ficheru:W. Bramwell Booth & wife LCCN2014719301.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5460608|Florence Eleanor Soper]]'' | | 1861 | 1957 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 2113 | [[Ficheru:Francis Dodd.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5480742|Francis Dodd]]'' | | 1874 | 1949 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2114 | | ''[[:d:Q5481174|Francis Gulston]]'' | remeru galés (1845–1917) | 1845 | 1917 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 2115 | [[Ficheru:Bp Francis Jayne by Bassano.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5481482|Francis Jayne]]'' | sacerdote británicu (1845–1921) | 1845 | 1921 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2116 | | ''[[:d:Q5481533|Francis Jones]]'' | | 1908 | 1993 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 2117 | | ''[[:d:Q5485025|Frank Andrews]]'' | | 1886 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2118 | | ''[[:d:Q5485358|Frank Blew]]'' | futbolista británicu (1902–1968) | 1902 | 1968 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2119 | | ''[[:d:Q5486078|Frank Curtis]]'' | futbolista británicu (1890–1957) | 1890 | 1957 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2120 | | ''[[:d:Q5486265|Frank Donovan]]'' | futbolista británicu | 1919 | 2003 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 2121 | | ''[[:d:Q5486506|Frank Evans]]'' | | 1897 | 1972 | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 2122 | | ''[[:d:Q5487506|Frank Jackett]]'' | futbolista británicu | 1927 | 2010 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 2123 | | ''[[:d:Q5488213|Frank Matson]]'' | futbolista británicu (1905–1985) | 1905 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2124 | | ''[[:d:Q5488823|Frank Osmond]]'' | | 1920 | 1973 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2125 | | ''[[:d:Q5488892|Frank Parkin]]'' | sociólogu galés (1931–2011) | 1931 | 2011 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2126 | | ''[[:d:Q5488986|Frank Phillips]]'' | xugador de críquet galés (1873–1955) | 1873 | 1955 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2127 | | ''[[:d:Q5489069|Frank Powell]]'' | futbolista británicu | 1883 | 1946 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2128 | | ''[[:d:Q5489150|Frank Rankmore]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2129 | [[Ficheru:FrankShugars.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5489556|Frank Shugars]]'' | | 1875 | 1953 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2130 | | ''[[:d:Q5490110|Frank Vickery]]'' | dramaturgu británicu (1951–2018) | 1951 | 2018 | ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2131 | [[Ficheru:Hancock FRHS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7287596|Ralph Hancock]]'' | arquiteutu del paisaxe galés (1893–1950) | 1893 | 1950 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2132 | | ''[[:d:Q7287883|Ralph Morgan]]'' | | 1920 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2133 | [[Ficheru:Comte. S. J. Bynon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6120960|Santiago Jorge Bynnon]]'' | militar arxentín (1798–1883) | 1798 | 1883 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2134 | | ''[[:d:Q6128579|Jim Alford]]'' | mediofondista galés (1913–2004) | 1913 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2135 | | ''[[:d:Q6128991|James Augustus St. John]]'' | | 1795 | 1875 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 2136 | | ''[[:d:Q6131297|James Childs Gould]]'' | políticu británicu (1882–1944) | 1882 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2137 | | ''[[:d:Q6131667|James Conway Davies]]'' | historiador británicu | 1891 | 1971 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2138 | [[Ficheru:James Davies Lewin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6132403|James Davies Lewin]]'' | políticu canadianu (1812–1900) | 1812 | 1900 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 2139 | | ''[[:d:Q6135632|James Harrison]]'' | militar británicu (1880–1957) | 1880 | 1957 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 2140 | [[Ficheru:James Howell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6136324|James Howell]]'' | | 1594 | 1666 | ''[[:d:Q6661427|Llangammarch]]'' |- | style='text-align:right'| 2141 | | ''[[:d:Q6136411|James Humphreys]]'' | | 1768 | 1830 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 2142 | | ''[[:d:Q6136538|James Idwal Jones]]'' | políticu británicu (1900–1982) | 1900 | 1982 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 2143 | [[Ficheru:J Kitchener Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6137411|James Kitchener Davies]]'' | poeta galés (1902–1952) | 1902 | 1952 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2144 | | ''[[:d:Q6138128|James Llewellyn Davies]]'' | militar galés (1886–1917) | 1886 | 1917 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 2145 | [[Ficheru:Portrait of James Milo Griffith (4670005).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6139826|James Milo Griffith]]'' | escultor galés (1843–1897) | 1843 | 1897 | ''[[:d:Q4941233|Boncath]]'' |- | style='text-align:right'| 2146 | | ''[[:d:Q6140907|James Parfitt]]'' | xugador de críquet galés (1857–1926) | 1857 | 1926 | ''[[:d:Q5003693|Bwlch]]'' |- | style='text-align:right'| 2147 | | ''[[:d:Q6141972|James Relly]]'' | | 1722 | 1778 | ''[[:d:Q6176372|Jeffreyston]]'' |- | style='text-align:right'| 2148 | | ''[[:d:Q6142239|James Roberts]]'' | | 1878 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2149 | | ''[[:d:Q6142792|James Sauvage]]'' | | 1849 | 1922 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 2150 | | ''[[:d:Q6143570|James Stephens]]'' | sindicalista galés (1821–1889) | 1821 | 1889 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 2151 | [[Ficheru:JamesTrow23.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6144426|James Trow]]'' | políticu canadianu (1826–1892) | 1826 | 1892 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 2152 | [[Ficheru:James Wiegold.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6145491|James Wiegold]]'' | | 1934 | 2009 | ''[[:d:Q16897451|Trecenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2153 | | ''[[:d:Q6145614|James William Richards]]'' | políticu canadianu (1850–1915) | 1850 | 1915 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2154 | | ''[[:d:Q6145643|James Williams]]'' | | 1885<br/>1880 | 1916 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 2155 | | ''[[:d:Q6145721|James Winstone]]'' | | 1863 | 1921 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 2156 | | ''[[:d:Q6151119|Jane Arden]]'' | | 1927 | 1982 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2157 | | ''[[:d:Q6151191|Jane Brereton]]'' | | 1685 | 1740 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2158 | | ''[[:d:Q6152242|Jane Freeman]]'' | actriz galesa (1921–2017) | 1921 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2159 | | ''[[:d:Q6172646|Jed Williams]]'' | | 1952 | 2003 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2160 | | ''[[:d:Q6174369|Jeff Linton]]'' | xugador de críquet galés (1909–1989) | 1909 | 1989 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2161 | [[Ficheru:Flag of the British Union of Fascists.svg|center|128px]] | ''[[:d:Q6176030|Jeffrey Hamm]]'' | | 1915 | 1994 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 2162 | [[Ficheru:Jehoida Brewer Wyatt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6176481|Jehoiada Brewer]]'' | | 1752 | 1817 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2163 | | ''[[:d:Q6177041|Jem Evans]]'' | xugador de rugbi union galés (1867–1942) | 1867 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2164 | | ''[[:d:Q6177165|Jemima Nicholas]]'' | | 1750 | 1832 | ''[[:d:Q6661716|Llanrhian]]'' |- | style='text-align:right'| 2165 | | ''[[:d:Q6177538|Jenkin Alban Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1885–1976) | 1885 | 1976 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 2166 | [[Ficheru:Dr. Jenkin Lloyd Jones LCCN2014700500 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6177549|Jenkin Lloyd Jones]]'' | | 1843 | 1918 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2167 | | ''[[:d:Q6177967|Jennie Eirian Davies]]'' | periodista galesa (1925–1982) | 1925 | 1982 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 2168 | | ''[[:d:Q6178238|Jennifer Daniel]]'' | actriz británica | 1936 | 2017 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2169 | | ''[[:d:Q6178528|Jennifer Leak]]'' | actriz canadiana | 1947 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2170 | [[Ficheru:Jere Blake 2.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6180635|Jere Blake]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1933) | 1875 | 1933 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2171 | | ''[[:d:Q6184422|Jerry Shea]]'' | | 1892 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2172 | | ''[[:d:Q6193473|Jim Bacon]]'' | | 1896 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2173 | | ''[[:d:Q6194264|Jim Cole]]'' | futbolista británicu (1925–1997) | 1925 | 1997 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2174 | | ''[[:d:Q6194552|Jim Davies]]'' | | 1886 | 1971 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2175 | | ''[[:d:Q6196282|Jim Lang]]'' | xugador de rugbi union británicu (1909–1991) | 1909 | 1991 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 2176 | | ''[[:d:Q6197427|Jim Pearce]]'' | futbolista británicu | 2000<br/>1909 | 1986 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2177 | | ''[[:d:Q6197530|Jim Pleass]]'' | xugador de críquet galés (1923–2016) | 1923 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2178 | | ''[[:d:Q6197601|Jim Pressdee]]'' | xugador de críquet sudafricanu (1933–2016) | 1933 | 2016 | ''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]'' |- | style='text-align:right'| 2179 | [[Ficheru:Jimmy Austin baseball card.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6199547|Jimmy Austin]]'' | xugador de béisbol galés (1879–1965) | 1879 | 1965 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2180 | | ''[[:d:Q6199562|Jimmy Baker]]'' | futbolista británicu | 1904 | 1979 | ''[[:d:Q11020503|Trethomas]]'' |- | style='text-align:right'| 2181 | | ''[[:d:Q6200082|Jimmy Evans]]'' | futbolista británicu (1894–1975) | 1894 | 1975 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2182 | | ''[[:d:Q6201287|Jimmy Singer]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2010 | ''[[:d:Q5057266|Cefn Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2183 | | ''[[:d:Q6204983|Joan Curran]]'' | | 1916 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2184 | | ''[[:d:Q6204998|Joan Davis]]'' | | 1911 | 2004 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2185 | [[Ficheru:Pettaugh window.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6205148|Joan Howson]]'' | | 1885 | 1964 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2186 | | ''[[:d:Q6209387|Joe Davies]]'' | futbolista británicu (1864–1943) | 1864 | 1943 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2187 | | ''[[:d:Q6209389|Joe Davies]]'' | futbolista británicu (1888–1943) | 1888<br/>1870<br/>1866 | 1943 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2188 | | ''[[:d:Q6210540|Joe Johns]]'' | boxeador galés (1892–1927) | 1892 | 1927 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2189 | | ''[[:d:Q6210576|Joe Jones]]'' | futbolista británicu (1887–1941) | 1887 | 1941 | ''[[:d:Q7321514|Rhosymedre]]'' |- | style='text-align:right'| 2190 | | ''[[:d:Q6210580|Joe Jones]]'' | | 1916 | 1974 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2191 | [[Ficheru:Sir John Trevor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6215184|John Trevor]]'' | políticu británicu | 1637 | 1717 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2192 | [[Ficheru:John Alf Brown.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6218655|John Alf Brown]]'' | xugador de rugbi union británicu (1881–1936) | 1881 | 1936 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2193 | [[Ficheru:John Ballinger, S. K. Greenslade, Evan Davies Jones and Sir John Williams with the American Ambassador , the Hon. Whitelaw Reid (5449722).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6220486|John Ballinger]]'' | bibliotecariu galés (1860–1933) | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q7228316|Pontnewynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2194 | | ''[[:d:Q6221041|John Basson Humffray]]'' | políticu galés (1824–1891) | 1824 | 1891 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 2195 | [[Ficheru:John Batchelor statue, The Hayes, Cardiff.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6221065|John Batchelor]]'' | políticu británicu | 1820 | 1883 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2196 | [[Ficheru:John Breynton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6223123|John Breynton]]'' | misioneru galés (1719–1799) | 1719 | 1799 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 2197 | | ''[[:d:Q6224066|John Bury]]'' | | 1925 | 2000 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2198 | [[Ficheru:Revd John Cadvan Davies (Cadvan, 1846-1923) NLW3364602.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6224719|John Cadvan Davies]]'' | | 1846 | 1923 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 2199 | | ''[[:d:Q6224716|John Cadogan]]'' | químicu galés | 1930 | 2020 | ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]'' |- | style='text-align:right'| 2200 | | ''[[:d:Q6225143|John Cargill Brough]]'' | | 1834 | 1872 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2201 | | ''[[:d:Q6225585|John Cayo Evans]]'' | matemáticu galés (1879–1958) | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2202 | [[Ficheru:John Challen c1895cr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6225635|John Challen]]'' | futbolista británicu | 1863 | 1937 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 2203 | | ''[[:d:Q6225689|John Chandless]]'' | xugador de críquet galés (1884–1968) | 1884 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2204 | | ''[[:d:Q6225882|John Cheshire]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1933 | 2024 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2205 | | ''[[:d:Q6226439|John Coates]]'' | inxenieru británicu (1922–2010) | 1922 | 2010 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2206 | | ''[[:d:Q6226726|John Collins]]'' | futbolista británicu (1949-2020) | 1949 | 2020 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2207 | | ''[[:d:Q6228033|John Cutt]]'' | políticu galés (1613–1681) | 1613 | 1681 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2208 | | ''[[:d:Q6228290|John D. Reese]]'' | | 1855 | 1931 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 2209 | [[Ficheru:John Davies (historian).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6228759|John Davies]]'' | | 1938 | 2015 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 2210 | | ''[[:d:Q6228764|John Davies]]'' | | 1941 | 1969 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2211 | | ''[[:d:Q6228770|John Davies]]'' | | 1625 | 1693 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 2212 | | ''[[:d:Q6229241|John Derrick]]'' | xugador de críquet neozelandés (1963–2017) | 1963 | 2017 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2213 | | ''[[:d:Q6230602|John Dyke]]'' | xugador de rugbi union británicu (1884–1960) | 1884 | 1960 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 2214 | [[Ficheru:JEDaniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231293|John Edward Daniel]]'' | | 1902 | 1962 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2215 | | ''[[:d:Q6231366|John Edwards]]'' | | 1699 | 1776 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 2216 | | ''[[:d:Q6231368|John Edwards]]'' | | 1747 | 1792 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 2217 | | ''[[:d:Q6231378|John Edwards]]'' | llingüista galés (1605–1656) | 1605 | 1656 | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 2218 | | ''[[:d:Q6231381|John Edwards]]'' | | 1882 | 1960 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2219 | [[Ficheru:William Roos - John Elias (1839).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231573|John Elias]]'' | | 1774 | 1841 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 2220 | | ''[[:d:Q6231655|John Ellis]]'' | | 1674 | 1735 | ''[[:d:Q13644927|Llandegwning]]'' |- | style='text-align:right'| 2221 | | ''[[:d:Q6231675|John Ellis]]'' | | 1599<br/>1598 | 1665 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 2222 | | ''[[:d:Q6231753|John Emlyn-Jones]]'' | políticu galés (1889–1952) | 1889 | 1952 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2223 | | ''[[:d:Q6231972|John Evan Thomas]]'' | escultor galés (1810–1873) | 1810 | 1873 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2224 | | ''[[:d:Q6231979|John Evans]]'' | relixosu galés (1767–1827) | 1767 | 1827 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 2225 | | ''[[:d:Q6231977|John Evans]]'' | políticu canadianu (1816–1879) | 1816 | 1879 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2226 | [[Ficheru:Rev. John Evans, Llwynfortun.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231984|John Evans]]'' | | 1779 | 1847 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 2227 | | ''[[:d:Q6231990|John Evans]]'' | políticu canadianu (1867–1958) | 1867 | 1958 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 2228 | [[Ficheru:Bp John Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231996|John Evans]]'' | | 1650 | 1724 | ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]'' |- | style='text-align:right'| 2229 | [[Ficheru:Portrait of John Evans, D.D (4673284).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6232005|John Evans]]'' | | 1680 | 1730 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2230 | [[Ficheru:John Evans, Careening, from the Pirates of the Spanish Main series (N19) for Allen & Ginter Cigarettes MET DP835003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6232012|John Evans]]'' | pirata galés | | 1723 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2231 | | ''[[:d:Q7032732|Nigel Yates]]'' | archiveru británicu | 1944 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2232 | [[Ficheru:Daly (portrait du boxeur) - btv1b532217994.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7039571|Nipper Pat Daly]]'' | boxeador galés (1913–1988) | 1913 | 1988 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 2233 | | ''[[:d:Q7045349|Noah Ablett]]'' | sindicalista británicu (1883–1935) | 1883 | 1935 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2234 | [[Ficheru:Noel Humphreys.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7046945|Noel Forbes Humphreys]]'' | | 1890 | 1918 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 2235 | | ''[[:d:Q7047028|Noel Jones]]'' | | 1932 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2236 | | ''[[:d:Q7047242|Noel Trigg]]'' | boxeador galés | 1934 | 2020 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2237 | | ''[[:d:Q7052107|Norman Coslett]]'' | | 1909 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2238 | | ''[[:d:Q7052209|Norman Fender]]'' | | 1910 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2239 | | ''[[:d:Q7052330|Norman Harris]]'' | | 1918 | 2007 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 2240 | | ''[[:d:Q7052397|Norman Jacob]]'' | xugador de críquet galés (1901–1970) | 1901 | 1970 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2241 | | ''[[:d:Q7052739|Norman Riches]]'' | xugador de críquet galés (1883–1975) | 1883 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2242 | | ''[[:d:Q7053254|Norrie Alden]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1980 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 2243 | | ''[[:d:Q7080312|Ogwyn Davies]]'' | artista británicu (1925–2015) | 1925 | 2015 | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 2244 | | ''[[:d:Q7087219|Olive Wheeler]]'' | psicóloga galesa (1886–1963) | 1886 | 1963 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2245 | | ''[[:d:Q7087668|Oliver Lloyd]]'' | | 1570 | 1625 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2246 | | ''[[:d:Q7087707|Oliver Morris]]'' | | 1916 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2247 | [[Ficheru:O.J.S. Piper.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7087761|Oliver Piper]]'' | xugador de rugbi union galés (1884–1933) | 1884 | 1933 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2248 | | ''[[:d:Q7087796|Oliver Robert Gould]]'' | políticu canadianu (1874–1951) | 1874 | 1951 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2249 | | ''[[:d:Q7094141|Onllwyn Brace]]'' | xugador de rugbi union galés (1932–2013) | 1932 | 2013 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 2250 | | ''[[:d:Q7102440|Orig Williams]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2009 | ''[[:d:Q3406271|Ysbyty Ifan]]'' |- | style='text-align:right'| 2251 | | ''[[:d:Q7103444|Ormond Jones]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1972 | ''[[:d:Q7830339|Towyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2252 | [[Ficheru:Osian Ellis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7106681|Osian Ellis]]'' | | 1928 | 2021 | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 2253 | | ''[[:d:Q7106908|Michael Berry, Baron Hartwell]]'' | | 1911 | 2001 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2254 | | ''[[:d:Q7107483|Ossie Jones]]'' | futbolista británicu | 1909 | 2002 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2255 | | ''[[:d:Q7107485|Ossie Male]]'' | xugador de rugbi union británicu (1893–1975) | 1893 | 1975 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2256 | | ''[[:d:Q7108121|Oswald Griffiths]]'' | | 1909 | 1989 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2257 | | ''[[:d:Q7114471|Owen Evans]]'' | | 1876 | 1945 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 2258 | | ''[[:d:Q7114531|Owen Jones]]'' | futbolista británicu (1871–1955) | 1871 | 1955 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2259 | [[Ficheru:Owen John Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114528|Owen John Thomas]]'' | políticu galés (1939-2024) | 1939 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2260 | [[Ficheru:Portrait of Owain Jones, Myfyr (4670959) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114529|Owen Jones]]'' | | 1741 | 1814 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 2261 | [[Ficheru:Owen Lewis Jones, 1953.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114532|Owen Jones]]'' | políticu canadianu (1889–1964) | 1889 | 1964 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 2262 | | ''[[:d:Q7114543|Owen Lewis]]'' | | 1533 | 1595 | ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]'' |- | style='text-align:right'| 2263 | [[Ficheru:Owen Morgan Edwards in 1916 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114583|Owen Morgan Edwards]]'' | | 1858 | 1920 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2264 | [[Ficheru:Portrait of E. Owen Phillips (4670553).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114599|Owen Phillips]]'' | | 1826 | 1897 | ''[[:d:Q13131980|Trecwn]]'' |- | style='text-align:right'| 2265 | | ''[[:d:Q7114710|Owen Wynne]]'' | | 1652 | 1700 | ''[[:d:Q13129688|Llechylched]]'' |- | style='text-align:right'| 2266 | [[Ficheru:Revd Owen Wynne Jones (Glasynys, 1828-70) NLW3365408 Cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114713|Owen Wynne Jones]]'' | | 1828 | 1870 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2267 | | ''[[:d:Q7119548|P. K. Thomas]]'' | | 1926 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2268 | | ''[[:d:Q7128230|Palmer Griffiths]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1880–1973) | 1880 | 1973 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2269 | | ''[[:d:Q7138398|Parker Williams]]'' | políticu canadianu (1873–1958) | 1873 | 1958 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2270 | | ''[[:d:Q7143239|Pat Brain]]'' | | 1896 | 1945 | ''[[:d:Q5016880|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 2271 | | ''[[:d:Q7145521|Patricia Clarke]]'' | bioquímica galesa (1919–2010) | 1919 | 2010 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2272 | | ''[[:d:Q7145665|Patricia Kane]]'' | actriz británica | 1929 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2273 | | ''[[:d:Q7145670|Patricia Kern]]'' | | 1927 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2274 | | ''[[:d:Q7146558|Patrick Gibbs]]'' | | 1915 | 2008 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2275 | | ''[[:d:Q7146653|Patrick Hannan]]'' | | 1941 | 2009 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2276 | [[Ficheru:Paul 'Legs' Barrett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7149243|Paul Barrett]]'' | | 1940 | 2019 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 2277 | | ''[[:d:Q7149548|Paul Brown]]'' | presentador de noticies galés (1950–1997) | 1950 | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2278 | | ''[[:d:Q7150515|Paul Erickson]]'' | escritor británicu | 1920 | 1991 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2279 | | ''[[:d:Q7150980|Paul Grant]]'' | | 1943 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2280 | | ''[[:d:Q7152599|Paul Morgan]]'' | | 1974 | 2015 | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2281 | | ''[[:d:Q7154348|Paul Whitsun-Jones]]'' | actor galés (1923–1974) | 1923 | 1974 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2282 | | ''[[:d:Q7154476|Paul Woods]]'' | | 1950 | 2007 | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 2283 | | ''[[:d:Q7155074|Pauline Peters]]'' | | 1896 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2284 | [[Ficheru:Percy Coldrick.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7167285|Percy Coldrick]]'' | | 1888 | 1953 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 2285 | | ''[[:d:Q7167294|Percy Cudlipp]]'' | | 1905 | 1962 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2286 | [[Ficheru:Percy Egerton Herbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7167325|Percy Herbert]]'' | políticu galés (1822–1876) | 1822 | 1876 | ''[[:d:Q1377263|Powis Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2287 | [[Ficheru:British (English) School - Sir Percy Herbert (c.1598–1667), 2nd Baron Powis - 1180923 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7167388|Percy Herbert, 2nd Baron Powis]]'' | | 1598 | 1666 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 2288 | | ''[[:d:Q7167435|Percy Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1887–1969) | 1887 | 1969 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2289 | | ''[[:d:Q7167433|Percy Jones]]'' | | 1892 | 1922 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2290 | | ''[[:d:Q7167462|Percy Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1871–1959) | 1871 | 1959 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2291 | | ''[[:d:Q7167493|Percy Morgan]]'' | xugador de críquet galés (1905–1983) | 1905 | 1983 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 2292 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Peter Bayley Williams (4674737) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7172638|Peter Bailey Williams]]'' | | 1763 | 1836 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 2293 | | ''[[:d:Q7173295|Peter Clarke]]'' | | 1948 | 2007 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 2294 | | ''[[:d:Q7173568|Peter Davies]]'' | científicu galés | 1948 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2295 | | ''[[:d:Q7174347|Peter Gray]]'' | químicu galés (1926–2012) | 1926 | 2012 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2296 | | ''[[:d:Q7174491|Peter Halliday]]'' | actor británicu (1924–2012) | 1924 | 2012 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2297 | [[Ficheru:Peterlaw.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7175376|Peter Law]]'' | políticu galés (1948–2006) | 1948 | 2006 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2298 | | ''[[:d:Q7175951|Peter Morris]]'' | xugador de béisbol galés (1854–1884) | 1854 | 1884 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 2299 | | ''[[:d:Q7176382|Peter Philp]]'' | dramaturgu británicu (1920–2006) | 1920 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2300 | | ''[[:d:Q7176440|Peter Prendergast]]'' | pintor británicu (1946–2007) | 1946 | 2007 | ''[[:d:Q4667208|Abertridwr]]'' |- | style='text-align:right'| 2301 | | ''[[:d:Q7176642|Peter Rodon]]'' | futbolista británicu | 1940 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2302 | [[Ficheru:Psr99.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7176650|Peter Rogers]]'' | políticu galés | 1940 | 2025 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2303 | | ''[[:d:Q7177088|Peter Stead]]'' | escritor británicu | 1943 | 2026 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2304 | | ''[[:d:Q7179526|Peveril William-Powlett]]'' | xugador de rugbi union galés (1898–1985) | 1898 | 1985 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2305 | [[Ficheru:Phil Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7181939|Phil Griffiths]]'' | futbolista británicu (1905–1978) | 1905 | 1978 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 2306 | [[Ficheru:Phil Kerslake MNZM (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7182080|Phil Kerslake]]'' | presentador de televisión neozelandés | 1959 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2307 | | ''[[:d:Q7182365|Phil Ryan]]'' | | 1946 | 2016 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2308 | | ''[[:d:Q7182476|Phil Thomas]]'' | | 1877 | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2309 | | ''[[:d:Q7182544|Phil Whitlock]]'' | futbolista británicu (1930–2009) | 1930 | 2009 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2310 | [[Ficheru:Phil Williams.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7182555|Phil Williams]]'' | | 1939 | 2003 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 2311 | [[Ficheru:Philip Baxter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7183190|Philip Baxter]]'' | inxenieru británicu (1905–1989) | 1905 | 1989 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2312 | [[Ficheru:Portrait of Colonel Philip Jones (1618–1674).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7183865|Philip Jones of Fonmon]]'' | | 1618<br/>1617 | 1674 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2313 | | ''[[:d:Q7184141|Philip Nicholas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1952) | 1876 | 1952 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2314 | [[Ficheru:Portrait of Father Philip Powel (4672675) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7184229|Philip Powell]]'' | | 1594 | 1646 | ''[[:d:Q7833102|Trallong]]'' |- | style='text-align:right'| 2315 | | ''[[:d:Q7184351|Philip Sayer]]'' | | 1946 | 1989 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2316 | [[Ficheru:Thomas Gainsborough (1727-1788) - Philip Yorke I (1743–1804), MP - 1151302 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7184597|Philip Yorke]]'' | políticu galés (1743–1804) | 1743 | 1804 | ''[[:d:Q5385260|Erddig]]'' |- | style='text-align:right'| 2317 | | ''[[:d:Q7184733|Philippa Roles]]'' | | 1978 | 2017 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2318 | | ''[[:d:Q7186356|Phineas John]]'' | boxeador galés (1910–1985) | 1910 | 1985 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 2319 | [[Ficheru:Phoebe Davies 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7186662|Phoebe Davies]]'' | | 1864 | 1912 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2320 | | ''[[:d:Q7192602|Piers Griffith]]'' | | 1568 | 1628 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 2321 | | ''[[:d:Q7199739|Pixie O'Harris]]'' | | 1903 | 1991 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2322 | [[Ficheru:Joshua Pritchard Hughes by Elliott & Fry circa 1910s NPG x159177.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7245941|Pritchard Hughes]]'' | sacerdote galés (1847–1938) | 1847 | 1938 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 2323 | [[Ficheru:Pryce Pryce-Jones.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q7253236|Pryce Pryce-Jones]]'' | políticu galés (1834–1920) | 1834 | 1920 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2324 | | ''[[:d:Q7273649|R. Geraint Gruffydd]]'' | críticu lliterariu galés (1928–2015) | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q3402540|Talybont]]'' |- | style='text-align:right'| 2325 | | ''[[:d:Q7274067|R. Tudur Jones]]'' | teólogu británicu (1921–1998) | 1921 | 1998 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 2326 | [[Ficheru:R. Williams Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7274124|R. Williams Parry]]'' | | 1884 | 1956 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2327 | | [[Rachael Bland]] | | 1978 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2328 | [[Ficheru:720.Rahel o Fon photo portrait web.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7279216|Rachel Davies]]'' | | 1846 | 1915 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2329 | | ''[[:d:Q7279427|Rachel Thomas]]'' | actriz británica | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 2330 | [[Ficheru:Ralph Champneys Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7287329|Ralph Champneys Williams]]'' | | 1848 | 1927 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2331 | | ''[[:d:Q6242038|John Jones]]'' | futbolista británicu | 1848 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2332 | | ''[[:d:Q6253539|John Pullen]]'' | futbolista británicu | 1901 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2333 | | ''[[:d:Q8017668|William Robertson]]'' | | 1874<br/>1873 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2334 | | ''[[:d:Q8020391|William Williams]]'' | futbolista británicu | 1856 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2335 | | ''[[:d:Q8020396|William Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2336 | | ''[[:d:Q10495488|Jack Lewis]]'' | | 1902 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2337 | | ''[[:d:Q10517262|David Davies]]'' | futbolista británicu | 1888 | | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 2338 | | ''[[:d:Q6232015|John Evans]]'' | xugador de rugbi union galés (1911–1943) | 1911 | 1943 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2339 | | ''[[:d:Q6232013|John Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1897–1940) | 1897 | 1940 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 2340 | | ''[[:d:Q6232017|John Evans]]'' | | 1756 | 1846 | ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]'' |- | style='text-align:right'| 2341 | | ''[[:d:Q6232808|John Faull]]'' | xugador de rugbi union británicu (1933–2017) | 1933 | 2017 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 2342 | | ''[[:d:Q6233557|John Foley]]'' | | 1878 | 1949 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2343 | | ''[[:d:Q6234190|John Freeman]]'' | | 1934 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2344 | | ''[[:d:Q6234314|John Frowen]]'' | futbolista británicu (1931–2011) | 1931 | 2011 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 2345 | | ''[[:d:Q6235701|John Goodman]]'' | | | 1645 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2346 | | ''[[:d:Q6235888|John Goulstone Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés (1859–1935) | 1859 | 1935 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2347 | | ''[[:d:Q6236103|John Gray]]'' | diplomáticu galés (1936–2003) | 1936 | 2003 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 2348 | [[Ficheru:Sir John Purser Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236372|John Griffith]]'' | | 1848 | 1938 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2349 | [[Ficheru:Portrait of John Griffiths (4672891).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236405|John Griffiths]]'' | | 1837 | 1918 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 2350 | | ''[[:d:Q6236409|John Griffiths]]'' | matemáticu galés (1837–1916) | 1837 | 1916 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 2351 | [[Ficheru:J. Gwenogvryn Evans (1852–1930), MA, DLitt (gcf01707).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236665|John Gwenogvryn Evans]]'' | | 1852 | 1930 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 2352 | | ''[[:d:Q6236821|John H. Fisher]]'' | | 1837 | 1895 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2353 | | ''[[:d:Q6237166|John Habakkuk]]'' | historiador británicu (1915–2002) | 1915 | 2002 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2354 | | ''[[:d:Q6237949|John Harris]]'' | | 1680 | 1738 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 2355 | | ''[[:d:Q6238798|John Henry Evans]]'' | | 1872 | 1947 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2356 | [[Ficheru:John Hinds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6239362|John Hinds]]'' | políticu británicu (1862–1928) | 1862 | 1928 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2357 | | ''[[:d:Q6240302|John Hughes]]'' | | 1855 | 1914 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2358 | [[Ficheru:John Humphreys Davies (5292076).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6240404|John Humphreys Davies]]'' | | 1871 | 1926 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 2359 | [[Ficheru:The House of Commons, 1833 by Sir George Hayter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6240740|John Iltyd Nicholl]]'' | | 1797 | 1853 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 2360 | | ''[[:d:Q6240907|John Islan Jones]]'' | escritor británicu | 1874 | 1968 | ''[[:d:Q5184909|Cribyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2361 | [[Ficheru:John James Williams (JJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6241609|John James Williams]]'' | | 1869 | 1954 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2362 | | ''[[:d:Q6241666|John Jarman]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2009 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 2363 | | ''[[:d:Q6241779|John Jenkins]]'' | | 1770 | 1829 | ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]'' |- | style='text-align:right'| 2364 | [[Ficheru:John Gwili Jenkins (5254851).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6241777|John Jenkins]]'' | | 1872 | 1936 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''<br/>''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 2365 | | ''[[:d:Q6241786|John Jenkins]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1880–1971) | 1880 | 1971 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 2366 | [[Ficheru:Revd John Jones, Talysarn 1796-1857.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242001|John Jones]]'' | | 1796 | 1857 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 2367 | | ''[[:d:Q6242004|John Jones]]'' | | 1775 | 1834 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 2368 | | ''[[:d:Q6242009|John Jones]]'' | | 1812 | 1886 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 2369 | [[Ficheru:Portrait of Mr. John Jones, Plymouth Dock (4673762).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242023|John Jones]]'' | | 1766 | 1827 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 2370 | [[Ficheru:Llun johnjones bangor sas1923 tud272.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242024|John Jones]]'' | astrónomu galés (1818–1898) | 1818 | 1898 | ''[[:d:Q5318367|Dwyran]]'' |- | style='text-align:right'| 2371 | | ''[[:d:Q6242032|John Jones]]'' | | 1700 | 1770 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 2372 | | ''[[:d:Q6242042|John Jones]]'' | | 1895 | 1962 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2373 | | ''[[:d:Q6242046|John Jones]]'' | futbolista británicu (1916–1978) | 1916 | 1978 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 2374 | | ''[[:d:Q6242044|John Jones]]'' | | 1773 | 1853 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2375 | [[Ficheru:Portrait of John Jones (4671536) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242062|John Jones]]'' | | 1597 | 1660 | ''[[:d:Q29484376|Maesygarnedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2376 | [[Ficheru:Portrait of J. Jones (4674487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242066|John Jones]]'' | | 1777 | 1842 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 2377 | | ''[[:d:Q6242070|John Jones]]'' | | 1578 | 1658 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 2378 | [[Ficheru:Sir J. J. Guest (?). Mezzotint by W. Walker, 1852, after R. Wellcome V0006515 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242277|John Josiah Guest]]'' | políticu galés (1785–1852) | 1785 | 1852 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2379 | | ''[[:d:Q6242653|Daniel P Williams]]'' | | 1882 | 1947 | ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 2380 | [[Ficheru:J K Edwards & Dr Roberts (5254811) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242756|John Kelt Edwards]]'' | humorista gráficu galés (1875–1934) | 1875 | 1934 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 2381 | | ''[[:d:Q6243125|John King]]'' | | 1933 | 1982 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 2382 | | ''[[:d:Q6244024|John Lansdown]]'' | | 1929 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2383 | | ''[[:d:Q6244480|John Leighton Davies]]'' | | 1927 | 1995 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 2384 | | ''[[:d:Q6244754|John Lewis]]'' | futbolista británicu (1881–1954) | 1881 | 1954 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2385 | [[Ficheru:Portrait of The Reverend John Lloyd Rector of Caerwis (4671619).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6245031|John Lloyd]]'' | | 1733 | 1793 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 2386 | [[Ficheru:Rev. John Lloyd 1780 by Moses Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6245033|John Lloyd]]'' | | 1638 | 1687 | ''[[:d:Q3403473|Pendine]]'' |- | style='text-align:right'| 2387 | | ''[[:d:Q6245044|John Lloyd]]'' | | 1833 | 1915 | ''[[:d:Q29501531|Dinas]]'' |- | style='text-align:right'| 2388 | [[Ficheru:John Lloyd Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6245058|John Lloyd Morgan]]'' | | 1861 | 1944 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2389 | | ''[[:d:Q6245362|John Love Jones]]'' | futbolista británicu | 1885 | 1913 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2390 | [[Ficheru:JP Lyons.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6245648|John Lyons]]'' | futbolista británicu (1956–1982) | 1956 | 1982 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 2391 | | ''[[:d:Q6246101|John MacGregor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1885 | 1940 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2392 | | ''[[:d:Q6248386|John Meeson Parsons]]'' | | 1798 | 1870 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2393 | | ''[[:d:Q6248405|John Meirion Morris]]'' | escultor galés (1936–2020) | 1936 | 2020 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2394 | | ''[[:d:Q6248513|John Meredith]]'' | | 1863 | 1920 | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 2395 | | ''[[:d:Q6248845|John Mills]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1982 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 2396 | | ''[[:d:Q6249221|John Montgomery Traherne]]'' | | 1788 | 1860 | ''[[:d:Q5140546|Coedarhydyglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2397 | | ''[[:d:Q6249387|John Morgan]]'' | sacerdote galés (1886–1957) | 1886 | 1957 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 2398 | | ''[[:d:Q6249396|John Morgan]]'' | | 1855 | 1937 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 2399 | | ''[[:d:Q6249412|John Morgan]]'' | | 1688 | 1733 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 2400 | [[Ficheru:Sir John Morris-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6249473|John Morris-Jones]]'' | poeta galés (1864–1929) | 1864 | 1929 | ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2401 | | ''[[:d:Q6250035|John Myles]]'' | ministru galés (1621–1683) | 1621 | 1683 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q3400273|Clifford]]'' |- | style='text-align:right'| 2402 | | ''[[:d:Q6251311|John Ormond]]'' | poeta británicu | 1923 | 1990 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 2403 | | ''[[:d:Q6251352|John Osborn Williams]]'' | empresariu galés (1886–1963) | 1886 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2404 | [[Ficheru:Colonel Sir John Owen of Clenenney, Knt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251441|John Owen]]'' | | 1600 | 1666 | ''[[:d:Q13127132|Clenennau]]'' |- | style='text-align:right'| 2405 | | ''[[:d:Q6251444|John Owen]]'' | | 1698 | 1755 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 2406 | [[Ficheru:Ap Ffarmwr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251454|John Owen Jones]]'' | periodista británicu | 1861 | 1899 | ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 2407 | [[Ficheru:John Parry (Mormon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251980|John Parry]]'' | direutor d&#39;orquesta d&#39;Estaos Xuníos (1789–1868) | 1789 | 1868 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 2408 | [[Ficheru:John Parry, harpist.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251987|John Parry Ddall]]'' | | 1710 | 1782 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 2409 | [[Ficheru:SirJohnPowell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6253276|John Powell]]'' | | 1633 | 1696 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 2410 | | ''[[:d:Q6253393|John Price]]'' | | | 1584 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2411 | [[Ficheru:Portrait of J. Price, B.D., F.S.A (4673426).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6253407|John Price]]'' | | 1735 | 1813 | ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]''<br/>[[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 2412 | | ''[[:d:Q6253405|John Price]]'' | | 1854 | 1907 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2413 | | ''[[:d:Q6253409|John Price Davies]]'' | futbolista británicu (1862–1955) | 1862 | 1955 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2414 | | ''[[:d:Q6253502|John Pryce]]'' | | 1828 | 1903 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2415 | | ''[[:d:Q6253643|John Quantick]]'' | futbolista británicu (1909–1972) | 1909 | 1972 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2416 | | ''[[:d:Q6254476|John Rees]]'' | | 1857 | 1949 | ''[[:d:Q20598284|Cwmgiedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2417 | [[Ficheru:Dad toxedo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6254706|John Rhys Evans]]'' | | 1930 | 2010 | ''[[:d:Q5900757|Hopkinstown]]'' |- | style='text-align:right'| 2418 | [[Ficheru:Tryfanwy 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6254763|Tryfanwy]]'' | | 1867 | 1924 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 2419 | | ''[[:d:Q6255172|John Roberts]]'' | | 1880 | 1959 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 2420 | | ''[[:d:Q6255179|John Roberts]]'' | | 1775 | 1829 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2421 | [[Ficheru:John Roberts (missionary).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6255191|John Roberts]]'' | | 1853 | 1949 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 2422 | [[Ficheru:John Robins rugby 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6255264|John Robins]]'' | xugador de rugbi galés (1926–2007) | 1926 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2423 | [[Ficheru:John Ross.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6255691|John Ross]]'' | esplorador galés (1817–1903) | 1817 | 1903 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2424 | | ''[[:d:Q6255826|John Rowland]]'' | | 1936 | 2002 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2425 | | ''[[:d:Q6255842|John Rowlands]]'' | escritor británicu (1938–2015) | 1938 | 2015 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2426 | | ''[[:d:Q6255974|John Russell]]'' | médicu militar galés (1893–1917) | 1893 | 1917 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2427 | [[Ficheru:JOHN SALUSBURY BY ZOFFANY (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6256555|John Salusbury]]'' | | 1707 | 1762 | ''[[:d:Q13125684|Bachegraig]]''<br/>''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 2428 | [[Ficheru:Sir John Salisbury by Moses Griffith 02197.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6256556|John Salusbury]]'' | | 1565 | 1612<br/>1613 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 2429 | [[Ficheru:Sir-John-Henry-Philipps-Scourfield.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6257135|Sir John Scourfield, 1st Baronet]]'' | | 1808 | 1876 | ''[[:d:Q123520891|Williamston]]'' |- | style='text-align:right'| 2430 | [[Ficheru:John Chick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6258851|John Stanley Chick]]'' | as de l&#39;aviación galés (1897–1960) | 1897 | 1960 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 2431 | [[Ficheru:J Strand-Jones-1901.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6259367|John Strand-Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1958) | 1877 | 1958 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 2432 | [[Ficheru:Reverend John Sylvester John Gardiner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6259875|John Sylvester John Gardiner]]'' | sacerdote d&#39;Estaos Xuníos (1765–1830) | 1765 | 1830 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2433 | [[Ficheru:John T. Pritchard (1883-1965) (8276639652).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6260079|John T. Pritchard]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1883 | 1965 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2434 | | ''[[:d:Q14949186|Hilary Tann]]'' | compositora británica | 1947 | 2023 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 2435 | | ''[[:d:Q14949184|Clement Price Thomas]]'' | | 1893 | 1973 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 2436 | | ''[[:d:Q14982023|John Walters]]'' | | 1721 | 1797 | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 2437 | [[Ficheru:Daniel Lleufer Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15049074|Daniel Lleufer Thomas]]'' | | 1863 | 1940 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 2438 | | ''[[:d:Q15050659|Leo McAuliffe]]'' | | 1933 | 2018 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 2439 | [[Ficheru:H. W. W. C. Dunnico (5349052).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15052587|Herbert Dunnico]]'' | políticu británicu (1876–1953) | 1875 | 1953 | ''[[:d:Q5057245|Cefn-y-bedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2440 | | ''[[:d:Q15054657|John Lasarus Williams]]'' | | 1924 | 2004 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2441 | [[Ficheru:Watcyn Wyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15074921|Watkin Hezekiah Williams]]'' | | 1844 | 1905 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 2442 | | ''[[:d:Q15109553|Jim Ede]]'' | | 1895 | 1990 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2443 | [[Ficheru:Illingworth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15109565|Leslie Gilbert Illingworth]]'' | | 1902 | 1979 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2444 | [[Ficheru:Gutyn Peris.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q15244394|Griffith Williams]]'' | poeta galés (1769–1838) | 1769 | 1838 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2445 | | ''[[:d:Q15378630|Thomas Davis]]'' | | 1837 | 1919 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2446 | | ''[[:d:Q15378639|Phil Clift]]'' | | 1918 | 2005 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 2447 | [[Ficheru:Joseph Davis 1865 public domain USGov.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15378641|Joseph Davis]]'' | soldáu galés | 1838 | 1895 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2448 | | ''[[:d:Q15427153|Patricia Llewellyn]]'' | direutora de televisión británica (1962–2017) | 1962 | 2017 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2449 | | ''[[:d:Q15428895|Richard Britnell]]'' | historiador británicu (1944–2013) | 1944 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2450 | [[Ficheru:Reverend Benjamin Evans (Telynfab) (1845–1900) (gcf10105).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15429196|Benjamin Evans]]'' | | 1844 | 1900 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2451 | | ''[[:d:Q15429403|John Vaughan]]'' | | 1871 | 1956 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2452 | | ''[[:d:Q15434762|Jack Livesey]]'' | actor galés (1901–1961) | 1901 | 1961 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2453 | | ''[[:d:Q15435915|Bernard Lloyd]]'' | | 1934 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2454 | | ''[[:d:Q15438714|W. D. Davies]]'' | teólogu británicu (1911–2001) | 1911 | 2001 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 2455 | | ''[[:d:Q15440925|Philip R. Davies]]'' | arqueólogu británicu (1945–2018) | 1945 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2456 | | ''[[:d:Q15452420|Louis Barnett Abrahams]]'' | profesor galés (1839–1918) | 1839 | 1918 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2457 | | ''[[:d:Q15453116|Michael Shepherd]]'' | | 1923 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2458 | [[Ficheru:John Hughes editor 1985.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15453135|John Hughes]]'' | | 1930 | 2022 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2459 | [[Ficheru:John Bowen (bishop).png|center|128px]] | ''[[:d:Q15453626|John Bowen]]'' | | 1815 | 1859 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 2460 | | ''[[:d:Q15453717|Charles Wynford Parsons]]'' | zoólogu galés (1901–1950) | 1901 | 1950 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2461 | | ''[[:d:Q15453874|Paul Ferris]]'' | biógrafu británicu (1929–2018) | 1929 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2462 | | ''[[:d:Q15453944|Terence Rees]]'' | historiador británicu (1928–2014) | 1928 | 2014 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2463 | | ''[[:d:Q15454409|Myfanwy Haycock]]'' | | 1913 | 1963 | ''[[:d:Q7228316|Pontnewynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2464 | [[Ficheru:Portrait of W. Williams (4673914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15456236|William Williams]]'' | políticu galés (1788–1865) | 1788 | 1865 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 2465 | [[Ficheru:Peter Reynolds Korea (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15458784|Peter Reynolds]]'' | compositor galés (1958–2016) | 1958 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2466 | | ''[[:d:Q15459489|John James]]'' | poeta británicu (1939–2018) | 1939 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2467 | | ''[[:d:Q15460120|T. Harri Jones]]'' | poeta británicu | 1921 | 1965 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2468 | [[Ficheru:Sion Trevor - John Trevor (1563–1630) memorial St Cynfarch Ch, Hope, Flintshire Cymru Wales 08.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15460645|John Trevor]]'' | políticu galés (1563–1630) | 1563 | 1630 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 2469 | [[Ficheru:William Ifor Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15491437|William Ifor Jones]]'' | | 1900 | 1988 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2470 | | ''[[:d:Q15493820|Howard Thomas]]'' | productor de radio galés (1909–1986) | 1909 | 1986 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2471 | [[Ficheru:Retrato de C. W. King (1847) - Visconde de Meneses.png|center|128px]] | ''[[:d:Q15523834|Charles William King]]'' | escritor británicu | 1818 | 1888 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2472 | | ''[[:d:Q15619225|William Glynne-Jones]]'' | | 1907 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2473 | [[Ficheru:Bardd Cocos 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q15624399|John Evans]]'' | | 1826 | 1888 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 2474 | | ''[[:d:Q15637773|Kenneth "Ken" Davies]]'' | | 1916 | 1984 | ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]'' |- | style='text-align:right'| 2475 | | ''[[:d:Q15637838|John Cooke]]'' | oficial galés (1922–2011) | 1922 | 2011 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 2476 | [[Ficheru:Marendaz (CN) - btv1b53238255h.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15806311|Donald Marcus Kelway Marendaz]]'' | | 1897 | 1988 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 2477 | | ''[[:d:Q15954198|Hans Busk]]'' | poeta británicu | 1772 | 1862 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2478 | | ''[[:d:Q15967265|Sir John Beynon, 1st Baronet]]'' | empresariu británicu (1864–1944) | 1864 | 1944 | ''[[:d:Q5050623|Castleton]]'' |- | style='text-align:right'| 2479 | | ''[[:d:Q15967282|Thomas Dalton-Morgan]]'' | aviador galés (1917–2004) | 1917 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2480 | [[Ficheru:Denis Crowley-Milling, 1940.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15967649|Denis Crowley-Milling]]'' | | 1919 | 1996 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2481 | [[Ficheru:Air Vice-Marshal Meredith Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15969655|Meredith Thomas]]'' | militar galés (1892–1984) | 1892 | 1984 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 2482 | | ''[[:d:Q15971211|Wilfrith Green]]'' | | 1872 | 1937 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 2483 | [[Ficheru:Nathaniel Edward Yorke-Davies Vanity Fair 1900-04-12.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15983646|N. E. Yorke Davis]]'' | | 1841 | 1914 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 2484 | | ''[[:d:Q15983878|Francis James Burgoyne]]'' | | 1858 | 1913 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 2485 | | ''[[:d:Q15983891|William Retlaw Williams]]'' | | 1863 | 1944 | ''[[:d:Q4666761|Aberclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 2486 | [[Ficheru:Leonard Llewelyn Bulkeley Williams.png|center|128px]] | ''[[:d:Q15987407|Leonard Llewelyn Bulkeley Williams]]'' | | 1861 | 1939 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2487 | | ''[[:d:Q15989799|James Allen]]'' | | 1802 | 1897 | ''[[:d:Q5000782|Burton]]'' |- | style='text-align:right'| 2488 | | ''[[:d:Q15990059|William Hughes]]'' | | 1535 | 1600 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2489 | | ''[[:d:Q15990317|Horace Thomas]]'' | | 1890 | 1916 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2490 | | ''[[:d:Q15990363|Thomas Williams]]'' | sacerdote galés (1725–1770) | 1725 | 1770 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2491 | | ''[[:d:Q15991633|Robert Williams]]'' | políticu galés (1695–1763) | 1695 | 1763 | ''[[:d:Q5385173|Erbistock]]'' |- | style='text-align:right'| 2492 | | ''[[:d:Q15992732|John Thomas Burton Wollaston]]'' | clérigu galés (1841–1911) | 1841 | 1911 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2493 | | ''[[:d:Q15993118|Huw Jenkins]]'' | xugador de críquet galés (1944–2013) | 1944 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2494 | | ''[[:d:Q15993548|Tony Summers]]'' | nadador galés (1924–2013) | 1924 | 2013 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2495 | | ''[[:d:Q15994396|William Davies]]'' | paleontólogu galés (1814–1891) | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 2496 | | ''[[:d:Q15994452|George Phillips Bevan]]'' | | 1830 | 1889 | ''[[:d:Q4877452|Beaufort]]'' |- | style='text-align:right'| 2497 | | ''[[:d:Q15994588|John Lloyd]]'' | | 1750<br/>1749 | 1815 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2498 | [[Ficheru:Thomas Richard Owen, SWGA president 1966-1968.png|center|128px]] | ''[[:d:Q15994666|Thomas Richard Owen]]'' | | 1918 | 1990 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2499 | | ''[[:d:Q15994689|William Phillips]]'' | | 1822 | 1905 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 2500 | | ''[[:d:Q15994726|Harry Morrey Salmon]]'' | | 1892<br/>1890 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2501 | | ''[[:d:Q15996134|Gus Merry]]'' | | 1888 | 1943 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2502 | [[Ficheru:The disillusionment of Idris like a cork out of a soda-water bottle! (5236536).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15996281|Thomas Howell Williams Idris]]'' | políticu británicu (1842–1942) | 1842 | 1925 | ''[[:d:Q5000782|Burton]]'' |- | style='text-align:right'| 2503 | | ''[[:d:Q15997566|Herbert Charles Tippet]]'' | arquiteutu del paisaxe galés (1892–1947) | 1892 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2504 | [[Ficheru:James John Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15997564|James John Thomas]]'' | políticu galés (1868–1947) | 1868 | 1947 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2505 | | ''[[:d:Q15997578|Job Wilding]]'' | futbolista británicu (1862–1947) | 1862 | 1947 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2506 | | ''[[:d:Q15998021|Phil Tanner]]'' | cantante galés (1862–1950) | 1862 | 1950 | ''[[:d:Q6661467|Llangennith]]'' |- | style='text-align:right'| 2507 | | ''[[:d:Q15998730|Joe Pullman]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1955) | 1876 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2508 | | ''[[:d:Q15998907|Nathaniel Walters]]'' | xugador de rugbi union galés (1875–1956) | 1875 | 1956 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2509 | | ''[[:d:Q15999154|Edgar Long]]'' | xugador de rugbi union galés (1907–1958) | 1907 | 1958 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 2510 | | ''[[:d:Q15999184|Gilbert Rattenbury]]'' | xugador de críquet galés (1878–1958) | 1878 | 1958 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2511 | | ''[[:d:Q15999292|Dick Duckfield]]'' | xugador de críquet galés (1907–1959) | 1907 | 1959 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2512 | | ''[[:d:Q15999402|Frank Williams]]'' | xugador de rugbi británicu (1910–1959) | 1910 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2513 | | ''[[:d:Q15999400|Sir Evan Williams, 1st Baronet]]'' | | 1871 | 1959 | ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]'' |- | style='text-align:right'| 2514 | | ''[[:d:Q15999467|Joseph Jones]]'' | | 1899 | 1960 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 2515 | [[Ficheru:Percy Holland Latham c1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15999888|Percy Latham]]'' | | 1873 | 1922 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 2516 | [[Ficheru:Lewis Pugh Evans VC IWM HU 93411.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16000236|Lewis Pugh Evans]]'' | militar galés (1881–1962) | 1881 | 1962 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2517 | [[Ficheru:Young Allsopp, boxer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16003649|Young Allsopp]]'' | | 1901 | 1964 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 2518 | | ''[[:d:Q16003708|James Phillips Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1883–1964) | 1883 | 1964 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2519 | | ''[[:d:Q16003922|Billy Tudor]]'' | futbolista británicu (1918–1965) | 1918 | 1965 | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 2520 | [[Ficheru:MalcolmMcColm1956.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16004072|Malcolm McColm]]'' | | 1914 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2521 | [[Ficheru:Howard Poole 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16004090|Howard Poole]]'' | | 1905 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2522 | | ''[[:d:Q16005766|Edward Benson]]'' | xugador de críquet galés (1907–1967) | 1907 | 1967 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2523 | | ''[[:d:Q16005824|Colin Jones]]'' | | 1928 | 1967 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2524 | | ''[[:d:Q16005835|Ronald Lewis]]'' | | 1916 | 1967 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 2525 | [[Ficheru:Ivor Rees VC IWM Q 70903.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16005869|Ivor Rees]]'' | militar galés (1893–1967) | 1893 | 1967 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 2526 | | ''[[:d:Q16005912|Bobbie Williams]]'' | xugador de rugbi galés (1886–1967) | 1886 | 1967 | ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2527 | | ''[[:d:Q16006585|Herbert Huntingdon]]'' | xugador d&#39;esgrima británicu (1898–1969) | 1898 | 1968 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2528 | | ''[[:d:Q16007439|Albert Mays]]'' | | 1929 | 1973 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 2529 | | ''[[:d:Q16007473|Wick Powell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1905–1973) | 1905 | 1973 | ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]'' |- | style='text-align:right'| 2530 | | ''[[:d:Q16007476|Kenneth Raikes]]'' | | 1889 | 1973 | ''[[:d:Q6744584|Malpas]]'' |- | style='text-align:right'| 2531 | | ''[[:d:Q16007482|Trevor Rowlands]]'' | futbolista británicu (1922–1973) | 1922 | 1973 | ''[[:d:Q7975052|Wattstown]]'' |- | style='text-align:right'| 2532 | | ''[[:d:Q16007521|Morris Meredith Williams]]'' | | 1881 | 1973 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 2533 | | ''[[:d:Q7297448|Ray Elliott]]'' | futbolista británicu | 1929 | 2006 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 2534 | | ''[[:d:Q7297530|Ray Glastonbury]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1938 | 2026 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2535 | | ''[[:d:Q7297562|Ray Gunter]]'' | | 1909 | 1977 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2536 | | ''[[:d:Q7297733|Ray Lambert]]'' | futbolista británicu (1922–2009) | 1922 | 2009 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2537 | | ''[[:d:Q7297839|Ray Mielczarek]]'' | futbolista británicu (1946–2013) | 1946 | 2013 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2538 | | ''[[:d:Q7297975|Ray Powell]]'' | políticu galés (1928–2001) | 1928 | 2001 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 2539 | | ''[[:d:Q7297992|Ray Prosser]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1927 | 2020 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2540 | | ''[[:d:Q7298291|Ray Wilcox]]'' | futbolista británicu | 1921 | 2003 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2541 | | ''[[:d:Q7298300|Ray Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1927–2014) | 1927 | 2014 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 2542 | | ''[[:d:Q7298707|Raymond Davies Hughes]]'' | | 1923 | 1999 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2543 | | ''[[:d:Q7298803|Raymond Glendenning]]'' | comentarista deportivu británicu (1907–1974) | 1907 | 1974 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2544 | [[Ficheru:Raymond Gower in 1953.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7298808|Raymond Gower]]'' | | 1916 | 1989 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2545 | | ''[[:d:Q7299084|Raymond Price]]'' | | 1924 | 1988 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2546 | | ''[[:d:Q7299161|Raymond Steed]]'' | militar galés (1928–1943) | 1928 | 1943 | ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]'' |- | style='text-align:right'| 2547 | | ''[[:d:Q7306435|Redvers Sangoe]]'' | boxeador galés (1936–1964) | 1936 | 1964 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2548 | | ''[[:d:Q7306966|Rees Davies]]'' | historiador galés (1938–2005) | 1938 | 2005 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 2549 | [[Ficheru:Rees G Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7306965|Rees G. Richards]]'' | | 1842 | 1917 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2550 | [[Ficheru:Portrait of R. H. Gronow (4670809).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7306968|Rees Howell Gronow]]'' | políticu británicu | 1794 | 1865 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2551 | | ''[[:d:Q7306969|Rees Howells]]'' | misioneru galés (1879–1950) | 1879 | 1950 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 2552 | | ''[[:d:Q7306974|Rees Williams]]'' | futbolista británicu | 1900 | 1963 | ''[[:d:Q3306663|Merthyr Tydfil County Borough]]'' |- | style='text-align:right'| 2553 | | ''[[:d:Q7306975|Rees Thomas]]'' | | 1882 | 1926 | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 2554 | | ''[[:d:Q7306973|Rees Thomas]]'' | | 1926 | 1984 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2555 | | ''[[:d:Q7307724|Reg Anderson]]'' | | 1914 | 1972 | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 2556 | | ''[[:d:Q7307734|Reg Blakemore]]'' | | 1924 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2557 | | ''[[:d:Q7307740|Reg Braddick]]'' | ciclista galés (1913–1999) | 1913 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2558 | | ''[[:d:Q7307755|Reg Cudlipp]]'' | editor de periódicu británicu (1910–2005) | 1910 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2559 | | ''[[:d:Q7307759|Reg Davies]]'' | futbolista británicu (1929–2009) | 1929 | 2009 | ''[[:d:Q5199742|Cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 2560 | | ''[[:d:Q7307835|Reg Parker]]'' | futbolista británicu (1921–1997) | 1921 | 1997 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 2561 | [[Ficheru:Reg Plummer (rugby player).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7307840|Reg Plummer]]'' | xugador de rugbi union británicu (1888–1953) | 1888 | 1953 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2562 | | ''[[:d:Q7307846|Reg Pugh]]'' | futbolista británicu | 1917 | 1981 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2563 | | ''[[:d:Q7307859|Reg Spencer]]'' | futbolista británicu | 1908 | 1981 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 2564 | [[Ficheru:Reginald Thomas 1929.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7307870|Reg Thomas]]'' | mediofondista galés (1907–1946) | 1907 | 1946 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 2565 | | ''[[:d:Q7308838|Reginald Phillips]]'' | xugador de críquet galés (1897–1963) | 1897 | 1963 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2566 | | ''[[:d:Q7308884|Reginald Sutcliffe]]'' | | 1904 | 1991 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2567 | | ''[[:d:Q7319298|Rex Richards]]'' | | 1934 | 1989 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2568 | | ''[[:d:Q7321764|Rhys Cadwaladr]]'' | | 1666 | 1690 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2569 | | ''[[:d:Q7321781|Rhys Gethin]]'' | | 1350 | 1405 | ''[[:d:Q13130344|Nant Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2570 | | ''[[:d:Q7321796|Rhys Jones]]'' | | 1941 | 2001 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2571 | | ''[[:d:Q7321821|Rhys Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | 2021 | ''[[:d:Q7570735|Southerndown]]'' |- | style='text-align:right'| 2572 | | ''[[:d:Q7321830|Rhys Prichard]]'' | poeta galés (1579–1644) | 1579 | 1644 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 2573 | | ''[[:d:Q7321835|Rhys Rhys-Williams]]'' | | 1865 | 1955 | ''[[:d:Q6875781|Miskin]]'' |- | style='text-align:right'| 2574 | [[Ficheru:Portrait of Sir Rhys ab Thomas, Knight Banneret & K-G (4672073).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321859|Rhys ap Thomas]]'' | | 1449 | 1525 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 2575 | | ''[[:d:Q7323024|Rice Mansel]]'' | | 1487 | 1559 | ''[[:d:Q645198|Oxwich]]'' |- | style='text-align:right'| 2576 | | ''[[:d:Q7323907|Richard Bagnall-Oakeley]]'' | arqueru galés (1865–1947) | 1865 | 1947 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2577 | | ''[[:d:Q7324005|Richard Bassett]]'' | | 1777 | 1852 | ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]'' |- | style='text-align:right'| 2578 | | ''[[:d:Q7324011|Richard Bates]]'' | | 1829 | 1889 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2579 | | ''[[:d:Q7324421|Richard Bryn Williams]]'' | | 1902 | 1981 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 2580 | [[Ficheru:Sir Richard Clough by Moses Griffith 02188.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7324802|Richard Clough]]'' | | 1539<br/>1530 | 1570 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2581 | | ''[[:d:Q7324958|Richard Crawley]]'' | | 1840 | 1893 | ''[[:d:Q744944|Raglan]]'' |- | style='text-align:right'| 2582 | [[Ficheru:Richard-Davies-AS-Môn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325106|Richard Davies]]'' | políticu galés (1818–1896) | 1818 | 1896 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 2583 | [[Ficheru:Richard Davies Esgob Llanelwy a Thyddewi Bishp of St Davids, Wales (d. 1581) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325110|Richard Davies]]'' | | 1505<br/>1501 | 1581 | ''[[:d:Q13128908|Gyffin]]'' |- | style='text-align:right'| 2584 | [[Ficheru:Richard Davies, Llanbryn-mair (Mynyddog, 1833-77) NLW3364536.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325108|Richard Davies]]'' | poeta galés (1833–1877) | 1833 | 1877 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 2585 | | ''[[:d:Q7325109|Richard Davies]]'' | actor galés (1926–2015) | 1926 | 2015 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2586 | [[Ficheru:Richard Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325458|Richard Edwards]]'' | políticu australianu | 1842 | 1915 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2587 | [[Ficheru:Richard Ellis (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325487|Richard Ellis]]'' | | 1865 | 1928 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2588 | | ''[[:d:Q7325626|Richard Farrington]]'' | | 1702 | 1772 | ''[[:d:Q13129688|Llechylched]]'' |- | style='text-align:right'| 2589 | [[Ficheru:Samuel Woodforde (1763-1817) - Richard Fenton (1746–1821) - 732230 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325647|Richard Fenton]]'' | | 1746 | 1821 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 2590 | [[Ficheru:Pfeninger, R. E.; R. Glynn Vivian.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325950|Richard Glynn Vivian]]'' | | 1835 | 1910 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2591 | | ''[[:d:Q7326090|Richard Griffiths]]'' | | 1756 | 1826 | ''[[:d:Q17715131|Llanwonno]]'' |- | style='text-align:right'| 2592 | | ''[[:d:Q7326420|Richard Herbert]]'' | xugador de dardos galés (1972–2012) | 1972 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2593 | | ''[[:d:Q7326925|Richard Jones]]'' | | 1603 | 1650 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 2594 | | ''[[:d:Q7326929|Richard Jones]]'' | | 1757 | 1814 | ''[[:d:Q6661917|Llanychan]]'' |- | style='text-align:right'| 2595 | [[Ficheru:Richard Llwyd.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7327422|Richard Llwyd]]'' | | 1752 | 1835 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 2596 | | ''[[:d:Q7327487|Richard Lucas]]'' | | 1648 | 1715 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 2597 | | ''[[:d:Q7327908|Richard Morris]]'' | | 1703 | 1779 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 2598 | [[Ficheru:Richard Mullock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7327948|Richard Mullock]]'' | árbitru de rugbi a 15 galés (1851–1920) | 1851 | 1920 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2599 | | ''[[:d:Q7328001|Richard Nanney]]'' | | 1691 | 1767 | ''[[:d:Q17744296|Cefndeuddwr Farmhouse]]'' |- | style='text-align:right'| 2600 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Richard Owen, (y diwygiwr enwog) (4671728) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328216|Richard Owen]]'' | | 1839 | 1887 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 2601 | | ''[[:d:Q7328276|Richard Parkhouse]]'' | xugador de críquet galés (1910–1984) | 1910 | 1984 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 2602 | [[Ficheru:Professor Richard Parry-Jones CBE.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328285|Richard Parry-Jones]]'' | | 1951 | 2021 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2603 | [[Ficheru:Richard Pennant Thomson 1790s.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328358|Richard Pennant, 1st Baron Penrhyn]]'' | políticu británicu | 1737 | 1808 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2604 | [[Ficheru:Richard Perryn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328379|Richard Perryn]]'' | | 1723 | 1803 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 2605 | | ''[[:d:Q7328491|Richard Powell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1944) | 1864 | 1944 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2606 | | ''[[:d:Q7328531|Richard Pryse]]'' | | 1501 | 1623 | ''[[:d:Q26212157|Gogerddan Mansion]]'' |- | style='text-align:right'| 2607 | | ''[[:d:Q7328693|Richard Roberts]]'' | | 1884 | 1970 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 2608 | | ''[[:d:Q7329296|Richard Summers]]'' | xugador de rugbi union británicu (1860–1941) | 1860 | 1941 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2609 | | ''[[:d:Q7329418|Richard Tecwyn Williams]]'' | bioquímicu galés (1900–1979) | 1909 | 1979 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 2610 | | ''[[:d:Q7329440|Richard Thomas]]'' | oficial británicu (1932–1998) | 1932 | 1998 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2611 | | ''[[:d:Q7329445|Richard Thomas]]'' | | 1753 | 1780 | ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 2612 | [[Ficheru:Richard Trefor (1558 - 1638).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7329554|Richard Trevor]]'' | políticu galés (1558–1638) | 1558 | 1638 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 2613 | [[Ficheru:Portrait of Ricardvs Vavghanvs (4672123).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7329644|Richard Vaughan]]'' | sacerdote británicu (1550–1607) | 1550 | 1607 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 2614 | | ''[[:d:Q7329946|Richard Whitford]]'' | | 1495 | 1543 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 2615 | | ''[[:d:Q7329983|Richard William Allen]]'' | | 1867 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2616 | [[Ficheru:Richard William Leslie Wain (1896–1917).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7329992|Richard William Leslie Wain]]'' | militar galés (1896–1917) | 1896 | 1917 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2617 | | ''[[:d:Q7330013|Richard Williams Morgan]]'' | | 1815 | 1889 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2618 | [[Ficheru:Robbie James.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7340921|Robbie James]]'' | futbolista británicu (1957–1998) | 1957 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2619 | [[Ficheru:Robert Armstrong-Jones 1933.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7341588|Robert Armstrong-Jones]]'' | psiquiatra británicu | 1857 | 1943 | ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 2620 | | ''[[:d:Q7342182|Robert Blythe]]'' | actor galés (1947–2018) | 1947 | 2018 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2621 | [[Ficheru:Mr. R. Bryan (5292071).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7342477|Robert Bryan]]'' | | 1858 | 1920 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 2622 | [[Ficheru:Robert Bye VC IWM Q 114616.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7342553|Robert Bye]]'' | soldáu galés (1889–1962) | 1889 | 1962 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2623 | | ''[[:d:Q7342900|Robert Chester]]'' | | 1566 | 1640 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2624 | | ''[[:d:Q7343089|Robert Cooke]]'' | políticu británicu (1930–1987) | 1930 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2625 | [[Ficheru:Robert Daniell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7343389|Robert Daniell]]'' | políticu galés (1646–1718) | 1646 | 1718 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2626 | | ''[[:d:Q7343426|Robert Davies]]'' | futbolista británicu (1869–1930) | 1869 | 1930 | ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]'' |- | style='text-align:right'| 2627 | | ''[[:d:Q7343516|Robert Dewi Williams]]'' | | 1870 | 1955 | ''[[:d:Q3406258|Pandy Tudur]]'' |- | style='text-align:right'| 2628 | | ''[[:d:Q7343531|Robert Dickie]]'' | boxeador galés (1964–2010) | 1964 | 2010 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 2629 | [[Ficheru:Revd Robert Ellis (Cynddelw, 1812-75) NLW3364283.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7344015|Robert Ellis]]'' | | 1812 | 1875 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2630 | | ''[[:d:Q7344034|Robert Ellis]]'' | | 1898 | 1966 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2631 | | ''[[:d:Q8015715|William Molloy, Baron Molloy]]'' | | 1918 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2632 | [[Ficheru:Thomas Lawrence - Portrait of William Morgan (1750-1833).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8015809|William Morgan]]'' | | 1750 | 1833 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2633 | | ''[[:d:Q8016046|William Nathaniel Jones]]'' | políticu británicu (1858–1934) | 1858 | 1934 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 2634 | | ''[[:d:Q8016190|William Norton]]'' | xugador de rugbi union galés (1862–1898) | 1862 | 1898 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2635 | [[Ficheru:William Osborne Smith -Past masters, St Paul's Lodge, 374, ERmontage of 36 photographs (HS85-10-25525) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8016385|William Osborne Smith]]'' | militar canadianu (1833–1887) | 1833 | 1887 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2636 | [[Ficheru:William Owen Pughe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8016424|William Owen Pughe]]'' | | 1759 | 1835 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 2637 | | ''[[:d:Q8016742|William Penfro Rowlands]]'' | compositor británicu (1860–1937) | 1860 | 1937 | ''[[:d:Q18160658|Llys-y-frân]]'' |- | style='text-align:right'| 2638 | | ''[[:d:Q8017032|William Powell]]'' | políticu galés | 1948 | 2022 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 2639 | [[Ficheru:William Price painting (2).jpg|center|128px]] | [[William Price (médicu)|William Price]] | | 1800 | 1893 | ''[[:d:Q7377542|Rudry]]'' |- | style='text-align:right'| 2640 | [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551147).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017260|William R. P. George]]'' | | 1912 | 2006 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 2641 | [[Ficheru:Dr William Rees (Gwilym Hiraethog, 1802-83) (1870) NLW3364252 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017443|William Rees]]'' | | 1802 | 1883 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 2642 | [[Ficheru:William Rees-Davies.png|center|128px]] | ''[[:d:Q8017448|William Rees Morgan Davies]]'' | | 1863 | 1939 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 2643 | | ''[[:d:Q8017467|William Reid Clanny]]'' | | 1776 | 1850 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2644 | [[Ficheru:Rhys Herbert headshot.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017514|William Rhys-Herbert]]'' | compositor d&#39;Estaos Xuníos (1868–1921) | 1868 | 1921 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 2645 | | ''[[:d:Q8017521|William Richard Arnold]]'' | | 1881 | 1957 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 2646 | [[Ficheru:William Richards minister.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017538|William Richards]]'' | escritor galés (1749–1818) | 1749 | 1818 | ''[[:d:Q16898205|Penrydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2647 | | ''[[:d:Q8017648|William Roberts]]'' | | 1585 | 1665 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 2648 | [[Ficheru:William Roberts (physician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017657|William Roberts]]'' | | 1830 | 1899 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 2649 | | ''[[:d:Q8017750|William Roos]]'' | | 1808 | 1878 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 2650 | | ''[[:d:Q8017810|William Rowland]]'' | xugador de críquet galés (1904–1942) | 1904 | 1942 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 2651 | [[Ficheru:William Salesbury on the Translator's Memorial; Llanelwy - St Asaph, Cymru 07.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8018052|William Salesbury]]'' | | 1520 | 1584 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 2652 | | ''[[:d:Q8018108|William Sandham]]'' | | 1879 | 1961 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2653 | | ''[[:d:Q8018129|William Sarvis]]'' | | 1898 | 1968 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2654 | [[Ficheru:William Tecumseh Davies (1831–1912), Lieutenant Governor of Pennsylvania from 1887–91.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8019049|William T. Davies]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1831 | 1912 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2655 | [[Ficheru:Portrait of William Thomas, 'Islwyn' (4671182).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8019287|William Thomas]]'' | | 1832 | 1878 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 2656 | [[Ficheru:Revd William Thomas (Gwilym Marles, 1834-79) (U) NLW3364226.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8019284|William Thomas]]'' | | 1834 | 1879 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 2657 | | ''[[:d:Q8019290|William Thomas]]'' | | 1734 | 1799 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 2658 | | ''[[:d:Q8019295|William Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | 1972 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2659 | [[Ficheru:Portrait of William Watkin Edward Wynne (4674672) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020060|William Watkin Edward Wynne]]'' | | 1801 | 1880 | ''[[:d:Q11047227|Peniarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2660 | [[Ficheru:VCWilliamWilliams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020386|William Williams]]'' | militar galés (1890–1965) | 1890 | 1965 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2661 | [[Ficheru:William-Williams-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020385|William Williams]]'' | | 1840 | 1904 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 2662 | | ''[[:d:Q8020395|William Williams]]'' | | 1925 | 2007 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 2663 | | ''[[:d:Q8020392|William Williams]]'' | misioneru galés (1859–1892) | 1859 | 1892 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 2664 | | ''[[:d:Q8020402|William Williams]]'' | inxenieru canadianu (1927–2011) | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 2665 | [[Ficheru:Revd William Williams (1781-1840) (print) NLW3365416.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020407|William Williams of Wern]]'' | | 1781 | 1840 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 2666 | [[Ficheru:1882 MHRs William Wynn-Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020624|William Wynn-Williams]]'' | | 1828 | 1913 | ''[[:d:Q3399915|Llangar]]'' |- | style='text-align:right'| 2667 | | ''[[:d:Q8020631|William Wynter]]'' | políticu galés (1521–1589) | 1521 | 1589 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2668 | | ''[[:d:Q8020629|William Wynne]]'' | | 1671 | 1704 | ''[[:d:Q17744479|Garthewin]]'' |- | style='text-align:right'| 2669 | | ''[[:d:Q8021458|Willie Davies]]'' | futbolista británicu (1900–1953) | 1900 | 1953 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 2670 | | ''[[:d:Q8021457|Willie Davies]]'' | | 1916 | 2002 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 2671 | [[Ficheru:Willie Thomas (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8021846|Willie Thomas]]'' | | 1866 | 1921 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 2672 | [[Ficheru:1946 AIK-Birmingham ity FC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8023109|Wilson Jones]]'' | | 1914 | 1986 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2673 | [[Ficheru:Winifred Maxwell, Countess of Nithsdale.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8025410|Winifred Maxwell, Countess of Nithsdale]]'' | | 1672 | 1749 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 2674 | | ''[[:d:Q8040064|Wyn Davies]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2025 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2675 | [[Ficheru:Wyn Calvin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040069|Wyn Calvin]]'' | | 1925 | 2022 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 2676 | | ''[[:d:Q8040109|Wyndham Emery]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1897–1969) | 1897 | 1969 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2677 | [[Ficheru:Answering You- the Production of a Bbc Radio Programme For the United States of America, 1941 D4577.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040155|Wynford Vaughan-Thomas]]'' | | 1908 | 1987 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2678 | [[Ficheru:Zephaniah Williams - Illustrated Australian News (1874).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8069294|Zephaniah Williams]]'' | artista galés (1795–1874) | 1795 | 1874 | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2679 | | ''[[:d:Q9275390|Graham Harcourt]]'' | deportista británicu (1934–2015) | 1934 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2680 | | ''[[:d:Q9346589|Evan Jenkins]]'' | | 1895 | 1959 | ''[[:d:Q13128409|Ffair Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 2681 | [[Ficheru:Teresa Helena Higginson Servant of God.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q9357296|Teresa Helena Higginson]]'' | | 1844 | 1905 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 2682 | [[Ficheru:Lot Jones Footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10382040|Lot Jones]]'' | futbolista británicu (1882–1941) | 1882 | 1941 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2683 | | ''[[:d:Q10391964|Billy Thomas]]'' | | 1903 | 1992 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2684 | | ''[[:d:Q10395857|Ivor Perry]]'' | futbolista británicu | 1904 | 1965 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 2685 | | ''[[:d:Q10409543|Dudley Lewis]]'' | futbolista británicu | 1962 | 2025 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2686 | | ''[[:d:Q10416121|Horace Williams]]'' | | 1900 | 1960 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 2687 | [[Ficheru:Harry Beadles.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10449958|Harry Beadles]]'' | | 1897 | 1958 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2688 | | ''[[:d:Q10499403|Robert Roberts]]'' | | 1865 | 1945 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 2689 | [[Ficheru:James Trainer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10501113|James Trainer]]'' | | 1863 | 1915 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2690 | | ''[[:d:Q10510315|Frank Hoddinott]]'' | | 1894 | 1980 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2691 | | ''[[:d:Q10510353|Tony James]]'' | | 1919 | 1981 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 2692 | | ''[[:d:Q10511916|Harry Montford]]'' | futbolista británicu (1859–1942) | 1859 | 1942 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 2693 | | ''[[:d:Q10519662|John Pugsley]]'' | | 1900 | 1976 | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 2694 | | ''[[:d:Q10524861|Bert Gray]]'' | futbolista británicu (1900–1969) | 1900 | 1969 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 2695 | | ''[[:d:Q10525511|Bill Roberts]]'' | futbolista británicu (1859–1945) | 1859 | 1945 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2696 | | ''[[:d:Q10527809|Idwal Davies]]'' | futbolista británicu (1899–1980) | 1899 | 1980 | ''[[:d:Q3401129|Ewloe]]'' |- | style='text-align:right'| 2697 | | ''[[:d:Q10546480|Harry Hanford]]'' | futbolista británicu (1907–1996) | 1907 | 1996 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 2698 | | ''[[:d:Q10555802|Roy Finch]]'' | futbolista británicu (1922–2007) | 1922 | 2007 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2699 | [[Ficheru:Desmond Brayley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10567797|Desmond Brayley, Baron Brayley]]'' | políticu galés (1917–1977) | 1917 | 1977 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2700 | | ''[[:d:Q10969182|Gwyn Griffiths]]'' | | 1941 | 2018 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 2701 | | ''[[:d:Q10970620|Nigel Jenkins]]'' | poeta galés (1949–2014) | 1949 | 2014 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 2702 | | ''[[:d:Q10978349|Edward Richard]]'' | | 1714 | 1777 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 2703 | | ''[[:d:Q10982897|William Williams]]'' | | 1832 | 1900 | ''[[:d:Q23727092|Bontnewydd]]''<br/>''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2704 | | ''[[:d:Q10994531|Marged ferch Ifan]]'' | strongwoman galesa (1696–1793) | 1768<br/>1699 | 1788 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 2705 | | ''[[:d:Q10995139|Afan Ferddig]]'' | poeta galés (700–800) | 700 | 800 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2706 | | ''[[:d:Q10997050|Dyddgu Owen]]'' | escritora británica (1906–1992) | 1906 | 1992 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2707 | [[Ficheru:William Crwys Williams (Crwys).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11003861|William Williams]]'' | poeta británicu (1875–1968) | 1875 | 1968 | ''[[:d:Q5180813|Craig Cefn Parc]]'' |- | style='text-align:right'| 2708 | | ''[[:d:Q11005077|Rhiannon Davies Jones]]'' | | 1921 | 2014 | ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]'' |- | style='text-align:right'| 2709 | | ''[[:d:Q11017673|Humphrey Owen Jones]]'' | | 1878 | 1912 | ''[[:d:Q15427716|Goginan]]'' |- | style='text-align:right'| 2710 | | ''[[:d:Q11024973|John Harries]]'' | | 1785 | 1839 | ''[[:d:Q13127612|Cwrt-y-cadno]]'' |- | style='text-align:right'| 2711 | | ''[[:d:Q11063761|Dafydd Huws]]'' | | 1949 | 2020 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2712 | | ''[[:d:Q11129881|Ernest Willows]]'' | aviador galés (1886–1926) | 1886 | 1926 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2713 | | ''[[:d:Q11161686|Idwal Robling]]'' | | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 2714 | [[Ficheru:ThomasTudor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11208643|Thomas Tudor]]'' | pintor galés (1785–1885) | 1785 | 1885 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2715 | | ''[[:d:Q11246040|Ralph Hancock]]'' | xugador de críquet galés (1887–1914) | 1887 | 1914 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2716 | [[Ficheru:BGE Diwygwyr Cymru (Cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11280238|Beriah Gwynfe Evans]]'' | periodista galés (1848–1927) | 1848 | 1927 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 2717 | | ''[[:d:Q11288719|Walter Gibb]]'' | pilotu de pruebes británicu (1919–2006) | 1919 | 2006 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2718 | [[Ficheru:Captain Archibald Dickson Uniform cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11679925|Archibald Dickson]]'' | | 1892 | 1939 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2719 | [[Ficheru:John Daniel Evans (1862-1943).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11685171|John Daniel Evans]]'' | esplorador arxentín (1862–1943) | 1862 | 1943 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 2720 | | ''[[:d:Q11685219|John Stone]]'' | actor británicu (1924–2007) | 1924 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2721 | | ''[[:d:Q11722962|Ness Edwards]]'' | políticu británicu (1897–1968) | 1897 | 1968 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 2722 | | ''[[:d:Q11738693|Ken Buffin]]'' | deportista británicu (1923–1972) | 1923 | 1972 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2723 | | ''[[:d:Q16007647|Bessie Jones]]'' | | 1887 | 1974 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 2724 | | ''[[:d:Q16007792|Trevor Edmunds]]'' | | 1903 | 1975 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2725 | | ''[[:d:Q16007849|Tom Morgan]]'' | | 1893 | 1975 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2726 | | ''[[:d:Q16007857|R. Ifor Parry]]'' | | 1908 | 1975 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2727 | | ''[[:d:Q16008200|Glyn Gething]]'' | xugador de rugbi union británicu (1892–1977) | 1892 | 1977 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2728 | | ''[[:d:Q16008355|Owen Davies]]'' | | 1914 | 1978 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2729 | | ''[[:d:Q16008415|William Marsh]]'' | xugador de críquet galés (1917–1978) | 1917 | 1978 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 2730 | | ''[[:d:Q16008683|Harold Finch]]'' | políticu británicu (1898–1979) | 1898 | 1979 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2731 | | ''[[:d:Q16008703|Tyssul Griffiths]]'' | | 1919 | 1979 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2732 | | ''[[:d:Q16008819|Jackie Williams]]'' | | 1911 | 1987 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2733 | | ''[[:d:Q16009241|Thomas Danter]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1922–1980) | 1922 | 1980 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2734 | | ''[[:d:Q16009948|George Crisp]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1982 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2735 | | ''[[:d:Q16010271|Len Attewell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1895–1983) | 1895 | 1983 | ''[[:d:Q6966749|Nash]]'' |- | style='text-align:right'| 2736 | | ''[[:d:Q16011255|Leslie Harris]]'' | xugador de críquet galés (1915–1985) | 1915 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2737 | | ''[[:d:Q16011565|Howard Ford]]'' | atleta galés (1905–1986) | 1905 | 1986 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2738 | | ''[[:d:Q16011583|Bert Hodges]]'' | xugador de críquet galés (1905–1986) | 1905 | 1986 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2739 | | ''[[:d:Q16011855|Ernie Carless]]'' | | 1912 | 1987 | ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]'' |- | style='text-align:right'| 2740 | | ''[[:d:Q16011912|Jimmy Jewell]]'' | montañeru británicu (1953–1987) | 1953 | 1987 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 2741 | | ''[[:d:Q16012094|David Jones]]'' | | 1914 | 1988 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 2742 | | ''[[:d:Q16012333|Wynne Samuel]]'' | | 1911 | 1989 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 2743 | | ''[[:d:Q16012454|David Jones]]'' | xugador de críquet galés (1920–1990) | 1920 | 1990 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 2744 | | ''[[:d:Q16012809|Roderick Jones]]'' | | 1910 | 1992 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 2745 | [[Ficheru:Boxing - Dennis Powell v Mel Brown (USA).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16013064|Dennis Powell]]'' | boxeador galés (1924–1993) | 1924 | 1993 | ''[[:d:Q6661162|Llanddewi Skirrid]]'' |- | style='text-align:right'| 2746 | | ''[[:d:Q16013604|Thomas Nathaniel Davies]]'' | | 1922 | 1996 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2747 | | ''[[:d:Q16013662|Willie Jones]]'' | | 1916 | 1996 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2748 | | ''[[:d:Q16013737|John Roberts]]'' | xugador de críquet galés (1913–1996) | 1913 | 1996 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 2749 | | ''[[:d:Q16015013|Walter Vickery]]'' | xugador de rugbi union británicu (1909–2000) | 1909 | 2000 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2750 | [[Ficheru:National Eisteddfod 1972, Haverfordwest (1580227).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16015267|Dafydd Rowlands]]'' | | 1931 | 2001 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 2751 | | ''[[:d:Q16015315|David Thomas]]'' | xugador de críquet galés (1911–2001) | 1911 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2752 | | ''[[:d:Q16015743|Leslie James Bennett]]'' | | 1920 | 2003 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 2753 | | ''[[:d:Q16015797|Graham Davies]]'' | futbolista británicu (1921–2003) | 1921 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2754 | | ''[[:d:Q16015856|Norah Isaac]]'' | escritora británica (1914–2003) | 1914 | 2003 | ''[[:d:Q5016879|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 2755 | | ''[[:d:Q16015862|Michael John]]'' | | 1943 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2756 | | ''[[:d:Q16017367|Aubrey Darmody]]'' | futbolista británicu (1921–2006) | 1921 | 2006 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2757 | | ''[[:d:Q16017775|Clive Graham]]'' | actor galés (1937–2007) | 1937 | 2007 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2758 | | ''[[:d:Q16017871|Geoffrey Olsen]]'' | | 1943 | 2007 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2759 | | ''[[:d:Q16018255|Graham Reynolds]]'' | xugador de críquet galés (1937–2008) | 1937 | 2008 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2760 | [[Ficheru:Jim Davies 1951.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16018720|Jim Davies]]'' | | 1926 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2761 | | ''[[:d:Q16018799|Denzil Jones]]'' | | 1926 | 2010 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2762 | | ''[[:d:Q16018796|Katrina Jacks]]'' | remera británica (1980–2010) | 1986 | 2010 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2763 | | ''[[:d:Q16019700|Jocelyn Hay]]'' | periodista galesa (1927–2014) | 1927 | 2014 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2764 | [[Ficheru:Major-general James Frederick Noel Birch, Cb Art.IWMART1784.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16022834|Noel Birch]]'' | militar británicu (1865–1939) | 1865 | 1939 | ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]'' |- | style='text-align:right'| 2765 | | ''[[:d:Q16022941|Edwin Rowlands]]'' | misioneru galés (1867–1939) | 1867 | 1939 | ''[[:d:Q775880|Pensarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2766 | [[Ficheru:J Aeron Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16026297|John Aeron Thomas]]'' | | 1850 | 1935 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 2767 | | ''[[:d:Q16026316|William Arthur Evelyn]]'' | historiador británicu | 1860 | 1935 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 2768 | [[Ficheru:James Watts (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16029271|James Watts]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1933) | 1878 | 1933 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2769 | | ''[[:d:Q16029495|John Jones]]'' | | 1854 | 1913 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2770 | [[Ficheru:Edward John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16029927|Edward Thomas John]]'' | políticu británicu (1857–1931) | 1857 | 1931 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2771 | | ''[[:d:Q16030023|David Davies]]'' | sacerdote galés (1820–1930) | 1858 | 1930 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2772 | | ''[[:d:Q16030060|Huw Robert Jones]]'' | | 1894 | 1930 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 2773 | | ''[[:d:Q16030073|Bobby Lloyd]]'' | | 1888 | 1930 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 2774 | | ''[[:d:Q16030266|David Morgan]]'' | | 1840 | 1900 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2775 | [[Ficheru:Arthur Osmond Williams, Vanity Fair, 1909-12-01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16030721|Sir Osmond Williams, 1st Baronet]]'' | | 1849 | 1927 | ''[[:d:Q10989234|Llanfihangel-y-traethau]]'' |- | style='text-align:right'| 2776 | [[Ficheru:Llawdden.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16030806|David Howell]]'' | | 1831 | 1903 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 2777 | | ''[[:d:Q16030858|Eliezer Pugh]]'' | | 1815 | 1903 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2778 | | ''[[:d:Q16031163|James Bevan Bowen]]'' | políticu galés (1828–1905) | 1828 | 1905 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 2779 | [[Ficheru:John Williams 1905.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q16031849|John Williams]]'' | | 1861 | 1922 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2780 | [[Ficheru:Hopkin Maddock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16037803|Hopkin Maddock]]'' | xugador de rugbi union galés (1881–1921) | 1881 | 1921 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 2781 | [[Ficheru:Owen Morgan, Morien.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16037844|Owen Morgan]]'' | | 1836 | 1921 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 2782 | | ''[[:d:Q16041125|Lyndon Sims]]'' | pilotu de rally británicu (1917–1999) | 1917 | 1999 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 2783 | [[Ficheru:Richard Watkins Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16043610|Richard Watkins Richards]]'' | políticu australianu (1863–1920) | 1863 | 1920 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 2784 | [[Ficheru:JohnStevens.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16043621|John Stevens]]'' | inventor galés (1840–1920) | 1840 | 1920 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 2785 | [[Ficheru:HenryBracyAustralia.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16059274|Henry Bracy]]'' | | 1846 | 1917 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2786 | | ''[[:d:Q16059441|William Creese]]'' | | 1870 | 1918 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 2787 | | ''[[:d:Q16059767|David Edwards]]'' | | 1841 | 1897 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2788 | [[Ficheru:Archddeacon John Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16059778|John Griffiths]]'' | clérigu galés (1820–1897) | 1820 | 1897 | ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]''<br/>[[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 2789 | | ''[[:d:Q16060029|David Davies]]'' | políticu australianu (1840–1894) | 1840 | 1894 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 2790 | [[Ficheru:Eleanor Bufton-3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16062191|Eleanor Bufton]]'' | actriz galesa (1840–1893) | 1840 | 1893 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2791 | | ''[[:d:Q16062277|Robert J. Davies]]'' | políticu británicu | 1839 | 1892 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2792 | | ''[[:d:Q6260494|John Thomas]]'' | | | 1920 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2793 | | ''[[:d:Q6260506|John Thomas]]'' | clérigu galés (1736–1769) | 1736 | 1769 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2794 | [[Ficheru:John Thomas Job.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6260584|John Thomas Job]]'' | | 1867 | 1938 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 2795 | | ''[[:d:Q6260713|John Thorley]]'' | | 1927 | 2005 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 2796 | [[Ficheru:JAPT Karsch.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6261173|John Treasure]]'' | | 1924 | 2004 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 2797 | | ''[[:d:Q6261246|John Trevor]]'' | | | 1357 | ''[[:d:Q7839020|Trevor]]'' |- | style='text-align:right'| 2798 | | ''[[:d:Q6261280|John Tripp]]'' | poeta británicu | 1927 | 1986 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 2799 | | ''[[:d:Q6261637|John Uzzell Edwards]]'' | pintor galés (1934–2014) | 1934 | 2014 | ''[[:d:Q5262556|Deri]]'' |- | style='text-align:right'| 2800 | | ''[[:d:Q6261849|John Vaughan, 1st Viscount Lisburne]]'' | políticu galés (1667–1721) | 1667 | 1720<br/>1721 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2801 | [[Ficheru:John Vaughan (1603-1674), follower of John Michael Wright.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6261871|John Vaughan]]'' | | 1603 | 1674 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2802 | [[Ficheru:John Viriamu Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6262037|John Viriamu Jones]]'' | | 1856 | 1901 | ''[[:d:Q13130712|Pentre Poeth]]'' |- | style='text-align:right'| 2803 | [[Ficheru:Wisconsin politician John W. Thomas.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6262574|John W. Thomas]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1846–1925) | 1846 | 1925 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2804 | | ''[[:d:Q6262923|John Walter Jones]]'' | | 1946 | 2020 | ''[[:d:Q3397276|Moelfre]]'' |- | style='text-align:right'| 2805 | | ''[[:d:Q6262936|John Walters]]'' | | 1760 | 1789 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2806 | [[Ficheru:Portrait of Effigies of the White's in Tenby Church (4672150).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6263796|John White]]'' | | 1590 | 1645 | ''[[:d:Q7321488|Rhoscrowther]]'' |- | style='text-align:right'| 2807 | | ''[[:d:Q6264119|John William Best]]'' | | 1912 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2808 | | ''[[:d:Q6264149|John William Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1947) | 1875 | 1947 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 2809 | [[Ficheru:Jwgreene.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6264172|John William Greene]]'' | políticu galés (1876–1959) | 1876 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2810 | | ''[[:d:Q6264334|John Williams]]'' | | 1757 | 1810 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2811 | | ''[[:d:Q6264332|John Williams]]'' | | | 1613 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2812 | | ''[[:d:Q6264353|John Williams]]'' | | 1762 | 1802 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 2813 | | ''[[:d:Q6264359|John Williams]]'' | | 1626 | 1673 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 2814 | | ''[[:d:Q6264378|John Williams]]'' | | 1760 | 1826 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 2815 | | ''[[:d:Q6265051|John Wynne]]'' | | 1650 | 1714 | ''[[:d:Q16934171|Tegeingl]]''<br/>''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 2816 | | ''[[:d:Q6265540|John de Ferrers, 1st Baron Ferrers of Chartley]]'' | | 1271 | 1324 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2817 | [[Ficheru:John de Vere, 15th Earl of Oxford cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6265659|John de Vere, 15th Earl of Oxford]]'' | poeta galés (1488–1540) | 1488 | 1540 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2818 | | ''[[:d:Q6265805|John of Monmouth]]'' | militar galés (1182–1248) | 1184<br/>1182 | 1248 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2819 | | ''[[:d:Q6266053|Johnnie Clay]]'' | xugador de críquet británicu (1898–1973) | 1898 | 1973 | ''[[:d:Q4942682|Bonvilston]]'' |- | style='text-align:right'| 2820 | [[Ficheru:Johnny Basham 1914.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6266298|Johnny Basham]]'' | boxeador galés (1890–1947) | 1890 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2821 | | ''[[:d:Q6266931|Johnny Houlston]]'' | boxeador galés (1917–1962) | 1917 | 1962 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2822 | [[Ficheru:Johnny Jenkins (1875–1945).png|center|128px]] | ''[[:d:Q6266963|Johnny Jenkins]]'' | | 1875 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2823 | | ''[[:d:Q6267335|Johnny Morris]]'' | presentador de televisión galés (1916–1999) | 1916 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2824 | | ''[[:d:Q6267578|Johnny Ring]]'' | | 1900 | 1984 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2825 | | ''[[:d:Q6267780|Johnny Thomas]]'' | | 1880 | 1954 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 2826 | [[Ficheru:Jon Manchip White171.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6271197|Jon Manchip White]]'' | | 1924 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2827 | | ''[[:d:Q6271440|Jon Raven]]'' | | 2000 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2828 | | ''[[:d:Q6273019|Jonathan Edwards]]'' | | 1629 | 1712 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2829 | | ''[[:d:Q6273443|Jonathan Hughes]]'' | | 1721 | 1805 | ''[[:d:Q29481655|Pengwern Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 2830 | [[Ficheru:Jonathan Rogers GC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6274260|Jonathan Rogers]]'' | militar galés (1920–1964) | 1920 | 1964 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 2831 | | ''[[:d:Q6274785|Jonathan Williams]]'' | | 1754<br/>1752 | 1829 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 2832 | | ''[[:d:Q6281609|Joseph Booth]]'' | xugador de rugbi union británicu (1873–1958) | 1873 | 1958 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2833 | | ''[[:d:Q6282275|Joseph Corsi]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1894–1959) | 1894 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2834 | [[Ficheru:Portrait of J. D. Jones (4671538).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6282491|Joseph David Jones]]'' | | 1827 | 1870 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 2835 | [[Ficheru:Joseph Davies (1866-1954) portrait.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q6282502|Joseph Davies]]'' | políticu británicu (1866–1954) | 1866 | 1954 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2836 | | ''[[:d:Q6282851|Joseph Edward Crawshay Partridge]]'' | xugador de rugbi union sudafricanu (1879–1965) | 1879 | 1965 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2837 | [[Ficheru:Joseph Edwards (1814–1882) sculptor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6282865|Joseph Edwards]]'' | | 1814 | 1882 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2838 | | ''[[:d:Q6283815|Joseph Harris]]'' | | 1704<br/>1702 | 1764 | ''[[:d:Q7837765|Trefeca]]'' |- | style='text-align:right'| 2839 | [[Ficheru:Portrait of Joseph Harris, 'Gomer' (4670840) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6283821|Joseph Harris]]'' | | 1773 | 1825 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''<br/>''[[:d:Q3460673|Wolf's Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2840 | [[Ficheru:Joseph Jenkins CC.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6284379|Joseph Jenkins]]'' | | 1818 | 1898 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2841 | | ''[[:d:Q6287209|Joseph Stone]]'' | médicu militar británicu (1903–1986) | 1903 | 1986 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2842 | [[Ficheru:Joshua T Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290254|Joshua T. Owen]]'' | | 1821 | 1887 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2843 | | ''[[:d:Q6290431|Josiah Boydell]]'' | pintor británicu (1752–1817) | 1752 | 1817 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2844 | [[Ficheru:JosiahDuaneHicks.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290468|Josiah Duane Hicks]]'' | | 1844 | 1923 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 2845 | | ''[[:d:Q6290548|Josiah Lewis Morgan]]'' | as de l&#39;aviación galés (1893–1982) | 1893 | 1982 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2846 | | ''[[:d:Q6290605|Josiah Rees]]'' | | 1744 | 1804 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 2847 | [[Ficheru:Josiah Towyn Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290641|Josiah Towyn Jones]]'' | políticu galés (1858–1925) | 1858 | 1925 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 2848 | | ''[[:d:Q6297402|Joyce Bland]]'' | actriz británica | 1906 | 1963 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 2849 | [[Ficheru:Julian Cayo-Evans, in 1963.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6307044|Julian Cayo-Evans]]'' | | 1937 | 1995 | ''[[:d:Q7514896|Silian]]'' |- | style='text-align:right'| 2850 | | ''[[:d:Q6307098|Julian Davies]]'' | | 1932 | 2025 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2851 | [[Ficheru:Sir Julien Cahn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6308663|Julien Cahn]]'' | xugador de críquet galés (1882–1944) | 1882 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2852 | | ''[[:d:Q6312335|June Knox-Mawer]]'' | novelista galesa (1930–2006) | 1930 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2853 | | ''[[:d:Q6376387|Katherine Grant, 12th Countess of Dysart]]'' | política británica (1918–2011) | 1918 | 2011 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 2854 | [[Ficheru:Adriaen of Cronenburgh, Katheryn of Berain.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6376590|Katheryn of Berain]]'' | | 1534 | 1591 | ''[[:d:Q17738193|Berain]]'' |- | style='text-align:right'| 2855 | | ''[[:d:Q6376713|Kathleen Freeman]]'' | | 1897 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2856 | [[Ficheru:R.J.Berwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6382451|Richard Jones Berwyn]]'' | escritor arxentín (1838–1917) | 1838 | 1917 | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''<br/>''[[:d:Q3406382|Glyndyfrdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2857 | | ''[[:d:Q6384028|Keith Barnes]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu | 1934 | 2024 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2858 | [[Ficheru:Paul Rogers-Keith Baxter in Sleuth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384037|Keith Baxter]]'' | actor británicu | 1933 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2859 | | ''[[:d:Q6384099|Keith Bradshaw]]'' | xugador de rugbi union británicu (1939–2014) | 1939 | 2014 | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 2860 | | ''[[:d:Q6384571|Keith Jones]]'' | futbolista británicu (1928–2007) | 1928 | 2007 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 2861 | | ''[[:d:Q6384891|Keith Pontin]]'' | futbolista británicu | 1956 | 2020 | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 2862 | | ''[[:d:Q6384900|Keith Pring]]'' | futbolista británicu | 1943 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2863 | | ''[[:d:Q6385127|Keith Todd]]'' | futbolista británicu | 1941 | 2022 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 2864 | | ''[[:d:Q6385196|Keith Webber]]'' | futbolista británicu (1943–1983) | 1943 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2865 | | ''[[:d:Q6387293|Ken Barton]]'' | futbolista británicu (1937–1982) | 1937 | 1982 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2866 | | ''[[:d:Q6387568|Ken Ellis]]'' | | 1928 | 2003 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 2867 | | ''[[:d:Q6387817|Ken Hollyman]]'' | futbolista británicu (1922–2009) | 1922 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2868 | | ''[[:d:Q6388362|Ken Richards]]'' | | 1934 | 1972 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2869 | | ''[[:d:Q6388387|Ken Roberts]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2021 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2870 | | ''[[:d:Q6388417|Ken Rowlands]]'' | boxeador galés | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2871 | | ''[[:d:Q6388602|Ken Thomas]]'' | sindicalista galés (1927–2008) | 1927 | 2008 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2872 | | ''[[:d:Q6388718|Ken Wookey]]'' | | 1922 | 2003 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2873 | | ''[[:d:Q6388720|Ken Wookey]]'' | | 1946 | 1992 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2874 | [[Ficheru:LLwyd Ap Iwan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6389658|Llwyd ap Iwan]]'' | esplorador arxentín (1862–1909) | 1862 | 1909 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 2875 | | ''[[:d:Q6389808|Kenneth Allott]]'' | poeta irlandés | 1912 | 1973 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 2876 | | ''[[:d:Q6389993|Kenneth Cooper]]'' | militar británicu (1905–1981) | 1905 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2877 | [[Ficheru:Kenny Meadows by Lucy Bentley Smith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6391156|Kenny Meadows]]'' | | 1790 | 1874 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2878 | | ''[[:d:Q6391211|Kenny Simpkins]]'' | futbolista británicu | 1943 | 2023 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2879 | | ''[[:d:Q6392945|Kenyon Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1911–1998) | 1911 | 1998 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 2880 | | ''[[:d:Q6413323|Kingsley Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1935–2003) | 1935 | 2003 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2881 | [[Ficheru:Cerflun Kyffin Williams statue.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6450928|Kyffin Williams]]'' | pintor galés (1918–2006) | 1918 | 2006 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 2882 | | ''[[:d:Q6483606|Lancelot Bulkeley]]'' | | 1568 | 1650 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 2883 | | ''[[:d:Q6501718|Laurie Sheffield]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2884 | [[Ficheru:Lawrence Langner portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6504303|Lawrence Langner]]'' | | 1890 | 1962 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2885 | | ''[[:d:Q6519766|Leighton James]]'' | futbolista británicu | 1953 | 2024 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 2886 | [[Ficheru:Leila Megane.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6519893|Leila Megane]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1891–1960) | 1891 | 1960 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 2887 | | ''[[:d:Q6521654|Len Apsey]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1967 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 2888 | | ''[[:d:Q6521680|Len Beynon]]'' | boxeador galés (1912–1992) | 1912 | 1992 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2889 | [[Ficheru:Portrait of a Man in Black, Follower of Hans Holbein the Younger, c. 1600.png|center|128px]] | ''[[:d:Q11801889|Richard Williams]]'' | | 1510 | 1544 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 2890 | | ''[[:d:Q11866743|John George Williams]]'' | ornitólogu británicu (1913–1997) | 1913 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2891 | [[Ficheru:Esyllt T. Lawrence.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11921104|Esyllt T. Lawrence]]'' | escritora española (1917–1995) | 1917 | 1995 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 2892 | | ''[[:d:Q11935381|Maredudd ap Rhys Gryg]]'' | | 1250 | 1271 | ''[[:d:Q3401324|Dryslwyn Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2893 | | ''[[:d:Q11964288|Cyril Jenkins]]'' | compositor galés (1889–1978) | 1889<br/>1885 | 1978 | [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 2894 | [[Ficheru:Portrait of Penry Williams (4671215).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12065586|Penry Williams]]'' | | 1802 | 1885 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2895 | [[Ficheru:Walter Davies (Gwallter Mechain).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13635559|Gwallter Mechain]]'' | | 1761 | 1849 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 2896 | [[Ficheru:Portrait of John Ceiriog Hughes (4674472).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13639581|John Ceiriog Hughes]]'' | poeta galés (1832–1887) | 1832 | 1887 | ''[[:d:Q13129603|Llanarmon Dyffryn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 2897 | | ''[[:d:Q13643306|Leslie Norris]]'' | escritor británicu | 1921 | 2006 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2898 | | ''[[:d:Q13643406|Lewys Daron]]'' | poeta galés (1600–1530) | 1600 | 1530 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 2899 | | ''[[:d:Q13703019|Haydn Morris]]'' | direutor d&#39;orquesta británicu (1891–1965) | 1891 | 1965 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 2900 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch Thos Jones, Dynbych .. NLW3364382.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14476852|Thomas Jones]]'' | | 1756 | 1820 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 2901 | [[Ficheru:Revd Williams Ambrose (1813-73) NLW3362510.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14480365|William Ambrose]]'' | poeta galés (1813–1873) | 1813 | 1873 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2902 | | ''[[:d:Q14480438|William Glyn]]'' | | 1504 | 1558 | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 2903 | | ''[[:d:Q14508516|Humphrey Lloyd]]'' | | 1610 | 1689 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2904 | | ''[[:d:Q14508527|John Jones]]'' | | 1904 | 1956 | ''[[:d:Q6661740|Llansaint]]'' |- | style='text-align:right'| 2905 | | ''[[:d:Q14593035|Isaac D. Seyburn]]'' | oficial galés (1824–1895) | 1824 | 1895 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2906 | | [[Eleanor Vachell]] | botánica británica (1879–1948) | 1879 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2907 | | ''[[:d:Q14918258|John Lloyd]]'' | | 1649 | 1679 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2908 | [[Ficheru:Richard John Lloyd Price of Rhiwlas, Vanity Fair, 1885-10-10.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945454|Richard John Lloyd Price]]'' | | 1843 | 1923 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 2909 | | ''[[:d:Q14945647|Arthur Evanson]]'' | xugador de rugbi union británicu (1859–1934) | 1859 | 1934 | ''[[:d:Q11029875|Llansoy]]'' |- | style='text-align:right'| 2910 | [[Ficheru:St Grwst.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945657|Hugh Jones]]'' | | 1816 | 1897 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 2911 | | ''[[:d:Q14945665|John Mason]]'' | | 1920 | 2009 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 2912 | | ''[[:d:Q14945674|Emlyn Rhoderick]]'' | físicu galés (1920–2007) | 1920 | 2007 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2913 | [[Ficheru:Owen Owen (arolygydd ysgolion).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945672|Owen Owen]]'' | | 1850 | 1920 | ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2914 | | ''[[:d:Q14945676|William Bowen Rowlands]]'' | políticu británicu | 1837 | 1906 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2915 | | ''[[:d:Q14945684|Hugh Williams]]'' | | 1722 | 1779 | ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]'' |- | style='text-align:right'| 2916 | [[Ficheru:Henry Hussey Vivian, Vanity Fair, 1886-06-05.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12072266|Henry Vivian, 1st Baron Swansea]]'' | políticu galés (1821–1894) | 1821 | 1894 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2917 | [[Ficheru:Morgan Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12072959|Morgan Williams]]'' | | 1878 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2918 | | ''[[:d:Q12346622|Douglas B. Gregor]]'' | esperantista británicu (1909–1995) | 1909 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2919 | | ''[[:d:Q12407875|Hugh Holland]]'' | poeta galés (1569–1633) | 1569 | 1633 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2920 | [[Ficheru:OP050 Shelagh ROBERTS 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12740776|Shelagh Roberts]]'' | política británica (1924–1992) | 1924 | 1992 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2921 | | ''[[:d:Q12784125|Albert Edward Nash]]'' | militar canadianu (1882–1944) | 1882 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2922 | | ''[[:d:Q12794838|Lewis Henry Owain Pugh]]'' | | 1907 | 1981 | ''[[:d:Q5566621|Glandyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 2923 | | ''[[:d:Q12795056|Llewellyn Isaac Gethin Morgan-Owen]]'' | militar galés (1879–1960) | 1879 | 1960 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 2924 | | ''[[:d:Q12813930|Clive Kingston]]'' | | 1915 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2925 | | ''[[:d:Q12859012|Margaret Purves]]'' | | 1935 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2926 | | ''[[:d:Q12881301|Betty Bartlett-Ambatielos]]'' | periodista británica (1917–2011) | 1917 | 2011 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2927 | | ''[[:d:Q12899847|Evan Evans Bevan]]'' | | 1855 | 1929 | ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]'' |- | style='text-align:right'| 2928 | | ''[[:d:Q12977437|Kay Green]]'' | | 1927 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2929 | [[Ficheru:Jones Hewson (1874–1902) as Luiz in The Gondoliers.png|center|128px]] | ''[[:d:Q13107212|Jones Hewson]]'' | | 1874 | 1902 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2930 | | ''[[:d:Q13125440|Aled Rhys Wiliam]]'' | | 1926 | 2008 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 2931 | | ''[[:d:Q13125471|Alun Llywelyn-Williams]]'' | poeta británicu (1913–1988) | 1913 | 1988 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2932 | | ''[[:d:Q13125672|Benjamin Thomas Hopkins]]'' | | 1897 | 1981 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 2933 | [[Ficheru:Ben Davies, Pant-teg.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125957|Ben Davies]]'' | | 1864 | 1937 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 2934 | [[Ficheru:Portrait of The Revd. Benjamin Francis, A.M (4670733) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125985|Benjamin Francis]]'' | | 1734 | 1799 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2935 | [[Ficheru:Yr actores Beryl Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125995|Beryl Williams]]'' | actriz galesa (1937–2004) | 1937 | 2004 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2936 | | ''[[:d:Q13126247|Brinley Rees]]'' | | 1919 | 2004 | ''[[:d:Q3404696|Tondu]]'' |- | style='text-align:right'| 2937 | | ''[[:d:Q13126322|Bryan Martin Davies]]'' | | 1933 | 2015 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 2938 | | ''[[:d:Q13126457|Cadwallon ap Gruffydd]]'' | | 1090 | 1132 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2939 | | ''[[:d:Q13126875|Cassie Jane Davies]]'' | profesora británica | 1898 | 1988 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 2940 | | ''[[:d:Q13127753|D. J. Davies]]'' | | 1885 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2941 | | ''[[:d:Q13127766|Dafydd Nicolas]]'' | | 1705 | 1774 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 2942 | [[Ficheru:Portrait of Dan Isaac Davies (4669990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127784|Dan Isaac Davies]]'' | | 1839 | 1887 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 2943 | | ''[[:d:Q13127794|D. Simon Evans]]'' | eruditu británicu (1921–1998) | 1921 | 1998 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2944 | [[Ficheru:Daniel Rees (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127792|Daniel Rees]]'' | | 1855 | 1931 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 2945 | [[Ficheru:Portrait of David (Dewi Emlyn) Davies (4673062) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127810|David Davies]]'' | | 1817 | 1888 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2946 | [[Ficheru:David Ffrangcon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127814|David Ffrangcon-Davies]]'' | | 1855 | 1918 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 2947 | | ''[[:d:Q13127818|David Mathew Williams]]'' | | 1900 | 1970 | ''[[:d:Q13126981|Cellan]]'' |- | style='text-align:right'| 2948 | [[Ficheru:Revd David Rowlands (Dewi Mon, 1836-1907) NLW3361826.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127816|David Rowlands]]'' | | 1836 | 1907 | ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]'' |- | style='text-align:right'| 2949 | | ''[[:d:Q13127822|David Myrddin Lloyd]]'' | | 1909 | 1981 | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 2950 | [[Ficheru:David-Miall-Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127823|David Miall Edwards]]'' | | 1873 | 1941 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 2951 | | ''[[:d:Q13127821|David Tecwyn Lloyd]]'' | | 1914 | 1992 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2952 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1948, Bridgend (1585533).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127867|Dewi Emrys]]'' | poeta británicu (1881–1952) | 1881 | 1952 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 2953 | | ''[[:d:Q13127871|Dewi Nantbrân]]'' | escritor británicu | 1750 | 1781 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2954 | [[Ficheru:Ras yr Iaith dau ddraig a Dewi Pws 2016 Cei Newydd (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127868|Dewi 'Pws' Morris]]'' | | 1948 | 2024 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 2955 | [[Ficheru:Dyfnallt Morgan after visiting Klogenfurt in Holland where he worked with refugees in 1945 (1557527).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128018|Dyfnallt Morgan]]'' | poeta galés (1917–1994) | 1917 | 1994 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2956 | | ''[[:d:Q13128086|Edward David Hughes]]'' | | 1906 | 1963 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 2957 | | ''[[:d:Q13128085|Edward Charles]]'' | | 1757 | 1828 | ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]'' |- | style='text-align:right'| 2958 | | ''[[:d:Q13128122|Eigra Lewis Roberts]]'' | | 1939 | 2026 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 2959 | [[Ficheru:Fl 1938 corwen elena puw morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128224|Elena Puw Morgan]]'' | | 1900 | 1973 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 2960 | | ''[[:d:Q13128258|Emyr Daniel]]'' | | 1948 | 2012 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2961 | [[Ficheru:Hugh Emyr Davies (Emyr).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128262|Emyr Davies]]'' | poeta británicu (1878–1950) | 1878 | 1950 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 2962 | | ''[[:d:Q13128283|Enid Pierce Roberts]]'' | | 1917 | 2010 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 2963 | [[Ficheru:Evan Jones (Ieuan Gwynedd).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128322|Evan Jones]]'' | | 1820 | 1852 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2964 | | ''[[:d:Q13128321|Evan Thomas Davies]]'' | | 1878 | 1969 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2965 | | ''[[:d:Q13128327|Evan Jones]]'' | | 1787 | 1859 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 2966 | [[Ficheru:Portrait of Evan Davies (4672729).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128324|Evan Davies]]'' | | 1801 | 1888 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2967 | [[Ficheru:E Keri Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128330|Evan Keri Evans]]'' | escritor británicu (1860–1941) | 1860 | 1941 | ''[[:d:Q16247790|Pont Ceri]]'' |- | style='text-align:right'| 2968 | [[Ficheru:Ieuan Glan Geirionydd.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13128331|Evan Evans]]'' | | 1795 | 1855 | ''[[:d:Q29483107|Tan-y-Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2969 | | ''[[:d:Q13128333|Evan Jenkin Evans]]'' | físicu galés (1882–1944) | 1882 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2970 | [[Ficheru:Gareth Wynn Jones, Ffilmiau'r Tŷ Gwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128566|Gareth Wynn Jones]]'' | | 1937 | 2007 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 2971 | | ''[[:d:Q13128611|George Lewis]]'' | | 1763 | 1822 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 2972 | [[Ficheru:GeraintJarman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128619|Geraint Jarman]]'' | | 1950 | 2025 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2973 | | ''[[:d:Q13128662|Glyn M. Ashton]]'' | | 1910 | 1991 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2974 | | ''[[:d:Q13128702|Goronwy ap Heilin]]'' | | | 1283 | ''[[:d:Q6661279|Llaneilian]]'' |- | style='text-align:right'| 2975 | | ''[[:d:Q13128779|Gruffudd Llwyd]]'' | | 1250 | 1335 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2976 | | ''[[:d:Q13128786|Gruffudd ab Ieuan ap Llywelyn Fychan]]'' | | 1485 | 1553 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 2977 | | ''[[:d:Q13128784|Gruffydd Young]]'' | sacerdote galés (1370–1435) | 1370 | 1435 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2978 | | ''[[:d:Q13128794|Gruffudd ap Nicolas]]'' | mecenes galés | 1450<br/>1385 | 1461 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2979 | | ''[[:d:Q13128800|Gruffydd Robert]]'' | | 1527 | 1598 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2980 | | ''[[:d:Q13128857|Gwilym Owen]]'' | | 1880 | 1940 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2981 | | ''[[:d:Q13128861|Gwilym Thomas Hughes]]'' | | 1895 | 1978 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 2982 | | ''[[:d:Q13129135|Horace Charles Jones]]'' | poeta británicu (1906–1998) | 1906 | 1998 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2983 | | ''[[:d:Q13129158|Hugh Bevan]]'' | | 1911 | 1979 | ''[[:d:Q7424466|Saron]]'' |- | style='text-align:right'| 2984 | [[Ficheru:Hugh Evans Cwm eithin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129159|Hugh Evans]]'' | | 1854 | 1934 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2985 | | ''[[:d:Q13129160|Hugh Brython Hughes]]'' | | 1848 | 1913 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2986 | | ''[[:d:Q13129166|Hugh Jones]]'' | | 1749 | 1825 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 2987 | [[Ficheru:Hugh Hughes (Hugh Tegai, 1805-64) (print) NLW3361210.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129165|Hugh Hughes]]'' | | 1805 | 1864 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 2988 | | ''[[:d:Q13129169|Hugh Hughes]]'' | | 1693 | 1776 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 2989 | | ''[[:d:Q13129177|Hugh Hughes]]'' | | 1824 | 1898 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2990 | | ''[[:d:Q13129194|Hugh Jones]]'' | | 1700 | 1782 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2991 | | ''[[:d:Q13129200|Huw Llwyd]]'' | | 1568 | 1630 | ''[[:d:Q29484382|Cynfal-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2992 | | ''[[:d:Q13129207|Hydwedd Boyer]]'' | | 1912 | 1970 | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 2993 | | ''[[:d:Q13129235|Idwal Jones]]'' | | 1910 | 1985 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2994 | [[Ficheru:Three prominent Welshmen, Ernest Roberts, Sir Idris Foster and the folk-singer Elfed Lewis (1544715).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129237|Idris Foster]]'' | | 1911 | 1984 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 2995 | | ''[[:d:Q13129262|Ioan Bowen Rees]]'' | abogáu británicu (1929–1999) | 1929 | 1999 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2996 | [[Ficheru:Iolo Ceredig Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129267|Iolo Ceredig Jones]]'' | axedrecista galés | 1947 | 2021 | ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 2997 | | ''[[:d:Q13129264|Ioan Siencyn]]'' | | 1716 | 1796 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 2998 | | ''[[:d:Q13129276|Isaac Carter]]'' | | | 1741 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2999 | | ''[[:d:Q13129280|Isaac Hughes]]'' | | 1852 | 1928 | ''[[:d:Q7268591|Quakers Yard]]'' |- | style='text-align:right'| 3000 | [[Ficheru:Mr. Isaac Foulkes (Llyfrbryf) ganwyd Tachwedd 9fed, 1836 ; bu farw Tachwedd 2il, 1904 (5294020).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129281|Isaac Foulkes]]'' | | 1836 | 1904 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 3001 | | ''[[:d:Q13129291|J. Brynach Davies]]'' | | 1873 | 1923 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 3002 | | ''[[:d:Q13129292|Iwan Llwyd]]'' | poeta (1957–2010) | 1957 | 2010 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 3003 | | ''[[:d:Q13129299|Jane Hughes]]'' | | 1811 | 1878 | ''[[:d:Q3403463|Pontrobert]]'' |- | style='text-align:right'| 3004 | [[Ficheru:James Spinther James.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129296|James Spinther James]]'' | | 1837 | 1914 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 3005 | | ''[[:d:Q13129297|James Nicholas]]'' | | 1928 | 2013 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 3006 | [[Ficheru:Jane Cave from her book.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129300|Jane Cave]]'' | | 1754 | 1813 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3007 | | ''[[:d:Q13129307|Jenkin Morgan Edwards]]'' | poeta británicu (1903–1978) | 1903 | 1978 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 3008 | [[Ficheru:JohnLewis01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13616740|John T. Lewis]]'' | | 1932 | 2004 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3009 | [[Ficheru:EdwynCynrigRoberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13634239|Edwin Cynrig Roberts]]'' | | 1837 | 1893 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 3010 | [[Ficheru:Ellis Wynne plaque.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13634263|Ellis Wynne]]'' | | 1671 | 1734 | ''[[:d:Q29484377|Y Lasynys Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3011 | [[Ficheru:Robert Harris, C.M.G., R.C.A. (I0007812).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7345286|Robert Harris]]'' | pintor canadianu | 1849 | 1919 | ''[[:d:Q3400184|Caerhun]]'' |- | style='text-align:right'| 3012 | | ''[[:d:Q7345469|Robert Herring]]'' | poeta británicu | 1903 | 1975 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3013 | [[Ficheru:Robert Jermain Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7346107|Robert Jermain Thomas]]'' | misioneru galés (1840–1866) | 1840 | 1866 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 3014 | | ''[[:d:Q7346173|Robert Jones]]'' | futbolista británicu (1868–1939) | 1868 | 1939 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3015 | [[Ficheru:Robert Jones (surgeon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7346178|Robert Jones]]'' | | 1857 | 1933 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 3016 | | ''[[:d:Q7346179|Robert Jones]]'' | | 1809 | 1879 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 3017 | [[Ficheru:Robert Jones Derfel (1824-1905) NLW3364553.jpg|center|128px]] | [[Robert Jones Derfel]] | | 1824 | 1905 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 3018 | | ''[[:d:Q7346820|Robert Lee Roberts]]'' | futbolista británicu (1868–1943) | 1868 | 1943 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 3019 | | ''[[:d:Q7346876|Robert Lewis-Lloyd]]'' | remeru galés (1836–1915) | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3020 | | ''[[:d:Q7347000|Robert Lougher]]'' | | 1530 | 1585 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 3021 | [[Ficheru:Mansell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347323|Robert Mansell]]'' | | 1573 | 1656 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 3022 | | ''[[:d:Q7347624|Robert Mends]]'' | militar galés (1767–1823) | 1767 | 1823 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 3023 | [[Ficheru:Preston north end art (Mills-Roberts).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347692|Robert Mills-Roberts]]'' | futbolista británicu | 1862 | 1935 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 3024 | [[Ficheru:Robert Morgan, Bishop of Bangor (1608-73).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347797|Robert Morgan]]'' | | 1608 | 1673 | ''[[:d:Q6661272|Llandyssil]]'' |- | style='text-align:right'| 3025 | | ''[[:d:Q7348182|Robert Owen]]'' | | 1820 | 1902 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3026 | | ''[[:d:Q7348749|Robert Parry]]'' | | 1563 | 1613 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3027 | [[Ficheru:Eos Morlais.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q7349208|Robert Rees]]'' | cantante galés (1841–1892) | 1841 | 1892 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3028 | | ''[[:d:Q7349268|Robert Richards]]'' | | 1884 | 1954 | ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]'' |- | style='text-align:right'| 3029 | [[Ficheru:Robert Richardson-Gardner Vanity Fair 1877-02-17.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7349272|Robert Richardson-Gardner]]'' | | 1827 | 1898 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3030 | | ''[[:d:Q7349314|Robert Roberts]]'' | | 1864 | 1932 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 3031 | [[Ficheru:Portrait of Robert Shields (4670523) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7349760|Robert Shields]]'' | militar galés (1827–1864) | 1827 | 1864 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3032 | [[Ficheru:Robert Thomas South Australian Register.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350340|Robert Thomas]]'' | | 1781 | 1860 | ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]'' |- | style='text-align:right'| 3033 | [[Ficheru:Thefamily-sculpture-robert-thomas-7.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350341|Robert Thomas]]'' | escultor galés (1926–1999) | 1926 | 1999 | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 3034 | | ''[[:d:Q7350584|Robert Vaughan]]'' | | 1592 | 1667 | ''[[:d:Q20600573|Hengwrt]]'' |- | style='text-align:right'| 3035 | [[Ficheru:Robert Vaughn - Montana pioneer - 1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350590|Robert Vaughn]]'' | ganaderu galés (1836–1918) | 1836 | 1918 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3036 | [[Ficheru:ONL (1887) 1.066 - Alderman Waithman, from an authentic portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350786|Robert Waithman]]'' | | 1764 | 1833 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3037 | | ''[[:d:Q7350851|Robert Wanbon]]'' | | 1943 | 2022 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3038 | [[Ficheru:RWGriffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7351086|Robert William Griffiths]]'' | agricultor galés (1896–1962) | 1896 | 1962 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3039 | [[Ficheru:Robert Williams (Trebor Mai, 1830-77) NLW3364532.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7351121|Robert Williams]]'' | poeta galés (1830–1877) | 1830 | 1877 | ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3040 | [[Ficheru:Rodrogers1999.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7356340|Rod Richards]]'' | políticu galés | 1947 | 2019 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3041 | [[Ficheru:Rod de'Ath cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7356419|Rod de'Ath]]'' | músicu galés (1950–2014) | 1950 | 2014 | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 3042 | | ''[[:d:Q7356486|Roddy Hughes]]'' | | 1891 | 1970 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 3043 | | ''[[:d:Q7356568|Roderic Bowen]]'' | | 1913 | 2001 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3044 | | ''[[:d:Q7357782|Roger Addison]]'' | xugador de rugbi union galés (1945–2010) | 1945 | 2010 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3045 | [[Ficheru:Portrait of Roger Edwards (4674356) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7358146|Roger Edwards]]'' | | 1811 | 1886 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3046 | | ''[[:d:Q7358144|Roger Edgeworth]]'' | | 1485 | 1560 | ''[[:d:Q5884534|Holt Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 3047 | | ''[[:d:Q7358753|Roger Owen]]'' | | 1953 | 2021 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3048 | | ''[[:d:Q7359001|Roger Thomas]]'' | políticu británicu (1925–1994) | 1925 | 1994 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3049 | | ''[[:d:Q7360342|Roland Mathias]]'' | | 1915 | 2007 | ''[[:d:Q7680426|Tal-y-bont on Usk]]'' |- | style='text-align:right'| 3050 | | ''[[:d:Q7360675|Roley Williams]]'' | futbolista británicu | 1927 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3051 | | ''[[:d:Q7363525|Ron Berry]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1997 | ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]'' |- | style='text-align:right'| 3052 | | ''[[:d:Q7363679|Ron Davies]]'' | futbolista británicu (1932–2007) | 1932 | 2007 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3053 | [[Ficheru:Ron davies thumbnail.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7363680|Ron Davies]]'' | | 1921 | 2013 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 3054 | | ''[[:d:Q7363838|Ron Gostick]]'' | políticu canadianu (1918–2005) | 1918 | 2005 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3055 | | ''[[:d:Q7363946|Ron Howells]]'' | futbolista británicu (1927–2011) | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]'' |- | style='text-align:right'| 3056 | | ''[[:d:Q7363949|Ron Hughes]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2019 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3057 | | ''[[:d:Q7363996|Ronald Jones]]'' | velocista galés | 1934 | 2021 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3058 | | ''[[:d:Q7364275|Ron Powell]]'' | futbolista británicu (1929–1992) | 1929 | 1992 | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 3059 | | ''[[:d:Q7364322|Ron Roberts]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2026 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3060 | | ''[[:d:Q7364652|Ronald Atkins]]'' | políticu británicu | 1916 | 2020 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3061 | | ''[[:d:Q7364676|Ronald Bell]]'' | | 1914 | 1982 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3062 | | ''[[:d:Q7364729|Ronald Cass]]'' | escritor británicu | 1923 | 2006 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3063 | | ''[[:d:Q7365011|Ronald Karslake Starr Wood]]'' | | 1919 | 2017 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 3064 | | ''[[:d:Q7365062|Ronald Lewis]]'' | actor británicu (1928–1982) | 1928 | 1982 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3065 | | ''[[:d:Q7365384|Ronald Waterhouse]]'' | | 1926 | 2011 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3066 | | ''[[:d:Q7365803|Ronnie Boon]]'' | | 1909 | 1998 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3067 | | ''[[:d:Q7365892|Ronnie James]]'' | boxeador galés (1917–1977) | 1917 | 1977 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3068 | | ''[[:d:Q7365964|Ronnie Rees]]'' | futbolista británicu | 1944 | 2023 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3069 | | ''[[:d:Q7368892|Rosie Harris]]'' | novelista galesa | 1925 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3070 | | ''[[:d:Q7371713|Rovi]]'' | | 1919 | 1996 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3071 | | ''[[:d:Q7372122|Rowland Ellis]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1650–1731) | 1650 | 1731 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3072 | | ''[[:d:Q7372121|Rowland Ellis]]'' | | 1841 | 1911 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3073 | | ''[[:d:Q7372152|Rowland Jones]]'' | llingüista británicu | 1722 | 1774 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 3074 | [[Ficheru:Portrait of Coll. Langhorne (4673350) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372156|Rowland Laugharne]]'' | | 1607 | 1675 | ''[[:d:Q7592714|St Brides]]'' |- | style='text-align:right'| 3075 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Pritchard (4670459).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372176|Rowland Prichard]]'' | | 1812 | 1887 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 3076 | [[Ficheru:Caer Gai, Llanuwchllyn, Plasty o'r 17g y tu fewn i gaer Rhufeinig; a grade II* important mid C17 gentry house withing a Roman fort (Caer Gai); Eryri National Park 10.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372196|Rowland Vaughan]]'' | | 1590 | 1667 | ''[[:d:Q123060428|Caer Gai]]'' |- | style='text-align:right'| 3077 | [[Ficheru:Revd Rowland Williams (Hwfa Mon, 1823-1905) NLW3361827 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372206|Rowland Williams]]'' | poeta galés (1823–1905) | 1823 | 1905 | ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3078 | | ''[[:d:Q7372204|Rowland Williams]]'' | | 1779 | 1854 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3079 | | ''[[:d:Q7372734|Roy Davies]]'' | | 1928 | 2013 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3080 | | ''[[:d:Q7372783|Roy Evans]]'' | futbolista británicu (1943–1969) | 1943 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3081 | | ''[[:d:Q7372819|Roy Francis]]'' | | 1919 | 1989 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3082 | | ''[[:d:Q7372899|Roy Harris]]'' | inxenieru británicu (1902–1973) | 1902 | 1973 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3083 | | ''[[:d:Q7373003|Roy John]]'' | futbolista británicu (1911–1973) | 1911 | 1973 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 3084 | [[Ficheru:Earl of Denbigh Vanity Fair 23 August 1894.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7377413|Rudolph Feilding, 9th Earl of Denbigh]]'' | | 1859 | 1939 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 3085 | | ''[[:d:Q7380331|Rupert Morris]]'' | | 1843 | 1918 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3086 | | ''[[:d:Q7381435|Russell Coughlin]]'' | futbolista británicu (1960–2016) | 1960 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3087 | | ''[[:d:Q7381750|Russell Robins]]'' | | 1932 | 2019 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3088 | | ''[[:d:Q7381817|Russell Taylor]]'' | xugador de rugbi union británicu (1914–1965) | 1914 | 1965 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 3089 | | ''[[:d:Q7382906|Ruth Bidgood]]'' | | 1922 | 2022 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 3090 | [[Ficheru:Ffrindiau Ryan, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7384008|Ryan Davies]]'' | actor británicu | 1937 | 1977 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 3091 | | ''[[:d:Q7385154|Ryland Davies]]'' | cantante d&#39;ópera británicu | 1943 | 2023 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 3092 | | ''[[:d:Q7387186|S.G. Courteen]]'' | | 1864 | 1945 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3093 | | ''[[:d:Q7387421|Stephen Dewar Holden]]'' | inxenieru galés (1870–1918) | 1870 | 1918 | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 3094 | [[Ficheru:S.O. Davies portrait 1490010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7387725|S. O. Davies]]'' | | 1886 | 1972 | ''[[:d:Q4666838|Abercwmboi]]'' |- | style='text-align:right'| 3095 | | ''[[:d:Q7401077|Saint Caradoc]]'' | | | 1124 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3096 | | [[Derfel Gadarn]] | | 566 | 660 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3097 | [[Ficheru:St Eigon, Llanigon - geograph.org.uk - 714248.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7401197|Saint Eigen]]'' | | | 1 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 3098 | | ''[[:d:Q7405039|Sally Amis]]'' | | 1954 | 2000 | ''[[:d:Q7898360|Uplands]]'' |- | style='text-align:right'| 3099 | | ''[[:d:Q7407801|Sam Livesey]]'' | actor galés (1873–1936) | 1873 | 1936 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3100 | | ''[[:d:Q7407834|Sam Mainwaring]]'' | | 1841 | 1907 | ''[[:d:Q107032804|Penrhiwtyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3101 | | ''[[:d:Q7410805|Samuel Augustus Perry]]'' | | 1787 | 1854 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3102 | | ''[[:d:Q7411260|Samuel Devons]]'' | físicu británicu (1914–2006) | 1914 | 2006 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3103 | [[Ficheru:SamuelGriffithPA.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7411541|Samuel Griffith]]'' | | 1816 | 1893 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3104 | [[Ficheru:Sienoch.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7411771|Samuel Ifor Enoch]]'' | | 1914 | 2001 | ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]'' |- | style='text-align:right'| 3105 | [[Ficheru:Samuel Jagger (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7411824|Samuel Jagger]]'' | xugador de críquet galés (1904–1964) | 1904 | 1964 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 3106 | | ''[[:d:Q7411872|Samuel Jones]]'' | | 1628 | 1697 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3107 | [[Ficheru:Samuel M Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7412071|Samuel M. Jones]]'' | políticu galés (1846–1904) | 1846 | 1904 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3108 | | ''[[:d:Q16062575|Enoch Salisbury]]'' | | 1819 | 1890 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 3109 | | ''[[:d:Q16062627|Samuel Goldsworthy]]'' | | 1855 | 1889 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3110 | [[Ficheru:Reverend J R Kilsby Jones 1813-89.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16062637|James Rhys Jones]]'' | | 1813 | 1889 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 3111 | | ''[[:d:Q16062664|Thomas Purnell]]'' | | 1834 | 1889 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 3112 | [[Ficheru:StateLibQld 1 131563 Portrait Honourable Henry R. Beor, ca. 1880.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16063361|Henry Beor]]'' | políticu galés (1846–1880) | 1846 | 1880 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3113 | | ''[[:d:Q16065475|John Mills]]'' | | 1812 | 1873 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3114 | | ''[[:d:Q16065541|Evan Jones]]'' | misioneru | 1788 | 1872 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3115 | [[Ficheru:Portrait of Coll. Lloyd V. Watkins, M.P (4674634) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16065913|John Lloyd Vaughan Watkins]]'' | políticu británicu | 1802 | 1865 | ''[[:d:Q7450887|Sennybridge]]'' |- | style='text-align:right'| 3116 | [[Ficheru:John Williams 'Yr Hen Syr'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16066202|John Williams]]'' | | 1792 | 1858 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 3117 | | ''[[:d:Q16066761|Dai St. John]]'' | boxeador sudafricanu (1871–1899) | 1871 | 1899 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 3118 | [[Ficheru:Dan Jones 1928.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16073356|David Jones]]'' | | 1901 | 1968 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3119 | | ''[[:d:Q16087651|Jackie Sutton]]'' | boxeador galés | 1920 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3120 | | ''[[:d:Q16089619|Archie Lamb]]'' | diplomáticu británicu | 1921 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3121 | | ''[[:d:Q16090378|Robert Morris]]'' | xugador de críquet galés (1926–2007) | 1926 | 2007 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3122 | | ''[[:d:Q16090862|Haydn Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1928 | 2021 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 3123 | | ''[[:d:Q16091470|Owen Harries]]'' | | 1930 | 2020 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 3124 | | ''[[:d:Q16091496|Les Jones]]'' | futbolista británicu (1930–2016) | 1930 | 2016 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 3125 | | ''[[:d:Q16091540|Edward Millward]]'' | | 1930 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3126 | | ''[[:d:Q16091844|Ted Grace]]'' | políticu australianu | 1931 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3127 | [[Ficheru:Jeffrey-steele-10-2-2014.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q16092037|Jeffrey Steele]]'' | artista británicu | 1931 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3128 | | ''[[:d:Q16092619|Hugh Davies]]'' | | 1932 | 2017 | ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]'' |- | style='text-align:right'| 3129 | | ''[[:d:Q16097086|Robert Alwyn Hughes]]'' | | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3130 | | ''[[:d:Q16104421|Billy Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1936 | 2022 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3131 | | ''[[:d:Q16104440|Valerie Ganz]]'' | | 1936 | 2015 | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 3132 | | ''[[:d:Q16104808|Juliet Ace]]'' | dramaturga británica | 1938 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3133 | [[Ficheru:Judith-lumley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16105688|Judith M. Lumley]]'' | xinecóloga galesa (1941–2018) | 1941 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3134 | | ''[[:d:Q16106989|Neville Hughes]]'' | actor británicu (1945–2015) | 1945 | 2015 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 3135 | | ''[[:d:Q16107553|Lawrence Williams]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | 2023 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3136 | | ''[[:d:Q16148758|Nick Griffiths]]'' | políticu australianu | 1951 | 2025 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3137 | [[Ficheru:PhilipBounds2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16190199|Philip Bounds]]'' | historiador británicu | 1950 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3138 | | ''[[:d:Q16190509|Helen Griffin]]'' | | 1958 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3139 | | ''[[:d:Q16191353|Thomas Thomas]]'' | políticu canadianu (1899–1980) | 1899 | 1980 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3140 | | ''[[:d:Q16198194|Lew Baker]]'' | policía galés | 1825 | 1870 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3141 | | ''[[:d:Q16199534|Ian Lloyd]]'' | | | 1989 | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 3142 | | ''[[:d:Q16199645|Jesse Meredith]]'' | | 1906 | 1974 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 3143 | | ''[[:d:Q16200395|Rees Hopkin Rhys]]'' | | 1819 | 1899 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3144 | [[Ficheru:CharletStraton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16203457|Emmeline Lewis Lloyd]]'' | guía de monte galesa (1827–1913) | 1827 | 1913 | ''[[:d:Q1324865|Elan Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 3145 | [[Ficheru:William lathan bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16205567|William Latham Bevan]]'' | | 1821 | 1908 | ''[[:d:Q4877452|Beaufort]]'' |- | style='text-align:right'| 3146 | | ''[[:d:Q16205780|Howell de Francis]]'' | | | 1966 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 3147 | | ''[[:d:Q16205902|Thomas Grey]]'' | | | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3148 | | ''[[:d:Q16206141|Tom Llewellyn]]'' | | 1882 | 1956 | ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 3149 | | ''[[:d:Q16206326|William Rees]]'' | | 1899 | 1968 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 3150 | | ''[[:d:Q16206367|Johnny Rogers]]'' | | 1892 | 1958 | ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 3151 | | ''[[:d:Q16206879|Hugh Lloyd]]'' | | 1586 | 1667 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3152 | | ''[[:d:Q16210390|Louisa Henrietta Sheridan]]'' | | 1810 | 1842 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 3153 | | ''[[:d:Q16228121|Brian Radford]]'' | | 1926 | 2007 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 3154 | | ''[[:d:Q16230200|Thomas Chapman]]'' | futbolista británicu | 1871 | 1929 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 3155 | | ''[[:d:Q16237410|Wynford Evans]]'' | cantante galés (1946–2009) | 1946 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3156 | | ''[[:d:Q16240303|Oliver Lloyd]]'' | | 1520 | 1589 | ''[[:d:Q20600968|Leighton]]'' |- | style='text-align:right'| 3157 | [[Ficheru:Sarah Gwynne Wesley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16258569|Sarah Wesley]]'' | | 1726 | 1822 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''<br/>''[[:d:Q5524325|Garth]]'' |- | style='text-align:right'| 3158 | | ''[[:d:Q16266578|Ray Henwood]]'' | actor neozelandés | 1937 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3159 | | ''[[:d:Q16325363|Frank Spiller Locke]]'' | escritor galés (1866–1949) | 1866 | 1949 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3160 | | ''[[:d:Q16522550|Robert Ernest Smith]]'' | | 1917 | 1986 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3161 | | ''[[:d:Q16524116|Isabella Gifford]]'' | | 1825 | 1891 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 3162 | [[Ficheru:Edward Owen's photography 'Arrived at Chubut in 1874' (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16559378|Edward Maes Llaned Owen]]'' | inxenieru galés (1846–1931) | 1846 | 1931 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 3163 | | ''[[:d:Q16591980|Owen Roberts]]'' | | 1939 | 2012 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 3164 | | ''[[:d:Q16623283|William Peart]]'' | futbolista británicu | 1904 | 1991 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3165 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1956, Aberdare (1464449).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16658494|Mathonwy Hughes]]'' | | 1901 | 1999 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 3166 | | ''[[:d:Q16658495|Edward Prosser Rhys]]'' | | 1901 | 1945 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3167 | [[Ficheru:John Ellis Williams, the author, at his desk (1540166).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16658496|J. Ellis Williams]]'' | | 1901 | 1975 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 3168 | | ''[[:d:Q16707733|Harry Goodwin]]'' | xugador de críquet galés (1870–1955) | 1870 | 1955 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3169 | | ''[[:d:Q16734442|John Peter]]'' | | 1938 | 2020 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3170 | [[Ficheru:Aled Roberts (6324905377).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16735288|Aled Roberts]]'' | políticu británicu | 1962 | 2022 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 3171 | [[Ficheru:Revd Robert Thomas (Ap Vychan, 1809-80) NLW3362405 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16737330|Robert Thomas]]'' | | 1809 | 1880 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3172 | | ''[[:d:Q16737328|John William Thomas]]'' | | 1805 | 1840 | ''[[:d:Q11012111|Pentir]]'' |- | style='text-align:right'| 3173 | [[Ficheru:Revd William Williams (Caledfryn, 1801-69) NLW3362700.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16737332|William Williams]]'' | | 1801 | 1869 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3174 | | ''[[:d:Q16737333|John Williams]]'' | | 1801 | 1859 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3175 | [[Ficheru:George-lawrence-en-la-imprenta.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16738650|George Lawrence Davis]]'' | misioneru galés (1830–1894) | 1830 | 1894 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3176 | | ''[[:d:Q16744933|John Bulloch]]'' | periodista británicu (1928–2010) | 1928 | 2010 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3177 | [[Ficheru:Danny Winter (1947).png|center|128px]] | ''[[:d:Q16745080|Danny Winter]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2004 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 3178 | | ''[[:d:Q16822099|Preston Austin]]'' | | 1827 | 1908 | ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3179 | | ''[[:d:Q16839740|Hugh Foulkes]]'' | futbolista británicu (1909–1981) | 1909 | 1981 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 3180 | | ''[[:d:Q16840644|Marmaduke Gwynne]]'' | | 1691 | 1769 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3181 | [[Ficheru:The Trial of Queen Caroline 1820 by Sir George Hayter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16842663|Henry Devereux, 14th Viscount Hereford]]'' | | 1777 | 1843 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 3182 | [[Ficheru:Hugh Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16845399|Hugh Hughes]]'' | pintor británicu | 1790 | 1863 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 3183 | [[Ficheru:Sir John Salisbury by Moses Griffith 02197.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16846411|John Salusbury]]'' | | 1520 | 1578 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 3184 | | ''[[:d:Q16848905|Ehud Rogers]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1996 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3185 | [[Ficheru:Bishop John Wynne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16849924|John Wynne]]'' | sacerdote galés (1667–1743) | 1667 | 1743 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3186 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch D Jones, Llangan .. NLW3365112.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16850823|David Jones]]'' | | 1736 | 1810 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 3187 | | ''[[:d:Q16851896|William Jones]]'' | | 1762 | 1846 | ''[[:d:Q3406264|Gresford]]'' |- | style='text-align:right'| 3188 | | ''[[:d:Q16853914|Edward Jones]]'' | | 1741 | 1806 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 3189 | | ''[[:d:Q16854017|Joshua Parry]]'' | | 1719 | 1776 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 3190 | | ''[[:d:Q16855987|D. Geraint James]]'' | | 1922 | 2010 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 3191 | | ''[[:d:Q16856736|Albert Purchas]]'' | arquiteutu australianu (1825–1909) | 1825 | 1909 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 3192 | [[Ficheru:William Jenkins Rees Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16858267|William Jenkins Rees]]'' | | 1772 | 1855 | ''[[:d:Q20593537|Llandingad]]'' |- | style='text-align:right'| 3193 | [[Ficheru:Sir John Waters by William Salter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16859200|John Waters]]'' | líder militar galés (1774–1842) | 1774 | 1842 | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 3194 | | ''[[:d:Q16859746|Hugh Lloyd]]'' | | 1546 | 1601 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 3195 | | ''[[:d:Q16859745|David Lloyd]]'' | biógrafu galés (1635–1692) | 1635 | 1692 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3196 | | ''[[:d:Q16863488|Ellis Price]]'' | políticu galés (1505–1594) | 1505 | 1594 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3197 | | ''[[:d:Q16863621|Walter Rumsey]]'' | | 1584 | 1660 | ''[[:d:Q6661701|Llanover]]'' |- | style='text-align:right'| 3198 | | ''[[:d:Q16863901|David Davies]]'' | | 1906 | 1974 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3199 | | ''[[:d:Q16885562|Richard Price]]'' | | 1773 | 1861 | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 3200 | | ''[[:d:Q16933947|Martin Lluelyn]]'' | | 1616 | 1682 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3201 | [[Ficheru:Rosemary Moravec 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16937524|Rosemary Dorothy Moravec]]'' | | 1946 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3202 | | ''[[:d:Q16943691|Edward Alfred Jones]]'' | | 1872 | 1943 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 3203 | | ''[[:d:Q16943702|Laurence Bedford Potter]]'' | ganaderu canadianu (1883–1943) | 1883 | 1943 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3204 | [[Ficheru:British School - David Davis (1797–1866), of Blaengarn - NMW A 3806 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16973311|David Davis, Blaengwawr]]'' | | 1797 | 1866 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 3205 | | ''[[:d:Q16973316|David Williams]]'' | industrial galés (1809–1863) | 1809 | 1863 | ''[[:d:Q8059810|Ystradowen]]'' |- | style='text-align:right'| 3206 | | ''[[:d:Q16991664|Evan Edwards]]'' | | 1898 | 1958 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 3207 | | ''[[:d:Q17002888|Ewart Lewis]]'' | | 1914 | 1963 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 3208 | [[Ficheru:John Ambrose Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129318|John Ambrose Lloyd]]'' | | 1815 | 1874 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3209 | | ''[[:d:Q13129319|John Dafydd]]'' | | 1727 | 1783 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3210 | [[Ficheru:John Elwyn Jones (1939).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129322|John Elwyn Jones]]'' | traductor británicu (1921–2008) | 1921 | 2008 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3211 | [[Ficheru:John-Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129321|John Barnard Jenkins]]'' | | 1933 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3212 | [[Ficheru:John Griffith Williams, the author and carpenter from Cricieth (1511536).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129327|John Griffith Williams]]'' | | 1915 | 1987 | ''[[:d:Q3404407|Llangwnnadl]]'' |- | style='text-align:right'| 3213 | | ''[[:d:Q13129328|John Geraint Jenkins]]'' | | 1929 | 2009 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 3214 | | ''[[:d:Q13129334|John Humphreys Parry]]'' | | 1786 | 1825 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3215 | [[Ficheru:John Griffith (Y Gohebydd, 1821-77) NLW3365401.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129335|John Griffith]]'' | | 1821 | 1877 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 3216 | | ''[[:d:Q13129332|John Gruffydd Moelwyn Hughes]]'' | | 1866 | 1944 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 3217 | | ''[[:d:Q13129338|John Lloyd]]'' | | 1797 | 1875 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3218 | [[Ficheru:Dr John Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129342|John Parry]]'' | | 1812 | 1874 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3219 | | ''[[:d:Q13129341|John Lloyd-Jones]]'' | | 1885 | 1956 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 3220 | | ''[[:d:Q13129347|John Owen Griffith]]'' | | 1828 | 1881 | [[Caernarfon]]<br/>[[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3221 | | ''[[:d:Q13129344|John Robert Pryse]]'' | poeta galés (1840–1862) | 1840 | 1862 | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 3222 | | ''[[:d:Q13129345|John Roberts Evans]]'' | escritor británicu (1914–1982) | 1914 | 1982 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 3223 | | ''[[:d:Q13129355|John Williams]]'' | | 1728 | 1806 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 3224 | [[Ficheru:Reverend John Williams (1853–1921) (gcf10374).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129358|John Williams]]'' | | 1854<br/>1853 | 1921 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 3225 | [[Ficheru:Portrait of Y bardd yn ei wely (4674271).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129356|John Thomas]]'' | | 1786 | 1859 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 3226 | | ''[[:d:Q13129357|John Roderick Rees]]'' | | 1920 | 2009 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 3227 | [[Ficheru:Portrait of Joshua Thomas (4673043) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129363|Joshua Thomas]]'' | | 1719 | 1797 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 3228 | | ''[[:d:Q13129360|John Rowlands]]'' | militar galés (1915–2006) | 1915 | 2006 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3229 | | ''[[:d:Q13129361|John Williams]]'' | | 1811 | 1862 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 3230 | | ''[[:d:Q13129368|Josiah Jones]]'' | escritor d&#39;Estaos Xuníos (1807–1887) | 1807 | 1887 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3231 | | ''[[:d:Q13129369|Josiah Thomas Jones]]'' | | 1799 | 1873 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 3232 | | ''[[:d:Q13129508|Leah Owen]]'' | cantante británica | 1953 | 2024 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3233 | [[Ficheru:Lewis William Lewis (Llew Llwyfo, 1831-1901) NLW3364260.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129535|Llew Llwyfo]]'' | | 1831 | 1901 | ''[[:d:Q20594352|Llanwenllwyfo]]'' |- | style='text-align:right'| 3234 | | ''[[:d:Q13129533|Lewis Davies]]'' | escritor de lliteratura infantil galés (1863–1951) | 1863 | 1951 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 3235 | | ''[[:d:Q13129538|Lewis Hopkin]]'' | | 1708 | 1771 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3236 | | ''[[:d:Q13129541|Lewis Holme Lewis]]'' | | 1866 | 1955 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 3237 | [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551282).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130248|Moses Glyn Jones]]'' | | 1913 | 1994 | ''[[:d:Q13651447|Mynytho]]'' |- | style='text-align:right'| 3238 | | ''[[:d:Q13130254|Morys Clynnog]]'' | | 1525 | 1581 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3239 | | ''[[:d:Q13130283|Muriel Drinkwater]]'' | | 1933 | 1946 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3240 | | ''[[:d:Q13130336|Myron Wyn Evans]]'' | químicu galés | 1950 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3241 | | ''[[:d:Q13130346|Nans Jones]]'' | | 1915 | 2009 | ''[[:d:Q22673780|Penrhosgarnedd]]'' |- | style='text-align:right'| 3242 | | ''[[:d:Q13130551|Owain Meirion]]'' | | 1803 | 1868 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3243 | [[Ficheru:Portrait of Owen Jones, 'Meudwy Môn' (4670352) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130554|Owen Jones]]'' | | 1806 | 1889 | ''[[:d:Q10987925|Llanfihangel Ysgeifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 3244 | [[Ficheru:Owen Gruffydd.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13130555|Owen Gruffydd]]'' | poeta galés (1643–1730) | 1643 | 1730 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3245 | | ''[[:d:Q13130558|Owen Owen]]'' | | 1847 | 1910 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3246 | [[Ficheru:Owen Williams (Owain Gwyrfai, 1790-1874) NLW3362699.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130556|Owen Williams]]'' | poeta galés (1790–1874) | 1790 | 1874 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3247 | [[Ficheru:Portrait of Paul Panton Esqre. and his chestnut gelding 'The Marquiss' (4670430).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130596|Paul Panton]]'' | | 1727 | 1797 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 3248 | [[Ficheru:Portrait of Peter Jones, Bard, Llynlleifiad (4672939) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130737|Peter Jones]]'' | poeta galés (1775–1845) | 1775 | 1845 | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 3249 | | ''[[:d:Q13130915|R. Gerallt Jones]]'' | | 1934 | 1999 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 3250 | | ''[[:d:Q13130916|Ronald Lockley]]'' | ornitólogu neozelandés (1903–2000) | 1903 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3251 | | ''[[:d:Q13131044|Rhosier Smyth]]'' | | 1541 | 1625 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3252 | | ''[[:d:Q13131071|Rhydwen Williams]]'' | poeta británicu (1916–1997) | 1916 | 1997 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 3253 | | ''[[:d:Q13131078|Rhys Jones]]'' | músicu británicu (1927–2015) | 1927 | 2015 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3254 | | ''[[:d:Q13131094|Richard Williams]]'' | | 1790 | 1865 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 3255 | | ''[[:d:Q13131102|Robert Alun Roberts]]'' | | 1894 | 1969 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 3256 | | ''[[:d:Q13131111|Robert Williams]]'' | | 1810 | 1881 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3257 | | ''[[:d:Q13131118|Robyn Léwis]]'' | | 1929 | 2019 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 3258 | [[Ficheru:Rev Robin Williams advising on renovations at Capel Gorphwysa, Penrhyndeudraeth (1492299).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131119|Robin Williams]]'' | escritor galés (1923–2004) | 1923 | 2004 | ''[[:d:Q14508708|Rhoslan]]'' |- | style='text-align:right'| 3259 | [[Ficheru:Sarah jacob.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131210|Sarah Jacob]]'' | | 1857 | 1869 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 3260 | [[Ficheru:Sassie Rees, Caernarfon, cantores gyda'r BBC (1476258).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131218|Sassie Rees]]'' | cantante británica (1916–2013) | 1916 | 2013 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 3261 | | ''[[:d:Q13131449|Sian Owen]]'' | | 1965 | 2013 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3262 | | ''[[:d:Q13131459|Simon B. Jones]]'' | | 1894 | 1964 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3263 | | ''[[:d:Q13131617|Stephen J. Williams]]'' | | 1896 | 1992 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3264 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1984, Llanbedr Pont Steffan a'r Fro (1586573) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131715|Sulwyn Thomas]]'' | periodista | 1943 | 2025 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3265 | | ''[[:d:Q13131712|Sue Noake]]'' | profesora británica | 1952 | 2004 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3266 | [[Ficheru:Thomas Jacob Thomas (Sarnicol).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131848|Thomas Jacob Thomas]]'' | | 1873 | 1945 | ''[[:d:Q11054093|Capel Cynon]]'' |- | style='text-align:right'| 3267 | | ''[[:d:Q13131854|Thomas Evans]]'' | | 1840 | 1865 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3268 | | ''[[:d:Q13131852|Thomas Hudson-Williams]]'' | profesor universitariu d&#39;Estaos Xuníos | 1873 | 1961 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3269 | | ''[[:d:Q13131853|Thomas James Jenkin]]'' | botánicu galés (1885–1965) | 1885 | 1965 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]''<br/>''[[:d:Q29505758|Budloy]]'' |- | style='text-align:right'| 3270 | [[Ficheru:Thomas Iorwerth Ellis (5236476).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131858|Thomas Iorwerth Ellis]]'' | | 1899 | 1970 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 3271 | [[Ficheru:Tudno 00.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13131856|Thomas Jones]]'' | | 1844 | 1895 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 3272 | [[Ficheru:D. J. Williams conversing at a CND rally at Aberystwyth (6773943208) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131857|Thomas Evan Nicholas]]'' | poeta galés (1879–1971) | 1879 | 1971 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 3273 | [[Ficheru:Gwilym Morganwg, bard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131866|Thomas Williams]]'' | poeta galés (1778–1835) | 1778 | 1835 | ''[[:d:Q19799831|Llanddeti]]'' |- | style='text-align:right'| 3274 | | ''[[:d:Q13131864|Thomas Williams]]'' | | 1848 | 1927 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3275 | | ''[[:d:Q13131865|Thomas Williams]]'' | | 1769 | 1848 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3276 | [[Ficheru:Glan Alun.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13131882|Thomas Jones]]'' | | 1811 | 1866 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3277 | | ''[[:d:Q13131944|Tom Parri Jones]]'' | | 1905 | 1980 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3278 | | ''[[:d:Q13131982|Trebor Lloyd Evans]]'' | | 1909 | 1979 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3279 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555519).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132174|Vaughan Hughes]]'' | periodista británicu | 1947 | 2024 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3280 | | ''[[:d:Q13132190|William Rhys Nicholas]]'' | poeta británicu | 1914 | 1996 | ''[[:d:Q13131775|Tegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3281 | | ''[[:d:Q13132358|William John Griffith]]'' | | 1875 | 1931 | ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]'' |- | style='text-align:right'| 3282 | [[Ficheru:Llanrwst Poets (1876) (8363305937).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132359|William John Roberts]]'' | | 1828 | 1904 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 3283 | [[Ficheru:Portrait of William Williams, 'Gwilym Cyfeiliog' (4672196) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132362|William Williams]]'' | | 1801 | 1876 | ''[[:d:Q20601420|Winllan]]'' |- | style='text-align:right'| 3284 | | ''[[:d:Q13132363|William Morris]]'' | botánicu galés (1705–1763) | 1705 | 1763 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3285 | | ''[[:d:Q13132360|William Jones]]'' | poeta británicu (1896–1961) | 1896 | 1961 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 3286 | | ''[[:d:Q13132361|William Jones]]'' | | 1764 | 1822 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3287 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Wm. Rowlands, 'Gwilym Lleyn' (4671153).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132366|William Rowlands]]'' | | 1802 | 1865 | ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]'' |- | style='text-align:right'| 3288 | | ''[[:d:Q13132364|William Spurrell]]'' | | 1813 | 1889 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3289 | [[Ficheru:Portrait of Hon. W. O. Stanley, M.P (4673027).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132369|William Owen Stanley]]'' | políticu británicu | 1802 | 1884 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3290 | | ''[[:d:Q13157407|Henry Harries]]'' | | 1821 | 1849<br/>1862 | ''[[:d:Q13127612|Cwrt-y-cadno]]'' |- | style='text-align:right'| 3291 | | ''[[:d:Q13157452|J. E. Caerwyn Williams]]'' | eruditu galés (1912–1999) | 1912 | 1999 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3292 | | ''[[:d:Q13218562|David Griffiths]]'' | botánicu galés (1867–1935) | 1867 | 1935 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3293 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Isaac Williams (4671204).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13341457|Isaac Williams]]'' | | 1802 | 1865 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3294 | [[Ficheru:Advertising various books and records (1574760) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13405589|Iris Williams]]'' | | 1946 | 2025 | ''[[:d:Q7321615|Rhydyfelin]]''<br/>[[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3295 | [[Ficheru:Mary Dillwyn M.D. 1853.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13406331|Mary Dillwyn]]'' | | 1816 | 1906 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3296 | | ''[[:d:Q13415127|James Holmes-Siedle]]'' | | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3297 | | ''[[:d:Q13423692|Mary Letitia Green]]'' | | 1886 | 1978 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3298 | | ''[[:d:Q13445386|Gordon Rowlands]]'' | xugador de bádminton británicu | 1929 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3299 | | ''[[:d:Q13522455|Ian Buckett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1967 | 2024 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3300 | [[Ficheru:Judge John Rice Jones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13522489|John Rice Jones]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1759 | 1824 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3301 | | ''[[:d:Q13530049|John Stradling Thomas]]'' | políticu británicu (1925–1991) | 1925 | 1991 | ''[[:d:Q1067991|Dyfed]]'' |- | style='text-align:right'| 3302 | [[Ficheru:Hugh Price Hughes2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13583800|Hugh Price Hughes]]'' | teólogu galés (1847–1902) | 1847 | 1902 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3303 | [[Ficheru:E.Morgan Humphreys 002.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13584022|Edward Morgan Humphreys]]'' | | 1882 | 1955 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3304 | | ''[[:d:Q6759465|Margaret Grey, Lady Bonville]]'' | | 1397 | | ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 3305 | | ''[[:d:Q6521686|Len Blyth]]'' | | 1920 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3306 | [[Ficheru:Davies, Len.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6521737|Len Davies]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3307 | | ''[[:d:Q6521762|Len Evans]]'' | futbolista británicu (1903–1977) | 1903 | 1977 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3308 | | ''[[:d:Q6521816|Len Hill]]'' | | 1941 | 2007 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 3309 | | ''[[:d:Q6522001|Len Trump]]'' | | 1887 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3310 | | ''[[:d:Q6522013|Len Weare]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2012 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3311 | [[Ficheru:Sir Leoline Jenkins by Herbert Tuer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6524435|Leoline Jenkins]]'' | | 1625 | 1685 | ''[[:d:Q6661804|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 3312 | [[Ficheru:Leonard Brockington.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6525150|Leonard Brockington]]'' | abogáu galés (1888–1966) | 1888 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3313 | | ''[[:d:Q6525189|Leonard Constance]]'' | | 1922 | 1990 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3314 | | ''[[:d:Q6525197|Leonard Cox]]'' | escritor británicu | 1495 | 1549 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3315 | | ''[[:d:Q6525258|Leonard Eastment]]'' | políticu australianu (1901–1956) | 1901 | 1956 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 3316 | | ''[[:d:Q6525823|Leonard Watkins]]'' | | 1859 | 1901 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3317 | | ''[[:d:Q6529155|Les Anthony]]'' | | 1921 | 2010 | ''[[:d:Q7320729|Rhiwfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3318 | | ''[[:d:Q6529820|Les Owen]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2020 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3319 | [[Ficheru:The Liberation of Bergen-belsen Concentration Camp, April 1945 BU4270.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6530869|Leslie Hardman]]'' | rabín británicu (1913–2008) | 1913 | 2008 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 3320 | | ''[[:d:Q6530924|Leslie Jenkins]]'' | xugador de críquet galés (1898–1971) | 1898 | 1971 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3321 | | ''[[:d:Q6530940|Leslie Jones]]'' | futbolista británicu (1911–1981) | 1911 | 1981 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3322 | | ''[[:d:Q6530999|Leslie Manfield]]'' | xugador de rugbi union británicu (1915–2006) | 1915 | 2006 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 3323 | | [[Eleanor Mary Wynne-Edwards Reid]] | | 1860 | 1953 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3324 | | ''[[:d:Q6535418|Levi Gibbon]]'' | | 1807 | 1870 | ''[[:d:Q264304|Cwmfelin Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 3325 | | ''[[:d:Q6535944|Lew Booth]]'' | futbolista británicu (1912–1984) | 1912 | 1984 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3326 | [[Ficheru:Captain Lewis Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536139|Lewes Roberts]]'' | | 1596 | 1641 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 3327 | | ''[[:d:Q6536435|Lewis Cobden Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés (1865–1928) | 1865 | 1928 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3328 | | ''[[:d:Q6536486|Lewis Davies]]'' | | 1913 | 2011 | ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 3329 | [[Ficheru:Revd Dr Lewis Edwards (1809-87) NLW3363289.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536522|Lewis Edwards]]'' | | 1809 | 1887 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3330 | | ''[[:d:Q6536534|Lewis Evans]]'' | matemáticu galés (1755–1827) | 1755 | 1827 | ''[[:d:Q4868001|Bassaleg]]''<br/>[[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 3331 | | ''[[:d:Q6536537|Lewis Evans]]'' | | 1700 | 1756 | ''[[:d:Q3404407|Llangwnnadl]]'' |- | style='text-align:right'| 3332 | | ''[[:d:Q6536585|Lewis Gilbertson]]'' | | 1814 | 1896 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 3333 | | ''[[:d:Q6536746|Lewis Jones]]'' | escritor galés (1897–1939) | 1897 | 1939 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 3334 | [[Ficheru:Lewis Llewelyn Dillwyn Vanity Fair 13 May 1882.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536798|Lewis Llewelyn Dillwyn]]'' | políticu británicu | 1814 | 1892 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3335 | | ''[[:d:Q6536796|Lewis Llewellyn]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1881–1931) | 1881 | 1931 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3336 | | ''[[:d:Q6536806|Lewis Lougher]]'' | | 1871 | 1955 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3337 | [[Ficheru:Germany Under Allied Occupation BU8524.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536811|Lewis Lyne]]'' | | 1899 | 1970 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3338 | [[Ficheru:Lewis Morris woodburytype.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6536902|Lewis Morris]]'' | | 1833 | 1907 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3339 | | ''[[:d:Q6536981|Lewis Pugh Pugh]]'' | | 1837 | 1908 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 3340 | | ''[[:d:Q6537000|Lewis Rees]]'' | | 1910 | 1976 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 3341 | | ''[[:d:Q6537243|Lewis Owen]]'' | | 1501 | 1555 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3342 | | ''[[:d:Q6537490|Lewys Dwnn]]'' | | 1550 | 1616 | ''[[:d:Q4898676|Bettws Cedewain]]'' |- | style='text-align:right'| 3343 | | ''[[:d:Q6537492|Lewys Morgannwg]]'' | | | 1565 | ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]''<br/>''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 3344 | | ''[[:d:Q6541894|Martin Hinds]]'' | historiador británicu (1941–1988) | 1941 | 1988 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3345 | [[Ficheru:Lillie Goodisson.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6548260|Lillie Goodisson]]'' | enfermera australiana (1860–1947) | 1859 | 1947 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3346 | | ''[[:d:Q6555628|Lionel Emmitt]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1930 | 2004 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3347 | [[Ficheru:Lionel Rees VC IWM Q 68027.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6555769|Lionel Rees]]'' | militar galés (1884–1955) | 1884 | 1955 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3348 | [[Ficheru:Portrait of Parchedig John Jones, Llanllyfni (Swydd Gaernarfon) (4673763).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6661978|John Jones]]'' | | 1786 | 1863 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3349 | | ''[[:d:Q6662032|Llew Ashcroft]]'' | futbolista británicu | 1921 | 2005 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 3350 | | ''[[:d:Q6662036|Llew Edwards]]'' | boxeador galés (1894–1965) | 1894 | 1965 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 3351 | | ''[[:d:Q6662070|Llewellyn Heycock, Baron Heycock]]'' | políticu británicu (1905–1990) | 1905 | 1990 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3352 | [[Ficheru:Llewelyn David Bevan.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662097|Llewelyn David Bevan]]'' | | 1842 | 1918 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3353 | | ''[[:d:Q6662102|Llewelyn Davies]]'' | | 1881 | 1961 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3354 | [[Ficheru:Llewelyn kenrick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662110|Llewelyn Kenrick]]'' | | 1847 | 1933 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3355 | | ''[[:d:Q6662111|Llewelyn Traherne]]'' | | 1766 | 1842 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3356 | | ''[[:d:Q6662119|Llewelyn Wyn Griffith]]'' | novelista galés (1890–1977) | 1890 | 1977 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 3357 | | ''[[:d:Q6662381|Lloyd Davies]]'' | futbolista británicu (1877–1957) | 1877 | 1957 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3358 | [[Ficheru:Lloyd Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662529|Lloyd Jones]]'' | escritor británicu | 1951 | 2026 | ''[[:d:Q5623909|Gwytherin]]'' |- | style='text-align:right'| 3359 | [[Ficheru:Lloyd Kenyon, 1st Baron Kenyon by William Davison.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662537|Lloyd Kenyon]]'' | | 1732 | 1802 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 3360 | | ''[[:d:Q6662819|Lloyd Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1933–2017) | 1933 | 2017 | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 3361 | | ''[[:d:Q6662817|Lloyd Williams]]'' | xugador de críquet galés (1925–2007) | 1925 | 2007 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 3362 | | ''[[:d:Q6662995|Llywelyn Siôn]]'' | | 1540 | 1615 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''<br/>''[[:d:Q39011804|Llangewydd Castle, Laleston]]'' |- | style='text-align:right'| 3363 | | ''[[:d:Q6674884|Lonza Bowdler]]'' | xugador de rugbi union galés (1901–1962) | 1901 | 1962 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 3364 | [[Ficheru:Louis Dyke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6687073|Louis Dyke]]'' | xugador de rugbi union británicu (1888–1961) | 1888 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3365 | | ''[[:d:Q6688546|Louisa Nott-Bower]]'' | arquera británica (1861–1925) | 1861 | 1925 | ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]'' |- | style='text-align:right'| 3366 | [[Ficheru:Mr. Lyn Harding LCCN2014692774 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6708323|Lyn Harding]]'' | actor británicu (1867–1952) | 1867 | 1952 | ''[[:d:Q7587366|St Brides Wentloog]]'' |- | style='text-align:right'| 3367 | | ''[[:d:Q6708330|Lyn James]]'' | actriz británica (1935–2017) | 1929 | 2017 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 3368 | | ''[[:d:Q6708817|Lynette Davies]]'' | actriz británica (1948–1993) | 1948 | 1993 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 3369 | | ''[[:d:Q6709269|Lynn Ungoed-Thomas]]'' | | 1904 | 1972 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3370 | | ''[[:d:Q6709334|Lynne Carol]]'' | actriz galesa (1914–1990) | 1914 | 1990 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 3371 | | ''[[:d:Q6728347|Madoline Thomas]]'' | actriz galesa (1890–1989) | 1890 | 1989 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3372 | | ''[[:d:Q6735137|Mai Jones]]'' | | 1899 | 1960 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3373 | | ''[[:d:Q6740608|Mal Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1919 | 1969 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3374 | | ''[[:d:Q6742252|Malcolm Collins]]'' | boxeador galés | 1935 | 2021 | ''[[:d:Q5033865|Canton]]'' |- | style='text-align:right'| 3375 | | ''[[:d:Q6742267|Malcolm Davies]]'' | | 1926 | 2011 | ''[[:d:Q5197244|Cwmfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 3376 | | ''[[:d:Q6742531|Malcolm Nash]]'' | xugador de críquet galés | 1945 | 2019 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3377 | | ''[[:d:Q6742570|Malcolm Price]]'' | | 1937 | 2024 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3378 | | ''[[:d:Q6742678|Malcolm Uphill]]'' | | 1935 | 1999 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 3379 | | ''[[:d:Q6742681|Malcolm Vaughan]]'' | | 1929 | 2010 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 3380 | | ''[[:d:Q6742895|Maldwyn Evans]]'' | xugador de bolos británicu (1937–2009) | 1937 | 2009 | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3381 | | ''[[:d:Q6742896|Maldwyn James]]'' | xugador de rugbi union galés (1913–2003) | 1913 | 2003 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3382 | [[Ficheru:Stephen Halden Beattie.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6746179|Stephen Halden Beattie]]'' | militar galés (1908–1975) | 1908 | 1975 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3383 | | ''[[:d:Q6751586|Mansel Thomas]]'' | compositor británicu | 1909 | 1986 | ''[[:d:Q7228404|Pontygwaith]]'' |- | style='text-align:right'| 3384 | | ''[[:d:Q6759490|Margaret Hanmer]]'' | | 1370 | 1420 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3385 | | ''[[:d:Q6759606|Margaret Lacey]]'' | actriz galesa (1910–1989) | 1911<br/>1910 | 1988<br/>1989 | [[Conwy]] |- | style='text-align:right'| 3386 | [[Ficheru:Margaret Lindsay Williams & painting of Warren G. Harding.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6759645|Margaret Lindsay Williams]]'' | | 1888 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3387 | [[Ficheru:Marie Novello.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6762973|Marie Novello]]'' | pianista británica (1898–1928) | 1884 | 1928 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3388 | | ''[[:d:Q6768286|Mark Jones]]'' | | 1965 | 2025 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 3389 | | ''[[:d:Q6768592|Mark Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1889–1968) | 1889 | 1968 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3390 | | ''[[:d:Q6774469|Martha Llwyd]]'' | | 1766 | 1845 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 3391 | [[Ficheru:Edward Burne-Jones The Golden Stairs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6779642|Mary Gladstone]]'' | | 1847 | 1927 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3392 | | ''[[:d:Q6779667|Mary Grant Price]]'' | | 1917 | 2002 | ''[[:d:Q4971889|Broad Haven]]'' |- | style='text-align:right'| 3393 | | ''[[:d:Q6779879|Mary Jane Innes]]'' | empresaria neozelandesa (1852–1941) | 1852 | 1941 | ''[[:d:Q6661829|Llanvaches]]'' |- | style='text-align:right'| 3394 | [[Ficheru:Mary Charlotte Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6780105|Mary Lloyd]]'' | escultora galesa (1819–1896) | 1819 | 1896 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 3395 | | ''[[:d:Q6780377|Mary Morgan]]'' | trabayadora doméstica galesa (1788–1805) | 1788 | 1805 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 3396 | [[Ficheru:Mary Sophia Allen (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6780744|Mary Sophia Allen]]'' | | 1878 | 1964 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3397 | | ''[[:d:Q6780951|Mary White]]'' | | 1926 | 2013 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3398 | | ''[[:d:Q6790774|Matthew Keating]]'' | políticu británicu | 1869 | 1937 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 3399 | [[Ficheru:Mr. Vaughan Davies, M.P. for Cardiganshire (5236475).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6791359|Matthew Vaughan-Davies, 1st Baron Ystwyth]]'' | políticu británicu (1840–1935) | 1840 | 1935 | ''[[:d:Q29497855|Tanybwlch]]'' |- | style='text-align:right'| 3400 | | ''[[:d:Q6792322|Maudie Edwards]]'' | | 1906 | 1991 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3401 | | ''[[:d:Q19578248|Les Wilkins]]'' | | 1907 | 1979 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3402 | | ''[[:d:Q19578256|Ralph Williams]]'' | | 1905 | 1985 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3403 | | ''[[:d:Q19594785|Ray Williams]]'' | xugador de rugbi union galés (1927–2014) | 1927 | 2014 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3404 | | ''[[:d:Q19599159|John Jones]]'' | | 1786 | 1865 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 3405 | [[Ficheru:Thomas Rees, 1904.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q19599359|Thomas Rees]]'' | políticu galés (1844–1921) | 1844 | 1921 | ''[[:d:Q6707738|Lydstep Haven]]'' |- | style='text-align:right'| 3406 | | ''[[:d:Q19605143|Owen Thomas]]'' | | 1858 | 1923 | ''[[:d:Q16246155|Carrog]]'' |- | style='text-align:right'| 3407 | [[Ficheru:Winifred Phillips Hathaway (1870?-1954) (5494411890).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19613712|Winifred Phillips Hathaway]]'' | oftalmóloga d&#39;Estaos Xuníos (1870–1954) | 1871 | 1954 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3408 | | ''[[:d:Q19628748|Cledwyn Hughes]]'' | | 1920 | 1978 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 3409 | [[Ficheru:Edward Davies (Iolo Trefaldwyn, 1819-87) NLW3364542.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19635477|Edward Davies]]'' | | 1819 | 1887 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 3410 | | ''[[:d:Q19650439|Angus McDermid]]'' | | 1921 | 1988 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3411 | | ''[[:d:Q19661342|Jeffery Rowthorn]]'' | sacerdote galés | 1934 | 2025 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3412 | | ''[[:d:Q19662041|Saint Austell]]'' | monxu galés (500–600) | 500 | 600 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 3413 | [[Ficheru:Howel-Gwyn-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19664611|Howel Gwyn]]'' | | 1806 | 1888 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3414 | [[Ficheru:Edward Wienholt - Queensland politician.png|center|128px]] | ''[[:d:Q19665319|Edward Wienholt]]'' | | 1833 | 1904 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 3415 | [[Ficheru:Edward David Miles - Queensland politician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19667602|Edward David Miles]]'' | políticu galés (1845–1922) | 1845 | 1922 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3416 | | ''[[:d:Q19667907|Elias Wynne Cemlyn-Jones]]'' | escritor galés (1888–1966) | 1888 | 1966 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3417 | | ''[[:d:Q19668413|Glyn Owen]]'' | xugador de críquet galés (1909–1978) | 1909 | 1978 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3418 | | ''[[:d:Q19694162|Anthony Sweeting]]'' | profesor universitariu galés (1938–2008) | 1938 | 2008 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3419 | | ''[[:d:Q19760229|Leofric Temple]]'' | abogáu galés (1819–1891) | 1819 | 1891 | ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]'' |- | style='text-align:right'| 3420 | | ''[[:d:Q19790482|John James Hughes]]'' | | 1842 | 1875 | ''[[:d:Q5046060|Carreglefn]]'' |- | style='text-align:right'| 3421 | | ''[[:d:Q19799260|Hugh James]]'' | aviador galés (1922–2015) | 1922 | 2015 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3422 | | ''[[:d:Q19801208|Mari Ellis]]'' | | 1913 | 2015 | ''[[:d:Q5318814|Dylife]]'' |- | style='text-align:right'| 3423 | | ''[[:d:Q19819921|David Randell]]'' | | 1854 | 1912 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3424 | [[Ficheru:William Tudor Howell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19819945|William Tudor Howell]]'' | | 1862 | 1911 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 3425 | | ''[[:d:Q19819955|P. Ellis Eyton]]'' | | 1827 | 1878 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 3426 | | ''[[:d:Q19820213|Mia Arnesby Brown]]'' | | 1867<br/>1866 | 1931 | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 3427 | | ''[[:d:Q19822503|Amy Parry-Williams]]'' | | 1910 | 1988 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 3428 | | ''[[:d:Q19829084|Arthur Lewis]]'' | fotógrafu galés (1885–1952) | 1885 | 1952 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3429 | [[Ficheru:Gwyn Martin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19829092|Gwyn Martin]]'' | | 1921 | 2001 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 3430 | | ''[[:d:Q19831778|Robert Lambert Gapper]]'' | | 1897 | 1984 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 3431 | [[Ficheru:Portrait of J. Deffett Francis as 'Lord of the Isles' (4670730).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19842165|John Deffett Francis]]'' | | 1815 | 1901 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3432 | | ''[[:d:Q19843134|Ray Elton]]'' | direutor de fotografía galés (1914–1994) | 1914 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3433 | | ''[[:d:Q19844389|Fred Perry]]'' | boxeador británicu (1904–1981) | 1904 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3434 | | ''[[:d:Q19845132|Glyn Davies]]'' | | 1932 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3435 | | ''[[:d:Q19873079|Gwyn Evans]]'' | | 1935 | 2000 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 3436 | | ''[[:d:Q19874433|Mike Hughes]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3437 | [[Ficheru:Thomas Llewellyn Jones, 1941.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q19874741|Thomas Llewellyn Jones]]'' | políticu galés (1872–1946) | 1872 | 1946 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3438 | [[Ficheru:Henry Llewelyn - Queensland Politician.png|center|128px]] | ''[[:d:Q19875292|Henry Llewellyn]]'' | políticu galés (1855–1933) | 1855 | 1933 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3439 | [[Ficheru:Ernest Purnell, 1938.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q19877328|Ernest Purnell]]'' | políticu galés (1866–1954) | 1866 | 1954 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3440 | [[Ficheru:H. H. Tilbrook.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19880007|H. H. Tilbrook]]'' | fotógrafu galés (1848–1937) | 1848 | 1937 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 3441 | [[Ficheru:John Murray Thomas, Y Wladfa, 1894.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19888021|John Murray Thomas]]'' | comerciante galés (1847–1924) | 1847 | 1924 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 3442 | | ''[[:d:Q19894339|Ralph Bingley]]'' | | 1570 | 1627 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3443 | | ''[[:d:Q19904222|Bert Hodson]]'' | golfista galés (1905–1971) | 1905 | 1971 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 3444 | | ''[[:d:Q19915198|David Thomas Gwynne-Vaughan]]'' | botánicu galés (1871–1915) | 1871 | 1915 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 3445 | | ''[[:d:Q19921507|John Wheatley]]'' | | 1892 | 1955 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3446 | | ''[[:d:Q19959822|Henry Dwnn]]'' | | 1340 | 1416 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3447 | | ''[[:d:Q19959987|Thomas Jones]]'' | | 1554 | 1604 | ''[[:d:Q20170606|Abermarlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3448 | [[Ficheru:John parry portrait arms.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19974211|John Parry]]'' | | 1724 | 1797 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3449 | [[Ficheru:The Right Reverend Benjamin Price .jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19974372|Benjamin Price]]'' | | 1804 | 1896 | ''[[:d:Q24360208|Builth]]'' |- | style='text-align:right'| 3450 | [[Ficheru:Thomas Hughes Jones (of Blaenpennal) (5292090).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19974769|Thomas Hughes Jones]]'' | | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 3451 | | ''[[:d:Q19975142|Fred Robson]]'' | golfista galés (1885–1952) | 1885 | 1952 | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 3452 | | ''[[:d:Q19975438|William Napier Bruce]]'' | funcionariu galés (1858–1936) | 1858 | 1936 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3453 | | ''[[:d:Q19997515|Frederick Norman Pryce]]'' | conservador de muséu británicu (1888–1953) | 1888 | 1953 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3454 | | ''[[:d:Q20031104|Charles Woolley]]'' | | 1893 | 1981 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3455 | [[Ficheru:Portrait of vaudeville team George Auger and Ernest Rommel (SAYRE 12097).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20039025|William George Auger]]'' | | 1882<br/>1881 | 1922 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3456 | [[Ficheru:Albert de Belleroche by Sargent.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20051236|Albert de Belleroche]]'' | | 1864 | 1944 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3457 | | ''[[:d:Q20054436|Gwilym Prichard]]'' | artista galés (1931–2015) | 1931 | 2015 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3458 | [[Ficheru:Sarah Edwards (1947).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20109574|Sarah Edwards]]'' | | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q5573009|Glyntraian]]'' |- | style='text-align:right'| 3459 | | ''[[:d:Q20109704|Oscar Arthur Rackham]]'' | filósofu británicu (1912–1997) | 1912 | 1997 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3460 | | ''[[:d:Q20128816|Jack Whitford]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1924 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3461 | | ''[[:d:Q20160474|Hefina Headon]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]'' |- | style='text-align:right'| 3462 | | ''[[:d:Q20201367|Hawys Gadarn]]'' | | 1291 | 1353 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 3463 | [[Ficheru:Robert Everett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20202170|Robert Everett]]'' | | 1791 | 1875 | ''[[:d:Q5610201|Gronant]]'' |- | style='text-align:right'| 3464 | [[Ficheru:Edgar L Chappell.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q20252475|Edgar Chappell]]'' | | 1879 | 1949 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 3465 | [[Ficheru:John Jones (Idris Vychan, 1825-87) NLW3364537 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20256068|John Jones]]'' | | 1825 | 1887 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3466 | [[Ficheru:Castle - Statue of Judge Gwilym Williams of Miskin - 20230926170326.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20263530|Gwilym Williams]]'' | xuez galés (1839–1906) | 1839 | 1906 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3467 | | ''[[:d:Q20266669|Moc Morgan]]'' | | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 3468 | | ''[[:d:Q20277834|Hafina Clwyd]]'' | | 1936 | 2011 | ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]'' |- | style='text-align:right'| 3469 | | ''[[:d:Q20354071|John Langford]]'' | escritor galés (1640–1715) | 1640 | 1715 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 3470 | | ''[[:d:Q20476511|Evan Tom Davies]]'' | | 1904 | 1973 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 3471 | | ''[[:d:Q20555787|Siôn Llewelyn]]'' | | 1690 | 1776 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 3472 | | ''[[:d:Q20557508|Abiah Roderick]]'' | poeta galés (1898–1978) | 1898 | 1977 | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 3473 | [[Ficheru:Cymro 'pop' records by Teldisc for the Christmas market (1528985) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20558265|Aled Lloyd Davies]]'' | | 1930 | 2021 | ''[[:d:Q15056704|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 3474 | | ''[[:d:Q20558361|Alun 'Sbardun' Huws]]'' | | 1948 | 2014 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3475 | [[Ficheru:St Gallgo's Church, Llanallgo - geograph.org.uk - 38557.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20558584|Allgo]]'' | santu galés (600–660) | 600 | 660 | ''[[:d:Q6661065|Llanallgo]]'' |- | style='text-align:right'| 3476 | | ''[[:d:Q20558676|Andras Millward]]'' | escritor galés (1966–2016) | 1966 | 2016 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3477 | | ''[[:d:Q20558732|Aneurin Jenkins Jones]]'' | | 1925 | 1981 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3478 | | ''[[:d:Q20559798|William Griffith]]'' | | 1849 | 1890 | ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]''<br/>''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3479 | | ''[[:d:Q20559811|William Milton Aubrey]]'' | | 1861 | 1889 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 3480 | | ''[[:d:Q20560416|Beti Rhys]]'' | escritora británica (1907–2003) | 1907 | 2003 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3481 | | ''[[:d:Q20560502|Bethan Phillips]]'' | escritora británica | 1934 | 2019 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 3482 | [[Ficheru:Portrait of Andreas o Vôn (4674316) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20561073|Andrew Jones Brereton]]'' | | 1827 | 1885 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3483 | [[Ficheru:John Davies (Ossian Gwent).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20564443|John Davies]]'' | | 1839 | 1892 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3484 | | ''[[:d:Q20564458|Richard Owen Davies]]'' | químicu galés (1894–1962) | 1894 | 1962 | ''[[:d:Q3398868|Ganllwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3485 | [[Ficheru:Meiriadog at the Powys Eisteddfod (1892) NLW3362573.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20565356|John Edwards]]'' | | 1813 | 1906 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 3486 | | ''[[:d:Q20566517|Hugh Hughes]]'' | | 1830 | 1904 | ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3487 | | ''[[:d:Q20566554|Richard Huws]]'' | | 1902 | 1980 | ''[[:d:Q7680421|Talwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 3488 | | ''[[:d:Q20566881|Edith Nepean]]'' | escritora galesa (1876–1960) | 1876 | 1960 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 3489 | [[Ficheru:John Tudor Jones (John Eilien).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20567187|John Tudor Jones]]'' | | 1903 | 1985 | ''[[:d:Q6661279|Llaneilian]]'' |- | style='text-align:right'| 3490 | [[Ficheru:David R.Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20567243|David Richard Jones]]'' | | 1832 | 1916 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 3491 | | ''[[:d:Q20567253|Emyr Jones]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3492 | [[Ficheru:Owen Gethin Jones (Gethin, 1816-83) NLW3364544.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20567274|Owen Gethin Jones]]'' | | 1816 | 1883 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 3493 | | ''[[:d:Q20567285|Robert Lloyd Jones]]'' | | 1878 | 1959 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 3494 | | ''[[:d:Q20567331|Joseph Seth Jones]]'' | | 1845 | 1912 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3495 | | ''[[:d:Q20567576|Timothy Lewis]]'' | | 1877 | 1958 | ''[[:d:Q13128090|Efail-wen]]'' |- | style='text-align:right'| 3496 | | ''[[:d:Q20567614|Wyn Lodwick]]'' | músicu galés | 1927 | 2024 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3497 | [[Ficheru:David Lyn young man.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20567671|David Lyn]]'' | | 1927 | 2012 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 3498 | | ''[[:d:Q20567746|Dafydd Orwig]]'' | | 1928 | 1996 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 3499 | | ''[[:d:Q20734633|William Hope]]'' | | | | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3500 | | ''[[:d:Q20734634|William Hopkyn Rees]]'' | | 1859 | 1924 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 3501 | [[Ficheru:Gwyllt y Mynydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734638|William Hugh Evans]]'' | | 1831 | 1909 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 3502 | | ''[[:d:Q20734639|William Hughes]]'' | | 1757 | 1846 | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 3503 | | ''[[:d:Q20734636|William Howells]]'' | clérigu galés (1818–1888) | 1818 | 1888 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 3504 | | ''[[:d:Q20734637|William Hubert Davies]]'' | | 1893 | 1965 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 3505 | | ''[[:d:Q20734642|William Hughes]]'' | | 1849 | 1920 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3506 | | ''[[:d:Q20734643|William Jacob]]'' | | 1777 | 1845 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3507 | | ''[[:d:Q20734640|William Hughes]]'' | | 1798 | 1866 | ''[[:d:Q3395924|Llansanffraid-ym-Mechain]]'' |- | style='text-align:right'| 3508 | [[Ficheru:William Hughes, Dolgellau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734641|William Hughes]]'' | | 1838 | 1921 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3509 | | ''[[:d:Q20734646|William James]]'' | | 1836 | 1908 | ''[[:d:Q6787320|Mathry]]'' |- | style='text-align:right'| 3510 | [[Ficheru:Revd William James, Aberdar (1848-1907) (U) NLW3365166.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734647|William James]]'' | | 1848 | 1907 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 3511 | [[Ficheru:Revd William James, Manchester (1833-1905) NLW3361817.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734645|William James]]'' | | 1833 | 1905 | ''[[:d:Q29496512|Ty'n Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 3512 | | ''[[:d:Q20734650|William John Hughes]]'' | | 1833 | 1879 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3513 | | ''[[:d:Q20734651|William John Hughes]]'' | | 1891 | 1945 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 3514 | [[Ficheru:Parch William Jenkin Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734648|William Jenkin Davies]]'' | | 1858 | 1919 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 3515 | | ''[[:d:Q20734649|William John Evans]]'' | | 1866 | 1947 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3516 | | ''[[:d:Q20734654|William John Roberts]]'' | ministru británicu (1904–1967) | 1904 | 1967 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 3517 | [[Ficheru:William John Nicholson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734652|William John Nicholson]]'' | ministru británicu (1866–1943) | 1866 | 1943 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3518 | | ''[[:d:Q20734657|William Jones]]'' | | 1814 | 1895 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 3519 | | ''[[:d:Q20734662|William Jones]]'' | | 1790 | 1855 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 3520 | | ''[[:d:Q20734663|William Jones]]'' | | 1806 | 1873 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 3521 | | ''[[:d:Q20734661|William Jones]]'' | | 1784 | 1847 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3522 | | ''[[:d:Q20734666|William Jones]]'' | ministru británicu (1851–1931) | 1851 | 1931 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3523 | [[Ficheru:William Jones (Bleddyn, 1829?-1903) (1876) NLW3362448.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734667|William Jones]]'' | | 1829 | 1903 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 3524 | [[Ficheru:William Jones, Abergwaun.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734665|William Jones]]'' | | 1834 | 1895 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 3525 | | ''[[:d:Q20734669|William Joseph Rhys]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 3526 | | ''[[:d:Q20734674|William Llewelyn]]'' | | 1735 | 1803 | ''[[:d:Q5141668|Coity]]'' |- | style='text-align:right'| 3527 | | ''[[:d:Q20734675|William Lloyd]]'' | | 1717 | 1777 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 3528 | [[Ficheru:Portrait of Rev. William Meirion Evans (4670715).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734678|William Meirion Evans]]'' | | 1826 | 1883 | ''[[:d:Q29483949|Isallt-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3529 | | ''[[:d:Q20734676|William Lloyd]]'' | | 1901 | 1967 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 3530 | | ''[[:d:Q20734677|William Matthews Williams]]'' | | 1885 | 1972 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 3531 | [[Ficheru:Portrait of W. Mortimer Lewis (4670575).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734682|William Mortimer Lewis]]'' | | 1840 | 1880 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 3532 | [[Ficheru:Parch. William Morgan D.D. (1801-1872).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734680|William Morgan]]'' | | 1801 | 1872 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 3533 | | ''[[:d:Q20734681|William Morgan]]'' | | 1818 | 1884 | ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3534 | [[Ficheru:William Nicholson (Diwygwyr Cymru) (crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734684|William Nicholson]]'' | | 1844 | 1885 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3535 | | ''[[:d:Q20734685|William Ogwen Williams]]'' | | 1924 | 1969 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 3536 | | ''[[:d:Q20734691|William Owen Jones]]'' | ministru británicu (1861–1937) | 1861 | 1937 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 3537 | | ''[[:d:Q20734688|William Owen]]'' | | 1785 | 1864 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 3538 | [[Ficheru:William Pari Huws.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734694|William Pari Huws]]'' | | 1853 | 1936 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3539 | | ''[[:d:Q20734695|William Philip Jones]]'' | | 1878 | 1955 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 3540 | | ''[[:d:Q20734692|William Owen Jones]]'' | | 1868 | 1928 | ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]'' |- | style='text-align:right'| 3541 | [[Ficheru:Portrait of Wm. Pryderch, Nantcaredig (4670464).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734699|William Prytherch]]'' | ministru galés (1804–1888) | 1804 | 1888 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 3542 | [[Ficheru:William Richard Jones (Goleufryn 1840-1898).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734702|William Richard Jones]]'' | | 1840 | 1898 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 3543 | [[Ficheru:William Pugh of Brynllywarch, Kerry, D.L., M.A., J.P born 1783 and died 1842 (5236498).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734700|William Pugh]]'' | | 1783 | 1842 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 3544 | | ''[[:d:Q20734701|William Reginald Herbert]]'' | | 1841 | 1929 | ''[[:d:Q5137178|Clytha]]'' |- | style='text-align:right'| 3545 | | ''[[:d:Q20734706|William Roger Hughes]]'' | | 1898 | 1958 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 3546 | | ''[[:d:Q20734704|William Robert Ambrose]]'' | | 1832 | 1878 | ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]'' |- | style='text-align:right'| 3547 | | ''[[:d:Q20734705|William Robert Edwards]]'' | | 1858 | 1921 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3548 | [[Ficheru:William Thomas, Hendy-Gwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734708|William Thomas]]'' | | 1832 | 1911 | ''[[:d:Q11157973|Llan-giwg]]'' |- | style='text-align:right'| 3549 | [[Ficheru:Portrait of William Thomas Samuel (4670518).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734709|William Thomas Samuel]]'' | | 1852 | 1917 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3550 | | ''[[:d:Q20734716|John Clough Williams-Ellis]]'' | | 1833 | 1913 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3551 | | ''[[:d:Q20737453|Bill Bower]]'' | futbolista británicu (1911–1998) | 1911 | 1998 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3552 | | ''[[:d:Q20737482|Eric Corbett]]'' | militar galés (1917–2002) | 1917 | 2002 | ''[[:d:Q6864241|Minera]]'' |- | style='text-align:right'| 3553 | | ''[[:d:Q20737583|Ingy Norman]]'' | | 1911 | 1990 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3554 | | ''[[:d:Q20738016|Alun Davies]]'' | | 1924 | 1988 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 3555 | | ''[[:d:Q20738017|Anthony Powel]]'' | | 1560 | 1618 | ''[[:d:Q17738583|Llwydarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3556 | | ''[[:d:Q20738023|Dafydd Roberts]]'' | | 1892 | 1965 | ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3557 | [[Ficheru:David Brazell (5294002) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738026|David Brazell]]'' | | 1875 | 1959 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3558 | | ''[[:d:Q20738024|David Bowen]]'' | ministru galés (1774–1853) | 1774 | 1853 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 3559 | | ''[[:d:Q20738031|David Emrys Lewis]]'' | | 1887 | 1954 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3560 | | ''[[:d:Q20738028|David Caxton Davies]]'' | impresor galés (1873–1955) | 1873 | 1955 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 3561 | | ''[[:d:Q20738035|David Jones]]'' | | 1803 | 1868 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 3562 | | ''[[:d:Q20738033|David Francis Roberts]]'' | | 1882 | 1945 | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3563 | | ''[[:d:Q20738036|David Jones]]'' | | 1808 | 1854 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 3564 | | ''[[:d:Q20738043|Daniel Thomas Davies]]'' | médicu británicu (1899–1966) | 1899 | 1966 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 3565 | | ''[[:d:Q20738041|David Samuel Owen]]'' | | 1887 | 1959 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 3566 | | ''[[:d:Q20738051|Edward Jones]]'' | | 1838 | 1930 | ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3567 | | ''[[:d:Q20738055|Edward Pritchard]]'' | | 1839 | 1900 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3568 | | ''[[:d:Q20738063|Evan Williams]]'' | | 1724 | 1758 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3569 | | ''[[:d:Q20738070|George Williams]]'' | | 1879 | 1951 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 3570 | | ''[[:d:Q20738071|Griffith Harris]]'' | | 1811 | 1892 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3571 | | ''[[:d:Q20738079|Harry Farr]]'' | | 1874 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3572 | | ''[[:d:Q20738076|Gwilym Richard Jones]]'' | | 1874 | 1953 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 3573 | | ''[[:d:Q20738082|Hugh Humphreys]]'' | | 1817 | 1896 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3574 | | ''[[:d:Q6986087|Ned Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu (1867–1940) | 1867 | 1940 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3575 | | ''[[:d:Q6989019|Neil McPherson]]'' | xugador de rugbi union galés (1892–1957) | 1892 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3576 | [[Ficheru:NoahMMason.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7002124|Noah Morgan Mason]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1882 | 1965 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 3577 | | ''[[:d:Q7025356|Nicholas Evans]]'' | pintor galés (1907–2004) | 1907 | 2004 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3578 | | ''[[:d:Q7025584|Nicholas Hunt]]'' | oficial naval galés (1930–2013) | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3579 | | ''[[:d:Q7026147|Nicholas Rudall]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3580 | | ''[[:d:Q7031408|Niel Morgan]]'' | xugador de críquet galés (1904–1985) | 1904 | 1985 | ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3581 | | ''[[:d:Q7032450|Nigel Heseltine]]'' | escritor británicu | 1916 | 1966<br/>1995<br/>1996 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3582 | | ''[[:d:Q20738081|Hugh Gordon Roberts]]'' | | 1885 | 1961 | ''[[:d:Q29487242|Dolenog]]'' |- | style='text-align:right'| 3583 | [[Ficheru:John Taihirion Davies (5348979).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738095|John Davies]]'' | | 1825 | 1904 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 3584 | [[Ficheru:John Bowen Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738092|John Bowen Jones]]'' | | 1829 | 1905 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 3585 | [[Ficheru:John Davies (Siôn Gymro).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738093|John Davies]]'' | | 1804 | 1884 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3586 | | ''[[:d:Q20738098|John Edwards]]'' | | 1806 | 1887 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3587 | | ''[[:d:Q20738096|John Edwards]]'' | | 1606 | 1660 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3588 | | ''[[:d:Q20738102|John Evans]]'' | | 1790 | 1856 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 3589 | | ''[[:d:Q20738105|John James]]'' | | 1815 | 1869 | ''[[:d:Q3403327|Colwinston]]'' |- | style='text-align:right'| 3590 | | ''[[:d:Q20738110|John Parry]]'' | | 1770 | 1820 | ''[[:d:Q13129619|Llanelian-yn-Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 3591 | | ''[[:d:Q20738118|John Thomas Pritchard]]'' | | 1859 | 1890 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 3592 | | ''[[:d:Q20738119|John Williams]]'' | | 1806 | 1856 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3593 | | ''[[:d:Q20738116|John Rowland]]'' | | 1816 | 1888 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3594 | | ''[[:d:Q20738134|Michael Roberts]]'' | | 1780 | 1849 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 3595 | | ''[[:d:Q20738135|Morgan John Lewis]]'' | | 1711 | 1771 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 3596 | [[Ficheru:Miss Margaret Jones (Y Gymraes o Gaanan, -1902) NLW3364267 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738132|Margaret Jones]]'' | escritora galesa (1842–1902) | 1842 | 1902 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 3597 | [[Ficheru:Portrait of Morgan Jones, Treluach i.e. Trelech, Carmarthenshire (4674166).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738137|Morgan Jones]]'' | | 1768 | 1835 | ''[[:d:Q6662982|Llywel]]'' |- | style='text-align:right'| 3598 | | ''[[:d:Q20738143|Richard Lloyd]]'' | | 1771 | 1834 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 3599 | | ''[[:d:Q20738141|Richard Humphreys Evans]]'' | | 1904 | 1995 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3600 | | ''[[:d:Q20738146|Richard Prichard]]'' | | 1811 | 1882 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3601 | | ''[[:d:Q20738145|Richard Newell]]'' | | 1785 | 1852 | ''[[:d:Q4667113|Aberhafesp]]'' |- | style='text-align:right'| 3602 | | ''[[:d:Q20738151|Robert Gruffydd]]'' | | 1832 | 1863 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 3603 | | ''[[:d:Q20738148|Richard Roberts Morris]]'' | | 1852 | 1935 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 3604 | | ''[[:d:Q20738149|Richard Thomas Evans]]'' | sacerdote galés (1892–1962) | 1892 | 1962 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 3605 | [[Ficheru:Robert Oliver Hughes (Elfyn).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738154|Robert Owen Hughes]]'' | | 1858 | 1919 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 3606 | [[Ficheru:Y Parch. R. Jones, (Trebor Aled), Llansannan (5349003).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738153|Robert Jones]]'' | | 1866 | 1917 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 3607 | | ''[[:d:Q18126117|Billy Hough]]'' | | 1908 | | ''[[:d:Q5603927|Greenfield]]'' |- | style='text-align:right'| 3608 | [[Ficheru:Maurice Edelman in 1947.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6793046|Maurice Edelman]]'' | políticu británicu (1911–1975) | 1911 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3609 | | ''[[:d:Q6793161|Maurice Griffith]]'' | sacerdote galés (1507–1558) | 1507 | 1558 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3610 | | ''[[:d:Q6793398|Maurice Orbach]]'' | políticu galés (1902–1979) | 1902 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3611 | | ''[[:d:Q6794260|Mavis Nicholson]]'' | periodista británica | 1930 | 2022 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 3612 | [[Ficheru:The capped tower of Eglwys Mechell Sant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6804706|Mechell]]'' | | 600 | 501 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3613 | [[Ficheru:Meganlloydgeorge (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6808694|Megan Lloyd George]]'' | política británica (1902–1966) | 1902 | 1966 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 3614 | [[Ficheru:Michael Povey (1486562).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6809955|Meic Povey]]'' | actor británicu (1950–2017) | 1950 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3615 | | ''[[:d:Q6809953|Meic Stephens]]'' | | 1938 | 2018 | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 3616 | | ''[[:d:Q6810308|Meirion Pennar]]'' | poeta galés (1944–2010) | 1944 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3617 | | ''[[:d:Q6810741|Mel James]]'' | | 1948 | 2022 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3618 | | ''[[:d:Q6810830|Mel Rosser]]'' | | 1901 | 1988 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 3619 | | ''[[:d:Q6811900|Melbourne Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1966) | 1896 | 1966 | ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]'' |- | style='text-align:right'| 3620 | | ''[[:d:Q6811901|Melbourne Tierney]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3621 | | ''[[:d:Q6813870|Melville De Lloyd]]'' | | 1917 | 1985 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 3622 | | ''[[:d:Q6814128|Melvyn Ford]]'' | | 1924 | 2000 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 3623 | | ''[[:d:Q6814138|Melvyn Meek]]'' | | | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3624 | | ''[[:d:Q6817169|Menna Gallie]]'' | escritora galesa (1919–1990) | 1919 | 1990 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3625 | [[Ficheru:Meredith Edwards in One Step Beyond (Justice).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6818922|Meredith Edwards]]'' | | 1917 | 1999 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 3626 | | ''[[:d:Q6819009|Meredydd Evans]]'' | | 1919 | 2015 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3627 | | ''[[:d:Q6819086|Merfyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2016 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3628 | | ''[[:d:Q6820496|Merryl Wyn Davies]]'' | | 1948 | 2021 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3629 | | ''[[:d:Q6820867|Mervyn Bennett]]'' | boxeador galés (1960–1999) | 1960 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3630 | | ''[[:d:Q6820875|Mervyn Burtch]]'' | compositor galés (1929–2015) | 1929 | 2015 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 3631 | | ''[[:d:Q6820908|Mervyn Hill]]'' | xugador de críquet galés (1902–1948) | 1902 | 1948 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3632 | | ''[[:d:Q6820925|Mervyn Levy]]'' | historiador del arte británicu (1914–1996) | 1914 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3633 | | ''[[:d:Q6821110|Mesac Thomas]]'' | sacerdote galés (1816–1892) | 1816 | 1892 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3634 | | ''[[:d:Q6829403|Michael Condon]]'' | | 1919 | 1960 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3635 | | ''[[:d:Q6831441|Michael J. Leahy]]'' | sindicalista británicu (1949–1979) | 1949 | 1979 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3636 | | ''[[:d:Q6831686|Michael Johnson]]'' | | 1941 | 1991 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3637 | | ''[[:d:Q6832322|Michael Lort]]'' | | 1725 | 1790 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3638 | | ''[[:d:Q6833756|Michael Raven]]'' | | 1938 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3639 | | ''[[:d:Q6833909|Michael Roberts]]'' | políticu británicu (1927–1983) | 1927 | 1983 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3640 | | ''[[:d:Q6838640|Mickey Gee]]'' | guitarrista galés (1944–2009) | 1944 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3641 | | ''[[:d:Q6849220|Mike Watkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1952 | 2025 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 3642 | [[Ficheru:Miles Morgan by J. S. Hartley - Springfield, MA - DSC03231.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6851487|Miles Morgan]]'' | | 1616 | 1699 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3643 | | ''[[:d:Q6851560|Miles Thomas]]'' | mánager galés (1897–1980) | 1897 | 1980 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3644 | [[Ficheru:Milsom Rees 1931.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6860747|Milsom Rees]]'' | ciruxanu galés (1866–1952) | 1866 | 1952 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3645 | | ''[[:d:Q6860753|Milson Hunt]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1926 | 1988 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3646 | | ''[[:d:Q6890179|Moelwyn Hughes]]'' | | 1897 | 1955 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3647 | [[Ficheru:Moelona gan Copilot.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6890185|Elizabeth Mary Jones]]'' | | 1877 | 1953 | ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]'' |- | style='text-align:right'| 3648 | | ''[[:d:Q6890208|Moelwyn Merchant]]'' | | 1913 | 1997 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3649 | [[Ficheru:Molly Parkin (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6896659|Molly Parkin]]'' | | 1932 | 2026 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 3650 | [[Ficheru:Archives of American Art - Monty Lewis - 2587.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6906709|Monty Lewis]]'' | artista galés (1907–1997) | 1907 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3651 | | ''[[:d:Q6909612|Mordecai Jones]]'' | | 1813 | 1880 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3652 | | ''[[:d:Q6911506|Morfydd Llwyn Owen]]'' | | 1891 | 1918 | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 3653 | [[Ficheru:Morgan B. Williams (Pennsylvania Congressman).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6911580|Morgan B. Williams]]'' | políticu galés (1831–1903) | 1831 | 1903 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3654 | | ''[[:d:Q6911650|Morgan Edwards]]'' | | 1722 | 1795 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3655 | | ''[[:d:Q6911703|Morgan Hunt]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2012 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 3656 | | ''[[:d:Q6911720|Morgan John Rhys]]'' | | 1760 | 1804 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 3657 | [[Ficheru:Morgan-Lloyd-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6911751|Morgan Lloyd]]'' | | 1820 | 1893 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3658 | | ''[[:d:Q6911804|Morgan Owen]]'' | | 1585 | 1645 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 3659 | | ''[[:d:Q6911815|Morgan Phillips]]'' | | 1902 | 1963 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3660 | | ''[[:d:Q6911824|Morgan Rhys]]'' | | 1716 | 1779 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 3661 | | ''[[:d:Q6915147|Morus Dwyfech]]'' | escritor británicu | 1523 | 1590 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3662 | [[Ficheru:Clynnog by Moses Griffith 1782.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6915789|Moses Griffith]]'' | | 1747 | 1819 | ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]'' |- | style='text-align:right'| 3663 | [[Ficheru:Moses Russell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6915930|Moses Russell]]'' | futbolista británicu (1888–1946) | 1888 | 1946 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 3664 | | ''[[:d:Q6917024|Mostyn Thomas]]'' | | 1896 | 1984 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 3665 | | ''[[:d:Q6947452|Myfanwy Howell]]'' | presentadora de televisión británica | 1903 | 1988 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 3666 | [[Ficheru:Myfanwy Talog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6947457|Myfanwy Talog]]'' | actriz galesa (1944–1995) | 1944 | 1995 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3667 | | ''[[:d:Q6947663|Myles Davies]]'' | | 1662 | 1715 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 3668 | [[Ficheru:Myrddin Fardd NLW3362574.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6948163|John Jones]]'' | | 1836 | 1921 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 3669 | | ''[[:d:Q6948612|Myrtle Devenish]]'' | actriz galesa (1913–2007) | 1913 | 2007 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 3670 | [[Ficheru:Mynytho's residents set about fundraising for the Urdd by using the theme 'Taste of the Ancient World' (1527347) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6964248|Nansi Richards]]'' | | 1888 | 1979 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3671 | [[Ficheru:A young W. Nantlais Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6964330|Nantlais Williams]]'' | | 1874 | 1959 | ''[[:d:Q15407742|Gwyddgrug]]'' |- | style='text-align:right'| 3672 | | ''[[:d:Q6969314|Nathan Rogers]]'' | escritor galés (1638–1708) | 1638 | 1708 | ''[[:d:Q6661829|Llanvaches]]'' |- | style='text-align:right'| 3673 | | ''[[:d:Q6969312|Nathan Rocyn-Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1902–1984) | 1902 | 1984 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3674 | [[Ficheru:Nathaniel Cynhafal Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6969710|Nathaniel Jones]]'' | | 1832 | 1905 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 3675 | | ''[[:d:Q6969928|Nathaniel Williams]]'' | | 1742 | 1826 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 3676 | | ''[[:d:Q6986019|Ned Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés (1904–1990) | 1904 | 1990 | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 3677 | | ''[[:d:Q17006607|Frances Williams]]'' | | 1904 | 1978 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3678 | [[Ficheru:Rev Thomas Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17014441|Thomas Price]]'' | | 1820 | 1888 | ''[[:d:Q6661585|Llanhamlach]]'' |- | style='text-align:right'| 3679 | [[Ficheru:Major William Henry Skinner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17020455|William Henry Skinner]]'' | arquiteutu neozelandés (1838–1915) | 1838 | 1915 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3680 | | ''[[:d:Q17027823|Chris Williams]]'' | | 1963 | 2024 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 3681 | [[Ficheru:Idris Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17029028|Idris Williams]]'' | | 1836 | 1894 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 3682 | [[Ficheru:J.E. Vincent in WT Pike Biographies Berks Bucks & Beds (29).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17029694|James Edmund Vincent]]'' | periodista británicu | 1857 | 1909 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 3683 | [[Ficheru:The Rev. William Morris D.D., Treorchy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17053621|William Morris]]'' | | 1843 | 1922 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3684 | | ''[[:d:Q17141872|Jennette Fothergill]]'' | escritora galesa (1821–1921) | 1821 | 1921 | ''[[:d:Q6176372|Jeffreyston]]'' |- | style='text-align:right'| 3685 | [[Ficheru:Tom Rees 1915.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17152128|Tom Rees]]'' | | 1895 | 1916 | ''[[:d:Q7450887|Sennybridge]]'' |- | style='text-align:right'| 3686 | | ''[[:d:Q17161194|Anthony Charles]]'' | lluchador profesional xaponés (1936–2015) | 1936 | 2015 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 3687 | [[Ficheru:Tony Orchard Univ portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17199130|Tony Orchard]]'' | químicu galés (1941–2005) | 1941 | 2005 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3688 | | ''[[:d:Q17233261|Ray Desmond]]'' | | 1925 | 2020 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3689 | | ''[[:d:Q17307366|Robert Hughes]]'' | poeta galés (1744–1785) | 1744 | 1785 | ''[[:d:Q3400990|Penmynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3690 | [[Ficheru:Bankes JE Vanity Fair 1906-03-29.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17308772|John Eldon Bankes]]'' | | 1854 | 1946<br/>1947 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 3691 | [[Ficheru:Arthur D. Houghton, botanist and politician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17309155|Arthur D. Houghton]]'' | botánicu galés (1870–1938) | 1870 | 1938 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3692 | | ''[[:d:Q17309163|John Hughes]]'' | | 1873 | 1932 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3693 | | ''[[:d:Q17309161|John Hughes]]'' | | 1872 | 1914 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 3694 | [[Ficheru:Joseph Munitiz in Oxford in 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17318796|Joseph A. Munitiz]]'' | | 1931 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3695 | | ''[[:d:Q17353645|Catherine Davies]]'' | | 1773 | 1841 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 3696 | | ''[[:d:Q17385896|Jeff Evans]]'' | | 1954 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3697 | | ''[[:d:Q17421625|Lumley Jones]]'' | militar galés (1887–1918) | 1876 | 1918 | ''[[:d:Q6661272|Llandyssil]]'' |- | style='text-align:right'| 3698 | [[Ficheru:WHPowell.png|center|128px]] | ''[[:d:Q17421719|William Henry Powell]]'' | | 1825 | 1904 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3699 | | ''[[:d:Q17423834|William Williams]]'' | | 1738 | 1817 | ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3700 | | ''[[:d:Q17427011|Huw D. Edwards]]'' | físicu galés (1925–2003) | 1925 | 2003 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3701 | | ''[[:d:Q17435926|Merfyn Turner]]'' | | 1915 | 1991 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 3702 | | ''[[:d:Q17442758|Rae Jenkins]]'' | | 1903 | 1985 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3703 | [[Ficheru:Eglwys Sant Beuno, St Beuno's Church, Penmorfa, Eifionydd, Gwynedd, Cymru Wales 47.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q17479540|Cyngar ap Geraint]]'' | monxu galés (490–501) | 490 | 501 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 3704 | | ''[[:d:Q17479637|Jack Austin]]'' | | 1917 | 1993 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 3705 | | ''[[:d:Q17484243|Shaun Pickering]]'' | atleta británicu | 1961 | 2023 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 3706 | | ''[[:d:Q17626716|Archie Hughes]]'' | futbolista británicu (1919–1992) | 1919 | 1992 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 3707 | | ''[[:d:Q17627000|William Pierce Owen]]'' | futbolista británicu (1860–1937) | 1860 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3708 | | ''[[:d:Q17984517|Gerard H. L. Fitzwilliams]]'' | espía galés (1882–1968) | 1882 | 1968 | ''[[:d:Q10989171|Llandyfriog]]'' |- | style='text-align:right'| 3709 | | ''[[:d:Q18068338|Clifton Penn-Hughes]]'' | | 1905 | 1939 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3710 | [[Ficheru:John Jones (Mathetes).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18084617|John Jones]]'' | | 1821 | 1878 | ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3711 | [[Ficheru:T Marchant Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18087866|T. Marchant Williams]]'' | | 1845 | 1914 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3712 | [[Ficheru:Portrait of Robert Williams (4674647).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18114832|Robert Williams]]'' | | 1766 | 1850 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''<br/>''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3713 | | ''[[:d:Q18123555|Griffith John Williams]]'' | | 1892 | 1963 | ''[[:d:Q13126981|Cellan]]'' |- | style='text-align:right'| 3714 | [[Ficheru:Portrait of T. W. Davids, Colchester (4669724).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18129502|Thomas William Davids]]'' | | 1816 | 1884 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3715 | [[Ficheru:RichardEdwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18148391|Richard Edwards]]'' | | 1822 | 1908 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 3716 | | ''[[:d:Q18159992|Isaac Clarke]]'' | | 1824 | 1875 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3717 | | ''[[:d:Q18160397|Arthur James Johnes]]'' | | 1809 | 1871 | ''[[:d:Q20596548|Garthmyl]]'' |- | style='text-align:right'| 3718 | | ''[[:d:Q18162074|Edmund Stonelake]]'' | | 1873 | 1960 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3719 | [[Ficheru:Charles Davies MLC.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q18164639|Charles Davies]]'' | | 1813 | 1888 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3720 | | ''[[:d:Q18200042|Edward Pugh]]'' | | 1761 | 1813 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 3721 | | ''[[:d:Q18201527|John Gwilym Jones]]'' | | 1904 | 1988 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 3722 | | ''[[:d:Q18223030|John Callan James Metford]]'' | | 1916 | 2007 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 3723 | | ''[[:d:Q18325032|Siôn Dafydd Rhys]]'' | | 1534 | 1620 | ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]'' |- | style='text-align:right'| 3724 | | ''[[:d:Q18325685|James Birch]]'' | | 1725 | 1800 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 3725 | [[Ficheru:The home of Robert Davies (Bardd Nantglyn, 1769-1835) NLW3363888.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18325718|Robert Davies]]'' | | 1769 | 1835 | ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3726 | [[Ficheru:Portrait of W. E. Jones. Cawrdaf (4671562) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18327524|William Ellis Jones]]'' | | 1795 | 1848 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 3727 | | ''[[:d:Q18346805|Azariah Shadrach]]'' | | 1774 | 1844 | ''[[:d:Q51713201|Llanfair Nant y Gôf]]'' |- | style='text-align:right'| 3728 | | ''[[:d:Q18385261|Arnold Williams]]'' | xugador de críquet neozelandés (1870–1929) | 1870 | 1929 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3729 | [[Ficheru:Portrait of Arthur Radclyffe Dugmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18385268|Arthur Radclyffe Dugmore]]'' | | 1870 | 1955 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3730 | [[Ficheru:Samuel Tomkinson.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q18391923|Samuel Tomkinson]]'' | | 1816 | 1900 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3731 | | ''[[:d:Q18440082|Mathau Goch]]'' | | 1390 | 1450 | ''[[:d:Q1770499|Maelor]]'' |- | style='text-align:right'| 3732 | | ''[[:d:Q18509163|William Charles Evans]]'' | bioquímicu galés (1911–1988) | 1911 | 1988 | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 3733 | | ''[[:d:Q18510202|Alfred Owen Hughes Jarman]]'' | | 1911 | 1998 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3734 | | ''[[:d:Q18524054|Isaac Jones]]'' | | 1804 | 1850 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3735 | | ''[[:d:Q18526294|Ada Vachell]]'' | activista galesa (1866–1923) | 1866 | 1923 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3736 | | ''[[:d:Q18526331|Agnes Mason]]'' | monxa galesa (1849–1941) | 1849 | 1941 | ''[[:d:Q6498065|Laugharne Township]]'' |- | style='text-align:right'| 3737 | | ''[[:d:Q18526437|Alun Oldfield Davies]]'' | | 1905 | 1988 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 3738 | [[Ficheru:Arthur Whitford (1928).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18526570|Arthur Whitford]]'' | ximnasta británicu (1908–1996) | 1908 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3739 | | ''[[:d:Q18526694|Cadwaladr Cesail]]'' | | 1614 | 1626 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 3740 | | ''[[:d:Q18526861|Richard Pendrill Llewelyn]]'' | | 1813 | 1891 | ''[[:d:Q3216519|Laleston]]'' |- | style='text-align:right'| 3741 | [[Ficheru:Portrait of John Evans, Eglwysbach (4674386).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18526878|John Evans]]'' | | 1840 | 1897 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 3742 | | ''[[:d:Q18527125|John Jones]]'' | | 1788 | 1858 | ''[[:d:Q6661080|Llanasa]]'' |- | style='text-align:right'| 3743 | | ''[[:d:Q18527386|David Jones]]'' | | 1703 | 1785 | ''[[:d:Q12306663|Conwy Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 3744 | | ''[[:d:Q18527701|Dinah Williams]]'' | | 1911 | 2009 | ''[[:d:Q17743941|Crugiau]]'' |- | style='text-align:right'| 3745 | | ''[[:d:Q18527726|Ruby Levick]]'' | escultora galesa (1871–1940) | 1871 | 1940 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3746 | | ''[[:d:Q18527879|Jose Deniz]]'' | | 1913 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3747 | | ''[[:d:Q18527918|Samuel Evans]]'' | pintor galés (1829–1904) | 1829 | 1904 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3748 | | ''[[:d:Q18527967|Gruffydd Phylip]]'' | | 1650 | 1666 | ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3749 | | ''[[:d:Q18528236|Sheila Collins]]'' | | 1921 | 2009 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3750 | | ''[[:d:Q18528438|Laurence Deniz]]'' | | 1924 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3751 | | ''[[:d:Q18528453|Eirlys Roberts]]'' | | 1911 | 2008 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 3752 | [[Ficheru:Lewis Probert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18528597|Lewis Probert]]'' | | 1837 | 1908 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 3753 | | ''[[:d:Q18528756|Enid Wyn Jones]]'' | asistenta social galesa (1909–1967) | 1909 | 1967 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3754 | | ''[[:d:Q18528939|Evan Walters]]'' | pintor galés (1892–1951) | 1893 | 1951 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 3755 | | ''[[:d:Q18529126|Mary Bridges-Adams]]'' | activista británica | 1854 | 1939 | ''[[:d:Q6729370|Maesycwmmer]]'' |- | style='text-align:right'| 3756 | [[Ficheru:Mary Pendrill Llewelyn.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18529229|Mary Catherine Pendrill Llewelyn]]'' | traductora galesa (1811–1874) | 1811 | 1874 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 3757 | [[Ficheru:Jacob Owen, Principal Architect and Engineer, Department of Public Works, Ireland.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18529257|Jacob Owen]]'' | | 1778 | 1870 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 3758 | | ''[[:d:Q18529853|James Edwards]]'' | | 1828 | 1896 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3759 | | ''[[:d:Q18530096|John ap John]]'' | | 1625 | 1697 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3760 | [[Ficheru:Mother aka Pamela Shepherd and brolly.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18530551|Pamela Shepherd]]'' | | 1836 | 1930 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 3761 | | ''[[:d:Q18530852|Thomas Powell]]'' | | 1779 | 1863 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3762 | | ''[[:d:Q18530965|Walter Churchey]]'' | | 1747 | 1805 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3763 | | ''[[:d:Q18531443|William Morgan Kinsey]]'' | | 1788 | 1851 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3764 | | ''[[:d:Q18534114|Abel Morgan]]'' | | 1673<br/>1637 | 1722 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 3765 | [[Ficheru:Portrait of James Hughes, (Iago Trichrug) Jewin Street, Llundain (4672617) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18534191|James Hughes]]'' | | 1779 | 1844 | ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]'' |- | style='text-align:right'| 3766 | | ''[[:d:Q18534775|Benjamin Phelps Gibbon]]'' | | 1802 | 1851 | ''[[:d:Q7162166|Penally]]'' |- | style='text-align:right'| 3767 | | ''[[:d:Q18535464|R. G. Berry]]'' | | 1869 | 1945 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 3768 | | ''[[:d:Q18535474|Roger Boore]]'' | escritor galés | 1938 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3769 | [[Ficheru:Edward Breese.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535478|Edward Breese]]'' | | 1835 | 1881 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3770 | [[Ficheru:David Thomas, 'Dafydd Ddu Eryri'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535548|David Thomas]]'' | | 1759 | 1822 | ''[[:d:Q17739482|St Michael's Church, Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 3771 | | ''[[:d:Q18535562|William John Davies]]'' | | 1888 | 1957 | ''[[:d:Q13130349|Nant Peris]]'' |- | style='text-align:right'| 3772 | | ''[[:d:Q18535563|D. T. Davies]]'' | dramaturgu británicu (1876–1962) | 1876 | 1962 | ''[[:d:Q20644361|Llandyfodwg]]'' |- | style='text-align:right'| 3773 | | ''[[:d:Q18535561|John Davies]]'' | | 1784 | 1864 | ''[[:d:Q6661895|Llanwrthwl]]'' |- | style='text-align:right'| 3774 | | ''[[:d:Q20738159|Ronald Cavill Mathias]]'' | | 1912 | 1968 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 3775 | | ''[[:d:Q20738162|Thomas Howells]]'' | | 1839 | 1905 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 3776 | | ''[[:d:Q20738164|Thomas Jesse Jones]]'' | | 1873 | 1950 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 3777 | | ''[[:d:Q20738170|Thomas Stephen]]'' | | 1856 | 1906 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 3778 | | ''[[:d:Q20738174|Watcyn Samuel Jones]]'' | | 1877 | 1964 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 3779 | | ''[[:d:Q20738175|William Anthony Davies]]'' | | 1886 | 1962 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 3780 | | ''[[:d:Q20738178|Willam Howell Lewis]]'' | | 1793 | 1868 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3781 | [[Ficheru:Dr. William Bevan-Lewis Medical Director West Riding Asylum, Wakefield 1884-1910 (5294030).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738177|William Bevan Lewis]]'' | alienista galés (1847–1929) | 1847 | 1929 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3782 | | ''[[:d:Q20738183|William Lewes]]'' | | 1652 | 1722 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3783 | | ''[[:d:Q20738180|William James]]'' | | 1761 | 1845 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 3784 | | ''[[:d:Q20738190|William Rees]]'' | | 1808 | 1873 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 3785 | | ''[[:d:Q20738194|William Thomas]]'' | | 1891 | 1958 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 3786 | | ''[[:d:Q20738195|William Williams]]'' | | 1625 | 1684 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3787 | | ''[[:d:Q20738197|Zecharias Thomas]]'' | | 1727 | 1816 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 3788 | | ''[[:d:Q20738563|John Evan Thomas]]'' | | 1884 | 1941 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 3789 | | ''[[:d:Q20741167|William Lewis]]'' | políticu australianu | 1818 | 1895 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 3790 | | ''[[:d:Q20746754|Alfred William Sheen]]'' | | 1869 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3791 | | ''[[:d:Q20746755|Alun Ogwen Williams]]'' | | 1904 | 1970 | ''[[:d:Q52083626|Gerlan]]'' |- | style='text-align:right'| 3792 | | ''[[:d:Q20746759|Benjamin Waldo Lewis]]'' | | 1877 | 1953 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3793 | | ''[[:d:Q20746756|Arthur Wynn Williams]]'' | | 1819 | 1886 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3794 | | ''[[:d:Q20746761|Cliff Prothero]]'' | | 1898 | 1990 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 3795 | | ''[[:d:Q20746767|David Pugh]]'' | | 1739 | 1816 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3796 | | ''[[:d:Q20746764|Daniel Jenkins]]'' | | 1856 | 1946 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 3797 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Ebenezer Richard, Tregaron, Cardiganshire (4671915).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746770|Ebenezer Richard]]'' | | 1781 | 1837 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 3798 | | ''[[:d:Q20746769|David Salmon]]'' | | 1852 | 1944 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 3799 | | ''[[:d:Q20746775|Eliseus Howells]]'' | | 1893 | 1969 | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 3800 | | ''[[:d:Q20746779|Evan Phillips]]'' | | 1829 | 1912 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3801 | | ''[[:d:Q20746777|Evan Hopkins]]'' | | 1801 | 1867<br/>1884 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3802 | | ''[[:d:Q20746782|Francis Wynn Jones]]'' | | 1898 | 1970 | ''[[:d:Q29481220|Branas Lodge]]'' |- | style='text-align:right'| 3803 | | ''[[:d:Q20746783|George Daniel Jones]]'' | impresor galés (1877–1955) | 1877 | 1955 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 3804 | [[Ficheru:Laura Evans-Williams (Musical Advance, 1924).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20746780|Laura Evans-Williams]]'' | cantante galesa (1883–1944) | 1883 | 1944 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 3805 | | ''[[:d:Q20746781|Francis Green]]'' | | 1854 | 1942 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3806 | | ''[[:d:Q20746785|George Henry Parcell]]'' | | 1895 | 1967 | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 3807 | | ''[[:d:Q20746788|Ebenezer Griffith-Jones]]'' | | 1860 | 1942 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3808 | | ''[[:d:Q20746789|William Griffith-Jones]]'' | ministru británicu (1895–1961) | 1895 | 1961 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 3809 | [[Ficheru:Self portrait by Hugh Jerman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746794|Hugh Jerman]]'' | | 1836 | 1895 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3810 | | ''[[:d:Q20746795|Hugh Pugh]]'' | | 1779 | 1809 | ''[[:d:Q15056704|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 3811 | | ''[[:d:Q20746792|Howell Powell]]'' | | 1819 | 1875 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3812 | [[Ficheru:Revd Hugh Pugh (1803-68) NLW3365418.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746796|Hugh Pugh]]'' | | 1803 | 1868 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3813 | | ''[[:d:Q20746802|Isaac Price]]'' | | 1735 | 1805 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3814 | | ''[[:d:Q20746803|Isaac Thomas]]'' | | 1911 | 2004 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 3815 | | ''[[:d:Q20746800|Idris Lewis]]'' | compositor galés (1889–1952) | 1889 | 1952 | ''[[:d:Q4915735|Birchgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 3816 | | ''[[:d:Q20746806|James Meyler]]'' | | 1761 | 1825 | ''[[:d:Q29491175|Penysgwarne]]'' |- | style='text-align:right'| 3817 | [[Ficheru:Ivor Llewelyn Foster (1870–1959).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20746804|Ivor Llewelyn Foster]]'' | | 1870 | 1959 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3818 | [[Ficheru:Plant y Goedwig (John Penry cenhadwr).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746814|John Penry]]'' | | 1854 | 1883 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 3819 | | ''[[:d:Q20746812|John Evans]]'' | | 1858 | 1963 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 3820 | | ''[[:d:Q20746818|Henry Jones-Davies]]'' | | 1870 | 1955 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 3821 | | ''[[:d:Q20746823|Leslie Alun Page]]'' | | 1920 | 1990 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3822 | | ''[[:d:Q20746821|Kathryn Jenkins]]'' | | 1961 | 2009 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 3823 | [[Ficheru:Ieuan Maddock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746826|Ieuan Maddock]]'' | | 1917 | 1988 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 3824 | | ''[[:d:Q20746827|Maria James]]'' | | 1793 | 1868 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3825 | [[Ficheru:Portrait of Lewis Powell, Caerdydd (4673160).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746824|Lewis Powell]]'' | | 1788 | 1869 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 3826 | | ''[[:d:Q20746831|Morgan Watkin]]'' | | 1878 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3827 | | ''[[:d:Q20746829|Meirion Jones]]'' | pedagogu galés (1907–1970) | 1907 | 1970 | ''[[:d:Q285412|Llithfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 3828 | | ''[[:d:Q20746834|Owen Prys]]'' | | 1857 | 1934 | ''[[:d:Q15987594|Pen-llwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3829 | | ''[[:d:Q20746839|Robert Piercy]]'' | | 1825 | 1894 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3830 | | ''[[:d:Q20746842|Sampson Thomas]]'' | ministru galés (1739–1807) | 1739 | 1807 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 3831 | | ''[[:d:Q20746843|Llewellyn Thomas Gordon Soulsby]]'' | | 1885 | 1966 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3832 | [[Ficheru:Plant y Goedwig (Roger Price).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746840|Roger Price]]'' | | 1834 | 1900 | ''[[:d:Q3404562|Merthyr Cynog]]'' |- | style='text-align:right'| 3833 | | ''[[:d:Q20746841|Rolant Eames]]'' | músicu galés (1750–1825) | 1750 | 1825 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3834 | | ''[[:d:Q20746846|Thomas William]]'' | | 1697 | 1778 | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 3835 | | ''[[:d:Q20746844|Thomas John Jehu]]'' | | 1871 | 1943 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 3836 | | ''[[:d:Q20746845|Thomas Price]]'' | músicu británicu (1860–1933) | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q7679221|Talerddig]]'' |- | style='text-align:right'| 3837 | | ''[[:d:Q20748814|Daniel Thomas Phillips]]'' | | 1842 | 1905 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 3838 | | ''[[:d:Q20748815|David James]]'' | autor galés (1865–1928) | 1865 | 1928 | ''[[:d:Q6540364|Libanus]]'' |- | style='text-align:right'| 3839 | | ''[[:d:Q20748812|Abraham Williams]]'' | ministru galés (1720–1783) | 1720 | 1783 | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 3840 | [[Ficheru:Professor Bleddyn Jones Roberts (1554584).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748813|Bleddyn Jones Roberts]]'' | eruditu galés (1906–1977) | 1906 | 1977 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 3841 | | ''[[:d:Q20748816|David John Snell]]'' | | 1880 | 1957 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3842 | [[Ficheru:Ellen Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748822|Ellen Evans]]'' | direutora d&#39;escuela galesa (1891–1953) | 1891 | 1953 | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3843 | [[Ficheru:Y Parch Evan Richardson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748826|Evan Richardson]]'' | ministru galés (1759–1824) | 1759 | 1824 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 3844 | | ''[[:d:Q20748824|Evan Moses]]'' | predicador galés (1726–1805) | 1726 | 1805 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3845 | [[Ficheru:Griffith William Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748831|Griffith William Hughes]]'' | | 1861 | 1941 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3846 | | ''[[:d:Q20748828|Evan Williams]]'' | | 1749 | 1835 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 3847 | | ''[[:d:Q20748835|Henry Thomas Paine]]'' | | 1759 | 1832 | ''[[:d:Q13129643|Llangattock]]'' |- | style='text-align:right'| 3848 | | ''[[:d:Q20748832|Gwilym Cleaton Jones]]'' | | 1875 | 1961 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 3849 | | ''[[:d:Q20748833|Gwilym Gwalchmai Jones]]'' | músicu galés (1921–1970) | 1921 | 1970 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 3850 | | ''[[:d:Q20748838|Idris Frederick Parry]]'' | | 1916 | 2008 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3851 | | ''[[:d:Q20748839|Isaac John Williams]]'' | conservador de muséu galés (1874–1939) | 1874 | 1939 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3852 | | ''[[:d:Q20748843|James Phillips]]'' | | 1810 | 1877 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 3853 | | ''[[:d:Q20748841|Iwan James Morgan]]'' | | 1904 | 1966 | ''[[:d:Q3404696|Tondu]]'' |- | style='text-align:right'| 3854 | [[Ficheru:Ysgrifau (John Breese Davies) (page 8 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748847|John Breese Davies]]'' | | 1893 | 1940 | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3855 | | ''[[:d:Q20748845|John Alwyn Charles]]'' | | 1924 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3856 | | ''[[:d:Q20748848|John Daniel Vernon Lewis]]'' | | 1879 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3857 | | ''[[:d:Q20748849|John David Lewis]]'' | | 1859 | 1914 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 3858 | | ''[[:d:Q20748854|Joshua Watkins]]'' | | 1769 | 1841 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 3859 | | ''[[:d:Q20748862|Morgan Williams]]'' | | 1808 | 1883 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3860 | | ''[[:d:Q20748860|Micah Thomas]]'' | ministru galés (1778–1853) | 1778 | 1853 | ''[[:d:Q7996795|Whitson]]'' |- | style='text-align:right'| 3861 | | ''[[:d:Q20748866|Owen Rees]]'' | ministru galés (1717–1768) | 1717 | 1768 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3862 | | ''[[:d:Q20748864|Owen Davies Tudor]]'' | escritor galés (1818–1887) | 1818 | 1887 | ''[[:d:Q17738143|Garth Isaf]]'' |- | style='text-align:right'| 3863 | | ''[[:d:Q20748865|Owen Herbert Williams]]'' | | 1884 | 1962 | ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 3864 | | ''[[:d:Q20748868|Richard Powel]]'' | | 1769 | 1795 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3865 | [[Ficheru:Thomas J Wheldon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748879|Thomas Jones Wheldon]]'' | | 1841 | 1916 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 3866 | | ''[[:d:Q20748882|Thomas Phillips]]'' | | 1772 | 1842 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 3867 | [[Ficheru:Thomas Phillips.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748883|Thomas Phillips]]'' | ministru británicu (1868–1936) | 1868 | 1936 | ''[[:d:Q20594376|Llanycefn]]'' |- | style='text-align:right'| 3868 | | ''[[:d:Q20748881|Thomas Mordaf Pierce]]'' | | 1867 | 1919 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 3869 | | ''[[:d:Q20748898|William Eifion Powell]]'' | | 1934 | 2009 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 3870 | [[Ficheru:William Charles Roberts (1832–1903).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20748896|William Charles Roberts]]'' | | 1832 | 1903 | ''[[:d:Q13129659|Llanllwchhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 3871 | | ''[[:d:Q20748897|William Craven Llewelyn]]'' | | 1892 | 1966 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 3872 | | ''[[:d:Q7412239|Samuel Moss]]'' | políticu británicu | 1858 | 1918 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 3873 | [[Ficheru:Samuel Pearse VC (AWM H06653).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412373|Samuel Pearse]]'' | militar galés (1897–1919) | 1897 | 1919 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3874 | [[Ficheru:Revd Samuel Roberts (SR, 1800-85) NLW3361790 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412490|Samuel Roberts]]'' | | 1800 | 1885 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 3875 | | ''[[:d:Q7412628|Samuel Silkin, Baron Silkin of Dulwich]]'' | | 1918 | 1988 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3876 | [[Ficheru:The Times history of the war (1914) (14577874670).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412772|Samuel Evans]]'' | | 1859 | 1918 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 3877 | [[Ficheru:Samuel Warren by John Linnell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412884|Samuel Warren]]'' | | 1807 | 1877 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3878 | | ''[[:d:Q7417391|Sandy Orford]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1911–1986) | 1911 | 1986 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3879 | [[Ficheru:Sarah Edith Wynne (Eos Cymru, 1842-97) NLW3362481 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7422270|Sarah Edith Wynne]]'' | | 1842 | 1897 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3880 | | ''[[:d:Q7427449|Saunders Davies]]'' | sacerdote británicu (1937–2018) | 1937 | 2018 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3881 | | ''[[:d:Q7440197|Seaborne Davies]]'' | | 1904 | 1984 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 3882 | | ''[[:d:Q7448922|Selwyn Griffith]]'' | escritor británicu | 1928 | 2011 | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 3883 | | ''[[:d:Q7456519|Seth Joshua]]'' | | 1858 | 1925 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3884 | [[Ficheru:Baron Buckland by Goscombe John in Merthyr Tydfil.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7459132|Seymour Berry, 1st Baron Buckland]]'' | | 1877 | 1928 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3885 | [[Ficheru:Seymour James Farmer 1932-1936.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7459191|Seymour J. Farmer]]'' | políticu canadianu (1878–1951) | 1878 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3886 | | ''[[:d:Q7459206|Seymour Morris]]'' | futbolista británicu (1913–1991) | 1913 | 1991 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 3887 | | ''[[:d:Q7460864|Shadrach Pryce]]'' | | 1833 | 1914 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3888 | | ''[[:d:Q7500413|Shoni Sguborfawr]]'' | | 1811 | 1858 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3889 | | ''[[:d:Q7507823|Sid Judd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1928–1959) | 1928 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3890 | | ''[[:d:Q7509163|Sidney Jerram]]'' | | 1891 | 1959 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3891 | | ''[[:d:Q7509422|Sidney Wilcox]]'' | xugador de críquet galés (1893–1973) | 1893 | 1973 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3892 | | ''[[:d:Q7515728|Silvanus Bevan]]'' | farmacéuticu galés (1691–1765) | 1691 | 1765 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3893 | [[Ficheru:Silyn 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7517201|R. Silyn Roberts]]'' | poeta galés (1871–1930) | 1871 | 1930 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 3894 | | ''[[:d:Q7518708|Simon Evans]]'' | | 1895 | 1940 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3895 | [[Ficheru:Y Parch Simon Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7519221|Simon Lloyd]]'' | | 1756 | 1836 | ''[[:d:Q29502896|Plas-yn-Dre]]'' |- | style='text-align:right'| 3896 | | ''[[:d:Q7526403|Sir David Llewellyn, 1st Baronet]]'' | | 1879 | 1940 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3897 | | ''[[:d:Q7526659|Sir Evan Davies Jones, 1st Baronet]]'' | | 1859 | 1949 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3898 | [[Ficheru:1906 Francis Edwards MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7526702|Sir Francis Edwards, 1st Baronet]]'' | | 1852 | 1927 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 3899 | [[Ficheru:British School - Admiral Sir Francis Geary (1709-1710–1796) - BHC2706 - Royal Museums Greenwich.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7526707|Sir Francis Geary, 1st Baronet]]'' | oficial naval galés (1709–1796) | 1709 | 1796 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 3900 | [[Ficheru:John Dillwyn-Llewelyn Vanity Fair 11 October 1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7527724|Sir John Dillwyn-Llewelyn, 1st Baronet]]'' | políticu británicu (1836–1927) | 1836 | 1927 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3901 | | ''[[:d:Q7527751|Sir John Edwards, 1st Baronet, of Garth]]'' | | 1770 | 1850 | ''[[:d:Q7201716|Plas Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3902 | [[Ficheru:John Nicholl Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7527969|John Nicholl]]'' | políticu galés (1759–1838) | 1759 | 1838 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 3903 | [[Ficheru:Sir John Owen 1776 to 1861.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7527984|Sir John Owen, 1st Baronet]]'' | políticu británicu | 1776 | 1861 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3904 | [[Ficheru:Sir John Williams, 1st Baronet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528143|Sir John Williams, 1st Baronet, of the City of London]]'' | médicu galés (1840–1926) | 1840 | 1926 | ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]'' |- | style='text-align:right'| 3905 | [[Ficheru:John Wynn, 5th Bt, by English School of the 18th Century.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528163|Sir John Wynn, 5th Baronet]]'' | | 1628 | 1718<br/>1719 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3906 | | ''[[:d:Q7528418|Owen Wynn]]'' | | 1592 | 1660 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3907 | | ''[[:d:Q7528532|Sir Rhys Llewellyn, 2nd Baronet]]'' | | 1910 | 1978 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3908 | [[Ficheru:Portrait of Sir Robert Williames Vaughan, Bart. M.P. for the County of Merioneth (4674639) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528861|Robert Williames Vaughan]]'' | | 1768 | 1843 | ''[[:d:Q20600573|Hengwrt]]'' |- | style='text-align:right'| 3909 | [[Ficheru:Sir Stephen Glynne 01.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528986|Sir Stephen Glynne, 9th Baronet]]'' | políticu británicu | 1807 | 1874 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3910 | [[Ficheru:Major-General Sir Thomas Morgan 1604-1679.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7529216|Sir Thomas Morgan, 1st Baronet]]'' | | 1606<br/>1604 | 1679 | ''[[:d:Q6661439|Llangattock Lingoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3911 | [[Ficheru:Sir Thomas Salusbury and Family.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529259|Sir Thomas Salusbury, 2nd Baronet]]'' | | 1612 | 1643 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 3912 | [[Ficheru:Syr Walter Vaughan Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529393|Sir Walter Morgan, 1st Baronet]]'' | políticu británicu | 1831 | 1916 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3913 | | ''[[:d:Q7529416|Sir Watkin Williams-Wynn, 10th Baronet]]'' | | 1904 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3914 | | ''[[:d:Q7529423|Sir Watkin Williams-Wynn, 11th Baronet]]'' | | 1940 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3915 | [[Ficheru:Portrait of R. W. Williams-Wynne (4671230).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529427|Sir Watkin Williams-Wynn, 9th Baronet]]'' | militar galés (1862–1951) | 1862 | 1951 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3916 | [[Ficheru:John Jackson (1778–1831) (by or after) - Sir Watkin Williams Wynn (1772–1840), 5th Bt - PCF200 - Denbighshire Heritage Service Store.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529424|Sir Watkin Williams-Wynn, 5th Baronet]]'' | | 1772 | 1840 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3917 | [[Ficheru:Sir William James.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529640|Sir William James, 1st Baronet]]'' | | 1720 | 1783 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 3918 | [[Ficheru:Portrait of Sir William Williams Bart (4672199) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529825|Sir William Williams, 1st Baronet, of Gray's Inn]]'' | | 1634 | 1700 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3919 | | ''[[:d:Q7533472|Siân James]]'' | escritora británica | 1930 | 2021 | ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3920 | [[Ficheru:Ceinion Llenyddiaeth Cymreig Cyf I (Siôn Cent).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7533490|Siôn Cent]]'' | poeta galés (1367–1430) | 1367 | 1430 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 3921 | | ''[[:d:Q7576045|Spencer Evans]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1981 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3922 | [[Ficheru:Sir Spencer Summers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7576189|Spencer Summers]]'' | políticu británicu (1902–1976) | 1902 | 1976 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3923 | | ''[[:d:Q7597536|Stan Awbery]]'' | | 1888 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3924 | | ''[[:d:Q7597565|Stan Bowsher]]'' | futbolista británicu (1899–1968) | 1899 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3925 | | ''[[:d:Q7597610|Stan Davies]]'' | futbolista británicu | 1898 | 1972 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3926 | | ''[[:d:Q7597761|Stan Leonard]]'' | futbolista británicu | 1924 | 1995 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3927 | | ''[[:d:Q7597805|Stan Morgan]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1971 | ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 3928 | | ''[[:d:Q7597821|Stan Owen]]'' | | 1932<br/>1929 | 2019 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3929 | | ''[[:d:Q7597848|Stan Richards]]'' | futbolista británicu (1917–1987) | 1917 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3930 | [[Ficheru:Stan Stennett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7597900|Stan Stennett]]'' | comediante galés (1925–2013) | 1925 | 2013 | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3931 | | ''[[:d:Q7599882|Stanley Powell]]'' | | 1916 | 1995 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 3932 | [[Ficheru:Stanley Williams (rugby union).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7600045|Stanley Williams]]'' | | 1886 | 1936 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 3933 | | ''[[:d:Q7600051|Stanley Winmill]]'' | xugador de rugbi union galés (1889–1940) | 1889 | 1940 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 3934 | | ''[[:d:Q7609455|Stephen Healey]]'' | futbolista británicu | 1982 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3935 | | ''[[:d:Q7609929|Stephen Maybery]]'' | novelista galés | 1949 | 2020 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 3936 | | ''[[:d:Q7610673|Stephen Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1865–1937) | 1865 | 1937 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 3937 | | ''[[:d:Q7612324|Steve Curtis]]'' | boxeador galés (1948–1994) | 1948 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3938 | [[Ficheru:Steve Morris -Tom Parker 1922.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7613422|Steve Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1965) | 1896 | 1964<br/>1965 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3939 | | ''[[:d:Q7626565|Stuart Gallacher]]'' | | 1946 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3940 | | ''[[:d:Q7626974|Stuart Prosser]]'' | | 1887 | 1939 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3941 | | ''[[:d:Q7627026|Stuart Roberts]]'' | futbolista británicu | 1967 | 2023 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3942 | [[Ficheru:Plaque for Sulien, Llanbadarn Fawr - geograph.org.uk - 2104435.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7636261|Sulien]]'' | | 1012<br/>1011 | 1091 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3943 | | ''[[:d:Q7647604|Susan Bradshaw]]'' | pianista británica (1931–2005) | 1931 | 2005 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3944 | | ''[[:d:Q7651983|Sven Hansen]]'' | | 1876 | 1958 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 3945 | [[Ficheru:Sybil Burton Christopher.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7659507|Sybil Christopher]]'' | actriz británica | 1929 | 2013 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 3946 | | ''[[:d:Q7659509|Sybil Connolly]]'' | diseñadora de moda galesa (1921–1998) | 1921 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3947 | | ''[[:d:Q7659682|Syd Fursland]]'' | futbolista británicu (1914–1990) | 1914 | 1990 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 3948 | | ''[[:d:Q7659721|Syd Reid]]'' | futbolista británicu | 2000 | 1968 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 3949 | | ''[[:d:Q7659740|Syd Worgan]]'' | boxeador galés | 1917 | 1996 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 3950 | | ''[[:d:Q7659969|Sydney Hinam]]'' | | 1898 | 1982 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3951 | | ''[[:d:Q7660223|Sydney Williams]]'' | | 1918 | 1976 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 3952 | [[Ficheru:Tom Ellis 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7668222|T. E. Ellis]]'' | políticu galés (1859–1899) | 1859 | 1899 | ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3953 | [[Ficheru:Author T Glynne Davies (1553852).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7668266|T. Glynne Davies]]'' | | 1926 | 1988 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 3954 | [[Ficheru:T. Gwynn Jones (1871–1949) (gcf02648).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7668277|T. Gwynn Jones]]'' | | 1871 | 1949 | ''[[:d:Q4899223|Betws yn Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 3955 | | ''[[:d:Q7668315|T. Ifor Rees]]'' | diplomáticu galés (1890–1977) | 1890 | 1977 | ''[[:d:Q7321618|Rhydypennau]]'' |- | style='text-align:right'| 3956 | | ''[[:d:Q7668365|T. J. Morgan]]'' | | 1907 | 1986 | ''[[:d:Q5566489|Glais]]'' |- | style='text-align:right'| 3957 | | ''[[:d:Q7674966|Taffy O'Callaghan]]'' | futbolista británicu (1906–1946) | 1906 | 1946 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 3958 | | ''[[:d:Q7674964|Taffy Davies]]'' | futbolista británicu (1910–1995) | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 3959 | | ''[[:d:Q7674969|Taffy Williams]]'' | mercenariu galés (1934–1996) | 1933 | 1996 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3960 | | ''[[:d:Q7678702|Tal Harris]]'' | xugador de rugbi británicu (1902–1963) | 1902 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3961 | | ''[[:d:Q7679434|Talfryn Evans]]'' | xugador de críquet galés (1914–1944) | 1914 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3962 | | ''[[:d:Q7679435|Talfryn Thomas]]'' | actor galés (1922–1982) | 1922 | 1982 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3963 | [[Ficheru:John Jones, 'Talhaiarn'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7679452|John Jones]]'' | | 1810 | 1869 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3964 | [[Ficheru:Sir Tasker Watkins VC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7687359|Tasker Watkins]]'' | xuez galés (1918–2007) | 1918 | 2007 | ''[[:d:Q3403439|Nelson]]'' |- | style='text-align:right'| 3965 | [[Ficheru:Tecwyn Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7692926|Tecwyn Roberts]]'' | inxenieru galés (1925–1988) | 1925 | 1988 | ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]'' |- | style='text-align:right'| 3966 | [[Ficheru:Ted Pooley.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7693615|Ted Pooley]]'' | xugador de críquet galés (1842–1907) | 1842 | 1907 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 3967 | | ''[[:d:Q7693850|Ted Ward]]'' | | 1953 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3968 | | ''[[:d:Q7694070|Teddy Peers]]'' | futbolista británicu (1886–1935) | 1886 | 1935 | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 3969 | | ''[[:d:Q20567936|Hugh Owen]]'' | | 1835 | 1892 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 3970 | [[Ficheru:Parchg William Theophilus Thomas (Gwilym Gwenffrwd, 1824-99) NLW3364216 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568221|William Theophilus Thomas]]'' | | 1824 | 1899 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3971 | [[Ficheru:Revd. Richard Parry (Gwalchmai, 1803-97) NLW3364065.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568247|Richard Parry]]'' | poeta galés (1803–1897) | 1803 | 1897 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 3972 | | ''[[:d:Q20568728|Jac Lewis Williams]]'' | | 1918 | 1977 | ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3973 | [[Ficheru:William Williams (Creuddynfab, 1814-69) NLW3364533.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568736|William Williams]]'' | | 1814 | 1869 | ''[[:d:Q5184753|Creuddyn peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 3974 | [[Ficheru:John Williams (Ioan Madog, 1812-78) NLW3362407 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568748|John Williams]]'' | | 1812 | 1878 | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3975 | [[Ficheru:John Prydderch Williams (Rhydderch o Fcircon, 1830-68) NLW3364196 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568757|John Prydderch Williams]]'' | | 1830 | 1868 | ''[[:d:Q6661152|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 3976 | | ''[[:d:Q20568941|John Pritchard]]'' | | 1837 | 1898 | ''[[:d:Q3402685|Gaerwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3977 | [[Ficheru:Rees Arthur Rees (Rhys Dyfed, 1837-66) (ambrotype) NLW3364105.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20569280|Rees Arthur Rees]]'' | | 1837 | 1866 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3978 | | ''[[:d:Q20603878|Hugh Abercrombie]]'' | políticu sudafricanu (1872–1955) | 1872 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3979 | | ''[[:d:Q20627091|Morris ap Rhisiart]]'' | | 1674 | 1763 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 3980 | [[Ficheru:Denise Goddard 1964.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20631120|Denise Goddard]]'' | deportista galesa | 1945 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3981 | [[Ficheru:Gwenllian Morgan Mayor of Brecon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20631337|Gwenllian Elizabeth Fanny Morgan]]'' | | 1852 | 1939 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 3982 | | ''[[:d:Q20631844|R. K. Penson]]'' | | 1815 | 1885 | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 3983 | | ''[[:d:Q20639681|Bert Williams]]'' | | 1905 | 1974 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 3984 | | ''[[:d:Q20641049|Tecwyn Jones]]'' | | 1930 | 2008 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3985 | | ''[[:d:Q20641305|Bill Pendergast]]'' | futbolista británicu | 1915 | 2001 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 3986 | | ''[[:d:Q20641359|Arthur Pritchard]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2005 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3987 | | ''[[:d:Q20641646|Laurence Woodward]]'' | | 1918 | 1997 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 3988 | [[Ficheru:Evan William Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20656901|Evan William Evans]]'' | | 1827 | 1874 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 3989 | [[Ficheru:Charles Orme.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20685042|Charles Orme]]'' | productor de cine galés (1918–2007) | 1918 | 2007 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3990 | [[Ficheru:Revd Lot Hughes (W) NLW3362907.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20685186|Lot Hughes]]'' | | 1787 | 1873 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 3991 | [[Ficheru:Revd Robert Llugwy Owen (1836-1906) (1867) NLW3362143.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20685424|Robert Llugwy Owen]]'' | | 1836 | 1906 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 3992 | [[Ficheru:David Jones (Dewi Arfon, 1833-1869) NLW3365388.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20687891|D. H. Jones]]'' | | 1833 | 1869 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 3993 | [[Ficheru:Revd John Hugh Evans (Cynfaen, 1833-86) NLW3364076.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20688633|John Hugh Evans]]'' | | 1833 | 1886 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 3994 | | ''[[:d:Q20712662|John Rae]]'' | futbolista británicu | 1912 | 2007 | ''[[:d:Q4923162|Blackmill]]'' |- | style='text-align:right'| 3995 | | ''[[:d:Q20713538|P. D. G. Thomas]]'' | | 1930 | 2020 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3996 | | ''[[:d:Q20713729|Philip Rodgers]]'' | | 1891 | 1966 | ''[[:d:Q13131201|Sandycroft]]'' |- | style='text-align:right'| 3997 | | ''[[:d:Q20724707|Sydney Chappell]]'' | | 1915 | 1987 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3998 | | ''[[:d:Q20732606|Lemuel John Hopkin James]]'' | | 1874 | 1937 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 3999 | | ''[[:d:Q20732611|Abel Jones Parry]]'' | | 1833 | 1911 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 4000 | | ''[[:d:Q20732615|Alcwyn Caryni Evans]]'' | anticuariu galés (1828–1902) | 1828 | 1902 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4001 | | ''[[:d:Q20732612|Frederick John Alban]]'' | | 1882 | 1965 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 4002 | | ''[[:d:Q20732613|Albert Owen Evans]]'' | | 1864 | 1937 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4003 | [[Ficheru:Professor Alfred W. Hughes, 1895.png|center|128px]] | ''[[:d:Q20732617|Alfred William Hughes]]'' | | 1861 | 1900 | ''[[:d:Q3398817|Aberllefenni]]'' |- | style='text-align:right'| 4004 | | ''[[:d:Q20732623|Aneurin Jones]]'' | | 1822 | 1904 | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 4005 | | ''[[:d:Q20732620|Alun Herbert Davies]]'' | direutor británicu (1927–2005) | 1927 | 2005 | ''[[:d:Q6661745|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 4006 | | ''[[:d:Q20732626|Annie Foulkes]]'' | editora galesa (1877–1962) | 1877 | 1962 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4007 | | ''[[:d:Q20732625|Annie Davies]]'' | | 1910 | 1970 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 4008 | | ''[[:d:Q20732628|Arthur ap Gwynn]]'' | bibliotecariu galés (1902–1987) | 1902 | 1987 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4009 | | ''[[:d:Q20732629|Arthur Evans]]'' | | 1755 | 1837 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 4010 | | ''[[:d:Q20732634|Arthur Leonard Leach]]'' | | 1869 | 1957 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 4011 | | ''[[:d:Q20732635|Arthur Tudor Edwards]]'' | | 1890 | 1946 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4012 | [[Ficheru:Arthur Jones, Congregationalist minister, Bangor 1776-1860.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732633|Arthur Jones]]'' | | 1776 | 1860 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4013 | | ''[[:d:Q20732636|Athelstan Owen]]'' | | 1676 | 1731 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4014 | [[Ficheru:Ben Davies (Capel Iwan).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732643|Ben Davies]]'' | | 1840 | 1930 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 4015 | | ''[[:d:Q20732645|Ben Davies]]'' | | 1878 | 1958 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 4016 | | ''[[:d:Q20732650|Benjamin Evans]]'' | | 1816 | 1886 | ''[[:d:Q5306194|Dre-fach Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 4017 | | ''[[:d:Q20732651|Benjamin Humphreys]]'' | | 1856 | 1934 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 4018 | | ''[[:d:Q20732649|Benjamin Davies]]'' | | 1826 | 1905 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 4019 | | ''[[:d:Q20732655|Benjamin Maelor Jones]]'' | | 1894 | 1982 | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 4020 | | ''[[:d:Q20732652|Benjamin Jones]]'' | | 1756 | 1823 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 4021 | | ''[[:d:Q20732653|Benjamin Jones]]'' | | 1788 | 1841 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4022 | | ''[[:d:Q20732658|Benjamin Morris Williams]]'' | | 1832 | 1903 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4023 | | ''[[:d:Q20732656|Benjamin Meredith]]'' | | 1700 | 1749 | ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4024 | | ''[[:d:Q20732657|Benjamin Millingchamp]]'' | | 1756 | 1829 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 4025 | [[Ficheru:Benjamin William Chidlaw (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732661|Benjamin William Chidlaw]]'' | | 1811 | 1892 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4026 | | ''[[:d:Q20732671|Evan Breeze]]'' | | 1798 | 1855 | ''[[:d:Q29504090|Dol-Hywel]]'' |- | style='text-align:right'| 4027 | | ''[[:d:Q20732679|Cadwaladr Evans]]'' | | 1664 | 1745 | ''[[:d:Q3359368|Frongoch]]'' |- | style='text-align:right'| 4028 | | ''[[:d:Q20732676|Fanny Mary Katherine Bulkeley-Owen]]'' | escritora galesa (1845–1927) | 1845 | 1927 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4029 | [[Ficheru:Portrait of Cadwaladr Jones (4671525).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732680|Cadwaladr Jones]]'' | | 1783 | 1867 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4030 | | ''[[:d:Q20732681|Cadwaladr Jones]]'' | | 1794 | 1883 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4031 | | ''[[:d:Q20732686|Caleb Rees]]'' | | 1883 | 1970 | ''[[:d:Q3402206|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 4032 | [[Ficheru:Portrait of Caleb Morris (4672653) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732685|Caleb Morris]]'' | | 1800 | 1865 | ''[[:d:Q3402206|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 4033 | | ''[[:d:Q20732690|Ceinwen Rowlands]]'' | cantante galesa (1905–1983) | 1905 | 1983 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4034 | | ''[[:d:Q20732691|Charles Conway]]'' | | 1820 | 1884 | ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4035 | | ''[[:d:Q20732689|Caradog Fynach]]'' | monxu galés (1100–1124) | 1100 | 1124 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 4036 | | ''[[:d:Q20732695|Charles Hassall]]'' | | 1754 | 1814 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 4037 | [[Ficheru:Portrait of Charles Davies (4673058).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732692|Charles Davies]]'' | | 1849 | 1927 | ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]'' |- | style='text-align:right'| 4038 | | ''[[:d:Q20732696|Charles Hughes]]'' | editor galés (1823–1886) | 1823 | 1886 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4039 | | ''[[:d:Q20732697|Charles James]]'' | | 1820 | 1890 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 4040 | | ''[[:d:Q20732703|Charles Thomas Edward Hinde]]'' | | 1820 | 1870 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 4041 | | ''[[:d:Q20732707|Christopher Mends]]'' | | 1724 | 1799 | ''[[:d:Q5678821|Hasguard]]'' |- | style='text-align:right'| 4042 | | ''[[:d:Q20732705|Charles Winter]]'' | | 1700 | 1773 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 4043 | | ''[[:d:Q20732714|Cradock Glascott]]'' | | 1743<br/>1742 | 1831 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4044 | [[Ficheru:Cosslett Cosslett (Carnelian).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732712|Coslett Coslett]]'' | | 1834 | 1910 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 4045 | | ''[[:d:Q20732737|Dafydd Cadwaladr]]'' | | 1752 | 1834 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4046 | | ''[[:d:Q20732746|Dafydd Jones]]'' | | 1743 | 1831 | ''[[:d:Q3396822|Llandanwg]]'' |- | style='text-align:right'| 4047 | | ''[[:d:Q20732748|Dafydd Llwyd]]'' | poeta galés | | 1469 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4048 | | ''[[:d:Q20732759|Dafydd Rhys ap Thomas]]'' | biblista británicu (1912–2011) | 1912 | 2011 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 4049 | | ''[[:d:Q20732760|Dafydd Siencyn Morgan]]'' | músicu galés (1752–1844) | 1752 | 1844 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 4050 | | ''[[:d:Q20732767|Daniel Davies]]'' | | 1756 | 1837 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4051 | [[Ficheru:Portrait of Daniel Evans 'Eos Dâr' (4673945).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732770|Daniel Evans]]'' | | 1846 | 1915 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4052 | [[Ficheru:Dr Daniel Davies, Swansea (1797-1876) NLW3361967.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732768|Daniel Davies]]'' | ministru galés (1797–1876) | 1797 | 1876 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4053 | | ''[[:d:Q20732774|Daniel Jones]]'' | ministru galés (1771–1810) | 1771 | 1810 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 4054 | | ''[[:d:Q20732775|Daniel Jones]]'' | ministru galés (1788–1862) | 1788 | 1862 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 4055 | | ''[[:d:Q20732772|Daniel Jones]]'' | poeta galés (1725–1806) | 1725 | 1806 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 4056 | | ''[[:d:Q20732773|Daniel Jones]]'' | clérigu galés (1757–1821) | 1757 | 1821 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 4057 | | ''[[:d:Q20732778|Daniel Lewis Moses]]'' | | 1822 | 1893 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4058 | [[Ficheru:Dan Jones (Mormon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732776|Daniel Jones]]'' | | 1811 | 1861 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 4059 | | ''[[:d:Q20732777|Daniel Jones]]'' | | 1813 | 1846 | ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]'' |- | style='text-align:right'| 4060 | [[Ficheru:D Rowlands NLW3361839.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732782|Daniel Rowlands]]'' | | 1827 | 1917 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 4061 | | ''[[:d:Q20732783|Daniel Williams]]'' | | 1878 | 1968 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 4062 | | ''[[:d:Q20732780|Daniel Owen Jones]]'' | | 1880 | 1951 | ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]'' |- | style='text-align:right'| 4063 | | ''[[:d:Q20732786|David Alban Davies]]'' | | 1873 | 1951 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 4064 | [[Ficheru:Parch. D. Adams, B.A., Lerpwl (5349031).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732785|David Adams]]'' | ministru galés (1845–1922) | 1845 | 1922 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 4065 | | ''[[:d:Q20748899|William Emrys Evans]]'' | | 1924 | 2004 | ''[[:d:Q20594649|Y Foel]]'' |- | style='text-align:right'| 4066 | [[Ficheru:William Meloch Hughes (1860-1926).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748902|William Meloch Hughes]]'' | | 1860 | 1926 | ''[[:d:Q4899221|Betws Gwerfil Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 4067 | [[Ficheru:Revd. William Morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748903|William Morris]]'' | ministru galés (1783–1861) | 1783 | 1861 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4068 | | ''[[:d:Q20748900|William Evans]]'' | escritor d&#39;himnos galés (1800–1880) | 1800 | 1880 | ''[[:d:Q7837772|Treffgarne]]'' |- | style='text-align:right'| 4069 | | ''[[:d:Q20748901|William Lewis Davies]]'' | | 1896 | 1941 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 4070 | | ''[[:d:Q20748906|William Roberts]]'' | | 1773 | 1857 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4071 | | ''[[:d:Q20748908|William Thomas]]'' | | 1723 | 1811 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 4072 | | ''[[:d:Q20748909|William Thomas]]'' | | 1727 | 1795 | ''[[:d:Q390036|St Fagans]]'' |- | style='text-align:right'| 4073 | | ''[[:d:Q20748912|William Tudor Jones]]'' | | 1865 | 1946 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 4074 | | ''[[:d:Q20751795|Alan Trevor Jones]]'' | altu cargu galés (1901–1979) | 1901 | 1979 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 4075 | | ''[[:d:Q20751798|David Tegan Davies]]'' | ministru galés (1883–1968) | 1883 | 1968 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 4076 | | ''[[:d:Q20751796|Benjamin Haydn Williams]]'' | pedagogu galés (1902–1965) | 1902 | 1965 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 4077 | | ''[[:d:Q20751797|David Glyn Bowen]]'' | | 1933 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4078 | | ''[[:d:Q20751802|Edwin Stephen Griffiths]]'' | | 1869 | 1930 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 4079 | | ''[[:d:Q20751803|Ewart Stanley John]]'' | | 1924 | 2007 | ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]'' |- | style='text-align:right'| 4080 | | ''[[:d:Q20751807|James Jubilee Young]]'' | ministru galés (1887–1962) | 1887 | 1962 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]'' |- | style='text-align:right'| 4081 | | ''[[:d:Q20751810|John Emrys Jones]]'' | | 1914 | 1991 | ''[[:d:Q1077377|Cynon Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 4082 | | ''[[:d:Q20751811|John Hugh Michael]]'' | | 1878 | 1959 | ''[[:d:Q3398922|Y Felinheli]]'' |- | style='text-align:right'| 4083 | | ''[[:d:Q20751809|John Daniel Davies]]'' | | 1874 | 1948 | ''[[:d:Q5623864|Gwynfryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4084 | | ''[[:d:Q20751812|John James Morgan]]'' | | 1870 | 1954 | ''[[:d:Q3406117|Ysbyty Ystwyth]]'' |- | style='text-align:right'| 4085 | | ''[[:d:Q20751813|John Owen]]'' | | 1864 | 1953 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 4086 | | ''[[:d:Q20751817|Morris Thomas]]'' | | 1874 | 1959 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4087 | | ''[[:d:Q20751823|William Rowland]]'' | | 1887 | 1979 | ''[[:d:Q6661331|Llanfaelrhys]]'' |- | style='text-align:right'| 4088 | [[Ficheru:Owain Llew Owain.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q20751820|Owain Llewelyn Owain]]'' | | 1877 | 1956 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4089 | | ''[[:d:Q20751821|Thomas Perrot]]'' | | | 1733 | ''[[:d:Q13129595|Llan-y-bri]]'' |- | style='text-align:right'| 4090 | | ''[[:d:Q20751826|Stephen Owen Tudor]]'' | | 1893 | 1967 | ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]'' |- | style='text-align:right'| 4091 | | ''[[:d:Q20751827|Susannah Jane Rankin]]'' | | 1897 | 1989 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4092 | | ''[[:d:Q20751828|Thomas Arwyn Watkins]]'' | | 1924 | 2003 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 4093 | | ''[[:d:Q20751829|Thomas Richards]]'' | periodista australianu | 1800 | 1877 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4094 | | ''[[:d:Q20751834|William Jones]]'' | | 1863 | 1946 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4095 | | ''[[:d:Q20751835|William Leslie Richards]]'' | | 1916 | 1989 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 4096 | | ''[[:d:Q20751832|Trevor Owen Davies]]'' | | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q13644946|Llanwrin]]'' |- | style='text-align:right'| 4097 | [[Ficheru:William Roberts, athrofa Aberhonddu.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20751837|William Roberts]]'' | | 1828 | 1872 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4098 | | ''[[:d:Q20751841|William Thomas Edwards]]'' | | 1821 | 1915 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 4099 | | ''[[:d:Q20755087|Helen Thomas]]'' | | 1966 | 1989 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4100 | | ''[[:d:Q20758210|Thomas Williams]]'' | | 1761 | 1844 | ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]'' |- | style='text-align:right'| 4101 | | ''[[:d:Q20804657|Mary Jane Evans]]'' | dramaturga galesa (1888–1922) | 1888 | 1922 | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4102 | | ''[[:d:Q20804660|Alfred Phillips Morgan]]'' | | 1857 | 1942 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 4103 | | ''[[:d:Q20804661|Benjamin Jones]]'' | | 1865 | 1953 | ''[[:d:Q6864597|Minffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 4104 | [[Ficheru:David Christmas Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804670|David Christmas Williams]]'' | | 1871 | 1926 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4105 | | ''[[:d:Q20804671|David Ffrangcon Thomas]]'' | | 1910 | 1963 | ''[[:d:Q7201803|Plasmarl]]'' |- | style='text-align:right'| 4106 | | ''[[:d:Q20804668|Daniel Evan Jones]]'' | | 1860 | 1941 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 4107 | | ''[[:d:Q20804669|Daniel Phillips]]'' | | 1826 | 1905 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4108 | | ''[[:d:Q20804675|Richards, D. M.]]'' | | 1853 | 1913 | ''[[:d:Q6661685|Llanon]]'' |- | style='text-align:right'| 4109 | | ''[[:d:Q20804673|David John Lewis]]'' | | 1879 | 1947 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 4110 | | ''[[:d:Q20804678|David Rees]]'' | | 1751 | 1818 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4111 | | ''[[:d:Q20804679|David Robert Griffiths]]'' | | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 4112 | | ''[[:d:Q20804676|David Morris Jones]]'' | ministru británicu (1887–1957) | 1887 | 1957 | ''[[:d:Q1883614|Maenan]]'' |- | style='text-align:right'| 4113 | [[Ficheru:Portrait of David Saunders (4670522).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804682|David Saunders]]'' | | 1831 | 1892 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4114 | [[Ficheru:David Stanley Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804683|David Stanley Jones]]'' | | 1860 | 1919 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4115 | [[Ficheru:David Rogers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804680|David Rogers]]'' | | 1783 | 1824 | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4116 | | ''[[:d:Q20804681|David Rowland]]'' | | 1795 | 1862 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4117 | | ''[[:d:Q20804686|David Williams]]'' | | 1793 | 1845 | ''[[:d:Q6484919|Landore]]'' |- | style='text-align:right'| 4118 | | ''[[:d:Q20804685|David Vaughan Thomas]]'' | | 1873 | 1934 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 4119 | | ''[[:d:Q20804691|Dewi Aled Eirug Davies]]'' | | 1922 | 1997 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 4120 | [[Ficheru:Portrait of Revd. David Young (4671085).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804688|David Young]]'' | | 1844 | 1913 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4121 | [[Ficheru:Portrait of Edward Price, Bangor (4670450).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804693|Edward Price]]'' | | 1797 | 1887 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4122 | | ''[[:d:Q20804698|Evan Evans]]'' | | 1671 | 1721 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 4123 | | ''[[:d:Q20804699|Evan Owen Allen]]'' | | 1805 | 1852 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4124 | | ''[[:d:Q20804696|Edward William Thomas]]'' | | 1814 | 1892 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4125 | | ''[[:d:Q20804703|George Roberts]]'' | ministru d&#39;Estaos Xuníos (1769–1853) | 1769 | 1853 | ''[[:d:Q13130168|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 4126 | | ''[[:d:Q20804701|Evan Williams]]'' | | 1816 | 1878 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 4127 | | ''[[:d:Q20804706|Glanville Rees Jeffreys Jones]]'' | xeógrafu británicu (1923–1996) | 1923 | 1996 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 4128 | | ''[[:d:Q20804707|Griffith Davies]]'' | | 1868 | 1962 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4129 | [[Ficheru:Revd Griffith Williams, Talsarnau (1824-81) NLW3360979.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804709|Griffith Williams]]'' | | 1824 | 1881 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 4130 | | ''[[:d:Q20804714|Jenkin James]]'' | | 1875 | 1949 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4131 | [[Ficheru:John Cox, died 1870.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804715|John Cox]]'' | | 1800 | 1870 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4132 | | ''[[:d:Q20804712|Henry Thomas Jacob]]'' | | 1864 | 1957 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 4133 | | ''[[:d:Q20804713|James James]]'' | | 1818 | 1843 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4134 | [[Ficheru:John Davies, Fronheulog, Llandderfel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804716|John Davies]]'' | | 1781 | 1848 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4135 | | ''[[:d:Q20804717|John Edward Hughes]]'' | | 1879 | 1959 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 4136 | | ''[[:d:Q20804722|John Price]]'' | | 1857 | 1930 | ''[[:d:Q6661425|Llangammarch Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 4137 | | ''[[:d:Q20804723|John Price Roberts]]'' | | 1854 | 1905 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 4138 | | ''[[:d:Q20804720|John Powell]]'' | | 1708 | 1795 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4139 | [[Ficheru:John Roberts Llangwm.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804726|John Roberts]]'' | | 1753 | 1834 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 4140 | | ''[[:d:Q20804724|John Pugh]]'' | | 1744 | 1799 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4141 | [[Ficheru:John Pugh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804725|John Pugh]]'' | | 1846 | 1907 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 4142 | | ''[[:d:Q20804731|John Sparks]]'' | | 1726 | 1769 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4143 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts (4670509).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804728|John Roberts]]'' | | 1807 | 1876 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 4144 | | ''[[:d:Q20804734|John Young Evans]]'' | | 1865 | 1941 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4145 | | ''[[:d:Q20804735|Joseph Jones]]'' | | 1799 | 1871 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 4146 | | ''[[:d:Q20804733|John Williams Hughes]]'' | | 1888 | 1979 | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 4147 | [[Ficheru:Portrait of Mary Owen (4670421) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804739|Mary Owen]]'' | escritora d&#39;himnos galesa (1796–1875) | 1796 | 1875 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 4148 | [[Ficheru:L. J. Roberts, Esq., M.A. (Oxon) (5236459) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804737|Lewis Jones Roberts]]'' | | 1866 | 1931 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 4149 | | ''[[:d:Q20804742|Owen Owens Roberts]]'' | | 1847 | 1926 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 4150 | | ''[[:d:Q20804743|Owen Picton Davies]]'' | | 1882 | 1970 | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 4151 | | ''[[:d:Q20804750|Richard Davies]]'' | | 1887 | 1947 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 4152 | | ''[[:d:Q20804751|Richard Roberts]]'' | | 1796 | 1855 | ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4153 | | ''[[:d:Q20804748|Rhys Thomas]]'' | | 1720 | 1790 | No/unknown value<br/>[[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4154 | | ''[[:d:Q20804749|John Richard]]'' | | 1720 | 1764 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4155 | | ''[[:d:Q20804754|Richard Williams]]'' | | 1802 | 1842 | ''[[:d:Q20601420|Winllan]]'' |- | style='text-align:right'| 4156 | | ''[[:d:Q20804755|Robert Ellis Vaughan Roberts]]'' | | 1888 | 1962 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4157 | | ''[[:d:Q20804752|Richard Samuel Hughes]]'' | | 1888 | 1952 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 4158 | | ''[[:d:Q20804753|Richard Thomas]]'' | | 1718 | 1807 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 4159 | [[Ficheru:Portrait of Yr eiddoch yn diffuant Robert Roberts (4673015).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804759|Robert Roberts]]'' | | 1774 | 1849 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4160 | | ''[[:d:Q20804756|Robert Gwilym Hughes]]'' | | 1910 | 1997 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4161 | [[Ficheru:Robert Henry Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804757|Robert Henry Roberts]]'' | | 1838 | 1900 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4162 | | ''[[:d:Q20804760|Robert Roberts]]'' | | 1777 | 1836 | No/unknown value<br/>[[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4163 | | ''[[:d:Q20804761|Robert Roberts]]'' | | 1840 | 1871 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4164 | | ''[[:d:Q18535570|Jonathan Ceredig Davies]]'' | | 1859 | 1932 | ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]'' |- | style='text-align:right'| 4165 | | ''[[:d:Q18535571|Lewis Davies]]'' | | 1777 | 1828 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4166 | | ''[[:d:Q18535569|John Davies]]'' | | 1783 | 1855 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4167 | [[Ficheru:Hugh Derfel Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535575|Huw Derfel]]'' | | 1816 | 1890 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 4168 | | ''[[:d:Q18535572|Rhisiart Morgan Davies]]'' | físicu galés (1903–1958) | 1903 | 1958 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 4169 | | ''[[:d:Q18535573|William Davies]]'' | | 1831 | 1892 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 4170 | [[Ficheru:William Thomas Edwards (Gwilym Deudraeth).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535594|William Thomas Edwards]]'' | | 1863 | 1940 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4171 | | ''[[:d:Q18535598|William Edwards]]'' | | 1790 | 1855 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4172 | | ''[[:d:Q18535596|Alun R. Edwards]]'' | bibliotecariu británicu (1919–1986) | 1919 | 1986 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 4173 | | ''[[:d:Q18535602|Eirwen Davies]]'' | | 1925 | 2014 | ''[[:d:Q5456119|Five Roads]]'' |- | style='text-align:right'| 4174 | [[Ficheru:(The poet Robert Evans (Cybi), outside his home, Bryn Eithin, Llangybi) (6347476638).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535612|Robert Evans]]'' | | 1871 | 1956 | ''[[:d:Q13129646|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 4175 | [[Ficheru:Iolo Morganwg (Cadrawd) (page 18 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535618|Thomas Christopher Evans]]'' | | 1846 | 1918 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4176 | | ''[[:d:Q18535623|J. O. Francis]]'' | | 1882 | 1956 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4177 | | ''[[:d:Q18535631|William Gambold]]'' | | 1672 | 1728 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 4178 | | ''[[:d:Q18535642|Bruce Griffiths]]'' | | 1924 | 1999 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4179 | [[Ficheru:Robert Arthur Griffith (Elphin).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535641|Robert Arthur Griffith]]'' | | 1860 | 1936 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4180 | | ''[[:d:Q18535652|Gruffudd de la Pole]]'' | | | 1309 | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 4181 | | ''[[:d:Q18535657|Ifan Gruffydd]]'' | escritor galés (1896–1971) | 1896 | 1971 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 4182 | | ''[[:d:Q18535694|William Hughes]]'' | | | 1794 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4183 | [[Ficheru:Hywel Hughes, Bogota (1452212).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535692|Hywel Hughes]]'' | ganaderu galés (1886–1970) | 1886 | 1970 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 4184 | | ''[[:d:Q18535693|Trajan Hughes]]'' | | 1670<br/>1669 | 1743<br/>1779 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 4185 | | ''[[:d:Q18535697|Huw Cae Llwyd]]'' | poeta galés (1431–1500) | 1431 | 1500 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 4186 | | ''[[:d:Q18535714|Ifor Rees]]'' | | 1921 | 2004 | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 4187 | | ''[[:d:Q18535719|Eldra Jarman]]'' | | 1917 | 2000 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4188 | [[Ficheru:Robert Isaac Jones (1813 - 1905), Dictionary of Welsh Biography.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535726|Robert Isaac Jones]]'' | | 1813 | 1905 | ''[[:d:Q13130719|Pentrefelin]]'' |- | style='text-align:right'| 4189 | | ''[[:d:Q18535727|Rees Jones]]'' | poeta galés (1797–1844) | 1797 | 1844 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 4190 | [[Ficheru:Portrait of David Watkin Jones, 'Dafydd Morganwg' (4670538) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535730|David Watkin Jones]]'' | | 1832 | 1905 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4191 | [[Ficheru:Ehedydd Iâl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535731|William Jones]]'' | | 1815 | 1899 | ''[[:d:Q5263315|Derwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4192 | [[Ficheru:Edward Jones, Bathafarn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535728|Edward Jones]]'' | | 1778 | 1837 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 4193 | [[Ficheru:RJRhoslan.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535734|Robert Jones]]'' | | 1745 | 1829 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4194 | [[Ficheru:Abel Jones (Y Bardd Crwst).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535735|Abel Jones]]'' | poeta galés (1829–1901) | 1830<br/>1829 | 1901 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4195 | | ''[[:d:Q18535732|Thomas Lloyd Jones]]'' | | 1810 | 1834 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4196 | | ''[[:d:Q18535733|Dafydd Jones]]'' | | 1881 | 1968 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 4197 | | ''[[:d:Q18535738|Dafydd Jones]]'' | | 1711 | 1777 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 4198 | | ''[[:d:Q18535739|Edward Jones]]'' | | 1761 | 1836 | ''[[:d:Q13130874|Prion]]'' |- | style='text-align:right'| 4199 | | ''[[:d:Q18535736|Aneurin Jones]]'' | | 1930 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4200 | | ''[[:d:Q18535743|Gerallt Jones]]'' | poeta galés (1907–1984) | 1907 | 1984 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 4201 | [[Ficheru:Evan Pan Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535741|Evan Pan Jones]]'' | | 1834 | 1922 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4202 | | ''[[:d:Q18535747|J. Tywi Jones]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4203 | [[Ficheru:Puleston Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535748|John Puleston Jones]]'' | | 1862 | 1925 | ''[[:d:Q6661101|Llanbedr-Dyffryn-Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4204 | | ''[[:d:Q18535749|John Richard Jones]]'' | | 1765 | 1822 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4205 | | ''[[:d:Q18535754|Mei Jones]]'' | | 1953 | 2021 | ''[[:d:Q3402690|Llanddona]]'' |- | style='text-align:right'| 4206 | [[Ficheru:John Williams Jones (Andronicus).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535752|John William Jones]]'' | autor galés (1842–1895) | 1842 | 1895 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4207 | | ''[[:d:Q18535753|Kenneth Glyn Jones]]'' | astrónomu galés (1915–1995) | 1915 | 1995 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 4208 | | ''[[:d:Q18535758|Thomas Jones]]'' | | 1910 | 1972 | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4209 | [[Ficheru:Nesta Wyn Jones (1546023).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535756|Nesta Wyn Jones]]'' | | 1946 | 2025 | ''[[:d:Q4667097|Abergeirw]]'' |- | style='text-align:right'| 4210 | | ''[[:d:Q18535757|Rhydderch Jones]]'' | | 1935 | 1987 | ''[[:d:Q3398817|Aberllefenni]]'' |- | style='text-align:right'| 4211 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Levi (4670546) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535765|Thomas Levi]]'' | | 1825 | 1916 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 4212 | | ''[[:d:Q18535771|Lewis Haydn Lewis]]'' | | 1903 | 1985 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 4213 | | ''[[:d:Q18535773|Roger Lort]]'' | | 1608 | 1664 | ''[[:d:Q7595986|Stackpole Estate]]'' |- | style='text-align:right'| 4214 | | ''[[:d:Q18535782|Robert Lloyd]]'' | escritor galés (1888–1961) | 1888 | 1961 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 4215 | | ''[[:d:Q18535784|John Selwyn Lloyd]]'' | escritor británicu | 1931 | 2023 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4216 | | ''[[:d:Q18535799|Mari'r Fantell Wen]]'' | santa galesa galesa (1735–1789) | 1735 | 1789 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 4217 | | ''[[:d:Q18535821|Dafydd Morris]]'' | escritor galés (1744–1791) | 1744 | 1791 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 4218 | [[Ficheru:Bob Owen, Croesor, with his wife and some of his books (8469901287).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535845|Bob Owen, Croesor]]'' | | 1885 | 1962 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 4219 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch John Parry (Caer) .. NLW3364386.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535853|John Parry]]'' | | 1775 | 1846 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4220 | | ''[[:d:Q18535874|Stafford Prys]]'' | | 1732 | 1784 | ''[[:d:Q6661879|Llanwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4221 | [[Ficheru:Revd. John Phillips, Bangor (1810-67) NLW3362029.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535878|John Phillips]]'' | | 1810 | 1867 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 4222 | [[Ficheru:T-Mardy-Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535890|Thomas Mardy Rees]]'' | | 1871 | 1953 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4223 | [[Ficheru:Thomas Rees Bala-Bangor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535888|Thomas Rees]]'' | | 1869 | 1926 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 4224 | [[Ficheru:Parch. Henry Rees, Lerpwl, 1798-1869.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535889|Henry Rees]]'' | | 1798 | 1869 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 4225 | [[Ficheru:Professor Melville Richards beginning a series of articles on Welsh place names in Y Cymro (1508965).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535894|Melville Richards]]'' | | 1910 | 1973 | ''[[:d:Q5446198|Ffairfach]]'' |- | style='text-align:right'| 4226 | | ''[[:d:Q18535898|Absalom Roberts]]'' | poeta galés (1780–1864) | 1780 | 1864 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 4227 | [[Ficheru:Portrait of 'Ellis Wyn o Wyrfai' (4670499) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535896|Ellis Roberts]]'' | | 1827 | 1895 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4228 | | ''[[:d:Q18535908|Wynne Roberts]]'' | hipnotizador británicu (1943–2009) | 1942 | 2009 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4229 | | ''[[:d:Q18535916|Robert John Rowlands]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q3396898|Abergwyngregyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4230 | | ''[[:d:Q18535939|Edward Samuel]]'' | | 1674 | 1748 | ''[[:d:Q15987287|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 4231 | | ''[[:d:Q18535942|Thomas Shankland]]'' | | 1858 | 1927 | ''[[:d:Q6661566|Llangynin]]'' |- | style='text-align:right'| 4232 | | ''[[:d:Q18535948|Siôn Dafydd Las]]'' | poeta galesa (1650–1694) | 1650 | 1694 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4233 | | ''[[:d:Q18535980|Gwilym Tudur]]'' | | 1941 | 2024 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 4234 | | ''[[:d:Q18535994|Richard Vaughan]]'' | | 1904 | 1983 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 4235 | | ''[[:d:Q18535993|William Thomas]]'' | | 1843 | 1890 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 4236 | | ''[[:d:Q18536007|Gareth F. Williams]]'' | escritor galés (1955–2016) | 1955 | 2016 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 4237 | | ''[[:d:Q18536009|Ifor Wyn Williams]]'' | autor británicu | 1923 | 1999 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4238 | [[Ficheru:John Roberts Williams, Editor of 'Y Cymro' (1457926).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18536013|John Roberts Williams]]'' | | 1914 | 2004 | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 4239 | | ''[[:d:Q18536016|William Morgan Williams]]'' | | 1832 | 1877 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 4240 | | ''[[:d:Q18536031|Tom Beynon]]'' | | 1886 | 1961 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''<br/>''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 4241 | [[Ficheru:Ben Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18536056|Ben Bowen]]'' | poeta galés (1878–1903) | 1878 | 1903 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 4242 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Evans (1835-1935) Wellcome L0002989.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18536061|Griffith Evans]]'' | bacteriólogu galés (1835–1935) | 1835 | 1935 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4243 | | ''[[:d:Q18546110|Arthur Roberts]]'' | | 1897 | 1964 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 4244 | [[Ficheru:Portrait of D. Emlyn Evans (4673959).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18546445|David Emlyn Evans]]'' | | 1843 | 1913 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4245 | | ''[[:d:Q18546621|John Roland Phillips]]'' | | 1844 | 1887 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4246 | | ''[[:d:Q18546647|John Williams]]'' | | 1727 | 1798 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4247 | | ''[[:d:Q18559339|Valerie Gearon]]'' | actriz británica (1937–2003) | 1937 | 2003 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4248 | [[Ficheru:Benjamin Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18559698|Benjamin Davies]]'' | | 1814 | 1875 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 4249 | | ''[[:d:Q18559723|Edward Le Davis]]'' | | 1640 | 1684 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4250 | | ''[[:d:Q18559733|Frederick Brundrett]]'' | | 1894 | 1974 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 4251 | | ''[[:d:Q18559825|Marmaduke Matthews]]'' | | 1606 | 1683 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4252 | | ''[[:d:Q18559856|Robert Davies]]'' | | 1816 | 1905 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 4253 | | ''[[:d:Q18559864|Sarah Matthews]]'' | | 1846 | 1929 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4254 | | ''[[:d:Q18559909|William Davis]]'' | | 1627 | 1690 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4255 | | ''[[:d:Q18572211|Alice Williams]]'' | artista galesa (1863–1957) | 1863 | 1957 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4256 | | ''[[:d:Q18572230|Ann Davies]]'' | traductora británica | 1914 | 1954 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4257 | | ''[[:d:Q18572258|Anne Penny]]'' | | 1729 | 1784 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4258 | [[Ficheru:Kathleen Lloyd Jones by unknown in 1920s.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18576619|Kathleen Lloyd Jones]]'' | | 1898 | 1978 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 4259 | | ''[[:d:Q18576682|Margaret Davies]]'' | | 1700 | 1785 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4260 | | ''[[:d:Q18576757|Michael Williams]]'' | | 1935 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4261 | | ''[[:d:Q25171822|John Roberts]]'' | | 1857 | 1900 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 4262 | | ''[[:d:Q25171969|David Evans]]'' | políticu australianu (1924-2019) | 1924 | 2019 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 4263 | | ''[[:d:Q25184178|William Hughes]]'' | | 1889 | 1955 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 4264 | | ''[[:d:Q25206942|William Butler]]'' | | 1872 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4265 | | ''[[:d:Q25206940|Arthur Davies]]'' | | 1886 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4266 | | ''[[:d:Q25206941|Jack Butler]]'' | | 1868 | 1956 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4267 | | ''[[:d:Q25206956|Edward Evelyn]]'' | | 1862 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4268 | [[Ficheru:GeorgeGriffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25206962|George Griffiths]]'' | | 1865 | 1918 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 4269 | | ''[[:d:Q25206961|William Green]]'' | | 1881 | 1966 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4270 | | ''[[:d:Q25206970|John Hughes]]'' | | 1877 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4271 | | ''[[:d:Q25206973|Jack Jenkins]]'' | | 1892 | 1946 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4272 | | ''[[:d:Q25206987|Gordon Jones]]'' | | 1886 | 1977 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4273 | | ''[[:d:Q25207019|Arthur Lloyd]]'' | | 1868 | 1942 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4274 | | ''[[:d:Q25207027|Billy Matthews]]'' | | 1883 | 1921 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4275 | | ''[[:d:Q25207038|John Neal]]'' | | 1899 | 1974 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4276 | | ''[[:d:Q25207082|George Williams]]'' | | 1879 | 1916 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4277 | | ''[[:d:Q25207081|Edwin Williams]]'' | | 1868 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4278 | | ''[[:d:Q25209820|Thomas Lynch]]'' | | 1907 | 1976 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 4279 | | ''[[:d:Q25342380|Mitch Fenner]]'' | | 1946 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4280 | | ''[[:d:Q25353794|Henry Folland]]'' | | 1878 | 1926 | ''[[:d:Q7975195|Waunarlwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4281 | | ''[[:d:Q25558258|R. Alun Evans]]'' | | 1936 | 2023 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4282 | | ''[[:d:Q25558366|Owen Jones Ellis Nanney]]'' | | 1790 | 1870 | ''[[:d:Q11051258|Bryncir]]'' |- | style='text-align:right'| 4283 | | ''[[:d:Q25558390|Thomas Pryse]]'' | | | 1623 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 4284 | | ''[[:d:Q25558389|Dafydd ap Llewelyn Llwyd]]'' | | 1522 | 1559 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4285 | [[Ficheru:Portrait of Richard Richards (4674581) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25559009|Richard Richards]]'' | | 1787 | 1860 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4286 | | ''[[:d:Q25559026|Tony Lewis]]'' | orfebre galés (1937–2005) | 1937 | 2005 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 4287 | | ''[[:d:Q25559048|Richard Vaughan]]'' | | 1665 | 1734 | ''[[:d:Q17744231|Cors y Gedol Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 4288 | | ''[[:d:Q25753062|Reginald Wynn Owen]]'' | arquiteutu galés (1876–1950) | 1876 | 1950 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 4289 | [[Ficheru:P1040167 crop (cropped) - John S. Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25824295|John S. Davies]]'' | | 1940 | 2016 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 4290 | [[Ficheru:Edward-Pryce-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26000446|Sir Edward Pryce-Jones, 1st Baronet]]'' | políticu galés (1861–1926) | 1861 | 1926 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 4291 | | ''[[:d:Q26156061|Tecwyn Ellis]]'' | | 1918 | 2012 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 4292 | [[Ficheru:Evan Mathew Richards AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26208288|Evan Richards]]'' | | 1821 | 1880 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4293 | | ''[[:d:Q26213540|Sioned James]]'' | | 1974 | 2016 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4294 | | ''[[:d:Q26265397|David Morris]]'' | | 1800 | 1864 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4295 | | ''[[:d:Q26271764|William Morris]]'' | | 1811 | 1877 | ''[[:d:Q6661525|Llangunnor]]'' |- | style='text-align:right'| 4296 | | ''[[:d:Q26289884|James Gwynne-Holford]]'' | | 1833 | 1916 | ''[[:d:Q6661758|Llansantffraed]]'' |- | style='text-align:right'| 4297 | | ''[[:d:Q26696072|John Evans]]'' | | 1795 | 1864 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4298 | | ''[[:d:Q26702229|Cecily Mackworth]]'' | escritora británica (1911–2006) | 1911 | 2006 | ''[[:d:Q6661799|Llantilio Pertholey]]'' |- | style='text-align:right'| 4299 | | ''[[:d:Q26702755|Richard Squance]]'' | | 1880 | 1948 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4300 | | ''[[:d:Q26727497|Olwen Brogan]]'' | arqueóloga provincial romanu británica (1900–1989) | 1900 | 1989 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4301 | | ''[[:d:Q26736713|Owain Rhys Davies]]'' | | 1982 | 2026 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4302 | | ''[[:d:Q26754461|Arthur Davies]]'' | políticu británicu (1872–1942) | 1872 | 1942 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4303 | | ''[[:d:Q26769421|John Henry Williams]]'' | economista d&#39;Estaos Xuníos (1887–1980) | 1887 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4304 | [[Ficheru:Pryce Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26809927|Pryce Lewis]]'' | espía galés (1831–1911) | 1831 | 1911 | ''[[:d:Q7020033|Newton]]'' |- | style='text-align:right'| 4305 | | ''[[:d:Q26818595|Gwenllian Davies]]'' | actriz británica | 1914 | 2007 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 4306 | | ''[[:d:Q26838630|David Baynham]]'' | futbolista británicu | 1902 | 1974 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4307 | | ''[[:d:Q26882238|Peter Edwards]]'' | | 1947 | 2016 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 4308 | | ''[[:d:Q26970843|William Trevor Anthony]]'' | | 1912 | 1984 | ''[[:d:Q7859766|Tycroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4309 | | ''[[:d:Q26985252|Frederick Kynaston Barnes]]'' | constructor naval galés (1828–1908) | 1828 | 1908 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 4310 | | ''[[:d:Q27044313|Samuel Jones]]'' | broadcaster galés (1898–1974) | 1898 | 1974 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 4311 | | ''[[:d:Q27062496|Audrey Williams]]'' | arqueóloga galesa (1902–1978) | 1902 | 1978 | ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]'' |- | style='text-align:right'| 4312 | | ''[[:d:Q27064081|Phyllis Linton]]'' | nadadora británica | 1929 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4313 | [[Ficheru:Gerard Storm (1974).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27106535|Gerard Storm]]'' | políticu belxicanu | 1918 | 2002 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4314 | | ''[[:d:Q27460689|Cyril Percival]]'' | actor galés (1889–1948) | 1889 | 1948 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4315 | | ''[[:d:Q27491504|T. Rees Thomas]]'' | | 1910 | 1993 | ''[[:d:Q24674338|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 4316 | [[Ficheru:Elen Roger Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27553597|Elen Roger Jones]]'' | | 1908 | 1999 | ''[[:d:Q6761826|Marian-glas]]'' |- | style='text-align:right'| 4317 | | ''[[:d:Q27661910|Harry Toft]]'' | xugador de rugbi union galés (1881–1951) | 1881 | 1951 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4318 | | ''[[:d:Q27824216|Thomas Buckland]]'' | | 1870 | 1932 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4319 | | ''[[:d:Q27825483|Sir Richard Price Puleston, 1st Baronet]]'' | | 1765 | 1840 | ''[[:d:Q26213230|Bryn y Pys Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 4320 | [[Ficheru:Gareth Powell, British-born Australian publisher, journalist, author, and editor, 1967.png|center|128px]] | ''[[:d:Q27861839|Gareth Powell]]'' | | 1934 | 2016 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4321 | | ''[[:d:Q27861969|Henry Morris Pryce-Jones]]'' | soldáu galés (1878–1952) | 1878 | 1952 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 4322 | | ''[[:d:Q27876622|Frances Môn Jones]]'' | | 1919 | 2000 | ''[[:d:Q990946|Broughton]]'' |- | style='text-align:right'| 4323 | | ''[[:d:Q27876643|Dora Herbert Jones]]'' | | 1890 | 1974 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 4324 | | ''[[:d:Q27922155|Ernest William Jones]]'' | | 1870 | 1941 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 4325 | | ''[[:d:Q27922515|Michael Forrest]]'' | actor de televisión galés (1932–2004) | 1932 | 2004 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4326 | [[Ficheru:Nefydd (William Roberts).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27967959|William Roberts]]'' | ministru galés (1813–1872) | 1813 | 1872 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4327 | | ''[[:d:Q27970129|Owen John Owen]]'' | | 1867 | 1960 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4328 | | ''[[:d:Q27971201|John Phillips]]'' | | 1810 | 1877 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4329 | | ''[[:d:Q27971230|John Pugh]]'' | | 1783 | 1839 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 4330 | [[Ficheru:Portrait of Cadfan (4671203).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27972098|Hugh Williams]]'' | | 1807 | 1870 | ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]'' |- | style='text-align:right'| 4331 | | ''[[:d:Q27972899|Roger Howells]]'' | futbolista británicu (1931–1975) | 1931 | 1975 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4332 | | ''[[:d:Q27972897|Rosemary Barrow]]'' | historiadora del arte británica (1968–2016) | 1968 | 2016 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 4333 | | ''[[:d:Q27982248|Billy James]]'' | futbolista británicu | 1921 | 1980 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4334 | | ''[[:d:Q27995652|Philip Archibald Gibbs]]'' | | 1893 | 1960 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 4335 | [[Ficheru:Betty Campbell head 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28003067|Betty Campbell]]'' | | 1934 | 2017 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 4336 | | ''[[:d:Q28011841|John Ralph Michell]]'' | | 1861 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4337 | [[Ficheru:Jack Price BC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28024777|John Price]]'' | | 1883 | 1956 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4338 | | ''[[:d:Q28026597|John Roberts]]'' | | 1731 | 1806 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 4339 | | ''[[:d:Q28028557|Paul Panton]]'' | | 1758 | 1822 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 4340 | | ''[[:d:Q28035448|Cecil Smith]]'' | entrenador galés (1936–2016) | 1936 | 2016 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4341 | | ''[[:d:Q28043251|Rachel Owen]]'' | | 1968 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4342 | | ''[[:d:Q28044426|Mary Grierson]]'' | ilustradora botánica británica (1912–2012) | 1912 | 2012 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4343 | | ''[[:d:Q28045011|Terry James]]'' | | 1933 | 2016 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 4344 | | ''[[:d:Q28047860|Harry Gould]]'' | | 1914 | 2000 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4345 | | ''[[:d:Q28065152|Ron Howells]]'' | futbolista británicu (1935–2014) | 1935 | 2014 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 4346 | | ''[[:d:Q28091599|Trefor Beasley]]'' | | 1918 | 1994 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4347 | | ''[[:d:Q28115294|Ellis Stanbury]]'' | | 1931 | 2007 | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 4348 | | ''[[:d:Q28160608|Ivor Hughes]]'' | | 1939 | 1966 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4349 | | ''[[:d:Q28308507|John Haydn Davies]]'' | | 1905 | 1991 | ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4350 | | ''[[:d:Q28312981|Joseph Davies]]'' | | 1880 | 1954 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4351 | | ''[[:d:Q28354969|Stewart Williams]]'' | | 1925 | 2011 | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 4352 | | ''[[:d:Q28354972|R. Elwyn Hughes]]'' | bioquímicu británicu (1928–2015) | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 4353 | | ''[[:d:Q28356929|Ted Breeze Jones]]'' | | 1929 | 1997 | ''[[:d:Q20597403|Manod]]'' |- | style='text-align:right'| 4354 | | ''[[:d:Q28360693|Thomas Redvers Llewellyn]]'' | | 1901 | 1976 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 4355 | | ''[[:d:Q7701873|Terence Cook]]'' | | 1927 | 2016 | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 4356 | | ''[[:d:Q7703511|Terrence Robbins]]'' | | 1937 | 2015 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4357 | | ''[[:d:Q7704285|Terry Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]'' |- | style='text-align:right'| 4358 | | ''[[:d:Q7704519|Terry Higgins]]'' | | 1945 | 1982 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4359 | | ''[[:d:Q7781956|Theodore Price]]'' | | 1570 | 1631 | ''[[:d:Q13129621|Llanenddwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4360 | [[Ficheru:Portrait of Thes. Jones (4672942) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7782307|Theophilus Jones]]'' | historiador galés (1758–1812) | 1759 | 1812 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 4361 | [[Ficheru:Theophilus Redwood.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7782323|Theophilus Redwood]]'' | | 1806 | 1892 | ''[[:d:Q4950529|Boverton]]'' |- | style='text-align:right'| 4362 | | ''[[:d:Q7787281|Thomas Babington Jones]]'' | xugador de críquet galés (1851–1890) | 1851 | 1890 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 4363 | | ''[[:d:Q7787333|Thomas Baker Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1862–1959) | 1862 | 1959 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4364 | | ''[[:d:Q7787443|Thomas Bartley]]'' | futbolista británicu (1874–1951) | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 4365 | [[Ficheru:Thomas Brigstocke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7787897|Thomas Brigstocke]]'' | pintor galés (1809–1881) | 1809 | 1881 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4366 | | ''[[:d:Q7787900|Thomas Briscoe]]'' | | 1813 | 1895 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4367 | | ''[[:d:Q7788056|Thomas Burgoyne]]'' | | 1827 | 1920 | ''[[:d:Q5566244|Gladestry]]'' |- | style='text-align:right'| 4368 | [[Ficheru:Thomas Charles, Bala.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7788335|Thomas Charles]]'' | clérigu galés (1755–1814) | 1755 | 1814 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4369 | [[Ficheru:Principal Thomas Charles Edwards (1837-1900) NLW3362721.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7788342|Thomas Charles Edwards]]'' | | 1837 | 1900 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 4370 | [[Ficheru:Thomas Crofts 1722 Catalogue.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7788707|Thomas Crofts]]'' | esplorador galés (1722–1781) | 1722 | 1781 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 4371 | | ''[[:d:Q7788864|Thomas David Frank Evans]]'' | oficial británicu (1917–1996) | 1917 | 1996 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 4372 | | ''[[:d:Q7788876|Thomas Davies]]'' | futbolista británicu (1872–1950) | 1872 | 1950 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4373 | | ''[[:d:Q7789102|Thomas Duncombe Dee]]'' | empresariu d&#39;Estaos Xuníos (1844–1905) | 1844 | 1905 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4374 | | ''[[:d:Q7789165|Thomas E. Heywood]]'' | | 1877 | 1953 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4375 | | ''[[:d:Q7789203|Thomas E. Stephens]]'' | pintor d&#39;Estaos Xuníos (1884–1966) | 1884 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4376 | | ''[[:d:Q7789287|Thomas Edwards]]'' | | 1779 | 1858 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 4377 | | ''[[:d:Q7789292|Thomas Edwards]]'' | | 1652 | 1721 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 4378 | | ''[[:d:Q7789331|Thomas Ellis]]'' | | 1625 | 1673 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 4379 | | ''[[:d:Q7789332|Thomas Ellis]]'' | | 1711 | 1792 | ''[[:d:Q6812351|Meliden]]'' |- | style='text-align:right'| 4380 | | ''[[:d:Q7789396|Thomas Evans]]'' | soldáu galés (1824–1866) | 1824 | 1866 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4381 | | ''[[:d:Q7789400|Thomas Evans]]'' | | 1764 | 1833 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 4382 | [[Ficheru:John Bettes the Elder Sir Thomas Exmewe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7789414|Thomas Exmewe]]'' | | 1450 | 1529 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 4383 | | ''[[:d:Q7789686|Thomas Flynn]]'' | | 1898 | 1974 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4384 | [[Ficheru:Dr T. F. Roberts (1860–1919), MA, LLD, Principal of University of Wales, Aberystwyth (1892–1919) (OP81).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7789785|Thomas Francis Roberts]]'' | | 1860 | 1919 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 4385 | [[Ficheru:Tom-Griffiths-AS-Pont-y-pŵl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7790214|Thomas Griffiths]]'' | | 1867 | 1955 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4386 | [[Ficheru:BG T Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7790212|Thomas Griffiths]]'' | | 1865 | 1947 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 4387 | [[Ficheru:Tom Hollingdale 1928.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7790756|Thomas Hollingdale]]'' | | 1900 | 1978 | ''[[:d:Q7975195|Waunarlwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4388 | [[Ficheru:G. H. Hall, Mardy-Jones, Grenfell (de d. à g.) - btv1b531623329.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7791002|Thomas Mardy Jones]]'' | | 1879 | 1970 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 4389 | | ''[[:d:Q7791373|Thomas Jones]]'' | | 1870 | 1955 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 4390 | | ''[[:d:Q7791377|Thomas Jones]]'' | futbolista británicu (1884–1958) | 1884 | 1958 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 4391 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Jones (4673346).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7791382|Thomas Jones]]'' | misioneru galés (1810–1849) | 1810 | 1849 | ''[[:d:Q20600098|Tan-y-ffridd]]'' |- | style='text-align:right'| 4392 | | ''[[:d:Q7791381|Thomas Jones]]'' | bibliotecariu galés (1810–1875) | 1810 | 1875 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 4393 | | ''[[:d:Q7791384|Thomas Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1895–1933) | 1895 | 1933 | ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4394 | | ''[[:d:Q7791392|Thomas Joseph-Watkin]]'' | | 1856 | 1915 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4395 | | ''[[:d:Q7791836|Thomas Lewis]]'' | | 1821 | 1897 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 4396 | | ''[[:d:Q7791887|Thomas Lloyd-Mostyn]]'' | | 1830 | 1861 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4397 | | ''[[:d:Q7791891|Thomas Lloyd]]'' | médicu galés (1640–1694) | 1640 | 1694 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4398 | | ''[[:d:Q7791892|Thomas Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1882–1938) | 1882 | 1938 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4399 | [[Ficheru:Thomas Monaghan (1833–1895).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7792509|Thomas Monaghan]]'' | | 1833 | 1895 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 4400 | | ''[[:d:Q7792550|Thomas Morgan]]'' | | | 1565 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4401 | | ''[[:d:Q7792552|Thomas Morgan]]'' | | 1542<br/>1540 | 1595 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4402 | | ''[[:d:Q7792716|Thomas Neville George]]'' | | 1904 | 1980 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 4403 | | ''[[:d:Q7792777|Thomas Nowell]]'' | | 1730 | 1801 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4404 | | ''[[:d:Q7792907|Thomas Owen]]'' | | 1749 | 1812 | ''[[:d:Q2278993|Pentraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4405 | | ''[[:d:Q7793019|Thomas Parker]]'' | | 1901 | 1969 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 4406 | [[Ficheru:Professor Thomas Parry on his appointment as Principal of Aberystwyth University College (1529363).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793031|Thomas Parry]]'' | bibliotecariu británicu (1904–1985) | 1904 | 1985 | ''[[:d:Q302496|Carmel]]'' |- | style='text-align:right'| 4407 | [[Ficheru:Thomas Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793039|Thomas Parry]]'' | | 1768 | 1824 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 4408 | | ''[[:d:Q7793099|Thomas Penson]]'' | | 1790 | 1859 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4409 | [[Ficheru:Portrait of Sir Thomas Phillips (4671785).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793148|Thomas Phillips]]'' | | 1801 | 1867 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 4410 | [[Ficheru:Professor Thomas Powel (1845-1922) NLW3364243.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793237|Thomas Powel]]'' | | 1845 | 1922 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4411 | | ''[[:d:Q7793241|Thomas Powell]]'' | | 1608 | 1660 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''<br/>[[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 4412 | [[Ficheru:Thomas Price (Australian politician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793275|Tom Price]]'' | políticu australianu | 1852 | 1909 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 4413 | [[Ficheru:Thomas Protheroe (1780-1853).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793310|Thomas Prothero]]'' | | 1780 | 1853 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 4414 | | ''[[:d:Q7793450|Thomas Rees]]'' | | 1777 | 1864 | ''[[:d:Q107032579|Gelli-gron]]'' |- | style='text-align:right'| 4415 | | ''[[:d:Q7793451|Thomas Rees]]'' | | 1806 | 1876 | ''[[:d:Q3405168|Mynachlog-Ddu]]'' |- | style='text-align:right'| 4416 | | ''[[:d:Q7793503|Thomas Richard Lloyd]]'' | | 1820 | 1891 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4417 | | ''[[:d:Q7793510|Thomas Richards]]'' | | 1687 | 1760 | ''[[:d:Q3400212|Llanfarian]]'' |- | style='text-align:right'| 4418 | [[Ficheru:Thomas Richards 1905.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7793509|Thomas Richards]]'' | | 1859 | 1931 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 4419 | | ''[[:d:Q7793516|Thomas Richards]]'' | historiador británicu (1878–1962) | 1878 | 1962 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 4420 | | ''[[:d:Q7793653|T. Rowland Hughes]]'' | | 1903 | 1949 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4421 | [[Ficheru:Thomas Salisbury died 1586 by Moses Griffith 02198.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793755|Thomas Salisbury]]'' | políticu galés (1564–1586) | 1564 | 1586 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4422 | [[Ficheru:Thomas Thomas.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7794427|Thomas Thomas]]'' | boxeador galés (1880–1911) | 1880 | 1911 | ''[[:d:Q15221773|Glynarthen]]'' |- | style='text-align:right'| 4423 | | ''[[:d:Q7794430|Thomas Thomas]]'' | | 1829 | 1913 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 4424 | [[Ficheru:Thomas Williams (Christadelphian).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7795183|Thomas Williams]]'' | carpinteru galés (1847–1913) | 1847 | 1913 | ''[[:d:Q15265478|Parkmill]]'' |- | style='text-align:right'| 4425 | | ''[[:d:Q7795190|Thomas Williams]]'' | xugador de críquet galés (1884–1954) | 1884 | 1954 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4426 | | ''[[:d:Q7795189|Thomas Dominic Williams]]'' | sacerdote católicu galés (1660–1740) | 1660 | 1740 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4427 | | ''[[:d:Q7795195|Thomas Williams]]'' | | 1658 | 1726 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 4428 | [[Ficheru:Thomas Williams of Llanidan.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7795206|Thomas Williams of Llanidan]]'' | | 1737 | 1802 | ''[[:d:Q3402736|Llanidan]]'' |- | style='text-align:right'| 4429 | | ''[[:d:Q7795363|Thomas Wynne]]'' | | 1627 | 1692 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4430 | [[Ficheru:The War in the Far East- the Burma Campaign 1941-1945 SE3257.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7795360|Thomas Wynford Rees]]'' | militar galés (1898–1959) | 1898 | 1959 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4431 | | ''[[:d:Q7795391|Thomas Zacharias]]'' | xugador de béisbol d&#39;Estaos Xuníos (1860–1892) | 1860 | 1892 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4432 | | ''[[:d:Q7795526|Thomas of Monmouth]]'' | monxu galés | 1200 | 1172 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 4433 | [[Ficheru:Tich Gwilym (Aberystwyth, November 1985)-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7800585|Tich Gwilym]]'' | músicu galés (1950–2005) | 1950 | 2005 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 4434 | | ''[[:d:Q7803430|Tim Dinsdale]]'' | | 1924 | 1987 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4435 | | ''[[:d:Q7804257|Tim Selwood]]'' | xugador de críquet neozelandés | 1944 | 2021 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4436 | | ''[[:d:Q7807530|Timothy Stamps]]'' | políticu zimbabuanu (1936–2017) | 1936 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4437 | | ''[[:d:Q7808784|Tip Williams]]'' | xugador de críquet galés (1900–1974) | 1900 | 1974 | ''[[:d:Q4942682|Bonvilston]]'' |- | style='text-align:right'| 4438 | | ''[[:d:Q7810316|Titus Lewis]]'' | | 1773 | 1811 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4439 | [[Ficheru:Tom Arthur 1928.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7814803|Tom Arthur]]'' | xugador de rugbi union británicu (1906–1986) | 1906 | 1986 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4440 | | ''[[:d:Q7815366|Tom Collings]]'' | sacerdote galés (1938–2014) | 1938 | 2014 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 4441 | | ''[[:d:Q7815371|Tom Collins]]'' | | 1895 | 1957 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4442 | | ''[[:d:Q7815542|Tom Day]]'' | xugador de rugbi británicu (1907–1980) | 1907 | 1980 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 4443 | [[Ficheru:Tom Deacon rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7815552|Tom Deacon]]'' | | 1868 | 1921 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4444 | | ''[[:d:Q7815721|Tom Emanuel]]'' | futbolista británicu (1915–1997) | 1915 | 1997 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4445 | | ''[[:d:Q7815737|Tom Evans]]'' | futbolista galés (1907–1993) | 1907 | 1993 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 4446 | | ''[[:d:Q7816227|Tom Hooson]]'' | políticu británicu (1933–1985) | 1933 | 1985 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 4447 | | ''[[:d:Q7816231|Tom Horabin]]'' | políticu británicu (1896–1956) | 1896 | 1956 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4448 | | ''[[:d:Q7816281|Tom Hurry Riches]]'' | | 1846 | 1911 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4449 | | ''[[:d:Q7816308|Tom Jackson]]'' | xugador de rugbi galés (1870–1952) | 1870 | 1952 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4450 | | ''[[:d:Q7816351|Tom Johnson]]'' | xugador de rugbi galés (1893–1948) | 1893 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4451 | | ''[[:d:Q7816369|Tom Jones]]'' | xugador de críquet británicu (1901–1935) | 1901 | 1935 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 4452 | [[Ficheru:Robert Thomas, Llidiardau (1796-1866) NLW3365202.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804764|Robert Thomas]]'' | predicador galés (1796–1866) | 1796 | 1866 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 4453 | | ''[[:d:Q20804765|Robert William Jones]]'' | | 1899 | 1968 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4454 | | ''[[:d:Q20804771|Samuel Thomas]]'' | | 1692 | 1766 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4455 | | ''[[:d:Q20804768|Benjamin Rowland]]'' | | 1722 | 1763 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4456 | | ''[[:d:Q20804769|Ellis Rowland]]'' | | 1621 | 1691 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 4457 | | ''[[:d:Q20804775|Joseph Simmons]]'' | | 1694 | 1774 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 4458 | | ''[[:d:Q20804790|Thomas Griffiths Jones]]'' | | 1834 | 1884 | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4459 | | ''[[:d:Q20804788|Thomas Bevan Phillips]]'' | | 1898 | 1991 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 4460 | | ''[[:d:Q20804794|Thomas Jones]]'' | | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q16033773|Pen-Lôn]]'' |- | style='text-align:right'| 4461 | | ''[[:d:Q20804795|Thomas Michaeliones]]'' | | 1880 | 1960 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4462 | | ''[[:d:Q20804792|Thomas James Rees]]'' | | 1875 | 1957 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4463 | | ''[[:d:Q20804796|Thomas Morgan Thomas]]'' | | 1828 | 1884 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 4464 | [[Ficheru:Tom Price, Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804797|Thomas Price]]'' | | 1857 | 1925 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 4465 | | ''[[:d:Q20804801|Thomas Roberts]]'' | imprentador galés (1735–1804) | 1735 | 1804 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4466 | | ''[[:d:Q20804806|Thomas Thomas]]'' | | 1839 | 1888 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4467 | | ''[[:d:Q20804807|Thomas Walters]]'' | | 1729 | 1794 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4468 | | ''[[:d:Q20804804|Thomas Rowland]]'' | | 1824 | 1884 | ''[[:d:Q10990404|Llanfor]]'' |- | style='text-align:right'| 4469 | | ''[[:d:Q20804810|Tom Bryant]]'' | | 1882 | 1946 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4470 | | ''[[:d:Q20804808|Timothy Thomas]]'' | | 1694 | 1751 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 4471 | | ''[[:d:Q20804809|Timothy Thomas]]'' | | 1721 | 1768 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 4472 | | ''[[:d:Q20804819|William Arthur Jones]]'' | | 1892 | 1970 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4473 | | ''[[:d:Q20804822|William Emyr Williams]]'' | | 1889 | 1958 | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 4474 | | ''[[:d:Q20804826|William Gilbert Williams]]'' | | 1874 | 1966 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 4475 | [[Ficheru:William George-brawd DLlG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804824|William George]]'' | | 1865 | 1967 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4476 | | ''[[:d:Q20804830|William Morgan Roberts]]'' | | 1853 | 1923 | ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]'' |- | style='text-align:right'| 4477 | [[Ficheru:William Morris Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804831|William Morris Lewis]]'' | | 1839 | 1917 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 4478 | | ''[[:d:Q20804828|William Griffiths]]'' | llibreru galés (1898–1962) | 1898 | 1962 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 4479 | | ''[[:d:Q20804834|William Saunders]]'' | | 1871 | 1950 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4480 | | ''[[:d:Q20804835|William Richard Williams]]'' | | 1879 | 1961 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4481 | | ''[[:d:Q20804832|William Rhys Watkin]]'' | | 1875 | 1947 | ''[[:d:Q8054082|Ynystawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4482 | [[Ficheru:Revd William Roberts, Utica (1809-87) NLW3361775.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804833|William Roberts]]'' | | 1809 | 1887 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 4483 | | ''[[:d:Q20804838|Winifred Mair Griffiths]]'' | | 1916 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4484 | | ''[[:d:Q20807044|Sammy Brett]]'' | | 1879 | 1939 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4485 | | ''[[:d:Q20810495|Silvanus Bevan]]'' | | 1661 | 1725 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4486 | | ''[[:d:Q20811066|Richard Lewis Jenkins]]'' | | 1815 | 1883 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4487 | | ''[[:d:Q20811173|Thomas Lewis]]'' | | 1821 | 1897 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4488 | | ''[[:d:Q20811188|Lewis Lloyd]]'' | | 1842 | 1902 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 4489 | | ''[[:d:Q20821090|Bertie George Charles]]'' | archiveru galés (1908–2000) | 1908 | 2000 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 4490 | | ''[[:d:Q20821089|Arthur Hughes]]'' | escritor galés (1878–1965) | 1878 | 1965 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 4491 | | ''[[:d:Q20821095|Daniel Howell Williams]]'' | | 1894 | 1963 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 4492 | [[Ficheru:Plant y Goedwig (Bowen Rees).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821092|Bowen Rees]]'' | | 1857 | 1929 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 4493 | | ''[[:d:Q20821093|Clifford Phillips]]'' | | 1914 | 1984 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 4494 | | ''[[:d:Q20821098|David Christopher Davies]]'' | | 1878 | 1958 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 4495 | | ''[[:d:Q20821099|David Cledlyn Evans]]'' | | 1858 | 1940 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4496 | | ''[[:d:Q20821097|David Brynmor Anthony]]'' | | 1886 | 1966 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 4497 | | ''[[:d:Q20821102|David Griffith]]'' | | 1841 | 1910 | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4498 | | ''[[:d:Q20821103|David Hughes]]'' | | 1794 | 1862 | ''[[:d:Q12834837|Bryneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4499 | [[Ficheru:Rev. D. Delta Evans editor of The christian life. (5449744) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821100|David Delta Evans]]'' | | 1866 | 1948 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 4500 | | ''[[:d:Q20821101|David Evans]]'' | | 1886 | 1968 | ''[[:d:Q4923809|Blaenffos]]'' |- | style='text-align:right'| 4501 | [[Ficheru:David Owen Jones (1856-1903).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821106|David Owen Jones]]'' | | 1856 | 1903 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 4502 | | ''[[:d:Q20821107|David Owen Roberts]]'' | pedagogu británicu (1888–1958) | 1888 | 1958 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 4503 | | ''[[:d:Q20821104|David Hughes]]'' | | 1800 | 1849 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 4504 | | ''[[:d:Q20821105|David Jones]]'' | | 1834 | 1890 | ''[[:d:Q13129633|Llanblethian]]'' |- | style='text-align:right'| 4505 | | ''[[:d:Q20821110|David Rowland Hughes]]'' | | 1874 | 1953 | ''[[:d:Q6729299|Maesglas]]'' |- | style='text-align:right'| 4506 | | ''[[:d:Q20821109|David Phillips]]'' | | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4507 | | ''[[:d:Q20821112|David Thomas Glyndŵr Richards]]'' | | 1879 | 1956 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 4508 | | ''[[:d:Q20821113|David Williams]]'' | encuadernador galés (1702–1779) | 1702 | 1779 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4509 | [[Ficheru:Dr Edward Jones Dolgellau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821119|Edward Jones]]'' | | 1834 | 1900 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4510 | | ''[[:d:Q20821117|Edmund Evans]]'' | | 1791 | 1864 | ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4511 | | ''[[:d:Q20821122|Edward Owen Humphreys]]'' | | 1899 | 1959 | ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4512 | | ''[[:d:Q20821123|Edward Williams]]'' | | 1818 | 1880 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 4513 | | ''[[:d:Q20821120|Edward Lewis Ellis]]'' | | 1922 | 2008 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4514 | | ''[[:d:Q20821121|Edward Owen]]'' | | 1853 | 1943 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 4515 | | ''[[:d:Q20821127|Eurys Rolant]]'' | | 1926 | 2006 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4516 | | ''[[:d:Q20821124|Edward Williams]]'' | maestru forxador británicu | 1826 | 1886 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4517 | | ''[[:d:Q20821130|Evan Lewis]]'' | | 1788 | 1864 | ''[[:d:Q55869864|Cwm Gwanas]]'' |- | style='text-align:right'| 4518 | | ''[[:d:Q20821131|Evan Lloyd]]'' | | 1800 | 1879 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 4519 | | ''[[:d:Q20821129|Evan Jenkins]]'' | | 1781 | 1863 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 4520 | | ''[[:d:Q20821135|Frank Treharne James]]'' | | 1861 | 1942 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4521 | | ''[[:d:Q20821132|Evan Roberts]]'' | | 1836 | 1918 | ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]'' |- | style='text-align:right'| 4522 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Rowlands Esqr (4669928) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821138|Griffith Rowlands]]'' | | 1761 | 1828 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 4523 | | ''[[:d:Q20821136|Garfield Hopkin Hughes]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]'' |- | style='text-align:right'| 4524 | | ''[[:d:Q20821142|Henry Morgan Stafford Thomas]]'' | | 1896 | 1968 | ''[[:d:Q4923162|Blackmill]]'' |- | style='text-align:right'| 4525 | | ''[[:d:Q20821143|Howel Harris Hughes]]'' | | 1873 | 1956 | ''[[:d:Q13129624|Llanfair-Mathafarn-Eithaf]]'' |- | style='text-align:right'| 4526 | | ''[[:d:Q20821141|Henry Gethin Lewis]]'' | | 1872 | 1945 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4527 | [[Ficheru:Revd Hugh Jones, Liverpool (1830-1911) NLW3361796.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821146|Hugh Jones]]'' | ministru galés (1830–1911) | 1830 | 1911 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 4528 | [[Ficheru:Portrait of Dr. Hugh Jones (of Llangollen) (4670596).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821147|Hugh Jones]]'' | | 1831 | 1883 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 4529 | [[Ficheru:Howell T. Evans fishing in the Aeron river (5449712).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821144|Howell Evans]]'' | | 1877 | 1950 | ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]'' |- | style='text-align:right'| 4530 | | ''[[:d:Q20821145|Hugh John Owen]]'' | | 1880 | 1961 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 4531 | | ''[[:d:Q20821150|Hugh Williams]]'' | | 1796 | 1874 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4532 | | ''[[:d:Q20821151|Hugh Williams]]'' | | 1862 | 1953 | ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]'' |- | style='text-align:right'| 4533 | | ''[[:d:Q20821148|Hugh Jones]]'' | | 1845 | 1891 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 4534 | | ''[[:d:Q20821149|Hugh Thomas Davies]]'' | | 1881 | 1969 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4535 | | ''[[:d:Q20821154|James Cornelius Morrice]]'' | | 1874 | 1953 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 4536 | | ''[[:d:Q20821155|T. I. Jeffreys Jones]]'' | | 1909 | 1967 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 4537 | | ''[[:d:Q20821152|Humphrey Rowland Jones]]'' | | 1832 | 1895 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4538 | | ''[[:d:Q20821153|Irwyn Ranald Walters]]'' | | 1902 | 1992 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 4539 | | ''[[:d:Q20821158|John Eiddon Jones]]'' | | 1841 | 1903 | ''[[:d:Q13131064|Rhydymain]]'' |- | style='text-align:right'| 4540 | [[Ficheru:John Evans, Archddiacon Meirionnydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821159|John Evans]]'' | | 1815 | 1891 | ''[[:d:Q3402179|Llanfair]]'' |- | style='text-align:right'| 4541 | | ''[[:d:Q20821156|John Davies]]'' | | 1882 | 1937 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 4542 | | ''[[:d:Q20821157|John Edward Jones]]'' | | 1886 | 1934 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4543 | | ''[[:d:Q20821163|John James]]'' | | 1815 | 1851 | ''[[:d:Q3403327|Colwinston]]'' |- | style='text-align:right'| 4544 | | ''[[:d:Q20821161|John Ithel Jones]]'' | | 1911 | 1980 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4545 | | ''[[:d:Q20821166|John Jones Owen]]'' | músicu británicu (1876–1947) | 1876 | 1947 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4546 | | ''[[:d:Q20821167|John Lloyd]]'' | | 1885 | 1964 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 4547 | | ''[[:d:Q20821164|John James Jones]]'' | | 1892 | 1957 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 4548 | | ''[[:d:Q20821165|John John Williams]]'' | | 1884 | 1950 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4549 | | ''[[:d:Q20821168|John Mather Jones]]'' | | 1826 | 1874 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4550 | | ''[[:d:Q20732787|David Bowen]]'' | | 1874 | 1955 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 4551 | | ''[[:d:Q20732790|David Davies]]'' | | 1764 | 1828 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 4552 | | ''[[:d:Q20732788|David David Williams]]'' | | 1862 | 1938 | ''[[:d:Q3398987|Croesor]]'' |- | style='text-align:right'| 4553 | | ''[[:d:Q20732794|David Davies]]'' | | 1791 | 1864 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 4554 | | ''[[:d:Q20732795|David Davies]]'' | | 1810 | 1875 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 4555 | [[Ficheru:Portrait of David Davies, Swansea (4669729).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732793|David Davies]]'' | | 1763 | 1816 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 4556 | | ''[[:d:Q20732798|David Davies]]'' | | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 4557 | | ''[[:d:Q20732799|David Davies Evans]]'' | | 1787 | 1858 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4558 | | ''[[:d:Q20732796|David Davies]]'' | | 1817 | 1855 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 4559 | | ''[[:d:Q20732797|David Davies]]'' | | 1849 | 1926 | ''[[:d:Q7321597|Rhydargaeau]]'' |- | style='text-align:right'| 4560 | | ''[[:d:Q20732805|David Eirwyn Morgan]]'' | | 1918 | 1982 | ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 4561 | | ''[[:d:Q20732811|David Evans]]'' | | 1793 | 1861 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4562 | | ''[[:d:Q20732809|David Evans]]'' | | 1740 | 1790 | ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]'' |- | style='text-align:right'| 4563 | [[Ficheru:David Evans, Caerfyrddin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732815|David Evans]]'' | | 1842 | 1914 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4564 | | ''[[:d:Q20732812|David Evans]]'' | | 1814 | 1847 | ''[[:d:Q4666801|Abercegir]]'' |- | style='text-align:right'| 4565 | [[Ficheru:Dewi Haran (David Evans) (1812–1885) (gcf10113).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732818|David Evans]]'' | | 1812 | 1885 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 4566 | [[Ficheru:Portrait of David Evans 'Dewi Dawel' (4674375).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732819|David Evans]]'' | | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4567 | | ''[[:d:Q20732816|David Evans]]'' | | 1879 | 1965 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 4568 | | ''[[:d:Q20732817|David Evans]]'' | ministru galés (1778–1866) | 1778 | 1866 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 4569 | | ''[[:d:Q20732822|David Griffiths]]'' | | 1756 | 1834 | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 4570 | | ''[[:d:Q20732820|David Gravell]]'' | | 1787 | 1872 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 4571 | [[Ficheru:David Griffith, Bethel, Arfon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732821|David Griffith]]'' | | 1792 | 1873 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 4572 | | ''[[:d:Q20732826|David Herbert]]'' | | 1762 | 1835 | ''[[:d:Q29495299|Rhiwbren Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4573 | [[Ficheru:D Howells (print) NLW3361223.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732827|David Howell]]'' | sacerdote galés (1797–1873) | 1797 | 1873 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4574 | | ''[[:d:Q20732824|David Harries]]'' | | 1747 | 1834 | ''[[:d:Q5197239|Cwmdauddwr]]'' |- | style='text-align:right'| 4575 | | ''[[:d:Q20732830|David James]]'' | | 1787 | 1862 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 4576 | | ''[[:d:Q20732835|David Jehu]]'' | | 1812 | 1840 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 4577 | [[Ficheru:David James Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732833|David James Williams]]'' | | 1870 | 1951 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 4578 | | ''[[:d:Q20732838|David John Tawe Jones]]'' | | 1885 | 1949 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4579 | | ''[[:d:Q20732839|David John Williams]]'' | | 1886 | 1950 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 4580 | | ''[[:d:Q20732842|David Jones]]'' | | 1789 | 1841 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4581 | | ''[[:d:Q20732847|David Jones]]'' | | 1788 | 1859 | ''[[:d:Q50811580|Llanfihangel-Cilfargan]]'' |- | style='text-align:right'| 4582 | | ''[[:d:Q20732844|David Jones]]'' | | 1741 | 1792 | ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]'' |- | style='text-align:right'| 4583 | [[Ficheru:Portrait of David Jones, Holywell, Flintshire (4673329) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732845|David Jones]]'' | | 1770 | 1831 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4584 | | ''[[:d:Q20732850|David Jones]]'' | | 1732 | 1782 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4585 | | ''[[:d:Q20732851|David Joshua Davies]]'' | | 1877 | 1945 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4586 | | ''[[:d:Q20732848|David Jones]]'' | | 1793 | 1825 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 4587 | [[Ficheru:Portrait of Rev. David Jones, Treborth (4670294).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732849|David Jones]]'' | | 1805 | 1868 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 4588 | | ''[[:d:Q20732854|David Lewis Evans]]'' | | 1813 | 1902 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 4589 | | ''[[:d:Q20732855|David Lewis Jones]]'' | | 1788 | 1830 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 4590 | | ''[[:d:Q20732852|David Lewis]]'' | | 1828 | 1908 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 4591 | [[Ficheru:Barnwr (Judge) David Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732853|David Lewis]]'' | | 1848 | 1897 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4592 | | ''[[:d:Q20732859|David Lloyd]]'' | | 1724 | 1779 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4593 | | ''[[:d:Q20732856|David Lewis Jones]]'' | | 1945 | 2010 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 4594 | | ''[[:d:Q20732857|David Lewis Wooding]]'' | | 1828 | 1891 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4595 | | ''[[:d:Q20732862|David Lloyd Isaac]]'' | | 1818 | 1876 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4596 | | ''[[:d:Q20732863|David Lloyd Jenkins]]'' | | 1896 | 1966 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 4597 | | ''[[:d:Q20732860|David Lloyd Davies]]'' | | 1832 | 1881 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4598 | | ''[[:d:Q20732861|David Lloyd Evans]]'' | | 1861 | 1912 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4599 | | ''[[:d:Q20732866|David Manuel]]'' | | 1625 | 1726 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4600 | | ''[[:d:Q20732867|David Marks]]'' | | 1788 | 1871 | ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4601 | [[Ficheru:Portrait of D. Morgan, Machynlleth (4669852).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732870|David Morgan]]'' | | 1779 | 1858 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4602 | | ''[[:d:Q20732868|David Mervyn Himbury]]'' | | 1922 | 2008 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 4603 | | ''[[:d:Q20732874|David Morris]]'' | | 1787 | 1858 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 4604 | | ''[[:d:Q20732872|Lewis, D. Morgan]]'' | | 1851 | 1937 | ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]'' |- | style='text-align:right'| 4605 | | ''[[:d:Q20732878|David Parry]]'' | | 1760 | 1821 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 4606 | [[Ficheru:Parch D Onllwyn Brace.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732876|David Onllwyn Brace]]'' | | 1848 | 1891 | ''[[:d:Q7094142|Onllwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4607 | | ''[[:d:Q20732882|David Pugh Evans]]'' | músicu galés (1866–1897) | 1866 | 1897 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 4608 | | ''[[:d:Q20732880|David Philips]]'' | | 1751 | 1825 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 4609 | [[Ficheru:Reverend David Phillips.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732881|David Phillips]]'' | | 1812 | 1904 | ''[[:d:Q4854175|Bancyfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 4610 | | ''[[:d:Q20732886|David Richards]]'' | | 1822 | 1900 | ''[[:d:Q20585238|Brynberian]]'' |- | style='text-align:right'| 4611 | [[Ficheru:D R Daniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732887|David Robert Daniel]]'' | | 1859 | 1931 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 4612 | | ''[[:d:Q20732884|David Rhys Phillips]]'' | | 1868<br/>1862 | 1952 | ''[[:d:Q107032888|Pontwalby]]'' |- | style='text-align:right'| 4613 | | ''[[:d:Q20732891|David Thomas]]'' | | 1739 | 1788 | ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]'' |- | style='text-align:right'| 4614 | | ''[[:d:Q20732888|David Stephen Davies]]'' | | 1841 | 1898 | ''[[:d:Q7201803|Plasmarl]]'' |- | style='text-align:right'| 4615 | | ''[[:d:Q20732889|David Tecwyn Evans]]'' | | 1876 | 1957 | ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4616 | | ''[[:d:Q20732894|David Tyssil Evans]]'' | | 1853 | 1918 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4617 | [[Ficheru:D Tudor Evans (ap Tudor).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732893|David Tudor Evans]]'' | | 1822 | 1896 | ''[[:d:Q29502578|Cilgynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4618 | [[Ficheru:Portrait of David Williams, Troedwhiwdalar (4672170).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732898|David Williams]]'' | | 1779 | 1874 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4619 | | ''[[:d:Q20732899|David Wyre Lewis]]'' | | 1872 | 1966 | ''[[:d:Q29488538|Felin Ganol]]'' |- | style='text-align:right'| 4620 | | ''[[:d:Q20732896|David William Lewis]]'' | | 1845 | 1920 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 4621 | [[Ficheru:William Davies (Western Mail).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732903|William Davies]]'' | | 1863 | 1935 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 4622 | | ''[[:d:Q20732900|David Charles]]'' | | 1803 | 1880 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4623 | | ''[[:d:Q20732911|Ebenezer Gwyn Evans]]'' | | 1898 | 1958 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4624 | [[Ficheru:Portrait of Ebenzr. Morris late of Cardiganshire (4669857).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732914|Ebenezer Morris]]'' | | 1790 | 1867 | ''[[:d:Q10989171|Llandyfriog]]'' |- | style='text-align:right'| 4625 | [[Ficheru:Ebenezer Rees (1848-1908).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732915|Ebenezer Rees]]'' | | 1848 | 1908 | ''[[:d:Q7530204|Sirhowy Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 4626 | [[Ficheru:Edmund David Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732919|Edmund David Jones]]'' | | 1869 | 1941 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4627 | | ''[[:d:Q20732916|Edgar Jones]]'' | | 1912 | 1991 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 4628 | | ''[[:d:Q20732917|Edgar William Jones]]'' | | 1868 | 1953 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 4629 | | ''[[:d:Q20732922|Edmund Osborne Jones]]'' | | 1858 | 1931 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 4630 | | ''[[:d:Q20732926|Edward Barnes]]'' | | | 1795 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4631 | [[Ficheru:Edward Anwyl (1786-1852).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732925|Edward Anwyl]]'' | | 1786 | 1857 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4632 | | ''[[:d:Q20732930|Edward Cynolwyn Pugh]]'' | | 1883 | 1962 | ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4633 | | ''[[:d:Q20732931|Edward David Rowlands]]'' | | 1880 | 1969 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4634 | | ''[[:d:Q20732928|Edward Carnes]]'' | | 1772 | 1828 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 4635 | | ''[[:d:Q20732934|Edward Eddie Thomas]]'' | | 1925 | 1997 | ''[[:d:Q5731588|Heolgerrig]]'' |- | style='text-align:right'| 4636 | | ''[[:d:Q20732935|Edward Edwards]]'' | | 1741 | 1820 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 4637 | | ''[[:d:Q20732939|Edward Gittins]]'' | | 1843 | 1884 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 4638 | [[Ficheru:Edward Edwards (Pencerdd Ceredigion, 1816-97) NLW3364548.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732936|Edward Edwards]]'' | músicu galés (1816–1897) | 1816 | 1897 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4639 | | ''[[:d:Q20732937|Edward Ellis]]'' | | 1842 | 1892 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4640 | | ''[[:d:Q20732942|Edward Hamer]]'' | | 1840 | 1911 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4641 | | ''[[:d:Q20732943|Edward Harker]]'' | | 1866 | 1969 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4642 | [[Ficheru:Edward Griffith, Dolgellau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732940|Edward Griffith]]'' | | 1832 | 1918 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 4643 | | ''[[:d:Q20732944|Edward Harri]]'' | | 1752 | 1837 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4644 | | ''[[:d:Q20732955|Edward Jones]]'' | | 1790 | 1860 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 4645 | | ''[[:d:Q20732952|Edward Jones]]'' | | 1768 | 1813 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 4646 | | ''[[:d:Q20732959|Edward Jones]]'' | | 1782 | 1855 | ''[[:d:Q6661823|Llantysilio]]'' |- | style='text-align:right'| 4647 | [[Ficheru:Revd Edward Matthews (1813-92) NLW3365363.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732962|Edward Matthews]]'' | | 1813 | 1892 | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 4648 | | ''[[:d:Q20732960|Edward Jones]]'' | | 1824 | 1880 | ''[[:d:Q3404631|Carrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4649 | | ''[[:d:Q20732961|Edward Laws]]'' | | 1837 | 1913 | ''[[:d:Q6482424|Lamphey]]'' |- | style='text-align:right'| 4650 | | ''[[:d:Q7795196|Thomas Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4651 | | ''[[:d:Q25206988|Ralph Jones]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4652 | | ''[[:d:Q25207077|Thomas Vaughan]]'' | | 1864 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4653 | | ''[[:d:Q28360696|Eric Sunderland]]'' | | 1930 | 2010 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 4654 | | ''[[:d:Q28360706|William (John) Morgan]]'' | | 1846 | 1918 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 4655 | | ''[[:d:Q28360712|Thomas Evan Watkins]]'' | | 1801 | 1889 | ''[[:d:Q6661380|Llanfoist]]'' |- | style='text-align:right'| 4656 | | ''[[:d:Q28360713|John Jenkyn Morgan]]'' | | 1875 | 1961 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 4657 | | ''[[:d:Q28360720|Henry John Randall]]'' | | 1877 | 1964 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4658 | | ''[[:d:Q28360726|David Roberts]]'' | | 1875 | 1956 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4659 | | ''[[:d:Q28360731|David John Roberts]]'' | | 1883 | 1956 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4660 | [[Ficheru:Bob Roberts, Tai'r Felin, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360736|Robert Roberts]]'' | | 1870 | 1951 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4661 | | ''[[:d:Q28360740|George Isaac Thomas]]'' | | 1895 | 1941 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 4662 | | ''[[:d:Q28360744|William Phillip Thomas]]'' | | 1861 | 1954 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 4663 | | ''[[:d:Q28360754|Thomas Glyn Walters]]'' | | 1890 | 1970 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 4664 | | ''[[:d:Q28360757|John Williams]]'' | | 1872 | 1944 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 4665 | | ''[[:d:Q28360762|Robert John Williams]]'' | | 1891 | 1967 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4666 | | ''[[:d:Q28360793|Alice Matilda Langland Williams]]'' | | 1867 | 1950 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 4667 | | ''[[:d:Q28360830|Thomas Oswald Williams]]'' | | 1888 | 1965 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4668 | | ''[[:d:Q28360838|William Owen]]'' | | 1762 | 1853 | ''[[:d:Q11138487|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4669 | | ''[[:d:Q28360844|Edward Walter Rees]]'' | | 1881 | 1940 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4670 | | ''[[:d:Q28360848|Howell Roberts]]'' | | 1840 | 1922 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 4671 | [[Ficheru:Rev. Peter Williams (Pedr Hir), Liverpool (5293994).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360853|Peter Williams]]'' | | 1847 | 1922 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 4672 | [[Ficheru:Wynebddalen Hanes Bywyd Thomas Williams, Capelulo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360856|Thomas Williams]]'' | | | 1855 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4673 | | ''[[:d:Q28360862|Thomas Davies]]'' | | 1851 | 1924 | ''[[:d:Q5201424|Abercywarch]]'' |- | style='text-align:right'| 4674 | | ''[[:d:Q28360860|John Roberts]]'' | | 1899 | 1979 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4675 | | ''[[:d:Q28360874|Lewis Meredith]]'' | | 1826 | 1891 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4676 | | ''[[:d:Q28360879|David Michael]]'' | | 1842 | 1913 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 4677 | | ''[[:d:Q28360881|Evan Morgan]]'' | | 1846 | 1920 | ''[[:d:Q6911498|Morfa Bychan]]'' |- | style='text-align:right'| 4678 | [[Ficheru:Portrait of John Rhys Morgan, D.D (4670414).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360885|John Rhys Morgan]]'' | | 1822 | 1900 | ''[[:d:Q6647290|Lisvane]]'' |- | style='text-align:right'| 4679 | | ''[[:d:Q28360890|William Morgan]]'' | | 1819 | 1878 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 4680 | | ''[[:d:Q28360900|William Moses]]'' | | 1742 | 1824 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4681 | [[Ficheru:Owen Griffith Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360904|Owen Griffith Owen]]'' | | 1847 | 1916 | ''[[:d:Q7131619|Pant Glas]]'' |- | style='text-align:right'| 4682 | [[Ficheru:Richard Jones Owen, 'Glaslyn' (5449759) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360913|Richard Jones Owen]]'' | | 1831 | 1909 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 4683 | | ''[[:d:Q28360918|William Owen]]'' | | 1788 | 1838 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4684 | [[Ficheru:Robert Owen (Eyron Gwyllt Walia).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360916|Robert Owen]]'' | | 1803 | 1870 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4685 | | ''[[:d:Q28360923|William Owen]]'' | | 1789 | 1841 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 4686 | [[Ficheru:Portrait of W. Owen Prysgol (4670429).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361196|William Owen]]'' | | 1813 | 1893 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4687 | | ''[[:d:Q28361200|David Parry]]'' | | 1835 | 1870 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 4688 | | ''[[:d:Q28361205|Harri Parri]]'' | | 1709 | 1800 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 4689 | [[Ficheru:Portrait of Robert Parry neu Robyn Ddu Eryri (4673403).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361334|Robert Parry]]'' | | 1804 | 1892 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4690 | | ''[[:d:Q28361336|Thomas Parry]]'' | | | 1874 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 4691 | [[Ficheru:Portrait of Benjamin Price Cymro Bach (4671821).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361346|Benjamin Price]]'' | | 1792 | 1854 | ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4692 | | ''[[:d:Q28361349|David Price]]'' | | 1804 | 1874 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 4693 | | ''[[:d:Q28361353|Thomas Walter Price]]'' | | 1829 | 1869 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 4694 | | ''[[:d:Q28361357|John Price]]'' | | 1803 | 1887 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 4695 | | ''[[:d:Q28361361|John William Prichard]]'' | | 1749 | 1829 | ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]'' |- | style='text-align:right'| 4696 | [[Ficheru:Portrait of William Thomas Rees, 'Alaw Ddu' (4670485).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361371|William Thomas Rees]]'' | | 1838 | 1904 | ''[[:d:Q20592884|Pwll-y-glaw]]'' |- | style='text-align:right'| 4697 | | ''[[:d:Q28361374|Jonathan Owain Reynolds]]'' | | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 4698 | | ''[[:d:Q28361384|John Richards]]'' | | 1843 | 1901 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4699 | | ''[[:d:Q28361388|Griffith Roberts]]'' | | 1846 | 1915 | ''[[:d:Q5623909|Gwytherin]]'' |- | style='text-align:right'| 4700 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts, harpist, of Newtown (4670503) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361398|John Roberts]]'' | | 1816 | 1894 | ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]'' |- | style='text-align:right'| 4701 | [[Ficheru:Iolo Caernarfon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361402|John John Roberts]]'' | | 1840 | 1914 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 4702 | | ''[[:d:Q28361407|Richard Roberts]]'' | | 1818 | 1876 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4703 | | ''[[:d:Q28361405|Lewis Roberts]]'' | | 1756 | 1844 | ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4704 | [[Ficheru:Thomas Rowland Roberts (Asaph).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361414|Thomas Rowland Roberts]]'' | | 1857 | 1940 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4705 | [[Ficheru:Richard Gwylfa Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361412|Richard Roberts]]'' | | 1871 | 1935 | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4706 | [[Ficheru:Thomas Roberts, Scorpion (4974950).png|center|128px]] | ''[[:d:Q28361417|Thomas Roberts]]'' | | 1816 | 1887 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4707 | | ''[[:d:Q28361425|David Rowland]]'' | | 1782 | 1820 | ''[[:d:Q5446229|Ffos-y-ffin]]'' |- | style='text-align:right'| 4708 | | ''[[:d:Q28361431|Henry Rowlands]]'' | | 1832 | 1903 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 4709 | [[Ficheru:David Samuel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361434|David Samuel]]'' | | 1856 | 1921 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4710 | | ''[[:d:Q28361438|David Saunders]]'' | | 1769 | 1840 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4711 | [[Ficheru:Portrait of D. Rhys Stephen (4672025) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361446|David Rhys Stephen]]'' | | 1807 | 1852 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4712 | [[Ficheru:Portrait of R. D. Thomas (4672710).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361448|Robert David Thomas]]'' | | 1817 | 1888 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4713 | | ''[[:d:Q28361459|Thomas Emlyn Thomas]]'' | | 1822 | 1846 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4714 | [[Ficheru:Cochfarf.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361456|Edward Thomas]]'' | | 1853 | 1912 | ''[[:d:Q4898674|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 4715 | | ''[[:d:Q28361462|Evan Thomas]]'' | | 1795 | 1867 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4716 | | ''[[:d:Q28361464|Hugh Evan Thomas]]'' | | 1830 | 1889 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4717 | | ''[[:d:Q28361471|Jenkin Thomas]]'' | | 1746 | 1807 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 4718 | | ''[[:d:Q28361468|Francis Thomas]]'' | | 1726 | 1796 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4719 | | ''[[:d:Q28361479|John Thomas]]'' | | 1813 | 1866 | ''[[:d:Q13130710|Pentre Gwenlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4720 | | ''[[:d:Q28361476|John Thomas]]'' | | 1742 | 1818 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 4721 | | ''[[:d:Q28361482|John Thomas]]'' | | 1839 | 1921 | ''[[:d:Q13126078|Blaenannerch]]'' |- | style='text-align:right'| 4722 | [[Ficheru:Portrait of Mr. John Thomas (Eifionydd) (4671487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361486|John Thomas]]'' | | 1848 | 1922 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 4723 | | ''[[:d:Q28361492|Arthur Simon Thomas]]'' | | 1865 | 1935 | ''[[:d:Q5189931|Crugybar]]'' |- | style='text-align:right'| 4724 | | ''[[:d:Q28361498|Rowland Walter]]'' | | 1819 | 1884 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4725 | | ''[[:d:Q28361501|Abraham Williams]]'' | | 1755 | 1828 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4726 | [[Ficheru:Robert Arthur Williams (Berw).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361504|Robert Arthur Williams]]'' | | 1854 | 1926 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4727 | [[Ficheru:John Williams (Ceulanydd).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361511|John Ceulanydd Williams]]'' | | 1851 | 1899 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 4728 | [[Ficheru:Portrait of 'Gwynionydd' (4672166).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361508|Benjamin Williams]]'' | | 1821 | 1891 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4729 | | ''[[:d:Q28361514|David Williams]]'' | | 1796 | 1823 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 4730 | [[Ficheru:Portrait of R. H. Williams, Menai Bridge (Corfanydd) (4671218).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361519|Robert Herbert Williams]]'' | | 1805 | 1876 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4731 | [[Ficheru:H Cernyw Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361522|Hugh Williams]]'' | | 1843 | 1937 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 4732 | | ''[[:d:Q28361531|John Williams]]'' | | 1740 | 1821 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 4733 | | ''[[:d:Q28361528|John Williams]]'' | | 1811 | 1891 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 4734 | | ''[[:d:Q28361538|John Williams]]'' | | 1800 | 1871 | ''[[:d:Q6661167|Llanddoged]]'' |- | style='text-align:right'| 4735 | [[Ficheru:John Williams (Gorfyniawc o Arfon, 1814-78) NLW3362955.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361542|John Williams]]'' | | 1814 | 1878 | ''[[:d:Q3398858|Talybont]]'' |- | style='text-align:right'| 4736 | [[Ficheru:Lewis William.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361547|Lewis William]]'' | | 1774 | 1862 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 4737 | [[Ficheru:Dafydd Rhys Williams (Index).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361685|Dafydd Rhys Williams]]'' | | 1851 | 1931 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 4738 | | ''[[:d:Q28361688|Richard Williams]]'' | | 1790 | 1839 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4739 | | ''[[:d:Q28361695|Foulk Robert Williams]]'' | | 1774 | 1870 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 4740 | | ''[[:d:Q28361692|Richard Williams]]'' | | 1842 | 1917 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 4741 | | ''[[:d:Q28361697|Robert Williamson]]'' | | 1807 | 1852 | ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4742 | | ''[[:d:Q28361707|Thomas Williams]]'' | | 1807 | 1894 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4743 | | ''[[:d:Q28361705|Thomas Williams]]'' | | 1774 | 1814 | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4744 | | ''[[:d:Q28361711|Daniel Thomas Williams]]'' | | 1820 | 1876 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4745 | | ''[[:d:Q28361719|William Williams]]'' | | 1768 | 1836 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4746 | | ''[[:d:Q28361717|Thomas Williams]]'' | | 1821 | 1855 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 4747 | | ''[[:d:Q28361723|William Williams]]'' | | 1769 | 1847 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4748 | | ''[[:d:Q28361726|William Williams]]'' | | 1800 | 1868 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 4749 | | ''[[:d:Q28416510|William Warrington]]'' | | 1735 | 1824 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4750 | | ''[[:d:Q28509045|Charles Evans]]'' | futbolista británicu | 1897 | 1939 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4751 | | ''[[:d:Q28523296|David Dilwyn John]]'' | zoólogu galés (1901–1995) | 1901 | 1995 | ''[[:d:Q16249962|St Brides Major community]]'' |- | style='text-align:right'| 4752 | [[Ficheru:Portrait of Morgan Harry, Banbury, Oxfordshire (4674767).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18576797|Nun Morgan Harry]]'' | ministru galés (1800–1842) | 1800 | 1842 | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 4753 | [[Ficheru:Thomas Gruffydd (1815 - 30 Awst 1887) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18577073|Thomas Gruffydd]]'' | | 1815 | 1887 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 4754 | | ''[[:d:Q18588991|Henry Stanhope Sloman]]'' | oficial galés (1861–1945) | 1861 | 1945 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 4755 | | ''[[:d:Q18593184|Jenkin Jones]]'' | | 1700 | 1742 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4756 | | ''[[:d:Q18603715|Bedo Hafesb]]'' | poeta galés (1568–1585) | 1568 | 1585 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 4757 | [[Ficheru:Tudor Owen in Perils of the Jungle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18627269|Tudor Owen]]'' | | 1898 | 1979 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4758 | | ''[[:d:Q18638518|David Morrell]]'' | actor británicu (1926–1974) | 1926 | 1974 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4759 | [[Ficheru:Sharon Norman and Gwyn Parry preparing for Cwmni Theatr Cymru's performance of Persi Rygarug (1530487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18638752|Gwyn Parry]]'' | | 1946 | 2014 | ''[[:d:Q3396843|Rachub]]'' |- | style='text-align:right'| 4760 | | ''[[:d:Q18640326|Les Boulter]]'' | futbolista británicu (1913–1974) | 1913 | 1974 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 4761 | [[Ficheru:TH Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18640419|Thomas Henry Thomas]]'' | | 1839 | 1915 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 4762 | | ''[[:d:Q18641449|Dick Hall]]'' | xugador galés de fútbol australianu (1872–1906) | 1872 | 1906 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 4763 | | ''[[:d:Q18641986|Edward Abel]]'' | químicu galés | 1931 | 2021 | ''[[:d:Q1191288|Mid Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 4764 | | ''[[:d:Q18645677|Edwin Bickerstaff]]'' | | 1920 | 2007 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4765 | | ''[[:d:Q18646016|Herbert Buckler]]'' | | 1878 | 1957 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 4766 | | ''[[:d:Q18658485|David Erwyd Jenkins]]'' | | 1864 | 1937 | ''[[:d:Q7228391|Pontyates]]'' |- | style='text-align:right'| 4767 | | ''[[:d:Q18670941|Dafydd William]]'' | | 1720 | 1794 | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 4768 | [[Ficheru:Portrait of D. Hughes, B.A., Tredegar (4672914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18670974|David Hughes]]'' | | 1813 | 1872 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 4769 | [[Ficheru:David Johns, Madagasgar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18670980|David Johns]]'' | | 1794 | 1843 | ''[[:d:Q27056347|Llanina]]'' |- | style='text-align:right'| 4770 | | ''[[:d:Q18670987|David Lloyd]]'' | | 1597 | 1663 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4771 | | ''[[:d:Q18670989|David Lloyd]]'' | | 1752 | 1838 | ''[[:d:Q13129609|Llanbister]]'' |- | style='text-align:right'| 4772 | | ''[[:d:Q18671020|Edmund Jones]]'' | | 1702 | 1793 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 4773 | | ''[[:d:Q18671358|Griffith Owen]]'' | | 1647<br/>1646 | 1717<br/>1718 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4774 | | ''[[:d:Q18671495|Hugh Owen]]'' | | 1784 | 1861 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4775 | | ''[[:d:Q18671555|James Gooden]]'' | | 1670 | 1730 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4776 | | ''[[:d:Q18671762|John Griffiths]]'' | | 1731 | 1811 | ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4777 | | ''[[:d:Q18671795|John Harris]]'' | | 1802 | 1823 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4778 | | ''[[:d:Q18671846|John Howell]]'' | | 1774 | 1830 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 4779 | [[Ficheru:John Hughes (1876-1843).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18671850|John Hughes]]'' | | 1776 | 1843 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 4780 | [[Ficheru:Venble John Hughes, Archdeacon of Cardigan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18671851|John Hughes]]'' | | 1787 | 1860 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 4781 | [[Ficheru:Rev. John Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18671852|John Hughes]]'' | | 1796 | 1860 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4782 | | ''[[:d:Q18671895|John Jones]]'' | | 1772 | 1837 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 4783 | | ''[[:d:Q18671893|John Jones]]'' | | 1575 | 1635 | ''[[:d:Q6661382|Llanfrynach]]'' |- | style='text-align:right'| 4784 | | ''[[:d:Q18671898|John Jones]]'' | | 1804 | 1887 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4785 | | ''[[:d:Q18671990|John Lloyd]]'' | músicu galés (1475–1523) | 1475 | 1523 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 4786 | | ''[[:d:Q18671991|John Lloyd]]'' | | 1558 | 1603 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4787 | [[Ficheru:Portrait of Dr. Richardi Lloyd (4673365).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18672119|Richard Lloyd]]'' | | 1595 | 1659 | ''[[:d:Q17742315|Henblas]]'' |- | style='text-align:right'| 4788 | | ''[[:d:Q18672131|Richard Mills]]'' | | 1809 | 1844 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4789 | | ''[[:d:Q18672164|Robert Griffiths]]'' | | 1805 | 1883 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 4790 | | ''[[:d:Q18672183|Robert Holland]]'' | | 1557 | 1622 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4791 | [[Ficheru:Henry Roger Ashwell Pocock (1865–1941).png|center|128px]] | ''[[:d:Q18672266|Roger Pocock]]'' | | 1865 | 1941 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 4792 | | ''[[:d:Q18672558|Thomas Jones]]'' | | 1768 | 1828 | ''[[:d:Q6661823|Llantysilio]]'' |- | style='text-align:right'| 4793 | | ''[[:d:Q18672598|Thomas Llewelyn]]'' | | 1720 | 1783 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 4794 | | ''[[:d:Q18672685|Trevor Evans]]'' | | 1902 | 1981 | ''[[:d:Q4667208|Abertridwr]]'' |- | style='text-align:right'| 4795 | | ''[[:d:Q18672826|William Holland]]'' | | 1711 | 1761 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4796 | | ''[[:d:Q18672832|William Hopkins]]'' | | 1706 | 1786 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 4797 | [[Ficheru:Portrait of The Revd. William Howels (4670914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18672840|William Howels]]'' | | 1778 | 1832 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 4798 | | ''[[:d:Q18672847|William Hughes]]'' | | 1856 | 1924 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4799 | | ''[[:d:Q18672856|William Johns]]'' | | 1771 | 1845 | ''[[:d:Q5120043|Cilymaenllwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4800 | | ''[[:d:Q18674052|Julines Herring]]'' | | 1582 | 1644 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4801 | | ''[[:d:Q18674094|Lewis Lewis]]'' | | 1793 | 1847 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4802 | | ''[[:d:Q18674333|Peter Williams]]'' | | 1756 | 1837 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 4803 | [[Ficheru:Rachel Barrett - Suffragette.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18674355|Rachel Barrett]]'' | | 1874 | 1953 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4804 | | ''[[:d:Q18674374|Rhys Jones]]'' | | 1713 | 1801 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4805 | | ''[[:d:Q18715771|Enoch Jenkins]]'' | tirador galés (1892–1984) | 1892 | 1984 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4806 | | ''[[:d:Q18715898|William Davies]]'' | tirador canadianu (1881–1942) | 1881 | 1942 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4807 | | ''[[:d:Q18716154|David Griffiths]]'' | tirador galés (1874–1931) | 1874 | 1931 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 4808 | | ''[[:d:Q18719690|Mark James Elgar Coode]]'' | botánicu galés | 1937 | 2025 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4809 | | ''[[:d:Q18729823|Trystan Edwards]]'' | | 1884 | 1973 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4810 | | ''[[:d:Q18729849|E. M. Bruce Vaughan]]'' | arquiteutu galés (1856–1919) | 1856 | 1919 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4811 | [[Ficheru:Sint Gertrudiskerk grafmonument Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18730079|Charles Morgan]]'' | soldáu galés (1576–1643) | 1576 | 1643 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4812 | | ''[[:d:Q18730434|Henry Salesbury]]'' | | 1561 | 1637 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 4813 | | ''[[:d:Q18734926|Thomas Ellis]]'' | | 1873 | 1936 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4814 | | ''[[:d:Q18735322|Thomas Nicholas]]'' | | 1816 | 1879 | ''[[:d:Q7837772|Treffgarne]]'' |- | style='text-align:right'| 4815 | | ''[[:d:Q18736094|William Morgan]]'' | | 1623 | 1689 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 4816 | | ''[[:d:Q18737039|Jack Phillips]]'' | | 1903 | 1985 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4817 | | ''[[:d:Q18737121|David Eastwood]]'' | militar británicu (1919–2010) | 1919 | 2010 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4818 | | ''[[:d:Q18737198|Mair Russell-Jones]]'' | criptoanalista galesa (1917–2013) | 1917 | 2013 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 4819 | [[Ficheru:Ceridwen Peris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18756580|Alice Jones]]'' | | 1852 | 1943 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 4820 | [[Ficheru:Portrait of Revd. David Peter, Carmarthen (4671774).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18756644|David Peter]]'' | | 1765 | 1837 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4821 | | ''[[:d:Q18756688|Emma Maitland]]'' | sufraxista galesa (1844–1923) | 1844 | 1923 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 4822 | | ''[[:d:Q18756705|Francisco Deniz]]'' | | 1912 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4823 | | ''[[:d:Q18756798|James Owen]]'' | | 1654 | 1706 | ''[[:d:Q4667135|Abernant]]'' |- | style='text-align:right'| 4824 | | ''[[:d:Q18756803|James Parke]]'' | | 1636 | 1696 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4825 | | ''[[:d:Q18756845|John Oliver]]'' | poeta galés (1838–1866) | 1838 | 1866 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4826 | | ''[[:d:Q18756964|Mary Nicol]]'' | | 1747 | 1820 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 4827 | | ''[[:d:Q18757104|Robert Wycherley]]'' | | 1894 | 1965 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 4828 | | ''[[:d:Q18757146|Thomas Owen]]'' | | 1764 | 1814 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4829 | | ''[[:d:Q18757228|William Parry]]'' | | 1754 | 1819 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 4830 | | ''[[:d:Q18759414|Thomas Powell]]'' | | 1572 | 1635 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 4831 | | ''[[:d:Q18761925|Clifford Darby]]'' | | 1909 | 1992 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 4832 | | ''[[:d:Q18761942|Ellis Pugh]]'' | | 1656 | 1718 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4833 | | ''[[:d:Q18762054|Philip Pugh]]'' | | 1679 | 1760 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 4834 | | ''[[:d:Q18762129|William Price]]'' | políticu galés | | 1596 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4835 | | ''[[:d:Q18762132|William Probert]]'' | | 1790 | 1870 | ''[[:d:Q7124909|Painscastle]]'' |- | style='text-align:right'| 4836 | | ''[[:d:Q18763709|Peter Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1924–2014) | 1924 | 2014 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4837 | | ''[[:d:Q18783770|John Rhydderch]]'' | | 1673 | 1735 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 4838 | [[Ficheru:Revd John Roberts (J.R., 1804-84) NLW3365386.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18783790|John Roberts]]'' | | 1804 | 1884 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4839 | | ''[[:d:Q18783788|John Roberts]]'' | | 1767 | 1834 | ''[[:d:Q13130168|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 4840 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Peter Roberts, M.A (4671108).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18783892|Peter Roberts]]'' | | 1760 | 1819 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 4841 | | ''[[:d:Q18783922|Richard Roberts]]'' | | 1809 | 1883 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4842 | | ''[[:d:Q18783951|Robert of Shrewsbury]]'' | | | 1168 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4843 | | ''[[:d:Q18784000|Thomas Redmond]]'' | | 1745 | 1785 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 4844 | | ''[[:d:Q18808855|Len Newcombe]]'' | | 1931 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4845 | [[Ficheru:Medieval wall paintings and Norman window in the church of St. Thomas a Becket - geograph.org.uk - 1795359.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18810707|Ernest Tristram]]'' | historiador del arte galés (1882–1952) | 1882 | 1952 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4846 | | ''[[:d:Q18810922|John Salisbury]]'' | | 1575 | 1626 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4847 | | ''[[:d:Q18811029|Lucy Thomas]]'' | | 1781 | 1847 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4848 | | ''[[:d:Q18811065|Evan Evans]]'' | | 1903 | 1982 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4849 | | ''[[:d:Q18811222|Rose Davies]]'' | profesora galesa (1882–1958) | 1882 | 1958 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4850 | | ''[[:d:Q20732963|Edward Meredith Price]]'' | | 1816 | 1898 | ''[[:d:Q20602447|Pant-y-dŵr]]'' |- | style='text-align:right'| 4851 | | ''[[:d:Q20732966|Edward Morgan]]'' | | 1783 | 1869 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 4852 | [[Ficheru:Rev. Edward Morgan, Dyffryn Ardudwy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732967|Edward Morgan]]'' | | 1817 | 1871 | ''[[:d:Q20598267|Cwmbelan]]'' |- | style='text-align:right'| 4853 | | ''[[:d:Q20732965|Edward Mills]]'' | | 1802 | 1865 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4854 | | ''[[:d:Q20732970|Edward Parry]]'' | | 1723 | 1786 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 4855 | | ''[[:d:Q20732971|Edward Parry]]'' | | 1798 | 1854 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4856 | | ''[[:d:Q20732968|Edward Oliver]]'' | | 1720 | 1777 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4857 | | ''[[:d:Q20732969|Edward Owen Davies]]'' | | 1864 | 1936 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 4858 | | ''[[:d:Q20732975|Edward Stanton Roberts]]'' | | 1878 | 1938 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4859 | | ''[[:d:Q20732972|Edward Randles]]'' | | 1763 | 1820 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4860 | | ''[[:d:Q20732973|Edward Roberts]]'' | | 1886 | 1975 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4861 | | ''[[:d:Q20732979|William Rice Edwards]]'' | ciruxanu galés (1862–1923) | 1862 | 1923 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 4862 | [[Ficheru:Edwin Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732982|Edwin Davies]]'' | | 1859 | 1919 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4863 | | ''[[:d:Q20732990|Elizabeth Jane Louis Jones]]'' | erudita galesa (1889–1952) | 1889 | 1952 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 4864 | [[Ficheru:Portrait of Ellis Evans, D.D., Cefnmawr (4673713) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732998|Ellis Evans]]'' | | 1786 | 1864 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4865 | [[Ficheru:Portrait of Ellis Edwards (4674351) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732996|Ellis Edwards]]'' | | 1844 | 1915 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 4866 | | ''[[:d:Q20733002|Ellis Thomas Davies]]'' | | 1822 | 1895 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4867 | [[Ficheru:Ellis Owen Ellis (Ellis Bryn Coch) (print) NLW3363652.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733000|Ellis Owen Ellis]]'' | artista galés (1813–1861) | 1813 | 1861 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 4868 | | ''[[:d:Q20733006|Lewis Evan]]'' | | 1720 | 1792 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4869 | | ''[[:d:Q20733007|Evan Bevan]]'' | | 1803 | 1866 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4870 | | ''[[:d:Q20733011|Evan Davies]]'' | | 1694 | 1770 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4871 | | ''[[:d:Q20733013|Evan Davies]]'' | | 1826 | 1872 | ''[[:d:Q6661911|Llanycrwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4872 | | ''[[:d:Q20733018|Evan Edward Morgan]]'' | | 1855 | 1927 | ''[[:d:Q3309494|Bronllys]]'' |- | style='text-align:right'| 4873 | | ''[[:d:Q20733019|Evan Edwards]]'' | | 1734 | 1766 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 4874 | [[Ficheru:Evan Davies (Eta Delta).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733016|Evan Davies]]'' | | 1794 | 1855 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4875 | | ''[[:d:Q20733022|Evan Evans]]'' | | 1773 | 1827 | ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]'' |- | style='text-align:right'| 4876 | | ''[[:d:Q20733023|Evan Griffiths]]'' | | 1778 | 1839 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 4877 | | ''[[:d:Q20733021|Evan Evans]]'' | | 1758 | 1828 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4878 | | ''[[:d:Q20733026|Evan Jenkins]]'' | | 1799 | 1877 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4879 | | ''[[:d:Q20733027|Evan John Evans]]'' | | 1827 | 1891 | ''[[:d:Q5184878|Cribarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4880 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Evan Jones (Caernarfon) (4670300) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733030|Evan Jones]]'' | | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 4881 | | ''[[:d:Q20733031|Evan Jones]]'' | | 1857 | 1935 | ''[[:d:Q39006543|Moel-y-crio]]'' |- | style='text-align:right'| 4882 | | ''[[:d:Q20733028|Evan Jones]]'' | | 1777 | 1819 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4883 | | ''[[:d:Q20733034|Evan Jones]]'' | | 1850 | 1928 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4884 | | ''[[:d:Q20733032|Evan Jones]]'' | | 1793 | 1855 | ''[[:d:Q6661167|Llanddoged]]'' |- | style='text-align:right'| 4885 | [[Ficheru:Evan Gurnos Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733033|Evan Jones]]'' | | 1840 | 1903 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 4886 | | ''[[:d:Q20733038|Evan Morgan]]'' | | 1809 | 1853 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4887 | | ''[[:d:Q20733039|Evan Robert Thomas]]'' | | 1891 | 1964 | ''[[:d:Q3406271|Ysbyty Ifan]]'' |- | style='text-align:right'| 4888 | | ''[[:d:Q20733036|Evan Lloyd]]'' | | 1728 | 1801 | ''[[:d:Q13129635|Llangeinwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4889 | | ''[[:d:Q20733037|Evan Lloyd]]'' | | 1764 | 1847 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 4890 | [[Ficheru:Evan-William-Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733046|Evan William Evans]]'' | | 1860 | 1925 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4891 | | ''[[:d:Q20733047|Evan William Pearce]]'' | | 1870 | 1957 | ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]'' |- | style='text-align:right'| 4892 | [[Ficheru:Revd Canon Evan Thomas Davies, Saint David's Church, Liverpool (Dyfrig, 1847-1927) NLW3363074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733044|Evan Thomas Davies]]'' | | 1847 | 1927 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 4893 | | ''[[:d:Q20733050|Griffith Humphrey Pugh Evans]]'' | | 1840 | 1902 | ''[[:d:Q29503858|Lovesgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 4894 | | ''[[:d:Q20733048|Evan Williams]]'' | | 1719 | 1748 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 4895 | | ''[[:d:Q20733049|David Treharne Evans]]'' | | 1849 | 1907 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4896 | | ''[[:d:Q20733055|Thomas Foulkes]]'' | | 1731 | 1802 | ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]'' |- | style='text-align:right'| 4897 | | ''[[:d:Q20733052|Fanny Winifred Edwards]]'' | | 1876 | 1959 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4898 | | ''[[:d:Q20733058|Francis Pugh]]'' | | 1720 | 1811 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4899 | | ''[[:d:Q20733059|Frank Vivian Emery]]'' | xeógrafu galés (1930–1987) | 1930 | 1987 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 4900 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Francis Hiley, Llanwenarth (4674791).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733057|Francis Hiley]]'' | | 1781 | 1860 | ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4901 | | ''[[:d:Q20733063|Gabriel Rees]]'' | | 1757 | 1807 | ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4902 | | ''[[:d:Q20733060|Thomas Mansel Franklen]]'' | | 1840 | 1928 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4903 | [[Ficheru:Fred Evans (Ednyfed) Gweinidog y Bedyddwyr Cymreig yn yr Unol Daleithiau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733061|Frederick Evans]]'' | | 1840 | 1897 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 4904 | | ''[[:d:Q20733066|George Humphreys]]'' | | 1747 | 1813 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 4905 | | ''[[:d:Q20733064|George Ethelbert Sayce]]'' | | 1875 | 1953 | ''[[:d:Q6661521|Llangua]]'' |- | style='text-align:right'| 4906 | | ''[[:d:Q20733068|George Lewis]]'' | | 1640 | 1709 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 4907 | | ''[[:d:Q20733069|George Lewis]]'' | | 1826 | 1858 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4908 | | ''[[:d:Q20733074|George Rees]]'' | | 1873 | 1950 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 4909 | [[Ficheru:Gethin Davies, Bangor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733075|Gethin Davies]]'' | ministru galés (1846–1896) | 1846 | 1896 | ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]'' |- | style='text-align:right'| 4910 | | ''[[:d:Q20733072|George Prichard Evans]]'' | | 1820 | 1874 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4911 | | ''[[:d:Q20733078|Gomer Morgan Roberts]]'' | | 1904 | 1993 | ''[[:d:Q3402396|Llanfihangel Aberbythych]]'' |- | style='text-align:right'| 4912 | | ''[[:d:Q20733079|Grace Wynne Griffith]]'' | novelista galesa (1888–1963) | 1888 | 1963 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 4913 | [[Ficheru:Revd Griffith Ellis, Bootle (CM) NLW3365255 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733087|Griffith Ellis]]'' | | 1844 | 1913 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 4914 | | ''[[:d:Q20733084|Griffith Anthony]]'' | | 1846 | 1897 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4915 | [[Ficheru:Griffith Edwards (Gutyn Padarn).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733085|Griffith Edwards]]'' | | 1812 | 1893 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4916 | | ''[[:d:Q20733090|Griffith Griffiths]]'' | | 1799 | 1845 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 4917 | | ''[[:d:Q20733091|Griffith Hugh Jones]]'' | | 1849 | 1919 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4918 | | ''[[:d:Q20733088|Griffith Francis]]'' | | 1876 | 1936 | ''[[:d:Q20598098|Cwm Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 4919 | | ''[[:d:Q20733094|Griffith John Roberts]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q4689301|Afonwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4920 | [[Ficheru:Griffith John Williams (5254831).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733095|Griffith John Williams]]'' | | 1854 | 1933 | ''[[:d:Q13131033|Rhiwbryfdir]]'' |- | style='text-align:right'| 4921 | [[Ficheru:Griffith Hughes (Diwygwyr Cymru) (crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733092|Griffith Hughes]]'' | | 1775 | 1839 | ''[[:d:Q20598309|Cwmifor]]'' |- | style='text-align:right'| 4922 | [[Ficheru:Revd Griffith Parry (1827-1901) NLW3361807 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733098|Griffith Parry]]'' | | 1827 | 1901 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4923 | [[Ficheru:Griffith Pennar Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733099|Griffith Pennar Griffiths]]'' | | 1860 | 1918 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4924 | | ''[[:d:Q20733097|Griffith Jones]]'' | | 1836 | 1906 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 4925 | | ''[[:d:Q20733100|Griffith Wynn]]'' | | 1669 | 1736 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4926 | | ''[[:d:Q20733114|Gruffydd Evans]]'' | | 1866 | 1930 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4927 | | ''[[:d:Q20733115|Gruffydd Thomas Lewis]]'' | | 1873 | 1964 | ''[[:d:Q6661421|Llangain]]'' |- | style='text-align:right'| 4928 | | ''[[:d:Q20733119|Gwenfron Moss]]'' | | 1898 | 1991 | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4929 | | ''[[:d:Q20733122|Gwilym Howell]]'' | | 1705 | 1775 | ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]'' |- | style='text-align:right'| 4930 | | ''[[:d:Q20733123|Gwilym Ieuan Williams]]'' | | 1879 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4931 | | ''[[:d:Q20733120|Gwilym Bowyer]]'' | | 1906 | 1965 | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 4932 | [[Ficheru:Gwilym Eirwyn Jones, HYFRYD IAWN.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q20733121|Eirwyn Pontshân]]'' | | 1922 | 1994 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 4933 | | ''[[:d:Q20733124|John Gwyn]]'' | | | 1574 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4934 | | ''[[:d:Q20733128|Gwynne Henton Davies]]'' | | 1906 | 1998 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4935 | | ''[[:d:Q20733135|John Harries]]'' | | 1722 | 1788 | ''[[:d:Q4741541|Ambleston]]'' |- | style='text-align:right'| 4936 | | ''[[:d:Q20733132|John Dorney Harding]]'' | | 1809 | 1868 | ''[[:d:Q6470937|Rockfield]]'' |- | style='text-align:right'| 4937 | | ''[[:d:Q20733139|Henry Charles]]'' | | 1778 | 1840 | ''[[:d:Q4958467|Brawdy]]'' |- | style='text-align:right'| 4938 | | ''[[:d:Q20733137|Henry Bailey Hughes]]'' | | 1833 | 1887 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4939 | | ''[[:d:Q20733141|Henry Davies]]'' | | 1753 | 1825 | ''[[:d:Q6533801|Letterston]]'' |- | style='text-align:right'| 4940 | [[Ficheru:Portrait of Henry Griffiths (4669768).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733146|Henry Griffiths]]'' | | 1812 | 1891 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 4941 | [[Ficheru:ApHefin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733151|Henry Lloyd]]'' | | 1870 | 1946 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4942 | [[Ficheru:Capel Soar Bryncir - geograph.org.uk - 603091.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733149|Henry Hughes]]'' | | 1841 | 1924 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4943 | [[Ficheru:Henry Owen (5449771).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733154|Henry Owen]]'' | | 1844 | 1919 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4944 | | ''[[:d:Q20733158|Henry Rees Davies]]'' | | 1861 | 1940 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 4945 | | ''[[:d:Q20733159|Henry Samuel Hayden]]'' | | 1805 | 1860 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4946 | | ''[[:d:Q20733156|Henry Phillips]]'' | | 1703 | 1783 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 4947 | | ''[[:d:Q20733163|Henry, Or Harri Sion John]]'' | | 1664 | 1754 | ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 4948 | [[Ficheru:Henry Tobit Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733161|Henry Tobit Evans]]'' | | 1844 | 1908 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4949 | | ''[[:d:Q20821170|John Rhaiadore Evans]]'' | | 1790 | 1850 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 4950 | | ''[[:d:Q20821171|John Roberts]]'' | | 1910 | 1984 | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4951 | | ''[[:d:Q20821169|John Pierce]]'' | | 1889 | 1955 | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 4952 | | ''[[:d:Q20821178|John Victor Evans]]'' | | 1895 | 1957 | ''[[:d:Q5197238|Cwmdare]]'' |- | style='text-align:right'| 4953 | | ''[[:d:Q20821177|John Thomas]]'' | | 1886 | 1933 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 4954 | | ''[[:d:Q20821182|John Williams]]'' | | 1747 | 1831 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 4955 | | ''[[:d:Q20821183|John Williams]]'' | ministru d&#39;Estaos Xuníos (1768–1825) | 1768 | 1825 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 4956 | [[Ficheru:Y Fainc Sglodion (page 6 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821180|John William Jones]]'' | | 1883 | 1954 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 4957 | | ''[[:d:Q20821186|William Jones]]'' | políticu galés (1888–1961) | 1888 | 1961 | ''[[:d:Q5530467|Gellifor]]'' |- | style='text-align:right'| 4958 | | ''[[:d:Q20821185|John Williams]]'' | | 1856 | 1917 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4959 | | ''[[:d:Q20821191|Richard Martin]]'' | | 1843 | 1922 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4960 | | ''[[:d:Q20821189|Lewis John Thomas]]'' | | 1883 | 1970 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 4961 | | ''[[:d:Q20821194|Owen Williams]]'' | | 1774 | 1839 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 4962 | | ''[[:d:Q20821195|Owen Williams]]'' | | 1865 | 1928 | ''[[:d:Q6661549|Llangwyllog]]'' |- | style='text-align:right'| 4963 | | ''[[:d:Q20821192|Morris Davies]]'' | | 1891 | 1961 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4964 | | ''[[:d:Q20821199|Peter Edwards]]'' | | 1854 | 1934 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 4965 | | ''[[:d:Q20821200|Peter Price]]'' | | 1864 | 1940 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4966 | [[Ficheru:Gilbert Baldry (1876-1928) - Simon Yorke IV (1903–1966), and Philip Yorke III (1905–1978), as Children - 1151358 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821201|Philip Scott Yorke]]'' | | 1905 | 1976 | ''[[:d:Q5385260|Erddig]]'' |- | style='text-align:right'| 4967 | | ''[[:d:Q20821206|Richard Jones]]'' | | 1838 | 1925 | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4968 | | ''[[:d:Q20821204|Richard Jenkin Rees]]'' | | 1868 | 1963 | ''[[:d:Q7162075|Pen-y-garn]]'' |- | style='text-align:right'| 4969 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Richard Roberts (London) (4670533) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821208|Richard Roberts]]'' | | 1823 | 1909 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4970 | | ''[[:d:Q20821209|Richard Samuel Rogers]]'' | | 1882 | 1950 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4971 | | ''[[:d:Q20821214|Robert Stephen]]'' | | 1878 | 1966 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4972 | | ''[[:d:Q20821215|George Fossett Roberts]]'' | | 1870 | 1954 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4973 | | ''[[:d:Q20821212|Robert Meirion Roberts]]'' | | 1906 | 1967 | ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]'' |- | style='text-align:right'| 4974 | | ''[[:d:Q20821213|Robert Rolfe Williams]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 4975 | | ''[[:d:Q20821218|Roger Thomas]]'' | | 1886 | 1960 | ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4976 | | ''[[:d:Q20821219|Thomas Carrington]]'' | | 1881 | 1961 | ''[[:d:Q5623864|Gwynfryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4977 | | ''[[:d:Q20821216|John Rowland]]'' | | 1877 | 1941 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 4978 | | ''[[:d:Q20821217|Samuel James Leeke]]'' | | 1888 | 1966 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 4979 | | ''[[:d:Q20821222|Thomas Davies James]]'' | | 1862 | 1927 | ''[[:d:Q3285155|Manafon]]'' |- | style='text-align:right'| 4980 | | ''[[:d:Q20821223|Thomas Ivor Jones]]'' | | 1896 | 1969 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4981 | | ''[[:d:Q20821221|Thomas Arthur Levi]]'' | | 1874 | 1954 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4982 | | ''[[:d:Q20821225|Thomas Lewis]]'' | | 1868 | 1953 | ''[[:d:Q4923824|Blaenycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4983 | | ''[[:d:Q20821230|Tom Ellis Jones]]'' | | 1900 | 1975 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 4984 | | ''[[:d:Q20821229|Thomas Williams Chance]]'' | | 1872 | 1954 | ''[[:d:Q5396240|Erwood]]'' |- | style='text-align:right'| 4985 | | ''[[:d:Q20821234|William Ewart Williams]]'' | | 1894 | 1966 | ''[[:d:Q29499117|Bodgarad]]'' |- | style='text-align:right'| 4986 | | ''[[:d:Q20821235|William Gareth Evans]]'' | | 1941 | 2000 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4987 | | ''[[:d:Q20821233|William Davies]]'' | historiador galés (1874–1949) | 1874 | 1949 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4988 | | ''[[:d:Q20821238|William Hugh Owen]]'' | | 1886 | 1957 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4989 | | ''[[:d:Q20821239|William Hughes]]'' | | 1779 | 1836 | ''[[:d:Q7162070|Pen-y-clawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 4990 | | ''[[:d:Q20821237|William Hubert Vaughan]]'' | | 1894 | 1959 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 4991 | | ''[[:d:Q20821242|William Lloyd]]'' | | 1786 | 1852 | ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4992 | | ''[[:d:Q20821243|William Morris Williams]]'' | | 1883 | 1954 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 4993 | | ''[[:d:Q20821241|William Jones Williams]]'' | | 1891 | 1945 | ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 4994 | | ''[[:d:Q20821246|William Robert Hughes]]'' | | 1798 | 1879 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 4995 | | ''[[:d:Q20821244|William Prichard Williams]]'' | | 1848 | 1916 | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 4996 | | ''[[:d:Q20821245|William Richard Owen]]'' | | 1906 | 1982 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4997 | | ''[[:d:Q20821250|William Williams]]'' | | 1748 | 1820 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4998 | | ''[[:d:Q20821251|William Wyn Williams]]'' | | 1876 | 1936 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4999 | | ''[[:d:Q20821248|William Thomas]]'' | | 1856 | 1932 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5000 | | ''[[:d:Q20821249|William Williams]]'' | | 1732 | 1799 | ''[[:d:Q20007214|Llanfair-Nant-Gwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5001 | | ''[[:d:Q20821415|David Jenkins Morgan]]'' | | 1884 | 1949 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 5002 | | ''[[:d:Q20821418|David Jones]]'' | | 1836 | 1878 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5003 | | ''[[:d:Q20821416|David John Evans]]'' | | 1884 | 1965 | ''[[:d:Q14508473|Capel Seion]]'' |- | style='text-align:right'| 5004 | | ''[[:d:Q20821417|David John Lloyd]]'' | | 1886 | 1951 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5005 | | ''[[:d:Q20821422|Edward Arthur Lewis]]'' | historiador británicu (1880–1942) | 1880 | 1942 | ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]'' |- | style='text-align:right'| 5006 | | ''[[:d:Q20821423|Evan Thomas]]'' | | 1733 | 1814 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 5007 | [[Ficheru:Revd. Principal David Lloyd M.A., Ll.D.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821420|David Lloyd]]'' | | 1805 | 1863 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5008 | | ''[[:d:Q20821421|David William Richards]]'' | | 1893 | 1949 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 5009 | | ''[[:d:Q20821426|Griffith Richard Maethlu Lloyd]]'' | | 1902 | 1995 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5010 | | ''[[:d:Q20821424|Evan Thomas Griffiths]]'' | | 1886 | 1967 | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 5011 | | ''[[:d:Q20821425|George John]]'' | | 1918 | 1994 | ''[[:d:Q5348102|Eglwyswen]]'' |- | style='text-align:right'| 5012 | | ''[[:d:Q20821428|John Castell Evans]]'' | | 1844 | 1909 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5013 | | ''[[:d:Q20821434|John Morgan Lloyd]]'' | | 1880 | 1960 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 5014 | | ''[[:d:Q20821435|John Powell Griffiths]]'' | | 1875 | 1944 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 5015 | | ''[[:d:Q20821438|John Williams]]'' | | 1825 | 1904 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5016 | | ''[[:d:Q20821439|Matthew W. Davies]]'' | | 1882 | 1947 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5017 | | ''[[:d:Q20821437|John Williams]]'' | | 1754 | 1828 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5018 | | ''[[:d:Q20821443|Robert Evan Jones]]'' | | 1869 | 1956 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5019 | | ''[[:d:Q20821440|Richard Arthur Roberts]]'' | | 1851 | 1943 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5020 | | ''[[:d:Q20821441|Richard Thomas]]'' | | 1871 | 1950 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 5021 | | ''[[:d:Q20821446|William James Thomas]]'' | | 1867 | 1945 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 5022 | | ''[[:d:Q20821447|Thomas Hopkin Evans]]'' | | 1879 | 1940 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 5023 | [[Ficheru:Thomas Roberts, Bethesda.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821450|Thomas Roberts]]'' | | 1835 | 1899 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 5024 | | ''[[:d:Q20821451|Thomas William]]'' | | 1717 | 1765 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]'' |- | style='text-align:right'| 5025 | [[Ficheru:T. Llechid Jones (5236454).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821448|Thomas Llechid Jones]]'' | | 1867 | 1946 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 5026 | | ''[[:d:Q20821449|Thomas Robert Jones]]'' | | 1802 | 1856 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5027 | | ''[[:d:Q20821458|William Thomas]]'' | | 1749 | 1809 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5028 | | ''[[:d:Q20821456|William Saunders]]'' | | 1806 | 1851 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 5029 | | ''[[:d:Q20824262|John Thomas Jones]]'' | misioneru británicu (1889–1952) | 1889 | 1952 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 5030 | | ''[[:d:Q20859130|Jill Tomlinson]]'' | autora británica (1931–1976) | 1931 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5031 | | ''[[:d:Q20860216|Roger Jones]]'' | | 1903 | 1982 | ''[[:d:Q28731132|Rhoshirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 5032 | | ''[[:d:Q20865154|Derek Williams]]'' | | 1942 | 2007 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 5033 | | ''[[:d:Q20878173|Marcus Owen]]'' | | 1935 | 1987 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5034 | | ''[[:d:Q20878227|Roy Andrewartha]]'' | | 1938 | 2020 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5035 | [[Ficheru:Morgan Maddox Morgan-Owen from G ouafc 1899 1 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20888934|Morgan Maddox Morgan-Owen]]'' | | 1877 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5036 | | ''[[:d:Q20888933|Owen Morris Roberts]]'' | | 1906 | 1999 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 5037 | | ''[[:d:Q20890211|Robert John Pryse]]'' | escritor galés (1807–1889) | 1807 | 1889 | ''[[:d:Q3402694|Llanbadrig]]'' |- | style='text-align:right'| 5038 | [[Ficheru:Catherine Prichard (Buddug).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20890214|Catherine Prichard]]'' | | 1842 | 1909 | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 5039 | | ''[[:d:Q20942797|Ken Jones]]'' | | 1930 | 2015 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5040 | | ''[[:d:Q20949588|J. Elwyn Hughes]]'' | | 1940 | 2023 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 5041 | | ''[[:d:Q20962418|Arnold Wienholt]]'' | | 1826 | 1895 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 5042 | | ''[[:d:Q20985688|Alan Rees]]'' | | 1941 | 2005 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 5043 | | ''[[:d:Q20988974|Jack Norman]]'' | | 1909 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5044 | | ''[[:d:Q21000502|Geraint Stanley Jones]]'' | | 1936 | 2015 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5045 | | ''[[:d:Q21030575|Charles Gough Howell]]'' | | 1894 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5046 | | ''[[:d:Q21030591|Gwenan Jones]]'' | | 1889 | 1971 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5047 | | ''[[:d:Q21030640|Owen Harris]]'' | políticu galés (1837–1905) | 1837 | 1905 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 5048 | | ''[[:d:Q21034024|Lewis Davis]]'' | | 1829 | 1888 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 5049 | | ''[[:d:Q37770200|William James Morgan]]'' | | 1831 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5050 | | ''[[:d:Q7816582|Tom Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1904–1994) | 1904 | 1994 | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 5051 | [[Ficheru:Tommaynard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7816749|Tom Maynard]]'' | xugador de críquet galés (1989–2012) | 1989 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5052 | [[Ficheru:Tom Parker.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7817160|Tom Parker]]'' | xugador de rugbi británicu (1891–1967) | 1891 | 1967 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 5053 | | ''[[:d:Q7817340|Tom Reason]]'' | | 1890 | 1935 | ''[[:d:Q5016593|Cadoxton-juxta-Neath]]'' |- | style='text-align:right'| 5054 | | ''[[:d:Q7817394|Tom Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–1972) | 1897 | 1972 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 5055 | | ''[[:d:Q7817785|Tom Taylor]]'' | xugador de críquet galés (1911–1970) | 1911 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5056 | | ''[[:d:Q7817986|Tom Walters]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1968 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 5057 | | ''[[:d:Q7818044|Tom Whittington]]'' | xugador de críquet galés (1881–1944) | 1881 | 1944 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5058 | | ''[[:d:Q7819187|Tommy Astbury]]'' | futbolista británicu (1920–1993) | 1920 | 1993 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 5059 | | ''[[:d:Q7819227|Tommy Best]]'' | futbolista británicu (1920–2018) | 1920 | 2018 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 5060 | | ''[[:d:Q7819339|Tommy Davies]]'' | boxeador galés (1920–1988) | 1920 | 1988 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 5061 | | ''[[:d:Q7819500|Tommy Harris]]'' | | 1927 | 2006 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 5062 | [[Ficheru:Tommy Jones-Davies 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819577|Tommy Jones-Davies]]'' | | 1906 | 1960 | ''[[:d:Q6964312|Nantgaredig]]'' |- | style='text-align:right'| 5063 | | ''[[:d:Q7819747|Tommy Nutter]]'' | diseñador de moda galés (1943–1992) | 1943 | 1992 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 5064 | | ''[[:d:Q7819800|Tommy Rees]]'' | | 1904 | 1968 | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 5065 | | ''[[:d:Q7819839|Tommy Scourfield]]'' | | 1909 | 1976 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5066 | [[Ficheru:Tommy Vile.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819968|Tommy Vile]]'' | | 1882 | 1958 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5067 | | ''[[:d:Q7819994|Tommy Weale]]'' | | 1910 | 1971 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5068 | [[Ficheru:Tomos Prys portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7820312|Tomos Prys]]'' | | 1564 | 1634 | ''[[:d:Q20591139|Plas Iolyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5069 | | ''[[:d:Q7821745|Tony Adams]]'' | actor galés | 1940 | 2025 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 5070 | | ''[[:d:Q7822985|Tony Millington]]'' | futbolista británicu (1943–2015) | 1943 | 2015 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 5071 | | ''[[:d:Q7823053|Tony Nelson]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5072 | | ''[[:d:Q7823270|Tony Ridler]]'' | xugador de dardos británicu (1954–2015) | 1954 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5073 | | ''[[:d:Q7823324|Tony Rowley]]'' | | 1929 | 2006 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 5074 | | ''[[:d:Q7823625|Tony Villars]]'' | futbolista británicu | 1952 | 2020 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 5075 | | ''[[:d:Q7827600|Tosh Powell]]'' | | 1908 | 1928 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5076 | [[Ficheru:Trefor Jenkins00.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7837812|Trefor Jenkins]]'' | xenetista sudafricanu | 1932 | 2025 | ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 5077 | | ''[[:d:Q7838982|Trevil Morgan]]'' | xugador de críquet galés (1907–1976) | 1907 | 1976 | ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]'' |- | style='text-align:right'| 5078 | | ''[[:d:Q7839033|Trevor Arnott]]'' | xugador de críquet galés (1902–1975) | 1902 | 1975 | ''[[:d:Q7281814|Radyr]]'' |- | style='text-align:right'| 5079 | | ''[[:d:Q7839139|Trevor Every]]'' | xugador de críquet galés (1909–1990) | 1909 | 1990 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5080 | | ''[[:d:Q7839152|Trevor Foster]]'' | | 1914 | 2005 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5081 | | ''[[:d:Q7839165|Trevor Gardner]]'' | | 1915 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5082 | | ''[[:d:Q7839243|Trevor Jones]]'' | políticu británicu (1926–2016) | 1926 | 2016 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 5083 | | ''[[:d:Q7839282|Trevor Llewellyn]]'' | boxeador galés | 1898 | 1981 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5084 | | ''[[:d:Q7839287|Trevor Lloyd]]'' | xugador de rugbi union galés (1924–2015) | 1924 | 2015 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 5085 | | ''[[:d:Q7839340|Trevor Morris]]'' | | 1920 | 2003 | ''[[:d:Q5586893|Gorslas]]'' |- | style='text-align:right'| 5086 | | ''[[:d:Q7839382|Trevor Preece]]'' | xugador de críquet galés (1882–1965) | 1882 | 1965 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 5087 | | ''[[:d:Q7839401|Trevor Roberts]]'' | | 1942 | 1972 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5088 | | ''[[:d:Q7839460|Trevor Thomas]]'' | | 1909 | 1969 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5089 | | ''[[:d:Q7839477|Trevor Walters]]'' | futbolista británicu | 1916 | 1989 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5090 | | ''[[:d:Q7851276|Tudor Davies]]'' | cantante d&#39;ópera británicu (1892–1958) | 1892 | 1958 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 5091 | | ''[[:d:Q7851330|Tudor Watkins, Baron Watkins]]'' | políticu británicu (1903–1983) | 1903 | 1983 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 5092 | [[Ficheru:Tyrone OSullivan by Aberdare Blog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7861628|Tyrone O'Sullivan]]'' | sindicalista galés | 1945 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5093 | | ''[[:d:Q7899835|Urban]]'' | | | 1134 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 5094 | [[Ficheru:Val Feld.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7909090|Val Feld]]'' | política galesa (1947–2001) | 1947 | 2001 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5095 | [[Ficheru:Vernon Hill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7922142|Vernon Hill]]'' | xugador de críquet galés (1871–1932) | 1871 | 1932 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 5096 | | ''[[:d:Q7922194|Vernon Morris]]'' | xugador de críquet galés (1894–1973) | 1894 | 1973 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 5097 | | ''[[:d:Q7925889|Victor Erle Nash-Williams]]'' | | 1897 | 1955 | ''[[:d:Q56087668|Fleur-de-Lys]]'' |- | style='text-align:right'| 5098 | | ''[[:d:Q7931505|Vince Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu (1901–1967) | 1901 | 1967 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5099 | | ''[[:d:Q7931909|Vincent Lloyd-Jones]]'' | xuez galés (1901–1986) | 1901 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5100 | | ''[[:d:Q7937419|Viv Huzzey]]'' | | 1876 | 1929 | ''[[:d:Q7916189|Varteg]]'' |- | style='text-align:right'| 5101 | | ''[[:d:Q7937718|Vivian Harrison]]'' | | 1921 | 1989 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5102 | | ''[[:d:Q7937766|Vivian Ridler]]'' | editor británicu (1913–2009) | 1913 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5103 | [[Ficheru:W. Llewelyn Williams (5254833) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7945802|William Llewelyn Williams]]'' | | 1867 | 1922 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 5104 | [[Ficheru:W S Gwynn Williams, Llangollen (1544595).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7945968|W. S. Gwynn Williams]]'' | compositor británicu (1896–1978) | 1896 | 1978 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 5105 | [[Ficheru:Portrayal of Wil Sam (W S Jones), the Llanystumdwy dramatist (1552990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7945972|W. S. Jones]]'' | escritor británicu | 1920 | 2007 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5106 | | ''[[:d:Q7955445|WR Parry]]'' | | 1890 | 1955 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5107 | | ''[[:d:Q7964582|Walter Coffin]]'' | | 1784 | 1867 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 5108 | | ''[[:d:Q7964611|Walter Cradock]]'' | | 1606 | 1659 | ''[[:d:Q6661540|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5109 | | ''[[:d:Q7964653|Walter Davis]]'' | futbolista británicu (1888–1937) | 1888 | 1937 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5110 | [[Ficheru:Walter E Rees.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7964728|Walter E. Rees]]'' | secretariu galés (1863–1949) | 1863 | 1949 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5111 | | ''[[:d:Q7964785|Walter Evans]]'' | | 1867 | 1897 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 5112 | [[Ficheru:StateLibQld 1 110840 Honourable Walter Horatio Wilson 1887.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7965162|Walter Horatio Wilson]]'' | políticu australianu (1839–1902) | 1839 | 1902 | ''[[:d:Q7321514|Rhosymedre]]'' |- | style='text-align:right'| 5113 | [[Ficheru:Professor Walter Jenkin Evans (1856–1927), Carmarthen Presbyterian College (gcf02731).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7965269|Walter Jenkin Evans]]'' | historiador británicu | 1856 | 1927 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5114 | | ''[[:d:Q7965470|Walter Lloyd]]'' | | 1580 | 1662 | ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]'' |- | style='text-align:right'| 5115 | | ''[[:d:Q7965658|Walter Monslow, Baron Monslow]]'' | | 1895 | 1966 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5116 | | ''[[:d:Q7965863|Walter Powell]]'' | | 1842 | 1881 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5117 | | ''[[:d:Q7965960|Walter Rice Evans]]'' | | 1863 | 1909 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5118 | | ''[[:d:Q7965980|Walter Robbins]]'' | futbolista británicu (1910–1979) | 1910 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5119 | | ''[[:d:Q7966122|Walter Shaw Sparrow]]'' | | 1862 | 1940 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5120 | | ''[[:d:Q7966361|Walter W. Thomas]]'' | arquiteutu galés (1849–1912) | 1849 | 1912 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5121 | | ''[[:d:Q7972932|Wat Jones]]'' | xugador de críquet galés (1917–1994) | 1917 | 1994 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 5122 | | ''[[:d:Q7976043|Wayne Bickerton]]'' | | 1941 | 2015 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5123 | | ''[[:d:Q7976202|Wayne Edwards]]'' | militar galés (1966–1993) | 1966 | 1993 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5124 | | ''[[:d:Q7976216|Wayne Evans]]'' | futbolista británicu | 1971 | 2023 | ''[[:d:Q3404980|Abermule]]'' |- | style='text-align:right'| 5125 | | ''[[:d:Q7990708|Wharton Davies]]'' | | 1873 | 1961 | ''[[:d:Q3403708|St Ishmael's]]'' |- | style='text-align:right'| 5126 | | ''[[:d:Q7998393|Wickham Powell]]'' | | 1892 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5127 | | ''[[:d:Q8001663|Wilf Hughes]]'' | xugador de críquet galés (1910–1984) | 1910 | 1984 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 5128 | | ''[[:d:Q8001666|Wilf Lewis]]'' | | 1903 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5129 | | ''[[:d:Q8001693|Wilf Walsh]]'' | | 1917 | 1977 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5130 | | ''[[:d:Q8001810|Wilfred Hodder]]'' | | 1896 | 1957 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 5131 | [[Ficheru:Llun o Wilfred Mitford Davies (1451201).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8001847|Wilfred Mitford Davies]]'' | pintor británicu | 1895 | 1966 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 5132 | | ''[[:d:Q8001858|Wilfred Pallott]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1884–1957) | 1884 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5133 | | ''[[:d:Q8001891|Wilfred Trubshaw]]'' | | 1870 | 1944 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5134 | | ''[[:d:Q8002410|Wiliam Midleton]]'' | | 1550 | 1600 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 5135 | | ''[[:d:Q8002780|Will Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1906–1975) | 1906 | 1975 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 5136 | | ''[[:d:Q8002998|Will Osborne]]'' | | 1875 | 1942 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 5137 | | ''[[:d:Q8003009|Will Parker]]'' | xugador de rugbi union galés (1873–1955) | 1873 | 1955 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5138 | [[Ficheru:Will Paynter, the newly elected miners' leader (1453859).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8003012|Will Paynter]]'' | | 1903 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5139 | | ''[[:d:Q8003042|Will Roberts]]'' | pintor galés (1907–2000) | 1907 | 2000 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5140 | | ''[[:d:Q8004161|William Addams Williams]]'' | | 1787 | 1861 | ''[[:d:Q13129646|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 5141 | | ''[[:d:Q8004223|William Albert Jenkins]]'' | | 1878 | 1968 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5142 | | ''[[:d:Q8004251|William Alexander]]'' | xugador de rugbi union británicu (1874–1937) | 1874 | 1937 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 5143 | [[Ficheru:WilliamAubrey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8004673|William Aubrey]]'' | | 1529 | 1595 | ''[[:d:Q52158053|Cantref]]'' |- | style='text-align:right'| 5144 | | ''[[:d:Q8005020|William Banks]]'' | | 1925 | 1991 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5145 | | ''[[:d:Q8005220|William Baxter]]'' | | 1650 | 1723 | ''[[:d:Q13129655|Llanllugan]]'' |- | style='text-align:right'| 5146 | | ''[[:d:Q8005312|William Bedloe]]'' | | 1650 | 1680 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 5147 | [[Ficheru:Sir Wm. Berry LCCN2014715089.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8005480|William Berry, 1st Viscount Camrose]]'' | | 1879 | 1954 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5148 | | ''[[:d:Q8005633|William Blethyn]]'' | | 1501 | 1591 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 5149 | | ''[[:d:Q20733167|Herbert Benjamin Winfield]]'' | | 1879 | 1919 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5150 | | ''[[:d:Q20733170|Herman Jones]]'' | | 1915 | 1964 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 5151 | | ''[[:d:Q20733168|Herbert Jenkins]]'' | | 1721 | 1772 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5152 | [[Ficheru:The Rev. Herbert Morgan M.A (5349013).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733169|Herbert Morgan]]'' | | 1875 | 1946 | ''[[:d:Q7094142|Onllwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5153 | | ''[[:d:Q20733178|Hopkin Bevan]]'' | | 1765 | 1839 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 5154 | | ''[[:d:Q20733179|Howel Davies]]'' | | 1716 | 1770 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5155 | | ''[[:d:Q20733182|Howell Powell]]'' | | | 1716 | ''[[:d:Q13129883|Maescar]]'' |- | style='text-align:right'| 5156 | | ''[[:d:Q20733181|Howell Howells]]'' | | 1750 | 1842 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 5157 | | ''[[:d:Q20733186|Hugh Davies]]'' | | 1844 | 1907 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5158 | | ''[[:d:Q20733185|Hugh Carter]]'' | | 1784 | 1855 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5159 | | ''[[:d:Q20733189|Hugh Evans]]'' | | 1790 | 1853 | ''[[:d:Q4899221|Betws Gwerfil Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 5160 | [[Ficheru:Parch Hugh Jones (EF).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733195|Hugh Jones]]'' | | 1837 | 1919 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5161 | | ''[[:d:Q20733192|Hugh Hughes]]'' | | 1778 | 1855 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 5162 | | ''[[:d:Q20733198|Hugh Maurice]]'' | | 1775 | 1825 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 5163 | [[Ficheru:Hugh Michael Hughes.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q20733199|Hugh Michael Hughes]]'' | | 1858 | 1933 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 5164 | [[Ficheru:Portrait of Hugh Jones ('Erfyl') (4670306).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733196|Hugh Jones]]'' | | 1789 | 1858 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5165 | [[Ficheru:Hugh Jones, Caerfyrddin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733197|Hugh Jones]]'' | | 1800 | 1872 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 5166 | | ''[[:d:Q20733203|Hugh Owen]]'' | | 1832 | 1897 | ''[[:d:Q3398878|Botwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5167 | | ''[[:d:Q20733201|Hugh Owen of Gwenynog]]'' | | 1575 | 1642 | ''[[:d:Q16033793|Llanfflewyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5168 | | ''[[:d:Q20733206|Hugh Roberts]]'' | | 1644 | 1702 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5169 | | ''[[:d:Q20733204|Hugh Owen]]'' | | 1880 | 1953 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 5170 | [[Ficheru:Portrait of Hugh Robert Hughes (of Kinmel and Dinorben, Denbighshire) (4674698).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733205|Hugh Robert Hughes]]'' | | 1827 | 1911 | ''[[:d:Q6413987|Kinmel Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5171 | | ''[[:d:Q20733211|Humphrey Bromley]]'' | | 1796 | 1876 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 5172 | [[Ficheru:Hugh Tudwal Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733208|Hugh Tudwal Davies]]'' | | 1847 | 1915 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5173 | | ''[[:d:Q20733209|Hugh William Jones]]'' | | 1802 | 1873 | ''[[:d:Q7164577|Penrhyn-coch]]'' |- | style='text-align:right'| 5174 | | ''[[:d:Q20733214|Humphrey Gwalchmai]]'' | | 1788 | 1847 | ''[[:d:Q29495708|Dolgar]]'' |- | style='text-align:right'| 5175 | [[Ficheru:Humphrey Jones (Bryfdir).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733215|Humphrey Jones]]'' | | 1867 | 1947 | ''[[:d:Q3398987|Croesor]]'' |- | style='text-align:right'| 5176 | | ''[[:d:Q20733213|Humphrey Edwards]]'' | | 1730 | 1788 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 5177 | | ''[[:d:Q20733216|Humphrey Parry]]'' | | 1772 | 1809 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5178 | | ''[[:d:Q20733222|Huw Arwystli]]'' | poeta galés (1542–1578) | 1542 | 1578 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5179 | | ''[[:d:Q20733227|Huw Ellis]]'' | | 1714 | 1774 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5180 | | ''[[:d:Q20733248|Hywel David Emanuel]]'' | | 1921 | 1970 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 5181 | | ''[[:d:Q20733249|Hywel Davies]]'' | broadcaster británicu (1919–1965) | 1919 | 1965 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5182 | | ''[[:d:Q20733254|Idwal Jones]]'' | | 1899 | 1966 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 5183 | | ''[[:d:Q20733255|Iestyn Rhys Williams]]'' | direutor galés (1892–1955) | 1892 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5184 | | ''[[:d:Q20733253|Idris Thomas]]'' | ministru británicu (1889–1962) | 1889 | 1962 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5185 | | ''[[:d:Q20733268|Ieuan Brechfa]]'' | | 1430 | 1500 | ''[[:d:Q4959999|Brechfa]]'' |- | style='text-align:right'| 5186 | | ''[[:d:Q20733278|Ieuan Samuel Jones]]'' | ministru británicu (1918–2004) | 1918 | 2004 | ''[[:d:Q17743639|Felin Geri]]'' |- | style='text-align:right'| 5187 | | ''[[:d:Q20733282|Ifan Gruffudd]]'' | | 1655 | 1734 | ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]'' |- | style='text-align:right'| 5188 | | ''[[:d:Q20733286|Ifor Thomas]]'' | | 1877 | 1918 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 5189 | | ''[[:d:Q20733290|Isaac James]]'' | | 1766 | 1840 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5190 | [[Ficheru:Portrait of Isaac Jenkins (4672921).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733291|Isaac Jenkins]]'' | | 1812 | 1877 | ''[[:d:Q3398476|Aberffrwd]]'' |- | style='text-align:right'| 5191 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Ishmael Jones (4672932).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733294|Ishmael Jones]]'' | | 1794 | 1876 | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 5192 | | ''[[:d:Q20733295|Ivor Bowen]]'' | xuez galés (1862–1934) | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 5193 | | ''[[:d:Q20733293|Isaac Samuel Lloyd]]'' | | 1875 | 1961 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5194 | | ''[[:d:Q20733296|Ivor James]]'' | | 1840 | 1909 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5195 | | ''[[:d:Q20733297|Jabez Edmund Jenkins]]'' | | 1840 | 1903 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5196 | | ''[[:d:Q20733303|James Bilsland Hughes]]'' | | 1831 | 1878 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 5197 | | ''[[:d:Q20733306|James Conway Brown]]'' | | 1838 | 1908 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 5198 | | ''[[:d:Q20733310|James Davies]]'' | | 1648 | 1722 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5199 | | ''[[:d:Q20733311|James Davies]]'' | | 1800 | 1869 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5200 | [[Ficheru:Portrait of James Davies (4674063).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733309|James Davies]]'' | | 1765 | 1849 | ''[[:d:Q731439|Grosmont]]'' |- | style='text-align:right'| 5201 | | ''[[:d:Q20733314|James Evan]]'' | | 1814 | 1842 | ''[[:d:Q4958467|Brawdy]]'' |- | style='text-align:right'| 5202 | | ''[[:d:Q20733315|James Evans]]'' | | 1866 | 1931 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 5203 | | ''[[:d:Q20733318|James Henry Howard]]'' | | 1876 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5204 | [[Ficheru:Ifano Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733319|James Ifano Jones]]'' | | 1865 | 1955 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5205 | | ''[[:d:Q20733316|James Griffiths]]'' | | 1782 | 1858 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 5206 | | ''[[:d:Q20733322|James Jardine]]'' | | | 1737 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 5207 | | ''[[:d:Q20733321|James James]]'' | | 1760 | 1831 | ''[[:d:Q4667057|Aberedw]]'' |- | style='text-align:right'| 5208 | | ''[[:d:Q20733326|James Mansel John]]'' | | 1910 | 1975 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 5209 | | ''[[:d:Q20733325|James Lewis]]'' | | 1674 | 1747 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5210 | | ''[[:d:Q20733330|James Nicholas]]'' | | 1877 | 1963 | ''[[:d:Q264304|Cwmfelin Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 5211 | | ''[[:d:Q20733328|James Morgan Gibbon]]'' | ministru británicu (1855–1932) | 1855 | 1932 | ''[[:d:Q4666839|Abercych]]'' |- | style='text-align:right'| 5212 | | ''[[:d:Q20733329|James Morris]]'' | | 1853 | 1914 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 5213 | | ''[[:d:Q20733334|James Rees]]'' | | 1803 | 1880 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5214 | | ''[[:d:Q20733335|James Thomas Evans]]'' | | 1878 | 1950 | ''[[:d:Q4666838|Abercwmboi]]'' |- | style='text-align:right'| 5215 | | ''[[:d:Q20733338|Jehoiada Hodges]]'' | | 1877 | 1930 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5216 | | ''[[:d:Q20733339|Jenkin Davies]]'' | | 1798 | 1842 | ''[[:d:Q13129613|Llandysiliogogo]]'' |- | style='text-align:right'| 5217 | | ''[[:d:Q20733342|Jenkin Lewis]]'' | | 1760 | 1831 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 5218 | | ''[[:d:Q20733340|Jenkin Evans]]'' | | 1674 | 1709 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 5219 | | ''[[:d:Q20733341|Jenkin Howell]]'' | | 1836 | 1902 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5220 | | ''[[:d:Q20733346|Jethro Gough]]'' | | 1903 | 1979 | ''[[:d:Q17715131|Llanwonno]]'' |- | style='text-align:right'| 5221 | | ''[[:d:Q20733347|Job David]]'' | | 1746 | 1812 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 5222 | | ''[[:d:Q20733350|John Arthur Sandbrook]]'' | | 1876 | 1942 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5223 | | ''[[:d:Q20733351|John Ashton]]'' | | 1830 | 1896 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5224 | [[Ficheru:Revd John Emlyn Jones (Ioan Emlyn, 1820-73) NLW3364395.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733348|John Emlyn Jones]]'' | | 1818 | 1873 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5225 | | ''[[:d:Q20733349|John Abel]]'' | | 1770 | 1819 | ''[[:d:Q13129595|Llan-y-bri]]'' |- | style='text-align:right'| 5226 | | ''[[:d:Q20733355|John Bickerton Morgan]]'' | | 1859 | 1894 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5227 | | ''[[:d:Q20733353|John Bancroft Willans]]'' | | 1881 | 1957 | ''[[:d:Q17738677|Dolforgan Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5228 | [[Ficheru:Portrait of John Bryan (4671299) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733358|John Bryan]]'' | | 1775 | 1856 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 5229 | | ''[[:d:Q20733359|John Bryant]]'' | | 1832 | 1926 | ''[[:d:Q5049689|Castellau]]'' |- | style='text-align:right'| 5230 | | ''[[:d:Q20733356|John Bird]]'' | pintor galés (1768–1829) | 1768 | 1829 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5231 | | ''[[:d:Q20733357|John Breese]]'' | ministru galés (1789–1842) | 1789 | 1842 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5232 | | ''[[:d:Q20733362|John Daniel]]'' | | 1755 | 1823 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5233 | | ''[[:d:Q20733363|John David]]'' | | 1701 | 1756 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 5234 | | ''[[:d:Q20733361|John Ceredig Evans]]'' | | 1855 | 1936 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 5235 | | ''[[:d:Q20733367|John Davies]]'' | | 1750 | 1821 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5236 | | ''[[:d:Q20733364|John David Davies]]'' | | 1831 | 1911 | ''[[:d:Q645198|Oxwich]]'' |- | style='text-align:right'| 5237 | | ''[[:d:Q20733365|John David Rheinallt Jones]]'' | | 1884 | 1953 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 5238 | | ''[[:d:Q20733370|John Davies]]'' | | 1737 | 1821 | ''[[:d:Q6661636|Llanllawddog]]'' |- | style='text-align:right'| 5239 | [[Ficheru:Rev. John Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733371|John Davies]]'' | | 1760 | 1843 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 5240 | | ''[[:d:Q20733368|John Davies]]'' | | 1652 | 1716 | ''[[:d:Q13131036|Rhiwlas]]'' |- | style='text-align:right'| 5241 | | ''[[:d:Q20733374|John Davies]]'' | | 1787 | 1855 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 5242 | | ''[[:d:Q20733372|John Davies]]'' | | 1772 | 1855 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 5243 | | ''[[:d:Q20733378|John Davies]]'' | | 1803 | 1854 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5244 | [[Ficheru:Reverend John Davies, Cardiff, 1823-1874.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733379|John Davies]]'' | | 1823 | 1874 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 5245 | | ''[[:d:Q20733377|John Davies]]'' | | 1795 | 1861 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 5246 | | ''[[:d:Q20733380|John Davies]]'' | | 1843 | 1917 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 5247 | | ''[[:d:Q20733381|John Davies]]'' | | 1860 | 1939 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5248 | | ''[[:d:Q18813249|John Roberts]]'' | | 1749 | 1817 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5249 | | ''[[:d:Q18819465|Guildhaume Myrddin-Evans]]'' | | 1894 | 1964 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 5250 | [[Ficheru:Canon Evan Daniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18875883|Evan Daniel]]'' | | 1837 | 1904 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 5251 | | ''[[:d:Q18879144|John Thomas]]'' | | 1795 | 1871 | ''[[:d:Q29488481|Pibwr Lwyd Farmhouse]]'' |- | style='text-align:right'| 5252 | [[Ficheru:Revd Dr John Thomas, Liverpool (1821-92) (1882) NLW3362411.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18879165|John Thomas]]'' | | 1821 | 1892 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5253 | | ''[[:d:Q18880142|Mildred Riddelsdell]]'' | | 1913 | 2006 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 5254 | [[Ficheru:Sir Noah Thomas (1720-92).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18880149|Noah Thomas]]'' | médicu galés (1720–1792) | 1720 | 1792 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5255 | [[Ficheru:Dr Owen Thomas (1812-91) NLW3362711.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18880154|Owen Thomas]]'' | | 1812 | 1891 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5256 | | ''[[:d:Q18880164|Pendrill Varrier Jones]]'' | | 1883 | 1941 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 5257 | | ''[[:d:Q18910300|Edith Sophia Hooper]]'' | sufraxista galesa (1868–1926) | 1868 | 1926 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5258 | | ''[[:d:Q18910435|Edward Edwards]]'' | | 1870 | 1944 | ''[[:d:Q12061339|Llangedwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5259 | | ''[[:d:Q18911657|Robert Warden Lee]]'' | | 1868 | 1958 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 5260 | [[Ficheru:Revd William Williams, Swansea (1817-1900) NLW3365189.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18911858|William Rees Williams]]'' | | 1817 | 1900 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 5261 | | ''[[:d:Q18912095|Herbert Millingchamp Vaughan]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q15987287|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 5262 | | ''[[:d:Q18913039|John Howard Purnell]]'' | | 1925 | 1996 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 5263 | | ''[[:d:Q18913097|Elis Roberts]]'' | | 1712 | 1789 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 5264 | [[Ficheru:John William Watson Stephens. Photograph. Wellcome V0027757.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18913337|John William Watson Stephens]]'' | profesor galés (1865–1946) | 1865 | 1946 | ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]'' |- | style='text-align:right'| 5265 | | ''[[:d:Q18914801|Alis Wen]]'' | | 1520 | 1501 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5266 | | ''[[:d:Q18914804|Gwen ferch Ellis]]'' | | 1550 | 1594 | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5267 | | ''[[:d:Q18917139|Abram Wood]]'' | | 1699 | 1799 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5268 | | ''[[:d:Q18917172|Norman Allen]]'' | | 1903 | 1972 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5269 | [[Ficheru:Y Parch Peter Williams o Gaerfyrddin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18917233|Peter Williams]]'' | | 1723 | 1796 | ''[[:d:Q13129668|Llansadyrnin]]'' |- | style='text-align:right'| 5270 | | ''[[:d:Q18917385|John Harris]]'' | | 1932 | 2009 | ''[[:d:Q7162831|Penhow]]'' |- | style='text-align:right'| 5271 | | ''[[:d:Q18917541|Emlyn Williams]]'' | | 1921 | 1995 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5272 | | ''[[:d:Q18917654|Lawrence Jenkins]]'' | | 1857 | 1928 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 5273 | | ''[[:d:Q18917778|Zachariah Williams]]'' | | 1673 | 1755 | ''[[:d:Q7368291|Rosemarket]]'' |- | style='text-align:right'| 5274 | | ''[[:d:Q18920464|Roscoe Howells]]'' | escritor galés (1919–2014) | 1919 | 2014 | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 5275 | | ''[[:d:Q18922056|Anne Griffith]]'' | | 1734 | 1821 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 5276 | [[Ficheru:Dan Davies, Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18922147|Daniel Davies]]'' | | 1859 | 1930 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5277 | | ''[[:d:Q18922178|Percy Watkins]]'' | | 1871 | 1946 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 5278 | | ''[[:d:Q18922208|Richard Davis]]'' | | 1658 | 1714 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 5279 | | ''[[:d:Q18922225|Evan Evans]]'' | empresariu galés (1882–1965) | 1882 | 1965 | ''[[:d:Q14508465|Betws Lleucu]]'' |- | style='text-align:right'| 5280 | | ''[[:d:Q18934912|Donald Emrys Strong]]'' | | 1927 | 1973 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 5281 | [[Ficheru:Portrait of Tho. Jones (4674170) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18936277|Thomas Jones]]'' | | 1648 | 1713 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 5282 | | ''[[:d:Q18954073|Arthur Lloyd James]]'' | llingüista británicu (1884–1943) | 1884 | 1943 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 5283 | | ''[[:d:Q18954136|David Oliver]]'' | | 1863 | 1947 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5284 | | ''[[:d:Q18954309|John Bailey]]'' | | 1898 | 1969 | ''[[:d:Q25169445|Miskin]]'' |- | style='text-align:right'| 5285 | [[Ficheru:Portrait of Rev. John Hughes (4670920).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18954350|John Hughes]]'' | | 1842 | 1902 | ''[[:d:Q13127175|Cnwch Coch]]'' |- | style='text-align:right'| 5286 | [[Ficheru:Photograph of William Ick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18962084|William Ick]]'' | | 1800 | 1844 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5287 | | ''[[:d:Q19039146|David Owen]]'' | | 1904 | 1970 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 5288 | | ''[[:d:Q19040140|Ezekiel Hughes]]'' | | 1766 | 1849 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5289 | | ''[[:d:Q19040262|Frances Hughes]]'' | | 1855 | 1927 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5290 | | ''[[:d:Q19042104|Ivor Broom]]'' | militar galés (1920–2003) | 1920 | 2003 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5291 | | ''[[:d:Q19043535|Robert Jones]]'' | | 1560 | 1615 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 5292 | | ''[[:d:Q19043766|William Evans]]'' | | 1864 | 1934 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 5293 | | ''[[:d:Q19324971|Morland Lewis]]'' | pintor británicu (1903–1943) | 1903 | 1943 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5294 | [[Ficheru:Mrs Amy Brook (born Bulley) by Mary Florence Monkhouse.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19324995|Amy Bulley]]'' | activista galesa (1852–1939) | 1852 | 1939 | ''[[:d:Q15261963|New Brighton]]'' |- | style='text-align:right'| 5295 | | ''[[:d:Q19325030|Oliver Thomas]]'' | | 1598 | 1653 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5296 | | ''[[:d:Q19325183|Rhondda Williams]]'' | ministru británicu (1860–1945) | 1860 | 1945 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 5297 | | ''[[:d:Q19325185|Betty Johnston]]'' | | 1916 | 1994 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 5298 | | ''[[:d:Q19325211|Richard Hughes]]'' | poeta galés (1565–1619) | 1565 | 1619 | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5299 | | ''[[:d:Q19325318|Clara Deniz]]'' | pianista británica (1911–2002) | 1911 | 2002 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5300 | | ''[[:d:Q19325401|David Thomas]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 5301 | [[Ficheru:Rosina Davies (1863–1949) (gcf02725).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19325414|Rosina Davies]]'' | misionera galesa (1863–1949) | 1863 | 1949 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 5302 | | ''[[:d:Q19325608|Thomas Hughes]]'' | | 1853 | 1927 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 5303 | | ''[[:d:Q19325627|Ethel Trew]]'' | | 1869 | 1948 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 5304 | [[Ficheru:Cofeb Tom Nefyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19325687|Thomas Williams]]'' | | 1895 | 1958 | ''[[:d:Q4936754|Boduan]]'' |- | style='text-align:right'| 5305 | | ''[[:d:Q19326557|Samuel Evans]]'' | | 1762 | 1835 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5306 | [[Ficheru:John Aneurin Grey Griffith, c1980 (4322172360).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19335498|John Aneurin Grey Griffith]]'' | xurista británicu | 1918 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5307 | [[Ficheru:Representative John D. Jones, 1971.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19360550|John D. Jones]]'' | políticu galés (1923–2014) | 1923 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5308 | | ''[[:d:Q19360836|Roger Cecil]]'' | pintor galés (1942–2015) | 1942 | 2015 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 5309 | | ''[[:d:Q19364441|Gwynne Edwards]]'' | violista galés (1909–2000) | 1909 | 2000 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 5310 | [[Ficheru:Revd John Williams, 'Yr Hen Syr'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19367438|John Williams]]'' | | 1745 | 1818 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 5311 | | ''[[:d:Q19368760|William Davies]]'' | escultor galés (1826–1901) | 1826 | 1901 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5312 | | ''[[:d:Q19396015|Paul Brown]]'' | | 1960 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5313 | | ''[[:d:Q19407331|Maureen Guy]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1932–2015) | 1932 | 2015 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 5314 | | ''[[:d:Q19513574|Owain Dwnn]]'' | | 1400 | 1460 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 5315 | | ''[[:d:Q19518672|Geoffrey Glyn]]'' | | | 1557 | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5316 | | ''[[:d:Q19518932|John Goodwin]]'' | tirador británicu (1859–1938) | 1859 | 1938 | ''[[:d:Q6394440|Kerry]]'' |- | style='text-align:right'| 5317 | | ''[[:d:Q19560432|Glyn England]]'' | inxenieru galés (1921–2013) | 1921 | 2013 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 5318 | | ''[[:d:Q19560889|David Bevan Jones]]'' | | 1807 | 1863 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5319 | | ''[[:d:Q19560894|Mary Jones]]'' | actriz galesa (1896–1990) | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 5320 | | ''[[:d:Q28528581|Arthur Gimblett]]'' | futbolista británicu | 1889 | 1957 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5321 | | ''[[:d:Q28531012|William Price]]'' | | 1869 | 1937 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 5322 | | ''[[:d:Q28531231|Samuel Elliott]]'' | | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5323 | [[Ficheru:Mary Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28600790|Mary Williams]]'' | académica británica (1883–1977) | 1887<br/>1883 | 1977 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5324 | [[Ficheru:Sion Trefor (m. 1589) Gresffordd. John Trevor (d. 1589) Gresford Church, Cymru Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28731295|Sion Trevor]]'' | soldáu galés | | 1589 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 5325 | | ''[[:d:Q28741101|Cyril Lewis]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1999 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 5326 | | ''[[:d:Q28748041|David Collier]]'' | futbolista británicu | 1957 | 2021 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 5327 | | ''[[:d:Q28752872|Doreen Vermeulen-Cranch]]'' | profesora universitaria galesa (1915–2011) | 1915 | 2011 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 5328 | | ''[[:d:Q28777314|André Hue]]'' | | 1923 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5329 | | ''[[:d:Q28823400|Huw O. Pritchard]]'' | químicu canadianu | 1928 | 2019 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5330 | | ''[[:d:Q28867978|Frank Squires]]'' | futbolista británicu | 1921 | 1988 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5331 | | ''[[:d:Q28868083|Robert Jones]]'' | | 1803 | 1850 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 5332 | | ''[[:d:Q28870737|Louis Ford]]'' | futbolista británicu | 1914 | 1980 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5333 | | ''[[:d:Q28922150|Wyn Thomas]]'' | | 1928 | 2017 | ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]'' |- | style='text-align:right'| 5334 | | ''[[:d:Q28935566|Leonora Brito]]'' | | 1954 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5335 | | ''[[:d:Q28972086|John Audland]]'' | xugador de críquet británicu (1852–1931) | 1852 | 1931 | ''[[:d:Q2243491|Tintern]]'' |- | style='text-align:right'| 5336 | | ''[[:d:Q29021227|Selina Rushbrook]]'' | | 1880 | 1907 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5337 | | ''[[:d:Q29029634|John Puleston]]'' | | 1401 | 1551 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5338 | [[Ficheru:Jenkins, Roger 1981-06-20.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29034214|Roger Jenkins]]'' | pilotu de carreres británicu | 1940 | 2021 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 5339 | | ''[[:d:Q29447102|Randall Baker]]'' | | 1944 | 2020 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5340 | | ''[[:d:Q29578277|John Huw Lewis]]'' | | 1931 | 2008 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5341 | | ''[[:d:Q29642353|Beverley Beech]]'' | | 1944 | 2023 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5342 | | ''[[:d:Q29643012|Jack Howell]]'' | médicu galés (1926–2015) | 1926 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5343 | | ''[[:d:Q29643019|Jeff Hughes]]'' | | 1965 | 2018 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 5344 | | ''[[:d:Q29643376|Michael Oliver]]'' | | 1925 | 2015 | ''[[:d:Q894252|Borth]]''<br/>[[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5345 | | ''[[:d:Q29643800|Martin Williams]]'' | | 1947 | 2020 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 5346 | | ''[[:d:Q29869245|Dafydd Dafis]]'' | | 1958 | 2017 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 5347 | | ''[[:d:Q29904560|John Potter]]'' | impresor galés (1830–1868) | 1830 | 1868 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5348 | | ''[[:d:Q29948275|Rosalind Rusbridge]]'' | | 1915 | 2004 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5349 | | ''[[:d:Q29956338|Douglas F. Brewer]]'' | físicu galés (1925–2018) | 1925 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5350 | | ''[[:d:Q29966512|Edith Downing]]'' | | 1857 | 1931 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5351 | | ''[[:d:Q30105096|John Thomas]]'' | | 1806 | 1874 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 5352 | | ''[[:d:Q30110173|Jack Windsor Lewis]]'' | | 1926 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5353 | | ''[[:d:Q30122806|Albert Derrick]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2022 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5354 | | ''[[:d:Q30344574|Geraint Dyfnallt Owen]]'' | | 1908 | 1993 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5355 | [[Ficheru:Shipyard Sally Pic.png|center|128px]] | ''[[:d:Q30500638|Joan Cowick]]'' | | 1912 | 2004 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5356 | | ''[[:d:Q30605435|Brinley Rees]]'' | | 1916 | 2001 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 5357 | | ''[[:d:Q30609027|W.E. Williams]]'' | | 1881 | 1962 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 5358 | | ''[[:d:Q30609165|Billy Hughes]]'' | futbolista británicu (1920-1995) | 1920 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5359 | | ''[[:d:Q30609386|Tom Green]]'' | | 1900 | 1974 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5360 | | ''[[:d:Q30612083|John Davies]]'' | | | 1694 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5361 | | ''[[:d:Q31358714|Hywel Sele]]'' | | 1345 | 1402 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5362 | | ''[[:d:Q32062166|G. W. Hemans]]'' | | 1814 | 1885 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5363 | | ''[[:d:Q32131488|Jane Anne Lloyd]]'' | | 1870 | 1933 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5364 | | ''[[:d:Q33083014|John Cedric Griffiths]]'' | xeólogu británicu (1912–1992) | 1912 | 1992 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5365 | | ''[[:d:Q33634794|Alfie Clarke]]'' | | 1914 | 1953 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5366 | | ''[[:d:Q33712219|Tommy Wolfe]]'' | | 1900 | 1954 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 5367 | | ''[[:d:Q33818814|Estyn Griffths]]'' | | 1927 | 2017 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5368 | | ''[[:d:Q33821432|Keith Huntley]]'' | futbolista británicu | 1931 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5369 | | ''[[:d:Q33825302|Les Orphan]]'' | | 1923 | 1995 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5370 | [[Ficheru:John Francon Williams 1854-1911 Commemorative Plaque.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q35160552|John Francon Williams]]'' | | 1854 | 1911 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 5371 | | ''[[:d:Q35695307|Enoch Rowland Jones]]'' | músicu galés (1912–1978) | 1912 | 1978 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 5372 | | ''[[:d:Q37347750|David Humphrey Jones]]'' | impresor galés (1842–1904) | 1842 | 1904 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5373 | | ''[[:d:Q37509560|David Rice Rees]]'' | | 1787 | 1856 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 5374 | | ''[[:d:Q37663328|John Bird]]'' | | 1761 | 1840 | ''[[:d:Q1035742|Cardiff Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 5375 | | ''[[:d:Q37725178|Gary Roach]]'' | | 1933 | 2012 | ''[[:d:Q7164547|Penpedairheol]]'' |- | style='text-align:right'| 5376 | | ''[[:d:Q37804072|Evan Jones]]'' | | 1830 | 1918 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 5377 | | ''[[:d:Q37826665|Josiah Thomas]]'' | | 1830 | 1905 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5378 | | ''[[:d:Q37892401|Henry Hughes]]'' | | 1808 | 1892 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 5379 | | ''[[:d:Q38009527|David O'Brien Owen]]'' | | 1855 | 1920 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5380 | | ''[[:d:Q38170780|William Watkin Davies]]'' | | 1895 | 1973 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 5381 | [[Ficheru:Yr Athro Noel Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q38209921|Noel Lloyd]]'' | | 1946 | 2019 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5382 | | ''[[:d:Q38216587|Marie Trevelyan]]'' | | 1853 | 1922 | ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]'' |- | style='text-align:right'| 5383 | | ''[[:d:Q38606122|Emily Davis]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1900–1966) | 1900 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5384 | | ''[[:d:Q38686224|Alison Bielski]]'' | | 1925 | 2014 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5385 | | ''[[:d:Q38898929|Paul Dickson]]'' | realizador galés (1920–2011) | 1920 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5386 | | ''[[:d:Q39039624|Billy Moore]]'' | | 1912 | 2002 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 5387 | | ''[[:d:Q39039625|Derek Williams]]'' | | 1934 | 2014 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5388 | | ''[[:d:Q39040013|Peter Elias Jones]]'' | | 1943 | 2010 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 5389 | | ''[[:d:Q39040026|Mary Vaughan Jones]]'' | | 1917 | 2002 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5390 | | ''[[:d:Q39078711|Albert Derrick]]'' | futbolista galés (1908–1975) | 1908 | 1975 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5391 | | ''[[:d:Q39078898|Sam Davies]]'' | | 1894 | 1972 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5392 | | ''[[:d:Q39078897|Glyn Davies]]'' | | 1909 | 1985 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5393 | | ''[[:d:Q39078904|Roy McDonald]]'' | | 1896 | 1970 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5394 | | ''[[:d:Q39078905|George Wheeler]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1995 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5395 | | ''[[:d:Q39078914|Peter Davies]]'' | futbolista galés | 1936 | 2023 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5396 | | ''[[:d:Q39078917|Les Jones]]'' | | 1922 | 1983 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 5397 | | ''[[:d:Q39295246|Sir Edmund Buckley, 2nd Baronet]]'' | | 1861 | 1919 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 5398 | | ''[[:d:Q40889067|Basil Cottle]]'' | | 1917 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5399 | | ''[[:d:Q41019354|Mary Collins-Powell]]'' | direutora d&#39;orquesta galesa (1928–1997) | 1928 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5400 | | ''[[:d:Q41198636|John Wilkes Poundley]]'' | | 1807 | 1872 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 5401 | | ''[[:d:Q41701277|John Wynne Jones]]'' | | 1803 | 1888 | ''[[:d:Q24671090|Aber]]'' |- | style='text-align:right'| 5402 | | ''[[:d:Q41767537|Christopher Vaughan Edwards]]'' | militar galés (1875–1955) | 1875 | 1955 | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 5403 | | ''[[:d:Q42186286|William Powell]]'' | diáconu galés (1705–1780) | 1705 | 1780 | ''[[:d:Q6964304|Nanteos]]'' |- | style='text-align:right'| 5404 | | ''[[:d:Q42434789|Archie Ridley]]'' | xugador de críquet neozelandés (1869–1950) | 1869 | 1950 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 5405 | | ''[[:d:Q42774158|Colin St Clair Oakes]]'' | arquiteutu británicu | 1908 | 1971 | ''[[:d:Q16901177|Tanyfron]]'' |- | style='text-align:right'| 5406 | | ''[[:d:Q43127454|Irwin John David Bevan]]'' | artista británicu (1852–1940) | 1852 | 1940 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5407 | | ''[[:d:Q43132155|Charles Jones]]'' | | 1836 | 1892 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5408 | | ''[[:d:Q43260453|Tony O'Connor]]'' | | 1934 | 2015 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5409 | | ''[[:d:Q43304180|Philip Henry Egerton]]'' | | 1824 | 1893 | ''[[:d:Q3406264|Gresford]]'' |- | style='text-align:right'| 5410 | [[Ficheru:Mary De la Beche Nicholl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q43371054|Mary De la Beche Nicholl]]'' | | 1839 | 1922 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5411 | | ''[[:d:Q43538963|Wenna]]'' | | 600 | 544 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5412 | [[Ficheru:Cpl William Dempster.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q43580958|William Dempster]]'' | | 1876 | 1964 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5413 | | ''[[:d:Q43761704|M.P. Harris]]'' | ornitólogu británicu | 1939 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5414 | | ''[[:d:Q44633113|Fred Condrey]]'' | futbolista galés (1883–1952) | 1883 | 1952 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5415 | | ''[[:d:Q44691153|William Powell]]'' | | 1815 | 1878 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5416 | [[Ficheru:Dewi Cynon (David Davies 1853-1937).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q45048920|Dewi Cynon]]'' | músicu galés | 1853 | 1937 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 5417 | | ''[[:d:Q45300946|J. Gwynn Williams]]'' | | 1924 | 2017 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 5418 | | ''[[:d:Q45831939|Arthur Watkyn]]'' | | 1907 | 1965 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5419 | [[Ficheru:William Bloomfield Douglas.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q8005643|William Bloomfield Douglas]]'' | | 1822 | 1906 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5420 | [[Ficheru:William Brace.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q8005819|William Brace]]'' | | 1865 | 1947 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 5421 | [[Ficheru:William Bradshaw by Enoch Seeman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8005843|William Bradshaw]]'' | | 1671 | 1732 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 5422 | | ''[[:d:Q8006111|William Bulkeley]]'' | | 1691 | 1760 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 5423 | | ''[[:d:Q8006477|William Camden Edwards]]'' | | 1777 | 1855 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5424 | [[Ficheru:Lance Corporal Fuller VC. Welsh Regiment.png|center|128px]] | ''[[:d:Q8006723|William Charles Fuller]]'' | militar galés (1884–1974) | 1884 | 1974 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 5425 | [[Ficheru:Lord Cope.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8007106|William Cope, 1st Baron Cope]]'' | | 1870 | 1946 | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 5426 | | ''[[:d:Q8007183|William Cove]]'' | políticu británicu (1888–1963) | 1888 | 1963 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5427 | [[Ficheru:William Crawshay II (1788–1867).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8007280|William Crawshay II]]'' | | 1788 | 1867 | ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]'' |- | style='text-align:right'| 5428 | | ''[[:d:Q8007618|William David Phillips]]'' | | 1855 | 1918 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5429 | | ''[[:d:Q8007617|William David Owen]]'' | escritor británicu | 1874 | 1925 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 5430 | [[Ficheru:Syr-William-Davies-AS-Sir-Benfro.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8007633|William Davies]]'' | | 1821 | 1895 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5431 | | ''[[:d:Q8007637|William Davies]]'' | futbolista británicu (1882–1966) | 1882 | 1966 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5432 | | ''[[:d:Q8007642|William Davies]]'' | | | 1593 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 5433 | | ''[[:d:Q8007641|William Davies]]'' | | 1890 | 1967 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 5434 | | ''[[:d:Q8008479|William Edwards]]'' | | 1851 | 1940 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 5435 | | ''[[:d:Q8008480|William Edwards]]'' | | 1938 | 2007 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 5436 | | ''[[:d:Q8008498|William Egan]]'' | futbolista británicu (1872–1946) | 1872 | 1946 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 5437 | | ''[[:d:Q8008562|William Ellis Bailiff]]'' | | 1882 | 1972 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5438 | | ''[[:d:Q8008626|William Erbery]]'' | | 1604 | 1654 | ''[[:d:Q39011988|Roath Dogfield]]'' |- | style='text-align:right'| 5439 | | ''[[:d:Q8008690|William Evans]]'' | cardiólogu galés (1895–1988) | 1895 | 1988 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 5440 | | ''[[:d:Q8008691|William Evans]]'' | | 1853 | 1919 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 5441 | [[Ficheru:William George Evans (1883 – 1946).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8008698|William Evans]]'' | | 1883 | 1946 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 5442 | | ''[[:d:Q8009059|William Finney]]'' | xugador de críquet galés (1866–1927) | 1866 | 1927 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5443 | | ''[[:d:Q8009287|William Foxwist]]'' | | 1610 | 1673 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5444 | | ''[[:d:Q8009291|William Frame]]'' | arquiteutu galés (1848–1906) | 1848 | 1906 | ''[[:d:Q1035742|Cardiff Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 5445 | [[Ficheru:William Gilbert Rees, July 1853.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8009876|William Gilbert Rees]]'' | xugador de críquet australianu (1827–1898) | 1827 | 1898 | ''[[:d:Q18160141|Haroldston St. Issell's]]'' |- | style='text-align:right'| 5446 | [[Ficheru:Gwynn William.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q8010301|William Gwynn]]'' | | 1856 | 1897 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5447 | | ''[[:d:Q8010926|William Harris]]'' | | 1884 | 1956 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5448 | [[Ficheru:Bishop Havard by Evan Walters.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8011018|William Havard]]'' | | 1889 | 1956 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5449 | | ''[[:d:Q8012147|William Henry Scourfield]]'' | políticu británicu | 1776 | 1843 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 5450 | [[Ficheru:WHSeager.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8012148|William Henry Seager]]'' | políticu británicu (1862–1941) | 1862 | 1941 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5451 | [[Ficheru:William Herbert Waring (1885–1918).png|center|128px]] | ''[[:d:Q8012259|William Herbert Waring]]'' | militar galés (1885–1918) | 1885 | 1918 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5452 | | ''[[:d:Q8012504|William Hopper]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1922–2008) | 1922 | 2008 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 5453 | | ''[[:d:Q8013054|Gerry Humphreys]]'' | | 1931 | 2006 | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 5454 | | ''[[:d:Q8013397|William Jackson]]'' | | 1876 | 1954 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 5455 | | ''[[:d:Q8013423|William James]]'' | | 1902 | 1972 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 5456 | [[Ficheru:W. J. Gruffydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013623|William John Gruffydd]]'' | | 1881 | 1954 | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 5457 | [[Ficheru:WJParry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013655|William John Parry]]'' | | 1842 | 1927 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 5458 | | ''[[:d:Q8013687|William Johnson]]'' | xugador de rugbi galés | | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5459 | [[Ficheru:William Lloyd Jones - Illustrated Australian News (1874).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013723|William Jones]]'' | | 1809 | 1873 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 5460 | | ''[[:d:Q8013720|William Jones]]'' | | 1755 | 1821 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 5461 | [[Ficheru:William Jones AS Arfon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013725|William Jones]]'' | políticu galés (1859–1915) | 1859 | 1915 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 5462 | | ''[[:d:Q8013731|William Jones]]'' | direutor galés (1676–1725) | 1676 | 1725 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 5463 | | ''[[:d:Q8013728|William Jones]]'' | | 1876 | 1918 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 5464 | [[Ficheru:William Jones (1726-1795).jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013729|William Jones]]'' | | 1726 | 1795 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 5465 | [[Ficheru:William Lewis, 1st Baron Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8014533|Lewis, W. T.]]'' | industrial galés (1837–1914) | 1837 | 1914 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5466 | | ''[[:d:Q8014542|William Lewis]]'' | | 1847 | 1926 | ''[[:d:Q13129674|Llanwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 5467 | | ''[[:d:Q8014552|William Lewis Thomas]]'' | | 1913 | 1995 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 5468 | | ''[[:d:Q8014626|William Llewellyn Morgan]]'' | xugador de rugbi union galés (1884–1960) | 1884 | 1960 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5469 | | ''[[:d:Q8014627|William Llewellyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1872–1943) | 1872 | 1943 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 5470 | | ''[[:d:Q8014630|William Llewelyn Davies]]'' | | 1887 | 1952 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 5471 | | ''[[:d:Q8014638|William Lloyd]]'' | | 1782 | 1857 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5472 | | ''[[:d:Q8014765|William Lucas Collins]]'' | | 1815 | 1887 | ''[[:d:Q645198|Oxwich]]'' |- | style='text-align:right'| 5473 | | ''[[:d:Q8015052|William Mainwaring]]'' | | 1884 | 1971 | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 5474 | [[Ficheru:WilliamLortMansel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8015101|William Mansel]]'' | | 1753 | 1820 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5475 | | ''[[:d:Q8015535|William Meggitt]]'' | as de l&#39;aviación galés (1894–1927) | 1894 | 1927 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5476 | [[Ficheru:William M James the judge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8015629|William Milbourne James]]'' | xuez galés (1807–1881) | 1807 | 1881 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5477 | | ''[[:d:Q21035496|William Jones]]'' | empresariu galés (1874–1936) | 1874 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5478 | | ''[[:d:Q21038704|Illtyd Harrington]]'' | políticu galés (1931–2015) | 1931 | 2015 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5479 | | ''[[:d:Q21061998|Meredith Etherington-Smith]]'' | periodista galesa | 1946 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5480 | [[Ficheru:David James MHA.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21069708|David James]]'' | políticu australianu | 1854 | 1926 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 5481 | | ''[[:d:Q21078463|Eddie Dowdall]]'' | xugador de rugbi union galés (1901–1968) | 1901 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5482 | | ''[[:d:Q21078465|Edward Enoch Jenkins]]'' | xuez galés (1895–1960) | 1895 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5483 | | ''[[:d:Q21079008|Doug Morgan]]'' | | 1886 | 1958 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5484 | | ''[[:d:Q21104246|Peter Molan]]'' | científicu neozelandés (1943–2015) | 1943 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5485 | | ''[[:d:Q21155105|Charles Cullum]]'' | actor galés (1899–1979) | 1899 | 1979 | ''[[:d:Q17985748|Barry Docks]]'' |- | style='text-align:right'| 5486 | | ''[[:d:Q21165076|Hubert Rees]]'' | | 1923 | 2009 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 5487 | [[Ficheru:Anthony Trafford James.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21165253|Anthony Trafford James]]'' | | 1922 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5488 | | ''[[:d:Q21165886|John Herbert Beynon]]'' | | 1923 | 2015 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 5489 | | ''[[:d:Q21165890|David Roger Jones Owen]]'' | | 1942 | 2020 | ''[[:d:Q5004154|Bynea]]'' |- | style='text-align:right'| 5490 | | ''[[:d:Q21166454|Trevor Evans]]'' | físicu británicu | 1927 | 2010 | ''[[:d:Q3404696|Tondu]]'' |- | style='text-align:right'| 5491 | | ''[[:d:Q21176250|Les Pearce]]'' | deportista galés (1923–2018) | 1923 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5492 | | ''[[:d:Q21176559|Reg Davies]]'' | | 1909 | 1987 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 5493 | | ''[[:d:Q21176942|Richard Methuen Greaves]]'' | | 1852 | 1942 | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5494 | | ''[[:d:Q21246048|Sarah Savage]]'' | | 1664 | 1752 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5495 | [[Ficheru:John Evans, astrologer 02354.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21296968|John Evans]]'' | | 1595 | 1659 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5496 | | ''[[:d:Q21338129|Everard Baldwin Britton]]'' | entomólogu británicu (1912–2004) | 1912 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5497 | | ''[[:d:Q21345541|Jack Godderis]]'' | pintor belxicanu (1916–1971) | 1916 | 1971 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5498 | | ''[[:d:Q21387484|David Allen Lewis Davies]]'' | entomólogu galés (1923–2003) | 1923 | 2003 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 5499 | | ''[[:d:Q21389901|Stanley John Hughes]]'' | micólogu (1918–2019) | 1918 | 2019 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5500 | | ''[[:d:Q21452756|A. H. Morgan-Hall]]'' | | 1900 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5501 | | ''[[:d:Q21454369|Howard J. Morgan]]'' | pintor británicu | 1949 | 2020 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 5502 | [[Ficheru:Self Portrait (gcf02842).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21454373|Howard Lloyd Roberts]]'' | | 1879 | 1935 | ''[[:d:Q894252|Borth]]'' |- | style='text-align:right'| 5503 | | ''[[:d:Q21454550|Hugh Douglas Williams]]'' | | 1917 | 1969 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5504 | | ''[[:d:Q21455047|Rose Dempster Bonnor]]'' | | 1875 | 1967 | ''[[:d:Q12061339|Llangedwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5505 | | ''[[:d:Q21455263|Alfred Oliver]]'' | pintor galés (1868–1943) | 1868 | 1943 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5506 | | ''[[:d:Q21455741|Iwan Gwyn Parry]]'' | pintor británicu | 1970 | 2025 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5507 | [[Ficheru:James Flewitt Mullock (1818-1892) - Self Portrait - LOAN.1995.232 - Newport Museum and Art Gallery.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21456839|James Flewitt Mullock]]'' | pintor galés (1818–1892) | 1818 | 1892 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5508 | | ''[[:d:Q21457022|Elis Gwyn Jones]]'' | | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5509 | | ''[[:d:Q21457633|Elwyn Thomas]]'' | | 1932 | 2019 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 5510 | [[Ficheru:Ap Caledfryn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21458149|William Williams]]'' | | 1837 | 1915 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5511 | | ''[[:d:Q21458256|Archie Rhys Griffiths]]'' | | 1902 | 1971 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5512 | | ''[[:d:Q21458479|Arthur C. Michael]]'' | pintor británicu (1881–1965) | 1881 | 1965 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5513 | | ''[[:d:Q21458708|Esther Grainger]]'' | | 1912 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5514 | | ''[[:d:Q21458912|Arthur Trevethin Nowell]]'' | pintor británicu (1862–1940) | 1862 | 1940 | ''[[:d:Q5523593|Garndiffaith]]'' |- | style='text-align:right'| 5515 | | ''[[:d:Q21459585|Joan Baker]]'' | pintora galesa (1922–2017) | 1922 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5516 | | ''[[:d:Q21459667|Joan Oxland]]'' | | 1920 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5517 | | ''[[:d:Q21460388|Nerys Ann Johnson]]'' | | 1942 | 2001 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 5518 | | ''[[:d:Q21460680|John Cambrian Rowland]]'' | pintor galés (1819–1890) | 1819 | 1890 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 5519 | | ''[[:d:Q21460963|John Dafydd Evans]]'' | | 1900 | 1984 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 5520 | [[Ficheru:JE painting RM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21461259|John Elwyn]]'' | pintor británicu (1916–1997) | 1916 | 1997 | ''[[:d:Q3400150|Adpar]]'' |- | style='text-align:right'| 5521 | | ''[[:d:Q21462370|Vera Bassett]]'' | | 1912 | 1997 | ''[[:d:Q13132482|Fforest]]'' |- | style='text-align:right'| 5522 | | ''[[:d:Q21462512|Charles Byrd]]'' | pintor británicu | 1916 | 2018 | ''[[:d:Q6729365|Maesycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 5523 | | ''[[:d:Q21462817|Vincent Evans]]'' | pintor galés (1896–1976) | 1896 | 1976 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 5524 | | ''[[:d:Q21463303|George Little]]'' | | 1927 | 2017 | ''[[:d:Q56175744|Dan y Graig]]'' |- | style='text-align:right'| 5525 | | ''[[:d:Q21463897|Wil Jones]]'' | | 1960 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5526 | | ''[[:d:Q21463908|Wilf Roberts]]'' | pintor galés (1941–2016) | 1941 | 2016 | ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 5527 | | ''[[:d:Q21464054|Peter Markey]]'' | | 1930 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5528 | | ''[[:d:Q21464720|William Edward Jones]]'' | | 1825 | 1877 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5529 | | ''[[:d:Q21464853|Glyn Baines]]'' | | 1930 | 2023 | ''[[:d:Q3404631|Carrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5530 | | ''[[:d:Q21464876|Glyn Morgan]]'' | pintor británicu | 1926 | 2015 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5531 | | ''[[:d:Q21464885|Phillida Nicholson]]'' | pintora británica | 1924 | 2021 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 5532 | | ''[[:d:Q21465300|Graham Bevan]]'' | pintor británicu (1935–2006) | 1935 | 2006 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5533 | | ''[[:d:Q21465817|Gwenny Griffiths]]'' | | 1867 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5534 | | ''[[:d:Q21465999|Reginald Edgar James Bush]]'' | pintor británicu | 1869 | 1956 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5535 | | ''[[:d:Q21466560|Harry Hughes Williams]]'' | | 1892 | 1953 | ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5536 | | ''[[:d:Q21467261|David Mainwaring]]'' | | 1933 | 1993 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 5537 | [[Ficheru:Edward Boulden 1913.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21469892|Edward Boulden]]'' | actor d&#39;Estaos Xuníos (1879-1937) | 1879 | 1937 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 5538 | | ''[[:d:Q21470102|Frank Cox]]'' | cantautor galés | 1920 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5539 | | ''[[:d:Q21470103|Fred Cox]]'' | cantautor galés | 1920 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5540 | | ''[[:d:Q21479992|Edwin Tanner]]'' | | 1920 | 1980 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 5541 | [[Ficheru:John Pughe (1815-1874).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21480955|John Pughe]]'' | médicu galés (1814–1874) | 1814 | 1874 | ''[[:d:Q7837752|Tref Alaw]]'' |- | style='text-align:right'| 5542 | | ''[[:d:Q21513430|Graham C. D. Griffiths]]'' | | 1937 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5543 | | ''[[:d:Q21516459|Richard Henry Roberts]]'' | | 1910 | 2003 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 5544 | | ''[[:d:Q21516789|William Edwyn Isaac]]'' | | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 5545 | | ''[[:d:Q21524435|John F. C. Richards]]'' | | 1897 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5546 | | ''[[:d:Q21524668|Peter K. Marshall]]'' | | 1934 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5547 | [[Ficheru:Lady Margaret Jane Gordon (1880-1962), singer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21536459|Margaret Jane Gordon]]'' | cantante galesa (1880–1962) | 1880 | 1962 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 5548 | | ''[[:d:Q21544278|Thomas Howell]]'' | filántropu galés | | 1540 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5549 | | ''[[:d:Q21548870|Wilson Jones]]'' | | 1795 | 1864 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 5550 | | ''[[:d:Q21597973|Ray Jessel]]'' | | 1929 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5551 | | ''[[:d:Q21598040|Ray Weigh]]'' | | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 5552 | | ''[[:d:Q21604647|Helen Johnson Houghton]]'' | | 1910 | 2012 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5553 | | ''[[:d:Q21605189|Lloyd Robinson]]'' | xugador de críquet galés (1912–1996) | 1912 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5554 | [[Ficheru:Albert Howard Trow (2c).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21610975|Albert Howard Trow]]'' | | 1863 | 1939 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5555 | | ''[[:d:Q21612711|Caroline Catharine Wilkinson]]'' | | 1822 | 1881 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 5556 | | ''[[:d:Q21664555|Edwin Hughes]]'' | futbolista británicu (1885–1949) | 1885 | 1949 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5557 | | ''[[:d:Q21686810|Mick McLaughlin]]'' | futbolista británicu (1943–2015) | 1943 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5558 | [[Ficheru:Crucifiction found in the wall of the old church at Halkin, c.1795.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21727807|John Ingleby]]'' | | 1749 | 1808 | ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5559 | | ''[[:d:Q21745459|Ernest Vaughan, 7th Earl of Lisburne]]'' | aristócrata británicu (1892–1965) | 1892 | 1965 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5560 | | ''[[:d:Q21751004|Hadyn Ellis]]'' | psicólogu galés (1945–2006) | 1945 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5561 | | ''[[:d:Q21856725|Edward Stanley]]'' | | 1513 | 1564 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 5562 | | ''[[:d:Q21997796|Ida Gaskin]]'' | | 1919 | 2016 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 5563 | [[Ficheru:Arthur Davies (tenor).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21998348|Arthur Davies]]'' | cantante d&#39;ópera británicu (1941–2018) | 1950<br/>1941 | 2018 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5564 | | ''[[:d:Q21999647|Ivor Davies]]'' | xugador de rugbi británicu (1892–1959) | 1892 | 1959 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5565 | | ''[[:d:Q21999673|Jack Hurrell]]'' | | 1933 | 2003 | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5566 | | ''[[:d:Q21999704|Trefor Owen]]'' | | 1933 | 2001 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 5567 | | ''[[:d:Q21999728|Hugh Roberts]]'' | | 1882 | 1969 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5568 | | ''[[:d:Q22003001|William Dyke]]'' | | 1813 | 1880 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 5569 | | ''[[:d:Q22018134|Gertrude Eaton]]'' | | 1863<br/>1861 | 1939 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5570 | | ''[[:d:Q22018632|Job Harris]]'' | | 1840 | 1882 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5571 | [[Ficheru:William Owen.png|center|128px]] | ''[[:d:Q22019199|William Owen]]'' | | 1825 | 1894 | ''[[:d:Q3399931|Llanelltyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5572 | | ''[[:d:Q22038991|Sampson Lloyd]]'' | | 1664 | 1725 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5573 | | ''[[:d:Q22098316|John Thomas]]'' | xugador de críquet australianu (1852–1915) | 1852 | 1915 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5574 | | ''[[:d:Q22117202|Margaret Tisdale]]'' | viróloga galesa (1951–2015) | 1951 | 2015 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5575 | | ''[[:d:Q8012638|William Hughes]]'' | futbolista británicu | 1865 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5576 | | ''[[:d:Q20733382|John Davies]]'' | autor británicu (1868–1940) | 1868 | 1940 | ''[[:d:Q4899223|Betws yn Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 5577 | [[Ficheru:John Davies (Gwyneddon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733386|John Davies]]'' | | 1832 | 1904 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5578 | [[Ficheru:Portrait of Parchedig John Davies, Narcwys (4672732).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733384|John Davies]]'' | | 1799 | 1879 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 5579 | | ''[[:d:Q20733390|John Edward Jones]]'' | | 1801 | 1866 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5580 | [[Ficheru:John Davies (Taliesin Hiraethog, 1841-94) NLW3364595.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733388|John Davies]]'' | | 1841 | 1894 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 5581 | | ''[[:d:Q20733394|John Edward Tomley]]'' | | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 5582 | | ''[[:d:Q20733395|John Edwards]]'' | | 1755 | 1823 | ''[[:d:Q29483994|Ereiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 5583 | | ''[[:d:Q20733398|John Edwards]]'' | | 1799 | 1873 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 5584 | | ''[[:d:Q20733402|John Edward Griffith]]'' | | 1843 | 1933 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5585 | | ''[[:d:Q20733403|John Elias Davies]]'' | | 1847 | 1883 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 5586 | | ''[[:d:Q20733406|John Emrys Evans]]'' | banqueru sudafricanu (1853–1931) | 1853 | 1931 | ''[[:d:Q82523917|Bron-y-Berllan]]'' |- | style='text-align:right'| 5587 | | ''[[:d:Q20733407|John Evan Davies]]'' | | 1850 | 1929 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5588 | | ''[[:d:Q20733404|John Ellis]]'' | | 1760 | 1839 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5589 | | ''[[:d:Q20733405|John Ellis Meredith]]'' | | 1904 | 1981 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 5590 | | ''[[:d:Q20733410|John Evans]]'' | | 1737 | 1784 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5591 | | ''[[:d:Q20733408|John Evan Hughes]]'' | | 1865 | 1932 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5592 | [[Ficheru:Mr John Evans, Bala.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733414|John Evans]]'' | | 1723 | 1817 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5593 | [[Ficheru:John Evans, Abermeurig.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733418|John Evans]]'' | | 1830 | 1917 | ''[[:d:Q15987294|Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 5594 | [[Ficheru:Evans Jones, Yr Herald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733419|John Evans Jones]]'' | | 1839 | 1893 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 5595 | | ''[[:d:Q20733416|John Evans]]'' | | 1770 | 1851 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 5596 | [[Ficheru:John Evans, Aberystwyth (5348990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733417|John Evans]]'' | | 1796 | 1861 | ''[[:d:Q10963324|Blaenplwyf]]'' |- | style='text-align:right'| 5597 | | ''[[:d:Q20733422|John Francis]]'' | | 1789 | 1843 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 5598 | | ''[[:d:Q20733420|John Fisher]]'' | | 1862 | 1930 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 5599 | | ''[[:d:Q20733421|John Foulkes Jones]]'' | | 1826 | 1880 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 5600 | | ''[[:d:Q20733426|John Griffith]]'' | | 1863 | 1933 | ''[[:d:Q3395308|Y Rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 5601 | | ''[[:d:Q20733427|John Griffith Davies]]'' | | 1836 | 1861 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 5602 | [[Ficheru:John Gwynoro Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733430|John Gwynoro Davies]]'' | | 1855 | 1935 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 5603 | [[Ficheru:Portrait of Y Parchedig John Harris Jones, M.A., Ph.D (4670334).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733434|John Harris Jones]]'' | | 1827 | 1885 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 5604 | | ''[[:d:Q20733439|John Henry Hughes]]'' | | 1814 | 1893 | ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5605 | | ''[[:d:Q20733437|John Henry]]'' | | 1859 | 1914 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5606 | | ''[[:d:Q20733441|John Herbert Jones]]'' | | 1860 | 1943 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 5607 | | ''[[:d:Q20733444|John Herring]]'' | | 1789 | 1832 | ''[[:d:Q11138230|Trallwn]]'' |- | style='text-align:right'| 5608 | [[Ficheru:Portrait of Y Parchg. John Hughes, Pont Robert (4670916).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733450|John Hughes]]'' | | 1775 | 1854 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 5609 | [[Ficheru:Portrait of John Hughes (4670278) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733455|John Hughes]]'' | | 1827 | 1893 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 5610 | | ''[[:d:Q20733459|John Humphreys]]'' | | 1767 | 1829 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 5611 | | ''[[:d:Q20733457|John Hughes]]'' | | 1850 | 1932 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5612 | | ''[[:d:Q20733461|John Idris Davies]]'' | | 1821 | 1889 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5613 | | ''[[:d:Q20733467|John James]]'' | | 1779 | 1864 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 5614 | [[Ficheru:Portrait of John James (4673313).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733465|John James]]'' | | 1777 | 1848 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5615 | | ''[[:d:Q20733475|John Jenkins]]'' | | 1656 | 1733 | ''[[:d:Q5120043|Cilymaenllwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5616 | | ''[[:d:Q20733473|John Jeffreys]]'' | | 1718 | 1798 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 5617 | | ''[[:d:Q20733478|John Jenkins]]'' | | 1779 | 1853 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 5618 | | ''[[:d:Q20733482|John Jenkins]]'' | | 1821 | 1896 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5619 | | ''[[:d:Q20733480|John Jenkins]]'' | | 1808 | 1884 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5620 | | ''[[:d:Q20733486|John John Evans]]'' | | 1862 | 1942 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5621 | | ''[[:d:Q20733484|John Jeremy]]'' | | 1782 | 1860 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5622 | [[Ficheru:Portrait of John Johnes (4673754).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733488|John Johnes]]'' | | 1800 | 1876 | ''[[:d:Q5288871|Dolaucothi Estate]]'' |- | style='text-align:right'| 5623 | | ''[[:d:Q20733494|John Jones]]'' | | 1731 | 1813 | ''[[:d:Q20593921|Llanfaredd]]'' |- | style='text-align:right'| 5624 | | ''[[:d:Q20733492|John Jones]]'' | | 1650 | 1727 | ''[[:d:Q17742605|Plas Gwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5625 | | ''[[:d:Q20733498|John Jones]]'' | | 1776 | 1857 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 5626 | | ''[[:d:Q20733496|John Jones]]'' | | 1761 | 1822 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5627 | | ''[[:d:Q20733502|John Jones]]'' | | 1801 | 1856 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 5628 | [[Ficheru:Mr John Jones, L'pool. printer, preacher.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733500|John Jones]]'' | | 1790 | 1855 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5629 | | ''[[:d:Q20733506|John Jones]]'' | impresor galés (1807–1875) | 1807 | 1875 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 5630 | | ''[[:d:Q20733504|John Jones]]'' | | 1802 | 1863 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5631 | | ''[[:d:Q20733510|John Jones]]'' | | 1820 | 1907 | ''[[:d:Q29488174|Lower Trelowgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 5632 | [[Ficheru:Revd. John Jones, Blaenannerch (1807-1875) NLW3362409.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733508|John Jones]]'' | | 1807 | 1875 | ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]'' |- | style='text-align:right'| 5633 | [[Ficheru:Reverend Dr John Cynddylan Jones (1841–1930) (gcf10082).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733513|John Jones]]'' | | 1840 | 1930 | ''[[:d:Q5035231|Capel Dewi]]'' |- | style='text-align:right'| 5634 | [[Ficheru:Revd John Jones (Humilis, 1818-69) NLW3361063.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733518|John Jones]]'' | | 1818 | 1869 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 5635 | | ''[[:d:Q20733516|John Jones]]'' | | 1800 | 1826 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 5636 | [[Ficheru:Revd John Jones (Vulcan, 1825-89) NLW3363082.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733522|John Jones]]'' | ministru galés (1825–1889) | 1825 | 1889 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5637 | [[Ficheru:John Jones (Ivon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733520|John Jones]]'' | | 1820 | 1898 | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 5638 | | ''[[:d:Q20733527|John Jones]]'' | | 1850 | 1926 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 5639 | | ''[[:d:Q20733525|John Jones]]'' | | 1831 | 1899 | ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5640 | | ''[[:d:Q20733529|John Jones]]'' | | 1868 | 1940 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 5641 | | ''[[:d:Q20733539|John Lewis]]'' | | 1793 | 1816 | ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5642 | | ''[[:d:Q20733543|John Lewis]]'' | | 1836 | 1892 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 5643 | | ''[[:d:Q20733541|John Lewis]]'' | | 1844 | 1914 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5644 | | ''[[:d:Q20733551|John Lloyd Davies]]'' | | 1801 | 1860 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5645 | | ''[[:d:Q20733549|John Lloyd]]'' | | 1792 | 1834 | ''[[:d:Q5057359|Ceidio]]'' |- | style='text-align:right'| 5646 | | ''[[:d:Q20733555|John Luther Thomas]]'' | ministru británicu (1881–1970) | 1881 | 1970 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5647 | | ''[[:d:Q20733553|John Lloyd James]]'' | | 1835 | 1919 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 5648 | [[Ficheru:Portrait of John Matthews Esq. (4670402).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733557|John Matthews]]'' | | 1773 | 1848 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5649 | | ''[[:d:Q20733563|John Morgan]]'' | | 1827 | 1903 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 5650 | | ''[[:d:Q20733561|John Morgan]]'' | | 1743 | 1801 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5651 | | ''[[:d:Q20733566|John Morgan Jones]]'' | | 1861 | 1935 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 5652 | [[Ficheru:Parchedig John Morgan Jones (1838–1921), Caerdydd (gcf06911).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733565|John Morgan Jones]]'' | | 1838 | 1921 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 5653 | [[Ficheru:Rev John Morris, DD, 1813-96.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733571|John Morris]]'' | | 1813 | 1896 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5654 | | ''[[:d:Q20733569|John Morgan Jones]]'' | ministru británicu (1873–1946) | 1873 | 1946 | ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]'' |- | style='text-align:right'| 5655 | [[Ficheru:J Ossian Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733579|John Ossian Davies]]'' | | 1851 | 1916 | ''[[:d:Q15987524|Pen-dre]]'' |- | style='text-align:right'| 5656 | | ''[[:d:Q20733577|John Oliver Stephens]]'' | | 1880 | 1957 | ''[[:d:Q13131775|Tegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5657 | | ''[[:d:Q20733581|John Owen]]'' | | | 1759 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5658 | | ''[[:d:Q20733586|John Owen]]'' | | 1757 | 1829 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 5659 | | ''[[:d:Q20733584|John Owen]]'' | | 1733 | 1776 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 5660 | | ''[[:d:Q20733590|John Owen]]'' | | 1833 | 1896 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5661 | | ''[[:d:Q20733588|John Owen]]'' | | 1788 | 1867 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 5662 | | ''[[:d:Q20733593|John Owen]]'' | | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]'' |- | style='text-align:right'| 5663 | | ''[[:d:Q20733598|John Owen Jones]]'' | cantante británicu (1884–1972) | 1884 | 1972 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5664 | [[Ficheru:John Owen Jones (1857-1906).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733596|John Owen Jones]]'' | | 1857 | 1917 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 5665 | | ''[[:d:Q20733602|John Park Davies]]'' | | 1879 | 1937 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5666 | | ''[[:d:Q20733605|John Parry]]'' | | 1835 | 1897 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 5667 | [[Ficheru:John Propert. Photograph, 1855 (?). Wellcome V0027046.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733615|John Propert]]'' | | 1793 | 1867 | ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]'' |- | style='text-align:right'| 5668 | [[Ficheru:Portrait of John Prichard (4672994) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733613|John Prichard]]'' | | 1821 | 1889 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 5669 | | ''[[:d:Q20733619|John Pryse]]'' | | 1826 | 1883 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 5670 | [[Ficheru:Portrait of The Revd. John Rees (4669902).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733624|John Rees]]'' | | 1770 | 1833 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5671 | [[Ficheru:Revd Hughes, Tredegar (copy) NLW3362433.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733630|John Richard Hughes]]'' | | 1828 | 1893 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5672 | | ''[[:d:Q20733636|John Richards Evans]]'' | | 1882 | 1969 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 5673 | | ''[[:d:Q20733640|John Robert Jones]]'' | | 1800 | 1881 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 5674 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts (4671886).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733645|John Roberts]]'' | | 1806 | 1879 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5675 | | ''[[:d:Q94813036|Thomas Job]]'' | | 1901 | 1947 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5676 | | ''[[:d:Q94831390|Wilhelm Körner]]'' | | 1898 | 1971 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5677 | | ''[[:d:Q95000156|Eliza Harris]]'' | enfermera d&#39;Estaos Xuníos (1831–1891) | 1831 | 1891 | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 5678 | | ''[[:d:Q95466885|Sadie Allen]]'' | artista británica | 1930 | 2017 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 5679 | [[Ficheru:Cen Williams (Dylunydd).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q95636791|Cen Williams]]'' | | 1946 | 2020 | ''[[:d:Q9001581|Gwalchmai]]'' |- | style='text-align:right'| 5680 | | ''[[:d:Q95676245|Myriel Irfona Davies]]'' | | 1920 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5681 | | ''[[:d:Q95778606|Ernest Walter]]'' | | 1919 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5682 | | ''[[:d:Q95838349|J. M. W. Bean]]'' | historiador británicu (1928–2012) | 1928 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5683 | | ''[[:d:Q95850874|Timothy Moores]]'' | | 1942 | 2024 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 5684 | [[Ficheru:Elizabeth Stack nee Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96004521|Elizabeth Stack]]'' | | 1829 | 1919 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 5685 | | ''[[:d:Q96016290|Humphrey Stanley Herbert Jones]]'' | | 1817 | 1902 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 5686 | [[Ficheru:'Jack Scarrott' Boxing promoter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96021277|John Scarrott]]'' | | 1870 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5687 | [[Ficheru:Stephen James Carkeek c 1865.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96050319|Stephen Carkeek]]'' | | 1815 | 1878 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5688 | | ''[[:d:Q96064938|Eric Sixsmith]]'' | | 1904 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5689 | | ''[[:d:Q96066729|Leslie Shepherd]]'' | físicu británicu | 1918 | 2012 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 5690 | | ''[[:d:Q96083035|Richard Morris]]'' | | 1616 | 1672 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5691 | | ''[[:d:Q96196503|Thomas Craven]]'' | | 1844 | 1919 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 5692 | | ''[[:d:Q96199382|Griffith Bowen]]'' | | 1600 | 1675 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5693 | | ''[[:d:Q96202788|Thomas Bowen Rees]]'' | | 1826 | 1899 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 5694 | [[Ficheru:William Thomas statue, Swansea.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q96204787|William Thomas]]'' | | 1816 | 1909 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 5695 | | ''[[:d:Q96244279|Captain Thomas Yale]]'' | | 1616 | 1683 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5696 | | ''[[:d:Q96349090|Ethel Saxon]]'' | | 1891 | 1917 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5697 | | ''[[:d:Q96603547|John Cadwalader]]'' | | 1677 | 1734 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5698 | [[Ficheru:Llun MJ.png|center|128px]] | ''[[:d:Q96655359|Myrddin John]]'' | | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q850566|Betws]]'' |- | style='text-align:right'| 5699 | | ''[[:d:Q96686922|Cyril Edward Hughes Davies]]'' | | 1890 | 1922 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5700 | | ''[[:d:Q96754122|Martha Griffith Tallman]]'' | | 1859 | 1930 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5701 | [[Ficheru:Ian Willmore portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96886219|Ian Willmore]]'' | activista británicu | 1958 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5702 | [[Ficheru:Jeannette Lowrie, stage and vaudeville actress (SAYRE 5507) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97002354|Jeannette Lowrie]]'' | | 1880 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5703 | | ''[[:d:Q97047137|David A. Evans]]'' | | 1893 | 1966 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5704 | | ''[[:d:Q97065347|Garth Lean]]'' | | 1912 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5705 | | ''[[:d:Q97066423|Watkin Lewis Griffies-Williams, 3rd Baronet]]'' | | 1800 | 1877 | ''[[:d:Q2281176|Llwynywermod]]'' |- | style='text-align:right'| 5706 | | ''[[:d:Q97192335|James Williams]]'' | | 1868 | 1953 | ''[[:d:Q7514896|Silian]]'' |- | style='text-align:right'| 5707 | | ''[[:d:Q97302253|John Edward Walker]]'' | | 1880 | 1940 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5708 | | ''[[:d:Q97307833|Paul Grist]]'' | | 1939 | 2026 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 5709 | | ''[[:d:Q97361474|Reginald Ford]]'' | | 1889 | 1937 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5710 | | ''[[:d:Q97453097|Derek Boote]]'' | | 1942 | 1974 | ''[[:d:Q3402685|Gaerwen]]'' |- | style='text-align:right'| 5711 | | ''[[:d:Q97453295|William Thomas David]]'' | | 1886 | 1948 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 5712 | | ''[[:d:Q97500250|Ralph Turner]]'' | | 1936 | 2017 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5713 | [[Ficheru:William Henry Sedley-Smith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97515198|William Henry Smith]]'' | | 1806 | 1872 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5714 | | ''[[:d:Q97516507|Paul du Feu]]'' | | 1935 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5715 | | ''[[:d:Q97531979|Mary Bowen]]'' | | 1635 | 1707 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5716 | | ''[[:d:Q97564245|Dafydd Gruffydd]]'' | | 1911 | 1982 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5717 | | ''[[:d:Q97579262|Peter Hope Jones]]'' | naturalista británicu (1935–2020) | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5718 | | ''[[:d:Q97628029|Jacob Rees]]'' | arquiteutu británicu | 1844 | 1933 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5719 | | ''[[:d:Q97657068|Albert Powell]]'' | | 1908 | 1940 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 5720 | | ''[[:d:Q97657108|Fred Jones]]'' | | 1909 | 1994 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 5721 | | ''[[:d:Q97696565|John Rhys Williams]]'' | entomólogu británicu (1925–2017) | 1925 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5722 | | ''[[:d:Q97817249|H. Harford Williams]]'' | | 1931 | 2018 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 5723 | | ''[[:d:Q97837328|Rhys Williams]]'' | | 1921 | 2020 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5724 | | ''[[:d:Q97860783|Charlie Smith]]'' | | 1915 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5725 | | ''[[:d:Q97949525|Rod Williams]]'' | | 1909 | 1987 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5726 | [[Ficheru:Hilda Wilson.png|center|128px]] | ''[[:d:Q98078703|Hilda Wilson]]'' | | 1860 | 1918 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 5727 | | ''[[:d:Q98185610|Richard Charles]]'' | | 1823 | 1883 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5728 | | ''[[:d:Q98208516|Gwyn Jones Francis]]'' | | 1930 | 2015 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5729 | | ''[[:d:Q98380225|Claire Robertson]]'' | | 1975 | 2017 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 5730 | | ''[[:d:Q98399836|Rebecca Owen]]'' | | | 1697 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5731 | | ''[[:d:Q98479345|John Crandon Gridley]]'' | | 1904 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5732 | | ''[[:d:Q98707343|R. Mansell Prothero]]'' | xeógrafu británicu | 1924 | 2013 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5733 | [[Ficheru:Emrys Jones aboard 'Canadusa' at Waterways -- Jones INS-331 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q98803946|Emrys Jones]]'' | | 1905 | 1973 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5734 | | ''[[:d:Q98831323|Michael Mullett]]'' | historiador británicu | 1943 | 2026 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5735 | | ''[[:d:Q98917019|Samuel Jones]]'' | | 1735 | 1814 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5736 | | ''[[:d:Q98926499|Vashon Baker]]'' | | 1811 | 1878 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 5737 | | ''[[:d:Q98926785|Joseph Baker]]'' | | 1817 | 1893 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 5738 | [[Ficheru:Brian Bluck.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q98930729|Brian Bluck]]'' | | 1935 | 2015 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 5739 | | ''[[:d:Q99308880|Stewart Buckle Carne Ross]]'' | | 1876 | 1923 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5740 | | ''[[:d:Q99335237|Stephen Banister]]'' | | 1918 | 2006 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 5741 | | ''[[:d:Q100285075|W. H. Sherwood Roberts]]'' | historiador neozelandés (1834–1917) | 1834 | 1917 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5742 | | ''[[:d:Q100396308|Ken Messer]]'' | pintor británicu | 1931 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5743 | | ''[[:d:Q100605823|Harry Ridley]]'' | | 1868 | 1949 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 5744 | | ''[[:d:Q100805872|Allen Phillips Griffiths]]'' | | 1927 | 2014 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 5745 | | ''[[:d:Q100809426|Archibald Sparke]]'' | historiador británicu | 1871 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5746 | [[Ficheru:Robert William Evans mayor of Rockhampton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q100998829|Robert William Evans]]'' | | 1872<br/>1862 | 1955 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5747 | | ''[[:d:Q101079978|Thomas North]]'' | xugador de críquet neozelandés (1858–1942) | 1858 | 1942 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 5748 | | ''[[:d:Q101417476|Eric Roberts]]'' | | 1945 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5749 | | ''[[:d:Q101443431|Thomas Morgan]]'' | | 1742 | 1815 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5750 | [[Ficheru:Rosa Morris.png|center|128px]] | ''[[:d:Q102079613|Rosa M. Morris]]'' | | 1914 | 2011 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 5751 | | ''[[:d:Q102114729|Peter W. M. John]]'' | | 1923 | 2015 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 5752 | | ''[[:d:Q102161876|Henry Chapman]]'' | xugador de críquet australianu (1868–1942) | 1868 | 1942 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5753 | | ''[[:d:Q102182387|Arthur John Capel]]'' | | 1894 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5754 | | ''[[:d:Q102184605|Harold Horton]]'' | escritor d&#39;himnos británicu (1881–1969) | 1881 | 1969 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5755 | | ''[[:d:Q102188216|Paul Harry Roberts]]'' | | 1929 | 2022 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5756 | [[Ficheru:Mr. Cadwaladr Roberts arweinydd adnabyddus Cor Meibion y Moelwyn a Chor Mawr Ffestiniog (5449681).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q102247988|Cadwaladr Roberts]]'' | | 1854 | 1915 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 5757 | | ''[[:d:Q102304689|Barrie Vernon-Roberts]]'' | | | 2015 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 5758 | | ''[[:d:Q102331169|John James]]'' | | 1872 | 1932 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 5759 | | ''[[:d:Q102432298|Robert Owen Jones]]'' | cartógrafu británicu (1837–1926) | 1837 | 1926 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 5760 | | ''[[:d:Q102819062|Ivor John Thomas]]'' | | 1873 | 1913 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5761 | | ''[[:d:Q103811325|Owen Vaughan Jones]]'' | | 1907 | 1986 | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 5762 | | ''[[:d:Q103976474|Anne Briar Riddall]]'' | | 1940 | 2016 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 5763 | | ''[[:d:Q103996099|Tom Broster]]'' | | 1878 | 1942 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5764 | | ''[[:d:Q104094371|Winston Jenkins]]'' | | 1912 | 1982 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5765 | | ''[[:d:Q104234346|David McKinley Williams]]'' | | 1887 | 1978 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5766 | | ''[[:d:Q104286266|Albert Edward Ashcroft]]'' | | 1862 | 1942 | ''[[:d:Q24663457|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 5767 | | ''[[:d:Q104286274|James Daniel Baird]]'' | | 1840 | 1908 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5768 | | ''[[:d:Q104286445|Charles Davy]]'' | | 1825 | 1914 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 5769 | | ''[[:d:Q104286719|William Charles Kensington]]'' | | 1845 | 1922 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 5770 | | ''[[:d:Q104286775|Thomas Snow Miller]]'' | | 1859 | 1917 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5771 | | ''[[:d:Q104369841|Edwin Davy]]'' | | 1826 | 1869 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 5772 | | ''[[:d:Q104544505|Eric Williams]]'' | | 1927 | 2009 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 5773 | | ''[[:d:Q104586821|John Bale]]'' | | 1940 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5774 | | ''[[:d:Q104758912|Kelvin Thomas]]'' | músicu británicu | 1919 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5775 | | ''[[:d:Q56178705|William Howell]]'' | | 1804 | 1826 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5776 | | ''[[:d:Q56178760|Benjamin Hughes]]'' | | 1821 | 1913 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5777 | | ''[[:d:Q56178790|Harold Rhys Hughes]]'' | | 1916 | 1998 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5778 | | ''[[:d:Q56178805|John Henry Hughes]]'' | | 1862 | 1893 | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 5779 | | ''[[:d:Q56178865|Roderick Humphreys]]'' | | 1816 | 1895 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5780 | | ''[[:d:Q56178885|David Hussey]]'' | | 1852 | 1930 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 5781 | | ''[[:d:Q56179080|John Jayne]]'' | | 1805 | 1873 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 5782 | | ''[[:d:Q56179107|Anne Jenkins]]'' | | 1864 | 1948 | ''[[:d:Q29495975|Trecefel]]'' |- | style='text-align:right'| 5783 | | ''[[:d:Q56179139|Richard Iwan Jenkyn]]'' | | 1857 | 1893 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5784 | | ''[[:d:Q56179144|Herbert Noel Jerman]]'' | | 1909 | 1994 | ''[[:d:Q17738677|Dolforgan Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5785 | | ''[[:d:Q56179197|Edwin William John]]'' | | 1847 | 1938 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5786 | | ''[[:d:Q56179219|Charlotte Anna Maria Johnes]]'' | | 1825 | 1911 | ''[[:d:Q5561752|Gileston]]'' |- | style='text-align:right'| 5787 | | ''[[:d:Q56179386|Charles Jones]]'' | | 1831 | 1917 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 5788 | | ''[[:d:Q56179396|David Elwyn Jones]]'' | | 1945 | 2003 | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5789 | | ''[[:d:Q56179400|David Rhys Jones]]'' | | 1845 | 1926 | ''[[:d:Q15921422|Llangynllo]]'' |- | style='text-align:right'| 5790 | | ''[[:d:Q56179414|Daniel Jones]]'' | | 1770 | 1821 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 5791 | | ''[[:d:Q56179423|David Samuel Jones]]'' | | 1852 | 1898 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 5792 | [[Ficheru:David Ivon Jones 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179420|David Ivon Jones]]'' | | 1882 | 1924 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5793 | | ''[[:d:Q56179431|David Jones]]'' | | 1893 | 1916 | ''[[:d:Q101170463|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5794 | | ''[[:d:Q56179463|Edward Jones]]'' | | 1780 | 1820 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 5795 | | ''[[:d:Q56179473|Edwin Jones]]'' | | 1842 | 1932 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 5796 | | ''[[:d:Q56179489|Esther Anne Davies]]'' | | 1883 | 1940 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5797 | | ''[[:d:Q56179498|Francis Ernest Llewellyn Jones]]'' | | 1883 | 1982 | ''[[:d:Q20599925|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 5798 | | ''[[:d:Q56179504|Griffith Jones]]'' | | 1820 | 1875 | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5799 | [[Ficheru:Portrait of Mother of John Jones, 'Talhaiarn' (4670569).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179510|Gwen Jones]]'' | | 1777 | 1857 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5800 | | ''[[:d:Q56179519|Henry Francis Jones]]'' | | 1874 | 1949 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5801 | | ''[[:d:Q56179526|Henry Jones]]'' | | 1824 | 1852 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 5802 | | ''[[:d:Q56179538|Hugh Jones]]'' | | | 1799 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5803 | [[Ficheru:Humphrey Jones a Diwygiad 1859 (page 57 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179544|Humphrey Jones]]'' | | 1832 | 1895 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 5804 | | ''[[:d:Q56179545|Humphrey Jones]]'' | | | 1690 | ''[[:d:Q29484376|Maesygarnedd]]'' |- | style='text-align:right'| 5805 | | ''[[:d:Q56179551|Edward Iorwerth Jones]]'' | | 1852 | 1931 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5806 | | ''[[:d:Q56179548|Ifor Ceredig Jones]]'' | | 1902 | 1965 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 5807 | | ''[[:d:Q56179555|James Celty Jones]]'' | | 1843 | 1912 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 5808 | | ''[[:d:Q56179559|John David Jones]]'' | | 1868 | 1929 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5809 | | ''[[:d:Q56179562|J. Meredith, Wrexham Correspondence Jones]]'' | | | 1855 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5810 | | ''[[:d:Q56179587|John David Jones]]'' | | 1871 | 1931 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 5811 | | ''[[:d:Q56179591|John Griffith Jones]]'' | | 1843 | 1864 | ''[[:d:Q7163011|Penisa'r Waun]]'' |- | style='text-align:right'| 5812 | | ''[[:d:Q56179593|John Henry Jones]]'' | | 1909 | 1985 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 5813 | | ''[[:d:Q56179598|John Washington Jones]]'' | | 1887 | 1974 | ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 5814 | | ''[[:d:Q56179596|John Morris Jones]]'' | | 1892 | 1984 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5815 | | ''[[:d:Q56179597|John Reginald Jones]]'' | | 1897 | 1964 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 5816 | | ''[[:d:Q56179623|John Jones]]'' | | 1787 | 1860 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5817 | [[Ficheru:Lewis Jones, Rhyl (5349002).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179660|Lewis Jones]]'' | | 1850 | 1932 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5818 | | ''[[:d:Q56179677|Margaret Mostyn Jones]]'' | | 1841 | 1935 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5819 | | ''[[:d:Q56179689|Mary Jones]]'' | | 1831 | 1861 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 5820 | | ''[[:d:Q56179702|Morris Jones]]'' | | 1819 | 1875 | ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5821 | | ''[[:d:Q56179703|Morris Jones]]'' | | 1783 | 1862 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 5822 | | ''[[:d:Q56179705|Moses Jones]]'' | | 1792 | 1863 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 5823 | | ''[[:d:Q56179714|Owen Evan Jones]]'' | | 1834 | 1887 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5824 | | ''[[:d:Q56179728|Rhys Bevan Jones]]'' | | 1869 | 1933 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5825 | | ''[[:d:Q56179739|Richard Jones]]'' | | 1863 | 1942 | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 5826 | | ''[[:d:Q56179770|Selwyn Jones]]'' | | 1906 | 1981 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5827 | [[Ficheru:Thomas Jones, Ysw., Y. H., Brynmelyn (5293984).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179794|Thomas Jones]]'' | | 1837 | 1906 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 5828 | | ''[[:d:Q56179793|Thomas Jones]]'' | | 1823 | 1897 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 5829 | | ''[[:d:Q56179845|Walter Sylvanus Jones]]'' | | 1883 | 1932 | ''[[:d:Q7131619|Pant Glas]]'' |- | style='text-align:right'| 5830 | | ''[[:d:Q56179865|William Jones]]'' | | 1825 | 1893 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5831 | | ''[[:d:Q56179904|Thomas Mann Keene]]'' | | 1868 | 1921 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5832 | | ''[[:d:Q56180082|John Leach]]'' | | 1826 | 1876 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5833 | | ''[[:d:Q56180095|Henry Herbert Lee]]'' | | 1838 | 1920 | ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]'' |- | style='text-align:right'| 5834 | | ''[[:d:Q56180201|Daniel Lewis]]'' | | 1841 | 1922 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 5835 | | ''[[:d:Q56180238|Lewis Lewis]]'' | | 1837 | 1906 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5836 | | ''[[:d:Q56180457|John Meredith Lloyd Jones]]'' | | 1907 | 1981 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5837 | | ''[[:d:Q56180589|David Francis Lloyd]]'' | | 1866 | 1955 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5838 | | ''[[:d:Q56180621|George Evan Lloyd]]'' | | 1855 | 1900 | ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]'' |- | style='text-align:right'| 5839 | [[Ficheru:Revd T Lloyd, Abergele (a copy) NLW3364132.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56180686|Thomas Lloyd]]'' | | 1776 | 1848 | ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]'' |- | style='text-align:right'| 5840 | | ''[[:d:Q56180685|Thomas Lloyd]]'' | | 1732 | 1788 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 5841 | | ''[[:d:Q56180917|Roderick Lumley]]'' | | 1838 | 1895 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 5842 | | ''[[:d:Q56180942|Mary Lyttelton]]'' | | 1813 | 1857 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 5843 | | ''[[:d:Q56181019|Charles Salusbury Mainwaring]]'' | | 1845 | 1920 | ''[[:d:Q6757046|Marchwiel Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5844 | [[Ficheru:Thomas Edmund Marsh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181099|Thomas Edmund Marsh]]'' | | 1803 | 1861 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5845 | [[Ficheru:Rev. William Maurice, Tal y Waun (5294031) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181177|William Maurice]]'' | | 1850 | 1925 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 5846 | [[Ficheru:AP IWAN Mihagel HJ61 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181275|Mihangel ap Iwan]]'' | | 1863 | 1944 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5847 | | ''[[:d:Q56181301|Caradoc Mills]]'' | | 1883 | 1950 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5848 | [[Ficheru:William Morgan(?), vicar of Llandderfel NLW3363792.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181404|William Morgan]]'' | | 1828 | 1905 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 5849 | | ''[[:d:Q56181427|Rhys Morgan]]'' | | 1892 | 1961 | ''[[:d:Q20602439|Ynysmeudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5850 | | ''[[:d:Q56181484|Hugh Morris]]'' | | 1830 | 1908 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 5851 | | ''[[:d:Q56181485|Hugh Morris]]'' | | 1869 | 1940 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 5852 | | ''[[:d:Q56181525|Robert Owen Morris]]'' | | 1859 | 1943 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 5853 | | ''[[:d:Q56181644|Cynric Mytton-Davies]]'' | | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 5854 | | ''[[:d:Q56181657|Robert Richards Nancarrow]]'' | | 1884 | 1964 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5855 | | ''[[:d:Q56181981|Ann Corbet]]'' | | 1684 | 1760 | ''[[:d:Q10948653|Ynysmaengwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5856 | | ''[[:d:Q56181991|Bryn Owen]]'' | | 1928 | 1999 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5857 | | ''[[:d:Q56181995|Dillwyn Owen]]'' | | 1922 | 1999 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5858 | | ''[[:d:Q56182000|Elizabeth Glaslyn Owen]]'' | | 1884 | 1963 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5859 | | ''[[:d:Q56182032|John Owen]]'' | | 1712 | 1800 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5860 | | ''[[:d:Q56182063|Morris Owen]]'' | | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]'' |- | style='text-align:right'| 5861 | | ''[[:d:Q56182074|Richard Owen]]'' | | 1880 | 1963 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5862 | | ''[[:d:Q56182092|Thomas Owen]]'' | | 1872 | 1956 | ''[[:d:Q29501660|Cwm Hesgyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5863 | | ''[[:d:Q56182104|William Washington Owen]]'' | | 1889 | 1969 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 5864 | | ''[[:d:Q56182206|Thomas Parker]]'' | | 1761 | 1818 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 5865 | | ''[[:d:Q56182218|John Parry de Winton]]'' | | 1778 | 1864 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 5866 | | ''[[:d:Q56182245|John Parry]]'' | | 1888 | 1965 | ''[[:d:Q5263315|Derwen]]'' |- | style='text-align:right'| 5867 | | ''[[:d:Q56182500|Griffith Phillips]]'' | | 1846 | 1920 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5868 | | ''[[:d:Q56182741|Gomer Powell]]'' | | 1834 | 1871 | ''[[:d:Q1985810|Hope]]'' |- | style='text-align:right'| 5869 | [[Ficheru:R. W. Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56182952|Richard Watkin Price]]'' | | 1780 | 1860 | ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]'' |- | style='text-align:right'| 5870 | | ''[[:d:Q56182975|Thomas Lewis Prichard]]'' | | 1880 | 1914 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 5871 | | ''[[:d:Q56182977|Thomas Prichard]]'' | | 1619 | 1690 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 5872 | | ''[[:d:Q56182995|Christine Pritchard]]'' | actriz galesa (1943–2023) | 1943 | 2023 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5873 | | ''[[:d:Q56183029|Gwynydd Pryce]]'' | | 1876 | 1909 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5874 | | ''[[:d:Q20734615|William Evans]]'' | músicu galés (1836–1900) | 1836 | 1900 | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 5875 | | ''[[:d:Q20734616|William Frederick Frost]]'' | | 1846 | 1891 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5876 | | ''[[:d:Q20734620|William Griffith]]'' | | 1719 | 1782 | ''[[:d:Q1964775|Nantlle Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 5877 | [[Ficheru:Portrait of W. Griffith, Caergybi (4672889).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734621|William Griffith]]'' | | 1801 | 1881 | ''[[:d:Q3100159|Llanfaglan]]'' |- | style='text-align:right'| 5878 | [[Ficheru:William Griffiths, Pontypridd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734626|William Griffiths]]'' | | 1859 | 1940 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 5879 | | ''[[:d:Q20734627|William Griffiths]]'' | músicu galés (1830–1910) | 1830 | 1910 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 5880 | | ''[[:d:Q20734624|William Griffiths]]'' | | 1777 | 1825 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 5881 | [[Ficheru:Portrait of William Griffiths (4672537).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734625|William Griffiths]]'' | | 1788 | 1861 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 5882 | | ''[[:d:Q20734630|William Henry Roberts]]'' | | 1907 | 1982 | ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]'' |- | style='text-align:right'| 5883 | [[Ficheru:Parch William Hobley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734631|William Hobley]]'' | | 1858 | 1933 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 5884 | | ''[[:d:Q20734628|William Haines]]'' | | 1853 | 1922 | ''[[:d:Q20713979|Penpergwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5885 | | ''[[:d:Q62468253|Samuel Bevan]]'' | | 1816 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5886 | | ''[[:d:Q56178195|Florrie Hamer]]'' | | 1903 | 1994 | ''[[:d:Q3401604|Bow Street]]'' |- | style='text-align:right'| 5887 | | ''[[:d:Q56178202|Victor Hampson-Jones]]'' | | 1909 | 1977 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 5888 | | ''[[:d:Q56178200|Nina Hammett]]'' | | 1890 | 1956 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5889 | | ''[[:d:Q56178351|Mary Elizabeth Hedley]]'' | | 1854 | 1925 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5890 | | ''[[:d:Q56178357|Pete Hellings]]'' | | 1921 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5891 | | ''[[:d:Q56178468|Isaac Herriman]]'' | | 1894 | 1968 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 5892 | | ''[[:d:Q56178498|Elizabeth Lady Hills-Johnes]]'' | | 1834 | 1927 | ''[[:d:Q108366926|Dolaucothi House]]'' |- | style='text-align:right'| 5893 | | ''[[:d:Q56178642|Robert Howard]]'' | | 1692 | 1776 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5894 | | ''[[:d:Q56178666|Abraham Howell]]'' | | 1810 | 1893 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5895 | | ''[[:d:Q56178704|William Howell]]'' | | 1777 | 1845 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5896 | | ''[[:d:Q22234320|Mary Dilys Glynne]]'' | científica galesa (1895–1991) | 1895 | 1991 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5897 | | ''[[:d:Q22271913|James Murphy]]'' | políticu australianu | 1801 | 1883 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 5898 | | ''[[:d:Q22278271|Dafydd Hywel]]'' | | 1945 | 2023 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 5899 | | ''[[:d:Q22280472|Kingsley Whiffen]]'' | | 1950 | 2006 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5900 | [[Ficheru:Alfred Daniell (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22312863|Alfred Daniell]]'' | | 1853 | 1937 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5901 | | ''[[:d:Q22443210|Ruth Frankenberg]]'' | | 1957 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5902 | | ''[[:d:Q22583546|Margaret Courtenay]]'' | | 1923 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5903 | [[Ficheru:Tomos Efans (Cyndelyn).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22683128|Tomos Efans]]'' | | 1837 | 1908 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5904 | [[Ficheru:Revd Thomas, Landore, Swansea NLW3365348.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22687967|Thomas Thomas]]'' | | 1817 | 1888 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5905 | | ''[[:d:Q22696572|Owen John]]'' | escritor galés (1918–1995) | 1918 | 1995 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5906 | [[Ficheru:Rehersals for the pantomime Madog (1544855).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22696579|Gari Williams]]'' | | 1946 | 1990 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 5907 | | ''[[:d:Q22696576|Harriet Lewis]]'' | | 1911 | 1999 | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 5908 | | ''[[:d:Q22950515|Eirian Llwyd]]'' | | 1950 | 2014 | ''[[:d:Q13130874|Prion]]'' |- | style='text-align:right'| 5909 | | ''[[:d:Q22958000|Lily Tobias]]'' | | 1887 | 1984 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5910 | [[Ficheru:DV307 no.12 On board the Prince Frederick William, Ostend to Dover 25 Aug 1858 detail.png|center|128px]] | ''[[:d:Q22962608|Frances Elizabeth Wynne]]'' | artista galesa (1835–1907) | 1836 | 1907 | ''[[:d:Q17738626|Voelas]]'' |- | style='text-align:right'| 5911 | [[Ficheru:Thereza Dillwyn Llewelyn wearing a Bernese (Swiss) Peasant dress (4032154032).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23001673|Thereza Dillwyn Llewelyn]]'' | fotógrafa galesa (1834–1926) | 1834 | 1926 | ''[[:d:Q7163093|Penllergaer]]'' |- | style='text-align:right'| 5912 | | ''[[:d:Q23002068|Louie Myfanwy Thomas]]'' | novelista galesa (1908–1968) | 1908 | 1968 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 5913 | | ''[[:d:Q23020660|David Thomas]]'' | | 1942 | 2017 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5914 | | ''[[:d:Q23022369|Barbara Hardy]]'' | | 1924 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5915 | [[Ficheru:Ursula Masson, International Women's Day 2003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23023009|Ursula Masson]]'' | | 1945 | 2008 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5916 | | ''[[:d:Q23047441|Hugh Morgan-Owen]]'' | futbolista británicu | 1882 | 1953 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5917 | | ''[[:d:Q23296584|Michael Farmer]]'' | | 1944 | 2011 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 5918 | | ''[[:d:Q23511510|Catherine Glyn Davies]]'' | | 1926 | 2007 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 5919 | [[Ficheru:J. W. Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23582802|John William Bowen]]'' | | 1876 | 1965 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 5920 | | ''[[:d:Q23615727|William Field Lloyd]]'' | políticu galés (1873–1965) | 1873 | 1965 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5921 | [[Ficheru:Llewela Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23681098|Llewela Davies]]'' | | 1871 | 1952 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5922 | | ''[[:d:Q23681122|Mary Wynne Warner]]'' | matemática galesa (1932–1998) | 1932 | 1998 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5923 | | ''[[:d:Q23691969|Louis Hunt]]'' | xugador de críquet galés (1908–2002) | 1908 | 2002 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5924 | | ''[[:d:Q23708558|Elen Egryn]]'' | | 1807 | 1876 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5925 | [[Ficheru:John Rowlands (Giraldus).png|center|128px]] | ''[[:d:Q23752368|John Rowlands]]'' | | 1824 | 1891 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5926 | [[Ficheru:THE SCOTTISH WOMEN'S HOSPITALS IN THE MACEDONIAN CAMPAIGN, 1915-1918 Q108186.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23766046|Mary Elizabeth Phillips]]'' | | 1875 | 1956 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5927 | | ''[[:d:Q23806561|Mary Penry]]'' | | 1735 | 1804 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 5928 | | ''[[:d:Q23806567|Robert Francis Jenner]]'' | | 1802 | 1860 | ''[[:d:Q7983058|Wenvoe Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 5929 | [[Ficheru:Gwilym Gwent, aka William Aubrey Williams.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q23806569|Gwilym Gwent]]'' | | 1834 | 1891 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5930 | | ''[[:d:Q23822310|Jane Helen Rowlands]]'' | | 1891 | 1955 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 5931 | | ''[[:d:Q23822716|William Bassett]]'' | | 1507 | 1586 | ''[[:d:Q7083449|Old Beaupre Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 5932 | | ''[[:d:Q23833023|Lowri Gwilym]]'' | | 1954 | 2010 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5933 | | ''[[:d:Q23856670|Ellis Pierce]]'' | | 1841 | 1912 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 5934 | [[Ficheru:Miss Ellen Hughes, Llanengan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23900939|Ellen Hughes]]'' | | 1862 | 1927 | ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]'' |- | style='text-align:right'| 5935 | [[Ficheru:Emilia Baeyertz.png|center|128px]] | ''[[:d:Q23900940|Emilia Baeyertz]]'' | misionera galesa (1842–1926) | 1842 | 1926 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5936 | [[Ficheru:TaliEsenMorgan.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q23901617|Tali Esen Morgan]]'' | músicu galés (1858–1941) | 1858 | 1941 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5937 | | ''[[:d:Q23913585|Joseph Arthur Hamilton Beresford]]'' | | 1861 | 1952 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 5938 | | ''[[:d:Q23924666|Thomas Roberts]]'' | pastor galés (1902–1983) | 1902 | 1983 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5939 | | ''[[:d:Q23945387|Brian Andrew Hills]]'' | fisiólogu galés (1934–2006) | 1934 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5940 | | ''[[:d:Q23948107|Richard James Thomas]]'' | | 1908 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5941 | | ''[[:d:Q23948108|George Percival Spooner]]'' | | 1850 | 1917 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 5942 | [[Ficheru:Alfred Week Szlumper.png|center|128px]] | ''[[:d:Q23988324|Alfred Weeks Szlumper]]'' | inxenieru galés (1858–1934) | 1858 | 1934 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 5943 | | ''[[:d:Q23988325|Sara Maria Saunders]]'' | | 1864 | 1939 | ''[[:d:Q29496455|Cwrt Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5944 | | ''[[:d:Q23988345|Margaret Townsend Jenkins]]'' | | 1843 | 1923 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5945 | | ''[[:d:Q23988354|Richard Hersee]]'' | | 1867 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5946 | | ''[[:d:Q23988353|John Edward Davies]]'' | | 1862 | 1912 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5947 | | ''[[:d:Q23988358|William Roberts Jones]]'' | | 1870 | 1938 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5948 | | ''[[:d:Q23988356|Richard Owen Jones]]'' | | 1867 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5949 | | ''[[:d:Q23988357|William P. Jones]]'' | | 1870 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5950 | [[Ficheru:Anne Ceridwen Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23988363|Anne Ceridwen Rees]]'' | | 1874 | 1905 | ''[[:d:Q13130710|Pentre Gwenlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5951 | | ''[[:d:Q23988364|David Morral Lewis]]'' | | 1864 | 1925 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5952 | | ''[[:d:Q23988390|John Owen Vaughan]]'' | | 1863 | 1952 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5953 | | ''[[:d:Q23988391|Price White]]'' | | 1873 | 1952 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5954 | | ''[[:d:Q23988388|Joseph Hudson Turner]]'' | | 1872 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5955 | | ''[[:d:Q23991131|Elvet Collins]]'' | | 1902 | 1977 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 5956 | | ''[[:d:Q23991128|Dai Collier]]'' | | 1894 | 1972 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 5957 | [[Ficheru:Dr John Arthur Eyton-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991142|John Arthur Eyton-Jones]]'' | | 1860 | 1940 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5958 | | ''[[:d:Q23991140|Fred Dewey]]'' | | 1898 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5959 | | ''[[:d:Q23991147|George Godding]]'' | | 1896 | 1960 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5960 | | ''[[:d:Q23991144|William Tanat Foulkes]]'' | | 1863 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5961 | | ''[[:d:Q23991152|Uriah Goodwin]]'' | | 1859 | 1924 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5962 | | ''[[:d:Q23991172|Abel Hayes]]'' | | 1866 | 1941 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5963 | | ''[[:d:Q23991193|Malcolm Hersee]]'' | | 1864 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5964 | | ''[[:d:Q23991269|Billy Hole]]'' | | 1897 | 1983 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5965 | [[Ficheru:Abel-hughes-1894.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991334|Abel Hughes]]'' | | 1869 | 1946 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5966 | | ''[[:d:Q23991354|Iorwerth Hughes]]'' | | 1925 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5967 | | ''[[:d:Q23991373|John Iorweth Hughes]]'' | | 1913 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5968 | | ''[[:d:Q23991396|Jack Humphreys]]'' | | 1920 | 1954 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 5969 | | ''[[:d:Q23991430|Reuben Humphreys]]'' | | 1866 | 1900 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5970 | | ''[[:d:Q23991651|Mal Lucas]]'' | | 1938 | 2024 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5971 | | ''[[:d:Q23991663|Tudor Martin]]'' | | 1904 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5972 | | ''[[:d:Q23991660|Bert Lumberg]]'' | | 1901 | 1986 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5973 | | ''[[:d:Q23991670|Ernie Morley]]'' | | 1901 | 1975 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5974 | | ''[[:d:Q23991668|Harry Millership]]'' | | 1889 | 1959 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5975 | | ''[[:d:Q23991674|Albert Pryce-Jones]]'' | | 1870 | 1946 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5976 | [[Ficheru:W E Pryce-Jones Newtown 1895.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991675|William Pryce-Jones]]'' | | 1867 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5977 | | ''[[:d:Q23991682|Herbert Sisson]]'' | | 1862 | 1891 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5978 | | ''[[:d:Q23991683|Sid Thomas]]'' | | 1919 | 2012 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 5979 | | ''[[:d:Q23991681|Frank Scrine]]'' | | 1925 | 2001 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5980 | [[Ficheru:Harry Trainer in 1896.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991687|Harry Trainer]]'' | | 1873 | 1924 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5981 | | ''[[:d:Q23991688|Jim Vaughan]]'' | | 1868 | 1900 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5982 | | ''[[:d:Q23991689|Alfred Ernest Watkins]]'' | futbolista británicu | 1878 | 1957 | ''[[:d:Q6661879|Llanwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5983 | | ''[[:d:Q23991695|George Woosnam]]'' | | 1860 | 1935 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5984 | | ''[[:d:Q24004546|Wendy Williams]]'' | | 1942 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5985 | [[Ficheru:Margaret Phillips in Tales of Tomorrow (The Evil Within).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24004608|Margaret Phillips]]'' | | 1923 | 1984 | ''[[:d:Q4923811|Blaengwrach]]'' |- | style='text-align:right'| 5986 | | ''[[:d:Q24004662|Fred Cook]]'' | | 1902 | 1966 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5987 | | ''[[:d:Q24004663|Charles Edwards]]'' | | 1854 | 1943 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5988 | | ''[[:d:Q24004660|Edward Bowen]]'' | | 1858 | 1923 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5989 | | ''[[:d:Q24004664|Henry Edwards]]'' | | 1856 | 1913 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5990 | | ''[[:d:Q24004671|Albert Jones]]'' | | 1883 | 1963 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5991 | [[Ficheru:Tom Hewitt Wales International.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24004668|Tom Hewitt]]'' | | 1889 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5992 | | ''[[:d:Q24004669|Arthur Hughes]]'' | | 1884 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5993 | | ''[[:d:Q24004675|John Jones]]'' | | 1860 | 1902 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5994 | | ''[[:d:Q24004673|Jeffrey Jones]]'' | | 1886 | 1976 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5995 | | ''[[:d:Q24004676|Billy Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés (1886–1956) | 1886 | 1956 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5996 | | ''[[:d:Q55363774|Stan Roberts]]'' | | 1921 | 1995 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5997 | | ''[[:d:Q55363992|Ken Morgan]]'' | deportista británicu (1932–2008) | 1932 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5998 | [[Ficheru:Thomas Merthyr Guest Vanity Fair 1897-11-11.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55587858|Thomas Merthyr Guest]]'' | | 1838 | 1904 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5999 | | ''[[:d:Q55607911|Colin Hudson]]'' | | 1935 | 2005 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 6000 | | ''[[:d:Q55610492|Eddie Jenkins]]'' | futbolista británicu (1909–2005) | 1909 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6001 | [[Ficheru:William Williams on a railway jigger, rabbit hunting in Otago, ca 1900 (3056669963) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55618848|William Williams]]'' | fotógrafu neozelandés (1859–1948) | 1859 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6002 | | ''[[:d:Q55618934|William Williams]]'' | | 1788 | 1855 | ''[[:d:Q13626046|Aberpergwm House]]'' |- | style='text-align:right'| 6003 | | ''[[:d:Q55642700|William Hughes]]'' | actor británicu (1998–2018) | 1998 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6004 | | ''[[:d:Q55683438|Jimmy Mesene]]'' | | 1908 | 1969 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6005 | | ''[[:d:Q55713686|Helena Jones]]'' | profesora británica (1916–2018) | 1916 | 2018 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 6006 | [[Ficheru:Abram Reese (1829–1908).png|center|128px]] | ''[[:d:Q55721395|Abram Reese]]'' | | 1829 | 1908 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6007 | | ''[[:d:Q55739150|Arnold Hill Payne]]'' | | 1877 | 1956 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6008 | | ''[[:d:Q55767256|David James Llewelfryn Davies]]'' | | 1903 | 1981 | ''[[:d:Q3405982|Llanfihangel Rhos-y-Corn]]'' |- | style='text-align:right'| 6009 | | ''[[:d:Q55825490|Jack Jones]]'' | | 1921 | 2001 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6010 | | ''[[:d:Q55825492|Brian Jarvis]]'' | | 1933 | 2004 | ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]'' |- | style='text-align:right'| 6011 | | ''[[:d:Q55978975|Neil O'Halloran]]'' | futbolista británicu | 1933 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6012 | | ''[[:d:Q55979165|Iorwerth Herbert]]'' | | 1910 | 1976 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 6013 | | ''[[:d:Q56000479|Peter Bailey]]'' | | 1944 | 2005 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6014 | | ''[[:d:Q56173874|Rose Mabel Durham]]'' | | 1853 | 1928 | ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6015 | | ''[[:d:Q56173890|Rees Arthur]]'' | | 1821 | 1894 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6016 | | ''[[:d:Q56173931|Ivor Astle]]'' | | 1882 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6017 | | ''[[:d:Q56173975|Elizabeth Mabel Bailey]]'' | | 1862 | 1952 | ''[[:d:Q13129643|Llangattock]]'' |- | style='text-align:right'| 6018 | | ''[[:d:Q56174075|William Barrow]]'' | | 1798 | 1886 | ''[[:d:Q3399931|Llanelltyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6019 | | ''[[:d:Q56174123|Edward Bebb]]'' | | 1768 | 1840 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6020 | | ''[[:d:Q56174136|Jane Belk]]'' | | 1855 | 1935 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6021 | | ''[[:d:Q56174215|George Bettiss]]'' | | 1775 | 1839 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6022 | | ''[[:d:Q56174242|John Thomas Beynon]]'' | | 1807 | 1873 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 6023 | | ''[[:d:Q56174350|John George William Bonsall]]'' | | 1817 | 1900 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6024 | | ''[[:d:Q56174397|Gwynne Vaughan Bowen]]'' | | 1829 | 1889 | ''[[:d:Q13132008|St Nicholas]]'' |- | style='text-align:right'| 6025 | | ''[[:d:Q56174521|Arthur Brook]]'' | | 1886 | 1957 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 6026 | | ''[[:d:Q56174569|James Brynker]]'' | | 1668 | 1740 | ''[[:d:Q29501940|Brynkir]]'' |- | style='text-align:right'| 6027 | | ''[[:d:Q56174632|John Burrell]]'' | | 1859 | 1934 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6028 | | ''[[:d:Q56174713|David Arthur Callard]]'' | | 1949 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6029 | | ''[[:d:Q56174916|Gerard Casey]]'' | | 1918 | 2000 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 6030 | | ''[[:d:Q56175058|Sarah Charles]]'' | | 1753 | 1814 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6031 | | ''[[:d:Q56175082|Charles Charman]]'' | | 1914 | 1999 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6032 | | ''[[:d:Q56175321|Alfred Butler Clough]]'' | | 1797 | 1870 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 6033 | | ''[[:d:Q56175456|Athelstan Maurice Corbet]]'' | | 1788 | 1835 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6034 | [[Ficheru:Cranogwen (5292147).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56175528|Sarah Jane Rees]]'' | poeta británica | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 6035 | | ''[[:d:Q56175743|Thomas Dalton]]'' | | 1798 | 1878 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6036 | | ''[[:d:Q56175777|Evan David]]'' | | 1809 | 1871 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 6037 | | ''[[:d:Q56175831|Arthur Stanley Davies]]'' | | 1889 | 1951 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6038 | | ''[[:d:Q56175842|Benjamin Davies]]'' | científicu británicu (1863–1957) | 1863 | 1957 | ''[[:d:Q15921422|Llangynllo]]'' |- | style='text-align:right'| 6039 | | ''[[:d:Q56175850|David Griffith Davies]]'' | | 1845 | 1899 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6040 | | ''[[:d:Q56175852|David Oswald Davies]]'' | | 1908 | 1992 | ''[[:d:Q7321602|Rhydcymerau]]'' |- | style='text-align:right'| 6041 | | ''[[:d:Q56175860|Daniel Davies]]'' | | 1780 | 1867 | ''[[:d:Q15260126|Moylgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 6042 | | ''[[:d:Q56175866|David Evan Davies]]'' | | 1843 | 1914 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 6043 | | ''[[:d:Q56175868|David Rees Davies]]'' | | 1824 | 1916 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 6044 | | ''[[:d:Q56175873|David Davies]]'' | | 1793 | 1864 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 6045 | | ''[[:d:Q56175876|David Davies]]'' | | 1799 | 1874 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 6046 | | ''[[:d:Q56175916|Edward Davies]]'' | | 1820 | 1908 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 6047 | | ''[[:d:Q56175931|Frances Davies]]'' | | 1836 | 1918 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 6048 | | ''[[:d:Q56175961|Humphrey Jones Davies]]'' | | 1877 | 1966 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 6049 | | ''[[:d:Q56175968|Idwal Davies]]'' | | 1915 | 1992 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6050 | | ''[[:d:Q56176004|John Davies]]'' | | 1722 | 1799 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 6051 | | ''[[:d:Q56176026|Kate Davies]]'' | | 1892 | 1980 | ''[[:d:Q15987474|Pren-gwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6052 | | ''[[:d:Q56176024|Jonathan Davies]]'' | | 1857 | 1933 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 6053 | | ''[[:d:Q56176082|Samuel Davies]]'' | | 1829 | 1904 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 6054 | | ''[[:d:Q56176086|Thomas George Davies]]'' | | 1900 | 1977 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 6055 | | ''[[:d:Q56176089|Thomas Davies]]'' | | 1802 | 1861 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 6056 | | ''[[:d:Q56176101|Walter Cecil Davies]]'' | | 1802 | 1863 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 6057 | | ''[[:d:Q56176152|Rhys Lewis Davis]]'' | | 1828 | 1916 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6058 | | ''[[:d:Q56176183|Wilfred Seymour De Winton]]'' | | 1856 | 1929 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 6059 | | ''[[:d:Q56176227|David J. Owen]]'' | | 1877 | 1945 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6060 | | ''[[:d:Q56176497|Edward Edwards]]'' | | 1865 | 1933 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6061 | | ''[[:d:Q56176621|Siôn Eirian]]'' | | 1954 | 2020 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 6062 | | ''[[:d:Q56176675|Richard Elias]]'' | | 1847 | 1927 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 6063 | [[Ficheru:Annie Jane Hughes-Griffiths (5227587).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56176704|Annie Jane Ellis]]'' | | 1873 | 1942 | ''[[:d:Q29496455|Cwrt Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6064 | | ''[[:d:Q56176713|Hugh Ellis]]'' | | 1857 | 1931 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 6065 | | ''[[:d:Q56176894|David Arthen Evans]]'' | | 1878 | 1936 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 6066 | | ''[[:d:Q56176898|David Evans]]'' | | 1860 | 1950 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 6067 | | ''[[:d:Q56176902|David Evans]]'' | | 1815 | 1883 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 6068 | | ''[[:d:Q56176909|David Evans]]'' | | 1875 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6069 | [[Ficheru:Revd Ebenezer Evans (Bodedern, CM?) NLW3365083.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56176920|Ebenezer Evans]]'' | | 1815 | 1897 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 6070 | [[Ficheru:Er cof am y Parch Foulk Evans, Machynlleth.. NLW3365216.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56176943|Foulk Evans]]'' | | 1783 | 1866 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6071 | | ''[[:d:Q56176950|Thomas Evans Griffith]]'' | | 1853 | 1914 | ''[[:d:Q3402480|Rhydyclafdy]]'' |- | style='text-align:right'| 6072 | | ''[[:d:Q56176960|William Howell Evans]]'' | | 1835 | 1892 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6073 | | ''[[:d:Q56176970|John Owain Evans]]'' | | 1875 | 1943 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 6074 | | ''[[:d:Q56176995|Josiah Daniel Evans]]'' | | 1827 | 1905 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6075 | | ''[[:d:Q56176992|Jonah Bowen Evans]]'' | | 1806 | 1876 | ''[[:d:Q6662982|Llywel]]'' |- | style='text-align:right'| 6076 | | ''[[:d:Q56176998|Lewis Evans]]'' | | 1767 | 1835 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6077 | | ''[[:d:Q56177000|Mali Evans]]'' | | | 1991 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 6078 | | ''[[:d:Q56177009|Olwen Caradoc Evans]]'' | | 1918 | 1998 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 6079 | [[Ficheru:Olwen Lloyd George a Capt T J Carey Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56177012|Olwen Carey, Lady Evans]]'' | | 1892 | 1990 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 6080 | | ''[[:d:Q56177037|Simon Evans]]'' | | 1824 | 1885 | ''[[:d:Q5348102|Eglwyswen]]'' |- | style='text-align:right'| 6081 | | ''[[:d:Q56177069|William Evans]]'' | | 1876 | 1952 | ''[[:d:Q2278993|Pentraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6082 | | ''[[:d:Q56177096|Hope Wynne Eyton]]'' | | 1754 | 1824 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 6083 | | ''[[:d:Q56177160|John Jocelyn Ffoulkes]]'' | | 1813 | 1898 | ''[[:d:Q13126438|Bylchau]]'' |- | style='text-align:right'| 6084 | | ''[[:d:Q56177351|Richard Garnons]]'' | | 1773 | 1841 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6085 | | ''[[:d:Q56177409|William George]]'' | | 1865 | 1920 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 6086 | | ''[[:d:Q56177484|William Glasnant Jones]]'' | | 1869 | 1951 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 6087 | | ''[[:d:Q56177501|Evan Williams]]'' | | 1866 | 1937 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 6088 | | ''[[:d:Q56177812|George Griffith]]'' | | 1790 | 1877 | ''[[:d:Q17741595|Garn]]'' |- | style='text-align:right'| 6089 | | ''[[:d:Q56177827|John Griffith]]'' | | 1654 | 1698 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 6090 | | ''[[:d:Q56177836|John Griffith]]'' | | 1843 | 1864 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6091 | | ''[[:d:Q56177851|R.E. Griffith]]'' | | 1911 | 1975 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 6092 | | ''[[:d:Q56177887|William Griffith]]'' | | 1730 | 1766 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6093 | | ''[[:d:Q56178037|David Thomas Guy]]'' | | 1905 | 1976 | ''[[:d:Q14538499|Llanrhidian]]'' |- | style='text-align:right'| 6094 | [[Ficheru:Mather Brown (1761-1831) - The Reverend Alban Thomas Gwynne (1751–1819) - 864495 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56178145|Alban Thomas Jones Gwynne]]'' | | 1751 | 1819 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6095 | | ''[[:d:Q56178177|Benjamin Hall]]'' | | 1742 | 1825 | ''[[:d:Q5618124|Gumfreston]]'' |- | style='text-align:right'| 6096 | | ''[[:d:Q56183042|Absalom Prys]]'' | | 1822 | 1895 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6097 | | ''[[:d:Q56183051|Arthur Glyn Prys-Jones]]'' | | 1888 | 1987 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 6098 | | ''[[:d:Q56183083|Arthur Pugh]]'' | | 1910 | 1986 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6099 | | ''[[:d:Q56183088|Idwal Pugh]]'' | | 1919 | 1981 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6100 | | ''[[:d:Q56183099|David William Pughe]]'' | | 1821 | 1862 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6101 | | ''[[:d:Q56183116|William Pughe]]'' | | 1765 | 1852 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6102 | | ''[[:d:Q56183241|Benjamin George Rees]]'' | | 1910 | 1948 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6103 | | ''[[:d:Q56183249|Enoch Howell Rees]]'' | | 1888 | 1969 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6104 | | ''[[:d:Q56183264|John Rees]]'' | | 1819 | 1900 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 6105 | | ''[[:d:Q56183286|Richard Rees]]'' | | 1851 | 1927 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6106 | | ''[[:d:Q56183300|William Rees]]'' | | 1854 | 1934 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 6107 | | ''[[:d:Q56183306|William Rees]]'' | | 1839 | 1919 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 6108 | | ''[[:d:Q56183416|Glyn Rhys]]'' | | | 2015 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 6109 | | ''[[:d:Q56183496|Jacob Richards]]'' | | 1774 | 1834 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6110 | | ''[[:d:Q56183503|John Lloyd Richards]]'' | | 1790 | 1854 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6111 | | ''[[:d:Q56183501|John Dyer Richards]]'' | | 1876 | 1927 | ''[[:d:Q7424466|Saron]]'' |- | style='text-align:right'| 6112 | | ''[[:d:Q56183513|Owen Richards]]'' | | 1813 | 1886 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 6113 | | ''[[:d:Q56183522|Thomas Richards]]'' | | 1785 | 1855 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6114 | | ''[[:d:Q56183529|Peter Rickards]]'' | | 1716 | 1780 | [[Pencraig]] |- | style='text-align:right'| 6115 | | ''[[:d:Q56183569|Charles Benson Roberts]]'' | | 1896 | 1992 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6116 | [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru rehearsing Pros Kairon, the Aberafan National Eisteddfod of Wales' commissioned play (1523505).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56183572|Clive Roberts]]'' | actor de televisión británicu (1944–2020) | 1944 | 2020 | ''[[:d:Q3395616|Trefor]]'' |- | style='text-align:right'| 6117 | | ''[[:d:Q56183595|Evan Roberts]]'' | | | 1991 | ''[[:d:Q3400769|Capel Curig]]'' |- | style='text-align:right'| 6118 | [[Ficheru:Evan Roberts, Llandderfel, in his library (1504783).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56183593|Evan Roberts]]'' | | 1877 | 1977 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6119 | | ''[[:d:Q56183607|Gwen Rees Roberts]]'' | | 1916 | 2002 | ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6120 | | ''[[:d:Q56183604|Griffith Roberts]]'' | | 1768 | 1815 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6121 | | ''[[:d:Q56183655|Peter Roberts]]'' | | 1835 | 1912 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 6122 | | ''[[:d:Q56183688|Wilbert Lloyd Roberts]]'' | | 1926 | 1996 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6123 | | ''[[:d:Q56183769|John Rowland]]'' | | 1735 | 1815 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6124 | [[Ficheru:RM Ruck standing.png|center|128px]] | ''[[:d:Q56183866|Richard Ruck]]'' | | 1851 | 1935 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 6125 | | ''[[:d:Q56183864|Mary Anne Ruck]]'' | | 1822 | 1905 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 6126 | | ''[[:d:Q56183978|Roderick Urwick Sayce]]'' | | 1890 | 1970 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6127 | | ''[[:d:Q56184140|Percy Eynon Smart]]'' | | 1912 | 1991 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6128 | | ''[[:d:Q56184269|Walter Spurrell]]'' | | 1858 | 1934 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6129 | | ''[[:d:Q56184489|Henry Studt]]'' | | 1853 | 1922 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6130 | | ''[[:d:Q56184657|Dora Thatcher]]'' | | 1912 | 1985 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6131 | | ''[[:d:Q56184743|Benjamin F. Thomas]]'' | | 1845 | 1892 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6132 | | ''[[:d:Q56184779|David Thomas]]'' | | 1866 | 1940 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 6133 | | ''[[:d:Q56184788|Eddie Thomas]]'' | | | 1936 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 6134 | | ''[[:d:Q56184810|Hugh Thomas]]'' | | 1664 | 1688 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 6135 | | ''[[:d:Q56184827|John Thomas]]'' | | 1733 | 1784 | ''[[:d:Q13132004|Tremain]]'' |- | style='text-align:right'| 6136 | | ''[[:d:Q56184830|John Thomas]]'' | | 1751 | 1810 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 6137 | | ''[[:d:Q56184856|Nancy Thomas]]'' | | 1906 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6138 | | ''[[:d:Q56184865|Philip Thomas]]'' | | 1857 | 1938 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6139 | | ''[[:d:Q56184886|Thomas Thomas]]'' | | 1741 | 1826 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6140 | | ''[[:d:Q56184888|Thomas Thomas]]'' | | 1808 | 1886 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6141 | | ''[[:d:Q56184894|William Gwynne Stedman Thomas]]'' | | 1822<br/>1821 | 1910 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6142 | | ''[[:d:Q56185032|Hugh Jones]]'' | | 1845 | 1903 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6143 | | ''[[:d:Q56185117|Evan Ungoed-Thomas]]'' | | 1860 | 1930 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6144 | [[Ficheru:Robert Williams Vaughan (1803–1859), Bt (gcf070601).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56185314|Robert Williams Vaughan]]'' | | 1803 | 1859 | ''[[:d:Q17743944|Nannau]]'' |- | style='text-align:right'| 6145 | | ''[[:d:Q56185359|Henry James Vincent]]'' | | 1799 | 1865 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 6146 | | ''[[:d:Q56185440|Daniel Walters]]'' | | 1762 | 1787 | ''[[:d:Q13644928|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 6147 | | ''[[:d:Q56185447|Moses Walters]]'' | | 1869 | 1934 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 6148 | | ''[[:d:Q56185516|Sarah Watkins]]'' | | 1876 | 1975 | ''[[:d:Q17485280|Sarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 6149 | | ''[[:d:Q56185761|Thomas Wigley]]'' | | 1867 | 1910 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6150 | | ''[[:d:Q56185924|David Williams]]'' | | 1802 | 1842 | ''[[:d:Q37761359|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 6151 | | ''[[:d:Q56186093|Henry Rumsey Williams]]'' | | 1774 | 1841 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 6152 | | ''[[:d:Q56186102|Henry Williams]]'' | | 1831 | 1910 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 6153 | | ''[[:d:Q56186119|Isaac Williams]]'' | | 1840 | 1840 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6154 | | ''[[:d:Q56186125|John Digain Williams]]'' | | 1864 | 1937 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6155 | | ''[[:d:Q56186139|John Rhosydd Williams]]'' | | 1885 | 1957 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6156 | | ''[[:d:Q56186155|John Williams]]'' | | 1761 | 1830 | ''[[:d:Q2968597|Castiellu Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 6157 | | ''[[:d:Q56186166|Lewis Ambrose Williams]]'' | | 1814 | 1873 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6158 | | ''[[:d:Q56186189|Morris Thomas Williams]]'' | | 1900 | 1946 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 6159 | | ''[[:d:Q56186223|Richard Williams]]'' | | 1796 | 1856 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6160 | | ''[[:d:Q56186220|Rhys Williams]]'' | | 1841 | 1867 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 6161 | | ''[[:d:Q56186231|Robert Williams]]'' | | 1842 | 1913 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 6162 | | ''[[:d:Q56186265|Thomas Wiliems]]'' | | 1545 | 1622 | ''[[:d:Q13125597|Arllechwedd Isaf]]''<br/>''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 6163 | | ''[[:d:Q56186282|William Sylvanus Williams]]'' | | 1829 | 1887 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6164 | | ''[[:d:Q56186351|Owen Williamson]]'' | | 1840 | 1910 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 6165 | | ''[[:d:Q56186374|Margaret Wingfield]]'' | | 1779 | 1835 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6166 | | ''[[:d:Q56186690|William Rhys Jones]]'' | | 1868 | 1937 | ''[[:d:Q29499819|Bron Ceris]]'' |- | style='text-align:right'| 6167 | | ''[[:d:Q56186692|Myfanwy Williams Parry]]'' | | 1898 | 1971 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6168 | | ''[[:d:Q56186718|Siân Williams]]'' | | 1884 | 1965 | ''[[:d:Q17320940|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 6169 | | ''[[:d:Q56186735|John Pugh]]'' | | 1861 | 1942 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6170 | | ''[[:d:Q56186754|Tydfor Jones]]'' | | 1934 | 1983 | ''[[:d:Q27056926|Cwmtydu]]'' |- | style='text-align:right'| 6171 | | ''[[:d:Q56186763|Owen Owen]]'' | | 1786 | 1867 | ''[[:d:Q3398878|Botwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 6172 | | ''[[:d:Q56186791|Dai Williams]]'' | | 1899 | 1971 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 6173 | | ''[[:d:Q56186795|John Williams]]'' | | 1826 | 1898 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6174 | | ''[[:d:Q56186801|Iorwerth Hughes Jones]]'' | | 1902 | 1972 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6175 | | ''[[:d:Q56186828|John Buckland Thomas]]'' | | 1887 | 1975 | ''[[:d:Q107032535|Fforddygyfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 6176 | | ''[[:d:Q56186834|Giraldus Jones]]'' | | 1895 | 1978 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 6177 | | ''[[:d:Q56186848|Rachel Mary Davies]]'' | | 1911 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6178 | [[Ficheru:Dr Robert Roberts (Isallt 1839-1914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56186852|Robert Roberts]]'' | | 1839 | 1914 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6179 | | ''[[:d:Q56186886|Morris Peat]]'' | | 1813 | 1898 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6180 | | ''[[:d:Q56186920|Griffith Williams]]'' | | 1927 | 1977 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 6181 | | ''[[:d:Q56186942|Haydn Jones]]'' | | 1920 | 1984 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6182 | | ''[[:d:Q56186987|William Cosslett]]'' | | 1831 | 1904 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 6183 | | ''[[:d:Q56186985|Thomas James Davies]]'' | | 1919 | 2007 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6184 | | ''[[:d:Q56187014|Islwyn Jones]]'' | | 1931 | 2015 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 6185 | | ''[[:d:Q56187067|Elizabeth Elen Roberts]]'' | | 1891 | 1979 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6186 | | ''[[:d:Q56187082|Brinley Jenkins]]'' | | 1926 | 2001 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 6187 | | ''[[:d:Q56187112|Richard Ellis Williams]]'' | | 1862 | 1926 | ''[[:d:Q107032857|Pen-y-ffridd]]'' |- | style='text-align:right'| 6188 | | ''[[:d:Q56187113|Thomas Llewellyn Stephens]]'' | | 1897 | 1959 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 6189 | | ''[[:d:Q56187126|Evan John Williams]]'' | | | 1993 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 6190 | | ''[[:d:Q56187127|Ffowc Williams]]'' | | 1897 | 1995 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 6191 | | ''[[:d:Q56187139|Harri Samuel]]'' | | | 1985 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 6192 | | ''[[:d:Q56187142|Hugh Roberts]]'' | | 1832 | 1907 | ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]'' |- | style='text-align:right'| 6193 | | ''[[:d:Q56187149|Sion Phylip]]'' | | | 1961 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6194 | | ''[[:d:Q56187160|Cassie Simon]]'' | | 1898 | 1989 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 6195 | | ''[[:d:Q56187161|Tom Williams]]'' | | 1899 | 1986 | ''[[:d:Q13131789|Temple Bar]]'' |- | style='text-align:right'| 6196 | | ''[[:d:Q20734432|Thomas Davies]]'' | | 1851 | 1892 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 6197 | | ''[[:d:Q20734433|Thomas Davies]]'' | | 1810 | 1873 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6198 | | ''[[:d:Q20734438|Thomas Edwards]]'' | | 1844 | 1924 | ''[[:d:Q5566992|Glasinfryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6199 | [[Ficheru:Portrait of Cynonfardd (4673939).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734439|Thomas Edwards]]'' | | 1848 | 1927 | ''[[:d:Q6484919|Landore]]'' |- | style='text-align:right'| 6200 | | ''[[:d:Q20734446|Thomas Evans]]'' | | 1714 | 1779 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6201 | | ''[[:d:Q20734447|Thomas Evans]]'' | | 1625 | 1688 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6202 | | ''[[:d:Q20734450|Thomas Frimston]]'' | | 1854 | 1930 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 6203 | | ''[[:d:Q20734449|Thomas Evans]]'' | | 1897 | 1963 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 6204 | | ''[[:d:Q20734455|Thomas Griffiths]]'' | | 1645 | 1725 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 6205 | | ''[[:d:Q20734453|Thomas Grey]]'' | | 1733 | 1810 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 6206 | | ''[[:d:Q20734458|Thomas Hughes]]'' | | 1758 | 1828 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6207 | | ''[[:d:Q20734459|Thomas Hughes]]'' | | 1814 | 1884 | ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]'' |- | style='text-align:right'| 6208 | | ''[[:d:Q20734456|Thomas Gruffydd Jones]]'' | | 1832 | 1898 | ''[[:d:Q7162069|Pen-y-cae-mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6209 | | ''[[:d:Q20734457|Thomas Harris]]'' | | 1705 | 1782 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6210 | | ''[[:d:Q20734460|Thomas Hughes]]'' | | 1854 | 1928 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 6211 | | ''[[:d:Q20734461|Thomas Hughes]]'' | | 1803 | 1898 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6212 | | ''[[:d:Q20734466|Thomas Hywel Hughes]]'' | | 1875 | 1945 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 6213 | | ''[[:d:Q20734467|Thomas Isfryn Hughes]]'' | | 1865 | 1942 | ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]'' |- | style='text-align:right'| 6214 | | ''[[:d:Q20734464|Thomas Huws Davies]]'' | secretariu galés (1882–1940) | 1882 | 1940 | ''[[:d:Q7165358|Penuwch]]'' |- | style='text-align:right'| 6215 | | ''[[:d:Q20734465|Thomas Huxley]]'' | | 1738 | 1792 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6216 | [[Ficheru:Portrait of Thomas James M.A (4673953).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734470|Thomas James]]'' | | 1834 | 1915 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6217 | | ''[[:d:Q20734471|Thomas James]]'' | | 1817 | 1879 | ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]'' |- | style='text-align:right'| 6218 | | ''[[:d:Q20734475|Thomas John Evans]]'' | | 1894 | 1965 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6219 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Jerman Jones and his family (4670364).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734472|Thomas Jerman Jones]]'' | | 1833 | 1890 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 6220 | | ''[[:d:Q20734473|Thomas John]]'' | | 1816 | 1862 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 6221 | | ''[[:d:Q20734482|Thomas Jones]]'' | | 1777 | 1847 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6222 | | ''[[:d:Q20734480|Thomas Jones]]'' | | 1761 | 1831 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 6223 | | ''[[:d:Q20734486|Thomas Jones]]'' | | 1860 | 1932 | ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6224 | | ''[[:d:Q20734487|Thomas Jones]]'' | | 1871 | 1938 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 6225 | | ''[[:d:Q20734490|Thomas Jones]]'' | | 1823 | 1904 | ''[[:d:Q6963824|Nannerch]]'' |- | style='text-align:right'| 6226 | | ''[[:d:Q20734491|Thomas Jones Hughes]]'' | | 1822 | 1891 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6227 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Jones 'Taliesin o Eifion' (4670540) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734488|Thomas Jones]]'' | poeta galés (1820–1876) | 1820 | 1876 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6228 | | ''[[:d:Q20734489|Thomas Jones]]'' | | 1822 | 1854 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6229 | [[Ficheru:Thomas Jones Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734492|Thomas Jones Humphreys]]'' | ministru británicu (1841–1934) | 1841 | 1934 | ''[[:d:Q20589268|Darowen]]'' |- | style='text-align:right'| 6230 | | ''[[:d:Q20734498|Thomas Lewis]]'' | | 1837 | 1892 | ''[[:d:Q13130294|Mydroilyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6231 | | ''[[:d:Q20734499|Thomas Lewis]]'' | misioneru británicu (1859–1929) | 1859 | 1929 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 6232 | | ''[[:d:Q20734496|Thomas Lewis]]'' | | 1759 | 1842 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 6233 | | ''[[:d:Q20734497|Thomas Lewis]]'' | | 1823 | 1900 | ''[[:d:Q20593513|Llandeilo'r-fân]]'' |- | style='text-align:right'| 6234 | | ''[[:d:Q20734503|Thomas Lloyd Williams]]'' | | 1830 | 1910 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6235 | | ''[[:d:Q20734501|Thomas Lloyd]]'' | | 1765 | 1789 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 6236 | | ''[[:d:Q20734506|Thomas Morgan]]'' | | | 1833 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 6237 | | ''[[:d:Q20734507|Thomas Morgan]]'' | | 1720 | 1799 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]'' |- | style='text-align:right'| 6238 | | ''[[:d:Q20734508|Thomas Morgan]]'' | | 1737 | 1813 | ''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 6239 | | ''[[:d:Q20734509|Thomas Morris]]'' | | 1786 | 1846 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 6240 | | ''[[:d:Q20734518|Thomas Powell]]'' | | 1781 | 1842 | ''[[:d:Q7837433|Trecastle]]'' |- | style='text-align:right'| 6241 | | ''[[:d:Q20734519|Thomas Price]]'' | | 1809 | 1892 | ''[[:d:Q24360208|Builth]]'' |- | style='text-align:right'| 6242 | [[Ficheru:Portrait of Parch Thos. Phillips D. D (4673602).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734516|Thomas Phillips]]'' | | 1806 | 1870 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 6243 | [[Ficheru:Reverend Thomas Rees (1825–1908) (gcf10118).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734523|Thomas Rees]]'' | | 1825 | 1908 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 6244 | | ''[[:d:Q20734520|Thomas Prichard]]'' | | 1764 | 1843 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6245 | | ''[[:d:Q20734521|Thomas Pryce]]'' | | 1833 | 1904 | ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]'' |- | style='text-align:right'| 6246 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch Thomas Richards, Abergwaen .. NLW3364476.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734526|Thomas Richard]]'' | | 1783 | 1856 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 6247 | | ''[[:d:Q20734527|Thomas Rocyn Jones]]'' | | 1822 | 1877 | ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]'' |- | style='text-align:right'| 6248 | | ''[[:d:Q20734524|Thomas Rees Morgan]]'' | | 1834 | 1897 | ''[[:d:Q3406657|Penydarren]]'' |- | style='text-align:right'| 6249 | | ''[[:d:Q20734525|Thomas Rhys Davies]]'' | | 1790 | 1859 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 6250 | | ''[[:d:Q20734528|Thomas Saunders]]'' | | 1732 | 1790 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 6251 | | ''[[:d:Q20734529|Thomas Sheen]]'' | | 1718 | 1790 | ''[[:d:Q13128654|Glascwm]]'' |- | style='text-align:right'| 6252 | | ''[[:d:Q20734535|Thomas Twynog Jeffries]]'' | | 1844 | 1911 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 6253 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Thomas Thomas, D.D (4672354).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734533|Thomas Thomas]]'' | | 1776 | 1847 | ''[[:d:Q16248463|Tre-Wen]]'' |- | style='text-align:right'| 6254 | | ''[[:d:Q20734539|Thomas William Barker]]'' | | 1861 | 1912 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6255 | | ''[[:d:Q20734536|Thomas Wallace Fagan]]'' | | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6256 | | ''[[:d:Q20734537|Thomas Waterhouse]]'' | | 1878 | 1961 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 6257 | [[Ficheru:Portrait of T. W. Jenkyn, D.D (4673322) (cropped 3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734540|Thomas William Jenkyn]]'' | | 1794 | 1858 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6258 | | ''[[:d:Q20734547|Tom Eirug Davies]]'' | | 1892 | 1951 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 6259 | [[Ficheru:Timothy Eynon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734544|Timothy Eynon Davies]]'' | ministru (1854–1935) | 1854 | 1935 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6260 | | ''[[:d:Q20734545|Titus Evans]]'' | | 1809 | 1864 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6261 | | ''[[:d:Q20734550|Trefor Richard Morgan]]'' | | 1914 | 1970 | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 6262 | | ''[[:d:Q20734548|Tom Pugh Williams]]'' | | 1912 | 1985 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6263 | | ''[[:d:Q20734552|Vaughan Lloyd]]'' | | 1736 | 1817 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 6264 | | ''[[:d:Q20734556|Walter David Jeremy]]'' | | 1825 | 1893 | ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 6265 | | ''[[:d:Q20734562|Watcyn Clywedog]]'' | | | 1650 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6266 | | ''[[:d:Q20734563|Watkin Jones]]'' | | 1882 | 1967 | ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6267 | | ''[[:d:Q20734561|Walter Phillips John]]'' | | 1910 | 1967 | ''[[:d:Q5561755|Gilfach]]'' |- | style='text-align:right'| 6268 | | ''[[:d:Q20734564|Watkin William Price]]'' | | 1873 | 1967 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 6269 | | ''[[:d:Q20734565|John Webber]]'' | | 1884 | 1962 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6270 | | ''[[:d:Q20734570|Robert William]]'' | | 1744 | 1815 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6271 | [[Ficheru:Bust of William Adams, National Museum Cardiff 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734571|William Adams]]'' | | 1813 | 1886 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 6272 | | ''[[:d:Q20734575|William Beynon]]'' | | 1884 | 1932 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 6273 | [[Ficheru:William Alonzo Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734572|William Alonzo Griffiths]]'' | | 1842 | 1893 | ''[[:d:Q7227989|Pont-ar-Gothi]]'' |- | style='text-align:right'| 6274 | [[Ficheru:William Cadwaladr Davies (1849-1905) NLW3364074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734579|William Cadwaladr Davies]]'' | pedagogu galés (1849–1905) | 1849 | 1905 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6275 | | ''[[:d:Q20734583|William Daniel Davies]]'' | | 1838 | 1900 | ''[[:d:Q7162279|Pen-boyr]]'' |- | style='text-align:right'| 6276 | [[Ficheru:Portrait of William Davies (4674071).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734586|William Davies]]'' | | 1785 | 1851 | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 6277 | [[Ficheru:William Davies, Ffrwd-y-fâl (1805-1859).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734587|William Davies]]'' | | 1805 | 1859 | ''[[:d:Q6661911|Llanycrwys]]'' |- | style='text-align:right'| 6278 | | ''[[:d:Q20734584|William Davies]]'' | | 1729 | 1787 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6279 | | ''[[:d:Q20734591|William Dykins]]'' | | 1831 | 1872 | ''[[:d:Q5603927|Greenfield]]'' |- | style='text-align:right'| 6280 | | ''[[:d:Q20734588|William Davies]]'' | | 1820 | 1875 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6281 | | ''[[:d:Q20734595|William Edward Cecil Tregoning]]'' | | 1871 | 1957 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6282 | | ''[[:d:Q20734593|William Edmunds]]'' | | 1827 | 1875 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 6283 | | ''[[:d:Q20734598|William Edwards]]'' | | 1786 | 1857 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6284 | | ''[[:d:Q20734603|William Elias]]'' | | 1708 | 1787 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6285 | | ''[[:d:Q20734600|William Edwards Davies]]'' | | 1851 | 1927 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6286 | | ''[[:d:Q20734601|William Eilir Evans]]'' | | 1852 | 1910 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6287 | | ''[[:d:Q20734607|William Evans]]'' | | 1716 | 1770 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 6288 | | ''[[:d:Q20734604|William Ellis]]'' | | 1752 | 1810 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 6289 | [[Ficheru:Portrait of The Reverend William Evans (4670714).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734610|William Evans]]'' | | 1795 | 1891 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 6290 | [[Ficheru:Canon William Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734611|William Evans]]'' | | 1823 | 1900 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 6291 | | ''[[:d:Q20734608|William Evans]]'' | | 1734 | 1805 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 6292 | | ''[[:d:Q20734609|William Evans]]'' | | 1779 | 1854 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6293 | | ''[[:d:Q20734614|William Evans]]'' | | 1808 | 1860 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6294 | | ''[[:d:Q20734613|William Evans]]'' | | 1869 | 1948 | ''[[:d:Q6484919|Landore]]'' |- | style='text-align:right'| 6295 | | ''[[:d:Q110961740|Ted Regan]]'' | | 1900 | | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 6296 | | ''[[:d:Q136140612|J. T. Jones]]'' | | 1894 | 1975 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6297 | [[Ficheru:Edward David Darelan Davis. Portrait, 1904. Wellcome V0029071 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136159835|Edward David Darelan Davis]]'' | | 1880 | 1976 | ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]'' |- | style='text-align:right'| 6298 | | ''[[:d:Q136165406|Kathleen Thomas]]'' | | 1906 | 1997 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6299 | | ''[[:d:Q136296816|Howell John Thomas]]'' | | 1901 | 1964 | ''[[:d:Q5180639|Crai]]'' |- | style='text-align:right'| 6300 | | ''[[:d:Q136307309|Nicholas John Dunn]]'' | | 1821 | 1894 | ''[[:d:Q3402241|Manorbier]]'' |- | style='text-align:right'| 6301 | | ''[[:d:Q136316026|Olive Salaman]]'' | | 1921 | 2007 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 6302 | | ''[[:d:Q136340252|Huw Davies]]'' | | 1910 | 1994 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6303 | | ''[[:d:Q136340660|Lyn Evans]]'' | | 1914 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6304 | | ''[[:d:Q136360348|John Forsyth]]'' | | | 1878 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 6305 | | ''[[:d:Q136369298|John Francis]]'' | | 1810 | 1872 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6306 | | ''[[:d:Q136408528|Ivor Wynne]]'' | | 1918 | 1970 | ''[[:d:Q5318598|Dyffryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6307 | | ''[[:d:Q136433221|Rhys Davies]]'' | | 1879 | 1927 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 6308 | | ''[[:d:Q136444533|Elwyn Wilson Jones]]'' | | 1938 | 2017 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6309 | | ''[[:d:Q136444591|Gari Melville]]'' | | 1955 | 2025 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6310 | | ''[[:d:Q136461525|Gareth Lloyd Williams]]'' | | 1941 | 2004 | ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]'' |- | style='text-align:right'| 6311 | [[Ficheru:Parch. W. J. OWEN (Afallon),Bangor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136487593|William John Owen]]'' | | 1865 | 1941 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 6312 | | ''[[:d:Q136536183|Robert Jones]]'' | | 1841 | 1883 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 6313 | | ''[[:d:Q136553598|Suzanne Chapman]]'' | | 1918 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6314 | | ''[[:d:Q136555236|Pamela Duncan]]'' | | 1917 | 2000 | ''[[:d:Q7281814|Radyr]]'' |- | style='text-align:right'| 6315 | | ''[[:d:Q136562470|Edward Ash]]'' | | 1882 | 1946 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 6316 | | ''[[:d:Q136564872|Evan Morris]]'' | | 1838 | 1885 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6317 | | ''[[:d:Q136565128|Thomas Myddfai Jones]]'' | | 1846 | 1924 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 6318 | | ''[[:d:Q136604281|John Cledan Davies]]'' | | 1843 | 1902 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6319 | | ''[[:d:Q136644376|Edward Rees]]'' | | 1904 | 2000 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 6320 | | ''[[:d:Q136644413|D. W. Morgan]]'' | | 1877 | 1957 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 6321 | | ''[[:d:Q136646119|David Thomas]]'' | | | 1906 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6322 | | ''[[:d:Q136651407|Jennie Williams]]'' | | 1875 | 1919 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6323 | | ''[[:d:Q136664120|Katherine Susan Wolf]]'' | | 1961 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6324 | | ''[[:d:Q136674057|John Owen (Rhuthun) (1941-2026)]]'' | | 1944 | 2026 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6325 | | ''[[:d:Q136689395|Maisie Hurley]]'' | | 1887 | 1964 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6326 | | ''[[:d:Q136698893|Rowland Hugh Jones (Rolant o Fôn)]]'' | | 1909 | 1962 | ''[[:d:Q2913637|Rhostrehwfa]]'' |- | style='text-align:right'| 6327 | | ''[[:d:Q136914153|Emrys Cleaver]]'' | | 1904 | 1985 | ''[[:d:Q6729364|Maesybont]]'' |- | style='text-align:right'| 6328 | | ''[[:d:Q136914169|Owen Huw Roberts]]'' | | 1931 | 2018 | ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 6329 | | ''[[:d:Q136914180|J. O. Jones (actor)]]'' | | 1931 | 2011 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6330 | | ''[[:d:Q136914249|Elin Mair Jones]]'' | | 1950 | 2002 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6331 | | ''[[:d:Q136914260|Richard Morris (Hogia'r Wyddfa)]]'' | | 1936 | 2000 | ''[[:d:Q3402570|Caeathro]]'' |- | style='text-align:right'| 6332 | | ''[[:d:Q136914380|Alan Clayton]]'' | | 1941 | 2020 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6333 | | ''[[:d:Q136914468|Dilys Price (actores)]]'' | | 1934 | 2001 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6334 | | ''[[:d:Q136914501|Ernest Evans (actor)]]'' | | 1923 | 2011 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6335 | | ''[[:d:Q136914544|William David Williams (W. D. Williams)]]'' | | 1900 | 1985 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 6336 | | ''[[:d:Q137039486|Wyn Jones (actor)]]'' | | 1936 | 1966 | ''[[:d:Q4675083|Acrefair]]'' |- | style='text-align:right'| 6337 | | ''[[:d:Q137040619|Geraint Owen (actor)]]'' | | 1966 | 2009 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 6338 | | ''[[:d:Q137040632|Morien Philips]]'' | | 1930 | 2009 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6339 | | ''[[:d:Q137040714|Gwynne D. Evans]]'' | | 1908 | 1988 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 6340 | | ''[[:d:Q137040720|Edwin williams]]'' | | 1918 | 2003 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 6341 | | ''[[:d:Q137040734|Morris Jones (actor a chyfarwyddwr)]]'' | | 1906 | 1986 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 6342 | | ''[[:d:Q137166061|Llewellyn Gordon Owen]]'' | | 1885 | 1947 | ''[[:d:Q894252|Borth]]'' |- | style='text-align:right'| 6343 | | ''[[:d:Q137451439|Jack Griffith]]'' | | 1902 | 1977 | ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 6344 | | ''[[:d:Q137601569|Frank Llewellyn-Jones]]'' | | 1907 | 1997 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 6345 | [[Ficheru:Robert Hughes (Glan Collen, 1832?- ) NLW3364239.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q137631785|Robert Hughes (Glan Collen)]]'' | | 1823 | 1914 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6346 | | ''[[:d:Q137719956|Ernest Howard Harris]]'' | | 1876 | 1961 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6347 | [[Ficheru:Portrayal of Aloma and Tony Jones ,the popular duet Tony and Aloma (1539576).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q137973089|Tony Jones]]'' | | 1939 | 2026 | ''[[:d:Q7680421|Talwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 6348 | | ''[[:d:Q138028809|Mabel Perowne]]'' | | 1886 | 1967 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6349 | | ''[[:d:Q138047039|Elizabeth Kent]]'' | | 1915 | 1954 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6350 | | ''[[:d:Q138189165|Robert Perry]]'' | | 1679 | 1738 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6351 | | ''[[:d:Q138189219|Leah Morris]]'' | | 1679 | 1741 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6352 | | ''[[:d:Q138338362|John Idris Jones]]'' | | 1938 | 2020 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 6353 | | ''[[:d:Q138338735|Ivor Eustis]]'' | | 1897 | 1920 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6354 | | ''[[:d:Q138339199|Marian Ann Goronwy-Roberts]]'' | | 1919 | 2011 | ''[[:d:Q107033010|Robertstown]]'' |- | style='text-align:right'| 6355 | | ''[[:d:Q138349362|Samuel Evans]]'' | | 1817 | 1902 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 6356 | [[Ficheru:The Newark Star (1909-05-07). John D. Marsh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q138448286|John Daniel Marsh]]'' | | 1873 | 1965 | ''[[:d:Q13635560|Gwehelog]]'' |- | style='text-align:right'| 6357 | | ''[[:d:Q138456592|Martyn Butler]]'' | | 1954 | 2026 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6358 | | ''[[:d:Q138458247|Guy Rawson Trafford]]'' | | | 1930 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 6359 | [[Ficheru:John Humphreys (Wmffra Cyfeiliog).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q138535331|John Humphreys]]'' | | 1861 | 1944 | ''[[:d:Q5152606|Commins Coch]]'' |- | style='text-align:right'| 6360 | | ''[[:d:Q138701765|Edward Jones]]'' | | | 1738 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6361 | | ''[[:d:Q138702006|Gweno Lewis]]'' | | 1913 | 2005 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6362 | | ''[[:d:Q138702031|Gwladys Elizabeth Lewis]]'' | | 1885 | 1979 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 6363 | | ''[[:d:Q138708501|Sianed Elin Jones]]'' | | 1959 | 2022 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 6364 | | ''[[:d:Q138779988|John Williams]]'' | | 1922 | 2001 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6365 | | ''[[:d:Q139071081|Thomas Joseph Morris]]'' | | 1846 | 1908 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6366 | | ''[[:d:Q139071102|William Ross Hughes]]'' | | 1857 | 1935 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6367 | | ''[[:d:Q139071191|John C. Roberts]]'' | | | 1911 | ''[[:d:Q6662969|Llysfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 6368 | | ''[[:d:Q139071284|John Richard Roberts]]'' | | 1823 | 1874 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 6369 | [[Ficheru:Portrait of Brass of Edward Goodman in Ruthin Church, Denbighshire (4670777).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139088980|Edward Goodman]]'' | | 1476 | 1560 | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 6370 | [[Ficheru:Portrait of Abel Anthony Gower, Esquire, of Glandovan, County of Pembroke (4670781).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139089502|Abel Anthony Gower]]'' | | 1768 | 1837 | ''[[:d:Q17741711|Glandovan]]'' |- | style='text-align:right'| 6371 | | ''[[:d:Q139104913|William Owen]]'' | | 1791 | 1883 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6372 | | ''[[:d:Q139178689|Trevor Evans]]'' | | 1902 | 1981 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 6373 | | ''[[:d:Q139178994|John Warnaby]]'' | | 1942 | 2007 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6374 | | ''[[:d:Q139190014|Eric Roberts]]'' | | 1944 | 2021 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6375 | | ''[[:d:Q139197773|Bruce Dargavel]]'' | | 1905 | 1985 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6376 | | ''[[:d:Q139198124|William Vaughan Lewis]]'' | | 1907 | 1961 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6377 | [[Ficheru:Walter Young Armstrong in WT Pike Biographies Berks Bucks & Beds (32a) (6).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139255770|Walter Young Armstrong]]'' | | 1851 | 1934 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6378 | | ''[[:d:Q139256119|George Albert Ash]]'' | | 1911 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6379 | | ''[[:d:Q139256146|George Hugh Ash]]'' | | 1942 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6380 | | ''[[:d:Q139305674|Thomas Owen]]'' | | 1598 | 1672 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6381 | | ''[[:d:Q139308619|William Owen II]]'' | | 1584 | 1674 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6382 | | ''[[:d:Q139373509|Hilda Mary Smyth]]'' | | 1891 | 1978 | ''[[:d:Q6661088|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6383 | | ''[[:d:Q139597332|Alicia Graciana Jones]]'' | | 1787 | 1865 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 6384 | | ''[[:d:Q139618604|William Warlow]]'' | | 1765 | 1846 | ''[[:d:Q1939162|Camrose]]'' |- | style='text-align:right'| 6385 | | ''[[:d:Q139618744|Alicia Gratiana Gower Jones]]'' | | 1860 | 1932 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 6386 | | ''[[:d:Q139618987|Timothy Richard Morgan]]'' | | 1862 | 1943 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 6387 | | ''[[:d:Q139661873|Edward Wynne Lloyd-Jones]]'' | | 1888 | 1915 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 6388 | | ''[[:d:Q139665474|Isaac Hopkins]]'' | | 1844 | 1920 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6389 | | ''[[:d:Q139670585|Dafydd Jones]]'' | | 1907 | 1991 | ''[[:d:Q13128409|Ffair Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 6390 | | ''[[:d:Q139672188|Thomas Glasfryn Jones]]'' | | 1884 | 1917 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6391 | | ''[[:d:Q139672435|Mary Ellen Hume Humphreys]]'' | | | 1923 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6392 | | ''[[:d:Q139678406|William Jones Penny]]'' | | 1873 | 1955 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6393 | | ''[[:d:Q139678416|Jane Penny]]'' | | 1880 | 1932 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6394 | | ''[[:d:Q139679389|Dorothy Hermon Hughes]]'' | | 1897 | 1982 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6395 | | ''[[:d:Q139679452|John Hughes]]'' | | 1851 | 1916 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 6396 | | ''[[:d:Q59588707|Len Richards]]'' | | 1911 | 1985 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6397 | | ''[[:d:Q59588770|Bernard Ross]]'' | | 1924 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6398 | | ''[[:d:Q59628016|George Lawson Pickard]]'' | | 1913 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6399 | | ''[[:d:Q59629779|Arthur Cecil Bining]]'' | | 1893 | 1957 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 6400 | | ''[[:d:Q59656412|Len Edwards]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2024 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6401 | | ''[[:d:Q59781515|John Jenkins]]'' | | 1807 | 1872 | ''[[:d:Q20597908|Cwm Crawnon]]'' |- | style='text-align:right'| 6402 | | ''[[:d:Q60050765|Terry Parsons]]'' | xugador de snooker galés (1935–1999) | 1935 | 1999 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 6403 | | ''[[:d:Q60198015|David Gwynne-James]]'' | | 1937 | 2012 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6404 | | ''[[:d:Q60429542|Olivia Frances Tonge]]'' | | 1858 | 1949 | ''[[:d:Q62029921|Gwenfain]]'' |- | style='text-align:right'| 6405 | | ''[[:d:Q60429570|Eric Richards]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q5884520|Holt]]'' |- | style='text-align:right'| 6406 | [[Ficheru:Portrait of Mr. James Parry (4671748).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60580685|James Parry]]'' | | 1712 | 1770 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6407 | | ''[[:d:Q60632790|Thyrza Anne Leyshon]]'' | | 1892 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6408 | | ''[[:d:Q60663044|Len Hewitt]]'' | | 1920 | 1979 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6409 | | ''[[:d:Q60684771|Dave Griffiths]]'' | | 1963 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6410 | | ''[[:d:Q60684870|Bryn Davies]]'' | | 1917 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6411 | | ''[[:d:Q60685583|Vince Jones]]'' | | 1900 | 1950 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6412 | | ''[[:d:Q60685999|Billy Morris]]'' | | 1920 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6413 | | ''[[:d:Q60686009|Jerry Murphy]]'' | | 1907 | 1992 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6414 | | ''[[:d:Q60686073|Cecil Price]]'' | | 1919 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6415 | | ''[[:d:Q60693753|Rees Thomas]]'' | | 1934 | 2017 | ''[[:d:Q7165426|Penywaun]]'' |- | style='text-align:right'| 6416 | | ''[[:d:Q60693826|Dave Campbell]]'' | | 1947 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6417 | | ''[[:d:Q60694079|Ray Williams]]'' | | 1931 | 2015 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6418 | | ''[[:d:Q60694076|Billy Lewis]]'' | | 1923 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6419 | | ''[[:d:Q60694141|Ted Morris]]'' | | 1921 | 2000 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 6420 | [[Ficheru:MOMA exhibition.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60733888|Peter Bishop]]'' | | 1953 | 2022 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6421 | | ''[[:d:Q60734943|Danny McCarthy]]'' | | 1942 | 2019 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 6422 | | ''[[:d:Q60744121|Roger Ashton]]'' | futbolista galés (1921–1985) | 1921 | 1985 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6423 | | ''[[:d:Q60746170|William Morgan]]'' | | 1862 | 1914 | ''[[:d:Q13130355|Nantgarw]]'' |- | style='text-align:right'| 6424 | | ''[[:d:Q60750706|Charlie Hill]]'' | | 1918 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6425 | | ''[[:d:Q60752582|Lyn Thomas]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1993 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6426 | | ''[[:d:Q60761614|William John Philpin Jones]]'' | | 1913 | 1992 | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 6427 | | ''[[:d:Q60764058|Harold Jenkins]]'' | | 1902 | 1981 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6428 | | ''[[:d:Q60764297|Edward Phillips]]'' | | 1883 | 1915 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6429 | | ''[[:d:Q60842075|Grace Roberts]]'' | médica d&#39;Estaos Xuníos (1843–1899) | 1843 | 1899 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6430 | | ''[[:d:Q61107860|Andrew Thomas]]'' | llocutor radiofónicu británicu (1967–2020) | 1967 | 2020 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6431 | | ''[[:d:Q61107892|O. M. Lloyd]]'' | | 1910 | 1980 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6432 | | ''[[:d:Q61107977|Guto Roberts]]'' | | 1925 | 1999 | ''[[:d:Q29483949|Isallt-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6433 | [[Ficheru:Corffddelw - effigy of Meurig ap Ynyr Fychan, Nannau 14.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61107990|Meurig ap Ynyr Fechan]]'' | | 1315 | 1347 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6434 | | ''[[:d:Q61122449|Henry Baird]]'' | | 1878 | 1950 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6435 | | ''[[:d:Q61341106|Joseph Herbert Morcom]]'' | | 1871 | 1942 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6436 | | ''[[:d:Q61473813|John David Spillane]]'' | | 1909 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6437 | | ''[[:d:Q61595023|Haydn Jones]]'' | | 1946 | 2010 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6438 | | ''[[:d:Q61607699|Morgan Nicholas]]'' | | 1895 | 1963 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 6439 | | ''[[:d:Q61697219|Helena Jones]]'' | | 1870 | 1946 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6440 | | ''[[:d:Q61698489|Denys Jones]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2003 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6441 | | ''[[:d:Q61739647|Ian Sutherland]]'' | | 1935 | 1999 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 6442 | | ''[[:d:Q61742592|Joe Price]]'' | | 1928 | 1992 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 6443 | | ''[[:d:Q61781833|David Brian Barrett]]'' | | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 6444 | | ''[[:d:Q61842520|Llewellyn Morgan]]'' | | 1909<br/>1905 | 1979 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6445 | | ''[[:d:Q61855944|William Dickinson]]'' | | 1889 | 1948 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6446 | | ''[[:d:Q61857237|Jimmy Jones]]'' | | 1919 | 1976 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 6447 | | ''[[:d:Q61868466|Ruth Price]]'' | | 1924 | 2019 | ''[[:d:Q6787320|Mathry]]'' |- | style='text-align:right'| 6448 | | ''[[:d:Q61882790|Herbert Jones]]'' | futbolista británicu (1929-) | 1929 | 2020 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 6449 | | ''[[:d:Q61890333|Arthur Hawkins]]'' | | 1883 | 1961 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6450 | | ''[[:d:Q61964521|Denis John Williams]]'' | | 1908 | 1990 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6451 | | ''[[:d:Q62006906|Selwyn Pemberton]]'' | futbolista galés (1928–2005) | 1928 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6452 | | ''[[:d:Q62084118|Irving Davies]]'' | | 1926 | 2002 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6453 | | ''[[:d:Q62102936|Pryce Hughes]]'' | | 1687 | 1715 | ''[[:d:Q13129655|Llanllugan]]'' |- | style='text-align:right'| 6454 | | ''[[:d:Q62359670|David Edwards]]'' | futbolista galés (1925–2001) | 1925 | 2001 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 6455 | [[Ficheru:Fruits of the Lima Market Folding Watercolor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q62514794|Dorothea Eliza Smith]]'' | | 1804 | 1864 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6456 | | ''[[:d:Q62567115|Reg Turnell]]'' | | | 1917 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6457 | | ''[[:d:Q62588463|Stan Weaver]]'' | | 1890 | 1973 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6458 | | ''[[:d:Q62648180|David Roberts]]'' | | 1820 | 1872 | ''[[:d:Q3398858|Talybont]]'' |- | style='text-align:right'| 6459 | | ''[[:d:Q62655912|Harry Hollis]]'' | | 1913 | 1982 | ''[[:d:Q3405926|Deeside]]'' |- | style='text-align:right'| 6460 | | ''[[:d:Q62689812|Donald Webley]]'' | | 1916 | 1990 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6461 | | ''[[:d:Q62847549|Mal Rees]]'' | futbolista británicu | 1924 | 2003 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6462 | | ''[[:d:Q62857954|David Lambert]]'' | | 1939 | 2016 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 6463 | | ''[[:d:Q62923789|Margarette "Peggy" Golding]]'' | | 1881 | 1939 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6464 | | ''[[:d:Q63036264|David Arthur Davies]]'' | | 1913 | 1990 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6465 | | ''[[:d:Q63041675|Howell Moore-Gwyn]]'' | | 1886 | 1956 | ''[[:d:Q5318606|Dyffryn Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 6466 | | ''[[:d:Q63155536|Samuel Aston]]'' | | 1792 | 1848 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6467 | | ''[[:d:Q63160970|Alfred Ernest Owen]]'' | | 1869 | 1929 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6468 | [[Ficheru:Hugh Mortimer Eyton-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63242185|Hugh Eyton-Jones]]'' | | 1863 | 1943 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6469 | | ''[[:d:Q63341983|Nancie Colling]]'' | | 1919 | 2020 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 6470 | | ''[[:d:Q63351722|John Blatchly]]'' | | 1932 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6471 | | ''[[:d:Q63376732|Graham J. Durant]]'' | inventor d&#39;Estaos Xuníos (1934–2009) | 1934 | 2009 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6472 | [[Ficheru:Konfirmasjonsbilde av Agnes Gude - Theodor Schuhmann & Sohn - Gudesamlingen - Norsk Folkemuseum - NF.27080-051.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63384576|Agnes Charlotte Gude]]'' | dibuxante noruega | 1863 | 1929 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 6473 | | ''[[:d:Q63827261|Mari Griffith]]'' | | 1940 | 2019 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 6474 | | ''[[:d:Q63869654|Allan Watson]]'' | | 1944 | 2024 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 6475 | | ''[[:d:Q63871177|Mably Owen]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q13635744|Heath]]'' |- | style='text-align:right'| 6476 | [[Ficheru:Kate Williams Evans c1890.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64005542|Kate Williams Evans]]'' | | 1866 | 1961 | ''[[:d:Q3395924|Llansanffraid-ym-Mechain]]'' |- | style='text-align:right'| 6477 | | ''[[:d:Q64006439|Ronald Niebour]]'' | | 1903 | 1972 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6478 | | ''[[:d:Q64374426|Jimmy Ithell]]'' | | 1959 | 1986 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 6479 | | ''[[:d:Q64485247|William Davies]]'' | | 1820 | 1900 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6480 | | ''[[:d:Q64624167|Ray Williams]]'' | | 1951 | 2016 | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 6481 | | ''[[:d:Q64685572|Josephine Elizabeth Campbell]]'' | | 1860 | 1921 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6482 | | ''[[:d:Q64685648|Naunton Wingfield Davies]]'' | | 1851 | 1925 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6483 | | ''[[:d:Q64685707|Clotworthy Gillmor]]'' | | 1818 | 1886 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6484 | [[Ficheru:Caroline-Gifford-Phillipson-ne-Lethbridge-Mrs-CG-Phillipson (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64685864|Caroline Gifford Phillipson]]'' | | 1823 | 1893 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6485 | | ''[[:d:Q64685882|Daisy Hugh Pryce]]'' | | 1862 | 1921 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 6486 | | ''[[:d:Q64685883|Gwendolen Pryce]]'' | | 1868 | 1934 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 6487 | | ''[[:d:Q64685888|Catherine Emily Blanche Randolph]]'' | | 1839 | 1884 | ''[[:d:Q3395336|Gwrych Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 6488 | | ''[[:d:Q64685923|Henry George Sturkey]]'' | | 1824 | 1875 | ''[[:d:Q7837893|Tregynon]]'' |- | style='text-align:right'| 6489 | | ''[[:d:Q64685943|John Montmorency Tucker]]'' | | 1780 | 1852 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6490 | | ''[[:d:Q64705104|Ifan Prys Edwards]]'' | | 1942 | 2020 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6491 | [[Ficheru:George William Harris (1872-1964) in 1918.png|center|128px]] | ''[[:d:Q64795912|George William Harris]]'' | | 1872 | 1964 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6492 | | ''[[:d:Q64814802|Barbara M. Middlehurst]]'' | | 1915 | 1995 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6493 | | ''[[:d:Q64876104|Percy James]]'' | | 1917 | 1993 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 6494 | | ''[[:d:Q64919712|George Brooke]]'' | | 1913 | 1993 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6495 | [[Ficheru:John Roberts (1842 - 1908).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733649|John Roberts]]'' | | 1842 | 1908 | ''[[:d:Q5173016|Corris Uchaf]]''<br/>''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6496 | | ''[[:d:Q20733655|John Rowland Thomas]]'' | | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6497 | | ''[[:d:Q20733659|John Stuart Corbett]]'' | | 1845 | 1921 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 6498 | | ''[[:d:Q20733661|John Thomas]]'' | | 1646 | 1695 | ''[[:d:Q13130689|Pennant Melangell]]'' |- | style='text-align:right'| 6499 | | ''[[:d:Q20733667|John Thomas]]'' | | 1757 | 1835 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 6500 | | ''[[:d:Q20733665|John Thomas]]'' | | 1730 | 1804 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 6501 | | ''[[:d:Q20733671|John Thomas]]'' | | 1857 | 1944 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 6502 | | ''[[:d:Q20733675|John Thomas Griffiths]]'' | inxenieru de mines d&#39;Estaos Xuníos (1824–1895) | 1824 | 1895 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6503 | | ''[[:d:Q20733678|John William Hughes]]'' | | 1817 | 1849 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 6504 | | ''[[:d:Q20733679|John William Jones]]'' | editor de periódicu d&#39;Estaos Xuníos (1827–1884) | 1827 | 1884 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 6505 | | ''[[:d:Q20733681|John Williams]]'' | | 1762 | 1823 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 6506 | | ''[[:d:Q20733691|Jonathan Jones]]'' | | 1745 | 1832 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 6507 | | ''[[:d:Q20733693|Jonathan Powell]]'' | | 1764 | 1823 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 6508 | | ''[[:d:Q20733709|Joseph E. Davies]]'' | | 1810 | 1881 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 6509 | | ''[[:d:Q20733718|Joseph Hughes]]'' | | 1803 | 1863 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 6510 | | ''[[:d:Q20733716|Joseph Evans]]'' | | 1832 | 1909 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 6511 | | ''[[:d:Q20733722|Joseph Jenkins]]'' | | 1859 | 1929 | ''[[:d:Q5197262|Cwmystwyth]]'' |- | style='text-align:right'| 6512 | | ''[[:d:Q20733726|Joseph Jones]]'' | | 1787 | 1856 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 6513 | | ''[[:d:Q20733724|Joseph Jenkins]]'' | | 1886 | 1962 | ''[[:d:Q3397975|Pont-rhyd-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 6514 | | ''[[:d:Q20733730|Joseph Rhys Lewis]]'' | | 1860 | 1920 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6515 | | ''[[:d:Q20733728|Joseph Jones]]'' | | 1877 | 1950 | ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]'' |- | style='text-align:right'| 6516 | | ''[[:d:Q20733739|Joseph William Thomas]]'' | | 1846 | 1914 | ''[[:d:Q7165413|Penylan]]'' |- | style='text-align:right'| 6517 | [[Ficheru:Portrait of Master Hughes and his brothers (4672622).jpg|center|128px]] | [[Joseph Hughes]] | | 1827 | 1841 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6518 | [[Ficheru:Josiah Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733750|Josiah Jones]]'' | | 1830 | 1915 | ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]'' |- | style='text-align:right'| 6519 | | ''[[:d:Q20733752|Judith Godwin]]'' | | | 1746 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6520 | | ''[[:d:Q20733758|Leonard Owen]]'' | | 1890 | 1965 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6521 | | ''[[:d:Q20733766|Henry Lewis]]'' | | 1847 | 1923 | ''[[:d:Q20594352|Llanwenllwyfo]]'' |- | style='text-align:right'| 6522 | [[Ficheru:Llew Tegid.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733774|Lewis Davies Jones]]'' | profesor galés (1851–1928) | 1851 | 1928 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 6523 | | ''[[:d:Q20733776|Lewis Ellis]]'' | | 1761 | 1823 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 6524 | | ''[[:d:Q20733785|Lewis Jones]]'' | | 1702 | 1772 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6525 | | ''[[:d:Q20733791|Lewis Jones]]'' | | 1835 | 1915 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6526 | | ''[[:d:Q20733789|Lewis Jones]]'' | | 1808 | 1854 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 6527 | [[Ficheru:Eden Upton Eddis (1812-1901) - Lewis Lloyd (1767–1858) - No.5 - Harris Manchester College.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733795|Lewis Loyd]]'' | | 1767 | 1858 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 6528 | | ''[[:d:Q20733797|Lewis Morris]]'' | | 1760 | 1855 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 6529 | | ''[[:d:Q20733801|Lewis Rees]]'' | | 1710 | 1800 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 6530 | | ''[[:d:Q20733807|Lewis Thomas]]'' | cantante británicu (1877–1955) | 1877 | 1955 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 6531 | | ''[[:d:Q20733815|Lleision ap Thomas]]'' | abá galés (1513–1541) | 1513 | 1541 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6532 | | ''[[:d:Q20733819|Llewelyn David Howell]]'' | | 1812 | 1864 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6533 | | ''[[:d:Q20733821|Llewelyn Jenkins]]'' | | 1810 | 1878 | No/unknown value<br/>''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 6534 | | ''[[:d:Q20733839|Robert Lloyd]]'' | | 1716 | 1792 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 6535 | | ''[[:d:Q20733837|Margaret Lloyd]]'' | | 1709 | 1762 | ''[[:d:Q6661592|Llangystennin]]'' |- | style='text-align:right'| 6536 | | ''[[:d:Q20733843|William Lloyd]]'' | | 1741 | 1808 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 6537 | | ''[[:d:Q20733869|John Lynn-Thomas]]'' | | 1861 | 1939 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6538 | [[Ficheru:Yr athrawes o ddifrif (page 6 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733879|Mary Anne Edmunds]]'' | profesora galesa (1813–1858) | 1813 | 1858 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6539 | [[Ficheru:Mair-Eifion.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733881|Mary Davies]]'' | | 1846 | 1882 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 6540 | | ''[[:d:Q20733889|Mathew Lewis]]'' | | 1817 | 1860 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6541 | | ''[[:d:Q20733895|Mathias Maurice]]'' | | 1684 | 1738 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 6542 | | ''[[:d:Q20733899|Matthew Williams]]'' | | 1760 | 1801 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6543 | | ''[[:d:Q20733903|Megan Watts Hughes]]'' | | 1842 | 1907 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6544 | | ''[[:d:Q20733901|Maurice Evans]]'' | | 1765 | 1831 | ''[[:d:Q6661551|Llangwyryfon]]'' |- | style='text-align:right'| 6545 | | ''[[:d:Q20733905|Meirion Williams]]'' | | 1901 | 1976 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''<br/>''[[:d:Q29507069|Glanywern]]'' |- | style='text-align:right'| 6546 | | ''[[:d:Q20733911|Herbert Merrett]]'' | | 1886 | 1959 | ''[[:d:Q5033865|Canton]]'' |- | style='text-align:right'| 6547 | | ''[[:d:Q20733915|Meurig Dafydd]]'' | | 1510 | 1595 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 6548 | | ''[[:d:Q20733923|Michael Pritchard]]'' | | 1709 | 1733 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 6549 | [[Ficheru:Michael Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733921|Michael Jones]]'' | | 1787 | 1853 | ''[[:d:Q55868756|Neuadd-Lwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6550 | | ''[[:d:Q20733927|Miles Edwards]]'' | | 1743 | 1808 | ''[[:d:Q5590210|Goytre]]'' |- | style='text-align:right'| 6551 | | ''[[:d:Q20733929|Miles Harry]]'' | | 1700 | 1776 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 6552 | | ''[[:d:Q20733935|Morgan Albert Ellis]]'' | | 1832 | 1901 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6553 | | ''[[:d:Q20733939|Morgan Evans]]'' | | 1777 | 1843 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 6554 | | ''[[:d:Q20733946|Morgan Hugh Jones]]'' | historiador británicu (1873–1930) | 1873 | 1930 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 6555 | | ''[[:d:Q20733948|Morgan Jones]]'' | | 1717 | 1780 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6556 | | ''[[:d:Q20733949|Morgan Parry Morgan]]'' | | 1876 | 1964 | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 6557 | | ''[[:d:Q20733955|Morien Mon Huws]]'' | | 1856 | 1932 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 6558 | | ''[[:d:Q20733957|Daniel Morris]]'' | botánicu británicu | 1844 | 1933 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 6559 | | ''[[:d:Q20733963|Morris Charles Jones]]'' | | 1819 | 1893 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6560 | [[Ficheru:Morris Davies (Meurig Ebrill).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733967|Morris Davies]]'' | | 1780 | 1861 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 6561 | [[Ficheru:Portrait of Morris Davies (4672735) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733965|Morris Davies]]'' | | 1796 | 1876 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6562 | | ''[[:d:Q20733969|Eddie Evans Morris]]'' | | 1890 | 1984 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6563 | | ''[[:d:Q20733975|Morris Griffiths]]'' | | 1721 | 1769 | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 6564 | [[Ficheru:Portrait of Morris Roberts (4669920) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733983|Morris Roberts]]'' | | 1799 | 1878 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6565 | | ''[[:d:Q20733996|Moses Davies]]'' | | 1799 | 1866 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 6566 | [[Ficheru:Moses Owen Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734002|Moses Owen Jones]]'' | | 1842 | 1908 | ''[[:d:Q5278615|Dinorwig]]'' |- | style='text-align:right'| 6567 | | ''[[:d:Q20734008|David Ellis Nanney]]'' | | 1759 | 1819 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6568 | [[Ficheru:Nicholas Bennett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734018|Nicholas Bennett]]'' | | 1823 | 1899 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 6569 | | ''[[:d:Q20734028|Harri William]]'' | | 1763 | 1844 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6570 | | ''[[:d:Q20734044|Owen Davies]]'' | | 1719 | 1792 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 6571 | [[Ficheru:Owen Davies (Caernarfon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734050|Owen Davies]]'' | ministru británicu (1840–1929) | 1840 | 1929 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 6572 | | ''[[:d:Q20734054|Owen Evans]]'' | | 1808 | 1865 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6573 | [[Ficheru:Parch Dr Owen Evans DD, Fetter Lane.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734057|Owen Evans]]'' | | 1829 | 1920 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6574 | [[Ficheru:Owen Griffith (Giraldus 1832 - 1896).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734066|Owen Griffith]]'' | | 1832 | 1896 | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 6575 | [[Ficheru:Eryr Eryri.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734070|Owen Griffith]]'' | | 1839 | 1903 | ''[[:d:Q3402521|Cwm y Glo]]'' |- | style='text-align:right'| 6576 | | ''[[:d:Q20734079|Owen Humphrey Davies]]'' | | 1828 | 1898 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 6577 | | ''[[:d:Q20734076|Owen Hughes]]'' | | 1879 | 1947 | ''[[:d:Q13127599|Cwm Prysor]]'' |- | style='text-align:right'| 6578 | [[Ficheru:Revd Owen Jones, Llanfair Caereinion.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734082|Owen Jones]]'' | | 1787 | 1828 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6579 | | ''[[:d:Q20734086|Owen Jones]]'' | | 1825 | 1900 | ''[[:d:Q26270901|Pontruffydd Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6580 | [[Ficheru:Owen Jones, Chatham Street, Lerpwl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734088|Owen Jones]]'' | | 1833 | 1899 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6581 | | ''[[:d:Q20734093|Owen Jones]]'' | | 1838 | 1866 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 6582 | | ''[[:d:Q20734099|Owen Owen]]'' | | 1806 | 1874 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6583 | [[Ficheru:Owen Madoc Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734096|Owen Madoc Roberts]]'' | | 1867 | 1948 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 6584 | | ''[[:d:Q20734102|Owen Owen Roberts]]'' | | 1793 | 1866 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 6585 | | ''[[:d:Q20734105|Owen Owens]]'' | | 1792 | 1862 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6586 | | ''[[:d:Q20734112|Owen Rice]]'' | | 1719 | 1788 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6587 | | ''[[:d:Q20734127|D. E. Parry-Williams]]'' | | 1900 | 1996 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 6588 | [[Ficheru:Peter Hughes Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734133|Peter Hughes Griffiths]]'' | | 1871 | 1937 | ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]'' |- | style='text-align:right'| 6589 | [[Ficheru:Portrait of diweddar Mr. Peter Maelor Evans (4673285).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734137|Peter Maelor Evans]]'' | | 1817 | 1878 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6590 | | ''[[:d:Q20734153|Philip Esmonde Phillips]]'' | | 1888 | 1960 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 6591 | | ''[[:d:Q20734156|Philip James]]'' | | 1664 | 1748 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 6592 | | ''[[:d:Q20734166|Grismond Picton Phillips]]'' | | 1898 | 1967 | ''[[:d:Q13127604|Cwmgwili]]'' |- | style='text-align:right'| 6593 | | ''[[:d:Q20734182|Ieuan Rees-Davies]]'' | | 1894 | 1967 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 6594 | | ''[[:d:Q110621082|Taliesin Rees]]'' | | 1883 | 1963 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 6595 | | ''[[:d:Q110621616|Thomas Lewis Old]]'' | | 1885 | 1958 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 6596 | | ''[[:d:Q110621944|John Mortimer Green]]'' | | 1844 | 1864 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 6597 | [[Ficheru:Ben Morus, of Lampeter (5349014).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110626749|Ben Morus]]'' | | 1881 | 1913 | ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]'' |- | style='text-align:right'| 6598 | [[Ficheru:David Owen Thomas (1852–1925).png|center|128px]] | ''[[:d:Q110627723|David Owen Thomas]]'' | | 1852 | 1925 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 6599 | | ''[[:d:Q110627807|Evan Penllyn Jones]]'' | | 1839 | 1902 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6600 | | ''[[:d:Q110628094|William Saunders Davies]]'' | | 1815 | 1883 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 6601 | | ''[[:d:Q110636999|William Pierce Elwy Jones]]'' | | 1875 | 1926 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6602 | | ''[[:d:Q110654328|Jabez Evans]]'' | | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 6603 | | ''[[:d:Q110663533|William Lewes]]'' | | 1878 | 1952 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6604 | | ''[[:d:Q110663635|John Lias Davies]]'' | | 1863 | 1934 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 6605 | | ''[[:d:Q110722956|John Lewis]]'' | | 1815 | 1873 | ''[[:d:Q14508512|Henfynyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6606 | [[Ficheru:Thomas David Evans (Gwernogle 1853-1940).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110724403|Thomas Gwernogle Evans]]'' | | 1853 | 1940 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 6607 | | ''[[:d:Q110726419|Elizabeth Giffard]]'' | | 1766 | 1842 | ''[[:d:Q17737897|Nerquis Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6608 | | ''[[:d:Q110767143|Arthur Foulkes-Roberts]]'' | | 1864 | 1941 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6609 | | ''[[:d:Q110767602|James Ronald Williams]]'' | | 1899 | 1969 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6610 | | ''[[:d:Q110768012|David Thomas Salathiel]]'' | | 1872 | 1947 | ''[[:d:Q8059809|Ystradyfodwg]]'' |- | style='text-align:right'| 6611 | | ''[[:d:Q110768355|William Evans Jones]]'' | | 1854 | 1938 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6612 | | ''[[:d:Q110802439|Benjamin Menai Francis]]'' | | 1864 | 1929 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6613 | | ''[[:d:Q110805638|John Williams]]'' | | 1795 | 1856 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6614 | | ''[[:d:Q110812845|Thomas Bowen]]'' | | 1792 | 1869 | ''[[:d:Q5047586|Carway]]'' |- | style='text-align:right'| 6615 | | ''[[:d:Q110827530|John Tudor]]'' | | 1877 | 1952 | ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6616 | [[Ficheru:Jennifer Toye.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110863526|Jennifer Toye]]'' | | 1933 | 2022 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 6617 | | ''[[:d:Q110897698|George Holmes]]'' | funcionariu británicu | 1926 | 2025 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6618 | | ''[[:d:Q110935652|Robert Williams]]'' | | 1848 | 1918 | ''[[:d:Q8059810|Ystradowen]]'' |- | style='text-align:right'| 6619 | | ''[[:d:Q110952047|John Daniel Evans]]'' | | 1869 | 1948 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6620 | | ''[[:d:Q110952071|Peter Felix]]'' | | 1792 | 1861 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6621 | | ''[[:d:Q110952124|John Lewis Butler]]'' | | 1791 | 1861 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 6622 | | ''[[:d:Q110962956|Robert J. Jones]]'' | | 1899 | 1962 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6623 | | ''[[:d:Q110979469|John Evans]]'' | | 1835 | 1888 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 6624 | | ''[[:d:Q110979531|Hugh Charles Howells]]'' | | 1825 | 1880 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 6625 | | ''[[:d:Q110979757|David Thomas]]'' | | 1823 | 1914 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6626 | | ''[[:d:Q110979932|Richard Rhys Hughes]]'' | | 1873 | 1952 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 6627 | [[Ficheru:Gutyn Ebrill (Griffith Griffiths) (1828-1909).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111016369|Griffith Griffiths]]'' | | 1828 | 1909 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6628 | | ''[[:d:Q111016496|Isaac Cheshire]]'' | | 1830 | 1882 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 6629 | | ''[[:d:Q111022163|Mary Ann Finn]]'' | | 1858 | 1885 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6630 | | ''[[:d:Q111040774|Elizabeth Myrtle Evans]]'' | | | 2004 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6631 | | ''[[:d:Q111088055|John Hughes Williams]]'' | | 1796 | 1868 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6632 | | ''[[:d:Q111103618|Helen Muscat]]'' | enfermera británica | | 2013 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6633 | | ''[[:d:Q111137021|William Thomas Parry]]'' | | 1837 | 1896 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6634 | | ''[[:d:Q111177108|Charles Evans]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1858 | 1934 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 6635 | | ''[[:d:Q111226701|Thomas M. Pugh]]'' | | | 1917 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6636 | | ''[[:d:Q111227982|Daniel T. Davies]]'' | | 1851 | 1899 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6637 | | ''[[:d:Q111228164|Richard Hamer]]'' | | 1858 | 1931 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6638 | | ''[[:d:Q111228303|David C. Evans]]'' | | 1820 | 1910 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6639 | | ''[[:d:Q111230005|Owen Morris]]'' | | 1858 | 1930 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6640 | | ''[[:d:Q111230239|Richard Wigley]]'' | | 1833 | 1902 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6641 | | ''[[:d:Q111272370|Gomer Llewellyn Jones]]'' | | 1911 | 1977 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 6642 | | ''[[:d:Q111272947|David John Jones]]'' | | 1906 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6643 | | ''[[:d:Q111273858|Mary Tharesa Talbot]]'' | | 1795 | 1861 | ''[[:d:Q16855574|Penrice]]'' |- | style='text-align:right'| 6644 | | ''[[:d:Q111274052|Evan Festin Jones]]'' | | 1859 | 1918 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6645 | | ''[[:d:Q111311358|David Hancock]]'' | | 1946 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6646 | | ''[[:d:Q111425052|Florence Hannah Williams]]'' | | 1882 | 1958 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6647 | [[Ficheru:WH Allen Portrait by CH Parker 1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111540079|William Henry Allen]]'' | | 1844 | 1926 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6648 | [[Ficheru:George Stephen Evans (5292083).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111577701|George Stephen Evans]]'' | | 1880 | 1936 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 6649 | | ''[[:d:Q111586572|Rees Powell]]'' | | 1782 | 1865 | ''[[:d:Q6661441|Llangathen]]'' |- | style='text-align:right'| 6650 | | ''[[:d:Q111589348|Gwilym Thomas Jones]]'' | | 1908 | 1956 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 6651 | | ''[[:d:Q111593054|Owen Morris Williams]]'' | | 1870 | 1958 | ''[[:d:Q5057359|Ceidio]]'' |- | style='text-align:right'| 6652 | | ''[[:d:Q111594316|Griffith Robert Pierce]]'' | | 1841 | 1915 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6653 | | ''[[:d:Q111604675|Daniel Steinhauer]]'' | | 1785 | 1852 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6654 | | ''[[:d:Q111718598|Rhys Davies]]'' | | 1795 | 1838 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 6655 | | ''[[:d:Q111721885|Francis Llewelyn Lowther]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6656 | | ''[[:d:Q111722158|Rees Jones]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 6657 | | ''[[:d:Q111722537|Roland Thorne]]'' | | 1939 | 2019 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 6658 | | ''[[:d:Q111737125|Thomas William Llynfi Davies]]'' | | 1876 | 1937 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 6659 | | ''[[:d:Q111746342|Thomas Davies]]'' | | 1833 | 1899 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6660 | | ''[[:d:Q111746468|Timothy Thomas]]'' | | 1811 | 1887 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 6661 | | ''[[:d:Q111746490|William Harris]]'' | | 1830 | 1911 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 6662 | | ''[[:d:Q111746832|David Bateman]]'' | | 1807 | 1886 | ''[[:d:Q15260126|Moylgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 6663 | | ''[[:d:Q111746897|Thomas Edwardes]]'' | | 1792 | 1852 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6664 | | ''[[:d:Q111747123|Lewis Thomas Rowland]]'' | | 1836 | 1891 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6665 | | ''[[:d:Q111747463|Richard Abbott Jones]]'' | | 1824 | 1875 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6666 | | ''[[:d:Q111751380|Peter Gordon Watson]]'' | | 1930 | 2017 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6667 | [[Ficheru:J Gwyddno Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111819745|John Gwyddno Williams]]'' | | 1861 | 1950 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6668 | | ''[[:d:Q111832054|Morgan Rice James]]'' | | 1792 | 1855 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 6669 | | ''[[:d:Q111832613|Eliphaz Watkin Morgan]]'' | | 1870 | 1944 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 6670 | | ''[[:d:Q111832695|Effie Spurrell]]'' | | 1849 | 1929 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6671 | | ''[[:d:Q111859674|Andrew Bond Phipson]]'' | | 1821 | 1903 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6672 | | ''[[:d:Q111869544|Robert Jones]]'' | | 1845 | 1906 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6673 | | ''[[:d:Q111912514|Edward David James]]'' | | 1904 | 1934 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 6674 | | ''[[:d:Q111913876|John Albert Alexander Williams]]'' | | 1863 | 1944 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 6675 | | ''[[:d:Q111914446|Laura Parry]]'' | | 1835 | 1936 | ''[[:d:Q13644946|Llanwrin]]'' |- | style='text-align:right'| 6676 | | ''[[:d:Q111916128|John Evans]]'' | | 1806 | 1872 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6677 | | ''[[:d:Q111916310|Morgan Lewis]]'' | | 1797 | 1887 | ''[[:d:Q20593513|Llandeilo'r-fân]]'' |- | style='text-align:right'| 6678 | | ''[[:d:Q111936538|Thomas Woodward]]'' | futbolista británicu (1900–1981) | 1900 | 1981 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 6679 | | ''[[:d:Q111956292|Jude Howell]]'' | | 1956 | 2022 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6680 | | ''[[:d:Q111972996|William Wynn Jones]]'' | | 1900 | 1950 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6681 | | ''[[:d:Q111974082|Edward Rumsey Williams]]'' | | 1802 | 1886 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 6682 | | ''[[:d:Q111975531|John Hathren Davies]]'' | | 1855 | 1910 | ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6683 | | ''[[:d:Q111975864|John Bevan Jones]]'' | | 1861 | 1937 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6684 | | ''[[:d:Q111976039|William Pugh]]'' | | 1750 | 1845 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6685 | | ''[[:d:Q111976622|Charles Lloyd]]'' | | 1698 | 1767 | ''[[:d:Q17741174|Dolobran Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6686 | | ''[[:d:Q111983251|John Jenkins]]'' | | 1864 | 1934 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 6687 | | ''[[:d:Q111983824|F. W. Dunning]]'' | | 1928 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6688 | | ''[[:d:Q111985983|Thomas Hevin Williams]]'' | | 1905 | 1984 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6689 | | ''[[:d:Q111986142|Henry Wynne Jones]]'' | | 1815 | 1892 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 6690 | | ''[[:d:Q111986753|William Rees]]'' | | 1887 | 1978 | ''[[:d:Q4667218|Aberyscir]]'' |- | style='text-align:right'| 6691 | | ''[[:d:Q111995663|Francis Gordon Baker]]'' | | 1920 | 2007 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6692 | | ''[[:d:Q112041592|David Goronwy Griffiths]]'' | | 1882 | 1958 | ''[[:d:Q13127595|Cwmdu]]'' |- | style='text-align:right'| 6693 | | ''[[:d:Q24004678|Tom Williams]]'' | | 1887 | 1927 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 6694 | | ''[[:d:Q24004679|Harold Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés (1883–1947) | 1883 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6695 | | ''[[:d:Q24004680|William Evans]]'' | | 1892 | 1979 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 6696 | | ''[[:d:Q24004694|Oliver Taylor]]'' | | 1869 | 1945 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6697 | | ''[[:d:Q24004695|Charles Thomas]]'' | | 1876 | 1935 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6698 | [[Ficheru:George Richards (Welsh Footballer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24004693|George Richards]]'' | | 1874 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6699 | | ''[[:d:Q24004698|Ronnie Williams]]'' | | 1907 | 1987 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6700 | | ''[[:d:Q24004699|William Wynn]]'' | | 1876 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6701 | | ''[[:d:Q24004697|John Vaughan]]'' | | 1856 | 1935 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6702 | [[Ficheru:Walter Neumann 1973 (portion B).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24005345|Walter Neumann]]'' | | 1946 | 2024 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 6703 | | ''[[:d:Q24007287|Hywel Davies]]'' | | 1902 | 1976 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6704 | | ''[[:d:Q24007285|Wynne Crompton]]'' | | 1907 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6705 | | ''[[:d:Q24007295|Tom Edwards]]'' | | 1906 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6706 | | ''[[:d:Q24007296|Emrys Ellis]]'' | | 1904 | 1981 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6707 | | ''[[:d:Q24007303|George Green]]'' | | 1912 | 1994 | ''[[:d:Q17985748|Barry Docks]]'' |- | style='text-align:right'| 6708 | | ''[[:d:Q24007300|Tom Evans]]'' | | 1903 | 1990 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6709 | | ''[[:d:Q24007311|Alan Jarvis]]'' | | 1943 | 2019 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6710 | [[Ficheru:Screenshot 20220606-130821 Gallery.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24007314|Jimmy Jones]]'' | | 1895 | 1966 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6711 | | ''[[:d:Q24007312|David Jones]]'' | | 1910 | 1971 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6712 | | ''[[:d:Q24007316|Richard Jones]]'' | | 1878 | 1938 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6713 | | ''[[:d:Q24007429|Billy Richards]]'' | | 1905 | 1956 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6714 | [[Ficheru:Billy Rogers (footballer).png|center|128px]] | ''[[:d:Q24007432|Billy Rogers]]'' | | 1905 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6715 | | ''[[:d:Q24007439|Dai Thomas]]'' | | 1926 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6716 | | ''[[:d:Q24007448|Ephraim Williams]]'' | | 1877 | 1954 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6717 | | ''[[:d:Q24007449|Jesse Williams]]'' | | 1903 | 1972 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6718 | | ''[[:d:Q24033907|James Davies]]'' | | 1845 | 1910 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6719 | [[Ficheru:Rosa Mabel Lee while working in Lowestoft.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24034988|Rosa Lee]]'' | | 1884 | 1976 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6720 | | ''[[:d:Q24036579|John Rogers Rees]]'' | banqueru galés (1856–1923) | 1856 | 1923 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 6721 | [[Ficheru:Hefin David AM (28170811245).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24040034|Hefin David]]'' | políticu galés | 1977 | 2025 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 6722 | | ''[[:d:Q24069516|Marwood Marchant]]'' | | 1922 | 1972 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 6723 | | ''[[:d:Q24080983|Francis Xavier Gaffney]]'' | | 1877 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6724 | | ''[[:d:Q24175038|Geoffrey Dhenin]]'' | médicu galés (1918–2011) | 1918 | 2011 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6725 | | ''[[:d:Q24181959|David James]]'' | futbolista británicu (1917-1981) | 1917 | 1981 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6726 | [[Ficheru:MargaretBevanGealy1916.png|center|128px]] | ''[[:d:Q24183311|Margaret Bevan]]'' | | 1894 | 1953 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 6727 | | ''[[:d:Q24183384|Watkin George]]'' | | 1759 | 1822 | ''[[:d:Q7838973|Trevethin]]'' |- | style='text-align:right'| 6728 | | ''[[:d:Q24183454|Arthur Drabble]]'' | xugador de críquet galés (1864–1931) | 1864 | 1931 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 6729 | | ''[[:d:Q24195073|William Bridge]]'' | | 1808 | 1886 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6730 | | ''[[:d:Q24203440|Reese J. Llewellyn]]'' | empresariu galés (1862–1936) | 1862 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6731 | | ''[[:d:Q24203499|Owen Daniel]]'' | políticu galés (1875–1936) | 1875 | 1936 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 6732 | | ''[[:d:Q24218750|Charlie Oliver]]'' | | 1901 | 1990 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6733 | [[Ficheru:Muriel Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24234002|Muriel Jones]]'' | | 1890 | 1974 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6734 | | ''[[:d:Q24249604|D. LL. Lewis]]'' | | 1816 | 1893 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6735 | | ''[[:d:Q24250356|Edward David Williams]]'' | | 1842 | 1909 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6736 | | ''[[:d:Q24250594|May Marsden]]'' | | 1876 | 1968 | ''[[:d:Q5116688|Churchstoke]]'' |- | style='text-align:right'| 6737 | | ''[[:d:Q24250749|William Jones]]'' | | 1842 | 1907 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 6738 | | ''[[:d:Q24266615|William Waters]]'' | impresor galés (1843–1910) | 1843 | 1910 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6739 | | ''[[:d:Q24287035|Sian Pari Huws]]'' | | 1960 | 2015 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6740 | | ''[[:d:Q24287039|Derec Williams]]'' | | 1949 | 2014 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 6741 | | ''[[:d:Q24287037|Dafydd Parri]]'' | novelista galés (1926–2001) | 1926 | 2001 | ''[[:d:Q3399502|Rowen]]'' |- | style='text-align:right'| 6742 | | ''[[:d:Q24287040|Alvis Richards]]'' | | 1935 | 2006 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 6743 | [[Ficheru:Mr Owen NLW3364287.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24287250|Richard Owen]]'' | arquiteutu galés (1831–1891) | 1831 | 1891 | ''[[:d:Q3402636|Y Ffôr]]'' |- | style='text-align:right'| 6744 | | ''[[:d:Q24292009|Sir James Hamlyn-Williams, 3rd Baronet]]'' | | 1790 | 1861 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6745 | | ''[[:d:Q24300868|Ellis Powell Jones]]'' | | 1826 | 1881 | ''[[:d:Q5263315|Derwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6746 | | ''[[:d:Q24334379|Thomas Aneurin Roberts]]'' | | 1824 | 1892 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6747 | | ''[[:d:Q24339521|Mark Ormrod]]'' | historiador británicu | 1957 | 2020 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6748 | [[Ficheru:Steffan Lewis AM (27555190473).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24405255|Steffan Lewis]]'' | políticu británicu | 1984 | 2019 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 6749 | | ''[[:d:Q24565981|George Poland]]'' | | 1913 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6750 | | ''[[:d:Q24566004|D. Jacob Davies]]'' | | 1916 | 1974 | ''[[:d:Q16248491|Tregroes]]'' |- | style='text-align:right'| 6751 | | ''[[:d:Q24573112|David Lewis]]'' | | 1797 | 1872 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6752 | | ''[[:d:Q24578824|William Leonard Baker]]'' | políticu galés (1831–1893) | 1831 | 1893 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6753 | | ''[[:d:Q24579303|Trevor Grierson]]'' | xugador de críquet galés (1849–1913) | 1849 | 1913 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6754 | | ''[[:d:Q24635388|Gwen ferch Cynyr]]'' | | 600 | 544 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6755 | | ''[[:d:Q24716959|Charlotte Louisa Traherne]]'' | | 1798 | 1880 | ''[[:d:Q7164590|Penrice Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 6756 | | ''[[:d:Q24718677|James William Webb-Jones]]'' | | 1904 | 1965 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 6757 | | ''[[:d:Q24735292|Judith Ann Tucker]]'' | investigadora | 1960 | 2023 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6758 | | ''[[:d:Q24845234|Thora Craig]]'' | política británica (1910–1999) | 1910 | 1999 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6759 | | ''[[:d:Q24845632|William Owen]]'' | | 1860 | 1946 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6760 | | ''[[:d:Q24845633|Bill Parry]]'' | | 1873 | 1923 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6761 | | ''[[:d:Q24845756|John Williams]]'' | políticu australianu (1926–1997) | 1926 | 1997 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 6762 | [[Ficheru:Thomas Foley - Queensland politician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24845844|Thomas Foley]]'' | políticu galés (1853–1920) | 1853 | 1920 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6763 | | ''[[:d:Q24845876|John Fowke]]'' | xugador de críquet galés (1858–1938) | 1858 | 1938 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 6764 | | ''[[:d:Q24963158|Sydney Darvell]]'' | | 1874 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6765 | | ''[[:d:Q24963161|Llewelyn Griffiths]]'' | | 1877 | 1943 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6766 | | ''[[:d:Q25138514|Johnny Baynham]]'' | | 1918 | 1995 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 6767 | | ''[[:d:Q64986130|Chris Reynolds]]'' | | 1960 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6768 | | ''[[:d:Q65031279|Keith Matthews]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2008 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6769 | [[Ficheru:Final 1mb Robert for book mayor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65041352|Robert Stanley]]'' | | 1828 | 1911 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6770 | | ''[[:d:Q65044903|Charles Jones]]'' | | 1893 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6771 | | ''[[:d:Q65058631|Richard Davies]]'' | | 1862 | 1938 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6772 | [[Ficheru:Samuel Mathews, a hermit. Engraving by J. Greig, 1803, after Wellcome V0007193.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65120777|Samuel Matthews]]'' | | 1733 | 1802 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6773 | | ''[[:d:Q65122752|William Ingram]]'' | escritor británicu | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 6774 | | ''[[:d:Q65295002|Tim Morgan]]'' | arqueólogu británicu | 1949 | 2019 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6775 | [[Ficheru:Portrait of Ioan Pedr (4670577).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65297132|John Peter]]'' | | 1833 | 1877 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6776 | | ''[[:d:Q65517696|Gwilym Owen]]'' | | 1931 | 2019 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 6777 | | ''[[:d:Q65550443|James Crisp]]'' | | 1927 | 2005 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6778 | | ''[[:d:Q65557110|Edgar Watkins]]'' | | 1887 | 1960 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 6779 | | ''[[:d:Q65593860|Stanley Leigh]]'' | | 1901 | 1986 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6780 | | ''[[:d:Q65642051|Ernest Leigh]]'' | | 1895 | 1960 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6781 | | ''[[:d:Q65705995|Jackie Pottinger]]'' | | 1913 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6782 | | ''[[:d:Q65735824|Ivor Vice]]'' | | 1929 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6783 | | ''[[:d:Q65735847|Glyn Hopkins]]'' | | 1928 | 2023 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6784 | | ''[[:d:Q65745228|Percy May]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1927 | 1977 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6785 | | ''[[:d:Q65786419|Cissy Davies]]'' | | 1932 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6786 | | ''[[:d:Q65786800|Pat Evans]]'' | ximnasta artística británica | 1926 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6787 | | ''[[:d:Q65920326|Bruce Godfrey Hyde]]'' | | 1925 | 2014 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 6788 | | ''[[:d:Q65929278|Lew Evans]]'' | | 1919 | 2017 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 6789 | | ''[[:d:Q65929299|Joseph Barnett]]'' | llevantador de peses británicu (1920–1999) | 1920 | 1999 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6790 | | ''[[:d:Q65948591|Agnes Davies]]'' | xugadora de snooker galesa (1920–2011) | 1920 | 2011 | ''[[:d:Q13131207|Saron]]'' |- | style='text-align:right'| 6791 | | ''[[:d:Q65969957|John Mulhall]]'' | | 1938 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6792 | | ''[[:d:Q66023521|Pat Perks]]'' | | 1940 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6793 | | ''[[:d:Q66108081|Andrew Marvell]]'' | | 1896 | 1985 | ''[[:d:Q13128380|Felin-gwm]]'' |- | style='text-align:right'| 6794 | | ''[[:d:Q66124299|Edith Parnell]]'' | | 1913 | 1938 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6795 | | ''[[:d:Q66125144|Ossie Evans]]'' | | 1916 | 1986 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6796 | | ''[[:d:Q66133297|Agnes Twiston Hughes]]'' | | 1895 | 1981 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6797 | | ''[[:d:Q66198004|Graham Bent]]'' | | 1945 | 2002 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 6798 | | ''[[:d:Q66289592|Edward Battiscombe]]'' | | 1874 | 1970 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 6799 | | ''[[:d:Q66305732|Ron Wynn]]'' | | 1923 | 1983 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6800 | | ''[[:d:Q66310007|Ifor Morris Thomas]]'' | | 1909 | 1985 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6801 | | ''[[:d:Q66311283|Ethel Mary Hartland]]'' | | 1875 | 1964 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6802 | [[Ficheru:Maysie Burlingham 1915.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66317458|Mrs Pender Chalmers]]'' | | 1894 | 1982 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 6803 | | ''[[:d:Q66360802|Michael Lea Thomas]]'' | | 1927 | 1992 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6804 | | ''[[:d:Q66360907|William James Rees]]'' | | 1914 | 1995 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 6805 | | ''[[:d:Q66441769|Esmé Dodderidge]]'' | escritora británica | 1916 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6806 | | ''[[:d:Q66606917|Willie Llewelyn]]'' | | 1868 | 1893 | ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]'' |- | style='text-align:right'| 6807 | | ''[[:d:Q66660980|Veronica Milligan]]'' | | 1926 | 1989 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6808 | | ''[[:d:Q66692898|William Collins]]'' | | 1848 | 1932 | ''[[:d:Q13127047|Cheriton]]'' |- | style='text-align:right'| 6809 | [[Ficheru:Nora M. Finn (1866-1898) circa 1895.png|center|128px]] | ''[[:d:Q66694580|Nora M. Finn]]'' | | 1865 | 1898 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6810 | | ''[[:d:Q66738023|Cyril Jones]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1995 | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 6811 | | ''[[:d:Q66779535|Emyr Currie-Jones]]'' | | 1917 | 2008 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6812 | | ''[[:d:Q66819461|O. E. Roberts]]'' | | 1908 | 2000 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6813 | [[Ficheru:RuPaul with All Stars 7 Contestants at LA DragCon 2022 by dvsross (crop - The Vivienne).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67185184|The Vivienne]]'' | | 1992 | 2025 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6814 | | ''[[:d:Q67198301|Enid Layard]]'' | escritora británica | 1843 | 1912 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6815 | | ''[[:d:Q67454699|Beaumont Wilson Bowen Dixie]]'' | | 1819 | 1898 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 6816 | | ''[[:d:Q67651447|William Jones]]'' | | 1757 | 1830 | ''[[:d:Q3402560|Bontddu]]'' |- | style='text-align:right'| 6817 | | ''[[:d:Q67656962|Tom Jenkins]]'' | | 1920 | 2012 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 6818 | | ''[[:d:Q67782102|John Richard Williams]]'' | | 1892 | 1961 | ''[[:d:Q3401123|Llandudno Junction]]'' |- | style='text-align:right'| 6819 | | ''[[:d:Q67907384|Betty Davies]]'' | | 1917 | 2018 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6820 | | ''[[:d:Q69998002|Austin Savage]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1940 | 2024 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6821 | | ''[[:d:Q70022333|Wyn George]]'' | pintor británicu | 1917<br/>1910 | 1985 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6822 | | ''[[:d:Q70111934|Keith Morris]]'' | fotógrafu británicu (1958-2019) | 1958 | 2019 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6823 | | ''[[:d:Q70430408|David Morgan]]'' | | 1937 | 2019 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 6824 | | ''[[:d:Q70623703|Florence Tunks]]'' | | 1891 | 1985 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6825 | | ''[[:d:Q71334330|John Cule]]'' | | 1920 | 2015 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 6826 | | ''[[:d:Q72342996|Baroness Matilda von Lachmann]]'' | | 1821 | 1895 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6827 | | ''[[:d:Q73276230|David Thomas]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1927 | 2024 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6828 | | ''[[:d:Q73516034|Margaret Auld]]'' | | 1932 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6829 | | ''[[:d:Q73700067|Thomas Gronow]]'' | | 1797 | 1870 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6830 | | ''[[:d:Q73855381|Hazel Walford Davies]]'' | | 1940 | 2025 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6831 | [[Ficheru:Sir D. Broughton LCCN2014718668.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75253752|Vera Edyth Griffith-Boscawen]]'' | fotógrafa británica (1894–1968) | 1894 | 1968 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 6832 | [[Ficheru:John Michael Wright (1617-1694) - Lady Anne Somerset (1631–1662), Lady Howard - 1180957 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75257649|Lady Anne Somerset]]'' | | 1631 | 1662 | ''[[:d:Q2630723|Raglan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 6833 | | ''[[:d:Q75259915|Walter de Winton]]'' | | 1832 | 1878 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 6834 | [[Ficheru:Morgan Lindsay (IWM).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75262431|Morgan Lindsay]]'' | | 1857 | 1935 | ''[[:d:Q7837474|Tredegar Park]]'' |- | style='text-align:right'| 6835 | | ''[[:d:Q75267643|Capel Hanbury-Leigh]]'' | | 1776 | 1861 | ''[[:d:Q7838973|Trevethin]]'' |- | style='text-align:right'| 6836 | | ''[[:d:Q75296912|Morys Lloyd-Mostyn]]'' | | 1887 | 1968 | ''[[:d:Q4937022|Bodysgallen Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6837 | | ''[[:d:Q75297073|Eva Douglas-Pennant]]'' | | 1852 | 1934 | ''[[:d:Q3402621|Penrhyn Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 6838 | | ''[[:d:Q75303015|Robert Charles Herbert]]'' | | 1827 | 1902 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6839 | | ''[[:d:Q75312234|Daniel Radcliffe]]'' | | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 6840 | | ''[[:d:Q75315040|Edward Wynne-Finch]]'' | | 1842 | 1914 | ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]'' |- | style='text-align:right'| 6841 | | ''[[:d:Q75316050|Eryl Smith]]'' | | 1893 | 1930 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6842 | | ''[[:d:Q75358236|Robert Michael FitzHugh]]'' | | 1910 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6843 | | ''[[:d:Q75386990|Lady Emily Cadogan]]'' | | 1773 | 1839 | ''[[:d:Q7201721|Plas Newydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6844 | | ''[[:d:Q75418359|Hugh Maurice Carstairs Jones-Mortimer]]'' | | 1908 | 1980 | ''[[:d:Q29480804|Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6845 | | ''[[:d:Q75420061|George Brooke Meares]]'' | | 1838 | 1894 | ''[[:d:Q5566621|Glandyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 6846 | [[Ficheru:Elaine Bathurst, Lady Bledisloe (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75442343|Elaine Bathurst, Lady Bledisloe]]'' | estadista galesa (1879–1956) | 1879 | 1956 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 6847 | | ''[[:d:Q75445238|Wilberforce Ernest Hazell]]'' | | 1871 | 1953 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6848 | | ''[[:d:Q75514713|John Sibbering]]'' | | 1829 | 1906 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6849 | | ''[[:d:Q75544284|Edward Robert Wood]]'' | | 1819 | 1876 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6850 | | ''[[:d:Q75569765|Richard Owen]]'' | | 1824 | 1902 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 6851 | | ''[[:d:Q75597041|George Prothero]]'' | | 1818 | 1894 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6852 | | ''[[:d:Q75613587|E. Hanbury Williams]]'' | | 1760 | 1810 | ''[[:d:Q6661380|Llanfoist]]'' |- | style='text-align:right'| 6853 | | ''[[:d:Q75616092|John Hubert Emlyn Jones]]'' | | 1915 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6854 | | ''[[:d:Q75616428|Francis Henry Wolryche-Whitmore]]'' | | 1820 | 1908 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 6855 | | ''[[:d:Q75651054|Jeffrey O'Riordan]]'' | | 1931 | 2017 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6856 | | ''[[:d:Q75758932|Harriet Anne Jones]]'' | | 1817 | 1928 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6857 | | ''[[:d:Q75817873|Archibald Bellairs Higgon]]'' | | 1880 | 1915 | ''[[:d:Q7434321|Scolton Manor]]'' |- | style='text-align:right'| 6858 | | ''[[:d:Q75844853|Seán Sáirséal Ó hÉigeartaigh]]'' | | 1917 | 1967 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6859 | | ''[[:d:Q75846128|William Quick]]'' | | 1902 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6860 | | ''[[:d:Q75903180|John Lloyd]]'' | | 1844 | 1910 | ''[[:d:Q15242566|Llanmerewig]]'' |- | style='text-align:right'| 6861 | | ''[[:d:Q75924261|John Naylor]]'' | | 1856 | 1906 | ''[[:d:Q6519756|Leighton Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6862 | | ''[[:d:Q75933413|Richard Quintin Hoare]]'' | banqueru británicu (1943–2020) | 1943 | 2020 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 6863 | | ''[[:d:Q75946239|Sir Richard Puleston, 2nd Bt.]]'' | | 1789 | 1860 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6864 | | ''[[:d:Q45972376|Mary Thomas]]'' | cantante d&#39;ópera británica | 1932 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6865 | | ''[[:d:Q46194169|Charles Henry Clements]]'' | músicu galés (1898–1983) | 1898 | 1983 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6866 | | ''[[:d:Q46231570|Samuel Homfray]]'' | | 1795 | 1883 | ''[[:d:Q3406657|Penydarren]]'' |- | style='text-align:right'| 6867 | | ''[[:d:Q47015455|Francis Huntly Griffith]]'' | | 1885 | 1958 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 6868 | | ''[[:d:Q47116012|J. Aelwyn Roberts]]'' | | 1918 | 2018 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6869 | | ''[[:d:Q47120646|Ena Thomas]]'' | | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 6870 | | ''[[:d:Q47120904|Heulwen Hâf]]'' | | 1944 | 2018 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 6871 | [[Ficheru:R Gwynn Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47121066|R. Gwynn Davies]]'' | | 1920 | 2007 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6872 | | ''[[:d:Q47121085|T. Ceiri Griffith]]'' | | 1925 | 2016 | ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]'' |- | style='text-align:right'| 6873 | | ''[[:d:Q47121249|Cledwyn Jones]]'' | | 1923 | 2022 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6874 | | ''[[:d:Q47121859|Nansi Selwood]]'' | | 1921 | 2017 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6875 | | ''[[:d:Q47122648|Gwyn Erfyl]]'' | | 1924 | 2007 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6876 | [[Ficheru:Dwy Goron Eirwyn .jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47122741|Eirwyn George]]'' | poeta británicu | 1936 | 2026 | ''[[:d:Q20007221|Tufton]]'' |- | style='text-align:right'| 6877 | | ''[[:d:Q47123094|Emyr Wyn Jones]]'' | | 1907 | 1999 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6878 | | ''[[:d:Q47123304|Idris Charles]]'' | | 1947 | 2021 | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 6879 | | ''[[:d:Q47123476|Gilmor Griffiths]]'' | | 1917 | 1985 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6880 | | ''[[:d:Q47124236|Mair Garnon]]'' | | 1928 | 2022 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 6881 | | ''[[:d:Q47124259|Anthony Packer]]'' | | 1940 | 2014 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 6882 | | ''[[:d:Q47124788|Emyr Hywel]]'' | | | 2018 | ''[[:d:Q14508468|Blaenporth]]'' |- | style='text-align:right'| 6883 | [[Ficheru:Dafydd Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47125330|Dafydd Owen]]'' | | 1919 | 2002 | ''[[:d:Q13126438|Bylchau]]'' |- | style='text-align:right'| 6884 | [[Ficheru:S. Minwel Tibbott.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47125612|S. Minwel Tibbott]]'' | | 1936 | 1998 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6885 | | ''[[:d:Q47125622|Ieuan Gwynedd Jones]]'' | | 1920 | 2018 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6886 | | ''[[:d:Q47125703|Gwynedd O. Pierce]]'' | | 1921 | 2022 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6887 | | ''[[:d:Q47125779|John Owen Huws]]'' | | 1951 | 2001 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6888 | | ''[[:d:Q47126028|Merfyn Jones]]'' | | 1916 | 1998 | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6889 | | ''[[:d:Q47126053|Islwyn Williams]]'' | | 1917 | 1988 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 6890 | | ''[[:d:Q47126652|Angharad Jones]]'' | | 1962 | 2010 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6891 | [[Ficheru:J. Towyn Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47127197|J. Towyn Jones]]'' | | 1942 | 2019 | ''[[:d:Q13126548|Capel Iwan]]''<br/>''[[:d:Q4941233|Boncath]]'' |- | style='text-align:right'| 6892 | | ''[[:d:Q47127962|G. Melvyn Howe]]'' | | 1920 | 2012 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 6893 | | ''[[:d:Q47128817|Vivian Jones]]'' | | | 2021 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 6894 | | ''[[:d:Q47129647|Patti Flynn]]'' | | 1937 | 2020 | ''[[:d:Q3398900|Tiger Bay]]'' |- | style='text-align:right'| 6895 | | ''[[:d:Q47129851|Teleri Bevan]]'' | | 1931 | 2020 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6896 | | ''[[:d:Q47129879|Dai Rees Davies]]'' | | | 2020 | ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]'' |- | style='text-align:right'| 6897 | | ''[[:d:Q47130540|Morfydd E. Owen]]'' | | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q8564160|Fochriw]]'' |- | style='text-align:right'| 6898 | | ''[[:d:Q47179942|Llwchaiarn]]'' | monxu galés (580–640) | 580 | 640 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6899 | | ''[[:d:Q47309379|Hugh Thomas]]'' | | 1964 | 2022 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6900 | | ''[[:d:Q47458804|Gary Pickford-Hopkins]]'' | | 1948 | 2013 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6901 | [[Ficheru:Paula Gellibrand.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47459774|Paula Gellibrand]]'' | | 1898 | 1986 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6902 | [[Ficheru:Olwen Lloyd George a Capt T J Carey Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47460742|Thomas Carey-Evans]]'' | | 1884 | 1947 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6903 | | ''[[:d:Q47467076|Horace Debenham]]'' | remeru británicu (1903–1993) | 1903 | 1993 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 6904 | | ''[[:d:Q47476985|Frank Williams]]'' | | 1917 | 1978 | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 6905 | | ''[[:d:Q47541497|Walter Morgan]]'' | | 1821 | 1903 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 6906 | | ''[[:d:Q48794179|Honor Arundel]]'' | novelista británica (1919–1973) | 1919 | 1973 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6907 | | ''[[:d:Q48817063|Albert Gower-Rees]]'' | | 1880 | 1956 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6908 | | ''[[:d:Q49679357|Cyril Mossford]]'' | | 1903 | 1968 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6909 | | ''[[:d:Q49995733|Catherine Lynch]]'' | | 1880 | 1908 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6910 | | ''[[:d:Q50015148|John Walford McLean]]'' | odontólogu británicu (1925–2009) | 1925 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6911 | | ''[[:d:Q50131942|Trefor Selway]]'' | | 1931 | 2018 | ''[[:d:Q3406258|Pandy Tudur]]'' |- | style='text-align:right'| 6912 | | ''[[:d:Q50136388|Howard Sheppeard]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 6913 | | ''[[:d:Q50169885|Thomas Price]]'' | fotógrafu neozelandés | 1838 | 1928 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 6914 | | ''[[:d:Q50276520|Lily Argent]]'' | | 1886 | 1916 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6915 | | ''[[:d:Q50298099|Islwyn Williams]]'' | | 1903 | 1957 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 6916 | | ''[[:d:Q50309032|Timothy Davis]]'' | | 1779 | 1860 | ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 6917 | | ''[[:d:Q50322911|Bray Wilkins]]'' | | 1610 | 1702 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6918 | | ''[[:d:Q50365977|Brian Jenkins]]'' | | 1935 | 2021 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 6919 | | ''[[:d:Q50528961|Trevor Jones]]'' | | 1923 | 1983 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6920 | | ''[[:d:Q50528968|Tommy Edwards]]'' | futbolista británicu (1923–2000) | 1923 | 2000 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6921 | | ''[[:d:Q50580585|Audrey Bates]]'' | | 1922 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6922 | | ''[[:d:Q50580877|Audrey Coombs]]'' | deportista británica (1928–2016) | 1928 | 2016 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6923 | | ''[[:d:Q50581145|Betty Gray]]'' | | 1920 | 2018 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 6924 | | ''[[:d:Q50591265|Ivor Edward David]]'' | | 1875 | 1913 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 6925 | [[Ficheru:Emma Sarah Hutchinson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q51051504|Emma Hutchinson]]'' | | 1820 | 1905 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6926 | | ''[[:d:Q51218990|Len Attley]]'' | | 1910 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6927 | | ''[[:d:Q51221808|Enoch Mort]]'' | futbolista británicu (1912–1999) | 1912 | 1999 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 6928 | | ''[[:d:Q51537516|Anthony Robert Alwyn Hobson]]'' | | 1921 | 2014 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6929 | | ''[[:d:Q51537525|Ann Mercy Hunt]]'' | | 1938 | 2014 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6930 | | ''[[:d:Q51683462|Charles John Ribton-Turner]]'' | | 1839 | 1895 | ''[[:d:Q17740804|Bryntirion]]'' |- | style='text-align:right'| 6931 | | ''[[:d:Q51705802|Mihangel Jones]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 6932 | | ''[[:d:Q51799848|Alex Beckett]]'' | actor británicu (1982–2018) | 1982 | 2018 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6933 | | ''[[:d:Q51844029|Gomer Lloyd]]'' | | 1947 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6934 | | ''[[:d:Q51954536|Cenhedlon ach Briafael]]'' | | | 700 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 6935 | | ''[[:d:Q52099094|David Evans, Jr.]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1848 | 1929 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6936 | [[Ficheru:John Edwal ac Angharad Williams; tad a mam Waldo Williams (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52153538|J. Edwal Williams]]'' | poeta británicu (1863–1934) | 1863 | 1934 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 6937 | [[Ficheru:Lady Williams-Wynn and her Children.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52154446|Frances Williams Wynn]]'' | | 1773 | 1857 | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 6938 | | ''[[:d:Q52156361|Ralph Joseph Horner]]'' | | 1848 | 1926 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6939 | | ''[[:d:Q52157138|Keith Winter]]'' | | 1906 | 1983 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6940 | [[Ficheru:Charles Williams, the comedian and actor from Bodffordd, visiting his home region (1561472).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52160410|Charles Williams]]'' | actor británicu (1915–1990) | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 6941 | | ''[[:d:Q52191516|Euryn Ogwen Williams]]'' | | 1942 | 2021 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 6942 | | ''[[:d:Q52231233|Ebenezer Morgan]]'' | | 1820 | 1906 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 6943 | [[Ficheru:Marged Esli yn Sigaret? 1991.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52231975|Marged Esli]]'' | | 1949 | 2025 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6944 | [[Ficheru:Portrait of Watkin B. Joseph, 'Y Myfyr' (4670369).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52293977|Watkin B Joseph]]'' | | 1832 | 1883 | ''[[:d:Q6661962|Llechfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 6945 | [[Ficheru:Annie brewer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q52455681|Annie Brewer]]'' | | 1874 | 1921 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6946 | | ''[[:d:Q52496375|Huw Llewelyn Williams]]'' | | 1904 | 1979 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6947 | | ''[[:d:Q52604716|Reg Phillips]]'' | futbolista británicu (1921–1972) | 1921 | 1972 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6948 | [[Ficheru:Jack Edwards (5292077).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52911912|Jack Edwards]]'' | | 1853 | 1942 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6949 | | ''[[:d:Q53428221|David Edward Williams]]'' | | 1910 | 1994 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6950 | [[Ficheru:Harvard LCCN2014711368.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q53598867|Sue Harvard]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1888–1967) | 1888 | 1967 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6951 | | ''[[:d:Q53868716|John Bevan]]'' | xugador de críquet australianu (1846–1918) | 1846 | 1918 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6952 | | ''[[:d:Q53870939|Gwyn Morgans]]'' | | 1932 | 2023 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6953 | | ''[[:d:Q54005453|Wally Roberts]]'' | | 1917 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6954 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Trygarn Griffith ; Mrs. Trygarn Griffith (4671009).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54670107|Richard Trygarn Griffith]]'' | | 1788 | 1866 | ''[[:d:Q29483393|Carreg Llwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6955 | [[Ficheru:Portrait of Henry Evans (born 1606) (4674118).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54800979|Henry Evans]]'' | | 1606 | 1710 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6956 | | ''[[:d:Q54869232|Rees Alfred Davis]]'' | | 1856 | 1940 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 6957 | | ''[[:d:Q54957569|Ray Davies]]'' | | 1927 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6958 | | ''[[:d:Q54982366|Neil Jones]]'' | | 1948 | 2018 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 6959 | | ''[[:d:Q55048184|Melville Hocken]]'' | | 1887 | 1949 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6960 | | ''[[:d:Q55232067|Beverley Collins]]'' | | 1938 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6961 | | ''[[:d:Q55237277|Terry Dyddgen-Jones]]'' | direutor de televisión británicu (1950–2018) | 1950 | 2018 | ''[[:d:Q13127572|Crwbin]]'' |- | style='text-align:right'| 6962 | | ''[[:d:Q55310397|Bridget Chetwynd]]'' | escritora británica (1910–1970) | 1910 | 1970 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6963 | | ''[[:d:Q55350891|Les Speed]]'' | | 1923 | 2012 | ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]'' |- | style='text-align:right'| 6964 | | ''[[:d:Q112041644|David Thomas]]'' | | | 1866 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6965 | | ''[[:d:Q112063783|David Henry Williams]]'' | | 1886 | 1935 | ''[[:d:Q894252|Borth]]'' |- | style='text-align:right'| 6966 | | ''[[:d:Q112064153|Morgan Evans Davies]]'' | | 1882 | 1944 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 6967 | | ''[[:d:Q112064238|Thomas Hubert John Rees]]'' | | 1904 | 1932 | ''[[:d:Q7593398|St Ishmael]]'' |- | style='text-align:right'| 6968 | | ''[[:d:Q112065060|William Hibbs Bevan]]'' | | 1788 | 1846 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6969 | | ''[[:d:Q112065107|Griffith Williams Jones]]'' | | 1871 | 1924 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 6970 | | ''[[:d:Q112074369|Gwilym Pugh]]'' | | 1618 | 1689 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6971 | | ''[[:d:Q112078599|John Owen]]'' | | 1817 | 1886 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 6972 | | ''[[:d:Q112079324|Lewis Griffith Roberts]]'' | | 1916 | 1986 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6973 | | ''[[:d:Q112080083|John Lloyd Nuttall]]'' | | 1858 | 1929 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6974 | | ''[[:d:Q112080160|Oswald Rees Owen]]'' | | 1907 | 1980 | ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6975 | | ''[[:d:Q112080183|Owen Davies Thomas]]'' | | 1834 | 1922 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 6976 | | ''[[:d:Q112080194|John Davies]]'' | | 1846 | 1924 | ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6977 | | ''[[:d:Q112080260|David Hughes]]'' | | 1839 | 1923 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 6978 | | ''[[:d:Q112115299|Arthur Rhys Roberts]]'' | | 1872 | 1920 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 6979 | | ''[[:d:Q112116356|George Baker]]'' | | 1902 | 1982 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6980 | | ''[[:d:Q112119470|John Williams]]'' | | 1870 | 1929 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 6981 | | ''[[:d:Q112119851|Abel Edmunds]]'' | | 1800 | 1865 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 6982 | | ''[[:d:Q112126488|Caradog Tegid Rowlands]]'' | | 1891 | 1968 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6983 | | ''[[:d:Q112127551|William Jones]]'' | | 1821 | 1903 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 6984 | | ''[[:d:Q112127710|Robert Cadwaladr Evans]]'' | | 1857 | 1922 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6985 | | ''[[:d:Q112127814|Hugh Edwards]]'' | | 1871 | 1941 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6986 | | ''[[:d:Q112127857|Abednego Jenkin]]'' | | 1819 | 1888 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 6987 | | ''[[:d:Q112128015|William Caradog Evans]]'' | | 1848 | 1878 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 6988 | | ''[[:d:Q112128209|John Saunders]]'' | | 1798 | 1871 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 6989 | | ''[[:d:Q112132303|Walter Hugh James]]'' | | 1845 | 1937 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 6990 | | ''[[:d:Q112132334|David William Bateman]]'' | | 1898 | 1967 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6991 | | ''[[:d:Q112132378|Job Richards]]'' | | 1830 | 1890 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 6992 | | ''[[:d:Q112132441|Henry Howard Evans]]'' | | 1865 | 1935<br/>1936 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6993 | | ''[[:d:Q112132478|Evan Isaac Thomas]]'' | | 1824 | 1903 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6994 | | ''[[:d:Q112132605|David Davies]]'' | | | 1901 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 6995 | | ''[[:d:Q112135582|Dyfrig Evans]]'' | | 1978 | 2022 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6996 | | ''[[:d:Q112147144|Thomas John Williams]]'' | | 1869 | 1944 | ''[[:d:Q20602439|Ynysmeudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6997 | | ''[[:d:Q112224866|Abram Owen Thomas]]'' | | 1876 | 1931 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6998 | | ''[[:d:Q112355680|Huw Roland Jones]]'' | xeógrafu británicu (1937–2023) | 1937 | 2023 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6999 | | ''[[:d:Q112359830|Mark Sproule-Jones]]'' | | 1941 | 2025 | ''[[:d:Q731439|Grosmont]]'' |- | style='text-align:right'| 7000 | | ''[[:d:Q112384154|Peter Lowe]]'' | historiador británicu (1941–2012) | 1941 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7001 | | ''[[:d:Q112471825|Clifford Naunton Morgan]]'' | | 1901 | 1986 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7002 | | ''[[:d:Q112474545|Robin Okey]]'' | | 1942 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7003 | | ''[[:d:Q112518439|Jeffrey Huw Williams]]'' | | 1956 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7004 | | ''[[:d:Q112519032|John C. Rodda]]'' | | 1934 | 2024 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7005 | | ''[[:d:Q112552665|David Burns Moffat]]'' | | 1921 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7006 | [[Ficheru:Gwilym Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112615363|Gwilym Roberts]]'' | | 1935 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7007 | | ''[[:d:Q112672989|Evan Jenkins]]'' | | 1794 | 1849 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7008 | | ''[[:d:Q112686378|Hugh Beaver Roberts]]'' | | 1820 | 1903 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 7009 | | ''[[:d:Q112947395|William M. Protheroe]]'' | | 1925 | 2012 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7010 | | ''[[:d:Q112961957|T. W. Allen]]'' | mánager británicu (1864–1943) | 1864 | 1943 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7011 | | ''[[:d:Q113026138|John Davies Thomas]]'' | | 1844 | 1893 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7012 | [[Ficheru:Rosalindmorris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113112197|M. Rosalind Morris]]'' | | 1920 | 2022 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 7013 | | ''[[:d:Q113137714|Harry Owen Roe]]'' | | 1885 | 1962 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 7014 | | ''[[:d:Q113459737|Howard Johns]]'' | | 1892 | 1964 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 7015 | | ''[[:d:Q113510481|Kathleen Mary Williams]]'' | | 1919 | 1974 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7016 | [[Ficheru:Portrait of John Prytherch (4672676).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113551771|John Prytherch]]'' | ministru galés (1774–1864) | 1774 | 1864 | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 7017 | | ''[[:d:Q113587569|Arnold Stanley Meara]]'' | | 1914 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7018 | | ''[[:d:Q113660811|John Malcom Cherrett]]'' | | 1935 | 2014 | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 7019 | | ''[[:d:Q113680486|John Morgan Edwards]]'' | | 1868 | 1924 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7020 | [[Ficheru:Thomas Morton (1829-1887).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113724684|Thomas Morton]]'' | | 1829 | 1887 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7021 | | ''[[:d:Q113805746|Dervis Ward]]'' | | 1923 | 1996 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7022 | | ''[[:d:Q113808080|Colin Cross]]'' | | 1928 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7023 | [[Ficheru:John Davies Bryan from O'r Aifft.png|center|128px]] | ''[[:d:Q113861465|John Davies Bryan]]'' | | 1857 | 1888 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 7024 | | ''[[:d:Q114261259|Ceridwen Lloyd Davies]]'' | | 1900 | 1983 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 7025 | | ''[[:d:Q114458166|Rowland Rowland]]'' | | 1812 | 1882 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7026 | [[Ficheru:William Newzam Prior Nicholson - Canadian Headquarters Staff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114529460|Percival Edward Thacker]]'' | oficial canadianu (1873–1945) | 1873 | 1945 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7027 | | ''[[:d:Q114571030|Amy Laugharne]]'' | cocinera británica (1879–1950) | 1879 | 1950 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7028 | [[Ficheru:Griff Vaughan Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114608980|Griffith Vaughan Williams]]'' | | 1940 | 2010 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7029 | [[Ficheru:Beatrice Green (Bruley).png|center|128px]] | ''[[:d:Q114866371|Beatrice Green]]'' | | 1894 | 1927 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7030 | | ''[[:d:Q115254921|Alun G. Jones]]'' | profesor británicu (1941–2012) | 1941 | 2012 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7031 | | ''[[:d:Q115256986|Edgar Hitchman]]'' | | 1915 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7032 | [[Ficheru:(Portrait du coureur cycliste gallois Syd) Jenkins - btv1b53217294r.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115257191|Sydney Jenkins]]'' | ciclista británicu (1873–1947) | 1873 | 1947 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7033 | | ''[[:d:Q115381177|Eric Hywel Roberts]]'' | | 1930 | 2016 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7034 | | ''[[:d:Q115616673|Elizabeth May Watkin Jones]]'' | | 1907 | 1965 | ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7035 | | ''[[:d:Q115652166|David Bevan]]'' | | 1829 | 1913 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7036 | [[Ficheru:The Chief Constable (5236540).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115662147|Steven Jones]]'' | | 1875 | 1938 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7037 | | ''[[:d:Q115687459|William Evan Williams]]'' | | 1896 | 1917 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 7038 | | ''[[:d:Q115687922|Frances Williams]]'' | | 1760 | 1801 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 7039 | | ''[[:d:Q115688322|Geoffrey Bilson]]'' | | 1938 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7040 | | ''[[:d:Q115747841|Alec Allen]]'' | | 1895 | 1972 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7041 | | ''[[:d:Q115780417|Bryn Thomas]]'' | | 1912 | 2005 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7042 | [[Ficheru:Brian Woodward.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115803662|Brian Woodward]]'' | | 1952 | 2022 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 7043 | | ''[[:d:Q115830694|James Horgan]]'' | | 1867 | 1946 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7044 | | ''[[:d:Q115839842|Mary Goff Lloyd]]'' | | 1815 | 1907 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7045 | | ''[[:d:Q115926343|Geraint Vaughan-Jones]]'' | | 1929 | 2002 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7046 | | ''[[:d:Q115930521|William Henry Hughes]]'' | poeta arxentín (1856–1926) | 1856 | 1926 | ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7047 | | ''[[:d:Q116199583|Helena Braithwaite]]'' | | 1938 | 2018 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7048 | | ''[[:d:Q116451856|W. Gwyn Thomas]]'' | | 1928 | 1994 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7049 | | ''[[:d:Q116739631|James Jones]]'' | | 1860 | 1943 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7050 | | ''[[:d:Q116768200|J. Kerry Thomas]]'' | químicu británicu (1934–2015) | 1934 | 2015 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7051 | | ''[[:d:Q116770788|Thomas Prichard]]'' | | 1846 | 1920 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7052 | | ''[[:d:Q116783944|Edward Hamilton Acton]]'' | | 1862 | 1895 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7053 | | ''[[:d:Q116785463|Paul Gyngell]]'' | | 1959 | 2010 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7054 | [[Ficheru:David R. Davies 1927-2016 (32199158336).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116880496|David R. Davies]]'' | | 1927 | 2016 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7055 | | ''[[:d:Q116883186|David Elias]]'' | | 1790 | 1856 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 7056 | | ''[[:d:Q116922937|Mary Knibb]]'' | | 1798 | 1866 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7057 | | ''[[:d:Q116994784|Eileen Mary Rees]]'' | | 1912 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7058 | | ''[[:d:Q117251092|George Brown Naysmith]]'' | | 1866 | 1894 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7059 | | ''[[:d:Q117286666|Arnold Alonzo Sheppard]]'' | | 1908 | 1979 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 7060 | | ''[[:d:Q117286914|Morgan Rice Morgan]]'' | | 1806 | 1874 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 7061 | | ''[[:d:Q117286952|David Rhagfyr Jones]]'' | | 1858 | 1915 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7062 | | ''[[:d:Q125792270|Montague Black]]'' | | 1917 | 1986 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7063 | | ''[[:d:Q125792273|Gene Latter]]'' | | 1942 | 2004 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 7064 | | ''[[:d:Q125792287|James Sapoe John Mannay]]'' | | 1927 | 2012 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 7065 | | ''[[:d:Q125792284|Robert Owen Pugh]]'' | | 1846 | 1922 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 7066 | | ''[[:d:Q125792285|David Rosser-Owen]]'' | | 1943 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7067 | | ''[[:d:Q125792294|Olwen Watkins]]'' | | 1935 | 2018 | ''[[:d:Q3398900|Tiger Bay]]'' |- | style='text-align:right'| 7068 | | ''[[:d:Q125792292|Harold Smart]]'' | | 1899 | 1919 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7069 | | ''[[:d:Q125792297|Henry Joseph Ernest]]'' | | 1929 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7070 | | ''[[:d:Q125792302|Jane Leonard]]'' | | 1834 | 1917 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7071 | | ''[[:d:Q125792310|Eliza Pughe]]'' | | 1826 | 1847 | ''[[:d:Q7837752|Tref Alaw]]'' |- | style='text-align:right'| 7072 | | ''[[:d:Q125792314|Manikam Susheela Lourie]]'' | | 1941 | 2023 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 7073 | | ''[[:d:Q125792318|Thomas Charles Jacobsen]]'' | | 1921 | 1973 | ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]'' |- | style='text-align:right'| 7074 | | ''[[:d:Q125792320|Mavis Llewellyn]]'' | | 1908 | 1978 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 7075 | | ''[[:d:Q125792321|Ceridwen Brown]]'' | | 1896 | 1976 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 7076 | | ''[[:d:Q125792325|Caroline Elizabeth Williams]]'' | | 1823 | 1908 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7077 | | ''[[:d:Q125948678|David Davies]]'' | | 1837 | 1867 | ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]'' |- | style='text-align:right'| 7078 | | ''[[:d:Q126010568|Richard Jenkin Ellis]]'' | | 1888 | 1976 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7079 | | ''[[:d:Q126011056|June Gruffydd]]'' | | 1929 | 1989 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 7080 | | ''[[:d:Q126083187|Hugh Royston Jenkins]]'' | | 1933 | 2024 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7081 | | ''[[:d:Q126947966|Elined Prys]]'' | | 1895 | 1983 | ''[[:d:Q7837765|Trefeca]]'' |- | style='text-align:right'| 7082 | | ''[[:d:Q126993139|John Powell]]'' | | | 1743 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7083 | | ''[[:d:Q126993374|John Powell]]'' | | 1720 | 1766 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 7084 | | ''[[:d:Q127684880|David Read]]'' | | 1933 | 2024 | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7085 | | ''[[:d:Q128506365|Oliver Thomas]]'' | | 1987 | 2014 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 7086 | | ''[[:d:Q128847459|Anita Bronson]]'' | | 1940 | 2024 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7087 | | ''[[:d:Q128934347|Hugh Trollope]]'' | | 1925 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7088 | | ''[[:d:Q128995758|Lilian Jane Mason]]'' | | 1874 | 1953 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7089 | | ''[[:d:Q129312859|Huw Roberts]]'' | | 1921 | 2010 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7090 | | ''[[:d:Q129400724|Ian Hamilton Burton]]'' | | 1915 | 1996 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 7091 | | ''[[:d:Q130238909|Charles Herbert George Martin]]'' | | 1881 | 1915 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7092 | | ''[[:d:Q130259502|Elias Phillips Jones]]'' | | 1865 | 1937 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 7093 | | ''[[:d:Q130259511|Edith Frances Hopkins]]'' | | 1880 | 1937 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7094 | [[Ficheru:Sir Alfred Bankart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130321930|Alfred Seymour Bankart]]'' | | 1870 | 1933 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 7095 | | ''[[:d:Q130327532|Mary Jordan]]'' | | 1879 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7096 | [[Ficheru:John Sutherland ONZM (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130355895|John Sutherland]]'' | | 1933 | 2022 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7097 | | ''[[:d:Q130367283|Edward Davies]]'' | | 1618 | 1680 | ''[[:d:Q111328993|Rhiwlas]]'' |- | style='text-align:right'| 7098 | [[Ficheru:Portrait of Dame Brettell (4672793).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130367508|Mary Brittill]]'' | | 1717 | 1821 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7099 | | ''[[:d:Q130409503|Thomas Foulkes]]'' | | 1826<br/>1825 | 1900<br/>1901 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7100 | | ''[[:d:Q130453759|Claude Isaac Lewis]]'' | | 1880 | 1924 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7101 | | ''[[:d:Q130736389|Josey Pillon]]'' | | 1876 | 1956 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7102 | | ''[[:d:Q130743648|Moss Williams]]'' | | 1859 | 1944 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7103 | | ''[[:d:Q130921889|Thomas Dempster Jones]]'' | | 1914 | 1989 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 7104 | | ''[[:d:Q130994182|Verlie Blanch George]]'' | | 1907 | 1981 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7105 | | ''[[:d:Q130994444|John Charles]]'' | | 1870 | 1941 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 7106 | | ''[[:d:Q131142307|Rakhi Singh]]'' | | | 1982 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7107 | | ''[[:d:Q131154389|Ifor Bowen Griffith]]'' | | 1907 | 1990 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7108 | | ''[[:d:Q131278513|James Arthur Davies]]'' | | 1923 | 2007 | ''[[:d:Q4941233|Boncath]]'' |- | style='text-align:right'| 7109 | | ''[[:d:Q131288412|Eleanor Dwyryd]]'' | | 1915 | 1978 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7110 | | ''[[:d:Q131310255|Arthur John]]'' | | 1900 | 1929 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 7111 | | ''[[:d:Q131323970|Aaron Rees]]'' | | 1886 | 1950 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7112 | | ''[[:d:Q131323971|Bill Morris]]'' | | 1894 | 1967 | ''[[:d:Q3405637|Cwmtillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7113 | | ''[[:d:Q131323969|Trevor Nicholas]]'' | | 1894 | 1979 | ''[[:d:Q10967145|Sudbrook]]'' |- | style='text-align:right'| 7114 | | ''[[:d:Q131327721|Jim Jones]]'' | | 1893 | 1934 | ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 7115 | | ''[[:d:Q131342512|Thomas Stanley Thomas]]'' | | 1917 | 2015 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7116 | | ''[[:d:Q131358247|Diane Tammes]]'' | | 1942 | 2020 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7117 | [[Ficheru:Caniadau Barlwydon Llyfr 1 (page 4 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q131444573|Robert John Davies]]'' | | 1853 | 1930 | ''[[:d:Q24182555|Llidiardau]]'' |- | style='text-align:right'| 7118 | | ''[[:d:Q131538921|Laurie Webb]]'' | | 1924 | 2026 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7119 | | ''[[:d:Q131546145|Mary Keir]]'' | | 1912 | 2024 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 7120 | [[Ficheru:Harry Douglass Blessley (3a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q131628715|Harry Douglas Blessley]]'' | | 1873 | 1928 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7121 | [[Ficheru:Edward Jenkin Williams (2a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q131631312|Edward Jenkin Williams]]'' | | 1864 | 1910 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7122 | | ''[[:d:Q131685576|Joseph Eaton]]'' | | 1679 | 1748 | ''[[:d:Q13130353|Nantmel]]'' |- | style='text-align:right'| 7123 | | ''[[:d:Q131700949|Alice Margaret Evans]]'' | | 1927 | 1981 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7124 | | ''[[:d:Q131740105|George Ellis]]'' | | 1837 | 1928 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7125 | | ''[[:d:Q131749206|Walter Vaughan]]'' | | 1865 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7126 | | ''[[:d:Q131915214|John Matthew Jones]]'' | | 1828 | 1888 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 7127 | | ''[[:d:Q131915215|Zoe Hunter]]'' | | 1940 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7128 | | ''[[:d:Q132052207|Sylvia Gyde]]'' | | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 7129 | | ''[[:d:Q132175478|Roger Hopkins]]'' | | 1775 | 1847 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 7130 | | ''[[:d:Q132179728|Ainsleigh Davies]]'' | | 1944 | 2002 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7131 | | ''[[:d:Q132467967|Thomas J. Egan]]'' | | 1842 | 1914 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7132 | | ''[[:d:Q133056096|Hirwen Jones]]'' | | 1857 | 1928 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 7133 | | ''[[:d:Q133215137|William P. Hutchins]]'' | | 1883 | 1941 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7134 | [[Ficheru:Selwyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q133269721|Selwyn Williams]]'' | | 1945 | 2025 | ''[[:d:Q12306663|Conwy Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 7135 | | ''[[:d:Q133289691|Maggie Eisner]]'' | | 1947 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7136 | | ''[[:d:Q133460164|Lucy Dickenson]]'' | | 1980 | 2012 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7137 | | ''[[:d:Q133592243|Charles Stuart Murrell]]'' | | 1912 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7138 | | ''[[:d:Q133771731|Timothy Lewis]]'' | | 1940 | 2025 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7139 | | ''[[:d:Q133836929|Joseph Abraham Douglas]]'' | | 1797 | 1866 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 7140 | | ''[[:d:Q133932953|John Evans]]'' | | 1830 | 1883 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 7141 | [[Ficheru:Revd David Jones (Druisyn, 1840-1902) NLW3363086.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q133933489|David Jones]]'' | | 1840 | 1902 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 7142 | | ''[[:d:Q133933910|Methuselah Thomas]]'' | | 1803 | 1875 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 7143 | | ''[[:d:Q134008614|Edith Penissa Wills]]'' | | 1913 | 1994 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 7144 | | ''[[:d:Q134028629|Jonah Roberts]]'' | | 1827 | 1905 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7145 | [[Ficheru:Revd R Mawddwy Jones NLW3365332.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134028852|Richard Mawddwy Jones]]'' | | 1839 | 1922 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7146 | [[Ficheru:Revd Hugh James, Llansanffraid-ym-Mechain (1809-75) NLW3365290.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134029200|Hugh James]]'' | | 1809 | 1875 | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7147 | [[Ficheru:Revd Cadfwlch Davies, St Clears NLW3365286.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134029286|David Cadfwlch Davies]]'' | | 1863 | 1933 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 7148 | [[Ficheru:Revd S Edwards, Machynlleth (1867) NLW3365285.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134041160|Samuel Edwards]]'' | | 1814 | 1872 | ''[[:d:Q20597374|Glandŵr]]'' |- | style='text-align:right'| 7149 | [[Ficheru:Revd D Oliver, Twrgwyn (CM) NLW3365257.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134043914|David Oliver]]'' | | 1828 | 1913 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7150 | [[Ficheru:Revd J C Evans, Lampeter (CM) NLW3365256.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134045431|John Charles Evans]]'' | | 1858 | 1924 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 7151 | [[Ficheru:Revd H Morgans, Sammah (Cwmlline, A) NLW3365073.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134046625|Hugh Morgans]]'' | | 1799 | 1880 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 7152 | [[Ficheru:Mrs Morgans, Sammah (Cwmlline) NLW3365072.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134049818|Rebeccah Morgans]]'' | | 1805 | 1883 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7153 | [[Ficheru:John Elias, Tre'r-gof NLW3364434.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134060407|John Elias]]'' | | 1800 | 1875 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 7154 | [[Ficheru:Robert Hughes (Glan Collen, 1832?- ) NLW3364240.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134061511|Robert Hughes]]'' | | 1823 | 1914 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7155 | [[Ficheru:Revd David C Harris (Caeronwy, 1846-85) NLW3364223.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134061758|David C Harris]]'' | | 1844 | 1885 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 7156 | [[Ficheru:John Davies (Einion Ddu, 1819-1906) NLW3364236.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134062771|John Davies]]'' | | 1819 | 1906 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7157 | [[Ficheru:William Jones (Ffestinfab, fl 1872-1915) NLW3364230.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134063673|William Jones]]'' | | 1840 | 1908 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7158 | [[Ficheru:Ab Madoc (William Tudor ap Madock, 1844?-1916) NLW3364225.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134065079|William Tudor ap Madock]]'' | | 1844 | 1916 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7159 | [[Ficheru:Dr Walker, Corwen NLW3364175.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134066009|James Richard Walker]]'' | | 1824 | 1890 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7160 | | ''[[:d:Q135256180|Alexandra Octavia Jenkins]]'' | | 1864 | 1904 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7161 | | ''[[:d:Q135256198|Richard David Jenkins]]'' | | 1815 | 1885 | ''[[:d:Q108368810|Cilbronnau]]'' |- | style='text-align:right'| 7162 | | ''[[:d:Q135256223|Dorothy Taunton Raikes]]'' | | 1888 | 1976 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7163 | | ''[[:d:Q135256246|Mary Silyn Roberts]]'' | | 1877 | 1972 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7164 | | ''[[:d:Q135256268|George Henry Strick]]'' | | 1854 | 1940 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7165 | | ''[[:d:Q135256272|Francis Taynton]]'' | | 1799 | 1870 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 7166 | | ''[[:d:Q135256288|Richard Waklein]]'' | | 1921 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7167 | | ''[[:d:Q135436691|Thomas Evan Jones]]'' | | 1922 | 1985 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7168 | | ''[[:d:Q135485976|Dorothy Shelagh Leighton Garland]]'' | | 1913 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7169 | | ''[[:d:Q135524659|Thomas Ellis]]'' | | 1625 | 1688 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7170 | | ''[[:d:Q135524690|Richard Thomas]]'' | | 1630 | 1683 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7171 | | ''[[:d:Q135642490|Nesta Dorrance]]'' | | 1925 | 1999 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7172 | | ''[[:d:Q135736786|Martha Sealy]]'' | | 1720 | 1760 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7173 | | ''[[:d:Q135757395|Frank Owen]]'' | | | 1937 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 7174 | | ''[[:d:Q135854981|Tom Earley]]'' | | 1911 | 1998 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 7175 | | ''[[:d:Q135903811|Lady Paula Howard]]'' | | 1912 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7176 | | ''[[:d:Q135916709|Trader Hughes]]'' | | 1630 | 1709 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 7177 | | ''[[:d:Q135921464|Eddie Wilcox]]'' | | 1927 | 2015 | ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]'' |- | style='text-align:right'| 7178 | [[Ficheru:Yr actor Noel Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135942883|Noel Williams]]'' | | 1927 | 2022 | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7179 | | ''[[:d:Q136027925|David Miles]]'' | | 1735 | 1806 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 7180 | | ''[[:d:Q136032765|Islwyn Winwaeloc Jones]]'' | | 1902 | 1973 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7181 | | ''[[:d:Q136084148|Beryl Hall]]'' | | 1927 | 2021 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7182 | [[Ficheru:Henry Jones Williams (Plenydd, 1844-1926) NLW3364264.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134066578|Henry Jones Williams]]'' | | 1844 | 1926 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 7183 | [[Ficheru:Portrait of John Williams, 'Llenor o'r Llwyni' (4671208).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134086517|John Williams]]'' | | 1826 | 1909 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7184 | [[Ficheru:Revd Selwyn Davies, Swansea NLW3365250.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100282|William Selwyn Davies]]'' | | 1846 | 1884 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7185 | [[Ficheru:In memory of the Rev John Lewis, Birmingham.. NLW3365213.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100413|John Lewis]]'' | | 1821 | 1871 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7186 | [[Ficheru:Revd Evan Peter, Y Bala (MC) NLW3360974.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100492|Evan Peter]]'' | | 1821 | 1887 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 7187 | [[Ficheru:Revd Briwnant Evans, Llangurig (CM) NLW3365158.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100779|Thomas Briwnant Evans]]'' | | 1854 | 1892 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7188 | [[Ficheru:Lydia Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134103132|Lydia Jones]]'' | | 1797 | 1888 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7189 | | ''[[:d:Q134308667|Janet Richardson Armstrong]]'' | | 1885 | 1973 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 7190 | | ''[[:d:Q134308678|Charlotte Bacon]]'' | | 1884 | 1976 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7191 | [[Ficheru:Mr Pengwern Jones NLW3363693.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134346679|John Pengwern Jones]]'' | | 1860 | 1927 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 7192 | [[Ficheru:Miss Powell (later Mrs Pengwern Jones) NLW3363695.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134346718|Jane Powell]]'' | | 1866 | 1888 | ''[[:d:Q13130796|Pont-faen]]'' |- | style='text-align:right'| 7193 | [[Ficheru:Revd J H Symond, Tywyn (CM) NLW3365104.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134354116|John Hughes Symonds]]'' | | 1832 | 1921 | ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]'' |- | style='text-align:right'| 7194 | [[Ficheru:Revd Roberts, Pentrefoelas NLW3365059.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134355524|Richard William Roberts]]'' | | 1821 | 1889 | ''[[:d:Q15242552|Llanddyfnan]]'' |- | style='text-align:right'| 7195 | [[Ficheru:Revd Rhys Harries, Narberth NLW3364519.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134370749|Rhys Harries]]'' | | 1863 | 1940 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7196 | [[Ficheru:Revd David Daniel Walters (Gwallter Ddu, 1862-1934)(Cong) NLW3362429.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134371396|David Daniel Walters]]'' | | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 7197 | [[Ficheru:Revd Noah Stephens, Liverpool NLW3362440.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134373523|Noah Stephens]]'' | | 1823 | 1874 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7198 | [[Ficheru:Revd Francis Jones, Abergele NLW3363287.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134373878|Francis Jones]]'' | | 1834 | 1913 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 7199 | [[Ficheru:Revd Newton, Eglwys-bach (W) NLW3362938.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134385487|George Talalun Newton]]'' | | 1853 | 1907 | ''[[:d:Q5623565|Gwernymynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7200 | [[Ficheru:Revd Ellis Hughes, Pen-maen (Cong) NLW3364489.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134394942|Ellis Hughes]]'' | | 1811 | 1881 | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7201 | [[Ficheru:Revd William Rees Williams, vicar of Gyffylliog and family NLW3364466.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395364|William Rees Williams]]'' | | 1815 | 1900 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7202 | [[Ficheru:Revd William George Jenkins, vicar of Llandysul (Cer) NLW3364456.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395517|William George Jenkins]]'' | | 1829 | 1903 | ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7203 | [[Ficheru:Revd J Robinson, Llansilin NLW3364364.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395634|John Robinson]]'' | | 1814 | 1886 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7204 | [[Ficheru:Revd H Gwerfyl James (Spinther's brother) NLW3364319.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395716|Humphrey Gwerfyl James]]'' | | 1839 | 1909 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 7205 | [[Ficheru:Revd Myfenydd Morgan, Llandudoch NLW3364094.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395805|John Myfenydd Morgan]]'' | | 1852 | 1916 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7206 | [[Ficheru:My mother (sitting) Shan y Lliwdy and Bontfaen maid (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134444485|Jane Thomas]]'' | | 1794 | 1870 | ''[[:d:Q13126981|Cellan]]'' |- | style='text-align:right'| 7207 | [[Ficheru:Revd John Matthews, Neath NLW3364302.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134444853|John Mathews]]'' | | 1810 | 1880 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7208 | [[Ficheru:Revd H Ellis (1868) (Llangwm, Cong?) NLW3364083.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134444947|Humphrey Ellis]]'' | | 1811 | 1893 | ''[[:d:Q107033050|Tŷ-nant]]'' |- | style='text-align:right'| 7209 | [[Ficheru:Revd Ishmael Evans (W) NLW3362932.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134445081|Ishmael Evans]]'' | | 1843 | 1922 | ''[[:d:Q13129662|Llannerch-y-môr]]'' |- | style='text-align:right'| 7210 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch R Bonner .. NLW3362875.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134445102|Richard Bonner]]'' | | 1788 | 1867 | ''[[:d:Q6661367|Llanferres]]'' |- | style='text-align:right'| 7211 | [[Ficheru:Rev R T Owen (W) NLW3362941.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134445155|Robert Thomas Owen]]'' | | 1842 | 1871 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 7212 | [[Ficheru:Revd W Emlyn Jones (Cong) (?) NLW3364048.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134476090|William Emlyn Jones]]'' | | 1842 | 1914 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7213 | [[Ficheru:Revd John Bartley (W) NLW3362841.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134477425|John Bartley]]'' | | 1805 | 1884 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 7214 | | ''[[:d:Q134481562|John Wyndham Lewis]]'' | | 1837 | 1895 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 7215 | | ''[[:d:Q134481728|James Donne]]'' | | 1822 | 1908 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7216 | [[Ficheru:Revd. Daniel Jenkyns (1815?-1884), Capel y Babell, Cwmfelinfach NLW3362548.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134487387|Daniel Jenkyns]]'' | | 1815 | 1884 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]'' |- | style='text-align:right'| 7217 | [[Ficheru:Revd Abel Green (copy) NLW3362180.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134487580|Abel Green]]'' | | 1816 | 1874 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 7218 | [[Ficheru:Revd William Morris, Rhuddlan (CM) NLW3361068.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134488243|William Morris]]'' | | 1803 | 1879 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 7219 | [[Ficheru:William J Richards, Glandyfi (1901-1951).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134644535|William J Richards]]'' | | 1901 | 1951 | ''[[:d:Q4667115|Aberhosan]]'' |- | style='text-align:right'| 7220 | | ''[[:d:Q134649880|Valmai Jones]]'' | | 1910 | 1994 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7221 | | ''[[:d:Q134706818|Katherine Charis Davies]]'' | | 1875 | 1949 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7222 | | ''[[:d:Q134706819|Laura Katharine Davies]]'' | | 1876 | 1967 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7223 | | ''[[:d:Q134709314|John Penry Hyde 'Luxor' Price]]'' | | 1874 | 1950 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7224 | | ''[[:d:Q134713674|Islwyn Beynon]]'' | | 1920 | 2005 | ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]'' |- | style='text-align:right'| 7225 | | ''[[:d:Q134786484|John Jones]]'' | | 1753 | 1823 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 7226 | | ''[[:d:Q134808292|Ebenezer Curig Davies]]'' | | 1895 | 1981 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 7227 | | ''[[:d:Q134958650|Florence Margaret Sarah Price]]'' | | 1880 | 1957 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 7228 | | ''[[:d:Q134958653|Laura Williams Pugh]]'' | | 1875 | 1926 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7229 | | ''[[:d:Q134958658|Myfanwy Dyfed Rees]]'' | | 1883 | 1951 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7230 | | ''[[:d:Q134959079|Frances Edwards]]'' | | 1838 | 1921 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7231 | | ''[[:d:Q134972267|Jane Jones]]'' | | 1828 | 1878 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 7232 | | ''[[:d:Q134978997|Morgan Davies]]'' | | 1804 | 1867 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7233 | | ''[[:d:Q135000709|Linda Llewellyn]]'' | | 1912 | 1943 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 7234 | | ''[[:d:Q135000917|Mary Enid Williams]]'' | | 1903 | 1971 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7235 | | ''[[:d:Q135001041|Levi Williams]]'' | | 1870 | 1937 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 7236 | | ''[[:d:Q135001989|William Davies]]'' | | 1832 | 1903 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7237 | | ''[[:d:Q135002486|Abel Evans]]'' | | 1812 | 1866 | ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 7238 | | ''[[:d:Q135012658|William Grey Hughes]]'' | | 1792 | 1824 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 7239 | | ''[[:d:Q135012693|John Hughes]]'' | | 1760 | 1813 | ''[[:d:Q14508468|Blaenporth]]'' |- | style='text-align:right'| 7240 | | ''[[:d:Q135016810|John David Jenkins]]'' | | 1868 | 1948 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7241 | | ''[[:d:Q135034025|William Thomas]]'' | | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 7242 | | ''[[:d:Q135209813|David Wilfred Lloyd]]'' | | 1898 | 1959 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 7243 | | ''[[:d:Q135255806|Colin Allen]]'' | | 1927 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7244 | | ''[[:d:Q135255805|Frank Alford]]'' | | 1896 | 1962 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7245 | | ''[[:d:Q135255809|Charles Vivian Appleton]]'' | | 1903 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7246 | | ''[[:d:Q135255827|Thomas Boydell]]'' | | 1729 | 1796 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 7247 | | ''[[:d:Q135255825|Richard Emrys Bonsall]]'' | | 1908 | 1982 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7248 | | ''[[:d:Q135255850|Ronald Cour]]'' | | 1914 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7249 | | ''[[:d:Q135255858|David Davies]]'' | | 1755 | 1828 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7250 | | ''[[:d:Q135255861|Dudley Garnet Davies]]'' | | 1891 | 1981 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7251 | | ''[[:d:Q135255866|Haydn Wyn Davies]]'' | | 1928 | 1990 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7252 | | ''[[:d:Q135255875|Arthur Lewis Davies]]'' | | 1855 | 1955 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7253 | | ''[[:d:Q135255872|John Davies]]'' | | 1840 | 1933 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 7254 | | ''[[:d:Q135255887|William Davies]]'' | | 1851 | 1939 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 7255 | | ''[[:d:Q135255895|Lewis Edmunds]]'' | | 1814 | 1903 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 7256 | | ''[[:d:Q135255912|David Llewelyn Jones]]'' | | 1898 | 1973 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 7257 | | ''[[:d:Q135255923|Henry Jones]]'' | | 1841 | 1936 | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 7258 | | ''[[:d:Q135255926|John Jones]]'' | | 1761 | 1809 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 7259 | | ''[[:d:Q135255924|Humphrey Bradley Jones]]'' | | 1840 | 1904 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 7260 | | ''[[:d:Q135255931|John Maethlu Jones]]'' | | 1839 | 1866 | ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]'' |- | style='text-align:right'| 7261 | | ''[[:d:Q135255958|Thomas Lewis]]'' | | 1898 | 1950 | ''[[:d:Q29490717|Castle Mill,Feidr Felin]]'' |- | style='text-align:right'| 7262 | | ''[[:d:Q135255956|Jenkin Lewis]]'' | | 1749 | 1805 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7263 | | ''[[:d:Q135255963|Guy Ynyr Llewelyn Lloyd]]'' | | 1887 | 1944 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7264 | | ''[[:d:Q135255967|Robert Lloyd]]'' | | 1732 | 1768 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7265 | | ''[[:d:Q135255982|John Morgan]]'' | | 1830 | 1930 | ''[[:d:Q21999685|Llantrithyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7266 | | ''[[:d:Q135255987|Edward Edwards]]'' | | 1839 | 1921 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 7267 | | ''[[:d:Q135256023|Michael Tillert]]'' | | 1572 | 1574 | ''[[:d:Q7592715|St Brides Major]]'' |- | style='text-align:right'| 7268 | | ''[[:d:Q135256024|Albert Leslie Tusler]]'' | | 1910 | 1989 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7269 | | ''[[:d:Q135256045|Robert Arthur Williams]]'' | | 1916 | 1998 | ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]'' |- | style='text-align:right'| 7270 | | ''[[:d:Q135256066|William Williams]]'' | | 1835 | 1868 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7271 | | ''[[:d:Q135256064|William Williams]]'' | | 1825 | 1879 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7272 | | ''[[:d:Q135256091|Ellis Henry Ellis]]'' | | 1848 | 1882 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7273 | | ''[[:d:Q135256094|William Ellis]]'' | | 1789 | 1856 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7274 | | ''[[:d:Q135256092|Henry Ellis]]'' | | 1815 | 1869 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7275 | | ''[[:d:Q135256100|Edward Evans]]'' | | 1786 | 1853 | ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]'' |- | style='text-align:right'| 7276 | | ''[[:d:Q135256107|John Caradoc Evans]]'' | | 1898 | 1985 | ''[[:d:Q5197204|Cwm Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 7277 | | ''[[:d:Q135256114|William Downing Evans]]'' | | 1811 | 1897 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 7278 | | ''[[:d:Q135256118|John Kyrle Fletcher]]'' | | 1872 | 1942 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7279 | | ''[[:d:Q135256134|David Griffiths]]'' | | 1832 | 1894 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7280 | | ''[[:d:Q135256133|John Griffith]]'' | | 1860 | 1952 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7281 | | ''[[:d:Q135256156|Richard Llewelyn Headley]]'' | | 1862 | 1955 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7282 | | ''[[:d:Q20734189|Rees Cribin Jones]]'' | | 1841 | 1927 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 7283 | | ''[[:d:Q20734206|Rees Lewis]]'' | | 1828 | 1880 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7284 | | ''[[:d:Q20734208|Rees Morgan]]'' | | 1764 | 1847 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 7285 | | ''[[:d:Q20734218|Reuben Davies]]'' | | 1808 | 1833 | ''[[:d:Q5184909|Cribyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7286 | | ''[[:d:Q20734229|Rhisiart Parry]]'' | | 1665 | 1749 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 7287 | | ''[[:d:Q20734240|Rhys Davies]]'' | | 1772 | 1847 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7288 | [[Ficheru:Rhys Jones Huws.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734250|Rhys Jones Huws]]'' | | 1862 | 1917 | ''[[:d:Q3404986|Penegoes]]'' |- | style='text-align:right'| 7289 | | ''[[:d:Q20734248|Rhys Gwesyn Jones]]'' | | 1826 | 1901 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7290 | | ''[[:d:Q20734255|Rhys Price]]'' | | 1807 | 1869 | ''[[:d:Q6661425|Llangammarch Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 7291 | | ''[[:d:Q20734256|Rhys Prydderch]]'' | | 1620 | 1699 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 7292 | | ''[[:d:Q20734263|Richard Bennett]]'' | | 1860 | 1937 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 7293 | | ''[[:d:Q20734261|Rice Pryce Buckley Williames]]'' | | 1802 | 1871 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 7294 | | ''[[:d:Q20734270|Richard Davies Griffith]]'' | | 1813 | 1856 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7295 | [[Ficheru:Portrait of Richard (Tafolog) Davies (4673089).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734269|Richard Davies]]'' | | 1830 | 1904 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7296 | | ''[[:d:Q20734274|Richard Ellis]]'' | | 1784 | 1824 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 7297 | [[Ficheru:Risiart Ddu o Wynedd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734275|Richard Foulkes Edwards]]'' | | 1836 | 1870 | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7298 | | ''[[:d:Q20734273|Richard Ellis]]'' | | 1775 | 1855 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7299 | | ''[[:d:Q20734282|Richard Humphreys Morgan]]'' | | 1850 | 1899 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7300 | [[Ficheru:Portrait of Richard Jones, Llwyngwril (4673766) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734283|Richard Jones]]'' | | 1780 | 1853 | ''[[:d:Q6662914|Llwyngwril]]'' |- | style='text-align:right'| 7301 | | ''[[:d:Q20734280|Richard Hughes]]'' | | 1794 | 1871 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7302 | [[Ficheru:Richd. Humphreys, Dyffryn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734281|Richard Humphreys]]'' | | 1790 | 1863 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7303 | | ''[[:d:Q20734284|Richard Jones]]'' | | 1787 | 1855 | ''[[:d:Q3402560|Bontddu]]'' |- | style='text-align:right'| 7304 | [[Ficheru:Rhamant Bywyd Lloyd George (page 70 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734290|Richard Lloyd]]'' | | 1834 | 1917 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7305 | | ''[[:d:Q20734291|Richard Lowe]]'' | | 1810 | 1853 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 7306 | | ''[[:d:Q20734288|Richard Lewis]]'' | | 1817 | 1865 | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 7307 | [[Ficheru:Portrait of R Lumley (4673791).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734292|Richard Lumley]]'' | | 1810 | 1884 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7308 | | ''[[:d:Q20734298|Richard Morris Lewis]]'' | | 1847 | 1918 | ''[[:d:Q4959999|Brechfa]]'' |- | style='text-align:right'| 7309 | [[Ficheru:Portrait of Richard Newcome (4674540).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734299|Richard Newcome]]'' | | 1779 | 1857 | ''[[:d:Q3406264|Gresford]]'' |- | style='text-align:right'| 7310 | | ''[[:d:Q20734296|Richard Morgan]]'' | | 1743 | 1805 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7311 | | ''[[:d:Q20734297|Richard Morgan]]'' | | 1854 | 1939 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 7312 | | ''[[:d:Q20734303|Richard Rees]]'' | ministru galés (1707–1749) | 1707 | 1749 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7313 | [[Ficheru:Richard Roberts profile.png|center|128px]] | ''[[:d:Q20734304|Richard Roberts]]'' | | 1874 | 1945 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7314 | | ''[[:d:Q20734305|Richard Samuel Hughes]]'' | | 1855 | 1893 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7315 | | ''[[:d:Q20734311|Robert Albert Jones]]'' | | 1851 | 1892 | ''[[:d:Q7165394|Penybryn]]'' |- | style='text-align:right'| 7316 | [[Ficheru:Richard Williams, 'Celynog' (5254841).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734308|Richard Williams]]'' | | 1835 | 1906 | ''[[:d:Q4942605|Bont Dolgadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 7317 | [[Ficheru:Robert Dafydd, Brynengan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734314|Robert Dafydd]]'' | | 1747 | 1834 | ''[[:d:Q3401919|Nantmor]]'' |- | style='text-align:right'| 7318 | | ''[[:d:Q20734313|Robert Baugh]]'' | | 1748 | 1832 | ''[[:d:Q6661275|Llandysilio]]'' |- | style='text-align:right'| 7319 | | ''[[:d:Q20734318|Robert Davies]]'' | | 1790 | 1841 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7320 | [[Ficheru:Revd Robert David Roberts, Llwynhendy (1820-93) NLW3364306.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734316|Robert David Roberts]]'' | | 1820 | 1893 | ''[[:d:Q5278615|Dinorwig]]'' |- | style='text-align:right'| 7321 | | ''[[:d:Q20734320|Robert Davies]]'' | | 1814 | 1867 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 7322 | | ''[[:d:Q20734321|Robert Davies]]'' | | 1834 | 1858 | ''[[:d:Q13126857|Carneddi]]'' |- | style='text-align:right'| 7323 | [[Ficheru:Robert Ellis, Ysgoldy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734326|Robert Ellis]]'' | | 1808 | 1881 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 7324 | | ''[[:d:Q20734325|Robert Edwards]]'' | | 1775 | 1805 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7325 | | ''[[:d:Q20734331|Robert Foulkes]]'' | | 1743 | 1841 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7326 | [[Ficheru:Portrait of Robert Griffiths (4670251).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734334|Robert Griffiths]]'' | | 1824 | 1903 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7327 | | ''[[:d:Q20734335|Robert Gruffydd]]'' | | 1753 | 1820 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 7328 | [[Ficheru:Robert Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734332|Robert Griffith]]'' | | 1847 | 1909 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7329 | | ''[[:d:Q20734333|Robert Griffith Roberts]]'' | | 1866 | 1930 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7330 | | ''[[:d:Q20734339|Robert James]]'' | | 1825 | 1879 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7331 | [[Ficheru:Self portrait (4703026).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734336|Robert Hughes]]'' | | 1811 | 1892 | ''[[:d:Q29499117|Bodgarad]]'' |- | style='text-align:right'| 7332 | | ''[[:d:Q20734337|Robert Humphreys]]'' | | 1779 | 1832 | ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]'' |- | style='text-align:right'| 7333 | [[Ficheru:Robert Jones, Llanllyfni.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734342|Robert Jones]]'' | | 1806 | 1896 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 7334 | | ''[[:d:Q20734343|Robert Jones]]'' | | 1891 | 1962 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 7335 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Robert G. Jones (4672941).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734341|Robert Jones]]'' | | 1769 | 1835 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 7336 | | ''[[:d:Q20734346|Robert Llwyd]]'' | | 1565 | 1655 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7337 | | ''[[:d:Q20734344|Robert Jones]]'' | músicu británicu (1862–1929) | 1862 | 1929 | ''[[:d:Q3396790|Arthog]]'' |- | style='text-align:right'| 7338 | | ''[[:d:Q20734348|Robert Meredith]]'' | | 1823 | 1893 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7339 | | ''[[:d:Q20734349|Robert Morgan]]'' | | 1621 | 1710 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7340 | [[Ficheru:Robert Owen, Pennal.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734354|Robert Owen]]'' | | 1834 | 1899 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7341 | [[Ficheru:Robert Owen (Bardd y Môr).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734355|Robert Owen]]'' | | 1858 | 1885 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 7342 | | ''[[:d:Q20734352|Robert Oliver Rees]]'' | | 1818 | 1881 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7343 | | ''[[:d:Q20734362|Robert Roberts]]'' | | 1762 | 1802 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 7344 | | ''[[:d:Q20734363|Robert Roberts]]'' | | 1800 | 1878 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 7345 | [[Ficheru:Robert Pugh Rowlands. Photograph by Lafayette Ltd. Wellcome V0027109.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734360|Robert Pugh Rowlands]]'' | | 1874 | 1933 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7346 | | ''[[:d:Q20734361|Robert Richard Hughes]]'' | | 1871 | 1957 | ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7347 | [[Ficheru:Portrait of Robert Roberts, Y Sgolor Mawr (4671120).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734365|Robert Roberts]]'' | | 1834 | 1885 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7348 | | ''[[:d:Q20734368|Robert Williams]]'' | | 1782 | 1818 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 7349 | | ''[[:d:Q20734374|Rolant Huw]]'' | | 1714 | 1802 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 7350 | | ''[[:d:Q20734375|Ronald James Tree]]'' | | 1914 | 1970 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 7351 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Rowland Hughes, Wesleyan Minister (4670927) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734378|Rowland Hughes]]'' | | 1811 | 1861 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7352 | | ''[[:d:Q20734376|Rosser Beynon]]'' | | 1810 | 1876 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 7353 | | ''[[:d:Q20734383|Samuel Davies]]'' | | 1788 | 1854 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 7354 | [[Ficheru:Samuel Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734381|Samuel Bowen]]'' | | 1799 | 1887 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7355 | [[Ficheru:Portrait of Samuel Evans, Zoar, Merthyr Tydfil, South Wales (4674125).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734386|Samuel Evans]]'' | | 1777 | 1833 | ''[[:d:Q5136816|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 7356 | [[Ficheru:Dr. Samuel Evans (5349058) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734387|Samuel Evans]]'' | | 1859 | 1935 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7357 | [[Ficheru:Portrait of Samuel Davies (4673074).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734384|Samuel Davies]]'' | | 1818 | 1891 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7358 | | ''[[:d:Q20734385|Samuel Ellis]]'' | | 1803 | 1852 | ''[[:d:Q20598999|Cyfronydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7359 | | ''[[:d:Q20734390|Samuel James Evans]]'' | | 1870 | 1938 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 7360 | | ''[[:d:Q20734388|Samuel Evans]]'' | | 1793 | 1856 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 7361 | [[Ficheru:Portrait of Parchedig Samuel Griffiths, Horeb Llandysul 1855 (4670806).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734389|Samuel Griffiths]]'' | | 1783 | 1860 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 7362 | [[Ficheru:Portrait of Samuel Morris Jones (4674452).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734392|Samuel Maurice Jones]]'' | pintor galés (1853–1932) | 1853 | 1932 | ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 7363 | [[Ficheru:Winnie Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734393|Sarah Winifred Parry]]'' | escritora galesa (1870–1953) | 1870 | 1953 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7364 | | ''[[:d:Q20734396|Siencyn Thomas]]'' | | 1690 | 1762 | ''[[:d:Q15987464|Brongwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7365 | [[Ficheru:Prifathro Silas Morris, Coleg y Bedyddwyr, Bangor (5254799).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734397|Silas Morris]]'' | | 1862 | 1923 | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 7366 | | ''[[:d:Q20734403|Thomas David Slingsby-Jenkins]]'' | | 1872 | 1955 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7367 | | ''[[:d:Q20734407|Stanley Howard Hedley Perry]]'' | | 1911 | 1995 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7368 | | ''[[:d:Q20734404|Solomon Harris]]'' | | 1726 | 1785 | ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 7369 | | ''[[:d:Q20734405|Sorobabel Davies]]'' | | 1806 | 1877 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 7370 | | ''[[:d:Q20734410|Stephen Davies]]'' | | 1790 | 1858 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7371 | [[Ficheru:William Oliver (1823-1901) - Stephen Evans, Esq. (1818–1905), JP - OP76 - Aberystwyth University, School of Art Museum and Galleries.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734411|Stephen Evans]]'' | | 1818 | 1905 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7372 | | ''[[:d:Q20734408|Stanley Bligh]]'' | | 1870 | 1949 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7373 | | ''[[:d:Q20734414|Thomas (Jeremy) Griffiths]]'' | | 1797 | 1871 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 7374 | | ''[[:d:Q20734412|Stephen Llwyd]]'' | | 1794 | 1854 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 7375 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Aubrey (4674307).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734417|Thomas Aubrey]]'' | | 1808 | 1867 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 7376 | | ''[[:d:Q20734420|Thomas Beynon]]'' | | 1745 | 1833 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 7377 | [[Ficheru:Unknown artist - Thomas David Llewelyn (1828–1879) - OP00304 - Bangor University.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734427|Thomas David Llewelyn]]'' | | 1828 | 1879 | ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]'' |- | style='text-align:right'| 7378 | [[Ficheru:Thomas Davies, Llandeilo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734430|Thomas Davies]]'' | | 1820 | 1873 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 7379 | [[Ficheru:Revd Thomas Davies, Llanelli (1823-98) (Cong) NLW3364508.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734431|Thomas Davies]]'' | | 1823 | 1898 | ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 7380 | | ''[[:d:Q20734429|Thomas Davies]]'' | | 1812 | 1895 | ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]'' |- | style='text-align:right'| 7381 | | ''[[:d:Q75947093|Dorothy Glynne]]'' | | 1680 | 1731 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7382 | | ''[[:d:Q75976071|George Leader Owen]]'' | | 1838 | 1905 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7383 | | ''[[:d:Q75981979|Cecil Aspinall]]'' | | 1878 | 1959 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7384 | | ''[[:d:Q76002585|R. D. Evans]]'' | | 1856 | 1924 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7385 | [[Ficheru:Grosvenor Basil Williams (2a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76004065|Basil Grosvenor Williams]]'' | | 1877 | 1955 | ''[[:d:Q4868001|Bassaleg]]'' |- | style='text-align:right'| 7386 | | ''[[:d:Q76025828|John Awbrey]]'' | | 1623 | 1692 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7387 | | ''[[:d:Q76082157|Essex Lloyd-Mostyn]]'' | | 1834 | 1916 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 7388 | | ''[[:d:Q76082884|John Homfray]]'' | | 1793 | 1877 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 7389 | | ''[[:d:Q76104067|Rees Lloyd-Jones]]'' | xineco-obstetra británicu (1925–2011) | 1925 | 2011 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7390 | | ''[[:d:Q76104674|George Frederick Hamer]]'' | | 1885 | 1965 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 7391 | | ''[[:d:Q76152669|Laetitia Trelawny]]'' | | 1847 | 1938 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 7392 | | ''[[:d:Q76163827|Richard Bowen Woosnam]]'' | | 1881 | 1915 | [[Londres]]<br/>''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 7393 | | ''[[:d:Q76175070|Elizabeth Owen]]'' | | 1655 | 1692 | ''[[:d:Q123519917|Wepre]]'' |- | style='text-align:right'| 7394 | | ''[[:d:Q76178241|R. W. Brigstocke]]'' | | 1838 | 1919 | ''[[:d:Q3565968|Walwyn's Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 7395 | | ''[[:d:Q76188083|Owen Putland Meyrick]]'' | | 1752 | 1825 | ''[[:d:Q3400978|Bodorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7396 | | ''[[:d:Q76188379|Thomas Gee]]'' | | 1848 | 1923 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7397 | | ''[[:d:Q76198610|Nadolig Ximenes Gwynne]]'' | | 1832 | 1920 | ''[[:d:Q26219505|Glanbran]]'' |- | style='text-align:right'| 7398 | | ''[[:d:Q76201785|Thomas Fanning-Evans]]'' | | 1869 | 1944 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 7399 | | ''[[:d:Q76214792|William Wynne]]'' | | 1774 | 1834 | ''[[:d:Q11047227|Peniarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7400 | | ''[[:d:Q76228063|Edward Arthur Bonnor-Maurice]]'' | | 1849<br/>1848 | 1921 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 7401 | | ''[[:d:Q76341833|David Harrison-Allen]]'' | | 1907 | 1976 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7402 | | ''[[:d:Q76365516|Thomas Morgan Llewellin]]'' | | 1816 | 1891 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 7403 | | ''[[:d:Q76439584|James James]]'' | | 1800 | 1879 | ''[[:d:Q3402056|Betws Ifan]]'' |- | style='text-align:right'| 7404 | | ''[[:d:Q76449783|Michael T. Ridout]]'' | | 1955 | 2019 | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 7405 | | ''[[:d:Q76537664|John C. Waymouth]]'' | | 1821 | 1892 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7406 | [[Ficheru:Parchedig David Edwardes (1836–1916), MA (gcf03776).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76836405|David Edwardes]]'' | | 1836 | 1916 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 7407 | [[Ficheru:Arthur Erskine Owen Humphreys-Owen (1876–1928) (gcf06357).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76837507|Arthur Erskine Owen Humphreys-Owen]]'' | | 1876 | 1928 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 7408 | | ''[[:d:Q77719226|Nigel W. John]]'' | | 1963 | 2023 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 7409 | | ''[[:d:Q78674851|Henry Landor]]'' | | 1816 | 1877 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7410 | | ''[[:d:Q78902170|Robert Stanley Gorrell Dent]]'' | | 1909<br/>1908 | 1984<br/>1991 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7411 | | ''[[:d:Q79478098|Eveline Annie Jenkins]]'' | | 1893 | 1976 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7412 | [[Ficheru:Edward Keynes Purchase in WT Pike London (83a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q79765222|Edward Keynes Purchase]]'' | arquiteutu británicu | 1862 | 1923 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 7413 | | ''[[:d:Q79843548|Doug Curtin]]'' | | 1947 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7414 | | ''[[:d:Q80314802|Ioan Roberts]]'' | | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q28731132|Rhoshirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 7415 | | ''[[:d:Q80358433|Caroline Lowder Downing]]'' | | 1855 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7416 | | ''[[:d:Q80478275|Ruth van Heyningen]]'' | | 1917 | 2019 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7417 | | ''[[:d:Q80549688|Lillian Griffith]]'' | | 1877 | 1972 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 7418 | | ''[[:d:Q80832360|Terry Perdue]]'' | | 1940 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7419 | | ''[[:d:Q81145749|Charles Evan-Thomas]]'' | militar británicu | 1897 | 1953 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 7420 | | ''[[:d:Q82201529|Edith Lovell Andrews]]'' | | 1886 | 1980 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7421 | | ''[[:d:Q82211696|Elizabeth Everett]]'' | profesora d&#39;Estaos Xuníos | 1797 | 1878 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7422 | | ''[[:d:Q83744439|Ieuan Rees]]'' | canteru británicu | 1941 | 2025 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 7423 | | ''[[:d:Q83986618|Ralph Granger Watkin]]'' | | 1873 | 1953 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7424 | | ''[[:d:Q84320766|Tom Whittington]]'' | | 1848 | 1919 | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 7425 | | ''[[:d:Q84436572|Ted Robbins]]'' | | 1877 | 1946 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7426 | | ''[[:d:Q84592655|Charles Lloyd]]'' | | 1613 | 1657 | ''[[:d:Q17741174|Dolobran Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 7427 | [[Ficheru:Percy Elizabeth Flora Thomas (1846-1922) - Colwyn Edward Vulliamy (1886–1971) - NMW A 5081 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q85411541|Colwyn Edward Vulliamy]]'' | | 1886 | 1971 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7428 | | ''[[:d:Q85431450|Ron Ainge]]'' | | 1920 | 2008 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 7429 | | ''[[:d:Q85689895|Edward Loyd]]'' | | 1780 | 1863 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 7430 | | ''[[:d:Q85764603|Griffith Griffith]]'' | | 1823 | 1889 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 7431 | | ''[[:d:Q85771711|John Rea]]'' | futbolista británicu (1868–1944) | 1868 | 1944 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 7432 | | ''[[:d:Q85796162|Ray Powell]]'' | | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 7433 | | ''[[:d:Q85810650|Trevor Lewis]]'' | | 1919 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7434 | | ''[[:d:Q85815681|William Hudson]]'' | | 1928 | 2014 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7435 | | ''[[:d:Q85815731|William Randall]]'' | | 1888 | 1965 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7436 | | ''[[:d:Q85841208|William Glynn Williams]]'' | direutor d&#39;escuela británicu (1851–1938) | 1851 | 1938 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 7437 | | ''[[:d:Q85859937|Arthur William Davies]]'' | | 1875 | 1928 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7438 | | ''[[:d:Q85951426|Simon Warr]]'' | | 1953 | 2020 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7439 | | ''[[:d:Q86970456|Rakel Harbitz]]'' | | 1887 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7440 | | ''[[:d:Q87344165|Henry Price]]'' | | 1872 | 1922 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7441 | | ''[[:d:Q87455769|Andy Pollitt]]'' | | 1963 | 2019 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7442 | | ''[[:d:Q87474632|Evan Roberts]]'' | | 1923 | 2007 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 7443 | | ''[[:d:Q87499051|Frances Anne Jane Collier]]'' | | 1832 | 1900 | ''[[:d:Q7983059|Wenvoe]]'' |- | style='text-align:right'| 7444 | | ''[[:d:Q87617078|Thomas Henry Blythe]]'' | | 1822 | 1883 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7445 | | ''[[:d:Q87748575|Lady James]]'' | | 1869 | 1938 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7446 | | ''[[:d:Q87758340|David Archard Williams]]'' | | 1796 | 1879 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7447 | | ''[[:d:Q87758558|Francis Evelyn]]'' | | 1859 | 1910 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 7448 | | ''[[:d:Q87855425|Henry Bowen]]'' | | 1633 | 1723 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7449 | | ''[[:d:Q87894273|John Stevenson]]'' | | 1951 | 2020 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7450 | | ''[[:d:Q88468482|Abby Meehan]]'' | | 1853 | 1931 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7451 | | ''[[:d:Q88471261|Martha Whiteside Williams]]'' | | 1831 | 1894 | ''[[:d:Q1022259|Solva]]'' |- | style='text-align:right'| 7452 | [[Ficheru:Daniel Jarett Sullivan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q89688629|Daniel Jarrett]]'' | actor d&#39;Estaos Xuníos | 1854 | 1917 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7453 | | ''[[:d:Q89839749|Robert Knight]]'' | | 1858 | 1938 | ''[[:d:Q7592715|St Brides Major]]'' |- | style='text-align:right'| 7454 | | ''[[:d:Q89842872|Morgan Jones]]'' | | 1829 | 1905 | ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7455 | | ''[[:d:Q89891226|John Downing]]'' | fotoperiodista británicu (1940–2020) | 1940 | 2020 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7456 | | ''[[:d:Q90688233|Keith Harrhy Ruddock]]'' | | 1939 | 1996 | ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]'' |- | style='text-align:right'| 7457 | | ''[[:d:Q90908939|Marjorie Mallik]]'' | | 1925 | 1998 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 7458 | | ''[[:d:Q91350809|Gwyn Rowley]]'' | xeógrafu británicu (1938–2023) | 1938 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7459 | | ''[[:d:Q92026186|John Hughes (Idanfryn)]]'' | | 1832 | 1876 | ''[[:d:Q3402736|Llanidan]]'' |- | style='text-align:right'| 7460 | | ''[[:d:Q93130781|Percy Farrant]]'' | | 1868 | 1921 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7461 | | ''[[:d:Q93148214|Barrie Rees]]'' | | 1944 | 1965 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7462 | | ''[[:d:Q93231829|J. Heywood Thomas]]'' | | 1926 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7463 | | ''[[:d:Q93232204|James Stanley McQuade]]'' | | 1929 | 2019 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7464 | | ''[[:d:Q93372127|Martin J. Haigh]]'' | | 1950 | 2022 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 7465 | | ''[[:d:Q93413854|Glyn O. Phillips]]'' | | 1927 | 2020 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7466 | | ''[[:d:Q93450444|George A. Jeffrey]]'' | químicu británicu (1915–2000) | 1915 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7467 | | ''[[:d:Q93462296|Benjamin Watkins]]'' | | 1853 | 1913 | ''[[:d:Q6661129|Llancayo]]'' |- | style='text-align:right'| 7468 | | ''[[:d:Q94102329|Valerie Miles]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 7469 | [[Ficheru:Keith Lyons.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q94349890|Keith Lyons]]'' | | 1952 | 2020 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 7470 | | ''[[:d:Q94379750|Edith Massey]]'' | | 1863 | 1946 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 7471 | | ''[[:d:Q94379751|Gwenddolen Massey]]'' | | 1864 | 1960 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 7472 | | ''[[:d:Q94407795|Ivor Griffith]]'' | | 1891 | 1961 | ''[[:d:Q13131036|Rhiwlas]]'' |- | style='text-align:right'| 7473 | | ''[[:d:Q94502283|Caradoc Jones]]'' | | 1875 | 1969 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7474 | | ''[[:d:Q94518563|W. Evans Darby]]'' | ministru británicu (1844–1922) | 1844 | 1922 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 7475 | | ''[[:d:Q94534761|Fred Jones]]'' | | 1877 | 1948 | ''[[:d:Q15987467|Blaen Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7476 | | ''[[:d:Q94641829|David Edwards]]'' | | 1934 | 2021 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 7477 | | ''[[:d:Q94665402|William Cooper Howells]]'' | | 1807 | 1894 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7478 | | ''[[:d:Q56187176|David Cynddelw Williams]]'' | | 1870 | 1942 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7479 | | ''[[:d:Q56187190|Annie Julian Parry]]'' | | 1889 | 1972 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7480 | | ''[[:d:Q56187231|David Peate]]'' | | 1831 | 1896 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 7481 | | ''[[:d:Q56187241|Mattie Adele Gwynne Evans]]'' | | 1908 | 1994 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 7482 | | ''[[:d:Q56187272|Glyn Williams]]'' | | 1927 | 1982 | ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 7483 | | ''[[:d:Q56187280|Mati Rees]]'' | | 1902 | 1989 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 7484 | | ''[[:d:Q56187291|David Thomas]]'' | | 1861 | 1933 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 7485 | | ''[[:d:Q56187302|William Jones]]'' | | 1852 | 1914 | ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]'' |- | style='text-align:right'| 7486 | | ''[[:d:Q56187325|Robert D. Edwards]]'' | | 1813 | 1889 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 7487 | | ''[[:d:Q56187369|Caleb, Brechfa Verses in praise of Chivers]]'' | | 1819 | 1872 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7488 | | ''[[:d:Q56187381|John Davies]]'' | | 1740 | 1821 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 7489 | | ''[[:d:Q56187415|Daniel Evans]]'' | | 1803 | 1858 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 7490 | | ''[[:d:Q56187420|John Thomas Evans]]'' | | 1869 | 1940 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 7491 | | ''[[:d:Q56187424|Joseph Evans]]'' | | 1801 | 1867 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 7492 | | ''[[:d:Q56187471|Ethel Dora Heins]]'' | | 1886 | 1933 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7493 | | ''[[:d:Q56187527|Evan Jones]]'' | | 1809 | 1855 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 7494 | | ''[[:d:Q56187543|John Jones]]'' | | 1782 | 1859 | ''[[:d:Q29504273|Ty Poeth Cottage]]'' |- | style='text-align:right'| 7495 | | ''[[:d:Q56187572|William, Llysnewydd Testimonial certificate Lewes]]'' | | 1746 | 1828 | ''[[:d:Q108464343|Llysnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7496 | | ''[[:d:Q56187576|H. Isgaer Lewis]]'' | | 1852 | 1922 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 7497 | | ''[[:d:Q56187626|Job Miles]]'' | | 1841 | 1914 | ''[[:d:Q25172113|St Brides-super-Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 7498 | | ''[[:d:Q56187643|Benjamin Joseph Morse]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 7499 | | ''[[:d:Q56187671|Hugh T. Owen]]'' | | 1837 | 1912 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7500 | | ''[[:d:Q56187675|Robert Owen]]'' | | 1796 | 1883 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 7501 | [[Ficheru:Portrait of Dr. David Roberts, 'Dewi Ogwen', of Wrexham (4670497).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56187742|David Roberts]]'' | | 1818 | 1897 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7502 | | ''[[:d:Q56187751|Roberts, T. Gwynedd]]'' | | 1840 | 1920 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7503 | | ''[[:d:Q56187761|Lewis Christmas, Rev. Simons]]'' | | 1885 | 1974 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7504 | | ''[[:d:Q56187789|Richard Tibbott]]'' | | 1719 | 1798 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 7505 | | ''[[:d:Q56187818|Elizabeth Phillipps Williams]]'' | | 1825 | 1872 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7506 | | ''[[:d:Q56187928|William Wynn]]'' | | 1704 | 1761 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 7507 | | ''[[:d:Q56226224|Steve Kenworthy]]'' | | 1959 | 2001 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7508 | | ''[[:d:Q56248408|Glyn Hughes]]'' | | 1931 | 1995 | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 7509 | | ''[[:d:Q56248566|George Jones]]'' | | 1930 | 2017 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7510 | | ''[[:d:Q56254513|Dennis Griffiths]]'' | | 1935 | 2005 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7511 | | ''[[:d:Q56254683|Joe Lloyd]]'' | | 1910 | 1996 | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 7512 | | ''[[:d:Q56291966|Peter Maurice]]'' | | | 1759 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 7513 | | ''[[:d:Q56374089|James Alfred Vanes]]'' | | 1853 | 1937 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7514 | | ''[[:d:Q56423618|J. Spurgeon]]'' | | 1934 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7515 | [[Ficheru:Kenneth Bowen (tenor).png|center|128px]] | ''[[:d:Q56448683|Kenneth Bowen]]'' | | 1932 | 2018 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7516 | [[Ficheru:Alice Bunting (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56517052|Alice Bunting]]'' | | 1881 | 1964 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7517 | [[Ficheru:Benjamin Roos, Parys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56569685|Benjamin Roose]]'' | | 1820 | 1879 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 7518 | [[Ficheru:Wynne Brownlow.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56596108|Brownlow Wynne Cumming]]'' | | 1815 | 1882 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7519 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Thomas Esq (4671474).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56597407|Griffith Thomas]]'' | | 1797 | 1873 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7520 | [[Ficheru:Portrait of Richard Roberts Esq (4670515).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56598139|Richard Roberts]]'' | | 1819 | 1876 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7521 | | ''[[:d:Q56599693|Eddie Beynon]]'' | | 1924 | 2002 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7522 | | ''[[:d:Q56611801|John Henry Davies]]'' | | 1850 | 1893 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 7523 | [[Ficheru:Catherine Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56650872|Catherine Lewis]]'' | | 1570 | 1615 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 7524 | [[Ficheru:Catherine Owen, daughter Lewis Anwyl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56651111|Catherine Anwyl]]'' | | 1628 | 1685 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7525 | [[Ficheru:Charles Martin Strick Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56651238|Charles Martin Strick Humphreys]]'' | | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 7526 | [[Ficheru:Ebenezer Cooper, Llangollen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56651639|Ebenezer Cooper]]'' | | 1800 | 1863 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 7527 | | ''[[:d:Q56663821|Howell Gwynne]]'' | | 1668 | 1708 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7528 | [[Ficheru:Lady M.E. Hamlyn Williams & Sir H. Drummond.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56676566|Mary Eleanor Hamlyn-Williams]]'' | | 1825 | 1872 | ''[[:d:Q13131061|Edwinsford]]'' |- | style='text-align:right'| 7529 | [[Ficheru:Margaret Wynne (1722 -).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56685080|Margaret Wynne]]'' | | 1722 | 1761 | ''[[:d:Q17744479|Garthewin]]'' |- | style='text-align:right'| 7530 | [[Ficheru:Revd John Wilson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56739671|John Wilson]]'' | | 1682 | 1728 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 7531 | [[Ficheru:Thos Williams, JP, Gwaelodygarth 1823-03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56753204|Thomas Williams]]'' | | 1823 | 1903 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7532 | | ''[[:d:Q56798470|Gareth Crwys-Williams]]'' | | 1907 | 1970 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 7533 | | ''[[:d:Q56809237|Charlie Kelsall]]'' | futbolista británicu | 1921 | 2019 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 7534 | | ''[[:d:Q56811976|Gib Bellis]]'' | | 1919 | 2000 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7535 | | ''[[:d:Q56849322|James Lawton]]'' | | 1943 | 2018 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7536 | | ''[[:d:Q56868240|Isaac Jones]]'' | | 1835 | 1899 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 7537 | | ''[[:d:Q56885702|William James Orville-Thomas]]'' | | 1921 | 2009 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7538 | | ''[[:d:Q57156069|William Bernard Ready]]'' | bibliotecariu canadianu (1914–1981) | 1914 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7539 | | ''[[:d:Q57239164|Trevor Peck]]'' | | 1938 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7540 | | ''[[:d:Q57293437|Charles Henry Pugh]]'' | | 1840 | 1901 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 7541 | | ''[[:d:Q57342401|Dennis Callan]]'' | | 1932 | 2006 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7542 | [[Ficheru:Dr Thomas Eyton-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57342446|Thomas Eyton-Jones]]'' | | 1832 | 1893 | ''[[:d:Q3399915|Llangar]]'' |- | style='text-align:right'| 7543 | [[Ficheru:Duncan, John William (1903 cricket first X1 team photo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57418933|John William Duncan]]'' | | 1885 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7544 | | ''[[:d:Q57449691|Benjamin Parry]]'' | | 1835 | 1910 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7545 | | ''[[:d:Q57498379|Joseph Williams]]'' | | | 1903 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 7546 | | ''[[:d:Q57541918|Robin Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1950–2018) | 1950 | 2018 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7547 | | ''[[:d:Q57579739|Brian S. Osborne]]'' | | 1938 | 2026 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 7548 | | ''[[:d:Q57725826|Ted Gorin]]'' | | 1924 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7549 | | ''[[:d:Q57725863|Stan Griffiths]]'' | | 1911 | 2003 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 7550 | | ''[[:d:Q57725868|Wyn Griffiths]]'' | | 1919 | 2006 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 7551 | | ''[[:d:Q57729457|Noel Phillips]]'' | | 1883 | 1961 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7552 | | ''[[:d:Q58174217|Joe Hillier]]'' | | 1907 | 1979 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7553 | | ''[[:d:Q58174859|Emlyn John]]'' | futbolista galés (1907–1962) | 1907 | 1962 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 7554 | | ''[[:d:Q58241482|Wyndraeth Morris-Jones]]'' | politólogu británicu (1918–1999) | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7555 | | ''[[:d:Q58331721|Margaret Roberts]]'' | | 1833 | 1919 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 7556 | | ''[[:d:Q58365710|Frank Arthur Morgan]]'' | | 1844 | 1907 | ''[[:d:Q14538499|Llanrhidian]]'' |- | style='text-align:right'| 7557 | | ''[[:d:Q58456635|Dave Ridley]]'' | | 1916 | 1998 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7558 | | ''[[:d:Q58483511|George G. Bywater]]'' | clérigu d&#39;Estaos Xuníos (1828–1898) | 1828 | 1898 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 7559 | | ''[[:d:Q58689968|Thomas Salusbury]]'' | | 1625<br/>1620 | 1665 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7560 | | ''[[:d:Q58756929|Thelma Rodgers]]'' | | 1947 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7561 | | ''[[:d:Q58815528|Idris Miles]]'' | | 1908 | 1983 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7562 | | ''[[:d:Q58815533|Ivor Llewellyn Brace]]'' | | 1898 | 1952 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7563 | | ''[[:d:Q58830228|Gwyneth Alva Challis]]'' | | 1930 | 2010 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7564 | [[Ficheru:Worrall 1899.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q58892217|Thomas Frederick Worrall]]'' | | 1872 | 1957 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7565 | | ''[[:d:Q58894968|Jim Atherton]]'' | | 1923 | 2010 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 7566 | | ''[[:d:Q58895039|Griff Norman]]'' | | 1926 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7567 | | ''[[:d:Q58895046|Ken Oakley]]'' | | 1929 | 2017 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 7568 | | ''[[:d:Q58928487|Tommy Paget]]'' | | 1909 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7569 | | ''[[:d:Q58973187|Terry Gooding]]'' | | 1931 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7570 | | ''[[:d:Q59132436|Harry Parfitt]]'' | | 1929 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7571 | | ''[[:d:Q59180819|Tony Pickrell]]'' | | 1942 | 2015 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7572 | | ''[[:d:Q59205109|Cecil Pritchard]]'' | | 1902 | 1966 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7573 | | ''[[:d:Q59305320|Flora Forster]]'' | profesora británica (1896–1981) | 1896 | 1981 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7574 | [[Ficheru:Mary Bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59347218|Mary Bevan]]'' | | | 1819 | ''[[:d:Q13128012|Dyffryn Aeron]]'' |- | style='text-align:right'| 7575 | | ''[[:d:Q59463318|Owen Francis]]'' | | 1879 | 1936 | ''[[:d:Q20598098|Cwm Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 7576 | | ''[[:d:Q59529059|Pamela Bacarisse]]'' | | 1934 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7577 | | ''[[:d:Q59588469|William Mars-Jones]]'' | | 1915 | 1999 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 7578 | | ''[[:d:Q117286967|Abraham Williams]]'' | | 1816 | 1882 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 7579 | | ''[[:d:Q117287364|Charles Henry Glascodine]]'' | | 1843 | 1928 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7580 | [[Ficheru:British School - Gawen Goodman of Ruthin (1526–1604) - NMW A 3453 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117306933|Gawen Goodman]]'' | | 1526 | 1604 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 7581 | | ''[[:d:Q117313621|Ellis Owen Roberts]]'' | | 1871 | 1959 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7582 | | ''[[:d:Q117313781|John Watkin Jones]]'' | | 1835 | 1874 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7583 | [[Ficheru:Portrait of David Davies (4672726).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117314501|David Davies]]'' | | 1815 | 1887 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 7584 | | ''[[:d:Q117314527|William Leigh Morgan]]'' | | 1809 | 1899 | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 7585 | | ''[[:d:Q117383847|John Thomas]]'' | | 1720 | 1811 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7586 | | ''[[:d:Q117465300|Nicola Heywood-Thomas]]'' | | 1955 | 2023 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7587 | | ''[[:d:Q117600065|Gustavus Charles Edward Jones]]'' | | 1912 | 1988 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7588 | | ''[[:d:Q117600963|Henry Inglis Wynne Williams]]'' | | 1870 | 1942 | ''[[:d:Q4936754|Boduan]]'' |- | style='text-align:right'| 7589 | | ''[[:d:Q117760287|William Headley]]'' | | 1856 | 1915 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7590 | | ''[[:d:Q117760674|Alice Jane Jones]]'' | | 1908 | 1971 | ''[[:d:Q5318814|Dylife]]'' |- | style='text-align:right'| 7591 | | ''[[:d:Q117804037|Sarah Williams]]'' | | 1859 | 1920 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 7592 | | ''[[:d:Q117804079|Mary Williams]]'' | | 1868 | 1893 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 7593 | | ''[[:d:Q117804180|Morvydd Monica Williams]]'' | | 1902 | 1915 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7594 | | ''[[:d:Q117804269|David Dalis Davies]]'' | | 1864 | 1936 | ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7595 | | ''[[:d:Q117815356|Bramwell James Leonard Pearce]]'' | | 1961 | 2021 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7596 | | ''[[:d:Q117832601|Thomas Fanning-Evans]]'' | | 1838 | 1890 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 7597 | | ''[[:d:Q117834659|William Williams]]'' | | 1867 | 1920 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 7598 | | ''[[:d:Q117834694|John Jones]]'' | | 1850 | 1912 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7599 | | ''[[:d:Q117834799|Geoffrey Woolley]]'' | | 1915 | 2010 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7600 | | ''[[:d:Q117945973|Morris Jones]]'' | | 1866 | 1944 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 7601 | | ''[[:d:Q118067079|Fannie Margaret Thomas]]'' | | 1868 | 1953 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7602 | | ''[[:d:Q118109189|John Owen]]'' | | 1857 | 1934 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 7603 | | ''[[:d:Q118164946|David William Jones]]'' | | 1832 | 1900 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7604 | | ''[[:d:Q118169494|John Mayor]]'' | | 1755 | 1826 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7605 | | ''[[:d:Q118258969|Jen Wilson]]'' | | 1944 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7606 | | ''[[:d:Q118383328|Arthur Jones]]'' | | 1916 | 1988 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 7607 | | ''[[:d:Q118399149|John Raymond Williams]]'' | | 1928 | 2018 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7608 | | ''[[:d:Q118399238|John Naish]]'' | | 1923 | 1963 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7609 | | ''[[:d:Q118430298|Louisa Traherne]]'' | | 1794 | 1870 | ''[[:d:Q7593371|St Hilary]]'' |- | style='text-align:right'| 7610 | | ''[[:d:Q118727707|Alwen Hughes]]'' | | 1931 | 2024 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7611 | | ''[[:d:Q118869337|Benjamin Evans]]'' | | 1745 | 1834 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 7612 | | ''[[:d:Q118900764|Evan Evans]]'' | | 1850 | 1933 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7613 | | ''[[:d:Q118903180|William Griffith]]'' | | 1597 | 1648 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 7614 | [[Ficheru:W.T. Pike Contemporary Biographies N & E Ridings of Yorkshire 1903 (43aa).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q119521816|David Evans]]'' | | 1841 | 1905 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7615 | | ''[[:d:Q119997064|Desmond Healy]]'' | profesor británicu (1930–2021) | 1930 | 2021 | ''[[:d:Q107032187|Bancffosfelen]]'' |- | style='text-align:right'| 7616 | | ''[[:d:Q120069320|Huldah Charles Bassett]]'' | | 1901 | 1982 | ''[[:d:Q11029741|Penparc]]'' |- | style='text-align:right'| 7617 | | ''[[:d:Q120135075|David Aitken]]'' | | 1926 | 2021 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7618 | | ''[[:d:Q120164850|Arthur Robinson]]'' | | 1814 | 1893 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7619 | | ''[[:d:Q120394226|Alan Williams]]'' | | 1934 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7620 | [[Ficheru:Stella Musulin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q120538514|Stella Musulin]]'' | | 1915 | 1996 | ''[[:d:Q3012283|Dale]]'' |- | style='text-align:right'| 7621 | | ''[[:d:Q120754310|John Brown]]'' | | 1932 | 2008 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7622 | | ''[[:d:Q120835093|Erica M. Frank]]'' | | 1921 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7623 | | ''[[:d:Q120854861|Gainor Hughes]]'' | | 1745 | 1780 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 7624 | | ''[[:d:Q121092322|Robert Brinley Jones]]'' | | 1929 | 2025 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 7625 | | ''[[:d:Q121918481|Thomas Hutchinson]]'' | | 1815 | 1903 | [[Pencraig]] |- | style='text-align:right'| 7626 | | ''[[:d:Q122750045|Clara Thomas]]'' | | 1841 | 1914 | ''[[:d:Q26212261|Pencerrig]]'' |- | style='text-align:right'| 7627 | | ''[[:d:Q122831816|Glanmor Griffiths]]'' | | 1939 | 2023 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7628 | | ''[[:d:Q122900265|Jenny James]]'' | | 1927 | 2014 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7629 | | ''[[:d:Q122932453|David John Lewis]]'' | | 1893 | 1982 | ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]'' |- | style='text-align:right'| 7630 | | ''[[:d:Q123004882|John McLaggan]]'' | | 1893 | 1967 | ''[[:d:Q3405926|Deeside]]'' |- | style='text-align:right'| 7631 | | ''[[:d:Q123018814|Charles Dawe]]'' | | 1886 | 1958 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 7632 | | ''[[:d:Q123118389|Marion Welchman]]'' | | 1915 | 1997 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7633 | | ''[[:d:Q123197640|Alun Carter]]'' | | 1964 | 2024 | ''[[:d:Q6744584|Malpas]]'' |- | style='text-align:right'| 7634 | | ''[[:d:Q123236090|Chris Boss]]'' | | 1928 | 2011 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7635 | | ''[[:d:Q123252729|Henry Tristram]]'' | | 1881 | 1955 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7636 | | ''[[:d:Q123415348|Graham Drury]]'' | | 1952 | 2024 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7637 | | ''[[:d:Q123643783|Richard Flower]]'' | | 1567 | 1588 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7638 | | ''[[:d:Q123689931|Syd Griffiths]]'' | | 1905 | 1940 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 7639 | | ''[[:d:Q123735311|Charles Sargeant]]'' | | 1925 | 2023 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7640 | | ''[[:d:Q123743053|Louisa M. Spooner]]'' | | 1820 | 1886 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7641 | | ''[[:d:Q123744657|Don Evans]]'' | | 1939 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7642 | | ''[[:d:Q123762847|Carol Byrne Jones]]'' | | 1943 | 2023 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7643 | | ''[[:d:Q123974804|Marie Hutcheson]]'' | | 1854 | 1914 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7644 | | ''[[:d:Q124063038|Frederick Tymms]]'' | | 1889 | 1987 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7645 | | ''[[:d:Q109669500|Edward Foulkes]]'' | | 1850 | 1917 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7646 | | ''[[:d:Q109676105|David Hooson]]'' | | 1926 | 2008 | ''[[:d:Q2745164|Vale of Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7647 | | ''[[:d:Q109681025|Arthur Beacham]]'' | | 1913 | 2012 | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 7648 | | ''[[:d:Q109700497|Tim Wilkinson]]'' | | 1947 | 2020 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7649 | | ''[[:d:Q109732636|Peter A. Griffiths]]'' | | 1832 | 1911 | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7650 | | ''[[:d:Q109735696|Frances Althea Trevor]]'' | | 1848 | 1906 | ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]'' |- | style='text-align:right'| 7651 | | ''[[:d:Q109769748|Robert Gwyneddon Davies]]'' | | 1870 | 1928 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7652 | | ''[[:d:Q109811832|Edgar Williams Parry]]'' | | 1919 | 2011 | ''[[:d:Q3396764|Betws Garmon]]'' |- | style='text-align:right'| 7653 | [[Ficheru:Portrait of Garibaldi Tyler ca. 1907.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109824414|Garibaldi Tyler]]'' | | 1866 | 1953 | ''[[:d:Q672693|Carmarthen]]'' |- | style='text-align:right'| 7654 | | ''[[:d:Q109859950|John Richards]]'' | | 1745 | 1836 | ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7655 | | ''[[:d:Q109894727|Edward Williams]]'' | | 1715 | 1795 | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 7656 | | ''[[:d:Q110086719|Dafydd Gwilym Davies]]'' | | 1922 | 2017 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7657 | [[Ficheru:"Elwedd" (Rev. D Edmondes-Owen as Elwedd) (4541053364).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110103399|David Edmondes Owen]]'' | | 1866 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7658 | | ''[[:d:Q110107533|Ignatius Williams]]'' | | 1835 | 1905 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7659 | | ''[[:d:Q110160973|Islwyn Morgan Lake]]'' | | 1925 | 2018 | ''[[:d:Q6661884|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 7660 | | ''[[:d:Q110182617|Rosalie Gertrude Bray]]'' | | 1846 | 1938 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7661 | | ''[[:d:Q110183271|Winifred Marian Chambers]]'' | | 1888 | 1979 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7662 | | ''[[:d:Q110214233|Cyril Hodges]]'' | | 1915 | 1974 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7663 | | ''[[:d:Q110214251|Llew Morgan]]'' | | 1885 | 1960 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7664 | [[Ficheru:Y Parch. D. Silyn Evans (5292108).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110214277|David Silyn Evans]]'' | | 1850 | 1930 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 7665 | | ''[[:d:Q110214284|John Owen Williams]]'' | | 1892 | 1973 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7666 | | ''[[:d:Q110214288|Leslie Wynne Evans]]'' | | 1911 | 1985 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7667 | | ''[[:d:Q110214393|Leonard Charles Evetts]]'' | | 1909 | 1997 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7668 | | ''[[:d:Q110292435|Frank Davies]]'' | futbolista británicu (1903–1970) | 1903 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7669 | | ''[[:d:Q110323565|John Timothy Lewis]]'' | | 1845 | 1923 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7670 | | ''[[:d:Q110424746|Owen Jones]]'' | | 1811 | 1862 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7671 | [[Ficheru:Donald Alister Griffiths.png|center|128px]] | ''[[:d:Q110437612|Donald Alister Griffiths]]'' | zoólogu británicu (1927–2018) | 1927 | 2018 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7672 | | ''[[:d:Q110439012|Helene Elizabeth Leach]]'' | | 1831 | 1910 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 7673 | | ''[[:d:Q110439382|John Maddocks]]'' | | 1601 | 1662 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 7674 | | ''[[:d:Q110442060|William Jones]]'' | | 1867 | 1915 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 7675 | | ''[[:d:Q110442214|Baldwyn Lloyd Roberts]]'' | | 1892 | 1945 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7676 | | ''[[:d:Q110458257|Samuel Williams]]'' | | | 1876 | ''[[:d:Q3399408|Pontllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 7677 | | ''[[:d:Q110458597|Ivan Thomas Davies]]'' | | 1852 | 1931 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7678 | | ''[[:d:Q110476831|Ian Price]]'' | actor británicu | 1946 | 2014 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7679 | | ''[[:d:Q124219459|Leonard Bailey]]'' | | 1910 | 1997 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7680 | | ''[[:d:Q124311563|Thomas John Rhys Jones]]'' | | 1916 | 1997 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7681 | | ''[[:d:Q124316906|Gerald Jones]]'' | profesor universitariu canadianu | 1936 | 2026 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 7682 | | ''[[:d:Q124351152|Terry Adams]]'' | | 1938 | 2019 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7683 | | ''[[:d:Q124372795|George Francis Evans]]'' | | 1809 | 1895 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7684 | | ''[[:d:Q124424654|Joshua Philip Turner]]'' | | 1897 | 1949 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 7685 | | ''[[:d:Q124515975|Louisa Beatrice Simmonds]]'' | | 1918 | 2011 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7686 | [[Ficheru:Dewi Myrddin Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124729090|Dewi Myrddin Hughes]]'' | | 1941 | 2026 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 7687 | [[Ficheru:Cecil Day 1925.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124784741|Sir Cecil Day]]'' | | 1884 | 1963 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 7688 | | ''[[:d:Q124851999|Lyn Léwis Dafis]]'' | | 1960 | 2022 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 7689 | [[Ficheru:C. W. Jones portrait.png|center|128px]] | ''[[:d:Q124855174|Charles William Jones]]'' | | 1836 | 1908 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7690 | | ''[[:d:Q124864171|John Belle]]'' | | 1932 | 2016 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7691 | | ''[[:d:Q124986479|John David Francis Jones]]'' | | 1939 | 2009 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7692 | | ''[[:d:Q125025293|Thomas D. Evans]]'' | | 1844 | 1903 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7693 | [[Ficheru:Lieut Sydney Kingston GORE, 1st Bn Royal West Kent Regiment - geograph.org.uk - 5252748.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q125121773|Sydney Kingston Gore]]'' | | 1889 | 1914 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7694 | | ''[[:d:Q125145904|Thomas George John]]'' | | 1880 | 1946 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 7695 | | ''[[:d:Q125324061|George Rudd Thompson]]'' | | 1868 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7696 | | ''[[:d:Q125398598|Austin Anthony]]'' | | 1908 | 1965 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 7697 | | ''[[:d:Q125510592|Diana Edwards-Jones]]'' | | 1932 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7698 | | ''[[:d:Q125536673|Elizabeth Rhŷs]]'' | | 1841 | 1911 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7699 | | ''[[:d:Q125575112|Edgar Spooner]]'' | | 1908 | 1976 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7700 | | ''[[:d:Q125581918|Myra Evans]]'' | | 1883 | 1972 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 7701 | | ''[[:d:Q125593574|Eirian Short]]'' | | 1924 | 2021 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 7702 | | ''[[:d:Q125620979|Muriel Lavender]]'' | | 1933 | 2018 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 7703 | | ''[[:d:Q125621885|Iris Thomas]]'' | | 1919 | 2012 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 7704 | | ''[[:d:Q125622230|J. H. Matthews]]'' | | 1930 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7705 | | ''[[:d:Q125662553|Dave Thomas]]'' | | 1941 | 2017 | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 7706 | | ''[[:d:Q125792254|Elvira Gwenllian Payne]]'' | | 1917 | 2007 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7707 | | ''[[:d:Q125792255|Cyril George Cupid]]'' | | 1908 | 1965 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7708 | | ''[[:d:Q125792258|John Darwin Hinds]]'' | | 1922 | 1981 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 7709 | | ''[[:d:Q125792263|Ernest Burton]]'' | | 1893 | 1960 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7710 | | ''[[:d:Q125792267|Myer Cohen]]'' | | 1904 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7711 | | ''[[:d:Q125792264|Neil Sinclair]]'' | | 1944 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7712 | [[Ficheru:Mrs Packe c1875.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106705757|Emma Packe]]'' | | 1840 | 1914 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7713 | | ''[[:d:Q106716134|Caroline Orr]]'' | | 1862 | 1945 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7714 | | ''[[:d:Q106763028|Mervyn Davies]]'' | xuez británicu (1918–2015) | 1918 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7715 | | ''[[:d:Q106823039|Gwynfryn Morgan Daniel]]'' | | 1904 | 1960 | ''[[:d:Q4980820|Bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 7716 | | ''[[:d:Q106827606|Geoffrey Jones]]'' | xuez británicu (1928–2014) | 1928 | 2014 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 7717 | | ''[[:d:Q106959770|Samuel Islwyn Evans]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 7718 | | ''[[:d:Q107127836|Nick Laughland]]'' | | 1951 | 2020 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 7719 | | ''[[:d:Q107182198|Frederick George Albert Stuckey]]'' | | 1870 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7720 | | ''[[:d:Q107182592|Elizabeth Jones-Sifford]]'' | | 1861 | 1925 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7721 | [[Ficheru:Gerald Williams, nai Hedd Wyn, y tu allan i'r Ysgwrn (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107207795|Gerald Williams]]'' | agricultor galés (1928–2021) | 1928 | 2021 | ''[[:d:Q10959753|Yr Ysgwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 7722 | | ''[[:d:Q107220523|Philip Harrhy Jones]]'' | | 1931 | 1994 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7723 | | ''[[:d:Q107242293|John T. Davies]]'' | | 1881 | 1938 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7724 | | ''[[:d:Q107341053|Morris Baron Cohen]]'' | | 1900 | 1972 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7725 | | ''[[:d:Q107363545|Wyndham Edwards]]'' | | 1892 | 1961 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7726 | [[Ficheru:Evan Pierce. Mezzotint by S. W. Reynolds, junior, 1849, afte Wellcome V0006595.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107366865|Evan Pierce]]'' | | | 1895 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7727 | | ''[[:d:Q107368806|Percy Baker]]'' | | 1880 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7728 | | ''[[:d:Q107370884|Wyn Jones]]'' | | 1959 | 2021 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7729 | | ''[[:d:Q107394161|Daniel Tudor]]'' | | 1866 | 1928 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 7730 | | ''[[:d:Q107407076|William Lloyd Phillips]]'' | | 1881 | 1966 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7731 | | ''[[:d:Q107411765|Albert Hawkins]]'' | | 1886 | 1969 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7732 | | ''[[:d:Q107464879|Billy Poyntz]]'' | | 1894 | 1966 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 7733 | | ''[[:d:Q107485959|Edward Robarts]]'' | marineru galés (1770–1832) | 1770 | 1832 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 7734 | | ''[[:d:Q107500567|Douglas C. Fox]]'' | | 1906 | 1979 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 7735 | | ''[[:d:Q107504366|Gordon K. Lewis]]'' | historiador británicu | 1919 | 1991 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7736 | | ''[[:d:Q107582050|George Brinley Evans]]'' | | 1925 | 2022 | ''[[:d:Q5318603|Dyffryn Cellwen]]'' |- | style='text-align:right'| 7737 | | ''[[:d:Q107661809|Sir David Nicholas]]'' | periodista británicu (1930–2022) | 1930 | 2022 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7738 | | ''[[:d:Q107691517|Taffy Owen]]'' | | 1936 | 2021 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7739 | | ''[[:d:Q107697068|Richard Jones]]'' | | 1955 | 2021 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7740 | | ''[[:d:Q108114994|Benjamin Baynton]]'' | | 1789 | 1854 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7741 | | ''[[:d:Q108136770|Robert Roberts]]'' | | 1674 | 1728 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7742 | | ''[[:d:Q108217230|David Vaughan Davies]]'' | anatomista británicu (1911–1969) | 1911 | 1969 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 7743 | [[Ficheru:Profile Portrait of Henry Foxall.png|center|128px]] | ''[[:d:Q108224262|Henry Foxall]]'' | | 1758 | 1823 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 7744 | | ''[[:d:Q108243277|Ezzelina Jones]]'' | | 1921 | 2012 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7745 | | ''[[:d:Q108300147|Derrick Pritchard Webley]]'' | | 1922 | 1994 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7746 | | ''[[:d:Q108308472|Garnet Rees]]'' | | 1912 | 1990 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7747 | | ''[[:d:Q108386688|Doris Lindner]]'' | | 1896 | 1979 | ''[[:d:Q2742075|Llanyre]]'' |- | style='text-align:right'| 7748 | [[Ficheru:John Fletcher Owen (4050606421).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q108416183|John Fletcher Owen]]'' | | 1839 | 1924 | ''[[:d:Q6661098|Llanbedr-y-Cennin]]'' |- | style='text-align:right'| 7749 | | ''[[:d:Q108525988|John Charles McLean]]'' | | 1875 | 1952 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 7750 | | ''[[:d:Q108531511|Alun Gibbard]]'' | | 1960 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7751 | | ''[[:d:Q108601753|David Rogers Jones]]'' | puyador británicu (1942–2022) | 1942 | 2022 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7752 | [[Ficheru:Florrie Evans missionary.png|center|128px]] | ''[[:d:Q108610241|Annie Florence Evans]]'' | | 1884 | 1967 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 7753 | [[Ficheru:Thomas William Jones.webp|center|128px]] | ''[[:d:Q108678888|Thomas William Jones]]'' | marineru galés (1877–1967) | 1877 | 1967 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 7754 | | ''[[:d:Q108686833|Thomas Gruffydd Davies]]'' | | 1931 | 2019 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 7755 | | ''[[:d:Q108752958|Joseph Geoffrey Kerfoot Dean]]'' | | 1918 | 2009 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7756 | | ''[[:d:Q108753145|Robert Morris Evans]]'' | | 1915 | 2008 | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7757 | | ''[[:d:Q108753677|Judith Hockaday]]'' | | 1929 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7758 | | ''[[:d:Q108753852|John Glyn Penrhyn Jones]]'' | | 1921 | 1973 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7759 | | ''[[:d:Q108754117|Hywel Geoffrey Lloyd Lloyd-Thomas]]'' | | 1924 | 2011 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 7760 | | ''[[:d:Q108754201|Arthur Griffith Maitland-Jones]]'' | | 1890 | 1957 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7761 | | ''[[:d:Q108754941|Eirwyn Norman Rowlands]]'' | | 1915 | 2003 | ''[[:d:Q4675083|Acrefair]]'' |- | style='text-align:right'| 7762 | | ''[[:d:Q108755272|Reginald Norman Tattersall]]'' | | 1914 | 1974 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7763 | | ''[[:d:Q108885058|Evan Cambria Thomas]]'' | | 1867 | 1930 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7764 | | ''[[:d:Q109037476|George Bowen]]'' | | 1745 | 1814 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7765 | | ''[[:d:Q109062193|Ann Griffiths]]'' | | 1934 | 2020 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 7766 | | ''[[:d:Q109276106|Helen Mackay]]'' | | 1897 | 1973 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7767 | | ''[[:d:Q109278982|Dewi Arwel Hughes]]'' | | 1947 | 2017 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 7768 | | ''[[:d:Q109339963|Gerard Dynevor]]'' | | 1931 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7769 | | ''[[:d:Q109381288|Shirley Dynevor]]'' | actriz británica | 1933 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7770 | [[Ficheru:Portrait of NX17395 Warrant-Officer Thomas Fisher, Official Photographer with the Military History and Information Section.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109479497|Thomas Fisher]]'' | fotógrafu de guerra australianu (1908–1942) | 1908 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7771 | | ''[[:d:Q109479931|David Morgan]]'' | | 1833 | 1919 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7772 | | ''[[:d:Q109606512|David Roberts Sr.]]'' | | 1810 | 1881 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7773 | | ''[[:d:Q109615124|William H. Griffiths]]'' | | 1851 | 1931 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 7774 | | ''[[:d:Q109630143|Edward Williams]]'' | | 1850 | 1934 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7775 | | ''[[:d:Q109630370|J Gwyndud Jones]]'' | | 1831 | 1926 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 7776 | [[Ficheru:Edmund J. Baillie.png|center|128px]] | ''[[:d:Q109654305|Edmund J. Baillie]]'' | | 1851 | 1897 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 7777 | | ''[[:d:Q109669301|Rowland Thomas]]'' | | 1789 | 1856 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7778 | | ''[[:d:Q65923146|Charles H. Williams]]'' | | 1822 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7779 | | ''[[:d:Q139679486|John Hywel Parry]]'' | | 1850 | 1925 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 7780 | | ''[[:d:Q139691537|Peter Bremmer Loveday]]'' | | 1877 | 1955 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7781 | [[Ficheru:Portrait of Anthony Montonnier Hawkins Esqre. M.D (4672294).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139710015|Anthony Montonnier Hawkins]]'' | | 1771 | 1833 | ''[[:d:Q7735598|The Gaer House]]'' |- | style='text-align:right'| 7782 | [[Ficheru:Portrait of Robt. Thos. Carreg, Esqr (4672236).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139710214|Robert Thomas Carreg]]'' | | | 1842 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7783 | | ''[[:d:Q139710500|Daniel Leonard Jones]]'' | | 1865 | 1935 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7784 | | ''[[:d:Q139711000|Charles Frederick Haycock]]'' | | 1834 | 1896 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7785 | | ''[[:d:Q139711028|Edward Haycock]]'' | | 1813 | 1893 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 7786 | | ''[[:d:Q139711160|Edward Hugh Millward]]'' | | 1855 | 1939 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7787 | | ''[[:d:Q139711212|Evan Lewis]]'' | | 1821 | 1902 | ''[[:d:Q6661895|Llanwrthwl]]'' |- | style='text-align:right'| 7788 | | ''[[:d:Q139711468|Mary Ann Howells]]'' | | 1863 | 1923 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7789 | | ''[[:d:Q139713545|Hopcyn Howe]]'' | | | 1894 | ''[[:d:Q5171583|Cornelly]]'' |- | style='text-align:right'| 7790 | [[Ficheru:Revd Edward Hughes, Aberystwyth (1867) NLW3365208.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139713632|Edward Hughes]]'' | | 1785 | 1880 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 7791 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts Esq (4670510).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718048|John Roberts]]'' | | 1782 | 1868 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7792 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Ellis Roberts (from Bala) (4670500).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718153|Ellis Roberts]]'' | | 1818 | 1881 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7793 | [[Ficheru:Benjamin Marshall (1768-1835) - Griffith Owen (1750–1833), Harpist to the Corbet Family of Ynysymaengwyn - NMW A 14301 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718599|Griffith Owen]]'' | | 1750 | 1833 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 7794 | [[Ficheru:Portrait of Gwladis Gwendoline Miers at 15 weeks (4670407).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139719070|Gwladys Gwendoline Miers]]'' | | 1861 | 1905 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7795 | | ''[[:d:Q139739724|Joan Swan]]'' | | 1931 | 1962 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7796 | [[Ficheru:Parch W. S. Roberts Gweinidog Saron, Bodedern, Ynys Môn (5292148).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139744446|William Samuel Roberts]]'' | | 1838 | 1910 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7797 | [[Ficheru:David Watkins (of Aberystwyth) (5292149).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139745666|David Watkins]]'' | | 1827 | 1907 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7798 | | ''[[:d:Q139749560|David Richards]]'' | | 1858 | 1904 | ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]'' |- | style='text-align:right'| 7799 | [[Ficheru:Deio Ajax, Blaencothi (5293995).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139750110|David Ajax]]'' | | 1823 | 1916 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 7800 | | ''[[:d:Q139755129|John Hampson]]'' | | 1828 | 1905 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7801 | [[Ficheru:Joseph Wickland (5294061).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139755242|Joseph Wickland]]'' | | 1836 | 1909 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7802 | [[Ficheru:Joseph Wickland (5294061).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139755323|George Ratford Woods]]'' | | 1838 | 1924 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7803 | [[Ficheru:Portrait of John Hunter Humphreys (4669839).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139765491|John Hunter Humphreys]]'' | | | 1852 | ''[[:d:Q6777286|Martletwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7804 | [[Ficheru:Portrait of John Edward Poundley, Black Hall, Kerry Montgomeryshire (4671811).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139782245|John Edward Poundley]]'' | | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q6394440|Kerry]]'' |- | style='text-align:right'| 7805 | [[Ficheru:Portrait of James Rowlands (4669929).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139782970|James Rowland]]'' | | 1804 | 1872 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]'' |- | style='text-align:right'| 7806 | [[Ficheru:Portrait of James Rowe, Fishguard, Pembrokeshire (4673458).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139795794|James Rowe]]'' | | 1810 | 1907 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 7807 | | ''[[:d:Q139796630|Mary Griffith Cox]]'' | | 1829 | 1905 | ''[[:d:Q13129621|Llanenddwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7808 | | ''[[:d:Q139796683|Daniel Pryse Jones]]'' | | 1863 | 1931 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 7809 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Capel Hanbury Williams (4672177).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139796869|Ferdinand Capel Hanbury-Williams]]'' | | 1834 | 1891 | ''[[:d:Q25944985|Coldbrook House]]'' |- | style='text-align:right'| 7810 | [[Ficheru:Y Parch. R. Thomas Glandwr (5349026).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139831760|Robert Thomas]]'' | | 1843 | 1912 | ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7811 | [[Ficheru:Thomas Ffoulkes (5349062).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139832229|Thomas Foulkes]]'' | | | 1909 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7812 | [[Ficheru:Portrait of Colonel William Gwynne Hughes, D.L., J.P (4674475).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139833585|William Gwynne Hughes]]'' | | 1841 | 1920 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 7813 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Thomas Picton-Jones Esq (4674486).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139834546|Griffith Thomas Picton-Jones]]'' | | 1837 | 1877 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 7814 | | ''[[:d:Q139835893|John Jones]]'' | | 1829 | 1901 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 7815 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Morris D. Jones (Bethlehem, Aberpennar) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139836076|Morris D. Jones]]'' | | 1848 | 1911 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7816 | [[Ficheru:Portrait of Jane Evans, Bala (4673948).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139836518|Jane Evans]]'' | | 1780 | 1882 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7817 | | ''[[:d:Q139847217|John Johnes]]'' | | 1768 | 1815 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7818 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Griffith Williams, London (4673908).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139847442|Griffith Walter Williams]]'' | | 1755 | 1826 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 7819 | [[Ficheru:Portrait of Mrs. Elias 'Kelso Villa', Grosvenor Rd., Wrexham (4673942).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139847917|Harriet Elias]]'' | | 1813 | 1897 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7820 | [[Ficheru:Portrait of David Davies (4671445).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139849904|David Davies]]'' | | 1807 | 1879 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 7821 | | ''[[:d:Q139850170|Aaron Francis]]'' | | 1814 | 1882 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 7822 | [[Ficheru:Portrait of Edward Samuel (4670191) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850415|Edward Samuel]]'' | | 1763 | 1848 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7823 | [[Ficheru:Portrait of Dafydd Philip (4670548).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850601|David Phillips]]'' | | 1788 | 1873 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7824 | [[Ficheru:Portrait of W. Lloyd Roberts (4671132).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850972|William Lloyd Roberts]]'' | | 1844 | 1870 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7825 | [[Ficheru:Portrait of Gwilym Eden, Trawsfynydd, 1825-1893 (4670253).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139851317|William Williams]]'' | | 1825 | 1893 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7826 | [[Ficheru:Portrait of Mary Nicholl (4671466).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139851767|Mary Nicholl]]'' | | 1811 | 1894 | ''[[:d:Q29482701|Cwrt Bleddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7827 | [[Ficheru:Rev. John Williams, Brynmawr (5349138).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858650|John Williams]]'' | | 1850 | 1909 | ''[[:d:Q20593085|Llangloffan]]'' |- | style='text-align:right'| 7828 | [[Ficheru:Yr eiddoch yn gywir, T. Eli Evans (5348991).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858829|Thomas Eli Evans]]'' | | 1871 | 1943 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 7829 | | ''[[:d:Q139858883|Herbert Peel]]'' | | 1841 | 1918 | ''[[:d:Q17735821|Plas Taliaris]]'' |- | style='text-align:right'| 7830 | [[Ficheru:Daniel & John Evans (5294019).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139859194|John Evans]]'' | | 1844 | 1913 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7831 | | ''[[:d:Q139859351|Richard Roberts]]'' | | 1838 | 1917 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7832 | | ''[[:d:Q139859854|John Davies]]'' | | 1770 | 1853 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 7833 | | ''[[:d:Q139860057|Susanah Hughes]]'' | | 1818 | 1903 | ''[[:d:Q135670552|Plas Coch]]'' |- | style='text-align:right'| 7834 | | ''[[:d:Q139860828|Jane Powell]]'' | | 1763 | 1840 | ''[[:d:Q5884520|Holt]]'' |- | style='text-align:right'| 7835 | | ''[[:d:Q139860900|Annette Fountayne Puleston]]'' | | 1855 | 1899 | ''[[:d:Q108394112|Emral Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 7836 | | ''[[:d:Q139860986|Henry Hicks Davies]]'' | | 1862 | 1943 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7837 | | ''[[:d:Q139861003|Henry Evered Davies]]'' | | 1889 | 1964 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7838 | | ''[[:d:Q139861154|Ffestin Davies]]'' | | 1870 | 1944 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7839 | [[Ficheru:Johnny Ray, vaudeville comedian.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139864927|Johnny Ray]]'' | | 1858 | 1927 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7840 | [[Ficheru:Portrait of John Pugh Vaughan Pryse Esqre. J.P., D.L., Bwlchbychan, Llanybyther(4674568).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139882247|John Pugh Vaughan Pryse]]'' | | 1818 | 1903 | ''[[:d:Q26212157|Gogerddan Mansion]]'' |- | style='text-align:right'| 7841 | | ''[[:d:Q139882542|Henry Lewis]]'' | | 1774 | 1838 | ''[[:d:Q6661628|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 7842 | [[Ficheru:Portrait of Colonel Henry Lewis, D.L., J.P (4674509).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139882552|Henry Lewis]]'' | | 1815 | 1881 | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 7843 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Eliezer Jones, Ipswich (4673337).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884078|Eliezer Jones]]'' | | 1807 | 1883 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7844 | [[Ficheru:Portrait of Morris Jones (of Bryncelynog, Trawsfynydd) (4671104).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884598|Morris Jones]]'' | | 1840 | 1893 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7845 | [[Ficheru:Portrait of Philip Williams, Bridge Street Aberystwyth (4671216).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884670|Philip Williams]]'' | | 1817 | 1887 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7846 | [[Ficheru:Portrait of Mrs Frances Eleanor Thomas of Llanthomas (4671177).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884809|Frances Eleanor Jane Thomas]]'' | | 1853 | 1928 | ''[[:d:Q139884843|Llanthomas]]'' |- | style='text-align:right'| 7847 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Evans, Shaftesbury (4673286).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139885290|Thomas Evans]]'' | | 1794 | 1869 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7848 | [[Ficheru:Portrait of Edwin Truscott (4671188).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139885498|Edwin Sabine Truscott]]'' | | 1849 | 1922 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7849 | | ''[[:d:Q139888200|Mary Godsal]]'' | | 1848 | 1907 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7850 | | ''[[:d:Q139918274|Henry Michael Jenkins]]'' | | 1841 | 1886 | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 7851 | | ''[[:d:Q139998186|Mary Lewis]]'' | | 1817 | 1896 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 7852 | | ''[[:d:Q140051064|Lena Gwendoline Morgan]]'' | | 1918 | 1994 | ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 7853 | | ''[[:d:Q140195358|John Malcolm Harrington]]'' | | 1942 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7854 | | ''[[:d:Q140298465|Sidney Evans]]'' | | 1883 | 1960 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 7855 | | ''[[:d:Q140299765|Annie Wozencraft Thomas]]'' | | 1871 | 1965 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7856 | | ''[[:d:Q140310642|Eliza Catherine Wintle]]'' | | 1848 | 1907 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 7857 | [[Ficheru:King Edward II of England.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236|Edward II of England]]'' | aristócrata galés (1284–1327) | 1284 | 1327 | ''[[:d:Q275128|Caernarfon Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 7858 | [[Ficheru:Elmer Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8287|Elmer Gethin Rees]]'' | | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 7859 | [[Ficheru:Edward and Tsuneko Gauntlett in 1949 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22742|George Edward Luckman Gauntlett]]'' | esperantista británicu (1868–1956) | 1868 | 1956 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7860 | [[Ficheru:Roald Dahl.jpg|center|128px]] | [[Roald Dahl]] | | 1916 | 1990 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7861 | [[Ficheru:Hugh Dalton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q26207|Hugh Dalton]]'' | economista, Reinu Xuníu | 1887 | 1962 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7862 | [[Ficheru:Desmond Llewelyn 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29092|Desmond Llewelyn]]'' | | 1914 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7863 | | ''[[:d:Q29738|Rod Thomas]]'' | futbolista británicu | 1947 | 2025 | ''[[:d:Q5572916|Glyncorrwg]]'' |- | style='text-align:right'| 7864 | [[Ficheru:Fred Keenor statue.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30518|Fred Keenor]]'' | futbolista británicu (1894–1972) | 1894 | 1972 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7865 | | ''[[:d:Q31362|Martyn Lloyd-Jones]]'' | teólogu galés (1899–1981) | 1899 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7866 | [[Ficheru:Bertrand Russell photo.jpg|center|128px]] | [[Bertrand Russell]] | matemáticu, Reinu Xuníu | 1872 | 1970 | ''[[:d:Q3057926|Trellech]]'' |- | style='text-align:right'| 7867 | [[Ficheru:Y botanegwr Hugh Davies (1739 – 1821) Welsh botanist.png|center|128px]] | ''[[:d:Q56170|Hugh Davies]]'' | | 1739 | 1821 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 7868 | | ''[[:d:Q58331|Kenny Morgans]]'' | futbolista británicu (1939–2012) | 1939 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7869 | | ''[[:d:Q20734338|Robert Humphreys]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q25556302|Rhagatt Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 7870 | | ''[[:d:Q104761592|Nansi Williams]]'' | | 1922 | 1966 | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 7871 | | ''[[:d:Q104821881|Charles Lewis]]'' | | 1828 | 1913 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 7872 | | ''[[:d:Q104839512|Mirain Llwyd Owen]]'' | | 1973 | 2021 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7873 | | ''[[:d:Q104945292|Adelaide Eyre]]'' | | 1826 | 1905 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 7874 | | ''[[:d:Q105047935|John Howell]]'' | | 1871 | 1945 | ''[[:d:Q8059809|Ystradyfodwg]]'' |- | style='text-align:right'| 7875 | | ''[[:d:Q105077276|Evan Prosser]]'' | | 1836 | 1896 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7876 | | ''[[:d:Q105134303|Alan Wynne-Thomas]]'' | regatista británicu (1941–2008) | 1941 | 2008 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7877 | | ''[[:d:Q105155076|David Graham Jenkins]]'' | | 1933 | 1995 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 7878 | | ''[[:d:Q105295044|Henry Troadec]]'' | | 1915 | 2017 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7879 | | ''[[:d:Q105302139|Richard Nicklin Hall]]'' | | 1853 | 1914 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7880 | | ''[[:d:Q105344677|Rowland James Williams]]'' | | 1919 | 2005 | ''[[:d:Q13130114|Merthyr]]'' |- | style='text-align:right'| 7881 | [[Ficheru:C. R. Jones, Ysw., Y.H., Llanfyllin (5236452).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105514757|C. R. Jones]]'' | | 1828 | 1902 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7882 | | ''[[:d:Q105549362|Michael Roberts]]'' | | 1943 | 2014 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 7883 | | ''[[:d:Q105554307|Harry Thomas Owen, Quaker]]'' | | 1630 | 1686 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 7884 | | ''[[:d:Q105803185|Donald Hoskins]]'' | | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7885 | | ''[[:d:Q105824928|Ivan Dale Owen]]'' | | 1924 | 1997 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7886 | | ''[[:d:Q105883342|Cyril Glyndwr Williams]]'' | | 1921 | 2004 | ''[[:d:Q7228391|Pontyates]]'' |- | style='text-align:right'| 7887 | | ''[[:d:Q105887434|Cliff Tamplin]]'' | | 1920 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7888 | | ''[[:d:Q105946804|William Henry Davies]]'' | | 1849 | 1907 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7889 | | ''[[:d:Q105993903|William George Conley]]'' | | 1842 | 1924 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7890 | | ''[[:d:Q106166812|Vernon Stanley Jones]]'' | | 1875 | 1955 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 7891 | | ''[[:d:Q106193079|Byron Wozencraft]]'' | xugador de dardos galés (1951–1998) | 1951 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7892 | | ''[[:d:Q106193220|Dyfri Jones]]'' | xugador de dardos galés (1943–2011) | 1943 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7893 | | ''[[:d:Q106204551|Kenneth Crook]]'' | | 1949 | 2014 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7894 | | ''[[:d:Q106243608|Arthur Walter Powell]]'' | fotógrafu neozelandés (1893–1970) | 1893 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7895 | [[Ficheru:EleanorDaniels1914.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q106369503|Eleanor Daniels]]'' | | 1886 | 1994 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 7896 | [[Ficheru:Amy Noel Morfydd Ballinger (5449693).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106393535|Amy Noel Morfydd Ballinger]]'' | | 1907 | 1950 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7897 | [[Ficheru:James Hughes (Glanrheidol) first Mayor reformed corporation of Aberystwyth, A.D. 1836 (5349083).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106418087|James Hughes]]'' | | 1788 | 1858 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7898 | [[Ficheru:William Jones, 'Monfa' (of Bootle) (5349085).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106418333|William Jones]]'' | | 1840 | 1918 | ''[[:d:Q13126121|Bodwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7899 | [[Ficheru:The late J. Lloyd Griffith Esq., M.A (5348993).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106418847|John Lloyd Griffith]]'' | | 1839 | 1902 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7900 | | ''[[:d:Q106421024|Dai Games]]'' | químicu galés (1938–2018) | 1938 | 2018 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 7901 | [[Ficheru:Rev. Cornelius Griffiths born Feb 25th 1829 ; died Nov 6th 1905 (5293977).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106465233|Cornelius Griffiths]]'' | | 1829 | 1905 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7902 | [[Ficheru:Miss May John (5294079) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106465424|May John]]'' | | 1874 | 1962 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 7903 | [[Ficheru:David Charles Davies at Palm Beach, Florida, 1908 (5449735).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106467715|David Charles Davies]]'' | | 1866 | 1928 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7904 | [[Ficheru:Miss Salusbury (daughter of the late Major Salusbury, owner of the Bachygraig Estate) (5449764) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106468578|Rosamund Victoria Salusbury]]'' | | 1885 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7905 | [[Ficheru:Catherine Miriam Anwyl (5449774) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106472293|Catherine Miriam Anwyl]]'' | | 1871 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7906 | | ''[[:d:Q106501654|Chris Riley]]'' | futbolista británicu | 1939 | 1983 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7907 | | ''[[:d:Q106518337|Rachel Howell-Evans]]'' | | 1914 | 2003 | ''[[:d:Q14477598|Trefnant]]'' |- | style='text-align:right'| 7908 | | ''[[:d:Q106574374|Hugh Harrison]]'' | | 1875 | 1912 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 7909 | | ''[[:d:Q106588660|Kenneth Davies]]'' | | 1928<br/>1925 | 2015 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7910 | | ''[[:d:Q106602538|Joan M. Eyles]]'' | | 1907 | 1986 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7911 | | ''[[:d:Q106635128|Benjamin Thomas]]'' | | 1838 | 1920 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7912 | [[Ficheru:Reverend Owen Ellis Evans, director of the new translation of the Welsh Bible from 1974 to 1977 (1548083).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106636382|Owen E. Evans]]'' | | 1920 | 2018 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 7913 | | ''[[:d:Q106637558|Frank Robinson Brown]]'' | | 1910 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7914 | | ''[[:d:Q106638464|Alwyn Owens]]'' | profesor universitariu británicu | 1931 | 2023 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7915 | | ''[[:d:Q106669233|Herbert Forsdike]]'' | xinecólogu británicu (1875–1942) | 1875 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7916 | | ''[[:d:Q106697312|Patricia Bellotti]]'' | | 1931 | 2017 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7917 | [[Ficheru:Anthony Hopkins Red Sea Festival 2025 Portrait.jpg|center|128px]] | [[Anthony Hopkins]] | actor británicu | 1937 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7918 | [[Ficheru:Ben Davies in Austria vs. Wales 2016-10-06 (118) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q93555|Ben Davies]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7919 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Morgan crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q93657|Kenneth O. Morgan]]'' | | 1934 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7920 | [[Ficheru:Easter at Bristol Rovers in October 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q93828|Jermaine Easter]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7921 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Jones of Penybont crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111840|Carwyn Jones]]'' | barrister, Reinu Xuníu | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7922 | | [[Sally Hodge]] | ciclista británica | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7923 | [[Ficheru:Gwenda Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117720|Gwenda Thomas]]'' | política británica | 1942 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7924 | [[Ficheru:Petter Solberg - 2009 Cyprus Rally 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117756|Phil Mills]]'' | copilotu británicu | 1963 | | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 7925 | | ''[[:d:Q118542|Nicholas A'Hern]]'' | atleta australianu | 1969 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7926 | | ''[[:d:Q122122|Karl Johnson]]'' | | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7927 | [[Ficheru:2015-03-02 Carl Robinson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126360|Carl Robinson]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 7928 | [[Ficheru:David Vaughan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126444|David Vaughan]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 7929 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (108).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q138839|Wayne Hennessey]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7930 | [[Ficheru:Julian Hodgson 2001 Solingen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q142319|Julian Hodgson]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7931 | [[Ficheru:Michael sadler saga2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q143120|Michael Sadler]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7932 | [[Ficheru:2016 Bonnie Tyler - by 2eight - DSC8647.jpg|center|128px]] | [[Bonnie Tyler]] | cantante británica | 1951 | | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 7933 | [[Ficheru:James Collins 2023 (cropped).jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q158980|James Collins]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7934 | | ''[[:d:Q163452|Tom James]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 7935 | [[Ficheru:Lucy Cohen-Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q166910|Lucy Owen]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7936 | [[Ficheru:Sir Tom Jones at The Queen's Birthday Party (cropped-2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q180850|Tom Jones]]'' | | 1940 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7937 | [[Ficheru:Brian Josephson, March 2004.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q181363|Brian David Josephson]]'' | físicu, Reinu Xuníu | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7938 | [[Ficheru:2022 FIFA World Cup United States 1–1 Wales - (32) (cropped).jpg|center|128px]] | [[Gareth Bale]] | futbolista británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7939 | [[Ficheru:Craig Bellamy 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q190515|Craig Bellamy]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7940 | [[Ficheru:Duffy 2010 erdoedy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q192587|Duffy]]'' | | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7941 | | ''[[:d:Q204537|Justin Kerrigan]]'' | | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7942 | [[Ficheru:Ken Follett official.jpg|center|128px]] | [[Ken Follett]] | novelista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7943 | [[Ficheru:Aaron Ramsey 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q213427|Aaron Ramsey]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 7944 | [[Ficheru:1 mark hughes 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q214513|Mark Hughes]]'' | | 1963 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7945 | [[Ficheru:Rhys Ifans 2011 cropped.jpg|center|128px]] | [[Rhys Ifans]] | | 1967 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7946 | [[Ficheru:Deep Purple - MN Gredos - 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q216700|Roger Glover]]'' | | 1945 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7947 | | ''[[:d:Q218245|Siwan Morris]]'' | actriz británica | 1976 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 7948 | [[Ficheru:Ian Rush in Singapore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q219354|Ian Rush]]'' | futbolista británicu | 1961 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''<br/>''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 7949 | | ''[[:d:Q221876|Chris Bell]]'' | | 1960 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7950 | [[Ficheru:Mary Hopkin 1969.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q230594|Mary Hopkin]]'' | | 1950 | | [[Ystradgynlais]]<br/>''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 7951 | [[Ficheru:Nicole Cooke Geelong World Cup 2007 podium 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q230996|Nicole Cooke]]'' | ciclista británica | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7952 | [[Ficheru:Charlotte Church by Law Keven.jpg|center|128px]] | [[Charlotte Church]] | | 1986 | | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7953 | [[Ficheru:Marina Diamandis (14091068631) (cropped) at Fendi close crop.jpg|center|128px]] | [[Marina and the Diamonds]] | cantante británica | 1985 | | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7954 | [[Ficheru:Shirley Bassey (1971).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q234754|Shirley Bassey]]'' | cantante británica | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7955 | [[Ficheru:Dawn French 4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q236309|Dawn French]]'' | | 1957 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7956 | [[Ficheru:Jem Walking 2005.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q237182|Jem]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7957 | [[Ficheru:Sarah Waters.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q237555|Sarah Waters]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q1939963|Neyland]]'' |- | style='text-align:right'| 7958 | [[Ficheru:Siân Phillips 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q237778|Siân Phillips]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 7959 | [[Ficheru:Mark Delaney in 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q246379|Mark Delaney]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7960 | [[Ficheru:Gary Jones stargate cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q248414|Gary Jones]]'' | | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7961 | | ''[[:d:Q251436|Michael White]]'' | futbolista neozelandés | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7962 | [[Ficheru:Shefali Chowdhury.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q253495|Shefali Chowdhury]]'' | actriz británica | 1988 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7963 | [[Ficheru:Eve Myles 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q254876|Eve Myles]]'' | | 1978 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7964 | [[Ficheru:Official portrait of Stuart Andrew crop 2, 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q259707|Stuart Andrew]]'' | políticu británicu | 1971 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7965 | [[Ficheru:Official portrait of Guto Bebb crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q260772|Guto Bebb]]'' | políticu británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7966 | | ''[[:d:Q261477|Gareth Llewellyn]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7967 | [[Ficheru:Gwyneth Jones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q261571|Gwyneth Jones]]'' | | 1936 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7968 | [[Ficheru:Colin Pascoe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q262177|Colin Pascoe]]'' | futbolista británicu | 1965 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7969 | [[Ficheru:Robert Walter, president European security and Defence Assembly. Session 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q263532|Robert Walter]]'' | políticu británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7970 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Brennan of Canton crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q264964|Kevin Brennan]]'' | políticu galés | 1959 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 7971 | | ''[[:d:Q266062|Gareth John Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7972 | [[Ficheru:Chris Bryant MP July 2024 Official portrait 2 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266146|Chris Bryant]]'' | guionista, Reinu Xuníu | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7973 | [[Ficheru:Official portrait of Hywel Williams crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266189|Hywel Williams]]'' | políticu galés | 1953 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7974 | [[Ficheru:Roger Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266434|Roger Williams]]'' | políticu galés | 1948 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 7975 | [[Ficheru:Stephen Williams MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266548|Stephen Williams]]'' | políticu galés | 1966 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 7976 | [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Alun Cairns MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q268030|Alun Cairns]]'' | blogueru, Reinu Xuníu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7977 | [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Robert Buckland MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q269853|Robert Buckland]]'' | políticu galés | 1968 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7978 | [[Ficheru:Evans, Jill-1665.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272522|Jill Evans]]'' | política británica | 1959 | | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 7979 | [[Ficheru:Jade Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272570|Jade Jones]]'' | taekwondista británica | 1993 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 7980 | [[Ficheru:Donna Lewis (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272578|Donna Lewis]]'' | | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7981 | [[Ficheru:Katherine Jenkins in 2022 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272581|Katherine Jenkins]]'' | | 1980 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7982 | | ''[[:d:Q272592|Aimee-Ffion Edwards]]'' | actriz británica | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7983 | | ''[[:d:Q275421|Emma]]'' | cantante británica | 1974 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7984 | | ''[[:d:Q285258|Ron Waldron]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1933 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7985 | | ''[[:d:Q287292|Andrew Selby]]'' | boxeador británicu | 1988 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7986 | [[Ficheru:Cerys Matthews Glastonbury 2008 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q291300|Cerys Matthews]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7987 | | ''[[:d:Q291686|Lindy Hemming]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7988 | [[Ficheru:Ioan Gruffudd at the 2011 Comic-Con International.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q295974|Ioan Gruffudd]]'' | | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7989 | [[Ficheru:Official portrait of Wayne David MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q296716|Wayne David]]'' | políticu galés | 1957 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7990 | [[Ficheru:Glyn Davies (Welsh Politician) profile photo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q296920|Glyn Davies]]'' | | 1944 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7991 | [[Ficheru:Michael Sheen crop n2 Good Omens panel at NYCC (61104).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q298276|Michael Sheen]]'' | | 1969 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7992 | [[Ficheru:Official portrait of Jonathan Edwards crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q302892|Jonathan Edwards]]'' | políticu británicu | 1976 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7993 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Evans crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q303577|Chris Evans]]'' | políticu británicu | 1977 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 7994 | [[Ficheru:Evans, Jonathan (crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q303716|Jonathan Evans]]'' | políticu galés | 1950 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7995 | [[Ficheru:Official portrait of Mr Nigel Evans crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q303814|Nigel Evans]]'' | políticu británicu | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7996 | [[Ficheru:Simon Davies Wales October 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q310733|Simon Davies]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7997 | [[Ficheru:Athletissima 2012 - Colin Jackson (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q311300|Colin Jackson]]'' | atleta británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7998 | [[Ficheru:Danny Gabbidon 04052025 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312067|Danny Gabbidon]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 7999 | [[Ficheru:Jonathan Pryce 2016 (28577280662) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312702|Jonathan Pryce]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q5043241|Carmel]]'' |- | style='text-align:right'| 8000 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (135) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q313250|Joe Allen]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8001 | [[Ficheru:Mason Ryan Cropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q314920|Mason Ryan]]'' | futbolista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 8002 | | ''[[:d:Q316155|John Holloway]]'' | | 1948 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8003 | [[Ficheru:Start campagne voor Europese verkiezingen van PvdA (Rotterdam) Neal Kinnoch , k, Bestanddeelnr 932-9811.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317258|Neil Kinnock]]'' | políticu galés | 1942 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8004 | [[Ficheru:MarkWilliams2025Masters.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317265|Mark Williams]]'' | xugador de snooker británicu | 1975 | | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 8005 | [[Ficheru:John Weathers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q322031|John Weathers]]'' | ornitólogu galés | 1947 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8006 | [[Ficheru:Bryn Terfel in Stockholm 2013-22.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q322211|Bryn Terfel]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 8007 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Howard of Lympne crop 2, 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q325381|Michael Howard]]'' | abogáu, Reinu Xuníu | 1941 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8008 | | ''[[:d:Q327187|Mark Pembridge]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8009 | [[Ficheru:Lord Heseltine, Deputy Prime Minister, UK (1995-97) (10559130986).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332314|Michael Heseltine]]'' | autobiógrafu, Reinu Xuníu | 1933 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8010 | [[Ficheru:Karl Jenkins - St David Awards 2017.png|center|128px]] | ''[[:d:Q333168|Karl Jenkins]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 8011 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Baker of Dorking 2020 crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333390|Kenneth Baker, Baron Baker of Dorking]]'' | políticu galés | 1934 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8012 | [[Ficheru:Elfyn Llwyd MP in 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333590|Elfyn Llwyd]]'' | | 1951 | | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 8013 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Murphy of Torfaen 2020 crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333828|Paul Murphy]]'' | políticu galés | 1948 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 8014 | [[Ficheru:Rondavies1998.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333869|Ron Davies]]'' | políticu galés | 1946 | | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 8015 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Touhig crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q334278|Don Touhig]]'' | periodista, Reinu Xuníu | 1947 | | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 8016 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Anderson of Swansea crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q334411|Donald Anderson]]'' | | 1939 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8017 | [[Ficheru:Tony pulis 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q334541|Tony Pulis]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8018 | [[Ficheru:Official portrait of Eluned Morgan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336521|Eluned Morgan]]'' | política británica | 1967 | | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 8019 | [[Ficheru:Official portrait of Lord German crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336526|Mike German, Baron German]]'' | políticu galés | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8020 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Grey-Thompson crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336543|Tanni Grey-Thompson]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8021 | [[Ficheru:Chico Slimani May 07.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q339786|Chico Slimani]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8022 | [[Ficheru:Matthew Rhys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q342784|Matthew Rhys]]'' | | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8023 | [[Ficheru:John Toshack 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q342989|John Toshack]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8024 | [[Ficheru:Dave Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q346480|Dave Evans]]'' | cantante australianu | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8025 | [[Ficheru:Chris Slade.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q348704|Chris Slade]]'' | batería galés | 1946 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8026 | [[Ficheru:Adam Matthews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q350383|Adam Matthews]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8027 | [[Ficheru:Adam Jones (rugby player).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q350686|Adam Rhys Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 8028 | [[Ficheru:RobbieSavage01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q350799|Robbie Savage]]'' | | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8029 | [[Ficheru:Beady Eye Andy Bell (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q353388|Andy Bell]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8030 | | ''[[:d:Q355049|Owain Yeoman]]'' | actor británicu | 1978 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 8031 | | ''[[:d:Q356091|Max Boyce]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 8032 | [[Ficheru:Rhodri Meilir 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q356108|Rhodri Meilir]]'' | | 1978 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 8033 | [[Ficheru:Geraint Thomas 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q356327|Geraint Thomas]]'' | | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8034 | [[Ficheru:Hartson, John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q356392|John Hartson]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8035 | | ''[[:d:Q361465|Gerran Howell]]'' | actor británicu | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8036 | [[Ficheru:Owen Teale 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q361536|Owen Teale]]'' | | 1961 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8037 | [[Ficheru:Russell T. Davies (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q361981|Russell T Davies]]'' | | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8038 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (172).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q370527|Joe Ledley]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8039 | [[Ficheru:Adrian Goldsworthy-2 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q373061|Adrian Goldsworthy]]'' | historiador militar galés | 1969 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8040 | [[Ficheru:Sophie Dee 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q378678|Sophie Dee]]'' | actriz pornográfica británica | 1984 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8041 | [[Ficheru:Robert Partridge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q380859|Rob Partridge]]'' | ciclista británicu | 1985 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8042 | [[Ficheru:Alastair Reynolds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q380869|Alastair Reynolds]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8043 | | ''[[:d:Q381649|Gareth Cooper]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8044 | [[Ficheru:Stuttgart 2023 -Comic Con Germany- Vincent Regan- by-RaBoe 023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q381664|Vincent Regan]]'' | | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8045 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (097).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q381769|Chris Coleman]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8046 | [[Ficheru:John Greaves (musician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q382676|John Greaves]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 8047 | | ''[[:d:Q382731|John Warlow]]'' | | 1939 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8048 | [[Ficheru:St-jacut.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q390440|Jacut]]'' | | 401 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8049 | [[Ficheru:Official portrait of Nick Smith MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q390760|Nick Smith]]'' | políticu británicu | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8050 | [[Ficheru:Official portrait of Damian Green crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q391960|Damian Green]]'' | políticu galés | 1956 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8051 | [[Ficheru:Ryan Day at Snooker German Masters (DerHexer) 2015-02-05 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q402985|Ryan Day]]'' | xugador de snooker británicu | 1980 | | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 8052 | | ''[[:d:Q434154|Henry Spinetti]]'' | músicu británicu | 1951 | | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 8053 | [[Ficheru:Marilyn Strathern speaking at SOAS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q435411|Marilyn Strathern]]'' | antropóloga británica | 1941 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 8054 | [[Ficheru:NevilleSouthall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q436650|Neville Southall]]'' | futbolista británicu | 1958 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 8055 | [[Ficheru:Jo Walton (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q438330|Jo Walton]]'' | | 1964 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8056 | | ''[[:d:Q438506|John Yapp]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8057 | | ''[[:d:Q438515|Dafydd Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8058 | [[Ficheru:Michael Jones (Fête de la musique, Vitrolles, Bouches-du-Rhône, France).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q438832|Michael Jones]]'' | | 1952 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 8059 | [[Ficheru:Honeysuckle weeks november 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q440206|Honeysuckle Weeks]]'' | actriz británica | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8060 | [[Ficheru:Amanda Levete.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q440786|Amanda Levete]]'' | arquiteuta galesa | 1959<br/>1955 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8061 | | ''[[:d:Q444638|Sharon Maguire]]'' | | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8062 | | ''[[:d:Q446140|Jon Brown]]'' | maratonista canadianu | 1971 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8063 | | ''[[:d:Q446789|Dai Young]]'' | | 1967 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8064 | | ''[[:d:Q447949|Bryn Meredith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1930 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8065 | [[Ficheru:Alun Wyn Jones 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q447961|Alun Wyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8066 | | ''[[:d:Q448212|Bobby Windsor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8067 | [[Ficheru:Jamie Roberts cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449012|Jamie Roberts]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8068 | [[Ficheru:Rebecca James 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449100|Rebecca James]]'' | ciclista galesa | 1991 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8069 | [[Ficheru:Barry Morgan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449108|Barry Morgan]]'' | | 1947 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8070 | | ''[[:d:Q455094|Hayley Tullett]]'' | mediofondista británica | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8071 | | ''[[:d:Q456444|G. E. R. Lloyd]]'' | | 1933 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8072 | [[Ficheru:Sam Warburton cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q460627|Sam Warburton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8073 | [[Ficheru:2025-04-03 Premier League Darts Berlin 2025 by Sandro Halank–138.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q460672|Mark Webster]]'' | xugador de dardos galés | 1983 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8074 | [[Ficheru:David Greene Barcelona 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q460929|Dai Greene]]'' | atleta británicu | 1986 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8075 | | ''[[:d:Q460934|Morgan Stoddart]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 8076 | [[Ficheru:Jon Lilygreen ESC 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q463870|Jon Lilygreen]]'' | cantante galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8077 | [[Ficheru:Kelle Marie at 2006 AEE Friday 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q465457|Kelle Marie]]'' | actriz británica | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8078 | [[Ficheru:EM Finale 4x400m München 2002.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q465547|Matthew Elias]]'' | atleta británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8079 | | ''[[:d:Q466837|Hywel Lloyd]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés | 1985 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 8080 | [[Ficheru:Kelly Sotherton (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q466878|Kelly Sotherton]]'' | atleta británica | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8081 | | ''[[:d:Q467749|Joanna Page]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 8082 | [[Ficheru:Swinburne, Kay-2652.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q468023|Kay Swinburne]]'' | política británica | 1967 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8083 | [[Ficheru:Chrisgunter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q470751|Chris Gunter]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8084 | [[Ficheru:Wales and British and Irish Lions Hooker, Matthew Rees. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q474788|Matthew Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 8085 | | ''[[:d:Q478565|Dai Havard]]'' | políticu galés | 1950 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8086 | [[Ficheru:Joan Ruddock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q479115|Joan Ruddock]]'' | política británica | 1943 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8087 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Ruane crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q479188|Chris Ruane]]'' | políticu británicu | 1958 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8088 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120075.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q503776|Andrew Bishop]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 8089 | [[Ficheru:Andrew Davies (writer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q504430|Andrew Davies]]'' | | 1936 | | ''[[:d:Q7320726|Rhiwbina]]'' |- | style='text-align:right'| 8090 | | ''[[:d:Q505190|Andrew Hourmont]]'' | empresariu galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8091 | [[Ficheru:Andrew Pagett PHC 2011-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q506650|Andrew Pagett]]'' | xugador de snooker galés | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8092 | | ''[[:d:Q511364|Rosemary Joshua]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8093 | [[Ficheru:LauraFord.ChinaCats.2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q512659|Laura Ford]]'' | escultora galesa | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8094 | [[Ficheru:Lyn Evans - pictures donated by CERN-7.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q514831|Lyn Evans]]'' | físicu galés | 1945 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8095 | | ''[[:d:Q515207|Perdita Weeks]]'' | actriz británica | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8096 | | ''[[:d:Q518290|Kelly Morgan]]'' | xugadora de bádminton británica | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8097 | [[Ficheru:Mike Phillips 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q519589|Mike Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8098 | | ''[[:d:Q522134|Stuart Urban]]'' | | 1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8099 | [[Ficheru:Matt Ryan At Wales Comic-Con Homecoming Wrexham 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q522373|Matt Ryan]]'' | | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8100 | [[Ficheru:Richard Deacon II (2017).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q523810|Richard Deacon]]'' | | 1949 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8101 | [[Ficheru:Andy Fairweather-Low, July 02 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q525714|Andy Fairweather Low]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8102 | [[Ficheru:Shane Williams 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q525873|Shane Williams]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8103 | | ''[[:d:Q526714|Andy Melville]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8104 | [[Ficheru:Andy Powell zoonabar london wasps.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q527084|Andy Powell]]'' | | 1981 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 8105 | [[Ficheru:Andy Scott - Wacken Open Air 2018 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q527532|Andy Scott]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8106 | | ''[[:d:Q530256|Edwin Regan]]'' | | 1935 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8107 | | ''[[:d:Q531221|Emyr Wyn Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8108 | | ''[[:d:Q531350|Bethan Huws]]'' | artista británica | 1961 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8109 | [[Ficheru:Jayne Ludlow.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q533245|Jayne Ludlow]]'' | futbolista británica | 1979 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 8110 | | ''[[:d:Q533743|Owain Tudur Jones]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8111 | [[Ficheru:Michael White PHC 2016-2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q537531|Michael White]]'' | xugador de snooker británicu | 1991 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8112 | [[Ficheru:High Contrast AKA Lincoln Barrett.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q538289|High Contrast]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8113 | | ''[[:d:Q539583|Rachel Rice]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q643919|Torfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 8114 | [[Ficheru:Sandra Gidley, September 2009 1 rotated and cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q544101|Sandra Gidley]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 8115 | [[Ficheru:DaveEdmunds1980crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545186|Dave Edmunds]]'' | | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8116 | | ''[[:d:Q545198|Julian Winn]]'' | ciclista británicu | 1972 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8117 | [[Ficheru:Samuel Harrison TA 2013 (Cropping).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545242|Sam Harrison]]'' | ciclista británicu | 1992 | | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 8118 | [[Ficheru:Saunders, Dean 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545303|Dean Saunders]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8119 | | ''[[:d:Q545328|Tom Ward]]'' | actor británicu | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8120 | | ''[[:d:Q546364|Della Jones]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 8121 | [[Ficheru:Jak Jones PHC 2016-3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q549519|Jak Jones]]'' | xugador de snooker británicu | 1993 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8122 | [[Ficheru:Matthew Stevens PHC 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q551261|Matthew Stevens]]'' | xugador de snooker británicu | 1977 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8123 | | ''[[:d:Q552881|Les Davies]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8124 | [[Ficheru:Jason Koumas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q553549|Jason Koumas]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8125 | [[Ficheru:Sashaspooky (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q556024|Sasha]]'' | | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8126 | | ''[[:d:Q561356|Kevin Allen]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8127 | [[Ficheru:Christian Malcolm Barcelona 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q561374|Christian Malcolm]]'' | velocista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8128 | [[Ficheru:Portrait of Ross Lovegrove.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q573143|Ross Lovegrove]]'' | diseñador galés | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8129 | [[Ficheru:Official portrait of Albert Owen crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q576121|Albert Owen]]'' | políticu galés | 1959 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 8130 | [[Ficheru:Snooker German Masters (DerHexer) 2013-02-03 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q578107|Paul Collier]]'' | árbitru galés | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8131 | | ''[[:d:Q579550|Peter Biziou]]'' | direutor de fotografía británicu | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8132 | [[Ficheru:Up percy jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q587649|Percy Jones]]'' | | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8133 | [[Ficheru:Jamie Jones PHC 2015-2.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q590142|Jamie Jones]]'' | xugador de snooker británicu | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8134 | | ''[[:d:Q618515|Aphrodite]]'' | | 1968 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8135 | [[Ficheru:Nicky Grist.png|center|128px]] | ''[[:d:Q631339|Nicky Grist]]'' | pilotu de rally británicu | 1961 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8136 | [[Ficheru:Richard Duffy.png|center|128px]] | ''[[:d:Q642981|Richard Duffy]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8137 | [[Ficheru:Tighpaul.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q648341|Thighpaulsandra]]'' | músicu británicu | 1958 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8138 | | ''[[:d:Q662951|Roy Mathias]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8139 | | ''[[:d:Q685402|Gavin Williams]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8140 | [[Ficheru:Huw Irranca-Davies official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q691388|Huw Irranca-Davies]]'' | políticu galés | 1963 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 8141 | [[Ficheru:Anne Main (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q694996|Anne Main]]'' | política galesa | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8142 | [[Ficheru:Alan Woods RCP 2nd Congress May 2025 DSCF2406 (54532185577) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q704897|Alan Woods]]'' | | 1944 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8143 | | ''[[:d:Q713720|Kevin Sheedy]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 8144 | [[Ficheru:Jeffrey Weeks by Mark McNestry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q718057|Jeffrey Weeks]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8145 | [[Ficheru:Steve Jones Boston 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q720491|Steve Jones]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8146 | [[Ficheru:DavidLangford.01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q720787|David Langford]]'' | escritor británicu | 1953 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8147 | | ''[[:d:Q721273|Richard Ian Cox]]'' | actor canadianu | 1973 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8148 | [[Ficheru:Luke Evans in 2018 (cropped 4).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q722001|Luke Evans]]'' | | 1979 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8149 | [[Ficheru:Lynn Davies 1964.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725365|Lynn Davies]]'' | atleta británicu | 1942 | | ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]'' |- | style='text-align:right'| 8150 | [[Ficheru:Kieth Allen (7323203024) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725519|Keith Allen]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8151 | [[Ficheru:Kelly jones cardiff 2005.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725516|Kelly Jones]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8152 | [[Ficheru:Rob Terry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725567|Rob Terry]]'' | lluchador profesional británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8153 | [[Ficheru:Bradley Dredge KLM Open 2010.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q725572|Bradley Dredge]]'' | golfista galés | 1973 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8154 | [[Ficheru:Siân James at Canal Parade Amsterdam - EuroPride 2016 - PvdA (28225698514) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q727410|Siân James]]'' | política galesa | 1959 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8155 | | ''[[:d:Q727494|Terry Williams]]'' | batería británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8156 | | ''[[:d:Q730648|Steve Upton]]'' | batería galés | 1946 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8157 | | ''[[:d:Q731353|Ian Flanagan]]'' | tenista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8158 | [[Ficheru:Kim Howells 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q736160|Kim Howells]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1946 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8159 | | ''[[:d:Q736226|Clive Thomas]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1936 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 8160 | [[Ficheru:Ieuan Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q741112|Ieuan Evans]]'' | | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8161 | | ''[[:d:Q746440|Saint Wethoc]]'' | | 401 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8162 | | ''[[:d:Q747672|Mark Titley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8163 | [[Ficheru:Official portrait of Dr Julian Lewis crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q749612|Julian Lewis]]'' | políticu británicu | 1951 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8164 | [[Ficheru:Official portrait of Susan Elan Jones crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q750381|Susan Elan Jones]]'' | política británica | 1968 | | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 8165 | | ''[[:d:Q751510|Lloyd Burns]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 8166 | | ''[[:d:Q761573|Catherine Fisher]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8167 | [[Ficheru:JAMES WILSON BRFC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q771149|James Wilson]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 8168 | | ''[[:d:Q780432|John Bach]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8169 | [[Ficheru:Ian Gough 2008 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q781211|Ian Gough]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8170 | [[Ficheru:USO - ASM - 20150905 - Nicky Robinson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q786362|Nicky Robinson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8171 | [[Ficheru:Miss Wales 08 Chloe Morgan.jpg|center|128px]] | [[Chloe-Beth Morgan]] | | 1986 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8172 | [[Ficheru:Bullet for My Valentine - Rock am Ring 2018-4319.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q855207|Matthew Tuck]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8173 | [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q863024|Billy Boston]]'' | | 1934 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8174 | [[Ficheru:BlueWiki.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q885939|Blue Weaver]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8175 | | ''[[:d:Q888143|Bob Morgan]]'' | saltador galés | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8176 | [[Ficheru:Alex Thomson VG2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q892605|Alex Thomson]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8177 | | ''[[:d:Q897007|Bradley Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 8178 | [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551217).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q901131|Dafydd Ifans]]'' | escritor galés | 1949 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8179 | [[Ficheru:Justin Tipuric. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q914227|Justin Tipuric]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8180 | [[Ficheru:Gwilym Simcock IBK.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q919013|Gwilym Simcock]]'' | | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8181 | [[Ficheru:The Who Philadelphia PA Oct. 26, 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q922252|Pino Palladino]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8182 | [[Ficheru:Enzo Maccarinelli.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q928194|Enzo Maccarinelli]]'' | boxeador británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8183 | [[Ficheru:Richard Barrett in June 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q929476|Richard Barrett]]'' | compositor británicu | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8184 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120009.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q930461|Duncan Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8185 | [[Ficheru:Jonathan Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934120|Jonathan Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 8186 | [[Ficheru:Gareth David-Lloyd by Gage Skidmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934461|Gareth David-Lloyd]]'' | actor británicu | 1981 | | ''[[:d:Q4898677|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 8187 | [[Ficheru:Dwayne Peel (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934472|Dwayne Peel]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8188 | | ''[[:d:Q934488|Fred Evans]]'' | boxeador británicu | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8189 | [[Ficheru:Martyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934531|Martyn Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8190 | | ''[[:d:Q934587|Mark Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 8191 | [[Ficheru:Gethin Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934631|Gethin Jenkins]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]'' |- | style='text-align:right'| 8192 | [[Ficheru:Huw Bennett - Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934769|Huw Bennett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8193 | [[Ficheru:Simon Richardson London 2012 Paralympic Games torch relay.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q935347|Simon Richardson]]'' | ciclista británicu (1966-) | 1966 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8194 | | ''[[:d:Q945352|Richie Collins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8195 | [[Ficheru:Gareth Thomas (rugby player).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q949204|Gareth Thomas]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q7424317|Sarn]]'' |- | style='text-align:right'| 8196 | | ''[[:d:Q953257|Robert Pugh]]'' | actor británicu | 1950 | | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 8197 | | ''[[:d:Q955586|Matt Rees]]'' | escritor británicu | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8198 | [[Ficheru:Isabel Ice adjusted.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q958043|Isabel Ice]]'' | actriz pornográfica galesa | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8199 | | ''[[:d:Q965304|Gareth Wyatt]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Pontypridd]]<br/>[[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8200 | [[Ficheru:Daniel Wells at Snooker German Masters (DerHexer) 2013-01-30 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q970221|Daniel Wells]]'' | xugador de snooker británicu | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8201 | [[Ficheru:David Cotterill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q971539|David Cotterill]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8202 | [[Ficheru:Neal Eardley BCFC 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q975917|Neal Eardley]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 8203 | | ''[[:d:Q976254|Paul Davies]]'' | xugador de snooker galés | 1970 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 8204 | [[Ficheru:Shakin' Stevens.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q978793|Shakin' Stevens]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8205 | [[Ficheru:Paul Rhys coat crop'24.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979114|Paul Rhys]]'' | | 1963 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8206 | | ''[[:d:Q979204|Gerald Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1945 | | ''[[:d:Q6661740|Llansaint]]'' |- | style='text-align:right'| 8207 | | ''[[:d:Q979276|Jason Hughes]]'' | actor británicu | 1971 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8208 | [[Ficheru:Delme Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979336|Delme Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8209 | [[Ficheru:Grace Coddington.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q981330|Grace Coddington]]'' | | 1941 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 8210 | | ''[[:d:Q981527|Nick Evans]]'' | | 1947 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8211 | [[Ficheru:Ryan Bevington. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q981688|Ryan Bevington]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8212 | [[Ficheru:Robert Howley Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q981948|Rob Howley]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8213 | [[Ficheru:Sir Howard Stringer Shankbone Metropolitan Opera 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q983336|Howard Stringer]]'' | | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8214 | [[Ficheru:Nathan Walker.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q984365|Nathan Walker]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8215 | [[Ficheru:EduWiki 2013 Day 1 (57).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q994769|Robin Llwyd ab Owain]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 8216 | [[Ficheru:Bryony Worthington, Baroness Worthington (born 1971) at World Economic Forum Davos 2021.png|center|128px]] | ''[[:d:Q995315|Bryony Worthington, Baroness Worthington]]'' | política galesa | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8217 | | ''[[:d:Q1003578|Franklin Saunders]]'' | | 1891 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8218 | | ''[[:d:Q1029131|Camille Butcher]]'' | | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8219 | | ''[[:d:Q1036305|Carissa Turner]]'' | xugadora de bádminton británica | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8220 | [[Ficheru:David Sullivan co-owner West Ham United F.C..jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1046824|David Sullivan]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8221 | | ''[[:d:Q1055273|Cerith Wyn Evans]]'' | escultor galés | 1958 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8222 | | ''[[:d:Q1056022|Howard King]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1946 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8223 | [[Ficheru:Jessica Sula (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1058973|Jessica Sula]]'' | actriz británica | 1994 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8224 | | ''[[:d:Q1061908|Michael Owen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8225 | [[Ficheru:Chris Bartley2.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1076979|Chris Bartley]]'' | remeru británicu | 1984 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8226 | | ''[[:d:Q1077147|Chris Czekaj]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8227 | | ''[[:d:Q1077808|Chris Type]]'' | corredor de skeleton británicu | 1981 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8228 | [[Ficheru:Peter Wingfield 20100701 Japan Expo 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1082835|Peter Wingfield]]'' | actor galés | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8229 | [[Ficheru:Christopher Timothy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1087011|Christopher Timothy]]'' | actor británicu | 1940 | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 8230 | | [[Mark Bowen]] | futbolista británicu | 1963 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8231 | [[Ficheru:Clayton Blackmore juli 1991.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1099281|Clayton Blackmore]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8232 | [[Ficheru:Cliff Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1101163|Cliff Jones]]'' | futbolista británicu | 1935 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8233 | [[Ficheru:Gareth Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1103587|Gareth Roberts]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8234 | | ''[[:d:Q1106063|Keith Cooper]]'' | | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8235 | | ''[[:d:Q1106064|Keith Burge]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 8236 | | ''[[:d:Q1115849|Jonathan Davies]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 8237 | | ''[[:d:Q1118742|James Brewerton]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8238 | | ''[[:d:Q1138615|Craig Mitchell]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8239 | [[Ficheru:Iwan Rheon by Gage Skidmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1148937|Iwan Rheon]]'' | | 1985 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8240 | [[Ficheru:Richard Ellis recipient of the 2023 Gruber Cosmology Prize (iau2302).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1153445|Richard Ellis]]'' | astrónomu británicu | 1950 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8241 | | ''[[:d:Q1153763|Robin McBryde]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1970 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8242 | [[Ficheru:Dafydd Iwan from Emynau album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1157150|Dafydd Iwan]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 8243 | [[Ficheru:Dale Appleby - Sachsentour.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1157833|Dale Appleby]]'' | ciclista británicu | 1986 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8244 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Campbell-Savours crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1157836|Dale Campbell-Savours]]'' | políticu británicu | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8245 | [[Ficheru:Dan Biggar 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1158997|Dan Biggar]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8246 | [[Ficheru:Darren Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1166651|Darren Morgan]]'' | xugador de snooker británicu | 1966 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8247 | | ''[[:d:Q1173795|David Bower]]'' | actor británicu | 1969 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8248 | | ''[[:d:Q1174338|David Emanuel]]'' | diseñador de moda galés | 1952 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8249 | | ''[[:d:Q1176766|David Broucher]]'' | diplomáticu británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8250 | [[Ficheru:David Williams (mathematician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1177203|David Williams]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8251 | [[Ficheru:Rob Jones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1179039|Rob Jones]]'' | | 1971 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8252 | | ''[[:d:Q1181577|Deborah Kay Davies]]'' | | 2000 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8253 | | ''[[:d:Q1183309|Deiniol Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1977 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8254 | [[Ficheru:James Fox.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1189996|James Fox]]'' | cantante británicu | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8255 | [[Ficheru:Neil Taylor vs Arsenal (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1191188|Neil Taylor]]'' | futbolista británicu | 1989 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8256 | [[Ficheru:Visit of Derek Vaughan to the European Commission - 2023 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1200134|Derek Vaughan]]'' | políticu galés | 1961 | | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 8257 | | ''[[:d:Q1247700|Clive Merrison]]'' | actor galés | 1945 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 8258 | [[Ficheru:Mark Rowlands at National Book Festival 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1257097|Mark Rowlands]]'' | filósofu galés | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8259 | [[Ficheru:Gwyneth Glyn5638.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1267203|Gwyneth Glyn]]'' | | 2007 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8260 | | ''[[:d:Q1282921|Eddie Niedzwiecki]]'' | futbolista polacu | 1959 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8262 | [[Ficheru:Eifion Lewis Roberts (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1302969|Eifion Lewis-Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8263 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Wilson of Dinton crop 2, 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1310059|Richard Wilson, Baron Wilson of Dinton]]'' | políticu británicu | 1942 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8264 | [[Ficheru:Eirian Williams at Snooker German Masters (DerHexer) 2013-01-30 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1310576|Eirian Williams]]'' | árbitru británicu | 1955 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8265 | [[Ficheru:UCI Track World Championships 2020 154.jpg|center|128px]] | [[Elinor Barker]] | ciclista británica | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8266 | | ''[[:d:Q1331208|Elizabeth Grünbaum]]'' | profesora británica | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8267 | [[Ficheru:N. J. A. Sloane.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1333178|Neil Sloane]]'' | matemáticu británicu | 1939 | | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 8268 | [[Ficheru:Paul Whitehouse in 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1343140|Paul Whitehouse]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q7600082|Stanleytown]]'' |- | style='text-align:right'| 8269 | [[Ficheru:Tom Ellis - IGN Live 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1343564|Tom Ellis]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8270 | [[Ficheru:Taylor, Rhys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1361619|Rhys Taylor]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8271 | | ''[[:d:Q1368597|David Taylor]]'' | futbolista británicu | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8272 | [[Ficheru:Lunar Festival - Julian Cope (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1371735|Julian Cope]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q5262556|Deri]]'' |- | style='text-align:right'| 8273 | | ''[[:d:Q1380259|Lee Byrne]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8274 | [[Ficheru:Stephen Jones 2014.jpg|center|128px]] | [[Stephen Jones]] | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8275 | [[Ficheru:John Bufton UKIP MEP for Wales.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1380953|John Bufton]]'' | políticu galés | 1962 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 8276 | [[Ficheru:Gareth Edwards 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381089|Gareth Edwards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1947 | | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 8277 | [[Ficheru:Tom James MBE.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381114|Tom James]]'' | remeru británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8278 | [[Ficheru:Neil Jenkins. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381233|Neil Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1971 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8279 | | ''[[:d:Q1381454|Gomer Edwin Evans]]'' | compositor de cantares galés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8280 | [[Ficheru:Ryan Jones. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1386825|Ryan Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8281 | [[Ficheru:Steve Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1391397|Steve Jones]]'' | | 1944 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8282 | | ''[[:d:Q1396040|Sue Jones-Davies]]'' | | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8283 | [[Ficheru:Rhys Williams 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1397897|Rhys Williams]]'' | atleta británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8284 | [[Ficheru:Leigh Halfpenny. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 Leigh Halfpenny. Dathliadau Camp Lawn Cymru, Senedd 19 Mawrth 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1398346|Leigh Halfpenny]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8285 | | ''[[:d:Q1403150|Derek Quinnell]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8286 | | ''[[:d:Q1404569|Gareth Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1951 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8287 | | ''[[:d:Q1404576|Mike Ruddock]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 8288 | [[Ficheru:Jamie Oliver - Lostprophets in Pontypridd, 2007 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1405258|Jamie Oliver]]'' | compositor galés | 1975 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8289 | [[Ficheru:Robert Griffiths, Britain Needs Socialism, 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1405477|Robert Griffiths]]'' | | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8290 | [[Ficheru:Stu Richardson - Lostprophets (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1407544|Stuart Richardson]]'' | músicu galés | 1973 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 8291 | | ''[[:d:Q1423384|Matt Crowell]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8292 | | ''[[:d:Q1423984|Lee Williams]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8293 | [[Ficheru:Kai Owen Fedcon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1427818|Kai Owen]]'' | actor británicu | 1975 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 8294 | | ''[[:d:Q1428289|Steve Speirs]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 8295 | | ''[[:d:Q1428717|Matthew Rowe]]'' | ciclista galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8296 | | ''[[:d:Q1475708|Michael Kerstgens]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8297 | [[Ficheru:Mika Chunuonsee 20180316.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1494329|Mika Chunuonsee]]'' | futbolista tailandés | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8298 | [[Ficheru:Gavin Henson.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1496438|Gavin Henson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8299 | | ''[[:d:Q1507413|Mary Fulbrook]]'' | historiadora británica | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8300 | | ''[[:d:Q1533250|Jonathan Neil Morgan]]'' | xugador de bádminton británicu | 1979 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8301 | [[Ficheru:Griff Rhys Jones 2019.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1546589|Griff Rhys Jones]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8302 | | ''[[:d:Q1555434|Kevin Ratcliffe]]'' | futbolista británicu | 1960 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 8303 | [[Ficheru:Gwyn Ashton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1557923|Gwyn Ashton]]'' | músicu australianu | 1961<br/>1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8304 | | ''[[:d:Q1557927|Gwyn Prosser]]'' | políticu galés | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8305 | [[Ficheru:Paul James. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1558855|Paul James]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8306 | | ''[[:d:Q1562304|Tony Cowell]]'' | escritor británicu | 1950 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8307 | | ''[[:d:Q1601789|Heledd ferch Cyndrwyn]]'' | | | | ''[[:d:Q837136|Kingdom of Deheubarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8308 | [[Ficheru:Darcy Blake Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1633006|Darcy Blake]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8309 | | ''[[:d:Q1637205|Rachel Trezise]]'' | escritora galesa | 1978 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8310 | [[Ficheru:Huw warren high res.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1639396|Huw Warren]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8311 | | ''[[:d:Q1645638|Lyndon Williams]]'' | xugador de bádminton británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8312 | [[Ficheru:Williams, Matthew.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1646990|Matthew Williams]]'' | futbolista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8313 | | ''[[:d:Q1649429|Owen Morris]]'' | | 1968 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 8314 | [[Ficheru:Ian Hislop - 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1655550|Ian Hislop]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 8315 | [[Ficheru:Ian simmonds 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1655630|Ian Simmonds]]'' | músicu de jazz galés | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8316 | | ''[[:d:Q1655632|Ian Shaw]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8317 | [[Ficheru:Stuttgart 2024 - ComicCon - Ian Whyte - by-RaBoe 007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1655682|Ian Whyte]]'' | actor británicu | 1971 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8318 | [[Ficheru:Roger Roberts at Bournemouth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1663616|Roger Roberts, Baron Roberts of Llandudno]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 8319 | [[Ficheru:2015 UEC Track Elite European Championships 174.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1665252|Lewis Oliva]]'' | ciclista británicu | 1992 | | ''[[:d:Q5266612|Devauden]]'' |- | style='text-align:right'| 8320 | [[Ficheru:Nathan Cleverly.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1677227|Nathan Cleverly]]'' | boxeador británicu | 1987 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8321 | [[Ficheru:Manic Street Preachers in London2005-4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1680270|James Dean Bradfield]]'' | | 1969 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8322 | [[Ficheru:Rugby World Cup 2007 James Hook.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1680577|James Hook]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8323 | [[Ficheru:Kosheen Sian Evans Wien2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1686156|Sian Evans]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8324 | [[Ficheru:Passio 2010 (5340704340) (Jeffrey John cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1686451|Jeffrey John]]'' | sacerdote británicu | 1953 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 8325 | | ''[[:d:Q1700866|John Lloyd]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 8326 | [[Ficheru:John Parsons..jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1701334|John Parsons]]'' | | 1954 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8327 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Clement-Jones crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1706931|Timothy Clement-Jones, Baron Clement-Jones]]'' | políticu galés | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8328 | | ''[[:d:Q1720081|Scott Quinnell]]'' | | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8329 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Carlile of Berriew crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1739190|Alex Carlile, Baron Carlile of Berriew]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 8330 | [[Ficheru:Tim Wright aka CoLD SToRAGE Circa 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1757629|Tim Wright]]'' | | 1967 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8331 | [[Ficheru:Christian Ribeiro 28-02-2015 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1770354|Christian Ribeiro]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8332 | [[Ficheru:JohnHumphrys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1770803|John Humphrys]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q7578756|Splott]]'' |- | style='text-align:right'| 8333 | [[Ficheru:Morgan, Craig.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1771428|Craig Morgan]]'' | futbolista británicu | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8334 | | ''[[:d:Q1778676|Rhys Day]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8335 | [[Ficheru:MichaelThomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1799438|Michael Thomas]]'' | músicu galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8336 | [[Ficheru:Julie Gardner at Comic Con 2008.jpg|center|128px]] | [[Julie Gardner]] | | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8337 | | ''[[:d:Q1801939|Gary Taylor]]'' | | 1961 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8338 | [[Ficheru:2021-02-13 IBSF World Championships Bobsleigh and Skeleton Altenberg 1DX 4145 by Stepro.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1807733|Laura Deas]]'' | | 1988 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8339 | | ''[[:d:Q1807932|Lauren Francis]]'' | cantante galesa | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8340 | [[Ficheru:2009 Women's British Open - Becky Brewerton (3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1808384|Becky Brewerton]]'' | golfista galesa | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8341 | [[Ficheru:Mark Lewis Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1820758|Mark Lewis Jones]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 8342 | [[Ficheru:The Reverend the Lord Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1820785|Leslie Griffiths]]'' | ministru británicu | 1942 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8343 | [[Ficheru:Lisa Palfrey, Tanjimei.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1827777|Lisa Palfrey]]'' | actriz británica | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8344 | | ''[[:d:Q1849841|Rhydian Roberts]]'' | | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8345 | [[Ficheru:Aled Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1849861|Aled Jones]]'' | | 1970 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8346 | [[Ficheru:Richard Brake Comic Con Brussels 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | [[Richard Brake]] | | 1964 | | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 8347 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Golding crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1866867|Llin Golding, Baroness Golding]]'' | política galesa | 1933 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8348 | | ''[[:d:Q1871528|Rhodri Giggs]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8349 | [[Ficheru:Luke Rowe - 2023 UCI Road World Championships (Men's road race).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1877075|Luke Rowe]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8350 | [[Ficheru:Ben Johnson Liverpool.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1886336|Ben Johnson]]'' | pintor galés | 1946 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 8351 | [[Ficheru:Mal (singer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1886591|Mal Ryder]]'' | cantante galés | 1944 | | ''[[:d:Q3835725|Llanfrechfa]]'' |- | style='text-align:right'| 8352 | [[Ficheru:Marc Evans at JDIFF 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1892607|Marc Evans]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8353 | | ''[[:d:Q1903320|Martin Allen]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8354 | | ''[[:d:Q1904830|Martin Roberts]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8355 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Thomas of Gresford crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1905135|Martin Thomas, Baron Thomas of Gresford]]'' | | 1937 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8356 | | ''[[:d:Q1905841|Martyn Lewis]]'' | xugador de bádminton británicu | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8357 | [[Ficheru:MatthewHughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1909528|Matthew Hughes]]'' | xugador de bádminton británicu | 1978 | | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 8358 | | ''[[:d:Q1914627|Richie Burnett]]'' | xugador de dardos galés | 1967 | | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 8359 | | ''[[:d:Q1918215|M. J. Trow]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 8360 | | ''[[:d:Q1931375|Mickey Thomas]]'' | futbolista británicu | 1954 | | ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 8361 | | ''[[:d:Q1933580|Mike Walker]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8362 | | ''[[:d:Q1933591|Mike Zaworotko]]'' | químicu británicu | 1956 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8363 | [[Ficheru:Stuart Manley.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1950162|Stuart Manley]]'' | golfista galés | 1979 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 8364 | | ''[[:d:Q1969415|Timothy Benjamin]]'' | velocista británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8365 | | ''[[:d:Q1974867|Neil Roberts]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8366 | [[Ficheru:Nick Reilly 2010.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1985492|Nick Reilly]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 8367 | [[Ficheru:Peredur ap Gwynedd.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q1987718|Peredur ap Gwynedd]]'' | músicu galés | 1975 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8368 | [[Ficheru:Shaun MacDonald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1996125|Shaun MacDonald]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8369 | [[Ficheru:2022-08-12 European Championships 2022 – Triathlon Elite Women by Sandro Halank–291.jpg|center|128px]] | [[Non Stanford]] | triatleta británica | 1989 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8370 | [[Ficheru:NC Courage vs Angel City (Oct 2024) 062.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1997219|Eleri Earnshaw]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8371 | | ''[[:d:Q1999688|Norman Solomon]]'' | | 1933 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8372 | [[Ficheru:Kyron Sullivan.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2020469|Kyron Sullivan]]'' | golfista galés | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8373 | [[Ficheru:Steph Elwood & Lewis Robling at Avatar fire and ash premiere London 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2047547|Lewis Robling]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8374 | [[Ficheru:Matthew Pritchard 2015 -2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2047865|Mathew Pritchard]]'' | | 1973 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8375 | [[Ficheru:Garry Houston.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2048628|Garry Houston]]'' | golfista galés | 1971 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8376 | [[Ficheru:Patrick Jones, Welsh Poet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2057711|Patrick Jones]]'' | poeta británicu | 1965 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8377 | | ''[[:d:Q2064266|Baruc]]'' | monxu galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8378 | [[Ficheru:Lee Walker PHC 2015-3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2070562|Lee Walker]]'' | xugador de snooker británicu | 1976 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 8379 | | ''[[:d:Q2086251|Philip Jenkins]]'' | historiador británicu | 1952 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8380 | | ''[[:d:Q2086471|Philip Sutton]]'' | xugador de bádminton británicu | 1960 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8381 | [[Ficheru:Mike Lewis (Welsh musician) Lostprophets in Pontypridd, 2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2099688|Mike Lewis]]'' | guitarrista galés | 1977 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8382 | | ''[[:d:Q2102183|Ritchie Davies]]'' | xugador de dardos galés | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8383 | | ''[[:d:Q2114948|Alex Gough]]'' | xugador de squash británicu | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8384 | | ''[[:d:Q2116510|Malcolm Davies]]'' | xugador de dardos galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8385 | [[Ficheru:Jeffrey Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2120207|Jeffrey Thomas]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8386 | [[Ficheru:James Donaldson.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2133288|Jamie Donaldson]]'' | golfista británicu | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8387 | | ''[[:d:Q2135567|Barrie Bates]]'' | xugador de dardos galés | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8388 | | ''[[:d:Q2142612|Martin Phillips]]'' | xugador de dardos galés | 1960 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 8389 | [[Ficheru:USO-Gloucester Rugby - 20141025 - Richard Hibbard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2149806|Richard Hibbard]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8390 | | ''[[:d:Q2150807|Richard Vaughan]]'' | xugador de bádminton británicu | 1978 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8391 | [[Ficheru:Rob Wainwright cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2156106|Rob Wainwright]]'' | criminalista galés | 1967 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8392 | | ''[[:d:Q2159914|Robin Sowden-Taylor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8393 | | ''[[:d:Q2163367|Jan Robbins]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 8394 | [[Ficheru:Badfinger 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2165437|Ron Griffiths]]'' | cantante británicu | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8395 | | ''[[:d:Q2183770|Marc Lloyd Williams]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8396 | | ''[[:d:Q2210169|Marshall James]]'' | xugador de dardos galés | 1970 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8397 | | ''[[:d:Q2223400|Imogen Thomas]]'' | modelu galesa | 1982 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8398 | | ''[[:d:Q2224511|Sarah Thomas]]'' | xugadora de bádminton británica | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8399 | | ''[[:d:Q2227475|Saul David]]'' | | 1966 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 8400 | | ''[[:d:Q2235810|Evin Crowley]]'' | actriz de cine británica | 1945 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8401 | | ''[[:d:Q2245403|Paul Jones]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 8402 | [[Ficheru:PSV tegen Go Ahead 1-1, Nick Deacy scoort langs doelman Van Zoghel, Bestanddeelnr 929-5477.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2250384|Nick Deacy]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8403 | [[Ficheru:Chaz Daytona 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2251359|Chaz Davies]]'' | pilotu de motociclismu británicu | 1987 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 8404 | [[Ficheru:Sean Moore 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2255749|Sean Moore]]'' | | 1968 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8405 | [[Ficheru:9.24.13WaitingForGodot-NoMansLandPressJunketByLuigiNovi4.2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2262221|Sean Mathias]]'' | actor británicu | 1956 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8406 | | ''[[:d:Q2265631|David Barry]]'' | actor galés | 1943 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8407 | | ''[[:d:Q2276821|Shane Clash]]'' | | 1979 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8408 | [[Ficheru:Ched Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2277114|Ched Evans]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8409 | [[Ficheru:KLM 2009 Mark Mouland.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2279901|Mark Mouland]]'' | golfista galés | 1961 | | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 8410 | | ''[[:d:Q2304861|Rhys Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8411 | [[Ficheru:NC Courage vs Seattle Reign (Apr 2024) 032.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2318784|Jess Fishlock]]'' | futbolista británica | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8412 | [[Ficheru:Brydon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2322261|Rob Brydon]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q2477613|Baglan]]'' |- | style='text-align:right'| 8413 | [[Ficheru:Stephen Dodd (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2344657|Stephen Dodd]]'' | golfista galés | 1966 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8414 | | ''[[:d:Q2346871|Steve Brace]]'' | maratonista galés | 1961 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8415 | [[Ficheru:Parry, Paul.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2353120|Paul Parry]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 8416 | | ''[[:d:Q2421928|Geraint Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8417 | | ''[[:d:Q2429227|Sion Bebb]]'' | golfista galés | 1968 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 8418 | | ''[[:d:Q2442492|Tony Chappel]]'' | xugador de snooker galés | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8419 | [[Ficheru:Nicky Wire in Budapest in 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2446658|Nicky Wire]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 8420 | [[Ficheru:St Gwladus in Gwladus.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2449206|Gwladys]]'' | santa galesa | 500 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 8421 | | ''[[:d:Q2458875|Tim Wylton]]'' | actor británicu | 1940 | | ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]'' |- | style='text-align:right'| 8422 | [[Ficheru:Jazz Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2463858|Jazz Richards]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8423 | [[Ficheru:Harry Wilson 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2476368|Harry Wilson]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8425 | [[Ficheru:Rhodri Morgan and David Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2487274|David Davies]]'' | nadador británicu | 1985 | | [[Cárdif]]<br/>''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8426 | [[Ficheru:Saint Morwenna of Morwenstow. Fresco in Saint Morwenna of Morwenstow church, England.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2500792|Morwenna]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 8427 | | ''[[:d:Q2523538|Marc Jenkins]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8428 | [[Ficheru:Laurence Cottle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2527728|Laurence Cottle]]'' | | 1953 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8429 | | ''[[:d:Q2530628|Hywel Simons]]'' | actor británicu | 1970 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8430 | | ''[[:d:Q2545239|Alan Durban]]'' | futbolista británicu | 1941 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8432 | [[Ficheru:Statue de saint Lunaire.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2563910|Saint Lunaire]]'' | | 509 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8433 | [[Ficheru:John Williams (snooker referee) 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2567288|John Williams]]'' | árbitru galés | 1937 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8434 | [[Ficheru:Valentine, Ryan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2587487|Ryan Valentine]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8435 | | ''[[:d:Q2596210|Carl Harris]]'' | futbolista británicu | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8436 | | ''[[:d:Q2596530|Tara Bethan]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 8437 | [[Ficheru:Yanto Barker 2015.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2599561|Yanto Barker]]'' | ciclista británicu | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8438 | | ''[[:d:Q2603027|Iwan Roberts]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8439 | | ''[[:d:Q2603439|Alan Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1948 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 8440 | | ''[[:d:Q2605051|Brian Flynn]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8441 | | ''[[:d:Q2605207|Paulinus]]'' | santu galés | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8442 | [[Ficheru:Nigel Owens Pro 12 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2609520|Nigel Owens]]'' | árbitru de rugbi a 15 británicu | 1971 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8443 | [[Ficheru:Jay-bfmv.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2631222|Jason James]]'' | músicu galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8444 | [[Ficheru:Euros Lyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2663889|Euros Lyn]]'' | direutor de televisión británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8445 | [[Ficheru:KLM 2009 Phillip Price.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2693197|Phillip Price]]'' | golfista galés | 1966 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8446 | | ''[[:d:Q2696817|Peter Nicholas]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8447 | [[Ficheru:Grant Nicholas performing with Feeder 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2706947|Grant Nicholas]]'' | cantante británicu | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8448 | [[Ficheru:Jongroom.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2736121|Jon Groom]]'' | | 1953 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 8449 | [[Ficheru:Andy Secombe (7283016042).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2742666|Andy Secombe]]'' | actor británicu | 1953 | | [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]'' |- | style='text-align:right'| 8450 | [[Ficheru:Jim Burns 2005.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2745954|Jim Burns]]'' | pintor galés | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8451 | | ''[[:d:Q2755519|Nigel Walker]]'' | atleta británicu | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8452 | | ''[[:d:Q2756320|Trezza Azzopardi]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8453 | [[Ficheru:Statue of St Carannog, Llangrannog, Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2758802|Carantoc]]'' | Abá galés | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 8454 | | ''[[:d:Q2780562|Amy Jenkins]]'' | | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8455 | [[Ficheru:Nottingham Pride MMB 11c Lisa Scott-Lee.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2782424|Lisa Scott-Lee]]'' | cantante galesa | 1976<br/>1975 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8456 | | ''[[:d:Q2792014|Jamie Robinson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8457 | | ''[[:d:Q2825023|Adrian Durston]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8458 | | ''[[:d:Q2825031|Adrian Hadley]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8459 | | ''[[:d:Q2825645|Aeron Edwards]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8460 | [[Ficheru:Alan Doss close.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2830489|Alan Doss]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8461 | [[Ficheru:Celebrating Alan Llwyd's double win victory in winning the chair and crown at Eisteddfod Rhuthun, 1973 (1526176).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2830554|Alan Llwyd]]'' | | 1948 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 8462 | | ''[[:d:Q2830572|Alan Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8463 | [[Ficheru:Aled Brew 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2832399|Aled Brew]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8464 | [[Ficheru:PotraitofAlexDarlington.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2832925|Alex Darlington]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8465 | | ''[[:d:Q2833520|Eric Burden]]'' | xugador de dardos galés | 1945 | | ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]'' |- | style='text-align:right'| 8466 | | ''[[:d:Q2837292|Alix Popham]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8467 | | ''[[:d:Q2837676|Allan Bateman]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q5016879|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 8468 | | ''[[:d:Q2837744|Allan Martin]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8469 | | ''[[:d:Q2846618|Andrew Grieve]]'' | | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8470 | | ''[[:d:Q2846634|Andrew House]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8471 | | ''[[:d:Q2849138|Andy Legg]]'' | futbolista británicu | 1966 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8472 | | ''[[:d:Q2849189|Andy Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8473 | | ''[[:d:Q2852820|Anthony Buchanan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1955 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 8474 | [[Ficheru:Paul Amos Animate Florida 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2857635|Paul Amos]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 8475 | | ''[[:d:Q2866086|Arwel Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 8476 | | ''[[:d:Q2866538|Ashley Evans]]'' | futbolista británicu | 1989 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8477 | | ''[[:d:Q2866548|Ashley Morris]]'' | futbolista británicu | 1984 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8478 | | ''[[:d:Q2866557|Ashley Smith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8479 | | ''[[:d:Q2867035|Paul Bodin]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8480 | | ''[[:d:Q2885721|Barry Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8481 | | ''[[:d:Q2885748|Barry Horne]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8482 | | ''[[:d:Q2885757|Barry Jones]]'' | boxeador galés | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8483 | | ''[[:d:Q2885809|Barry Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8484 | | ''[[:d:Q2899803|Berwyn Price]]'' | atleta galés | 1951 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8485 | | ''[[:d:Q2903706|Billy Raybould]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8486 | | ''[[:d:Q2907786|Bob Norster]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8487 | | ''[[:d:Q2913295|David Evans]]'' | xugador de squash galés | 1974 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8488 | | ''[[:d:Q2927242|Elvira Out]]'' | actriz neerlandesa | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8489 | | ''[[:d:Q2946643|Ceri Sherlock]]'' | direutor de cine británicu | 1954 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8490 | | ''[[:d:Q2946640|Ceri Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8491 | | ''[[:d:Q2946644|Ceri Sweeney]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8492 | | ''[[:d:Q2946682|Cerith Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8493 | [[Ficheru:Chris Addison cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2964639|Chris Addison]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8494 | | ''[[:d:Q2964643|Chris Anthony]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8495 | | ''[[:d:Q2964739|Chris Holloway]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8496 | | ''[[:d:Q2964749|Chris Jones]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8497 | | ''[[:d:Q2964792|Chris Marriott]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8498 | | ''[[:d:Q2964844|Chris Roberts]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8499 | | ''[[:d:Q2964900|Chris Wyatt]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8500 | | ''[[:d:Q2965430|Christian Loader]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8501 | | ''[[:d:Q2966604|Chris Jenkins]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 8502 | [[Ficheru:Christopher Pugsley (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2966638|Christopher Pugsley]]'' | historiador neozelandés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8503 | | ''[[:d:Q2978734|Clayton Thomas]]'' | árbitru de rugbi a 15 británicu | 1950 | | ''[[:d:Q13126340|Bryncoch]]'' |- | style='text-align:right'| 8504 | | ''[[:d:Q2979442|Clive Williams]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8505 | | ''[[:d:Q2979449|Clive Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1947 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8506 | | ''[[:d:Q2982642|Colin Noon]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8507 | [[Ficheru:Shaheen Jafargholi 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2989336|Shaheen Jafargholi]]'' | actor británicu | 1997 | | [[Abertawe]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8508 | | ''[[:d:Q2993447|Connell Rawlinson]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8509 | [[Ficheru:Quimper 12 Cathédrale Saint Conogan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2993516|Conogan]]'' | preláu galés | 450 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8510 | | ''[[:d:Q3002042|Craig Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8511 | | ''[[:d:Q3002041|Craig Moses]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 8512 | | ''[[:d:Q3002051|Craig Quinnell]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8513 | | ''[[:d:Q3012016|Dai Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | | ''[[:d:Q258665|Rhigos]]'' |- | style='text-align:right'| 8514 | [[Ficheru:Daniel Evans Ospreys 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3014013|Daniel Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8515 | [[Ficheru:Danny Coyne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3015228|Danny Coyne]]'' | futbolista británicu | 1973 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 8516 | | ''[[:d:Q3016531|Darren Moss]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8517 | [[Ficheru:Darren.Morris.Rugby.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3016529|Darren Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8518 | [[Ficheru:David Pipe 12-05-2012 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3018627|David Pipe]]'' | futbolista británicu | 1983 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8519 | | ''[[:d:Q3018684|David Richards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 8520 | | ''[[:d:Q3023438|Denzil Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1938 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8521 | | ''[[:d:Q3023702|Derek Bevan]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 8522 | | ''[[:d:Q3025583|Dewi Morris]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 8523 | | ''[[:d:Q3026609|Dick Moriarty]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8524 | [[Ficheru:Dorian West - Northampton Saints vs Sale October 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3037029|Dorian West]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1967 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8525 | | ''[[:d:Q3048724|Edward Wynne]]'' | políticu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8526 | [[Ficheru:Elaine Morgan & Dan Ar Braz.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3050399|Elaine Morgan]]'' | cantante galesa | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8527 | [[Ficheru:Gwenno Saunders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3050580|Gwenno Saunders]]'' | | 1981 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8528 | [[Ficheru:Turning Tides Festival Gruffest Rhys (48292037606).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3050590|Gruff Rhys]]'' | cantante británicu | 1970 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8529 | | ''[[:d:Q3050840|Elgan Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8530 | | ''[[:d:Q3053432|Emyr Lewis]]'' | | 1968 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8531 | [[Ficheru:Euros Childs 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3060850|Euros Childs]]'' | | 1975 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8532 | [[Ficheru:2011 Cup of China Lloyd Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3065503|Lloyd Jones]]'' | | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8533 | | ''[[:d:Q3072247|Filthy Pedro]]'' | músicu británicu | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8534 | [[Ficheru:Finbarr O'Reilly par Claude Truong-Ngoc septembre 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3072545|Finbarr O'Reilly]]'' | fotógrafu canadianu | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8535 | | ''[[:d:Q3079096|Frances Thomas]]'' | | 1943 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8536 | [[Ficheru:Gavin Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3080918|Gavin Rees]]'' | boxeador galés | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8537 | | ''[[:d:Q3095279|Garan Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 8538 | [[Ficheru:Gareth Davies 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3098294|Gareth Davies]]'' | | 1955 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8539 | [[Ficheru:Garethdelve.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3098295|Gareth Delve]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8540 | | ''[[:d:Q3098303|Gareth Myles]]'' | | 1978 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8541 | | ''[[:d:Q3098300|Gareth Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1952 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8542 | | ''[[:d:Q3098305|Gareth Prothero]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8543 | | ''[[:d:Q3098308|Gareth Morgan]]'' | sociólogu canadianu | 1943 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8544 | | ''[[:d:Q3098309|Gareth Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8545 | | ''[[:d:Q3098384|Garin Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1966 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 8546 | | ''[[:d:Q3099581|Gavin Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8547 | | ''[[:d:Q3101049|Geoff Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1942-) | 1942 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8548 | [[Ficheru:Haypresent.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3104663|Gethin Jones]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8549 | | ''[[:d:Q3122557|Gwennan Harries]]'' | futbolista británica | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8550 | | ''[[:d:Q3122593|Gwynne Walters]]'' | árbitru de rugbi a 15 galés | 1928 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 8551 | | ''[[:d:Q3122600|Gwynne Howell]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8552 | [[Ficheru:Michael Moritz 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3124567|Michael Moritz]]'' | informáticu teóricu británicu | 1954 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 8553 | | ''[[:d:Q3129370|Hefin O'Hare]]'' | | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8554 | | ''[[:d:Q3135573|Hilary Summers]]'' | | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8555 | | ''[[:d:Q3147258|Ian Edwards]]'' | futbolista británicu | 1955 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 8556 | | ''[[:d:Q3147273|Ian Hall]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1946 | | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 8557 | | ''[[:d:Q3147329|Ian Stephens]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1952 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8558 | | ''[[:d:Q3147332|Ian Walsh]]'' | futbolista británicu | 1958 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 8559 | | ''[[:d:Q3147333|Ian Watkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8560 | [[Ficheru:Iestyn thomas scarlets.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3148028|Iestyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8561 | | ''[[:d:Q3161527|Jamie Corsi]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8562 | | ''[[:d:Q3162903|Jason Bowen]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8563 | | ''[[:d:Q3162947|Jason Hobson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8564 | | ''[[:d:Q3176589|Jeff Squire]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8565 | | ''[[:d:Q3178941|Jim Shanklin]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 8566 | | ''[[:d:Q3181054|John Bevan]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8567 | | ''[[:d:Q3181079|John Bloomfield]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8568 | [[Ficheru:John Devereux.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3181347|John Devereux]]'' | | 1966 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8569 | | ''[[:d:Q3183202|Jon Jones]]'' | | 1967 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8570 | | ''[[:d:Q3183687|Jordan Follows]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8571 | [[Ficheru:JulianRichards(director).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3189104|Julian Richards]]'' | | 1968 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8572 | [[Ficheru:Keith Jarrett 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3194743|Keith Jarrett]]'' | | 1948 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8573 | | ''[[:d:Q3194950|Kel Coslett]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8574 | [[Ficheru:Ken Owens. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3195079|Ken Owens]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8575 | | ''[[:d:Q3195435|Keri Collins]]'' | | 1978 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8576 | | ''[[:d:Q3195767|Kevin Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8577 | | ''[[:d:Q3195786|Kevin Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1961 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8578 | | ''[[:d:Q3199733|Kris Thomas]]'' | futbolista británicu | 1983 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8579 | | ''[[:d:Q3228894|Lee Kendall]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8580 | | ''[[:d:Q3228892|Lee Jarvis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8581 | | ''[[:d:Q3228944|Lee Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8582 | | ''[[:d:Q3242418|Lisa Lazarus]]'' | | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8583 | | ''[[:d:Q3242440|Lisa Rogers]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8584 | [[Ficheru:Lloyd Williams March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3257547|Lloyd Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8585 | [[Ficheru:Llyr Ifans, Terry Waite ar Asid.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3257561|Llŷr Ifans]]'' | | 1968 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 8586 | | ''[[:d:Q3269512|Lyndon Mustoe]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8587 | [[Ficheru:Mac Adams circa 2003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3273906|Mac Adams]]'' | pintor británicu | 1943 | | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 8588 | [[Ficheru:Marc limbert (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3288217|Marc Limbert]]'' | futbolista británicu | 1973 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 8589 | | ''[[:d:Q3294221|Mark Ring]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8590 | | ''[[:d:Q3294253|Mark Taylor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8591 | | ''[[:d:Q3296143|Mary Balogh]]'' | | 1944 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8592 | [[Ficheru:Matthew Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3299493|Matt Jones]]'' | futbolista británicu | 1980 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8593 | | ''[[:d:Q3299663|Matthew Bancroft]]'' | actor galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8594 | | ''[[:d:Q3299703|Matthew Dent]]'' | diseñador gráficu galés | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8595 | | ''[[:d:Q3299747|Matthew Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8596 | | ''[[:d:Q3299763|Matthew Myers]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8597 | | ''[[:d:Q3301335|Maurice Richards]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 8598 | [[Ficheru:Mefin Davies Rugby Union Player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3304186|Mefin Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8599 | | ''[[:d:Q3308279|Michael Jones]]'' | historiador británicu | 1940 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8600 | [[Ficheru:Bullet for my Valentine - Wacken Open Air 2016-AL2256.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3308429|Michael Paget]]'' | | 1979<br/>1978 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8601 | [[Ficheru:Iwan Roberts (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3309601|Iwan Roberts]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8602 | | ''[[:d:Q3313351|Mike Hall]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8603 | | ''[[:d:Q3313349|Mike Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 8604 | | ''[[:d:Q3313516|Mike Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1946 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8605 | | ''[[:d:Q3323734|Alexandra Roach]]'' | actriz británica | 1987 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8606 | | ''[[:d:Q3324109|Einion ap Gwgon]]'' | | 1150 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8607 | | ''[[:d:Q3324142|Peryf ap Cedifor]]'' | | 1150 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8608 | | ''[[:d:Q3331107|Hywel Foel ap Griffri ap Pwyll Wyddel]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8609 | [[Ficheru:Mererid Hopwood, Cadeirydd y cyfarfod Dyfodol i’r Iaith, Yr Egin, Caerfyrddin (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3331118|Mererid Hopwood]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8610 | | ''[[:d:Q3331143|Iorwerth Fychan]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8611 | | ''[[:d:Q3331150|Gwilym Rhyfel]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8612 | | ''[[:d:Q3332440|Beirdd y Tywysogion]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8613 | | ''[[:d:Q3334867|Nadia Chambers]]'' | actriz de cine británica | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8614 | [[Ficheru:20150922 1826 W AUT WAL 3962.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3336457|Natasha Harding]]'' | futbolista británica | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8615 | [[Ficheru:Neil Hamilton (politician), March 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3337819|Neil Hamilton]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8616 | | ''[[:d:Q3339853|Nick Ward]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8617 | | ''[[:d:Q3341363|Nigel Redman]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8618 | | ''[[:d:Q3341371|Nigel Williams]]'' | árbitru de rugbi a 15 británicu | 1961 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8619 | [[Ficheru:Non Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3343310|Non Evans]]'' | | 1974 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8620 | | ''[[:d:Q3350202|Tony Lewis]]'' | | 1938 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8621 | | ''[[:d:Q3370513|Paul Arnold]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1968 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8622 | | ''[[:d:Q3371870|Paul Moriarty]]'' | | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8623 | [[Ficheru:Official portrait of Stephen Kinnock MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3377178|Stephen Kinnock]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8624 | | ''[[:d:Q3378756|Phil Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1963 | | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 8625 | | ''[[:d:Q3390705|Laurence Eaves]]'' | físicu galés | 1948 | | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 8626 | [[Ficheru:Daniel Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3391364|Daniel Evans]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8627 | [[Ficheru:Tim Vincent in 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395436|Tim Vincent]]'' | actor galés | 1972 | | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 8628 | [[Ficheru:Ieuan Wyn Jones 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3396810|Ieuan Wyn Jones]]'' | abogáu, Reinu Xuníu | 1949 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 8629 | | ''[[:d:Q3397705|Eifion Williams]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8630 | | ''[[:d:Q3398074|Mihangel Morgan]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 8631 | [[Ficheru:Catrinfinch-anoriant2008.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3398131|Catrin Finch]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 8632 | [[Ficheru:Eglwys Tudno.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3398315|Tudno]]'' | Abá galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8633 | | ''[[:d:Q3398331|Siôn Aled Owen]]'' | políticu británicu | 1957 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8634 | [[Ficheru:Meic Stevens 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398374|Meic Stevens]]'' | cantautor galés | 1942 | | ''[[:d:Q1022259|Solva]]'' |- | style='text-align:right'| 8635 | | ''[[:d:Q3398492|Emily Huws]]'' | | 1942 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 8636 | [[Ficheru:Jeremy Bowen at City University.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398769|Jeremy Bowen]]'' | periodista galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8637 | [[Ficheru:Ian 'H' Watkins at a Steps in-store album signing, 19th August 2022, HMV Manchester.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399667|Ian "H" Watkins]]'' | cantante galés | 1976 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 8638 | | ''[[:d:Q3399714|Tavis Knoyle]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 8639 | [[Ficheru:Scott Williams 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399819|Scott Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8640 | [[Ficheru:Craig Roberts at the Moet BIFA British Independent Film Awards 2014 (15356308524).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400399|Craig Roberts]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q6729370|Maesycwmmer]]'' |- | style='text-align:right'| 8641 | [[Ficheru:Nina Davies 2008MarathonChamps.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400672|Nina Davies]]'' | ciclista galesa | 1974 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8642 | [[Ficheru:Jon Ronson (27846097432) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400803|Jon Ronson]]'' | | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8643 | [[Ficheru:Gwyneth Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400851|Gwyneth Lewis]]'' | poeta británica | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8644 | [[Ficheru:Talynau A Chan - Folk Songs & Harps, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400917|Elinor Bennett]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 8645 | [[Ficheru:Simon Weston cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401584|Simon Weston]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8646 | [[Ficheru:Llangynllo Church - geograph.org.uk - 722642.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401592|Cynllo]]'' | | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 8647 | [[Ficheru:Llanberis Eglwys Sant Padarn - Church of St Padarn, Llanberis, Gwynedd, Wales 16.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401988|Peris]]'' | monxu galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8648 | [[Ficheru:Doctor Who Symphonic Spectacular (Leeds 2015) (17603021913).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402000|Elin Manahan Thomas]]'' | | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8649 | [[Ficheru:Angharad Tomos.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3402032|Angharad Tomos]]'' | escritora galesa | 1958 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8650 | | ''[[:d:Q3402381|Anneliese Heard]]'' | | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8651 | | ''[[:d:Q3402674|Seren Gibson]]'' | modelu galesa | 1988 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 8652 | | ''[[:d:Q3402724|Sian Adey-Jones]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 8653 | [[Ficheru:Robert Croft.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403069|Robert Croft]]'' | xugador de críquet galés | 1970 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8654 | | ''[[:d:Q3403153|Tiggy Legge-Bourke]]'' | nana británica | 1965 | | ''[[:d:Q5566651|Glanusk Park]]'' |- | style='text-align:right'| 8655 | | ''[[:d:Q3403217|Primel]]'' | | 550 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8656 | | ''[[:d:Q3403412|Carys Parry]]'' | atleta británica | 1981 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8657 | | ''[[:d:Q3403718|Sara Sugarman]]'' | actriz británica | 1962 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8658 | [[Ficheru:Rhys Priestland. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 Rhys Priestland. Dathliadau Camp Lawn Cymru, Senedd 19 Mawrth 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403741|Rhys Priestland]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8659 | | ''[[:d:Q3403967|David Cornell]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8660 | | ''[[:d:Q3404022|Pete Fowler]]'' | ilustrador galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8661 | | ''[[:d:Q3404358|Julien Macdonald]]'' | diseñador de moda galés | 1971 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8662 | [[Ficheru:Adam Price official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405033|Adam Price]]'' | | 1968 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8663 | [[Ficheru:Cynog Dafis yn annerch y dorf Climate Strike, Aberystwyth (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405113|Cynog Dafis]]'' | políticu galés | 1938 | | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 8664 | | ''[[:d:Q3405264|Angharad Price]]'' | escritora galesa | 1972 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8665 | [[Ficheru:John Owen-Jones as Jean Valjean.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405572|John Owen-Jones]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8666 | [[Ficheru:Alun Ffred Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405595|Alun Ffred Jones]]'' | políticu galés | 1949 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 8667 | | ''[[:d:Q3405919|Jac Jones]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q9001581|Gwalchmai]]'' |- | style='text-align:right'| 8668 | | ''[[:d:Q3406214|Gruffudd ap Dafydd ap Tudur]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8669 | | ''[[:d:Q3420523|Ray Hopkins]]'' | | 1946 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 8670 | | ''[[:d:Q3429880|Rhys Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8671 | [[Ficheru:Nova2013 Stereophonics Richard Jones 0001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3430918|Richard Jones]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8672 | [[Ficheru:Richard Parks.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3431101|Richard Parks]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8673 | | ''[[:d:Q3431321|Richard Webster]]'' | | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8674 | [[Ficheru:Rob Ackerman 2013, watching the St Pat's Silverstream 2nd XV beat Wellington College.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3434143|Robert Ackerman]]'' | | 1961 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8675 | | ''[[:d:Q3435545|Robert Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 8676 | | ''[[:d:Q3436303|Robert Sidoli]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8677 | | ''[[:d:Q3436554|Robert Wilfort]]'' | actor británicu | 1977 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8678 | | ''[[:d:Q3463769|Saint Enéour]]'' | | 550 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8679 | | ''[[:d:Q3463819|Saint Guirec]]'' | monxu galés | 450 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8680 | | ''[[:d:Q3476218|Scott Gibbs]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8681 | | ''[[:d:Q3476277|Scott Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8682 | | ''[[:d:Q3477940|Seisyll ap Clydog]]'' | monarca galés (665–730) | | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 8683 | | ''[[:d:Q3484297|Simon Halliday]]'' | | 1960 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8684 | | ''[[:d:Q3484454|Simon Spender]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 8685 | | ''[[:d:Q3485111|Sion Edwards]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8686 | | ''[[:d:Q3498851|Steve Bates]]'' | xugador de rugbi union galés | 1963 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8687 | | ''[[:d:Q3498920|Steve Evans]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8688 | | ''[[:d:Q3498924|Steve Fenwick]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8689 | [[Ficheru:Steve Jenkins October 2020.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3498965|Steve Jenkins]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8690 | | ''[[:d:Q3498970|Steve Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8691 | [[Ficheru:Andrew Howard 2016.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3499384|Andrew Howard]]'' | actor británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8692 | | ''[[:d:Q3500815|Stuart Jones]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8693 | | ''[[:d:Q3500816|Stuart Lane]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1952 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8694 | [[Ficheru:Stuart Watkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3500845|Stuart Watkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8695 | | ''[[:d:Q3506759|Ray Phillips]]'' | músicu galés | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8696 | | ''[[:d:Q3506825|Steve Williams]]'' | músicu británicu | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8697 | | ''[[:d:Q3507204|Tony Bourge]]'' | guitarrista galés | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8698 | | ''[[:d:Q3518894|Terry Cobner]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1946 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8699 | | ''[[:d:Q3518904|Terry Holmes]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8700 | | ''[[:d:Q3525028|Tom David]]'' | | 1948 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8701 | [[Ficheru:Thomas Rhys Thomas 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525517|T. Rhys Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 8702 | [[Ficheru:Tom Prydie 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3530852|Tom Prydie]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8703 | | ''[[:d:Q3531420|Tomos Roberts]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8704 | | ''[[:d:Q3531720|Tony Clement]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8705 | | ''[[:d:Q3555478|Venetia Dearden]]'' | fotógrafa británica | 1975 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 8706 | | ''[[:d:Q3555990|Vernon Cooper]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8707 | | ''[[:d:Q3566386|Warren Fury]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8708 | | ''[[:d:Q3566853|Wayne Proctor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8709 | | ''[[:d:Q3570213|Wyn Thomas]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8710 | | ''[[:d:Q3603082|Aaron Morris]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8711 | | ''[[:d:Q3604991|Adam M. Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8712 | [[Ficheru:Alexander Vlahos 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3610807|Alexander Vlahos]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 8713 | | ''[[:d:Q3614735|Amy Charles]]'' | cantante galesa | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8714 | | ''[[:d:Q3614741|Amy Guy]]'' | | 1983 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8715 | | ''[[:d:Q3616280|Andrew Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8716 | | ''[[:d:Q3624265|Arthur Emyr]]'' | | 1962 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8717 | | ''[[:d:Q3644380|Brett Morse]]'' | atleta galés | 1989 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8718 | | ''[[:d:Q3648334|Mark Anthony]]'' | actor pornográficu galés | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8719 | | ''[[:d:Q3661738|Casey Thomas]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8720 | | ''[[:d:Q3666366|Charles Cook]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8721 | [[Ficheru:Chris Maxwell Wrexham FC at Wembley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3675531|Chris Maxwell]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8722 | [[Ficheru:Bronze portrait of Constantinus I in the Musei Capitolini.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3699742|Cystennin Fawr]]'' | | 361 | | ''[[:d:Q1309657|Segontium]]'' |- | style='text-align:right'| 8723 | | ''[[:d:Q3701545|Daniel Alfei]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8724 | | ''[[:d:Q3703268|David Morgan]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8725 | | ''[[:d:Q3758994|Gavin Quinnell]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8726 | [[Ficheru:Hwe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3786307|Holly Hale]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8727 | [[Ficheru:CopyofTT072.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3791483|Ian Lougher]]'' | pilotu de motociclismu galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8728 | | ''[[:d:Q3806739|James Thomas]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8729 | | ''[[:d:Q3807026|Janet Price]]'' | | 1941<br/>1938 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8730 | | ''[[:d:Q3809621|John Sloman]]'' | cantante galés | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8731 | | ''[[:d:Q3809908|Jonathan Brown]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8732 | [[Ficheru:2025-10-19 Aitor Arino by mroptimax.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3809936|Aitor Ariño]]'' | xugador de balonmano galés | 1992 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8733 | | ''[[:d:Q3815276|Kim Ashfield]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 8734 | [[Ficheru:Lee Lucas 08-02-2014 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3829377|Lee Lucas]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8735 | | ''[[:d:Q3830023|Leighton Phillips]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8736 | | ''[[:d:Q3857385|Mike England]]'' | futbolista británicu | 1941 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 8737 | | ''[[:d:Q3885328|Ralph Evans]]'' | boxeador británicu | 1953 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8738 | | ''[[:d:Q3898091|Paul James]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8739 | | ''[[:d:Q3899285|Penvhyn Llewellyn Neville]]'' | futbolista británicu | 1872 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8740 | [[Ficheru:Peterkarrie.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q3900874|Peter Karrie]]'' | cantante galés | 1946 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8741 | | ''[[:d:Q3940078|Roger Freestone]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8742 | | ''[[:d:Q3943059|Ryan Doble]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8743 | | ''[[:d:Q3945649|Sally El Hosaini]]'' | guionista exipciana | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8744 | [[Ficheru:Nicole Scherzinger & the Phantoms - 16.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3961106|Simon Bowman]]'' | actor británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8745 | [[Ficheru:Quaregnon - Le Samyn des Dames & Le Samyn, 2 mars 2016, départ (B107).JPG|center|128px]] | [[Amy Roberts]] | ciclista británica | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8747 | | ''[[:d:Q4009682|Venissa Head]]'' | atleta galesa | 1956 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8748 | | ''[[:d:Q4026445|Julie Gore]]'' | xugadora de dardos galesa | 1958 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8749 | [[Ficheru:St Afan's Church, Llanafan-Fawr - geograph.org.uk - 1468440.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4072521|Afan]]'' | sacerdote galés | 600 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 8750 | | ''[[:d:Q4083831|Mark Bennett]]'' | xugador de snooker galés | 1963 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8751 | [[Ficheru:Monaghan Saint Macartan's Cathedral Window Clogher Saints II Detail Saint Dobheóg of Lough Derg 2013 09 21.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4086821|Dabheog]]'' | | 400 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8752 | [[Ficheru:David John PHC 2016-4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4160395|David John]]'' | xugador de snooker británicu | 1984 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8753 | | ''[[:d:Q4160419|Kingsley Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 8754 | | ''[[:d:Q4161903|Dingad of Llandingat]]'' | | | | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 8755 | | ''[[:d:Q4172032|Anthony Davies]]'' | xugador de snooker británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8756 | [[Ficheru:Gareth Evans2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4207234|Gareth Evans]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 8757 | [[Ficheru:Steve Jones (presenter).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4207586|Steve Jones]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8758 | [[Ficheru:St Keyne's Well - geograph.org.uk - 1556016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4218975|Keyne]]'' | | 425 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 8759 | | ''[[:d:Q4219999|Cywair]]'' | | 600<br/>455 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8760 | | ''[[:d:Q4232388|Gareth Coppack]]'' | xugador de snooker británicu | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8761 | [[Ficheru:Eglwys St Cristiolus Church, Llangristiolus.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4241293|Cristiolus]]'' | monxu galés | 550 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 8762 | | ''[[:d:Q4328347|Steve Newbury]]'' | xugador de snooker galés | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8763 | [[Ficheru:Ian Preece PHC 2017-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4379087|Ian Preece]]'' | xugador de snooker británicu | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8764 | [[Ficheru:Emyr Jones Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4385607|Emyr Jones Parry]]'' | diplomáticu galés | 1947 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8765 | [[Ficheru:Sant Trillo St Trillo Betws yn Rhos Conwy Gogledd Cymru North Wales 16.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4411544|Elian]]'' | monxu galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8766 | | ''[[:d:Q4457143|Tutglud ach Brychan]]'' | santa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 8767 | | ''[[:d:Q4470106|Philip Williams]]'' | xugador de snooker galés | 1967 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8768 | | ''[[:d:Q4482653|Mark Fenton]]'' | xugador de snooker galés | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8769 | [[Ficheru:Eluned (straightened) Eglwys Aberhonddu (Brecon, Wales) 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4530046|Eluned]]'' | | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 8770 | [[Ficheru:Erin Richards filming on Penarth Pier January 2016 (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4539315|Erin Richards]]'' | actriz galesa | 1986 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8771 | | ''[[:d:Q4575731|Geraint Williams]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 8772 | | ''[[:d:Q4648124|A. M. Esmonde]]'' | novelista galés | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8773 | | ''[[:d:Q4661867|Aaron Bramwell]]'' | | 1986 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8774 | | ''[[:d:Q4661935|Aaron Coundley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8775 | | ''[[:d:Q4663748|Abbas Farid]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8776 | | [[Abi Morgan]] | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8777 | | ''[[:d:Q4678792|Adam Brown]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8778 | | ''[[:d:Q4678942|Adam Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8779 | | ''[[:d:Q4679184|Adam Harding]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8780 | | ''[[:d:Q4679194|Adam Harrison]]'' | xugador de críquet galés | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8781 | | ''[[:d:Q4679263|Adam Hughes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8782 | | ''[[:d:Q4679561|Adam O'Brian]]'' | actor galés | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8783 | | ''[[:d:Q4679574|Adam Owen]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8784 | [[Ficheru:Adam Phillips. Photogr. by Bracha L. Ettinger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4679608|Adam Phillips]]'' | escritor galés | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8785 | | ''[[:d:Q4679626|Adam Powell]]'' | | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8786 | | ''[[:d:Q4679892|Adam Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 8787 | | ''[[:d:Q4679946|Adam Warren]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8788 | | ''[[:d:Q4684916|Adrian Cambriani]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8789 | | ''[[:d:Q4684968|Adrian Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8790 | | ''[[:d:Q4685066|Adrian Griffiths]]'' | xugador de críquet galés | 1959 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8791 | | ''[[:d:Q4685114|Adrian Holmes]]'' | | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8792 | | ''[[:d:Q4685181|Adrian Lewis Morgan]]'' | actor galés | 1973 | | ''[[:d:Q3404708|Beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 8793 | | ''[[:d:Q4685352|Adrian Shaw]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8794 | | ''[[:d:Q4685401|Adrian Tucker]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8795 | | ''[[:d:Q4704294|Al Lewis]]'' | cantante británicu | 1984 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 8796 | | ''[[:d:Q4706157|Alan Beer]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8797 | | ''[[:d:Q4706343|Alan Caughter]]'' | futbolista británicu | 1946 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8798 | | ''[[:d:Q4706459|Alan Curtis]]'' | futbolista británicu | 1954 | | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 8799 | | ''[[:d:Q4706473|Alan David]]'' | actor británicu | 1941 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8800 | | ''[[:d:Q4706991|Alan Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1957 | | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 8801 | | ''[[:d:Q4706993|Alan Jones]]'' | xugador de críquet australianu | 1938 | | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 8802 | | ''[[:d:Q4707361|Alan Morgan]]'' | | 1973 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8803 | | ''[[:d:Q4707769|Alan Simons]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8804 | | ''[[:d:Q4707782|Alan Smith]]'' | | 1949 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8805 | | ''[[:d:Q4708055|Alan Wilkins]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | ''[[:d:Q7320726|Rhiwbina]]'' |- | style='text-align:right'| 8806 | | ''[[:d:Q4708112|Alan Wynne Williams]]'' | políticu británicu | 1945 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8807 | | ''[[:d:Q4708700|Alastair Dalton]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8808 | | ''[[:d:Q4708997|Alban Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8809 | | ''[[:d:Q4709611|Albert Alan Owen]]'' | compositor británicu | 1948 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8810 | | ''[[:d:Q4710021|Albert Day]]'' | futbolista británicu | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8811 | | ''[[:d:Q4710353|Albert Green]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8812 | | ''[[:d:Q4711325|Albert Thompson]]'' | futbolista británicu | 1912 | | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 8813 | | ''[[:d:Q4714179|Alec Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8814 | [[Ficheru:Aled Davies (29997772112).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4714330|Aled Davies]]'' | atleta galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8815 | | ''[[:d:Q4714328|Aled Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8816 | [[Ficheru:Aled James.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4714333|Aled James]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8817 | | ''[[:d:Q4714342|Aled Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8818 | [[Ficheru:Aledhaydnjones11.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4714340|Aled Haydn Jones]]'' | | 1976 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8819 | [[Ficheru:Erwau'r Daith, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4714348|Aled Wyn Davies]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 8820 | | ''[[:d:Q4716965|Alex Evans]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 8821 | | ''[[:d:Q4717093|Alex Greenfield]]'' | ciclista británica | 1990 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8822 | | ''[[:d:Q4717250|Alex Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8823 | [[Ficheru:Alex Jones 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4717255|Alex Jones]]'' | presentadora de televisión galesa | 1977 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8824 | [[Ficheru:Alex Lawless 24-09-2011 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4717348|Alex Lawless]]'' | futbolista británicu | 1985 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 8825 | | ''[[:d:Q4717889|Alex Titchiner]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8826 | | ''[[:d:Q4717948|Alex Walker]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8827 | | ''[[:d:Q4717998|Alex Winters]]'' | presentador de televisión galés | 1977 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 8828 | | ''[[:d:Q4720591|Alexandra Boyd]]'' | actriz galesa | 2000 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8829 | [[Ficheru:Alison portret april 26, 1989.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4727193|Alison Statton]]'' | cantante galesa | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8830 | | ''[[:d:Q4730784|Allan Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1942 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8831 | | ''[[:d:Q4732812|Allison Pearson]]'' | periodista británica | 1960 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8832 | | ''[[:d:Q4737488|Alun Davies]]'' | | 1943 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8833 | [[Ficheru:Alun Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737493|Alun Davies]]'' | políticu galés | 1964 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8834 | | ''[[:d:Q4737502|Alun Pugh]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8835 | [[Ficheru:Alun Pugh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737506|Alun Pugh]]'' | políticu galés | 1955 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 8836 | | ''[[:d:Q4737505|Alun Owen]]'' | ciclista británicu | | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8837 | | ''[[:d:Q4738526|Alwyn Jones]]'' | | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8838 | | ''[[:d:Q4749104|Amy Beth Hayes]]'' | | 1982 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8839 | | ''[[:d:Q4756448|Andrew Brown]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8840 | | ''[[:d:Q4756669|Andrew Coombs]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8841 | [[Ficheru:AndrewDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4756770|Andrew Davies]]'' | xugador de dardos galés | 1983 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8842 | [[Ficheru:Andrew Dilnot 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4756812|Andrew Dilnot]]'' | economista británicu | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8843 | | ''[[:d:Q4757241|Andrew Harris]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8844 | [[Ficheru:TMR Andy John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4757506|Andrew John]]'' | sacerdote británicu | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8845 | | ''[[:d:Q4757532|Andrew Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8846 | | ''[[:d:Q4757992|Andrew McNeillie]]'' | poeta británicu | 1946 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8847 | | ''[[:d:Q4758034|Andrew Millward]]'' | xugador de rugbi union galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8848 | | ''[[:d:Q4758081|Andrew Mumford]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8849 | [[Ficheru:Andrew Phillip Smith.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758266|Andrew Phillip Smith]]'' | escritor británicu | 1966 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8850 | [[Ficheru:Andrew RT Davies official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758350|Andrew R. T. Davies]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8851 | | ''[[:d:Q4758493|Andrew Salter]]'' | xugador de críquet galés | 1993 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8852 | | ''[[:d:Q4760358|Andy Allen]]'' | xugador de rugbi galés | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8853 | | ''[[:d:Q4760525|Andy Clement]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8854 | [[Ficheru:Dibble, Andy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4760597|Andy Dibble]]'' | futbolista británicu | 1965 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8855 | | ''[[:d:Q4760648|Andy Evans]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8856 | | ''[[:d:Q4760660|Andy Fenby]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8857 | | ''[[:d:Q4760715|Andy Goddard]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 8858 | | ''[[:d:Q4760823|Andy Holden]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 8859 | | ''[[:d:Q4760820|Andy Hockley]]'' | actor británicu | 1959 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8860 | | ''[[:d:Q4760865|Andy Jones]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8861 | | ''[[:d:Q4760958|Andy Lloyd]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8862 | | ''[[:d:Q4760995|Andy Martin]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8863 | | ''[[:d:Q4761069|Andy Moule]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8864 | | ''[[:d:Q4761195|Andy Puddle]]'' | xugador de críquet galés | 1956 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 8865 | | ''[[:d:Q4761292|Andy Scott-Lee]]'' | cantautor británicu | 1980 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8866 | | ''[[:d:Q4761436|Andy Vine]]'' | | 1944 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8867 | | ''[[:d:Q4761470|Andy White]]'' | | 1948 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8868 | [[Ficheru:Aneirin Hughes 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4761604|Aneirin Hughes]]'' | actor galés | 1958 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8869 | | ''[[:d:Q4761761|Aneurin Norman]]'' | xugador de críquet galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8870 | | ''[[:d:Q4762459|Angela Hazeldine]]'' | actriz británica | 1981 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8871 | [[Ficheru:20150922 1827 W AUT WAL 3989.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4763155|Angharad James]]'' | futbolista británica | 1994 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8872 | | ''[[:d:Q4763163|Angharad ferch Meurig]]'' | | 801 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8873 | | ''[[:d:Q4763160|Angharad Mason]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8874 | [[Ficheru:Ann Lesley Cotton From Poverty to Prosperity- Engaging the Next Generation (5579338412) (3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766340|Ann Cotton]]'' | entamadora galesa | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8875 | [[Ficheru:Ann Keen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766483|Ann Keen]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 8876 | [[Ficheru:Ann Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766480|Ann Jones]]'' | política galesa | 1953 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8877 | [[Ficheru:AnnekaRice.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4768946|Anneka Rice]]'' | presentadora de televisión galesa | 1958 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 8878 | [[Ficheru:Anthony Blackwood.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4772117|Anthony Blackwood]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8879 | | ''[[:d:Q4772997|Anthony Malarczyk]]'' | ciclista británicu | 1975 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8880 | | ''[[:d:Q4773210|Anthony O'Donnell]]'' | actor galés | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8881 | | ''[[:d:Q4773354|Anthony Reynolds]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8882 | | ''[[:d:Q4773723|Anthony Williams]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 8883 | [[Ficheru:Tony Williams, ACS Spring, 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4777220|Antony John Williams]]'' | químicu británicu | 1964 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8884 | [[Ficheru:Arash Amel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4784337|Arash Amel]]'' | | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8885 | | ''[[:d:Q4786631|Archie Brown]]'' | | 1894 | | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 8886 | | ''[[:d:Q4789156|Arfon Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8887 | [[Ficheru:ArronDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4796062|Arron Davies]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8888 | | ''[[:d:Q4798596|Arthur Ellis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8889 | | ''[[:d:Q4798724|Arthur Francis]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 8890 | [[Ficheru:ArwelRichardsJune2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4802552|Arwel Richards]]'' | columnista galés | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8891 | | ''[[:d:Q4805363|Ashley Bateman]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8892 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120074.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4805364|Ashley Beck]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8893 | | ''[[:d:Q4805629|Ashley Way]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8894 | | ''[[:d:Q4860676|Bari Morgan]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8895 | | ''[[:d:Q4863529|Barrie Jones]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8896 | [[Ficheru:Barry Elsby (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4864199|Barry Elsby]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8897 | | ''[[:d:Q4864507|Barry Metcalf]]'' | xugador de críquet galés | 1960 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 8898 | | ''[[:d:Q4864914|Barry Wright]]'' | futbolista británicu | 1939 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8899 | [[Ficheru:2013 Women's British Open - Becky Morgan (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4878858|Becky Morgan]]'' | golfista galesa | 1974 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8900 | | ''[[:d:Q4879327|Bedo Aeddren]]'' | | 1505 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 8901 | | ''[[:d:Q4879480|Bedwyr Williams]]'' | artista galés | 1974 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8902 | | ''[[:d:Q4885193|Ben Addis]]'' | actor galés | | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8903 | | ''[[:d:Q4885611|Ben Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8904 | [[Ficheru:Ben Evans London Broncos.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4885613|Ben Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8905 | [[Ficheru:Ben Flower.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4885643|Ben Flower]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8906 | | ''[[:d:Q4885931|Ben John]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8907 | | ''[[:d:Q4885953|Ben Jones]]'' | futbolista británicu (1992-) | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8908 | | ''[[:d:Q4886058|Ben Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8909 | | ''[[:d:Q4886292|Ben Phillips]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8910 | | ''[[:d:Q4886472|Ben Slade]]'' | presentador de televisión británicu | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8911 | [[Ficheru:Ben Swallow 18-02-12.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4886530|Ben Swallow]]'' | futbolista británicu | 1989 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8912 | [[Ficheru:Skindred - Elbriot 2018 20.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4889528|Benji Webbe]]'' | cantante británicu | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8913 | | ''[[:d:Q4889664|Bennett Arron]]'' | | 1973 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8914 | | ''[[:d:Q4893143|Bernard Frederick]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8915 | | ''[[:d:Q4893330|Bernard Knight]]'' | | 1931 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8916 | | ''[[:d:Q4893436|Bernard McNally]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8917 | | ''[[:d:Q4894429|Bernie Lewis]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8918 | | ''[[:d:Q4897683|Bethan Elfyn]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8919 | [[Ficheru:Bethan Jenkins 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4897688|Bethan Jenkins]]'' | | 1981 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8920 | [[Ficheru:Betsan Powys 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4898223|Betsan Powys]]'' | periodista británica | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8921 | | ''[[:d:Q4899014|Betty Williams]]'' | política galesa | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8922 | | ''[[:d:Q4899417|Beverley Jones]]'' | atleta galesa | 1974 | | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 8923 | [[Ficheru:Billy Butler 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912305|Billy Butler]]'' | llocutor de radio galés | 1942 | | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 8924 | | ''[[:d:Q4912779|Billy James]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1956 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8925 | | ''[[:d:Q4925838|Bleddyn Bowen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1961 | | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 8926 | | ''[[:d:Q4925842|Bleddyn Taylor]]'' | | 1962 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8927 | | ''[[:d:Q4932039|Bob Catley]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8928 | | ''[[:d:Q4932261|Bob Delgado]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8929 | | ''[[:d:Q4932323|Bob Dudley-Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1952 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8930 | [[Ficheru:Bob Franklin 1, 2011, jjron.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4932463|Bob Franklin]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8931 | | ''[[:d:Q4933076|Bob Kucera]]'' | políticu australianu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8932 | | ''[[:d:Q4933698|Bob Pugh]]'' | futbolista británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8933 | | ''[[:d:Q4934328|Bob Weaver]]'' | futbolista británicu | 1912 | | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 8934 | | ''[[:d:Q4943807|Claire Curtis-Thomas]]'' | | 1958 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8935 | [[Ficheru:Bradley Pryce.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4955010|Bradley Pryce]]'' | boxeador galés | 1981 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8936 | | ''[[:d:Q4955057|Bradley Wadlan]]'' | xugador de críquet galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8937 | | ''[[:d:Q4963005|Brian Attley]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8938 | | ''[[:d:Q4963178|Brian Bowditch]]'' | matemáticu británicu | 1961 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8939 | | ''[[:d:Q4963235|Brian Butler]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8940 | | ''[[:d:Q4963315|Brian Caswell]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q5623557|Gwernaffield]]'' |- | style='text-align:right'| 8941 | | ''[[:d:Q4963529|Sarah Loosemore]]'' | tenista británica | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8942 | | ''[[:d:Q4963897|Brian Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1933 | | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 8943 | [[Ficheru:Brian Hancock.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4963931|Brian Hancock]]'' | políticu galés | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8944 | [[Ficheru:Brian Jenkins 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4964202|Brian Jenkins]]'' | políticu galés | 1942 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8945 | | ''[[:d:Q4964262|Brian Juliff]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 8946 | | ''[[:d:Q4964454|Brian Law]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8947 | | ''[[:d:Q4964513|Brian Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8948 | [[Ficheru:Rod Thomas Trickledown.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4967443|Bright Light Bright Light]]'' | | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8949 | | ''[[:d:Q4980861|Bryn Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 8950 | | ''[[:d:Q4980879|Bryn Jones]]'' | | 1948 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 8951 | | ''[[:d:Q4980919|Bryn Williams]]'' | chef británicu | 1977 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 8952 | | ''[[:d:Q4981006|Brynley Jones]]'' | futbolista británicu | 1959 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8953 | | ''[[:d:Q4981021|Brynmor Williams]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 8954 | | ''[[:d:Q4984759|Buddug Verona James]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 8955 | [[Ficheru:Phil Kite.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5004293|Byron Anthony]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8956 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Davies of Gower crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5004338|Byron Davies]]'' | políticu galés | 1952 | | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 8957 | | ''[[:d:Q5004379|Byron Hayward]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8958 | | ''[[:d:Q5017482|Cai Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8959 | | ''[[:d:Q5022959|Callum Hart]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8960 | | ''[[:d:Q5026396|Cameron Toshack]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8961 | [[Ficheru:Captain Beany - geograph.org.uk - 6822015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5036555|Captain Beany]]'' | políticu británicu | 1954 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8962 | | ''[[:d:Q5037322|Cara Readle]]'' | actriz galesa | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8963 | | ''[[:d:Q5037601|Caradog Jones]]'' | esplorador galés | 1962 | | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 8964 | | ''[[:d:Q5040015|Carl Dale]]'' | futbolista británicu | 1966 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8965 | | ''[[:d:Q5040714|Carl Roberts]]'' | xugador de críquet galés | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8966 | | ''[[:d:Q5045217|Caroline Sheen]]'' | actriz galesa | 1974 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8967 | [[Ficheru:Caryshawkins glory.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5047746|Carys Hawkins]]'' | futbolista británica | 1989<br/>1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8968 | [[Ficheru:Cate Le Bon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5051783|Cate Le Bon]]'' | cantante galesa | 1983 | | ''[[:d:Q7162279|Pen-boyr]]'' |- | style='text-align:right'| 8969 | | ''[[:d:Q5053946|Catrin Edwards]]'' | | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8970 | [[Ficheru:Catrin Stewart.jpg|center|128px]] | [[Catrin Stewart]] | actriz británica | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8971 | | ''[[:d:Q5053949|Catrin Thomas]]'' | | 1964 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 8972 | | ''[[:d:Q5057382|Ceiri Torjussen]]'' | compositor galés | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8973 | | ''[[:d:Q5057386|Ceiron Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8974 | | ''[[:d:Q5057975|Celia Barlow]]'' | política galesa | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8975 | [[Ficheru:LLangennith church.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5063221|Cenydd]]'' | ermitañu galés | | | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 8976 | | ''[[:d:Q5064233|Ceri Hughes]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8977 | | ''[[:d:Q5064239|Ceri Phillips]]'' | actor galés | 1987 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8978 | [[Ficheru:Chad Bond.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5066169|Chad Bond]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8979 | | ''[[:d:Q5074191|Chard Hayward]]'' | actor australianu | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8980 | | ''[[:d:Q5076682|Charles Dale]]'' | actor británicu | 1963 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 8981 | | ''[[:d:Q5080412|Charles Lynn Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1929 | | ''[[:d:Q4854175|Bancyfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 8982 | | ''[[:d:Q5081973|Charles Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8983 | | ''[[:d:Q5082319|Charles Sage]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8984 | | ''[[:d:Q5082619|Charles Staines]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8985 | | ''[[:d:Q5085136|Charlie Landsborough]]'' | cantante británicu | 1941 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8986 | | ''[[:d:Q5092334|Cherry Dee]]'' | modelu galesa | 1987 | | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 8987 | [[Ficheru:Cheryl Foster 20181101.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5092726|Cheryl Foster]]'' | futbolista británica | 1980 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8988 | | ''[[:d:Q5105905|Chris Birch]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8989 | | ''[[:d:Q5106346|Chris Dale]]'' | músicu galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8990 | | ''[[:d:Q5106362|Chris Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8991 | | ''[[:d:Q5106395|Chris Dicomidis]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 8992 | | ''[[:d:Q5106513|Chris Evans]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8993 | | ''[[:d:Q5106601|Chris Fry]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8994 | | ''[[:d:Q5106660|Chris Giles]]'' | futbolista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8995 | [[Ficheru:Chrisjenkinsbodypower.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5107007|Chris Jenkins]]'' | llevantador de potencia galés | | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8996 | | ''[[:d:Q5107005|Chris Jenkins]]'' | actor británicu | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8997 | | ''[[:d:Q5107015|Chris Johns]]'' | xugador de dardos galés | 1958 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8998 | | ''[[:d:Q5107037|Chris Jones]]'' | futbolista galés | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8999 | [[Ficheru:Chris Llewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5107253|Chris Llewellyn]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9000 | | ''[[:d:Q5107713|Chris Pearce]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9001 | | ''[[:d:Q5107766|Chris Pike]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9002 | | ''[[:d:Q5107913|Chris Rodon]]'' | futbolista británicu | 2000<br/>1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9003 | | ''[[:d:Q5108280|Chris Todd]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9004 | | ''[[:d:Q5108299|Chris Townsend]]'' | futbolista británicu | 1966 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 9005 | | ''[[:d:Q5109563|Christian Edwards]]'' | futbolista británicu | 1975 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9006 | | ''[[:d:Q5110078|Christian Roberts]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9007 | [[Ficheru:Christine Chapman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5110965|Christine Chapman]]'' | política galesa | 1956 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 9008 | [[Ficheru:Christinegwyther.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5111036|Christine Gwyther]]'' | política galesa | 1959 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 9009 | [[Ficheru:Christine James Cyn-Archdderwydd Awst 2018 7.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5111062|Christine James]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 9010 | | ''[[:d:Q5112290|Christopher Evans]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9011 | | ''[[:d:Q5112291|Christopher Evans]]'' | empresariu británicu | 1957 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9012 | | ''[[:d:Q5112865|Christopher Meredith]]'' | poeta galés | 1954 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9013 | | ''[[:d:Q5112896|Christopher Monger]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 9014 | | ''[[:d:Q5112979|Christopher O'Brien]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q7020578|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 9015 | [[Ficheru:Christopher Salmon PCC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5113189|Christopher Salmon]]'' | | 1978 | | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 9016 | | ''[[:d:Q5113212|Christopher Seldon]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q5572913|Glyncoch]]'' |- | style='text-align:right'| 9017 | [[Ficheru:Cian Ciaran Summersonic 2008 crop&lighten.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5119067|Cian Ciaran]]'' | | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9018 | | ''[[:d:Q5119143|Ciaran Jenkins]]'' | | 1984 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9019 | | ''[[:d:Q5119144|Ciaran Joyce]]'' | actor galés | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9020 | | ''[[:d:Q5125191|Claire Evans]]'' | | 1983 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9021 | [[Ficheru:Claire Summers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5125320|Claire Summers]]'' | presentadora de televisión galesa | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9022 | | ''[[:d:Q5125351|Claire Williams]]'' | atleta galesa | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9023 | | ''[[:d:Q5126175|Clare Greenwood]]'' | ciclista británica | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9024 | | ''[[:d:Q5134507|Clive Branson]]'' | deportista galés | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9025 | | ''[[:d:Q5134504|Clive Bowen]]'' | | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9026 | | ''[[:d:Q5134542|Clive Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1951 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 9027 | | ''[[:d:Q5134586|Clive Griffiths]]'' | | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9028 | | ''[[:d:Q5134598|Clive Hill]]'' | actor británicu | 1958 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9029 | | ''[[:d:Q5134610|Clive Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9030 | | ''[[:d:Q5134640|Clive Norling]]'' | | 1950 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9031 | | ''[[:d:Q5144947|Colin Campbell, 7th Earl Cawdor]]'' | arquiteutu británicu | 1962 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9032 | | ''[[:d:Q5144972|Colin Casemore]]'' | xugador de críquet galés | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9033 | | ''[[:d:Q5145156|Colin Green]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 9034 | | ''[[:d:Q5145239|Colin Jeavons]]'' | actor galés | 1929 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9035 | | ''[[:d:Q5145249|Colin Jones]]'' | boxeador galés | 1959 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 9036 | [[Ficheru:ColinLeys-2016-SOAS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5145287|Colin Leys]]'' | | 1931 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9037 | | ''[[:d:Q5145499|Colin Randell]]'' | futbolista británicu | 1952 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9038 | | ''[[:d:Q5145585|Colin Standing]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9039 | [[Ficheru:Cory Allen at The Arms Park 2013-10-21 17-55.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5173537|Cory Allen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9040 | | ''[[:d:Q5180912|Craig Draper]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9041 | | ''[[:d:Q5180944|Craig Evans]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9042 | | ''[[:d:Q5180983|Craig Gallivan]]'' | actor británicu | 1984 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9043 | | ''[[:d:Q5180995|Craig Goodwin]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9044 | | ''[[:d:Q5181010|Craig Handley]]'' | direutor de cine galés | 1977 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9045 | | ''[[:d:Q5181044|Craig Hill]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9046 | | ''[[:d:Q5181147|Craig Lawton]]'' | futbolista británicu | 1972 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9047 | | ''[[:d:Q5181341|Craig Price]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9048 | | ''[[:d:Q5181370|Craig Richards]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9049 | | ''[[:d:Q5181496|Craig Stiens]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9050 | | ''[[:d:Q5195826|Curtis McDonald]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9051 | | ''[[:d:Q5200682|Cyril Davies]]'' | futbolista británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9052 | [[Ficheru:Cyril Lea (1978).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5200789|Cyril Lea]]'' | futbolista británicu | 1934 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9053 | | ''[[:d:Q5200894|Cyril Tamplin]]'' | xugador de críquet indiu | 1921 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9054 | | ''[[:d:Q5208377|Dafydd Carter]]'' | | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9055 | | ''[[:d:Q5208383|Dafydd Ieuan]]'' | batería galés | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9056 | | ''[[:d:Q5208381|Dafydd Hewitt]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9057 | | ''[[:d:Q5208384|Dafydd Lockyer]]'' | | 1985 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9058 | | ''[[:d:Q5208977|Dai Bevan]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9059 | [[Ficheru:David Davies c215f5bacb.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208989|Dai Davies]]'' | políticu galés | 1959 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9060 | | ''[[:d:Q5209010|Dai Jones]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9061 | | ''[[:d:Q5209031|Dai Rees]]'' | xugador de rugbi union galés | 1964 | | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 9062 | | ''[[:d:Q5209028|Dai Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9063 | | ''[[:d:Q5209029|Dai Rees]]'' | | | | ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]'' |- | style='text-align:right'| 9064 | | ''[[:d:Q5209037|Dai Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1909 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9065 | | ''[[:d:Q5209040|Dai Thomas]]'' | futbolista británicu | 1975 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9066 | | ''[[:d:Q5210441|Dale Ford]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9067 | | ''[[:d:Q5210694|Dale Williams]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9068 | [[Ficheru:Dalton Grant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5211687|Dalton Grant]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9069 | | ''[[:d:Q5212277|Damian Keyes]]'' | profesor de música británicu | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9070 | | ''[[:d:Q5212328|Damian Shirazi]]'' | xugador de críquet galés | 1983 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9071 | | ''[[:d:Q5212452|Damien Hudd]]'' | | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9072 | [[Ficheru:Damon Searle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5212879|Damon Searle]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9073 | | ''[[:d:Q5213252|Dan Cherry]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9074 | [[Ficheru:Dan Fish.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5213482|Dan Fish]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 9075 | | ''[[:d:Q5213554|Dan George]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9076 | | ''[[:d:Q5213878|Dan Lewis]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9077 | [[Ficheru:Dan-thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5214493|Dan Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9078 | | ''[[:d:Q5216926|Daniel Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9079 | | ''[[:d:Q5217351|Daniel Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1979 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9080 | | ''[[:d:Q5217448|Daniel Hawksford]]'' | actor británicu | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9081 | [[Ficheru:Dan Lloyd a Mr Pinc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5217957|Daniel Lloyd]]'' | cantautor galés | 1982 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 9082 | | ''[[:d:Q5218257|Daniel Newton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9083 | [[Ficheru:Daniel Sperber.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5218813|Daniel Sperber]]'' | rabín israelín | 1940 | | ''[[:d:Q3395336|Gwrych Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 9084 | [[Ficheru:DanielleLineker2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5219402|Danielle Lineker]]'' | modelu galesa | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9085 | | ''[[:d:Q5220422|Danny Harris]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 9086 | [[Ficheru:Danny Parslow 2017-08-28 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5220721|Danny Parslow]]'' | futbolista británicu | 1985 | | ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 9087 | | ''[[:d:Q5220880|Danny Thomas]]'' | futbolista británicu (1975-) | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9088 | | ''[[:d:Q5220937|Danny Williams]]'' | futbolista británicu (1979-) | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9089 | | ''[[:d:Q5220946|Danny Wilson]]'' | | 1955 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9090 | | ''[[:d:Q5222071|Daral Pugh]]'' | futbolista británicu | 1961 | | ''[[:d:Q5190499|Crynant]]'' |- | style='text-align:right'| 9091 | | ''[[:d:Q5222678|Dari Taylor]]'' | política galesa | 1944 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9092 | [[Ficheru:Darren Allinson 2 crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5224748|Darren Allinson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9093 | | ''[[:d:Q5224871|Darren Davies]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9094 | | ''[[:d:Q5224868|Darren Daniel]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 9095 | | ''[[:d:Q5224901|Darren Edwards]]'' | xugador de rugbi union galés | 1974 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9096 | | ''[[:d:Q5224966|Darren Heyes]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9097 | | ''[[:d:Q5224988|Darren Jeffries]]'' | actor británicu | 1982 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9098 | [[Ficheru:Darrenjones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5224996|Darren Jones]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9099 | | ''[[:d:Q5225131|Darran Rowbotham]]'' | futbolista británicu | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9100 | | ''[[:d:Q5225192|Darren Thomas]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9101 | | ''[[:d:Q5225199|Darren Tinson]]'' | futbolista británicu | 1969 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 9102 | | ''[[:d:Q5225221|Darren Waters]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q3404708|Beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 9103 | | ''[[:d:Q5225252|Darren Wynne]]'' | futbolista británicu | 1970 | | ''[[:d:Q3405926|Deeside]]'' |- | style='text-align:right'| 9104 | | ''[[:d:Q5228468|Dave Cameron]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9105 | | ''[[:d:Q5228883|Dave Gwyther]]'' | futbolista británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9106 | | ''[[:d:Q5228986|Dave Hollins]]'' | futbolista británicu | 1938 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9107 | | ''[[:d:Q5229167|Dave Lee]]'' | xugador de dardos inglés | 1956 | | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 9108 | [[Ficheru:Dave newsham silverstone2012.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5229464|Dave Newsham]]'' | pilotu de carreres galés | 1967 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9109 | | ''[[:d:Q5230584|David Abruzzese]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9110 | [[Ficheru:David Anthony and William Groulx at the 2012 Summer Paralympics.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5230801|David Anthony]]'' | | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9111 | [[Ficheru:Dr D.Ben Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5231301|David Benjamin Rees]]'' | historiador británicu | 1937 | | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 9112 | | ''[[:d:Q5231397|David Beynon]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9113 | | ''[[:d:Q5231425|David Bishop]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9114 | | ''[[:d:Q5231897|David Burcher]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9115 | | ''[[:d:Q5232685|David Crouch]]'' | historiador galés | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9116 | | ''[[:d:Q5232755|David D'Auria]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9117 | | ''[[:d:Q5232859|David Davies]]'' | | 1915 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9118 | | ''[[:d:Q5232856|David Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9119 | | ''[[:d:Q5232874|David Dawson]]'' | | 1960 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 9120 | | ''[[:d:Q5233287|David Edwards]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9121 | | ''[[:d:Q5233468|David Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9122 | | ''[[:d:Q5233602|David Felgate]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 9123 | | ''[[:d:Q5234131|David Giles]]'' | futbolista británicu | 1956 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9124 | | ''[[:d:Q5234759|David Harrison]]'' | xugador de críquet galés | 1981 | | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9125 | | ''[[:d:Q5235226|David Hughes]]'' | futbolista británicu (1943-) | 1943 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 9126 | | ''[[:d:Q5235229|David Hughes]]'' | | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9127 | | ''[[:d:Q5235563|David James]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1985 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 9128 | [[Ficheru:Dai John, Salford Rugby League player.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5235651|David John]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9129 | | ''[[:d:Q5235746|David Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9130 | | ''[[:d:Q5235758|David Joseph Miller]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9131 | | ''[[:d:Q5236569|David Lewis]]'' | futbolista británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9132 | | ''[[:d:Q5236575|David Ley]]'' | xeógrafu británicu | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9133 | [[Ficheru:David Llewellin, 1993 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236683|David Llewellin]]'' | pilotu de rally británicu | 1960 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9134 | | ''[[:d:Q5236691|David Llewellyn]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1970 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 9135 | [[Ficheru:Dai Lloyd AM (28170816265).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236695|David Lloyd]]'' | políticu galés | 1956 | | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9136 | | ''[[:d:Q5236811|David Luckes]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1968 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9137 | | ''[[:d:Q5237047|David Maidment]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9138 | [[Ficheru:David Melding AM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5237493|David Melding]]'' | políticu galés | 1962 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9139 | | ''[[:d:Q5237740|David Morrell]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9140 | | ''[[:d:Q5238549|David Petersen]]'' | escultor galés | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9141 | | ''[[:d:Q5238554|David Phelps]]'' | tirador galés | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9142 | | ''[[:d:Q5238568|David Pickering]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1960 | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 9143 | [[Ficheru:David Probert 2009 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238724|David Probert]]'' | | 1988 | | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 9144 | [[Ficheru:David Roberts (swimmer) 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239120|David Roberts]]'' | nadador galés | 1980 | | ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]'' |- | style='text-align:right'| 9145 | [[Ficheru:David-ryder-prangley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239330|David Ryder Prangley]]'' | músicu galés | | | ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]'' |- | style='text-align:right'| 9146 | | ''[[:d:Q5240329|David Thaxton]]'' | cantante galés | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9147 | | ''[[:d:Q5240342|David Thomas]]'' | políticu británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9148 | | ''[[:d:Q5240358|David Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9149 | | ''[[:d:Q5241135|David Williams]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9150 | [[Ficheru:Air Commodore Dawn McCafferty, Commandant Air Cadets, April 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5242467|Dawn McCafferty]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9151 | [[Ficheru:Declan John 1.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5249348|Declan John]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9152 | | ''[[:d:Q5252401|Deian Hopkin]]'' | historiador galés | 1944 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9153 | [[Ficheru:Delyth Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5254977|Delyth Evans]]'' | política galesa | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9154 | | ''[[:d:Q5255333|Demi Holborn]]'' | cantante británica | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9155 | | ''[[:d:Q5257677|Denise Gyngell]]'' | actriz británica | 1961 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 9156 | | ''[[:d:Q5258234|Dennis Brown]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9157 | | ''[[:d:Q5258320|Dennis Curling]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9158 | | ''[[:d:Q5258496|Dennis Hawkins]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9159 | | ''[[:d:Q5258538|Dennis Hughes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1941 | | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 9160 | [[Ficheru:Caro Mio Ben, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5258810|Dennis O'Neill]]'' | | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9161 | | ''[[:d:Q5260010|Deon Saffery]]'' | xugadora de squash británica | 1988 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9162 | | ''[[:d:Q5261840|Derek Brockway]]'' | presentador de televisión galés | 1967 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9163 | | ''[[:d:Q5262063|Derek Howes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1913 | | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 9164 | [[Ficheru:Sir derek jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5262090|Derek Jones]]'' | funcionariu galés | 1952 | | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 9165 | | ''[[:d:Q5262353|Derek Showers]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9166 | | ''[[:d:Q5262848|Dermot Tynan]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9167 | | ''[[:d:Q5263378|Derwyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1970 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9168 | [[Ficheru:Deryn Brace2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5263401|Deryn Brace]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9169 | | ''[[:d:Q5263425|Desmond Barry]]'' | novelista galés | 1954 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9170 | | ''[[:d:Q5264804|Desmond Star]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q6984487|Neath]]'' |- | style='text-align:right'| 9171 | | ''[[:d:Q5270024|Di Botcher]]'' | | 1959 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9172 | | ''[[:d:Q5271679|Dianne Edwards]]'' | | 1942 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9173 | | ''[[:d:Q5273112|Dick Krzywicki]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q3402867|Penley]]'' |- | style='text-align:right'| 9174 | | ''[[:d:Q5273289|Dick Power]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 9175 | | ''[[:d:Q5273450|Dick Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9176 | | ''[[:d:Q5277104|Dilwyn John]]'' | futbolista británicu | 1944 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 9177 | | ''[[:d:Q5290516|Dominic Day]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9178 | | ''[[:d:Q5293533|Don Skene]]'' | ciclista británicu | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9179 | | ''[[:d:Q5295437|Donato Nardiello]]'' | futbolista británicu | 1957 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 9180 | | ''[[:d:Q5296340|Donna Edwards]]'' | | 1963 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9181 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Thornhill crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5298657|Dorothy Thornhill]]'' | política galesa | 1955 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 9182 | [[Ficheru:Rhian O'Sullivan at the Dutch Open 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5298825|Rhian Edwards]]'' | xugadora de dardos galesa | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9183 | | ''[[:d:Q5303665|Dowster]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9184 | | ''[[:d:Q5318595|Dyfed Wyn-Evans]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9185 | | ''[[:d:Q5318593|Dyfan Dwyfor]]'' | actor británicu | | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 9186 | | ''[[:d:Q5318618|Dyfodwg]]'' | | | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 9187 | [[Ficheru:A713 Dylan Jones Evans 1x1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5318732|Dylan Jones-Evans]]'' | | 1966 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9188 | [[Ficheru:EbenUpton.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5331614|Eben Upton]]'' | | 1978 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9189 | [[Ficheru:Edshervingtonpic.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5335402|Ed Shervington]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9190 | | ''[[:d:Q5335828|Eddie Avoth]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9191 | | ''[[:d:Q5336579|Eddie Woods]]'' | futbolista británicu | 1951 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 9192 | [[Ficheru:Eddie temple morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5336695|Eddy Temple-Morris]]'' | | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9193 | | ''[[:d:Q5343829|Edward Jones]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9194 | | ''[[:d:Q5344713|Edward Owen]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 9195 | [[Ficheru:TedRelph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5345025|Edward Relph]]'' | | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9196 | | ''[[:d:Q5345328|Edward Siggery]]'' | | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9197 | | ''[[:d:Q5345587|Edward Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9198 | | ''[[:d:Q5346268|Edwin Brooks]]'' | políticu británicu | 1929 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9199 | [[Ficheru:Edwina Hart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5346948|Edwina Hart]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1957 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 9200 | | ''[[:d:Q5349876|Eirlys Bellin]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q13130796|Pont-faen]]'' |- | style='text-align:right'| 9201 | [[Ficheru:Elan Closs Stephens (1506997).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5353384|Elan Closs Stephens]]'' | profesora universitaria galesa | 1948 | | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 9202 | [[Ficheru:Democracy Day in Ysgol Dyffryn Nantlle, Penygroes, Gwynedd (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5354231|Eleanor Burnham]]'' | política galesa | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9203 | | ''[[:d:Q5354362|Eleanor Pilgrim]]'' | golfista galesa | 1977 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9204 | [[Ficheru:Rhydian-Vaughan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5356565|Rhydian Vaughan]]'' | | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9205 | | ''[[:d:Q5359947|Elfyn Edwards]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9206 | [[Ficheru:WRC Central European Rallye 2023 Elfyn Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5359948|Elfyn Evans]]'' | pilotu de rally galés | 1988 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 9207 | | ''[[:d:Q5360201|Eli Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9208 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120076.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5360339|Eli Walker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9209 | [[Ficheru:Dim Gair, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361081|Elin Fflur]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9210 | [[Ficheru:Elin Jones official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361084|Elin Jones]]'' | política galesa | 1966 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 9211 | [[Ficheru:Eliot Richards 2014-01-18 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361252|Eliot Richards]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9212 | [[Ficheru:Elis James (41363128095) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361330|Elis James]]'' | | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9213 | [[Ficheru:Elizabethfritsch.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5362806|Elizabeth Fritsch]]'' | ceramista galesa | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9214 | | ''[[:d:Q5363240|Elizabeth Morgan]]'' | actriz wales | 1930 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9215 | | ''[[:d:Q5364567|Ella Smith]]'' | actriz británica | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9216 | | ''[[:d:Q5364886|Ellen Hunter]]'' | ciclista británica | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9217 | [[Ficheru:Elliot Kear.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5365501|Elliot Kear]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9218 | | ''[[:d:Q5365664|Elliott Hewitt]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 9219 | [[Ficheru:Ellis warming up for Bristol Rovers in 2015.PNG|center|128px]] | ''[[:d:Q5365899|Ellis Harrison]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9220 | [[Ficheru:Eluned Parrott (6324905297).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5367919|Eluned Parrott]]'' | política galesa | 1974 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9221 | | ''[[:d:Q5372681|Emlyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1907 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9222 | | ''[[:d:Q5372689|Emlyn Williams]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 9223 | | ''[[:d:Q5372866|Emma Jones]]'' | periodista galesa | 1975 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 9224 | [[Ficheru:Emma jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5372864|Emma Jones]]'' | futbolista británica | 1982 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 9225 | [[Ficheru:Lewes Ladies 1 QPR Ladies 2 28 02 2016-7651 (24789317084).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5372925|Emma Plewa]]'' | futbolista británica | 1990 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9226 | | ''[[:d:Q5372963|Emma Stansfield]]'' | actriz galesa | 1978 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 9227 | | ''[[:d:Q5374087|Empire ISIS]]'' | cantante canadiana | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9228 | [[Ficheru:Emyr Huws 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374906|Emyr Huws]]'' | futbolista británicu | 1993 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9229 | [[Ficheru:Scarlets.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374908|Emyr Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 9230 | [[Ficheru:Dilyn Y Graen, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5375924|Endaf Emlyn]]'' | | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9231 | [[Ficheru:Eos Chater - Metrocentre 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5381878|Eos Counsell]]'' | música australiana | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9232 | [[Ficheru:Eric Jones (solo climber).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5386843|Eric Jones]]'' | montañeru británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9233 | | ''[[:d:Q5387714|Eric Weaver]]'' | futbolista británicu | 1943 | | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 9234 | | ''[[:d:Q5389230|Erin Vaughan]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9235 | | ''[[:d:Q5393664|Ernest Peake]]'' | futbolista británicu | 1888 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9236 | [[Ficheru:Eryl Margaret McNally MEP 1994.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5396272|Eryl McNally]]'' | política galesa | 1942 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9237 | [[Ficheru:Eufryl ap Gwilym, Senedd 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5411301|Eurfyl ap Gwilym]]'' | | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9238 | | ''[[:d:Q5415361|Evan Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 9239 | | ''[[:d:Q5415513|Evan Price]]'' | políticu británicu | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9240 | | ''[[:d:Q5415557|Evan Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9241 | | ''[[:d:Q5446220|Fflur Dafydd]]'' | escritora británica | 1978 | | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 9242 | [[Ficheru:Children of Blaenau Ffestiniog calling for a social centre after a Welsh Language Campaign (1532298).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5446237|Ffred Ffransis]]'' | llingüista galés | 1948 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9243 | | ''[[:d:Q5451046|Fiona Fox]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9244 | | ''[[:d:Q5462444|Floyd Havard]]'' | boxeador galés | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9245 | | ''[[:d:Q5488912|Philip Caveney]]'' | escritor británicu | 1951 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9246 | | ''[[:d:Q5490389|Frank Williams]]'' | | 1890 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9247 | | ''[[:d:Q5490493|Frank Wrentmore]]'' | | 1884 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9248 | | ''[[:d:Q5491049|Frankie Prince]]'' | futbolista británicu | 1949 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9249 | | ''[[:d:Q5494964|Fred Davies]]'' | futbolista británicu | 1871 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 9250 | [[Ficheru:Fred Dyer - Welsh boxer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5495031|Fred Dyer]]'' | | 1888 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9251 | | ''[[:d:Q5496251|Fred Sheldon]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9252 | | ''[[:d:Q5497427|Frederick Brown]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9253 | | ''[[:d:Q5498740|Frederick Smart]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 9254 | | ''[[:d:Q5498823|Frederick Talbot]]'' | | 1908 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9255 | | ''[[:d:Q5499127|Frederick Willis]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9256 | [[Ficheru:Gai Toms.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5516960|Gai Toms]]'' | cantautor galés | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9257 | | ''[[:d:Q5522777|Gareth Abraham]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9258 | | ''[[:d:Q5522783|Gareth Armstrong]]'' | actor galés | 1948 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9259 | [[Ficheru:Gareth Baber 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522787|Gareth Baber]]'' | xugador de rugbi union galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9260 | | ''[[:d:Q5522798|Gareth Chapman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9261 | | ''[[:d:Q5522815|Gareth Davies]]'' | futbolista británicu (1949-) | 1949 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9262 | | ''[[:d:Q5522812|Gareth Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1975 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 9263 | | ''[[:d:Q5522819|Gareth Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9264 | | ''[[:d:Q5522816|Gareth Davies]]'' | futbolista británicu (1959-) | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9265 | | ''[[:d:Q5522821|Gareth Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9266 | | ''[[:d:Q5522825|Gareth Dean]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 9267 | | ''[[:d:Q5522829|Gareth Edwards]]'' | xugador de críquet galés | 1976 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9268 | | ''[[:d:Q5522834|Gareth Evans]]'' | futbolista británicu (1987-) | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9269 | [[Ficheru:Gareth2011small.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522851|Gareth Glyn]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 9270 | | ''[[:d:Q5522855|Gareth Gwynn]]'' | escritor británicu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9271 | | ''[[:d:Q5522867|Gareth Holgate]]'' | xugador de rugbi union filipín | 1987 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9272 | | ''[[:d:Q5522878|Gareth Jelleyman]]'' | futbolista británicu | 1980 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 9273 | [[Ficheru:Gareth Jones (53964509022) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522883|Gareth Jones]]'' | políticu galés | 1939 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 9274 | | ''[[:d:Q5522880|Gareth Jewell]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 9275 | | ''[[:d:Q5522905|Gareth Maule]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9276 | | ''[[:d:Q5522934|Gareth Owen]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9277 | | ''[[:d:Q5522946|Gareth Price]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9278 | | ''[[:d:Q5522951|Gareth Rees]]'' | xugador de críquet galés | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9279 | [[Ficheru:Gareth Pierce 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522948|Gareth Pierce]]'' | actor galés | 1981 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 9280 | | ''[[:d:Q5522966|Gareth Salisbury]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 9281 | [[Ficheru:Gareth Thomas Clwyd and Aberconwy Count National Assembly Election 2016.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5522982|Gareth Thomas]]'' | políticu galés | 1954 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 9282 | | ''[[:d:Q5523005|Gareth Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9283 | [[Ficheru:Garnon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5523710|Garnon Davies]]'' | actor galés | 1983<br/>1982 | | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 9284 | | ''[[:d:Q5524223|Garry Shephard]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9285 | | ''[[:d:Q5524777|Gary Buckland]]'' | boxeador galés | 1986 | | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 9286 | | ''[[:d:Q5525024|Gary Emmanuel]]'' | futbolista británicu | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9287 | | ''[[:d:Q5525472|Gary Ley]]'' | escritor galés | 1956 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9288 | | ''[[:d:Q5525478|Gary Lockett]]'' | boxeador galés | 1976 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9289 | | ''[[:d:Q5525700|Gary Owen]]'' | | 1972 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9290 | | ''[[:d:Q5525727|Gary Pearce]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 9291 | | ''[[:d:Q5525779|Gary Powell]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9292 | | ''[[:d:Q5525836|Gary Roberts]]'' | futbolista británicu (1959-) | 1959 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 9293 | | ''[[:d:Q5526231|Garyn Preen]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9294 | | ''[[:d:Q5526232|Garyn Lucas]]'' | xugador de rugbi union galés | 2000 | | ''[[:d:Q7321615|Rhydyfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 9295 | | ''[[:d:Q5528098|Gavin Cattle]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9296 | | ''[[:d:Q5534127|Geoff Ellis]]'' | xugador de críquet galés | 1950 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 9297 | [[Ficheru:Geoffholderlibrary.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5534167|Geoff Holder]]'' | escritor galés | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9298 | | ''[[:d:Q5534703|Geoffrey James]]'' | fotógrafu galés | 1942 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9299 | | ''[[:d:Q5534927|Geoffrey Thomas]]'' | profesor galés | 1941 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9300 | | ''[[:d:Q5537002|George Bishop]]'' | futbolista británicu | 1901 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9301 | | ''[[:d:Q5539968|George Gummer]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9302 | | ''[[:d:Q5543824|George Reynolds]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9303 | | ''[[:d:Q5545871|George Warburton]]'' | futbolista británicu | 1934 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9304 | | ''[[:d:Q5546236|George Whitney]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9305 | | ''[[:d:Q5546607|George Young]]'' | | 1950 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9306 | [[Ficheru:First Sea Lord Admiral Sir George Zambellas KCB DSC ADC MOD 45155508.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5546629|George Zambellas]]'' | | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9307 | | ''[[:d:Q5547526|Georgia Henshaw]]'' | actriz británica | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9308 | [[Ficheru:Geraint Davies.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5548803|Geraint Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9309 | [[Ficheru:2012-09-17 Prof Geraint Lewis Cropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5548804|Geraint F. Lewis]]'' | astrónomu galés | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9310 | [[Ficheru:Geraint Davies (Rhondda).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5548808|Geraint Davies]]'' | políticu galés | 1948 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 9311 | | ''[[:d:Q5548819|Geraint Lloyd Owen]]'' | poeta británicu | 1941 | | ''[[:d:Q13131214|Sarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 9312 | | ''[[:d:Q5548820|Geraint Lövgreen]]'' | cantante británicu | 1955 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 9313 | [[Ficheru:Geraint Wyn Davies 2004.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5548829|Geraint Wyn Davies]]'' | | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9314 | | ''[[:d:Q5549028|Gerald Cordle]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9315 | | ''[[:d:Q5553517|Gerwyn Edwards]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 9316 | | ''[[:d:Q5554439|Gethin Jones]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9317 | | ''[[:d:Q5554442|Gethin Robinson]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9318 | [[Ficheru:ComScoreFulgoni.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5558035|Gian M. Fulgoni]]'' | | 1948 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9319 | | ''[[:d:Q5562222|Gillian Clarke]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9320 | | ''[[:d:Q5562229|Gillian Elisa]]'' | | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9321 | | ''[[:d:Q5568095|Glen Webbe]]'' | xugador de rugbi union galés | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9322 | | ''[[:d:Q5569151|Glenn Tolley]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 9323 | [[Ficheru:Glyn Garner.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5572840|Glyn Garner]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9324 | | ''[[:d:Q5572845|Glyn James]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 9325 | | ''[[:d:Q5572850|Glyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1959<br/>1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9326 | | ''[[:d:Q5572853|Glyn Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9327 | | ''[[:d:Q5572861|Glyn Mathias]]'' | presentador de televisión galés | 1945 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9328 | | ''[[:d:Q5572864|Glyn Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 9329 | [[Ficheru:GlynTaylor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5572892|Glyn Taylor]]'' | pilotu de motociclismu australianu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9330 | [[Ficheru:Glyn Turner WRU Cap Presentaton 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5572896|Glyn Turner]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 9331 | | ''[[:d:Q5576469|Godfrey John]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9332 | | ''[[:d:Q5584971|Gordon Child]]'' | xugador de críquet galés | 1939 | | ''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]'' |- | style='text-align:right'| 9333 | [[Ficheru:Gordon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5585060|Gordon Davies]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9334 | | ''[[:d:Q5585456|Gordon Lewis]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 9335 | | ''[[:d:Q5585687|Gordon Pritchard]]'' | | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9336 | [[Ficheru:Grace McCleen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5591287|Grace McCleen]]'' | | 1980 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9337 | | ''[[:d:Q5592729|Graham Coldrick]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9338 | | ''[[:d:Q5592968|Graham Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9339 | | ''[[:d:Q5592985|Graham Kingston]]'' | xugador de críquet galés | 1950 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9340 | | ''[[:d:Q5593332|Graham Walters]]'' | | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9341 | | ''[[:d:Q5593360|Graham Williams]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 9342 | [[Ficheru:Grant Llewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5596323|Grant Llewellyn]]'' | direutor d&#39;orquesta británicu | 1960 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 9343 | [[Ficheru:Green Gartside 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5602580|Green Gartside]]'' | | 1956<br/>1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9344 | [[Ficheru:GregDavies-byPhilipRomano.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5605472|Greg Davies]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9345 | | ''[[:d:Q5606341|Greg Thomas]]'' | xugador de críquet sudafricanu | 1960 | | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 9346 | | ''[[:d:Q5606517|Gregg Coombes]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 9347 | [[Ficheru:Gregory-Cameron.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5606843|Gregory Cameron]]'' | sacerdote galés | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9348 | | ''[[:d:Q5610965|Howard Collins]]'' | karateka galés | 1949 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 9349 | | ''[[:d:Q5615933|Lee Dainton]]'' | | 1973 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9350 | [[Ficheru:Guto Pryce.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5621838|Guto Pryce]]'' | músicu galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9351 | [[Ficheru:Guto Harri at SXSW London 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5621836|Guto Harri]]'' | periodista y ex asesor políticu galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9352 | | ''[[:d:Q5623379|Gwawr Edwards]]'' | cantante galesa | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9353 | [[Ficheru:Gwenan Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623469|Gwenan Edwards]]'' | periodista británica | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9354 | | ''[[:d:Q5623522|Gwenllwyfo]]'' | monxa galesa | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9355 | | ''[[:d:Q5623524|Gwenllian Lansdown]]'' | política galesa | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9356 | | ''[[:d:Q5623534|Gwenno Teifi]]'' | activista británica | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9357 | [[Ficheru:GwionEdwardsBntIps1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623678|Gwion Edwards]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 9358 | | ''[[:d:Q5623679|Gwion Hallam]]'' | escritor británicu | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9359 | | ''[[:d:Q5623770|Gwyn Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9360 | | ''[[:d:Q5623776|Gwyn Hughes]]'' | xugador de críquet galés | 1941 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9361 | | ''[[:d:Q5623783|Gwyn Jones]]'' | futbolista británicu (1912-) | 1912 | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 9362 | | ''[[:d:Q5623791|Gwyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9363 | | ''[[:d:Q5623796|Gwyn Morgan]]'' | poeta británicu | 1954 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9364 | | ''[[:d:Q5623802|Gwyn Thomas]]'' | futbolista británicu | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9365 | | ''[[:d:Q5623810|Gwyn Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9366 | [[Ficheru:Gwyndaf Evans Sanremo 1990.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623812|Gwyndaf Evans]]'' | pilotu de rally británicu | 1959 | | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9367 | | ''[[:d:Q5623843|Gwyneth Keyworth]]'' | actriz británica | 1990 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9368 | | ''[[:d:Q5623862|Gwynfor Williams]]'' | | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9369 | | ''[[:d:Q5623887|Gwynne Williams]]'' | | 1937 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9370 | | ''[[:d:Q5638525|Hagan Bayley]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9371 | | ''[[:d:Q5648869|Hannah Keryakoplis]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q2752670|Penyffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 9372 | | ''[[:d:Q5648940|Hannah Rich]]'' | ciclista británica | 1991 | | ''[[:d:Q7884080|Undy]]'' |- | style='text-align:right'| 9373 | | ''[[:d:Q5671894|Harry Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9374 | | ''[[:d:Q5671999|Harry Robinson]]'' | xugador de rugbi británicu | 1993 | | ''[[:d:Q7165336|Pentyrch]]'' |- | style='text-align:right'| 9375 | | ''[[:d:Q5701785|Helen Adams]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9376 | [[Ficheru:Helen Lederer in 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5702657|Helen Lederer]]'' | | 1954 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9377 | [[Ficheru:Douglas Foley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5735218|Douglas Foley]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9378 | | ''[[:d:Q5736164|Herbie Williams]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9379 | | ''[[:d:Q5739697|Michael Francis]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1979<br/>1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9380 | | ''[[:d:Q5800067|Christopher Bale]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9381 | | ''[[:d:Q5875568|Hockey Driscoll]]'' | | 1876 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9382 | | ''[[:d:Q5882068|Holly Holyoake]]'' | | 1988 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9383 | | ''[[:d:Q5920650|Howard Pritchard]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9384 | | ''[[:d:Q5930990|Hugh Gustafson]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9385 | [[Ficheru:HuwBunford1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5951215|Huw Bunford]]'' | compositor británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9386 | [[Ficheru:Huw Dixon 1992 cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5951222|Huw Dixon]]'' | economista galés | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9387 | | ''[[:d:Q5951232|Huw Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9388 | [[Ficheru:Huw Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5951262|Huw Lewis]]'' | blogueru, Reinu Xuníu | 1964 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9389 | | ''[[:d:Q5951282|Huw Richards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1960 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9390 | | ''[[:d:Q5951297|Huw Waters]]'' | xugador de críquet galés | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9391 | | ''[[:d:Q5951307|Huw Watkins]]'' | | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9392 | | ''[[:d:Q5959734|Kim Lawrence]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9393 | [[Ficheru:Michael "Pancho" Locke 2021.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5962128|Michael Locke]]'' | comediante galés | 1979 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9394 | | ''[[:d:Q5962763|Hywel Gwynfryn]]'' | actor británicu | 1942 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9395 | [[Ficheru:Iain Sinclair cheltenham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5980623|Iain Sinclair]]'' | escritor británicu | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9396 | | ''[[:d:Q5980849|Ian Barker]]'' | regatista galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9397 | | ''[[:d:Q5980981|Ian Bray]]'' | futbolista británicu | 1962 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9398 | | ''[[:d:Q5981133|Ian Capon]]'' | xugador de críquet galés | 1977 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9399 | | ''[[:d:Q5981808|Ian Hillier]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9400 | | ''[[:d:Q5981839|Ian Howat]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9401 | | ''[[:d:Q5981847|Ian Hughes]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9402 | | ''[[:d:Q5981864|Ian Hutchinson]]'' | xugador de críquet galés | 1964 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 9403 | [[Ficheru:Ian Puleston-Davies in Midnight Man 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5982646|Ian Puleston-Davies]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 9404 | | ''[[:d:Q5990139|Ieuan Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 9405 | | ''[[:d:Q5990144|Ieuan Lloyd]]'' | nadador británicu | 1993 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9406 | [[Ficheru:Ieuan Head Shots 2009 116 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5990159|Ieuan Rhys]]'' | actor galés | 1961 | | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 9407 | | ''[[:d:Q5990172|Ieuan ap Tudur Penllyn]]'' | poeta galés | 1500 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 9408 | [[Ficheru:Imad Wasim during a media talk in 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6001994|Imad Wasim]]'' | xugador de críquet paquistanín | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9409 | | ''[[:d:Q6063518|Iona Jones]]'' | | | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9410 | | ''[[:d:Q6097409|Ivan Sansom]]'' | paleontólogu galés | 2000 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9411 | | ''[[:d:Q6099370|Ivor Davies]]'' | pintor galés | 1935 | | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 9412 | | ''[[:d:Q6100562|Iwan Brown]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1986 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9413 | [[Ficheru:Iwan Griffiths The Automatic Tear The Signs Down.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6100571|Iwan Griffiths]]'' | batería británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9414 | | ''[[:d:Q6109438|Robert East]]'' | actor galés | 1943 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''<br/>[[Londres]] |- | style='text-align:right'| 9415 | | ''[[:d:Q6111756|Jack Compton]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9416 | | ''[[:d:Q6112030|Jack Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 9417 | [[Ficheru:Jack Dixon 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6112111|Jack Dixon]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 9418 | | ''[[:d:Q6112960|Jack Harris]]'' | cantautor galés | 1986 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 9419 | | ''[[:d:Q6113370|Jack Jones]]'' | | 1890 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 9420 | | ''[[:d:Q6113680|Jack Lewis]]'' | futbolista británicu | 1912 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9421 | | ''[[:d:Q6114683|Jack Pring]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9422 | | ''[[:d:Q6116417|Jackie Hughes]]'' | boxeador galés | 1923 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9423 | | ''[[:d:Q6124605|Jake Cassidy]]'' | futbolista británicu | 1993 | | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9424 | | ''[[:d:Q6127543|Jamal Easter]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9425 | | ''[[:d:Q6129470|James Bater]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9426 | | ''[[:d:Q6132803|James Down]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9427 | | ''[[:d:Q6134726|James Goode]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9428 | [[Ficheru:James Harris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6135615|James Harris]]'' | xugador de críquet galés | 1990 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 9429 | | ''[[:d:Q6136198|James Honeyben]]'' | | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9430 | | ''[[:d:Q6137766|James Langworth]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9431 | | ''[[:d:Q6137887|James Leadbeater]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 9432 | | ''[[:d:Q6138035|James Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9433 | | ''[[:d:Q6140710|James Owen]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 9434 | | ''[[:d:Q6141939|James Regan]]'' | xugador de rugbi union galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9435 | | ''[[:d:Q6142242|James Roberts]]'' | | 1891 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 9436 | | ''[[:d:Q6143405|James Sommerin]]'' | chef británicu | | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9437 | | ''[[:d:Q6144142|James Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9438 | | ''[[:d:Q6145639|James Williams]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9439 | [[Ficheru:Jamie Bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6146625|Jamie Bevan]]'' | | 1953 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9440 | | ''[[:d:Q6146982|Jamie Harris]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9441 | | ''[[:d:Q6147109|Jamie Lewis]]'' | xugador de dardos galés | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9442 | | ''[[:d:Q6147282|Jamie Murphy]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9443 | | ''[[:d:Q6147322|Jamie Owen]]'' | periodista británicu | 1967 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9444 | | ''[[:d:Q6147393|Jamie Ringer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9445 | | ''[[:d:Q6147533|Jamie Sylvester]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9446 | | ''[[:d:Q6148467|Jan Anderson]]'' | actriz galesa | 1974 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9447 | [[Ficheru:JanetDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6153289|Janet Davies]]'' | política galesa | 1938 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9448 | [[Ficheru:Janet Finch-Saunders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6153343|Janet Finch-Saunders]]'' | política galesa | 1950 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 9449 | [[Ficheru:Janice Gregory.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6154241|Janice Gregory]]'' | política galesa | 1955 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 9450 | | ''[[:d:Q6161756|Jasmine Cresswell]]'' | novelista galesa | 1941 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9451 | | ''[[:d:Q6162253|Jason Cook]]'' | boxeador galés | 1975 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9452 | [[Ficheru:Footballer Jason Andrew jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6162809|Jason Jones]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9453 | [[Ficheru:2012-03-19 Jason Mohammad at Wales Grand Slam Celebrations.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6163128|Jason Mohammad]]'' | | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9454 | | ''[[:d:Q6163246|Jason Perry]]'' | futbolista británicu | 1970 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9455 | [[Ficheru:Jason Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6163292|Jason Price]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9456 | | ''[[:d:Q6163322|Jason Rees]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9457 | | ''[[:d:Q6163565|Jason Strange]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9458 | | ''[[:d:Q6163640|Jason Tovey]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9459 | [[Ficheru:Jay Curtis Headshot3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6166525|Jay Curtis]]'' | actor galés | 1984 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9460 | [[Ficheru:DSC 0061-Edit.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6167716|Jayce Lewis]]'' | músicu galés | 1984 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9461 | [[Ficheru:Jayne Pierson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6167907|Jayne Pierson]]'' | diseñadora de moda galesa | 1975<br/>1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9462 | | ''[[:d:Q6171595|Jean Thomas]]'' | bioquímica galesa | 1942 | | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 9463 | [[Ficheru:Jeff Banks.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6173293|Jeff Banks]]'' | diseñador de moda galés | 1943 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9464 | | ''[[:d:Q6173783|Jeff Evans]]'' | periodista británicu | 1960 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9465 | | ''[[:d:Q6174089|Jeff Hopkins]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9466 | | ''[[:d:Q6174175|Jeff Johnson]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9467 | | ''[[:d:Q6174186|Jeff Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1941 | | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 9468 | | ''[[:d:Q6174649|Jeff Parton]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9469 | | ''[[:d:Q6175116|Jeff T. Thomas]]'' | direutor de televisión británicu | 1901 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9470 | | ''[[:d:Q6175154|Jeff Thomas]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9471 | | ''[[:d:Q6175261|Jeff Whitefoot]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1956 | | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 9472 | | ''[[:d:Q6176386|Jeffris Hopkins]]'' | xugador de críquet galés | 1950 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9473 | | ''[[:d:Q6177546|Jenkin Jones]]'' | | 1639 | | ''[[:d:Q19799831|Llanddeti]]'' |- | style='text-align:right'| 9474 | | ''[[:d:Q6178864|Jennifer Sullivan]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9475 | | ''[[:d:Q6181214|Jeremy Charles]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9476 | | ''[[:d:Q6181512|Jeremy Huw Williams]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9477 | | ''[[:d:Q6181975|Jeremy Treglown]]'' | escritor británicu | 1946 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9478 | | ''[[:d:Q6196963|Jim Mills]]'' | | 1944 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9479 | | ''[[:d:Q6197932|Jim Ryan]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9480 | | ''[[:d:Q6198340|Jim Stewart]]'' | xugador de críquet británicu | 1934 | | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 9481 | [[Ficheru:Jo Caulfield @ The Late Show 2002.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6204177|Jo Caulfield]]'' | | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9482 | [[Ficheru:Jocelyn Davies 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6207115|Jocelyn Davies]]'' | política galesa | 1959 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 9483 | [[Ficheru:Jodie Marie (53355801223) (sq cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6207972|Jodie Marie]]'' | | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9484 | [[Ficheru:JoeBlackman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6208659|Joe Blackman]]'' | empresariu galés | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9485 | [[Ficheru:Joe Burke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6208866|Joe Burke]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9486 | [[Ficheru:Joe Jacobson 25-04-2011 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6210509|Joe Jacobson]]'' | futbolista británicu | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9487 | | ''[[:d:Q6211974|Joe Rees]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9488 | | ''[[:d:Q6219807|John Avon]]'' | ilustrador galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9489 | | ''[[:d:Q6221241|John Beard]]'' | pintor australianu | 1943 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9490 | | ''[[:d:Q6221954|John Bird]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9491 | | ''[[:d:Q6228636|John David]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9492 | [[Ficheru:Welsh-bishops (John Davies cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6228737|John Davies]]'' | sacerdote galés | 1953 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9493 | | ''[[:d:Q6228768|John Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 9494 | | ''[[:d:Q6228804|John Davis]]'' | xugador de críquet galés | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9495 | | ''[[:d:Q6231731|John Emanuel]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 9496 | [[Ficheru:Johnbocha.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6232022|John Evans]]'' | | 1960 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9497 | | ''[[:d:Q6235537|John Glover]]'' | xugador de críquet galés | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9498 | | ''[[:d:Q6235655|John Golightly]]'' | actor británicu | 1936 | | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 9499 | | ''[[:d:Q6236398|John Griffiths]]'' | militar galés | 1835 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9500 | [[Ficheru:John Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236400|John Griffiths]]'' | políticu galés | 1956 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9501 | | ''[[:d:Q6238674|John Hennessey]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9502 | [[Ficheru:John Hughes (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6240277|John Hughes]]'' | diplomáticu galés | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9503 | | ''[[:d:Q6240280|John Hughes]]'' | futbolista canadianu | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9504 | | ''[[:d:Q6240307|John Hughes]]'' | | 1880 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 9505 | [[Ficheru:John James (musician) on stage at Greenwich, U.K., 1982.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6241487|John James]]'' | músicu de jazz galés | 1943 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 9506 | | ''[[:d:Q6244759|John Lewis]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9507 | | ''[[:d:Q6245037|John Lloyd]]'' | clérigu galés | 1754 | | ''[[:d:Q13644944|Llansteffan]]'' |- | style='text-align:right'| 9508 | | ''[[:d:Q6245047|John Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9509 | | ''[[:d:Q6247450|John McCarthy]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9510 | | ''[[:d:Q6248571|John Metcalf]]'' | compositor galés | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9511 | | ''[[:d:Q6249398|John Morgan]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9512 | [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru's production of Saunders Lewis' new drama, Cymru Fydd, at Bala Eisteddfod (1451485).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251165|John Ogwen]]'' | | 1944 | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 9513 | | ''[[:d:Q6251370|John Osmond]]'' | escritor británicu | 1946 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9514 | | ''[[:d:Q6251994|John Parsons]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9515 | | ''[[:d:Q6253147|John Pook]]'' | poeta galés | 1942 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9516 | | ''[[:d:Q6253403|John Price]]'' | futbolista británicu | 1936 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9517 | [[Ficheru:John Smith MP 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6258296|John Smith]]'' | políticu galés | 1951 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9518 | | ''[[:d:Q6258580|John Sparkes]]'' | | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9519 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Thomas of Cwmgiedd crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6260516|John Thomas]]'' | | 1947 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9520 | [[Ficheru:JTWilliams1976.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6261362|John Tudno Williams]]'' | | 1938 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9521 | | ''[[:d:Q6263231|John Watson]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 9522 | | ''[[:d:Q6263798|John G. White]]'' | científicu galés | 1943 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9523 | | ''[[:d:Q6264368|John Williams]]'' | | 1907 | | ''[[:d:Q7321458|Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 9524 | | ''[[:d:Q6265973|Johnathan Edwards]]'' | | 1984 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9525 | | ''[[:d:Q6270436|Jon Breakingbury]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9526 | | ''[[:d:Q6271045|Jon Kenworthy]]'' | futbolista británicu | 1974 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9527 | [[Ficheru:Langford.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q6271100|Jon Langford]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9528 | | ''[[:d:Q6271262|Jon Moore]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9529 | [[Ficheru:Jon Mould (Edinburgh).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6271270|Jonathan Mould]]'' | ciclista británicu | 1991 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9530 | | ''[[:d:Q6271344|Jon Owen Jones]]'' | políticu galés | 1954 | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 9531 | [[Ficheru:Jonathan Shanklin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6271551|Jon Shanklin]]'' | científicu galés | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9532 | | ''[[:d:Q6272670|Jonathan Bryant]]'' | xugador de rugbi union galés | 1976 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9533 | | ''[[:d:Q6272774|Jonathan Clark]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9534 | | ''[[:d:Q6272787|Jonathan Coates]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9535 | [[Ficheru:Jonathan Elphick -Boquer Valley -Mallorca -31May2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6273042|Jonathan Elphick]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9536 | | ''[[:d:Q6273065|Jonathan Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9537 | | ''[[:d:Q6273235|Jonathan Goodwin]]'' | especialista de cine galés | 1980 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9538 | | ''[[:d:Q6273277|Jonathan Griffiths]]'' | | 1972 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9539 | | ''[[:d:Q6273441|Jonathan Humphreys]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9540 | | ''[[:d:Q6273500|Jonathan Jones]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9541 | | ''[[:d:Q6273665|Jonathan Legard]]'' | periodista galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9542 | [[Ficheru:Meades and Barcham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6273874|Jonathan Meades]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9543 | | ''[[:d:Q6273991|Jonathan Myerson]]'' | guionista galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9544 | | ''[[:d:Q6274141|Jonathan Phillips]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9545 | | ''[[:d:Q6275805|Jonny Owen]]'' | | 1971 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9546 | | ''[[:d:Q6275834|Jonny Vaughton]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9547 | | ''[[:d:Q6276627|Jordan Howe]]'' | atleta británicu | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9548 | | ''[[:d:Q6285232|Joseph Mahoney]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9549 | [[Ficheru:Josh Navidi.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6289200|Josh Navidi]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9550 | [[Ficheru:Josh Turnbull 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6289460|Josh Turnbull]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9551 | [[Ficheru:Josie d'Arby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290786|Josie d'Arby]]'' | actriz británica | 1972 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9552 | [[Ficheru:Joyce Watson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6297656|Joyce Watson]]'' | política galesa | 1955 | | ''[[:d:Q3402241|Manorbier]]'' |- | style='text-align:right'| 9553 | [[Ficheru:JulesWilliamsWiki.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6306064|Jules Williams]]'' | direutor de televisión galés | 1968 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9554 | | ''[[:d:Q6306356|Julia Davis]]'' | xugadora d&#39;esgrima galesa | 1941 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9555 | | ''[[:d:Q6307356|Julian Lewis Jones]]'' | actor británicu | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9556 | [[Ficheru:Julie James - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6308284|Julie James]]'' | política galesa | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9557 | [[Ficheru:Julie Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6308404|Julie Morgan]]'' | política galesa | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9558 | | ''[[:d:Q6317431|Justin Burnell]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9559 | [[Ficheru:Jyninejamesbw001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6319360|Jynine James]]'' | actriz galesa | 1972 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9560 | | ''[[:d:Q6369590|Karen Davies]]'' | golfista d&#39;Estaos Xuníos | 1965 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9561 | | ''[[:d:Q6369945|Karen Paullada]]'' | actriz galesa | 2000 | | ''[[:d:Q7054913|North Cornelly]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9562 | [[Ficheru:Karen Sinclair.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6370035|Karen Sinclair]]'' | política galesa | 1952 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9563 | [[Ficheru:Karl Francis, 2014 (wedi'i gropio).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6371796|Karl Francis]]'' | | 1943<br/>1942 | | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 9564 | | ''[[:d:Q6371908|Karl Hocking]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9565 | | ''[[:d:Q6372187|Karl Ready]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9566 | | ''[[:d:Q6375562|Kate Jarman]]'' | actriz galesa | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9567 | [[Ficheru:Kate McGill 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6375640|Kate McGill]]'' | cantante galesa | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9568 | | ''[[:d:Q6377256|Kathy Lloyd]]'' | modelu galesa | 1967 | | ''[[:d:Q737888|Portmeirion]]'' |- | style='text-align:right'| 9569 | [[Ficheru:Katie Prankerd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6377422|Katie Curtis]]'' | ciclista británica | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9570 | | ''[[:d:Q6377553|Katie Sherwood]]'' | futbolista británica | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9571 | | ''[[:d:Q6377585|Katie Williams]]'' | futbolista británica | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9572 | | ''[[:d:Q6378533|Katy Wix]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9573 | [[Ficheru:Kayne McLaggon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6380641|Kayne McLaggon]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9574 | | ''[[:d:Q6383819|Keiron Self]]'' | actor galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9575 | | ''[[:d:Q6383816|Keiron Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9576 | [[Ficheru:KeithBurnettDec08.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384144|Keith Burnett]]'' | físicu galés | 1953 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 9577 | [[Ficheru:Keith Davies - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384255|Keith Davies]]'' | políticu galés | | | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 9578 | [[Ficheru:Keith Haynes of Picture Frame Seduction.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384474|Keith Haynes]]'' | escritor galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9579 | | ''[[:d:Q6384761|Keith Miles]]'' | escritor británicu | 1940 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9580 | | ''[[:d:Q6384884|Keith Peters]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q2477613|Baglan]]'' |- | style='text-align:right'| 9581 | | ''[[:d:Q6385114|Keith Thomas]]'' | historiador galés | 1933 | | ''[[:d:Q3400611|Wick]]'' |- | style='text-align:right'| 9582 | [[Ficheru:Ken Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6387901|Ken Jones]]'' | policía australianu | 1952 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9583 | | ''[[:d:Q6388051|Ken MacDonald]]'' | futbolista británicu | 1898 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9584 | [[Ficheru:Ken Skates MS, official portrait 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6388501|Ken Skates]]'' | políticu británicu | 1976 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9586 | | ''[[:d:Q6391344|Kenrick Harris]]'' | xugador de críquet galés | 1885 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9587 | | ''[[:d:Q6393868|Keri Davies]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 9588 | | ''[[:d:Q6393873|Keri Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9589 | | ''[[:d:Q6394594|Kerry Morgan]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9590 | | ''[[:d:Q6395702|Kevin Aherne-Evans]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9591 | [[Ficheru:Kevin Ellis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6396226|Kevin Ellis]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9592 | [[Ficheru:Kevin Gall York City v. Ebbsfleet United 14-11-09.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6396343|Kevin Gall]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9593 | | ''[[:d:Q6396787|Kevin Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1970 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 9594 | | ''[[:d:Q6397382|Kevin Rogers]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9595 | | ''[[:d:Q6398588|Kezia Burrows]]'' | actriz británica | | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9596 | | ''[[:d:Q6404453|Kid Chaos]]'' | músicu galés | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9597 | | ''[[:d:Q6405352|Kieran Crawford]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9598 | [[Ficheru:European Kira GEIL Tobias EISENBAUER.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6414752|Kira Geil]]'' | baillarina sobre xelu galesa | 1985 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9599 | [[Ficheru:Kirby Myhill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6414951|Kirby Myhill]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 9600 | | ''[[:d:Q6416168|Kirsty Jones]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 9602 | | ''[[:d:Q6437879|Kristian Bell]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9603 | | ''[[:d:Q6437885|Kristian Dacey]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9604 | | ''[[:d:Q6437967|Kristian O'Leary]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9605 | | ''[[:d:Q6437973|Kristian Phillips]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9606 | | ''[[:d:Q6446940|Kurt Nogan]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9607 | [[Ficheru:Kyle Letheren 2017-03-04 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6451266|Kyle Letheren]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9608 | | ''[[:d:Q6451479|Kyle Tudge]]'' | xugador de críquet galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9609 | [[Ficheru:Kyron Duke - Our Greatest Team Parade (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6452565|Kyron Duke]]'' | | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9610 | [[Ficheru:LauraEvans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6498889|Laura Evans]]'' | actriz galesa | 1982 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9611 | | ''[[:d:Q6500336|Lauren Phillips]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9612 | | ''[[:d:Q6503979|Lawrence Davies]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9613 | | ''[[:d:Q6504240|Lawrence Jones]]'' | empresariu galés | 1968 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 9614 | | ''[[:d:Q6513002|Lee Baddeley]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9615 | | ''[[:d:Q6513047|Lee Beach]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 9616 | [[Ficheru:Lee Fowler 07-04-12.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6513621|Lee Fowler]]'' | futbolista británicu (1983-) | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9617 | | ''[[:d:Q6514132|Lee Jarman]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9618 | | ''[[:d:Q6514139|Lee Jenkins]]'' | | 1979 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9619 | | ''[[:d:Q6514183|Lee Jones]]'' | futbolista británicu (1970-) | 1970 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9620 | | ''[[:d:Q6514659|Lee Nogan]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9621 | | ''[[:d:Q6514721|Lee Phillips]]'' | | 1979 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9622 | | ''[[:d:Q6514744|Lee Powell]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9623 | [[Ficheru:Lee Selby 2015 (cropped).png|center|128px]] | ''[[:d:Q6514983|Lee Selby]]'' | boxeador galés | 1987 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9624 | [[Ficheru:Lee Williams Celtic Crusaders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6515526|Lee Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu | 1988 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9625 | | ''[[:d:Q6515531|Lee Williams]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 9626 | | ''[[:d:Q6519569|Leigh Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9627 | | ''[[:d:Q6519628|Leigh Loveday]]'' | escritor de videoxuegu galés | 1973 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9628 | [[Ficheru:Leighton Andrews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6519732|Leighton Andrews]]'' | políticu galés | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9629 | | ''[[:d:Q6519760|Leighton Hodges]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9630 | | ''[[:d:Q6523015|Lenny Woodard]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]'' |- | style='text-align:right'| 9631 | | ''[[:d:Q6524712|Leon Jeanne]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9632 | | ''[[:d:Q6530036|Les Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9633 | [[Ficheru:Cmglee Cambridge graduation Leszek Borysiewicz.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6532137|Leszek Borysiewicz]]'' | inmunólogu galés | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9634 | | ''[[:d:Q6536535|Lewis Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9635 | | ''[[:d:Q6536889|Lewis Mills]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9636 | [[Ficheru:Lewis Reece.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536998|Lewis Reece]]'' | | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9637 | | ''[[:d:Q6538148|Leyton Maxwell]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9638 | | ''[[:d:Q6539548|Liam Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9639 | [[Ficheru:Liam Williams 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6539846|Liam Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9640 | | ''[[:d:Q6548532|Lily Matthews]]'' | ciclista británica | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9641 | [[Ficheru:Lindsay Whittle MS AS (54876759279) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6552839|Lindsay Whittle]]'' | políticu galés | 1953 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9642 | | ''[[:d:Q6557938|Lisa Diveney]]'' | actriz galesa | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9643 | | ''[[:d:Q6558184|Lisa Lee Dark]]'' | | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9644 | [[Ficheru:Hayley jones stage two womens tour 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6572944|Hayley Jones]]'' | ciclista británica | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9645 | [[Ficheru:Shooter - Movie premiere (439610088) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6660144|Liz Fuller]]'' | | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9646 | | ''[[:d:Q6660196|Liz Johnson]]'' | nadadora galesa | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9647 | | ''[[:d:Q6662082|Llewellyn Treharne]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9648 | | ''[[:d:Q6662167|Llion Iwan]]'' | escritor galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9649 | | ''[[:d:Q6662169|Llinor ap Gwynedd]]'' | actriz británica | 1974 | | ''[[:d:Q3460580|Crymych]]'' |- | style='text-align:right'| 9650 | [[Ficheru:Ospreys - Warm-up - 2012-12-08 - 24.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662689|Lloyd Peers]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9651 | [[Ficheru:Lloyd White Crusaders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662812|Lloyd White]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9652 | | ''[[:d:Q6685709|Lou Reed]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 9653 | | ''[[:d:Q6694820|Lu Corfield]]'' | actriz británica | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9654 | | ''[[:d:Q6701976|Luke Ford]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9655 | [[Ficheru:Luke Hamilton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6702019|Luke Hamilton]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 9656 | | ''[[:d:Q6708312|Lyn Davies]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9657 | | ''[[:d:Q6708332|Lyn Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1964 | | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 9658 | | ''[[:d:Q6708718|Lyndon Bateman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1979 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9659 | | ''[[:d:Q6708735|Lyndon Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9660 | [[Ficheru:Warrant Officer Lindsey Morgan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6708773|Lyndsay Hugh Morgan]]'' | | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9661 | | ''[[:d:Q6708943|Lynn Bowles]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9662 | [[Ficheru:Lynn Howells 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6709072|Lynn Howells]]'' | xugador de rugbi union galés | 1950 | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 9663 | [[Ficheru:Lynne Neagle official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6709399|Lynne Neagle]]'' | política galesa | 1968 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9664 | [[Ficheru:Macauley Cook.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6722772|Macauley Cook]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9665 | | ''[[:d:Q6740639|Mal Pope]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 9666 | | ''[[:d:Q6742263|Malcolm Dacey]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9667 | | ''[[:d:Q6742298|Malcolm Edwards]]'' | futbolista británicu | 1939 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9668 | [[Ficheru:Malcolm Johnson - WSIS Forum 2018 (28097516059) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6742407|Malcolm Johnson]]'' | funcionariu galés | 1947 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 9669 | | ''[[:d:Q6742541|Malcolm Page]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q6423716|Knucklas]]'' |- | style='text-align:right'| 9671 | [[Ficheru:Mali Harries in 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6743287|Mali Harries]]'' | actriz galesa | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9672 | | ''[[:d:Q6755417|Marc Breeze]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 9673 | | ''[[:d:Q6755651|Marc Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9674 | | ''[[:d:Q6755915|Marc Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9675 | | ''[[:d:Q6755964|Marc Williams]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9676 | | ''[[:d:Q6758141|Marcus Ebdon]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9677 | | ''[[:d:Q6766497|Mark Aizlewood]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9678 | [[Ficheru:A portrait of Mark Bowden by Raphaël Neal, London 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6766803|Mark Bowden]]'' | compositor británicu | 1979 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9679 | [[Ficheru:Mark Brake.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6766824|Mark Brake]]'' | científicu galés | 1958 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 9680 | | ''[[:d:Q6767108|Mark Colbourne]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9681 | | ''[[:d:Q6767282|Mark Davies]]'' | | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9682 | | ''[[:d:Q6767281|Mark Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1959 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9683 | [[Ficheru:Mark Davies Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6767286|Mark Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1958 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9684 | [[Ficheru:Mark Drakeford (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6767407|Mark Drakeford]]'' | políticu galés | 1954 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9685 | | ''[[:d:Q6767505|Mark Elliott]]'' | futbolista británicu | 1959 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9686 | | ''[[:d:Q6767547|Mark Evans]]'' | actor galés | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9687 | | ''[[:d:Q6768134|Mark Hughes]]'' | futbolista galés (1962-) | 1962 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9688 | | ''[[:d:Q6768278|Mark Jones]]'' | pilotu de motociclismu galés | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9689 | | ''[[:d:Q6768280|Mark Jones]]'' | futbolista británicu (1984-) | 1984 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9690 | | ''[[:d:Q6768584|Mark Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9691 | | ''[[:d:Q6768819|Mark McJennett]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9692 | | ''[[:d:Q6769161|Mark Parry]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9693 | | ''[[:d:Q6769232|Mark Peters]]'' | futbolista galés | 1972 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9694 | | ''[[:d:Q6769267|Mark Pilkington]]'' | golfista galés | 1978 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9695 | | ''[[:d:Q6769338|Mark Pritchard]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9696 | | ''[[:d:Q6769569|Mark Salmon]]'' | xugador de dardos galés | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9697 | | ''[[:d:Q6769646|Mark Sconce]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9698 | [[Ficheru:Mark Serwotka 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6769678|Mark Serwotka]]'' | sindicalista galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9699 | | ''[[:d:Q6769814|Mark Stacey]]'' | | 1964 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9700 | | ''[[:d:Q6770200|Mark Wallace]]'' | xugador de críquet galés | 1981 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9701 | | ''[[:d:Q6770218|Mark Walton]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9702 | | ''[[:d:Q6770423|Mark Wool]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9703 | | ''[[:d:Q6770449|Mark Wyatt]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 9704 | [[Ficheru:Martin Harley performing at Bromley blues club.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6775622|Martin Harley]]'' | cantautor galés | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9705 | | ''[[:d:Q6775799|Martin Jarvis]]'' | | 1951 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9706 | | ''[[:d:Q6776739|Martin Thomas]]'' | futbolista británicu (1959-) | 1959 | | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 9707 | [[Ficheru:Martyn Ashton at the HUB Festival.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777595|Martyn Ashton]]'' | ciclista galés | 1974 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9708 | | ''[[:d:Q6777631|Martyn Giles]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9709 | | ''[[:d:Q6777642|Martyn Jones]]'' | políticu galés | 1947 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9710 | [[Ficheru:Martyn Joseph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777647|Martyn Joseph]]'' | compositor de cantares galés | 1960 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9711 | [[Ficheru:Martyn Jones 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777644|Martyn Jones]]'' | pintor galés | 1955 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9712 | [[Ficheru:Martyn Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777655|Martyn Lewis]]'' | periodista galés | 1945 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9713 | [[Ficheru:Martyn Margetson in 2008.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6777659|Martyn Margetson]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9714 | | ''[[:d:Q6777660|Martyn Madden]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9715 | | ''[[:d:Q6777683|Martyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9716 | | ''[[:d:Q6777681|Martyn Sprague]]'' | futbolista británicu | 1949 | | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 9717 | | ''[[:d:Q6777688|Martyn Woodroffe]]'' | nadador británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9718 | | ''[[:d:Q6786991|Mathew Bevan]]'' | | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9719 | [[Ficheru:Matt Johnson 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6788852|Matt Johnson]]'' | presentador de televisión galés | 1982 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9720 | | ''[[:d:Q6789197|Matt Postle]]'' | ciclista galés | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9721 | | ''[[:d:Q6789223|Matt Rees]]'' | comediante galés | | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9722 | | ''[[:d:Q6790320|Matthew Collins]]'' | futbolista británicu | 1986 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9723 | | ''[[:d:Q6790325|Matthew Compton]]'' | xugador de críquet galés | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9724 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120027.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6790439|Matthew Dwyer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9725 | | ''[[:d:Q6790586|Matthew Gravelle]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9726 | | ''[[:d:Q6790741|Matthew Jarvis]]'' | xugador de rugbi galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9727 | | ''[[:d:Q6790752|Matthew Jones]]'' | | 1974 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9728 | | ''[[:d:Q6790988|Matthew Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9729 | | ''[[:d:Q6791026|Matthew Nuthall]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9730 | | ''[[:d:Q6791076|Matthew Pewtner]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9731 | | ''[[:d:Q6791116|Matthew Rees]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9732 | | ''[[:d:Q6791147|Matthew Robinson]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9733 | | ''[[:d:Q6791226|Matthew Silva]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q7838183|Tremorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 9734 | | ''[[:d:Q6791328|Matthew Tipton]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9735 | [[Ficheru:Maureen Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6792674|Maureen Evans]]'' | cantante galesa | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9736 | [[Ficheru:MaxWideman2000R2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6795379|Max Wideman]]'' | | 1927 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9737 | | ''[[:d:Q6795965|Maxine Evans]]'' | | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9738 | | ''[[:d:Q6802996|Me One]]'' | cantante galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9739 | | ''[[:d:Q6805202|Meddy Ford]]'' | modelu galesa | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9740 | | ''[[:d:Q6807451|Medwyn Williams]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9741 | | ''[[:d:Q6807980|Meg Elis]]'' | | 1950 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9742 | | ''[[:d:Q6810800|Mel Nurse]]'' | futbolista británicu | 1937 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9743 | | ''[[:d:Q6811342|Melanie Roberts]]'' | ximnasta artística galesa | 1988 | | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 9744 | | ''[[:d:Q6811374|Melanie Walters]]'' | actriz galesa | 1962 | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 9745 | | ''[[:d:Q6817164|Menna Richards]]'' | periodista británica | 1953 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9746 | | ''[[:d:Q6819012|Meredydd Hughes]]'' | policía galés | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9747 | [[Ficheru:Meri Huws (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6819154|Meri Huws]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9748 | | ''[[:d:Q6820803|Merv Hicks]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 9749 | | ''[[:d:Q6828351|Michael Baer]]'' | xugador de críquet galés | 1987 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 9750 | | ''[[:d:Q6829746|Michael Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9751 | | ''[[:d:Q6830117|Michael Elwyn]]'' | | 1942 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9752 | | ''[[:d:Q6830352|Michael Flynn]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9753 | [[Ficheru:Michael Gustavius Payne (2011).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6830845|Michael Gustavius Payne]]'' | pintor galés | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9754 | [[Ficheru:Mm portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6831465|Michael J. Morgan]]'' | | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9755 | | ''[[:d:Q6833053|Michael Newbold]]'' | xugador de críquet galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9756 | | ''[[:d:Q6833845|Michael Richards]]'' | nadador galés | 1952<br/>1950 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9757 | | ''[[:d:Q6834952|Michael Tremellen]]'' | xugador de críquet galés | 1965 | | ''[[:d:Q3403473|Pendine]]'' |- | style='text-align:right'| 9758 | [[Ficheru:Michelle Green.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6837058|Michelle Green]]'' | futbolista británica | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9759 | | ''[[:d:Q6838178|Mick Flynn]]'' | militar galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9760 | | ''[[:d:Q6838620|Mickey Evans]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 9761 | | ''[[:d:Q6846242|Mike Cann]]'' | xugador de críquet sudafricanu | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9762 | | ''[[:d:Q6846612|Mike Dowler]]'' | futbolista británicu | 1957 | | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 9763 | | ''[[:d:Q6846689|Mike Elliott]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9764 | [[Ficheru:Mike Gwilym.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q6847105|Mike Gwilym]]'' | actor británicu | 1949 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9765 | [[Ficheru:Mike Hedges MS, official portrait 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6847187|Mike Hedges]]'' | políticu galés | 1956 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9766 | | ''[[:d:Q6847304|Mike Hook]]'' | | 1982 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9767 | [[Ficheru:Mike Jenkins, Welsh poet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6847395|Mike Jenkins]]'' | poeta galés | 1953 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9768 | | ''[[:d:Q6847692|Mike Llewellyn]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 9769 | | ''[[:d:Q6847868|Mike McBurney]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9770 | | ''[[:d:Q6848187|Mike Nicholas]]'' | | 1942 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9771 | | ''[[:d:Q6848254|Mike O'Shea]]'' | xugador de críquet galés | 1987 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9772 | | ''[[:d:Q6848353|Mike Pearson]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9773 | | ''[[:d:Q6848419|Mike Poole]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9774 | | ''[[:d:Q6848445|Mike Powell]]'' | xugador de críquet galés | 1977 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9775 | | ''[[:d:Q6848516|Mike Rayer]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9776 | | ''[[:d:Q6849180|Mike Voyle]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9777 | | ''[[:d:Q6849198|Mike Walker]]'' | tenista galés | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9778 | | ''[[:d:Q6849279|Mike Williams]]'' | futbolista británicu (1965-) | 1965 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9779 | | ''[[:d:Q6849282|Mike Williams]]'' | futbolista británicu (1986-) | 1986 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9780 | | ''[[:d:Q6849355|Mike Young]]'' | empresariu galés | 1945 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9781 | | ''[[:d:Q6865038|Mini Grey]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9782 | | ''[[:d:Q6911577|Morgan Allen]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9783 | | ''[[:d:Q6962803|Nancy Lee]]'' | novelista canadiana | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9784 | | ''[[:d:Q6968475|Natasha Marsh]]'' | | 1975 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9785 | | ''[[:d:Q6968486|Natasha Perdue]]'' | llevantadora de peses galesa | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9786 | | ''[[:d:Q6968912|Nathan Blake]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9787 | | ''[[:d:Q6968916|Nathan Bonner-Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1978 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9788 | | ''[[:d:Q6968940|Nathan Buck]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9789 | | ''[[:d:Q6968941|Nathan Budgett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9790 | | ''[[:d:Q6968996|Nathan Craig]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 9791 | | ''[[:d:Q6969374|Nathan Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9792 | [[Ficheru:NathanWyburn-inStudio-C.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6969436|Nathan Wyburn]]'' | artista galés | 1989 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9793 | [[Ficheru:Jarvis, Nathaniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6969699|Nathaniel Jarvis]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9794 | | ''[[:d:Q6983198|Naz Ball]]'' | | 1962 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 9795 | | ''[[:d:Q6988305|Neil Boobyer]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9796 | | ''[[:d:Q6988465|Neil Davies]]'' | | 1980 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9797 | | ''[[:d:Q6988618|Neil Gibson]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9798 | | ''[[:d:Q6988674|Neil Haddock]]'' | boxeador galés | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9799 | | ''[[:d:Q6989128|Neil Patel]]'' | diseñador galés | 1964 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9800 | | ''[[:d:Q6989319|Neil Slatter]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9801 | [[Ficheru:Nerys Evans official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6997045|Nerys Evans]]'' | política galesa | 1980 | | ''[[:d:Q6661421|Llangain]]'' |- | style='text-align:right'| 9802 | | ''[[:d:Q7004817|Neville Powell]]'' | futbolista británicu | 1963 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 9803 | | ''[[:d:Q7023480|Nia Caron]]'' | actriz británica | 1959 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 9804 | [[Ficheru:OIFF 2015-07-17 143447 - Nia Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7023504|Nia Roberts]]'' | actriz galesa | 1972 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9805 | | ''[[:d:Q7024261|Nic Cudd]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9806 | [[Ficheru:Nic Parry Tachwedd 2014.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7024310|Nic Parry]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9807 | | ''[[:d:Q7025678|Nicholas Jones]]'' | | 1942 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9808 | | ''[[:d:Q7027072|Nick Ellis]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9809 | | ''[[:d:Q7027121|Nick Fletcher]]'' | | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9810 | | ''[[:d:Q7027494|Nick Macleod]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9811 | [[Ficheru:Nick Ramsay 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7027777|Nick Ramsay]]'' | políticu galés | 1975 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9812 | | ''[[:d:Q7028008|Nick Swetman]]'' | xugador de críquet galés | 1984 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9813 | | ''[[:d:Q7028665|Nicky Piper]]'' | boxeador galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9814 | | ''[[:d:Q7032258|Nigel Boulton]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9815 | | ''[[:d:Q7032329|Nigel Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9816 | | ''[[:d:Q7032604|Nigel Pulsford]]'' | músicu galés | 1963 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9817 | | ''[[:d:Q7032608|Nigel Rees]]'' | futbolista británicu | 1953 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9818 | | ''[[:d:Q7032660|Nigel Stevenson]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9819 | | ''[[:d:Q7032689|Nigel Vaughan]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9820 | [[Ficheru:Noel Performing 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7047187|Noel Richards]]'' | escritor d&#39;himnos galés | 1955 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 9821 | | ''[[:d:Q7047219|Noel Sullivan]]'' | cantante galés | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9822 | | ''[[:d:Q7051658|Norma Curtis]]'' | escritora galesa | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9823 | | ''[[:d:Q7071254|Nyree Kindred]]'' | nadadora galesa | 1980 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9824 | | ''[[:d:Q7087625|Oliver James]]'' | xugador de críquet galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9825 | | ''[[:d:Q7087790|Oliver Reynolds]]'' | poeta británicu | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9826 | | ''[[:d:Q7087873|Oliver Thornton]]'' | actor galés | 1979 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9827 | | ''[[:d:Q7088315|Ollie Burton]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 9828 | | ''[[:d:Q7088359|Ollie Olds]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1993 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9829 | | ''[[:d:Q7114239|Owain Arwel Hughes]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9830 | [[Ficheru:Owain Fôn Williams playing for Wales vs Austria 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114242|Owain Fôn Williams]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 9831 | | ''[[:d:Q7114245|Owain Hopkins]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9832 | | ''[[:d:Q7114249|Owain Warlow]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9833 | [[Ficheru:Owen Edwards & Louise Walden GBR.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7114467|Owen Edwards]]'' | baillarín sobre xelu galés | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9834 | | ''[[:d:Q7114472|Owen Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 9835 | | ''[[:d:Q7114580|Owen Money]]'' | cantante británicu | 1947 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9836 | | ''[[:d:Q7114598|Owen Phillips]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9837 | | ''[[:d:Q7114657|Owen Thomas]]'' | xugador de dardos galés | 1953 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9838 | | ''[[:d:Q7114698|Owen Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9839 | | ''[[:d:Q7114699|Owen Williams]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 9840 | [[Ficheru:Owen Williams 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114700|Owen Williams]]'' | | 1992 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9841 | | ''[[:d:Q7143662|Pat Leach]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9842 | | ''[[:d:Q7143720|Pat McCarthy]]'' | futbolista británicu | 1888 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9843 | [[Ficheru:Pat Mountain 11042026 (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7143810|Pat Mountain]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9844 | | ''[[:d:Q7143923|Pat Pocock]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9845 | | ''[[:d:Q7147445|Patrick Palmer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9846 | | ''[[:d:Q7149015|Paul Affleck]]'' | golfista galés | 1966 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9847 | | ''[[:d:Q7149081|Paul Anthony]]'' | | 1955 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9848 | | ''[[:d:Q7149356|Paul Beynon-Davies]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9849 | | ''[[:d:Q7149394|Paul Blackwell]]'' | futbolista británicu | 1963 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9850 | | ''[[:d:Q7149821|Paul Child]]'' | cantante galés | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9851 | [[Ficheru:Paul Davies MS, official portrait 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7150146|Paul Davies]]'' | políticu galés | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9852 | | ''[[:d:Q7150147|Paul Davies]]'' | futbolista británicu | 1952 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 9853 | [[Ficheru:DAVIES Paul (GBR).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7150149|Paul Davies]]'' | tenista de mesa galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9854 | | ''[[:d:Q7150527|Paul Esposti]]'' | ciclista galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9855 | | ''[[:d:Q7150900|Paul Giles]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9856 | | ''[[:d:Q7151019|Paul Griffiths]]'' | escritor británicu | 1947 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9857 | [[Ficheru:Paul Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7151017|Paul Griffiths]]'' | direutor de teatru galés | 1973 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9858 | | ''[[:d:Q7151248|Paul Henry]]'' | poeta británicu | 1959 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9859 | | ''[[:d:Q7151549|Paul James Wheeler]]'' | | 1947 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9860 | | ''[[:d:Q7152147|Paul Maddy]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 9861 | [[Ficheru:Paulmealorphoto.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7152438|Paul Mealor]]'' | compositor galés | 1975 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9862 | | ''[[:d:Q7153006|Paul Prendiville]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1954 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9863 | | ''[[:d:Q7154096|Paul Turner]]'' | xugador de rugbi union galés | 1960 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 9864 | | ''[[:d:Q7155038|Pauline Jarman]]'' | política galesa | 1945 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 9865 | [[Ficheru:Peredur Lynch ym Mangor, Medi 2018.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7167764|Peredur Lynch]]'' | | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9866 | | ''[[:d:Q7172097|Pete Lee-Wilson]]'' | actor británicu | 1960 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9867 | [[Ficheru:Pete Price at Superhero Skyfall 2018-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7172205|Pete Price]]'' | llocutor de radio británicu | 1946 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9868 | | ''[[:d:Q7172477|Peter Aitken]]'' | futbolista británicu | 1954 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9869 | | ''[[:d:Q7172726|Peter Baynham]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9870 | [[Ficheru:Pf John Briggs Nov 2018 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7173980|Peter Finch]]'' | escritor galés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9871 | | ''[[:d:Q7174079|Peter Fraser]]'' | fotógrafu galés | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9872 | | ''[[:d:Q7174185|Peter Gatehouse]]'' | xugador de críquet galés | 1936 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9873 | | ''[[:d:Q7174237|Peter Gill]]'' | direutor de teatru galés | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9874 | | ''[[:d:Q7174549|Peter Harris]]'' | boxeador galés | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9875 | | ''[[:d:Q7175499|Peter Locke]]'' | xugador de dardos galés | 1956 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9876 | | ''[[:d:Q7175943|Peter Moore]]'' | criminal británicu | 1940 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''<br/>[[Saint Helens (Merseyside)|Saint Helens]] |- | style='text-align:right'| 9877 | | ''[[:d:Q7176193|Peter O'Sullivan]]'' | futbolista británicu | 1951 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9878 | | ''[[:d:Q7176450|Peter Price]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9879 | | ''[[:d:Q7176554|Peter Rees]]'' | futbolista británicu | 1932 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 9880 | | ''[[:d:Q7176583|Peter Richards]]'' | fotógrafu británicu | 1970 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 9881 | | ''[[:d:Q7176643|Peter Rodrigues]]'' | futbolista británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9882 | | ''[[:d:Q7176685|Peter Rowe]]'' | | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9883 | | ''[[:d:Q7176768|Peter Sanders]]'' | futbolista británicu | 1942 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9884 | | ''[[:d:Q7176791|Peter Sayer]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9885 | | ''[[:d:Q7176927|Peter Shreeves]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9886 | | ''[[:d:Q7176932|Peter Sidoli]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9887 | | ''[[:d:Q7176999|Peter Smith]]'' | futbolista británicu (1978-) | 1978 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 9888 | | ''[[:d:Q7177126|Peter Stimpson]]'' | xugador de críquet galés | 1947 | | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 9889 | | ''[[:d:Q7177186|Peter Sunman]]'' | profesor de música australianu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9890 | | ''[[:d:Q7177481|Peter Vaughan]]'' | policía galés | 2000 | | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 9891 | | ''[[:d:Q7181686|Phil Bater]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9892 | | ''[[:d:Q7181762|Phil Carradice]]'' | escritor británicu | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9893 | | ''[[:d:Q7181840|Phil Dollman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9894 | | ''[[:d:Q7181880|Phil Evans]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9895 | | ''[[:d:Q7181889|Phil Ford]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9896 | | ''[[:d:Q7181976|Phil Harrington]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9897 | | ''[[:d:Q7182004|Phil Hill]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9898 | | ''[[:d:Q7182043|Phil John]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 9899 | [[Ficheru:Phil Morris speedway rider.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7182197|Phil Morris]]'' | | 1975 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9900 | | ''[[:d:Q7182228|Phil North]]'' | xugador de críquet británicu | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9901 | | ''[[:d:Q7182292|Phil Price]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9902 | | ''[[:d:Q7182339|Phil Roberts]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9903 | | ''[[:d:Q7182507|Phil Vance]]'' | | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9904 | | ''[[:d:Q7182554|Phil Williams]]'' | | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9905 | [[Ficheru:Professor Philip Conrad Donoghue FRS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7183455|Philip Donoghue]]'' | paleontólogu galés | 1971 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 9906 | | ''[[:d:Q7183607|Philip George]]'' | xugador de críquet galés | 1978 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9907 | | ''[[:d:Q7184059|Philip McGough]]'' | actor británicu | | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 9908 | | ''[[:d:Q7184104|Philip Morgan]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9909 | [[Ficheru:Philip Palmer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7184189|Philip Palmer]]'' | | 1960 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9910 | | ''[[:d:Q7184201|Philip Pedlar]]'' | futbolista británicu | 1899 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9911 | | ''[[:d:Q7184350|Philip Sayce]]'' | guitarrista canadianu | 1976 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9912 | | ''[[:d:Q7185718|Phillip Joll]]'' | | 1954 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9913 | | ''[[:d:Q7228390|Ponty Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9914 | | ''[[:d:Q7228389|Ponty Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9915 | | ''[[:d:Q7253279|Prys Morgan]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9916 | | ''[[:d:Q7279095|Rachael Solomon]]'' | llocutora británica | 1974 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9917 | | ''[[:d:Q7286596|Rakesh Aggarwal]]'' | empresariu galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9918 | | ''[[:d:Q7293962|Raphael Gray]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]'' |- | style='text-align:right'| 9919 | | ''[[:d:Q7297200|Ray Bishop]]'' | futbolista británicu | 1955 | | ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 9920 | | ''[[:d:Q7297551|Ray Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1931 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9921 | | ''[[:d:Q7297994|Ray Pulis]]'' | futbolista británicu | 1964 | | ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]'' |- | style='text-align:right'| 9922 | [[Ficheru:Ray williams weightlifter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7298301|Ray Williams]]'' | llevantador de peses galés | 1959 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 9923 | | ''[[:d:Q7298964|Raymond Llewellyn]]'' | actor británicu | 1928 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9924 | | ''[[:d:Q7299231|Raymond Wilkins]]'' | | 1950 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9925 | | ''[[:d:Q7301732|Rebecca Evans]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 9926 | [[Ficheru:Rebecca Evans AM (27555062324) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7301733|Rebecca Evans]]'' | política galesa | 1976 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 9927 | | ''[[:d:Q7301790|Rebecca John]]'' | periodista británica | 1970 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 9928 | | ''[[:d:Q7301813|Rebecca Llewellyn]]'' | tenista galesa | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9929 | | ''[[:d:Q7306428|Redvern Edmunds]]'' | futbolista británicu | 1943 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9930 | | ''[[:d:Q7306970|Rees Richards]]'' | | 1886 | | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 9931 | | ''[[:d:Q7307801|Reg Hunter]]'' | futbolista británicu | 1938 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9932 | | ''[[:d:Q7308736|Reginald Hathway]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1907 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9933 | | ''[[:d:Q7308776|Reginald Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9934 | | ''[[:d:Q7308794|Reginald Lloyd]]'' | | 1917 | | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 9935 | | ''[[:d:Q7320502|Rhian Davies]]'' | futbolista australiana | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9936 | | ''[[:d:Q7320507|Rhian Samuel]]'' | compositora británica | 1944 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9937 | | ''[[:d:Q7320505|Rhian Pugh]]'' | ximnasta artística galesa | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9938 | | ''[[:d:Q7320519|Rhidian Brook]]'' | guionista británicu | 1964 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 9939 | | ''[[:d:Q7320717|Rhisiart ap Rhys]]'' | | | | ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]'' |- | style='text-align:right'| 9940 | [[Ficheru:Rhod Gilbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7320826|Rhod Gilbert]]'' | | 1968 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9941 | | ''[[:d:Q7321238|Rhodri Evans]]'' | xugador de críquet galés | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9942 | [[Ficheru:Rhodri glyn thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321239|Rhodri Glyn Thomas]]'' | políticu británicu | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9943 | | ''[[:d:Q7321237|Rhodri Davies]]'' | | 1971 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9944 | | ''[[:d:Q7321243|Rhodri Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9945 | [[Ficheru:CDF Glos Dragons 09 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321241|Rhodri Gomer-Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9946 | | ''[[:d:Q7321247|Rhodri Owen]]'' | periodista galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9947 | | ''[[:d:Q7321244|Rhodri McAtee]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9948 | | ''[[:d:Q7321251|Rhodri Williams]]'' | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9949 | [[Ficheru:Rhodri Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321249|Rhodri Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9950 | | ''[[:d:Q7321762|Rhys Brydydd]]'' | poeta británicu | | | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 9951 | | ''[[:d:Q7321763|Rhys Buckley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9952 | [[Ficheru:Rhys Gill 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321779|Rhys Gill]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9953 | [[Ficheru:RhysEvans0811.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321776|Rhys Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9954 | | ''[[:d:Q7321794|Rhys Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9955 | | ''[[:d:Q7321793|Rhys Hughes]]'' | escritor de ciencia ficción galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9956 | | ''[[:d:Q7321799|Rhys Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9957 | [[Ficheru:Rhys Jones - Great Britain Paralympic sprinter 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321797|Rhys Jones]]'' | atleta galés | 1994 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9958 | [[Ficheru:Rhys Meirion 2011 llai.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321814|Rhys Meirion]]'' | cantante d&#39;ópera galés | 1966 | | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 9959 | [[Ficheru:Rhys Patchell 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321829|Rhys Patchell]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 9960 | | ''[[:d:Q7321834|Rhys Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9961 | | ''[[:d:Q7321838|Rhys Shellard]]'' | | 1985 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9962 | [[Ficheru:Rhys Williams Warrington.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7321847|Rhys Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu | 1989 | | ''[[:d:Q2364012|Mynydd Isa]]'' |- | style='text-align:right'| 9963 | [[Ficheru:Rhys Webb. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321844|Rhys Webb]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9964 | | ''[[:d:Q7321850|Rhys Wilmot]]'' | futbolista británicu | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9965 | | ''[[:d:Q7321848|Rhys Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9966 | | ''[[:d:Q7321849|Rhys Williams]]'' | | 1990 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9967 | | ''[[:d:Q7322910|Riccardo Gabbiadini]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9968 | [[Ficheru:Carwardine july2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7324655|Richard Carwardine]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9969 | [[Ficheru:Richard Edwards, former Labour AM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325461|Richard Edwards]]'' | políticu galés | 1956 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9970 | | ''[[:d:Q7325548|Richard Evans]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9971 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120089.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7325812|Richard Fussell]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 9972 | | ''[[:d:Q7326022|Richard Grant]]'' | xugador de críquet galés | 1984 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9973 | [[Ficheru:RGwyn 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7326127|Richard Gwyn]]'' | escritor británicu | 1956 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9974 | | ''[[:d:Q7326205|Richard Haig]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9975 | | ''[[:d:Q7326280|Richard Harrington]]'' | actor galés | 1975 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9976 | [[Ficheru:Richard James at the ICA - 3315264865.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7326809|Richard James]]'' | | 1975 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9977 | | ''[[:d:Q7326900|Richard Johnson]]'' | golfista galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9978 | | ''[[:d:Q7326904|Richard Johnson]]'' | | 1985 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9979 | | ''[[:d:Q7327041|Richard Kelly]]'' | | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9980 | | ''[[:d:Q7327515|Richard Lynch]]'' | actor galés | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9981 | | ''[[:d:Q7327965|Richard Mustoe]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9982 | | ''[[:d:Q7327975|Richard Mylan]]'' | actor galés | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9983 | | ''[[:d:Q7328258|Richard Page]]'' | políticu galés | 1941 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9984 | | ''[[:d:Q7328490|Richard Powell]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9985 | | ''[[:d:Q7329060|Richard Singleton]]'' | pilotu de carreres galés | 1988 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9986 | | ''[[:d:Q7329076|Richard Skone]]'' | xugador de críquet galés | 1974 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9987 | | ''[[:d:Q7329117|Richard Smith]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9988 | | ''[[:d:Q7329960|Richard Wiegold]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9989 | | ''[[:d:Q7330502|Richie Gendall]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9990 | | ''[[:d:Q7330545|Richie Morgan]]'' | futbolista británicu | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9991 | | ''[[:d:Q7330560|Richie Pugh]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9992 | | ''[[:d:Q7330564|Richie Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9993 | | ''[[:d:Q7330585|Richie Thomas]]'' | xugador de críquet galés | 1942 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 9994 | | ''[[:d:Q7331266|Rick Brookes]]'' | humorista gráficu galés | 1948 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9995 | | ''[[:d:Q7332065|Ricky Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1960 | | ''[[:d:Q319672|Aberporth]]'' |- | style='text-align:right'| 9996 | | ''[[:d:Q7339945|Rob Appleyard]]'' | xugador de rugbi union galés | 1972 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9997 | | ''[[:d:Q7340065|Rob Davies]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9998 | | ''[[:d:Q7340119|Rob Evans]]'' | dramaturgu británicu | 1978 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9999 | | ''[[:d:Q7340132|Rob Folland]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10000 | | ''[[:d:Q7340204|Rob Higgitt]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10001 | | ''[[:d:Q7340357|Rob McCusker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10002 | | ''[[:d:Q7340465|Rob Piercy]]'' | | 1949<br/>1946 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 10003 | | ''[[:d:Q7340978|Robbie Regan]]'' | boxeador galés | 1968 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10004 | | ''[[:d:Q7342978|Robert Clift]]'' | xugador de ḥoquei galés | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10005 | | ''[[:d:Q7343424|Robert Davies]]'' | | 1861 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10006 | | ''[[:d:Q7343425|Robert Davies]]'' | | 1863 | | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10007 | | ''[[:d:Q7343672|Robert Duffy]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10008 | | ''[[:d:Q7344030|Robert Ellis]]'' | | 1956 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10009 | | ''[[:d:Q7344461|Robert Fountain]]'' | escritor británicu | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10010 | | ''[[:d:Q7345014|Robert Gwilym]]'' | actor galés | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10011 | | ''[[:d:Q7345142|Robert Hadley]]'' | xugador de críquet galés | 1951 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10012 | | ''[[:d:Q7345683|Robert Hughes]]'' | xugador de dardos galés | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10013 | [[Ficheru:Robert Huw Morgan Stanford October 2019 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7345746|Robert Huw Morgan]]'' | músicu d&#39;Estaos Xuníos | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10014 | | ''[[:d:Q7346880|Robert Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10015 | [[Ficheru:Robert Minhinnick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347710|Robert Minhinnick]]'' | poeta británicu | 1952 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10016 | | ''[[:d:Q7347796|Robert Morgan]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10017 | | ''[[:d:Q7348762|Robert Paterson]]'' | | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10018 | | ''[[:d:Q7348841|Robert Perkins]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10019 | | ''[[:d:Q7349052|Robert Prosser]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 10020 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Lisvane crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7349356|Robert Rogers]]'' | funcionariu británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10021 | | ''[[:d:Q7349408|Robert Rowthorn]]'' | economista galés | 1939 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10022 | | ''[[:d:Q7352623|Robin Llywelyn]]'' | escritor británicu | 1958 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10023 | | ''[[:d:Q7352873|Robin Williams]]'' | entrenador de remu británicu | 1959 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10024 | | ''[[:d:Q7356255|Rod Jones]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q7320728|Rhiwderin]]'' |- | style='text-align:right'| 10025 | | ''[[:d:Q7356492|Roddy Llewellyn]]'' | horticultor británicu | 1947 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 10026 | | ''[[:d:Q7356724|Rodger Gifford]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 10027 | | ''[[:d:Q7358079|Roger Davis]]'' | xugador de críquet británicu | 1946 | | ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 10028 | | ''[[:d:Q7358254|Roger Green]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10029 | | ''[[:d:Q7358800|Roger Pratt]]'' | ciclista británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10030 | | ''[[:d:Q7358860|Roger Royle]]'' | presentador de televisión galés | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10031 | | ''[[:d:Q7364707|Ronald Burge]]'' | | 1932 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10032 | | ''[[:d:Q7364983|Ronald James]]'' | | 1938 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10033 | | ''[[:d:Q7366940|Rory Pitman]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10034 | | ''[[:d:Q7366962|Rory Watts-Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 10035 | | ''[[:d:Q7368928|Rosie Thomas]]'' | novelista galesa | 1947 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10036 | | ''[[:d:Q7369277|Ross Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q17317956|Trinant]]'' |- | style='text-align:right'| 10037 | | ''[[:d:Q7369288|Ross Divorty]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10038 | [[Ficheru:Ross Jamison.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7369430|Ross Jamison]]'' | pilotu de carreres chinu | 1990 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10039 | | ''[[:d:Q7369438|Ross Johnson]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10040 | | ''[[:d:Q7369441|Ross Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10041 | | ''[[:d:Q7369602|Ross Reid]]'' | ciclista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q6661600|Llanharry]]'' |- | style='text-align:right'| 10042 | | ''[[:d:Q7369697|Ross Wardle]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10043 | | ''[[:d:Q7369797|Rosser Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1867 | | ''[[:d:Q5197228|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 10044 | | ''[[:d:Q7372175|Rowland Phillips]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 10045 | | ''[[:d:Q7372572|Roy Bergiers]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1950 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10046 | | ''[[:d:Q7373056|Roy Lambert]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10047 | [[Ficheru:RoyNobleAberdareBlog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7373216|Roy Noble]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 10048 | | ''[[:d:Q7375253|Royston Evans]]'' | futbolista británicu | 1939 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 10049 | [[Ficheru:Russell George.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7381514|Russell George]]'' | políticu británicu | 1974 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 10050 | | ''[[:d:Q7381526|Russell Goodway]]'' | políticu británicu | 1955 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10051 | | ''[[:d:Q7381608|Russell Jones]]'' | actor británicu | 1978 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10052 | [[Ficheru:Professor Russell Morris FRS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7381697|Russell Morris]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10053 | [[Ficheru:Ruth Goodman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7383015|Ruth Goodman]]'' | historiadora británica | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10054 | [[Ficheru:Ruth Jones Little Britain Gavin and Stacey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7383058|Ruth Jones]]'' | actriz británica | 1966 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10055 | | ''[[:d:Q7383062|Ruth Jên]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10056 | | ''[[:d:Q7384100|Ryan Green]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10057 | | ''[[:d:Q7384121|Ryan Harford]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q7838183|Tremorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 10058 | | ''[[:d:Q7384374|Ryan Nicholls]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10059 | | ''[[:d:Q7384446|Ryan Prosser]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10060 | | ''[[:d:Q7384568|Ryan Sylvester]]'' | xugador de críquet galés | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10061 | | ''[[:d:Q7384624|Ryan Watkins]]'' | xugador de críquet galés | 1983 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10062 | [[Ficheru:Eglwys St Fflewin Church, Llanfflewin, Mynydd Mechell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7401235|Saint Flewyn]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10063 | | ''[[:d:Q7401288|Gelert]]'' | | 601 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10064 | | ''[[:d:Q7407398|Sam Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10065 | | ''[[:d:Q7407397|Sam Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1992 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10066 | | ''[[:d:Q7407611|Sam Hobbs]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 10067 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120025.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7407791|Sam Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10068 | [[Ficheru:Sam Parry 20250419 152653.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7408004|Sam Parry]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10069 | | ''[[:d:Q7408265|Sam Turner]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10070 | | ''[[:d:Q7408625|Samantha Bowen]]'' | xugadora de voleibol galesa | 1986 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10071 | | ''[[:d:Q7410381|Samson Lee]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10072 | [[Ficheru:Sandy Mewies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7417378|Sandy Mewies]]'' | política galesa | 1950 | | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 10073 | [[Ficheru:Sara Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7421612|Sara Edwards]]'' | periodista británica | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10074 | | ''[[:d:Q7421643|Sara Gregory]]'' | actriz británica | 1986 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 10075 | [[Ficheru:Sara Head (GBR) (6925416825).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7421653|Sara Head]]'' | tenista de mesa galesa | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10076 | | ''[[:d:Q7422514|Sarah Lark]]'' | actriz británica | 1983 | | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 10077 | | ''[[:d:Q7428669|Sawnder Sion]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10078 | | ''[[:d:Q7435895|Scott Andrews]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10079 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120012.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7435941|Scott Baldwin]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10080 | | ''[[:d:Q7436380|Scott Gammer]]'' | boxeador galés | 1976 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 10081 | [[Ficheru:Scott Young.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7437554|Scott Young]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10082 | | ''[[:d:Q7441218|Sean McCarthy]]'' | futbolista británicu | 1967 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10083 | | ''[[:d:Q7441234|Sean McGoldrick]]'' | boxeador galés | 1991 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10084 | | ''[[:d:Q7441342|Sean Palfrey]]'' | xugador de dardos británicu | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10085 | | ''[[:d:Q7441351|Sean Parrish]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10086 | | ''[[:d:Q7459474|Seán Burke]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10087 | | ''[[:d:Q7488043|Shane Dix]]'' | | 1960 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10088 | | ''[[:d:Q7489879|Sharla Passariello]]'' | futbolista británica | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10089 | | ''[[:d:Q7490161|Sharon Morgan]]'' | actriz galesa | 1949 | | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 10090 | | ''[[:d:Q7490820|Shaun Connor]]'' | xugador de rugbi union galés | 1975 | | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 10091 | | ''[[:d:Q7490884|Shaun Hopkins]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q5190499|Crynant]]'' |- | style='text-align:right'| 10092 | | ''[[:d:Q7493819|Shelley Rees]]'' | actriz galesa | 1974 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10093 | [[Ficheru:Shoni (William John) Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7500411|Shoni Jones]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10094 | [[Ficheru:ShânCothi.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7506042|Shân Cothi]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q5446199|Ffarmers]]'' |- | style='text-align:right'| 10095 | [[Ficheru:Siân Lloyd (news presenter).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7506792|Sian Lloyd]]'' | | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10096 | | ''[[:d:Q7506799|Sian Reese-Williams]]'' | actriz galesa | 1981 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 10097 | | ''[[:d:Q7518575|Simon Davey]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10098 | | ''[[:d:Q7518821|Simon Gardiner]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10099 | | ''[[:d:Q7518852|Simon Goddard]]'' | periodista británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10100 | | ''[[:d:Q7518929|Simon Haworth]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10101 | [[Ficheru:Simon Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7519069|Simon Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1978 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 10102 | | ''[[:d:Q7519190|Simon Lee Evans]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10103 | | ''[[:d:Q7519203|Simon Lewis]]'' | escritor galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10104 | | ''[[:d:Q7519575|Simon Price]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10105 | [[Ficheru:Simon van booy 5187641.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7519948|Simon Van Booy]]'' | | 1975 | | [[Nueva York]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10106 | | ''[[:d:Q7519973|Simon Wallace]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10107 | [[Ficheru:Siobhan Flynn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7525296|Siobhan Flynn]]'' | actriz galesa | 1970 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10108 | | ''[[:d:Q7525303|Siobhan Owen]]'' | | 1993 | | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 10109 | | ''[[:d:Q7525362|Sion Morris]]'' | xugador de críquet galés | 1977 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10110 | | ''[[:d:Q7525365|Sion Russell Jones]]'' | cantante británicu | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10111 | | ''[[:d:Q7530227|Siri Neal]]'' | actriz británica | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10112 | [[Ficheru:SiwHughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7532512|Siw Hughes]]'' | actriz británica | 1958 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10113 | [[Ficheru:Siân Lloyd (weather presenter).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7533474|Siân Lloyd]]'' | presentadora de televisión galesa | 1958 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10114 | [[Ficheru:Sophie Evans 2013 (10005216415).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7562994|Sophie Evans]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10115 | | ''[[:d:Q7563011|Sophie Ingle]]'' | futbolista británica | 1991 | | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 10116 | | ''[[:d:Q7563068|Sophie Stanton]]'' | actriz británica | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10117 | [[Ficheru:Spencer Wilding at the Pan Premiere.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7576224|Spencer Wilding]]'' | actor galés | 1972 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10118 | | ''[[:d:Q7596554|Staff Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1959 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 10119 | [[Ficheru:Stan Rowlands.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7597866|Stan Rowlands]]'' | futbolista británicu | 1889 | | ''[[:d:Q13125767|Bausley with Criggion]]'' |- | style='text-align:right'| 10120 | | ''[[:d:Q7599810|Stanley Mountain]]'' | | 1909 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10121 | | ''[[:d:Q7606146|Stefan Jenkins]]'' | xugador de críquet galés | 1974 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10122 | | ''[[:d:Q7606231|Stefan Pejic]]'' | comediante galés | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10123 | | ''[[:d:Q7606592|Steffan Cook]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10124 | | ''[[:d:Q7606593|Steffan Cravos]]'' | | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10125 | | ''[[:d:Q7606598|Steffan Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1974 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10126 | | ''[[:d:Q7606597|Steffan Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10127 | | ''[[:d:Q7606601|Steffan Rhodri]]'' | actor británicu | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10128 | [[Ficheru:Steph davies 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7608097|Steph Davies]]'' | xugadora de críquet galesa | 1987 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10129 | | ''[[:d:Q7608105|Steph Reynolds]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10130 | [[Ficheru:Official portrait of Stephen Doughty MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7609085|Stephen Doughty]]'' | políticu galés | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10131 | | ''[[:d:Q7609158|Stephen Evans]]'' | futbolista británicu | 1980 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10132 | | ''[[:d:Q7609157|Stephen Evans]]'' | actor galés | 1970 | | ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 10133 | | ''[[:d:Q7610382|Stephen Roberts]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10134 | [[Ficheru:Stephen Volk.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7610762|Stephen Volk]]'' | | 1954 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10135 | | ''[[:d:Q7611777|Steve Alker]]'' | xugador de dardos británicu | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10136 | [[Ficheru:Steve Andrews, promotional image.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7611798|Steve Andrews]]'' | cantante galés | 1950 | | ''[[:d:Q5033865|Canton]]'' |- | style='text-align:right'| 10137 | | ''[[:d:Q7611858|Steve Balsamo]]'' | | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10138 | | ''[[:d:Q7611877|Steve Barry]]'' | atleta galés | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10139 | | ''[[:d:Q7611884|Steve Barwick]]'' | xugador de críquet galés | 1960 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10140 | | ''[[:d:Q7611899|Steve Bayliss]]'' | | 1960 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 10141 | | ''[[:d:Q7612376|Steve Derrett]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10142 | | ''[[:d:Q7612423|Steve Doyle]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10143 | | ''[[:d:Q7612487|Steve Emery]]'' | futbolista británicu | 1956 | | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 10144 | | ''[[:d:Q7612568|Steve Ford]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10145 | | ''[[:d:Q7613191|Steve Lowndes]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10146 | | ''[[:d:Q7613188|Steve Lovell]]'' | | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10147 | | ''[[:d:Q7613494|Steve O'Shaughnessy]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10148 | | ''[[:d:Q7613555|Steve Parry]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10149 | | ''[[:d:Q7613556|Steve Parry]]'' | | 1958 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10150 | | ''[[:d:Q7613567|Steve Paulding]]'' | ciclista británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10151 | | ''[[:d:Q7613700|Steve Ray]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1906 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10152 | | ''[[:d:Q7613774|Steve Robinson]]'' | boxeador galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10153 | | ''[[:d:Q7613812|Steve Rowland]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10154 | | ''[[:d:Q7613936|Steve Sims]]'' | boxeador galés | 1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10155 | | ''[[:d:Q7614093|Steve Tandy]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | ''[[:d:Q7821564|Tonmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10156 | | ''[[:d:Q7614247|Steve Watkin]]'' | xugador de críquet galés | 1964 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10157 | | ''[[:d:Q7614248|Steve Watkin]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10158 | | ''[[:d:Q7614314|Steve Williams]]'' | futbolista británicu (1974-) | 1974 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10159 | [[Ficheru:181117--steve williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7614316|Steve Williams]]'' | músicu galés | 1971 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10160 | | ''[[:d:Q7615049|Steven Meo]]'' | actor galés | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10161 | | ''[[:d:Q7615264|Steven Shingler]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10162 | | ''[[:d:Q7615593|Stevie Lyle]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10163 | [[Ficheru:Stormie Mills (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7620234|Stormie Mills]]'' | pintor galés | 1969 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 10164 | | ''[[:d:Q7626453|Stuart Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10165 | | ''[[:d:Q7626511|Stuart Evans]]'' | | 1963 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10166 | | ''[[:d:Q7626525|Stuart Ferguson]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10167 | | ''[[:d:Q7626628|Stuart Harrison]]'' | xugador de críquet británicu | 1951 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10168 | | ''[[:d:Q7626870|Stuart Morgan]]'' | | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10169 | | ''[[:d:Q7626948|Stuart Phelps]]'' | xugador de críquet galés | 1975 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10170 | | ''[[:d:Q7627025|Stuart Roberts]]'' | futbolista británicu (1980-) | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10171 | | ''[[:d:Q7634158|Sue Jones]]'' | actriz australiana | 1901 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10172 | [[Ficheru:Suzanne Packer at the Chsiwick Book Festival (51449023075) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7650929|Suzanne Packer]]'' | actriz galesa | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10173 | [[Ficheru:Suzy Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7651414|Suzy Davies]]'' | política galesa | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10174 | | ''[[:d:Q7655213|Sweet Baboo]]'' | cantante galés | 1986 | | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 10175 | | ''[[:d:Q7659702|Syd Jenkins]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10176 | | ''[[:d:Q7660931|Sylvia Heal]]'' | política galesa | 1942 | | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 10177 | | ''[[:d:Q7678716|Tal Selley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 10178 | | ''[[:d:Q7681592|Tammy Jones]]'' | cantante británica | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10179 | [[Ficheru:Tanwg.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7683954|Tanwg]]'' | | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10180 | | ''[[:d:Q7686269|Tarki Micallef]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10181 | | ''[[:d:Q7692924|Tecwyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1941 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 10182 | | ''[[:d:Q7704135|Terry Boyle]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 10183 | | ''[[:d:Q7704246|Terry Cooke]]'' | futbolista británicu (1962-) | 1962 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10184 | | ''[[:d:Q7704251|Terry Cooper]]'' | futbolista británicu | 1950 | | ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]'' |- | style='text-align:right'| 10185 | | ''[[:d:Q7704351|Terry Evans]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10186 | | ''[[:d:Q7704540|Terry Hubbard]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10187 | | ''[[:d:Q7704747|Terry Matthews]]'' | | 1943 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10188 | [[Ficheru:Terry Morris and Dame Shirley Bassey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7704824|Terry Morris]]'' | fotógrafu británicu | 1965 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10189 | | ''[[:d:Q7705046|Terry Stephens]]'' | futbolista británicu | 1935 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10190 | [[Ficheru:Theo Wharton 2017-08-05 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7781507|Theo Wharton]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10191 | | ''[[:d:Q7790073|Thomas Glyn Watkin]]'' | abogáu británicu | 1952 | | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 10192 | | ''[[:d:Q7790335|Thomas Haffield]]'' | nadador galés | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10193 | | ''[[:d:Q7791847|Thomas Leyson]]'' | | 1549 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10194 | | ''[[:d:Q7792960|Thomas Paddison]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1883 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10195 | | ''[[:d:Q7795299|Thomas Woods]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1890 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10196 | | ''[[:d:Q7795382|Thomas Young]]'' | | 1992 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10197 | [[Ficheru:Tim Rhys-Evans conducting at the AMIS Honor Choir 2019 in Beijing.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7804161|Tim Rhys-Evans]]'' | direutor d&#39;orquesta británicu | 1972 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10198 | [[Ficheru:Timothy Everest.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7807185|Timothy Everest]]'' | diseñador de moda galés | 1961 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10199 | | ''[[:d:Q7811780|Toby Charles]]'' | | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10200 | [[Ficheru:Tom Cave, 2014 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7815245|Tom Cave]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 10201 | | ''[[:d:Q7815265|Tom Cheeseman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10202 | [[Ficheru:Tom Cullen (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7815481|Tom Cullen]]'' | actor británicu | 1985 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10203 | | ''[[:d:Q7815982|Tom Grabham]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10204 | | ''[[:d:Q7816039|Tom Habberfield]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10205 | | ''[[:d:Q7816060|Tom Hallett]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 10206 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120001.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7816300|Tom Isaacs]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10207 | | ''[[:d:Q7816335|Tom John]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10208 | [[Ficheru:Tom Lockyer in action for Wales v Croatia.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7816609|Tom Lockyer]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10209 | | ''[[:d:Q7817055|Tom Norris]]'' | | | | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 10210 | [[Ficheru:Tom Ramasut 05042025 (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7817323|Tom Ramasut]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10211 | | ''[[:d:Q7817387|Tom Riley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q5593460|Graig]]'' |- | style='text-align:right'| 10212 | | ''[[:d:Q7817808|Tom Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | | | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 10213 | | ''[[:d:Q7817972|Tom Walley]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10214 | [[Ficheru:Tom Whittaker at Malmstrom-cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7818042|Tom Whittaker]]'' | montañeru galés | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10215 | | ''[[:d:Q7818067|Tom Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10216 | [[Ficheru:Tommy Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819582|Tommy Jones]]'' | futbolista británicu | 1909 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10217 | [[Ficheru:Tommy O'Sullivan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819760|Tommy O'Sullivan]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10218 | | ''[[:d:Q7821903|Tony Bird]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10219 | | ''[[:d:Q7822067|Tony Clark]]'' | xugador de dardos galés | 1955 | | ''[[:d:Q5623567|Gwersyllt]]'' |- | style='text-align:right'| 10220 | | ''[[:d:Q7822122|Tony Cottey]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10221 | | ''[[:d:Q7822155|Tony Curtis]]'' | | 1946 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10222 | | ''[[:d:Q7822341|Tony Fisher]]'' | | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10223 | [[Ficheru:Tony James Hereford United.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7822639|Tony James]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10224 | | ''[[:d:Q7823064|Tony Norman]]'' | futbolista británicu | 1958 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 10225 | [[Ficheru:Tony Pennock.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7823155|Tony Pennock]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10226 | | ''[[:d:Q7823245|Tony Rees]]'' | | 1964 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10227 | [[Ficheru:Roberts, Tony.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7823281|Tony Roberts]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 10228 | | ''[[:d:Q7823414|Tony Simmons]]'' | | 1948 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10229 | | ''[[:d:Q7823432|Tony Skuse]]'' | xugador de dardos galés | 1956 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10230 | [[Ficheru:Tracey Corderoy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7831207|Tracey Corderoy]]'' | escritora galesa | 1965 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10231 | | ''[[:d:Q7831231|Tracey Hinton]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10232 | | ''[[:d:Q7831254|Tracey Moberly]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10233 | [[Ficheru:Hannah Mills.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7836739|Hannah Mills]]'' | patrona de barcu galesa | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10234 | [[Ficheru:Trish Law AM 2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7843996|Trish Law]]'' | política galesa | 1954 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 10235 | | ''[[:d:Q7848821|Trystan Gravelle]]'' | actor británicu | 1981 | | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 10236 | | ''[[:d:Q7851307|Tudor Parfitt]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 10237 | | ''[[:d:Q7861631|Tyrone Powell]]'' | xugador de críquet neozelandés | 1953 | | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 10238 | [[Ficheru:Val Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7909111|Val Lloyd]]'' | política británica | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10239 | | ''[[:d:Q7917296|Vaughan Jones]]'' | futbolista británicu | 1959 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 10240 | [[Ficheru:HunterAllenMotttheHoople.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7921085|Verden Allen]]'' | compositor de cantares británicu | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10241 | | ''[[:d:Q7924902|Vic Rouse]]'' | | 1936 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10242 | | ''[[:d:Q7927089|Victoria Thornley]]'' | remera británica | 1987 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10243 | | ''[[:d:Q7970188|Warren Feeney, Sr.]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10244 | | ''[[:d:Q7976022|Wayne Atwood]]'' | xugador de dardos galés | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10245 | | ''[[:d:Q7976218|Wayne Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10246 | | ''[[:d:Q7976374|Wayne Jones]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 10247 | | ''[[:d:Q7976416|Wayne Law]]'' | xugador de críquet galés | 1978 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10248 | | ''[[:d:Q7976425|Wayne Lock]]'' | xugador de dardos británicu | 1956 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10249 | | ''[[:d:Q7976496|Wayne Mumford]]'' | futbolista británicu | 1964 | | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 10250 | | ''[[:d:Q7976534|Wayne Phillips]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10251 | | ''[[:d:Q7976580|Wayne Russell]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10252 | | ''[[:d:Q7976757|Wayne Warren]]'' | xugador de dardos galés | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10253 | | ''[[:d:Q7982581|Wendy Albiston]]'' | actriz británica | 1969 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10254 | | ''[[:d:Q7982737|Wendy Mulford]]'' | | 1941 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10255 | [[Ficheru:Wes Burns 2 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7983858|Wesley Burns]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10256 | | ''[[:d:Q8002411|William Owen Roberts]]'' | escritor galés | 1960 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10257 | | ''[[:d:Q8002713|Will Bragg]]'' | xugador de críquet galés | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10258 | | ''[[:d:Q8002779|Will Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10259 | | ''[[:d:Q8002851|Will Harries]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10260 | | ''[[:d:Q8002875|Will Hopkins]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10261 | | ''[[:d:Q8003002|Will Owen]]'' | xugador de críquet galés | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10262 | | ''[[:d:Q8003041|Will Roberts]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10263 | | ''[[:d:Q8003141|Will Taylor]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10264 | | ''[[:d:Q8005289|William Beck]]'' | actor galés | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10265 | | ''[[:d:Q8007644|William Davies]]'' | | 1916 | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 10266 | | ''[[:d:Q8008695|William Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 10267 | [[Ficheru:William Graham - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8010078|William Graham]]'' | políticu galés | 1949 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10268 | | ''[[:d:Q8012322|William Higgins]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10269 | | ''[[:d:Q8012598|William Howell]]'' | xugador de rugbi union galés | 1863 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10270 | | ''[[:d:Q8015812|William Morgan]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10271 | [[Ficheru:William Powell - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017036|William Powell]]'' | políticu galés | | | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10272 | | ''[[:d:Q8017511|William Rhodes]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10273 | | ''[[:d:Q8017537|William Richards]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 10274 | | ''[[:d:Q8017651|William Roberts]]'' | | 1859 | | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 10275 | | ''[[:d:Q8017653|William Roberts]]'' | | 1863 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10276 | | ''[[:d:Q8019294|William Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1885 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10277 | | ''[[:d:Q8019440|William Todd-Jones]]'' | titiriteru británicu | 1958 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 10278 | | ''[[:d:Q8021889|Willie Whitehill]]'' | xugador de críquet galés | 1934 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10279 | | ''[[:d:Q8026122|Winston Roddick]]'' | | 1940 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10280 | [[Ficheru:Wyn Davies (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040067|Wyn Davies]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1952 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 10281 | [[Ficheru:Wyn Williams.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q8040073|Wyn Williams]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 10282 | | ''[[:d:Q8040147|Wynford Dore]]'' | empresariu galés | 1949 | | ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]'' |- | style='text-align:right'| 10283 | | ''[[:d:Q8040203|Wynne Hooper]]'' | | 1952 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10284 | [[Ficheru:A Song In My Heart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040207|Wynne Evans]]'' | | 1972 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10285 | | ''[[:d:Q8049836|Yasmin Yusoff]]'' | participante en concursos de belleza malasia | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10286 | [[Ficheru:Zoe Lyons Cigar Wink High Res.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8073285|Zoe Lyons]]'' | comedianta británica | 1971 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10287 | | ''[[:d:Q8451565|Robert Wade]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10288 | | ''[[:d:Q8784090|Nathan Craze]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1986 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10289 | [[Ficheru:L.Ryees DBay.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q9218440|Lyndon Rees]]'' | | 1939 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10290 | | ''[[:d:Q9371662|Wayne Cegielski]]'' | futbolista británicu | 1956 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 10291 | | ''[[:d:Q10314880|Kyle Redmond-Jones]]'' | actor británicu | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10292 | | ''[[:d:Q10379452|Lee Jones]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10293 | [[Ficheru:Nathan Jones (Welsh footballer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10387537|Nathan Jones]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10294 | | ''[[:d:Q10388322|Malcolm Allen]]'' | futbolista británicu | 1967 | | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 10295 | | ''[[:d:Q10392508|John Mahoney]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10296 | | ''[[:d:Q10396757|Neil Edwards]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10297 | [[Ficheru:Kaid Mohamed 16-08-2014 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10407045|Kaid Mohamed]]'' | futbolista británicu | 1984 | | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 10298 | | ''[[:d:Q10409906|Bernard Purdie]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10299 | | ''[[:d:Q10413935|Karl Elsey]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10300 | | ''[[:d:Q10427199|Nigel Edwards]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10301 | | ''[[:d:Q10428766|Jason Rowbotham]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10302 | | ''[[:d:Q10429555|Linden Jones]]'' | futbolista británicu | 1961 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10303 | | ''[[:d:Q10433007|Paul Wheeler]]'' | futbolista británicu | 1965 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10304 | | ''[[:d:Q10441659|Richard Jones]]'' | | 1969 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 10305 | | ''[[:d:Q10455270|John Hughes]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10306 | [[Ficheru:Edward "Ted" Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10459260|Ted Hughes]]'' | futbolista británicu | 1876 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 10307 | | ''[[:d:Q10477308|Richard Hurlin]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10308 | | ''[[:d:Q10480632|Milly Durrant]]'' | futbolista británica | 1985 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10309 | | ''[[:d:Q10488853|Morrys Scott]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10310 | | ''[[:d:Q10493312|Steve Gammon]]'' | | 1939 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10311 | | ''[[:d:Q10513359|Nicola Davies]]'' | futbolista británica | 1985 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10312 | | ''[[:d:Q10513486|Zac Evans]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 10313 | [[Ficheru:Loren Dykes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10514110|Loren Dykes]]'' | futbolista británica | 1988 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 10314 | | ''[[:d:Q10514727|Wyndham Evans]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10315 | [[Ficheru:Farah, Ibrahim.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10518079|Ibrahim Farah]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10316 | | ''[[:d:Q10521309|David Summerhayes]]'' | | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10317 | | ''[[:d:Q10538955|Percy Roberts]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10318 | | ''[[:d:Q10548006|Les Jones]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10319 | | ''[[:d:Q10548318|Harvey Jones]]'' | futbolista británicu | 1936 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10320 | | ''[[:d:Q10554425|Alan Halsall]]'' | | 1940 | | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 10321 | | ''[[:d:Q10555958|Carl Slee]]'' | | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10322 | | ''[[:d:Q10556877|Robert Speakman]]'' | | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10323 | | ''[[:d:Q10556901|Micky Bloor]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10324 | | ''[[:d:Q10965002|Gwladus ferch Senana]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10325 | | ''[[:d:Q10976448|Hannah Stone]]'' | actriz británica | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10326 | | ''[[:d:Q11001414|Huw Garmon]]'' | actor galés | 1966 | | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 10327 | | ''[[:d:Q11010724|Sion Jones]]'' | ciclista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10328 | | ''[[:d:Q11025719|Jane Edwards]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 10329 | | ''[[:d:Q11026121|Llŷr Williams]]'' | pianista británicu | 1976 | | ''[[:d:Q7165288|Pentre Bychan]]'' |- | style='text-align:right'| 10330 | [[Ficheru:Goreuon, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11155368|Tecwyn Ifan]]'' | | 1952 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 10331 | [[Ficheru:Jonathan-Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11162843|Jonathan Morgan]]'' | políticu galés | 1974 | | ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]'' |- | style='text-align:right'| 10332 | [[Ficheru:Rowenahill01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11193133|Rowena Hill]]'' | | 1938 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10333 | [[Ficheru:Lorna Morgan.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q11351025|Lorna Morgan]]'' | modelu galesa | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10334 | | ''[[:d:Q11833942|Rebecca Rowe]]'' | remera británica | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10335 | | ''[[:d:Q11891034|Robert Prys-Jones]]'' | ornitólogu británicu | 1949 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10336 | | ''[[:d:Q11963604|Chris Twiddy]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10337 | [[Ficheru:Joe Dunthorne 2019.png|center|128px]] | ''[[:d:Q12025739|Joe Dunthorne]]'' | escritor británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10338 | | ''[[:d:Q12162082|Darran Smith]]'' | guitarrista galés | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10339 | [[Ficheru:Adrian Hughes by Christian Ursilva.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12300610|Adrian Lloyd Hughes]]'' | periodista danés | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10340 | | ''[[:d:Q12386943|Daniel ap Llosgwrn Mew]]'' | | 1150 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10341 | | ''[[:d:Q12390330|Gwernen ap Clyddno]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10342 | | ''[[:d:Q12988572|Lynne Thomas]]'' | xugadora de críquet galesa | 1939 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10343 | [[Ficheru:AledPugh2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125438|Aled Pugh]]'' | actor galés | 1980 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10344 | [[Ficheru:Aled Rhys Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125439|Aled Rhys Hughes]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 10345 | | ''[[:d:Q13125469|Alun Jones]]'' | | 1946 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 10346 | | ''[[:d:Q13125540|Annes Glynn]]'' | | | | ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10347 | | ''[[:d:Q13125546|Anthony Campbell]]'' | bioquímicu galés | 1945 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10348 | | ''[[:d:Q13125580|Arfon Gwilym]]'' | cantante galés | 1950 | | ''[[:d:Q13131064|Rhydymain]]'' |- | style='text-align:right'| 10349 | | ''[[:d:Q13125586|Arfon Wyn]]'' | cantante galés | 1952 | | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 10350 | | ''[[:d:Q13125608|Arthur Howard Williams]]'' | axedrecista británicu | 1950 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 10351 | | ''[[:d:Q13125609|Arthur of Bardsey]]'' | | 1150 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10352 | [[Ficheru:Llen Natur Conference May 2017 26.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13126293|Bruce Griffiths]]'' | | 1938 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 10353 | | ''[[:d:Q13126878|Caryl Lewis]]'' | escritora británica | 1978 | | ''[[:d:Q746718|Birkenhead]]''<br/>[[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 10354 | [[Ficheru:Catrin Dafydd Bardd y Goron Awst 2018 cropped 4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13126947|Catrin Dafydd]]'' | | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10355 | | ''[[:d:Q13127291|Crach Ffinnant]]'' | | 1350 | | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 10357 | | ''[[:d:Q13127762|Dafydd Benwyn]]'' | | 1550 | | ''[[:d:Q6661452|Llangeinor]]'' |- | style='text-align:right'| 10358 | | ''[[:d:Q13127765|Dafydd Alaw]]'' | | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10359 | | ''[[:d:Q13127787|Damian Walford Davies]]'' | | 1971 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10360 | | ''[[:d:Q13127791|Daniel Morden]]'' | escritor británicu | 1964 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10361 | | ''[[:d:Q13127839|Deiniolen]]'' | | 600 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10362 | | ''[[:d:Q13127844|Deio ab Ieuan Du]]'' | | | | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10363 | | ''[[:d:Q13127926|Dona]]'' | monxu galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10364 | [[Ficheru:Church of St Dwywe, Dyffryn Ardudwy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128004|Dwywe]]'' | | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10365 | | ''[[:d:Q13128010|Dyfan Roberts]]'' | | 1949 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 10366 | | ''[[:d:Q13128017|Dyfrig Wynn Jones]]'' | | 1977 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10367 | | ''[[:d:Q13128080|Edward Dafydd]]'' | | 1550 | | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10368 | | ''[[:d:Q13128095|Efa ferch Madog]]'' | | 1200 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 10369 | | ''[[:d:Q13128265|Emyr Wyn]]'' | | 1952 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10370 | [[Ficheru:The Llanynghenedl Standing Stone, Anglesey. - geograph.org.uk - 110758.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128270|Enghenedl]]'' | monxa galesa | 600 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10371 | | ''[[:d:Q13128575|Garry Owen]]'' | | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10372 | | ''[[:d:Q13128587|Gary Slaymaker]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q5197224|Cwmann]]'' |- | style='text-align:right'| 10373 | [[Ficheru:Band Trefor carol singing around the village as was traditional in the last century (1587451).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128623|Geraint Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10374 | | ''[[:d:Q13128625|Geraint Griffiths]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 10375 | | ''[[:d:Q13128670|Glyn Wise]]'' | | 1988 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 10376 | | ''[[:d:Q13128682|Golyddan Fardd]]'' | poeta galés | 650 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10377 | | ''[[:d:Q13128777|Gronw Ddu o Fôn]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10378 | | ''[[:d:Q13128780|Gronw Ddu]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10379 | | ''[[:d:Q13128795|Gruffudd ap Llywelyn Lwyd]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10380 | | ''[[:d:Q13128796|Gruffydd Sion Pritchard]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 10381 | | ''[[:d:Q13128891|Gwyn Elfyn]]'' | actor británicu | 1960 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10382 | | ''[[:d:Q13128896|Gwynhoedl]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10383 | | ''[[:d:Q13128901|Gwynin]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10384 | | ''[[:d:Q13129026|Heledd Cynwal]]'' | presentadora de televisión galesa | 1975 | | ''[[:d:Q4898006|Bethlehem]]'' |- | style='text-align:right'| 10385 | | ''[[:d:Q13129028|Hywel Heilyn]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 10386 | | ''[[:d:Q13129090|Hilma Lloyd Edwards]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 10387 | | ''[[:d:Q13129092|Hillyn]]'' | | 1250 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 10388 | | ''[[:d:Q13129132|Hopcyn ap Tomas]]'' | | 1335 | | ''[[:d:Q1767482|Ynysforgan]]'' |- | style='text-align:right'| 10389 | [[Ficheru:Huw Chiswell - 4492516889.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129190|Huw Chiswell]]'' | | 1961 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10390 | | ''[[:d:Q13129199|Huw Llywelyn Davies]]'' | | 1945 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10391 | [[Ficheru:Huw Edwards (James Tamim crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129201|Huw Edwards]]'' | periodista galés | 1961 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10392 | [[Ficheru:Meltdown Festival Sunday Surprises Huw Stephens (41075747240).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129206|Huw Stephens]]'' | llocutor radiofónicu galés | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10393 | | ''[[:d:Q13129204|Huw Pritchard]]'' | ciclista británicu | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10394 | | ''[[:d:Q13129225|Ian Cottrell]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10395 | | ''[[:d:Q13129239|Iestyn Garlick]]'' | | 1952 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10396 | | ''[[:d:Q13129236|Idris Caffrey]]'' | | | | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 10397 | | ''[[:d:Q13129240|Ifan Morgan Jones]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10398 | | ''[[:d:Q13129265|Iorwerth ab y Cyriog]]'' | poeta galés | 1400 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10399 | | ''[[:d:Q13129287|Iwan Rhys]]'' | poeta | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10400 | [[Ficheru:Iwan Bala (2009).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129288|Iwan Bala]]'' | pintor británicu | 1956 | | ''[[:d:Q13131214|Sarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 10401 | | ''[[:d:Q13129308|Jenny Ogwen]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 10402 | [[Ficheru:Y Prifardd Jim Parc Nest (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13129316|T. James Jones]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10403 | | ''[[:d:Q13129329|John Gwilym Jones]]'' | | 1936 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10404 | | ''[[:d:Q13129346|John Pierce Jones]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 10405 | | ''[[:d:Q13129373|Kate Crockett]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10406 | [[Ficheru:Laura Anne Jones MS, official portrait 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129493|Laura Anne Jones]]'' | política galesa | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10407 | | ''[[:d:Q13129536|Lewis Caerleon]]'' | | 1500 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 10408 | [[Ficheru:Llanllechid Church - geograph.org.uk - 110331.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129679|Llechid]]'' | | 600 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10409 | | ''[[:d:Q13129698|Lleucu Llwyd]]'' | | | | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 10410 | | ''[[:d:Q13129915|Manon Rhys]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 10411 | [[Ficheru:Margaret Williams, the Anglesey songstress, Charles Williams, and other singers (1460340).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129942|Margaret Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10412 | | ''[[:d:Q13129949|Mari Lövgreen]]'' | presentadora de televisión británica | 1983 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10413 | | ''[[:d:Q13129962|Martin Davis]]'' | escritor galés | 1957 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 10414 | | ''[[:d:Q13129976|Maureen Rhys]]'' | actriz británica | | | ''[[:d:Q3402521|Cwm y Glo]]'' |- | style='text-align:right'| 10415 | | ''[[:d:Q13130138|Mici Plwm]]'' | actor | 1944 | | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10416 | | ''[[:d:Q13130360|Nerys Hughes]]'' | actriz galesa | 1941 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10417 | [[Ficheru:Llanbeblig Hours (f. 3v.) A bishop, possibly St. Peblig, blessing and wearing a mitre, and holding a crosier.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130598|Peblig]]'' | santu galés | 380 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10418 | | ''[[:d:Q13130599|Paul Sheppard]]'' | ciclista británicu | 1978 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 10419 | | ''[[:d:Q13131021|Rhiannon Wyn]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 10420 | | ''[[:d:Q13131075|Rhys Iorwerth]]'' | | 1983 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10421 | | ''[[:d:Q13131073|Rhys Mwyn]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10422 | | ''[[:d:Q13131076|Rhys Hartley]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10423 | | ''[[:d:Q13131184|Samantha Wynne Rhydderch]]'' | poeta británica | 1966 | | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10424 | | ''[[:d:Q13131904|Tim Jones]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 10425 | [[Ficheru:Tudur Dylan Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132053|Tudur Dylan Jones]]'' | poeta galés | 1965 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10426 | [[Ficheru:Entrance to Llandybie Parish Church - geograph.org.uk - 4445311.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132095|Santa Tybie]]'' | santa galesa | | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 10427 | [[Ficheru:St Tyfaelog's Church, Pontlottyn - geograph.org.uk - 1152586.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132101|Tyfaelog]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10428 | | ''[[:d:Q13132175|Vaughan Roderick]]'' | periodista galés | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10429 | | ''[[:d:Q13132177|Vernon Jones]]'' | poeta galés | 2000 | | ''[[:d:Q3401604|Bow Street]]'' |- | style='text-align:right'| 10430 | | ''[[:d:Q13132185|W. Gareth Jones]]'' | | 1936 | | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 10431 | | [[Jaime Gareth Flórez]] | políticu asturianu | 1969 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10432 | | ''[[:d:Q13231953|Neil A. Oakman]]'' | | 1962 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10433 | [[Ficheru:Bryn Fon gan Dogfael.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13405418|Bryn Fôn]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 10434 | | ''[[:d:Q13405416|Einir Dafydd]]'' | cantante galesa | 1989 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10435 | [[Ficheru:Mark joseph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13405478|Mark Joseph]]'' | | 1965 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10436 | [[Ficheru:Catrin Collier - colour.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13416998|Catrin Collier]]'' | escritora británica | 1948 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10437 | | ''[[:d:Q13522522|Hugh Schofield]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10438 | | ''[[:d:Q13563004|Gillian Gill]]'' | escritora galesa | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10439 | | ''[[:d:Q13581065|Jamie Jones]]'' | | 1980 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10440 | | ''[[:d:Q13635446|Grahame Davies]]'' | escritor británicu | 1964 | | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 10441 | | ''[[:d:Q13637417|Ian Jeremiah]]'' | ciclista galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10442 | [[Ficheru:Iolo Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13638382|Iolo Williams]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 10443 | | ''[[:d:Q13645303|Lucy Christopher]]'' | escritora australiana | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10444 | [[Ficheru:Mark Donovan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13646991|Mark Donovan]]'' | actor británicu | 1968 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10445 | | ''[[:d:Q14095064|Mark Whitby]]'' | | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10446 | | ''[[:d:Q14159639|Heather Jones]]'' | cantante galesa | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10447 | [[Ficheru:Rhun Ap Iorwerth official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14420732|Rhun ap Iorwerth]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q7821690|Tonteg]]'' |- | style='text-align:right'| 10448 | [[Ficheru:Terwyn davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14476341|Terwyn Davies]]'' | presentador de televisión galés | 1979 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10449 | | ''[[:d:Q14508446|Aled Jones Williams]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 10450 | | ''[[:d:Q14508501|Gruffudd Fychan ap Gruffudd ab Ednyfed]]'' | | 1335 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10451 | [[Ficheru:Myrddin ap Dafydd, Eisteddfod Genedlaethol Tregaron 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14508658|Myrddin ap Dafydd]]'' | poeta galés | 1956 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 10452 | [[Ficheru:David davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945645|J. D. Davies]]'' | historiador galés | 1957 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10453 | | ''[[:d:Q14945659|John Lewis]]'' | | 1580 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10454 | | ''[[:d:Q14946841|Mark Evans]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10455 | [[Ficheru:Paul Atherton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14949171|Paul Atherton]]'' | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10456 | | ''[[:d:Q15008212|Dafydd Bullock]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1953 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 10457 | | ''[[:d:Q15052584|Martin Daunton]]'' | historiador galés | 1949 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10458 | | ''[[:d:Q15052605|Richard Evans]]'' | | 1968 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10459 | | ''[[:d:Q15062913|Matt Parry]]'' | pilotu de carreres británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10460 | [[Ficheru:Trebor Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15077570|Trebor Edwards]]'' | cantante británicu | 1939 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10461 | [[Ficheru:Hungarian National Circus 2014 Richter József Jr. 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15148558|József Richter]]'' | | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10462 | | ''[[:d:Q15149236|Jonathan Jones]]'' | | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10463 | [[Ficheru:Owain Doull - 2023 UCI Road World Championships (Men's road race).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15285212|Owain Doull]]'' | ciclista británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10464 | | ''[[:d:Q15378581|Peter Thomas]]'' | futbolista británicu | 1932 | | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 10465 | | ''[[:d:Q15401784|Simon Cox]]'' | golfista británicu | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10466 | | ''[[:d:Q15428968|Dean Gratton]]'' | escritor galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10467 | | ''[[:d:Q15433564|Stephen Knight]]'' | escritor británicu | 1960 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10468 | [[Ficheru:Ian Hamilton, Author image 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15446774|Ian Hamilton]]'' | | 1946 | | [[Toronto]]<br/>[[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 10469 | | ''[[:d:Q15447289|Christopher Hann]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10470 | [[Ficheru:Mival and Barrie 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15456259|Eric Mival]]'' | direutor de cine británicu | 1939 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10471 | | ''[[:d:Q15460527|Paul Carey Jones]]'' | cantante d&#39;ópera galés | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10472 | | ''[[:d:Q15498606|Larry Goves]]'' | compositor británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10473 | [[Ficheru:Mark Sampson, England Ladies v Montenegro 5 4 2014 1058.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15631605|Mark Sampson]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q5184032|Creigiau]]'' |- | style='text-align:right'| 10474 | | ''[[:d:Q15710759|Neil Thomas]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1968 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 10475 | | ''[[:d:Q15712409|Nic Strange]]'' | xugador de bádminton británicu | 1987 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10476 | | ''[[:d:Q15831079|Raj Popat]]'' | xugador de bádminton británicu | 1986 | | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 10477 | | ''[[:d:Q15831077|Daniel Font]]'' | xugador de bádminton británicu | 1993 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10478 | | ''[[:d:Q15840050|Peter Creed]]'' | xugador de squash británicu | 1987 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10479 | [[Ficheru:Sir Robert Fry - Self Portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15967923|Robert Fry]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10480 | | ''[[:d:Q15991307|Charlotte Voake]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10481 | | ''[[:d:Q15994361|Maureen Elizabeth Church]]'' | | 1930 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10482 | [[Ficheru:Sarah Cruddas (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15994385|Sarah Cruddas]]'' | meteoróloga británica | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10483 | | ''[[:d:Q15994548|Carl Jones]]'' | biólogu galés | 1954 | | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 10484 | | ''[[:d:Q15999899|Martin Davies]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10485 | | ''[[:d:Q15999960|Gary Richards]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10486 | | ''[[:d:Q16037727|Thomas Humphreys]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10487 | | ''[[:d:Q16066973|Joe Moran]]'' | futbolista británicu | 1880 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10488 | | ''[[:d:Q16069708|Lydia Hall]]'' | golfista galesa | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10489 | | ''[[:d:Q16079066|Len Orchard]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1912 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10490 | | ''[[:d:Q16089618|Robert Jones]]'' | | 1921 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10491 | | ''[[:d:Q16089913|Glenys Cour]]'' | pintora británica | 1924 | | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 10492 | | ''[[:d:Q16095921|Don Ward]]'' | xugador de críquet británicu | 1934 | | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 10493 | | ''[[:d:Q16097119|Vincent Kane]]'' | periodista británicu | 1935 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10494 | | ''[[:d:Q16104409|Frank Clarke]]'' | xugador de críquet galés | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10495 | | ''[[:d:Q16104431|Phil Edwards]]'' | boxeador galés | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10496 | | ''[[:d:Q16104637|Fenton Coles]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1937 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 10497 | | ''[[:d:Q16105402|David Lewis]]'' | xugador de críquet galés | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10498 | [[Ficheru:Howard.cole.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16106220|Howard Cole]]'' | pilotu de motociclismu británicu | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10499 | | ''[[:d:Q16106245|Pete Drummond]]'' | disc-jockey británicu | 1943 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10500 | | ''[[:d:Q16106590|John Cooper]]'' | | 1944 | | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 10501 | | ''[[:d:Q16106615|Ken Elias]]'' | pintor galés | 1944 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 10502 | | ''[[:d:Q16106933|Hywel Evans]]'' | patinador artísticu sobre xelu galés | 1945 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10503 | | ''[[:d:Q16106974|John Harris]]'' | atleta galés | 1945 | | ''[[:d:Q7442720|Sebastopol]]'' |- | style='text-align:right'| 10504 | | ''[[:d:Q16106997|John Jeffery]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1945 | | ''[[:d:Q3404041|Oakdale]]'' |- | style='text-align:right'| 10505 | | ''[[:d:Q16107026|Brian Lewis]]'' | xugador de críquet galés | 1945 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10506 | | ''[[:d:Q16107406|Kevin Lyons]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10507 | | ''[[:d:Q16107436|Ian Morris]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10508 | | ''[[:d:Q16116092|Pat Murphy]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10509 | [[Ficheru:David Nott addressing the Keep Her Safe conference in 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16123852|David Nott]]'' | ciruxanu galés | 1956 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10510 | | ''[[:d:Q16135575|Hilary Boyd]]'' | novelista británica | 1949 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10511 | [[Ficheru:Lorraine Barrett AM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16144618|Lorraine Barrett]]'' | política galesa | 1950 | | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 10512 | | ''[[:d:Q16145283|Michael Hollingsworth]]'' | escritor canadianu | 1950 | | [[Abertawe]]<br/>[[Canadá]] |- | style='text-align:right'| 10513 | | ''[[:d:Q16146280|Dan Baker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10514 | | ''[[:d:Q16146480|Martin J. Ball]]'' | llingüista galés | 1951 | | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10515 | | ''[[:d:Q16148201|Paul Chapman]]'' | | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10516 | | ''[[:d:Q16148893|Clive Hicks-Jenkins]]'' | pintor británicu | 1951 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10517 | | ''[[:d:Q16150175|Roger Argente]]'' | | 1962 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10518 | [[Ficheru:Nicky Stevens.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16150554|Nicky Stevens]]'' | cantante galesa | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10519 | | ''[[:d:Q16152009|Barry Tucker]]'' | futbolista británicu | 1952 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10520 | | ''[[:d:Q16154488|Rakie Ayola]]'' | actriz galesa | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10521 | | ''[[:d:Q16156023|Kieran Evans]]'' | guionista galés | 1969 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 10522 | | ''[[:d:Q16185522|Marc Phillips]]'' | políticu galés | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10523 | [[Ficheru:Keith Griffiths at TEDx Nov2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16186256|Keith Griffiths]]'' | | 1954 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10524 | | ''[[:d:Q16186314|Les Keen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10525 | [[Ficheru:Photograph of British Actor and Photographer, James Coombes, taken in 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16187020|James Coombes]]'' | actor británicu | 1956 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10526 | | ''[[:d:Q16188850|Roger Blake]]'' | actor galés | 1957 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10527 | [[Ficheru:David Rees (5804396479).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16191114|David Rees]]'' | políticu galés | 1957 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10528 | [[Ficheru:Installing 846.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16192714|David Garner]]'' | artista británicu | 1958 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10529 | [[Ficheru:Dr Roger Highfield.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q16192753|Roger Highfield]]'' | científicu galés | 1958 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 10530 | | ''[[:d:Q16193115|Stephen Garlick]]'' | | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10531 | | ''[[:d:Q16193706|Peter Lawlor]]'' | xugador de críquet galés | 1960 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 10532 | | ''[[:d:Q16193861|Kelvin Smart]]'' | boxeador galés | 1960 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10533 | [[Ficheru:Violet Berlin and Gareth Jones (Gareth Jones).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16194126|Gareth Jones]]'' | presentador de televisión galés | 1961 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10534 | | ''[[:d:Q16194528|Mark Evans]]'' | futbolista d&#39;Estaos Xuníos | 1962 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10535 | | ''[[:d:Q16195606|David Martyn Jones]]'' | | 1964 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10536 | | ''[[:d:Q16195738|Kerry Peers]]'' | actriz galesa | 1964 | | ''[[:d:Q2622469|Northop Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 10537 | | ''[[:d:Q16195819|Alia Syed]]'' | | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10538 | [[Ficheru:Gary Dobbs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16195981|Gary M Dobbs]]'' | actor galés | 1965 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 10539 | | ''[[:d:Q16197935|Albert Bumford]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 10540 | | ''[[:d:Q16198144|Dan Rees]]'' | pintor británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10541 | | ''[[:d:Q16199209|Justin Chaston]]'' | atleta galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10542 | [[Ficheru:Osian Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16199536|Osian Roberts]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10543 | | ''[[:d:Q16199881|Norman Pugh]]'' | | 1911 | | ''[[:d:Q13128677|Godre'r Graig]]'' |- | style='text-align:right'| 10544 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Hunt of Bethnal Green crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16205127|Ruth Hunt]]'' | activista LGBT galesa | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10545 | | ''[[:d:Q16205582|Gavin Dacey]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10546 | | ''[[:d:Q16206111|Hywel Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10547 | | ''[[:d:Q16206117|Jennifer Davies]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 10548 | | ''[[:d:Q16206127|Jonathan Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10549 | [[Ficheru:Rob Davies 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16206142|Rob Davies]]'' | tenista de mesa galés | 1984 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10550 | | ''[[:d:Q16207211|Richard Elis]]'' | actor británicu | 1975 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10551 | [[Ficheru:Hannah Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16207950|Hannah Jones]]'' | xugadora de snooker británica | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10552 | | ''[[:d:Q16208301|Gareth Duke]]'' | nadador británicu | 1986 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10553 | | ''[[:d:Q16208797|Russell Gomer]]'' | actor galés | | | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 10554 | | ''[[:d:Q16210221|Glyn Meredith]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10555 | | ''[[:d:Q16211037|Dominic Evans]]'' | deportista galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10556 | | ''[[:d:Q16212127|Ness Flowers]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10557 | [[Ficheru:Amy hill stage two womens tour 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16212417|Amy Hill]]'' | ciclista británica | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10558 | [[Ficheru:2016 2017 UCI Track World Cup Apeldoorn 228.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16212823|Rachel James]]'' | ciclista británica | 1988 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10559 | | ''[[:d:Q16213085|Nathan Stephens]]'' | atleta galés | 1988 | | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 10560 | | ''[[:d:Q16213713|Toby Radford]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10561 | | ''[[:d:Q16213798|Neil Swain]]'' | boxeador galés | 1971 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10562 | | ''[[:d:Q16213945|Steve Evans]]'' | xugador de dardos galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10563 | | ''[[:d:Q16213995|Mark Hill]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10564 | [[Ficheru:Leigh Phillips (2024).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16214561|Leigh Phillips]]'' | compositor británicu | 1973 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10565 | | ''[[:d:Q16214892|Richard Huxtable]]'' | profesor británicu | 1974 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10566 | | ''[[:d:Q16215062|Nicola Reynolds]]'' | actriz británica | 1972 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10567 | | ''[[:d:Q16215512|Jimmy Richards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10568 | | ''[[:d:Q16216112|Nathan Strong]]'' | | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10569 | | ''[[:d:Q16216574|James Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 10570 | | ''[[:d:Q16216635|Damien Lacey]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10571 | | ''[[:d:Q16221709|Nathan Brew]]'' | xugador de rugbi galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10572 | | ''[[:d:Q16222166|Ifan Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10573 | | ''[[:d:Q16222332|Kate Alicia Morgan]]'' | | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10574 | | ''[[:d:Q16222538|Nathan Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10575 | | ''[[:d:Q16223279|James Merriman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10576 | [[Ficheru:USO-Sale Sharks - 20131205 - Jonathan Mills.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16223286|Jonathan Mills]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10577 | | ''[[:d:Q16223405|Scott Roberts]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10578 | | ''[[:d:Q16223639|Nicky Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10579 | | ''[[:d:Q16223817|James Morgan]]'' | actor galés | 1985 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10580 | | ''[[:d:Q16223980|Ross Stephens]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 10581 | [[Ficheru:JoeThomas2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16224261|Joe Thomas]]'' | atleta galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10582 | | ''[[:d:Q16224682|William Griffin]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10583 | | ''[[:d:Q16224740|David Lloyd]]'' | xugador de críquet británicu | 1992 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10584 | | ''[[:d:Q16224744|Hannah Lloyd]]'' | xugadora de críquet galesa | 1979 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10585 | | ''[[:d:Q16226076|Nia Roberts]]'' | conductora radiofónica británica | 1964 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10586 | [[Ficheru:Chris Jenkins, Welsh light-Welterweight boxer 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16226895|Chris Jenkins]]'' | boxeador galés | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10587 | | ''[[:d:Q16230676|Howard Giles]]'' | llingüista d&#39;Estaos Xuníos | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10588 | | ''[[:d:Q16231553|Jonathan Spratt]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10589 | | ''[[:d:Q16231561|Hywel Stoddart]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10590 | | ''[[:d:Q16231957|Richard Smith]]'' | | 1987 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10591 | | ''[[:d:Q16231982|Bruce Tasker]]'' | pilotu de bobsleigh galés | 1987 | | ''[[:d:Q6504834|Lawrenny]]'' |- | style='text-align:right'| 10592 | | ''[[:d:Q16232132|Jevon Groves]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10593 | | ''[[:d:Q16232219|Iwan Lewis]]'' | actor galés | 1988 | | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 10594 | [[Ficheru:Darragh Mortell Directing.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16232794|Darragh Mortell]]'' | actor galés | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10595 | | ''[[:d:Q16232878|Nic Reynolds]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10596 | [[Ficheru:Gareth Davies 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16233083|Gareth Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10597 | | ''[[:d:Q16233186|Harri Greville]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10598 | | ''[[:d:Q16233500|Lloyd Read]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10599 | | ''[[:d:Q16233638|Josh Tyler]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10600 | [[Ficheru:Monte-Carlo Squash Classic 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16234541|Tesni Evans]]'' | xugadora de squash británica | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10601 | [[Ficheru:Cory Hill 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16234630|Cory Hill]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | ''[[:d:Q6729365|Maesycoed]]''<br/>[[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10602 | [[Ficheru:Andrew Hughes 26-04-2014 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16234640|Andrew Hughes]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10603 | | ''[[:d:Q16234958|Rob Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10604 | [[Ficheru:Matthew Screech 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235000|Matthew Screech]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10605 | [[Ficheru:Joe Walsh Crawley Town 1 November 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235144|Joe Walsh]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10606 | | ''[[:d:Q16235445|Aaron Amadi-Holloway]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10607 | | ''[[:d:Q16235485|Alex Jones]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10608 | [[Ficheru:Rhodri Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235579|Rhodri Lloyd]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1993 | | ''[[:d:Q7164547|Penpedairheol]]'' |- | style='text-align:right'| 10609 | | ''[[:d:Q16235894|Luke Thomas]]'' | chef galés | 1993 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10610 | [[Ficheru:Jordan Williams (2012).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235976|Jordan Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10611 | | ''[[:d:Q16236079|Elliot Dee]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10612 | [[Ficheru:Lee Evans (Wolves).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16236125|Lee Evans]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10613 | [[Ficheru:DanielGossetBangorFC2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16236166|Danny Gosset]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10614 | | ''[[:d:Q16236193|Cameron Herring]]'' | xugador de críquet británicu | 1994 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10615 | | ''[[:d:Q16236232|Luc Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10616 | [[Ficheru:Tom Lawrence.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16236289|Tom Lawrence]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10617 | | ''[[:d:Q16236306|James Loveridge]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10618 | | ''[[:d:Q16236782|Dafydd Howells]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 10619 | | ''[[:d:Q16236924|Seb Morris]]'' | pilotu de carreres británicu | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10620 | | ''[[:d:Q16237062|Leona Kate Vaughan]]'' | actriz británica | 1995 | | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 10621 | | ''[[:d:Q16239323|Ian Saynor]]'' | actor británicu | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10622 | | ''[[:d:Q16239399|Geraint Todd]]'' | | 1980 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10623 | | ''[[:d:Q16239500|Jennifer Evans]]'' | actriz galesa | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10624 | | ''[[:d:Q16240285|Chris Lilygreen]]'' | | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10625 | | ''[[:d:Q16255748|Julia Watson]]'' | actriz galesa | 1953 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10626 | [[Ficheru:2016 Nazareth - Carl Sentance - by 2eight - DSC2639.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16318727|Carl Sentance]]'' | cantante galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10627 | | ''[[:d:Q16527618|Alex Morgan]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10628 | | ''[[:d:Q16561032|Andrew Matthews]]'' | escritor británicu | 1948 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10629 | | ''[[:d:Q16564560|Ian Thomas]]'' | batería galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10630 | | ''[[:d:Q16610733|Tim Davies]]'' | | 1950 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 10631 | | ''[[:d:Q16727629|Cara Braia]]'' | cantante británica | 1992 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10632 | | ''[[:d:Q16728064|Claire Jones]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10633 | [[Ficheru:Rachel K Collier General Press Pic.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16728146|Rachel K Collier]]'' | cantante galesa | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10634 | | ''[[:d:Q16729053|John Forrester-Clack]]'' | pintor australianu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10635 | | ''[[:d:Q16729677|Tom Harrison]]'' | músicu de jazz galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10636 | | ''[[:d:Q16729774|Rhiannon Henry]]'' | ciclista galesa | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10637 | | ''[[:d:Q16731153|Eddie Ladd]]'' | baillarina británica | 1964 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 10638 | [[Ficheru:Kate Lambert - Kato (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16731199|Kate Lambert]]'' | modelu galesa | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10639 | | ''[[:d:Q16731446|Flex Lewis]]'' | deportista galés | 1983 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10640 | | ''[[:d:Q16731984|Marco Marenghi]]'' | | 1901 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 10641 | | ''[[:d:Q16734502|Phlegm]]'' | | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10642 | | ''[[:d:Q16735285|Beth Robert]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q3397975|Pont-rhyd-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 10643 | [[Ficheru:ProfessorElaineTreharne-4.16.19.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16740079|Elaine Treharne]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10644 | | ''[[:d:Q16743899|Huw Jenkins]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q6184895|Jersey Marine]]'' |- | style='text-align:right'| 10645 | | ''[[:d:Q16745471|Connor Roberts]]'' | futbolista británicu (1992-) | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10646 | | ''[[:d:Q16762663|Calum Antell]]'' | | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10647 | | ''[[:d:Q16848132|James Richards]]'' | videoartista británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10648 | [[Ficheru:Lauren Price in 2021.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16863591|Lauren Price]]'' | boxeadora galesa | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10649 | [[Ficheru:Dave Smith NRL.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16885739|David Smith]]'' | | 1950 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10650 | | ''[[:d:Q16898435|Annabelle Despard]]'' | poeta noruega | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10651 | | ''[[:d:Q16931125|Emma Manners, Duchess of Rutland]]'' | agricultora galesa | 1963 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 10652 | | ''[[:d:Q16976371|Benjamin Davies]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10653 | | ''[[:d:Q16982750|Griffith George]]'' | | 1847 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10654 | [[Ficheru:Caleb McDuff - Deaf Go Kart Racer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16985888|Caleb McDuff]]'' | pilotu de carreres británicu | 2008 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10655 | | ''[[:d:Q16988006|Christopher Painter]]'' | compositor británicu | 1962 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10656 | [[Ficheru:Archbishop of Canterbury with military chaplains (Jonathan Woodhouse cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16988285|Jonathan Woodhouse]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10657 | | ''[[:d:Q17016985|Patricia Wiltshire]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q1376956|Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 10658 | | ''[[:d:Q17020826|Simon Williams]]'' | historietista galés | 1973 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10659 | [[Ficheru:Brynmor Evans (MDG).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17058143|Brynmor Evans]]'' | políticu noruegu | 1972 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10660 | | ''[[:d:Q17130218|Toni Murray]]'' | | 1992 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10661 | [[Ficheru:Georgia Ruth (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17151106|Georgia Ruth]]'' | cantante británica | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10662 | | ''[[:d:Q17159675|Celyn Jones]]'' | actor británicu | 1979 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10663 | | ''[[:d:Q17198217|John Bryan Evans]]'' | | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10664 | | ''[[:d:Q17198796|Kevin Thomas]]'' | xugador de dardos galés | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10665 | | ''[[:d:Q17306402|Michael Price]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10666 | | ''[[:d:Q17361343|Alan James]]'' | | 1933 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10667 | [[Ficheru:Eglwys y Santes Julitta St Julitta's Church, Capel Curig 32.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q17377054|Curig]]'' | sacerdote galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10668 | [[Ficheru:2025-04-03 Premier League Darts Berlin 2025 by Sandro Halank–167.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17386578|Gerwyn Price]]'' | xugador de dardos galés | 1985 | | ''[[:d:Q6770972|Markham]]'' |- | style='text-align:right'| 10669 | [[Ficheru:Deanofbreconshackerley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17402905|Paul Shackerley]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10670 | [[Ficheru:2019 Tour of Austria – 3rd stage 20190608 (02).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17403332|Scott Davies]]'' | ciclista británicu | 1995 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10671 | [[Ficheru:Jamie Lucas at Bristol Rovers in 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17403531|Jamie Lucas]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10672 | | ''[[:d:Q17418382|Phil Basey]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10673 | | ''[[:d:Q17418759|Calum Jarvis]]'' | nadador británicu | 1992 | | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 10674 | | ''[[:d:Q17449785|Angel Romaeo]]'' | ximnasta artística galesa | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10675 | | ''[[:d:Q17449824|Raer Theaker]]'' | ximnasta artística galesa | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10676 | [[Ficheru:Eglwys Sant Dogfan, Church of St Dogfan, Llanrhaeadr-ym-Mochnant, Powys 23.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q17479557|Dogfan]]'' | monxu galés | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10677 | | ''[[:d:Q17479587|Gwrddelw]]'' | | | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 10678 | | ''[[:d:Q17492322|Ashley Williams]]'' | boxeador galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10679 | | ''[[:d:Q17496545|Dyddgu Hywel]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10680 | [[Ficheru:Penmachno Parish Church - geograph.org.uk - 756583.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17509327|Tudclyd]]'' | | 501 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10681 | | ''[[:d:Q17517040|Daniel Kyriakides]]'' | | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10682 | [[Ficheru:Maria Leijerstam.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q17578075|Maria Leijerstam]]'' | | 1978 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10683 | [[Ficheru:Rachel-musson DSC08626.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17591287|Rachel Musson]]'' | saxofonista británica | 2000 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10684 | | ''[[:d:Q17612657|Sophie Moulds]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 10685 | | ''[[:d:Q17661439|Mali Morris]]'' | artista británica | 1945 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10686 | | ''[[:d:Q17715103|Lloyd Handley]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10687 | | ''[[:d:Q17984369|Aerdeyrn]]'' | | 600 | | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 10688 | [[Ficheru:Well, Ffynnon Gwynydd, Glasbury - geograph.org.uk - 61678.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17984465|Cynidr]]'' | | 501 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10689 | | ''[[:d:Q18003113|Rhisiart Tal-e-bot]]'' | | 1975 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10690 | [[Ficheru:Amelia Womack, 2014 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18016151|Amelia Womack]]'' | política galesa | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10691 | | ''[[:d:Q18043654|James Benjamin]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10692 | [[Ficheru:Thomas James 26122024 (3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18044237|Thomas James]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10693 | | ''[[:d:Q18044286|Dorian Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10694 | | ''[[:d:Q18044288|Joe Jones]]'' | ciclista canadianu | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10695 | | ''[[:d:Q18044791|Scott Matthews]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10696 | | ''[[:d:Q18045036|Tyler Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10697 | | ''[[:d:Q18045213|Angus O'Brien]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 10698 | | ''[[:d:Q18045430|Rhys Pugsley]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10699 | | ''[[:d:Q18062133|Ashton Hewitt]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10700 | [[Ficheru:Caryl Parry Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18108230|Caryl Parry Jones]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 10701 | | ''[[:d:Q18109251|Jack Thomas]]'' | nadador británicu | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10702 | [[Ficheru:Jordan Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18122000|Jordan Williams]]'' | futbolista británicu (1995-) | 1995 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10703 | [[Ficheru:Aaron Collins Bristol Rovers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18125441|Aaron Collins]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10704 | [[Ficheru:ChristianDoidge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18125528|Christian Doidge]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10705 | | ''[[:d:Q18127948|Josh Sheehan]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10706 | | ''[[:d:Q18129138|Jim Williams]]'' | xugador de dardos galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10707 | | ''[[:d:Q18162186|Scott Tancock]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10708 | | ''[[:d:Q18162727|Mike Williams]]'' | periodista galés | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10709 | | ''[[:d:Q18166244|Brenda Wilson]]'' | | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10710 | | ''[[:d:Q18169400|Regan Poole]]'' | futbolista británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10711 | [[Ficheru:Dan Hanford 19-09-2015 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18206315|Dan Hanford]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10712 | | ''[[:d:Q18217120|Natalie Powell]]'' | yudoca galesa | 1990 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 10713 | | ''[[:d:Q18221060|Robert D. Anderson]]'' | historiador británicu | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10714 | [[Ficheru:Joe Cordina (2016).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18330912|Joe Cordina]]'' | boxeador galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10715 | | ''[[:d:Q18331849|Nathan Thorley]]'' | boxeador galés | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10716 | [[Ficheru:Leigh jones hong kong rugby head coach 20170506.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18340098|Leigh Jones]]'' | entrenador galés | 1959 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 10717 | | ''[[:d:Q18341833|Kyle Rees]]'' | actor británicu | 1988 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10718 | | ''[[:d:Q18350944|Aled Richards]]'' | batería galés | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10719 | | ''[[:d:Q18352539|Marc Wyatt]]'' | deportista galés | 1977 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10720 | [[Ficheru:Nicky Smith 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18353250|Nicky Smith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10721 | | ''[[:d:Q18358867|James Thomas]]'' | | 1918 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10722 | | ''[[:d:Q18385698|Jonathan Tomlinson]]'' | | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10723 | | ''[[:d:Q18387151|Paul Taylor]]'' | deportista galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10724 | | ''[[:d:Q18526703|Caradog ab Iestyn]]'' | hacendado galés | 1050 | | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 10725 | | ''[[:d:Q18535410|Aled Islwyn]]'' | traductor galés | 1953 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10726 | | ''[[:d:Q18535435|Angharad Rhiannon Davies]]'' | llocutora radiofónica británica | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10727 | | ''[[:d:Q18535440|Alistair James]]'' | músicu galés | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10728 | | ''[[:d:Q18535445|Dafydd Andrews]]'' | | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10729 | | ''[[:d:Q18535453|Aled ap Dafydd]]'' | periodista galés | 1979 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10730 | | ''[[:d:Q18535458|Menna Baines]]'' | | 1965 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10731 | | ''[[:d:Q18535489|Siôn Cadwaladr]]'' | poeta galés | 1800 | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 10732 | | ''[[:d:Q18535497|Toni Caroll]]'' | actriz galesa | 1949 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 10733 | [[Ficheru:Eglwys Llangelynnin Conwy 31.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535501|Celynnin]]'' | monxu galés | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10734 | | ''[[:d:Q18535514|Clydog]]'' | santu galés | 800 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10735 | | ''[[:d:Q18535527|Ceri Cunnington]]'' | | 1976 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 10736 | [[Ficheru:St Cynhafal's Church - geograph.org.uk - 135338.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535538|Cynhafal]]'' | | | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10737 | [[Ficheru:Eglwys Sant Cynhaiarn St Cynhaearn's Church, Ynyscynhaearn, Gwynedd North Wales 05.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535539|Cynhaiarn]]'' | | 700 | | ''[[:d:Q19871789|Caereinion]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10738 | | ''[[:d:Q18535553|Siân Melangell Dafydd]]'' | | 1977 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 10739 | | ''[[:d:Q18535558|Nicholas Daniels]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 10740 | | ''[[:d:Q18535567|Jason Walford Davies]]'' | | 1971 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10741 | | ''[[:d:Q18535565|Glan Davies]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 10742 | | ''[[:d:Q18535590|Lyn Ebenezer]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 10743 | | ''[[:d:Q18535597|Sonia Edwards]]'' | escritora galesa | 1961 | | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 10744 | | ''[[:d:Q18535610|Tony Etoria]]'' | | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10745 | | ''[[:d:Q18535609|John Emyr]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 10746 | | ''[[:d:Q18535617|Meirion Evans]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 10747 | [[Ficheru:Heledd Fychan AS-MS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535625|Heledd Fychan]]'' | política galesa | 1980 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10748 | | ''[[:d:Q18535630|Ffion Dafis]]'' | actriz británica | 1971 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10749 | | ''[[:d:Q18535635|Beti George]]'' | periodista galesa | 1939 | | ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 10750 | [[Ficheru:Hywel Griffiths.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535643|Hywel Griffiths]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q18378847|Glangwili General Hospital]]'' |- | style='text-align:right'| 10751 | [[Ficheru:Eglwys Fihangel Sant Saint Michaels Church Betws-y-Coed Conwy Gwynedd Cymru Wales 42.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535647|Gruffudd ap Dafydd Goch]]'' | | 1400 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10752 | | ''[[:d:Q18535656|Robat Gruffudd]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10753 | | ''[[:d:Q18535665|Gwenfaen]]'' | | 600 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10754 | | ''[[:d:Q18535672|Gwyddelan]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10755 | | ''[[:d:Q18535681|Rheinallt ap Gwynedd]]'' | | 1975 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10756 | | ''[[:d:Q18535686|Helen Aileen Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10757 | | ''[[:d:Q18535701|Meirion MacIntyre Huws]]'' | | 1963 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10758 | | ''[[:d:Q18535713|Ifan Huw Dafydd]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 10759 | | ''[[:d:Q18535718|Meleri Wyn James]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 10760 | | ''[[:d:Q18535746|Hefin Jones]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 10761 | | ''[[:d:Q18535763|Lee Haven-Jones]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10762 | | ''[[:d:Q18535760|Aneirin Karadog]]'' | poeta galés | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10763 | | ''[[:d:Q18535769|Doreen Lewis]]'' | | 1953 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10764 | [[Ficheru:Dewi Llwyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535785|Dewi Llwyd]]'' | periodista británicu | 1954 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10765 | | ''[[:d:Q18535794|John-Paul Macleod]]'' | actor británicu | 1986 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10766 | | ''[[:d:Q18535807|Dyl Mei]]'' | | | | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 10767 | | ''[[:d:Q18535808|Meinir Jones]]'' | presentadora de televisión británica | 1985 | | ''[[:d:Q13126547|Capel Isaac]]'' |- | style='text-align:right'| 10768 | | ''[[:d:Q18535819|Lowri Morgan]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 10769 | | ''[[:d:Q18535817|Elin Llwyd Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q17323496|Cefn-bryn-brain]]'' |- | style='text-align:right'| 10770 | | ''[[:d:Q18535825|Mr Huw]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10771 | | ''[[:d:Q18535858|Gerallt Pennant]]'' | llocutor radiofónicu galés | 1960 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10772 | | ''[[:d:Q18535866|Arwel Gruffydd]]'' | actor galés | 1967 | | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 10773 | | ''[[:d:Q18535875|Dewi Prysor]]'' | | 1967 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 10774 | [[Ficheru:Golygathon Wicipop Prifysgol Bangor Wicipop Editathon 2017 04.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535877|Pwyll ap Siôn]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10775 | | ''[[:d:Q18535900|Bethan Rhys Roberts]]'' | periodista británica | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10776 | | ''[[:d:Q18535901|Cefin Roberts]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 10777 | | ''[[:d:Q18535906|Lleucu Roberts]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10778 | [[Ficheru:Manon Steffan Ros (33218890640) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535914|Manon Steffan Ros]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q20593646|Llanddeiniol]]'' |- | style='text-align:right'| 10779 | | ''[[:d:Q18535925|Rhuddlad]]'' | | 500 | | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 10780 | | ''[[:d:Q18535979|Emily Tucker]]'' | actriz galesa | 1991 | | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 10781 | | ''[[:d:Q18536008|Hugh Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10782 | | ''[[:d:Q18536012|John Ellis Williams]]'' | | 1872 | | ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10783 | | ''[[:d:Q18536058|Cadfarch]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10784 | [[Ficheru:Professor Laura McAllister (8552094408) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18545621|Laura McAllister]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10785 | | ''[[:d:Q18576042|Dorcas Erbery]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10786 | | ''[[:d:Q18588247|Bryan Parry]]'' | actor británicu | 1992 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10787 | [[Ficheru:Saint Aelhaiarn.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18593818|Aelhaearn]]'' | santu patrón galés | | | [[Reinu de Powys]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10788 | | ''[[:d:Q18601440|Merlin James]]'' | | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10789 | | ''[[:d:Q18612371|Judith Phillips]]'' | académica galesa | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10790 | | ''[[:d:Q18624411|Gavin Jones]]'' | xugador de squash británicu | 1980 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10791 | [[Ficheru:Robert Jones (Welsh composer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18630239|Robert Jones]]'' | | 1945 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 10792 | | ''[[:d:Q18637292|Joe Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10793 | | ''[[:d:Q18637509|Emily Kagan]]'' | lluchadora d&#39;artes marciales mestes galesa | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10794 | | ''[[:d:Q18637863|Dewi Penrhyn Jones]]'' | xugador de críquet británicu | 1994 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10795 | | ''[[:d:Q18640327|Gerry Humphreys]]'' | futbolista británicu | 1946 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 10796 | | ''[[:d:Q18646602|Wendell Morgan]]'' | futbolista británicu | 1935 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 10797 | [[Ficheru:Daniel Hickey.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18657319|Daniel Hickey]]'' | | 1869 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10798 | [[Ficheru:Alize Mounter (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18683953|Alize Lily Mounter]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10799 | | ''[[:d:Q18688008|Iori Jenkins]]'' | | 1959 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10800 | [[Ficheru:Sant Ilar (st ilar) ('St Hilary's Church' is NEVER used), Llanilar, Aberystwyth, Ceredigion, Cymru 68.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18691847|Saint Ilar]]'' | monxu galés | 600 | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 10801 | | ''[[:d:Q18719315|Michael Brown]]'' | futbolista británicu | 1951 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10802 | | ''[[:d:Q18719387|Jonathan Edwards]]'' | | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10803 | | ''[[:d:Q18730245|Efa ferch Maredudd]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10804 | | ''[[:d:Q18737042|David Pugh]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q6770972|Markham]]'' |- | style='text-align:right'| 10805 | [[Ficheru:Mark Andrews at Smash Nov 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18763812|Mark Andrews]]'' | lluchador británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10806 | | ''[[:d:Q18763900|Kieran Bull]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10807 | [[Ficheru:1 19 Aneurin Donald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18764018|Aneurin Donald]]'' | xugador de críquet galés | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10808 | | ''[[:d:Q18764163|John Price]]'' | comentarista deportivu británicu | 1960 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10809 | | ''[[:d:Q18815948|Arthur Isaac]]'' | | 1902 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10810 | | ''[[:d:Q18921907|Gavin Hitchings]]'' | artista neozelandés | 1937 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10811 | | ''[[:d:Q19202498|Bob Shaw]]'' | vallista galés | 1932 | | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 10812 | | ''[[:d:Q19276832|Keith Palmer]]'' | empresariu británicu | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10813 | [[Ficheru:Danny Ward 2014 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19281946|Danny Ward]]'' | futbolista británicu (1993-) | 1993 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10814 | | ''[[:d:Q19282249|Catherine Williamson]]'' | ciclista británica | 1982 | | [[Gran Bretaña]]<br/>''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10815 | | ''[[:d:Q19518803|Bethan Witcomb]]'' | actriz galesa | | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10816 | | ''[[:d:Q19519776|Nigel Williams]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10817 | [[Ficheru:Max Clark LQ 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19519831|Max Clark]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10818 | | ''[[:d:Q19519921|Jenny Hawkins]]'' | | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10819 | | ''[[:d:Q19560518|Natalie Fryde]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10820 | | ''[[:d:Q19560780|Harold Hughes]]'' | | 1902 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10821 | | ''[[:d:Q19578070|Laura Thomas]]'' | | 1985 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10822 | | ''[[:d:Q19578254|Liam Williams]]'' | boxeador galés | 1992 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10823 | | ''[[:d:Q19578296|Viv Woodward]]'' | futbolista británicu | 1914 | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 10824 | [[Ficheru:Nigel Haworth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19585743|Nigel Haworth]]'' | políticu galés | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10825 | | ''[[:d:Q19600732|Clydai ach Brychan]]'' | santa galesa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10826 | | ''[[:d:Q19629034|Simon Armstrong]]'' | actor británicu | 2000 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10827 | | ''[[:d:Q19630379|Glynn Croudace]]'' | escritora de ficción de detectives galesa | 1917 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 10828 | [[Ficheru:Frances Donovan 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19650365|Frances Donovan]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10829 | | ''[[:d:Q19661146|Wynne Richards]]'' | | 1950 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10830 | | ''[[:d:Q19662539|Sue Jones]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10831 | | ''[[:d:Q19663103|Greg Hill]]'' | poeta británicu | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10832 | | ''[[:d:Q19664267|Rachel Johncock]]'' | atleta británica | 1993 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10833 | | ''[[:d:Q19665598|Alex Jeffries]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10834 | | ''[[:d:Q19665984|Gyllian Raby]]'' | novelista canadiana | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10835 | [[Ficheru:Business of Software - Rory Sutherland.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19666293|Rory Sutherland]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q6661096|Llanbadoc]]'' |- | style='text-align:right'| 10836 | | ''[[:d:Q19666470|Nicky Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10837 | | ''[[:d:Q19666871|Kevin Moseley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1963 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10838 | | ''[[:d:Q19668085|Liam Shephard]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 10839 | [[Ficheru:Nick Salapatas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19668376|Nick Salapatas]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10840 | | ''[[:d:Q19840274|Rhodri Jones]]'' | fotógrafu galés | 1963 | | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10841 | | ''[[:d:Q19848670|Chalkie Davies]]'' | fotógrafu galés | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10842 | | ''[[:d:Q19870710|Alun Anderson]]'' | escritor británicu | 1948 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10843 | | ''[[:d:Q19872799|Rod Duncan]]'' | escritor galés | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10844 | | ''[[:d:Q19873847|Ian Hamer]]'' | atleta galés | 1965 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10845 | [[Ficheru:Owain Jones footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19874739|Owain Jones]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10846 | | ''[[:d:Q19895893|Betsan Llwyd]]'' | actriz británica | 1959 | | ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]'' |- | style='text-align:right'| 10847 | [[Ficheru:Ross at Wakles Comic Con 2015.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q19899726|Ross O'Hennessy]]'' | actor británicu | 1974 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10848 | | ''[[:d:Q19903914|Cynan Jones]]'' | | 1975 | | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 10849 | [[Ficheru:Sian Gibson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19904075|Sian Gibson]]'' | | 1976 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10850 | | ''[[:d:Q19904139|Jason Greenslade]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10851 | | ''[[:d:Q19945904|Bryn Markham-Jones]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10852 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Davies crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19957299|Chris Davies]]'' | políticu galés | 1967 | | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 10853 | [[Ficheru:Official portrait of Dr James Davies MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19957303|James Davies]]'' | políticu galés | 1980 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10854 | [[Ficheru:Official portrait of Carolyn Harris MP, 2025 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19958026|Carolyn Harris]]'' | política británica | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10855 | [[Ficheru:Janet Owart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19958045|Janet Haworth]]'' | política galesa | | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 10856 | [[Ficheru:Official portrait of Simon Hoare (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19958093|Simon Hoare]]'' | políticu británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10857 | [[Ficheru:Lateysha Grace at the National Television Awards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19968719|Lateysha Grace]]'' | cantante galesa | 1992 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10858 | | ''[[:d:Q20007832|Leondre Devries]]'' | cantante británicu | 2000 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10859 | | ''[[:d:Q20022443|Mark Bennett]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10860 | | ''[[:d:Q20022497|Simon Hill]]'' | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10861 | | ''[[:d:Q20055587|Sioned Wiliam]]'' | | 1961 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10862 | | ''[[:d:Q20089033|David Braid]]'' | compositor galés | 1970 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10863 | [[Ficheru:Gareth Allen PHC 2015-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20090102|Gareth Allen]]'' | xugador de snooker galés | 1988 | | ''[[:d:Q2364012|Mynydd Isa]]'' |- | style='text-align:right'| 10864 | [[Ficheru:Shift Exhibition pic.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q20090668|Chris Tally Evans]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10865 | | ''[[:d:Q20090820|Ollie Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10866 | | ''[[:d:Q20109582|Penelope Evans]]'' | escritora de ficción de detectives británica | 1959 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10867 | | ''[[:d:Q20127986|Kyle Patten]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10868 | [[Ficheru:Official portrait of Jo Stevens MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20128115|Jo Stevens]]'' | política galesa | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10869 | | ''[[:d:Q20497707|Emlyn Rees]]'' | escritor británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10870 | [[Ficheru:Elinor Crawley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20534916|Elinor Crawley]]'' | actriz galesa | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10871 | | ''[[:d:Q20558011|Aeryn Jones]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 10872 | | ''[[:d:Q20558076|Angharad Llwyd-Jones]]'' | escritora británica | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10873 | | ''[[:d:Q20558096|Angharad Puw Davies]]'' | autora británica | | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10874 | | ''[[:d:Q20558342|Alice E. Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10875 | | ''[[:d:Q20558419|Alun Guy]]'' | | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10876 | | ''[[:d:Q20558440|Alun Ifans]]'' | | | | ''[[:d:Q107032917|Sarn-bach]]'' |- | style='text-align:right'| 10877 | | ''[[:d:Q20558530|Alwyn Humphreys]]'' | escritor británicu | 1944 | | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 10878 | | ''[[:d:Q20559469|Dyfnwal ap Arthwyr]]'' | | | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 10879 | | ''[[:d:Q20560367|Androw Bennett]]'' | | 1946 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10880 | | ''[[:d:Q20560477|Bethan Marlow]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 10881 | | ''[[:d:Q20560688|Bleddyn Owen Huws]]'' | | | | ''[[:d:Q1964775|Nantlle Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 10882 | | ''[[:d:Q20562825|Eurig Salisbury]]'' | poeta británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10883 | | ''[[:d:Q20562948|Lleuwen Steffan]]'' | cantante británica | 1979 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10884 | | ''[[:d:Q20564992|Ceri Dupree]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 10885 | | ''[[:d:Q20567154|John Rowlands]]'' | políticu británicu | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10886 | | ''[[:d:Q20567225|Ann Pierce Jones]]'' | autora británica | | | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 10887 | | ''[[:d:Q20568764|Beryl Stafford Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10888 | [[Ficheru:Celtic Knot Conference, July 2017 (14) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20569630|Gareth Morlais]]'' | | | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 10889 | [[Ficheru:Siân Gwenllian AM (28092344141).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20570139|Sian Gwenllian]]'' | política británica | 1956 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10890 | | ''[[:d:Q20630509|Anthony Lyn]]'' | direutor de teatru galés | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10891 | [[Ficheru:H. Hawkline.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20638115|H. Hawkline]]'' | actor galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10892 | | ''[[:d:Q20638154|Rhisiart Iorwerth]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 10893 | [[Ficheru:20150922 1826 W AUT WAL 3974.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20641048|Nia Jones]]'' | futbolista galesa | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10894 | | ''[[:d:Q20641505|George Smith]]'' | futbolista británicu | 1910 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10895 | [[Ficheru:Official portrait of Gerald Jones MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20647531|Gerald Jones]]'' | políticu galés | 1970 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10896 | [[Ficheru:Official portrait of Craig Williams MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20647978|Craig Williams]]'' | políticu británicu | 1985 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 10897 | [[Ficheru:Official portrait of Christina Rees crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20648332|Christina Rees]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10898 | [[Ficheru:Official portrait of Nick Thomas-Symonds MP (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20648913|Nick Thomas-Symonds]]'' | políticu británicu | 1980 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 10899 | | ''[[:d:Q20651182|David Morris]]'' | | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10900 | | ''[[:d:Q20684269|Terry Jones]]'' | | 1945 | | [[Northampton]]<br/>[[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 10901 | | ''[[:d:Q20707550|Jack Murphy]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10902 | | ''[[:d:Q20707929|Jeremy Lawlor]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10903 | [[Ficheru:Duane Jones PHC 2015-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20713162|Duane Jones]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10904 | | ''[[:d:Q20713565|Rory Thornton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10905 | | ''[[:d:Q20714025|Javan Sebastian]]'' | | 1994 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10906 | | ''[[:d:Q20732632|Arthur Jones]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]'' |- | style='text-align:right'| 10907 | | ''[[:d:Q20732663|William Birchinshaw]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10908 | | ''[[:d:Q20732678|Cadwaladr Davies]]'' | | 1704 | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 10909 | | ''[[:d:Q20732683|Cadwgan Delynor]]'' | | 1400 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10910 | | ''[[:d:Q20732684|Cadwgan Ffôl]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10911 | | ''[[:d:Q20732734|Dafydd ap Phylip ap Rhys]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10912 | | ''[[:d:Q20732732|Dafydd ap Maredudd ap Tudur]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10913 | | ''[[:d:Q20732927|Edward Cadwaladr]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10914 | | ''[[:d:Q20732994|Ellis Cadwaladr]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10915 | | ''[[:d:Q20732999|Ellis Lewis]]'' | | | | ''[[:d:Q20595287|Llwyn-Gwern]]'' |- | style='text-align:right'| 10916 | | ''[[:d:Q20733184|Hugh Bulkeley]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10917 | | ''[[:d:Q20733219|Huw ap Morus]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10918 | | ''[[:d:Q20733217|Huw ap Dafydd]]'' | poeta galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10919 | | ''[[:d:Q20733220|Huw ap Rhisiart ap Dafydd]]'' | poeta galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10920 | | ''[[:d:Q20734421|Thomas Blayney]]'' | | 1785 | | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 10921 | | ''[[:d:Q20734505|Thomas Meredith]]'' | | | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 10922 | | ''[[:d:Q20740720|Jamie Clarke]]'' | xugador de snooker británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10923 | [[Ficheru:Composer Julian Philips.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20744651|Julian Philips]]'' | | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10924 | | ''[[:d:Q20746350|Sarah Vine]]'' | periodista galesa | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10925 | | ''[[:d:Q20748859|Margaret Thomas]]'' | escritora d&#39;himnos galesa | 1779 | | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10926 | | ''[[:d:Q20751801|Edward Evans]]'' | | 1582 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 10927 | | ''[[:d:Q20796502|John Doyle]]'' | | 1968 | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 10928 | | ''[[:d:Q20804702|Evan Williams]]'' | | 1706 | | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 10929 | [[Ficheru:Scott barrow york city 2021-22.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20806930|Scott Barrow]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10930 | | ''[[:d:Q20858102|John McGrath]]'' | direutor artísticu galés | 1962 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10931 | | ''[[:d:Q20864810|Richard Rees]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10932 | | ''[[:d:Q20871825|Joseph Devries]]'' | cantante británicu | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10933 | | ''[[:d:Q20876607|David Carpanini]]'' | | 1946 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10934 | | ''[[:d:Q20878085|Ryan Broom]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10935 | | ''[[:d:Q20878155|Dafydd Jones]]'' | futbolista británicu | 1998 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10936 | [[Ficheru:Connor Roberts (footballer, born 1995), cropped image, Turkey vs Wales EURO 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20878221|Connor Roberts]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10937 | [[Ficheru:Rick Smith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20878239|Rick Smith]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 10938 | [[Ficheru:Josh Yorwerth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20878285|Josh Yorwerth]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10939 | | ''[[:d:Q20900626|Drew Sherman]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10940 | | ''[[:d:Q20949696|Cynon]]'' | | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10941 | | ''[[:d:Q20955871|Huw M.]]'' | compositor galés | 1953 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10942 | | ''[[:d:Q20979145|Alex Samuel]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10943 | | ''[[:d:Q21004948|Lewis Bamford]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10944 | | ''[[:d:Q21005409|Colin Roscoe]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10945 | | ''[[:d:Q21005591|Anne Denholm]]'' | | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10946 | | ''[[:d:Q21005762|Rob Evans]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10947 | [[Ficheru:Dylan Wiliam LISE2006 podium.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21030583|Dylan Wiliam]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10948 | [[Ficheru:Alexa Davies on MTV International.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21030581|Alexa Davies]]'' | actriz británica | 1995 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10949 | [[Ficheru:Richard Owain Roberts.png|center|128px]] | ''[[:d:Q21030612|Richard Owain Roberts]]'' | escritor británicu | 1982 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10950 | [[Ficheru:2 02 Phil Salt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21030613|Philip Salt]]'' | xugador de críquet británicu | 1996 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 10951 | | ''[[:d:Q21030620|Stephen Thomas]]'' | regatista galés | 1977 | | ''[[:d:Q7080138|Ogmore Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 10952 | | ''[[:d:Q21032001|Peter Rudeforth]]'' | trompetista galés | 1963 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10953 | [[Ficheru:Professor Roger Matthews in October 2019, a workshop in Sulaymaniyah, Iraq.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21062381|Roger Matthews]]'' | profesor universitariu galés | 1954 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 10954 | [[Ficheru:ProtheroeMatt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21064622|Matt Protheroe]]'' | deportista galés | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10955 | | ''[[:d:Q21066421|Lara Stephen]]'' | | 1993 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 10956 | | ''[[:d:Q21165576|John Aggleton]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10957 | | ''[[:d:Q21181195|Nicholas Harrhy]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10958 | [[Ficheru:Tal dan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21284652|Tal Dunne]]'' | xugador de baloncestu israelín | 1987 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10959 | [[Ficheru:Paul Emanuelli.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21284929|Paul Emanuelli]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10960 | | ''[[:d:Q21285653|Geraint Walsh]]'' | deportista galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10961 | | ''[[:d:Q21294997|Hayley Smith]]'' | | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10962 | | ''[[:d:Q21453970|Liam Hanley]]'' | pintor británicu | 1933 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 10963 | | ''[[:d:Q21455479|Roy Slade]]'' | | 1933 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 10964 | [[Ficheru:Manon Awst portrait 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21455692|Manon Awst]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10965 | | ''[[:d:Q21455918|Sally Moore]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10966 | | ''[[:d:Q21456698|Andrzej Jackowski]]'' | pintor británicu | 1947 | | ''[[:d:Q3402867|Penley]]'' |- | style='text-align:right'| 10967 | | ''[[:d:Q21457000|Elinor Evans]]'' | pintora galesa | 1982 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 10968 | | ''[[:d:Q21457350|James Malcolm Rielly]]'' | pintor galés | 1956 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10969 | | ''[[:d:Q21457627|Elwyn Ioan]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q16007333|Pen-bont-rhyd-y-beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 10970 | | ''[[:d:Q21458001|Emrys Parry]]'' | | 1941 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10971 | | ''[[:d:Q21461712|John Harvey]]'' | pintor galés | 1959 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 10972 | | ''[[:d:Q21462444|Paul Brewer]]'' | pintor británicu | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10973 | | ''[[:d:Q21464075|Cherry Pickles]]'' | pintora británica | 1950 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10974 | | ''[[:d:Q21464870|Glyn Jones]]'' | pintor británicu | 1936 | | ''[[:d:Q62429|Tynewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 10975 | | ''[[:d:Q21465832|Gwyn Evans]]'' | | 1931 | | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10976 | | ''[[:d:Q21466186|D. Alun Evans]]'' | | 1945 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10977 | | ''[[:d:Q21466631|Keith Bowen]]'' | pintor británicu | 1950 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10978 | | ''[[:d:Q21466820|Richard O'Connell]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 10979 | | ''[[:d:Q21466996|Wynn Jones]]'' | pintor británicu | 1939 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10980 | | ''[[:d:Q21474189|Dafydd Hellard]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1985 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10981 | | ''[[:d:Q21481534|John Williams]]'' | novelista galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10982 | | ''[[:d:Q21521789|John Neilson]]'' | músicu galés | 1959 | | ''[[:d:Q6661768|Llansilin]]'' |- | style='text-align:right'| 10983 | [[Ficheru:Parêd Gŵyl Dewi Aberystwyth 2023 - Wynne Melville Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21521815|Wynne Melville Jones]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 10984 | [[Ficheru:Simple Minds - 2018173231123 2018-06-22 Rock the Ring - 1D X MK II - 2684 - B70I0818.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21585387|The Anchoress]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 10985 | [[Ficheru:Adam Beard 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21620859|Adam Beard]]'' | deportista galés | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10986 | | ''[[:d:Q21620926|Will Boyde]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 10987 | | ''[[:d:Q21621069|Jack Condy]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 10988 | | ''[[:d:Q21621139|James Davies]]'' | | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10989 | | ''[[:d:Q21621193|Dion Donohue]]'' | futbolista británicu | 1993 | | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 10990 | [[Ficheru:20260314 184512 Ryan Elias 2026 Six Nations Wales vs Italy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621239|Ryan Elias]]'' | | 1995 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10991 | [[Ficheru:Jarrod Evans 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621263|Jarrod Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10992 | | ''[[:d:Q21621266|Steffan Evans]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10993 | | ''[[:d:Q21621265|Lloyd Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10994 | [[Ficheru:Wyn Jones March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621405|Wyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 10995 | | ''[[:d:Q21621506|Steffan Hughes]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10996 | | ''[[:d:Q21621505|Rhodri Hughes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10997 | | ''[[:d:Q21621582|Ellis Jenkins]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10998 | | ''[[:d:Q21621583|Owen Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 10999 | | ''[[:d:Q21621580|Aled Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11000 | | ''[[:d:Q21621611|Dan Jones]]'' | | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11001 | | ''[[:d:Q21621827|Ethan Lewis]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 11002 | [[Ficheru:Dillon Lewis 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621825|Dillon Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 11003 | | ''[[:d:Q21621829|Josh Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11004 | | ''[[:d:Q21622160|Torin Myhill]]'' | | 1995 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 11005 | | ''[[:d:Q21622199|Ioan Nicholas]]'' | | 1998 | | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 11006 | | ''[[:d:Q21622291|Scott Otten]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11007 | | ''[[:d:Q21622371|Tom Phillips]]'' | | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11008 | | ''[[:d:Q21622500|Lewis Rawlins]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11009 | | ''[[:d:Q21622920|Garyn Smith]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11010 | | ''[[:d:Q21622991|Aled Summerhill]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1994 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11011 | | ''[[:d:Q21622998|Dan Suter]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11012 | [[Ficheru:Gareth Thomas (ospreys) 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21623095|Gareth Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11013 | [[Ficheru:Owen Watkin RWC 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21623285|Owen Watkin]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11014 | [[Ficheru:Tomos Williams 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21623324|Tomos Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 11015 | | ''[[:d:Q21642411|Hannah Daniel]]'' | actriz galesa | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11016 | [[Ficheru:Gem Hallett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21642535|Gemma Hallett]]'' | | 1981 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11017 | [[Ficheru:Jordan Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q21716254|Jordan Evans]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11018 | | ''[[:d:Q21754193|Jacob Ifan]]'' | actor británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11019 | | ''[[:d:Q21857916|Roger Hackney]]'' | deportista galés | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11020 | [[Ficheru:Stephen Williams, 2023 Paris-Nice.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21899385|Stephen Williams]]'' | ciclista británicu | 1996 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11021 | | ''[[:d:Q21932066|Dean Reynolds]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11022 | | ''[[:d:Q21933272|Alex Lynch]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 11023 | | ''[[:d:Q21954811|Morgan Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1992 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11024 | [[Ficheru:Anwen Butten.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q21964342|Anwen Butten]]'' | | 1972 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11025 | | ''[[:d:Q21964482|Rhodri Talfan Davies]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11026 | | ''[[:d:Q21964937|Sean Holley]]'' | | 1970 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11027 | | ''[[:d:Q21999572|Robert Nisbet]]'' | escritor galés | 1941 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11028 | | ''[[:d:Q21999672|Kevin Hopkins]]'' | entrenador de rugbi a 15 galés | 1961 | | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 11029 | | ''[[:d:Q21999689|Carl Llewellyn]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11030 | | ''[[:d:Q21999695|Nigel Meek]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 11031 | | ''[[:d:Q21999708|Joseph Owens]]'' | | 1878 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11032 | | ''[[:d:Q21999727|Dick Roberts]]'' | | 1891 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 11033 | | ''[[:d:Q21999735|Cyril Smith]]'' | | 1893 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 11034 | | ''[[:d:Q22007406|John Pettigrew]]'' | | 1968 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11035 | [[Ficheru:Richard Lewis in 2018.png|center|128px]] | ''[[:d:Q22097933|Richard Lewis]]'' | | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11036 | | ''[[:d:Q22097945|Darril Williams]]'' | | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11037 | | ''[[:d:Q22098319|Justin Thomas]]'' | | 1973 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11038 | | ''[[:d:Q22098343|Georgia Evans]]'' | futbolista británica | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11039 | | ''[[:d:Q22113503|John S. Noyes]]'' | entomólogu galés | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11040 | [[Ficheru:Ellie Curson - Yeovil Ladies (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22137015|Ellie Curson]]'' | futbolista galesa | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11041 | | ''[[:d:Q22277003|Remy Beasley]]'' | actriz galesa | | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 11042 | | ''[[:d:Q22277869|Daniel Gammond]]'' | actor galés | | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11043 | | ''[[:d:Q22277934|Oncle Gilbert]]'' | compositor de cantares galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11044 | | ''[[:d:Q22278255|Edwin Humphreys]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q3402600|Y Fron]]'' |- | style='text-align:right'| 11045 | [[Ficheru:Tim Killeen and Tom Vilsack.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22278601|Timothy Killeen]]'' | | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11046 | | ''[[:d:Q22279195|Maisie Methuen]]'' | ximnasta artística británica | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11047 | | ''[[:d:Q22695859|Brian Davies]]'' | actor galés | 1938 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11048 | | ''[[:d:Q22703903|Eirlys Britton]]'' | actriz galesa | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11049 | | ''[[:d:Q22704062|Rebecca Harries]]'' | actriz galesa | 1966 | | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 11050 | | ''[[:d:Q22704087|Ioan Hefin]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 11051 | [[Ficheru:Daniel Pearson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22774613|Daniel Pearson]]'' | ciclista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11052 | | ''[[:d:Q22815213|Marged ferch Tomos]]'' | | 1340 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11053 | | ''[[:d:Q22941875|Jess Davies]]'' | modelu galesa | 1993 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11054 | [[Ficheru:Nicola Cousins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22957455|Nicola Cousins]]'' | futbolista galesa | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11055 | | ''[[:d:Q22957701|Claire Skinner]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11056 | | ''[[:d:Q22957757|Laura May Walkley]]'' | futbolista británica | 1991 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11057 | [[Ficheru:Ffion Hague.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22997454|Ffion Jenkins]]'' | conductora radiofónica británica | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11058 | | ''[[:d:Q23000846|Trystan Llŷr Griffiths]]'' | cantante galés | 1987 | | ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]'' |- | style='text-align:right'| 11059 | | ''[[:d:Q23013170|Eleri Mills]]'' | artista galesa | 1955 | | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 11060 | | ''[[:d:Q23210319|Meilyr Jones]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11061 | | ''[[:d:Q23304355|David Smallman]]'' | futbolista británicu | 1953 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11062 | | ''[[:d:Q23309977|Kathy Jones]]'' | sacerdotisa galesa | 1968 | | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 11063 | [[Ficheru:Beth Reeks on Institute of Physics.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23419103|Beth Reekles]]'' | novelista británica | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11064 | | ''[[:d:Q23463073|James Bird]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11065 | | ''[[:d:Q23542620|Scott Andrews]]'' | | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11066 | | ''[[:d:Q23664137|Fiona Bennett]]'' | | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11067 | | ''[[:d:Q23664153|Luke Francis]]'' | pilotu de carreres británicu | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11068 | | ''[[:d:Q23665729|Stephen Malik]]'' | empresariu d&#39;Estaos Xuníos | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11069 | | ''[[:d:Q23696663|Lee Gaze]]'' | músicu galés | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11070 | | ''[[:d:Q23721875|Shelley Miranda Barrett]]'' | actriz galesa | 1975 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11071 | | ''[[:d:Q23731514|Elen Rhys]]'' | actriz galesa | 1983 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11072 | | ''[[:d:Q23731532|Kate Lamb]]'' | actriz galesa | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11073 | | ''[[:d:Q23762604|Tyler Rees]]'' | xugador de snooker galés | 1999 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11074 | | ''[[:d:Q23770381|Luke Garrett]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11075 | [[Ficheru:Owain Arthur at World Premiere London, The Rings of Power 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23770470|Owain Arthur]]'' | actor británicu | 1983 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11076 | | ''[[:d:Q23812726|Rhian Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11077 | | ''[[:d:Q23883547|Leigh De-Vulgt]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11078 | [[Ficheru:CINvBST 2017-05-20 - Josh Heard (33997230723) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23883851|Josh Heard]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11079 | [[Ficheru:Kayleigh Green (46934063632) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23887822|Kayleigh Green]]'' | futbolista británica | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11080 | | ''[[:d:Q23888209|Alastair Cavenagh]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11081 | [[Ficheru:Eglwys S Aelrhiw a Rheithordy Rhiw St Aelrhiw's and Rectory - geograph.org.uk - 568285.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23892568|Aelrhiw]]'' | sacerdote galés | 600 | | ''[[:d:Q3395308|Y Rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 11082 | [[Ficheru:All Saints, Cellan - geograph.org.uk - 49752.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23927294|Callwen]]'' | líder relixosa galesa | 530 | | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 11083 | | ''[[:d:Q23927301|Gwenfyl]]'' | | 530 | | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 11084 | | ''[[:d:Q23991119|Thomas Boden]]'' | | 1860 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11085 | | ''[[:d:Q23991117|Matt Whatley]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11086 | | ''[[:d:Q23991127|Les Cartwright]]'' | | 1952 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11087 | | ''[[:d:Q23991125|Samuel Brookes]]'' | | 1877 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11088 | | ''[[:d:Q23991134|Alfred Owen Davies]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11089 | | ''[[:d:Q23991135|Oswald Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11090 | | ''[[:d:Q23991132|Charles Conde]]'' | | 1859 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11091 | | ''[[:d:Q23991143|Dick Finnigan]]'' | | 1904 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11092 | | ''[[:d:Q23991231|Harry Hibbott]]'' | | 1859 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11093 | | ''[[:d:Q23991291|Edmund Howell]]'' | | 1867 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11094 | | ''[[:d:Q23991313|Ron Hugh]]'' | | 1909 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11095 | | ''[[:d:Q23991471|Wilf James]]'' | | 1907 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11096 | | ''[[:d:Q23991510|Eddie Jenkins]]'' | | 1895 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11097 | | ''[[:d:Q23991548|Charles Ketley]]'' | | 1856 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11098 | | ''[[:d:Q23991587|Sid Lawrence]]'' | | 1909 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11099 | | ''[[:d:Q23991610|Patrick Leary]]'' | | 1864 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11100 | | ''[[:d:Q23991667|Tommy Matthias]]'' | | 1890 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11101 | | ''[[:d:Q23991664|Jack Mates]]'' | | 1870 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11102 | | ''[[:d:Q23991672|John Moulsdale]]'' | | 1899 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11103 | | ''[[:d:Q23991673|William Nock]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11104 | | ''[[:d:Q23991676|Walter Hugh Roberts]]'' | | 1858 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11105 | | ''[[:d:Q23991685|Thomas John Thomas]]'' | | 1877 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11106 | | ''[[:d:Q23991692|Dick Wilcock]]'' | | 1868 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11107 | | ''[[:d:Q23991693|Richard Parry Williams]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11108 | [[Ficheru:Josh Adams March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24005337|Josh Adams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11109 | | ''[[:d:Q24005525|David Harrison]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11110 | | ''[[:d:Q24006201|Jane Aaron]]'' | escritora galesa | 1951 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11111 | [[Ficheru:Novo Amor at Prinzen Bar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24007014|Novo Amor]]'' | cantautor galés | 1991 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11112 | | ''[[:d:Q24007087|Cerys Hale]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1993 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11113 | | ''[[:d:Q24007150|Rebecca De Filippo]]'' | | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11114 | | ''[[:d:Q24007174|Shona Powell Hughes]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11115 | | ''[[:d:Q24007306|Megan York]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1987 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11116 | | ''[[:d:Q24007313|David Jones]]'' | | 1952 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11117 | | ''[[:d:Q24007358|Eddie Lawrence]]'' | | 1907 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11118 | | ''[[:d:Q24007359|Dai Lewis]]'' | | 1912 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11119 | | ''[[:d:Q24007372|Tommy Mills]]'' | | 1911 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11120 | | ''[[:d:Q24007383|Elen Evans]]'' | | 1985 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11121 | | ''[[:d:Q24007428|Aneurin Richards]]'' | | 1902 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11122 | [[Ficheru:Sian Williams Rugby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24007436|Sian Williams]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1990 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11123 | | ''[[:d:Q24007470|Bethan Dainton]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11124 | | ''[[:d:Q24007472|Ffion Bowen]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1991 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11125 | [[Ficheru:Lee Waters AM (28066509142).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24039661|Lee Waters]]'' | políticu galés | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11126 | [[Ficheru:Neil McEvoy AM (28092346611).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24041564|Neil McEvoy]]'' | políticu galés | 1970 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11127 | [[Ficheru:Vikki Howells official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24045680|Vikki Howells]]'' | política galesa | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11128 | [[Ficheru:Jayne Bryant AM (28092339351).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24050178|Jayne Bryant]]'' | política galesa | | | ''[[:d:Q7374246|Royal Gwent Hospital]]'' |- | style='text-align:right'| 11129 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Elmore MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24053857|Chris Elmore]]'' | políticu británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11130 | | ''[[:d:Q24073707|David Powell]]'' | pintor galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11131 | | ''[[:d:Q24182168|Aled Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1964 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 11132 | | ''[[:d:Q24182511|Greg Prosser]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11133 | | ''[[:d:Q24183405|Darran Harris]]'' | | 1992 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11134 | [[Ficheru:Steve Cooper.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24183505|Steve Cooper]]'' | | 1979 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11135 | | ''[[:d:Q24206353|Des Palmer]]'' | | 1931 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11136 | | ''[[:d:Q24206440|Henry Phoenix]]'' | | 1856 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11137 | | ''[[:d:Q24229287|Кішан Хірані]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11138 | | ''[[:d:Q24250050|Tudor Jones]]'' | físicu británicu | 1934 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 11139 | [[Ficheru:David Rowlands AM (28092341381).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24405234|David Rowlands]]'' | políticu británicu | 1948 | | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 11140 | [[Ficheru:Gareth Bennett AM.png|center|128px]] | ''[[:d:Q24405244|Gareth Bennett]]'' | políticu galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11141 | | ''[[:d:Q24450426|Rheon James]]'' | | 1992 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11142 | | ''[[:d:Q24450793|Chloe Tutton]]'' | nadadora británica | 1996 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11143 | | ''[[:d:Q24548833|Chris Knight]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11144 | | ''[[:d:Q24571914|Martyn Davies]]'' | meteorólogu galés | 1956 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11145 | | ''[[:d:Q24702621|Tom Doran]]'' | boxeador galés | 1987 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11146 | [[Ficheru:Jeremy Miles official portrait (cropped).png|center|128px]] | ''[[:d:Q24706040|Jeremy Miles]]'' | políticu británicu | 1971 | | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 11147 | | ''[[:d:Q24708157|Branwen Niclas]]'' | | 1969 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11148 | | ''[[:d:Q24809662|Ted Parry]]'' | | 1892 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11149 | | ''[[:d:Q24809752|Abdullah Izzidien]]'' | ximnasta de trampolín galés | 1993 | | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 11150 | | ''[[:d:Q24827868|Trevor Owen]]'' | | 1873 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11151 | | ''[[:d:Q24963103|Iestyn George]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11152 | [[Ficheru:NellieEvansPackard.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q24996661|Nellie Evans Packard]]'' | cantante d&#39;Estaos Xuníos | | | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 11153 | | ''[[:d:Q25171277|Richard Parfitt]]'' | músicu británicu | | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11154 | | ''[[:d:Q25171703|Steve Hamer]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 11155 | [[Ficheru:Jack Jones.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q25189322|Jack Jones]]'' | escritor galés | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11156 | | ''[[:d:Q25206945|John Davies]]'' | | 1856 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11157 | | ''[[:d:Q25206950|Walter Davies]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11158 | | ''[[:d:Q25206949|Jack Edwards]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11159 | | ''[[:d:Q25206954|Jack Garner]]'' | | 1872 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11160 | | ''[[:d:Q25206953|Maurice Evans]]'' | | 1859 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11161 | | ''[[:d:Q25206957|Roger Evans]]'' | | 1879 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11162 | | ''[[:d:Q25206960|Peter Griffiths]]'' | | 1862 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11163 | | ''[[:d:Q25206972|Edwin James]]'' | | 1869 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11164 | | ''[[:d:Q25206982|Frederick Jones]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11165 | | ''[[:d:Q25206980|Thomas Jenkins]]'' | | 1877 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11166 | | ''[[:d:Q25206981|Evan Jones]]'' | | 1888 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11167 | | ''[[:d:Q25206986|Hugh Jones]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11168 | | ''[[:d:Q25206995|Richard Jones]]'' | | 1879 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11169 | | ''[[:d:Q25206999|Samuel Jones]]'' | | 1870 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11170 | | ''[[:d:Q25206996|Richard Jones]]'' | | 1875 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11171 | | ''[[:d:Q25206997|Samuel Jones]]'' | | 1866 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11172 | | ''[[:d:Q25207017|Thomas Lewis]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11173 | | ''[[:d:Q25207022|Thomas McCarthy]]'' | | 1868 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11174 | | ''[[:d:Q25207020|James Lloyd]]'' | | 1861 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11175 | | ''[[:d:Q25207026|John Matthias]]'' | | 1878 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11176 | | ''[[:d:Q25207035|Robert Morris]]'' | | 1875 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11177 | | ''[[:d:Q25207045|Thomas Owen]]'' | | 1861 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11178 | | ''[[:d:Q25207059|John Roberts]]'' | | 1858 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11179 | | ''[[:d:Q25207062|Joseph Rogers]]'' | | 1868 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11180 | | ''[[:d:Q25207070|John Taylor]]'' | | 1874 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11181 | | ''[[:d:Q25207068|George Thomas]]'' | | 1857 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11182 | | ''[[:d:Q25207076|Dick Turner]]'' | | 1866 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11183 | | ''[[:d:Q25207083|George Williams]]'' | | 1862 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11184 | | ''[[:d:Q25207080|Billy Williams]]'' | | 1896 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11185 | [[Ficheru:Lauren Williams after the Tokyo Olympics.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25414715|Lauren Williams]]'' | taekwondista británica | 1999 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 11186 | | ''[[:d:Q25485241|Ammar Alfian]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11187 | | ''[[:d:Q25558093|Jennifer Vaughan Jones]]'' | | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11188 | | ''[[:d:Q25558134|Alex Harries]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11189 | | ''[[:d:Q25558142|Arwel Davies]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11190 | | ''[[:d:Q25558144|Eiry Palfrey]]'' | actriz galesa | 1939 | | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11191 | | ''[[:d:Q25558156|Alice Hooker-Stroud]]'' | política galesa | 1984 | | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 11192 | | ''[[:d:Q25558240|Eiry Thomas]]'' | actriz británica | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11193 | | ''[[:d:Q25558290|Cath Aran]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 11194 | | ''[[:d:Q25558317|Nesdi Jones]]'' | cantautora británica | 1992 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 11195 | | ''[[:d:Q25558966|Rhys James]]'' | | | | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 11196 | | ''[[:d:Q25559011|Ifan Gruffydd]]'' | | 1951 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11197 | | ''[[:d:Q25756678|Owen Morgan]]'' | xugador de críquet galés | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11198 | [[Ficheru:Scott Ellaway filming OpusYou in 2016 (Photo by Clive Barda).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25858076|Scott Ellaway]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1981 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11199 | | ''[[:d:Q25906323|Joel Makin]]'' | xugador de squash británicu | 1994 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11200 | | ''[[:d:Q25927690|Chris Barber]]'' | autor galés | 1941 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11201 | | ''[[:d:Q25938069|Adrian Davies]]'' | xugador de squash británicu | 1966 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11202 | [[Ficheru:3 37 Kiran Carlson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26132127|Kiran Carlson]]'' | xugador de críquet galés | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11203 | | ''[[:d:Q26132784|Nigel Hurley]]'' | pianista galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11204 | | ''[[:d:Q26208520|Gruffudd Lewis]]'' | ciclista británicu | 1997 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11205 | | ''[[:d:Q26210728|Jonathan Worsley]]'' | deportista galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11206 | | ''[[:d:Q26219700|Jasmine Joyce]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1995 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 11207 | | ''[[:d:Q26220911|Sam Cross]]'' | | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11208 | [[Ficheru:David Morgan (swimmer, 2017, cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26250588|David Morgan]]'' | nadador australianu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11209 | | ''[[:d:Q26251785|Lukas Carey]]'' | xugador de críquet galés | 1997 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11210 | | ''[[:d:Q26253823|Einir Jones]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 11211 | | ''[[:d:Q26253829|Arthur Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 11212 | | ''[[:d:Q26293080|Elfed Roberts]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 11213 | | ''[[:d:Q26405093|George Nott]]'' | | 1996 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 11214 | | ''[[:d:Q26689655|Stephen Morris]]'' | deportista galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11215 | | ''[[:d:Q26704328|Michael Bonacini]]'' | | 1960 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 11216 | | ''[[:d:Q26704697|Diana Darke]]'' | periodista británica | 1956 | | [[Londres]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11217 | | ''[[:d:Q26775230|Jack Roberts]]'' | deportista galés | 1991 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11218 | | ''[[:d:Q26837633|Liam Angel]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11219 | | ''[[:d:Q26837649|Kyle Copp]]'' | | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11220 | | ''[[:d:Q26838543|Sean Griffiths]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11221 | [[Ficheru:Harrison Keddie 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26923806|Harrison Keddie]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q6732359|Magor]]'' |- | style='text-align:right'| 11222 | | ''[[:d:Q26923804|Brad Thyer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11223 | [[Ficheru:Regan Grace.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26923859|Regan Grace]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1996 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11224 | | ''[[:d:Q26923857|Calvin Wellington]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11225 | | ''[[:d:Q26924699|Kevin Courtney]]'' | | 1959 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11226 | | ''[[:d:Q26973563|Haf Llewelyn]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q5197202|Cwm Nantcol]]'' |- | style='text-align:right'| 11227 | | ''[[:d:Q26985026|Aimee Moran]]'' | xugadora de bádminton británica | 1994 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11228 | [[Ficheru:Eglwys Sant Cwyfan, Aberffraw, Ynys Môn - St Cwyfan's Church near Aberffraw, Anglesey, Wales 60.png|center|128px]] | ''[[:d:Q27036912|Cwyfan]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 11229 | | ''[[:d:Q27048861|Josh Helps]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 11230 | | ''[[:d:Q27048869|Dafydd Hughes]]'' | | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11231 | | ''[[:d:Q27048999|Keelan Giles]]'' | xugador de rugbi union galés | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11232 | | ''[[:d:Q27049185|Connor Farrer]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1995 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11233 | [[Ficheru:2026-03-26 Premier League Darts – Night 8 – Berlin 2026 by Sandro Halank–028.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27057756|Jonny Clayton]]'' | deportista galés | 1974 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11234 | [[Ficheru:Stephen Goss.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27058417|Stephen Goss]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11235 | [[Ficheru:St Hychan's Church, Eglwys Llanychan, Rhuthun, Sir Ddinbych, Cymru, Wales 09.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27067380|Hychan]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11236 | [[Ficheru:James Ball (2016).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27068512|James Ball]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q7228203|Ponthir]]'' |- | style='text-align:right'| 11237 | | ''[[:d:Q27070262|Greg Holmes]]'' | xugador de críquet galés | 1993 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11238 | [[Ficheru:Broadcaster, Gwyn Llywelyn (1522882).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27074279|Gwyn Llewelyn]]'' | | 1942 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11239 | | ''[[:d:Q27140407|Siân Eirian Rees Davies]]'' | escritora galesa | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11240 | | ''[[:d:Q27140454|Siân Lewis]]'' | escritora británica | 1945 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11241 | | ''[[:d:Q27206071|Sam Jones]]'' | disc-jockey galés | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11242 | [[Ficheru:Y Naturiaethwr Twm Elias yn Rhuthun Ebrill 2017 RO.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27230339|Twm Elias]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11243 | [[Ficheru:Richards, Dave.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27306153|Dave Richards]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11244 | [[Ficheru:Manon Lloyd - 2017 Tour Series (Motherwell, pre-race).jpg|center|128px]] | [[Manon Lloyd]] | ciclista británica | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11245 | | ''[[:d:Q27517561|Gruffydd Aled Williams]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q5278387|Dinmael]]'' |- | style='text-align:right'| 11246 | | ''[[:d:Q27567889|Steve Gully]]'' | xugador de bádminton británicu | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11247 | | ''[[:d:Q27579892|John Cooper]]'' | axedrecista británicu | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11248 | | ''[[:d:Q27588652|Lisa Forey]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 11249 | | ''[[:d:Q27628129|Jackson Page]]'' | xugador de snooker británicu | 2001 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11250 | | ''[[:d:Q27636890|Marion Purcell]]'' | | 1960 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11251 | | ''[[:d:Q27655866|Caroline Taylor]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 11252 | | ''[[:d:Q27655874|Hannah Smith]]'' | | 1986 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11253 | | ''[[:d:Q27663652|Richard Lancaster]]'' | | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11254 | | ''[[:d:Q27666574|Ruth Martin-Jones]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 11255 | | ''[[:d:Q27671285|Howard Davies]]'' | velocista galés | 1944 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11256 | [[Ficheru:Canu'r Cymru, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27681006|Gwyn Hughes Jones]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q6661107|Llanbedrgoch]]'' |- | style='text-align:right'| 11257 | | ''[[:d:Q27733807|Jed Davies]]'' | entrenador de fútbol galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11258 | | ''[[:d:Q27734045|Finlay Wood]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11259 | | ''[[:d:Q27793332|Jordan Hart]]'' | xugadora de bádminton británica | 1995 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11260 | | ''[[:d:Q27824219|Richard Jarrett]]'' | | 1870 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11261 | [[Ficheru:Ben Whitehouse 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27825230|Ben Whitehouse]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 11262 | | ''[[:d:Q27827594|Henry Robins]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11263 | | ''[[:d:Q27830996|Courtney Davies]]'' | xugador de fútbol americanu galés | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11264 | | ''[[:d:Q27838011|Andrew Davies]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 11265 | | ''[[:d:Q27863975|Ed Thomas]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 11266 | [[Ficheru:Penelope Fillon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27898910|Penelope Fillon]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q6661701|Llanover]]'' |- | style='text-align:right'| 11267 | [[Ficheru:Yr Eglwys Wen Dinbych St Marcella 06.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q27924032|Marchell]]'' | santa galesa | 610 | | ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]'' |- | style='text-align:right'| 11268 | [[Ficheru:Bellignies - Grand Prix des Marbriers, 25 août 2015 (A074).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q27924815|Edward Laverack]]'' | ciclista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11269 | | ''[[:d:Q27947670|Annemarie Lewis Thomas]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11270 | | ''[[:d:Q27969093|Wendy Price]]'' | | 1972 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 11271 | | ''[[:d:Q27981378|Jonny Duddle]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11272 | [[Ficheru:Tori James with Rhodri Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27995602|Tori James]]'' | | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11273 | | ''[[:d:Q27998774|Izaak Duffy]]'' | | 1989 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11274 | | ''[[:d:Q28018188|Betty Morgan]]'' | | 1942 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 11275 | | ''[[:d:Q28037263|Amanda James]]'' | nadadora británica | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11276 | | ''[[:d:Q28037345|Anne Adams]]'' | nadadora británica | 1960 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11277 | | ''[[:d:Q28039165|Michael Dear]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 11278 | [[Ficheru:Luke Price 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28047804|Luke Price]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11279 | | ''[[:d:Q28059338|Jermaine Asare]]'' | | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11280 | [[Ficheru:Jason Shepherd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28086082|Jason Shepherd]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11281 | [[Ficheru:Peter Anthony Freeman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28086085|Peter Anthony Freeman]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11282 | | ''[[:d:Q28105546|John K. Davies]]'' | profesor universitariu galés | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11283 | | ''[[:d:Q28124208|Chris Blake]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11284 | | ''[[:d:Q28151696|Rhian Griffiths]]'' | xugadora de dardos galesa | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11285 | [[Ficheru:Sparky Harris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28151842|Mark Harris]]'' | | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11286 | | ''[[:d:Q28180374|Russell P. Hughes]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 11287 | | ''[[:d:Q28312659|Ilan]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11288 | | ''[[:d:Q28407622|Edla Griffiths]]'' | | 1968 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11289 | [[Ficheru:Nick Kenny 2024.png|center|128px]] | ''[[:d:Q28421887|Nick Kenny]]'' | | 1993 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11290 | | ''[[:d:Q28472304|Alfred Oliver]]'' | | 1882 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11291 | | ''[[:d:Q28474403|Billy McBryde]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11292 | | ''[[:d:Q28510956|Richard Bowen]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 11293 | [[Ficheru:Lucie Jones Red Carpet Kyiv 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28533369|Lucie Jones]]'' | cantante galesa | 1991 | | ''[[:d:Q7165336|Pentyrch]]'' |- | style='text-align:right'| 11294 | | ''[[:d:Q28549773|Joe Hughes]]'' | | 1898 | | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11295 | | ''[[:d:Q28560642|Morgan Morgans, Engineer]]'' | | 1814 | | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 11296 | | ''[[:d:Q28600252|Wayne Curtis]]'' | futbolista galés | 1967 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11297 | [[Ficheru:SHIMMER Volume 88 - Nixon Newell 01 (cropped2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28648730|Nixon Newell]]'' | lluchadora profesional británica | 1994 | | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 11298 | | ''[[:d:Q28710231|Dewi Humphreys]]'' | | 1947 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11299 | [[Ficheru:2016 2017 UCI Track World Cup Apeldoorn 234.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28736423|Joe Holt]]'' | | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11300 | | ''[[:d:Q28756399|Matthew Aubrey]]'' | xugador de rugbi union galés | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11301 | | ''[[:d:Q28784496|Charley Edge]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11302 | | ''[[:d:Q28853738|Ifan Phillips]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11303 | | ''[[:d:Q28861574|Ryan Conbeer]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 11304 | | ''[[:d:Q28867970|Declan Smith]]'' | | 1997 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11305 | | ''[[:d:Q28870673|Jay Baker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11306 | [[Ficheru:Leek Town v Workington, 12 April 2025 05.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28870726|Billy Reeves]]'' | futbolista galés | 1996 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11307 | [[Ficheru:Peter Rawlinson (46522523975).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28873696|Peter Rawlinson]]'' | inxenieru británicu | 2000 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11308 | | ''[[:d:Q28911822|Jason Gummer]]'' | futbolista británicu | 1967 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 11309 | [[Ficheru:El Jones Halifax poet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28935078|El Jones]]'' | | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11310 | [[Ficheru:Stefan Leyshon portrait.png|center|128px]] | ''[[:d:Q28952252|Stefan Leyshon]]'' | direutor artísticu francés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11311 | [[Ficheru:Don Punch at farm.png|center|128px]] | ''[[:d:Q28968013|Don Punch]]'' | | 1956 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 11312 | | ''[[:d:Q28980561|Tony Day]]'' | nadador británicu | 1965 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11313 | [[Ficheru:Brychan Llyr, Jess.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29023727|Brychan Llŷr]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11314 | [[Ficheru:Luke Pearce Italy 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29048134|Luke Pearce]]'' | | 1987 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11315 | | ''[[:d:Q29052058|Oliver Pike]]'' | xugador de críquet británicu | 1998 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11316 | | ''[[:d:Q29052057|Connor Brown]]'' | xugador de críquet británicu | 1997 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11317 | | ''[[:d:Q29530855|Julie Keeble]]'' | baillarina sobre xelu galesa | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11318 | | ''[[:d:Q29545039|Michael J. Lewis]]'' | compositor galés | 1939 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11319 | | ''[[:d:Q29625620|Rebecca Trehearn]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 11320 | | ''[[:d:Q29907467|Seb Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11321 | | ''[[:d:Q29907504|Rhun Williams]]'' | deportista galés | 1997 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11322 | [[Ficheru:Stephen Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29919894|Stephen Williams]]'' | decorador galés | 1963 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11323 | | ''[[:d:Q29952260|Brett Johns]]'' | lluchador d&#39;artes marciales mestes galés | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11324 | | ''[[:d:Q29959653|Tom Wrigley]]'' | | 1992 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 11325 | | ''[[:d:Q30005191|Sioned Harries]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1989 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11326 | | ''[[:d:Q30052727|Rachel Taylor]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1983 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11327 | | ''[[:d:Q30069347|G. M. Heal]]'' | | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11328 | | ''[[:d:Q30069829|Roger Moore]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 11329 | | ''[[:d:Q30118010|Rhodri Lovett]]'' | direutor de cine galés | 1982 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11330 | | ''[[:d:Q30121081|Morwyn Brebner]]'' | traductora canadiana | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11331 | | ''[[:d:Q30122028|Rhys Thomas]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 11332 | | ''[[:d:Q30122062|Tom Davies]]'' | | 1993 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11333 | | ''[[:d:Q30122379|Leon Brown]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11334 | [[Ficheru:Michael Lieber.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30122913|Michael Lieber]]'' | actor galés | 1988 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 11335 | | ''[[:d:Q30157831|Gwyn Harries-Jenkins]]'' | | 1931 | | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 11336 | [[Ficheru:Official portrait of Anna McMorrin MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30164279|Anna McMorrin]]'' | política británica | 1971 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11337 | [[Ficheru:Official portrait of Tonia Antoniazzi crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30165536|Tonia Antoniazzi]]'' | política británica | 1971 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11338 | [[Ficheru:Official portrait of Ben Lake crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30172752|Ben Lake]]'' | políticu británicu | 1993 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11339 | | ''[[:d:Q30219424|Chris Mottershead]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 11340 | | ''[[:d:Q30303313|Martin Conway]]'' | historiador británicu | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11341 | | ''[[:d:Q30321004|Robert Childs]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 11342 | [[Ficheru:Scott Barley, 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30323317|Scott Barley]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11343 | | ''[[:d:Q30323462|Carl Hopgood]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11344 | [[Ficheru:Jack Marshman at UFC 230.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30502234|Jack Marshman]]'' | lluchador d&#39;artes marciales mestes galés | 1989 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 11345 | [[Ficheru:Manon Williams Croeso Cymru.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q31358720|Manon Antoniazzi]]'' | funcionaria galesa | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11346 | | ''[[:d:Q31358731|Mared Lenny]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11347 | | ''[[:d:Q31358728|Ryan Kift]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 11348 | | ''[[:d:Q31358769|Myfyr Isaac]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 11349 | | ''[[:d:Q31358792|Wil Tân]]'' | | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 11350 | | ''[[:d:Q31358808|Hefin Huws]]'' | | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11351 | | ''[[:d:Q31358836|Iestyn Jones]]'' | | 1963 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11352 | | ''[[:d:Q31359017|John Wayne Griffith]]'' | | 1783 | | ''[[:d:Q3396898|Abergwyngregyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11353 | | ''[[:d:Q31359493|Arwel Lloyd Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 11354 | | ''[[:d:Q31886221|Donald Roy]]'' | | 1930 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11355 | | ''[[:d:Q32308031|Hywel Davies]]'' | jockey galés | 1957 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 11356 | | ''[[:d:Q32859631|Peter Francis]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11357 | | ''[[:d:Q33125100|Kelvyn Jones]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11358 | | ''[[:d:Q33812797|Terry Cotton]]'' | futbolista galés | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11359 | | ''[[:d:Q33820175|Phil Holme]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 11360 | | ''[[:d:Q33824044|Alan McIntosh]]'' | futbolista británicu | 1939 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 11361 | | ''[[:d:Q34007837|Daniel Jervis]]'' | nadador británicu | 1996 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11362 | | ''[[:d:Q34980052|Keston Davies]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11363 | [[Ficheru:David Annwn Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q35488635|David Annwn Jones]]'' | | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11364 | | ''[[:d:Q35850145|Jay Foulston]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11365 | [[Ficheru:PG Morgan.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q36419796|P. G. Morgan]]'' | | 1966 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11366 | | ''[[:d:Q36697214|Tom Rhys Harries]]'' | actor británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11367 | | ''[[:d:Q37269398|Jonathan Evans-Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11368 | | ''[[:d:Q37649676|Anita Thapar]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11369 | [[Ficheru:Cameron Coxe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q37763071|Cameron Coxe]]'' | futbolista británicu | 1998 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11370 | [[Ficheru:Jon Worth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q37996916|Jon Worth]]'' | profesor galés | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11371 | [[Ficheru:Andrew Brace 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q38094908|Andrew Brace]]'' | violinista galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11372 | | ''[[:d:Q38138534|Ashley Sweet]]'' | | 1989 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11373 | | ''[[:d:Q38138540|Ellis Shipp]]'' | | 1997 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11374 | [[Ficheru:BillySassDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q38185495|Billy Sass-Davies]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 11375 | | ''[[:d:Q38190133|Corey Domachowski]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 11376 | | ''[[:d:Q38190147|Kieron Assirratti]]'' | | 1997 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11377 | | ''[[:d:Q38190446|Harri Millard]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11378 | | ''[[:d:Q38190462|Shane Lewis-Hughes]]'' | | 1997 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11379 | | ''[[:d:Q38383577|Reuben Morgan-Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1998 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11380 | | ''[[:d:Q39074703|John Rawlins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1957 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11381 | [[Ficheru:Robert Owen.png|center|128px]] | ''[[:d:Q39074894|Robert Owen]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q7080138|Ogmore Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 11382 | | ''[[:d:Q39078916|Peter Davies]]'' | futbolista británicu (1942-) | 1942 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11383 | | ''[[:d:Q39078938|Sam Jones]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11384 | | ''[[:d:Q39257430|Rollin Menayese]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11385 | | ''[[:d:Q39299873|Kurt Parry]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q8040096|Wyndham]]'' |- | style='text-align:right'| 11386 | | ''[[:d:Q39388876|Дориан Дарч]]'' | | 1984 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11387 | | ''[[:d:Q39640868|Betsy]]'' | cantante británica | 2000 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11388 | | ''[[:d:Q40265813|Elizabeth Vaughan]]'' | cantante d&#39;ópera británica | 1937 | | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 11389 | | ''[[:d:Q40745599|Mags Harries]]'' | | 1945 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11390 | | ''[[:d:Q40766069|Freddie Hill]]'' | futbolista galés | 1914 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11391 | | ''[[:d:Q41234642|Helen Molyneux]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11392 | | ''[[:d:Q41247240|Hannah Grace]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11393 | | ''[[:d:Q41249260|Owen Evans]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11394 | [[Ficheru:Megan Jones POTM 2021 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q41446728|Megan Jones]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11395 | | ''[[:d:Q41530142|Robson Blake]]'' | | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11396 | [[Ficheru:Siwan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q41693923|Siwan Davies]]'' | académica británica | 2000 | | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 11397 | | ''[[:d:Q41693935|Deirdre Beddoe]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11398 | | ''[[:d:Q41787459|Derek Jenkins]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11399 | | ''[[:d:Q41949778|Jackie E. Kendrick]]'' | investigador | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11400 | | ''[[:d:Q42211621|Cerith Flinn]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11401 | | ''[[:d:Q42291096|Michael J. Ingleson]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11402 | | ''[[:d:Q42313714|Tegau Eurfron]]'' | | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11403 | [[Ficheru:Laura O'Sullivan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42314072|Laura O'Sullivan]]'' | futbolista británica | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11404 | | ''[[:d:Q42375487|Paul Meek]]'' | autor galés | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11405 | [[Ficheru:Amy Dowden - 2023 (52720307368) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42431221|Amy Dowden]]'' | baillarina británica | 1991 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11406 | [[Ficheru:Dilanroberts (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42520174|Dylan Roberts]]'' | | 1971 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11407 | | ''[[:d:Q42583341|Hannah Miles]]'' | futbolista británica | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11408 | | ''[[:d:Q42845798|Evan Press]]'' | | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11409 | [[Ficheru:Jane Dodds official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42846969|Jane Dodds]]'' | | 1963 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11410 | | ''[[:d:Q42852267|Wayne Hughes]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11411 | | ''[[:d:Q42886882|Owen Taylor]]'' | futbolista británicu | 2001 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11412 | | ''[[:d:Q42889463|Lewis Collins]]'' | | 2001 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11413 | | ''[[:d:Q43151279|Ceri Phillips]]'' | | | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11414 | | ''[[:d:Q43170848|David Walsh]]'' | futbolista galés | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11415 | | ''[[:d:Q43178378|Taylor Davies]]'' | | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11416 | | ''[[:d:Q43178639|Rhys Fawcett]]'' | | 1996 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11417 | | ''[[:d:Q43260423|Ben Jones]]'' | | 1998 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11418 | | ''[[:d:Q43289293|David J. Tozer]]'' | | 1970 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11419 | | ''[[:d:Q43374061|Jethro Binns]]'' | xugador de squash galés | 1984 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11420 | | ''[[:d:Q43380801|Toni Evans]]'' | actriz pornográfica británica | 1972 | | [[Cárdif]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11421 | | ''[[:d:Q43472159|Nicki McNelly]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 11422 | | ''[[:d:Q43847981|Owen Lane]]'' | | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11423 | | ''[[:d:Q44070372|Morgan Williams]]'' | | 1995 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11424 | | ''[[:d:Q44481398|Rowan Jenkins]]'' | | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11425 | | ''[[:d:Q44490509|Catherine Smaill]]'' | | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11426 | | ''[[:d:Q44711039|Dane Blacker]]'' | | 1998 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11427 | | ''[[:d:Q44742025|Joe Thomas]]'' | | 1996 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11428 | | ''[[:d:Q44742037|Will Jones]]'' | | 1998 | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 11429 | [[Ficheru:Nathan Broadhead (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q44963860|Nathan Broadhead]]'' | | 1998 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11430 | [[Ficheru:Shaun Evans 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q45189110|Shaun Evans]]'' | | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11431 | | ''[[:d:Q45298761|Nicholas Tee]]'' | remeru británicu | 1949 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11432 | | ''[[:d:Q45319455|Ashley Griffiths]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11433 | | ''[[:d:Q45776704|Ray Giles]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 11434 | | ''[[:d:Q45985290|Colin Lake]]'' | | 1941 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11435 | [[Ficheru:David Paul Mills.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q46271067|David P Mills]]'' | químicu británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11436 | | ''[[:d:Q46586061|Steve Sutton]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 11437 | | ''[[:d:Q47035203|Nikara Jenkins]]'' | ximnasta británica | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11438 | | ''[[:d:Q47073063|Megan Chard]]'' | ciclista galesa | 1998 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11439 | | ''[[:d:Q47120611|Ion Thomas]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11440 | | ''[[:d:Q47120737|Cathryn Charnell-White]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11441 | | ''[[:d:Q47120836|Meilyr Siôn]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11442 | | ''[[:d:Q47120923|Mared Llwyd]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11443 | | ''[[:d:Q47121102|Mari Gwilym]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q7198529|Pistyll]]'' |- | style='text-align:right'| 11444 | | ''[[:d:Q47121493|Ruth Morgan]]'' | | 1966 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11445 | | ''[[:d:Q47121781|Mari George]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11446 | | ''[[:d:Q47121825|Gwen Redvers Jones]]'' | | 1930 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 11447 | | ''[[:d:Q47122031|Emlyn Richards]]'' | | | | ''[[:d:Q3398367|Sarn Meyllteyrn]]'' |- | style='text-align:right'| 11448 | | ''[[:d:Q47122142|Derfel Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11449 | | ''[[:d:Q47122487|Gruff Roberts]]'' | | | | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 11450 | | ''[[:d:Q47123290|Eirian Jones]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 11451 | | ''[[:d:Q47123511|Morgan Tomos]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11452 | | ''[[:d:Q47123629|Robin Gwyndaf]]'' | | 1941 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 11453 | | ''[[:d:Q47123796|Bedwyr Rees]]'' | | | | ''[[:d:Q3397276|Moelfre]]'' |- | style='text-align:right'| 11454 | | ''[[:d:Q47124178|Dulais Rhys]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11455 | | ''[[:d:Q47124189|Martyn Geraint]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]'' |- | style='text-align:right'| 11456 | | ''[[:d:Q47124323|Adrian Reynolds]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11457 | | ''[[:d:Q47124529|Arwel Vittle]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11458 | | ''[[:d:Q47124631|Arfon Haines Davies]]'' | llocutor británicu | 1948 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11459 | | ''[[:d:Q47124993|Margiad Roberts]]'' | | | | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 11460 | | ''[[:d:Q47125185|Eurgain Haf]]'' | | | | ''[[:d:Q7163011|Penisa'r Waun]]'' |- | style='text-align:right'| 11461 | | ''[[:d:Q47125531|Cris Dafis]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11462 | | ''[[:d:Q47125698|Sioned Lleinau]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11463 | | ''[[:d:Q47125789|Marlis Jones]]'' | | 1938 | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 11464 | [[Ficheru:Heather M Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47125847|Heather Williams]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11465 | | ''[[:d:Q47126006|Ceridwen Lloyd-Morgan]]'' | | 1950 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11466 | | ''[[:d:Q47126099|Mari Emlyn]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11467 | | ''[[:d:Q47126113|Geoffrey R. Orrin]]'' | | | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 11468 | | ''[[:d:Q47126182|Gwilym H. Jones]]'' | | 1930 | | ''[[:d:Q2148274|Rhos-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11469 | | ''[[:d:Q47126264|Llion Jones]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11470 | | ''[[:d:Q47126436|William R. Lewis]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 11471 | | ''[[:d:Q47126701|Heini Gruffudd]]'' | | 1946 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11472 | | ''[[:d:Q47126713|Euron Griffith]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11473 | | ''[[:d:Q47126724|Huw M. Edwards]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11474 | | ''[[:d:Q47126897|Pegi Lloyd-Williams]]'' | | 1923 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11475 | | ''[[:d:Q47126908|Robert Rhys]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q13644935|Llangyndeyrn]]'' |- | style='text-align:right'| 11476 | | ''[[:d:Q47126926|R. Iestyn Hughes]]'' | | 1955 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11477 | | ''[[:d:Q47126982|John Alwyn Griffiths]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11478 | | ''[[:d:Q47127009|Paul Joyner]]'' | | 1954 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11479 | | ''[[:d:Q47127065|Erwyd Howells]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 11480 | | ''[[:d:Q47127360|E. Wyn James]]'' | | | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 11481 | | ''[[:d:Q47127557|Mair Roberts]]'' | | | | ''[[:d:Q3460719|Old Colwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11482 | | ''[[:d:Q47127623|Mair Evans]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11483 | | ''[[:d:Q47127951|Martin Huws]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11484 | | ''[[:d:Q47128057|Marlyn Samuel]]'' | | 1965 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11485 | | ''[[:d:Q47128294|Sêra Moore-Williams]]'' | | 1958 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11486 | [[Ficheru:Gareth Ffowc Roberts (cropped) Feb 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47128461|Gareth Ffowc Roberts]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 11487 | | ''[[:d:Q47128519|Daniel Davies]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11488 | | ''[[:d:Q47128679|Walford L. Gealy]]'' | | | | ''[[:d:Q5306194|Dre-fach Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 11489 | | ''[[:d:Q47129834|Dylan Llewelyn]]'' | | | | ''[[:d:Q3402636|Y Ffôr]]'' |- | style='text-align:right'| 11490 | | ''[[:d:Q47129889|John Barnie]]'' | | 1941 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11491 | | ''[[:d:Q47130219|Janet Aethwy]]'' | | 1955 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11492 | | ''[[:d:Q47130226|Mari Rhian Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 11493 | | ''[[:d:Q47130527|R. Arwel Jones]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]'' |- | style='text-align:right'| 11494 | | ''[[:d:Q47228357|Jon Norris]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11495 | [[Ficheru:Evans-01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47263904|Connor Lemonheigh-Evans]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11496 | | ''[[:d:Q47436459|Zak Lee-Green]]'' | remeru británicu | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11497 | | ''[[:d:Q47453910|Kacie Oliver]]'' | futbolista d&#39;Estaos Xuníos | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11498 | | ''[[:d:Q47460430|Nathan Foy]]'' | xugador de críquet británicu | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11499 | | ''[[:d:Q47467184|Katherine McNicol]]'' | remera británica | 1961 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11500 | | ''[[:d:Q47476891|Richie Edwards]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11501 | | ''[[:d:Q47476950|Chris Harris]]'' | | 1977 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11502 | | ''[[:d:Q47477003|Bob Griffiths]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 11503 | | ''[[:d:Q47482445|Michael Harris]]'' | remeru británicu | 1969 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11504 | | ''[[:d:Q47490670|Ross Owen]]'' | | 1994 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11505 | [[Ficheru:Aaron Wainwright 20250419 173900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47490703|Aaron Wainwright]]'' | | 1997 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11506 | | ''[[:d:Q47490719|Jared Rosser]]'' | | 1997 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11507 | | ''[[:d:Q47490721|Arwel Robson]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11508 | | ''[[:d:Q47490745|Anna Hursey]]'' | | 2006 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11509 | | ''[[:d:Q47492896|Doug Perkins]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11510 | [[Ficheru:Saint-Amand-les-Eaux - Paris-Roubaix juniors, 9 avril 2017, départ (A38).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q47517355|Rhys Britton]]'' | ciclista británicu | 1999 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11511 | | ''[[:d:Q47542010|Jason Evans]]'' | | 1971 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11512 | | ''[[:d:Q47542123|Frances Mackenzie, Countess of Seaforth]]'' | | 1659 | | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11513 | | ''[[:d:Q47542236|Nicola Tustain]]'' | | 1977 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 11514 | | ''[[:d:Q47656094|Alan Phillips]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11515 | [[Ficheru:Wales-Switzerland match at Euro 2020 in Baku 5 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47658470|Joe Rodon]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11516 | | ''[[:d:Q47671584|Ben Hingeley]]'' | pilotu d&#39;automovilismu británicu | 1997 | | ''[[:d:Q5566710|Glascoed]]'' |- | style='text-align:right'| 11517 | [[Ficheru:Jack Sargeant AM (40900021582).png|center|128px]] | ''[[:d:Q47995095|Jack Sargeant]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 11518 | [[Ficheru:John Phillips at UFC Fight Night 160 in Copenhagen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q48468627|John Phillips]]'' | | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11519 | | ''[[:d:Q48778144|John Welch]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11520 | | ''[[:d:Q48801730|Julian Atterton]]'' | | | | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 11521 | | ''[[:d:Q48805514|Alexia Pnevmatikos]]'' | ilustradora británica | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11522 | | ''[[:d:Q48816698|Rose Thomas]]'' | xugadora de ḥoquei británica | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11523 | | ''[[:d:Q48816696|Sarah Jones]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11524 | | ''[[:d:Q48844024|Janusz Hryniewicz]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q3402867|Penley]]'' |- | style='text-align:right'| 11525 | | ''[[:d:Q48868869|Danny Hughes]]'' | | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11526 | | ''[[:d:Q48868982|Sarah Connolly]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11527 | | ''[[:d:Q48977772|Dewi Cross]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11528 | [[Ficheru:Elise Hughes Blackburn (50452093546) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50078331|Elise Hughes]]'' | futbolista galesa | 2001 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 11529 | | ''[[:d:Q50173768|Chris Goss]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q27556140|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 11530 | | ''[[:d:Q50179243|Rob Sutherland]]'' | | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11531 | | ''[[:d:Q50217554|Sean Wharton]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11532 | | ''[[:d:Q50296393|Neil Salathiel]]'' | | 1962 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11533 | [[Ficheru:Francesca Rhydderch large.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50326432|Francesca Rhydderch]]'' | | 1969 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11534 | [[Ficheru:Lexi Lowe - AVN Expo & AVN Awards (8394303962).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50332139|Lexi Lowe]]'' | | 1988 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11535 | | ''[[:d:Q50345115|Aled Miles]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11536 | | ''[[:d:Q50345381|Paul Whitfield]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11537 | | ''[[:d:Q50365542|Sam Moore]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11538 | | ''[[:d:Q50379493|Chelsea Lewis]]'' | deportista galesa | 1993 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11539 | | ''[[:d:Q50404210|Geraldine Norman]]'' | matemática británica | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11540 | [[Ficheru:Banita Sandhu graces the special screening of October (01).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50413334|Banita Sandhu]]'' | actriz británica | 1997 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 11541 | | ''[[:d:Q50676480|Hayley Parsons]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11542 | | ''[[:d:Q50900421|Emyr Evans]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11543 | | ''[[:d:Q50947577|Ifan G Hughes]]'' | investigador | 1968 | | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 11544 | | ''[[:d:Q51214742|Sam Pearce]]'' | xugador de críquet británicu | 1994 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11545 | | ''[[:d:Q51220615|Islwyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1935 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11546 | | ''[[:d:Q51260242|Alan Couch]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11547 | | ''[[:d:Q51287556|Dino Fetscher]]'' | actor británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11548 | | ''[[:d:Q51364729|Sam Fenwick]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11549 | | ''[[:d:Q51573468|Morgan Morris]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11550 | [[Ficheru:RAF India 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q51611000|Roger A Falconer]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11551 | | ''[[:d:Q51645970|Bethan Davies]]'' | marchadora atlética británica | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11552 | | ''[[:d:Q51754219|Liam Hutchinson]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11553 | | ''[[:d:Q51759514|Bill Sweet]]'' | | 1947 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11554 | [[Ficheru:20241006-Gemma Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q51876187|Gemma Evans]]'' | futbolista británica | 1996 | | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11555 | | ''[[:d:Q51879759|Graham Sweet]]'' | | 1948 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11556 | | ''[[:d:Q51879898|Jackie Price]]'' | | 1950 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11557 | | ''[[:d:Q51879916|Christopher Frank]]'' | | 1949 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11558 | | ''[[:d:Q51905701|Owen James]]'' | ciclista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]'' |- | style='text-align:right'| 11559 | | ''[[:d:Q51908481|Saint Bilo]]'' | santa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11560 | | ''[[:d:Q51954783|Cynheiddon ach Brychan]]'' | santa galesa | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11561 | | ''[[:d:Q51996869|Danielle Lewis]]'' | | | | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11562 | | ''[[:d:Q52002304|Dilig]]'' | | | | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 11563 | | ''[[:d:Q52061534|Eurfyl ach Padarn]]'' | | | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 11564 | | ''[[:d:Q52079677|Nathan Wigg]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11565 | | ''[[:d:Q52083916|Eurgain ach Maelgwn Gwynedd]]'' | | 510 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11566 | | ''[[:d:Q52084553|Kieran Williams]]'' | | 1997 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11567 | | ''[[:d:Q52084831|James Ratti]]'' | | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11568 | [[Ficheru:2025 Autumn Nations Series Wales vs New Zealand 20251122 162336 Dewi Lake.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52084834|Dewi Lake]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11569 | | ''[[:d:Q52084835|Tiaan Thomas-Wheeler]]'' | | 1999 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11570 | [[Ficheru:Judith Ablett-Kerr (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52107245|Judith Ablett-Kerr]]'' | abogada neozelandesa | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11571 | | ''[[:d:Q52120536|Gwenhaf]]'' | | 480 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11572 | | ''[[:d:Q52157525|Gwenonwy ach Meurig]]'' | | 500 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11573 | | ''[[:d:Q52470702|Dafydd Tomos]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11574 | | ''[[:d:Q52557168|Llŷr Forwen]]'' | santa galesa | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11575 | | ''[[:d:Q52716006|Tudor Evans]]'' | políticu británicu | | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11576 | | ''[[:d:Q52722880|Amy Evans]]'' | xugadora de rugbi británica | 1990 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11577 | | ''[[:d:Q52724507|Ash Baker]]'' | futbolista británicu | 1996 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11578 | | ''[[:d:Q52823870|Daniel Jefferies]]'' | futbolista galés | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11579 | | ''[[:d:Q53086736|Kelvin Thomas]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11580 | | ''[[:d:Q53191106|Meleri]]'' | santa galesa | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11581 | | ''[[:d:Q53570396|Nefyn ach Brychan]]'' | | | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11582 | | ''[[:d:Q53573757|Nwyalen ach Selyf]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11583 | | ''[[:d:Q53718889|Tangwystl ach Brychan]]'' | santa galesa | 500 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11584 | | ''[[:d:Q54087307|Alfred Ross Pring]]'' | | 1827 | | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11585 | [[Ficheru:Kishan Hirani PHC 2014-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54556080|Kishan Hirani]]'' | xugador de snooker británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11586 | [[Ficheru:Noelcrymych.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54591108|Noel James]]'' | comediante en direuto británicu | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11587 | | ''[[:d:Q54594287|Marcus Piggott]]'' | | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11588 | | ''[[:d:Q54598807|Philip Welch]]'' | matemáticu británicu | 1954 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11589 | | ''[[:d:Q54861310|Taine Basham]]'' | | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11590 | | ''[[:d:Q54861308|Dan Babos]]'' | | 2000 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11591 | [[Ficheru:The History of Apple Pie - Kelly Lee Owens (2013).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55006228|Kelly Lee Owens]]'' | cantante británica | 1988 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 11592 | | ''[[:d:Q55069173|Dianne Rees]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11593 | | ''[[:d:Q55080950|Joel Bennett Ringer]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11594 | | ''[[:d:Q55114646|Prem Sisodiya]]'' | xugador de críquet británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11595 | | ''[[:d:Q55235984|Jessica Warboys]]'' | | 1977 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11596 | | ''[[:d:Q55314922|Caryl Thomas]]'' | | 1986 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11597 | | ''[[:d:Q55363791|Paul Roberts]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 11598 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 082.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55364071|Jessica Roberts]]'' | ciclista británica | 1999 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11599 | | ''[[:d:Q55369925|Chris Sander]]'' | futbolista británicu | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11600 | | ''[[:d:Q55375359|Frank Jones]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 11601 | | ''[[:d:Q55391506|Curtis Dodge]]'' | | 1992 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11602 | | ''[[:d:Q55413128|Gwyn Vaughan Jones]]'' | actor galés | 1958 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 11603 | [[Ficheru:WelshWhisperer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55462126|Andrew Walton]]'' | | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11604 | | ''[[:d:Q55584143|Kieran Hardy]]'' | | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11605 | [[Ficheru:Jason Harries 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55584141|Jason Harries]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11606 | [[Ficheru:Rio Dyer 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55584550|Rio Dyer]]'' | | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11607 | | ''[[:d:Q55584573|Lennon Greggains]]'' | | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11608 | | ''[[:d:Q55584576|Connor Edwards]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11609 | | ''[[:d:Q55584580|Joe Goodchild]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11610 | | ''[[:d:Q55605198|Ben Murphy]]'' | | 1996 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11611 | | ''[[:d:Q55607561|Christian Coleman]]'' | | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11612 | | ''[[:d:Q55615146|John Cockrill]]'' | | 1745 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11613 | | ''[[:d:Q55631619|Rhodri Davies]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q3460580|Crymych]]'' |- | style='text-align:right'| 11614 | | ''[[:d:Q55632115|Russell Lewis]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 11615 | | ''[[:d:Q55652337|Gwrgon]]'' | | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11616 | | ''[[:d:Q55652826|Ceindrych]]'' | santa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11617 | | ''[[:d:Q55720569|Sue Roderick]]'' | actriz británica | 1955 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11618 | | ''[[:d:Q55759986|Morgan Webster]]'' | lluchador profesional galés | 1990 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 11619 | | ''[[:d:Q55760861|Sophie Mackintosh]]'' | escritora británica | 1988 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11620 | | ''[[:d:Q55824347|W. Ray Stephens]]'' | | 1916 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11621 | | ''[[:d:Q55844555|Latalia Bevan]]'' | ximnasta galesa | 2001 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11622 | | ''[[:d:Q55938193|Peter Read]]'' | | | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 11623 | | ''[[:d:Q56009287|Meinir Lloyd]]'' | cantante británica | 1945 | | ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]'' |- | style='text-align:right'| 11624 | [[Ficheru:Rhodri ap Dyfrig (Nwdls, S4C) yn Eisteddfod Genedlaethol Caerdydd 2018 - at the National Eisteddfod, Cardiff 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56051667|Rhodri ap Dyfrig]]'' | | 1977 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11625 | | ''[[:d:Q56062566|Abbie Trayler-Smith]]'' | fotógrafa británica | 1977 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11626 | | ''[[:d:Q56118747|Ann Rosalie David]]'' | exiptóloga británica | 1946 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 11627 | | ''[[:d:Q56174090|Derek Baskerville]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 11628 | | ''[[:d:Q56174216|Mary Bettiss]]'' | | 1788 | | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 11629 | | ''[[:d:Q56174390|Evan Bowen]]'' | | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11630 | | ''[[:d:Q56174596|Robert Bulkeley]]'' | | 1615 | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 11631 | | ''[[:d:Q56175740|Don Dale-Jones]]'' | | 1935 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 11632 | | ''[[:d:Q56175882|David Davies]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q3401171|Cwmdu]]'' |- | style='text-align:right'| 11633 | | ''[[:d:Q56175946|Gladys Davies]]'' | | 1885 | | ''[[:d:Q6661851|Llanvihangel Crucorney]]'' |- | style='text-align:right'| 11634 | | ''[[:d:Q56176003|John Richard Davies]]'' | | 1826 | | ''[[:d:Q14508512|Henfynyw]]'' |- | style='text-align:right'| 11635 | | ''[[:d:Q56176053|Price Davies]]'' | | 1732 | | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11636 | | ''[[:d:Q56176500|Elizabeth Ann Davies]]'' | | 1867 | | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 11637 | | ''[[:d:Q56176529|Llewelyn Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 11638 | | ''[[:d:Q56176718|Robert Ellis]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11639 | | ''[[:d:Q56176777|Elizabeth Enoch]]'' | | 1801 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11640 | | ''[[:d:Q56176912|Dic Evans]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11641 | | ''[[:d:Q56177842|Robert John Griffith]]'' | | 1861 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 11642 | | ''[[:d:Q56178156|Elliw Haf]]'' | | 1953 | | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 11643 | | ''[[:d:Q56178193|Frederick Edward Hamer]]'' | | 1865 | | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11644 | | ''[[:d:Q56178627|Douglas Houston]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11645 | | ''[[:d:Q56178688|David Howell]]'' | | 1817 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11646 | | ''[[:d:Q56178692|Edward Howell]]'' | | 1814 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11647 | | ''[[:d:Q56178698|Lewis Howell]]'' | | 1812 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11648 | | ''[[:d:Q56178696|Evan Howell]]'' | | 1806 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11649 | | ''[[:d:Q56178703|Samuel Howell]]'' | | 1822 | | ''[[:d:Q4942605|Bont Dolgadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 11650 | | ''[[:d:Q56178756|Ann Jones]]'' | | 1815 | | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11651 | | ''[[:d:Q56178842|Thomas Hughes]]'' | | 1815 | | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 11652 | | ''[[:d:Q56178925|Glyn Ifans]]'' | | 1920 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 11653 | | ''[[:d:Q56179243|W. Jones Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11654 | | ''[[:d:Q56179374|Brynmor Pierce Jones]]'' | | 1925 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11655 | | ''[[:d:Q56179448|Dedwydd Jones]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11656 | | ''[[:d:Q56179475|Elinor Jones]]'' | presentadora de televisión galesa | 1946 | | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 11657 | | ''[[:d:Q56179492|Evan W. Jones]]'' | | 1876 | | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 11658 | | ''[[:d:Q56179743|Richard Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 11659 | | ''[[:d:Q56179740|Richard Jones]]'' | | 1799 | | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 11660 | | ''[[:d:Q56179787|Thomas Zaccheus Jones]]'' | | 1853 | | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 11661 | | ''[[:d:Q56179800|Thomas Jones]]'' | | 1821 | | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11662 | | ''[[:d:Q56179862|William Jones]]'' | | 1860 | | ''[[:d:Q16103619|Llanfair-y-Cwmwd]]'' |- | style='text-align:right'| 11663 | | ''[[:d:Q56180075|Henry Leach]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11664 | | ''[[:d:Q56180094|Godfrey Lee]]'' | | 1951 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11665 | | ''[[:d:Q56180262|Rees Lewis]]'' | | 1804 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11666 | | ''[[:d:Q56180667|Posthumus Lloyd]]'' | | | | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 11667 | | ''[[:d:Q56181414|Kevin Morgan]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q258665|Rhigos]]'' |- | style='text-align:right'| 11668 | | ''[[:d:Q56181426|Rhian Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 11669 | | ''[[:d:Q56181432|Thomas Morgan]]'' | | 1453 | | ''[[:d:Q6661646|Llanmartin]]'' |- | style='text-align:right'| 11670 | | ''[[:d:Q56182025|John Caleb Owen]]'' | | 1859 | | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 11671 | | ''[[:d:Q56182632|Victoria Plucknett]]'' | actriz británica | 1953 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11672 | | ''[[:d:Q56182984|Emrys Pride]]'' | | 1904 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 11673 | | ''[[:d:Q56183197|Mary Louisa Williams]]'' | | 1825 | | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 11674 | | ''[[:d:Q56183252|Ivor Thomas Rees]]'' | | 1931 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11675 | | ''[[:d:Q56183482|David Richards]]'' | | 1860 | | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11676 | | ''[[:d:Q56183495|John Morgan Richards]]'' | | 1856 | | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 11677 | | ''[[:d:Q56183620|Jane Roberts]]'' | | 1828 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11678 | | ''[[:d:Q56183689|William David Roberts]]'' | | 1861 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 11679 | | ''[[:d:Q56183782|David Rowlands]]'' | | 1778 | | ''[[:d:Q18160619|Llanfihangel Penbedw]]'' |- | style='text-align:right'| 11680 | | ''[[:d:Q56183975|Dafydd Savage]]'' | | 1809 | | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 11681 | | ''[[:d:Q56184094|Delwyn Sion]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11682 | [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru, presentation of Under Milk Wood by Dylan Thomas (1549401).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56184787|Dyfed Thomas]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11683 | | ''[[:d:Q56184797|Gwilym Ivor Thomas]]'' | | 1920 | | ''[[:d:Q6661685|Llanon]]'' |- | style='text-align:right'| 11684 | | ''[[:d:Q56184842|Mary Thomas]]'' | | 1857 | | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 11685 | [[Ficheru:William Thorne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56184909|William Thorne]]'' | | | | ''[[:d:Q1939963|Neyland]]'' |- | style='text-align:right'| 11686 | | ''[[:d:Q56185504|Dorothy Watkins]]'' | | 1909 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 11687 | | ''[[:d:Q56185758|David Wigley]]'' | | 1872 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11688 | | ''[[:d:Q56185945|Elizabeth Williams]]'' | | 1836 | | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11689 | | ''[[:d:Q56186193|Nathaniel Williams]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]'' |- | style='text-align:right'| 11690 | | ''[[:d:Q56186247|Thomas Eurwedd Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 11691 | | ''[[:d:Q56186304|Ynyr Williams]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 11692 | | ''[[:d:Q56186745|William Griffith]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 11693 | [[Ficheru:Beryl Williams and Huw Tudor (1498860).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56186785|Huw Tudor]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 11694 | [[Ficheru:Actress Elisabeth Miles, and a performance of Cwmni THeatr Cymru's 'Byd o Amser' (1545111).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56186936|Lisabeth Miles]]'' | | 1940 | | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11695 | | ''[[:d:Q56187086|Eric Roberts]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11696 | | ''[[:d:Q56187197|Dafydd Glyn Hughes]]'' | | 1921 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 11697 | [[Ficheru:Wrexham versus Bradford (1471559).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56224169|Earl Godding]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 11698 | | ''[[:d:Q56240178|Carlos Uzal]]'' | xugador de baloncestu d&#39;Estaos Xuníos | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11699 | [[Ficheru:Eifion Lloyd Jones, HTV, presenting a Chopper bicycle (1519623).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56243394|Eifion Lloyd Jones]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q13128401|Felinfach]]'' |- | style='text-align:right'| 11700 | | ''[[:d:Q56248345|Billy Waters]]'' | | 1931 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11701 | | ''[[:d:Q56248414|Alan Jones]]'' | | 1939 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11702 | | ''[[:d:Q56248428|David Jones]]'' | | 1936 | | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 11703 | | ''[[:d:Q56248472|Ken Jones]]'' | futbolista británicu (1937-) | 1937 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 11704 | | ''[[:d:Q56254074|Geoff Lloyd]]'' | | 1942 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11705 | | ''[[:d:Q56254201|Steve Morgan]]'' | | 1970 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11706 | | ''[[:d:Q56254266|Ian Hughes]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11707 | [[Ficheru:Hughes, Ken.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56254267|Ken Hughes]]'' | | 1966 | | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 11708 | | ''[[:d:Q56254679|Steve Jones]]'' | futbolista británicu (1962-) | 1962 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11709 | [[Ficheru:Brandon Cooper 26122024 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56290679|Brandon Cooper]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11710 | | ''[[:d:Q56291963|Thomas Lloyd]]'' | | 1709 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11711 | | ''[[:d:Q56292794|Liam Cullen]]'' | | 1999 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11712 | | ''[[:d:Q56299224|Tudur Hallam]]'' | académicu británicu | 1975 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 11713 | | ''[[:d:Q56412441|Rico Zulkarnain]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11714 | [[Ficheru:Bullet for my Valentine - Wacken Open Air 2016-AL2279.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56416973|Jamie Mathias]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q4667213|Abertysswg]]'' |- | style='text-align:right'| 11715 | | ''[[:d:Q56434529|Richard Winpenny]]'' | | | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11716 | | ''[[:d:Q56452474|Kathryn Gray]]'' | poeta galesa | 1973 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11717 | | ''[[:d:Q56486681|Ryan Sears]]'' | futbolista británicu | 1998 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 11718 | [[Ficheru:Mr Phormula yn ystod yr Eisteddfod 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56514940|Ed Holden]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11719 | | ''[[:d:Q56557885|Elizabeth Jane De La Hoyde]]'' | | 1854 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11720 | [[Ficheru:Portrait of John Watkins Esq (4671464).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56597934|John Watkins]]'' | | 1848 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11721 | [[Ficheru:Revd W E Watkins, Amlwch (B) NLW3362009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56598255|W E Watkins]]'' | | 1840 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11722 | | ''[[:d:Q56612499|J. Bryan Jones]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11723 | [[Ficheru:Connor Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56630953|Connor Davies]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11724 | | ''[[:d:Q56641621|Rhys Carre]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11725 | | ''[[:d:Q56670370|Christopher J. Spiers]]'' | investigador británicu | 1953 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11726 | | ''[[:d:Q56678161|Liza Burgess]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11727 | [[Ficheru:Official portrait of Nickie Aiken MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56709363|Nickie Aiken]]'' | política británica | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11728 | [[Ficheru:Huw Thomas official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56709415|Huw Thomas]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11729 | | ''[[:d:Q56752753|Alex Koukouravas]]'' | xugador de baloncestu galés | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11730 | | ''[[:d:Q56753470|Peter Tate]]'' | | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11731 | | ''[[:d:Q56811910|Dai James]]'' | | 1899 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11732 | | ''[[:d:Q56868055|Greg Fitzgerald]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11733 | | ''[[:d:Q57053098|Aaron Lewis]]'' | futbolista galés | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11734 | | ''[[:d:Q57059048|Aimee Watson]]'' | futbolista | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11735 | | ''[[:d:Q57242836|Jon Morgan]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11736 | | ''[[:d:Q57313836|Stephen Pugh]]'' | | 1973 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11737 | | ''[[:d:Q57313938|Nathan Cadette]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11738 | [[Ficheru:Isaak Davies 04052025 (4).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57395537|Isaak Davies]]'' | futbolista galés | 2001 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11739 | [[Ficheru:Anne-Boden-2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57515716|Anne Boden]]'' | | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11740 | [[Ficheru:Ash Dykes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57549384|Ash Dykes]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11741 | | ''[[:d:Q57586301|Cai Evans]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11742 | [[Ficheru:Tommy Reffell 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57587669|Tommy Reffell]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11743 | | ''[[:d:Q57603694|Peter Francombe]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11744 | | ''[[:d:Q57710838|Hugh Llewelyn]]'' | fotógrafu británicu | | | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 11745 | | ''[[:d:Q57731118|Evan Pughe]]'' | | 1872 | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 11746 | [[Ficheru:J. Barclay Jenkins (5292158).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57741929|Joseph Barclay Jenkins]]'' | | | | ''[[:d:Q5197262|Cwmystwyth]]'' |- | style='text-align:right'| 11747 | | ''[[:d:Q57833991|Matthew Hedges]]'' | | 1973 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11748 | | ''[[:d:Q57908543|Gillian Turner]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11749 | [[Ficheru:2020 Fleche Wallonne Tibco LeahDixon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57983939|Leah Dixon]]'' | ciclista británica | 1991 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11750 | | ''[[:d:Q58007986|Eddie Dennis]]'' | | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11751 | | ''[[:d:Q58008163|Andy Gorman]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11752 | | ''[[:d:Q58010516|Nick Hencher]]'' | | 1961 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11753 | | ''[[:d:Q58176051|Alec Lucas]]'' | | 1945 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11754 | | ''[[:d:Q58303142|Ian Love]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11755 | | ''[[:d:Q58435926|Sarah Lianne Lewis]]'' | compositora británica | 1988 | | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 11756 | | ''[[:d:Q58494672|Wayne Matthews]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11757 | | ''[[:d:Q58494918|Kelly Packwood]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11758 | | ''[[:d:Q58494927|Kerry Packwood]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11759 | | ''[[:d:Q58755703|Mark Layton]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11760 | | ''[[:d:Q58882693|Steffan Alun]]'' | comediante en direuto británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11761 | | ''[[:d:Q58898759|Esyllt Sears]]'' | | 1981 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11762 | | ''[[:d:Q58987694|Christopher Jones]]'' | futbolista galés | 1909 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11763 | [[Ficheru:Dan Thomas, comediwr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59140084|Dan Thomas]]'' | comediante en direuto británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11764 | | ''[[:d:Q59179585|Luke Jephcott]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11765 | | ''[[:d:Q59202196|Iwan Arwel Griffith]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11766 | [[Ficheru:Eleri Morgan comedi crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59262901|Eleri Morgan]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11767 | | ''[[:d:Q59263349|Hywel Pitts]]'' | | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11768 | | ''[[:d:Q59263556|Sarah Breese]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11769 | [[Ficheru:Mandy Payne Artist.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59268327|Mandy Payne]]'' | pintora británica | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11770 | | ''[[:d:Q59548506|Ken Waters]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1961 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11771 | | ''[[:d:Q59622229|Benjamin Saunders]]'' | escritor británicu | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11772 | | ''[[:d:Q59655839|Harold Friend]]'' | | 1909 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11773 | | ''[[:d:Q59655851|Jack McJennett]]'' | | 1906 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11774 | | ''[[:d:Q59655868|Harry Perks]]'' | | 1912 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11775 | | ''[[:d:Q59655874|Doug Redwood]]'' | | 1918 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11776 | | ''[[:d:Q59656121|Medwyn Evans]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q4981044|Brynteg]]'' |- | style='text-align:right'| 11777 | | ''[[:d:Q59656154|Allen Price]]'' | futbolista británicu | 1968 | | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 11778 | | ''[[:d:Q59656415|Steve Mackreth]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 11779 | [[Ficheru:Callum Sheedy LQ 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60194679|Callum Sheedy]]'' | | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11780 | | ''[[:d:Q60544850|Albert L. Harris]]'' | | 1869 | | ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11781 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 083 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60581700|Megan Barker]]'' | ciclista británica | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11782 | | ''[[:d:Q60589082|Mab Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11783 | [[Ficheru:Delyth Jewell official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60658323|Delyth Jewell]]'' | política británica | 1987 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11784 | | ''[[:d:Q60685958|Maurice O'Sullivan]]'' | boxeador británicu | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11785 | | ''[[:d:Q60686093|Percy Richards]]'' | | 1906 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11786 | | ''[[:d:Q60733920|Andy Edwards]]'' | futbolista británicu (1965-) | 1965 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11787 | | ''[[:d:Q60733948|Dan Davis]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11788 | | ''[[:d:Q60733994|Ben Williams]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11789 | [[Ficheru:Sion Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60734014|Sion Jones]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11790 | | ''[[:d:Q60734062|Luke Morgan]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11791 | [[Ficheru:Curtis Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60734191|Curtis Davies]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11792 | | ''[[:d:Q60734266|Scott Williams]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11793 | | ''[[:d:Q60734311|Allan Lewis]]'' | | 1971 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11794 | | ''[[:d:Q60734320|John Smith]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11795 | | ''[[:d:Q60734360|Harri Morgan]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11796 | | ''[[:d:Q60734441|John Davies]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 11797 | | ''[[:d:Q60734448|Kevin Jones]]'' | | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11798 | | ''[[:d:Q60734511|Joe Adams]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11799 | | ''[[:d:Q60734513|Martin Goldsmith]]'' | | 1962 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11800 | | ''[[:d:Q60734569|Alan Jones]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]'' |- | style='text-align:right'| 11801 | | ''[[:d:Q60734690|Mike Keen]]'' | | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11802 | | ''[[:d:Q60734744|Chris Ingram]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11803 | | ''[[:d:Q60735001|Brad Evans]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11804 | | ''[[:d:Q60735037|Peter Morgan]]'' | futbolista británicu | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11805 | | ''[[:d:Q60735114|Steve Scott]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11806 | | ''[[:d:Q60735120|Neil Robinson]]'' | | | | ''[[:d:Q3216519|Laleston]]'' |- | style='text-align:right'| 11807 | [[Ficheru:Steve Bray, Stop Brexit Man (48794896706).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60735575|Steve Bray]]'' | | 1969 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11808 | | ''[[:d:Q60735660|Jon Roberts]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11809 | | ''[[:d:Q60735930|Will Griffiths]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11810 | | ''[[:d:Q60736661|Dai Evans]]'' | futbolista británicu (1934-) | 1934 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 11811 | | ''[[:d:Q60763309|Lew Bowen]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11812 | | ''[[:d:Q60791067|Fred Castle]]'' | | 1902 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 11813 | | ''[[:d:Q60791136|Albert Evans]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11814 | | ''[[:d:Q60791390|Ernest Lewis]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11815 | | ''[[:d:Q60791526|Albert Miles]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 11816 | | ''[[:d:Q60791589|Eric Morris]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11817 | | ''[[:d:Q60959205|Paul Lamford]]'' | | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11818 | | ''[[:d:Q61014919|James Wharton]]'' | | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11819 | | ''[[:d:Q61107154|Mike Crowley]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11820 | | ''[[:d:Q61107392|Gary Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1972 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11821 | | ''[[:d:Q61107438|Owen Evans]]'' | | 1968 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11822 | [[Ficheru:Tal Garth, Garth Madrun.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61107823|Santes Marchell o Dalgarth]]'' | líder relixosa galesa | 375 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11823 | | ''[[:d:Q61107833|Lleucu]]'' | monxa galesa | 500 | | ''[[:d:Q6661551|Llangwyryfon]]'' |- | style='text-align:right'| 11824 | | ''[[:d:Q61107844|Anhun de Gwrthyfer]]'' | monxa galesa | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11825 | | ''[[:d:Q61107961|Betsan Moses]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 11826 | | ''[[:d:Q61107968|Gareth Bonello]]'' | | 1981 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11827 | | ''[[:d:Q61107987|Meurig Fychan ap Hywel Sele]]'' | | 1400 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11828 | | ''[[:d:Q61119025|Griffiths Alison]]'' | | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11829 | | ''[[:d:Q61450736|Jim Botham]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11830 | | ''[[:d:Q61675797|Liv Hill]]'' | actriz británica | 2000 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11831 | [[Ficheru:Alys Williams (cantores; Welsh singer) 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61707036|Alys Williams]]'' | cantante británica | 1987 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11832 | | ''[[:d:Q61731675|Kylie Nolan]]'' | futbolista británica | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11833 | | ''[[:d:Q61780191|Cassia Pike]]'' | futbolista británica | 2000 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11834 | | ''[[:d:Q61828492|Josh Reynolds]]'' | | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11835 | | ''[[:d:Q61828617|Will Kelly]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11836 | [[Ficheru:Benjamin Fry 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61828912|Benjamin Fry]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11837 | [[Ficheru:Owain Wyn Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61983407|Owain Wyn Evans]]'' | periodista británicu | 1984 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 11838 | | ''[[:d:Q62024163|Dennis Lambourne]]'' | | 1945 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11839 | | ''[[:d:Q62198596|Daniel Sumner]]'' | | | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 11840 | | ''[[:d:Q62388891|Roger Mostyn]]'' | | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11841 | | ''[[:d:Q62513133|Andy Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11842 | | ''[[:d:Q62513940|Alana Spencer]]'' | | 1992 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11843 | [[Ficheru:Official portrait of Ruth Jones MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q62764975|Ruth Jones]]'' | política británica | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11844 | | ''[[:d:Q62768570|Arthur Smith]]'' | | | | ''[[:d:Q6757051|Marchwiel]]'' |- | style='text-align:right'| 11845 | | ''[[:d:Q62769837|Chris Summers]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11846 | | ''[[:d:Q62858588|Dick Williams]]'' | | 1898 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11847 | | ''[[:d:Q63165862|Paul Karabardak]]'' | tenista de mesa británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11848 | [[Ficheru:Shellyann Evans - 53369865382.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63184794|Shellyann Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11849 | | ''[[:d:Q63228559|Lilian Nicholas]]'' | | 1909 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11850 | | ''[[:d:Q63248308|Geraint Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 11851 | | ''[[:d:Q63313185|Edwin Rees]]'' | | 1899 | | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 11852 | | ''[[:d:Q63341276|Graham Jones]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11853 | | ''[[:d:Q63391841|Eric Styles]]'' | direutor de cine británicu | 1967 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11854 | [[Ficheru:Prano Bailey-Bond 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63432097|Prano Bailey-Bond]]'' | | 1982 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11855 | | ''[[:d:Q63614875|Jaime Gareth Flórez Barreales]]'' | | 1969 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11856 | [[Ficheru:Southam, Macauley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63699006|Macauley Southam-Hales]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11857 | | ''[[:d:Q63699954|Stuart Webber]]'' | | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11858 | | ''[[:d:Q63874313|Ray Lawrence]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11859 | [[Ficheru:Official portrait of Fay Jones MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63929463|Fay Alicia Jones]]'' | política británica | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11860 | | ''[[:d:Q63953173|Seirian Sumner]]'' | | 1974 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11861 | | ''[[:d:Q63993767|Dewi Griffiths]]'' | | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11862 | | ''[[:d:Q64009025|Felicity Dahl]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 11863 | | ''[[:d:Q64009303|Roman Walker]]'' | | 2000 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11864 | [[Ficheru:Tom Booth Amos 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64010406|Tom Booth-Amos]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11865 | [[Ficheru:Ella Powell Lewes FC Women v Charlton Ath Women 16 08 20 pre-season-75 (50234968972) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64214523|Ella Powell]]'' | futbolista galesa | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11866 | | ''[[:d:Q64358828|Alan Reynolds]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q7008960|New Inn]]'' |- | style='text-align:right'| 11867 | | ''[[:d:Q64414789|Ruth King]]'' | | | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11868 | | ''[[:d:Q64685172|Sîan Reynolds]]'' | | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11869 | | ''[[:d:Q64736714|Ben Cambriani]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11870 | [[Ficheru:Citizenship cairn newton evans-cropped 3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64738481|Cairn Newton-Evans]]'' | policía británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11871 | | ''[[:d:Q64747491|Tomi Lewis]]'' | | 1999 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11872 | [[Ficheru:Annabel Jones on MTV UK.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64748740|Annabel Jones]]'' | | | | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 11873 | | ''[[:d:Q64853341|Shaun Chapple]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11874 | [[Ficheru:Alice Griffiths Lewes FC Women v Charlton Ath Women 16 08 20 pre-season-137 (50234760281).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64995849|Alice Griffiths]]'' | futbolista británica | 2001 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11875 | | ''[[:d:Q65029330|Tom Rogers]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11876 | [[Ficheru:2024-12-22 Dresdner Eislöwen gegen ESV Kaufbeuren (DEL2) by Sandro Halank–090.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65030266|Joseph Lewis]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu británicu | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11877 | | ''[[:d:Q65030475|David Rees]]'' | esquiador de fondu británicu | 1940 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 11878 | | ''[[:d:Q65030489|Peter Williams]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 11879 | | ''[[:d:Q65030620|Jack Fairweather]]'' | | 1978 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11880 | | ''[[:d:Q65062011|Harry Davies]]'' | | 1888 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11881 | | ''[[:d:Q65178482|Joris Collier]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11882 | | ''[[:d:Q65294945|Carolyn Hitt]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 11883 | [[Ficheru:20150922 1656 W AUT WAL 3083.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65367867|Alice Evans]]'' | futbolista británica | 1994 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11884 | | ''[[:d:Q65551884|Peter Turnbull]]'' | | 1989 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11885 | | ''[[:d:Q65555292|Emma Jenkins]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11886 | | ''[[:d:Q65624959|Ian Roberts]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 11887 | | ''[[:d:Q65665802|Rhian Nokes]]'' | futbolista galesa | 1989 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11888 | | ''[[:d:Q65946181|Valerie Mullins]]'' | | 1935 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11889 | | ''[[:d:Q65946185|Margaret Thomas-Neale]]'' | | 1931 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11890 | | ''[[:d:Q65946188|Gwynedd Lewis-Lingard]]'' | | 1934 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11891 | | ''[[:d:Q66023017|Dorothy Summers]]'' | | 1941 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11892 | [[Ficheru:20150922 1656 W AUT WAL 3084.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66049720|Jo Price]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 11893 | | ''[[:d:Q66105403|Elizabeth Baines]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11894 | | ''[[:d:Q66147583|Guto Dafydd]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 11895 | | ''[[:d:Q66241174|Stavros Ambizas]]'' | políticu xipriota | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11896 | | ''[[:d:Q66295328|Pamela Hopkins]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11897 | | ''[[:d:Q66309772|Patrick Killian]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11898 | | ''[[:d:Q66335445|Callum Taylor]]'' | | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11899 | | ''[[:d:Q66360557|Mike Williams]]'' | futbolista británicu (1956-) | 1956 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11900 | [[Ficheru:Drew Parker 20.02.27.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66364666|Drew Parker]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11901 | | ''[[:d:Q66384840|William Smale]]'' | | 2001 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11902 | | ''[[:d:Q66398333|Andrew Morris]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1961 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11903 | [[Ficheru:Ben Cabango playing for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66428065|Ben Cabango]]'' | futbolista británicu | 2001<br/>2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11904 | | ''[[:d:Q66604836|Sonia Lawrence]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11905 | [[Ficheru:Jason Evans Wikimedian 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66689127|Jason Evans]]'' | | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11906 | | ''[[:d:Q66712828|Jamie Slater]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11907 | [[Ficheru:Lewis Thomas 11042026 (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66732355|Lewis Thomas]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11908 | | ''[[:d:Q66732400|Lee Harris]]'' | escritor británicu | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11909 | | ''[[:d:Q66734203|Richard Benyon]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11910 | | ''[[:d:Q66737792|Ben Gwalchmai]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q4787855|Arddleen]]'' |- | style='text-align:right'| 11911 | | ''[[:d:Q66762454|Elin Harlow]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11912 | | ''[[:d:Q66823499|Carrie Jones]]'' | futbolista británica | 2003 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 11913 | | ''[[:d:Q66841012|Chloe Chivers]]'' | futbolista galesa | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11914 | [[Ficheru:Ffion-Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66841084|Ffion Morgan]]'' | futbolista galesa | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11915 | | ''[[:d:Q66844101|Jack Evans]]'' | futbolista galés | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11916 | [[Ficheru:Jarry Lee Oscar Blandi 2020.png|center|128px]] | ''[[:d:Q67019082|Jarry Lee]]'' | | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11917 | [[Ficheru:LHooleBRovers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67117129|Luca Hoole]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11918 | [[Ficheru:Dom Jefferies, Brentford F.C. footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67146942|Dom Jefferies]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11919 | | ''[[:d:Q67146943|Elis Watts]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11920 | | ''[[:d:Q67201474|Clive Davis]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 11921 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Wilcox of Newport crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67222729|Debbie Wilcox]]'' | política británica | 1957 | | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11922 | [[Ficheru:Hilary Greaves (20613169345).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67222739|Hilary Greaves]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11923 | | ''[[:d:Q67390619|Gandhi S]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11924 | | ''[[:d:Q67599358|Ray Booth]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11925 | | ''[[:d:Q67641500|John Trevelyan]]'' | axedrecista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11926 | | ''[[:d:Q67641543|David John Sully]]'' | axedrecista británicu | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11927 | | ''[[:d:Q67790654|Adrian Masters]]'' | | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11928 | | ''[[:d:Q67802439|Cyndeyrn]]'' | | | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11929 | | ''[[:d:Q67886292|Geoffrey Cutter]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1934 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11930 | | ''[[:d:Q67921919|Tôpher Mills]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11931 | | ''[[:d:Q68065250|Ryan Hillier]]'' | futbolista británicu | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11932 | | ''[[:d:Q68217203|Bob Evans]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11933 | [[Ficheru:John B. Trumper 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q68585432|John Bassett Trumper]]'' | | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11934 | | ''[[:d:Q69060453|Tomi Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''<br/>''[[:d:Q13131775|Tegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 11935 | [[Ficheru:Dr Sabrina Cohen-Hatton-London Fire Brigade, UK.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q69158102|Sabrina Cohen-Hatton]]'' | | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11936 | | ''[[:d:Q70170755|Jacob Draper]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1998 | | ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11937 | | ''[[:d:Q70473832|Niki Pilkington]]'' | | | | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 11938 | | ''[[:d:Q70602412|Malvin Mortimer]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 11939 | | ''[[:d:Q71128886|Eloise Laity]]'' | | 1994 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11940 | | ''[[:d:Q71496189|Phoebe Richards]]'' | | 1993 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 11941 | | ''[[:d:Q72097669|Geraint Vaughan Jones]]'' | escritor galés | 1938 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 11942 | | ''[[:d:Q72591827|Ria Jones]]'' | | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11948 | | ''[[:d:Q72835607|Mari Berllan Biter]]'' | | | | ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11949 | [[Ficheru:2022 FIFA World Cup United States 1–1 Wales - (24) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q72921909|Neco Williams]]'' | futbolista británicu | 2001 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11950 | | ''[[:d:Q72973962|John Hartley]]'' | escritor australianu | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11951 | | ''[[:d:Q73211440|Louis Gray]]'' | | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11952 | | ''[[:d:Q73276307|Terry Monaghan]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 11953 | | ''[[:d:Q73632769|Jacquie Barnbrook]]'' | actriz británica | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11954 | | ''[[:d:Q73855338|Christine Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11955 | | ''[[:d:Q73855341|Dawn Williams]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11956 | | ''[[:d:Q73855347|Dilys Thomas]]'' | | | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 11957 | | ''[[:d:Q73855354|Eiry Miles]]'' | | | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11958 | | ''[[:d:Q73855378|Lowri Cynan]]'' | | | | ''[[:d:Q850566|Betws]]'' |- | style='text-align:right'| 11959 | | ''[[:d:Q73855387|Jane Ellis]]'' | | 1779 | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 11960 | | ''[[:d:Q73855407|Leusa Fflur Llewelyn]]'' | | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11961 | | ''[[:d:Q73855404|Laura Sheldon]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11962 | | ''[[:d:Q73855417|Lowri Haf Cooke]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11963 | | ''[[:d:Q73855422|Luned Aaron]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11964 | | ''[[:d:Q73855463|Sheelagh Thomas]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11965 | | ''[[:d:Q74050176|Tom Cutler]]'' | | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11966 | [[Ficheru:Ioan Lloyd EPCR 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q74185530|Ioan Lloyd]]'' | | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11967 | | ''[[:d:Q74817155|Callum Jones]]'' | | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11968 | | ''[[:d:Q74817195|Joe Woodiwiss]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11969 | [[Ficheru:Carys Davies in the video 'Carys Davies - Éclaircie'.png|center|128px]] | ''[[:d:Q75341884|Carys Davies]]'' | | | | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 11970 | | ''[[:d:Q75574815|Samuel James Laurance Mattock]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q24192181|University Hospital Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 11971 | | ''[[:d:Q75682717|Sion Wiggin]]'' | xugador de squash británicu | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11972 | | ''[[:d:Q75817575|Alexander Murray-Threipland]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11973 | | ''[[:d:Q75817581|Alice Murray-Threipland]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11974 | | ''[[:d:Q75866941|William Parry Crawley]]'' | | | | ''[[:d:Q11129506|Bryngwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11975 | | ''[[:d:Q76025826|Henry Awbrey]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11976 | | ''[[:d:Q76086417|George Grant Francis]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11977 | | ''[[:d:Q76214693|Iris Lambert Williams]]'' | | 1919 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 11978 | [[Ficheru:Official portrait of Dr Jamie Wallis MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76363017|Katie Wallis]]'' | políticu británicu | 1984 | | ''[[:d:Q4898674|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 11979 | [[Ficheru:Official portrait of Scott Benton MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76363105|Scott Benton]]'' | | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11980 | [[Ficheru:Official portrait of Beth Winter MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76363918|Beth Winter]]'' | política británica | 1974 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11981 | [[Ficheru:Official portrait of Alex Davies-Jones MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76364874|Alex Davies-Jones]]'' | política británica | 1989 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 11982 | [[Ficheru:Official portrait of Robin Millar MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76450637|Robin Millar]]'' | políticu británicu | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11983 | | ''[[:d:Q76613834|Prydwen Elfed-Owens]]'' | escritora y inspeutora d&#39;enseñu galesa | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11984 | | ''[[:d:Q76615306|N. A. Pett]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11985 | | ''[[:d:Q76615429|Owen Glyn Roberts]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11986 | | ''[[:d:Q76615797|Neil Trevor Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11987 | | ''[[:d:Q76616291|Michael Tibbott]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11988 | | ''[[:d:Q76616645|Meurig Thomas]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11989 | [[Ficheru:Dylan Levitt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76700917|Dylan Levitt]]'' | futbolista británicu | 2000 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11990 | | ''[[:d:Q77215517|James Jones]]'' | | 1695 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11991 | | ''[[:d:Q77359183|Jessica Hemmings]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11992 | [[Ficheru:LU MRD G O Osborne chromatograph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q77364621|Graham Oliver Osborne]]'' | | 1925 | | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11993 | [[Ficheru:Chem Campbell 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q78155720|Chem Campbell]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11994 | | ''[[:d:Q78828774|Morgan Boyes]]'' | futbolista británicu | 2001 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11995 | | ''[[:d:Q79322942|Terry Vaughan]]'' | | 1938 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11996 | [[Ficheru:Louis Rees-Zammit March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q79329132|Louis Rees-Zammit]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2001 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11997 | | ''[[:d:Q79359895|Anne Burns]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11998 | | ''[[:d:Q79459553|Colin Treharne]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11999 | | ''[[:d:Q79856442|Annes Elwy]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12000 | [[Ficheru:Helen Sullivan (born 1966) in the video Rethinking the Future of Australian Defence Industry Policy.png|center|128px]] | ''[[:d:Q80388263|Helen Sullivan]]'' | | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12001 | | ''[[:d:Q80863365|Ian Davies]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12002 | [[Ficheru:Jac Morgan 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q81052834|Jac Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2000 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12003 | | ''[[:d:Q81052941|Alun Lawrence]]'' | | 1998 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12004 | | ''[[:d:Q81087079|Ieuan Owen]]'' | | 1941 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12005 | | ''[[:d:Q81147173|David Llewellyn]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12006 | | ''[[:d:Q81191668|Geraint Frowen]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 12007 | | ''[[:d:Q81713322|Tweli Griffiths]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 12008 | | ''[[:d:Q81749728|Wendy White]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12009 | | ''[[:d:Q81750352|Griff Rowland]]'' | | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12010 | | ''[[:d:Q82026018|Rupert Shipperley]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 12011 | | ''[[:d:Q82736987|Connagh Howard]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12012 | [[Ficheru:Ben Thomas 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q83222996|Ben Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12013 | | ''[[:d:Q83289553|Llŷr Titus]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 12014 | | ''[[:d:Q83559707|Patrick Harrington]]'' | abogáu británicu | 1949 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 12015 | | ''[[:d:Q83739297|Sam Costelow]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12016 | | ''[[:d:Q83864687|Carwyn Penny]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12017 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 533.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q83875033|Ella Barnwell]]'' | | 2001 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12018 | [[Ficheru:Stephen Varney 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q84048212|Stephen Varney]]'' | xugador de rugbi union italianu | 2001 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12019 | [[Ficheru:NC Courage vs Seattle Reign (Apr 2024) 016 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q84078989|Lily Woodham]]'' | futbolista británica | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12020 | | ''[[:d:Q84763454|John Elfed Jones]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12021 | | ''[[:d:Q84893687|James McCarthy]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12022 | | ''[[:d:Q85220401|Emyr Huws Jones]]'' | | 1950 | | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 12023 | | ''[[:d:Q85771463|John Davidson]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12024 | | ''[[:d:Q85792913|Peter Arthur]]'' | | 1939 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12025 | | ''[[:d:Q85828658|Chris Klefenz]]'' | | | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12026 | | ''[[:d:Q85851754|Richard Barnes]]'' | | 1975 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12027 | | ''[[:d:Q85851980|Steve Jones]]'' | | 1964 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12028 | | ''[[:d:Q85874731|Michael Beckett]]'' | | 1995 | | ''[[:d:Q1022259|Solva]]'' |- | style='text-align:right'| 12029 | | ''[[:d:Q85984763|Giancarlo Gemin]]'' | | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12030 | | ''[[:d:Q86445222|Jane Stanness]]'' | | | | ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]'' |- | style='text-align:right'| 12031 | | ''[[:d:Q87296575|Ellie Coster]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12032 | | ''[[:d:Q87355238|Tracy Rees]]'' | | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12033 | | ''[[:d:Q87474480|Donal Anthony Foley]]'' | | 1956 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12034 | | ''[[:d:Q87740471|Caine Woolerton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12035 | | ''[[:d:Q87740637|Ioan Davies]]'' | | 1999 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12036 | | ''[[:d:Q87905789|Albert Clifton Kelway]]'' | | 1865 | | ''[[:d:Q15222581|Hakin]]'' |- | style='text-align:right'| 12037 | [[Ficheru:Ruth May CNO.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q88074967|Ruth May]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12038 | | ''[[:d:Q88289718|Phil Parry]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12039 | | ''[[:d:Q88360982|Steffan Cennydd]]'' | | 1995 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12040 | | ''[[:d:Q88509572|Rhys Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12041 | | ''[[:d:Q88527143|Paul Barrow]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12042 | | ''[[:d:Q88590650|Rhodri Thomas]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12043 | | ''[[:d:Q88886811|Denise Hampson]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 12044 | | ''[[:d:Q89579900|Dewi Rhys Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 12045 | | ''[[:d:Q89891143|Andrew Teilo]]'' | | 2000 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12046 | | ''[[:d:Q89916448|Dannii Harwood]]'' | modelu erótica británica | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12047 | | ''[[:d:Q90023497|Amy Boulden]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12048 | [[Ficheru:LloydWarburton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q91615685|Lloyd Warburton]]'' | | 2003 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12049 | | ''[[:d:Q92311589|Debbie Johnsey]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12050 | | ''[[:d:Q92438583|Norman van de Vater]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q5197228|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 12051 | | ''[[:d:Q93605036|Leon Stanfield]]'' | | 1934 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12052 | | ''[[:d:Q94005165|Hywel Griffith]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12053 | | ''[[:d:Q94134193|Beryl Baigent]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q6661943|Llay]]'' |- | style='text-align:right'| 12054 | | ''[[:d:Q94139976|Colin Palfrey]]'' | | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12055 | | ''[[:d:Q94579608|Edwina McGrail]]'' | | 1950 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12056 | | ''[[:d:Q94696644|Mandi Haswell]]'' | saltadora británica | 1949 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 12057 | | ''[[:d:Q94823364|Christine Jones]]'' | ceramista británica | 1955 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12058 | | ''[[:d:Q94997935|Graham Morris]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12059 | | ''[[:d:Q95188939|Nia Dryhurst]]'' | | 1970 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12060 | | ''[[:d:Q95208143|Eirian James]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12061 | | ''[[:d:Q95230858|Raymond Crompton]]'' | | 1936 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12062 | | ''[[:d:Q95236346|Richard Idwal Hopwood]]'' | | 1884 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12063 | | ''[[:d:Q95287152|Thomas Arthur Rowett Hyndman]]'' | | 1911 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12064 | | ''[[:d:Q95304925|David Kingdon]]'' | | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12065 | | ''[[:d:Q95335719|Maldwyn Davies]]'' | | 1950 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12066 | | ''[[:d:Q95563204|John Cording]]'' | actor británicu | 1944 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12067 | [[Ficheru:Idles - Haldern Pop Festival 2017 - Alexander Kellner - 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q95698426|Joe Talbot]]'' | cantante británicu | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12068 | | ''[[:d:Q95785749|Ioan Meredith]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12069 | | ''[[:d:Q95826771|Aaron Fuller]]'' | | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12070 | | ''[[:d:Q96154651|Gareth Brenton]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12071 | | ''[[:d:Q96186370|James Waite]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 12072 | | ''[[:d:Q96313660|Layla Saad]]'' | escritora británica | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12073 | | ''[[:d:Q96384682|John Tudor]]'' | | 1953 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12074 | | ''[[:d:Q96385713|Kevin James]]'' | | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12075 | | ''[[:d:Q96398942|Peter Isaac]]'' | | 1931 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12076 | [[Ficheru:Rhys Davies 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96401739|Rhys Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12077 | | ''[[:d:Q96401737|Rhys Davies]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12078 | | ''[[:d:Q96402446|Roger Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12079 | | ''[[:d:Q96406533|Steve Hill]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12080 | | ''[[:d:Q96483757|Roger Yeoman]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12081 | [[Ficheru:Sally Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96484421|Sally Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 12082 | [[Ficheru:Amanda Blanc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97010729|Amanda Blanc]]'' | xefa d&#39;empresa británica | 1967 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 12083 | | ''[[:d:Q97365110|Freddie John]]'' | | 1991 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12084 | | ''[[:d:Q97452589|Harry Fry]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12085 | | ''[[:d:Q97452647|Matthew Taylor]]'' | | 1999 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12086 | | ''[[:d:Q97467288|Andy Roberton]]'' | pilotu de motocross británicu | 1948 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 12087 | | ''[[:d:Q97486769|Jack Vale]]'' | | 2001 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12088 | | ''[[:d:Q97579239|Ahmed Yasine Ali]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12089 | | ''[[:d:Q97732453|Eluned Gramich]]'' | | 1989 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12090 | [[Ficheru:Lewes FC Women 2 Liverpool Women 2 01 11 2020-242 (50557034961).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97741582|Rhian Cleverly]]'' | futbolista británica | 1995 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 12091 | [[Ficheru:Ellie Leek Blackburn Rovers Women 2021 (sq cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97741605|Ellie Leek]]'' | futbolista británica | 1995 | | ''[[:d:Q643919|Torfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 12092 | | ''[[:d:Q98019030|Rhydian Richards]]'' | xugador de snooker británicu | 1975 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12093 | | ''[[:d:Q98076937|Jonathan Denning]]'' | | 1991 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12094 | | ''[[:d:Q98088454|Harrison Powell]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12095 | | ''[[:d:Q98098855|Scott Phillips]]'' | | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12096 | | ''[[:d:Q98104064|Ieuan Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 12097 | | ''[[:d:Q98188056|Reuben de Maid]]'' | productor de televisión británicu | 2005 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12098 | | ''[[:d:Q98761657|Ronald Clifford Bateman]]'' | artista plásticu británicu | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12099 | | ''[[:d:Q98886407|Dafydd Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q4897692|Bethania]]'' |- | style='text-align:right'| 12100 | [[Ficheru:Natasha Asghar official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q98968495|Natasha Asghar]]'' | política británica | | | [[Reinu Xuníu]]<br/>[[Casnewydd]]<br/>''[[:d:Q16998897|Newport Built-up area]]'' |- | style='text-align:right'| 12101 | | ''[[:d:Q98970349|Sonny Lewis]]'' | | 2005 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12102 | | ''[[:d:Q98971974|Lewys Twamley]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12103 | [[Ficheru:CDawgVA at SMASH 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q99479049|CDawgVA]]'' | | 1996 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12104 | | ''[[:d:Q99540803|John Woolley]]'' | cantante belxicanu | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12105 | [[Ficheru:Casi Wyn in Capel Moriah 03.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q100144360|Casi Wyn]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12106 | | ''[[:d:Q100235419|Robert Albert Jones]]'' | | 1864 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12107 | | ''[[:d:Q100243553|Charlie Hulson]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12108 | | ''[[:d:Q100596005|Sarah J. Lloyd]]'' | | 1896 | | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 12109 | | ''[[:d:Q100634638|Jalisa Andrews]]'' | | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12110 | [[Ficheru:Official portrait of Llinos Medi MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q100741889|Llinos Medi Huws]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 12111 | | ''[[:d:Q100929975|Jamie Hill]]'' | | 1999 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12112 | | ''[[:d:Q100942348|Dai Powell]]'' | | 1935 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12113 | [[Ficheru:Emily Maltman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q100951828|Emily Maltman]]'' | diplomática británica | 1982 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12114 | | ''[[:d:Q101054639|Paul Merchant]]'' | | 1945 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12115 | | ''[[:d:Q101090855|Callum Carson]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12116 | | ''[[:d:Q101103863|Reilly Featherstone]]'' | actor británicu | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12117 | [[Ficheru:Joe Hawkins 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q101130033|Joe Hawkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12118 | | ''[[:d:Q101221023|Arianwen]]'' | | 401 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12119 | | ''[[:d:Q101223178|Leighton Alfred]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12120 | | ''[[:d:Q101417848|Jac Price]]'' | | 2000 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12121 | | ''[[:d:Q101513237|Rhys Jenkins]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12122 | | ''[[:d:Q101553967|Russell L. Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 12123 | [[Ficheru:2019 UCI Juniors Track World Championships 092.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q101915918|Eluned King]]'' | ciclista británica | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12124 | | ''[[:d:Q102036559|Harrison Bright]]'' | | 2004 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 12125 | | ''[[:d:Q102036561|Callum Brain]]'' | | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12126 | | ''[[:d:Q102036566|Aneurin Livermore]]'' | | 2003 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12127 | | ''[[:d:Q102036570|Callum Ryan-Phillip]]'' | | 2004 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 12128 | [[Ficheru:Teddy Williams March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q102046790|Teddy Williams]]'' | | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12129 | | ''[[:d:Q102183413|Richard Evans]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 12130 | | ''[[:d:Q102229381|A. Thomas Fuller]]'' | | 1924 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12131 | | ''[[:d:Q102245338|Gwilym Bradley]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12132 | | ''[[:d:Q102245350|Iestyn Harris]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12133 | | ''[[:d:Q102289268|Ash Randall]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12134 | | ''[[:d:Q102359203|Stuart Cornes]]'' | | 1960 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 12135 | | ''[[:d:Q102428219|James Beaumont]]'' | actor británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12136 | [[Ficheru:Mason Grady u20 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q102735094|Mason Grady]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12137 | [[Ficheru:Taine Plumtree 20250419 174612.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q103716744|Taine Plumtree]]'' | xugador de rugbi union neozelandés | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12138 | [[Ficheru:Scott McGlynn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104057253|Scott McGlynn]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12139 | | ''[[:d:Q104175572|Luke Yendle]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12140 | | ''[[:d:Q104224598|Charlotte Carey]]'' | | 1996 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 12141 | [[Ficheru:Pedr ap Llwyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104415876|Pedr Ap Llwyd]]'' | bibliotecariu británicu | 1957 | | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12142 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 043.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104531559|Zoe Bäckstedt]]'' | ciclista británica | 2004 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 12143 | | ''[[:d:Q104545709|Ian Williams]]'' | | 1931 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12144 | | ''[[:d:Q104590335|Ruben Chorlton-Owen]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12145 | | ''[[:d:Q104655980|Denise Sommers]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12146 | | ''[[:d:Q104719149|Alun Jones]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12147 | | ''[[:d:Q104761963|Cameron Evans]]'' | | 2001 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12148 | | ''[[:d:Q104765398|Matilda Devries]]'' | | 2003 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12149 | [[Ficheru:Kemsley Mathias 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104768094|Kemsley Mathias]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1999 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12150 | | ''[[:d:Q104839524|James Jones]]'' | | 1997 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12151 | | ''[[:d:Q104906897|Lyndon Simmonds]]'' | | 1966 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12152 | | ''[[:d:Q104907464|Charlie Caton]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12153 | | ''[[:d:Q105070508|Callum Scott Howells]]'' | | 1999 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12154 | [[Ficheru:Ffion Davies OF 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105080581|Ffion Davies]]'' | | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12155 | | ''[[:d:Q105140904|Rufus Wells]]'' | zoólogu neozelandés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12156 | | ''[[:d:Q105155401|Carwyn Tuipulotu]]'' | | 2001 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12157 | [[Ficheru:Richard Hermer Official Cabinet Portrait, July 2024 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105188058|Richard Hermer]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 12158 | | ''[[:d:Q105199556|Dan Hawkins]]'' | | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12159 | [[Ficheru:Jill nalder 2022 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105298835|Jill Nalder]]'' | | 1961 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12160 | | ''[[:d:Q105305836|Steffan Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1997 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12161 | [[Ficheru:Alex George at the British Library.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105319846|Alex George]]'' | | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12162 | | ''[[:d:Q105388992|Rhian Nest James]]'' | ilustradora británica | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12163 | [[Ficheru:Joshua Milton 2, 2015 Wimbledon Qualifying - Diliff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105437716|Joshua Milton]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12164 | [[Ficheru:Rubin Colwill 05042025 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105480896|Rubin Colwill]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12165 | | ''[[:d:Q105560094|Lewy Williams]]'' | | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12166 | | ''[[:d:Q105753094|Huw Williams]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 12167 | [[Ficheru:1918 John Mahoney Massachusetts House of Representatives.png|center|128px]] | ''[[:d:Q105810383|John P. Mahoney]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1888 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12168 | | ''[[:d:Q105812487|Sam Pearson]]'' | | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12169 | | ''[[:d:Q105821038|Cai Tomos]]'' | artista galés | 1979 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12170 | | ''[[:d:Q105893541|Howard A Barnes]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12171 | [[Ficheru:Gwen CS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105946397|Gwenan Davies]]'' | | 1994 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12172 | | ''[[:d:Q105959279|Ali Kent]]'' | política australiana | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12173 | | ''[[:d:Q105972198|Hugh Jones]]'' | políticu australianu | 1966 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12174 | [[Ficheru:Peter Elliott.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105973425|Peter Elliott]]'' | | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12175 | [[Ficheru:Najla Mangoush-Headshot-e1645841738656-332x332.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105977287|Najla Mangoush]]'' | abogáu, Libia | 1973 | | [[Londres]]<br/>''[[:d:Q24342199|Cardiff]]'' |- | style='text-align:right'| 12176 | [[Ficheru:One Woman Walks - Ursula Martin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105981798|Ursula Martin]]'' | | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12177 | | ''[[:d:Q106096160|Alex Griffiths]]'' | | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12178 | | ''[[:d:Q106097840|Claire Nicholas]]'' | | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12179 | | ''[[:d:Q106097845|Lauren Parfitt]]'' | | 1994 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12180 | | ''[[:d:Q106104065|Phil Obbard]]'' | xugador de dardos galés | 1949 | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12181 | [[Ficheru:Owen Smith 2019 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106141816|Owen Smith]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q7659625|Sychdyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12182 | | ''[[:d:Q106193204|John Corfe]]'' | xugador de dardos galés | 1935 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12183 | | ''[[:d:Q106193430|John Assiratti]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q24638205|Rhondda Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 12184 | | ''[[:d:Q106193530|Paul Linwood]]'' | xugador de dardos galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12185 | | ''[[:d:Q106193983|Terry James]]'' | xugador de dardos galés | 1946 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12186 | | ''[[:d:Q106194128|Liam Meek]]'' | Dardos galés | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12187 | | ''[[:d:Q106201505|Cavan Phillips]]'' | xugador de dardos galés | 1998 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12188 | | ''[[:d:Q106201762|Justin Smith]]'' | xugador de dardos galés | 1997 | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12189 | | ''[[:d:Q106204495|Brian Lashbrook]]'' | xugador de dardos galés | 1947 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12190 | [[Ficheru:Gwenllian Evans (5236480).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106254832|Gwenllian Howells]]'' | | | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 12191 | [[Ficheru:Angela hui 2022 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106270402|Angela Hui]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q3404708|Beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 12192 | | ''[[:d:Q106314366|Rosie Andrews]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12193 | | ''[[:d:Q106351904|Adi Taviner]]'' | | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12194 | | ''[[:d:Q106364026|Kerin Lake]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12195 | | ''[[:d:Q106452516|Ren]]'' | raperu británicu | 1990 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12196 | [[Ficheru:Jack Shore at CAGE Warrior 100.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106459264|Jack Shore]]'' | | 1995 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 12197 | | ''[[:d:Q106465167|Alisha Butchers]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12198 | [[Ficheru:The Great Welsh Revival Mr. Sam Jenkins-- the Sankey of Wales. (5294015).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106465379|Sam Jenkins]]'' | | 1882 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12199 | | ''[[:d:Q106492696|Gwenllian Pyrs]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1997 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12200 | | ''[[:d:Q106496101|Robyn Wilkins]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12201 | [[Ficheru:Amber Davies in 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106540639|Amber Davies]]'' | | 1996 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''<br/>''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12202 | [[Ficheru:Jamie Miller 2022.png|center|128px]] | ''[[:d:Q106604082|Jamie Miller]]'' | | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12203 | [[Ficheru:Immanuel Feyi-Waboso LQ Feb 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106614747|Immanuel Feyi-Waboso]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12204 | [[Ficheru:Annparryowen02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106629768|Ann Parry Owen]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12205 | | ''[[:d:Q106629794|Johanna Waters]]'' | xeógrafa británica | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12206 | | ''[[:d:Q106645035|Shaquille Wynter-Coles]]'' | futbolista galés | 2000 | | [[Gales]]<br/>[[Inglaterra]] |- | style='text-align:right'| 12207 | | ''[[:d:Q106687698|Timothy Jones]]'' | | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12208 | | ''[[:d:Q106687742|James Roscoe]]'' | | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12209 | [[Ficheru:GarethDaviesMS-Castle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106754536|Gareth Davies]]'' | políticu británicu | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12210 | [[Ficheru:Buffy-williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106761230|Buffy Williams]]'' | política británica | 1976 | | ''[[:d:Q8021291|Williamstown]]'' |- | style='text-align:right'| 12211 | [[Ficheru:James Evans official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106762245|James Evans]]'' | políticu británicu | 1991 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12212 | [[Ficheru:Cefin Campbell MS, official portrait 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106766510|Cefin Campbell]]'' | | 1950 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 12213 | | ''[[:d:Q106808905|Lawrie Hooper]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12214 | | ''[[:d:Q106812083|Lisa Neumann]]'' | | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12215 | [[Ficheru:Luke-fletcher.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106814756|Luke Fletcher]]'' | | | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12216 | | ''[[:d:Q106908968|Barbara Cooper]]'' | | 1929 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12217 | | ''[[:d:Q106935335|Joe Roberts]]'' | | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12218 | | ''[[:d:Q106940566|Mike Prosser]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 12219 | | ''[[:d:Q107012530|Harriet Jones]]'' | nadadora británica | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12220 | | ''[[:d:Q107021806|Mark Harding]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12221 | | ''[[:d:Q107031300|Mared Jarman]]'' | actriz galesa | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12222 | | ''[[:d:Q107033474|Hanna Jarman]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12223 | | ''[[:d:Q107062398|Noel Kennedy]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12224 | [[Ficheru:Portrait of Robert Williams (4672192).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107093371|Robert Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12225 | | ''[[:d:Q107094503|Christopher Williams]]'' | | 1972 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12226 | | ''[[:d:Q107126154|Ntazana Mayembe]]'' | | 2003 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12227 | | ''[[:d:Q107212477|Megan Davies]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12228 | | ''[[:d:Q107244824|Gavin Bilton]]'' | forzudu galés | 1988 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12229 | [[Ficheru:Official portrait of Sarah Green MP crop 2, 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107284337|Sarah Green]]'' | política británica | 1982 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 12230 | [[Ficheru:Crop 1500 metres men final Tampere 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107355375|Jake Heyward]]'' | atleta británicu | 1999 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12231 | [[Ficheru:2022-08-21 European Championships 2022 – Men's 4 x 100 Metres by Sandro Halank–014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107479464|Jeremiah Azu]]'' | atleta británicu | 2001 | | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 12232 | | ''[[:d:Q107521039|Hannah Brier]]'' | atleta británica | 1998 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12233 | | ''[[:d:Q107559900|Morfudd Strange]]'' | | | | ''[[:d:Q107032849|Pen-y-cefn]]'' |- | style='text-align:right'| 12234 | | ''[[:d:Q107579601|Eric Griffiths]]'' | | 1927 | | ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12235 | | ''[[:d:Q107580139|Andrew York]]'' | futbolista británicu | 1968 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 12236 | | ''[[:d:Q107583041|Miggs Wynne Morris]]'' | | 1938 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12237 | | ''[[:d:Q107613302|Connor Marshall]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12238 | [[Ficheru:Paula Craig MBE British former detective (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107631283|Paula Craig]]'' | | 1963 | | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 12239 | [[Ficheru:Team GB Hector Pardoe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107820965|Hector Pardoe]]'' | nadador británicu | 2001 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12241 | | ''[[:d:Q108115703|Hefin Elis]]'' | | 1950 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12242 | | ''[[:d:Q108155320|Thomas Davies]]'' | | 2003 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12243 | | ''[[:d:Q108183826|Ian Parri]]'' | | | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 12244 | | ''[[:d:Q108187231|M. A. Oliver-Semenov]]'' | | | | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 12245 | | ''[[:d:Q108192429|Trefor Prest]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12246 | | ''[[:d:Q108194762|David Foster-Morgan]]'' | | | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 12247 | | ''[[:d:Q108219735|Daniel Williams]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12248 | | ''[[:d:Q108284983|Georgia Wilson]]'' | | 1995 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 12249 | | ''[[:d:Q108306292|Cathrin Williams]]'' | | 1937 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12250 | | ''[[:d:Q108313299|Gaynor Madoc Leonard]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12251 | | ''[[:d:Q108314008|Meirion Jordan]]'' | | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12252 | | ''[[:d:Q108323729|Harri Jenkins]]'' | deportista británicu | 1996 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12253 | | ''[[:d:Q108354160|Zack Maher]]'' | | 2002 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12254 | [[Ficheru:2022 - Fourth Estate SAM 9975 (52472936660) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q108373707|Omid Scobie]]'' | | 1981 | | [[Gales]]<br/>[[Londres]] |- | style='text-align:right'| 12255 | | ''[[:d:Q108485535|Jack Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 12256 | | ''[[:d:Q108485546|Noel Edwards]]'' | | 1898 | | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 12257 | | ''[[:d:Q108485747|Sam Bowen]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12258 | | ''[[:d:Q108493570|Waseem Abbas]]'' | | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12259 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 278.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q108524848|Josh Tarling]]'' | ciclista británicu | 2004 | | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 12260 | | ''[[:d:Q108532305|Thomas Matthews]]'' | | 1992 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12261 | | ''[[:d:Q108536009|Kieron Evans]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 12262 | | ''[[:d:Q108545267|Patrick Corcoran]]'' | | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12263 | | ''[[:d:Q108550800|Iestyn Evans]]'' | | 2003 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12264 | | ''[[:d:Q108560477|A.M.C. Nicholl]]'' | | 1879 | | ''[[:d:Q13644928|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 12265 | | ''[[:d:Q108566666|J.A. Speed]]'' | | 1888 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12266 | | ''[[:d:Q108736988|Siân Thomas]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 12267 | | ''[[:d:Q108828382|Owain Llŷr]]'' | | | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 12268 | | ''[[:d:Q108837354|Dylan Emery]]'' | xugador de snooker británicu | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12269 | | ''[[:d:Q108874754|Matt Sargent]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12270 | | ''[[:d:Q109015181|James Rowberry]]'' | | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12271 | [[Ficheru:Owen Beck.png|center|128px]] | ''[[:d:Q109296921|Owen Beck]]'' | | 2002 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12272 | | ''[[:d:Q109442672|Grahame Fox]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12273 | | ''[[:d:Q109567506|Scott Jenkins]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12274 | [[Ficheru:Kidsgrove Athletic v Crewe Alexandra - 5 July 2025 - Zac Williams 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109604218|Zac Williams]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12275 | | ''[[:d:Q109733043|Margaret Ellen James]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q20007216|Monington]]'' |- | style='text-align:right'| 12276 | [[Ficheru:Shirley Jones artist 2003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109768829|Shirley Jones]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q24638205|Rhondda Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 12277 | | ''[[:d:Q109780504|Andreas Christodoulidis]]'' | | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12278 | | ''[[:d:Q109849817|Pete Williams]]'' | | 1954 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 12279 | | ''[[:d:Q109993471|Maureen Rees]]'' | | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12280 | | ''[[:d:Q110114874|MADDOX]]'' | | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12281 | [[Ficheru:Cameron Winnett 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110185703|Cameron Winnett]]'' | | 2003 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12282 | | ''[[:d:Q110220872|Paul Bowen]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12283 | | ''[[:d:Q110221104|Lex Lamprey]]'' | actor británicu | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12284 | [[Ficheru:2025 Autumn Nations Series Wales vs New Zealand 20251122 161654 Alex Mann.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110298824|Alex Mann]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12285 | | ''[[:d:Q110400063|Carolina Collet]]'' | | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12286 | | ''[[:d:Q110440473|David Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 12287 | | ''[[:d:Q110622080|Emrys Hughes]]'' | | | | ''[[:d:Q25558292|Borth-y-Gest]]'' |- | style='text-align:right'| 12288 | | ''[[:d:Q110646313|Carys Eleri]]'' | | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12289 | | ''[[:d:Q110656057|Harri Deaves]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 12290 | | ''[[:d:Q110664358|Grace Ellis]]'' | | 1860 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12291 | | ''[[:d:Q110689275|Richard Thomas]]'' | músicu británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12292 | | ''[[:d:Q110724360|Gwilym Howell Jones]]'' | | 1890 | | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 12293 | | ''[[:d:Q110726191|Evan Thomas]]'' | | 1829 | | ''[[:d:Q2913555|Llanfair-yng-Nghornwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12294 | [[Ficheru:Efan Daniel 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110748385|Efan Daniel]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12295 | | ''[[:d:Q110760139|Calum Kavanagh]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12296 | | ''[[:d:Q110802391|John Ellis Jones]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 12297 | | ''[[:d:Q110844810|Beneticta Jane Keene]]'' | | 1866 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 12298 | [[Ficheru:Dafydd Jenkins 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110859735|Dafydd Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12299 | | ''[[:d:Q110918111|Malcolm Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 12300 | | ''[[:d:Q110918134|Pamela Field]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12301 | | ''[[:d:Q110939874|David R. Abram]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12302 | | ''[[:d:Q110951897|Robert Rowlands]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 12303 | | ''[[:d:Q110952825|Elizabeth Herbert]]'' | | 1869 | | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 12304 | | ''[[:d:Q110987557|Robert Evans]]'' | | 1960<br/>1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12305 | | ''[[:d:Q111016512|John Cheshire]]'' | | 1828 | | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 12306 | | ''[[:d:Q111088099|Anna Eliza Pridham]]'' | | 1789 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12307 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 331.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111134348|Rhian Edmunds]]'' | | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12308 | | ''[[:d:Q111170402|Edward Roberts]]'' | | 1891 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 12309 | [[Ficheru:Cameron Congreve.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111206274|Cameron Congreve]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 12310 | | ''[[:d:Q111228239|John N. Jones]]'' | | 1850 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12311 | | ''[[:d:Q111228248|William P. Jones]]'' | | 1828 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12312 | | ''[[:d:Q111228249|William R. Jones]]'' | | 1827 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12313 | | ''[[:d:Q111228454|Robert H. Hughes]]'' | | 1832 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12314 | | ''[[:d:Q111229039|Richard Lewis]]'' | | 1833 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12315 | | ''[[:d:Q111229993|Evan Morgan]]'' | | 1805 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12316 | | ''[[:d:Q111230003|Evan R. Morris]]'' | | 1842 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12317 | | ''[[:d:Q111230638|John T. Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12318 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 091.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111433491|Emma Finucane]]'' | | 2002 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12319 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111441867|Lowri Thomas]]'' | | 1999 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12321 | | ''[[:d:Q111496845|Liam Davies]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 12322 | | ''[[:d:Q111635551|Mark McGreal]]'' | | 1986 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12323 | | ''[[:d:Q111692498|Amy Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12324 | | ''[[:d:Q111699970|Salvia]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]'' |- | style='text-align:right'| 12325 | | ''[[:d:Q111729269|Margaret Williams]]'' | | 1782 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12326 | | ''[[:d:Q111747294|David Williams]]'' | | 1824 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12327 | | ''[[:d:Q111802911|Lowri Roberts]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12328 | | ''[[:d:Q111805253|Jeanne Le Bars]]'' | | 1942 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12329 | | ''[[:d:Q111843049|Robert Reed]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 12330 | | ''[[:d:Q111901957|Tom Sparrow]]'' | futbolista británicu | 2003<br/>2002 | | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 12331 | | ''[[:d:Q111902619|Luke Mariette]]'' | | 2003 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12332 | | ''[[:d:Q111907087|Philip Gwynne Jones]]'' | escritor británicu | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12333 | | ''[[:d:Q111941150|David Hart]]'' | poeta británicu | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12334 | | ''[[:d:Q111975178|Susannah Owen]]'' | | 1863 | | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 12335 | | ''[[:d:Q111983112|Robert Jones Edwards]]'' | | 1849 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 12336 | | ''[[:d:Q112035006|Gina Wilson]]'' | poeta británica | 1943 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 12337 | | ''[[:d:Q112042004|David Marks Jones]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12338 | | ''[[:d:Q112063701|Benjamin Williams]]'' | | 1822 | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12339 | | ''[[:d:Q112064480|William Dyfed Parry]]'' | | 1893 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 12340 | [[Ficheru:Xu WMQ22 (14) (52191114756).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112080351|Mimi Xu]]'' | tenista británica | 2007 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12341 | | ''[[:d:Q112108323|William Bracewell]]'' | baillarín de balé británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12342 | [[Ficheru:Petrus François Smith 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112108953|Franco Smith]]'' | | 2000 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12343 | | ''[[:d:Q112117297|Arwen Banning]]'' | | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12344 | | ''[[:d:Q112128245|Thomas Lloyd Jones]]'' | | 1867 | | ''[[:d:Q13130702|Penrhiw-llan]]'' |- | style='text-align:right'| 12345 | | ''[[:d:Q112169408|Ioan Croft]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12346 | | ''[[:d:Q112180788|Garan Croft]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12347 | | ''[[:d:Q112222252|Tony Luigi Leopoldo Lenza]]'' | inxenieru mecánicu británicu | 1962 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12348 | | ''[[:d:Q112224804|Jordan Davies]]'' | | 1998 | | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12349 | | ''[[:d:Q112334557|Rhuanedd Richards]]'' | | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12350 | | ''[[:d:Q112371425|David Greenslade]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 12351 | | ''[[:d:Q112376926|Keith Bayliss]]'' | | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12352 | | ''[[:d:Q112440218|Gareth Calway]]'' | | 1956 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 12353 | | ''[[:d:Q112525506|Emma Glass]]'' | | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12354 | | ''[[:d:Q112532075|Roger Branfill-Cook]]'' | | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12355 | | ''[[:d:Q112583717|Ben Barlow]]'' | | 1994 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12356 | [[Ficheru:Peter Lodwick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112630388|Peter Lodwick]]'' | | 1944 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12357 | [[Ficheru:Megan Carter Davies GBR.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112829353|Megan Carter Davies]]'' | orientadora británica | 1996 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12358 | | ''[[:d:Q112893294|Vivienne Soan]]'' | | 1955 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 12359 | | ''[[:d:Q112968170|Ben Thompson]]'' | | 2002 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12360 | | ''[[:d:Q113006051|Eric Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 12361 | | ''[[:d:Q113230729|Alison Cross]]'' | diplomática británica | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12362 | | ''[[:d:Q113290489|Carly-Sophia Davies]]'' | | 1995 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12363 | | ''[[:d:Q113384254|Medi Harris]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 12364 | | ''[[:d:Q113451866|Jasmine Hacker-Jones]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12365 | [[Ficheru:Ryan Astley.png|center|128px]] | ''[[:d:Q113462988|Ryan Astley]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 12366 | | ''[[:d:Q113551285|Esyllt Maelor]]'' | | | | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 12367 | | ''[[:d:Q113566900|Tino Belli]]'' | | 1961 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12368 | | ''[[:d:Q113675788|Emlyn Williams]]'' | | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12369 | | ''[[:d:Q113782878|Subhamati]]'' | | 1953 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12370 | | ''[[:d:Q113845815|Frank Cranmer]]'' | teólogu británicu | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12371 | | ''[[:d:Q113845816|Celia Kenny]]'' | pastora británica | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12372 | [[Ficheru:2022-08-12 European Championships 2022 – Emily Philipps Sport Climbing Women's Boulder by Sandro Halank–097.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113882702|Emily Phillips]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12373 | | ''[[:d:Q113955291|Elkka]]'' | | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12374 | | ''[[:d:Q114212000|Sisilia Tuipulotu]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12375 | | ''[[:d:Q114212177|Meg Webb]]'' | xugadora de rugbi union británica | 2001 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12376 | | ''[[:d:Q114341648|Nathan Stoneman]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12377 | [[Ficheru:Lucy Packer 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114560082|Lucy Packer]]'' | xugadora de rugbi union británica | 2000 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12378 | | ''[[:d:Q114589891|Peter Collins]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 12379 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 081.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114663477|Anna Morris]]'' | ciclista de pista británica | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12380 | | ''[[:d:Q114724934|Siôn Daniel Young]]'' | | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12381 | | ''[[:d:Q114872525|Max Deeds]]'' | actor pornográficu británicu | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12382 | | ''[[:d:Q115049023|Stephen Nigel Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12383 | | ''[[:d:Q115097654|Joe Low]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12384 | | ''[[:d:Q115124980|Abbie Hern]]'' | actriz británica | 1997 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12385 | | ''[[:d:Q115130314|Brendan G. C. Smith]]'' | | 1963 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12386 | | ''[[:d:Q115482387|James Fender]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2001 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12387 | | ''[[:d:Q115492510|Tako Taal]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12388 | [[Ficheru:Rachel Dawson at Gays The Word 2024 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115526483|Rachel Dawson]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12389 | | ''[[:d:Q115676843|Richard Gwyn]]'' | | 1918 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 12390 | [[Ficheru:Professor Iain Martin (Deakin University Vice-Chancellor).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115794521|Iain Martin]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12391 | | ''[[:d:Q115796734|Tim Davies]]'' | | 1960 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12392 | | ''[[:d:Q115929783|Connor Morgans]]'' | | 1999 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12393 | [[Ficheru:Aleighcia Scott (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115931070|Aleighcia Scott]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12394 | | ''[[:d:Q116178708|Carl Morris]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12395 | | ''[[:d:Q116717924|Jude Brigley]]'' | | | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 12396 | | ''[[:d:Q116717968|Gwyn Briwnant-Jones]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12397 | [[Ficheru:Llen Natur Wicipedia conference15.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116792293|Gareth Haulfryn Williams]]'' | archiveru galés | 1944 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 12398 | | ''[[:d:Q116933504|M. Peter Middleton]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12399 | | ''[[:d:Q116979530|Stacey Lacey]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12400 | [[Ficheru:Eddie James 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116980442|Eddie James]]'' | | 2002 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12401 | | ''[[:d:Q117187572|Josh Hathaway]]'' | | 2003 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12402 | | ''[[:d:Q117290164|Fflyn Edwards]]'' | | 2009 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12403 | | ''[[:d:Q117611477|Scott Oates]]'' | xugador de bádminton | 1998 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12404 | | ''[[:d:Q117611484|Andrew Oates]]'' | xugador de bádminton | 1999 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12405 | | ''[[:d:Q117846310|Jean Ross]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12406 | [[Ficheru:Ryan Woodman 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q118203177|Ryan Woodman]]'' | | 2004 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12407 | | ''[[:d:Q118256271|John Jones]]'' | | 1871 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 12408 | | ''[[:d:Q118267620|Mai Jones]]'' | | 1897 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12409 | | ''[[:d:Q118268597|Lewis Williams]]'' | | 1865 | | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 12410 | | ''[[:d:Q118397835|Robert Gwilym Jones]]'' | | 1888 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12411 | | ''[[:d:Q119175309|Hana Lili]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 12412 | | ''[[:d:Q119545091|Christina Sewell]]'' | | 1923 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12413 | | ''[[:d:Q119983255|Chelsea Dickenson]]'' | | 1990 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12414 | | ''[[:d:Q120608062|Jo Thomas]]'' | | 1972 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12415 | | ''[[:d:Q120617036|Sophie Anderson]]'' | | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12416 | | ''[[:d:Q120684883|Robert Williams]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12417 | | ''[[:d:Q120692026|Angharad Penrhyn Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12418 | | ''[[:d:Q120801136|Iona Boggie]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12419 | | ''[[:d:Q120801137|Andy Boggie]]'' | | | | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 12420 | | ''[[:d:Q121139527|Nathan Sussex]]'' | | 1975 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12421 | [[Ficheru:Eileen Demes 2023 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q121759228|Eileen Demes]]'' | vallista alemana | 1997 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12422 | [[Ficheru:Wild Boar wrestler.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q122051699|Wild Boar]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 12423 | [[Ficheru:Art School Girlfriend 2023 Cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q122131298|Art School Girlfriend]]'' | | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12424 | | ''[[:d:Q122173702|Kenton Morgan]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12425 | | ''[[:d:Q122228095|Timothy Francis Lee]]'' | raperu británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12426 | | ''[[:d:Q122577954|Alun ap Brinley]]'' | | 1961 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12427 | | ''[[:d:Q122583506|Catrin Arwel]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12428 | | ''[[:d:Q122583808|Rhys Ap William]]'' | | | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 12429 | | ''[[:d:Q122927360|Rosie Hughes]]'' | | 1995 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 12430 | | ''[[:d:Q122973319|Andrew Lamerton]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 12431 | | ''[[:d:Q123055219|Noha Kaiss]]'' | | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12432 | | ''[[:d:Q123110921|Edie Bens]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12433 | | ''[[:d:Q123219567|Darcie Davies]]'' | | 2005 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12434 | | ''[[:d:Q123238082|Mark Douglas]]'' | | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12435 | | ''[[:d:Q123272735|Ian Parry-Jones]]'' | políticu noruegu | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12436 | [[Ficheru:Jetset Andy onboard Qatar Airways' A380.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q123347939|Jetset Andy]]'' | | | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 12437 | | ''[[:d:Q123416849|Emily Bridges]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 12438 | | ''[[:d:Q123706189|Molly Reardon]]'' | | 2003 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12439 | | ''[[:d:Q123706787|Rosie Carr]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12440 | | ''[[:d:Q123908302|Evie Rees]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12441 | [[Ficheru:Lauren drew 2022 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q123943417|Lauren Drew]]'' | | 1993 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12442 | [[Ficheru:Mackenzie Martin 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q123943566|Mackenzie Martin]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12443 | | ''[[:d:Q124023518|Hannah Grae]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12444 | [[Ficheru:Morgan Morse 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124093276|Morgan Morse]]'' | | 2005 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12445 | | ''[[:d:Q124251718|Iwan Teifion Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12446 | [[Ficheru:GGwynfil2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124258738|Gwern Gwynfil]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q22338221|Bronglais Hospital]]'' |- | style='text-align:right'| 12447 | [[Ficheru:Dan Edwards LQ 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124344804|Dan Edwards]]'' | | 2003 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12448 | | ''[[:d:Q124355125|Therese Squires]]'' | | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12449 | | ''[[:d:Q124357694|Evan Lloyd]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 12450 | [[Ficheru:Elin Maher.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124369042|Elin Maher]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 12451 | [[Ficheru:Siân Rhiannon Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124393203|Siân Rhiannon Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 12452 | [[Ficheru:Official portrait of Ann Davies MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124433180|Ann Davies]]'' | política galesa | 1962 | | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 12453 | | ''[[:d:Q124535331|Nel Metcalfe]]'' | | 2004 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12454 | | ''[[:d:Q124658214|James Crole]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12455 | | ''[[:d:Q124684373|Kate Williams]]'' | | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12456 | | ''[[:d:Q124697774|Thomas Johnson]]'' | | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12457 | [[Ficheru:2024 UEC Track Jun & U23 European Championships 074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124830321|Sam Fisher]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12458 | | ''[[:d:Q124850599|Jonathan Sergison]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12459 | [[Ficheru:Aimsey in 2022.png|center|128px]] | ''[[:d:Q125015402|aimsey]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12460 | | ''[[:d:Q125191138|Anya Paintsil]]'' | | 1993 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12461 | | ''[[:d:Q125216731|Drew Pritchard]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12462 | | ''[[:d:Q125307823|Ronald Barraud]]'' | | 1906 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 12463 | | ''[[:d:Q125324831|Henry Edwards]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12464 | [[Ficheru:30 Medi 2012 - Dirprwy Lywydd yn Nant Gwrtheyrn 30 September 2012 - Deputy Presiding Officer at Nant Gwrtheyrn (8070076064) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q125525882|Edward Morus Jones]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12465 | | ''[[:d:Q125543942|Charlie Crew]]'' | | 2006 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12466 | | ''[[:d:Q125635746|Peter Rees]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 12467 | | ''[[:d:Q125792432|Mahala Davis]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12468 | [[Ficheru:Ursula Huws.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q125908048|Ursula Huws]]'' | | 1947 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12469 | | ''[[:d:Q126484833|Sabrina Lee]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12470 | | ''[[:d:Q126501230|Ken Caswell]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 12471 | [[Ficheru:Official portrait of Claire Hughes MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126847730|Claire Hughes]]'' | | 1979 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12472 | [[Ficheru:Official portrait of Alex Barros-Curtis MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126848493|Alex Barros-Curtis]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12473 | [[Ficheru:Official portrait of Becky Gittins MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126848741|Becky Gittins]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 12474 | | ''[[:d:Q127377863|Lili Jones]]'' | | 2005 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12475 | | ''[[:d:Q127416552|Rhys Thomas]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12476 | | ''[[:d:Q127548319|Catherine George]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12477 | | ''[[:d:Q127592033|Huw Rowlands]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12478 | | ''[[:d:Q129075710|Helen Prosser]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 12479 | | ''[[:d:Q129257059|Axel Rudakubana]]'' | | 2006 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12480 | | ''[[:d:Q129485359|Martin Ace]]'' | | 1945 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12481 | | ''[[:d:Q129485603|Dafydd Emyr]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 12482 | [[Ficheru:Siân Lewis 2018, Llanelwedd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q129914267|Siân Lewis]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12483 | | ''[[:d:Q129920146|Macs Page]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]'' |- | style='text-align:right'| 12484 | | ''[[:d:Q130218515|Jane Maurice]]'' | | 1812 | | ''[[:d:Q129979095|Tyddyn-Tudur]]'' |- | style='text-align:right'| 12485 | [[Ficheru:Llion Jones, author of Attention is All You Need, at CIC Tokyo speaking about sakana.ai (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130238722|Llion Jones]]'' | | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12486 | | ''[[:d:Q130254772|Dominic Chennell]]'' | | | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 12487 | | ''[[:d:Q130259565|Lewis Hopkins]]'' | | 1836 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12489 | | ''[[:d:Q130319607|Julian Webber]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12490 | | ''[[:d:Q130340125|Christopher Edwards]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12491 | | ''[[:d:Q130377526|Morfudd Hughes]]'' | | 1961 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 12492 | | ''[[:d:Q130402747|Adam Sylvester]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q24192181|University Hospital Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 12493 | | ''[[:d:Q130447044|Jack Can Karadoğan]]'' | | 2004 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12494 | | ''[[:d:Q130458780|Brodie Coghlan]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 12495 | | ''[[:d:Q130469355|Tonya Smith]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12496 | [[Ficheru:Ella Lloyd Singapore 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130536171|Ella Lloyd]]'' | | 2005 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12497 | | ''[[:d:Q130547278|Deborah Humble]]'' | | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12498 | | ''[[:d:Q130707271|Dewi Wyn Williams]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 12499 | | ''[[:d:Q130750866|Maredudd ap Huw]]'' | | 1972 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12500 | | ''[[:d:Q130778036|David Hieatt]]'' | | | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12501 | | ''[[:d:Q131171335|Jenni Hall]]'' | | 1939 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12502 | | ''[[:d:Q131304634|Hywel Jenkins]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12503 | | ''[[:d:Q131336737|Joe Thomas]]'' | | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12504 | | ''[[:d:Q131587589|Ronan Kpakio]]'' | | 2007 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12505 | | ''[[:d:Q131598778|Maisie Davies]]'' | | 2005 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12506 | | ''[[:d:Q131629835|Helen Giza]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 12507 | | ''[[:d:Q131772384|Vicky Franzinetti]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12508 | | ''[[:d:Q131775524|Adam Gorb]]'' | | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12509 | | ''[[:d:Q131911160|Oliver Bradley]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 12510 | | ''[[:d:Q131993923|Ian Hughes]]'' | | | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12511 | | ''[[:d:Q132159245|Sam Scott]]'' | | 2005 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 12512 | | ''[[:d:Q132178548|Ben Warren]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12513 | | ''[[:d:Q132184460|John Michael]]'' | | 1774 | | ''[[:d:Q3398504|Newchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 12514 | | ''[[:d:Q132190490|Griffith Jones]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12515 | | ''[[:d:Q132797313|Shea Pita]]'' | | 2009 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 12516 | | ''[[:d:Q132858636|Huw Carrod]]'' | | | | ''[[:d:Q7859766|Tycroes]]'' |- | style='text-align:right'| 12517 | | ''[[:d:Q132862482|Dylan Lawlor]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12518 | | ''[[:d:Q133095940|Phillip Manley]]'' | | 1989 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12519 | | ''[[:d:Q133097679|Mika Watkins]]'' | | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12520 | | ''[[:d:Q133133006|Hayley Roberts]]'' | | 1980 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12521 | | ''[[:d:Q133189642|Meinir Mathias]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 12522 | [[Ficheru:Tegwen Morris yn Eisteddfod Genedlaethol Tregaron 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q133201015|Tegwen Morris]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q5446196|Ffaldybrenin]]'' |- | style='text-align:right'| 12523 | | ''[[:d:Q133266038|Mair Tomos Ifans]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12524 | | ''[[:d:Q133324047|Jonathan Bedford]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12525 | | ''[[:d:Q133333315|Ranjith Viswanathan]]'' | | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12526 | | ''[[:d:Q133420125|Emma Phillips]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12527 | | ''[[:d:Q133423116|Doreen Cunningham]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12528 | | ''[[:d:Q133473135|Jenni Scoble]]'' | | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12529 | | ''[[:d:Q133473306|Gwennan Hopkins]]'' | | 2004 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12530 | | ''[[:d:Q133473427|Sian Jones]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12531 | | ''[[:d:Q133584530|Michael Witts]]'' | | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12532 | | ''[[:d:Q133599218|Phil Knight]]'' | | 1965 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12533 | | ''[[:d:Q133607403|Owen Griffith]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12534 | | ''[[:d:Q133616206|Jeffrey Lloyd-Roberts]]'' | | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12535 | | ''[[:d:Q133630658|Margaret Simons]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12536 | | ''[[:d:Q133634939|Ifor Ap Gwilym]]'' | | 1951 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12537 | | ''[[:d:Q133638417|Brian Earnshaw]]'' | | 1929 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12538 | | ''[[:d:Q133646647|Joan Davies]]'' | | 1940 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12539 | | ''[[:d:Q133656235|Thomas Goddard]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12540 | | ''[[:d:Q133657213|Judy Taylor]]'' | | 1932 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12541 | | ''[[:d:Q133659331|Eleanor Goldsmith]]'' | | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12542 | | ''[[:d:Q133673407|Jonathan Lichtenstein]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12543 | | ''[[:d:Q133687251|Tako Taal]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12544 | | ''[[:d:Q133697488|Malcolm Carrick]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12545 | | ''[[:d:Q133702951|Richard Cottle]]'' | | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12546 | | ''[[:d:Q133705306|Neal Davies]]'' | | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12547 | | ''[[:d:Q133710497|Pete Davis]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12548 | | ''[[:d:Q133738864|David Peterson]]'' | | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12549 | | ''[[:d:Q133800806|Brian Minchin]]'' | | 1978 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12550 | | ''[[:d:Q133821219|Siôn Tomos Owen]]'' | | 1984 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12551 | | ''[[:d:Q133822117|Sara Lloyd]]'' | | | | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 12552 | [[Ficheru:W O Thomas, author of "Dwywaith o amgylch y byd" NLW3364433.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134058120|William Owen Thomas]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12553 | [[Ficheru:Revd Richrad Winter, Llangollen (CM) (1870) NLW3361841.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134086321|Richard Winter]]'' | | 1822 | | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 12554 | | ''[[:d:Q134087004|Hugh Lloyd]]'' | | 1858 | | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12555 | [[Ficheru:Revd Ezra Jones, Prestatyn NLW3365168.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100727|Ezra Jones]]'' | | 1848 | | ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 12556 | | ''[[:d:Q134113094|Aaron Tamme]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12557 | | ''[[:d:Q134251817|Emyr Davies]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 12558 | | ''[[:d:Q134318713|Gareth Noel Williams]]'' | | 1970 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 12559 | | ''[[:d:Q134404200|Danielle St James]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q1770146|Barry Island]]'' |- | style='text-align:right'| 12560 | | ''[[:d:Q134437016|Anna Fiteni]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12561 | [[Ficheru:The mother of John Jones (Myrddin Fardd, 1836-1921) NLW3363215.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134476408|Ann Owen]]'' | | 1808 | | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 12562 | | ''[[:d:Q134580585|Ted Goddard]]'' | | 1941 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 12563 | | ''[[:d:Q134582819|Jonathan Phillip Hicks]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 12564 | | ''[[:d:Q134591661|Abigail Bergstrom]]'' | | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12565 | | ''[[:d:Q134619929|Marilyn Jenkins]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12566 | | ''[[:d:Q134620192|Steve Griffiths]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q24674792|Holyhead]]'' |- | style='text-align:right'| 12567 | | ''[[:d:Q134716062|David Jandrell]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 12568 | | ''[[:d:Q134727478|Niels McDonald]]'' | | 2008 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12569 | | ''[[:d:Q134959889|James Rourke]]'' | | | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12570 | | ''[[:d:Q134963596|David Conway]]'' | | 1939 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12571 | | ''[[:d:Q134965930|John Vaughan]]'' | | 1615 | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 12572 | | ''[[:d:Q134980816|Elizabeth Mary Williams]]'' | | 1915 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12573 | [[Ficheru:Lee David Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135001613|Lee David Bowen]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12574 | | ''[[:d:Q135012716|Letitia Grey]]'' | | 1767 | | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 12575 | [[Ficheru:Sam Locke (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135112405|Sam Locke]]'' | | 2001 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12576 | | ''[[:d:Q135256033|David Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]'' |- | style='text-align:right'| 12577 | | ''[[:d:Q135350169|Andrew Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 12578 | | ''[[:d:Q135443626|Jonathan Nefydd]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12579 | | ''[[:d:Q135493598|Joe Jones]]'' | | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12580 | | ''[[:d:Q135525890|Jessica Blackler]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12581 | | ''[[:d:Q135671920|Seth Strong]]'' | | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12582 | | ''[[:d:Q135750503|Megan Purvis]]'' | | 1994 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12583 | | ''[[:d:Q135778232|Dewi Bryn Jones]]'' | | | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 12584 | | ''[[:d:Q135889461|Shelagh Williams]]'' | | | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 12585 | | ''[[:d:Q135909088|Christine Mills]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 12586 | [[Ficheru:Alun Jones, editor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135912144|Alun Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 12587 | | ''[[:d:Q135962788|Grey Evans]]'' | | 1942 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12588 | | ''[[:d:Q135987473|Jackie Williams]]'' | | | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 12589 | [[Ficheru:Enid Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136030278|Enid R Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12590 | | ''[[:d:Q136092737|Huw Derfel]]'' | | 1971 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12591 | | ''[[:d:Q136093036|Mirain Haf Roberts]]'' | | 1982 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12592 | | ''[[:d:Q136101442|Emyr Wyn Jones]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12593 | | ''[[:d:Q136101766|Bethan Jones]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 12594 | | ''[[:d:Q136154260|Priya Hall]]'' | | 1992 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12595 | | ''[[:d:Q136164691|Buddug James Jones]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12596 | [[Ficheru:Rev. D.B. Richard (5349019).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136168123|David Bowen Richards]]'' | | 1853 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12597 | | ''[[:d:Q136193245|J. Glyndwr Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q15999254|Bont Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 12598 | | ''[[:d:Q136205133|Francesca Reece]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 12599 | | ''[[:d:Q136311634|Chris Tandy]]'' | | 1982 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12600 | | ''[[:d:Q136312229|Emlyn Gomer]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12601 | | ''[[:d:Q136341005|Mair James McGeever]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12602 | | ''[[:d:Q136350387|Aled Rheon]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12603 | | ''[[:d:Q136350576|Amanda Prothero Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12604 | | ''[[:d:Q136350952|Catherine Ayers]]'' | | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12605 | [[Ficheru:Efa Gruffudd Jones, Comisiynydd y Gymraeg 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136357375|Efa Gruffudd Jones]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 12606 | | ''[[:d:Q136357821|Geraint Cynan]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 12607 | | ''[[:d:Q136358080|Huw Ynyr Evans]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12608 | | ''[[:d:Q136358406|Ioan Lord]]'' | | 1998 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12609 | | ''[[:d:Q136360233|Dafydd Cadwgan]]'' | | | | ''[[:d:Q85801358|Sirhowy]]'' |- | style='text-align:right'| 12610 | | ''[[:d:Q136375395|Joy Cornock]]'' | | | | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 12611 | | ''[[:d:Q136375625|Deian Gwynne]]'' | | 2006 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12612 | | ''[[:d:Q136375749|Luned Emyr]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12613 | | ''[[:d:Q136375869|Mari Grug]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 12614 | | ''[[:d:Q136379771|Nansi Rhys Adams]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12615 | | ''[[:d:Q136379851|Neville Hughes]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12616 | | ''[[:d:Q136399829|Rhian Blythe]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12617 | | ''[[:d:Q136399909|Rhydian Bowen Phillips]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12618 | | ''[[:d:Q136399950|Rhydian Wilson]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 12619 | | ''[[:d:Q136399969|Rhys Ap Hywel]]'' | | 1973 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12620 | | ''[[:d:Q136400060|Ywain Myfyr]]'' | | 1955 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12621 | | ''[[:d:Q136413814|Michael J. Webber]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12622 | | ''[[:d:Q136441673|Owain Gwilym]]'' | | 1970 | | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 12623 | | ''[[:d:Q136444225|Alun Harries]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12624 | | ''[[:d:Q136444313|Catrin Aur]]'' | | | | ''[[:d:Q3402099|Beulah]]'' |- | style='text-align:right'| 12625 | | ''[[:d:Q136444357|Dafydd Pierce]]'' | | | | ''[[:d:Q3398987|Croesor]]'' |- | style='text-align:right'| 12626 | | ''[[:d:Q136444392|David Kempster]]'' | | | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 12627 | | ''[[:d:Q136444409|Derec Brown]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12628 | | ''[[:d:Q136444471|Edwin Humphreys]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q3402600|Y Fron]]'' |- | style='text-align:right'| 12629 | | ''[[:d:Q136444492|Eirian Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12630 | | ''[[:d:Q136444599|Geraint Davies]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12631 | | ''[[:d:Q136444602|Geraint Pickard]]'' | | | | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 12632 | | ''[[:d:Q136444620|Griff Lynch]]'' | | 1988 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12633 | | ''[[:d:Q136444634|Gwawr Edwards]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12634 | | ''[[:d:Q136444713|John Eifion]]'' | | | | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 12635 | | ''[[:d:Q136444824|Mark Llewelyn Evans]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12636 | | ''[[:d:Q136444967|Robin Eiddior]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 12637 | | ''[[:d:Q136444977|Rosalind Owen]]'' | | 1947 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 12638 | | ''[[:d:Q136461430|Ben Bawden]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12639 | | ''[[:d:Q136461514|Euros Lyn]]'' | | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12640 | | ''[[:d:Q136461531|Geraint Morgan]]'' | | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12641 | | ''[[:d:Q136461634|Michele Ryan]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12642 | | ''[[:d:Q136562835|Karimah Hassan]]'' | | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12643 | | ''[[:d:Q136633223|Jeremy Huw Williams]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12644 | | ''[[:d:Q136635090|Nick Arden]]'' | | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12645 | | ''[[:d:Q136640514|Dennis Byron]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12646 | | ''[[:d:Q136651428|Morris Williams]]'' | | 1871 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 12647 | | ''[[:d:Q136670448|Jeremy Salt]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12648 | | ''[[:d:Q136673985|Cadfan Roberts]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12649 | | ''[[:d:Q136722653|Dilwyn Young-Jones]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12650 | | ''[[:d:Q136854360|Rebecca Gibbon]]'' | | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12651 | | ''[[:d:Q136913002|Siân Owen]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 12652 | | ''[[:d:Q136913153|Ian Rowlands]]'' | | | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 12653 | | ''[[:d:Q136914190|David Welch (actor)]]'' | | | | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 12654 | | ''[[:d:Q136914197|William Owen (Gwilym Gwyrfai)]]'' | | 1891 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12655 | | ''[[:d:Q136914204|Nansi Pritchard]]'' | | | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 12656 | | ''[[:d:Q136914236|Arwel Jones (Hogia'r Wyddfa)]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 12657 | | ''[[:d:Q136914283|Judith Roberts (cyfarwyddydd)]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12658 | | ''[[:d:Q136914288|Iwan Llewelyn-Jones (cerddor)]]'' | | 1959 | | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 12659 | | ''[[:d:Q136914302|Rhodri Evan]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q3460580|Crymych]]'' |- | style='text-align:right'| 12660 | | ''[[:d:Q136914489|Menna Trussler]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 12661 | | ''[[:d:Q136914510|Maldwyn John]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 12662 | | ''[[:d:Q136914525|Siôn Probert]]'' | | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12663 | | ''[[:d:Q136914537|Buddug Povey]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 12664 | [[Ficheru:(John Rhys-Davies) 2018-02-11 15-35-40 ILCE-6500 DSC07150 (31235662177) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16455|John Rhys-Davies]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12665 | [[Ficheru:AlunMichael crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19397|Alun Michael]]'' | políticu británicu | 1943 | | ''[[:d:Q3401558|Bryngwran]]'' |- | style='text-align:right'| 12666 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Jones of Whitchurch crop 2, 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29732|Maggie Jones, Baroness Jones of Whitchurch]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12667 | [[Ficheru:David Broome.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q34784|David Broome]]'' | | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12668 | | ''[[:d:Q40005|Sarah Thomas]]'' | xugadora de ḥoquei británica | 1981 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12669 | [[Ficheru:Timothy Dalton 1987.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q41233|Timothy Dalton]]'' | | 1946 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 12670 | [[Ficheru:Julia Gillard.jpg|center|128px]] | [[Julia Gillard]] | abogáu, Reinu Xuníu | 1961 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 12671 | [[Ficheru:Christian Bale-7837.jpg|center|128px]] | [[Christian Bale]] | actor británicu | 1974 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12672 | [[Ficheru:John-cale.jpg|center|128px]] | [[John Cale]] | cantante y escritor de rock británicu | 1942 | | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 12673 | [[Ficheru:Catherine Zeta-Jones VF 2012 Shankbone.jpg|center|128px]] | [[Catherine Zeta-Jones]] | | 1969 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12674 | | ''[[:d:Q48009|Anna Ryder Richardson]]'' | modelu malasia | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12675 | [[Ficheru:Rowan Williams -001b.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q49615|Rowan Williams]]'' | | 1950 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12676 | [[Ficheru:Peter Greenaway in 2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55282|Peter Greenaway]]'' | | 1942 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12677 | | ''[[:d:Q136914569|Geraint Jones (dramodydd)]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12678 | | ''[[:d:Q136987900|Irene Li Krauß]]'' | | 1973 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12679 | | ''[[:d:Q137011833|Gwion Lynch]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 12680 | | ''[[:d:Q137015394|William Owen (dramodydd)]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 12681 | | ''[[:d:Q137040483|Danny Grehan]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12682 | | ''[[:d:Q137040496|Marion Fenner]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 12683 | | ''[[:d:Q137040646|Lindsay Evans (actor)]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 12684 | | ''[[:d:Q137090049|Vanessa Gebbie]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12685 | | ''[[:d:Q137109867|Perry Gauci]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12686 | | ''[[:d:Q137116576|Zēnōnas Tzepras]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12687 | | ''[[:d:Q137120466|Nick Gammon]]'' | | 1958 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 12688 | | ''[[:d:Q137154045|John Margetts]]'' | | 1937 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12690 | | ''[[:d:Q137163156|Carwyn Leggatt-Jones]]'' | | 2007 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12691 | | ''[[:d:Q137163585|Joe Mitchell]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12692 | | ''[[:d:Q137184255|Ynyr Fychan ap Ynyr]]'' | | 1285 | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12693 | | ''[[:d:Q137184279|Meurig Llwyd]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12694 | | ''[[:d:Q137266780|Georgie Grasso]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12695 | [[Ficheru:Jay Joshua (left) and Connor Mills (right); 2025 (cropped) (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q137427377|Jay Joshua]]'' | | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12696 | | ''[[:d:Q137439130|Lowri-Ann Richards]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 12697 | | ''[[:d:Q137593941|Gwawr]]'' | | 400 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 12698 | | ''[[:d:Q137599597|Elis Price]]'' | | 2005 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12700 | | ''[[:d:Q138135153|DovelyTom Tom Davies]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12701 | | ''[[:d:Q138335527|Lucy Rees]]'' | | 1943 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12702 | | ''[[:d:Q138338094|Alan Jobbins]]'' | | 1940 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12703 | | ''[[:d:Q138338530|Gabriel Eustis]]'' | | 1895 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12704 | | ''[[:d:Q138547140|Iain Quinn]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12705 | | ''[[:d:Q138610790|Leonora Burton]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12706 | | ''[[:d:Q138637323|Jane Moore (1952)]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12707 | | ''[[:d:Q138913503|Delyth Angharad]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12708 | | ''[[:d:Q138999700|Marina Diamandis]]'' | | 1985 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12709 | | ''[[:d:Q139000984|Christopher Williams]]'' | | 1972 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12710 | | ''[[:d:Q139045679|Joseph Davies]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12711 | | ''[[:d:Q139070467|David John Edwards]]'' | | 1883 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12712 | | ''[[:d:Q139070495|Thomas Humphrey Edwards]]'' | | 1887 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12713 | | ''[[:d:Q139104381|Robert Humphrey Morris]]'' | | 1829 | | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 12714 | | ''[[:d:Q139105757|William Lewis Roberts]]'' | | 1864 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12715 | | ''[[:d:Q139189270|Iain Quinn]]'' | | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12716 | | ''[[:d:Q139205101|Meirion Bowen]]'' | | 1940 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12717 | | ''[[:d:Q139305697|William Owen]]'' | | 1684 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12718 | | ''[[:d:Q139310624|Llewelyn Owen]]'' | | 1838 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12719 | | ''[[:d:Q139372798|James Hugh Ash]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12720 | | ''[[:d:Q139373372|Michelle Louise Ash]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12721 | | ''[[:d:Q139505935|Tom Clarke]]'' | | 1994 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 12722 | | ''[[:d:Q139567732|Myles Kamwendo]]'' | | 2001 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12723 | | ''[[:d:Q139672363|Thomas Parcell]]'' | | 1832 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 12724 | | ''[[:d:Q139673862|Love Parry]]'' | | 1696 | | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12725 | | ''[[:d:Q139674766|David Rees]]'' | | 1875 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 12726 | | ''[[:d:Q139678615|Elizabeth McKenzie]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12727 | | ''[[:d:Q139679423|John Hughes]]'' | | | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 12728 | | ''[[:d:Q139679506|Jay James Picton]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 12729 | | ''[[:d:Q139679558|John Griffiths]]'' | | 1855 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 12730 | | ''[[:d:Q139679595|Adam Robert Lewis]]'' | | | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12731 | | ''[[:d:Q139679715|John Jones]]'' | | 1897 | | ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]'' |- | style='text-align:right'| 12732 | | ''[[:d:Q139691513|Mary Ellen Ellis]]'' | | 1862 | | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 12733 | | ''[[:d:Q139692008|Daniel Anthony]]'' | | 1821 | | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 12734 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Davies Treorci & sister Mrs. David Evans, Penllwyn (4672740).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139694048|Thomas Davies]]'' | | 1842 | | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 12735 | | ''[[:d:Q139711679|Peter Jones]]'' | | 1848 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12736 | | ''[[:d:Q139712423|Thomas William Hughes]]'' | | 1862 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 12737 | | ''[[:d:Q139713038|Catherine Levi]]'' | | 1877 | | ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]'' |- | style='text-align:right'| 12738 | | ''[[:d:Q139713902|Mary Hughes]]'' | | 1854 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 12739 | [[Ficheru:Portrait of Dr. John Roberts, Caer (4670504).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139713959|John Roberts]]'' | | 1843 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12740 | [[Ficheru:Portrait of Mary Wynne-Jones (4670563).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718198|Mary Jane Wynne Jones]]'' | | 1854 | | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 12741 | | ''[[:d:Q139718719|J W Lewis]]'' | | 1853 | | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 12742 | [[Ficheru:Portrait of William Deudraeth Jones (of Caegwyn, Penrhyndeudraeth) with Eisteddfod Chair (4670367).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718742|William Jones]]'' | | 1856 | | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12743 | [[Ficheru:Portrait of Lydia Parry of Penhafodlas, Llanrug (4670440).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139719041|Lydia Parry]]'' | | 1798 | | ''[[:d:Q3396764|Betws Garmon]]'' |- | style='text-align:right'| 12744 | | ''[[:d:Q139730940|Lewis Leigh]]'' | | | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12745 | [[Ficheru:Y Parch. J. Hawen Rees Adroddiad Blynyddol Egwlys Gynulleidfaol Marsh Lane Bootle am y flwyddyn 1902 (5293990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139748929|John Hawen Rees]]'' | | 1870 | | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 12746 | [[Ficheru:John Davis (Hywel) (5293973).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139750590|John Davis]]'' | | 1823 | | ''[[:d:Q14508463|Betws Bledrws]]'' |- | style='text-align:right'| 12747 | [[Ficheru:David Davies (5294004).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139755006|David Davies]]'' | | 1847 | | ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]'' |- | style='text-align:right'| 12748 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Hugh Parry, Llanarmon (4671747).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139781933|Hugh Parry]]'' | | 1793 | | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 12749 | | ''[[:d:Q139796321|Edward S. Jones]]'' | | 1867 | | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 12750 | | ''[[:d:Q139796414|Eleanor Bond]]'' | | | | ''[[:d:Q29482701|Cwrt Bleddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12751 | [[Ficheru:Dr. Peter Macaulay Owen (5349080).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139831689|Peter Macaulay Owen]]'' | | 1907 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12752 | [[Ficheru:Mrs. Anne Davies (5349039).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139831811|Anne Davies]]'' | | 1837 | | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 12753 | [[Ficheru:Daniel Rhys Davies (5349041).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139832115|Daniel Rhys Davies]]'' | | 1858 | | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 12754 | | ''[[:d:Q139847251|Jane Johnes]]'' | | 1804 | | ''[[:d:Q108366926|Dolaucothi House]]'' |- | style='text-align:right'| 12755 | [[Ficheru:Portrait of Ann Elizabeth Davies (4669989).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850112|Ann Elizabeth Frances]]'' | | 1844 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 12756 | | ''[[:d:Q139850760|Elizabeth Jones]]'' | | 1804 | | ''[[:d:Q3396360|Leeswood]]'' |- | style='text-align:right'| 12757 | [[Ficheru:Portrait of Ann Jones (Caegwyn, Penrhyndeudraeth) (4670287) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139851689|Ann Jones]]'' | | 1814 | | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 12758 | [[Ficheru:Portrait of Mr John Thomas Chemist Machynlleth (4671483).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858033|John Thomas]]'' | | 1846 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12759 | [[Ficheru:Portrait of Mrs John Thomas Chemist Machynlleth (nee Miss V Morris) (4671484).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858085|Margaret Morris]]'' | | 1846 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12760 | [[Ficheru:Daniel & John Evans (5294019).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139859178|Daniel Evans]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12761 | | ''[[:d:Q139860600|William Terry]]'' | | 1866 | | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 12762 | | ''[[:d:Q139861202|Isaac George]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 12763 | | ''[[:d:Q139861259|David Morgan Davies]]'' | | 1873 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12764 | [[Ficheru:Portrait of Mrs. Elizabeth Thomas (4671178).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139885371|Elizabeth Jones]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 12765 | | ''[[:d:Q139900209|Luned Rhys Parri]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12766 | | ''[[:d:Q139980630|Andrew Isidoro]]'' | | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12767 | | ''[[:d:Q140033247|Arthur Tregelles]]'' | | 1835 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12768 | | ''[[:d:Q140051473|John Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 12770 | | ''[[:d:Q140179554|Justin Avoth]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12771 | | ''[[:d:Q140232114|Richard Griffin]]'' | | 1951 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12772 | | ''[[:d:Q140264017|Elen Bowman]]'' | | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12773 | | ''[[:d:Q140299668|John Jones]]'' | | 1847 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 12774 | [[Ficheru:Ryan Giggs in 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10524|Ryan Giggs]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12775 | [[Ficheru:Page, Robert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10552|Robert Page]]'' | futbolista británicu | 1974 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 12776 | [[Ficheru:Leanne Wood AM (27555056394).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10694|Leanne Wood]]'' | política británica | 1971 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |} == personaxe del folclore == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 11943 | | ''[[:d:Q72699024|Canthrig Bwt]]'' | bruxa galesa | | | ''[[:d:Q13130349|Nant Peris]]'' |- | style='text-align:right'| 11944 | | ''[[:d:Q72823385|Beti'r Bont]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11945 | | ''[[:d:Q72824249|Gwen Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11946 | | ''[[:d:Q72826181|Peggy Abercamles]]'' | | | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 11947 | | ''[[:d:Q72828361|Sali Minffordd]]'' | | | | [[Powys]] |} == personaxe humanu de ficción == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 8261 | | ''[[:d:Q1283396|Myrddin Wyllt]]'' | | 540 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8746 | [[Ficheru:TheWolfManLobbyCardCropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4006190|Larry Talbot]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9670 | | ''[[:d:Q6742717|Malcolm Wynn-Jones]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 12689 | | ''[[:d:Q137161507|Iwen Słonina]]'' | | 1382 | | [[Bangor (Gales)]] |} == Misc == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 8424 | | ''[[:d:Q2483726|Cadfael]]'' | | 1080 | | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 8431 | | ''[[:d:Q2560424|Pixie]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9585 | | ''[[:d:Q6389447|Kenmare Sorceress]]'' | | 1909 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9601 | | ''[[:d:Q6426771|Edward Kenway]]'' | | 1693 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12240 | | ''[[:d:Q107860434|Trafford, Guy Rawson]]'' | | | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 12488 | [[Ficheru:Cennard Davies pen ac ysgwydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130282161|Cennard Davies]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 12699 | | ''[[:d:Q137630848|John Hughes (Glan Collen)]]'' | | | | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |} {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} 8zdqmvwqmk4u9cz9imy9lre3rukmc88 Guerra del Acre 0 79724 4501376 4493408 2026-06-23T05:47:55Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501376 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Bolivia antes de la guerra del Acre.png|miniaturadeimagen|351x351px| [[Bolivia]] en [[1899]] antes d'entrar na guerra.]] La '''Guerra del Acre''' foi un conflictu estremero y bélico ente [[Bolivia]] y [[Brasil]], que'l so desenllaz afectó tamién territorios en disputa col [[Perú]]. El conflictu tuvo dos fases desenvueltes mientres el periodu 1899-1903 apostándose territoriu del [[Acre (estáu)|Acre]] ricu n'árboles de cauchu y xacimientos [[Oru|auríferos.]] Concluyó cola victoria de Brasil y la consecuente anexón de los territorios sobre lo que Bolivia señalaba soberanía. La rexón del Acre tenía ricos xacimientos auríferos, bayura de recursos madereros, principalmente l'árbol del cauchu qu'a finales del sieglu XIX y casi mediaos del sieglu XX foi bien importante pa la industria del automóvil y el tresporte una y bones la goma sintética pa la fabricación de ruedes y otros oxetos nun foi afayada hasta práuticamente la [[Segunda Guerra Mundial]]. Por eso a esta guerra #soler llamar ''La Guerra del Cauchu'' yá que unu de los motivos polos cualos movilizóse'l gobernador Torres del Amazones foi l'impuestu que se dio a les esportaciones de cauchu. == Antecedentes == El nome d'Acre dau al territoriu en cuestión #deber a unu de los ríos de la rexón, llamáu '''Aquiry''' n'idiomes nativos y '''río Acre''' n'español y en portugués. Tres los trataos de Madrid ([[1750]]), San Ildefonso - Tratáu de Permuta ([[1777]]) y Badayoz ([[1801]]) tol territoriu del Acre, con una superficie d'aproximao 355.242 [[Quilómetru cuadráu|km²]] quedó confirmáu dientro de la soberanía [[España|española]], siendo entós afitaos les sos llendes coles posesiones portugueses (y depués [[Brasil|brasilanes]]) nel paralelu que cuerre dende les nacientes del ríu Yavarí escontra l'este hasta atopar la vaguada del ríu Madera, ye dicir el [[paralelu]] que sirvía como llende septentrional del Acre yera'l 7° o'l 7° 7' S; tal llende caltenerse pal Brasil hasta a lo menos [[1839]].<ref>Tras 50 años de estudios por parte de las comisiones mixtas de Perú y Brasil, la fuente principal de este curso de agua fue determinada durante el año [[1922]] en las coordenadas {{Coord|07|06|51|S|73|48|04|W}} o con más precisión en el punto geográfico de coordenadas 07° 06' 51” 02 S - 73° 48' 04" 23 W [https://web.archive.org/web/20080327133714/http://www.rree.gob.pe/portal/pexterior.nsf/0d8b0cfc25c6bb7805256c46006bbf7a/f2ab7c7c9707560705256c5b00759b6d?OpenDocument]</ref> En [[1776]] al ser creáu pola [[Imperiu Español|monarquía española'l]] Virreinatu del Río de la Plata quedaron pocu precisaos les llendes del mesmu al respective de los del Virreinatu de Perú de cuenta que al producise la independencia de [[Perú]] y depués la de [[Bolivia]] dambos estaos apostáronse'l territoriu. Brasil aprovechando la debilidá política tanto de Perú como de Bolivia dempués de la Confederación incorporara a la provincia (depués estáu brasilanu) d'Amazones gran parte del Acre corriendo les llendes dende'l yá citáu paralelu 7°S escontra l'Este y escontra el Sur. Según el Perú, la llende en 1870 col Perú según l'estáu brasilanu yera corríu escontra'l sur hasta'l paralelu que correspuende a les nacientes del ríu Purus, esto ye hasta casi'l 10°S. Sicasí pal estáu bolivianu, Brasil caltenía l'estremu norte nel paralelu 7°S -dende la tierra de los ''Guarayous-'' pero con perimportantes anexones nel Este imponiendo una frontera diagonal a Bolivia, tal primer anexón quedó como un fechu peracabáu (o ''fait accompli'') almitíu internacionalmente y asina depués aceptáu per Bolivia siendo presidente [[Mariano Melgarejo]] al infrascribir el llamáu ''Tratáu d'Amistá''" más conocíu como Tratáu d'Ayacucho del [[23 de payares]] de [[1867]] pol cual apurríense 102.400 km² de territoriu a Brasil (principalmente'l noroeste del Acre orixinal que pasó asina a ser parte del Amazones brasilanu). === Visión Boliviana === Bolivia, dende 1867 y hasta 1903, caltenía unos 253.242 km² del territoriu del Acre, teniendo como subdivisiones polítiques pocu definíes a los territorios llamaos Espín (nel norte), Cocama (nel centru) y Manetenery o Manetery nel sur y este, les rexones citaes formaben parte del Territoriu de Colonies. D'esta manera, hasta principios del sieglu XX, el territoriu del Acre (actual [[Acre (estáu)|Estáu d'Acre]]) pertenecía a Bolivia. Sicasí, en gran midida por causa de una gran seca qu'afectó al nordeste brasilanu mientres l'añu 1877 intensificóse la inmigración illegal de brasilanos al entós territoriu bolivianu, asina tres esi añu gran parte de la so población taba constituyida por brasilanos qu'esploraben ''seringais'', ye dicir campos onde abondaba l'árbol del cauchu, o que se dedicaben a estrayer [[oru]] y [[plata]] de los ''garimpos'' (xacimientos) y que, na práutica, acabaron creando un territoriu independiente subsidiario de Brasil porque Bolivia nun tenía una presencia bultable na rexón. En 1898 la Comisión Demarcadora de Llendes favoreció a Brasil con más alquisiciones territoriales por cuenta de Bolivia, ésta nun pudo faer nada porque aparte de nun cuntar con muncho sofitu internacional taba sumida nuna sangrienta guerra civil que foliaba a los sos efectivos. La guerra civil en Bolivia dexó notablemente tocáu al so exércitu que de nun producise, podría cuntar con más y meyores efectivos pa la defensa del Acre. En 1899, los bolivianos, con nueves concesiones territoriales a Brasil (citaes enantes en 1898), intentaron asegurar el control de la zona fundando como capital alministrativa a Puerto Alonso. Como fuercia de policía, #entamar en Cochabamba, un piquete de cuarenta homes sol inmediatu comandu del subteniente Víctor Rodmípez (ésta yera la fuercia inicial de policías de Puerto Alonso tres la so fundación). Tien de señalase que nel añu 1899 produxérase una importante meyora de colonizadores brasilanos qu'ocuparen l'área de los ríos Purús y l'Acre al sur de la llinia de fronteres pola inmigración citada enantes. Dende Bolivia, los pioneros colonos consiguieren establecese nel Abuná y empezaben a ocupar el territoriu del Acre. Col propósitu de remediar la falta d'una presencia importante de residentes bolivianos en xineru de 1899 creóse l'aduana de Puerto Alonso. Yera un actu llexítimu de soberanía, con propósitos alministrativos. Tratarse de recaldar los derechos d'aduanes que al país bolivianu correspondíen-y pola estraición de la goma qu'esplotaben bolivianos y estranxeros dientro del so territoriu. El pocu tiempu que pudo funcionar l'aduana, produció ingresos interesantes pal fiscu pero Puertu Alonso convertirse nel centru políticu y militar de los conflictos. === Visión Peruana === [[Ficheru:PERU_MAPA_1865.JPG|miniaturadeimagen|351x351px|Mapa de Perú en 1865]] El territoriu peruanu #estender hasta'l ríu Madera que sirvía de llende con Brasil, tamién según los [[Perú|peruanos]] la llende con Bolivia taba dau principalmente pel ríu Beni (reclamación hasta 1880) ente que por contraparte (hasta 1902) Bolivia reclamaba como llende con Perú'l cursu del río Madre de Dios y el del so afluente'l Inambarí, Brasil supo aprovechar los diferendos ente los países andinos y coles mesmes qu'oficiaba de mediador de "bona voluntá" ente ellos, llograba territorios. Sicasí, ente 1867 y 1909, tol territoriu d'Acre pasó al Brasil ensin llibrase batalla con Perú. Los presuntos derechos de Brasil sobre esa estensa zona #remontar a que, en 1867, el presidente bolivianu Mariano Melgarejo venciera territorios peruanos a Brasil -como si fueren d'esi país y #facer nuevamente en 1903 pol Tratáu de Petrópolis, depués d'una llarga guerra fronteriza de casi 30 años. Dende entós Brasil quixo faese pola fuercia de diches tierres, deseyando estendese inclusive hasta'l ríu Purús y el ríu Yarúa. El [[25 d'ochobre]] de [[1902]], la guarnición peruana de Amuheya refugó a un destacamentu brasilanu que-y esixía abandonar el so puestu. En [[1903]], una llancha con personal peruano del comisariato de Chandles foi baleada nel Acre. En [[1904]], el coronel brasilanu José Ferreira aportó al ríu Santa Rosa, afluente del Purús, y escaló cauchu y siringa a estractores peruanos. En [[payares]] d'esi añu, la guarnición de Amuheya rindióse ante fuercies brasilanes cimeres dempués de dos díes de combates. Considerando imposible defender militarmente la rexón, la perda peruana fíxose efectiva pol Tratáu Velarde-Rio Branco de 1909 y un retayu territorial complementariu #afitar col Tratáu Polu-Sánchez Bustamante que se llevó a cabu con [[Bolivia]], tamién de [[1909]]. == Guerra del Acre == En 1899, tres la fundación de #Puerto Alonso como capital alministrativa de la rexón del Acre, la creación d'una aduana na mesma ciudá y la imposición d'un impuestu a la goma esportada per parte de los bolivianos, el gobernador del Estáu del Amazones, Ramalho Junior, nun vio con bonos güeyos el establecimento de l'aduana boliviana y teniendo una sida acusó ante'l so gobiernu la illegalidá" de la ocupación, imputando a los supuestos ocupantes bolivianos de robos, atropellos y actos de violencia cometíos contra los residentes brasilanos. La debilidá de les autoridaes bolivianes afaló a los promotores de la rebelión y al gobernador brasilanu del Amazones, Ramalho Junior, ésti indució al español Luis Gálvez Rodríguez de Árias a que se punxera a la cabeza de los sececionistas, ente que, pa secundar y reforzar el movimientu separatista, entamarse n'Esquitáivos, una partida de mercenarios so la direición d'Alberto Moreira Junior, un pariente del gobernador del Amazones. Empecipiarse d'esta manera la Primer "revolución del Acre" o Primer Campaña (en Bolivia), de calter supuestamente local y autonomista. Los acreanos probrasilanos entamáronse política y militarmente, ocuparon Puerto Alonso destituyendo violentamente a les autoridaes bolivianes declarando darréu al Estáu Independiente d'Acre, Purús y Yaco llibre de Bolivia. Al español Gálvez acompañáben-y dellos veteranos de [[Guerra d'España y Estaos Xuníos|Cuba]]. La guerra estremarse en dos periodos o campañes: el primeru empieza dende 1899, cola presión de los brasilanos por que los bolivianos abandonen Puerto Alonso hasta la so posterior recuperación y reincorporación del Acre nuevamente a [[Bolivia]]; el segundu o Segunda Revolución Acreana (Segunda Campaña en Bolivia) empieza'l [[6 d'agostu]] 1902 con tomarse de la ciudá de Xapuri y termina en febreru de [[1902|1903]] cola firma del ''Modus Vivendi'' qu'establecía la desmovilización de les tropes bolivianes y la suscripción d'un nuevu tratáu.<ref>{{Cita web|url=http://www.la-razon.com/ciudades/Cobija-historia-Guerra_del_Acre-Batalla_de_Bahia_0_2360164001.html|títulu=La Guerra del Acre y la Batalla de Bahía - La Razón|fechaaccesu=2016-05-30|sitiuweb=www.la-razon.com}}</ref> El 17 de payares de [[1903]] mientres el gobiernu de [[José Manuel Pando]], Fernando Guachalla y Claudio Pinilla roblen per [[Bolivia|Bolivia'l]] Tratáu de Petrópolis pol que Bolivia dexa'l territoriu del Acre en cuenta de una compensación de 2.000.000 de llibres esterlines, el compromisu de construcción d'un ferrocarril na zona de les cachuelas y otros aspeutos rellacionaos al estatus y derechos de los habitantes de la rexón en cuestión, perdiendo Bolivia aproximao 190.000 km² de territoriu.<ref>{{Cita web|url=http://www.educa.com.bo/la-republica/la-guerra-del-acre#sthash.eH7LJfnZ.dpuf|apellíu=admins5|fecha=2014-11-18|títulu=La guerra del Acre|idioma=es|fechaaccesu=2016-05-30|sitiuweb=www.educa.com.bo}}</ref> Al españar la revuelta separatista, l'Acre cuntaba con más de trenta mil habitantes, amosándose casi indiferentes a lo qu'asocedía, de cuenta que los promotores de la revuelta, pa faer consentir la so popularidá expedíen despachos y cargos de coroneles de forma masiva, ensin que por ello llograren el sofitu y participación de los habitantes porque l'ideal de los acreanos yera'l de siguir como hasta entós, ensin frenu a les sos falcatrúes nin autoridaes que los gobernaren, imperando ente ellos el ''güeyu'' por güeyu y diente per diente. Amás preferíen la indiferencia por si un bandu tomaba replesalias, yá que nel Acre había bolivianos y brasilanos residentes que se dedicaben a esplotar el cauchu. === Primer campaña === [[Ficheru:Luis-Galvez-Caras-Caretas-1902.png|miniaturadeimagen|Luis Gálvez Rodríguez de Árias, proclamó la República d'Acre en 1899.]] Nel primer periodu (Primer Campaña), [[Bolivia]] tuvo que movilizase pa defender el so territoriu de les agresiones que s'asocedíen al norte. Bolivia acababa de salir d'una guerra civil y el so exércitu taba amenorgáu poles baxes sufríes nesti conflictu. [[Ficheru:Coronel_Ismael_Montes,_Ministro_da_Guerra_da_Bolívia_e_Comandante_da_1ª_Expedição_ao_Acre.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|309x309px|Coronel Ismael Montes, comandante de la 1ª Espedición a Acre.]] La República boliviana mandó al Acre tres columnes de soldaos, nomándose como delegáu nacional nel Acre y Bolivia a Andrés S. Muñoz , quien salió de La Paz pela ruta del ríu Beni. Pocu dempués, tropes al mandu del vicepresidente de la República boliviana, Lucio Pérez Velasco, salieron dende Cochabamba pela ruta del Chapare y el ministru de defensa, el doctor [[Ismael Montes]], encabezó otru contingente pela difícil ruta de Larecaja, tratarse de rivales políticos que pertenecíen por prestíu pero, llegaos al Acre, aunieron les sos fuercies y llograron restablecer l'orde na litigada zona. Antes de la llegada de les columnes bolivianes, nel Acre los secesionistes tomaron Puerto Alonso desallugando violentamente a les autoridaes bolivianes, #consiguir rápido porque la rexón nun cuntaba con abondes tropes militares y policiales bolivianes. El autoproclamado presidente foi Luis Gálvez Rodríguez de Árias entamó eficientemente a la acabante crear nación sufriendo un golpe d'estáu temporal una y bones el poder foi-y restituyíu. Mientres esti periodu, son destacables los combates de Papirí, Cajueiro, Combate de Amapá y Humaitá. T<sup>a</sup>mién ye bien bultable'l combate de Riosinho destacarse la centinela Maximiliano Paredes, vigía que se decató de movimientos estraños y al nun recibir respuesta al berru Altu!» nin reconocer presencia de soldaos bolivianos decidió disparar, evitando una emboscada de los sececionistas a los soldaos bolivianos; pero morrió ente la rabasera de disparos; tres los disparos, los soldaos bolivianos de la 2a División entablaron combate de momentu, que se xeneralizó mientres más de dos hores, siendo derrotaos los atacantes secesionistes. Darréu a esti fechu produció'l combate de Puerto Alonso, onde la ciudá que foi retomada polos bolivianos alcuéntrase abarganada poles fuercies revolucionaries que yeren mayores en númberu. Ante la escasez de cebera y municiones, hubo delles suxerencies de romper el cercu y retornar escontra'l sur al interior de Bolivia, los xefes bolivianos al cargu de la defensa decidieron siguir faciendo frente a los secesionistes probrasilanos, éstos prexulgando una maniobra envolvente (al ver salir una columna militar de Bolivia) pensaron que los bolivianos intentaben corta-yos la retirada, de cuenta que los acreanos dieron la voz d'alarma y asoraos poles cargues de disparos feches polos bolivianos decidieron retirase precipitadamente, inclusive abandonando pertrechos militares. Los sececionistas que sitiaron Puerto Alonso yeren seiscientos contra menos de doscientos, nun teníen cohesíon nin disciplina militar. Depués, nel caserío de Bagé se entabló otru combate ensin qu'un bandu pudiera vencer al contrariu. Ten de considerase la dificultá pa la movilización naquella dómina, yá que nun esistíen caminos apropiaos, nin medios de tresporte en proporción fayadiza, motivu pol cual, el tresporte de tropes tuvo al cargu de la Armada de Bolivia que xugó un papel importante.<ref name="histarmar.com.ar">{{Cita web|url=http://www.histarmar.com.ar/ArmadasExtranjeras/Bolivia/ArmadaBolivia-1.htm|autor=histarmar.com.ar|fecha=|títulu=Armada de Bolivia|idioma=|obra=|fechaaccesu=15 de mayo|añoacceso=2013|cita=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180816232138/http://www.histarmar.com.ar/ArmadasExtranjeras/Bolivia/ArmadaBolivia-1.htm|fechaarchivu=2018-08-16}}</ref> La entrega que fixeron los soldaos bolivianos na defensa de la so patria pudo más que les torgues que presentaba'l terrén, les condiciones climatolóxiques, les enfermedaes y la loxística. Tres les derrotes sufríes polos revolucionarios acreanos, estos retiráronse (dellos a les sos residencies) y los demás reconocieron l'autoridá boliviana de la rexón. Al español Luis Gálvez Rodríguez de Árias prindarse tropes de la marina de Brasil por non cumplir la so pallabra sobre l'impuestu del cauchu yá que nun #quitar el citáu impuestu y nin siquier dio a unu de los sos socios el 20 per cientu. === Segunda Campaña === [[Ficheru:Baraodoriobranco.gif|derecha|miniaturadeimagen|334x334px|Canciller brasilanu, Barón del Rio Branco.]] [[Ficheru:Placido1.jpg|miniaturadeimagen|230x230px|José Plácido de Castro.]] El segundu periodu (Segunda Campaña) foi nel gobiernu bolivianu del xeneral Pando que se decidiera animar a compañíes estranxeres pa esplotar les riqueces del Acre y asegurar asina la soberanía boliviana pa evitar llevantamientos como l'asocedíu enantes, pa ello realizó un contratu cola empresa d'Estaos Xuníos llamada ''The Bolivian Syndicate'' roblándose'l Tratáu de Aramayo. La cancillería de [[Brasil]] y la de [[Perú]] reaccionaron airadamente pidiendo esplicaciones formales sobre la presencia de la compañía boliviano-americana nel Acre. El nuevu canciller brasilanu, Barón del Rio Branco, empecipió una brengosa campaña denunciando esi alcuerdu señalando que nin él mesmu dexaba la presencia d'intereses internacionales estraños na Amazonia y esixía la so inmediata derogación. Coles mesmes repitía los intereses brasilanos nel territoriu en pleitu del Acre, proponiendo al gobiernu bolivianu opciones de truecu territorial o l'alquisición del mesmu. Nel marcu d'esta delicada situación, les autoridaes bolivianes de Puerto Alonso amontaron los impuestos d'aduana. Esta circunstancia y la permanencia de ''The Bolivian Syndicate'' na rexón determinaron l'alzamientu de los colonizadores brasilanos o brasilanos, ésti foi l'empiezu de la llamada Segunda Revolución del Acre" o "Revolución Acreana" pa los brasilanos. L'alzamientu secesionista sofitáu pol gobiernu del Amazones y lideráu pol soldáu José Plácido de Castro y Jefferson José torres y otros ''seringueiros'', que s'apoderaron del área de Xapuri y declararon el [[27 de xineru]] de 1903 "Estáu Independiente del Acre" pa casi darréu pidir la so anexón al Brasil, esto dio'l [[6 d'agostu]] de [[1903|1902]] y atopó a la rexón casi desguarnecida de tropes militares bolivianes. Capo tenía como prioridá atacar la posible presencia del sindicatu norteamericanu na rexón. Punxo nuevamente sitiu a Puerto Alonso ocupando tamién otres posiciones bolivianes. Los secesionistes llegaron a ocupar la Fuécara de Badea (actual Acovez) y delles zones de les estancies del industrial cruceño Nicolás Suárez, que entamó del so propiu bolsu una tropa de voluntarios bien esperimentaos, denominándola Columna Porvenir pa defender tantu los sos propios intereses como los de Bolivia. La llucha en Badea desenvolverse de la siguiente manera: Llegóse a saber polos estancieros bolivianos qu'unu de  los xefes insurrectos, Galdino Marinho, apoderárase con 250 homes, de la Barraca de Badea, actual ciudá d'Acovez. Federico Román, dempués coronel y xeneral del exércitu bolivianu, que s'atopaba al mandu de la Columna Porvenir, resolvió atacar el [[10 d'ochobre]], les tropes acreanas rindiéronse. [[Ficheru:RioBranco_MemorialAcreano.JPG|miniaturadeimagen|307x307px|Monumentu nel centenariu del Llevantamientu Acreano en Rio Branco, capital del actual Estáu d'Acre.]] Posterior a esti fechu, y una vegada repuestos los secesionistes, produzse la capitulación de vuelta de la Empresa, onde les tropes bolivianes al frente del coronel Rojas capitulan frente a los acreanos. Mientres casi un mes los soldaos bolivianos, aguantaron los embates de los secesionistes qu'aumentaren el so efectivu a 1400 homes. Finalmente, y ante la pésima situación reinante, Rojas rindióse non ensin antes esixir respetu al so honor y al del so exércitu, el [[15 d'ochobre]] de [[1902]]. #El vencedores, almirando'l valor de los sos oponentes, respetaron la so pallabra dexando que los pocos sobrevivientes retornen escontra l'interior de Bolivia, cosa que bien pocos pudieron poles condiciones del terrén. Nel combate de Costa Rica ye onde la Columna Porvenir llogra la fama de ''guerrilleros del Acre'' pola conocencia que teníen sobre la rexón y la selva. Dempués d'estes aiciones produz la Capitulación de Puerto Alonso, negativu pa Bolivia, onde los 194 defensores de la so guarnición, tres ocho meses de cercu continuu aguantaron 9 díes de combates. L'ataque empezó'l [[15 de xineru]] de [[1903]], concluyendo'l 24 del mesmu mes, fecha na que se tomó la decisión de capitular. Conocíes les noticies sobre los desastres nel Acre, el presidente, José Manuel Pando dada la so esperiencia por eses paraxes decidió encabezar personalmente la defensa del Acre, movilizando una columna de 600 o 700 homes aproximao del exércitu bolivianu topáu na rexón de La Paz cola cuenta d'allegar en socorru de #Puerto Alonso, ensin saber qu'ésti taba yá a puntu de cayer. Tomaron la ruta de Larecaja y el ríu Beni llogrando llegar a Riberalta y tomar posiciones iniciales de combate n'abril de 1903. La marcha del presidente Pando al Acre produció la inmediata reaición del gobiernu de Brasil que denunció'l fechu como una provocación. Darréu dispunxo l'unvió de contingentes militares del exércitu escontra la frontera del Matto Grosso y al Acre, asitiándose estes cerca de les milicies revolucionaries de Prestáu de Castro. El gobiernu bolivianu intentó dar marcha tras de la so rellación col ''The Bolivian Sindicate'', solicitando l'anulación del contratu, pero la xestión nun tuvo ésitu, en gran midida porque'l consorciu alegó qu'empecipiara inversiones. Pocu dempués los alministradores estranxeros empecipiaben conversaciones col gobiernu de Brasil que terminó mercando los sos derechos. El gobiernu brasilanu decidió movilizar 4.000 homes del so exércitu, en comunicando la so cancillería'l [[21 de xineru]] a La Paz, que consideraba al territoriu en pleitu. Dos meses dempués, el [[2 d'abril]], la División brasilana ocupaba Puerto Alonso. La guerra internacional a gran escala taba a namái un pasu. Les tropes de Pando que llegaren a Riberalta escontra mediaos de marzu de 1903 estremáronse, una parte #quedar na ciudá y la otra moverse a Puertu Ricu (Combate de Puertu Ricu) onde fixeron trincheres pa darréu defender con denuedo y heroísmu l'ataque de los sececionistas, quien sufrieron numberoses baxes frente a los guerrilleros de la Columna Porvenir qu'empezaron a llanzar ataques xunto al exércitu bolivianu de forma sangrienta, por ésta columna de voluntarios los separatistes retiráronse ganaos de Puertu Ricu. Neses circunstancies y a escasos díes d'entrar nuna guerra convencional contra los más de 8.000 homes del exércitu profesional de Brasil al mandu del xeneral Silveira que se topaba axuntáu en #Puerto Alonso y contra los milicianos de Castru que sumaben una cantidá importante d'homes, el gobiernu bolivianu en La Paz decidía ente siguir la campaña militar o rematar pela vía diplomática, a la fin decidióse la vía diplomática pos el país yá tuvo esgañáu por una guerra civil. El presidente bolivianu Pando y los sos escosos 450 combatientes (el restu fuera abrasáu poles enfermedaes) #topar nuna situación desventayosa, acabaron reconociendo'l ''modus vivendi'' nel territoriu del Acre que fuera robláu col [[Brasil]] el [[21 de marzu]] de [[1903]] y como primer aición les tropes tornaron a La Paz xunto al xeneral Pando. El Mondus Vivendi yera de calter provisional yá que el [[17 de payares]] de [[1903]] roblóse'l tratáu de Petrópolis. == Tratáu de Petrópolis == [[Ficheru:Bolivia_despues_de_la_guerra_del_Acre.png|miniaturadeimagen|263x263px|Bolivia dempués de la guerra del Acre.]] El Tratáu de Petrópolis ye un tratáu de paz robláu ente Bolivia y Brasil na ciudá brasilana de Petrópolis el [[17 de payares]] de [[1903]], pol cual Bolivia dexó una superficie aproximada de 191.000 km², que correspuenden na so mayor parte col actual estáu del Acre, al Brasil, yá en 1877 pol Tratáu de Paz y Amistá" o Tratáu d'Ayacucho Bolivia venciera otros 164.242 km² de la rexón del Acre que fueron amestaos per Brasil a la entós provincia y actual estáu d'Amazones. Ente los principales motivos de la entrega del territoriu tán la Fiebre del cauchu, asocedida a finales del sieglu XIX y principios del sieglu XX, y la sulevación de los habitantes de la rexón, que na so mayor parte yeren brasilanos. Pol tratáu, Brasil comprometerse a los siguientes términos: * Conceder territorios próximos al Acre (que de fechu Bolivia los apurrió al Brasil años antes), que suman 3000 Km² (Brasil quedarse con más del 90% del Acre y dexaba de reclamar dellos pequeños territorios que Bolivia había consideráu propios dende la so fundación). * Construyir un ferrocarril ente les ciudaes de Riberalta y Porto Velho, pa la esportación del cauchu d'aquella dómina (Ferrocarril Madeira-Mamoré). * Dexar a Bolivia accesu non soberanu a los ríos brasilanos pal tresporte de mercaderías hasta l'Atlánticu. * Dexar a Bolivia construyir aduanes nes ciudaes brasilanes de Corumbá, Belém y Manaus, según n'otres ciudaes brasilanes fronterices. * Pagar al gobiernu bolivianu la cifra de £ 2.000.000,00, lo qu'equivaldría al añu 2010 a O$S 293.774.770,80 en cuenta de dexar el territoriu del Acre. Brasil cumplió con toles obligaciones del tratáu. El ferrocarril foi rematáu en 1912, a pesar de nun consiguir algamar la ciudá de Riberalta por cuenta de les condiciones del terrén, y costó al Brasil O$S 33 millones y 3.600 vides de trabayadores brasilanos. Llamáu Estrada de Ferro Madeira-Mamoré, el ferrocarril funcionó hasta 1972, cuando foi desactiváu por nun ser más interesante económicamente pa dambos países — casi dos años dempués de termináu'l Madeira-Mamoré, en 1914, Bolivia construyó un ferrocarril en collaboración con Chile, pa llevar la so producción al Pacíficu. Mientres el periodu de 1912 a 1972, llegarse a tresportar una cantidá considerable de mercadería tantu brasilana cuanto boliviana pol ferrocarril Madeira-Mamoré. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.wdl.org/es/item/1035/ Mapa oficial brasilano de 1873 en el cual el Brasil reconoce el Acre como boliviano o peruano.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160417064916/https://www.wdl.org/es/item/1035/ |date=2016-04-17 }} * [http://eeadv.wordpress.com/historia/guerra-del-acre Cap. Arthur Posnansky y La Guerra del Acre: Biblioteca EEADV] * [https://web.archive.org/web/20090308030503/http://www.lostiempos.com/noticias/31-10-06/31_10_06_nac13.php La Guerra del Acre: Periódico Los Tiempos] * [https://web.archive.org/web/20140420044853/http://www.redpizarra.org/HuellasDeBolivia/LaGuerraDelAcre La Guerra del Acre: Huellas de Bolivia] * [http://eduardoeginacarli.blogspot.com/2007_06_01_archive.html Guerra del Acre: Eduardo Ginacarli] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305031154/http://eduardoeginacarli.blogspot.com/2007_06_01_archive.html |date=2016-03-05 }} * [https://web.archive.org/web/20100109212223/http://www.eldeber.com.bo/anteriores/20040806/escenas_11.html La Guerra del Acre: Periódico El Deber] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Bolivia]] [[Categoría:Brasil]] [[Categoría:Historia de Perú]] ok0j1j3pk5t5z1wajlgpop4g1zebbro Usuariu alderique:Amasuela 3 80006 4501406 4496982 2026-06-23T11:24:56Z Amasuela 32214 /* Bloquiar páxina */ Contestar 4501406 wikitext text/x-wiki '''Ye una llástima qu'escaeza mas rápido de lo qu'apriendo..pero asina son les coses..''' reflexón personal.. [[Archivu:PODY barnstar.png|thumb|200px|right|Esti usuariu ye'l 4<sup>u</sup> de la [[Wikipedia n'asturianu]] con más númberu d'ediciones.]] [[Ficheru:Escudo gijon.svg|100px|miniaturadeimagen|izquierda]] [[Ficheru:Grado.svg|75px|miniaturadeimagenGrau]] [[Ficheru:Escudo de Yernes y Tameza.svg|75px||Yernes y Tameza]] Hola a toos, El mio nome d'usuariu ye Amasuela y el mio nome real Luis, acompáñovos dende agostu 2006, aunque con periodos d'inactividá, pel momento correxíu erros d'otres páxines. Solo soi unu de los '''{{NUMBEROFACTIVEUSERS}}''' usuarios activos nesti proyectu. Saludos a toos… -- {{Babel2|en|This user is able to contribute with an '''[[:Categoría:Usuarios por idioma - Inglés mediu|intermediate]]''' level of '''[[:Categoría:Usuarios por idioma - Inglés|english]]'''.[[Categoría:Usuarios por idioma - Inglés mediu|{{PAGENAME}}]]}}<noinclude></noinclude> {{BabelN|ast|Esti usuariu ye un falante, ye un dicir '''[[:Categoría:Usuarios por idioma - Asturianu mediu]]''' d''''[[:Categoría:Usuarios por idioma - Asturianu-|asturianu]]'''.<includeonly>[[Categoría:Usuarios por idioma - Asturianu nativu|{{PAGENAME}}]]</includeonly><noinclude>[[Categoría:Plantíes d'usuariu - ast- ]]</noinclude>}}<noinclude></noinclude> {{BabelN|gl|{{lang|es|Este usuario es un lector '''[[:Category:Usuarios por idioma - Español nativu|nativo]]''' de '''[[:Category:Usuarios por idioma - Español|español]]'''.[[Category:Usuarios por idioma - Español nativu|{{PAGENAME}}]]}}}} == Títulos == Hola Fotoasturias, gracies pola torna de tantos artículos, pero yera bueno traducir tamién los títulos. Si non los alministradores tendrán una gran xera corrixendo les tos ediciones. __[[Usuariu:Munsterán|Munsterán]] ([[Usuariu alderique:Munsterán|alderique]]) 21:45 15 xun 2016 (UTC) ==D'alcuerdu== D'alcuerdu eso voi faer nes siguientes, pido esculpes. Ye una pena'l que yo nun pueda camudar los títulos, Gustaríame que me dierais la oportunidá de reparar esi erru en cada páxina, nun quixera cargar de trabayu a el alministradores. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 12:41 18 xun 2016 (UTC)([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 09:18 16 xun 2016 (UTC) : Buenes, Fotoasturias, igualmente con relación con esti tema quería comentate que nos artículos, cuando se fala d'obres lliteraries o títulos de películes faise una tradución del títulu al asturianu y asina dase'l casu, por exemplu en [[La moza de la Perlla]] que se diz: "''Girl with a Pearl Earring'' (traducida como La moza de la perlla n'España y La moza col arete de perlla en Llatinoamérica), película basada na novela", cuando ye evidente qu'esi nun puede ser el títulu que se-y dio n'España. Según creo recordar el criteriu de la nuestra wikipedia ye dexar el títulu na llingua orixinal, o la so versión n'español si ye que la tuvo, salvo qu'hubiera versión n'asturiano. Un saludu. --[[Usuariu:Zato-ino|Zato-ino]] ([[Usuariu alderique:Zato-ino|alderique]]) 05:38 7 xnt 2016 (UTC) :: El criteriu ye dexar el títulu orixinal de la obra a nun ser que tenga versión n'asturianu. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 13:07 7 xnt 2016 (UTC) --------- Buenes Zato-ino, Entendíu, de nun haber película n'Asturianu, ponse'l títulu de la versión n'Español. hai otra mas que voi iguar, de "Viaxe al centru de la tierra", versión de 1959. (camudáu) Disculpame por non saber interpretalo. '''Yá esta camudáu'l título.''' anoto tou lo que m'indiques. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 09:21 7 xnt 2016 (UTC) ==Categorizar== Agradézote fondamente l'esfuerzu que tas faciendo creando tantos artículos y, polo xeneral, tán mui bien. Sicasí, hai dalgo que te falta y ye amesta-yos al final del tou una categoría. Si tienes duldes que nun te dea reparu preguntar. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 13:07 7 xnt 2016 (UTC) ==Gracies "Vsuarezp"== Gracies poles tos palabres, te estimo d'igual manera lo que dices alrodiu del mio trabayu, seguro que lo que me propones ye lo mas fayadizu, pero bonalmente, non se como faelo, asina que va estimar cualquier indicación que me facilite faer lo que me comentes. Munches Gracies rapaz. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 16:34 7 xnt 2016 (UTC) :[https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Equí tienes], en castellanu, una esplicación amañosa de cómo añader categoríes. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 09:40 12 xnt 2016 (UTC) == Referencias -> Referencies == Hola, Fotoasturias. Cuando faigas tornes tate sollerte de traducir toles seiciones, normalmente dexes "Referencias" en castellán y hai que dir corrixéndolo d'artículu en artículu. --[[Usuariu:Munsterán|Munsterán]] ([[Usuariu alderique:Munsterán|alderique]]) 11:23 12 xnt 2016 (UTC) ======= D'alcuerdu..asina lo fadré Gracies, caray, voi de fallu en fallu.. Cuando-yos referencies sían en otru idioma non nacional, creyí lleer que debía d'ignorales, a pesar de qu'hai referencies n'Inglés realmente interesantes. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 11:27 12 xnt 2016 (UTC) ==Si hai dalgún wikipedista na zona Grau-Uvieu== Podía invitalu a un café y preguntai dalgunes duldes que por mas que lleo -yos instrucciones non acabo de entendeles. Vos vais dicir.. De faer un trabayu decente a faer un mal trabayu, hai un pasu.. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 12:01 12 xnt 2016 (UTC) ==Interrupción temporal de tradiciones en Wikipedia== Viendo los errores que cometo con el consiguiente trabajo de enmienda a todos mis fallos para otros wikipedistas, interrumpo mis acciones en wikipedia, leeré todo lo que pueda de las normas, aunque lo he hecho hasta ahora y puede que sean instrucciones claras para un iniciado, pero no lo es para mi, Gracias por vuestra ayuda y pido disculpas por las molestias. Viendo los erros que cometo col consiguiente trabayu d'enmienda a tolos mios fallos pa otros wikipedistas, atayo les mios acciones en wikipedia, voi lleer tou lo que pueda de les normes, anque lo fixi hasta agora y pue que sían instrucciones clares pa un empecipiáu, pero nun lu ye pal mio, Gracies pola vuesa ayuda y pido esculpes poles molesties. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 13:14 12 xnt 2016 (UTC) --[[Usuariu:Munsterán|Munsterán]] ([[Usuariu alderique:Munsterán|alderique]]) --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) Gracies :Teniendo en cuenta la xera que ties, yo nun lo dexaría, porque siempre que miro la wikipedia veo los tos artículos y bien. Lo único cuando vayas a finar con una torna que cambies el "Referencias" por "Referencies" (yá vi que la torna automática del castellán déxalo asina) y que cuando espublices l'artículu lu edites un momentín p'amesta-y una categoría o dos ;) --[[Usuariu:Munsterán|Munsterán]] ([[Usuariu alderique:Munsterán|alderique]]) 15:32 12 xnt 2016 (UTC) Non te entendiera, comprobé que efectivamente lo de referencies nun salía como referencies, igual qu'enllaces esteriores, que tamién sale en castellán. Toi lleendo y reparando les postreres que subí,. Utilizaba como ayuda a la traducción un programa qu'agora non alcuentru, indicábame les páxines que nun taben traducíes, le ponía titulo e iba traduciendo y corrigiendo por párrafos, pero perdí l'enllaz y nun lo atopo, estimaría indicáresme por aciu un enllaz por onde s'atopa, yo llegaba a esta ayuda de traducción por aciu esti enllaz : """https://ast.wikipedia.org/wiki/Especial:ContentTranslation""" pero ágora diezme que non existe la páxina. Podies mandfame el enllaz [[Usuariu:Munsterán|Munsterán]] ([[Usuariu alderique:Munsterán|alderique]]) --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 17:23 12 xnt 2016 (UTC) == Non te entendiera == Non te entendiera, comprobé que efectivamente lo de referenciAs nun salía como referenciEs, igual qu'enllaces esteriores, que tamién sale en castellán. Toi lleendo y reparando les postreres que subí,. Utilizaba como ayuda a la traducción un programa qu'agora non alcuentru, indicábame les páxines que nun taben traducíes, le ponía titulo e iba traduciendo y corrigiendo por párrafos, tamién me marcaba los artículos que llevaba nel mes y nel añu, pero perdí l'enllaz y nun lo atopo, estimaría indicáresme por aciu un enllaz por onde s'atopa, yo llegaba a esta ayuda de traducción por aciu esti enllaz : """[[https://ast.wikipedia.org/wiki/Especial:ContentTranslation]]""" pero ágora diezme que non existe la páxina. Podies mandfame el enllaz [[Usuariu:Munsterán|Munsterán]] ([[Usuariu alderique:Munsterán|alderique]]) Sigo leyendo todas eses coses que me dices… La cosa ye establecer un orde, un fluxu de trabayu pa cada palabra, viendo lo que falta y lo que puede añedir, creo qu'entiendo. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 17:23 12 xnt 2016 (UTC) Disculpes.. :Ye verdá, a min tampoco me furrula. Teniendo'n cuenta que ye una beta ye normal. Cuando vuelva a salir siguimos utilizándolu. Igualmente, si precises d'un traductor automáticu prueba http://di098.edv.uniovi.es/apertium/comun/traductor.php, que maxino que será la máquina qu'utilicen pal traductor de Wikipedia. Copies y pegues el testu en castellán, salte abaxo la torna, revísesla y cópiesla equí, amestes les referencies que faiga falta y marques les palabres que quies que redirixan a otru artículu y ya tá, un poco más abegoso que col traductor de Wikipedia, que nos aforraba esa xera, pero Eslema tien un bon traductor, pa que nun faiga falta tornar too a mano ;) --[[Usuariu:Munsterán|Munsterán]] ([[Usuariu alderique:Munsterán|alderique]]) 17:35 12 xnt 2016 (UTC) == Vaya ! == Voi Tener que probalu, yo conozo'l Eslema, igual íguase'l otru, MUCHES GRACIES --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 17:52 12 xnt 2016 (UTC) == Cuestiones rellacionaes cola llingua en «[[Macizu de Altái]]» == Hola, Fotoasturias. Bienveníu a la Wikipedia n'asturianu. Espero que te pete. Vi dellos erros na to postrer torna. Quiero esponételos pa que los corrixas. * N'asturianu cuando la preposición «de» (y otres) introduz una pallabra qu'entama per vocal, entós apostrófase. Poro, el títulu tá mal: ye «d'Altái» y non *«de Altái». Lo mesmo colos pronomes átonos. * Del mesmu mou, cuando una pallabra termina per vocal y la siguiente tamién comienza per vocal, la preposición s'apostrofa cola segunda, non cola primera. Asina, dizse «como l'''Ek-tagh''», «como l'Ulan-daben», «ente l'Altái» y otros. * La espresión «por cuenta de» quier dicir 'polos medios de [daqué o daquién]' y tamién 'por culpa de [daqué o daquién]'. Polo tanto nun tien munchu sentíu usala en cuentes de 'por razón de', 'a causa de', 'pola mor de'. * «Monte» ye un sustantivu masculín: «Los Montes Doraos d'Altái fueron declaraos [...]». * «Cordal» lo mesmo. «El cordal ye tamién conocíu [...]». * «Pandu» tamién. «[...] pol gran pandu [...]». * «Cume» tamién ye masculín, nun t'enguedeyes. «[...] qu'el so cume ye'l [...]». * N'asturianu, en xeneral dempués de los relativos nun pue ponese'l pronome átonu en posición enclítica, ye dicir, tres del verbu. Asina, ye «que s'espurre» y non *«que espurrese» (y amás equí na forma incorreuta hai dos fallos más: l'apóstrofu y l'acentu). * Correiciones d'ortografía: ** «allugáu», con acentu. ** «respeutivamente». ** Ye «bultable», non *«vultable». Nun sé si se m'escapó dalgún erru. Tá mui bien traducir col Eslema, pero fai'l favor de revisar les tornes enantes d'espublizales. Ye meyor qu'igües los fallos enantes de siguir coles tornes. Munchos saludos, [[Usuariu:Tokvo|Tokvo]] ([[Usuariu alderique:Tokvo|alderique]]) 14:07 13 xnt 2016 (UTC) ==Muchas Gracias== Muchas gracias Tovko, [[Usuariu:Tokvo|Tokvo]] ([[Usuariu alderique:Tokvo|alderique]]) Agradezco todas sus indicaciones, correcciones y puntualizaciones he dedicado la mañana de hoy a intentar corregirlo, me dirijo a Usted en Castellano, para evitar el que tenga que corregirme al expresarme en Asturiano, que como ya ha comprobado no me expreso bien en mi lengua. Lo cierto es que llevo toda mi vida hablando un híbrido de Español y Asturiano, y ya habrá comprobado que no tengo conocimientos académicos de mi lengua, he estado los últimos cuarenta años de mi existencia rodeado de personas que hablan el Asturiano como lengua nativa, (pueblos y aldeas) y los entiendo y me entienden, he puesto que poseo conocimientos intermedios porque así lo considero, pero me maravilla leer como se expresa Usted. Me apoyo para hacer traducciones con el traductor beta que utiliza Wikipedia y Eslema si tengo dudas en el título del artículo, como veo al traducir el Macizo de Altaí no lo hizo correctamente y yo no supe ver la incorrección. El caso es que llevo casi Ochocientas páginas traducidas y tras haber recibido su comentario de ayer, me ha hecho ver, al menos tengo ese sentir, que no tengo ni idea, por lo que no se si será conveniente comprar unos un diccionario Español - Asturiano, o interrumpir mi actividad, viendo esto último como mas probable. Tovko le agradezco mucho sus comentarios y le ruego disculpe las molestias. Gracias por su tiempo. Atentamente --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 12:26 14 xnt 2016 (UTC) == Munches gracies == ==Munches Gracies== Munches gracies Tovko, [[Usuariu:Tokvo|Tokvo]] ([[Usuariu alderique:Tokvo|alderique]]) Estimo toles sos indicaciones, correcciones y puntualizaciones, dediqué la mañana de güei a intentar correxilo, dirixo a Usté en Castellán, pa evitar el que tenga que correxime al espresame n'Asturianu, que como yá comprobó nun espreso bien na mio llíngua. Lo cierto ye que llevo tola mio vida falando un híbridu d'Español y Asturianu, y yá comprobaría que nun tengo conocencies académiques de la mio llingua, tuvi los últimos cuarenta años de la mio esistencia arrodiáu de persones que falen l'Asturianu como llíngua nativa, (pueblos y aldegues) y entender y entiéndenme, he cuidao que tengo conocencies entemedies porque asina lo considero, pero maravíame lleer como s'espresa Usté. Sofito pa faer traducciones col traductor beta qu'utiliza Wikipedia y Eslema si tengo duldes nel títulu del artículu, como veo al traducir el Macizu de Altaí nun lo fixo correchamente y yo nun supi ver la incorreición. Recibiendo'l so comentariu d'ayeri, fíxome ver, siquier tengo esi sentir, que nun tengo nin idea, polo que non se si va ser conveniente mercar unos un diccionariu Español - Asturianu, o atayar la mio actividá, viendo esto últimu como mas probable. Tovko estímolu enforma los sos comentarios y ruégolu esculpe les molesties. Gracies pol so tiempu. Atentamente --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 12:26 14 xnt 2016 (UTC) == Taller de Wikipedia == Bones Fotoasturias, los próximos díes 26 y 27 de xunetu voi impartir en Xixón un Taller de Wikipedia n'asturianu, ye gratuitu pero con places llimitaes. Si tas interesáu n'apuntate puedes [https://cultura.gijon.es/eventos/show/35082-festival-arcu-atlanticu-2016-wikipedia-en-asturiano/ informate equí] o entrugame lo que quieras. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 17:45 13 xnt 2016 (UTC) ========== Bones --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) Claro que toi comenenciudu, va ser bien interesante. Dime si ye abondu que te lo diga pa tar inscritu, o si precisu faelo na web del Arcu atlánticu. Muches Gracies --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 08:48 14 xnt 2016 (UTC) [[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) Llamé a llas oficines del Conceyu de Xixón pa inscribime nel Cursu, dícenme que tengo que tener tarxeta ciudadana, qu'ensin ella nun ye posible, fotografíes, desplazamientu a Xixón a una oficina d'atención al ciudadanu, y yo creo qu'hai que tar empadronáu, nun ye seguro que se pueda per corréu electrónicu, esto ye que non se como acturar, yá falar con ellos ye una carrera de fondu, torgues, colos teléfonos. Pa el mio que ye pa xente de Xixón, porque pa tener la tarxeta de ciudadanu hai que tar empadronáu Sía comoquier Tovko yá me diz que debo d'atayar les traducciones coméntame y eso yá ye atayante: "El problema ye, collaciu, qu'equí espresámonos n'asturianu y non n'amestáu (que de xuru ye l'híbridu que falas)." Ye tou Gracies Vitor. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 19:49 14 xnt 2016 (UTC) --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 12:32 14 xnt 2016 (UTC) :Bones de nuevo, entrugué y nun fai falta tar empadronáu pa tener la tarxeta ciudadana. Agradeceríate que ficieres un esfuerzu pa poder apuntate y poder solucionate toles duldes, ye indispensable la to participación nesti proyeutu porque nun vamos sobraos de manes. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 16:42 16 xnt 2016 (UTC) ------- [[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) Gracies Vitor, voi faer tou lo posible pa sacar la tarxeta ciudadana y encontie al Cursu, anque non se si lleísti que ne dixo TovKo que dexe de traducir porque'l mio Asturianu tien munchos erros y que van acabar echándome, amás ayeri yá me dixeron que dexara de faer babayades. Puedes lleer a continuación los comentarios que me fizo, percima y per debaxo d'esti comentario, nun hai nada peor so estes circunstancies que ser educáu.. Voi Intentar iguar lo lo de Xixón. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 22:22 16 xnt 2016 (UTC) == De nada, pero avisu == A min nun me disgusta falar n'asturianu. El problema ye, collaciu, qu'equí espresámonos n'asturianu y non n'[[Amestáu (rexistru)|amestáu]] (que seguramente ye l'híbridu que falas), asina que nun pues siguir coles traducciones si nun conoces la llingua. Yá tenemos enforma d'artículos mal tornaos como pa qu'amestemos más a la llista. Yá te dixi que tá perbién l'Eslema, pero como tolos traductores automáticos, tien fallos y dacuando graves y ye obligao revisar los resultaos. Entá nun vi les tos correiciones nel artículu. Pídote por favor que nun sigas tornando si nun tas seguru dafechu de lo que faes, porque nos das xeres innecesaries. Ponte primero a correxir los erros. Pa deprender la llingua hai páxines guapes n'Internet, como [http://asturies.com/espaciuytiempu/deprendiasturianu esta]. Tamién tienes una llista llibros [[Wikipedia:Chigre/Ortografía|equí]]. Faime casu, por favor. [[Usuariu:Tokvo|Tokvo]] ([[Usuariu alderique:Tokvo|alderique]]) 16:11 14 xnt 2016 (UTC) == De nada, pero avisu == Contestación. Recibíu, Y entendíu tou, lo dicho y lo que diz ente llínees.. Saludos --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 19:40 14 xnt 2016 (UTC) === Revisión de la to torna en [[Compango]] === Póngotelo too en negrina pa que lo veas fácilmente: * Pa entamar, el títulu tamién tá mal: n'asturianu dizse «'''compangu'''». * Lo qu'en castellanu ye'l «tocino entreverado» n'asturianu ye'l «'''tocín entevenao'''» (fíxate'l neutru del axetivu). * Lo que nun se pue facer ye introducir en metá la fras un infinitivu. Polo tanto, dizse «[...] que '''s'añade''' [...]». * «atopara'l» → «'''atopase'l'''». Fallu perclaru provocáu por un erru nel artículu en castellanu y por nun revisar la torna. * «envasado» → «'''envasáu'''». * «'''vacíu'''», con acentu. * «cárnico» → «'''cárnicu'''». * «namá» → «'''namái'''» o «'''namás'''». * N'Asturies nun tenemos eso del «tentempié». Quiciabes podríes dicir a cencielles «comida ente hores». Esisten «les once», que ye la comida llixero que se toma enantes de la xinta, pero nun creo que seya apropiao pa esti contestu. * «[...] la morciella''''l''' chorizu [...]» → «[...] la morciella''', el''' chorizu [...]». Ye que, si nun pones la coma, el sintagma quier dicir «la morciella del chorizu». * «por que» → «'''pa que'''». Tampoco nun pillo por qué nun correxisti esto, ye mui obvio. * «sueli» → «'''suel'''». * «'''débese'''» con acentu. * El traductor nun pue detectar los pronomes átonos, impersonales o reflexivos. «'''Cómense'''». Nun faigas más tornes. Si non echaránte d'equí y yo nun soi alministrador pa torgalo. Yá sabes que tienes el mio alderique pa entrugame lo que quieras sobro la llingua. Saludos, [[Usuariu:Tokvo|Tokvo]] ([[Usuariu alderique:Tokvo|alderique]]) 12:21 15 xnt 2016 (UTC) == Compangu == Recibido y entendido de nuevo, claramente. Siento haberle contrariado de nuevo, cuando ayer le deje mi mensaje de que entendía todo lo que me decía eran las '''19:40 14 xnt 2016''' (UTC), en contestación a su escrito "De nada, pero avisu" el cual Usted escribió Tokvo (alderique) '''16:11 14 xnt 2016 (UTC),''' que yo contesté a las '''19,40'''-'''hora en la que lo leí, en ese momento interrumpí las traducciones''', lo del compango fue a las 12,58 horas, antes de que me escribiese Usted, cinco horas antes. Ese mismo día, subí algunas imágenes hechas expresamente para determinados artículos, como la de tortilla de pataques, en el título, que no cambié, dice "tortiella de patates", foto de cebollas rellenas, frixuelos, ristras de chorizos o morciellas. También asigné categoría "Gastronomía d'Asturies" a platos de nuestra gastronomía, sin categoría, creo recordar que sin tocar texto alguno. '''Considerelas interrumpidas''', aunque seguiré subiendo fotografías de precisarse mejorar algunas de las existentes. 11:02 15 jul 2016 (dif | hist) . . (+19)‎ . . Tortiella de patates ‎ (edición actual) 11:01 15 jul 2016 (dif | hist) . . (+7)‎ . . Tortiella de patates ‎ 19:59 14 jul 2016 (dif | hist) . . (-208)‎ . . Usuariu alderique:Fotoasturias ‎ 19:57 14 jul 2016 (dif | hist) . . (-128)‎ . . Usuariu:Fotoasturias ‎ (edición actual) 19:51 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+26)‎ . . Usuariu alderique:Fotoasturias ‎ (→‎De nada, pero avisu) 19:49 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+461)‎ . . Usuariu alderique:Fotoasturias ‎ (→‎Taller de Wikipedia) 19:47 14 jul 2016 (dif | hist) . . (-63)‎ . . Usuariu alderique:Fotoasturias ‎ (→‎Munches Gracies) 19:40 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+205)‎ . . Usuariu alderique:Fotoasturias ‎ (→‎De nada, pero avisu) 15:39 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+45)‎ . . Les Cebolles rellenes ‎ (edición actual) 15:37 14 jul 2016 (dif | hist) . . (0)‎ . . Les Cebolles rellenes ‎ 15:36 14 jul 2016 (dif | hist) . . (0)‎ . . Les Cebolles rellenes ‎ (→‎Ingredientes) 15:36 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+12)‎ . . Les Cebolles rellenes ‎ (→‎Rellenu) 15:29 14 jul 2016 (dif | hist) . . (0)‎ . . Les Cebolles rellenes ‎ 15:29 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+91)‎ . . Les Cebolles rellenes ‎ 15:23 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+39)‎ . . Les Cebolles rellenes ‎ 15:21 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+30)‎ . . Frixuelu ‎ (→‎Degustación) (edición actual) 15:20 14 jul 2016 (dif | hist) . . (0)‎ . . Frixuelu ‎ 15:19 14 jul 2016 (dif | hist) . . (-7)‎ . . Frixuelu ‎ 13:57 14 jul 2016 (dif | hist) . . (-1)‎ . . Tortiella de patates ‎ 13:56 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+82)‎ . . Tortiella de patates ‎ 13:01 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+90)‎ . . Chorizu ‎ (edición actual) 12:58 14 jul 2016 (dif | hist) . . (+2996)‎ . . N Compango ‎ (Creada traduciendo la páxina «Compango») (edición actual) (Etiqueta: Traducción de contenido) Eso es todo Saludos --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 19:02 15 xnt 2016 (UTC) :¿Qué fixisti? ¿Pa qué crees otra vegada [[Compangu|la páxina]]? Y amás les correiciones tán a medies. Esiste la ferramienta de treslladar. Tu pues facelo. Dexa de facer esti tipu babayaes que, como te digo, van espulsate. Yá-y punxi l'avisu de borráu al artículu orixinal porque tien más fallos. Nun yes un novatu. Entama a correxir '''agora mesmo'''. [[Usuariu:Tokvo|Tokvo]] ([[Usuariu alderique:Tokvo|alderique]]) 21:56 15 xnt 2016 (UTC) Tokvo (alderique) 21:56 15 xnt 2016 (UTC) ===Entama a correxir agora mesmo=== Buenos días --Tokvo (alderique) 21:56 15 xnt 2016 (UTC) Una cosa es que tenga atribución para hacer algo y otra cosa es que sepa hacerlo, cuando Usted marcó en negrilla en "Compangu" lo que tenía que hacer, lo hice, aunque me dice que sigue teniendo fallos, busqué cada palabra y fui sustituyendo conforme me indicaba la negrilla, y ya que me remarcó que incluso el título estaba mal, lo cambié, porque la aplicación de traducción permite hacerlo, según veo, mal hecho. Llevo en Wikipedia hace diez años, pero por razones que no vienen al caso, he estado ausente de ella y recomencé hace unos meses, y no recuerdo nada de lo anterior, por razones que tampoco vienen al caso explicar. '''“A ver si l'usuariu se compromete a correxilu”''' En las páginas de discusión de Compango y Compangu, puse, repito, en cada una de ellas, que había que unificar las páginas manteniendo la de Compangu, que podría haberlo hecho, no lo dudo, así que no lo hice porque no se como hacerlo. '''Pongo nota en Compango y Compangu, en sus respectivas páginas de discusión, en la fecha y hora indicadas. 19,36 15 xnt''' : Xuntar Compango n'Asturianu con Compangu n'Asturianu, prevaleciendo ésti últimu. Gracies --Fotoasturias (alderique) 19:36 15 xnt 2016 (UTC) Hay un proverbio Macua que viene a decir "No se enseña el camino indicándolo con el dedo, sino caminando delante", pero eso no funciona aquí, y yo a pesar de lo que leo, no siempre doy con la solución. '''Yo no me niego a hacer nada, faltaría mas''', pero para hacer cosas hay que tener dominio de unas técnicas que no he aprendido aún, y visto lo visto, mejor no hacerlo que meter la pata. Por otra parte, no es muy edificante que use estos medios para insultarme, no me vuelva a llamar babayu, no se lo pongo en negrilla, ninguna de las acepciones del término me gusta, las encuentro despectivas. Es evidente, intuyo en que es Usted una persona preparada, de conocimientos, lo que me recuerda que alguien dijo "Todos somos unos ignorantes, pero no todos ignoramos lo mismo". Yo le he tratado con respeto, porque no hay otra forma de tratar a todo el mundo, máxime cuando no me conoce de nada, NO me apresure con semejante orden, exigencia y urgencia, leo esto por la mañana, pero me lo dijo Usted a las 12 de la noche del día anterior, no lo haga ni con negrilla ni sin ella, "Entama a correxir agora mesmo", por muy ignorante que me considere, un respeto, no me pise, ya no tengo edad para recibir improperios de nadie, cuando siendo joven no lo he admitido, menos ahora. '''Hace unos meses''' acudí a un taller de Wikipedia que creo se llamaba WikiAsturias, que se celebraba a instancias de Wikipedia en las Bibliotecas públicas. '''Hace unas semanas''' solicité si habría en mi entorno algún wikipedista que me pudiese ilustrar acerca del modo de trabajar en este medio, el uso de sus herramientas, resolver dudas y que me ayudase a establecer un flujo de trabajo. '''Hace unos días''' fui invitado a “Wikipedia n'asturianu nel Festival Arcu Atlánticu 2016 Wikipedia n'asturianu nel Festival Arcu Atlánticu 2016”, aunque parece ser que se hace para personas que residan en Gijón, pues exigen disponer de la tarjeta de ciudadano, así que no es falta de interés por mi parte el aprender a trabajar mejor, sinceramente creo que en wikipedia las instrucciones en red están muy dispersas, aunque si nadie dice nada, debo de entender que se considera un buen método. Y es curioso que unos días antes de que Usted me escribiese por primera vez, acerca del Macizu d´Altái, consulto y es exactamente un día antes, yo, había escrito en mi página de discusión lo siguiente: INTERRUPCIÓN TEMPORAL DE TRADUCCIONES EN WIKIPEDIA. Volveré a revisar comparando con sus instrucciones en negrilla en la página "Compangu", a ver si doy con lo que omití de sus instrucciones, '''''pero vuelvo a repetir muy a mi pesar no se donde esta la aplicación "Trasladar"''''', así que no es negativa por mi parte a enmendar, sino desconocimiento de como se hace. Alguien dijo que cuando no se pueden decir cosas buenas acerca de circunstancias diversas… es mejor callarse, eso haré. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 11:22 16 xnt 2016 (UTC) He corregido Texto de Compangu, encontré dos palabras mal. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 11:49 16 xnt 2016 (UTC) :Voy a escribirte en castellano porque parece que tienes dificultades con el asturiano. * Primero, yo ya te digo que te puedo (y si quieres, te voy) a ayudar a aprender asturiano, o al menos algo de él (mediante IRC sin más complicación). Ahora bien, no puedes ir editando contenidos y traduciendo artículos en una lengua de la que tú mismo has reconocido tener un nivel deficiente como si fuera esto una pradera. Te digo estas cosas, como te he dicho, para que no te expulsen de la Wikipedia. * También te puedo ayudar a cosas de la interfaz de la wiki, pero bueno, tampoco es tan difícil, el funcionamiento es el mismo que en la Wikipedia en castellano. El botón de trasladar se encuentra justo al lado del del historial. Es posible que metas la pata, pero tienes que hacer un esfuerzo por deshacer la equivocación. El desconocimiento de las normas no exime de su cumplimiento, lo deberías saber. Haberlo dicho antes de ponerte a editar. Razón por la que no te admito que me sueltes ahora ese proverbio intentando aleccionarme. * Me parece muy bien que tengas intención, pero si no corriges lo que te digo a mí no me sirve de nada. Y se me hace difícil pensar que te falta tiempo porque tu contribución en la versión en castellano es diaria. Por eso hablé del compromiso. Las correcciones siguen estando a la mitad. Razón por la cual te apremié y te dije que corrigieras ahora mismo. Evidentemente «ahora mismo» quiere decir «cuanto antes», no que empezaras a corregir justo cuando puse el mensaje. * Yo no te he faltado al respeto. Sigo reafirmándome en que lo que has hecho son tonterías, cosas sin sentido ninguno, algo que tú mismo deberías reconocer. * Te escribí la corrección porque el artículo estaba mal. No sé qué contradicción ves con tu aviso de dejar las traducciones. Y de todas formas que me digas esto no te deja bien parado, porque la traducción de «[[Compango]]» la hiciste después de que te pusiera el aviso. De ti depende, compañero. Aquí todos te ofrecemos nuestra ayuda, pero si andas por ahí editando antes de que te den la ayuda necesaria no seré yo el que impida que los administradores te bloqueen. Te vuelvo a ofrecer mi página de discusión y a repetirte de nuevo que puedo enseñarte algo de asturiano por IRC o algún otro medio. Ya sabes donde encontrarme. Saludos. [[Usuariu:Tokvo|Tokvo]] ([[Usuariu alderique:Tokvo|alderique]]) 12:01 17 xnt 2016 (UTC) == Moving pages == Hi! If you create an article and then you see that its title is wrong, please do not create again the article with the new title, but use "tressladar" instead: se [[:en:Help:How to move a page]]. In this way you won't create any duplicate! Thank you, --[[Usuariu:Epìdosis|Epìdosis]] ([[Usuariu alderique:Epìdosis|alderique]]) 19:18 18 xnt 2016 (UTC) I appreciate your indications, sorry, please excuse me. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 09:14 19 xnt 2016 (UTC) == Facer referencies == Hola Fotoasturias, si quies poner referencies nun artículu lo meyor ye que lo pongas directamente nel artículu, pa que sepamos les referencies con qué van. Ye fácil, los enllaces que punxisti na seición de "Referencies" en realidá, cuando escribes l'artículu, tienes que ponelos al llau de lo que necesita ser referenciao ente un "< r e f >" y otru "< / r e f >" que pieslla. Por exemplu, yo digo "Xixón tien 270.000 habitantes< r e f > http://www.webcolosdatos.hola < / ref >" y apaecen los enllaces yá abaxo del artículu qu'acabes d'escribir, con un enllaz al puntu que quieres referenciar. Nun sé si m'espliqué. Saludos. --[[Usuariu:Munsterán|Munsterán]] ([[Usuariu alderique:Munsterán|alderique]]) 18:15 25 xnt 2016 (UTC) ===Tienes razón=== Tienes razón, mírolo agora Munsteran….. fecho..! --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 18:26 25 xnt 2016 (UTC) == Número de ediciones == Veo que reduciste el número de ediciones. No tengas miedo en trabajar con el traductor y hacer lo que veas oportuno, mejorarás poco a poco y siempre estaremos detrás para solucionarlo. Un saludo. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 21:57 1 ago 2016 (UTC) == Número de ediciones == [[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] He estado haciendo otras cosas, como subir imágenes, ayer subí un pájaro ártico que fotografié en Bañugues y sustituí en la versión Asturiana al que figuraba, que era de Alaska, y otras pequeñas cosas, si edité y busqué referencias en la parte en Español, apartado de vegetación, Fauna y flora de los Concejos de Grado, y Yernes y Tameza, no me atreví a pasarlo al Asturiano porque por mucha buena voluntad que pueda poner y como te comente personalmente, no he venido aquí a buscar ni broncas, ni enfrentamientos, yo me expreso como el 99% de la población asturiana, al corregir al traductor veo faltas evidentes y las corrijo, pero ya sabeis que no tengo ese conocimiento que según vi, se demanda. Si como me comentas que como Administrador se me invita a volver a traducir, lo puedo seguir intentando, pero ten en cuenta que solo soy el último eslabón de la cadena y si alquién me llama la atención por algo que se me permite hacer a sabiendas de mis limitaciones, pues no es plan, como comprenderas. No quiero malos rollos con nadie, no es agradable estar en el ojo del vigilante, aunque tal vez para eso esté, pero con la que he tenido ya tuve suficiente. Tomo nota de tus consejos,"No tengas miedo en trabajar con el traductor y hacer lo que veas oportuno, mejorarás poco a poco y siempre estaremos detrás para solucionarlo." Feliz agosto Nosotros seguiremos fotografiando Mariposas Saludos y Muchas Gracias, --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 13:40 2 ago 2016 (UTC) ==Collaboraciones== Gracies poles tos collaboraciones. Toi viendo que tas faciendo un gran trabayu. Como ves, voi darrera tuyo revisando dalgunes coses que se t'escapen, pero nun t'esmolezas nin te paeza mal. Ye por dexar l'artículu bien y que quede curiosu. Voi amestando una V de revisáu, pa qu'otros usuarios nun pierdan tiempu en revisalu, y asina ganamos toos. Sicasí, has tener curiáu, y re-lleer los artículos: al usar el traductor automáticu, hai fallucos que queden y son cenciellos de deteutar, como por exemplu non-concordancies de xéneru y númberu ("las casas yeren blancos---> les cases yeren blanques"... o cosuques d'esi estilu). Ánimu, y a siguir collaborando! --[[Usuariu:Astur|Astur]] ([[Usuariu alderique:Astur|alderique]]) 18:04 17 ago 2016 (UTC) == [[Usuariu:Astur|Astur]] ([[Usuariu alderique:Astur|alderique]]) 18:04 17 ago 2016 (UTC) Gracies polos ánimos, voi tar sollerte, nun faigo una traducción lliteral, completo los artículos cuando se de la tema, relleo y relleo, inclusive en díes distintos buscando fallos, dacuando los alcuentru, lamentablemente n'otres ocasiones non los alcuentru. Saludos Ástur. Gracies --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 19:08 17 ago 2016 (UTC) ============ [[Usuariu:Astur|Astur]] ([[Usuariu alderique:Astur|alderique]] Toi viendo que s'esta sustituyendo'l términu Camparina por Caparina, al mio paezme que los dos términos son correctos amás de Pomarina y dalgún otru sinónimu col qu'atopé. Ensin saber que se había camudáu solo, camudé dalguna de nuevu a camparina, en fín, entós doi por fechu que nel futuru'l nome correctu ye Caparina. Saludos y Bon día. Gracies --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 12:12 19 ago 2016 (UTC) == Correcciones == Buenes de nuevo, recalcar que tamos mui contentos coles tos collaboraciones y que gracies a ti vamos medrando nel númberu d'artículos. Como ves hai dalgún usuariu que va corrixendo detrás tuya que nun te paeza mal. Sé que-y dediques munches hores, pero creo que ye meyor que faigas dalgún artículu menos y puedas revisalos un poco más depués de publicalos. Por exemplu hai concordancies de los plurales qu'a veces se te pase, nun ye por ser repunante pero asina aforraríemos trabayu a otros usuarios. Sinón nun pasa nada. Lo dicho, norabona. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 20:23 6 set 2016 (UTC == Contestación a Correcciones == [[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 20:23 6 set 2016 (UTC Gracies por el vuestra sufitu, trabajo con varios diccionarios al mesmu tiempu, esfuerzome en mexorar pero a veces les ganes no son suficiente. Agradezco les vuestras recomendaciones y puntos en concretu donde debo fijame mas. Munches son páxines que nun hai en castellán y traduzcoles al castellán y depués al asturianu, cobee traballu, nun me forfugar nello, el númberu de traduciones menguo, como vais ver, pero fíjome mas, ayudaría punxéresme un exemplu de los fallos mas comunes que tengo, pa lleer sobre ello y aprender de los mios erros. tamién estoy categorizandoles según voy fachendones. Acabo de mercar un llibru de gramática d'asturianu, daqué nuevu voi aprender, voi mirar lo de los plurales y cuantes otres equivocaciones indiquéisme que puedo ameyorar. Gracies otra vegada. ==Una consulta== Llevo un proyectu personal dende 2009, un Xardín de Caparines y polinizadores a orilles del Cubia qu'agora yá tien titularidá municipal, dispon de notes de prensa como referencies y cartelería gigante, traducida al Asturianu, Castellanu y asturiana, amás de dellos parterres coles plantes hospederas y nutricies necesaries por qu'efectúen el so ciclu vital completu, ye'l mas antiguu d'España, fue un proyectu único y como el proyectu ta a disposición gratuitamente del que lu quiera, incluides les plantes necesaries, paez que yá se van esporteando a distintes provincies, Santander, Madrid y sur de España. Utilizase pa actividades del mediu ambiente con escolinos, actividades municipales de mediu ambiente y visites concertaes si da'l casi. Non se si sería un bon artículu n'Asturianu, anque non se si pondríase-y la plantiya de promocional, tu qu'opines ¿? En Castellán yá albidro que lu echaríen pa tras, o non, non se.. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 10:39 7 set 2016 (UTC)--[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 08:03 7 set 2016 (UTC) :Puede llegar a tener artículu na enciclopedia pero, por conflictu d'intereses nun puedes ser tu el que lo crees nin el que nos lo solicites (a veces ye un poco estricta la política, pero ye asina) Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 17:37 7 set 2016 (UTC) == Entiéndolo, ye lógico.. Otru Saludu ! --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 18:17 7 set 2016 (UTC) == Un recordatoriu útil == Bones, Fotoasturias. Al facer les traducciones automátiques, hai que tener en cuenta que'l programa munches vegaes nun sabe de qué tamos falando, y nun acierta a poner correutamente n'asturianu los términos que tendríen que ser. Ye por eso, que póngote equí les correspondencies castellán/asturianu (que de xuru les sabes), pero nes qu'hai de tener especial curiáu a la hora de facer los artículos. (y nun taba de más revisar tolo fecho) «Huevo, larva, pupa e imago», han traducise por "güevu, canesba, pupa ya imagu". El programa traduz «larva» por ''bárabu''. Pero ''bárabu'' ye una canesba parásita que cría baxo la pelleya'l ganao (Hypoderma bovis). Cuando en castellán dicen «oruga», el programa traduz como "el guxanu". Pero un guxanu nun equival a «oruga; un ''guxanu'' ye un merucu, falando rápido. El términu correutu pa «oruga» ye gata. Como regla xeneral, canesbes son toes, pero la '''gata''', ye la canesba que da llugar a les caparines. Ehí te dexo un dibuxu perprestosu, que tamién allugué nel artículu de [[metamorfosis (bioloxía|metamorfosis]]. [[Ficheru:Holometabolous vs. Hemimetabolous ast3.svg|thumb|left|350px]] Un saludu --[[Usuariu:Astur|Astur]] ([[Usuariu alderique:Astur|alderique]]) 19:46 17 set 2016 (UTC) == '''Un recordatoriu útil''' ==( [[Usuariu alderique:Astur|alderique]]) 19:46 17 set 2016 (UTC) Ye un dibuxu bien ilustrativu y claru, gústame enforma, préstame, Felicidaes pol él. Veo que la crisálida debería n'Asturianu llamala "pupa" según figura. Eslema traduz Oruga por Guxanu, términu que núnca oi antes asociau a oruga, guxanu y merucu (Xixón), o meruca, (Grau) ye lo que siempres escuché. Eslema no traduz demasiado bien y Apertium tien días. Tamién hai otros parásitos como la "canesba" que parasíten les gates de lepidopteros como les Phengaris, pero los parasitadores nun son de dípteros sinón d'himenópteros, nos artículos de wikipedia onde se cita esi comportamientu nun dan detalles, esto ye que meyor nun camudo nada. Voi Revisar escontra tras todo lo fecho y voi sustituyilo polos términos del dibuxu. Sicasí, anque yo nun lu sepa, supongo que va haber dalguna palabra sinónima de "gata" que pueda usar, asina la redacción del testu va ser mas rica n'espresión, piensu qu'una llingua ye mas rica cuanto mas sinónimos tien. Munches gracies Astur Un saludu — --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 08:59 18 set 2016 (UTC) == CATEGORIZACION == [[Usuariu:Astur|Astur]] ([[Usuariu alderique:Astur|alderique]]) 19:46 17 set 2016 (UTC) Hola Ástur, resulta que recibí un avisu sobre la forma en que categorizo les páxines en la edición Española, , concretamente les d'artrópodos, dizme que de normal solo s'inclúi como categoría'l xéneru, yá me diera cuenta de que n'otros idiomes nada mas que ponen el xéneru, ente que yo ponía casi tol árbol taxonómicu. creo que tien razón, pero yo creía que podíen tar los ninfáludos toos xuntos o los licénidos o los artrópodos, o los insectos, pero si pongo solo'l xéneru, les camparines taríen diversificaes. qu'al meyor ye como tienen que tar. Non se si n'Asturianu sigue'l mesmu criteriu. Yá dexara esta entruga en dalguna páxina de discutiniu pero quería preguntate sía que tamién n'Asturianu haya que poner solo'l xéneru, nesti casu d'Artrópodos, pos tamién lleí qu'había un proyectu artrópodos. Yo ponía Artrópodos, Arthrópoda, Arthropoda, Inseutos, Lepidoptera, la familia, lycaenidae o Nymphalidae, etc, y el mas importante el Xéneru.. la nota diz así… "Hola, Fotoasturias! Pasé por algunos de los artículos de taxones que creaste; te comento que no se debe incluir categorías que contienen a otras categorías, ya que eso es "sobrecategorizar". Por ejemplo en el artículo Boloria eunomia se categoriza en Boloria; no corresponde poner la categoría Nymphalidae porque Boloria ya está categorizada en ella. Tampoco Lepidoptera porque esta ya contiene a Nymphalidae, lo mismo para las siguientes superiores Insecta y Arthropoda. Dicho de otra manera: solo se incluye el artículo en la categoría que esté por debajo de todas las demás. En el caso de los taxones inferiores suele ser la categoría del género de la especie. Espero haber explicado de una manera comprensible :) Saludos! " Gracies ==Gracies== Bones Fotoasturias, veo que sigues colos artículos y nun sabes lo que me presta! Nún de los correos entrúguesme porqué quito el nome en castellán de les caparines; verás, al ser la wikipedia n'asturianu, los nomes han ser los binomiales o los nomes comunes n'asturianu. Por supuestu, el nome en castellán puede dir nel artículu en dalgún apartáu nel que se diga: esta especie recibe los siguientes nomes nes llingües de la península: cast xxxx, catal yyy, eusk zzz . Esa ye una idea. Pero na entradilla del artículu, o na ficha de la especie, nun pue ser. Les traducciones lliterales del nome común tampoco son bona idea, y si uses eslema o apertium, ye eso lo que suel pasar. Lo meyor ye, por supuestu, anotar el nome n'asturianu si ye que lu tien. Y nesti puntu quiero suxerite una cosa, pertenezo a un grupu de trabayu nel que se tan clasificando toles especies animales/plantes/fungos d'Asturies, identificando cada nome binomial col so referente n'asturianu. Na estaya d'entomoloxía, hai dos rapazos que tán trabayando y ye dable que puedas aportar dalgo al grupu o te interese collaborar. Cómo lo ves? Un saludu --[[Usuariu:Astur|Astur]] ([[Usuariu alderique:Astur|alderique]]) 14:35 19 och 2016 (UTC) ================ --[[Usuariu:Astur|Astur]] ([[Usuariu alderique:Astur|alderique]]) 14:35 19 och 2016 (UTC) ==Gracies Astur, Acuerdome..== Lo primero yá me lo esplicares nun corréu anterior, yá se que'l nome común n'Asturianu non puede improvisase, tienlu o nun lo tien, y que'l nome productu de traducción, al traviés de dos o tres idiomas, nun ye lo correcto, preguntar porque nuna ficha taxonómica empiézase por describir tol árbol taxonómicu, acabando pol xéneru, Los de la versión en Castellán dixéronme que lo taba faciendo bien complicáu pa los qu'empiecen, non que tuviera mal, refiérense del árbol taxonómicu, y que en la Categoría solo poníase el Xéneru.. Si pa saber faelo correchamente y non categorizar por demás pónesme en contactu con quien lo sabe voi tar encantáu en preguntar, p'asina poder categorizar correchamente, toi falando puramente de Camparines y odonatos o corta narices o llibélules, por poner un exemplu. Solo querdría saber categorizar de forma correcta, porque la mayoría de les categoríes estan por faer y nun quixera faelo mal, Pero nun quixera interferir nel trabayu de los demás, non se si taría al altor de los tos amigos, una y bones lo que mas podría apurrir seríen entrugues, Je ! Gracies Ástur, a la to disposición. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 17:03 19 och 2016 (UTC) Otra cosa Di-y un repasada a les caparines n'Asturianu pa sustituir guxanos, bárabos, larves y sustituyilos por Canesbes, gates y pupes y quitai la "m" a camparines, que quedaron munches, debo teneles bien amoriaes. PER OTRA PARTE… voi tener que menguar el numbero d'ediciones, porque tengo los güeyos un opacu tocaos. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 17:09 19 och 2016 (UTC) == Disculpes a ti == ¡Hola! N'absoluto tienes que disculpate. Tas faciendo munchos artículos nuevos y ye lóxico equivocase con dalguna cosa. Y equí tamos toos pa trabayar en conxuntu.--'''[[Usuariu:Etienfr|<font color="#6b5a40">etienfr</font>]]''' ''[[Usuariu alderique:Etienfr|<font color="#6b5a40">(¡Vamos parolar!)</font>]]'' 20:37 4 avi 2016 (UTC) == Dalgunes correiciones == Bones, volver a date les gracies pol to llabor porque yá creasti cientos d'artículos. Ye induldable que los revises pero tovía olvides dalgunes cuestiones... Un exemplu nel artículu [[Craniophora ligustri]]: *Paleárticu--> Paleárticu *del so localización--> de la so localización *de Europa--> d'Europa *de Asia--> d'Asia Recuerda que lo qu'olvides correxir tu vamos tener que facelo los demás. Un saludu y munches gracies por too. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 13:39 12 avi 2016 (UTC) '''Dalgunes correiciones''' [[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] Gracies Viti, yá meto eses correcciones na la mio llibreta, gracies polos avisos.. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 13:42 12 avi 2016 (UTC) == Bones fiestes == Munches gracies y bones fiestes y bon entamu d'añu nuevu a ti tamién.--'''[[Usuariu:Etienfr|<font color="#6b5a40">etienfr</font>]]''' ''[[Usuariu alderique:Etienfr|<font color="#6b5a40">(¡Vamos parolar!)</font>]]'' 16:57 3 xin 2017 (UTC) == Share your experience and feedback as a Wikimedian in this global survey == <div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"> Hello! The Wikimedia Foundation is asking for your feedback in a survey. We want to know how well we are supporting your work on and off wiki, and how we can change or improve things in the future.<ref group=survey>This survey is primarily meant to get feedback on the Wikimedia Foundation's current work, not long-term strategy.</ref> The opinions you share will directly affect the current and future work of the Wikimedia Foundation. You have been randomly selected to take this survey as we would like to hear from your Wikimedia community. To say thank you for your time, we are giving away 20 Wikimedia T-shirts to randomly selected people who take the survey.<ref group=survey>Legal stuff: No purchase necessary. Must be the age of majority to participate. Sponsored by the Wikimedia Foundation located at 149 New Montgomery, San Francisco, CA, USA, 94105. Ends January 31, 2017. Void where prohibited. [[m:Community Engagement Insights/2016 contest rules|Click here for contest rules]].</ref> The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes. <big>'''[https://wikimedia.qualtrics.com/SE/?SID=SV_6mTVlPf6O06r3mt&Aud=VAE&Src=54VAEWE Take the survey now!]'''</big> You can find more information about [[m:Community_Engagement_Insights/About_CE_Insights|this project]]. This survey is hosted by a third-party service and governed by this [[:foundation:Community_Engagement_Insights_2016_Survey_Privacy_Statement|privacy statement]]. Please visit our [[m:Community_Engagement_Insights/Frequently_asked_questions|frequently asked questions page]] to find more information about this survey. If you need additional help, or if you wish to opt-out of future communications about this survey, send an email to surveys@wikimedia.org. Thank you! --[[:m:User:EGalvez (WMF)|EGalvez (WMF)]] ([[:m:User talk:EGalvez (WMF)|talk]]) 22:23 13 xin 2017 (UTC) </div> <!-- Mensaxe unviáu por User:EGalvez (WMF)@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Community_Engagement_Insights/MassMessages/Lists/2016/54-VAEWE&oldid=16205395 --> <references group=survey /> == Intercultur == {{es}} Hola. Lo primero, gracias por participar en el concurso, pero lamentablemente solo los artículos listados cuentan para esta edición. Habrá otros concursos sobre otros temas y de hecho se aceptan sugerencias para proyectos y actividades, pero en este caso, los artículos que has añadido de animales no contarían. Saludos. --[[Usuariu:Millars|Millars]] ([[Usuariu alderique:Millars|alderique]]) 14:21 1 feb 2017 (UTC) === Intercultur === Gracias por la información, otra vez será, he borrado todo lo que había subido,, siento mucho las molestias. Saludos --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 14:31 1 feb 2017 (UTC) :No es ninguna molestia. Siento el malentendido, aunque espero que eso no te desanime. De todas formas puedes crear alguno de los artículos propuestos traduciéndolos al asturiano si quieres, aunque puede que no sean de tu interés. De todas formas, gracias por el trabajo realizado. ¿Qué opinas sobre un proyecto/concurso en el futuro sobre fauna y flora de la península? ¿te parecería interesante? --[[Usuariu:Millars|Millars]] ([[Usuariu alderique:Millars|alderique]]) 21:20 1 feb 2017 (UTC) *--[[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[User talk:Fotoasturias|talk]]) 09:44, 1 February 2017 (UTC) #[[:ast: Sephisa]]: 4pts #[[:ast: Mynes]]: 4 pts #[[:ast: Nessaea]]: 5 pts #[[:ast: Sephisa chandra]]: 4 pts #[[:ast: Sephisa dichroa]]: 4 pts #[[:ast: Chitoria]]: 4 pts #[[:ast: Phalanta]]: 4 pts == Millars (alderique) 21:20 1 feb 2017 (UTC) == De todas formas, gracias por el trabajo realizado. ¿Qué opinas sobre un proyecto/concurso en el futuro sobre fauna y flora de la península? ¿te parecería interesante? --Millars (alderique) 21:20 1 feb 2017 (UTC) == Me parece una muy buena idea, todavía hay muchos artículos en lenguas extranjeras y nacionales sobre fauna y flora, sobre todo artrópodos, que aun no han sido traducidas entre si, es una buena idea para llevar adelante cuando considere. Muchas gracias Saludos --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 19:00 2 feb 2017 (UTC) == Your feedback matters: Final reminder to take the global Wikimedia survey == (''Sorry to write in English'') <div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"> Hello! This is a final reminder that the Wikimedia Foundation survey will close on '''28 February, 2017 (23:59 UTC)'''. The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes. '''[https://wikimedia.qualtrics.com/SE/?SID=SV_6mTVlPf6O06r3mt&Aud=VAE&Src=54VAEWE Take the survey now.]''' If you already took the survey - thank you! We won't bother you again. '''About this survey:''' You can find more information about [[m:Community_Engagement_Insights/About_CE_Insights|this project here]] or you can read the [[m:Community_Engagement_Insights/Frequently_asked_questions|frequently asked questions]]. This survey is hosted by a third-party service and governed by this [[:foundation:Community_Engagement_Insights_2016_Survey_Privacy_Statement|privacy statement]]. If you need additional help, or if you wish to opt-out of future communications about this survey, send an email through EmailUser function to [[:m:Special:EmailUser/EGalvez_(WMF)| User:EGalvez (WMF)]]. '''About the Wikimedia Foundation:''' The [[:wmf:Home|Wikimedia Foundation]] supports you by working on the software and technology to keep the sites fast, secure, and accessible, as well as supports Wikimedia programs and initiatives to expand access and support free knowledge globally. Thank you! --[[:m:User:EGalvez (WMF)|EGalvez (WMF)]] ([[:m:User talk:EGalvez (WMF)|talk]]) 08:09 23 feb 2017 (UTC) </div> <!-- Mensaxe unviáu por User:EGalvez (WMF)@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Community_Engagement_Insights/MassMessages/Lists/2016/54-VAEWE&oldid=16297910 --> == Categorizar == Bones Fotoasturias, soi un pesáu pero cada vez que falo contigo he d'agradecete les miles d'ediciones que ficisti estos meses y los cientos d'artículos nuevos creaos y que, amás, ameyoraron muncho llingüísticamente gracies a les revisiones que tas faciendo. Per otru llau, l'únicu problema que queda ye que tas creando tamién decenes de categoríes que nun categorizaes. Ye dicir, [https://ast.wikipedia.org/wiki/Theretra_tibetiana nel to últimu artículu] hai una categoría colorada: [[w:ast:Categoría:Theretra|Categoría:Theretra]]. Nesa categoría apaecen otros artículos y habría de tar categorizada, nesti casu, na Categoría:Macroglossini y esa n'otra y asina socesivamente hasta topar una que tea creada n'asturianu. Amás, cada vez que creamos un elementu nuevu hemos amestalu a wikidata (pa qu'apaeza na seición llingües que tenemos a la izquierda). Cualquier dulda, entrúguesme. Un saludu y gracies!! --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 11:28 29 mar 2017 (UTC) :Nun ye un caprichu míu, ye que [https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Categor%C3%ADasRequeridas&limit=500&offset=0 tenemos un apartáu] onde se recueyen toes eses categoríes inexistentes y yá ye insostenible porque hai más de 5.000 (munches tuyes, pero otres non). --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 11:32 29 mar 2017 (UTC) ==Categorizar== [[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 11:32 29 mar 2017 (UTC) Esta tema de les categorizaciones diome muncha guerra desque empecé, hubo persones que m'empobinaron y que veníen dicir que la categoría debía de ser la expecie, esto ye, la mas baxa nel arbol taxonómicu, dacuando incluyo una mas proviniente de la traducción l'inglés, ahora la mayoría, al español y que depués abasno al asturianu, si nun esiste va apaecer en colloráu, entendí al traviés de lo lleío poles conversaciones nel estremáu discutiniu que yera lo que tenía que faer, y polo que me dices tengo importantes fallos de categorización, llegué a faer el mio fluxu de trabayu a traves de too lo que te espongo de siguío. Desconocía la esistencia d'esa páxina que recueye mas de 5000 categorizaciones errónees, confió poder tener unes charres como les de Xixón para esclariar estes duldes, acciones incorrectes y munches otres coses. Ties que decime su puedo actualizar la llista de wikipedistas por numberu d'ediciones. '''Ahora pongote lo hablao y lleido pa hacer lo que fize:''' Hola, Fotoasturias! Pasé por algunos de los artículos de taxones que creaste; te comento que no se debe incluir categorías que contienen a otras categorías, ya que eso es "sobrecategorizar". Por ejemplo en el artículo Boloria eunomia se categoriza en Boloria; no corresponde poner la categoría Nymphalidae porque Boloria ya está categorizada en ella. Tampoco Lepidoptera porque esta ya contiene a Nymphalidae, lo mismo para las siguientes superiores Insecta y Arthropoda. Dicho de otra manera: solo se incluye el artículo en la categoría que esté por debajo de todas las demás. En el caso de los taxones inferiores suele ser la categoría del género de la especie. Espero haber explicado de una manera comprensible :) Saludos! --'''Khiari''' (discusión) 00:19 6 oct 2016 (UTC) Entiendo, entonces solo con poner el género es suficiente, de acuerdo, revisaré hacia atrás y y rectificaré. Muchas gracias. Saludos. --Fotoasturias (discusión) 07:46 6 oct 2016 (UTC) La categoría del género y las demás categorías que correspondan, por ejemplo, la distribución geográfica, el estado de conservación, etc. De todas maneras voy a pasar por tus artículos así te ayudo a categorizarlos. Más abajo Rosarinagazo te menciona la ficha de taxón que se puede copiar en esta página: Plantilla:Ficha de taxón (aunque se encuentra incompleta) o bien en alguna página de especies. Es mucho más simple que lo que estás usando ahora. --Khiari (discusión) 14:22 6 oct 2016 (UTC) Ya estaba en la creencia de que poniendo el género sería lo correcto, pero veo páginas que ponen subfamilias u otras categorías diferentes al género, entiendo de que lo estaba haciendo mal pues si estoy tratando de lepidópteros y pongo el género, en el ya van incluidos todos los anteriores de su árbol taxonómico, entiéndase Arthropoda, familia, subfamilia etc, hasta llegar al género, pero la mayoría de géneros no esta creado, algunos géneros son únicos por especie, en fin, que intento adaptarme a lo que veo previamente, pero no veo mucha uniformidad de criterios, pero eso se puede aprender, le doy las gracias por su interés, al igual que a Rosarinagazo. Muchas Gracias ǃ Saludos, --Fotoasturias (discusión) 14:33 6 oct 2016 (UTC) Es cierto! Hay que corregir eso. '''Aunque en los casos en los que la categoría de género no está creada o bien no es necesario crearla porque la especie es única, se categoriza en la familia, es decir, en la última categoría que existe'''. En los artículos Zygaena loti, Erebia gorgone, Boloria pales y Boloria napaea puse la ficha de taxón que te estamos recomendando. --Khiari (discusión) 17:05 6 oct 2016 (UTC) Plantillas de taxon[editar código] Hola: he cambiado en el Art. Issoria lathonia a la "ficha de taxon", que es más fácil de editar, y modificar. Cordial saludo. '''Rosarinagazo''' (discusión) 12:20 6 oct 2016 (UTC) Hola; venía a recomendarte lo mismo, que utilices la {{ficha de taxón}}. No solo porque es mucho más fácil de editar sino que los datos pueden ser exportador e importados desde wikidata. Para las referencias utiliza la plantilla {{llistaref}}, cuando tengas que poner una referencia al catálogo de la vida puedes utilizar la plantilla {{Catalogue of Life}}. Un saludo --Jcfidy (discusión) 14:51 6 oct 2016 (UTC) Plantilla de taxon[editar código] Hola: en Callophrys avis usas una Plantilla de taxon extraordianramente compleja para los ojos neófitos, de alguien que quiera comenzar a editar artículos de taxones. Además, al usar tu Plantilla, no se puede exportar nada desde/hacia WIKIDATA. Otra cuestión es que categorizaste con dos categorías sobreabundantes, pues solo se debe colocar la categoría más baja, que aquí es el género. Un cordial saludo.Rosarinagazo (discusión) 12:10 14 oct 2016 (UTC) Plantilla de taxon[editar código] Hola, buenas tardes, hice la traducción al castellano desde la edición catalana, e importé la misma plantilla de taxon que estaba en su edición, en la versión catalana solo figuraban la tribu como categoría, lo que me sometió a duda, posteriormente en la versión traducida al español incluí como categoría el género, no eliminé la tribu porque supese que alguna razón habría para que la hubiesen puesto, asumo que en lo sucesivo hay que poner exclusivamente el género, entiendo, como me indicas, que al poner la mas baja, sobre ella estan a sumidas todas las demás. Saludos. --Fotoasturias (discusión) 15:32 14 oct 2016 (UTC) Pdtaː No utilizé las plantillas de taxon que me recomendaste semanas antes porque no supe hacerlo, te ruego me disculpes. La misma plantilla catalana también la pasé al Asturiano sin demasiadas dificultades. Gracias. --Fotoasturias (discusión) 15:39 14 oct 2016 (UTC) Entiendo que la plantilla que propones es mas sencilla y excluye, • Suborden, • infraorden, • División, • Superfamilia y • Subfamilia vale ǃ modifico lo traducido hoy… --Fotoasturias (discusión) 11:54 15 oct 2016 (UTC) Esos son los parámetros básicos pero, si te fijas bien verás que hay muchísimos más parámetros. Mira aquí. pd.- Evidentemente no es obligatorio ponerlos todos pero los que ya tienen mejor dejarlos en vez de eliminarlos. Un saludo --'''Jcfidy''' (discusión) 13:18 15 oct 2016 (UTC) Gracias ǃ --Fotoasturias (discusión) 15:02 15 oct 2016 (UTC) CATEGORIZACION[editar código] '''Astur''' (alderique) 19:46 17 set 2016 (UTC) Hola Ástur, resulta que recibí un avisu sobre la forma en que categorizo les páxines en la edición Española, , concretamente les d'artrópodos, dizme que de normal solo s'inclúi como categoría'l xéneru, yá me diera cuenta de que n'otros idiomes nada mas que ponen el xéneru, ente que yo ponía casi tol árbol taxonómicu. creo que tien razón, pero yo creía que podíen tar los ninfáludos toos xuntos o los licénidos o los artrópodos, o los insectos, pero si pongo solo'l xéneru, les camparines taríen diversificaes. qu'al meyor ye como tienen que tar. Non se si n'Asturianu sigue'l mesmu criteriu. Yá dexara esta entruga en dalguna páxina de discutiniu pero quería preguntate sía que tamién n'Asturianu haya que poner solo'l xéneru, nesti casu d'Artrópodos, pos tamién lleí qu'había un proyectu artrópodos. Yo ponía Artrópodos, Arthrópoda, Arthropoda, Inseutos, Lepidoptera, la familia, lycaenidae o Nymphalidae, etc, y el mas importante el Xéneru.. la nota diz así… "Hola, Fotoasturias! Pasé por algunos de los artículos de taxones que creaste; te comento que no se debe incluir categorías que contienen a otras categorías, ya que eso es "sobrecategorizar". Por ejemplo en el artículo Boloria eunomia '''se categoriza en Boloria'''; no corresponde poner la categoría Nymphalidae porque Boloria ya está categorizada en ella. Tampoco Lepidoptera porque esta ya contiene a Nymphalidae, lo mismo para las siguientes superiores Insecta y Arthropoda. Dicho de otra manera: solo se incluye el artículo en la categoría que esté por debajo de todas las demás. En el caso de los taxones inferiores suele ser la categoría del género de la especie. Espero haber explicado de una manera comprensible :) Saludos! " Gracies Ahora si que toy confusu, que debo facer ¿? Gracies. per otra parte tengo en "'''págines en procesu'''" un montón, que no computen como traducciones efectauaes, como arreglo eso ¿? Dejéte estes preguntes en tu página de discusión haz unos dies.. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 14:40 29 mar 2017 (UTC) ---- ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 11:32 29 mar 2017 (UTC) Per otra parte, que puedo faer pa categorizar ensin causar problemes y que puedo faer pa enmendar les categoríes en colloráu.. ye evidente que quiero colaborar pa dejalo bien no posible.. Non se si atayar les traducciones hasta saber como proceder.. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 10:36 30 mar 2017 (UTC) == nectífera-nectarífera == Hola Lluis, cuido que tas equivocáu non respondí a esa cuestión. Pero camiento que valen les dos. El castellanu por exemplu nun desemeya nectarívoro de nectívoro. En tou casu personalmente paezme más cenciellu nectíferu. Un saludu. Munches gracies por la tu aportación, nectiferu también me parez más coloquial, pero non sé si ye la más correcta. Agora, per la tarde miré nel diccionariu de la RAE y nectarívoro y nectívoro no figuren recoxies tampoco. Otro saludu ! --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 11:51 4 may 2017 (UTC) == Unes coses == ¡Hola! Mira, vengo de ver que cambiesti nel artículu de [[Sudán]] la pallabra "nordeste" por "nordés". Nun ye correcto, porque "nordés" se refier al vientu que vien del nordeste, y "nordeste" al puntu cardinal. Y otra cosa, la preposición "de" solo fai apostrofación (como otres pallabres n'asturianu) cuando-y sigue una pallabra qu'entama por soníu vocálicu: nel artículu [[Neogurelca masuriensis]] escribiesti ''sur d'Caxmir'', cuando ha ser ''Sur '''de''' Caxmir''. Por favor, cambia estes coses pa que los artículos tean ameyoraos ortográficamente.--'''[[Usuariu:Etienfr|<font color="#6b5a40">etienfr</font>]]''' ''[[Usuariu alderique:Etienfr|<font color="#6b5a40">(¡Vamos parolar!)</font>]]'' 14:44 7 may 2017 (UTC) ''[[Usuariu alderique:Etienfr|<font color="#6b5a40">(¡Vamos parolar!)</font>]]'' Entendíu Etienfr, llamentu haber aniciáu toos esos erros xuntos, creo que yá estan toos vueltos al so estáu orixinal cola ferramienta desfaer. Gracies por correxime.. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 15:45 7 may 2017 (UTC) ::Nengún problema. Mira [[Wikipedia:Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios|equí]] la llista de topónimos a usar nesta Wikipedia si tienes duldes de cuála ye la forma a utilizar. Por desgracia, hai munchos artículos onde hai que correxir munchos d'esos exónimos.--'''[[Usuariu:Etienfr|<font color="#6b5a40">etienfr</font>]]''' ''[[Usuariu alderique:Etienfr|<font color="#6b5a40">(¡Vamos parolar!)</font>]]'' 19:56 9 may 2017 (UTC) ==Otres coses== ''[[Usuariu alderique:Etienfr|<font color="#6b5a40">(¡Vamos parolar!)</font>]]'' Toi corrixendo tolos nomes que lleven Republica del Congo por ''"'d'El Congo'''" y tamién vi qu'ente les tos correcciones que hacias taba "'''Queña'''"que sustitues per '''Kenya''', creo recordar, si ye asina puedo correxir toos esos nomes erróneos n'Asturianu, si te paez bien. Saludos --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 14:04 8 may 2017 (UTC) == Cartafueyu informativu == ¡Hola! Nun sé esactamente a qué te refieres colo de "cartafueyu informativu". ¿Quies dicir un "cartafueyu normativu" de los que publica l'Academia de la llingua Asturiana? Que yo sepa, nun hai publicáu nengún sobre los topónimos d'España. Nesta wikipedia siguimos [[Wikipedia:Votaciones/Archivu/2013#Sobre exónimos y demás topónimos a usar na wikipedia n'asturianu|la norma que foi votada cuantayá]]. Pa resumir, nesta Wikipedia usamos les formes tradicionales na llingua correspondiente de, por exemplu, A Coruña, Ourense, Sanxenxo, Gipuzkoa, Santurtzi, Hondarribia, Lleida, Girona, Alacant, etc., y non les formes castellanizaes (*La Coruña, *Gerona, *Fuenterrabía...) nin hiperasturianizaciones que nun tienen xustificación nenguna (*Xirona, *Llérida...).--'''[[Usuariu:Etienfr|<font color="#6b5a40">etienfr</font>]]''' ''[[Usuariu alderique:Etienfr|<font color="#6b5a40">(¡Vamos parolar!)</font>]]'' 07:42 24 may 2017 (UTC) == Creación d'artículos == Bones, ¿Qué tal too? Veo que tas revisando tolos artículos que ficisti, ye un llabor tremendu. Norabona. D'otra manera, agora paez qu'echamos de menos medrar al ritmu que tábemos medrando gracies a ti y tábemos cuntando con llegar a los 50.000 pal mes de xunetu. Simplemente por sabelo ¿vas crear más artículos? Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 10:28 1 xun 2017 (UTC) :Tenemos un grupu de Telegram pa comunicanos ente los que tamos activos, si me mandes el móvil al corréu, métote. A vegaes ye muncho más rápido y fácil que velo per equí. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 08:11 2 xun 2017 (UTC) == Ediciones repetíes == Bones, creo que yá te lo dixi más veces y si lo faes asina sedrá porque ye más fácil pa ti, pero hai un botonín abaxo llamáu "Amosar previsualización" nel que pues comprobar los cambeos enantes de publicalos y nun publicar 10 cambeos unu per unu. Creo qu'aforraríes tiempu y facilitaríes que los cambeos recientes tuvieren más llimpios pa poder comprobar cambeos d'otros usuarios que nun tengamos controlaos. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 12:02 14 xun 2017 (UTC) ==Ediciones repeties respuesta == [[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 12:02 14 xun 2017 (UTC) Entiéndolo, ye que tengo a menudu na red microcortes y si no lo guardo a menudu tengo que repetilo, pero entendiu, harelo con menos guardaos. sientese.. :Nun te preocupes, si pierdes la conexón, con esi sistema de previsualización nun pierdes lo escrito. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 12:34 14 xun 2017 (UTC) --[[Especial:Contribuciones/85.152.129.166|85.152.129.166]] 12:32 14 xun 2017 (UTC) == Creación d'artículos d'años == Una forma rápida de crear artículos curtios pero necesarios, agora que nun tenemos el traductor, son los años. Tuvi creándolos esta mañana pero, si t'apetez, pues ayudame a completalos porque yo güei nun voi editar más. Fáltenmos los años dende'l [[2045]] al [[2099]] (ye una edición mui repetitiva, namás hai que cambiar la numberación romana y si l'añu ye normal o bisiestu y en qué día de la selmana entama (como en [[2044]], por exemplu). Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 11:19 17 xun 2017 (UTC) ___________________________ --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 11:19 17 xun 2017 (UTC) Desde aonde empiezo pa crear un artículo ? normalmente empezábalu desde el traductor, creando nuevos artículos, pero como empiezo el 2045 ¿?, igual lo supe al principiu, pero perdona, de ser así, olvidelo. Asina traduje muches páxines pero fizeles muy al principiu y non me acuerdo. Si me das alguna pista, ayudote. hoy tengo invitaos n'casa, pero en güequinos hágolo. otru saludu --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 11:51 17 xun 2017 (UTC) ::Ye una tarea bien repetitiva como te dixi y pa la que ye qu'uses les pestañes del navegador (si ye Firefox o Chrome, meyor). Simplemente, vas a la páxina del últimu añu creáu (nesti casu entamamos por 2044). Vas ver qu'arriba a la derecha apaecen los años que falten en colorao. Lo qu'has de facer ye "editar códigu" copiar el testu d'esi añu y calcar nel enllaz coloráu de 2045 onde yá vas poder crealu. Pegues el testu de 2044 y sustituyes pola información correspondiente y asina socesivamente con tolos años. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 12:15 17 xun 2017 (UTC) ========================= --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 11:19 17 xun 2017 (UTC) Ya ta hasta 2070, mañana continuo con ello, --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 16:55 17 xun 2017 (UTC) == traducciones d'años == Bien Vitor, creo que entiendote. Gracies --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 12:17 17 xun 2017 (UTC) == Cambeos na categorización == Bones, toi viendo qu'a vegaes faes cambeos na categorización y añades categoríes por demás. Por exemplu [[Heniocha]] pertenez a la Categoría:Heniocha y esa categoría a la Categoría:Saturniinae. L'artículu Heniocha categorizáreslu coles dos y namás facía falta la primera. Has de procurar nun lo facer asina. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 16:52 23 xun 2017 (UTC) :Otru fallín qu'atopo ye que nun faes los apóstrofos, por exemplu, categorices: Lepidópteros de Australia cuando habría ser d'Australia (lo mesmo con otros países qu'entamen per vocal). Y asina delles más. Por favor, nun te lo tomes a mal. Apunto coses de les qu'igual nun te tas dando cuenta. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 17:00 23 xun 2017 (UTC) == Cambeos na categorización == [[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]] Yo no tengo problema pa aceptar les crítiques, aceptoles toes, de elles aprendiese, pero sobre la categorización, ya planteélo munches veces que entendía que lo correutu tenía que ser poner el xéneru porque era onde taba condensa toda la tabla taxonómica, posteriormente fize extenses preguntes y contestaciones sobre esto tema, que non me contentó nadie, excepto tu, que me dijiste que habría que hacer una reunión pa ver como se trataba esti tema, en principiu ponía el xéneru, pero viendo una respuesta de Rosarinazgo sobre esto tema en castellan, planteles de nuevo, preguntes mies no faltaron, respuestas poques y cortes.. Asina que comencé a poner les que entaben azuleaes na la tabla taxonómica y que no tuviesen el enlace cortau, (link rotu) comenzaba pol xéneru podía ser la familia o subfamilia, en castellan pueden llegar hasta el orden, pero esto comprendo que ye Asturiano, otru mundu.. Entiendo ahora, y esto ye un decir, pero no me lo dixió enantes naide, que tengo que poner el xéneru, tenga o no tenga página creada, pues vale, si ye así como me indiques, no fai problema, pongo el xéneru y to bien. Ye verdá hay munches otres coses, procuro respetar lo que se traduz si tien sentidu, Atópase, repetíase muncho, así que comencé a poner alcuéntrase o alcuéntrense, pa hacer mas fácil lleer el textu, como veo que tu lo uses casí siempre, usarelu mas a menudu en llugar de "Atópase." Lo de el apóstrofe antes de les palabres que comiencen con vocal, tomo nota, yo apúntolo todo en una libretina. Otra cosa, cuestame munchu trabayu el trabayar esclusivamente con "Visualizar, enantes de aceptar, sigo intentándolo. De toes formes creo que valme mas hacer una traducción diaria y dedicar el tiempo necesariu a facela lo mejor que pueda que ver que tienes/tienen que andar necesariamente de atrás miu, no me ofende pero el ver que tras esto tiempu sigo teniendo no los mismos fallos, pero tengo otros, faime repensar si esto que faigo val pa algo. Dedícolu enforma tiempu a la Wiki, munches horas ca día, pero non veo que los resultaos sean buenos, veo que son mas que mediocres, asina que tengo que repensar si merez la pena seguir. Gracies y perdón por el trabayu de tener que tar detrás de todas les mis ediciones, agradezcotelu. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[alderique:Fotoasturias|alderique]]) 17:36 23 xun 2017 (UTC) :Yo anímote a siguir, pero sí ye verdá que toi alcontrando munches coses que solucionar y son miles de cambeos por facer, amás de lo yá comentao hai cientos d'artículos ensin enllazar con elementos wikidata o categoríes enteres qu'hai que cambiar porque ta puestu l'apóstrofu con una consonante. Por exemplu: "Categoría:Insectos descritos n'1897". Como te digo, yo creo que ye necesario que sigas porque somos pocos... pero igual el tiempu que dediques anque seya creando menos artículos, polo menos que pueda ser más correutu tomando nota de lo que te vamos diciendo. Un abrazu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 12:28 24 xun 2017 (UTC) == Usu de los Alderiques == Cuando elimines enllaces rotos, como vienes faciendo, val con qu'avises nel Resume d'abaxo enantes de guardar la páxina. Nun fai falta que lo anuncies nos alderiques de la páxina. Eso ye más comeniente pa comentar errores o discutir sobre'l so conteníu. Como siempre, dígotelo con ánimu constructivu y p'aforrate tiempu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 10:34 30 xun 2017 (UTC) == Usu de los Alderiques == entendido, non se volverá a facer.. --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 13:45 30 xun 2017 (UTC) == Cambeos na categorización == Ye mui difícil tener una norma qu'abarque toles categoríes de Wikipedia (hai munchos miles d'elles). Como te comenté, por ser la más revisada y la más actualizada, la referencia ye la Wikipedia n'inglés y eso vas velo nes Wikipedies n'otres llingües. Per otru llau, nel casu de la Categoría:Micronetinae, cuido que se da una esceición na que tien razón la Wikipedia n'español. Trátase d'una subfamilia de Linyphiidae y tien tol sentíu del mundu que tenga categoría propia anque, nesti casu, namás esista n'español. Nun lo tomes como un ataque al to trabayu, sinón, que ye frutu de la dificultá a la d'establecer un criteriu unitariu. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 18:23 9 xnt 2017 (UTC) == Nomes de países con artículu o ensin elli == ¡Hola! Vi que añadieres l'artículu al nome de país d'''Afghanistán''. Pero hai una pequeña cuestión: *En xeneral, los nomes de países nun usen l'artículu (''España'', ''Francia'', ''Corea'', ''Zimbabwe'', ''Colombia'', y un llargu etcétera, y non *''La España'', *''La Francia'', *''La Corea'', *''El Zimbabwe''... Solo s'usen con artículu si tán determinaos: "La España del sieglu XX", "el Zimbabwe postcolonial"); *Sicasí, hai dalgunos países que'l so nome sí presenta l'artículu siempres, y poro, escríbese esti con mayúscula y nun se faen les contracciones con preposiciones: "El Salvador"/"Vive n'El Salvador" (y non *''vive nel Salvador''): *Per otra parte, hai una serie de nomes de países que puen usase con o ensin artículu, como'l casu d'"Afghanistán" o'l de "India", "Brasil", "China", "Xapón", "Ecuador", "Arxentina", "Canadá", etc.; pero nestos casos, l'artículu nun forma parte del nome, polo qu'ortográficamente l'artículu nun s'escribe con lletra mayúscula (sacantes si entama fras, lóxico), y sí fai les contraccioes precises coles preposiciones: Vive nel Afghanistán (non *''"Vive en L'Afghanistán"''); Ye de l'Arxentina (y non *''"Ye de L'Arxentina"''); n'entrambos casos ye válido tamién "Vive n'Afghanistán", "Ye d'Arxentina". Consulta [[Wikipedia:Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios|la llista países]] pa saber cuálos lleven siempres l'artículu (que vienen alfabetizaos pol artículu y non pol propiu nome'l país) y cuálos lleven opcionalmente l'artículu (que vien mentáu con esti ente paréntesis; y sí, con mayúscula porque se considera qu'entama fras nel llistaxe).--'''[[Usuariu:Etienfr|<font color="#6b5a40">etienfr</font>]]''' ''[[Usuariu alderique:Etienfr|<font color="#6b5a40">(¡Vamos parolar!)</font>]]'' 14:48 13 xnt 2017 (UTC) ==Entiendolo== Si ta entre parentesis en la llista de países ye opcional. Voy corexir el nome del pais añadiendoy una h, Afg'''h'''anistán, y nom voy a complicame mas. Munches gracies --[[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 16:16 13 xnt 2017 (UTC) == Treslladar == Bones. Vi que nos artículos que tienen el nome mal pones nel alderique el correutu. Si quies, puedes treslladalos tú. Tienes que dir a la pestaña '''Más'', pinchar en ''Treslladar'' y ehí pones el nome que quieras. Si quies dexar una redirección dende el nome incorreutu, dexes marcada la casilla onde lo diz y si non, desmárquesla. Na wiki en castellán ta meyor explicáu: [[:es:Ayuda:Cómo cambiar el nombre de una página|Ayuda:Cómo cambiar el nombre de una página]]. Saludos. --[[Usuariu:Omarete|Omarete]] ([[Usuariu alderique:Omarete|mensaxes]]) 18:06 6 feb 2018 (UTC) == Munches gracies srg, voy a echai una Güeyada ! [[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 10:56 7 feb 2018 (UTC) == Hestoria/Historia == Hola. Anque dambes palabres son correctes, na Wikipedia preferimos usar el términu aconseyáu pola [[Academia de la Llingua]], que ye '''historia'''. [[Usuariu:YoaR|YoaR]] ([[Usuariu alderique:YoaR|alderique]]) 09:56 26 mar 2018 (UTC) == tomo buena nota == Hestoria-Historia Saludos.. [[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 09:58 26 mar 2018 (UTC) == Share your experience and feedback as a Wikimedian in this global survey == <div class="mw-parser-output"> <div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"> Hello! The Wikimedia Foundation is asking for your feedback in a survey. We want to know how well we are supporting your work on and off wiki, and how we can change or improve things in the future. The opinions you share will directly affect the current and future work of the Wikimedia Foundation. You have been randomly selected to take this survey as we would like to hear from your Wikimedia community. The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes. <big>'''[https://wikimedia.qualtrics.com/jfe/form/SV_5ABs6WwrDHzAeLr?aud=VAE&prj=we&edc=6&prjedc=we6 Take the survey now!]'''</big> You can find more information about this survey [[m:Special:MyLanguage/Community_Engagement_Insights/About_CE_Insights|on the project page]] and see how your feedback helps the Wikimedia Foundation support editors like you. This survey is hosted by a third-party service and governed by this [[:foundation:Community_Engagement_Insights_2018_Survey_Privacy_Statement|privacy statement]] (in English). Please visit our [[m:Special:MyLanguage/Community_Engagement_Insights/Frequently_asked_questions|frequently asked questions page]] to find more information about this survey. If you need additional help, or if you wish to opt-out of future communications about this survey, send an email through the EmailUser feature to [[:m:Special:EmailUser/WMF Surveys|WMF Surveys]] to remove you from the list. Thank you! </div> <span class="mw-content-ltr" dir="ltr">[[m:User:WMF Surveys|WMF Surveys]]</span>, 18:41 29 mar 2018 (UTC) </div> <!-- Mensaxe unviáu por User:WMF Surveys@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Community_Engagement_Insights/MassMessages/Lists/2018/we6&oldid=17881422 --> == Númberu d'ediciones == ¡Hola! Solo comentate que les mios 37371 ediciones son nel wikcionariu; en wikipedia tengo 11771. --'''[[Usuariu:Limotecariu|<font color="#6b5a40">Limotecariu</font>]]''' ''[[Usuariu alderique:Limotecariu|<font color="#6b5a40">(¡Vamos parolar!)</font>]]'' 21:14 1 abr 2018 (UTC) Pídote disculpes Limotecariu! -- [[Usuariu:Fotoasturias|Fotoasturias]] ([[Usuariu alderique:Fotoasturias|alderique]]) 22:50 1 abr 2018 (UTC) == Reminder: Share your feedback in this Wikimedia survey == <div class="mw-parser-output"> <div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"> Every response for this survey can help the Wikimedia Foundation improve your experience on the Wikimedia projects. So far, we have heard from just 29% of Wikimedia contributors. The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes to be completed. '''[https://wikimedia.qualtrics.com/jfe/form/SV_5ABs6WwrDHzAeLr?aud=VAE&prj=we&edc=6&prjedc=we6 Take the survey now.]''' If you have already taken the survey, we are sorry you've received this reminder. We have design the survey to make it impossible to identify which users have taken the survey, so we have to send reminders to everyone. If you wish to opt-out of the next reminder or any other survey, send an email through EmailUser feature to [[:m:Special:EmailUser/WMF Surveys|WMF Surveys]]. You can also send any questions you have to this user email. [[m:Community_Engagement_Insights/About_CE_Insights|Learn more about this survey on the project page.]] This survey is hosted by a third-party service and governed by this Wikimedia Foundation [[:foundation:Community_Engagement_Insights_2018_Survey_Privacy_Statement|privacy statement]]. Thanks! </div> <span class="mw-content-ltr" dir="ltr">[[m:User:WMF Surveys|WMF Surveys]]</span>, 01:39 13 abr 2018 (UTC) </div> <!-- Mensaxe unviáu por User:WMF Surveys@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Community_Engagement_Insights/MassMessages/Lists/2018/we6&oldid=17898672 --> == Your feedback matters: Final reminder to take the global Wikimedia survey == <div class="mw-parser-output"> <div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"> Hello! This is a final reminder that the Wikimedia Foundation survey will close on '''23 April, 2018 (07:00 UTC)'''. The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes. '''[https://wikimedia.qualtrics.com/jfe/form/SV_5ABs6WwrDHzAeLr?aud=VAE&prj=we&edc=6&prjedc=we6 Take the survey now.]''' '''If you already took the survey - thank you! We will not bother you again.''' We have designed the survey to make it impossible to identify which users have taken the survey, so we have to send reminders to everyone. To opt-out of future surveys, send an email through EmailUser feature to [[:m:Special:EmailUser/WMF Surveys|WMF Surveys]]. You can also send any questions you have to this user email. [[m:Community_Engagement_Insights/About_CE_Insights|Learn more about this survey on the project page.]] This survey is hosted by a third-party service and governed by this Wikimedia Foundation [[:foundation:Community_Engagement_Insights_2018_Survey_Privacy_Statement|privacy statement]]. </div> <span class="mw-content-ltr" dir="ltr">[[m:User:WMF Surveys|WMF Surveys]]</span>, 00:49 20 abr 2018 (UTC) </div> <!-- Mensaxe unviáu por User:WMF Surveys@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Community_Engagement_Insights/MassMessages/Lists/2018/we6&oldid=17898672 --> == Wikialcuentru == Creé una páxina pa determinar una fecha y orde del día pal [[Wikipedia:Wikialcuentru 2018|Wikialcuentru 2018]]. Como usuariu activu, prestaríame que participares. Un saludu. --[[Usuariu:Vsuarezp|Vsuarezp]] ([[Usuariu alderique:Vsuarezp|alderique]]) 10:48 15 xun 2018 (UTC) == Alministrador == Bones. Como ya pasó un mes de la to candidatura a alministrador, col resultáu de 4-2, acabo de date los permisos d'alministrador. Saludos. --[[Usuariu:Omarete|Omarete]] ([[Usuariu alderique:Omarete|mensaxes]]) 20:12 17 may 2020 (UTC) == We sent you an e-mail == Hello {{PAGENAME}}, Really sorry for the inconvenience. This is a gentle note to request that you check your email. We sent you a message titled "The Community Insights survey is coming!". If you have questions, email surveys@wikimedia.org. You can [[:m:Special:Diff/20479077|see my explanation here]]. [[Usuariu:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuariu alderique:MediaWiki message delivery|alderique]]) 18:46 25 set 2020 (UTC) <!-- Mensaxe unviáu por User:Samuel (WMF)@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Samuel_(WMF)/Community_Insights_survey/other-languages&oldid=20479295 --> == We sent you an e-mail - Replay == I read it ! thank you. [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 17:38 27 set 2020 (UTC) == Translation request == Hello. Can you translate and upload the articles [[:es:Escudo de la República Socialista Soviética de Azerbaiyán]], [[:es:Bandera de la República Socialista Soviética de Azerbaiyán]] and [[:es:Himno de la República Socialista Soviética de Azerbaiyán]] in Aragonese Wikipedia? They don't need to be long like the Spanish versions. I also wrote the same request to another user, not knowing if he/she is active or not. Yours sincerely, [[Usuariu:A2D2|A2D2]] ([[Usuariu alderique:A2D2|alderique]]) 08:29 26 xnt 2021 (UTC) :Edə biləcəyim tək şey onu Asturian dilinə tərcümə etməkdir. [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 12:34 27 xnt 2021 (UTC) == Artículos revisaos == Hola Amasuela. Pa cuando marques los artículos como revisaos ye meyor que lo faigas usando l'enllaz qu'hai na llista de plantíes (xusto debaxo'l títulu del artículu, "[Revisáu]"). Porque agora tas poniendo siempre <nowiki>{{revisáu|t=20210310192236}}</nowiki> y eso indica que l'artículu foi revisáu el 10 de marzu de 2021 (la parte del "t=20210310" indica 2021-03-10). Al calcar nel enllaz de la plantía pon la fecha actual. [[Usuariu:YoaR|YoaR]] ([[Usuariu alderique:YoaR|alderique]]) 18:18 24 set 2021 (UTC)<p> : Meca, entiéndolo, copiábalo de una plantilla, siempre la misma, copiar/pegar, mírolo cuando vuelva a casa. : Munches Gracias.. [[Especial:Contribuciones/31.4.238.54|31.4.238.54]] 18:27 24 set 2021 (UTC)</p> : [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 10:05 27 set 2021 (UTC) : No encuentro - <u>usando l'enllaz qu'hai '''na llista de plantíes''' (xusto debaxo'l títulu del artículu, "[Revisáu]")</u> - : Entos entiendo que quedaría así: <nowiki>{{revisáu|t=añu, mes, día}}</nowiki> Munches Gracies. : [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 10:05 27 set 2021 (UTC) :: {{ping|Amasuela}} refiérome a esti enllaz: https://imgur.com/ZaKBeu3 [[Usuariu:YoaR|YoaR]] ([[Usuariu alderique:YoaR|alderique]]) 11:51 27 set 2021 (UTC) {{ping|YoaR}}: Solo tengo estos a la vista, '''revisiones''', '''ediciones''', '''visites''' ya '''estadístiques''', como lo amplio pa que apaezca to lo que tu tienes a la vista, como lo que me muestres na imagen ¿? :::tomao de una páxina cualquiera, 173 revisiones desde 2016-06-14 (+19 días), 6 editores, 53 visitas (30 días), creado por: Amasuela (40.801) · Ver las estadísticas completas de la página. :::Na parte superior izquierda tien una llave y lo que paez un lápiz, pero non supi incorpora-y mas opciones. [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 16:28 27 set 2021 (UTC) :Gracies Omarete, ya tengo toes les funciones a la vista. [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 09:37 3 och 2021 (UTC) Mira a ver si ye que nun tienes activaos los Fastbuttons. Tienes que dir a Preferencies, Accesorios y na seición d'Edición mirar que tengas activao ''Los FastButtons de Racso''. Das a guardar y mires a ver, recargando alguna páxina. --[[Usuariu:Omarete|Omarete]] ([[Usuariu alderique:Omarete|mensaxes]]) 18:55 2 och 2021 (UTC) == How we will see unregistered users == <div lang="es" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin=content/> ¡Hola! Estás recibiendo este mensaje porque eres administrador de un wiki de Wikimedia. Cuando alguien edita un wiki de Wikimedia sin haber iniciado sesión, mostramos su dirección IP. Como quizá ya sepas, no podremos seguir haciendo esto en el futuro. Es una decisión del departamento legal de la Fundación Wikimedia porque las normas y regulaciones para la privacidad en línea han cambiado. En lugar de la IP mostraremos una identidad enmascarada. Tú, como administrador, '''podrás seguir accediendo a la dirección IP'''. También habrá un nuevo permiso de usuario para aquellos que no son administradores, pero necesitan ver las direcciones IP completas para luchar contra el vandalismo, el acoso y el spam. Los patrulleros también verán parte de la IP incluso sin este permiso. También estamos trabajando en [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation/Improving tools|mejores herramientas]] que sirvan de ayuda. Si aún no lo has hecho, [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation|puedes leer más en Meta]]. Si quieres asegurarte de no perderte los cambios técnicos en los wikis de Wikimedia, puedes [[m:Global message delivery/Targets/Tech ambassadors|suscribirte]] al [[m:Tech/News|boletín técnico semanal]]. Tenemos [[m:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation#IP Masking Implementation Approaches (FAQ)|dos propuestas]] sobre el posible funcionamiento del enmascaramiento de direcciones IP. Apreciaremos tus comentarios sobre cómo piensas que esto funcionaría mejor para ti y tu wiki, ahora y en el futuro. Puedes hacérnoslo saber en la [[m:Talk:IP Editing: Privacy Enhancement and Abuse Mitigation|página de discusión]]. Puedes escribir en tu idioma. Las sugerencias se publicaron en octubre y decidiremos después del 17 de enero. Gracias. /[[m:User:Johan (WMF)|Johan (WMF)]]<section end=content/> </div> 18:10 4 xin 2022 (UTC) <!-- Mensaxe unviáu por User:Johan (WMF)@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Johan_(WMF)/Target_lists/Admins2022(1)&oldid=22532492 --> ====== En contestación a su escrito. Yo creo que lo sucedido de editar sin tener a la vista mi dirección IP puede deberse a que en ese momento tenía activado sin pretenderlo un VPN, no ha habido interés por mi parte de ocultar la IP, y lo siento y les pido disculpas. Soy el mayor interesado en que mi IP este siempre a la vista para que quede acreditada mi labor diaria en wikipedia, Gracias por su escrito, y les ruego una vez mas disculpen las molestias. [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 17:11 5 xin 2022 (UTC) ========== ==Vandal== Hola. Sorry for writing in English. I am being followed by an editor who is canvassing me to edit the blocked horror film article on Wikipedia for them (https://ast.wikipedia.org/wiki/Especial:Contribuciones/107.127.53.10 here). They have followed me across many languages of Wikipedia and other wiki sites (wiki quote, wiki commons, etc.(. [https://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Sockpuppet_investigations/Jinnifer/Archive ]. Could you remove them and either delete or lock my Alderique page? Please and thank you. :) [[Usuariu:Andrzejbanas|Andrzejbanas]] ([[Usuariu alderique:Andrzejbanas|alderique]]) 23:33 4 xin 2022 (UTC) == Translation request == Hello. Can you create the article [[:en:Laacher See]], which is the third most powerful volcano in Europe after Campi Flegrei and Santorini, in Asturian Wikipedia? Yours sincerely, [[Usuariu:Multituberculata|Multituberculata]] ([[Usuariu alderique:Multituberculata|alderique]]) 15:13 2 xun 2023 (UTC) :Don't worry Multituberculata, i will try to traslate! :With my best wishes :Greetings :Amasuela [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 18:35 2 xun 2023 (UTC) ::Thank you very much for the new article! [[Usuariu:Multituberculata|Multituberculata]] ([[Usuariu alderique:Multituberculata|alderique]]) 10:22 3 xun 2023 (UTC) :::@[[Usuariu:Multituberculata|Multituberculata]] :::You tell me that in the translation of the article that you asked me to translate, there is a comment from which it can be suggested that I have not been objective, please tell me which sentence does not correspond to the translation, I think, I remember that I did it from the German language. :::Please tell me what it is, so I can replace it, I have read it again and I do not see what it indicates. :::Greetings ! :::@[[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 15:47 13 xun 2023 (UTC) ::::Hello. ::::The translation and article are very good. As far as I can see, there is nothing wrong nor is there a need for corrections. ::::Yours sincerely, [[Usuariu:Multituberculata|Multituberculata]] ([[Usuariu alderique:Multituberculata|alderique]]) 16:06 13 xun 2023 (UTC) ::Es ist bereits übersetzt, Grüße! [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 10:31 3 xun 2023 (UTC) == Translation request == Hello, Amansuela. Can you translate and create the articles [[:es:Monte Bazardüzü]] and [[:es:Campos Flégreos]] in Asturian Wikipedia? The latter is an active supervolcano. Kindest regards, [[Usuariu:Kurcke|Kurcke]] ([[Usuariu alderique:Kurcke|alderique]]) 12:08 26 feb 2026 (UTC) :Yes, no problem, Now I'm in trip, but I Have not problem. :I will traslate, in April. :Don't worry. :Amasuela. :Asturian wikipedia. [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 12:35 26 feb 2026 (UTC) :@[[Usuariu:Kurcke|Kurcke]] :I'm sorry it's taken me a while; I've been traveling in eastern China, but I'm back now. I see you've translated what you requested, so I've expanded the article and added relevant references. :Best regards :Asturian wikipedia :Amasuela [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 13:48 20 abr 2026 (UTC) Yes, don't worry, i'm in trap now, but no problem. Amasuela == You may be an eligible candidate for the U4C election == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Greetings, The [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee (U4C)]] seeks candidates for the 2026 election. The U4C is the global committee responsible for overseeing enforcement of the [[foundation:Special:MyLanguage/Policy:Universal Code of Conduct|Universal Code of Conduct]]. Elections are held annually, if elected a committee member serves for two years. This year the U4C requires candidates to hold administrator rights on at least one wiki, which is why you are being contacted as you appear to hold this right. There are other requirements, such as candidates must be at least 18 years old and may not be employed by the Wikimedia Foundation or other related chapters and affiliates. You can find more information in the [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Election/2026#Call_for_Candidates|call for candidates on Meta-wiki]]. Additionally, the committee's working language is English; some ability to communicate in English is required. The election opens on 18 May, if you are eligible and interested you have until 10 May to submit your candidacy. There will week between for candidates to answer questions from the community. Voting takes place privately in [[m:Special:MyLanguage/SecurePoll|SecurePoll]], successful candidates must receive at least 60% support. More information is available on [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Election/2026|the 2026 Elections page]], including timelines and other candidacy information. If you read over the material and consider yourself qualified, please consider submitting your name to run for the committee. If you think someone else in your community might be interested and qualified, please encourage them to run. In partnership with the U4C -- [[m:User:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User_talk:Keegan (WMF)|talk]]) 18:30 28 abr 2026 (UTC) </div> <!-- Mensaxe unviáu por User:Keegan (WMF)@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Keegan_(WMF)/test&oldid=30471712 --> :<big>Puedes ser un/a candidatu/a elegible pa la elección de U4C</big> :TRADUCCIÓN :Saludos, :El Comité Coordinador del Códigu Universal de Conducta (CUC) busca candidatos pa les elecciones de 2026. El CUC ye el comité global responsable de supervisar el cumplimientu del Códigu Universal de Conducta . Les elecciones celébrense añalmente y, de ser escoyíu, el miembru del comité exerze el so cargu mientres dos años. :Anguaño, el CUC esixe que los candidatos tengan permisos d'alministrador en siquier xuna wiki , polo que ponemos en contactu con usté, yá que paez que cumple con esti requisitu. Esisten otros requisitos, como tener siquier 18 años y nun trabayar pa la Fundación Wikimedia nin pa nenguna otra filial o capítulu rellacionáu. Puede atopar más información na convocatoria de candidatos en Meta-wiki. Amás, l'idioma de trabayu del comité ye l'inglés; ríquese ciertu dominiu del idioma. :Les elecciones abren el 18 de mayu. Si cumple colos requisitos y ta comenenciudu, tien hasta el 10 de mayu pa presentar la so candidatura. Habrá xuna selmana ente les elecciones por que los candidatos respuendan a les entrugues de la comunidá . La votación #realizar de forma privada en SecurePoll; los candidatos ganadores tienen de llograr siquier el 60 % de los votos. Va Atopar más información na páxina d'Elecciones de 2026, incluyendo cronogramas y otros detalles sobro les candidatures. Si revisa la información y considérase capacitáu , considere presentar la so candidatura pal comité. Si cree que daquién más na so comunidá podría tar comenenciudu y capacitáu, se te anima a postulase. :In partnership with the U4C -- Keegan (WMF) (talk) 18:30 28 abr 2026 (UTC) :@ [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 16:47 27 may 2026 (UTC) == Lláctea, con acentu == ¡Hola! Mira, una cosiquina: vi que cambiares l'axetivu «lláctea», con acentu gráficu, por «llactea» ensin esti, pero ye un error: esti axetivu sí lleva acentu gráficu nel femenín, como na forma neutra y nos plurales, pero non nel masculín singular: ll'''a'''cteu, pero ll'''á'''ctea, ll'''á'''ctea, ll'''á'''cteos, ll'''á'''ctees. Pasa lo mesmo con toos esos axetivos como mediterraneu, contemporaneu, etereu, homoxeneu, oseu, etc., que nel femín y restu formes sí precisen l'acentu: mediterránea, homoxénea, etc. Otra cosa diferente ye usar esi axetivu, *llacteu, porque nel ''DALLA'' nun apaez rexistráu (de fechu, al ser un términu cultu, yera meyor la forma ''lacteu'', pero esto ye otru tema), polo que sería meyor usar, pa referise a lo fecho o rellacionao col lleche, el términu «llecheru», que sí apaez nel ''DALLA''; y en cuantes al nome de la nuestra galaxa, un nome patrimonial asturianu ye Camín de Santiago/Santiagu (apaez nel ''DALLA'', nel ''DGLA'' y nel diccionariu de Sánchez Vicente). [[Usuariu:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">'''Limotecariu'''</span>]] [[Usuariu alderique:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">''(alderique)''</span>]] 07:59 26 may 2026 (UTC) :Tienes razón, mirelo mal, tengo na mio páxina d'usuariu un enllaz a un páxina de nome [[Wikipedia:Chigre/Ortografía]], ellí figura claraménte <u>llacteu</u> en masculín, non en femenín, asina que toles correcciones a llactea que fixi, tan mal. :Voy tar fuera unos días, pero cuando vuelva, buscaré les correcciones que fixi de lláctea pa poneles de forma correuta. :Nel so momentu, busqué nel diccionariu dixital, pero nun alcontré la entrada. :En tou casu, discúlpame y munches gracies por correxime. [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 09:20 26 may 2026 (UTC) == Bloquiar páxina == ¡Hola! ¿Podíes bloquiar [[Paramount Pictures|esta páxina]] pa que nun la puedan editar usuarios anónimos? Va siendo yá reiteradamente vandalizada dende IP anónimes, y na wiki n'inglés bloquiaron toes eses cuentes yá, amás de revertir les aiciones que ficieron dende elles. Gracies. [[Usuariu:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">'''Limotecariu'''</span>]] [[Usuariu alderique:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">''(alderique)''</span>]] 09:55 27 may 2026 (UTC) :Vsuarezp había puesto un bloqueu dende tou el mundu a usuarios autoconfirmaos, pero vence el próximu trés de Xunu, ahora punxei protección de un añu solo pa alministradores. :Gracies a ti... [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 12:02 27 may 2026 (UTC) ::¡Hola! Yá, bono, adelantóse aquel a bloquiala. Meyor que tea per un añu enteru, estes ediciones vandáliques suelen ser reiteratives per unos díes, quiciabes candalo solo una selmana yera poco. Gracies. [[Usuariu:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">'''Limotecariu'''</span>]] [[Usuariu alderique:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">''(alderique)''</span>]] 20:01 27 may 2026 (UTC) :::Gracies a ti home ! :::Saludos. [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 06:47 28 may 2026 (UTC) ::::Bonos díes Limotecariu, veo que marcasti delles acciones nos wikidistas por numbero d'ediciones, agracetería indicáresme si fai algun erru recurrente pela mio parte. ::::Munches Gracies ! [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 11:24 23 xun 2026 (UTC) 4juklk80s3adjsze28ffetjuzdpfoeg Glossata 0 83653 4501310 4201353 2026-06-22T20:43:27Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501310 wikitext text/x-wiki {{Ficha de taxón | regnum = [[Animalia]] | phylum = [[Arthropoda]] | classis = [[Insecta]] | ordo = [[Lepidoptera]] | subordo = '''Glossata''' | subdivision_ranks = [[Infraorde|Infraórdenes]] | subdivision = * [[Dacnonypha]] * [[Exoporia]] * [[Heteroneura]] * [[Lophocoronina]] * [[Neopseustina]] }} Los '''glosaos''' ('''Glossata''', gr. "con llingua") son un [[Orde (bioloxía)|suborde]] d'inseutos lepidópteros qu'inclúi toles [[Familia (bioloxía)|superfamilies]] de caparines que tienen una probóscide que s'enrosca (espiritrompa). La vasta mayoría de los lepidópteros alcuéntrase nesti grupu.<ref>{{en}} [https://web.archive.org/web/http://nlbif.eti.uva.nl/bis/tortricidae.php?menuentry=soorten&id=9 World Biodiversity Database] Glossata.</ref><ref>{{es}} [http://www.agrologica.es/informacion-plaga/taladro-amarillo-barrenador-frutales-zeuzera-pyrina/] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170315221357/http://www.agrologica.es/informacion-plaga/taladro-amarillo-barrenador-frutales-zeuzera-pyrina/ |date=2017-03-15 }} Zeuzera pyrina - Agroplagas</ref> == Carauterístiques == Les pieces bucales presenten estes carauterístiques nel adultu o imago: * El quexal nun ye funcional. * Partes de la mexella tán bien amenorgaes o ausentes. * Les galeas de la mexella formen la probóscide, que suel ser bien llarga y que s'enrosca en reposu. En dellos grupos la probóscide sufrió un amenorgamientu secundariu. == Ver tamién == * [[Micropterigidae|Zeugloptera]] * [[Aglossata]] == Referencies == {{Llistaref}} == Enllaces esternos == {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Lepidoptera]] [[Categoría:Glossata]] [[Categoría:Artrópodos]] rd700leeuwg1xqchyzfwxbh6txky5es Gustavia 0 87828 4501394 4046429 2026-06-23T07:55:39Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501394 wikitext text/x-wiki {{Otros usos|Gustavia (xéneru)|el xéneru de plantes|una ciudá}} {{llocalidá |mapa=Saint-Barthélemy}} '''Gustavia''' ye la [[ciudá]] [[Capital (política)|capital]] de [[Saint-Barthélemy (Francia)|Saint-Barthélemy]] (tamién conocida como ''Saint Bart''). Recibió'l so nome n'honor del [[Monarca|Rei]] [[Gustavo III de Suecia|Gustavo III]] de [[Suecia]], país que mientres parte de los sieglos XVIII y XIX alministró la isla. == Historia == Saint-Barthélemy foi demandáu per primer vegada per Francia, en 1648. La islla dióse-y a Suecia en cuenta de los derechos comerciales en Gotemburgu en 1784 y Suecia fundó la Compañía de les Indies del oeste de Suecia. Espolletando mientres les guerres napoleóniques, los activos fueron baxos a partir d'entós, y la islla foi vendida a Francia en 1878. {{mal traducíu}} El sitiu eventual de Gustavia foi llamáu primero Le Carénage dempués de que l'abelugu qu'apurre a los buques estropiaos. D'alcuerdu a los archivos el nome Gustavia apaeció ente 28 d'avientu 1786 y el 9 de febreru de 1787. Gustavia permanez como un reflexu de la dómina sueca. Trés fuertes construyíos a mediaos y finales del sieglu 17 la proteición del puertu: Oscar (enantes Gustav Adolf), Karl y Gustav. La Ilesia Episcopal Anglicana a la badea, foi construyíu en 1855. == Comodidaes == {{mal traducíu}} Los sitios de Fort Karl, con vistes a Shell Beach al sur de la ciudá, y Fort Gustav, na base del faru escontra'l norte, son bien populares ente los escursionistes. Fort Oscar, na punta de la península de Gustavia, alluga la Xendarmería. Hai un muséu a la fin de Victor Schoelcher Carretera na península. Gustavia tien dellos restoranes que sirven americanos, italianos, franceses y otros tipos d'alimentos. Gustavia tien munches boutiques d'alta gama que son una fonte esencial d'ingresos pa la isla, y unu de los la mayoría de los hoteles de luxu de clase alta de la isla. == Clima == El clima ye tropical con unes pequeñes variaciones na temperatura. Pequeña superficie de la islla de 24 quilómetros cuadraos déxa-y tomar ventaya del golpe nidio y prestoso de los vientos alisios. Les temperatures medies d'agua y aire muévense en redol a los 27 °C, y l'añu estremar en dos estaciones: una seca, conocida como la Cuaresma (Careme), y unu más húmedu pel hibiernu. Esta última temporada en conxuntos ente mayu y payares, y la siempres presente sol ta nubláu por pasaxes curtios de nubes d'agua con una curtia agua de 10 a 15 minutos. Acordies con el Sistema de clasificación de Köppen Clima Gustavia tien un clima tropical de sabana, embrivíu "Aw" nos mapes climáticos.<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather-summary.php3?s=788663&cityname=Gustavia%2C+Saint+Barth%Y9lemy&units= |títulu=Climate Summary for Gustavia, Saint Barthélemy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250120121505/http://www.weatherbase.com/weather/weather-summary.php3?s=788663&cityname=Gustavia%2C+Saint+Barth%25Y9lemy&units= |fechaarchivu=2025-01-20 }}</ref> == Economía == La moneda oficial de Saint-Barthélemy ye l'euru. == Personalidaes == *Eugénie Blanchard: foi la persona más vieya verificáu nel mundu nel momentu de la so muerte. Pasó la mayor parte de la so vida en Gustavia. == Ver tamién == *[[Campanariu suecu de Gustavia]] *[[Palaciu de los Gobernadores (Gustavia)]] == Bibliografía == *• Mémoire St Barth: bibliografía completa sobre la islla de Saint-Barthélemy y la so capital Gustavia == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{AvisuTradubot|Gustavia}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Francia]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] b2n9hu336pbwdufpb9mrjzivfi56swl Grunge 0 87957 4501355 4490525 2026-06-23T02:55:37Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501355 wikitext text/x-wiki {{otros usos|movimientu grunge|pa=el movimientu musical|este=el xéneru musical}} {{Ficha de xéneru musical |xéneru = Grunge |color = crimson |orixe musical = [[Rock alternativu]]<ref name="Durrell" /><ref name=allmusic /><br />[[Hardcore punk]]<ref name="Ig">Ignacio Julia Campos, "''Grunge, noise & rock alternativu''", editorial Celeste, [[1996]]. ISBN 978-84-8211-056-1</ref><br />[[Noise rock]]<ref name="Ig" /><br />[[Punk|Punk rock]]<ref name="Durrell" /><ref name=allmusic /><br />[[Hard rock]]<ref name=allmusic>{{cita web|títulu=Grunge - Allmusic|url=http://www.allmusic.com/explore/style/d2679|fechaaccesu=28 de xineru de 2008}}</ref> |orixe cultural = <small> Mediaos de los [[Años 1980|años 80]] en [[Washington (estáu)|Washington]], [[Estaos Xuníos]]. Consolídase como [[xéneru musical]] a principios y mediaos de los [[Años 1990|años 90]].<ref name=autogenerated1>Humphrey, Clark. Loser: The Real Seattle Music Story. New York: Harry N. Abrams, 1999. ISBN 1-929069-24-3, p. 63</ref><ref>Sleepless in Seattle: The Birth of Grunge, LiveWire Recordings.</ref></small> |preseos = [[Guitarra]], [[baxu llétricu]], [[Batería (instrumentu musical)|batería]], [[voz (música)|voz]] |popularidá = Alta nos años 90 |subxéneros = [[Post-grunge]], [[Nu metal]] |enllaces = [[Punk revival]] }} El '''grunge''', n'ocasiones conocíu como '''soníu de Seattle''',<ref>Silvina Marín, ''[http://www.clarin.com/diario/2005/11/27/espectaculos/c-00701.htm El grunge, más vivu que nunca] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210411230828/https://www.clarin.com/diario/2005/11/27/espectaculos/c-00701.htm |date=2021-04-11 }}'', [[Diariu Clarín]], accesu [[14 de xineru]] de [[2008]].</ref> ye un [[xéneru musical|subxéneru]] del [[rock alternativu]] influyíu pol [[punk]], el [[hardcore punk]], el [[noise rock]], el [[hard rock]] y con estructures cercanes al [[rock]] clásicu.<ref name="Durrell">Durrell Bowman, [http://www.thecanadianencyclopedia.com/index.cfm?PgNm=TCE&Params=O1SEC881506 Hard, "Alternative," Roots, Grunge, and Post-Grunge, late 1980s-2000s], The Canadian Encyclopedia, Historica Foundation of Canada, accesu [[14 de xineru]] de [[2008]], [https://web.archive.org/web/20110608182600/www.thecanadianencyclopedia.com/index.cfm?PgNm=TCE&Params=O1ARTU0003007 Bibliografía]. (n'[[idioma inglés|inglés]])</ref><ref name=allmusic /><ref name="Ig" /> Surdió a finales de la [[Años 1980|década de los ochenta]], con grupos provenientes principalmente del estáu norteamericanu de [[Estáu de Washington|Washington]]sobremanera, del área de [[Seattle]]. La primer compañía qu'impulsó y dio a conocer el xéneru foi la discográfica [[Sub Pop]], sofitando a bandes que seríen fundamentales nel desenvolvimientu del naciente xéneru, como [[Nirvana (banda)|Nirvana]], [[Green River]] o [[Soundgarden]]. Les carauterístiques distintives del soníu grunge yeren les sos guitarres fuertemente aburuyaes y enérxiques, melodíes vocales [[voz gutural|guturales]], munches vegaes pegadizu y repetitivu, según bateríes predominantes; mientres les sos lletres carauterizar por reflexar apatía y desencantu. Los cantares primerizos y más agresives del xéneru tuvieron influyíes pol [[Sludge metal]]. El grunge espandir a nivel mundial mientres la primer metá de la [[Años 1990|década de los noventa]], impulsáu principalmente pol ésitu comercial de los álbumes ''[[Nevermind]]'' de [[Nirvana (banda)|Nirvana]] y ''[[Ten]]'' de [[Pearl Jam]]. Dichu ésitu catapultó la popularidá del rock alternativu y fixo del grunge el xéneru de [[hard rock]] más popular d'esi tiempu.<ref name=allmusic /> A pesar d'esto, munchos grupos tuvieron siempres incómodos col so estatus de superestrellas y pola apaición, por causa de la influencia de los medios, d'un [[movimientu grunge]], lo qu'en dellos casos provocáron-yos conflictos internos que los llevaron dende la separación hasta la muerte de dalgunos de los sos integrantes. La popularidá del grunge empezaría a esmorecese a empiezos del nuevu sieglu. De les grandes bandes que dieron vida al movimientu, hasta 2017 namái queden actives [[Pearl Jam]], [[Alice in Chains]], [[Mudhoney]] y [[The Melvins]].<ref>{{cita web | url= http://www.mtv.com/news/articles/1524813/02232006/alice_in_chains.jhtml | títulu= Remaining Alice In Chains Members Reuniting For Summer Gigs | autor= Harris, Chris | fecha= [[23 de febreru]] de [[2006]] | fechaaccesu= 15 de payares de 2007 | editorial= [[MTV]] | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20071218124026/http://www.mtv.com/news/articles/1524813/02232006/alice_in_chains.jhtml | fechaarchivu= 2007-12-18 }}</ref> Entá con esto, la influencia del grunge foi determinante nel posterior desenvolvimientu del rock. == Orixe del términu == Créese que'l términu "grunge" provién d'una pronunciación relaxada del axetivu "grungy"<ref>Ver [http://www.m-w.com/dictionary/grunge ''Merriam-Webster's Online Dictionary'', 2007, "grunge"] y [http://www.etymonline.com/index.php?term=grunge%2C+grungy Online Etymology Dictionary, 2001, "grunge, grungy"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303215403/http://www.etymonline.com/index.php?term=grunge%2C+grungy |date=2016-03-03 }}. (Dambes n'inglés) Fecha d'Accesu: [[25 d'ochobre]] de [[2007]].</ref> ([[xíriga]] usada n'inglés pa dicir "puerco"),<ref>{{cita web | url = http://www.wordreference.com/es/translation.asp?tranword=grungy | títulu= grungy | editorial= WordReference.com English-Spanish Dictionary | fechaaccesu= 25 d'ochobre de 2007 }}</ref> el cual anicióse como xíriga de los términos n'inglés "dirt" ("suciedá", "mugre")<ref>{{cita web | url = http://www.wordreference.com/es/translation.asp?tranword=dirt | títulu= dirt | editorial= WordReference.com English-Spanish Dictionary | fechaaccesu= 25 d'ochobre de 2007 }}</ref> o "filth" ("morgazu", "porquería").<ref>{{cita web | url = http://www.wordreference.com/es/translation.asp?tranword=filth | títulu= filth | editorial= WordReference.com English-Spanish Dictionary | fechaaccesu= 25 d'ochobre de 2007 }}</ref> Xeneralmente acredítase a [[Mark Arm]], entós vocalista del grupu Green River y darréu de [[Mudhoney]], como la primer persona qu'utilizó'l términu "grunge", refiriéndose a un nuevu [[Xéneru musical#Xéneru musical y estilu musical|estilu musical]]. Arm usó la pallabra en [[1981]] nuna carta qu'escribió y unvió sol so nome de pila, Mark McLaughlin, a la revista de Seattle ''Desperate Times'', na que criticaba a la so anterior banda [[Mr. Epp and the Calculations]], llamándola "Pure grunge! Pure white noise! Pure shit!" ("''¡Grunge puru! ¡Puru ruíu de fondu!, ¡Mandanga de la bona!''")<ref name=autogenerated1 /> El direutor de la revista, Clark Humphrey, mentó ésta como la primer vegada que s'utilizaba la pallabra pa referise a una banda de Seattle y añadió que [[Bruce Pavitt]], de la discográfica Sub Pop, popularizaría'l términu al usalo frecuentemente pa describir l'estilu de Green River.<ref>Humphrey, Clark. ''Loser: The Real Seattle Music Story''. New York: Harry N. Abrams, 1999. ISBN 1-929069-24-3, p. 63</ref> A pesar de que Arm usó'l términu orixinalmente de forma despreciatible, acabó denominando unu de los xéneros musicales más populares de la [[años 1990|década de los noventa]].<ref>Heylin, Clinton. ''Babylon's Burning: From Punk to Grunge''. Conongate, 2007. ISBN 1-84195-879-4, p. 606</ref> == Carauterístiques == Como [[xéneru musical]], carauterizar poles [[guitarra|guitarres]] aburuyaes, melodíes repetitives, y [[batería (música)|batería]] pesada d'heriedu [[punk]] y [[heavy metal]], siendo más complexu que'l punk nes sos melodíes pero ensin la pesadez del metal. Dellos sellos musicales independientes fueron los que dexaron llevar esti estilu de música al públicu nos sos entamos. Munches de les bandes más esitoses de la dómina fueron acomuñaes cola compañía discográfica independiente Sub Pop de Seattle; sicasí, otros sellos independientes de dicha ciudá tamién ganaron reconocencia, incluyendo [[Kill Rock Stars]] y [[K Records]]. L'executivu [[David Geffen]] tamién tuvo un papel importante na comercialización del grunge. La escena grunge tuvo tamién fuertes influencies de la cultura musical del noroeste d'Estaos Xuníos y de la cultura xuvenil local. La paecencia a otres bandes de la mesma procedencia, como The Fabulous Wailers y, más particularmente, [[The Sonics]], ye bultable. Les lletres del grunge destaquen pol so desencantu y apatía y por tratar temes como l'[[alienación]], la busca de la [[llibertá]] o la [[marxinación]] social. Al traviés d'estes temes, los músicos del xéneru amosaben la so disconformidá cola [[sociedá]] y colos variaos prexuicios d'ésta, lo que los averaba tanto al punk como a la [[xeneración X]]. Sicasí, non tolos cantares de grunge teníen esti tipu de temátiques: un claru exemplu ye'l cantar "[[In Bloom]]" de Nirvana, de temática humorística, según "[[Touch M'I'm Sick]]" de Mudhoney. Unu de los oxetivos de les crítiques de delles lletres yeren les bandes d'[[Glam metal|hair metal]] y d'otros xéneros de rock que llograron ésitu comercial mientres [[años 1980|los ochenta]], daqué bultable nel cantar "Big Dumb Sex" de Soundgarden, tema nel que se satiriza a diches bandes.<ref>{{cita web | url=http://www.findarticles.com/p/articles/la | títulu=Grunge | autor=Freind, Bill | editorial=''St. James Encyclopedia of Pop Culture'' | fechaaccesu=23 de xunu de 2005 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050310053935/http://www.findarticles.com/p/articles/la | fechaarchivu=2005-03-10 }}</ref> Los conciertos d'estes bandes tamién marcaron una diferencia al respective de otres escenes musicales, destacando pola so enerxía y el so temperamentu, según pola sobriedá de la so puesta n'escena, debíu al refugu a los altos presupuestos y a la opulencia que caracterizaren hasta esi momentu les actuaciones de munchos grupos con ésitu comercial. == Historia == === Raigaños ya influencies === L'acoyida masiva del grunge per parte de l'audiencia consideróse como una reacción contra'l dominiu popular del [[glam metal]], representáu per bandes como [[Poison]], [[Motley Crüe]], [[Ratt]] o [[Bon Jovi]], que tuviera apoderando les llistes d'ésitos musicales, especialmente nos Estaos Xuníos, mientres la década de los ochenta. La temática de los cantares grunge oldea coles lletres [[machismu|machistes]] del hair metal, yá que tien mayor sensibilidá y una marcada conciencia social. Ente que nel [[glam Metal]] les lletres faíen referencia polo xeneral a llogros sexuales o faciendo rumbu del consumu de drogues y alcohol. [[Ficheru:U-Men at the Bat Cave Seattle.jpg|left|thumb|300px|[[The O-Men]] en Seattle, década de 1980]]El soníu tan particular del grunge deber en parte al aislamientu que tuvo Seattle d'otres escenes musicales. Jonathan Poneman de la discográfica Sub Pop comentó: "Seattle foi l'exemplu perfectu d'una ciudá secundaria con una escena musical bien activa que foi inorada por completu pola fixación de los medios d'Estaos Xuníos en [[Los Angeles]] o [[Nueva York]]".<ref>Aston, Martin. "Freak Scene." ''Q: Nirvana and the Story of Grunge''. Avientu de 2005. p. 12</ref> Mark Arm retrucaba que dichu aislamientu significaba: "Esta esquina del mapa taba por naturaleza apartada de les idees d'otros".<ref>Wall, Mick. "Northwest Passage." ''Q: Nirvana and the Story of Grunge''. Avientu de 2005. p. 9</ref> El grunge evolucionó dende la escena punk local y tuvo como fontes principales d'inspiración a bandes como [[The Fartz]], [[The O-Men]], [[10 Minute Warning]], [[The Accüsed]] y [[The Fastbacks]].<ref name="Hype">Pray, D., Helvey-Pray Productions (1996). ''[[Hype!]]'' Republic Pictures.</ref> Tamién l'estilu lentu, pesáu y puerco de [[The Melvins]] foi una de les influencies más significatives del soníu grunge.<ref>Wall, Mick. "Northwest Passage." ''Q: Nirvana and the Story of Grunge''. Avientu de 2005. p. 8</ref> Amás de los grupos del Noroeste de los Estaos Xuníos, otros grupos y escenes musicales influyeron nel grunge. Bandes de la escena alternativa d'Estaos Xuníos, tales como [[Sonic Youth]], [[Pixies|The Pixies]] y [[Dinosaur Jr]], considérense influencies importantes nel movimientu. Sonic Youth foi unu de los grupos que más sofitaron y promovieron la escena de Seattle, que la so inflúi reforzó les actitúes decididamente independientes de los sos músicos.<ref>Everley, Dave. "Daydream Nation." ''Q: Nirvana and the Story of Grunge''. Avientu de 2005. p. 39</ref> La influencia de The Pixies sobre Nirvana foi declarada por [[Kurt Cobain]], quien comentó nuna entrevista pa la revista ''[[Rolling Stone]]'' qu'él se sentía "tan fuertemente conectáu cola banda que tendría de tar n'ella".<ref>Fricke, David. "Kurt Cobain: The Rolling Stone Interview". ''[[Rolling Stone]]''. [[27 de xineru]] de [[1994]]</ref> Nirvana adoptó nos sos cantares la estructura consistente n'[[estrofa|estrofes]] melódiques y [[estribillu|estribillos]] brengosos carauterística del estilu de The Pixies y popularizar tantu nel grunge como n'otros subxéneros de rock alternativu. [[Ficheru:Chris Cornell 2007.jpg|right|thumb|180px|[[Chris Cornell]], vocalista de Soundgarden, nun conciertu en solitariu en 2007.]] Al pie de los raigaños alternativos y punks de la escena, munches bandes de grunge tuvieron igualmente influyíes pol [[heavy metal]] de principios de la década de los 70. Clinton Heylin, autor del llibru ''Babylon's Burning: From Punk to Grunge'', cita a [[Black Sabbath]] como "quiciabes la influencia pre-punk más ubicua na escena del noroeste".<ref>Heylin, p. 601</ref> Black Sabbath xugó un papel importante na configuración del soníu grunge, tanto colos sos propios álbumes como colos qu'inspiraron.<ref>Carden, Andrew. "Black Sabbath". ''Q: Nirvana and the Story of Grunge''. Avientu de 2005. p. 34</ref> La influencia de [[Led Zeppelin]] ye tamién evidentesobremanera nel trabayu de [[Soundgarden]], quien nuna entrevista a la revista ''[[Q (revista)|Q]]'' apuntaron que "[taben] en delda col rock de los 70, pero despreciando'l patente sexismu y machismu del xéneru".<ref>Brannigan, Paul. "Outshined". ''Q: Nirvana and the Story of Grunge''. Avientu de 2005. p. 102</ref> L'álbum de [[1984]] ''[[My War]]'' del grupu de hardcore punk de Los Angeles, [[Black Flag]], nel cual combinaben el heavy metal col so soníu tradicional, causó un fuerte impautu en Seattle. Steve Turner, guitarrista de Mudhoney comentó: "Muncha xente en tol país odió de fechu el soníu lentu de [[Black Flag]]... Pero equí foi realmente grandiosu... Equí foi 'Yay!' Ellos tán llocos y xingando el soníu".<ref name="Azerrad419">Azerrad, Michael. ''ur Band Could Be Your Life: Scenes from the American Indie Underground, 1981-1991''. Boston: Little Brown and Company, 2001. ISBN 0-316-78753-1, p. 419</ref> Turner, esplicando la integración d'influencies metaleras al grunge, comentaba: "El hard rock y el metal nunca fueron enemigos del punk como lo foi n'otres escenes. Equí foi más bien, 'Namái hai venti persones equí, en realidá nun puedes atopar un grupu qu'odiar'". Los grupos de Seattle empezaron a entemecer el metal y el punk na escena en [[1984]]. Bona parte de la reconocencia que tuvo esta fusión deber a la relativa popularización del estilu de [[The O-Men]].<ref>Azerrad (2001), p. 418</ref> [[Ficheru:Melvins live 20061013.jpg|thumb|left|260px|[[The Melvins]] en conciertu en 2006.]]El soníu crudu, aburuyáu y l'usu intensivu del [[feedback]] de delles bandes del [[noise pop]] tamién influyó nel grunge. Ente estos grupos atopa'l grupu de [[Wisconsin]] [[Killdozer]], y más notablemente, la banda de [[San Francisco (California)|San Francisco]] [[Flipper (banda)|Flipper]], quien yeren conocíos pola so "noise punk" lentu y turbiu. El grupu [[Butthole Surfers]], que'l so estilu entemecía'l punk, el heavy metal y el noise rock foi una influencia importante, particularmente nos primeros trabayos de Soundgarden.<ref>Azerrad (2001), p. 439</ref> Soundgarden y otres bandes pioneres del grunge fueron influyíes peles bandes [[Post-punk|post punk]] [[Reinu Xuníu|britániques]] como [[Gang of Four (banda)|Gang of Four]] y [[Bauhaus (banda)|Bauhaus]], quien fueron bien populares a principios de los 80 na escena de Seattle.<ref>Heylin, p. 600</ref> Dempués de que [[Neil Young]] tocara en dellos conciertos con Pearl Jam y grabaren xuntos l'álbum ''[[Mirror Ball]]'', dellos medios empezaron a llamar a Young "El padrín del Grunge". Esto encontar col so trabayu nel so grupu [[Crazy Horse]] y nel usu habitual de la guitarra aburuyada nos sos cantaressobremanera nel álbum ''Rust Never Sleeps''.<ref>McNair, James. "''Rust Never Sleeps'' - Neil Young". ''Q: Nirvana and the Story of Grunge.'' Avientu de 2005. p. 36</ref> Amás de la influencia musical, Neil Young significó una gran influencia na actitú y comportamientu de dellos grupos. [[Eddie Vedder]] comentaría mientres la inducción al [[Salón de la Fama del Rock]] de Young: «Él enseñó enforma a la banda sobre la dignidá y compromisu y sobre saber actuar nel momentu..."<ref>{{cita web | url = http://www.fivehorizons.com/archive/articles/ny_hof.shtml | títulu= Eddie Vedder's Induction of Neil Young | autor= Vedder, Eddie (falando) | editorial= fivehorizons.com | fecha= [[12 d'avientu]] de [[1995]] | fechaaccesu= 25 d'ochobre de 2007 }}</ref> Una influencia similar, que sicasí entá nun ye bien considerada, foi [[Redd Kross]] y el so álbum ''Neurotica'', avera del cual el co-fundador de Sub Pop afirmaba: "''Neurotica'' foi'l que camudó la mio vida y la de delles persones de la comunidá musical de Seattle".<ref name='ew rk'>{{cita publicación | títulu=This is the most important band in America? | fecha=[[3 d'avientu]] de [[1993]] | url=http://www.ew.com/ew/article/0,,308818,00.html | editorial=''Entertainment Weekly'' | fechaaccesu=28 d'ochobre de 2007 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20071027171430/http://www.ew.com/ew/article/0,,308818,00.html | archivedate=2007-10-27 }}</ref> De cutiu aldericóse sobre la figura del grupu padrín del grunge y se hai otorgando esta denominación indistintamente a The Melvins, Green River o [[Malfunkshun]]. Si atender al orde cronolóxicu, el padrín del grunge sería Malfunkshun (fundada en [[1980]]), pero dáu'l so calter influyente nel restu de bandes, [[Green River]] podría ser consideráu como la primer banda de grunge tal que lo conocemos anguaño, al igual que The Melvins, acreedores del soníu pesáu al que Nirvana daría tintes más melódicos.<ref>{{cita web|títulu=TVA.com.mx - Nirvana, los grandes del grunge|url=http://tva.com.mx/detalle748.html|fechaaccesu=28 de xineru de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://tva.com.mx/detalle748.html|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Rockaxis - Nirvana|url=http://www.rockaxis.com/relacionadoxs_ver.php?products_id=811&osCsid=db0c62673d665d9y615a632bc6y4b9d5|fechaaccesu=28 de xineru de 2008}}</ref> === Desenvolvimientu === L'álbum recopilatorio ''[[Deep Six]]'', llanzáu en [[1986]] pola compañía discográfica C/Z Records, más tarde rebautizada como A&M, ye unu de los primeros álbumes del xéneru. La grabación incluyía dellos cantares de seis grupos: [[Green River]], [[Soundgarden]], [[The Melvins]], [[Malfunkshun]], [[Skin Yard]] y [[The O-Men]]; pa dellos d'ellos foi la so primer apaición nun álbum. Nesti discu, los artistes teníen un "soníu agresivu", principalmente heavy qu'entemecía los tempos lentos del heavy metal cola intensidá del hardcore. Como [[Jack Endino]] comentó: "La xente namái dicía, 'Bien, ¿qué clase de música ye ésta? Nun ye metal, nun ye punk, ¿qúe ye? [...] la xente diría '¡Eureka!' estes bandes tienen daqué de mancomún".<ref name="Azerrad419" /> Más tarde nel mesmu añu, Bruce Pavitt llanzó na so discográfica Sub Pop l'álbum recopilatorio ''[[Sub Pop 100]]'', que contenía otres temes de los primeros grupos de grunge, según el primer [[Extended play|EP]] de Green River, ''[[Dry As a Bone]]''. Unu de los primeros catálogos de Sub Pop describía'l EP de Green River como "ultra-loose GRUNGE that destroyed the morals of a generation".<ref name="Azerrad420">"Suciedá ultra-llibre qu'estrozó la moral d'una xeneración" Azerrad (2001), p. 420</ref> Bruce Pavitt y Jonathan Poneman, tamién de Sub Pop, inspiraos por otres escenes rexonales qu'apaecieren na historia de la música, trabayaron p'asegurar que'l so sellu proyeutara un "Soníu Seattle", reforzando un estilu similar na producción y nel material gráfico de los álbumes. Tamién procuraron tener un trabayu publicitariu en forma, con mires a estender la popularidá de la escena. Un exemplu d'esto son les imáxenes de los primeros conciertos de grunge, que magar la so escasa audiencia (dalgunos con asistencia menor a unes cuantes docenes de persones) creaben la impresión de que se trataben d'eventos masivos gracies al trabayu de Charles Peterson, el fotógrafu de Sub Pop.<ref>Azerrad (2001), p. 421–22</ref> Otres discográfiques de la zona del Pacíficu Noroeste sumar a Sub Pop p'ayudar a la promoción del grunge, como la yá citada C/Z Records, [[Estrus Records]], EMpTy Records y PopLlama Records.<ref name="Hype" /> [[Ficheru:Thayil et al 02.jpg|left|thumb|250px|Imaxe tomada mientres un panel de discutiniu alrodiu de les esperiencies de los músicos, en Seattle en febreru de 2007. D'esquierda a derecha: [[Kim Thayil]] de Soundgarden, [[Kim Warnick]] de The Fastbacks y [[Steve Turner]] de Mudhoney.]] Foi nesta dómina cuando se produció la separación de [[Green River]]. Cada unu de los sos miembros tomó aldos distintos qu'a la llarga seríen determinantes nel posterior desenvolvimientu de la escena. [[Steve Turner]] y [[Mark Arm]] formaron [[Mudhoney]], ente qu'en [[1988]] [[Stone Gossard]] y [[Jeff Ament]] xunir al cantante [[Andrew Wood]], quien fora vocalista del grupu [[Malfunkshun]], pa formar un nuevu grupu llamáu [[Mother Love Bone]]. Los estilos de dambes bandes alloñáronse, yá que mientres Mudhoney siguió en parte la llinia trazada por Green River, Mother Love Bone carauterizar por un estilu qu'entemecía'l [[glam rock]] col punk.<ref name="vh1.com">{{cita web | url = http://www.vh1.com/artists/az/mother_love_bone/bio.jhtml | títulu= Mother Love Bone Biography | autor= All Media Guide | editorial= VH1.com | fecha= 2005 | fechaaccesu= 28 de febreru de 2007 }}</ref> Mudhoney, a partir d'esti momentu, sirvió como bandera de la discográfica Sub Pop mientres el tiempu que permanecieron nella y convirtiéronse na punta de llanza del movimientu grunge en Seattle.<ref>Azerrad (2001), p. 411</ref> Mentanto, l'escritor especializáu en música Michael Azerrad comentó que les primeres bandes del grunge, como los yá citaos Mudhoney, Soundgarden y [[Tad]], a pesar de que teníen estilos musicales bien distintos, "pa un observador oxetivu, esistíen nellos delles marcaes semeyances".<ref>Azerrad (2001), páxs. 436–37</ref> El grunge atraería l'atención de los medios del [[Reinu Xuníu]] dempués de que Pavitt y Poneman preguntáren-y al periodista Everett True de la revista británica ''[[Melody Maker]]'' si podría escribir un artículu en dicha publicación sobre la escena musical local. Esta esposición ayudó a que'l grunge fora conocíu fora de la zona de Seattle mientres finales de la década de los 80 y provocó l'asistencia de más públicu a los sos conciertos.<ref name="Hype" /> L'apaición del grunge dientro de la prensa musical foi como "la promesa de regresu a una visión más rexonal y d'autor del rock americanu".<ref>Lyons, James. ''Selling Seattle: Representing Contemporary Urban America''. Wallflower, 2004. ISBN 1-903354-96-5, páxs. 128–29</ref> La popularidá creciente del grunge dientro de la escena musical underground provocó que delles bandes empezaren a movese escontra Seattle p'averase al estilu y soníu de les bandes orixinales de grunge. Steve Turner comentó al respeutu: "Foi realmente malu. Faese pasar per bandes que surdieron equí, con coses que nun vienen d'onde nós venimos".<ref>Azerrad (2001), p. 449</ref> Como respuesta, munches bandes de grunge diversificaron la so [[Xéneru musical#Xéneru musical y estilu musical|estilu]]: por casu, Nirvana y Tad en particular crearon un estilu muncho más melódicu nos sos cantares.<ref>Azerrad (2001), p. 450</ref> Heather Dawn de la revista ''Backlash'' de Seattle señaló qu'en [[1990]] munchos locales taben cansaos de la promoción esaxerada creada alredor de la escena de Seattle y esperaben qu'esa esposición mediática empezara a sumir.<ref name="Hype" /> === Esplosión y ésitu comercial === [[Ficheru:Nirvana around 1992.jpg|thumb|250px|[[Nirvana (banda)|Nirvana]] en conciertu en 1992.]] Los grupos de grunge empezaríen a incursionar nel gran mercáu musical mientres finales de la década de 1980. Soundgarden convertir na primer banda de grunge en roblar contratu con una compañía discográfica mayor, al xunise al catálogu de [[A&M Records]] en 1989. Esta banda, xunto a otros grupos recién contrataos poles grandes compañíes discográfiques, como [[Alice in Chains]] y [[Screaming Trees]], tuvo un bon debú colos sos primeros llanzamientos discográficos en diches empreses, d'alcuerdu a lo que comenta Jack Endino.<ref name="Hype" /> En 1989, [[Mother Love Bone]] llogró la so contratación per parte de la discográfica [[PolyGram]], empecipiando de momentu les grabaciones de lo que sería'l so primer álbum, ''[[Apple (álbum)|Apple]]'', pero'l proyeutu atayar pola muerte por sobredosis de [[heroína]] del cantante [[Andrew Wood]].<ref name="vh1.com"/> Escontra mediaos de 1990 [[Chris Cornell]], cantante de Soundgarden, empecipió un proyeutu n'homenaxe del so amigu Wood, pal cual convidó a [[Jeff Ament]] y [[Stone Gossard]], ex miembros de Mother Love Bone, a collaborar. Mientres trabayaben en dichu proyeutu dar a la caza d'integrantes pa formar un nuevu grupu. Aprovechando les sesiones de grabación del proyeutu (que tomaría'l nome de [[Temple of the Dog]]), grabaron una serie de [[demo (música)|deamos]] que distribuyeron ente dellos conocíos. Al traviés d'estes grabaciones ye como'l cantante [[Eddie Vedder]] integrar nel grupu, que tiempu dempués tomaría'l nome de [[Pearl Jam]]. Mentanto, l'acabante surdir escena de Seattle empezó a trate trescalada poles drogues, especialmente la heroína,<ref name=sound>{{cita web|títulu=Seattle Sound - Articles - Grunge City|url=http://www.seattle-sound.com/articles.php?id=42|fechaaccesu=3 de febreru de 2008|autor=Azerrad, Michael|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081206002034/http://www.seattle-sound.com/articles.php?id=42|fechaarchivu=2008-12-06}}</ref> de la que munchos músicos emerxentes confesábense adictos.<ref name=sound /> [[Nirvana (banda)|Nirvana]], grupu orixinariu d'[[Aberdeen (Washington)|Aberdeen]], [[Estáu de Washington|Washington]], empezó a ser cortexáu por sellos importantes, hasta la so firma con [[Geffen Records]] en 1990. En setiembre de [[1991]], el grupu realizó'l so primer álbum pa Geffen y segundu de la so carrera, ''[[Nevermind]]''. Nun entamu, Geffen esperaba un ésitu menor comparáu al que llogró [[Sonic Youth]] col so álbum ''[[Goo]]'', llanzáu pol mesmu sello un añu antes.<ref>Wice, Nathaniel. "How Nirvana Made It". ''Spin magacín''. Abril de 1992.</ref> Foi'l llanzamientu del primer senciellu del álbum, "[[Smells Like Teen Spirit]]" el que "señaló la instigación del fenómenu de la música grunge". Gracies a la tresmisión constante del videu del cantar na cadena [[MTV]], ''Nevermind'' vendió 400.000 copies nuna sola selmana, n'avientu de 1991.<ref>Lyons, p. 120</ref> En xineru de 1992, ''Nevermind'' reemplazó al álbum ''[[Dangerous (álbum)|Dangerous]]'' de la superestrella del [[pop]] [[Michael Jackson]] del númberu unu de la llista d'álbumes de [[Billboard]].<ref>{{cita web|títulu=Nirvana. Biografía, discografía y lletres - Aloha Pop Rock|url=http://www.alohacriticon.com/alohapoprock/article348.html?topic=2|fechaaccesu=28 de xineru de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090201142629/http://www.alohacriticon.com/alohapoprock/article348.html?topic=2|fechaarchivu=2009-02-01}}</ref> L'ésitu de ''Nevermind'' tomó por sorpresa a la industria musical. L'álbum non yá popularizaría'l grunge, sinón que tamién establecería la "viabilidá cultural y comercial del rock alternativu polo xeneral".<ref>{{cita web | autor=Olsen, Eric| títulu=10 years later, Cobain lives on in his music | editorial=MSNBC.com | url=http://www.msnbc.msn.com/id/4652653/ | fecha= [[9 d'abril]] de [[2004]] | fechaaccesu=5 de payares de 2007}}</ref> Michael Azerrad afirmó que ''Nevermind'' simbolizó "un cambéu radical na [[música rock]]" na cual el [[glam metal]], qu'apoderara'l rock hasta esi entós, foi reemplazáu en favor d'una música muncho más auténtica y relevante culturalmente.<ref>Azerrad (1994), p. 229-30</ref> De momentu otros grupos de grunge empezaron a retrucar l'ésitu de Nirvana. L'álbum debú de Pearl Jam, ''[[Ten]]'', a pesar de que foi llanzáu un mes primero que ''Nevermind'', empezó a acelerar les sos ventes en 1992. Pa la segunda metá de dichu añu, ''Ten'' convertir nel segundu gran ésitu del grunge, al ser certificáu como discu d'oru nos Estaos Xuníos y algamar el númberu dos nes llistes del Billboard.<ref>Pearlman, Nina. "Black Days." ''[[Guitar World]]''. Avientu de 2002.</ref> La folada algamó a los álbumes ''[[Badmotorfinger]]'' de Soundgarden y ''[[Dirt]]'' de Alice in Chains, qu'entraron na llista de los 100 álbumes más vendíos de 1992. La discográfica [[A&M Records]] aprovechó l'ésitu comercial del grunge y volvió llanzar l'álbum del proyeutu Temple of the Dog, que un añu antes apenes algamara les 70.000 copies vendíes.<ref name="Guitar World - Requiem for a Heavyweight">Alden, Grant. "Requiem for a Heavyweight". ''[[Guitar World]]''. Julio de 1997</ref> El sellu aprovechó que l'álbum yera de fechu una collaboración ente Pearl Jam y Soundgarden pa catapultar a tal grau les sos ventes qu'algamó'l millón de copies vendíes y la certificación de platín per parte de la [[Recording Industry Association of America|RIAA]].<ref>{{cita web |títulu=Gold & Platinum Searchable Database - Search Results - Temple of the Dog |editorial=[[RIAA|Recording Industry Association of America]] |url=http://www.riaa.com/ |fechaaccesu=3 d'ochobre de 2007}}</ref> [[Ficheru:Jerry Cantrell.jpg|left|thumb|200px|[[Jerry Cantrell]], guitarrista de Alice in Chains.]] Otru factor qu'impulsó la popularidá del grunge diose gracies a la película ''[[Solteros|Singles]]'', dirixida por [[Cameron Crowe]] y rodada a principios de 1991. La trama de ''Singles'' xira precisamente alredor de la escena musical de Seattle y nella puédese ver a dellos de los grupos del movimientu, como Soundgarden, Pearl Jam o Alice in Chains, actuando en pequeñes partes. La película nun foi llanzada dempués de ser terminada yá que la compañía [[Warner Bros.|Warner Bros]] nun sabía que faer con ella. Al empezar a dase'l fenómenu comercial del grunge, la película foi publicada en setiembre de 1992. La [[Singles (banda sonora)|banda sonora]] convertir nun mostrariu de les principales bandes de la escena Seattle, incluyendo temes de Pearl Jam, Alice in Chains, Mother Love Bone o Mudhoney, anque tamién s'incluyeron cantares de [[Jimi Hendrix]] o [[The Smashing Pumpkins]]. La banda sonora de ''Singles'' tamién collaboró a que'l movimientu grunge dexara de ser un fenómenu local y estendiérase polos Estaos Xuníos, amás de cristalizar la idea d'una escena de Seattle ente'l públicu mayoritariu.<ref>{{cita web | url= http://wm04.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=10:84320r1ar48j | títulu= Singles [Original Soundtrack] | autor= Huey, Steve | editorial= [[Allmusic]] | fechaaccesu= 6 de payares de 2007 }}</ref> L'impautu del grunge empezó a algamar dimensiones insospechadas. La revista ''[[Rolling Stone]]'' nomó a Seattle como "el nuevu [[Liverpool]]".<ref name="success NYT" /> Les grandes compañíes discográfiques enfocar con mayor fuercia na ciudá y empezaron a contratar a les restantes bandes de Seattle, mientres una segunda folada de bandes empezó a emigrar a la ciudá cola esperanza d'algamar l'ésitu.<ref>Azerrad (2001), p. 452–53</ref> Escontra 1993 empezó a dase una reacción violenta en Seattle contra'l grunge; Bruce Pavitt comentó que na ciudá "toles coses grunge yeren trataes col mayor de los cinismos y con diversión [...] Porque la mayoría d'eses coses yeren un movimientu fabricáu y siempres lo foi".<ref name="success NYT">Marin, Rick. "Grunge: A Success Story". ''[[The New York Times]]''. [[15 de payares]] de [[1992]].</ref> Munchos artistes del movimientu grunge empezaron a sentise incómodos col ésitu y l'atención puesta nellos qu'eso traía. [[Kurt Cobain]], nuna entrevista con Michael Azerrad, declaró: "Ser famosu ye la última cosa que quixi ser".<ref>Azerrad, Michael. ''Come as You Are: The Story of Nirvana''. Doubleday, 1994. ISBN 0-385-47199-8, p. 254</ref> Pearl Jam tamién empezó a sentir el pesu del ésitu, cuantimás [[Eddie Vedder]], en quien recayó la mayor parte de l'atención.<ref name="crowe">{{cita web | apellíu= Crowe | nome= Cameron | url= http://www.rollingstone.com/news/story/10560431/five_against_the_world | títulu= Five Against the World | editorial= ''[[Rolling Stone]]'' | fecha= [[28 d'ochobre]] de [[1993]] | fechaaccesu= 7 de payares de 2007 | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20070619084803/http://www.rollingstone.com/news/story/10560431/five_against_the_world | fechaarchivu= 2007-06-19 }}</ref> El siguiente álbum de Nirvana, ''[[In Utero (álbum)|In Utero]]'', llanzáu en 1993, foi concebíu como un discu intencionalmente abrasivo y difícil. [[Krist Novoselic]], baxista de Nirvana, describir como de "un selvaxe soníu agresivu, un verdaderu álbum alternativu".<ref>DeRogatis, Jim. ''Milk It!: Collected Musings on the Alternative Music Explosion of the 90's''. Cambridge: Da Capo, 2003. ISBN 0-306-81271-1, p. 18</ref> A pesar d'eso, ''In Utero'' algamaría'l visu de les llistes de Billboard n'ochobre de 1993.<ref>{{cita publicación | fecha=[[8 d'ochobre]] de [[1993]] | títulu=In Numbero Unu | editorial=''Entertainment Weekly'' | url=http://www.ew.com/ew/article/0,,308282,00.html | fechaaccesu=7 de payares de 2007 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20081201024002/http://www.ew.com/ew/article/0%2C%2C308282%2C00.html | archivedate=2008-12-01 }}</ref> Pearl Jam siguiría tamién el so ésitu comercial col so segundu álbum, ''[[Vs. (álbum)|Vs.]]'', llanzáu en 1993. L'álbum vendería 950.378 copies na so primer selmana de llanzamientu, lo cual foi un récor de ventes nos Estaos Xuníos mientres dellos años, algamando coles mesmes el primer llugar de les llistes de Billboard y el Top Ten na mesma selmana,<ref>{{cita publicación | url=http://www.ew.com/ew/article/0,,308749,00.html | títulu=Pearl's Jam | editorial=''Entertainment Weekly'' | fecha=[[19 de payares]] de [[1993]] | fechaaccesu=7 de payares de 2007 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20110607100223/http://www.ew.com/ew/article/0,,308749,00.html | archivedate=2011-06-07 }}</ref> tou ello a pesar del soníu más crudu y abrasivo que'l so antecesor. === Perda de popularidá === Munchos fueron los factores qu'influyeron por que'l grunge empezara a tornar nos sos índices de popularidá. L'apaición del [[post grunge]] mientres la segunda metá de la década de 1990 causó la progresiva suplantación del grunge por ésti. El post grunge, con un estilu más nidiu y accesible, destronó a munches bandes y trabayos de grunge. Apaecieron grupos más empobinaos a audiencies comerciales, con un soníu muncho más accesible, como [[Collective Soul]], [[Candlebox]] o [[Bush (banda)|Bush]], carauterizaos por anidiar les guitarres aburuyaes del grunge con una producción muncho más pulida.<ref name="allmusic postgrunge">{{cita web | url= http://www.allmusic.com/explore/style/d2771 | títulu= Post-Grunge | fechaaccesu= 9 de payares de 2007 | editorial= Allmusic.com | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110501095130/http://www.allmusic.com/explore/style/d2771 | fechaarchivu= 2011-05-01 }}</ref> [[Ficheru:Eddie Vedder and Pearl Jam in concert in Italy 2006.jpg|thumb|200px|[[Eddie Vedder]], vocalista de [[Pearl Jam]], en setiembre de 2006.]] Inversamente a esto, otru subxéneru del rock alternativu, el [[Brit pop|britpop]], remanez como parte d'una reacción en contra del dominiu del grunge nel [[Reinu Xuníu]]. En contraste cola durez del grunge, el britpop ye definíu como "exuberante y llenu de mocedá y deséu de reconocencia".<ref>{{cita web | url = http://www.allmusic.com/explore/style/d2681 | títulu = Britpop | editorial = Allmusic.com | fechaaccesu = 11 d'ochobre de 2006 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110501095523/http://www.allmusic.com/explore/style/d2681 | fechaarchivu = 2011-05-01 }}</ref> Grupos como [[Oasis (banda)|Oasis]] o [[Blur]] convertir n'estandartes del estilu. El vocalista de Blur, [[Damon Albarn]], llegó a almitir que la so banda yera "anti-grunge",<ref>Harris, John. "A shite sports car and a punk reincarnation". ''[[NME]]''. 10 d'abril de 1993</ref> ente que [[Noel Gallagher]], integrante d'Oasis, criticó duramente'l grunge, especialmente'l cantar "[[I Hate Myself and I Want to Die]]" de Nirvana, sentenciando que "tou esto del victimismo na música yera pura basura", refiriéndose inequívocamente al grunge.<ref>"Lock the Door". ''Stop the Clocks'' [bonus DVD]. Columbia, 2006.</ref> Munchos de los grandes grupos del grunge dixebrar a mediaos de los 90. [[Kurt Cobain]] empezó a tener graves problemes cola so adicción a les drogues,<ref>{{cita publicación | autor=Handy, Bruce | fecha=[[18 d'abril]] de [[1994]] | títulu=Never mind | editorial=''[[Time (revista)|Time]]'' | url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,980562,00.html | fechaaccesu=9 de payares de 2007 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20071027144614/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,980562,00.html | archivedate=2007-10-27 }}</ref> y a principios de 1994 entró nuna clínica de rehabilitación, pero sumió mientres más de dos selmanes hasta ser atopáu'l [[8 d'abril]] muertu na so casa, lo que dio fin a la carrera de Nirvana. Esi mesmu añu Pearl Jam atayó la so xira de branu en protesta contra la empresa [[Ticketmaster]], qu'encareciera los boletos de los sos conciertos.<ref>{{cita publicación | autor=Gordinier, Jeff | fecha=[[28 d'ochobre]] de [[1994]] | títulu=The Brawls in Their Courts | editorial=''Entertainment Weekly'' | url=http://www.ew.com/ew/article/0,,304203,00.html | fechaaccesu=09-11-20078 | archiveurl=https://archive.today/20120703134053/http://www.ew.com/ew/article/0,,304203,00.html | archivedate=2012-07-03 }}</ref> Asina, la banda empezó un boicó contra la compañía que non yá amenorgó la cantidá de conciertos entamaos por dicha empresa, sinón tamién los xestionaos por munches otres organizaciones similares so la negación del grupu, lo que fizo que nun tuviera casi nengún conciertu nos Estaos Xuníos mientres trés años.<ref>DeRogatis, p. 65</ref> [[1996]] pue ser consideráu al añu que marca'l final del grunge como xéneru dominante. N'anguaño, Alice in Chains dio les sos últimes presentaciones en direuto con un yá bien desamoráu y debilitáu [[Layne Staley]], quien empezó a resentise gravemente de los sos problemes coles [[droga|drogues]], provocando la suspensión de conciertos y, finalmente, de l'actividá de la banda hasta la so muerte n'abril de [[2002]]. En mayu apaeció ''[[Down On the Upside]]'', qu'a lo postrero sería l'últimu álbum de Soundgarden. A pesar de tener delles bones crítiques, el trabayu nun llogró l'ésitu de les sos anteriores producciones. Mientres la grabación del álbum apaecieron resfregones ente los miembros del grupu<ref>Colopino, John. "Soundgarden Split". ''[[Rolling Stone]]''. [[29 de mayu]] de [[1997]].</ref> que llevaríen a la so disolución el [[9 d'abril]] de [[1997]]. Una suerte similar correría [[Screaming Trees]], quien editaron ''[[Dust (álbum de Screaming Trees)|Dust]]'', el so últimu discu, en 1996, llogrando pésimes ventes y acabando cola hestoria del grupu al nun atopar nenguna compañía que-yos financiara'l so siguiente trabayu. Yá a mediaos del añu, Pearl Jam llanzó unu de los sos álbumes más polémicos, ''[[Non Code]]'', que taba pensáu como una rotura completa del grupu con al respective de los sos trabayos anteriores, cuantimás de ''Ten'', y del grunge polo xeneral. Les sesiones de grabación al entamu tuvieron llenes de tensión, lo que tuvo a puntu de provocar la disolución del grupu.<ref>Garbarini, Vic. [http://www.fivehorizons.com/archive/articles/gw0398.shtml "All For One: Pearl Jam Yield to the Notion That United They Stand and Divided They Fall"]. ''[[Guitar World]]''. Marzu de 1998.</ref> Sicasí pudieron superar los sos problemes personales, en gran midida ayudaos pol so nuevu batería, [[Jack Irons]]. === Resurdimientu de bandes grunge === Hasta 2015, Pearl Jam yera de los pocos esitosos que sigue n'activu. A la fecha editando diez álbumes, consiguiendo perdurar ya influyir na opinión pública a pesar de la so sostenida actitú anticomercial. [[Mudhoney]] sigui sacando discos con relativa frecuencia pero con muncho menos ésitu que mientres la dómina de popularidá del grunge.<ref>{{cita web|títulu=Mudhoney - Biography - Allmusic|url=http://www.allmusic.com/artist/p4977|fechaaccesu=28 de xineru de 2008}}</ref> A partir del añu [[2006]] empezar a ver una reintegración de delles de les bandes orixinales del movimientu. En dichu añu los integrantes de Alice in Chains axúntense, integrando al cantante [[William DuVall]] en sustitución del fináu Layne Staley y llancen nuevu álbum el 29 de setiembre de 2009 tituláu [[Black Gives Way to Blue]].<ref>{{cita web|títulu=Alice in Chains, dinosaurios y Satanás, reseña del últimu llanzamientu|url=https://www.elmundo.es/elmundo/2013/05/28/cultura/1369698538.html|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2015}}</ref> Soundgarden axúntase tamién en 2009 llanzando nuevu material discográfico y reiniciando conciertos en festivales y per Estaos Xuníos y dellos países más.<ref>{{cita web|títulu=Soundgarden reunion|url=http://www.mtv.com/news/1628964/soundgardens-chris-cornell-announces-reunion/|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201017071537/http://www.mtv.com/news/1628964/soundgardens-chris-cornell-announces-reunion/|fechaarchivu=2020-10-17}}</ref> y munchos más == Ver tamién == * [[:Categoría:Grunge]] * [[Movimientu grunge]] * [[Xéneru musical]] * [[Música rock]] * '''Recopilatorios''' ** ''[[Deep Six]]'' ([[1986]]) ** ''[[Sub Pop 100]]'' ([[1986]]) ** ''[[Sub Pop 200]]'' ([[1988]]) ** ''[[Singles (banda sonora)]]'' ([[1992]]) ** ''[[The Grunge Years]]'' ([[1994]]) ** ''[[Hype! (banda sonora)]]'' ([[1996]]) * '''Documentales''' ** ''[[1991: The Year Punk Broke]]'' ([[1991]]) ** ''[[Hype!]]'' ([[1996]]) == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * [http://www.allmusic.com/explore/style/d2679 Artículu sobre'l grunge de ''All Music Guide'']. * [http://www.thrasherswheat.org/gog.htm The Godfather of Grunge] (n'inglés). {{Tradubot|Grunge}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Grunge| ]] [[Categoría:Xéneros de música alternativa]] [[Categoría:Subxéneros del rock]] jzd7kbuplp4428n3ss3y69gl99k3ydk Ganondorf 0 88014 4501260 4484365 2026-06-22T13:34:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501260 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20170205}} {{personaxe|pie_imagen=[[Fan art]] de Ganondorf pol ilustrador uvieín Álvaro Fernández González.|imaxe=ganondorf.jpg}} {{nihongo|'''Ganon'''|ガノン}}, tamién conocíu como {{nihongo|'''Ganondorf'''|ガノンドロフ|Ganondorofu}} y d'apellíu '''Dragmire''', ye un [[personaxe ficticiu]] y antagonista principal na saga de videoxuegos [[The Legend of Zelda]]. Ye un gran bruxu con una inmensa fuercia físico y poder místicu, complementada con una gran astucia y resolución. Conocíu tamién como'l '''Gran Rei Malváu''' o'l '''Señor de les Tiniebles''', trató en diverses ocasiones de completar la [[Trifuerza]] y, con ella, conquistar el reinu de [[Hyrule]]. Tien el fragmentu de la [[Trifuerza]] del Poder, que-y convierte nun ser virtualmente inmortal: puede llegar a sanar mancaes mortales (como tener clavada nel so corazón una espada). Les úniques esceiciones a esto son la [[Espada Maestra]], les [[Fleches de Lluz]] y les Fleches de Plata, les úniques armes que pueden estropia-y y, poro, les úniques cola que puede ser vencíu. En combate, suel emplegar la fuercia bruto y la maxa escuro pa vencer al so oponente. Como puede vese na batalla final ente él y Link en [[The Legend of Zelda: The Wind Waker|The Wind Waker]], ye un espadachín talentosu. Dende la so primer apaición, el nome de Ganon causó muncho tracamundiu. Na so primer apaición, en The Legend of Zelda, el so nome yera "Gannon". Esta pronunciación namái foi usada en dos causes: na versión xaponesa de [[Zelda II: The Adventure of Link]] y nel xuegu en [[CD-i]] [[Zelda's Adventure]]. "Ganondorf" foi'l nome dau al enemigu de [[The Legend of Zelda: A Link to the Past]], y el humanoide Ganondorf d'[[The Legend of Zelda: Ocarina of Time|Ocarina of Time]] foi conocíu cuasi puramente pol so nome, salvu pol nome del so castiellu (Ganon's Castle) y el so tresformamientu a la fin del xuegu. En dellos casos, el so nome foi usáu pa referise a la forma humana del personaxe, ente que "Ganon" yera usáu pa describir la so forma bestial similar a un xabalín. N'otros casos, el nome foi usáu indiferentemente, como en [[The Legend of Zelda: The Wind Waker]] y en [[The Legend of Zelda: Four Swords Adventures]]. == Xuegos nos qu'apaez como Ganondorf == === Ocarina Of Time === Acordies colos fechos contaos en [[The Legend of Zelda: Ocarina of Time]], cada cien años naz un home ente les muyeres [[Gerudo]] destináu a ser el so rei. Ésti foi Ganondorf, quien busca de toes toes la Sagrada [[Trifuerza]]. Según la lleenda, la [[Trifuerza]] ye'l triángulu doráu capaz de faer realidá los suaños del mortal que pose les sos manes sobre él. Ye un símbolu del equilibriu ente los trés grandes poderes colos que les Dioses ([[Din]], [[Nayru]] y [[Farore]]) crearon el mundu: Poder, Sabiduría, Valor. Diz la lleenda que si una persona que'l so corazón caltenga l'equilibriu ente estos poderes posa les sos manes sobre esti artefautu, va consiguir la Fuercia Verdadero que-y dexará controlar lo tou y llevar al mundu a una dómina dorada. Sicasí, si una persona qu'acobicie sobremanera unu de los dones, que'l so corazón tea llenu d'avaricia y nun caltenga l'equilibriu toca la reliquia dorada, namái va permanecer nél aquel don que más deseye nel so interior (Poder, Sabiduría o Valor) y los dos restantes van ser daos a ciertos individuos escoyíos poles Dioses. N'[[The Legend of Zelda: Ocarina of Time|Ocarina of Time]], Ganondorf posa les sos manes sobre la [[Trifuerza]], faciendo que la lleenda cumplir. D'esta miente, nél tan solo recai'l don del Poder ([[Trifuerza del Poder]]), ente que la [[Trifuerza del Valor]] y la [[Trifuerza de la Sabiduría]] recayen, respeutivamente, en [[Link (The Legend of Zelda)|Link]] y en [[Zelda]]. [[Link (The Legend of Zelda)|Link]], el [[Héroe del Tiempu]], cola ayuda de los Sabios de Hyrule, consigue zarrar a Ganondorf nel Reinu Sagráu. === Twilight Princess === Al ser zarráu nel Reinu del Tapecer polos siete sabios, Ganondorf ta desesperáu por atopar una manera de salir y atopa a un individuu enoxáu cola familia real del Tapecer, [[Zant]]. A este otorgar el so poder (Trifuerza del Poder) por que lo saque d'ende. Ésti acepta y abruxa el Reinu del Tapecer, a la so verdadera soberana [[Midna]] y a los sos habitantes, los [[Twili]]. Ruempe en cuatro fragmentos l'espeyu del Tapecer, usáu polos sabios pa zarrar a Ganondorf, pa cumplir la so promesa. Dempués [[Zant]] invade Hyrule y termina gobernándolo tou al secuestrar a la princesa Zelda, princesa gobernante de dichu reino. Ganondorf, al ser lliberáu de la so prisión por Zant, dexa que Link asesine a Zant y asina aprovechar el momentu y tornar al castiellu de Hyrule, onde va tomar a la princesa Zelda como rehén y asina faer enoxar a Link. Dempués de percorrer el castiellu y llegar a l'habitación onde Ganondorf háyase desencadénase una engarradiella na que Ganondorf convertir nuna bestia en forma de xabalín. Dempués de la batalla, Midna usa la Solombra Fundida pa poder vencer a Ganondorf, pero al tener la Trifuerza del Poder, Ganondorf asesina a Midna, y darréu llíbrase la batalla final ente Ganondorf y Link, pela rodiada del campu de Hyrule, que termina cuando la Espada Maestra traviesa a Ganondorf el cual cai derrotáu dempués de sufrir tantos ataques nesta última batalla espada contra espada. Ganondorf muerre efeutivamente al ser travesáu pola Espada Maestra y la so muerte produz tamién la de Zant. === The Wind Waker === [[The Legend of Zelda: The Wind Waker]] asítianos munchos años dempués de los acontecimientos d'Ocarina of Time (na so final nel futuru), cuando'l [[Héroe del Tiempu]] yá partiera nun viaxe del qu'enxamás tornó y el sellu que caltenía a Ganondorf zarráu rompióse, dexándo-y en llibertá. La xente de Hyrule, los [[Hylianos]], rezaron por que daquién salváralos. Foi nesi momentu cuando les Dioses tomaron una decisión: Fixeron cayer un diluviu que soterró la tierra so una barrera acuática por que, d'esta miente, Ganondorf nun pudiera apoderase d'ella. Namái unos pocos escoyíos pol destín que fuxeron a los altos montes del Reinu sobrevivieron a la "Gran Hinchente" ya intentaron refaer la so vida nos restos del antiguu [[Hyrule]], del que yá namái quedaben unes poques islles espardíes per un inmensu océanu. Dende esi momentu, Ganondorf encegolar con atopar a los descendientes del [[Héroe del Tiempu|Héroe]] y la [[Zelda|Princesa del Destín]] (los descendientes de quien-y ganaron en [[The Legend of Zelda: Ocarina of Time]]), cola esperanza de qu'éstos tuvieren les Trifuerzas que-yos fueron daes a los sos ancestros, pa poder arrampuñá-yles, xuniles cola qu'él yá tenía y consiguir la Fuercia Verdadero cola que podría volver sacar [[Hyrule]] a la superficie y gobernala. Ye precisamente en [[The Legend of Zelda: The Wind Waker]] cuando'l porqué de la maldá de Ganondorf empieza a tener una razón de ser. Yá nun ye'l típicu villanu xenéricu que quier a cencielles conquistar, destruyir el mundu o matar, ye un personaxe muncho más fondu. Traumatizáu por haber nacíu nun mundu desierto y probe (el Valle Gerudo), por ser criáu por dos despiadaes bruxes (les [[Ximielgues Rova]]), desea percima de too faese col Reinu de [[Hyrule]], anque para ello tenga qu'acabar con [[Link (The Legend of Zelda)|Link]] o cola Princesa [[Zelda]]. Desea un mundu prósperu pa él, daqué que nunca pudo tener nel so territoriu [[Gerudo]]. Los monólogos de Ganondorf a la fin del xuegu dexen clara cuál ye la fonte del so odiu, lo qu'ensin dulda-y dota d'una gran personalidá. Pa él el so fin xustifica los medios y ta dispuestu a tou pa consiguir lo que quier. Esti personaxe, al igual que munchos otros dientro de la saga [[The Legend of Zelda]] ye alegóricu. Representa la cobicia y la envidia, según la maldá qu'éstes siempres traen consigo. Como'l mesmu Ganondorf diz, llenu de rensía, a lo cimero de la so torre nel mundu somorguiáu de [[Hyrule]]: "''Vengo d'una tierra perdida en mediu del desiertu... Mientres el día soplaba un vientu abrasador que quemaba la piel y peles nueches un vientu xeláu que conxelaba los güesos... El vientu nun traía más que muerte... Pero'l vientu qu'afalagaba les llombes de Hyrule yera nidia y atenta. Seique esi vientu... ye lo que yo naguaba por...''". == Xuegos nos qu'apaez como Ganon == === The Legend of Zelda (1986) === Nel primer videoxuegu de la saga ([[The Legend of Zelda (videoxuegu)|The Legend of Zelda]]) Ganon ye llamáu príncipe de les tiniebles teniendo apariencia d'un gochu azul, apoderar de la trifuerza del poder sabiendo la [[Princesa Zelda]] qu'él acobiciaba la trifuerza completa, estrema n'ocho fragmentos la trifuerza de la sabiduría, quedándose ella cola trifuerza del poder y les esvalixando los fragmentos por tou Hyrule. Ganon prinda a Zelda nel monte de la muerte. Link tien la comisión de dir a cada cuartón y axuntar los ocho fragmentos pa enfrentase a Ganon, enfrentándose y convirtiéndolo en cenices gracies a les fleches de plata, asina restaurando la paz en Hyrule. === Zelda II: The Adventure of Link === Nesti videoxuegu Ganon per primer vegada nun ye l'antagonista principal, esi rol tomar Link Escuru. Anque dempués de ser ganáu por Link, los secuaces de Ganon quieren alicar arramando'l sangre de Link sobre les cenices que quedaron del príncipe de les tiniebles, pero esti plan fracasa sí Link llogra vencer, yá que si pierde na pantalla de Game Over apaez el testu "Ganon torna" dando entender que los secuaces llograron el so cometíu. === A Link To The Past === Cronológicamente asocede sieglos antes de los fechos de [[The Legend of Zelda (videoxuegu)|The Legend of Zelda]], Ganondorf en ganando al Héroe del tiempu facer de la trifuerza completa, esta tresforma al reinu sagráu nel reinu escuru y camudando l'apariencia de Ganondorf a la d'una bestia que reflexaba la verdadera esencia del so corazón corruptu, impío y del so cobiciosu calter, a la que se-y conoció como Ganon. Pa evitar que Ganon apoderar de Hyrule el rei convocó a los siete sabios según los caballeros de Hyrule mandando sellar la puerta d'accesu a Hyrule dende'l Mundu d'Escuru, col fin de detener la invasión de Ganon. Los Caballeros de Hyrule llucharon coles bisarmes de Ganon de forma feroz, siendo esaniciaos cuasi por completu. Tiempu dempués un misteriosu magu llamáu Agahnim esanicia al Rei de Hyrule y prinda a les doncelles descendientes de los sabios ufiertándoles como sacrificiu p'asina romper el sellu que dixebra al reinu de Hyrule y el reinu escuru, l'últimu sacrificiu a ufiertar ye la [[Princesa Zelda]], que -y telepáticamente píde-y a Link que la rescaté del cuartón del castiellu, el Tíu de Link decide dir primero al rescate, sicasí Link sígue-y al poder ingresar al Castillo y atopar al so Tíu mal mancáu este de da la so espada y el so escudu sabiendo que'l destín de Link ye ser l'Héroe, en rescatando a Zelda y despintala nel Santuariu, tien d'atopar los trés colgantes del Valor, Sabiduría y Poder, col fin de sacar del so pedestal a la [[Espada Maestra]], l'arma capaz de ganar a Agahnim, pero esti atopa a Zelda y llevar de nuevu al castiellu agora pa sacrificala y asina romper el sellu, Link llega al rescate sicasí nun llogra torgar el sacrificiu, derrota al Magu y darréu ye teletransportado al reinu escuru, onde se da cuenta qu'en realidá les doncelles tán zarraes en cristales y tremaes por tol reinu sagráu, dempués de rescatar a caúna d'elles y de ganar a Agahnim dase cuenta de qu'esti solu yera un peón manipoliáu por Ganon quien buscaba salir de la so prisión, este fuxe a la Piramide de la Trifuerza onde Link ganar faciendo usu de la Espada Maestra y les Fleches de Plata, Link afaya que la Trifuerza fuera escondida por Ganon no fondo de la so fortaleza. Link reclama la Trifuerza, usándola pa deseyar que tolos malos actos de Ganon sían desfechos. === Oracle Of Seasons/Oracle of Ages === En dambos xuegos dempués de rematalos xenérase un final alternu nel cual Konume y Kotake que busquen alicar a Ganon prinden a la princesa Zelda pa sacrificala y asina qu'él tornara, Link torga que'l ritual siga, salvando a Zelda faciendo que quede inconcluso, tornando a Ganon, pero como una bestia ensin sentíu. Link enfrentar a Ganon, acabando con él y devolviendo la paz a les tierres de Labrynna y Holodrum. === Four Swords Adentures === Nesti xuegu Ganon tampoco apaez como antagonista principal, [[Vaati]] consigue alicar pero al ser esti derrotáu por Link y Zelda, Ganon indignar pol pocu poder de Vaati contra la Espada Cuádruple, a la fin enfréntase a Link y al ser derrotáu ye zarráu na Espada Cuádruple. === A Link Between Worlds === Nun entamu apaez nun suañu de Link, más palantre nel xuegu ye alicáu por Yuga nel mundu de Lorule per mediu de les semeyes de los descendientes de los sabios y darréu Yuga fundir con él, yá que tantu la Princesa Hilda como Yuga naguaben por la trifuerza del poder que Ganon tenía pa restaurar Lorule, pero la trifuerza nun lu dexa a Yuga controlar a Ganon, sinón que la mente de Ganon anteponer al bruxu. Hilda ordena a Yuga-Ganon que gane a Link p'asina llograr tamién la trifuerza del valor, pero al ser ganáu por Link este decide fundise cola trifuerza de la sabiduría que tenía Fila, yá que la arrampuñaría a Zelda. A pesar d'esto vuelve ser derrotáu, Link y Zelda deciden pidi-y a la trifuerza de Hyrule que la trifuerza de Lorule torne por que aquel reinu vuelva a la prosperidá. === The Legend of Zelda: Breath of the Wild === Nesti xuegu, Ganon tien el papel d'antagonista principal, yá que destrúi [[Hyrule]], controlando los sos medios de seguridá (guardianes y besties divines). Amás, dexa a [[Link (The Legend of Zelda)|Link]] nun estáu de letargo de cien años nos qu'estrozara entá más el reinu si non fora pola [[Princesa Zelda]], que lo caltuvo zarráu nel castiellu. La so apariencia varia ente una bisarma de munchos brazos y melena colorada, y un xabalín d'enormes proporciones con pelos de fueu morao. == Xuegos nos que nun apaez == Tien de sabese qu'anque Ganondorf ye l'antagonista principal de la serie, nun apaez en tolos xuegos. Nos xuegos que nun apaez, un nuevu personaxe apaez como'l villanu principal: * ''[[The Legend of Zelda: Link's Awakening]]'': Nesti xuegu Ganon nun apaez como antagonista, sinón Nightmare. * ''[[The Legend of Zelda: Majora's Mask]]'': Asocede dempués d'Ocarina of Time, onde Ganondorf foi derrotáu. Nesti xuegu l'antagonista principal ye la [[Mázcara de Majora]], una deidá malina sellada dientro d'una mázcara maldita. * ''[[The Legend of Zelda: Four Swords]]'' y ''[[The Legend of Zelda: The Minish Cap]]'': Nel segundu, el villanu principal ye [[Vaati]], un [[Minish]] conrotu pol mal nos corazones de la humanidá, anque se faen delles referencies a Ganon, y Link engarradiella con él un par de vegaes nel xuegu, según na batalla final. * ''[[The Legend of Zelda: Phantom Hourglass]]'': Nesti xuegu Link (el mesmu de [[The Legend of Zelda: The Wind Waker|Wind Waker]]) tien d'encargase de [[Bellum]], una bisarma que debilitó al Rei del Mar y zarró a los espíritus. Faíse-y una curtia referencia nel prólogu mientres Niko narra los eventos del xuegu anterior. * ''[[The Legend of Zelda: Spirit Tracks]]'': Nesta entrega de la saga, hai trés enemigos (n'orde ascendente d'importancia): Táligo, un misteriosu lluchador que puede mandar volando a Link d'un simple golpe; Makivelo, el primer ministru del Reinu de Hyrule, quien entama lliberar al tarrecible y antiguu demoniu Mallard, confináu na Torre de los Dioses; y el mesmu Mallard. * ''[[The Legend of Zelda: Skyward Sword]]'': Revélase'l so orixe, él ye una encarnación del Heraldu de la Muerte, quien arreniega a Link y Zelda con Ganon por tola eternidá. == Apaición n'otros xuegos == Ensin cuntar los de la saga de Zelda, Ganondorf apaeció en [[Super Smash Bros. Melee]] y la so secuela, [[Super Smash Bros. Brawl]]. En dambos xuegos ye un personaxe lento pero poderoso, y los sos ataques son bien simlares a los de [[Captain Falcon]]. Na manera historia de Super Smash Bros Brawl Ganondorf ye de los villanos principales xunto a Wario y Bowser, xura llealtá a Master Hand pero solo ye pa dempués quitar el mandu cuando afaya que'l verdaderu villanu ye Tabuu, Ganondorf enfrentar pero ye ganáu fácilmente. El so [[Smash Final]] consiste en tresformase na bestial forma de xabalín conocida como Ganon, similar contra cola que Link engarra la batalla final en Twillight Princess. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [https://web.archive.org/web/20120204173706/http://img148.imageshack.us/img148/512/ganondorfbc2.jpg Imaxe de Ganondorf en Twilight Princess] {{Tradubot|Ganondorf}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Fenómenos d'Internet]] [[Categoría:Personaxes de The Legend of Zelda]] jgdb6myibl2fi1t3wz3lxyi0nij7qt4 Geraldo Rivera 0 90690 4501283 4499048 2026-06-22T16:29:28Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501283 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Gerald Michael Rivera''' {{nym}}, meyor conocíu como '''Geraldo Rivera''', ye un abogáu d'Estaos Xuníos, periodista, escritor, y presentador d'entrevistes.<ref>{{cita web |url=http://www.biography.com/people/geraldo-rivera-9459468|títulu=Geraldo Rivera Biography |publicación=[[Biography Channel|Biography.com]]|fechaaccesu=21 de xunetu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.snopes.com/media/celebrity/geraldo.asp|títulu=Geraldo Rivera Was Born 'Jerry Rivers'? |publicación=Snopes.com |fecha=|fechaaccesu=12 de xunu de 2015}}</ref> Foi'l anfitrión del so propiu show d'entrevistes, ''Geraldo'', ente 1987 y 1998. Rivera foi'l presentador de la revista informativa ''Geraldo en Grande'', anfitrión de la emisión ocasional ''Los Informes de Geraldo Rivera ''(en llugar de presentar Geraldo en'' Grande''), y amás apaeció regularmente en programes de la canal informativa [[Fox News]] como ''Los Cinco'', ente otros. == Vida temprana == Rivera nació nel Centru Médicu Beth Israel na Ciudá de Nueva York, estáu de Nueva York. Fíu de Lillian (née Friedman), una [[Camareru|camarera]], y Cruz "Allen" Rivera (ochobre 1, 1915 – payares de 1987), un trabayador de restorán y taxista.<ref name="abcexcerpt">{{cita web |url=http://abcnews.go.com/GMA/WaterCooler/story?id=4339477&page=1|títulu=Excerpt: "His Panic" – ABC News |publicación=Abcnews.go.com |fecha=26 de febreru de 2008|fechaaccesu=29 de setiembre de 2010}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.filmreference.com/film/59/Geraldo-Rivera.html|títulu=Geraldo Rivera Biography (1943-) |publicación=Filmreference.com |fecha=|fechaaccesu=12 de xunu de 2015}}</ref> El padre de Rivera yera un [[Catolicismu|católicu]] [[Boricua|puertu riqueño]], y la so madre ye descendiente de xudíos rusos d'[[Asquenazí|Ashkenazi]] [[Historia de los xudíos en Rusia|.]]<ref>{{cita web |url=http://abcnews.go.com/GMA/WaterCooler/story?id=4339477&page=1|títulu=Excerpt: "His Panic" |publicación=ABC News |fecha=26 de febreru de 2008|fechaaccesu=28 de marzu de 2012}}</ref> Él foi criáu "principalmente xudíu" polo que tuvo un [[Benei Mitzvá|Bar Mitzvah]].<ref>{{cita web |url=https://www.imdb.com/name/nm0729273/bio/|títulu=Biography for Geraldo Rivera |publicación=IMDb.com|fechaaccesu=12 de xunu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |apellíu=Miller |nome=Gerri|url=http://www.interfaithfamily.com/site/apps/nl/content2.asp?c=ekLSK5MLIrG&b=297403&ct=415783|títulu=InterfaithFamily |publicación=InterfaithFamily.com |fecha=|fechaaccesu=12 de xunu de 2015}}</ref> Creció en [[Brooklyn]] y [[West Babylon]], [[Nueva York]], onde asistió al [[West Babylon High School]]. La familia de Rivera yera dacuando sometida a prexuicios y racismu, polo que decidieron solletrar el so apellíu como "Riviera" porque pensaron qu'asina sonaba "menos étnicu".<ref>{{cita llibru |apellíu=Wood |nome=Jamie Martinez |fecha=2007|títulu=Llatín Writers and Journalists|url=https://books.google.com/books?id=TIlaa0cLu2AC&pg=PA195&lpg=PA195&dq=%22geraldo+rivera%22+%22riviera%22&source=bl&ots=TS3cKqI4J7&sig=PCHnVmAkfVBKvKaMXUTiSW1GnxU&hl=en&sa=X&ei=7lopVfiHJqzmsASaq4CAAw&ved=0CDYQ6AEwBDgK#v=onepage&q=%22geraldo%20rivera%22%20%22riviera%22&f=false |ubicación=New York, NY |publicación=Facts on File, Inc. |páxina=195|isbn=978-0-8160-6422-9}}</ref> Dende setiembre de 1961 a mayu de 1963, asistió al College Maritime de la [[Universidá Estatal de Nueva York]], onde foi miembru del equipu de remu. En 1965, graduar de la [[Universidá d'Arizona]] nuna llicenciatura en [[Alministración d'Empreses]], mientres yera'l porteru del equipu [[Lacrosse]]. Dempués d'una curtia carrera coles fuercies de seguridá pública, onde trabayó como investigador del [[Departamentu de Policía de Nueva York]], Rivera ingresó a la escuela de lleis. Recibió'l so títulu de Doctor de la [[Escuela de Lleis de Brooklyn]] nel añu 1969, siendo de los meyores de la so promoción; depués de graduase, recibió la beca Reginald Heber Smith en derechu social de la Escuela de Lleis de la [[Universidá de Pennsylvania]] nel branu de 1969, xustu antes de ser almitíu pol Colexu Estatal d'Abogaos de Nueva York a la fin d'esi mesmu añu. Dempués de trabayar con organizaciones tales como Aición Comuñal de Servicios Llegales del baxu Manhattan y el Gremiu Nacional d'Abogaos, Rivera convertir nun defensor frecuente del grupu d'activistes portorricanos los "[[Young Lords]]", lo que finalmente bastió la so entrada a la práutica privada.<ref name="google.com">{{cita web |url=https://books.google.com/books?id=NLPrMMKmynwC&pg=PA364&dq=geraldo+rivera+smith+fellow&hl=en&sa=X&ei=j0uQVc6KE8bp-AGftI3QCg&ved=0CCkQ6AEwAg#v=onepage&q=geraldo%20rivera%20smith%20fellow&f=false|títulu=Notable Caribbeans and Caribbean Americans|author= |fecha=|work=google.com|fechaaccesu=9 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Black against Empire|apellíu1=Bloom|nome1=Joshua|apellíu2=Martin|nome2=Waldo |publicación=[[University of California Press]] |páxina=295 |fecha=January 2013|isbn=9780520271852|fechaaccesu=26 de xunu de 2013}}</ref> Esti llabor llamó l'atención del direutor de noticies de [[WABC-TV|WABC-televisión]], Al Primu, cuando Rivera foi entrevistáu sobre la ocupación per parte del grupu del templu d'una ilesia del [[Harlem del Este|Esti de Harlem]] en 1969. Primu ufiertó a Rivera un trabayu como reporteru pero nun taba satisfechu col nome de pila "Gerald" (quería daqué más [[Llatín]]) asina ye que alcordaron usar la pronunciación utilizada pel llau portorricanu de la familia de Rivera: Geraldo.<ref>{{cita web |url=http://www.snopes.com/media/celebrity/geraldo.asp|títulu=Urban Legend about Geraldo Rivera's name being changed from Jerry Rivers |publicación=Snopes.com|fechaaccesu=28 de marzu de 2012}}</ref> Por cuenta de la so falta d'esperiencia periodística, ABC iguó que Rivera estudiara Introducción al Periodismu televisivu con [[Fred Friendly]] nel Programa de branu de Periodismu pa grupos de minoríes financiáu pola [[Fundación Ford]] dientro de la Escuela de Posgrados en Periodismu de la [[Universidá de Columbia]] en 1970.<ref name="google.com"/><ref>{{cita web |url=https://books.google.com/books?id=HQ6FAAAAQBAJ&pg=PT336&dq=pulitzer%27s+school&hl=en&sa=X&ei=Wk-QVYjILcey-AGTxoGABA&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=rivera&f=false|títulu=Pulitzer's School|author= |fecha=|work=google.com|fechaaccesu=9 de setiembre de 2015}}</ref> == Carrera == === Etapes tempranes === Rivera tuvo contratáu por WABC-televisión en 1970 como periodista pal programa ''Testigu Noticioso.'' En 1972, ganó atención nacional y un [[Premios Peabody|Premiu Peabody]]<ref name="Powers185">{{cita llibru |apellíu1=Powers|nome1=Ron|authorlink1=Ron Powers|títulu=The Newscasters: The News Business as Show Business|isbn=0312572085|añu=1977 |publicación=St. Martin's Press |ubicación=New York |páxina=185}}</ref><ref>See also List of Peabody Award winners (1970–1979)#1972</ref> pol so informe sobre la neglixencia y abusu en pacientes con [[Discapacidá intelectual|capacidaes intelectuales especiales]] na [[Escuela de Willowbrook|Escuela Estatal Willowbrook]] de [[Staten Island]], empezando a apaecer nos programes nacionales de la cadena [[American Broadcasting Company|ABC]] tales como [[20/20]] y ''[[Nightline]].'' [[John Lennon]] miró l'informe de Rivera sobre los pacientes de Willowbrook, lo que promovió qu'él y Rivera coordinaren un conciertu benéficu llamáu "Unu a Unu" (llanzáu en 1986 como [[Live in Nueva York City]]). Rivera informó [[Asesinatu de John Lennon|l'asesinatu de Lennon]] en ''Nightline'' el 8 d'avientu de [[1980]]. Rivera tamién apaeció nel filme ''The U.S. vs John Lennon'' (2007), una película sobre les vides de Lennon y [[Yoko Ono]] na Ciudá de Nueva York. [[Ficheru:Geraldo_Rivera_circa_1970s.JPG|left|thumb|262x262px|Rivera a mediaos de la década de los setenta]] Por esta dómina, Rivera tamién empezó a conducir el programa de la cadena ABC ''[[Bones Nueches América]].'' El programa presentó como tema musical el famosu estribillu del ésitu d'[[Arlo Guthrie]] "Ciudá de Nueva Orleans" (escritu por Steve Goodman). Nun episodiu de 1975 del programa, con Dick Gregory y Robert J. Groden, amosó per primer vegada a nivel nacional l'históricu filme de [[Película de Zapruder|Zapruder]].<ref>{{cita publicación|url=http://www.smithsonianmag.com/history-archaeology/What-Does-the-Zapruder-Film-Really-Tell-Us-224928822.html?c=y&page=1|títulu=What Does the Zapruder Film Really Tell Us?|author=Ron Rosenbaum|publicación=[[Smithsonian Magacín]]|fecha=September 2013|fechaaccesu=27 de setiembre de 2013|archiveurl=https://web.archive.org/web/20131001043434/http://www.smithsonianmag.com/history-archaeology/What-Does-the-Zapruder-Film-Really-Tell-Us-224928822.html?c=y&page=1|archivedate=2013-10-01}}</ref> De 1975 a 1977, Rivera foi corresponsal pal programa de la cadena ABC ''[[Good Morning America|Bonos díes América.]]'' Dando reportes especiales pal programa. Cuándo [[Elvis Presley]] morrió en 1977, dellos medios de comunicación reportaron equivocadamente que morriera d'un ataque al corazón. Rivera investigó los rexistros de les prescripciones médiques de Elvis y concluyó que finara por inxerir múltiples fármacos. La so conclusión causó que les autoridaes médiques de [[Tennessee]] revocaren la llicencia del Dr. [[George C. Nichopoulos]] por sobremedicación. N'ochobre de 1985, l'executivu de ABC, [[Roone Arledge]], vetó la tresmisión d'un reportaxe fechu por Sylvia Chase pa 20/20 sobre la rellación ente [[Marilyn Monroe]] y [[John F. Kennedy|John]] y [[Robert F. Kennedy|Robert Kennedy.]] Rivera públicamente criticó la integridá periodística de Arledge, señalando que la so amistá cola [[Familia Kennedy]] (por casu, Pierre Salinger, un ex asesor de los Kennedy, trabayaba para [[ABC News]] nesi momentu) fixera que frenara la noticia; como resultancia, Rivera foi despidíu. Mientres una entrevista con Megan Kelly de Fox News, tresmitida'l 15 de mayu de 2015, Rivera declaró que la razón oficial dada pal so despidu yera que violó la política de ABC cuándo él donó $200 a un candidatu non partidaria a l'Alcaldía.[Imprecisu] Aun así, él cree firmemente que foi por cuenta de la so crítica al executivu Arledge. Sylvia Chase arrenunció a 20/20, a pesar de que tornó a [[ABC News|Noticies ABC Noticioso]] munchos años más tarde. El reportaxe nunca foi tresmitíu. N'abril de 1986, Rivera presentaba'l programa de tresmisión nacional El Misteriu de la bóveda d'Al Capone, una malograda aventura televisiva na cual Rivera esploraba lo que se dixera yera'l sitiu de l'ayalga escondida d'[[Al Capone]]. Rivera tresmitió en direuto mientres el sitiu yera escaváu, esperando atopar una tienda llena de riqueces del desapaecíu gangster. L'espectáculu foi fuertemente promocionáu, particularmente na estación de televisión WGN. Un laboratorista médicu foi lleváu pa tola escavación en casu que cualesquier cadabre fuera estrayíu de la escavación. L'espectáculu tuvo al aire per delles hores, moviendo la parrilla regular de programes, cuando l'equipu de Rivera enfusó la bóveda taba seguru qu'atoparíen el famosu botín. Finalmente, la bóveda atopada solamente contenía unes cuantes botelles rotes. Rivera llevantó coles sos manes una d'estes botelles pa la cámara y animosamente declaró que dalguna vegada esta contuvo "bootleg [[moonshine]] #xinebra". === Programes d'entrevistes, presentaciones especiales y d'invitáu. === En 1987, Rivera empezó a producir y conducir el programa diurnu d'entrevistes ''Geraldo'', que tuvo en cartelera 11 años. L'espectáculu presentó invitaos polémicos y teatralmente, lo que llevó a que [[Newsweek]] y dos senadores d'Estaos Xuníos etiquetaren el so programa como "televisión Basura". Unu programa anterior foi tituláu "Los Homes en Bragues d'Encaxe y les Muyeres a Quién lu Encantar". N'otru de 1988, la ñariz de Rivera foi rota nun bien-espublizada engarradiella mientres un show que los sos inivitados incluyeron [[Supremacía blanca|representantes de la supremacía blanca]], [[Skinheads Against Racial Prejudice|antirracistas cabeces rapaes]], activistes [[Negru (persona)|negros]], y activistes [[Pueblu xudíu|xudíos.]]<ref>{{cita publicación |títulu=Geraldo Rivera's Nose Broken In Scuffle on His Talk Show|url=http://www.nytimes.com/1988/11/04/nyregion/geraldo-rivera-s-nose-broken-in-scuffle-on-his-talk-show.html|fechaaccesu=17 de xineru de 2013|newspaper=New York Times |fecha=4 de payares de 1988}}</ref> Güéspedes regulares del so programaron yera [[La Toya Jackson]], quién falaba de lo más recién y actualizaciones de chismes d'escándalu na so familia. En 1988, Rivera presentó'l primeru d'una serie de reportaxes estelares que trataben sobre una presunta epidemia d'[[Abusu ritual satánicu|Abusos en rituales satánicos.]] Nesi entós declaró: "les estimaciones son qu'hai más d'un millón de persones [[Satanismu|satániques]] nesti país... La mayoría d'ellos ta venceyaos a una altamente entamada y bien secreta rede. Dende ciudaes pequeñes a ciudaes grandes, llamaron l'atención de les investigaciones policiales y del [[FBI]] sobre los sos ritos satánicos d'abusu sexual en neños, [[pornografía infantil]], y espeluznantes asesinatos satánicos". Los críticos compensen que les estimaciones más creíbles son d'aproximao 10,000 miembros adultos d'ilesies de relixón satánica, templos, y covarones según tamién 10,000 prauticantes solitarios del satanismu; Rivera reclama que l'abusu ritualista, la combalechadura, y l'actividá criminal ta entá ensin ser encontáu.<ref>[http://www.religioustolerance.org/geraldo.htm Geraldo Rivera'S Influence On The Satanic Ritual Abuse And Recovered Memory Hoaxes].</ref> En 1994, Rivera empezó a presentar ''Rivera En Vivu'', un discutiniu nocherniegu de noticies en [[CNBC]], mientres continua presentando ''Geraldo.'' El show de Geraldo apaeció nel episodiu final de [[Seinfeld]], con Rivera actuando como él mesmu y reportando dende'l xuiciu a los cuatro protagonistes principales de ''[[Seinfeld]].'' El 20 de mayu de 1994, Rivera apaeció en ''[[The Price is Right|El Preciu Ye Xustu]]''. Más tarde, llevaría'l so programa nuna direición distinta, tresformándolo de "televisión Basura" a un programa más nidiu y seriu, camudando'l so nome de Geraldo al El Show de ''Geraldo Rivera'' (entamu de tresmisión el 7 de setiembre de 1997). Por esti tiempu, aun así, l'espectáculu siguiera'l so cursu; foi atayáu en 1998. En 1997, Rivera robló un contratu de seis años con [[NBC]] pa trabayar como periodista por un monto averada de $30 millones, el contratu incluyía presentar ''Rivera En Vivu'' en [[CNBC]]. Mientres 1998 y 1999, él cubrió tolos detalles de la interpelación del Presidente [[Bill Clinton|Bill]] Clinton. === ''De Fox News'' a la fecha === [[Ficheru:GeraldoCHCI.jpg|right|thumb|Rivera, nel 2008, dempués d'apurrir la presentación de la so conferencia sobre polítiques públiques nel ''Caucus Congresional hispánicu''.]] Dempués de los ataques terroristes del 11 de setiembre de 2001, acepta un retayu de salariu y foise a trabayar pa la canal de noticies [[FOX]] como corresponsal de guerra en payares de 2001. El so hermanu Craig acompañólu como camarógrafu nos sos asignaciones n'[[Afganistán]]. En 2001, mientres la [[Guerra d'Afganistán (2001-presente)|Guerra n'Afganistán]], Rivera foi fechu risión por un reportaxe nel cual el reclama tar metanes un incidente de [[Fueu amigo|fueu amistoso]]; más tarde revelóse que de fechu taba a 300 milles de distancia. Rivera alegó un tracamundiu menor pola discrepancia.<ref>[http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/asia/afghanistan/1365910/Gun-toting-Geraldo-under-fire-for-the-story-that-never-was.html "Gun-toting Geraldo under fire for the story that never was"], ''[[The Daily Telegraph]]'', December 20, 2001</ref> El discutiniu surdió a principios del 2003, mientres Rivera viaxaba dientro Iraq cola 101° División Aerotresportada. Mientres una tresmisión pa Fox news, Rivera empezó a revelar detalles d'una próxima operación, inclusive diendo tan lloñe que dibuxó un mapa nel sable pa la so audiencia. Los militares darréu emitieron una denuncia en firme polos sos actos, alegando que ponía en riesgu la operación; Rivera foi espulsáu d'Iraq.<ref name="cnn-irq">{{cita web |url=http://www.cnn.com/2003/WORLD/meast/03/31/sprj.irq.geraldo/|títulu=Military kicks Geraldo out of Iraq |nome=Chris |apellíu=Plante |publicación=[[CNN]] |fecha=31 de marzu de 2003|fechaaccesu=17 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9A0DE5DD1039F932A35757C0A9659C8B63|work=The New York Times|títulu=A NATION AT WAR: COVERAGE; Pentagon Says Geraldo Rivera Will Be Removed From Iraq |nome=David |apellíu=Carr |fecha=1 d'abril de 2003|fechaaccesu=3 de mayu de 2010}}</ref> Dos díes más tarde, anunció que taría reportando'l conflictu n'Iraq dende [[Kuwait]].<ref>{{cita web |url=http://legacy.utsandiego.com/news/features/20030406-2027-war-riveraapologizes.html|títulu=Geraldo Rivera apologizes for breaking reporting rules in Iraq |publicación=Legacy.utsandiego.com|fechaaccesu=12 de xunu de 2015}}</ref> En 2005, Rivera meter nuna guerra con ''[[The New York Times]]'' sobre los sos allegamientos de que l'indució a un miembru d'un equipu de rescate pa ser filmado "asistiendo" una muyer en siella de ruedes baxando por unes escaleres nel periodu posterior del [[Furacán Katrina]]. El consiguiente discutiniu provocó que Rivera apaeciera en televisión reclamando que'l periódicu retratárase. Foi entá más allá al amenacialos con una demanda si'l rotativu non se retractava.<ref>{{cita publicación |url=http://www.tvsquad.com/2005/09/07/geraldo-rivera-might-sue-the-new-york-times/ |fecha=7 de setiembre de 2005|títulu=Geraldo Rivera might sue ''The New York Times'' |publicación=TV Squad|fechaaccesu=17 d'avientu de 2011}}</ref> En 2007, Geraldo tuvo implicáu nuna disputa col so colega de Fox Michelle Malkin. Malkin anunció que nun tornaría al programa ''O'Reilly Factor'', reclamando que Fox News remanara mal una disputa sobre declaraciones derogatorias que Rivera fixera sobre ella nuna entrevista pa ''[[The Boston Globe|Boston Globe]]''. Rivera, mientres oxetaba'l so puntu de vista sobre inmigración, dixo, "Michelle Malkin ye la más llaina y odiosa comentarista qu'enxamás conociera. De fechu ella cree que los vecinos tendríen qu'empezar delatar a los sos vecinos, y tendríamos que tar deportando persona." Añadió, "ye bonu qu'ella ta Whashington D.C., y yo toi en Nueva York. Cuspiría nel so cara si ver." Rivera más tarde esculpóse polos sos comentarios.<ref>Shanahan, Mark.</ref><ref>Malkin, Michelle.</ref> En 2008, foi publicáu'l llibru de Rivera tituláu ''His-Llerza: Por qué-y tarrecen a los hispanos nos Estaos Xuníos''.<ref>{{cita web |apellíu=Rivera |nome=Geraldo|url=http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=87866811|títulu=Rivera Takes on Anti-Immigrant Fervor in 'His Panic' |publicación=NPR|fechaaccesu=29 de setiembre de 2010}}</ref> El 3 de xineru de 2012, Rivera empezó a presentar un programa de conxusta radiofónica de llunes a vienres en [[WABC (AM)|77 WABC]] de Nueva York, N.Y. El show tuvo programáu pa la franxa de dos hores ente ''Imus pela mañana'' y ''El show rápidu de Limbaugh'' en WABC.<ref>{{cita publicación |url=http://mediadecoder.blogs.nytimes.com/2011/12/11/geraldo-rivera-gets-talk-deal-on-wabc-radio/|títulu=Geraldo Rivera Gets Talk Deal on WABC Radio|author=Brian Stelter |publicación=The New York Times |fecha=11 d'avientu de 2011}}</ref> El 30 de xineru de 2012, Rivera tamién empezó a presentar una conxusta radiofónica de llunes a vienres en 790 KABC de Los Angeles.<ref>{{cita publicación |url=http://articles.latimes.com/2012/jan/20/entertainment/la-et-geraldo-kabc-20120120/|títulu=Geraldo Rivera to debú radio talk show on KABC-AM |fecha=20 de xineru de 2012|author=Steve Carney |publicación=Los Angeles Times}}</ref> El 23 de marzu de 2012, Rivera fixo comentarios polémicos con al respective de la sudadera con capiellu de Trayvon Martin y como'l capiellu tuvo coneutada al asesinatu a tiros de Martin, y hasta'l 5 de payares de 2014, sigue expresadose igual que lo fixo nel Show de Dan LeBatard en ESPN.<ref>{{YouTube|2Yyqkcc-a8O|Fox News Segment of Geraldo Rivera's Comments Regarding Trayvon Martin's Death|noa=noa}}</ref> Rivera esculpar por cualquier ofiensa o dañu que causaren los sos comentarios, de los cualos inclusive Gabriel, el fíu de Rivera, dixo sentise "avergoñáu".<ref>{{cita web |apellíu=Lee |nome=MJ|url=http://www.politico.com/news/stories/0312/74403.html|títulu=Geraldo Rivera: My own son ashamed of me |publicación=Politico |fecha=23 de marzu de 2012|fechaaccesu=28 de marzu de 2012}}</ref> Dalgunos, según dizse tomaron la sida como pocu sincera; ente quien nun lo aceptaron incluyóse l'amigu de tola vida de Rivera, [[Russell Simmons]].<ref>{{cita web |apellíu=Wemple |nome=Erik |url=http://www.washingtonpost.comblogserik-wemple/post/geraldo-undoes-apology/2012/03/27/gIQAkDXdeS_blogue.html |títulu=Geraldo undoes apology! |publicación=The Washington Post |fecha=27 de marzu de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |apellíu=Simmons |nome=Russell|authorlink=Russell Simmons|url=http://globalgrind.com/news/geraldo-rivera-russell-simmons-hoodie-comment-apology-trayvon-martin|títulu=Geraldo, Your Apology Is Bullsh*t! |publicación=Global Grind |fecha=27 de marzu de 2012}}</ref> Él más tarde esculpóse colos padres de Martin Trayvon tamién.<ref>{{YouTube|sGMBozGhyP0|Geraldo Rivera's Apology|noa=noa}}</ref> Rivera entamó visitar [[Iraq]] n'abril de 2012, pa la que prometió a la so muyer sería la so última (y oncena) visita.<ref>{{cita web |url=https://twitter.com/GeraldoRivera/status/186878403822104576|títulu=Twitter |publicación=|fechaaccesu=12 de xunu de 2015}}</ref> A pesar que nel añu 2013 consideró correr como candidatu Republicanu al Senáu de los Estaos Xuníos na eleición especial por New Jersey, (pa enllenar la vacante del Senáu que dexó al finar [[Frank Lautenberg|Franco Lautenberg]]), finalmente decidió nun presentase a la eleición.<ref>{{cita web |apellíu=Stetler |nome=Brian|url=http://mediadecoder.blogs.nytimes.com/2013/02/04/fox-news-monitors-geraldo-as-he-mulls-political-office/|títulu=Fox News Monitors Geraldo as He Mulls Political Office |publicación=The NY Times |fecha=4 de febreru de 2013}}</ref> === Vida actual === En 2015, Rivera compitió na temporada catorce de la serie televisiva ''L'Aprendiz de Celebridá'', onde él finalmente quedó segundu detrás de la personalidá de televisión Leeza Gibbons. Aun así, Rivera inda recoyó la cantidá más alta de dineru que cualesquier Aprendiz mientres la temporada, con $726,000 (xusto $12,000 más de Gibbons). Rivera presenta la revista informativa'' Geraldo en Grande'' y apaez regularmente na canal FOX NEWS. Él presenta'l show radiofónicu ''Geraldo'' en WABC 770Khz AM de llunes a vienres. El 13 de payares de 2015, Rivera cuntó en Fox News que la so fía, Simone Cruickshank, taba nel Estadiu de [[Francia]] cuándo [[Atentaos de París de payares de 2015|los ataques y les esplosiones asocedieron]]; afortunadamente, ella y los sos amigos llograron salir con vida y tornar a casa ensin incidentes.<ref>{{cita publicación |url=http://www.washingtonexaminer.com/geraldo-riveras-daughter-in-paris-during-terror-attack/article/2576329|títulu=Geraldo Rivera's daughter in Paris during terror attack |nome=T. Becket |apellíu=Adams|newspaper=[[Washington Examiner]] |fecha=13 de payares de 2015|fechaaccesu=14 de payares de 2015}}</ref> El 8 de marzu de 2016, Rivera anunció que sería una de les celebridaes que competiría na [[Dancing with the Stars (Estaos Xuníos, temporada 22)|temporada 22]] de ''[[Dancing with the Stars (Estaos Xuníos)|Dancing with the Stars]]''. Faciendo pareya cola baillarina profesional Edyta Śliwińska.<ref>{{cita web |url=http://abcnews.go.com/Entertainment/dancing-stars-2016-season-22-celebrity-cast-revealed/story?id=37472389|títulu='Dancing With the Stars' 2016: Season 22 Celebrity Cast Revealed Live on 'GMA'|work=ABC News |fecha=8 de marzu de 2016|fechaaccesu=8 de marzu de 2016}}</ref> El 28 de marzu de 2016, Rivera y Śliwińska fueron la primer pareya en ser esaniciada de la competición.<ref>{{cita web |url=http://www.buddytv.com/articles/dancing-with-the-stars/dancing-with-the-stars-recap-l-59398.aspx|títulu='Dancing with the Stars' Recap: Latin Night and the First Elimination|work=buddytv.com|fechaaccesu=28 de marzu de 2016}}</ref> == Vida personal == Rivera tuvo casáu cinco vegaes y nició cinco fíos: # Linda Coblentz (1965–69, divorciáu) # Edith Vonnegut (14 d'avientu de 1971–75, divorciáu) # Sherryl Raymond (31 d'avientu de 1976–84, divorciáu) fíu: Gabriel Miguel ( nacíu en xunetu de 1979)<br /><br /><ref name="McDougal">{{cita publicación |url=http://articles.latimes.com/1989-03-05/entertainment/ca-560_1_geraldo-rivera/5|work=Los Angeles Times |nome=Dennis |apellíu=McDougal |fecha=5 de marzu de 1989|títulu=There's a New Geraldo...Sort of : Rivera' still a TV outlaw, but he's moving into new corporate, personal and professional worlds}}</ref><ref name="deseretnews.com">Froelich, Janis D..</ref> # C.C. (Cynthia Cruickshank) Dyer (11 de xunetu de 1987 – 2000, divorciáu) fíes: Isabella Holmes (nacida en 1992) y Simone Cruickshank (nacida en 1994)<br /><br /><ref name="news.google.com">[https://news.google.com/newspapers?id=mLItAAAAIBAJ&sjid=Bs8EAAAAIBAJ&pg=6547,4141573&dq=geraldo+and+wife&hl=en Geraldo, wife overcome fertility foes, have baby].</ref> # Erica Michelle Lleva (dende agostu de 2003) fía: Sol Liliana (nacida en 2005)<br /><br /><ref name="geraldo.com">[http://www.geraldo.com/v5/Geraldo-At-Large/50-highs-and-lows-from-40-years-in-the-news-business.gr 50 Highs and Lows from 40 Years in the News Business] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140222003408/http://www.geraldo.com/v5/Geraldo-At-Large/50-highs-and-lows-from-40-years-in-the-news-business.gr |date=2014-02-22 }}.</ref><ref>[http://www.medialifemagazine.com/features/peoplepages/2005/people0804.html Media Life – People].</ref> Él tamién engenddró a Cruz Grant (nacíu en 1987) con una muyer mexicano-americana.<ref>{{YouTube|wMHEGyTejbk|Geraldo talks Trayvon Martin hoodie, Muslim monitoring and stop and frisk in NYC|noa=noa}}</ref> Rivera vive en Edgewater, New Jersey.<ref>via [[Associated Press]].</ref> Él enantes vivió en Middletown Township, New Jersey en Rough Point.<ref>Cheslow, Jerry.</ref> Rivera ye un marineru activu. Como dueñu y señor del veleru de navegación 'Voyager', participó nes carreres de Marion-Bermudes en 1985, 2005, 2011, y más apocayá, 2013. En 2013, el so barcu terminó en 10º llugar fora de los 12 finalistes de la categoría Clase "A".<ref>{{cita web |url=http://www.marionbermuda.com/index.php?page=archive|títulu=Race Archives |publicación=Marionbermuda.com}}</ref> Geraldo tamién saleó la ruta S/V 'Voyager' de 1,400 milles ríu arriba del Amazones y alredor del mundu, diendo tan lloñe como pa conocer al Rei de Tonga na llinia internacional del tiempu xustu pa empecipiar el nuevu mileniu. Les cróniques de les aventures yeren publicaes n'especiales d'ocho hores de duración en The Travel Channel y dalgunes d'estes imáxenes entá tán disponibles nel sitiu web de Geraldo.<ref>{{cita web |url=https://www.imdb.com/title/tt1085499/|títulu=IMDB Sail To The Century |publicación=IMDb.com}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.geraldo.com/foliu/sail-to-the-century|títulu=Geraldo Rivera: Sail To The Century|publicación=geraldo.com}}</ref> El 21 de xunetu de 2013, a la 1:00 AM, Geraldo Rivera twitteó una semeya d'él namái nuna toalla de bañu, esclamando que "los 70s son los nuevos 50s".<ref>{{cita web |url=http://www.boston.com/news/source/2013/07/geraldo_rivera_tweets_nude_photo.html|títulu=Ewww... Geraldo Rivera goes all-Anthony-Weiner on Twitter|work=Boston.com|fechaaccesu=12 de xunu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.huffingtonpost.com/2013/07/21/geraldo-rivera-shirtless-photo_n_3631053.html|títulu=Geraldo Rivera Tweets Shirtless Selfie|work=The Huffington Post|fechaaccesu=12 de xunu de 2015}}</ref> Él removió tanto'l tweet como la semeya.<ref>{{cita web|url=http://www.theblaze.com/stories/2013/07/21/internet-stunned-geraldo-rivera-tweets-semi-nude-photo-of-himself-warning-you-will-not-be-able-to-unsee-this/|títulu=Internet Stunned: Geraldo Rivera Tweets Semi-Nude Photo of Himself — Warning: You Will Not Be Able to Unsee This (UPDATE: Rivera Deletes Tweet, Writes 'Note to Self')|author=Madeleine Morgenstern|work=The Blaze|fechaaccesu=12 de xunu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150715172237/http://www.theblaze.com/stories/2013/07/21/internet-stunned-geraldo-rivera-tweets-semi-nude-photo-of-himself-warning-you-will-not-be-able-to-unsee-this/|fechaarchivu=2015-07-15}}</ref> El 30 de payares de 2015, informóse que los executivos en Nueva York, N.Y. de WABC bloquiaren a Rivera fuera de les oficines de la estación. La so carrera na radio ye incierta nesti momentu. == Escritor == * Rivera, Geraldo (1972). <cite class="citation book">''Willowbrook.'' </cite><cite class="citation book">Nueva York: Llibros de Vendimia. </cite><cite class="citation book">[[ISBN]]</cite> <cite class="citation book">0-394-71844-5.</cite> * Rivera, Geraldo (1973). {{cita llibru |apellíu=Rivera |nome=Geraldo|títulu=Miguel Carbayos—So Far|añu=1973 |publicación=Harcourt Brace Jovanovich |ubicación=San Diego|isbn=0-15-253900-X}}<cite class="citation book">San Diego: Harcourt Tirante Jovanovich. </cite><cite class="citation book">[[ISBN]]</cite> <cite class="citation book">0-15-253900-X.</cite> * Rivera, Geraldo (1973). <cite class="citation book">Puertu Ricu: Isla de Contrastes, cuadros por William Negron. </cite><cite class="citation book">Prensa de Revista de los padres. </cite><cite class="citation book">[[ISBN]]</cite> <cite class="citation book">0-8193-0683-5.</cite> * Rivera, Geraldo (1977). {{cita llibru |apellíu=Rivera |nome=Geraldo|títulu=A Special Kind of Courage: Profiles of young Americans|añu=1977 |publicación=Bantam Books |ubicación=New York|isbn=0-553-10501-9}}<cite class="citation book">Nueva York: Bantam Llibros. </cite><cite class="citation book">[[ISBN]]</cite> <cite class="citation book">0-553-10501-9.</cite> * Rivera, Geraldo (1992). {{cita llibru |apellíu=Rivera |nome=Geraldo|títulu=Exposing Myself|añu=1992 |publicación=Bantam |ubicación=London|isbn=0-553-29874-7}}<cite class="citation book">Londres: Bantam. </cite><cite class="citation book">[[ISBN]]</cite> <cite class="citation book">0-553-29874-7.</cite> * Rivera, Geraldo (2008). <cite class="citation book">Hispánicu: Por qué hispanos de mieu de los americanos nel O. S. Nueva York: Celebra. </cite><cite class="citation book">[[ISBN]]</cite> <cite class="citation book">0-451-22414-0.</cite> * Rivera, Geraldo (2009). {{cita llibru |apellíu=Rivera |nome=Geraldo|títulu=The Great Progression: How Hispanics Will Lead America to a New Era of Prosperity|añu=2009 |publicación=New American Library |ubicación=New York|isbn=0-451-22881-2}}<cite class="citation book">Nueva York: Biblioteca americana Nueva. </cite><cite class="citation book">[[ISBN]]</cite> <cite class="citation book">0-451-22881-2.</cite> == Referencies == {{llistaref|colwidth=30em}} == Enllaces esternos == * {{Páxina web|http://www.geraldo.com}} {{IMDb nome}} {{NF|1943||Rivera, Geraldo}} {{Tradubot|Geraldo Rivera}} [[Categoría:Escritores d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Presentadores de radio d'Estaos Xuníos]] 2p3kjgied6mu2dh7yjsvi9x269fsmg2 Guillermo I d'Inglaterra 0 90700 4501386 4487784 2026-06-23T07:16:28Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501386 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Guillermu I d'Inglaterra''' ([[Falaise (Calvados)|Falaise]], [[Normandía]], ''[[Circa|c.]]'' 1028<ref name=Bates33>Bates, ''William the Conqueror'', p. 33</ref> – [[Rouen]], 9 de setiembre de 1087), más conocíu como '''Guillermo'l Conquistador''',{{#tag:ref|Tamién se-y llama «Guillermo'l Bastardu» en fontes escrites por non normandos.<ref name=DNB/>|group="N"}} foi'l primer [[Corona británica|rei d'Inglaterra]] d'orixe [[Normandos|normandu]], con un reináu que s'estendió dende 1066 hasta la so muerte en 1087. Descendiente de [[viquingu|viquingos]], dende 1035 foi [[duque de Normandía]] col nome de '''Guillermu II'''. Tres una llarga llucha por afitar el so poder, hacia 1060 el so dominiu sobre [[Normandía]] taba consolidáu y por ello empezó a entamar la [[Conquista normanda d'Inglaterra|conquista d'Inglaterra]], qu'empecipió en 1066. El restu de la so vida tuvo marcáu por incesantes lluches pol caltenimientu de les sos posesiones, tantu n'Inglaterra como nel norte de Francia, y poles dificultaes col so fíu primoxénitu. Guillermo yera fíu del solteru [[Roberto I de Normandía|Roberto I, duque de Normandía]], y del so concubina [[Arlette de Falaise]]. La so condición de fíu illexítimu y la so mocedá causáronlu numberoses dificultaes cuando asocedió al so padre, según l'anarquía que s'estendió polos sos dominios nos primeros años del so reináu. Mientres la so infancia y adolescencia los nobles normandos llucharon ente sigo tantu pa controlar al nuevu duque como pa beneficiu propiu. En 1047 Guillermo encaloró una rebelión y empezó a afitar el so poder sobre'l ducáu, un procesu que nun remató hasta 1060. Na década de 1050 casóse con [[Matilde de Flandes]], colo que consiguió un poderosu aliáu nel vecín [[condáu de Flandes]]. Nesa mesma dómina Guillermo asitió a dellos de los sos partidarios como obispos y abás de la ilesia normanda. L'afitamientu del poder dexó-y espandir los sos horizontes y en 1062 aseguróse la provincia vecina de [[Maine (Francia)|Maine]]. Dende la década de 1050 Guillermo yera pretendiente al tronu d'Inglaterra, entós en manes del so primu [[Eduardo'l Confesor]], que nun tenía descendencia. Sicasí, nun yera l'únicu qu'acobiciaba la corona inglesa, pos tenía un poderosu rival, el conde inglés [[Haroldo II d'Inglaterra|Haroldo Godwinson]], que foi nomáu como'l so socesor pol mesmu rei Eduardo nel so llechu de muerte en xineru de 1066. Guillermo argumentó que'l rei d'Inglaterra prometiéralu nel pasáu que'l tronu sería so y que'l mesmu Haroldo xurara sofitalo. Por ello, el duque normandu punxo en marcha la intervención militar y preparó una gran flota y un poderosu exércitu que desembarcó nel sur d'Inglaterra en setiembre de 1066 y ganó a les fuercies de Haroldo na [[batalla de Hastings]] el 14 d'ochobre. Guillermo foi coronáu rei d'Inglaterra en [[Londres]] el día de [[Navidá]] de 1066. En realizando les xestiones necesaries tornó a Normandía en 1067, pero nos siguientes años produciéronse numberosos alzamientos militares ingleses contra los invasores normandos, que nun fueron dafechu encaloraos hasta 1075. Los últimos años de la vida de Guillermo tuvieron protagonizaos poles dificultaes nos sos dominios del norte de Francia, por problemes col so fíu mayor y por diverses amenaces d'invasión d'Inglaterra per parte de los [[danos]] d'[[Escandinavia]]. En 1086 Guillermo ordenó la creación del [[llibru Domesday]], un refechu rexistru de la propiedá de toles tierres d'Inglaterra y les sos formes d'esplotación. El rei Guillermo morrió en 1087 mientres taba nuna campaña contra los sos enemigos nel norte de Francia y foi soterráu en [[Caen]]. El so reináu d'Inglaterra tuvo marcáu pola construcción d'un gran númberu de castiellos y fortaleces p'afitar el so control, l'asentamientu de la nueva nobleza normanda na islla y el cambéu total na composición del altu cleru inglés. Nun intentó integrar toles sos posesiones nun solu imperiu, sinón que prefirió alministrales por separáu. A la so muerte los dominios fueron estremaos: el so fíu mayor [[Roberto II de Normandía|Roberto]] quedar con Normandía y el so segundu fíu, [[Guillermu II d'Inglaterra|Guillermo]], con Inglaterra. == Contestu históricu == Los [[viquingu|viquingos]] empezaron a atacar les mariñes de lo que más tarde sería [[Normandía]] nel [[sieglu VIII]]. El so asentamientu definitivu nun se produció hasta entamos del sieglu X, cuando [[Hrolf Ganger|Rollón]], un caudiellu viquingu, llegó a un alcuerdu col rei de Francia [[Carlos III de Francia|Carlos el Simple]] tres la conquista del condáu de [[Rouen]] polos guerreros escandinavos. Les tierres alredor de Rouen fueron el nucleu del posterior ducáu de Normandía.<ref name=Collins376>Collins, ''Early Medieval Europe'', páxs. 376–377</ref> Estos territorios del norte de Francia fueron usaos polos escandinavos p'atacar Inglaterra a fines del sieglu X, lo qu'empioró les rellaciones ente dambes rexones. Nun intentu por averar postures ente Inglaterra y Normandía,<ref name=Williams42>Williams, ''Æthelred the Unready'', páxs. 42–43</ref> el rei inglés [[Etelredo II l'Indecisu]] casóse con [[Emma de Normandía]], hermana del duque [[Ricardu II de Normandía]].<ref name=Williams54>Willia, ''Æthelred the Unready'', páxs. 54–55</ref> Sicasí, los ataques de los viquingos a la islla británica nun cesaron y Etelredo buscó abellugu en Normandía en 1013 dempués de que'l rei [[Svend I de Dinamarca]] espulsar del so reinu. La muerte d'esti rei al añu siguiente dexó'l regresu de la familia real inglesa, pero'l fíu del monarca danés, [[Canutu II de Dinamarca|Canutu]], oponer a ello. Etelredo morrió en 1016 y Canutu convertir en rei d'Inglaterra, polo que los fíos de los antiguos monarques ingleses, [[Eduardo'l Confesor|Eduardo]] y [[Alfredo'l Noble|Alfredo]], tuvieron que permanecer nel exiliu en Normandía, ente que la so madre convertir na segunda esposa de Canutu.<ref name=Conquest80>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 80–83</ref> Tres la muerte de Canutu en 1035 asocedió-y el so fíu [[Haroldo Harefoot|Haroldo I Pie de Llebre]], frutu del so primer matrimoniu, ente que [[Canutu Hardeknut]], fíu de Emma, aportó a rei de Dinamarca. La inestabilidá n'Inglaterra obligó a Alfredo a treslladase a la islla en 1036 pa visitar a la so madre y desafiar al rei Haroldo, pero solo consiguió acabar muertu nun asuntu ensin esclariar nel que al paecer tuvo implicáu'l rei. Tres esto, Emma se exilió en Flandes y Hardeknut convertir en rei a la muerte del so hermanu Haroldo en 1040. El so mediohermanu Eduardo asocedió-y como rei d'Inglaterra tres la so muerte en xunu de 1042.<ref name=Conquest83>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 83–85</ref> == Primeros años == [[Ficheru:Chateau de Falaise 2008.jpg|thumb|El [[castiellu de Falaise]], llugar de nacencia de Guillermo.]] Guillermo nació escontra los años 1027 o 1028 nel [[castiellu de Falaise]], Normandía, más probablemente a finales de 1028.<ref name="Bates33"/><ref name=Official>"[http://www.royal.gov.uk/HistoryoftheMonarchy/KingsandQueensofEngland/TheNormans/WilliamItheConqueror.aspx William the Conqueror]" ''History of the Monarchy''</ref>{{#tag:ref|Nun se conoz la fecha exacta de la nacencia de Guillermu I. El cronista [[Orderico Vital]] afirma que tenía 64 años cuando morrió, lo qu'asitiaría la so nacencia hacia 1023, pero esti mesmu cronista diz n'otra ocasión que Guillermo tenía 8 años cuando'l so padre coló a [[Tierra Santa]] en 1035, lo qu'asitia la so nacencia en 1027. [[Guillermo de Malmesbury]] afirma que tenía 7 años cuando'l so padre partió, polo que la so nacencia producir en 1028. Otra fonte, ''De Obitu Willelmi'', dexa constancia de que Guillermo tenía 59 años cuando finó en 1087, lo que lleva la so nacencia hacia 1028 o 1029.<ref name=Douglas379>Douglas ''William the Conqueror'' páxs. 379–382</ref>|group="N"}} Foi l'únicu fíu de [[Roberto I de Normandía|Roberto I, duque de Normandía]], que de la mesma yera fíu del duque [[Ricardu II de Normandía|Ricardu II]]. La so madre, [[Arlette de Falaise|Arlette]], yera fía de Fulberto de Falaise, que yera curtidor o embalsamador.<ref name=Douglas379/> Ella probablemente pertenecía al serviciu domésticu de la casa ducal, pero nunca casóse col duque, sinón que lo fixo más tarde con Herluin de Conteville, col que tuvo dos fíos —[[Odón de Bayeux|Odón, obispu de Bayeux]] y [[Roberto de Mortain|Roberto, conde de Mortain]]— y una fía que'l so nome nun trescendió. Unu de los hermanos de Arlette, Gualterio, yera partidariu y proteutor de Guillermo mientres la so minoría d'edá.<ref name=Douglas379/> El duque Roberto I tuvo tamién una fía, [[Adelaida de Normandía (1030-1090)|Adelaida]], con Arlette o otra concubina.<ref name=Houts19>van Houts, "Les femmes", ''Tabularia "Études"'', páxs. 19–34</ref> El padre de Guillermo, Roberto, convertir en duque de Normandía el 6 d'agostu de 1027 al asoceder al so hermanu mayor, [[Ricardu III de Normandía|Ricardu III]], que yera duque dende l'añu anterior.<ref name=Bates33/> Dambos hermanos tuvieren disputes pola socesión y la muerte de Ricardo foi bien repentina, polo que dellos historiadores acusaron a Roberto d'acabar cola so vida, una afirmación plausible pero agora imposible de demostrar.<ref name=Douglas31>Douglas, ''William the Conqueror'', pp. 31–32</ref> La situación del ducáu yera inestable, delles families arriqueciéronse por cuenta de la Ilesia en connivencia con el mesmu duque y Alano III de [[Ducáu de Bretaña|Bretaña]] declaró la guerra a los normandos. Escontra 1031 Roberto yá se ganara'l sofitu de l'aristocracia, dalgunos de que los sos miembros seríen importantes nel futuru de Guillermo: el so tíu güelu [[Roberto'l Danés]], [[arzobispu de Rouen]], Osbern, sobrín de [[Gunnora de Crepon]] -segunda esposa del duque Ricardu I- y el conde Gilberto de Brionne, nietu de Ricardu I.<ref name=Douglas32>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 32–34, 145</ref> El duque Roberto I sofitó a los príncipes ingleses Alfredo y Eduardo, que taben exiliaos nel norte de Francia.<ref name=DNB>Bates [http://www.oxforddnb.com/view/article/29448?docPos=2 "William I (known as William the Conqueror)"] ''Oxford Dictionary of National Biography''</ref> Hai nicios de que Roberto pudo tar prometíu de volao cola fía del rei Canutu d'Inglaterra, pero nun llegaron al altar. Nun ta claru si Guillermo fuera suplantáu como herederu nel casu de que'l so padre tuviera un fíu llexítimu, pos dellos duques anteriores tamién fueren fíos illexítimos y la implicación plena de Guillermo nos asuntos de gobiernu paecen indicar que yera l'herederu predilectu del duque.<ref name=DNB/> En 1034, Roberto I decidió entamar una [[pelegrinación]] a [[Xerusalén]]. Dalgunos de los sos allegaos intentaron convencelo de que nun fixera un viaxe tan llargu, pero'l duque partió en xineru de 1035, non ensin antes consiguir que los homes fuertes del ducáu de Normandía xuraren llealtá a Guillermo como'l so herederu.<ref name=DNB/><ref name=Douglas35/> El duque Roberto morrió a principios de xunetu de 1035 en [[Nicea]], ciudá del [[Imperiu bizantín]], mientres el viaxe de regresu de [[Tierra Santa]].<ref name=Douglas35>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 35–37</ref> == Duque de Normandía == === Desafíos === Guillermo hubo d'encarar numberoses dificultaes tres la muerte del so padre, tantu pola so curtia edá —como muncho cuntaba diez años— como pol so orixe illexítimu.<ref name=Bates36>Bates, ''William the Conqueror'', p. 36</ref><ref name=Douglas37>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 37</ref> Cuntó col sofitu del arzobispu Roberto, según del rei [[Enrique I de Francia]], lo que-y dexó caltener el ducáu de Normandía.<ref name=Douglas38/> L'ayuda emprestada a los príncipes ingleses exiliaos nel so intentu por tornar a la islla en 1036 demostró que los homes encargaos de gobernar el ducáu pretendíen siguir coles polítiques del fináu Roberto I.<ref name=DNB/> Sicasí, la muerte del arzobispu Roberto en 1037 quitó a Guillermo d'unu de los sos principales sostenes y Normandía llueu cayó nel caos.<ref name=Douglas38>Douglas ''William the Conqueror'' páxs. 38–39</ref> L'anarquía nos dominios del mozu Guillermu II duró hasta 1047<ref name=Douglas51>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 51</ref> y tener la persona del duque foi una de les prioridaes de tolos que llucharon pol poder. En principiu, Alano de Bretaña recibió la custodia del duque, pero tres la so muerte en 1039 o 1040, ocupó'l so llugar Gilberto de Brionne. Tanto ésti como'l so socesor nel puestu de tutor y rexente, Turchetil, fueron asesinaos a los pocos meses.<ref name=Douglas40>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 40</ref> Otru de los sos tutores, Osbern, foi asesináu na habitación de Guillermo a empiezos de la década de 1040, mientres el mozu dormía. N'otres ocasiones, el so tíu Gualterio tenía de despintalo en cases de llabradores, anque esti episodiu paez ser una llicencia del cronista [[Orderico Vital]], a cuenta de enguapecer la so crónica.<ref name=Bates37>Bates, ''William the Conqueror'', p. 37</ref> La historiadora Eleanor Searle cree que Guillermo creció xunto a trés primos que seríen más tarde importantes siguidores sos: [[Guillermo FitzOsbern]], [[Roger I de Beaumont|Roger de Beaumont]] y [[Roger I de Montgomery|Roger de Montgomery]].<ref name=Searle196>Searle, ''Predatory Kinship'', páxs. 196–198</ref> Anque munchos de los nobles normandos engardir en numberoses disputes particulares mientres la minoría d'edá de Guillermo, los vizcondes siguieron reconociendo'l gobiernu ducal y la xerarquía de la Ilesia tamién sofitaba al duque.<ref name=Douglas42>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 42–43</ref> El rei francés Enrique I tampoco-y retiró'l so sofitu.<ref name=Douglas45>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 45–46</ref> [[Ficheru:Colonne Vimont.jpg|thumb|Columna conmemorativa nel llugar en que se llibró la [[batalla de Val-ès-Dunes]] en 1047.]] A fines de 1046 dellos opositores a Guillermu II punxeron en marcha una rebelión na [[Baxa Normandía]], rebelión liderada pol so primu hermanu [[Guido de Borgoña, conde de Brionne|Guido de Borgoña]], conde de Brionne, y sofitada por Nigel, vizconde de [[Cotentin]], y Ranulfo, vizconde de Bessin. Según los rellatos, que contienen munchos elementos llexendarios, estos intentaron prindar a Guillermo en Valognes, pero'l duque consiguió escapar na escuridá y atopó abellugu nel rei Enrique.<ref name=Douglas47>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 47–49</ref> A empiezos de 1047, Guillermo y Enrique tornaron a Normandía y ganaron a los señores normandos na [[batalla de Val-ès-Dunes]], llibrada cerca de [[Caen]].<ref name=Bates38>Bates, ''William the Conqueror'', p. 38</ref> [[Guillermo de Poitiers (cronista)|Guillermo de Poitiers]] afirma que l'actuación del duque foi decisiva pa la victoria, pero otros rellatos más recién sorrayen tou lo contrario, que fueron los homes del rei francés los que decidieron la suerte de la llucha.<ref name=DNB/> Guillermo asumió'l poder nel ducáu de Normandía y bien pocu dempués declaró la [[Paz y tregua de Dios|tregua de Dios]] en tolos sos dominios, pa intentar acabar cola fola de violencia.<ref name=Bates40>Bates, ''William the Conqueror'', p. 40</ref> Anque la batalla de Val-ès-Dunes marcó un puntu d'inflexón nel control de Guillermo sobre'l so ducáu, nun foi'l final del so enfrentamientu pa imponese a parte de la nobleza normanda, pos ente 1047 y 1054 produciéronse más conflictos armaos y hasta 1060 asocediéronse delles crisis de menor importancia.<ref name=Douglas53>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 53</ref> === Afitamientu del so poder === [[Ficheru:Bayeuxtapestryodowilliamrobert.jpg|thumb|left|Escena del [[Tapiz de Bayeux]] qu'amuesa a Guillermo y a los sos mediu hermanos. Guillermo sentar nel centru, Odón a la izquierda coles manes llevantaes y Roberto a la derecha portando una espada.]] El siguiente problema que se presentó a Guillermu II foi prindar a Guido de Borgoña, que se retiró al so castiellu y ellí foi sitiáu poles fuercies del duque. Tres un llargu asediu, Guido foi desterráu por Guillermo en 1050.<ref name=Douglas54>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 54–55</ref> Pa faer frente al creciente poder de [[Godofredo II d'Anjou|Godofredo Martel]], conde d'[[Ducáu d'Anjou|Anjou]],<ref name=Douglas56>Douglas ''William the Conqueror'' páxs. 56–58</ref> el duque volvió aliase con Enrique I, rei de Francia, na que sería la última alianza ente dambos. Anque consiguieron tomar dos fortaleces ([[Domfront (Orne)|Domfront]] y [[Alenzón]]) que taben en manes de Godofredo, ésti intentó espandir la so autoridá al condáu de Maine, na frontera sur del ducáu de Normandía, tres la muerte en 1051 del so gobernante, Hugo IV. Ellí taben les posesiones de la poderosa familia de [[Bellême]], vasallos del rei de Francia. Guillermu II y Enrique I llograron espulsar a Godofredo de Maine y el duque normandu convertir en señor de la familia Bellême, que d'esa manera pasó a sofitar los intereses normandos.<ref name=Douglas59>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 59–60</ref> Sicasí, en 1052 Godofredo Martel y el rei de Francia alcordaron aliase en contra de Guillermu II, coles mesmes qu'otros nobles normandos remontar contra'l creciente poder del duque. El cambéu d'actitú d'Enrique I probablemente tuvo motiváu pol so deséu de controlar Normandía, territoriu fortalecíu pol lideralgu de Guillermo.<ref name=Douglas63>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 63–64</ref> En 1053 el duque hubo de dir a la guerra contra dellos nobles normandos<ref name=Douglas66>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 66–67</ref> y contra los sos tíos paternos, [[Mauger de Rouen|Mauger]], nuevu arzobispu de Rouen y [[Guillermo de Talou]], conde de Arques.<ref name=Douglas64>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 64</ref> Al añu siguiente, 1054, los rebeldes normandos y el rei de Francia llanzaron una doble invasión de Normandía: el rei en persona lideró la meyora al traviés del condáu d'[[Évreux]] y el so hermanu Eudes invadió l'este del ducáu.<ref name=Douglas67>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 67</ref> Guillermo tuvo qu'estremar en dos les sos fuercies: la primera, dirixida por él, enfrentar al rei Enrique I, y la segunda, comandada por dalgunos de los más firmes sofitos del duque como Roberto, conde d'[[Eu (Sena Marítimu)|Eu]], Walter Giffard, Roger de Mortemer y Guillermo de Warenne, coló contra la otra fuercia invasor. El segundu contingente ducal ganó a Eudes na [[batalla de Mortemer]]. Espulsaes les tropes del rei francés, los sofitos na Ilesia que tenía Guillermo tamién depunxeron al arzobispu Mauger. La victoria en Mortemer afitó'l poder de Guillermo,<ref name=Douglas68>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 68–69</ref> anque los enfrentamientos col monarca francés y el conde d'Anjou nun cesaron hasta 1060.<ref name=Douglas75>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 75–76</ref> En 1057 Godofredo Martel y Enrique I volvieron intentar invadir Normandía, pero fueron ganaos pol duque na [[batalla de Varaville]]. Esta foi la última invasión que sufrió'l ducáu normandu en vida de Guillermo,<ref name=Bates50/> y les muertes de Godofredo y d'Enrique I nel añu 1060 encimentaron la posición del duque.<ref name=Bates50>Bates, ''William the Conqueror'', p. 50</ref> [[Ficheru:Acrdwnch.jpg|right|thumb|Les firmes de Guillermo y Matilde son les dos primeres cruces del Alcuerdu de Winchester de 1072.]] Otru movimientu que benefició a Guillermo foi'l so matrimoniu con [[Matilde de Flandes]], fía del conde [[Balduino V de Flandes]]. La unión foi alcordada en 1049, pero'l papa [[Lleón IX]] prohibió l'enllaz nel Conceyu de Reims d'ochobre d'esi añu, por motivos non del tou claros.<ref name=Douglas391>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 391–393</ref>{{#tag:ref|Les razones pa esta desaprobación papal nun s'esclarien en nenguna fonte. Tan solo'l cronista [[Orderico Vital]] dexa entever que los contrayentes teníen un parentescu demasiáu cercanu, pero nun da más detalles.<ref name=Douglas391->Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 391–393</ref>|group="N"}} A pesar d'ello, el matrimoniu celebrar a principios de la década de 1050<ref name=Douglas76>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 76</ref>{{#tag:ref|Nun se sabe la fecha exacta de la boda, pero tuvo de celebrase en 1050/1052.<ref name=Douglas391/>|group="N"}} Les rellaciones ente'l cleru normandu y el papáu yeren bones na dómina y, a pesar de la oposición inicial, en 1059 va llegar l'aprobación del papa [[papa Nicolás II|Nicolás II]],<ref name=Bates44>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 44–45</ref> al traviés d'un alcuerdu qu'incluyía la fundación de dos monesterios en Caen per parte de Guillermu II y la so esposa.<ref name=Douglas80>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 80</ref>{{#tag:ref|Los monesterios yeren l'[[Abadía de los Homes]] (o de San Esteban) fundada por Guillermo y l'[[Abadía de les Dames]] (o de la Santísima Trinidá) fundada por Matilde unos cuatro años dempués.<ref name=Bates66>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 66–67</ref>|group="N"}} Esti enllaz fortaleció a Guillermo porque Flandes yera unu del territorios franceses más poderosos gracies a los sos venceyos cola casa real y colos emperadores alemanes.<ref name=Bates44/> Los cronistes coetaneos consideraron qu'esa unión, que dio como frutu cuatro fíos y cinco o seis fíos, foi tou un ésitu.<ref name=Douglas393>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 393–395</ref> === Apariencia y calter === Nun s'atopó nenguna semeya auténtica de Guillermo y les representaciones coetanees nel [[Tapiz de Bayeux]] y nos sos sellos y monedes son semeyes estereotipaes destinaos a afitar la so autoridá.<ref name=Bates115>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 115–116</ref> Dellos testos afirmen que yera un home fornío y robusto con una voz gutural. Goció d'una escelente salú hasta avanzada edá, anque engordó enforma na vieyera.<ref name=Douglas368>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 368–369</ref> Yera lo suficientemente fuerte como pa doblar arcos qu'otros nun podíen enterriar y tenía una gran resistencia.<ref name=Bates115/> El so enemigu Godofredo Martel dixo d'él que nun tenía rival como lluchador y como caballeru.<ref name=Searle203>Searle, ''Predatory Kinship'', p. 203</ref> L'exame del fémur de Guillermo, únicu güesu que sobrevivió, pos los sos restos fueron destruyíos, indica que midía aproximao 1,78&nbsp;m, una gran estatura pa la dómina.<ref name=Bates115/> Sábese que Guillermo tuvo dos tutores na so infancia y mocedá, pero nun ta claro hasta qué puntu yera un home cultiváu. Nun se tien constancia de que fuera mecenes d'escritores y apenes hai menciones al so patrociniu de la cultura o de cualquier actividá intelectual.<ref name=DNB/> Orderico Vital afirma que Guillermo trató d'aprender l'idioma [[Idioma anglosaxón|inglés antiguu]] a la fin de la so vida, pero que foi incapaz de dedica-y el tiempu necesariu y aína arrenunció.<ref name=Huscroft323>Huscroft, ''Norman Conquest'', p. 323</ref> Al paecer, la principal afición de Guillermo ''el Conquistador'' foi la caza. El so matrimoniu con Matilde foi candial y nun trescendieron señales de que Guillermo-y fuera infiel, daqué nada habitual nos monarques medievales. Dellos cronistes criticaron a Guillermo pola so cobicia y crueldá, pero los sos contemporáneos emponderaron de manera unánime la so piedá.<ref name=DNB/> === Alministración normanda === El gobiernu normandu en dómina de Guillermo foi similar al qu'esistiera colos duques anteriores. Yera una estructura alministrativa bastante senciella construyida alredor de la casa ducal<ref name=Bates133>Bates, ''William the Conqueror'', p. 133</ref> que taba compuesta por dellos oficiales, ente ellos alministradores, mayordomos y [[mariscal]]es.<ref name=Bates23>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 23–24</ref> El duque viaxaba constantemente por tolos sos dominios, roblando documentos y recaldando impuestos.<ref name=Bates63>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 63–65</ref> La mayor parte de los sos ingresos proveníen de les tierres ducales, de los peaxes y de dellos impuestos.<ref name=Bates23/> Guillermo curió enforma les rellaciones cola Ilesia. Participaba nos conceyos y nomó a diversos cargos de la Ilesia normanda, ente ellos a [[Maurilio]] como arzobispu de Rouen.<ref name=Bates64/> Otra eleición importante del duque foi'l nomamientu del so mediohermanu Odón como obispu de Bayeux.<ref name=DNB/> Tamién buscó asesoramientu en miembros del cleru, casu de [[Lanfranco de Canterbury]], un italianu que llegó a convertise n'unu de los asesores eclesiásticos más destacaos de Guillermo dende la década de 1040 hasta la de 1060. Amás, el duque foi bien arrogante cola Ilesia<ref name=Bates64>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 64–66</ref> y dende 1035 hasta 1066 l'aristocracia normanda fundó siquier venti nuevos monesterios, ente ellos dos patrocinaos pol mesmu Guillermo en Caen, lo que supunxo una importante espansión de la vida relixosa nel ducáu de Normandía.<ref name=Douglas111>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 111–112</ref> == Esmoliciones ingleses y continentales == [[Ficheru:Bayeuxtapestrywilliamgivesharoldarms.jpg|thumb|Escena del [[Tapiz de Bayeux]] con un testu qu'esclaria que Guillermo-y ta apurriendo armes a Haroldo mientres el viaxe del conde inglés al continente en 1064.]] Al paecer, el rei d'Inglaterra Eduardo'l Confesor, que nun tenía descendencia, escoyó en 1051 a Guillermu II de Normandía como'l so socesor nel tronu.<ref name=Barlow>Barlow "[http://www.oxforddnb.com/view/article/8516 Edward (St Edward; known as Edward the Confessor) (1003x5–1066)]" ''Oxford Dictionary of National Biography''</ref> El duque normandu yera descendiente del tíu d'Eduardo, [[Ricardu II de Normandía]].<ref name=Barlow/> La versión «D» de la ''[[Crónica anglosaxona]]'' rellata que Guillermo visitó Inglaterra a finales de 1051, pue que pa tratar la tema de la socesión<ref name=Bates46/> o a cencielles pa buscar sofitos pa los sos problemes nel norte de Francia,<ref name=Huscroft93>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 93–95</ref> anque precisamente la delicada situación en Normandía nesa dómina apocayá probable qu'esi viaxe tuviera llugar. Sean cualos fueren los deseos del rei Eduardo, les pretensiones de Guillermo ensin dulda atoparon la oposición de [[Godwin de Wessex|Godwin]], [[conde de Wessex]], cabeza de la familia más poderosa d'Inglaterra.<ref name=Bates46>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 46–47</ref> Eduardo taba casáu dende 1043 con [[Edith de Wessex|Edith]], fía de Godwin, quien amás fuera unu de los principales sofitos por qu'Eduardo aportara al tronu inglés.<ref name=Huscroft86>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 86–87</ref> A pesar d'ello, hacia 1050 les rellaciones ente monarca y conde agriárense y en 1051 una crisis ente dambes partes remató col exiliu de la familia de Godwin. Foi mientres esti exiliu cuando Eduardo ufiertó-y la corona al duque de Normandía.<ref name=Huscroft89>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 89–91</ref> En 1052 Godwin tornó acompañáu d'un exércitu, y llegó a un alcuerdu col rei, quien restauró les propiedaes a los Godwin. Coles mesmes, el normandu Roberto de Jumièges, que fuera nomáu [[arzobispu de Canterbury]], foi sustituyíu por [[Stigand]], l'[[obispu de Winchester]].<ref name=Huscroft95>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 95–96</ref> En 1062 finó'l conde Herberto II de Maine, y Guillermo, que prometiera al so fíu mayor [[Roberto II de Normandía|Roberto]] cola hermana de Herberto, reclamó'l condáu pal so fíu. Los nobles locales oponer a ello, polo que'l duque normandu invadió'l condáu en 1064 y aseguróse el control de tola zona.<ref name=Douglas174>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 174</ref> En 1065 Guillermo consiguió qu'un normandu ocupara'l cargu d'obispu de [[Le Mans]]. Tamién dexó al so fíu Roberto Courteheuse faer homenaxe al nuevu conde d'Anjou, [[Godofredo III d'Anjou|Godofredo el Barbudu]],<ref name=Bates53>Bates, ''William the Conqueror'', p. 53</ref> una rellación cola qu'aseguró la frontera occidental del so ducáu, colindante colos angevinos. Otra manera, la frontera con [[Bretaña]] nun yera tan segura, polo qu'en 1064 Guillermo decidió invadir el [[ducáu de Bretaña]] nuna campaña de la que se conocen pocos detalles. Sábese que la intervención normanda desestabilizó Bretaña y obligó al duque Conan II a llindase a resolver asuntos internos en llugar d'intentar una espansión. La muerte del duque bretón en 1066 alloñó esi problema y aseguró toles fronteres de los dominios de Guillermo. A ello sumóse que la intervención normanda consiguió'l sofitu de dellos nobles bretonos a la invasión d'Inglaterra en 1066.<ref name=Douglas178>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 178–179</ref> Al otru llau de la canal de la Mancha, n'Inglaterra, el conde Godwin finó en 1053 non ensin antes dexar a los sos fíos bien asitiaos: [[Haroldo II d'Inglaterra|Haroldo]] asocedió al so padre como conde de Wessex y [[Tostig Godwinson|Tostig]] foi nomáu conde de [[Northumbria]]. Otros dos fíos, Gyrth y Leofwine, tamién consiguieron dos talos condaos n'años posteriores.<ref name=Huscroft98>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 98–100</ref> Delles fontes afirmen que Haroldo participó na campaña de Guillermu II en Bretaña en 1064 y qu'entós l'inglés xuró respetar la reclamación del normandu al tronu d'Inglaterra,<ref name=Bates53/> pero nengún testu inglés menta esto y nun ta claro que realmente asocediera, sinón que podría tratase de mera propaganda normanda pa desacreditar a Haroldo.<ref name=Huscroft102>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 102–103</ref> Mentanto, apaeció otru pretendiente al tronu, [[Eduardo'l Exiliáu]], fíu d'[[Edmundo II d'Inglaterra|Edmundo Costiella de Fierro]] y nietu d'[[Etelredo II l'Indecisu]], que tornó a Inglaterra en 1057 y, anque finó bien pocu dempués, traxo consigo a la so familia, qu'incluyía dos fíos, [[Margarita d'Escocia (santa)|Margarita]] y Cristina, y un fíu, [[Edgar Atheling]].<ref name=Huscroft97>Huscroft, ''Norman Conquest'', p. 97</ref> En 1065 Northumbria remontar contra Tostig y los sos habitantes escoyeron como sustitutu a [[Morcar]], hermanu menor d'[[Edwin, conde de Mercia]]. Haroldo, en llugar de defender al so hermanu, quixo asegurase'l sofitu de Morcar y Edwin na so pretensión al tronu y sofitó a los rebeldes. Tostig coló al exiliu en Flandes cola so muyer [[Judith de Flandes, condesa de Northumbria|Judit]], hermana de [[Balduino V de Flandes]]. El rei Eduardo d'Inglaterra taba enfermu y finó'l 5 de xineru de 1066. Nun ta claru qué asocedió nel so llechu de muerte. Una versión, derivada del documentu biográficu ''Vita Edwardi'', afirma que'l rei foi atendíu pola so muyer Edith, por Haroldo, pol arzobispu Stigand y por Robert FitzWimarc, y que nos sos últimos díes escoyó al conde de Wessex como socesor nel tronu. Nin siquier les fontes normandes alderiquen que Haroldo fuera nomáu rei, pero sí que'l xuramentu anterior del conde a Guillermo y que la promesa del rei Eduardo fecha en 1051 al normandu nun podíen ser resalvaes nes últimes voluntaes del monarca. Otres fontes ingleses posteriores rellaten que Haroldo foi nomáu rei pol cleru y polos magnates d'Inglaterra.<ref name=Huscroft107>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 107–109</ref> == Invasión d'Inglaterra == {{AP|Conquista normanda d'Inglaterra}} === Preparativos de Haroldo === [[Ficheru:Conquista normanda de Inglaterra.png|thumb|upright=1.5|Llocalización y feches de los principales eventos de la [[conquista normanda d'Inglaterra]].]] Haroldo foi coronáu rei d'Inglaterra'l 6 de xineru de 1066 na nueva [[abadía de Westminster]], anque hai ciertu discutiniu sobre quién ofició la ceremonia. Les fontes ingleses afirmen que foi [[Aldred]], [[arzobispu de York]], ente que les fontes normandes suxeren que foi Stigand, que'l papáu nun reconocía como arzobispu canónicu.<ref name=Huscroft115>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 115–116</ref> Sicasí, la reclamación del tronu per parte de Haroldo nun taba asegurada porque había otros pretendientes, unu de los cualos yera'l so propiu hermanu exiliáu Tostig.<ref name=Ruling12>Huscroft, ''Ruling England'', páxs. 12–13</ref> El rei de Noruega [[Harald III de Noruega|Harald Hardrada]] tamién yera pretendiente, como tíu y herederu del rei [[Magnus I de Noruega|Magnus I]], que fixera un pactu hacia 1040 con [[Canutu Hardeknut]].<ref name=Huscroft118>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 118–119</ref> Y el postreru pretendiente yera Guillermo de Normandía, pa que la so invasión militar fixo casi tolos preparativos el rei Haroldo.<ref name=Ruling12/> Tostig realizó dellos ataques de prueba na mariña sur d'Inglaterra en mayu de 1066 y desembarcó na [[isla de Wight]] ayudáu por una flota que-y apurrió'l so cuñáu Balduino V de Flandes. Tostig nun recibió enforma sofitu local y dempués de probar suerte en [[Lincolnshire]] y cerca del ríu [[Humber]], decidió retirase a Escocia.<ref name=Ruling12/> Según el cronista normandu [[Guillermo de Jumièges]], el duque normandu unvió a Haroldo una embaxada pa recorda-y el so xuramentu de llealtá a la so reclamación del tronu inglés, anque nun ye seguro qu'esta embaxada unviárase realmente. Haroldo preparó un exércitu y una flota pa intentar repeler l'ataque de Guillermo y caltuvo tropes y barcos esplegaos na [[canal de la Mancha]] mientres gran parte del branu.<ref name=Ruling12/> === Preparativos de Guillermo === El cronista [[Guillermo de Poitiers (cronista)|Guillermo de Poitiers]] afirma que'l duque de Normandía convocó un conseyu onde los nobles y Guillermo aldericaron los riesgos d'una invasión d'Inglaterra. Anque ye posible que aldericárense dellos pormenores, ye improbable qu'hubiera nengún alderique porque'l control del duque sobre los sos nobles yera total y l'interés d'estos nun sería otru más qu'asegurase un beneficiu de la posible conquista.<ref name=Bates79>Bates ''William the Conqueror'' páxs. 79–81</ref> Guillermo de Poitiers tamién rellata que'l duque llogró'l consentimientu pa la invasión del papa [[Alejandro II (papa)|Alejandro II]] y que s'aseguró'l sofitu del emperador [[Enrique IV del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]] y del rei [[Svend II de Dinamarca]]. De toes formes, Enrique IV yera inda menor d'edá y Svend II podría tar más comenenciudu en sofitar a Haroldo y faer con él causa común contra'l rei noruegu Harald Hardrada, polo qu'estes afirmaciones tienen de ser tomaes con procuru. Anque ye ciertu que llegó l'aprobación papal una vegada que la invasión normanda tuviera ésitu, nenguna otra fonte menta que'l sumu pontífiz sofitara esta conquista antes de la so realización.<ref name=Huscroft120>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 120–123</ref> Los fechos posteriores a la invasión, qu'incluyeron una penitencia de Guillermo, paecíen buscar la bendición del papa a les aiciones de los normandos. Mientres duró la invasión d'Inglaterra, Guillermo dexó'l gobiernu del ducáu en manes de la so esposa.<ref name=DNB/> [[Ficheru:Bayeux Tapestry scene32 Halley comet.jpg|thumb|Representación del [[cometa Halley]] nel [[Tapiz de Bayeux]]. Esti [[cometa]] pasó cerca de la Tierra en 1066, y foi consideráu un mal badagüeyu pa Haroldo II, lo que dio ánimos a les tropes de Guillermo.<ref>Asimov, ''La formación d'Inglaterra'', p. 156</ref>]] Mientres el branu Guillermo xuntó un exércitu y una flota d'invasión en Normandía. Anque l'afirmación de Guillermo de Jumièges de que la flota normanda constaba de trés mil barcos ye una clara desaxeración, la fuercia naval foi ensin dulda numberosa y amás construyida dende cero. Los cronistes Guillermo de Jumièges y Guillermo de Poitiers discrepen sobre'l llugar en que se construyeron los barcos, pero coinciden nel llugar dende'l que partieron, [[Saint-Valery-sur-Somme]]. La flota tresportaba una fuercia compuesta por soldaos de los dominios de Guillermo en Normandía y Maine y un númberu importante de mercenarios, aliaos y voluntarios de Bretaña, el nordeste de Francia y Flandes, amás d'un pequeñu númberu de combatientes procedentes d'otres partes d'Europa. Toos taben preparaos yá n'agostu, pero los vientos adversos obligaron a retardar la partida pa finales de setiembre. Quiciabes influyeron otros factores nel retrasu, como los informes d'intelixencia procedentes d'Inglaterra qu'informaríen del esplegue de tropes de Haroldo por tola mariña. El rei inglés caltuvo al so exércitu n'alerta mientres tol branu, pero tuvo qu'eslleilo'l 8 de setiembre ante l'entamu de la campaña de colleches nel campu.<ref name=Carpenter72>Carpenter, ''Struggle for Mastery'', p. 72</ref> === Invasión de Tostig y Hardrada === Tostig, hermanu de Haroldo, aliar col rei noruegu Harald Hardrada y dambos invadieron [[Reinu de Northumbria|Northumbria]] en setiembre de 1066, onde ganaron a les fuercies locales de Edwin y Morcar na [[batalla de Fulford]], llibrada cerca de [[York]]. El rei Haroldo tuvo noticia d'esta invasión y coló escontra'l norte, ganando y dando muerte a Hardrada y Tostig el 25 de setiembre na [[batalla de Stamford Bridge]].<ref name=Huscroft118>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 118–119</ref> La flota normanda de Guillermo partió finalmente solo dos díes depués d'esti enfrentamientu y desembarcó na badea de Pevensey, al sur d'Inglaterra, el 28 de setiembre. Guillermo treslladó dempués a los sos homes a [[Hastings]], unes poques milles al este, onde ordenó llevantar un castiellu como base d'operaciones. Dende ende llanzó incursiones qu'afararon la zona y esperó el regresu de Haroldo dende'l norte ensin alloñar de la mariña, que yera la so llinia de comunicación con Normandía.<ref name=Carpenter72/> === Batalla de Hastings === {{AP|Batalla de Hastings}} En ganando a Harald Hardrada y a Tostig, Haroldo dexó a gran parte del so exércitu nel norte, incluyíos Edwin y Morcar, y coló col restu escontra'l sur pa faer frente a la tarrecida invasión normanda.<ref name=Carpenter72/> El rei inglés de xuru tuvo noticia del desembarcu de Guillermo mientres viaxaba escontra'l sur. Detener en Londres y depués siguió escontra Hastings, a onde tardó en llegar alredor d'una selmana avanzando unos 43&nbsp;km diarios<ref name=Marren93>Marren, ''1066'', p. 93</ref> pa percorrer 320&nbsp;km.<ref name=Huscroft124>Huscroft, ''Norman Conquest'', p. 124</ref> Anque Haroldo intentó sorprender a los normandos, los esploradores de Guillermo informaron puntualmente al duque de la llegada de los ingleses. Nun se conocen con detalle los eventos previos a la decisiva batalla porque les fontes son contradictories, pero toos coinciden en que Guillermo salió del so castiellu a la cabeza del exércitu y foi al alcuentru del enemigu.<ref name=Lawson180>Lawson, ''Battle of Hastings'', páxs. 180–182</ref> Haroldo decidiera tomar una posición defensiva a lo cimero de la llomba de Senlac —na actual llocalidá de [[Battle (East Sussex)]]—, a unos 10 km de distancia del castiellu llevantáu polos normandos.<ref name=Marren99>Marren, ''1066'', páxs. 99–100</ref> [[Ficheru:Bayeux Tapestry Horses in Battle of Hastings.jpg|thumb|left|Escena del Tapiz de Bayeux que retrata la [[batalla de Hastings]], llibrada'l 14 d'ochobre de 1066.]] La batalla empezó sobre les nueve de la mañana del 14 d'ochobre y duró tol día. Conozse'l so desenvolvimientu en llinies xenerales, pero los detalles nun tán claros polos rellatu contradictorios de les fontes.<ref name=Huscroft126>Huscroft, ''Norman Conquest'', p. 126</ref> El númberu de contendentes de dambos bandos yera similar, pero ente que Guillermo cuntaba con caballería, infantería y arqueros, Haroldo solo tenía infantería y bien pocos o nengún arqueru.<ref name=Carpenter73>Carpenter, ''Struggle for Mastery'', p. 73</ref> Los soldaos ingleses formaron un [[Skjaldborg|muriu d'escudos]] a lo cimero de la llomba y nun principiu repelieron a los normandos con tanto ésitu que los homes de Guillermo tuvieron que retirase dempués de sufrir numberoses baxes. Dalgunes de les tropes [[Pueblu bretón|bretones]] del duque fueron presa de la llerza y fuxeron escorríes por soldaos ingleses. Nesi momentu intervieno la caballería normanda y aniquiló a los soldaos ingleses, qu'abandonaron la formación. Mientres la fuxida de los bretones, ente les tropes del duque estendió la noticia de la muerte de Guillermo, pero esti consiguió reordenar a los sos homes. Los normandos asonsañaron otros dos retiraes pa intentar que los ingleses escorrer de nuevu y espunxérense a les cargues de caballería.<ref name=Huscroft127>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 127–128</ref> Les fontes son confuses sobre lo qu'asocedió mientres la tarde, pero ensin dulda el fechu decisivu foi la muerte de Haroldo, sobre la que circulen delles versiones: Guillermo de Jumièges afirma que'l rei foi asesináu pol duque en persona, pero'l [[tapiz de Bayeux]], texíu delles décades dempués, representa a Haroldo col güeyu trevesáu por una flecha.<ref name=Huscroft129>Huscroft, ''Norman Conquest'', p. 129</ref> El cadabre de Haroldo foi identificáu dempués de la batalla, yá seya pola so armadura o poles marques nel so cuerpu. Los cayíos ingleses, ente ellos Gyrth y Leofwine, los dos hermanos de Haroldo, y los sos guardias personales, los [[huscarle]], fueron abandonaos nel campu de batalla. La madre del rei muertu, Gytha, ufiertó a Guillermo'l pesu del so fíu n'oru si apurría-y el cuerpu, pero'l normandu nun aceptó.{{#tag:ref|[[Guillermo de Malmesbury]] afirma que'l normandu aceptó la ufierta de Gytha, pero Guillermo de Poitiers diz que lo refugó. Los biógrafos modernos de Haroldo tán d'alcuerdu en que Guillermo refugó esa propuesta.<ref name=Walker181>Walker, ''Harold'', p. 181</ref><ref name=Rex254>Rex, ''Harold II'', p. 254</ref>|group="N"}} Nel so llugar, Guillermo ordenó que'l cuerpu de Haroldo refundiar al mar, anque nun se sabe ónde. L'abadía de Waltham, fundada por Haroldo, dixo tiempu dempués que'l cuerpu del rei foi soterráu ellí secretamente.<ref name=Huscroft131>Huscroft, ''Norman Conquest'', p. 131</ref> === Marcha escontra Londres === Los ingleses nun se rindieron darréu tres la derrota en Hastings. Bien al contrariu, el cleru y los magnates británicos nomaron rei a [[Edgar Atheling]], un noble con escasos sofitos. N'esperando unos díes, Guillermo reforzó'l dominiu de [[Dover (Kent)|Dover]] y delles zones de [[Kent]] y [[Canterbury]], amás d'unviar una fuercia a tomar [[Winchester]], onde taba l'ayalga real inglés.<ref name=Huscroft132/> Con esto'l duque normandu aseguróse'l control de la so retaguardia y l'eventual vía d'escape a Normandía si ello yera necesariu.<ref name=DNB/> Dempués, los normandos algamaron a finales de payares [[Southwark]], frente a [[Londres]] pero na vera opuesta del [[Támesis]], tres los que Guillermo decidió dar un rodiu pel sur y l'oeste de la ciudá quemando tou al so pasu. Cruciaron el ríu Támesis en [[Wallingford]] a principios d'avientu y ellí Guillermo recibió la sumisión del arzobispu Stigand. Poco dempués, en [[Berkhamsted]], rindiéronse ante los invasores Edgar Atheling, Morcar, Edwin y l'arzobispu Aldred. Guillermo foi coronáu rei d'Inglaterra na [[abadía de Westminster]] el día de [[Navidá]] de 1066.<ref name=Huscroft132>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 131–133</ref> == Afitamientu == === Primeres midíes === Guillermu I permaneció n'Inglaterra dempués de la so coronación y trató de ganase a l'aristocracia saxona. Los condes sobrevivientes —Edwin de Mercia, Morcar de Northumbria y Waltheof de Northampton— caltuvieron les sos tierres y títulos.<ref name=Huscroft138/> Waltheof casóse con Judit, sobrina de Guillermo y fía de Adelaida,<ref name=Douglas423>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 423</ref> y propúnxose un matrimoniu ente Edwin y una de les fíes del nuevu rei. Al paecer, Edgar Atheling tamién recibió tierres. Los cargos eclesiásticos tampoco sufrieron cambeos, ya inclusive Stigand caltuvo'l so arzobispáu.<ref name=Huscroft138/> Sicasí, la familia de Haroldo sigo que perdió les sos tierres, al igual qu'otros que llucharon contra Guillermo en Hastings.<ref name=Carpenter75/> En marzu de 1067 el nuevu rei asegurara les sos conquistes y tornó a Normandía llevándose con él a Stigand, Morcar, Edwin, Edgar y Waltheof. Dexó nel gobiernu de la islla al so hermanu Odón, obispu de Bayeux, y a Guillermo FitzOsbern, fíu del que fora nel pasáu unu de los sos más firmes sofitos.<ref name=Huscroft138/> FitzOsbern recibió'l títulu de conde de Wessex y Odón el de conde de Kent.<ref name=DNB/> Anque Guillermo dexó a dos normandos a la cabeza del gobiernu, los cargos de [[xérif]] siguieron en manes d'ingleses.<ref name=Carpenter75>Carpenter, ''Struggle for Mastery'', páxs. 75–76</ref> De vuelta nel continente, Guillermo foi a Rouen y a l'abadía de [[Fécamp]],<ref name=Huscroft138>Huscroft, ''Norman Conquest'', páxs. 138–139</ref> tres los qu'asistió a la consagración de nueves ilesies y de dos monesterios normandos.<ref name=DNB/> Mientres Guillermo taba en Normandía, un antiguu aliáu, [[Eustaquio II de Boulogne|Eustaquio II]], [[Condáu de Boulogne|conde de Boulogne]], intentó ensin ésitu la conquista de Dover. La resistencia inglesa a los invasores normandos yá empezara col ataque d'[[Edric el Xavaz]] a [[Hereford]] y revueltes en [[Exeter]], focu de resistencia de la madre de Haroldo, Gytha.<ref name=Ruling57/> FitzOsbern y Odón tuvieron munches dificultaes pa controlar a los nativos y por ello punxeron en marcha un ambiciosu plan de construcción de castiellos que dexaren controlar Inglaterra.<ref name=DNB/> Guillermo tornó a la islla n'avientu de 1067 y sitió Exeter. La ciudá aguantó l'asediu dieciocho díes y tres la so rindición el rei ordenó llevantar un castiellu nella p'asegurar el so dominiu. Mentanto, los fíos de Haroldo, fuxíos a [[Irlanda]], empezaron a atacar nes mariñes del sur d'Inglaterra y desembarcaron en [[Brístol]], onde fueron ganaos por Eadnoth. El domingu de Pascua de 1067 Guillermo taba de vuelta en Winchester, onde pocu dempués xunióse-y la so esposa Matilde, que foi coronada reina d'Inglaterra en mayu de 1068.<ref name=Ruling57>Huscroft, ''Ruling England'', páxs. 57–58</ref> === Resistencia inglesa === {{VT|Masacre del Norte}} [[Ficheru:Donation par Guillaume le Conquérant 1 - Archives Nationales - AE-III-61.jpg|thumb|Carta real del 14 d'abril de 1069 na que se donen los terrenes de Deerhurst en [[Gloucestershire]] a l'[[Basílica de Saint-Denis|abadía de Saint-Denis]].]] En 1068 Edwin y Morcar empecipiaron una revuelta sofitaos por Gospatric, conde de Northumbria. El cronista [[Orderico Vital]] cunta que la razón de Edwin pa remontase contra Guillermo foi que nun se-y propunxo casase con una de les sos fíes, pero tamién pudieron influyir otres razones, como l'aumentu de poder del normandu Guillermo FitzOsbern en Herefordshire, dominiu qu'entraba en conflictu col condáu de Edwin. Guillermo coló al traviés de les tierres de Edwin y mandó construyir el [[castiellu de Warwick]]. Edwin y Morcar rindiéronse, pero Guillermo siguió hasta [[York]] y ellí ordenó llevantar otros dos castiellos, en York y en [[Nottingham]], antes de tornar al sur. Nel camín de vuelta el rei decidió construyir más castiellos en [[Castiellu de Lincoln|Lincoln]], [[Huntingdon]] y [[Cambridge]], fortificaciones que dexó al mandu de siguidores sos, como William Peverel en Nottingham y Henry de Beaumont en Warwick. A finales de 1068 Guillermo tornó a Normandía.<ref name=Ruling57/> A empiezos de 1069 Edgar Atheling remontóse y atacó York. El rei tornó ellí y construyó otru castiellu, pero dexó en llibertá a Atheling, quien na seronda s'alió col rei [[Svend II de Dinamarca]]. El danés traxera una poderosa flota cola qu'atacó York, Exeter y [[Salisbury]]. Con York nel so poder, Edgar Atheling foi proclamáu rei polos sos siguidores, lo que desamarró una respuesta inmediata de Guillermo, que dexó d'atender una revuelta en Maine, Francia, pa viaxar a Inglaterra y ganar a los sublevaos. Nun xestu bien simbólicu, Guillermo pasiar cola so corona de rei poles ruines de York el día de Navidá de 1069. De los daneses de Svend II desfíxose pagándo-yos un [[danegeld]]. Dempués coló escontra'l [[ríu Tees]] afarando tou al so pasu. Edgar fuxó escontra Escocia,<ref name=Carpenter76/> que'l so rei [[Malcolm III d'Escocia|Malcolm III]] taba casáu cola so hermana Margarita.<ref name=Douglas225>Douglas, ''William the Conqueror'', p. 225</ref> Waltheof y Gospatric, qu'habíen estáu implicaos na rebelión, rindiéronse y Guillermo dexó que caltuvieren les sos tierres. Sicasí, el rei nun dio por concluyíu l'asuntu y mientres l'iviernu coló al traviés del cordal de los [[Peninos]] pa ganar l'últimu apartaz rebalbu en [[Shrewsbury]] y llevantar castiellos en [[Chester]] y [[Stafford]]. Esta campaña, qu'incluyó la quema y destrucción de tol campu pol que travesaron les tropes reales, ye conocida na historiografía como «[[Masacre del Norte]]». Les operaciones contra la resistencia inglesa remataron n'abril de 1070, cuando Guillermo volvió llucir la so corona real en [[Winchester]].<ref name=Carpenter76>Carpenter, ''Struggle for Mastery'', páxs. 76–77</ref> === Asuntos eclesiásticos === [[Ficheru:Battleabbey-wyrdlight-0170.jpg|thumb|upright|Entrada principal a l'[[abadía de Battle]], mandada construyir en 1070 por Guillermu I cerca del llugar en que se llibró la [[batalla de Hastings]].]] Mientres taba en Winchester en 1070, Guillermo axuntar con trés [[Legáu apostólicu|legaos papales]] —Juan Minutus, Pedro y Ermenfrido de Sion— unviaos pol papa [[Alejandro II (papa)|Alejandro II]]. Los legaos coronaron ceremonialmente a Guillermo mientres la corte celebrada'l Domingu de Pascua,<ref name=Bates106/> un fechu que s'interpreta como'l sellu d'aprobación papal a les conquistes del normandu.<ref name=DNB/> Dempués los legaos y el rei Guillermo celebraron dellos conceyos eclesiásticos destinaos a reformar y reorganizar la Ilesia d'Inglaterra. Stigand y el so hermanu Æthelmær, obispu de Elmham, fueron depuestos de los sos obispaos, al igual que dellos abás ingleses. Nel conceyu celebráu en [[Pentecostés]] nomar a [[Lanfranco de Canterbury|Lanfranco]] como nuevu obispu de Canterbury y a Thomas de Bayeux como nuevu arzobispu de York en sustitución de Aldred, que finara en setiembre de 1069.<ref name=Bates106/> Miembros del cleru normandu ocuparon los cargos de los abás y obispos ingleses depuestos y a la fin d'esta reordenación de la Ilesia tan solo quedaron dos obispos ingleses y dellos prelaos d'orixe continental que fueron nomaos nel so momentu pol rei Eduardo'l Confesor.<ref name=Bates106>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 106–107</ref> Tamién en 1070 Guillermo ordenó la fundación de l'[[abadía de Battle]], un nuevu monesteriu cercanu al llugar en que se llibró la [[batalla de Hastings]], en parte como una penitencia poles muertes causaes nel combate y en parte como memorial a tolos cayíos na batalla.<ref name=DNB/> == Problemes n'Inglaterra y nel continente == === Ataques daneses y rebelión nel norte === Anque'l rei danés [[Svend II de Dinamarca|Svend II]] prometiera colase d'Inglaterra, tornó na primavera de 1070 y atacó na rexón del ríu Humber y [[Anglia Oriental]] escontra la [[Ely|isla de Ely]], onde se xunió a [[Hereward el Proscritu]], un noble saxón. Les fuercies de Hereward atacaron l'[[Catedral de Peterborough|abadía de Peterborough]] y escalar. Guillermo desfacer de Svend II y la so flota en 1070<ref name=Douglas221>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 221–222</ref> y pudo tornar al continente pa faer frente a los problemes en Maine, onde la ciudá de [[Le Mans]] remontárase l'añu anterior. Otru problema foi la muerte del conde [[Balduino VI de Flandes]] en xunetu de 1070, lo que provocó una crisis pola socesión ente la so vilba y [[Roberto I de Flandes|Roberto]], hermanu del conde fináu. La vilba propúnxo-y matrimoniu a Guillermo FitzOsbern y este aceptó, pero morrió en febreru de 1071 na [[Batalla de Cassel (1071)|batalla de Cassel]] y Roberto convertir en conde. El nuevu gobernante de Flandes oponer a la medría de poder de Guillermo nel continente, polo que la batalla de Cassel non solo quitó al rei d'Inglaterra d'unu de los sos más importantes sofitos, sinón que tamién alterió l'equilibriu de poder nel norte de Francia.<ref name=Douglas223>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 223–225</ref> En 1071 Guillermo encaloró la postrera revuelta nel norte d'Inglaterra. El conde Edwin foi traicionáu y asesináu polos sos propios homes y el rei Guillermo consiguió construyir una ponte que dexó a les sos tropes aportar a la pantanosa zona de la islla de Ely, onde taben atrincheraos Hereward el Proscritu y Morcar. Hereward consiguió fuxir, pero Morcar foi prindáu, quitáu del so condáu y encarceláu. En 1072 Guillermo invadió Escocia y ganó al so rei Malcolm III, quien pocu antes atacara'l norte d'Inglaterra. Dambos monarques roblaron la paz col tratáu de Abernethy y probablemente Malcolm tuvo qu'apurrir al so fíu [[Duncan II d'Escocia|Duncan]] como rehén. Ye probable que nesti tratáu tamién s'alcordara la espulsión de Edgar Atheling de la corte escocesa.<ref name=Bates107>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 107–109</ref> Dempués, Guillermo centró la so atención de nuevu en Francia y tornó a Normandía a principios de 1073 pa enfrentar la invasión de Maine per parte de [[Fulco IV d'Anjou]]. Nuna rápida campaña que remató'l 30 de marzu d'esi añu, Guillermo arrampuñó Le Mans a los angevinos y aseguró los sos dominios continentales. Sicasí, el nuevu conde de Flandes, Roberto, aceptó na so corte a Edgar Atheling y casó a la so media hermana [[Berta d'Holanda|Berta]] col rei de Francia, [[Felipe I de Francia|Felipe I]], que yera enemigu de los normandos.<ref name=Douglas228>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 228–229</ref> Guillermo viaxó a Inglaterra pa llicenciar a les sos tropes en 1073, pero aína tornó a Normandía y permaneció ellí mientres 1074<ref name=Bates111>Bates, ''William the Conqueror'', p. 111</ref> mientres la islla quedaba en manes de Ricardo FitzGilbert, Guillermo de Warenne<ref name=Bates112/> y Lanfranco. El fechu de que Guillermo nun triara Gran Bretaña mientres un añu enteru indica qu'asegurara'l so control.<ref name=Bates112>Bates, ''William the Conqueror'', p. 112</ref> Atheling aprovechó l'ausencia del monarca inglés pa movese a Escocia dende Flandes. Amás, el rei de Francia apurrió-y a Edgar l'estratéxicu castiellu de [[Montreuil (Pasu de Calais)|Montreuil-sur-Mer]], cercanu a la canal de la Mancha,<ref name=Douglas230/> pero Guillermo obligó a Atheling a sometese y volver a la corte normanda.<ref name=Bates111/> Felipe I nun agambó nel so enfotu y en 1075 espoleó una revuelta en Bretaña.<ref name=Douglas230>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 230–231</ref> === Rebelión de los condes === [[Ficheru:Castle Meadow, Norwich.jpg|thumb|El [[castiellu de Norwich]], sitiáu en 1075 mientres la Rebelión de los condes.]] En 1075, aprovechando l'ausencia del rei, Ralph de Gael, conde de Norfolk, y Roger de Breteuil, conde de Hereford, conspiraron pa derrocar a Guillermo na que se conoció como la Rebelión de los condes».<ref name=Douglas231/> Ralph tenía antepasaos bretonos y tuviera tola so vida anterior a 1066 en Bretaña, onde tenía tierres.<ref name=Ralph>Williams, "[http://www.oxforddnb.com/view/article/11707 Ralph , conde (d. 1097x9)]" ''Oxford Dictionary of National Biography''</ref> Roger yera normandu, fíu de Guillermo FitzOsbern, pero heredara muncho menos poder que'l que tuvo'l so padre.<ref name=Roger>Lewis, "[http://www.oxforddnb.com/view/article/9661 Breteuil, Roger de, conde de Hereford (fl. 1071–1087)]" ''Oxford Dictionary of National Biography''</ref> Al paecer l'autoridá de Ralph yera enforma menor que la que gociaren los sos predecesores nel condáu y ello foi probablemente la causa de la revuelta.<ref name=Ralph/> De toes formes, la causa exacta d'esta rebelión nun ta del tou clara. Poner en marcha mientres la boda de Ralph con una pariente de Roger, celebrada en Exning. Tamién tuvo implicáu otru conde, Waltheof, unu de los favoritos de Guillermo, y otru señores bretonos que sofitaben a Ralph y Roger. Amás, Ralph solicitó ayuda a los daneses. El rei Guillermo nun viaxó a Inglaterra y dexó que los sos homes encaloraren esta rebelión. Roger nun pudo salir de la so fortaleza en Herefordshire gracies a los esfuercios de Wulfstan, [[obispu de Worcester]], y Æthelwig, abá de Evesham. Ralph foi sitiáu nel [[castiellu de Norwich]] poles fuercies de Odón de Bayeux, [[Geoffroy de Montbray|Godofredo de Montbray]], Ricardo FitzGilbert y Guillermo de Warenne, a pesar de lo cual Ralph dexó Norwich al cargu de la so esposa y fuxó a Bretaña. El castiellu acabó rindiéndose y a la so guarnición dexóse-y tornar al continente. Mentanto, [[Canutu IV de Dinamarca|Canutu]], hermanu del rei de Dinamarca, llegara a Inglaterra al mandu d'una flota de doscientos barcos, pero demasiáu tarde porque Norwich yá se rindiera. Los daneses atacaron delles llocalidaes costeres y coláronse.<ref name=Douglas231/> Guillermo volvió a Inglaterra a finales de 1075 pa enfrentar l'amenaza de los daneses y dexó a la so esposa Matilde gobernando en Normandía. Celebró la Navidá en Winchester y ocupóse de los responsables de la rebelión.<ref name=Bates181>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 181–182</ref> Roger foi encarceláu y Waltheof executáu en mayu de 1076. Antes d'esta fecha'l rei hubo de tornar al continente pa encarar la rebelión que Ralph siguiera en Bretaña.<ref name=Douglas231>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 231–233</ref> === Problemes familiares y nos sos dominios === El conde Ralph aseguróse'l control del castiellu de [[Dol-de-Bretagne|Dol]] y en setiembre de 1076 Guillermo avanzó per Bretaña y punxo sitiu a la fortaleza. Sicasí, el rei Felipe I de Francia allegó n'auxiliu de Ralph y consiguió ganar a Guillermo y obligalo a replegase a Normandía. Anque esta foi la primer derrota en batalla del rei Guillermo, nun tuvo graves consecuencies. Los angevinos atacaron en Maine a fines de 1076 y acabaron ganaos nuna aición na que'l mesmu Fulco IV resultó mancáu. Más grave pa los intereses normandos foi la retirada a un monesteriu de Simon de Crépy, conde de Amiens, pos antes de convertise en monxu apurriera'l so condáu de [[Vexin]] al rei de Francia. Vexin fuera una rexón fronterizo y neutral ente Normandía y el reinu de Francia y Simon de Crépy aliáu de Guillermo. En 1077 el rei d'Inglaterra robló la paz con Felipe I y consiguió una tregua col conde Fulco d'Anjou.<ref name=Bates183>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 183–184</ref> A finales de 1077 o principios de 1078 empezaron los problemes ente Guillermo y el so fíu mayor, [[Roberto II de Normandía|Roberto]]. El cronista Orderico Vital afirma que los problemes empecipiar por una engarradiella ente Roberto y los sos dos hermanos menores, [[Guillermu II d'Inglaterra|Guillermo]] y [[Enrique I d'Inglaterra|Enrique]], na qu'estos dos refundiaron agua al so hermanu mayor. Sicasí, lo más probable ye que'l primoxénitu del rei d'Inglaterra sintiera que gociaba de pocu poder. Orderico rellata que Roberto esixera infructuosamente gobernar Maine y Normandía, polo qu'abandonó'l ducáu en compañía d'un puñáu de mozos siguidores, munchos d'ellos tamién fíos de los homes d'enfotu de Guillermo. Ente esti siguidores de Roberto taben Roberto de Bellême, Guillermo de Breteuil y Roger, fíu de Ricardo FitzGilbert. El grupu de mozos dirixir al castiellu de [[Rémalard]] y atacar xunto con dellos enemigos de Guillermo.<ref name=Bates185>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 185–186</ref> La respuesta del rei foi inmediata y espulsar de Rémalard, pero'l rei Felipe I de Francia ufiertó-yos ocupar la fortaleza de [[Gerberoy]] en xineru de 1079, onde Roberto recibió más refuerzos. Guillermo asedió Gerberoy, pero los sitiaos consiguieron burllar el cercu de les fuercies del rei d'Inglaterra y entablaron un combate nel que Guillermo resultó desmontáu del caballu pol so propiu fíu Roberto y foi salváu pola intervención d'un soldáu inglés. Les fuercies de Guillermo hubieron de llevantar l'asediu y el rei tornó a Rouen. El 12 d'abril de 1080, padre y fíu llegaron a un alcuerdu pol que Roberto recibiría'l ducáu de Normandía a la muerte del so proxenitor.<ref name=Douglas238>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 238–239</ref> [[Ficheru:Anlo-Norman Kingdom es.png|thumb|Espansión de les árees sol dominiu de Guillermu I ente 1072 y 1087.]] La noticia de la derrota del rei Guillermo espoleó a los sos enemigos nel norte d'Inglaterra. N'agostu y setiembre de 1079, el rei escocés Malcolm III atacó al sur del [[ríu Tweed]] y mientres un mes afaró la zona. La falta de respuesta per parte de los normandos fixo crecer la molición ente los habitantes de Northumbria y por ello na primavera de 1080 remontar contra Walcher, [[obispu de Durham]] y conde de Northumbria. L'obispu foi asesináu'l 14 de mayu de 1080 y Guillermo hubo d'unviar al so mediohermanu Odón a ocupase del asuntu.<ref name=Douglas240/> El rei partió de Normandía en xunetu de 1080<ref name=Bates188>Bates, ''William the Conqueror'', p. 188</ref> y na seronda encargó al so fíu Roberto qu'entamara una campaña contra los escoceses. El primoxénitu atacó en Lothian, forzó a Malcolm III a aceptar les sos condiciones y ordenó que s'alzara un castiellu en [[Newcastle upon Tyne]] mientres tornaba a Inglaterra.<ref name=Douglas240>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 240–241</ref> El rei Guillermo tuvo en Gloucester na Navidá de 1080 y en Winchester en Pentecostés de 1081; en dambes ocasiones vistió la so corona real. Nesi periodu llegó a Inglaterra una embaxada papal que solicitó la llealtá del rei al sumu pontífiz, daqué que Guillermo refugó.<ref name=Bates188/> En 1081 el monarca inglés tuvo en [[Gales]], anque les fontes difieren sobre'l propósitu d'esta visita. La ''[[Crónica anglosaxona]]'' diz que foi una campaña militar, pero les fontes galeses afirmen que se trató d'un pelegrinaxe real a [[Saint David's]]. Un biógrafu del rei Guillermo, David Bates, cree más probable la versión de la intervención militar porque'l balance de poder variara apocayá en Gales y de xuru Guillermo quixo aprovechar la circunstancia pa estender el poder normando. A finales de 1081, el rei taba de vuelta nel continente encarando unos disturbios en Maine qu'acabaron nun alcuerdu axustáu por un legáu papal.<ref name=Bates189>Bates, ''William the Conqueror'', p. 189</ref> === Últimos años === Los datos sobre les aiciones de Guillermo ente 1082 y 1084 son escasos. Según l'historiador David Bates, esto significa qu'en realidá nun asocedieron munches coses dignes de mención y que Guillermo tuvo nos sos dominios continentales, polo que la ''Crónica anglosaxona'' nun reflexa apenes noticies d'entós.<ref name=Bates193>Bates, ''William the Conqueror'', p. 193</ref> En 1082 Guillermo ordenó l'arrestu del so mediohermanu Odón por razones nada clares, pos nengún cronista rexistró información sobre la disputa ente dambos. Tan solu Orderico Vital dexó escritu dempués que Odón tenía aspiraciones papales y qu'amás trató de persuadir a dalgunos de los vasallos de Guillermo por que se xunieren a una invasión del sur d'Italia. Quiciabes esto foi consideráu como una intromisión na autoridá real que Guillermo quixo castigar. Odón permaneció encarceláu'l restu del reináu de Guillermo, pero nun perdió les sos tierres. En 1083 surdieron nuevos problemes cuando'l fíu del rei, Roberto, remontóse una vegada más col sofitu del rei de Francia, Felipe I. Otru duru golpe pa Guillermo foi la muerte de la so esposa Matilde el 2 de payares de 1083, a la que siempres tuvo bien xuníu.<ref name=Douglas243>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 243–244</ref> Los problemes en Maine perpetuar cola rebelión de Huberto de Beaumont, probablemente en 1084. Huberto foi sitiáu nel so castiellu de [[Sainte-Suzanne (Mayenne)|Sainte-Suzanne]] mientres siquier dos años, pero finalmente robló la paz col rei y volvió gociar del so favor. Nun tán claros los movimientos del rei en 1084 y 1085. Taba en Normandía el Domingu de Pascua de 1084, pero probablemente tamién tuviera n'Inglaterra antes d'esa fecha pa recaldar el dineru necesario pa pagar un [[danegeld]] al rei [[Canutu IV de Dinamarca]] y evitar asina la so invasión. Les fuercies normandes ya ingleses tuvieron n'alerta mientres 1085 y 1086 ante l'amenaza danesa, pero esta sumió col asesinatu de Canutu en xunetu de 1086.<ref name=Bates196>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 196–198</ref> == Muerte == Guillermo partió d'Inglaterra a finales de 1086. Namás tornar al continente, casó a la so fía Constanza con [[Alano IV de Bretaña|Alano IV]], conde de Bretaña, siguiendo la so política de buscar aliaos contra la monarquía francesa. El so fíu Roberto, aliáu del rei francés, siguía creando problemes hasta'l puntu de que'l so padre lideró una espedición contra la rexón francesa del Vexin en xunetu de 1087. Mientres asediaba [[Mantes]], Guillermo cayó enfermu o se mancó cola so siella de montar,<ref name=Bates202/> polo que foi treslladáu al [[Prioratu (relixón)|prioratu]] de San Gervasio de Rouen, onde finó'l 9 de setiembre de 1087.<ref name=DNB/> Nun se conocen con detalle los eventos que precedieron a la so muerte porque hai dos versiones distintes. Orderico Vital dexó un estensu rellatu chiscáu con discursos de munchos de los implicaos, pero más bien paez ser la historia de cómo tenía de morrer un rei qu'una narración fidedigna de asoceder. La otra versión ye ''De Obitu Willelmi'' —''Sobre la muerte de Guillermo''—, que se probó una copia de dos escritos del sieglu IX colos nomes camudaos.<ref name=Bates202>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 202–205</ref> Guillermo dexó Normandía a Roberto y la custodia d'Inglaterra al so segundu fíu, Guillermo, que d'esa manera convertir en rei. El fíu menor, Enrique, heredó dineru. Dempués d'encamenta-y el gobiernu d'Inglaterra, Guillermo padre unvió al so fíu Guillermo de vuelta a Gran Bretaña'l 7 o'l 8 de setiembre con una carta na que pidía a Lanfranco qu'ayudara al nuevu y nuevu monarca. El rei Guillermo tamién dexó donaciones a la Ilesia, dineru que se distribuyó ente los probes y ordenó la lliberación de dellos presos, ente ellos el so mediohermanu Odón.<ref name=Bates202/> [[Ficheru:Church of Saint-Étienne interior (2).jpg|thumb|Balta de Guillermo'l Conquistador na [[Abadía de los Homes]] de [[Caen]]. La inscripción en llatín diz: «Equí reposa l'invencible Guillermo'l Conquistador, duque de Normandía y rei d'Inglaterra, fundador d'esta casa, que morrió nel añu 1087».]] La muerte de Guillermo'l Conquistador provocó dellos disturbios, polo que tolos que lo acompañaron nel so llechu de muerte dexaron el so cuerpu en Rouen y corrieron a defender los sos intereses. Finalmente, el cleru de Rouen iguar pa treslladar el cuerpu a Caen, pos el monarca dexó dichu que quería ser soterráu na [[Abadía de los Homes]] qu'él mesmu fundara. El funeral, al qu'asistieron los obispos y abás de Normandía y el so fíu Enrique, resultó enturbiáu poles pallabres d'un ciudadanu de Caen que dixo que la so familia fuera desaposiada illegalmente de les tierres sobre les que se llevantaba la ilesia. Dempués d'unes comprobaciones azotaes, demostróse que l'home tenía razón y foi compensáu. Asocedió otru incidente cuando'l cuerpu yera introducíu na tumba, pos el buecu yera demasiáu pequeñu y cuando se forzó'l cadabre por que cupiera, esti abrióse y espardió un golor desagradable por tol templu.<ref name=Bates207>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 207–208</ref> Na actualidá una llosa de mármol con una inscripción en llatín, asitiada nel sieglu XIX, marca l'enterramientu de Guillermo. La tumba foi alteriada delles vegaes dende 1087, la primera d'elles en 1522, cuando foi abierta por orde de la [[Santa Sede]]. Naquella ocasión el cuerpu dexóse intactu, pero en 1562, mientres les [[Guerres de relixón de Francia]], la tumba profanóse y los restos del rei fueron espardíos, colo que se perdieron toos salvu un [[fémur]]. En 1642 esti únicu restu de Guillermo foi soterráu de nuevu so una llábana, que foi sustituyida un sieglu dempués por un monumentu más ellaboráu. Esta tumba volvió resultar destruyida na [[Revolución francesa]], y a principios del sieglu XIX asitióse la llábana que puede contemplase güei.<ref name=Douglas362>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 362–363</ref> == Guillermo como rei == === Cambio n'Inglaterra === [[Ficheru:Tower of London White Tower.jpg|thumb|left|La Torre Blanca de Londres, empezada por orde de Guillermu I.]] Cola finalidá asegurase'l control normandu sobre Inglaterra, Guillermo ordenó construyir numberosos castiellos y fortaleces per tol reinu, ente ellos la Torre Blanca de la [[Torre de Londres]]. Estos castiellos dexaben a los normandos atrincherase nun llugar seguru cuando se víen amenaciaos por dalguna rebelión y daben abellu a les guarniciones nos años posteriores a la conquista. Les primeres fortaleces yeren simples empalizadas de madera y tierra, pero col pasu del tiempu fueron sustituyíes por estructures de piedra.<ref name=Bates147>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 147–148</ref> Nun principiu los señores normandos caltuvieron a los sos caballeros y pagar del so bolsu, pero col pasu del tiempu apurriéronse-yos los sos propios feudos colos que ganase la vida. Guillermo tamién esixía a los sos nobles contribuyir con cuotes fixes de caballeros non solo pa les campañes militares, sinón tamién pa les guarniciones que controlaben Inglaterra.<ref name=Bates154>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 154–155</ref> Cuando morrió Guillermo, y tres numberoses rebeliones ingleses contra los invasores, la mayor parte de l'aristocracia anglosaxona fuera reemplazada por señores de Normandía y d'otres partes del continente. Non tolos nobles qu'acompañaron a Guillermo na conquista adquirieron grandes estensiones de tierra, pos dalgunos amosáronse ronciegos a faese cargu d'elles nun reinu que taba lloñe de ser pacíficu. Anque dalgunos de los nuevos ricos normandos que s'establecieron n'Inglaterra veníen de la familia de Guillermo y de l'alta nobleza normanda, otros yeren d'oríxenes relativamente humildes.<ref name=Bates148>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 148–149</ref> El nuevu rei normandu arrampuñó tierres a terratenientes ingleses y dar a munchos de los que lo siguieron dende'l continente. En delles ocasiones los terrenes espropiar y apurrir a los normandos yeren los qu'arrodiaben un nuevu castiellu, una midida que facilitaba'l control de tola zona.<ref name=Bates152>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 152–153</ref> El cronista medieval [[Guillermo de Malmesbury]] afirma que'l rei Guillermo espropió y despobló una enorme estensión de terrén (36 parroquies) pa crear el [[New Forest]], una zona montiega del sur d'Inglaterra onde prauticar la so gran pasión, la caza. Los historiadores modernos llegaron a la conclusión de que la despoblación d'esta rexón nun foi tan esaxerada y qu'en realidá esi monte yera un terrén pocu fértil que yá antes de la llegada de los normandos y de convertise en monte real malapenes cuntaba con habitantes. Guillermo yera un apasionáu de la caza y por ello promulgó la llei forestal en delles zones d'Inglaterra, cola que reguló quién podía cazar y qué podía ser cazáu.<ref name=Bates118>Bates ''William the Conqueror'' páxs. 118–119</ref> === Alministración === [[Ficheru:William the Conqueror 1066 1087.jpg|thumb|right|Moneda inglesa de Guillermo'l Conquistador.]] Dempués de 1066 Guillermo nun intentó integrar los sos distintos dominios nun reinu unificáu col mesmu conxuntu de lleis. El so [[Sellu (cuñu)|sellu]] posterior a la conquista d'Inglaterra, del que se caltienen seis exemplares, destacaba'l so nuevu estatus como rei y mentaba por separáu'l so títulu ducal. Les alministraciones de Normandía, Inglaterra y Maine yeren sustancialmente distintes y siempres funcionaron por separáu.<ref name=Bates138>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 138–141</ref> Guillermo fixo cargu d'un gobiernu inglés que yera más complexu que'l normandu. Inglaterra taba estremada en [[shire]]s o condaos, de la mesma subdividíos en [[Hundred (división)|centenes]]. Cada condáu yera alministráu por un oficial real llamáu [[xérif]], que tenía un rangu similar al d'un [[vizconde]] normandu y yera responsable d'alministrar la xusticia real y recaldar impuestos.<ref name=Bates23/> Pa supervisar los sos amplios dominios, Guillermo tuvo que viaxar muncho más que cuando solo yera duque y calcúlase que travesó la canal de la Mancha en siquier diecinueve causes ente 1067 y la fecha de la so muerte. Dende l'añu de la conquista hasta 1072, el rei tuvo la mayor parte del tiempu n'Inglaterra, pero d'ende d'equí p'arriba permaneció muncho más tiempu en Normandía.<ref name=Bates133134>Bates ''William the Conqueror'' páxs. 133–134</ref> El gobiernu mover xunto a Guillermo, polo que frecuentemente se tomaben decisiones sobre cada unu de los sos dominios dende llugares bien distantes y estes tresmitíense al traviés de cartes y otros documentos. Guillermo tamién delegaba en persones d'enfotu que podíen tomar decisiones na so ausencia, especialmente si esta diba ser bien llarga. Estos delegaos solíen ser miembros de la so familia, cuantimás el so mediohermanu Odón y la so esposa Matilde, y n'otres ocasiones nomaben persones espertes en dalguna tema específica.<ref name=Bates136>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 136–137</ref> El nuevu rei siguió recaldando'l [[danegeld]], un impuestu a la tierra, la única tasa universal qu'esistía n'Europa occidental na dómina. Yera una contribución añal basada nel valor de les tierres de cada propietariu y que la so cantidá tamién variaba en función de les necesidaes económiques del gobiernu real.<ref name=Bates151>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 151–152</ref> Les monedes ingleses teníen un altu conteníu de plata y se reacuñaban de manera obligatoria cada trés años. La moneda normanda tenía menos plata, yera de menor calidá artística y raramente volvía acuñase. Amás, n'Inglaterra nun yera [[moneda de cursu llegal]] la que fuera acuñada fora de la isla, ente que nel continente asocedía tou lo contrario. Nun hai evidencies de que los [[penique]]s ingleses circularen pol continente, lo que demuestra que nun hubo enforma enfotu n'integrar los sistemes monetarios de Normandía ya Inglaterra.<ref name=Bates138/> Amás de los impuestos, el gobiernu de Guillermo arriquecer polos grandes [[llatifundiu|llatifundios]] d'Inglaterra. Como herederu del rei Eduardo'l Confesor, toles tierres reales acabaron en manes de Guillermo, a les que se sumaron les grandes posesiones de la familia del derrotáu Haroldo, lo que convirtió al rei d'orixe normandu nel mayor terrateniente de tola historia d'Inglaterra con muncha diferencia.<ref name=Bates150>Bates, ''William the Conqueror'', p. 150</ref> === Llibru Domesday === {{AP|Llibru Domesday}} [[Ficheru:Domesday book--w.jpg|thumb|Páxina de [[Warwickshire]] nel [[Llibru Domesday]].]] Na Navidá de 1085 Guillermo ordenó la creación d'un refechu censu de les sos tierres y les de los sos vasallos por toa Inglaterra, un trabayu que güei se conoz como [[Llibru Domesday]]. El censu ta estremáu en condaos y especifica les propiedaes de cada terrateniente. Coles mesmes, describe'l tipu d'esplotación, quién yera'l propietariu del terrenal antes de la conquista normanda, el so valor, los impuestos que tenía de pagar y tamién el númberu de llabradores, araos y otros recursos del terrén. Los conceyos tán nun llistáu separáu. Nesti minuciosu llibru tán tolos condaos ingleses al sur de los ríos [[Ríu Tees|Tees]] y [[Ríu Ribble|Ribble]]. El censu paez rematar el 1 d'agostu de 1086, cuando s'afirma na ''Crónica anglosaxona'' que Guillermo recibió los resultaos y tolos magnates fixeron el Xuramentu de Salisbury, una renovación de los sos xuramentos de llealtá.<ref name=Bates198>Bates, ''William the Conqueror'', páxs. 198–202</ref> Nun sabemos la finalidá exacta qu'escorría'l rei col Llibru Domesday, pero ensin dulda tenía dellos propósitos, tales como sirvir de rexistru de les obligaciones feudales y como xustificación pa un aumentu d'impuestos.<ref name=DNB/> == Legáu == [[Ficheru:Statue d'Dgilliaume lé Contchéthant à Falaise 02.jpg|thumb|upright|left|Monumentu a Guillermo'l Conquistador en [[Falaise (Calvados)|Falaise]], el so llugar de nacencia.]] La consecuencia inmediata de la muerte de Guillermo foi una guerra ente los sos fíos Roberto y Guillermo pol control d'Inglaterra y Normandía.<ref name=DNB/> Inclusive dempués de la muerte de Guillermu II en 1100 y la socesión del so hermanu Enrique como rei d'Inglaterra, el control de dambos territorios foi motivu de disputa ente los fíos de Guillermo hasta la captura de Roberto per parte d'Enrique na [[batalla de Tinchebray]] en 1106. Estes dificultaes na socesión llevaron a una perda d'autoridá en Normandía que dexó que l'aristocracia recuperara enforma del poder que-y había arrebatáu Guillermo'l Conquistador. Amás, los sos fíos perdieron gran parte del control sobre Maine, una rexón que se remontó en 1089 y llogró lliberar de muncha de la influencia normanda.<ref name=Bates208>Bates ''William the Conqueror'' páxs. 208–209</ref> L'impautu de la conquista de Guillermo n'Inglaterra foi grande, pos acarretó fondes alteraciones na Ilesia, l'aristocracia y l'idioma del reinu que persisten de dalguna manera hasta l'actualidá. La invasión forxó llazos ente Inglaterra y Francia que duraron tola Edá Media. Otra consecuencia de la invasión foi la rotura de la fuerte rellación anterior ente Inglaterra y los reinos escandinavos. El gobiernu de Guillermo apiguró elementos de los sistemes inglés y normando y sentó les bases del posterior reinu medieval inglés. Como de abruptos y duraderos fueron los cambeos ye tema qu'inda alderiquen los historiadores, anque dalgunos como Richard Southern tán convencíos de qu'esta conquista foi'l cambéu más radical sufríu por un territoriu européu ente la [[Cayida del Imperiu romanu d'Occidente cayida del Imperiu romanu]] y el [[sieglu XX]]. Otros estudiosos, como H. G. Richardson y G. O. Sayles, cunten que los cambeos n'Inglaterra nun fueron tan fondos.<ref name=Rulers31/> La historiadora Eleanor Searle describe la invasión d'Inglaterra per parte de Guillermo como «un plan que naide, salvo un gobernante escandinavu, considerara».<ref name=Searle232>Searle, ''Predatory Kinship'', p. 232</ref> El reináu de Guillermo foi motivu de discutiniu historiográficu dende'l mesmu momentu de la so muerte. El cronista Guillermo de Poitiers escribió elogiosamente sobre los beneficios del gobiernu del normandu, pero l'obituariu de Guillermo na ''[[Crónica anglosaxona]]'' conderga les sos aiciones en términos bien duros.<ref name=Rulers31>Clanchy, ''England and its Rulers'', páxs. 31–32</ref> A lo llargo de la historia dellos políticos y líderes británicos recurrieron a Guillermo y los eventos del so reináu pa ilustrar sucesos de la historia inglesa. En dómina de la reina [[Sabela I d'Inglaterra|Sabela I]] —sieglu XVI—, l'arzobispu Matthew Parker vía que la conquista malvara a una Ilesia inglesa bien pura qu'él mesmu s'empeñó en restaurar. Nos sieglos XVII y XVIII dellos historiadores y llexisladores cuntaben que Guillermo impunxera un xugu normandu» a los anglosaxones nativos de la isla, un argumentu que perduró hasta'l sieglu XIX dientro del discursu del [[nacionalismu inglés]]. Estos discutinios sobre la so persona y aiciones llevaron a que Guillermu I seya vistu por unos como'l creador del grandor d'Inglaterra y por otros como l'artífiz d'una de les mayores derrotes del pueblu inglés en tola so historia.<ref name=Douglas4>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 4–5</ref> == Matrimoniu y descendencia == Guillermo y la so esposa [[Matilde de Flandes]] tuvieron siquier nueve fíos.<ref name=Douglas393/> L'orde de nacencia de los homes ta claro, pero nenguna fonte esclaria'l de les fíes:<ref name=DNB/> * [[Roberto II de Normandía|Roberto]] nació ente 1051 y 1054 y morrió'l 10 de febreru de 1134.<ref name=Douglas393>Douglas, ''William the Conqueror'', páxs. 393–395</ref> Foi duque de Normandía y casóse con Sibila de Conversano, fía de Godofredo de Conversano.<ref name=RobertDNB>Thompson, [http://www.oxforddnb.com/view/article/23715 "Robert, duke of Normandy (b. in or after 1050, d. 1134)"], ''Oxford Dictionary of National Biography''</ref> * Ricardo nació antes de 1056 y morrió hacia 1075.<ref name=Douglas393/> * [[Guillermu II d'Inglaterra|Guillermo]] nació ente 1056 y 1060 y morrió asesináu'l 2 d'agostu de 1100 nel [[New Forest]].<ref name=Douglas393/><ref name=RufusDNB>Barlow, [http://www.oxforddnb.com/view/article/29449 "William II (c.1060–1100)"], ''Oxford Dictionary of National Biography''</ref> * [[Enrique I d'Inglaterra|Enrique]] nació a finales de 1068 y finó'l 1 d'avientu de 1135.<ref name=Douglas393/> Foi rei d'Inglaterra y casóse primero con [[Edith d'Escocia]], fía de [[Malcolm III d'Escocia]], y dempués con [[Adela de Lovaina]].<ref name=Handbook35>Fryde, et al., ''Handbook of British Chronology'', p. 35</ref> * Adelaida morrió antes de 1113. Al paecer foi prometida de [[Haroldo II d'Inglaterra]] y probablemente monxa en Saint Léger de Préaux.<ref name=Adelida>Van Houts, [http://www.oxforddnb.com/view/article/164 Adelida (Adeliza) (d. before 1113)"], ''Oxford Dictionary of National Biography''</ref> * [[Cecilia de Normandía|Cecilia]] nació antes de 1066 y morrió en 1127. Foi abadesa de l'[[Abadía de les Dames]] de Caen.<ref name=Douglas393/> * Matilde<ref name=DNB/> nació hacia 1061 y pudo morrer en redol a 1086.<ref name=Handbook35/> Ye mentada nel [[Llibru Domesday]] como fía de Guillermo.<ref name=Douglas393/> * [[Constanza de Normandía|Constanza]] morrió en 1090. Casóse con [[Alano IV de Bretaña|Alano IV]], duque de Bretaña.<ref name=Douglas393/> * [[Adela de Normandía|Adela]] morrió en 1137. Casóse con [[Esteban II de Blois|Esteban II]], conde de [[Blois]], y foi la madre del rei [[Esteban d'Inglaterra|Esteban I d'Inglaterra]].<ref name=Douglas393/> * Águeda (posible) prometida d'[[Alfonsu VI de Lleón]], rei de Lleón, de Galicia y de Castiella. Nun hai evidencies de que Guillermo tuviera fíos illexítimos.<ref name=Bastards59>Given-Wilson y Curteis, ''Royal Bastards'', p. 59</ref> == Ver tamién == * [[Guillermo de Poitiers (cronista)|Guillermo de Poitiers]]: ''Fechos de Guillermu II, duque de los normandos'' (''Gesta Guillelmi II ducs Normannorum''). == Notes == {{llistaref|grupu="N"}} == Referencies == {{llistaref|3}} == Bibliografía == * {{cita llibru | apellíos = Asimov| nome = Isaac| enllaceautor= Isaac Asimov| títulu = La formación d'Inglaterra| añu = 1982| editorial = Alianza Editorial| ubicación = Madrid| isbn = 84-206-1907-8}} * {{cita llibru |autor=Bates, David |títulu=William the Conqueror |editorial=Tempus |allugamientu=Stroud, UK |añu=2001 |isbn=0-7524-1980-3}} * {{cita llibru |autor=Carpenter, David |títulu=The Struggle for Mastery: The Penguin History of Britain 1066–1284 |editorial=Penguin |allugamientu= Nueva York|añu=2004 |isbn=0-14-014824-8}} * {{cita llibru | autor=Clanchy, M. T. |títulu=England and its Rulers: 1066–1307 |editorial= Blackwell |edición=tercer|añu=2006 |serie=Blackwell Classic Histories of England |allugamientu=Oxford, UK |isbn=1-4051-0650-6}} * {{cita llibru |apellíu=Collins|nome=Roger|enllaceautor=Roger Collins |títulu=Early Medieval Europe: 300–1000 |editorial=St. Martin's Press |allugamientu=Nueva York |añu=1999 |isbn=0-312-21886-9 |edición=Segunda}} * {{cita llibru |autor= Douglas, David C. |títulu= William the Conqueror: The Norman Impact Upon England |añu=1964 |editorial= [[University of California Press]] |allugamientu= Berkeley, California, USA |oclc= 399137}} * {{cita llibru |autor=Fryde, Y. B. |autor2=Greenway, D. Y. |autor3=Porter, S. |autor4=Roy, I. |títulu=Handbook of British Chronology|edición=tercer |editorial=[[Cambridge University Press]] |allugamientu=Cambridge, UK |añu=1996 |isbn=0-521-56350-X }} * {{cita llibru |autor=Given-Wilson, Chris |autor2= Curteis, Alice |títulu=The Royal Bastards of Medieval England |añu=1995 |editorial=Barnes & Noble |allugamientu= Nueva York |isbn=1-56619-962-X}} * {{cita llibru |autor=Huscroft, Richard |títulu=The Norman Conquest: A New Introduction |editorial=Longman |allugamientu=Nueva York |añu=2009 |isbn=1-4058-1155-2}} * {{cita llibru |autor=Huscroft, Richard |títulu=Ruling England 1042–1217 |editorial=Pearson/Longman |ubicación=Londres |añu=2005 |isbn=0-582-84882-2}} * {{cita llibru |autor=Lawson, M. K. |títulu=The Battle of Hastings: 1066 |editorial=Tempus |allugamientu=Stroud, UK |añu=2002 |isbn=0-7524-1998-6}} * {{cita llibru |autor=Marren, Peter |títulu=1066: The Battles of York, Stamford Bridge & Hastings |editorial=Leo Cooper |series = Battleground Britain |añu=2004 |allugamientu= Barnsley, UK |isbn=0-85052-953-0}} * {{cita llibru |autor=Rex, Peter |títulu=Harold II: The Doomed Saxon King |editorial=Tempus |allugamientu=Stroud, UK |añu=2005 |isbn=978-0-7394-7185-2}} * {{cita llibru |autor = Searle, Eleanor |títulu=Predatory Kinship and the Creation of Norman Power, 840–1066 |editorial=University of California Press |allugamientu=Berkeley, California, USA |añu=1988 |isbn=0-520-06276-0}} * {{cita publicación |autor=Van Houts, Elisabeth |títulu=Les femmes dans l'histoire du duché de Normandie (Les muyeres na historia del ducáu de Normandía) |url=http://www.unicaen.fr/mrsh/craham/revue/tabularia/print.php?dossier=dossier2&file=03vanhouts.xml |idioma=francés |publicación=Tabularia "Études" |númberu=2 |añu=2002 |páxines=19–34 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160303204900/http://www.unicaen.fr/mrsh/craham/revue/tabularia/print.php?dossier=dossier2&file=03vanhouts.xml |archivedate=2016-03-03 |fechaaccesu=2017-09-05 }} * {{cita llibru |autor=Walker, Ian |títulu=Harold the Last Anglo-Saxon King |editorial=Wrens Park |allugamientu=Gloucestershire, UK |añu=2000|isbn=0-905778-46-4}} * {{cita llibru |autor=Williams, Ann |títulu= Æthelred the Unready: The Ill-Counselled King |editorial=Hambledon & London |ubicación=Londres |añu= 2003 |isbn=1-85285-382-4}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} * [http://www.chateau-guillaume-leconquerant.fr/ Château Guillaume-le-Conquérant (Falaise/Francia)] * [http://fmg.ac/Projects/MedLands/ENGLAND,%20Kings%201066-1603.htm#_Toc159664188 Guillermo'l Conquistador] (n'inglés) ** [http://remacle.org/bloodwolf/historiens/guillaumedepoitiers/table.htm Testu] [[Idioma francés|francés]], con introducción y anotaciones nesti idioma de [[François Guizot]], nel [http://remacle.org/ sitio] de Philippe Remacle (1944 - 2011): estrayíu de la obra de Guizot ''Collection des mémoires relatifs a l'Histoire de France''; ed. en París. {{Socesión | títulu = [[Duque de Normandía]] | periodu = [[1035]] – [[1087]] | predecesor = [[Roberto I de Normandía]] | socesor = [[Roberto II de Normandía]] | títulu2 = [[Monarca británicu|Rei d'Inglaterra]] | periodu2 = [[1066]] – [[1087]] | predecesor2 = [[Haroldo II d'Inglaterra|Harold de Wessex]] | socesor2 = [[Guillermu II d'Inglaterra|Guillermu II el Colloráu]] }} {{NF|el sieglu XI|1087|Guillermo 01}} {{Tradubot|Guillermu I de Inglaterra}} [[Categoría:Reis y reines d'Inglaterra]] [[Categoría:Duques de Normandía]] [[Categoría:Anglonormandos]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] 6ak4k7ngobx56nql3p3wjv30yiqpl1v Grazia Deledda 0 92357 4501344 4048262 2026-06-23T01:54:55Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501344 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Grazia Deledda''' {{nym}} foi una [[escritor|escritora]] [[italia]]na, ganadora del [[Premiu Nobel de Lliteratura]] en [[1926]] == Biografía == Nacida en Nuoro, en 1871, nuna familia numberoso y acomodao. El padre, Giovanni Antonio, pequeñu empresariu y terrateniente, foi poeta aficionáu y alcalde de Nuoro en 1892. La madre, Francesca Cambosu, foi una muyer bien relixosa que crió a los sos fíos con estrema rigurosidad moral. Dempués de realizar los sos estudios d'educación primaria, recibió clases particulares d'un profesor güéspede d'un familiar so, una y bones les costumes de la dómina nun dexaben que les moces recibieren una instrucción que fuera más allá de la escuela primaria. Darréu, afondó como autodidacta los sos estudios [[lliteratura|lliterarios]]. Empezó a destacar como escritora con dellos rellatos que publicó la revista ''L'ultima moda''. La so primer obra d'ésitu puede considerase que foi ''Nel azul'' ([[1890]]). Les sos primeres obres bazcuyen ente la narrativa y la poética. D'elles destaca ''Paisaxes sardos'' ([[1896]]). En casándose con Palmiro Madesani, funcionariu del Ministeriu de la Guerra al que conoz en [[Cagliari]] n'ochobre de [[1899]], la escritora treslladar a [[Roma]] y tres la publicación de ''Almes honestes'' ([[1895]]) y de ''El vieyu del monte'' ([[1900]]), amás de les sos collaboraciones na revista ''La Sardegna'', ''Piccola rivista'' y ''Nuova Antologia'', la crítica empieza a interesase poles sos obres. En [[1903]] publica ''Elias Portolu'' que la consagra como escritora y empecipia una bona serie de [[novela|noveles]] y obres de [[teatru]]: ''Cenices'' ([[1904]]), ''La hedra'' ([[1906]]), ''Hasta la llende'' ([[1911]]), ''Colombi y Sparvieri'' ([[1912]]), ''Cañes al vientu'' ([[1913]]), ''La quema na olivar'' ([[1918]]), ''El Dios de los vientos'' ([[1922]]). <br /> [[Cenices (película)|''Cenices'']] foi tamién una película de [[1916]] interpretada por [[Eleonora Duse]]. La so obra foi allabada por [[Luigi Capuana]] y [[Giovanni Verga]] amás de por otros escritores más nuevos como [[Enrico Thovez]], [[Pietro Pancrazi]] y [[Renato Serra]]. En ''Elías Portolu'' (1903) remembra la Cerdeña decadente de principios del sieglu XX; el so mundu ye poéticu, pero primitivu y zarráu. La sociedá que describe ye arcaica ya inmovilista, y los sos personaxes apaecen apoderaos por estraños conceutos intransixentes y supersticiosos de la esistencia humana, d'una moralidá por demás convencional. == Poética == La [[narrativa]] de Grazia Deledda basar en vivencies poderoses d'[[amor]], [[dolor]] y de [[muerte]] sobre les qu'entama'l sentíu del pecáu, de la culpa, y la conciencia d'una inevitable fatalidá. Consideróse que taba bien influyida pol [[verismo]] de [[Giovanni Verga]] pero tamién dacuando, pol [[decadentismo]] del que ye representante [[Gabriele D'Annunzio]], amás de por [[Lleón Tolstoi]]. Nes noveles de Grazia Deledda siempres hai un fuerte venceyu ente llugares y persones, ente los estaos d'ánimu y el [[paisaxe]] que se representa, que ye'l de la so aspra [[Cerdeña]] natal, que sicasí nun apaez siguiendo los esquemes tópicos veristas rexonales nin tampoco cola fantástica coloración qu'utiliza D'Annunzio, sinón que s'alicar al traviés de los [[mitu|mitos]]. La crítica hai encasillado la so obra n'unu o otru ''-ismo'': rexonalismu, verismo, decadentismo... Dellos críticos sicasí prefieren reconoce-y, como ye de llei pa los grandes autores, una poética propia y orixinal, entrín y non se topa perfectamente integrada nel contestu del [[Sieglu XX]] européu, na que tou apaez ensin que llegue a pertenecer a nengún movimientu n'esclusiva. == Principales obres == * [[1890]] : ''[[Nel azul]]'' (''Nell'azzurro'') * [[1892]] ** ''[[Flor de Cerdeña]]'' (''Fior di Sardegna'') ** ''[[Los caminos del mal]]'' (''-y vie del male'') * [[1895]] ** ''[[Rellatos sardos]]'' (''Racconti sardi'') ** ''[[Almes honestes]]'' (''Anime oneste'') * [[1900]] : ''[[El vieyu del monte]]'' (''Il vecchio della montagna'') * [[1903]] : ''[[Elias Portolu]]'' * [[1904]] : ''[[Cenices (llibru)|Cenices]]'' (''Cenere'') * [[1912]] : ''[[La hedra]]'' (''L'edera'') * [[1913]] : ''[[Cañes al vientu]]'' (''Canne al vento'') * [[1915]] : ''[[Marianna Sirca]]'' * [[1920]] : ''[[La madre (novela de Grazia Deledda)|La madre]]'' * [[1925]] : ''[[La fuxida a Exiptu (Deledda)|La fuxida a Exiptu]]'' (''La fuga in Egitto'') * [[1926]] : ''[[El sellu del amor]]'' (''Il sigillo d'amore'') * [[1937]] : ''[[Cosima]]'', póstumu * [[1939]] : ''[[El cedru d'El Líbanu]] (''Il cedru del Libano''), póstumu === Ediciones n'español === * {{cita llibru | id = ISBN 978-84-935578-8-1 | añu = 2007 | títulu = Cósima | autor = Deledda, Grazia | editorial = Nórdica Llibros }} * Deledda, Grazia (2003). ''Cósima. ''Un mar de suaños. ISBN 978-88-88-405155. * {{cita llibru | id = ISBN 978-84-335-8414-4 | añu = 1988 | títulu = Dolce cuentos de Cerdeña | autor = Deledda, Grazia | editorial = Editorial Labor }} * {{cita llibru | id = ISBN 978-84-96142-72-5 | añu = 2003 | títulu = Elias Portulu | autor = Deledda, Grazia | editorial = Mediasat Group }} * {{cita llibru | id = ISBN 978-84-03-07294-7 | añu = 1963 | títulu = Mariana Sirca | autor = Deledda, Grazia | editorial = Aguilar }} * {{cita llibru | id = ISBN 978-84-03-56007-9 | añu = 1963 | títulu = Obres escoyíes: Tomu 1 | autor = Deledda, Grazia | editorial = Aguilar }} * {{cita llibru | id = ISBN 978-84-03-56008-6 | añu = 1958 | títulu = Obres escoyíes: Tomu 2 | autor = Deledda, Grazia | editorial = Aguilar }} * {{cita llibru | id = ISBN 978-84-335-8332-1 | añu = 1970 | títulu = El regalu de Navidá y otros cuentos de Cerdeña | autor = Deledda, Grazia | editorial = Editorial Labor }} == Bibliografía == *[[Luigi Russo]], ''Grazia Deledda'', in ''I narratori'', Roma, Fondazione Leonardo, 1923. *[[Attilio Momigliano]], ''Intorno a Grazia Deledda'', in ''Ultimi studi'', Firenze, La Nuova Italia, 1954. *[[Eurialo De Michelis]], ''Grazia Deledda e il decadentismo'', Firenze, La Nuova Italia, 1938. *[[Emilio Cecchi]], ''Grazia Deledda'', in ''Prosatori y narratori'', in Storia della letteratura italiana. Il Novecento, Milano, Garzanti, 1967. *[[Antonio Piromalli]], ''Grazia Deledda'', Firenze, La Nuova Italia, 1968. *[[Natalino Sapegno]], ''Prefazione'' a ''Romanzi y novelle'', Milano, Mondadori, 1972. *[[Giulio Angioni]], ''Grazia Deledda, l'antropologia positivistica y la diversità della Sardegna'', in ''Grazia Deledda nella cultura contemporánea'', Nuoro, 1992, 299-306; ''Introduzione'' a ''Tradizioni popolari di Nuoro'', [[Bibliotheca sarda]], Nuoro, Ilisso, 2010. == Rexistru de la so voz == La voz de Grazia Deledda falando, n'italianu, na ceremonia del Premiu Nobel, en 1926. [[Ficheru:GraziaDeledda.ogg|Listen]] == Ver tamién == *[[Muyeres ganadores del Premiu Nobel]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://nobelprize.org/literature/laureates/1926/deledda-autobio.html Autobiografía] (n'inglés) * [http://digilander.libero.it/testi_di_deledda/index.html Testos de Grazia Deledda] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210304020048/http://digilander.libero.it/testi_di_deledda/index.html |date=2021-03-04 }} * {{DNB-Portal|118859587}} {{socesión| títulu=[[Premiu Nobel de Lliteratura]] | periodu=[[1926]]| predecesor=[[George Bernard Shaw]] | socesor=[[Henri Bergson]]}} {{NF|1871|1936|Deledda, Grazia }} {{Tradubot|Grazia Deledda}} [[Categoría:Italianos gallardoniaos col Premiu Nobel de Lliteratura]] [[Categoría:Escritores d'Italia]] [[Categoría:Escritores n'italianu]] [[Categoría:Dramaturgos y dramaturgues d'Italia]] [[Categoría:Lliteratura de Cerdeña]] [[Categoría:Poetes d'Italia]] [[Categoría:Poetes d'Italia]] [[Categoría:Persones de Cerdeña]] e2m41cbrtkj71vmj57twwlos7yjcn5k Gabriela Mistral 0 92361 4501242 4490358 2026-06-22T12:01:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 8 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501242 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gabriela Mistral}} {{persona}} '''Lucila de María del Perpetuu Socorru Godoy Alcayaga'''<ref>{{Cita web |títulu=Gabriela Mistral |url=http://www.uchile.cl/portal/presentacion/historia/grandes-figuras/premios-nacionales/lliteratura/6670/gabriela-mistral |obra=Universidá de Chile |fechaaccesu=8 d'abril de 2015}}</ref> {{nym}}, más conocida como '''Gabriela Mistral''', foi una [[poeta]], [[diplomáticu|diplomática]] y [[pedagoxía|pedagoga]] [[Chile|chilena]]. Una de [[los cuatro grandes de la poesía chilena|les principales figures de la poesía]] y [[lliteratura de Chile|lliteratura chilena]] y [[lliteratura llatinoamericana|llatinoamericana]], foi la primera [[Iberoamérica|iberoamericana]]<ref>La [[Muyeres ganadores del Premiu Nobel|segunda y postrera iberoamericana]] ―Iberoamérica ye Llatinoamérica y España― que recibió'l Premiu Nobel foi la guatemaliana [[Rigoberta Menchú]] (n.&nbsp;1959), que recibió'l Premiu Nobel de la Paz en 1992.</ref> premiada col [[Premiu Nobel|Nobel]]:<ref>{{cita llibru |títulu=Almanaque Mundial 1989 |fechaaccesu=4 de xineru de 2011 |añu=1988 |editor=Iglesias, Rafael |editorial=América |ubicación=Panamá |capítulu=Chile |páxina=262}}</ref> ganó'l [[Premiu Nobel de Lliteratura|de Lliteratura]] en [[1945]].<ref>{{Cita web |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1945/ |títulu=The Nobel Prize in Literature 1945 |fechaaccesu=4 d'abril de 2011 |autor=Nobelprize.org |fecha=s/f |editorial=nobelprize.org |idioma=inglés}}</ref> == Biografía == === Infancia y mocedá === Fía de Juan Jerónimo Godoy Villanueva, profesor d'ascendencia [[diaguita]],<ref>{{cita llibru |apellíu=Mistral |nome=Gabriela |títulu=Poesía y prosa |url=https://books.google.cl/books?id=UWBmloxWkOAC |fechaaccesu=8 de payares de 2015 |añu=1993 |editor=Quezada, Jaime |editorial=Biblioteca Ayacucho |isbn=9789802762286 |páxines=IX-XIV}}</ref> y de Petronila Alcayaga Rojas, d'ascendencia [[vasca]],<ref>{{Cita web |url=http://www.euskonews.com/0230zbk/kosmo23001.html |títulu=Gabriela Mistral Alcayaga ''[sic]:'' "La india vasca" |fechaaccesu=2009 |autor=Oyanguren M., Palmira}}</ref> Gabriela Mistral nació en [[Vicuña (Chile)|Vicuña]], ciudá na que güei esiste un [[Muséu Gabriela Mistral|muséu]]<ref>{{Cita web |url=http://www.dibam.cl/sdm_mgm_vicuna/ |títulu=Muséu Gabriela Mistral en Vicuña |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120614233012/http://www.dibam.cl/sdm%5Fmgm%5Fvicuna/ |fechaarchivu=2012-06-14 }}</ref> dedicáu a ella na cai onde nació y qu'anguaño lleva'l so nome. A los diez&nbsp;díes los sos padres llevar a La Unión ([[Pisco Elqui]]), pero'l so «amáu pueblu», como ella mesma dicía, yera [[Montegrande]], onde vivió de los trés a los nueve&nbsp;años, y onde pidió que-y dieren sepultura. Los sos güelos paternos, naturales de l'actual [[rexón d'Antofagasta]], fueron Gregorio Godoy ya Isabel Villanueva; y los maternos, Francisco Alcayaga Barraza y Lucía Rojas Miranda, descendientes de families propietaries de tierres del [[valle de Elqui]]. Gabriela Mistral tuvo una media hermana, que foi la so primer maestra, Emelina Molina Alcayaga, y que'l so padre foi Rosendo Molina Rojas. [[Ficheru:Casa escuela rural de Montegrande.jpg|miniaturadeimagen|left|Casa-escuela de [[Montegrande]].]] Anque'l so padre abandonó'l llar cuando ella tenía aproximao trés años, Gabriela Mistral querer y siempres lo defendió. Cuenta que «revolviendo papeles», atopó unos versos sos, «bien guapos». «Esos versos del mio padre, los primeres que lleí, espertaron la mio pasión poética», escribió.<ref>[[Volodia Teitelboim|Teitelboim, Volodia]] (1991): ''Gabriela Mistral pública y secreta'' (páx.&nbsp;17). Santiago: Ediciones BAT.</ref> A los 15 años namoróse platónicamente d'Alfredo Videla Pineda, home ricu y formosu, más de 20&nbsp;años mayor qu'ella, col que se cartió mientres cuasi añu y mediu. En 1906 conoció a Romelio Ureta, un funcionariu de ferrocarriles. Este sacó un dineru de la caxa del ferrocarril onde trabayaba col fin d'ayudar a un amigu; como non pudo devolver, Ureta suicidar en 1909. Más tarde ― arriendes del so trunfu nos Xuegos Florales con ''Sonetos de la muerte'', versos que rellacionaron col suicida― nació'l mitu, que tuvo ampliu espardimientu, del gran amor ente dambos. En 1904, empezó a trabayar como profesora ayudante na Escuela de la [[Les Compañíes (La Serena)|Compañía Baxa]] (en [[La Serena (Chile)|La Serena]]) y empezó a mandar collaboraciones al diariu serenense ''[[El Coquimbo (periódicu)|El Coquimbo]]''. Al añu siguiente siguió escribiendo nél y en ''La Voz de Elqui'', de Vicuña.<ref>{{Cita noticia |apellíos=Mistral |nome=Gabriela |títulu=La instrucción de la muyer |url=http://bibliotecadigital.uchile.cl/client/es_ES/search/asset/100021/0 |formatu=PDF |fecha=8 de marzu de 1908 |fechaaccesu=22 de marzu de 2017 |periódicu=Diariu La voz de Elqui |id=LES MIOS535-036 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20170323142754/http://bibliotecadigital.uchile.cl/client/es_ES/search/asset/100021/0 |archivedate=2017-03-23 }}</ref> Dende 1908 foi maestra na llocalidá de La Cantera y dempués en Los Cerrillos, camín a [[Ovalle]]. Nun estudió pa maestra, yá que nun tenía dineru pa ello. Quixo ingresar nuna escuela normal de la que foi escluyida por perxuicios relixosos.<ref name="biogra">{{cita llibru|apellíos=Mistral |nome=Gabriela |títulu=Gabriela Mistral. La so obra y poesía en Colombia. |añu=2002 |editorial=Conveniu Andrés Bello |isbn=958-698-082-0 |editor=Otto Morales Benítez (Compilador) |páxina=121}}</ref> Darréu, en 1910, convalidó les sos conocencies ante la Escuela Normal № 1 de [[Santiago de Chile|Santiago]] y llogró'l títulu oficial de «profesora d'Estáu», colo que pudo exercer la docencia nel nivel secundariu. Esti fechu costó-y la rivalidá de los sos colegues, una y bones esti títulu recibir por aciu convalidación de les sos conocencies y esperiencia, ensin allegar al [[Institutu Pedagóxicu de la Universidá de Chile]].<ref>{{Cita web |url=http://uchile.cl/o6670 |títulu=Gabriela Mistral - Universidá de Chile |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |sitiuweb=uchile.cl }}</ref> Darréu la so valía profesional quedó demostrada al ser contratada pol Gobiernu de [[Méxicu]] p'asitiar les bases del so nuevu sistema educativu, modelu qu'anguaño se caltién vixente cuasi na so esencia, pos solo fixéronse-y reformes p'actualizalo.<ref>{{Cita publicación|apellíos1=Grandón Llagunes |nome1=Olga |títulu=Gabriela Mistral y la identidá tensionada de la nuesa modernidá |publicación=Scielo Chile |fecha=2005 |númberu=30 |páxines=81-96 |doi=10.4067/S0717-68482005000100007 |url=http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0717-68482005000100007 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2016}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://uchile.cl/o120224 |títulu=Gabriela Mistral y la educación: una hestoria nes solombres - Universidá de Chile |fechaaccesu=23 de marzu de 2017|sitiuweb=uchile.cl}}</ref> === Entamos lliterarios === [[Ficheru:DecretoGabrielaMistral.JPG|thumb|upright|Decretu del [[Ministeriu d'Educación de Chile|Ministeriu d'Educación]] que designa a Lucila Godoy direutora del Llicéu de Neñes de [[Punta Arenas]] en 1918.]] [[Ficheru:Casa de Gabriela Mistral.jpg|thumb|Casa qu'habitó Lucila Godoy nel popular [[Barriu Huemul]]]] El [[12 d'avientu]] de [[1914]] llogró'l primer premiu nel concursu de lliteratura de los «[[Xuegos Florales de Chile|Xuegos Florales]]» entamaos pola [[FECh]] en Santiago, poles sos ''Sonetos de la muerte''. Dende entós utilizó'l [[seudónimu]] lliterariu «Gabriela Mistral» en cuasi tolos sos escritos, n'homenaxe a dos de los sos poetes favoritos, l'italianu [[Gabriele D'Annunzio]] y l'occitanu [[Frédéric Mistral]]. En 1917, Julio Molina Núñez y Juan Agustín Araya publicaron una de les más importantes antoloxíes poétiques de Chile, ''Selva llírica'', onde Lucila Godoy apaez yá como una de les grandes poetes chilenes. Esta publicación ye una de les postreres en qu'utiliza'l so nome verdaderu. Desempeñó'l cargu d'inspectora nel Llicéu de Señorites de [[La Serena (Chile)|La Serena]]. Amás, como destacada educadora, visitó Méxicu, [[Estaos Xuníos]] y [[Europa]] estudiando les escueles y métodos educativos d'estos países. Foi profesora convidada nes universidaes de Barnard, Middlebury y [[Puertu Ricu]]. El fechu de vivir dende [[Antofagasta]], nel estremu norte, hasta'l puertu de [[Punta Arenas]], nel estremu sur, onde dirixó'l so primer llicéu y aguiyó la vida de la ciudá, marcar pa siempres. El so mentor y quien la treslladara a dicha ciudá austral pa faese cargu del Llicéu Nᵘ de Neñes, foi'l gobernador del [[territoriu de Magallanes]], xeneral [[Luis Alberto Contreras y Sotomayor]]. El so apegu a Punta Arenas tamién se debió a la so rellación con Laura Rodig, que vivía naquella ciudá. Pero la escritora de Elqui nun soportaba bien el clima polar. Por eso, pidió un treslláu, y en 1920 camudar a [[Temuco]], dende onde partió en ruta a Santiago al añu siguiente. Mientres la so estancia na [[IX Rexón de la Araucanía|Araucanía]] conoció a un mozu llamáu Neftalí Reyes, quien darréu sería conocíu mundialmente como [[Pablo Neruda]]. Gabriela Mistral aspiraba a un nuevu desafíu dempués d'haber empobináu dos liceos de pésima calidá. Opositó y ganó'l puestu prestixosu de direutora del Llicéu № 6 de Santiago, pero los profesores nun lu recibieron bien, reprochándo-y la so falta d'estudios profesionales. ''Ablayamientu'', considerada la so primer obra maestra, apaeció en Nueva York en 1922 publicada pol Institutu de Les Españas,<ref name="biogra" /> a iniciativa del so direutor [[Federico d'Onís]]. La mayoría de los poemes que formen esti llibru escribir diez años tras mientres moraba na llocalidá de Coquimbito. [[Ficheru:Gabriela Mistral (1923).jpg|thumb|left|upright|Gabriela Mistral en 1923.]] El 23 de xunu de 1922, Gabriela Mistral, en compañía de [[Laura Rodig]], zarpó escontra Méxicu nel vapor ''Orcoma'', convidada pol entós ministru d'Educación [[José Vasconcelos Calderón|José Vasconcelos]]. Ellí permaneció cuasi dos&nbsp;años, trabayando colos intelectuales más destacaos del mundu hispanofalante entós daquella. En 1923, inauguróse la so estatua en Méxicu, publicóse ellí'l so llibru ''Llectura pa muyeres'', apaeció en Chile la segunda edición de ''Ablayamientu'' (con una tirada de 20&nbsp;000&nbsp;exemplares) y apaeció n'España l'antoloxía ''Les meyores poesíes'', con prólogu de Manuel de Montoliú. [[Ficheru:07 GABRIELA MISTRAL.ogg|thumb|Voz de Gabriela Mistral, rexistrada pola [[Radio Universidá Nacional de La Plata]] (Arxentina).]] Tres una xira per Estaos Xuníos y Europa, volvió a Chile, onde la situación política yera tan enterria que se vio obligada a partir de nuevu, esta vegada pa sirvir n'Europa como secretaria d'una de les seiciones de la [[Lliga de Naciones]] en 1926; el mesmu añu ocupó la secretaría del Institutu de Cooperación Internacional, de la [[Sociedá de les Naciones]], en [[Xinebra (Suiza)|Xinebra]]. En 1924, publicó en Madrid ''Tenrura'', llibru nel que prauticó una novedosa «poesía escolar», anovando los xéneros tradicionales de la poesía infantil (por casu, cantares de trubiecu, rondes, y arrullos) dende una poética austera y bien depurada. Petronila Alcayaga, la so madre, morrió en 1929, polo cual dedicó-y la primer parte del so llibru ''Balta''. [[Ficheru:Santiago Martinez with Gabiela Mistral.jpg|thumb|upright|Gabriela Mistral col muralista colombianu [[Santiago Martínez Delgado]], en 1930.]] La so vida foi, d'equí p'arriba, una continuación de la errantía incansable que conoció en Chile, ensin un puestu fixu en qu'utilizar el so talentu. Prefirió, entós, vivir ente América y Europa. Asina, viaxó, por casu, a la islla de [[Puertu Ricu]] en 1931, como parte d'un tour del Caribe y d'América del Sur. Ye nesta xira onde la noma «Benemérita del Exércitu Defensor de la Soberanía Nacional» en [[Nicaragua]] el xeneral [[Augusto Sandino]], a quien diera'l so sofitu en numberosos escritos. Amás, dio discursos na [[Universidá de Puertu Ricu]], Río Piedras, en [[Santu Domingu]], en [[Cuba]], y en tolos otros países d'[[América Central]]. A partir de 1933, y mientres un periodu de venti años, trabayó como cónsul del so país en ciudaes d'Europa y América. La so poesía foi traducida al inglés, francés, italianu, alemán y suecu, y resultó bien influyente na obra creativa de munchos escritores llatinoamericanos posteriores, como [[Pablo Neruda]] y [[Octavio Paz]]. === Premiu Nobel === La noticia de que ganara'l Nobel recibir en 1945 en [[Petrópolis]], la ciudá [[Brasil|brasilana]] onde desempeñaba'l llabor de cónsul dende 1941 y onde se suicidara Yin Yin (Juan Miguel Godoy Mendoza) a los 18&nbsp;años, quien yera'l so sobrín según la documentación oficial, pero que dixo yá tando bien menguada nos sos díes finales a Doris Dana que yera'l so fíu carnal, al que, cola so amiga y confidente [[Palma Guillén]], "adoptara" y col que vivía polos menos desque esti tenía cuatro&nbsp;años.<ref>Fasola, Franco (2005): [http://www.lanacion.cl/noticias/site/artic/20050723/pags/20050723184831.html «L'eslabón perdíu de la Mistral»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151224052310/http://www.lanacion.cl/noticias/site/artic/20050723/pags/20050723184831.html |date=2015-12-24 }}, artículu del 24 de xunetu de 2005 nel diariu ''[[La Nación (Chile)|La Nación]]'' (Santiago). Consultáu'l 4 de marzu de 2012.</ref> La motivación p'apurri-y esta distinción foi «la so obra llírica que, inspirada en poderoses emociones, convirtió'l so nome nun símbolu de les aspiraciones idealistes de tol mundu llatinoamericanu».<ref>{{Cita web |títulu=Gabriela Mistral - Biography |url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1945/mistral.html |editorial=NobelPrize.org |idioma=inglés |fechaaccesu=29 de xunetu de 2011}}</ref> Recibió'l [[Premiu Nobel]] que da l'Academia Sueca'l 10 d'avientu de 1945, nun discursu en que manifestó: «Por una venturanza que me devasa, soi nesti momentu la voz direuta de los poetes de la mio raza y la indireuta de les bien nobles llingües española y portuguesa. Dambes allégrense de ser convidaes al convivio de la vida nórdica, toa ella asistida pol so folclor y la so poesía milenaries».<ref>{{Cita web |url=http://uchile.cl/o8962 |títulu=Discursu de Gabriela Mistral ante l'Academia Sueca al recibir el Premiu Nobel de Lliteratura - Universidá de Chile |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |sitiuweb=uchile.cl }}</ref> A finales de 1945 tornó a Estaos Xuníos per cuarta vegada, entós como cónsul en [[Los Angeles]] y, col dineru ganáu col premiu, mercóse una casa en [[Santa Barbara (California)|Santa Barbara]].<ref>{{Cita web |títulu=Gabriela Mistral - L'autora - Cronoloxía |url=http://bib.cervantesvirtual.com/bib_autor/gabrielamistral/pcuartonivel.jsp?conten=cronologia |editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes |fechaaccesu=29 de xunetu de 2011}}</ref> Foi ellí onde al añu siguiente escribió gran parte de ''Llagar&nbsp;I'', en munchos de que los sos poemes reparar la buelga de la [[Segunda Guerra Mundial]], y que sería publicáu en Chile en 1954. En 1946, conoció a [[Doris Dana]], una escritora d'Estaos Xuníos con quien estableció una revesosa rellación, y de quien nun se dixebraría hasta la so muerte. === En Nueva York === [[Ficheru:Gabriela Mistral-01.jpg|thumb|250px|Gabriela Mistral nos años 1950.]] {{AP|Doris Dana}} Gabriela Mistral foi nomada cónsul en Nueva York en 1953, cargu que consiguió pa tar xunto a la escritora y bachiller d'Estaos Xuníos [[Doris Dana]], a quien conociera en 1946 y quien foi receptora, vocera y albacea oficial. La correspondencia ente Doris Dana y Gabriela Mistral revela l'establecimientu d'una sólida rellación interpretada por dalgunos como [[homosexual]], cosa que Dana negó hasta'l final de los sos díes.<ref>[http://www.elmostrador.cl/opinion/2007/10/23/mistral-lesbiana/ «Mistral lesbiana»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141107152704/http://www.elmostrador.cl/opinion/2007/10/23/mistral-lesbiana/ |date=2014-11-07 }}, artículu del 23 d'ochobre de 2007 nel diariu ''[[El Mostrador]]'' (Santiago). Consultáu'l 4 de marzu de 2012.</ref> Esiste correspondencia ente dambes, que publicó en Chile la editorial Lumen en 2009 sol títulu de ''Neña errante'', con trescripción, prólogu y notes de Pedro Pablo Zegers, conservador del Archivu del Escritor, de la [[Biblioteca Nacional de Chile|Biblioteca Nacional]]. «Doris, yo toi n'Estaos Xuníos por ti ―diz-y nuna carta―. Soi to en tolos llugares del mundu y del cielu». Y antes: «Seique foi llocura bien grande entrar nesta pasión».<ref>{{cita llibru |apellíos=Mistral |nome=Gabriela |editor=Pedro Pablo Zegers |títulu=Neña errante: Cartes a Doris Dana |añu=2009 |editorial=Editorial Lumen |isbn=9568856005}}</ref><ref>González M., Rodrigo: [http://diario.latercera.com/2011/04/05/01/contenido/cultura-entretencion/30-64743-9-espertos-chilenos-reconocen-relacion-de-amor-ente-mistral-y-dana.shtml «Espertos chilenos reconocen rellación d'amor ente Mistral y Dana»], artículu del 1 de mayu de 2011 nel diariu ''La Tercera'' (Santiago). {{cita|Ella nun yera una lesbiana prototípica, y por eso sería murnia que s'usara la so figura como exemplu nes [[minoríes sexuales]]. Yera más bien una lesbiana reprimida y eso ye interesante na midida que los autores que despinten demasiáu dellos sentimientos tienden a tener esplosiones de creatividá na so obra.|Luis Vargas Saavedra}}</ref><ref>Verdugo, Patricia: [http://ciperchile.cl/wp-content/uploads/mistral-lesbiana.pdf «Mistral lesbiana»], artículu nel sitiu web Ciperchile. {{cita|Cuando tu vuelvas, si ye que vuelves, non te vaigas aína. Yo quiero acabame contigo y quiero morreme nos tos brazos.|Fragmentu d'una carta de Gabriela Mistral a Doris Dana, d'avientu de 1948}}</ref><ref>Tapia, Gonzalo (2009): [http://diarioeldia.cl/blog/lesbianismu-gabriela-mistral-0 «El lesbianismu de Gabriela Mistral»], artículu del 4 de payares de 2009 nel diariu ''El Día'' (Chile).</ref><ref>Fiol-Matta, Licia (2001): ''A queer mother for the nation: the State and Gabriela Mistral'' (‘una madre gai pa la nación: l'Estáu y Gabriela Mistral'). [https://www.upress.umn.edu/book-division/books/a-queer-mother-for-the-nation Resumen] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171015082325/http://www.upress.umn.edu/book-division/books/a-queer-mother-for-the-nation |date=2017-10-15 }} publicáu nel sitiu web de la Universidá de Minesota.</ref><ref>Fiol-Matta, Licia: [http://www.debatefeminista.com/PDF/Articulos/rarasp930.pdf «“Rares” por mandatu: l'Estáu, la maestra y lo queer en Gabriela Mistral»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150416054538/http://www.debatefeminista.com/PDF/Articulos/rarasp930.pdf |date=2015-04-16 }}, artículu publicáu nel sitiu web Alderica Feminista (Chile).</ref><ref>[http://www.theclinic.cl/2009/09/16/gabriela-mistral-cristiana-y-lesbiana/ «Gabriela Mistral: cristiana y lesbiana»], artículu del 16 de setiembre de 2009 nel sitiu web The Clinic (Chile).</ref><ref>Prau, Benjamín (2009): [https://elpais.com/diario/2009/09/19/babelia/1253319159_850215.html «Gabriela yera lesbiana: ¿qué faemos?»], artículu del 19 de setiembre de 2009 nel diariu ''El País'' (Madrid).</ref> Cabo esclariar que la mesma Fiol-Matta, citada enriba, conxeturando respectu al exiliu de Mistral, almitía: "...nun esiste documentación material de la so sexualidá...".<ref name="a3y80cce">http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-995948</ref> Ello ye que sí se caltienen múltiples cartes d'amor intercambiaes col escritor Manuel Moure<ref>http://www.archivochile.com/Cultura_Arte_Educacion/gm/s/gmsobre0009.pdf</ref> nes que Mistral espresar d'esta manera: "Te adoro, Manuel. Tol mio vivir concentrar nesti pensamientu y nesti deséu: el besu que puedo date y recibir de ti. ¡Y quiciabes -de xuru- nin pueda dátelo nin pueda recibilo...! Nesti momentu siento'l to ciñu con una intensidá tan grande que me siento incapaz del sacrificiu de tenete al mio llau y nun besate... Toi morriéndome d'amor frente a un home que nun puede afalagame..." (Mistral, católica, sabía qu'una rellación con Moure, casáu, yera imposible.)<ref>http://www.gabrielamistral.uchile.cl/estudios/fernandez.html</ref><ref>http://www.archivochile.com/Cultura_Arte_Educacion/gm/d/gmde0035.pdf</ref><ref>https://books.google.com.mx/books?id=dShA_KrI_GQC&pg=PA59#v=onepage&q&f=false</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.wdl.org/es/item/9883/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170903072354/https://www.wdl.org/es/item/9883/ |fechaarchivu=2017-09-03 }}</ref> La opinión alrodiu de la supuesta homosexualidá de Mistral foi severamente criticada y refutada por académicos, incluyendo'l direutor de la Fundación Gabriela Mistral.<ref name="4f15d2c6">http://wvw.nacion.com/viva/2002/abril/16/cul1.html</ref> Finalmente les mesmes pallabres de Mistral nun dexen llugar a dulda: "De Chile, nin dicir. Si hasta me colgaron esi tontu lesbianismu, y que me manca d'un cauterio que nun sé dicir. ¿Vieron tamaña falsedá? (…) Nun se desea volver a llugares del mundu onde se fai colos mesmos asuntos una novela policial. Yo nun soi nengún dechado; tampoco una cosa estraordinaria. Yo soi una muyer como cualesquier otra chilena". (Escritu nel so diariu íntimu, publicáu col títulu "Bendita la mio llingua sía".)<ref>http://periodicotribuna.com.ar/445-folletin-mistraliano.html</ref><ref>http://www.ipsnoticias.net/2003/02/chile-realcuentru-con-gabriela-mistral-pese-a-pinochet/</ref><ref name="4f15d2c6" /><ref>http://www.emol.com/noticias/magacine/2002/07/27/91051/esistencia-de-gabriela-mistral-tuvo-marcada-pola soledá-y-amargura.html</ref><ref name="a3y80cce" /><ref>http://www.bibliotecanacionaldigital.cl/bnd/628/w3-article-271023.html</ref> En 1954, Gabriela Mistral foi recibida con honores tres la invitación del gobiernu de Chile encabezáu por [[Carlos Ibáñez del Campo]].<ref>{{Cita web |títulu=A 60 años del últimu viaxe de Gabriela Mistral a Chile y el so pasu por Arica |url=http://www.elmorrocotudo.cl/noticia/cultura/60-anos-del-ultimo-viaxe-de-gabriela-mistral-chile-y-el so-pasu-por-arica |obra=El Morrocotudo |fecha=4 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=7 de setiembre de 2014 }}</ref> Nesa ocasión acompañar Doris Dana, a quien la prensa nacional identificaba como «la secretaria de Mistral», y que triaba tierra chilena por primer y última vegada. En Santiago, que declarara día festivu, esperar les autoridaes de la capital, mientres el so autu descubiertu yera escoltáu por patrulles de carabineros siguíes de huasos a caballu y escolares destacaos de distintos colexos portando banderes. Nel so trayeutu, Gabriela Mistral pasó por un arcu de trunfu fechu con flores fresques na Alamea con España ― «El bon semador sema cantando», podía lleese n'él―; al so pasu la xente llanzába-y flores. Na tarde, foi recibida en [[La Moneda]] pol presidente Ibáñez y a otru día, honrar col títulu de [[doctor honoris causa|Doctor Honoris Causa]] de la [[Universidá de Chile]].<ref>Chapochnik D., José (2006): [http://www.poesias.cl/cronologia_gm.htm «Cronoloxía de Gabriela Mistral»], artículu na revista virtual de poesía ''Lakúma-Pusáki'', branu de 2006. Consultáu'l 4 de marzu de 2012</ref><ref>{{cita llibru|apellíos=Machado de Arnao |nome=Luz |títulu=Revista Añales de la Universidá de Chile Non. 106 (1957): Homenaxe a Gabriela Mistral |url=http://www.anales.uchile.cl/index.php/ANUC/article/view/1863 |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |añu=1957 |editorial=Universidá de Chile |páxina=81|capítulu=Yo conocí a Gabriela Mistral}}</ref> Darréu volvió a Estaos Xuníos, «país ensin nome», según ella. Pa Gabriela Mistral, la ciudá de Nueva York yera demasiáu fría; ella prefiriera vivir en [[Florida]] o [[Nueva Orleans]] (vendiera la so propiedá en California), y asina lo dixo a Doris, a quien-y propunxo mercar una casa a nome de los dos en dalgún d'esos llugares, pero a la fin terminó afaciéndose en Long Island, na casona de la familia de Doris Dana ya instalóse nes contornes de la [[megalópolis]]: «Pero si tu nun quies dexar la to casa, mércame, repito, un calentador y quedamos equí», escríbelu en 1954. Doris Dana nesa dómina, consciente de que la esistencia de Gabriela Mistral yera finita, empezó un minuciosu rexistru de cada conversación que tenía cola poeta. Amás, atropó un total de 250 cartes y miles d'ensayos lliterarios, que güei constitúin el más importante legáu mistraliano y que foi donáu pola so sobrina Doris Atkinson dempués de la so muerte, asocedida en payares de 2006. == Muerte, homenaxes póstumos y legáu == [[Ficheru:MistralEarlyChildhoodCenter.JPG|thumb|Centru prescolar Gabriela Mistral en [[Houston]], Estaos Xuníos.]] Mistral tenía diabetes y problemes cardiacos. Finalmente morrió nel Hospital de Hempstead (na ciudá de Nueva York) por causa de un [[cáncer d'entrellenzu]], el 10 de xineru de 1957, a la edá de 67&nbsp;años, tando Doris Dana presente. Doris Dana permaneció como albacea de la obra de Mistral y evitó unviala a Chile hasta que nun se reconociera a la poeta como correspondía a la so estatura mundial. Inclusive se-y llegó a estender una invitación de parte del gobiernu del presidente [[Ricardo Lagos Escobar]], cosa qu'ella gentilmente tornó. Nel so testamentu, Mistral axustó que'l dineru producíu pola venta de los sos llibros n'América del Sur tenía de destinase a los neños probes de Montegrande, onde pasó los sos meyores años d'infancia, y el de la venta n'otres partes del mundu a Doris Dana y Palma Guillén, quien arrenunció a esi heriedu en beneficiu de los neños probes de Chile. Esti pidimientu de la poeta nun se pudiera realizar debíu al decretu 2160, que derivaba los fondos a editoriales ya intelectuales. Esti decretu foi derogáu y anguaño los ingresos productu de la so obra lleguen a los neños de Montegrande nel valle del Elqui. La sobrina de Doris Dana, Doris Atkinson, donó finalmente al Gobiernu chilenu'l legáu lliterariu de Mistral ―más de 40&nbsp;000&nbsp;documentos, curiaos anguaño nos archivos de la Biblioteca Nacional de Chile, incluyíes les 250 cartes escoyíes por Zegers pa la so publicación―. Los sos restos llegaron a Chile'l 19 de xineru de 1957 y fueron velaos na Casa Central de la [[Universidá de Chile]]<ref>{{cita llibru|apellíu=Díaz Cueves |nome=Gonzalo |títulu=[RE] vuelta Mistral |url=http://libros.uchile.cl/files/presses/1/monographs/447/submission/proof/index.html#70 |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |añu=2015 |páxina=70|capítulu=Paraninfu Catedral Cementerio}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://uchile.cl/o9309 |títulu=Oración del Rector de la Universidá de Chile, don Juan Gómez Millas en funerales de Gabriela Mistral - Universidá de Chile |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |sitiuweb=uchile.cl }}</ref> y permanecieron ende hasta'l 21 de xineru.<ref>{{Cita web |url=http://elparacaidas.uchile.cl/?p=848 |títulu=L'adiós del pueblu de Chile a Gabriela Mistral |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |autor=Francisca Palma |fecha=20 de payares de 2015 |sitiuweb=El Paracaíes}}</ref> Depués fueron [[Tumba de Gabriela Mistral|soterraos en Montegrande]], como yera'l so deséu. Una vegada mentó que-y gustaría que bautizaren un cuetu de Montegrande nel so honor; consiguir póstumamente: el 7 d'abril de 1991, nel que fuera'l so 102.° cumpleaños, el cuetu Flaire pasó a llamase Gabriela Mistral. [[Ficheru:Centro cultural Gabriela Mistral 23 4.JPG|thumb|left|[[Centru Cultural Gabriela Mistral]].]] El poeta y estudiosu de la obra de Gabriela Mistral, [[Jaime Quezada]], editó una serie de llibros póstumos con escritos del premiu Nobel: ''Escritos políticos'' (1994), ''Poesíes completes'' (2001), ''Bendita la mio llingua sía'' (2002) y ''Prosa aconceyada'' (2002). La [[Organización de los Estaos Americanos]] instituyó en 1979 el [[premiu Gabriela Mistral|Premiu Interamericano de Cultura «Gabriela Mistral»]], «col propósitu de reconocer a quien contribuyeron a la identificación y arriquecimientu de la cultura propia d'América y de les sos rexones o individualidaes culturales, yá seya pola espresión de los sos valores o pola asimilación ya incorporación a ella de valores universales de la cultura».<ref>{{Cita web |títulu=Poeta peruanu Antonio Cisneros gana'l Premiu Interamericano de Cultura "Gabriela Mistral" |url=http://www.oas.org/OASpage/press2002/sp/añu2000/New_Folder/170.htm |editorial=Organización de los Estaos Americanos |fecha=26 de setiembre de 2006 |fechaaccesu=1 de mayu de 2011}}</ref> Foi dau per primer vegada en 1984 y por postrera en 2000. Amás, hai una serie d'otros premios y concursos que lleven el so nome. Una universidá privada fundada en 1981, una de les primeres en Chile, tamién lleva'l so nome: la [[Universidá Gabriela Mistral]]. En 1997, el gobiernu de Chile instituyó nel so honor la [[Orde al Méritu Docente y Cultural Gabriela Mistral]]. El 15 de payares de 2005, Gabriela Mistral recibió un homenaxe nel [[Metro de Santiago]] en conmemoración de los sesenta años de la so receición del premiu Nobel. Dedicóse-y un tren boa tapizáu con fotografíes de la poeta. Práuticamente toles ciudaes importantes de Chile tienen una cai, plaza o avenida bautizada n'honor a ella col so nome lliterariu. N'avientu de 2007 llegó a Chile gran parte del material retenío n'Estaos Xuníos pol so primera [[albacea]], Doris Dana. Recibir la ministra chilena de cultura [[Paulina Urrutia]], xunto a Doris Atkinson, la nueva albacea. El trabayu d'escoyeta, trescripción y clasificación foi fechu pol humanista chilenu Luis Vargas Saavedra que, coles mesmes, preparó una edición del trabayu llamada ''Almácigo''.<ref>[http://www.el-universal.com.mx/notas/465510.html «Viaxa legáu de Gabriela Mistral a Chile»], artículu de l'[[axencia EFE]] reproducíu'l 4 d'avientu de 2007 en ''[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]'' (Méxicu). Consultáu'l 4 de marzu de 2012.</ref> El 19 d'ochobre de 2009, renomóse l'edificiu Diego Portales como [[Centru Cultural Gabriela Mistral]].<ref>{{Cita web |autor=[[La Tercera]] |url=http://www.latercera.com/contenido/680_193269_9.shtml |títulu=Bachelet encabeza ceremonia de cambéu de nome a edificio Diego Portales |fecha=19 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150414235440/http://www.latercera.com/contenido/680_193269_9.shtml |fechaarchivu=2015-04-14 }}</ref> La presidenta de la República [[Michelle Bachelet]] promulgó la llei 20386, publicada'l 27 d'ochobre de 2009, que camudó la denominación del edificiu a Centru Cultural Gabriela Mistral, «cola cuenta de perpetuar la so memoria y honrar el so nome y la so contribución a la conformanza del patrimoniu cultural de Chile y de les lletres hispanoamericanes». L'añu 2015 la Universidá de Chile inauguró salar Muséu Gabriela Mistral, espaciu allugáu na Casa Central d'esta institución que destaca trés afitaos de la so rellación cola Universidá de Chile: La reconocencia de la so calidá de profesora en 1923; la creación del grau Doctor Honoris Causa pa ella en 1954 (foi la primera en recibilo); y el veloriu de los sos restos nel Salón d'Honor en 1957.<ref>{{Cita web |url=http://archivobello.uchile.cl/sala-mus%C3%A9u-gabriela-mistral |títulu=Sala Muséu Gabriela Mistral |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |sitiuweb=Archivu Central Andrés Bello |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201125172616/http://archivobello.uchile.cl/sala-mus%C3%A9u-gabriela-mistral |fechaarchivu=2020-11-25 }}</ref> La sala espón material audiovisual, pintures, primeres ediciones de les sos obres y fotografíes.<ref>{{Cita web |url=http://uchile.cl/o117795 |títulu=A 70 años del Premiu Nobel: U. de Chile inauguró Sala Muséu n'homenaxe a Gabriela Mistral - Universidá de Chile |fechaaccesu=23 de marzu de 2017|sitiuweb=uchile.cl}}</ref> [[Ficheru:JoseDeGregorio.jpg|thumb|El presidente del [[Bancu Central de Chile|Bancu Central]] [[José de Gregorio]] presentó en 2009 el nuevu billete de [[pesu chilenu|5000 pesos]] cola cara de Mistral.]] === Numismática === La imaxe de Gabriela Mistral apaeció nel billete de 5000&nbsp;pesos chilenos dende xunetu de 1981.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.bcentral.cl/billetes-monedes/billetes/descripcion/b05000.htm «Billete de $5000»], artículu nel sitiu web del Bancu Central (Santiago de Chile).</ref> En setiembre de 2009 poner en circulación un nuevu billete, del mesmu valor, con una imaxe más prestosa de Mistral.<ref>[https://web.archive.org/web/20130721123630/http://www.nuevosbilletes.cl/nuevos-billetes/ Billete de Gabriela Mistral] nel sitiu web Nuevos Billetes.</ref> == Premios y distinciones == *1945: [[Premiu Nobel de Lliteratura]] *1947: Doctor Honoris Causa pol Mills College of Oakland (California). *1951: [[Premiu Nacional de Lliteratura de Chile]] Ente los munchos Doctoraos [[honoris causa|Honoris Causa]] qu'ella recibió, destaquen los de la Universidá de Guatemala, la Universidá de California (Los Angeles) y la Universidá de Florencia (Italia), por nomar dalgunos, amás del que-y dio al so regresu a la patria en 1953 la [[Universidá de Chile]].<ref>{{cita llibru|apellíos=Mistral |nome=Gabriela |títulu=Revista Añales de la Universidá de Chile Non. 9 (2015) |url=http://www.anales.uchile.cl/index.php/ANUC/article/viewFile/38716/40358 |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |añu=2015 |editorial=Universidá de Chile |doi=10.5354/0717-8883.2015.38716 |páxina=169|capítulu=Discursu de Gabriela Mistral al recibir el grau Doctor honoris causa na Universidá de Chile}}</ref> == Obres == [[Ficheru:Stgo 136-A.jpg|thumb|400px|Mural en cerámina de [[Fernando Daza Osorio|Fernando Daza]], allugáu nes faldes del costáu sur del [[Cuetu Santa Lucía]], creáu en 1971, y restauráu en 1997.]] * ''Ablayamientu'', Institutu de les Españes nos Estaos Xuníos, Nueva York, 1922. * ''Llectures pa muyeres. Destinaes a la enseñanza del llinguaxe'', con prólogu de Palma Guillén. Méxicu: Departamentu Editorial de la Secretaría d'Educación de Méxicu, 1923. * ''Tenrura. Cantares de neños: rondes, cantares de la tierra, estaciones, relixoses, otros cantares de trubiecu''. Madrid: Saturnino Calleja, 1924. * ''Nubes blanques: poesíes, y La oración de la maestra'', B. Bauza, Barcelona, 1930. * ''[[Balta (llibru)|Balta]]'', Editorial Sur, Buenos Aires, 1938; [http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003269 descargable dende'l portal ''Memoria Chilena''] * ''Antoloxía'', seleición de l'autora; [[Editorial Zig-Zag]], Santiago, 1941. * ''Los sonetos de la muerte y otros poemes elegíacos''. Santiago: Philobiblion, 1952. * ''Llagar'', Editorial del Pacíficu, Santiago, 1954. * ''Recaos, cuntando a Chile''. Santiago: Editorial del Pacíficu, 1957. '''Ediciones póstumes:''' [[Ficheru:Vista completa del busto de Gabriela Mistral.JPG|thumb|Bustu de Gabriela Mistral en [[Guayaquil]], [[Ecuador]].]] * ''Ablayamientu, Tenrura, Balta y Llagar'', compilación de Palma Guillén; Méxicu DF: Parrúa, 1957. * ''Motivos de San Francisco'', seleición y prólogu de César Díaz-Muñoz Cormatches. Santiago: Editorial del Pacíficu, 1965; [http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003271 descargable dende'l portal ''Memoria Chilena'']. * ''Poema de Chile'', testu revisáu por [[Doris Dana]]; Editorial Pomaire, 1967; [http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003272 descargable dende'l portal ''Memoria Chilena''] * ''Poesíes completes'', con prólogu d'[[Esther de Cáceres]]. Madrid: Aguilar, 1968. * ''Maxisteriu y neñu'', seleición de proses y prólogu de [[Roque Esteban Scarpa]]. Santiago: [[Editorial Andrés Bello]], 1979; [http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0010808 descargable dende'l portal ''Memoria Chilena''.] * '' Llagar II''. Santiago: Ediciones de la Direición de Biblioteques, Archivos y Museos (Biblioteca Nacional), 1991; [http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003273 descargable dende'l portal ''Memoria Chilena''.] * ''Antoloxía mayor'', 4 tomos (1: Poesía; 2: Prosa; 3: Cartes; 4: Vida y obra), edición y cronoloxía xeneral de Luis Alberto Ganderats. Santiago: Lord Cochrane, 1992. * ''Gabriela Mistral en 'La Voz de Elqui'''. Santiago: Direición de Biblioteques, Archivos y Museos, Muséu Gabriela Mistral de Vicuña, 1992; [http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003263 descargable dende'l portal ''Memoria Chilena''.] [[Ficheru:Monumento Gabriela Mistral, Viña del Mar.jpg|thumb|Monumentu a Gabriela Mistral, en Viña del Mar (Chile).]] * ''Gabriela Mistral en «El Coquimbo»''. Santiago: Direición de Biblioteques Archivo y Museos, Muséu Gabriela Mistral de Vicuña, 1994; [http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003262 descargable dende'l portal ''Memoria Chilena''.] * ''Gabriela Mistral: Escritos políticos'', seleición, prólogu y notes de [[Jaime Quezada]]. Santiago: [[Fondu de Cultura Económica]], 1994. * ''Poesíes completes'', con un estudiu preliminar y referencies cronolóxiques de Jaime Quezada. Santiago: Andrés Bello, 2001. * ''Bendita la mio llingua sía. Diariu íntimu de Gabriela Mistral (1905-1956)'', edición de Jaime Quezada. Santiago: Planeta/Ariel, 2002; [http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0050965 descargable dende'l portal ''Memoria Chilena''.] * ''El güeyu trevesáu. Correspondencia ente Gabriela Mistral y los escritores uruguayos'', edición, seleición y notes de Silvia Guerra y Verónica Zondek. Santiago: LOM, 2005. * ''Gabriela Mistral: 50 proses en «[[El Mercurio]]»: 1921-1956'', prólogu y notes de [[Floridor Pérez]]. Santiago: El Mercurio/Aguilar, 2005. * ''Moneda dura. Gabriela Mistral por ella mesma'', compilado por Cecilia García Huidobro. Santiago: Catalonia, 2005. * ''Esta América nuesa. Correspondencia 1926-1956. Gabriela Mistral y [[Victoria Ocampo]]'', edición, introducción y notes de Elisabeth Horan y Doris Meyer. Buenos Aires: El Concu de Plata, 2007. * ''Gabriela Mistral esencial. Poesía, prosa y correspondencia'', seleición, prólogu, cronoloxía y notes de Floridor Pérez. Santiago: Aguilar, 2007. * ''Gabriela y Méxicu'', seleición y prólogu de Pedro Pablo Zegers. Santiago: Rede Internacional del Llibru, 2007. * ''Gabriela Mistral. Álbum personal''. Santiago: Direición de Biblioteques, Archivos y Museos; Pehuén, 2008. * ''Almácigo'', poemes inéditos; edición de Luis Vargas Saavedra. Santiago: [[Universidá Católica de Chile]], 2009. * ''Neña errante. Cartes a Doris Dana'', edición y prólogu de Pedro Pablo Zegers; Lumen, Santiago, 2009. * ''Hijita quería'', edición, seleición y prólogu de Pedro Pablo Zegers; Dibam/Pehuén, Santiago, 2011. * ''Epistolariu americanu'', correspondencia con [[José Vasconcelos]] y [[Radomiro Tomic]], amás de [[Ciro Allegría]], [[Salvador Allende]], [[Hernán Díaz Arrieta|Alone]], [[Eduardo Frei Montalva]], [[Pablo Neruda]] y [[Ezra Pound]], ente otros;<ref>Careaga C., Roberto (2012): [http://diario.latercera.com/2012/03/04/01/contenido/cultura-entretencion/30-102682-9-llibru-de-cartes-amuesa-la-dificil-relacion-final-de-gabriela-mistral-con-chile.shtml «Llibru de cartes amuesa la difícil rellación final de Gabriela Mistral con Chile y Llatinoamérica»], artículu del 4 de marzu de 2012 nel diariu ''[[La Tercera]]'' (Santiago). Consultáu'l mesmu día</ref> Santiago: Das Kapital Ediciones, 2012. * ''Bailla y suaña. Rondes y cantares de trubiecu inédites de Gabriela Mistral'', 13 cantares de trubiecu y 18 rondes inédites arrexuntaes por Luis Vargas Saavedra, quien les afayó en 2006, cuando Doris Atkinson convidar a conocer una serie de manuscritos inéditos en South Hadley;<ref>[http://diario.elmercurio.com/2012/02/11/actividad_cultural/actividad_cultural/noticias/0a75054c-3f42-4ff3-81a1-1f150a6f43c2.htm Romina de la Sotta Donoso. «Publiquen 31 rondes y cantares de trubiecu inédites de Gabriela Mistral»], art´ciulo del 11 de febreru de 2012 nel diariu ''[[El Mercurio]]'' (Santiago). Consultáu'l 22 de xunu 2013.</ref> Santiago: Universidá Católica, 2012. * ''Caminando sémase'', proses inédites, seleición de Luis Vargas Saavedra. Santiago: Lumen, 2013. * ''Poema de Chile'', nueva versión con edición, investigación y prólogu de Diego del Pozo, que suma 59 poemes a los 70 que tenía'l preparáu por Doris Dana en 1967. Santiago: La Pollera, 2013. * ''Pola humanidá futura'', antoloxía política de Gabriela Mistral. Investigación, edición y prólogu por Diego del Pozo. El llibru rescata testos políticos inéditos, según otros que nun taben compilados enantes, amás de discursos y entrevistes. Santiago: La Pollera, 2015. * ''70 años del Nobel'', antoloxía ciudadana, con ilustraciones d'Alejandra Acosta, Karina Cocq, Rodrigo Díaz, Pablo Luebert y Palombu Valdivia; [[Conseyu Nacional de la Cultura y les Artes]] (CNCA), 2015 ({{Enllaz rotu|1=descargable gratuita y llegalmente dende'l CNCA |2=http://www.cultura.gob.cl/wp-content/uploads/2015/12/enserto-gabriela-mistral.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}). === Musicalización de los sos poemes === * ''[[Amáu, entaína'l pasu]]'', álbum d'[[Ángel Parra]], 1995. == Bibliografía == * {{cita llibru |autor=Barraza, Isolina |títulu=Gabriela Mistral y el so sobrín |url=http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003268 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2013 |formatu=ASP |añu=1978 |allugamientu=Vicuña}} * [[Gonzalo Díaz Cueva|Díaz Cueves, Gonzalo]] (2015). [http://libros.uchile.cl/447 ''RE vuelta Mistral'']'':'' testu completu nel Portal de Llibros Electrónicos de la [[Universidá de Chile]] * {{Cita web |url=http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003261 |títulu=Gabriela Mistral: a cien años de la so nacencia, 1889-1989 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2013 |formatu=ASP |autor=[[Direición de Biblioteques, Archivos y Museos|DIBAM]], [[Biblioteca Nacional de Chile|Biblioteca Nacional]] |fecha=1989}} * {{cita llibru |autor=Duchens, Myriam, y Silvia Castillo |títulu=Chilenos del Bicentenariu. Gabriela Mistral/Pedro Aguirre, Nᵘ11 |añu=2007 |editorial=Editorial El Mercurio |ubicación=Santiago |isbn=978-956-311-131-6}} * {{cita llibru |autor=Rubio, Patricia |títulu=Gabriela Mistral ante la crítica: bibliografía anotada |url=http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003274 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2013 |formatu=ASP |añu=1995 |editorial=DIBAM, Centru de Investigación Diego Barros Arana |ubicación=Santiago}} * {{cita llibru |autor=Samatán, Marta Elena |títulu=Gabriela Mistral: llabradora del Valle de Elqui |url=http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003259 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2013 |formatu=ASP |añu=1969 |editorial=Institutu Amigos del Llibru Arxentín |allugamientu=Buenos Aires}} * {{Cita publicación |autor=[[Fidel Sepúlveda Llanos|Sepúlveda Llanos, Fidel]] |añu=1995 |títulu=Gabriela Mistral: una ecoloxía estética |publicación=Aisthesis |númberu=28}} * {{Cita publicación |autor=Sepúlveda Llanos, Fidel |añu=1996 |títulu=Gabriela Mistral: apurras a una estética del folclor |publicación=Taller de Letra |número=númberu especial}} * {{cita llibru |autor=[[Volodia Teitelboim|Teitelboim, Volodia]] |títulu=Gabriela Mistral pública y secreta |añu=1991 |editorial=Ediciones BAT |ubicación=Santiago |isbn=956-7022-17-8 |páxina=334}} * [[Universidá de Chile]] (1957). [http://www.anales.uchile.cl/index.php/ANUC/issue/view/350 Revista Añales de la Universidá de Chile: Non. 106 (1957) Númberu especial Homenaxe a Gabriela Mistral]: testu completu disponible en sitiu web de la Revista * {{cita llibru |autor=[[Gastón von dem Bussche|Von dem Bussche, Gastón]] |títulu=Visión d'una poesía |url=http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0003270 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2013 |formatu=ASP |añu=1957 |editorial=Ediciones de los Añales de la Universidá de Chile |ubicación=Santiago}} *Gabriela Mistral: El sangre como llingua que contesta (ensayu). Eduardo Vassallo. Editorial Cuartu Propiu, 75 páxs., añu 2005. *Gabriela Mistral: Estrenu críticu (ensayu). Eduardo Vassallo. Ediciones Alterables, 102 páxs., añu 2017. == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikiquote|Gabriela Mistral|preposición=de}} {{wikisource|Gabriela Mistral|preposición=de}} * [http://www.memoriachilena.cl/temas/index.asp?id_ut=gabrielamistral(1889-1957) Gabriela Mistral nel portal ''Memoria Chilena''], amás d'una semblanza, cronoloxía, bibliografía, semeyes y artículos, dende esi sitiu puede descargase gratuita y llegalmente dellos llibros de l'autora. * [http://www.memoriachilena.cl/temas/documento_detalle.asp?id=MC0033641 Gabriela Mistral llee ''La casa''], audiu descargable. * [https://web.archive.org/web/20111117134944/http://www.fundacionjoseguillermocarrillo.org/sitio/poegmistral.html Fundación Internacional José Guillermo Carrillo] * [https://web.archive.org/web/20150703100004/http://salamistral.salasvirtuales.cl/index.php Mandáu de Gabriela Mistral, donáu por Doris Atkinson a la Biblioteca Nacional, dixitalizáu y puestu en llinia] * [http://www.cervantesvirtual.com/bib/bib_autor/gabrielamistral/ Gabriela Mistral na BVMC] * [http://cvc.cervantes.es/actcult/mistral/default.htm Gabriela Mistral nel Centru Virtual Cervantes] * [http://www.gabrielamistral.uchile.cl Sitio web de la Universidá de Chile dedicáu a Gabriela Mistral] * {{Enllaz rotu|1=Biografía de Gabriela Mistral en sitiu web de la Universidá de Chile |2=http://uchile.cl/o6670 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://nobelprize.org/literature/laureates/1945/mistral-bio.html Biografía de Gabriela Mistral na Fundación Nobel] {{en}} *Vargas Saavedra, Luis (2012): [http://diario.elmercurio.com/2012/03/04/a la revista_de_llibros/revista_de_llibros/noticies/0Y6D6053-C09D-4313-B0F2-C2DDC03B683C.htm?id={0Y6D6053-C09D-4313-B0F2-C2DDC03B683C} «Correspondencia ente Palma Guillén y Gabriela Mistral»], crítica al epistolariu “Hijita quería”, nel suplementu ''Revista de Libros'' del diariu ''[[El Mercurio]]'' del 4 de marzu de 2012. Consultáu'l 5 de marzu de 2012. * [http://bibliotecadigital.uchile.cl/client/es_ES/search/asset/92518/0 Borradores de los Sonetos de la Muerte. Atribuyíos a Gabriela Mistral] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170323053704/http://bibliotecadigital.uchile.cl/client/es_ES/search/asset/92518/0 |date=2017-03-23 }} Biblioteca Dixital de la Universidá de Chile {{socesión | títulu=[[Ficheru:Nobel prize medal.svg|25px|center]] [[Premiu Nobel de Lliteratura]] | periodu=[[1945]] | predecesor=[[Johannes Vilhelm Jensen]] | socesor=[[Hermann Hesse]] | títulu2=[[Premiu Nacional de Lliteratura de Chile]] | periodu2=[[1951]] | predecesor2=[[José Santos González Vera]] | socesor2=[[Fernando Santiván]] }} {{NF|1889|1957|Mistral, Gabriela}} [[Categoría:Escritores de Chile]] [[Categoría:Premiu Nobel de Lliteratura]] [[Categoría:Premiu Nacional de Lliteratura de Chile]] [[Categoría:Persones de Vicuña]] t7mi01vedlyrigd1yq32ce1ygqd28x4 Geraldine L. Richmond 0 93333 4501282 4419221 2026-06-22T16:27:30Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501282 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Geraldine L. Richmond}} {{persona}} '''Geraldine Lee Richmond''' {{nym}} ye una [[química]] y [[farmacéuticu|farmacéutica]] d'[[Estaos Xuníos]].<ref name=":0">{{cita web|títulu=Array of Contemporary American Physicists: Geraldine Richmond|url=http://www.aip.org/history/acap/biographies/bio.jsp?richmondg|editorial=American Institute of Physics|añu=2015|fechaaccesu=18 de setiembre de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140907052559/http://www.aip.org/history/acap/biographies/bio.jsp?richmondg|fechaarchivu=2014-09-07}}</ref><ref>{{Cita web|url= http://richmondscience.uoregon.edu/display/RichmondShortBio-current.pdf|títulu= Geraldine (Geri) Richmond|fechaaccesu= 29 d'avientu de 2015|fecha= 1 de payares de 2015|sitiuweb= richmondscience.uoregon.edu|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160303211317/http://richmondscience.uoregon.edu/display/RichmondShortBio-current.pdf|fechaarchivu= 2016-03-03}}</ref> Richmond ye catedrática presidencial en ciencia y profesora de química na [[Universidá d'Oregón]] (UO). Conduz estudios fundamentales pa entender la química y física de interfaces y de superficies complexes. Eses investigaciones producen meyores relevantes pa la producción d'enerxía, la química atmosférica y la remediación del ambiente. Richmond sirvió como presidenta de l'[[Asociación d'Estaos Xuníos pa la Meyora de la Ciencia]], y en 2013, recibió la Medaya Nacional de Ciencia.<ref name=":0"/> == Educación == Llogró la so [[llicenciatura]] B.S. en química en 1975 por la [[Universidá Estatal de Kansas]] y la so [[Ph.D.]] en 1980 pola [[Universidá de California en Berkeley]], en [[fisicoquímica]]. == Carrera == De 1980 a 1985, foi profesora asistente de química en [[Bryn Mawr College]]. Dende 1985, tuvo na Universidá d'Oregon, de 1985 a 1991 como profesora acomuñada de química, y depués como profesora ordinaria dende 1991. Hasta 1995, foi direutora del Institutu de Física Química. Dende 1998 a 2001  Profesora Knight de Ciencies y Artes Lliberales; y, ente 2002 a 2013, profesora de química "Richard M. Y Patricia H. Noyes" na Universidá d'Oregon.<ref>{{Cita web|url=http://richmondscience.uoregon.edu/|títulu=Geri Richmond|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015|sitiuweb=richmondscience.uoregon.edu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20221209122926/https://richmondscience.uoregon.edu/|fechaarchivu=2022-12-09}}</ref> Los sos estudios científicos tomen procesos químicos y físicos en capes llendes y superficies complexes qu'inclúin les propiedaes estructurales y termodinámiques de interfaces líquidu / sólidu y interfaces líquides.<ref>{{Cita web|url=http://richmondscience.uoregon.edu/water-research/|títulu=Water Research - Geraldine Richmond|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|idioma=en-US|sitiuweb=Geraldine Richmond|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230507151341/https://richmondscience.uoregon.edu/water-research/|fechaarchivu=2023-05-07}}</ref><ref>{{Cita publicación|títulu=Second harmonic generation studies of interfacial structure and dynamics|apellíos=Richmond|nome=G. L.|apellíos2=Robinson|nome2=J. M.|publicación=[[Progress in Surface Science]]|volume=28|númberu=1|páxines=1-70|doi=10.1016/0079-6816(88)90005-6|apellíos3=Shannon|nome3=V. L.|añu=1988}}</ref> Enforma del so trabayu utilizó espectroscopia de xeneración de frecuencia de suma pa estudiar superficies y interfaces; la so revisión sobre esa téunica foi citada cuasi 800 vegaes dende la so publicación.<ref>{{Cita publicación|títulu=Molecular bonding and interactions at aqueous surfaces as probed by vibrational sum frequency spectroscopy|publicación=[[Chemical Reviews]]|volume=102| númberu= 8 |páxines=2693–2724|doi=10.1021/cr0006876|añu=2002}}</ref> Utilizando eses téuniques espectroscópicas con amiestos de H2O, D2O, y HOD, Richmond estudió la naturaleza d'estructures de superficie de [[Fuerza per ponte d'hidrógeno|vinculación d'hidróxenu]] y na rexón interfacial.<ref>{{Cita publicación|títulu=Hydrogen-bonding interactions at the vapor/water interface investigated by vibrational sum-frequency spectroscopy of HOD/H<sub>2</sub>O/D<sub>2</sub>O mixtures and molecular dynamics simulations|apellíos= Raymond|nome=Y. A.|apellíos2=Tarbuck|nome2=T. L.|publicación=[[Journal of Physical Chemistry B]]|volume= 107| númberu =2 |páxines=546–556|doi=10.1021/jp021366w|apellíos3=Brown|nome3=M. G.|apellíos4=Richmond|nome4=G. L.|añu=2003}}</ref><ref>{{Cita publicación|títulu=Understanding the effects of hydrogen bonding at the vapor−water interface:  Vibrational sum frequency spectroscopy of H<sub>2</sub>O/HOD/D<sub>2</sub>O mixtures studied using molecular dynamics simulations|apellíos=Walker|nome=D. S.|apellíos2=Richmond|nome2=G. L.|publicación=[[Journal of Physical Chemistry C]]|volume=111|númberu=23|páxines=8321–8330|doi=10.1021/jp070493v|añu=2007}}</ref> Tamién estudió como tales estructures tán alteriaes por electrólitos como [[Sal (química)|sales]]<ref>{{Cita publicación|títulu=Probing the molecular structure and bonding of the surface of aqueous salt solutions|apellíos=Raymond|nome=Y. A.|apellíos2=Richmond |nome2 = G. L.|publicación=[[Journal of Physical Chemistry B]]|volume=108|númberu=16|páxines=5051–5059|doi=10.1021/jp037725k |añu=2004}}</ref> d'haluru de sodiu o ácidos o bases, y por [[Tensoactivo|surfactantes.]]<ref>{{Cita publicación|títulu= Spectroscopic studies of solvated hydrogen and hydroxide ions at aqueous surfaces|apellíos=Tarbuck|nome=T. L.|apellíos2=Ota|nome2=S. T.|publicación=[[Journal of the American Chemical Society]]|volume=128|númberu=45 | páxines=14519–14527|doi=10.1021/ja063184b|apellíos3=Richmond|nome3=G. L.|añu=2006}}</ref><ref>{{Cita publicación|títulu=Investigation of surfactant conformation and order at the liquid−liquid interface by total internal reflection sum-Ffrequency vibrational spectroscopy|apellíos=Conboy|nome=J. C.|apellíos2=Messmer|nome2=M. C.|publicación=[[Journal of Physical Chemistry]]|volume=100|númberu=18|páxines=7617–7622|doi=10.1021/jp953616x| apellíos3=Richmond|nome3=G. L.|añu=1996}}</ref> A el esaminar el comportamientu de l'agua en superficies [[Hidrófobu|hidrofóbiques]], Richmond atopó que los [[Polaridá (química)|dipolos más débiles]] nuna fase orgánica, son más eficaces pa empobinar molécules d'agua individual que s'averen a la interfaz.<ref>{{Cita publicación|títulu=Water at hydrophobic surfaces:  When weaker is better|apellíos=Hore|nome=D. K.|apellíos2=Walker |nome2=D. S.|publicación=[[Journal of the American Chemical Society]]|volume=130|númberu=6|páxines=1800–1801|doi=10.1021/ja0755616|apellíos3=Richmond|nome3=G. L.|añu=2008}}</ref> Les interacciones en interfaces hidrofóbiques / aguacientes son importantes pa entender propiedaes bioquímiques en capes llendes como [[Membrana plasmática|membranes celulares]], como ye la [[solvatación]] de cargues en tales redolaes.<ref>{{Cita publicación|títulu=Aqueous solvation of charge at hydrophobic liquid surfaces|apellíos=Scatena|nome=L. F.|apellíos2=Richmond|nome2=G. L.|publicación=[[Chemical Physics Letters]]|volume=383|númberu=5–6|páxines=491–495|doi=10.1016/j.cplett.2003.10.158|añu=2004}}</ref> L'estudiu d'especies [[Zwitterión|zwitteriónicas]] como [[Aminoácido|aminoácido]], y ye importante por razones similares.<ref>{{Cita publicación|títulu=Orientation and conformation of amino acids in monolayers adsorbed at an oil/water interface as determined by vibrational sum-frequency spectroscopy|apellíos=Watry|nome=M. R.|apellíos2=Richmond|nome2=G. L.|publicación=[[Journal of Physical Chemistry B]]|volume=106|númberu=48|páxines=12517–12523|doi=10.1021/jp021469y|añu=2002}}</ref> == Serviciu == En 2014, foi escoyida presidenta de l'[[Asociación d'Estaos Xuníos pa la Meyora de la Ciencia]] hasta febreru de 2015.<ref>{{Cita web|url=http://www.aaas.org/news/geraldine-richmond-chosen-serve-aaas-president-elect|títulu=Geraldine Richmond Chosen to Serve as AAAS President-Elect|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015|sitiuweb=AAAS - The World's Largest General Scientific Society}}</ref> En 2014, nomada por el [[John Kerry|Secretariu John Kerry]] pa sirvir como Unviada de Ciencia pa los [[Ríu Mekong|Países sol ríu Mekong]].<ref>{{Cita web|url= http://www.state.gov/r/pa/prs/ps/2014/12/234682.htm|títulu=Announcement of U.S. Science Envoys|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015|sitiuweb=U.S. Department of State}}</ref> Y, nomada por el [[Barack Obama|presidente Obama]] al Comité de Ciencia Nacional de 2012 a 2016.<ref>{{Cita web|url=http://www.nsf.gov/nsb/members/current_members/richmond.jsp|títulu=National Science Board|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015|sitiuweb=National Science Board}}</ref> Ye Direutora y cofundadora de COACh, una organización de base, fundada en 1997, na Universidá d'Oregón, trabayando p'aumentar el númberu y ésitu de científiques muyeres en EE. XX. y internacionalmente.<ref>{{Cita web|url=http://coach.uoregon.edu/|títulu=COACh|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015|idioma=en-US|sitiuweb=COACh}}</ref> Tamién empezó una esperiencia nel Programa d'Estudios pa Pregraduados (REU) na Universidá d'Oregón en 1987 que ye'l programa REU más antiguu n'execución en EE. XX. Nos sos 29 años del Programa REU, agospió más de 350 pregraduados, con un 90% siguiendo estudios de grau.<ref>{{Cita web|url=http://reu.uoregon.edu/|títulu=Homepage {{!}} REU|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015|sitiuweb=reu.uoregon.edu}}</ref> == Honores == * 2014 Pittsburgh Premiu d'Espectroscopia de la Sociedá d'Espectroscopia de Pittsburgh<ref>{{Cita web|url=http://www.ssp-pgh.org/wp-content/uploads/2015/08/Pittsburgh-Spectroscopy-Award-History.pdf|títulu=Pittsburgh Spectroscopy Award|fechaaccesu=7 de xunu de 2016|fecha=2016|sitiuweb=Spectroscopy Society of Pittsburgh|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201001151856/http://www.ssp-pgh.org/wp-content/uploads/2015/08/Pittsburgh-Spectroscopy-Award-History.pdf|fechaarchivu=2020-10-01}}</ref> * 2013 [[National Medal of Science|Medaya Nacional de Ciencia]]<ref>{{Cita web|url=http://nsf.gov/news/news_summ.jsp?cntn_id=137247&org=NSF&from=news|títulu=President Obama honors nation's leading scientists and innovators {{!}} NSF - National Science Foundation|fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|sitiuweb=nsf.gov|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200517162411/https://nsf.gov/news/news_summ.jsp?cntn_id=137247&org=NSF&from=news|fechaarchivu=2020-05-17}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://nationalmedals.org/stories/new-class-of-laureates|títulu=NSTMF|fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|sitiuweb=NSTMF}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://nationalmedals.org/laureates/geraldine-l-richmond|títulu=NSTMF - Geraldine L. Richmond|fechaaccesu=7 de xunu de 2016|sitiuweb=NSTMF}}</ref> * 2013 Davisson-Germer Premiu pa "elegante elucidación de la estructura molecular y organización de interfaces líquidu-líquidu y líquidu-aire qu'utilicen espectroscopías óptiques non lliniales"<ref>{{Cita web|url=http://www.aps.org/units/damop/awards/recipient.cfm?first_nm=Geraldine&last_nm=Richmond&year=2013|títulu=APS Physics - DAMOP - Recipient|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015|sitiuweb=www.aps.org}}</ref> * 2013 Premiu Charles L. Parsons de la [[American Chemical Society|Sociedá Química americana]], "Por distinguíu serviciu públicu de química por aciu la promoción de la educación cimera, l'asesoramientu y el lideralgu sabios na política científica nacional y la incansable promoción de les muyeres químiques."<ref>{{Cita web|url=http://www.acs.org/content/acs/en/funding-and-awards/awards/national/recipients/2013-recipient-citations.html|títulu=2013 National Award Recipient Citations|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015|sitiuweb=American Chemical Society}}</ref> * 2011 Miembru, [[Academia Nacional de Ciencies d'Estaos Xuníos|Academia Nacional de Ciencies]]<ref>{{Cita web|url=http://www.nasonline.org/member-directory/members/6980.html|títulu=Geraldine Richmond|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|sitiuweb=www.nasonline.org}}</ref> * 2011 Miembro Sociedad Química americana<ref>{{Cita web|url=https://www.acs.org/content/acs/en/funding-and-awards/fellows/list-of-2011-acs-fellows.html|títulu=2011 ACS Fellows|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|sitiuweb=American Chemical Society}}</ref> * 2011 Premiu Joel Henry Hildebrand de la Sociedá Química americana, "Por aplicaciones pioneres de modeláu non llinial y espectroscopias ópticos de superficies líquides resultando nuevos entendimientos de interfaces d'estructura d'agua líquidu."<ref>{{Cita web|url=http://www.acs.org/content/acs/en/funding-and-awards/awards/national/2011-acs-national-award-recipients.html|títulu=ACS 2011 National Award Winners|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015|sitiuweb=American Chemical Society}}</ref> * 2008 Premiu Bomem-Michaelson<ref>{{Cita web|url=http://www.cas.miamioh.edu/coblentz/bomem.htm|títulu=Bomem-Michelson Awards|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|sitiuweb=www.cas.miamioh.edu}}</ref> * 2008 Miembru, Asociación de Muyeres en Ciencia<ref>{{Cita web|url=http://www.awis.org/?142|títulu=Awards fellows list - AWIS|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|sitiuweb=www.awis.org}}</ref> * 2006 Miembru, [[Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos|Academia americana d'Artes y Ciencies]]<ref>{{Cita web|url=https://www.amacad.org/multimedia/pdfs/publications/bookofmembers/electionIndex2000-2015.pdf|títulu=Members of the Academy|fecha=2015|sitiuweb=American Academy of Arts and Sciences}}</ref> * 2006 Gallardón del Conseyu de Diversidá de Busca Química<ref>{{Cita web|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-04/uoo-ocg042606.php|títulu=Oregon chemist Geri Richmond to receive Council for Chemical Research Diversity Award|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|sitiuweb=EurekAlert!|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200919033528/https://www.eurekalert.org/pub_releases/2006-04/uoo-ocg042606.php|fechaarchivu=2020-09-19}}</ref> * 2004 Spiers Medaya del Reinu Xuníu [[Royal Society of Chemistry|Sociedá Real de Química]]<ref>{{Cita publicación|url=http://pubs.rsc.org/en/content/articlelanding/2005/fd/b415753m#!divAbstract|títulu=Spiers Memorial Lecture|apellíos2=Richmond|nome2=Geraldine L.|fecha=17 d'avientu de 2005|publicación=Faraday Discussions|volume=129|númberu=0|idioma=en|issn=1364-5498|doi=10.1039/B415753M}}</ref> * 2003 Miembru, Asociación americana pal Adelantu de Ciencia<ref>{{Cita web|url=http://membercentral.aaas.org/fellows?LastName=R&Section=C&Country=All&State=All&name=&company=University+of+Oregon|títulu=Fellows - AAAS MemberCentral|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|sitiuweb=membercentral.aaas.org}}</ref> * 2001 Premiu Oregón de Científicu Escepcional, Academia d'Oregón de Ciencia<ref>{{Cita web|url=http://www.oas.pdx.edu/awards|títulu=Oregon Academy of Science - Outstanding Oregon Scientist|fechaaccesu=7 de xunu de 2016|fecha=2008|sitiuweb=Oregon Academy of Science|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090409122435/http://www.oas.pdx.edu/awards|fechaarchivu=9 d'abril de 2009}}</ref> * 1997 Premiu Presidencial pa Excelencia en Ciencia ya Inxeniería Mentoring<ref>{{Cita web|url=http://paesmem.net/node/1475|títulu=Geraldine Richmond - Richard M. and Patricia H. Noyes Professor of Chemistry - paesmem|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|sitiuweb=paesmem.net|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181226144506/http://paesmem.net/node/1475|fechaarchivu=2018-12-26}}</ref> * 1996 Francis P. Garvan-Olin Medaya de la Sociedá Química americana<ref>{{Cita web|url= https://www.acs.org/content/acs/en/funding-and-awards/awards/national/bytopic/francis-p-garvan-john-m-olin-medal.html|títulu=Francis P. Garvan-John M. Olin Medal|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|sitiuweb=American Chemical Society}}</ref> * 1993 Miembru, [[American Physical Society|Sociedá Física americana]], "Por contribuciones seminales al entendimientu de les dinámiques en interfaces d'aplicaciones innovadores de non lliniales fenómenos ópticos."<ref>{{Cita web|url= https://www.aps.org/programs/honors/fellowships/archive-all.cfm?initial=&year=1993&unit_id=DLS&institution=University+of+Oregon|títulu=APS Fellow Archive - Geraldine L. Richmond| fechaaccesu =8 de xunu de 2016|sitiuweb=www.aps.org}}</ref> * 1989 Coblentz Premiu d'Espectroscopia de la Sociedá<ref>{{Cita web|url=http://www.coblentz.org/awards/the-coblentz-award|títulu=The Coblentz Award - The Coblentz Society|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|sitiuweb=www.coblentz.org}}</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{traducíu ref|en|Geraldine L. Richmond|727660801}} * [http://www.aps.org/programs/honors/prizes/prizerecipient.cfm?last_nm=Richmond&first_nm=Geraldine&year=2013 Premiu Recipient Geraldine L. Richmond] * [http://richmondscience.uoregon.edu/appt.html Páxina de Richmond] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140527185952/http://richmondscience.uoregon.edu/appt.html |date=2014-05-27 }} * [http://coach.uoregon.edu Entrenador Homepage] * [http://reu.uoregon.edu REU Páxina web] {{NF|1953||Richmond, Geraldine}} [[Categoría:Químicos y químiques d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Farmacéuticos y farmacéutiques d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Fisicoquímicos]] [[Categoría:Escritores d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Escritores de divulgación científica]] [[Categoría:Escritores n'inglés]] 96ce887ftphu1yjln8ty8ea8oyar7py Gladiator 0 94043 4501303 4493351 2026-06-22T19:09:19Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 5 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501303 wikitext text/x-wiki {{otros usos|Gladiador|el lluchador romanu}} {{película}} '''''Gladiator''''' ye una [[Cine épicu|película épica]] del xéneru [[péplum]] y [[Cine d'aición|aición]] de 2000 dirixida por [[Ridley Scott]] y protagonizada por [[Russell Crowe]], [[Joaquin Phoenix]], [[Connie Nielsen]], [[Ralf Möller]], [[Oliver Reed]], [[Djimon Hounsou]], [[Derek Jacobi]], [[John Shrapnel]] y [[Richard Harris]]. Crowe interpreta a Máximu Décimu Meridio, un lleal [[xeneral]] [[Hispania|hispanu]] del exércitu de l'[[Antigua Roma]], que ye traicionáu por [[Cómodu]], l'ambiciosu fíu del emperador, quien asesinó al so padre y fíxose col tronu. Forzáu a convertise en [[esclavu]], Máximu trunfa como [[gladiador]] mientres nagua por vengar la muerte de la so familia y el so emperador. Estrenada'l 5 de mayu de 2000, ''Gladiator'' foi un ésitu tantu pola crítica como del públicu y contribuyó al curtiu resurdir del cine épicu históricu. La película recibió numberosos premios y nominaciones, incluyíos cinco [[Premios Óscar|Óscar]] na [[Premiu Óscar de 2000|73º edición]] de l'[[Academia d'Artes y Ciencies Cinematográfiques|Academia d'Estaos Xuníos]] ente los que se destacar el de [[Óscar a la meyor película|meyor película]] y [[Óscar al meyor actor|meyor actor]] pa Crowe. == Argumentu == Nel añu 180 d. C. el xeneral [[Romanización de Hispania|hispanorromano]] Máximu Décimu Meridio lidera al [[exércitu romanu]] escontra una importante victoria sobre les [[Pueblos xermánicos|tribus xermániques]] cerca de [[Vindobona]], poniendo fin a una llarga guerra nel [[limes]] del [[imperiu romanu]]. Gánase asina la estima del vieyu y enfermu emperador [[Marco Aurelio]], quien a pesar de tener un fíu, [[Cómodu]], decide qu'a la so muerte seya los xeneral el qu'ostente'l poder temporal hasta que'l [[Senáu romanu|senáu de Roma]] asuma finalmente'l gobiernu del imperiu. Cuando'l so padre infórma-y de la so decisión, Cómodu asesina al so proxenitor nun ataque de rabia y faise col poder. Cómodu intenta ganase la llealtá de Máximu, pero'l militar decatar de lo qu'asocedió. Nesi momentu'l xeneral ye traicionáu pol so amigu, Quintu, que al so pesar instrúi a los [[Guardia Pretoriana|pretorianos]] por que lo executen a él y a la so familia en [[Hispania]]. Máximu consigue desfacer de los sos verdugos y entama la torna al so llar a toa velocidá, pero nun llega a tiempu de salvar a la so muyer y al so fíu. Dempués de soterralos, Máximu queda inconsciente pol cansanciu, el dolor de la perda, y por una fonda firida causada mientres la so fallida execución, momentu en que cai en manes d'esclavistes que lu treslladen a [[Miliana|Zucchabar]], nel [[norte d'África]]. Ellí ye mercáu pol [[lanista]] Próximu y obligáu a lluchar como [[gladiador]] nel sable. Conoz y entabla amistá con Juba y Hagen, el primeru de los cualos píde-y que tenga fe y nun desespere, que finalmente s'axuntará cola so familia na [[Más allá|otra vida]]. Mentanto, en Roma, Cómodu ye coronáu emperador y ordena que s'empecipien dellos meses de xuegos y lluches de gladiadores. N'África, Máximu demuestra ser un feroz gladiador, diestru nel combate y líder nato. Finalmente acaba siendo lleváu a lluchar nel pimpanu [[Coliséu]] de Roma, onde los homes de Próximu son contrataos pa combatir nuna recreación de la [[batalla de Zama]]. Despintando la so cara con un [[yelmu]], Máximu lidera a los sos compañeros de combate y consigue una inesperada victoria cola que se ganen a un públicu que clamia poles sos vides. Impresionáu, Cómodu baxa al sable pa conocer a los lluchadores y ordena al gladiador xefe que revele la so identidá. Esti vuélvese, afayando la so cara, y diz-y: «Llámome Máximu Décimu Meridio, comandante de los Exércitos del Norte, xeneral de les Lexones Felix, lleal servidor del verdaderu emperador Marco Aurelio, padre d'un fíu asesináu, home d'una muyer asesinada, y voi algamar la mio vengación nesta vida o na otra». Más tarde, Máximu, adoráu pol públicu, combate contra l'invictu gladiador Tigris de la [[Galia]], al que llogra vencer pero respeta la vida, en contra del deséu de Cómodu. El populacho bautizar por ello «Máximu'l caritatible», la so popularidá dispárase y Cómodu ve asina atayaos los sos intentos de matar al antiguu xeneral, pos la so muerte fadría-y perder el favor del pueblu romanu. Tres esti combate l'antiguu criáu de Máximu, Cicerón, poner en contautu con él y diz-y que'l so exércitu inda-y ye fiel. Entós Máximu empieza a conspirar contra Cómodu xunto a la hermana d'este, Lucila, que siempres tuvo namorada d'él, y el senador Graco, cola finalidá última d'axuntase col so exércitu y completar la so vengación derrocando y matando al emperador. Sicasí, Cómodu barruntu de la traición que ta urdiendo contra él la so propia hermana y l'amenaza con matar al so fíu si nun lu revela tola combalechadura. Mientres l'intentu de fuxida de Máximu, la guardia pretoriana de Cómodu ataca la escuela de gladiadores, matando a Hagen y a Próximu. Juba y los sobrevivientes son encarcelaos, ente que Máximu llogra llegar a les muralles de la ciudá al traviés de túneles. Ellí afaya que cayó nuna trampa: Cicerón ye asesináu y él prindáu. Desesperáu por acabar con Máximu y demostrar el so grandor, Cómodu prepara un combate nel Coliséu contra'l popular gladiador. Antes d'empezar el combate, y sabiendo de la so superioridá nel cuerpu a cuerpu, l'emperador apuñala nel llombu a Máximu. A pesar de tar quebráu, mientres el combate Máximu llogra desarmar al emperador, quien pide desesperáu una espada a Quintu, xefe del so guardia. Esti negar a apurrí-yla y ordena a los sos homes que faigan lo mesmo. Cómodu saca nesi momentu un [[Estilete (arma)|estilete]] que tenía ocultu so l'armadura, pero Máximu, nun últimu esfuerciu, suxetar el brazu, clavar al emperador nel gargüelu y acaba cola so vida. El morrebundu Máximu, sangráu pola puñalada que-y solmenó Cómodu, tien una visión de la so familia na otra vida. Quintu pronuncia'l so nome, y nesi momentu Máximu pidi como últimu deséu que lliberen a los sos homes y que'l senador Graco seya restablecíu, dempués recuerda les pallabres de Marco Aurelio sobre'l grandor de Roma. Entós esbarrúmbase nel sable y Lucila cuerre al so llau. Na so última visión antes de morrer, axuntar cola so familia. Lucila honra la so memoria con unes pallabres y pide que porten el so cuerpu a costazos, que ye sacáu del sable por Graco y los sos compañeros gladiadores. Al anochecer, Juba sotierra nel sable del Coliséu les dos pequeñes figures coles que Máximu rezaba a la so muyer y el so fíu y bisbisa: «Agora somos llibres. Volveremos venos. Pero entá non... entá non». == Repartu principal == {{Imaxe múltiple | posición_tabla = right | direición = vertical | títulu= | foto1 = Russell Crowe.jpg| anchu1 = 130| testu1 = [[Russell Crowe]] ye Máximu. | semeya2 = Joaquin Phoenix at Cannes 2000.jpg| anchu2 = 130| testu2 = [[Joaquin Phoenix]] ye Cómodu. | semeya3 = ConnieNielsen09TIFF.jpg| anchu3 = 130| testu3 = [[Connie Nielsen]] ye Lucila. }} * [[Russell Crowe]] a lo más Décimu Meridio, un [[legáu romanu|legáu]] [[Hispania|hispanorromano]] obligáu a convertise n'esclavu que busca vengación contra Cómodu, dempués del asesinatu de la so familia. Primeramente ganárase l'enfotu de [[Marco Aurelio]] y l'amor y almiración de Lucila. Provién de cerca de [[Trujillo (España)|Trujillo]], na provincia [[España|española]] de [[Provincia de Cáceres|Cáceres]].<ref>{{cita web |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20101228181324/http://www.script-o-rama.com/movie_scripts/g/gladiator-script-transcript-russell-crowe.html |fechaarchivu=28 d'avientu de 2010 |url= http://www.script-o-rama.com/movie_scripts/g/gladiator-script-transcript-russell-crowe.html |títulu= Gladiator Script - Dialogue Transcript |idioma=inglés |editorial= Script-O-Caña |fechaaccesu=29 de marzu de 2015}}</ref> Máximu ye un personaxe ficcional inspiráu parcialmente en [[Marcu Nonio Macrino]], [[Narcisu (lluchador)|Narcisu]] y [[Cincinato]].<ref>{{cita web |url= http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/italy/3210339/Gladiator-tomb-discovered-by-archeologists.html |títulu= Gladiator tomb discovered by archeologists |fecha=16 d'ochobre de 2008 |editorial= The Telegraph |autor= Squires, Nick |idioma=inglés |fechaaccesu=29 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.buzzfeed.com/rubycramer/team-cincinnatus-tom-steyer-draws-name-from-roman-dictator#.dgEbdDjwbB |títulu= “Team Cincinnatus”: Tom Steyer Draws Name From Roman Dictator |idioma=inglés |editorial= BuzzFeed |autor= Cramer, Ruby |fechaaccesu=29 de marzu de 2015}}</ref> [[Mel Gibson]] foi la primer opción pal papel, pero esti lo refugó diciendo que se sentía demasiao mayor pa desempeñar un personaxe como esi.<ref>{{cita web |url= http://www.killermovies.com/g/gladiator_ii/articles/1005.html |títulu= Mel Gibson Gladiator |idioma= inglés |editorial= KillerMovies |fechaaccesu= 29 de marzu de 2015 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160803094857/http://www.killermovies.com/g/gladiator_ii/articles/1005.html |fechaarchivu= 2016-08-03 }}</ref> Otru actor que tamién se consideró foi [[Antonio Banderas]].<ref>{{cita web |url= http://sevilla.abc.es/20120906/cultura/sevp-gladiator-desde-roma-ardor-20120906.html |títulu= «Gladiator», dende Roma con ardor (guerreru)|editorial= ABC |fechaaccesu=29 de marzu de 2015}}</ref> * [[Joaquin Phoenix]] como [[Cómodu]], el conrotu, maldadosu ya inmoral fíu de Marco Aurelio. Asesina al so padre cuando s'entera de que Máximu va tener poderes d'emperador en funciones hasta que se formara una nueva república. * [[Connie Nielsen]] como [[Galeria Lucila]], primer amante de Máximu y fía mayor de Marco Aurelio que, apocayá, quedárase vilba. Ella aguantar a los anticipos [[incestu|incestuosos]] col so hermanu que-y odia, ente que tamién tien que protexer al so fíu, Lucio, de la roxura y corrupción del so hermanu. * [[Oliver Reed]] como [[Antonio Próximu]], un vieyu y aspru entrenador de gladiadores que merca a Máximu nel norte d'[[África]]. Este foi un antiguu gladiador que foi lliberáu por Marcu Aurelio, que-y dio a Máximu la so armadura y una oportunidá de lliberar. * [[Derek Jacobi]] como'l senador [[Graco]], un miembru del [[senáu romanu]] que s'opón al gobiernu de Cómodu. Ye aliáu de Máximu y Lucila. * [[Djimon Hounsou]] como Juba, un miembru d'una tribu [[numidia]] que ye atrapáu na so casa, xunto a la so familia, por comerciantes d'esclavos. Apuerta a el meyor aliao y amigo de Máximu. * [[Ralf Möller]] como [[Hagen]]. Gladiador xermánicu, el meyor lluchador de Próximu. va faese amigu de Máximu y va morrer defendiéndolo. * [[Spencer Treat Clark]] como Lucio Vero, fíu del coemperador [[Lucio Vero]] y de Lucila, y por tanto nietu de Marco Aurelio. * [[Richard Harris]] como [[Marco Aurelio]]. El vieyu emperador romanu, quier a Máximu como un fíu y píde-y que vuelva convertir a [[República romana|Roma nuna república]]. Ye asesináu pol so fíu Cómodu. * [[Tommy Flanagan (actor)|Tommy Flanagan]] como [[Cicerón]]. Fiel sirviente de Máximu, al qu'intenta ayudar na so fuxida. * [[Tomas Arana]] como Quintu. Xeneral romanu que traiciona a Máximu. Convertir en xefe de la guardia pretoriana de Cómodu, pero nun-y empresta ayuda nel so combate final contra Máximu. * [[John Shrapnel]] como Gaio. Otru senador, cercanu a Graco. * [[David Schofield]] como'l senador [[Falco]]. Enemigu de Graco, ayuda a Cómodu a consolidar el so poder. * [[Sven-Ole Thorsen]] como Tigris de la Galia. Gladiador invictu que combate contra Máximu. * [[David Hemmings]] como Casio. Organizador de les lluches de gladiadores nel Coliséu. * [[Giannina Facio]] como esposa de Máximu. * [[Giorgio Cantarini]] como fíu de Máximu. == Producción == === Guión === ''Gladiator'' basar nuna hestoria orixinal de [[David Franzoni]], autor del primer borrador.<ref name=Stax>{{cita web |títulu=The Stax Report's ''Five Scribes'' Edition |autor=Stax |url=http://movies.ign.com/articles/356/356712p1.html |idioma=inglés |editorial=IGN |fecha=4 d'abril de 2002 |fechaaccesu=27 de febreru de 2009}}</ref> Franzoni llegó a un alcuerdu con DreamWorks pa escribir y coproducir tres películes gracies a la solidez del so anterior trabayu, el guión de la película ''[[Amistá]]'' de [[Steven Spielberg]], un filme que-y dio gran reputación a DreamWorks. Franzoni nun yera un eruditu nel mundu de l'[[antigüedá clásica]], polo que s'inspiró del ensayu de 1958 de [[Daniel P. Mannix]], ''Those About to Die'', y decidió basar la so hestoria en Cómodu en lleendo la ''[[Historia Augusta]]'', qu'arrexunta biografíes d'emperadores romanos. Nel primer borrador de Franzoni, fecháu'l 4 d'abril de 1998, el protagonista llamábase Narcisu, un gladiador de l'antigua Roma que, según les fontes de [[Herodiano]] y [[Dion Casio]], esgañó a Cómodu hasta matalo.<ref name="FilmHistoryWinkler">{{harvnb|Salomon|2004|p=3}}</ref> [[Ficheru:Jean-Leon Gerome Pollice Verso.jpg|thumb|left|''Pollice Trato'' (1872), cuadru del pintor francés [[Jean-Léon Gérôme]] que sirvió d'inspiración pal diseñu visual de la película.]] Los productores [[Walter F. Parkes]] y [[Douglas Wick]] poner en contautu con [[Ridley Scott]]. Amosáron-y el cuadru ''Pollice Trato'', pintáu pol artista francés [[Jean-Léon Gérôme]] en 1872.<ref name="Landau 22">{{harvnb|Landau|2000|p=22}}</ref> Al direutor británicu empezó a seduci-y la idea de recrear na gran pantalla'l mundu de l'Antigua Roma, pero pensó que los diálogos del guión de Franzoni precisaben retoques y encargólu a [[John Logan (guionista)|John Logan]] que lo modificar hasta que fuera más del so presto. Logan rescribió gran parte del primer actu y tomó la decisión de matar a la familia de Máximu p'amontar la motivación del protagonista.<ref name="scribes">{{cita videu|títulu=Tales of the Scribes: Story Development|idioma= inglés|mediu=DVD|editorial=Universal|añu=2005 |fechaaccesu= 20 de marzu de 2015}}</ref> Dos selmanes antes d'empecipiar la filmación, los actores quexar del guión. Por ello, llamar a [[William Nicholson (guionista)|William Nicholson]] a los [[estudios Shepperton]] por que diera al protagonista un calter más sensible modificando la rellación col so amigu Juba y desenvolvió la conexón emocional del protagonista col más allá, pos dixo que «nun quería ver solo una película sobre un home que quería matar a daquién».<ref name="scribes"/> Pidir a David Franzoni que revisara les aportaciones de Logan y Nicholson, y nesti procesu impunxo'l so papel de productor: Nicholson empezó a volver al guión orixinal de Franzoni y a lleer ciertes escenes. Franzoni ayudó a relaborar creativamente el llibretu y nel so rol de productor defendió'l so primer borrador y lo acertao de la so visión orixinal.<ref name="John2001">{{cita web |títulu=WGA.ORG's Exclusive Interview with David Franzoni |autor=John Soriano |url=http://www.sois.uwm.edu/xie/dl/Movie+Project+Team+Folder/Movie+Project+Team+Folder/Writers/David+Frazoni-+Gladiator.pdf |idioma=inglés |añu=2001 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2012 |formatu=PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071203172028/http://www.sois.uwm.edu/xie/dl/Movie+Project+Team+Folder/Movie+Project+Team+Folder/Writers/David+Frazoni-+Gladiator.pdf |fechaarchivu=2007-12-03 }}{{enllaz rotu|1=WGA.ORG's Exclusive Interview with David Franzoni|2=http://www.sois.uwm.edu}}</ref> Franzoni acabaría ganando l'Óscar de l'Academia a meyor película xunto con Douglas Wick y [[Branko Lustig]].<ref name=Stax/> El guión foi reescritu más vegaes según les suxerencies y pidimientos de Russell Crowe, que cuestionó tolos aspeutos del llibretu y coló del set de rodaxe al nun llograr respuestes. Según un executivu de DreamWorks, «[Crowe] intentó rescribir tol guión sobre la marcha. ¿Conoz la frase del tráiler, 'voi algamar la mio vengación nesta vida o na otra'? Pos de primeres negóse rotundamente a pronunciala».<ref name="Corliss2000">{{cita web |títulu=The Empire Strikes Back |nome=Richard |apellíu=Corliss |coautor=Jeffrey Ressner |url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,996847-2,00.html |editorial=Time |fecha=8 de mayu de 2000 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2012 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090508000727/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,996847-2,00.html |fechaarchivu=2009-05-08 }}</ref> Nicholson, el tercer y últimu guionista, afirmó que Crowe díxo-y: «Les tos frases son basura, pero yo soi'l meyor actor del mundu y puedo faer qu'inclusive la basura suene bien».<ref name="Ref_2006">{{cita web |títulu=Bill Nicholson's Speech at the launch of the International Screenwriters' Festival |url=http://www.screenwritersfestival.com/news.php?id=3 |fecha=30 de xineru de 2006 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2012 |idioma=inglés |editorial= Screen Writers Festival |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.screenwritersfestival.com/news.php?id=3|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> === Rodaxe === [[Ficheru:Ridley Scott by Gage Skidmore.jpg|upright|thumb|[[Ridley Scott]], direutor de ''Gladiator''.]] Mientres la preparación de la película, Scott emplegó dellos meses desenvolviendo los [[storyboard|guiones gráficos]] de la trama.<ref name="Landau 34">{{harvnb|Landau|2000|p=34}}</ref> Los miembros del equipu pasaron seis selmanes buscando llocalizaciones dientro de lo que fueron territorios del Imperiu Romanu, ente ellos [[Italia]], [[Francia]], el norte d'África ya [[Inglaterra]].<ref name="Landau 61">{{harvnb|Landau|2000|p=61}}</ref> Tol atrezo, decoraos y indumentaria de la película fueron ellaboraos pol equipu de la película porque fuera bien caru mercalos y pola escasez de los mesmos.<ref name="Landau 66">{{harvnb|Landau|2000|p=66}}</ref> La empresa Armordillo Ltd. de Rod Vass creó 100 armadures y 550 traxes de [[poliuretano]], pa que la so construcción desenvolvió esta compañía l'esclusivu sistema de poliuretano proyeutáu que s'emplegaba per vegada primera nesta producción y que dexó crear 27&nbsp;500 pieces d'armadura en solu trés meses.<ref name="Landau 66">{{harvnb|Landau|2000|p=66}}</ref> La película rodar en tres escenarios principales ente xineru y mayu de 1999. La batalla inicial nel monte de Germania se filmó mientres tres selmanes nel [[monte Bourne]], cerca de [[Farnham]], nel condáu inglés de [[Surrey]].<ref name="Landau 62">{{harvnb|Landau|2000|p=62}}</ref> Cuando Ridley Scott tuvo noticia de que la [[Forestry Commission]], l'organismu encargáu de xestionar los montes británicos, tenía planes pa baltar el monte, convencer por que dexaren filmar la escena ellí y quemar el monte nel procesu.<ref name="Landau 68">{{harvnb|Landau|2000|p=68}}</ref> Scott y el direutor de fotografía [[John Mathieson]] utilizaron delles cámares que filmaban a distintes velocidaes de fotogrames, de manera similar a la téunica utilizada nes secuencies de batalles de la película ''[[Saving Private Ryan]]'' (1998).<ref name="Bankston2000">{{cita web |autor=Bankston, Douglas |fecha=mayu de 2000 |títulu=Death or Glory |editorial=American Society of Cinematographers |url=http://www.ascmag.com/magazine/may00/pg1.htm |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de marzu de 2015}}</ref> L'equipu dempués treslladóse a [[Uarzazate]], [[Marruecos]], onde mientres tres selmanes filmaron xunto a la [[Atles (cordal)|cordal del Atles]] les escenes de los esclavos, el viaxe pol desiertu y la escuela de gladiadores de Próximu.<ref name="Landau 63">{{harvnb|Landau|2000|p=63}}</ref> L'anfiteatru nel que Máximu llibra los sos primeros combates foi llevantáu con materiales y téuniques locales que sirvieron pa crear 30.000 lladriyos d'[[adobe]].<ref name="Landau 73">{{harvnb|Landau|2000|p=73}}</ref> Finalmente, les escenes de l'antigua Roma rodar mientres 19 selmanes en [[Fort Ricasoli]], [[Malta]],<ref name=Kodak_inCamera>{{cita web |títulu=Gory glory in the Colosseum |url=http://www.kodak.com/US/en/motion/newsletters/inCamera/july2000/gladiator.shtml |idioma=inglés |editorial=Kodak: In Camera |añu=2000 |mes=xunetu |fechaaccesu=13 de setiembre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050209185727/http://www.kodak.com/US/en/motion/newsletters/inCamera/july2000/gladiator.shtml |fechaarchivu=2005-02-09 }}</ref><ref name="Ref_a">{{cita web |títulu=Malta Film Commission - Backlots |url=http://mfc.com.mt/page.asp?p=14388&l=1 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120729093604/http://mfc.com.mt/page.asp?p=14388&l=1 |fechaarchivu=29 de xunetu de 2012 |editorial=Malta Film Commission |fechaaccesu=13 de setiembre de 2012}}</ref> onde se construyó un retruque d'un terciu del Coliséu de Roma, de casi 16 metros d'altor y fecha na so mayoría de [[yelsu]] y [[contrachapáu]]. Esti retruque tardó dellos meses en llevantase y costó alredor d'un millón de dólares.<ref name="Winkler p130">{{harvnb|Winkler|2004|p=130}}</ref> Los otros dos tercios d'altor del enorme [[anfiteatru]] añadiéronse [[Imaxe xenerada por ordenador|digitalmente]] cola ayuda de pantalles azules.<ref name="Landau 89">{{harvnb|Landau|2000|p=89}}</ref><ref name=TheMill>{{cita web |idioma=inglés |apellíu=Bath |nome=Matthew |títulu=The Mill |url=http://www.digitmag.co.uk/features/index.cfm?featureID=1152&page=1&pagepos=3 |editorial=Digit Magacín |fecha=25 d'ochobre de 2004 |fechaaccesu=13 de setiembre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210621163826/http://www.digitmag.co.uk/features/index.cfm?featureID=1152&page=1&pagepos=3 |fechaarchivu=2021-06-21 }}</ref> Nel otru estremu del complexu almacenaben una rica variedá de atrezo de cais, [[columnata|columnates]], puertes, [[estatua|estatues]] y places pa completar el restu de decoraos necesarios pa la filmación. Les necesidaes d'esti complexu yeren cubiertes por un campamentu de tiendes de campaña en que se topaben los camarinos, almacenes, armeros y otros servicios.<ref name=Kodak_inCamera/> === Banda sonora === {{Ficha d'álbum |nome = Gladiator |portada = |tipu = |artista = [[Hans Zimmer]] y [[Lisa Gerrard]] |publicación = 25 d'abril de 2000<ref name="allmusic">{{cita web |url= http://www.allmusic.com/album/gladiator-music-from-the-motion-picture-mw0000607113 |títulu= Gladiator [Music from the Motion Picture] |idioma=inglés |editorial= AllMusic |fechaaccesu=21 de marzu de 2015}}</ref> |grabación = |género = [[Música clásica|Clásica]]<ref name="allmusic"/> |duración = 1:01:31<ref name="allmusic"/> |formatu = [[Descarga dixital (música)|Descarga dixital]]<ref name="itunes">{{cita web |url= https://itunes.apple.com/us/album/gladiator-soundtrack-from/id5795921 |títulu= Gladiator (Soundtrack from the Motion Picture) |idioma=inglés |editorial= Apple |obra= iTunes |fechaaccesu=21 de marzu de 2015}}</ref> y [[CD]]<ref>{{cita web |url= http://www.amazon.com/Gladiator-Hans-Zimmer/dp/B00004STPT |títulu= Gladiator Soundtrack |idioma=inglés |editorial= Amazon |fechaaccesu=21 de marzu de 2015}}</ref> |discográfica = [[Decca Records]]<ref name="allmusic"/> |catálogu = |productor = |compilador = |calificación = AllMusic {{rating|4|5}}<ref name="allmusic"/><br />Movie Music UK {{rating|4.5|5}}<ref>{{cita web |url= http://moviemusicuk.us/2000/05/05/gladiator-hans-zimmer-and-llisa-gerrard/ |títulu= GLADIATOR – Hans Zimmer and Lisa Gerrard |autor= Broxton, Jonathan |idioma= inglés |editorial= Movie Music UK |fecha= 5 de mayu de 2000 |fechaaccesu= 21 de marzu de 2015 }}</ref> |certificación= |posicionamiento = |anterior = |actual = |posterior = |añoA = |añoAc = |añoP = |misceláneo = }} La célebre banda sonora de ''Gladiator'', nomada al Óscar, foi compuesta por [[Hans Zimmer]] y [[Lisa Gerrard]] y empobinada por [[Gavin Greenaway]]. Zimmer en principiu tuvo cuenta de recurrir a la vocalista israelina [[Ofra Haza]], cola que trabayara en ''[[El príncipe d'Exiptu]]'', pero la intérprete finó en febreru de 2000 primero que pudiera empezar a grabar. Nel so llugar escoyó a l'australiana Lisa Gerrard.<ref name="Ref_d">{{cita web |títulu=Zimmer and Gladiator |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080210040935/http://www.reel.com/reel.asp?node=movienews/confidential&pageid=16882 |url=http://www.reel.com/reel.asp?node=movienews/confidential&pageid=16882|fechaarchivu=10 de feberero de 2008 |idioma=inglés |obra=Reel.com |fechaaccesu=18 de setiembre de 2012}}</ref> La música de munches de les escenes de batalla comparáronse pola so semeyanza con ''Mars: The Bringer of War'' de [[Gustav Holst]], y en 2006 la Holst Foundation demandó a Zimmer por un supuestu plaxu.<ref name="Priscilla2006">{{cita web |idioma=inglés |títulu="Gladiator" Composer Accused of Copyright Infringement |autor=Rodriguez, Priscilla |editorial=KNX 1070 NEWSRADIO |url=http://www.knx1070.com/pages/45400.php|fechaarchivu=16 de mayu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080516225847/http://www.knx1070.com/pages/45400.php |fechaaccesu=18 de setiembre de 2012}}</ref><ref name="Michael2006">{{cita web |autor=Beek, Michael |títulu=Gladiator Vs Mars - Zimmer is sued |editorial=Music from the Movies |url=http://www.musicfromthemovies.com/article.asp?ID=695 |idioma=inglés|fechaarchivu=18 de xunu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080618112502/http://www.musicfromthemovies.com/article.asp?ID=695 |fecha=xunu de 2006 |fechaaccesu=18 de setiembre de 2012}}</ref> Otra clara evocación musical puede escuchase na escena de la entrada trunfal de Cómodu en Roma, realzada por una composición musical que claramente recuerda a dos seiciones de ''[[L'aniellu del nibelungo]]'' de [[Richard Wagner]], el ''[[L'oru del Rin]]'' y ''[[El ocaso de los dioses]]''.<ref>{{harvnb|Adkins|2014|p=?}}</ref><ref>{{cita web |url= http://scoresheet.tripod.com/Reviews/gladiator.html |títulu= Gladiator |autor= Drannon, Andrew |idioma= inglés |fechaaccesu= 21 de marzu de 2015 |editorial= Tripod |obra= Score Sheet |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20171022134922/http://scoresheet.tripod.com/Reviews/gladiator.html |fechaarchivu= 2017-10-22 }}</ref> El 27 de febreru de 2001, casi un añu dempués de la puesta en venta de la banda sonora de la película, [[Decca Records]] produció ''Gladiator: More Music From the Motion Picture'', y en 2005 la mesma discográfica estrenó ''Gladiator: Special Anniversary Edition'', con dos CD qu'arrexuntaben los dos anteriores ediciones. En 2003, [[Luciano Pavarotti]] fixo pública una grabación de sigo mesmu interpretando un cantar de la película y dixo que llamentaba refugar nel so día una ufierta que-y fixeron pa cantala pal filme.<ref name="Anastasia2003">{{cita web |idioma=inglés |autor=Tsioulcas, Anastasia |títulu=For Pavarotti, Time To Go 'Pop'. |editorial=Yahoo! Music |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130107114931/http://music.yahoo.com/jeff-beck/news/for-pavarotti-time-to-go-pop--12179048 |url=http://music.yahoo.com/jeff-beck/news/for-pavarotti-time-to-go-pop--12179048 |fechaarchivu=2013-01-07 |fecha=26 d'ochobre de 2003 |fechaaccesu=21 de marzu de 2015 }}</ref> Amás, ye una de les bandes sonores más vendíes de tolos tiempos con una socesión de 17 cantares, enlistadas de siguío:<ref>{{cita web |url= http://www.filmtracks.com/titles/gladiator.html |títulu= Gladiator |idioma=inglés |editorial= Filmtracks |fechaaccesu=21 de marzu de 2015}}</ref><ref name="itunes"/> <center> {{Llista desplegable| {{Llista de cantares | title1 = Progeny | length1 = 2:13 | title2 = The Wheat | length2 = 1:03 | title3 = The Battle | length3 = 10:02 | title4 = Earth | length4 = 3:01 | title5 = Sorrow | length5 = 1:26 | title6 = To Zucchabar | length6 = 3:16 | title7 = Patricide | length7 = 4:08 | title8 = The Emperor Is Dead | length8 = 1:21 | title9 = The Might of Rome | length9 = 5:18 | title10 = Strength and Honor | length10 = 2:09 | title11 = Reunion | length11 = 1:14 | title12 = Slaves to Rome | length12 = 1:00 | title13 = Barbarian Horde | length13 = 10:33 | title14 = Am I Not Merciful? | length14 = 6:33 | title15 = Elysium | length15 = 2:41 | title16 = Honor Him | length16 = 1:19 | title17 = Now We Are Free | length17 = 4:14 }} }} </center> === Efeutos === La compañía británica de [[posproducción]] [[The Mill]] foi la responsable de gran parte de los [[efeutos especiales]] [[Imaxe xenerada por ordenador xeneraos por ordenador]] que s'añader a la película. Ente les sos creaciones tuvieron trucos como los d'integrar nos combates nel Coliséu a tigres reales que s'habíen filmado por separáu delantre de [[croma|cromes]] azules, añader cercos de fumu y estender el vuelu de les fleches incendiaries que los romanos llancen na batalla inicial de la película por que cayeren tan lloñe como debíen. Coles mesmes, esta compañía multiplicó digitalmente el númberu de soldaos na batalla de Germania, tresformando los 2000 extras qu'intervinieron nel rodaxe en 35&nbsp;000 combatientes, qu'amás teníen de tener aspeutu creíble y combatir mientres la llucha.<ref name="Makingof">{{harvnb|Landau|2000|p=89}}</ref> Pa consiguilo, The Mill filmó a dellos actores dende distintos ángulos y realizando distintes aiciones y rexistró digitalmente los sos movimientos con ferramientes de [[captura de movimientu]] pa terminar creando composiciones tridimensionales.<ref name=TheMill/> El berru de guerra de los xermanos que combaten de primeres del filme foi tomáu de la película [[Zulú (película)|''Zulú'']] (1964), una de les películes favorites de Ridley Scott.<ref>{{cita web |url= https://www.imdb.com/title/tt0172495/trivia |títulu= Gladiator (2000) - Trivia |idioma=inglés |editorial= IMDb |fechaaccesu=21 de marzu de 2015}}</ref> Auníu a ello, la compañía ellaboró alredor de 90 tomes con efeutos especiales que sumaron aproximao nueve minutos del metraxe de ''Gladiator''.<ref name="Landau 122">{{harvnb|Landau|2000|p=122}}</ref> El repentín fallecimientu en Malta del actor [[Oliver Reed]] antes del final del rodaxe por causa de un [[Infartu agudu de miocardiu|infartu]] obligó a realizar un inesperáu trabayu en posproducción. The Mill creó un cuerpu dixital pa doblar al fináu Reed nes escenes que quedaben por rodar de Próximu.<ref name=TheMill/> Pa ello se filmó a otros actores nun decoráu en solombres y sobre el so cares asitióse una mázcara de Oliver Reed xenerada por ordenador, daqué que tuvo un costu de 3,2 millones de dólares pa dos minutos de película.<ref name="Landau 123">{{harvnb|Landau|2000|p=123}}</ref><ref name="ORtwo">{{cita web |idioma=inglés |url=https://www.imdb.com/news/wenn/2000-04-12#celeb4 |títulu=Oliver Reed Resurrected On Screen |editorial=[[Internet Movie Database]] |fecha=12 d'abril de 2000 |fechaaccesu=20 de marzu de 2015}}</ref> John Nelson, supervisor d'efeutos visuales, dixo sobre la decisión d'incluyir esti metraxe adicional: «Lo que fiximos foi pocu comparáu con otres de los nuesos llabores na película. Foi muncho más grande lo que fizo Oliver, pos interpretó un inspirador y emotivu papel. Tou lo que fiximos foi ayudar a terminalo».<ref name="Landau 123"/> La película ta dedicada a la memoria de Reed.<ref name="Schwartz p142">{{harvnb|Schwartz|2001|p=142}}</ref> === Carauterístiques téuniques === Pa la so grabación, utilizar hasta cuatro tipos de cámara, toes elles creaes por [[Panavision]] y con lentes [[Primu (lente)|Primu]]. El modelu [[Panaflex Gold II]] tien capacidá por que les imáxenes captaes tengan un nivel de [[ruíu blanco|ruíu]] bien amenorgáu, ente que la [[Panaflex Platinum]] tien un visor de correición del color.<ref name="imdbtech"/><ref>{{cita web |url= http://www.panavision.com/products/gold-gii |títulu= GOLDEN PANAFLEX GII CAMERA SYSTEM - PFX-GII |idioma= inglés |editorial= Panavision |fechaaccesu= 22 de marzu de 2015 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160305005549/http://panavision.com/products/gold-gii |fechaarchivu= 2016-03-05 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.panavision.com/products/platinum |títulu= PANAFLEX PLATINUM CAMERA - PFX-P |idioma=inglés |editorial= Panavision |fechaaccesu=22 de marzu de 2015}}</ref> Pela so parte, l'[[Aaton 35-III]] ye carauterística pola so sincronización de soníu de perfil baxu y l'[[Arriflex 35-III]] ye bultable por tener una lleva pa dexar un espaciu abondu de tiempu pa estabilizar la grabación ensin necesidá d'un pasador de rexistru.<ref name="imdbtech"/><ref>{{cita web |url= http://www.abelcine.com/store/Aaton-35-III-35mm-Camera/ |títulu= Aaton 35-III 35mm Camera |idioma=inglés |editorial= AbelCine |fechaaccesu=22 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.cinematechnic.com/resources/arri_35-2.html |títulu= CinemaTechnic Camera Profiles / ARRI 35 II |autor= Diaz-Amador, Jorge |idioma= inglés |editorial= CinemaTechnic |fechaaccesu= 22 de marzu de 2015 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110809020804/http://www.cinematechnic.com/resources/arri_35-2.html |fechaarchivu= 2011-08-09 }}</ref> Con una [[rellación d'aspeutu]] de 2,35:1, la cinta tien un [[negativu fotográficu|formatu de negativu]] de 35 [[milímetru|mm]]. Pela so parte, los amiestos d'audiu son de sistemes [[Digital Theater System|DTS]], [[Dolby Digital (AC-3)|Dolby Digital]] y [[SDDS]]. Tou este proceso de construcción de la película llevar a cabu nos llaboratorios de [[Technicolor (empresa)|Technicolor]], nel distritu de [[Hollywood]] de [[Los Angeles]]. La duración ye d'una hora y 35 minutos, pero varia dependiendo de los extras qu'incluyan delles versiones, tales como comentarios del direutor.<ref name="imdbtech">{{cita web |url= https://www.imdb.com/title/tt0172495/technical |títulu= Gladiator: Technical Specifications |idioma=inglés |editorial= IMDb |fechaaccesu=22 de marzu de 2015}}</ref> == Exactitú histórica == === Desarrollu === [[Ficheru:Colosseo 2020.jpg|thumb|El [[Coliséu]], el [[anfiteatru]] romanu onde tienen llugar les lluches de [[gladiador]]es de la película.]] La película básase bien llibremente en fechos históricos. Ridley Scott pretendía retratar la [[Roma Antigua]] con más precisión qu'en nenguna película anterior y pallo contrató a dellos historiadores y asesores. A pesar d'ello, el filme dexó de llau de forma totalmente deliberada dellos acontecimientos históricos en favor de la so trama, dalgunos pa caltener la continuidá, otros por razones práutiques o de seguridá. Por cuenta de que les anteriores películes de Hollywood sobre Roma influyeren na perceición que la xente tenía d'esta cultura de l'antigüedá, dellos fechos históricos verídicos yeren, d'acordies con Scott, «demasiáu increíbles» pa ser incluyíos. Por casu, n'unu de los primeros borradores del guión los gladiadores espublizaben nel sable diversos productos, daqué que ye históricamente ciertu pero que nun se llegó a rodar porque los espectadores del filme pensaríen que se trataba d'un [[anacronismu]].<ref>[http://au.movies.ign.com/articles/035/035289p1.html Not Such a Wonderful Life: A Look at History in Gladiator] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080627225537/http://au.movies.ign.com/articles/035/035289p1.html |date=2008-06-27 }} IGN movies, 10 de febreru de 2000.</ref> Siquier unu de los asesores históricos del filme arrenunció al so llabor en vista de los cambeos que se diben a faer y otru pidió nun ser mentáu nos creitos (Ridley Scott diz nos comentarios del DVD de la película que l'espertu preguntaba constantemente: «¿ú la prueba de que ciertes coses fueron esautamente como ellos dicen?»). L'historiador Allen Ward, de la [[universidá de Connecticut]], cree que la exactitú histórica nun restaría interés o emoción a ''Gladiator'' y afirmó: «el creadores precisen tomase delles llicencies poétiques, pero ello nun tendría de ser un [[bufé]] llibre pa despreciar de manera tan clara los fechos históricos na ficción cinematográfica».<ref name="Ward">{{cita web |apellíu=Ward |nome=Allen |fecha=mayu de 2001 |títulu=The Movie "Gladiator" in Historical Perspective |obra=[[Universidá de Connecticut]] |url=http://ablemedia.com/ctcweb/showcase/wardgladiator1.html |fechaaccesu=14 de setiembre de 2012}}</ref><ref name="GladFilmH">{{cita llibru |apellíu=Winkler |nome=Martin |títulu=Gladiator Film and History |añu=2004 |editorial=Blackwell Publishing |allugamientu=Malden, MA |isbn=1-4051-1042-2 |páxina=6}}</ref> === Ficcionalización === [[Ficheru:Commodus Musei Capitolini MC1120.jpg|thumb|upright|Bustu del emperador [[Cómodu]] (161-192 d. C.) afatiáu como [[Hércules]]. [[Museos Capitolinos]], Roma.]] L'auténticu emperador [[Marco Aurelio]] morrió de [[peste]] en [[Vindobona]] y non asesináu pol so fíu [[Cómodu]]. El personaxe de Máximu ye ficticiu, anque dalgunos de los sos calteres y fechos asemeyar a los de personaxes reales como Narcisu (l'auténticu asesín de Cómodu),<ref name="Ref_b">{{cita llibru |títulu=Gladiator: The Real Story |url=http://www.exovedate.com/the_real_gladiator_one.html |fechaaccesu=14 de setiembre de 2012}}</ref> [[Espartaco]] (que lideró una famosa revuelta d'esclavos), [[Cincinato]] (un granxeru qu'acabó siendo [[Dictador romanu|dictador]], salvó a Roma de la invasión y depués arrenunció a un cargu que duraba seis meses cuando solo llevaba quince díes nél)<ref name="Ref_c">[[Livy]]. ''Cincinnatus Leaves His Plow.'' Taken from ''The Western World'' ISBN 0-536-99373-4</ref><ref name=GU>{{cita llibru |títulu=He wants to go on and on; they all do |autor=Andrew Rawnsley |url=http://observer.guardian.co.uk/comment/story/0,,742256,00.html |editorial=Guardian Unlimited |fecha=23 de xunu de 2002 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2012 |ubicación=Londres}}</ref><ref name=WND>{{cita llibru |títulu=Bush, the 'Gladiator' president? |autor=Llewellyn H. Rockwell Jr. |url=http://www.worldnetdaily.com/news/article.asp?ARTICLE_ID=22223 |editorial=WorldNetDaily |fecha=29 d'abril de 2001 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2012}}</ref> y Marcu Nonio Macrino (un lleal xeneral, [[Cónsul romanu|cónsul]] nel 154 d. C. y amigu de Marco Aurelio).<ref name="Peter2008">{{cita llibru |títulu=Found: Tomb of the general who inspired 'Gladiator'. |autor=Peter Popham |url=http://www.independent.co.uk/news/world/europe/found-tomb-of-the-general-who-inspired-gladiator-963797.html |editorial=The Independent |fecha=16 d'ochobre de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2012 |ubicación=Londres}}</ref><ref name="Ref_2008">{{cita llibru |títulu=&#39;Gladiator' Tomb is Found in Rome |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7675633.stm |editorial=BBC News |fecha=17 d'ochobre de 2008 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2012}}</ref> Cómodu llegó a combatir como gladiador nel Coliséu, un espectáculu que lu encantar, pero acabó los sos díes esgañáu na bañera pol lluchador Narcisu, non nel sable de combate.<ref name="Ward" /> Amás, reinó trés años xunto a Marco Aurelio y dolce en solitariu, más tiempu que'l curtiu periodu que paez narrar la película.<ref name="Ward" /> El nome ''Máximu Décimu Meridio'' nun ye correutu d'alcuerdu a les convenciones de [[Nome romanu|nomes romanos]]. Lo correcto sería usar ''Décimu Meridio Máximu'', pos ''Máximu'' ye'l [[cognomen]] y ''Décimu'' el [[praenomen]].<ref name="Ward" /> La personalidá de Máximu tien traces sacaes de los escritos del historiador [[Herodiano]] y les sos aiciones guarden grandes semeyances coles de [[Claudio Pompeyanu]], un romanu d'orixe siriu que se casó con [[Galeria Lucila|Lucila]], fía del emperador Marco Aurelio, dempués de qu'ella enviudara de [[Lucio Vero]]. Créese que Marco Aurelio pudo pretender que Pompeyanu asoceder como emperador de Roma en llugar del so fíu Cómodu, pero nun foi asina. Pompeyanu nun intervieno en nengún de les intrigues pa derrocar a Cómodu y ye un personaxe históricu que nun apaez en Gladiator.<ref name="Ward"/> Na película'l personaxe d'Antonio Próximu, el ''lanista'', afirma que Marco Aurelio prohibió les lluches de gladiadores en Roma y ello obligó a toos lo que se dedicaben a esos xuegos a treslladase a les provincies romanes del norte d'África. L'auténticu emperador Marco Aurelio tan solo prohibió los combates de gladiadores en [[Antioquía]] en castigu pol sofitu d'esta ciudá al rebalbu [[Avidio Casio]]. Na antigua Roma nunca se prohibieron los xuegos. Sicasí, sí ye ciertu que cuando l'emperador empezó a obligar a los gladiadores a apuntase nes lexones romanes, la falta de lluchadores dexó a los ''lanistas'' como Próximu arriquecese por aciu l'aumentu del preciu de los sos servicios.<ref name="Winkler">{{cita llibru |apellíu= Winkler |nome= Martin M. |añu= 2004 |títulu= Gladiator: film and history |editorial= Wiley-Blackwell |isbn= 1-4051-1042-2 }}</ref> === Anacronismos === ''Gladiator'' incurre en numberosos [[anacronismu|anacronismos]] na so ambientación histórica, como evidencia la indumentaria de munchos personaxes. Dellos soldaos llucen [[Gálea|cascos]] de fantasía, les tires de cueru envolubraes alredor de los sos brazos tampoco s'usaron na Antigua Roma y la so inclusión ye frutu d'una tradición cinematográfica que gusta d'asitiar estos adornos a xente de periodos históricos antiguos. Anque la película ta ambientada a finales del sieglu II d. C., l'armadura imperial gala (''[[lorica segmentata]]'') y los cascos de los soldaos son propios d'un sieglu antes y hacia l'añu 100 fueron sustituyíos por nuevu modelos. Coles mesmes, los portaestandartes (''[[aquilifer]]''), [[centurion]]es, caballería y les [[tropes auxiliares romanes]] diríen protexíos nesa dómina con una [[armadura d'escames]], la ''[[lorica squamata]]''. Pela so parte, les [[Pueblos xermánicos|tribus xermanes]] apaecen vistíes con ropes más propies de la [[Edá de Piedra]] que del [[sieglu II d. C.]]<ref>Junkelmann, Marcus, en [https://books.google.es/books?id=AGpZAAAAMAAJ&q=Hollywoods+Traum+von+Rom&dq=Hollywoods+Traum+von+Rom&hl=es&sa=X&redir_esc=y ''Hollywoods Traum von Rom''] (''El suañu romanu de Hollywood''), p. 117, 120 y 195. David Brown Book Company, 2004. ISBN 9783805329057.</ref> La caballería romana apaez usando [[estribu|estribos]], pero eso ye un anacronismu porque les fuercies montaes del [[Exércitu romanu]] enxamás los usaron, nel so llugar emplegaben sielles de montar con dos pomos. Los estribos solo emplegábense por razones de seguridá mientres el periodu de deprendimientu pa montar cola siella romana de doble pomo.<ref name="Winkler" /><ref>{{cita web |títulu= Movie Nitpick: Gladiator |url=http://www.nitpickers.com/movies/nitpick.cgi?np=16281 |editorial=The Nitpickers Site}}</ref> Les [[catapulta|catapultes]] y les [[balista|balistes]], que tamién apaecen na batalla inicial del filme, yeren máquines de guerra que los romanos nun usaríen nun combate metanes un monte, pos taben acutaes pa los [[asediu|asedios]] y casi nunca s'emplegaríen en batalles campales.<ref name="Winkler"/> Los miembros de la [[guardia pretoriana]] de la película visten toos uniformes negros, anque nun esisten evidencies históriques que lo demuestren. Nuna campaña militar vistíen de normal l'equipamientu estándar d'un [[lexonariu]] anque con dellos detalles decorativos distintivos.<ref>{{cita llibru |títulu=The Praetorian Guard (Elite) |apellíu=Rankov |nome=Boris |publicación=Osprey Publishing|añu=1994}}</ref> Na primer imaxe panorámica de l'antigua ciudá de Roma qu'apaez en ''Gladiator'' reparar dellos edificios que nun esistíen nesa dómina. Ye'l casu de la bien visible [[Basílica de Majencio]], qu'en realidá se construyó abondo dempués, ente los años 306 y 312 d. C.<ref name=roth>{{cita llibru |nome=Leland M. |apellíu=Roth |añu=1993 |títulu=Understanding Architecture: Its Elements, History and Meaning |edición=Primer |editorial=Westview Press |allugamientu=Boulder, CO |isbn=0-06-430158-3 |páxines=30, 222}}</ref> == Inspiración == Na trama de ''Gladiator'' influyeron dos películes de Hollywood de los años 1960 del xéneru [[péplum]]: ''[[La cayida del Imperiu Romanu]]'' y [[Spartacus (película)|''Spartacus'']].<ref>{{cita llibru |títulu=Scholia Reviews ns 14 (2005) 11. |autor=Martin M. Winkler |url=http://www.classics.und.ac.za/reviews/05-11win.htm |fecha=23 de xunu de 2002 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2012}}</ref> De la primera toma dellos puntos clave del so argumentu, como la hestoria de Livio, quien, al igual que Máximu en ''Gladiator'', preténdese que seya socesor de Marco Aurelio. Livio ta namoráu de Lucila y quier casase con ella, ente qu'en ''Gladiator'' Máximu yá ta felizmente casáu anque tiempu tras tuvo namoráu de la fía del emperador. En dambos filmes Marco Aurelio ye asesináu: en ''La cayida l'imperiu romanu'' ye un grupu de conspiradores ayenos a Cómodu'l que lo envelena, en ''Gladiator'' ye'l mesmu Cómodu quien lo afuega. Na película de los años 1960 Cómodu trata d'atraer a Livio escontra la so visión del imperiu en contraste cola del so padre, na película de Ridley Scott, cuando Cómodu fracasa nel so intentu de ganase a Máximu, ordena la execución de la so familia y falla n'asesinar al xeneral. En dambes películes los respeutivos protagonistes, Livio y Máximu, maten a Cómodu en combate individual, el primeru pa salvar a Lucila y el segundu pa vengar la muerte de la so familia, pero los dos tamién lu faen pensando nel bien y el grandor de Roma. Scott reconoció que ''Spartacus'' y ''[[Ben-Hur (película de 1959)|]''] influyeron na so película: «Estes películes yeren parte de la mio mocedá. Pero nos alboreceres del nuevu mileniu pensé que yera'l momentu ideal de revisitar el que pudo ser el momentu más importante de los dos últimos milenios (si non de tola Historia), el cumal y el principiu del fin del mayor poder militar y políticu que'l mundu conociera».<ref name="Landau 28">{{harvnb|Landau|2000|p=28}}</ref> La célebre película ''Spartacus'', dirixida por [[Stanley Kubrick]] en 1960, yá tratara la tema de los [[gladiador]]es, y amás nella yá apaecía un tal senador Graco (nome d'un par de [[tribunu|tribunos]] revolucionarios del sieglu II e.C.), qu'en dambos filmes tien aspeutu d'un veteranu home d'estáu qu'intenta salvaguardar los antiguos derechos del senáu romanu en contra d'un ambiciosu [[Autocracia|autócrata]] —[[Marcu Licinio Gruesu]] en ''Spartacus'' y Cómodu en ''Gladiator''—. En dambos filmes hai una secuencia idéntica na qu'un gladiador (Máximu equí, el Draba interpretáu por [[Woody Strode]] en ''Spartacus'') refundia la so arma a la [[cávea]] dempués d'un combate y antes d'una llinia de diálogu: «Roma ye alteriar», felicidá na película de Scott por Graco y por [[Xuliu César]] en ''Spartacus''. La recreación de la entrada de Cómodu en Roma recuerda la imaginería del documental propagandísticu [[Nazismu|nazi]] de [[Leni Riefenstahl]], ''[[El trunfu de la voluntá]]'' (1934), anque Scott puntualizó que la iconografía de los congresos nazis taba de xacíu inspirada na del imperiu romanu. ''Gladiator'' reflexa enforma de la procesión d'[[Adolf Hitler]]. El filme nazi empieza con una vista aérea de Hitler llegando n'avión, ente que Scott amuesa tamién un planu aereu de la Roma antigua, siguíu rápido d'un planu de los ensames viendo a Cómodu pasar en carru ante ellos.<ref name="Winkler p114">Winkler, p.114</ref> Lo primero qu'apaez nel documental alemán ye l'águila nazi, en ''Gladiator'' tamién apaez la estatua d'una águila a lo cimero d'un arcu de trunfu. Nun momentu de la película propagandística alemana una neña apúrre-y flores a Hitler, ente que Cómodu tamién ye recibíu por delles neñes que-y llancen flores.<ref name="Winkler p115">Winkler, p.115</ref> == Receición == === Comercial === ''Gladiator'' estrenar en 2938 sales de cine d'Estaos Xuníos y recaldó 34,83 millones de dólares na so primer fin de selmana.<ref name="Schwartz p141">Schwartz, p.141</ref> En dos selmanes la so recaldación na taquilla norteamericana devasó los 103 millones de dólares. Foi una de les películes más taquilleres del añu 2000 y recaldó en tol mundu más de 457 millones de dólares.<ref name=mueyo>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=gladiator.htm |títulu=Gladiator total gross |editorial=[[Box Office Mojo]] |fechaaccesu=19 de setiembre de 2012}}</ref> === Crítica === ''Gladiator'' recibió crítiques mayormente positives, en concretu d'un 78% de los críticos sondiaos pola páxina web [[Rotten Tomatoes]], que rexistró un 7 sobre 10 de nota media.<ref name="RT">{{cita web |títulu=Gladiator |editorial=[[Rotten Tomatoes]] |url=http://www.rottentomatoes.com/m/gladiator/ |fechaaccesu=19 de setiembre de 2012}}</ref> Na páxina [[Metacritic]] la película llogró una calificación favorable de 64/100 sobre la base de 37 reseñes de críticos de prestíu.<ref name="Metacritic">{{cita web |títulu=Gladiator |editorial=[[Metacritic]] |url=http://www.metacritic.com/film/titles/gladiator |fechaaccesu=19 de setiembre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090209011909/http://www.metacritic.com/film/titles/gladiator |fechaarchivu=2009-02-09 }}</ref> La [[CNN]] afirmó que la batalla de Germania yera una «de les sos batalles de cine favorites»,<ref name="Ref_2007">{{cita web |títulu=The best — and worst — movie battle scenes |editorial=CNN |fecha=2 d'abril de 2007 |url=http://edition.cnn.com/2007/SHOWBIZ/Movies/03/29/movie.battles/index.html?iref=allsearch |fechaaccesu=19 de setiembre de 2012}}</ref> ente que la revista ''[[Entertainment Weekly]]'' asitió a Máximu nel sestu llugar de la so llista d'héroes d'aición favoritos pola poderosa y conmovedora interpretación de Crowe».<ref name="Marc2007">{{cita web |autor=Marc Bernadin |títulu=25 Awesome Action Heroes |editorial=Entertainment Weekly |fecha=23 d'ochobre de 2007 |url=http://www.ew.com/ew/gallery/0,,20041669_20041686_20153598_19,00.html |fechaaccesu=19 de setiembre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090309100402/http://www.ew.com/ew/gallery/0,,20041669_20041686_20153598_19,00.html |fechaarchivu=2009-03-09 }}</ref> En 2004 la canal británica ''[[Channel 4]]'' realizó una encuesta qu'asitió a ''Gladiator'' nel sestu llugar de les meyores películes de la historia del cine.<ref name="Ref_y">{{cita web |títulu=100 Greatest Films |editorial=[[Channel 4]] |url=http://www.channel4.com/filme/newsfeatures/microsites/G/greatest/results/control.jsp?resultspage=01 |fechaaccesu=19 de setiembre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080415004921/http://www.channel4.com/filme/newsfeatures/microsites/G/greatest/results/control.jsp?resultspage=01 |fechaarchivu=2008-04-15 }}</ref> [[Paul Ashbourne]], famosu críticu de cine, dio-y al filme «trés pulgares enriba» y dixo que yera la so película favorita de tola historia pos tenía una sólida trama argumental que nos tresporta a los tiempos de l'antigua Roma. ''Entertainment Weekly'' incluyó la película de Scott ente lo meyor de la década.<ref name="Ref_f">Geier, Thom; Jensen, Jeff; Jordan, Tina; Lyons, Margaret; Markovitz, Adam; Nashawaty, Chris; Pastorek, Whitney; Rice, Lynette; Rottenberg, Josh; Schwartz, Missy; Slezak, Michael; Snierson, Dan; Stack, Tim; Stroup, Kate; Tucker, Ken; Vary, Adam B.; Vozick-Levinson, Simon; Ward, Kate (December 11, 2009), "The 100 Greatest Movies, TV shows, Albums, Books, Characters, Scenes, Episodes, Songs, Dresses, Music vidos, and Trends that entertained us over the past". Entertainment Weekly. (1079/1080):74-84</ref> El filme tamién tuvo los sos detractores. El prestixosu críticu [[Roger Ebert]] en particular criticó duramente l'aspeutu del filme por ser «turbiu, confusu ya indistintu». Tamién se burlló del guión porque na so opinión «utiliza la depresión como sustitutu de la personalidá, amás de creer que si los personaxes tán amarguríos y lo suficientemente malhumoraos, nun vamos dar cuenta de lo aburríos que son».<ref name="Ebert2000">{{cita web |títulu=Gladiator Review |apellíu=Ebert |nome=Roger |editorial=[[Chicago Sun-Times]] |url=http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20000505/REVIEWS/5050301/1023 |fecha=5 de mayu de 2000 |fechaaccesu=19 de setiembre de 2012}}</ref> === Premios === {| class="infobox" style="width: 23em; font-size: 85%;" |- style="background:#ccc; text-align:center;" ! colspan="2" | [[Premiu Óscar de 2000|Premiu Óscar]]<ref name="Oscars2001">{{cita web |url=http://awardsdatabase.oscars.org/ampas_awards/DisplayMain.jsp?curTime=1424040262766 |títulu=The 73rd Academy Awards (2001) Nominees and Winners |fechaaccesu=20 de setiembre de 2012 |obra=oscars.org}}</ref> |- | '''1. [[Óscar a la meyor película|Meyor película]]''', Douglas Wick, David Franzoni y Branko Lustig |- | '''2. [[Óscar al meyor actor|Meyor actor]]''', [[Russell Crowe]] |- | '''3. [[Óscar al meyor diseñu de vestuariu|Meyor diseñu de vestuariu]]''', Janty Yates |- | '''4. [[Óscar a los meyores efeutos visuales|Meyores efeutos visuales]]''', John Nelson, Neil Corbould, Tim Burke y Rob Harvey |- | '''5. [[Óscar al meyor soníu|Meyor soníu]]''' |- style="background:#ccc; text-align:center;" ! colspan="2" | [[Premiu Globu d'Oru]] |- | '''1. [[Globu d'Oru a la meyor película dramática|Meyor película dramática]]''' |- | '''2. [[Globu d'Oru a la meyor banda sonora|Meyor banda sonora]]''' |- style="background:#ccc; text-align:center;" ! colspan="2" | [[Premios BAFTA]] |- | '''1. Meyor película''' |- | '''2. Meyor montaxe''' |- | '''3. Meyor fotografia''' |- | '''4. Meyor diseñu de producción''' |} ''Gladiator'' foi nomada a los premios de 36 ceremonies distintes, incluyendo la [[Premiu Óscar de 2000|73ª edición de los premios Óscar]], los [[premios BAFTA]] y los [[Globos d'Oru]]. D'un total de 119 nominaciones, la película ganó 48 premios.<ref name=awards>{{cita web |url=https://www.imdb.com/title/tt0172495/awards |títulu=Gladiator awards tally |editorial=[[Internet Movie Database|IMDb]]}}</ref> La película ganó cinco premios de l'Academia y foi nomada n'otros siete categoríes, incluyendo Meyor Actor de Repartu (Joaquin Phoenix) y Meyor Direutor (Ridley Scott). Hubo ciertu discutiniu na so nominación a Meyor Banda Sonora, pos el premiu foi propuestu namái para [[Hans Zimmer]] y nun para [[Lisa Gerrard]] por cuenta de les normes de l'Academia norteamericana. Sicasí, finalmente, los dos ganaron el Globu d'Oru per Meyor banda sonora como co-compositores. == Mandáu == L'enorme ésitu de la película favoreció'l resurdimientu del interés pola antigua Roma, lo que'l periódicu ''[[The New York Times]]'' moteyó como «efeutu Gladiator». {{cita|Los escritores y editores llamar «efeutu Gladiator». Al [[esnob]] que llevamos dientro gústa-y pensar que siempres son llibros los que depués xeneren películes, pero nesti casu, son les películes (casu de ''Gladiator'') les que crearon l'interés na antigüedá.<ref name=nytg/>}} Les ventes de los llibros ''Cicero: The Life and Times of Rome's Greatest Politician'' y la traducción de [[Gregory Hays]] de ''[[Meditaciones]]'', de [[Marco Aurelio]], aumentaron descomanadamente tres l'estrenu de la película.<ref name=nytg>{{cita web |apellíu=Martin |nome=Arnold |títulu=Making Books; Book Parties With Togues |editorial=The New York Times |fecha=11 de xunetu de 2002 |url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=990CE2D61530F932A25754C0A9649C8B63 |fechaaccesu=25 de setiembre de 2012}}</ref> El filme de Scott tamién recuperó'l xéneru [[péplum]], el cine épicu históricu, en que'l qu'encuadren películes posteriores como [[Troya (película)|''Troya'']], [[King Arthur]], [[Alexandru Magnu (película de 2004)|''Alexandru Magnu'']], [[300 (película)|''300'']], ''[[Kingdom of Heaven]]'' o [[Robin Hood (película de 2010)|''Robin Hood'']] (estos dos últimes empobinaes pol mesmu Ridley Scott).<ref name="Ref_2004">{{cita publicación |títulu=The 15 Most Influential Films of Our Lifetime |editorial=''Empire]]'' |páxina=115|fecha=xunu de 2004}}</ref> El personaxe Máximu foi asitiáu nel puestu 12º na llista de los 50 meyores héroes y villanos ellaborada pola revista británica ''[[Total Film]]''<ref>{{cita web |url=http://www.thaindian.com/newsportal/entertainment/the-50-greatest-movie-heroes-and-baddies-of-all-time-revealed_1006810.html |títulu=The 50 greatest movie heroes and baddies of all time revealed |editorial=Thaindian.com |fecha=27 de payares de 2007 |fechaaccesu=25 de setiembre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110716214736/http://www.thaindian.com/newsportal/entertainment/the-50-greatest-movie-heroes-and-baddies-of-all-time-revealed_1006810.html |fechaarchivu=2011-07-16 }}</ref> y nel llugar 35º ente los 100 meyores personaxes del cine escoyíos pola revista ''[[Empire (revista)|Empire]]''.<ref>[http://www.empireonline.com/100-greatest-movie-characters/default.asp?c=35 The 100 Greatest Movie Characters] ''Empire''.</ref> El personaxe de Máximu tamién apaez nuna tirada de sellos australianos llamada «Australian Legends», que inmortaliza a dellos actores ganadores del premiu Óscar.<ref name="BBC">{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/7867661.stm |títulu= Oscar winning Aussies go postal |editorial= BBC News |fechaaccesu=24 d'abril de 2014 |fecha=3 de febreru de 2009}}</ref> === Remortina cancelada === En xunu de 2001 el productor [[Douglas Wick]] dixo que taba en desenvolvimientu una [[precuela]] de ''Gladiator''.<ref name="Stax2001">{{Obra citada |autor=Stax |títulu=IGN FilmForce Exclusive: David Franzoni in Negotiations for Another Gladiator! |obra=[[IGN (sitiu web)|IGN]] |fecha=16 de xunu de 2001 |url=http://uk.movies.ign.com/articles/300/300625p1.html |fechaaccesu=14 de payares de 2012 |idioma=inglés }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120226104104/http://uk.movies.ign.com/articles/300/300625p1.html |date=2012-02-26 }}</ref> Al añu siguiente Wick, [[Walter Parkes]], [[David Franzoni]] y [[John Logan (guionista)|John Logan]] camudaron d'opinión y afirmaron que se rodaría una [[Remortina (arte)|secuela]] ambientada quince años dempués,<ref name="Brian2002">{{Obra citada |autor=Brian Linder |títulu=A Hero Will Rise... Again |obra=[[IGN (sitiu web)|IGN]] |fecha=24 de setiembre de 2002 |url=http://uk.movies.ign.com/articles/372/372042p1.html |fechaaccesu=14 de payares de 2012 |idioma=inglés }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120226104151/http://uk.movies.ign.com/articles/372/372042p1.html |date=2012-02-26 }}</ref> cola [[Guardia Pretoriana]] gobernando Roma y un Lucio yá adultu tratando de conocer quien foi'l so auténticu padre. Sicasí, Russell Crowe taba interesáu en resucitar a Máximu y por ello investigó les creencies romanes sobre'l más allá.<ref name="Stax2002">{{Obra citada |autor=Stax |títulu=A Hero Will Rise - From the Dead! |obra=[[IGN (sitiu web)|IGN]] |fecha=17 d'avientu de 2002 |url=http://uk.movies.ign.com/articles/380/380501p1.html |fechaaccesu=14 de payares de 2012 |idioma=inglés }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120226105315/http://uk.movies.ign.com/articles/380/380501p1.html |date=2012-02-26 }}</ref> Ridley Scott espresó'l so interés nesta idea, anque almitió que'l proyeutu tendría de recibir un nuevu títulu porque tenía bien pocu que ver colos gladiadores.<ref name="Stax2003">{{Obra citada |autor=Stax |títulu=Ridley Talks Gladiator 2 |obra=[[IGN (sitiu web)|IGN]] |fecha=11 de setiembre de 2003 |url=http://uk.movies.ign.com/articles/437/437722p1.html |fechaaccesu=14 de payares de 2012 |idioma=inglés }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120226105450/http://uk.movies.ign.com/articles/437/437722p1.html |date=2012-02-26 }}</ref> En 2006 Scott dixo qu'él y Crowe punxérense en contautu con [[Nick Cave]] pa la reescritura del filme, pero la idea nun espolletó.<ref name="Michaels2009">{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/music/2009/may/06/nick-cave-rejected-gladiator-script |obra=The Guardian |ubicación=Londres |títulu=Nick Cave's rejected Gladiator 2 script uncovered! |nome=Sean |apellíu=Michaels |fecha=6 de mayu de 2009 |fechaaccesu=14 de payares de 2012 |idioma=inglés}}</ref> == Formatu caseru == La película foi estrenada en [[DVD]] el 20 de payares de 2000. Dende entós foi puesta a la venta en numberoses versiones estendíes y especiales. La edición estendida en DVD poner a la venta n'agostu de 2005 y cuenta con unos quince minutos de metraxe que nun s'esibieron en cines. El montaxe orixinal, que Scott inda llama'l so «montaxe del direutor», tamién ta incluyíu. Coles mesmes esa edición presentaba nuevos comentarios del propiu direutor y del so protagonista Russell Crowe.<ref>[http://www.zonadvd.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2282 Gladiator, Edición especial estendida], zonadvd.com. Consultáu'l 26 de setiembre de 2012.</ref> ''Gladiator'' apaeció en formatu [[Blu-Ray]] en setiembre de 2009 como parte de Seriar Zafiru» de Paramount nuna edición con dos discos que venía acompañada d'extras similares a los vistos nos DVD: comentarios, meyores, escenes esaniciaes, documentales, guiones gráficos, galeríes d'imáxenes y les audiciones del repartu. Tamién traía, al igual que la edición estendida en DVD, el montaxe orixinal de cine y l'estendíu.<ref name="Ref_g">{{cita web |url=http://www.blu-ray.com/movies/movies.php?id=4735 |títulu=Gladiator |editorial=Blu-ray.com |fechaaccesu=26 de setiembre de 2012}}</ref> Esti primera Blu-Ray de la película recibió crítiques negatives pola probe calidá d'imaxe, alloñada a lo que puede ufiertar esti formatu pa una película moderna, polo qu'en 2010 apaeció una nueva versión cola imaxe remasterizada.<ref name="Ref_h">{{cita web |url=http://www.bigscreen.com/journal.php?id=1632 |títulu=Initial "Gladiator" Blu-ray Reviews Report Picture Quality Issues |editorial=Netflix |fechaaccesu=26 de setiembre de 2012}}</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru |apellíu= Adkins |nome= Bruce |títulu= Gladiator 218 Success Secrets - 218 Most Asked Questions On Gladiator - What You Need To Know |idioma=inglés |editorial= Emereo Publishing |fecha=2014 |isbn= 9781488824685}} * {{cita llibru |apellíu=Landau |nome=Diana|coautor=Walter Parkes, John Logan y Ridley Scott |títulu=Gladiator: The Making of the Ridley Scott Epic |editorial=Newmarket Press |añu=2000 |isbn=1-55704-428-7 |ref=harv}} * {{cita publicación |títulu=Ridley Scott: From Blade Runner to Blade Stunner |autor=Reynolds, Mike |añu=2000 |month=July |publicación=DGA Monthly Magacín |editorial=Directors Guild of America |url=http://www.dga.org/news/v25_2/feat_gladiator.php3 |fechaaccesu=31 de xineru de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.dga.org/news/v25_2/feat_gladiator.php3 |fechaarchivu=28 de payares de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070203181800/http://dga.org/news/v25_2/feat_gladiator.php3 |archivedate=2007-02-03 }} * {{cita llibru |títulu=Gladiator: Film and History |editor=Martin M. Winkler |capítulu=Gladiator from Screenplay to Screen |apellíu= Salomon |nome= Jon |editorial=Blackwell Publishing |fecha=2004}} * {{cita llibru |apellíu= Schwartz |nome= Richard |añu= 2001 |títulu= The Films of Ridley Scott |allugamientu= Westport, CT |editorial= Praeger |isbn= 0-275-96976-2}} * {{cita web |url=http://ablemedia.com/ctcweb/showcase/wardgladiator1.html |apellíu=Ward |nome= Allen |títulu= The Movie "Gladiator" in Historical Perspective |añu=2001 |publicación=Classics Technology Center |editorial=AbleMedia}} * {{cita llibru |apellíu= Winkler |nome= Martin |añu= 2004 |títulu= Gladiator Film and History |allugamientu= Malden, MA |editorial= Blackwell Publishing |isbn= 1-4051-1042-2}} == Enllaces esternos == {{wikiquote|Gladiator}} * {{filmaffinity|392075|Gladiator}} * {{IMDb títulu|0172495|Gladiator}} * {{Allmovie title|v184587|Gladiator}} * {{Mojo títulu|gladiator|Gladiator}} * {{rotten Tomatoes|gladiator|Gladiator}} * {{metacritic filme|gladiator|Gladiator}} {{Tradubot|Gladiator}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Películes dramátiques]] [[Categoría:Películes d'aición]] [[Categoría:Películes d'aventures]] [[Categoría:Películes de cine históricu]] [[Categoría:Péplum]] [[Categoría:Películes de DreamWorks]] [[Categoría:Ganadores del premiu Óscar a la meyor película]] [[Categoría:Ganadores del premiu Óscar a los meyores efeutos visuales]] [[Categoría:Ganadores del Globu d'Oru a la meyor película dramática]] [[Categoría:Películes sobre la esclavitú]] [[Categoría:Películes del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Ridley Scott]] 9tu4e5wp29xlqenihis6z7nfgwnz0j6 Gene Wolfe 0 94149 4501275 4466174 2026-06-22T15:09:22Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501275 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Gene Wolfe''' {{nym}} ye un [[escritor]] d'[[Estaos Xuníos]] de [[ciencia ficción]] y [[lliteratura fantástica|fantasía]]. Destacar pola so fondura, y prosa rica n'alusiones según tamién pola fuerte influencia de la so fe católica, la qu'adoptó dempués de contraer matrimoniu con una católica. Ye un escritor de noveles y cuentos curties prolíficu, y ganó'l [[Premiu Nébula]] y el [[World Fantasy Award]] dos veces cada unu, el Campbell Memorial Award, y el Locus Award cuatro veces. Foi nomáu pal [[Premiu Hugo]] en delles ocasiones. En 1996 Wolfe foi gallardoniáu col premiu "World Fantasy Award for Lifetime Achievement". == Bibliografía == Escoyeta de trabayos de Wolfe, poniendo enfotu naquellos que ganaron premios. === Noveles === *''[[The Book of the New Sun]]'' **''[[The Shadow of the Torturer]]'' (1980) **''[[The Claw of the Conciliator]]'' (1981) **''[[The Sword of the Lictor]]'' (1982) **''[[The Citadel of the Autarch]]'' (1983) *''[[Free Live Free]]'' (1984) *''[[The Urth of the New Sun]]'' *The ''Soldier'' series **''[[Soldier of the Mist]]'' (1986) **''[[Soldier of Arete]]'' (1989) **''[[Soldier of Sidon]]'' (2006) *''[[There Are Doors]]'' (1988) *''[[The Book of the Long Sun]]'' **''Nightside the Long Sun'' **''Lake of the Long Sun'' (1994) **''Caldé of the Long Sun'' (1994) **''Exodus From the Long Sun'' (1996) *''[[The Book of the Short Sun]]'' **''On Blue's Waters'' (1999) **''In Green's Jungles'' (2000) **''Return to the Whorl'' (2001) *''[[The Wizard Knight]]'' **''[[The Knight by Gene Wolfe|The Knight]]'' **''The Wizard'' (2004) *''[[Pirate Freedom]]'' (2007) *''[[An Evil Guest]]'' (2008) *''[[The Sorcerer's House]]'' (2010) *''[[Home Fires (novel)|Home Fires]]'' (2011) *''[[The Land Across]]'' (2013) *''[[A Borrowed Man]]'' (2015) *''Interlibrary Loan'' (2020) === Coleiciones === * ''[[The Island of Doctor Death and Other Stories and Other Stories]]'' (1980) * ''[[Storeys from the Old Hotel]]'' (1988) * ''[[Gene Wolfe's Book of Days]]'' (1981) * ''[[Castle of Days]]'' (1995) * ''[[Strange Travelers]]'' (2001) * ''[[Endangered Species (Gene Wolfe story collection)|Endangered Species]]'' (2004) * ''[[Innocents Aboard]]'' (2005) * ''[[Starwater Strains]]'' (2006) * ''[[The Best of Gene Wolfe]]'' (2010) == Premios == * [[1973]] - [[Premiu Nébula]] [[Premiu Nébula a la meyor novela curtia|de novela curtia]] por ''[[La muerte del Doctor Isla]]'' * [[1974]] - [[Premiu Locus]] de novela curtia por ''La muerte del Doctor Isla'' * [[1981]] - [[Premiu Británicu de Ciencia Ficción]] por ''[[La solombra del torturador]]'' * [[1981]] - Premiu Nébula y [[Premiu SF Chronicle]] de novela por ''[[La garra del conciliador]]'' * [[1982]] - Premiu Locus de novela de fantasía por ''La garra del conciliador'' * [[1983]] - Premiu SF Chronicle de novela y Premiu Locus de novela de fantasía por ''[[La espada del lictor]]'' * [[1984]] - [[Premiu John W. Campbell Memorial]] por ''[[La ciudadela del autarca]]'' * [[1987]] - Premiu Locus de novela de fantasía por ''[[Soldáu de la borrina]]'' * [[1988]] - Premiu SF Chronicle de novela por ''[[La Urth del Sol Nuevu]]'' * [[1989]] - [[Premiu Skylark]] pola so contribución a la ciencia ficción * [[1990]] - [[Premiu Gigamesh]] por ''La solombra del torturador'' * [[1994]] - Premiu Gigamesh por ''La espada del lictor'' * [[1999]] - [[Encuesta Locus]], 10ª meyor novela curtia de tolos tiempos por ''[[La quinta cabeza de Cerbero]]'' * [[1999]] - Encuesta Locus, 26ª meyor novela curtia de tolos tiempos por ''Seven American Nights'' * [[1999]] - Encuesta Locus, 31ª meyor novela curtia de tolos tiempos por ''La muerte del Doctor Isla'' * [[2005]] - Premiu Locus de novela curtia por ''Golden City Far'' === Finalista === * [[1973]] - [[Premiu Hugo]] [[Premiu Hugo a la meyor novela curtia|de novela curtia]] por ''La quinta cabeza de Cerbero'' * [[1974]] - Premiu Hugo de novela curtia por ''La Muerte del Doctor Isla'' * [[1979]] - Premiu Hugo de novela curtia por ''Seven American Nights'' * [[1980]] - Premiu Nebula de novela por ''La solombra del torturador'' * [[1981]] - Premiu John W. Campbell Memorial por ''La solombra del torturador'' * [[1982]] - [[Premiu Hugo]] [[Premiu Hugo a la meyor novela|de novela]] por ''La garra del conciliador''. Premiu Hugo de rellatu curtiu por ''The Woman the Unicorn Loved''. Premiu Nebula de novela por ''La espada del lictor'' * [[1983]] - Premiu Hugo de novela por ''La espada del lictor''. Premiu Nebula de novela por ''La ciudadela del autarca'' * [[1986]] - Premiu Nebula de novela por ''Free Live Free'' * [[1987]] - Premiu Nebula de novela por ''[[Soldáu de la borrina]]'' * [[1988]] - Premiu Nebula y Premiu Hugo de novela por ''[[La Urth del Sol Nuevu]]'' * [[1993]] - Premiu Nebula de novela por ''[[Nocherniegu del Sol Llargu]]'' * [[1995]] - Premiu Nebula de novela por ''[[Caldé del Sol Llargu]]'' * [[1998]] - Premiu Hugo de rellatu curtiu por ''Non Planets Strike''. * [[2004]] - Premiu Nebula de novela por ''[[El caballeru]]'' == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == *[https://web.archive.org/web/20070928041649/http://members.bellatlantic.net/~vze2tmhh/wolfe.html Paul Duggan páxina detallada sobre Gene Wolfe] *[http://freesfonline.de/authors/wolfe.html Obra online de Gene Wolfes, en ''Free Speculative Fiction Online''] *[http://www.urth.net/ The Urth Mailing List] *[http://forum.sf-fan.de/viewforum.php?f=21/ Gene-Wolfe-Lesezirkel], Laufender deutscher Lesezirkel zu „Das Buch der Neuen Sonne“. *[https://web.archive.org/web/20110926205036/http://www.washingtonpost.com/ac2/wp-dyn?pagename=article&node=&contentId=A62473-2002Apr4 Ein Überblick über das Werk Gene Wolfes in der Washington Post Book World von dem SF-Kritiker Nick Gevers] *[https://web.archive.org/web/20070811063755/http://home.austin.rr.com/lperson/wolfe.html Wolfe und Pringles] === Entevistes con Gene Wolfe === *[http://www.infinityplus.co.uk/nonfiction/intpol.htm Una estensa entrevista con Patrick O'Leary] *Robert Frazier. ''Ein Gespräch mit Gene Wolfe.'' En: [[Wolfgang Jeschke]] (ed.) ''Das Science Fiction Jahr 1987'', [[Wilhelm Heyne Verlag]] Múnich, ISBN 3-453-31365-8, páxs. 519-539 *[https://web.archive.org/web/20090916170648/http://home.roadrunner.com/~lperson1/wolfe.html Das Nova Express entrevista con Lawrence Person de xineru de 1998] *[http://www.locusmag.com/2002/Issue09/GaimanWolfe.html Estractos de la entrevista nel añu 2002 con Neil Gaiman] === Obra online === *''[http://www.strangehorizons.com/2006/20060213/1wolfe-computer-p.shtml The Computer Iterates the Greater Trumps] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130121184522/http://www.strangehorizons.com/2006/20060213/1wolfe-computer-p.shtml |date=2013-01-21 }}'', Wolfe's Rhysling Award-winning poem. *''[http://www.revolutionsf.com/article.html?id=1688 The Case of the Vanishing Ghost]'' *''[http://www.revolutionsf.com/article.html?id=1799 Easter Sunday] *''[http://www.scifi.com/scifiction/classics/classics_archive/wolfe3/wolfe31.html Paul's Treehouse]'' *''[http://www.scifi.com/scifiction/originals/originals_archive/wolfe2/wolfe21.html Castaway]'' *''[http://www.scifi.com/scifiction/originals/originals_archive/wolfe/wolfe1.html Copperhead]'' *''[http://www.infinitematrix.net/stories/shorts/under_hill.html Under Hill]'' * [http://dreamers.com/libroscf/wolfeg.html Bibliografía de Gene Wolfe] en [http://dreamers.com/libroscf/ La Base Bibliográfica de Ciencia Ficción y Fantasía] * [https://web.archive.org/web/20071203195529/http://www.velero25.net/2006/dic2006/dic06pg06.htm Entrevista a Gene Wolfe] En [http://www.velero25.net/ Veleru 25] * [http://www.locusmag.com/SFAwards/index.html The LOCUS Index to Science Fiction Awards] * {{Enllaz rotu|1=Llibru-del Sol nuevu-gene-wolfe/ El llibru del sol Nuevu. Reseña crítica de la obra |2=http://www.criticadelibros.com/ciencia-ficcion/el |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} En castellán. {{NF|1931||Wolfe Gene}} {{Tradubot|Gene Wolfe}} [[Categoría:Escritores de ciencia ficción d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Novelistes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Escritores n'inglés]] [[Categoría:Autores ganadores del premiu Nébula]] 8mm2mxmyek20n4j0luvc7qv37uzk2p0 Guerra Fría 0 94230 4501361 4500145 2026-06-23T04:02:33Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501361 wikitext text/x-wiki {{1000}} {{Eventu}} La '''Guerra Fría''' foi un enfrentamientu políticu, económicu, social, militar, informativu, científicu y deportivu empecipiáu al rematar la [[Segunda Guerra Mundial]] ente'l llamáu [[bloque Occidental]] ([[Historia del capitalismu|occidental-capitalista]]) lideráu por [[Estaos Xuníos]], y el [[bloque del Este]] ([[Historia del comunismu|oriental-comunista]]) lideráu pola [[Xunión Soviética]]. El so orixe suel asitiase en [[1945]], mientres les tensiones de la [[Posguerra de la Segunda Guerra Mundial|posguerra]], y enllargóse hasta la [[disolución de la Xunión Soviética|disolución pito de la Xunión Soviética]] (entamu de la [[Perestroika]] en [[1985]], [[Accidente nuclear de Chernóbil]] en [[1986]], [[cayida del muriu de Berlín]] en [[1989]] y [[Intentu de golpe d'Estáu na Xunión Soviética|golpe d'Estáu fallíu na URSS]] de [[1991]]). Nengún de los dos bloques tomó nunca aiciones direutes contra l'otru, razón pola que se denominó al conflictu «guerra fría».{{ensin referencies}} Les razones d'esti enfrentamientu fueron esencialmente ideolóxiques y polítiques. Eventualmente la Xunión Soviética financió y sofitó revoluciones y gobiernos socialistes, ente qu'Estaos Xuníos dio abiertu sofitu y arrobinó desestabilizaciones y golpes d'Estáu, sobremanera n'América Llatina, en dambos casos los derechos humanos viéronse seriamente violaos. Magar estos enfrentamientos nun llegaron a desencadenar una [[guerra mundial]], la entidá y la gravedá de los conflictos económicos, políticos ya ideolóxicos, que se comprometieron, marcaron significativamente gran parte de la historia de la segunda metá del [[sieglu XX]]. Les dos [[Superpotencia internacional|superpotencies]] verdaderamente deseyaben enllantar el so modelu de gobiernu en tol planeta. Dalgunes [[Guerra subsidiaria|guerres subsidiarias]] d'esta dómina fueron: la [[Guerra Civil Griega]], la [[Guerra de Corea]], la [[Guerra de Vietnam]], la [[Guerra d'Afganistán (1978-1992)|Primer Guerra d'Afganistán]], la [[Guerra Civil d'El Líbanu]], la [[Guerra civil d'Angola|Guerra d'Angola]], la [[Guerra indo-paquistanina de 1971|Guerra Indo-Paquistanina]], la [[Guerra del Golfu]]. == Orixe del términu == Al fines de la Segunda Guerra Mundial, l'escritor inglés [[George Orwell]] usó «guerra fría» como un términu xeneral nel so ensayu ''You and the Atomic Bomb'' (n'español, ''La bomba atómica y usté''), publicáu'l 19 d'ochobre de 1945 nel periódicu británicu ''Tribune''. Nun mundu amenaciáu pola guerra nuclear, Orwell referir a les predicciones de [[James Burnham]] d'un mundu polarizáu y escribió: {{cita|Sicasí, mirando al mundu nel so conxuntu, dende hai yá munches décades derivar ye non escontra l'anarquía, sinón escontra'l reestablecimientu de la esclavitú [...] La teoría de James Burnham foi aldericada llargamente, pero pocos paráronse a sopesar les sos implicaciones ideolóxiques, esto ye, el tipu de visión del mundu, el tipu de creencies y la estructura social que ye probable que s'imponga nun Estáu inconquistable y en constante situación de guerra fría» colos sos vecinos.<ref>{{cita llibru |apellíu=Orwell |nome=George |enllaceautor= |títulu=Ensayo |fechaaccesu=23 de setiembre de 2017 |idioma=castellanu |añu=2013 |editorial=Debate |isbn=978-8499920429 |capítulu=La bomba atómica y usté}}</ref>}} El mesmu Orwell escribió nel ''[[The Observer]]'' del 10 de marzu de 1946 que «[d]espués de la conferencia de Moscú n'avientu pasáu, Rusia empezó a faer una guerra fría contra Reinu Xuníu y l'Imperiu británicu».<ref>{{cita publicación |apellíu=Orwell |nome=George |añu=10 de marzu de 1946 |títulu=Black Country |publicación=The Observer |páxines=3 |fechaaccesu=23 de setiembre de 2017}}</ref> El primer usu del términu pa describir específicamente la confrontación xeopolítica ente la Xunión Soviética y los Estaos Xuníos de posguerra foi nun discursu de [[Bernard Baruch]], un financieru ya influyente asesor presidencial d'[[Estaos Xuníos]], el 16 d'abril de 1947.<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|p=54}}</ref> Nel discursu Baruch dixo: «nun engañemos: tamos somorguiaos nuna guerra fría». El términu foi popularizáu pol columnista [[Walter Lippmann]] col so llibru ''The Cold War''.<ref>{{cita web|editorial=POLITICO |títulu=Bernard Baruch coins term 'Cold War,' April 16, 1947 |url=http://www.politico.com/story/2016/04/bernard-baruch-coins-term-cold-war-april-16-1947-221853 |fechaaccesu=23 de setiembre de 2017 |fecha=16 d'abril de 2016 |idioma=inglés}}</ref> Cuando se-y preguntar en 1947 sobre la fonte de la espresión, Lippmann remontar a ''la guerre froide'', un términu francés de los años trenta.<ref>{{cita llibru |apellíu=Talbot |nome=Strobe |enllaceautor= |títulu=The Great Experiment: The Story of Ancient Empires, Modern States, and the Quest for a Global Nation |idioma=inglés |añu=2009 |editorial=Simon & Schuster |isbn=978-0743294096 |páxines=441}}</ref> == Antecedentes == [[Ficheru:American troops in Vladivostok 1918 HD-SN-99-02013.JPEG|thumb|Tropes d'[[Estaos Xuníos]] en [[Vladivostok]], n'agostu de 1918, mientres la intervención d'[[Estaos Xuníos]] na [[Guerra Civil Rusa]].]] {{VT|Medrana colorada}} {{AP|Oríxenes de la Guerra Fría}} Esiste un ciertu desalcuerdu sobre cuándo empezó esautamente la Guerra Fría. Ente que la mayoría d'historiadores sostienen qu'empezó namás acabar la [[II Guerra Mundial]], otros afirmen que los entamos de la Guerra Fría remóntense a la fin de la [[I Guerra Mundial]], nes tensiones que se producieron ente l'[[Imperiu rusu]], per un sitiu, y l'[[Imperiu británicu]] y [[Estaos Xuníos]], pol otru.<ref name="Gaddis" /> El choque ideolóxicu ente [[comunismu]] y [[capitalismu]] empezó en [[1917]], tres el trunfu de la [[Revolución rusa de 1917|Revolución rusa]], de la que Rusia remaneció como'l primer país socialista. Este foi unu de los primeros eventos que provocó erosiones considerables nes rellaciones ente Rusia y los Estaos Xuníos.<ref name = "Gaddis">Gaddis 1990, p. 57.</ref> Dellos eventos previos a la fin de la I Guerra Mundial fomentaron los barruntos y rocees ente la Xunión Soviética y los Estaos Xuníos: la idea [[bolxevique]] na que'l capitalismu tenía de ser baltáu pola fuercia pa ser reemplazáu por un sistema comunista,<ref name = "Halliday">Halliday, p. 2y</ref> la retirada rusa de la I Guerra Mundial tres la firma del [[Tratáu de Brest-Litovsk]] col [[Segundu Reich]], la intervención d'[[Estaos Xuníos]] en sofitu del [[Movimiento Blanco]] mientres la [[Guerra Civil Rusa]] y el refugu d'[[Estaos Xuníos]] a reconocer diplomáticamente a la Xunión Soviética hasta 1933.<ref name = "LaFeber 1991">La Feber 1991, páxs. 194-197.</ref> Al pie de estos distintos acontecimientos mientres el periodu d'enteguerres apinaron los barruntos: la firma del [[Tratáu de Rapallo (1922)|Tratáu de Rapallo]] y del [[Pactu Ribbentrop-Mólotov|Pactu xermano-soviéticu de non agresión]] son dos notables exemplos.<ref>Leffler, p. 21.</ref> === Segunda Guerra Mundial y la posguerra (1939-1947) === Mientres la guerra, la Xunión Soviética abarruntaba que Reinu Xuníu y Estaos Xuníos optaren por dexar a los rusos el gruesu del esfuerciu bélicu, y que forxaríen una unión contra los soviéticos ([[Operación Impensable]]) una vegada que la guerra tuviera decidida a favor de los aliaos, pa forzar a la XRSS a roblar un tratáu de paz ventaxosu pa los intereses occidentales. Estos barruntos minaron les rellaciones ente los aliaos mientres la II Guerra Mundial.<ref>Gaddis 1990, páxs. 151-153.</ref> Los aliaos nun taben d'alcuerdu en cómo tendríen de dibuxase les fronteres europees tres la guerra.<ref name="Gaddis13-23">Gaddis 2005, ''European Territorial Changes'' chapter, páxs. 13-23.</ref> El modelu d'[[Estaos Xuníos]] de «estabilidá» basar na instauración de gobiernos y mercaos económicos paecencies al d'[[Estaos Xuníos]] (capitalista), y la creencia de que los países asina gobernaos allegaríen a organizaciones internacionales (como la entós futura [[ONX]]) pa iguar les sos diferencies.<ref>Gaddis 1990, p. 156.</ref> Sicasí, los soviéticos creíen que la estabilidá habría de basase na integridá de les mesmes fronteres de la Xunión Soviética.<ref>Gaddis 1990, p. 176.</ref> Esti razonamientu naz de la esperiencia histórica de los rusos, que fueren invadíos dende l'oeste mientres los postreros 150 años.<ref>Gaddis 2005, p. 7.</ref> El dañu ensin precedentes infligido a la URSS mientres la invasión nazi (alredor de 27 millones de muertos y una destrucción xeneralizada y casi total del territoriu invadíu<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4530565.stm «Leaders mourn Soviet wartime dead.» 9 de mayu de 2005.] BBC News. Consultáu'l 2 de xunetu de 2008.</ref>) encamentó a los líderes moscovitas a asegurase de que'l nuevu orde européu fixera posible la esistencia al llargu plazu del réxime soviéticu, y que esti oxetivu solo podría consiguise por aciu la eliminación de cualquier gobiernu contrariu a lo llargo de la frontera occidental soviética, y el control direutu o indireutu de los países estremeros a esta frontera, pa evitar l'apaición de fuercies contraries nestos países.<ref name="Gaddis13-23" /> ==== Les conferencies ==== [[Ficheru:Yalta Conference 1945 Churchill, Stalin, Roosevelt.jpg|thumb|derecha|Los «[[Aliaos de la Segunda Guerra Mundial|Trés Grandes]]» mientres la [[Conferencia de Yalta]]: [[Winston Churchill]], [[Franklin D. Roosevelt]] y [[Josif Stalin]].]] {{VT|Conferencia de Teḥrán|Conferencia de Yalta|Conferencia de Potsdam}} Mientres la [[Conferencia de Yalta]], en febreru de 1945, los aliaos trataron de crear un marcu sobre'l que trabayar na reconstrucción de la Europa de la posguerra, pero nun se llegó a nengún consensu.<ref name="Gaddis21">Gaddis 2005, p. 21.</ref> Tres el [[fin de la Segunda Guerra Mundial n'Europa]], los soviéticos ocuparon ''de facto'' les zones de la [[Europa del Este]] que defendieren, ente que les fuercies d'[[Estaos Xuníos]] y los sos aliaos caltener na [[Europa Occidental]]. Nel casu de l'Alemaña ocupada, creáronse les [[zones d'ocupación aliada n'Alemaña]] y una difusa organización cuatripartita compartida con franceses y británicos. Pal caltenimientu de la paz mundial, los aliaos crearon les [[Naciones Xuníes]], pero la so capacidá d'actuación taba llindada pol [[Conseyu de Seguridá]], nel que les potencies victorioses de la II Guerra Mundial aseguráronse'l poder de [[Derechu de vetu nel Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|vetar]] aquelles aiciones contraries a los sos intereses.<ref>Bourantonis, p. 130.</ref> La ONX convirtióse asina mientres los sos primeros años nun foru onde les potencies engardir en lluches retóriques, y que los soviéticos utilizaben con fines propagandísticos.<ref>Garthoff, p. 401.</ref> Na [[Conferencia de Potsdam]], empecipiada a finales de xunetu de 1945, remanecieron les primeres diferencies relevantes alrodiu d'Alemaña y la Europa del Este;<ref name = "Byrd">{{Cita enciclopedia |autor=Byrd, Peter |editor=McLean, Iain; McMillan, Alistair |encyclopedia=The concise Oxford dictionary of politics |títulu=Cold War (entire chapter) |url=https://books.google.com/books?id=xLbEHQAACAAJ&ei=Y45VSJrQO4y4jgGh_oWODA |fechaaccesu=16 de xunu de 2008 |añu=2003 |editorial=[[Oxford University Press]] |isbn=0192802763}}</ref> Los participantes de la conferencia nun despintaron les sos antipatíes, y l'usu d'un llinguaxe belicosu confirmó les intenciones mutuamente contraries que defendíen cada vez con más ahínco.<ref>Wood, p. 62.</ref> Mientres esta conferencia, Truman informó a Stalin que los Estaos Xuníos crearen una nueva arma. Stalin, que yá taba al tanto de les meyores d'[[Estaos Xuníos]] nel desenvolvimientu de la bomba atómica, espresó'l so deséu de qu'aquella nueva arma fuera usada contra [[Guerra del Pacíficu (1937-1945)|Xapón]].<ref>Gaddis 2005, páxs. 25-26.</ref> Una selmana dempués de rematar la conferencia, los Estaos Xuníos llanzaron la [[bomba atómica]] sobre [[Bombardeos atómicos sobre Hiroshima y Nagasaki|Hiroshima y Nagasaki]]. === El telón d'aceru === {{AP|Cortina de Fierro|l1=Telón d'Aceru}} En febreru de 1946, [[George F. Kennan|George Kennan]] escribió dende Moscú'l conocíu como [[Les fontes del comportamientu soviéticu#El telegrama llargu|Telegrama Llargu]], nel que se sofitaba una política de inflexibilidad colos soviéticos, y que se convertiría nuna de les teoríes básiques de los norteamericanos mientres el restu de la Guerra Fría.<ref>Kennan, páxs. 292-295.</ref> En setiembre d'esi mesmu añu, los soviéticos respondieron con otra telegrama robláu por [[Nikolái Nóvikov|Nóvikov]], anque escritu xunto con [[Viacheslav Mólotov]]; nesta telegrama sosteníase qu'Estaos Xuníos usaba'l so monopoliu nel mundu capitalista pa desenvolver una capacidá militar que creara les condiciones pa la consecución de la supremacía mundial al traviés d'una nueva guerra.<ref>Kydd, p. 107.</ref> Selmanes dempués de la receición de la Telegrama Llargu», el primer ministru británicu [[Winston Churchill]] pronunció'l so famosu discursu sobre'l [[Telón d'Aceru]] nuna [[Universidá de Missouri]].<ref>Gaddis 2005, p. 94.</ref> El discursu trataba de promover una alianza anglo-norteamericana contra los soviéticos, a los qu'acusó de crear un telón d'aceru» dende [[Stettin]], nel [[Mar Bálticu|Bálticu]], a [[Trieste]], nel [[Adriáticu]].<ref>{{cita web|url=http://www.winstonchurchill.org/i4a/pages/index.cfm?pageid=711|títulu=Churchill and...Politics: The True Meaning of the Iron Curtain Speech|autor=Harriman, Pamela C.|fechaaccesu=22 de xunu de 2008|editorial=Winston Churchill Centre|fecha=Winter 1987–1988|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.winstonchurchill.org/i4a/pages/index.cfm?pageid=711|fechaarchivu=1 d'avientu de 2015}}</ref> == De la teoría de la contención a la guerra de Corea (1947-1953) == {{AP|Guerra Fría (1947-1953)}} Escontra 1947, los conseyeros del presidente d'Estaos Xuníos [[Harry S. Truman]] apuráron-y a tomar aiciones pa compensar la creciente influencia de la [[Xunión Soviética]], citando los esfuercios de [[Stalin]] pa desestabilizar los Estaos Xuníos y enguizar les rivalidaes ente los países capitalistes col fin de provocar una nueva guerra.<ref>Gaddis 2005, p. 27.</ref> N'Asia, l'exércitu comunista chinu ocupara [[Manchuria]] mientres l'últimu mes de la II Guerra Mundial y preparábase pa invadir la [[Península de Corea|península coreana]] más allá del [[paralelu 38]].<ref>Gaddis 2005, p. 40.</ref> Finalmente, l'exércitu comunista de [[Mao Zedong]], anque foi pocu receptivu a la escasa ayuda soviética, consiguió ganar al pro occidental exércitu nacionalista chinu ([[Kuomintang]]), sofitáu per Estaos Xuníos.<ref>Gaddis 2005, p. 36.</ref> === Europa === Dende finales de la década de 1940, la Xunión Soviética consiguió instaurar gobierno marioneta en [[Bulgaria]], [[golpe de Praga|Checoslovaquia]], [[Hungría]], [[Polonia]], [[Rumanía]] y [[Alemaña Oriental]], lo que-y dexó caltener una fuerte presencia militar nestos países.<ref name="Schmitz">Schmitz</ref> En febreru de 1947, el gobiernu británicu anunció que nun podía siguir financiando al réxime militar griegu contra los insurxentes comunistes nel contestu de la [[Guerra Civil Griega]]. El gobiernu d'[[Estaos Xuníos]] punxo en práutica per primer vegada la [[Contención|Teoría de la Contención]],<ref name="Gaddis28">Gaddis 2005, páxs. 28-29.</ref> que tenía como oxetivu frenar la espansión comunista, especialmente n'Europa. Truman enmarcó esta teoría dientro de la [[Doctrina Truman]], dada a conocer al traviés d'un discursu del presidente nel que se definía los conflictu ente capitalistes y comunistes como una llucha ente pueblos llibres» y «rexímenes totalitarios».<ref name="Gaddis28" /> Anque los comunistes griegos fueron sofitaos principalmente pol dirixente comunista [[Yugoslavia|yugoslavu]] [[Josip Broz Tito]], los Estaos Xuníos acusaron a los soviéticos de tratar de derrocar al réxime griegu pa espandir la influencia soviética. ==== El Plan Marshall ==== [[Ficheru:Cold war europe economic alliances map en.png|thumb|250px|Aliances económiques n'Europa (1949-1989).]] {{AP|Plan Marshall}} N'Estaos Xuníos estendió la idea de que l'[[equilibriu de poder]] n'Europa nun s'algamar namái pola defensa militar del territoriu, sinón que tamién se precisaba atayar los problemes políticu y económicu pa evitar la cayida de la Europa Occidental en manes comunistes.<ref name="Schmitz" /> Sobre la base d'estes idees, la Doctrina Truman sería complementada en xunu de 1947 cola creación del [[Plan Marshall]], un plan d'ayudes económiques destináu a la reconstrucción de los sistemes políticu-económicos de los países europeos y, por aciu l'afianzamientu de les estructures económiques capitalistes y el desenvolvimientu de les democracies parllamentaries, frenar el posible accesu al poder de partíos comunistes nes democracies occidentales europees (como en Francia o Italia). Coles mesmes, el Plan Marshall constituyó la remodelación de numberoses ciudaes europees qu'habíen quedáu destruyíes pola Segunda Guerra Mundial.<ref>Gaddis 1990, p. 186.</ref> Stalin vio nel Plan Marshall una táctica d'[[Estaos Xuníos]] p'amenorgar el control soviéticu sobre la Europa Oriental. Creyó que la integración económica de dambos bloques dexaría a los países so órbita soviética escapar del control de Moscú, y que'l Plan nun yera más qu'una manera que teníen los EE.&nbsp;UU. pa «mercar» a los países europeos.<ref name="Gaddis32">Gaddis 2005, p. 32.</ref> Poro, Stalin prohibió a los países de la Europa Oriental participar nel Plan Marshall. A manera de romiendu, Moscú creó una serie de subsidios y canales de comerciu conocíos primero como'l [[Plan Molotov]], que poco dempués se desenvolvería dientro del [[COMECON]].<ref name = "LaFeber 1991" /> Stalin tamién s'amosó bien críticu col Plan Marshall porque tarrecía que diches ayudes provocaren un rearmamientu d'Alemaña, que foi una de les sos mayores esmoliciones respeuto al futuru d'Alemaña tres la guerra. ==== El bloquéu de Berlín ==== {{AP|Bloquéu de Berlín}} En 1948 como represalia polos esfuerciu de los occidentales por reconstruyir la economía alemana, Stalin cerró les víes terrestres d'accesu a [[Berlín Oeste]], imposibilitando la llegada de materiales y otros suministros a la ciudá.<ref>Gaddis 2005, p. 33.</ref> Esti fechu, conocíu como'l [[Bloquéu de Berlín]], bastió una de les mayores crisis de principios de la Guerra Fría. Dambos bandos usaron esti bloquéu con fines propagandísticos: los soviéticos pa denunciar el supuestu rearmamientu d'Alemaña favorecíu per Estaos Xuníos, y los norteamericanos pa esplotar la so imaxe de benefactores —como na llamada Operación Little Vittles, onde los aviones que compensaben el bloquéu de Berlín llanzaron duces ente los neños berlineses—. La [[bloquéu de Berlín#La ponte aérea|ponte aérea]] entamada polos aliaos, destinada a aprovir de suministros al bloquiáu sector occidental de la ciudá, superó toles previsiones, esbaratando'l camientu soviéticu de que'l sector occidental rindiríase ante l'oriental por falta de suministros. Finalmente'l bloquéu llevantóse pacíficamente. En xunetu, el presidente Truman anula'l [[Plan Morgenthau]], una serie de proposiciones alcordaes colos soviéticos tres el fin de la guerra, qu'imponía severes condiciones a la reconstrucción alemana (ente elles, la prohibición esplícita de que los EE.&nbsp;UU. facilitaren ayudes a la reconstrucción del sistema económicu alemán). Esti plan foi sustituyíu por una nuevu direutivu (llamada JSC 1779) muncho más benévola cola reconstrucción alemana, y que enfatizaba la necesidá de crear una Alemaña económicamente fuerte y estable pa consiguir la prosperidá en toa Europa.<ref>{{cita publicación|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,887417,00.html|títulu=Pas de Pagaille!|publicación=[[Time (revista)|Time]]|fecha=28 de xunetu de [[1947]]|fechaaccesu=28 de mayu de 2008|archiveurl=https://web.archive.org/web/20130828025646/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,887417,00.html|archivedate=2013-08-28}}</ref> ==== Kominform ==== {{AP|Kominform}} En setiembre los soviéticos crean el [[Kominform]], una organización que'l so propósitu yera caltener la ortodoxa ideolóxica comunista dientro del movimientu comunista internacional. Na práutica, convertir nun mecanismu de control sobre les polítiques de los estaos satélite soviéticos, coordinando l'ideariu y les aiciones de los partíos comunistes del [[Europa Oriental|bloque del Este]].<ref name="Gaddis32" /> El Kominform tuvo que faer frente a una inesperada oposición cuando, en xunu del siguiente añu, la [[rotura Tito-Stalin]] obligó a espulsar a [[Yugoslavia]] de la organización, que caltuvo un gobiernu comunista pero identificóse como un país neutral dientro de la Guerra Fría.<ref>Carabott, p. 66.</ref> Xunto col Kominform, la policía secreta soviética, el [[NKVD]], ocupar de caltener una rede d'espionaxe nos países satélite so la sida d'acabar con elementos anticomunistes.<ref name="autogenerated2">Gaddis 2005, p. 34.</ref> El NKVD (y los sos socesores) acabaron per convertir se n'organizaciones parapoliciales encargaes de sesgar cualquier intentu d'alloñar de la órbita de Moscú y l'ortodoxa soviéticu-comunista.<ref>Gaddis, p. 100.</ref> ==== La OTAN ==== [[Ficheru:Cold war europe military alliances map en.png|thumb|right|Aliances militares n'Europa (1949-1989)]] {{AP|Organización del Tratáu del Atlánticu Norte}} N'abril de 1949 constitúyese la [[OTAN]], colo que los Estaos Xuníos tomaron formalmente la responsabilidá de defender la Europa Occidental.<ref name="autogenerated2" /> N'agostu d'esi añu, la URSS españa la so primer bomba atómica.<ref name = "LaFeber 1991" /> En mayu de 1949, establezse la [[República Federal d'Alemaña]] como productu de la fusión de les [[Bizona|zones d'ocupación aliada]].<ref name = "Byrd" /> Como retruque, n'ochobre d'esi añu, los soviéticos proclamen la so zona d'ocupación como la [[República Democrática Alemana]].<ref name = "Byrd" /> Dende l'entamu de la esistencia de la RFA, Estaos Xuníos ayuda al so desenvolvimientu militar. Pa evitar que la RFA acabe per convertir se en miembru de la OTAN, el primer ministru soviéticu, [[Lavrenti Beria]], propón fundir dambos países nuna sola Alemaña que se caltendría neutral.<ref>Gaddis 2005, p. 105.</ref> La proposición nun salió alantre y en 1955 almitir a la RFA como miembru de la OTAN.<ref name = "Byrd" /> === Asia === Dientro d'esta estratexa de xeneralización de la contención», el teatru d'operaciones ampliar d'Europa a Asia, África y América Llatina, col enfotu de detener los movimientos revolucionarios, munches vegaes financiaos dende la URSS, como asocedía nel casu de les excolonias europees del [[Sureste Asiáticu]].<ref name="Gaddis 2005_1">Gaddis 2005, p. 212.</ref> A principios de la década de 1950, los EE.&nbsp;UU. formalizaron aliances militares con [[Xapón]], [[Australia]], [[Nueva Zelanda]], [[Tailandia]] y [[Filipines]] (aliances englobadas nel [[ANZUS]] y el [[SEATO]]), garantizando a Estaos Xuníos una serie de bases militares a lo llargo de la mariña asiática del Pacíficu.<ref name = "Byrd" /> ==== Guerra civil china ==== {{AP|Guerra Civil China}} En 1949, l'Exércitu Colorado de [[Mao Zedong]] proclámase vencedor de la [[Guerra Civil China]] en ganando a los nacionalistes del [[Kuomintang]], que cuntaben col respaldu d'Estaos Xuníos. Darréu, la Xunión Soviética establez una alianza con el vencedores, que crearen un nuevu Estáu comunista cola denominación de [[República Popular China]].<ref>Gaddis 2005, p. 39.</ref> Al coincidir nel tiempu la [[Guerra civil china|Revolución China]] cola perda del monopoliu atómicu d'Estaos Xuníos (tres l'inesperáu ésitu del [[RDS-1]]), l'alministración del presidente Truman trató de xeneralizar la Teoría de la [[Contención]].<ref name = "LaFeber 1991" /> Nun documentu secretu fecháu en 1950 (conocíu como'l [[NSC-68]])<ref name="autogenerated1">Gaddis 2005, p. 164.</ref> l'alministración de Truman proponía reforzar los sistemes d'aliances pro-occidentales y cuadruplicar los gastos en Defensa.<ref name = "LaFeber 1991" /> ==== Guerra de Corea ==== {{AP|Guerra de Corea}} Una de les aplicaciones más evidentes de la Teoría de la Contención producir tres l'españíu de la [[Guerra de Corea]]. Por cuenta de que unu de los alcuerdos tácitos de la Guerra Fría basar na llucha de dambos bloques al traviés de [[Guerra subsidiaria|guerres ''proxy'']], onde los exércitos soviéticu y d'[[Estaos Xuníos]] nunca s'enfrentaríen direutamente, Stalin viose sorprendíu pola participación de tropes d'[[Estaos Xuníos]] na defensa de [[Corea del Sur]], que fuera invadida polos comunistes de [[Corea del Norte]];<ref name = "LaFeber 1991" />esti esplegue militar fuera aprobáu poles Naciones Xuníes, una y bones la Xunión Soviética nun pudo exercer el so derechu a vetu al tar boicotiando la ONX pola so negativa a aceptar que'l gobiernu representativu del Estáu chinu (y poro, l'ocupante llexítimu del asientu chinu nel [[Conseyu de Seguridá]]) yera la [[República Popular China|China comunista]] en vegada del derrotáu gobierno pro-occidental de [[República de China|Taiwán]].<ref>Malkasian, p. 16.</ref> Una vegada hubo españáu la guerra, Stalin aportunó en caltenela de toes toes. A finales de 1952 la guerra algamara una situación d'estancamientu, y a pesar de les direutrices de Stalin, chinos y norcoreanos preparar pa la so final. L'altu'l fueu aprobar en xunetu de 1953, una vegada que Stalin finara.<ref name = "Byrd" /> == La carrera al abismu: del aumentu de les tensiones a la crisis de Cuba (1953-1962) == {{AP|Guerra Fría (1953-1962)}} En 1953 produciéronse cambeos nel lideralgu políticu de dambos bandos, que dieron empiezu a una nueva fase na Guerra Fría.<ref name="Karabell" >Karabell, p. 916.</ref> En xineru de 1953, [[Dwight D. Eisenhower]] foi investido presidente de EE.&nbsp;UU. Mientres los últimos meses de l'alministración Truman, el presupuestu pa Defensa cuadruplicárase; Eisenhower pretendió amenorgar el gastu militar sofitándose na superioridá nuclear d'[[Estaos Xuníos]] y nuna xestión más efeutiva de les situaciones provocaes pola Guerra Fría.<ref name = "LaFeber 1991" /> En marzu, muerre Stalin, y [[Nikita Khrushchov]] convertir nel nuevu líder de la URSS, tres deponer y executar al xefe de la [[NKVD]], [[Lavrenti Beria]], y finalmente al estremar del poder a [[Georgy Malenkov]] y [[Vyacheslav Molotov]]. El 25 de febreru de 1956, Khrushchov impresionó a los delegaos del [[XX Congresu del PCUS]] al denunciar los crímenes cometíos por Stalin mientres el so discursu ''[[Discursu Secretu|Avera del cultu a la personalidá y les sos consecuencies]]''. Nel discursu sosteníase que la única manera de consiguir una reforma esitosa yera siendo conscientes de los errores cometíos nel pasáu estremándose de les polítiques llevaes a cabu por Stalin.<ref name = "Karabell" /> === Rotura chino-soviética === {{AP|Rotura Sino-Soviética}} Tres el cambéu de líder na Xunión Soviética produciéronse numberosos resfregones con dalgunos de los aliaos soviéticos más gustantes al [[estalinismu]] o a la figura de Stalin. La más notable d'estes discrepancies ente países comunistes afigurar na rotura de l'alianza chino-soviética. [[Mao Tse Tung]] defendió la figura de Stalin tres la muerte d'ésti en 1953, y describió a Khrushchov como un arribista superficial, acusándolo de perder el perfil revolucionariu del Estáu.<ref name="Gaddis142" /> Khrushchov se obcecó en reconstruyir l'alianza chino-soviética, pero Mao consideró que les sos propuestes yeren inútiles y refugó cualquier tipu de proposición.<ref name="Gaddis142">{{Harvnb|Gaddis|2005|p=142}}</ref> Chinos y soviéticos empezaron un esplegue propagandísticu dientro de la mesma esfera comunista<ref>Jacobs, p. 120.</ref> qu'acabaría convirtiéndose nuna llucha pol lideralgu del movimientu comunista internacional,<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|pp=140-142}}</ref> hasta llegar trés años más tarde al enfrentamientu militar direutu en [[Conflictu de la frontera chino-soviética|la frontera]] que dambes potencies compartíen.<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|p=149}}</ref> === Aumentu de les tensiones === El 18 de payares de 1956, mientres un discursu frente a embaxadores del bloque occidental na embaxada de Polonia, Khrushchov pronunció unes polémiques pallabres qu'impresionaron a los presentes: «Gústevos o non, la Historia ta del nuesu llau. ¡vamos soterravos!»<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,867329,00.html "We Will Bury You!"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130824033318/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,867329,00.html |date=2013-08-24 }}, ''[[Time (revista)|Time]]'', 26 de payares de 1956. Consultáu'l 26 de xunu de 2008.</ref> Sicasí, darréu esclarió que nun se refería a la posibilidá d'una guerra nuclear, sinón a la inevitabilidad histórica de la victoria del comunismu sobre'l capitalismu.<ref>Gaddis 2005, p. 84.</ref> El Secretariu d'Estáu de Eisenhower, John Foster Dulles, empecipió un nuevu xiru na Teoría de la Contención al enfatizar nel posible usu d'armes nucleares contra los enemigos de EE.&nbsp;UU.<ref name = "Karabell" /> Amestó al discursu clásicu de la contención» un nuevu puntu de sofitu al anunciar la posibilidá d'una represalia masiva», faciendo entender que cualquier agresión soviética sería respondida con tolos medios necesarios. Esta nueva teoría poner en práutica mientres la [[Guerra del Sinaí|Crisis de Suez]], onde la superioridá nuclear d'Estaos Xuníos, xunto cola amenaza d'usala, retrajo a los soviéticos d'empezar una batalla abierta contra intereses d'[[Estaos Xuníos]].<ref name = "LaFeber 1991" /> Dende 1957 hasta 1961, Khrushchov amosó abiertamente'l so enfotu na superioridá nuclear de la Xunión Soviética. Afirmaba que la capacidá misilística de la URSS yera bien cimera a la d'Estaos Xuníos y que les sos misiles podríen algamar cualquier ciudá d'[[Estaos Xuníos]] o d'[[Europa]]. Sicasí, Khrushchov refugaba la visión de Stalin d'una ''guerra inevitable'' y declaró que la so intención yera abrir una nueva dómina de [[coesistencia pacífica]].<ref>Gaddis 2005, p. 70.</ref> Khrushchov trató de reformular la idea soviéticu-staliniana, según la cual la llucha de clases a nivel mundial provocaría inevitablemente una gran guerra ente proletarios y capitalistes que'l so resultancia final sería los trunfu del [[Comunismu]]. Khrushchov acotó que la guerra yera evitable, pos mientres el tiempu de paz el capitalismu colapsar por sigo mesmu,<ref>Perlmutter, p. 145.</ref> ente que la paz dexaba tiempu y recursos disponibles p'ameyorar la capacidá económicu-militar de la URSS.<ref>Njolstad, p. 136.</ref> Los EE.&nbsp;UU. defendíense amosando la so capacidá militar fora de les sos fronteres y l'ésitu del capitalismu lliberal en tol mundu.<ref>Joshel, p. 128.</ref> A pesar del discursu de [[John F. Kennedy|Kennedy]] que caracterizó a la Guerra Fría como una llucha poles mentes de los homes» ente dos sistemes d'organización social, a mediaos de la década de 1960 la llucha ideolóxica había quedáu apartada frente a los oxetivos xeopolíticos de calter militar y económicu.<ref>Rycroft, p. 7.</ref> [[Ficheru:Location Warsaw Pakt.svg|thumb|300px|Mapa de los firmantes del [[Pactu de Varsovia]].]] === Estancamientu de la situación n'Europa === Anque verdaderamente hubo una cierta relaxación de les tensiones tres la muerte de Stalin en 1953, la situación n'Europa siguía siendo incómoda, con dambos bandos fuertemente armaos pero ensin movimientos aparentes.<ref name = "Palmowski">{{Cita enciclopedia |autor=Palmowski, Jan |encyclopedia=A Dictionary of Contemporary World History |títulu=Cold War (entire chapter) |url=https://books.google.com/books?id=qqluJAAACAAJ&dq=A+Dictionary+of+Contemporary+World+History |fechaaccesu=16 de xunu de 2008 |añu=2004 |editorial=Oxford University Press |isbn=0198608756 }}</ref> Les tropes d'[[Estaos Xuníos]] siguíen apostaes indefinidamente na Alemaña del Oeste y les tropes soviétiques siguíen aparcaes indefinidamente por tola Europa del Este. Pa compensar el rearmamientu de l'Alemaña Occidental tres la so entrada na OTAN, los países de la órbita soviética sellaron una alianza militar conocida como'l [[Pactu de Varsovia]] en 1955. Sicasí, esti movimientu foi más políticu qu'estratéxicu, pos la URSS yá construyera una rede de defensa mutua con tolos sos satélites antes inclusive de que se formara la OTAN en 1949.<ref>Feldbrugge, p. 818.</ref> Asina, el ''statu quo'' d'Europa caltúvose inalteráu. Los soviéticos reprimieron la [[Revolución Húngara de 1956]]<ref>{{cita publicación|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/november/4/newsid_2739000/2739039.stm|títulu=Soviet troops overrun Hungary|editorial=BBC News|fecha=4 de payares de 1956|fechaaccesu=11 de xunu de 2008}}</ref> ensin que nenguna de les potencies occidentales tratara de movilizar el so exércitu contra la invasión del Pactu de Varsovia en suelu húngaru. Igualmente, la ciudá de Berlín siguió estremada y apostada.<ref>Gaddis 2005, páxs. 108-109.</ref> ==== Berlín ==== Mientres payares de 1958, Khrushchov trató de desmilitarizar la ciudá de Berlín. Plantegó a norteamericanos, británicos y franceses abandonar les sos respeutives zones d'ocupación so l'amenaza de tresferir el control de los accesos de les potencies occidentales a l'Alemaña Oriental (lo que significaría l'aislamientu del sector occidental de Berlín). La OTAN refugó l'ultimátum y a mediaos d'avientu, Khrushchov abandonó la idea en cuenta d'una conferencia en Xinebra pa resolver la cuestión berlinesa.<ref>Glees, páxs. 126-27.</ref> [[Ficheru:Checkpoint Charlie 1961-10-27.jpg|thumb| Tanques soviéticos engarraos a tanques d'[[Estaos Xuníos]] nel [[Checkpoint Charlie]], mientres la crisis de 1961.]] La postrera gran [[Crisis de Berlín de 1961|crisis de la ciudá]] vivir en 1961. Dende principios de la década de los 50, la URSS y dempués los sos estaos satélite empezaron a acutar fuertemente los movimientos migratorios.<ref name="dowty114">{{Harvnb|Dowty|1989|p=114}}</ref> A pesar d'ello, cientos de miles d'[[Alemaña Oriental|alemanes orientales]] consiguíen emigrar a [[Alemaña Occidental]] al traviés del furacu na frontera qu'esistía na ciudá de Berlín, onde la circulación ente sectores orientales y occidentales yera llibre, creando asina un trampolín pa la emigración a Europa Occidental.<ref name="harrison99">{{Harvnb|Harrison|2003|p=99}}</ref> Esta facilidá provocó una masiva [[fuga de celebros]] d'Alemaña Oriental escontra Alemaña Occidental de mozos cualificaos: en 1961, el 20&nbsp;% de la población activa en territoriu oriental emigrara a occidente.<ref name="dowty122">{{Harvnb|Dowty|1989|p=122}}</ref> En xunetu d'esi añu, la Xunión Soviética volvió plantegar como ultimátum l'abandonu de la ciudá de toles potencies ocupantes y la devolución de les zones ocupaes de Berlín Occidental a Alemaña Oriental, colo que'l furacu fronterizu sería esaniciáu.<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|p=114}}</ref> Les potencies occidentales fixeron casu omiso del ultimátum. Dos meses dempués del ultimátum soviéticu, Alemaña Oriental empezó la construcción d'una barrera de cementu y alambre que dixebraba físicamente dambes zones de la ciudá berlinesa, torgando la llibre circulación ente les zones oriental y occidental. La barrera foi creciendo hasta convertise nel [[Muriu de Berlín]].<ref name="pearson75">{{Harvnb|Pearson|1998|p=75}}</ref> === La descolonización === Aprovechando l'aceleración de la [[descolonización]] mientres la década de 1950 y primeros años de 1960, tantu EE.&nbsp;UU. como la Xunión Soviética compitieron por aumentar la so influencia nos países descolonizados.<ref>Gaddis 2005, páxs. 121-124.</ref> Amás, dende'l puntu de vista soviéticu, la desapaición de los grandes imperios coloniales yera una señal inequívoca de la victoria de la ideoloxía comunista.<ref>Edelheit, p. 382.</ref> Los movimientos nacionalistes en dellos países (especialmente en Guatemala, Irán, Filipines ya Indochina) fueron empecipiaos o sofitaos en munchos casos por grupos comunistes autóctonos —o, equívocamente, foi la idea más estendida ente los aliaos Occidentales—.<ref name = "Karabell" /> Nesti contestu, los EE.&nbsp;UU. usaron a la CIA pa derrocar a ciertos gobiernos y favorecer a otros.<ref name = "Karabell" /> La CIA tuvo un papel clave nel derrocamientu de países sospechosos de ser pro-comunistes, como nel casu del primer gobiernu electu democráticamente n'Irán ([[Operación Ajax]]) en 1953 y la cayida de [[Jacobo Arbenz Guzmán]] tres el [[Golpe d'Estáu de 1954 (Guatemala)|Golpe de 1954 en Guatemala]].<ref name="autogenerated1" /> De la mesma, EE.&nbsp;UU. trató d'ayudar a gobiernos amigos con ayuda económica y militar, como nel casu de [[Vietnam del Sur]]. La mayoría de naciones y gobiernos surdíos tres la descolonización n'Asia, África y América Llatina trataron de safase de la presión d'escoyer el bandu pro-capitalista o pro-comunista. En 1955, mientres la [[Conferencia de Bandung]], decenes de países del Tercer Mundu alcordaron caltenese al marxe de la dinámica de la Guerra Fría.<ref>Gaddis 2005, p. 126.</ref> Esti consensu afigurar na creación del [[Movimientu de Países Ensin Alliniar]] en 1961.<ref name = "Karabell" /> Como resultáu de l'apaición d'un nuevu factor na Guerra Fría, norteamericanos y soviéticos moderaron les sos polítiques y trataron d'averase a estos nuevos países neutrales (sobremanera en casu de países clave como India o Exiptu) d'una manera menos agresiva que la sostenida hasta entós. Los movimientos nacionalistes ya independentistes consiguieron asina crear un nuevu escenariu más plural, superando la confrontación bipolar de la posguerra, y crearon les bases pa les reivindicaciones nacionalistes n'Asia y América Llatina.<ref name = "LaFeber 1991" /> === Carrera armamentista === [[Ficheru:US and USSR nuclear stockpiles.svg|lang=ast|thumb|250px|Númberu de [[Cabeza nuclear|cabeces nucleares]] de dambes superpotencies. Reparar la abrupta esguilada alredor de la década de 1960]] Al terminar la Segunda Guerra Mundial, les dos potencies vencedores disponíen d'una enorme variedá d'[[arma|armes]], munches d'elles desenvueltes y ameyoraes mientres el conflictu. [[Carru de combate|Tanques]], [[avión|aviones]], [[submarín|submarinos]] y otros avanzaos diseños de navíos de guerra, constituyíen les llamaes armes convencionales. Sicasí, la desigualdá resultaba patente, o a lo menos eso paecía-yos a los estadistes. Antes de la Segunda Guerra Mundial, la URSS cuntaba col mesmu númberu de carros de combate que'l restu de les naciones xuntes, y superaba n'aviones de combate, al conxuntu de toles demás fuercies aérees.<ref name="mañana">[[Jeremy Isaacs|Isaacs, Jeremy]], Operación Barbarossa, capítulu 5 de ''[[El mundu en guerra]]'', [[Thames Television Int. Ltd]], [[Londres]].</ref> Dempués del conflictu, la diferencia numbérica nun yera tan apolmonante, pero entá resultaba fachendosa. Sicasí, la so flota nun podía competir en condiciones d'igualdá cola d'Estaos Xuníos. Tres la [[batalla de Midway]] quedó demostrada la importancia del avión naval d'ataque y el [[portaviones]] nos conflictos marítimos. L'armada soviética disponía de munchos menos barcos d'esti tipu que la d'[[Estaos Xuníos]], y amás, les sos naves yeren de menor tamañu, y nun disponíen de cubierta corrida pa operar dos aeronaves simultáneamente, polo que la so inferioridá resultaba manifiesta.<ref name="portaaviones2">ERT, Historia de los portaviones rusos, [[Fuercia Naval]] - Especial Portaviones Nᵘ3, [[MC Ediciones]], [[Valencia]], [[2005]], ISSN 1695-3258.</ref> Pa la URSS, más problemáticu entá que la falta de portaviones, yera la falta d'una rede mundial de bases de suministru abiertes mientres tol añu. Ente que Estaos Xuníos podía atracar los sos buques en [[Nápoles]], [[Rota]], [[Ḥawai]], [[Filipines]] y munchos otros puertos más, la Xunión Soviética nun podía sacar los sos barcos de puertos propios mientres dellos meses al añu, pos los sos puertos o taben xelaos, o podíen ser fácilmente bloquiaos polos aliaos. Yera'l casu de la flota del [[mar Negru]], que tenía de travesar los 35 quilómetros del [[estrechu del Bósforo]], que [[Turquía]] podía bloquiar fácilmente. Na aviación convencional, tantu en númberu como en calidá, los nuevos caces y bombarderos soviéticos, non solo taben al altor, sinón percima de los occidentales, los aviones bombarderos [[El to-4]] llanzaron la primera [[bomba atómica]] soviética. Magar que el Pentágonu siempres afirmaba tener aparatos cimeros a los de cualesquier otru país, los enfrentamientos vivíos mientres la [[Guerra de Corea]], [[Guerra de Vietnam]] y darréu, na [[Guerra de la Frontera de Sudáfrica|Guerra de la Frontera]] demostraron la igualdá, cuando non la superioridá, de los aviones soviéticos. Pero yeren les denominaes armes non convencionales les que llamaben poderosamente l'atención: más poderoses, eficientes, difíciles de fabricar y desaxeradamente cares. La principal d'estes armes yera la [[bomba atómica]]. De primeres de la Guerra fría solo EE.&nbsp;UU. disponía d'estes armes, lo qu'aumentaba significativamente'l so poder bélicu. La Xunión Soviética empecipió'l so propiu programa d'investigaciones, pa producir tamién tales bombes, daqué que consiguió en cuatro años; relativu pocu tiempu, ayudar d'[[espionaxe]]. Nun principiu, Estaos Xuníos centró les sos investigaciones en perfeccionar el vector que tresportara les bombes ([[misil]] o [[bombarderu estratéxicu]]); pero foi cuando se supo que Moscú españara la so primer bomba nuclear de fisión, cuando se dio lluz verde al proyeutu pa fabricar la [[bomba d'hidróxenu]], arma que nun tien llende de potencia conocíu. Esto llogróse en [[1952]], y la URSS llograr al añu siguiente.<ref name="aventura82">[[Agustín Zamora|Zamora, Agustín]], Poder nuclear el suañu de la hexemonía mundial, Nᵘ82 de [[L'aventura de la Hestoria]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], xunu de [[2002]], ISSN 1579-427X</ref> Magar que la carrera diba bien pareya nel planu cualitativu nun yera lo mesmo nel cuantitativu: contradiciendo a la esmolición occidental d'aquella dómina, el ciudadanu d'[[Estaos Xuníos]] y miembru del [[Institutu Thomas Watson]], [[Serguéi Khrushchov]] afirma qu'en tiempu de la [[Crisis de los misiles de Cuba]] el poder nuclear d'[[Estaos Xuníos]] superaba al oriental en 10 vegaes o más.<ref name="creación">[[Serguéi Khrushchov|Khrushchov, Serguéi]], Nikita Khrushchov, la creación d'una superpotencia, [[Pen-State University Press]], citáu nos comentarios de [[Trece Díes]]</ref> Esta [[carrera armamentística]] foi promovida pol llamáu ''Equilibriu de Terror'', según el cual, la potencia que s'asitiara al frente na producción d'armes, provocaría un desequilibriu nel escenariu internacional: si una d'elles tuviera mayor númberu d'armes, sería capaz de destruyir a la otra. Sicasí, yá nel sieglu XXI fontes como ''The Times'' consideren que l'esfuerciu soviéticu nun s'emponer a superar al otru adversariu, sinón a algamar para, darréu, obligalo a poner en práutica una estratexa defensiva non ofensiva (arrampuña-y cuantos aliaos pudiera consiguir). D'esta mesma opinión ye Serguéi Khrushchov, quien afirma que la ''carrera'' taba solu na mente de los occidentales, porque pa los soviéticos tratar de dir amontando'l so arsenal y perfeccionando los sos vectores (misiles, bombarderos y submarinos) según les sos posibilidaes, porque nun podía igualar o superar a occidente.<ref name="creación" /> Esta desproporción paecen confirmala fechos como que los misiles intercontinentales ([[ICBM]]) namái empezaron a tar al altor de los d'[[Estaos Xuníos]], no qu'a operatividad y fiabilidá se refier, escontra finales de los setenta. Tampoco los submarinos nucleares paecíen poder midise colos occidentales, como prueba la gran cantidá d'accidentes que carecieron<ref name="submarinos">[[Chris Chant|Chat, Chris]], Submarinos de guerra, [[Editorial Libsa]], [[Madrid]], [[2006]], ISBN 84-662-1310-4</ref> === Carrera espacial === {{AP|Carrera espacial}} [[Ficheru:Sputnik asm.jpg|left|thumb|El llanzamientu del [[Sputnik 1]] marcó l'entamu de la carrera espacial. El cohete que lu punxo n'órbita yera una versión modificada d'un misil [[ICBM]].]] La carrera espacial puede definise como una subdivisión del conflictu ensin declarar ente Estaos Xuníos y la Xunión Soviética nel ámbitu espacial. Ente 1957 y 1975, y de resultes de la rivalidá surdida dientro del esquema de la Guerra Fría, dambos países empecipiaron una carrera na busca de finxos históricos que se xustificaron por razones tantu de seguridá nacional como por razones ideolóxiques asociaes a la superioridá teunolóxica. La carrera dar por empecipiada en [[1957]], cuando los soviéticos llanzaron el [[Sputnik]], primer artefautu humanu capaz d'algamar l'espaciu y orbitar el planeta. Asina mesmu, los primeros finxos na carrera espacial algamar los soviéticos: en payares d'esi mesmu añu, llancen el [[Sputnik II]] y, dientro de la nave, el primer ser vivu sale al espaciu: una perra [[Kudriavka]], de nome [[Laika]], que morrió a les siete hores de salir de l'atmósfera. El siguiente finxu tamién sería obra de los soviéticos, al consiguir llanzar en [[1961]] la nave [[Vostok 1]], tripulada por [[Yuri Gagarin]], el primer ser humanu en dir al espaciu y tornar sanu y salvu. La llegada del home al espaciu foi celebráu como un gran trunfu pa la humanidá. N'Estaos Xuníos, la ciudadanía recibió la noticia como un duru golpe a la creencia de la cimera capacidá teunolóxica d'[[Estaos Xuníos]].<ref>Hall (2001), páxs. 157-163.</ref> Como respuesta, el presidente Kennedy anunció, mes y mediu dempués del viaxe de Gagarin, qu'Estaos Xuníos sería capaz de poner un home na lluna y traelo sanu y salvu antes d'acabar la década.<ref>{{cita web |apellíu=Kennedy |nome=John F. |url=http://www.jfklibrary.org/Historical+Resources/Archives/Reference+Desk/Speeches/JFK/Urgent+National+Needs+Page+4.htm |títulu=Special Message to the Congress on Urgent National Needs |obra=Historical Resources |editorial=John F. Kennedy Presidential Library and Museum |fecha=25 de mayu de 1961 |page=4 |fechaaccesu=16 d'agostu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100302132856/http://www.jfklibrary.org/Historical+Resources/Archives/Reference+Desk/Speeches/JFK/Urgent+National+Needs+Page+4.htm |fechaarchivu=2010-03-02 }}</ref> A principios de 1969, Estaos Xuníos consiguió fabricar el primer artefautu humanu que orbitó sobre la Lluna (el [[Apollo 8]]) ente que los soviéticos teníen graves problemes nel so programa llunar. El 20 de xunetu de 1969 algamábase'l cénit na esploración espacial cuando la misión [[Apollo 11]] consiguió realizar con ésitu la so xera y [[Neil Armstrong|Armstrong]] y [[Edwin Aldrin]] convertir nos primeros humanos en caminar sobre otru cuerpu celeste. Poco dempués, los soviéticos atayaben el so programa llunar. Estaos Xuníos siguió mandando astronautes a la Lluna, hasta que la falta d'interés y presupuestu fixeron atayar el programa. En 1975, la Misión Conxunta soviéticu-norteamericana [[Proyeutu de pruebes Apollo-Soyuz|Apollo-Soyuz]] dio per rematada la carrera espacial. === Crisis de los misiles de Cuba === {{AP|Crisis de los misiles de Cuba}} [[Ficheru:Cubacrisis 01 Nov 1962.jpg|thumb|200px|right|Les fotografíes tomaes polos aviones [[U-2]] demostraron la construcción de [[Silu misilístico|silos]] soviéticos en suelu cubanu.]] Al trunfar la [[Revolución cubana]] en 1959, dase un verdaderu xiru na historia d'[[América Llatina]], pos el naciente procesu de nacionalizaciones y reforma agraria afecta gravemente los intereses d'[[Estaos Xuníos]] na islla que s'aseguraren cola [[Enmienda Platt]] en 1902, esto conduz a fuertes fregadures ente Cuba y Estaos Xuníos que desencadenen na rotura de rellaciones diplomátiques y a la espulsión de Cuba de la [[OEA]], debíu al aislamientu del restu del hemisferiu y el bloquéu económicu, el país convertir nun fuerte aliáu de la URSS y el restu del bloque comunista, convirtiéndose darréu en miembru del [[COMECON]]. Esta crisis llevó al mundu en cantu de la [[guerra nuclear]]. Dempués del fracasáu intentu d'[[invasión de la Badea de Cochinos]] n'abril de 1961. En [[1962]], la Xunión Soviética foi afayada construyendo 40 silos nucleares en Cuba. Según Khrushchov, la midida yera puramente defensiva, pa evitar que los Estaos Xuníos intentaren una nueva turniada contra los cubanos. Per otru llau, yera sabíu que los soviéticos queríen realmente responder ante la instalación d'[[Estaos Xuníos]] de misiles [[Xúpiter II]] na ciudá d'[[Esmirna]], [[Turquía]], que podríen ser usaos pa bombardiar el suroeste soviéticu. La Xunión Soviética unvió navíos de carga y [[submarín|submarinos]] tresportando armes atómiques escontra Cuba. Un [[Avión de reconocencia|avión espía]] afayó les ramples de llanzamientu, y [[Estaos Xuníos]] ordenó la unviada de navíos escontra [[Cuba]]. El [[22 d'ochobre]] de [[1962]], Estaos Xuníos interceptó los tresportes soviéticos y ordenó cuarentena a la isla, asitiando navíos militares nel [[mar Caribe]] y cerrando los contactos marítimos ente la Xunión Soviética y Cuba. Kennedy dirixó un ultimátum a la URSS: demandó a la URSS que detuviera esos navíos so amenaza d'entamar represalies masives. Los soviéticos argumentaron que nun entendíen por qué Kennedy tomaba esta midida cuando dellos misiles d'[[Estaos Xuníos]] taben instalaos en territorios de países miembros de la [[OTAN]] contra los soviéticos, en distancies idéntiques. [[Fidel Castro]] adució que nun había nada d'illegal n'instalar misiles soviéticos nel so territoriu, y el primer ministru británicu [[Harold Macmillan]] dixo nun entender por qué nun foi propuesta siquier la hipótesis d'un alcuerdu diplomáticu. El 23 y 24 d'ochobre Khrushchov unviaría mensaxe a Kennedy, informando de les sos intenciones pacífiques. El [[26 d'ochobre]] informó que retiraría los sos misiles de Cuba si Washington comprometer a nun invadir Cuba. A otru día, pidió amás la retirada de los misiles balísticos Xúpiter de Turquía. Dos [[aviones espía]] d'[[Estaos Xuníos]] [[U-2]] fueron baltaos en Cuba y Siberia el [[27 d'ochobre]], xusto nel ápice de la crisis. Esi mesmu día, los navíos mercantes soviéticos llegaren al Caribe y trataben de travesar el bloquéu. El [[28 d'ochobre]], Kennedy foi obligáu a vencer a los pidimientos y aceptó retirar los misiles de Turquía y nun afrellar a Cuba. Asina, [[Nikita Khrushchov]] retiró los sos misiles nucleares de la islla cubana. Esta crisis dio nacencia a un nuevu periodu: la distensión, señalada pola puesta en marcha del [[teléfonu coloráu]] —en realidá blancu—, llinia direuta ente Moscú y Washington, qu'allixeraría les comunicaciones en casu d'otra crisis. == La ''détente'' (1962-1979) == {{AP|Guerra Fría (1962-1979)}} Nel intre de les décades de 1960 y 1970, les superpotencies tuvieron que xestionar un nuevu modelu de xeopolítica, nel que'l mundu dexó de tar claramente estremáu en dos bloques antagónicos.<ref name = "Karabell" /> Europa y Xapón recuperáronse rápido de la destrucción de la II Guerra Mundial y la so [[renta per capita]] averar a la d'Estaos Xuníos. Mentanto, la [[economía del Bloque del Este]] entraba nun ciclu de estacamiento económicu.<ref name="Karabell" /><ref name="hardt16">{{Harvnb|Hardt|Kaufman|1995|p=16}}</ref> De la mesma, el Tercer Mundu consiguía establecese como bloque independiente al traviés d'organizaciones como'l [[Movimientu de Países Ensin Alliniar]] y demostraron la so fuercia de negociación col papel fundamental que tuvo la [[OPEP]] mientres la [[Crisis del petroleu de 1973]].<ref name="Gaddis 2005_1"/> Na URSS, la xestión de los problemes económicos internos estremó la necesidá d'estender la influencia soviética nel orde mundial.<ref name="Karabell" /> De resultes, líderes soviéticos como [[Alekséi Kosygin]] y el mesmu [[Leonid Brézhnev]] apostaron por una relaxación nes rellaciones internacionales abriendo un nuevu periodu conocíu como la ''distensión'' o ''détente''.<ref name="Karabell" /> === Disensiones sociales n'Europa === ==== La primavera de Praga y la invasión soviética de Checoslovaquia ==== La [[Primavera de Praga]] foi un curtiu periodu de lliberalización política asocedíu en Checoslovaquia mientres l'añu 1968 que remató cola [[invasión del Pactu de Varsovia a Checoslovaquia]]. Empezó'l 5 de xineru de 1968, cuando'l reformista [[Alexander Dubček]] aportó al poder y siguió hasta'l 21 d'agostu del mesmu añu, cuando los aliaos del [[Pactu de Varsovia]] invadieron el país pa frenar diches reformes. Les reformes llevaes a cabu mientres la Primavera de Praga taben empuestes a garantizar nuevos derechos (incluyíos los derechos a llibertá d'espresión y a la llibertá de movimientos) empezar un procesu de descentralización económica y alministrativa (estremando'l país en dos federaciones, la [[República Checa]] y [[Eslovaquia]]) y un procesu de democratización del Estáu. El procesu reformador nun foi bien recibíu na URSS, qu'en fracasando nes negociaciones diplomátiques, empezó una invasión del país al mandu de les tropes del Pactu de Varsovia. A pesar de la resistencia nun esforcia de dellos sectores civiles, nun hubo resistencia militar a la invasión, lo que contribuyó a evitar numberoses baxes en dambos bandos. Tres la invasión, Dubček foi derrocáu como presidente de Checoslovaquia y los sos socesores esaniciaron la totalidá de les reformes. ==== Mayu del 68 ==== El [[Mayu francés|«Mayu del 68»]] ye'l nome dau a una serie de protestes estudiantiles y fuelgues xenerales que provocaron la cayida del gobiernu de [[De Gaulle]] en Francia. La gran mayoría de los protestantes siguía ideoloxíes d'izquierdes, anque les organizaciones políticu y sindicalista de la izquierda tradicional trataron d'alloñase del movimientu. Les protestes dirixéronse especialmente al sistema educativo y llaboral imperante. Anque'l Mayu del 68 acabó per ser un relativu fracasu políticu, l'impautu social foi bien importante. Especialmente en Francia (y de manera menos evidente, nel restu del mundu occidental) la revuelta marcó'l pasu d'una sociedá moralmente conservadora proveniente d'aquellos que vivieron la II Guerra Mundial (basada na relixón, el patriotismu y el respetu pola autoridá) a una moral más lliberal de la xeneración que nació tres la guerra (basada na igualdá, la lliberación sexual y el respetu polos derechos humanos). === La coesistencia pacífica» === {{VT|Détente}} Como resultáu de la [[rotura chino-soviética]], les tensiones na frontera China-URSS esguilaron hasta convertise en 1969 nun [[Conflictu fronterizu chino-soviéticu|conflictu armáu]]. El presidente d'Estaos Xuníos [[Richard Nixon]] decidió aprovechar esti conflictu ente les dos potencies comunistes pa inclinar l'equilibriu estratéxicu escontra Occidente.<ref>Dallek, Robert (2007), p. 144.</ref> De la mesma manera, los chinos buscaben una meyora nes rellaciones colos norteamericanos que-yos diera ventaya na llucha pola hexemonía comunista colos soviéticos. En febreru de 1972, Nixon declaró la so intención d'averase a la china maoísta<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|pp=149-152}}</ref> col sorprendente anunciu d'un viaxe a Beixín y una xunta con [[Mao Zedong]] y [[Zhou Enlai]]. Nel momentu del anunciu, la URSS yá consiguiera la paridá nuclear con Estaos Xuníos, y la derrota na Guerra de Vietnam debilitara la influencia de EE.&nbsp;UU. nel Tercer Mundu y esfrecíu les rellaciones colos aliaos d'Europa Occidental<ref>Buchanan, páxs. 168-169.</ref> Anque los conflictos indireutos ente dambes potencies siguíen, ente finales de la década de 1960 y principios de la de 1970, les tensiones ente dambes superpotencies paecíen aselase.<ref name = "Palmowski" /> Tres la so vista a China, Nixon axuntar colos líderes soviéticos en Moscú.<ref name="bbc-nb">{{cita noticia|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/may/22/newsid_4373000/4373149.stm|títulu=President Nixon arrives in Moscow|editorial=BBC News|fecha=22 de mayu de 1972|fechaaccesu=10 de xunu de 2008}}</ref> Como resultáu d'estes xuntes, roblóse'l primeru de los [[Alcuerdos SALT]] (SALT I), el primer alcuerdu completu de llimitación d'armes robláu ente les dos superpotencies,<ref>{{cita web|url=http://www.nixonlibrary.gov/thelife/apolitician/thepresident/index.php|títulu=The President|fechaaccesu=27 de marzu de 2009|editorial=Richard Nixon Presidential Library|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171012100741/https://www.nixonlibrary.gov/thelife/apolitician/thepresident/index.php|fechaarchivu=2017-10-12}}</ref> y el [[Tratáu sobre Misiles Antibalísticos]] (Tratáu ABM), que prohibía los desenvolvimientu de sistemes diseñaos pa la interceptación de misiles nel aire. Con ello intentábase llindar el desenvolvimientu de los costosos [[Misil antibalístico|misiles antibalísticos]] y misiles con carga nuclear.<ref name = "Karabell" /> Tres los alcuerdos alcanzaos, Nixon y Brézhnev proclamaron una nueva era de coesistencia pacífica» basada nuna nueva política de «[[détente]]» (o cooperación) ente les dos superpotencies. Mientres esta coesistencia», Brézhnev trataría de revitalizar la economía soviética, que taba en cayente en parte polos grandes gastos militares que provocaben una situación de tensión continuo.<ref name = "LaFeber 1991" /> Ente 1972 y 1974, dambes potencies tamién fortalecieron los sos llazos económicos, cola firma de dellos alcuerdos p'aumentar el comerciu ente elles. Como resultáu de toos estos pactos y alcuerdos, la hostilidá mutua reemplazar por un nuevu marcu históricu onde dambes potencies podíen convivir y desenvolvese.<ref name="bbc-nb"/> De la mesma, n'Europa, la situación de división interna relaxar col desenvolvimientu de la «[[Ostpolitik]]», llevada a cabu pol canciller de la [[RFA]] [[Willy Brandt]] y la firma de los Alcuerdos de Helsinki nel marcu de la [[Conferencia sobre la Seguridá y la Cooperación n'Europa]] en 1975.<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|p=188}}</ref> === Tensiones nel Tercer Mundu === {{VT|Doctrina Nixon}} [[Ficheru:Henry Kissinger.png|miniaturadeimagen|derecha|[[Henry Kissinger]] tuvo un papel protagonista na Guerra Fría mientres les alministraciones de [[Richard Nixon|Nixon]] y [[Gerald Ford|Ford]]]] ==== América ==== A finales d'abril de 1965, el presidente [[Lyndon B. Johnson]] ordenó l'esplegue de 42&nbsp;000 soldaos na [[República Dominicana]] pa la ocupación del territoriu dominicanu mientres un añu, nuna operación conocida como [[Guerra civil dominicana|Operación Power Pack]], escudándose na posible apaición d'una «nueva Revolución Cubana» n'América Llatina.<ref name = "LaFeber 1991" /> Mientres les eleiciones dominicanes de 1966, so ocupación d'[[Estaos Xuníos]], proclamóse ganador al conservador [[Joaquín Balaguer]]. Anque ye ciertu que Balaguer tenía los sofitu real de les élites del país, lo mesmo que de los llabradores, les eleiciones viéronse desprestixaes pola negativa del anterior presidente [[Juan Bosch]] d'apostales. Tres la victoria de Balaguer, los activistes del [[Partíu Revolucionariu Dominicanu]] (PRD) del ex-presidente Bosch, empezaron una campaña d'ataques contra la policía y l'exércitu.<ref name = "Itzigsohn 2000, 41-42">{{cita llibru|apellíos=Itzigsohn|nome=José|títulu=Developing Poverty: The State, Labor Market Deregulation, and the Informal Economy in Costa Rica and the Dominican Republic|editorial=Penn State University Press|añu=2000|allugamientu=University Park, Pennsylvania|páxines=41-42|url=https://books.google.com/books?id=b7Jo9GtxMEcC|isbn=978-0-271-02028-0}}</ref> En [[Chile]], el candidatu del [[Partíu Socialista de Chile]], [[Salvador Allende]], proclamóse vencedor pol congresu de les eleiciones de 1970, convirtiéndose nel primer presidente [[Marxismu|marxista]] [[Comunista]] en ser escoyíu democráticamente nel continente americanu.<ref name="BBC Allende Profile 2003">{{cita noticia | títulu = Profile of Salvador Allende | fecha = 8 de setiembre de 2003 |editorial=BBC | agency = [[BBC]] | url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/3089846.stm | fechaaccesu =25 de xineru de 2011 }}</ref> La CIA n'afayando la unviada d'armes soviétiques dende [[Cuba]] a les organizaciones paramilitares de la [[Unidá Popular]] arreyar de manera activa en contra de Allende, los guerilleros paramilitares d'esquierda, el MAPU y el MIR, que llegaría hasta un periodu de baturiciu social rematáu con un [[Golpe d'Estáu en Chile de 1973|golpe d'estáu]]'l 11 de setiembre de 1973, que llevaría al poder al xeneral [[Augusto Pinochet]]. Finalmente, Pinochet consolidó'l so poder como militar, toes la reformes económicu y social de Allende fueron anulaes y los disidentes y guerrilleros d'izquierdes fueron asesinaos o deteníos y torturaos en campos de detención y edificios públicos so la xestión de la [[Direición d'Intelixencia Nacional]] (DINA). N'[[Arxentina]] hubo dellos intentos fracasaos d'implantación de grupos de [[Guerra de guerrilles|guerrilleros]] con mayor o menor sofitu de la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]], entá antes de la creación de los depués bien conocíes bandes [[Montoneros]] y [[Exércitu Revolucionariu del Pueblu (Arxentina)|Exércitu Revolucionariu del Pueblu]]. Estos y otros grupos empezaron a actuar en dómines del gobiernu de facto llamáu [[Revolución arxentina]] y depués d'un curtiu periodu de inaición bélica mientres la torna al país de [[Juan Domingo Perón|Perón]], volvieron a entamar el so remanar mientres el gobiernu mayoritariamente escoyíu d'esti postreru, mientres el gobiernu de la so socesora llegal y mientres el gobiernu de facto empecipiáu en [[1976]] que terminó ganándolos nel planu militar. ==== Asia ==== ===== Asia Oriental ===== {{VT|Guerra de Vietnam}} N'[[Indonesia]], l'anticomunista xeneral [[Suharto]] arrampuñó la presidencia al so predecesor, [[Sukarno]], pa imponer lo que se conoció como'l [[Nuevu Orde (Indonesia)|Nuevu Orde]] (''Orde Baru''). Ente 1965 y 1966, los militares asesinaron a más de [[Asesinatos n'Indonesia de 1965-1966|mediu millón]] de persones simpatizantes del [[Partíu Comunista d'Indonesia]] y otres organizaciones d'esquierda.<ref name="Farid 2007">Farid, Hilmar (2007). "Mass Killings and Capitalist Expansion, 1965–1966". In Kuan-Hsing Chen & Chua Beng Huat (Ed.), ''[The Inter-Asia Cultural Studies Reader]''. London: Routledge. páxs. 207-222. ISBN 0-415-43134-4.</ref> Mientres la [[Guerra de Vietnam]], Estaos Xuníos siguió sofitando al gobiernu de [[Vietnam del Sur]] de [[Ngô Đình Diệm]] nel so conflictu contra los insurxentes comunistes del [[Frente Nacional de Lliberación de Vietnam|Viet Cong]] (FNLV). El presidente Johnson llegó a asitiar hasta 575&nbsp;000 soldaos per tol Sureste Asiáticu pa procurase la victoria contra'l FNLV y los sos aliaos de [[Vietnam del Norte]], pero'l costu de caltener l'esfuerciu bélicu yera cada vez más insoportable pa la economía d'[[Estaos Xuníos]], sobremanera la [[Crisis del petroleu de 1973|Crisis de 1973]]. Nel otru bandu, Vietnam del Norte recibía sofitu militar y económicu de la Xunión Soviética (450 millones de dólares añales n'armamentu y 15&nbsp;000 asesores militares) y China (320&nbsp;000 soldaos y 180 millones n'armamentu).<ref>Qiang Zhai, ''China and the Vietnam Wars, 1950-1975'' (University of North Carolina Press, 2000), p135; Xen. Oleg Sarin and Col. Lev Dvoretsky, ''Alien Wars: The Soviet Union's Aggressions Against the World, 1919 to 1989'' (Presidiu Press, 1996), páxs. 93-4.</ref> Finalmente, en 1975, dar por rematada la guerra, cola victoria del Viet Cong y la cayida del Gobiernu de Vietnam del Sur, no que se consideró una de les derrotes más humillantes d'una superpotencia a manes d'unu de los países más probes del mundu.<ref name = "LaFeber 1991" /> Yá rematada la Guerra de Vietnam, la violencia nel Sureste Asiáticu siguía na [[Guerra Civil Camboyana]], ente'l gobiernu pro-occidental de [[Lon Nol]] y los insurxentes [[Maoísmu|maoístes]] de los [[Jemeres Coloraos]]. Mientres los Jemeres Coloraos teníen el sofitu de Vietnam del Norte, Lon Nol perdió tolos sofitos tres la derrota d'[[Estaos Xuníos]] na Guerra de Vietnam. Finalmente. los Jemeres Coloraos facer col poder, y lideraos por [[Pol Pot]] empezaron un [[Xenocidiu camboyanu|xenocidiu]] qu'acabó cola muerte d'ente 1-3 millones de persones d'una población total de 8,4 millones.<ref name="Heuveline, Patrick 2001">Heuveline, Patrick (2001). "The Demographic Analysis of Mortality in Cambodia." In Forced Migration and Mortality, eds. Holly Y. Reed and Charles B. Keely. Washington, D.C.: National Academy Press. Heuveline suggests that a range of 1.17-3.42 million people were killed.</ref><ref name="Marek Sliwinski 1995">Marek Sliwinski, Le Génocide Khmer Rouge: Une Analyse Démographique (L'Harmattan, 1995).</ref><ref name="Banister, Judith 1993">Banister, Judith, and Paige Johnson (1993). "After the Nightmare: The Population of Cambodia." En ''Genocide and Democracy in Cambodia: The Khmer Rouge, the United Nations and the International Community'', ed. Ben Kiernan. New Haven, Conn.: Yale University Southeast Asia Studies.</ref> Los Jemeres Coloraos, una vegada nel poder, llueu entraron en conflictu colos sos antiguos aliaos comunistes, especialmene los vietnamites. En 1979, Vietnam (yá reunificado) derrocó a Pol Pot y asitió nel so llugar al disidente [[Heng Samrin]], mientres ocupaba la práutica totalidá del país. Tal intromisión de los vietnamites nos asuntos camboyanos tuvo de resultes l'[[Guerra sinón-vietnamita|ataque punitivu]] de China, con escaramuzas na frontera sinón-vietnamita que duraríen hasta 1984. Vietnam, sicasí, llogró ganar al cimeru Exércitu Chinu mientres los principales ataques de 1979.<ref>Xiabing Li (2007). ''A History of the Modern Chinese Army''. University Press of Kentucky, páx. 436.</ref> ===== Exiptu y Asia Occidental ===== Exiptu foi'l centru de les disputes. Anque Exiptu declarábase neutral, la mayoría del armamentu y l'asistencia económica proveníen de la URSS. Esta alianza, anque de manera ronciega, comprobar col sofitu técnico y militar de la Xunión Soviética mientres la [[Guerra de los Seis Díes]] y la [[Guerra de Gastadura]] contra Israel, que se consideraba aliáu d'Estaos Xuníos.<ref>Stone, p. 230.</ref> Anque cola llegada al poder d'[[Anwar el Sadat]] en 1972 Exiptu empezara virar de pro soviéticu a pro occidental,<ref name="Grenville & Wasserstein 1987, 701">Grenville, J. A. S. & Bernard Wasserstein (1987). ''[https://books.google.com/books?id=RYyyAAAAIAAJ Treaties of the Twentieth Century: A History and Guide with Texts]'', Volume 2. London and New York: Methuen. ISBN 978-0-416-38080-4.</ref> l'amenaza d'una posible intervención direuta de la Xunión Soviética en defensa d'Exiptu mientres la [[Guerra del Yom Kippur]] provocó la movilización de les fuercies d'[[Estaos Xuníos]], nuna serie d'actos que pudieron esbaratar la noción de la coesistencia pacífica».<ref>Kumaraswamy, p. 127.</ref> Estratéxicamente, los conflictos n'Oriente Mediu abrieron una nueva fase na Guerra Fría, na que la URSS podía amenaciar los intereses de EE.&nbsp;UU. basándose na paridá nuclear que consiguieren los soviéticos. Anque Exiptu foi'l mayor focu d'atención, les potencies tamién actuaron n'otros países de la zona. Los soviéticos reforzaron les sos rellaciones col gobiernu comunista de [[Yeme del Sur]] y col gobiernu nacionalista d'[[Iraq]].<ref name = "Grenville & Wasserstein 1987, 701"/> Los soviéticos tamién sofitaron a la [[Organización pa la Lliberación de Palestina|OLP]] de [[Yasir Arafat]].<ref>Friedman, p. 330.</ref> Per otru llau, ente 1973-1975, la CIA sofitó y conspiró col gobiernu d'Irán pa financiar y armar a los rebeldes curdos mientres la [[Segunda Guerra Curdu-Iraquina]], pa debilitar el gobiernu d'[[Ahmed Hassan al-Bakr]]. El sofitu de la CIA remató cuando Irán ya Iraq roblaron l'[[Alcuerdu d'Arxel (1975)|Alcuerdu d'Arxel]] en 1975.<ref name="The Ugly Truth About Gerald Ford">Hitchens, Christopher, [http://www.slate.com/id/2156400 «The Ugly Truth About Gerald Ford.» 29 d'avientu de 2006.] ''Slate''.</ref> ==== África ==== [[Ficheru:Building with Bullet-holes in Huambo, Angola.jpg|miniaturadeimagen|left|Edificiu en Huambo, Angola. Ente [[Guerra de la Independencia d'Angola|1961]] y [[Guerra Civil d'Angola|2002]], Angola vivió en situación de guerra]] N'África, los soviéticos reforzaron les sos rellaciones col gobiernu nacionalista d'[[Arxelia]].<br /> Per otru llau oficiales del exércitu [[Somalia|somalín]], encabezaos por [[Mohamed Siad Barre]], llevaron a cabu un golpe d'estáu incruento, formando la [[República Democrática Somalina]], d'ideariu socialista. La Xunión Soviética prometió sofitu a Somalia. Cuatro años dempués, nel país vecín d'[[Etiopía]], l'Emperador [[Haile Selassie]], pro-occidental, foi derrocáu pol [[Conseyu Alministrativu Militar Provisional|Derg]] un grupu d'oficiales radicales del exércitu etíope, lideraos pol pro-soviéticu [[Mengistu Haile Mariam]], que s'entainó a reforzar les rellaciones con Cuba y la URSS.<ref name = "Erlich 2008, 84-86">{{cita llibru|apellíos=Erlich|nome=Reese|títulu=Dateline Havana: The Real Story of U.S. Policy and the Future of Cuba|editorial=PoliPoint Press|añu=2008|allugamientu=Sausalito, California|páxines=84-86|url=https://books.google.com/books?id=7q3ibcq_vxQC|isbn=978-0-9815769-7-8}}</ref> Cuando españaron les hostilidaes ente Somalia y Etiopía ([[Guerra d'Ogaden]]) el somalín Siad Barre perdió'l sofitu de los soviéticos, y a cambéu buscó'l l'asistencia del conocíu como [[Safari Club]] —una alianza de los servicios d'intelixencia d'Irán, Exiptu y Arabia Saudita—. Al traviés del Safari Club, Somalia consiguió armes soviétiques y tanques d'[[Estaos Xuníos]].<ref>Bronson, ''Thicker than Oil'' (2006), p. 134. "Encouraged by Saudi Arabia, Safari Club members approached Somali president Siad Barre and offered to provide the arms he needed if he stopped taking Russian aid. Barre agreed. Egypt then sold Somalia $75 million worth of its unwanted Soviet arms, with Saudi Arabia footing the bill."</ref><ref>Miglietta, ''American Alliance Policy'' (2002), p. 78. "American military goods were provided by Egypt and Iran, which transferred excess arms from their inventories. It was said that American M-48 tanks sold to Iran were shipped to Somalia via Oman."</ref> L'exércitu etíope taba sofitáu por soldaos cubanos y asesores y armamentu soviéticu.<ref name = "Erlich 2008, 84-86"/> La postura oficial d'Estaos Xuníos yera la de neutralidá nel conflictu, anque defendiendo que foi Somalia la que violó la soberanía territorial d'Etiopía. Aun así, l'alministración Carter empezó a sofitar a Somalia dende 1980.<ref name="Mantzikos">Ioannis Mantzikos, "[http://www.academicjournals.org/AJPSIR/PDF/pdf2010/June/Mantzikos.pdf O. S. foreign policymaking toward Ethiopia and Somalia (1974-1980)]", ''African Journal of Political Science and International Relations'' 4(6), June 2010.</ref> En 1974, españó en Portugal la [[Revolución de los Claveles]] en contra de la dictadura del [[Estado Novo (Portugal)|Estado Novo]]. Los cambeos políticos en Portugal facilitaron la independencia de les colonies portugueses d'[[Angola]] y [[Timor Oriental]]. N'Angola, onde les faiciones rebalbes sostuvieren una [[Guerra de la independencia d'Angola|guerra pola independencia]] contra Portugal dende 1961, tres la independencia en 1974 estes mesmes faiciones que llucharen xuntes contras les fuercies colonialistes empezaron una [[Guerra Civil Angoleña|guerra civil]] al enfrentase ente elles. Nuna muestra de los equillibrios políticu-estratéxicos de la Guerra Fría, la guerra civil angoleña enfrentó a tres faiciones distintes: el [[Movimientu Popular de Lliberación d'Angola|MPLA]], sofitáu por cubanos y soviéticos, el [[Frente Nacional pa la Lliberación d'Angola|FNLA]], sofitáu por EE.&nbsp;UU., China y [[Zaire]] y la [[Unión Nacional pa la Independencia Total d'Angola|UNITA]] sofitáu tamién per Estaos Xuníos, el réxime del [[Apartheid]] sudafricano y otra serie de países africanos. Finalmente, el MPLA, con tropes cubanes y sofitu soviéticos, venceríen a la UNITA a pesar del sofitu militar de Sudáfrica.<ref name = "Erlich 2008, 84-86"/> === El fin de la coesistencia pacífica» === A pesar de los llamamientos al alcuerdu de dambes potencies, mientres la década de 1970, el [[KGB]], dirixíu por [[Yuri Andrópov]], siguió escorriendo a personalidaes disidentes como [[Aleksandr Solzhenitsyn]] y [[Andréi Sájarov]], que criticaben duramente'l réxime soviéticu.<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|p=186}}</ref> Siguieron tamién los conflictos indireutos ente dambes superpotencies ([[Guerra subsidiaria|Guerres "proxy"]])<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|p=178}}</ref> Anque'l presidente [[Jimmy Carter]] intentó frenar la carrera armamentística cola firma d'un nuevu tratáu de llimitación d'armes ([[SALT II]]) en 1979,<ref>{{cita noticia|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/june/18/newsid_4508000/4508409.stm|títulu=Leaders agree arms reduction treaty|editorial=BBC News|fecha=18 de xunu de 2008|fechaaccesu=10 de xunu de 2008}}</ref> los sos esfuercios fueron socavados polos eventos que se producieron esi añu, como'l trunfu de la [[Revolución Iranina]] y la [[Revolución Sandinista]], sofitada pol [[KGB]],<ref>Christopher Andrew & Vasili Mitrokhin, ''The KGB and the World: The Mitrokhin Archive II'' (Penguin, 2006), páxs. 41, 120-1.</ref> que derrocaron a gobernar pro-occidentales de dambos países. Como represalia, EE.&nbsp;UU. oponer a la [[Guerra d'Afganistán (1978-1992)|invasión soviética d'Afganistán]] que se produció n'avientu, dando per rematada la era de la coesistencia pacífica».<ref name = "LaFeber 1991" /> == La «segunda Guerra Fría»: Reagan, Gorbachov y el final de la Guerra Fría (1979-1989) == {{AP|Guerra Fría (1979-1985)|Guerra Fría (1985-1991)}} [[Ficheru:LaGuerraFria 1980.svg|miniaturadeimagen|Estáu de les Aliances en 1980.]] === La intervención soviética d'Afganistán === {{AP|Intervención soviética n'Afganistán}} N'abril de 1978, el comunista [[Partíu Democráticu Popular d'Afganistán]] (PDPA) facer col poder n'[[Afganistán]] tres la [[Revolución de Saur]]. A los pocos meses, los opositores al gobiernu comunista llanzaron una revuelta nel este del país, que se crecer rápido hasta convertise nuna [[Guerra Civil d'Afganistán|guerra civil]] que s'estendía por tol país, colos rebeldes [[Muyahidín (Afganistán)|muyaidín]] atacando a les fuercies gubernamentales a lo llargo y anchu del país. El gobiernu de [[Paquistán]] aprovía estos rebeldes de llugares onde escondese y entrenamientu militar. Nel otru bandu, el PDPA yera sofitáu polos asesores militares mandaos dende la Xunión Soviética.<ref>{{Harvnb|Hussain|2005|pp=108-109}}</ref> Mentanto, nel PDPA lluchábense guerres internes ente la mayoría ''Jalq'' y los moderaos ''Parcham''. Como resultancia, los parchamíes arrenunciaron a los sos cargos nel gobiernu y los oficiales militares parchamíes fueron arrestaos cola escusa d'un supuestu golpe d'estáu parchamí. Escontra 1979, Estaos Xuníos empezara un programa secretu pa dar asistencia militar y armes a los muyahidines.<ref>{{Harvnb|Meher|2004|pp=68-69, 94}}</ref> En setiembre de 1979 el presidente ''jalq'', [[Nur Mohammad Taraki]], foi asesináu nun golpe internu del PDPA orquestrado pol so primer ministru [[Jafizulá Amín]], qu'asumió la presidencia. Los soviéticos, que resabiaben de Amín, [[Operación Nube-333|asesinar n'avientu de 1979]]. Formóse un nuevu gobiernu so les órdenes de los soviéticos, lideráu pol parchamí [[Babrak Karmal]] y cola participación de dambes faiciones. Esplegar más fuercies soviétiques pa estabilizar el país sol poder de Karmal, anque los soviéticos nun esperaben llevar el pesu de les operaciones militares. Sicasí, cola so presencia y sofitu a unu de los bandos, los soviéticos viéronse envolubraos no que tenía de ser una guerra doméstica.<ref>{{Harvnb|Kalinovsky|2011|pp=25-28}}</ref> El presidente [[Jimmy Carter|Carter]] describió la intervención soviética como «la más seria amenaza pa la paz dende la Segunda Guerra Mundial».<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|p=211}}</ref> De resultes, retiró'l tratáu [[SALT II]] de la so aprobación nel [[Senáu de los Estaos Xuníos|Senáu]], impunxo un [[embargu]] sobre les ceberes y la tresferencia de teunoloxía a la URSS, pidió una medría significativa del gastu militar d'[[Estaos Xuníos]] y finalmente lideró'l [[boicó]] de los [[Xuegos Olímpicos de Moscú 1980|Xuegos Olímpicos de Moscú]] de 1980. === La doctrina Reagan === En xineru de 1977, cuatro años antes de convertise en presidente, [[Ronald Reagan]] reveló claramente nuna entrevista la so postura en rellación a la Guerra Fría: «La mio idea de lo que tien de ser la política d'Estaos Xuníos no que fai a la Xunión Soviética, ye simple, y dalgunos van dicir que simplaya», dixo. «Ye esta: nós ganamos y ellos pierden, ¿qué te paez?».<ref>{{cita web|apellíu=Allen |nome=Richard V. |url=http://www.hoover.org/publications/hoover-digest/article/7398 |títulu=The Man Who Won the Cold War |editorial=Hoover.org |fechaaccesu=3 de payares de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.hoover.org/publications/hoover-digest/article/7398|fechaarchivu=1 d'avientu de 2015}}</ref> En 1980, Reagan ganó [[Eleiciones presidenciales d'Estaos Xuníos de 1980|les eleiciones]], cola promesa d'amontar el gastu militar y enfrentase a los soviéticos en cualquier llugar que fuera necesariu.<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|p=189}}</ref> Tanto Reagan, como l'acabante escoyer primer ministra británica [[Margaret Thatcher]], denunciaron tanto a la Xunión Soviética como a la ideoloxía comunista. Reagan calificó a la Xunión Soviética como l'«[[Imperiu del mal]]» y predixo que'l comunismu acabaría en «el montón de cenices de la Hestoria».<ref name="Gaddis 2005, p. 197">{{Harvnb|Gaddis|2005|p=197}}</ref> A principios de 1985, l'anticomunismu visceral de Reagan desenvolver nuna postura conocida como la [[Doctrina Reagan]] na que, amás de la [[Contención]], abogaba pol derechu de los EE.&nbsp;UU. de subvertir y derrocar los gobiernos comunistes esistentes.<ref name="Graebner, Burns & Siracusa 2008, 76">Graebner Norman A., Richard Dean Burns & Joseph M. Siracusa (2008). ''[https://books.google.com/books?id=r71o_AgE7iYC Reagan, Bush, Gorbachev: Revisiting the End of the Cold War].'' Westport, Connecticut: Greenwood Press. p. 76. ISBN 978-0-313-35241-6.</ref> Amás de siguir cola política de l'alministración Carter de sofitar a los opositores islamistes de la Xunión Soviética y del gobierno pro-soviéticu del [[Partíu Democráticu Popular d'Afganistán|PDPA]], la CIA tamién buscaba debilitar a la Xunión Soviética promoviendo l'apaición d'un [[Islam políticu]] naquelles [[Asia Central Soviética|Repúbliques Soviétiques d'Asia Central]] de mayoría musulmana.<ref name="Singh 1995, 130">Singh, Bilveer (1995). "Jemaah Islamiyah". En Wilson John & Swati Parashar (Eds.) ''[https://books.google.com/books?id=cai-bxSXayMC Terrorism in Southeast Asia: Implications for South Asia]''. Singapore and Delhi: ORF-Pearson-Longman. p. 130. ISBN 978-81-297-0998-1.</ref> Amás, la CIA afaló a la [[Inter-Services Intelligence|ISI]] pakistaní, d'ideoloxía anti-comunista, a entrenar a musulmanes de tol mundu por que participaren na ''[[yihad]]'' contra la Xunión Soviética.<ref name = "Singh 1995, 130"/> === Estancamientu económicu soviéticu y reforzamientu militar d'Estaos Xuníos === ==== Problemes estructurales de la economía soviética ==== A principios de la década de 1980, los gastos militares representaben el 25&nbsp;% del PIB soviéticu, a mariña del gastu en bienes de consumu pa los ciudadanos y la inversión en sectores civiles.<ref name="LaFeber 2002, p. 332">{{Harvnb|LaFeber|2002|p=332}}</ref> Los gastos acumulaos na [[carrera armamentística]] y otros compromisos derivaos de la so implicación na Guerra Fría, causaron y magnificaron los fondos problemes estructurales del sistema económicu soviéticu,<ref>{{cita llibru|apellíos=Towle|nome=Philip|títulu=The Oxford History of Modern War|páxina=159}}</ref> qu'acabaron provocando una [[Estancamientu brezhneviano|crisis económica permanente]] mientres el mandatu de Brezhnev. La inversión soviética nel sector de la Defensa nun taba dirixida tantu por una necesidá militar real, sinón polos intereses privaos de los miembros de la [[Nomenklatura]] que dependíen de les inversiones públiques nel sector pa caltener el so poder ya influencia.<ref>{{Harvnb|LaFeber|2002|p=335}}</ref> Les [[Historia militar de la Xunión Soviética|fuercies armaes soviétiques]] convertir nes más grandes en función de la cantidá y tipos d'armes que teníen, en númberu de tropes y el tamañu del so [[complexu militar-industrial]]. Sicasí, toes estes ventayes cuantitatives de bloque oriental víense munches vegaes superaes poles ventayes cualitatives de los exércitos más modernos y tecnológicamente más avanzaos del bloque occidental.<ref>{{Harvnb|LaFeber|2002|p=340}}</ref> La esguilada militar qu'empezó Reagan nun foi siguida d'una esguilada igual na Xunión Soviética, por falta de recursos económicos.<ref>{{cita noticia|url= http://www.theatlantic.com/past/politics/foreign/reagrus.htm|títulu=Reagan and the Russians|fecha=February 1994|obra=The Atlantic|autor=Lebow, Richard Ned and Janice Gross Stein|fechaaccesu=28 de mayu de 2010}}</ref>Los gastos militares soviéticos yá se consideraben escesivos, y xunto con una [[economía planiada]] ineficiente y una [[Coleutivización na Xunión Soviética|agricultura colectivizada]] pocu granible, yeren un llastre bien pesáu pal desenvolvimientu de la [[Economía de la Xunión Soviética|economía soviética]]<ref name="Gaidar, Yegor"/> Coles mesmes, tanto Arabia Saudita como otros países non-[[OPEP]] empezaron a amontar la so producción,<ref name="EIA">"[http://www.eia.doe.gov/emeu/international/contents.html Official Energy Statistics of the US Government]", EIA&nbsp;— International Energy Data and Analysis. Retrieved on July 4, 2008.</ref> enchiendo'l mercáu del petroleu y emburriando los precios escontra baxo. Esta baxada de precios afectó gravemente a la Xunión Soviética, una y bones la esportación de petroleu yera la so fonte principal de divises.<ref name="LaFeber 2002, p. 332"/><ref name="Gaidar, Yegor"/> Los problemes derivaos d'una economía centralizada,<ref name="hardt1">{{Harvnb|Hardt|Kaufman|1995|p=1}}</ref> la baxada del preciu del crudu y el gastu militar desafranáu conducieron a la economía soviética a una crisis sistémica<ref name="Gaidar, Yegor">Gaidar 2007 páxs. 190-205.</ref> ==== Aumentu de la capacidá militar d'Estaos Xuníos ==== Dende 1980, EE.&nbsp;UU. empezó una esguilada militar col desenvolvimientu d'armes como'l bombarderu [[Rockwell B-1 Lancer]], el misil [[LGM-118A Peacekeeper]],<ref>{{cita web|url=http://www.fas.org/nuke/guide/usa/icbm/lgm-118.htm|títulu=LGM-118A Peacekeeper|fechaaccesu=10 d'abril de 2007|fecha=15 d'agostu de 2000|editorial=Federation of American Scientists|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200516205937/https://fas.org/nuke/guide/usa/icbm/lgm-118.htm|fechaarchivu=2020-05-16}}</ref> y sobremanera, el desenvolvimientu esperimental de la [[Iniciativa de Defensa Estratéxica]], conocida como «La Guerra de les Galaxes» que pretendía, por aciu unos satélites asitiaos na órbita terrestre, tener la capacidá d'interceptar los misiles enemigos en plenu vuelu.<ref name="ShieldSpace?">Lakoff, p. 263.</ref> La ciudadanía d'[[Estaos Xuníos]] inda guardaba munches rocees a la intervención militar direuta dende'l desastre de la Guerra de Vietnam.<ref name="LaFeber323">{{Harvnb|LaFeber|2002|p=323}}</ref> L'alministración Reagan optó pol usu de táctiques rápides y de baxu costu pa la intervención nos conflictos nel estranxeru, como l'usu de la [[contrainsurgencia]].<ref name="LaFeber323" /> Mientres 1983, l'alministración Reagan intervieno na [[Guerra Civil Libanesa]], invadió [[Invasión de Granada Granada]], bombardeó [[Libia]] y sofitó a los [[Contras]], un grupu de paramilitares anticomunistes que buscaben derrocar al gobiernu [[Frente Sandinista de Lliberación Nacional|sandinista]] prosoviéticu de Nicaragua. Ente que les sos actuaciones en Granada y Libia fueron populares, el so sofitu a los contrainsurgentes foi más revesosu, como nel casu del [[Irán-Contra]].<ref name = "Reagan">{{cita llibru|autor=Reagan, Ronald|editor=Foner, Eric; Garraty, John Arthur|títulu=The Reader's companion to American history|url=https://books.google.com/?id=KrWDw-_devcC|fechaaccesu=16 de xunu de 2008|añu=1991|editorial=Houghton Mifflin Books|isbn=0-395-51372-3}}</ref> Mentanto, los soviéticos siguíen aumentando'l gastu de les sos intervenciones nel estranxeru. Anque Brezhnev afirmaba que la intervención soviética n'Afganistán sería curtia, les guerrilles musulmanes, col sofitu de EE.&nbsp;UU., ufiertaben una resistencia fiera al invasor.<ref name="LaFeber314"/> La Xunión Soviética llegó a movilizar 100&nbsp;000 soldaos en suelu afganistanu pa sostener el so gobiernu-marioneta, lo que llevó a munchos observadores a calificar la guerra n'Afganistán como «el Vietnam de los soviéticos».<ref name="LaFeber314">{{Harvnb|LaFeber|2002|p=314}}</ref> La guerra d'Afganistán tuvo unes repercusiones peores entá que la de Vietnam pa los norteamericanos, pues el conflictu afganistanu coincidió con un periodu de desintegración interna y crisis económica nel sistema soviéticu. === Les reformes de Gorbachov === Nel momentu en que'l (comparativamente) mozu [[Mikhaíl Gorbachov]] convertir en [[Secretariu Xeneral del Partíu Comunista de la Xunión Soviética|Secretariu Xeneral]] en 1985,<ref name="Gaddis 2005, p. 197"/> la economía soviética taba totalmente estancada y ensin fondos de divises estranxeres por causa de la cayida de los precios del petroleu de la década de 1980.<ref name="LaFeber331" /> Esta situación motivó a Gorbachov pa buscar nueves midíes qu'alicaren la economía y ameyoraren la calidá d'un Estáu enfermo y podre pola corrupción.<ref name="LaFeber331">{{Harvnb|LaFeber|2002|pp=331-333}}</ref> Tres unes reformes cosmétiques, Gorbachov llegó a la conclusión de que yeren necesarios cambeos estructurales fondos, y en xunu de 1987 anunció una serie de reformes económiques que se conocieron como la [[Perestroika]]<ref name="Gaddis231">{{Harvnb|Gaddis|2005|pp=231-233}}</ref> (reestructuración). La Perestroika relaxó'l sistema de producción soviéticu, dexó l'actividá económica privada, y punxo les primeres midíes pa impulsar la inversión estranxera. Estes midíes pretendía redirixir los recursos del país de los costosos compromisos militares de la Guerra Fría a otres árees más granibles de los sectores civiles.<ref name="Gaddis231" /> A pesar del escepticismu inicial d'Occidente, el nuevu líder soviéticu demostró tar más comprometíu col desenvolvimientu económicu de la Xunión Soviética que de siguir con una costosa carrera armamentística con EE.&nbsp;UU.<ref name="Palmowski" /><ref name="LaFeber2002">{{Harvnb|LaFeber|2002|pp=300-340}}</ref> Como midida p'aselar a la oposición interna, Gorbachov introdució la [[Glásnost]] (apertura), qu'amontaba la llibertá de prensa y la tresparencia de les instituciones del Estáu.<ref>{{Harvnb|Gibbs|1999|p=7}}</ref> La Glásnost intentaba amenorgar la corrupción que s'instalara nes altes esferes del [[Partíu Comunista de la Xunión Soviética|Partíu Comunista]] y moderar los abusos del [[Comité Central del Partíu Comunista de la Xunión Soviética|Comité Central]].<ref>{{Harvnb|Gibbs|1999|p=33}}</ref> La Glásnost tamién dexaba un contautu más intensu de los ciudadanos soviéticos col mundu occidental-capitalista, particularmente colos Estaos Xuníos, acelerando'l procesu de «[[détente]]» ente dambes potencies.<ref>{{Harvnb|Gibbs|1999|p=61}}</ref> === El destemple de les rellaciones === [[Ficheru:President Ronald Reagan and Soviet General Secretary Gorbachev at The First Summit in Geneva Switzerland - DPLA - b534f3d00bb05c3cc293789b180d2116.jpg|thumb|left|200px|[[Ronald Reagan|Reagan]] y [[Mikhaíl Gorbachov|Gorbachov]], mientres el Cume de Xinebra.]] Como respuesta a les concesiones militares y polítiques del Kremlin, Reagan aceptó retomar les conversaciones sobre los asuntos económicos y el replantegamientu de la carrera armamentística.<ref name="Gaddis229">{{Harvnb|Gaddis|2005|pp=229-230}}</ref> La primera d'estes xuntes tuvo llugar en Xinebra, en payares de 1985.<ref name="Gaddis229" /> Na sala de deliberaciones namái tuvieron presentes ambos mandatarios acompañaos d'un intérprete. En principiu, alcordaron amenorgar l'arsenal nuclear de cada país nun 50&nbsp;%.<ref>[http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/november/21/newsid_2549000/2549897.stm «1985: "Superpowers aim for 'safer world'.» 21 de payares de 1985.] BBC News. Consultáu'l 4 de xunetu de 2008.</ref> La segunda xunta tuvo llugar na [[Cume de Reikiavik]]. Les conversaciones colaben per bon camín hasta que s'aldericó l'asuntu de la [[Iniciativa de Defensa Estratéxica|«Guerra de les Galaxes»]], que Gorbachov quería que se desmantelara, a lo que Reagan negábase.<ref>{{cita noticia|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=940DE0DA1F3BF93AA15756C0A96Y948260|títulu=Toward the Summit; Previous Reagan-Gorbachev Summits|obra=The New York Times|fechaaccesu=21 de xunu de 2008|fecha=29 de mayu de 1988}}</ref> Les negociaciones fracasaron, pero nuna tercer xunta en 1987 producióse una gran meyora cola firma del [[Tratáu INF]], qu'esanició los misiles balísticos y de cruceru nucleares o convencionales, que'l so rangu tuviera ente 500 y 5500 quilómetros. Les tensiones ente Occidente-Oriente diben sumiendo rápido mientres la segunda metá de la década de 1980, hasta llegar al so puntu máxima espresión nel cume final de Moscú, en 1989, pa roblar los alcuerdos [[START I]]<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|p=255}}</ref> A lo llargo d'esi añu, faíase más aparente que los soviéticos nun podríen caltener los subsidios colos que vendía gas y petroleu a precios baxos a los sos aliaos, nin soportar el costu de movilizar un gran númberu de tropes fora de la so frontera.<ref name="Shearman76"/> Amás, cola proliferación de los misiles intercontinentales, la ventaya estratéxica d'una defensa basada en «países satélite» yera irrelevante; poro, los soviéticos declararon oficialmente ([[Doctrina Sinatra]]) que nun volveríen intervenir nos asuntos domésticos de los sos aliaos na Europa del Este.<ref name="Gaddis248">{{Harvnb|Gaddis|2005|p=248}}</ref> Les tropes soviétiques retirar d'Afganistán<ref name="Gaddis 2005, páxs. 235–236">{{Harvnb|Gaddis|2005|pp=235-236}}</ref> y yá en 1990, col Muriu de Berlín yá destruyíu, Gorbachov robló'l [[Tratáu Dos más Cuatro]] que consagraba ''de iure'' la [[Reunificación alemana]]<ref name="Shearman76">{{Harvnb|Shearman|1995|p=76}}</ref> El 3 d'avientu de 1989, mientres la [[Cume de Malta]] Gorbachov y el socesor de Reagan, [[George H. W. Bush]], declararon terminada la Guerra Fría.<ref>[http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/december/3/newsid_4119000/4119950.stm «Malta summit ends Cold War.»] BBC News, December 3, 1989. Consultáu'l 11 de xunu de 2008.</ref> == La cayida del muriu y la disolución de la Xunión Soviética (1989-1991) == [[Ficheru:Bundesarchiv Bild 183-1990-0221-027, Berlin, Blick auf Straße des 17. Juni.jpg|thumb|250px|El [[Muriu de Berlín]] a principios de 1990]] A lo llargo del branu de 1989, una serie de subterfugios llegales dexaron a los ciudadanos d'Alemaña Oriental pasar a la Europa Occidental: la desapaición de controles na frontera d'Hungría con Austria dexaba a los ciudadanos de Berlín Este salir como turistes a Hungría, y dellí a Austria.<ref>{{cita noticia|url=http://articles.latimes.com/2009/sep/13/opinion/oe-meyer13|títulu=The picnic that brought down the Berlin Wall|nome=Michael|apellíu=Meyer|obra=[[Los Angeles Times|LA Times]]|fecha=13 de setiembre de 2009|fechaaccesu=14 de xunu de 2010}}</ref> El Gobiernu d'Alemaña Oriental respondió prohibiendo los viaxes a Hungría, solamente p'atopase con que'l mesmu problema reproducir en Checoslovaquia, dende onde los ciudadanos pasaba a Hungría y dende ellí a Austria. El 18 d'ochobre'l presidente d'Alemaña Oriental [[Erich Honecker]] dimitía y asumía el so cargu [[Egon Krenz]]. Mentanto, les protestes asoceder a lo llargo de toa Alemaña Oriental, hasta llegar al so cénit el 4 de payares, cuando mediu millón de persones se [[Manifestación de Alexanderplatz|manifestaron en Alexanderplatz]].<ref name="nytimes">{{cita web|url=http://www.nytimes.com/1989/11/05/world/500000-in-east-berlin-rally-for-change-emigres-are-given-passage-to-west.html?scp=1&sq=alexanderplatz&st=nyt|títulu=500,000 in East Berlin rally for Change|fechaaccesu=7 de payares de 2010|fecha=[[5 de payares]] de [[1989]]|editor=[[New York Times]]|idioma=inglés}}</ref> Los ciudadanos d'Alemaña Oriental siguíen llegando en folaes a Checoslovaquia pa escapar al traviés d'Hungría y Austria. L'alministración de Krenz acabó tolerando esti subterfugio y finalmente, pa facilitar los entueyos aduaneros que se presentaben, el gobiernu de Krenz decidió dexar a los ciudadanos de Berlín Este a salir direutamente polos puestos fronterizos escontra Berlín Oeste. La nueva regulación que dexaba los viaxes privaos ente dambes zones diba presentase'l 9 de payares, y entraríen n'efeutu a otru día. [[Günter Schabowski]], el voceru del [[Partíu Socialista Unificáu d'Alemaña|SEI]], tenía la xera d'anunciar estos cambeos; sicasí, Schabowski nun participó nes conversaciones que dieron forma a la nueva regulación y nun taba enteráu de tolos detalles.<ref name="Schabowski">Sarotte, Mary Elise (1 November 2009) [http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2009/10/30/AR2009103001846.html "How it went down: The little accident that toppled history"] ''Washington Post''. Retrieved 2 November 2009.</ref> Poco primero de la rueda de prensa que se daría p'anunciar los cambeos, pasóse-y una nota colos cambeos na regulación, pero ensin ufierta-y más información de cómo xestionar la noticia. En realidá, estes nueves regulaciones completárase solamente unes hores antes del anunciu, y tendríen d'entrar n'efeutu a otru día pa poder avisar a guardar de los puestos fronterizos; pero naide avisó a Schabowski d'esti detalle.<ref name="Revolution1989">{{cita llibru|apellíos=Sebetsyen|nome=Victor|títulu=Revolution 1989: The Fall of the Soviet Empire|editorial=[[Pantheon Books]]|allugamientu=New York City|añu=2009|isbn=0-375-42532-2}}</ref> Schabowski, poro, nun pudo faer otra cosa que lleer la nota en voz alta. Cuando empezó la vez d'entrugues, unu de los periodistes preguntó cuándo tendríen efeutu les mentaes regulaciones. En duldando unos segundos, respondió que la nueva regulación entraba n'efeutu de manera inmediata,<ref name="Revolution1989"/> y siguiendo la vez d'entrugues, afirmó que les regulaciones afectaben igualmente a los puestos fronterizos de Berlín Oeste, anque na nota que se lleera nun se faía referencia nenguna a la ciudá de Berlín.<ref>Walker, Marcus (21 October 2009) [http://online.wsj.com/article/SB125597721400194603.html "Did Brinkmannship Fell Berlin's Wall? Brinkmann Says It Did]" The Wall Street Journal.</ref> Los estractos d'esta rueda de prensa abrieron los informativos d'Alemaña Occidental (que la so señal llegaba tamién a la práutica totalidá d'Alemaña Oriental) El presentador d'unu de los programes de l'[[ARD]], Hans Joachim Friedrichs, proclamó: «Este ye un día históricu. Alemaña Oriental anunció que, con efeutu inmediatu, les fronteres fueron abiertes. La [[RDA]] ta abriendo les fronteres... los puestos fronterizos de Berlín tán abiertos».<ref name="Revolution1989"/><ref name="Schabowski" /> N'oyendo la retresmisión, los ''ossis'' (ciudadanos de Berlín Este) empezaron a axuntase nos seis puestos fronterizos a lo llargo del Muriu de Berlín, esixendo a los guardias fronterizos qu'abrieren darréu los puestos de control.<ref name="Schabowski" /> Los guardias, sorprendíos y devasaos pola situación, empezaron a llamar frenéticamente a los sos superiores. Nun principiu, ordenóse controlar a les persones «más agresives» y sella-yos el pasaporte de manera que nun pudieren volver entrar a Alemaña Oriental (lo que significaba revoca-yos la ciudadanía). Aun así, miles de persones siguíen nos controles fronterizos, esixendo pasar al otru llau «tal que Schabowski dixo».<ref name="Revolution1989"/> Al poco tiempu, taba claro que nenguna autoridá del Berlín Oriental tomaría la responsabilidá d'ordenar l'usu de la fuercia letal, de manera que los guardias, superaos claramente en númberu, viéronse impotentes ante les folaes de ciudadanos. Finalmente, a les 22:45, los guardias vencieron y abrieron los puestos fronterizos dexando pasar a la xente ensin apenes control, o direutamente, ensin pidir siquier el pasaporte. La división de la ciudá acabaría formalmente'l 3 d'ochobre de 1990. === La cayida de les democracies populares n'Europa del este === En 1989, el sistema soviéticu d'aliances taba en cantu del colapsu, y ensin sofitu militar de la URSS, los líderes comunistes del [[Pactu de Varsovia]] perdieron gran parte del so poder.<ref name="Gaddis 2005, páxs. 235–236"/> Organizaciones de base, como'l sindicatu polacu [[Solidarność]], aumentaron rápido la so popularidá. En 1989, los gobiernos comunistes de [[República Popular de Polonia|Polonia]] y [[República Popular d'Hungría|Hungría]] fueron los primeres n'empezar a axustar la organización d'unes eleiciones llibres. En [[Checoslovaquia]] y [[Alemaña Oriental]] les masives protestes depunxeron a los inmóviles líderes comunistes. Tamién cayeron los rexímenes de [[República Popular de Bulgaria|Bulgaria]] y [[República Socialista de Rumanía|Rumanía]], siendo esta postrera la única na qu'hubo [[Revolución rumana de 1989|derramamiento de sangre]] mientres el cambéu de réxime. === La rotura interna de la Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques === Dientro de la URSS, la nueva política de [[glásnost]] acabó per romper los llazos que calteníen a les distintes [[Repúbliques de la Xunión Soviética]].<ref name="Gaddis248" /> La llibertá de prensa y la disidencia amparada so la ''glásnost'' provocó un resurdimientu de la cuestión nacional» y provocó que delles repúbliques proclamaren la so autonomía de los designios de Moscú. En febreru de 1990, meses antes de la disolución total de la URSS, el [[Partíu Comunista de la Xunión Soviética]] tuvo que dexar el monopoliu centralista del poder estatal tres 73 años.<ref>{{Harvnb|Sakwa|1999|p=460}}</ref> Les [[repúbliques báltiques]] fueron más allá y proclamaron la so independencia total de la URSS.<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|p=253}}</ref> === Disolución final de la Xunión Soviética === Nun principiu, l'actitú tolerante que Gorbachov tenía escontra los cambeos n'Europa del Este, nun significaba la mesma tolerancia escontra los cambeos radicales dientro del territoriu de la Xunión Soviética. La represión soviética que s'exerció nos países bálticos tres la declaración de la so independencia, topetaben cola intención del presidente Bush de caltener unes rellaciones normalizaes cola URSS, avisando a Gorbachov de que los llazos comerciales ente dambos países veríense gravemente afeutaos si la violencia siguía.<ref>Goldgeier, p. 27</ref> Sicasí, la realidá yera que l'Estáu soviéticu se desmoronaba inexorablemente, hasta'l golpe de gracia que supunxo'l [[Intentu de golpe d'Estáu na Xunión Soviética|fallíu golpe]] d'agostu de 1991. Un númberu cada vez mayor de Repúbliques soviétiques manifestaba la so intención d'independizase de la URSS, especialmente la [[República Socialista Federativa Soviética de Rusia|Rusia]], lo que significara'l fundimientu total y caótico de la Xunión Soviética. El 21 d'avientu de 1991 producíase la [[disolución de la Xunión Soviética]] roblándose'l tratáu que creaba la [[Comunidá d'Estaos Independientes]], que tendría de ser la heredera llegal de la URSS, na que cada república sería independiente y llibre de xunise, y caltendríase una unión bien laxa nuna especie de [[confederación]]. La CEI acabó siendo'l marcu onde, según los líderes rusos, llevar a cabu «un divorciu civilizáu» de les distintes repúbliques soviétiques.<ref>[http://rferl.org/featuresarticle/2006/12/14b6b499-9eb2-4dee-b96c-784ec918969a.html Soviet Leaders Recall ‘Inevitable' Breakup Of Soviet Union] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080615120212/http://rferl.org/featuresarticle/2006/12/14b6b499-9eb2-4dee-b96c-784ec918969a.html |date=2008-06-15 }}, [[Radio Free Europe/Radio Liberty]], December 8, 2006. Retrieved May 20, 2008.</ref> La Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques, la URSS, declaróse oficialmente eslleida'l 25 d'avientu de 1991.<ref>{{Harvnb|Gaddis|2005|pp=256-257}}</ref> == La guerra fría n'otres llatitúes == === América === {{AP|Guerra Fría en Centru y Suramérica}} {{VT|Operación Cóndor}} La intervención d'[[Estaos Xuníos]] na guerra fría cuayóse al traviés del sofitu político y económico a gobiernos militares de munchos países norte , centru y suramericanos, y que yeren nel so senu económico y político contrarios a los procesos revolucionarios qu'apuntaben escontra'l [[socialismu]]. Un exemplu d'esto atópase en [[Guatemala]], cuando per mediu d'una intervención de la [[CIA]] foi derrocáu'l presidente Jacobo Arbenz en 1954, atayándose asina'l procesu democratizador en Guatemala, y empecipiándose un periodu de dictadures militares que duraría hasta 1985. Otru exemplu ye'l de [[Chile]]; col Gobiernu de [[Salvador Allende]], la [[Unidá Popular]] foi depuesta pol xeneral [[Augusto Pinochet]]. Na [[Arxentina]] la intervención armada de grupos inspiraos yá nel comunismu chinu, yá —mayoritariamente— nel [[Fidel Castro|castrismu]] o'l llamáu [[Che Guevara|guevarismo]] foi abierta y ensin nengún ocultamiento, cola aición de [[Montoneros]] y l'[[Exércitu Revolucionariu del Pueblu (Arxentina)|Exércitu Revolucionariu del Pueblu]], ente otros. Fieles a la táctica comunista d'ampliar y esplotar les diferencies (que de xacíu esistíen) na sociedá, captaron primeramente a una porción del [[Juan Domingo Perón|peronismu]] y empezaron la so aición [[Guerra de guerrilles|guerrillera]] yá dende los años 60. Prosiguir mientres gobiernos militares y mientres los gobiernos democráticos de Perón y de la so socesora llegal y tamién mientres el gobiernu militar empezáu en [[1976]]. Esti postreru, dio entamu al llamáu [[Terrorismu d'Estáu n'Arxentina nes décades de 1970 y 1980|terrorismu d'Estáu]] col qu'aniquiló militarmente a estos grupos. De la mesma, el intervencionismu del bloque oriental n'asuntos más que tou suramericanos instauróse al traviés del sofitu a diversos grupos guerrilleros en [[Bolivia]], [[Colombia]], [[Perú]] y otres naciones centro y suramericanes. Esti procesu empecipiar col sofitu soviéticu al réxime socialista enllantáu por Castru en Cuba, quien de la mesma suministró un bien acuciosu sofitu a les guerrilles que por esa entós proclamábense «revolucionaries». * [[20 d'avientu]] de [[1989]]: Fin de la dictadura de 21 años dende la dómina del xeneral [[Omar Torrijos]] en [[Panamá]] hasta la cayida del xeneral [[Manuel Antonio Noriega]] cola [[Invasión d'Estaos Xuníos de Panamá de 1989]]. === Sureste asiáticu === (Cronoloxía indicativa): * [[1 d'ochobre]] de [[1949]]: El partíu comunista chinu gana la guerra civil y proclama la [[República Popular China]]. Independencia de facto de [[Taiwán]] proclamada [[República de China]]. Amenaza d'un nuevu conflictu neutralizada pola presencia naval d'[[Estaos Xuníos]]. * [[25 de xunu]]-agostu de [[1950]]: Ofensiva de les tropes [[Corea del Norte|norcoreanas]] en [[Corea del Sur]]. * [[27 de xunu]] de [[1950]]: El presidente d'Estaos Xuníos Truman unvia al exércitu a socorrer a Corea del Sur dempués del llamáu de la [[ONX]] * Setiembre-ochobre de [[1950]]: Contraofensiva d'Estaos Xuníos en Corea * Payares de 1950-xineru de [[1951]]: Respuesta de Corea del Norte, sofitada por [[República Popular China|China]]. * Marzu de [[1951]]: El frente estabilízase. * [[27 de xunetu]] de [[1953]]: Les dos Corees roblen un [[Alcuerdu d'Armisticiu de Corea|armisticiu]]. * agostu de [[1954]]-mayu de [[1955]]: Bombardeos intensivos a islles dependientes de Taiwán por China. * agostu-xunetu de [[1958]]:Bombardeos intensivos de les islles de [[Quemoy]] y [[islles Matsu|Matsu]] y enfrentamientos navales y aéreos ente la República Popular China y Taiwán; la presencia de la [[Armada de los Estaos Xuníos|marina d'Estaos Xuníos]] torga'l desembarcu de tropes chines continentales. * [[20 d'avientu]] de [[1960]]: Creación del Frente Nacional de Lliberación de [[Vietnam del Sur]]. * Agostu de [[1964]]: Escaramuzas ente les flotes d'Estaos Xuníos y de [[Vietnam del Norte]] nel Golfu de [[Tonkín]]. * Marzu de [[1965]]: Les fuercies d'Estaos Xuníos deciden la intervención. * Xineru-febreru de [[1968]]: Vietnam del Norte introduz 70&nbsp;000 homes en Vietnam del Sur. * Mayu de [[1968]]: tienen lugar negociaciones ente les distintes partes. * [[1971]]: La República Popular China ye almitida na [[ONX]] y llogra una plaza permanente nel [[Conseyu de Seguridá de la ONX|conseyu de seguridá]], en reemplazu de Taiwán, que ye escluyíu de la organización. * Febreru de [[1972]]: Visita de [[Richard Nixon]] a China Popular. * [[27 de febreru]] de [[1973]]: [[Alcuerdos de paz de París (1973)|Alcuerdos de París]]. Retirada de tropes d'Estaos Xuníos. * [[17 d'abril]]: Toma de [[Pnom Penh]] polos [[Jemeres Coloraos|Khmers coloraos]]. * [[30 d'abril]] de [[1975]]: [[Saigón]] ye tomada por Vietnam del Norte. * [[25 d'abril]] de [[1976]]: Eleición d'una asamblea nacional [[vietnam]]ita. * xunu de [[1978]]: 70&nbsp;000 soldaos vietnamites ocupen una zona fronteriza nel interior de [[Camboya]]. * [[1 de xineru]] de [[1979]]:Estaos Xuníos reconoz a Beixín como capital de China coles mesmes que cierra la so [[embaxada]] en [[Taipéi]]. * [[7 de xineru]] de [[1979]]: Toma de [[Pnom Penh]] por tropes vietnamites. * Febreru de [[1979]]: ofensiva militar china en Vietnam. * Setiembre de [[1989]]: Retirada de les fuercies vietnamites de [[Camboya]]. === Guerra fría n'África === A partir de [[1975]], les guerrilles comunistes tomen el poder nos países apocayá independizaos del antiguu imperiu colonial portugués n'[[África]] ([[Angola]] y [[Mozambique]]). Empecipiaron aiciones militares contra [[Sudáfrica]] col sofitu del exércitu [[cuba|cubanu]], qu'aportaron n'auténtiques batalles, especialmente en [[Namibia]], ocupada pol réxime racista de Sudáfrica ([[Apartheid]]). A partir de 1976 n'[[Etiopía]], l'exércitu [[URSS|soviéticu]] y les fuercies cubanes intervinieron contra movimientos opositores a la dictadura de [[Mengistu Haile Mariam]]. L'exércitu [[Francia|francés]] entabló aiciones de desestabilización, como'l salvamentu de [[Kolwezi]]. == La guerra fría na historiografía occidental == Hai tres periodos definíos nel estudiu de la Guerra Fría n'Occidente:{{ensin referencies tradicionalista, [[Revisionismu (marxismu)|revisionista]] y post-revisionista. Mientres más d'una década tres del final de la Segunda Guerra Mundial, pocos historiadores d'Estaos Xuníos aldericaron la interpretación "tradicionalista" avera del empiezu de la Guerra Fría; la que sostenía que la rotura de les rellaciones foi resultáu direutu de la violación de Stalin de los alcuerdos de Yalta, la imposición de gobiernos adictos a Moscú na afarada Europa Oriental, la intransixencia soviética y l'agresivu expansionismo soviéticu. Sicasí, darréu los historiadores revisionistes, especialmente [[William Appleman Williams]] na so obra de [[1959]] ''The Tragedy of American Diplomacy'' y [[Walter LaFeber]] na so obra ''America, Russia, and the Cold War, 1945-1966'' ([[1968]]), señalaron una esmolición pasada por altu: l'interés d'Estaos Xuníos en caltener una puerta abierta» pal comerciu d'Estaos Xuníos nos mercaos mundiales. Señalóse polos revisionistes que la política de contención d'Estaos Xuníos espresada na Doctrina Truman yera equivalente a un intentu de culpar al otru. Indicábase como fecha d'entamu de la Guerra Fría a les esplosiones nucleares d'Hiroshima y Nagasaki, interpretando l'usu d'armes nucleares per parte de los Estaos Xuníos como una alvertencia (o velada amenaza) dirixida a una Xunión Soviética que taba a puntu d'entrar en guerra contra'l yá derrotáu Imperiu xaponés. Llueu los historiadores perdieron interés na entruga sobre'l responsable de la rotura de les rellaciones soviético-americanes, pa señalar que'l conflictu ente les superpotencies yera en ciertu mou inevitable. Esti aproximamientu revisionista al fenómenu de la Guerra Fría algamó especial puxanza mientres la Guerra de Vietnam, na que munchos repararon a los Estaos Xuníos y la Xunión Soviética como dos imperios moralmente comparables. Nos últimos años de la Guerra Fría fixéronse esfuercios pa llegar a una síntesis pos-revisionista, y dende el final de la guerra fría, la escuela post-revisionista aportó a predominante. Ente los historiadores post-revisionistes más destacaos atopamos a [[John Lewis Gaddis]] y [[Robert Grogin]]. Más qu'atribuyir la responsabilidá del entamu de la guerra fría a dalguna de les superpotencies d'entós, los historiadores post-revisionistes centrar en temes como la mutua rocea, les mutues falses perceiciones y reactividades, y les responsabilidaes compartíes ente les dos superpotencies. Tomando elementos de la escuela realista de les rellaciones internacionales, los historiadores postrevisionistas acepten la política d'Estaos Xuníos n'Europa, como l'ayuda a Grecia en [[1947]] y el [[Plan Marshall]]. Acordies con esta síntesis, l'actividá comunista nun foi l'orixe de les dificultaes n'Europa, sinón que foi una consecuencia de los destructivos efeutos de la Guerra na estructura económica, política y social d'Europa. Nesti contestu, el Plan Marshall reconstruyó un sistema económicu capitalista, atayando'l llamamientu políticu al radicalismu izquierdista. N'Europa Occidental, l'ayuda económica terminó cola escasez de divises y estímulu la inversión privada pa la reconstrucción de posguerra. Nos Estaos Xuníos, el plan sacó a la economía d'una crisis de superproducción, y caltuvo la demanda poles esportaciones d'Estaos Xuníos. La OTAN sirvió pa integrar a Europa Occidental nuna rede de pactos de mutua defensa. D'esta miente, apurrió salvaguardes contra la subversión, o siquier la neutralidá en bloque. Refugando la perceición del comunismu como un monolitu internacional carauterizáu por agresives alusiones al mundu llibre», la escuela post-revisionista sostién que la intervención de los Estaos Xuníos n'Europa foi una reaición contra la inestabilidá qu'amenaciaba con alteriar l'[[equilibriu de poder]] en favor de la Xunión Soviética, modificando'l sistema político y económico occidental. == Factores latentes de la Guerra Fría == Esti periodu acolumbró una guerra estratéxica, política y científica. Diose una disconformidá ente dambes naciones tantu na creación de nueves teunoloxíes y armamentu, como na conquista del espaciu esterior. Magar les condiciones nos tiempos de la Guerra Fría yeren otres, la división xeopolítica imperante nel mundu dependía del dominiu de la estinguida URSS (modelu de referencia pa futuros estaos socialistes) y Estaos Xuníos. L'actualidá amuesa que dicha atribución nun ta tan marcada como naquella dómina, pero los fechos recién amuesen que'l fin de la belixerancia falta enforma de ser un casu zarráu. Ta claro que les diplomacies ente Rusia y Estaos Xuníos atopar nuna posición delicada, los distintos movimientos estratéxicos dan a pensar que la guerra sigue latente, la tensión ente una nación y otra esguiló más de la cuenta. El casu d'[[Edward Snowden]], la [[Guerra Civil Siria|situación en Siria]] y la [[Crisis n'Ucraína de 2013-2015|crisis d'Ucraína]] inducieron a que les rellaciones ente EE.&nbsp;UU. y Rusia empiecen a recordar a los años duros de la Guerra Fría; esperando esi momentu qu'acabe colos años de pactos y negociaciones que sostuvieron, pero los sos intereses oldeaos suelen torgar, y eso crea tanto riesgos como oportunidaes pa terceros. '''Rellaciones EE.&nbsp;UU.-Rusia''' En [[2008]] Barack Obama propón “empezar dende cero” nes rellaciones EE.&nbsp;UU.-Rusia, pero nel so llugar propón instalar un sistema de defensa antimisiles qu'amenacia, según Rusia, la so seguridá. == Ver tamién == *[[Bloque capitalista|Bloque Occidental]] *[[Bloque del Este]] *[[Nueva Guerra Fría]] *[[:Categoría:Guerra Fría en ficción|Guerra Fría na ficción]] *[[Pactomanía]] === Conflictos rexonales mientres la Guerra Fría === {{AP|Conflictos rellacionaos cola Guerra fría}} ==== Europa Occidental ==== {{llista de columnes|3| *[[Guerra Civil Griega]] *[[Canal de Corfú#Incidente de la Canal de Corfú|Incidente de la Canal de Corfú]] *[[Bloquéu de Berlín]] *[[Crisis de Berlín de 1961]] *[[Dictadura de los Coroneles]] *[[Mayu del 68]] *''[[Anni di piombo]]'' *[[Masacre de Múnich]] *[[Fraición del Exércitu Coloráu|Seronda alemana]] *[[Revolución de los Claveles]] *[[Transición Española]] *[[Vuelu 103 de Pan Am|Atentáu de Lockerbie]] *[[Cayida del Muriu de Berlín]] }} ==== Europa Oriental ==== {{llista de columnes|3| *[[Golpe de Praga]] *[[Sulevación de 1953 n'Alemaña del Este]] *[[Protestes de Poznań de 1956]] *[[Revolución húngara de 1956]] *[[Incidente del U-2]] *[[Llei Marcial en Polonia]] *[[Primavera de Praga]] *[[Revoluciones de 1989]] *[[Revolución de Terciopelu]] *[[Revolución rumana de 1989]] *[[Intentu de golpe d'Estáu na Xunión Soviética]] }} ==== Oriente Mediu ==== {{llista de columnes|3| *[[Crisis de Suez]] *[[Revolución del 14 de xunetu]] *[[Guerra de los Seis Díes]] *[[Guerra de Gastadura]] *[[Setiembre Negru (hestoria)|Setiembre Negru]] *[[Guerra del Yom Kippur]] *[[Guerra Civil Libanesa]] }} ==== Asia Central y Meridional ==== {{llista de columnes|3| *[[Crisis d'Irán de 1946]] *[[Golpe d'Estáu n'Irán de 1953]] *[[Guerra chino-india]] *[[Guerra indo-paquistanina de 1965]] *[[Guerra indo-paquistanina de 1971]] *[[Revolución iranina]] *[[Guerra d'Afganistán (1978-1992)|Primer Guerra d'Afganistán]] }} ==== Asia Oriental ==== {{llista de columnes|3| *[[Guerra Civil China]] *[[Guerra de Corea]] *[[Primer Crisis del Estrechu de Taiwán]] *[[Segunda Crisis del Estrechu de Taiwán]] *[[Rebelión tibetana de 1956]] *[[Conflictu fronterizu chino-soviéticu]] *[[Revolución Cultural]] *[[Vuelu 902 de Korean Airlines]] *[[Vuelu 007 de Korean Air]] *[[Protestes de la Plaza de Tian'anmen de 1989]] *[[Revolución democrática de Mongolia]] }} ==== Sureste Asiáticu ==== {{llista de columnes|3| *[[Operación Masterdom]] *[[Rebelión Hukbalahap]] *[[Guerra d'Indochina]] *[[Emerxencia Malaya]] *[[Guerra Civil de Laos]] *[[Guerra de Vietnam]] *[[Guerra civil camboyana]] *[[Guerra de Lliberación de Bangladex]] *[[Guerra camboyanu-vietnamita]] *[[Guerra chino-vietnamita]] }} ==== América Central y Antilles ==== {{llista de columnes|3| *[[Revolución Cubana]] *[[Golpe d'Estáu en Guatemala de 1954]] *[[Invasión de Badea de Cochinos]] *[[Guerra Civil de Guatemala]] *[[Revolución Nicaraguana]] *[[Crisis de los misiles en Cuba]] *[[Guerra Civil Dominicana]] *[[Ocupación d'Estaos Xuníos de la República Dominicana (1965-1966)|Ocupación d'Estaos Xuníos de la República Dominicana]] *[[Guerra Civil Salvadoriana]] *[[Invasión de Granada]] *[[Invasión d'Estaos Xuníos de Panamá de 1989]] }} ==== América del Sur ==== {{llista de columnes|3| *[[Conflictu armáu colombianu]] *[[El Carupanazo]] y [[El Porteñazo]] *[[Golpe d'Estáu en Brasil de 1964]] *[[Gobiernos militares en Bolivia (1964-1982)]] *[[Golpe d'Estáu en Chile de 1973]] *[[Golpe d'Estáu n'Arxentina de 1976]] *[[Golpe d'Estáu de 1973 n'Uruguái]] *[[Resistencia armada en Chile (1973-1990)|Resistencia armada en Chile]] *[[Guerra de les Malvines]] *[[Terrorismu nel Perú]] *[[Operación Cóndor]] }} ==== Mar Mediterraneu ==== {{llista de columnes|3| *[[Incidente del Golfu de Sirte (1981)|Incidente del Golfu de Sirte]] }} ==== Norte d'África ==== {{llista de columnes|3| *[[Revolución Exipcia de 1952]] *[[Guerra d'Independencia d'Arxelia]] *[[Libia sol réxime de Muammar al-Gaddafi#Golpe d'Estáu de 1969|Golpe d'Estáu en Libia]] *[[Frente Polisariu]] *[[Bombardéu de Libia]] }} ==== África Subsaḥariana ==== {{llista de columnes|3| *[[Crisis del Congo]] *[[Guerra de la Independencia d'Angola]] *[[Guerra d'independencia de Guinea-Bisáu]] *[[Guerra civil de Nixeria]] *[[Guerra civil de Rhodesia]] *[[Guerra d'Independencia de Mozambique]] *[[Guerra de la frontera de Sudáfrica]] *[[Guerra d'Ogaden]] *[[Guerra civil etíope]] *[[Guerra civil angoleña]] *[[Guerra Civil Mozambicana]] *[[Conflictu etíope-somalín]] }} ==== América del Norte ==== {{llista de columnes|3| *[[Guerra puerca en Méxicu]] }} == Referencies == {{llistaref|2|20}} === Fontes bibliográfiques === ; N'español * {{cita llibru|isbn=978-84-8432-784-4|títulu=La guerra dempués de la guerra. Estaos Xuníos, la Xunión Soviética y la Guerra Fría|url=http://www.ed-critica.es/llibro/la guerra-despues-de-la guerra-978848432784|añu=2008|autor=Melvin P. Leffler|editorial=Crítica}} * {{cita llibru|isbn=978-84-206-4967-2|títulu=La Guerra Fría. Una curtia introducción|añu=2009|autor=Robert J. McMahon|editorial=Alianza}} *Veiga, Francisco; Da Cal, Enrique O.; Duarte, Ángel. ''La paz simulada. Una hestoria de la Guerra Fría, 1941-1991'', Madrid, Alianza Editorial, 2006 (2ª edición) * Saunders, Frances Stonor. ''La CIA y la Guerra Fría cultural''. 2002 * Hernández Holgado, Fernando. ''Historia de la OTAN: de la Guerra Fría al intervencionismu humanitariu''. 2000. * Hobsbawm, Eric John. ''Primer mundu y tercer mundu dempués de la Guerra Fría''. 1999. * Dobrynin, Anatoli. ''A confianza: l'Embaxador de Moscú ante los seis presidentes estadounideses de la Guerra Fría (1962-1986)''. 1998. * Engelhardt, Tom. ''El fin de la cultura de la victoria: Estaos Xuníos, la Guerra Fría y el desencantu d'una xeneración''. 1997. * Pollard, Robert A. ''La seguridá económica y los oríxenes de la Guerra Fría (1945-1950)''. 1990. * Hardt, John P. ''Los efeutos económicos de la Guerra Fría: ¿la hexemonía americana en peligru?'' 1963. * Lorbés, María Rosa. ''Dempués de la Guerra Fría, la paz caliente''. 1995 * O'Sullivan, John. ''El Presidente, el Papa y la Primer Ministra. Un tríu que camudó'l mundu''. 2007. ISBN 978-84-96729-06-3 *limh. (2013). Siria, país con allugamientu estratéxicu en Mediu Oriente. Abril 13, 2015, de Notimex| L'Universal Sitio web: http://www.eluniversal.com.mx/el-mundo/2013/siria-ubicacion-estrategica-949950.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150416233900/http://www.eluniversal.com.mx/el-mundo/2013/siria-ubicacion-estrategica-949950.html |date=2015-04-16 }} *EFE. (2015). Rusia aboga pola "non inxerencia dende fora" en Venezuela. Abril 13, 2015, de RPP Noticias Sitio web: http://www.rpp.com.pe/2015-03-25-rusia-aboga-por-la-non-inxerencia-dende-fora-en-venezuela-noticia_781472.html *EFE. (2015). ¿Qué busca'l primer ministru griegu en Rusia?. Abril 13, 2015, de Selmana Sitio web: {{Enllaz rotu|1= |2=http://www.semana.com/mundo/articulo/que-busca-el-primer-ministru-griegu-en-rusia/423346-3 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *''Der Spiegel''. (2014). Un pactu Rusia-China camuda l'escenariu xeopolíticu. Abril 13, 2015, d'El Tribunu Sitio web: http://www.eltribuno.info/un pactu-rusia-china-camuda-l'escenariu-geopolitico-n386530 *SÁNCHEZ, R. (2015). Rusia amenacia a Dinamarca con misiles. Abril 14, 2015, d'El Mundu España Sitio web: https://www.elmundo.es/internacional/2015/03/23/550f0963ca474196758b456b.html *González R. (2015). Cuba y Estaos Xuníos, ganadores de xunta hemisférica en Panamá. Abril 14, 2015, d'El Financieru Méxicu Sitio web: http://www.elfinanciero.com.mx/mundo/cuba-y-estados-unidos-ganadores-de-reunion-hemisferica-en-panama.html *Irina G. (2015). La OTAN xustifica la so postura escontra Rusia con Crimea y la crisis d'Ucraína. abril 12, 2015, de Sputnik Sitio web: {{Enllaz rotu|1= |2=http://sptnkne.ws/cXj |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *Marcelo J. (2014). ¿Hasta ónde afecta la crisis de Rusia a América Llatina? 30 d'avientu de 2014, de BBC Mundo Sitio web: https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/12/141229_economia_crisis_rusa_america_latina_en *Carlos R. (2014). Rusia vs EE.&nbsp;UU.: Historia d'una tensión constante. marzu 6, 2014, de Que! Sitio web: {{Enllaz rotu|1= |2=http://www.que.esblogs201403060800-rusia-eeuu-hestoria-tension-constante.html/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *Ian B. (2013). La creciente tensión ente Rusia y EE UU. setiembre 30, 2013, d'El país Sitio web: https://elpais.com/elpais/2013/09/26/opinion/1380187334_925561.html ; N'inglés * Ball, S. J. ''The Cold War: An International History, 1947-1991'', 1998 - a British perspective * Brzezinski, Zbigniew. ''The Grand Failure: The Birth and Death of Communism in the Twentieth Century'' (1989); * Flory, Harriette and Jenike, Samual. The Modern World 16th century to present. New York: Pitman Publishing, 1992. * Gaddis, John Lewis, ''The Cold War: A New History'', Penguin Press, [[2005]]. ISBN 1-59420-062-9 (US edition). ''The Cold War'', Allen Lane, 2005. ISBN 0-7139-9912-8 (UK edition) * Gaddis, John Lewis. ''Russia, the Soviet Union and the United States. An Interpretative History'' 2nd ed. ( 1990) * Gaddis, John Lewis. ''Long Peace: Inquiries into the History of the Cold War'' (1987) * Gaddis, John Lewis. ''Strategies of Containment: A Critical Appraisal of Postwar American National Security Policy'' (1982) * Isaacs, Jeremy and Downing, Taylor, ''Cold War: For 45 Years the World Held Its Breath'', Bantam Press, 1998. ISBN 0-593-04309-X * LaFeber, Walter. ''America, Russia, and the Cold War, 1945-1992'' 7th ed. (1993) * Mitchell, George. ''The Iron Curtain: The Cold War in Europe'' (2004) * Ninkovich, Frank. ''Germany and the United States: The Transformation of the German Question since 1945'' (1988) * Paterson, Thomas G. ''Meeting the Communist Threat: Truman to Reagan'' (1988) * Powaski, Ronald Y. ''The Cold War: The United States and the Soviet Union, 1917-1991'' (1998) * Sivachev, Nikolai and Nikolai Yakolev, ''Russia and the United States'' (1979), by Soviet historians * Ulam, Adam B. ''Expansion and Coexistence: Soviet Foreign Policy, 1917-1973'', 2nd ed. (1974) ; En francés * ''La guerre de Cinquante ans '', de Georges-Henri Soutou, 2001-2016 == Enllaces esternos == {{commonscat|Cold War}} {{Tradubot|Guerra Fría}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra Fría| ]] [[Categoría:Conflictos globales]] t04asyl7sxqz1yrlrc935nhxw2qbt8f Golfu Pérsicu 0 94690 4501320 4480828 2026-06-22T22:10:17Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501320 wikitext text/x-wiki {{Xeografía |mapa=non }} El '''golfu Pérsicu'''{{Toponimia Bíblica}} ye un gran [[golfu]] marín de poca fondura (30 [[metru|m]] de media) asitiáu ente [[Irán]] y la [[península arábiga]]. Constitúi una estensión del [[océanu Índicu]]. Esta [[cuerpu d'agua|masa d'agua]] de 251&nbsp;000 [[km²]] ta coneutada col [[mar Arábigu]] al este por aciu l'[[estrechu d'Ormuz]] y el [[golfu d'Omán]], y la so llende occidental ta marcáu pol gran [[Delta (ríu)|delta]] del ríu [[Shatt al-Arab]] (ríu ''Arvand'' de los iraninos), formáu pola confluencia de los ríos [[Éufrates]] y [[Tigris]]. El golfu Pérsicu ye ricu en vida marina, con estensos [[petón de coral|petones de coral]] y [[orca]], pero la so fauna y flora tuvieron en peligru polos continuos arramaos de petroleu y les guerres acomuñaes a estos, como la [[guerra del Golfu]] y la [[guerra Irán-Iraq]]. Baña les [[mariña|mariñes]] d'[[Irán]], [[Iraq]], [[Kuwait]], [[Arabia Saudita]], [[Baḥréin]], [[Qatar]], [[Emiratos Árabes Xuníos]] y [[Omán]] (solo l'enclave de [[Musandam]]). Dio nome a la [[guerra del Golfu]], qu'ente 1990 y 1991 enfrentó a la coalición internacional liderada por [[Estaos Xuníos]] contra Iraq pola invasión d'esti postreru del [[emiratu]] de Kuwait. == Polémica sobre'l nome == El términu [[persa antiguu|persa]] خلیج فارس ''khalij-e fārs'', yera denomináu ''Limen Persikos'' polos [[antigua Grecia|antiguos griegos]], col nome [[llatín]] ''Sinus Persicus'' polos [[Antigua Roma|romanos]], ''al-Bahr al-Farsi'' (el mar pérsicu) polos xeógrafos árabes medievales. Los países árabes riberanos refugaron nes últimes décades la espresión golfu Pérsicu» pa referise a él, ({{lang-ar| الخليج الفارسي |al-khalij al-farsi}}; n'inglés, ''Arabic Gulf''), o cenciellamente «'''El Golfu'''». Sicasí, la [[Organización de les Naciones Xuníes|ONX]] (con 22 miembros árabes) emitió dos directives, una en 1994 y otra en 1999, consagrando'l nome históricu, ''Golfu Pérsicu'',<ref name="UNMap">[http://www.un.org/Depts/Cartographic/map/profile/mideastr.pdf mapa de la ONX] 8n'inglés)</ref> como nome correutu d'esti [[cuerpu d'agua]], que dixebra la [[pandu]] persa de la península arábiga. La [[Organización Hidrográfica Internacional]] llamar '''golfu d'Irán'''.<ref name="IHO">{{cita web |url=http://www.iho-ohi.net/iho_pubs/standard/S-23/S23_1953.pdf|títulu=Limits of Oceans and Seas, 3rd edition| idioma =inglés|añu=1953|publicación=International Hydrographic Organization|fechaaccesu=7 de febreru de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.iho-ohi.net/iho_pubs/standard/S-23/S23_1953.pdf|fechaarchivu=3 d'avientu de 2015}}</ref> == Historia == La cuenca superficial sobre la que fuelga anguaño'l Golfu foi una estensa rexón fértil con un [[valle]] y [[banzáu|banzaos]], onde desaguaban tolos ríos de la cuenca del Pérsicu, ente l'[[Últimu Máximu Glacial]] y el principiu del [[Holocenu]], según describe l'arqueólogu [[Jeffrey Rose]], de la [[Universidá de Birmingham]]. El valle constituyó un abellugu ambiental pa los primeros humanos mientres un periodu con grandes oscilaciones climátiques. Este podría ser l'orixe de les lleendes sobre l'apaición de [[Dilmun]].<ref>{{cita publicación | url= http://birmingham.academia.edu/JeffreyRose/Papers/359690/New_Light_on_Human_Prehistory_in_the_Arabo-Persian_Gulf_Oasis Jeffrey Rose|títulu= New light on human prehistory in the Arabo-Persian Gulf oasis| idioma= inglés| ''Current Anthropology'' '''51'''. 6| añu = 2010}}</ref> Los asentamientos más remotos fueron los de les tribus nómades que vivieron nes mariñes meridionales. A finales del IV e.C. , esta zona empezó a ser controlada pola civilización de [[Dilmun]]. Nos valles del Éufrates y del Tigris nacieron y espolletaron los [[Mesopotamia|mesopotámicos]], que la so espansión amenaciaría más tarde a tolos pueblos del Golfu. Mientres un periodu enllargáu de tiempu l'asentamientu más importante a les veres del Golfu foi [[Gerrha]]. Dos sieglos dempués, los [[lájmidas]], que vivíen nel actual [[Yeme]] migraron al norte y fundaron el Reinu Lájmida, a lo llargo de la mariña meridional. Dacuando produciéronse batalles ente los distintos reinos riberanos. [[Shapur II]], rei de los [[Imperiu sasánida|sásanidas]] invadió a los lájmidas y consiguió faese coles mariñes meridionales del Pérsicu.<ref>{{cita llibru |url=https://books.google.com/books?id=sP_hVmik-QYC&pg=PA179|títulu=Y.J. Brill's first encyclopaedia of Islam 1913–1936|autor=M. Th. Houtsma|fechaaccesu=26 de payares de 2010|isbn=978-90-04-09796-4|añu=1993}}</ref> Mientres el sieglu VII e.C. , los sasánidas controlaben tol golfu Pérsicu, incluyendo les mariñes del norte y del sur. Ente'l 625 e.C. y el 226 e.C. , la mariña septentrional tuvo apoderada por una socesión de los imperios perses, incluyendo al [[Media (Cercanu Oriente)|Imperiu medo]], l'[[Imperiu aqueménida]], los [[Seleúcidas]] y l'[[Imperiu parto]]. Mientres el reináu del monarca aqueménida [[Darío I]], los barcos perses controlaben les agües del Golfu.<ref name=navy>{{cita llibru |títulu=Shadows in the desert: ancient Persia at war|autor=Kaveh Farrokh|editor=Osprey Publishing|añu=2007|páxines=68|url=https://books.google.com/books?id=p7kltwf9yrwC&pg=PA68|isbn=978-1-84603-108-3}}</ref> Les fuercies navales perses caltuvieron una fuerte presencia nel Golfu, que controlaron hasta la llegada de la [[British East India Company]] y la [[Royal Navy]] a mediaos del sieglu XIX. Los barcos perses podíen remontar ríos y patrullaben el [[Tigris]], el [[Shatt-al-Arab]] y nos sos momentos de mayor espansión, el [[Nilu]] n'[[Exiptu]] y el Sind na [[India]]. Foi la [[exércitu aqueménida#La flota|fuercia naval aqueménida]] la qu'estableció les mayores [[base naval|bases navales]] a lo llargo del ríu [[Shatt al-Arab]], [[Baḥréin]], [[Omán]] y [[Yeme]]. La [[exércitu aqueménida#La flota|flota aqueménida]] non yá sirvió pa caltener la paz a lo llargo del Shatt al-Arab,sinón qu'abrió'l comerciu ente la India y el golfu Pérsicu.<ref name=navy/><ref>{{cita llibru |títulu=From Cyrus to Alexander: A History of the Persian Empire|autor=[[Pierre Briant]]|editor=Eisenbrauns|añu=2006|páxines=761|url=https://books.google.com/books?id=lxQ9W6F1oSYC&pg=PA761|idioma=inglés|isbn=978-1-57506-120-7}}</ref> Dempués de la conquista del Imperiu aqueménida, a manes d'[[Alexandru Magnu]], y más tarde, tres la cayida de los partos, l'[[Imperiu sasánida]] gobernó'l norte y el sur del Golfu, calteniendo la [[Ruta de la Seda]]. Munchos de los puertos comerciales perses taben alcontraos sobre'l Golfu. [[Siraf]], un [[puertu antiguu|antiguu puertu]] sasánida taba na mariña septentrional del golfu, na actual provincia de [[Bushehr]]. [[Siraf]] foi'l primer puertu comercial n'establecer comerciu con [[China]] nel sieglu IV.<ref>{{cita web |url=http://www.bips.ac.uk/sites/siraf|títulu=Siraf|autor=British Institute of Persian Studies|idioma= inglés|fechaaccesu=24 de payares de 2010}}</ref> == Delimitación de la IHO == La máxima autoridá internacional en materia de delimitación de mares a efeutos de navegación marítima, la [[Organización Hidrográfica Internacional]] (International Hydrographic Organization, IHO), considera'l golfu Pérsicu como un mar. Na so publicación de referencia mundial, «Limits of oceans and seas» (Llendes d'océanos y mares, 3ª edición de 1953), asígna-y el númberu d'identificación 41 y definir de la forma siguiente (anque nun especifica de manera esplícita que seya un mar): {{cita|Nel sur.<br />El llende noroeste del golfu d'Omán (40) [una llinia que xune Rás Limah (25°57'N), na mariña de Arabia, y Ras al Kuh (25°48'N) na mariña d'Irán (Persia)].|Limits of oceans and seas, páx. 21.<ref>«On the South.<br />The Northwestern limit of Gulf of Omán (40) [A line joining Rás Limah (25°57'N) on the coast of Arabia and Rás al Kuh (25°48' N) on the coast of Iran (Persia).]»<br />La traducción al español ye propia. La versión orixinal, n'inglés, ta disponible en llinia nel sitiu oficial de la «International Hydrographic Organization» en: {{enllaz rotu|1=http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf |2=http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf |bot=InternetArchiveBot }}.</ref>}} == Economía == El recursu casi esclusivu del Golfu ye'l [[petroleu]]. Los mayores productores crearon la [[Organización de Países Esportadores de Petroleu]] (OPEP). Esta organización controla'l suministru al traviés de les grandes petroleres, o por aciu los [[oleoductu|oleoductos]] que lleguen hasta los mares [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]] y [[Mar Roxu|Roxu]], que dexen evitar el tránsitu pol estrechu d'Ormuz y la [[canal de Suez]]. Esto supunxo una gran contaminación de les agües marines: nel añu 2000 taba envalorada nunos 1,14 millones de tonelaes de petroleu arramaes pol 40 % de los 6000 petroleros que transiten cada añu pol estrechu d'Ormuz. El 25 de mayu de 1981 crear n'[[Emiratu d'Abu Dhabi|Abu Dhabi]] el [[Conseyu de Cooperación pa los Estaos Árabes del Golfu]], nos Emiratos Árabes Xuníos. Seis Estaos árabes del golfu Pérsicu son miembros: * Emiratos Árabes Xuníos * Baḥréin * Arabia Saudita * Omán * Kuwait * Qatar Los reinos de [[Marruecos]] y [[Xordania]] tán en trance d'adhesión. La finalidá del Conseyu ye favorecer la cooperación y coordinación ente los Estaos miembros nos ámbitos de la economía, les finances, el comerciu, les polítiques aduaneres, el turismu y la investigación. == Salinidá == Con un llargor d'un millar de km y un anchor de 200 a 300, el golfu Pérsicu ye casi un mar zarráu, que la so fondura máxima ye apenes de 50 metros. Recibe menos agua de los cursos fluviales d'Irán ya Iraq, que se pierde por cuenta del [[evaporamientu]]. Esto esplica la so [[salinidá]], qu'algama de 45 a 100 gramos de sal per llitru. Dacuando sobre los 100, y nesi casu pueden llegase a formar «sebhas» o mares [[salina|salines]] naturales. El nivel caltiénse gracies a la corriente procedente del [[océanu Índicu]] qu'escurre al traviés del [[estrechu d'Ormuz]], que retorna nel sentíu inversu a les manes del reló. == Ver tamién == * [[:Categoría:Archipiélagos ya islles del golfu Pérsicu]] * [[Desiertu y semidesierto del golfu Pérsicu]] * [[Monarquíes del Golfu]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * ''Atles des Pays du Golfe'', Philippe Cadène, Brigitte Dumortier, RFI/PUPS, 2011 * ''Monarchies du Golfe'', Rémy Leveau, Frédéric Charillon (dir), La Documentation française, 2005 * ''Le Jeu des six familles'', Olivier Da Lage, Gérard Grzybek, Autrement, 1985 == Enllaces esternos == {{commons|Category:Persian Gulf}} *[http://www.wdl.org/es/item/11771/ Golfu Pérsicu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171019023338/https://www.wdl.org/es/item/11771/ |date=2017-10-19 }}, 1920 {{ORDENAR:Persico, Golfu}} {{Tradubot|Golfo Pérsico}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Golfu Pérsicu]] qrc6u7y83k0uem3e5f21emn6vulfkq5 Guerra del Yom Kippur 0 95242 4501378 4496327 2026-06-23T05:57:15Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501378 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar |nome_batalla = Guerra de Yom Kippur |imaxe = Bridge Crossing.jpg |descripción_imaxe = Fuercies exipcies crucien la canal de Suez el 7 d'ochobre. |parte_de = Parte del [[Conflictu árabe-israelín]] y de la [[Guerra Fría]] |fecha = [[6 d'ochobre|6]]–[[25 d'ochobre]] de [[1973]]<br/>({{edá en díes |6|10|1973|25|10|1973|}} díes) |llugar = Dambes veres de la [[Canal de Suez]], [[Altos del Golán]], y rexones circundantes. |resultáu = Victoria militar d'Israel{{refn|Vease<ref>{{cita llibru |apellíu=Herzog |títulu=The War of Atonement |editorial=Little, Brown and Company |añu=1975}}. Foreword.</ref><ref name="autogenerated450">Insight Team of the London, ''Sunday Times'', p. 450.</ref><ref>{{cita llibru |apellíu1=Luttwak |apellíu2=Horowitz |títulu=The Israeli Army |editorial=Abt Books |añu=1983}}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Rabinovich |títulu=The Yom Kippur War |editorial=Schocken Books |añu=2004 |páxina=498}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Revisiting The Yom Kippur War |autor=P. R. Kumaraswamy |páxines=1–2 |isbn=978-0-7146-5007-4 |fecha=30 de marzu de 2000 }}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu1=Johnson |apellíu2=Tierney |títulu=[https://books.google.com/books?id=_MYtjSFyFWMC&lpg=PP1&pg=PP1#v=onepage&q&f=false Failing To Win, Perception of Victory and Defeat in International Politics] |páxina=[https://books.google.com/books?id=_MYtjSFyFWMC&lpg=PP1&pg=PA177#v=onepage&q&f=false 177], [https://books.google.com/books?id=_MYtjSFyFWMC&lpg=PP1&pg=PA180#v=onepage&q&f=false 180]}}</ref><ref>{{cita publicación |nome=Charles |apellíu=Liebman |url=http://www.policyarchive.org/handle/10207/bitstreams/10011.pdf |formatu=PDF |títulu=The Myth of Defeat: The Memory of the Yom Kippur war in Israeli Society |publicación=Middle Eastern Studies |volume=29 |fecha=xunetu de 1993 |editorial=Frank Cass |place=Londres |páxina=411 |númberu=3}}</ref><ref>«Israel's victory came at the cost of heavy casualties, and Israelis criticized the government's lack of preparedness». [http://www.history.com/topics/yom-kippur-war#FWNE.fw..yo007800.a YOM KIPPUR WAR] en [http://www.history.com history.com]</ref><ref>«The 1973 war thus ended in an Israeli victory, but at great cost to the United States», [https://history.state.gov/milestones/1969-1976/arab-israeli-war-1973 The 1973 Arab-Israeli War] en [https://history.state.gov website] d'[[Office of the Historien]].</ref><ref>{{cita llibru |apellíu1=Simon Dunstan|títulu=[https://books.google.com/books?id=-glXraIMt8gC&printsec=frontcover&source=gbs_gue_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false The Yom Kippur War: The Arab-Israeli War of 1973]|páxina=[https://books.google.com/books?id=–glXraIMt8gC&lpg=PP1&pg=PA205#v=onepage&q&f=false 205]}}</ref><ref name="Siniver2013p6">{{cita llibru|autor=Asaf Siniver|títulu=The Yom Kippur War: Politics, Legacy, Diplomacy|url=https://books.google.com/books?id=GS4DBQAAQBAJ|añu=2013|editorial=[[Oxford University Press]]|isbn=978-0-19-933481-0|páxina=6|cita=(p. 6) For most Egyptians the war is remembered as an unquestionable victory- militarily as well as politically [...]. The fact that the war ended with Israeli troops stationed in the outskirts of Cairo and in complete encirclement of the Egyptian third army has not dampened the jubilant commemoration of the war in Egypt [...]. (p. 11) Ultimately, the conflict provided a military victory for Israel, but it is remembered as ‹the earthquake› or ‹the blunder›}}</ref><ref name="Bickerton2012p128">{{cita llibru|autor=Ian Bickerton|títulu=The Arab-Israeli Conflict: A Guide for the Perplexed|url=https://books.google.com/books?id=jf5GAQAAQBAJ&pg=PA128|fecha=2 de febreru de 2012|editorial=A&C Black|isbn=978-1-4411-2872-0|páxina=128|cita=the Arab has suffered repeated military defeats at the hand of Israel-in 1956, 1967, and 1973}}</ref><ref name="Kumaraswamy2013p184">{{cita llibru|autor=P.R. Kumaraswamy|títulu=Revisiting the Yom Kippur War|url=https://books.google.com/books?id=R_YrBgAAQBAJ&pg=PA184|fecha=11 de xineru de 2013|editorial=Routledge|isbn=978-1-136-32888-6|páxina=184|cita=(p. 184) Yom kipur war [...] its final outcome was, without doubt, a military victory [...]. (p. 185) in October 1973, that despite Israels military victory}}</ref>}} * [[Resolvimientu 338 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Res. 338 del CSNU]]: [[alto'l fueu]] que condució a la [[Conferencia de Xinebra de 1973]]. * Beneficios políticos pa Israel y Exiptu.<ref>{{cita noticia|url=http://www.nationalreview.com/article/360505/how-we-used-do-it-mario-loyola|títulu=How We Used to Do It - American diplomacy in the Yom Kippur War. |autor=Mario Loyola|fecha=7 d'ochobre de 2013|editorial=[[National Review]]}}</ref> |descripción = |casus = Ataque sorpresa d'[[Exiptu]] y [[Siria]] contra [[Israel]] el [[Festividaes xudíes|día festivu]] del [[Yom Kippur]]. |territoriu = * L'exércitu exipciu ocupó la mariña este de la canal de Suez, cola esceición del puntu d'encruz israelín cerca de Deversoir.<ref name=Morris2011p437>Morris, 2011, Righteous Victims, p. 437</ref> * L'exércitu israelín ocupó 1600&nbsp;km² de territoriu na mariña suroeste de la Canal de Suez, a 100 km d'El Cairu, y arrodió l'enclave exipciu na vera este.<ref name=Morris2011p437/> * L'exércitu israelín ocupó 500 km² de Basán, na parte cimera de los Altos del Golán, a namái 32&nbsp;km de Damascu.<ref name=Morris2011p433>Morris, 2011, p. 433. «Bashan ...500 square kilometers ... which brought it within 20 miles of Damascus».</ref> |combatientes1 = {{bandera2|Israel}}<hr>'''Sofitu internacional:'''<br />{{bandera2|EEXX}}<br />{{bandera2|Reinu Xuníu}}<br/>{{bandera2|Francia}} |combatientes2 = {{bandera2|Exiptu|1972}} {{bandera|Exiptu|1972}} [[Siria]]<ref group='nota'>Exiptu y Siria compartíen la mesma bandera, l'actual bandera de Siria empezó a usase en 1980.</ref> '''Sofitu de combate:''' * {{bandera2|Iraq|1963}} * {{bandera2|Xordania}} * {{bandera2|Arabia Saudita}}<ref name="O'Ballance">{{cita llibru | apellíu = Edgar O'Ballance| enllaceautor = | títulu = Non victor, non vanquished: The Yom Kippur War|añu= 1979|páxines= 28–370 | editorial = Barrie & Jenkins Publishing| isbn= 978-0214206702}}</ref> * {{bandera2|Arxelia}}{{harvnp|Shazly|2003|p=278}} * {{bandera2|Cuba}}<ref name="Perez, Cuba p. 377-379"><br/>Perez, Cuba, ''Between Reform and Revolution'', páxs. 377–379. *Gott, Cuba, ''A New History'', p. 280.</ref> * {{bandera2|Marruecos}}<ref name=tobji>{{cita llibru|títulu=Les officiers de Sa Majesté: -yos dérives des généraux marocains 1956-2006|añu=2006|editorial=Fayard|allugamientu=107|isbn=978-2213630151|autor=Mahjoub Tobji}}</ref> * {{bandera|Libia|1972}} [[Libia]]<ref>{{cita noticia|url=http://theaviationist.com/2013/06/24/iaf-f-4-vs-nk-mig21/#|títulu=An unknown story from the Yom Kippur war: Israeli F-4s vs North Korean MiG-21s|obra=The Aviationist|fecha=24 de xunu de 2013|fechaaccesu=}}</ref> * {{bandera2|Tunicia}}<ref name="tlas" /> * {{bandera2|Kuwait}}<ref name=almasryalyoum/> * {{bandera2|Sudán}} * {{bandera2|Paquistán}} '''Sofitu internacional:''' * {{bandera2|Xunión Soviética}} |políticos1 = '''{{bandera|Israel}} [[Golda Meir]]'''<br/> * {{bandera|Israel}} [[Moshé Dayán]] |políticos2 = '''{{bandera|Exiptu|1972}} [[Hafez al-Asad]]''' * {{bandera|Exiptu}} '''[[Anwar Sadat]]''' |comandante1 = {{bandera|Israel}} '''[[David Elazar]]''' * {{bandera|Israel}} [[Ariel Sharón]] * {{bandera|Israel}} [[Shmuel Gonen]] * {{bandera|Israel}} [[Benjamin Peled]] * {{bandera|Israel}} [[Israel Tal]] * {{bandera|Israel}} [[Rehavam Zeevi]] * {{bandera|Israel}} [[Aharon Yariv]] * {{bandera|Israel}} [[Albert Mandler]]{{MEC}} * {{bandera|Israel}} [[Yitzhak Hofi]] * {{bandera|Israel}} [[Rafael Eitan]] * {{bandera|Israel}} [[Abraham Adan]] * {{bandera|Israel}} [[Yanush Ben Gal]] |comandante2 = {{bandera|Exiptu|1972}} '''[[Mustafa Tlass]]''' * {{bandera|Exiptu}} '''[[Ahmad Ismail Ali]]''' * {{bandera|Exiptu}} [[Saad El Shazly]] * {{bandera|Exiptu}} [[Hosni Mubarak]] * {{bandera|Exiptu}} [[Mohammed Aly Fahmy]] * {{bandera|Exiptu}} [[Abdel Ghani el-Gammasy]] * {{bandera|Exiptu}} [[Abdul Munim Wassel]] * {{bandera|Exiptu}} [[Abd-Al-Minaam Khaleel]] * {{bandera|Exiptu}} [[Abu Zikry]] * {{bandera|Exiptu}} [[Omar Abrash]]{{MEC}} |soldaos1 =375&nbsp;000–415&nbsp;000 soldaos<ref name="Rabinovich, p54" /><br/> * 1700 tanques<ref>Insight Team of the London, ''Sunday Times'', p. 372–373.</ref><br/> * 3000 vehículos blindaos<br/> * 945 unidaes d'artillería<ref name=100mm>El númberu reflexa les unidaes d'artillería de calibre 100 mm y mayores.</ref><br/> * 440 aviones de combate soldaos2 = '''Exiptu:'''<br/>650&nbsp;000–800&nbsp;000 soldaos<ref name="Rabinovich, p54" /><ref>{{cita llibru|títulu=The War of Atonement|añu=1975 |apellíu=Herzog |páxina=239}}</ref> * 1700 tanques (1020 cruciaron){{harvnp|Shazly|2003|p=244}}<br/> * 2400 blindaos<br/> * 1120 unidaes d'artillería<ref name=100mm /><br/> * 400 aviones de combate<br/> * 140 helicópteros{{harvnp|Shazly|2003|p=272}}<br/> * 104 barcos de guerra<br/> * 150 bateríes de misiles aéreos (62 na llinia del frente).<ref name="Haber & Schiff, p 30 31">Haber & Schiff, páxs. 30–31.</ref><br/> ---- '''Siria:'''<br/> * 150&nbsp;000 soldaos<ref name="Rabinovich, p54" /><br/> * 1200 tanques<br/> * 800–900 vehículos blindaos<br/> * 600 unidaes d'artillería<ref name=100mm/><ref name=Jordan1973 /><ref name=knapp /><br/> ---- '''Fuercia espedicionariu:'''<br/> * 100&nbsp;000 soldaos<ref name="Rabinovich, p54" /><br/> * 500–670 tanques<ref name="Rabinovich, p54" /><ref>{{cita llibru |apellíu=Chigre-On |nome=Mordechai |títulu=A Never Ending Conflict |editorial=Greenwood Publishing |añu=2004 |páxina=170}}</ref><br/> * 700 vehículos blindaos<ref name="Rabinovich, 314" /><br/> ---- '''Cuba:'''<br/> * 1.500<ref name="Perez, Cuba p. 377-379"/>–4.000<ref>[[Peter Bourne|Bourne, Peter G.]] (1986). ''Fidel: A Biography of Fidel Castro''. New York: Dodd, Mead & Company.</ref> soldaos.<br/> ---- '''Kuwait:'''<br/> * 3.000 soldaos<ref name=Rabinovich464-465/><br/> ---- '''Marruecos:'''<br/> * 5.500 soldaos<ref name=temps>{{cita noticia|títulu=Le jour où Hassan II a bombardé Israël|url=http://letempsmag.com/Articles/14/-y+jour+o%C3%B9+Hassan+II++a+bombard%C3%A9+Isra%C3%ABl/568|fechaaccesu=|periódicu=Le Temps}}</ref><br/> * 30 tanques.<ref name=temps/><br/> * 52 aviones de combate<ref name=temps/><br/> ---- '''Corea del Norte:'''<br/> * 20 pilotos<br/> * 19 personal non militar{{harvnp|Shazly|2003|pp=83-84}}<br/> ---- '''Arabia Saudita:'''<br/> * 3.000 soldaos<ref name=Rabinovich464-465/><br/> ---- '''Tunicia:'''<br/> * 1.000–2.000 soldaos.<ref name="tlas" /> |baxes1 = 2,521<ref name="autogenerated6" />–2,800<ref name="Garwych, p. 243" /><ref>Journal "الأهرام","Al Ahram". 14 d'ochobre de 1974</ref> muertos.<br /> * 7.250<ref>{{cita llibru |apellíu=Rabinovich |títulu=The Yom Kippur War |páxina=497}}</ref>–8.800<ref name="Garwych, p. 243" /> mancaos.<br /> * 293 prisioneros<br /> * 1063 tanques destruyíos, estropiaos o prindaos<ref name="Rabinovich, 496" /><br /> * 407 blindaos destruyíos o prindaos<br /> * 102–387 aviones de combate destruyíos<ref name="White House Military Briefing" /><ref>"القوة الثالثة، تاريخ القوات الجوية المصرية." ''Third Power: History of Egyptian Air Force'' Ali Mohammed Labib. páxs. 187</ref> |baxes2 = '''Exiptu:'''<br/> * 5.000<ref name="Garwych, p. 243" />–15.000<ref name="autogenerated87" /> muertos<br/> * 8.372 prisioneros<ref name="autogenerated2004" /><br/> '''Siria:'''<br/> 3.000<ref name="Garwych, p. 243" />–3.500<ref name="autogenerated87" /> muertos<br/> 392 prisioneros.<ref name="autogenerated2004" /><br/> '''Iraq:'''<br/> * 278 muertos<br/> * 898 mancaos<ref name="Dunstan, p. 200">Dunstan, p. 200.</ref><br/> 13 prisioneros.<ref name="autogenerated2004" /><br/> '''Xordania:'''<br/> * 23 muertos<br/> * 77 mancaos<ref name="Dunstan, p. 200"/><br/> '''Marruecos:'''<br/> 6 prisioneros.<ref name="autogenerated2004" /><br/> ---- '''Total''':<br/> * 8.000<ref name="Garwych, p. 243" />–18&nbsp;500<ref name="autogenerated87" /> muertos<br/> * 18&nbsp;000<ref name="Garwych, p. 243" />–35&nbsp;000<ref>Rabinovich, p. 497.</ref> mancaos<br/> * 8.783 prisioneros<br/> * 2.250<ref name="Rabinovich, 496-7" />–2.300<ref name="Garwych p 244" /> tanques destruyíos<br/> * 341<ref name="Garwych, p. 243" />–514<ref name="Herzog, 260" /> aviones de combate destruyíos<br/> * 19 buques de guerra fundíos<ref name="Herzog, War of Atonement, p 269" /> |campaña = Conflictu árabe-israelín |nota = Non toles fuercies espedicionaries actuaron en combate. }} La '''guerra de Yom Kippur''', '''guerra del Ramadán''' o '''guerra d'Ochobre''' ({{lang-ar|حرب أكتوبر}}, ''{{transl|ar|DIN|Ḥarb ʾUktōchigre}}'' o {{lang|ar|حرب تشرين}}, ''{{transl|ar|DIN|Ḥarb Tišrīn}}''; {{lang-he|מלחמת יום הכיפורים}}, ''{{transl|he|Milẖemet Yom HaKipurim}}'' o מלחמת יום כיפור, ''{{transl|he|Milẖemet Yom Kippur}}'') tamién conocida como la '''guerra árabe-israelina de 1973''', foi un conflictu bélicu llibráu pola coalición de países árabes lideraos per Exiptu y Siria contra Israel dende'l 6 al 25 d'ochobre de 1973. Cola esceición d'ataques aisllaos en territoriu israelín el 6 y 9 d'ochobre, les aiciones militares de combate mientres la guerra tuvieron llugar en territoriu árabe, sobremanera nel Sinaí y los Altos del Golán. Exiptu y Siria queríen recuperar el Sinaí y los Altos del Golán, respeutivamente. El presidente exipciu Anwar Sadat deseyaba tamién reabrir la Canal de Suez. La guerra empezó cuando la coalición árabe llanzó un ataque sorpresa conxuntu sobre les posiciones israelines nos territorios ocupaos por Israel en Yom Kippur, el día más sagráu del xudaísmu, que tamién se produció esi añu mientres el mes sagráu musulmán del Ramadán.<ref name="El-Gamasy 1993 181" /> Les fuercies exipciu y siriu cruciaron les llinies d'alto'l fueu pa entrar na península del Sinaí y los Altos del Golán, respeutivamente, que fueren prindaos per Israel na [[guerra de los Seis Díes]] de 1967. Tanto Estaos Xuníos como la Xunión Soviética empecipiaron esfuercios masivos de reabastecimiento a los sos respeutivos aliaos mientres la guerra, y esto llevó a un curtiu enfrentamientu ente les dos superpotencies nucleares.<ref name=Quandt>William B.Quandt, ''[https://books.google.com.ph/books?id=MVXxUGe9qEkC&dq=%22Peace+Process%22+%22William+Quandt%22&printsec=frontcover&source=bn&hl=en&ei=oTVxS6iOBYzq7AOQ3sGPCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CBIQ6AEwAw#v=snippet&q=War%20and%20Reassessment&f=false Peace Process: American diplomacy and the Arab-Israeli conflict since 1967]'', p. 104</ref> La guerra empezó con un encruz exipciu masivu y esitosu de la canal de Suez. Dempués de cruciar la llinia d'alto'l fueu, les fuercies exipcies avanzaron virtualmente ensin oposición na península del Sinaí. Dempués de tres díes, Israel movilizara a la mayoría de les sos fuercies y llográu detener la ofensiva exipcia, afaciéndose nun puntu muertu. Los sirios coordinen el so ataque nos Altos del Golán, coincidiendo cola ofensiva exipcia y primeramente amenaciaron les ganancies territoriales israelines. Dientro de tres díes, sicasí, les fuercies israelines llograren emburriar a los sirios de nuevu a les llinies d'alto'l fueu antes de la guerra. Depués, llanzaron una contraofensiva de fondura de cuatro díes a Siria. Dientro d'una selmana, l'artillería israelina empezó a bombardiar les contornes de Damascu. Como'l presidente exipciu Anwar Sadat empezó a esmolecese pola integridá del so principal aliáu, él creyó que la captura de dos pasos estratéxicos allugaos fondamente nel Sinaí fadríen la so posición más fuerte mientres les negociaciones. Poro, ordenó a los exipcios volver a la ofensiva, pero l'ataque foi repelido rápido. Los israelinos depués contraatacaron nel resquiebru ente los dos exércitos exipcios, cruciaron la canal de Suez escontra Exiptu, y empezaron a avanzar amodo escontra'l sur y escontra l'oeste, escontra Suez<ref>Hammad (2002), páxs. 237–276.</ref><ref name="Gawrych 1996, p.60">Gawrych (1996), p. 60.</ref> mientres una selmana d'intensos combates que infligieron baxes en dambos llaos. El 22 d'ochobre un altu'l fueu axustáu poles Naciones Xuníes desfíxose rápido, con cada llau culpando al otru pol incumplimientu. Pal 24 d'ochobre, los israelinos ameyoraren les sos posiciones considerablemente y completáu el so cercu del tercer exércitu exipciu y la ciudá de Suez. Esti acontecimientu condució a tensiones ente Estaos Xuníos y la Xunión Soviética. Como resultancia, un segundu alto'l fueu imponer de manera cooperativa'l 25 d'ochobre pa poner fin a la guerra. La guerra tuvo consecuencies de llargu algame. El mundu árabe, que fuera humildáu pola derrota desequilibrada de l'alianza exipciu-siriu-xordana na guerra de los Seis Díes, sintióse psicolóxicamente reivindicáu polos primeros ésitos nel conflictu. N'Israel, a pesar de los impresionantes llogros operacionales y tácticos nel campu de batalla, la guerra llevó a la reconocencia de que nun había garantía de que siempres apoderaría a los estaos árabes militarmente. Estos cambeos allanaron el camín pal procesu de paz subsiguiente. Los [[Alcuerdos de Camp David]] (1978) que siguieron dieron llugar a la devolución del Sinaí a Exiptu y la normalización de les rellaciones ente los dos países: la primer reconocencia pacífica d'Israel per parte d'un país árabe. Exiptu siguió'l so alloñamientu de la Xunión Soviética y abandonó la so área d'influencia na so totalidá. == Fondu == La guerra foi parte del [[conflictu árabe-israelín]], una disputa qu'incluyó munches batalles y guerres dende 1948, cuando se formó'l [[Estáu d'Israel]]. Mientres la [[guerra de los Seis Díes]] de 1967, Israel prindó la [[península del Sinaí]] d'Exiptu y aproximao la metá de los [[Altos del Golán]] de Siria. Según [[Jaim Herzog]]: {{cita|El 19 de xunu de 1967, el Gobiernu d'Unidá Nacional d'Israel votó unánimemente pa devolver el Sinaí a Exiptu y los Altos del Golán a Siria en cuenta de alcuerdos de paz. El Golán tendría que ser desmilitarizado y un arreglu especial sería axustáu polos Estrechos de Tirán. El gobiernu tamién decidió empecipiar negociaciones col rei Hussein de Xordania con al respeutive de la frontera oriental.<ref>Herzog, ''Heroes of Israel'', p. 253.</ref>}} El ministru de Rellaciones Esteriores israelina, Abba Eban, dixo que la decisión tenía de ser tresmitida a los Estaos árabes pol gobiernu d'Estaos Xuníos. En llugar d'ello, Estaos Xuníos foi informáu de la decisión, pero nun entendieron que yera pa tresmitila. Nun hai evidencia de que foi comunicada a Exiptu o Siria. La decisión caltúvose de callao, celosamente guardada, dientro de los círculos del gobiernu israelín y la ufierta foi retirada n'ochobre de 1967.<ref>Shlaim, p. 254.</ref> Shlomo Ben-Ami (ex-ministru d'Esteriores israelín, 2000/2001) desmiente específicamente la evaluación del gobiernu israelín, en sentíu contrariu nel momentu.<ref>{{cita llibru|autor=Shlomo Ben-Ami|títulu=Scars of War, Wounds of Peace - the Israeli-Arab Tragedy|añu=2005|editorial=Orion Books Ltd.|isbn=978-0-7538-2104-6|páxina=125|cita=But was there on 19 June 1967 an Israeli peace overture towards Syria and Egypt? Did the Israeli cabinet end its deliberations on that day with a decision to convey concrete peace proposals to its Arab neighbors along the lines as discussed in the Cabinet, or perhaps ask the American administration to do so on its behalf? Notwithstanding Abba Eban's (Israeli Minister of Foreign Affairs in 1967) insistence that this was indeed the case, there seems to be non solid evidence to corroborate his claim. Non formal peace proposal was made either direutly or indirectly by Israel.The Americans, who were briefed of the Cabinet's decision by Eban, were not asked to convey it to Cairo and Damascus as official peace proposals, nor were they given indications that Israel expected a reply. At the meeting of 19 June the Israeli government developed policy guidelines; it did not discuss a peace initiative, nor did it ever formalise it as such}}</ref> Tanto Exiptu y Siria deseyaben el regresu de la tierra perdida na guerra de los Seis Díes. En setiembre de 1967, la [[Resolvimientu de Ḥartum|Cume Árabe de Ḥartum]] emitió los trés non», resolviendo que nun habría «nin paz, nin reconocencia, nin negociación con Israel». Nos años posteriores a la guerra, Israel alzó llinies de fortificación, tantu nel Sinaí y los Altos del Golán. En 1971, Israel gastó $ 500 millones fortificando les sos posiciones sobre la Canal de Suez, una cadena de fortificaciones y terremplenes enormes conocida como la [[Linia Bar Lev]], el nome de xeneral israelín [[Jaim Bar-Lev]]. El presidente exipciu [[Gamal Abdel Nasser]] morrió en setiembre de 1970 y foi asocedíu por [[Anwar Sadat]]. En 1971, Sadat, en respuesta a una iniciativa de la ONX, fungiendo como intermediariu Gunnar Jarring, declaró que si Israel se comprometía a «la retirada de les sos fuercies armaes del Sinaí y la Franxa de Gaza», al llogru d'una solución xusta pal problema de los refuxaos», a «la retirada de les fuercies armaes israelines de tolos territorios ocupaos dende'l 5 de xunu de 1967», y a l'aplicación d'otres disposiciones del Resolvimientu 242 del Conseyu de Seguridá de la ONX como solicitó Jarring, Exiptu entós «va tar llistu pa entrar nun alcuerdu de paz con Israel». Israel respondió que nun se retiraría a les llinies anteriores al 5 de xunu.<ref name="response">"[http://www.mfa.gov.il/MFA/Foreign%20Relations/Israels%20Foreign%20Relations%20since%201947/1947-1974/28%20The%20Jarring%20initiative%20and%20the%20response-%208%20Febr The Jarring initiative and the response]", ''Israel's Foreign Relations'', Selected Documents, vols 1–2, 1947–1974. Consultáu'l 18 de setiembre de 2015.</ref> Sadat esperaba que al infligir una derrota inclusive llindada sobre los israelinos, la situación actual podría alteriase. [[Hafez al-Asad]], el líder de Siria, tenía un puntu de vista distinta. Él tenía poco interés na negociación y sintió que la reconquista de los Altos del Golán sería una opción puramente militar. Dempués de la guerra de los Seis Díes, Assad punxera en marcha un rearmamientu militar masivu y la esperanza de faer que Siria fuera'l poder militar dominante de los estaos árabes. Cola ayuda d'Exiptu, Assad consideró que'l so nuevu exércitu podría ganar de manera convincente contra Israel y asegurar asina'l papel de Siria na rexón. Assad namái vía que les negociaciones empezaren una vegada que los Altos del Golán fueren reconquistaos pola fuercia, lo qu'induciría a Israel a arrenunciar a la Ribera Occidental y Gaza, y faer otres concesiones. Sadat tamién tuvo importantes problemes internos en querer la guerra. «Los trés años en que Sadat tomara'l despachu [...] fueron los más desmoralizados na hestoria exipcia [...]. Una economía disecada añadida al desaliendu de la nación. La guerra yera una opción desesperada».<ref>Rabinovich, p. 13.</ref> Na so biografía de Sadat, Rafael Israeli argumentó que Sadat sintió que'l raigañu del problema taba na gran vergüenza de la guerra de los Seis Díes, y primero que cualquier reforma pudiera introducise sintió que la vergüenza había de ser superada. La economía d'Exiptu taba en ruines, pero Sadat sabía que les reformes fondes qu'él sentía yeren necesaries seríen fondamente impopulares ente los sectores de la población. Una victoria militar daría-y la popularidá que precisaba pa faer cambeos. Una parte de la población exipcia, más prominentemente estudiantes universitarios que llanzaron amplies protestes, deseyaba firmemente una guerra pa recuperar el Sinaí y foi bien cafiante que Sadat nun la punxera en marcha n'unu de los sos primeros trés años nel cargu. Los otros estaos árabes amosaron muncho más reticencia a comprometese dafechu con una nueva guerra. El rei [[Hussein de Xordania]] tarrecía otra importante perda de territoriu como asocediera na guerra de los Seis Díes, na que Xordania perdió tola [[Ribera Occidental]], territoriu que conquistara y anexáu en 1948-49, y que doblara la so población. Sadat tamién sofitaba la reclamación de la [[Organización de Lliberación de Palestina]] (OLP) a Cixordania y Gaza y nel casu d'una victoria prometió a [[Yasser Arafat]] que se-y daría control de los mesmos. Hussein inda vía a Cixordania como parte de Xordania y quería restaurala al so reinu. Per otra parte, mientres la [[Setiembre Negru (hestoria)|crisis de Setiembre Negru]] de 1970, una guerra civil casi españara ente la OLP y el gobiernu xordanu. Nesi conflictu, Siria interviniera militarmente nel llau de la OLP, sorprendiendo a Hussein. Iraq y Siria tamién teníen rellaciones tirantes, y los iraquinos negar a xunise a la ofensiva inicial. El Líbanu, que comparte una frontera con Israel, nun s'esperaba que se xuniera al esfuerciu de guerra árabe por cuenta del so pequeñu exércitu y la inestabilidá yá evidente. Los meses anteriores a la guerra vieron a Sadat participando nuna ofensiva diplomática pa tratar de ganar sofitu pa la guerra. Na seronda de 1973, reclamó'l respaldu de más d'un centenar d'estaos. Estos yeren la mayoría de los países de la [[Lliga Árabe]], el [[Movimientu de Países Ensin Alliniar]] y la [[Organización de la Unidá Africana]]. Sadat tamién trabayara pa ganase'l favor d'Europa y tuvo ciertu ésitu antes de la guerra. Gran Bretaña y Francia per primer vegada poner de parte de les potencies árabes contra Israel nel [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]. === Acontecimientos que conducieron a la guerra === Tres el refugu de la iniciativa de paz de Sadat, quien propunxera una retirada israelina completa a les fronteres anteriores a 1967 en cuenta de un pactu de non belixerancia;<ref>Rabinovich, p. 12.</ref>{{ensin referencies}} según Henry Kissinger, 4 meses antes de la guerra españara, ufiertó a Ismail, emisariu de Sadat, que la soberanía sobre la península del Sinaí retornaría a Exiptu, ya Israel retiraríase de tol Sinaí, sacante de dellos puntos estratéxicos. Ismail dixo que diba volver cola respuesta de Sadat, pero nunca tornó. Sadat yá se determinara na guerra. Namái una garantía d'Estaos Xuníos del cumplimientu de tol programa árabe nun tiempu curtiu podría haber disuadido a Sadat.<ref name="Kissinger2011p254"/> Sadat declaró qu'Exiptu taba dispuestu a «sacrificar un millón de soldaos exipcios» por recuperar el so territoriu perdíu.<ref name=morris2001_p390>Morris 2001, p. 390.</ref> Dende finales de 1972, Exiptu empecipió un esfuerciu concentráu p'aumentar les sos fuercies, recibiendo aviones de combate MiG-21; misiles antiaéreos SA-2, SA-3, SA-6 y SA-7; tanques T-55 y T-62; armes antitanque RPG-7; misiles empuestos antitanque AT-3 Sagger de la Xunión Soviética; y la meyora de les sos táctiques militares, basaes en doctrines de batalla soviétiques. Xenerales políticos, que tuvieron en gran parte la responsabilidá de la derrota en 1967, fueron sustituyíos por otros competentes.<ref>Heikal, 22.</ref> El papel de les superpotencies, tamién foi un factor importante na resultancia de les dos guerres. La política de la Xunión Soviética foi una de les causes de la debilidá militar d'Exiptu. El presidente Nasser namái foi capaz de llograr el material pa un muriu de defensa de misiles antiaéreos, dempués de visitar Moscú y clamiar a los líderes del Kremlin. Afirmó que si non se -yos daba provisiones, tendría que volver a Exiptu y dici-y al pueblu exipciu que Moscú los abandonó, y depués abandonar el poder a favor d'unu de los sos compañeros que fuera capaz de faer frente a los americanos. Los americanos depués tendríen el sartén pel mangu na rexón, cosa que Moscú nun podía dexar. [[Ficheru:Anwar Sadat cropped.jpg|thumb|Presidente exipciu [[Anwar Sadat]].]] Unu de los oxetivos ensin declarar d'Exiptu na [[Guerra de Gastadura]] yera obligar a la Xunión Soviética a abastecer a Exiptu con armes más avanzaes y material. Exiptu sintió la única forma de convencer a los líderes soviéticos de los defectos de la mayor parte del armamentu y defensa aérea suministraos a Exiptu dempués de 1967 yera poner a les armes soviétiques a prueba contra del armamentu avanzáu qu'Estaos Xuníos suministrara a Israel. La política de Nasser tres la derrota de 1967 entraba en conflictu cola de la Xunión Soviética. Los soviéticos intentaron evitar una nueva conflagración ente los árabes ya israelinos con cuenta de que nun dexase abasnar a una confrontación con Estaos Xuníos. La realidá de la situación fíxose evidente cuando les superpotencies axuntar en Oslo y alcordaron caltener el statu quo. Esto yera inaceptable pa los líderes exipcios, y cuando s'afayó que se taben faciendo preparativos exipcios pa cruciar la canal, fíxose imperativu espulsar a los soviéticos d'Exiptu. En xunetu de 1972, Sadat espulsó a casi la totalidá de los 20.000 asesores militares soviéticos nel país y reorientó la política esterior del país a ser más favorable a Estaos Xuníos. Los sirios permanecieron cerca de la Xunión Soviética. Los soviéticos pensaben que Sadat tenía escases posibilidaes en cualquier guerra. Alvirtieron que cualquier intentu de cruciar el fortificáu [[canal de Suez]] incurriría en perdes masives. Tanto los soviéticos y los americanos taben entós escorriendo la distensión, y nun teníen nengún interés en que'l Mediu Oriente desestabilizárase. Nuna xunta de xunu de 1973 col presidente d'Estaos Xuníos [[Richard Nixon]], el líder soviéticu [[Leonid Brezhnev]] propunxo qu'Israel tornara a la so frontera de 1967. Brezhnev dixo que si Israel nun lo faía «vamos tener dificultaes pa caltener la situación militar so control», una indicación de que la Xunión Soviética fuera incapaz de frenar los planes de Sadat.<ref>Rabinovich, p. 39.</ref> Nuna entrevista publicada na revista ''Newsweek'' (9 d'abril de 1973), el presidente Sadat amenació de nuevu cola guerra con Israel. En delles ocasiones mientres 1973, les fuercies árabes llevaron a cabo ejercicio a gran escala que poníen a los militares israelinos nel más altu nivel d'alerta, namái pa recular a los pocos díes. El lideralgu israelín yá se creía que si un ataque llevar a cabu, la [[Fuercia Aérea d'Israel]] (FAI) podría repelerlo. Casi un añu antes de la guerra, el 24 d'ochobre de 1972, en xunta col so Conseyu Supremu de les Fuercies Armaes, Sadat declaró la so intención de dir a la guerra con Israel, inclusive ensin el sofitu soviéticu fayadizu.<ref>Rabinovich, p. 25.</ref> La planificación empezara en 1971 y llevóse a cabu de callao absolutu, inclusive a los comandantes de la parte cimera del escalafón nun se-yos dixo de los planes de guerra hasta menos d'una selmana antes del ataque, y los soldaos nun fueron informaos hasta poques hores antes. El plan p'atacar a Israel coles mesmes con Siria foi nomáu en códigu ''Operación Badr'' (n'árabe significa «lluna llena»), n'honor a la [[batalla de Badr]], nel que los musulmanes baxu Mahoma ganaron a la tribu Quraysh de La Meca. === De la iniciativa hasta l'ataque por sorpresa === La [[Amen (axencia israelina)|Direición d'Intelixencia Militar]] (embrivíu como «Amen») del Departamentu d'Investigación de les [[Fuercies de Defensa d'Israel]] (FDI) foi responsable de formular estimaciones d'intelixencia israelina. Les sos evaluaciones sobre la probabilidá de guerra basar en dellos supuestos. De primeres, supúnxose correutamente que Siria nun diría a la guerra con Israel nun siendo qu'Exiptu fixera lo mesmo. De segundes, el departamentu foi informáu por Ashraf Marwan, el fíu políticu del ex-presidente Nasser que yera un axente d'altu nivel del Mossad,<ref name=mishandle/> qu'Exiptu quería recuperar tol Sinaí, pero nun diba dir a la guerra hasta que-y fueren suministraos los cazabombarderos MiG-23 pa neutralizar la Fuercia Aérea d'Israel, y los misiles Scud, pa ser utilizaos contra ciudaes israelines como un elementu de disuasión contra los ataques israelinos contra la infraestructura exipcia. Puesto que nun recibieren los MiG-23 y los misiles Scud namái llegaren a Exiptu dende Bulgaria a fines d'agostu y que tomaría cuatro meses pa entrenar a los equipos de tierra exipcios, Amen agoró que la guerra con Exiptu nun yera inminente. Esti camientu sobre los planes estratéxicos d'Exiptu, conocida como «el conceutu», perxudicó fuertemente'l pensamientu del departamentu y llevar a tornar otres alvertencies de la guerra. A mediaos de 1973, Amen taba casi dafechu al tanto de los planes de guerra árabes. Sabíase que los exércitos exipcios Segundu y Terceru intentaríen cruciar la canal de Suez y avanzar diez quilómetros nel Sinaí, siguíos por divisiones blindaes qu'avanzaríen escontra los pasos de Mitla y Gidi, y que les unidaes navales y paracaidistes entós intentaríen prindar Sharm el-Sheikh. Amen tamién taba al tanto de tolos detalles del plan de guerra siriu. Sicasí, los analistes israelinos, dempués de «el conceutu», nun creíen que los árabes yeren comprometíos a dir a la guerra.<ref name="intelligence">{{cita web|url=https://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/History/intel73.html |títulu=Israeli Intelligence and the Yom Kippur War of 1973 |editorial=Jewishvirtuallibrary.org}}</ref> Los exipcios fixeron enforma por promover esti conceutu erróneu. Tanto los israelinos y los americanos consideraron que la espulsión de los observadores militares soviéticos amenorgara gravemente la eficacia del exércitu exipciu. Los exipcios aseguráronse qu'esistiera un fluxu continuo d'información falsa nos problemes de caltenimientu y la falta de personal pa operar l'equipu más avanzáu. Los exipcios fixeron repitíos informes engañosos sobre la falta de pieces de repuestu, que tamién se dirixeron a los israelinos. Sadat comprometiérase mientres tanto tiempu na política suicida que les sos amenaces de guerra frecuentes taben siendo inoraes pel mundu. N'abril y mayu de 1973, la intelixencia israelina empezó la captación de señales clares de les intenciones d'Exiptu pa la guerra, reconociendo que tenía les divisiones y equipos necesarios pa cruciar la canal de Suez, y un paragües de misiles pa protexer a cualquier operación d'encruz d'un ataque aereu. Sicasí, el xefe d'Amen Eli Zeira inda taba seguru de que la probabilidá de guerra yera escasa.<ref name="intelligence" /> En mayu y agostu de 1973, l'exércitu exipciu llevó a cabo ejercicio militares cerca de la frontera, y Ashraf Marwan equivocadamente alvirtió qu'Exiptu y Siria podríen llanzar un ataque sorpresa'l 15 de mayu. L'exércitu israelín movilizar en respuesta a dambos exercicios, con un costu considerable. Estos exercicios yeren p'asegurar que los israelinos tornaben los preparativos de guerra reales xustu primero que l'ataque fuera llanzáu como otru exerciciu. === Exercicios militares exipcios y sirios === Na selmana previa al Yom Kippur, l'exércitu exipciu entamó un exerciciu d'entrenamientu d'una selmana xunto a la canal de Suez. La intelixencia israelina, detectando grandes movimientos de tropes escontra la canal, tornó estos movimientos como meros exercicios d'entrenamientu. Tamién se detectaron movimientos de les tropes siries escontra la frontera, al igual que la cancelación de los permisos y una llamada de reserves nel exércitu siriu. Considerar a estes actividaes esconcertantes, pero non una amenaza porque, Amen creía, nun atacaríen ensin Exiptu, y Exiptu nun atacaría hasta que l'armamentu que quería llegara. A pesar d'esta creencia, Israel unvió refuerzos a los Altos del Golán. Estes fuercies sirvieron pa xustificar les crítiques mientres los primeros díes de la guerra. El 27 y 30 de setiembre, dos llotes de reservistas fueron llamaos pol exércitu exipciu pa participar nestos exercicios. Dos díes antes del españíu de la guerra, el 4 d'ochobre, el comandu exipciu anunció públicamente la desmovilización parcial de los reservistas llamaos mientres el 27 de setiembre p'aselar barruntos nel llau israelín. Alredor de 20.000 soldaos fueron desmovilizados, y darréu a dalgunos d'estos homes dióse-yos permisu pa realizar la [[Umrah]] (pelegrinación) a [[La Meca]].{{harvnp|Shazly|2003|p=207}}<ref>Gawrych 1996, p. 24.</ref> Los informes amosaron tamién que se dieron instrucciones a los cadetes en colexos militares pa volver a entamar los sos cursos el 9 d'ochobre.<ref name="intelligence" /> El 1 d'ochobre, un investigador d'Amen, teniente Benjamín Siman-Tov, presentó una evaluación argumentando que los esplegues y exercicios exipcios a lo llargo de la canal de Suez paecíen ser un camuflaje pa una travesía real a la canal. Siman-Tov unvió una evaluación más refecha'l 3 d'ochobre. Dambes fueron inoraes pol so superior.<ref name="intelligence" /> Según el xeneral exipciu El-Gamasy, «Por iniciativa del personal d'operaciones, revisamos la situación in situ y desenvolvemos un marcu pa la operación ofensiva planiada. Estudiáronse les carauterístiques téuniques de la canal de Suez, el fluxu y la circulación de les marees, la velocidá de les corrientes y de la so direición, les hores d'escuridá y de lluz de la lluna, les condiciones meteorolóxiques, y les condiciones rellacionaes nel Mediterraneu y el Mar Bermeya».<ref name="El-Gamasy 1993 181">{{cita llibru |apellíu=El-Gamasy |títulu=The October War: Memoirs of Field Marshal El-Gamasy of Egypt |editorial=The American University in Cairo Press |añu=1993 |páxina=181}}</ref> Amás esplicó diciendo: «El sábadu 6 d'ochobre de 1973 (10 de Ramadán de 1393) foi'l día escoyíu pa la opción de setiembre-ochobre. Les condiciones pa una travesía yera bones, yera un día d'ayunu n'Israel, y la lluna nesi día, 10 de Ramadán, rellumó dende l'atapecer hasta la medianueche».<ref name="El-Gamasy 1993 181"/> La guerra coincidió esi añu col mes musulmán del Ramadán, cuando munchos soldaos musulmanes árabes tamién ayunan. Per otru llau, el fechu de que l'ataque foi llanzáu en Yom Kippur puede ayudar a Israel a axuntar más fácilmente les reserves de los sos llares y sinagogues, porque les carreteres y llinies de comunicación fueron en gran parte abiertes y esto sollivió la movilización y tresporte de los militares.{{ensin referencies}} A pesar de negase a participar, el rei Hussein de Xordania «axuntárase con Sadat y Assad n'Alexandría dos selmanes antes. Daes los barruntos mutuos prevalecientes ente los líderes árabes, yera pocu probable que-y dixeren los planes de guerra específicos. Pero yera probable que Sadat y Assad plantegaren la posibilidá d'una guerra contra Israel en términos más xenerales pa sentir la posibilidá de xunise a Xordania».<ref>Rabinovich, p. 51.</ref> Na nueche del 25 de setiembre, Hussein de callao voló a Tel Aviv p'alvertir a la primer ministra israelina [[Golda Meir]] d'un ataque siriu inminente. «‹¿Van a la guerra ensin los exipcios?›, preguntó la señora Meir. El rei dixo que nun lo creía. ‹Creo que [los exipcios] van cooperar›».<ref>Rabinovich, p. 50.</ref> Esta alvertencia foi inorada, y Amen concluyó que'l rei nun-y dixera nada que nun fuera yá conocíu. A lo llargo de setiembre, Israel recibió once advertencia de guerra de fontes bien asitiaes. Sicasí, el Direutor Xeneral del Mossad Zvi Zamir siguió aportunando en que la guerra nun yera una opción árabe, inclusive dempués de l'alvertencia de Hussein.<ref name="Rabinovich">Rabinovich, p. 57.</ref> Zamir más tarde remarcó qu'a cencielles non nos paeció qu'ellos fueren capaces [de guerra]».<ref name="Rabinovich" /> El día antes de la guerra, el xeneral [[Ariel Sharón]] amosóse fotografíes aérees y otros datos d'intelixencia con Yehoshua Saguy, el so oficial d'intelixencia de división. El xeneral Sharón diose cuenta de que la concentración de les fuercies exipcies a lo llargo de la canal foi muncho más allá de lo reparao mientres los exercicios d'entrenamientu, y que los exipcios habíen acumuláu tol so equipu d'encruz a lo llargo de la canal. Depués llamó al xeneral Shmuel Gonen, quien lo reemplazara como xefe del Comandu Sur, y espresó la so certidume de que la guerra yera inminente.<ref name="sharon life" /> El 4 y 5 d'ochobre, la esmolición de Zamir creció a midida que detectáronse signos adicionales d'un ataque inminente. Los asesores soviéticos y les sos families salieron d'Exiptu y Siria, los aviones de tresporte cargaos con equipu militar aterrizaron n'El Cairo y Damascu, y fotografíes aérees revelaron que les concentraciones d'Exiptu y Siria de tanques, infantería y misiles SAM taben nun nivel ensin precedentes. Según documentos desclasificaos de la [[Comisión Agranat]], el xeneral de brigada Yisrael Lior quien foi secretariu/agregáu militar de la primer ministra Golda Meir afirmó que'l Mossad sabía por Ashraf Marwan qu'un ataque diba asoceder sol disfraz d'un exerciciu militar una selmana primero qu'asocediera, pero'l procesu de pasar la información a la Oficina de la Primer Ministra fallara. La información terminó col asistente de xefe del Mossad Zvi Zamir, quien la pasó a les 12:30 a. m. del 5 d'ochobre. Acordies con l'allegamientu, un Zamir desenfocado y amoriáu estimó al asesor pola información y dixo que diba pasala a la oficina de la primer ministra na mañana.<ref name=mishandle>[http://www.timesofisrael.com/newly-released-papers-detail-depth-of-mishandling-of-yom-kippur-war-warnings/ Mossad's tip-off ahead of Yom Kippur "War did not reach prime minister, newly released papers show", ''Times of Israel'', 20 de setiembre de 2012.]</ref> Na nueche del 5–6 d'ochobre, Zamir personalmente foi a Europa p'axuntase con Marwan a medianueche.<ref name="intelligence" /> Marwan informólu de qu'un ataque siriu-exipciu conxuntu yera inminente. Sicasí, Marwan dixo equivocadamente a Zamir que l'ataque llevar a cabu al atapecer.<ref>{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/07/13/opinion/13iht-edblum.1.6645021.html |periódicu=The New York Times |autor=Howard Blum |títulu=Who killed Ashraf Marwan? |fecha=13 de xunetu de 2007}}</ref> Foi esta alvertenciasobremanera, xunto col gran númberu d'otres alvertencies, que finalmente afaló l'altu mandu israelín a tomar aición. Malapenes unes hores primero qu'empezara l'ataque, los pidíos salieron pa una parcial llamada a files de los reservistas israelinos.<ref name="library">Doron Geller, "[http://www.jafi.org.il/education/juice/service/week11.html Israeli Intelligence and the Yom Kippur War of 1973] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080513121838/http://www.jafi.org.il/education/juice/service/week11.html |date=2008-05-13 }}", "JUICE", The Department for Jewish Zionist Education, The Jewish Agency for Israel.</ref> L'ataque poles fuercies exipcies y siries tomó a Estaos Xuníos por sorpresa. Acordies con el futuru direutor de la CIA, y el secretariu de Defensa, Robert Gates, taba informando a un negociador d'armes d'Estaos Xuníos sobre la improbabilidá d'un conflictu armáu na rexón cuando s'enteró de la noticia del españíu de la guerra na radio. Per otru llau, la KGB enterar del ataque de mano, probablemente a partir de les sos fontes d'intelixencia n'Exiptu.<ref>Christopher Andrew and Vasili Mitrokhin, ''The World Was Going Our Way. The KGB and the Battle for the Third World'', Basic Books, 2006.</ref> === La falta d'un ataque preventivu israelín === [[Ficheru:Golda Meir2.jpg|thumb|Al enterase del inminente ataque, la [[primer ministru d'Israel|primer ministra d'Israel]] [[Golda Meir]] tomó la revesosa decisión de nun llanzar un ataque preventivu.]] La estratexa israelina foi, na so mayor parte, basada nel preceptu de que si la guerra yera inminente, Israel tenía de llanzar un ataque preventivu. Suponíase que los servicios d'intelixencia d'Israel daríen, nel peor de los casos, un avisu de 48 hores antes d'un ataque árabe. La primer ministra [[Golda Meir]], el ministru de Defensa [[Moshe Dayan]], y el Xefe del Estáu Mayor [[David Elazar]] axuntar a les 8:05 a.m. del día de Yom Kippur, seis hores primero que la guerra empezara. Dayan abrió la xunta col argumentu de que la guerra nun yera una certidume. Elazar depués presentó'l so argumentu a favor d'un ataque preventivu contra los aeródromos de Siria al mediudía, misiles sirios a les 3:00 p.m., y les fuercies de tierra de Siria a les 5:00 p.m. «Cuando se fixeron les presentaciones, la primer ministra tuvo zarrada na incertidume por unos intres, pero depués llegó a una decisión clara. Nun habría nengún ataque preventivu. Israel podría tar precisando l'ayuda d'Estaos Xuníos bien llueu y yera imperativu que nun diba ser culpáu por empecipiar la guerra. ‹Si atacamos primero, nun vamos llograr ayuda de naide›, dixo».<ref>Rabinovich, p. 89.</ref> Antes de la guerra, Kissinger y Nixon alvirtieron constantemente a Meir que nun tenía de ser responsable d'empecipiar una guerra n'Oriente Mediu.<ref name="Quandt1977">{{cita llibru |autor=William B. Quandt|títulu=Decade of Decisions: American Policy Toward the Arab–Israeli Conflict, 1967–1976|url=https://books.google.com/books?id=5CgBKRxP3twC&pg=PA155|fecha=1 de xineru de 1977|editorial=[[University of California Press]]|isbn=978-0-520-03469-3|páxina=169|cita=Kissinger and Nixon consistently warned Israel that she must not be responsible for initiating a Middle east war}}</ref> El 6 d'ochobre de 1973, día del entamu de la guerra, Kissinger dixo a Israel que nun diera un ataque preventivu, y Meir confirmó-y qu'Israel nun lo fadría.<ref>[http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB98/octwar-10.pdf The national security archive, declassified archival records, The October War and U.S. Policy.]</ref> Otros países desenvueltos, más dependientes del petroleu de la OPEP, tomaron con más seriedá l'amenaza d'un embargu de petroleu y el boicó comercial árabe, y dexaren de suministrar municiones a Israel. Como resultancia, Israel yera totalmente dependiente de los Estaos Xuníos pal reabastecimiento militar, y especialmente sensible a cualquier cosa que pudiera poner en peligru esa rellación. Dempués de que Meir tomara la so decisión, a les 10:15 a. m. axuntar col embaxador d'Estaos Xuníos Kenneth Keating col fin d'informar a Estaos Xuníos de qu'Israel nun tenía la intención d'empecipiar una guerra preventiva, y pidió que los esfuercios d'Estaos Xuníos fueren empobinaos a la prevención de la mesma. Una telegrama electrónicu col informe de Keating de la xunta foi unviáu a Estaos Xuníos a les 16:33 GMT (18:33, hora llocal).<ref>{{cita web|url=http://aad.archives.gov/aad/createpdf?rid=77417&dt=1573&dl=823| títulu=Government of Israel Concern about possible Syrian and Egyptian attack today| fechaaccesu=| editorial=[[United States Department of State]]| fecha=6 d'ochobre de 1973}}</ref><ref>Quandt 2005, [https://books.google.com/books?id=6Jm0YNKvQsAC&printsec=frontcover#PPA105,M1 p. 105].</ref> Un mensaxe llegó más tarde al Secretariu d'Estáu d'Estaos Xuníos, [[Henry Kissinger]], quien dixo: «Nun Adelantremos».<ref name=Sachar755>Sachar, Howard M. ''A History of Israel from the Rise of Zionism to Our Time''. Alfred A. Knopf, 2007, p. 755.</ref> Coles mesmes, Kissinger tamién encamentó a los soviéticos a utilizar la so influencia pa evitar la guerra, en contautu con Exiptu col mensaxe de la falta del derechu preferente de compra d'Israel, y unviaron mensaxes a otros gobiernos árabes pa consiguir la so ayuda nel llau de la moderación. Estos esfuercios tardíos fueron inútiles.<ref>William B. Quandt, ''Peace Process'', p. 105.</ref> Según Henry Kissinger, si Israel atacara primero, nun recibiría «nin un clavu».<ref>Rabinovich, p. 454.</ref> David Elazar propunxo una movilización de tola Fuercia Aérea y cuatro divisiones blindaes, un total de 100.000 a 120.000 soldaos; ente que Dayan favoreció una movilización de la Fuercia Aérea y dos divisiones blindaes, un total d'alredor de 70.000 tropes. Meir optó pola propuesta de Elazar.<ref>Gawrych 1996, p. 27.</ref> == La guerra == === Nel Sinaí === [[Ficheru:Hatzerim 290110 Sukhoi 7.jpg|thumb|right|Restos d'un [[Sukhoi Su-7]] exipciu baltáu sobre'l Sinaí el 6 d'ochobre n'exhibición nel Muséu de la Fuercia Aérea d'Israel.]] El Sinaí foi una vegada más l'escenariu de conflictu ente los israelinos y los exipcios, per quinta ocasión. Los exipcios preparárense pa un asaltu al traviés de la canal y esplegáu cinco divisiones por un total de 100&nbsp;000 soldaos, 1350&nbsp;tanques y 2000&nbsp;cañones y morteros pesaos pa l'arremetedura. Frente a ellos taben 450 soldaos de la Brigada Xerusalén, partíos en 16&nbsp;fortaleces a lo llargo de la [[canal de Suez]]. Había 290&nbsp;tanques israelinos en tol Sinaí estremaos en tres brigaes blindaes, y namái unu d'ellos esplegóse cerca de la canal, cuando empezaron les hostilidaes. Les grandes cabeces de ponte fueron establecíes na vera este'l 6 d'ochobre. Les fuercies blindaes israelines llanzaron contraataques del 6 al 8 d'ochobre, pero de cutiu yeren pocu sistemátiques y inadecuadamente sofitaes, y fueron refugaes principalmente polos exipciu usando misiles portátiles antitanque. Ente'l 9 d'ochobre y 12 d'ochobre, la respuesta d'Estaos Xuníos foi un llamáu a un altu'l fueu nel llugar. L'armamentu pa Israel empezó a fluyir en cantidaes modestes. Les unidaes exipcies xeneralmente nun avanzaron más allá d'una franxa poco fonda, por mieu a perder la proteición de les sos bateríes con [[Misil superficie-aire|misiles superficie-aire]] (SAM), que s'atopaben na oriella oeste de la canal. Na guerra de los Seis Díes, la Fuercia Aérea israelina cutiera a los exércitos árabes indefensos. Exiptu (y Siria) fortificaren el so llau de la llinia d'alto'l fueu con bateríes SAM proporcionaes pola Xunión Soviética, contra les cualos la Fuercia Aérea d'Israel nun tenía tiempu pa executar una operación de supresión de les defenses aérees enemigues (SEAD) debíu al factor sorpresa. Israel, qu'invirtiera gran parte del so presupuestu de defensa na construcción de la fuercia aérea más fuerte de la rexón, vería la eficacia de la so fuercia aérea acutada nes fases iniciales del conflictu pola presencia de SAM. El 9 d'ochobre, l'exércitu israelín decidió concentrar les sos reserves y aumentar los sos suministros, ente que los exipcios permanecieron a la defensiva estratéxica. Nixon y Kissinger retuvieron un nuevu suministru a gran escala d'armes a Israel. A falta de suministros, el gobiernu israelín a remolera aceptó un altu'l fueu nel llugar el 12 d'ochobre, pero Sadat negóse. Los soviéticos empezaron una ponte aérea d'armes a Siria y Exiptu. L'interés global d'Estaos Xuníos yera demostrar que les armes soviétiques nun podíen dictar la resultancia de los combates, por aciu el suministru a Israel. Con una ponte aérea en plenu apoxéu, Washington taba dispuestu a esperar hasta que l'ésitu israelín nel campu de batalla pudiera persuadir a los árabes y los soviéticos pa llevar la llucha al so fin. Decidió contraatacase una vegada a los blindaos exipcios qu'intentaben ampliar la cabeza de ponte más allá de la proteición del SAM. La estocada, con nome en código Operación Gazelle, foi llanzada'l 15 d'ochobre poles fuercies israelines que, encabezaes pola división d'[[Ariel Sharón]], aprucieron al traviés del corredor Tasa y cruciaron la canal de Suez escontra'l norte del [[Gran Llagu Amargosu]]. Dempués d'intensos combates, l'exércitu israelín avanzaba escontra El Cairo y movíase escontra'l sur, na vera este del Gran Llagu Amargosu y en gran midida pel sur de la canal hasta Puertu Suez. Yera importante pa los americanos que los combates terminaren, pos podría surdir del conflictu colos sos intereses vitales, y pa caltener l'autoestima de toles partes intacta. D'equí qu'indicaren una aceptación de la meyora israelina violando l'altu'l fueu; sicasí, Estaos Xuníos nun dexó la destrucción del 3º exércitu exipciu. El progresu israelín escontra El Cairo llegó al so fin cuando l'altu'l fueu foi declaráu'l 24 d'ochobre. ==== L'ataque exipciu ==== [[Ficheru:1973 sinai war maps.jpg|thumb|upright=2|La guerra de 1973 nel Sinaí, 6–15 d'ochobre.]] Antemanando un rápidu contraataque blindáu israelín colos sos trés divisiones blindaes, los exipcios armaren la so fuercia d'asaltu con un gran númberu d'armes antitanque portátiles propulsadas por cohetes, granaes y los menos numberosos pero más avanzaos misiles empuestos Sagger, que resultaron devastadores pa los primeres contraataques blindaos israelinos. Caúna de les cinco divisiones d'infantería que cruciaron la canal fueren forníos con cohetes RPG-7 y granaes RPG-43, y reforzaos con un batallón de misiles anti-tanque empuestos, yá que nun tendríen nengún sofitu blindáu mientres casi 12&nbsp;hores. Amás, los exipcios construyeren ramples separaes nos puntos d'encruz, algamando hasta 21&nbsp;m pa compensar el muriu de sable israelín, apurrir fueu de cobertoria pa la infantería d'asaltu y pa compensar los primeres contraataques blindaos israelinos. La escala y la eficacia de la estratexa exipcia d'esplegar estes armes antitanque, xunto cola incapacidá de los israelinos d'atayar el so usu col sofitu aereu cercanu (debíu al escudu SAM) contribuyeron en gran midida a los reveses israelinos de primeres de la guerra. [[Ficheru:Israeli A-4 Skyhawk Wreckage.jpg|thumb|Restos d'un [[A-4 Skyhawk]] israelín n'exhibición nel muséu de guerra d'Exiptu.]] [[Ficheru:MirageIIIShotDownByMiG-21.jpg|thumb|150px|[[Mirage III]] israelín baltáu por un [[MiG-21]] exipciu mientres la guerra d'ochobre.]] L'exércitu exipciu punxo un gran esfuerciu na busca d'una forma rápido y eficaz de romper les defenses israelines. Los israelinos habíen construyíu grandes y altos murios de sable de 18&nbsp;metros con una rimada de 60&nbsp;graos y reforzaos con formigón na llinia d'agua. Los inxenieros exipcios primeramente esperimentaron con cargues esplosives y escavadores pa estenar les torgues, primero que un oficial subalternu propunxera utilizar cañones d'agua a alta presión. La idea foi probada y comprobóse la so eficacia, y dellos cañones d'agua d'alta presión fueron importaos de Gran Bretaña y Alemaña Oriental. Los cañones d'agua rompieron efeutivamente les parés de sable utilizando agua de la canal. A les 02:00 p.m. del 6 d'ochobre, diose entamu a la ''Operación Badr'' con un gran ataque aereu. Más de 200 aviones exipcios realizaron ataques simultáneos contra trés bases aérees, bateríes de misiles Hawk, tres centros de comandu, posiciones d'artillería, y delles instalaciones de radares. Aeródromos en Refidim y Bir Tamada fueron puestos temporalmente fora de serviciu, y daños fueron infligidos a una batería Hawk en Ofir. L'asaltu aereu foi acompañáu por una andanada de más de 2.000 pieces d'artillería por un periodu de 53&nbsp;minutos contra la llinia Bar-Lev, puestos traseros de mandu de la zona y bases de concentración. L'autor Andrew McGregor afirmó que l'ésitu del primer ataque negó la necesidá d'una segunda arremetedura prevista. Exiptu reconoció la perda de 5 aviones mientres l'ataque. [[Kenneth M. Pollack]] escribió que 18&nbsp;aviones exipcios fueron baltaos, y que estes perdes llevaron a la cancelación de la segunda folada entamada. Nun compromisu notable mientres esti periodu, 2&nbsp;F-4Y Phantom israelinos retaron a 28 MiGs exipcios sobre Sharm el-Sheikh y dientro de media hora, baltaron ente siete y ocho MiG ensin perdes. Unu de los pilotos exipcios muertos foi'l capitán Atif Sadat, mediohermanu del presidente Sadat. Coles mesmes, 14 bombarderos exipcios Tupolev Tu-16 atacaron oxetivos israelinos nel Sinaí con misiles Kelt, ente qu'otros dos Tupolevs exipcios dispararon dos misiles Kelt nuna estación de radar nel centru d'Israel. Un misil foi baltáu por un Mirage de patrulla israelín, y el segundu cayó al mar. L'ataque foi un intentu d'alvertir a Israel de qu'Exiptu podría tomar represalies si bombardiaba oxetivos no fondo del territoriu exipciu. Al amparu de la andanada inicial d'artillería, la fuercia d'asaltu exipcia de 32&nbsp;000 infantes empezó cruciar la canal en doce ola en cinco árees d'encruz distintes, ente les 14:05 y les 17:30, no que se conocería como L'Encruz. Los exipcios torgaron a les fuercies israelines reforzar la llinia Bar Lev y dieron en atacar les fortificaciones israelines. Mentanto, los inxenieros pasaron a romper el muriu de sable. La Fuercia Aérea d'Israel llevó a cabo operaciones de interdicción aérea pa tratar d'evitar que les pontes fueren alzaos, pero sufrió perdes poles bateríes exipcios SAM. Los ataques aéreos fueron polo xeneral ineficaces, debíu al diseñu en corte de les pontes, qu'habilitaba'l so arreglu rápidu cuando yera cutíu. A pesar d'una feroz resistencia, la brigada de reserva israelina guarniendo nos fuertes Bar-Lev foi acorviada. Según Shazly, nun plazu de seis hores, quince puestos fortificaos fueren prindaos mientres les fuercies exipcies avanzaben dellos quilómetros nel Sinaí. El rexistru de Shazly foi apostáu por [[Kenneth M. Pollack]] quien señaló que, na so mayor parte, los fuertes solamente cayeron tres repitíos ataques per parte de fuercies cimeres o asedios enllargaos mientres munchos díes. La fortificación más septentrional de la llinia Bar Lev, que'l so nome en códigu yera «Fort Budapest», soportó asaltos repitíos y permaneció en manes israelines mientres la guerra. Una vegada que s'establecieron les pontes, la infantería adicional, coles restantes armes antitanque portátiles y ensin retrocesu, empezó a cruciar la canal, ente que los primeros tanques exipcios empezaron a cruciar a les 20:30. Los exipcios tamién intentaron aterrizar delles unidaes de comandu aerotresportaes en diverses árees nel Sinaí p'atrabancar la llegada de les reserves israelines. Esti intentu atopar con desastres, cuando los israelinos baltaron hasta venti helicópteros, causando munches baxes. El xeneral de división israelina (ret.) [[Jaim Herzog]] calculó perdes d'helicópteros exipcios como catorce. Otres fontes afirmen que «dellos helicópteros fueron baltaos con una perda total de vides», y que los pocos comandos que llograron aterrizar yeren ineficaces y nun presentaron namás que una molestia». Kenneth Pollack afirmó qu'a pesar de les sos fuertes perdes, los comandos exipcios llucharon escepcionalmente duru y crearon una considerable llerza, lo que llevó a los israelinos a tomar procuros qu'atrabancaron la so capacidá pa concentrase en detener l'asaltu al traviés de la canal. Les fuercies exipcies avanzaron aproximao 4 a 5&nbsp;km nel desiertu de Sinaí con dos exércitos (dambos cuerpos en tamañu pa los estándares occidentales, incluyida la segunda división d'infantería nel norte del segundu exércitu). Pela mañana siguiente, unos 850 tanques cruciaren la canal. Na so descripción de la guerra, Saad El Shazly señaló que pa la mañana del 7 d'ochobre, los exipcios habíen perdíu 280 soldaos y 20 tanques, anque esti rexistru apuéstase. La mayoría de los soldaos israelinos defensores de la llinia Bar-Lev fueron muertos o mancaos, y unos 200 fueron fechos prisioneros. Nos díes posteriores, dellos defensores de la llinia Bar-Lev llograron romper el cercu exipciu y tornar a les sos llinies, o fueron estrayíos mientres contraataques israelines que vinieron dempués. Mientres los próximos díes, la Fuercia Aérea Israelina (IAF) desempeñó un papel mínimu na llucha en gran midida porque yera necesaria pa faer frente a la simultánea, y n'última instancia, más amenazante, invasión siria de los Altos del Golán. Les fuercies exipcies entós consolidaron les sos posiciones iniciales. El 7 d'ochobre, les cabeces de ponte ampliáronse un adicional 4 km, coles mesmes refugando contraatacar israelines. Nel norte, la 18ª División exipcia atacó la llocalidá d'El-Qantarah el-Sharqiyya, engabitando les fuercies israelines en y alredor de la ciudá. Los combates fueron zarraos, y dacuando cuerpu a cuerpu. Los exipcios viéronse obligaos a destruyir los edificios de la ciudá. Pela tarde, la mayor parte de la ciudá taba en manes exipcies. El-Qantarah taba dafechu estenáu pa la mañana siguiente. Mentanto, los comandos exipcios llanzaos el 6 d'ochobre empezaron a atopase coles reserves israelines a la mañana siguiente. Dambos bandos sufrieron fuertes perdes, pero los comandos tuvieron ésitu en retrasar el movimientu de les reserves israelines escontra'l frente. Estes operaciones especiales de cutiu llevaron al tracamundiu y ansiedá ente los comandantes israelinos, qu'emponderaron a los comandos exipcios. Esti puntu de vista foi contradichu por otres fontes que declaren que pocos comandos llegaron a los sos oxetivos, y fueron polo xeneral namás que una molestia. Según Abraham Rabinovich, namái los comandos cercanos a Baluza y aquellos que bloquiaron el camín a Fort Budapest tuvieron ésitos medibles. De los 1.700 comandos exipcios inxertaos detrás de les llinies israelines mientres la guerra, 740 fueron muertos, munchos nos helicópteros baltaos, y 330 fechos prisioneros. ==== El fallíu contraataque israelín ==== [[Ficheru:destroyed m60.jpg|thumb|Un tanque israelín [[M60 Patton]] destruyíu nel Sinaí.]] El 7 d'ochobre, David Elazar visitó a Shmuel Gonen, comandante del frente sur d'Israel (quien namái tomara'l cargu tres meses antes, tres l'arrenunciu de Ariel Sharón) y axuntóse colos comandantes israelinos. Los israelinos entamaron un contraataque cautelosu a otru día pola 162ª División Blindada de Abraham Adan. El mesmu día, la Fuercia Aérea d'Israel llevó a cabu la Operación Tagar, coles mires de neutralizar les bases de la Fuercia Aérea d'Exiptu y del so escudu antimisiles. Siete bases aérees exipcies sufrieron daños cola perda de dos A-4 Skyhawk y los sos pilotos. Dos ataques más planiaos fueron atayaos por cuenta de la creciente necesidá de poder aereu nel frente siriu. La FAI llevó a cabu ataques aéreos adicionales contra les fuercies exipcies na vera este de la canal, según los informes, infligiendo graves perdes. Aviones israelinos llevaren a cabo ciento d'incursiones contra oxetivos exipcios a otru día, pero l'escudu SAM exipciu causó fuertes perdes. Les baxes israelines consistíen en tres aviones por cada 200 vuelos de combate, un ritmu insostenible. Los israelinos respondieron escurriendo rápido nueves táctiques p'atayar les defenses aérees exipcies. El 8 d'ochobre, dempués de que Elazar retiróse, Gonen camudó los planes sobre la base de los más optimistes informes del terrén. La división de Adan taba compuesta por trés brigaes, con un total de 183 tanques. Una de les brigaes inda taba nel camín a la zona, y participaría nel ataque al mediudía, xunto con una brigada d'infantería mecanizada de sofitu con un adicional de 44 tanques. El contraataque israelín taba na direición de los puntos fortificaos Bar Lev y frente a la ciudá de Ismailía, contra l'atrincherada infantería exipcia. Nuna serie d'ataques mal coordinaos, que fueron refugaos por una fuerte resistencia, los israelinos sufrieron fuertes perdes. Esa tarde, les fuercies exipcies avanzaron una vegada más p'afondar les sos cabeces de ponte, y como resultáu los israelinos perdieron delles posiciones estratéxiques. Otros ataques israelinos pa recuperar el terrén perdíu fueron infructuosos. Escontra l'anochar, un contraataque exipciu foi refugáu cola perda de 50 tanques exipcios pola 143ª división acorazada israelina, liderada pol xeneral Ariel Sharón, que fuera reintegrado como comandante de división al empiezu de la guerra. Garwych, citando fontes exipcies, documentó les perdes de tanques exipcios hasta'l 13 d'ochobre en 240. [[Ficheru:Israeli Tank Battles Egyptian Forces in the Sinai Desert - Flickr - Israel Defense Forces.jpg|thumb|Un [[Centurion (carru de combate)|Centurion]] israelín operando nel Sinaí.]] ==== Estabilización temporal ==== Según Herzog, el 9 d'ochobre'l frente estabilizárase. Los exipcios nun pudieron avanzar más, y los ataques blindaos exipcios el 9-10 d'ochobre fueron refugaos con grandes perdes. Sicasí, esta afirmación foi apostada por Shazly, quien afirmó que los exipcios siguieron avanzando y ameyorando les sos posiciones tamién el 10 d'ochobre. Señaló un compromisu, qu'arreyó a los elementos de la 1ª Brigada d'Infantería, adscrita a la 19ª División, que prindó Aaiún Mousa, al sur de Suez. La 1ª Brigada Mecanizada exipcia llanzó un ataque fallíu escontra'l sur, a lo llargo del Golfu de Suez, en direición a Ras Sudar. Al salir de la seguridá de la sombriella SAM, la fuercia foi atacada pola aviación israelina y sufrió grandes perdes. Shazly citó esta esperiencia como base p'aguantar la presión del ministru de Guerra, el xeneral Ahmad Ismail Ali p'atacar escontra l'este, escontra Mitla y Gidi Passes. Ente'l 10 y 13 d'ochobre, dambes partes abstener de cualquier aición a gran escala, y la situación yera relativamente estable. Dambos bandos llanzaron ataques a pequeña escala, y los exipcios utilizaron helicópteros pa unviar comandos detrás de les llinies israelines. Dellos helicópteros exipcios fueron baltaos, y eses fuercies de comandu que llograron aterrizar fueron rápido destruyíes por Koah Patzi, un pelotón de doce homes consistente n'axentes de la unidá Sayeret Shaked. Nun compromisu clave'l 13 d'ochobre, Koah Patzi destruyó una particularmente grande incursión y mató a cerca d'un centenar de comandos exipcios. ==== El fallíu ataque exipciu ==== El xeneral Shazly opúnxose firmemente a cualquier meyora escontra l'este, que dexaría a los blindaos ensin cobertoria aérea fayadiza. Él foi desautorizáu pol xeneral Ismail y Sadat, que los sos oxetivos yeren apoderase de los estratéxicos pasos de Mitla y Gidi y el centru neurálxicu d'Israel en Refidim, esperando que solliviaría la presión sobre los sirios (que taben a la defensiva) al obligar a Israel a mover les sos divisiones del Golán escontra'l Sinaí. [[Ficheru:1973 sinai war maps2.jpg|thumb|upright=2|La guerra de 1973 nel Sinaí, 15–24 d'ochobre.]] Los Segundu y Tercer exércitos recibieron la orde d'atacar escontra l'este en seis truñaes simultánees sobre un ampliu frente, dexando tras cinco divisiones d'infantería pa caltener les cabeces de ponte. Forzar atacantes, que consistíen en 800-1.000&nbsp;tanques, nun tendríen la cubierta SAM, polo que la Fuercia Aérea d'Exiptu encargar de la defensa d'estes fuercies de los ataques aéreos israelinos. Blindaos y unidaes mecanizadas empezaron l'ataque'l 14 d'ochobre col sofitu de l'artillería. Taben en contra de 700-750&nbsp;tanques israelinos. Preparatorio pal ataque con tanques, helicópteros exipcios dexaron a 100 comandos cerca de la ruta llateral p'alteriar la retaguardia israelina. Una unidá de reconocencia israelina rápido ganar, matando a 60 y tomando numberosos prisioneros. Inda débiles poles grandes perda de los sos comandos que sufrieren nel primer día de la guerra, los exipcios nun pudieron o nun quixeron aplicar nueves operaciones de comandu que fueren planiaes en xunto col ataque armáu. L'emburrie blindáu exipciu sufrió grandes perdes. En llugar de concentrar les fuercies de maniobra, sacante pol emburrie del llechu del ríu, unidaes exipcies llanzaron ataques fronteros contra les defenses israelines. L'ataque exipciu foi decididamente refugáu. Siquier 250 tanques exipcios y unos 200 vehículos blindaos fueron destruyíos. Les baxes exipcies entepasaron el millar. Menos de 40 tanques israelinos viéronse afeutaos y toos menos seis d'ellos fueron reparaos polos equipos de caltenimientu israelinos y tornaron al serviciu, ente que les baxes israelines calcular en 665. [[Kenneth M. Pollack]] atribúye-y una esitosa incursión d'un comandu israelín a entamos del 14 d'ochobre contra un sitiu exipciu de intercepción de señales en Jebel Ataqah, atayando seriamente al comandu y control exipciu y contribuyendo a la so rotura mientres el compromisu. ==== Considerancies del ataque entamáu israelín ==== Cola situación nel frente siriu estabilizáu, l'altu mandu israelín alcordó que llegara'l momentu pa un contraataque israelín y un golpe cruciando la canal. El xeneral Sharón abogó por un encruz de momentu en Deversoir nel cantu norte del Gran Llagu Amargosu. El 9 d'ochobre, una fuercia de reconocencia axunta a la brigada del coronel Amnón Reshef detectó una fienda ente los exércitos exipcios Segundu y Terceru nesti sector. Según el xeneral Gamasy, la fienda fuera detectáu por un avión espía d'Estaos Xuníos SR-71. El xefe d'Estáu Mayor, Elazar, y el xeneral Jaim Bar-Lev, que reemplazaba temporalmente a Gonen como Xefe del Comandu Sur, alcordaron qu'esi yera'l llugar ideal pal encruz. Sicasí, dáu'l tamañu de les reserves de los blindaos exipcios, los israelinos decidieron esperar a una oportunidá que-yos dexara amenorgar les fuercies acorazaes exipcies antes d'empecipiar cualquier encruz. La oportunidá llegó'l 12 d'ochobre, cuando la intelixencia israelina detectó nicios de que los exipcios taben preparándose pa un importante emburrie blindáu. Este foi precisamente'l momentu en que los israelinos taben esperando. Finalmente pudieron utilizar les sos ventayes en velocidá, maniobra y l'artillería del tanque, ámbitos nos que sobresalieron. Una vegada que les fuercies blindaes exipcies fueron amenorgaes lo suficiente, los israelinos empecipiaron el so propiu encruz de canal. ==== La recuperación israelina: cruciando la canal ==== [[Ficheru:Israeli Tanks Cross the Suez Canal - Flickr - Israel Defense Forces.jpg|thumb|Tanques israelinos cruciando la Canal de Suez.]] Los israelinos darréu siguieron l'ataque exipciu fallíu del 14 d'ochobre con un contraataque multidivisional al traviés de la fienda ente los exércitos exipcios Segundu y Terceru. La 143ª División de Sharón, agora reforzada con una brigada de paracaidistes al mandu del coronel Danny Matt, tuvo la xera d'establecer cabeces de ponte nes veres este y oeste de la canal. Les 162ª y 252ª Divisiones Blindaes, comandadas polos xenerales Abraham Adan y Kalman Magen respeutivamente, tendríen que cruciar depués al traviés de la fienda a orellar oeste de la canal y xirar escontra'l sur, arrodiando'l tercer exércitu. La ofensiva llamar en clave Operación Homes Fuertes de Corazón o, alternativamente, la Operación Valiant. Na nueche del 15 d'ochobre, 750 de los paracaidistes del coronel Matt cruciaron la canal en llanches neumátiques. Llueu se-yos xunieron los tanques tresportaos en balses motorizadas ya infantería adicional. La fuercia nun atopó resistencia primeramente y esvalixóse pa escontra fora en grupos d'asaltu, atacando convóis de suministros, sitios SAM, centros loxísticos y cualquier cosa de valor militar, dando prioridá a los SAM. Los ataques a los sitios SAM furaron un furacu na pantalla antiaérea exipcia y dexaron a encomalo Aérea Israelina atacar con mayor agresividá oxetivos terrestres exipcios. Na nueche del 15 d'ochobre, 20 tanques israelinos y 7 APC sol mandu del coronel Jaim Erez cruciaron la canal y enfusaron 12 quilómetros en tierra firme exipcia, tomando a los exipcios por sorpresa. Mientres les primeres 24 hores, la fuercia de Erez atacó sitios SAM y columnes militares con impunidá. Na mañana del 17 d'ochobre, foi atacáu pola 23ª Brigada Blindada exipcia, pero llogró repeler l'ataque. Aquel día, los sirios yá nun plantegaben una amenaza creíble y los israelinos fueron capaces de camudar el so poder aereu al sur en sofitu de la ofensiva. La combinación d'un paragües SAM exipciu debilitáu y una mayor concentración de cazabombarderos israelines fixeron que la FAI fuera capaz d'aumentar en gran midida incursiones contra oxetivos militares exipcios, incluyíos los convóis, blindaos y aeródromos. Les pontes exipcies al traviés de la canal resultaron estropiaos n'ataques aéreos y d'artillería israelín. Los aviones israelinos empezaron a atacar sitios SAM y radares exipcios, lo que provocó que'l xeneral Ismail retirara gran parte de los equipos de defensa aérea exipcios. Esto de la mesma dio a la FAI entá mayor llibertá pa operar nel espaciu aereu exipciu. Aviones israelinos tamién atacaron y destruyeron los cables de comunicación soterraños en Banha nel delta del Nilu, lo qu'obligó a los exipcios tresmitir mensaxes selectivos de la radio, que podríen ser interceptaos. Amás de los cables en Banha, Israel abstener d'atacar la infraestructura económico y estratéxico arriendes de una amenaza exipcia de tomar represalies contra ciudaes israelines con misiles Scud. Aviones israelinos bombardiaron bateríes Scud exipcies en Port Said delles vegaes. La Fuercia Aérea d'Exiptu intentó interceptar vuelos de combate de la FAI y atacar a les fuercies terrestres israelines, pero sufrió grandes perdes en combates aéreos y de les defenses aérees israelines, ente que infligieron llixeres perdes d'aeronaves sobre los israelinos. Les batalles aérees más fuertes tuvieron llugar sobre'l delta del Nilu, al norte, onde los israelinos intentaron repetidamente destruyir les bases aérees exipcies. ==== Asegurando la cabeza de ponte ==== A pesar del ésitu que los israelinos teníen na oriella oeste, los xenerales Bar-Lev y Elazar ordenaron a Sharón concentrase n'asegurar la cabeza de ponte na vera este. Ordenáronlu qu'estenara les carreteres que conducíen a la canal según una posición conocida como la Granxa China, al norte y cerca de Deversoir, el pasu israelín. Sharón oxetó y pidió permisu pa espandir y travesar la cabeza de ponte en orellar oeste, argumentando que tal maniobra causaría los colapsu de les fuercies exipcies na vera este. Pero l'altu mandu israelín aportunó, creyendo qu'hasta que la vera este tuviera segura, les fuercies en oriéllalo oeste podríen ser cortaes. Sharón foi desautorizáu polos sos superiores y tuvo que vencer. El 16 d'ochobre, unvió a la Brigada de Amnon Reshef p'atacar la Granxa China. Otres fuercies de les FDI atacaron a les fuercies exipcies atrincheraes qu'apoderaben les carreteres de la canal. Dempués de tres díes de lluches amargoses y cercanes, los israelinos llograron desallugar a les fuercies exipcies numbéricamente cimeres. Los israelinos sufrieron cerca de 300 muertos, 1.000 mancaos y 56 tanques. Los exipcios sufrieron más baxes, incluyendo 118 tanques destruyíos y 15 prindaos. ==== Respuesta exipcia al encruz israelín ==== [[Ficheru:IDF Ismailia Clash.jpg|thumb|250x|Soldaos israelinos mientres la [[batalla de Ismailía]]. Unu d'ellos prindó un [[RPG-7]] exipciu.]] Mentanto, los exipcios nun llograron captar l'algame y la magnitú del encruz israelín, nin apreciaron la so intención y propósitu. Esto debió en parte a los intentos de los comandantes de campu exipciu de ofuscar los informes sobre l'encruz israelín y en parte por cuenta de un falsu camientu de que l'encruz de la canal yera puramente una distraición pa una ofensiva mayor de les FDI empobinada al lladral derechu del Segundu Exércitu. Arriendes d'ello, el 16 d'ochobre, el xeneral Shazly ordenó a la 21ª División Blindada atacar escontra'l sur y a la 25ª Brigada Blindada Independiente, fornida con [[T-62]], p'atacar escontra'l norte nuna [[movimientu de pinza]] pa esaniciar la percibida amenaza al Segundu Exércitu. Los exipcios fallaron en reconocer la zona y nun sabíen que, a estes altures, la 162ª División Blindada de Adan taba na redoma. Amás, la 21ª y la 25ª nun coordinaron los sos ataques, dexando que la División del Xeneral Adan fixera frente a cada fuercia individualmente. Adan concentró'l so ataque contra la 21ª División Blindada, destruyendo 50-60 tanques exipcios y obligando al restu a retirase. Depués dirixóse escontra'l sur y emboscó a la 25ª Brigada Blindada Independiente, destruyendo 86 de les sos 96 tanques y toes los sos [[Tresporte blindáu de personal|APCs]], en cuenta de la perda de solu trés tanques. [[Ficheru:M48 tank wrecks at Suez Canal 1981.jpg|thumb|left|Unos tanques [[M48 Patton]] israelinos destruyíos nos bancos de la canal de Suez.]] L'artillería exipcio bombardeó la ponte israelina sobre la canal na mañana del 17 d'ochobre, solmenando dellos golpes. La Fuercia Aérea exipcia llanzó repitíos bombardeos, dalgunes con hasta venti aviones, pa remover la ponte y les balses, estropiando la ponte. Los exipcios tuvieron que cerrar los sos sitios SAM mientres estes redaes, dexando a los combatientes israelinos interceptar a los exipcios. Los exipcios perdieron 16 aviones y 7 helicópteros, ente que los israelinos perdieron 6 aviones. La ponte foi estropiáu, y el Cartelu Xeneral de los Paracaidistes israelín, que taba cerca de la ponte, tamién foi cutíu, mancando al comandante y al so ayudante. Mientres la nueche, la ponte foi reparáu, pero solo un puñáu de fuercies israelines crució. Según Jaim Herzog, los exipcios siguieron atacando la cabeza de ponte hasta l'altu'l fueu, usando l'artillería y los morteros pa encender decenes de millares d'obuses nel área del encruz. Los aviones exipcios intentaron bombardiar la ponte tolos díes, y los helicópteros llanzaron misiones suicides, faciendo intentos de llanzar barriles de napalm na ponte y la cabeza de ponte. Les pontes fueron estropiaos delles vegaes, y tuvieron que ser reparaos pela nueche. Los ataques causaron fuertes baxes, y munchos tanques fueron fundíos cuando les sos balses fueron cutíes. Los comandos exipcios y los buzos militares, con sofitu armáu, llanzaron un ataque terrestre contra la cabeza de ponte, que foi refugáu cola perda de 10 tanques. Dos posteriores contraataques exipcios tamién fueron derrotaos. Dempués del fracasu de contraatacar del 17 d'ochobre, el personal xeneral exipciu adulces empezó a dase cuenta de la magnitú de la ofensiva israelina. A principios del 18 d'ochobre, los soviéticos amosaron imáxenes satelitales a Sadat de les fuercies israelines qu'operaben na oriella oeste. Sollertáu, Sadat unvió a Shazly al frente pa evaluar la situación de primera mano. Yá nun confiaba nos sos comandantes de campu p'apurrir informes precisos. Shazly confirmó que los israelinos teníen a lo menos una división en orellar oeste y taben enanchando la so cabeza de ponte. Abogó por retirar la mayor parte de los blindaos exipcios de la vera este pa faer frente a la creciente amenaza israelina na oriella oeste. Sadat refugó categóricamente esti encamientu ya inclusive amenació a Shazly con una corte marcial. Ahmad Ismail Ali encamentó que Sadat primiera por un altu'l fueu pa evitar que los israelinos esploten los sos ésitos. ==== Les fuercies israelines crucien la canal de Suez ==== Les fuercies israelines agora taben cruciando al traviés de la canal en dos pontes, incluyendo unu de diseñu propiu, y balses motorizadas. Los inxenieros israelinos, sol xeneral de brigada Dan Even, trabayaren so intensu fueu exipcio pa establecer les pontes, y más de 100 fueron asesinaos y cientos más mancaos. L'encruz foi difícil debíu al fueu d'artillería exipcio, anque a les 4:00 am, dos de les brigaes de Adan taben na oriella oeste de la canal. Na mañana del 18 d'ochobre, les fuercies de Sharón na oriella oeste llanzaron una ofensiva escontra Ismailía, emburriando amodo a la brigada exipcia de paracaidistes qu'ocupaba la muralla de sable escontra'l norte p'ampliar la cabeza de ponte. Dalgunes de les sos unidaes intentaron movese escontra l'oeste, pero fueron deteníes nel encruz de carreteres de Nefalia. La división de Adan avanzó escontra'l sur, en direición a la ciudá de Suez, ente que la división de Magen atacó escontra l'oeste, en direición a El Cairo, y escontra el sur, en direición a Adabiya. El 19 d'ochobre, una de les brigaes de Sharón siguió atacando a los paracaidistes exipcios escontra'l norte, en direición a Ismailía, hasta que los israelinos tuvieron a 8 o 10 km de la ciudá. Sharón esperaba apoderase de la ciudá y cortar asina les llinies loxístiques y de suministru pa la mayor parte del Segundu Exércitu exipciu. La segunda brigada de Sharón empezó a cruciar la canal. Los elementos avanzaos de la brigada treslladar al campamentu de Abu Sultan, dende onde se treslladaron al norte pa tomar Orcha, una base loxística exipcia defendida por un batallón de comandos. Los soldaos d'infantería israelines estenaron les trincheres y los búnkeres, de cutiu participando en combate cuerpu a cuerpu, mientres los tanques mover al so llau y disparaben contra les seiciones de la trinchera al so frente. La posición tuvo asegurada antes del anochar. Más de 300 exipcios morrieron y 50 fueron fechos prisioneros, ente que los israelinos sufrieron 18 muertos. La cayida de Orcha causó'l colapsu de la llinia defensiva exipcia, dexando a más tropes israelines consiguir llegar a terremplén de sable. Ellí, fueron capaces de sofitar a les tropes israelines que s'enfrentaben a la cresta de Missouri, una posición ocupada polos exipciu na llinia Bar-Lev que podría representar una amenaza pal encruz israelín. Esi mesmu día, los paracaidistes israelinos que participaron na campaña de Sharón emburriaron a los exipcios lo suficientemente lloñe por que les pontes israelines tuvieren fora de la vista de los observadores de l'artillería exipcio, anque los exipcios siguieron bombardiando la zona. Mientres los israelinos atacaben en direición escontra Ismailía, los exipcios llucharon una batalla dilatoria, cayendo en posiciones defensives más al norte, cuando se vieron sometíos a una creciente presión de la ofensiva terrestre israelina, xunto con ataques aéreos. El 21 d'ochobre, una de les brigaes de Sharón taba ocupando les contornes de la ciudá, pero enfrentar a la feroz resistencia de los paracaidistes y comandos exipcios. Esi mesmu día, la última unidá restante de Sharón na vera este atacó la cresta de Missouri. Shmuel Gonen esixera a Sharón prindar la posición, y Sharón ordenara l'ataque a remolera. L'ataque foi precedíu por un ataque aereu que causó la fuxida de cientos de soldaos exipcios y miles d'otros atrincheráronse. Un batallón atacó dende'l sur, destruyendo 20 tanques y superando les posiciones d'infantería antes de ser deteníu por cohetes Sagger y campos de mines. Otru batallón atacó dende'l suroeste, y foi deteníu pola infantería fortificada. Los israelinos llograron ocupar un terciu de la cresta de Missouri. El ministru de Defensa [[Moshé Dayán]] derogó les órdenes de los superiores de Sharón pa siguir l'ataque. Sicasí, los israelinos siguieron avanzando na oriella oeste. Según los israelinos, la cabeza de ponte de les FDI tenía 40 km (25 la mio) d'anchu y 32 km (20 el mio) de fondura a finales del 21 d'ochobre. El 22 d'ochobre, los defensores exipcios de Ismailía ocupaben la so última llinia de defensa, pero llograron repeler un intentu israelín de dir detrás de Ismailía y arrodiar la ciudá, y atacaron a delles de les tropes de Sharón escontra la canal Sweetwater. La meyora israelina sobre Ismailía foi deteníu a 10 km al sur de la ciudá. Dambes partes sufrieren grandes perdes. Nel frente norte, los israelinos tamién atacaron Port Said, enfrentando tropes exipcies y una unidá tunecina de 900 homes, que llucharon nuna batalla defensiva. El gobiernu exipciu afirmó que la ciudá foi bombardiada repetidamente por aviones israelinos y que cientos de civiles resultaron muertos o mancaos. Adan y Magen mover escontra'l sur, ganando decisivamente a los exipcios nuna serie d'enfrentamientos, anque de cutiu atopáronse con una determinada resistencia exipcia, y dambos llaos sufrieron fuertes baxes. Adan avanzó escontra l'área de la canal Sweetwater, entamando saltar al desiertu circundante y cutir nes llombes de Geneifa, onde munchos sitios de SAM fueron alcontraos. Los trés brigaes blindaes de Adan distribuyéronse: con una qu'avanzaba peles llombes de Geneifa, otra a lo llargo d'una carretera paralela al sur d'elles y la tercera avanzaba escontra Mina. Les brigaes de Adan atopar cola resistencia de les fuercies exipcies atrincheraes nel [[petrina verde]] de la zona de la canal Sweetwater. Les otres brigaes de Adan tamién taben reteníes per una llinia de campamentos ya instalaciones militares exipcies. Adan tamién foi acosáu pola Fuercia Aérea exipcia. Los israelinos avanzaron amodo, pasando per alto les posiciones exipcies siempres que fuera posible. Dempués de que se-y negó'l sofitu aereu por cuenta de la presencia de dos bateríes SAM que fueren adelantraes, Adan unvió dos brigaes p'atacales. Les brigaes pasaron per delantre de la infantería exipcia atrincherada, saliendo del cinturón verde mientres más d'ocho quilómetros, y lluchando contra dellos contraataques exipcios. A una distancia de cuatro quilómetros, bombardiaron y destruyeron los SAM, dexando que la IAF apurriera a Adan un sofitu aereu cercanu. Les tropes de Adan avanzaron al traviés del cinturón verde y dirixéronse escontra les llombes de Geneifa, enfrentándose a esperdigaes tropes exipcies, kuwaitíes y palestines. Los israelinos enfrentar con una unidá blindada exipcia en Mitzeneft, amás de destruyir múltiples sitios SAM. Adan tamién prindó l'aeropuertu de Fayid, que darréu foi preparáu poles tripulaciones israelines pa sirvir como base de suministru y evacuación de los soldaos mancaos. 16 quilómetros al oeste del Llagu Amargosu, la brigada del coronel Natke Nir degoló a una brigada d'artillería exipcio que participara nel bombardéu de la cabeza de ponte israelina. Decenes d'artilleros exipcios resultaron muertos y munchos más, prisioneros. Tamién morrieron dos soldaos israelinos, incluyíu'l fíu del xeneral Moshe Gidron, Ilan Gidron. Mentanto, la división de Magen treslladar escontra l'oeste y depués escontra'l sur, cubriendo'l lladral de Adan y eventualmente moviéndose al sur de la ciudá de Suez hasta'l [[golfu de Suez]]. La meyora israelina en direición al sur llegó a Port Suez, na llende sur de la [[canal de Suez]]. ==== L'altu'l fueu y otres batalles ==== [[Ficheru:Yom Kippur War map-es.svg|thumb|upright=1.2|Cuando l'altu'l fueu entró n'efeutu, Israel había perdíu territoriu nel llau del este de la canal de Suez ante Exiptu ({{color box|#228b22}}), pero ganara territoriu al oeste y nos Altos del Golán ({{color box|#0061A9}}).]] El [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] aprobó (14-0) la [[Resolvimientu 338 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 338]] pidiendo un altu'l fueu, axustáu en gran parte ente los [[Estaos Xuníos]] y la [[Xunión Soviética]], el 22 d'ochobre. Encamentó a los batallosos a cesar darréu toa actividá militar. El cese al fueu tenía d'entrar a valir 12 hores más tarde a les 6:52 pm, hora d'Israel. Por cuenta de que esto yera dempués del anochar, yera imposible pa la vixilancia per satélite determinar ónde taben les llinies de frente cuando, supónse, la llucha detúvose. El Secretariu d'Estáu d'Estaos Xuníos, [[Henry Kissinger]], indicó a la Primer Ministru Meir que nun s'opondría a l'aición ofensiva mientres la nueche anterior a la entrada a valir del cese al fueu. Dellos minutos primero que'l cese al fueu entrara a valir, trés misiles Scud fueron disparaos contra oxetivos israelinos por fuercies exipcies o por personal soviético n'Exiptu. Este foi'l primer usu de combate de misiles Scud. Un Scud diba empobináu al puertu de Arish y dos a la cabeza de ponte israelina na canal de Suez. Unu d'ellos cutió un convói de suministru israelín y mató a siete soldaos. Cuando llegó'l momentu del altu'l fueu, la división de Sharón nun llograra prindar Ismailía y cortar les llinies de suministros del Segundu Exércitu, pero les fuercies israelines taben a namái unos cientos de metros de la so meta sur: la postrera carretera que xunía a El Cairo con Suez. La unidá de Adan, nel sur, dexara a les unidaes israelines y exipcies esperdigaes pel campu de batalla, ensin llinies clares ente elles. A midida que les unidaes exipcies ya israelines trataben de reagrupase, diéronse constantes tiroteos. Mientres la nueche, Elazar informó que los exipcios taben atacando, nun intentu de recuperar terrén en dellos llugares, y que nueve tanques israelinos fueren destruyíos. Pidió permisu a Dayán pa responder a los ataques y Dayán tuvo d'alcuerdu. Israel volvió a entamar la so meyora escontra'l sur. Nun ta claru qué llau disparó primero, pero los comandantes israelinos usaron les escaramuzas como xustificación pa volver a entamar los ataques. Cuando Sadat protestó por presuntes violaciones israelines de la tregua, Israel acotó que les tropes exipcies habíen disparáu primeru. William B. Quandt señaló que, independientemente de quién disparó'l primer tiru dempués del cese al fueu, foi l'Exércitu israelín el qu'avanzó más allá de les llinies d'alto'l fueu del 22 d'ochobre. Adan volvió a entamar el so ataque'l 23 d'ochobre. Les tropes israelines terminaron la so meyora escontra'l sur, prindando la última carretera auxiliar al sur del puertu de Suez y arrodiaron al Tercer Exércitu exipciu al este de la Canal de Suez. Los israelinos tresportaron entós enormes cantidaes d'equipu militar al traviés de la canal, lo que según Exiptu yera una violación del cese al fueu. Los aviones exipcios llanzaron ataques repitíos en sofitu del Tercer Exércitu, dacuando en grupos d'hasta 30 aviones, pero sufriendo graves perdes. Los blindaos y los paracaidistes israelinos tamién entraron en Suez [[Batalla de Suez|nun intentu de prindar la ciudá]], pero soldaos exipcios enfrentáronse-yos y alzaron apresuradamente a les milicies locales. Fueron arrodiaos, pero pela nueche les fuercies israelines llograron abrir pasu. Los israelinos sufrieron la perda de 80 muertos y 120 mancaos, con un númberu desconocíu de baxes exipcies, ensin ganancia táctica. A la mañana siguiente, 23 d'ochobre, asocedió una rabasera d'actividá diplomática. Los vuelos de reconocencia soviéticos confirmaren que les fuercies israelines taben moviéndose escontra'l sur, y los soviéticos acusaron a los israelinos de traición. Kissinger llamó a Meir nun esfuerciu por persuadila de retirase unos cientos de metros y ella indicó que la posición táctica d'Israel nel terrén ameyorara. ==== El Tercer Exércitu atrapáu ==== Kissinger enterar del cercu del Tercer Exércitu pocu dempués. Kissinger consideró que la situación presentaba a los Estaos Xuníos una terrible oportunidá y qu'Exiptu dependía d'Estaos Xuníos pa torgar qu'Israel destruyera al so exércitu atrapáu. Darréu, la posición podría ser utilizada pa dexar a los Estaos Xuníos mediar na disputa y dixebrar a Exiptu de la influencia soviética. Como resultancia, Estaos Xuníos exerció una terrible presión sobre los israelinos por que se abstuvieren de destruyir al exércitu atrapáu, inclusive amenaciando con sofitar una resolución de la ONX esixendo que los israelinos retirar a les sos posiciones del 22 d'ochobre si nun dexaben que suministros non militares algamar esi exércitu. Nuna llamada telefónica col embaxador israelín Simja Dinitz, Kissinger dixo al embaxador que la destrucción del tercer exércitu exipciu «ye una opción que nun esiste». A pesar de tar arrodiáu, el Tercer Exércitu llogró caltener la so capacidá de combate al este de la canal y caltener les sos posiciones defensives, pa sorpresa de munchos. Según Trevor N. Dupuy, los israelinos, los soviéticos y los americanos habíen sobreestimado la vulnerabilidá del Tercer Exércitu nesi momentu. Nun taba en cantu del colapsu y escribió que magar una nueva ofensiva israelina probablemente superar, esto nun yera una certidume y, según David Elazar, xefe del personal del cuartel xeneral israelín el 3 d'avientu de 1973: «En cuanto al Tercer Exércitu, a pesar de que los arrodiamos, aguantáronse y avanzaron pa ocupar de fechu un área más amplia de tierra al este, polo que nun podemos dicir que los ganemos o superemos». David T. Buckwalter ta d'alcuerdu en que, a pesar del aislamientu del Tercer Exércitu, nun taba claru si los israelinos podríen protexer el so fuercies en oriéllalo oeste de la canal d'un ataque exipciu determináu y entá asina caltener abonda fuercia a lo llargo del restu del frente. Esta evaluación foi cuestionada por Patrick Seale, quien afirmó que'l Tercer Exércitu taba «en cantu del colapsu». La posición de Seale foi sofitada por P. R. Kumaraswamy, quien escribió que la intensa presión d'Estaos Xuníos torgó a los israelinos aniquilar al aislláu Tercer Exércitu. Herzog señaló que, dada la desesperada situación del Tercer Exércitu, en términos de ser cortáu del reabastecimiento y la reafirmación de la superioridá aérea israelina, la destrucción del Tercer Exércitu yera inevitable y podría llograse nun periodu bien curtiu. Shazly describió la situación del Tercer Exércitu como «desesperada» y describió el so cercu como una catástrofe demasiáu grande pa despintar». Tamién señaló que «el destín del Tercer Exércitu exipciu taba en manes d'Israel. Una vegada que'l Tercer Exércitu foi arrodiáu poles tropes israelines, cada cachu de pan unviáu a los nuesos homes foi pagáu pol cumplimientu de les demandes israelines». Poco primero de que entrara a valir l'altu'l fueu, un batallón de tanques israelinos avanzó a Adabiya y prindar col sofitu de la Marina israelina. Unos 1500 prisioneros exipcios fueron prindaos, y cerca de cien soldaos exipcios axuntáronse xusto al sur de Adabiya, onde s'enfrentaron a los israelinos. Los israelinos tamién llevaron a cabu la so tercera y última incursión en Suez. Fixeron delles ganancies, pero nun pudieron entrar nel centru de la ciudá. Como resultancia, la ciudá foi estremada na cai principal, colos exipcios sosteniendo'l centru de la ciudá y los israelinos controlando les contornes, les instalaciones portuaries y la refinería de petroleu, arrodiando efeutivamente a los defensores exipcios. ==== Batalles posguerra ==== Na mañana del 26 d'ochobre, el Tercer Exércitu exipciu violó'l cese al fueu intentando romper el cercu de les fuercies israelines. L'ataque foi refugáu poles fuercies israelines aérees y terrestres. Los exipcios tamién llograron meyores menores nos ataques contra les fuercies de Sharón nel área de Ismailía. Los israelinos reaccionaron bombardiando oxetivos prioritarios n'Exiptu, incluyendo puestos de mandu y reserves d'agua. El frente taba más sele nel sector del Segundu Exércitu na zona norte de la canal, onde dambos bandos xeneralmente respetaron l'altu'l fueu. Anque la llucha más intensa terminó'l 28 d'ochobre, los enfrentamientos nun se detuvieron hasta'l 18 de xineru de 1974. El ministru israelín de Defensa Moshé Dayán declaró que «l'altu'l fueu esistió nel papel, pero'l disparar continuu a lo llargo del frente nun yera la única carauterística de la situación ente'l 24 d'ochobre de 1973 y el 18 de xineru de 1974. Esti periodu entemediu tamién caltuvo la posibilidá siempres presente d'un reinicio de la guerra a gran escala. Hubo tres variaciones sobre cómo podría españar: dos exipcies y una israelina. Un plan exipciu yera atacar unidaes israelines al oeste de la canal, dende la direición d'El Cairu. L'otru yera cortar la cabeza de ponte de la canal israelina por aciu la unión de los exércitos exipcios Segundu y Terceru na vera este. Dambos planes taben basaos nun masivu golpe d'artillería sobre les fuercies israelines, que nun taben bien fortificaes y sufriríen grandes baxes. Poro, pensóse qu'Israel se retiraría d'orellar oeste, yá que yera bien sensible sobre la tema de la vida del soldáu. Exiptu, nesi momentu tenía un total de 1700 tanques de primer llinia a entrambos llaos del frente de la canal, 700 na vera este y 1000 na oriella oeste. Tamién na oriella oeste, na segunda llinia, había otros 600 tanques pa la defensa d'El Cairu. Tenía unes 2000 pieces d'artillería, unos 500 aviones operativos y siquier 130 bateríes de misiles SAM asitiaes alredor de les nueses fuercies pa neganos el sofitu aereu». Les FDI reconocieron la perda de 14 soldaos mientres esti periodu de posguerra. Les perdes exipcies fueron mayores, especialmente nel sector controláu pol xeneral Ariel Sharón, quien ordenó a les sos tropes responder con poder de fueu masivo a cualquier provocación exipcia. Delles batalles aérees asocedieron, y los israelinos tamién baltaron dellos helicópteros qu'intentaben reabastecer al Tercer Exércitu. ==== Situación final nel frente exipciu ==== A la fin de la guerra, los israelinos avanzaren a unos 101 quilómetros de la capital exipcia, El Cairo, y ocupaben 1600 quilómetros cuadraos al oeste de la Canal de Suez. Tamién cortaren la carretera El Cairo-Suez y abarganáu la mayor parte del Tercer Exércitu exipciu. Los israelinos tamién tomaren munchos prisioneros dempués de que soldaos exipcios, incluyendo munchos oficiales, empezaren a rindise en masa escontra'l final de la guerra. Los exipcios ocuparon una franxa estrecha na vera este de la canal, ocupando unos 1200 quilómetros cuadraos del Sinaí. Una fonte envaloró que los exipcios teníen 70000 homes, 720 tanques y 994 pieces d'artillería na vera este de la canal. Sicasí, ente 30000 y 45000 d'ellos taben arrodiaos polos israelinos. A pesar de los ésitos tácticos d'Israel al oeste de la canal, l'exércitu exipciu foi reformáu y entamáu. Poro, según Gamasy, la posición militar israelina volvióse «débil» por distintes razones: «Unu, Israel tenía agora una gran fuercia (unos seis o siete brigaes) nun área bien llindada de terrén, arrodiada de toos llaos per medios naturales o barreres feches pol home o poles fuercies exipcies. Esto poner nuna posición débil. Per otra parte, hubo dificultaes pa suministrar esta fuercia, en sacupala, nes llargues llinies de comunicación y na gastadura diaria d'homes y equipos. Dos, pa protexer a estes tropes, el comandu israelín tuvo qu'asignar otres fuercies (cuatro o cinco brigaes) pa defender les entraes a la fienda nel Deversoir. Trés, pa inmovilizar les cabeces de ponte exipcies nel Sinaí, el mandu israelín tuvo qu'asignar diez brigaes pa encarar a les cabeces de ponte de los exércitos Segundu y Terceru. Amás, fíxose necesariu caltener les reserves estratéxiques nel so máximu estáu d'alerta. Poro, Israel taba obligáu a caltener la so fuercia armada (y, poro, al país) movilizada mientres un llargu periodu, siquier hasta que la guerra llegara al so fin, porque l'altu'l fueu nun señaló'l final de la guerra. Nun hai dulda de qu'ello ta en total conflictu coles sos teoríes militares». Por eses razones, y acordies con Dayan, «Por eso pensóse qu'Israel se retiraría d'orellar oeste, yá que yera bien sensible sobre la tema de la vida de soldáu». Les fuercies exipcies nun primieron escontra l'oeste y caltuvieron les sos posiciones al este de la canal, controlando dambes veres de la canal de Suez. Nenguna de les principales ciudaes de la canal taba ocupada per Israel; sicasí, la ciudá de Suez taba arrodiada. Exiptu deseyaba poner fin a la guerra cuando se dieron cuenta de que la ofensiva del encruz de la canal de les FDI podría resultar nuna catástrofe. El sitiáu Tercer Exércitu exipciu nun podía aguantar ensin suministros. L'exércitu israelín avanzó a 100 km d'El Cairu, lo qu'esmoleció a Exiptu. L'exércitu israelín tenía terrén abiertu y nenguna oposición siguir avanzando escontra El Cairo; si haber fechu, el gobiernu de Sadat podría terminar. === Los Altos del Golán === ==== L'ataque siriu ==== [[Ficheru:Assad Tlass war 1973.jpg|thumb|El presidente siriu [[Hafez al-Assad]] (derecha) con soldaos, 1973.]] [[Ficheru:1973 Yom Kippur War - Golan heights theater.jpg|thumb|upright=2|Un mapa de la llucha nos Altos del Golán.]] Nos [[Altos del Golán]], los sirios atacaron dos brigaes israelinos y once bateríes d'artillería con cinco divisiones (la 7ª, la 9ª y la 5ª, cola 1ª y la 3ª como reserva) y 188 bateríes. Ellos empezaron el so ataque con un ataque aereu n'alredor de 100 aviones y una descarga d'artillería de 50&nbsp;minutos. Les brigaes fronteres de les tres divisiones depués enfusaron les llinies d'alto'l fueu y devasaron puestos d'observación de les Naciones Xuníes, siguíes pola fuercia d'asaltu principal, que taba cubierta poles bateríes antiaéreas móviles, les máquines escavadores qu'enfusaron les cabianes antitanques, los lanzapuentes pa superar torgues y los vehículos de desminado. Los vehículos d'inxeniería fueron oxetivos prioritarios pa los artilleros israelinos y lleváronse fuertes perdes, pero los soldaos d'infantería sirios, desafiando'l fueu intenso, avanzaron y utilizaron les sos ferramientes pa construyir y afitar los terremplenes de tierra pa los tanques, lo que-yos dexó superar les cabianes antitanques. Nel entamu de la batalla, les brigaes israelines d'unos 3000&nbsp;soldaos, 180&nbsp;tanques y 60&nbsp;pieces d'artillería enfrentar contra tres divisiones d'infantería con grandes componentes blindaos qu'entendíen 28&nbsp;000&nbsp;soldaos sirios, 800&nbsp;tanques y 600&nbsp;pieces d'artillería. Amás, los sirios esplegaron dos divisiones blindaes dende'l segundu día d'equí p'arriba. Cada tanque israelín esplegáu nos Altos del Golán taba comprometíu mientres los ataques iniciales. Los comandos sirios que cayeron dende helicópteros tamién tomaron el más importante bastión israelín nel Monte Hermón, que tenía una variedá d'equipos de vixilancia. Una fuercia israelino qu'intentó un contraataque foi detenida por una emboscada siria. El frente de los Altos del Golán foi prioritariu pal altu mandu israelín por cuenta de la so proximidá a centros de población israelines. Si los sirios recuperaren la zona, constituyeren una grave amenaza pa les principales ciudaes israelines, como Tiberíades, Safed, Haifa y Netanya. Los reservistas dirixir al Golán lo primero posible posible. Asignóse-yos a los tanques y fueron unviaos al frente tan llueu llegaben a los centros del exércitu, ensin esperar a que los equipos fueren entrenaos, que les ametralladores fueren instalaes nos tanques, o tomase'l tiempu pa cubicar les armes del tanque (un procesu que consume tiempu conocíu como alliniadura del visor cola ánima). Los sirios calcularen que les reserves israelines retrasaríen a lo menos 24 hores pa llegar a la llinia de batalla; pero en realidá, les unidaes de reserva empezaron a llegar al frente a tan solo 15 hores dempués de qu'empezara la guerra. Les fuercies de reserva israelines que s'averaron a los Altos del Golán fueron sometíes a fueu d'artillería sirio empobinada dende'l monte Hermón. [[Ficheru:Syrian Tank Blocked From Attacking an IDF Post - Flickr - Israel Defense Forces.jpg|thumb|right|left|Un tanque siriu [[T-55]] abandonáu nos Altos del Golán.]] Como los exipcios fixeron nel Sinaí, los sirios encargar de permanecer al amparu de les sos bateríes SAM. Tamién como nel Sinaí, los sirios fixeron usu d'armes antitanque soviétiques, anque nun yeren tan eficaces como nel Sinaí, por cuenta de los desniveles del terrén. La Fuercia Aérea d'Israel perdió primeramente 40 aviones poles bateríes antiaéreas siries, pero los pilotos israelinos llueu adoptaron una táctica distinta; volando baxu sobre Xordania y xubiendo sobre l'interior de los altores del Golán, sorprendiendo a los sirios pol lladral y evitando munches de les sos bateríes. L'aviación israelina dexó cayer tanto bombes convencionales como [[napalm]], afarando les columnes blindaes siries. Sicasí, la Fuercia Aérea siria cutió repetidamente posiciones israelines mientres esti periodu. Nel segundu día de la guerra, la Fuercia Aérea Israelina trató d'esaniciar a les bateríes antiaéreas siries. Con nome en códigu ''Doogman 5'', l'intentu foi un fracasu costosu. Los israelinos destruyeron una batería de misiles siria y perdieron seis aviones. [[Ficheru:Shot Kal-.jpg|thumb|Un tanque [[Centurion (carru de combate)|Centurion]] israelín. Foi consideráu en munchos aspeutos cimeru al [[T-54]]/55 soviéticu.<ref>Insight Team of the London ''Sunday Times'', páxs. 291–293.</ref>]] Les fuercies siries sufrieron grandes perdes mientres los tanques ya infantería israelines llucharon desesperadamente pa ganar tiempu por que les fuercies de reserva llegaren la llinia del frente, y llevaron a cabu'l bloquéu provisional aiciones siempres que los sirios taben a puntu de romper el frente. Practicando en numberoses vegaes nos Altos del Golán, los artilleros israelinos fixeron usu efeutivu de l'artillería móvil. Sicasí, los sirios primieron l'ataque, a pesar de les sos perdes, y los defensores llargamente superaos en númberu perdieron una serie de tanques. Al cabu de seis hores del asaltu inicial, la primer llinia de defensa israelín foi invadida y cubierta por tropes siries, pero los israelinos siguieron aguantando. Una brigada de tanques sirios pasando pola Fienda de Rafid volvió al noroeste hasta una ruta de poco usu conocida como la Carretera Tapline, que corta diagonalmente'l Golán. Esta carretera resultaría una de les principales articulaciones estratéxiques de la batalla. Conducía direutamente a los principales puntos de meyora siria a Nafah, que yera non solamente l'allugamientu de los cuarteles xenerales israelinos, sinón l'encruz más importante nos Altos. Mientres la nueche, les fuercies israelines llograron exitosamente faer recular a les fuercies siries, numbéricamente cimeres. Los sirios taben forníos con gafes de visión nocherniega, y cutieron con precisión. Los israelinos teníen que dexar que los sirios avanzaren por intervalu lo suficientemente cerca pal combate nocherniegu, y depués abríen fueu. Cada vez que los tanques sirios enfusaben les llinies israelines, los artilleros israelinos xiraben darréu los sos torretas y destruyir antes de volver la so atención a les fuercies que s'averaben. El comandante de tanques israelín Avigdor Kahalani allinió los sos tanques y empecipió una agua de disparos escontra'l valle más allá de la so posición, lo que llevó a los sirios a creer que s'enfrentaben a un ampliu ataque de tanques israelinos. Mientres la nueche, los sirios recuperaron dalgunes de los altores qu'Israel ocupara dende la Guerra de los Seis Díes, pero puestu fueron obligaos a recular por un contraataque israelín. El capitán Zvika Greengold, qu'acababa de llegar ensin tar asignáu a nenguna unidá, lluchó en batalles contra los blindaos sirios mientres 20 hores, dacuando col so tanque solu y otres vegaes como parte d'una unidá mayor, camudando de tanques media docena de vegaes, yá que fueron destruyíos. Greengold sufrió mancadures por quemadures, pero permaneció na batalla y en repitíes ocasiones presentar en momentos críticos dende una direición inesperada pa camudar el cursu d'un enfrentamientu. Poles sos aiciones, recibió la más alta condecoración d'Israel, la [[Medaya al Valor (Israel)|Medaya al Valor]]. Mientres más de cuatro díes de combates, la 7ª Brigada Blindada israelina nel norte (comandada por Avigdor Ben-Gal) llogró caltener la llinia de la llomba predresa defendiendo'l lladral norte de la so sede en Nafah, causando grandes perdes a los sirios. El Xeneral de Brigada siriu Omar Abrash morrió a los trés díes de combate cuando'l so tanque de mandu foi cutíu cuando se preparar pa un ataque. Sicasí, los sirios siguieron primiendo'l so ataque, y la brigada empezó a debilitase, yá que sufrió delles perdes. Pela tarde del 9 d'ochobre, namái seis unidaes de la brigada de tanques caltener n'aición, defendiendo un camín estenu escontra'l norte d'Israel. Dempués de que los tanques de la brigada dispararen les sos últimes rondes, empezaron a retirase. Sicasí, nesi momentu, una fuercia d'unos 15 tanques que fueren xuníes pol teniente coronel Yossi Ben Hanan llegó. Anque'l grupu yera de fechu una fuercia ''improptu'' de tanques reparaos con homes mancaos ente les sos tripulaciones, los sirios, escosaos por trés díes de llucha continua, creyeron que les reserves israelines taben llegando y empezaron a retirase. [[Ficheru:PikiWiki Israel 4223 Israel Defense Forces.jpg|thumb|left|Tanque siriu [[T-62]] abandonáu nos Altos del Golán.]] Escontra'l sur, la Brigada Blindada Barak israelina foi privada de cualesquier defensa natural. Los sirios ralentizáronse primeramente per un campu de mines. Los artilleros de la Brigada Barak infligieron graves perdes sobre los sirios con fueu de cañón precisu, pero los sirios siguieron emburriando y la Brigada Barak empezó a sufrir fuertes baxes. Los israelinos siguieron lluchando desesperadamente, cola esperanza de ganar tiempu por que les fuercies de reserva llegaren la llinia del frente. En dellos casos, delles tripulaciones de los tanques sacrificar en llugar de vencer voluntariamente terrenal. Pela nueche, los sirios fixeron usu letal de la teunoloxía d'infrarroxos, ente que los israelinos respondieron con rondes de llume y proyeutores de lluz de xenón nos sos tanques y llevaron a cabu una serie de pequeñes aiciones de bloquéu. El comandante de brigada, coronel Ben Shoham, foi muertu nel segundu día, xunto al so segundu oficial y l'oficial d'operaciones, ente que los sirios trataron desesperadamente d'avanzar escontra'l Mar de Galilea y Nafah. Nesti puntu, la Brigada Barak dexó de funcionar como una fuercia cohesionada, anque los tanques sobrevivientes y miembros de la tripulación siguieron lluchando de forma independiente. Los sirios taben a puntu d'algamar a los defensores israelinos en Nafah, sicasí, detuvieron la meyora nes contornes de Nafah a les 17:00 hores; la posa duró tola nueche, dexando que les fuercies israelines formar una llinia defensiva. Créese que los sirios calcularen les meyores envaloraes, y los comandantes nel campu nun quería estremase del plan. La corriente nel Golán empezó a camudar mientres llegaben les fuercies de reserva israelines, que fueron capaces de contener la meyora siria. A partir del 8 d'ochobre, los israelinos empezaron a emburriar a los sirios de nuevu escontra les llinies d'alto'l fueu d'antes de la guerra, infligiendo graves perdes de tanques. Otru ataque siriu al norte de Quneitra foi refugáu. Los Altos del Golán yeren demasiáu pequeños p'actuar como un amortiguador territorial efeutivu, a diferencia de la [[península del Sinaí]] nel sur, pero resultó ser un bastión xeográficu estratéxicu, y foi una clave fundamental en prevenir el bombardéu de les ciudaes darréu dempués. Los israelinos, que sufrieren fuertes baxes mientres los primeros trés díes de llucha, tamién empezaron a depender en mayor midida de l'artillería pa desallugar a los sirios al llargu plazu. [[Ficheru:October 9 Damascus Strike.jpg|thumb|Les remortines d'un ataque aereu israelín contra la sede del Estáu Mayor siriu en Damascu.]] El 9 d'ochobre, misiles tierra-tierra [[FROG-7]] sirios cutieron la base de la Fuercia Aérea israelina de [[Ramat David]], matando a un pilotu y mancando a dellos soldaos. Misiles adicionales atacaron asentamientos civiles. En represalia, siete [[F-4 Phantom]] israelinos volaron escontra Siria y cutieron la Xefatura del Estáu Mayor siriu en Damascu. Los aviones atacaron dende l'espaciu aereu libanés pa evitar les rexones fuertemente defendíes alredor de los Altos del Golán, atacando una estación de radar libanesa a lo llargo del camín. Los pisos cimeros del CG siriu y el Comandu de la Fuercia Aérea resultaron gravemente estropiaos. Un centru soviéticu cultural, una estación de televisión, y otres estructures cercanes tamién fueron cutíos por error. Un Phantom israelín foi baltáu. L'ataque obligó a los sirios a tresferir unidaes de defensa aérea de los Altos del Golán la retaguardia, lo que dexó a encomalo Aérea d'Israel una mayor llibertá d'aición. El 9 d'ochobre, una y bones les últimes unidaes siries taben siendo espulsaos de los Altos del Golán, los sirios llanzaron un contraataque al norte de Quneitra. Como parte de la operación, intentaron desembarcar tropes helitransportadas nes proximidaes d'El Rom. El contraataque foi refugáu, y cuatro helicópteros sirios fueron baltaos con perda total de vides. Pal 10 d'ochobre, la última unidá siria nel sector central foi obligada a recular más allá de la Llinia Morada (la llinia d'alto'l fueu d'antes de la guerra). Dempués de cuatro díes d'intensos ya incesantes combates, los israelinos llograren espulsar a los sirios de tol Golán. Una decisión agora tenía que ser tomada: si les tropes israelines teníen de detenese na frontera de 1967 o siguir avanzando en territoriu siriu. L'altu mandu israelín pasó tol 10 d'ochobre aldericando esto hasta bien entrada la nueche. Dalgunos tuvieron a favor de la retirada, lo que dexaría a los soldaos reasignarse al Sinaí (la derrota de Shmuel Gonen en Hizayon nel Sinaí tuviera lugar dos díes antes). Otros tuvieron a favor de siguir l'ataque a Siria, a Damascu, inmovilizar a Siria y sacala de la guerra; tamién restaurar la imaxe d'Israel como'l poder militar supremu nel Oriente Mediu y llograr una pervalible moneda de cambéu una vegada que terminara la guerra. Otros contestaron que Siria tenía fuertes defenses: cabianes antitanque, campos de mines y puntos fuertes, y que sería meyor combatir dende les posiciones defensives de los Altos del Golán (en llugar del terrén llanu más fondu) nel casu d'otra guerra con Siria. Sicasí, la primer ministra Golda Meir diose cunta'l puntu más crucial de too l'alderique: <blockquote>Precisaríense cuatro díes pa mover una división al Sinaí. Si la guerra concluyía mientres esti periodu, la guerra terminaría con una perda territorial d'Israel nel Sinaí y nenguna ganancia nel norte: una derrota ensin paliativos. Esta yera una cuestión política y la so decisión foi absoluta: cruciar la Llinia Morada. [...] L'ataque sería llanzáu mañana, xueves, 11 d'ochobre.</blockquote> ==== La contraofensiva israelina ==== [[Ficheru:The Bloody Valley of Tears Battle - Flickr - Israel Defense Forces.jpg|thumb|L'artillería israelino bombardia les fuercies siries, cerca del Valle de Llárimes.]] [[Ficheru:Destruction in the al-Qunaytra village in the Golan Heights, after the Israeli withdrawal in 1974.jpg|thumb|El pueblu de Quneitra, amosando dos minaretes y un coche alzáu.]] El 11 d'ochobre, les fuercies israelines emburriaron a les fuercies siries y avanzaron escontra Damascu dende Quneitra hasta'l 14 d'ochobre, atopándose con una fuerte resistencia de reservistas sirios nes defenses preparaes. Tres divisiones israelinos rompieron la primera y segunda llinies defensives cerca de Sasa, y conquistaron otros 50 quilómetros cuadraos de territoriu na [[Bolsa (Militar)|bolsa]] de Basán. A partir d'ende, fueron capaces de bombardiar les contornes de Damascu, a solu 40 km de distancia, utilizando artillería pesao M107. El 12 d'ochobre, paracaidistes israelinos de la unidá de reconocencia d'élite Sayeret Tzanhanim llanzaron la Operación Vistíu, infiltrándose fondamente en Siria y destruyendo una ponte na zona de la triple frontera de Siria, Iraq y Xordania. La operación atayó'l fluxu d'armes y tropes a Siria. Mientres la operación, los paracaidistes destruyeron un númberu de tresportes de tanques y mataron a dellos soldaos sirios. Nun hubo víctimes israelines. A midida que la posición siria deteriorábase, Xordania unvió una fuercia espedicionario a Siria. El rei Hussein, que fuera oxetu d'una intensa presión pa entrar na guerra, díxo-y a Israel sobre les sos intenciones al traviés d'intermediarios d'Estaos Xuníos, cola esperanza de qu'Israel acepte qu'esto nun yera un casus belli pa xustificar un ataque a Xordania. El ministru de Defensa israelín, Moshé Dayán negar a ufiertar nenguna garantía, pero dixo qu'Israel nun tener# cuenta de abrir otru frente. Iraq tamién unvió una fuercia espedicionario a Siria, compuesta pola 3ª y 6ª División Blindada, unos 30.000 homes, 250-500 tanques y 700 APCs. Caces israelinos atacaron a les fuercies iraquines que llegaron a Siria. Les divisiones iraquines fueron una sorpresa estratéxica pa la FDI, qu'esperara un avisu d'intelixencia de 24 hores sobre esti tipu de movimientos. Esto convirtióse nuna sorpresa operativa, una y bones los iraquinos atacaron l'espuestu lladral sur de la meyora de los blindaos israelinos, obligando a les sos unidaes avanzaes a retirase a pocos quilómetros col fin d'evitar que'l cercu. Contraatacar de sirios, iraquinos y xordanos torgaron cualquier ganancia israelina adicional. Sicasí, nun fueron capaces d'emburriar de regresu a los israelinos dende la bolsa de Basán, y sufrieron fuertes perdes nos sos compromisos colos israelinos. L'ataque más efeutivu tuvo llugar el 20 d'ochobre, anque les fuercies árabes perdieron 120 tanques nesi ataque. La Fuercia Aérea Siria atacó les columnes israelines, pero les sos operaciones fueron bien llindaes por cuenta de la superioridá aérea israelina, y sufrió fuertes perdes en combates aéreos colos aviones israelinos. El 23 d'ochobre, una gran batalla aérea tuvo llugar cerca de Damascu, mientres la cual los israelinos baltaron 10 aviones sirios. Los sirios señalaron una cantidá de baxes israelines similar. Les FDI tamién destruyeron el sistema siriu de defensa de misiles. La Fuercia Aérea d'Israel utilizó la so superioridá aérea p'atacar oxetivos estratéxicos en Siria, incluyendo les importantes plantes d'enerxía, equipos de gasolina, pontes y carreteres principales. Los ataques debilitaron l'esfuerciu de guerra siriu, atayaron los esfuercios soviéticos pa tresportar equipu militar en Siria, y alteriaron la vida normal nel interior del país. El 22 d'ochobre, los comandos de la brigada Golani y [[Sayeret Matkal]] recuperaron el puestu d'avanzada nel monte Hermón, dempués d'una reñida batalla qu'arreyó un combate cuerpu a cuerpu y ataques de francotiradores sirios. Un ataque fallíu de dos selmanes antes costara a los israelinos 23 muertos y 55 mancaos y a los sirios, 29 muertos y 11 mancaos, ente que esti segundu ataque costó a Israel una suma adicional de 55 muertos y 79 mancaos. Un númberu desconocíu de sirios tamién morrieron y dalgunos fueron fechos prisioneros. Una escavadora D9 del exércitu israelín, col sofitu de la infantería, abrióse camín hasta'l visu. Un helicópteru llevó a una fuercia de paracaidistes israelinos a los correspondientes puestos sirios d'avanzada del monte Hermón, matando a más d'una docena de sirios, sufriendo un muertu y cuatro mancaos. Siete aviones MiG y dos helicópteros sirios que llevaben refuerzos fueron baltaos cuando intentaron intervenir. ==== Desescalada del frente norte ==== Los sirios preparar pa una contraofensiva masiva pa espulsar a les fuercies israelines de Siria, programada pal 23 d'ochobre. Participaríen un total de cinco divisiones siries, xunto a les fuercies espedicionaries iraquines y xordanes. Los soviéticos reemplazaren la mayor parte de les perdes que les fuercies blindaes siries sufrieren mientres les primeres selmanes de la guerra. Sicasí, el día primero qu'empezara la ofensiva, les Naciones Xuníes impunxeron un altu'l fueu (dempués de la aquiescencia d'Israel y Exiptu). Abraham Rabinovich afirmó que «L'aceptación per Exiptu del cese al fueu'l llunes [22 d'ochobre] creó un dilema importante pa Assad. El cese al fueu nun lo obligaba, pero les sos implicaciones nun podíen ser inoraes. Dellos miembros del Estáu Mayor Xeneral siriu amosáronse partidarios de siguir alantre col ataque argumentando que, si se fixera, Exiptu sentiríase obligáu a siguir lluchando tamién [...]. Otros, sicasí, argumentaron que la continuación de la guerra llexitimaría los esfuercios d'Israel pa destruyir al Tercer Exércitu exipciu. Nesi casu, Exiptu nun vendría a l'ayuda de Siria cuando Israel volviera tol so poder escontra'l norte, destruyendo la infraestructura siria y seique atacando a Damascu». N'última instancia, el presidente siriu Hafez al-Assad decidió atayar la ofensiva. El 23 d'ochobre, el día en qu'empezaría la ofensiva, Siria anunció qu'aceptara l'altu'l fueu, y ordenó a les sos tropes detenese, ente que'l gobiernu iraquín ordenó la torna de les sos fuercies. Tres l'altu'l fueu de la ONX, hubo constantes intercambios d'artillería y escaramuzas, y les fuercies israelines siguieron ocupando posiciones nel interior de Siria. Según el ministru de Rellaciones Esteriores siriu, Abdel Halim Khaddam, los constantes ataques d'artillería siriu yeren «parte d'una guerra apostada de gastadura, diseñada pa paralizar la economía israelina», y teníen la intención de primir a Israel por que dexara el territoriu ocupáu. Dellos combates aéreos tuvieron llugar, y dambes partes perdieron dellos aviones. Na primavera de 1974, los sirios intentaron retomar el cume del Monte Hermón. Los combates duraron más d'un mes y sufrieron fuertes perdes en dambos bandos, pero los israelinos caltuvieron les sos posiciones. La situación siguió hasta un alcuerdu de separación en mayu de 1974. ==== Participación xordana ==== Los Estaos Xuníos primieron al rei [[Husein I de Xordania|Hussein]] pa caltener a Xordania fora de la guerra. Anque'l rei xordanu primeramente abstúvose d'entrar nel conflictu, na nueche del 12 al 13 d'ochobre, tropes xordanes esplegaron a la frontera xordanu-siria pa reforzar les tropes siries y les fuercies xordanes xunir a los ataques de Siria ya Iraq contra posiciones israelines el 16 y l'ochobre 19. Hussein unvió una segunda brigada al frente del Golán el 21 d'ochobre. Según l'historiador Assaf David, los documentos desclasificaos d'Estaos Xuníos demuestren que la participación xordana yera solo una señal pa caltener l'estatus del rei Hussein nel mundu árabe. Los documentos revelen qu'Israel y Xordania teníen un entendimientu tácito de que les unidaes xordanes trataríen de caltenese fora de la llucha ya Israel trataría de nun atacales. ==== Situación final nel frente siriu ==== L'exércitu israelín avanzó a una distancia de 40 km de Damascu, dende onde pudieron bombardiar les contornes de Damascu usando l'artillería pesao M107. === La guerra nel mar === [[Ficheru:Battle Latakia en.svg|thumb|upright=1.3|Diagrama de la [[batalla de Latakia]].]] [[Ficheru:Battle baltim en.svg|thumb|upright=1.3|Diagrama de la [[batalla de Baltim]].]] Nel primer día de la guerra, barcos lanzamisiles exipcios bombardiaron la mariña mediterránea del Sinaí, dirixéndose a Rumana y Ras Beyron, Ras Masala y Ras Sudar nel golfu de Suez y Sharm el-Sheikh. Los buzos militares exipcios tamién atacaron les instalaciones petrolíferes de Bala'eem, evacuando'l furador masivu. La [[batalla de Latakia]], ente les armaes israelino y sirio, tuvo llugar el 7 d'ochobre, segundu día de la guerra. Cinco barcos lanzamisiles israelinos empobinaos escontra'l puertu siriu de Latakia, fundieron un barcu torpedero siriu y un dragaminas antes d'atopar cinco lanzamisiles sirios. Los israelinos utilizaron contramedidas electróniques y señuelos radar pa safar los misiles sirios, y depués fundieron los cinco barcos antimisiles sirios. Esti revolucionariu combate, el primeru ente lanzamisiles qu'usen misiles de superficie-superficie, demostró la potencia de pequeños y rápidos barcos de misiles forníos con contramedidas electróniques avanzaes. La batalla tamién consolidó a la Marina israelina, largamente fecha risión como la oveya negra» de les FDI, como una fuercia terrible y efeutivo por derechu propiu. El puertu de Latakia foi'l sitiu d'otru compromisu ente'l 10 y el 11 d'ochobre, cuando barcos de misiles israelinos dispararon contra'l puertu, dirixéndose a dos misiles sirios qu'enllordiaron maniobres ente buques mercantes. Dambos buques sirios fueron fundíos, y dos buques mercantes fueron cutíos por error y fundíos. El 7 d'ochobre tamién foi testigu de la batalla de Marsa Talamat. Dos patrulleros de la clase Dabur israelina que patrullaben nel golfu de Suez atoparon dos barcos exipcios Zodiac cargaos con comandos navales exipcios y un bote patrulla, sofitáu por cañones costeros. Los barcos de patrulla israelín fundieron dambos Zodiacs y la patrullera, anque dambos sufrieron daños mientres la batalla. La batalla de Baltim, que tuvo llugar del 8 al 9 d'ochobre frente a la mariña de Baltim y Damietta, terminó nuna victoria decisiva israelina. Seis barcos lanzamisiles israelinos que se dirixíen escontra Port Said atoparon cuatro barcos de misiles exipcios procedentes d'Alexandría. Nun combate d'unos cuarenta minutos, los israelinos safaron los misiles exipcios Styx usando contramedidas electróniques y fundieron trés de los barcos antimisiles exipcios con misiles Gabriel y disparos d'artillería. Les batalles de Latakia y Baltim «camudaron drásticamente la situación operacional nel mar a favor d'Israel». Cinco nueches dempués de la batalla de Baltim, cinco patrulleros israelines entraron nel fondeadero exipciu en Ras Ghareb, onde más de cincuenta patrulleros exipcios, incluyíos barcos armaos de pesca, movilizar pal esfuerciu de guerra y cargaron con tropes, municiones y suministros pal llau israelín del Golfu. Na batalla que siguió, 19 barcos exipcios fueron fundíos, ente qu'otros quedaron atrapaos nel puertu. La Marina israelina tenía los control del golfu de Suez mientres la guerra, lo que fizo posible l'esplegue continuu d'una batería israelina SAM cerca d'una base naval israelina, cerca del estremu sur de la canal de Suez, quitando al Exércitu exipciu de sofitu aereu y evitando movese escontra'l sur ya intentar prindar el sur de Sinaí. == Les dificultaes pal fin de les operaciones militares == Una vegada que la cabeza de ponte sobre Suez instalárase, [[Leónidas Bréznev]], consciente de que les fuercies árabes atopábense yá perdíes solicitó al [[Presidente de los Estaos Xuníos]], [[Richard Nixon]], que dambos intervinieren conxuntamente pa solicitar un altu'l fueu. El [[20 d'ochobre]] el [[Secretariu d'Estáu d'Estaos Xuníos|Secretariu d'Estáu]], [[Henry Kissinger]], mover a [[Moscú]] pa una entrevista urxente coles autoridaes soviétiques con cuenta de poner términu a la guerra. Frutu de les negociaciones foi qu'a otru día, l'exércitu Exipciu reconoció per vegada primera la presencia de tropes israelines na zona de la Canal, anque en realidá atopábense más allá, na ruta que xunía Suez con El Cairo tratando d'arrodiar al tercer exércitu exipciu. El mesmu día, [[21 d'ochobre|21]], el [[Conseyu de Seguridad|Consejo de Seguridá de la ONX]] axuntar de manera urxente con una propuesta conxunta d'Estaos Xuníos y la Xunión Soviética que s'aprobó, constituyendo la '''[http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/289/25/IMG/NR028925.pdf?OpenElement Resolvimientu 338]''' que, en resume, estableció: * La obligación de les partes de rematar les operaciones militares en doce hores y cesar el fueu, permaneciendo les unidaes militares nos llugares qu'ocuparen nesi momentu, esto ye, les seis de la madrugada del día [[22 d'ochobre]]. * En segundu llugar encamentar a que, una vegada establecíu'l cese del fueu, les partes axustaren un alcuerdu de paz. * De terceres, esixíase'l cumplimientu del Resolvimientu 242 del Conseyu de Seguridá. [[Ficheru:Henry Kissinger.jpg|thumb|150px|right| [[Henry A. Kissinger]]]] A pesar del Resolvimientu, les hostilidaes siguieron en Suez, onde les fuercies israelines terminaron d'embolsar al tercer exércitu exipciu. Un nuevu resolución del Conseyu de Seguridá, la '''{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=339 |2=http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/289/26/IMG/NR028926.pdf?OpenElement |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}''', axuntáu a pidimientu del Presidente Sadat, repitió la resolución 338 y esixó a les partes volver a la situación del día 21, anque Israel fixo casu omiso y permaneció nes sos posiciones, siguiendo la guerra. La Xunión Soviética, viendo perder a los sos socios árabes, movilizó a parte de la so flota nel Mediterraneu (ente ellos dos [[portahelicópteros]]) y varies divisiones de [[Paracaidista militar|paracaidistes]] xunto colos aviones de tresporte y llanzamientu correspondientes, so l'amenaza espresa a Estaos Xuníos d'esplegar tropes propies pa poner a salvo al tercer exércitu si Israel siguía la ofensiva. Estaos Xuníos, pela so parte, declaró l'alerta nuclear, especialmente criticada polos miembros europeos de la [[OTAN]] que nun fueren consultaos. Mientres les aiciones militares siguíen, Exiptu bloquió la entrada al [[mar Roxu]] nel [[Estrechos de Tirán|estrechu de Tirán]] —nun actu de presión qu'Israel consideró como «aición de guerra»—, tamién ordenó al tercer exércitu una operación militar con sofitu d'artillería y caces pa salir de la bolsa na que s'atopaba y amosó ante la opinión pública internacional la so decisión firme de nun axustar l'intercambiu de [[Prisioneru de guerra|prisioneros]] si Israel siguía les sos aiciones. Siria xunir a esta última estratexa col beneplácito de la URSS. Asina, el tercer exércitu exipciu empecipió una maniobra pa llevantar el bloquéu'l día [[26 d'ochobre]] pero foi-y imposible. Esi mesmu día, Estaos Xuníos esixó a Israel el fin inmediatu de les operaciones y que dexara la llegada d'un mínimu de suministros al tercer exércitu, tou ello en cuenta de que seríen les posiciones del día 26, y non les fites nel Resolvimientu 338, les que se tendríen en cuenta nes futures negociaciones. == Finalización del conflictu == A propuesta del secretariu xeneral de la ONX, [[Kurt Waldheim]], alcordar por unanimidá del Conseyu de Seguridá la unviada a la parte de conflictu de fuercies d'interposición de países que nun intervinieren direuta o indireutamente nel conflictu y tuvieren bones rellaciones colos contendentes. Asina s'alcordó que la [[misión de paz|espedición de paz]] tuviera formada por miembros de los exércitos d'[[Austria]], [[Finlandia]] y [[Suecia]]. L'alcuerdu d'alto'l fueu ente Israel y Exiptu roblóse'l [[11 de payares]] nel quilómetru&nbsp;101 de la ruta que xunía Suez y El Cairo; nél que se definieron les fórmules d'intercambiu de prisioneros y el suministru d'alimentos y combustible al tercer exércitu. Pela so parte, la Conferencia de Paz que auspiciaba Estaos Xuníos en [[Xinebra (ciudá)|Xinebra]] foi un fracasu al nun asistir Siria nin tar convidada la [[Organización pa la Lliberación de Palestina]]. Sicasí, empezó formalmente'l [[21 d'avientu]] cola asistencia, amás de los contendentes, de [[Xordania]], Estaos Xuníos y la URSS. Al poco d'abrir la sesión y coles declaraciones iniciales dar por pospuesta ''[[sine die]]''. Exiptu ya Israel caltuvieron negociaciones secretes que dieron frutu'l [[18 de xineru]] de [[1974]] cola separación de dambos exércitos, hasta esi momentu fixos nes posiciones del 27 d'ochobre anterior. L'alcuerdu estableció la salida del exércitu israelín de la zona occidental de la canal de Suez y la creación d'una franxa de separación de 11&nbsp;quilómetros na que s'esplegaría la fuercia de les Naciones Xuníes, llindándose'l númberu de tropes de dambos bandos y la capacidá de la ONX pa inspeicionar el cumplimientu de los alcuerdos. Pela so parte, les negociaciones siriu-israelines concluyeron el [[31 de mayu]]. Israel retirar de la zona este ocupada nos Altos del Golán mientres el conflictu hasta les posiciones del altu'l fueu de [[1967]], verificóse un complexu intercambiu de prisioneros qu'entá se cuestiona pela parte israelina y establecióse una llinia d'interposición de fuercies de la ONX. == Les negociaciones posteriores == Tres los alcuerdos que confirmaron l'altu'l fueu, Exiptu ya Israel empecipiaron conversaciones reservaes sol patrociniu d'Estaos Xuníos destinaes, nun futuru alloñáu, a fomentar un alcuerdu de paz estable ente los dos países. La situación viose favorecida, per un sitiu, l'impautu que na sociedá israelina supunxera la guerra de 1973; por otru, les posiciones de Sadat que, alloñar de les tesis soviétiques, buscaba estabilizar la so política internacional con Israel. Asina, el [[10 d'ochobre]] de [[1975]], delegaciones de dambos países roblaron un Conveniu en Xinebra que'l so conteníu yera: * Israel abandonaba los campos petrolíferos d'[[Abu Rodeis]] de los que recibía la mayor parte del so suministru. Coles mesmes, Estaos Xuníos ya Israel roblaben un alcuerdu secretu pol qu'aquél suministraría a ésti'l [[petroleu]] que precisara nel futuru. * Israel dexaba dellos pasos que pasaben a ser controlaos pola ONX, ente que ésta movía más al interior del Sinaí la so zona, dexando que les tropes exipcies ocuparen la mesma. * Israel y Exiptu podríen caltener o amontar los sistemes de control eléctrónico nel suelu fuera del espaciu asignáu a la ONX. * Exiptu comprometer a llevantar los bloqueos nel Mar Bermeya y dexar qu'al traviés de la Canal de Suez circularen en dambos sentíos buques que suministraren material non militar a Israel. * Igualmente, Exiptu arrenunció a la guerra unillateral y a efeutuar amenaces contra Israel sacantes ésti atacara a un país árabe. == Consecuencia == Exiptu sintió que moralmente se desquitaba de les humillantes derrotes anteriores y restablecióse un ciertu equilibriu simbólicu con Israel. Esto facilitó que'l principal país árabe alloñar de les tesis soviétiques y averárase más a los Estaos Xuníos, ente que Siria caltuvo la so vinculación a la URSS. L'aproximamientu d'Exiptu al mundu occidental favorecería diversos alcuerdos con Israel (Sinaí I y Sinaí II), que remataron nos [[alcuerdos de paz de Camp David|alcuerdos de Camp David]] unos años dempués. Magar tou, la intensa actividá diplomática dio llugar a una paz equívoca<ref>El conceutu de ''paz equívoca'' utilizar los historiadores pa referise al periodu posterior a la guerra de 1973 nel que los incipientes alcuerdos de paz con Exiptu fueron xuníos a una fuerte medría del activismu armao palestín y al aislamientu internacional d'Israel. Vease por casu, «La paz equívoca. Goliat suplanta a David - 1967-82» en [[Joan B. Culla]], ''La tierra más apostada'', Madrid, Alianza Editorial, 2005. ISBN 84-206-4728-4</ref> pos tuvo acompañada d'una esguilada terrorista internacional per parte de grupos palestinos y de un inusitado arrequexamientu diplomáticu contra Israel, gracies a la mayoría automática que formaron na ONX los países árabes y el bloque del Este, que provocó más de 20 resoluciones consecutivos contra l'Estáu xudíu. Pero les implicaciones internacionales fueron muncho más allá del ámbitu políticu: l'embargu petroleru a Occidente y rebaxar de la producción de los países árabes productores de petroleu, en represalia pol so respaldu a Israel, desencadenó la drástica xubida del crudu y una [[Crisis del petroleu de 1973|crisis]] nes economíes industrializaes tres casi tres décades de crecedera ininterrumpida. Paradóxicamente, Israel nun sufrió esta crisis de suministru gracies a dellos pozos que caltuvo nel Sinaí. == Notes == {{llistaref|group=nota}} == Referencies == {{formatu de cita|t=20160131202043}} {{llistaref|3}} == Bibliografía == * [[Chaim Herzog|Herzog, Chaim]]. ''La guerra del Yom Kippur''. Inédita Editores, 2004. ISBN 84-96364-44-5 (edición orixinal: ''The War of Atonement'', 1975). * Walter J. Boyne. ''Guerra a los dos en puntu. Crisis nuclear na guerra árabe israelina de 1973''. Ed. Ariel, 2005. ISBN 84-344-6769-0. * [[Joan B. Culla|Culla, Joan B.]] ''La tierra más apostada: El sionismu, Israel y el conflictu de Palestina''. Madrid, Alianza, 2005, ISBN 978-84-206-4728-9 * {{cita llibru |apellíu=Shazly |nome=Saad l'añu=2003 |títulu=The Crossing of the Suez, Revised Edition |editorial=American Mideast Research |isbn=0-9604562-2-8}} == Enllaces esternos == {{commonscat|1973 Arab-Israeli War}} * [[:w:pt:Linha_Chigre-Lev|Bar Lev Line]] * [http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/289/25/IMG/NR028925.pdf?OpenElement Resolvimientu 338 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]. * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Resolvimientu 339 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes |2=http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/289/26/IMG/NR028926.pdf?OpenElement |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Resolvimientu 340 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes |2=http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/289/27/IMG/NR028927.pdf?OpenElement |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Resolvimientu 341 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes |2=http://daccessdds.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/289/28/IMG/NR028928.pdf?OpenElement |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * '''Artículos na rede:''' ** [http://www.portierramaryaire.com/arts/israel_6.php Artículu militar] ** [http://www.zajel.org/es/article_view.asp?newsID=2535&cat=6 Artículu na web de An-Najah National University] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927214024/http://www.zajel.org/es/article_view.asp?newsID=2535&cat=6 |date=2007-09-27 }} ** {{cita noticia |url=https://www.elmundo.es/especiales/internacional/oriente_proximo/index.html |títulu='''Oriente Próximu: 6 décades de Guerra''' |periódicu=El Mundu |fecha=2008}} {{Tradubot|Guerra de Yom Kipur}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra del Yom Kippur|Guerra del Yom Kippur]] [[Categoría:Intervenciones militares de Cuba]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] rtcygp6gy0q4r8ag3ef3b6pjz5opcyt Guayaquil 0 95259 4501360 4501067 2026-06-23T03:49:25Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 12 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501360 wikitext text/x-wiki {{rexón}} '''Guayaquil''' (oficialmente '''Santiago de Guayaquil''') ye la ciudá más poblada y la más grande de la [[Ecuador|República del Ecuador]]; con una población na so [[área metropolitana]] cercana a los 3&nbsp;113&nbsp;725 habitantes. L'área urbana de Guayaquil, tamién conocida como [[Conurbación de Guayaquil|Gran Guayaquil]], alliniar ente les [[Ciudaes más grandes del mundu|ciudaes más grandes d'América]]. Ye amás un importante centru de comerciu con influencia a nivel rexonal nel ámbitu [[Comerciu|comercial]], de [[finances]], [[política|políticu]], [[cultura]]l y d'[[entretenimientu]]. La ciudá ye la [[cabecera cantonal]] del [[Guayaquil (cantón)|cantón homónimu]] y la capital de la [[Provincia del Guayas]]. Alcontrada na mariña del [[Océanu Pacíficu]] na [[Rexón Mariniega del Ecuador]], l'este de la ciudá ta a veres del [[ríu Guayas]], a unos 20 quilómetros de la so desaguada nel Océanu Pacíficu, mientres ta arrodiada pel [[Estero Salado]] na so parte suroccidental y l'entamu de la [[Cordal Chongón Colonche]], una cadena de montes de media altitú, nel noroeste. El [[golfu de Guayaquil]] ye l'entrante d'agua más grande del Océanu Pacíficu en [[Suramérica]]. Los sos salientes estremes afitar en [[Cabo Blanco (Baltara)|Cabo Blanco]], en [[Perú]], y la [[Provincia de Santa Elena]], n'[[Ecuador]], cubriendo una distancia de 230 km. La ciudá estrémase en 16 [[Parroquia (civil)|parroquies]] urbanes, anque dientro d'una nueva alministración municipal, la so organización consiste de 74 [[Sectores de Guayaquil|sectores]]. Ye la ciudá con mayor [[densidá de población]] nel Ecuador, con un total de 2&nbsp;654&nbsp;274 habitantes, nel so aglomeración urbana, incluyendo la población urbana de Guayaquil, la población urbana de Durán y la de parroquia samborondeña de [[La Puntilla (Samborondón)|La Puntilla]] (''escluyendo la parroquia dauleña de [[L'Aurora (Daule)|L'Aurora]]'')-. Anguaño la ciudá de Guayaquil tien una [[población flotante]] cola qu'algama los 2&nbsp;684&nbsp;016 habitantes dientro del so área metropolitana,<ref>''CIA World Factbook''. CIA, 2011.</ref> teniendo en cuenta una tasa añal permediu de crecedera poblacional de 2,70%. La ciudá de Guayaquil ta compuesta de 347&nbsp;[[Quilómetru cuadráu|km²]] de superficie, de los cualos 316&nbsp;km², equivalentes al 91,9% del total, pertenecen a la tierra firme (''suelu''); ente que los restantes 29&nbsp;km², equivalentes al 8,1%, pertenecen a los cuerpos d'agua que comprenden [[ríu|ríos]]. La [[Conurbación de Guayaquil]], que ye l'Área Metropolitana de Guayaquil más allá de les llendes de la aglomeración urbana, inclúi les ciudaes de Milagro, Daule, Sableres, ente otres, dándo-y una población consolidada de 3&nbsp;113&nbsp;725 habitantes. Fundada definitivamente en [[1547]] como [[estelleru]] y [[puertu]] [[comerciu|comercial]] al serviciu de la [[Reinu d'España|Corona española]], como "Santiago de Guayaquil", depués de dellos otros intentos de fundación, sirvió de puntu principal na [[economía]] de la nación. Foi sede de grandes revoluciones y llevantamientos a lo llargo de la historia, siendo la primer ciudá ecuatoriana en llograr de forma definitiva la so [[Independencia de Guayaquil|independencia]] d'[[España]] en [[1820]]. Depués foi capital de la [[Provincia Llibre de Guayaquil]], que más tarde foi amestada pola fuercia a la [[Gran Colombia]]. Dende [[1830]] forma parte de la República del Ecuador como importante exa económica y políticu. La [[revolución marcista]] qu'espulsó al militarismu estranxeru, la [[Revolución lliberal d'Ecuador|revolución lliberal]] liderada pol xeneral [[Eloy Alfaro]], la [[revolución del 28 de mayo|revolución de mayu]] que camudó'l gobiernu y la constitución de la dómina, son importantes finxos na [[Historia d'Ecuador|historia de la nación]] que se desenvolvieron na ciudá. Santiago de Guayaquil destaca ente les [[Ciudaes d'Ecuador|ciudad ecuatorianes]] pol so eleváu usu de [[Tresporte públicu|tránsitu masivu]], y pola so densidá total y la diversidá de la so población. El puertu de la ciudá ye unu de los más importantes de la mariña del Pacíficu oriental. El 70% de les [[exportación]] quitaes del país sale poles sos instalaciones, ingresando'l 83% de les [[importación|importaciones]]. Amás, pola so posición de centru comercial, tradicionalmente conocer a la ciudá como la ''capital económica del país'', por cuenta de la cantidá d'[[empresa|empreses]], [[fábrica|fábriques]] y [[Centru comercial|locales comerciales]] qu'esisten en tola ciudá. == Toponimia == [[Ficheru:Rembrandt - Sankt Jakobus der Ältere.jpg|219x219px|thumb|[[Santiago'l Mayor]].|esquierda]] El nome de la ciudá de ''Santiago de Guayaquil'' ta suxetu a delles teoríes de les cualos los historiadores concuerden que se tien un orixe prehispánicu. Desque empecipió'l so procesu de [[Fundación de Guayaquil|fundación]] en [[1534]], ta amestáu al nome de ''Santiago'' en memoria de la so [[santu patronu]], [[Santiago'l Mayor]], [[apóstol]] de [[Xesucristu]], que ye tamién el patronu de delles ciudaes n'[[Hispanoamérica]] fundaes nel periodu colonial, como la ciudá de ''Santiago'' en [[Chile]], según de la mesma del [[España|Reinu d'España]].<ref>Avilés Pinu; Hoyos Galarza, ''Historia de Guayaquil'', p.11.</ref> Una de les teoríes, basar nuna lleenda romántica, tresmitida oralmente de xeneración en xeneración, que atribúi l'orixe etimolóxicu, a la unión de los nomes d'un cacique llamáu [[Guayas y Quil|Guayas]] y de la so esposa [[Guayas y Quil|Quil]], símbolos de la resistencia autóctona que — d'alcuerdu a la tradición popular — escoyeron lluchar hasta morrer (y n'última instancia amburar l'aldega) primero que sometese al vasallaxe impuestu polos [[conquistador]]es españoles.<ref>Correa Bustamante, p. 120.</ref> La esistencia d'un pobláu de nome similar a Guayaquil, asitiáu nes cercaníes a la ciudá de [[Durán (ciudá)|Durán]] (Autopista Durán-Boliche [[km]].&nbsp;23), foi causa d'investigaciones per parte d'arqueólogos ya historiadores, quien coincidieron que'l mesmu, al momentu de la conquista, tuvo gobernáu por un cacique llamáu "Guayaquile".<ref name="RPP">{{Cita web |url=http://www.diccionariobiograficoecuador.com/tomos/tomo12/g3.htm |títulu=Guayaquile |fechaaccesu=27 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.diccionariobiograficoecuador.com/ Diccionariu Biográficu Ecuador] |editor=Rodolfo Pérez Pimentel |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304205814/http://www.diccionariobiograficoecuador.com/tomos/tomo12/g3.htm |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> D'afayase'l verdaderu orixe, la única dulda que persistiría sería si foi dichu cacique quién dio'l nome al pueblu y al [[Ríu Guayas|ríu]] o viceversa. Pero l'investigador Ángel Véliz Mendoza nel so llibru sobre'l cacique Guayaquile afirma qu'hai referencies al topónimu a lo menos siete veces en documentos anteriores a [[1543]].<ref>{{Cita web |url=http://www.malecon2000.org/revistes/r1-nome_guayaquil.htm |títulu=El nome de Guayaquil |fechaaccesu=27 d'ochobre de 2009 |autor=El Malecón |editor=Fundación Malecón 2000 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20040208072436/http://www.malecon2000.org/revistes/r1-nome_guayaquil.htm |fechaarchivu=8 de febreru de 2004 }}</ref> Créese que'l nome Guayaquil deber al últimu asentamientu de la población, en tierres del cacique Guayaquile. Esta zona tuvo ocupada pola nación chonos, grupu humanu que dende'l puntu de vista arqueolóxicu, denominar como [[cultura Milagro-Quevedo]].<ref name="RPP" /> Tres dellos tresllaos y quemes, la ciudá foi fundada definitivamente en [[1547]] sol títulu de «Bien Noble y Bien Lleal Ciudá de Santiago de Guayaquil». Dempués de la [[Independencia de Guayaquil|independencia]] de la ciudá en [[1820]], el términu "Bien Noble y Bien Lleal" sumió por cuenta de la so separación del [[Imperiu español]]. Na actualidá, el nome patronal de ''Santiago de Guayaquil'' nun ye utilizáu de forma regular, anque ye'l nome verdaderu de la ciudá. == Historia == {{AP|Historia de Guayaquil}}[[Ficheru:Plano de Guayaquil en 1741, grabado por Paulus Minguet - AHG.jpg|185px|thumb|Planu de Guayaquil en 1741]] Na [[América precolombina|yera precolombina]], la rexón de Guayaquil taba habitada por dellos asentamientos ente los cualos atopábense diverses cultures, relixones y cacicazgos. Estos pueblos constaben d'organización política, aiciones guerreres, ya intercambiu comercial con otros pueblos alcontraos escontra'l [[sur]] nel actual [[Perú]], y escontra el [[norte]] nel actual [[Méxicu]], pol navegación en balses, sofitándose na estructura fluvial del [[ríu Guayas]].<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloFundacionGuayaquil1.php |títulu=La fundación de Guayaquil y la so permanencia nel tiempu a partir del 25 de xunetu de 1547 |fechaaccesu=22 de mayu de 2009 |páxina=1 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090519072900/http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloFundacionGuayaquil1.php |fechaarchivu=19 de mayu de 2009 }}</ref> Los pueblos que s'establecieron nes cercaníes del ríu fueron productu de la migración que se produció a partir de la [[cultura Manteña]], siendo estos conocíos como "Manteños del Sur" o como [[cultura Huancavilca]].<ref>Benítez; Garcés, p. 106. Benítez y Garcés sostienen que los Manteño-Huancavilca estremar en tres rames: Los manteños en [[Manabí]], los huancavilcas al norte del [[Golfu de Guayaquil]], y los punaes na [[Isla Puná]].</ref> Nel últimu periodu de la era prehispánica, el periodu de ''Integración'', los huancavilcas tomaron la mayor parte de l'actual provincia del [[Provincia de Guayas|Guayas]] y otres provincies aledañas, na cual tamién desenvolver otres cultures.<ref>Correa Bustamante, p. 11. Correa Bustamante caltién que al rematar el Periodu d'Integración sobresalieron les cultures Milagro-Quevedo y la Manteño-Huancavilca.</ref> Estes cultures desenvolviéronse independientes d'otres hasta la conquista española. Poco tiempu dempués de que [[Francisco Pizarro]] empezó la [[conquista de Perú]], y col fin de colonizar y espandir el dominiu español escontra'l norte del antiguu [[Imperiu Inca]], ordenó la fundación de la ''Villa de Santiago de Quito'' en [[1534]], cerca de l'actual ciudá de [[Riobamba]], pero al cabu de poco tiempu ordenó'l so treslláu a un llugar dientro del territoriu inca, ye por cuenta de esto que parten dos espediciones. Una de les espediciones tomó aldu norte, que fundaría no posterior la ciudá de [[Quito|San Francisco de Quito]]. Mentanto, la otra espedición tomó aldu escontra'l [[suroeste]] y llegaría a la [[Rexón Mariniega del Ecuador|rexón mariniega]], colo cual establécense en dellos sectores pero son espulsaos d'ellos pola resistencia nativa. [[Ficheru:Flag of Cross of Burgundy.svg|thumb|250px|La [[Cruz de Borgoña]], bandera militar del imperiu Español (ss. XVI-XIX).]] La [[Fundación de Guayaquil|fundación de la ciudá]] foi un procesu na cual delles espediciones españoles trataron d'asitiar una llocalidá colonial, pero por cuenta de la resistencia nativa foi un llabor demasiáu difícil. El primer asentamientu realizar [[Sebastián de Belalcázar]] en [[1534]], quien dende [[Paita]] llegó con dellos espedicionarios y fundó una llocalidá al este del [[ríu Guayas]], pero los ''chonos'' destruyeron el pobláu y mataron a casi la metá de los habitantes.<ref>Estrada Ycaza "La fundación de Guayaquil", p. 59.</ref> [[Ficheru:Escudo de Guayaquil (colonial).svg|239x239px|thumb|Escudu colonial de la ciudá y el so gobiernu.|esquierda]]En [[1536]], por órdenes de Pizarro, [[Hernando de Zaera]] treslladó'l pobláu cerca d'un sitiu denomináu "Yahual", pero por cuenta de que los exércitos españoles precisaben sofitu al sur, Zaera y el so exércitu partieron al Perú.<ref>Estrada Ycaza "La fundación de Guayaquil", p. 2.</ref> Pizarro, ordenó nuevamente'l treslláu y reconstrucción de la ciudá al [[capitán]] [[Francisco de Orellana]] y en [[1537]] la ciudá asítiase na ''Culata'', actual sector de [[La Puntilla (Samborondón)|La Puntilla]] en [[Samborondón (cantón)|Samborondón]], y depués Orellana partío nuevamente escontra [[Lima]] dexando nel cargu d'[[alcalde]] a Juan Porcel.<ref>Estrada Ycaza "La fundación de Guayaquil", p. 211.</ref> En [[1541]], una alianza ente ''chonos'' y ''punaes'', sitiaron la ciudá n'enfrentamientos que duraron un periodu de seis meses. En [[mayu]] de [[1542]] el [[capitán]] [[Diego de Urbina]], treslladó la ciudá nuevamente y abellugóse cerca de los huancavilcas, al oeste del ríu Guayas, sicasí, en [[1543]] los huancavilcas destruyeron dafechu la ciudá y una vegada más se tuvo que treslladar la ciudá al mesmu sitiu que Belalcázar llevantara en [[1534]].<ref>Estrada Ycaza "La fundación de Guayaquil", p. 119.</ref> Finalmente dempués de qu'españó la guerra civil ente Pizarro y Almagro, la ciudá foi fundada nel so actual llocalización el [[25 de xunetu]] de [[1547]] sol títulu de ''Bien noble y Bien lleal Ciudá de Santiago de Guayaquil''.<ref>Romeo Castillo, p. 26. L'autor escribe: «He equí la rellación extractada de los títulos y previlegios de que goció la ciudá en dómina colonial: 1º El timbre de "Lleal y Noble" dende la so fundación...»</ref> Nel [[Colonización europea d'América|periodu colonial]], Guayaquil empezó a crecer dende'l cuetu [[Cuetu Santa Ana (Guayaquil)|Santa Ana]] y al cabu de poco tiempu empezó a convertise nun importante centru comercial, colo cual l'[[Real Audiencia de Quito|Audiencia]] caltuvo los sos llazos comerciales coles demás partes de tola rexón del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu Sur]], y esto sumáu a la bayura de maderes útiles pa la construcción, la esistencia de gran cantidá d'individuos en busca de trabayu (lo qu'abarataba la mano d'obra) y l'allugamientu estratéxicu del puertu, dexaron que Guayaquil convertir n'unu de los estelleros más grandes ya importantes d'[[América]] nel [[sieglu XVII]].<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo64.php |títulu=Los Estelleros de Guayaquil |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090525024937/http://archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo64.php |fechaarchivu=2009-05-25 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.malecon2000.org/revistes/r1-nome_guayaquil.htm |títulu=Astillero de Guayaquil ente los más afamaos del nuevu mundu |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=El Malecón |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20040208072436/http://www.malecon2000.org/revistes/r1-nome_guayaquil.htm |fechaarchivu=8 de febreru de 2004 }}</ref> Debíu a la puxanza comercial que la ciudá caltuvo mientres los sos primeros años, Guayaquil tuvo que soportar dellos ataques pirates. En [[1586]], el corsariu inglés [[Thomas Cavendish]] atacó a la ciudá y de la mesma manera facer el neerlandés [[Jacobo Hermita Clerk|Jacques L'Heremite Clerk]] en [[1624]]. En [[1684]], [[William Dampier]]re y otros pirates destruyeron gran parte de la ciudá por causa de les quemes que dexaron los sos ataques. En [[1687]], los pirates [[Francia|franceses]] D'Hout, Picard y Groignet empecipiaron los sos ataques, lo que dexó a la ciudá parcialmente destruyida, escalada y los sos principales edificios amburaos hasta los cimientos.<ref>{{Cita web |url=http://www.malecon2000.org/revistes/r4-pirates-afaren.htm |títulu=Pirates afararon Guayaquil |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=El Malecón }}</ref> A partir d'estos sucesos, decide reasitiase a la ciudá, lo cual condució a la separación de [[Ciudá Vieya (Guayaquil)|ciudá vieya]] y [[Ciudá Nueva (Guayaquil)|ciudá nueva]] nun procesu que duró ente [[1690]] y [[1696]].<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloCiudadViejaNueva.php |títulu=Guayaquil: ciudá vieya y ciudá nueva |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091003044255/http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloCiudadViejaNueva.php |fechaarchivu=2009-10-03 }}</ref> Por cuenta de los constantes tresllaos, asoceden numberoses quemes y apaecen les pestes qu'azotaríen a la ciudá dexando centenares de muertos.<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo69.php |títulu=Guayaquil en llapaes: velea recurrente |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120215055110/http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo69.php |fechaarchivu=2012-02-15 }}</ref> Como midida de prevención contra los ataques, creáronse fortines nos cuetos y l'exércitu creció ente que la [[piratería]] pasu ente pasu sumió.<ref>{{Cita web |url=http://www.ecuador.us/guayaquil/guayaquil/plaza_colon/ |títulu=La Plaza Colón Fortín de la Planchada |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.ecuador.us/ Ecuador.us - Ecuador Travel]}}</ref> En [[1763]] el [[Correximientu de Guayaquil]] tresformar nel [[Gobiernu de Guayaquil]], y pasó de formar parte del [[Virreinatu de Perú]] al [[Virreinatu de Nueva Granada]].<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloGobernadores.php |títulu=Los primeros gobernadores de Guayaquil |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080226151008/http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloGobernadores.php |fechaarchivu=2008-02-26 }}</ref> El [[10 de payares]] de [[1764]] la quema denomada ''[[Fueu Grande]]'' destruyó una gran parte de la ''ciudá nueva'', siendo catalogáu na actualidá como unu de los mayores desastres de Guayaquil. Dempués del accidente, por aciu gestión ante'l rei, pidióse exoneración de pagu de alcabalas por un tiempu llindáu, y con un préstamu de doscientos mil pesos, la ciudá empezó a reconstruyise rápido.<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo70.php |títulu=El fueu grande” de 1764. |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120215055939/http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo70.php |fechaarchivu=2012-02-15 }}</ref> [[Ficheru:Carta del Departamento de Guayaquil.jpg|170px|thumb|Estensión territorial de la [[Provincia Llibre de Guayaquil]] integrada darréu a la [[Gran Colombia]].]] Dempués de que n'otres partes de la [[Real Audiencia de Quito]] realizárense intentos fallíos d'[[emancipación]], el [[9 d'ochobre]] de [[1820]] la ciudá de Guayaquil declaró la so [[Independencia de Guayaquil|independencia]] del [[Imperiu español]], xuniéndose asina a la causa emancipadora de les demás rexones del continente.<ref>Avilés; Hoyos. p.38</ref> Cola independencia de la ciudá, [[José Joaquín de Olmedo]], quien taba a cargu del gobiernu provisional, convocó una asamblea'l [[8 de payares]] d'esi añu, colo cual créase la [[Provincia Llibre de Guayaquil]] y dictóse el so estatutu eleutoral y constitución pal naciente estáu.<ref>Avilés; Hoyos. p.40</ref> Amás, p'asegurar la soberanía de Guayaquil y el so independencia creóse la ''División Proteutora de Quito'', por aciu la cual pretendía independizase al restu de la [[Presidencia de Quito]], dando pasu asina al empiezu de la guerra d'independencia de la rexón.<ref>Avilés; Hoyos. p.41</ref><ref name="BDI01" /> L'exércitu de Guayaquil caltuvo una serie de batalles p'asegurar la independencia de la ciudá y de la so provincia, sicasí, los exércitos realistes siguíense reunificando na [[Rexón Interandina del Ecuador|serranía]]. El presidente [[José Joaquín de Olmedo|Olmedo]] decidió pidir ayuda a los demás [[libertadores]] d'[[América del Sur]], colo cual llogró l'asistencia de [[Simón Bolívar]], quien unvió a [[Antonio José de Sucre]] con un exércitu considerable a favor de la causa emancipadora.<ref name="BDI01">{{Cita web |url=http://www.batallasdeindependencia.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=60 |títulu=Independencia de Guayaquil - 9 d'ochobre de 1820 |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=[https://web.archive.org/web/http://www.batallasdeindependencia.ec/ BatallasdeIndependencia.ec] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091005004623/http://www.batallasdeindependencia.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=60 |fechaarchivu=5 d'ochobre de 2009 }}</ref> A partir d'aquello los exércitos libertadores consolidar na mariña, ingresaron al caleyón interandino onde tomaron aldu norte, calteniendo delles batalles y finalmente'l [[24 de mayu]] de [[1822]] ganaron a les fuercies realistes na [[Batalla de Pichincha]] que consolidó la independencia de los territorios de l'antigua [[Real Audiencia de Quito]].<ref name="BDI01" /> Depués d'algamase la independencia, [[Quitu]] y [[Cuenca (Ecuador)|Cuenca]] amestáronse rápido a la [[Gran Colombia]], ente que Bolívar intentaba tamién l'anexón de la [[Provincia Llibre de Guayaquil]]. Sicasí, en Guayaquil considerábase tamién les opciones de xuntase al Perú o permanecer independientes. [[José de San Martín]] tamién amosó'l so deséu de qu'esta ciudá s'una al Perú, motivu pol cual Bolívar decide ingresar a la ciudá con un exércitu y esperar a San Martín, arriendes de esto Olmedo se autoexilia. L'alcuentru de los libertadores, denomináu como la ''[[Entrevista de Guayaquil]]'' diose'l [[26 de xunetu]] de [[1822]], y tuvo como resultáu los alcuerdos de la definición de la independencia peruana y l'anexón de Guayaquil a la Gran Colombia.<ref>Colombres Mármol, p.111.</ref> El [[31 de xunetu]] de [[1822]], la provincia llibre de Guayaquil convertir nel [[Departamentu de Guayaquil]], que de la mesma formó parte del [[Gran Colombia#Organización territorial|Distritu del Sur]] de la [[Gran Colombia]].<ref>Avilés Pinu; Hoyos Galarza, ''Historia de Guayaquil'', p.51.</ref> [[Ficheru:Jjolemdo.jpg|170px|thumb|[[José Joaquín de Olmedo]].]] En [[1830]], el ''Distritu del Sur'' dixebrar de la Gran Colombia y creóse la [[Ecuador|República del Ecuador]], pasando Guayaquil a formar parte d'ella'l [[19 de mayu]].<ref>Holguín Arias, p. 15.</ref> Escoyóse como primer presidente al [[Venezuela|venezolanu]] [[Juan José Flores]], qu'ocupó'l cargu en tres periodos que resultaron ser nefastos pa la nueva nación.<ref>Holguín Arias, p. 18.</ref> En [[1845]], axuntóse una asamblea nacional que redactó una nueva constitución colo cual atribuyíense-y demasiaos poderes a Flores, amás de la so inmediata reeleición y estensión del periodu de gobiernu. Por cuenta de esto, el [[6 de marzu]] de [[1845]] en Guayaquil españó la [[revolución marcista]] liderada por [[José Joaquín de Olmedo]], [[Vicente Rocafuerte]], [[Vicente Ramón Roca]], [[Diego Noboa]], ente otros; que derrocaron a Flores ya instauraron una nueva llinia de gobiernu denomináu como ''periodu marcista''.<ref>Holguín Arias, p. 34. L'autor noma esta era como la "etapa marcista"</ref> Dempués de dellos años, el marcismo caltener al poder hasta [[1859]], cuando [[Francisco Robles]] arrenunció al cargu de [[Presidente d'Ecuador|presidente]] del [[Ecuador]].<ref name="Mapasingue1" /> Tres la salida del poder per parte de Robles, delles xefatures supremes formar nel país. En Guayaquil, el [[xeneral]] [[Guillermo Franco Herrera]] se autoproclamó Xefe Supremu del Guayas, ente qu'en [[Quitu]] formárase un gobiernu provisional sol mandu de [[Gabriel García Moreno]] y en [[Cuenca (Ecuador)|Cuenca]] [[Jerónimo Carrión]] declaróse Xefe Supremu d'aquella rexón.<ref name="Mapasingue1" /> Amás de la crisis política interna, tamién se tuvo que trepar col [[Perú]] por problemes diplomáticos y territoriales. Franco axustó alcuerdos col [[Presidente de Perú|presidente]] de [[Perú]], [[Ramón Castilla]], col cual suscribió'l [[Tratáu de Mapasingue]], depués de que tropes peruanes ocuparen la ciudá.<ref name="Mapasingue1">Holguín Arias, p.51</ref> Tres el retiru de la espedición peruana; el [[24 de setiembre]] de [[1860]] les fuercies de García Moreno y [[Juan José Flores]], quien emprestó ayuda a García Moreno nun intentu de reconciliase col Ecuador, sostuvieron un enfrentamientu conocíu como la ''[[Batalla de Guayaquil]]'' contra les fuercies de Guillermo Franco.<ref>Jorge Salvador Lara, "Curtia historia contemporánea del Ecuador", páx. 384:"A la fin Castilla retiróse, y Franco foi ganáu por García Moreno na batalla de Guayaquil, el 25 de setiembre de 1860"</ref> De resultes de la victoria de Moreno, Guayaquil foi amestada nuevamente al Ecuador y darréu anulóse'l Tratáu de Mapasingue polos congresos de dambes naciones.<ref>{{Cita web |url=http://www.ecuadorprofundo.com/tomos/tomo2/y5b.htm |títulu=El Tratáu de Mapasingue |fechaaccesu=25 de payares de 2009 |autor=Rodolfo Pérez Pimentel}}</ref> Amás, dempués d'estos acontecimientos, empezó'l periodu conocíu como ''garcianismo'' nel gobiernu ecuatorianu.<ref>{{Cita web |url=http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/llibros/critica/nro5/AYALA.pdf |títulu=Gabriel García Moreno y la gentación del Estáu Nacional del Ecuador |fechaaccesu=25 de payares de 2009 |autor=Enrique Ayala Mora }}</ref> [[Ficheru:Eloy Alfaro asambleas.jpg|derecha|thumb|170px|[[Eloy Alfaro]] convocó la primer asamblea en [[1896]] en Guayaquil, pero debíu a la [[Gran Quema de Guayaquil|Gran Quema]] treslladar a [[Quitu]].]] El garcianismo, dexó a los [[Conservadorismu|conservadores]] al poder del gobiernu, inclusive dempués del asesinatu de García Moreno en [[1875]]. Sicasí, en [[1895]], so la presidencia de [[Luis Cordero Crespo]], desamarróse un escándalu conocíu como la "Venta de la Bandera", na cual tamién participó l'anterior presidente y gobernador del Guayas, [[José María Plácido Caamaño]]. L'incidente produció que se desestabilizara'l poder conservador y, tuvieron qu'enfrentar la [[Revolución lliberal d'Ecuador|revolución lliberal]] qu'españó en Guayaquil el [[5 de xunu]] de [[1895]], liderada pol xeneral [[Eloy Alfaro]], que no posterior declararíase Xefe Supremu y Presidente Constitucional. Los lliberales, al mandu de Alfaro, designaron que s'axunte en Guayaquil una asamblea constituyente pa la ellaboración d'una nueva carta magna. Sicasí, lo nueche del [[5 d'ochobre]] de [[1896]] empecipió'l denomináu ''[[Gran Quema de Guayaquil|Gran Quema]]'', que duró hasta la mañana del [[6 d'ochobre]] y destruyó la mayor parte de la ciudá (dexó a 30.000 de 80.000 habitantes ensin llar).<ref>Cita tomada de ''Cuando los edificios dicen daqué'' del diariu [http://www.telegrafo.com.ec/index.php?option=com_zoo&task=item&item_id=2489&Itemid=14 ''El Telégrafo''], Guayaquil, Domingo 24 d'abril del 2011</ref> Anque se cree na posibilidá d'un sabotaxe per parte de la faición política conservadora, lo cierto ye qu'enxamás pudo afayase la causa real d'esta quema.<ref>Cita tomada de ''Guayaquil na Historia, Vida Republicana, La Gran Quema de 1896'' de la [https://web.archive.org/web/20070714141834/http://www.guayaquil.gov.ec/209.gye M.I.Municipalidá de Guayaquil].</ref><ref>Cita tomada del diariu [http://www.eluniverso.com/2006/10/01/0001/8/C45DA7206B02492FB245A248304F39AA.aspx ''El Universo''], Guayaquil, 1 d'ochobre de 2006</ref> Magar les dificultaes que tuvo Guayaquil polos múltiples quemes y la epidemia de la [[fiebre mariello]], mientres los gobiernos lliberales, la ciudá volvió tener una puxanza cola creación del [[Bancu Comercial y Agrícola de Guayaquil|Bancu Comercial y Agrícola]] per parte de cacaoteros y comerciantes de Guayaquil, que convirtióse nel bancu de mayor poder económicu y políticu, sofitando polo xeneral a grupos de derecha.<ref>Holguín Arias, p.97</ref> Mientres estos periodos la ciudá convertir nel principal centru políticu y económicu de la nación. En [[1912]] morrió Alfaro asesináu en [[Quitu]] por un ensame conservadora qu'amás abasnó'l so cadabre peles cais de dicha ciudá y lo incineró xunto a otros líderes lliberales.<ref>Pareja y Díez Canseco, p.520-525</ref> [[Leónidas Plaza Gutiérrez]], opositor de Alfaro, tomó'l mandu de la nación. [[Ficheru:GuyaquilWaterfront1920.jpg|170px|thumb|left|Malecón de Guayaquil en [[1920]].]] Mientres el periodu denomináu como ''placismo'', foi tou más pacíficu y los lliberales, con sede en Guayaquil siguieron nel poder con [[Alfredo Baquerizo]], que procedió'l saneamientu de la ciudá onde la fiebre mariello fuera reinal hasta entós, como reflexu de que la burguesía de Guayaquil yera la fuercia dominante tres l'arriquecimientu que-y supunxo'l puxanza comercial mientres la [[Primer Guerra Mundial]]. A esta curtia dómina de prosperidá siguió sicasí una bien fuerte depresión a mediaos de los [[años 1920]], con altes tases d'inflación y descensu de les importaciones, cuando les plagues destruyeron la mayoría de los plantíos de cacáu; consecuencia de la crisis foi l'afitamientu como nueva fuercia social de los trabayadores urbanos, entamaos yá en sindicatos en Guayaquil, cuantimás l'[[anarquista]] [[Fuelga xeneral del 15 de payares|Federación de Trabayadores Rexonal d'Ecuador]]: la so revuelta más fuerte, con represión armada, saldar con una masacre de dellos cientos de muertos asocedida'l [[Fuelga xeneral de payares|15 de payares de 1922]], parte d'esta historia ye recoyida na novela [[Las cruces sobre el agua]] del autor [[Joaquín Gallegos Lara]]. Como consecuencies d'esto, un golpe militar en [[1925]] dexó al lliberal [[Isidro Ayora]] en poder. Arriendes de esto Guayaquil siguió'l so camín como exa principal del comerciu del Ecuador, anque tuvo que soportar los efeutos de la gran depresión mundial de los años trenta y la [[Segunda Guerra Mundial]], tamién sufrió colos estragos de la [[Guerra peruanu-ecuatoriana]] de [[1941]] na cual la ciudá arreyar con un enfrentamientu naval conocíu como la [[Batalla de Jambelí]] nel [[Golfu de Guayaquil]]. En plenu [[José María Velasco Ibarra|velasquismo]], l'Ecuador soportó los retruques de la Segunda Guerra Mundial y la firma del [[Protocolu de Rio de Janeiro]] en [[1942]]. El presidente Velasco Ibarra tuvo cinco gobiernos y dempués de la so salida del poder en [[1972]] el país quedó somorguiáu nuna serie de dictadures encabezaes por delles xuntes militares que s'enllargaron al mandu hasta la torna a la [[democracia]] en [[1979]] cuando ganó les eleiciones presidenciales el de Guayaquil [[Jaime Roldós Aguilera]]. Roldós finó xunto a la so esposa y dellos miembros del so gabinete nun accidente aereu entá cuestionáu. Asumió de forma interina la presidencia [[Osvaldo Hurtado Larrea]], quien foi asocedíu pol de Guayaquil [[León Febres-Cordero Ribadeneyra]], con quien empezaría'l poder que caltién entá na actualidá'l [[Partíu Social Cristianu (Ecuador)|Partíu Social Cristianu]] de derecha. En gobiernos posteriores, la nación encararía una inestabilidá política qu'empezó con [[Abdalá Bucaram]] en [[1997]] y terminó con [[Lucio Gutiérrez]] nel [[2005]]. [[Ficheru:Presi3.jpg|170px|thumb|L'alcalde [[Jaime Nebot]] y el presidente [[Rafael Correa]] xuntos nel [[2007]], antes de la rotura de rellaciones ente ellos.]] Dende [[1992]] empezó l'alministración del Partíu Social Cristianu, que-y dio un xiru de noventa graos a la ciudá, creciendo notablemente cultural, cívica y ornamentalmente, na [[Alcalde de Guayaquil|alcaldía de la ciudá]] cuando l'antiguu presidente León Febres Cordero ganó les eleiciones municipales y el so periodu estender en [[1996]] por cuatro años más hasta'l [[2000]], empezando na so alcaldía'l tresformamientu de Guayaquil. Dempués del so mandatu como alcalde, asocedió-y el so amigu y compañeru de partíu políticu, [[Jaime Nebot Saadi]]. Nebot foi reelecto nel [[2004]] y dende l'ascensión al poder de [[Rafael Correa]] como presidente d'Ecuador nel [[2006]], caltién non bien bones rellaciones col primer mandatariu que van dende desalcuerdos nos proyeutu de gobernabilidad hasta enfrentamientos verbales mediáticos. Al aprobase'l proyeutu d'organización d'una [[Asamblea Nacional Constituyente d'Ecuador de 2007|Asamblea Constituyente]] coles mires de redactar una nueva constitución, l'alcalde Nebot amosóse enérxicu y tomó el lideralgu de la oposición al gobiernu de Correa.<ref>{{Cita web |url=http://www.eldiario.com.ec/noticias-manabi-ecuador/67721-nebot-correa-ye-enemigu-de-guayaquil/ |títulu=Nebot: “Correa ye enemigu de Guayaquil” |fecha=[[24 de xineru]] de [[2008]] |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009|periódicu=[[El Universo]]}}</ref> L'alcalde promovió la opción "Non" pal [[Referendu constitucional d'Ecuador de 2008|referendu del 2008]], sicasí, en ganando la opción Non en Guayaquil, el Sí llogró la mayoría nes demás partes del país, quedando aprobada la [[Constitución d'Ecuador de 2008|nueva constitución]] nel [[2008]].<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/2008/09/29/0001/8/3DF771943BED44D98B2F73B142083298.html |títulu=Aprobada nueva Constitución |fecha=[[29 de setiembre]] de [[2008]] |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009|periódicu=[[El Universo]]}}</ref> A partir de la implantación de la nueva constitución empecipióse un periodu de transición que terminó una vegada convocaes les eleiciones xenerales en tol país nel [[2009]]. Nes [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2009|eleiciones presidenciales]] ganó la reeleición [[Rafael Correa]], ente que nes [[Eleiciones municipales de Guayaquil de 2009|eleiciones municipales]] tamién resultó reelecto [[Jaime Nebot]] como alcalde. == Gobiernu y política == {{AP|Municipalidá de Guayaquil}} {{VT|Eleiciones municipales de Guayaquil de 2014}} La ciudá y el cantón de Guayaquil, al igual que les demás llocalidaes ecuatorianes, rexir por una municipalidá según lo previsto na [[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución de la República]].<ref name="GYE-EL MIO" /><ref name="CPN253" /> La ''[[Municipalidá de Guayaquil|M.I. Municipalidá de Guayaquil]]'', denomada oficialmente como ''Gobiernu Autónomu Descentralizáu Municipal de Guayaquil'', ye una entidá de gobiernu seccional qu'alministra'l cantón de forma autónoma al gobiernu central. La municipalidá ta entamada pola separación de poderes de calter executivu representáu pol [[alcalde]], y otru de calter llexislativu conformáu polos miembros del conceyu cantonal.<ref>{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=117&Itemid=106 |títulu=Organigrama |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.guayaquil.gov.ec/ M.I. Municipalidá de Guayaquil]}}</ref> La ciudá de Guayaquil ye la capital de la [[Provincies d'Ecuador|provincia]] del [[Provincia de Guayas|Guayas]], polo cual ye sede de la Gobernación y de la Prefeutura de la provincia. La Gobernación ta dirixida por un ciudadanu con títulu de ''Gobernador del Guayas'' y ye escoyíu por designación del propiu [[Presidente del Ecuador|Presidente de la República]] como representante del [[poder executivu]] del estáu.<ref>{{Cita web |url=http://gobernaciondelguayas.gov.ec/web/?page_id=28 |títulu=Autoridad |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[https://web.archive.org/web/http://gobernaciondelguayas.gov.ec/ Gobernación del Guayas]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://gobernaciondelguayas.gov.ec/|fechaarchivu=2 d'avientu de 2015}}</ref> La Prefeutura, delles vegaes denomada como Gobiernu Provincial, ta dirixida por un ciudadanu con títulu de ''Prefeutu Provincial del Guayas'' y ye escoyíu por sufraxu direutu en fórmula única xunto al candidatu viceprefecto.<ref>{{Cita web |url=http://www.guayas.gov.ec/gobierno-provincial/prefeutu |títulu=Prefeutu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[https://web.archive.org/web/http://www.guayas.gov.ec/ Gobierno Provincial del Guayas] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091023080632/http://www.guayas.gov.ec/gobierno-provincial/prefeutu |fechaarchivu=23 d'ochobre de 2009 }}</ref> Les funciones del Gobernador son na so mayoría de calter representativu del Presidente de la República, ente que les funciones del Prefeutu tán empobinaes al caltenimientu y creación d'infraestructura vial, turística, educativa, ente otres. La Municipalidá de Guayaquil, ríxese principalmente sobre la base de axustar nos artículos 253 y 264 de la Constitución Política de la República y na Llei de Réxime Municipal nos sos artículos 1 y 16, qu'establez l'autonomía funcional, económica y alministrativa de la Entidá.<ref name="GYE-EL MIO">{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=106&Itemid=78 |títulu=Municipalidad - Introducción |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.guayaquil.gov.ec/ M.I. Municipalidá de Guayaquil]}}</ref> === Alcaldía === {{AP|Alcalde de Guayaquil|Vicealcalde de Guayaquil}} [[Ficheru:SageoEG - Palacio Municipal de Guayaquil - 001.jpg|200px|thumb|derecha|[[Palaciu Municipal de Guayaquil|Palaciu Municipal]].]] El [[poder executivu]] de la ciudá ye desempeñáu por un ciudadanu con títulu d'[[Alcalde de Guayaquil]], que ye escoyíu por sufraxu direutu nuna sola vuelta eleutoral ensin fórmules o binomios nes eleiciones municipales. El [[Vicealcalde de Guayaquil|vicealcalde]] nun ye escoyíu de la mesma manera, yá que una vegada instaláu'l [[Conceyu Cantonal de Guayaquil|Conceyu Cantonal]] va escoyer ente los conceyales un encargáu p'aquel cargu.<ref name="CPN253" /> L'alcalde y el vicealcalde duren cuatro años nes sos funciones, y nel casu del alcalde, tien la opción de reeleición inmediata o socesiva. L'alcalde ye'l máximu representante de la municipalidá y tien votu dirimente nel conceyu cantonal, ente que'l vicealcalde realiza les funciones del alcalde de manera suplente mientres nun pueda exercer les sos funciones l'alcalde titular. L'alcalde cunta col so propiu gabinete d'alministración municipal por aciu múltiples direiciones de nivel d'asesoría, de sofitu y operativu. Los encargaos d'aquelles direiciones municipales son designaos pol mesmu alcalde.<ref>{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=177&Itemid=125 |títulu=Direiciones Municipales |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.guayaquil.gov.ec/ M.I. Municipalidá de Guayaquil] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100104114728/http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=177&Itemid=125 |fechaarchivu=2010-01-04 }}</ref> Anguaño l'Alcalde de Guayaquil ye'l Ab. [[Jaime Nebot]] Saadi nacíu'l 22 d'ochobre de 1946 nesta mesma ciudá, foi Alcalde nos siguientes periodos: * Alcalde de Guayaquil (2000-2004) * Alcalde de Guayaquil reelecto (2005-2009) * Alcalde de Guayaquil reelecto (2009-2014) * Alcalde de Guayaquil 2014 hasta la presente fecha y el so periodu termina nel 2019 === Conceyu cantonal === {{AP|Conceyu Cantonal de Guayaquil}} El [[poder llexislativu]] de la ciudá ye exercíu pol [[Conceyu Cantonal de Guayaquil]] el cual ye un parllamentu unicameral que se constitúi al igual que nos demás [[Cantones d'Ecuador|cantones]] por aciu la disposición del artículu 253 de la [[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución Política Nacional]]. D'alcuerdu a lo establecío na llei, la cantidá de miembros del conceyu representa proporcionalmente a la población del cantón.<ref name="CPN253">[[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución Política d'Ecuador]] - Títulu V: Organización Territorial del Estáu - Capítulu terceru: Gobiernos autónomos desentralizados y rexímenes especiales - Artículu 253.</ref> Guayaquil tien quince conceyales, que son escoyíos por aciu sufraxu ([[Sistema D'Hondt]]) y duren nes sos funciones cuatro años pudiendo ser reelixíos indefinidamente.<ref>{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=109&Itemid=91 |títulu=Llista de Conceyales Municipales |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.guayaquil.gov.ec/ M.I. Municipalidá de Guayaquil]}}</ref> De los quince ediles, catorce representen a la población urbana ente qu'unu representa a les zones rurales. L'alcalde y el vicealcalde presiden el conceyu nes sos sesiones. Al recién instalase'l conceyu cantonal per primer vegada los miembros escueyen d'ente ellos un designáu pal cargu de vicealcalde de la ciudá.<ref name="CPN253" /> Los miembros del conceyu cantonal van entamar les distintes comisiones municipales conforme a lo preescrito nos artículos 85 y 93 de la Codificación de Llei Orgánica de Réxime Municipal.<ref name="GYE-MC" /> Les comisiones tán conformaes polos miembros principales y suplentes del conceyu cantonal y por designaos dientro de les distintes instituciones públiques del cantón. Un conceyal puede ser parte de más d'una comisión.<ref name="GYE-MC">{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=110&Itemid=92 |títulu=Comisiones del Conceyu Cantonal de Guayaquil |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.guayaquil.gov.ec/ M.I. Municipalidá de Guayaquil]}}</ref> === Organización territorial === {{AP|Parroquies de Guayaquil}} Territorialmente, la ciudá de Guayaquil ta entamada en 16 parroquies urbanes, ente qu'esisten 5 parroquies rurales coles que complementa l'aérea total del [[Guayaquil (cantón)|cantón homónimu]]. El términu "[[Parroquia (civil)|parroquia]]" ye usáu nel [[Ecuador]] pa referise a territorios dientro de la división alministrativa municipal. Hasta [[1992]], la ciudá de Guayaquil solo caltenía 14 parroquies, sicasí, les llocalidaes de [[Chongón]] y [[Pascuales (Guayaquil)|Pascuales]] fueron amestaes de rurales a urbanes por cuenta de la so proximidá cola cabecera cantonal. La parroquia [[Tarqui]] ye la de mayor área y población, ocupando casi na so totalidá la metá cimera la ciudá, con una población de 835.486 habitantes según l'últimu censu poblacional realizáu nel 2001. La segunda más poblada ye la de [[Ximena]] con 500.076 habitantes, ocupa la mayor parte del sur de la ciudá. La tercera más poblada y la más representativa de les parroquies urbanes de Guayaquil ye [[Febres Cordero (parroquia)|Febres Cordero]], con 341.334 habitantes. {{clear}} <center> {| class="toc" cellpadding=3 cellspacing=1 width=85% style= "float:center; text-align:center;clear:all; margin-left:2px; font-size:85%;" |- !bgcolor=darkblue colspan=4 style="color:white"|Parroquies urbanes de la ciudá de Guayaquil |-bgcolor=#e0e0e0 |width=36%|Mapa |width=35% colspan=4|Parroquia |- |bgcolor=FFFFFF rowspan=19|{{Guayaquil imagemap colos nomes de les parroquies}} !bgcolor=efefef width=5%|Nº !bgcolor=efefef width=40%|Nome !bgcolor=efefef width=50%|Población |- |'''1''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Ayacucho |bgcolor=FFFFFF align=right|17.976 |- |'''2''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Bolívar-Sagrariu |bgcolor=FFFFFF align=right|12.149 |- |'''3''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Carbo-Concepción |bgcolor=FFFFFF align=right|23.462 |- |'''4''' |bgcolor=FFFFFF align=left|[[Febres Cordero]] |bgcolor=FFFFFF align=right|498.334 |- |'''5''' |bgcolor=FFFFFF align=left|García Moreno |bgcolor=FFFFFF align=right|80.255 |- |'''6''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Letamendi |bgcolor=FFFFFF align=right|151.615 |- |'''7''' |bgcolor=FFFFFF align=left|9 d'ochobre |bgcolor=FFFFFF align=right|9.680 |- |'''8''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Olmedo-San Alejo |bgcolor=FFFFFF align=right|13.516 |- |'''9''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Roca |bgcolor=FFFFFF align=right|9.296 |- |'''10''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Rocafuerte |bgcolor=FFFFFF align=right|11.761 |- |'''11''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Sucre |bgcolor=FFFFFF align=right|68.071 |- |'''12''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Tarqui |bgcolor=FFFFFF align=right|915.486 |- |'''13''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Urdaneta |bgcolor=FFFFFF align=right|30.323 |- |'''14''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Ximena |bgcolor=FFFFFF align=right|680.076 |- |'''15''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Chongón |bgcolor=FFFFFF align=right rowspan=2|89.379 |- |'''16''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Pascuales |- |colspan=2 align=center bgcolor=FFFFFF | [[Ficheru:Bandera de Guayaquil.svg|20px|border]] '''Total Ciudá''' |bgcolor=FFFFFF align=right|'''2.526.927''' |- |colspan=3 align=left bgcolor=e0e0e0 | # Les dimensiones de les parroquies Chongón, Pascuales y Ximena nun se presenten de forma total, solo amuésense les zones nes que s'atopen la so cabecera parroquial, que son aledañas a la ciudá. # La islla Trinitaria allugada al sur de la parroquia [[Febres Cordero]] ye parte de la parroquia Ximena. # Los datos de población tienen como fonte al ''VI Censu de Población y V de Vivienda'' realizáu pol [[Institutu Nacional d'Estadístiques y Censos (Ecuador)|INEC]] nel [[2001]]. Les proyeiciones indiquen cifres enforma mayores a les espuestes. |- |} </center> Esiste, amás, una división territorial qu'utiliza'l gobiernu municipal pa la so alministración, que consiste en sectores. Esiste tracamundiu ente los términos parroquies, sectores y barrios. La ciudá estremar de forma oficial en [[Parroquies de Guayaquil|parroquies]], ente que los [[Sectores de Guayaquil|sectores]] son d'alministración municipal, y d'últimes los [[Barrios de Guayaquil|barrios]] son de calter informal y caltienen les sos denominaciones conforme a la tradición popular. Quépese mentar que Guayaquil a lo llargo de la so historia d'evolución demográficu, amestó munchos territorios rurales pa dempués ser calificaes como urbanes, tal como ye'l casu de ''Pascuales'' y ''Chongón'', una y bones dambes parroquies yeren rurales pero la so cercanía a la metrópolis y el so ámbitu suburbana, fixo qu'estos dos llocalidaes sían anexadan pela ciudá de Guayaquil. {{VT|Sectores de Guayaquil|Barrios de Guayaquil}} === Obres públiques === [[Ficheru:Portales del barrio Las Peñas.jpg|left|thumb|200px|Portales de casa nel [[Las Peñas (Guayaquil)|Barriu Las Peñas]].]] La "rexeneración urbana", que empezó hai más de quince años, ye un importante tresformamientu qu'esperimenta la ciudá, tres la decisión de l'alministración actual de la municipalidá d'empecipiala, tan llueu empezó la so xestión, un programa de rexeneración, que va siguir hasta'l final del so mandatu que buscaría en principiu enguapecer la ciudá y xenerar [[turismu]], l'usu fayadizu d'[[Espaciu públicu|espacios públicos]] y la [[inversión]] privada, fomentar la cultura pública y alzar l'autoestima de la población. La rexeneración significa meyor distribución téunica del espaciu pa los [[Peatón|peatones]], construcción y reconstrucción de [[cera|ceres]] y soportes, accesos pa minusválidos, eliminación de los denominaos "tallarines" (cableaxe aereu llétricu), instalación de moblame urbanu, pintada de fachaes, [[aparcamientu|aparcamientos]], farolería especial, [[xardinería]] ornamental y [[Semáforu|semaforización intelixente]]. ''El Cuetu Santa Ana'', onde naz la ciudá; el so vecín el ''Cuetu del Carmen'' y el centru comercial y bancario; los remocicaos malecones del ríu y del ríu Salado; los barrios tradicionales como ''[[Barriu del Centenariu|El Centenariu]]'', ''[[Las Peñas (Guayaquil)|Las Peñas]]'', ''[[Barriu Orellana|Orellana]]'' y ''[[Urdesa]]''; les urbanizaciones populares ''Alborada'' y ''Sauces''; les aveníes suburbanas Portete y Venezuela; la céntrica cai Rocafuerte; decenes de barrios periféricos nos Guasmos, Prosperina, Mapasingue y otros, beneficiáronse d'esta obra d'arreglamientu físicu. El pasu a desnivel y piatonal per caúnu d'estos llugares ye más prestosu al reparar, como la mano del artista usando [[granitu]], [[cerámica]], piedra reconstruyida, [[mosaicu|mosaicos]], madera, y otros elementos, dan apariencia de naturaleza en movimientu, diseños ecolóxicos navegación tropical, y signos urbanos, siendo dalgunos nomaos como: Ciudá que resplande, L'home de la mio tierra, La mio mariña bella, Guayaquil de los mios amores, ente otros. Les places, históriques Ilesies, estatuaria polo xeneral, dan-y a la ciudá un peculiar curiosu y volver merecedora de delles reconocencies a nivel nacional ya internacional.<ref>Datos según ''Almanaque del Diariu'' [http://www.eluniverso.com/ ''El Universo''] ''L'Ecuador y El Mundo, 2007''.</ref> === Crime y fuercies de seguridá === L'índiz delictivu de la ciudá baxó notablemente, volviéndola una ciudá más segura pa visitar. La principal fuercia público n'operar na ciudá ye la [[Policía Nacional del Ecuador]] alministrada pol [[Ministeriu del Interior del Ecuador]]. Sicasí, la [[Municipalidá de Guayaquil|M.I. Municipalidá de Guayaquil]] dirixe la [[Policía Metropolitana de Guayaquil]]. Cabo resaltar qu'a los turistes encamiéntase-y tomar taxis mariellos llegalizaos con plaques naranxes y serviciu de tresporte de taxi amigu, por cuenta de la modalidá de robos per secuestru express. == Xeografía == {{AP|Xeografía de Guayaquil}} [[Ficheru:Guayaquil Satelite Blue Marble (retocada).jpg|300px|thumb|Imaxe satelital de la parte central de la [[Rexón Mariniega del Ecuador|rexón mariniega]] d'[[Ecuador]]. La ciudá de Guayaquil ta allugada nel centru de la imaxe.]] La xeografía de Guayaquil ta carauterizada pola so posición costera na parte noroccidental d'[[América del Sur]], na [[Rexón Mariniega d'Ecuador|región mariniega]] d'[[Ecuador]] y el so allugamientu ente'l [[ríu Guayas]] y el [[ríu Salado]]. La xeografía de la ciudá, cola so cercanía al océanu y la so condición de puertu, contribuyó como un importante factor pa faer de Guayaquil la ciudá con mayor densidá poblacional de la [[Ecuador|República d'Ecuador]]. La ciudá de Guayaquil ta allugada na parte noroeste d'[[América del Sur]], con poques elevaciones y alloñada del [[Cordal de los Andes]]. El pocu relieve de la ciudá y del [[Guayaquil (cantón)|cantón]] ta formáu por cuetos que traviesen la ciudá y depués xúnense a un sistema montascosu menor llamáu "Chongón-Colonche" al oeste de la ciudá. La rede fluvial del [[Ríu Guayas|Guayas]] cerca a Guayaquil pol [[este]], ente que ye travesada y abarganada al [[oeste]] pol [[ríu Salado]]. Tien bon accesu al [[océanu Pacíficu]] per mediu del [[Golfu de Guayaquil]]. {| {{tablaguapa}} border="1" align="center" |- |bgcolor="#ffffff"|[[Ficheru:Nuvola filesystems www.png|17px]] '''Coordenaes xeográfiques''' |- | * [[Llatitú]]: 2° 10' S * [[Llonxitú (cartografía)|Llonxitú]]: 79° 54' O * [[Sistema de Coordenaes Universal Tresversal de Mercator|Coordenaes UTM]]: [[Sistema de Coordenaes Universal Tresversal de Mercator|N8128385.172; Y19741554.450; zona: -0.00; factor escala: 4690]] |} === Relieve ya hidrografía === La ciudá asítiase na cuenca baxa del [[ríu Guayas]], que naz nes provincies de [[Pichincha (provincia)|Pichincha]] y de [[Cotopaxi (provincia)|Cotopaxi]], y desagua nel [[golfu de Guayaquil]] nel [[océanu Pacíficu]]. Recibe les agües de los ríos ''Daule'' y ''Babahoyo''. El ''Daule'' y los sos afluentes bañen les provincies de [[Manabí]], [[Provincia de Los Ríos|Los Ríos]] y [[Guayas (provincia)|Guayas]]. El ''Babahoyo'' ta formáu pel ríu ''Yaguachi'', y ésti pola unión de los ríos ''Chimbo'' y ''Chanchán''. Percuerre les provincies de [[Chimborazo (provincia)|Chimborazo]], [[Provincia de Los Ríos|Los Ríos]] y [[Guayas (provincia)|Guayas]]. La cuenca del [[Ríu Guayas|Guayas]] ye la más grande de l'aguada del Pacíficu, con 40&nbsp;000&nbsp;[[km²]] y una estensa área de la mariña ecuatoriana bañada pel ríu del mesmu nome y tola so rede d'afluentes. [[Ficheru:Río Guayas visto desde la Plaza del Faro.jpg|alt=Río Guayas vistu dende la Plaza del Faru esquierda|miniaturadeimagen|450x450px|Ciudá del Río]] Los dos más importantes afluentes, el ''Daule'' y el ''Babahoyo'', xunir al norte de la ciudá formando un gran caudal que descarga nel ''[[Golfu de Guayaquil]]'', que ye'l principal ríu y accidente xeográficu de tol país, con un permediu añal de 30&nbsp;000 millones de [[m³]] d'agua. Otros ríos son el ''Tigre'', ''Congo Juján'', ''Pita'', ''Chimbo'', ''Pangor'', munchos de los cualos nacen nel cordal de los Andes.<ref>Guía xeográfica [http://geografia.laguia2000.com/hidrografia/ecuador-hidrografia ''Hidrografía del Ecuador''], publicada'l 2 de payares del 2007.</ref> Frente a la ciudá naz un cordal costanera, qu'en tramu de la ciudá atopen los cuetos de ''[[Cuetu Santa Ana (Guayaquil)|Santa Ana]]'' y del ''Carmen'' (allugaos práuticamente xunto al [[Ríu Guayas|ríu]]), la so elevación más alta dar nel sector onde s'atopen les ciudadeles [[Los Ceibos (Ecuador)|Los Ceibos]] y denominar cuetu ''Azul'', na so llende occidental, más palantre esti sistema montascosu toma'l nome de ''Chongón'' y depués ''Colonche''. La ciudá ye na so mayor parte llana, con elevaciones como'l [[Cuetu Santa Ana (Guayaquil)|Cuetu Santa Ana]], na so fastera oriental atópase'l Barriu Las Peñas, el Cuetu del Carmen, allegante al [[Cuetu Santa Ana (Guayaquil)|Santa Ana]], onde s'atopa'l Monumentu del Corazón de Xesús, el [[Cerro San Eduardo]], na zona noroccidental y más escontra l'oeste'l Cuetu Azul, máxima elevación de la ciudá xunto a les ciudadeles Los Ceibos y Los Olivos. === Recursos naturales === La rexón onde s'alluga ''Guayaquil'' tien suelos bien fértiles que dexen una abondosa y variada producción agrícola y ganadera. Cultívase [[algodón]], [[oleaxinoses]], [[caña d'azucre]], [[arroz]], [[banano]], [[cacáu]] y [[café]] y frutes tropicales como'l [[Mangifera indica|mangu]], [[maracuyá]] (primeros esportadores mundiales), [[papaya]], [[melón|melones]] y munches más. Tamién s'esporten flores y plantes tropicales del [[ríu Guayas]], según el monte secu tropical de Cerro Blanco, la presa de Chongón col so gran llagu artificial y Puertu Fondu colos manglares y brazos de mar navegables. Tamién ye destacable la producción y esplotación pesquera, sofitada principalmente na crianza en cautiverio de camarón, del cual [[Ecuador]] foi, antes d'una tremera de plagues y problemes, unu de los principales esportadores mundiales, en plena recuperación anguaño, según la pesca d'[[atún]], [[sardina|sardines]], y munches otres variedaes de pexes, tantu pal consumu internu, como pa la esportación, en forma natural (conxeláu), en conserves, o con valores agregaos; la mayoría de la flota y les industries atópase asitiaes pela redolada del [[golfu de Guayaquil]] Coles mesmes, cuenta con diverses especies de maderes como [[guasango]], [[Bursera graveolens|palu santu]], [[muyuyo]], pegapega, [[chipra]], mosqueru y cardu; capaces de soportar llargues seques. D'igual forma son bien numberoses les granxes avícoles y les faciendes de ganáu bovino y porcín. Nel área del golfu esisten xacimientos de gas natural de gran potencial, por ello tola so plataforma continental ye considerada como de prospección petrolera. === Árees protexíes === [[Ficheru:Churute.jpg|thumb|300px|Reserva Ecolóxica Manglares Churute]] Pela redolada de la ciudá de Guayaquil, a una distancia non mayor de tres hores, tópense dellos parques, reserves y montes proteutores qu'integren el Sistema Nacional d'Árees Protexíes del Ecuador: * [[Parque nacional La Caxes]], a dos hores de la ciudá de Guayaquil na vía faía la ciudá de Cuenca. * [[Parque nacional Machalilla]], nel sur de la provincia de Manabí, aproximao a tres hores de la ciudá. * [[Reserva Ecolóxica Manglares Churute]], a una hora pela vía a Naranxal. * Reserva de Producción Faunística [[Manglares El Saláu]]. * [[Abellugu de Vida Montesa Manglares El Morru]], a una hora nel cantón Sableres. * [[Monte Proteutor Cerro Blanco]], dientro del perímetru urbanu de la ciudá, nel quilómetru 16 de la carretera Guayaquil - Salinas. * [[Reserva de Producción Faunística Marín Costeru Puntilla Santa Elena]], aproximao a hora y media. * [[Área nacional de recreación Parque Llagu]], atopar nel km. 26 de la carretera Guayaquil - Salinas. * Área Nacional de Recreación [[Isla Santay]], allugada frente a la ciudá. * [[Área Nacional de Recreación Samanes]], allugáu dientro del perímetru urbanu de la ciudá. * Monte Proteutor Cuetu Coloradao, allugáu dientro del perímetru urbanu de la ciudá. === Clima === El [[clima]] de ''Guayaquil'' ye la resultancia de la combinación de dellos factores. Pol so allugamientu en plena zona ecuatorial, la ciudá tien una temperatura templao mientres casi tol añu. Sicasí, la so proximidá al [[Océanu Pacíficu]] fai que les corrientes d'[[Corriente de Humboldt|Humboldt]] (fría) y d'[[Corriente del Neñu|El Neñu]] (templada) marquen dos periodos climáticos bien estremaos. Una temporada ''húmeda'' y ''lluviosa'' (periodu nel qu'asocede'l 97% de la [[Precipitación (meteoroloxía)|precipitación]] añal) que s'estiende [[xineru]] a [[mayu]] (correspuende al ''branu austral''); y la temporada seca que va dende [[xunu]] a [[avientu]] (que correspuende al ''iviernu austral''). Por cuenta de que allúgase en plena ''zona ecuatorial'', la ciudá tien temperatures templaes mientres tol añu, anque'l calor más afogadiego allugar ente xineru y mayu. Magar nestos meses la temperatura real nun ye bien alta, el mugor fai que la sensación térmica alzar escontra los 40° o más. {{clima |location=Guayaquil, Ecuador |metric first=Yes |single line=Yes |Xin record high C = 37.2 |Feb record high C = 35.4 |Mar record high C = 37.3 |Abr record high C = 35.8 |May record high C = 35.2 |Xun record high C = 35.0 |Xnt record high C = 34.1 |Ago record high C = 34.7 |Set record high C = 34.4 |Och record high C = 35.1 |Pay record high C = 35.4 |Avi record high C = 36.7 |year record high C = 37.3 |Xin high C = 31.2 |Feb high C = 31.2 |Mar high C = 32.2 |Abr high C = 32.0 |May high C = 31.2 |Xun high C = 29.8 |Xnt high C = 29.1 |Ago high C = 29.7 |Set high C = 30.5 |Och high C = 30.2 |Pay high C = 31.1 |Avi high C = 31.8 |year high C = 30.8 |Xin mean C = 27.1 |Feb mean C = 27.3 |Mar mean C = 28.0 |Abr mean C = 27.8 |May mean C = 26.9 |Xun mean C = 25.7 |Xnt mean C = 25.0 |Ago mean C = 25.2 |Set mean C = 25.5 |Och mean C = 25.6 |Pay mean C = 26.2 |Avi mean C = 27.1 |year mean C = 26.5 |Xin low C = 23.0 |Feb low C = 23.4 |Mar low C = 23.7 |Abr low C = 23.5 |May low C = 22.6 |Xun low C = 21.5 |Xnt low C = 20.8 |Ago low C = 20.7 |Set low C = 20.5 |Och low C = 20.9 |Pay low C = 21.3 |Avi low C = 22.4 |year low C = 22.0 |Xin record low C = 20.0 |Feb record low C = 15.8 |Mar record low C = 19.9 |Abr record low C = 19.4 |May record low C = 18.5 |Xun record low C = 17.6 |Xnt record low C = 17.0 |Ago record low C = 17.2 |Set record low C = 17.2 |Och record low C = 17.8 |Pay record low C = 17.0 |Avi record low C = 18.0 |year record low C = 15.8 |Xin precipitation mm = 200.7 |Feb precipitation mm = 332.0 |Mar precipitation mm = 315.7 |Abr precipitation mm = 207.2 |May precipitation mm = 62.6 |Xun precipitation mm = 34.0 |Xnt precipitation mm = 15.6 |Ago precipitation mm = 1.2 |Set precipitation mm = 1.5 |Och precipitation mm = 5.6 |Pay precipitation mm = 29.1 |Avi precipitation mm = 68.0 |year precipitation mm = 1273.2 |unit precipitation days = 1.0 mm |Xin precipitation days = 19 |Feb precipitation days = 22 |Mar precipitation days = 21 |Abr precipitation days = 17 |May precipitation days = 10 |Xun precipitation days = 5 |Xnt precipitation days = 3 |Ago precipitation days = 2 |Set precipitation days = 2 |Och precipitation days = 3 |Pay precipitation days = 4 |Avi precipitation days = 9 |year precipitation days = 117 |Xin humidity = 76 |Feb humidity = 81 |Mar humidity = 80 |Abr humidity = 79 |May humidity = 78 |Xun humidity = 77 |Xnt humidity = 76 |Ago humidity = 75 |Set humidity = 74 |Och humidity = 73 |Pay humidity = 72 |Avi humidity = 70 |Xin sun = 102.3 |Feb sun = 101.7 |Mar sun = 139.5 |Abr sun = 150.0 |May sun = 167.4 |Xun sun = 123.0 |Xnt sun = 127.1 |Ago sun = 133.3 |Set sun = 144.0 |Och sun = 136.4 |Pay sun = 120.0 |Avi sun = 136.4 |unit vel = km |Xin vel = 102.3 |Feb vel = 101.7 |Mar vel = 139.5 |Abr vel = 150.0 |May vel = 167.4 |Xun vel = 123.0 |Xnt vel = 127.1 |Ago vel = 133.3 |Set vel = 144.0 |Och ve1 = 136.4 |Pay vel = 120.0 |Avi vel = 136.4 |source 1 = [[World Meteorological Organization]]<ref name="WMO">{{Cita web |url=http://worldweather.wmo.int/en/city.html?cityId=2048 |títulu= World Weather Information Service - Guayaquil |fechaaccesu=16 de xineru de 2016 |editorial=Met Office}}</ref> |source 2 = [[National Oceanic and Atmospheric Administration|NOAA]]<ref>{{Cita web |url=ftp://ftp.atdd.noaa.gov/pub/GCOS/WMO-Normals/RA-III/EQ/84203.TXT |títulu= WMO Normals - Guayaquil |fechaaccesu=16 de xineru de 2016 |editorial= NOAA}}</ref> |source 3 = Climate & Temperature<ref>{{Cita web |url=http://www.climatetemp.info/ecuador/guayaquil.html |títulu=Guayaquil Climate Guide to the Average Weather & Temperatures with Graphs Elucidating Sunshine and Rainfall Data & Information about Wind Speeds & Humidity: |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120103155245/http://www.climatetemp.info/ecuador/guayaquil.html |fechaarchivu=3 de xineru de 2012 }}</ref> |date=1981-2010 }} {{clear}} <center> {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=75% style="float:center; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:85%;" ! colspan= "14" style="background: #DDDDDD;" | [[Ficheru:Nuvola apps kweather.png|17px]] '''Parámetros climáticos permediu de Guayaquil''' [[Ficheru:Weather-rain-thunderstorm.svg|17px]] |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" height="12" | Mes ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Xineru|Xin]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Febreru|Feb]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Marzu|Mar]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Abril|Abr]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Mayu|May]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Xunu|Xun]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Xunetu|Xnt]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Agostu|Ago]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Setiembre|Set]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Ochobre|Och]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Payares|Pay]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Avientu|Avi]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Añu |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" height="12;" | [[Temperatura]], permediu ([[°C]]) | style="background: #ff4400; color Black;" | 29 | style="background: #ff4400; color:Black;" | 29 | style="background: #ff4400; color:Black;" | 30 | style="background: #ff4400; color:Black;" | 29 | style="background: #ff4400; color:Black;" | 29 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 27 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 27 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 27 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 27 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 27 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 28 | style="background: #ff4400; color:Black;" | 29 | style="background: #ff8800; color:Black;" | <center>'''28'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" height="12;" | Temperatura máximo media (°C) | style="background: #cc0000; color:#000000;" | 33 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 32 | style="background: #cc0000; color:#000000;" | 33 | style="background: #cc0000; color:#000000;" | 33 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 32 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 31 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 30 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 30 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 32 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 31 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 32 | style="background: #cc0000; color:#000000;" | 33 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | <center>'''32'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" height="12;" | Temperatura mínimo media (°C) | style="background: #ff8800; color: black;" | 24 | style="background: #ff8800; color: black;" | 24 | style="background: #ff8800; color: black;" | 25 | style="background: #ff8800; color: black;" | 24 | style="background: #ff8800; color: black;" | 24 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 23 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 22 | style="background: #ffff00; color: black;" | 21 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 22 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 22 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 23 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 23 | style="background: #ffcc00; color: black;" | <center>'''23'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | [[Mugor del aire#Mugor relativo|Mugor relativo]] ([[Porcentaxe|%]]) | style="background: #ff88ff; color:Black;" | 73 | style="background: #ff44ff; color:Black;" | 77 | style="background: #ff88ff; color:Black;" | 74 | style="background: #ff44ff; color:Black;" | 75 | style="background: #ff88ff; color:Black;" | 73 | style="background: #ff88ff; color:Black;" | 74 | style="background: #ff88ff; color:Black;" | 73 | style="background: #ffccff; color:Black;" | 71 | style="background: #ffccff; color:Black;" | 70 | style="background: #ffccff; color:Black;" | 70 | style="background: #fbd6ff; color:Black;" | 68 | style="background: #fbd6ff; color:Black;" | 68 | style="background: #ff88ff; color:Black;" | <center>'''72'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | [[Velocidá del aire|Velocidá del vientu]] (n'horizontal) [[Metro per segundu|(m/s)]] | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 3,6 | style="background: #e0F8e6; color:Black;" | 2,2 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 2,7 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 2,7 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 3,6 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #488A12; color:Black;" | 4,5 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | <center>'''3,6'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | [[Velocidá del aire|Velocidá del vientu]] (n'horizontal) [[km/h]] | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 12 | style="background: #e0F8e6; color:Black;" | 8 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 9 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 9 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 12 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #488A12; color:Black;" | 16 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | <center>'''12'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | [[Velocidá del aire|Velocidá del vientu]] (n'horizontal) [[mph|mi/h]] | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 8 | style="background: #e0F8e6; color:Black;" | 5 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 6 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 6 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 8 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #488A12; color:Black;" | 10 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | <center>'''8'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | Precipitaciones ([[milímetros|mm]]) | style="background: #001177; color:#FFFFFF;" | 220 | style="background: #112299; color:#FFFFFF;" | 280 | style="background: #000077; color:#FFFFFF;" | 290 | style="background: #0022FF; color:#FFFFFF;" | 180 | style="background: #CCDDFF;" | 50 | style="background: #DDEEFF;" | 20 | style="background: #DDEEFF;" | 2,5 | style="background: #DDEEFF;" | 0 | style="background: #DDEEFF;" | 2,5 | style="background: #DDEEFF;" | 2,5 | style="background: #DDEEFF;" | 2,5 | style="background: #CCDD99;" | 30 | style="background: #99AAFF;" | <center>'''1080'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | Precipitaciones ([[pulgaes]]) | style="background: #001177; color:#FFFFFF;" | 8.8 | style="background: #112299; color:#FFFFFF;" | 11.0 | style="background: #000077; color:#FFFFFF;" | 11.3 | style="background: #0022FF; color:#FFFFFF;" | 7.1 | style="background: #CCDDFF;" | 2.1 | style="background: #DDEEFF;" | 0.7 | style="background: #DDEEFF;" | 0.1 | style="background: #DDEEFF;" | 0.0 | style="background: #DDEEFF;" | 0.1 | style="background: #DDEEFF;" | 0.1 | style="background: #DDEEFF;" | 0.1 | style="background: #CCDDFF;" | 0.2 | style="background: #99AAFF;" | <center>'''42.7'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | Díes [[nube|tormentosos]] | style="background: #88ffff; color:Black;" | 1 | style="background: #00ccff; color:Black;" | 3 | style="background: #0000ff; color:#FFFFFF;" | 4 | style="background: #0000ff; color:#FFFFFF;" | 4 | style="background: #88ccff; color:Black;" | 2 | style="background: #88ffff; color:Black;" | 1 | style="color:Black;" | 0 | style="color:Black;" | 0 | style="color:Black;" | 0 | style="color:Black;" | 0 | style="background: #88ffff; color:Black;" | 1 | style="color:Black;" | 0 | style="background: #44ccff; color:Black;" | <center>'''16'''</center> |- | colspan="14" style="text-align:center;font-size:90%;"|''Fonte: [http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=30248&refer= Weatherbase] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170718182713/http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=30248&refer= |date=2017-07-18 }} |} </center> == Economía == Guayaquil ye una ciudá d'amplia actividá comercial. La revista América Economía na so edición d'abril del 2002, incluyó'l ranking 2003 de les ciudaes d'América,[10] del que se destacar l'apaición de Guayaquil nel sestu puestu ente les ciudaes qu'empresten mayores facilidaes pa entamar negocios (ciudaes entamadores) algamando un índiz de 3,88 allugándose dempués de [[Monterrey]] (5,34), [[São Paulo]] (4,56), [[Santiago de Chile|Santiago]] (4,45), [[Bogotá]] (4,40) y [[Méxicu, D. F.]] (4,26). L'actividá comercial y los beneficios que brinden vense tamién a nivel corporativu, les oportunidaes del sector priváu al desenvolver modelos de negocios que xeneren valor económicu, ambiental y social, tán reflexaes nel desenvolvimientu de nueves estructures y edificaciones, la inversión privada en Guayaquil formó parte nel procesu de la crecedera de la ciudá, los proyeutos inmobiliarios, urbanizaciones privaes, y centros de negocios y oficines, fueron n'aumentu, convirtiendo a la ciudá nun puntu estratéxico y curioso pa faer negocios nel Ecuador. La ciudá de Guayaquil foi dende la dómina colonial un importante centru de comerciu na rexón. Los principales ingresos de los de Guayaquil son el comerciu formal ya informal, los negocios, l'agricultura y la acuicultura; el comerciu de la gran mayoría de la población consta de [[pyme]]s y [[microempresa|microempreses]], sumándose de forma importante la [[economía informal]] que da ocupación a miles de de Guayaquil.<ref>[http://independent.typepad.com/elindependent/2007/07/guayaquil-y-com.html ''Guayaquil y como'l mercáu siempres apaez: La torna de los ‘informales'''], Diariu Espresu</ref> A pesar d'ello Guayaquil ye ciudá con mayores índices de [[subempleo]] (alredor del 40% de la [[población económicamente activa|PEA]]) y [[desemplegu]] (alredor del 11% de la [[población económicamente activa|PEA]]) del Ecuador. Guayaquil caltién una infraestructura d'importaciones y esportaciones de productos con estándares internacionales. Ente les sos principales pontes de comerciu tán: el Puertu Marítimu, principal del Ecuador y unu de los de mayor arribación naviera nes mariñes del [[Pacíficu]]; y l'[[Aeropuertu Internacional José Joaquín de Olmedo]]. Adicionalmente, cuenta con una infraestructura de carreteres y víes a otres ciudaes y provincies, consideraes los meyores del país. El proyeutu de rexeneración urbana busca como principal oxetivu, per mediu de rexeneraciones de los cascos comerciales, la medría de les plusvalíes prediales. Estos proyeutos impulsaos na ciudá per parte de les últimes alcaldíes llograron esti oxetivu n'invirtiendo grandes sumes de dineru. L'actual alministración municipal tien como meta convertir a Guayaquil nun llugar pal turismu internacional de primer clase y de negocios multinacionales.<ref>Proyeutu de Rexeneración Urbana de Guayaquil, artículu «¿Por qué Guayaquil riquía rexeneración urbana?» de la [https://web.archive.org/web/20040928195531/http://guayaquil.gov.ec/61.gye M.&nbsp;I.&nbsp;Municipalidá de Guayaquil]</ref> [[Ficheru:Bandera de Guayaquil.svg|center|miniaturadeimagen|884x884px|Guayaquil dende'l Cuetu Santa Ana]] Guayaquil, la ciudá con mayor influyencia sobre'l [[PIB]] Guayas, tien una ufierta urbanística pela vía a la mariña, a Daule y a Samborondón que crez. Ente que los productores de [[camarón]], [[banano]], [[cacáu]], [[café]], y [[arroz]] beneficiáronse d'un preciu mayor. Acordies con l'últimu estudiu, efeutuáu pol [[Bancu Central del Ecuador]], nel [[2010]] la economía guayasense xeneró 26,44 del [[PIB]], lo que la ratifica a la cabeza de les otres 21 provincies. Síguelu Pichincha con un 21,86<ref>''El Tiempu''. El Tiempu de Cuenca, 2010.</ref> del PIB.<ref>La economía de Guayas lidera'l PIB, según Bancu Central del Ecuador</ref> La inversión concentrar nun 68% en cinco sectores: l'[[Agricultura|agrícola]], [[Pesca|pesqueru]], [[Manufactura|manufacturero]], [[Comerciu|comercial]] y [[construcción]], según los datos del Central; siendo la manufactura, específicamente, la más relevante con un valor agregáu xeneráu de 1200 millones de dólares. L'actividá comercial y los beneficios que brinden vense tamién a nivel corporativu, les oportunidaes del [[sector priváu]] al desenvolver modelos de negocios que xeneren valor [[económicu]], [[ambiental]] y [[social]], tán reflexaes nel desenvolvimientu de nueves estructures y edificaciones, la inversión privada en Guayaquil formó parte nel procesu de la crecedera de la ciudá, los proyeutos inmobiliarios, urbanizaciones privaes, y centros de negocios y oficines, fueron n'aumentu, convirtiendo a la ciudá nun puntu estratéxico y curioso pa faer negocios nel [[Ecuador]]. {|class="toc col1izq col2der" cellpadding=0 cellspacing=1 width=470px style="float:center; text-align:center;clear:all; margin-left:10px; font-size:85%;" |bgcolor=#ffffff colspan=2|[[Ficheru:Gruponobis.jpg|470px|center|Bloque d'edificios de Ciudá del Sol, Grupu Nobis]] |- |colspan=2; style="background-color:green; text-align:center;"|<br />'''<span style="color:white">Indicadores económicos</span>'''<br /><br /> |- !bgcolor=#24a624 width=65% align=center|<span style="color:white">Categoría</span> !bgcolor=#24a624 width=35% align=center|<span style="color:white">Datos</span> |-bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;PIB:<br /><small>(Prev. 2009)</small> |bgcolor=#ffffff| $ 61&nbsp;106 &nbsp;<br /><small>(millones de dólares)</small> |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;PIB:<br /><small>(Prev. 20016)</small> |bgcolor=#ffffff|$ 70&nbsp;572 &nbsp;<br /><small>(millones de dólares)</small> |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Tasa d'interés activa:<br /><small>(ochobre de 2009)</small> |bgcolor=#ffffff|9,19%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Tasa d'interés pasiva:<br /><small>(ochobre de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|2,44%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Tasa de desemplegu:<br /><small>(xunu de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|3,34%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Inflación añal:<br /><small>(ochobre de 2016/ochobre de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|0,90%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Inflación mensual:<br /><small>(ochobre de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|0,24%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Inflación acumulada:<br /><small>([[xineru de 2009|xineru]] a ochobre de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|0,37%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Riesgu país:<br /><small>(setiembre de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|183 puntos&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Aprecio barril del petroleu:<br /><small>([[West Texas Intermediate|WTI]] [[2 d'ochobre]] de [[2009]])</small> |bgcolor=#ffffff|US$ 110,09&nbsp; |- |bgcolor=#ffffff colspan=2 align=center|<center>Datos tomaos de [[Cámara de Comerciu de Guayaquil]]<br /> Fonte [[Bancu Central del Ecuador]]</center> |- |} === Comerciu === [[Ficheru:WTC Guayaquil.jpg|thumb|right|300px|World Trade Center Guayaquil.]] La ciudá ye sede del 39% de les 1000 compañíes más importantes del Ecuador. De dichu grupu d'empreses, les compañíes de Guayaquil representen el 35% d'activos, 37% de patrimoniu y el 39% de los ingresos. Asina mesmu, el total de ventes de les empreses de Guayaquil representen el 36% d'esti grupu. El comerciu apurrió con 1028 millones de dólares. La construcción tamién tuvo un efeutu multiplicador na economía. Mientres la dómina de la colonia Guayaquil siempres ocupó un llugar primordial. N'el so estelleru construyíen embarcaciones coles famoses maderes de la so redoma como [[guayacán]], [[mangle]], [[Ochroma|balsa]], [[Laurus nobilis|lloréu]], y otres, llegando a convertise n'Estelleru Real de la Corona Española. Anguaño Guayaquil ye'l puertu fluvial más importante del país, onde lleguen embarcaciones de toes partes del mundu. El 83% de toles importaciones y el 70% del total de les esportaciones movilícense al traviés de les instalaciones portuaries que s'atopen al sur de la ciudá. Esiste'l discutiniu de que los altos sectores empresariales de Guayaquil obligaron per mediu del Estáu a imponer restricciones mercantiles a los demás puertos del país, lo que los torgó desenvolvese a estos postreros dando la hexemonía a los primeres. El negociu accionario ecuatorianu ye inda incipiente nos dos bolses del país, tantu la de Quito como la de Guayaquil. La [[Bolsa de Valores de Guayaquil]], remanó un monto transado mientres los primeros diez meses del añu [[2007]] de 1583 millones de dólares. Na actualidá solo 110 empreses ecuatorianes alministren les sos inversiones nel mercáu accionario. Inda cuando llograr financiamiento nesti sector ye más económicu, la poca predisposición de les compañíes a abrir finances detener. Ente [[xineru]] y [[ochobre]] de 2005, la Bolsa de Valores de Guayaquil rexistró un monto de negociu de 1583 millones.<ref>Mercáu bursátil, artículu del [https://web.archive.org/web/20080202195821/http://www.expreso.ec/especial_economia/mercáu.asp ''Diariu Espresu''].</ref> * La '''[http://www.lacamara.org/ Cámara de Comerciu de Guayaquil]''' ye l'ente gremial más antiguu del Ecuador, foi fundada pa sirvir al interés gremial de los sos afiliaos, al desenvolvimientu de les sos actividaes comercial y empresarial, dientro del marcu de les lleis de la nación. * La '''[http://www.capig.org.ec/ Cámara de la pequeña Industria del Guayas] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171017201820/http://www.capig.org.ec/ |date=2017-10-17 }}''' ye una organización non gubernamental con sede en Guayaquil, arrexunta y representa a les pequeñes y medianes empreses de la provincia del Guayas, busca la xeneración y sofitu a la producción sostenible y sustentable de bienes y servicios na [[provincia del Guayas]], al traviés de la creación y afitamientu d'unidaes de producción, comerciu o servicios, liderando'l so desenvolvimientu empresarial per mediu de, sofitu empresarial, promoción comercial y servicios financieros. * La '''[https://web.archive.org/web/20080103203532/http://www.cig.org.ec/ Cámara d'Industries]''' ye una institución ensin fines d'arriquecimientu, constituyida y entamada polos productores industriales aniciaos en Guayaquil y la so zona d'influencia, sofita'l desenvolvimientu socioeconómico de la ciudá. === Turismu === [[Ficheru:Malecon del salado.jpg|left|thumb|300px|[[Malecón del Saláu]]]] Al traviés de los años siguió cola so tradición comercial, y anguaño nun procesu fundamentalmente económicu, apueste al turismu, reflexándose nos cambeos nel ornatu de la ciudá, con un meyoramientu na autoestima de los ciudadanos, foi un procesu que tomó años, dende les dos últimes alministraciones municipales. Guayaquil desenvolvióse d'esta miente nun destín turísticu nacional ya internacional, siendo sede de feries y eventos internacionales. [[Ficheru:Vista del Puerto Santa Ana.jpg|thumb|350px|Puertu Santa Ana]] La zona del centru de la ciudá de Guayaquil ye unu de los llugares más importantes pal turismu nacional y estranxeru, yá que ye la más antigua y colonial. La zona del [[Malecón 2000]] ye de gran interés turísticu y ye cercana al centru. ''The Point,'' allugáu nel área del Puertu Santa Ana, ye l'edificiu más grande de Guayaquil y del país. El Barriu "Las Peñas" ye otru sitiu d'interés, cuenta con 444 pasos aproximao y termina con un Mirador onde puede apreciase la vista de la ciudá. La revista ''Latin Trade'', nel so artículu de portada «Meyor d'América Llatina» inclúi a la ciudá de Guayaquil como la ciudá más destacada en 5 categoríes: Meyor Hotel pa Executivos, Meyor Salida (entretenimientu), Meyor Axencia d'Arriendu d'Autos, Meyor Axencia de Viaxes y Meyor Restorán pa Executivos.<ref>{{Cita web |nome=Latin Trade |títulu=Lo Meyor d'América Llatina |añu=2003 |url=http://www.guayaquil.gov.ec/82/3568.gye |fechaaccesu=2007 }}</ref> [[Ficheru:Guayaquilaéreo.jpg|thumb|350px|Vista parcial de Guayaquil dende l'aire.]] Unu de los llugares más significativos pa los turistes, ye'l [[Malecón 2000]], llamáu asina debíu al nome de la Fundación qu'executó la obra. El nome orixinal ye Malecón Simón Bolívar. Esta obra ye un proyeutu de rexeneración urbana del antiguu malecón. Con 2,5 [[km]] d'estensión ufierta a los sos visitantes, amás de seguridá, grandes monumentos de la historia de la ciudá, [[muséu|museos]], [[xardinos]], [[fonte (urbanismu)|fontes]], miradores, [[centros comerciales]], [[restorán|restoranes]], [[chigres]], patios de comida, el primer cine [[IMAX]] del Ecuador, [[Muelle (construcción)|muelles]], dende onde puede encetase embarcaciones pa realizar paseos diurnos y nocherniegos pol [[ríu Guayas]]. <ref>{{Cita web |apellíu=Der Tagesspiegel Berlin |nome=Verschwörung am Ríu Guayas |títulu=Verschwörung am Ríu Guayas |añu=2003|ID='''(Alemán)''' |url=http://www.tagesspiegel.de/magazin/reise/Reise;art294,2389670 |fechaaccesu=2007}}</ref> Según estudios realizaos pola Empresa Pública Municipal de Turismu, Promoción Cívica y Rellaciones Internacionales, el 54% de los turistes que lleguen a Guayaquil son estranxeros y el 98% de los turistes encamienten a la ciudá como un destín turísticu.<ref>{{Cita web |nome=Latin Trade |títulu=Guayaquil, una ciudá preferida pelos turistes añu=2015 |url=http://geobienes.com/blog/guayaquil-una ciudá preferida-polos turistes |fechaaccesu=2015}}</ref> * Nel Malecón del Saláu puede esfrutase en familia de paseos pol ríu en pequeñes embarcaciones y almirar la flora y fauna del ríu; amás atópense discoteques, restoranes, y chigres.<ref>Malecón del Saláu, Información según la ''M.I.Municipalidá de Guayaquil'', del sitiu [https://web.archive.org/web/20080410080831/http://visitaguayaquil.com/48.gye Visita Guayaquil].</ref> * [[Las Peñas (Guayaquil)|Las Peñas]] ye'l barriu más antiguu de Guayaquil. Nos últimos años tresformóse pa pasar a ser una de les principales atraiciones de la ciudá. *'''[[Puertu Santa Ana (Guayaquil)|Puertu Santa Ana]]:''' ye un megaproyecto arquitectónica paecencia al Coconut Walk de Miami o al Puerto Madero d'Arxentina, ye un llugar residencial, comercial y potencialmente turísticu que cunta con dellos edificios de construcción contemporánea y departamentos luxosos. La so primer etapa foi inaugurada nel 2007. * '''[http://www.parquehistoricoguayaquil.gob.ec Parque Históricu Guayaquil] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120922224243/http://www.parquehistoricoguayaquil.gob.ec/ |date=2012-09-22 }}''': allugáu fora del perímetru urbanu. El llugar tien un monte de manglar que puede ser percorríu polos visitantes al traviés d'un senderu de madera. Nel manglar esisten 28 especies d'animales en cautiverio, ente elles el [[venado de cola blanca]], el [[mapache]], el [[pecarí]]. Tamién hai tigrillos, [[osu perezosu|osos perezosos]], [[monu|monos]] y [[cocodrilos]]. Esto sumando a los [[Psittacidae|pericos]], [[águila arpía]] y [[papagayos]]. El sitiu tamién cunta con un retruque del Guayaquil Antiguu, dalgunes de les edificaciones son orixinales y fueron tresportaes al parque. En parque puede afayase la [[fauna]] principal y la historia non solo de la ciudá sinón tamién de l'antigua provincia.<ref>Información arrexuntada por [http://www.visitaecuador.com/index.php?hasta=0&codi_seccion=&cod_seccion=5&codigo=0TmYTjzV Parque Históricu de Guayaquil] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171017201902/https://www.visitaecuador.com/index.php?hasta=0&codi_seccion=&cod_seccion=5&codigo=0TmYTjzV |date=2017-10-17 }}</ref> * '''[http://www.cedege.gov.ec/modules.php?name=News&file=article&sid=74 Parque El Llagu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080513223803/http://www.cedege.gov.ec/modules.php?name=News&file=article&sid=74 |date=2008-05-13 }}:''' [[km]] 25, vía a la Mariña, que ye un llagu artificial con más de 2&nbsp;500&nbsp;000&nbsp;m³ d'agua (banzáu) y onde puede practicase deportes acuáticos como [[kayac]], remu en bote, pesca de vera, pesca submarina, bucéu, snorkeling, etc. y otros deportes y actividaes como ciclismu, camping, picnics y esfrutar de la naturaleza.<ref>Datos del complexu científicu, turísticu recreacional Parque del Llagu Chongon remanáu pola [http://www.cedege.gov.ec/modules.php?name=News&file=article&sid=74 comisión d'estudios pal desenvolvimientu de la Cuenca de los Ríos Guayas y Santa Elena] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080513223803/http://www.cedege.gov.ec/modules.php?name=News&file=article&sid=74 |date=2008-05-13 }}</ref> * '''Puertu Fondu:''' sitiu turísticu pa esfrutar la flora y fauna (reserva de manglar) y prauticar deportes acuáticos como natación, remu en bote, kayac, etc. Tien una sablera y serviciu de comida típica y tradicional. * '''[http://www.bosquecerroblanco.org Cerro Blanco]:''' km 16, vía a la mariña. Puede almirase flora y fauna de monte secu, esfrutar del turismu d'aventura nuna reserva ecolóxica con posibilidá de camping d'un día a otru. *[[Ficheru:Torreón (2) - Puerto Santa Ana.JPG|miniaturadeimagen|300x300px|[[Puertu Santa Ana (Guayaquil)|Puertu Santa Ana]].]]'''[[Cuetu Santa Ana (Guayaquil)|Cuetu Santa Ana]]:''' ta allugáu al nordeste de la ciudá, xunto al Barriu Las Peñas y pocos metros del Malecón. Ye'l llugar onde s'anició Guayaquil. Ye coloríu y visitalo resulta placentero, yá que hai que xubir 456 pasos, hasta llegar al so visu, onde se repara'l norte de Guayaquil. El Cuetu ta llenu de cafeteríes, chigres, tiendes d'artesaníes.etc. * '''[[Parque Seminariu]]:''' atópase allugáu nel sector Rocafuerte nel centru de la ciudá. Nesti parque puede apreciase un monumentu a Simón Bolívar, según tamién una gran variedá d'iguanes verdes. El parque Seminariu atiesta pel norte cola cai Clemente Ballén y Millán, pel sur con callar Diez d'Agostu, pel este cola cai Chile y pel oeste cola cai Chimborazo la cual foi refecha pal usu específicu de peatones yá que coneuta'l parque cola Catedral de Guayaquil. * '''Catedral Metropolitana de Guayaquil''': atópase en plenu centru de Guayaquil, foi construyida ente los 1547, cuenta con formoses torres estilu semi góticu, foi la ilesia matriz a mediaos del sieglu XVI.Orixinalmente la catedral foi construyida de madera, mientres 1590 la edificación atopaba sobre'l cuetu Santa Ana, xunto a la Casa del Cabildru y la Plaza d'Armes, depués el templu foi destruyíu por un pavorosu quema en 1692 * '''[[Parque Samanes]]:''' Atópase allugáu al norte de la ciudá, precisamente nel sector de los Samanes. Ye'l tercer parque más grande de Llatinoamérica, yá que s'estiende dende'l Ríu Guayas hasta la Vía a Daule con aproximao 851 hectárees. Ye un parque recreativu que tienes gran cantidá de canches de fútbol, tenis, basket y handball; amás tien área de llagunes y una zona de conciertos con capacidá de 10000 persones. Nesti parque construyó un estadiu que-y lo llamó n'honor del fináu futbolista Christian Benítez Betancourt, con una capacidá de 8000 persones. Nesti estadiu xuega de llocal River Ecuador y el Club Sport Emelec (Temporalmente pola ampliación del so estadiu) dambos de la Seria A del fútbol ecuatoriano. [[Ficheru:9deoctubre.jpg|thumb|600x600px|Bulevar Nueve d'ochobre|centro]] * '''Deportes estremos:''' Cerca de Guayaquil atópense pequeños pueblos arrodiaos de muncha naturaleza ideal pa la práutica de deportes estremos y actividaes al campu. el Canyoning o barranquismo que consiste en baxar por cañones o cascaes ye unu de los más practicaos por turistes que lleguen a Guayaquil y que busquen daqué d'aventura cerca, tamién el rafting y el tubing que consiste en navegar per ríos d'agües rápides ye otru deporte d'aventura al campu bien practicáu. [http://www.bucayadventures.com Bucay] === Tresporte === {{AP|Tresporte en Guayaquil}} [[Ficheru:Mapa vial de Guayaquil.png|200px|derecha|thumb|Mapa vial de Guayaquil.]] El [[tresporte públicu]] ye'l principal mediu tresporte de los de Guayaquil. Envalórase que na ciudá operen alredor de 17.000 unidaes de tresporte públicu, ente les cualos tán contabilizaos buses, taxis, espresos, y tricimotos. '''Guayaquil''' tamién cunta col [[Aeropuertu Internacional José Joaquín de Olmedo]]. La Fundación Municipal Tresporte Masivu Urbanu de Guayaquil, ye una persona xurídica de derechu priváu y ensin fines d'arriquecimientu al envís d'impulsar permanentemente, según alministrar y regular en forma coordinada'l Sistema Integráu de Tresporte Urbanu Masivu de Guayaquil - “Sistema METROVIA”, conformáu peles rutes, terminales, paraes, infraestructura y equipos incorporaos al referíu Sistema. Foi constituyida cola denominación de “Fundación Tresporte Masivu Urbanu de Guayaquil” por aciu l'Alcuerdu Ministerial Non. 0220, de fecha 25 de marzu de 2004, emitida pol Ministru de Gobiernu, Cultos, Policía y Municipalidaes, camudando a la so denominación actual, por aciu l'Alcuerdu Ministerial Non. 0093, de fecha 17 de mayu de 2005, emitida pol mesmu Ministeriu. El [[Autobús de tránsitu rápidu|sistema d'autobuses de tránsitu rápidu]] [[Metrovía]] ye anguaño unu los medios más utilizaos nel tresporte públicu y foi fundáu'l [[30 de xunetu]] de [[2006]]. La Metrovía tien 3 troncales habilitaes y atópase en proyeutu la creación de 4 troncales más pa cubrir la demanda de tresporte en dellos sectores de la urbe. La ciudá, al tar bordiada per ríos y trevesada por esteros, tien una necesidá vial de pontes pa la llibre circulación dientro de la urbe, según tamién pa comunicase col restu del país. La [[ponte de la Unidá Nacional]] (PUN), tamién conocíu por Rafael Mendoza Avilés, coneuta a Guayaquil cola ciudá de [[Durán (ciudá)|Durán]], y poro, col restu del país, convirtiéndose na principal puerta d'entrada a Guayaquil per vía terrestre dende l'añu de la so inauguración en [[1970]]; anque en realidá sían dos pontes, el primeru sobre'l [[ríu Daule]] coneutando a Guayaquil con [[Samborondón]], y l'otru sobre'l [[ríu Babahoyo]] coneutando a Samborondón con Durán. Al norte tamién s'atopa otra ponte anque de menor tamañu col nome de [[ponte Alterna Norte]] (PAN), creáu específicamente pa descongestionar el PUN.<ref>{{Cita publicación |apellíu= [[Diariu El Universo]] |títulu= Ponte Alternu Norte foi inauguráu |url= http://www.eluniverso.com/2003/06/25/0001/18/7988811Y77674924876HALA9B85395HALA19.html |fecha= [[25 de xunu]] de [[2003]] |fechaaccesu= 20 de febreru de 2010 }}</ref> == Medios de comunicación == {{AP|Medios de comunicación de Guayaquil}} === Prensa escrita === {{AP|Periódicos de Guayaquil}} [[Ficheru:SageoEG - Diario El Telégrafo.jpg|200px|thumb|derecha|Antiguu edificiu sede del diariu [[El Telégrafo]].]] Na ciudá de Guayaquil circulen dellos de los más importantes diarios de la nación. Ente los periódicos con mayor circulación atopar a [[Diariu El Universo|El Universo]] (el más vendíu) y l'[[Diariu Espresu (Ecuador)|Espresu]]. Unu de los diarios más antiguos foi devueltu a circulación ye [[El Telégrafo]], anque con alministración estatal. Otru de les más vendíos, anque bien polémicu pol so [[Prensa mariella|amarillismo]] y [[sensacionalismu]], ye'l diariu [[Diariu Extra (Ecuador)|Extra]]. Ente los demás periódicos de la ciudá tán Ciudadanía Informada, Meridianu, CRE Satelital, El Financieru. Apocayá tamién ganó popularidá'l [[Metroquil]], un periódicu que circula de forma gratuita nos percorríos de la [[Metrovía]]. === Telecomunicaciones === Dende Guayaquil emiten más de 30 emisores de tipu AM y FM con algame local, nacional ya internacional. {| class="toc" cellpadding="0" cellspacing="1" width="70%" style="text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:85%;" |- ! colspan="6" bgcolor="darkblue" style="color:white" |Canales de televisión de la ciudá de Guayaquil |- ! colspan="6" bgcolor="e0e0e0" |Canales VHF |- bgcolor="#efefef" !Emisora !Canal !Emisora !Canal !Emisora !Canal |- | align="left" |'''[[Ecuavisa]]''' | 2 | align="left" |'''[[Ecuador TV]]''' | 7 |align="left" |'''[[Televicentro (Ecuador)|TVC]]''' |11 |- | align="left" |'''[[Rede Telesistema|RTS]]''' | 4 | align="left" |'''[[Gama TV|Gama]]''' | 8 | align="left" |'''[[Canal Una (Ecuador)|Canal Una]]''' |12 |- | align="left" |'''[[Teleamazonas]]''' | 5 | align="left" |'''[[TC Televisión]]''' | 10 | align="left" | | |- ! colspan="6" bgcolor="e0e0e0" |Canales UHF |- bgcolor="#efefef" !Emisora !Canal !Emisora !Canal !Emisora !Canal |- | align="left" |'''TV Llexislativa '''||22 | align="left" |'''[[Telerama]] '''||32 | align="left" |'''[[Universidá Católica Santiago de Guayaquil|UCSG]] Radio y Televisión '''||42 |- | align="left" |'''Canela TV '''||24 | align="left" |'''América Visión '''||34 | align="left" |'''Educa TV '''||43 |- | align="left" |'''Oromar TV '''||26 | align="left" |'''Televisión Satelital '''||36 | align="left" |'''[[Enllace Ecuador]] '''||46 |- | align="left" |'''Asomavisión'''||28 | align="left" |'''LaTele '''||38 | align="left" |'''TeleCiudadana ''' |48 |- | align="left" |'''RTU Radio y Televisión Xuníes'''||30 | align="left" |'''ESPOL TV'''||40 | align="left" | | |- ! colspan="6" bgcolor="e0e0e9" |Televisión Paga |- bgcolor="#efefef" ! colspan="4" |Emisora !colspan="2" |Canal |- | colspan="4" align="left" |'''[[CN Plus]] '''|| colspan="2" |3 |} == Demografía == {{AP|Demografía de Guayaquil}}Nel ''VI Censu de Población y V de Vivienda'', realizáu'l [[25 de payares]] de [[2001]] pol [[Institutu Nacional d'Estadística y Censos (Ecuador)|INEC]],<ref>{{Cita publicación |apellíu= [[Diariu El Universo]] |añu= [[19 d'abril]] de [[2002]] |títulu= INEC: Ecuador tien 12'090.804 habitantes |url= http://archivo.eluniverso.com/2002/04/19/0001/9/9BD35Y9F48984130A30375CCF323D6C6.aspx |fechaaccesu= 25 de setiembre de 2009 |cita= ... del VI Censu de Población y V de Vivienda, que realizó'l INEC (25 de payares pasáu), rexistraron ... |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090611051100/http://archivo.eluniverso.com/2002/04/19/0001/9/9BD35Y9F48984130A30375CCF323D6C6.aspx |fechaarchivu= 11 de xunu de 2009 }}</ref> na ciudá de Guayaquil contabilizáronse 2&nbsp;039&nbsp;789 habitantes de los cualos les muyeres son el 51 % y los homes representen el 49 %.<ref name="INEC1">{{Cita web |url=http://www.inec.gov.ec/c/document_library/get_file?folderId=295154&name=DLFE-13309.pdf |títulu=Institutu Nacional d'Estadística y Censos - INEC.gov.ec - Cantón Guayaquil}}</ref> Asina mesmu, la ciudá cunta con una importante densidá demográfica que xube a 2473&nbsp;hab/km². La proyeición del [[Institutu Nacional d'Estadística y Censos (Ecuador)|INEC]] al [[2008]] envaloraba la población en 2&nbsp;366&nbsp;902&nbsp;habitantes nel so área metropolitana, ente que al [[2013]] establez una cifra averada de 2,530.000 habitantes.<ref>{{Cita web |url=http://www.ecapag.gov.ec/SoloPortalECAPAG/default.asp?idl=58 |títulu=Contrato de Concesión |fechaaccesu=25 de setiembre de 2009 |autor=[https://web.archive.org/web/http://www.ecapag.gov.ec/ ECAPAG]|cita=Ecapag plantega una proyeición similar establecida en 2.915.913 habitantes pal añu [[2010]]. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.ecapag.gov.ec/|fechaarchivu=2 d'avientu de 2015}}</ref> [[Ficheru:Demografía de Guayaquil 001.svg|270x270px|thumb|Evolución demográfica de la ciudá de Guayaquil.]]A lo llargo de la [[Historia de Guayaquil|historia de la ciudá]], les múltiples quemes, ataques pirates, plagues y epidemas, convirtiéronse n'unu de los factores que nun dexó un rápidu y continua crecedera poblacional en Guayaquil.<ref>{{Cita web |url=http://www.guayaquilguides.com/ciudad_turismo/historia_ciudá_pirates.htm |títulu=Historia de Gauyaquil |fechaaccesu=25 de setiembre de 2009 |autor=[http://www.guayaquilguides.com/ GuayaquilGuides] }}</ref> Sicasí, por cuenta de les oportunidaes de trabayu qu'ufiertaba la ciudá, la migración de persones d'otres partes de la nación contribuyó a la crecedera a lo llargo del [[sieglu XX]]; incluyendo tamién la llegada d'inmigrantes de distintes partes del mundu como los [[árabes]], [[libaneses]], [[italianos]], [[españoles]], [[alemanes]], [[xudíos]], [[chilenos]], [[arxentinos]], [[colombianos]] y [[cubanos]] que contribuyeron a la crecedera social y económico de la ciudá al traviés de los años hasta na actualidá. La tasa añal permediu de crecedera poblacional ye de 2,50 %.<ref name="INEC1" /> Anguaño la ciudá de Guayaquil tien una [[población flotante]] de 2.690.000 d'habitantes, que moren de manera temporal mientres la xornada llaboral, pero habiten en dellos de los cantones colindantes a Guayaquil, d'ente los cualos los más grandes son [[Durán (cantón)|Durán]], [[Daule (cantón)|Daule]], [[Cantón Samborondón|Samborondón]] y [[Milagro (Ecuador)|Milagro]]. === Composición étnica === Según les cifres presentaes pol [[Institutu Nacional d'Estadística y Censos (Ecuador)|Institutu Nacional d'Estadística y Censos]] INEC nel censu realizáu en [[2010]], la composición etnográfica del cantón Guayaquil ye:<ref>{{Cita web |url=http://www.inec.gob.ec/cpv/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=49&lang=es |títulu=Resultaos-Provincia Guayas-Cantón Guayaquil |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120305074035/http://www.inec.gob.ec/cpv/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=49&lang=es |fechaarchivu=5 de marzu de 2012 }}</ref> * [[Mestizos]] (48,7%) * [[Blancu (persona)|Blancos]] (33,4%) * [[Afroecuatorianos]] (10,9%) * [[Montubios]] (5,0%) * [[Indíxenes d'América|Indíxenes]] (1,4%) * Otros (0,6%) == Cultura == {{AP|Cultura de Guayaquil}} === Lliteratura === Esisten poques referencies alrodiu de la lliteratura de la ciudá de Guayaquil na [[Historia de Guayaquil#era Colonial|era colonial]]. Los primeros personaxes relevantes apaecen dempués de la [[Independencia de Guayaquil|independencia de la ciudá]] en [[1820]], col poeta [[José Joaquín de Olmedo]] y otros escritores. A finales del [[sieglu XIX]], nació otru de los grandes poetes del [[Ecuador]], [[Medardo Ángel Silva]]. A empiezu del [[sieglu XX]], al igual qu'a finales del anterior sieglu, empezaron a apaecer dellos escritores de gran importancia a nivel nacional como son: [[Demetrio Aguilera Malta]], [[Alfredo Pareja Díez Canseco]], Jorge Queirolo Bravo, [[Elysa Ayala González]], ente otros. Arriendes de esto surde un selectu grupu d'escritores que se denominaben ''[[Grupu de Guayaquil]]'', que taba conformáu por Aguilera Malta y Pareja Díez Canseco, en compañía de [[José de la Corte]], [[Joaquín Gallegos Lara]], [[Enrique Gil Gilbert]]. En 1946, Gallegos Lara escribió "''[[Las cruces sobre el agua]]''", que ye consideráu una de les más grandes noveles ecuatorianes. Unu de los esponentes de la poesía romántica contemporánea ye [[Karina Gálvez]]. === Música === [[Ficheru:Julio jaramillo laurido2.jpg|200px|thumb|[[Julio Jaramillo]].]] El [[Pasiellu (música)|pasiellu]] ye'l xéneru musical tradicional de la ciudá de Guayaquil con mayor enraigono nes xeneraciones más adultes de los estratos populares. Esisten grandes esponentes d'esti xéneru, sicasí'l más importante foi [[Julio Jaramillo|Julio Jaramillo Laurido]],<ref>{{Cita web |url=https://issuu.com/pgamba/docs/llibro_museojj/4 |títulu=https://issuu.com/pgamba/docs/llibro_museojj/4 }}</ref> conocíu poles sos iniciales "''JJ''". Jaramillo foi amás consideráu a nivel internacional como'l "Ruiseñor d'América". El pasiellu nel Ecuador amuesa dos rames pol so conteníu, una y bones el que ye cantáu na serranía ye murniu, ente que el de la mariña, especialmente Guayaquil, ye más rítmicu. Otros de los grandes intérpretes y compositores del pasiellu de Guayaquil son Nicasio Safadi, Enrique Ibáñez Mora, Carlos Solís, Carlos Silva Pareja y Constantino Mendoza Moreira. [[Héctor Napolitano]], conocíu meyor como'l "Viejo Napo", un antiguu roqueru ''under'' de la ciudá, retomó'l xéneru. Nos años 1980 tamién hubo solistes de trayeutoria, destacar el baladista Alfredo Mármol que incursionó nel ámbitu musical con muncho sucesu nel añu 1983 con ésitos como "Yá nun yes la mesma d'ayeri", "Y yes tu", "Nunca más lo vuelvo a faer", "Déxame saber", Cuanto gané, cuanto perdí", l'añu 1984 representa al Ecuador nel Festival OTI del cantar, siendo unu de los meyores representantes del Ecuador na historia de dichu festival. Nos [[años 1980]] delles bandes de Guayaquil empezaron les sos carreres como músicos ente ellos el grupu [[Tranzas]] nel xéneru de [[pop rock]] el cual tuvo una carrera de 20 años nos escenarios. Nel rock y pop [[Reynaldo Egas]] col so cantar "El químicu", y tamién el cantautor [[Mike Albornoz]] colos sos cantares "San Vienres", "Balde d'agua frío", "Los tos besos" y "La mio perfecta manera d'amar". Otros grupos que llograron notoriedá a mediaos y finales de los años 80 fueron [[Clip]], Taller, [[Quartz Band]], [[Right]]. Tamién nel [[rap]], [[hip hop]], destacóse [[Gerardo (cantante)|Gerardo]], quien ganó fama yá a principios de los [[años 1990]]. A finales de los años 90 destácase enforma la participación d'[[AU-D]], cantante de rap de Guayaquil llogrando participar nel Festival Viña del Mar con un cantar que foi un hit llamada "Crema de llimón". La banda de pop Van Mozart, tamién adquier notoriedá nesos años. La influencia del rock dende esos años tamién se fixo notar nos sos distintos xéneros, anque na so mayoría con bandes [[underground]] pocu estructuradas ya inestables. Les bandes de rock que más destacaron fueron [[La Trifullka]] nun xéneru más pesáu, col so líder y vocalista Luis Rueda (agora solista), y [[L.E.G.O.]] (la primer banda de Guayaquil n'apaecer en [[MTV]] y ser nomada a Premios MTV 2007 na categoría Meyor Artista Independiente) nun xéneru más nidiu de rock. L'enclín de les bandes nueves a finales de la década del 2000 en Guayaquil apunta a rescatar el soníu del [[stoner rock]] y el [[rock acedu]] de los [[años 1970]]. No que fai a gustos musicales masivos de la ciudá de la última década, la población [[preadolescente]], [[adolescente]], y xuvenil polo xeneral adquirió una mayoritaria afición escontra'l [[reggaeton]], [[pop]] y otros xéneros, fenómenu que nun ye ayenu al restu de la nación. === Relixón === Na ciudá de Guayaquil esiste una amplia [[llibertá de cultu]]s. La mayoría de les relixones na ciudá son de denominación [[Cristianismu|cristiana]], siendo d'ente toes elles, la [[Ilesia Católica]], la que mayormente predomina na urbe. Los católicos cunten con 223 parroquies, 1345 sacerdotes diocesanos, 473 sacerdotes relixosos, 349 seminaristes en 12 seminarios mayores, 64 congregaciones masculines, 233 congregaciones femenines, 46 monesterios de vida contemplativa co más de 400 miembros d'institutos de vida consagrada.<ref>Datos según la [http://www.iglesiacatolicaguayaquil.org/ Archidiócesis de Guayaquil] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110726171815/http://www.iglesiacatolicaguayaquil.org/ |date=2011-07-26 }}</ref> Aproximao'l 82% de los de Guayaquil profesen el catolicismu, la primer relixón cristiana establecida dende la fundación de la ciudá y el país, sicasí, delles confesiones protestantes atópense anguaño, tal como la [[Evanxelicalismu|Ilesia Evanxélica]] con alredor de 150.000 creyentes que ye una de les ilesies de mayor crecedera en Guayaquil. Tamién los miembros de la [[La Ilesia de Xesucristu de los Santos de los Últimos Díes]], que tienen un [[Templu de Guayaquil|templu central na ciudá]] xunto con dellos centros d'[[Estaca (SUD)|estaca]], y un gran númberu de [[capiya|capiyes]] y proclamen tener aproximao unos 90.000 adeptos. La [[Ilesia Adventista del Séptimu Día]] foi asitiada na ciudá per primer vegada en tol país y depués fundóse la "Misión Ecuatoriana Adventista del Sur". Anguaño los adventistes consideren qu'esisten cerca de 7.277 adeptos en Guayaquil. Ente que los [[Testigos de Xehová]], nun informe mundial detalláu per países presentáu pola [[Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania]], afirmen qu'esisten nel [[Ecuador]] alredor de 55.669 siguidores en serviciu d'activu con unes 720 congregaciones, de les cualos 160 correspuenden namái a Guayaquil, onde amás esisten 87 [[Salón del Reinu de los Testigos de Xehová|salones del Reinu]]. Guayaquil ye la ciudá con mayor crecedera, con un 8% de creyentes nel últimu añu.<ref name="estadisticas">{{Cita web |url=http://www.watchtower.org/y/statistics/worldwide_report.htm |títulu=Dato estadísticos actualizaos de la obra de los Testigos de Xehová, sitiu oficial d'información pública a los medios jw-media.org |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120619050101/http://www.watchtower.org/y/statistics/worldwide_report.htm |fechaarchivu=19 de xunu de 2012 }}</ref> Tamién esiste una bien pequeña comunidá [[Xudaísmu|xudía]], compuesta mayoritariamente por ciudadanos [[israel]]íes, ya inmigrantes alemanes qu'escaparon d'[[Alemaña]] mientres la [[Segunda Guerra Mundial]]. Tamién esiste un [[Budismu|templu budista]] na ciudadela Garzota y una mezquita nel sector de urdesa, la primera en Guayaquil. D'igual manera esiste na ciudá la [[Ilesia de Dios Ministerial de Xesucristu Internacional]] con 2 de los sos megasalas d'oración. Según l'estudiu de Latinobarómetro (2011), l'afiliación relixosa de la ciudá de Guayaquil ye la siguiente: <br /> * '''Católicos ''' 85,4% * '''Otres relixones '''12,9% * '''Ensin afiliación relixosa '''1,7% <br /> === Educación === [[Ficheru:Baul viajero llevando los libros a la comunidad.JPG|350px|thumb|derecha|Alumnos de primaria en [[Bastión Popular]] recibiendo llibros como parte del programa [[Zumar]].]] La educación pública na ciudá de Guayaquil ye gratuita hasta'l [[Universidá|tercer nivel]] d'alcuerdu a lo axustao nel artículu 348 y ratificáu nos artículos 356 y 357 de la [[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución Política Nacional]].<ref>[[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución Política d'Ecuador]] - Títulu VII: Réxime del bon vivir - Capítulu primeru: Inlusión y equidad social - Seición primer: Educación - Artículo 356 y 257.</ref> La infraestructura educativa presenten añalmente problemes por cuenta de los sos entamos de clases xusto dempués del [[iviernu]], una y bones les agües polo xeneral destrúin delles partes de los plantes educativos en parte por cuenta de la mala calidá de materiales de construcción, especialmente a nivel marxinal.<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |títulu=Iviernu agrava estáu de les escueles fiscales |url=http://200.110.90.17/2006/02/12/0001/18/385C24413BB7413B89520130F274BB69.aspx |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2009 }}</ref> Calcúlase que nel [[2008]], el presupuestu invertíu n'infraestructura educativa xubió aproximao a 9 millones de dólares ente'l gobiernu central y la municipalidá de la ciudá.<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |títulu=I38 escueles van retrasar entamu de clases pola mor del iviernu |url=http://archivo.eluniverso.com/2008/02/29/0001/18/38CED4ACDE884F1B82189B3BE544AD38.aspx |fecha=[[29 de febreru]] de [[2008]] |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2009 }}</ref> La ciudá cunta amás con una gran variedá d'instituciones públiques d'educación secundaria de gran prestíu. Sicasí esiste una importante crecedera na cantidá d'estudiantes n'instituciones particulares, que polo xeneral destinar pa neños y nuevos de clase alta y media. D'igual manera los estudiantes d'escueles y colexos públicos o privaos caltienen l'usu del uniforme escolar que varia d'alcuerdu a cada institución, pero pal casu de les escueles primaries públiques en zones marxinales, esiste un programa impulsáu pol gobiernu central que dota al alumnáu d'uniformes de manera gratuita. La mayoría de profesores d'educación primaria y secundaria tán afiliaos a la [[Unión Nacional d'Educadores]], que ye unu de los más grandes [[sindicatu|sindicatos]] nel [[Ecuador]] y tien parte activa en política nacional cuntando con una gran influencia de [[Partíos políticos d'Ecuador partíos políticos]] d'enclín [[Socialismu|socialista]] y [[Comunismu|comunista]], como'l [[Movimientu Popular Democráticu]].<ref>{{Cita publicación |apellíu=[https://web.archive.org/web/http://www.hoy.com.ec/ Diariu en llinia Güei] |títulu=MPD y XUNE viven 'amor eterno&#39; |url=http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/mpd-y-une-viven-amor-eterno-352228.html |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2009 |cita=En 1978 establecióse'l venceyu ente'l Movimientu Popular Democráticu y la Xunión Nacional d'Educadores |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090629065001/http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/mpd-y-une-viven-amor-eterno-352228.html |fechaarchivu=29 de xunu de 2009 }}</ref> La ciudá cunta con dellos centros d'educación cimera, con más de 120&nbsp;000 estudiantes universitarios partíos ente diverses carreres. La primer institución d'educación cimera establecida na ciudá foi la [[Universidá de Guayaquil]], meyor conocida como la Universidá Estatal, siendo tamién la que mayor númberu d'estudiantes rexistra.<ref>{{Cita web |url=http://www.ug.edu.ec |títulu=Sitiu web oficial de la Universidá de Guayaquil}}</ref> La [[Escuela Cimera Politéunica de la Mariña]],<ref>{{Cita web |url=http://www.espol.edu.ec |títulu=Sitiu web oficial de la Escuela Cimera Politéunica de la Mariña}}</ref> meyor conocida pol so [[acrónimu]] "ESPOL", ye considerada la meyor institución d'educación cimera de la ciudá, y ente los meyores de tola nación según l'últimu informe d'evaluación a les universidaes del Ecuador realizáu pol [[CONEA]].<ref>{{Cita web |url=http://190.152.149.26/portal_conea/descargas/anexos/Inf_univ_1.pdf |títulu=Últimu informe d'evaluación a universidaes del Ecuador pol CONEA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091122083644/http://190.152.149.26/portal_conea/descargas/anexos/Inf_univ_1.pdf |fechaarchivu=22 de payares de 2009 }}</ref> Otres de les grandes instituciones cimeres que tien la ciudá ye la [[Universidá Católica Santiago de Guayaquil]], onde gran parte de persones actives na política nacional realizaron los sos estudios,<ref>{{Cita web |url=http://www.ucsg.edu.ec/ |títulu=Sitiu web oficial de la Universidá Católica Santiago de Guayaquil |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130621080705/http://www.ucsg.edu.ec/ |fechaarchivu=2013-06-21 }}</ref> y la [[Universidá Teunolóxica Empresarial de Guayaquil]], onde converxeron les práutiques empresariales de la ciudá cola academia.<ref>{{Cita web |url=http://www.uteg.edu.ec/ |títulu=Sitiu web oficial de la Universidá Teunolóxica Empresarial de Guayaquil |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171017201857/https://www.uteg.edu.ec/ |fechaarchivu=2017-10-17 }}</ref> [[Ficheru:SageoEG - ESPOL - Monumento ESPOL.jpg|left|miniaturadeimagen|400x400px|Vista nocherniega del edificiu de ''Rectoráu'' nel [[Campus Gustavo Galindo Velasco]] de la [[Escuela Cimera Politéunica de la Mariña]].]] Les demás universidaes de Guayaquil son: [[Universidá Llaica Vicente Rocafuerte]], [[Universidá d'Especialidad Espíritu Santu]], [[Universidá Agraria del Ecuador]], [[Universidá Politéunica Salesiana]], el campus Guayaquil de la [[Universidá Téunica Federico Santa María]] de [[Chile]], ente otres. Según l'últimu censu poblacional realizáu nel [[2001]] pol [[Institutu Nacional d'Estadístiques y Censos (Ecuador)|INEC]], el porcentaxe d'[[analfabetismu]] ocupa'l 4,7% de la población urbana, que s'estrema abondo del 11,3% que se fai presente nes poblaciones rurales.<ref name="INEC1" /> Según l'estudiu realizáu pol mesmu censu llogróse amestar a les estadístiques que'l 40% terminara los sos estudios primarios, ente qu'otru 33,2% graduárase de bachiller al terminar la secundaria, sicasí solo 14% ingresaren a la universidá, escuela cimera, o cualesquier otru institutu de tercer nivel. Finalmente solo un 8,5% algamara la educación de cuartu nivel.<ref name="INEC1" /> {{VT|Colexos de Guayaquil}} === Biblioteques y museos === [[Ficheru:SageoEG - Biblioteca Municipal de Guayaquil 001.jpg|400px|derecha|thumb|Fachada de la [[Biblioteca Municipal de Guayaquil|Biblioteca Municipal]].]] * [[Biblioteca Municipal de Guayaquil]] * Biblioteca de la Casa de la Cultura Ecuatoriana Nucleu del Guayas. La mayoría de los museos de Guayaquil tán allugaos nel centru la ciudá, como ye'l casu del [[Muséu Municipal de Guayaquil]], nel cual les atraiciones son l'[[arqueoloxía]], documentos coloniales, efeutos personales de los patriotes de la independencia y fotografíes de la ciudá a entamos del [[sieglu XX]].<ref>{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/147.gye |títulu=Muséu Municipal de Guayaquil |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081022172123/http://www.guayaquil.gov.ec/147.gye |fechaarchivu=22 d'ochobre de 2008 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.edufuturo.com/educacion.php?c=1862 |títulu=Edufuturo.com - Muséu Municipal de Guayaquil }}</ref> Ente la variedá de museos que pueden apreciase ta'l "Muséu Nahim Isaías", cual espón arte colonial y republicanu.<ref>{{Cita web |url=http://www.museonahimisaias.com/ |títulu=Muséu Nahim Isaías B. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090305055347/http://www.museonahimisaias.com/ |fechaarchivu=5 de marzu de 2009 }}</ref> El "Muséu Antropolóxicu del Bancu Central" amuesa arqueoloxía, arte colonial, republicanu y modernu. El "Muséu Históricu Bae Calderón" ye l'únicu na ciudá qu'espón astronomía, historia y armes. El "Muséu Presley Norton" presenta arqueoloxía. Nel "Museo Francisco Campos" puede apreciase zooloxía, mineraloxía, arqueoloxía, paleontoloxía. Nel muséu de la Casa de la Cultura, "Carlos Zevallos Menéndez" puede apreciase trés sales: de cerámica y orfebrería prehispánica. D'últimes nel "Muséu Coronel Félix Luque Plata" exhíbese la historia del cuerpu de [[bomberu|bomberos]]. Unu de los más destacaos [[muséu|museos]] de la ciudá ye'l [[Muséu Antropolóxicu y d'Arte Contemporáneo]], meyor conocíu pol so acrónimu "MAAC", allugáu na parte norte del [[Malecón 2000]] a veres del [[ríu Guayas]]. Ye unu de los más grandes ya importantes del [[Ecuador]] onde s'espón arte de les cultures prehispániques y una coleición de 50&nbsp;000 pieces [[Arqueoloxía|arqueolóxiques]] natives ecuatorianes y más de 3000 obres d'arte modernu.<ref>{{Cita web |url=http://www.museomaac.com/ |títulu=Muséu Antropolóxicu y d'Arte Contemporáneo}}</ref> === Gastronomía === {{AP|Gastronomía de Guayaquil}} En Guayaquil ye posible atopar restoranes de comida típica, internacional y especializada en distintos llugares de la ciudá. Los principales sectores de restoranes internacionales son Urdesa, el centru de la ciudá, y la vía a Samborondón. Dientro de los platos típicos de Guayaquil puede destacar el [[arroz]] con menestra y [[carne asao]]; ye un platu preparáu con [[fréxol]] maduru del tipu conocíu llocalmente como canariu, anque tamién-y lo puede preparar con [[Lens culinaris|llenteyes]], [[garbanzu|garbanzos]] o con otru distintu tipu de fréxol, según variantes de carne ([[chuleta]], [[pexe]], [[pollu]] o [[chorizu|chorizos]]), carnes que son cocíes al carbón y lleva como complementu patacones (cachos de plátanu verde tostáu). Tamién ye bien tradicional consumir el típicu encebollado, un caldu con pexe [[Xiphias gladius|albacora]] o [[atún]] preferentemente, [[yuca]] cocida, y arregláu con un tipu de ensalda compuestu de [[cebolla]], [[tomate]] reñón, [[cilantro]] y [[zusmiu de llimón]] tou preparáu por separáu, y sirvíu xuntu, consideráu un escelente vivificante depués d'una nueche de parranda bien común, nesta vibrante [[Ciudá|urbe]] [[ecuatoriana]]. Por ser el principal puertu d'Ecuador, abonden los [[mariscos]], y tamién los platillos preparaos a bade d'estos, son bien consumíos los [[ceviche]]s sían de pexe ([[encurtido]]), [[camarón]] o [[concha]] (cocíos); otru productu de mar, ye'l [[cámbaru]], bien popular y bien consumíu sobremanera les fines de selmana na ciudá, preparar al [[ajillo]], "criollu", n'ensalada, en sopa, etc. Una opción pa los almuerzos son los [[Bolón de verde|bolones de verde]] (boles de [[Musaceae|plátanu]] verde [[fritu]], que se-y da la forma coles manes) con cachos tostaos de piel de gochu ([[chicharrón]]) o con cachos de quesu fresco. Amás tán los aperitivos salaos como les [[humita|humites]] (ellaboraes con [[maíz]] tienru molíu, xunto a cachos de quesu, envolubraes na mesma fueya de maíz), les [[Tamal#Ecuador|hayaca]]s (ellaboraes con farina de maíz, xunto a cachos de gochu o pollu, vexetales, uves pases, arbeyos, envolubraes na fueya de plátanu), los [[Bollu de pescáu|bollos de pexe]] (preparáu con plátanu verde molíu, pexe, [[maní]] o [[cacahuate]], envolubráu tamién nuna fueya de plátanu) y les [[empanada|empanaes]] de plátanu verde, rellenes con quesu o carne de [[res]]. Tamién destaca'l [[caldu de salchicha]] (o de mangón), caldu realizáu con menudencias rellenes de sangre y arroz o verde arralláu, fégadu, oreyes, ente otres partes del gochu que s'utilicen pa la so ellaboración. Ente los postres, ta la típica ensalada de frutes, [[zusmiu de naranxa]]s al que se-y amiesta cachos de [[Bromeliaceae|piña]], [[melón]], [[sandía]], [[banano]], [[uva|uves]] y otres tantes [[Fruta tropical|frutes tropicales]] más al gustu del comensal. Ente les bébores típiques ta'l [[quáker]], nome comercial d'una marca de [[cebera]], que foi adoptáu por ésta bebida, que consiste nuna tendalada fecha con falopos d'[[avena]], xunto a [[naranjilla]] o [[maracuyá]] y/o tamién [[pulgu]] de piña, [[canela]], [[clavu de golor]] y [[panela]] (bloque d'azucre ensin refinar) incluyíes nel so cocción; puede bebese tibia o fría. Ente los establecimientos de comida internacional y especializada, la más consumida ye la comida italiana. Esisten [[pizzería|pizzeríes]] (cola so ufierta de [[pasta|pastes]] y demás comida italiana), parrilles (onde se viende rustíos o [[parrillada|parrillaes]] al estilu d'El Ríu de la Plata), [[asaderu|asaderos]] (venta de pollos asaos), chifas (restoranes de comida china), restoranes de comida mexicana, según les cadenes mundiales de [[comida rápida]], d'[[hamburguesa|hamburgueses]], [[papa|papes]] y [[pollu fritu]]. === Deporte === {{AP|Deporte en Guayaquil}} Na ciudá de Guayaquil, al igual que tola nación ecuatoriana, el deporte más popular ye'l [[fútbol]]. Na ciudá fundóse'l primer club de fútbol llamao [[Guayaquil Sport Club]]. La ciudá ye sede de los dos equipos más populares del país: el [[Barcelona Sporting Club]] y el [[Club Sport Emelec]]{{ensin referencies}}, dambos equipos participen na [[Serie A d'Ecuador|Primer División del Fútbol Nacional Ecuatorianu]]. Por coincidencia, estos dos equipos nacieron nel ''Barriu del Estelleru'', y que dende los sos entamos tuvieron reñes y polo cual, cuando s'enfrenten ufierten unu de los partíos más tradicionales del campeonatu conocíu como [[Clásicu del Estelleru]], que ye consideráu pola [[FIFA]] como'l clásicu oficial del país.<ref>Información según sitiu del [http://www.bsc.ec/ Barcelona Sporting Club].</ref> Amás de estos dos equipos, Guayaquil ye tamién sede d'otros equipos de fútbol: * El [[Guayaquil Sport Club]], l'equipu más llonxevu n'actividá del fútbol ecuatoriano. Anguaño xuega na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so única participación en [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] foi en [[1973]]. * El [[Club Sport Patria]], ye otru de los equipos más llonxevos n'actividá del fútbol ecuatoriano. Foi vicecampeón de la [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] en [[1961]]. Anguaño xuega na [[Segunda Categoría (Ecuador)|Segunda Categoría]] y la so última participación en [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] foi en [[1970]]. * El [[Club Deportivo Everest]], El nome del equipu ye n'honor al monte [[Monte Everest|Everest]] que ta asitiáu nel cordal [[Himalaya]]. Foi campeón de la [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] en 1962, siendo unu de los 8 equipos que consiguió esi títulu. D'esti equipu surdió [[Alberto Spencer]], el meyor futbolista ecuatorianu de tolos tiempos. Anguaño xuega na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so última participación en [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] foi en [[1983]]. * L'[[Asociación Deportiva Nueve d'Ochobre]], El nome del equipu ye n'honor a la fecha de la [[Independencia de Guayaquil]], el [[9 d'ochobre]]. Foi vicecampeón de la [[Serie A d'Ecuador]] en 1965, 1983 y 1984. Anguaño xuega na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so última participación na [[Serie A d'Ecuador|Serie A]] foi en [[1995]]. * El [[Calvi Fútbol Club]], equipu de la ciudá que xuega anguaño na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so única participación na [[Serie A d'Ecuador|Serie A]] foi en [[1997]]. * El [[Panamá Sporting Club]], equipu de la ciudá que xuega anguaño na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so única participación na [[Serie A d'Ecuador|Serie A]] foi en [[1998]]. * El [[Club Sport Norteamérica]], equipu de la ciudá que xuega anguaño na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so última participación en [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] foi en [[1971]]. * El [[Guayaquil City Fútbol Club]], equipu de la ciudá que xuega anguaño na [[Serie A d'Ecuador|Serie A]].<ref>Llamóse Club Deportivo River Ecuador hasta 2017.</ref> * El [[Rocafuerte Fútbol Club]], equipu de la ciudá que xuega anguaño na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so última participación en [[Serie B d'Ecuador|Serie B]] foi nel [[2012]]. El [[Barcelona Sporting Club]] ye l'equipu que más campeonatos ganó na Primer División d'Ecuador (<small>15 campeonatos</small>), amás de llegar dos veces a una final de la [[Copa Libertadores d'América]] llegando ser el primer equipu ecuatorianu en llograr una final na Copa Libertadores d'América. Foi unu de los equipos que nunca baxaron de categoría. El [[Club Sport Emelec]], foi electu como'l [[Clasificación mundial de meyor club del mes del mundu según la IFFHS|meyor club del mes del mundu]] en [[xunu]] del [[2010]], l'únicu nel país en tener esti méritu; foi'l primer campeón nacional en 1957, el primer equipu ecuatorianu en tener estadiu propiu y foi l'únicu equipu ecuatorianu en ser campeón toles décades; foi'l primer club del fútbol ecuatoriano en tener una barra entamada, una y bones el 9 d'ochobre de 1974 formóse la llamada Barra Azul, na actualidá, la so barra más representativa ye la Boca del Pozu, que ye la barra brava más antigua d'Ecuador, nació'l 25 de xunetu de 1980 na xeneral del Estadiu Modelu; tien 13 campeonatos nacionales, un vicecampeonato de la [[Copa Merconorte]] nel 2001, y llegó nuna ocasión a semifinales de la [[Copa Libertadores d'América]]. La Federación Deportiva del Guayas ye l'organismu rector del deporte en tola [[Provincia del Guayas]] y per ende en Guayaquil exerzse la so autoridá de control.<ref>Información según la Federación Deportiva del Guayas ([https://web.archive.org/web/20080914031534/http://web.fedeguayas.org/ Web.FeDeGuayas.org]</ref> En [[1930]], cuatro nadadores de Guayaquil (Carlos Luis Gilbert, Abel Gilbert, Ricardo Planes y Luis Alcívar Elizalde), llograron conquistar el Campeonatu Suramericanu de Lima, que na posteridá denominaríase como la fazaña de los cuatro mosqueteros». Amás nesti deporte darréu figuraría Jorge Delgado Panchana, convirtiéndose nel nadador suramericanu que más títulos ganó, llogrando dempués el 4º llugar en natación nes [[Xuegos Olímpicos de Múnich 1972|Olimpiaes de Múnich]] de [[1972]]. [[Pancho Segura|Francisco Segura Cano]] ye un gran baluarte na historia del tenis ecuatorianu quién foi campeón mundial na década de los 40 y 50 más d'una vegada. Tamién destacaron otros tenistes como [[Andrés Gómez Santos]], quién fuera ganador en [[1990]] del [[Tornéu de Roland Garros]] (unu de los cuatros Grand Slam del tenis mundial). Nel Estadiu Pancho Segura Cano, propiedá del Guayaquil Tennis Club, xuégase'l [[ATP Challenger Ciudá de Guayaquil]] dende l'añu [[2005]], la so cancha ye de magre y afora 4500 persones. Guayaquil tien unu de los estadios de [[fútbol]] más grandes de Suramérica. Reconocíu como'l más bellu del país{{ensin referencies}}, l'[[Estadiu Monumental Isidro Romero Carbo|estadiu Monumental Bancu Pichincha]] que afora a más 57&nbsp;267 persones y ye propiedá del [[Barcelona Sporting Club]] la so capacidá máxima foi de 90&nbsp;000 aficionaos rexistraos na final de la copa libertadores de 1998{{ensin referencies}} y forma parte nel top 10 de los estadios más históricos del continente{{ensin referencies}} Siendo anfitrión de la final de la [[Copa América 1993]] Foi sede de la [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 1995]] y d'otres finales internacionales como la [[Copa Libertadores 1990]] y la [[Copa Libertadores 1998]]. La [[FIFA]] escoyó al estadiu Monumental ente los 100 meyores estadios del mundu{{ensin referencies}}. El so rival el [[Club Sport Emelec]] foi'l primer equipu ecuatorianu en tener estadiu propiu, l'[[Estadiu George Capwell]], que tien capacidá pa más de 21&nbsp;388 espectadores{{ensin referencies}}, foi fundáu en [[1945]], qu'allugó la Copa América de 1949 y tamién ta ente los 100 meyores estadios del mundu{{ensin referencies}}, la so infraestructura ye única nel país por que presenta la forma típica de los estadios europeos,(forma cuadrada y pequeñu) magar que dende los sos entamos sufrió una serie de remodelaciones entá caltién la forma dicha y entá más cuando va ser sometíu otra remodelación y modernización nos próximos años, aumentando asina la so capacidá a 40&nbsp;000 persones. L'estadiu de la Federación Deportiva del Guayas ye l'Estadiu Alberto Spencer Herrera, que nun tien un club que-y faiga local y ye utilizáu pa conciertos, afora 42&nbsp;000 persones{{ensin referencies}} y cuenta con pista atlética. El Coliséu Voltaire Paladines Polo ye utilizáu para [[baloncestu]], conciertos, shows artísticos afora 8500 persones. L'[[Estadiu Yeyo Úraga]] ye utilizáu pa la [[Lliga Ecuatoriana de Béisbol]], ye un formosu escenariu deportivu pa 10&nbsp;000 persones. En 1982, Guayaquil acoyó unu de los sos eventos deportivos internacionales más importantes de la so historia, cuando se celebró'l [[Campeonatu Mundial de Natación de 1982|IV Campeonatu Mundial de Natación]], entamáu pola Federación Internacional de Natación ([[FINA]]). === Festividaes === Guayaquil celebra a lo llargo del añu varios feriaos, los mesmos qu'atraen a gran cantidá de turistes del país y estranxeros. Una de les celebraciones que se dan a empiezu d'añu ye la d'[[antroxu]] la cual varia la so fecha de celebración dende finales de [[xineru]] hasta principios de [[marzu]] según l'añu. Una gran cantidá de persones opten por permanecer fora de la ciudá mientres estes feches, aprovechando los feriaos pa dir a los distintos balnearios del país, anque tamién esiste una bona cantidá que prefier dir a les celebraciones qu'ufierten les ciudaes de la [[Rexón Interandina del Ecuador|serranía ecuatoriana]]. Nos últimos años, l'alcaldía hai promovíu una serie de programes d'actividaes por que les persones puedan pasar estos feriaos na ciudá, razón pola cual pa estes feches dan desfiles y festivales en dellos sectores de la urbe.<ref>[[Diariu El Universo]] - Edición del [[24 de febreru]] de [[2009]] - [http://www.eluniverso.com/2009/02/24/1/1445/888B5D29Y1ED486095137BA1FB356612.html Guayaquil vivió'l so antroxu con música, desfiles, chancies y ‘reis']</ref> [[Ficheru:Niños en baile típico de Guayaquil 1.jpg|thumb|Neños baillando en traxes típicos nuna presentación barrial poles fiesta xulianes.|300x300px]] Antroxu, abre un [[calendariu llitúrxicu|periodu llitúrxicu]] llamáu [[Cuaresma]], qu'empieza col tradicional [[Miércoles de ceniza]] y termina cola [[Selmana Santa]], na cual añalmente dar la tradicional [[Procesión del Cristu del Consuelu]] que rexunta una gran cantidá de fieles [[católicu|católicos]].<ref>[[Diariu El Universo]] - Edición del [[30 de marzu]] de [[2009]] - [http://www.eluniverso.com/2009/03/30/1/1445/038F294Y3643430485581Y0767130B78.html 1.170 voluntarios van sofitar en procesión de Selmana Santa]</ref> Otres celebraciones na ciudá dan el [[1 de mayu]] de cada añu cuando se conmemora'l [[Día internacional de los trabayadores]]. Tamién suel haber feriáu los [[24 de mayu]] al recordar la [[Batalla de Pichincha]]. Pa los meses de [[xunetu]], les celebraciones na ciudá tomen llugar en conmemoración de la [[Fundación de Guayaquil]] los [[25 de xunetu]] de cada añu. Les festividaes pa estes fiestes carauterizar polos sos desfiles en dellos sectores de la ciudá y les esposiciones d'[[arte]] nel [[barriu Las Peñas]] del [[cuetu Santa Ana (Guayaquil)|cuetu Santa Ana]].<ref>[[Diariu El Universo]] - Edición del [[16 de xunetu]] de [[2008]] - [http://www.eluniverso.com/2008/07/16/0001/18/1191F7D448134925AFDB56177A7Y4Y7D.html Fiestes xulianes celebrar con música]</ref> Les festividaes más grandes que se realicen na ciudá son les "fiestes octubrinas", que se celebren en tol mes d'[[ochobre]] de cada añu, cuantimás el [[9 d'ochobre]] na cual realízase les paraes militares y desfiles cívicos, y la M.I. Municipalidá realiza la "Sesión Solemne" en memoria de la [[independencia de Guayaquil]]. A finales d'[[avientu]], los habitantes centrar nes celebraciones de [[Navidá]] y de [[Fin d'Añu]]. El regresu de los migrantes nel esterior, les compres de regalos, les típiques lluces decoratives fáense presentes na [[Nuechebona]]. Per otru llau, la quema de los monigotes en casi toles cais de la urbe ye lo típico de la ciudá pa [[Nuechevieya]], anque tamién delles persones tienen el costume de pasar les fiestes nos distintos balnearios cercanos. == Ambiente == [[Ficheru:Volcán Chimborazo desde Guayaquil, Ecuador.jpg|300x300px|left|thumb|Cuando'l cielu ta estenu, el [[Volcán Chimborazo]] con una elevación de 6268 metros sobre'l nivel del mar, pue ser vistu a 145&nbsp;km de distancia de la ciudá.]] La ciudá ta arrodiada por montes naturales, al Oeste na rexón costera, estiéndense miles d'hectárees de Manglares, que constitúin la Reserva de Producción Faunística Manglares El Saláu con grandes árboles de la mariña del país con raigaños sobre'l mar. La islla Santay, frente a la ciudá, ye un Área Nacional de Recreación. Los Manglares de Puertu Fondu, que son parte de la Reserva de Producción Faunística Manglares El Saláu, pa caltener l'ecosistema del manglar nesta área, ta dirixíu por un club ecolóxicu, qu'ufierta la posibilidá de faer ecoturismo. Al Norte ta'l Cuetu Azul, que ye la estensión del cordal "Chongón Colonche", con remanentes de montes naturales; al este de la ciudá, estiéndense grandes zones agrícoles y montes, establecíos nes riberes de los ríos que baxen del cordal de los Andes, hasta formar el ríu Guayas. L'Área protexida de Cerro Blanco, nel cordal Chongón Colonche, declaráu como Monte Proteutor por decretu gubernamental y alministrada pola Fundación Pro-Monte, protexe les árees de monte tropical secu del Ecuador, con una biodiversidá local, incluyendo dellos tipos d'animales, el xaguar, puma, monu aullador, venado de cola blanca, saíno, coatimundi, mapache come cámbaros y otros, puede reparase páxaros (bird watching) con 211 especies incluyendo a 22 especies d'aves de presa y una pequeña población de Great Green Macow. Les facilidaes del Monte Cerro Blanco inclúin un muséu anfiteatru al campu, cuatro senderos naturales, árees de picnic y camping, y un centru de reproducción en cautiverio del Great Green Macow. Mientres los meses d'iviernu, de xineru a mayu, la vista del cuetu ye totalmente verde y la bayura d'agua dexa la reproducción de les aves y animales que viven nel so mediu ambiente natural. De xunu a avientu, ye la estación de branu, el color de les fueyes camuda a colloráu marrón y los árboles florien. La ciudá tien una bona calidá d'aire, por tar arrodiada de toes estes reserves naturales, que permanentemente suministren aire llimpio a la ciudá y pol vientu que vien del mar, mientres tol añu; apocayá rexístrense dellos niveles de contaminación ambiental pola xeneración d'electricidá y el parque automotor, tresporte de buses y vehículos privaos, qu'aumenta cada añu, pero que ye absorbida y compensada, polos montes qu'arrodien a la ciudá. Guayaquil tien un xardín botánicu con más de 324 especies vexetales de la rexón, que pueden ser reparaes nel so hábitat natural, árboles madereros, árboles frutales, plantes ornamentales y exótiques. Tamién puede reparase 73 especies d'aves y 60 especies de caparines, mientres tol añu, con tres exposición permanentes: Orquídees (más de 50 especies), Valdivia (minerales, roques y piedres precioses) y plates melecinales en xunto con un xardín familiar. La ciudá de Guayaquil atópase anguaño empuesta dientro de la nueva situación mundial nel contestu de la [[globalización]], pa lo cual ta realizando una serie d'aiciones empobinaes a estender los venceyos ente ciudaes del mundu al traviés [[Hermanamientu de ciudaes|convenios d'hermandá]] pa crear una "Rede Global de Ciudaes" que dexen intercambios d'esperiencies ente les mesmes, el desenvolvimientu d'actividaes comerciales, industriales, turístiques y culturales, según la de les soluciones aplicaes a los distintos problemes urbanos tales como [[tresporte públicu]], [[contaminación]], seguridá ciudadana, [[Serviciu básicu|servicios básicos]], ente otres.<ref name="autogenerated1">{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/81.gye |autor=Municipalidad de Guayaquil |títulu=GYE nel Mundu/Ciudaes Hermanes |fechaaccesu=12 d'avientu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070927230657/http://www.guayaquil.gov.ec/81.gye |fechaarchivu=27 de setiembre de 2007 }}</ref> == Ciudaes hermanes == {| {{tablaguapa}} "text-align:left;font-size:100%;"| |- ! style="background: #810541; color: #FFFFFF" ! | ! style="background: #810541; color: #FFFFFF" height="17" width="140" | País ! style="background: #810541; color: #FFFFFF" ! width="130" | Ciudá !style="background: #810541; color: #FFFFFF" ! width="200" | Condáu / Distritu / Rexón / Provincia / Estáu / Departamentu |- ! ! ! ! |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Colombia}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Colombia]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Barranquilla]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Atlántico (Colombia)|Departamentu del Atlántico]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Colombia}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Colombia]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Cali]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Departamentos de Colombia|Departamentu]] del [[Valle del Cauca]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Colombia}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Brasil|Colombia]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Tunja]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Boyacá|Departamentu de Boyacá]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Colombia}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Colombia]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | [[Medellín (Colombia)|'''Medellin''']] | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Departamentos de Colombia|Departamentu]] de [[Antioquia]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Perú}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Perú]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Paita]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Departamentu de Piura]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Chile}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Chile]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Lo Barnechea]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Sector nororiente de Santiago|Sector Nororiente]] de la ciudá de [[Santiago de Chile|Santiago]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Chile}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Chile]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Santiago de Chile]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | ''[[Rexón Metropolitana de Santiago]]'' |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Chile}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Chile]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |[[Concepción (Chile)|'''Concepcion''']] | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Rexón del Biobío]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Méxicu]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Monterrey]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | ''[[Distritu Capital]]'' |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Méxicu]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[San Mateo Atenco]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | ''[[Valle del Cauca]]'' |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|España}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[España]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Madrid]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Comunidá de Madrid]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|España}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[España]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Barcelona]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Comunidá autónoma|Comunidá Autónoma]] de [[Cataluña]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Estaos Xuníos]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Houston]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Texas|Estáu de Texas]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Estaos Xuníos]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Miami]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Florida]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Estaos Xuníos]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Atlanta]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Georgia (Estaos Xuníos)|Georgia]]  |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Italia}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Italia]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |[[Xénova|'''Genova''']] |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Provincia de Xénova|Provincia de Genova]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |{{bandera|Italia}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Italia]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Milán]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |Rexón de [[Lombardía]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |{{bandera|Venezuela}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Venezuela]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Maracaibo]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Zulia|Estáu Zulia]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |{{bandera|Uruguái}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Uruguái]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Punta del Este]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Departamentu de Maldonado]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |{{bandera|China}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[República Popular China|China]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Shanghai]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[China del Este]] |} == Ver tamién == * [[Barrios de Guayaquil]] * [[Sectores de Guayaquil]] * [[Ecuador]] * [[Cantón Guayaquil]] * [[Provincia de Guayas]] * [[Bandera de Guayaquil]] * [[Escudu de Guayaquil]] * [[Cultura de Guayaquil]] * [[Historia de Guayaquil]] * [[Xeografía de Guayaquil]] * [[Conurbación de Guayaquil]] * [[Monumentos de Guayaquil]] * [[Gobernantes de Guayaquil]] == Referencies == {{llistaref|3}} == Bibliografía == {{refcomienza|2}} * {{cita llibru|apellíos=[[Asamblea Nacional Constituyente d'Ecuador de 2007|Asamblea Nacional Constituyente]] |añu=2008 |títulu=[[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución Política del Ecuador]] |allugamientu=Montecristi |editorial=Ciudá Alfaro}} * {{cita llibru|apellíu=Avilés Pinu |nome=Efrén|coautores=Hoyos Galarza, Melvin |añu=2009 |títulu=Historia de Guayaquil |allugamientu=Guayaquil |editorial=Divaprint |isbn=978-9978-92-614-7}} * {{cita llibru|apellíu=Benítez |nome=Lilyan|coautores=Garcés, Alicia |añu=1993 |títulu=Cultures ecuatorianes: Ayeri y güei |edición=7ma. |páxina=231 |allugamientu=Guayaquil |editorial=Abya Yala |isbn=978-9978-04-648-7 |id=ISBN 9978-04-648-8}} * {{cita llibru|apellíos=Colombres Mármol |nome=Eduardo |añu=1940 |títulu=San Martín y Bolívar na entrevista de Guayaquil |allugamientu=Guayaquil |editorial=Editorial Coni}} * {{cita llibru|apellíu=Correa Bustamante |nome=Francisco José |añu=2002 |títulu=Tou Guayas nes sos manes |allugamientu=Guayaquil |editorial=Xusticia y Paz}} * {{cita llibru|apellíos=Estrada Ycaza |nome=Julio |añu=1995 |títulu=Guía histórica de la ciudá de Guayaquil |volume=3 |allugamientu=Guayaquil |editorial=Archivu Históricu del Guayas |isbn=9978-82-769-9 |id=ISBN 9978-41-413-4}} * {{cita llibru|apellíu=Ediciones Castell |títulu=Diccionariu Enciclopédicu Hachette Castell Tomo 2 |añu=1981 |editorial=[[Barcelona]]: Printer Industria Gráfico |id=ISBN 84-7489-156-6}} * {{cita llibru|apellíu=Ediciones Castell |títulu=Diccionariu Enciclopédicu Hachette Castell Tomo 3 |añu=1981 |editorial=[[Barcelona]]: Printer Industria Gráfico |id=ISBN 84-7489-157-4}} * {{cita llibru|apellíos=Estrada Ycaza |nome=Julio |añu=1974 |títulu=La fundación de Guayaquil |volume=5 |allugamientu=Guayaquil |editorial=Archivu Históricu del Guayas}} * {{cita llibru|apellíu=Gómez Iturralde |nome=José Antonio |añu=1999 |títulu=Diariu de Guayaquil |volume=1 |allugamientu=Guayaquil |editorial=Archivu Históricu del Guayas |isbn=9978-72-319-6 |id=ISBN 978-9978-72-319-7}} * {{cita llibru|apellíos=Holguín Arias |nome=Rubén |añu=2003 |títulu=Estudio Sociales 6 |allugamientu=Quito |editorial=Ediciones Holguín}} * {{cita llibru|apellíos=Hoyos Galarza |nome=Melvin|coautor=Ramírez Mora, Rita; Gallardo, Jorge |añu=2001 |edición=1ra. |títulu=Guía Oficial de Guayaquil |allugamientu=Guayaquil |editorial=Senefelder |isbn=9978-41-804-0}} * {{cita llibru|apellíos=M. I. Municipalidá de Guayaquil |añu=2001 |títulu=Planu de Guayaquil cola nueva nomenclatura de callar |allugamientu=Guayaquil |editorial=[[Diariu El Universo|C.A. El Universo]] |edición=1ra.}} * {{cita llibru|apellíos=Pareja y Díez Canseco |nome=Alfredo |añu=1997 |títulu=La foguera bárbara |allugamientu=Guayaquil |editorial=Libresa |isbn=9978-80-396-3 |id=ISBN 978-9978-80-396-7}} * {{cita llibru|apellíos=Romeo Castillo |nome=Abel |añu=1931 |títulu=Los gobernadores de Guayaquil del sieglu XVIII |allugamientu=Madrid}} {{reftermina}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{wikisource|Guayaquil|preposición=alrodiu de}} {{Wikinoticies|Categoría:Guayaquil}} * [http://hotelaeropuertoguayaquil.com/horariu-oficial-de-buses-en-guayaquil/ Horariu Oficial de Buses en Guayaquil] {{Tradubot|Guayaquil}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes d'Ecuador]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] a1hpwhn31y4fns6jbkeb2a6v7zhb5d1 Green Day 0 95445 4501347 4488053 2026-06-23T02:05:50Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 15 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501347 wikitext text/x-wiki {{ficha de grupu musical}} '''Green Day''' ye una banda d'[[Estaos Xuníos]] de ''[[pop punk]]''<ref name = "allmusic"/><ref name = "rateyour"/><ref name="popunk">Stephen Thomas Erlewine. «[http://www.allmusic.com/style/punk-pop-ma0000004449]» (n'inglés). Allmusic. Consultáu'l 26 de setiembre de 2012</ref> y ''[[punk rock]]''<ref name = "rateyour"/><ref name = "channel"/> integrada primeramente por trés miembros: [[Billie Joe Armstrong]] ([[Guitarra eléctrica|guitarra]] y [[Voz (música)|voz]]), [[Mike Dirnt]] ([[Baxu eléctricu|baxu]] y [[coros]]) y [[Tré Cool]] ([[Batería (preséu)|batería]] y [[coros]]), El grupu orixinariu de [[Berkeley (California)|Berkeley]],<ref>{{cita web |url= http://www.greendayauthority.com/band/biography.php |títulu= Green Day Biography |idioma= inglés |obra= Green Day Autorithy |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20171019080145/http://www.greendayauthority.com/band/biography.php |fechaarchivu= 2017-10-19 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/green_day.html |títulu= Green Day|obra= Biografias y Vides |fechaaccesu=23 de xineru de 2011}}</ref> [[California]], xestóse prematuramente en [[1986]] sol nome de Sweet Children, col batería John Kiffmeyer (meyor conocíu como [[A la Demasía]]). En 1989 camudar al nome actual y poco dempués del llanzamientu del so primer álbum d'estudiu (''[[39/Smooth]]''), Tré Cool reemplazó a A la Demasía.<ref name="allmusic">Stephen Thomas Erlewine. «[http://www.allmusic.com/artist/green-day-p69310/biography Green Day]» (n'inglés). Allmusic. Consultáu'l 24 de xunetu de 2011.</ref> Foi unu de los grupos que nacieron nel club [[924 Gilman Street]], sitiu que frecuentaben bandes de punk rock locales. Les sos primeres publicaciones realizar por mediu del sellu discográficu independiente [[Lookout!]],<ref>{{cita web |url=http://www.geekstinkbreath.net/greenday/article/green-days-beginning-lookout-records/ |títulu=Green Day's Beginning: Lookout! Records |fechaaccesu=20 d'abril de 2015 |nome=Kurtni |idioma=inglés }}</ref> gracies a les esitoses ventes de los sos primeros trabayos discográficos, llogróse una importante cantidá d'almiradores. Dellos años dempués, en 1994 el conxuntu robló con [[Reprise Records]], con esti sellu llanzaron l'aclamáu ''[[Dookie]].''<ref>«[http://www.rockonthenet.com/artists-g/greenday_main.htm Green Day]» (n'inglés). Rock On The Net. Consultáu'l 30 de xunetu de 2011.</ref>Con esti nuevu álbum el conxuntu llevó'l soníu de finales de la década de 1970 a la nueva xeneración, amás, l'álbum convertir nun ésitu internacional y lleva vendíes más de trenta millones de copies en tol mundu.<ref>DeRogatis, Jim. ''Milk It!: Collected Musings on the Alternative Music Explosion of the 90's''. Cambridge: Da Capo, 2003. Pg. 357, ISBN 0-306-81271-1</ref><ref>«[http://www.riaa.com/newsitem.php?id=0535F2FC-4B80-F5DD-14FD-27585998FEEA&searchterms=green%20day%20dookie&terminclude=&termexact= Gold & Platinum News]» RIAA. Consultáu'l 25 de setiembre de 2012.</ref> Green Day xunto a otres bandes como [[The Offspring]] y [[Rancid]], fueron los que producieron la renacencia y popularización de los intereses principales nel punk rock nos Estaos Xuníos, como de la cultura mesma,<ref>DeRogatis, Jim. ''Milk It!: Collected Musings on the Alternative Music Explosion of the 90's.'' Cambridge: Da Capo, 2003. Páxina 357, ISBN 0-306-81271-1.</ref><ref name="punk revival">{{cita web |autor=D'Angelo, Joe |añu=2004 |títulu=How Green Day's Dookie Fertilized A Punk-Rock Revival |obra=MTV.com |url=http://www.mtv.com/news/articles/1491001/20040915/story.jhtml |fechaaccesu=26 de xunetu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130525101144/http://www.mtv.com/news/articles/1491001/green-days-dookie-pop-punk-fertilizer.jhtml |fechaarchivu=2013-05-25 }}</ref> les masives ventes producieron l'apertura d'una fola de grupos ''[[pop punk]]'' y ''[[punk rock]]''. Diez años dempués munchos d'esos conxuntos atópense inactivos o disueltos, ente que Green Day sigue en plena vanguardia musical coles [[ópera rock]] ''[[American Idiot]]'' y ''[[21st Century Breakdown]]'' de 2004 y 2009 respeutivamente, dambes con un [[Premiu Grammy al meyor álbum de rock|Premiu Grammy al meyor álbum de ''rock'']]. Editaron una triloxía d'álbumes titulaos ''[[¡Unu!]]'', ''[[¡Dos!]]'' y ''[[¡Tré!]]'', editaos en setiembre, payares y avientu de 2012 respeutivamente.<ref name="allmusic" /> El so últimu álbum [[Revolution Radio]] salió a la venta'l 7 d'ochobre de 2016.<ref name="rollingstone_1">{{cita web |url=http://www.rollingstone.com/music/features/billie-joe-armstrong-on-green-days-topical-new-lp-w433483 |títulu=Billie Joe Armstrong on Green Day's Provocative New LP |fechaaccesu=12 d'agostu de 2016}}</ref> El conxuntu d'Estaos Xuníos vendió alredor de 85 millones de copies en tol mundu.<ref>{{cita web |títulu= What Are thr total record sales figures for Green Day? |url=http://www.answers.com/Q/What_are_the_total_record_sales_figures_for_Green_Day |editorial=Answers}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.usatoday.com/story/life/music/2014/10/09/rock-and-roll-hall-of-fame-nominees-green-day-nine-inch-nails-lou-reed/16852249/ |títulu=Green Day, Nine Inch Nails among Rock Hall nominees |editorial=[[USA Today]] |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2014 |fecha=9 d'ochobre de 2014 |nome=Patrick |apellíu=Ryan}}</ref> y más de 30 millones solu nel so país.<ref>{{cita web |títulu= Green Day surpasses 25 million album sales in the United States |url=http://www.greendayauthority.com/news/2947/ |fechaaccesu=23 de xineru de 2012 |obra=Green Day Authority}}</ref> <ref>«[http://seattletimes.nwsource.com/html/musicnightlife/2009413386_greenday03.html?table= Green Day to start tour with a bang in Seattle]» (n'inglés). The Seattles Times.</ref> En 2010 estrenóse una adautación teatral del álbum ''American Idiot'' en [[Broadway]], el musical foi nomáu para [[Premios Tony|Tony Awards]], incluyendo Meyor Musical y Meyor Diseñu Escénicu, y recibió comentarios positivos polo xeneral. A mediaos de 2011 la revista ''[[Kerrang!]]'' nomar como'l segundu grupu más influyente surdíu nos últimos trenta años, namái por detrás de [[Metallica]].<ref>(1 de xunu de 2011) «[http://www.montevideo.com.uy/nottiempolibre_139449_1.html Amos de les marionetes]» (n'español). Montevideo. Consultáu'l 6 d'agostu de 2011.</ref> Según una encuesta pública, na publicación quincenal de ''[[Rolling Stone]]'', escoyer a Green Day como'l meyor conxuntu de ''punk'' de la historia.<ref>«[http://www.rollingstone.com/music/photos/readers-poll-the-best-punk-rock-bands-of-all-time-20110802/1-green-day-0527589 Readers Poll: The Best Punk Rock Bands of All Time] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120413170748/http://www.rollingstone.com/music/photos/readers-poll-the-best-punk-rock-bands-of-all-time-20110802/1-green-day-0527589 |date=2012-04-13 }}» (n'inglés). Rolling Stone. Consultáu'l 14 de xineru de 2012.</ref> == Historia == === Entamos musicales y años formativos como Sweet Children (1982-1989) === {{Imaxe múltiple | posición_tabla = right | direición = vertical | anchu = 250 | títulu = | testu = Tolos logotipos de Green Day utilizaos nos sos álbumes.<br /><small>De riba a embaxo: tipografía pa ''39/Smooth'', ''Kerplunk'', ''Dookie'', ''Insomniac'', ''Nimrod'', ''Warning'', ''American Idiot'', ''21st Century Breakdown'', «¡Unu!, ¡Dos!, ¡Tré!» y «Revolution Radio».</small> | semeya1 = 39 smooth Logo.png | semeya2 = Kerplunk Logo.png | semeya3 = GreenDay Dookie.png | semeya4 = Insomniac Logo.png | semeya5 = Green Day Logo Nimrod.png | semeya6 = Warning Logo.png | semeya7 = Green Day (Logo).png | semeya8 = Green Day (Logo2).png | semeya9 = Green Day Trilogy Logo.png | semeya10 = Revolution Radio Logo.png }} Los oríxenes de la banda remontar escontra 1982, cuando [[Billie Joe Armstrong]] y [[Mike Dirnt]], nesi entós dos neños de diez años provenientes de Rodiu, [[California]], ellos conociéronse y estrecharon amistá. Los dos teníen de mancomún grupos que se desenvolvíen en Berkely tales como Mr. T Experience, [[Operation Ivy]] y Crimpshrine, amás, d'otros grupos de ''[[punk rock]]'' de finales de los [[años 1980]] como [[Social Distortion]] y [[Hüsker Dü]]. El dúu llamó al batería de Isocracy, [[John Kiffmeyer]] y al baxista Sean Hughes pa dar nacencia a un grupu sol nome de Sweet Children, nun principiu Armstrong y Dirnt yeren los guitarristes.<ref name = "gdbaa"/><ref name = "Kiffmeyer"/> El so primer conciertu foi'l 17 d'ochobre de 1987, presentándose en Rod's Hickory Pit en Vallina (onde la madre de Armstrong atopábase trabayando), ante la presencia d'unos trenta amigos. Tiempu dempués el grupu asitióse permanentemente en Berkeley, unu de los epicentros de la corriente [[Escena punk de California|''punk'' de California]]. Amás de batería, Kiffmeyer foi l'alministrador del grupu, siendo un esitosu xerente de la sociedá artística, gracies a contactos que tenía ayudó a entamar conciertos y promover al conxuntu.<ref name = "Kiffmeyer">«[http://allwhatsrock.com/article/john-kiffmeyer/ John Kiffmeyer] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150427133050/http://allwhatsrock.com/article/john-kiffmeyer/ |date=2015-04-27 }}» (n'inglés). All Whats Rock. Consultáu'l 26 de payares de 2011.</ref> Sean Hughes abandonó Sweet Children en 1988, nel so reemplazu foi Dirnt, achicándose'l conxuntu a un tríu.<ref name = "gdbaa">«[http://www.greendaybiography.com/billie-joe-armstrong.php Biografía de Armstrong] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111029055125/http://www.greendaybiography.com/billie-joe-armstrong.php |date=2011-10-29 }}» (n'inglés). Green Day biography. Consultáu'l 28 de payares de 2011.</ref><ref name="historiagd">{{cita web |url=http://www.greendayfod.net/historia.php |fechaaccesu=29 d'agostu de 2009 |editorial=Green Day F.O.D. |títulu=Historia de Green Day <small>Por aciu web.archive.</small> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090414053729/http://www.greendayfod.net/historia.php |fechaarchivu=14 d'abril de 2009 }}</ref> === Contratu discográficu con Lookout! (1989-1993) === [[Ficheru:Billie_Joe_Armstrong_Scotland_2009.jpg|thumb|200px|[[Billie Joe Armstrong]] tocando cola so guitarra llamada ''Blue'' en Glasgow, Escocia, 2009.]] El dueñu del sellu [[Lookout! Records]], Larry Livermore, convenció al grupu por que roblara cola so casa discográfica independiente, dempués de guardar una actuación en direuto de la banda so agua.<ref name="historiagd"/> El primer material que'l conxuntu publicó con aquel sellu foi un [[EP]] tituláu ''[[1,000 Hours]]'', en 1989. Poco primero de publicar el EP, la banda decidió abandonar el nome Sweet Children pa camudar a Green Day, según Livermore foi pa evitar el tracamundiu con otru grupu llocal llamáu Sweet Baby.<ref>«[www.greenday.net/livermore.htm Entrevista a Lawrence Livermore]» (n'inglés). Green Day Net. Consultáu'l 24 de xunetu de 2011.</ref> Green Day yera'l nome d'un cantar escritu enantes. Esti trabayu discográficu foi perbién recibíu pola escena ''punk'' de California.<ref name = "allmusic"/> El cantar «Green Day» foi escrita por [[Billie Joe Armstrong]], y fala alrodiu de fumar [[mariguana]]. De primeres del cantar, puede oyese el soníu d'una pipa d'agua (un dispositivu utilizáu pa fumar mariguana). El tríu fumaba distintos tipos de yerbes naquella dómina, pero cuando contraxeron familia, dexaron esos vezos. Un «Green Day» ye un día de descansu pa fumar mariguana.<ref>«[http://www.songfacts.com/detail.php?id=5231 Green Day (info sobre'l cantar)]» (n'inglés). Song Facts. Consultáu'l 6 d'agostu de 2011.</ref> Al añu siguiente editaron el EP ''[[Slappy]]'' y el so primer [[álbum d'estudiu]] llamáu ''[[39/Smooth]]'' emitíu en [[Discu de vinilu|vinilu]] y casete,<ref name = "smooth">«[http://www.greendaydiscography.com/39smooth.html 39/Smooth]» (n'inglés). Green Day Discography. Consultáu'l 6 d'agostu de 2011.</ref> nel citáu añu publicaron el so tercer EP pero con Skene! Records, llamáu a cencielles ''[[Sweet Children EP|Sweet Children]]''. Este contenía tres canciones escrites pol mesmu grupu: «Sweet Children», «Best Thing In Town» y «Strangeland», siendo esta postrera, col so pegadizu coru, la que más s'avera al estilu que cultivaría'l grupu dempués, el cuartu cantar del EP yera un ''cover'' de la famosa «[[My Generation (cantar)|My Generation]]» de [[The Who]].<ref name="historiagd" /> Green Day editó'l so primer álbum de compilación en [[1991]], llamóse ''[[1,039/Smoothed Out Slappy Hours]]'', el títulu ye una combinación de ''39/Smooth'', ''Slappy'' y ''1,000 Hours''. L'álbum inclúi los dos EP y el primer álbum d'estudiu,<ref name = "smooth"/> poco dempués d'esta publicación, [[A la Demasía]] abandonó'l tríu pa retomar los sos estudios na Humboldt State University, n'[[Arcata (California)|Arcata]], California.<ref name = "historiagd"/><ref name = "Kiffmeyer"/> Entós, convocaron a [[Tré Cool]], un vecín de Larry Livermore y batería del grupu Lookouts. [[Billie Joe Armstrong]] y [[Mike Dirnt]] yá conocíen a Tré Cool de diversos conciertos na dómina que se faíen llamar Sweet Children. La idea orixinal yera que Tré Cool reemplazara a A la Demasía sola por un tiempu, pero cuando se fixo evidente que Sobrante nun volvería, Armstrong y Dirnt decidieron que Tré Cool quedárase como batería de forma permanente. Esta formación esta vixente na actualidá. Ente 1992 y 1993, con solo unos años de vida, el conxuntu embarcar nuna serie d'incesantes espectáculos en países del estranxeru, como tamién n'[[Europa]].<ref name = "thompson">Thompson, Dave. "Green Day". ''Alternative Rock.'' San Francisco: Miller Freeman Books, 2000.</ref> El segundu álbum d'estudiu foi ''[[Kerplunk]]'', llanzáu'l 17 de xineru de 1992 con Lookout!.<ref name="historiagd" /> Sicasí, nesi momentu'l grupu refugó un contratu discográficu con I.R.S. Records.<ref name = "channel"/> === Nuevu contratu con Reprise (1994) === [[Ficheru:RiP2013 GreenDay Tre Cool 0002.jpg|thumb|200px|L'actual batería [[Tré Cool]]. Orixinalmente él reemplazó a [[A la Demasía]] por un tiempu, pero cuando se evidenció que Demasía nun volvería, Tré Cool quedóse como batería.]] El segundu álbum ''[[Kerplunk]]'', algamó a vender 55&nbsp;000 copies (numberosa cifra teniendo en cuenta que'l discu foi producíu de forma independiente), esi ésitu ''[[underground]]'' foi un gran curiosu que vieron les cases discográfiques.<ref name="ultimate albums">(1994). ''VH1 - Ultimate Albums: Green Day's Dookie''.</ref> El [[Productor discográficu|productor]] [[Rob Cavallo]] representante de [[Reprise Records|Reprise]] llogró seducir al grupu. Asina, Green Day terminó amistosamente el so contratu con [[Lookout! Records]] pa roblar con Reprise (subsidiaria de [[Warner Bros]]) en 1994.<ref name = "allmusic"/> L'acción de roblar con un sellu multinacional, foi (y siguió siendo) un fechu bien criticáu polos fanáticos de la dómina en que tocaben nel club 924 Gilman Street, llegando a catalogar a Green Day de «vendíos».<ref name="billboard">{{cita web |url=http://www.billboard.com/bbcom/bio/index.jsp?pid=54578 |títulu=Artist Biography - Green Day |editor=[[Billboard]] |idioma=inglés |fechaaccesu=19 de marzu de 2009 |urlarchivu=https://archive.today/20120523233521/http://www.billboard.com/artist/green-day/54578%23/artist/green-day/54578 |fechaarchivu=23 de mayu de 2012 }}</ref><ref name="happenednext">{{cita web |url=http://www.greendayauthority.com/TheBand/articles/guitarlegends/page8.jpg |títulu=What Happened Next... <small>Por aciu web.archive.</small> |editor=Guitar Legends |idioma=inglés |fechaaccesu=19 de marzu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090327012904/http://www.greendayauthority.com/TheBand/articles/guitarlegends/page8.jpg |fechaarchivu=27 de marzu de 2009 }}</ref> El club espulsó darréu a la banda depués de que se conociera la noticia del so fichaxe por Reprise.{{ensin referencies}} Apaecieron grafitis nes parés del Gilman Street con lleendes como «¡Muerte a Green Day!».<ref name="mtv-inf">{{cita web |url=http://www.mtv.es/musica/artistas/green-day/inflúis |títulu=Green Day: Inflúis |editor=[[MTV]] |fechaaccesu=20 d'abril de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090316085954/http://www.mtv.es/musica/artistas/green-day/influencies |fechaarchivu=16 de marzu de 2009 }}</ref> Nunes reflexones que fizo'l so cantante y líder Billie Joe Armstrong sobre aquel periodu a la revista ''[[Spin (revista)|Spin]]'' en 1999, aseguró que «nun podía volver a la escena punk, fuéramos el mayor ésitu de la historia o'l mayor fracasu [...] Lo únicu que podía faer yera siguir y dir alantre».<ref name = "smith"/> === Ésitu comercial ''Dookie'', ''Insomniac'', '' Nimrod'' (1994-1998) === El mesmu [[Rob Cavallo]], quien atraxera a Green Day para [[Reprise Records]], foi escoyíu como productor principal del nuevu álbum, ente que [[Jerry Finn]] foi l'encargáu de l'[[Amiestu (audiu)|amiestu]] del discu. Green Day, nun principiu, apurrió una [[Demo (música)|demo]] a Cavallo, y n'escuchando la cinta nel coche de camín a casa, sintió que zarapicara « con daqué grande».<ref name="ultimate albums" /> La sesión de grabación de la banda duró solu trés selmanes, l'álbum foi remezclado dos veces.{{ensin referencies}} Pero al conxuntu nun lu prestara la primer amiestu. Por ello, Cavallo remezcló les pistes nos Fantasy Studios de [[Berkeley (California)|Berkeley]], [[California]]. Armstrong aseguró que la banda quería crear un soníu secu «similar al [[Never Mind the Bollocks, Here's the Sex Pistols|discu]] de los [[Sex Pistols]] o los primeros álbumes de [[Black Sabbath]]».<ref name="vh1 interview" /> Armstrong, más tarde, dixo de la so esperiencia nel estudiu que «tou taba yá compuestu, tou lo que tuvimos que faer yera representalo».<ref name="vh1 interview">{{cita web |url=http://www.vh1.com/shows/dyn/ultimate_albums/58025/episode_interviews_int.jhtml?start=1 |títulu=Billie Joe Armstrong Interview on VH1 <small>Por aciu web.archive.</small> |fechaaccesu=16 de xunetu de 2007 |editorial=VH1 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090210005459/http://www.vh1.com/shows/dyn/ultimate_albums/58025/episode_interviews_int.jhtml?start=1 |fechaarchivu=10 de febreru de 2009 }}</ref> Asina s'editó en febreru de 1994 el primer álbum de Green Day con Reprise,<ref name = "channel"/> llamóse ''[[Dookie]]'', significó l'álbum clásicu por excelencia del ''[[pop punk]]''.<ref name = "smith">Smith, RJ. "Top 90 Albums of the 90's." ''SPIN.'' Agostu de 1999.</ref> El nuevu álbum de Green Day convertir nun ésitu comercial en tol mundu, consiguiendo llegar al puestu númberu dos nel ''[[Billboard 200]]'' d'Estaos Xuníos y llegó a entrar a les llistes de seis países más, algamó a vender un total de quince millones de copies en tol mundu, hasta la fecha,<ref name="channel">«[https://web.archive.org/web/20091015021933/http://www.thebiographychannel.co.uk/biography_story/1779:2213/1/Green_Day.htm Green Day]» (n'inglés). Biography Channel. Consultáu'l 24 de xunetu de 2011.</ref><ref name="behindthemusic">"Green Day". ''[[Behind the Music]]''. [[VH1]], 2000.</ref> siendo l'únicu [[Certificación de ventes discográfiques|álbum de diamante]] que tien Green Day.<ref name="riaa">{{cita web |url=http://www.riaa.com/goldandplatinumdata.php?table=tblDiamond |títulu=Diamond Awards (rique busca manual) |editor=[[RIAA]] |idioma=inglés |fechaaccesu=19 de marzu de 2009}}</ref> Foi l'álbum de ''rock'' alternativu más esitosu de la década, solo superáu por ''[[Nevermind]]'' de [[Nirvana (banda)|Nirvana]], y ''[[Blood Sugar Sex Magik]]'' de [[Red Hot Chili Peppers]].<ref name="historiagd"/> L'ésitu de Green Day, abrió'l camín a bandes como Rancid y [[The Offspring]], saliendo a la venta discos como ''Wolves'' y ''[[Smash (álbum de The Offspring)|Smash]]'', respeutivamente, y en poco tiempu, el resurdimientu del ''punk'' a mediaos de los años 1990 atópase en plenu apoxéu.<ref name="punk revival"/> {| class="toccolours" style="float: left; margin-left: 0em; margin-right: 1em; font-size: 85%; background:#c6dbf7; color:black; width:30em; max-width: 40%;" cellspacing="5" | style="text-align: left;" |«''Dookie'' ye una pieza estelar de ''punk'' modernu que munchos trataron d'asonsañar, pero naide llogró superar». |- | style="text-align: left;" | - Stephen Thomas Erlewine en ''[[Allmusic]]''.<ref>Stephen Thomas Erlewine. «[http://www.allmusic.com/album/dookie-r19340 7/review Dookie]» (n'inglés). Allmusic. Consultáu'l 24 de xunetu de 2011.</ref> |} Primeramente l'ésitu foi gracies a la promoción que [[MTV]] dio al senciellu «[[Longview]]», depués el clásicu «[[Basket Case (cantar)|Basket Case]]» que se caltuvo por cinco selmanes nel primer puestu de la llista ''[[Alternative Songs|Modern Rock Tracks]]''. Green Day foi'l conxuntu más aclamáu nel [[Woodstock '94]],<ref name = "allmusic"/> onde empezaron una guerra de folla. Cuando'l show taba por terminar, Armstrong incentivu a una engarradiella de folla, en mediu del abaruyamientu, un guardia de seguridá confundió al baxista [[Mike Dirnt]] con un fan invasor, el guardia llegó a cutir a Dirnt, millones de televidentes vieron esi episodiu en vivu.<ref name = "ram">«[http://www.ram.org/music/woodstock/woodstock.html Woodstock 1994]» Ram.org. Consultáu'l 22 de xunetu de 2011.</ref> El célebre cantar «Basket Case» fala d'[[Ataque de llerza|ataques de llerza]] y de sensación d'ansiedá. Nesa dómina, Armstrong el líder del conxuntu sufría distintos tipos de trestornos. Un ''basket case'' ([[Idioma español|en castellanu]]: casu perdíu), ye'l términu utilizáu p'aquelles persones emocionalmente inestables. Orixinalmente'l términu unviaba a un amputáu, sobremanera soldaos que perdieren los sos cuatro miembros, el terminó surdió mientres la [[Primer Guerra Mundial]].<ref name = "basketcase">«[http://www.songfacts.com/detail.php?id=2714 Basket Case]» (n'inglés). Song Facts. Consultáu'l 6 d'agostu de 2011.</ref> Depués de la receición positiva de ''Dookie'', la banda realizó la so primer xira internacional, empezando nos Estaos Xuníos, onde utilizaron un [[bibliobús]] del padre de [[Tré Cool]] pa movese ente los conciertos.{{ensin referencies}} La banda tamién apaeció nel festival de [[Lollapalooza]] y nun eventu caritativu nel [[Madison Square Garden]], naquella ocasión Armstrong tocó'l cantar «[[She (cantar de Green Day)|She]]» desnudu.<ref name="tours">{{cita web |url=http://www.geekstinkbreath.net/greenday/tour/2/ |títulu=Green Day Tour Notes |fechaaccesu=16 de xunetu de 2007 |editorial=Geek Stink Breath |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210208205045/http://www.geekstinkbreath.net/greenday/tour/2/ |fechaarchivu=2021-02-08 }}</ref> El 9 de setiembre de 1994 actuaron en Boston Esplanade, el caos españó mientres la puesta de la banda, a la fin de los disturbios, 100 persones resultaron mancaes y 45 fueron deteníes. Na xira pa promocionar ''Dookie'' llevaron a [[Pansy Division]] como teloneros. En 1995, ''Dookie'' ganó'l [[Premiu Grammy al meyor álbum de música alternativa]] y la banda foi nomada a nueve premios [[MTV Video Music Awards]].<ref>Fricke, David. (16 d'avientu de 1999). "Our Back Pages". ''[[Rolling Stone]]'' (828/829):85</ref> El cantante de [[Good Charlotte]], [[Joel Madden]] dixo sobre ''Dookie'': {{cita|[''Dookie''] camudóme la vida [...] Diéronme ganes d'empezar con [[Good Charlotte]] [...] Xusto dempués de que'l discu salió, diximos: «Tenemos que formar una banda nel nuesu garaxe agora mesmu y faer conciertos... como Green Day».|[[Good Charlotte]].<ref name="punk revival"/>}} [[Ficheru:Mike Dirnt and Tre Cool.jpg|thumb|200px|[[Tré Cool]] y [[Mike Dirnt]], batería y baxista respeutivamente.]] Darréu al ésitu de ''[[Dookie]]'', Green Day editó'l [[senciellu]] «[[J.A.R. (Jason Andrew Relva)]]» pa la película ''Angus'' de 1995.<ref>«[http://www.songfacts.com/detail.php?id=8426 J.A.R. (Jason Andrew Relva)]» (n'inglés). Song Facts. Consultáu'l 6 d'agostu de 2011.</ref> El senciellu algamó'l puestu númberu unu na llista ''Modern Rock Tracks''. El cantar foi siguida pol cuartu trabayu d'estudiu de la banda, ''[[Insomniac (álbum de Green Day)|Insomniac]]'',<ref>Coleman, Mark. "Insomniac." ''Rolling Stone.'' Payares de 1995.</ref> emitíu na seronda de 1995. Nun principiu l'álbum foi bastante esitosu; consiguió'l puestu númberu dos y vendió al poco tiempo dos millones de copies, mientres la primavera de 1996. Pero sicasí, nengunu de los senciellos llograron la mesma repercusión que los de ''Dookie'',<ref name = "allmusic"/> esti nuevu llanzamientu yera una respuesta muncho más escura y pesada, en comparanza a ''Dookie'', que yera más melódicu.<ref name = "channel"/> Los senciellos fueron «[[Geek Stink Breath]]», «[[Stuck with Me]]», «[[Brain Stew/Jaded]]» y «[[Walking Contradiction]]».<ref name="Album Guide">«[https://web.archive.org/web/20110123042756/http://www.rollingstone.com/music/artists/green-day/albumguide Green Day: Album Guide]» (n'inglés). Rolling Stone. Consultáu'l 6 d'agostu de 2011.</ref><ref name="snotty">Di Perna, Alan (Agostu de 1996). «[https://web.archive.org/web/20090830224453/http://geocities.com/vintageinterviews/greenday.html Young, Loud, and Snotty]» (n'inglés). ''Guitar World.'' Geocities. Consultáu'l 30 de xunetu de 2011.</ref> Con dichu álbum la banda ganó'l premiu a artista favoritu, artista favoritu de ''hard rock'' y artista alternativu favoritu nos premios [[American Music Awards]] de 1996, ente que'l videu de «Walking Contradiction» llogró una nominación al Grammy por meyor videu, tamién tuvo una nominación por meyores efeutos especiales nos [[MTV Video Music Awards]].<ref name = "snotty"/> Naquella primavera Green Day atayó la xira que diba brindar por [[Europa]] pa promocionar ''Insomniac'' por cansanciu<ref name = "channel"/> (colo cual provocaron rumores de la desintegración del grupu, los mesmos fueron estenaos por [[Tré Cool]] nuna afirmación que fizo). La banda dedicó la siguiente metá del añu pa compenetrarse a escribir nuevu material. Dende'l principiu, tantu la banda como Cavallo coincidieron en que l'álbum tenía que ser distintu de los sos trabayos anteriores.<ref>Spitz, Marc. ''Nobody Likes You''. New York: Hyperion, 2006. Pg. 128.</ref> Publicaron ''[[Nimrod (álbum de Green Day)|Nimrod]]'' n'ochobre de 1997; este yera una esviación esperimental del so estilu ''[[pop punk]]'', siendo amás más artísticu y conceptual que los anteriores. Esi nuevu llanzamientu ye heteroxéneu en xéneros musicales, dende'l mesmu ''pop punk'', al ''[[surf rock]]'' y ''[[ska]]'', o a balaes acústiques.<ref name = "channel"/> ''Nimrod'' entró na posición númberu diez n'Estaos Xuníos, y en dichu país foi certificáu con dos discos de platín en marzu del 2000. L'ésitu del cantar «[[Good Riddance (Time of Your Life)]]», produció que ganara un premiu MTV al meyor videu alternativu.<ref name = "awardsgd">«[http://www.greendayauthority.com/TheBand/awards.php?section=nimrod Green Day's Awards]» (n'inglés). Green Day Autority. Consultáu'l 24 de xunetu de 2011.</ref><ref>Spitz, Marc. ''Nobody Likes You.'' New York: Hyperion, 2006. Pg. 128.</ref> Esti cantar foi utilizada pola serie ''[[ER (serie de televisión)|Y.R.]]'', como tamién nel episodiu final de ''[[Seinfeld]]''. Editáronse dos CD como senciellos: el primeru incluyía como [[Llau A y llau B|llau B]] «Desensitized» y «Rotting» (otru cantar bastante distinta a lo que siempres producía'l grupu). El segundu traía como llau B les temes «Suffocate» y «You Lied». Yá en 1999 editóse'l cuartu senciellu de ''Nimrod'', «[[Nice Guys Finish Last]]» (el terceru foi «[[Redundant]]»), foi la tema principal de la banda sonora de ''[[Varsity Blues]]''. El so videu tuvo dos selmanes en primer llugar en [[MTV]] y llogró una nominación al meyor cantar d'una película nos MTV Movie Awards.<ref name="historiagd" /> === Años de receso y regresu con ''Warning'' (1999-2002) === Tres la fría receición de ''Nimrod'', el conxuntu decidió retirase de volao mientres unos dos años pa folgar y tornar coles sos families. Ellos tomaron la decisión de que'l so nuevu trabayu tendría que tar más empuestu polos sos instintos», lo que significaba un nuevu álbum más esperimental, pero siguiendo usando una base ''[[punk rock]]'' con ritmos pegadizos. Finalmente en 2000, Green Day editó'l so sestu álbum, ''[[Warning (álbum de Green Day)|Warning]]'', que foi llanzáu nel mes d'ochobre na ciudá de [[Nueva York]]. Artísticamente, el tríu llogró'l so cometíu: la crítica emponderó al álbum, argumentando qu'ellí'l conxuntu amuésase más evolucionáu, más seriu y maduru.<ref name = "allnimrod">Stephen Thomas Erlewine. «[http://www.allmusic.com/album/nimrod-r315299/review Nimrod]» (n'inglés). Allmusic. Consultáu'l 24 de xunetu de 2011.</ref> Un añu antes del llanzamientu del nuevu discu, el guitarrista [[Jason White]] xunir al conxuntu. Pero comercialmente l'álbum foi un fracasu, convirtiéndose unu de los menos vendíos de tola so carrera. A pesar de que traxo l'ésitu «Minority» y un ésitu menor con «Warning», dellos observadores y críticos taben llegando a la conclusión de que la banda diba perdiendo relevancia.<ref name="channel"/><ref name="metacritic">«[http://www.metacritic.com/music/artists/greenday/warning Green Day: Warning] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100323091914/http://www.metacritic.com/music/artists/greenday/warning |date=2010-03-23 }}» (n'inglés). Metacritic. Consultáu 24 de xunetu de 2011.</ref> En 2001, nel California Music Awards, Green Day ganó los ocho premios pa los que foi nomáu. El grupu ganó los premios de: meyor álbum (por ''Warning''), álbum destacáu de ''punk rock''/''ska'' (por ''Warning''), grupu sobrasaliente, meyor vocalista masculín, meyor baxista, meyor batería, compositor sobresaliente, y artista sobresaliente.<ref name = "awardsgd"/> Collechando dellos ésitos, tres munchos años de trayeutoria, Green Day decidió llanzar en 2001 otru álbum compilatorio colos sos senciellos, ''[[International Superhits!]]'', que contién tolos ésitos dende ''[[Dookie]]'' hasta ''Warning''. Naquel añu varios conxuntos emitieron álbumes de compilación d'ésitos.<ref name="historiagd" /> El tríu tomó un receso ente ''International Superhits!'' y el so próximu álbum d'estudiu, publicando otru compilatorio, ''[[Shenanigans]]'', con catorce pistes que son rareces de la banda como tamién llaos B de senciellos, ente que frecuentemente publicaben delles semeyes d'ellos realizando estrañes xeres. A principios de la década de 2000, Green Day atopar nel so momentu más entrevesgáu: los trés miembros del conxuntu atopábense estresaos polos sos recién divorcios, el grupu perdiera fama y relevancia nel mediu musical, pero por sobremanera, tenía la presión que representa nun poder emitir un discu con abonda popularidá y repercusión, como pa volver asitiar al conxuntu nel centru de la escena del ''punk rock''.<ref name = "americanidiota">«[http://www.geekstinkbreath.net/greenday/article/warping-into-the-ultimate-idiots/ Warping into the Ultimate Idiots]» (n'inglés). Geekstinkbreath. Consultáu'l 26 de xunetu de 2011.</ref> Anque'l periodu d'estos trés álbumes quiciabes ye consideráu como'l más escuru del grupu, desque imprimieron el so estilu colos álbumes ''[[Kerplunk]]'' y ''Dookie'', Green Day siempres caltuvo una reputación, con ventes considerablemente altes (anque dalgunes bien baxes), y crítiques xeneralmente positives nos sos trabayos discográficos.<ref>Stephen Thomas Erlewine. «[http://www.allmusic.com/album/shenanigans-r596553/review Shenanigans]» (n'inglés). Allmusic. Consultáu'l 24 de xunetu de 2011.</ref> === Procesu de grabación del nuevu álbum (2003) === Para mediaos de 2003 el tríu yá grabara venti canciones pa un álbum que se diba a llamar ''[[Cigarettes And Valentines]]''.<ref name = "spitz"/> Sicasí, daquién furtiara l'ordenador nel que taben guardaes les [[Máster de grabación|copies maestres]].<ref name="Spin">{{cita publicación |apellíu=Pappademas |nome=Alex |títulu=Power to the People (With Funny Haircuts) |publicación=Spin |númberu=November 2004}}</ref> Los trés integrantes del grupu preguntaron si debíen regrabar les pistes perdíes, polo que consultaron con Rob Cavallo que midida tomar, él pregúnto-yos si esos cantares representaben el meyor trabayu qu'ellos podíen producir, Armstrong comentó al respeutu: «Honestamente, non podíamos mirar ente nós y dicir 'eso foi lo meyor que podemos faer'. Asina que decidimos siguir alantre y faer daqué dafechu nuevu». Los miembros de la banda aportaron a pasar los próximos trés meses a componer nuevu material.<ref name="spitz">Spitz, Marc. ''Nobody Likes You: Inside the Turbulent Life, Times, and Music of Green Day''. New York: Hyperion, 2006. ISBN 1-4013-0274-2.</ref><ref name="combatrock">{{cita publicación |apellíu=di Perna |nome=Alan |títulu=Combat Rock |publicación=[[Guitar World]] |númberu=Holiday 2004}}</ref> Entós Green Day decidió primero, proponese volver al estudiu y grabar más relajadamente un bon álbum pa recuperar la so reputación, pero'l grupu púnxose d'alcuerdu en que nun se debía regrabar esautamente los mesmos cantares, sicasí, teníense que perfeccionar, pero dende cero.<ref name = "americanidiota"/> Empezaron a grabar buscando influencies d'otros estilos, interpretando dende [[Salsa (xéneru musical)|salsa]], hasta cantando versiones de [[villancicos]]. Armstrong dixo que decidieron escribir los sos cantares d'esta manera al llograr el respetu del mundu musical, y que los comentarios sociales ye parte natural de la crecedera d'una banda. La primera nueva composición foi un cantar llamáu «American Idiot». La banda tuvo dificultaes pa siguir alantre. Un día, el baxista [[Mike Dirnt]] dirixir al estudiu de grabación, con una composición de trenta segundos, fecha por sigo mesmu. Armstrong decidió que quería faer daqué asemeyáu, él y [[Tré Cool]] siguieron el camín que trazó'l baxista. Armstrong recordó: «Tou empezó a volvese más seriu, tábamos tratando de superanos unu al otru. Siguimos coneutando estos pequeños fragmentos hasta que teníamos daqué». Esti conxuntu musical convertir nel cantar «Homecoming». La siguiente composición foi la suite «Jesus of Suburbia». Armstrong se envalentonó tantu pola creación de los dos suites, polo que decidió faer del álbum una obra conceptual.<ref name = "combatrock"/> === Nuevu ésitu con ''American Idiot'' (2004-2006) === [[Ficheru:Billie Joe Armstrong at mic in Cardiff.png|thumb|200px|[[Billie Joe Armstrong]] nel tour pa promocionar ''[[American Idiot]]''. El grupu tardó diez años en tener un álbum cola mesma repercusión y ventes que ''[[Dookie]]''.]] D'ende surdió'l nuevu trabayu ''[[American Idiot]]'' en 2004. Catalogáu como una [[Ópera rock|ópera ''punk'']], rellata les hestories de «[[Jesus of Suburbia]]» (Jesús de los suburbios), «St. Jimmy» y la historia d'una moza ensin nome, «[[Whatsername]]»; tolos cantares tienen dalguna rellación ente sigo. Dos de les pistes, «Jesus of Suburbia» y «[[Homecoming (cantar de Green Day)|Homecoming]]» consten de cinco partes con una gran variedá d'estilos nos más de nueve minutos de caúna.<ref>«[http://www.lahiguera.net/musicalia/artistas/green_day/disco/1459/ American Idiot]» (n'español). La Figal.net Consultáu'l 28 de payares de 2011.</ref> L'álbum foi publicáu cuatro años dempués del so últimu discu, munchos pensaben que Green Day taba en cantu de la disolución, pero al poco tiempu de la emisión de ''American Idiot'', l'álbum collechó prácticamente'l mesmu ésitu que ''[[Dookie]]''. El discu foi nomáu como unu de los más importantes del añu, cantares como «American Idiot», «[[Holiday (cantar de Green Day)|Holiday]]» y «[[Boulevard of Broken Dreams]]» fueron irradiaes por toles emisores del planeta. El conxuntu resurdió totalmente dempués de diez años, apaecieron en numberoses portaes de publicaciones musicales, particularmente la revista ''Guitar Legends'' tuvo a [[Billie Joe Armstrong]] na so portada, naquella publicación Green Day taba presente nunos venti páxines, ''Entertainment Weekly'' dixo que l'álbum yera «una obra maestra del ''punk rock''», y el títulu de la portada de la ''[[Rolling Stone]]'' dicía:<ref name = "americanidiota"/> {{cita|Green Day: ¿Cómo los mocosos crecieron, cutieron a [[George W. Bush|Bush]], y conquistaron al mundu?.|Revista ''[[Rolling Stone]]''.<ref name = "americanidiota"/>}} [[Ficheru:MK Bowl Concert.jpg|thumb|Vista panorámica del [[Milton Keynes]] [[National Bowl]], llugar onde la banda tocó nel [[American Idiot World Tour]], y onde se grabó'l ''[[Bullet in a Bible]].''<ref>{{cita web |url= http://www.virtualfestivals.com/latest/news/2012 |títulu= Green Day - Milton Keynes Bowl 2005 |fechaaccesu= 11 de xunetu de 2012 |idioma= inglés |obra= Virtual Festivals }}</ref>]] Tou empezara col cantar «American Idiot», la recién [[Guerra d'Iraq]], el manexu de la república per parte de los medios de prensa y la manera de vida de los americanos polo xeneral, fueron factores que lu sirvieron d'inspiración a Armstrong pa escribir rellatando'l so puntu de vista. L'álbum ta cargáu de lletres esplícites, con pensamientos que'l grupu tien sobre la Nación en sí, amás de tener crítiques al presidente [[George Walker Bush|George Bush]].<ref name = "americanidiota"/><ref>«[http://www.songfacts.com/detail.php?id=3937 American Idiot]» (n'inglés). Song Facts. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> El cantar «Boulevard of Broken Dreams» cuestiona la manera de vida americanu». Esi títulu ye un celebre cuadru de Gottfried Helnwein, que representa Marilyn Monroe, Humphrey Bogart, James Dean y [[Elvis Presley]] pasando'l ratu nun chigre.<ref>«[http://www.songfacts.com/detail.php?id=4055 Boulevard of Broken Dreams]» (n'inglés). Song Facts. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> ''American Idiot'' sorprendió a munchos críticos y espectadores pol so altu conteníu ideolóxicu y protestante, nuna dómina en que'l ''rock'' escarez de dicha carauterística.<ref name = "centurybreak">Stephen Thomas Erlewine. «[http://www.allmusic.com/album/21st-century-breakdown-r1550923/review 21st Century Breakdown]» (n'inglés). Allmusic. Consultáu'l 27 de xunetu de 2011.</ref> ''Rolling Stone'' asitiar nel puestu númberu unu na so llista de los cien meyores discos de la década,<ref>«[http://www.rollingstone.com/music/news/the-decade-end-readers-poll-your-favorite-album-song-and-artist-of-the-2000s-20091208 The Decade End: Readers Poll Your Favorite Album, Song and Artist of the 2000]»</ref> y lo mesmo fixo la revista ''Kerrang!'' na so llista de los cincuenta meyores álbumes de la década de 2000.<ref>{{cita web |url= http://www.kerrang.com/22892/50-greatest-rock-albums-00s/ |fechaaccesu=2 de payares de 2014 |obra= Kerrang! |títulu= 50 BEST ROCK ALBUMS OF THE 2000′S |idioma=inglés}}</ref> [[Ficheru:Greenday1.jpg|thumb|Vista fronteru de la banda tocando nel [[National Bowl]] 2005.]] Al añu siguiente, l'álbum ganó'l premiu Grammy por meyor álbum de ''rock'', foi nomáu en cuatro categoríes incluyendo álbum del añu. Green Day ganó siete de los ocho premios MTV Video Music Awards, el cantar «Boulevard of Broken Dreams» llevóse seis de los premios, l'únicu galandron que Green Day nun se llevó foi por meyor direición artística, na que [[Gwen Stefani]] foi gallardoniada por «[[What You Waiting For?]]».<ref>"Kerrang! Top 50 albums of the 21st Century". ''Kerrang!'' (Bauer Media Group). 5 d'agostu de 2009.</ref> La famosa publicación ''[[The New York Times]]'' emponderó a Green Day diciendo que superara «cualquier pretensión cola melodía y l'enorme fervor».<ref>«[http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9902Y0D81239F935A1575AC0A9629C8B63 Putting Her Money Where Her Music Video Is]» (n'inglés). The New York Times. Consultáu'l 27 de xunetu de 2011.</ref> Con ''American Idiot'', Green Day recupero y ganó'l respetu de la crítica y del públicu polo xeneral, amás de ganase almiradores de la nueva xeneración y espertar l'interés de los sos vieyos siguidores de los mediaos de los años 1990.<ref name = "centurybreak"/> Green Day salió de xira pa promocionar l'álbum, y foi nel Milton Keynes National Bowl de [[Londres]] en 2005 onde brindo unu de los recitales más multitudinarios de la historia, tocando ante 65.000 persones dos díes siguíos. El conciertu foi rexistráu y publicáu nel álbum en direuto ''[[Bullet in a Bible]]'', tamién contién entevistes col grupu.<ref name = "historiagd"/> En 2011 la banda entró en negociaciones con [[Universal Pictures]] pa producir una versión cinematográfica de ''American Idiot''.<ref>(13 d'abril de 2011). «[http://www.greendayauthority.com/news/2289/ ''American Idiot'' movie confirmed]» (n'inglés). Green Day Authority. Consultáu'l 24 de xunetu de 2011.</ref> Dustin Lance Black foi escoyíu p'afaer el guión del musical a la película. Michael Mayer, quien tamién dirixó la versión de Broadway va ser el direutor. El 8 de xunu de 2014 la revista ''Kerrang!'' publicó un artículu sobro'l llanzamientu d'un álbum tributo de ''American Idiot'' tituláu ''Kerrang! Does Green Day's American Idiot'', cada cantar foi tocada per una banda distinta. L'álbum foi llanzáu'l 11 de xunu.<ref>«[http://www.kerrang.com/18807/kerrang-green-days-american-idiot/ Kerrang! Does Green Day's American Idiot Tribute Album] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170726164251/http://www.kerrang.com/18807/kerrang-green-days-american-idiot/ |date=2017-07-26 }}» (n'inglés). Kerrang! Consultáu'l 8 de xunu de 2014.</ref> El 21 de setiembre de 2014 l'álbum cumplió diez años de llanzamientu y la revista ''Kerrang!'' llanzó una revista falando d'esti aniversariu númberu décimu y publicaciones de los integrantes na so cuenta d'[[Instagram]].<ref>{{cita web |url= http://www.kerrang.com/22792/k1535-green-days-american-idiot-10-years/ |títulu= GREEN DAY'S AMERICAN IDIOT 10 YEARS ON |fechaaccesu=16 de setiembre de 2014 |obra= Kerrang! |idioma=inglés}}</ref> === Producción del siguiente álbum (2007-2008) === Antes de tornar al estudiu a rexistrar el siguiente álbum, Green Day entamó dellos pequeños proyeutos. Contribuyeron en 2007 grabando'l cantar «Working Class Hero» de [[John Lennon]] pa les víctimes de la guerra civil de [[Darfur]], esta grabación apaeció nun álbum tituláu ''[[Instant Karma: The Amnesty International Campaign to Save Darfur]]''. Fixeron una apaición en ''[[The Simpsons Movie]]'' na cual, más tarde, finen en mediu del conciertu. Na escena siguiente, n'homenaxe a Green Day, toquen na ilesia la versión aciaga de «American Idiot».<ref name = "allmusic"/> Realizaron un discretu debú n'avientu de 2007 sol nome [[Foxboro Hot Tubs]], usando mázcares por que nun sían reconocíos. Publicárense nel so sitiu web tres cantares. Anque los miembros de Green Day intentaron caltener esti proyeutu de callao, dellos ''bloggs'' y medios de prensa confirmaron que se trataba del mesmu tríu realizando una banda en paralelu. Grabaron un álbum al estilu rock and roll de los años 1960 llamáu ''Stop Drop and Roll!!''.<ref>Andrew Leahey. «[http://www.allmusic.com/artist/foxboro-hot-tubs-p1031243 Foxboro Hot Tubs]» (n'inglés). Allmusic. Consultáu'l 28 de xunetu de 2011.</ref> Green Day empezó a componer nuevos cantares pal so siguiente álbum en xineru de 2006, tres una estensa xira pa promocionar ''[[American Idiot]]''.<ref>{{cita web |url=http://www.accesshollywood.com/behind-the-scenes-green-day-on-saturday-night-live_video_1103763 |títulu=Behind The Scenes: Green Day On Saturday Night Live |editorial=Access Hollywood |fecha=19 de febreru de 2006 |idioma=inglés |fechaaccesu=26 de febreru de 2011}}</ref> Naquel momentu, [[Billie Joe Armstrong]] afirmó: «Vamos Empezar [buscando el] silenciu y va ser según vamos topar la inspiración pa crear otru álbum».<ref>{{cita web |url=http://www.spotlightingnews.com/article.php?news=1692 |títulu=Green Day Talks About New Album And Silence |editorial=SpotlightingNews |fecha=3 de xineru de 2006 |idioma=inglés |fechaaccesu=26 de febreru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110107184410/http://spotlightingnews.com/article.php?news=1692 |fechaarchivu=7 de xineru de 2011 }}</ref> El conxuntu prefirió acutar a dar comentarios sobre la producción del nuevu proyeutu, non hasta ochobre de 2007, cuando Armstrong dixo nuna entrevista con ''[[Rolling Stone]]'' qu'escribiera «daqué según 45 cantares».<ref name="NME">{{cita web |url=http://www.nme.com/news/greenday/31628 |títulu=Green Day break studio silence on new album |editorial=NME |fecha=8 d'ochobre de 2007 |idioma=inglés |fechaaccesu=26 de febreru de 2011}}</ref><ref name="Fricke48">Fricke, p. 48</ref> Los miembros de la banda trabayaron nes etapes más primaries del conceutu nos sos ensayos nun estudiu d'[[Oakland (California)|Oakland]], [[California]]. Armstrong comentó: «Quiero afondar no que soi y lo que siento nesti momentu, la mediana edá». Tamién dixo que delles de les 45 cantares componer en [[pianu]], en cuenta de en [[guitarra]].<ref name="NME"/> =Sigue l'ésitu con ''21st Century Breakdown'' (2009-2010) [[Ficheru:Green Day live.jpg|thumb|200px|Green Day mientres la fiesta de llanzamientu de 21st Century Breakdown en Kesselhaus Berlín.]] Cuando Green Day recibió un Grammy en 2009, [[Billie Joe Armstrong]] anunció que'l conxuntu llanzaría llueu un nuevu álbum, ''[[21st Century Breakdown]]'', fuera grabáu mientres el branu pasáu. Finalmente, l'álbum emitióse'l [[15 de mayu]] de [[2009]] al traviés de [[Reprise Records]]. Armstrong describir como: «una fotografía instantánea” de la dómina na que vivimos, cuestionando y tratando de busca-y sentíu a la manipulación egoísta al nuesu alredor, [proveniente del] gobiernu, la [[relixón]], los medios o francamente cualquier forma d'autoridá».<ref>{{cita web |url=http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/music/features/caught-in-the-net--gremlins-beset-russian-fairy-1685001.html |títulu="Caught in the Net: Gremlins Beset Russian Fairy" |editorial=The Independent |apellíu=Riley |nome=Jack |fecha=15 de mayu de 2009 |idioma=inglés |fechaaccesu=26 de febreru de 2011}}</ref> Un exemplu d'ello son los [[senciellu|senciellos]] «[[Know Your Enemy (cantar de Green Day)|Know Your Enemy]]» y «[[21 Guns]]», que connotan un despreciu escontra los políticos. Particularmente, «21 Guns» fala del patriotismu.<ref>«[http://www.songfacts.com/detail.php?id=15467 21 Guns]» (n'inglés). Song Facts. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> A finales del añu 2009 y terminando la década, la revista ''Rolling Stone'' nomó al cantar «[[Boulevard of Broken Dreams]]» como'l meyor senciellu de la década de 2000 al igual que l'álbum ''[[American Idiot]]'' como'l meyor de la década. Coles mesmes, la revista tamién declaró a Green Day como la meyor agrupación musical del deceniu.<ref>Gil Kaufman. (9 d'avientu de 2009). «[http://www.mtv.com/news/articles/1627912/green-day-named-top-artists-decade-by-rolling-stone-readers.jhtml Green Day Named Top Artists Of The Decade By Rolling Stone Readers] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130928051312/http://www.mtv.com/news/articles/1627912/green-day-named-top-artists-decade-by-rolling-stone-readers.jhtml |date=2013-09-28 }}» (n'inglés). MTV. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> [[Ficheru:Billie y Mike.jpg|thumb|200px|left|[[Billie Joe Armstrong]] (primer planu) y [[Mike Dirnt]] (no fondero), mientres la xira de ''[[21st Century Breakdown]]''.]] El nuevu discu foi un inmediatu ésitu comercial vendiendo 215&nbsp;000 copies pocos díes dempués del so llanzamientu.<ref name = "allmusic"/> Al igual que'l so antecesor ''[[American Idiot]]'', ye una opéra punk, anque non tan ordenáu como l'anterior pero los cantares tienen un filo de mancomún ente una y otra. L'álbum rellata la historia sobre Christian y Gloria una pareya d'Estaos Xuníos qu'intenta sobrevivir al mundu estáticu, llenu d'histeria y bien modernu.<ref>([[8 d'ochobre]] de [[2007]]). «[http://www.nme.com/news/green-day/31628 Green Day break studio silence on new album]» (n'inglés). [[NME]] Consultáu'l 29 de xunetu de 2011.</ref> Les crítiques al nuevu trabayu discográficu fueron xeneralmente positives. Los críticos qu'allabaron l'álbum consideraron les composiciones y les lletres de Armstrong un ésitu, ente que los escépticos refugaron el [[álbum conceptual|conceutu]] del mesmu.<ref name="metabreakdown">«[http://search.metacritic.com/music/artists/greenday/21stcenturybreakdown 21st Century Breakdown]» (n'inglés). Metacritic. Consultáu'l 26 de febreru de 2011.</ref> El llanzamientu del primer senciellu foi n'abril, col nuevu cantar oficial de [[Smackdown]] «Know Your Enemy». Dempués salieron los siguientes senciellos que fueron «[[East Jesus Nowhere]]» y «21 Guns» pa Estaos Xuníos y Reinu Xuníu, amás de ''21st Century Breakdown'' pal restu del mundu. El siguiente senciellu de la banda foi «[[Last Of The American Girls]]», siendo editáu'l [[1 d'abril]] del [[2010]].<ref>{{cita publicación |publicación=[[Kerrang!]] |fecha=5 d'agostu de 2009 |editorial=[[Bauer Media Group]] |títulu=Kerrang! Top 50 albums of the 21st Century}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nme.com/list/the-top-100-greatest-albums-of-the-decade/158049/page/5 |títulu=THE TOP 100 GREATEST ALBUMS OF THE DECADE |obra=[[NME]] |fechaaccesu=10 d'avientu de 2009}}</ref> En mayu estrenaron la so adautación en Broadway del discu ''American Idiot''. [[Ficheru:Billie Joe Armstrong en batería.jpg|thumb|200px|Mientres la última xira, en dellos países suramericanos como [[Chile]] [[Colombia]] y [[Arxentina]], [[Billie Joe Armstrong]] y [[Tré Cool]] intercambiaron los sos roles instrumentales en dellos cantares.]] El día [[31 de xineru]] de 2010, la banda ganó'l Grammy a Meyor Álbum de Rock.<ref>{{cita web |url=http://www.rollingstone.com/news/story/31248017/100_best_albums_of_the_decade/27 |títulu=100 Best Albums of the Decade: #22-#21 |obra=Rolling Stone |fecha=9 d'avientu de 2009 |fechaaccesu=10 d'avientu de 2009}}</ref> En marzu de [[2010]], Billie Joe declaró que la banda yá grabó bona parte del so próximu trabayu, que podría ver la lluz a finales d'aquel añu. Apocayá nun conciertu en [[Arizona]] anunciaron la grabación del mesmu pa un DVD en vivu, llamáu ''Awesome as F**k'' y llanzáu el 22 de marzu de [[2011]]. Tiempu dempués la banda realizó un tour pa promocionar el so álbum ''21st Century Breakdown'',<ref>{{cita publicación |editorial=[[MTV News]] |fecha=14 d'ochobre de 2008 |títulu=Green Day Are In The Studio With Butch Vig For New Album, Online Videu Confirms |autor=James Montgomery |url=http://www.mtv.com./news/articles/1596973/20081014/green_day.jhtml |archiveurl=https://web.archive.org/web/20081017113054/http://www.mtv.com/news/articles/1596973/20081014/green_day.jhtml |archivedate=2008-10-17 |fechaaccesu=2017-10-22 }}</ref> el cual terminó en [[Costa Rica]] el [[29 d'ochobre]] del 2010. Nel 2010 la WWE utilizó'l cantar «Know Your Enemy» pa la marca [[SmackDown|WWE Friday Night Smackdown]]. P'avientu de 2010 ''21st Century Breakdown'' llegara a vender 1&nbsp;014&nbsp;000 copies n'[[Estaos Xuníos]], amás de 3&nbsp;500&nbsp;000 a nivel mundial.<ref>{{cita web |url=http://new.music.yahoo.com/blogs/chart_watch/71727/week-ending-dec-19-2010-michael-wouldnt-have-liked-this/;_ylt=Aj.H3JkWiMnvsI1nfdVCl7wPwiUv?page=2#comments |títulu="Week Ending Dec. 19, 2010: Michael Wouldn't Have Liked This" |apellíu=Grein |nome=Paul |editorial=Chart Watch - Yahoo Music |idioma=inglés |fechaaccesu=26 de febreru de 2011 |fecha=22 d'avientu de 2010 }}</ref> === Musical de ''American Idiot'' y nicios d'un nuevu álbum d'estudiu (2010-2011) === El [[20 d'abril]] del [[2010]], ''[[American Idiot: The Original Broadway Cast Recording]]'' estrenar en [[Broadway]], y Green Day llanzó'l ''soundtrack'' del musical, un nuevu cantar de titulada «When It's Time». En xunu del 2010, la tienda [[iTunes]] del [[Reinu Xuníu]] recibió'l senciellu «When It's Time».<ref>(14 de xunu de 2010). «[http://www.greendayauthority.com/news/587/ When It's Time' single]» (n'inglés). Green Day Authority. Consultáu'l 29 de xunetu de 2011.</ref> Mientres los ''Spike TV Video Game Awards'' de [[2009]], anuncióse'l llanzamientu del videu xuegu de la saga ''Rock Band'', como siguimientu al xuegu ''[[The Beatles Rock Band]]''. El xuegu foi llanzáu'l [[8 de xunu]] de 2010. Cuenta colos álbumes completos ''[[Dookie]]'', ''[[American Idiot]]'' y ''[[21st Century Breakdown]]'', tamién puede escoyese los cantares del restu de la discografía de Green Day.<ref name="Green Day: Rock Band coming next year">«[http://www.gamespot.com/news/6242901.html?tag=recent_news;title;2 Green Day: Rock Band coming next year]» (n'inglés). Gamespot. Consultáu'l 12 d'avientu de 2009.</ref><ref name="g4tv pax east">«[https://web.archive.org/web/20111212123446/http://www.g4tv.com/videos/45111/Green-Day-Rock-Band-Preview/ Green Day Rock Band Preview]» (n'inglés). [[G4TV]]. Consultáu'l 29 de xunetu de 2011.</ref> [[Ficheru:Tre Cool look.jpg|thumb|200px|[[Tré Cool]] cantando con un sombreru de muyer. El so llugar na batería ocupar [[Billie Joe Armstrong]].]] El baxista del grupu, [[Mike Dirnt]], tuvo una entrevista cola W Radio n'ochobre de 2010, onde mentó que'l conxuntu yá completó'l procesu d'escritura del novenu álbum d'estudiu, afirmando que: «Siempres tamos trabayando nos cantares, cuando'l so tiempu y cuando la música ta bien entós terminamos... Gústame pensar que tenemos material abondo nesti momentu pa sacar un gran discu, pero queremos volver a casa y aseguranos de que ye perfectu antes d'acabalo». Na entrevista, Dirnt tamién menta que'l nuevu álbum en direuto «bien probablemente incluyiríase como una película en vivu. Poco dempués d'esa entrevista, hubo una emisión Ustream vivu cola banda, nel qu'anuncien qu'escribieron cerca de trenta canciones pal álbum de sesiones, y que rexistraron tolos espectáculos (d'audiu y videu) pal álbum en vivu.<ref>«[http://www.nem-catacoa.com/2010/10/mike-dirnt-baxista-de-la-agrupacion-green-day-fala-en-esclusiva-con-w-radio/ Mike Dirnt, baxista de l'agrupación Green Day, fala n'esclusiva con W Radio] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240727111924/http://www.nem-catacoa.com/2010/10/mike-dirnt-baxista-de-la-agrupacion-green-day-fala-en-esclusiva-con-w-radio/ |date=2024-07-27 }}» (n'español). NEM Catacoa. Consultáu'l 29 de xunetu de 2011.</ref> El [[17 d'avientu]] de 2010, Green Day anunció na so páxina web el llanzamientu d'un CD/DVD en vivu, llamáu ''[[Awesome as Fuck]]'', que foi llanzáu finalmente'l 22 de marzu de 2011.<ref>(17 de xineru de 2011). «[http://entretenimiento.terra.com.pe/musica/nuevu-cddvd-de-green-day-promete-esperiencia-allucinante,8b8d0be54f39d210VgnVCM20000099f154d0RCRD.html Nuevu CD/DVD de Green Day promete esperiencia allucinante]» (n'español). Entretenimientu Terra. Consultáu'l 29 de xunetu de 2011.</ref> El 13 d'abril confirmóse qu'Universal va producir una versión cinematográfica de ''American Idiot'', col direutor Michael Mayer.<ref>Borys Kit. (13 d'abril de 2011). «[http://www.reuters.com/article/2011/04/13/us-americanidiot-idUSTRE73C0Y420110413 "American Idiot", the Broadway musical based on Green Day's acclaimed album of the same name, is getting another life on the big screen]» (n'inglés). Reuters. Consultáu'l 12 d'ochobre de 2011.</ref> En publicaciones per mediu de Twitter, el líder del conxuntu, Billie Joe Armstrong declaró: «Bonu equí ta la primicia: Green Day, ta apexáu con un montón de nuevos cantares tolos díes. La direición de les temes tien alta enerxía y fresca, siéntense perbién». Amás, Armstrong amestó, que Mike Dirnt y Tre Cool, atopar nel so meyor momentu», refiriéndose a les composiciones que dambos tán apurriendo al nuevu álbum, y acutó: «Yo nun quiero revelar demasiáu, pero solo sé que Mike, Tre, Jason y yo tamos collaborando pa pasar el meyor momentu en reproducir la nuesa música».<ref>(31 de mayu de 2011). «[http://entretenimiento.terra.com.pe/musica/green-day-tien-un-monton-de temes nueves-pa-un discu,d61d050f38640310VgnVCM3000009af154d0RCRD.html Green Day tien un montón de temes nueves pa un discu]» (n'español). Entretenimientu. Consultáu'l 29 de xunetu de 2011.</ref> Billie Joe Armstrong produció a principios del 2011 el primer álbum d'estudiu de la banda de punk Emily's Army, que integra'l so fíu Joey. El fíu de Armstrong de 16 años toca la batería. L'álbum publicar por mediu del sellu Adeline Records. Armstrong dixo al respeutu: «Emily's Army tien muncha actitú punk xuvenil. Son novatos. Ta bien xugáu, tien un gran gabitu y ye pegadizu como l'infiernu».<ref>(29 de mayu de 2011). «[http://www.efeeme.com/84185/billie-joe-armstrong-produz-el debú-discografico-de-su-fíu-joey/ Billie Joe Armstrong produz el debú discográficu del so fíu Joey]» (n'inglés). Efe eme. Consultáu'l 29 de xunetu de 2011.</ref> El [[11 d'agostu]] de 2011 Green Day dio un conciertu sorpresa en [[Costa Mesa]], [[California]]. Nél tocaron quince cantares nuevos, qu'hasta'l momentu nun se publicaren niundes. Una d'elles llámase «Amy», ye un tributu a la cantante finada [[Amy Winehouse]]. Lo más probable ye que los cantares sían destinaes al próximu álbum d'estudiu. Los cantares titular de la siguiente manera: «Nuclear Family», «Too Young to Die», «Oh Love», «Carpe Diem», «Loss of Control», «Little Boy Named Train», «Troublemaker», «Sweet 16», «Wow! That's Loud», «8th Avenue Serenade», «Ashley», «Amanda», «Wild One», «Stray Heart», «Rusty James» y la yá mentada «Amy».<ref>{{cita web |url=http://www.altpress.com/news/entry/green_day_release_new_song_lyrics_to_amy |títulu=Green Day release new song lyrics to 'Amy' |fechaaccesu=16 d'agostu de 2011 |autor=Tyler Common |fecha=15 d'agostu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> === ''¡Unu!, ¡Dos!, ¡Tré!'' (2012-2014) === [[Ficheru:Jason White 2009.jpg|thumb|Jason White figuro como miembru oficial de la banda dende'l 2012 hasta 2016.<ref>{{cita web |url=http://www.greendayauthority.com/band/jasonw.php |títulu=Jason White |obra=Green Day Authority |fechaaccesu=29 de payares de 2012 |idioma=inglés}}</ref>]] Mientres la segunda etapa de [[21st Century Breakdown World Tour]], la banda declarara que se taba escribiendo nuevu material.<ref>{{cita web |url=http://www.vh1.com/artists/news/1630900/20100131/green_day.jhtml?rsspartner=rssYahooNewscrawler |títulu=Green Day : Green Day Say Grammy Win Came At The 'Sweetest Time' – Rhapsody Music Downloads |fechaaccesu=22 d'agostu de 2010 |obra=VH1 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100312055800/http://www.vh1.com/artists/news/1630900/20100131/green_day.jhtml?rsspartner=rssYahooNewscrawler |fechaarchivu=12 de marzu de 2010 }}</ref> El 28 d'agostu, la banda mentó que'l nuevu álbum en direuto taba grabándose nun show en [[Denver]] ([[Colorado]]). [[Billie Joe Armstrong]] dixo a l'audiencia, «Hey, namái quiero dicite daqué agora mesmu. Tamos grabando un álbum en direuto nesti mesmu momentu», antes de tocar un «nuevu» cantar que se llama «[[Cigarettes and Valentines]]», que foi'l títulu d'un álbum inéditu dende 2003.<ref>{{cita web |url=http://www.greendayauthority.com/news/738/ |títulu=Green Day News &#124; Video of Cigarettes and Valentines |fechaaccesu=6 de setiembre de 2010 |fecha=29 d'agostu de 2010 |editorial=Greendayauthority.com}}</ref> N'ochobre de 2010, [[Mike Dirnt]] nuna entrevista per Radio W, mentó que completaren el procesu de redaición del novenu álbum d'estudiu, ya indicando que: «Siempres tamos trabayando nos cantares, cuando llega'l momentu y cuando la música ta bien lo llevamos a cabu. Gústame pensar que tenemos abondu material nuevo nesti momentu como pa sacar un gran discu, sicasí queremos volver a casa y aseguranos que seya perfectu pa tol mundu primero qu'apague el pitu».<ref>{{cita web |url=http://www.nem-catacoa.com/2010/10/mike-dirnt-baxista-de-la-agrupacion-green-day-fala-en-esclusiva-con-w-radio/ |títulu=Mike Dirnt talks to Radio W about Green Day's upcoming South American tour (audiu interview) |obra=Nem Catacoa – Soníos de la Tierra |editorial=Radio W |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101213134038/http://www.nem-catacoa.com/2010/10/mike-dirnt-baxista-de-la-agrupacion-green-day-fala-en-esclusiva-con-w-radio/ |fechaarchivu=13 d'avientu de 2010 }}</ref> El 3 d'abril Green Day apaeció nel [[Salón de la Fama del Rock]] tocando'l cantar [[Letterbomb]], dempués el vocalista Billie Joe dio un discursu pa inducir a la banda [[Guns N' Roses]].<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/news/exclusive-green-day-to-induct-guns-n-roses-into-rock-and-roll-hall-of-fame-20120403 |títulu= Green Day induct Guns N' Roses into Rock and Roll Hall of Fame |fechaaccesu=3 d'abril de 2012 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.billboard.com/articles/news/497304/green-day-to-induct-guns-n-roses-into-rock-hall |títulu= Green Day To Induct Guns N' Roses Into Rock Hall |fechaaccesu=3 d'abril de 2012 |obra= Billboard |idioma=inglés}}</ref> El 11 d'abril de 2012, Armstrong anunció que'l nuevu discu publicaríase como una triloxía d'álbumes titulaos ''[[¡Unu!]]'', ''[[¡Dos!]]'' y ''[[¡Tré!]]'' y afirmó que seríen llanzaos el 25 de setiembre, 13 de payares, y 11 d'avientu de 2012, respeutivamente.<ref name="Album Trio Press Release">{{cita web |url=http://greenday.com/node/7541 |títulu=GREEN DAY IN THE STUDIO RECORDING THREE ALBUMS – A TRILOGY ENTITLED ¡UNU!, ¡DOS!, AND ¡TRE! ALBUMS TO BE RELEASED FROM SEPTEMBER TO December 2012 |fechaaccesu=11 d'abril de 2012 |fecha=11 d'abril de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120413172619/http://www.greenday.com/node/7541 |fechaarchivu=13 d'abril de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/news/two-green-day-documentaries-coming-20120710 |títulu= Two Green Day Rock Docs Will Accompany New Albums |fechaaccesu=10 dejulio de 2012 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/videos/green-day-talk-unu-dos-and-tre-20120412 |títulu= Green Day Talk Album Triology |fechaaccesu= 12 d'abril de 2012 |obra= Rolling Stone |idioma= inglés }}</ref>[[Ficheru:Green day Live 5 june 2013 in Rome4.JPG|thumb|240px|Green Day en [[Roma]], [[2013]].]] El 26 de xunu dar a conocer la llista de cantares de dichu álbum completu pola páxina oficial del grupu.<ref>«[https://web.archive.org/web/20120706211953/http://www.greenday.com/node/8661 Sitiu oficial]» (n'inglés). Green Day.</ref> Asina Green Day entamó'l so ''[[99 Revolutions World Tour|99 Revolutions Tour]]'' tituláu asina por un cantar del álbum ''[[¡Tré!]]''. Depués de grabar un álbum con [[Norah Jones]],<ref>(19 d'avientu de 2013). «[http://www.efeeme.com/discos-foreverly-billie-joe-armstrong-norah-jones/ “Foreverly”, Billie Joe Armstrong & Norah Jones]» Efe eme. Consultáu'l 7 de xineru de 2014.</ref> a finales de 2013 Armstrong declaró que'l grupu tomaría un descansu en realizando una xira per Australia.<ref>(2 d'avientu de 2013). «[http://www.efeeme.com/green-day-tómense-un descansu-pa-recargar-les piles/ Green Day tómense un descansu pa “recargar les piles”]» Efe eme. Consultáu'l 7 de xineru de 2014.</ref> El 20 de payares Green Day declaró que se diba a llanzar un [[DVD]] tituláu ''¡Cuatro!'' la vista de grabación, referencies ya inspiraciones sobre l'interés de faer una triloxía.<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/news/green-day-quatro-documentary-in-the-works-for-2-aa3-20121121 |títulu= Green Day '¡Quatro!' Documentary in the Works for 2013 |fechaaccesu= 21 de payares de 2012 |obra= Rolling Stone |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160416192612/http://www.rollingstone.com/music/news/green-day-quatro-documentary-in-the-works-for-2-aa3-20121121 |fechaarchivu= 2016-04-16 }}</ref> A fines de febreru de 2014 anunciaron que s'editara un álbum con dieciocho pistes peculiares de la triloxía, incluyendo la versión acústica de «Stay the Night» y un cantar inéditu, «State of Shock». La obra va ser editada'l 19 d'abril de 2014 con motivu del Record Store Day y va llamase ''Demolicious''. Esti álbum editar en CD, casete y vinilu.<ref>«[http://www.culturaocio.com/musica/noticia-green-day-llanzara-disco-maquetes-20140228123440.html Green Day va llanzar un discu de maquetes]» Cultura ocio. Consultáu'l 2 de marzu de 2014.</ref><ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/news/green-day-to-issue-18-rarities-for-record-store-day-20140224 |títulu= Green Day to Issue Demo-Filled LP 'Demolicious' for Record Store Day |fechaaccesu=24 de febreru de 2014 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref> === ''Revolution Radio'' (2016-presente) === [[Ficheru:Green Day Sweet Children.jpg|thumb|290px|Green Day nel House of Blues, tocando como Sweet Children díes antes de la so introducción al Salón de la Fama del Rock & Roll (d'esquierda a derecha) Billie Joe Armstrong, Mike Dirnt (al fondu) y John Kiffmeyer.]] El 15 d'avientu de 2014, el Salón de la Fama del Rock & Roll reveló a los escoyíos pa entrar na edición númberu 48, estos fueron: Green Day, [[Joan Jett & The Blackhearts]], [[Lou Reed]], [[Stevie Ray Vaughan]], [[Bill Withers]] y [[The Paul Butterfield Blues Band]].<ref>{{cita web |títulu=GREEN DAY TO JOIN ROCK AND ROLL HALL OF FAME |url=http://www.kerrang.com/26244/green-day-join-rock-roll-hall-fame/ |obra=Kerrang! |fechaaccesu=6 d'avientu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |títulu=GREEN DAY, NINE INCH NAILS AND MORE NOMINATED FOR HALL OF FAME |url=http://www.kerrang.com/23803/green-day-nine-inch-nails-nominated-hall-fame/ |obra=Kerrang! |fechaaccesu=10 d'ochobre de 2014}}</ref> El 18 d'abril del 2015, la banda ingresó al [[Salón de la Fama del Rock and Roll]] xunto con [[Ringo Starr]], [[Lou Reed]], [[Joan Jett]], el cantante [[Bill Withers]], el guitarrista [[Stevie Ray Vaughan]] & [[Double Trouble]], [[The Paul Butterfield Blues Band]], la banda [[The 5 Royales]] y [[The Blackhearts]].<Ref> {{cita web |url=http://ya.fm/veracruz/noticies/nota.cfm?id=36175 |títulu=Green Day ¡Bienveníos al Salón de la Fama del Rock! |fechaaccesu=20 d'abril de 2015 }} </Ref> El 24 d'avientu de 2015, la banda editó'l cantar "Xmas Time Of The Year".<ref>{{cita web |apellíos1=Carter |nome1=Emily |títulu=Green Day Release New Song, Xmas Time of the Year |url=http://www.kerrang.com/39008/green-day-release-new-song-xmas-time-of-the-year/ |sitiuweb=Kerrang! |editorial=Kerrang |fechaaccesu=24 d'avientu de 2015 |fecha=24 d'avientu de 2015}}</ref> El 19 de xineru de 2016, la revista ''[[Kerrang!]]'', llanzó un númberu dedicando un artículu especial sobre los trenta años de Green Day.<ref>{{cita web |url=http://www.kerrang.com/39494/k1603-green-day-30th-anniversary-special/ |títulu= GREEN DAY: 30TH ANNIVERSARY SPECIAL! |obra=Kerrang! |idioma=inglés}}</ref> Billie anunciu na so cuenta d'[[Instagram]] qu'editaríen un senciellu tituláu "Bang Bang" el 11 d'agostu.<ref>{{cita web |url=http://www.europafm.com/noticias/musica/green-day-anuncia-esperáu-torno-tema-%E2%80%98bang-bang%E2%80%99_2016080357a1b1ef4beb2802bd3ccc28.html |títulu=Green Day anuncia'l so esperáu regresu cola tema 'BANG BANG' |fechaaccesu=4 d'agostu de 2016}}</ref> El 11 d'agostu la banda editó'l senciellu "Bang Bang", xunto al nuevu álbum ''[[Revolution Radio]]'' que ta disponible dende'l 7 d'ochobre, amás [[Jason White]] dexó de ser miembru oficial y pasu a ser miembru de sofitu en vivu.<ref name="rollingstone_1"/><ref>{{cita web |url=http://www.greenday.com/revolutionradio/ |títulu=Green Day {{!}} Revolution Radio {{!}} New Album 10/7 |fechaaccesu=11 d'agostu de 2016 |sitiuweb=Green Day Official Website |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160811134722/http://www.greenday.com/revolutionradio/ |fechaarchivu=2016-08-11 }}</ref> N'ochobre de 2017, Green Day anunció'l llanzamientu del so nuevu discu, ''Greatest Hits: God's Favorite Band'', que va arrexuntar los meyores cantares de la banda y va incluyir una tema nueva.<ref>{{cita web |url=http://www.m80radio.com/2017/green-day-abracen-la fe nuevu-discu-34089.html|títulu=Green Day abracen la fe nel so nuevu discu|fechaaccesu=13 d'ochobre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> == Estilu musical y discutinios == Citando l'estilu musical que prevalez en ''Dookie'', [[Stephen Erlewine]] de Allmusic describió a Green Day como ¨renovadores del punk que recargaron la enerxía de les rápides y pegañosos cantares punk-pop de tres acordes».<ref name="AllmusicBio">{{cita web |url=http://allmusic.com/artist/green-day-p69310/biography |títulu=Green Day - Biography |apellíu=Erlewine |nome=Stephen |fechaaccesu=20 de xunetu de 2011 |obra=[[Allmusic]]}}</ref> Anque Armstrong ye'l principal compositor, los otros miembros ayudar na organización.<ref>{{cita web |url=http://www.torontosun.com/entertainment/music/2009/07/03/10010606-sun.html |títulu=You think I'm funny? |fechaaccesu=3 de xunetu de 2009 |autor=Darryl Sterdan |fecha=3 de xunetu de 2009 |obra=Toronto Sun |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090706091202/http://www.torontosun.com/entertainment/music/2009/07/03/10010606-sun.html |fechaarchivu=2009-07-06 }}</ref> Xeneróse gran polémica sobre si l'estilu musical del conxuntu y el fechu a qu'esti perteneza a un sellu importante considérese como «punk verdaderu».<ref>Mihaela Stroia. (13 d'ochobre de 2005). «[https://web.archive.org/web/20110613172046/http://news.softpedia.com/news/Green-Day-Still-A-Punk-Band-10426.shtml Green Day Still A Punk Band]» (n'inglés). Soft Pedia. Consultáu'l 30 de xunetu de 2011.</ref> En declaraciones, l'ex integrante de [[Sex Pistols]], [[John Lydon]], dixo que refugaba al conxuntu, y qu'ellos nun faíen nada asemeyao al punk. El mesmu Armstrong faló sobre'l estatus de banda punk nun sellu grande, diciendo: «Dacuando pienso que volvimos totalmente redundantes porque agora somos una banda grande, fiximos un montón de dineru, yá nun somos punk rock. Pero dempués pensar y digo: “puedes sacanos del ambiente punk, pero nun puedes sacar el punk de nós”».<ref name="softpedia2005">{{cita web |url=http://news.softpedia.com/news/Green-Day-Still-A-Punk-Band-10426.shtml |títulu=Green Day Still A Punk Band |fecha=5 d'ochobre de 2005 |fechaaccesu=4 d'avientu de 2010 |autor=Mihaela Stroia |editorial=Softpedia |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110613172046/http://news.softpedia.com/news/Green-Day-Still-A-Punk-Band-10426.shtml |fechaarchivu=13 de xunu de 2011 }}</ref><ref>Daniel Melia. (9 de febreru de 2006). «[https://web.archive.org/web/20110814130133/http://www.gigwise.com/article.php?contentid=13310 John Lydon Calls Green Day "Plonk" Not "Punk"]» (n'inglés). Gigwise. Consultáu'l 30 de xunetu de 2011.</ref><ref>Matthew Houghton. (21 d'avientu de 2006). «[http://www.digitalspy.com/music/a40981/noel-gallagher-hits-out-at-green-day.html Noel Gallagher hits out at Green Day]» (n'inglés). Digital Spy. Consultáu'l 27 de payares de 2011.</ref> == Influencies == El soníu de Green Day ye de cutiu comparáu col de bandes punk de la primer fola como los [[Ramones]], [[The Clash]], [[Sex Pistols]] y [[Buzzcocks]]. Tamién tuvieron gran influencia per parte de la banda de ''[[punk rock]]'' californianu [[Bad Religion]].<ref name = "snotty"/><ref>Azerrad, Michael. ''Our Band Could Be Your Life. Little Brown and Company'', 2001. Pg. 496. ISBN 0-316-78753-1.</ref> El mesmu [[Billie Joe Armstrong]] mentó que dalguna de les sos mayores influencies son bandes de rock alternativu como [[Hüsker Dü]] y [[The Replacements (banda)|The Replacements]], y que la so influencia nótase particularmente nos cambeos d'acordes nos cantares de Green Day.<ref name = "snotty"/> Green Day fixo un cover de «Don't Want to Know If You Are Lonely» de Hüsker Dü, incluyíu nel senciellu de ''Warning'', y el personaxe «Mr. Whirly» del cantar «Misery» ye una referencia al cantar de The Replacements del mesmu nome.<ref>Di Perna, Alan. "Far From The Maddening Crowd". ''Guitar World''. Avientu 2000.</ref> Otres de les influencies citaes por Green Day son [[Queen]],<ref>{{Cita publicación |apellíu=Erlewine |nome=Stephen Thomas |apellíu2=Hendrickson |nome2=Matt |títulu=Green Day |editorial=Rolling Stones |url=http://www.rollingstone.com/news/coverstory/how_green_day_conquered_the_world |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090421143155/http://www.rollingstone.com/news/coverstory/how_green_day_conquered_the_world |fechaarchivu=21 d'abril de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20090421143155/http://www.rollingstone.com/news/coverstory/how_green_day_conquered_the_world |archivedate=2009-04-21 |fechaaccesu=2017-10-22 }}</ref> [[The Who]] y los pioneros del [[power pop]], [[Cheap Trick]].<ref name="Spin Interview">"{{cita web |url=http://www.spin.com/articles/green-day-we-love-who-and-cheap-trick |títulu=Green Day: "We Love the Who and Cheap Trick" |apellíu=Goodman |nome=William |obra=[[Spin Magacín|Spin Magacín Online]] |fechaaccesu=14 de mayu de 2008}}</ref> === Influencia === Gran cantidá de bandes citaron a Green Day como una de les sos mayores influencies, ente elles; [[Avril Lavigne]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/avril-lavigne/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Avril Lavigne Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209005720/http://www.mtv.com/artists/avril-lavigne/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[5 Seconds of Summer]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/5-seconds-of-summer/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=5 Seconds Of Summer Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170110093323/http://www.mtv.com/artists/5-seconds-of-summer/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2017-01-10 }}</ref> [[Blink-182]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/blink-182/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Blink-182 Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160310070403/http://www.mtv.com/artists/blink-182/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2016-03-10 }}</ref> [[Tokiu Hotel]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/tokio-hotel/related-artists/?filter=influenced |obra=MTV |títulu=Tokiu Hotel influences |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171022000000/http://www.mtv.com/artists/tokio-hotel/related-artists/?filter=influenced |fechaarchivu=2017-10-22 }}</ref> [[My Chemical Romance]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/my-chemical-romance/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=My Chemical Romance Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209043607/http://www.mtv.com/artists/my-chemical-romance/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[AFI (banda)|AFI]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/afi/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=AFI influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209133343/http://www.mtv.com/artists/afi/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[The Subways]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/the-subways/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=The Subways Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209140644/http://www.mtv.com/artists/the-subways/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Simple Plan]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/simple-plan/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Simple Plan Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160301051829/http://www.mtv.com/artists/simple-plan/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2016-03-01 }}</ref> [[Sum 41]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/sum-41/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Sum 41 Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160117052441/http://www.mtv.com/artists/sum-41/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2016-01-17 }}</ref> [[Paramore]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/paramore/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Paramore Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209094648/http://www.mtv.com/artists/paramore/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Yellowcard]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/yellowcard/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Yellowcard Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209112514/http://www.mtv.com/artists/yellowcard/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[MxPx]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/mxpx/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=MxPx Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209130239/http://www.mtv.com/artists/mxpx/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Biffy Clyro]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/biffy-clyro/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Biffy Clyro Influences obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160501063448/http://www.mtv.com/artists/biffy-clyro/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2016-05-01 }}</ref> [[All Time Low]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/all-time-low/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=All Time Low Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209081256/http://www.mtv.com/artists/all-time-low/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Fall Out Boy]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/fall-out-boy/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Fall Out Boy Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303184236/http://www.mtv.com/artists/fall-out-boy/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> [[A Day to Remember]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/a-day-to-remember/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=A Day to Remember Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160812125942/http://www.mtv.com/artists/a-day-to-remember/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2016-08-12 }}</ref> [[New Years Day]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/new-years-day/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=New Years Day Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209063038/http://www.mtv.com/artists/new-years-day/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Amber Pacific]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/amber-pacific/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Amber Pacific Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209113725/http://www.mtv.com/artists/amber-pacific/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[The All-American Rejects]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/the-all-american-rejects/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=The All-American Rejets Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209075357/http://www.mtv.com/artists/the-all-american-rejects/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Good Charlotte]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/good-charlotte/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Godd Charlotte Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209152302/http://www.mtv.com/artists/good-charlotte/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Weezer]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/weezer/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Weezer Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209151253/http://www.mtv.com/artists/weezer/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Zebrahead]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/zebrahead/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Zebrahead Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151210182756/http://www.mtv.com/artists/zebrahead/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-10 }}</ref> [[The Living End]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/the-living-end/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=The Living End Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209140207/http://www.mtv.com/artists/the-living-end/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Brand New]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/brand-new/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Brand New Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160508014741/http://www.mtv.com/artists/brand-new/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2016-05-08 }}</ref> [[Hey Monday]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/hey-monday/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Hey Monday Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209102948/http://www.mtv.com/artists/hey-monday/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Jimmy Eat World]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/jimmy-eat-world/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Jimmy Eat World Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160728101334/http://www.mtv.com/artists/jimmy-eat-world/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2016-07-28 }}</ref> [[The Get Up Kids]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/the-get-up-kids/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=The Get Up Kids Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209002654/http://www.mtv.com/artists/the-get-up-kids/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[New Found Glory]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/new-found-glory/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=New Found Glory |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209151052/http://www.mtv.com/artists/new-found-glory/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Saves the Day]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/saves-the-day/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Saves the Day |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209094825/http://www.mtv.com/artists/saves-the-day/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Pignoise]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/pignoise/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Pignoise Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209045216/http://www.mtv.com/artists/pignoise/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Panda (banda)|Panda]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/panda-2/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Panda Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151208092738/http://www.mtv.com/artists/panda-2/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-08 }}</ref> [[Lustra (banda)|Lustra]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/lustra/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Lustra Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151208220813/http://www.mtv.com/artists/lustra/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-08 }}</ref> [[Alkaline Trio]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/alkaline-trio/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Alkaline Trio Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151208231022/http://www.mtv.com/artists/alkaline-trio/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-08 }}</ref> [[Against Me!]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/against-me/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Against Me! Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209111913/http://www.mtv.com/artists/against-me/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> [[Panic! at the Disco]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/panic-at-the-discu/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Panic! at the Disco |obra=MTV }}</ref> [[Neck Deep]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/neck-deep/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Neck Deep Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151210182739/http://www.mtv.com/artists/neck-deep/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-10 }}</ref> [[Eve 6]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/eve-6/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Eve 6 Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160310090750/http://www.mtv.com/artists/eve-6/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2016-03-10 }}</ref> [[Taking Back Sunday]],<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/artists/taking-back-sunday/related-artists/?filter=influencedBy |títulu=Taking Back Sunday Influences |obra=MTV |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151209135401/http://www.mtv.com/artists/taking-back-sunday/related-artists/?filter=influencedBy |fechaarchivu=2015-12-09 }}</ref> ente otres. Amás la cantante [[Lady Gaga]] reveló la so almiración a la banda, diciendo que nos 90 taba encegolada col grupu; el primer discu que mercó na so vida foi ''[[Dookie]].''<ref>{{cita web |url= http://noticias.mtvla.com/articulo/bd21b6b3-9436-4591-a5bf-11b292y3ef1c |títulu= Green Day: afalagos de Lady Gaga |obra= MTV }}</ref> == Xusticia social y política == Nuna entrevista, cuando se-y preguntar la so opinión alrodiu de que si tolos músicos tendríen d'amestar un mensaxe social o políticu al so trabayu, Armstrong respondió que «les úniques persones que tienen de cantar sobre tarrezas sociales o políticos, son aquelles los que nun tean llenos de babayada».<ref>{{cita web |url=http://ehis.ebscohost.com/eds/detail?sid=7c981790-a52y-464ccfce06fd59b3%40sessionmgr11&vide=1&hid=4&bdata=JnNpdGU9ZWRzLWxpdmUmc2NvcGU9c2l0ZQ%3d%3d#db=aph&AN=51549963.html |títulu=10 Questions for Billie Joe Armstrong |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2011 |autor=Billie Joe Armstrong |fecha=28 de xunu de 2010 |editorial=Time Magazine}}</ref> ''American Idiot'' foi la voz de los «desilusionaos pola América del mileniu»,<!-- Falta esclariar quién afirma esto --> el fechu de que fuera llanzáu dos meses primero que'l presidente Bush fuera reelecto, fizo que l'álbum convertir en «arte de protesta».<ref>{{cita web |url=http://ehis.ebscohost.com/eds/detail?sid=051541ef-fb2b-4cf8-8106-1faa8293a750%40sessionmgr4&vide=1&hid=4&bdata=JnNpdGU9ZWRzLWxpdmUmc2NvcGU9c2l0ZQ%3d%3d#db=aph&AN=35740246.html |títulu=Green Day's 'American Idiot' |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2011 |autor=Lorraine Ali |fecha=22 d'avientu de 2008 |editorial=Newsweek}}</ref> Creáu como un álbum antiguerra, ''American Idiot'' contién munchos cantares de protesta, incluyendo, non yá el cantar titular, sinón tamién «Holiday», que satíricamente acomete contra la decisión de [[George W. Bush]] d'invadir Iraq.<ref>Lynskey, Dorian. "33 Revolutions Per Minute." New York: HarperCollins Publishers, 2011.</ref> Armstrong describió'l cantar como «una batalla pa salir de la so propia inorancia»,<ref>{{cita web |apellíu=Day |nome=Green |url=http://www.npr.org/2010/05/27/126395459/billie-joe-armstrong-from-green-day-to-broadway.html |títulu=Fresh Air Interviews: Green Day front man Billie Joe Armstrong - 'Having The Time Of His Life' |editorial=NPR |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2011}}</ref> según el líder del conxuntu, ye «non antiamericanu, sinón antiguerra». N'avientu de 2006, Green Day y [[:en:Natural Resources Defense Council|NRDC]] abrió un sitiu web en collaboración pa concientizar al públicu sobre la dependencia del petroleu.<ref>Daniel Hinerfeld. (17 de payares de 2006). «[http://www.nrdc.org/media/pressreleases/061116a.asp Green Day teams up with green group in campaign to 'move America beyond oil']» (n'inglés). Natural Resources Defense Council. Consultáu'l 19 d'avientu de 2010.</ref><ref>«[https://web.archive.org/web/20130113212544/http://www.greendaynrdc.com/ Green Day + NRDC; the "Move America Beyond Oil" campaign and other environmental concerns]» (n'inglés). Sitiu oficial.</ref> Enl 20 de payares de 2016 la banda se prento nos [[Premios American Music|American Music Awards]] interpretando [[Bang Bang (cantar de Green Day)|Bang Bang]], metanes el cantar Armstrong protesto'l so refugu al presidente d'Estaos Xuníos [[Donald Trump]] faciendo coru a "Non Trump, non KKK, non fascist USA," (Non a Trump, Non a [[Ku Kux Klan]], Non a un Estaos Xuníos Fascista).<ref>{{cita web |url=http://www.rollingstone.com/music/features/green-days-anti-trump-ames-chant-the-punk-history-w451677 |títulu='Non Trump! Non KKK! Non Fascist USA!': The Punk History |obra=Rolling Stone |fechaaccesu=21 de payares de 2016 |autor=Kory Grow |idioma=inglés }}</ref> == Miembros de la banda == ;Miembros actuales * [[Billie Joe Armstrong]]: [[voz (música)|voz principal]], [[guitarra]], [[pianu]], [[harmónica]], batería ocasional (1986-presente) * [[Mike Dirnt]]: [[baxu eléctricu|baxu]], [[coru|coros]], voz ocasional (1987-presente), guitarra (1986-1987) * [[Tré Cool]]: [[batería (preséu)|batería]], [[instrumentu de percusión|percusión]], [[coru|coros]], voz ocasional, [[acordión]] en [[Minority]] del álbum ''Warning'' (1990-presente) ;Ex miembros * [[A la Demasía]]: batería, percusión, coros (1987-1990) * Sean Hughes: baxu, coros (1987-1988) * Dave Hewood: Batería, percusión, coros (1990) * Raj Punjabi: Batería, percusión, coros (1986-1987) ;Miembros de sofitu en direuto actuales * [[Jason Freese]]: [[tecláu (instrumentu musical)|tecláu]], pianu, [[saxofón]], [[trombón]], guitarra, coros (2003-presente) * Jeff Matika: guitarra, coros (2009-presente) * [[Jason White]]: guitarra, coros (1998-presente, miembru oficial 2012-2016)<ref>{{cita web |url=http://www.greendayauthority.com/band/jasonw.php |títulu=Jason White Biography |obra=The Green Day Authority |fechaaccesu=13 de payares de 2014 |idioma=inglés}}</ref> ;Ex miembros de sofitu en direuto * Timmy Chunks: guitarra, coros (1997-1999) * Garth Schultz: trombón, [[trompeta]] (1997-1999) * [[Gabrial McNair]]: trombón, saxofón (1999-2001) * Kurt Lohmiller: trompeta, percusión (1999-2004) * [[Mike Pelino]]: guitarra, coros (2004-2005) * [[Ronnie Blake]]: trompeta, percusión (2004-2005) === Llinia de tiempu === {{imaxe múltiple|posición_tabla = center|direición = horizontal|títulu = Miembro actuales de Green Day|semeya1 = RiP2013 GreenDay Billie Joe Armstrong 0017.jpg|anchu1 = 180|testu1 = Billie Joe Armstrong|aliniación_texto1 = center|semeya2 = Mike Dirnt and Tre Cool.jpg|anchu2 = 200|testu2 = Mike Dirnt|aliniación_texto2 = center|semeya3 = Tre Cool look.jpg|anchu3 = 201|testu3 = Tré Cool|aliniación_texto3 = center}} ;Miembros oficiales <timeline> ImageSize = width:1050 height:auto barincrement:30 PlotArea = left:100 bottom:100 top:0 right:20 Alignbars = justify DateFormat = mm/dd/yyyy Period = from:01/01/1986 till:01/01/2017 TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy Colors = id:LVocals value:red legend:Voz_principal id:BVocals value:pink legend:Coros id:Guitar value:green legend:Guitarres id:Bass value:yellow legend:Baxu id:Drums value:blue legend:Batería id:Keys value:purple legend:Teclaos id:Per value:skyblue legend:Percusión id:Harm value:orange legend:Harmónica id:Lines value:black legend:Álbumes id:bars value:gray(0.93) Legend = orientation:vertical position:bottom columns:4 BackgroundColors = bars:bars ScaleMajor = increment:1 start:1986 ScaleMinor = unit:year increment:1 start:1986 LineData = at:04/13/1990 color:black layer:back at:01/17/1992 color:black layer:back at:02/01/1994 color:black layer:back at:10/10/1995 color:black layer:back at:10/14/1997 color:black layer:back at:10/03/2000 color:black layer:back at:09/21/2004 color:black layer:back at:05/14/2009 color:black layer:back at:09/25/2012 color:black layer:back at:11/12/2012 color:black layer:back at:12/11/2012 color:black layer:back at:07/10/2016 color:black layer:back BarData = bar:Armstrong text:"Billie Joe Armstrong" bar:Hughes text:"Sean Hughes" bar:Dirnt text:"Mike Dirnt" bar:White text:"Jason White" bar:Punjabi text:"Raj Punjabi" bar:Kiffmeyer text:"John Kiffmeyer" bar:Henwood text:"Dave Henwood" bar:Cool text:"Tré Cool" PlotData= width:11 textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-5) bar:Armstrong from:01/01/1986 till:end color:LVocals width:3 bar:Armstrong from:01/01/1986 till:end color:Guitar bar:Armstrong from:10/03/2000 till:end color:Keys width:7 bar:Armstrong from:09/23/2004 till:end color:Harm width:5 bar:Dirnt from:01/01/1986 till:end color:BVocals width:3 bar:Dirnt from:01/01/1986 till:02/01/1988 color:Guitar bar:Dirnt from:02/01/1988 till:end color:Bass bar:Kiffmeyer from:01/01/1987 till:06/01/1990 color:Drums bar:Kiffmeyer from:01/01/1987 till:06/01/1990 color:Per width:7 bar:Kiffmeyer from:01/01/1987 till:06/01/1990 color:BVocals width:3 bar:Cool from:07/21/1990 till:end color:Drums bar:Cool from:07/21/1990 till:end color:Per width:7 bar:Cool from:07/21/1990 till:end color:BVocals width:3 bar:Hughes from:01/01/1986 till:02/01/1988 color:Bass bar:Hughes from:01/01/1986 till:02/01/1988 color:BVocals width:3 bar:Henwood from:06/02/1990 till:07/20/1990 color:Drums bar:Henwood from:06/02/1990 till:07/20/1990 color:Per width:7 bar:Henwood from:06/02/1990 till:07/20/1990 color:BVocals width:3 bar:Punjabi from:01/01/1986 till:01/01/1987 color:Drums bar:Punjabi from:01/01/1986 till:01/01/1987 color:Per width:7 bar:Punjabi from:01/01/1986 till:01/01/1987 color:BVocals width:3 bar:White from:01/01/2012 till:01/01/2016 color:Guitar bar:White from:01/01/2012 till:01/01/2016 color:BVocals width:3 </timeline> ;Miembros de sofitu en direutu <timeline> ImageSize = width:1050 height:auto barincrement:30 PlotArea = left:100 bottom:100 top:0 right:20 Alignbars = justify DateFormat = mm/dd/yyyy Period = from:01/01/1986 till:01/01/2017 TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy Colors = id:Guitar value:green legend:Guitarres id:BVocals value:pink legend:Coros id:Keys value:purple legend:Teclaos id:Sax value:lavender legend:Saxofón id:Tromb value:magenta legend:Trombón id:Tromp value:teal legend:Trompeta id:Per value:skyblue legend:Percusión id:bars value:gray(0.93) id:Lines value:black legend:Álbumes Legend = orientation:vertical position:bottom columns:4 BackgroundColors = bars:bars ScaleMajor = increment:1 start:1986 ScaleMinor = unit:year increment:1 start:1986 LineData = at:04/13/1990 color:black layer:back at:01/17/1992 color:black layer:back at:02/01/1994 color:black layer:back at:10/10/1995 color:black layer:back at:10/14/1997 color:black layer:back at:10/03/2000 color:black layer:back at:09/21/2004 color:black layer:back at:05/14/2009 color:black layer:back at:09/25/2012 color:black layer:back at:11/12/2012 color:black layer:back at:12/11/2012 color:black layer:back at:07/10/2016 color:black layer:back BarData = bar:Chunks text:"Timmy Chunks" bar:White text:Jason White bar:Pelino text:Mike Pelino bar:Matika text:Jeff Matika bar:Schultz text:"Garth Schultz" bar:McNair text:"Gabriel McNair" bar:Lohmiller text:Kurt Lohmiller bar:Blake text:Ronnie Blake bar:Freese text:Jason Freese PlotData= width:13 textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-5) bar:Chunks from:01/01/1997 till:09/12/1999 color:Guitar bar:Chunks from:01/01/1997 till:09/12/1999 color:BVocals width:3 bar:Schultz from:01/01/1997 till:09/12/1999 color:Tromb bar:Schultz from:01/01/1997 till:09/12/1999 color:Tromp width:3 bar:McNair from:01/01/1999 till:11/11/2001 color:Tromb bar:McNair from:01/01/1999 till:11/11/2001 color:Sax width:3 bar:Lohmiller from:03/09/1999 till:09/09/2004 color:Tromp bar:Lohmiller from:03/09/1999 till:09/09/2004 color:Per width:3 bar:Pelino from:03/03/2004 till:09/10/2005 color:Guitar bar:Pelino from:03/03/2004 till:09/10/2005 color:BVocals width:3 bar:Blake from:03/03/2004 till:09/10/2005 color:Tromp bar:Blake from:03/03/2004 till:09/10/2005 color:Per width:3 bar:Matika from:01/01/2009 till:end color:Guitar bar:Matika from:01/01/2009 till:end color:BVocals width:3 bar:Freese from:09/23/2004 till:end color:Keys bar:Freese from:09/23/2004 till:end color:Sax width:9 bar:Freese from:09/23/2004 till:end color:Tromb width:7 bar:Freese from:09/23/2004 till:end color:Guitar width:5 bar:Freese from:09/23/2004 till:end color:BVocals width:3 bar:White from:09/10/1998 till:01/01/2012 color:Guitar bar:White from:01/01/2016 till:end color:Guitar bar:White from:09/10/1998 till:01/01/2012 color:BVocals width:3 bar:White from:01/01/2016 till:end color:BVocals width:3 </timeline> == Premios y nomamientos de Green Day == {{AP|Premios y nominaciones de Green Day}} == Discografía == [[Ficheru:RiP2013 GreenDay Billie Joe Armstrong 0023.jpg|thumb|Mientres los conciertos de la banda suélense dar regalos o xubir al públicu a cantar al escenariu y convivir enforma col so audencia.]] {{AP|Discografía de Green Day}} ;Álbumes d'estudiu *1990: ''[[39/Smooth]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.punknews.org/article/13338 |títulu=Lookout! downsizes, scales back plans for the future |obra=Punknews.org |fechaaccesu=29 d'abril de 2011|}}</ref> *1992: ''[[Kerplunk]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.allmusic.com/album/kerplunk%21-mw0000096356 |títulu= Kerplunk! - Green Day |obra= All Music |idioma=inglés}}</ref> *1994: ''[[Dookie]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/news/dookie-at-20-billie-joe-armstrong-on-green-days-punk-blockbuster-20140203 |títulu= 'Dookie' at 20: Billie Joe Armstrong on Green Day's Punk Blockbuster |fechaaccesu=3 de febreru de 2014 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref> *1995: ''[[Insomniac]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/albumreviews/insomniac-19951102 |títulu= Green Day Insomniac Album Review |fechaaccesu=2 de payares de 1995 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref> *1997: ''[[Nimrod (álbum de Green Day)|Nimrod]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/albumreviews/nimrod-19971020 |títulu= Green Day Nimrod.Album Review |fechaaccesu=20 d'ochobre de 2014 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref> *2000: ''[[Warning (álbum de Green Day)|Warning]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/albumreviews/warning-20001012 |títulu= Green Day Warning Album Review |fechaaccesu=12 d'ochobre de 2000 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref> *2004: ''[[American Idiot]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/albumreviews/american-idiot-20040930 |títulu= Green Day "American Idiot" |fechaaccesu=30 de setiembre de 2004 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref> *2009: ''[[21st Century Breakdown]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/albumreviews/21st-century-breakdown-20090427 |títulu= Green Day 21st Century Breakdown Album Review |fechaaccesu=27 d'abril de 2009 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref> *2012: ''[[¡Unu!]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/albumreviews/unu-20120913 |títulu= Green Day ¡Unu! Album Review |fechaaccesu= 12 de semtiembre de 2012 |obra= Rolling Stone |idioma= inglés }}</ref> *2012: ''[[¡Dos!]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/albumreviews/dos-20121112 |títulu= Green Day ¡Dos! Album Review |fechaaccesu=12 de payares de 2012 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref> *2012: ''[[¡Tré!]]''&thinsp;<ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/albumreviews/tre-20121206 |títulu= Green Day ¡Tré! Album Review |fechaaccesu=6 d'avientu de 2012 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref> *2016: ''[[Revolution Radio]]''<ref>{{cita web |url=http://www.greenday.com/revolutionradio/ |títulu=Green Day "Revolution Radio" |fechaaccesu=11 d'agostu de 2016 |autor=Green Day |fecha=11 d'agostu de 2016 |idioma=inglés |obra=Green Day |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160811134722/http://www.greenday.com/revolutionradio/ |fechaarchivu=2016-08-11 }}</ref> *2020: ''Father of All Motherfuckers'' *2024: ''Saviors'' <!-- ¡¡SOLO!! inclúyense álbumes d'estudiu, gracies. --> == Xires musicales == <small>'''*(Nota: Nun hai información concreta sobre les xires, nin nome, pero cada álbum tuvo la so propia xira)'''.</small><ref>{{cita web |títulu= Green Day Tour |url= http://www.geekstinkbreath.net/greenday/tour/ |obra= geekstinkbreath }}</ref> * 39/Smooth (1989) (independientes) * Kerplunk Tour (1992) (independientes) * Dookie Tour (1994-1995)<ref>{{cita web |url= http://www.geekstinkbreath.net/greenday/article/1994-the-year-of-green-day/ |títulu= 1994 The year of Green Day |fechaaccesu= 29 de mayu de 2014 |obra= Geek Stink Breath |idioma= inglés }}</ref> * Insomniac Tour (1996) * Nimrod Tour (1997-1998)<ref>{{cita web |url=http://loudwire.com/hard-rock-smackdowns-green-day-frontman-dropkicks-a-fan/ |títulu=Hard Rock Smackdowns: Green Day Frontman Dropkicks a Fan Read More: Hard Rock Smackdowns: Green Day Frontman Dropkicks a Fan |obra=Loudwire |idioma=inglés}}</ref> * Warning World Tour (2000-2001)<ref>{{cita web |url= http://www.greenday.net/faq.html |títulu= FAQ |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2001 |obra= Green Day |idioma=inglés}}</ref> * [[Pop Disaster Tour]] <small>(xunto con [[Blink-182]])</small> (2002)<ref>{{cita web |url= http://www.billboard.com/articles/news/76802/green-day-blink-plan-pop-disaster |títulu= Green Day, Blink Plan 'Pop Disaster&#39; |fechaaccesu=14 de febreru de 2002 |idioma=inglés |obra= Billboard}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.rollingstone.com/music/news/tour-report-green-day-and-blink-182-20020425 |títulu= Tour Report: Green Day and Blink-182 |fechaaccesu=25 d'abril de 2002 |obra= Rolling Stone |idioma=inglés}}</ref> * [[American Idiot World Tour]] (2004-2006) * [[21st Century Breakdown World Tour]] (2009-2010)<ref>{{cita web |url=http://www.nme.com/news/green-day/44326 |títulu=Green Day announce venues for North American summer tour }}</ref> * [[99 Revolutions World Tour]] (antes llamáu '''¡Unu!, ¡Dos!, ¡Tré! World Tour''') (2012-2015)<ref>{{cita web |url= http://www.greendayfanvenezuela.com/2013/02/green-day-camuda-el-nombre-de-la so-xira.html |títulu= Green Day camuda'l nome de la so xira a "99 Revolutions Tour" |obra= Green Day Fan Venezuela |fecha= 19 de febreru de 13 |fechaaccesu= 25 d'agostu de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.greenday.com/photo/here-yee-here-yee-99-revolutions-tour-has-officially-begun-greenday-140751 |títulu= Here Yee Here Yee! The 99 Revolutions tour has officially begun! #greenday |obra= '''Green Day''' |fechaaccesu= 25 d'agostu de 2013 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130629134325/http://www.greenday.com/photo/here-yee-here-yee-99-revolutions-tour-has-officially-begun-greenday-140751 |fechaarchivu= 2013-06-29 }}</ref> * [[Revolution Radio Tour]] (2016-)<ref>{{cita web |url=http://www.rollingstone.com/music/news/green-day-announce-north-american-european-tour-dates-w438066 |títulu=Green Day Announce North American, European Tour Dates |obra=Rolling Stones |idioma=inglés}}</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commons|Green Day}} {{wikiquote|Green Day}} * {{Web oficial|http://www.greenday.com/}} * [http://www.myspace.com/greenday Green Day] en [[Myspace]] * [http://www.youtube.com/user/greenday Green Day] en [[YouTube]] * [https://www.facebook.com/GreenDay Green Day] en [[Facebook]] * [https://twitter.com/GreenDay Green Day] en [[Twitter]] * [http://instagram.com/greendayig Green Day] en [[Instagram]] * [https://play.spotify.com/artist/7oPftvlwr6VrsViSDV7fJY Green Day] en [[Spotify]] {{Tradubot|Green Day}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Ganadores del premiu Grammy]] [[Categoría:Ganadores del Premiu Brit]] [[Categoría:Grupos de rock de California]] [[Categoría:Grupos de pop punk]] [[Categoría:Grupos de punk rock]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] jgi5mhtmqss5qcgqc7lebdwo1g1hj6w Gomortega keule 0 95977 4501322 4499440 2026-06-22T22:25:20Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 3 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501322 wikitext text/x-wiki {{Ficha de taxón | Gomortegáceas | status = EN | status_ref=<ref>{{cita llibru |apellíu=Hechenleitner V., P., M. F. Gardner, P. I. Thomas, C. Echeverría, B. Escobar, P. Brownless y C. Martínez A. |títulu=Plantes Amenaciaes del Centro-Sur de Chile. Distribución, Caltenimientu y Espardimientu |url= |fechaaccesu=2011 |idioma= |otros= |edición=1ª |añu=2005 |editor=Universidad Austral de Chile y Real Xardín Botánicu d'Edimburgu |editorial= |allugamientu= |isbn= |capítulu= |páxina=188 |cita=}}</ref><ref>{{cita LeyChile |norma=19643 |versión=1995-04-03 |denom=Decreto 13 |títulu=Declara monumentu natural les especies forestales queule, pitao, belloto del sur, belloto del norte y ruil |autor=Ministeriu d'Agricultura |fechaaccesu=2 de marzu de 2011 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/31357/0 |títulu=The IUCN Red List of Threatened Species: Gomortega keule |fechaaccesu=15 d'agostu de 2011 |formatu= |autor=Unión Internacional pal Caltenimientu de la Naturaleza y los Recursos Naturales (IUCN) |fecha=2011 |editorial=www.iucnredlist.org |idioma=inglés |cita= }}</ref> | image = Queule Tomé 01.jpg | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Laurales]] | familia = '''Gomortegaceae''' | familia_authority = [[Karl Friedrich Reiche|Reiche]], 1896 | genus = '''''Gomortega''''' | genus_authority = [[Hipólito Ruiz López|Ruiz]] & [[José Antonio Pavón y Jiménez|Pav.]], 1794 | species = '''''G. keule''''' | binomial = '''''Gomortega keule''''' | binomial_authority = ([[Juan Ignacio Molina|Molina]], 1782) [[Henri Ernest Baillon|Baill.]], 1869 | range_map = Gomortega keule range map-2.PNG | range_map_caption = Distribución de ''Gomortega keule'' }} Les '''gomortegáceas''' ('''Gomortegaceae''') son una [[Familia (bioloxía)|familia]] d'[[Angiospermae|Angiospermas]] del [[Orde (bioloxía)|orde]] [[Laurales]]. Consta d'un únicu [[Xéneru (bioloxía)|xéneru]], '''''Gomortega''''' [[Hipólito Ruiz López|Ruiz]] & [[José Antonio Pavón y Jiménez|Pav.]], 1794, con una única [[especie]] el '''queule''' o '''hualhual''', '''''Gomortega keule''''' ([[Juan Ignacio Molina|Molina]], 1782) [[Henri Ernest Baillon|Baill.]], 1869; que se distribúi pola [[Cordal de la Mariña (Pacíficu Sur)|cordal de la Mariña]] en [[Chile]] meridional. El xéneru ta dedicáu a [[Casimiro Gómez Ortega]], botánicu español, primer catedráticu del [[Real Xardín Botánicu de Madrid]]. == Calteres diagnósticos == [[árbol|Árboles]] [[perennifolios]], arumosos, de [[corteza (árbol)|corteza]] gris con fisuras llonxitudinales pocu fondes. El [[indumento]] ye de pelos simples. Les [[fueya|fueyes]] son [[wikt:decusado|decusadas]], [[peciolu|peciolaes]], simples, enteres, [[wikt:oboval|obovales]] a [[wikt:llanceoláu|llanceolaes]], coriáceas, ensin [[estípula|estípules]], con cuévanos secretores nel [[parénquima]], visibles como puntos glandulares. Los [[estoma|estomes]] son paracíticos. Los [[tarmu|tarmos]] tienen nodos [[unilacunares]] y con dos [[rastros foliares]]. Les [[caña|cañes]] son cuadrangulares cola so ramificación terminal en dicasio. Les [[flor|flores]] son [[wikt:flor perfecta|perfectes]] ([[hermafrodita|hermafrodites]]), [[wikt:actinomorfo|actinomorfas]], epíginas, entemedies ente verticiladas trímeras y espiraladas, el [[pedicelu]] con 2 [[bráctea|bracteoles]] inconspicuas y caduques. El [[perianto]] ye campanulado, formáu por (5-)7-10 [[tépalos]], [[wikt:ováu|ovaos]] o oblongos, pubescentes en dambes cares, intergradando colos estambres. [[Estambre]]s 7-13, 1-3 esternos petaloides con sacos polínicos imperfectos, los restantes filantéreos, llibres, [[filamentu (botánica)|filamentos]] usualmente con un par de glándules nectaríferas basales a cada llau, [[antera|anteres]] con [[teca (botánica)|teques]] unisporangiadas, les esternes introrses, les internes latrorsas, dehiscencia por cáscares llonxitudinales; [[estaminodiu|estaminodios]] intrastaminales 1-3, anteres bien amenorgaes y non funcionales. [[Xinecéu]] sincárpico, inferior, (2-)3(-5)-locular, turbinado, de (2-)3(-5) [[carpelos]], [[Estilu (botánica)|estilu]] bien curtiu, [[estigma (botánica)|estigma]] con 2(-3) cañes terminales; [[Óvulu (botánica)|óvulu]] unu por carpelo, pendilexu, hemianátropu, [[placentación]] apical. De [[polen]] inaperturado, [[exina]] fina, con una capa similar a un [[téctum]] y columelas curties, ensin capa basal, [[intina]] gruesa, con una capa basal sólida y una capa esterna radialmente acanalada. Les [[inflorescencia|inflorescencies]] son [[recímanu (botánica)|recímanos]] terminales o axilares, les flores en axilas de bráctees caduques decusadas, amás d'una flor terminal. El [[frutu]] ye una [[drupa]] mariella uni o trilocular, usualmente con 1(-2) granes, [[mesocarpo]] carnosu, prestosu, [[endocarpo]] pedrés. Hai 1-2 [[grana|granes]] por frutu, con [[endospermo]] abondosa, oleosu, [[testa (botánica)|testa]] fina, [[embrión]] grande, dicotiledóneu. El [[Cromosoma|númberu cromosómico]] ye ''n'' = 21, ''2n'' = 42. == Posición sistemática == La familia presenta calteres que lu rellacionen coles [[Monimiaceae|monimiáceas]] (epiginia, sincarpia, granes albuminoses), sicasí'l polen rellacionar más direutamente coles [[Hernandiaceae|hernandiáceas]] y les [[Lauraceae|lauráceas]]. El APW (Angiosperm Phylogeny Website) considera que forma parte d'un grupu entemediu del Orde [[Laurales]] xunto coles [[Siparunaceae|siparunáceas]] y les [[Atherospermataceae|aterospermatáceas]], siendo'l grupu hermanu d'estes postreres.<ref>[http://www.mobot.org/MOBOT/Research/APweb/orders/lauralesweb.htm#Gomortegaceae Laurales. Angiosperm Phylogeny Website.]</ref> == Taxones incluyíos == :''Introducción teórica en [[Taxonomía]] Gomortegaceae ye una familia monotípica, incluyendo un únicu xéneru, ''Gomortega'' [[Hipólito Ruiz López|Ruiz]] & [[José Antonio Pavón y Jiménez|Pav.]], 1794 (= ''Adenostemum'' [[Christiaan Hendrik Persoon|Pers.]], 1805; ''Keulia'' [[Juan Ignacio Molina|Molina]], 1810). Coles mesmes, la única especie del xéneru ye'l queule, keule o hualhual, ''Gomortega keule'' ([[Juan Ignacio Molina|Molina]], 1782) [[Henri Ernest Baillon|Baill.]], 1869 (= ''G. nitida'' [[Hipólito Ruiz López|Ruiz]] & [[José Antonio Pavón y Jiménez|Pav.]], 1798, nom. illeg.; ''Keulia chilensis'' [[Juan Ignacio Molina|Molina]], 1810). Ye un endemismu [[chile|chilenu]], que'l so nome específicu deriva del vernáculu [[mapuche]] pal mesmu. El so área de distribución acutar a pequeños "abellugos" na [[Cordal de la Mariña (Pacíficu Sur)|Cordal de la Mariña]] de la [[Provincia de Cauquenes]] ([[VII Rexón del Maule|Rexón del Maule]]) y de la [[provincia d'Arauco]] ([[VIII Rexón del Biobío|Rexón del Biobío]]), ente los paralelos 35º 47' y 37º 41' S aproximao, magar se citó tamién de les Rexones de La Araucanía y Los Llagos. La especie ta altamente amenazada pol reemplazu de montes nativos o reforestación del so hábitat con plantíos de ''[[Pinus radiata]]'', pola deforestación de terrenes pa l'agricultura y pola sobresplotación de la so madera, bien apreciada. Les poblaciones naturales presenten escasa o nula rexeneración natural, productu de la intensa coleuta de los sos frutos, l'impautu del ganáu doméstico y la so propia baxa tasa de guañada. Les midíes de caltenimientu busquen ampliar les árees de los "abellugos" y el Gobiernu de Chile declaró a ''G. keule'' un Monumentu Natural que tien de ser protexíu y respetáu polos habitantes del país, quedando prohibida'l so balta. Con este mesmu fin, creóse la [[Reserva Nacional Los Queules]] qu'alluga a una de les 22 poblaciones esistentes y que ye la única protexida direutamente pol estáu chilenu. [[Ficheru:Frutos queule 01.jpg|thumb|Frutos de queule.]] === Descripción === El queule ye un árbol de tueru rectu y copa piramidal que suel midir alredor de 15 m d'altor, anque escepcionalmente puede llegar a los 30. Los sos [[fueya|fueyes]] tienen ente 5-12 × 2-4,5 cm, el ápice ye agudu a obtusu, la base atenuada, bien arumoses, colos cantos de la llámina llevemente revolutos n'esposición soleyera, el viesu verde claro con escasos pelos ferrugíneos, el fexe verde escuru, brillosu. El peciolu ye gruesu, de seición arrondada, de 8-15 mm de llargu. Les [[flor|flores]] son verdoses, 5-7 mm de llargu. El [[frutu]] ye una [[drupa]] ovoide a globosa, verdosa a mariella nel maduror, comestible, de 35-70 × 20-50 mm de llargu. Les granes son ováu-llanceolaes de 10-13 × 5-7 mm. === Ecoloxía === El queule crez en montes caducifolios del tipu [[Monte maulino|maulino]] y, nel sur del so área de distribución, tamién en montes siempreverdes del tipu [[Selva de Valdivia|de Valdivia]], acomuñáu a [[Aextoxicon punctatum|olivillo]] y a delles especies de ''[[Nothofagus]]'', sobremanera al [[Nothofagus dombeyi|coigüe]], na fastera occidental del Cordal de la Mariña y de preferencia en sitios d'exposición sur, ente 10 y 700 m d'altitú, en sitios húmedos o cercanos a cursos d'agua. === Usos === La madera del queule ye bien apreciada poles sos carauterístiques de durabilidá, pesu y coloración. Los frutos son comestibles, emplegándose llocalmente na confección de [[mermelada]] y [[chicha]], anque esisten antecedentes de que'l comelos provoca un efeutu hipnóticu.<ref name="Sanmartin">{{cita web|1 = |apellíu = San Martín Acevedo|nome = José y Sánchez Álvarez, Ana|enllaceautor = |títulu = Les comunidaes relictas de ''Gomortega keule (Gomortegaceae, Magnoliopsida)'' en Chile central.|añu = 2000|Edición = |allugamientu = Añales del Xardín Botánicu de Madrid 57 (2) 317-326|editorial = |ID = |url = http://www.rjb.csic.es/pdfs/Añales_57(2)_317_326.pdf|fechaaccesu = 22 sept. 2007|13 = }}</ref> Tamién tien ciertu usu como ornamental. === Caltenimientu === El queule ye consideráu como una especies en peligru d'[[estinción]] pola [[Llista Colorada de la UICN]]. == Taxonomía == ''Gomortega keule'' foi descrita por ([[Juan Ignacio Molina|Molina]], 1782) [[Henri Ernest Baillon|Baill.]] y publicáu en ''[[Not. Mens. Mus. Nac. Hist. Nat.]]'' 17: 7 1972.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/14400002 |títulu= ''Gomortega keule''|fechaaccesu=18 d'abril de 2015 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> * ''Adenostemum nitidum'' (Ruiz & Pav.) Pers. * ''Gomortega nitida'' Ruiz & Pav. * ''Lucuma keule'' Molina<ref>{{cita web |url= http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-2828459 |títulu= ''Gomortega keule''|formatu= |obra= [[The Plant List]] |fechaaccesu=18 d'abril de 2015}}</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * {{cita llibru | autor = Hechenleitner, Paulina; Gardner, Martin; Thomas, Philip; Echeverría, Cristian; Escobar, Bernardo; Brownless, Peter y Martínez, Camila | títulu = Plantes amenaciaes del Centro-Sur de Chile. Distribución, Caltenimientu y Espardimientu. | añu = 2005 | editorial = Santiago: Universidá Austral de Chile y Real Xardín Botánicu d'Edimburgu | id = ISBN 1-872291-94-5 }} [https://web.archive.org/web/20091109064839/http://www.proflora.cl/Difusion.htm en llinia] * {{cita llibru | autor = Kubitzki, K. | capítulu = Gomortegaceae. | títulu = Kubitzki, K., Rohwer, J.G. & Bittrich, V. (Editores). The Families and Genera of Vascular Plants. II. Flowering Plants - Dicotyledons. | añu = 1993 | editorial = Springer-Verlag: Berlín | id = ISBN 3-540-55509-9 }} *{{cita web | |apellíu = Watson, L., and Dallwitz, M.J. |nome = |enllaceautor = |títulu = The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 29th July 2006. |añu = 1992 onwards |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://delta-intkey.com |fechaaccesu = 2 de payares de 2006 }} == Enllaces esternos == {{wikcionariu|queule}} {{commonscat|Gomortega keule|''Gomortega keule''}} {{wikispecies|Gomortega keule|''Gomortega keule''}} *[https://web.archive.org/web/20070703160416/http://www.florachilena.cl/Niv_tax/Angiospermas/Ordenes/Laurales/Gomortegaceae/Gomortega%20keule.htm Queule n'Enciclopedia de la flora Chilena] *[http://www.chilebosque.cl/tree/gomortega_keule.html Queule en Chilebosque. Mapa de distribución natural.] *[https://archive.today/20130306070343/www.florachilena.cl/Niv_tax/Angiospermas/Ordenes/Laurales/Gomortegaceae/Gomortega%20keule_El%20Altu.jpg Aspeutu xeneral de ''Gomortega keule''] *[https://web.archive.org/web/20120208161852/http://www.florachilena.cl/Niv_tax/Angiospermas/Ordenes/Laurales/Gomortegaceae/Gomortega%20flores2.jpg Flores de ''Gomortega keule''] *[https://web.archive.org/web/20120208161826/http://www.florachilena.cl/Niv_tax/Angiospermas/Ordenes/Laurales/Gomortegaceae/Gomortega%20Keule_frutos.jpg Frutos maduros de ''Gomortega keule''] *[https://web.archive.org/web/20120208161823/http://www.florachilena.cl/Niv_tax/Angiospermas/Ordenes/Laurales/Gomortegaceae/Gomort22.jpg Grana de ''Gomortega keule''] *[http://www.ucm.cl/ProyectoFIA/ Proyeutu sobre ''G. keule'' desenvueltu en Chile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070212073136/http://www.ucm.cl/ProyectoFIA/ |date=2007-02-12 }} *[http://www.ucm.cl/agronomia/RFGKeul.htm Enllace sobre ''G. keule''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070928223050/http://www.ucm.cl/agronomia/RFGKeul.htm |date=2007-09-28 }} {{Tradubot|Gomortega keule}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Gomortegaceae]] [[Categoría:Árboles del centru de Chile]] [[Categoría:Árboles frutales]] [[Categoría:Árboles de clima templáu marítimu]] [[Categoría:Maderes]] [[Categoría:Plantes descrites en 1972]] [[Categoría:Plantes descrites por Molina]] [[Categoría:Plantes descrites por Baillon]] emnsjom6pawod0qpwz504yqbxlzh7d6 Guerra franco-india 0 97475 4501380 4481369 2026-06-23T06:08:33Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501380 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Guerra franco-india}} {{Estremar|Guerra Franco-indies}} {{Ficha de conflictu |nome = Guerra francu-india |parte_de = [[Guerres francu-indies]] y [[Guerra de los Siete Años]] |imaxe = French and indian war map-es.svg |descripción_imaxe = Mapa de la zona d'operaciones principales |fecha = [[1754]]-[[1763]] |llugar = [[Grandes Llagos (América del Norte)|Grandes Llagos]], [[Nueva Francia]] y a la fin nel [[Caribe (rexón)|Caribe]] |casus = |descripción = |resultáu = Victoria británica |consecuencies = [[Tratáu de París (1763)|Tratáu de París]] |territoriu = [[Nueva Francia]] y [[Florida española]] cedíos a [[Reinu de Gran Bretaña|Gran Bretaña]]<br /> [[Luisiana (Nueva Francia)|Luisiana]] cedida a [[España]]<br /> [[Francia]] conserva [[Saint Pierre y Miquelon]] |combatientes1 = [[Ficheru:Union flag 1606 (Kings Colors).svg|20px|border]] [[Reinu de Gran Bretaña]]<br /> ·[[Ficheru:Red Ensign of Great Britain (1707-1800).svg|border|20px]] [[América británica]]<br /> [[Ficheru:Flag of the Iroquois Confederacy.svg|20px|border]] [[Confederación Iroquesa]]<br /> ·[[Oneida|Oneides]]<br /> ·[[Mohawk]]<br /> [[Catawba|Catawbes]]<br /> [[Cheroqui]]s <small>(1754-1758)</small> |combatientes2 = [[Ficheru:Royal Standard of the King of France.svg|20px|border]] [[Francia na Edá Moderna|Reinu de Francia]]<br /> ·[[Ficheru:Royal Standard of King Louis XIV.svg|20px|border]] [[Nueva Francia]]<br /> [[Ficheru:Bandera_de_España_1760-1785.svg|border|20px]] [[Reinu d'España]]<br /> [[Algonquinos]]<br /> [[Lenape]]s<br /> [[Huron (indíxenes norteamericanos)|Furonos]]<br /> [[Ojibwa|Ojibwes]]<br /> [[Ottawa (tribu)|Ottawas]]<br /> [[Shawnee]]s<br /> [[Miami (pueblu amerindiu)|Miami]]s<br /> [[Potawatomi]]s<br /> [[Confederación Wabanaki]]<br /> ·[[Abenaki]]s<br /> ·[[Micmac]] |combatientes3 = |políticos1 = |políticos2 = |políticos3 = |comandante1 = [[Jeffrey Amherst]]<br /> [[Edward Braddock]]{{KIA}}<br /> [[George Monro]]{{KIA}}<br /> [[James Wolfe]]{{KIA}}<br /> [[John Campbell, IV conde de Loudoun|John Campbell]]<br /> [[James Abercromby]]<br /> [[Edward Boscawen]]<br /> [[George Washington]]<br /> [[John Forbes (militar)|John Forbes]]<br /> [[Hendrick Theyanoguin]]{{KIA}}<br />[[William Johnson]] |comandante2 = [[Louis Coulon de Villiers]]{{KIA}}<br /> [[Louis-Joseph de Montcalm]]{{KIA}}<br /> [[Chevalier de Levis]]{{POW}}<br /> [[Pierre de Rigaud, marqués de Vaudreuil-Cavagnial|Pierre de Rigaud]]<br /> [[Jean-Armand de Dieskau]]{{POW}}<br /> [[François-Marie -y Marchand de Lignery|François-Marie de Lignery]]{{KIA}}<br /> [[Michel-Ange Duquesne de Menneville]]<br /> [[Daniel Liénard de Beaujeu]]{{KIA}} |comandante3 = |unidaes1 = |unidaes2 = |unidaes3 = |soldaos1 = 42 000 regulares y milicianos nel so picu en [[1758]]<ref>Brumwell, Stephen (2006). ''Redcoats: The British Soldier and War in the Americas, 1755-1763''. [[Cambridge University Press]], páxs. 26-31. ISBN 978-0-521-67538-3.</ref> |soldaos2 = 10 000 regulares nel so picu en [[1757]] (''troupes de la terre'' y ''troupes de la marine'')<ref>Brumwell, 2005: 24-25</ref><br /> 1000-1500 shawnees, furones, lenapes, miamis y refuxaos iroqueses<ref>Countryman, Edward (1997). ''Americans: A Collision of Histories''. Macmillan, páxs. 21. ISBN 9781466801233.</ref><br /> 1000 ottawas, furones, ojibwas y potawatomis<ref>Thrapp, Dan L. (1991). ''Encyclopedia of Frontier Biography: P-Z''. Tomu III. University of Nebraska Press, páxs. 1159. ISBN 9780803294202.</ref> <small>(800-900 ottawas)</small><ref>Rajtar, Steve (1999). ''Indian War Sites: A Guidebook to Battlefields, Monuments, and Memorials, State by State with Canada and Mexico''. McFarland, páxs. 126. ISBN 9781476610429.</ref> |soldaos3 = |baxes1 = 11 000 baxes ente finaos, mancaos y prindaos<ref name="French&Indian War">{{cita web|url=http://www.let.rug.nl/usa/Y/7yearswar/fiwxx.htm|títulu=French&Indian War}}</ref> |baxes2 = 11 300 baxes ente finaos, mancaos y prindaos<ref name="French&Indian War" /> |baxes3 = |baxes4 = |campaña = |campaña2 = |campaña3 = |campaña4 = |notes = }} {{Guerra Franco-india}} Conozse como '''guerra francu-india''' ([[1754]]-[[1763]]) a la parte de la [[guerra de los Siete Años]] desenvuelta n'[[América del Norte]]. El nome referir a los dos principales enemigos a los que s'enfrentaron los [[Reinu de Gran Bretaña|británicos]]: [[Francia en dómina de los Borbones|franceses]] y distintes tribus de [[Amerindios|nativos americanos]]. Tamién ye conocida como '''guerra de la Conquista''' en [[Canadá]]. Este foi'l cuartu conflictu colonial ente Francia y Gran Bretaña.<ref name="A Few Acres of Snow">{{cita llibru |títulu=A Few Acres of Snow: The Saga of the French and Indian Wars (vease bibliografía pa más datos)}}</ref> La guerra foi la resultancia de les tensiones ente británicos y franceses debíes principalmente a les pretensiones expansionistas de les colonies de dambos países. Tamién entraron en xuegu cuestiones como los conflictos ente los nativos, que viéronse obligaos a pidir proteición a unu o otru imperiu colonial.<ref name="A Few Acres of Snow" /> N'Europa, [[María Teresa I]] d'[[Austria]] decidió recuperar [[Silesia]], que taba en manes de [[Prusia]] dende la [[Guerra de Socesión Austriaca]]. Nel Vieyu Mundu, la guerra empezó na seronda cuando [[Federico II el Grande]] de [[Prusia]] decidió adelantrase a Austria.<ref>{{cita web|url=http://candamo.iespana.es/mundu/uniforme.htm|títulu=Guerra de los Siete Años|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080828035728/http://candamo.iespana.es/mundu/uniforme.htm|fechaarchivu=28 d'agostu de 2008}}</ref> En Norteamérica'l primer ataque británicu producir en mayu de 1754 anque'l primer enfrentamientu que foi más allá d'una escaramuza producióse dos meses dempués, en xunetu, en [[Fort Necessity]]. La guerra desenvolver mientres 9 años, nun principiu con claru predominiu francés, anque la resultancia final foi-y favorable a [[Gran Bretaña]] al conquistar [[Canadá]]. La paz algamar col [[Tratáu de París (1763)|Tratáu de París]] el [[10 de febreru]] y supunxo la perda de toles posesiones continentales franceses yá que tuvo que ceder [[Luisiana (Nueva Francia)|Luisiana]] a [[España]] en compensación pola perda de [[Florida española|Florida]] en manes de los británicos. == Nome de la guerra == La guerra que se desenvolvió ente los años [[1754]] y [[1763]] recibió dellos nomes. N'Europa, el conxuntu de combates que tuvieron llugar nel continente conocióse como ''guerra de los Siete Años''.<ref>Guerra considerada por dalgunos como la verdadera ''Primer Guerra Mundial'' yá que se desenvolvió a lo llargo de tol globu con numberosos frentes y casi toles potencies europees. "War and British Society 1688-1815", de [[Winston Churchill]], ISBN=0-521-57645-8</ref> yá que ésta declaróse oficialmente en [[1756]], y duró 7 años. Per otru llau, el conflictu norteamericanu, ingleses, colonos británicos y canadienses anglófonos conocer como ''guerra francu-india'' (n'[[idioma inglés|inglés]]: ''French and Indian War''). Sicasí, los canadienses francófonos denominar ''guerra de la Conquista'' (en francés: ''Guerre de la Conquête'' por cuenta de que'l conflictu supunxo la conquista inglesa de [[Nueva Francia]].<ref name="Inventory of Conflict and Enviroment (French & Indian War)">{{cita web|url=http://www.american.edu/TED/ice/french-indian.htm|títulu=Inventory of Conflict and Enviroment (French & Indian War)|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080911000004/http://www.american.edu/TED/ice/french-indian.htm|fechaarchivu=11 de setiembre de 2008}}</ref> El motivu de que los ingleses denominar guerra francu-india deber a que, magar solíen nomales según el nome del rei que los gobernaba, yá esistía la ''guerra del rei George'' (King George's War). Por ello decidieron nomala teniendo en cuenta a los sos enemigos: los franceses y los indíxenes americanos (la mayoría de los cualos, salvo la [[Confederación Iroquesa]],<ref>Los iroqueses nun teníen muncha simpatía a los ingleses, pero, por necesidá d'aliase con un bandu o otru, decantar por los ingleses porque dellos enemigos históricos sos</ref> taben aliaos con Francia. El mesmu conflictu, o partes del mesmu, conocióse como ''Tercer Guerra de Silesia'' (al conflictu ente prusianos y austriacos), ''Tercer Guerra Carnática'' (na [[India]]). Menos comunes son ''La Guerra Escaecida'' (Forgotten War), ''Cuarta Guerra Intercolonial'' (Fourth Intercolonial War) o ''Gran Guerra pol Imperiu'' (Great War for the Empire).<ref name="Inventory of Conflict and Enviroment (French & Indian War)" /> == Motivos de la guerra == [[Ficheru:Nouvelle-France map-es.svg|upright=1.6|left|thumb|Posesiones coloniales en Norteamérica en 1750.]] === Territoriales === A principios del [[sieglu XVIII]] la población de les colonies britániques de Norteamérica nun superaben los 250.000 habitantes, lo que ye un númberu bien amenorgáu si comparar colos 8 millones d'habitantes na Suramérica española.<ref name="Josep Fontana">{{cita llibru | apellíu = Fontana | nome = Josep | títulu = Historia Universal. La dómina de revolucionar | añu = 1994 | editorial = Tomo X. Barcelona: Planeta | id = ISBN 84-320-9520-6 }}</ref> Sicasí a lo llargo de la primer metá d'esi sieglu la población aumentó rápido gracies a la masiva llegada d'europeos (sobremanera escoceses) y esclavos africanos (calcúlase que llegaron más de 250.000 esclavos nesos años). Esto emburrió a que les colonies britániques, qu'hasta esi momentu llindar a la franxa costera, precisaren espandise. Creóse la colonia de Georgia al sur,<ref group="nota">Nótese que les fronteres de les antigües colonies nun correspuenden con exactitú a los actuales [[Estaos Xuníos d'América|Estaos]]</ref> fronterizu cola Florida española. Los franceses tamién s'instalaren en Norteamérica anque los sos dominios ellí nun taben del tou consolidaos yá que yeren demasiáu estensos pa una población d'unos 70.000 habitantes.<ref name="Josep Fontana" /> Magar ello, consiguieron espandise ocupando tol Quebec, los [[Rexón de los Grandes Llagos|Grandes Llagos]] y llegaron hasta [[Luisiana (Nueva Francia)|Luisiana]], creando asina una barrera que torgaba la espansión británica escontra'l norte y escontra l'oeste. Tou esti territoriu yera controláu al traviés d'una gran cantidá de fuertes partíos nes zones fronterices y con escases ciudaes. Dambos imperios coloniales, por tanto, topetaron na vasta rexón qu'entendía dende los [[Montes Apalaches]] al [[ríu Mississippi]] y dende los Grandes Llagos al [[golfu de Méxicu]]. La zona de mayor conflictu yera'l conocíu como [[territoriu del Ohio]] o [[valle del Ohio]], una rexón al sur de los Grandes Llagos qu'entendía gran parte de los actuales estaos d'[[Ohio]], [[Pennsylvania]] y [[Virxinia Occidental]]. Esti territoriu, foi adulces ocupáu polos franceses a principios de la década de 1750 por aciu la construcción de dellos fuertes. === Relixosos === Los conflictos relixosos llevaben más de dos sieglos azotando Europa dende la [[reforma protestante]]. El fregáu, anque non tan abiertamente treslladóse a les colonies en Norteamérica. La mayor parte de los colonos británicos yeren protestantes. Había tantu siguidores de la fe oficial [[anglicanismu|anglicano]] como otros reformistes que, fuxendo de la persecución n'Europa, treslladar al Nuevu Mundu.<ref name="Josep Fontana" /> Per otru llau la fe oficial en Francia yera la [[catolicismu|católica]], y la mayor parte de los colonos y misioneros que llegaron al nuevu mundu intentaron tresmitir ya imponer les sos creencies. En dambos países, anque sobremanera n'Inglaterra, había lleis persecutories contra los creyentes de les relixones non oficiales, lleis aplicables nos nuevos territorios. Por ello, nos dos imperios coloniales tarrecíen pola seguridá de los sos ciudadanos si cayíen so dominiu enemigu, pos el predominiu d'unu o otru supondría los mayor espardimientu de les sos creencies. === Espediciones militares === Ente 1747 y 1754 asocediéronse diverses espediciones y escaramuzas que fueron sentando les bases de la guerra. En [[1747]] el gobernador de [[Nueva Francia]] ordenó a Pierre-Joseph de Céloron que dirigese una espedición al territoriu del Ohio pa esaniciar la influencia inglesa na zona y asegurase de que podíen siguir considerando aliaos a los nativos. La comitiva, compuesta por 213 soldaos y 23 cañones, partió en xunu de [[1749]] dirixéndose ríu abajo y siguiendo el cursu del [[ríu Ohio]]. Céloron informó a los comerciantes de pieles de que teníen d'abandonar esi territoriu yá que pertenecía a Francia. Pela so parte, los nativos de la zona informaron a Céloron de qu'ellos yeren los dueños d'eses tierres y queríen siguir teniendo rellaciones comerciales colos colonos británicos. Tres esti fracasu siguió avanzando a lo llargo del ríu, hasta llegar a la ciudá de los indios miami Pickawillany y fixo'l mesmu pidimientu al xefe 'Old Britain' el cual ignorar. Tres esti postreru fracaso la espedición de Céloron retornó de vuelta a casa. En [[1752]], [[Charles Michel de Langlade]] encabezó otra espedición nel ríu Ohio. A Langlade acompañáronlu 300 homes [[Ottawa (tribu)|ottawas]] y franceses. La so misión yera castigar a los miami por non obedecer a Céloron y siguir comerciando colos ingleses. El [[21 de xunu]] de [[1752]] los franceses [[Ataque de Pickawillany|atacaron]] el centru de comerciu de Pickawillany, matando a 14 miamis, incluyendo a "Old Britain". Tres l'ataque, la espedición volvió a casa. La primavera del añu siguiente Paul Marin de la Malgue comandó a un grupu mistu de 2.000 homes pa protexer les tierres del territoriu del Ohio de les incursiones ingleses. Siguió'l camín que yá percorriera Céloron usando los mapes qu'ésti dibuxara. La diferencia ente los dos misiones yera que de la Malgue construyó y provisionó dellos fuertes. El primer fuerte que construyó foi Fort Presque Isle na oriella sur del [[llagu Erie]] hasta onde construyó una carretera que la xunía con LeBoeuf Creek, onde tamién construyó un fuerte al que llamó Fort -y Boeuf. [[Ficheru:Ohio Country en.png|250px|thumb|Mapa del [[territoriu del Ohio]] o [[valle del Ohio]].]] Dos meses dempués de la construcción del fuerte, el [[3 de setiembre]], [[Tanaghrisson]], xefe de los [[mingo]] llegó a Fort -y Boeuf, onde amenació a Marin si los franceses tomaben les sos tierres. Tanacharison odiaba a los franceses por prindalo de pequeñu y porque creía qu'éstos cocinaren y comíu al so padre. Tanacharison foi en representación de la [[Confederación Iroquesa]], que los sos miembros vieron con rocea l'aumentu de poder de los franceses na zona. Tamién unviaron los Iroqueses una delegación [[mohawk]] a [[William Johnson]] pidiéndo-y sofitu. Ésti llegó en [[1746]] a ser el comandante de les tropes iroqueses.<ref name=autogenerated1>{{cita web|url=http://www.earlyamerica.com/review/fall96/johnson.html|títulu=Sir William Johnson, Indian Superintendent: Colonial Development and Expansionism}}</ref> Hubo en [[Albany]] una xunta ente'l gobernador de [[Nueva York]] y dellos xefes indios, ente ellos [[Hendrick]], unu de los más importantes de los sos representantes. Esta xunta nun resultó como los nativos esperaben y el Gobernador Clinton negó-yos ayuda pa defendelos de los franceses. Los iroqueses, por tanto, declararon rotu'l ''Covenant Chain'', un pactu d'amistá que llevaba enforma tiempu vixente. Sicasí, el gobernador de [[Virxinia]], [[Robert Dinwiddie]] nun opinaba igual que Clinton. Munchos de los sos mercaderes invirtieren enforma dineru pa comerciar nel Ohio y si los franceses espulsar, perderíen enforma dineru. Dinwiddie nun podía dexar que los franceses apoderar del territoriu del Ohio. Por ello ordenó al mayor [[George Washington]] llevar un mensaxe a les milicies franceses del Ohio.<ref name="George Washington">{{cita web|url=http://sc94.ameslab.gov/TOUR/gwash.html|títulu=George Washington|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080916143515/http://sc94.ameslab.gov/TOUR/gwash.html|fechaarchivu=16 de setiembre de 2008}}</ref> Washington, acompañáu de dellos homes que lu ayudar como traductores y como guíes partió'l [[31 d'ochobre]] y llegaron a Logstown el [[24 de payares]]. Ellí axuntóse con Tanacharison, quien lu acompañó pa repitir l'amenaza que poco antes fixera a los franceses. A mediaos d'avientu llegaron a Fort -y Boeuf. Ellí'l comandante francés Saint-Pierre convidó a Washington a cenar nel fuerte. Mientres la cena, Washington apurrió-y a Saint-Pierre una carta escrita por Dinwiddie na que-y pidía qu'abandonaren la zona del Ohio. El francés negóse atentamente a aceptar el pidimientu alegando que teníen más derechu que los ingleses a tar nel territoriu del Ohio pos foi un francés el primeru que, cien años tras, esplorara la zona. Cuando Washington volvió a Virxinia informó de la negativa francesa y de qu'éstos taben avanzando escontra'l sur, onde taben construyendo más fuertes.<ref name="George Washington" /> == Desenvolvimientu de la guerra == Ésta consistió na cuarta guerra colonial ente franceses ya ingleses n'América. Sicasí tuvo diferencies coles [[Guerres francu-indies|trés anteriores]]. A diferencia de les demás, esti enfrentamientu empezó en suelu americanu y estendióse, dos años dempués al [[Vieyu Mundu]]. Amás, y posiblemente de resultes de lo anterior, la mayor parte de les batalles desenvolver nes colonies y non nes metrópolis,<ref>Calculóse que per cada soldáu qu'unviaba Francia, Gran Bretaña consiguía unviar a más de 8 homes.</ref> ente qu'hasta el momentu solía ser al contrariu. Esto dio conciencia a los colonos ingleses de la so capacidá militar y aprendieron a combatir al enemigu,<ref>Munchos de los dirixentes de la Revolución Americana llucharon na Guerra Franco-india.</ref> lo que llevaría pocos años dempués a numberoses revueltes contra Inglaterra y finalmente desaguaría na [[Guerra d'Independencia de los Estaos Xuníos]]. La guerra en Norteamérica desenvolvióse principalmente ente los años 1754 y 1759, anque se caltuvo'l conflictu con escases batalles hasta la firma de la paz en 1763. El periodu de mayor intensidá de conflictos podría estremase en dos partes: la primera, dende l'empiezu hasta mediaos del añu [[1758]], na qu'hubo un claru dominiu francés del [[campu de batalla]]; y la segunda, dende 1758 hasta 1763, periodu nel que se camudaron tornar y los ingleses empezaron a apoderar, rematando la so espansión cola conquista del Canadá francés en 1759. Tres la perda de Quebec, los franceses intentaron mientres trés años más y ensin ésitu dalgunu, espulsar a los británicos de los sos territorios. A diferencia de la guerra que se taba desenvolviendo n'Europa práuticamente escareció de grandes asedios (namái podríen citase el de Quebec y el de Louisbourg) y de batalles campales de gran valumbu, sacante la [[batalla de les Llanures de Abraham]]. La mayor parte de los combates consistieron n'ataques a fuertes, estratéxicos centros de población y comerciu, y la llamada ''guerra india'', basada nel combate individual, usu de [[Francotirador|tiradores ocultos]], escaramuzas, ataques sorpresivos contra pueblos y aldegues y emboscaes aprovechando la cobertoria de los montes.<ref name="Inventory of Conflict and Enviroment (French & Indian War)" /> [[Ficheru:Washington 1772.jpg|250px|thumb|Semeya de [[George Washington]] col uniforme de la milicia de [[Virxinia]].]] === Añu 1754 === N'informando al gobernador de Virxinia de la negativa francesa a retirase del territoriu del Ohio y apurrir los fuertes recién construyíos, Washington foi unviáu con un grupu de colonos a construyir una carretera hasta'l ríu Monongahela pa facilitar el tresporte de tropes. Nel camín fixo un altu en Great Meadows onde [[Tanacharison]], xefe de los sos aliaos nativos, informólu de que los franceses construyeren un nuevu fuerte ([[Fort Duquesne]]) y que dende ellí unviaren un reximientu que se-yos taba averando. Anque Washington nesi momentu nun lu sabía, la misión francesa nun yera militar, sinón diplomática. Taba encabezada por [[Joseph Coulon de Jumonville de Villiers]] y el so encargu yera pidir a los ingleses qu'abandonaren el territoriu. Creyendo que-yos diben a tender una emboscada, el xeneral inglés decidió adelantráse-yos, y el día [[28 de mayu]] atacaron al destacamentu francés.<ref name="George Washington" /> Mientres la [[batalla de Jumonville Glen|batalla]], que duró apenes 15 minutos, morrieron 11 franceses y prindaron a otros 21. Esti ataque yera abondu pa desencadenar la guerra qu'empezó oficialmente esi día, pero a ello añadióse-y que Tanacharison, aprovechando que'l cautivu Villiers taba parolando con Washington solmenó-y un golpe al primeru, matándolo. Tres l'incidente de Jumonville Glen, Washington treslladar a Great Meadows, onde decidió construyir un fuerte al que llamó [[Fort Necessity]]. Magar qu'él creyer un bon allugamientu, amosóse que tenía pésimes ventayes contra l'enemigu, yá que tenía los monte demasiáu cerca y taba nuna fondalada. Al cabu de pocu más d'un mes del ''sucesu de Jumonville Glen'' una fuercia formada por setecientos homes (indios y franceses) empobinada por [[Louis Coulon de Villiers]], hermanu de Joseph Coulon, llegó a Fort Necessity y empezó a bombardearlo con cañones. La [[batalla de Great Meadows|batalla]] duró menos d'un día, tres el cual Washington, creyéndose derrotáu, rindir al enemigu apurriendo'l fuerte y abandonándolo pocu dempués.<ref>{{cita web|url=http://www.publicbookshelf.com/public_html/Our_Country_Vol_1/battlefor_bae.html|títulu=Battle of Fort Necessity}}</ref> Poco primero de esta última batalla, los mandatarios de les colonies británicu y nativu axuntar nel [[Congresu d'Albany]] y decidieron llevar a cabu diverses aiciones militares contra los franceses.<ref name="The Albany Congress, 1754">{{cita web|url=http://www.aoc.gov/cc/art/cox_corr/g_exp/albany.cfm|títulu=The Albany Congress, 1754}}</ref> === Añu 1755 === 1755 foi l'añu en que se consolidó'l conflictu armáu ente les colonies inglés y francés, ampliándose'l campu d'operaciones a territorios más amplios y participando nes batalles exércitos más grandes. Les dures condiciones del iviernu canadiense enzancaron los movimientos de tropes mientres tola guerra polo que la mayoría d'enfrentamientos producir nos meses templaos, ente primavera y seronda. En mayu de [[1755]] partió de [[Maryland]] un exércitu compuestu por más de 1.500 regulares y 10 cañones a les órdenes d'[[Edward Braddock]] coles mires de tomar [[Fort Duquesne]] y avanzar dempués escontra'l norte hasta tomar [[Fort Niagara]]. A Braddock acompáñalu George Washington como guía y conseyeru. Per otru llau, nel fuerte francés, que la so guarnición taba compuesta por casi 650 nativos y 250 militares franceses, preparar pa la llegada del enemigu. Nel últimu momentu decidieron tende-yos una emboscada nel [[ríu Monongahela]].<ref name="Braddock Expedition: Catastrophe in the Wilderness">{{cita web|url=http://www.hsp.org/default.aspx?id=622|títulu=Braddock Expedition, Catastrophe in the Wilderness|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101231010331/http://www.hsp.org/default.aspx?id=622|fechaarchivu=31 d'avientu de 2010}}</ref> Braddock y Washington llegaron a Fort Duquesne el [[9 de xunetu]] y una avanzadura al mandu de Thomas Gage crució'l ríu y dirixóse al ataque del fuerte. Poco primero de llegar cruciar colos franceses qu'allegaben tarde pa tende-yos la emboscada. Los homes de Gage, menos numberosos, pudieron fuxir pero llueu topetaron cola columna principal de Braddock y fueron atacaos dende'l monte nuna [[espedición Braddock|batalla]] que resultó fatal pa los británicos. Braddock morrió nel combate y Washington consiguió faese cola situación y fuxir del campu de batalla.<ref name="Braddock Expedition: Catastrophe in the Wilderness" /> Mientres el desenvolvimientu d'esta espedición y poco primero de la desastrosa derrota en Fort Duquesne, los británicos llograron una victoria en Fort Beauséjour. Con una flota de 31 tresportes, 3 barcos de guerra de la Marina Real Británica y 2.000 homes desembarcaron a 3 km de Fort Beauséjour y empezaron el bombardéu con cañones. El sitiu duró casi dos selmanes, pero a la fin los franceses capitularon. Esta victoria concedió a los ingleses el control de [[Nueva Escocia]]. Magar que esta victoria nun supunxo nengún llogru importante estratéxicamente falando, supunxo un duru golpe pa los [[acadiu|acadios]], quien magar declarase neutrales na guerra, fueron trataos polos ingleses como enemigos y espulsaos de les sos tierres. Esi mesmu añu entá se produció otru enfrentamientu ente franceses ya ingleses como resultáu d'otra espedición inglesa, esta vegada mandada por [[William Johnson]]. Este tuvo llugar cerca de Lake George, nel actual estáu de Nueva York. Nesta [[batalla de Lake George|batalla]], na que tuvieron un importante papel los guerreros indíxenes nun hubo un claru vencedor, anque fueron los ingleses los que posiblemente más partíu pudieron llograr del enfrentamientu yá que, por cuenta de la debilidá con que quedó'l reximientu francés, Johnson pudo construyir el [[fuerte William Henry]]. Al concluyir l'añu los franceses siguíen calteniendo la mayor parte de les sos posesiones en [[Nueva Francia]] y calteníen un numberosu conxuntu de fuertes na zona [[Ficheru:Montcalm on the Plains of Abraham.jpg|left|thumb|Xeneral Montcalm.]] === Añu 1756 === Anguaño empezó oficialmente la Guerra de los Siete Años n'Europa, cola invasión prusiana d'[[Austria]] y [[Bohemia]]. Esto provocó qu'entraren en xuegu les complicaes aliances esistentes n'Europa que fueren heredaes de la Guerra de Socesión Austriaca, polo que Francia y el Reinu Xuníu declararon la guerra. El desencadenamiento de la guerra n'Europa requiso que munches de les tropes franceses quedar nel continente y nun pudieren allegar a América. Sicasí Inglaterra nun tuvo esi problema pos la so aliada, [[Prusia]] tenía los meyor exércitu de tierra en toa Europa. En marzu, dos meses antes de les declaraciones de guerra n'Europa, los franceses consiguieron una importante batalla en [[batalla de Fort Bull|Fort Bull]]. Los franceses asediaron y atacaron el fuerte, cercanu a Albany y solicitaron a los ingleses que se rindieren, pero éstos negáronse y, cuando los franceses consiguieron entrar nel fuerte asesinaron y quemaron a tolos sos pobladores. Los colonos franceses tamién vencieron na [[batalla de Fort Oswego]]. El xeneral [[Louis-Joseph de Montcalm]] dirixó una tropa francesa contra'l conxuntu de fuertes qu'entendía [[Fort Oswego]],<ref>Suel haber bastante tracamundiu en munchos testos a la de falar d'esti conxuntu de fuertes yá que, en dellos casos col nome de [[Fort Oswego]] tomar a los trés fuertes. Amás los franceses conocer pol nome de Fort Chouaguen</ref> Fort Ontario<ref>Tamién conocíu polos franceses como 'Fort des Six Nations'' o ''Fort de l'Est</ref> y Fort George.<ref>Tamién llamáu ''Fort Rascal'' o ''West Fort''</ref> Tres la casi inmediata rindición de Fort Ontario, atacó Fort Oswego con 120 cañones, lo qu'obligó a los ingleses a terminar rindiéndose. Tomar d'esti fuerte dexó a Francia defender [[Fort Niagara]], un puestu bien importante na defensa de Nueva Francia. Tamién-yos dexó caltener xuníes les sos posesiones en Canadá y Luisiana y atayar temporalmente'l comerciu británicu nel [[llagu Ontario]]. === Añu 1757 === Esti cuartu añu de guerra carauterizar por un temporal treslláu del conflictu francu-británicu a Europa, polo que nun hubo n'América más qu'un par d'enfrentamientos destacables.<ref>Al españar la guerra n'Europa, dambes potencies dexaron d'unviar efectivos a América tarreciendo que nel Vieyu Mundu fueren más necesarios; sicasí Inglaterra llueu reemprendió la unviada de soldaos yá que la so aliada [[Prusia]] nun precisaba sofitos terrestres, namái marinos. Vease "Historia Universal Planeta" de Josep Fontans</ref> La más destacable foi la [[batalla de Fort William Henry]].<ref name=autogenerated1 /> Producir na redoma de Lake George ente'l [[3 d'agostu|3]] y el [[6 d'agostu]]. L'exércitu francés al mandu del xeneral [[Louis-Joseph de Montcalm]] atacó y bombardeó Fort William Henry mientres seis díes. El coronel británicu al mandu del fuerte, [[George Monro]] solicitó ayuda a Daniel Webb, quien taba al mandu de [[Fort Edward]]. Ésti negar, polo que Monro, creyéndose solo acabó rindiéndose y apurriendo la fortificación. Montcalm dexó a los ingleses retirase a Fort Edward por defendese con tanto valor. Sicasí los aliaos indíxenes de los franceses, desobedeciendo a Montcalm, escorrieron a la columna en retirada y atacar, matando a dos centenares d'homes, muyeres y neños. La perda de Fort William Henry foi un duru golpe pa los planes británicos de conquistar llueu [[Quebec]] y [[Montreal]]. La otra derrota que sufrieron los ingleses a finales d'anguaño foi a manes d'una coalición de guerrilleros acadios ya indios [[micmac]]. Estos tendieron una emboscada a un destacamentu de regulares británicos que taben faciendo trabayos nun monte cercanu a Annapolis, en Nueva Escocia.<ref name="Inventory of Conflict and Enviroment (French & Indian War)" /> Sicasí los guerrilleros nun llegaron a aprovechar la so victoria yá que nun avanzaron pa tomar Annapolis. === Añu 1758 === [[Ficheru:The Victory of Montcalms Troops at Carillon by Henry Alexander Ogden.JPG|thumb|Batalla de Carillon.]] Mientres l'añu [[1758]], producióse'l quebre ente la supremacía militar de los dos principales batallosos. Magar hasta'l momentu, magar delles derrotes, los franceses apoderaben el conflictu, en pocos meses de branu y seronda los ingleses consiguieron solmenar un duru golpe a los colonos franceses y preparar el camín pa conquistar [[Nueva Francia]]. Mientres casi dos meses enteros los ingleses puxaron por prindar la ciudá neoescocesa de [[batalla de Louisbourg|Louisbourg]]. A finales de mayu partieron 150 barcos de tresporte y 40 navíos de Halifax llevando a bordu a 14.000 soldaos al mandu de [[Jeffrey Amherst]].<ref name="Siege of Louisbourg" >{{cita web|url=http://www.juniorgeneral.org/donated/rod/Louisbourg.html|títulu=Siege of Louisbourg}}</ref> Na ciudá de Louisbourg atopar nesi momentu 3.500 militares y marineros y 5 barcos de guerra.<ref name="Siege of Louisbourg" /> Poro, el xeneral francés Drucour ordenó construyir defenses y asitiar bateríes d'artillería. Tres una selmana de nun poder averase a tierra pola mor del mal tiempu, Amherst ordenó l'ataque. Magar un intensu fueu enemigo y la retirada rápida de la mayor parte de la flota pa esperar a otru día más aparente, el comandante [[James Wolfe]] consiguió tomar una pequeña cala predresa y espulsar d'ellí a los franceses que taben defendiendo la plaza. Esto dexó'l desembarcu de too l'exércitu. Tres once díes de desembarcar, l'artillería francés pudo empezar a faer fueu sobre la ciudá, el puertu y el fuerte. L'ataque duró más d'un mes hasta que, en perdiendo tolos sos barcos, sufrir quemes y perder el fuerte Drucour rindir al atacante.<ref name="Siege of Louisbourg" /> Louisbourg defendía la entrada al [[ríu San Llorienzo]], clave pa llevar la flota hasta Quebec. Un añu dempués, ésti sería los puntu de partida del exércitu que tomaría Quebec. Mientres l'asediu de Louisbourg producióse la última victoria importante francesa frente a los ingleses. El golpe solmenar Louis-Joseph de Montcalm al mandu de 3.600 homes defendiendo [[Fort Ticonderoga|Fort Carillon]]. Forzar atacante taba compuesta por 6.000 regulares y 10.000 milicianos, colo que casi quintuplicaba les fuercies franceses. La [[batalla de Fort Carillon]] tuvo llugar mientres los díes [[7 de xunetu|7]] y [[8 de xunetu]]. El primer día, [[James Abercromby]] ordenó la meyora escontra'l fuerte, pero l'avanzadura sufrió un ataque de les fuercies franceses de les que tuvieron que fuxir, polo qu'aplazaron l'ataque un día. A otru día consiguieron llegar al fuerte, pero al intentar llevar a cabu un ataque fronteru contra ésti y polo bien defendíu que taba, sufrieron numberoses baxes y Abercromby decidió retirase.<ref>Esta batalla ye utilizada por munchos historiadores como exemplu d'incompetencia militar. Abercromby, confiáu nuna victoria fácil pola superioridá numbérica resalvó diverses variables a tener en cuenta y nin siquier plantegó dalguna estratexa, a cencielles atacó de frente. Vease en bibliografía ''Ticonderoga 1758: Montcalm's Victory Against All Odds''de René Chartrand.</ref> Abercromby perdió a más de 500 homes nel fallíu intentu. Esta batalla, anque nun camudara la resultancia de la guerra foi mientres enforma tiempu un exemplu de resistencia pa los habitantes francófonos de Canadá. Mientres los dos meses siguientes los franceses perdieron la nacencia del [[ríu San Llorienzo]], al norte del llagu Ontario, na [[batalla de Fort Frontenac]] y [[Fort Duquesne]] ante la meyora de la espedición de [[John Forbes]]. Una pequeña avanzadura de la mesma, con George Washington y [[James Grant]] al frente, atacó'l fuerte na escuridá, pero cometió l'error de faer demasiao ruíu, lo que sollertó a los quinientos defensores de la fortaleza.<ref name="George Washington" /> Estos salieron preparaos contra los ingleses y ganar, obligándo-yos a retirase. Sicasí, informaos de la columna de más de seis mil ingleses que s'averaba y conscientes de nun poder defendese ante los cañones enemigos, decidieron fuxir. Antes de colase, mientres los franceses destruyíen el fuerte, los nativos decidieron dexar un macabru escenariu pa los invasores, degollando a munchos de los ''[[highlander]]s'' muertos y clavando les cabeces nos restos afilaos del fuerte. El fuerte foi reconstruyíu recibiendo'l nome de Fort Pitt.<ref>El fuerte llueu empezó a atraer habitantes a la so contorna, creando l'actual ciudá de [[Pittsburgh]], capital de [[Pennsylvania]]</ref> === Añu 1759 === L'añu [[1759]] foi conocíu polos ingleses como ''L'Añu de les Victories'' (The Year of the Victories) yá que nel intre de pocos meses consiguieron acabar práuticamente col dominiu francés de Norteamérica. Yá dende l'añu anterior pero, sobremanera en 1759, munchos indios aliaos de los franceses apautaron la paz colos ingleses viendo la debilidá francesa. Esto forzó a los dirixentes del exércitu a replegar munches tropes escontra'l norte. La primer victoria llograr na [[batalla de Ticonderoga]]. El comandante Amherst volvió intentar tomar el fuerte que Johnson nun consiguiera conquistar.<ref>{{cita web|url=http://darter.ocps.net/classroom/revolution/ticon.htm|títulu=Battle of Ticonderoga|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061006132831/http://darter.ocps.net/classroom/revolution/ticon.htm|fechaarchivu=6 d'ochobre de 2006}}</ref> Amherst quería evitar otra derrota polo que, magar llevar un exércitu enforma menor que Johnson, empezó cortando les llinies de suministru del fuerte francés. Ésti, pela so parte taba muncho peor defendíu qu'un añu antes, una y bones munchos de los sos 500 soldaos treslladárense a les defenses de Quebec y Montreal. La pequeña guarnición francesa llueu apurrió'l fuerte, fuxendo escontra'l norte, onde los ingleses taben sometiendo a Quebec a un asediu que duró dellos meses. Malapenes un mes dempués cayó [[Fort Niagara]], el postreru fuerte francés nos [[Grandes Llagos (América del Norte)|Grandes Llagos]]. [[Ficheru:NSRW Siege of Quebec.png|350px|thumb|Mapa de Quebec cola distribución de franceses ya ingleses.]] En mayu, el xeneral [[James Wolfe|Wolfe]] axuntó en Louisbourg una flota de 49 buques y 140 embarcaciones mandaes pol almirante Charles Saunders y avanzó pel ríu San Llorienzo escontra l'interior. Nel camín axuntar con una fuercia de tierra de 7.000 soldaos y 400 artilleros. Avanzaron escontra [[Quebec]], a onde llegaron el [[28 de xunetu]]. Los franceses intentaron evitar el desembarcu con una pequeña flota, pero fracasó. Entós Montcalm, dirixente de la defensa francesa de Quebec y el so mayor xeneral, [[François Gaston de Lévis]] centrar nes defenses distribuyendo bateríes d'artillería a lo llargo de 9 [[km]] por onde los ingleses pretendíen cruciar el ríu.<ref name="la guerra francu-india">{{cita web|url=http://www.lilliputmodel.com/articulos/antonio_marzu/francoindia/francoindia.htm|títulu=la guerra francu-india|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080917091230/http://www.lilliputmodel.com/articulos/antonio_marzu/francoindia/francoindia.htm|fechaarchivu=17 de setiembre de 2008}}</ref> El 31 de xunetu, Wolfe intentó cruciar pero los franceses los repelieron. Dellos oficiales franceses creyeron qu'ésti sería l'últimu intentu inglés de tomar la ciudá. Sicasí, los ingleses consiguieron arrodiar la ciudá ocupando les llanures d'alredor. La ciudá tuvo fuertemente asediada y bombardiada mientres dellos meses, hasta qu'ensin poder recibir refuerzos, Montcalm decidió atacar el [[13 de setiembre]]. La [[batalla de les Llanures de Abraham|batalla]] nun llegó a durar nin un día, y dambos bandos perdieron munchos homes, pero Montcalm ordenó retirada esa mesma tarde ensin saber que l'oficial inglés Wolfe morriera. Él mesmu foi mancáu na fuxida, morriendo a otru día.<ref name="la guerra francu-india" /><ref name="Inventory of Conflict and Enviroment (French & Indian War)" /> La ciudá de Quebec rindióse cinco díes dempués y foi ocupada polos ingleses. Esta foi la gran victoria que los ingleses llevaben 5 años buscando y que-yos abría la puerta de la victoria. Dende esi momentu práuticamente solo dedicáronse a terminar d'espulsar a los pequeños grupos de franceses que quedaben en Canadá. === Años 1760-1763 === Seis meses dempués de perder Quebec, el Caballeru de Lévis axuntó una importante fuercia en Montreal. N'abril de [[1760]] Lévis llegó a Quebec con más de 7.000 homes ente milicianos canadienses ya indíxenes. Esperaba poder forzar la rindición de los ingleses por aciu un llargu asediu mientres esperaba refuerzos de la flota francesa. Sicasí Murray, pensando que nun podría defender Quebec por enforma tiempu decidió salise de les defenses de la ciudá cometiendo'l mesmu error que cometiera Montcalm un añu antes. Magar que nun principiu paecía que consiguíen ganar posiciones, los británicos fueron gravemente derrotaos, sufriendo más de 1.000 baxes en menos de dos hores.<ref>{{cita web|url=http://warandgame.blogspot.com/2008/06/sainte-foy-april-28-1760.html|títulu=War and Game, Sainte Foy|urlarchivu=https://archive.today/20120715140930/http://www.warandgame.info/2008/06/sainte-foy-april-28-1760.html|fechaarchivu=15 de xunetu de 2012}}</ref> Murray decidió volver a la ciudá y Lévis caltuvo l'asediu. Magar la perimportante victoria francesa, Lévis nun pudo nunca tomar posesión de la ciudá yá que los refuerzos qu'esperaba nunca llegaron. Nel so llugar llegó pel ríu una flota británica.<ref>La flota inglesa ganara a la francesa a la entrada del ríu</ref> Lévis optó entós por retirase y volver a Montreal. Esta ciudá cayó ante los ingleses el [[8 de setiembre]] ensin nin siquier ser necesariu un asediu.<ref>{{cita web|url=http://www.thecanadianencyclopedia.com/index.cfm?PgNm=TCE&Params=A1ARTA0010703|títulu=Capitulaion of Montréal, 1760}}</ref> Dos meses dempués los ingleses acabaron con cualquier mira francesa de recuperar Nueva Francia ganando a la so flota na [[batalla de Restigouche]] y a unu de los últimos apartaces de la milicia canadiense na [[batalla de les Mil Islles]] en [[Fort Lévis]], [[Ontario]]. A partir d'esti momentu, con toles fuercies franceses espulsaes de Nueva Francia, la guerra francu india dar por concluyida. Hubo un últimu fregáu, la [[batalla de Signal Hill]] en setiembre de 1762. Nun pasó de ser una escaramuza bien paecida a les que dieron empiezu a la guerra 8 años antes. El combate concluyó cola victoria inglesa y tomar definitiva de [[Newfoundland]]. === Frente caribeñu === Una vegada que teníen la situación dafechu apoderada nel continente americanu, los ingleses decidir a atacar les posesiones franceses nel [[Mar Caribe|Caribe]]. En 1759 prindaron la [[isla Guadalupe]], que usaron como base d'ataque escontra otres islles. El fechu más destacable del conflictu nel Caribe foi la entrada en combate d'[[España]] al llau de Francia en 1761. Esto debió a la firma del [[Pactos de Familia Tercer Pactu de Familia]] ente dambes corones,<ref>Darréu ampliáu y ratificáu nel [[tratáu d'Aranjuez]]</ref> según el cual prometíense sofitase militarmente. Esta alianza fuera desastrosa pal Reinu Xuníu de primeres de la guerra, pero en 1761, Francia tenía la guerra perdida. En [[1762]] los británicos conquistaron [[Dominica]]. Tamién tomaron posesión de [[Martinica]] y de munches otres islles franceses antes de llegar a [[L'Habana]] el [[6 de xunu]].<ref name="Toma de L'Habana: visiones múltiples">{{cita web|url=http://www.cadenagramonte.cubaweb.cu/noticias/ochobre_07/041007_02.asp|títulu=Toma de L'Habana: visiones múltiples|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071010140637/http://www.cadenagramonte.cubaweb.cu/noticias/ochobre_07/041007_02.asp|fechaarchivu=10 d'ochobre de 2007}}</ref> La capital cubana rindióse'l [[10 d'agostu]]. == Tratáu de París == {{AP|Tratáu de París (1763)|Tratáu de París}} La guerra Franco-india terminó oficialmente'l [[10 de febreru]] de 1763 pol '''Tratáu de París'''. El tratáu foi robláu per Reinu Xuníu, Francia, España y [[Portugal]]. Xunto cola [[Paz de Hubertusburgu]] roblada por Prusia, Austria y Saxonia supunxo'l final de la Guerra de los Siete Años. Por esti tratáu Francia perdió toles sos posesiones norteamericanes yá que aceptó'l control inglés de [[Canadá]] y concedió el dominiu de [[Luisiana (Nueva Francia)|Luisiana]] a España en compensación pola perda de [[Florida española|Florida]], que tuvo que ceder a Reinu Xuníu. Sicasí habría que puntualizar que Francia yá cediera la Luisiana a España en 1762 pol [[Tratáu de Fontainebleau (1762)|Tratáu de Fontainebleau]] anque nun se fixo públicu hasta 1763. El Tratáu de París sirvió a cencielles pa ratificalo. A Francia propúnxose-y refugar a Nueva Francia o a les sos islles caribeñes de Guadalupe y [[Martinica]]. Ensin duldar prefirió recuperar les dos islles productores d'[[azucre]],<ref>El PIB de caúna d'eses pequeñes islles yera bastante superior al de too Canadá</ref> que la so productividá yera bien cimera a la de la poca desenvuelta Canadá.<ref name="Tratáu de París">{{cita web|url=http://www.iea.gob.mx/efemerides/efemerides/biogra/tpari_63.htm|títulu=Tratáu de París|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081026055710/http://www.iea.gob.mx/efemerides/efemerides/biogra/tpari_63.htm|fechaarchivu=26 d'ochobre de 2008}}</ref> == Consecuencies == Mientres la guerra Francia perdió'l control sobre toles sos posesiones canadienses, lo que foi ratificáu pol tratáu de París. Perdió por tanto toles sos colonies al este del Mississippi, salvu [[Saint Pierre y Miquelon]], dos islles cerca de Newfoundland. Nel Caribe, namái caltuvo les islles de Guadalupe y Martinica. España nun salió bien mal parada yá que recibió Luisiana en compensación pola perda de Florida<ref>Magar que xeneralmente afírmase qu'España recibió Luisiana en compensación por Florida, Francia yá la cediera dos años tras en Fontainebleau; Nel [[Tratáu de París (1763)|Tratáu de París]] a cencielles ratificóse</ref> y tamién recuperó L'Habana.<ref name="Tratáu de París" /> Gran Bretaña fuera, claramente'l gran vencedor del conflictu consiguiendo apoderar tola mariña este de Norteamérica esaniciando un imperiu colonial rival que-y torgaba estender se escontra l'interior. Tamién ganó importancia nes agües caribeñes gracies a les numberoses places ganaes a los franceses. A Gran Bretaña plantegóse-y el problema de cómo gobernar la Provincia de Quebec, habitada por católicos francófonos, contra los cualos teníen lleis na metrópolis. El rei de Francia, medrosu de represalies contra los sos ciudadanos, consiguió incluyir nel Tratáu de París delles cláusules poles cualos los ingleses teníen de respetar les sos costumes y relixón. Militarmente, Gran Bretaña convertir na mayor potencia mundial, tanto en tierra como nel mar. Empezó tres la guerra de los Siete Años un sieglu de predominiu inglés en tol mundu, con un Imperiu que tomaba gran parte de Norteamérica, casi un terciu d'África y la India, teniendo una Armada capaz de caltener y protexer toles sos tierres. Francia entró nuna etapa de decadencia militar de la que-y costó salir. Económicamente la guerra foi desastrosa pa dambes partes. Les deldes públiques nos dos países amenaciaben con llevar a la bancarrota a la Facienda pública. Dambos reaccionaron xubiendo los impuestos descomanadamente. La diferencia foi que Gran Bretaña aplicar a los colonos norteamericanos y Francia, perdiendo les sos colonies tuvo que gravar la vida de los sos ciudadanos. Fueron notables los impuestos sobre'l comerciu del té y la [[Llei del Timbre]]. Per otru llau la [[espulsión de los acadianos]] de Nova Scotia provocó una migración d'éstos escontra les otres posesiones franceses al oeste del Mississippi creyendo qu'éstes volveríen llueu a ser franceses y que la dominación española sería temporal. Surdió asina la población [[cajún]] pela redolada de [[Nueva Orleans]].<ref name="Cajun History">{{cita web|url=http://www.geocities.com/Heartland/2073/cajun.htm|títulu=Historia de los cajunes|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20000115121610/http://www.geocities.com/Heartland/2073/cajun.htm|fechaarchivu=15 de xineru de 2000}}</ref> A lo último, y non tan direutamente, esta guerra pudo llevar a la [[Guerra d'Independencia de los Estaos Xuníos|Revolución de les colonies]] contra la dominación inglesa. Como yá se comentó antes, Gran Bretaña impunxo a les sos colonies unos tresmandaos impuestos qu'afogaben la so economía, lo que llevó ente otros, al [[Motín del Té]].<ref name="La Revolución Norteamericana">{{cita web|url=http://recursos.pnte.cfnavarra.es/~mzubicob/usa.htm|títulu=La Revolución Norteamericana|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080915192821/http://recursos.pnte.cfnavarra.es/~mzubicob/usa.htm|fechaarchivu=15 de setiembre de 2008}}</ref> Amás, como yá predixeron tanto ingleses como franceses mientres y darréu dempués de la guerra Franco-india, al perder los colonos a la única potencia vecina capaz de vencelos yá nun precisaben del exércitu británicu pa defendese. Los únicos enemigos a los que se teníen qu'enfrentar yeren a los nativos, a los qu'hasta'l momentu consiguieren torar. Inglaterra forzara a munchos colonos a participar viviegamente na guerra polo que nes colonies vivíen numberosos veteranos que sabíen aplicar les táctiques de guerra y que, entá más importante, afayaren que yeren capaces de vencer a exércitos mayores. {{Cita|Llibres d'un vecín al que siempres tarrecieron, vueses otres colonies van afayar bien llueu que nun precisen proteición.|Charles Gravier<ref>{{cita web|url=http://www.lilliputmodel.com/articulos/antonio_marzu/francoindia/francoindia.htm|títulu=Analís de la Guerra Franco-india|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080917091230/http://www.lilliputmodel.com/articulos/antonio_marzu/francoindia/francoindia.htm|fechaarchivu=17 de setiembre de 2008}}</ref>}} == Cronoloxía de la guerra n'América == {{AP|Guerra de los Siete Años}} Este ye un llistáu de los principales enfrentamientos y la so resultancia. [[Ficheru:General-james-wolfe.jpg|250px|thumb|[[James Wolfe]]]] {|{{tablaguapa}} |- valign=top ! Añu !Feches ! Norteamérica !Victoria |- valign=top ! [[1754]] | [[28 de mayu]]<br />[[3 de xunetu]] | [[Batalla de Jumonville Glen]]<br />[[Batalla de Great Meadows]] | Inglesa<br />Francesa |- valign=top ! [[1755]] | [[3 de xunu|3]]–[[16 de xunu]]<br />[[9 de xunetu]]<br />[[8 de setiembre]] | [[Batalla de Fort Beauséjour]]<br />[[Batalla de Monongahela]]<br />[[Batalla de Lake George]] | Inglesa<br />Francesa<br />Inglesa |- valign=top ! [[1756]] | [[27 de marzu]]<br />[[10 d'agostu|10]]–[[14 d'agostu]]<br />[[8 de setiembre]] | [[Batalla de Fort Bull]]<br />[[Batalla de Fort Oswego]]<br />[[Espedición Kittanning]]<br />'''España la guerra n'Europa''' | Francesa<br />Francesa<br />Inglesa |- valign=top ! [[1757]] | [[2 d'agostu|2]]–[[6 d'agostu]]<br />[[8 d'avientu]] | [[Batalla de Fort William Henry]]<br />[[Batalla de Bloody Creek]] | Francesa<br />Francesa |- valign=top ! [[1758]] | [[8 de xunu]]–[[6 de xunetu]]<br />[[7 de xunetu|7]]–[[8 de xunetu]]<br />[[25 d'agostu]]<br />[[14 de setiembre]]<br />[[12 d'ochobre]] | [[Asediu de Louisbourg]]<br />[[Batalla de Carillon]]<br />[[Batalla de Fort Frontenac]]<br />[[Batalla de Fort Duquesne]]<br />[[Batalla de Fort Ligonier]] | Inglesa decisiva<br />Francesa decisiva<br />Inglesa<br />Francesa<br />Inglesa |- valign=top ! [[1759]] | [[27 de xunu]]<br />[[6 de xunetu|6]]–[[26 de xunetu]]<br />[[31 de xunetu]]<br />[[13 de setiembre]] | [[Batalla de Ticonderoga]]<br />[[Batalla de Fort Niagara]]<br />[[Batalla de Beauport]]<br />[[Batalla de les Llanures de Abraham]] | Inglesa<br />Inglesa<br />Francesa<br />Inglesa decisiva |- valign=top ! [[1760]] | [[28 d'abril]]<br />[[3 de xunetu|3]]–[[8 de xunetu]]<br />[[16 d'agostu|16]]–[[24 d'agostu]] | [[Batalla de Sainte-Foy]]<br />[[Batalla de Restigouche]]<br />[[Batalla de les Mil Islles]] | Francesa, pero inútil<ref>El Caballeru de Lévis consiguió vencer na batalla, venciendo a les tropes ingleses, pero foi-y imposible tomar la ciudá por falta de refuerzos.</ref><br />Inglesa<br />Inglesa |- valign=top ! [[1761]] | [[15 d'agostu]] | '''España entra na guerra'''<ref>De resultes del [[Tratáu de Fontainebleau (1762)|tratáu de Fontainebleau]], España adquier la [[Luisiana (Nueva Francia)|Luisiana]] francesa en cuenta de sofitu militar.</ref> | |- valign=top ! [[1762]] | [[6 de xunu]]<br />[[15 de setiembre]] | [[Toma de L'Habana]]<br />[[Batalla de Signal Hill]] | Inglesa<br />Inglesa |- valign=top ! [[1763]] | [[10 de febreru]] | '''[[Tratáu de París (1763)|Tratáu de París]]''' | |} == Bibliografía == * Josep Fontans, ''Historia Universal Planeta'', Tomu 9. (ISBN 84-320-9520-6) * (en) David G. Chandler, Atlas of Military Strategy - The Art, Theory and Practice of War 1618-1878, Arms and Armour, 1996 (ISBN 1-85409-493-9) * (en) Daniel Marston, The Seven years' war, Osprey Publishing, 2001 (ISBN 1-84176-191-5) * (fr) André de Visme, Terre-Neuve 1762 : Dernier combat aux portes de la Nouvelle-France, Montréal, 2005. (ISBN 2-9808847-0-7) * (en) Fowler, William H. Empires at War: The Seven Years' War and the Struggle for North America. Vancouver: Douglas & McIntyre, 2005. ISBN 1-55365-096-4. * (en) Marston, Daniel. The Seven Years' War. Essential Histories. Oxford, UK: Osprey, 2001. ISBN 1-84176-191-5. * (en) A Few Acres of Snow: The Saga of the French and Indian Wars by Robert Leckie; Wiley & Son; ISBN 0-471-39020-8 * (en) Chartrand, René, ''Ticonderoga 1758: Montcalm's Victory Against All Odds'', Osprey Publishing, Oxford and New York, 2000, ISBN 1-84176-093-5 == Notes == {{llistaref|grupu=nota}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.thewarthatmadeamerica.org The War That made America] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171117140428/http://www.thewarthatmadeamerica.org/ |date=2017-11-17 }} {{en}} * [http://www.militaryheritage.com/7yrswar.htm The French and Indian War Website] {{en}} * [http://www.u-s-history.com/pages/h608.html Fonderada de la Guerra francu-india] {{en}} * [http://www.wdl.org/es/item/9580/ La batalla del Monongahela] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180713073750/https://www.wdl.org/es/item/9580/ |date=2018-07-13 }} {{es}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra francu-india|*]] f3ojdpf538ldmbk8emva1yat1tiwuuf Guerra de Socesión Española 0 97490 4501370 4483398 2026-06-23T05:25:51Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 4 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501370 wikitext text/x-wiki {{Correxir}} {{Ficha de conflictu militar |nome = Guerra de Socesión española |parte_de = |fecha = [[1701]]-[[1713]]/[[1715]] |imaxe = Villars a Denain1.jpg |descripción_imaxe = El [[mariscal]] [[Claude Louis Hector de Villars|Villars]] liderando la carga francesa mientres la [[batalla de Denain]]. Oleu de [[Jean Alaux]], 1839; [[Palaciu de Versalles]]. |llugar = [[Europa occidental]], [[Norte d'África]] y [[Guerra de la Reina Ana|América]]<ref>{{Cita|Podemos calificala de guerra mundial... Foi una «''guerra tan universal cual nun se vio nunca''», en pallabres del [[Almirante de Castiella]]|{{Harvtxt|Albareda Salvadó|2010|p=19}}}}</ref> |coordenaes = |casus =<li> * Xubida al tronu [[Monarquía Hispánica|español]] de [[Felipe V d'España|Felipe de Borbón]] calteniendo derechu al [[Francia na Edá Moderna|francés]]. * Interés [[Reinu de Gran Bretaña|anglu]]-[[Archiducáu d'Austria|austru]]-[[República de les Provincies Xuníes|neerlandés]] ([[Tratáu de L'Haya (1701)|Tratáu de L'Haya]]) de partise los territorios españoles y ganar a [[Lluis XIV de Francia]]. * Derechos socesorios del [[Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Archiduque Carlos]]. |descripción = |resultáu = [[Tratáu d'Utrecht]], [[Tratáu de Rastatt]] y [[Tratáu de Baden (1714)|Tratáu de Baden]] |consecuencies =<li> * [[Felipe V d'España|Felipe V]] ye reconocíu como [[Reis d'España|rei d'España]], ensin derechu al tronu francés. * [[Reinu de Gran Bretaña|Gran Bretaña]] convertir na [[Potencia (rellaciones internacionales)|potencia hexemónica]] d'[[Europa]] en desterciu de Francia y España y adquier el [[derechu d'asientu]]. * Empiezu de la decadencia de la [[Antiguu Réxime en Francia|monarquía francesa]]. |territoriu =<li> * España dexa [[Menorca]] y [[Xibraltar]] a Gran Bretaña, [[Reinu de Sicilia|Sicilia]] a [[Ducáu de Saboya|Saboya]] y los [[Países Baxos Españoles]], [[Reinu de Nápoles|Nápoles]], [[Ducáu de Milán|Milán]] y [[Cerdeña]] a [[Archiducáu d'Austria|Austria]]. * Francia dexa zones de [[Nueva Francia|Canadá]] a Gran Bretaña y consigue [[Landau in der Pfalz]] y [[Barcelonette]]. |combatientes1 = '''[[Borbónicu (Guerra de Socesión española)|Borbónicos]]''' * {{bandera|España|1701}} [[Reformismu borbónicu|España fiel a Felipe V]] * {{bandera|Francia|Lluis XIV}} [[Francia na Edá Moderna|Reinu de Francia]] * {{bandera imaxe|Flag of Bavaria (lozengy).svg}} [[Ducáu de Baviera|Baviera]] <small>(hasta 1704)</small> * {{bandera imaxe|Black_St_George's_Cross.svg}} [[Eleutoráu de Colonia|Colonia]] * {{bandera imaxe|Flag of the Duchy of Mantua (1575–1707).svg}} [[Ducáu de Mantua|Mantua]] * {{bandera imaxe|Savoie flag.svg}} [[Ducáu de Saboya|Saboya]] <small>(hasta 1703)</small> |combatientes2 = '''[[Austracistas]]''' * {{bandera|España|1506}} [[Casa d'Austria|España fiel al Archiduque]] * {{bandera imaxe|Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg}} [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]] *: {{bandera imaxe|Flag of Austria.svg}} [[Archiducáu d'Austria|Austria]] *: {{bandera imaxe|Flag of the Kingdom of Prussia (1701-1750).svg}} [[Reinu de Prusia|Prusia]] *: {{bandera imaxe|Flag of Hanover (1692).svg}} [[Eleutoráu de Brunswick-Luneburgu|Hannover]] * {{bandera imaxe|Statenvlag.svg}} [[Provincies Xuníes de los Países Baxos|Provincies Xuníes]] * {{bandera imaxe|Flag of England.svg}} [[Reinu d'Inglaterra|Inglaterra]] <small>(hasta 1707)</small> * {{bandera imaxe|Flag of Scotland.svg}} [[Reinu d'Escocia|Escocia]] <small>(hasta 1707)</small> * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[Reinu de Gran Bretaña|Gran Bretaña]] <small>(dende 1707)</small> * {{bandera|Portugal|1707}} [[Reinu de Portugal|Portugal]] <small>(dende 1703)</small> * {{bandera imaxe|Savoie flag.svg}} [[Ducáu de Saboya|Saboya]] <small>(dende 1703)</small> |combatientes3 = |comandante1 =<li> * {{bandera|España|1701}} [[Felipe V d'España]] * {{bandera|España|1701}} [[Francisco del Castillo y Fajardo|Marqués de Villadarias]] * {{bandera|España|1701}} [[James Fitz-James, I duque de Berwick|Duque de Berwick]] * {{bandera|España|1701}} [[Luis Antonio de Belluga y Moncada|Cardenal Belluga]] * {{bandera|España|1701}} [[Alexandre Maître|Marqués de Bay]] * {{bandera|Francia|Lluis XIV}} [[Lluis XIV de Francia|Lluis XIV]] * {{bandera|Francia|Lluis XIV}} [[Luis José de Vendôme|Duque de Vendôme]] * {{bandera|Francia|Lluis XIV}} [[Claude Louis Hector de Villars|Duque de Villars]] * {{bandera|Francia|Lluis XIV}} [[René de Froulay de Tessé|Conde de Tessé]] * {{bandera|Francia|Lluis XIV}} [[François de Neufville de Villeroy|Duque de Villeroy]] * {{bandera|Francia|Lluis XIV}} [[Louis François de Boufflers|Duque de Boufflers]] * [[Ficheru:Flag of Bavaria (lozengy).svg|20px|border|link=]]{{bandera|España|1701}} [[Maximiliano II Manuel de Baviera|Maximiliano II]] * [[Ficheru:Flag of the Duchy of Mantua (1575–1707).svg|20px|border|link=]] [[Carlos III de Gonzaga-Nevers|Duque de Mantua]] |comandante2 =<li> * {{bandera|España|1506}} [[Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Archiduque Carlos]] * {{bandera|España|1506}} [[Rafael Casanova]] * {{bandera|España|1506}} [[Juan Bautista Basset y Ramos|Basset y Ramos]] * [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg|border|20px|link=]] [[Leopoldu I d'Habsburgu|Leopoldu I]] * [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg|border|20px|link=]] [[Xosé I d'Habsburgu|Xosé I]] * [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg|border|20px|link=]] [[Luis Guillermo de Baden|Margrave de Baden-Baden]] * [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg|border|20px|link=]] [[Príncipe de Hesse-Darmstadt]] * [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg|border|20px|link=]] [[Guido von Starhemberg|Conde de Starhember]] * [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg|border|20px|link=]] [[Eugenio de Saboya|Príncipe de Saboya]] * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[Ana de Gran Bretaña|Ana I]] * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[John Churchill, I duque de Marlborough|Duque de Marlborough]] * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[George Rooke]] * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[Henri de Massue, I conde de Galway|Marqués de Ruvigny]] * [[Ficheru:Statenvlag.svg|20px|border|link=]] [[Anthonie Heinsius]] * [[Ficheru:Statenvlag.svg|20px|border|link=]] [[Enrique de Nassau|Señor de Overkirk]] * [[Ficheru:Statenvlag.svg|20px|border|link=]] [[Arnold van Keppel|Conde de Albemarle]] * {{bandera|Portugal|1707}} [[António Luís de Sousa, Marqués de Mines Marqués de Mines]] * [[Ficheru:Savoie flag.svg|20px|border|link=]] [[Víctor Amadeo II de Saboya|Víctor Amadeo II]] |comandante3 = |soldaos1 =<li> * {{bandera|España|1701}} 30&nbsp;000<ref name= dere >{{Cita web |url=http://remilitari.com/guias/victimario7.htm |títulu= Victimario Históricu Militar. Capítulu VII. De les 16 mayores Guerres y Xenocidios del sieglu XVIII de 80.000 a 10.000.000 muertos |obra=De re Militari}}</ref> * {{bandera|Francia|Lluis XIV}} 350&nbsp;000<ref name= dere /> * [[Ficheru:Flag of Bavaria (lozengy).svg|20px|border|link=]] 32&nbsp;000<ref name= dere /> * <small>(Soldaos movilizaos al tiempu. Nun s'inclúin tolos batallosos)</small> |soldaos2 =<li> * [[Ficheru:Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg|20px|border|link=]] 100&nbsp;000<ref name= dere /> * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} 75&nbsp;000<ref name= dere /> * [[Ficheru:Prinsenvlag.svg|20px|border|link=]] 130&nbsp;000<ref name= dere /> * <small>(Soldaos movilizaos al tiempu. Nun s'inclúin tolos batallosos)</small> |soldaos3 = |baxes1 = |baxes2 = |baxes3 = |baxes4 = |notes = Probablemente ente 400&nbsp;000 y 700&nbsp;000 muertos (100&nbsp;000 a 200&nbsp;000 civiles), namái 228&nbsp;000 a 274&nbsp;000 cayíos en combate, la mayoría por enfermedaes y firíes.<ref name= dere /><ref>{{Cita web |url= http://users.erols.com/mwhite28/wars18c.htm#SpSucc |títulu= Statistics of Wars, Oppressions and Atrocities of the Eighteenth Century |fechaaccesu=29 de payares de 2009 |idioma=inglés }}</ref> Otres fontes alcen la cifra a 1&nbsp;251&nbsp;000 muertos, cerca de mediu millón en Francia, munchos d'ellos por enfermedá.<ref>{{Cita|Foi la guerra más mortífera que tuvo llugar ente la [[guerra de los Trenta Años]] y les [[guerres napoleóniques]]. Basta recordar un datu significativu: nel momentu de mayor intensidá, en 1710, lluchaben cerca de 1&nbsp;300&nbsp;000 soldaos. Y Francia, la potencia más implicada, llegó a movilizar unos 900&nbsp;000 homes (sumando tropes reglaes y milicies) ente 1701 y 1713|{{Harvtxt|Albareda Salvadó|2010|p=17}}}}</ref> }} La '''Guerra de Socesión española''' foi un [[guerra|conflictu]] internacional que duró dende [[1701]] hasta la firma del [[tratáu d'Utrecht]] en [[1713]], que tuvo como causa fundamental la muerte ensin descendencia de [[Carlos II d'España]], postreru representante de la [[Casa d'Habsburgu]], y que dexó como principal consecuencia la instauración de la [[Casa de Borbón]] nel tronu d'[[España]].<ref group='nota'>{{Cita|La [[Gran Alianza]] xustificó la so intervención alegando la defensa de les "llibertaes" d'Europa -la resolución de la [[Cámara de los Comunes]] qu'aprobó la participación d'Inglaterra na guerra dicía qu'esta s'entamaba pa «''caltener les llibertaes d'Europa, la prosperidá y la paz d'Inglaterra, y p'amenorgar el exorbitante poder de Francia''». Per otru llau, la guerra de socesión española "activó" otros conflictos internacionales, como la [[Gran Guerra del Norte]], según los [[llevantamientos jacobitas]] y la [[guerra d'independencia húngara de 1703-1711]] –que fueron sofitaos por Lluis XIV–, y la [[Guerra de los Camisards]] —sofitaos per Inglaterra—|{{Harvtxt|Albareda Salvadó|2010|p=19-20}}}}</ref> Nel interior del país, la Guerra de Socesión evolucionó hasta convertise nuna [[guerra civil]] ente [[Borbónicu (Guerra de Socesión española)|borbónicos]], que'l so principal sofitu atópase na [[Corona de Castiella]], y [[austracistas]], mayoritarios na [[Corona d'Aragón]], que los sos últimos rescoldos nun s'escastaron hasta [[1714]] cola capitulación de [[Barcelona]] y [[1715]] cola capitulación de [[Mallorca]] ante les fuercies del rei [[Felipe V d'España]]. Pa la [[Monarquía Hispánica]], les principales consecuencies de la guerra fueron la perda de les sos posesiones europees y la [[Decretos de Nueva Planta|desapaición]] de la [[Corona d'Aragón]], lo que punxo fin al modelu «federal» de monarquía,<ref>{{cita llibru |títulu=L'imperiu subleváu: monarquía y naciones n'España y Hispanoamérica |url=https://books.google.es/books?id=bEVqbOJeMn8C&printsec=frontcover&dq=L'imperiu subleváu:+monarqu%C3%ADa+y+naciones+en+Espa%C3%B1a+y+Hispanoam%C3%A9rica&hl=es&sa=X&ei=AWUDU-uIOMnR7AaO1YCwBg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=El%20imperiu%20subleváu%3A%20monarqu%C3%ADa%20y%20naciones%20en%20Espa%C3%B1a%20y%20Hispanoam%C3%A9rica&f=false|añu=2004 |editor= Víctor Mínguez |editor2=Manuel Chust |editorial=Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques |ubicación= Madrid |isbn=84-00-08247-8 |serie= Biblioteca d'historia d'América, non. 29. |páxina=127}}</ref> o «[[monarquía compuesta]]»,{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|pp=30-45}} de los [[Casa d'Austria n'España|Habsburgu españoles]].<ref group='nota'>{{Cita|Una de les novedaes d'esta guerra foi la incidencia que tuvo nella la [[opinión pública]], pos dambos bandos llibraron una guerra de [[propaganda]] —una guerra de folletos»— en favor de les sos respeutives causes na qu'intervinieron escritores y filósofos tan destacaos como los británicos [[Daniel Defoe]] y [[Jonathan Swift]], l'alemán [[Leibniz]] y un jovencísimo [[Voltaire]]. N'España, amás de les publicaciones oficiales —la ''[[Gaceta de Madrid]]'' en favor de [[Felipe V d'España|Felipe V]] y la ''[[Gazeta de Barcelona]]'' en favor de [[Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Carlos III]]— circularon un ensame d'impresos borbónicos y austracistas.|{{Harvtxt|Albareda Salvadó|2010|pp=22-27}}}}.</ref> == Situación política previa == === Los trataos de partición de los territorios de la monarquía católica» de Carlos II === L'últimu rei d'España de la [[casa d'Habsburgu]], [[Carlos II d'España|Carlos II]] ''l'Abruxáu'', por cuenta del so [[enfermedá]], nun pudo dexar descendencia. Mientres los años previos a la so muerte –en payares de 1700– la cuestión socesoria convertir n'asuntu internacional y fixo evidente qu'España constituyía un botín tentador pa les distintes potencies europees. Tanto'l [[Monarca|rei]] [[Lluis XIV]], de la [[Casa de Borbón]], como l'[[emperador]] [[Leopoldu I d'Habsburgu|Leopoldu I]] del [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]], de la [[Casa d'Habsburgu]], alegaben derechos a la socesión española por cuenta de que dambos taben casaos con [[Infante d'España|infantes]] españoles fíes del rei [[Felipe IV d'España|Felipe IV]], padre de Carlos II, y, amás, les madres de dambos yeren fíes del rei [[Felipe III d'España|Felipe III]], güelu de Carlos II. Tanto la madre como la esposa de Lluis XIV, [[Ana d'Austria y Austria-Estiria|Ana d'Austria]] y [[María Teresa d'Austria]], respeutivamente, nacieren primero que les sos respeutives hermanes, [[María Ana d'Austria y Austria-Estiria|María d'Austria]] y [[Margarita Teresa d'Austria|Margarita d'Austria]], madre y esposa del emperador Leopoldu I. El rei Lluis XIV había estáu casáu con María Teresa d'Austria, hermana mayor de Carlos II, y el [[Lluis de Francia (1661-1711)|Gran Delfín]] de [[Francia]], únicu fíu primoxénitu de dambos que siguía con vida, paecía ser el descendiente del "rei católicu" con más derechos a la corona española. Sicasí, nel so contra xugaba'l fechu de que tantu Ana d'Austria como María Teresa d'Austria arrenunciaren a los sos derechos socesorios a la Corona d'España, por elles y polos sos descendientes,{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=52}} cola firma del [[Tratáu de los Pirineos]]. Amás, como'l Gran Delfín yera herederu tamién al tronu francés, la xunta de dambes corones significara, na práutica, la unión d'España –col so vastu imperiu– y Francia so una mesma direición, nun momentu nel que Francia yera lo suficientemente fuerte como pa poder imponese como potencia hexemónica. Pela so parte l'emperador Leopoldu I había estáu casáu con Margarita d'Austria, hermana de Carlos II, y la fía de dambos, [[María Antonia d'Austria]], foi depositaria de los derechos de socesión de la Monarquía Hispánica ante la posible muerte de Carlos II, pero esta finó en 1692, antes de la muerte de Carlos II. Asina, los fíos del emperador Leopoldu I, primos hermanos de Carlos II, que siguíen vivos ciscaben el so derechu socesoriu, anque estos teníen un parentescu menor que'l Gran Delfín yá que la so madre nun yera española, sinón l'alemana [[Leonor Madalena de Palatináu-Neoburgu|Leonor de Neoburgu]], asina que, como señaló Joaquim Albareda, "en términos llegales la cuestión socesoria yera enrevesada, una y bones dambes families [Borbones y Austrias] podíen reclamar derechos a la corona [española]".{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|pp=52-53}} [[Ficheru:Arbol-genealogico-Felipe5.png|300px|thumb|Llazos familiares de [[José Fernando de Baviera]], [[Felipe d'Anjou]] y l'[[Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Archiduque Carlos]] cola [[Casa d'Austria n'España]].]] Per otru llau, les otres dos grandes potencies europees, [[Inglaterra]] y los [[Países Baxos]], víen con esmolición la posibilidá de la unión de les Corones francesa y española pola mor del peligru que pa los sos intereses supondría la emerxencia d'una potencia de tal orde. Tamién ufiertaben problemes los fíos de Leopoldu I, yá que la eleición de dalgún de los dos comos herederu supondría la resurrección d'un imperiu asemeyáu al de [[Carlos I d'España]] del [[sieglu XVI]] (desfechu pola división del so heriedu ente'l so fíu [[Felipe II d'España]] y el so hermanu [[Fernandu I del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Fernandu I d'Habsburgu]]). Una medrana compartida por Lluis XIV que nun quería que volviera repitise la situación de los tiempos de [[Carlos I d'España]], na que la exa España-Austria aislló fatalmente a Francia. Anque tantu Lluis XIV como Leopoldu I taben dispuestos a tresferir les sos pretensiones al tronu a miembros más nuevos de la so familia –Luis al fíu más nuevu del Delfín, [[Felipe d'Anjou]], y Leopoldu al so fíu menor, l'[[Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Archiduque Carlos]]–, tanto Inglaterra como los Países Baxos sofitaron una tercer opción, que tamién yera bien vista pola corte española, la de la eleición del fíu del [[Eleutor de Baviera]], [[José Fernando de Baviera]], únicu fíu de María Antonia d'Austria, nietu de Leopoldu I, bisnietu de Felipe IV y sobrín nietu del rei Carlos II. El candidatu bávaru paecía la opción menos amenazante pa les potencies europees, asina que'l rei Carlos II nomó a José Fernando de Baviera como'l so socesor y herederu de tolos reinos, estaos y señoríos de la Monarquía Hispánica. Pa evitar la formación d'un bloque hispanu-alemán qu'afogara a Francia, Lluis XIV auspició el [[Primer Tratáu de Partición]], robláu en [[L'Haya]] en [[1698]], de llombu d'España. Según esti tratáu, a José Fernando de Baviera axudicábense-y los reinos peninsulares (quitando [[Guipúzcoa]]), [[Cerdeña]], los [[Países Baxos]] españoles y les colonies americanes, quedando'l [[Milanesado]] pal Archiduque Carlos y [[Nápoles]], [[Sicilia]], los [[presidios de Toscana]] y [[Finale]] y [[Guipúzcoa]] pal Delfín de Francia, como compensación pol so arrenunciu a la corona hispánica. === El testamentu de Carlos II === [[Ficheru:Favanne-españa ofrece la corona-versalles.jpg|thumb|[[Henri Antoine de Favanne]]: ''España ufierta la corona a Felipe d'Anjou en presencia del cardenal Portocarrero'', 1704, [[Versalles]], [[Palaciu de Versalles|châteaux de Versailles et de Trianon]].]] Na última década del sieglu XVII estender na corte de Madrid una opinión favorable a que se convocaren les [[Cortes de Castiella]] por que resolvieren la cuestión socesoria si'l rei Carlos II como yera previsible morría ensin descendencia. Esta opción yera sofitada pola reina [[Mariana de Neoburgu]], l'embaxador del [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Imperiu]] [[Aloisio de Harrac]], por dellos miembros del Conseyu d'Estáu y del [[Conseyu de Castiella]] que yá en 1694 defendieron «''la xunta de Cortes como únicu remediu de salvar la Monarquía''». Sicasí, frente a esta opción "constitucionalista" impúnxose la posición [[absolutista]] que defendía que yera'l rei quien nel so testamentu tenía de resolver la cuestión.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|pp=48-49}} [[Ficheru:Karl II. (1661 - 1700), König von Spanien.jpg|thumb|left|[[Carlos II d'España]], últimu rei español de la [[dinastía Habsburgu]], por W. Humer.]] Cuando en 1696 Carlos II testó a favor de José Fernando de Baviera y, sobremanera, cuando en 1698 conocer en Madrid la firma del [[Primer Tratáu de Partición]], que dexaba al [[Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|archiduque Carlos]] namái col [[Milanesado]], formar na corte un "partíu alemán" (o [[austracista]]) pa primir al rei por que camudara el so testamentu en favor del segundu fíu del emperador. Esi "partíu alemán" taba encabezáu por [[Juan Tomás Enríquez de Cabrera]], [[almirante de Castiella]] y pol [[Manuel Joaquín Álvarez de Toledo|conde de Oropesa]], presidente del [[Conseyu de Castiella]] y primer ministru [[de facto]], y el [[conde d'Aguilar]], y cuntaba col sofitu de la reina y del embaxador del Imperiu. Frente a él alzaba'l "partíu bávaru", encabezáu pol cardenal [[Luis Fernández Portocarrero]], y l'embaxador de Lluis XIV, el [[marqués de Harcourt]], que siguía primiendo pa defender los derechos de Felipe d'Anjou.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=54-55}} [[Ficheru:Retrato del Cardenal Luis Manuel Fernández de Portocarrero.jpg|thumb|Retrato del [[Cardenal Portocarrero]] por [[Juan Carreño de Miranda]]]] La cuestión socesoria convertir nuna grave crisis política a partir de febreru de 1699 cuando se produció la muerte prematura del candidatu escoyíu por Carlos II, [[José Fernando de Baviera]] –de seis años d'edá–, lo que llevó al [[Segundu Tratáu de Partición]], tamién de llombu d'España. So tal alcuerdu l'archiduque Carlos yera reconocíu como herederu, pero dexando tolos territorios italianos d'España, amás de Guipúzcoa, a Francia. Magar Francia, los Países Baxos ya Inglaterra taben satisfeches col alcuerdu, Austria nun lo taba y reclamaba la totalidá del heriedu español. Tampoco foi aceptáu pola corte española, encabezada pol [[cardenal Portocarrero]], porque amás d'imponer un herederu suponía la desmembración de los territorios de la Monarquía.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|pp=47-48}} El "partíu bávaru" del cardenal Portocarrero, al habese quedáu ensin candidatu, acabó inclinándose por Felipe d'Anjou. Nació asina'l "partíu francés" qu'acabaría ganándo-y la partida al "partíu alemán", gracies ente otres razones a la eficaz xestión del embaxador Harcourt –que nun escluyó'l sobornu ente la [[Grandor d'España]]–<ref>{{Cita|Tratábase, en bona midida, de calar un discursu que punxera l'acentu na [[decadencia española|decadencia d'España]], frutu de la política de los [[Casa d'Austria n'España|Austrias n'España]], alimentando la germanofobia, y responsabilizándolos de los males de la [[monarquía católica]]. Esto ye, l'ambición de dicha dinastía arruinara l'antigua alianza ente España y Francia, poniendo en peligru la paz europea, la prosperidá de dambes monarquíes y la relixón. [...] La diplomacia y la propaganda oficial francesa construyeron la imaxe d'un príncipe ideal, capaz d'asumir les obligaciones que los Habsburgu desdexaren.|{{Harvtxt|Albareda Salvadó|2010|pp=49-50}}}}</ref> "frente al ineficaz embaxador austriacu Aloisio de Harrach, que les sos rellaciones cola reina, por si fora poco, nunca fueron bones".{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=54-55}}{{refn|group='nota'|Nel so trunfu tuvo un papel importante'l llamáu "motín de Oropesa" socatráu pol "partíu francés" aprovechando'l malestar popular pola carestía y la fame. Mientres el motín fueron asaltaes les cases del conde de Oropesa y del almirante de Castiella, y pocu dempués Oropesa foi destituyíu y desterráu al igual que l'Almirante de Castiella —esti postreru escribiría al [[duque de Medinaceli]], quexándose de la "ruina" de la causa del archiduque, y acabando la carta con un «vencer o morrer»—{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=55-56}}}} "Mientres Carlos II yera sometíu a [[esconxuru|esconxuros]] pa llibrase de supuestos [[conxuru|conxuros]]".{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=56}}{{refn|group='nota'|"Dicíase que Carlos II yera víctima d'unos conxuros y que a ellos se debía los fechu que nun podía tener socesión. El mesmu monarca acabar de convencer d'ello y, en 1698, pidió a la [[Inquisición española|Inquisición]] que pescudara l'asuntu. El Conseyu de la Inquisición nun fixo casu, pero l'Inquisidor xeneral, [[Juan Tomás de Rocabertí|Rocaberti]], y el confesor del rei, [[Froilán Díaz]], tomaron la cosa bien en serio y punxéronse a cazar los conxuros. Había entós n'España un flaire asturianu, [[Antonio Álvarez Argüelles]], que tenía gran fama de exorcista y pretendía falar a los demonios. [...] Los demonios con quien paroló Argüelles confirmaron lo de los conxuros, pero achacar al partíu austriacu; polo visto yeren demonios franceses o francesaos. Los alemanes esmoliéronse y unviaron a España a un capuchín, frai [[Mauro de Tenda]], pa exorcizar al rei. Esta vegada paecía que los demonios inclinábense más bien pol partíu del archiduque. Muertu Rocaberti, el nuevu Inquisidor acabó con aquella farsa encarcelando a Frai Mauro y desterrando de la corte al confesor Froilán Díaz. ¿Hasta que puntu influyeron los conxuros na solución final del pleitu socesoriu? Lo más probable ye que se tratara d'un meru episodiu –con calter de farsa– de la llucha ente los dos partíos, el francés y el austriacu".{{Harvnp|Pérez|1980|p=249}}}} El [[Fadrique de Toledo Osorio (1635-1705)|marqués de Villafranca]], unu de los miembros más destacaos del grupu de Portocarrero, xustificó asina la decisión a favor del candidatu francés:{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=57}} {{cita|Mirando a la mantención entera d'esta Monarquía hai pocu que duldar, o nada, en que namái entrando nella unu de los fíos del [[Delfín de Francia|Delfín]], segundu o terceru, puede caltenese}} Con éses Carlos II, persuadíu tamién, pola presión de Harcourt, de que la "opción francesa" yera la meyor p'asegurar la integridá de la monarquía católica» y del [[Imperiu español|Imperiu]] –y ello a pesar de les cuatro guerres que se caltuvieren contra Lluis XIV a lo llargo del so reináu: [[Guerra de Devolución]] ente 1667 y 1668; [[Guerra d'Holanda]] ente 1673 y 1678; [[Guerra de 1683-1685]]; y [[Guerra de los Nueve Años]] ente 1688 y 1697– testó'l 2 d'ochobre de 1700, un mes antes de la so muerte, a favor de Felipe d'Anjou, fíu segundu del [[Delfín de Francia]] y nietu de [[Lluis XIV]], a quien nomó «''socesor... de tolos mios Reinos y dominios, ensin esceición de nenguna parte d'ellos''» –colo qu'invalidaba los dos trataos de partición–.<ref>[https://books.google.es/books?output=html&id=ia4LAAAAYAAJ&jtp=401 Testamentu de Carlos II].</ref> Nel testamentu Carlos II establecía dos normes de gran importancia y que'l futuru Felipe V nun cumpliría. La primera yera l'encargu espreso a los sos socesores de que caltuvieren «los mesmos tribunales y formes de gobiernu» de la so Monarquía y de que «bien especialmente guarden les lleis y fueros de los mios reinos, en que tol so gobiernu alministrar por naturales d'ellos, ensin espachar nesto por nenguna causa; pos amás del derechu que para esto tienen los mesmos reinos, topáronse sumos inconvenientes no contrario». Asina dicía que la posesión» de «los mios Reinos y señoríos» por Felipe d'Anjou y la reconocencia polos mios súbditos y vasallos...»'[como] «el so rei y señor natural» tenía de dir precedida pol xuramentu que tien de faer de reparar les lleis, fueros y costumes de dichos los mios Reinos y señoríos», amás de que nel restu del testamentu incluyíense nueve referencies direutes más al respetu de les lleis, fueros, constituciones y costumes». Según Joaquim Albareda, tou esto manifiesta la voluntá de Carlos II de «asegurar el caltenimientu de la [[Monarquía Hispánica|vieya planta política de la monarquía]] frente a previsibles mutaciones que pudieren soceder, de la mano de Felipe V». La segunda norma yera que Felipe tenía d'arrenunciar a la socesión de Francia, por que se caltenga siempres desunida esta monarquía de la corona de Francia».{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=51-52}} A última hora, la eleición de Felipe d'Anjou deber a que'l gobiernu español tenía como prioridá principal el caltenimientu de la unidá de los territorios del [[Imperiu español]], y Lluis XIV de Francia yera nesi momentu'l monarca con mayor poder d'Europa y, por ello, práuticamente l'únicu capaz de poder llevar a cabu dicha xera. === L'aceptación del testamentu por Lluis XIV y la rotura del Segundu Tratáu de Partición. === [[Ficheru:Philippe de France proclamé roi d'Espagne.jpg|thumb|300px|Proclamación de Felipe V como ''[[Reis d'España|Rei d'España]]'' nel [[Palaciu de Versalles]] ([[Francia]]) el [[16 de payares]] de [[1700]]. Pintura de [[François Gérard]].]] El 1 de payares de 1700 producióse la muerte de Carlos II –trés díes antes nomara una Xunta de Gobiernu al mandu de la cual asitiara al [[cardenal Portocarrero]]–. El 9 de payares confirmar en Versalles que Carlos II nomara como'l so socesor al segundu fíu del [[Delfín de Francia]], Felipe d'Anjou, lo qu'abrió un bancia ente los conseyeros de Lluis XIV una y bones l'aceptación del testamentu supondría la rotura del [[Segundu Tratáu de Partición]] suscritu en marzu col [[reinu d'Inglaterra]] y coles [[Provincies Xuníes de los Países Baxos|Provincies Xuníes]]. L'embaxador francés en Londres rellató la duldes de Lluis XIV: «''sentíase contentu pola xunta de los dos monarquíes, pero prevía qu'ello podía conducir a una guerra que se propunxera evitar''».{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=50-51, 60}} Lluis XIV finalmente sofitó'l testamentu. El [[12 de payares]] de [[1700]], fixo pública l'aceptación del heriedu nuna carta destinada a la reina viuda d'España na que dicía: {{cita|El nuesu pensamientu va aplicase acaldía a restablecer, por una paz inviolable, la monarquía d'España al más altu grau de gloria qu'algamara enxamás. Aceptamos en favor del nuesu nietu'l duque d'Anjou el testamentu del difuntu rei católicu.}} [[Ficheru: Louis XIV of France.jpg|thumb|left| Retrato oficial de [[Lluis XIV]] por [[Hyacinthe Rigaud]], 1701, [[Muséu del Louvre]].]] El 16 de payares,{{Harvnp|Fayard|1980|p=427}} el rei de Francia, ante una asamblea compuesta pola familia real, altos funcionarios del reinu y los embaxadores estranxeros, presentó al duque d'Anjou con estes pallabres: {{cita|Señores, equí tenéis al rei d'España.}} Pero de siguío dirixó-y al so nietu una frase qu'esmolió al restu de potencies europees, que la so respuesta non facer esperar:{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=64-65}} {{cita|Sé bon español, ési ye'l to primer deber, pero alcuérdate de que nacisti francés, y caltén la unión ente les dos naciones; tal ye'l camín de faeles felices y caltener la paz d'Europa.}} Tampoco pasó desapercibida la frase a la Xunta de Gobiernu del cardenal Portocarrero –yá que frayaba'l testamentu del rei Carlos II, que prohibía espresamente la unión de los dos corones– sobremanera cuando l'embaxador español na corte de Versalles comunicó-y al cardenal lo que-y dixera Lluis XIV mientres la entrevista que caltuvieron el mesmu día de la presentación de Felipe V:{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=65}} {{cita|Yá nun hai Pirineos; dos naciones, que de tanto tiempu a esta parte apostaron la preferencia, nun van faer d'equí p'arriba más d'un solu pueblu.}} Estes medranes confirmar al mes siguiente cuando Lluis XIV fixo una declaración formal de caltener el derechu de socesión de Felipe V al tronu de Francia –llegalizada en virtú de cartes daes pol [[Parllamentu de París]] del 1 de febreru de 1701–,<ref>[https://www.google.es/books?output=html&id=hala597fVyHkgC&jtp=106 Carta patente de Lluis XIV reconociendo'l derechu de Felipe a la corona de Francia].</ref> lo qu'abría "la puerta a una eventual unión d'España y Francia, violábase'l testamentu de Carlos II y amenaciábase l'equilibriu européu".{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=65}} Coles mesmes Lluis XIV ordenó que tropes franceses ocuparen en nome de Felipe V les places fuertes de la «[[Barrière]]» de los [[Países Baxos españoles]], debíu "al poco entusiasmu de los Estaos Xenerales de los Países Baxos españoles por xurar al duque d'Anjou como rei d'España", lo que per otru llau provocó "una verdadera llerza na [[Bolsa de Londres]]"{{Harvnp|Fayard|1980|p=427-428}} yá que podía ser l'entamu d'una guerra yá que la ocupación d'eses places fuertes violaba'l [[Tratáu de Rijswijk]] de 1697. Amás los unviaos de Lluis XIV empezaron a faer cambeos institucionales nos Países Baxos del Sur y a amontar los impuestos.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=65}} == Felipe V ocupa'l tronu == [[Ficheru:Hyacinthe Rigaud - Philippe V, roi d'Espagne (1683-1746) - Google Art Project.jpg|thumb|[[Felipe V d'España|Felipe de Borbón, duque d'Anjou]] por [[Hyacinthe Rigaud]], 1701; [[Palaciu de Versalles]].]] Felipe d'Anjou entró n'España por [[Bera]] ([[Navarra]]), llegando a [[Madrid]] el [[17 de febreru]] de [[1701]]. El pueblu madrilanu, enfastiáu de la llongura y agónicu reináu de Carlos II, recibir con una allegría delirante y con esperances de renovación. Llueu'l nuevu rei [[Felipe V d'España]], sería conocíu, non ensin cierta ironía, col nomatu de ''l'Animosu''.<ref group='nota'>Según la historiadora Janine Fayard el nomatu tien una cierta carga d'ironía porque a Felipe V aburríen-y los asuntos de gobiernu y nun sabía prestase y mientres tola so vida –sobremanera a la fin– tuvo «presu d'una fonda murria patolóxica». «Namái la guerra sacar por curtios momentos del so apatía conxénita, lo que-y valió'l nomatu de «animosu». Tola so vida tuvo apoderáu polos sos familiares. Llueu apaecieron caricatures alusives. Una d'elles amosar empuestu pol [[cardenal Portocarrero]] y l'embaxador de Francia, [[marqués de Harcourt]], con esta inscripción: ''Anda, neñu, anda porque'l cardenal mandar".»(Fayard, páx. 428)</ref> Foi unxíu como rei en Toledo pol cardenal Portocarrero y proclamáu como tal poles [[Cortes de Castiella]] axuntaes el 8 de mayu de 1701 nel [[San Jerónimo'l Real Real Monesteriu de San Jerónimo]].{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=77}} El 17 de setiembre Felipe V xuró los fueros del [[reinu d'Aragón]] y depués dirixóse a Barcelona onde convocara les [[Cortes catalanes]]. Ellí'l 4 d'ochobre de 1701 xuró les [[Constituciones catalanes]] y mientres les Cortes tuvieron axuntaes tuvo que permanecer na capital del [[Principáu de Cataluña|Principáu]]. Finalmente a principios de 1702 pudo clausurar [[Cortes de Barcelona (1701)|les Cortes]] dempués de trate obligáu a faer importantes concesiones –como la creación del [[Tribunal de Contrafaiciones]]–, reforzándose asina la concepción [[pactismo|pactista]] de les rellaciones ente'l [[Monarca|soberanu]] y los sos [[vasallu|vasallos]]. Como recordó un memorial presentáu poles instituciones catalanes: «en Cataluña quien fai les lleis ye'l rei cola corte» y «nes Cortes dispónense justísimas lleis coles cualos asegúrase la xusticia de los reis y la obediencia de los vasallos». Les Cortes del reinu d'Aragón, presidíes pola reina yá que Felipe embarcó'l 8 d'abril dende Barcelona escontra'l [[reinu de Nápoles]], nun llegaron a clausurase por causa de la marcha de la reina a Madrid, quedando pendientes de resolvese los pidimientos de los cuatro [[estamentos]] que la componíen. Les Cortes del [[reinu de Valencia]] nunca llegaron a convocase.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010}} Per otru llau, tres la so llegada a Madrid, Felipe V, siguiendo les indicaciones del embaxador francés Marqués de Harcourt, formó un "conseyu de Despachu", máximu órganu de gobiernu de la Monarquía percima de los [[Réxime polisinodial|Conseyos]] establecíos polos [[Casa d'Austria n'España|Austrias]], integráu pol mesmu rei y el cardenal Portocarrero, presidente de la Xunta de Gobiernu nomada por Carlos II; [[Manuel Arias y Porres|Manuel Arias]], presidente del [[Conseyu de Castiella]]; y [[Antonio de Ubilla]], nomáu [[Secretariu del Despachu Secretariu del Despachu Universal]], y al que llueu se xunió l'embaxador francés, por imposición de Lluis XIV, yá que nel intre quedó claro, según la historiadora francesa Janine Fayard, que "Lluis XIV diba actuar como'l verdaderu dueñu d'España". Asina en xunu de 1701 unvió a la corte de Madrid a [[Jean Orry]] por que se ocupara de saniar y aumentar los recursos de la Facienda de la Monarquía, y tamién axustó ensin consulta-y el casoriu de Felipe cola princesa [[Casa de Saboya|saboyana]] [[María Luisa Gabriela de Saboya]] –la boda real celebrar en Barcelona a onde allegara Felipe V a xurar como [[conde de Barcelona]] ante les [[Cortes Catalanes]]–, quien apoderó por completu al rei a pesar de tener apenes catorce años, cuntando col sofitu de la [[princesa de los Ursinos]] de sesenta años nomada [[camarera mayor de palaciu]] por indicación de Lluis XIV. Que Lluis XIV tomó les riendes del gobiernu na Monarquía d'España tamién lo prueben les 400 cartes que lu unvió al so nietu ente 1701 y 1715, "nes que foi pródigu en conseyos políticos, inclusive órdenes" y el destacáu papel que desempeñó na corte de Madrid el so embaxador.{{Harvnp|Fayard|1980|p=428-429}} "Yera, pos, el rei francés... quien controlaba los auténticos resortes del poder. D'esta miente, los respeutivos embaxadores –[[Marqués de Harcourt|Harcourt]], [[:fr:Ferdinand de Marsin|Marcin]], los dos Estrées, [[:fr:César d'Estrées|tíu]] y [[:fr:Jean d'Estrées (ecclésiastique)|sobrín]], y [[:fr:Antoine V de Gramont|Gramont]]– nun actuaron como representantes llegales de Francia nel sentíu estrictu sinón como auténticos ministros".{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=93}} L'interés de Lluis XIV pola «[[Monarquía Hispánica|monarquía católica]]» aniciaba fundamentalmente na so [[Imperiu español|Imperiu de les Indies Occidentales]], como reconoció más palantre nuna carta unviada al so embaxador en Madrid una vegada empecipiada la guerra: «''el principal oxetu de la guerra presente ye'l comerciu d'Indies y de les riqueces que producen''». Esto ye lo qu'esplica que nel intre el "Conseyu de Despachu" tomara una serie de midíes pa favorecer el comerciu francés col Imperiu americanu. Asina, en pocos meses más d'una trentena de barcos realizaben continuos viaxes ente los puertos franceses y los de [[Nueva España]] y [[Perú]] y más palantre "los puertos de l'América española fueron «pacíficamente invadíos» per cientos de navíos franceses faciendo saltar les ferriales disposiciones que tuvieren a valir mientres dos sieglos" y que concedíen el monopoliu del comerciu con América a la [[Casa de Contratación]] de Sevilla. La midida de mayor trescendencia foi la concesión del [[asientu de negros]] –el monopoliu de la [[trata d'esclavos]] con América– a la "Compagnie de Guinée", el 27 d'agostu de 1701 –compañía de la que Lluis XIV y Felipe V teníen el 50% del capital–,<ref group='nota'>Felipe V, amás de les ganancies correspondientes a la so aportación de capital, beneficiar d'un impuestu que gravaba con 33 pesos cada esclavu (Joaquim Albareda, páx. 69).</ref> que tamién recibió'l privilexu d'estrayer oru, plata y otres mercancíes, llibres d'impuestos, de los puertos onde había vendíu esclavos. Dellos historiadores consideren esta decisión como'l detonante de la Guerra de Socesión española y asina lo vieron dellos contemporáneos, especialmente ingleses y holandeses.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=67-70}} === La nacencia de la Gran Alianza antiborbónica === L'apertura del [[Imperiu español]] al comerciu francés yera unu de les grandes medranes pa les dos potencies marítimes de la dómina, Inglaterra y les Provincies Xuníes, qu'abarruntaben del interés de Francia n'apoderase del comerciu español con América, siendo esti unu de los motivos pol cual el 20 de xineru de 1701 roblóse una alianza pa realizar operaciones conxuntes contra Francia y dar el so sofitu a les aspiraciones del segundu fíu del Emperador Leopoldu I al tronu español. Cuando se conocieron les concesiones feches por Felipe V a la "Compagnie de Guinée" na [[trata d'esclavos]] –que coincidió cola reconocencia por Lluis XIV de [[Xacobu III Estuardo]] nes sos aspiraciones al tronu de Londres–, Inglaterra y les Provincies Xuníes, promovieron la formación d'una gran coalición antiborbónica.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=65-66}} Asina'l 7 de setiembre de 1701 roblóse'l [[Tratáu de L'Haya (1701)|Tratáu de L'Haya]] que dio nacencia a la [[Gran Alianza]], formada pol Sacru Imperiu, Inglaterra, les Provincies Xuníes de los Países Baxos, [[Prusia]] y la mayoría de los estaos alemanes,<ref>[https://books.google.es/books?output=html&id=exgR7bpc63QC&jtp=40 Testu del tratáu de L'Haya de 7 de setiembre de 1701] (inglés)</ref> que declaró la guerra a Lluis XIV y a Felipe V en mayu de [[1702]].<ref>[https://books.google.es/books?output=html&id=SPH9eI0Nk84C&jtp=421 Declaración de guerra contra Francia y España] (inglés).</ref> El [[reinu de Portugal]] y el [[Ducáu de Saboya]] xunir a la Gran Alianza en mayu de [[1703]]. La guerra empecipióse de primeres nes fronteres de Francia colos Estaos de la Gran Alianza, y darréu na mesma España, onde se convirtió nuna guerra europea nel interior del país, desaguando nuna auténtica [[guerra civil]], básicamente ente la [[Corona d'Aragón]], partidaria mayoritariamente del Archiduque, que ufiertara garantíes de caltener el sistema [[federalismu|"federal"]] de la [[Monarquía Hispánica]], y la [[Corona de Castiella]], qu'aceptara a [[Felipe V d'España|Felipe V]], que la so mentalidá yera la del estáu [[centralista]] de [[absolutismu|monarquía absoluta]] comparable al modelu de la [[Francia]] de la dómina.<ref>[https://web.archive.org/web/20090419041602/http://www.cepc.es/rap/Publicaciones/Revistas/3/REPNE_026_052.pdf El modelu absolutista español] (en [[PDF]])</ref><ref>[http://iespdemonfrague.juntaextremadura.net/Web%20Institutu%202/Departamento/Ciencies%20Sociales/previos/Materiales/Temes_de_historia/tarreza6historia2testos.pdf Esquema del modelu absolutista enllantáu por Felipe V] ([[PDF]])</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20091029095527/http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/5600.htm Artehistoria Ficha de Felipe V]</ref> Terminada la guerra, los Estaos de la Corona d'Aragón sumieron al ser suprimíes les sos lleis ya instituciones mesmes sustituyíes poles "''lleis de Castiella, tan lloables y plausibles en tol universu''" –como se dicía nel [[Decretos de Nueva Planta|Decretu de Nueva Planta]] de 1707 que punxo fin a los reinos españoles d'[[reinu d'Aragón|Aragón]] y de [[reinu de Valencia|Valencia]]–, y namái les "provincies" vascongadas y el Reinu de Navarra caltuvieron les sos lleis ya instituciones propies al caltenese fieles a la causa borbónica.{{Harvnp|Fayard|1980|p=449-453}} == L'empiezu de la guerra (1701-1705) == === Primeres aiciones béliques === Como'l rei d'España tenía los [[ducáu de Milán]] y xunto con Francia taba aliáu con dellos príncipes italianos, como [[Víctor Amadeo II de Saboya]]<ref>[https://books.google.es/books?output=html&id=SPH9eI0Nk84C&jtp=290 Tratáu d'alianza de 1696 ente Francia y Saboya] (inglés)</ref> y [[Carlos III de Gonzaga-Nevers|Carlos III, duque de Mantua]],<ref>[https://www.google.es/books?output=html&id=hala597fVyHkgC&jtp=11 Tratáu d'alianza de 1701 ente España, Francia y Mantua]</ref> les tropes franceses ocuparon casi tol norte d'Italia hasta'l llagu de [[Garda]]. El príncipe [[Eugenio de Saboya]], al mandu de les tropes del emperador austriacu, dio empiezu a les hostilidaes en 1701, ensin declaración de guerra, batiendo al mariscal francés [[Nicolas Catinat]] na [[batalla de Carpi]], según al so socesor el mariscal [[duque de Villeroy]] na [[batalla de Chiari]], pero nun consiguió tomar [[Milán]] por problemes de suministros. A empiezos de [[1702]] el primer ataque llanzar les tropes austriaques contra la ciudá de [[Cremona]], en [[Lombardía]], faciendo prisioneru a Villeroy ([[batalla de Cremona (1702)|batalla de Cremona]]). El so puestu ocupar el [[duque de Vendôme]], que refugó les tropes invasores del exércitu del príncipe Eugenio de Saboya. Los partidarios del emperador Leopoldu I atacaron primero a los Eleutores de [[Colonia (Alemaña)|Colonia]] y [[Brunswick]], que se punxeren del llau de Lluis XIV de Francia, ocupando dichos principaos. Tamién deseyaben torgar que se xunieren les fuercies franceses coles del Eleutor de Baviera, pa lo cual reclutaron un exércitu al mandu del margrave [[Luis Guillermo de Baden-Baden|Luis Guillermo de Baden]], que tomó posiciones nel [[Rin]] cimeru frente a les fuercies franceses mandaes pol mariscal [[Claude Louis Hector de Villars|Villars]]. El margrave de Baden conquistó'l 9 de setiembre de 1702 [[Petit-Landau|Landau]], en [[Alsacia]], y el 14 d'ochobre de [[1702]] volvieron enfrentase dambos exércitos na [[batalla de Friedlingen]], de la que nengún salió vencedor pero tuvo de resultes que los franceses recularen detrás del Rin y nun pudieren xunise colos bávaros. Más al norte, el mariscal Tallard ocupó de nuevu tol [[ducáu de Lorena]] y la ciudá de [[Tréveris]]. Aguiyáu pol so güelu, en 1702 Felipe V desembarcó cerca de [[Nápoles]] pacificando el [[Reinu de les Dos Sicilies]] nun mes, dempués de lo que reembarcó escontra [[Finale]]. D'ende foi a Milán, siendo recibíu con entusiasmu tamién ellí ya incorporándose a empiezos de xunetu al exércitu del duque de Vendôme cerca del [[ríu Po]]. La primer batalla tuvo llugar en [[Santa Vittoria]] y supunxo la destrucción del exércitu del xeneral [[Visconti]] poles tropes franco-españoles, a la que siguió un sangrientu intentu d'esquite na [[batalla de Luzzara]]. El so comportamientu nestes batalles foi brillosa, rayando lo temerario. Desapaecíu nun nuevu accesu de la so enfermiza murria, se reembarcó y tornó a España, pasando por [[Cataluña]] y [[Aragón]] y faciendo entrada trunfal en [[Madrid]] el [[13 de xineru]] de [[1703]]. Al so regresu esperábenlu les males noticies de que la Dieta imperial declarára-y la guerra a él y al so güelu como usurpadores del tronu español. L'exércitu del [[Ducáu de Borgoña|duque de Borgoña]] tuvo que retirase ante la superioridá del [[John Churchill, I Duque de Marlborough|duque de Marlborough]] (protagonista del cantar infantil ''[[Mambrú se fue a la guerra]]''), perdiéndose [[Raisenwertz]], [[Vainloo]], [[Rulemunda]], [[Senenverth]], [[Maseich]], [[Liexa]] y [[Petit-Landau|Landau]] n'Alsacia. Compensaron un pocu esto los ésitos del Eleutor de Baviera (aliáu de la causa borbónica) tomando [[Ulm]] y Memmingen. === Los aliaos lleven la guerra a la península === [[Ficheru: Batalla de Cádiz 1702.jpg|thumb|Mapa de la [[batalla de Cádiz (1702)]].]] Una de les principales esmoliciones de los [[Gran Alianza|aliaos]] yera consiguir una base naval nel Mediterraneu pa les flotes inglesa y holandesa. La so primer tentativa foi tomar Cádiz n'agostu de 1702, pero fracasó.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=130}} Na [[Batalla de Cádiz (1702)|batalla de Cádiz]] un exércitu aliáu de 14&nbsp;000 homes desembarcó cerca d'esa ciudá nun momentu en que nun había casi tropes n'España. Axuntáronse a toa priesa, recurriéndose inclusive a fondos privaos de la esposa de Felipe V, la reina [[María Luisa Gabriela de Saboya]] (que nel futuru sería conocida afectuosamente polos castellanos como «la Saboyana»), y del cardenal [[Luis Fernández Portocarrero]]. Sorprendentemente esti exércitu aliáu foi refugáu, trunfando la defensa española. Antes de reembarcar el 19 de setiembre, les tropes aliaes dedicar al pillaje y al saquéu d'[[El Puerto de Santa María]] y de [[Rota]], lo que sería utilizáu pola propaganda borbónica –según el felipista [[Marqués de San Felipe]] los soldaos «''cometieron los más enormes sacrilexos, xuntando la rabia d'enemigos a la d'herexes, porque nun se llibraron del so raxón los templos y les sagraes imáxenes''»– y fixo imposible qu'Andalucía se sulevara contra Felipe V tal como teníen entamáu los [[austracista|austracistes]] castellanes encabezadures pol [[almirante de Castiella]].{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=130-131}} [[Ficheru: Bakhuizen, Battle of Vigo Bay.jpg|thumb|left|[[Ludolf Backhuysen]]: la [[batalla de Rande]] na [[ría de Vigo]], oleu, [[Muséu Marítimu Nacional (Reinu Xuníu)|Muséu Marítimu Nacional]].]] Otra de les esmoliciones de los aliaos yera interferir les rutes tresatlántiques que comunicaben España cola so [[Imperiu español|Imperiu]] n'América, especialmente atacando la [[flota d'Indies]] que tresportaba metales preciosos que constituyíen la fonte fundamental d'ingresos de la Facienda de la Monarquía española. Asina n'ochobre de 1702 les flotes inglés y holandés columbraron frente a les mariñes de Galicia a la flota d'Indies que venía de [[L'Habana]], escoltada por ventitrés navíos franceses, que se vio obligada a abellugase na [[ría de Vigo]]. Ellí foi atacada'l 23 d'ochobre polos barcos aliaos mientres la [[batalla de Rande]] infligiéndole importantes perdes, anque la práutica totalidá de la plata foi desembarcada a tiempu.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=131-132}} Foi conducida primero a [[Lugo]] y más tarde al alcázar de [[Segovia]]. Unu de los principales xiros de la guerra tuvo llugar nel branu de 1703, cuando'l [[reinu de Portugal]] y el [[ducáu de Saboya]] sumar a los restantes estaos que componíen el Tratáu de L'Haya, hasta entós formada namái per Inglaterra, Austria y los Países Baxos. El duque de Saboya, a pesar de ser el padre de la esposa de Felipe V, robló'l [[Tratáu de Turín (1703)|Tratáu de Turín]] y [[Pedru II de Portugal]], qu'en 1701 roblara un [[Tratáu de Lisboa (1701)|tratáu d'alianza colos borbones]], axustó colos aliaos el cambéu de bandu en cuenta de concesiones a mariña del [[Imperiu español]] n'América, como la [[Colonia de Sacramento]], y de llograr ciertes places n'Estremadura –ente elles [[Badayoz]]– y en Galicia –qu'incluyía [[Vigo]]–. Asina'l 16 de mayu de 1703 roblóse'l [[Tratáu de Lisboa (1703)|Tratáu de Lisboa]] que convirtió a Portugal nuna escelente base d'operaciones terrestres y marítimes pal bandu austracista.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=133-134}} La entrada na [[Gran Alianza]] de Saboya y, sobremanera, de Portugal dio un entorno a les aspiraciones de la [[Casa d'Austria]], qu'agora vía muncho más cercana la posibilidá d'instalar en tronu español a unu de los sos miembros. Asina'l 12 de setiembre de 1703 l'emperador Leopoldu I proclamó formalmente al so segundu fíu, l'archiduque Carlos d'Austria, como "''Rei Carlos III d'España''", arrenunciando coles mesmes en nome so y del so primoxénitu a los derechos a la corona hispánica, lo que fizo posible qu'Inglaterra y Holanda reconocieren a ''Carlos III'' como rei d'España. A partir d'aquel momentu había formalmente dos reis d'España.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=134-135}} El [[4 de mayu]] de [[1704]] l'archiduque Carlos desembarcó en Lisboa cuntando col favor del rei [[Pedru II de Portugal]]. La causa carlista» (como foi llamándose, anque nun ta rellacionada coles [[Carlismo|Guerres Carlistes]]) diba ganando adeptos. El rei Pedru II publicó un manifiestu nel que xustificaba la so decisión de retirar el so sofitu a Felipe V.<ref>[https://books.google.com/books?id=hXMIAAAAQAAJ&pg=RA1-PA198&hl=es&output=html Xustificación de Portugal pola so ayuda a Carlos d'Austria].</ref> Carlos III llegó a Lisboa al mandu de una flota angloholandesa que cuntaba con 4000 soldaos ingleses y 2000 holandeses, a los que sumaron 20&nbsp;000 portugueses pagos poles dos potencies marítimes. En [[Santarém]] Carlos proclamó'l so propósitu de «''lliberar a los nuesos amaos y fieles vasallos de la esclavitú en que los punxo'l tiránicu gobiernu de la Francia''» que pretende «''amenorgar los dominios d'España a provincia so''». Permaneció en Lisboa hasta'l 23 de xunetu de 1705.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=135}} L'archiduque efectuó un intentu d'invasión pol valle del [[Tajo]], n'[[Estremadura]], con un exércitu anglu-holandés que foi refugáu pol yá considerable exércitu real de 40&nbsp;000 homes, a les órdenes de Felipe V dende marzu, y que darréu recibiría refuerzos franceses al mandu de [[James Fitz-James, I duque de Berwick]], un xeneral brillosu d'orixe inglés. Un segundu intentu anglu-portugués tratando de tomar [[Ciudad Rodrigo]] tamién foi refugáu. [[Ficheru: A British Man of War before the Rock of Gibraltar by Thomas Whitcombe.jpg|thumb|left|''Navío de guerra británicu frente a la roca de Xibraltar'' por [[Thomas Whitcombe]]; hacia 1800; Denver Art Museum.]] Pela so parte Inglaterra apostara pol dominiu de los mares dende faía enforma tiempu, y en realidá lo que deseyaba yera la gastadura de los dos contendientes, según el repartu de los territorios españoles pa poder llograr puntos estratéxicos pal so comerciu y llograr los máximos beneficios. En 1704, [[George Rooke|sir George Rooke]] y [[Jorge de Darmstadt]] llevaron a cabu'l [[desembarcu de Barcelona]], empresa que se convirtió en fracasu por cuenta de que les instituciones catalanes, a pesar de les sos simpatíes pola causa [[austracista]], nun encabezaron nenguna rebelión. Sicasí, de regresu, la flota [[Asediu anglu-holandés de Xibraltar|asedió Xibraltar]], que taba defendida namái por 500 homes, la mayoría milicianos, al mandu de don [[Diego de Salinas]]. [[Toma de Xibraltar (1704)|Xibraltar rindióse]] honrosamente el 4 d'agostu de 1704 al [[Príncipe de Darmstadt]] tres dos díes de llucha –esto ye, rindióse a tropes so la bandera d'un autoproclamado rei español, Carlos III d'Habsburgu– y el príncipe asumió'l cargu de gobernador de la plaza. Una flota francesa al mandu del [[condáu de Tolosa|conde de Toulouse]] intentó recuperar Xibraltar poques selmanes dempués enfrentándose a la flota angloholandesa al mandu de Rooke el 24 d'agostu al altor de Málaga. La [[batalla de Vélez-Málaga|batalla naval de Málaga]] foi una de les mayores de la guerra. Duró trece hores pero a l'amanecida del día siguiente la flota francesa retiróse, colo que Xibraltar siguió en manes de los aliaos. Asina que finalmente consiguieron lo qu'habíen veníu intentando dende'l fracasu de la [[Batalla de Cádiz (1702)|toma de Cádiz]] n'agostu de 1702: una base naval pa les operaciones nel Mediterraneu de les flotes inglesa y holandesa.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=135}} [[Ficheru:John Churchill Marlborough porträtterad av Adriaen van der Werff (1659-1722).jpg|thumb|[[John Churchill]], I Duque de Marlborough, vencedor de la [[batalla de Blenheim]] (oleu por [[Adriaen van der Werff]]).]] Nel mesmu mes en que se produció tomar de Xibraltar, los aliaos consiguíen na [[batalla de Blenheim]] ([[Baviera]]) una de les sos mayores y más decisives victories de la guerra. Na batalla que tuvo llugar el 13 d'agostu de 1704 enfrentáronse un exércitu francobávaro de 56&nbsp;000 homes al mandu del conde Marcin y de [[Maximiliano II Manuel de Baviera]] y un exércitu aliáu compuestu por 67&nbsp;000 soldaos imperiales, ingleses y holandeses al mandu del [[John Churchill|duque de Malborough]]. El combate duró 15 llargues hores a la fin del cual l'exércitu borbónicu sufrió una derrota total: tuvo 34&nbsp;000 baxes y 14&nbsp;000 soldaos fueron fechos prisioneros. Los aliaos pela so parte perdieron 14&nbsp;000 homes ente muertos y mancaos. El [[Eleutor de Baviera]] abellugar nos [[Países Baxos españoles]] mientres el so Estáu yera ocupáu y alministráu polos austriacos –y asina permanecería hasta'l final de la guerra–, colo que Lluis XIV perdía al so principal aliáu nel centru d'Europa. Según la mayoría de los historiadores la victoria de Blenheim punxo fin a "cuarenta años de supremacía militar francesa nel continente". "A partir d'aquel momentu Lluis XIV enfrentar a un escenariu bélicu claramente adversu".{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=136}} === La sulevación austracista del Principáu de Cataluña y del Reinu de Valencia === {{AP|Guerra de Socesión española nel Reinu de Valencia|Guerra de Socesión española en Cataluña}} Tres el fracasu del [[desembarcu de Barcelona|desembarcu austracista]] en Barcelona de finales de mayu de 1704, el [[virréi de Cataluña]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar]] desencadenó una folada represiva contra'l [[austracismo]] catalán acusando a la [[Conferencia de los Trés Comunes]] de ser «''la oficina onde se formó la combalechadura antecedente''». Munchos de los sos miembros fueron encarcelaos y finalmente'l virréi Velasco ordenó la so supresión.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=148}} En marzu de 1705, la reina [[Ana d'Inglaterra]] nomó como comisionado so a [[Mitford Crowe]], un comerciante d'aguardiente afincáu nel [[Principáu de Cataluña]], «''pa contratar una alianza ente nós y el mentáu Principáu o cualesquier otra provincia d'España''» y dio-y instrucciones por qu'axustara con dalgún representante de les instituciones catalanes.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=175}} Sicasí, Crowe nun pudo entrevistase con nengún miembru de les mesmes por causa de la represión del virréi Velasco, asina que se punxo en contautu col grupu de los ''[[vigatans]]'', por que roblaren l'alianza anglocatalana en nome del Principáu. Asina nació'l [[pactu de Xénova]], asina llamáu pela ciudá onde foi robláu'l 20 de xunu de 1705, qu'establecía una alianza político y militar ente'l [[Reinu d'Inglaterra]] y el grupu de ''vigatans'' en representación del [[Principáu de Cataluña]]. Según los términos del alcuerdu, Inglaterra desembarcaría tropes en Cataluña, que xuníes a les fuercies catalanes llucharíen en favor del pretendiente al tronu español [[Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Carlos d'Austria]] contra los exércitos de [[Felipe V d'España|Felipe V]], comprometiéndose coles mesmes Inglaterra a caltener les lleis ya instituciones mesmu catalanes.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=174-175}} [[Ficheru: Setge de Barcelona de 1705.jpg|thumb|left|[[Sitiu de Barcelona (1705)]].]] Los ''vigatans'' cumplieron la so parte del pactu y fueron estendiendo la rebelión en favor del Archiduque y a principios d'ochobre de 1705 apoderárense práuticamente de tol Principáu, sacante de Barcelona onde siguía apoderando la situación el virréi Velasco.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=176-177}} Pela so parte l'archiduque Carlos, en cumplimientu de alcordar en Xénova, embarcó en [[Lisboa]] camín de Cataluña al mandu de una gran flota [[Gran Alianza|aliada]]. A mediaos d'agostu la flota detener n'[[Altea (Alicante)|Altea]] y en Dénia l'archiduque yera proclamáu rei, estendiéndose de siguío la revuelta austracista valenciana de los [[Maulets (historia)|maulets]] liderada por [[Juan Bautista Basset y Ramos]]. El [[22 d'agostu]] llegaba la flota aliada a Barcelona, cuando taba en plenu apoxéu la revuelta austracista catalana, y pocos díes dempués desembarcaben unos 17&nbsp;000 soldaos, dando empiezu al [[sitiu de Barcelona (1705)|sitiu de Barcelona de 1705]], al que se sumaron los ''vigatans''.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=177}} El 15 de setiembre de 1705, namás prindar el [[castiellu de Montjuïc]], en que'l so asaltu perdió la vida'l [[príncipe de Darmstadt]] –unu de los principales valedores de la causa de Carlos III l'Archiduque–, los aliaos empezaron a bombardiar Barcelona dende ellí. El 9 d'ochobre Barcelona capitulaba y el 22 Carlos entraba na ciudá. El [[7 de payares]] xuraba les [[Constituciones catalanes]], y de siguío convocaba les [[Cortes catalanes]].{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=177-178}} {{demostrar|En Cataluña l'actitú favorable de la población a la causa austracista deber a dellos motivos: de primeres, la mal alcordanza que teníen los catalanes de los franceses desque la [[Paz de los Pirineos]] ([[1659]]) certificó la cesión del [[Rosellón]], cola ciudá de [[Perpiñán]] incluyida, a la corona francesa –los catalanes taben convencíos de que nunca se reunificaría el [[Rosellón]] con Cataluña con un rei Borbón n'España–; de segundes, el fechu de que la Casa d'Austria siempres respetara les sos [[Constituciones catalanes|Constituciones]], actitú diametralmente opuesta al centralismu borbónicu.}} Valencia declarar por Carlos III el 16 d'avientu, asina que a finales d'añu, en Cataluña y Valencia, namái Alicante y [[Roses (Girona)|Roses]] permanecíen fieles a Felipe V. == La guerra allárgase (1706-1710) == === L'Archiduque Carlos proclamáu Carlos III d'España === Tres la rindición de Barcelona, [[Felipe V d'España|Felipe V]] intentó recuperar la capital del [[Principáu de Cataluña]] y un exércitu [[borbónicu (Guerra de Socesión española)|borbónicu]] integráu por 18&nbsp;000 homes a les órdenes del [[Adrien Maurice de Noailles|duque de Noailles]] y del [[René de Froulay de Tessé|mariscal Tessé]] empecipió'l [[sitiu de Barcelona (1706)|sitiu de Barcelona de 1706]] el 3 d'abril, mientres el mesmu Felipe V instalar en [[Sarriá]]. A finales d'abril los borbónicos yá controlaben el [[castiellu de Montjuïc]] dende onde prepararon l'asaltu a la ciudá. Pero'l 8 de mayu llegaba a Barcelona una flota angloholandesa compuesta por 56 barcos y con más de 10&nbsp;000 homes a bordu al mandu del almirante [[John Leake]], lo qu'obligó a retirase a los borbónicos. Felipe V crució la frontera francesa volviendo entrar de nuevu n'España por [[Pamplona]].{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=182}} [[Ficheru:Retrat de Carles III davant el port de Barcelona, Frans van Stampart.jpg|thumb|Retrato del archiduque Carlos ante'l puertu de Barcelona, oleu de [[Frans van Stampart]], [[Muséu d'Historia del Arte de Viena]].]] Al partir de Madrid Felipe V dexó casi desguarnecido el frente portugués, polo que casi coles mesmes que llegó a Barcelona la escuadra aliada, un exércitu anglu-portugués tomaba [[Badayoz]] y [[Plasencia (Cáceres)|Plasencia]] y avanzaba sobre Madrid polos valles del [[Duero]] y del [[Tajo]]. Los aliaos tomaron en mayu [[Ciudad Rodrigo (Salamanca)|Ciudad Rodrigo]] y [[Salamanca]], lo que forzó al rei y a la reina a abandonar Madrid y treslladase a [[Burgos]] cola corte. L'almirante de la escuadra borbónica, [[Marquesáu de Santa Cruz|marqués de Santa Cruz]], pasar al bandu austriacu. [[Zaragoza]] proclamaba a Carlos III, quedando n'Aragón namái [[Tarazona]] y [[Jaca]] lleales a la causa borbónica. Carlos III dexó Barcelona y el 27 de xunu de 1706 tuvo llugar la [[primer entrada en Madrid del archiduque Carlos]],<ref>{{Cita web |url=http://www.grandesbatallas.es/batalla%20de%20la%20diada.html |títulu=''Grandes Batalles''. La Guerra de Socesión termina cola díada de Cataluña. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171207120653/http://www.grandesbatallas.es/batalla%20de%20la%20diada.html |fechaarchivu=2017-12-07 }}</ref> siendo recibíu con una frialdá que sorprendió al propiu Carlos. En Madrid foi proclamáu'l 2 de xunetu como Carlos III rei d'España pero a finales d'esi mesmu mes abandonaba la capital con destín a Valencia por cuenta de la falta de sofitos qu'atopara –solo unos pocos nobles xuráren-y obediencia– y a los problemes de suministru de les tropes aliaes. Felipe V volvió entrar en Madrid el 4 d'ochobre ante'l clamor popular, mientres el [[duque de Berwick]] xunto col [[obispu]] [[Luis Antonio de Belluga y Moncada]] y «cuerpos francos» (precursores de les guerrilles) reconquistaben [[Elx]], [[Orihuela]] y Cartaxena, prindando 12&nbsp;000 prisioneros. Pela contra, el mesmu día en que Felipe V volvía ocupar el tronu en Madrid, proclamar nel [[reinu de Mallorca]] al Archiduque como'l so rei tres la [[toma austracista de Mallorca]]. El 10 d'ochobre Carlos III l'Archiduque xuraba en Valencia los ''[[Furs de València|Furs]]'' y quedaba coles mesmes consagráu como monarca del [[Reinu de Valencia]]. Nel restu de los frentes europeos los borbónicos yeren ganaos na [[batalla de Ramillies]], en mayu de 1706, y 15&nbsp;000 soldaos yeren fechos prisioneros, colo cual el yá duque de Marlborough tomaba casi tolos Países Baxos españoles, incluyendo [[Bruxeles]], [[Bruxes]], [[Lovaina]], [[Oostende]], [[Gante]] y [[Mechelen]]; y n'Italia llevantaba'l [[asediu de Turín (1706)|asediu de Turín]], la capital de [[ducáu de Saboya|Saboya]], lo cual dexaba al duque de Saboya tomar Milán el [[26 de setiembre]] y [[Eugenio de Saboya]] conquistaba pal archiduque Carlos el reinu de Nápoles. === La batalla de Almansa y el fin de los reinos de Valencia y d'Aragón === [[Ficheru:Ligli-Batalla de Almansa.jpg|thumb|300px|''Batalla que se dio nos campos d'[[Batalla de Almansa|Almansa]] poles armes de los dos corones, contra les de los portugueses, ingleses y olandeses (sic) el día 25 d'abril de 1707'', oleu de [[Buonaventura Ligli]] y Philippo Pallotta (topógrafu), 1709, [[Muséu del Prado]].]] {{AP|Decretu de Nueva Planta del Reinu de Valencia|Decreto de Nueva Planta del Reinu d'Aragón}} El [[25 d'abril]] de [[1707]] un exércitu aliáu anglu-lusu-holandés presentó batalla a les tropes borbóniques na llanura d'[[Almansa]] ensin conocencia de los importantes refuerzos qu'éstos últimos recibieren. Asina, la victoria borbónica na [[batalla de Almansa]] foi bien importante, pero non decisiva pal final de la guerra. L'exércitu aliáu retiróse y les fuercies borbóniques avanzaron tomando Valencia, recuperando Alcoi y Dénia (8 de mayu) y Zaragoza (26 de mayu). El 20 de xunu cayó [[Xàtiva]], que foi amburada.<ref>[https://web.archive.org/web/20091220224836/http://gandia.nueva-acropolis.es//pagina.asp?art=4257 La quema de Xàtiva]</ref> [[Lleida]] foi tomada por asaltu'l 14 d'ochobre Les consecuencies polítiques de la batalla de Almansa fueron importantes. Aboliéronse los [[Furs de València]] y los [[Fueros d'Aragón]] por aciu el [[Decretu de Nueva Planta]]. A pesar de la unviada d'un exércitu pol hermanu del archiduque Carlos, darréu cayeron tamién [[Tortosa]], en xunetu de [[1708]] y Alicante, n'abril de [[1709]]. === La rotura de 1709 ente Felipe V y Lluis XIV === {{AP|Preliminares de L'Haya|Conversaciones de Geertruidenberg}} Esta euforia duró pocu. Los trunfos terrestres de la casa de Borbón yeren compensaos polos trunfos marítimos debíos a la superioridá naval anglo-holandesa. Nesi mesmu añu 1708 perdióse la plaza d'[[Orán (Arxelia)|Orán]] y les islles de [[Cerdeña]] y [[Menorca]]. Amás, la guerra n'Europa díba-y mal a Lluis XIV y los sos enemigos punxérenlu en cantu del colapsu militar. Unviara una espedición desastrosa col enfotu de restaurar a los [[Estuardo]] n'[[Escocia]]. Na [[batalla de Oudenarde]] (xunetu de 1708) sufriera una derrota aplastante y perdiera la ciudá de [[Lille]]. [[Ficheru:Torcy m.jpg|thumb|Jean-Baptiste Colbert de Torcy. Grabáu de [[Hyacinthe Rigaud]].]] A principios de 1709 empezó en Francia una grave crisis económica y financiera que fizo bien difícil que pudiera siguir combatiendo. Por eso Lluis XIV unvió al so ministru d'Estáu, el marqués de Torcy, a [[L'Haya]] por qu'axustara el final de la guerra. Llegar a un alcuerdu llamáu [[Preliminares de L'Haya]] de 42 punto pero ésti foi refugáu por Lluis XIV porque-y imponía unes condiciones que consideraba humillantes: reconocer al [[Carlos III l'Archiduque|Archiduque Carlos]] como rei d'España col títulu de Carlos III y ayudar a los aliaos a desallugar del tronu al so nietu [[Felipe V d'España|Felipe de Borbón]] si ésti aguantábase a abandonalo pasáu'l plazu axustáu de dos meses.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=278-279}} Como Lluis XIV había previstu, Felipe V nun taba dispuestu a abandonar voluntariamente el tronu d'España y asina lo comunicó'l so embaxador [[Michael-Jean Amelot]] qu'había intentando convencer al rei de que se contentara con dellos territorios pa evitar la perda de la monarquía entera. Pero con too y con eso Lluis XIV ordenó a les sos tropes qu'abandonaren España, menos 25 batallones, porque como él mesmu dixo «''refugué la proposición odiosa de contribuyir a quitar [a Felipe V] del so reinu; pero si sigo dándo-y los medios pa caltenese nél, faigo la paz imposible''». "La conclusión a la que llegó [Lluis XIV] yera severa pa Felipe V: yera imposible que la guerra rematara mientres él siguiera nel tronu d'España", afirma Joaquim Albareda.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=282}} La retirada de les tropes d'España dexó-y a Lluis XIV concentrase na defensa de les fronteres del so reinu amenaciáu pel norte pola mor de la meyora de los aliaos nos [[Países Baxos Españoles]]. Y pa ello punxo toa'l so enfotu nel [[Claude Louis Hector de Villars|mariscal Villars]] que s'enfrentó'l 11 de setiembre de 1709 a les tropes aliaes al mandu del [[duque de Marlborough]] na [[batalla de Malplaquet]]. Anque los aliaos impunxéronse tuvieron munches más baxes que los franceses polo qu'éstos la consideraron una «gloriosa derrota», que-yos dexó aguantar la meyora aliada. Sicasí, nun pudieron torgar que Marlborough tomara'l 23 d'ochobre [[Mons]] y fixérase col control completu de los Países Baxos españoles.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=283-285}} Felipe V, acordies cola reina saboyana», reaccionó frente a Lluis XIV, faciendo xurar al so herederu y axenciando independencia total pa rexir España. {{cita|''Tiempu fai que toi resueltu y nada hai nel mundu que pueda faeme variar. Yá que Dios ciñó les mios vidayes cola Corona d'España, voi caltener y voi defender mientres me quede nes venes una gota de sangre; ye un deber que m'imponen la mio conciencia, el mio honor y l'amor qu'a los mios súbditos profeso''.}} Felipe V esixó al so güelu la destitución del so embaxador n'España y tamién rompió col [[Papáu]] que reconociera al archiduque Carlos d'Austria, clausurando'l [[Rota Romana|Tribunal de la Rota]] y espulsando al [[nunciu]] en Madrid. A principios de 1710 hubo un nuevu intentu d'algamar un alcuerdu ente los aliaos y Lluis XIV nes [[conversaciones de Geertruidenberg]] pero tamién fracasaron. Lo que conduciría al [[Tratáu d'Utrecht]] que punxo fin a la Guerra de Socesión española fueron les negociaciones secretes qu'empecipió pocu dempués Lluis XIV col gobiernu británicu, de llombu de Felipe V, como nos dos causes anteriores. === 1710, l'añu decisivu pa Felipe V === [[Ficheru:Batalla de Zaragoza-1710.jpg|thumb|derecha|300px|La [[Batalla de Zaragoza]].]] En [[1710]] n'Europa taben preparándose silenciosamente pa la gran negociación de la paz. Les campañes militares desenvolviéronse puramente n'España. Na primavera de 1710 l'exércitu del Archiduque Carlos ([[Carlos III l'Archiduque|Carlos III]] pa los sos partidarios) empecipió una campaña dende Cataluña pa intentar ocupar Madrid per segunda vegada. El 27 de xunetu l'exércitu aliáu al mandu de [[Guido von Starhemberg]] y [[James Stanhope]] ganaba a los borbónicos na [[batalla de Almenar (1710)|batalla de Almenar]] y casi un mes dempués, el 20 d'agostu al exércitu del [[marqués de Bay]] na [[batalla de Zaragoza]] –tamién llamada [[batalla de Monte Torreru]]– causando una escorribanda de les tropes borbóniques y faciendo munchos prisioneros. Tres esta victoria'l reinu d'Aragón pasó de nuevu a manes [[austracista|austracistes]] y Carlos III l'Archiduque cumplió la so promesa y restableció los [[fueros d'Aragón]], abolíos pol [[Decretos de Nueva Planta del Reinu d'Aragón|Decreto de Nueva Planta]] de 1707. Finalmente producióse la [[segunda entrada en Madrid del Archiduque Carlos]] el 28 de setiembre —Felipe V y la so corte retirárense a Valladolid— anque namái permanecería ellí un mes. Casi coles mesmes entamóse una espedición marítima en Barcelona pa reconquistar el [[reinu de Valencia]], formada por ocho naves ingleses a les órdenes del [[conde de Savellà]], nes que se enrolaron mil catalanes y mil valencianos [[austracista|austracistes]] que s'abellugaren ellí tres la conquista borbónica del so reinu, pero la empresa fracasó porque cuando los barcos llegaron al [[Grao de Valencia]] l'esperáu alzamientu de los [[maulets (historia)|maulets]] nun se produció.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=293}} Cuando Carlos III l'Archiduque fixo una segunda entrada en Madrid dizse qu'esclamó «Esta ciudá ye un desiertu» y decidió agospiase extramuros. Esti estáu de coses foi curtia una y bones los exércitos aliaos abandonaron Madrid a finales d'ochobre. Producíense mesnadas voluntaries pelos campos y ciudaes de Castiella, que fueron entamaes en cuerpos francos». Lluis XIV, desengañáu de los sos posibles pactos colos aliaos, unvió al [[Luis José de Vendôme|duque de Vendôme]] con quien, nuna nueva campaña, Felipe V, que colaba y acampaba col so exércitu, volvió entrar per tercer vegada en Madrid el 3 d'avientu, metanes un clamor estruendoso. Vendôme comentaría: «''Enxamás vi tal llealtá del pueblu col so rei''». Ensin mediar batalla dalguna l'archiduque Carlos retirárase del contrariu y fríu terrén castellanu (Vendôme obligáralu a apostase en Guadarrama), pela carretera d'Aragón a envernar a Barcelona. Les sos tropes escalaron ilesies na retirada, lo que-yos ganó l'odiu del pueblu. Felipe V salió coles sos tropes ensin perder tiempu en pos del exércitu austracista, que cometiera l'error d'estremar les sos fuercies na [[Alcarria]]. Metanes la xelada ventisca qu'apoderaba la Alcarria pel hibiernu, l'exércitu británicu de [[James Stanhope]] abellugar na hoya onde ta la población de [[Brihuega]], a 85 km de Madrid, ensin asegurar les altores que lu arrodiaben. L'exércitu borbónicu nun bazcuyó n'asitiar pieces d'artillería nos altores circundantes y bombardiar la ciudá pa desencadenar dempués un asaltu, dando asina empecipio la [[batalla de Brihuega]]. Al cabu d'unes hores, Stanhope capituló y la plaza foi tomada xunto con 4&nbsp;000 prisioneros. Esa mesma nueche, el príncipe de Starhemberg col restu del exércitu austriacu y les tropes aragoneses, unos 14.000 homes, llegaba p'aidar a Stanhope y deteníase nes cercaníes de [[Villaviciosa de Tajuña]], a 3 km al nordeste, señalando'l so campamentu con fogueres p'animar a los defensores de Brihuega. Na madrugada del 10 d'avientu foi columbráu polos ojeadores del exércitu borbónicu, que salió direutamente al alcuentru del contingente austracista empezando la [[batalla de Villaviciosa (1710)|batalla de Villaviciosa]] a mediudía y terminando al anochecer cola destrucción total del exércitu austracista y la fuga de Starhemberg con 60 homes. Nestes victories fíxose evidente una cosa: el pueblu castellanu collaboraba con entrega casi pasional col rei borbónicu. Esto asitió a los integrantes de la Gran Alianza de L'Haya ante una murnia evidencia de que difícilmente podríen ganar la guerra n'España, y anque ganaren les campañes militares les posibilidaes de cuntar cola aceptación pol pueblu español, salvu nos apartaces enferronaos a la causa austracista, yeren bien escases. Tres les victories de la Alcarria, Felipe V prosiguió la so meyora escontra Zaragoza, que apurrióse-y ensin llucha'l [[4 de xineru]] de [[1711]]. Simultáneamente un exércitu francés de 15.000 homes al mandu del [[Adrien Maurice de Noailles|duque de Noailles]] acantonáu en [[Perpiñán]] se aprestaba a cruciar la frontera de los Pirineos y atacar Cataluña. Tres los trunfos borbónicos de Brihuega y de Villaviciosa, la guerra na península ibérica dio un entorno decisivu a favor de Felipe V —el victoriosu xeneral francés foi aclamáu en Madrid al berru de «''¡Viva Vendôme el nuesu llibertador!''»—. Y tamién tuvieron una importante repercusión internacional porque sirvieron por que Lluis XIV camudara la so postura de dexar de sofitar militarmente a Felipe V y por que el nuevu gobiernu británicu [[tory]], que saliera de les eleiciones celebraes na seronda de 1710, viera reforzáu'l so programa políticu d'acabar cola guerra lo más rápido posible. Asina describió la nueva situación creada poles victories felipistas el mesmu Lluis XIV:{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=303-304}} {{cita|La mio allegría foi inmensa... [Les victories de Felipe V suponen] el xiru decisivu de tola guerra de Socesión: el tronu del mio nietu a la fin aseguráu, l'archiduque desanimáu... el partíu moderáu de Londres confirmáu nel so deséu de paz}} == El final del conflictu (1711-1714) == === Escontra la paz d'Utrecht === [[Ficheru:Louis XIV of France and his family attributed to Nicolas de Largillière.jpg|thumb|300px|[[Lluis XIV]] y los sos herederos (hacia 1710). D'esquierda a derecha: [[Lluis de Francia (1707-1712)|Luis]], duque de Bretaña, vistíu de neña; el [[Lluis de Francia (1661-1711)|Gran Delfín]], fíu de Lluis XIV; Lluis XIV, sentáu; [[Lluis de Francia (1682-1712)|Luis]] [[duque de Borgoña]], fíu del Gran Delfín y padre del duque de Bretaña.]] El 17 d'abril de [[1711]] morrió l'emperador [[Xosé I d'Habsburgu]], siendo'l so socesor el so hermanu l'archiduque Carlos. Tres díes antes finara [[Lluis de Francia (1661-1711)|Lluis de Francia]], moteyáu'l «Gran Delfín» y padre de Felipe V, lo qu'asitiaba a ésti nuna posición entá más cercana a la socesión de Lluis XIV, teniendo inda per delantre al so hermanu mayor, el duque de Borgoña y al fíu d'este, un neñu débil a quien toos agoraben una muerte temprana, llamáu [[Lluis XV de Francia|Luis]], nesti momentu duque d'Anjou, al dexar Felipe'l ducáu vacante, y que finalmente sería quien reinaría como [[Lluis XV de Francia|Lluis XV]]. Estos decesos dieron un xiru a la situación. La posible unión d'España con Austria na persona del archiduque podía ser más peligrosa pal Reinu Xuníu y Holanda que la unión España-Francia, yá que suponía los remanecimientu del bloque hispanu-alemán que tan poderosu fuera nos tiempos del emperador Carlos V. Los demás estaos europeos, y sobremanera Inglaterra, aceleraron les negociaciones de cara a una posible paz cuanto antes, agora que la situación yéra-yos conveniente, y empezaron a ver les ventayes de reconocer a Felipe V como rei español. Pa la so suerte, Francia taba exhausta, lo que la faía más gustante a les negociaciones. El pactu de Lluis XIV con Inglaterra producióse de callao. Inglaterra comprometer a reconocer a Felipe V en cuenta de caltener Xibraltar y [[Menorca]] y ventayes comerciales n'[[Hispanoamérica]]. Les conversaciones formales abrir n'[[Utrecht]] en xineru de 1712, ensin qu'España fora convidada a les mesmes nesti momentu. En febreru de 1712 morría los duque de Borgoña, quedando namái Luis, al cual toos consideraben como incapaz. Lluis XIV deseyaba nomar rexente al so nietu Felipe, pero los ingleses punxeron como condición indispensable pa la paz que los dos corones d'España y Francia quedaren separaes. El qu'ocupara unu de los reinos debía por fuercia arrenunciar al otru. N'España producir por aquellos díes escaramuzas ensin importancia, anque se reafitó'l sofitu de Barcelona a Isabel Cristina, la esposa del Archiduque Carlos, entós yá Emperador Carlos VI del Sacru Imperiu, que se quedara na ciudá en calidá de rexente y como garantía de que'l so home nun arrenunciaba a les sos pretensiones sobre'l tronu español. Nel escenariu européu producióse'l 24 de xunetu la derrota del príncipe [[Eugenio de Saboya]] na [[batalla de Denain]], lo que dexó a los franceses recuperar delles places. Finalmente Felipe V fixo pública la so decisión. El [[9 de payares]] de [[1712]] pronunció ante les Cortes el so arrenunciu a los sos derechos al tronu francés, mientres los otros príncipes franceses faíen lo mesmo respectu al español ante'l parllamentu de París, lo cual esaniciaba l'últimu puntu qu'atrabancaba la paz.<ref>[https://www.google.es/books?output=html&id=hala597fVyHkgC&jtp=94 Arrenunciu de Felipe V a la corona de Francia y de los duques de Berry y Orleans a la d'España], pp. 94-106.</ref> === El Tratáu d'Utrecht === {{AP|Tratáu d'Utrecht}} [[Ficheru:The Treaty of Utrecht.jpg|thumb|300px|El [[Tratáu d'Utrech]].]] El 11 d'abril de 1713 roblóse'l primera [[Tratáu d'Utrecht]] ente la Monarquía de Gran Bretaña y otros estaos [[Gran Alianza|aliaos]] y la Monarquía de Francia, que tuvo de resultes la partición de los estaos de la [[Monarquía Hispánica]] que [[Carlos II d'España|Carlos II]] y los sos conseyeros tantu quixeren evitar. Los [[Países Baxos Españoles|Países Baxos]] católicos (correspondientes aproximao a les actuales [[Bélxica]] y [[Luxemburgu]]), el [[reinu de Nápoles]], [[Cerdeña]] y el [[ducáu de Milán]] quedaron en manes del agora yá emperador [[Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]], ente que el [[reinu de Sicilia]] pasó al duque de Saboya (anque en 1718 intercambiar con Carlos VI pola islla de Cerdeña). {{refn|group="nota"|Pero la investigadora alemana Sabine Enders afayó apocayá l'asina llamáu "Projet sur la Sardaigne", un planu de Louis d'Albert, embaxador de Baviera en Madrid qu'entamó col sardu Vicente Bacallar y Sanna conquistar Cerdeña pa dar un reinu al eleutor bávaru Maximiliano II Manuel de Baviera. Siempres según la mesma investigadora alemana, nel primer Tratáu d'Utrecht (11 d'abril de 1713) Cerdeña pasó al duque de Baviera Maximiliano II Manuel.}} El 10 de xunetu roblóse un segundu [[Tratáu d'Utrecht]] ente les Monarquíes de Gran Bretaña y d'España según el cual [[Menorca]] y [[Xibraltar]] pasaben a la Corona británica —la Monarquía de Francia yá lu venciera n'América la [[Isla de Terranova]], l'[[Acadia]], la [[Isla de San Cristóbal (San Cristóbal y Nieves)|isla de San Cristóbal]], nes [[Antilles]], y los territorios de la [[badea de Hudson]]—. A eso hai que sumar los privilexos que llogró Gran Bretaña nel mercáu d'[[esclavu|esclavos]], por aciu el [[derechu d'asientu]], y el [[navío de permisu]], nes Indies españoles. [[Ficheru:Western Europe Utrecht Treaty.jpg|thumb|300px|left|Fronteres d'[[Europa]] dempués de los [[Trataos d'Utrecht]], [[Tratáu de Rastatt|Rastatt]] y [[Tratáu de Baden (1714)|Baden]].]] L'Imperiu Austria quedárase fora d'esta paz, una y bones Carlos VI nun arrenunciaba al tronu español, y la emperatriz austriaca siguía en Barcelona. Les cesiones españoles al Sacru Imperiu Romanu Xermánicu nun se fadríen efectives hasta que Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu arrenunciara a les sos pretensiones. Esto asocedió en dos fases, primero cola paz ente l'Imperiu y la Monarquía de Francia nel [[Tratáu de Rastatt|Tratáu de Rastadt]] el [[6 de mayu]] de [[1714]], confirmáu nel [[Tratáu de Baden (1714)|Tratáu de Baden]] de setiembre, y, definitivamente, pol [[Tratáu de Viena (1725)]], robláu polos plenipotenciarios de Felipe V y Carlos VI. De resultes d'esti últimu tratáu pudieron tornar a España y recuperar los sos bienes la nobleza [[austracista]] que s'había exiliáu en Viena, ente los que destacaben el [[Ducáu de Uceda|duque de Uceda]] y los condes de [[Condáu de Galve|Galve]], [[Condáu de Cifuentes|Cifuentes]], [[Condáu de Oropesa|Oropesa]] y [[Condáu de Haro|Haro]]. Al intentar faer un balance de vencedores y vencíos nel momentu del tratáu d'Utrecht ye un pocu difícil falar en términos absolutos. Gran Bretaña puede considerase vencedora, yá que se fixo con estratéxiques posesiones coloniales y puertos marítimos que fueron la base de la so supremacía futura y del [[Imperiu británicu]]. El ducáu de Saboya recibió ampliaciones que la tresformaron nel [[Reinu d'El Piamonte]]. L'eleutoráu de [[Brandeburgu]] estenderíase tresformándose nel [[Reinu de Prusia]]. El llote italianu del [[Imperiu español]] pasó a manes del emperador austriacu Carlos VI, anque España recuperaría ''de facto'' el Reinu de Nápoles en 1734 tres la [[batalla de Bitonto]], mientres la [[Guerra de Socesión polaca]]. Ye de reseñar tamién la perda pa España d'[[Orán (Arxelia)|Orán]] y [[Mazalquivir]] en [[1708]] a manes del [[Imperiu otomanu]], consecuencia indireuta de la guerra al nun poder treslladase tropes de refuerzu a esta ciudá por tar combatiendo n'Europa. === El Principáu de Cataluña sigue aguantando (1713-1714) === [[Ficheru:Parador de Cardona 2.jpg|thumb|[[Castiellu de Cardona]], últimu apartaz de la resistencia austracista en [[Cataluña]].]] {{AP|Guerra de Socesión española en Cataluña}} Tres la repentina muerte del so hermanu, l'archiduque Carlos foi escoyíu emperador del Sacru Imperiu Romanu-Xermánicu en setiembre de 1711. Esto obligó-y a treslladase a [[Frankfurt]] pa la so coronación como emperador col títulu de Carlos VI y en consecuencia abandonar España, magar dexó como rexente a la so esposa, la emperatriz [[Isabel Cristina de Brunswick]]. Cataluña esperaba que les sos lleis ya instituciones propies fueren calteníes según lo alcordao nel [[Pactu de Xénova]] de 1705 robláu polos representantes del [[Principáu de Cataluña|Principáu]] y de la reina Ana d'Inglaterra. Asina, cuando en 1712 empezaron les negociaciones de paz n'Utrecht, Gran Bretaña plantegó a Felipe V el "[[casu de los catalanes]]" y pidió-y que caltuviera los fueros, a lo cual ésti negar, anque prometió una amnistía xeneral. Los ingleses nun aportunaron, yá que teníen priesa por que roblárase el tratáu y esfrutar de les enormes ventayes que-yos apurría. Al conocer esti alcuerdu y primida por Gran Bretaña, Austria aportó secretamente a un armisticiu n'Italia y confirmó el [[Conveniu pa la evacuación de Cataluña|conveniu sobre la evacuación de les sos tropes de Cataluña]]. Finalmente la emperatriz tamién s'embarcó en marzu de [[1713]], oficialmente pa «''asegurar la socesión''» del tronu austriacu, quedando como virrei'l príncipe Starhemberg, en realidá cola única misión d'axustar una capitulación nes meyores condiciones posibles, pero nin siquier esto consiguióse yá que Felipe V nun aceptaba'l caltenimientu de los [[fueru|fueros]] catalanes. Per otra parte, el Tratáu d'Utrecht namái incluyera una cláusula pola que Felipe concedía una amnistía xeneral a los catalanes y asegurába-yos los mesmos privilexos qu'a los sos súbditos castellanos, pero non mayores. El gobiernu catalán componíase entós de tres instituciones, los [[Trés Comunes de Cataluña]]: el [[Conseyu de Cientu]] que s'encargaba de la ciudá de Barcelona, la [[Xeneralidá de Cataluña|Diputación Xeneral o Generalitat]], d'atribuciones sobremanera tributaries sobre'l conxuntu del territoriu, y el [[Brazu militar de Cataluña]]. El 22 de xunu de 1713 el príncipe Starhemberg comunicó a los catalanes que llegara a un alcuerdu col xeneral borbónicu nel llamáu [[conveniu del Hospitalet]] pa la evacuación de les tropes, y como garantía apurriéra-yos [[Tarragona]]. Tres ello, embarcóse secretamente xunto colos sos soldaos, dexando a Cataluña a la so suerte. En Barcelona formó la Xunta de Brazos de les Cortes, que decidió una defensa numantina. Mentanto'l comandante borbónicu, el [[duque de Popoli]], sometía les ciudaes circundantes y terminó pidiendo la rindición de la mesma Barcelona, a lo qu'ésta se negó. Entós Popoli empecipió un bloquéu marítimu, non demasiáu eficaz, yá que yera burlláu per Mallorca, Cerdeña ya Italia. Nos siguientes meses produciéronse llevantamientos nel campu, que fueron rápido encaloraos. En marzu de 1714 roblóse'l [[Tratáu de Rastatt]], confirmáu en setiembre pol [[Tratáu de Baden (1714)|Tratáu de Baden]], lo que suponía l'abandonu definitivu de Carlos VI. L'emperador unvió una carta a la [[Diputación Xeneral de Cataluña]] na que los esplicaba que roblara'l tratáu de Rastatt obligáu poles circunstancies y qu'inda caltenía los títulu de rei d'España. ==== La batalla del 11 de setiembre de 1714 ==== [[Ficheru:Sitio-barcelona-11-septiembre-1714.jpg|thumb|370px| Asaltu final sobre Barcelona del 11 de setiembre de 1714.]] Felipe V, en superando la muerte de la so muyer, volvió esixir la rindición de Barcelona que foi refugada polos resistentes encabezaos pol xeneral [[Antonio de Villarroel]] y pol ''[[conseller en cap]]'' (Conseyeru primeru del [[Conseyu de Cientu]] de Barcelona), [[Rafael Casanova]]. La ciudá fuera asediada por un exércitu de 40.000 homes y 140 cañones, y Felipe V respondió empecipiando'l bombardéu. L'asediu siguió mientres dos meses (primeramente sufriera nueve meses de dudosu bloquéu marítimu). El 11 de setiembre de [[1714]] el mariscal de Berwick ordenó l'asaltu; la defensa de los catalanes foi «obstinada y feroz», tal como recordaba'l marqués de San Felipe,<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/34694064324581640887891/p0000004.htm#I_19_ Comentarios de la guerra d'España, y historia del so Rei Phelipe V l'animosu]</ref> y na llucha cayeron mancaos gravemente tanto Villarroel como Casanova.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/34694064324581640887891/p0000004.htm#I_19_ Comentarios de la guerra d'España, y historia del so Rei Phelipe V l'animosu]: {{Cita|Villarroel y el cabu de los Conseyeros de la ciudá xuntaron los suyos y acometieron a los franceses, que se diben adelantrando ordenaos; dambos quedaron gravemente mancaos. Entós esmorecieron los defensores, pero en toles partes de la ciudá caltuvo la guerra per dolce continues hores, porque tol pueblu engarraba.|[[Vicente Bacallar]]; op. citada, Añu 1714}}</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20120203140224/http://www.mhcat.net/content/download/2486/20692/file/casanova%20castella.pdf Rafael Casanova] nel Muséu d'Historia de Cataluña.</ref> Nos momentos finales de la batalla, los Trés Comunes de Cataluña<ref>Serret y Bernús (1996: 111)</ref> ordenaron publicar un bandu llamando a la población barcelonesa a "arramar gloriosamente la so sangre y vida pol so Rei, pol so honor, pola Patria y pola llibertá de toa España".<ref>El testu completu del orixinal en catalán puede atopase na páxina 689 de "[http://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=403676 Los Fueros de Cataluña]", escrita por José Coroleu, y José Pella y Forgas. Tamién puede consultase en [https://es.wikisource.org/wiki/Bando_de_los Trés Comunes_de_Catalu%C3%B1a_d'el_11_de_setiembre_de_1714 Wikisource]</ref> Finalmente'l [[12 de setiembre]] roblóse la capitulación de Barcelona y el [[13 de setiembre]] les tropes borbóniques ocuparon la ciudá. === El fin del Principáu de Cataluña === {{AP|Decretu de Nueva Planta de Cataluña}} [[Ficheru:James FitzStuart, Duke of Berwick.png|thumb|Semeya de [[James Fitz-James]], I [[Ducáu de Berwick-upon-Tweed|duque de Berwick]], fíu de [[Xacobu II d'Inglaterra]] de la dinastía [[Estuardo]].]] El [[Duque de Berwick]] llevaba unes instrucciones precises de Felipe V sobre'l tratu que tenía de dar a los resistentes cuando la ciudá cayera, nes que se dicía que «''merécense ser sometíos al máximu rigor según les lleis de la guerra por que sirva d'exemplu pa tolos mios otros súbditos que, a semeyanza so, persisten na rebelión''».{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=375}} A pesar de que pensaba, según lo que dexó escritu nos sos ''Memories'', qu'aquella orde yera escomanada y «pocu cristiana» —y que s'esplicaba porque Felipe V y los sos ministros consideraben que «''tolos rebeldes teníen de ser pasaos a cuchiellu''» y «''quien nun manifestaren el so repulsa contra l'Archiduque teníen de ser teníos por enemigos''»—,{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=375-376}} el duque de Berwick cumplir namás entrar na ciudá de Barcelona'l 13 de setiembre. A otru día creó con calter transitoriu la ''Real Xunta Cimera de Xusticia y Gobiernu'', de la que formaron parte destacaos felipistas, y que sustituyó a les instituciones catalanes yá que'l so cometíu yera gobernar «''aquel principáu como si nun tuviera gobiernu dalgunu''». Asina'l 16 de setiembre, namái cuatro díes dempués de la capitulación de Barcelona, el Duque de Berwick comunicaba a los sos representantes la disolución de les [[Cortes catalanes]] y de los trés instituciones que formaben los [[Trés Comunes de Cataluña]], el [[Brazu militar de Cataluña]], la [[Diputación Xeneral de Cataluña]] y el [[Conseyu de Cientu]]. Coles mesmes suprimía los cargu de [[virréi de Cataluña]] y de gobernador, l'Audiencia de Barcelona, los ''[[veguería|veguers]]'' y el restu d'organismos del poder real. Tocantes a los conceyos los cargos de ''[[conseller]]s'', ''[[xuráu (cargu foral de Valencia)|jurats]]'' y ''[[paer]]s'' fueron ocupaos por persones de probada fidelidá a la causa felipista y a finales de 1715 impúnxose definitivamente la organización borbónica. . === Toma de Mallorca === {{AP|Toma borbónica de Mallorca}} Pa la campaña de Mallorca y Eivissa (Menorca, quedara so soberanía británica según lo axustao nel artículu 11 del [[Tratáu d'Utrecht]]), el [[Intendente]] Xeneral de la Marina [[José Patiño]] tuvo qu'entamar una flota con escasez d'efectivos y pertrechos, polo que recurrió al flete d'embarcaciones privaes, catalanes pero tamién franceses y xenoveses. Con estes embarcaciones y l'auxiliu que se recibió de tropes franceses unviaes por Lluis XIV, llogróse la rindición de Mallorca en xunetu de [[1715]]. Darréu producióse la ocupación d'[[Eivissa]]. Con estos episodios dar por terminada la Guerra de Socesión española, anque políticamente nun acabaría hasta la firma n'abril de 1725 del [[Tratáu de Viena (1725)|Tratáu de Viena]] ente los representantes de los dos antiguos contendentes, Felipe V y l'Archiduque Carlos, dende 1711 Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu. == Consecuencies == === La represión borbónica y l'exiliu austracista === {{AP|Represión borbónica na Guerra de Socesión española|Exiliu austracista}} Felipe V aplicó un conxuntu de midíes [[represión política|represives]] contra los [[austracista|austracistes]] que sofitaren al [[Carlos III l'Archiduque|Archiduque Carlos]] y qu'afectaron sobremanera a los Estaos de la [[Corona d'Aragón]]. Una de les formes principales que revistió la represión foi la [[confiscación]] de los sos bienes y propiedaes. Según l'historiador [[Joaquim Albareda]], "acabada la guerra de Socesión, el valor de les faciendes confiscadas a los austracistas foi'l siguiente: en [[Corona de Castiella|Castiella]], 2.860.950 reales de vellón; en [[Principáu de Cataluña|Cataluña]], 1.202.249; n'[[reinu d'Aragón|Aragón]], 415.687; en [[reinu de Valencia|Valencia]], 207.690". Si tener en cuenta que'l númberu de persones afeutaes foi enforma mayor nos trés Estaos de la Corona d'Aragón qu'en Castiella se confirma que nesta postrera los que sofitaron al Archiduque fueron fundamentalmente nobles, ente que na Corona d'Aragón el sofitu foi muncho más ampliu y diversu socialmente.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=423}} La derrota na guerra y la represión borbónica provocaron l'[[exiliu austracista|exiliu de miles de austracistas]], fechu consideráu pol historiador Joaquim Albareda como'l primer [[exiliu español|exiliu]] políticu de la [[historia d'España]]. Anque tamién esistió un exiliu [[felipista]] integráu polos partidarios de Felipe V que fueron obligaos ente 1705 y 1707 a abandonar los Estaos de la [[Corona d'Aragón]], l'exiliu austracista, como señaló'l citáu historiador, foi muncho más importante una y bones "algamó unes dimensiones ensin precedentes na [[exiliu español|historia d'España]]: ente 25.000 y 30.000 persones".{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=419-420}} El destín principal de los exiliaos fueron les antigües posesiones de la [[Monarquía Hispánica]] n'Italia, como'l [[reinu de Nápoles]], la [[isla de Cerdeña]] o'l [[Ducáu de Milán]], y los [[Países Baxos españoles]], estaos que pasaren a la soberanía del Archiduque Carlos, convertíu nel emperador [[Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]]. Otra parte, unos 1.500, coló a la capital del Imperiu, [[Viena]], onde dalgunos de los exiliaos ocuparon cargos importantes na corte de Carlos VI como'l catalán [[marquesáu de Rialp|marqués de Rialp]] nomáu secretariu d'Estáu y del Despachu. Hubo un grupu d'unos 800 colonos que fundaron [[Nueva Barcelona]] nel [[Banato]] de [[Temesvar]] nel [[reinu d'Hungría]], que tamién yera un dominiu de Carlos VI.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=420-421}} Una segunda folada más amenorgada de represión y d'exiliu producióse más tarde en momentos de crisis internacional que coincidía cola renacencia de la resistencia austracista como asocedió col movimientu de los [[Carrasclet]]s de 1717-1719 mientres la [[Guerra de la Cuádruple Alianza]].{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=420}} De los exiliaos ocupar por orde del emperador Carlos VI el Conseyu Supremu d'España creáu na corte de Viena a finales de 1713 y la so ayuda concretar nel pagu de rentes y pensiones a los exiliaos que veníen de los bienes confiscados a los partidarios de Felipe V de los estaos italianos incorporaos a la Corona de Carlos VI. Nesta ayuda desempeñó un papel esencial el marqués de Rialp.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=420-421}} === La política "revisionista" de Felipe V y el Tratáu de Viena de 1725 === {{AP|Tratáu de Viena (1725)}} La [[conquista española de Cerdeña]] en 1717 y la del [[reinu de Sicilia]] en 1718 provocaron la [[Guerra de la Cuádruple Alianza]] na que Felipe V salió ganáu polo que tres la firma del [[Tratáu de L'Haya (1720)|Tratáu de L'Haya]] en febreru de 1720 tuvo que retirase de les dos islles.{{Harvnp|Capel Martínez|2006|p=218}} Pa concretar los alcuerdos de L'Haya axuntó'l [[Congresu de Cambrai]] (1721-1724) que supunxo un nuevu fracasu pa Felipe V porque nun algamar el so gran oxetivu dinásticu —que los ducaos de [[ducáu de Parma|Parma]] y de [[ducáu de Toscana|Toscana]] pasaren al so tercer fíu home [[Carlos III d'España|Carlos]]— y tampoco que Xibraltar volviera a soberanía española.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=455}} [[Ficheru:Johan Willem Ripperda.jpg|thumb|left|[[Juan Guillermo Ripperdá]], Barón y Duque de Ripperdá.]] [[Johan Willem Ripperdá]], un noble holandés que llegara a Madrid en 1715 como embaxador estraordinariu de les Provincies Xuníes y que tres abjurar del [[protestantismu]] punxérase al serviciu del monarca ganándose'l so enfotu, convenció al rei y a la reina por que la unviaren a Viena, comprometiéndose a algamar un alcuerdu col emperador Carlos VI que punxera fin a la rivalidá ente dambos soberanos pola Corona d'España y que dexara que l'infante don Carlos pudiera aportar a el nuevu duque de Parma, de Piacenza y de Toscana.<ref>{{cita llibru |apellíu=Capel Martínez |nome=Rosa Mª |apellíu2=Cepeda Gómez |nome2=José |añu=2006 |páxines=219-220 |cita=La so innegable capacidá [de Ripperdá] pa presentar como vidables ya imprescindibles proyeutos innovadores ya idees sorprendentes sobre ciertos temes económiques, diplomáticos y militares fixéron-y ganar puntos a los güeyos del rei. [...] Yá sirviera al Borbón y el so primer gran puestu al serviciu d'España —tres la so axuración del [[protestantismu]]— foi'l d'alministrador de la [[Real Fábrica de Paños de Guadalaxara]], una de les primeres creaciones de la política económica de los Borbones de Madrid.}}</ref> El 30 d'abril de 1725 roblóse'l [[Tratáu de Viena (1725)|Tratáu de Viena]] qu'acabó definitivamente cola Guerra de Socesión española al arrenunciar l'emperador Carlos VI a los sos derechos a la Corona d'España y reconocer como rei d'España y de les Indies a Felipe V, y a cambéu ésti reconocía al emperador la soberanía sobre les posesiones d'Italia y de los Países Baxos que correspondieren a la [[Monarquía Hispánica]], y volvía repitir el so arrenunciu al tronu de Francia. N'unu de los documentos Felipe V otorgaba l'amnistía a los [[austracista|austracistes]] y comprometíase a devolve-yos los sos bienes que fueren confiscados mientres la guerra y na inmediata posguerra. Coles mesmes reconocíense-yos los títulos que -yos otorgara ''[[Carlos III l'Archiduque]]''. Amás Felipe V concedía a la [[Compañía d'Oostende]] importantes ventayes comerciales por que pudiera comerciar coles Indies españoles. A cambio Viena ufiertaba'l so sofitu a Felipe V pa primir al rei de Gran Bretaña por que recuperara [[Xibraltar]] y [[Menorca baxu dominiu británicu|Menorca]]. Tocantes a los derechos sobre los ducaos de Parma, Piacenza y Toscana, Ripperdá consiguió que Carlos VI aceptara que pasaren al infante don Carlos, al escastase la caña masculina de los [[Farnesio]], anque nunca podríen integrase na Monarquía d'España. D'últimes Ripperdá, siguiendo les instrucciones de Felipe V, nun dexó que se plantegara de nuevu'l «[[casu de los catalanes]]», polo que se caltuvo la [[Decretu de Nueva Planta de Cataluña|Nueva Planta]] que, por aciu decretu del 9 d'ochobre de 1715, suprimiera dalgunes de les lleis ya instituciones propies del [[Principáu de Cataluña]].{{Harvnp|Capel Martínez|2006|p=220-221}}{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=466-467}} [[Ficheru:Alliances in Europe 1725-1730.jpg|thumb|300px|Coaliciones n'Europa ente 1725 y 1730. Los firmantes del Tratáu de Viena d'abril de 1725 n'azul y los firmantes del [[Tratáu de Hannover]] de setiembre de 1725 en colloráu. [[Prusia]], en marrón, de primeres xunióse a l'Alianza de Hanover, pero dempués camudó de bandu tres el Tratáu de Berlín d'avientu de 1728]] Cuando les monarquíes de Gran Bretaña y de Francia tuvieron conocencia del Tratáu de Viena roblaron el 3 de setiembre de 1725, col [[reinu de Prusia]], el [[Tratáu de Hannover]] pa «''caltener a los Estaos firmantes nos países y ciudaes dientro y fora d'Europa qu'anguaño tuvieren''». Esta postura batallosa de les potencies garantes del [[statu quo]] d'Utrecht fizo que l'emperador diera marcha tras y nun consentir el matrimoniu de los sos dos fíes colos infantes españoles Carlos y Felipe —doble enllaz matrimonial colos que se diba a sellar la nueva alianza—, y qu'anunciara que tampoco sofitaría a Felipe V si esti intentaba recuperar [[Xibraltar]] o [[Menorca baxu dominiu británicu|Menorca]]. En contrapartida les concesiones comerciales prometíes a la Compañía d'Oostende nunca se materializaron y acabó eslleiéndose en 1731 pola presión británica.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=461-462; 467-470}} Sicasí Felipe V respondió col [[Asediu a Xibraltar de 1727|segundu sitiu a Xibraltar]] en 1727 que nun tuvo ésitu por cuenta de la superioridá de la flota británica que defendía los Peñón, que torgó que la infantería pudiera llanzase al asaltu dempués de que l'artillería hubiera bombardiáu les fortificaciones britániques. Finalmente la [[guerra anglu-española (1727-1729)|guerra anglu-española de 1727-1729]] sellar cola firma del [[Tratáu de Sevilla (1729)|Tratáu de Sevilla]] del 9 de payares de 1729 nel que Felipe V, en cuenta de reconocer definitivamente'l nuevu orde internacional surdíu de la [[Paz d'Utrecht]], llogró lo que veníen naguando por él y la so esposa [[Isabel de Farnesio]] dende 1715, que'l fíu primoxénitu de dambos, l'infante [[Carlos III d'España|Carlos]] ocupara'l tronu del [[ducáu de Parma]] y del [[ducáu de Toscana]].{{Harvnp|Capel Martínez|2006|p=222-223}} == Conclusiones == {{VT|Reformismu borbónicu}} A la entruga ¿quién ganó la Guerra de Socesión española? la respuesta suel ser unánime: la Monarquía de Gran Bretaña —que consiguió'l dominiu del Atlánticu y del Mediterraneu, coles bases de Xibraltar y de Menorca, y que punxo los cimientos del Imperiu Británicu, coles concesiones territorial y comercial que consiguió n'América—. Pero tamién salieron beneficiaos, anque en menor proporción, los otros dos firmantes de la [[Gran Alianza]] de 1701: les [[Provincies Xuníes de los Países Baxos|Provincies Xuníes]] y l'Imperiu Austriacu. Esti postreru quedar coles posesiones de la Monarquía Hispánica n'Italia y nos Países Baxos, anque Carlos VI nun consiguió la Corona española. La Monarquía de Francia, pela so parte, algamó l'oxetivu d'asitiar nel tronu español a un [[Casa de Borbón|borbón]], anque non yá nun llogró nengún réditu d'ello sinón que pagó un altu preciu pos Francia salió de la guerra con una grave crisis financiera qu'abasnaría a lo llargo de tol sieglu XVIII. "Foi la fortuna de la so familia la que guio l'actuación de Lluis XIV primero que los dictaos de la ''razón d'Estáu''", afirma Joaquim Albareda.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=484}} [[Ficheru:Felipe V de España.jpg|thumb|Retrato de [[Felipe V d'España]] de [[Jean Ranc]] (1723)]] Tocantes a la [[Monarquía d'España]] el desenllaz de la guerra supunxo la entronización de la nueva dinastía [[Casa de Borbón n'España|borbónica]], a cuenta de la perda de les sos posesiones n'Italia y los Países Baxos, más Xibraltar y Menorca, y de la perda del control del comerciu col Imperiu de les Indies, por causa de la concesión a los británicos del [[asientu de negros]] y del [[navío de permisu]]. Con tou ello producióse, según Joaquim Albareda, "la conclusión política de la [[decadencia española]]". Con éses Felipe V fracasó na misión pola que foi escoyíu como socesor de Carlos II: caltener íntegros los territorios de la monarquía.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=485}} A nivel internu Felipe V punxo fin a la [[Corona d'Aragón]] pela vía militar y abolió les instituciones y lleis propies que rexíen los estaos que lu componíen, instaurando nel so llugar un Estáu [[absolutismu|absolutista]], [[centralismu|centralista]] y uniformista, inspiráu na [[Monarquía absoluta]] del so güelu Lluis XIV y en delles instituciones de la [[Corona de Castiella]]. Con éses puede afirmase que los grandes derrotaos de la guerra fueron los [[austracista|austracistes]] defensores non yá de los derechos de la dinastía de los Austrias sinón del caltenimientu del calter "federal" de la Monarquía Hispánica.{{Harvnp|Albareda Salvadó|2010|p=485}} Según la historiadora y periodista suiza [[Sibille Stocker]] y el tamién historiador de la mesma nacionalidá [[Christian Windler]], autores de ''Instituciones y desenvolvimientu socioeconómico n'España y Hispanoamérica dende la dómina virreinal'' (Bogotá, 1994), nel terrén económicu, los territorios de la Corona d'Aragón beneficiáronse llargamente de la derogación de les aduanes, según del accesu a un nuevu y ampliu mercáu; especialmente Cataluña que pudo amplificar los sos réditos, al comerciar coles colonies americanes. Les reformes del nuevu Rei, crearon un ambiente positivo que favoreció considerablemente l'artesanía, la industria y el comerciu, lo que derivó nun ambiente favorable pa la pacificación ente los contendentes nel conflictu.<ref>[https://books.google.es/books?id=-sAEVfYamWcC&pg=PA1&lpg=PA1&dq=Instituciones+y+desenvuelvo+sociu-economico+en+Espa%C3%B1a&source=bl&ots=a9Ady3Vt-z&sig=2j89cwj-YiUgQ8xbPo_-h78BMe4&hl=es&sa=X&ei=_00FU-GOL4f80QWR0oDICQ&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=Instituciones%20y%20desenvolvimientu%20sociu-economico%20en%20Espa%C3%B1a&f=false Sibile Stocker y Christian Windler, ''Instituciones y desenvolvimientu socioecómico n'España y Hispanoamérica dende la dómina colonial'', Bogotá, 1994, páxs. 38-39]</ref> Según l'historiador [[Ricardo García Cárcel]], la victoria borbónica na guerra supunxo'l trunfu de la España vertical sobre la España horizontal de los Austrias», entendiendo por "España horizontal", la "España [[austracista]]", la que defende «la España federal que se plantega la realidá nacional como un agregáu territorial col nexu común a partir del supuestu d'una identidá española plural y "estensiva"», ente que la "España vertical" ye la «España centralizada, articulada en redol a una exa central, que foi siempres [[Corona de Castiella|Castiella]], vertebrada dende un escayu dorsal, con un conceutu d'una identidá española homogeneizada y "intensiva"».{{Harvnp|García Cárcel|2002|p=114; 9}} Según l'historiador [[Juan Pablo Fusi]], la nueva monarquía llevó a cabu reformes favorables de gran caláu: promovióse la educación, el patronalgu d'academies y realzóse la investigación científica, especialmente nes ciencies médiques y en matemátiques. Asina mesmu lleváronse a cabu reformes positives nel sistema de producción, cola creación de reales fábriques; esto traxo a una consecuente innovación de les téuniques granibles, de reanimación de sectores "aparraos" y a la creación de sectores granibles antes inesistente.<ref>Fusi Aizpurúa, Juan Pablo (2012). ''Historia Mínima d'España''. Madrid: Turner, pp. 126. ISBN 9788475066776.</ref> == Ver tamién == * [[Decretos de Nueva Planta]] * [[Guerra de Socesión española nel Reinu de Valencia]] * [[Guerra de Socesión española en Cataluña]] * [[Reformismu borbónicu]] == Notes == {{llistaref|grupu="nota"}} == Referencies == {{llistaref|3}} == Bibliografía == * {{cita llibru |apellíu=Albareda Salvadó |nome=Joaquim |enllaceautor=Joaquim Albareda |títulu=La Guerra de Socesión d'España (1700-1714) |añu=2010 |editorial=Crítica |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-9892-060-4}} * {{cita llibru |apellíu=Capel Martínez |nome=Rosa Mª |apellíu2=Cepeda Gómez |nome2=José |títulu=El Sieglu de les Lluces. Política y sociedad |añu=2006 |editorial=Síntesis |ubicación=Madrid |isbn=84-9756-414-6}} * {{cita llibru |apellíu=Fayard |nome=Janine |títulu=La frustración d'un Imperiu. Vol. V de la Historia d'España, dirixida por Manuel Tuñón de Lara |añu=1980 |editor=Jean-Paul Le Flem; Joseph Pérez; Jean-Marc Perlorson; José Mª López Piñero y Janine Fayard |editorial=Labor |ubicación=Barcelona |isbn=84-335-9425-7 |capítulu=La Guerra de Socesión (1700-1714)}} * {{cita llibru |apellíu=García Cárcel |nome=Ricardo |enllaceautor=Ricardo García Cárcel |títulu=Felipe V y los españoles. Una visión periférica del problema d'España |añu=2002 |editorial=Plaza & Janés |ubicación=Barcelona |isbn=84-01-53056-3}} * {{cita llibru |apellíu=Pérez |nome=Joseph |enllaceautor=Joseph Pérez |títulu=La frustración d'un Imperiu. Vol. V de la Historia d'España, dirixida por Manuel Tuñón de Lara |añu=1980 |editor=Jean-Paul Le Flem; Joseph Pérez; Jean-Marc Perlorson; José Mª López Piñero y Janine Fayard |editorial=Labor |ubicación=Barcelona |isbn=84-335-9425-7 |capítulu=España moderna (1474-1700). Aspeutos políticos y sociales}} * Vincenzo Bacallar Sanna, ''La Sardegna Paraninfa della Pace y un pianu segreto per la sovranità 1712-1714'' (a cura di Sabine Enders), Stuttgart, Giovanni Masala Verlag (Collana Sardìnnia, volume 10), 2011, pp. 240, ISBN 978-3-941851-03-0. == Enllaces esternos == {{Commonscat|War of the Spanish Succession|preposición=sobre la}} * {{Enllaz rotu|1=batalla_de_almansa.htm La Batalla de Almansa y más artículos sobre la Guerra de Socesión |2=http://historiadealmansa.usuarios.tvalmansa.com/la |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}. {{Tradubot|Guerra de Socesión española}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerres d'España| ]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] bxuvkqb3a2ecpz98r6ukx6zxri3vjwp Gareth Bale 0 97932 4501263 4493302 2026-06-22T13:48:52Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 8 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501263 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Gareth Frank Bale''' {{nym}} ye un {{futbolista}}. [[Internacional (deporte)|Internacional absolutu]] cola [[Seleición de fútbol de Gales|seleición galesa]] dende 2006, Bale debutó con 16 años y 315 díes nun partíu contra [[Seleición de fútbol de Trinidá y Tobagu|Trinidá y Tobagu]], ostentando, a partir d'entós y per dellos años, el récor de ser el debutante más nuevu na historia del combináu británicu. Na actualidá ye'l segundu en siendo superáu en [[2013]] por [[Harry Wilson]].<ref>{{cita web|url=http://www.mundodeportivo.com/20131016/futbol/internacional/harry-wilson-arrampúña-y el-primer-record-a-gareth-bale_54392048135.html|títulu=Harry Wilson arrampúña-y el primer récor a Gareth Bale|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''El Mundo Deportivo''}}</ref> Natural de la capital [[gales]]a [[Cardiff]], ye sobrín de Chris Pike, exdelantero y unu de los máximos anotadores históricos del equipu d'esa ciudá, el [[Cardiff City Football Club|Cardiff City FC]].<ref>{{cita web | títulu=Bluebirds of a feather are flocking together | periódicu=South Wales Echo| url= http://www.walesonline.co.uk/news/wales-news/2008/12/08/bluebirds-of-a-feather-are-flocking-together-in-91466-22425013/ | fecha=8 d'avientu de 2008|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web|editor=Portal dixital NeilbrownNewcastle|títulu=Biografía de Bale|url=http://www.neilbrown.newcastlefans.com/cardiff/cardiff.htm|fechaaccesu=31 d'agostu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130927105350/http://www.neilbrown.newcastlefans.com/cardiff/cardiff.htm|fechaarchivu=27 de setiembre de 2013}}</ref> Ye consideráu como unu de los más grandes talentos emerxentes de la [[Premier League]] nel so momentu y del mundu na actualidá,<ref>{{cita web|periódicu=El Comercio|títulu=El Barcelona contauta col volante galés Gareth Bale|url=http://www.elcomercio.com/deportes/futbol/Barcelona-contauta-volante-Gareth-Bale_0_639536047.html|fechaaccesu=31 d'agostu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|editor=Portal dixital Fichaxes|títulu=Gareth Bale fai un nuevu chisgo a FC Barcelona y Real Madrid|url=http://www.fichajes.com/liga/gareth-bale-fai-un-nuevu-guino-a-fc-barcelona-y-real-madrid_42589|fechaaccesu=31 d'agostu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|editor=Diariu Estrella Digital|títulu=El Madrid mueve ficha por Gareth Bale|url=http://www.estrelladigital.es/deportes/Real-Madrid-mueve-Gareth-Bale_0_1343265751.html|fechaaccesu=31 d'agostu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130219044608/http://www.estrelladigital.es/deportes/Real-Madrid-mueve-Gareth-Bale_0_1343265751.html|fechaarchivu=19 de febreru de 2013}}</ref><ref>{{cita web|periódicu=El Diariu de Victoria|títulu=Pagan millonada por Bale|url=http://eldiariodevictoria.com.mx/2013/08/23/paguen-millonada-por-bale/|fechaaccesu=31 d'agostu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20241130073130/http://eldiariodevictoria.com.mx/2013/08/23/paguen-millonada-por-bale/|fechaarchivu=2024-11-30}}</ref><ref>{{cita web|editor=Portal dixital DefensaCentral|títulu=Bale empezar a ganar al vestuariu merengue|url=http://www.defensacentral.com/real_madrid/80032-primer-equipo-gareth-bale-ganar-vestuario-gales-cristiano-ronaldo-tweets-fichar-tottenham/|fechaaccesu=31 d'agostu de 2013}}</ref> foi reconocíu con numberoses distinciones, tales como'l Premiu Carwyn James de la [[BBC]] galesa o'l premiu al [[Premiu PFA al xugador del añu Meyor Xugador de la Premier League]] —siendo'l cuartu galés en consiguilo— el cual ganó en dos ocasiones, xuniéndose asina a la selecta llista de bicampeones formada por [[Mark Hughes]], [[Alan Shearer]], [[Thierry Henry]] y [[Cristiano Ronaldo]].<ref>{{cita web| url=https://www.marca.com/2011/04/18/futbol/futbol_internacional/premier_league/1303105074.html | títulu=Escueyen a Gareth Bale como'l meyor xugador del añu na Premier | periódicu= [[Marca (periódicu)|Marca]] | fecha=18 d'abril de 2011 |fechaaccesu=31 d'agostu de 2013}}</ref><ref>{{cita web| url=https://www.marca.com/2013/05/02/futbol/1367506381.html|títulu=Gareth Bale, númberu unu de la Premier| periódicu= [[Marca (periódicu)|Marca]] | fecha=2 de mayu de 2013|fechaaccesu=20 de xunu de 2013}}</ref> Tamién tien nel so haber otres distinciones como'l premiu al [[Premiu PFA al xugador nuevu del añu Meyor Xugador Nuevu de la Premier League]] y el ser escoyíu en tres ocasiones como Xugador [[Gales|galés]] del Añu, ente munches otres. En 2011 integró'l [[Equipu del añu UEFA|Equipu ideal de la UEFA]],<ref>{{cita web|url=http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1450035|títulu=L'equipu ideal UEFA 2011|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=ESPN}}</ref> y en 2013 la [[FIFA]] incluyó-y na llista de los 23 candidatos al [[Balón d'Oru]].<ref>{{cita web|url=https://www.marca.com/2013/10/29/futbol/futbol_internacional/1383027610.html|títulu=Yá se conocen los 23 nomaos al Balón d'Oru 2013|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''Marca''}}</ref> Esi mesmu añu, amás, la FIFA publicó un llistáu colos diez futbolistes más rápidos del mundu, ocupando Bale la primer posición al algamar una velocidá d'hasta 36.7 km/h.<ref>{{cita web|url=http://rpp.pe/futbol/mas-futbol/fifa-dio-a-conocer-quien-son-los-jugadores-mas-rápidos-del-mundo-noticia-632375/10|títulu=FIFA dio a conocer quién son los xugadores más rápidos del mundu|fechaaccesu=10 de mayu de 2016}}</ref> Bale foi camudando progresivamente la so posición sobre'l verde. Nos sos entamos nel [[Southampton Football Club|Southampton FC]] actuaba como un [[Defensa (fútbol)|llateral esquierdu]] con muncha llegada, destacando pola so velocidá y bon cuto de balón. Estes cualidaes fixeron que los sos primeros téunicos repararen nél a un carrilero con capacidá pa sorprender. Esa tónica apenes se modificar nes sos primeres temporaes col [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur]], anque col pasu de los años foi apaeciendo más arriba, llegando inclusive a actuar como estremu.<ref name="futbol.as_1">{{cita web|url=http://futbol.as.com/futbol/2013/08/23/primer/1377211953_784092.html|títulu=Bale ye versatilidad: estremu, mediapunta ya inclusive llateral|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''As''}}</ref> El so saltu definitivu dar na campaña [[Premier League 2010/11|2010-11]] cuando abandonó cuasi per completu'l llateral de la zaga defensiva, aumentando entós la so presencia n'ataque y sobremanera la so implicación col gol. Na so última temporada colos Spurs, específicamente nel tramu final d'aquel cursu, el so entrenador [[André Villes-Boes]], Le recolocó como [[Centrocampista#Mediapunta|mediapunta]].<ref name="futbol.as_1"/> Esa temporada llegó a anotar un total de ventiséis goles,<ref>{{cita web|obra=[[Marca (periódicu)|Marca]]|títulu Tolos númberos de Gareth Bale|url=https://www.marca.com/2013/08/30/multimedia/graficos/1377877689.html|fecha=30 d'agostu de 2013|fechaaccesu=1 de setiembre de 2013}}</ref> ventiún d'ellos na Premier League, estableciendo asina un nuevu récor dientro del club.<ref name="record">{{cita web|url=http://www.tottenhamhotspur.com/news/spurs-10-sunderland-report-from-the-lane-190513/|títulu=Spurs 1-0 Sunderland: Report from the Lane...|editor=Páxina oficial del Tottenham|fecha=19 de mayu de 2013|fechaaccesu=20 de xunu de 2013|idioma=inglés}}</ref> == Trayeutoria == === Entamos === Bale llamó l'atención del [[Southampton Football Club]] con apenes nueve años, cuando apostó un tornéu de seis contra seis col Cardiff Civil Service Football Club.<ref name="buscabiografias_1">{{cita web|url=http://www.buscabiografias.com/bios/biografia/verDetalle/9952/Gareth%20Bale|títulu=Biografía de Gareth Bale}}</ref> Mientres la so adolescencia, amás del fútbol, tamién prauticó otros deportes como l'h.oquei, el rugby o l'atletismu, siendo capaz de correr los 100 metros en 11,4 segundos.<ref>{{cita web|url=https://elpais.com/elpais/2013/09/06/gente/1378488782_314812.html|títulu=Gareth Bale, un fíu de mamá|editor=Diariu ''El País''|fechaaccesu=11 de xunetu de 2017}}</ref> La superioridá qu'amosaba a la de prauticar deporte provocó que'l profesor d'educación física del institutu Whitchurch High School de Cardiff, Gwyn Morris, fixéra-y unes regles específiques pa siguir ameyorando. Estes valiéron-y p'ayudar, con dieciséis años, al equipu sub-18 del so institutu a ganar la Cardiff & Vale Senior Cup, y pa darréu ingresar na academia del Southampton F. C. en [[Bath]]. Les sos notables aptitúes quedaron reflexaes nes sos calificaciones y gallardones n'educación física, y n'especial nes pallabres del so preparador Morris:<ref>{{cita noticia|títulu=Young Gareth made own rules|periódicu=The Daily Echo|fecha=13 de xineru de 2007|fechaaccesu=21 de xineru de 2007|idioma=inglés}}</ref> {{cita|''Gareth has a fierce determination to succeed and has the character and qualities to achieve his personal goals. He is one of the most unselfish individuals that I have had the pleasure to help educate''.<br />Gareth tien una fuerte determinación pa trunfar y el calter y les cualidaes pa llegar a les metes que se proponga. Amás ye una de les persones menos individualistes que tuvi'l prestar d'educar.|Gwyn Morris. 13 de xineru de 2007. Cardiff.}} === Southampton F. C. === {| class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-left: 2em; font-size: 85%; background:#c6dbf7; color:black; width:30em; max-width: 40%;" cellspacing="5" | style="text-align: left;" | «[...] one of the most creative players even (though operating) from the left-back position whilst his defending improved immeasurably as the season progressed» «[...] unu de los xugadores más creativos inclusive (anque en funciones) dende la posición de llateral esquierdu, ente que'l so defensa ameyoró descomanadamente mientres avanzaba la temporada» |- | style="text-align: left;" | — Adam Leich. ''Daily Echo'', 11 de mayu de 2007. [[Londres]].<ref name="Adam Leitch_1">{{cita noticia|autor= Adam Leitch|títulu=Introducing your Saints heroes...|periódicu= Daily Echo|fecha=11 de mayu de 2007|páxina= 20 |url= |fechaaccesu=3 de xineru de 2008 |idioma=inglés }}</ref> |} Bale debutó col primer equipu de los Saints el [[17 d'abril]] de 2006, cuasi al términu d'esa temporada, con apenes 16 años y 275 díes, edá que-y convirtió nel segundu debutante más novatu na historia del club. El debú del galés foi nun partíu contra'l [[Millwall Football Club]] qu'acabó con victoria de 2 a 0.<ref name="buscabiografias_1"/> La siguiente temporada, la 2006/07, Bale afitar nel equipu titular del Southampton, qu'entós daquella s'atopaba na Championship —la segunda división inglesa— tratando d'algamar l'ascensu a la Premier. Nel primer partíu del campeonatu, el [[6 d'agostu]] de 2006, Gareth marcó'l so primer gol oficial col club, de llibre direutu ante'l [[Derby County Football Club|Derby Country]].<ref>{{cita web| títulu=Derby 2 Southampton 2| editor=Páxina oficial del Southampton| url=http://saintsfc.co.uk/match/?page_id=6599&t=2&fixture=2693144| fechaaccesu=21 de xineru de 2007| urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071017182247/http://saintsfc.co.uk/match/?page_id=6599&t=2&fixture=2693144| fechaarchivu=17 d'ochobre de 2007}}</ref> Na siguiente fecha volvió marcar de tiru llibre, esta vegada en [[St Mary's Stadium|St Mary's]] contra'l [[Coventry City Football Club|Coventry City]], y nel terceru, ante'l [[West Bromwich Albion Football Club|West Bromwich]], tuvo a puntu de volver repitir cuando mandó un espectacular disparu de falta al palu. Primero que s'acabara l'añu 2006 Bale marcó otros trés goles más. El [[11 de payares]] anotó contra'l [[Sunderland Association Football Club|Sunderland]] y nel mes d'[[avientu]] ante [[Hull City Association Football Club|Hull City]] y [[Norwich City Football Club|Norwich]], siendo estos dos últimos goles de llibre direutu. El so gran entamu de temporada valió-y pa ganar el premiu Carwyn James, que da la [[BBC Wales|BBC de Gales]], como Meyor Xugador Nuevu del añu 2006,<ref name="Calzaghe scoops BBC Wales honour">{{cita noticia| títulu= Calzaghe scoops BBC Wales honour| autor= BBC Sport | url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/wales/6157171.stm | fechaaccesu=21 de xineru de 2007 | fecha=3 d'avientu de 2006}}</ref> y meses dempués, el [[4 de marzu]] de 2007, nuevamente foi nomáu Meyor Xugador Nuevu, pero de la [[Football League]]. La prensa calificó la temporada de Bale como «increíble».<ref name="Adam Leitch_1"/> El so postreru partíu col equipu del sur d'Inglaterra foi na primer ronda de les eliminatories d'ascensu a la [[Premier League|Premier]] ante'l Derby County —curiosamente l'equipu contra'l qu'anotó'l so primer gol de profesional—, el [[12 de mayu]] de 2007, partíu nel que se retiró mancáu. Acabó la temporada con un rexistru de cinco goles nun total de cuarenta y cinco partíos. === Tottenham Hotspur F. C. === [[Ficheru:Gareth Bale - Spurs vs Brighton.jpg|thumb|right|200px|Bale en 2011 mientres un partíu ante'l [[Brighton & Hove Albion Football Club|Brighton]].]] Gareth Bale fichó pol [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur F. C.]] el [[25 de mayu]] de [[2007]], roblando un contratu por cuatro años, el Tottenham pagó [[Llibra esterlina|£]]7 millones al [[Southampton Football Club|Southampton FC]] más una serie d'incentivos polos cualos el trespasu podría algamar la cifra de [[Llibra esterlina|£]]10 millones de llibres, unos [[Euru|€]]14 millones. Gareth apostó'l so primer partíu col equipu londinense'l 12 de xunetu de 2007 nun amistosu contra'l [[St Patrick's Athletic Football Club|St Patrick's Athletic]], siendo sustituyíu nel minutu ochenta por molesties nuna pierna. El so primer partíu oficial colos Spurs foi'l 26 d'agostu en [[Old Trafford]], campu del [[Manchester United Football Club|Manchester United]]. El 1 de setiembre, nel so segundu partíu oficial, marcó'l so primer gol, foi nun empate a 3 contra'l [[Fulham Football Club|Fulham]]. Nel so primer añu colos Spurs llogró'l so primer títulu como profesional, la copa de la lliga en venciendo al Chelsea 2-1. Tres regulares campañes nel Tottenham, llegó la temporada 2010/11. Nesi cursu'l galés aprució na escena del fútbol mundial con un históricu hat-trick ante'l [[Inter de Milán|Inter]] na [[Lliga de Campeones de la UEFA 2010-11|Lliga de Campeones]]. Xugando pela banda esquierda, como interior y entá con ciertes obligaciones defensives para col so compañeru nel llateral maniegu, [[Benoît Assou-Ekotto|Benoit Assou-Ekotto]], Bale robló un segundu tiempu esllumante nel [[Estadiu Giuseppe Meazza|Giuseppe Meazza]]. El Tottenham perdía por 4 a 0 al cabu de los primeros 45 minutos, pero tres el descansu apaeció la figura de Bale pa marcar tres goles y agorar una remontada pa los Spurs. El milagru finalmente nun se concretó (4-3) pero aquel alcuentru, más que pola victoria del Inter, recordar pola notable actuación del galés.<ref>{{cita web|url=https://www.marca.com/2013/11/05/futbol/equipos/real_madrid/1383609943.html|títulu=Bale vuelve a Italia, onde tou empezó|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''Marca''}}</ref> Tres el so gran rendimientu nel añu 2010, dando asistencies de gol y marcándolos, grandes equipos d'[[Europa]] como'l [[Manchester United Football Club|Manchester United]], el [[Chelsea Football Club|Chelsea]], el [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]]<ref>{{cita web|url=http://futbol.as.com/futbol/2011/02/09/mas_futbol/1297236438_850215.html|títulu=N'Inglaterra asitien a Bale más cerca del Madrid|fechaaccesu=9 de febreru de 2017|editor=Diariu ''[[As (periódicu)|AS]]''}}</ref> o'l [[Futbol Club Barcelona]]<ref>{{cita web|url=http://madrid-barcelona.com/2011-03-19/maxwell-al-milan-bale-al-baraa/|títulu=Maxwell al Milán, Bale al Barça|editor=Portal dixital madrid-barcelona|fechaaccesu=19 de marzu de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170618213456/http://madrid-barcelona.com/2011-03-19/maxwell-al-milan-bale-al-baraa|fechaarchivu=2017-06-18}}</ref> interesar en ficha-y. Sicasí Bale anovó'l so contratu col Tottenham en marzu de 2011.<ref>{{cita web|url=http://futbol.as.com/futbol/2011/03/19/mas_futbol/1300489228_850215.html|títulu=Gareth Bale anueva col Tottenham hasta 2015|fecha=19 de marzu de 2016|editor=Diariu ''[[As (periódicu)|AS]]''}}</ref> Al términu d'esa temporada foi escoyíu [[Premiu PFA al xugador del añu Meyor Xugador de la Premier]], superando a futbolistes consagraos como [[Carlos Tévez|Tévez]], [[Rafael van der Vaart|Van der Vaart]] o [[Nemanja Vidić|Vidić]].<ref>{{cita web|url=http://futbol.as.com/futbol/2011/04/18/mas_futbol/1303077603_850215.html|títulu=Gareth Bale ye escoyíu meyor xugador de la Premier|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''As''}}</ref> Mientres la so estancia en Londres, Gareth foi variando la so posición sobre'l verde progresivamente, partiendo como llateral, depués como interior y estremu, hasta llegar a mediapunta. Esta última variación dar mientres la temporada [[Premier League 2012/13|2012/13]] cuando [[André Villes-Boes]] empezó a allinialo detrás del delanteru. Nesta posición aumentó considerablemente les sos cifres goliadores, evidenciándose esta situación nel fechu de qu'acabara la [[Premier League 2012-13|2012-13]] con un rexistru de 21 goles. Bale tamién foi determinante na [[Lliga Europa de la UEFA|Lliga Europa]], marcando dos goles de tiru llibre nos Dieciseisavos de Final contra'l [[Olympique Lyonnais]], que-y dio al Tottenham el pase a los Octavos de final. N'octavos atopar col [[Inter de Milán|Inter]], al que ganaron por 3 a 0 na ida, marcando Bale el primer tantu. Esa resultancia sería'l qu'a lo postrero-yos clasificaría pa la siguiente ronda porque na vuelta perdieron por 1 a 4.<ref>{{cita web|url=http://depor.pe/futbol-internacional/europa-league-inter-milan-golio-4-1-al-tottenham-quedu-esaniciáu-noticia-904330|títulu=Europa League: Inter de Milán golió 4-1 al Tottenham pero quedó esaniciáu|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''Depor''}}</ref> En cuartos el Tottenham cayería esaniciáu ante'l [[FC Basel|Basilea]]. El galés remataría la temporada marcando'l gol del trunfu, ante'l [[Sunderland Association Football Club|Sunderland]], na última fecha de la Premier, resultancia que finalmente non -y bastó p'alzar a los Spurs a la parte de clasificación pa la Lliga de Campeones. Sicasí, Bale foi escoyíu como'l [[Premiu PFA al xugador del añu Meyor Xugador de la Premier]]. Amás, los sos ventiún goles en lliga sirviéronlu pa establecer un nuevu récor de goles anotaos col club nuna mesma temporada de l'actual Premier.<ref name="record"/> En total, sumando les sos apaiciones tanto colos Spurs como cola seleición de Gales, Bale terminó la temporada con un total de 31 goles y 17 asistencies.<ref>{{cita web|url=http://futbol.as.com/futbol/2013/08/23/primer/1377211070_953100.html|títulu=El galés esplotó na 2012/13: 31 goles y dio 17 asistencies|apellíu=De Juan|nome=Manu|editor=Diariu ''[[As (periódicu)|AS]]''|fechaaccesu=23 d'agostu de 2013}}</ref> El so notable rendimientu valió-y pa ser nomáu, al llau de futbolistes como [[Cristiano Ronaldo]], [[Lionel Messi|Messi]] o [[Franck Ribéry|Ribéry]], ente otros, al premiu como [[Premiu al Meyor Xugador d'Europa de la UEFA Meyor Xugador d'Europa]] qu'apurre la [[UEFA]].<ref>{{cita web|url=http://www.mundiario.com/articulo/deportes/nomaos-candidatos-premiu-meyor-xugador-uefa-2012-2013/20130807133252007788.html|apellíu=Domínguez Guimaraens|nome=Alejandro|fechaaccesu=7 d'agostu de 2013|títulu=Nomaos los candidatos al Premiu al Meyor Xugador de la UEFA 2012-2013}}</ref> === Real Madrid C. F. === [[Ficheru:Gareth Bale 2015 (7).jpg|thumb|200px|Gareth Bale en 2015.]] El [[1 de setiembre]] de [[2013]] anuncióse oficialmente'l so trespasu al [[Real Madrid Club de Fútbol]]. Bale robló un contratu por seis temporaes con un sueldu de 10 millones d'euros netos por caúna, convirtiéndose asina nel primer futbolista galés na historia del club. Debutó cola elástica blanca'l día [[14 de setiembre]], ante'l [[Villarreal Club de Fútbol|Villarreal]] en [[El Madrigal]].<ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/2013/09/14/1508877-gareth-bale-debuta-el real-madrid-frente-al-villarreal|títulu=Gareth Bale debuta nel Real Madrid frente al Villarreal|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=INFOBAE}}</ref> Nesi mesmu partíu, amás, Bale estrenóse como goliador al marcar el primer tantu del so equipu. El galés anotó'l 1 a 1 parcial y acabó siendo reemplazáu por [[Ángel Di María|Di María]] mediada la segunda parte. Trés díes depués, ante'l [[Galatasaray Spor Kulübü|Galatasaray]], fixo'l so debú en [[Lliga de Campeones de la UEFA|Lliga de Campeones]] como madridista al ingresar nel minutu 64 en sustitución d'[[Isco]], cumpliendo una bona y activa actuación nel tiempu que tuvo en cancha, inclusive botó la falta qu'acabó col cuartu gol favorable a los blancos.<ref>{{cita web|url=http://www.realmadrid.com/cs/Satellite/es/Actualidad_Primer_Equipo/1330159897128/noticia/Cronica/1-6:_Goliada_y_lideralgu_en_el debú européu.htm|títulu=1-6: Goliada y lideralgu nel debú européu|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Páxina oficial del Real Madrid}}</ref> El [[29 d'ochobre]] debutó como titular nel [[Estadiu Santiago Bernabéu|Santiago Bernabéu]], ante'l [[Sevilla Futbol Club|Sevilla]], marcando dos goles y dando dos asistencies na contundente victoria de los blancos por 7 a 3.<ref>{{cita web|url=https://www.abc.es/realmadrid/noticias/20131031/abci-bale-exhibicion-realmadrid-201310311047.html|títulu=Primer exhibición de Bale, dos goles y dos asistencies.|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''ABC''}}</ref> El primer tantu marcar con un asitiáu zurdazo a la escuadra y el segundu con un tiru llibre que s'esvió nel defensa sevillista [[Alberto Moreno Pérez|Moreno]]. Nel siguiente partíu lligueru, contra'l [[Rayo Vallecano de Madrid|Rayo Vallecano]], contribuyó al trunfu del so equipu con dos nueves asistencies, demostrando otra vegada les sos dotes de pasador.<ref>{{cita web|url=http://www.realmadrid.com/cs/Satellite/es/Actualidad_Primer_Equipo/1330171400527/noticia/Cronica/2-3:_Trunfu_en_Vallecas_y_doblete_de_Ronaldo.htm|títulu=2-3: Trunfu en Vallecas y doblete de Ronaldo|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Páxina oficial del Real Madrid}}</ref> El [[5 de payares]] anotó'l so primer gol como madridista na [[Lliga de Campeones de la UEFA|Lliga de Campeones]], marcar en [[Turín]] ante la [[Juventus de Turín|Juventus]] con un remate pegáu al palu que fizo inútil la espurrida del porteru italianu [[Gianluigi Buffon|Buffon]]. L'alcuentru acabó con empate a dos, resultancia que sellaba virtualmente la clasificación de los blancos a la siguiente fase.<ref>{{cita web|url=http://www.realmadrid.com/cs/Satellite/es/Actualidad_Primer_Equipo/1330171774111/noticia/Cronica/2-2:_Pervalible_empate_en_el_Juventus_Stadium.htm|títulu=2-2: Pervalible empate nel Juventus Stadium|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Páxina oficial del Real Madrid}}</ref> Nel siguiente partíu, de Lliga contra la [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]], collaboró con una asistencia a [[Sami Khedira|Khedira]].<ref>{{cita web|url=http://www.realmadrid.com/cs/Satellite/es/Actualidad_Primer_Equipo/1383852447259/noticia/Cronica/5-1:_Goliada_y_espectaculo_antes_d'el_paron.htm|títulu=5-1: Goliada y espectáculo antes del parón|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Páxina oficial del Real Madrid}}</ref> El [[23 de payares]], de visita ante'l [[Unión Deportiva Almería|Almería]], marcó'l so cuartu gol nel campeonatu y cuatro díes más tarde, en [[Lliga de Campeones de la UEFA|Lliga de Campeones]], abrió'l marcador ante'l [[Galatasaray Spor Kulübü|Galatasaray]] con un tanto de llibre direutu.<ref>{{cita web|url=http://www.diez.hn/Empecipio/Ediciones/2013/11/27/Noticias/VIDEO-El golazu-de-Gareth-Bale-al-Galatasaray#.Upqx38SWaU4|títulu=VIDEO: El golazu de Gareth Bale al Galatasaray|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''Diez''}}</ref> El [[30 de payares]] el galés marcó'l so primer hat-trick col Madrid, llograr ante'l [[Real Valladolid Club de Fútbol|Valladolid]] nel [[Estadiu Santiago Bernabéu|Bernabéu]].<ref>{{cita web|url=http://futbol.as.com/futbol/2013/11/30/primer/1385835140_575332.html|títulu=Gareth Bale exerz de Cristiano|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''As''}}</ref> Bale anotó'l primeru de cabeza, el segundu con un nidiu remate de derecha y el terceru de maniega tres un pase de [[Marcelo Vieira|Marcelo]], dando amás l'asistencia a [[Karim Benzema|Benzema]] nel otru tantu que completó la goliada de 4 a 0.<ref>{{cita web|url=https://www.marca.com/eventos/marcador/futbol/2013_14/primer/jornada_15/rma_vad/|títulu=Bale exerz de comandante|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''Marca''}}</ref> Gareth convirtióse asina nel segundu británicu en consiguir un triplete, tres [[Gary Lineker]], na historia de la Lliga.<ref>{{cita web|url=http://futbol.as.com/futbol/2013/12/01/primer/1385891076_832588.html|títulu=Bale, segundu británicu en faer un hat-trick tres Gary Lineker|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''As''}}</ref> Estrenóse como goliador en [[2014]] nel primer partíu de la segunda vuelta de la Lliga, contra'l [[Real Betis Balompié|Betis]] nel [[Estadiu Benito Villamarín|Benito Villamarín]], anotando de falta direuta'l segundu tantu del so equipu na victoria final de 0 a 5.<ref>{{cita web|url=https://www.marca.com/eventos/marcador/futbol/2013_14/primer/jornada_20/bet_rma/|títulu=Xabi y Modric llancen al Madrid|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''Marca''}}</ref> El [[8 de febreru]], ante'l [[Villarreal Club de Fútbol|Villarreal]], marcó'l primer tantu de los blancos dando amás una asistencia a [[Karim Benzema|Benzema]].<ref>{{cita web|url=http://www.realmadrid.com/noticias/2014/02/4-2-victoria-con-doblete-de-benzema|títulu=4-2: Victoria con doblete de Benzema|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Páxina oficial del Real Madrid}}</ref> El [[26 de febreru]] los blancos apostaron la ida de los octavos de final de la Lliga de Campeones, enfrentándose al [[FC Schalke 04|Schalke 04]] nel [[Veltins-Arena|Veltins Arena]]. El Madrid imponer por un contundente 1 a 6, marcando Bale un doblete.<ref>{{cita web|url=http://www.realmadrid.com/cs/Satellite?c=RM_Noticia_FA&cid=1330223950040&pagename=RealMadridResponsive/RM_Noticia_FA/RM_Noticia|títulu=La prensa mundial destaca la exhibición del Real Madrid|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Páxina oficial del Real Madrid}}</ref> El [[16 d'abril]] apostó la final de la [[Copa del Rei de fútbol 2013-14|Copa del Rei]] ante'l [[Futbol Club Barcelona]]. Bale marcó'l tantu de la victoria nel minutu 85 tres una carrera de 60 metros,<ref>{{cita web|url=https://www.marca.com/eventos/marcador/futbol/2013_14/copa/final/bar_rma/|títulu=De Príncipe a Rei|fechaaccesu=10 de mayu de 2016|editor=Diariu ''Marca''}}</ref> conquistando asina'l so primer títulu col equipu blancu. El [[24 de mayu]] apostó la final de la [[Lliga de Campeones de la UEFA 2013/14|Lliga de Campeones]] ante'l [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]. Marcó un gol rematando de cabeza un balón que cutió [[Ángel Di María]] y estenó [[Thibaut Courtois]]. El gol sirvió pa poner el marcador del partíu a 2-1 a favor del Real Madrid. El partíu acabó cola victoria del Real Madrid por 4-1. Con esi gol, consiguió ser el tercer xugador del Real Madrid que marca un gol na final de la Copa del Rei y otru na final de la Lliga de Campeones na mesma temporada. El 12 d'agostu foi titular na victoria 2-0 frente al [[Sevilla Fútbol Club]] pa ganar la [[Supercopa d'Europa]] na so ciudá natal, Cardiff. El 28 de mayu de 2016 ganó la so segunda Lliga de Campeones de la UEFA, otra vegada ante'l [[Atlético de Madrid]], partíu que se decidió na tanda de penaltis, dempués de que dambos equipos nun pasaren del 1-1 nos 120 minutos, en dicha tanda Gareth anotó'l tercer llanzamientu, ganando finalmente'l [[Real Madrid]] (5-3). == Seleición nacional == === Seleición olímpica === Bale, quien nel so momentu taba dientro de la edá llende pa competir nos [[Xuegos Olímpicos de Londres de 2012]] foi consideráu pa conformar la [[seleición de fútbol del Reinu Xuníu]] pa competir en dicha competencia. Personalmente espresó que -y "encantaría" xugar nes Olimpiaes, diendo en contra de los deseos de l'[[Asociación de Fútbol de Gales]]. Magar la falta de sofitu de l'asociación galesa, esta nun s'interpunxo a los deseos de los xugadores galeses que deseyaben ser parte del equipu olímpicu británicu. Sicasí, Bale nun pudo formar parte del combináu británicu yá qu'en xunu d'esi añu agravóse-y una mancadura nel llombu que venía acarretando fai un par de meses. === Seleición absoluta === [[Ficheru:Gareth Bale - Wales - 2015 (2).jpg|200px|thumb|Xugando ante {{sel|Bélxica}} nun partíu de [[clasificación pa la Eurocopa 2016]].]] Bale destacó abondo ceo na seleición sub-17 del so país, [[Gales]], yá que namái xugó trés partíos. [[John Benjamin Toshack|John Toshack]] ufiertó-y la oportunidá de debutar cola absoluta'l 27 de mayu de 2006 nun partíu contra [[Seleición de fútbol de Trinidá y Tobagu|Trinidá y Tobagu]]. Na so segunda apaición, contra {{sel|Eslovaquia}}, fixo un gol nuna de les sos especialidaes: los llanzamientos de falta, convirtiéndose asina nel xugador galés más nuevu en marcar en partíu oficial. Nes clasificatorias a la [[Eurocopa 2012]], Bale foi unu de los titulares indiscutibles y una de les figures de la seleición galesa xunto con [[Craig Bellamy]], [[Aaron Ramsey]] y [[Ryan Giggs]], convirtiendo goles importantes. A pesar d'ello la seleición de Gales nun llogró clasificar, yá que tenía nel so grupu a rivales duros como les seleiciones de {{sel|Inglaterra}}, {{sel|Suiza}} o {{sel|Bulgaria}}, ente otros. Años dempués, na [[clasificación pa la Eurocopa 2016]] de [[Francia]], foi unu de los grandes protagonistes de la so seleición al anotar cinco goles en seis partíos qu'asitiaron a la so seleición como primer de grupu. La so seleición clasificar pa la [[Eurocopa 2016]], siendo la primer participación de la historia del país na competición europea. Contra tou pronósticu, la seleición galesa foi la sorpresa del tornéu llantándose en semifinales de la competición, anque fueron esaniciaos al cayer 2-0 contra la Portugal del so compañeru d'equipu [[Cristiano Ronaldo]]. A la so vuelta a Gales, la seleición foi recibida por un gran númberu d'aficionaos pa celebrar el bon papel que fixeren nel campeonatu, siendo Gareth Bale una de les figures más destacaes tantu de la so seleición como de la [[Eurocopa 2016]]. Tocantes a los sos desempeños pa los campeonatos de seleiciones, el xugador nun participó en nenguna fase final debíu al escasu potencial de la so seleición, bastante ye qu'ocupa el 55ᵘ llugar de la [[clasificación mundial de la FIFA]], teniendo en cuenta que nuna estimación tan solo participar un total de trenta y dos equipos na [[Copa del Mundu de Fútbol|Copa Mundial]] y dieciséis nel casu de la [[Eurocopa]]. Nes fases de clasificación pa los mentaos torneos anotó un total de venti goles en cuarenta y cinco partíos que sirvieron por que'l so equipu llograra l'accesu a les fases finales per primer vegada pa la [[Eurocopa 2016]]. Nes eliminatories mundialistas de 2010 y 2014 anotó un total de cuatro goles en quince partíos, ente que nes eliminatories europees de 2008, 2012 y 2016 anotó dolce en venticinco partíos. == Estadístiques == ''Pa más detalle vease [[Estadístiques de Gareth Bale]]'' === Clubes === [[Ficheru:Soccerball current event.svg|20px|]] ''Actualizáu al postreru partíu xugáu'l '''{{fecha|16|12|2017|enllaz=non}}'''.'' {|style="text-align: center;" border=1 align=center cellpadding=4 cellspacing=2 style="background: #F9F9F9; font-size: 95%; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse;" |- style="background:#DDDDDD" !rowspan="2" width=150px| Club !rowspan="2" width=30px| Div. !rowspan=2 width=50px | Temporada !colspan=3 | Lliga !colspan=3 | Copes<br />Nacionales<sup>([[#1|1]])</sup> !colspan=3 | Copes<br />Internacionales<sup>([[#2|2]])</sup> !colspan=3 | Total !rowspan=2 | Media<br />goliadora<sup>([[#3|3]])</sup> |- style="background:#DDDDDD" !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] !align=center| [[Gol#Asistencia|Asist.]] !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] !align=center| [[Gol#Asistencia|Asist.]] !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] !align=center| [[Gol#Asistencia|Asist.]] !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] !align=center| [[Gol#Asistencia|Asist.]] |- style="text-align: center;" |rowspan=4 valign="center"|'''[[Southampton Football Club|Southampton F. C.]]'''<br /><small>{{ING}}</small> |- style="text-align: center;" |rowspan=2 valign="center"|[[Football League Championship|2ª]] |2005-06 |2||-||-||-||-||-||-||-||- !2!!0!!0!!0,00 |- style="text-align: center;" |2006-07 |38||5||12||5||-||-||-||-||- !43!!5!!12!!0,12 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=2|Total club !! 40!! 5!!12!! 5!! 0!! 0!! 0!! 0!! 0!! 45!! 5!!12!! 0,11 |- style="text-align: center;" |rowspan=8 valign="center"|'''{{nowrap|[[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur F. C.]]}}'''<br /><small>{{ING}}</small> |- style="text-align: center;" |rowspan=6 valign="center"|[[Premier League|1ª]] |[[Premier League 2007-08|2007-08]] |8||2||1||1||1||-||3||-||- !12!!3!!1!!0,25 |- style="text-align: center;" |[[Premier League 2008-09|2008-09]] |16||-||-||7||-||1||7||-||2 !30!!0!!3!!0,00 |- style="text-align: center;" ||[[Premier League 2009-10|2009-10]] |23||3||5||11||-||6||-||-||- !34!!3!!11!!0,09 |- style="text-align: center;" ||[[Premier League 2010-11|2010-11]] |30||7||2||-||-||-||11||4||9 !41!!11!!11!!0,27 |- style="text-align: center;" ||[[Premier League 2011-12|2011-12]] |36||10||14||4||2||3||2||1||- !42!!13!!17!!0,29 |- style="text-align: center;" ||[[Premier League 2012-13|2012-13]] |33||21||9||3||2||3||8||3||3 !44!!26!!15!!0,59 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=2|Total club !! 146 !! 43 !!31!! 26 !! 5 !! 13 !! 31 !! 8 !!14!! 203 !!56!!58!! 0,27 |- style="text-align: center;" |rowspan="7" valign="center"|'''[[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]'''<br /><small>{{ESP}}</small> |- style="text-align: center;" |rowspan="5" valign="center"|[[Primer División d'España|1ª]] |[[Temporada 2013-14 del Real Madrid Club de Fútbol|2013-14]] |27||15||13||5||1||2||12||6||4 !44!!22!!19!!0,50 |- style="text-align: center;" |[[Temporada 2014-15 del Real Madrid Club de Fútbol|2014-15]] |31||13||9||4||-||1||13||4||2 !48!!17!!12!!0,35 |- style="text-align: center;" |[[Temporada 2015-16 del Real Madrid Club de Fútbol|2015-16]] |23||19||11||-||-||-||8||-||4 !31!!19!!15!!0,61 |- style="text-align: center;" |[[Temporada 2016-17 del Real Madrid Club de Fútbol|2016-17]] |19||7||3||-||-||-||8||2||2 !27!!9!!5!!0,33 |- style="text-align: center;" |[[Temporada 2017-18 del Real Madrid Club de Fútbol|2017-18]] |5||2||1||2||-||1||5||2||3 !12||4||5||0,36 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=2|Total club !! 105 !! 56 !! 37 !! 11 !! 1 !! 4 !! 46 !! 14 !! 15 !! 162 !! 71 !! 56 !! 0,44 |- align=center bgcolor=000000 style="color: white;" !colspan="3" valign="center"|'''Total carrera''' !! 291 !! 104 !! 80 !! 42 !! 6 !! 17 !! 77 !! 22 !! 29 !! 410 !! 132 !! 126 !! 0,32 |- | colspan="16"| <div id="1"><sup>'''(1)'''</sup><small> Inclúi datos de [[FA Cup]], [[Copa de la Lliga (Inglaterra)|Football League Cup]] (2006-13) / [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]], [[Supercopa d'España]] (2013-Act.).</small> <div id="2"><sup>'''(2)'''</sup><small> Inclúi datos de [[Lliga Europa de la UEFA|Lliga Europa]] (2007-11); [[Lliga de Campeones de la UEFA|Lliga de Campeones]] (2011-Act.); [[Supercopa d'Europa]], [[Copa Mundial de Clubes de la FIFA|Mundial de Clubes]] (2013-Act.).</small> <div id="3"><sup>'''(3)'''</sup><small> Nun inclúi goles en partíos amistosos. Descontáu un gol na temporada 2011-12 más tarde declaráu como autogol.<ref name="DUBIOUS">{{cita web|títulu=Reporte de los goles ente'l 12.10.2011-21.12.2011|url=http://www.premierleague.com/en-gb/news/news/dubious-goals-panel-ruling.html|editor=Páxina oficial de la Premier League|fechaaccesu=17 de xunu de 2013|fecha=12 de xineru de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120116102218/http://www.premierleague.com/en-gb/news/news/dubious-goals-panel-ruling.html|fechaarchivu=16 de xineru de 2012}}</ref></small> |} <small><center>''Fuentes: [http://es.soccerway.com/players/gareth-bale/15482/ Soccerway] - [http://www.transfermarkt.es/gareth-bale/leistungsdaten/spieler/39381 Transfermarkt] - [https://www.bdfutbol.com/es/j/j95059.html BDFutbol] - [https://www.premierleague.com/stats/top/players/goal_assist?se=54 Premier League] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160911064033/https://www.premierleague.com/stats/top/players/goal_assist?se=54 |date=2016-09-11 }}.''</small></center> === Seleición nacional === [[Ficheru:Soccerball current event.svg|20px|]] ''Actualizáu al postreru partíu xugáu'l '''24 de marzu de 2017'''.'' {|style="text-align: center;" border=1 align=center cellpadding=4 cellspacing=2 style="background: #F9F9F9; font-size: 95%; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse;" |- style="background:#DDDDDD" !rowspan="2" width=150px|Seleición !rowspan="2" width=50px|Añu !colspan="3" width=110px|Amistosos !colspan="3" width=110px|Eurocopa !colspan="3" width=110px|Eliminatories<br />Europees !colspan="3" width=110px|Mundial !colspan="3" width=110px|Eliminatories<br />Mundialistas !colspan="3" width=110px|Total ! rowspan="2" | Media<br />goliadora |-style="background:#DDDDDD" !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A |-style="text-align: center;" |rowspan="13" align=center valign=center|'''{{selb|Gales}}''' |-style="text-align: center;" |2005-06 | 1 || 0 || 1 || - || - || - || - || - || - || - || - || - || - || - || - ! 1 !! 0 !! 1 !! 0,00 |-style="text-align: center;" |2006-07 | 1 || 0 || 0 || - || - || - || 4 || 2 || 0 || - || - || - || - || - || - ! 5 !! 2 !! 0 !! 0,40 |-style="text-align: center;" |2007-08 | 1 || 0 || 0 || - || - || - || 4 || 0 || 1 || - || - || - || - || - || - ! 5 !! 0 !! 1 !! 0,00 |-style="text-align: center;" |2008-09 | 3 || 0 || 0 || - || - || - || - || - || - || - || - || - || 6 || 0 || 1 ! 9 !! 0 !! 1 !! 0,00 |-style="text-align: center;" |2009-10 | 2 || 0 || 0 || - || - || - || - || - || - || - || - || - || 2 || 0 || 0 ! 4 !! 0 !! 0 !! 0,00 |-style="text-align: center;" |2010-11 | - || - || - || - || - || - || 3 || 1 || 0 || - || - || - || - || - || - ! 3 !! 1 !! 0 !! 0,33 |-style="text-align: center;" |2011-12 | 2 || 1 || 1 || - || - || - || 4 || 2 || 1 || - || - || - || - || - || - ! 6 !! 3 !! 2 !! 0,50 |-style="text-align: center;" |2012-13 | 2 || 1 || 1 || - || - || - || - || - || - || - || - || - || 6 || 4 || 0 ! 8 !! 5 !! 1 !! 0,63 |-style="text-align: center;" |2013-14 | 2 || 1 || 1 || - || - || - || - || - || - || - || - || - || 1 || 0 || 0 ! 3 !! 1 !! 1 !! 0,33 |-style="text-align: center;" |2014-15 | - || - || - || - || - || - || 6 || 5 || 2 || - || - || - || - || - || - ! 6 !! 5 !! 2 !! 0,83 |-style="text-align: center;" |2015-16 | 1 || 0 || 0 || 6 || 3 || 0 || 4 || 2 || 0 || - || - || - || - || - || - ! 11 !! 5 !! 0 !! 0,45 |-style="text-align: center;" |2016-17 | 0 || 0 || 0 || - || - || - || - || - || - || - || - || - || 5 || 4 || 1 ! 5 !! 4 !! 1 !! 0,80 |-align="center" style="background:#DDDDDD; color:#000000" !colspan="2" | Total ! 15 !! 3 !! 4 !! 6 !! 3 !! 0 !! 25 !! 12 !! 4 !! 0 !! 0 !! 0 !! 20 !! 8 !! 2 !! 66 !! 26 !! 10 !! 0,39 |} <small><center>''Fuentes: [http://www.transfermarkt.es/gareth-bale/nationalmannschaft/spieler/39381/verein_id/3864 Transfermarkt]''</small></center> ==== Participaciones en fases finales ==== {| style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" align="center" bgcolor="#f7f8ff" border="1" cellpadding="3" cellspacing="0" |- style="color:black;" align="center" bgcolor="#DDDDDD" !width="200"|Copa !width="200"|Sede !width="140"|Resultáu !width="75"|Partíos !width="75"|Goles !width="75"|Asistencies |-align="center" |[[Eurocopa 2016]] |{{FRA}} |Tercer puestu |6 |3 |1 |} == Palmarés y distinciones == <small>''Nota: en '''negrina''' competición vixente.''</small> {|align="center" bgcolor="#f9f9f9" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" width=100% |- bgcolor=#CCDDCC style="color:black;" ! width="16%" align=center rowspan=2 colspan="2"| Equipu(s) ! width="28%" colspan=4 border 1px #000000| Nacionales ! width="7%" align=center rowspan=2 | Subtotal ! width="28%" colspan=4 border 1px #000000| Continentales ! width="7%" colspan=1 border 1px #000000| Mundiales ! width="7%" align=center rowspan=2 | Subtotal ! width="7%" align=center rowspan=2 | Total |- align="center" bgcolor=#CCDDCC style="color:black;" | width="7%"|<small>'''{{abreviatura|Lliga|Lliga nacional}}|| width="7%"|<small>'''{{abreviatura|Copa|Copa nacional}}|| width="7%"|<small>'''{{abreviatura|Supercopa|Supercopa nacional}}|| width="7%"|<small>'''{{abreviatura|Copa de Lliga|Copa de la Lliga nacional}}|| width="7%"|<small>'''{{abreviatura|C1|Lliga de Campeones de la UEFA / Eurocopa}} || width="7%"|<small>'''{{abreviatura|C2|Lliga Europea de la UEFA / Eurocopa Sub-21}} || width="7%"|<small>'''{{abreviatura|C3|Eurocopa Sub-19}} || width="7%"|<small>'''{{abreviatura|S1|Supercopa d'Europa de la UEFA}} || width="7%"|<small>'''{{abreviatura|M2|Copa Mundial de Clubes de la FIFA}} |- align=center | <small>{{bandera|ENG}}</small> | align="left"|'''{{nowrap|[[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur F. C.]]}} | – | – | – | [[Ficheru:Carling.png|22px|link=Copa de la Lliga d'Inglaterra 2007-08]] | bgcolor=#EFEFEF|'''1 | – | – | – | – | – | bgcolor=#EFEFEF|'''– || bgcolor=#ABA|'''1 |- align=center | <small>{{bandera|ESP}}</small> | align="left"|'''{{nowrap|[[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]}} | [[Ficheru:Liga_trophy_(adjusted).png |16px|link=Primer División d'España 2016-17]] | [[Ficheru:Copa_del_Rey_(adjusted).png|12px|link=Copa del Rei de fútbol 2013-14]] | [[Ficheru:RFEFSCE2.png |13px|link=Supercopa d'España de Fútbol 2017]] | – | bgcolor=#EFEFEF|'''3 | [[Ficheru:Coppacampioni.png|13px|link=Lliga de Campeones de la UEFA 2013-14]] [[Ficheru:Coppacampioni.png|13px|link=Lliga de Campeones de la UEFA 2015-16]] [[Ficheru:Coppacampioni.png|13px|link=Lliga de Campeones de la UEFA 2016-17]] | – | – | [[Ficheru:UEFASP2.png|10px|link=Supercopa d'Europa 2014]] [[Ficheru:UEFASP2.png|10px|link=Supercopa d'Europa 2016]] [[Ficheru:UEFASP2.png|10px|link=Supercopa d'Europa 2017]] | | bgcolor=#EFEFEF|'''9 || bgcolor=#ABA|'''12 |- align=center | <small>{{bandera|GAL}}</small> | align="left"|'''{{nowrap|[[Seleición de fútbol de Gales|Seleición de Gales]]}} | – | – | – | – | bgcolor=#EFEFEF|'''– | – | [[Ficheru:UEFA European Under-21 Championship (Campionato europeo di calcio Under-21).svg|12px|link=Eurocopa Sub-21 de 2013]] | – | – | – | bgcolor=#EFEFEF|'''1 || bgcolor=#ABA|'''1 |- align="center" bgcolor=#000000 style="color:white;" | colspan="2"|'''Total | '''1 || '''1 || '''1 || '''1 || '''4 || '''3 || '''1 || '''0 || '''3 || '''3 || '''10 || '''14 |} <small><center>''Actualizáu al últimu títulu conquistáu'l '''{{fecha|16|12|2017|enllaz=non}}'''.''</small></center> === Distinciones individuales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="400"|Distinción !width="130"|Añu |-align=center |Meyor xugador nuevu de la [[Asociación de Fútbol de Gales|FAW]] |[[2007]] |-align=center |Xugador mozu del añu del [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur]] |[[2009]], [[2010]] |-align=center |Personalidá del añu pa [[BBC Wales]] |[[2010]] |-align=center |Xugador Galés del añu |[[2010]], [[2011]], [[2013]], [[2014]], [[2016]] |-align=center |[[FA Premier League Player of the Month|Xugador del mes de la Premier League]] |[[2010]], [[2011]], [[2012]], [[2013]] |-align=center |[[PFA Team of the Year|Equipu del añu PFA Premier League]] |[[2011]], [[2012]], [[2013]] |-align=center |[[Equipu del añu UEFA]] |[[2011]], [[2013]] |-align=center |[[Premiu PFA al xugador del añu]] |[[2011]], [[2013]] |-align=center |Tercer máximu goliador de la [[Premier League]] |[[Premier League 2012/13|2013]] |-align=center |[[Premiu PFA al xugador nuevu del añu]] |[[2013]] |-align=center |[[Premiu FWA al futbolista del añu]] |[[2013]] |-align=center |[[Xugador del Añu de la Premier League]] |[[2013]] |-align=center |[[European Sports Media#Equipu del añu|Equipu del añu ESM]] |[[2013]] |-align=center |Nomáu al [[Premiu al Meyor Xugador d'Europa de la UEFA|Meyor Xugador d'Europa de la UEFA]] |[[Premiu al Meyor Xugador d'Europa de la UEFA 2013|2013]], [[Premiu UEFA al Meyor Xugador n'Europa 2016|2016]] |-align=center |Nomáu al [[FIFA Balón d'Oru]] |[[FIFA Balón d'Oru 2013|2013]], [[FIFA Balón d'Oru 2014|2014]], [[FIFA Balón d'Oru 2015|2015]], [[FIFA Balón d'Oru 2016|2016]] |-align=center |Meyor Xugador de la [[Copa del Rei de fútbol 2013-14|Final de Copa del Rei]] |[[Final de la Copa del Rei de fútbol 2013-2014|2014]] |-align=center |Finalista a Meyor Xugador d'Europa de la UEFA |[[Premiu UEFA al Meyor Xugador n'Europa 2016|2016]] |} == Vida personal == Ta casáu con Emma Rhys-Jones, la so novia del institutu.{{ensin referencies}} La so primer fía nació nel Hospital Universitariu de Gales, Cardiff, el [[15 d'ochobre]] de [[2012]] y llámase Alba Violet Bale.{{ensin referencies}} La so segunda fía nació'l día 23 de marzu de 2016 llámase Nava Valentina Bale, tamién nacida de la so pareya Emma.{{ensin referencies}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces deportista}} {{NF|1989||Bale, Gareth}} {{Tradubot|Gareth Bale}} [[Categoría:Futbolistes de Gales]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] [[Categoría:Persones de Cárdif]] hga5m6391pgx69ktg3winobbnp39e99 Grand Theft Auto IV 0 98195 4501332 4499073 2026-06-23T01:31:18Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 13 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501332 wikitext text/x-wiki {{videoxuegu}} '''''Grand Theft Auto IV''''' (embrivíu comúnmente como '''''GTA IV''''' o '''''GTA 4''''') ye un [[videoxuegu d'aición-aventura]] de [[mundu abiertu]] desenvueltu por [[Rockstar North]].<ref>«''Grand Theft Auto IV'': ''GamePro'' is the first to play the biggest game of 2008», ''GamePro'' 235 (abril de 2008): 50-51.</ref> El videoxuegu, precedíu por ''[[Grand Theft Auto: Vice City Stories]]'', ye'l novenu títulu de la [[Grand Theft Auto (serie)|serie ''Grand Theft Auto'']] y el primeru de la mesma n'apaecer nes [[videoconsoles de séptima xeneración]]. Foi llanzáu para [[PlayStation 3]] y [[Xbox 360]] n'[[Australia]], [[Europa]] y [[América del Norte]] el 29 d'abril de 2008<ref name="ReleaseDate">{{cita web |títulu=Rockstar Games Announces Release Date for Grand Theft Auto IV |fecha=24 de xineru de 2008 |url=http://ir.take2games.com/ReleaseDetail.cfm?ReleaseID=289342 |fechaaccesu=24 de xineru de 2008 }}</ref> y en [[Xapón]] el 30 d'ochobre de 2008.<ref>{{cita web |url=http://kotaku.com/5037364/gtaiv-dated-for-japan |títulu=GTAIV Dated for Japan |apellíu=Ashcraft |nome=Brian |fecha=15 d'agostu de 2008 |editorial=Kotaku |fechaaccesu=7 de payares de 2008}}</ref> La versión de [[Microsoft Windows|Windows]] del xuegu foi llanzada n'[[América del Norte]] el 2 d'avientu de 2008 y n'[[Europa]] el 3 d'avientu.<ref name="PCRelease-Take2">{{cita publicación |url=http://ir.take2games.com/ReleaseDetail.cfm?ReleaseID=326627 |títulu=Rockstar Games Announces Grand Theft Auto IV for the PC |editorial=Rockstar Games |fecha=6 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=6 d'agostu de 2008}}</ref><ref>{{cita web |url=http://pc.ign.com/articles/925/925515p1.html |títulu=GTA IV PC Delayed to December |apellíu=Thang |nome=Jimmy |fecha=30 d'ochobre de 2008 |editorial=[[IGN (sitiu web)|IGN]] |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2008}}</ref><ref name="gta4pchandson-eurog" /> Desenvolviéronse dos episodios descargables pa Xbox 360, PC y PlayStation 3;<ref name="EFLCPCPS3">Según confirma la páxina oficial, la manera de xuegu mas usáu ye'l multixugador, dada la so creatividá y llibertá atrai a la mayoría de xugadores, más que'l Walktrought.{{enllaz rotu|1=[http://www.rockstargames.com/newswire/2010/01/29/2861/grand_theft_auto_episodes_from_liberty_city_coming_to_playstation_3_and_pc Grand Theft Auto: Episodes from Liberty City Coming to PlayStation 3 and PC - Rockstar Games] |2=http://www.rockstargames.com/newswire/2010/01/29/2861/grand_theft_auto_episodes_from_liberty_city_coming_to_playstation_3_and_pc |bot=InternetArchiveBot }}</ref> el primeru foi ''[[#Primer conteníu descargable|The Lost and Damned]]'', llanzáu'l 17 de febreru de 2009,<ref name="zelnick-ep-delay">{{cita web |url=http://gamespot.com/pc/action/grandtheftauto4/news.html?sid=6201044 |títulu=Chinatown Wars gets temporary cease-fire |fechaaccesu=15 de payares de 2008 |autor=Sinclair, Brendan |fecha=13 de payares de 2008 |editorial=[[GameSpot]]}}</ref><ref name="gta4dlc" /> y el segundu foi ''[[#Segundu conteníu descargable|The Ballad of Gay Tony]]'', que salió al mercáu'l 29 d'ochobre de 2009.<ref>{{cita web |url=http://www.usatoday.com/life/lifestyle/2009-08-31-gta-iv_N.htm?loc=interstitialskip |títulu=&#39;Grand Theft Auto IV' journey will end with a bang |fechaaccesu=7 de mayu de 2010 |fecha=31 d'agostu de 2009 |editorial=''[[USA Today]]''}}</ref> La historia del xuegu escurre en [[Liberty City]], una ciudá ficticia basada fuertemente na ciudá moderna de [[Nueva York]].<ref name="liberty-elmundo">{{cita web |url=https://www.elmundo.es/navegante/2008/04/18/tecnologia/1208525437.html |títulu=&#39;GTA IV: Liberty City', y que cuerra sangrar |editor=[[El Mundo (España)|Diariu El Mundo]] |fechaaccesu=16 de xineru de 2010}}</ref><ref name="liberty-ny2">{{cita web |url=http://www.telegraph.co.uk/news/1955256/Grand-Theft-Auto-IV-Photos-reveal-similarities-between-Liberty-City-and-New-York-City.html |títulu=Grand Theft Auto IV: Photos reveal similarities between Liberty City and New York City |fecha=14 de mayu de 2008 |editor=[[The Daily Telegraph]] |idioma=inglés |fechaaccesu=10 d'abril de 2010}}</ref> El protagonista de la trama ye [[Niko Bellic]], un veteranu de guerra d'[[Europa del Este]]<!--Nun camudar de nacionalidá a una específica!-->,<ref name="egmmarch">{{cita publicación |autor=Crispin Boyer |añu=2008 | mes= Marzu |títulu=Sweet Land of Liberty | revista= Electronic Gaming Monthly |páxines=44-56 |fechaaccesu=8 de payares de 2008 |cita=He's from that gray part of broken-down Eastern Europe, a war-torn area -[[Sam Houser]] }}</ref> qu'emigró a Estaos Xuníos en busca del ''[[suañu americanu]]'' prometíu pol so primu,<ref name="Origin">{{cita web |títulu=&#39;Grand Theft Auto IV' will blow you away |fecha=28 d'abril de 2008 |url=http://www.msnbc.msn.com/id/24356918/ |fechaaccesu=30 d'abril de 2008}}</ref> pero que rápido ye abasnáu a un submundo criminal. Como n'otres ediciones de la serie, el videoxuegu ta compuestu d'elementos de conducción y [[disparos en tercer persona]], y tien un xuegu de mundu abiertu que-y da a los xugadores más control sobre la so esperiencia de xuegu. ''GTA IV'' ye'l primer xuegu de consola na franquicia que tien una manera multixugador en llinia de manera nativa ensin ''[[Mod (videoxuegos)|mods]]'', y contién [[#Multixugador|quince tipos de xuegu]]. Un gran ésitu comercial y críticu, ''Grand Theft Auto IV'' rompió marques na industria de los videoxuegos con ventes d'alredor de 3,6 millones d'unidaes nel so primer día nel mercáu, recaldando más de 500 millones de dólares n'ingresos y 6 millones d'unidaes vendíes en tol mundu, aproximao, mientres la so primer selmana.<ref>{{cita publicación |url=http://www.boston.com/business/articles/2008/05/07/take_twos_grand_theft_auto_iv_tops_500m_in_1st_week_sales/ |títulu=Take-Two's 'Grand Theft Auto IV' tops $500M in week 1 sales |fechaaccesu=8 de mayu de 2008 |autor=Ortutay, Barbara |fecha=8 de mayu de 2008 |agency=Associated Press |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080517105905/http://www.boston.com/business/articles/2008/05/07/take_twos_grand_theft_auto_iv_tops_500m_in_1st_week_sales |fechaarchivu=17 de mayu de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/news/articles/1586971/20080507/id_0.jhtml |títulu=&#39;Grand Theft Auto IV' Posts Record First-Week Sales |fechaaccesu=8 de mayu de 2008 |autor=Stephen Totilo |fecha=7 de mayu de 2008 |editorial=[[Music Television|MTV News]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100305012403/http://www.mtv.com/news/articles/1586971/20080507/id_0.jhtml |fechaarchivu=2010-03-05 }}</ref> El 9 de xunu de 2010, [[Take-Two Interactive|Take-Two]] anunció que'l videoxuegu algamara los 17 millones d'unidaes vendíes en tol mundu. Grand Theft Auto IV recibió l'aclamación de la crítica, especialmente dirixida al diseñu del mundu abiertu y a la narrativa; siendo consideráu por munchos críticos como unu de los meyores videoxuegos de tolos tiempos y convirtiéndose n'unu de los xuegos más puntuaos de tolos tiempos en sitiu web recopilatorios de puntuación como [[MobyGames]],<ref name="MG All Time Best" /> [[Metacritic]]<ref name="gta4360rev-Metac" /> y [[TopTenReviews]].<ref name="TTR">{{cita web |url=http://games.toptenreviews.com/reviews/g11830.htm |títulu=Grand Theft Auto IV Review (X360) - TTR |editorial=TopTenReviews |fechaaccesu=25 d'ochobre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080925180349/http://games.toptenreviews.com/reviews/g11830.htm |fechaarchivu=2008-09-25 }}</ref> == Argumentu == === Sinopsis === ''Grand Theft Auto IV'' narra la historia de [[Niko Bellic]], un inmigrante illegal y veteranu de la [[Guerra de Bosnia]]. En siendo convencíu pol so primu [[Roman Bellic|Roman]], qu'emigró a [[Liberty City]] años antes del empiezu de la historia nel xuegu, Niko decide abandonar [[Europa del Este]] con camín de [[Liberty City]],<ref name="egmmarch" /> onde espera escaecer el so pasáu criminal<ref name="Bogenn10">Bogenn, p. 10.</ref> Poco dempués de baxar Niko del barcu mercante ''Platypus'' que lu traxo hasta la ciudá, afaya que'l luxu y la riqueza de los que-y falaba Roman nes sos cartes y correos electrónicos nun esisten y atópase con un mundu de deldes y gángsters. Niko ayuda a Roman colos sos problemes y cola so empresa de taxis mientres trata d'atopar el so aldu na nueva ciudá. [[Ficheru:CERO Z.svg|240px|thumb|La [[Estatua de la Llibertá]], representada en ''GTA IV'' como Estatua de la Felicidad, ye'l símbolu de [[Liberty City]] y el llugar onde termina la historia]] Más tarde ye reveláu unu de los secretos y razones polos que Niko vieno a Liberty City, que nun ye otru qu'atopar a la persona que traicionó a Niko y a la so unidá del exércitu, toos amigos de la infancia. Niko crea llazos cola [[Mafia rusa]] de Liberty City al traviés d'unu de los emprestadores de Roman, Vladimir Glebov,.<ref name="Bogenn27">Bogenn, p. 27.</ref> Más tarde Román coménta-y a Niko qu'abarrunta que la so novia, Mallorie Barda engañar con Vlad, y entruga a Niko si saber, a lo cual esti namái se queda calláu, y Roman acusar de deslleal, escúlpase diciendo que nun sabía que lu importaba, y diz que se va encargar de solucionalo. Tres "solucionar" el problema con Vlad matándolo y refundiando el so cuerpu al Ríu Humboldt, Niko empieza a trabayar con mafiosos más importantes como [[Mikhail Faustin]], dueñu del club Perestroika, y el so collaborador, [[Dimitri Rascalov]].<ref name="Bogenn46">Bogenn, p. 46.</ref> Niko realiza dellos trabayos pa Faustin, pero los escesos d'ésti provoquen que Dimitri ordene a Niko que lo esanicie.<ref name="Bogenn71">Bogenn, p. 71.</ref> Niko asesina a Faustin nel Perestroika por encargu de Dimitri, pero depués ye traicionáu por ésti. Cuando Niko axuntar con Dimitri pa cobrar el dineru prometíu pol asesinatu, afayar que Dimitri taba confabulado con Ray Bulgarin, un antiguu xefe de Niko, que se presenta na xunta y trata de matalo.<ref name="Bogenn73">Bogenn, p. 73.</ref><ref>{{cita web |url=http://www.meristation.com/v3/des_trucos_guias.php?pic=PS3&id=cw483a93fc57c07&idj=cw42893y6f385y2&tipu=G&c=1&pos=26 |títulu=Russian Revolution |publicación=Meristation |fecha=27 de mayu de 2008 |fechaaccesu=14 d'abril de 2010 }}</ref> Niko fuxe de la emboscada cola ayuda de [[Little Jacob]], un comerciante d'armes [[Xamaica|xamaicanu]], amigu de mancomún de Roman y Niko. Sicasí, Dimitri y Bulgarin escapen, polo que Jacob suxer ocupase d'ellos más tarde. Darréu dempués, Niko y Román vense obligaos a escapar a [[Bronx|Bohan]] cuando tanto'l so apartamentu en [[Brooklyn|Broker]] como la empresa de taxis son amburaos por órdenes de Dimitri. Nesi momentu, Román revela a Niko les sos intenciones de casase cola so novia, Mallorie, que trabaya como secretaria na so empresa de taxis. Desesperáu pol dineru, Niko va llogrando adulces nuevos aliaos y llogra ganar grandes cantidaes de dineru en diversos trabayos con una escura axencia gubernamental sol nome d'[[O.L. Paper]] o por aciu el corruptu subcomisario de policía [[Francis McReary]],<ref name="Bogenn126">Bogenn, p. 126.</ref> según con organizaciones criminales ente les que s'inclúin la cla [[República d'Irlanda|irlandés]] de los [[Personaxes de Grand Theft Auto IV|hermanos McReary]], el gánster [[Playboy X]], el so mentor un ex-convicto llamáu [[Dwayne Forge]], la traficante de drogues [[Puertu Ricu|portorricana]] [[Elizabeta Torres]] o la familia [[Jimmy Pegorino|Pegorino]] n'[[Liberty City#Alderney|Alderney]] (con Jimmy Pegorino a la cabeza, Ray Boccino y Phil Bell). Niko finalmente atopa a Florian, el miembru de la unidá de Niko en [[Bosnia]] qu'emigro a Liberty City, gracies a [[Ray Boccino]], pero cuando él y Roman van al so apartamentu afayen que Florian camudó'l so nome a Bernie Crane,<ref name="Bogenn163" /> convertíu agora nun homosexual fachendosu acosáu por unos mafiosos, polo que Niko dase cuenta de que Bernie nun ye'l responsable de la traición que sufrió nos Balcanes. Ye entós cuando a Niko namái-y queda un sospechosu: Darko Brevic.<ref name="Bogenn163" /> A midida que avanza la trama, Niko vese envueltu nun enfrentamientu múltiple d'intereses por culpa d'un fracasu con un negociu de [[diamantes]] de Ray Boccino nel que s'impliquen la familia Ancelotti,<ref name="Bogenn199">Bogenn, p. 199.</ref> la banda de moteros The Lost,<ref name="Bogenn159" /> la cla McReary,<ref name="Bogenn200">Bogenn, p. 200.</ref> Bulgarin<ref name="Bogenn200"/> y los homes del empresariu nocherniegu Gay Tony.<ref>{{cita web |url=http://www.meristation.com/v3/des_analisis.php?id=cw4ae7654fe7y3b&idj=cw4a1c60994a9a1&pic=GEN |títulu=Grand Theft Auto: The Ballad of Gay Tony |publicación=Meristation |fecha=28 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=14 d'abril de 2010 }}</ref> Más tarde, Niko conoz a [[Phil Bell]], amigu de Ray, que de la mesma son miembros collaboradores de la decadente familia Pegorino de Alderney, organización cola que Niko va trabayar hasta'l final de la trama. Mientres collabora cola organización criminal de [[Jimmy Pegorino]], O.L. Paper llama a Niko y ufiérta-y presentar -y a [[Jon Gravelli]], un agonizante vieyu hospitalizáu, pero ''capo'' de la familia Gambetti.<ref name="Bogenn224">Bogenn, p. 224.</ref> Gravelli y O.L. Paper atopen a Darko Brevic en [[Bucarest]] y traer a Liberty City p'apurri-y lo a Niko, n'agradecimientu polos servicios emprestaos.<ref name="Bogenn230">Bogenn, p. 230.</ref> Niko avisa a Roman y dambos van al puntu d'alcuentru onde un furgón déxa-yos a Darko. Niko enfrentar a Darko, que se convirtiera nun drogadictu, y confírma-y que foi él quien traicionó a los homes de Niko en cuenta de dineru. El xugador tien la opción d'asesinar nesi momentu a Darko o dexa-y vivir por cuenta del so llamentable estáu.<ref name="Bogenn231">Bogenn, p. 231.</ref> Tres l'alcuentru, Niko recibe una llamada de Pegorino p'axuntase con él nel llocal de striptease Honker's de Alderney. Ellí, Pegorino pide a Niko un últimu favor: recoyer una unviada d'heroína del mayor enemigu de Niko, Dimitri Rascalov.<ref name="gtaiv" /><ref name="Bogenn233">Bogenn, p. 233.</ref> ==== Final ==== La historia contién dos posibles finales dependiendo de la eleición que'l xugador faiga nesti puntu del xuegu.<ref name="Bogenn233" /> En dambos finales, Niko ve en Pegorino un enemigu por aliase tan de cerca con Dimitri, y dambos antagonistes muerren. La diferencia fundamental en cada final ye la muerte o bien de Roman Bellic o de Kate McReary. Tres la xunta de Niko con Pegorino nel Honker's, na qu'ésti-y pide qu'acepte una última misión na que debe d'axustar col so enemigu Dimitri, a Niko plantégase-y un problema: aceptar el negociu con Dimitri p'asegurase un bonu pagu económicu —como-y aconseya'l so primu Roman— o nun aceptar el negociu —como-y pide Kate— y asesinar a Dimitri.<ref name="Bogenn233" /> ;'''''Vengación''''' Si'l xugador escueye la opción ''Revenge'' («vengación»), Niko entama una emboscada a Dimitri mientres este supervisa un cargamentu d'heroína nos muelles. Entámase una llucha armada nel ''Platypus'' —el barcu que traxo al protagonista a la ciudá— y Niko matu a Dimitri.<ref name="Bogenn243">Bogenn, p. 243.</ref> Tres l'incidente, Román casóse con Mallorie, pero Jimmy Pegorino, furiosu dempués de la traición de Niko, apruz na celebración a les puertes de la ilesia y matu al amor de Niko, [[Kate McReary]].<ref name="Bogenn244">Bogenn, p. 244.</ref> Niko, Roman y Little Jacob siguen a los homes de Pegorino, que los lleven a un casino abandonáu en Alderney. Niko intenta matar a Pegorino, pero escapar nun barcu a la Isla de la Felicidad. Niko, Roman y Jacob siguir nun helicópteru y Niko, finalmente, matu a Pegorino dempués de comentar a Roman y Jacob lo caro que-y saliera vivir el ''[[Suañu americanu]]''. Tres los creitos, Niko recibe la llamada de Roman pa consola-y pola perda de Kate y comunícalu que ta esperando un fíu con Mallorie, a quién van llamar Kate si finalmente ye neña.<ref name="finale1">{{cita videoxuegu | títulu = Grand Theft Auto IV | desarrollador = Rockstar North | publicador = Rockstar North | fecha = 29 d'abril de 2008 | plataforma = Xbox 360, Playstation 3 | versión = | nivel = «Out of Commission» | idioma = castellanu | isolang = | cita = }}</ref> ;'''''Dineru''''' Si'l xugador escueye la opción ''Deal'' («dineru»), va cuntar col sofitu total de Román, que-y pide que faiga esti últimu tratu pa casase con Mallorie, coyer el dineru y dise los trés a [[Vice City]]. Sicasí, Niko va perder toa l'enfotu de Kate, que nun acepta siguir con un tipu que valora tanto'l dineru, y nun volverá ver la nunca más.<ref name="deal">{{cita videoxuegu | títulu = Grand Theft Auto IV | desarrollador = Rockstar North | publicador = Rockstar Games | fecha = 29 d'abril de 2008 | plataforma = Xbox 360, Playstation 3 | versión = | nivel = «If the Price is Right» | idioma = castellanu | isolang = | cita = }}</ref> Niko, pos, axuntar con Phil Bell nos muelles pa cerrar el negociu. Contra tou pronósticu, Dimitri sabotea la so parte del tratu, asesina al comprador y fuxe cola heroína, dexando a Niko y a Phil dientro de los muelles colos enemigos furiosos pola traición.<ref name="Bogenn235">Bogenn, p. 235.</ref> Niko y Phil alcuerden consiguir el dineru y fuxir, tres trate somorguiaos nun tirotéu. Niko recibe una llamada de felicitación de Pegorino, que s'alió con Dimitri. Kate, pela so parte, llapada a Niko y revéla-y que nun quier volvelo a ver más y que nun va asistir a la boda de Roman y Mallorie.<ref name="Bogenn236">Bogenn, p. 236.</ref> Niko allega a la ilesia p'asistir a la boda del so primu y cuando'l nuevu matrimoniu sale a les puertes de la ilesia, un asesín a sueldu de Dimitri asalta a Niko pel costazu, pero falla y matu equivocadamente a Roman. Un afaráu y vengatible Niko xunir a Little Jacob pa matar a Dimitri, que s'escuende nun casino abandonáu n'[[Liberty City#Alderney|Alderney]].<ref name="Bogenn240">Bogenn, p. 240.</ref> Ellí, Dimitri matu a Pegorino y escapa a la Isla de la Felicidad n'helicópteru.<ref name="Bogenn240" /> Niko y Little Jacob entamen una persecución en lancha y dempués n'helicópteru y dan caza a Dimitri, que muerre a manes de Niko. La historia remata con un disparu de despidida a la [[Estatua de la Llibertá|Estatua de la Felicidad]], nun lluviosu día y con un estrozáu Niko esmolecíu pola so alma.<ref name="gtaiv">{{cita videoxuegu |títulu= Grand Theft Auto IV |desarrollador= [[Rockstar North]] |publicador= [[Rockstar Games]] |fecha= 29 d'abril de 2008 |plataforma= [[PlayStation 3]], [[Xbox 360]]|versión= |nivel= |idioma= castellanu|cita= }}</ref> Dempués de matar a Dimitri, Niko recibe les llamaes de los sos amigos llamentando la perda de Román, ente elles la de Kate. A lo último, una desconsolada Mallorie despidir de Niko per teléfonu llamentando la vida que llevaron los dos primos y que lu acabó costando la vida al so home. Amás, revela a Niko que s'atopa esperando un fíu de Roman.<ref name="finale2">{{cita videoxuegu | títulu = Grand Theft Auto IV | desarrollador = Rockstar North | publicador = Rockstar Games | fecha = 29 d'abril de 2008 | plataforma = Xbox 360, Playstation 3 | versión = | nivel = «A Revenger's Tragedy» | idioma = castellanu | isolang = | cita = }}</ref> === Ambientación === [[Ficheru:ESRB Mature 17+.svg|thumb|293px|Mapa incompletu de [[Liberty City]]. De '''derecha a esquierda''': [[Bronx|Bohan]], (centru cimeru), [[Queens|Dukes]] (centru derecha), [[Brooklyn|Broker]] (inferior derecha) y [[Manhattan|Algonquin]], la gran islla central. L'estáu independiente d'[[Nueva Jersey|Alderney]] apaez na parte más occidental del mapa.]] {{AP|Liberty City}} ''GTA IV'' toma llugar nuna rediseñada Liberty City con al respective de la so última apaición cronolóxica en ''[[Grand Theft Auto III]]'' y ta basada en cuatro de los barrios de [[Nueva York]] y partes de [[Nueva Jersey]]. Broker ye l'equivalente en ''GTA IV'' de [[Brooklyn]]; [[Manhattan]] ye agora llamáu Algonquin; [[Queens]] ye Dukes; el barriu de [[Bronx]] ye Bohan; y [[Nueva Jersey]] ye Alderney.<ref name="liberty-elmundo"/> L'área total del mapa ye un pocu más pequeña que'l de ''[[Grand Theft Auto: San Andreas]]'', pero la nueva reedición de [[Liberty City]] ye más detallada, pos se llegó, inclusive, a filmar la lluz solar real de la ciudá de Nueva York y treslladala a Liberty City.<ref name="liberty-elmundo" /> Nel videoxuegu apaecen numberoses referencies direutes a Nueva York como la [[Estatua de la Llibertá]], que ye retratada en Liberty City como la Estatua de la Felicidad y que sostién una taza de café na mano, o'l [[Times Square]], qu'en Liberty City tien la so versión nel Encruz Estrella.<ref name="liberty-ny">{{cita web |url=http://www.telegraph.co.uk/news/1954922/NYC-vs-Liberty-City.html |títulu=NYC vs Liberty City |editor=[[The Daily Telegraph]] |idioma=inglés |fechaaccesu=10 d'abril de 2010}}</ref> Ente los edificios más representativos destaquen el famosu [[Empire State Building]], retratáu como Rotterdam Tower; la [[Sede de la Organización de les Naciones Xuníes]] ye'l Comité de la Civilización, el [[MetLife Building]] ye'l GetaLife Building y la [[Ponte de Manhattan]] ye la Ponte de Algonquin, por citar unos exemplos.<ref name="liberty-ny" /> [[Central Park]] apaez retratáu nel xuegu como Middle Park.<ref name="meyora-meris">{{cita web |url=http://www.meristation.com/v3/des_mejores.php?pic=360&id=cw47c5a2c035563&idj=cw460c3592b5310&idp=&tipu=art&c=1&pos=3 |títulu=Grand Theft Auto IV - Meyora Xbox 360 |fecha=28 de febreru de 2008 |editor=[[Meristation]] |fechaaccesu=6 d'abril de 2010 }}</ref> Per otra parte, tamién esisten alusiones a organizaciones, instituciones o empreses como'l [[Bank of America]] qu'en ''GTA IV'' ye'l Bank of Liberty,<ref name="liberty-ny" /> [[Fox News]] ye Weazel News y el [[FBI]] ye'l FIB. Persones lleendo diarios ya interactuando unos con otros,<ref name="liberty-elmundo" /> munchos d'ellos con actitúes altaneres.<ref>Guía de Liberty City (Manual d'instrucciones de ''Grand Theft Auto IV''), p. 6.</ref> Tamién apaecen vagamundos en caleyones estregando les sos manes al fueu, sentaos contra la paré o pidiendo llimosna. Los fluxos de transeúntes y tránsitu difieren según la hora y clima. == Sistema de xuegu == ''Grand Theft Auto IV'' ta estructurado de manera similar a los xuegos anteriores de la serie. El nucleu del xuegu consiste n'elementos d'un xuegu de disparos en tercer persona y de conducción, brindando al xugador un ambiente amplio y abierto con llibertá de movimientos.<ref name="liberty-elmundo" /> A cuerpu, el personaxe del xugador ye capaz de caminar, correr, nadar, saltar y engatar, según utilizar armes y combatir cuerpu a cuerpu. Los xugadores pueden robar y conducir una gran variedá de vehículos, incluyendo coches, barcos, helicópteros y motocicletes. ''Grand Theft Auto IV'' toma ventaya del [[Natural Motion]] del motor [[Euphoria (software)|Euphoria]], que combina intelixencia artificial, biomecániques y físiques pa faer el comportamientu y l'adaptación de movimientos de los personaxes más realistes.<ref name="euphoria">{{cita web |url=http://www.naturalmotion.com/euphoria.htm |títulu=NaturalMotion euphoria - Partners |editorial=Natural Motion |fecha=31 de marzu de 2008 |fechaaccesu=16 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081217095247/http://www.naturalmotion.com/euphoria.htm |fechaarchivu=17 d'avientu de 2008 }}</ref><ref name="xbox-liberty">{{cita web |url=http://www.xbox.com/es-MX/games/g/grandtheftautoiv/20080425-preview.htm |títulu=Mirando escontra Liberty City |editorial=[[Xbox|Xbox.com]] |fecha=25 d'abril de 2008 |fechaaccesu=5 d'abril de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100712025604/http://www.xbox.com/es-MX/games/g/grandtheftautoiv/20080425-preview.htm |fechaarchivu=12 de xunetu de 2010 }}</ref> L'ambiente abierto y non llinial dexa a los xugadores esplorar y escoyer cómo deseyen xugar. Anque les misiones son necesaries pa progresar al traviés del xuegu y desbloquiar ciertes partes del mapa y conteníu, los xugadores pueden completales cuando deseyen. Cuando nun se ta desenvolviendo una misión, el xugador puede analayar llibremente por tola ciudá. Sicasí, crear estragos puede aniciar una atención ensin deseyar y potencialmente fatal de les autoridaes.<ref name="Bogenn7" /> Niko puede contratar [[prostitución|prostitutes]] y pagar por trés niveles distintos de serviciu sexual, o bien pidir un baille eróticu mientres visita clubes de ''[[striptease]]''.<ref name="bbfc">{{cita web |url=http://www.bbfc.co.uk/website/Classified.nsf/0/95CD81B1994B33258025741Y004C8438?OpenDocument |títulu=BBFC — Grand Theft Auto IV |editorial=The [[British Board of Film Classification]] |fechaaccesu=5 d'abril de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110510102507/http://www.bbfc.co.uk/website/Classified.nsf/0/95CD81B1994B33258025741Y004C8438?OpenDocument |fechaarchivu=10 de mayu de 2011 }}</ref> El xuegu ufierta una representación pocu detallada de los actos sexuales con prostitutes, y nun hai desnudez sexualizada.<ref name="bbfc" /> Ye posible tener múltiples misiones actives, debíu al fechu de que delles misiones van siguir sobre'l cursu de dellos díes y van riquir que'l xugador espere poles siguiente instrucciones. Amás, inclúi una novedá que consiste en poder participar en gran variedá de misiones con personaxes aleatorios que'l xugador atopa peles cais de Liberty City.<ref name="Bogenn13">Bogenn, p. 13.</ref> Per primer vegada na serie, ''Grand Theft Auto IV'' tien «opciones morales» en dellos puntos mientres el xuegu, nos que'l xugador ye forzáu a decidir ente matar a un personaxe o perdonalo, o bien escoyer la muerte d'un personaxe o otru (ente dos posibles), lo que puede influyir, o non, nel desenvolvimientu posterior de la historia.<ref name="Bogenn34">Bogenn, p. 34.</ref> El xuegu tien dos finales distintos, que son determinaos pola decisión final que tien llugar nun puntu concretu de la trama: el xugador puede escoyer ente una misión de vengación o una misión de tratu, y caúna conduz a un final distintu. La conducción de vehículos actualizóse cola opción del ''[[drive-by]]'' que puede realizar el xugador, a diferencia de xuegos anteriores onde namái la [[Intelixencia Artificial|I.A.]] podía realizar disparos dende un coche en movimientu. Niko va poder usar una pistola, un subfusil o una granada al atacar dende un automóvil.<ref name="Bogenn6" /> Esta regla aplícase tamién a les llanches. Al disparar dende'l vehículu, el xugador ye capaz de faer que les persecuciones sían lo más realistes posibles, ampliando d'esa forma'l nivel de combate. Per otra parte, les úniques aeronaves que s'inclúin nel videoxuegu son los helicópteros Maverick y Annihilators,<ref name="Bogenn5">Bogenn, p. 5.</ref> una y bones los desarrolladores refugaron pa esta entrega la opción d'incluyir aviones ante la decepción de los siguidores,<ref name="merisaviones">{{cita web |url=http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw462y067191254&pic=GEN |títulu=GTA IV refuga los aviones, pero va incluyir helicópteros |editorial=Meristation |fecha=24 d'abril de 2007 |fechaaccesu=5 d'abril de 2010 }}</ref> pos el tráficu aereu foi acutáu en [[Manhattan]] tres los [[Atentaos del 11 de setiembre de 2001|atentaos del 11/S]] y con ello los desarrolladores llograben mayor realismu cola ciudá neoyorquina.<ref name="meyora-meris" /> === Combate y respuesta policial === El sistema de combate con armes foi revisáu a un meyor esquema en [[xuegu de disparos en tercer persona|tercer persona]].<ref>Marbles, Mr. "Wanted" en Gamepro Magacín p. 52 (ochobre de 2007)</ref> El xugador puede esmucise pa cubrir, disparar a palpu o, como última opción, apuntar llibremente.<ref name="xbox-liberty" /> Cuando ta en mirar, la salú del oxetivu apaez indicada por ocho segmentos dientro del círculu del oxetivu (el cual ye blancu). Estos segmentos pueden ser blancos (si l'oxetivu ye un civil/non atacante o non agresivu) o colloráu (autoridaes/oxetivos contraries o d'asesinatu). Adicionalmente, si l'oxetivu ta usando un [[chalecu antibales]] va haber un círculu azul d'armadura más pequeñu adicional dientro del círculu de salú, amosando l'estáu del blindaxe del oxetivu. Amás, Niko puede realizar «execuciones cinemátiques». Esto solamente ye posible cuando'l círculu del oxetivu vuélvese coloráu; namái puede ser efectuáu con una pistola y namái a ciertos personaxes/situaciones. Los xugadores agora pueden apuntar a partes individuales del cuerpu usando un modernu sistema de blancos.<ref name="IGNprev">{{cita web |url=http://xbox360.ign.com/articles/855/855555p2.html |títulu=IGN: Grand Theft Auto IV hands-on preview |autor=[[Greg Miller|Miller, Greg]]; Goldstein, Hilary |fecha=1 de marzu de 2008 |editorial=IGN}}</ref> La salú de Niko ta representada por un semicírculu verde nel llau esquierdu del minimapa, ente que un semicírculu azul na derecha representa'l so blindaxe. [[Ficheru:MA 15+ classification tag from OFLC.svg|240px|thumb|Un vehículu del [[NYPD]] similar al del videoxuegu patrullando en [[Times Square]], retratada en Liberty City como Encruz Estrella.]] Si Niko resulta mancáu puede recuperar la so salú usando los servicios d'una [[prostituta]], comiendo, bebiendo refrescos, dormiendo, usando kits médicos o usando'l so [[teléfonu móvil]] pa llamar a los paramédicos,<ref name="Bogenn6" /> o tamién a una de les novies na historia —Carmen Ortiz— que tien l'habilidá d'apurrir un pequeñu aumentu de salú a Niko llamándola col móvil.<ref name="Bogenn101">Bogenn, p. 101.</ref> Tamién esisten pequeñes firíes físiques como cayíes, arrollamientos por vehículos, salir pol parabrís d'un vehículu nun accidente de tráficu y, poques gracies, disparos o españes si ta forníu con armadura. El blindaxe corporal ye gradualmente estropiáu por disparu, esplosiones y cuchellazos.<ref>{{cita web |apellíu=Robinson |nome=Martin |títulu=Grand Theft Auto IV UK Hands-On |editorial=[[IGN (sitiu web)|IGN]] |fecha=28 de febreru de 2008 |url=http://uk.xbox360.ign.com/articles/855/855605p3.html |fechaaccesu=4 de marzu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080302202057/http://uk.xbox360.ign.com/articles/855/855605p3.html |fechaarchivu=2008-03-02 }}</ref> Cuando'l nivel de salú del protagonista llega a cero, ésti remanez nel hospital más cercanu, pero pierde parte del so dineru total en conceutu de gastos médicos. Magar ello, Niko nun pierde les sos armes dempués de remanecer nun hospital, pero les sos armes si van ser confiscadas si ye arrestáu y lleváu a la estación de policía. [[Ficheru:PEGI 18.svg|left|240px|thumb|La policía de Liberty City va bloquiar les cais principales con un nivel de busca de trés estrelles.<ref name="Bogenn7" />]] Los niveles de busca operen de manera distinta a anteriores entregues de la serie. Cuando la policía ta escorriendo a Niko, apaez un radiu de busca nel mapa, dientro del cual les fuercies del orde públicu tar buscando. El tamañu del radiu amóntase a midida que aumenta'l nivel de busca del xugador,<ref name="Bogenn7" /> y se reposiciona nel sitiu onde la policía vea a Niko. El xugador puede safar a la policía escapando del radiu de busca y temporalmente caltener un perfil baxu si nun comete nenguna nueva infraición. Los niveles de busca pueden sumir si Niko conduz el so vehículu a un «Pay 'N' Esprái»,<ref name="Bogenn7">Bogenn, p. 7.</ref> como en xuegos anteriores, o despintándose a sigo mesmu por aciu el cambéu clandestín de vehículos n'árees vacíes como en garaxes o aparcamientos. Sicasí, entrar a un «Pay 'N' Esprái» nun va faer sumir nivelar si la policía ve a Niko entrando al garaxe.<ref name="Bogenn7" /> El xugador tien la opción d'intentar escapar del arrestu primero que seya [[esposes|esposado]], pero col costu d'amontar el so nivel de busca nuna estrella más.<ref name="IGNprev" /><ref name="GamesTM">GamesTM, xunetu de 2007, p34</ref><ref name="cundy">{{cita web |url=http://www.gamesradar.com/xbox360/f/how-gta-iv-will-reshape-the-series/a-20070726111341909083/g-2006051014323586065 |títulu=Six things in the demo that will change GTA forever |fechaaccesu=26 de xunetu de 2007 |autor=Cundy, Matt |apellíu=Cundy |nome=Matt |fecha=26 de xunetu de 2007 |editorial=GamesRadar |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110511105648/http://www.gamesradar.com/xbox360/f/how-gta-iv-will-reshape-the-series/a-20070726111341909083/g-2006051014323586065 |fechaarchivu=2011-05-11 }}</ref> Amás, el peatones con móviles pueden denunciar los crímenes que puedan guardar.<ref name="GamesTM">GamesTM, July 2007, p34</ref><ref name="cundy"/> El tipu de respuesta policial tamién difier llixeramente d'anteriores xuegos de ''GTA''; pero, con too y con eso, a mayor caos creáu, mayor y más severa va ser la respuesta policial.<ref name="Bogenn7" /> Crímenes «menores» como asaltu, amosar una arma en públicu, refundiar oxetos a viandantes o arreyase n'engarradielles con ciudadanos siguen siendo remanaos por patrulles policiales. Niveles más altos de busca activen equipos de soporte con helicópteros de la policía, barcos y axentes del FIB (Federal Investigation Bureau —una parodia del [[FBI]]) en ''GTA IV''—).<ref name="Bogenn7" /> Sicasí, la policía [[SWAT]] y los militares nun apaecen con altos niveles de busca,<ref name="Bogenn7" /> como podía apreciase en títulos anteriores de la [[Grand Theft Auto (serie)|serie]], y fueron reemplazaos nesta ocasión por un equipu antiterrorista d'élite conocíu como N.O.O.S.Y. (''National Office Of Security Enforcement''), fusión ente SWAT y el [[Departamentu de Seguridá Nacional de los Estaos Xuníos]].<ref>{{cita web |url=http://www.gamespot.com/xbox360/action/grandtheftauto4/answers.html?qid=130398 |títulu=What does N.O.O.S.Y stand for? |editorial=CBS Interactive Inc |fechaaccesu=4 d'avientu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110511100108/http://www.gamespot.com/xbox360/action/grandtheftauto4/answers.html?qid=130398 |fechaarchivu=11 de mayu de 2011 }}</ref> La [[intelixencia artificial|IA]] de les fuercies del orde foi ameyorada, y agora la policía va usar midíes más agresives, inclusive con dos estrelles. La dificultá pa escapar d'una persecución va faer qu'un simple escape pueda rematar n'usu de barricaes y bloqueos. ==== Armes ==== De siguío amuésense les armes disponibles nel videoxuegu:<ref name="Bogenn6">Bogenn, p. 6.</ref> * [[Cuchiellu]]: Bien útil nel combate cuerpu a cuerpu, amás de que al tornalo y contraatacar el so dañu ye letal. * [[Bate de béisbol]]: Entá meyor que'l cuchiellu en ciertes situaciones, ye capaz de romper grandes cristales, pero ye daqué más lentu de movimientos. * [[Glock|Glock 17]]: A pesar de llevar un cargador illegal de 17 bales, la so potencia ye bien baxa, anque con un tiru certeru na cabeza, causa la muerte. * [[Desert Eagle]]: Bien potente, pero tien un cargador llegal de namái nueve bales. Ye bastante preséu en combates tanto a curtia como a gran distancia. * [[Uzi]]: Abondo imprecisu al disparar en rabaseres llargues, la so ventaya ye tener la mayor cantidá de bales de toles armes. * [[Heckler & Koch MP5|MP5]]: Subfusil más potente y tamién más precisu que'l Uzi, pero con menor númberu de municiones. * [[Ithaca 37]]: Escopeta de combate mortal a curtia distancia, pero inútil a media distancia. La so capacidá ye d'ocho cartuchos, menor que la [[Remington 870|Escopeta Remington]] * [[Remington 870|Escopeta Remington]]: Escopeta de corredera precisa a media distancia, y tamién mortal a curtia; la so capacidá ye de diez cartuchos. * [[AK-47]]: Fusil d'asaltu, bien potente, aumenta la so precisión al disparar en rabaseres curties y la so capacidá d'acercamientu en manera ''zoom'' ye notable. * [[Carabina M4]]: Escelente arma en situaciones de combate, les sos bales son un pocu más poderoses que les del AK-47 nes mesmes distancies. * [[Remington 700]]: Un disparu precisu d'ésta arma na cabeza ye mortal, anque la so cadencia cíclica ye bien lenta. * [[Heckler & Koch PSG-1|PSG-1]]: Nun ye tan potente como'l fusil de francotirador pero bien efectivu en combate por cuenta de la so cadencia. * [[RPG-7]]: L'arma con mayor dañu nel xuegu. Al disparase, el so cohete viaxa en círculos provocando qu'esplote al impautar con casi con cualquier oxetivu; el so inconveniente ye que si'l cohete recibe un disparu, ésti va esplotar nel aire. Amás nun ye útil na agua yá que se funde y esplota más lloñe d'onde ye disparáu. * [[Cóctel molotov]]: Ambura cualquier persona o oxetu hasta provoca-y la muerte, tamién españa los neumáticos de cualquier vehículu. * [[Granada de mano]]: Letal y bien efectiva en combate a curtia y media distancia, esplota a cualquier vehículu, y rueda faciendo bien difícil escapar d'elles. === Comunicación === L'usu del [[teléfonu móvil]] espandióse pa realizar múltiples aiciones y agora tien un rol fundamental nel desenvolvimientu de la historia.<ref name="liberty-elmundo" /> Por aciu el móvil, el xugador puede ver [[serviciu de mensaxes curtios|mensaxes de testu]] y anotaciones, según entamar alcuentros con amigos p'actividaes y, inclusive, reintentar misiones fallíes aportando al menú. Coles mesmes, por aciu el móvil, el xugador puede activar [[Trucu (videoxuegos)|trucos]]. El xugador puede tomar semeyes col [[teléfonu móvil]] y cargalos al ordenador de la [[policía]] mientres ciertes misiones.<ref name="Bogenn135">Bogenn, p. 135.</ref> Niko puede marcar el [[9-1-1|911]] pa llamar a la policía por qu'arresten a un atacante, o que pierdan el so tiempu con una llamada falsa. Tamién puede contautar a los [[paramédicos]] y la [[bomberos|estación de bomberos]].<ref>{{cita web |url=http://www.edmunds.com/insideline/do/News/articleId=125248 |títulu=Grand Theft Auto IV and Gran Turismo 5 Look To Redefine Virtual Racing - and Felonies |apellíu=Tassi |nome=Paul |fecha=19 de marzu de 2008 |editorial=Edmunds Insideline |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081217162640/http://www.edmunds.com/insideline/do/News/articleId%3D125248 |fechaarchivu=17 d'avientu de 2008 }}</ref> Los paramédicos, dempués de llegar, son capaces de curar a Niko dafechu. El costu ye'l mesmu que'l tratamientu nun hospital. Amás, el teléfonu dexa l'accesu a la manera multixugador y al editor de videos (PC). El xuegu tien tamién la so propia red d'Internet, que cunta con alredor de cien sitios web creaos espresamente por [[Rockstar North]] pa ''Grand Theft Auto IV''.<ref>{{cita web |url=http://www.meristation.com/v3/des_articulo.php?pic=GEN&id=cw48276a5c83925&idj=&idp=&tipu=art&c=1&pos=8 |títulu=Estrume al máximu GTA IV |apellíu=Relaño |nome=Joaquín |fecha=12 de marzu de 2008 |editorial=Meristation |fechaaccesu=14 d'abril de 2010 }}</ref> El xugador puede conectase a Internet por aciu cualquier ordenador que tea disponible o na cadena de [[cibercafé]]s «tw@», que cunta con dellos establecimientos a lo llargo de la ciudá.<ref name="Guía de_1">Guía de Liberty City (Manual d'instrucciones de ''Grand Theft Auto IV''), p. 7.</ref> Niko puede unviar y recibir correos electrónicos, recibir tou tipu de [[correo basura|correos basura]] y entamar cites con moces al traviés de redes sociales.<ref name="liberty-elmundo" /> Anque'l cibercafé foi introducíu en ''[[Grand Theft Auto III]]'', nun tenía la opción de navegar por [[Internet]].<ref>{{cita web |fecha=30 de xineru de 2008 |url=http://www.bostonherald.com/business/xeneral/view.bg?articleid=1070140 |títulu=&#39;Grand Theft Auto IV' Preview: Rockstar Games' latest adds drunk driving, strip clubes |fechaaccesu=30 de xineru de 2008}}</ref> Nun [[vehículu policial|coche patrulla]], Niko puede faer usu d'un ordenador policial incorporáu nel vehículu p'aportar a la base de datos de los criminales más buscaos de Liberty City, afayar información sobre ellos ya inclusive arrestalos pa completar les misiones secundaries de vixilante.<ref name="Bogenn50">Bogenn, p. 50.</ref><ref>{{cita web |apellíu=Roper |nome=Chris |títulu=Grand Theft Auto IV Update |editorial=IGN |fecha=23 de xineru de 2008 |url=http://uk.ps3.ign.com/articles/847/847029p1.html |fechaaccesu=23 de febreru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120610151235/http://uk.ps3.ign.com/articles/847/847029p1.html |fechaarchivu=2012-06-10 }}</ref> El xuegu tamién tien programación de [[televisión]], con delles canales con programes, anuncios y un documental sobre la historia de Liberty City.<ref>{{cita web |url=http://www.meristation.com/v3/des_articulo.php?pic=GEN&id=cw48276a5c83925&idj=&idp=&tipu=art&c=1&pos=7 |títulu=Estrume al máximu GTA IV |apellíu=Relaño |nome=Joaquín |fecha=12 de marzu de 2008 |editorial=Meristation |fechaaccesu=14 d'abril de 2010 }}</ref> === Multixugador === ''Grand Theft Auto IV'' inclúi conteníu multixugador en llinia, con 15 maneres disponibles.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesradar.com/xbox360/grand-theft-auto-iv/preview/grand-theft-auto-iv-multiplayer-hands-on/a-200804085550713049/g-2006051014323586065 |títulu=Grand Theft Auto IV - Multiplayer Hands-On |apellíu=Reparaz |nome=Mikel |fecha=8 d'abril de 2008 |editorial=[[GamesRadar]] |páxina=6 |fechaaccesu=25 de setiembre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080706093747/http://www.gamesradar.com/xbox360/grand-theft-auto-iv/preview/grand-theft-auto-iv-multiplayer-hands-on/a-200804085550713049/g-2006051014323586065 |fechaarchivu=6 de xunetu de 2008 }}</ref> El multixugador soporta hasta 16 xugadores (32 na versión pa PC)<ref name="gta4pcinfo-beefjack" /> y dexa a los xugadores esplorar la ciudá entera.<ref>{{cita web |títulu=Coverage of the PlayStation Holiday Preview Event |añu=2007 |fecha=12 d'ochobre de 2007 |url=http://www.gamingexcellence.com/ps3/news/1636.shtml |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110711071907/http://www.gamingexcellence.com/ps3/news/1636.shtml |fechaarchivu=2011-07-11 }}</ref> Los xugadores usen un personaxe personalizáu na mayoría de les maneres, y el dineru ganáu mientres el xuegu treslladar a un nivel nel que'l personaxe dispón de más ropa, dependiendo del nivel. Los anfitriones de xuegos pueden controlar munches variables, como la presencia policial, el tráficu, y les armes. El xuegu nun tener nenguna pantalla partida o maneres de xuegu multixugador nuna [[red d'área local]] en consoles,<ref>{{cita web |url=http://multiplayerblog.mtv.com/2008/04/22/%E2%80%98grand-theft-auto-iv%E2%80%99-does-not-have-lan-or-single-screen-multiplayer-either-public-service-announcement-2/ |títulu=&#39;Grand Theft Auto IV' Does Not Have LAN Or Single-Screen Multiplayer Either (Public Service Announcement #2) |apellíu=Totilo |nome=Stephen |fecha=22 d'abril de 2008 |editorial=MTV Multiplayer |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924203534/http://multiplayerblog.mtv.com/2008/04/22/%e2%80%98grand-theft-auto-iv%e2%80%99-does-not-have-lan-or-single-screen-multiplayer-either-public-service-announcement-2/ |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> pero la versión pa PC sí tien soporte pa [[red d'área local|LAN]]. Hai delles maneres de xuegu disponibles. Los xuegos por equipos inclúin;<ref name="gtaiv" /> «Partida a muerte», hasta ocho xugadores y gana el que más dineru atropa;<ref name="Bogenn282">Bogenn, p. 282.</ref> «Partida a muerte por equipos», onde 2-8 equipos compiten p'atropar la mayor cantidá de muertes nun xuegu de combate tradicional; «Encargu de la Mafiya»<ref name="Bogenn282" /> y «Encargu de la Mafiya por equipos»<!-- Mafiya ye'l nome correutu. Por favor nun camudar a Mafia. -->, nel cual hasta 8 equipos compiten pa completar contratos pa la [[mafia rusa]], como escoltar/matar oxetivos o robar carros;<ref name="Bogenn282" /> «Robu de coches» y «Robu de coches por equipos», onde 2-8 equipos compiten pa robar coches y ganar dineru por caltenelos intactos;<ref name="Bogenn283">Bogenn, p. 283.</ref> «Policías y lladrones», un equipu de policías tien de competir contra un equipu de criminales (onde tamién esisten variaciones como «Toos para unu» —riquiendo que los policías maten al xefe criminal primero que seya lleváu al puntu d'estraición)—;<ref name="Bogenn284">Bogenn, p. 284.</ref> «Guerra de territorios», arreyando a dos equipos que compiten pol control d'árees designaes del mapa y controlales el máximu de tiempu posible;<ref name="Bogenn282" /> «Carrera» y «Carrera GTA», onde'l xugador escueye'l tipu de vehículu y, a manera clásica, gana'l primeru en llegar —na manera «Carrera GTA» déxase l'usu d'armes de fueu—;<ref name="Bogenn284" /> «Rompetratos», que consiste n'arruinar les negociaciones de los moteros y la Mafia italiana;<ref name="Bogenn285">Bogenn, p. 285.</ref> «Bombardiar la Base II», nel que'l xugador tien de robar esplosivos y asitialos n'helicópteros y barcos;<ref name="Bogenn285" /> «Centru de Seguridá Nacional», onde Kenny Petrovic encarga a los xugadores qu'esanicien a los policías que lu siguen;<ref name="Bogenn285" /> y, a lo último, la Manera llibre», nel que dieciséis persones a lo más disponen de tol mapa de Liberty City pa xugar llibremente.<ref name="Bogenn285" /> == Requisitos == {| class="wikitable sortable" border="1" || ! Mínimos ! Encamentaos |- ![[CPU]] |[http://ark.intel.com/es/products/28024/Intel-Core2-Duo-Processor-Y4300-2M-Cache-1_80-GHz-800-MHz-FSB Intel Core 2 Duo Y4300] / AMD Athlon X2 64 |[http://ark.intel.com/es/products/29765/Intel-Core2-Quad-Processor-Q6600-8M-Cache-2_40-GHz-1066-MHz-FSB Intel Core 2 Quad Q6600] / AMD Phenom X3 |- ![[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]] | 1 GB ([[Windows XP]]) / 1.5 GB ([[Windows Vista]]) | 2 GB ([[Windows XP]]) / 2.5 GB ([[Windows Vista]]) |- ![[Sistema_operativu|SO]] |colspan="2"| [[Windows_Vista#Service_Pack_1|Windows Vista (Service Pack 1)]] / [[Windows_XP#Service_Pack_3|Windows XP (Service Pack 3)]] / [[Windows 7]] |- ![[Tarxeta gráfica]] | [http://www.nvidia.es/page/geforce_7900.html NVIDIA 7900] / ATI X1900 || [http://www.nvidia.es/object/geforce_8600_ye.html NVIDIA 8600] / ATI 3870 |- ![[Discu Duru]] (Espaciu llibre) | 16GB | 18GB |} == Banda sonora == {{AP|Música de Grand Theft Auto IV|l1=Música de Grand Theft Auto IV}} Como n'anteriores xuegos de la serie ''Grand Theft Auto'', ''GTA IV'' tien una banda sonora que puede ser escuchada al traviés d'estaciones de radio mientres el xugador ta nun vehículu. Liberty City ta provista de dieciocho estaciones de radio, trés de les cualos son estaciones de discutiniu. Les otres estaciones tienen música d'una gran gama de xéneros. Hai inclusiones notables a la banda sonora del xuegu, como [[Smashing Pumpkins]], [[Thin Lizzy]], [[Seryoga]], [[Bob Marley]], [[Calle 13 (banda)|Calle 13]], [[Don Omar]], [[Ruslana]], [[Buju Banton]], [[Electric Light Orchestra]], [[The Who]], [[Queen]], [[Black Sabbath]], [[Philip Glass]], [[Jean-Michel Jarre]], [[Kanye West]], [[R. Kelly]], [[Daddy Yankee]], [[Lloyd Harlin Polite Jr.|Lloyd]], [[Genesis (banda)|Genesis]], [[Elton John]], [[Wisin y Yandel]], [[ZZ Top]], [[R.E.M.]], [[Ne-Yo]] y [[Barry White]].<ref name="crimepays" /> La tema principal (música de la introducción) de ''Grand Theft Auto IV'' ye «Soviet Connection» compuesta por [[Michael Hunter (compositor)|Michael Hunter]], quien tamién compunxo la tema pa ''[[Grand Theft Auto: San Andreas]]''.<ref name="musicman" /> El xuegu usa un sistema de música similar al de ''[[Grand Theft Auto: San Andreas]]''. Nos primeros xuegos de la serie, cada estación de radio yera esencialmente un solu archivu de soníu repitíu, tocando los mesmos cantares, anuncios y propaganda nel mesmu orde cada vez. Coles estaciones de radio en ''Grand Theft Auto IV'', cada archivu de soníu ta separáu, y son «entemecíos» al azar, dexando que los cantares reproducir n'órdenes distintos, que los anuncios pa los cantares sían distintos cada vegada, y los eventos del argumentu mentar nes estaciones. Ciertos cantares tán tamién editaes pa incorporar referencies a la ficticia Liberty City.<ref name="musicman">{{cita web |url=http://www.mtv.com/news/articles/1586708/20080501/id_0.jhtml |títulu=&#39;Grand Theft Auto IV' Music Man Explains How Those 214 Songs Made The Soundtrack |fechaaccesu=15 de mayu de 2008 |autor=Totilo, Stephen |fecha=2 de mayu de 2008 |editorial=MTV News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100316155416/http://www.mtv.com/news/articles/1586708/20080501/id_0.jhtml |fechaarchivu=2010-03-16 }}</ref> Por cuenta de una asociación ente Rockstar Games y [[Amazon.com]], los xugadores son capaces de mercar [[MP3]] nel mundu real al traviés del teléfonu móvil de ''GTA IV''.<ref>{{cita web |fecha=10 d'abril de 2008 |url=http://videogames.yahoo.com/events/grand-theft-auto-iv/gta-iv-unveils-new-music-download-model/1199430 |títulu=GTA IV Unveils New Music Download Model |editorial=[[Yahoo!]] |fechaaccesu=10 d'abril de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080401004050/http://videogames.yahoo.com/events/grand-theft-auto-iv/gta-iv-unveils-new-music-download-model/1199430 |fechaarchivu=1 d'abril de 2008 }}</ref> Los xugadores pueden marcar cantares na radio que-yos guste marcando ZIT-555-0100 nel teléfonu de Niko.<ref name="Guía de_1"/> Van Recibir un mensaxe de testu col nome del cantar y l'artista. Si un xugador ta rexistráu nel sitiu web [[Rockstar Games Social Club]] va recibir un corréu electrónicu nel mundu real con un venceyu a la llista de cantares de Amazon.com onde tolos cantares marcaos pol xugador tán llistes y disponibles pa mercar.<ref>{{cita web |url=http://videogames.yahoo.com/events/grand-theft-auto-iv/gta-iv-unveils-new-music-download-model/1199430 |títulu=GTA IV Unveils New Music Download Model |editorial=Yahoo! Games |fecha=27 de marzu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080401004050/http://videogames.yahoo.com/events/grand-theft-auto-iv/gta-iv-unveils-new-music-download-model/1199430 |fechaarchivu=1 d'abril de 2008 }}</ref> == Desarrollu == El trabayu en ''Grand Theft Auto IV'' empezó en payares de 2004, casi darréu dempués del llanzamientu de ''[[Grand Theft Auto: San Andreas]]''.<ref name="autogenerated1">{{cita publicación |títulu=GTA Gets Real | revista= [[PlayStation Official Magacín (UK)]] |númberu=6 |páxines=54-67 |editorial=[[Future Publishing]] |allugamientu=United Kingdom |mes=xunu |añu=2007}}</ref> Cerca de 150 desarrolladores de xuegos trabayaron en ''Grand Theft Auto IV'',<ref>{{cita web |apellíu=Rosmarin |nome=Rachel |títulu=Take-Two Takes A Hit |editorial=[[Forbes|Forbes.com]] |fecha=12 de payares de 2006 |url=http://www.forbes.com/technology/2006/12/11/games-gta-options-tech-enter-cx_rr_1211taketwo.html |fechaaccesu=24 de setiembre de 2007}}</ref> empobinaos por miembros principales del equipu de ''[[Grand Theft Auto III]]''.<ref name="fritz">{{cita web |url=http://weblogs.variety.com/the_cut_scene/2008/04/dan-housers-ver.html |títulu=Dan Houser's very extended interview about everything "Grand Theft Auto IV" and Rockstar |fechaaccesu=28 d'abril de 2008 |autor=Fritz, Ben |fecha=19 d'abril de 2008 |editorial=''[[Variety]]'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080421173255/http://weblogs.variety.com/the_cut_scene/2008/04/dan-housers-ver.html |fechaarchivu=21 d'abril de 2008 }}</ref> El xuegu usa [[Rockstar Advanced Game Engine|RAGE]], motor de xuegu propiedá de Rockstar, que foi primeramente usáu en ''[[Rockstar Games Presents Table Tennis|Rockstar Table Tennis]]'', en combinación col motor d'animación [[Euphoria (software)|Euphoria]].<ref name="RAGE Euphoria">{{cita web |apellíu=Boyer |nome=Brandon |títulu=Product: Grand Theft Auto IV Using NaturalMotion's Euphoria |publicación=[[Gamasutra]] |editorial=CMP Game Group |fecha=29 de xunu de 2007 |url=http://www.gamasutra.com/php-bin/news_index.php?story=14526 |fechaaccesu=3 d'abril de 2008}}</ref> En cuenta de animaciones pre-escrites, Euphoria usó animación de procedimientu pa controlar la forma na que'l xugador movíase, llogrando movimientos más realistes nel personaxe.<ref name="euphoria"/> El motor Euphoria tamién dexa que los [[Personaxe non xugador|PNJs]] reaccionen d'una manera realista a les aiciones del xugador. Nuna meyora, un xugador cutió a un [[Personaxe non xugador|PNJ]] escontra una ventana y esti garrar del cantu pa detener la so cayida.<ref name="teamxbox">{{cita web |url=http://previews.teamxbox.com/xbox-360/1887/Grand-Theft-Auto-IV/p3/ |títulu=Grand Theft Auto IV Hands-On Preview (Xbox 360) |autor=Eddy, Andy |fecha=28 de febreru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130930020802/http://previews.teamxbox.com/xbox-360/1887/Grand-Theft-Auto-IV/p3/ |fechaarchivu=30 de setiembre de 2013 }}</ref> Amás, el xuegu usa «middleware» d'[[Image Metrics]] pa facilitar espresiones faciales entrevesgaes y facilitar el procesu d'incorporar sincronización colos llabios.<ref name="makingof">{{cita web |url=http://www.next-gen.biz/index.php?option=com_content&task=view&id=9570&Itemid=51&pop=1 |títulu=The Making of Grand Theft Auto IV |fechaaccesu=13 d'abril de 2008 |fecha=17 de marzu de 2008 |editorial=''[[Edge (revista)|Edge]]''}}</ref> La xamasca nel xuegu foi producíu al traviés de [[SpeedTree]].<ref>{{cita web |url=http://www.wistv.com/Global/story.asp?S=8246690 |títulu=Trees in latest Grand Theft Auto game were "grown" in Lexington |apellíu=Smith |nome=Logan |coautores=Taylor Kearns |fecha=30 d'abril de 2008 |editorial=Wis News |fechaaccesu=9 d'agostu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080430175548/http://www.wistv.com/Global/story.asp?S=8246690 |fechaarchivu=2008-04-30 }}</ref> [[Ficheru:Statueoflibertywithflag.png|thumb|240px|Mural en [[Chinatown (Nueva York)|Chinatown]], [[Nueva York]], xunetu de 2008.]] ''Grand Theft Auto IV'' significó un cambéu na serie escontra un estilu y tonu más realistes y detallaos,<ref name="OPM UK June 2007" /> en parte un resultáu de la transición a consoles qu'ufierten gráficos en [[alta definición]] y les nueves y ameyoraes capacidaes de tales consoles.<ref name="fritz" /> El cofundador de Rockstar, [[Dan Houser]], aseguró que «lo que tamos tomando como'l nuesu lema en ''GTA IV'' ye la idea de lo que l'alta definición realmente significa. Non yá en términos gráficos, que obviamente tamos llogrando, sinón en términos xenerales de tolos aspeutos de diseñu. [...] Intentar faer daqué más realista, más compactu, pero reteniendo entá la coherencia global qu'otros xuegos teníen».<ref name="OPM UK June 2007" /> El direutor artísticu, Aaron Garbut, dixo qu'una de les razones pola que decidieron establecer el xuegu en Nueva York ye porque «toos sabemos qué impresionante, diversa, vibrante y cinematográfica ye la ciudá».<ref name="ign">{{cita web |url=http://xbox360.ign.com/articles/863/863028p1.html |títulu=GTA IV: Building a Brave New World |fechaaccesu=28 d'abril de 2008 |autor=Goldstein, Hilary |fecha=28 de marzu de 2008 |editorial=IGN}}</ref> Pela so parte, Dan Houser amestó qu'otra de les razones foi que «tábamos trabayando n'alta definición y sabíamos que precisaríamos un montón d'investigación, queríamos tar en dalgún llugar onde tuviéramos un puntu de sofitu».<ref name="fritz" /> Los desarrolladores, conscientemente, evitaron crear una recreación fiel de la ciudá de Nueva York, yá que, como reconoció Dan Houser, «lo que siempres tratemos de faer ye ellaborar daqué que lluza real y tenga les cualidaes d'una ambiente real, pero tamién ye prestáu dende una perspeutiva de diseñu de xuegu».<ref name="OPM UK June 2007" /> La interpretación de Liberty City en ''Grand Theft Auto IV'' ta más detallada que n'anteriores versiones y ye la ciudá individual más grande na serie.<ref name="slab">{{cita web |url=http://games.kikizo.com/news/200705/101_p1.asp |títulu=Welcome to Grand Theft Auto IV |autor=Doree, Adam |publicación=[[Kikizo]] |fecha=25 de mayu de 2007}}</ref> Anque'l mapa ye más pequeñu que San Andreas, Liberty City ye comparable a la primera en cuanto al nivel de verticalidá de la ciudá, el númberu d'edificios nel que puedes entrar y el nivel de detalle d'estos edificios» que se tomen en cuenta.<ref name="slab" /> La meta pa Liberty City yera nun tener puntos muertos o espacios irrelevantes, como los campos de San Andreas.<ref name="OPM UK June 2007" /> Pa llograr un ambiente realista, l'equipu [[Rockstar North]], con sede n'[[Edimburgu]], [[Escocia]], fixo dos viaxes d'investigación a Nueva York; unu al empiezu del proyeutu (el cual ye habitual en tola serie ''GTA'') y otru, darréu, más curtiu mientres el desenvolvimientu del videoxuegu.<ref name="ign" /> Un equipu d'investigación a tiempu completu en Nueva York trabayó arrexuntando información que dotara de gran realismu a la ciudá, como la composición étnica de los barrios o la filmación de modelos de tráficu reales.<ref name="fritz" /> La historia de ''Grand Theft Auto IV'' foi escrita por [[Dan Houser]] y Rupert Humphries.<ref name="gtaiv" /> A diferencia d'anteriores entregues de ''Grand Theft Auto'', con una fuerte influencia cultural o cinematográfica, «''GTA IV'' nun tien realmente nenguna influencia cinematográfica»,<ref name="OPM UK June 2007" /> según afirmó Dan Houser. «L'asuntu nun ye tratar de faer un homenaxe amorosu o referenciar otres coses. Ye referenciar al llugar real por sigo mesmu».<ref name="fritz" /> Houser tamién señaló que «en términos del personaxe, queríamos daqué que fora natural y nuevu, pero non daqué que fora deriváu d'una película».<ref name="fritz" /> El supervisor de la música de ''GTA IV'', Ivan Pavlovich, dixo que «teníamos qu'escoyer los cantares que componen Nueva York como ye güei, pero puede tar seguro que nun va quedar anticuáu pal día en que'l xuegu sala a la venta».<ref>{{cita web |url=http://www.variety.com/article/VR1117984286.html?categoryid=1079&cs=1 |títulu=&#39;Grand Theft' music a phone call away |fechaaccesu=18 de mayu de 2008 |autor=Fritz, Ben |fecha=18 d'abril de 2008 |editorial=''[[Variety]]''}}</ref> Los desarrolladores contautaron con más de 2.000 persones con cuenta de llograr el rexistru y los derechos de publicación.<ref name="musicman" /> Inclusive contrató a un investigador priváu p'alcontrar a los familiares del fináu miembru de Skatt Bros., Sean Delaney, pa llograr la llicencia del cantar de la banda, «Walk the Night».<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/technologyNews/idUSN0430077120080505 |títulu="Grand Theft Auto" simplifies song purchasing |fechaaccesu=18 de mayu de 2008 |autor=Bruno, Antony |fecha=5 de mayu de 2008 |editorial=''[[Billboard]]''}}</ref> Citando fontes cercanes al alcuerdu, la revista ''[[Billboard]]'' informó que Rockstar pagó hasta 5.000 dólares pola composición y otros 5.000 dólares pola grabación de cada cantar.<ref name="crimepays">{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/musicNews/idUSN2540948020080426 |títulu=Crime pays for music biz with new Grand Theft Auto |fechaaccesu=18 de mayu de 2008 |autor=Bruno, Antony |fecha=26 d'abril de 2008 |editorial=''[[Billboard]]''}}</ref> Los desarrolladores orixinalmente consideraron dexar a los xugadores mercar música nuna tienda de discos nel xuegu y dexar que Niko tuviera un [[reproductor de MP3]], pero dambes idees fueron refugaes.<ref name="musicman" /> La tema principal de ''Grand Theft Auto IV'' ye «Soviet Connection», de Michael Hunter, quien yá compunxo'l mesmu de ''[[Grand Theft Auto: San Andreas]]''.<ref name="musicman" /> Ente les personalidaes qu'emprestaron les sos voces pa llocutores de radio incluyir al diseñador de moda [[Karl Lagerfeld]], los músicos [[Iggy Pop]],<ref name="schiesel">{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2008/04/28/arts/28auto.html?ref=arts |títulu=Grand Theft Auto Takes On New York |autor=Schiesel, Seth |fecha=28 d'abril de 2008 |editorial=''[[New York Times]]'' }}</ref> [[Femi Kuti]],<ref name="IF99">{{cita web |url=http://www.rockstargames.com/IV/#?page=if99&content=interactive0 |títulu=IF99 official website |editorial=[[Rockstar Games]] |fechaaccesu=28 d'abril de 2008}}</ref> [[Jimmy Gestapo]],<ref name="LCHC">{{cita web |url=http://www.rockstargames.com/IV/#?page=lchc&content=interactive0 |títulu=L.C.H.C. official website |editorial=[[Rockstar Games]] |fechaaccesu=28 d'abril de 2008}}</ref> [[Daddy Yankee]], y [[Ruslana]],<ref name="Vladivostok">{{cita web |url=http://www.rockstargames.com/IV/#?page=vladivostok&content=interactive0 |títulu=Vladivostok FM official website |editorial=[[Rockstar Games]] |fechaaccesu=28 d'abril de 2008}}</ref> amás del llocutor real de radio [[Lazlow Jones]].<ref name="OPM Review">{{cita publicación |apellíu=Clark |nome=Tim |títulu=Grand Theft Auto IV Review |publicación=[[PlayStation Official Magacín (UK)]] |númberu=17 |páxines=88-96 |editorial=[[Future Publishing]] |allugamientu=United Kingdom |mes=abril |añu=2008}}</ref> [[DJ Green Lantern]] produció cantares puramente pa la estación de radio [[hip hop]] [[The Beat 102.7]].<ref name="crimepays" /> Bobby Konders, quien presenta la emisora [[Massive B Soundsystem 96.9]], realizó un viaxe a [[Xamaica]] espresamente pa consiguir artistes [[dancehall]] y volver grabar les pistes que faíen referencies a los barrios de [[Liberty City]].<ref name="crimepays" /> L'entós vicepresidente de [[Microsoft]], Peter Moore, anunció nel [[Electronic Entertainment Expo|E3]] [[2006]] que'l videoxuegu apaecería en [[Xbox 360]] mientres amosaba al públicu un tatuaxe temporal de ''GTA IV''.<ref>{{cita web |url=http://planetgrandtheftauto.gamespy.com/gta4/ |títulu=Planet Grand Theft Auto - Grand Theft Auto IV |fechaaccesu=26 de mayu de 2008 |editorial=[[GameSpy]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080413085721/http://planetgrandtheftauto.gamespy.com/gta4/ |fechaarchivu=2008-04-13 }}</ref> Primeramente, [[Rockstar Games]] paeció comprometese cola fecha de salida del 16 d'ochobre de 2007; sicasí, l'analista de Wedbush Morgan, Michael Pachter suxirió que Take-Two podría inclinase por retrasar el llanzamientu del videoxuegu pa impulsar les sos resultaos financieres en 2008 y evitar asina la competencia col llanzamientu d'otros títulos bien esperaos, como ''[[Halo 3]]''.<ref>{{cita web |apellíu=Gibson |nome=Ellie |fecha=4 de xunu de 2007 |url=http://www.gamesindustry.biz/content_page.php?aid=25493 |títulu=Pachter predicts delay for GTA IV |editorial=[[Gamesindustry.biz]] |fechaaccesu=5 d'abril de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070930181159/http://www.gamesindustry.biz/content_page.php?aid=25493 |fechaarchivu=30 de setiembre de 2007 }}</ref> Rockstar reaccionó asegurando que ''Grand Theft Auto IV'' caltener na so salida pa «finales d'ochobre».<ref>{{cita web |títulu=Rockstar Dismisses Talk of GTA IV Delay |url=http://games.kikizo.com/news/200706/004.asp |publicación=Kikizo |autor=Wollenschlaeger, Alex |fecha=4 de xunu de 2007 |fechaaccesu=7 de xunu de 2007}}</ref> Sicasí, el 2 d'agostu de 2007, Take-Two anunció que ''Grand Theft Auto IV'' nun saldría na so fecha de llanzamientu orixinal de 16 d'ochobre de 2007, en contra de les sos declaraciones anteriores, y podría trate retardada la salida del videoxuegu mientres el segundu trimestre fiscal (febreru-abril) de 2008.<ref name="ttpress">{{cita publicación |títulu=Launch of Grand Theft Auto IV Now Planned for Fiscal 2008 |editorial=[[Take-Two Interactive]] |fecha=2 d'agostu de 2007 |url=http://ir.take2games.com/ReleaseDetail.cfm?ReleaseID=258238 |fechaaccesu=2 d'agostu de 2007}}</ref> Nuna conferencia posterior colos inversores, Strauss Zelnick de Take-Two atribuyó la demoranza a «problemes casi puramente teunolóxicos... non problemes, sinón retos».<ref>{{cita web |apellíu=McWhertor |nome=Michael |títulu=Take-Two Execs Explain GTA IV Delay |editorial=Kotaku |fecha=2 d'agostu de 2007 |url=http://kotaku.com/gaming/take_two-interactive/take+two-execs-explain-gta-iv-delay-285526.php |fechaaccesu=2 d'agostu de 2007 |urlarchivu=https://archive.today/20120629104132/http://kotaku.com/285526/take+two-execs-explain-gta-iv-delay?tag=gamingtaketwointeractive |fechaarchivu=29 de xunu de 2012 }}</ref> Poner de manifiestu que les dificultaes téuniques cola versión de [[PlayStation 3]] contribuyeron a la demoranza, xunto colos problemes d'almacenamientu na consola [[Xbox 360]].<ref name="MTV">{{cita publicación |títulu=Grand Theft Auto IV Developer Announces Release Date, Says Whether There Will Be Another Hot Coffee |editorial=Stephen Totilo |fecha=24 de xineru de 2008 |url=http://www.mtv.com/news/articles/1580161/20080123/index.jhtml |archiveurl=https://web.archive.org/web/20100421170156/http://www.mtv.com/news/articles/1580161/20080123/index.jhtml |archivedate=2010-04-21 |fechaaccesu=2017-12-17 }}</ref> El 24 de xineru de 2008, Take-Two anunció que ''Grand Theft Auto IV'' sería llanzáu'l 29 d'abril de 2008.<ref name="ReleaseDate" /> Como s'averaba la fecha de llanzamientu, Rockstar Games y Take-Two esplotaron la comercialización del xuegu de manera bien intensa y de diverses formes, incluyendo anuncios de televisión, videos n'Internet, valles publicitaries, [[marketing viral]] y un sitiu web rediseñáu. Nuna xunta d'accionistes de Take-Two el 18 d'abril de 2008, Ben Feder, conseyeru delegáu de Take-Two, anunció que ''GTA IV'' yá taba na «[[Fases del desenvolvimientu de software#Versión de disponibilidad xeneral (RTM)|fase dorada]]» y taba «na producción y nos camiones en ruta a los minoristes».<ref name="gold"> {{cita web |url=http://www.gamespot.com/news/6189477.html?part=rss&tag=gs_all_games&subj=6189477 |títulu=Grand Theft Auto IV golden, already in transit |autor=Tom Magrino |fecha=18 d'abril de 2008}}</ref> Polo xeneral, ''Grand Theft Auto IV'' tomó a más de mil persones y más de trés años y mediu pa llevase a cabu, con un costu total envaloráu n'aproximao cien millones de dólares, lo que-y convirtió nel videoxuegu más caru enxamás desenvueltu.<ref name="cost">{{cita web |url=http://www.gamesindustry.biz/articles/gta-iv-most-expensive-game-ever-developed |títulu=GTA IV: Most Expensive Game Ever Developed? |autor=Mark Androvich |fechaaccesu=1 de mayu de 2008 |editorial=[[GamesIndustry.biz]]}}</ref> === Conteníu descargable === ==== Primer conteníu descargable ==== {{AP|Grand Theft Auto IV: The Lost and Damned}} Rockstar Games desenvolvió ''[[Grand Theft Auto IV: The Lost and Damned]]''. L'episodiu centrar en [[Personaxes de Grand Theft Auto#Johnny Klebitz|Johnny Klebitz]], miembru de la peada de motociclistes de Liberty City The Lost y qu'apaez en delles misiones de ''Grand Theft Auto IV'' xunto a Niko Bellic.<ref name="Bogenn87">Bogenn, p. 87.</ref><ref name="Bogenn159">Bogenn, p. 159.</ref>Anque tamién ta categorizado como un xuegu independiente tipu [[Stand_Alone_(Tipu_de_xuegu)|Stand Alone]]. Dan Houser, vicepresidente del desenvolvimientu creativu en Rockstar Games, afirmó que l'episodiu amosaría «un llau distintu de Liberty City».<ref name="gta4dlc">{{cita web |url=http://www.usatoday.com/tech/gaming/2008-11-19-gta-damned_N.htm |títulu=&#39;Grand Theft Auto' yields road to the 'Lost and Damned&#39; |fechaaccesu=20 de payares de 2008 |fecha=20 de payares de 2008 |editorial=''[[USA Today]]''}}</ref> El preciu del conteníu ye de 1600 [[Microsoft Points]] (€20).<ref>{{cita web |fecha=22 de xineru de 2009 |url=http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4978a50ee8305&pic=GEN |títulu=The Lost and Damned, por 1600 punto Microsoft |editorial=[[Meristation]] |fechaaccesu=23 de xineru de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110815055117/http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4978a50ee8305&pic=GEN |fechaarchivu=2011-08-15 }}</ref> Jerónimo Barrera, Vicepresidente de Desenvolvimientu de Productos de Rockstar Games, dixo que los episodios seríen un esperimentu porque nun taben seguros de si habría suficientes usuarios con accesu al conteníu en llinia en Xbox 360.<ref>{{cita web |fecha=2 de payares de 2008 |url=http://kotaku.com/354716/rockstar-experimenting-with-episodic-content |títulu=Grand Theft Auto IV: Rockstar Experimenting with Episodic Content |editorial=[[Kotaku]] |fechaaccesu=2 d'avientu de 2008}}</ref> El xerente de finances de Take-Two Interactive, Lainie Goldstein, reveló que [[Microsoft]] taba pagando un total de 50 millones de dólares polos primeros dos episodios.<ref>{{cita web |fecha=11 de xunu de 2007 |url=http://seekingalpha.com/article/38017 |títulu=Take-Two F2Q07 (Qtr End 4/30/07) Earnings Call Transcript |editorial=SeekingAlpha |fechaaccesu=17 de xunu de 2007}}</ref> El conteníu foi anunciáu mientres la conferencia de prensa de [[Microsoft]] nel [[Electronic Entertainment Expo|E3]] del 9 de mayu de 2006.<ref>{{cita web |apellíu=Gibson |nome=Ellie |fecha=11 de xunetu de 2007 |url=http://www.gamesindustry.biz/articles/e3-microsofts-conference |títulu=E3: Microsoft'sConference |editorial=[[Gamesindustry.biz]] |fechaaccesu=8 d'abril de 2008}}</ref> Peter Moore, entós daquella xefe de la división Interactive Entertainment Business de Microsoft, describió'l conteníu descargable como «paquetes episódicos épicos, y non yá un coche o un personaxe extra». Una comunicáu de prensa mientres la conferencia aseguraba que los paquetes amestaríen «hores d'un xuegu dafechu nuevu».<ref>{{cita web |apellíu=Surette |nome=Tim |fecha=27 de setiembre de 2006 |url=http://uk.gamespot.com/news/6158823.html?sid=6158823 |títulu=X06: Duo of XBL GTA4 packs confirmed for 360 |editorial=[[GameSpot]] |fechaaccesu=1 d'abril de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070930191621/http://uk.gamespot.com/news/6158823.html?sid=6158823 |fechaarchivu=30 de setiembre de 2007 }}</ref> El 20 de febreru de 2008, foi primeramente anunciáu que'l conteníu extra sería introducíu al empiezu d'agostu del mesmu añu.<ref>{{cita web |títulu=GDC: GTA IV Episode 1 - August, 360 exclusive |editorial=[[ComputerAndVideoGames.com]] |fecha=20 de febreru de 2008 |url=http://www.computerandvideogames.com/article.php?id=182934 |fechaaccesu=20 de febreru de 2008}}</ref> Como parte de los sos reportes financieros de los sos segundu trimestre, Take-Two anunció que'l conteníu descargable fuera retrasáu y sería llanzáu mientres el primer trimestre del so añu financieru de 2009 (payares de 2008–xineru de 2009).<ref name="DLCDelay">{{cita web |url=http://www.eurogamer.net/article.php?article_id=146825 |títulu=GTA IV DLC for Xbox 360 delayed |editorial=[[Eurogamer]]|6 de xunu de 2008 |fechaaccesu=6 de xunu de 2008}}</ref> El 13 de payares de 2008 el presidente executivu de Take-Two, Strauss Zelnick, dixo que mientres taben entamando publicar el primer episodiu, sobre xineru de 2009, esta fecha podría camudar al segundu trimestre financieru (febreru-abril) dependiendo de la fecha de finalización.<ref name="zelnick-ep-delay" /><ref>{{cita web |url=http://www.edge-online.com/news/take-two-gta-iv-dlc-may-be-delayed |títulu=Take-Two: GTA IV DLC "May" be Delayed |fechaaccesu=15 de payares de 2008 |autor=Graft, Kris |fecha=13 de payares de 2008 |editorial=''[[Edge (revista)|Edge]]''}}</ref> ==== Segundu conteníu descargable ==== {{AP|Grand Theft Auto: The Ballad of Gay Tony}} Rockstar Games llanzó'l 29 d'ochobre de 2009 el segundu episodiu de ''Grand Theft Auto IV'', ''[[Grand Theft Auto: The Ballad of Gay Tony|The Ballad of Gay Tony]]''. «Liberty City ye'l mundu de xuegu más vibrante qu'enxamás creemos. La estructura episódica dexónos enxareyar histories, xugabilidá y atmósfera d'una manera dafechu nueva», dixo Sam Houser, fundador de Rockstar Games. «L'equipu de Rockstar North superóse de nuevu, y fixo daqué épicu y bien innovador. Esti episodiu centrar na vida nocherniega d'élite, en contraste coles bandes moteres retrataes en ''The Lost and Damned'', dándonos un montón de nueves posibilidaes jugables».<ref name="repitida_2">{{cita web |url=http://www.rockstargames.com/IV/#?page=news |títulu=Coming this fall - Grand Theft Auto IV: The Ballad of Gay Tony for Xbox Live and Grand Theft Auto: Episodes From Liberty City for Xbox 360 |fechaaccesu=27 de mayu de 2009 |autor=Rockstar Games |fecha=26 de mayu de 2009}}</ref> La historia centrar en Luis López, un matón a mediu tiempu, y guardia de seguridá nun discu en [[Liberty City]] de Anthony «Tony» Prince (más conocíu como «Gay Tony»). Al igual que ''Grand Theft Auto IV: The Lost and Damned'', nes misiones van apaecer personaxes conocíos de ''GTA IV'' como [[Niko Bellic]], [[Personaxes de Grand Theft Auto#Roman Bellic|Roman Bellic]] y Ray Bulgarin.<ref name="repitida_2" /> Tamién ta categorizado como un xuegu independiente tipu [[Stand_Alone_(Tipu_de_xuegu)|Stand Alone]]. === Edición especial === '''''Grand Theft Auto IV: Episodes From Liberty City''''' foi'l llanzamientu doble de los conteníos descargables nun solu discu: el nuevu ''[[Grand Theft Auto: The Ballad of Gay Tony|The Ballad of Gay Tony]]'' y el primer episodiu, ''[[Grand Theft Auto IV: The Lost and Damned|The Lost and Damned]]'', xuntos per primer vegada en discu pa [[Xbox 360]] y que nun riquir una copia de ''Grand Theft Auto IV'' pa xugar. Claro exemplu de como llanzar un tipu de xuegu independiente [[Stand_Alone_(Tipu_de_xuegu)|Stand Alone]] bien fechu y bien aprovecháu. La so fecha de llanzamientu foi'l 29 d'ochobre de 2009.<ref name="repitida_2" /> El 13 d'abril salió para [[Microsoft Windows]] y [[PlayStation 3]] n'[[América del Norte]] y el 16 d'abril n'[[Europa]].<ref name="EFLC">{{cita web |url=http://www.rockstargames.com/newswire/2010/03/18/4061/episodes_from_liberty_city_now_coming_to_playstation_3_and_pc_this_april |títulu=Episodes from Liberty City Now Coming to PlayStation 3 and PC this April |editorial=[[Rockstar Games]] |idioma=inglés |fechaaccesu=18 de marzu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120607074009/http://www.rockstargames.com/newswire/2010/03/18/4061/episodes_from_liberty_city_now_coming_to_playstation_3_and_pc_this_april |fechaarchivu=2012-06-07 }}</ref> '''''Grand Theft Auto IV & Episodes From Liberty City: The Complete Edition''''', inclúi'l xuegu orixinal y los dos conteníos descargables nun discu la so fecha de llanzamientu foi'l 26 d'ochobre de 2010 n'Estaos Xuníos y n'otros países el 30 d'ochobre de 2010 pa les consoles Xbox 360 y PlayStation 3.<ref>{{cita publicación |url=http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4caafa818d7b1&pic=GEN&idj=cw42893y6f385y2&idp= |títulu=GTA IV va recibir la so Edición Completa'l próximu mes |editorial=Meristation |fecha=5 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=21 d'ochobre de 2010 }}</ref> === Actualizaciones === Tres el llanzamientu del xuegu, [[Kotaku]] informó que dellos usuarios de PlayStation 3 y Xbox 360 denunciaren problemes mientres la entrada de videu inicial del xuegu.<ref>{{cita web |url=http://kotaku.com/385073/wait-gta-iv-is-locking-up |títulu=Wait, GTA IV Is Locking Up? |fechaaccesu=29 d'abril de 2008 |fecha=29 d'abril de 2008 |editorial=Kotaku}}</ref> Nesa mesma web asegurábase que'l multixugador en llinia taba cayíu'l día del llanzamientu pa dellos usuarios de PlayStation 3.<ref>{{cita web |url=http://kotaku.com/385452/gta-iv-multiplayer-down-for-some-ps3-players |títulu=GTA IV Multiplayer Down For Some PS3 Players |fechaaccesu=30 d'abril de 2008 |fecha=29 d'abril de 2008 |editorial=Kotaku}}</ref> El 7 de mayu de 2008, [[Rockstar Games|Rockstar]] publicó un parche pa la versión de PlayStation 3 del xuegu p'ameyorar la esperiencia multixugador.<ref>{{cita web |url=http://playstation.custhelp.com/cgi-bin/playstation.cfg/php/enduser/std_adp.php?p_faqid=1040 |títulu=Grand Theft Auto™ IV patch released |fechaaccesu=12 de payares de 2008 |fecha=24 de xunu de 2008 |editorial=[[Sony Computer Entertainment]] }}</ref> Según Rockstar Games, l'actualización prevenía que los servidores de GameSpy se sobrecargasen y podría amenorgase l'impautu n'esti servidores que taben causando la ralentización nel xuegu.<ref>{{cita web |url=http://www.eurogamer.net/article.php?article_id=137406 |títulu=GTA IV PS3 patch due today |fechaaccesu=7 de mayu de 2008 |fecha=7 de mayu de 2008 |editorial=[[Eurogamer]]}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.shacknews.com/onearticle.x/52556 |títulu=GTA IV PS3 Patch Released |fechaaccesu=7 de mayu de 2008 |fecha=7 de mayu de 2008 |editorial=[[Shacknews]]}}</ref> Darréu fixéronse meyores a la manera multixugador y tuvieron disponibles el 23 de xunu de 2008.<ref>{{cita web |url=http://socialclub.rockstargames.com/patches/ |títulu=Grand Theft Auto IV Patch |fechaaccesu=23 de xunu de 2008 |fecha=23 de xunu de 2008}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.joystiq.com/2008/06/23/grand-theft-auto-4-patch-multiplayer-and-freezing-fixes-promise/ |títulu=Grand Theft Auto 4 patch: multiplayer and freezing fixes promised |fecha=23 de xunu de 2008 |editorial=Joystiq}}</ref> El 27 d'ochobre de 2008, Rockstar Games llanzó una actualización qu'amestaba soporte pa los [[PlayStation Network|Trofeos]] na versión de PlayStation 3.<ref>{{cita web |url=http://gamespot.com/news/show_blog_entry.php?topic_id=26647303 |títulu=PS3 GTAIV snatching trophies Oct. 27 |fechaaccesu=12 de payares de 2008 |autor=TomM_GScom |fecha=24 d'ochobre de 2008 |editorial=[[GameSpot]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081201090732/http://www.gamespot.com/news/show_blog_entry.php?topic_id=26647303 |fechaarchivu=1 d'avientu de 2008 }}</ref> Como los Llogros en [[Xbox 360]], los Trofeos podíen ser desbloquiaos completando ciertes xeres úniques. El 15 de payares de 2008, otru parche (1.04) foi llanzáu pa la versión de [[PlayStation 3]]. El 13 d'avientu de 2008, un parche (1.0.1.0) foi llanzáu pa la versión del xuegu en [[Microsoft Windows]]. Esti parche dexaba'l soporte pa [[DireutInput]], faciendo posible l'usu de controles amás de [[Microsoft]]. El 24 de xineru de 2009, foi llanzáu otru parche (1.0.2.0) pa la versión del xuegu en Microsoft Windows. Iguaba munchos problemes gráficos y de rendimientu, según tamién correxía problemes creaos pol primer parche.<ref>{{cita publicación |url=http://www.gtaforums.com/index.php?showtopic=393961&st=0 |títulu=Update v. 1.0.2.0 |editorial=GTAForums.com |fechaaccesu=25 de xunu de 2010}}</ref> El 21 de marzu de 2009, otru parche (1.0.3.0) foi llanzáu pa la versión del xuegu en Microsoft Windows.<ref>{{cita publicación |url=http://www.gtaforums.com/index.php?showtopic=403690 |títulu=Version 1.0.3.0 |editorial=GTAForums.com |fechaaccesu=25 de xunu de 2010}}</ref> El 19 de xunu de 2009, Rockstar Games llanzó'l cuartu parche (1.0.4.0) pa la versión del xuegu en Microsoft Windows. Esta actualización sirvía pa preparar al xuegu pa la próxima gran actualización y [[Rockstar Toronto]] calificar como una actualización de caltenimientu».<ref>{{cita publicación |url=http://www.rockstarwatch.net/news/768/GTAIV-PC-Maintenance-Update-1-0-4-0/ |títulu=GTAIV PC Maintenance Update 1.0.4.0 |editorial=RockstarWatch |fechaaccesu=25 de xunu de 2010}}</ref> El 10 de payares de 2009, Rockstar Games llanzó'l quintu parche (1.0.0.4, nun tien de confundir se col anterior) pa la versión del xuegu en Microsoft Windows. Correxía dellos errores menores, ameyoraba la asignación de tecláu y añadía los cinco Llogros de ''[[Grand Theft Auto IV: The Lost and Damned]]''.<ref>{{cita publicación |url=http://www.gtarevolution.net/?p=comentarios&ver=noticia&id=1389 |títulu=Actualización de GTA IV |editorial=GTA Revolution |fechaaccesu=25 de payares de 2010 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140425010601/http://www.gtarevolution.net/?p=comentarios&ver=noticia&id=1389 |archivedate=2014-04-25 }}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.gtarevolution.net/?p=comentarios&ver=noticia&id=1388 |títulu=¡GTA IV: The Lost and Damned pa PC! |editorial=GTA Revolution |fechaaccesu=25 de payares de 2010 }}</ref> El 23 de marzu de 2010, un parche (1.06) foi llanzáu pa la versión de PlayStation 3. La música de la introducción foi llixeramente modificada pa empezar dempués de los logos d'apertura. En preparación pal conteníu descargable, añadiéronse los trofeos de ''The Lost and Damned'' y ''The Ballad of Gay Tony''. Les opciones pa multixugador en llinia fueron dafechu re-ordenáu. Iguáronse errores de la manera multixugador.<ref>{{cita publicación |url=http://rockstarhq.multiplayernetwork.net/news/1990/ |títulu=GTA IV PS3 Patch 1.06 Released |editorial=Rockstar HQ |fechaaccesu=25 de xunu de 2010 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20100608123836/http://rockstarhq.multiplayernetwork.net/news/1990 |archivedate=2010-06-08 }}</ref> El 13 d'abril de 2010, Rockstar llanzó'l parche 1.0.6.0 pa la versión Microsoft Windows. Esta versión borraba l'aplicación de [[Rockstar Games Social Club]] yá que nun yera necesariu pa executar el xuegu, ameyoren la calidá de solombres y rendimientu, la seguridá del multixugador contra los hackers y trucos, soporta los conteníos decargables y correxía dellos errores más.<ref>{{cita publicación |url=http://www.rockstargames.com/newswire/article/4711/pc_title_updates_in_honor_of_episodes_from_liberty_city_games_for_windows_live_release.article |títulu=PC Title Updates in Honor of Episodes from Liberty City Games for Windows LIVE Release |editorial=Rockstar Games |fecha=13 d'abril de 2010 |fechaaccesu=25 de xunu de 2010}}</ref> El 28 de mayu de 2010, Rockstar llanzó'l parche 1.0.7.0 pa la versión Microsoft Windows. Esta versión iguaba nuevos errores del xuegu.<ref>{{cita publicación |url=http://www.rockstargames.com/newswire/article/5981/new_pc_title_updates_available_now_for_grand_theft_auto_iv_and_episodes_from_liberty_city.article |títulu=New PC Title Updates Available Now for Grand Theft Auto IV and Episodes from Liberty City |editorial=Rockstar Games |fecha=28 de mayu de 2010 |fechaaccesu=25 de xunu de 2010}}</ref> El 11 de payares de 2016, Rockstar llanzó'l parche 1.0.8.0 pa la versión Microsoft Windows. Esta versión ta empobinada mas al rendimientu y la compatibilidá en nuevos dispositivos Windows, pero nun esanició'l requisitu de Games For Windows LIVE.<ref>{{cita publicación |url=https://support.rockstargames.com/hc/en-us/articles/235650888--11-29-16-GTAIV-Patch-8-Notes-PC-Only- |títulu=[11/29/16] GTAIV Patch 8 Notes (PC Only) |editorial=Rockstar Games |fecha=29 de payares de 2016 |fechaaccesu=24 de mayu de 2017}}</ref> === Versión pa Windows === {{Requisitosvj |usarmínyrec=si |etiqueta= Requirimientos de sistema |plataforma1= Windows<ref name="gta4pcrdsysre-ign" /> |so1= [[Windows Vista#Service Pack 1|Windows Vista Service Pack 1]] / [[Windows XP SP3#Service Pack 3|Windows XP Service Pack 3]] |cpu1= [[Intel]] [[Core 2 Duo]] 1,8 [[gigahercio|GHz]] / [[AMD]] [[Athlon]] X2 64 2,4 GHz |cpu1rec= [[Intel]] [[Core 2 Quad]] 2.4 GHz / [[AMD]] [[Phenom]] X3 2.1 GHz |ram1= 1 GB ([[Windows XP|XP]])<br />1,5 GB ([[Windows Vista|Vista]]) |ram1rec= 2,5 GB ([[Windows XP|XP]] y [[Windows Vista|Vista]])<ref name="RequisitosPC-GTAIV">{{cita web |url=http://www.rockstargames.com/IV/#?page=pc |títulu=Grand Theft Auto IV PC - System Requeriments |editorial=Rockstar Games |fechaaccesu=25 de xunu de 2010}}</ref> |gpu1= 256MB [[Nvidia]] 7900<br />256MB [[ATI Technologies|ATI]] X1900 |gpu1rec= 512 MB [[Nvidia]] 8800<br />512MB [[ATI Technologies|ATI]] 3870 |discu1= 16&nbsp;GB d'espaciu llibre |discu1rec= 18&nbsp;GB d'espaciu llibre |rede1= Conexón riquida p'activación y multixugador |soníu1= Tarxeta 100% compatible con [[DirectX]] 9.0c o [[DirectX]] 10 }} El 6 d'agostu de 2008, Rockstar anunció qu'una versión pa [[Microsoft Windows]] taba en desenvolvimientu por [[Rockstar North]] y [[Rockstar Toronto]].<ref name="gta4pchan-IGNUK">{{cita web |url=http://pc.ign.com/articles/925/925457p1.html |títulu=Grand Theft Auto IV UK Hands-on |apellíu=Robinson |nome=Martin |fecha=30 d'ochobre de 2008 |editorial=IGN (UK) |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2008}}</ref><ref name="PCRelease-Take2" /> El xuegu foi anunciáu orixinalmente pa la venta n'[[América del Norte]] el 18 de payares de 2008 y n'[[Europa]] el 21 de payares de 2008, pero más tarde foi retrasáu de vuelta al 2 y 3 d'avientu de 2008, respeutivamente.<ref name="PCRelease-Take2" /><ref name="gta4pcrdsysre-ign" /><ref name="gta4pchandson-eurog" /> Cuenta con carauterístiques ampliaes,<ref name="PCRelease-Take2" /> incluyendo un control de densidá del tráficu, configuraciones de distancia de dibuxáu y un editor de repeticiones.<ref>{{cita web |url=http://www.gamespot.com/pc/action/grandtheftauto4/news.html?sid=6200321&om_act=convert&om_clk=picks&tag=picks;title;4 |títulu=GTAIV PC Hands-On: Videu Editor and More |apellíu=Coby |nome=Alex Sassoon |fecha=30 d'ochobre de 2008 |editorial=[[GameSpot]] |fechaaccesu=4 de payares de 2008}}</ref><ref name="ign-pc">{{cita web |url=http://pc.ign.com/articles/925/925105p1.html |títulu=Grand Theft Auto IV Hands-on |apellíu=Onyett |nome=Charles |fecha=30 d'ochobre de 2008 |editorial=IGN |páxina=2 |fechaaccesu=4 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081102175609/http://pc.ign.com/articles/925/925105p1.html |fechaarchivu=2008-11-02 }}</ref> L'editor de repetición dexa a los xugadores grabar y editar clips de xuegu que pueden ser xubíos a [[Rockstar Games Social Club]].<ref name="ign-pc" /> Utilízase ''[[Games for Windows - Live]]'' pal xuegu en llinia con soporte para hasta 32 xugadores na manera multixugador.<ref name="gta4pcinfo-beefjack">{{cita web |url=http://www.beefjack.com/blog/fran/gta/gta-iv-pc-rockstar-announces-social-club-tv-and-official-site-updated/ |títulu=GTA IV PC: Rockstar Announces Social Club TV and Official Site Updated |apellíu=Stanyon |nome=Matt |fecha=19 de payares de 2008 |editorial=BeefJack |fechaaccesu=19 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081219192949/http://www.beefjack.com/blog/fran/gta/gta-iv-pc-rockstar-announces-social-club-tv-and-official-site-updated/ |fechaarchivu=19 d'avientu de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://pc.ign.com/articles/912/912071p1.html |títulu=Games for Windows Celebrates Two-Year Anniversary Like a Rockstar |fecha=22 de setiembre de 2008 |editorial=IGN |fechaaccesu=22 de setiembre de 2008}}</ref> Amás utilízase una proteición per mediu de [[SecuROM]] y ríquese una activación en llinia pa poder xugar.<ref>{{cita web |url=http://pc.ign.com/articles/934/934268p2.html |títulu=Rockstar Talks GTA IV PC DRM |fecha=28 de payares de 2008 |editorial=IGN |fechaaccesu=30 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081201084923/http://pc.ign.com/articles/934/934268p2.html |fechaarchivu=2008-12-01 }}</ref> La versión pa Windows foi emponderada polos sos gráficos ameyoraos en comparanza coles versiones de videoconsoles, pero per otru llau hubo informes de munchos veceros que nun pudieron xugar por cuenta d'incompatibilidá con controladores d'[[ATI Technologies|ATI]] Radeon,<ref>{{cita web |url=http://www.pcgameshardware.com/aid,669170/News/GTA_4_PC_Radeon_graphics_cards_cause_crashes_-_patch_en-route/ |editorial=PC Games Hardware |títulu=GTA 4 (PC): Radeon graphics cards cause crashes - patch en-route? |fecha=3 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=6 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081206045119/http://www.pcgameshardware.com/aid,669170/News/GTA_4_PC_Radeon_graphics_cards_cause_crashes_-_patch_en-route/ |fechaarchivu=2008-12-06 }}</ref> nengún soporte pa [[SLI]], problemes con [[Direct Rendering Manager|DRM]], y otros problemes ensin iguar, como'l requerimientu de [[Windows XP SP3#Service Pack 3|Windows XP Service Pack 3]] / [[Windows Vista#Service Pack 1|Windows Vista Service Pack 1]]. Hubo una serie de denuncies porque'l xuegu non podía instalase por cuenta de que los xugadores nun pueden instalar [[Vista]] SP1 nos sos ordenadores. Presentáronse tamién múltiples errores de software según los fallos que se fueron reportando.<ref>{{cita web |url=http://www.1up.com/do/newsStory?cId=3171648 |editorial=1UP.com |títulu=Grand Theft Auto 4 PC Suffering From Numerous Issues |fecha=4 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=6 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131103160553/http://www.1up.com/news/grand-theft-auto-4-suffering |fechaarchivu=2013-11-03 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rockstargames.com/support/gta4pc/GTAIV_Error_Codes_ALL_ES.html |títulu=Llista d'Errores editorial=Rockstar Games |fechaaccesu=25 de xunu de 2010}}</ref> [[Bit-Tech]] foi tan lloñe como pa nomar a la versión de PC como'l cuartu xuegu «más decepcionante» de 2008.<ref>{{cita web |url=http://www.bit-tech.net/gaming/2008/12/30/top-five-worst-games-of-2008/2 |títulu=Top Five Most Disappointing Games of 2008 |fecha=30 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=31 d'avientu de 2008}}</ref> == Receición == === Crítica === ''Grand Theft Auto IV'' recibió l'aclamación universal de la crítica. Nel agregador d'analís [[MobyGames]], ''Grand Theft Auto IV'' ye unu de los xuegos con más puntuación de toos;<ref name="MG All Time Best" >{{cita web |url=http://www.mobygames.com/stats/top_games |títulu=All Time Best |editorial=[[MobyGames]] |fechaaccesu=23 d'ochobre de 2008}}</ref> en [[TopTenReviews]] y [[GameRankings]], ye'l segundu meyor puntuáu de toos, detrás de ''[[Super Mario Galaxy]]''<ref name="TTR" /> y ''[[The Legend of Zelda: Ocarina of Time]]'',<ref name="GameRankings Top-Ranked Games">{{cita web |url=http://www.gamerankings.com/itemrankings/simpleratings.asp?rankings=y |títulu=Top-Ranked Games |editorial=[[GameRankings]] |fechaaccesu=23 de xineru de 2009}}</ref> respeutivamente. Al llegar la so fecha de llanzamientu, a la mayoría de les publicaciones nun se-yos unviaron copies del xuegu. Sicasí, los críticos tuvieron que xugar el xuegu nes oficines de Rockstar o en sales d'hoteles acutaes.<ref>{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/technology/7370590.stm |títulu=Grand Theft Auto receives acclaim |editorial=[[BBC News Online]] |fecha=28 d'abril de 2008 |fechaaccesu=28 d'abril de 2008 }}</ref> {{Analís videoxuegu |títulu=''GTA IV'' |width = 25em |3djuegos = 9,6 sobre 10<ref>{{cita web |url=http://www.3djuegos.com/juegos/analisis/4198/0/grand-theft-auto-iv/ |títulu=Grand Theft Auto IV - Xuegu PC - Analís |editorial=[[3DJuegos]] |fecha=1 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=25 de xunu de 2010}}</ref> |OXMUK = 10 sobre 10<ref name="oxmuk" /> |OXM = 9,5 sobre 10<ref name="gta4360rev-Metac" /> |Loaded = 10 sobre 10<ref>{{cita web |url=http://www.loaded.vg/?to=site/web/contents/xuegos.php?id=299 |títulu=Grand Theft Auto IV |editorial=Loaded |fecha=17 de mayu de 2008 |fechaaccesu=14 d'abril de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110717032109/http://www.loaded.vg/?to=site%2Fweb%2Fcontents%2Fjuegos.php%3Fid%3D299 |fechaarchivu=17 de xunetu de 2011 }}</ref> |OPM = 10 sobre 10<ref name="gta4ps3rev-Metac" /> |PSM3 = 9,6 sobre 10<ref name="gta4ps3rev-Metac" /> |IGN = 10 sobre 10<ref name="ign review">{{cita web |url=http://xbox360.ign.com/articles/869/869381p1.html |títulu=Grand Theft Auto IV Review |fechaaccesu=26 d'abril de 2008 |autor=Goldstein, Hilary |fecha=25 d'abril de 2008 |editorial=IGN}}</ref> |1UP = A+<ref>{{cita web |url=http://www.1up.com/do/reviewPage?cId=3167589 |títulu=Grand Theft Auto IV review |fechaaccesu=27 d'abril de 2008 |autor=Crispin Boyer |fecha=27 d'abril de 2008 |editorial=[[1UP.com]] |urlarchivu=https://www.webcitation.org/65SnjQaxl?url=http://www.1up.com/reviews/grand-theft-auto-iv |fechaarchivu=15 de febreru de 2012 }}</ref> |Edge = 10 sobre 10<ref name="EdgeReview">{{cita publicación |autor=Edge staff|revista=[[Edge (revista)|Edge]]|mes=xunu |añu=2008 |títulu=Grand Theft Auto IV review |númberu=189}}</ref> |EuroG = 10 sobre 10<ref>{{cita web |url=http://www.eurogamer.net/article.php?article_id=134493 |títulu=Grand Theft Auto IV Review // Xbox 360 /// Eurogamer |fechaaccesu=29 d'abril de 2008 |autor=Tom Bramwell |fecha=27 d'abril de 2008 |editorial=[[Eurogamer]] |páxina=3}}</ref> |Fam = 39 sobre 40<ref>{{cita web |url=http://www.vandal.net/noticia/62960/skyrim-primer-xuegu-occidental-con-puntuacion-perfecta-en-famitsu/ |títulu=Skyrim, primer xuegu occidental con puntuación perfecta en Famitsu |autor=Daniel Escandell |fecha=29 de payares de 2011 |editorial=[[20minutos|Vandal (20minutos)]] |cita=Dellos xuegos occidentales quedárense a les puertes de dicha puntuación como ''Grand Theft Auto IV'', ''[[Red Dead Redemption]]'', ''[[L.A. Noire]]'', ''[[Call of Duty: Modern Warfare 2|Modern Warfare 2]]'', ''[[Call of Duty: Modern Warfare 3|Modern Warfare 3]]'', ''[[Call of Duty: Black Ops|COD: Black Ops]]'', ''[[Gears of War 3]]'', o ''[[FIFA 12]]'', toos ellos sumando 39 puntos.}}</ref> |GSpot = 10 sobre 10<ref name="calvert"/> |GI = 10 sobre 10<ref name="gameinformer">{{cita web |url=http://www.gameinformer.com/Games/Review/200806/R08.0425.1548.19614.htm |títulu=PERFECTION |fechaaccesu=29 d'abril de 2008 |autor=Andrew Reiner |añu=2008 |mes=abril |editorial=[[Game Informer]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080429143518/http://www.gameinformer.com/Games/Review/200806/R08.0425.1548.19614.htm |fechaarchivu=29 d'abril de 2008 }}</ref> |MC = Xbox 360: 98%<ref name="gta4360rev-Metac">{{cita web |url=http://www.metacritic.com/games/platforms/xbox360/grandtheftauto4?q=Grand%20Theft%20Auto%20IV |títulu=Grand Theft Auto 4 (X360) Review |editorial=Metacritic |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100716100026/http://www.metacritic.com/games/platforms/xbox360/grandtheftauto4?q=grand%20theft%20auto%20iv |fechaarchivu=2010-07-16 }}</ref><br />PS3: 98%<ref name="gta4ps3rev-Metac">{{cita web |url=http://www.metacritic.com/games/platforms/ps3/grandtheftauto4?q=Grand%20Theft%20Auto%20IV |títulu=Grand Theft Auto 4 (PS3) Review |editorial=Metacritic |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120120192905/http://www.metacritic.com/game/playstation-3/grand-theft-auto-iv |fechaarchivu=2012-01-20 }}</ref><br />PC: 89%<ref>{{cita web |url=http://www.metacritic.com/games/platforms/pc/grandtheftauto4 |títulu=Grand Theft Auto IV (pc: 2008): Reviews |editorial=Metacritic.com |fecha=2 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=18 de xineru de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120106212405/http://www.metacritic.com/game/pc/grand-theft-auto-iv |fechaarchivu=2012-01-06 }}</ref> |GR = X360: 96,17%<ref>{{cita web |fechaaccesu=19 de xunu de 2011 |url=http://www.gamerankings.com/xbox360/933037-grand-theft-auto-iv/index.html |títulu=Grand Theft Auto IV |editorial=[[Gamerankings]]}}</ref><br />PS3: 97,01%<ref>{{cita web |fechaaccesu=19 de xunu de 2011 |url=http://www.gamerankings.com/ps3/933036-grand-theft-auto-iv/index.html |títulu=Grand Theft Auto IV |editorial=[[Gamerankings]]}}</ref> <br /> PC: 88,48%<ref>{{cita web |url=http://www.gamerankings.com/pc/952150-grand-theft-auto-iv/index.html |títulu=Grand Theft Auto IV for PC |editorial=GameRankings |fecha=2 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=19 de xunu de 2011}}</ref> |Meri = 10 sobre 10<ref>{{cita web |url=http://www.meristation.com/v3/todosobre.php?idj=cw42893y6f385y2&pic=PS3 |títulu=Analís de ''GTA IV'' en Meristation |editorial=Meristation |fecha=27 d'abril de 2008 |fechaaccesu=10 d'abril de 2010 }}</ref> |MG = Xbox 360: 96 sobre 100<ref>{{cita web |url=http://www.mobygames.com/game/xbox360/grand-theft-auto-iv |títulu=Grand Theft Auto IV For Xbox 360 |editorial=[[MobyGames]] |fechaaccesu=23 d'ochobre de 2008}}</ref><br />PS3: 96%<ref>{{cita web |url=http://www.mobygames.com/game/ps3/grand-theft-auto-iv |títulu=Grand Theft Auto IV For PlayStation 3 |editorial=[[MobyGames]] |fechaaccesu=23 d'ochobre de 2008}}</ref> |TTR = X360: 3,98 sobre 4<ref name="TTR" /><br /> PS3: 3,99 sobre 4<ref name="TTRPS3">{{cita web |url=http://games.toptenreviews.com/reviews/g11829.htm |títulu=Grand Theft Auto IV Review (PS3) - TTR |editorial=TopTenReviews |fechaaccesu=25 d'ochobre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081006221033/http://games.toptenreviews.com/reviews/g11829.htm |fechaarchivu=2008-10-06 }}</ref> |GT = 9,8 sobre 10<ref name="gametrailers">{{cita web |url=http://www.gametrailers.com/player/33327.html |títulu=Grand Theft Auto IV - Review |fechaaccesu=27 d'abril de 2008 |añu=2008|mes=Abril |editorial=[[GameTrailers]]}}</ref> }} El númberu de mayu de 2008 de la ''[[Revista Oficial Xbox]]'' nel [[Reinu Xuníu]] publicó la primer crítica a ''Grand Theft Auto IV'', otorgándo-y la puntuación máxima, 10 sobre 10. La revista tamién declaró que'l xuegu ye «un mundu increíblemente real; impresionantes escenes d'aición; una historia realmente fascinante; y una manera multixugador bien entreteníu»; a última hora, un xuegu enorme en tolos aspeutos».<ref name="oxmuk">{{cita web |url=http://www.oxm.co.uk/article.php?id=3993 |títulu=Xbox Review: Grand Theft Auto IV |fechaaccesu=24 de mayu de 2008 |autor=Hicks, Jon |fecha=28 d'abril de 2008 |editorial=''[[Xbox 360: The Official Magacín]]''}}</ref> La ''[[Revista Oficial PlayStation]]'' nel Reinu Xuníu tamién concedió la máxima nota a ''GTA IV'', 10 sobre 10, nel so númberu de mayu de 2008, describiendo'l videoxuegu como «una obra maestra qu'ameyora a tolos anteriores ''GTA''».<ref name="OPM Review" /> ''Xbox World 360'', pela so parte, dio una puntuación del 98%, lo máximo qu'dieron a un videoxuegu, y na so crítica aseguraron que ''GTA IV'' ufiertaba «tou lo que podíamos esperar y increíblemente más». [[GameSpot]] dio un 10 sobre 10,<ref name="calvert">{{cita web |url=http://www.gamespot.com/xbox360/action/grandtheftauto4/review.html |títulu=Grand Theft Auto IV for Xbox 360 Review |fechaaccesu=29 d'abril de 2008 |autor=Justin Calvert |fecha=29 d'abril de 2008 |editorial=[[GameSpot]] |páxina=2}}</ref><ref>{{cita web |url=http://uk.gamespot.com/users/RicardoT/show_blog_entry.php?topic_id=m-100-25399424 |títulu=The scoop on the GTA IV score |fecha=30 d'abril de 2008 |editorial=[[GameSpot]] |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081217124238/http://uk.gamespot.com/users/RicardoT/show_blog_entry.php?topic_id=m-100-25399424 |fechaarchivu=17 d'avientu de 2008 }}</ref> faciendo de ''GTA IV'' el primer xuegu al que dean esa puntuación dende 2001. Nel so ''review'', GameSpot califica a ''GTA IV'' como «fascinante», con un «gran númberu de carauterístiques ''on line''» y remata asegurando que ''GTA IV'' ye «el meyor de la serie ''Grand Theft Auto''».<ref name="calvert" /> Hilary Goldstein d'[[IGN (sitiu web)|IGN]] dio un resultáu final al xuegu de 10 sobre 10, llogrando, amás, un 10 en tolos aspeutos individuales: presentación, soníu, gráficos, xugabilidá y curiosu final. ''GTA IV'' foi'l primer videoxuegu na historia de dicha publicación en recibir un 10 en tolos apartaos. Goldstein referir al videoxuegu «como un reblincón alantre con al respective de ''[[Grand Theft Auto III]]'', anque en formes más sutiles», y dixo que «establez un nuevu puntu de referencia pal restu de xuegos», nel que nun hai «nin un namái puntu débil». La única crítica negativa foi pa «los ocasionales fallos nel sistema de cubiertes» de los edificios mientres se circula a gran velocidá, pero rematando con una aclaración: «Nun solemos dar "dieces" de normal; solo a los xuegos que fixeron méritos pa llogralo».<ref name="ign review"/> El periódicu británicu ''[[Daily Star]]'' dio una crítica positiva: «Este podría ser el títulu definitivu, unu que seya recordáu n'años futuros como'l más destacáu de la era».<ref>{{cita web |url=http://www.dailystar.co.uk/gameon/view/35544/Joy-Ride-Grand-Theft-Auto-IV/ |títulu=Daily Star Review |fechaaccesu=20 d'abril de 2008}}</ref> El ''[[New York Times]]'' escribió una revisión favorable, describiéndolo como una «violenta, intelixente, profana, simpática, detestable, astuta y rica testura, y un trabayu absolutamente poderosu d'una sátira cultural amarutada de diversión».<ref name="schiesel" /> La revista cinematográfica ''[[Empire (revista)|Empire]]'' calificó a ''GTA IV'' cola so máxima nota, 5 sobre 5, na so seición de crítica de videoxuegos.<ref name="empire">{{cita web |url=http://www.empireonline.com/reviews/reviewcomplete.asp?GID=522 |títulu=Empire Reviews Central - Review of Grand Theft Auto IV |fechaaccesu=21 d'abril de 2008}}</ref> El portal on-line de videoxuegos [[Meristation]] calificó a ''GTA IV'' como «obra maestra» y dio un 10 sobre 10 al xuegu protagonizáu por Niko Bellic, añadiendo que «ye un exerciciu de superación impresionante; l'enfotu d'un equipu qu'inventó un xéneru por faelo más grande y meyor. Cuando [[Rockstar Games]] fala, los demás callen».<ref name="meris">{{cita web |url=http://www.meristation.com/v3/des_analisis.php?pic=PS3&id=cw4816c92b5a0d6&idj=cw42893y6f385y2&idp=&tipu=art&c=1&pos=0 |títulu=Grand Theft Auto IV |editor=Meristation |fechaaccesu=11 d'agostu de 2009 }}</ref> Acaba concluyendo que «nun significa que seya perfectu, anque nun lo ye por bien pocu». Al so xuiciu, los únicos defectos son «delles imperfecciones na detección de choques».<ref name="meris2">{{cita web |url=http://www.meristation.com/v3/des_analisis.php?pic=PS3&id=cw4816c92b5a0d6&idj=cw42893y6f385y2&idp=&tipu=art&c=1&pos=9 |títulu=Grand Theft Auto IV - Conclusión |editor=Meristation |fechaaccesu=11 d'agostu de 2009 }}</ref> El videoxuegu llogró los premios de «Xuegu del Añu» y «Meyor Xuegu d'Aición-aventura» na gala de los premios [[Spike Video Game Awards]] de 2008. L'actor Michael Hollick tamién llogró'l premiu a la «Meyor Interpretación Masculina» pol so papel como [[Niko Bellic]].<ref>{{cita web |url=http://www.spike.com/blog/spike-tv-announces/71822 |títulu=Spike TV Announces 2008 'Video Game Awards' Winners |fechaaccesu=26 d'avientu de 2010 |fecha=14 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110106030926/http://www.spike.com/blog/spike-tv-announces/71822 |fechaarchivu=6 de xineru de 2011 }}</ref> === Ésitu comercial === Les aiciones de [[Take-Two Interactive]] revalorizáronse un 3,4% tres les crítiques positives al videoxuegu.<ref name="shares rise">{{cita web |url=http://www.canada.com/topics/technology/games/story.html?id=0ab04dc7-1a48-4ac2-980b-9f4647f5abbb&k=57897 |títulu=Take-Two shares rise amid rave reviews for GTA4 |fechaaccesu=28 d'abril de 2008 |autor=Scott Hillis |fecha=28 d'abril de 2008 |editorial=Reuters via Canada.com}}</ref> Scott Hillis, de [[Reuters]], dixo que les ventes del xuegu mientres la primer selmana algamaríen los 400 millones de dólares.<ref name="shares rise" /> Dellos observadores suxirieron que l'ésitu de ''GTA IV'' podría perxudicar al estrenu de ''[[Iron Man (película)|Iron Man]]'', el 2 de mayu de 2008, estableciendo un precedente nel que los estudios de cine empezaríen a buscar feches llibres de llanzamientu de videoxuegos pa comprobar si hai conflictos d'esi tipu.<ref>{{cita web |url=http://www.canada.com/topics/technology/games/story.html?id=00fb5015-0575-4889-817c-c79f4f4cf176&k=64752 |títulu=Grand Theft Auto could be Hollywood's biggest summer competition |fechaaccesu=28 d'abril de 2008 |autor=Nick Lewis |fecha=28 d'abril de 2008 |editorial=Canada.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080501092757/http://www.canada.com/topics/technology/games/story.html?id=00fb5015-0575-4889-817c-c79f4f4cf176&k=64752 |fechaarchivu=1 de mayu de 2008 }}</ref> Matt Richtel, de ''[[The New York Times]]'', esperaba del nuevu títulu de la serie que «sía unu de los debúes más grandes na historia de los videoxuegos» y dixo qu'esperaba que'l videoxuegu vendiera 5 millones de copies nos dos primeres selmanes.<ref name="richtel">{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2008/04/29/technology/29game.html |títulu=For Gamers, the Craving Won't Quit |fechaaccesu=29 d'abril de 2008 |autor=Matt Richtel |fecha=29 d'abril de 2008 |publicación=[[The New York Times]]}}</ref> L'analista Michael Pachter previo que'l xuegu vendería dende 11 hasta 13 millones d'unidaes pa finales de 2008. Pachter tamién esperaba que ''Grand Theft Auto IV'' represente'l 3,2% de toles ventes de software n'Europa y Estaos Xuníos pa 2008 y asitió les ventes totales del xuegu hasta llegar a les 16-19 millones de ventes definitives.<ref name="big or huge">{{cita web |url=http://www.gamespot.com/news/6190011.html |títulu=GTAIV: Big or huge? |fechaaccesu=28 d'abril de 2008 |autor=Tom Magrino |fecha=28 d'abril de 2008 |editorial=[[GameSpot]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080725030501/http://www.gamespot.com/news/6190011.html |fechaarchivu=25 de xunetu de 2008 }}</ref> Take-Two invirtió en ''GTA IV'' alredor de 65 millones d'euros y, en namái una selmana, el videoxuegu reportó-y cerca de 323 millones d'euros, ganancies que superaron a les de la mayoría d'estrenos cinematográficos d'esi momentu.<ref name="paischicago">{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internet/GTA/demanda/autoridá/competente/Chicago/retirar/publicidá/calles/elpeputec/20080507elpepunet_2/Tes |títulu=GTA demanda a l'autoridá competente de Chicago por retirar la so publicidá de les cais editorial=''[[El País]]'' |fecha=7 de mayu de 2008 |fechaaccesu=5 d'abril de 2010}}</ref> [[Ficheru:NYPD Police Car.jpg|240px|thumb|Los [[taxi]]s en [[Liberty City]] tresporten al xugador rápido a cualquier llugar del mapa.<ref name="Bogenn5" /> Na imaxe, taxis en [[Manhattan]] similares a los del videoxuegu ante un cartelu promocional de ''Grand Theft Auto: Episodes From Liberty City''.]] {| style="float: left; width=400px;" {{tablaguapa}} |- !colspan="3"|Ventes de ''Grand Theft Auto IV'' |- !Fecha !Volume !Ref. |- |29 d'abril de 2008 |3.600.000 |rowspan="2"|<ref name="Sales_week1_gs">{{cita web |url=http://www.gamasutra.com/php-bin/news_index.php?story=18536 |títulu=''Grand Theft Auto IV'' Breaks Worldwide Entertainment Records |fechaaccesu=23 de marzu de 2012 |apellíu=Jenkins |nome=David |fecha=7 de mayu de 2008 |editorial=[[Gamasutra]]}}</ref> |- |7 de mayu de 2008 |6.000.000 |- |31 de mayu de 2008 |8.500.000 |<ref name="Sales_8.5M">{{cita publicación |url=http://ir.take2games.com/phoenix.zhtml?c=86428&p=irol-newsArticle&ID=1163124 |títulu=Take-Two Interactive Software, Inc. Reports Strong Second Quarter Fiscal 2008 Financial Results |fecha=5 de xunu de 2008 |editorial=[[Take-Two Interactive|Take-Two Interactive Software, Inc.]] |fechaaccesu=23 de marzu de 2012}}</ref> |- |16 d'agostu de 2008 |10.000.000 |<ref name="Sales_10M">{{cita web |url=http://www.gamasutra.com/view/news/20114/10_Million_In_GTA_IV_Unit_Sales_Push_TakeTwo_To_Record_Q3.php |títulu=10 Million In ''GTA IV'' Unit Sales Push Take-Two To Record Q3 |fechaaccesu=23 de marzu de 2012 |apellíu=Alexander |nome=Leigh |fecha=4 de setiembre de 2008 |editorial=[[Gamasutra]]}}</ref> |- |31 de xineru de 2009 |13.000.000 |<ref name="Sales_13M">{{cita web |url=http://www.gamasutra.com/php-bin/news_index.php?story=22644 |títulu=Take-Two Sees Growing Q1 Revenues With $50M Loss |fechaaccesu=23 de marzu de 2012 |apellíu=Remo |nome=Chris |fecha=11 de marzu de 2009 |editorial=[[Gamasutra]]}}</ref> |- |3 de marzu de 2010 |15.000.000 |<ref name="Sales_15M">{{cita web |url=http://www.gamasutra.com/view/news/27506/TakeTwo_BioShock_Hit_4M_Units_BioShock_2_Drove_Sales.php |títulu=Take-Two: ''BioShock'' Hit 4M Units, ''BioShock 2'' Drove Sales |fechaaccesu=23 de marzu de 2012 |apellíu=Remo |nome=Chris |fecha=3 de marzu de 2010 |editorial=[[Gamasutra]]}}</ref> |- |8 de xunu de 2010 |17.000.000 |<ref name="Sales_17M">{{cita web |url=http://www.gamasutra.com/view/news/28788/Rede_Dead_Sells_In_5M_As_TakeTwo_Swings_To_Q2_Profit_Raises_Forecast.php |títulu=''Red Dead'' Sells In 5M As Take-Two Swings To Q2 Profit, Raises Forecast |fechaaccesu=23 de marzu de 2012 |apellíu=Graft |nome=Kris |fecha=8 de xunu de 2010 |editorial=[[Gamasutra]]}}</ref> |- |19 de febreru de 2011 |20.000.000 |<ref name="Sales_20M">{{cita web |url=http://www.gamasutra.com/view/news/33447/GTA_IV_Closes_In_On_20M_Units_Shipped.php |títulu=''GTA IV'' Closes In On 20M Units Shipped |fechaaccesu=23 de marzu de 2012 |apellíu=Graft |nome=Kris |fecha=10 de marzu de 2011 |editorial=[[Gamasutra]]}}</ref> |- |14 de setiembre de 2011 |22.000.000 |<ref name="Sales_22M">{{cita web |url=http://www.gamasutra.com/view/news/37228/Grand_Theft_Auto_IV_Passes_22M_Shipped_Franchise_Above_114M.php |títulu=''Grand Theft Auto IV'' Passes 22M Shipped, Franchise Above 114M |fechaaccesu=23 de marzu de 2012 |apellíu=Orland |nome=Kyle |fecha=14 de setiembre de 2011 |editorial=[[Gamasutra]]}}</ref> |} Tres el llanzamientu, ''Grand Theft Auto IV'' llogró dos récores de ventes: el de videoxuegu más vendíu nun solu día y el de más vendíu nuna selmana.<ref>{{cita web |url=http://www.vnunet.com/vnunet/news/2216243/gta-hijacks-sales-crown |títulu=GTA IV smashes sales records |fechaaccesu=26 de mayu de 2008 |autor=Shaun Nichols |fecha=9 de mayu de 2008 |editorial=vnunet.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080514211404/http://www.vnunet.com/vnunet/news/2216243/gta-hijacks-sales-crown |fechaarchivu=14 de mayu de 2008 }}</ref> El videoxuegu espachó más de 3,6 millones de copies nel so primer día disponible, ente que na so primer selmana'l títulu de Rockstar vendió 6 millones d'unidaes, unos 500 millones de dólares en ventes.<ref>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2008/05/07/technology/07game.html |títulu=A $500 Million Week for Grand Theft Auto |editorial=''[[New York Times]]'' |nome=Mike |apellíu=Richtel |fecha=7 de mayu de 2008 |fechaaccesu=7 de mayu de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/hotStocksNews/idUSWNAS233520080507 |títulu=Take-Two's Grand Theft Auto 4 sales top $500 million |fechaaccesu=8 de mayu de 2008 |autor=Franklin Paul |fecha=7 de mayu de 2008 |editorial=Reuters}}</ref> Nel [[Reinu Xuníu]], el xuegu vendió 631.000 copies nel primer día a la venta,<ref>{{cita web |url=http://www.mcvuk.com/news/30473/UK-CHARTS-All-conquering-GTA-IV-hits-Non1 |autor=Tim Ingham |títulu=UK CHARTS: All-conquering GTA IV hits Non.1 |fecha=6 de mayu de 2008 |editorial=[[Market for Home Computing and Video Games]] |fechaaccesu=16 de mayu de 2008}}</ref><ref name="UKfirstweeksales" /> convirtiéndose nel xuegu vendíu más rápido na historia del país, acordies con Chart-Track.<ref name="UKfirstdaysales">{{cita web |títulu=GTA IV smashes day one sales record |autor=Tim Ingham |editorial=[[Market for Home Computing and Video Games]] |url=http://www.mcvuk.com/news/30423/GTA-IV-smashes-one-day-sales-record |fecha=30 d'abril de 2008 |fechaaccesu=16 de mayu de 2008}}</ref> L'anterior récor nes islla britániques ostentar ''[[Grand Theft Auto: San Andreas]]'', con 501.000 xuegos vendíos nel primer día.<ref name="UKfirstweeksales" /><ref name="UKfirstdaysales" /><ref>{{cita web |url=http://www.telegraph.co.uk/news/1915219/Grand-Theft-Auto-IV-becomes-UKandrsquos-fastest-selling-game.html |títulu=Grand Theft Auto IV is fastest-selling game |fechaaccesu=1 de mayu de 2008 |autor=Claudine Beaumont |fecha=1 de mayu de 2008 |publicación=[[The Daily Telegraph]]}}</ref> Mientres los primeros cinco díes del xuegu en venta, el xuegu espachó 1,85 millones de copies pa [[Xbox 360]] y un millón pa [[PlayStation 3]] nos [[Estaos Xuníos]], según los datos de NPD Group;<ref>{{cita web |url=http://www.gamespot.com/news/6191066.html |autor=Brendan Sinclair |títulu=NPD: US game revs spike on 2.85M GTAIVs |fecha=15 de mayu de 2008 |editorial=[[GameSpot]] |fechaaccesu=16 de mayu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080718233327/http://www.gamespot.com/news/6191066.html |fechaarchivu=18 de xunetu de 2008 }}</ref> nel Reinu Xuníu la versión de Xbox 360 vendió 514.000 videoxuegos y en PlayStation 3 llogró 413.000 unidaes, según datos facilitaos por Chart-Track.<ref name="UKfirstweeksales">{{cita web |url=http://www.gamesindustry.biz/articles/gta-iv-926-000-copies-sold-in-five-days |autor=Mark Androvich |títulu=GTA IV: 926,000 copies sold in five days |fecha=6 de mayu de 2008 |editorial=[[GamesIndustry.biz]] |fechaaccesu=16 de mayu de 2008}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.mcvuk.com/news/30468/360-outselling-PS3-in-GTA-software-battle |autor=Tim Ingham |títulu=360 outselling PS3 in GTA software 'battle&#39; |fecha=6 de mayu de 2008 |editorial=[[Market for Home Computing and Video Games]] |fechaaccesu=16 de mayu de 2008}}</ref> ''Grand Theft Auto IV'' ye'l quintu videoxuegu más vendíu na historia de Xbox 360 y l'octavu en PlayStation 3 nos Estaos Xuníos. La versión de Xbox 360 llogró, en total, 3,29 millones de copies vendíes, ente que PlayStation 3 vendió 1,89 millones, lo que supunxo unes ventes combinaes totales de 5,18 millones de copies en 2008 namái n'Estaos Xuníos.<ref name="gamedaily">{{cita web |títulu=NPD: Nintendo Drives '08 Industry Sales Past $21 Billion |url=http://www.gamedaily.com/articles/news/npd-nintendo-drives-08-industry-sales-past-21-billion-/?biz=1 |editorial=[[Game Daily]] |fechaaccesu=15 de xineru de 2009 |fecha=15 de xineru de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090117013042/http://www.gamedaily.com/articles/news/npd-nintendo-drives-08-industry-sales-past-21-billion-/?biz=1 |fechaarchivu=2009-01-17 }}</ref> GameStop y EB Games aseguraron que ''GTA IV'' lideró'l ranking de ventes na so franquicia de [[Puertu Ricu]], qu'ocupó'l númberu unu tocantes a ventes y reserves. Inclusive, llegaron a abrir tiendes d'estes franquicies a medianueche pa siguir vendiendo'l videoxuegu.<ref>{{cita web |url=http://www.primerahora.com/noticia/otros panorama/noticias/boricuas_atraidos_a_violentu_videoxuegu/188798 |títulu=Portorricanos atraíos a violentu videoxuegu |autor=Francisco Rodríguez-Burns |editorial=Primer Hora |fecha=10 de mayu de 2008 |fechaaccesu=13 de mayu de 2008 }}</ref> El 13 de mayu de 2008, ''Grand Theft Auto IV'' rompió'l [[Llibru Guinness de récores mundiales|Récor Guiness]] al «Videoxuegu más vendíu en 24 hores» y el de «Mayor beneficiu xeneráu por un productu d'entretenimientu en 24 hores». Llogró vender 3,6 millones de copies nun solu día, lo qu'equivaldría a 310 millones de dólares de beneficiu. ''GTA IV'' arrampuñó-y el títulu del videoxuegu más vendíu en 24 hores a ''[[Halo 3]]'',<ref name="paisrecord">{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internet/GTA/IV/afara/elpeputec/20080507elpepunet_8/Tes |títulu=GTA IV afara |editorial=''[[El País]]'' |fecha=7 de mayu de 2008 |fechaaccesu=5 d'abril de 2010}}</ref> con 170 millones de dólares de beneficiu.<ref>{{cita web |url=http://gamers.guinnessworldrecords.com/news/130508_GTA_IV_break_record.aspx |títulu=Confirmed: Grand Theft Auto IV Breaks Guinness World Records With Biggest Entertainment Release Of All-Time |fechaaccesu=13 de mayu de 2008 |fecha=13 de mayu de 2008 |editorial=[[Guinness World Records]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080514052652/http://gamers.guinnessworldrecords.com/news/130508_GTA_IV_break_record.aspx |fechaarchivu=14 de mayu de 2008 }}</ref> A 31 de mayu de 2008, el títulu vendió alredor de 11 millones de copies a minoristes y 8,5 millones a los consumidores, acordies con Take-Two Interactive.<ref>{{cita publicación |url=http://ir.take2games.com/ReleaseDetail.cfm?ReleaseID=314411 |títulu=Take-Two Interactive Software, Inc. Reports Strong Second Quarter Fiscal 2008 Financial Results |editorial=[[Take-Two Interactive]] |fecha=5 de xunu de 2008 |fechaaccesu=6 de xunu de 2008 }}</ref> Según NPD Group y GfK Chart-Track, el videoxuegu vendió 4.711.000 copies n'Estaos Xuníos por 1.582.000 nel Reinu Xuníu, lo que sumaba un total de 6.293.000 copies a 1 d'agostu de 2008.<ref>{{cita publicación |títulu=Leading Market Research Firms Join Forces to Provide First Multi-Continent View Of Video Game Software Sales |url=http://www.npd.com/press/releases/press_080821.html |fecha=21 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=23 d'agostu de 2008 |editorial=[[NPD Group]], [[GfK]] [[Chart-Track]], [[Enterbrain]] |archiveurl=https://web.archive.org/web/20180919083303/https://www.npd.com/press/releases/press_080821.html |archivedate=2018-09-19 }}</ref> El 16 d'agostu d'esi mesmu añu, el videoxuegu vendiera alredor de 10 millones de copies a los consumidores, según Take-Two Interactive.<ref name="salesfigure">{{cita publicación |url=http://www.eurogamer.net/articles/grand-theft-auto-iv-ships-13-million-units |títulu=Grand Theft Auto IV ships 13 million units |editorial=[[Take-Two Interactive]] |fecha=4 de setiembre de 2008 |fechaaccesu=8 de setiembre de 2008}}</ref> Nos sos primeros cuatro díes de disponibilidad en [[Xapón]], ''GTA IV'' vendió 133.000 copies en PlayStation 3 y 34.000 en Xbox 360, según datos de Media Create.<ref>{{cita web |url=http://kotaku.com/5078486/grand-theft-auto-iv-1-with-a-bullet-in-japan |títulu=Grand Theft Auto IV #1 With A Bullet In Japan |autor=Michael McWhertor |fecha=6 de payares de 2008 |editorial=Kotaku |fechaaccesu=7 de payares de 2008}}</ref> Les ventes llograes na versión Windows fueron considerablemente menos esitoses. Según NPD Group, el videoxuegu debutó nel puestu 7 del so top diez selmanal.<ref>{{cita web |url=http://www.shacknews.com/onearticle.x/56384 |títulu=Weekly PC Sales: A Slow Start for GTA 4 |editorial=[[Shacknews]] |fecha=15 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2008}}</ref> Una selmana más tarde, el videoxuegu de Rockstar sumió por completu del top diez publicáu por NPD Group.<ref>{{cita web |url=http://www.shacknews.com/onearticle.x/56495 |títulu=Weekly PC Sales: Grand Theft Auto 4 PC Disappears; Left 4 Dead, Call of Duty Gain Ground |editorial=[[Shacknews]] |fecha=22 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamecyte.com/grand-theft-auto-4-pc-drops-out-of-npds-top-10-pc-list-in-second-week |títulu=Grand Theft Auto 4 PC Drops Out of NPD's Top 10 PC List in Second Week |editorial=GameCyte |fecha=23 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090309205050/http://www.gamecyte.com/grand-theft-auto-4-pc-drops-out-of-npds-top-10-pc-list-in-second-week |fechaarchivu=9 de marzu de 2009 }}</ref> La distribuidora del xuegu, Take-Two, anunció'l 9 de xunu de 2010 que ''Grand Theft Auto IV'' superara los 17 millones de copies vendíes en tol mundu dos años dempués del so llanzamientu, cifra qu'axuntaba les ventes llograes tantu en PlayStation 3 como en Xbox 360. Sicasí, nun se precisó que les ventes del títulu en PC fueren incluyíes nel total.<ref>{{cita web |url=http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4c0efd1d303bb&pic=360&idj=cw4989c7381bdfc&idp= |títulu=Grand Theft Auto IV superó los 17 millones d'unidaes vendíes |fechaaccesu=10 de xunu de 2010 |autor=Pablo González Taboada |fecha=9 de xunu de 2010 |editorial=[[Meristation]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110815210107/http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4c0efd1d303bb&pic=360&idj=cw4989c7381bdfc&idp= |fechaarchivu=2011-08-15 }}</ref> == Controversies == Antes y dempués del llanzamientu de ''Grand Theft Auto IV'', el videoxuegu foi epicentru d'una gran cantidá de discutiniu. Criticaron al videoxuegu personaxes públicos como [[George Galloway]], [[Jack Thompson]] o [[Hillary Clinton]], según organizaciones ente les que s'inclúin los funcionarios de [[Nueva York]] y [[Mothers Against Drunk Driving]] (MADD).<ref>{{cita web |url=http://www.gamespot.com/news/6190213.html?action=convert&om_clk=latestnews&tag=latestnews;title;3 |títulu=Mothers against GTAIV's drunk driving |apellíu=Sinclair |nome=Brendan |fecha=30 d'abril de 2008 |editorial=[[GameSpot]] |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2008}}</ref> {{clear}} La versión de ''GTA IV'' llanzada n'[[Australia]] y [[Nueva Zelanda]] foi editada pa esaniciar aquellos conteníos que nun s'afaíen a los [[Office of Film and Literature Classification (Australia)|sistemes de clasificación australianos]].<ref name="smh-censor">{{cita web |url=http://blogs.smh.com.au/screenplay/archives/017808.html |títulu=GTA IV edited for Australia |fechaaccesu=5 d'abril de 2008 |apellíu=Hill |nome=Jason |fecha=4 d'abril de 2008 |publicación=[[The Sydney Morning Herald]]}}</ref> Sicasí, el xuegu volvió ser presentáu a la [[Office of Film and Literature Classification (Nueva Zelanda)|OFLC]] de [[Nueva Zelanda]] por Stan Calif, un estudiante de 21 años que quedó insatisfechu pola llegada del videoxuegu en manera editada por cuenta de les lleis de censura australianes. La versión ensin censurar recibió, darréu, la calificación de R18 (pa mayores de 18 años) en Nueva Zelanda.<ref>{{cita web |url=http://www.stuff.co.nz/4557930a10.html |títulu=GTA IV unedited in New Zealand |apellíu=Cardy |nome=Tom |fecha=23 de mayu de 2008 |editorial=Stuff.co.nz |fechaaccesu=9 d'agostu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080701234824/http://www.stuff.co.nz/4557930a10.html |fechaarchivu=2008-07-01 }}</ref> Informóse que la versión [[ordenador personal|PC]] de ''GTA IV'' llanzada n'Australia resultó ser una versión ensin censurar, idéntica a la d'otros llanzamientos internacionales, pero recibió la calificación MA15+.<ref>{{cita web |url=http://au.gamespot.com/pc/action/grandtheftauto4/news.html?sid=6201744&om_act=convert&om_clk=newsfeatures&tag=newsfeatures;title;1 |títulu=Uncut GTAIV PC coming to Australia |apellíu=Chiappini |nome=Dan |fecha=30 de payares de 2008 |editorial=Gamespot |fechaaccesu=1 de diceimbre de 2008}}</ref> A pesar de la perfeición téunica de ''GTA IV'', l'analís realizáu pol sitiu especializáu Common Sense Media foi claru: «un analís ético y educativo fai desaconsejable usalo (y non yá a menores de 18 años). Llinguaxe y situaciones inmorales, violencia estrema, comportamientos antisociales y perversión sexual son constantes mientres tol xuegu».<ref>{{cita web |url=http://www.commonsensemedia.org/game-reviews/grand-theft-auto-iv-ballad-gai-tony |títulu=Common Sense Meddia |fechaaccesu=16 de xineru de 2010 |idioma=inglés }}</ref> El primer episodiu descargable, ''[[Grand Theft Auto IV: The Lost and Damned|The Lost And Damned]]'', incluyía una curtia escena de desnudu frontal masculín, pocu común en videoxuegos.<ref>{{cita web |url=http://www.joystiq.com/2009/02/17/hot-flask-gta-ivs-lost-damned-and-unexpectedly-naked/ |títulu=Hot flask: GTA IV's Lost, Damned and Unexpectedly Naked |fecha=17 de febreru de 2009 |fechaaccesu=17 de febreru de 2009 |editorial=Joystiq}}</ref> Hubo dellos crímenes nel [[Reinu Xuníu]] y n'[[Estaos Xuníos]] perpetaos contra civiles basaos en ''Grand Theft Auto IV'', según contra dellos emplegaos de tiendes que vendíen el videoxuegu.<ref>{{cita publicación |url=http://www.reghardware.co.uk/2008/04/30/gta_gamer_stabbed/ |títulu=Grand Theft Auto 4 queue man stabbed in head |nome=James |apellíu=Sherwood |editorial=''[[The Register]]'' |fecha=30 d'abril de 2008}}</ref><ref name="UK violence">{{cita publicación |url=http://technology.timesonline.co.uk/tol/news/tech_and_web/article3839991.ece |títulu=Man stabbed while waiting to buy Grand Theft Auto IV |fecha=9 d'abril de 2008 |nome=Holden |apellíu=Frith |editorial=''[[The Times]]'' |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080517012339/http://technology.timesonline.co.uk/tol/news/tech_and_web/article3839991.ece |archivedate=2008-05-17 |fechaaccesu=2017-12-17 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.chesterchronicle.co.uk/chester-news/chester-breaking-news/2008/05/01/chester-boys-attacked-by-grand-theft-auto-snatchers-59067-20847718/ |títulu=Chester boys attacked by Grand Theft Auto snatchers |fechaaccesu=9 de payares de 2008 |autor=Mannion, Paul |fecha=1 de mayu de 2008 |editorial=[[Chester Chronicle]] |urlarchivu=https://archive.today/20120629104630/http://www.chesterchronicle.co.uk/chester-news/chester-breaking-news/2008/05/01/chester-boys-attacked-by-grand-theft-auto-snatchers-59067-20847718/ |fechaarchivu=2012-06-29 }}</ref> Unu d'esos incidentes tuvo llugar cerca d'un Gamestation en Croydon, [[Londres]], ente dos grupos de xente mientres salíen d'un chigre cercanu<ref>{{cita web |url=http://www.mcvuk.com/news/30421/Croydon-stabbing-had-nothing-to-do-with-GTA |títulu=Croydon stabbing 'had nothing to do with GTA' |apellíu=Ingham |nome=Tim |fecha=30 d'abril de 2008 |editorial=[[Market for Home Computing and Video Games]] |fechaaccesu=21 de payares de 2008}}</ref> y que provocaron el [[llerza moral|llerza]].<ref>{{cita web |url=http://www.vnunet.com/vnunet/news/2215574/grand-theft-auto-stabbing |títulu=Grand Theft Auto stabbing disputed |autor=Iain Thomson |editorial=[[Yahoo! News]] |fecha=30 d'abril de 2008 |fechaaccesu=2 de mayu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080725041929/http://www.vnunet.com/vnunet/news/2215574/grand-theft-auto-stabbing |fechaarchivu=25 de xunetu de 2008 }}</ref> Seis adolescentes fueron arrestaos en xunu de 2008 n'asaltando y robar a delles persones en New Hyde Park, [[Nueva York (estáu)|Nueva York]]. La policía informó que los mozos aseguraben tar «inspiraos» por ''Grand Theft Auto IV''.<ref>{{cita web |url=http://www.nypost.com/seven/06272008/news/regionalnews/game_boy_havoc_on_li_117455.htm?CMP=EMC-email_edition&DATE=06272008 |títulu=&#39;Game Boy' Havoc on LI |fechaaccesu=7 de febreru de 2009 |autor=Crowley, Kieran |fecha=27 de xunu de 2008 |editorial=''[[New York Post]]'' }}</ref> Per otra parte, Take-Two viose envolubrada nun discutiniu cola [[Autoridá de Tránsitu de Chicago]] en mayu de 2008, una y bones los cartelos promocionales del videoxuegu fueron retiraos de la ciudá por cuenta de que la ciudá rexistrara una importante fola de crímenes nos díes previos. Les autoridaes consideraron que nun yera afechu promocionar esti videoxuegu nesi momentu, magar que roblaron un alcuerdu con Take-Two por valor de 300.000 dólares y que la productora encargar de llevar a xuiciu.<ref name="paischicago" /> En [[Venezuela]], l'[[Asamblea Nacional de Venezuela|Asamblea Nacional]] promulgó una llei n'agostu del 2009 pa prohibir videoxuegos violentos y xuguetes con evocación bélica. ''Grand Theft Auto IV'' foi mentáu polos miembros del partíu PPT (Patria Pa Toos), como un videoxuegu que «promueve la violencia y amás insensibiliza al xugador frente a la violencia real».<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Venezuela/declara/guerra/videojuego/violentos/elpeputec/20090828elpeputec_1/Tes |títulu=Venezuela declara la guerra a los videoxuegos violentos |editor=''[[El País]]''|fecha=28 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=10 d'abril de 2010}}</ref> En [[Tailandia]] el videoxuegu foi retiráu'l 18 d'agostu de 2008 en conociéndose l'asesinatu d'un taxista a manes d'un mozu que quería comprobar si robar un taxi y matar al so xofer yera tan fácil como faelo nel videoxuegu. L'asesín almitió ser un almirador del videoxuegu, lo que foi abondu por que les autoridaes tailandeses culparen a ''Grand Theft Auto IV'' y dieren en retirar el xuegu del mercáu.<ref name="tailandia">{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internet/culpa/tou/tien/GTA/IV/elpeputec/20080805elpepunet_1/Tes |títulu=La culpa de too tener GTA IV |editor=''[[El País]]''|fechaaccesu=16 de xineru de 2010}}</ref> Arriendes de esti sucesu, n'[[España]] surdieron les primeres crítiques cuando la Federación Catalana de Taxi esixó al Gobiernu central la retirada inmediata del títulu de Rockstar Games.<ref name="taxi-cat">{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internet/taxistes/catalanes/GTA/IV/elpeputec/20080806elpepunet_8/Tes |títulu=Los taxistes catalanes (tamién) contra 'GTA IV&#39; |editor=''[[El País]]''|fechaaccesu=16 de xineru de 2010}}</ref> == Ver tamién == * [[Grand Theft Auto (serie)|Serie ''Grand Theft Auto]]'' * ''[[Grand Theft Auto IV: The Lost and Damned]]'' * ''[[Grand Theft Auto: The Ballad of Gay Tony]]'' == Referencies == {{llistaref|3}} == Bibliografía == * {{cita llibru |títulu=Grand Theft Auto IV |autor=Bogenn, Tim; Barba, Rick |url=https://books.google.com/books?id=ckDRGAAACAAJ&printsec=frontcover&dq=bibliogroup:%22BradyGames+signature+series%22&hl=es&cd=8 |añu=2008 |isbn=978-1-4053-3444-0}} == Enllaces esternos == * [http://rockstargames.com/IV Sitiu web oficial] (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20140102060625/http://grandtheftautoiv-eljuego.com/ Sitiu web oficial] (n'español) * [http://socialclub.rockstargames.com Rockstar Games Social Club] (n'inglés) * {{dmoz|Games/Video_Games/Driving_and_Racing/Combat/Grand_Theft_Auto_Series/Grand_Theft_Auto_IV|''Grand Theft Auto IV''}} (n'inglés) {{Meristation|cw42893y6f385y2|Grand Theft Auto IV}} {{wikiquote}} {{Tradubot|Grand Theft Auto IV}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Grand Theft Auto]] [[Categoría:Videoxuegos de 2008]] [[Categoría:Videoxuegos de disparos en tercer persona]] [[Categoría:Videoxuegos multixugador]] [[Categoría:Videoxuegos non lliniales]] [[Categoría:Videoxuegos pa PlayStation 3]] [[Categoría:Videoxuegos pa Windows]] [[Categoría:Videoxuegos pa Xbox 360]] dd23rs1gso1aemx570zy0gbdndcfq6q Grupu Danone 0 98422 4501356 4444451 2026-06-23T03:01:22Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501356 wikitext text/x-wiki {{Organización|imaxe=Danone spain.png}} '''Grupu Danone''' (en [[idioma francés|francés]]: ''Groupe Danone SA''), más conocida como '''Danone''' (o ''Dannon'' nos [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]), ye una [[multinacional]] [[alimentu|agroalimentaria]] francesa que tien la so sede en [[París]], [[Francia]]. Tien 4 actividaes: [[productu lácteo|productos lácteos]] frescos, agües, nutrición infantil y nutrición médica. ==Historia== ===Nome=== La empresa '''Danone''' foi fundada en [[1919]] por [[Isaac Carasso]] en [[Barcelona]] ([[España]]) como una pequeña [[fábrica]] artesanal que producía yogures na Cai de los Ánxeles 16, en [[el Raval]]. Foi la nacencia del yogur industrial n'[[España]]. El nome de la fábrica foi "Danone" pol [[diminutivu]] del nome del so primer fíu, [[Daniel Carasso|Daniel]] (''"Danón"'' yera l'apellativu familiar de Daniel Carasso). Primeramente Danone solo fabricaba pa la ciudá de [[Barcelona]] y [[Méxicu]], y vendía los sos productos en farmacies, papeleríes y hospitales. Carasso axustó cola empresa de tranvíes de la [[Ciudá Condal]] un preciu pol que'l cobradores de les llinies dexaríen los sos tarros na oficina de farmacia correspondiente. Los productos fabricábense pela nueche. Los vehículos llevar a primer hora, nunes pequeñes xeladeres con 24 tarros nel interior, y frenaben inclusive onde nun había parada pa faer la entrega. Y asina el veceru podía recoyer l'encargu a tiempu pal so almuerzu. ===Espansión=== [[Ficheru:World locations of Danone Group factories.svg|thumb|300px|Espansión de Danone.]] En 1929, la compañía camudar d'[[España]] a [[Francia]] y construyóse ellí la primer fábrica. Mientres la ocupación [[Alemaña|alemana]] en [[Francia]] mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], Daniel camudó la compañía a [[Nueva York]] pa tornar la persecución por ser de fe [[Xudíu|xudía]]. Daniel acomuñar col suizu español Joe Metzger y camudó el nome a ''Dannon'' por que sonara más americanu. En 1951, Daniel Carraso volvió a [[París]] pa xestionar la familia del grupu Danone n'[[España]] y [[Francia]] y foi vendíu'l negociu americanu en 1959. Dos años más tarde fundióse con '''Gervais''', el productor líder de quesos en [[Francia]] y entós convirtióse en ''Gervais Danone''. N'[[España]], amás de la central de [[Barcelona]] (Cai Buenos Aires, 21, Barcelona, cerca de la Plaza de Francesc Macià), Danone tien fábriques en [[Valencia]], [[Madrid]], [[Parets|Parets del Vallès]] y [[Tenerife]]. Tuvo una nel conceyu de [[Salas]] ([[Asturies]]) hasta fines de [[2022]].<ref>{{cita web |url=https://www.lavozdeasturias.es/noticia/asturias/2023/02/13/industriave-cercano-acuerdo-venta-planta-danone-salas/00031676310001105837721.htm |títulu=Industria ve cercano un acuerdo de venta de la planta de Danone en Salas |lang=es |fecha=13 de febreru de 2023}}</ref> En [[Llatinoamérica]], tien presencia n'[[Arxentina]] (lácteos y agües comercializaes nuna alianza cola empresa local "[[La Serenísima]]"), [[Brasil]] (lácteos), [[Uruguái]] (lácteos y agües), en [[Méxicu]] (lácteos y agües) y en [[Colombia]] son producíos na nueva planta, construyida n'asociación con [[Alquería (empresa)|Alquería]] (líder nel segmentu [[UHT]]). Los sos productos tamién lleguen a [[Chile]], onde a fines del [[2007]] empezó la so producción, n'alquiriendo la planta granible de [[Parmalat]] en [[Chillán]]. En setiembre de 2016 la empresa chilena Watt’s alcuerda la compra de Danone Chile, la planta granible de Chillán y Calán.<ref>{{Cita web |url=http://www.watts.cl/noticias/watt-s-alcuerda-compra-de-danone-chile |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230426151046/http://www.watts.cl/noticias/watt-s-alcuerda-compra-de-danone-chile |fechaarchivu=2023-04-26 }}</ref> ===Envasado en vidriu=== Otra caña del Grupu Danone baxó de la industria de fabricación de vidriu ''Boussois-Souchon-Neuvesel (BSN)'', que foi fundada pola familia d'[[Antoine Riboud]]. Dempués d'un intentu fallíu d'alquisición per parte del so rival más grande ''Saint-Gobain'', Riboud tresformar n'unu de los grupos alimenticios más importantes d'Europa nos años 1970 al traviés d'una serie d'alquisiciones y fusiones, incluyendo la fusión de 1973 con ''Gervais Danone''.internacional ===Reorientación estratéxica=== Efectuóse l'alquisición de la cervecera [[alsacianu|alsaciana]] [[Kronenbourg]] y de l'agua mineral [[Evian]], que yeren los veceros más grandes del vidriu. Esti movimientu foi'l necesariu pa enllenar les botelles de la fábrica. En 1973, la compañía fundir con Gervais Danone y empezó a espandise internacionalmente. En 1979, la compañía abandonó la fabricación de vidriu, al desfacer de Boussois Verreries. En 1987, Gervais Danone adquirió ''Xeneral Biscuit'', propietaria de la marca [[Lefèvre-Utile|LU]], y en 1999, mercó [[Nabisco]]. En 1994, BSN camudó'l so nome a '''Grupu Danone''', adoptando'l nome más conocíu de la marca internacional. Franck Riboud asocedió al so padre, Antoine, como presidente de la compañía y direutor executivu en 1996, cuando se retiró Riboud sénior. Baxu [[Riboud junior]] la compañía siguió col so enfoque en tres grupos de productos (lácteos, bebíes y ceberes). En 1999 y 2003, el grupu vendió'l 56% y 44%, respeutivamente, del so negociu d'envase en vidriu. Nel añu 2000, el grupu tamién vendió la mayor parte de les sos actividaes europees en cerveza (la marca Kronenbourg y la marca 1664 vender a grupos [[Escocia|escoceses]] y empresarios de [[Newcastle]] por 1,7 mil millones de llibres. El so quesu italiano y les empreses de carne (Egidio Galbani Spa) fueron vendíes en marzu de 2002. N'agostu de 2005, el Grupu vendió'l so negociu de mueyos nel [[Reinu Xuníu]] y n'[[Estaos Xuníos]]. En xineru de 2006, el so negociu de mueyos n'Asia (Amoy Alimentos) vender a Ajinomoto. A pesar d'estes desinversiones, Danone sigue la so espansión internacional nes sos 3 unidaes de negociu, con énfasis en productos de salú y bienestar. En xunetu de 2007, anuncióse que Danone yá llegara a un alcuerdu con Kraft de vender la so división de galletes, incluyendo LU y marcar Príncipe, per alredor de 5,3 mil millones d'euros. Tamién en xunetu de 2007, una ufierta de 12,3 mil millones d'euros n'efectivu foi ufiertada por Danone pa una marca de comida pa ñácaros holandesa. == Gobernanza Corporativa == === Conseyu d'Alministración === A 12 d'avientu de 2014, estos son los quince miembros del Conseyu d'Alministración y el Secretariu del Conseyu d'Alministración: * Franck Riboud - Presidente del Conseyu d'Alministración * Emmanuel Faber - Vicepresidente del Conseyu d'Alministración et Direutor Xeneral de Danone * Bruno Bonnell - Presidente d'I-VOLUTION * Richard Goblet d'Alviella - Presidente Executivu de Sofina SA * Jacques-Antoine Granjon - Conseyeru Delegáu de Vente-privée.com * Marie-Anne Jourdain - Conseyera en representación de los emplegaos de Danone * Jean Laurent - Conseyeru Independiente Coordinador y Presidente del Conseyu d'Alministración de la Foncière des Régions * Gaëlle Olivier - Direutora Xeneral de seguros AXA Asia * Benoît Potier - Conseyeru Delegáu de L'Air Liquide SA * Isabelle Seillier - Direutora Xeneral d'entidaes financieres de J.P Morgan pa Europa, Oriente Mediu y África * Mouna Sepehri - Direutora Adxunta a la Presidencia del Grupu Renault SA * Jean-Michel Severino - Xerente d'I&P SARL (Investisseurs & Partenaires) * Virginia A. Stallings - Profesora de Pediatría nel hospital Infantil de Filadelfia * Bettina Theissig - Conseyera en representación de los emplegaos de Danone * Lionel Zinsou-Derlin - Présidente de PAI Partners SAS * Laurent Sacchi - Secretariu del Conseyu d'Alministración CA et Direutor Adxuntu a la Presidencia === Comité Executivu === A 20 de febreru de 2015, los miembros del Comité Executivu son: * Emmanuel Faber - Direutor Xeneral de Danone, et Vicepresidente del Conseyu d'Alministración, pertenez al Comité Executivu dende 2000 * Bertrand Austruy - Secretariu Xeneral, pertenez al Comité Executivu dende 2015 * Marc Benoît - Direutor Xeneral des Recursos Humanos, pertenez al Comité Executivu dende 2014 * Cécile Cabanis - Direutora Financiera, pertenez al Comité Executivu dende 2015 * Francisco Camacho - Direutor Xeneral Agües, pertenez al Comité Executivu dende 2011 * Felix Martin Garcia - Direutor Xeneral Nutrición Infantil, pertenez al Comité Executivu dende 2008 * Flemming Morgan - Direutor Xeneral Nutrición Médica, pertenez al Comité Executivu dende 2009 * Jean-Philippe Paré - Direutor Xeneral Investigacicón y desenvolvimientu, pertenez al Comité Executivu dende 2011 * Pierre-André Térisse - Direutor Xeneral África, pertenez al Comité Executivu dende 2008 * Gustavo Valle - Direutor Xeneral Productos Lácteos Frescos, pertenez al Comité Executivu dende 2015 == Crítiques == === Publicidá engañoso === Danone foi denunciada por publicidá engañoso col yogur Actimel, qu'aseguraben en televisión qu'ayudaba a les defenses.<ref>http://www.saludesencial.org/blog/danone-obligáu-retirar-publicidá-enganosa-pa-activia/</ref> === Conductes anticompetitivas === En 2015 la Comisión Nacional de Mercaos y la Competencia (CNMC) d'España impunxo a Danone una multa de 23,2 millones d'euros por [[conductes anticompetitivas]]. Esta yera la cifra más grande d'ente delles empreses qu'igualmente fueron sancionaes nel mesmu espediente<ref>[http://www.diariodejerez.es/article/economia/1975325/competencia/multa/con/millones/cartel/la lleche.html Competencia multa con 88,2 millones al 'cártel de la lleche']</ref> == Productos == === Yogures === ==== Danone ==== *Natural *Natural Azucarado *Fresa *Limón *Cocu *Macedonia *Plátanu *Galleta *Tarta de Queso *Frutes del Monte ==== Velouté ==== *Natural azucarado *Azucre de Caña *Fresa *Macedonia. ==== Oikos/ Griegu (en Chile) ==== *Café *Higo *Mores *Freses *Stracciatella (pebíes de chocolate) *Mediterraneu (llimón, mandarina y naranxa) *Natural *Azucarado *Vainilla *Carambelu ==== Vitalinea ==== *Fondant de Chocolate *Flan de Vainilla *Natural *Natural Edulcorado *Fresa *Limón *Piña *Frutes del Monte Cocu *Cachos de Piescu *Cachos de Fresa *Trozo de Piña *Chocolate. === Bonos Vezos === ==== Activia ==== *Cocu *Lima-Llimón *Mango *Frutes Monteses *Ceberes *[[Muesli]] *Natural Edulcorado *Natural *Ciruela *Piescu *[[Frutos Coloraos]] *Frutos monteses de Madagascar *Piña *Kiwi *Freses *Frutes del monte *Pera *Papaya *Natural Azucarado *Natural con Soya *Avena *Nueces *Vainilla de Madagascar ==== Actimel ==== *naranxa *fresa *tropical. ==== Danone Orixinal ==== *Natural *Azucarado *Fresa === Alimentación infantil === ==== Almirón ==== *Advance *Almirón 1 *Crema d'arroz *Cereal ensin gluten *Galletes ensin gluten *Almirón 2 *8 ceberes con miel *Cereal con galleta *Multicereales *Con fruta *Galletes 6 cereal *Infusión digest (anís y manzanilla) *Fervinchu fuelgo (abeyera y tila) *Almirón 3 == Rellación coles [[Marca blanca|marques blanques]] == Nel pasáu Danone fabricó productos pa otres marques. Por casu, la fábrica que la empresa tuvo en Iraizotz ([[Ultzama]], [[Navarra]], [[España]])<ref>[http://www.euskomedia.org/aunamendi/49113 DANONE] (Enciclopedia Auñamendi)</ref> facer para [[Eroski]] mientres unos años hasta más o menos la fecha del so zarru ([[1995]]).<ref>Danone en Ultzama ([http://itemsweb.esade.es/wi/research/iis/publicacions/Danone_Ultzama.pdf en PDF],) (Institutu Persona, Empresa y Sociedá –IPES-, [[Escuela Cimera d'Alministración y Direición d'Empreses]] -ESADE-)</ref><ref>Zarru de la fábrica de Ultzama de Danone, SA ([http://www.uca.edu.sv/facultad/clases/eco/m100203/doc7.doc en DOC], {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070306040558/http://www.uca.edu.sv/facultad/clases/eco/m100203/doc7.doc |date=2007-03-06 }}) (IPES, ESADE)</ref> Más o menos esi añu Danone camudó de política al respeutu y dexó de fabricar pa toa marca ayena a ella mesma. En [[2008]] y [[2009]] Danone reflexó esti fechu de forma bultable na so publicidá.<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=6jNxZGOFH8k Spots Danone "nun lo fabrica pa otres marques"] (miraloqueveotv, YouTube)</ref><ref>[http://www.danone.es/ DANONE] (web oficial principal de Danone)</ref><ref>[http://www.danoneesunico.com/ Danone ye únicu] (web oficial de Danone pa promocionar la so marca)</ref> Paradóxicamente, dientro d'esti contestu, Danone, magar anunciar que nun fabrica pa otres marques, sí dexa qu'una tercer marca fabrique pa ella:<ref>[http://www.finanzas.com/noticias/empresas/2009-07-22/186135_danone-encarga-terceru-fabricacion-postres.html Danone encarga a un terceru la fabricación de los sos postres más esclusivos] (finances.com, 22/07/2009)</ref><ref>[http://www.gastronomiaycia.com/2009/07/22/quien-fabrica-pa-danone/ ¿Quién fabrica pa Danone?] (Gastronomía y Cía, 22 de xunetu de 2009)</ref> tratar de Goshua (en manes de Laiteries Hubert Triballat dende 2010), que s'anició nes antigües instalaciones de Danone en Navarra al añu siguiente del so abandonu.<ref>[http://www.noticiasdenavarra.com/2010/02/12/economia/la empresa francesa-laiteries-hubert-triballat-merca-lacteos-goshua La empresa francesa Laiteries Hubert Triballat merca Lácteos Goshua] (noticiasdenavarra.com, 12 de febreru de 2010)</ref> == Ver tamién == * [[Lacturale]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.danone.es Páxina web del Grupu Danone] * [http://www.danone.cl Páxina web de Danone Chile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171208025019/http://www.danone.cl/ |date=2017-12-08 }} * [http://www.yogurgriego.cl Páxina web de yogur Griego] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210613225219/https://www.yogurgriego.cl/ |date=2021-06-13 }} * [http://www.calan.cl Páxina web de Calán] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171212171628/http://www.calan.cl/ |date=2017-12-12 }} * [http://www.salus.com.uy Páxina web Agua Salus d'Uruguái] * [http://www.institutodanone.es/ Institutu Danone] * [http://www.danonino.es/ Páxina web de Danonino] * [http://www.danet.es/ Páxina web de Danet] * [http://www.actimel.es/ Páxina web de actimel] * [http://www.bonafont.com/ Páxina web de Bonafont] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240722011901/http://bonafont.com/ |date=2024-07-22 }} * [https://web.archive.org/web/20110415085422/http://empresas.gedesco.es/informes_d'empreses llistáu_empresasf_D/DANONE_SA.asp Actos del BORME de Danone SA] * [http://www.infocif.es/ficha-empresa/danone-sa Perfil de Datone SA en Infocif.es] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180101113611/http://www.infocif.es/ficha-empresa/danone-sa |date=2018-01-01 }} == Notes == * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Danone estender na Serenísima |2=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=125737%7C |date=June 2025 |bot=InternetArchiveBot }} ''Nota en La Nación. 25 de xineru de 1999'' {{Tradubot|Grupo Danone}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Danone]] [[Categoría:Empreses de Francia]] [[Categoría:Empreses d'orixe catalán]] [[Categoría:Empreses fundaes en 1919]] [[Categoría:Empreses de productos lácteos]] sgr6xsdkujy3m49fgc5z2fueocw3bto Groupe PSA 0 98450 4501354 4493387 2026-06-23T02:51:01Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 6 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501354 wikitext text/x-wiki {{revisáu|t=20210426135316}} {{revref|t=20210426135240}} {{Organización}} '''Grupu PSA''' (del [[idioma francés|francés]] '''Groupe PSA'''), enantes '''PSA Peugeot-Citroën''', ye una empresa [[Francia|francesa]] fabricante d'[[automóvil|automóviles]] formada pola fusión de dos empreses: [[Peugeot]] y [[Citroën]]. Arriendes tamién ye dueña de la marca [[DS Automobiles]], una dixebra de Citroën. En 2017 zarró un alcuerdu col fabricante d'Estaos Xuníos [[General Motors]] p'adquirir el so grupu européu, qu'incluyía les robles [[Opel]] y [[Vauxhall Motors|Vauxhall]].<ref name=":0">{{Cita noticia |títulu=PSA compra Opel a General Motors por 2.200 millones |url=http://www.expansion.com/empresas/motor/2017/03/06/58bd0839ca4741y2348b45bf.html |fechaaccesu=6 de marzu de 2017 |periódicu=Espansión.com }}</ref> Polo xeneral, esta fusión qu'anició'l grupu tamién ye entendida como l'absorción de [[Citroën]] per parte de [[Peugeot]]. Estes dos marques son les úniques que quedaron colos activos de PSA, teniendo en cuenta l'anterior presencia d'otres marques como la francesa [[Simca]] y la inglesa [[Talbot]]. Coles mesmes, foi formada una tercer marca que foi bautizada como [[DS Automobiles]], que foi creada por cuenta de [[Citroën]] usando la llinia de modelos ''DS''. Esta tercer marca comercializa automóviles de calter deportivu con equipamientu de luxu, siempres basáu na mecánica del grupu. Esti grupu ye'l segundu mayor fabricante d'automóviles d'[[Europa]], col 15,4% del mercáu d'esti continente. [[Peugeot|Peugeot S.A.]] fundóse en [[1965]] pa formar el [[holding]] del grupu automovilísticu del mesmu nome al que tresfierse la ''Société des Automobiles Peugeot''. Enantes formaron parte del grupu PSA les sumíes marques [[Simca]] y [[Talbot]] que finalmente foron absorbíes. La nacencia del grupu '''PSA Peugeot-Citroën''' tien llugar en [[1976]], cuando [[Peugeot|Peugeot SA]] per aciu d'un procesu d'absorción lleva a cabu una integración con [[Citroën|Citroën SA]]. Nel esterior cuenta con plantes de producción tantu en [[China]], [[Arxentina]], [[España]] y [[Brasil]]. El [[5 d'abril]] de [[2016]], '''PSA Peugeot-Citroën''', pasó a denomase '''Grupu PSA'''. El [[6 de marzu]] de [[2017]] alcuerden con [[General Motors]] la compra de les sos marques europees [[Opel]] y Vauxhal por 1300 millones d'euros y 900 por GM Financial. Esta operación tuvo de ser aprobada por organismos europeos. Al faese efectiva'l 28 d'agostu de 2017 el grupu convirtióse nel segundu mayor fabricante d'automóviles d'Europa, por detrás de [[Volkswagen]].<ref name=":0" /> == Ventes == En 2006, PSA Peugeot Citroën comercializó 3,36 millones de vehículos en tol mundu, equivalente a una cuota de mercáu del 5,2%. PSA Peugeot-Citroën, 3er fabricante d'automóviles n'Europa, sigui creciendo fuera del vieyu continente (especialmente n'América Llatina y en China), con 1.069.000 vehículos vendíos nel restu del mundu, lo que representa'l 32% de les sos ventes globales.<ref>[https://web.archive.org/web/20090408032416/http://www.psa-peugeot-citroen.com/document/publication/PSA%20RA%20POUR%20MISE%20EN%20LIGNE%20UK%2017%2002%20091236112041.pdf www.psa-peugeot-citroen.com] (n'inglés). Consultáu'l 21-04-2009</ref> Énte la cayida de ventes en 2011 por cuenta de la [[Crisis económica de 2008-2012]], PSA y [[Opel]], desenvolvieron y construyeron vehículos de forma conxunta n'Europa p'aforrar costos.<ref>http://economia.elpais.com/economia/2012/03/15/actualidad/1331822783_361750.html</ref> == Fábriques del grupu PSA == De siguío amuésase la presencia del Grupu PSA nel mundu:<ref>{{Cita web |url=http://www.psa-peugeot-citroen.com/fr/carte-implantations |títulu=Grupu PSA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140209122507/http://www.psa-peugeot-citroen.com/fr/carte-implantations |fechaarchivu=2014-02-09 }}</ref> [[Ficheru:World locations of PSA Peugeot Citroën factories.PNG|left|500px|Allugamientu de les instalaciones de manufactura de PSA Peugeot-Citroën.]] {{clr}} [[Ficheru:Citroën C4-Picasso Mk2-7 places Front.JPG|Citroën C4 Picasso|thumb|right]] [[Ficheru:DS 6WR 01 Auto China 2014-04-23.jpg|[[Citroën DS 6WR]]|thumb|right]] [[Ficheru:2013-03-05 Geneva Motor Show 8137.JPG|[[Citroën DS3]]|thumb|right]] [[Ficheru:Scooter Peugeot Satelis 125 Compressor.jpg|[[Peugeot Satelis]]|thumb|right]] [[Ficheru:Peugeot Metropolis, IFEVI, 2014 (3).JPG|[[Peugeot Metropolis]]|thumb|right]] [[Ficheru:Peugeot_jetforce.jpg|[[Peugeot Jetforce]]|thumb|right]] {| class="wikitable sortable" |- class="background color5" !Llocalización !Ciudá !Dende !Productos !Emplegaos |- |rowspan=21 | {{bandera2|FRA}} (21) |[[Saint-Ouen (Sena-Saint Denis)|Saint-Ouen]] |1923<ref>http://www.tourisme93.com/visitas/fr/111-psa-peugeot-citroen-saint-ouen.html</ref> |Componentes |3.000<ref>http://tempsreel.nouvelobs.com/economie/20120702.OBS5770/psa-aulnay-chronique-d-une-fermeture-annoncee.html</ref> |- |[[Trémery]] |1979 |[[Motor]]es | |- |[[Vesoul]] | |Centru de distribución | |- |[[Hérimoncourt]] |1912 | * Motores * Amortiguadores * Componentes | |- |[[Sept-Fons]] | |Componentes | |- |[[Massif des Ardennes]] |1974 |Componentes | |- |[[Valenciennes]] |1981 |Componentes | |- |[[Caen]] |1963 |Componentes | |- |[[Melun]] | | Componentes | |- |[[Metz]] | | Componentes | |- |[[Douvrin]] |1969 |Motores | |- |[[Mulhouse]] |1962 | * [[Peugeot 206]] * [[Peugeot 308]] * [[Citroen C4]] * [[Citroën DS4]] |10.400 |- |[[Poissy]] |1912 | * [[Peugeot 207]] * [[Peugeot 208]] * [[Citroen C3]] * [[Citroen DS3]] |6.535 |- |[[Rennes]] | | * [[Peugeot 508]] * [[Peugeot 407]] * [[Citroen C5]] * [[Citroen C6]] |6.900 |- |[[Sochaux]] | | * [[Peugeot 308]] * [[Peugeot 3008]] * [[Peugeot 5008]] * [[Citroen DS5]] |11.972 |- |[[Sevelnord]] |1992 | * [[Peugeot 807]] * [[Citroën C8]] * [[Peugeot Expert]] * [[Citroën Jumpy]] |2.000<ref>{{Cita web |url=http://www.media.renault.com/global/en-gb/renault/media/shortnews.aspx?mediaid=32229 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170713155624/http://media.renault.com/global/en-gb/renault/media/shortnews.aspx?mediaid=32229 |fechaarchivu=2017-07-13 }}</ref> |- |[[Aulnay-sous-Bois|Aulnay]] | |[[Citroen C3]] | |- |[[Beaulieu-Mandeure]] | | Scooters | |- |[[La Ferté-Vidame]] | |Centru de pruebes | |- |[[Vélizy]] | |Centru d'I+D+I | |- |[[Bessoncourt]] | |[[Software]] | |- |rowspan=3 | {{bandera2|DEU}} (3) |[[Rüsselsheim]] |1898 | * [[Opel Insignia]] (Sedan, Notchback y Sports Tourer) * [[Opel Astra]] (5-puertes) * [[Tresmisión mecánica|Tresmisiones (Opel)]] *Sede d'Opel |style="text-align:center;"| 14.038<ref name="eldia_1">{{cita web|url=http://www.eldia.es/2010-02-09/economia/21-Opel-esaniciara-emplegos-Figueruelas-producira-potencial-sustitutu-Combu.htm|títulu=http://www.eldia.es/2010-02-09/economia/21-Opel-esaniciara-emplegos-Figueruelas-producira-potencial-sustitutu-Combu.htm|fechaaccesu=5 d'abril de 2017}}</ref> |- |[[Kaiserslautern]] |1966 | * Componentes * [[Motor]]es: * Motor de cuatro cilindros turbo diésel (1,9 llitros) * ECOTEC (1,9 a 2,2 llitros) |style="text-align:center;"| 2.400 |- |[[Eisenach]] |1990 | * [[Opel Corsa]] (3-puertes) |style="text-align:center;"| 1.300 |- |rowspan=3 | {{bandera2|ESP}} (3) |[[Villaverde]] (Madrid) |1964 | * [[Citroën C4 Cactus]] |2.600<ref>http://www.republica.com/2012/09/13/francia-suxer-despidir-a-los-mas-de-2-600-trabayadores-de-la planta-de-peugeot-en-madrid_547821/</ref> |- |[[Vigo]] |1958 | * [[Citroen C4 Picasso]] * [[Citroen Grand C4 Picasso]] * [[Citroen Berlingo]] / [[Peugeot Partner]] *[[Peugeot 301]] / [[Citroën Elysée|Citroën C-Elysée]] * componentes<ref>http://www.lavozdegalicia.es/hemeroteca/2004/05/06/2654670.shtml</ref> |7.646<ref>{{Cita web |url=http://www.prtr-es.es/informes/fichacomplejo.aspx?id_complejo=1831 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210613090835/https://prtr-es.es/informes/fichacomplejo.aspx?id_complejo=1831 |fechaarchivu=2021-06-13 }}</ref> |- |[[Figueruelas]] |1982 | * Opel Corsa (3-puertes, 5-puertes) * Opel Corsavan * Opel [[Opel Meriva|Meriva]] * Opel [[Opel Mokka|Mokka]] * [[Opel Crossland X]] * [[Citroën C3 Aircross|Citroen C3 Aircross]] |5600<ref name=":0" /> |- |rowspan=2 | {{bandera2|ENG}} (2) |[[Luton]]<ref>http://media.opel.com/media/intl/en/opel/company.html |títulu=Opel Media - Europe - Company |publisher=Media.opel.com</ref> |1907 | *[[Opel Vivaro]] *Sede de Vauxhall Motors |style="text-align:center;"| 1.100 |- |[[Ellesmere Port]] |1962 | *[[Opel Astra]] (5-puertes, Sports Tourer) *Astravan |style="text-align:center;"|2.100 |- |rowspan=2 | {{bandera2|POL}} (2) |[[Gliwice]] |1998 | * Opel Astra (5-puertes, GTC) |style="text-align:center;"| 3.000 |- |[[Tychy]] |1996 | * [[Motor diésel|Motores diésel]] |style="text-align:center;"| 550 |- |{{bandera2|POR}} |[[Mangualde]] |1962 | * [[Peugeot Partner]] * [[Citroen Berlingo]] |1.200 |- |{{bandera2|Eslovaquia}} |[[Trnava]] |2006 | * [[Peugeot 207]] * [[Citroen C3 Picasso]] |3.000 |- |{{bandera2|AUT}} |[[Aspern]] |1982 | * Motores (1,0 Llitros, 1,2 Llitros, 1,4 Llitros) * Tresmisiones [[Easytronic]], de cinco y seis velocidaes |style="text-align:center;"|1.600 |- |{{bandera2|HUN}} |[[Szentgotthárd|St. Gotthard]] |1990 | * Motores * Tresmisiones |style="text-align:center;"|750 |- |{{bandera2|RUS}} |[[Kaluga]] |2010 | * [[Peugeot 308]] * [[Peugeot 4007]] * [[Citroen C4]] * [[Citroen C-Crosser]] |1.700 |- |rowspan=2 |{{bandera2|ARX}} (2) |[[Buenos Aires]] |1963 | * [[Peugeot 207]] * [[Peugeot 308]] * [[Peugeot 408]] * [[Peugeot Partner]] * [[Citroen C4]] * [[Citroen Berlingo]] | |- |[[Jeppener]] |1949 |Componentes | |- |{{bandera2|BRA}} |[[Porto Real]] | | * Ensamblaxe final * Componentes * Motores |3.400 |- |rowspan=4| {{bandera2|CHN}} (4) |[[Dongfeng]] |1992 |Caxes de cambéu |8.000 |- |[[Beixín]] |2010 |Centru d'I+D+I |500 |- |[[Shanghai]] |2010 |Centru d'I+D+I |500 |- |[[Xiangfan]] |1995 |Motores |8.000 |- |} == Otros intereses == [[Ficheru:Faurecia Logo.svg|[[Peugeot RCZ]]|thumb|150px]] Arriendes de l'actividá automotriz, el Grupu tamién cunta con: * un fabricante d'equipos, [[Faurecia]], líder européu y númberu 2 mundial na mayoría de les sos especializaciones (asientos, tubos d'escape, paneles de control, etc.) * [[Peugeot Citroën Moteurs]] (PCM) pa la venta de motores y caxes de cambéu a veceros esteriores al Grupu *y [[Process Conception Ingénierie]] (PCI) pal diseñu y la realización d'equipos industriales pal Grupu ente otros constructores mundiales * Sociedaes de financiamientu aconceyaes por [[Banque PSA Finance]] * [[Gefco]], empresa de tresporte y loxística, segunda nel so campu en Francia *[[Peugeot Motocycles]] (scooters y ciclomotores de 50 a 500 cm3), tercer constructor européu == Vehículos llétricos == PSA amosó'l ''PSA Velv'', siendo l'apueste de [[vehículu llétricu]] urbanu con series posibilidaes de materializase nun productu comercial énte'l boom de microcoches llétricos. La so comparanza col [[Renault Twizy]] ye ineludible compartiendo conceutu y oxetivos, pero ufiertando un mayor espaciu interior y esterior y optando por un esquema que pretende asemeyar un triciclu emplegando dos ruedes traseres solidaries a una exa con una distancia tresversal ente dambes bien amenorgada. El so llargor ye de 2,81 metros, refundia un pesu de 700 kilogramos y puede tresportar a un máximu de 3 pasaxeros. La propulsión ye llétrica sobre'l tren delanteru ufiertando una potencia nominal de 20 kW, con picos de 30 kW que dexen algamar una velocidá máxima de 110 km/h. El so acumulador ye d'[[Batería d'ión de litiu|Iones de Litiu]] y ufierta capacidá pa un total de 8,5 [[kWh]], y con una carga completa envalórase-y una autonomía máxima de 100 quilómetros.<ref>http://www.tecmovia.com/2013/01/25/nuevos-detalles-del-psa-velv-con-el puntu-de-mira-en-el-renault-twizy/</ref><ref>http://www.autobild.es/noticias/psa-velv-electrico-pa-ciudá-194523</ref> El grupu PSA y BMW desenvuelven de forma conxunta componentes pa [[vehículu híbridu llétricu|vehículos híbridos]] y llétricos pa los sos futuros modelos. Esti alcuerdu foi oficializáu por dambes compañíes, reforzando asina l'alcuerdu que caltienen dende hai yá nueve años en diversos ámbitos de l'automoción. L'alcuerdu concretóse na fundación de [[bpce]], una [[joint venture]] que tamién va producir los componentes en [[Mulhouse]] (Francia), ente que'l desendolcu de los mesmos va llevase a cabu en Múnich.<ref>{{Cita web | url = http://www.ecoticias.com/20081113-psa-introducira-tecnologia-hibrida-en-modelos-de-peugeot-y-citron-en-2011.html | títulu = PSA va introducir teunoloxía híbrida en modelos de Peugeot y Citroën en 2011 }}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref> == Recompenses == [[Ficheru:Peugeot 308 155 THP Allure (II) – Frontansicht, 14. September 2013, Frankfurt.jpg|thumb|right|[[Peugeot 308]] 2013, Coche del Añu n'Europa, n'España y n'Italia.]] [[Ficheru:Peugeot 2008 82 VTi Access – Frontansicht, 28. Mai 2014, Düsseldorf.jpg|thumb|right|[[Peugeot 2008]] 2013, Coche del Añu n'España y n'Italia.]] [[Ficheru:Citroen C5 2.0 2011 (14207428889).jpg|right|thumb|220px|[[Citroën C5]] 2008, Coche del Añu n'España y n'Irlanda.]] [[Ficheru:Citroën DS4 HDi 165 SportChic – Frontansicht (1), 4. Juni 2011, Wülfrath.jpg|right|thumb|220px|[[Citroën DS4]] 2011, Coche del Añu n'Italia.]] === Coche del añu nos Estaos Xuníos d'América === * '''1972''' - [[Citroën SM]] [[Motor Trend Car of the Year]] === Coche del Añu n'Europa === {{llista de columnes|2| * '''1969''' – [[Peugeot 504]] * '''1971''' – [[Citroën GS]] * '''1975''' – [[Citroën CX]] * '''1988''' – [[Peugeot 405]] * '''1990''' – [[Citroën XM]] * '''2002''' – [[Peugeot 307]] * '''2014''' – [[Peugeot 308]] }} Dellos modelos tamién se clasifiquen segundu o terceru na votación. {{llista de columnes|2| * '''1971''' – [[Citroën SM]] * '''1980''' – [[Peugeot 505]] * '''1984''' – [[Peugeot 205]] * '''1988''' – [[Citroën AX]] * '''1992''' – [[Citroën ZX]] * '''1994''' – [[Citroën Xantia]] * '''1996''' – [[Peugeot 406]] * '''1999''' – [[Peugeot 206]] * '''2003''' – [[Citroën C3]] * '''2005''' – [[Citroën C4]] * '''2007''' – [[Citroën C4 Picasso]] }} === Coche del Añu n'España === Eleición d'un xuráu compuestu por 35 periodistes especializaos del motor. {{llista de columnes|3| * '''1974''' – [[Citroën GS et GSA|Citroën GS]] * '''1977''' – [[Citroën CX]] * '''1981''' – [[Simca-Talbot Horizon|Talbot Horizon]] * '''1984''' – [[Citroën BX]] * '''1985''' – [[Peugeot 205]] * '''1988''' – [[Citroën AX]] * '''1992''' – [[Citroën ZX]] * '''1994''' – [[Citroën Xantia]]* * '''1999''' – [[Peugeot 206]] * '''2002''' – [[Peugeot 307]] * '''2003''' – [[Citroën C3]] * '''2004''' – [[Citroën C2]] * '''2005''' – [[Peugeot 407]] * '''2006''' – [[Peugeot 1007]] * '''2007''' – [[Peugeot 207]] * '''2009''' – [[Citroën C5]] * '''2012''' – [[Peugeot 508]] * '''2013''' – [[Peugeot 208]] * '''2014''' - [[Peugeot 2008]] * '''2015''' – [[Citroën C4 Cactus]]<ref>{{Cita publicación |url=https://www.abc.es/motor-novedades/20141218/abci-video-cactus-coche-201412181451.html |títulu=Citroen C4 Cactus, Coche del Añu n'España 2015, por un xuráu compuestu por 36 periodistes de toa España |publicación=ABC |añu=18 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2014}}</ref> }} (*): El [[Renault Twingo]] foi escoyíu como ganador del troféu en 1994 === Coche del Añu n'Italia 'Auto Europa' === {{llista de columnes|3| * '''1990''' – [[Citroën XM]] * '''1992''' – [[Citroën ZX]] * '''1994''' – [[Citroën Xantia]] * '''2001''' – [[Citroën Xsara Picasso]] * '''2002''' – [[Citroën C5]] * '''2003''' – [[Citroën C3]] * '''2005''' – [[Citroën C4]] * '''2007''' – [[Peugeot 207]] * '''2010''' – [[Peugeot 3008]] * '''2012''' – [[Citroën DS4]] * '''2013''' – [[Peugeot 208]] * '''2014''' – [[Peugeot 2008]]<ref name="UIGA oru">{{Cita web |url=http://uiga.marinaterpolilli.com/node/147 |títulu=Album d'oru 'Auto Europa' |fechaaccesu=8 de payares de 2014 |editorial=Union Italiana Giornalisti Automobile dell'Automotive |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141024103651/http://uiga.marinaterpolilli.com/node/147 |fechaarchivu=24 d'ochobre de 2014 }}</ref> * '''2015''' – [[Peugeot 308]]<ref>{{Cita web |url=http://uiga.marinaterpolilli.com/premio%20uiga%20autu%20europa%202015%20peugeot%20308 |títulu=Peugeot 308, Car of the year 2015 in Italy |fechaaccesu=8 de payares de 2014 |editorial=Union Italiana Giornalisti Automobile dell'Automotive |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141109161845/http://uiga.marinaterpolilli.com/premio%20uiga%20autu%20europa%202015%20peugeot%20308 |fechaarchivu=9 de payares de 2014 }}</ref> }} === Coche del Añu n'Irlanda === {{llista de columnes|2| * '''1997''' – [[Peugeot 406]] * '''1998''' – [[Citroën Xsara]] * '''2009''' – [[Citroën C5]] * '''2010''' – [[Peugeot 3008]] * '''2014''' – [[Citroën C4 Picasso]] }} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [https://www.groupe-psa.com Sitiu web del Grupu PSA Peugeot-Citroën] * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=con-edf-pa-enllantar-el coche-electrico-a-gran-escala-en-francia-en-2011.html Renault y PSA allíense con EDF pa enllantar el coche llétricu a gran escala en Francia en 2011 |2=http://www.ecoticias.com/20081009-renault-y-psa-aliar |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}. * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=PSA va introducir teunoloxía híbrida en modelos de Peugeot y Citroën en 2011 |2=http://www.ecoticias.com/20081113-psa-introducira-tecnologia-hibrida-en-modelos-de-peugeot-y-citron-en-2011.html |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}. * [http://www.clubpeugeot.es/ Sitiu web usuarios de Peugeot. Club Peugeot España] * {{Enllaz rotu|1=El Grupu PSA y BMW amplíen la so asociación en materia de teunoloxíes híbrides y llétriques. |2=http://www.highmotor.com/grupu-psa-bmw-amplian-asociacion-materia-tecnologias-hibrides-electricas.html |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://insideevs.com/psa-announces-450-km-270-mile-electric-vehicle-to-arrive-in-2019-plus-6-other-evs/ PSA anuncia un vehículu llétricu de 450 km d'autonomía que va llegar en 2019, amás d'otros 6 vehículos llétricos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170924180144/http://insideevs.com/psa-announces-450-km-270-mile-electric-vehicle-to-arrive-in-2019-plus-6-other-evs/ |date=2017-09-24 }} (n'inglés). {{Control d'autoridaes}} [[Categoría:Grupu PSA| ]] [[Categoría:Fabricantes de vehículos llétricos]] 65nja2n0adul2mwdgj3981lc6rwsumv Gol del terremotu 0 98545 4501319 4491957 2026-06-22T22:04:25Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501319 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Terremoto.gif|thumb|right|175px|José Perdomo marcó dende 35 metros.]] Conozse popularmente como «'''gol del terremotu'''» a una recordada ya histórica<ref>{{cita web |url =http://www.eldia.com.ar/edis/20120406/a-anos-del-recordado-gol-del-terremoto-deportes6.htm |títulu = A 20 años del recordáu gol del "terremotu" |fechaaccesu = 9 d'abril de 2012 |fecha =5 d'abril de 2012 |fecha = abril de 2012 |editorial =Diariu El Día }}</ref><ref>{{cita web |url = http://www.contexto.com.ar/vernota.php?id=71594 |títulu = Cumplir 20 años del gol que fizo tremecer la tierra |fechaaccesu = 9 d'abril de 2012 |fecha = abril de 2012 |editorial = Diario Contexto (Tucumán) }}</ref><ref>{{cita web |url =http://www.elcivico.com.ar/notas/2012/4/7/recorda-terremoto-cumple-84412.asp |títulu = Recordá el gol del terremotu, que cumple 20 años |fechaaccesu = 9 d'abril de 2012 |fecha =5 d'abril de 2012 |fecha = abril de 2012 |editorial =Diario El Cívico }}</ref> [[gol|anotación]]<ref>{{cita web |url =http://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/726279.1992-argentina-vive-el-gol-del-terremoto.html |títulu = 1992: Arxentina vive'l gol del terremotu’ |fechaaccesu = 9 d'abril de 2012 |fecha =5 d'abril de 2012 |fecha = abril de 2012 |editorial =El Siglo de Torreón }}</ref> señalada mientres un partíu de [[fútbol]] pol xugador [[Uruguái|uruguayu]] [[José Perdomo]] vistiendo la camiseta de [[Club de Gimnasia y Esgrima La Plata|Gimnasia y Esgrima]] frente al so clásicu rival [[Club Estudiantes de La Plata |Estudiantes de la Plata]], nun [[Clásicu Platense|partíu]] válidu pola séptima fecha del [[Tornéu Clausura 1992 (Arxentina)|Tornéu de Clausura 1992]] de [[Primer División d'Arxentina|Primer División]] d'[[Arxentina]] el [[5 d'abril]] de [[1992]].<ref>{{cita web |url =http://www.diariohoy.net/accion-verNota-id-42778-titulo-93_a%EF%BF%BDos_de_pasi%EF%BF%BDn_ |títulu =93 años de pasión |fechaaccesu =3 de marzu de 2012 |fecha =28 d'agostu de 2009 |editorial =Diario HOY |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20130618194755/http://diariohoy.net/accion-verNota-id-42778-titulo-93_a%EF%BF%BDos_de_pasi%EF%BF%BDn_ |fechaarchivu =2013-06-18 }}</ref> <ref>{{cita web |url =http://playfutbol.infobae.com/notas/567936-El-dia-que-un-gol-de-Gimnasia-genero-un-terremoto |títulu =El día qu'un gol de Ximnasia xeneró un "terremotu" |fechaaccesu =3 de marzu de 2012 |fecha =5 de marzu de 2011 |editorial =Infobae |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20110308222950/http://playfutbol.infobae.com/notas/567936-El-dia-que-un-gol-de-Gimnasia-genero-un-terremoto |fechaarchivu =2011-03-08 }}</ref> == El partíu == {{AP|Clásicu Platense}} El [[5 d'abril]] de [[1992]], nel antiguu estadiu d'Estudiantes ([[Estadiu Jorge Luis Hirschi]]), nun partíu que formaba parte de la séptima fecha del tornéu, que'l so resultáu hasta esi momentu yera 0:0, l'[[Uruguái|uruguayu]] José Perdomo marcó, a los 9 minutos del segundu tiempu,<ref>{{cita web|url =http://elsolonline.com/noticias/view/144522/la-hinchada-de-boca-provoco-un-terremoto-en-san-juan|títulu =La enchida de Boca provocó un terremotu en San Juan|fechaaccesu =18 d'agostu de 2012|fecha =agostu de 2012|editorial =El Sol, diario online}}</ref> el primer y únicu del gol dende un [[Tiru llibre (fútbol)|tiru llibre]] direutu, sancionáu pol árbitru del alcuentru Juan Bava, a 35 metros de distancia del arcu defendíu pol porteru Arturo Marcelo Yorno.<ref>{{cita web |url http://www.diariohoy.net/accion-verNota-id-19762-titulo-El_gol_de_Perdomo_movi_la_ciudad |títulu = El gol de Perdomo movió la ciudá |fechaaccesu = 28 d'agostu de 2012 |fecha =28 d'agostu de 2009 |editorial =Diario HOY |deadurl = 27 de setiembre de 2013 }}</ref><ref name="temblón">{{cita web |url =http://http/ |títulu =El temblor |fechaaccesu =5 de payares de 2012 |fecha =30 d'ochobre de 2001 |editorial =Diario Olé |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20150402092511/http://http/ |fechaarchivu =2015-04-02 }}</ref>. {{cita|L'encargáu d'esos tiros llibres yera [Carlos] [[Carlos Odriozola|Odriozola]]. Pero esi día cisqué-y la bola. Cuando vi que la pelota entraba al arcu, sentí que la hinchada pegaba un berru impresionante. Saltaron toos xuntos. Miré a la tribuna y vi que se venía embaxo. Pónseme la piel de pita cuando lo recuerdo.<ref name="temblor"/>}} === Ficha === <center>'''Fecha 7 del [[Tornéu Clausura 1992 (Arxentina)]]'''</center> {{Partíu |llocal = [[Club Estudiantes de La Plata|Estudiantes]] |visita = [[Club de Gimnasia y Esgrima La Plata|Gimnasia y Esgrima]] |resultáu = 0:1 |fecha = [[5 d'abril]] de [[1992]] |estadiu = [[Estadiu Jorge Luis Hirschi|Jorge Luis Hirschi]] |ciudá = [[La Plata]] |recaudación = 170.476 |árbitru = [[Juan Bava]] |golesllocal = |golesvisita = [[José Perdomo|Perdomo]] {{gol|54}} |socesu = |reporte = |prórroga = |resultáu prórroga = |penaltis1 = |penaltis2 = |resultáu penaltis = }} {| style="background:none; width:92%;" |- |{{Football kit |pattern_la =_edelp9193h |pattern_b =_edelp9193h |pattern_ra =_edelp9193h |pattern_sh= _adidaswhite |pattern_so = _3_stripes_red |leftarm = FFFFFF |body = FFFFFF |rightarm = FFFFFF |shorts = 000000 |socks = FFFFFF |títulu = Estudiantes }} |{{Football kit | |pattern_la =_viking0708a |pattern_b =_gelp8792h |pattern_ra =_viking0708a |pattern_sh= _adidasonwhite |pattern_so = _fsk-4 |leftarm = FFFFFF |body = FFFFFF |rightarm = FFFFFF |shorts = 000040 |socks = FFFFFF |títulu = Gimnasia }} |} {| width="100%" |valign="top" width="50%"| {| style="font-size: 90%" cellspacing="0" cellpadding="0" |- !width="25"| !!width="25"| |- |{{porteru}} || ||{{bandera|ARX}} [[Marcelo Yorno]] |- |{{defensa}} || ||{{bandera|ARX}} [[Juan Carlos Ramírez]] |- |{{defensa}} || ||{{bandera|ARX}} [[Pablo Erbín]] {{cap}} |- |{{defensa}} || ||{{bandera|ARX}} [[Juan Marcelo Ceferino Fontana]] |- |{{defensa}} || ||{{bandera|ARX}} [[Leonardo Squadrone]] |- |{{mediu}} || ||{{bandera|ARX}} [[José Pezoa]] || {{suboff|62}} |- |{{mediu}} || ||{{bandera|ARX}} [[José Soto Gómez|José Soto]] |- |{{mediu}} || ||{{bandera|ARX}} [[Raúl Aredes]] |- |{{mediu}} || ||{{bandera|ARX}} [[Rubén Capria]] |- |{{delanteru}} || ||{{bandera|ARX}} [[Freddy Vera]] |- |{{delanteru}} || ||{{bandera|PAR}} [[Félix Torres]] |- |colspan=4|'''Cambeos realizaos:''' |- |{{mediu}} || ||{{bandera|ARX}} [[Sergio Omar Almirón]] || {{subon|62}} |- |colspan=4|'''Entrenador:''' |- |colspan="4"|{{bandera|ARX}} [[Eduardo Flores]] |- |} |valign="top"| |valign="top" width="50%"| {| style="font-size: 90%" cellspacing="0" cellpadding="0" align=center |- !width="25"| !!width="25"| |- |{{porteru}} || ||{{bandera|ARX}} [[Hernán Cristante]] |- |{{defensa}} || ||{{bandera|URU}} [[Guillermo Sanguinetti]] |- |{{defensa}} || ||{{bandera|ARX}} [[Jorge San Esteban]] |- |{{defensa}} || ||{{bandera|ARX}} [[Darío Ortiz (futbolista)|Darío Ortiz]] |- |{{defensa}} || ||{{bandera|ARX}} [[Sergio Dopazo]] {{cap}} |- |{{mediu}} || ||{{bandera|ARX}} [[José María Bianco]] |- |{{mediu}} || ||{{bandera|URU}} [[José Perdomo]] || {{gol|54}} |- |{{mediu}} || ||{{bandera|ARX}} [[Carlos Javier Odriozola]] |- |{{mediu}} || ||{{bandera|URU}} [[Gerardo William Miranda]] |- |{{delanteru}} || ||{{bandera||URU}} [[Hugo Romeo Guerra]] |- |{{delanteru}} || ||{{bandera||ARG}} [[Guillermo Barros Schelotto]] || {{suboff|65}} |- |colspan=4|'''Cambeos realizaos:''' |- |{{delanteru}} || ||{{bandera||ARG}} [[Omar Andrés Mónaco]] || {{subon|65}} |- |colspan=4|'''Entrenador:''' |- |colspan="4"|{{bandera|URU}} [[Gregorio Pérez]] |- |} |} == El festexu == Les vibraciones provocaes pol festexu del gol del club platense fueron rexistraes nel sismógrafu del departamentu de Sismoloxía ya Información Meteorolóxica del [[Observatoriu Astronómicu La Plata]] de la [[Universidá Nacional de La Plata]], allugáu a unos 600 metros de distancia. Como si produxérase un [[seísmu|movimientu telúricu]]<ref>''El Llobu fai goles y provoca terremotos'', [[El Día (Arxentina)|Diariu El Día]], [[6 d'abril]] de [[1992]]</ref><ref>''Centenariu inolvidable'' en Ximnasia. Historia d'una pasión. Publicación d'Editorial Deportiva Bonaerense y Diariu El Día. Páx. 73-74.</ref><ref>{{cita web |url =http://www.clarin.com/diario/2007/06/24/deportes/d-07404.htm |títulu =La torta más llarga del mundu |fechaaccesu =5 de payares de 2012 |fecha =Xunu de 2007 |editorial =Clarín |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20090515013922/http://www.clarin.com/diario/2007/06/24/deportes/d-07404.htm |fechaarchivu =2009-05-15 }}</ref> de más de seis graos na [[Escala sismolóxica de Richter]], según fontes periodístiques.<ref>{{cita web |url =http://pdf.diariohoy.net/2008/01/06/pdf/tiempos.pdf |títulu =El terremotu de 1992 |fechaaccesu = 3 de marzu de 2012 |fecha =6 de xineru de 2008 |fecha = payares de 2009 |editorial =Revista Tiempos }}</ref> Por tal motivu ye recordáu como'l ''gol del terremotu'' y al so executor, José Perdomo, col nomatu de "Terremotu".<ref name="Revista El Gráficu">{{cita web |url =http://www.elgrafico.com.ar/2008/01/31/C-348-el-futbol-uruguayu-esta-en-decadencia.php |títulu = Perdomo, el del gol del terremotu |fechaaccesu = 9 d'abril de 2008 |autor = Alejandra Altamirano Halle |editorial = El Gráficu }}</ref><ref>{{cita web |apellíu = Pertierra |nome = Martín |títulu = Estos yá conocen el pañu |añu = 2007 |allugamientu = Buenos Aires |editorial = [[Diariu Olé]] |url = http://www.ole.clarin.com/notas/2007/02/13/01362557.html |fechaaccesu = 11 de mayu de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |títulu = Ximnasia dio vuelta la hestoria y fixo lleenda nel clásicu |añu = 2003 |allugamientu = Buenos Aires |editorial = [[Diariu Clarín]] |url = http://www.clarin.com/diario/2003/04/21/d-02201.htm |fechaaccesu = 29 d'avientu de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090902084812/http://www.clarin.com/diario/2003/04/21/d-02201.htm |fechaarchivu = 2009-09-02 }}</ref><ref>{{cita web |títulu = L'Indiu y la so tribu pasaron pela ciudá |añu = 2008 |allugamientu = Buenos Aires |editorial = InfoPlatense |url = http://www.infoplatense.com/modules/smartsection/item.php?itemid=755 |fechaaccesu = 3 de marzu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.infoplatense.com/modules/smartsection/item.php?itemid=755|fechaarchivu=3 d'avientu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu = L'Indiu fizo que tremeciera la tierra |añu = 2008 |allugamientu = La Plata editorial = [[Diariu Güei (Arxentina)|Diariu Güei]] |url = http://www.diariohoy.net/accion-verNota-id-9711-titulo-L'Indiu_fixo_que_tremeciera_la tierra |fechaaccesu = 3 de marzu de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |títulu = Ximnasia La Plata, cola torta más grande del mundu |añu = 2007 |ubicación = Rosario |editorial = La Capital |url = http://archivo.lacapital.com.ar/2007/06/23/ovacion/noticia_398812.shtml |fechaaccesu = 3 de marzu de 2012 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20160304192833/http://archivo.lacapital.com.ar/2007/06/23/ovacion/noticia_398812.shtml |fechaarchivu = 2016-03-04 }}</ref> El partíu terminó 1:0 a favor de Gimnasia y Esgrima.<ref>{{cita web |títulu = Cuando un gol movió la tierra |añu = 2004 |allugamientu = Buenos Aires |editorial = [[Diariu Güei (Arxentina)|Diariu Güei]] |url = http://pdf.diariohoy.net/2004/09/08/pdf/13-c.pdf |fechaaccesu = 3 de marzu de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |títulu = La Ciudá de les Diagonales, paralizada pol derbi |añu = 2009 |editorial = FIFA.com |url = http://es.fifa.com/classicfootball/stories/classicderby/news/newsid=1045187.html |fechaaccesu = 5 de payares de 2009 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090731125639/http://es.fifa.com/classicfootball/stories/classicderby/news/newsid%3D1045187.html |fechaarchivu = 31 de xunetu de 2009 }}</ref> La entós xefa del Departamentu d'Estación Sismolóxica del Observatoriu de La Plata dixo que “téunicamente ye [foi] un ruíu que nun queda grabáu porque nun llegó a la midida necesaria, pero quien taben na Estación vieron que les aguyes movíase, rexistrando'l movimientu”.<ref name="temblón"/> Por cuenta de que la noticia llegó a les estaciones de 120 países al traviés de la rede internacional que controla la [[United States Geological Survey]] (USGS), la cadena de noticies d'Estaos Xuníos [[CNN]] (Cable News Network)<ref name="temblón"/> solicitó'l [[Videocinta|tape]] del gol, cola so banda sonora, pa ilustrar con imaxe y soníu, cómo un gol y una enchida de fútbol pueden dexar rexistráu un movimientu sísmicu.<ref>{{cita web |url = http://www.gimnasia.org.ar/especial_desenvolvimientu.php?id=1585&sec=2&fecha=05-04-2008 |títulu = El día del terremotu. |fechaaccesu = 27 de setiembre de 2013 |autor = Gimnasia.org.ar |fecha = 05-04 |añu = |mes = abril |editorial = }}</ref> == José «''Terremotu''» Perdomo == {{AP|José Perdomo}} '''José Batlle Perdomo Teixeira''', conocíu como '''Terremotu''' depués de l'anotación,<ref name="betis">{{cita web |url = http://sentirbetico.com/Jose-Batlle-Perdomo-Teixeira_a609.html?PHPSESSID=69a55c8f47f38ce8d86edab4eb84d8d6 |títulu = José Batlle Perdomo Teixeira |fechaaccesu = 3 de marzu de 2012 |fecha = payares de 2009 |editorial = SentirBético |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20100120104124/http://sentirbetico.com/Jose-Batlle-Perdomo-Teixeira_a609.html?PHPSESSID=69a55c8f47f38ce8d86edab4eb84d8d6 |fechaarchivu = 20 de xineru de 2010 }}</ref> ye un ex xugador uruguayu nacíu en [[Salto (Uruguái)|Salto]]'l [[5 de xineru]] de [[1965]], xugaba de mediocampista<ref>{{cita web |url =http://www.zerozero.pt/jogador/jose_perdomo/1987/ficha/117/default/11521 |títulu = José Perdomo |fechaaccesu = 3 de marzu de 2012 |fecha = payares de 2009 |editorial =Zerozero }}</ref> y pertenecía a una xeneración uruguaya que destacó a finales de los ochenta y principios de los noventa que desembarcaron na lliga italiana, considerada nesos años como la más importante del mundu.<ref>{{cita web |url =http://www.iffhs.de/?b6y28fa3002f7685caf6817f7370eff3702bb0a35b0d |títulu = 1991 (Top 25) |fechaaccesu = 3 de marzu de 2012 |fecha = payares de 2009 |editorial =IFFHS }}</ref> Perdomo debutó como profesional en [[Club Atlético Peñarol|Peñarol]] en [[1983]], onde la so habilidá cola pelota parada nun pasaron desapercibíos polos ojeadores europeos y foi ficháu en [[1989]] pol [[Genoa Cricket & Football Club|Génoa CFC]], club italianu qu'acababa de volver a [[Serie A (Italia)|primer división]]. Nesti equipu coincidieron trés xugadores uruguayus, amás de Perdomo: el mediocampista maniegu [[Rubén Paz]] y el delanteru [[Carlos Alberto Aguilera]].<ref>{{cita web |url =http://www.genoacfc.it/index.php?option=com_content&task=view&id=59&Itemid=50 |títulu = 1986 - 1995 Quindi Riuscimmo a Intraveder la Stella... |fechaaccesu = 3 de marzu de 2012 |fecha = payares de 2009 |editorial =Genoacfc.it |deadurl =27 de setiembre de 2013 }}</ref> Perdomo foi cedíu a la siguiente temporada al [[Real Betis Balompié]], siendo recordáu porque debutó nun [[Derbi sevillanu|derbi]] contra'l [[Sevilla Fútbol Club]] y marcó un gol de tiru llibre direutu.<ref name="betis"/> La trayeutoria de Perdomo nel Betis nun foi bien auspiciosa y al rematar la temporada, y ante el descensu de la escuadra, l'uruguayu dexó al equipu verdiblancu pa ingresar nes files de [[Club de Gimnasia y Esgrima La Plata|Gimnasia y Esgrima]], llogrando asina'l club platense el luxu de cuntar ente los sos equipistas con dos glories del fútbol uruguayu, Perdomo y [[Santiago Ostolaza]], dambos referentes históricos de la seleición charrúa.<ref>{{cita web |url =http://www.eldia.com.ar/ediciones/20050103/deportes15.asp |títulu = El Llobu volvió apostar del otru llau del charcu |fechaaccesu = 3 de marzu de 2012 |fecha =3 de xineru |añu =2005 |editorial =diariu El Día }}</ref> == Sucesos similares == El día [[8 de marzu]] de [[2017]], nel partíu qu'apostaba'l [[F.C. Barcelona]] y el [[Paris Saint-Germain Football Club|Paris Saint-Germain]] pol partíu de vuelta de los octavos de final de la [[Lliga de Campeones de la UEFA 2016-17]], un sismómetro del [[Institutu de Ciencies de la Tierra Jaume Almera]] (ICTJA-CSIC), allugáu a unos 500 metros del [[Camp Nou]], captó una minúscula señal sísmica coincidiendo cola reacción de los espectadores ante cada unu de los 6 goles que llevaron a la remontada al Barcelona ante'l PSG, especialmente l'últimu eventu, que presentó una mayor amplitú y una magnitú averada de 1.0 Richter.<ref>[https://www.efe.com/efe/espana/deportes/un-sismografo-proximo-al-camp-nou-detecto-temblón-mientres-la remontada/10006-3203058 Axencia EFE, Un sismógrafu próximu al Camp Nou detectó un temblón mientres la remontada, 9 de marzu de 2017]</ref> Otru fechu similar asocedió'l [[15 de payares]] de [[2017]] nel partíu de fútbol de vuelta del repechaje pola clasificación a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Copa del Mundu de Rusia 2018]]. L'alcuentru apostar la {{sel|Perú|seleición de Perú}} contra la {{sel|Nueva Zelanda|seleición de Nueva Zelanda}} nel [[Estadiu Nacional de Perú|Estadiu Nacional]] de [[Lima]], onde'l global yera de 0-0. A los 27 minutos del primer tiempu, el peruanu [[Jefferson Farfán]] anotó'l primer gol del partíu, lo que desamarró una llocura total nel estadiu, la celebración na capital causó vibraciones qu'inclusive activaron l'alerta sísmico de l'aplicación [[Seísmu Detector]] según constatar la mesma aplicación en xunto al so patrocinador, Sismologia Chile.<ref>[https://www.sdpnoticias.com/deportes/2017/11/16/aficionados-provocan-seismo-en-lima-al-festejar-gol-de-peru SDP Noticies, Aficionaos provoquen seísmu en Lima en festexando gol de Perú, 16 de payares de 2017]</ref> El mesmu [[Institutu Xeofísicu de Perú|IGP de Perú]] informó na so cuenta, que al momentu del gol de Farfán, los [[Acelerómetro|acelerómetros]] detectaron un temblón de 1.0 na [[Escala sismolóxica de Richter|escala de Richter]] (imperceptibles pa les persones) y que la vibración arrobinada pel suelu foi provocada polos saltos eufóricos al unísonu d'unos cincuenta mil persones qu'asistieron al estadiu.<ref>[http://portal.igp.gob.pe/node/6722 IGP, Lima: La tierra tremeció col gol de Farfán, 17 de payares de 2017]</ref> L'alcuentru finalmente terminó con un trunfu peruanu de 2 goles contra 0. Lo que selló la so clasificación al mundial depués de 36 años ensin asistir a unu. == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * {{Enllaz rotu|1=José Perdomo en Tribuna Gimnasista |2=http://www.mundolobo.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=493:jose-perdomo-en-tribuna-gimnasista&catid=13&Itemid=28 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * {{Enllaz rotu|1=El día del terremotu - Ximnasia.org.ar |2=http://www.gimnasia.org.ar/especial_desenvolvimientu.php?id=1585&sec=2&fecha=05-04-2008 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{Tradubot|Gol del terremoto}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Club de Gimnasia y Esgrima La Plata]] [[Categoría:Goles históricos]] [[Categoría:Historia del fútbol d'Arxentina]] [[Categoría:Fútbol]] db0cjqyym9pet63uoe6rr1ga3cctbur Guerra anglozanzibariana 0 98562 4501362 4493394 2026-06-23T04:06:20Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501362 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar |nome_batalla= Guerra anglozanzibariana |partof= |imaxe= AngloZanzibarWar.jpg |descripción_imaxe= El palaciu del sultán destruyíu dempués del ataque |fecha= 09:00 - 09:45 hora llocal, [[27 d'agostu]] de [[1896]] |llugar= [[Sultanatu de Zanzíbar|Zanzíbar]] |casus = Negativa del [[Sultán]] [[Khalid ibn Barghash de Zanzíbar|Khalid ibn Barghash]] a [[Abdicación|abdicar]]. |resultado= Victoria del [[Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda|Reinu Xuníu]] |combatientes1= [[Ficheru:Flag of the United Kingdom.svg|25 px]] [[Imperiu Británicu]] |combatientes2= [[Ficheru:Flag of the Sultanate of Zanzibar.svg|25 px]] [[Sultanatu de Zanzíbar|Zanzíbar]] |comandante1= [[Ficheru:Flag of the United Kingdom.svg|25 px]] [[Harry Rawson]]<br /> [[Ficheru:Flag of the United Kingdom.svg|25 px]] [[Lloyd Mathews]] |comandante2= [[Ficheru:Flag of the Sultanate of Zanzibar.svg|25 px]] [[Khalid ibn Barghash de Zanzíbar|Khalid bin Bargash]] |soldaos1= 90 soldaos del exércitu regular y 150 [[fusilero naval|fusileros navales]] y marinos. |soldaos2= 2800 soldaos, la mayoría, civiles armaos. |baxes1= Un marineru mancáu.<ref name="hernon403"/> |baxes2= Aproximao 500.<ref name="bennett179">{{Harvnb|Bennett|1979|p=179}}</ref> }} La '''guerra anglozanzibariana''' foi un [[Guerra|conflictu militar]] ente [[Reinu Xuníu]] y [[Sultanatu de Zanzíbar|Zanzíbar]] el [[27 d'agostu]] de [[1896]], que duró 38 minutos, dalgunos dicen que llegó a enllargase hasta los 45, polo que ye considerada la guerra más curtia na hestoria.<ref>{{cita llibru|títulu = [[Guinness World Records]] 2008|añu = 2007|ubicación = Londres|isbn = 978-1-904994-19-0|páxina = 118|autor = Craig Glenday}}.</ref> La guerra desencadenóse dempués de la muerte del [[sultán]] [[Hamad ibn Thuwaini de Zanzíbar|Hamad ibn Thuwaini]] el 25 d'agostu, quien taba dispuestu a cooperar cola alministración colonial británica y la posterior llegada del so primu [[Khalid ibn Barghash de Zanzíbar|Khalid ibn Barghash]] al poder por aciu un [[golpe d'Estáu]]. Por cuenta de que los británicos favorecíen a otru candidatu, [[Hamud ibn Mohammed de Zanzíbar|Hamud ibn Muhammad]], con quien creíen que yera más fácil collaborar, ordenaron a Bargash [[abdicación|abdicar]]. Conforme a un tratáu robláu en 1886, una condición pa l'ascensión al sultanatu yera que'l candidatu tuviera l'autorización del cónsul británicu y Khalid nun cumpliera esi requisitu. Los británicos consideraron esto un ''[[casus belli]]'' y unviaron un ultimátum a Khalid qu'esixía qu'ordenara a les sos tropes dexar el palaciu. En respuesta, Barghash movilizó al so guardia de palaciu y montó una barricada nel so interior. L'ultimátum expiró a les 09:00 [[UTC+3|hora llocal]] del 27 d'agostu, cuando los británicos yá teníen aconceyaos trés [[Cruceru (buque de guerra)|cruceros]], dos [[buque de guerra|buques de guerra]], 150 fusileros navales y [[marinos]] y 900 zanzibaríes nel área portuaria. El contingente de la [[Royal Navy|Marina Real Británica]] tuvo sol mandu del contralmirante [[Harry Rawson]], ente que los sos zanzibaríes fueron comandados pol xeneral de brigada [[Lloyd Mathews]] del exércitu nacional. Mientres, del otru bandu, cerca de 2800 zanzibaríes defendieron el palaciu; la mayor parte reclutados de la población civil, anque tamién s'incluyó la guardia de palaciu del sultán y dellos cientos d'emplegaos y esclavos. Los defensores teníen delles pieces d'[[artillería]] y [[ametralladora|ametralladores]] que fueron asitiaes frente al palaciu, a la vista de los navíos británicos. Un [[Bomba (esplosivu)|bombardéu]], que s'empecipió a les 09:02, amburó'l palaciu y neutralizó l'artillería de defensa. Más tarde, los británicos llevaron a cabu una pequeña aición naval tres el fundimientu d'un yate real zanzibarí y dos barcos más pequeños. Dellos disparos fueron realizaos en devanéu contra les tropes de zanzibaríes probritánicas, a midida que estes averábense a un enfrentamientu direutu. La bandera del palaciu foi ablayada y el fueu cesó a les 09:40. Ente les fuercies del sultán computábense aproximao 500 baxes, ente que solo un marineru británicu resultó mancáu. Khalid recibió [[asilu políticu]] nel [[consuláu]] [[Alemaña|alemán]] antes d'escapar a [[Tanganica]] y los británicos punxeron a Hamud nel poder nun [[gobiernu títere]]. La guerra supunxo'l fin de Zanzíbar como [[Estáu soberanu]] y l'entamu d'una fuerte influencia británica. ==Precedentes== [[Ficheru:Anglo-Zanzibar war map-pt.tra.png|thumb|right|250px|Zanzíbar y [[África]].]] Zanzíbar yera un país insular nel [[océanu Índicu]], cerca de la mariña de [[Tanganica]], qu'anguaño forma parte de [[Tanzania]]. La islla tuviera sol control nominal de los [[Sultanatu d'Omán|sultanes d'Omán]] dende 1698, cuando espulsaron a los [[Imperiu portugués|portugueses]] que taben ellí dende 1499.<ref name="hernon397">{{Harvnb|Hernon|2003|p=397}}</ref> El sultán [[Majid bin Said de Zanzíbar]] declaró la islla independiente d'[[Omán]] en 1858, lo cual foi reconocíu pol [[Reinu Xuníu]].<ref name="hernon397"/> Los siguientes sultanes establecieron la capital y la sede del gobiernu na [[Stone Town|ciudá de piedra de Zanzíbar]], onde se construyó un complexu palaciegu frente al mar compuestu por un palaciu, un [[harén]] anexu (Beit al-Hukm) y un palaciu ceremonial conocíu como «Casa de les Maravíes» (Beit al-Hajaib). Los trés edificios principales del complexu taben xuníos unos con otros y coneutaos por pontes cubiertes de madera percima de les cais.<ref name="hoyle160">{{Harvnb|Hoyle|2002|p=160}}</ref> Créese que la Casa de les Maravíes foi'l primer edificiu del [[África oriental]] que tuvo [[lletricidá]].<ref>{{Harvnb|Hoyle|2002|pp=156–157}}</ref> Esti complexu foi construyíu, na so mayor parte, de [[madera]] local y nun se proyeutó nenguna estructura de defensa.<ref name="hernon402">{{Harvnb|Hernon|2003|p=402}}</ref> El Reinu Xuníu tuviera un llargu periodu de rellaciones cola nación y reconociera la [[soberanía]] de la islla y al so sultanatu en 1886.<ref name="hernon397"/><ref>{{Harvnb|Bennett|1978|pp=131–132}}</ref><ref>{{Harvnb|Hernon|2000|pp=146–147}}</ref> Como resultancia, los británicos tuvieron rellaciones cordiales col país y los sos gobernantes.<ref name="hernon397"/> Sicasí, l'[[Imperiu alemán]] tamién taba interesáu nel África oriental y los dos [[Potencia mundial|grandes potencies]] compitieren pol control de los [[derechu de comerciu derechos de comerciu]] y el [[territoriu]] de la zona mientres el s. XIX.<ref>{{Harvnb|Bennett|1978|pp=124–131}}</ref> D'esta miente, el sultán [[Khalifah ibn Said de Zanzíbar]] reconoció a los alemanes el derechu sobre les tierres de [[Tanganica]] y a los británicos sobre les de [[Kenia]], por aciu un procesu que remató cola prohibición de la [[esclavitú]] nestes tierres.<ref name="hernon397"/> Munches de les clases árabes dominantes esmolecer pol cese d'esti pervalible comerciu y producióse una cierta inestabilidá.<ref name="hernon397"/> Amás, les autoridaes alemanes en Tanganica negar a alzar la bandera del sultanatu de Zanzíbar, lo que llevó a enfrentamientos armaos ente les tropes alemanes y la población llocal.<ref name="hernon398">{{Harvnb|Hernon|2003|p=398}}</ref> Unu d'ellos, en [[Tanga (Tanzania)|Tanga]] costó-y la vida a 20 árabes.<ref name="hernon398"/> Khalifah unvió tropes zanzibaríes, lideraes pol xeneral [[Lloyd Mathews]], un antiguu [[teniente]] de la [[marina británica]] pa restaurar l'orde naquel territoriu.<ref name="Hernon147">{{Harvnb|Hernon|2000|p=147}}</ref> La operación foi un ésitu, pero siguió habiendo un fuerte sentimientu antialemán ente la población.<ref name="hernon398"/> Tamién españaron conflictos en [[Bagamoyo]], onde 150 nativos fueron asesinaos poles fuercies militares alemanes y en [[Ketwa]], onde funcionarios alemanes y los sos criaos fueron asesinaos.<ref name="Hernon147"/> El sultán concedió arrogantes derechos de comerciu a la [[Compañía Británica d'África Oriental]] que, con ayuda alemana, realizó un bloquéu naval pa torgar el continuu comerciu interior d'esclavos. Tres la muerte de Khalifah en 1890, [[Alí ibn Said de Zanzíbar]] xubió al tronu,<ref>{{Harvnb|Bennett|1978|p=165}}</ref> prohibió'l comerciu interior d'esclavos (anque non asina la so propiedá), declaró a Zanzíbar un [[protectoráu]] británicu y nomó a un [[primer ministru]] británicu pa liderar el so gabinete. Coles mesmes, garantizóse-y al Reinu Xuníu el [[derechu de vetu]] sobre'l futuru nomamientu de sultanes.<ref name="hernon399">{{Harvnb|Hernon|2003|p=399}}</ref> L'añu de la llegada al tronu de Ali tamién foi l'añu de la firma del [[Tratáu de Heligoland-Zanzíbar]] ente Reinu Xuníu y Alemaña.<ref>{{cita web |publicación= German History in Documents and Images |títulu= Text of the Heligoland-Zanzibar Treaty |fecha= 1 de xunetu de 1890 |url= http://germanhistorydocs.ghi-dc.org/pdf/eng/606_Anglo-German%20Treaty_110.pdf |formatu= PDF |fechaaccesu= 17 de setiembre de 2012 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20181123133909/http://germanhistorydocs.ghi-dc.org/pdf/eng/606_Anglo-German%20Treaty_110.pdf |fechaarchivu= 2018-11-23 }}</ref> Esti tratáu marcó oficialmente les [[esfera d'influencia|esferes d'intereses]] nel África Oriental y Alemaña dexó los derechos en Zanzíbar al Reinu Xuníu. Esto aseguró-y al gobiernu británicu más influencia en Zanzíbar, influencia que pensaba utilizar pa erradicar la esclavitú local, oxetivu que tenía dende 1804.<ref>{{cita web | url=http://hansard.millbanksystems.com/commons/1890/aug/01/the-anglo-german-agreement | publicación=House of Commons | fecha=1 d'agostu de 1890 | títulu=The Anglo-German Agreement, columns 1530-1533 | idioma=inglés | fechaaccesu=17 de setiembre de 2012 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170311204058/http://hansard.millbanksystems.com/commons/1890/aug/01/the-anglo-german-agreement | fechaarchivu=2017-03-11 }}</ref><ref>{{cita web | url=http://hansard.millbanksystems.com/commons/1804/aug/22/class-v#S4V0029P0-01165 | publicación=House of Commons | fecha=22 d'agostu de 1804 | títulu=Class V., columns 324-337 | fechaaccesu=17 de setiembre de 2012 | idioma=inglés | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170311151524/http://hansard.millbanksystems.com/commons/1804/aug/22/class-v#S4V0029P0-01165 | fechaarchivu=2017-03-11 }}</ref> El socesor de Alí foi [[Hamad ibn Thuwaini de Zanzíbar]], que se convirtió en sultán en 1893. Hamad caltuvo una estrecha rellación colos británicos, pero hubo desalcuerdos ente ellos debíu al creciente control británicu del país; al exércitu, lideráu pol Reinu Xuníu, y a l'abolición del pervalible comerciu d'esclavos.<ref name="hernon399"/> Pa controlar estes diverxencies, les autoridaes britániques autorizaron al sultán a crear una guardia de palaciu zanzibarí de mil homes, pero estos tuvieron aína enfrentamientos cola policía, gobernada polos británicos.<ref name="Hernon148">{{Harvnb|Hernon|2000|p=148}}</ref><ref name="bennett178">{{Harvnb|Bennett|1978|p=178}}</ref> Coles mesmes, tamién hubo protestes de parte de los europeos residentes na capital escontra los guardias de palaciu.<ref name="hernon399"/> ==25 d'agostu== [[Ficheru:HMS Thrush.jpg|thumb|[[HMS Thrush (1889)|HMS Thrush]] por [[William Frederick Mitchell]] (1890).]] El sultán finó sópitamente a les 11:40 el 25 d'agostu de 1896. El so sobrín de 29 años, [[Khalid ibn Barghash de Zanzíbar]], sospechosu pa dalgún d'asesinalo, camudar al complexu palaciegu de la capital ensin l'aprobación británica, violando asina'l tratáu alcordáu por Alí.<ref name="hernon399"/> El gobiernu británicu prefirió al candidatu alternativu, [[Hamud bin Muhammed]], que-yos yera más favorable. El cónsul y axente diplomáticu [[Basil Cave]] y el xeneral Mathews avisaron, pos, al sultán por que pensara curioso les sos aiciones.<ref name="Bennett178">{{Harvnb|Bennett|1978|p=178}}</ref><ref name="hernon400">{{Harvnb|Hernon|2003|p=400}}</ref> Esta maniobra tuviera ésitu diba trés años cuando Khalid intentó reivindicar el sultanatu tres la muerte de Alí y el cónsul xeneral británicu, [[Rennell Rodds]], persuadir sobre los riesgos que podía acarretar esa aición.<ref name="Tucker194">{{Harvnb|Tucker|1970|p=194}}</ref> Khalid ignoró l'avisu de Cave y les sos tropes empezaron a apigurase na plaza de Palaciu sol mandu del capitán Saleh, de la guardia de palaciu. A la fin del día, sumaben 2800 homes armaos con [[fusil]]es y [[mosquete]]s.<ref name="hernon400"/> La mayoría yeren civiles, pero tamién había 700 [[askari]]s zanzabaríes, que se punxeron de parte de Khalid.<ref name="hernon400"/><ref name="NYT warning">{{cita web|títulu=A Warning to Said Khalid|publicación=[[The New York Times]]|fecha=27 d'agostu de 1896|páxina=5|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9405Y2D91Y3AE533A25754C2A96Y9C94679ED7CF|fechaaccesu=19 de setiembre de 2012|idioma=inglés}}</ref> L'artillería del sultán taba compuesta por delles [[ametralladora Maxim|ametralladores Maxim]] y una [[Ametralladora Gatling|Gatling]], un [[cañón (artillería)|cañón]] de bronce del s. XVII y doce pieces d'artillería de campu que fueren un regalu del emperador [[Guillermu II d'Alemaña]] al sultán.<ref name="hernon400"/> Estes armes apuntaben a los navíos británicos que taben nel puertu.<ref name="hernon400"/><ref name="NYT warning"/><ref name="patience9">{{Harvnb|Patience|1994|p=9}}</ref> Les tropes del sultán tamién tomaron posesión de la marina zanzibarí, formada por una [[corbeta]] de madera, el [[HHS Glasgow]], construyíu primeramente como un yate real pal sultán en 1878, basándose na [[fragata]] británica [[HMS Glasgow (1861)|HMS Glasgow]].<ref name="patience5">{{Harvnb|Patience|1994|p=5}}</ref> Mathews y Cave tamién empezaron a xunir les sos fuercies. Teníen nun principiu 900 [[askari]]s zanzibaríes sol mandu del teniente [[Arthur Edward Harington Raikes]] del [[reximientu Wiltshire]], que fuera tresferíu al exércitu de Zanzíbar y tenía el [[Rangu (militar)|rangu]] de [[brigadier xeneral]].<ref name="hernon400"/> Marineros y fusileros navales, que sumaben 150 homes, desembarcaron del [[cruceru protexíu]] de [[clase Pearl]] [[HMS Philomel (1890)|HMS Philomel]] y del [[cañonero]] [[HMS Thrush (1889)|HMS Thrush]] que taben fondiaos nel puertu.<ref name="hernon400"/> El contingente naval, sol mandu del capitán O'Callaghan, llegó a la mariña quince minutos dempués en siendo riquíu pa trepar con cualquier tracamundiu causáu pola población.<ref name="hernon400"/><ref>{{cita web|títulu=Zanzibar's Sultan Dead|publicación=[[The New York Times]]|fecha=26 d'agostu de 1896|páxina=5| url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9C0CE5D91Y3AE533A25755C2A96Y9C94679ED7CF| fechaaccesu=19 de setiembre de 2012|idioma=inglés}}</ref> Un contingente menor de marineros, sol mandu del teniente Watson del Thrush, llegó a tierra pa protexer el consuláu británicu a onde fueron llamaos los ciudadanos británicos por que los protexeren.<ref name="hernon400"/> L'[[HMS Sparrow (1889)|HMS Sparrow]], otru cañonero, entró nel puertu y fondióse nel llau opuestu al palaciu, xunto al Thrush.<ref name="hernon400"/> Los diplomáticos británicos manifestaron delles esmoliciones sobre la llealtá de los askaris de Raikes, pero estos demostraron ser tropes estables y profesionales por cuenta de la bona formación militar y a diverses espediciones n'África Oriental. Darréu fueron les úniques tropes en tierra que recibieron disparos de los defensores.<ref name="hernon403"/> Les tropes de Raikes taben forníes con dos armes Maxim y un cañón de nueve pulgaes y asitiáronse cerca de l'[[aduana]].<ref name="patience8">{{Harvnb|Patience|1994|p=8}}</ref> El sultán intentó que'l cónsul d'Estaos Xuníos, [[Richard Dorsey Mohun]], reconociera'l so entronación, pero recibió como respuesta que «como la xubida al tronu nun foi ratificada pol gobiernu de La so maxestá, yera imposible responde-y».<ref name="patience9"/> Cave siguió unviándo-y mensaxes a Khalid por qu'ordenara a les sos tropes que se rindieren, dexaren el palaciu y volvieren a les sos cases. Sicasí, estos fueron inoraos y Khalid respondió que se autoproclamaría sultán a les 15:00. Cave informó qu'eso constituyiría un actu de rebelión y que'l so sultanatu nun sería reconocíu pol gobiernu británicu.<ref name="hernon400"/> A les 14:30, el sultán Hamad foi soterráu y esautamente trenta minutos más tarde, en palaciu, proclamóse la socesión de Khalid. Cave, que nun podía abrir fueu ensin el permisu del gobiernu, telegrafió'l siguiente mensaxe al [[Ministeriu d'Asuntos Esteriores (Reinu Xuníu)|Ministeriu d'Asuntos Esteriores]] del gobiernu de [[Robert Gascoyne-Cecil]] en [[Londres]]: «¿Ta autorizáu, en casu de que tolos intentos de solución pacífica fueren inútiles, abrir fueu sobre palaciu?»<ref name="Owens2">{{Harvnb|Owens|2007|p=2}}</ref> Mentanto, Cave informó a los demás cónsules estranxeros de que toles banderes deberíen ondear a mediu estil en memoria de Hamad. La única que nun lo fixo foi la gran bandera colorada del palaciu de Khalid. El cónsul tamién pidió a los demás que nun reconocieren a Khalid como sultán y toos tuvieron d'alcuerdu.<ref>{{cita web|títulu=Sultan of Zanzibar Dead|publicación=[[The New York Times]]|fecha=19 de xunetu de 1902|páxina=9|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9B06EFD71Y3BEE33A2575AC1A9619C946397D6CF |fechaaccesu=20 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> == 26 d'agostu == [[Ficheru:St George and Philomel.jpg|right|thumb|[[HMS St George (1892)|HMS St George]] y [[HMS Philomel (1890)|HMS Philomel]] nel puertu.]] A les 10:00 del 26 d'agostu, el cruceru [[HMS Racoon (1887)|HMS Racoon]] llegó a Ciudá de Zanzíbar y echó amarres en ringlera tres el ''Thrush'' y el ''Sparrow''. A les 14:00, el cruceru protexíu de [[classe Edgar]] [[HMS St George (1892)|''HMS St George'']], [[buque insignia]] de la estación d'[[El Cabu]] y África Oriental, atracó nel puertu. A bordu diba'l [[contralmirante]] [[Harry Rawson]], acompañáu por dellos fusileros y marineros británicos. Casi coles mesmes, llegó la respuesta del marqués de Salisbury qu'autorizaba a Cave y a Rawson a utilizar los recursos a la so disposición pa echar a Khalid del poder.<ref name="hernon401">{{Harvnb|Hernon|2003|p=401}}</ref> La telegrama dicía: «Tán autorizaos a adoptar cualquier midida que consideren necesaries y van ser sofitaos nes sos aiciones pol Gobiernu de La so Maxestá. Sicasí, nun intenten realizar aiciones que nun tean seguros de rematar con ésitu».<ref name="Owens2" /> Cave intentó axustar de nuevu con Khalid, ensin ésitu, y Rawson unvió un [[ultimátum]] esixéndo-y que baxara la bandera y abandonara el palaciu antes de les 9:00 del 27 d'agostu o abriría fueu. Pela tarde, como midida de seguridá, tolos barcos mercantes salieron del puertu y les muyeres y los neños fueron llevaos al St. George y a un barcu de la [[Compañía de Navegación a Vapor Angloindia]]. Esa nueche, el cónsul Mohun anotó que «el silenciu qu'había en Zanzíbar yera apavoriante. De normal oyíense tambores sonando o bebes llorando, pero esa nueche nun había absolutamente nengún soníu».<ref name="patience11">{{Harvnb|Patience|1994|p=11}}</ref> ==27 d'agostu== [[Ficheru:Anglo-Zanzibar War without gunfire-pt.tra.png|left|250px|thumb|Disposición de les [[armada|fuercies navales]] a les 9:00]] A les 8:00 del 27 d'agostu, dempués de qu'un mensaxeru unviáu por Khalid solicitara una conversación con Cave, el cónsul respondió-y que solo tratar con indulgencia si afacer a los términos del ultimátum.<ref name="hernon402"/><ref name="Lyne200">{{Harvnb|Lyne|1905|p=200}}</ref> A les 8:30, otru mensaxeru de Khalid declaró que «Nós nun tenemos nenguna intención de retirar la nuesa bandera y nun creemos qu'abran fueu sobre nós», a lo que Cave respondió con «Nós nun queremos abrir fueu, pero sacantes que faiga lo que-y foi dichu, vamos facer».<ref name="patience11"/> A les 8:55, tres nun recibir respuesta de palaciu, a bordu del St. George, Rawson fixo la señal de preparar pa l'aición».<ref name="Lyne201">{{Harvnb|Lyne|1905|p=201}}</ref> Esautamente a les 9:00, el xeneral Lloyd Mathews ordenó a los barcos británicos qu'empecipiaren el bombardéu.<ref name="Owens2"/><ref>{{Harvnb|Thompson|1984|p=64}}</ref> Dos minutos más tarde, el Racoon, el Thrush y el Sparrow abrieron fueu contra'l palaciu simultáneamente. Col primer disparu del Thrush destruyóse un cañón árabe de doce pulgaes. Defensores, sirvientes y esclavos, que sumaben un total de 3000 homes, taben presentes en palaciu y, a pesar de tener barricaes de rexa, sacos y [[cauchu]], hubo munches baxes por cuenta de los proyeutiles esplosivos. Anque los informes iniciales dicíen que'l sultán Khalid fuera prindáu y unviáu a la [[India]], este escapó.<ref name="hernon402"/><ref>{{cita web|títulu= Bombarded by the British |publicación= The New York Times |fecha=28 d'agostu de 1896 |páxina=1 |url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9800Y0D91Y3AE533A2575BC2A96Y9C94679ED7CF |fechaaccesu= 23 de setiembre de 2012| idioma=inglés}}</ref> Un corresponsal de [[Reuters]] rellató que'l sultán «fuxó al primer tiru con tolos líderes árabes, pero que dexaron a los sos esclavos y a los sos siguidores por que siguieren lluchando». Sicasí, otres fontes afirmen que permaneció en palaciu más tiempu.<ref name="hernon402"/> El bombardéu cesó alredor de les 9:40, cuando'l palaciu y l'harén amiesto taben amburaos, l'artillería enemigo callada y la bandera del sultán derrumbada.<ref name="hernon403"/> Mientres el bombardéu hubo un pequeñu enfrentamientu naval cuando, a les 9:04, el obsoleto Glasgow abrió fueu contra'l St. George usando'l so armamentu de siete armes de nueve pulgaes y una ametralladora Gatling, que yera un regalu de la reina [[Victoria del Reinu Xuníu|Victoria]] pal sultán.<ref name="Patience6">{{Harvnb|Patience|1994|p=6}}</ref> El contrataque causó'l fundimientu del Glasgow, anque, al tar cerca de puertu, podíen vese los mástiles.<ref name="hernon403"/> La tripulación del barcu izó la bandera británica como símbolu de rindición y fueron rescataos por marineros británicos en [[llancha|llanches]] a vapor. El Thursh tamién fundió dos lancha a vapor que-y atacara con rifles. Coles mesmes produciéronse delles lluches en tierra cuando homes de Khalid dispararon contra askaris de Raikes, ensin causar munchos daños, a midida que averábense a palaciu.<ref name="hernon403"/> La llucha acabó col fin del bombardéu. Los británicos controlaben la ciudá y el palaciu y, pela tarde, [[Hamud ibn Mohammed de Zanzíbar]], un árabe favorable a los británicos, xubió al tronu como sultán con unos poderes bien amenorgaos.<ref name="hernon404">{{Harvnb|Hernon|2003|p=404}}</ref> Los barcos y la tripulación británica dispararon cerca de 500 [[Bomba (esplosivu)|bomba]]s, 4100 cartuchos d'ametralladora y 1000 cartuchos de [[rifle]]s mientres la guerra.<ref name="Patience14">{{Harvnb|Patience|1994|p=14}}</ref> ==Resultáu== [[Ficheru:Marines in zanzibar.jpg|thumb|Marineros británicos posen con un cañón prindáu.]] Aproximao 500 homes y muyeres zanzibaríes morrieron o fueron mancaos mientres el bombardéu, sobremanera pol fueu que se provocó nel palaciu.<ref name="hernon403"/><ref name="bennett179"/> Desconozse, d'ente los finaos, cuál ye'l númberu exactu de combatientes, pero sábese que l'exércitu de Khalid foi «abrasáu».<ref name="patience12">{{Harvnb|Patience|1994|p=12}}.</ref> Nun hubo muertos ente los británicos pero sí un [[sarxentu]] gravemente mancáu que s'atopaba a bordu del Thrush y que se recuperó darréu.<ref name="hernon403"/> Anque la mayor parte de la población de la ciudá atópase na parte británica, la parte india sufrió saqueos y cerca de venti persones morrieron en mediu del caos.<ref name="patience15">{{Harvnb|Patience|1994|p=15}}</ref> Pa restaurar l'orde, traxéronse 150 tropes britániques [[Sikhismu|sij]] dende [[Mombasa]] pa patrullar les cais.<ref name="hernon404"/> Los marineros del St. George y el Philomel desembarcaron pa formar un «[[cuerpu de bomberos]]» y contener la quema que s'estendiera a les cabañes próximes.<ref name="patience20-22">{{Harvnb|Patience|1994|pp=20–22}}</ref> Hubo cierta esmolición porque'l fueu llegara a los almacenes de l'aduana, una y bones estos conteníen esplosivos. Sicasí, nun asocedió nada.<ref name="patience12"/> El sultán Khalid, el capitán Saleh y cerca de cuarenta siguidores [[asilu políticu|abellugáronse]] nel consuláu alemán tres la so fuga de palaciu,<ref name="patience12"/><ref>{{cita web|títulu=Will Not Surrender Khalid|publicación=[[The New York Times]]|fecha=30 d'agostu de 1896|páxina=5|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=980CE3D81Y3AE533A25753C3A96Y9C94679ED7CF|fechaaccesu=25 de setiembre de 2012|idioma=inglés}}</ref> onde fueron protexíos por diez marineros y fusileros alemanes armaos. Mentanto, Mathews asitió homes pela redolada del consuláu pa prindalos si intentaben fuxir.<ref name="Frankl163">{{Harvnb|Frankl|2006|p=163}}</ref> A pesar de les solicitúes d'[[estradición]], el cónsul negar a apurrir a Khalid a los británicos, una y bones el tratáu d'estradición ente'l so país y el Reinu Xuníu escluyía específicamente a los presos políticos.<ref name="hernon404"/> Pela so parte, el cónsul prometió unviar a Khalid al [[África Oriental Alemana]], pa evitar que «punxera un solu pie en Zanzíbar». A les 10:00 del 2 d'ochobre, el [[SMS Seeadler]] de la [[Marina Imperial alemana]] llegó a puertu. Cola [[marea alta]], unu de los botes del Seeadler llegó hasta la puerta del xardín del consuláu y Khalid entró direutamente nel barcu de guerra alemán y, por tanto, yera llibre.<ref name="Frankl163"/> Darréu, foi lleváu al Seedaler y de ende a [[Dar es Salaam]] nel África Oriental Alemana.<ref>{{Harvnb|Ingrams|1967|p=174-175}}</ref> Khalid foi prindáu poles fuercies britániques en 1916 mientres la [[Campaña del África Oriental]] de la [[Primer guerra mundial]] y foi exiliáu a les [[Seixeles]] y a la islla [[Islla Santa Lena|Santa Elena]] primero que se-y dexara tornar al África Oriental, onde morrió, en [[Mombasa]] en 1927.<ref name="Frankl161">{{Harvnb|Frankl|2006|p=161}}</ref> Los siguidores de Khalid fueron castigaos a pagar los arreglos p'asina cubrir el costu de la munición emplegada contra ellos y los daños causaos polos saqueos, que sumaben 300 000 [[rupia|rupies]].<ref name="hernon404"/> El sultán Humud yera lleal a los británicos y foi un [[estáu títere|títere]] pa un gobiernu esencialmente británicu que caltenía los sultanatu solu pa evitar los costos que supondríen alministrar [[Sultanatu de Zanzíbar|Zanzíbar]] direutamente como una [[colonia de la corona británica]]. Dellos meses dempués de la guerra, Hamud, col sofitu británicu, abolió la esclavitú en toles sos formes.<ref name="hernon404"/> La emancipación de los esclavos riquía que se presentaren nuna oficina del gobiernu, lo que foi un procesu lentu yá qu'en diez años solo lliberáronse 17 293 esclavos pa una población envalorada de 60 000 en 1891.<ref>{{Harvnb|Bakari|2001|pp=49–50}}.</ref> [[Ficheru:A. C. Gomes Panorama Zanzibar 1902.jpg|center|thumb|800px|Los mástiles del barcu fundíu, el ''HHS Glasgow'', pueden trate nesta semeya panorámica de Ciudá de Zanzíbar realizada en 1902 en direición este. El palaciu ye l'edificiu blancu con una torre y munchos balcones en metá de la fotografía. El [[harén]] del palaciu taba a la izquierda y los edificios del consuláu, a la derecha.]] El complexu palaciegu quedó bien estropiáu y dafechu alteriáu pola guerra. El [[harén]], el [[faru]] y el palaciu fueron baltaos por cuenta de que los bombardeos estropiaron seriamente la so estructura. El llugar convirtióse, entós, nun área de xardinos y el nuevu palaciu llevantar nel llugar qu'antes ocupaba l'harén.<ref name="hoyle160"/><ref name="archnet">{{cita web|títulu=Sultan's Palace at Zanzibar|url=http://archnet.org/library/sites/one-site.jsp?site_id=8208|fechaaccesu=26 de setiembre de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081204031446/http://archnet.org/library/sites/one-site.jsp?site_id=8208|fechaarchivu=4 d'avientu de 2008}}</ref> El palaciu ceremonial malapenes recibió daños y convertiríase más tarde na sede del secretariáu de les autoridaes del gobiernu británicu.<ref name="patience12"/><ref name="hoyle156">{{Harvnb|Hoyle|2002|p=156}}</ref> Mientres los trabayos de restauración del palaciu ceremonial en 1897, construyóse una torre de reló en frente del edificiu pa sustituyir al faru destruyíu mientres el bombardéu.<ref name="archnet"/> Los restos del Glasgow permanecieron nel puertu enfrente del palaciu y, cuando la marea taba baxa, podíen vese los mástiles. Sicasí, estos fueron convertíos en [[chatarra]] en 1912.<ref name="patience16">{{Harvnb|Patience|1994|p=16}}</ref> Los protagonistes británicos fueron emponderaos polos gobiernos de Londres y Zanzíbar por cuenta de les sos aiciones antes y mientres la guerra y, ello ye que munchos recibieron condecoraciones y ascensos. El xeneral Raikes, líder de los [[askari]]s, foi condecoráu cola primer clase de la [[Orde de la Estrella Brillosa de Zanzíbar]] el 24 de setiembre de 1896, con ser miembru de primer clase de la [[Orde de Hamondieh]] el 25 d'agostu de 1897 y, darréu, foi xubíu a comandante del exércitu zanzibarí.<ref>{{cita web|fecha= 25 de setiembre de 1897|títulu=Whitehall, September 24, 1896 |publicación= [[London Gazette]] |númberu = 26780 | páxines = 5320 |ubicación = Londres | url = http://www.london-gazette.co.uk/issues/26780/pages/5320 | idioma = inglés | fechaaccesu = 26 de setiembre de 2012}}</ref><ref name="Ham">{{cita web | fecha = 27 d'agostu de 1897 | títulu = Whitehall, August 25, 1897 | publicación = [[London Gazette]] | númberu = 26886 | páxines = 4812 | ubicación = Londres | url = http://www.london-gazette.co.uk/issues/26886/pages/4812 | idioma = inglés | fechaaccesu = 26 de setiembre de 2012}}</ref> Pela so parte, el xeneral Mathews, comandante del exércitu de Zanzíbar, foi condecoráu como miembru de la [[Orde de Hamondieh]] el 25 d'agostu de 1897 y convirtióse en [[primer ministru]] y [[tesoreru]] del gobiernu de Zanzíbar. El cónsul Basil Cave recibió la [[Orde del Bañu]]'l 1 de xineru de 1897<ref>{{cita web | fecha = 1 de xineru de 1897 | títulu = War Office, January 1, 1897 | publicación = [[London Gazette]] | númberu = 26810 | páxines = 65 | ubicación = Londres | url = http://www.london-gazette.co.uk/issues/26810/pages/65 | idioma = inglés | fechaaccesu = 26 de setiembre de 2012}}</ref> según un ascensu a [[cónsul xeneral]] el 9 de xunetu de 1903.<ref>{{cita web | fecha = 14 d'agostu de 1903 | títulu = Foreign Office, July 9, 1903 | publicación = [[London Gazette]] | númberu = 27588 | páxines = 5150 | ubicación = Londres | url = http://www.london-gazette.co.uk/issues/27588/pages/5150 | idioma = inglés | fechaaccesu = 26 de setiembre de 2012}}</ref> Harry Rawson tamién foi gallardoniáu cola Orde del Bañu pol so trabayu en Zanzíbar y, más tarde, convertir en gobernador de [[Nueva Gales del Sur]] n'[[Australia]] y foi xubíu a [[almirante]].<ref name="rawson">{{cita web | fecha = 4 de payares de 1910 | títulu = Obituary: Admiral Sir Harry H. Rawson | publicación = The Times | url = http://members.cox.net/ggtext/harryrawson1843_obit.html | idioma = inglés | fechaaccesu = 26 de setembro de 2012 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081203234718/http://members.cox.net/ggtext/harryrawson1843_obit.html | fechaarchivu = 3 d'avientu de 2008 }}</ref> Coles mesmes, foi nomáu miembru de primer clase de la Orde de la Estrella Brillosa de Zanzíbar el 8 de febreru de 1897 y de la Orde de Hamondieh el 18 de xunu de 1898.<ref>{{cita web | fecha = 9 de febreru de 1897 | títulu = Whitehall, February 8, 1897 | publicación = [[London Gazette]] | númberu = 26821 | páxines = 758 | ubicación = Londres | url = http://www.london-gazette.co.uk/issues/26821/pages/758 | idioma = inglés | fechaaccesu = 26 de setiembre de 2012}}</ref><ref>{{cita web | fecha = 21 de xunu de 1898 | títulu = Whitehall, June 18, 1898 | publicación = [[London Gazette]] | númberu = 26979 | páxines = 3769 | ubicación = Londres | url = http://www.london-gazette.co.uk/issues/26979/pages/3769 | idioma = inglés | fechaaccesu = 26 de setiembre de 2012}}</ref> == Duración == Ta considerada la guerra más curtia de la hestoria.<ref name="hernon396">{{Harvnb|Hernon|2003|p=396}}</ref> Sicasí, la duración varia según los autores: 38,<ref name="hernon403">{{Harvnb|Hernon|2003|p=403}}</ref><ref>{{Harvnb|Haws|Hurst|1985|p=74}}</ref> 40,<ref>{{Harvnb|Cohen|Jacopetti|Prosperi|1966|p=137}}</ref> y 45<ref>{{Harvnb|Gordon|2007|p=146}}</ref> minutos anque la de 38 minutos ye la más frecuentemente citada. Esta variación deber al tracamundiu sobre qué fechu supón l'entamu o'l fin d'una guerra. Dellos historiadores sostienen que la guerra empezó cola orde d'abrir fueu a les 9:00 y otros que cuando se producieron los disparos, a les 9:02. El final de la guerra suelse asitiar a les 9:40, cuando se realizaron los últimos disparos y la bandera del palaciu cayó, anque ciertes fontes indiquen que foi a les 9:45. Los llibros de rexistru de los barcos británicos tamién tienen distintes versiones yá que ente que'l St. George indica que l'[[alto al fueu]] y la entrada de Khalid nel consuláu alemán asocedieron a les 9:35, el Khalid indica que foi a les 9:40, el Racoon a les 9:41 y el Sparrow a les 9:45.<ref>{{Harvnb|Patience|1994|pp=20–26}}</ref> == Referencies == {{llistaref|3}} ==Bibliografía== * {{cita llibru | apellíu = Bakari | nome = Mohammed Ali | títulu = The Democratisation Process in Zanzibar: A Retarded Transition | añu = 2001 | publicación = Institut für Afrika-Kunde | allugamientu = Hamburgu | isbn = 978-3-928049-71-9 | url = https://books.google.co.uk/books?id=9yCSamtUeiAC | idioma=inglés }} * {{cita llibru | apellíu = Bennett | nome = Norman Robert | títulu = A History of the Arab State of Zanzibar | añu = 1978 | publicación = Methuen Publishing | ubicación = Londres | isbn = 978-0-416-55080-1 | idioma=inglés}} * {{cita publicación | apellíu = Cohen | nome = John | coautores = Jacopetti, Gualtiero & Prosperi, Franco | editorial = Ballantine Books | títulu = Africa Addio | añu = 1966 | allugamientu = Nueva York | oclc = 230433 | url = https://books.google.co.uk/books?id=vR9BAAAAIAAJ&pgis=1 | idioma = inglés}} * {{cita publicación | apellíu = Frankl | nome = P.J.L. | añu = 2006 | títulu = The Exile of Sayyid Khalid bin Barghash Al-BuSa'idi | publicación = British Journal of Middle Eastern Studies | volume = 33 | númberu = 2 | páxines = 161–177 | issn = 1469-3542 | doi = 10.1080/13530190600603675 | idioma = inglés }} * {{cita llibru | apellíu = Gordon | nome = Philip H. | títulu = Winning the Right War: The Path to Security for America and the World | añu = 2007 | publicación = Times Books | allugamientu = Nueva York | isbn = 978-0-8050-8657-7 | url = https://books.google.com/books?id=YUm142jq6F8C | idioma=inglés}} * {{cita llibru | apellíu = Haws | nome = Duncan | autor2 = Hurst, Alexander Anthony | títulu = The Maritime History of the World: A Chronological Survey of Maritime Events from 5,000 B.C. until the Present Day | añu = 1985 | publicación = Teredo Books | allugamientu = Brighton, Sussex | isbn = 978-0-903662-10-9 | url = https://books.google.co.uk/books?id=4iFUAAAAMAAJ | idioma=inglés }} * {{cita llibru | apellíu = Hernon | nome = Ian | títulu = Britain's Forgotten Wars: Colonial Campaigns of the 19th Century | añu = 2003 | publicación = Sutton Publishing | allugamientu = Stroud, Gloucestershire | isbn = 978-0-7509-3162-5 |idioma=inglés}} * {{cita llibru | apellíu = Hernon | nome = Ian | títulu = The Savage Empire: Forgotten Wars of the 19th Century | añu = 2000 | publicación = Sutton Publishing | allugamientu = Stroud, Gloucestershire | isbn = 978-0-7509-2480-1 |idioma=inglés}} * {{cita publicación | apellíu = Hoyle | nome = Brian | añu = 2002 | títulu = Urban Waterfront Revitalization in Developing Countries: The Example of Zanzibar's Stone Town | publicación = Geographical Journal | volume = 168 | númberu = 2 | páxines = 141–162 | doi = 10.1111/1475-4959.00044 | idioma = inglés }} * {{cita publicación | apellíu = Ingrams | nome = William H. | títulu = Zanzibar: Its History and Its People | añu = 1967 | editor = Cass | ubicación = Londres | oclc = 722777 | idioma = inglés }} * {{cita publicación | apellíu = Lyne | nome = Robert Nunez | títulu = Zanzibar in Contemporary Times | añu = 1905 | editorial = Hurst and Blackett | ubicación = Londres | oclc = 251506750 | url = https://books.google.com/books?id=Z9sLAAAAYAAJ&printsec=titlepage&dq=&source=gbs_summary_r&cad=0 | idioma = inglés}} * {{cita publicación | apellíu = Owens | nome = Geoffrey R. | títulu = Exploring the Articulation of Governmentality and Sovereignty: The Chwaka Road and the Bombardment of Zanzibar, 1895-1896 | volume = 7 | añu = 2007 | publicación = Journal of Colonialism and Colonial History | editor = [[Johns Hopkins University Press]] | doi = 10.1353/cch.2007.0036 | issn = 1532-5768 | oclc = 45037899 | páxines = 1–55 | númberu = 2 | url = http://muse.jhu.edu/login?uri=/journals/journal_of_colonialism_and_colonial_history/v008/8.2owens.html | idioma = inglés}} * {{cita publicación | apellíu = Patience | nome = Kevin | añu = 1994 | títulu = Zanzibar and the Shortest War in History | editorial = Kevin Patience | allugamientu = Baréin | oclc = 37843635 | idioma = inglés }} * {{cita publicación | apellíu = Thompson | nome = Cecil | añu = 1984 | títulu = The Sultans of Zanzibar | publicación = Tanzania Notes and Records | númberu = 94 | idioma = inglés }} * {{cita llibru | apellíu = Tucker | nome = Alfred R. | títulu = Eighteen Years in Uganda and East Africa | añu = 1970 | publicación = Negru Universities Press | allugamientu = Westport, Connecticut | isbn = 978-0-8371-3280-8 |idioma =inglés}} == Enllaces esternos == * [http://www.anfrix.com/?p=318 Resume detalláu de los fechos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070310113302/http://www.anfrix.com/?p=318 |date=2007-03-10 }} {{Tradubot|Guerra anglo-zanzibariana}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Zanzíbar]] [[Categoría:Guerres del Reinu Xuníu|Anglozanzibariana]] [[Categoría:Guerres del sieglu XIX|Anglozanzibariana]] [[Categoría:Política en 1896]] [[Categoría:Reinu Xuníu en 1896]] ktx1hqtk2v2lvz3of763022fi2hywza Guerra del Asientu 0 98563 4501377 4487157 2026-06-23T05:49:30Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501377 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar |nome_batalla= Guerra del Asitio |imaxe=War of Jenkins' Ear map-es.svg |descripción_imaxe= Mapa de les operaciones británicas nel Mar Caribe mientres la Guerra del Asientu. |conflictu= [[Guerra de Socesión Austriaca]] |fecha= [[1739]]-[[1748]] |llugar= Principalmente nel [[mar Caribe]], [[Florida]] y [[Georgia (estáu)|Georgia]] |resultáu= ''[[Statu quo ante bellum]]''<ref>[[#refLMI|Casado Rabanal]], p. 250.</ref> |consecuencies = [[Tratáu d'Aquisgrán (1748)|Tratáu d'Aquisgrán]] |combatientes1= {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[Reinu de Gran Bretaña]] |combatientes2= {{bandera|España|1701}} [[Imperiu español|Reinu d'España]] |comandante1= <li> * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[Robert Walpole]] * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[Spencer Compton|Conde de Wilmington]] * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[Edward Vernon]] * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[Chaloner Ogle]] * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[Thomas Wentworth (militar británicu)|Thomas Wentworth]] * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[George Anson (almirante)|George Anson]] * {{bandera|Reinu Xuníu|1606}} [[Charles Knowles]]</li> |comandante2= <li> * {{bandera|España|1701}} [[Felipe V d'España|Felipe V]] * {{bandera|España|1701}} [[Sebastián de Eslava]] * {{bandera|España|1701}} [[Blas de Lezo]] * {{bandera|España|1701}} [[Manuel de Montiano]] * {{bandera|España|1701}} [[Andrés Reggio]]</li> }} La '''guerra del Asientu''' foi un [[Guerra|conflictu bélicu]] que duró de [[1739]] a [[1748]], nel que s'enfrentaron les flotes y tropes del [[Reinu de Gran Bretaña]] y del [[Imperiu español|Reinu d'España]] principalmente nel área del [[Mar Caribe|Caribe]]. Pol volume de los medios utilizaos per dambes partes, pola enormidad del escenariu xeográficu nel que se desenvolvió y pola magnitú de los planes estratéxicos d'España ya Inglaterra, la guerra del Asientu puede considerase como una verdadera guerra moderna.<ref>[[#refDI|Albi de la Cuesta, páx. 37]]</ref> A partir de 1742 la guerra tresformar nun episodiu de la [[guerra de Socesión Austriaca]], que'l so resultáu nel teatru americanu remataría cola derrota inglesa y la torna al [[Statu quo ante bellum|''statu quo'' previu a la guerra]]. L'aición más significativa de la guerra foi'l [[Sitiu de Cartagena de Indias (1741)|Sitiu de Cartagena de Indias]] de [[1741]], nel que foi ganada una flota británica de 186 naves y casi 27&nbsp;000 homes a manes d'una guarnición española compuesta por unos 3500 homes y seis [[navío de llinia|navíos de llinia]].<ref>[http://www.eltiempo.com/colombia/otras-ciudades/alderica-por placa puesta-en-el castiellu-de-san-felipe-/14790655 La fallida toma de Cartagena] ''eltiempo.com''</ref> Mientres la guerra, dada la enorme superioridá numbérica y de medios qu'utilizó Gran Bretaña contra España, resultó decisiva la estraordinaria eficacia de los [[Serviciu d'inteligencia|servicio d'intelixencia]] españoles, que consiguieron infiltrar axentes na Corte londinense y nel cuartel xeneral del almirante [[Edward Vernon|Vernon]]. El plan xeneral británicu, según el proyeutu tácticu de tomar de [[Batalla de Cartagena de Indias|Cartagena de Indias]], fueron conocíos de mano pola Corte española y polos mandos virreinales con tiempu abondu pa reaccionar y adelantrase a los británicos.<ref>[[#refEEGDHE|Batista González, páx. 348]]</ref> Ye conocida tamién como '''guerra de la Oreya de Jenkins''' por influencia inglesa.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=178}} La denominación emplegada pola historiografía inglesa (''War of Jenkins' Ear'') deber al episodiu consideráu ''[[casus belli]]'': l'apresamientu frente a les mariñes de [[Florida española|Florida]] pol guardacostes español ''La Isabela'' del navío contrabandista inglés ''Rebecca'', encabezáu pol pirata [[Robert Jenkins]], en 1731.<ref name="Cádiz">[http://www.diariodecadiz.es/article/ocio/65512/la guerra/la oreya/jenkins.html ''La guerra de la oreya de Jenkins''], Diario de Cádiz (29 de febreru de 2008).</ref> Según el testimoniu de Jenkins, que compareció ante la [[Cámara de los Comunes]] en 1738, como parte d'una campaña belicista per parte de la oposición parllamentaria en contra del primer ministru [[Robert Walpole|Walpole]], el capitán español [[Juan León Fandiño]], que prindó la nave, arreyó a Jenkins al mástil del so propiu barcu y de un certeru tayo cola so espada cortó-y una oreya de la que-y dicía —según el testimoniu del inglés—: «Ve y di al to rei que lo mesmo-y fadré si a lo mesmo atrévese», depués dexar colar, dempués de desarmar y escalar el so barcu. Na so comparecencia, Jenkins denunció'l casu cola oreya nun frascu y, al considerar la frase de Fandiño como un insultu al monarca británicu, la oposición forzó al Gobiernu a pidir una indemnización de 95.000 llibres, a lo qu'España se negó.<ref name="Cádiz"/> Walpole viose obligáu, a remolera, a declarar la guerra a España los 23 d'ochobre de 1739. Nel Caribe'l conflictu conocióse como '''guerra d'Italia'''. Esti nome deber a que, pa España, esta guerra entroncó cola de [[Guerra de Socesión Austriaca|Socesión Austriaca]] y foi n'Italia onde se desenvolvieron les principales aiciones españoles. == Causes == La conclusión de la [[Guerra de Socesión española]], col [[tratáu d'Utrecht]] (1713-1714) nun supunxera namái l'esmembramientu del patrimoniu de la monarquía hispánica n'Europa. Inglaterra, yá [[Reinu de Gran Bretaña|Gran Bretaña]], amás d'evitar la creación d'una potencia hexemónica nel continente européu (cola combinación de les monarquíes [[Casa de Borbón|borbóniques]] de [[Francia]] y España, xunto coles posesiones de la postrera nel continente), consiguiera delles concesiones comerciales nel imperiu español n'América.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=179}} Asina, amás de la posesión de [[Xibraltar]] y [[Menorca]] (territorios reclamaos repetidamente per España mientres el sieglu {{SIEGLU|XVIII}}), Gran Bretaña llograra'l denomináu «[[asientu de negros]]» (llicencia de vender esclavos negros na América hispana) mientres trenta años y la concesión del «[[navío de permisu]]» (que dexaba'l comerciu direutu de Gran Bretaña cola América española pol volume de mercancíes que pudiera tresportar un barcu de quinientes tonelaes de capacidá, cantidá ampliada a mil tonelaes en 1716), rompiendo asina'l monopoliu pal comerciu cola América española, acutáu con anterioridá pola Corona a comerciantes provenientes de la España metropolitana.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=179}}{{harvnp|García Rivas|2012|p=507}} Dambos alcuerdos comerciales taben en manes de la [[Compañía de los Mares del Sur]].{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=181}} [[Ficheru:Philip V 3.jpg|thumb|left|200px|[[Felipe V d'España]].]] Sicasí, el comerciu direutu de Gran Bretaña cola América española sería una fonte constante de fregadures ente dambes monarquíes.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=180}} Amás de ello, esistíen otros motivos de conflictu: problemes fronterizos n'América del Norte ente [[Florida]] (española) y [[Georgia (Estaos Xuníos)|Georgia]] (británica), quexes españoles pol establecimientu illegal de cortadores de [[palu de tinte]] nes mariñes de la [[península de Yucatán]] na rexón qu'anguaño correspuende a [[Belize]],<ref name="FMMS">{{cita llibru |apellíu=Molina Solís |nome=Juan Francisco |enllaceautor= Juan Francisco Molina Solís |títulu=Historia de Yucatán mientres la dominación española |url= http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018081_C/1080018083_T3/1080018083_23.pdf|fechaaccesu= 15 d'abril de 2012|idioma= |otros= |edición= |añu=1904 - 1913 |editor= |editorial= Universidá de Nuevo León |allugamientu= Mérida, Yucatán, Méxicu |isbn= |capítulu= IX |páxines= 190 - 211 |cita= }}</ref> reclamación constante de retrocesión de Xibraltar y Menorca per parte d'España, el deséu británicu d'apoderar los mares, daqué malo de consiguir ante la recuperación de la marina española y la rivalidá consiguiente ente Gran Bretaña y España, lo que yá causara primeramente una curtia guerra ente dambos países en [[1719]] na que llegó a dase un [[Batalla de Glenshiel|fallíu intentu español d'invadir Inglaterra]]. Sicasí, nel terrén comercial yera onde les fregadures producieron una incesante crecedera de la tensión.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=180}}{{harvnp|García Rivas|2012|p=507}} España caltenía los monopoliu comercial coles sos colonies n'América, cola única salvedá de les concesiones feches a Gran Bretaña, relatives al navío de permisu y el comerciu d'esclavos. So les condiciones del [[Tratáu de Sevilla (1729)|Tratáu de Sevilla]] (1729), los británicos alcordaren non comerciar coles colonies de l'América española (aparte del navío de permisu), pa lo cual alcordaron dexar, con cuenta de verificar el cumplimientu del tratáu, que navíos españoles interceptaren a los navíos británicos n'agües españoles pa comprobar la so carga, lo que se conoció como «derechu de visita».{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=180}} Sicasí, les dificultaes de suministru de l'América española favorecieron el surdimientu d'un intensu comerciu de [[contrabandu]] en manes d'holandeses y, fundamentalmente, británicos. Ante tal fechos, la vixilancia española amontóse,{{harvnp|García Rivas|2012|p=507}} de la que se fortificaben los puertos y ameyorábase el sistema de convóis que sirvía de proteición a la pervalible flota de l'ayalga que llegaba d'[[América]]. Acordies col derechu de visita», los navíos españoles podríen interceptar cualquier barcu británicu y confiscar les sos mercancíes, yá que, a esceición del «navío de permisu», toles mercancíes con destín a l'América española yeren, por definición, contrabandu. D'esta forma, non yá navíos reales, sinón otros navíos españoles en manes privaes, con concesión de la Corona y conocíos como ''guardacostes'', podíen encetar los navíos británicos y confiscar les sos mercancíes.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=180}}{{harvnp|García Rivas|2012|p=507}} Sicasí, eses actividaes particulares yeren calificaes de piratería pol Gobiernu de Londres. [[Ficheru:Robertwalpole.jpg|thumb|left|200px|[[Robert Walpole]], primer ministru británicu cuando se declaró la guerra.]] Aparte del contrabandu, siguía habiendo barcos británicos dedicaos a la piratería. Bona parte del continuu hostigamiento de la [[Flota de Indias]] recayía sobre la tradicional aición de [[corsariu|corsarios]] ingleses nel [[mar Caribe]], que se remontaba a los tiempos de [[John Hawkins]] y [[Francis Drake]]. Les cifres de barcos prindaos por dambos bandos difieren descomanadamente y son por tanto bien difíciles de determinar: hasta [[setiembre]] de [[1741]] los ingleses falen de 231 buques españoles prindaos frente a 331 barcos británicos encetaos polos españoles; según éstos, les cifres respeutives seríen de namái 25 frente a 186. Sía que non, ye de notar qu'aquel día los abordaxes españoles con ésitu siguíen siendo más frecuentes que los británicos. Ente 1727 y 1732, trescurrió un periodu especialmente tirante nes rellaciones billaterales, al que siguió un periodu de distensión ente 1732 y 1737, gracies a los esfuercios en tal sentíu del primer ministru británicu —''[[whig]]''—, sir [[Robert Walpole]]{{harvnp|García Rivas|2012|p=507}} y del Ministeriu de Marina español, a lo que se xunió la collaboración ente dambos países na [[guerra de Socesión de Polonia]]. Sicasí, los problemes siguieron ensin resolvese, cola consiguiente medría de la irritación na opinión pública británica (na primer metá del sieglu {{SIEGLU|XVIII}} empieza a consolidase'l sistema parllamentariu británicu, cola apaición de los primeros periódicos). La oposición a Walpole (non solo ''[[tory|tories]]'', sinón tamién un númberu significativu de ''whigs'' descontentos) aprovechó esti fechu p'acosar a Walpole (conocedor del equilibriu de fuercies y, poro, contrariu a la guerra con España), empezando una campaña a favor de la guerra.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=181}} Nesta situación produció la comparecencia de [[Robert Jenkins]] ante la [[Cámara de los Comunes]] en 1738, un contrabandista británicu que'l so barcu, el ''Rebecca'', fuera prindáu n'abril de 1731 por un guardacostes español, confiscándose la so carga.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|pp=178, 181}} Según el testimoniu de Jenkins, el capitán español, Juan León Fandiño,{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=178}} que prindó la nave, cortó-y una oreya de la que-y dicía: «Ve y di-y al to rei que lo mesmo-y fadré si a lo mesmo atrévese».{{harvnp|García Rivas|2012|p=508}} Na so comparecencia ante la cámara, Jenkins sofitó'l so testimoniu amosando la oreya amputada. [[Ficheru:George II of Great Britain-01.jpg|thumb|200px|[[Xurde II de Gran Bretaña]].]] La oposición parllamentaria y darréu la opinión pública sancionaron los incidentes como una ofiensa al honor nacional y claro ''[[casus belli]]''. Incapaz de faer frente a la presión xeneral, Walpole venció, aprobando la unviada de tropes a América y de una escuadra a [[Xibraltar]] al mandu del almirante Haddock, lo que causó una reaición inmediata per parte española. Walpole trató entós de llegar a un entendimientu con España nel últimu momentu, daqué que se consiguió momentáneamente cola firma del [[Conveniu d'El Pardo]] (14 de xineru de 1739),{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=181}}{{harvnp|García Rivas|2012|p=508}} pol que dambes naciones comprometer a evitar la guerra y a pagase compensaciones mutues,{{harvnp|García Rivas|2012|p=508}} amás d'alcordase un nuevu tratáu futuru qu'ayudara a resolver otres diferencies alrodiu de les llendes territoriales n'América y los derechos comerciales de dambos países. Sicasí, el Conveniu foi refugáu pocu dempués nel Parllamentu británicu, cuntando tamién cola decidida oposición de la Compañía de los Mares del Sur.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|pp=181-182}}{{harvnp|García Rivas|2012|p=508}} Tando coles mesmes, el rei [[Felipe V d'España|Felipe V]] esixó'l pagu de les compensaciones alcordaes per parte británica antes de faelo España. En dambos llaos les posiciones endureciéronse, amontándose los preparativos pa la guerra. Finalmente, Walpole venció a les presiones parllamentaries y de la cai, aprobando l'entamu de la guerra. Coles mesmes, l'embaxador británicu n'España solicitó l'anulación del derechu de visita». Lloñe de plegase a la presión británica, [[Felipe V d'España |Felipe V]] suprimió'l «[[derechu d'asientu]]» y el «[[navío de permisu]]», y retuvo tolos barcos británicos que s'atopaben en puertos españoles, tantu na metrópolis como nes colonies americanes. Ante tal fechos, el Gobiernu británicu retiró al so embaxador de Madrid (14 d'agostu) y declaró formalmente la guerra a España (19 d'ochobre de 1739).{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=182}}{{harvnp|García Rivas|2012|p=508}} == La guerra == [[Ficheru:Caricature Slavery 1738.png|250px|thumb|Sátira británica de [[1738]] na qu'apaez el lleón inglés atacando un aráu tiráu por esclavos que representa'l sistema colonial español. Al fondu puede vese a Fandiño cortándo-y la oreya a Jenkins y a un barcu británicu en plena batalla con unu español.]] === Primer ataque a La Guaira (22 d'ochobre de 1739) === N'aportando Vernon a la [[isla d'Antigua]] a principios d'[[ochobre]] de [[1739]], unvió trés navíos baxu mandu del [[capitán]] [[Thomas Waterhouse]] a interceptar les naves mercantes españoles que faíen la ruta ente [[La Guaira]] y [[Portobelo (ciudá)|Portobelo]].{{harvnp|García Rivas|2012|p=508}} N'acolumbrando Waterhouse dellos buques de pequeñu porte nel puertu de La Guaira, decidió atacar poniendo en práutica un plan bien rudimentariu. Este consistía a cencielles en arriar la bandera británica de los sos barcos y izar la bandera española, pa entrar tranquilamente nel puertu y una vegada nél tomar les naves y asaltar el fuerte. El gobernador de la [[provincia de Venezuela]], el [[brigadier]] [[Gabriel José de Zuloaga Moyúa|Gabriel José de Zuloaga]] preparara les defenses del puertu de forma bien acuciosa, y les tropes españoles taben bien mandaes pol [[capitán]] don [[Francisco Saucedo]]. Asina, el 22 d'ochobre, Waterhouse entró nel puertu de La Guaira enarbolando les sos navíos la bandera española. Los artilleros del puertu esperaron a que la flota británica tuviera a tiru, y llegáu el momentu abrieron fueu simultáneamente sobre los británicos. Tres tres hores d'intensu cañoneo, Waterhouse ordenó la retirada de les sos maltrechos barcos, qu'hubieron de recalar en [[Xamaica]] p'acometer arreglos d'urxencia. Como xustificación de la so derrota, Waterhouse alegó ante [[Edward Vernon|Vernon]] que la captura d'unes pequeñes embarcaciones nun xustificaren la perda de los sos homes. === Primer ataque a Portobelo (20-21 de payares de 1739) === La segunda aición foi protagonizada pol almirante [[Edward Vernon]], que al mandu de seis naves prindó y destruyó Puertu Bellu (actual [[Portobelo (ciudá)|Portobelo]], en [[Panamá]]), un centru d'esportación de [[plata]] nel [[Virreinatu de Nueva Granada]] en payares de 1739.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|pp=194-195}}{{harvnp|García Rivas|2012|p=508}} Nesta ocasión, el desdexáu gobernador de la plaza, [[Francisco Javier de la Vega Retez]] nun actuara conforme a la situación de guerra inminente, siendo la defensa bien deficiente.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=195}}{{harvnp|García Rivas|2012|p=508}} Vernon ordenó respetar les faciendes de los civiles, en previsión d'una bona rellación cola población cuando Inglaterra sustituyera a España como poder rexonal. A pesar de que'l botín consiguíu tan solo xubía a unos diez mil pesos destinaos a la paga de la guarnición española, l'ésitu foi descomanadamente magnificado pola naciente [[Prensa escrita|prensa]] inglesa, que publicó toa clase de sátires sobre les fuercies españoles de la que llanzaba vítores a Vernon.{{harvnp|Quintero Saravia|2016|p=195}}{{harvnp|García Rivas|2012|p=508}} Mientres una cena n'honor a ésti a la qu'asistió'l rei [[Xurde II de Gran Bretaña]], en [[1740]], presentóse un nuevu himnu creáu pa conmemorar la victoria, «[[Rule, Britannia!]]». Una muerte d'estes celebraciones puede entá atopase nel mapa de la ciudá de [[Londres]]: la conocida cai de [[Portobello Road]], anque urbanizada na segunda metá del [[sieglu XIX]], deriva'l so nome d'una granxa asitiada enantes nel llugar, y denomada Portobello Farm en conmemoración d'esta batalla. === Primer ataque a Cartagena de Indias (13-20 de marzu de 1740) === [[Ficheru:The seat of war in the West Indies 1740.jpg|miniaturadeimagen|Panfletu inglés publicáu en 1740 pa fomentar el sofitu popular a la guerra contra España y pidir la conquista de la Habana.]] Tres l'ésitu de Portobelo, [[Edward Vernon|Vernon]] decidió probar suerte con [[Cartagena de Indias]], considerada tantu por él como pol gobernador de [[Xamaica]], [[Edward Trelawny]], un oxetivu prioritariu. Dende la so llegada al [[Mar Caribe|Caribe]], los ingleses intentaren por tolos medios conocer l'estáu de les defenses de Cartagena ensin consiguilo. Inclusive n'ochobre de [[1739]] Vernon unviara a los so primera [[teniente]] Percival xunto con dos españoles a bordu del buque Fraternity, cola escusa de faer apurrir una carta a don [[Blas de Lezo]] y otra al que naquel momentu yera'l [[gobernador]] de Cartagena, don [[Pedro Hidalgo]].{{harvnp|García Rivas|2012|p=509}} Percival aprovecharía pa faer un estudiu pormenorizáu de les defenses españoles, pero esto nun foi posible porque como yera previsible, Hidalgo prohibió la entrada del Fraternity nel puertu.{{harvnp|García Rivas|2012|p=509}} Con éses de nuevu coles mires de tantiguar les defenses españoles d'aquella plaza, el [[7 de marzu]] de [[1740]] Vernon partió de [[Port Royal (ciudá)|Port Royal]] al mandu de dos [[brulote]]s, trés [[bombarda (buque)|bombardes]] y un [[paquebote]], llegando a agües de Cartagena'l [[13 de marzu]]. Darréu desembarcaron dellos homes coles mires d'estudiar dende tierra la disposición de los fuertes, y el gruesu de la flota fondió en Sablera Grande, al oeste de Cartagena. Tres nun reparase nenguna reaición per parte de los españoles, el día [[18 de marzu|18]] Vernon ordenó a los sos trés bombardes abrir fueu sobre la ciudá, col enfotu de provocar una respuesta que-y dexara faer se una idea de la capacidá defensiva de los españoles. Pero [[Blas de Lezo|Lezo]] conocía les motivaciones de Vernon, y dicha respuesta nun llegó a producise. El veteranu marín español a cencielles ordenó desmontar delles bateríes de los sos barcos pa formar bateríes en tierra coles que cubrir. Los británicos llevaron a cabu un intentu de desembarcu d'unos cuatrocientos soldaos que foi refugáu ensin problemes pola guarnición española. Tres tres díes de bombardéu británicu, nos que trescientes cincuenta bombes estropiaron la catedral, el colexu de los [[Xesuita|xesuites]] y dellos edificios civiles, Vernon asumió la situación de puntu muertu na que s'atopaba y ordenó la retirada'l día 21, dexando a los navíos Windsor Castle y Greenwich nes proximidaes cola misión d'interceptar cualquier nave española que s'averara. D'acordies con Vernon, la misión fuera un ésitu. === Destrucción de la fortaleza de San Llorienzo el Real del Chagres (22-24 de marzu de 1740) === Tres la [[destrucción de Portobelo]] en payares del añu anterior, Vernon disponer a esaniciar l'últimu bastión español na zona, atacando la fortaleza de [[Fuerte de San Llorienzo|San Llorienzo el Real del Chagres]], asitiada a veres del [[ríu Chagres]] y nes proximidaes de [[Portobelo (ciudá)|Portobelo]]. Esta fortaleza yera base de barcos guardacostes españoles, y taba defendida por tan solo once cañones y una trentena de soldaos al mandu del [[capitán]] d'[[infantería]] don [[Juan Carlos Gutiérrez Cevallos]].{{harvnp|García Rivas|2012|p=509}} A les 3 de la tarde del [[22 de marzu]] de [[1740]], una escuadra británica compuesta polos navíos Strafford, Norwich, Falmouth y Princess Louisa, la [[fragata]] Diamond, les [[bombarda (buque)|bombardes]] Alderney, Tarrecible y Cumberland, los [[brulote]]s Success y Eleanor, y los tresportes Goodly y Pompey, so mandu del propiu [[Edward Vernon|Vernon]], empezaba a cañonear la fortaleza española. Ante l'apolmonante superioridá de les fuercies britániques, el capitán Cevallos rindió'l castiellu'l [[24 de marzu]], n'aguantando dos díes.{{harvnp|García Rivas|2012|p=509}} Siguiendo la estratexa aplicada en Portobelo, los británicos destruyeron entós el castiellu, y apoderáronse de la so artillería y de dos [[balandra|balandres]] guardacostes españoles, pa partir dempués escontra'l puntu de xunta de les fuercies ingleses nel mesmu Portobelo. Mientres los británicos calteníen les sos fuercies partíes nel [[mar Caribe|Caribe]] ente [[Portobelo (ciudá)|Portobelo]] y [[Cartagena de Indias|Cartagena]], producir n'[[España]] un fechu que tendría un valor determinante con posterioridá: partíen del puertu [[Galicia|gallegu]] de [[Ferrol]] los [[navío de llinia|navíos]] Galicia y San Carlos tresportando al [[teniente xeneral]] de los [[Fuercies Armaes d'España|Reales Exércitos]] don [[Sebastián de Eslavo|Sebastián d'Eslava y Lazaga]] que sustituyiría a don [[Pedro Hidalgo]] como gobernador de [[Cartagena de Indias]]. En teniendo Vernon noticia d'esto, unvió darréu a cuatro navíos de la so flota a interceptar los buques españoles, pero estos consiguieron finalmente burllar la vixilancia británica y entrar nel puertu de Cartagena'l [[21 d'abril]] de [[1740]] y desembarcaron ellí al nuevu [[gobernador]] y delles centenes de valiosísimos soldaos veteranos.<ref>[[#refGAOF|Sáez Abá, páx. 57]]</ref> === Segundu ataque a Cartagena de Indias (3 de mayu de 1740) === Tres el tantéu al que fueren sometíes les defenses de Cartagena per parte de les fuercies britániques nel mes de marzu, [[Edward Vernon|Vernon]] decidió tornar al mandu de trece buques de guerra y una bombarda con mires de tomar la plaza. Pa sorpresa del almirante inglés, esta vegada [[Blas de Lezo|Lezo]] decidió esplegar los seis [[navío de llinia|navíos de llinia]] colos que cuntaba de manera tal que la flota británica quedó atrapada ente un campu de tiros curtios y tiros llargos. Ante la posición descomanadamente desventayosa na que se vieron los británicos, Vernon ordenó la retirada non ensin antes refundiar unes trescientes bombes sobre la ciudá. Vernon, una vegada más sostuvo que l'ataque británicu nun yera más qu'una maniobra de tantéu, magar la consecuencia principal de la so aición foi poner sobre aviso a los españoles.<ref>[[#refGAOF|Sáez Abá, páx. 58]]</ref> === Tercer ataque a Cartagena de Indias (13 de marzu-20 de mayu de 1741) === La estrema facilidá con que los británicos destruyeron Portobelo (que nun recuperaría la so importancia portuaria hasta la construcción de la [[Canal de Panamá]]) condució a un cambéu nos planes británicos. En llugar de concentrar el so siguiente ataque sobre [[L'Habana]] col enfotu de conquistar [[Cuba]], como s'había previstu, Vernon partiría otra vegada escontra Nueva Granada p'atacar [[Cartagena de Indias]], puertu principal del Virreinatu y puntu de partida principal de la Flota de Indias escontra la [[Península Ibérica]]. Los británicos axuntaron entós en [[Xamaica]] la mayor flota vista hasta entós, compuesta por 186 naves (60 más que la famosa [[Grande y Felicísima Armada|Gran Armada]] de [[Felipe II d'España|Felipe II]]) a bordu de les cualos diben 2620 pieces d'[[artillería]] y más de 27&nbsp;000 homes, ente los que s'incluyíen 10&nbsp;000 soldaos británicos encargaos d'empecipiar l'asaltu, 12&nbsp;600 marineros, 1000 [[machete]]ros esclavos de [[Xamaica]] y 4000 reclutes de [[Virginia (Estaos Xuníos)|Virginia]] empobinaos por [[Lawrence Washington]], hermanascu del que sería padre de la [[Guerra d'Independencia de los Estaos Xuníos|independencia d'Estaos Xuníos]]. La difícil xera de defender la plaza corrió a cargu del veteranu marín [[Blas de Lezo]], curtido en numberoses batalles navales de la [[Guerra de Socesión española]] n'[[Europa]] y dellos enfrentamientos colos [[Piratería|pirates]] nel [[Mar Caribe]] y [[Arxelia]]. Apenes cuntaba cola ayuda de [[Melchor de Navarrete]] y [[Carlos Desnaux]], una flotilla de seis naves (la nao capitán Galicia más los buques San Felipe, San Carlos, África, Dragón y Conquistador) y una fuercia de trés mil homes ente soldaos y milicia urbana a la que se xunieron seiscientos [[Arqueru (exércitu)|arqueros]] [[Amerindiu|indios]] del interior. [[Ficheru:Caricature Prison 1738.png|thumb|left|250px|Grabáu publicáu na prensa británica en 1738, nel que se llama a la guerra contra España. Los prisioneros representaos son británicos y los carceleros españoles. Al fondu, la flota británica avanza siguiendo a los [[pantasma|pantasmes]] de [[Thomas Cavendish]], [[Walter Raleigh]] y [[Robert Blake (almirante)|Robert Blake]] col fin de peracabar la vengación.]] Vernon ordenó bloquiar el puertu'l [[13 de marzu]] de [[1741]], de la que desembarcaba un contingente de tropes y artillería destináu a tomar el [[Fuerte de San Luis de Bocachica]] a pocos metros d'onde güei s'atopa'l [[Fuerte de San Fernando de Bocachica]], contra'l qu'abrieron fueu de forma simultánea les naves britániques a razón de 62 cañonazos per hora. Lezo dirixó cuatro de les naves n'ayuda de los 500 soldaos que defendíen la posición con Desnaux a la cabeza, pero los españoles hubieron de retirase finalmente escontra la ciudá, que yá taba empezando a ser evacuada pola población civil. N'abandonando tamién el castiellu de Bocagrande, los españoles axuntar na [[castillo San Felipe de Barajas]] mientres los virginianos de Washington esplegar na cercana llomba de La Popa pa tomar posiciones. Foi entós cuando Edward Vernon cometió l'error de dar la victoria por consiguida y mandó un corréu a Xamaica comunicando que consiguiera tomar la ciudá. L'informe se reenvió más tarde a Londres, onde les celebraciones algamaron cotes entá mayores que les realizaes por Portobelo, llegando a acuñase medayes conmemorativas nes qu'apaecía Blas de Lezo arrodillándose ante Vernon ([https://web.archive.org/web/20110818111011/http://img238.imageshack.us/img238/2848/figura082ak.jpg]). Entós daquella Lezo yera tuertu, coxu y tenía una mano impidida por cuenta de distintes firíes sufríes años tras (yera conocíu como ''Mediohombre''), pero nenguna d'estos alifaces reflexar nes medayes con cuenta de nun se tuviera la idea de ganar a un enemigu débil. Pero pa desgracia de Vernon, lo que taba por llegar nun yera la tan esperada victoria británica. La nueche del [[19 d'abril]] producióse un asaltu a San Felipe que se xulgaba definitivu, lleváu a cargu per trés columnes de [[granaderu|granaderos]] sofitaos polos xamaicanos y delles compañíes britániques, convenientemente ayudaos pola escuridá y el constante bombardéu procedente de los buques. Al llegar atopar con que Blas de Lezo fixera escavar fosos xunto a les muralles polo que les escales yeren demasiáu curties, de tal manera que nun podíen atacar nin fuxir debíu al pesu del equipu. Aprovechando esto, los españoles abrieron fueu contra los británicos, produciéndose una carnicería ensin precedentes. A l'amanecida, los defensores abandonaron les sos posiciones y cargaron contra los asaltantes a la [[bayoneta]], masacrando a la mayoría y faciendo fuxir a los que quedaben escontra los barcos. A pesar de los constantes bombardeos y el fundimientu de la pequeña flota española (la mayoría pol mesmu Lezo, pa bloquiar la bocana del puertu), los defensores se les ingeniaron pa torgar desembarcar al restu de les tropes britániques, que se vieron obligaes a permanecer nos barcos mientres un mes más ensin provisiones abondes. El [[9 de mayu]], cola infantería práuticamente destruyida pola fame, les enfermedaes y los combates, Vernon viose obligáu a llevantar l'asediu y volver a Xamaica. Seis mil británicos morrieron frente a menos de mil muertos españoles, dexando dellos barcos ingleses tan vacíos que foi precisu fundilos por falta de marinería. La mayor operación de la ''[[Royal Navy]]'' hasta'l momentu saldábase tamién como la mayor derrota de la so historia. [[Ficheru:Blas de Lezo unknown author.jpg|230px|thumb|L'almirante [[Blas de Lezo]].]] Vernon trató de desaniciar esti gran fracasu atacando a los españoles na [[badea de Guantánamo]] en Cuba y depués, el [[5 de marzu]] de [[1742]] y cola ayuda de refuerzos llegaos dende Europa, en Panamá. Ellí esperaba repitir l'ésitu de Portobelo y foi precisamente a esti llugar onde se dirixó. Sicasí, los españoles abandonaron la plaza (que siguía destruyida) y replegáronse escontra la ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]], esbaratando'l posterior intentu británicu de desembarcar y llantar batalla en tierra. Vernon foi sustituyíu nel mandu de la flota por Chaloner Ogle y viose obligáu a volver a Inglaterra en [[1742]] onde comunicó que'l trunfu del qu'informara primeramente nun esistía. Esto causó tal vergüenza a Xurde II que'l mesmu rei prohibió escribir sobre l'asuntu a los sos historiadores. === Cuba === Como yá se dixo enantes, los británicos escoyeren [[Cuba]] (la mayor y más importante de les [[Antilles]] con diferencia) como una de les sos metes iniciales, pero'l plan de conquistala dexar de llau tres l'ésitu de Portobelo. Cuando la flota de Vernon fracasó al intentar tomar Cartagena de Indias y los británicu dieron cuenta de que Nueva Granada nun taba tan mal defendida como primeramente creíen, decidieron retomar la empresa de Cuba. El plan inicial incluyía tomar de [[Santiago de Cuba|Santiago]], onde s'establecería una base dende la que poder bloquiar el [[Pasu de los Vientos]] asitiáu ente Cuba y [[La Española]]. El [[1 de xunetu]] de 1741 la flota de Vernon dexó Xamaica y dirixóse contra Santiago de Cuba, pero la presencia d'una gran guarnición na ciudá torgó tomala por aciu un ataque direutu. Nel so llugar, les naves dirixir escontra l'este y el [[18 de xunetu|día 18]] desembarcaron na Badea de Guantánamo 3400 soldaos empobinaos pol xeneral [[Thomas Wentworth (militar británicu)|Thomas Wentworth]]. Ente ellos atopaben los sobrevivientes del reximientu virginiano de [[Lawrence Washington]]. El nuevu plan establecía esta vegada la construcción d'una base al norte de la badea, dende la qu'invadir [[Guantánamo]] y atacar más tarde Santiago. Magar Wentworth llegó hasta les proximidaes de Guantánamo con escasa resistencia, la empresa fracasó por cuenta que'l so exércitu resultó gravemente afeutáu poles enfermedaes tropicales. El [[23 de xunetu]] Wentworth yá daba per fracasada la iniciativa, fechu que-y valió una reprimenda per parte de Vernon. Les tropes retirar de la islla en payares, anque la flota británica siguió bloquiando'l puertu de Santiago hasta'l mes siguiente. Darréu, el gruesu de les naves tornó a la base xamaicana de [[Port Royal (ciudá)|Port Royal]], ente que unos pocos barcos dirixir al Pasu de los Vientos pa realizar actividaes de corsu, y otros fueron unviaos a vixilar a la flota española de [[L'Habana]]. Cuba nun volvería tener un papel relevante na guerra hasta [[1748]], añu en que'l contralmirante británicu [[Charles Knowles]] dexó Xamaica col enfotu de interceptar la Flota de Indias nel so viaxe dende [[Veracruz]] a [[L'Habana]]. En rondando mientres dellos meses les mariñes de la isla, la escuadra de Knowles enfrentóse finalmente cola flota de L'Habana mandada pol xeneral [[Andrés Reggio]] el [[1 d'ochobre]] na [[canal de Les Bahames]]. Esti enfrentamientu terminó ensin un claru vencedor. Darréu, Knowles punxo camín de L'Habana, onde'l [[12 d'ochobre]] atopóse casi por casualidá con una pequeña escuadra española de 6 barcos dirixida por Reggio y el tamién xeneral [[Benito Spínola]]. A pesar de la so superioridá, la flota británica namái pudo fundir un barcu y estropiar lo suficiente otru como pa obligar a la so propia tripulación a amburalo. Les otres cuatro naves españoles tornaron a L'Habana. Knowles, sicasí, consideró que nun lo fixo mal y mandó un informe a Londres diciendo que se disponía a prindar la Flota de Indias. Pa la so sorpresa, lo que recibió foi una reprimenda, una y bones los gobiernos británico y español roblaren la paz pocos díes antes. [[Ficheru:A new and correct map of the trading part of the West Indies.png|thumb|250px|Mapa británicu de 1741 nel que se representen [[América del Norte]] y les islles del Caribe, amás de reflexase l'estáu de guerra ente España y Gran Bretaña.]] === Norteamérica === Los combates nel frente norteamericanu tuvieron como centru [[Georgia (estáu)|Georgia]], una nueva colonia fundada por expresidiarios en [[1733]] que yá conociera la guerra contra los españoles en [[1735]], y que se vía nel güeyu del furacán pola so proximidá a les posesiones españoles en [[Florida]] y los franceses en [[Louisiana]]. Cola idea de qu'un ataque preventivu sería la meyor defensa frente a una previsible invasión española, el gobernador [[James Edward Oglethorpe]] alcordó la paz colos indios [[seminola]] col fin de caltenelos neutrales nel conflictu y ordenó la invasión de Florida en xineru de 1740. El [[31 de mayu]] los británicos asediaron la fortaleza de [[San Agustín (Florida)|San Agustín]], pero ésta aguantó bien y los asaltantes viéronse obligaos a llevantar el sitiu en xunetu por cuenta de la llegada de refuerzos españoles procedentes de L'Habana y recular hasta l'otru llau de la frontera. Otros intentos británicos d'enfusar en Florida fueron igualmente infructuosos. El contraataque español, d'escasa entidá por cuenta de que la mayoría de les tropes taben ocupaes n'otros frentes, producióse finalmente en xunetu de [[1742]]. Col fin de bloquiar el pasu ente la base británica de [[Savannah]] y Florida, el gobernador [[Manuel de Montiano]] dirixó una pequeña operación na islla de [[Saint Simons]], defendida polos fuertes Saint Simons y [[Fuerte Frederica|Frederica]]. Les tropes atacantes taben formaes por soldaos de San Agustín, granaderos de L'Habana y milicianos negros del [[Fuerte Mosé]], antiguos esclavos fuxitivos de los británicos que fueren acoyíos y armaos polos españoles pa formar una peculiar fuercia fronterizo. De primeres, los españoles ocuparon el fuerte St. Simons col fin de convertilo na so base d'operaciones, y depués avanzaron escontra'l Frederica. Sicasí, fueron sorprendíos nuna emboscada por un conxuntu de soldaos ingleses, colonos [[Escocia|escoceses]] de les [[Tierres Altes d'Escocia|Tierres Altes]] ya indios [[yamacraw]] y tuvieron de recular en sufriendo una docena de baxes. Mientres el viaxe de vuelta Montiano diose cuenta de que dellos soldaos habíen quedáu separaos tres les llinies ingleses y entamó una espedición de rescate al traviés d'un banzáu. Metanes ésti fueron emboscados de nuevu por una patrulla inglesa, pero tres unos pocos combates poner en fuga escontra Frederica. Esto enraxonó a Oglethorpe, quien ordenó a los fuxíos que tornaren xunto con parte de la guarnición del fuerte p'atacar a los españoles. Sicasí, cuando llegaron a la marisma atopar con que los escoceses caltuvieren una nueva batalla contra los españoles, matando a siete d'ellos y obligándo-yos a retirase al acabáse-yos la munición. Sicasí, la presencia española en Saint Simons representaba un peligru constante, asina que Oglethorpe decidió esanicialo per mediu del engañu: comunicó a un prisioneru español que taben a puntu de llegar grandes refuerzos dende [[Charleston (Carolina del Sur)|Charlestown]] (lo cual yera falsu, pos namái se pudieren unviar delles naves menores) y darréu lliberar. Ésti tornó a Saint Simons y comunicó la falsa noticia a Montiano, quien optó por destruyir el fuerte y volver a Florida. Esta victoria foi tamién descomanadamente esaxerada polos británicos, quien aseguraron matar a 50 españoles nel banzáu y bautizaron a ésti como ''Bloody Marsh'' porque supuestamente tiñiérase de colloráu con el sangre de los muertos. La fecha conmemórase inda güei en Georgia como'l día en que l'estáu «evitó ser español». [[Ficheru:Philippine Sea location.jpg|thumb|250px|Mar de Filipines y zones circundantes.]] === Océanu Atlánticu === Magar la inmensa mayoría de les aiciones de la guerra del Asientu tuvieron llugar n'América y el mar Caribe, tamién nel [[océanu Atlánticu]] diéronse enfrentamientos ente buques ingleses y españoles que se cruciaben nes sos respeutives travesíes ente'l Vieyu Continente y América. El casu más conocíu foi la llamada [[La carrera del Gloriosu|carrera del Gloriosu]], una socesión de cuatro batalles navales nes qu'un únicu navío de llinia de l'[[Armada Española]], el Gloriosu, de setenta cañones, y que tresportaba cuatro millones de [[Pesu (moneda)|pesos]] de plata, fixo frente socesivamente a cuatro escuadres ingleses consiguiendo desembarcar el so cargamentu n'España antes de ser finalmente prindáu, n'escosando la so munición. === La espedición de Anson al Pacíficu === [[Ficheru:Samuel_Scott_1.jpg|250px|thumb|El HMS ''Centurion'' de [[George Anson (almirante)|George Anson]] prindando'l galeón de Manila ''La nuesa Señora de Cuadonga''.]] El [[16 de setiembre]] de 1740, otra escuadra británica formada por siete buques y empobinada pol comodoro [[George Anson (almirante)|George Anson]], dirixir escontra [[Suramérica]] col enfotu de bordiar el conu sur y llegar al [[ismu de Panamá]], onde atacaríen por sorpresa les posiciones españoles partiendo en dos el territoriu controláu per España y enllazando coles fuercies de Vernon en tomando éstes Cartagena. [[España]] había consiguíu infiltrar axentes d'intelixencia na Corte [[Londres|londinense]], polo que conocíes les intenciones de Anson, darréu unvióse una flota de cinco buques a les órdenes de [[José Alfonso Pizarro]] cola misión de gana-yos la llatitú a los ingleses, torgar cruciar l'[[estrechu de Magallanes]] y combatilos nel [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]] en casu de nun consiguir corta-yos el pasu. Finalmente, [[José Alfonso Pizarro|Pizarro]] llogró adelantrase a Anson, forzándolo nel [[cabu de Fornos]] a enfrentase a les feroces umbaes australes pegáu a la mariña, circunstancia qu'acarretó la perda o inutilidá de 4 de los 7 barcos de la flota inglesa, quedando ésta totalmente incapacitada pa la misión asignada. En xunu de 1741 les tres naves restantes algamaron el [[archipiélagu Juan Fernández]]; aquel día la tripulación habíase vistu amenorgada a un terciu de la orixinal, debíu principalmente a l'aición de les enfermedaes. Ente'l [[13 de payares|13]] y el [[14 de payares]] los británicos escalaron el pequeñu puertu de [[Paita]], na mariña de [[Perú]]. Finalmente, consiguieron llegar a [[Panamá]] pero Vernon yá fuera ganáu en Cartagena. N'abandonando dos de los sos buques ya introducir a tolos marinos sobrevivientes na nave insinia, l'[[HMS Centurion (1732)|HMS ''Centurion'']], Anson punxo camín de la islla de [[Tinian]] y depués a [[Macáu]] col enfotu de interceptar el [[galeón de Manila]], encargáu de llevar los ingresos procedentes del comerciu con [[China]] a [[Méxicu]]. Sicasí, al llegar al [[mar de China Meridional]] Anson atopar con ataques inesperaos per parte de los chinos. Pa éstos, tou aquél barcu que nun llegara a la zona con intereses comerciales yera consideráu pirata y como tal tenía de ser prindáu y fundíu. Anson nun se dio por vencíu y en sorteando les naves chines mientres un añu llogró prindar el galeón ''La nuesa Señora de Cuadonga'' el [[20 de xunu]] de [[1743]], mientres saleaba nes cercaníes de [[Filipines]]. Les mercancíes prindaes fueron revendíes a los chinos en Macáu y Anson retornó entós a Gran Bretaña en bordiando'l [[cabu de Bona Esperanza]] en [[1744]]. Dempués de tantes calamidaes sufiertes, el comodoro convertir nun home ricu gracies a les ganancies llograes pola captura del ''Cuadonga''. === Participación francesa === Por cuenta de lo alcordao nel [[Pactos de Familia Primer Pactu de Familia]] (1733), Francia viose somorguiada na guerra en sofitu d'España, polo que'l mesmu [[Cardenal (títulu)|cardenal]] [[André Hercule de Fleury|Fleury]], [[valíu]] de [[Lluis XV de Francia|Lluis XV]], unvió al Caribe una flota compuesta por ventidós navíos de guerra sol mandu del almirante [[Antoine-François d'Antin]]. Sicasí, la participación francesa nun foi destacable por cuenta de que desamarróse una epidemia sobre la flota mientres permanecía fondiada na colonia de [[Haití|Saint Domingue]] (Haití), a la espera de xunise a les naves españoles. A esto xunieron dificultaes p'abastecer a les tropes franceses dende la metrópolis, yá que al contrariu que les colonies españoles, les posesiones franceses n'América nun podíen garantizar un bon suministru d'alimentos. Tres unes poques aiciones menores, Francia y Gran Bretaña alcordaron una tregua ente 1741 y 1744, calteniendo asina a Francia fora de la guerra del Asientu. Al volver# a entamar les hostilidaes, los franceses llucharon contra los británicos na [[India]] y [[Canadá]] como parte de la guerra de Socesión Austriaca, pero nun hubo operaciones conxuntes colos españoles fora d'Europa. Polo xeneral, la campaña americana foi mala pa los franceses, que perdieron la [[fortaleza de Louisbourg]], asitiada na islla de [[Cape Breton]] (actual [[Nueva Escocia]]). == Consecuencies == La guerra del Asientu, supunxo la mayor derrota sufrida pola [[Royal Navy]] na so hestoria. Podría dicise que la guerra entró en puntu muertu a partir de 1742 (si sálvense les aiciones menores de Anson y Knowles) pero l'españíu de la guerra de Socesión Austriaca n'Europa, na qu'España y Gran Bretaña teníen intereses engarraos, provocó que nun se roblara paz dalguna hasta'l [[Tratáu d'Aquisgrán (1748)|Tratáu d'Aquisgrán]] de 1748. Ésti punxo fin a toles hostilidaes, retornando práuticamente toles tierres conquistaes a quien les gobernaben antes de la guerra col fin de garantizar la torna al ''statu quo'' anterior. Nel casu de l'América española, l'aición del tratáu foi práuticamente inesistente, yá que a la fin de la guerra nengún territoriu (cola esceición de [[Louisbourg]], que retornó a manes franceses) permanecía so otra ocupación que nun fuera la orixinal. España anovó tanto'l [[derechu d'asientu]] como'l [[navío de permisu]] colos británicos, que'l so serviciu atayar mientres la guerra. Sicasí, esta restitución duraría apenes dos años, yá que pol [[Tratáu de Madrid (1750)]], Gran Bretaña arrenunció a dambos en cuenta de una indemnización de cien mil [[llibra esterlina|llibres]]. Estes concesiones, qu'en [[1713]] paecíen tan ventaxoses (y constituyeron unes de les cláusules del [[Tratáu d'Utrecht]]), tornárense prescindibles en 1748. Amás, entós yá paecía claro que la paz con España nun duraría demasiáu (romper de nuevu en [[1761]], al sumase los españoles a la [[guerra de los Siete Años]] en sofitu de los franceses), asina que la so perda nun resultaba pa nada catastrófica. La derrota británica n'América y n'especial en Cartagena de Indias aseguró la preponderancia española nel [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]] hasta finales del [[sieglu XVIII]], a pesar de les continues rivalidaes con Gran Bretaña y Francia. Si Vernon tuviera un ésitu atayante na so campaña, los británicos podríen esixir la paz antes del españíu de la guerra austriaca y probablemente reclamaríen la entrega de Florida, Cuba ya inclusive porciones de la mariña de Nueva Granada. Esto convertiría los Caribe español nun mar británicu (como se pretendía) y a la llarga, podría bastiar el expansionismo británicu sobre Méxicu, al igual que la ocupación de [[isla de Terranova|Terranova]] mientres la [[Guerra de Socesión española]] acabó conduciendo a la desapaición del [[Imperiu colonial francés]] en [[Norteamérica]] mediu sieglu dempués. Non cabo dulda que, nesti casu, la configuración del mapa políticu americanu posterior fuera bien distintu. == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru | nome=Rubén | apellíos=Sáez Abá| títulu=La Guerra del Asientu o de la Oreya de Jenkins (1739-1748) | editorial=Almena | añu=2010 | isbn= 978-84-9271-409-4 | ref=refGAOJ}} * {{cita llibru | nome=Julio | apellíos=Albi de Costar| títulu=La Defensa de les Indies editorial=Cultura Hispánica | añu=1987 | ref=refDI}} * {{cita llibru | nome=Juan | apellíos=Batista González| títulu=España Estratéxica. Guerra y Diplomacia na Historia d'España | editorial=Xil | añu=2007 | isbn= 978-84-7737-183-0 | ref=refEEGDHE}} * Rodríguez, José Manuel (2008). ''El Vascu que Salvó al Imperiu Español: l'Almirante Blas de Lezo'', Áltera. * {{cita llibru | nome=David | apellíos=Casado Rabanal| títulu=La Marina Ilustrada. Suañu y Ambición de la España del XVIII | editorial=Ediciones Antigona - Ministeriu de Defensa | añu=2009 | isbn= 978-84-92531-06-6 | ref=refLMI}} * ''[[Enciclopedia Espasa]]''. * ''[[Encyclopædia Britannica]]''. *{{cita publicación |autor={{aut|García Rivas, Manuel}} |títulu=En redol a la biografía de Blas de Lezo |publicación=Itsas Memoria. Revista d'Estudios Marítimos del País Vascu |añu=2012 |númberu=7 |páxina=491 |url=http://untzimuseoa.eus/images/itsas_memoria_07/28_manuelgracia_rivas.pdf |fechaaccesu=2 d'abril de 2016 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160415041709/http://untzimuseoa.eus/images/itsas_memoria_07/28_manuelgracia_rivas.pdf |archivedate=2016-04-15 }} * Richmond, Herbert William (1920). ''The Navy in the War of 1739–48'', [[Cambridge]]. * Ivers, Larry Y. (1974). ''British Drums on the Southern Frontier. The Military Colonization of Georgia, 1733–1749'', Chapel Hill. ISBN 080781211 * Harding, Richard (1991). ''Amphibious warfare in the eighteenth century. The British Expedition to the West Indies, 1740–1742'', Woodbridge. ISBN 0-86193-218-8 * {{cita llibru |títulu=Don Blas de Lezo: biografía d'un marín español del sieglu XVIII |nome=Gonzalo M. |apellíu=Quintero Saravia |ubicación=Madrid |editorial=Edaf |añu=2016 |isbn=9788441436398 |enllaceautor=Gonzalo María Quintero |máscaraautor=1 }} * Woodfine, Philip (1998). ''Britannia's Glories. The Walpole ministry and the 1739 War with Spain'', Woodbridge. ISBN 0-86193-230-7 == Enllaces esternos == {{Commonscat|War of Jenkins' Ear}} * [http://www.simulacionnaval.com/Portal-Simulacionnaval/html/modules.php?name=News&file=article&sid=132 Artículu publicáu en ''La Verdá d'Albacete''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303202357/http://www.simulacionnaval.com/Portal-Simulacionnaval/html/modules.php?name=News&file=article&sid=132 |date=2016-03-03 }} * [https://web.archive.org/web/20060721132751/http://www.nsgtmo.navy.mil/history/gtmohistorymurphyvol1ch1.htm ''The History of Guantanamo Bay 1494–1964''] * [https://web.archive.org/web/20060624102325/http://www.nps.gov/fofr/battle.htm ''The Battles of Gully Hole Creek & Bloody Marsh, 1742''] {{Tradubot|Guerra del Asiento}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra del Asientu]] o3mdtxl58ghxdwt0ibtr78g3u8o7hx9 Grodno 0 99774 4501352 4466517 2026-06-23T02:45:07Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501352 wikitext text/x-wiki {{Llocalidá}} '''Grodno''' ({{lang-be|Гродна, ''Hrodna''}}; {{lang-ru|Гродно}}; {{lang-la|Grodna, Grodnae}}; {{lang-lt|Gardinas}}; {{lang-pl|Grodno}}; {{lang-yi|גראדנא}}) ye una [[ciudá]] de [[Bielorrusia]]. Ta asitiada cerca del ríu [[Neman]], cerca de les fronteres con [[Polonia]] y [[Lituania]] (a unos 15 km y 30 km, respeutivamente). La población ye de 327&nbsp;540 habitantes (estimación de 2009).<ref>{{cita web|url=http://belstat.gov.by/homep/ru/perepic/2009/itogi1.php|títulu=2009 census of Belarus|editorial=Belstat.gov.by|idioma=rusu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120510053257/http://belstat.gov.by/homep/ru/perepic/2009/itogi1.php|fechaarchivu=10 de mayu de 2012}}</ref> Ye la capital de la [[Rexón de Grodno]] y del [[Distritu de Grodno]]. Hai de solliñar que ye la ciudá natal del mafiosu [[Meyer Lansky]] y del mitu de la ximnasia artística [[Olga Kórbut]]. == Historia == {{Caxa de cita |width=23em |align=left |colorfondo=#B0C4DE |fontsize=90% |quote= [[Ficheru:Flag of the Grand Duchy of Lithuania (1410–1403).svg|20px]] [[Gran Ducáu de Lituania]] 1391-1569<br /> [[Ficheru:Chorągiew królewska króla Zygmunta III Wazy.svg|20px]] [[República de les Dos Naciones]] 1569–1795<br /> {{bandera|Rusia}} [[Imperiu rusu]] 1795–1917<br /> {{bandera|Polonia}} [[Segunda República Polaca|República de Polonia]] 1919-1945<br /> {{bandera|XRSS}} [[Xunión Soviética]] 1945–1991<br /> {{bandera|Bielorrusia}} [[Bielorrusia]] 1991–presente }} La moderna ciudá de Grodno anicióse como una pequeña fortaleza y un puestu comercial fortificáu calteníu polos príncipes [[Rúrikovich]] na frontera coles tierres de la unión tribal [[Bálticu|báltica]] de los [[yotvingios]]. El so nome deriva del verbu ''gorodit'' en [[antiguu eslavu oriental]], esto ye, «zarrar», «abarganar». La primer referencia a Grodno data de 1005.<ref>''Археографический ежегодник за 1964 год'', [[Academia de les Ciencies de la Xunión Soviética]], 1965, p.271 [https://books.google.it/books?id=4HziAAAAMAAJ]</ref> Sicasí, l'añu oficial de fundación ye 1127. N'anguaño Grodno foi mentáu na [[Crónica de Néstor]] como ''Goroden''' y asitiáu nun encruz de numberoses rutes comerciales, esti asentamientu eslavu, posiblemente d'orixe a finales del sieglu X, convertir na capital d'un principáu mal atestiguáu pero separáu, rexíu pol nietu de [[Yaroslav I el Sabiu]] y los sos descendientes. Xunto con [[Navahrudak]], Grodno foi considerada como la principal ciudá nel estremu oeste de la llamada [[Rutenia negra]], una rexón fronteriza cola Lituania orixinal. Foi atacada con frecuencia por dellos invasores, especialmente los [[Caballeros Teutónicos]]. Nes décades de 1240-1250 la zona de Grodno, según la mayor parte de la Rutenia negra, foi controlada por príncipes d'orixe lituanu ([[Mindaugas]] y otros) pa formar l'estáu Bálticu —el [[Gran Ducáu de Lituania]]— nestos territorios. Dempués de los [[Gran Llevantamientu Prusianu|llevantamientos de Prusia]] una gran población de [[prusianos|vieyos prusianos]] treslladar a la rexón. El famosu lituanu [[Gran Duque]] [[Vitautas]] foi príncipe de Grodno en 1376-1392, y quedóse ellí mientres los sos preparativos pa la [[Batalla de Grunwald]] (1410). Dende 1413, Grodno fuera'l centru alministrativu d'un [[powiat]] nel Voivodato de Trakai. == Galería == <gallery> Grodno (silver) rv.gif Давид Гродненський.gif Leninsky, Grodno, Belarus - panoramio (51).jpg Leninsky, Grodno, Belarus - panoramio (50).jpg Leninsky, Grodno, Belarus - panoramio (53).jpg Leninsky, Grodno, Belarus - panoramio (54).jpg </gallery> == Xeografía y clima == La [[clasificación climática de Köppen]] inclúi a Grodno na categoría de clima continental nidiu (''Dfb''),<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather-summary.php3?s=591971&cityname=Grodno%2C+Grodno+Region%2C+Belarus&units= |títulu=Climate Summary for Grodno |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170214061243/http://www.weatherbase.com/weather/weather-summary.php3?s=591971&cityname=Grodno%2C+Grodno+Region%2C+Belarus&units= |fechaarchivu=2017-02-14 }}</ref> con iviernos fríos y branos nidios, non tan estremos como na parte oriental del país. {{Clima |location = Grodno |metric first = Yes |single line = Yes | Xin record high C = 11.8 | Feb record high C = 15.0 | Mar record high C = 22.2 | Abr record high C = 29.2 | May record high C = 32.0 | Xun record high C = 32.2 | Xnt record high C = 35.3 | Ago record high C = 35.4 | Set record high C = 32.0 | Och record high C = 25.0 | Pay record high C = 17.2 | Avi record high C = 12.8 |year record high C = 35.4 | Xin high C = -1.1 | Feb high C = -0.1 | Mar high C = 4.9 | Abr high C = 12.9 | May high C = 19.0 | Xun high C = 21.5 | Xnt high C = 23.9 | Ago high C = 23.4 | Set high C = 17.5 | Och high C = 11.3 | Pay high C = 4.4 | Avi high C = -0.1 |year high C = 11.5 | Xin mean C = -3.5 | Feb mean C = -3.1 | Mar mean C = 0.8 | Abr mean C = 7.3 | May mean C = 13.1 | Xun mean C = 15.9 | Xnt mean C = 18.1 | Ago mean C = 17.4 | Set mean C = 12.3 | Och mean C = 7.2 | Pay mean C = 1.8 | Avi mean C = -2.2 |year mean C = 7.1 | Xin low C = -5.8 | Feb low C = -5.7 | Mar low C = -2.5 | Abr low C = 2.5 | May low C = 7.5 | Xun low C = 10.6 | Xnt low C = 12.7 | Ago low C = 12.0 | Set low C = 8.1 | Och low C = 3.8 | Pay low C = -0.2 | Avi low C = -4.4 |year low C = 3.2 | Xin record low C = -33.9 | Feb record low C = -36.1 | Mar record low C = -27.2 | Abr record low C = -9.0 | May record low C = -6.1 | Xun record low C = -1.0 | Xnt record low C = 2.8 | Ago record low C = -2.2 | Set record low C = -4.0 | Och record low C = -12.8 | Pay record low C = -20.0 | Avi record low C = -32.2 |year record low C = -36.1 |precipitation colour= green | Xin precipitation mm = 34 | Feb precipitation mm = 29 | Mar precipitation mm = 32 | Abr precipitation mm = 33 | May precipitation mm = 55 | Xun precipitation mm = 66 | Xnt precipitation mm = 75 | Ago precipitation mm = 57 | Set precipitation mm = 52 | Och precipitation mm = 36 | Pay precipitation mm = 42 | Avi precipitation mm = 41 |year precipitation mm = 552 | Xin rain days = 10 | Feb rain days = 7 | Mar rain days = 10 | Abr rain days = 12 | May rain days = 14 | Xun rain days = 15 | Xnt rain days = 15 | Ago rain days = 13 | Set rain days = 14 | Och rain days = 14 | Pay rain days = 13 | Avi rain days = 11 |year rain days = 148 |Xin sun = 43.4 |Feb sun = 59.3 |Mar sun = 136.4 |Abr sun = 177.0 |May sun = 232.5 |Xun sun = 261.0 |Xnt sun = 263.5 |Ago sun = 248.0 |Set sun = 177.0 |Och sun = 99.2 |Pay sun = 39.0 |Avi sun = 27.9 |source 1 = Pogoda.ru.net<ref name="pogoda">{{cita web|url=http://pogoda.ru.net/climate/26825.htm|títulu=Pogoda.ru.net|fechaaccesu=14 d'agostu de 2012|fecha=mayu de 2011|idioma=rusu}}</ref> |source 2= HKO (sun only 1961–1984).<ref name="HKO">[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/ukr_lith/grodno_y.htm Climatological Information for Grodno, Belarus], accessed 14 August 2012.</ref> |date=August 2012 }} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.ewropa.net/grodno Festival] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071022151338/http://ewropa.net/grodno/ |date=2007-10-22 }} * {{Enllaz rotu|1=Grodno |2=http://www.ewropa.blox.pl/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.grodno.de Links] * [http://www.belarusnews.de/autorenkolumne.php Belarus] * [http://grodno.the.by/ Weather Grodno - grodno.the.by] {{Tradubot|Grodno}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Bielorrusia]] eocy5i92xq24bn040eldn7kpn91y60x Glenn T. Seaborg 0 101317 4501304 4447621 2026-06-22T19:30:28Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501304 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Glenn Theodore Seaborg''' {{nym}} foi un destacáu físicu atómicu y nuclear d'[[Estaos Xuníos]] que llogró'l [[Premiu Nobel de Química]] en [[1951]] polos sos descubrimientos na química de los [[elementos transuránicos]]».<ref>http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1951/index.html, Páxina de los Premios Nobel, consultada en xineru del 2007.</ref> Ye recordáu sobremanera pol descubrimientu y aislamientu de diez [[elementu químicu|elementos químicos]], pol desenvolvimientu del conceutu de ''elementu [[actínido]]'' y por ser el primeru en proponer la [[actínidos|serie actínida]], qu'afitó la disposición actual de la [[tabla periódica|tabla periódica de los elementos]]. == Obra == ], como profesor axuntu.<ref>http://www.nmu.edu/seaborg/seaborg.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071024140613/http://www.nmu.edu/seaborg/seaborg.htm |date=2007-10-24 }}, "Glenn T. Seaborg: Citizen-Scholar," Glenn T. Seaborg Center Website, Northern Michigan University.</ref> Seaborg foi conseyeru científicu sobre enerxía nuclear de diez [[Presidentes d'Estaos Xuníos|presidentes]] dende [[Harry S. Truman|Truman]] hasta [[Bill Clinton|Clinton]], amás de Presidente de la Comisión Americana pa la Enerxía Atómica dende [[1961]] hasta [[1971]], puestu nel qu'impulsó l'usu comercial y pacífico de la [[enerxía nuclear]]. Foi un convencíu defensor del [[control d'armes|control d'armamentos]]. Nesa tesitura, foi unu de los firmantes del [[Informe Franck]] y contribuyó a la firma del tratáu que prohibía de forma llindada la prueba de bombes atómiques, y del correspondiente tratáu refechu.<ref>https://web.archive.org/web/20041014213852/http://isswprod.lbl.gov/Seaborg/bio.htm Sitiu del Llaboratoriu Lawrence Berkeley, consultáu'l 9 de payares de 2006.</ref> Seaborg foi bien conocíu pola so dedicación a la enseñanza de la ciencia y a la investigación. Foi unu de los collaboradores del informe ''[[A Nation at Risk]]'' (''Una nación en riesgu'', n'español). Mientres la presidencia de [[Ronald Reagan]] formó parte de la [[National Commission on Excellence in Education|Comisión Nacional d'Excelencia na Educación]], y foi'l principal autor del Informe Seaborg sobre la Ciencia Académica, ellaboráu nos últimos díes de l'alministración de Eisenhower.<ref>http://www.lbl.gov/Science-Articles/Archive/seaborg-edu-legacy.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304054139/http://www2.lbl.gov/Science-Articles/Archive/seaborg-edu-legacy.html |date=2016-03-04 }}, Science Beat, sitiu del Llaboratoriu Lawrence Berkeley, consultáu'l 9 de payares de 2006.</ref> Seaborg foi unu de los principales codescubridores de diez elementos químicos: [[plutoniu]], [[americio]], [[curio]], [[berkelio]], [[californio]], [[einsteniu]], [[fermio]], [[mendeleviu]], [[nobeliu]] y el ''elementu 106'', que'l so nome ye [[seaborgio]] nel so honor, distinición que llogró en vida. Desenvolvió más d'un centenar d'[[isótopu|isótopos]] atómicos, y concédese-y el creitu de realizar una contribución importante a la separación del isótopu d'[[uraniu]] usáu na [[bomba d'Hiroshima]]. Darréu fixo descubrimientos nel área de [[medicina nuclear]], desenvolviendo sistemes pa la detección de tumores, siendo unu de los más notables el [[iodo 131]], emplegáu nel tratamientu de les enfermedaes de la [[glándula tiroides|tiroides]]. Tienen de tenese en cuenta amás los sos trabayos teóricos nel desenvolvimientu del ''conceutu de los actínidos'' que formen parte de les series actínidas, lo mesmo que de les lantánidas, na [[Tabla periódica de los elementos|tabla periódica]]. Seaborg propunxo l'allugamientu que na actualidá conocemos nes series [[transactínidos]] y [[superactínidos]].<ref>{{cita web |url=http://www-cms.llnl.gov/seaborginstitute/seaborg.html |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=9 de payares de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060929022457/http://www-cms.llnl.gov/seaborginstitute/seaborg.html |fechaarchivu=29 de setiembre de 2006 }}, Sitiu del Institutu Seaborg, consultáu en xineru del 2007.</ref> En compartiendo en [[1951]] el Premiu Nobel de Química con [[Edwin McMillan]], recibió aproximao 50 doctoraos honorarios y bien de otros honores. Foi gallardoniáu en 1979 cola [[medaya Priestley]], concedida pola [[American Chemical Society]]. Los [[epónimu|epónimos]] dedicaos a Seaborg son tamién numberosos: dende elementos atómicos hasta asteroides. Seaborg foi autor d'una gran cantidá d'artículos, participando na ellaboración de más de 50 llibros. La so llista de publicaciones caltién el récor d'entraes en [[Who's Who]]. == Biografía == === Primeros años === Seaborg nació en [[Ishpeming]], [[Michigan]], de padres [[Suecia|suecos]]: Herman Theodore (Ted) y Selma Olivia Erickson Seaborg. Tuvo namái una hermana, Jeanette. Cuando Glenn Seaborg yera neñu, la familia treslladar a Home Gardens, darréu amestada a la ciudá de [[South Gate]], [[California]], un suburbiu de [[Los Angeles (California)|Los Angeles]]. Llevó un diariu coles sos actividaes dende [[1927]] hasta qu'en [[1989]] sufrió un infartu. De mozu esteláben-y los deportes y el cine. El so interés pola ciencia nun surdió hasta que conoció a un profesor de física y química que lu inspiró (el nome ye Dwight Logan Reid, profesor nel [[David Starr Jordan High School]] en [[Watts]], [[Los Angeles]], [[California]]).<ref>Seaborg, Glenn T. and Eric Seaborg, ''Adventures in the Atomic Age: From Watts to Washington.'' (New York: Farrar, Straus and Giroux, 2001), 13-14. ISBN 0-374-29991-9</ref> Graduóse en Jordan en [[1929]], foi'l primeru de la so clase y graduóse en [[química]] pola [[Universidá de California]] en [[1934]]. En [[UCLA]] foi convidáu por un profesor [[Alemaña|alemán]] por que se entrevistara con [[Albert Einstein]], esperiencia que tuvo un fondu impautu en Seaborg. Seaborg trabayó mientres esos años como empaquetador de frutes y asistente de llaboratoriu.<ref>https://web.archive.org/web/20061231040332/http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/USAseaborgH.htm Biografía de Seaborg, consultada en xunetu del 2006.</ref> === Trabayu como graduáu === Estudió'l so doctoráu en química en 1937 na [[Universidá de California]], [[Universidá de California en Berkeley|Berkeley]], y la so tesis doctoral trató sobre la dispersión inelástica de los [[neutrón|neutrones]] (foi ellí onde acuñó'l términu ''nuclear spallation''). Foi miembru de la fraternidá profesional de química [[Alpha Chi Sigma]]. Como estudiante graduáu na década de 1920, Seaborg desenvolvió investigaciones en ''[[wet chemistry]]'' cola ayuda del so asesor, [[Gilbert Newton Lewis]], y xunto a él publicó tres artículos sobre la teoría de los ácidos y bases. Seaborg estudió con detalle'l testu ''Applied Radiochemistry'' (''Radioquímica aplicada''), d'[[Otto Hahn]], del [[Kaiser Wilhelm Institute|Institutu Kaiser Guillermo pa la Química]] en [[Berlín]], col qu'afondó'l so interés pola física nuclear. Mientres dellos años, Seaborg condució importantes investigaciones sobre [[radioactividá]] artificial emplegando'l [[ciclotrón]] de los llaboratorios Lawrence de Berkeley. Ellí empezó a conocer la [[fisión nuclear]]<ref>Seaborg, Glenn T. and Eric Seaborg, ''Adventures in the Atomic Age: From Watts to Washington.'' (New York: Farrar, Straus and Giroux, 2001), 57-59. ISBN 0-374-29991-9</ref> Seaborg empezó per aquellos años a ser espertu en ciencia nuclear y esto llamó l'atención de [[Robert Oppenheimer]]. Oppenheimer tenía la reputación d'apurrir llargues respuestes, de cutiu fondes y abondo enllargaes ensin que s'acabara la entruga per parte del interlocutor. Otra manera, Seaborg adquirió'l costume de faer entrugues de formulación rápida, plantegaes dacuando de forma velada, lo que-y ganó reputación de persona sucinta.<ref>Seaborg, Glenn T. and Eric Seaborg, ''Adventures in the Atomic Age: From Watts to Washington.'' (New York: Farrar, Straus and Giroux, 2001), 26. ISBN 0-374-29991-9</ref> === Pioneru de la química nuclear === Seaborg permaneció na Universidá de California, Berkeley, pa terminar la so investigación de postdoctorado. Siguió col trabayu de [[Frederick Soddy]] sobre les investigaciones de los [[isótopu|isótopos]] y contribuyó al descubrimientu de más de 100 isótopos de distintos elementos. Emplegando unu de los [[ciclotrón|ciclotrones]] del so profesor, [[John Livingood Lawrence]], [[Fred Fairbrother]] y Seaborg crearon un nuevu isótopu del [[fierro]], el [[fierro 59]] ('''Fe-59''') en [[1937]]. El fierro-59 foi útil nos estudios de la [[hemoglobina]] na [[sangre]] humana. En [[1938]], Livingood y Seaborg collaboraron pa crear un importante isótopu del [[iodo]], el [[Iodo-131]] (I-131), qu'inda s'emplega anguaño pal tratamientu de la [[glándula tiroides|tiroides]]. Munchos años dempués esta contribución fizo que pudiera enllargase la vida de la so madre. Como resultáu d'estes y otres contribuciones, Seaborg foi aclamáu como pioneru nes aplicaciones de [[medicina nuclear]], amás de ser unu de los más prolíficos descubridores d'isótopos.<ref>http://www.atomicmuseum.com/tour/nm1d4.cfm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090210142329/http://www.atomicmuseum.com/tour/nm1d4.cfm |date=2009-02-10 }}, Sitiu del National Atomic Museum, consultáu'l 16 de xunetu de 2006.</ref> Nel añu [[1939]] empezó a ser instructor en química na UC Berkeley, y foi xubíu a profesor asistente en [[1941]] y profesor en [[1945]].<ref>http://www.lbl.gov/Science-Articles/Archive/seaborg-timeline.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171222203433/http://www2.lbl.gov/Science-Articles/Archive/seaborg-timeline.html |date=2017-12-22 }}, Sitiu del Llaboratoriu Lawrence Berkeley, consultáu'l 9 de payares de 2006.</ref> El físicu de la UC Berkeley [[Edwin McMillan]] dirixó l'equipu qu'afayó l'elementu 93, [[neptuniu]], en [[1940]]. En payares de 1940, McMillan abandonó Berkeley temporalmente p'asistir con urxencia a la investigación na [[radar|teunoloxía del radar]]. Como Seaborg y los sos colegues perfeccionaren los métodos de McMillan d'oxidación-amenorgamientu p'aisllar el [[neptuniu]], Seaborg solicitó-y a McMillan siguir cola collaboración d'investigación nel elementu 94. McMillan aceptó.<ref>Jackson, David J. and W. K. H. Panofsky, Biographical Memoirs: Edwin Mattison McMillan, National Academies Press, online at http://www.nap.edu/readingroom/books/biomems/emcmillan.html , consultada'l 16 de xunetu de 2006.</ref> Seaborg foi'l primeru n'ellaborar un informe cola emisión alfa yera proporcional namái a una fracción del elementu 93 (neptuniu), n'observación. La primer hipótesis d'esta emisión yera la contaminación de les muestres con uraniu. Pero un analís más detalláu de les emisiones de [[partícula alfa|partícules alfa]] amosó la esistencia del elementu 94. En febreru de 1941, Seaborg y los sos collaboradores [[Arthur C. Wahl]] y [[Joseph W. Kennedy]] afayaron y aisllaron dichu elementu de [[númberu atómicu]] 94.<ref name="Spectra">[http://home.earthlink.net/~douglaspage/id2.html Glenn Seaborg: Chamberlain of Science.] Science Spectra. Nᵘ11 (1998)</ref> L'elementu químicu 94, que darréu foi denomináu ''[[plutoniu]]'', camudaría la historia de la humanidá pol so papel na [[guerra nuclear]]. El plutoniu ye relativamente estable, pero aparra rápido por aciu la emisión de partícules alfa en neptuniu.<ref>Delphine Farmer, An Elementary Problem, ''Berkeley Science Review'', 1:1, 2001, online at http://www.nap.edu/readingroom/books/biomems/emcmillan.html, páxina consultada en xunetu del 2006.</ref> Nel mesmu añu nel que produció plutoniu, en [[1941]], afayó l'isótopu O<sup>235</sup>, tamién d'enorme importancia na teunoloxía nuclear. En 1980 '''Glenn T. Seaborg''' transmutó plomu n'oru, solo que l'oru resultante apenes dura unos segundos pola so inestabilidá atómica y la cantidá llograda ye tan microscópica que fai impensable la so rentabilidá. == Notes == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{wikiquote|Glenn T. Seaborg}} {{commonscat|Glenn T. Seaborg}} * [http://www.nap.edu/readingroom/books/biomems/gseaborg.html National Academy of Sciences biography] * [http://alsos.wlu.edu/qsearch.aspx?browse=people/Seaborg,+Glenn Annotated bibliography for Glenn Seaborg from the Alsos Digital Library] * [http://nobelprize.org/chemistry/laureates/1951/seaborg-bio.html Nobel Institute Official Biography] * [http://sunsite.berkeley.edu/CalHistory/chancellor.seaborg.html UC Berkeley Biography of Chancellor Glenn T. Seaborg] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110628214137/http://sunsite.berkeley.edu/CalHistory/chancellor.seaborg.html |date=2011-06-28 }} * [https://web.archive.org/web/20080921170136/http://isswprod.lbl.gov/Seaborg/ Lawrence Berkeley Laboratory's Glenn T. Seaborg website] * [http://archives.aaas.org/people/plist.php?type=President American Association for the Advancement of Science, List of Presidents] * [http://www.chemistry.org/portal/a/c/s/1/acsdisplay.html?DOC=siteinfo/presidents.html American Chemical Society, List of Presidents] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070807093608/http://www.chemistry.org/portal/a/c/s/1/acsdisplay.html?DOC=siteinfo/presidents.html |date=2007-08-07 }} * [https://web.archive.org/web/20140121145642/http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/seaborg_plutonium.htm Seaborg and Plutonium Chemistry, at Department of Energy official site] * [http://www.science.doe.gov/sc-80/trail/ Glenn Seaborg Trail, at Department of Energy official site] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140121145727/http://www.science.doe.gov/sc-80/trail/ |date=2014-01-21 }} * [http://www.nmu.edu/seaborg/ Glenn T. Seaborg Center at Northern Michigan University] * [http://www.miningjournal.net/stories/articles.asp?articleID=4289 Article describing the Seaborg Archives at Northern Michigan University] {{Socesión | títulu= [[Ficheru:Nobel prize medal.svg|20px|center]][[Premiu Nobel de Química]] | periodu = [[1951]] | predecesor = [[Kurt Alder]]<br />[[Otto Paul Hermann Diels|Otto Diels]] | socesor = [[Archer John Porter Martin|Archer Martin]]<br />[[Richard L. M. Synge]] }} {{Tradubot|Glenn T. Seaborg}} {{NF|1912|1999|Seaborg, Glenn}} [[Categoría:Físicos y físiques d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Premiu Nobel de Química]] [[Categoría:Premiu Nobel d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Medaya Priestley]] [[Categoría:Descubridores d'elementos químicos]] [[Categoría:Presidentes de la American Chemical Society]] [[Categoría:Tiroides]] [[Categoría:Persones del Proyeutu Manhattan]] [[Categoría:Medaya Franklin]] [[Categoría:Miembros de l'Academia Serbia de Ciencies y Artes]] [[Categoría:Premiu Enrico Fermi]] [[Categoría:Miembros de la Royal Society]] om6t19ud6yqsqytljy9hl9iymrfl88v Great Eastern 0 102666 4501345 4498692 2026-06-23T01:57:16Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501345 wikitext text/x-wiki {{Vehículu}} El '''''Great Eastern''''' foi un [[tresatlánticu]] propulsado por vapor y veles con cascu de fierro diseñáu por [[Isambard Kingdom Brunel]] y construyíu polos estelleru J. Scott Russell & Co de [[Millwall]] ([[Londres]]). Foi'l barcu más grande enxamás construyíu nel momentu de la so botadura en 1858, teniendo capacidá pa tresportar a 4000 pasaxeros alredor del mundu ensin reabastecerse. El ''Great Eastern'' siguió siendo'l barcu más grande del mundu mientres tol sieglu: inclusive en 1899, el [[RMS Oceanic (1899)|RMS ''Oceanic'']] de 215&nbsp;m, magar superar la so eslora nun superaba'l so tonelaxe. Los sos 18&nbsp;915&nbsp;TB namái fueron superaes en 1901 poles 21&nbsp;035&nbsp;TB del [[RMS Celtic|RMS ''Celtic'']] de 214&nbsp;m. El ''Great Eastern'' foi unviáu al [[esguace]] en 1889. == Historia == [[Ficheru:SS Great Eastern diagram.jpg|thumb|left|200px|Perfil y planta del ''Great Eastern''.]] El ''Great Eastern'' (orixinalmente llamáu ''Leviathan'') foi construyíu nos estelleros J Scott Russell & Co de [[Millwall]] ([[Londres]]), nes veres del [[ríu Támesis]]. El so quilla foi asitiada na grada'l 1 de mayu de 1854. Debíu al gran tamañu del buque, la quilla foi asitiada paralelamente al ríu, por que más tarde fora [[botadura|botáu]] al mar de banda.<ref name="histarmar">{{cita web|url=http://www.histarmar.com.ar/InfGral/Great%20Eastern.htm|obra=Historia y Arqueologia Marítima|títulu=el Great Eastern|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171216093858/http://www.histarmar.com.ar/InfGral/Great%20Eastern.htm|fechaarchivu=2017-12-16}}</ref> Foi botáu'l 31 de xineru de 1858. L'inxenieru británicu [[Isambard Kingdom Brunel]] diseñar con un sistema de propulsión mistu, consistente en dos grandes ruedes de palas, con un diámetru de 17&nbsp;m, una héliz, con un diámetru de 7,3&nbsp;m, y múltiples veles en seis mástiles. Les ruedes de palas yeren remanaes por cuatro máquines de vapor que desenvolvíen una potencia de 1000&nbsp;CV, y la héliz yera remanada gracies a otra máquina (de 4 cilindros con 2,13&nbsp;m), que yera alimentada por seis calderes y desenvolvía 1600&nbsp;CV.<ref name="freewebs">[https://web.archive.org/web/20111021053737/http://www.freewebs.com/maritime-history-two/brunellsgreatships.htm Los barcos de Brunel] (n'inglés). ''Freewebs.com''. Consultáu'l 15 d'abril de 2010.</ref> La potencia total foi envalorada en 8000&nbsp;CV (6&nbsp;MW).<ref name="Shipslist">{{cita web|url=http://www.theshipslist.com/ships/descriptions/ShipsG.html|títulu=Ficha del ''Great Eastern''.|idioma=inglés|obra=The Ships List.com|fechaaccesu=13 d'abril de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100418170315/http://www.theshipslist.com/ships/descriptions/ShipsG.html|fechaarchivu=18 d'abril de 2010}}</ref> El buque realizó'l so primer viaxe de prueba'l 7 de setiembre de 1859, mientres el cual sufrió daños por causa de una esplosión, siendo lleváu a [[Weymouth]] ([[Inglaterra]]) pal so arreglu. Brunel, que conocía cariñosamente a esta nave como ''Great Babe'', morrió en 1859, pocu dempués del so primer viaxe. Dempués de realizar dos viaxes de prueba en 1859, el so viaxe inaugural foi anunciáu pal añu siguiente, el 17 de xunu de [[1860]].<ref>{{cita llibru|nome=Zerah|apellíos=Colburn|títulu=The Spirit of Darkness|editorial=Arima Publishing|fecha=2005|isbn=1-84549-024-X}}</ref> Esi día zarpó dende [[Southampton]] escontra [[Nueva York]], y remató el viaxe tres 11 díes de navegación.<ref name="histarmar"/> El ''Great Eastern'' sirvió mientres dellos años como un tresatlánticu de pasaxeros ente [[Gran Bretaña]] y [[América]], pero tuvo poco ésitu y había pocos fondos pa la so xestión, siendo retiráu del serviciu. Foi convertíu nun barcu pal tendíu de [[Cable submarín|cables submarinos]] y darréu tendió'l primera [[cable telegráficu tresatlánticu]] mientres 1866.<ref>{{cita llibru |apellíos=Wilson |nome=Arthur |fecha=1994 |títulu=The Living Rock: The Story of Metals Since Earliest Times and Their Impact on Civilization |allugamientu= |editorial=Woodhead Publishing |isbn=978-1-85573-301-5 |páxina=203 }}</ref> En 1867 foi reacondicionado polos franceses col fin de tresportar turistes dende [[América]] hasta la [[Esposición Universal de París (1867)|Esposición francesa]],<ref name="timeline"/> y al añu siguiente, volvió al serviciu de cableaxe submarín.<ref name="timeline"/> Ente 1869 y 1874 tendió seis cables ente Europa y Norteamérica, reparó dos cables más, y tendió otru nel [[Océanu Índicu]]<ref>{{Cita web|url=http://www.ikbrunel.org.uk/ss-great-eastern|títulu=SS Great Eastern - Isambard Kingdom Brunel|fechaaccesu=3 de payares de 2017|sitiuweb=www.ikbrunel.org.uk|idioma=en|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111020132232/http://www.ikbrunel.org.uk/ss-great-eastern|fechaarchivu=2011-10-20}}</ref>. Nos años 1870, nuevos barcos, específicamente construyíos pal allugamientu de cables submarinos, fixeron que'l ''Great Eastern'' quedárase obsoleto. Terminó la so vida como [[music hall]] flotante en [[Liverpool]] pa los famosos grandes almacenes Lewis´s, siendo unviáu al esguace en 1889. Foi desguazáu en Rock Ferry, nel estuariu del [[Mersey]] (cerca de Birkenhead) por Henry Bath & Sons ente 1889-1890. L'esguace tardó 18 meses en ser rematáu<ref name="timeline">[http://www.julesverne.ca/greateastern.html Cronoloxía del Great Eastern] (n'inglés). ''Julesverne.ca''. Consultáu'l 13 d'abril de 2010.</ref> y riquió el trabayu de 200 homes.<ref>[http://www.nmm.ac.uk/explore/sea-and-ships/facts/ships-and-seafarers/the-great-eastern La construcción del Great Eastern] (n'inglés). ''Nmm.ac.uk''.</ref> Un mástil del barcu foi mercáu pol [[Liverpool Football Club]] en busca d'un emblema pal so estadiu d'[[Anfield]]. Esti mástil inda s'atopa nel estadiu. == Lliteratura == [[Ficheru:Verne-Město1.jpg|thumb|140px|Ilustración de ''Una ciudá flotante'', de Jules Verne.]] Esti barcu inspiró a [[Jules Verne]] (que realizara a bordu una travesía transatlántica n'abril de 1867),<ref>Rosine Lagier, ''L'incroyable destin d'un paquebot poursuivi par la malédiction, Le Great Eastern, Le père des géants'', op. cit., p.21.</ref><ref name="timeline"/> la so novela ''[[Una ciudá flotante]]'', y a [[Victor Hugo]] un pasaxe de ''[[La lleenda de los sieglos]]''. Tamién apaeció na novela pa neños ''Is'' de Derek Webb.<ref>[http://www.ikbrunel.org.uk/index.php?id=8 ''Is'' por Derek Webb]. ''Ikbrunel.org.uk''. Consultáu'l 14 d'abril de 2010.</ref><ref>[http://www.ikbrunel.org.uk/Chap9 Un estractu de la novela ''Is'' falando del Great Eastern] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171220063822/http://www.ikbrunel.org.uk/Chap9 |date=2017-12-20 }}. ''Ikbrunel.org.uk''. Consultáu'l 14 d'abril de 2010.</ref> == Televisión == En 2003, el ''Great Eastern'' apaeció en ''El gran barcu'', un episodiu de la serie [[docudrama]] de la [[British Broadcasting Corporation|BBC]] ''[[Les siete maravíes del mundu industrial]]''. == Ver tamién == * * [[Isambard Kingdom Brunel]] * {{barcu|SS|Great Britain}} * {{barcu|SS|Great Western}} == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == *{{cita llibru|apellíu= Fox|nome=Stephen|añu=2003|títulu=Transatlantic: Samuel Cunard, Isambard Brunel, and the Great Atlantic Steamships|editorial= HarperCollins|isbn= 978-0-06-019595-3}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Great Eastern (ship, 1858)}} {{Tradubot|Great Eastern}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Tresatlánticos]] [[Categoría:Veleros]] [[Categoría:Barcos cableros]] [[Categoría:Buques mercantes]] [[Categoría:Barcos de 1860]] [[Categoría:Barcos construyíos en Reinu Xuníu]] i68nqiupdlc0vo4mozm50ru9d870au8 Gran Mánchester 0 104040 4501325 4493374 2026-06-23T00:39:10Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 11 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501325 wikitext text/x-wiki {{rexón}} '''Gran Mánchester''' ye unu de los cuarenta y siete [[condaos d'Inglaterra]], [[Reinu Xuníu]]. Allugáu na [[rexones d'Inglaterra|rexón]] [[Noroeste d'Inglaterra|Noroeste]] llinda al norte con [[Lancashire]], al nordeste con [[Yorkshire del Oeste]], al sureste con [[Derbyshire]], al sur con [[Cheshire]] y al oeste con [[Merseyside]].<ref>{{cita web |url=http://www.ons.gov.uk/ons/guide-method/geography/beginner-s-guide/administrative/england/counties--non-metropolitan-districts-and-unitary-authorities/map-of-the-uk-counties-and-unitary-administrations.pdf |títulu=United Kingdom: Counties and Unitary Authorities |añu=2009 |fechaaccesu=24 de febreru de 2013 |autor=Office for National Statistics |idioma=inglés |urlarchivu=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20160105160709/http://www.ons.gov.uk/ons/guide-method/geography/beginner-s-guide/administrative/england/counties--non-metropolitan-districts-and-unitary-authorities/map-of-the-uk-counties-and-unitary-administrations.pdf |fechaarchivu=2016-01-05 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ons.gov.uk/ons/guide-method/geography/beginner-s-guide/administrative/england/counties/index.html |títulu=Counties, Non-metropolitan Districts and Unitary Authorities |fechaaccesu=24 de febreru de 2013 |autor=Office for National Statistics |idioma=inglés |urlarchivu=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20160105160709/http://www.ons.gov.uk/ons/guide-method/geography/beginner-s-guide/administrative/england/counties/index.html |fechaarchivu=2016-01-05 }}</ref> Tien una población de 2,56 millones d'habitantes. Alluga una de les mayores [[área metropolitana|árees metropolitanes]] del [[Reinu Xuníu]] y entiende diez [[conceyu metropolitanu|conceyos metropolitanos]]: [[conceyu metropolitanu de Bolton|Bolton]], [[conceyu metropolitanu de Bury|Bury]], [[conceyu metropolitanu de Oldham|Oldham]], [[conceyu metropolitanu de Rochdale|Rochdale]], [[conceyu metropolitanu de Stockport|Stockport]], [[Tameside]], [[Conceyu metropolitanu de Trafford|Trafford]], [[conceyu metropolitanu de Wigan|Wigan]] y les ciudaes de [[ciudá de Salford|Salford]] y [[Mánchester]]. Foi creáu'l [[1 d'abril]] de [[1974]] como resultáu de la [[Llei de Gobiernu Llocal de 1972]].<ref name=LGFSE16 /> El [[Área Urbana del Gran Mánchester]] ye la [[Conurbaciones del Reinu Xuníu|tercer conurbación más poblada del Reinu Xuníu]] y estiéndese pela mayor parte del terrén del condáu. Puesto que se trata d'un [[condaos ceremoniales d'Inglaterra|condáu ceremonial]], el Gran Mánchester tien un [[Lord Teniente del Gran Mánchester|Lord Teniente]] y un [[Alto Xérif del Gran Mánchester|Altu Xérif]]. El [[Conceyu Condal del Gran Mánchester]] foi abolíu en [[1986]] y los sos distritos (los conceyos metropolitanos) son agora [[autoridá unitaria|árees d'autoridá unitaria]]. Sicasí, el condáu metropolitanu, que la so estensión ye d'unos 1.285 km² (496 milles cuadraes),<ref>{{cita web |url=http://www.stockport.gov.uk/content/advicebenefitsemergencies/emergencyservices/gmfire/?a=5441|títulu=Serviciu de Bomberos del Gran Mánchester|editorial=stockport.gov.uk|autor=Conceyu Municipal Metropolitanu de Stockport|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050529081114/http://www.stockport.gov.uk/content/advicebenefitsemergencies/emergencyservices/gmfire/?a=5441|fechaarchivu=29 de mayu de 2005}} Recuperáu'l 6 de marzu de 2008.</ref> sigue esistiendo no referente a lleis y como marcu de referencia xeográficu.<ref name="geographic frame of reference">{{cita web|url=http://www.statistics.gov.uk/downloads/ons_geography/Gazetteer_v3.pdf|autor=[[Oficina d'Estadístiques Nacionales]]|títulu=Gazetteer de l'antigua y nueva xeografía del Reinu Xuníu|páxina=48|formatu=PDF|editorial=statistics.gov.uk|urlarchivu=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20031223023527/http://www.statistics.gov.uk/downloads/ons_geography/Gazetteer_v3.pdf|fechaarchivu=23 d'avientu de 2003}} Recuperáu'l 6 de marzu de 2008.<br />•{{cita web|url=http://www.statistics.gov.uk/geography/metropolitan.asp|títulu=Guía de la xeografía del Reinu Xuníu pa primerizos: Condaos y distritos metropolitanos|autor=[[Oficina d'Estadístiques Nacionales]]|editorial=statistics.gov.uk|fecha=17&nbsp;September 2004|urlarchivu=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20020606075048/http://www.statistics.gov.uk/geography/metropolitan.asp|fechaarchivu=6 de xunu de 2002}} Recuperáu'l 6 de marzu de 2008.<br />•{{cita web|url=http://www.eleutoralcommission.org.uk/boundary-reviews/all-reviews/noroeste|títulu=Comisión Eleutoral del Noroeste editorial=La Comisión Eleutoral}} Recuperáu'l 7 de xunetu de 2008.</ref> Diversos servicios pa tol condáu son coordinaos al traviés de l'[[Asociación de les Autoridaes del Gran Mánchester]]. Antes de la creación del condáu metropolitanu, el nome de ''SELNEC'' usar pa esta área, tomáu de les iniciales n'inglés de ''Sur-Este de Lanchashire Nor-Este de Cheshire'' (''South East Lancashire North East Cheshire''). El Gran Mánchester ye una [[fusión (política)|fusión]] de los antiguos 70 distritos de gobiernu llocal de los [[condaos alministrativos d'Inglaterra|antiguos condaos alministrativos]] de [[Lancashire]], [[Cheshire]] y [[Riding del Oeste de Yorkshire]] y ocho [[condáu municipal|condaos municipales]] independientes.<ref name="GM Gazetteer">{{cita web |url=http://www.gmcro.co.uk/guides/gazette/gazframe.htm|títulu=Un gazetteer de les árees de gobiernu llocal, el condáu del Gran Mánchester|autor=Anónimu|editorial=[[Oficina d'Archivos del Condáu del Gran Mánchester]]|fecha=31 de xunetu de 2003|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070928175017/http://www.gmcro.co.uk/guides/gazette/gazframe.htm|fechaarchivu=28 de setiembre de 2007}} Recuperáu'l 17 de xunu de 2008.</ref> == Historia == === Oríxenes === Anque'l modernu condáu del Gran Mánchester nun foi creáu hasta 1974, la hestoria de los sos partes y asentamientos que lu componen remóntase cientos d'años tras. Hai pruebes qu'indiquen que yá taba habitáu na [[Edá del Fierro]], particularmente en [[Mellor, Gran Mánchester|Mellor]],<ref name="Mellor hill fort">Nevell y Redhead (2005), p.&nbsp;20.</ref> y qu'hubo [[celtes|actividá celta]] nun pobláu llamáu [[Chochion]]. Créese qu'ésti yera una zona de [[Wigan]] na que s'asitiaron los [[brigantes]].<ref>{{cita web |títulu=Roman Wigan |url=http://www.wiganarchsoc.co.uk/how.html#Roman |autor=Adrian Morris |editorial=Sociedá Arqueolóxica de Wigan}} 10 de xunetu de 2008.</ref> [[Stretford]] tamién formaba parte de la rexón que se cree taba ocupada polos la tribu celta de los Brigantes, y estendía les sos fronteres con [[Cornovii (Midlands)|Cornovii]] al sur y col [[Ríu Mersey]].<ref>Bayliss (1996), p.&nbsp;6.</ref> Los restos de los [[castrum|fortines]] del primer sieglu en [[Castlefield]], en Mánchester,<ref>{{cita web |títulu=Fortín Romanu de Mamucium |url=http://www.pastscape.org.uk/hob.aspx?hob_id=76731 |editorial=Pastscape.org.uk}} 29 d'avientu de 2007.</ref> y del [[fortín romanu de Castleshaw]] en [[Saddleworth]]<ref>{{cita web |títulu=Castillo Shaw |url=http://www.pastscape.org.uk/hob.aspx?hob_id=45891 |editorial=Pastscape.org.uk}} 29 avientu de 2007.</ref> son evidencies de la [[Gran Bretaña romana|ocupación romana]]. Gran parte de la rexón foi omitida pol [[Llibru Domesday]] de [[1086]]; Redhead sostién qu'esto se debe a que namái se realizó una investigación parcial, pola dispersión de la población.<ref>Redhead, Norman, en: Hartwell, Hyde y Pevsner (2004), p.&nbsp;18.</ref> [[Ficheru:Weavers' cottages, Wardle.jpg|thumb|left|upright|Antigua casa de texedores en [[Wardle, Gran Mánchester|Wardle]]. El desenvolvimientu del Gran Mánchester atribuyir a una tradición común de producción [[sistema artesanal|artesanal]] de tela y [[manufactura testil mientres la Revolución Industrial]].]] Mientres la [[Edá Media]], gran parte de lo que sería'l Gran Mánchester incluyíase dientro del [[Salford (hundred)|hundred de Salfordshire]] – una antigua división del condáu de [[Lancashire]]. Salfordshire allugaba delles [[Parroquia (relixón)|parroquies]] y [[términu municipal (Inglaterra)|términos municipales]], dalgunos de los cualos, como [[Rochdale]], fueron importantes centros comerciales del mercáu lanar d'Inglaterra. El desenvolvimientu de lo que aportaría a el Gran Mánchester atribuyir a la traducción común de la producción [[sistema artesanal|artesanal]] de la [[franela]] y de teles [[fustano|fustanas]], promoviendo un sistema de mercáu interregional.<ref name="FrangopuloPix">Frangopulo (1977), p.&nbsp;ix.</ref><ref>Frangopulo (1977), pp.&nbsp;24–25.</ref><ref name="M&N">McNeil y Nevell (2000), pp.&nbsp;1–3.</ref> La [[Revolución industrial]] tresformó'l sistema artesanal local y gran parte del patrimoniu del Gran Mánchester ta rellacionáu a la [[manufactura testil mientres la Revolución Industrial]] y l'infraestructura que creció pa soportar esti sector.<ref name="M&N" /> Los términos municipales dientro y alredor de Mánchester empezaron a espandise "a un nivel ablucante" a principios del sieglu XIX como parte d'un procesu d'[[urbanismu]] non planiáu causáu por una puxanza nel procesáu testil.<ref name="Cotton">Aspin (1981), p.&nbsp;3.</ref> Llugares como [[Bury (Gran Mánchester)|Bury]], [[Oldham]] y [[Bolton]] desenvolvieron un papel económicu central na nación y pa finales del sieglu XIX convertir en delles de les ciudaes industriales más importantes del mundu.<ref>Cowhig (1976), pp.&nbsp;7–9.</ref> Por cuenta del so ésitu comercial y socioeconómico, la necesidá d'un cambéu nel gobiernu llocal y geo-alministrativu no qu'agora ye'l Gran Mánchester afigurar na propuesta yá na década de 1910.<ref name="FrangopuloP226">Frangopulo (1977), p.&nbsp;226.</ref> Yá nel sieglu XIII los comerciantes d'[[Alemaña]] acuñaren el nome de ''Manchesterthum'', que significa "Gran Mánchester", y usar pa denominar a la rexón dientro y alredor de Mánchester.<ref>Frangopulo (1977), p.&nbsp;268.</ref> Sicasí, el términu inglés de "Gran Mánchester" (''Greater Manchester'') nun apaeció hasta empiezos del sieglu XX. Unu de los primeros usos rexistraos que se conocen foi nun informe de [[1914]] presentáu en respuesta a lo que se consideraba que fuera la creación esitosa del [[condáu de Londres]] en [[1889]]. L'informe suxirió que se debía establecer un condáu pa reconocer al "Mánchester tan popular nel ámbitu comercial" (''Manchester known in commerce''), y referíase a les árees que formaben "una parte sustancial de Lancashire del Sur y parte de Cheshire, entendiendo toles llocalidaes municipales y autoridaes menores dientro d'un radiu d'ocho o nueve milles dende Mánchester".<ref name="FrangopuloP226" /><ref>Swarbrick, J., (febreru de 1914), ''Greater Manchester: The Future Municipal Government of Large Cities'', pp.&nbsp;12–15.</ref> Nel so llibru de [[1915]] ''Ciudaes n'Evolución'' (''Cities In Evolution''), l'innovador [[urbanismu|urbanista]] [[Patrick Geddes|Sir Patrick Geddes]] escribió que ''más allá de lo qué Lancashire dase cuenta, ta creciendo otru Gran Londres'' (''far more than Lancashire realises, is growing up another Greater London'').<ref>Frangopulo (1977), p.&nbsp;229.</ref> [[Ficheru:Greater Manchester (ancient).png|thumb|El Gran Mánchester estender na interseición de los [[condaos históricos d'Inglaterra|antigües llendes de los condaos]] de [[Cheshire]], [[Lancashire]] y el [[Riding del Oeste de Yorkshire]].]] Les [[conurbación|conurbaciones]] n'Inglaterra suelen desenvolvese nes [[condaos históricos d'Inglaterra|llendes del condáu históricu]]<ref>{{cita llibru | títulu= The reorganisation of British local government: old orthodoxies and a political perspective | autor= Dearlove, John | añu= 1979 | editorial= [[Cambridge University Press]] | allugamientu= Cambridge | isbn= 0-521-29456-8 }}</ref> y el Gran Mánchester nun ye una esceición. La mayor parte d'él asitiábase dientro de les fronteres del antiguu condáu de [[Lancashire]]; les zones al sur del [[Ríu Mersey|Mersey]] y del [[Ríu Tame, Gran Mánchester|Tame]] atópase en [[Cheshire]]. L'área de [[Saddleworth]] y una pequeña porción de [[Mossley]] son históricamente partes de [[Yorkshire]], y (nel sureste) una pequeña porción en [[Derbyshire]]. Les rexones que s'incorporaron al Gran Mánchester en 1974 formaren previametne parte de los [[condaos alministrativos d'Inglaterra|condaos alministrativos]] de Cheshire, Lancashire, el [[Riding del Oeste de Yorkshire]] y d'ocho [[conceyu condal|conceyos condales]] independientes.<ref name="GM Gazetteer" /> Esti sistema de demarcación foi descritu como "arcaicu" y "desaxeradamente non aparente p'avanzar al mesmu ritmu que l'impautu del tresporte a motor y que les enormes medríes de les responsabilidaes propies d'un gobiernu llocal".<ref>{{Harvnb|Clark|1973|p=1.}}</ref> La ''[[Manchester Evening News|Crónica Vespertina de Mánchester]]'' (''Manchester Evening Chronicle'') traxo a encomalo la tema de "unidá rexonal" pa l'área n'abril de [[1935]] sol titular de "El Gran Mánchester - la Solución de los Contribuyetnes" (''Greater Mánchester– The Ratepayers' Salvation''). Informaba sobre les "crecientes pidimientos de la esploración de les posibilidaes d'una mayor fusión de los servicios públicos por tou Mánchester y les municipalidaes colindantes".<ref name="FrangopuloP227">Frangopulo (1977), p.&nbsp;227.</ref> Los líderes cívicos de la zona aldericaron frecuentemente sobr la tema entós daquella, particularmente los de Mánchester y [[Salford]]. L'alcalde de Salford prometió'l so sofitu a la idea, afirmando que taba esperando ansiosamente'l día en que "prodúzase una fusión de los servicios esenciales de Mánchester y Salford, y los distritos colindantes constituyendo'l Gran Mánchester."<ref name="FrangopuloP227" /> La [[Segunda Guerra Mundial]] detuvo les propuestes, a pesar de que nes décades vinientes el ritmu de les propuestes por una reforma del gobiernu llocal na zona aceleráronse.<ref name="FrangopuloP228">Frangopulo (1977), p.&nbsp;228.</ref> En 1947, el [[conceyu condal de Lancashire]] propunxo un sistema de trés "[[riding (división)|ridings]]" pa llevar a bon términu les necesidaes cambiantes del condáu de Lancashire, incluyendo les de Mánchester y los distritos colindantes.<ref name="FrangopuloP228" /> Otres propuestes incluyíen la creación d'un Conceyu Condal de Mánchester, un cuerpu rexonal electu direutamente. En [[1951]], el [[censu del Reinu Xuníu]] empezó a informar sobre'l sureste de Lanchashire como una conurbación homoxénea.<ref name="FrangopuloP228" /> === L'informe de Redcliffe-Maud === La [[Llei de Gobiernu Llocal de 1958]] designó la parte del sureste de Lancashire (la cual, a pesar del so nome, incluyía parte del nordeste de Cheshire) como Área d'Especial Estudiu (''Special Review Area''). La [[Comisión del Gobiernu Llocal d'Inglaterra (1958–1967)|Comisión del Gobiernu Llocal d'Inglaterra]] presentó un borrador con una serie d'encamientos n'avientu de [[1965]], plantegando la novedá d'un nuevu condáu basáu la conurbación, incluyendo a Mánchester con nueve de los conceyos con mayores intenciones correspondiendo a los actuales conceyos del Gran Mánchester (escluyendo a Wigan). L'estudiu foi abolíu a favor de la [[Informe de Redcliffe-Maud|Real Commisión del Gobiernu Llocal]] antes de la publicación d'un informe final.<ref>Frangopulo (1977), p.&nbsp;231.</ref> L'informe de la Real Comisión de [[1969]], conocíu como'l Reporte de Redcliffe-Maud, proponía la eliminación de gran parte de los entós esistentes sistemes de gobiernu llocal. La comisión describía'l sistema d'alministración de los distritos [[distritu urbanu|urbanos]] y [[distritu rural|rurales]] de forma separada como obsoleta, señalando que les árees urbanes aprovíen emplegu y servicios a los pobladores rurales, y el campu abierto yera usáu polos urbanitas como distracción. La comisión consideró la interdependencia de les árees a munchos niveles, incluyendo'l desplazamientu al trabayu, suministru de servicios y periódicos llocales, antes de proponer una nueva [[área metropolitana]] alministrativa.<ref>Frangopulo (1977), p.&nbsp;234.</ref> L'área tenía aproximao la mesma frontera septentrional que'l Gran Mánchester d'anguaño (anque englobaba [[Rossendale]]), pero cubría muncho más territoriu de Cheshire (incluyendo [[Macclesfield]], [[Warrington]], [[Alderley Edge]], [[Northwich]], [[Middlewich]], [[Wilmslow]] y [[Lymm]]), y Derbyshire (les llocalidaes de [[Nueva Mills]], [[Ponte Whaley]], [[Glossop]] y [[Chapel-en--y-Frith]]– un informe minoritariu suxirió que s'incluyera [[Buxton]]).<ref name="Redcliffe" /> L'área metropolitana túvose qu'estremar en nueve distritos metropolitanos, basaos en Wigan, Bolton, Bury/Rochdale, Warrington, Mánchester (incluyendo Salford y Old Trafford), Oldham, Altrincham, Stockport y Tameside.<ref name="Redcliffe" /> L'informe señalaba que "la eleición inclusive de la etiqueta de conveniencia pa esta área metropolitana ye difícil".<ref>Frangopulo (1977), p.&nbsp;233.</ref> Siete años antes, un informe preparáu pa l'[[Asociación Británica pa la Meyora de la Ciencia]] pretendía definir la "conurbación del sureste de Lancashire", remarcáu que'l "Gran Mánchester nun ye [...] Una de les sos principales carauterístiques ye la marcada individualidá de les sos poblaciones, [...] tolos cualos tienen una hestoria industrial y comercial más que significante llocalmente".<ref>Frangopulo (1977), p.&nbsp;264.</ref> El términu ''Selnec'' (o ''SELNEC'') yá s'atopaba n'usu como abreviación pal sureste de Lancashire y el nordeste de Cheshire; Redcliffe-Maud tomar como "el términu más conveniente disponible", modificándolo al sureste de Lancashire, nordés y centru de Cheshire.<ref name="Redcliffe">Redcliffe-Maud ''et al'' (xunu de 1969), pp.&nbsp;219–235.</ref> Siguiendo la [[Llei de Tresporte de 1968]], en 1969 creóse'l [[Executivu de Tresporte de Pasaxeros del Gran Mánchester|Executivu de Tresporte de Pasaxeros de SELNEC]] (una autoridá pa coordinar y dirixir el tresporte públicu na rexón), cubriendo un área menor de la propuesta Selnec y distintu de la mesma del final Gran Mánchester. Comparáu cola área de Redcliffe-Maud, escluyía a Macclesfield, Warrington y Knutsford, pero incluyía Glossop y [[Saddleworth]] nel [[Riding del Oeste de Yorkshire]]. Escluyía a Wigan, que s'atopaba tantu nel área de Redcliffe-Maud como nel eventual Gran Mánchester (pero nun formara parte del área de trabayu de l'acta de 1958).<ref>{{cita web|url=http://www.selnec.org.uk/selnec.htm|editorial=selnec.org.uk|autor=The SELNEC Sociedá Preservativa|títulu=La Formación del SELNEC PTE|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080820183032/http://www.selnec.org.uk/selnec.htm|fechaarchivu=2008-08-20}} 6 de xunetu de 2008.</ref> En febreru de [[1970]] el Gobiernu controláu entós polos Llaboristes aceptó los encamientos de Redcliffe-Maud.<ref name="Redcliffe2">Redcliffe-Maud and Wood (1975), pp.&nbsp;46–7, 56, 157.</ref> Anque l'Informe de Redcliffe-Maud foi refugáu pol gobiernu conservador tres les [[eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1970|eleiciones xenerales de 1970]], hubo un compromisu d'una reforma local gubernamental, y la necesidá d'un condáu metropolitanu centráu na conurbación alredor de Mánchester foi aceptada. La propuesta orginal del nuevu gobiernu yera enforma menor que l'Informe de Redcliffe-Maud Report sobre Selnec, reteniendo árees como Warrington, Winsford, Northwich, Knutsford, Macclesfield y Glossop nos sos condaos orixinales p'asegurase de que los sos [[conceyu condal|conceyos condales]] teníen abondos ingresos como pa permanecer competitivos (el [[conceyu condal de Cheshire]] dexaría d'esistir).<ref name="Redcliffe2" /> Otros cambeos posteriores incluyíen la separación de la propuesta autoridá de Bury/Rochdale (retenida pol Informe de Redcliffe-Maud) nel [[conceyu metropolitanu de Bury]] y el [[conceyu metropolitanu de Rochdale]]. Orixinalmente se plane ó que Bury y Rochdale formaren un únicu distritu (moteyáu "Botchdale" pol llocal Miembru del Parllamentu [[Michael Fidler]]),<ref>{{cita publicación |títulu=Lancashire salváu de 'Botchdale'|publicación=[[The Times]]|fecha=7&nbsp;July 1972}}</ref> pero fueron estremaos en conceyos separaos. Pa volver permediar los distritos, el conceyu de Rochdale pasu a incorporar a [[Middleton, Gran Mánchester|Middleton]], de Oldham.<ref>{{cita publicación |títulu=La filosofía nos conceyos inda tien que surdir|publicación=[[The Times]]|fecha=8&nbsp;July 1972}}</ref> Mientres l'aprobación del proyeutu de la llei, les llocalidaes de [[Whitworth, Lancashire|Whitworth]], Wilmslow y [[Poynton]] opunxéronse exitosamente a la so incorporación al nuevu condáu.<ref name="Redcliffe2" /> {| {{tablaguapa}} style="font-size:85%;border:0px;text-align:left;line-height:150%;" ! colspan="2" | [[Llei de Gobiernu Llocal de 1972|Dempués de 1974]] ! colspan="4" | [[Llei de Gobiernu Llocal de 1888|Antes de 1974]] |- ! Condáu metropolitanu !Conceyu metropolitanu ![[conceyu condal|Conceyos condales]] ! [[llocalidá municipal|Conceyos non-condales]] ! [[distritu urbanu|Distritos urbanos]] ! [[distritu rural|Distritos rurales]] |- |rowspan=10| [[Ficheru:Greater Manchester County (3).png|400px]]<br /><center><small>El Gran Manchester ye una axuntadura de 70 ex-distritos de gobiernu llocal, incluyendo 8 conceyos condales y 16 llocalidaes municipales.</small><ref name="GM Gazetteer" /></center> | [[Conceyu metropolitanu de Bury|Bury]] | [[Conceyu cobdnal de Bury|Bury]] | [[Llocalidá municipal de Prestwich|Prestwich]]&nbsp;• [[Llocalidá municipal de Radcliffe|Radcliffe]]&nbsp;• | [[Distritu urbanu de Ramsbottom|Ramsbottom]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Tottington|Tottington]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Whitefield|Whitefield]] | |- | [[Conceyu metropolitanu de Bolton|Bolton]] | [[Conceyu condal de Bolton|Bolton]] | [[Llocalidá municipal de Farnworth|Farnworth]] | [[Distritu urbanu de Blackrod|Blackrod]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Horwich|Horwich]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Kearsley|Kearsley]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Little Lever|Little Lever]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Turton|Turton]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Westhoughton|Westhoughton]] | |- | [[Mánchester]] | Mánchester | | | [[Ringway]]<ref>El 31 de marzu de 1974, Ringway yera una [[parroquia (civil)]] nel [[Distritu Rural de Bucklow]].</ref> |- | [[Conceyu metropolitanu de Oldham|Oldham]] | [[Conceyu condal de Oldham|Oldham]] | | [[Distritu urbanu de Chadderton|Chadderton]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Crompton|Crompton]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Failsworth|Failsworth]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Lees|Lees]]&nbsp;• [[Disrito urbanu de Royton|Royton]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Saddleworth|Saddleworth]] | |- | [[Conceyu metropolitanu de Rochdale|Rochdale]] | [[Conceyu condal de Rochdale|Rochdale]] | [[Llocalidá municipal de Middleton|Middleton]]&nbsp;• [[Llocalidá municipal de Heywood|Heywood]]&nbsp;• | [[Distritu urbanu de Littleborough|Littleborough]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Milnrow|Milnrow]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Wardle|Wardle]] | |- | [[Ciudá de Salford|Salford]] | [[Conceyu condal de Salford|Salford]] | [[Llocalidá municipal de Eccles|Eccles]]&nbsp;• [[Swinton y Pendlebury]] | [[Distritu urbanu de Irlam|Irlam]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Worsley|Worsley]] | |- | [[Conceyu metropolitanu de Stockport|Stockport]] | [[Conceyu condal de Stockport|Stockport]] | | [[Bredbury y Romiley]]&nbsp;• [[Cheadle y Gatley]]&nbsp;• [[Hazel Grove y Bramhall]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Marple|Marple]] | |- | [[Tameside]] | | [[Llocalidá municipal de Ashton-under-Lyne|Ashton-under-Lyne]]&nbsp;• [[Llocalidá municipal de Dukinfield|Dukinfield]]&nbsp;• [[Llocalidá municipal de Hyde|Hyde]]&nbsp;• [[Llocalidá municipal de Mossley|Mossley]]&nbsp;• [[Llocalidá municipal de Stalybridge|Stalybridge]] | [[Distritu urbanu de Audenshaw|Audenshaw]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Denton|Denton]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Droylsden|Droylsden]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Longendale|Longendale]] | |- | [[Trafford]] | | [[Llocalidá municipal de Altrincham|Altrincham]]&nbsp;• [[Llocalidá municipal de Sale|Sale]]&nbsp;• [[Llocalidá municipal de Stretford|Stretford]] | [[Distritu urbanu de Bowdon|Bowden]]&nbsp;• [[Distritu urbanu d'Hale|Hale]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Urmston|Urmston]] | [[Distritu rural de Bucklow|Bucklow]] |- | [[Conceyu metropolitanu de Wigan|Wigan]] | [[Conceyu condal de Wigan|Wigan]] | [[Llocalidá municipal de Leigh|Leigh]] | [[Distritu urbanu de Abram|Abram]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Ashton in Makerfield|Ashton in Makerfield]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Aspull|Aspull]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Atherton|Atherton]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Billinge and Winstanley|Billinge and Winstanley]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Hindley|Hindley]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Ince-in-Makerfield|Ince-in-Makerfield]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Golborne|Golborne]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Orrell|Orrell]]&nbsp;• [[Standish-with-Langtree]]&nbsp;• [[Distritu urbanu de Tyldesley|Tyldesley]] | [[Distritu rural de Wigan|Wigan]] |- |} === Dempués de 1974 === [[Ficheru:G-Mex centre.jpg|thumb|El Centru d'Exhibiciones del Gran Mánchester (más conocíu como'l centru G-Mex y agora moteyáu [[Central Manchester (Centru de Conferencies)|Central Manchester]]) foi una reconvertida antigua estación ferroviaria nel centru de la ciudá de Mánchester usada p'allugar los eventos culturales del condáu.]] [[Ficheru:Stockport (GMPTE).jpg|thumb|Estación d'autobuses de Stockport en 1988. [[Executivu de Tresporte de Pasaxeros del Gran Mánchester|Tresporte del Gran Mánchester]] dirixó servicios d'autobús per tol condáu, dende 1974 hasta 1993.]] [[Ficheru:Westminster House.JPG|thumb|Salón Condal GMC (agora conocíu como Casa Westminster) en [[Mánchester]] agospió'l [[Conceyu Condal del Gran Mánchester]] hasta la so abolición en 1986.]] La [[Llei de Gobiernu Llocal de 1972]] reformó'l [[gobiernu llocal en England]] cola creación d'un sistema biescalonado de [[condaos metropolitanos y non-metropolitanos d'Inglaterra|condaos metropolitanos y non-metropolitanos]] y [[Distritos d'Inglaterra|distritos]] por tol país.<ref name=lga1972>HMSO. [[Llei de Gobiernu Llocal de 1972]]. 1972 c.70</ref> L'acta estableció formalmente'l Gran Mánchester el 1 d'abril de 1974, a pesar de que'l [[conceyu condal del Gran Mánchester]] llevaba funcionando dende les [[eleiciones llocales del Reinu Xuníu de 1973|eleiciones de 1973]].<ref name="1973 Elections">{{cita web |url=http://ahds.ac.uk/catalogue/collection.htm?uri=hist-5319-1|títulu=Base de Datos d'Eleiciones Llocales Britániques, 1889-2003|editorial=AHDS&nbsp;– Serviciu de Datos d'Artes y Humanidaes |fecha=28&nbsp;xunu de 2006}} 5 de marzu de 2008.</ref> L'artículu principal en ''[[The Times]]'' del día en que la Llei de Gobiernu Llocal entró a valir, señaló que'l "nuevu alcuerdu ye un compromisu que busca reconciliar la xeografía familiar qu'ordena una cierta candtidad de ciñu y llealtá, cola escala d'operaciones nes que los métodos de planteamientu modernu pueden funcionar conducentemente".<ref>{{cita publicación |títulu=All change in local affairs|publicación=[[The Times]]|fecha=1&nbsp;abril de 1974}}</ref> Frangopulo destacó que la creación del Gran Mánchester "yera la unificación oficial d'una rexón que, per mediu de la hestoria y la tradición, forxárase a sigo mesma a lo llargo de los venceyos de munchos sieglos many centuries [...] ente les comunidaes de la ciudá y del pueblu, caúna de les cuales yera la personificación de la carauterística d'esta rexón".<ref name="FrangopuloPxii">Frangopulo (1977), p.&nbsp;xii.</ref> El nome de "Gran Mánchester" decidir el [[Gobiernu de La so Maxestá]], siendo partidariu sobre Selnec pola población llocal.<ref>{{Harvnb|Clark|1973|p=101}}.</ref> Pal mes de xineru de 1974, un partíu obreru xuníu en representación del Gran Mánchester ellaborara'l so ''plan estructural'' condal, llistu pa ser puestu en práutica pol Conceyu Condal del Gran Greater Mánchester. El plan presentaba oxetivos estratéxicos y a llargu términu pal viniente condáu metropolitanu.<ref>Frangopulo (1977), p.&nbsp;246.</ref> La mayor prioridá yera amontar la calidá de vida de los sos habitantes por aciu la meyora de la redolada medioambiental del condáu y les instalaciones culturales que sufrieren tres la desindustrialización. Otros oxetivos yeren invertir l'enclín de la despoblación del Gran Mánchester Central, invertir nos parques del campu del condáu, ameyorar la mala reputación de la rexón tocantes a ociu ya instalaciones recreatives, y ameyorar les infraestructures de tresporte del condáu y el trayeutu diariu al trabayu.<ref>Frangopulo (1977), pp.&nbsp;246–255.</ref> El Centru d'Exhibición del Gran Mánchester (más conocíu como'l centru G-Mex y agora moteyáu [[Mánchester Central (Centru de Conferencies)|Mánchester Central]]) yera una antigua reconvertida estación de trenes nel centru de la ciudá de Mánchester usada pa eventos culturales.<ref>Parkinson-Bailey (2000), pp.&nbsp;214–5.</ref> A diferencia de la mayoría de los otros modernos condaos (incluyendo [[Merseyside]] y [[Tyne y Wear]]), el Gran Mánchester nunca adoptó un [[códigos condales del Reinu Xuníu|códigu condal]] per parte de los [[Reales Correos]] (''Royal Mail''). Un estudiu en [[1973]] señaló que probablemente'l "Gran Mánchester" nun lo adoptaría pol tracamundiu cola [[área del códigu postal M|ciudá postal de Mánchester]].<ref>{{cita publicación |títulu=Los cambeos nes unidaes del gobiernu llocal pueden faer sumir nomes famosos|publicación=[[The Times]]|fecha=2 de xineru de 1973}}<br />•{{cita publicación |títulu=La oficina postal va ignorar dellos nuevos condaos tocantes a les sos direiciones|publicación=[[The Times]]|fecha=26 de payares de 1973}}</ref> Y asina les árees que componíen el Gran Mánchester caltuvieron los sos códigos condales d'antes de 1974, hasta 1996, cuando fueron abolíos.<ref name=guide>{{cita llibru |editorial=[[Royal Mail]]|títulu=Guía del Usu de Direiciones |añu=2004}}</ref> Una década dempués estableciéronse, los conceyos condales metropolitanos mayor controlaos pol [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)]] y el [[Conceyu Condal del Gran Londres]] (''Great London Council'', ''GLC'') teníen dellos importantes puntos de confrontación col gobiernu [[Partíu Conservador (Reinu Xuníu)|conservador]] de [[Margaret Thatcher]], respectu al despifarro y los altos [[impuestu|impuestos]]. La forma d'actuación del gobiernu sobre'l temma reconsiderar mientres tol añu 1982 y el Partíu Conservador fixo una "promesa refugar los conceyos condales metropolitanos" y el GLC, nel so programa eleutoral a les [[eleiciones xenerales de Reinu Xuníu de 1983|eleiciones xenerales de 1983]].<ref>{{cita publicación |títulu=Tory entama abolir el GLC y los conceyos metropolitanos, pero les tases se mantienenbut|autor=Walker, David|publicación=[[The Times]]|fecha=15 de xineru de 1983}}<br />•{{cita publicación |títulu=Tories podría abolir apondera conceyos condales si gana les eleiciones|autor=Haviland, Julian|publicación=[[The Times]]|fecha=5 de mayu de 1983}}<br />•{{cita publicación |títulu=Les grandes ciudaes griespes cola policía|autor=Tendler, Stewart|publicación=[[The Times]]|fecha=16 de xunu de 1983}}</ref> El Conceyu Condal del Gran Mánchester foi abolíu'l 3 de marzu de 1986 pol [[Llei de Gobiernu Llocal de 1985]]. El fechu de que los conceyos condales metropolitanos tuvieren controlaos pol Partíu Llaborista llevó a acusaciones de qu'esta abolición taba motivada polos políticos del partíu: la secretaría xeneral de l'[[Asociación Nacional de Delegaos del Gobiernu Llocal]] describir como una "maniobra complétamente cínica".<ref name=angry_reaction>{{cita publicación |títulu=Reacción furiosa al llibru en blancu de los conceyos|publicación=[[The Times]]|fecha=8 d'ochobre de 1983}}</ref> La mayoría de les funciones del Conceyu Condal del Gran Mánchester pasaron a los diez conceyos de los [[distritu metropolitanu|distritos metropolitanos]] del Gran Mánchester, anque delles funciones como los servicios d'emerxencia y tresporte públicu fueron controlaos por [[gobiernu llocal n'Inglaterra#alcuerdos comunes|xuntes mistes]] y dempués desenvolviéronse sobre la base de tol condáu. Establecióse l'[[Asociación d'Autoridaes de Gran Mánchester]] (''AGMA'') pa prosiguir con gran parte de los servicioes de tol condáu en xunto del [[conceyu condal]].<ref>{{cita web |url=http://www.agma.gov.uk/ccm/navigation/about-agma/|títulu=Sobre'l AGMA|editorial=agma.gov.uk|autor=[[Asociaión d'Autoridaes del Gran Mánchester]]|fecha=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071107065605/http://www.agma.gov.uk/ccm/navigation/about-agma/|fechaarchivu=7 de payares de 2007}} 5 de marzu de 2008.</ref> El condáu metropolitanu sigui esistiendo llegalmente y ye un marcu xeográficu de referencia,<ref name="geographic frame of reference" /> for example as a [[Nomenclature of Territorial Units for Statistics|NUTS 2]] división alministrativa pa los oxetivos estadísticos dientro de la [[Xunión Europea]].<ref>{{cita web|url=http://www.biser-eu.com/regions/Greater%20Manchester.pdf|títulu=Retrato regioanl del Gran Mánchester - 5.1 Spacial Sturcture|formatu=PDF|editorial=biser-eu.com|autor=BISER Europe Regions Domain Reporting|fecha=2003|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061018154943/http://www.biser-eu.com/regions/Greater%20Manchester.pdf|fechaarchivu=2006-10-18}} 17 de febreru de 2007.</ref> A pesar de ser [[intendencia]] dende 1974, el Gran Mánchester foi incluyíu como [[condáu ceremonial d'Inglaterra|condáu ceremonial]] pola [[Llei d'Intendencies de 1997]] el 1 de xunetu de 1997.<ref>HMSO. [http://www.opsi.gov.uk/acts/acts1997/ukpga_19970023_en_1 Lieutenancies Act 1997]. 1997 c.23.</ref> En 1998, la xente del [[Gran Londres]] votó nun referendu a favor del establecimientu d'una nueva [[Asamblea del Gran Lodnres]], con presidente y una cámara electa pal condáu.<ref>{{cita llibru |autor=Wood, Edward|títulu=Research Paper 98/115&nbsp;–The Greater London Authority Bill: A Mayor and Assembly for London&nbsp;– Bill 7 of 1998-99|fecha=11 d'avientu de 1998|allugamientu=London|editorial=House of Commons Library|url=http://www.parliament.uk/commons/lib/research/rp98/rp98-115.pdf|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061120233900/http://www.parliament.uk/commons/lib/research/rp98/rp98-115.pdf|fechaarchivu=20 de payares de 2006}}</ref> La [[Nueva Rede del Gobiernu Llocal]] propunxo la creación d'una nueva [[Rexón de la Ciudá de Mánchester]] basándose nel Gran Mánchester y otros condaos metropolitanos como parte del progresu de los esfuercios de reformes, mientres un informe publicáu pol [[Centru de Ciudaes]] del [[Institutu d'Investigación de Principios Públicu]] propunxo la creación de dos amplies [[rexón urbana|rexones urbanes]] basaes en Mánchester y [[Birmingham]]. En xunetu de 2007, [[Tesorería HM|La Tesorería]] publicó la so ''Estudiu del desenvolvimientu económicu subnacional y rexeneración'', que afirmó que'l gobiernu dexaría a aquelles rexones urbanes que la deseyaren trabayar conxuntamente pa formar un marcu llaboral estatutariu pa l'actividá rexonal urbana, incluyendo los poderes sobre tresporte, téuniques, proyeutos y desenvolvimientu económicu.<ref>{{cita web |url=http://www.hm-treasury.gov.uk/spending_review/spend_csr07/reviews/subnational_econ_review.cfm|títulu=Sub-national economic development and regeneration review|fecha=17 de xunetu de 2007|editorial=hm-treasury.gov.uk|autor=[[HM Treasury]]|urlarchivu=https://archive.today/20120629045519/http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/+/http://www.hm-treasury.gov.uk/spending_review/spend_csr07/reviews/subnational_econ_review.cfm|fechaarchivu=29 de xunu de 2012}} 28 de febreru de 2008.</ref> En xineru de 2008, AGMA suxirió la creación d'una estructura formal de gobiernu que cubriera tola rexón urbana.<ref>{{cita web |url=http://www.publicfinance.co.uk/features_details.cfm?News_id=32036|editorial=publicfinance.co.uk|fecha=18&nbsp;January 2008|títulu=Comment&nbsp;– A faster track for the city-regions|autor=Fairley, Peter|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090105051655/http://www.publicfinance.co.uk/features_details.cfm?News_id=32036|fechaarchivu=5 de xineru de 2009}} 28 de febreru de 2008.</ref> La tema reabrir en xunu de 2008 respectu al propuestu [[conxestión de cobros nel Gran Mánchester]]; [[Sir Richard Leese]] (líder del [[Conceyu de Mánchester]]) dixo que "llegué a la conclusión de que [un referendu sobre tendría de realizar una conxestión de los cobros] porque nun tenemos un cuerpu electu direutu o indireutu pal Gran Mánchester que tenga'l poder de faer esta decisión".<ref>{{Obra citada | apellíu=Ottewell|nome=David|títulu=Now YOU can vote on congestion charge|pub-periódica=[[Mánchester Evening News]]|páxines=1-2|añu=2008|fecha=25 de xunu de 2008}}</ref> El 14 de xunetu de 2008, los diez autoridaes llocales del Gran Mánchester alcordaron un alcuerdu estratéxicu ya integráu de multi-área pa tol condáu; una iniciativa voluntaria ocn la intención de faer que los conceyos de los distritos "trabayen xuntos pa desafiar les llendes de les fronteres artificiales" en cuenta de una mayor forma d'autonomía "[[Whitehall]]".<ref>{{cita web |url=http://www.communities.gov.uk/news/corporate/892523|fecha=14&nbsp;July 2008|títulu=More than the sum of their parts - partnerships seal deal to increase economic growth|editorial=communities.gov.uk|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080803231324/http://www.communities.gov.uk/news/corporate/892523|fechaarchivu=3 d'agostu de 2008}} 16 de xunetu de 2008.</ref> == Xeografía == [[Ficheru:Greater Manchester aerial photograph.jpg|thumb|Una fotografía aérea del Gran Mánchester.]] [[Ficheru:Greater Manchester Urban Area 2001.png|thumb|El [[Área Urbana del Gran Mánchester]], destacada en colloráu, contra les fronteres del condáu metropolitanu.]] [[Ficheru:Stalybridge towards Manchester.jpg|thumb|Una visión sobre'l conceyu de [[Tameside]], escontra'l [[centru de la ciudá de Mánchester]].]] El Gran Mánchester ye un condáu interior (nun tien accesu direutu al mar) que toma [[llista de los condaos ceremoniales d'Inglaterra por superficie|1.276km² (492,7 milles cuadraes)]]. Los [[Peninos]] alzar a lo llargo del llau oriental del condáu, al traviés de partes d'[[Oldham]], [[Rochdale]] y [[Tameside]]. Los [[Pandoriales Occidentales de los Pennine]], según un númberu de cuenques mineres (principalmente arenisques y esquistos), atopar nel oeste del condáu. Los ríos [[Ríu Mersey|Mersey]] y [[Ríu Tame, Gran Mánchester|Tame]] escurren poles llendes del condáu, esquitando dambos nos Pennines. Otros ríos escurren pol condáu, incluyendo'l [[Ríu Beal|Beal]], el [[Ríu Douglas|Douglas]] y l'[[Ríu Irk|Irk]]. El [[Black Chew Head]] el [[llista de los condaos d'Inglaterra por puntu más altu|puntu más altu]] del Gran Mánchester, alzándose 542 metros sobre'l nivel del mar, dientro de la parroquia de [[Saddleworth]].<ref>Dawson (1992), Chapter 6: The County Tops.</ref> [[Chat Moss]] colos sos 27km² entiende l'área más estensa granxes primordiales nel Gran Mánchester y contién la mayor cantidá de monte semi-natural del condáu.<ref>{{cita web |url=http://www.salford.gov.uk/living/planning/naturalenvironment/landscape/chatmoss.htm|títulu=Chat Moss|autor=Salford City Council|editorial=salford.gov.uk|fecha=2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080928043525/http://www.salford.gov.uk/living/planning/naturalenvironment/landscape/chatmoss.htm|fechaarchivu=28 de setiembre de 2008}} 13 payares de 2007.<br />•{{cita web |url=http://www.defra.gov.uk/farm/environment/land-use/pdf/alcleaflet.pdf|títulu=Agricultural Land Classification|formatu=PDF|fecha=xunetu de 2003|editorial=[[Department for Environment, Food and Rural Affairs]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061209041441/http://www.defra.gov.uk/farm/environment/land-use/pdf/alcleaflet.pdf|fechaarchivu=9 d'avientu de 2006}} 12 de xunetu de 2008.</ref> Hai un amiestu d'árees urbanes con alta densidá de población, barrios periféricos y llocalidaes rurales y semi-rurales nel Gran Mánchester, pero l'usu del terrén ye por una aplastante superioridá urbanu.<ref name="GMLTP">{{cita web |url=http://www.gmltp.co.uk/gmltp2_html/section_123173639918.html |títulu=The Greater Mánchester Area and its Rexonal Context |autor=[[GMPTE|Greater Mánchester Passenger Transport Authority]] |editorial=gmltp.co.uk |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120205201838/http://www.gmltp.co.uk/gmltp2_html/section_123173639918.html |fechaarchivu=5 de febreru de 2012 }} 11 d'abril de 2007.</ref> Tien un fuerte distritu central de negocios, formáu pol [[Centru de la Ciudá de Mánchester]] y les aprtes axacentes de [[Salford]] y [[Trafford]]. Sicasí, el Gran Mánchester tamién ye un condáu policéntrico con diez distritos metropolitanos,<ref name="GMLTP" /> cada unu de los cualos cunta con un importante centru de ciudá, y en dellos casos más d'unu, y enforma pequeños asentamientos. Podría dicise que'l Gran Mánchester ye l'área urbana de mayor complexidá nes contornes de Londres dientro del Reinu Xuníu,<ref name="GMLTP" /> lo cual refléxase na densidá de la so rede de tresporte y na magnitú de les sos necesidaes d'inversión pa llograr les crecientes y diverses demandes de movilidá xeneraes pol patrón de desenvolvimientu. La tabla equí embaxo resume munchos de los asentamientos del condáu, y ta formáu acordies col so conceyu metropolitanu. <!---SI AUMENTA LA POBLACIÓN NESTA TABLA, POR FAVOR ORDENAR N'ORDE ALFABÉTICU. POR FAVOR TENER EN CUENTA QUE NUN YE APROPIÁU ENLLAZAR EQUÍ UN DISTRITU D'UNA LOCALIDÁ YÁ MENTADA - ESO TENDRÍA DE TAR DIENTRO DEL ARTÍCULU DE LA LOCALIDÁ---> {| {{tablaguapa}} style="font-size:90%;border:0px;text-align:left;line-height:150%;" ! Condáu metropolitanu || colspan="2" | Conceyu metropolitanu || Centru d'alministración || Otros componentes |- |rowspan=10| '''El Gran Mánchester''' | [[Conceyu metropolitanu de Bury|Bury]] || [[Ficheru:GreaterManchesterBury.png|50px|]] | [[Bury (Gran Mánchester)|Bury]] | [[Prestwich]], [[Radcliffe, Gran Mánchester|Radcliffe]], [[Ramsbottom]], [[Tottington, Gran Mánchester|Tottington]], [[Whitefield, Gran Mánchester|Whitefield]] |- | [[Conceyu metropolitanu de Bolton|Bolton]] || [[Ficheru:GreaterManchesterBolton.png|50px|]] | [[Bolton]] | [[Blackrod]], [[Farnworth]], [[Horwich]], [[Kearsley]], [[Little Lever]], [[Turton del Sur]], [[Westhoughton]] |- | [[Mánchester]] || [[Ficheru:GreaterManchesterManchester.png|50px|]] | Mánchester | [[Blackley]], [[Cheetham Hill]], [[Chorlton-cum-Hardy]], [[Didsbury]], [[Ringway]], [[Withington]], [[Wythenshawe]] |- | [[Conceyu metropolitanu de Oldham|Oldham]] || [[Ficheru:GreaterManchesterOldham.png|50px|]] | [[Oldham]] | [[Chadderton]], [[Shaw and Crompton]], [[Failsworth]], [[Lees, Gran Mánchester|Lees]], [[Royton]], [[Saddleworth]] |- | [[Conceyu metropolitanu de Rochdale|Rochdale]] || [[Ficheru:GreaterManchesterRochdale.png|50px|]] | [[Rochdale]] | [[Heywood, Gran Mánchester|Heywood]], [[Littleborough, Gran Mánchester|Littleborough]], [[Middleton, Gran Mánchester|Middleton]], [[Milnrow]], [[Newhey]], [[Wardle, Gran Mánchester|Wardle]] |- | [[Ciudá de Salford|Salford]] || [[Ficheru:GreaterManchesterSalford.png|50px|]] | [[Swinton, Gran Mánchester|Swinton]] | [[Eccles, Gran Mánchester|Eccles]], [[Walkden]], [[Worsley]], [[Salford]], [[Irlam]], [[Pendlebury]], [[Cadishead]] |- | [[Conceyu metropolitanu de Stockport|Stockport]] || [[Ficheru:GreaterManchesterStockport.png|50px|]] | [[Stockport]] | [[Bramhall]], [[Bredbury]], [[Cheadle, Gran Mánchester|Cheadle]], [[Gatley]], [[Hazel Grove]], [[Marple, Gran Mánchester|Marple]], [[Romiley]] |- | [[Tameside]] || [[Ficheru:GreaterManchesterTameside.png|50px|]] | [[Ashton-under-Lyne]] | [[Audenshaw]], [[Denton, Gran Mánchester|Denton]], [[Droylsden]], [[Dukinfield]], [[Hyde, Gran Mánchester|Hyde]], [[Longdendale]], [[Mossley]], [[Stalybridge]] |- | [[Trafford]] || [[Ficheru:GreaterManchesterTrafford.png|50px|]] | [[Stretford]] | [[Altrincham]], [[Bowdon, Gran Mánchester|Bowdon]], [[Hale, Gran Mánchester|Hale]], [[Sale, Gran Mánchester|Sale]], [[Urmston]] |- | [[Conceyu metropolitanu de Wigan|Wigan]] || [[Ficheru:GreaterManchesterWigan.png|50px|]] | [[Wigan]] | [[Abram, Gran Mánchester|Abram]], [[Ashton-in-Makerfield]], [[Aspull]], [[Astley, Gran Mánchester|Astley]], [[Atherton, Gran Mánchester|Atherton]], [[Bryn]], [[Golborne]], [[Higher End]], [[Hindley, Gran Mánchester|Hindley]], [[Ince-in-Makerfield]], [[Leigh, Gran Mánchester|Leigh]], [[Orrell, Gran Mánchester|Orrell]], [[Shevington]], [[Standish, Gran Mánchester|Standish]], [[Tyldesley]], [[Winstanley, Gran Mánchester|Winstanley]] |- |} El [[Área Urbana del Gran Mánchester]] ye un área definida pola [[Oficina d'Estadístiques Nacionales]] que consiste nuna gran conurbación qu'arrodia ya inclúi a la ciudá de Mánchester. El so territoriu toma gran parte, pero non tol condáu metropolitanu del Gran Mánchester. Esclúi asentamietnos como [[Wigan]] y [[Marple, Gran Mánchester|Marple]] de les fronteres del condáu del Gran Mánchester (el mesmu Wigan conforma'l [[Área Urbana de Wigan]]), pero inclúi dellos asentamientos que s'alcuentren fora de les llendes condales, como [[Wilmslow]] y [[Alderley Edge]] en [[Cheshire]], y [[Whitworth, Lancashire|Whitworth]] en [[Lancashire]]. Anque nin el condáu del Gran Mánchester nin el [[Área Urbana del Gran Mánchester]] recibieron l'[[estatus de ciudá nel Reinu Xuníu]], la documentación de la [[Xunión Europea]] suxer que la conurbación qu'arrodia Mánchester constitúi una [[rexón de ciudá]] urbana homoxénea.<ref>[http://www.communities.gov.uk/publications/localgovernment/strongprosperous State of the English Cities: Volume 1] Producíu pola Oficina del Vice-Primer Ministru, (2006). Accesu al informe na rede'l 17 d'avientu de 2006.</ref> [[Ficheru:Greater Manchester.jpg|thumb|900px|center|Una vista del Gran Mánchester. El condáu ta descomanadamente [[urbanizáu]] y consiste en vastes [[área urbana|árees urbanizaes]] y munchos asentamientos.]] === Clima === El Gran Mánchester tien un [[clima oceánicu]] templáu, como la mayoría de les [[islles britániques]], con branos relativamente frescos ya iviernos nidios. La media de precipitaciones ye de 806,6 mm<ref name="tiempu atmosféricu del Gran Mánchester">{{cita web |url=http://www.metoffice.gov.uk/climate/uk/averages/19712000/sites/Manchester_airport.html|títulu=Mánchester Airport 1971–2000 weather averages|editorial=[[Met Office]]|añu=2001|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20030820190304/http://www.metoffice.gov.uk/climate/uk/averages/19712000/sites/Manchester_airport.html|fechaarchivu=20 d'agostu de 2003}} 15 de xunetu de 2007.</ref> en comparanza cola media de 1125,0 mm nel Reinu Xuníu,<ref name="UK weather">{{cita web |url=http://www.metoffice.gov.uk/climate/uk/averages/19712000/areal/uk.html|títulu=UK 1971–2000 averages|editorial=[[Met Office]]|añu=2001}} 15 de xunetu de 2007.</ref> y la so media de díes d'agua ye de 140.4 per añu,<ref name="tiempu atmosféricu del Gran Mánchester" /> en comparanza cola media de 154.4 del Reinu Xuníu.<ref name="UK weather" /> La temperatura medio ye llixeramente cimera a la del Reinu Xuníu.<ref name="Climate01">{{cita web |url=http://www.metoffice.gov.uk/climate/uk/averages/19712000/areal/uk.html |autor=Met Office |títulu=tiempu atmosféricu mediu añal nel Reinu Xuníu |editorial=Met Office |fecha=2007}} 23 d'abril de 2007.</ref> El Gran Mánchester tamién tien un nivel de mugor relativamente alto, que empréstase a la manufacturación texil optimizada y anti-ropturas qu'hubo alredor del condáu. La nieve nun ye un fechu corriente nes árees urbanizaes, debíu al efeuto del [[clima urbanu|calentamientu urbanu]]. Sicasí, los [[Peninos]] y les llombes del [[Monte Rossendale]] alredor de les llendes oriental y septentrional del condáu yá nieva más, y les carreteres que salen del condáu pueden ser cerraes por causa de les fuertes nieves,<ref name="Snow">{{cita web |url=http://www.manchestereveningnews.co.uk/news/s/147/147321_roads_chaos_as_snow_sweeps_in.html|títulu=Caos nes carreteres a midida que avanza la nieve en Mánchester|publicación=[[Noticies Vespertines de Mánchester]]|añu=2005}} 15 de xunetu de 2007.</ref> notablemente na [[carretera A62]] por [[Standedge]], l'[[carretera A57|A57]] ([[Pasu de Culiebra]], ''Snake Pass'' n'inglés) escontra [[Sheffield]],<ref name="Peaks">{{cita web|url=http://www.highpeak.co.uk/hp/h_snakbd.htm|títulu=Peak District sightseer's guide&nbsp;– Snake Pass|editorial=Picu altu|añu=2002|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110112081929/http://www.highpeak.co.uk/hp/h_snakbd.htm|fechaarchivu=2011-01-12}} 6 de xunetu de 2007.</ref> y la [[autopista M62|M62]] sobre [[Saddleworth Moor]]. == Gobiernu == [[Ficheru:Greater Manchester County Council Arms.png|thumb|Escudu d'armes del antiguu [[Conceyu Condal del Gran Mánchester]], que foi abolíu en 1986.]] [[Ficheru:Stockport Town Hall (1).jpg|thumb|Edificios del gobiernu del [[Conceyu de Stockport]] y funciones alministratives pal [[conceyu metropolitanu de Stockport]].]] [[Ficheru:Oldham Civic Centre.jpg|thumb|El Centru Cívicu de Oldham ye onde se desenvuelven les funciones del gobiernu del [[conceyu metropolitanu de Oldham]].]] El Gran Mánchester estremar en 28 [[circunscripciones del Reinu Xuníu|circunscripciones parllamentaries]]: 18 [[circunscripciones eleutorales municipales]] y 10 [[circunscripciones eleutorales condales]]. La mayor parte del Gran Mánchester ta controláu pol [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|Partíu Labosrista]], considerándolo xeneralmente como una ''bastión'' llaborista,<ref>{{cita web |url=http://www.manchestereveningnews.co.uk/news/s/119/119942_lib_dems_close_in_on_Mánchester.html |títulu=Demócrates Lliberales averar a Mánchester|publicación=[[Noticies Vespertines de Mánchester]]|fecha=11&nbsp;xunu de 2004}} 26 de febreru de 2006.</ref><ref>{{cita web |url=http://www.timeout.com/Manchester/feature/2009/4/Labour_party_returns_to_Manchester.html#articleAfterMpu|títulu=El partíu llaborista vuelve a Mánchester|editorial=timeout.com|fecha=2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080113230651/http://www.timeout.com/manchester/feature/2009/4/Labour_party_returns_to_Manchester.html#articleAfterMpu|fechaarchivu=13 de xineru de 2008}} 26 d febreru de 2008.</ref> con namái cuatro circunscripciones eleutorales (dende les [[eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 2005|eleiciones xenerales de 2005]]) que pertenecen a los [[Partíu Lliberal Demócrata|lliberales demócrates]] y una circunscripción eleutoral a los [[Partíu Conservador (Reinu Xuníu)|conservadores]]. El [[gobiernu llocal d'Inglaterra|gobierno local]] nel Gran Mánchester ta anguaño provistu de los conceyos de diez [[distritos d'Inglaterra|distritos]], conocíos como [[conceyu metropolitanu|conceyos metropolitanos]]: [[conceyu metropolitanu de|Bolton]], [[conceyu metropolitanu de Bury|Bury]], la [[Mánchester|ciudá de Mánchester]], [[conceyu metropolitanu de Oldham|Oldham]], [[conceyu metropolitanu de Rochdale|Rochdale]], la [[ciudá de Salford]], [[conceyu metropolitanu de Stockport|Stockport]], [[Tameside]], [[Trafford]] y [[conceyu metropolitanu de Wigan|Wigan]]. A ocho de los diez conceyos metropolitanos del Gran Mánchester nomar según los ocho antiguos conceyos condales qu'agora componen los mayores centros de población y de grandiosa importancia histórica y política.<ref name="FrangopuloP138">Frangopulo (1977), p.&nbsp;138.</ref> Como exemplu, el conceyu metropolitanu de Stockport ta centráu na ciudá de [[Stockport]], un antiguu conceyu condal, pero qu'inclúi otres llocalidaes menores como [[Cheadle, Gran Mánchester|Cheadle]], [[Gatley]] y [[Bramhall]].<ref name="FrangopuloP138" /> A dos de los conceyos metropolitanos diéronse-yos nomes neutros porque cuando fueron creaos nun hubo alcuerdo sobre qué ciudá tenía de ser el centru alministrativu y tampoco teníen un [[conceyu condal]] Estos conceyos son [[Tameside]] y [[Trafford]], que los sos nucleos son [[Ashton-under-Lyne]] y [[Stretford]] respeutivamente, y nomar en referencia a los sos oríxenes xeográficos y históricos.<ref name="FrangopuloP138" /> Nos dolce primeros años tres la creación del condáu en 1974, ésti tenía un sistema biescalonado de [[gobiernu llocal n'Inglaterra|gobierno local]] y los conceyos municipales metropolitanos compartíen el poder col [[Conceyu Condal del Gran Mánchester]].<ref name="politics">{{cita publicación | títulu= El Gran Mánchester: complexidá de la conurbación y estructura del gobiernu llocal | autor= Barlow, Max | revista= Xeografía Política (''Political Geography'') | volume= 14 | añu= 1995 | páxines= 379–400 | númberu= 4| doi= 10.1016/0962-6298(95)95720-I}}</ref> El Conceyu Condal del Gran Mánchester, una aturoidad estratéxica al cargu de los servicios rexonales como'l tresporte, la planificación estratéxica, los servicios d'emerxencia y el suministru d'agua, entendía 106 miembros d'ente los diez [[conceyu metropolitanu|conceyos metropolitanos]] del Gran Mánchester.<ref>Rochdale Metropolitan Borough Council (N.D.), p.&nbsp;65.</ref> Sicasí en [[1986]], el Conceyu Condal de Mánchester foi abolíu xunto colos otros cinco conceyos de los [[condáu metropolitanu|condaos metropolitanos]] y el [[Conceyu del Gran Londres]], y la mayoría de los sos poderes pasaron a ser dirixíos polos conceyos.<ref name="politics" /> Esisten delles [[Parroquia (civil)|parroquies civiles]] en ciertes partes del Gran Mánchester. A pesar de que'l [[conceyu condal]] abolióse (el cual taba encontáu no qu'agora ye la Casa Westminster frente a los [[Xardinos Piccadilly]]), ciertu númberu de funciones del gobiernu llocal tienen llugar a nivel condal. Los diez autoridaes del Gran Mánchester cooperen per mediu de l'[[Asociación d'Autoridaes del Gran Mánchester]] (AGMA, ''Association of Greater Manchester Authorities''), que pretende crear una aproxímación coordianda de tol condáu escontra munches temes. La AMGA financia dellos cuerpos conxuntos pa tol condáu como la [[Oficina d'Archivos del Condáu del Gran Mánchester]]. Al traviés del AGMA, los diez auatoridades del Gran Mánchester cooperen en munchos asuntos, incluyendo [[Plan de Tresporte Local|planes de tresporte local]] pa tol condáu.<ref>{{cita web |url=http://www.gmltp.co.uk|títulu=Plan de Tresporte Llocal del Gran Mánchester|publicación=páxina web del Plan de Tresporte Llocal del Gran Mánchester|editorial=<!--none obvious-->|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061123093030/http://www.gmltp.co.uk/|fechaarchivu=23 de payares de 2006}} 12 d'avientu de 2006.</ref> Dellos servicios llocales facilitar pal condáu nel so conxuntu, alministraos por [[gobiernu Llocal d'Inglaterra#xuntes mistes|xuntes mistes]] estatutaries. Estos son el [[Executivu de Tresporte de Pasaxeros del Gran Mánchester]], (GMPTE, ''Greater Manchester Passenger Transport Executive'') responsable de la planificación y coordinación del [[tresporte públicu]] nel condáu; la [[Policía del Gran Mánchester]], controlada por una [[autoridá policial]] mista; el [[Serviciu de Rescate y de Quemes del Gran Mánchester]], alministráu por una "Autoridá de Rescate y Fueu" mista; y l'[[Autoridá d'Agües Residuales del Gran Mánchester]]. Estes xuntes mistes tán formaes por conceyales designaos de cada unu de los diez conceyos (sacante l'Autoridá d'Agües Residuales, que nun inclúi'l [[conceyu metropolitanu de Wigan]]). Los diez conceyos tienen conxuntamente el [[Grupu d'Aeropuertu de Mánchester]], que controla'l [[Aeropuertu de Mánchester]] y trés otros aeropuertos del Reinu Xuníu. Otros servicios tán financiaos direutamente y empobinaos polos conceyos llocales.<ref>{{cita publicación |títulu=Greater Manchester&nbsp;– 'up and going'? |autor=Hebbert, Michael|coautores=Iain Des |revista=Policy & Politics |volume=28 |añu=2000 |páxines= 79–92 |númberu=1 |issn=0305 5736}}</ref> El Gran Mánchester ye un [[condáu ceremonial]] col so propiu [[lod-teniente]], quien ye la representación personal del monarca. La Llei de Gobiernu Llocal de 1972 axustó que tola área cubierta pol condáu metropolitanu del Gran Mánchester tamién s'incluyiría nel [[Ducáu de Lancashire]], estendiendo'l ducáu pa incluyir rexones que taben d'antiguo nos condaos del Riding del Oeste de Yorkshire. Hasta'l 31 de marzu de 2005, el [[Guardián de los Archivos]] foi designáu pol [[Canciller del Ducáu de Lancaster]]; agora son nomaos po el [[Lord-Canciller|Lord Gran Canciller de Gran Bretaña]].<ref>{{cita web |url=http://www.duchyoflancaster.co.uk/output/page61.asp|editorial=duchyoflancaster.co.uk|títulu=Guardián de los Archivos|autor=[[Canciller del Ducáu de Lancaster]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080129182417/http://www.duchyoflancaster.co.uk/output/page61.asp|fechaarchivu=29 de xineru de 2008}} 8 de xunetu de 2008.</ref> El primer lord-teniente del Gran Mánchester foi Sir William Downward, qu'ostentó'l títulu dende 1974 hasta 1988.<ref>The Lord-Lieutenants Order 1973 (1973/1754)</ref> L'actual lord teniente ye Warren James Smith. Como condáu xeográficu, el gobiernu usa'l Gran Mánchester (al traviés de la [[Oficina d'Estadístiques Nacionales]]) pa la xunta de toles estadístiques del condáu nel so conxuntu y p'entamar y oldear materiales de rexistros xenerales y censos.<ref>{{cita web |url=http://www.visionofbritain.org.uk/unit_page.jsp?o_id=10056925&c_id=10001043 |títulu=Greater Manchester Met. C |autor=Una Visión de Gran Bretaña pol Tiempu, ''A Vision of Britain through Time''}} 6 d'abril de 2007.</ref> == Demografía == {{AP|Demografía del Gran Mánchester}} [[Ficheru:Population of Greater Manchester.png|thumb|upright|La población del Gran Mánchester aumentó d'alredor 328.000 en 1801 hasta 2,5 millones en 2001. El so picu foi en 1971, con 2,7 millones.]] [[Ficheru:Salford, Urban Splash.jpg|thumb|upright|Gran parte de les viviendes del Gran Mánchester consiste en [[casa adosada|cases adosaes en filera]] construyíes a baxos costos pa la población de les [[zona industrial|zones industriales]] llocales. Esta cai en [[Salford]] foi anovada pola compañía [[Urban Splash]] (''Chapoteo Urbanu'']] El Gran Mánchester tien una población de 2.553.800 habitantes (nel añu 2006), convirtiéndolo nel [[llista de condaos ceremoniales n'Inglaterra por población tercer condáu más pobláu]] nel Reinu Xuníu, dempués del [[Gran Londres]] y de [[Midlands del Oeste (condáu)|Midlands del Oeste]].<ref name=population>{{cita web |url=http://www.statistics.gov.uk/statbase/ssdataset.asp?vlnk=9666&More=Y|títulu=T 09: Quinary age groups and sex for local authorities in the UK; estimated resident population Mid-2006 Population Estimates|fecha=30 de mayu de 2008|editorial=National Statistics}} 8 de xunetu de 2008.</ref> Ye'l séptimu condáu más pobláu d'Inglaterra. El [[xentiliciu]] del Gran Mánchester ye "Gran Mancuniano" (''Greater Mancunian'').<ref>{{Harvnb|Clark|1973|p=93.}}</ref> El Gran Mánchester ye'l llar d'una población diversa y ye una aglomeración multicultural con una significante minoría étnica qu'abarca'l 8,49% del total de la población.<ref>{{cita web |url=http://www.biser-eu.com/regions/Greater%20Manchester.pdf|títulu=Rexonal Portrait of Greater Manchester - 5.3 Population Structure/Migration (demography)|formatu=PDF|editorial=BISER Europe Regions Domain Reporting|añu=2003|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110708003629/http://www.biser-eu.com/regions/Greater%20Manchester.pdf|fechaarchivu=8 de xunetu de 2011}} 18 de febreru de 2008.</ref><ref name="MánchesterLieutenancy">{{cita web |url=http://www.manchesterlieutenancy.org/|editorial=Mánchesterlieutenancy.org|títulu=Warren Smith te da la bienvendia a la intendencia del Gran Mánchester}} 8 de xunetu de 2008.</ref> Anguaño hai sobre 66 nacionalidaes abellugaes nel condáu.<ref>{{cita web |url=http://www.can.uk.com/exodus/exodus_about.htm|editorial=can.uk.com|títulu=Exodus: The Facts|fecha=2003|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120704202159/http://can.uk.com/exodus/exodus_about.htm|fechaarchivu=4 de xunetu de 2012}} 27 de febreru de 2008.</ref> Según el censu de 2001 del Reinu Xuníu, el 74,2% de los residentes del Gran Mánchester son cristianos, el 5,0% musulmanes, el 0,9% xudíos, el 0,7% hinduístas, el 0,2% buidstas y el 0,1% del cultu [[sij]]. El 11,4% nun tener una relixón, el 0,2% identificar con una relixón alternativa y el 7,4% nun definió la so relixón. Esto ye similar al restu del condáu, anque les proporciones de musulmanes y xudíos son casi'l doble que la media nacional.<ref name="Trafford neighbourhood stats">{{cita web |títulu=Relixón nel Gran Mánchester (autoridá sanitaria) |editorial=Statistics.gov.uk |url=http://neighbourhood.statistics.gov.uk/dissemination/LeadTableView.do?a=3&b=789833&c=M7+4FU&d=14&y=16&g=353838&i=1x1003x1004&o=1&m=0&r=0&s=1201894343750&enc=1&dsFamilyId=95 }} 1 de febreru de 2008.</ref> El Gran Mánchester ta cubiertu poles diócesis [[Ilesia católica|católiques]] de [[Diócesis de Salford|Salford]] y [[Diócesis de Shrewsbury|Shrewsbury]],<ref>{{cita web |títulu=Diócesis Católica de Shrewsbury |url=http://www.dioceseofshrewsbury.org |editorial=Dioceseofshrewsbury.org}} 7 de mayu de 2007.</ref><ref>{{cita web | títulu=Parroquies de la diócesis editorial=Salforddiocese.org.uk | url=http://www.salforddiocese.org.uk/parishes/masstimes.html | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070502121806/http://www.salforddiocese.org.uk/parishes/masstimes.html | fechaarchivu=2 de mayu de 2007 }} 7 de mayu de 2007.</ref> y l'[[Archidiócesis Católica Romana de Liverpool|Archdiócesis de Liverpool]]. La mayor parte del Gran Mánchester forma parte de la [[Diócesis Anglicana de Mánchester]],<ref>{{cita web | títulu= Diócesis de la Ilesia d'Inglaterra en Mánchester | url= http://www.manchester.anglican.org/default.asp | editorial= Mánchester.anglican.org | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20071227051946/http://www.manchester.anglican.org/default.asp | fechaarchivu= 27 d'avientu de 2007 }} 17 de xineru de 2008.</ref> amás de [[conceyu metropolitanu de Wigan|Wigan]], que s'asitia dientro de la [[Diócesis Anglicana de Liverpool|Diócesis de Liverpool]].<ref>{{cita web | títulu= Bienveníu a la Diócesis de Liverpool | url= http://www.liverpool.anglican.org/ | editorial= Liverpool.anglican.org | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20080224170526/http://www.liverpool.anglican.org/ | fechaarchivu= 2008-02-24 }} 1 de febreru de 2008.</ref> Siguiendo a la [[desindustrialización]] del Gran Mánchester a mediaos del [[sieglu XX]], producióse un cayente significante de la economía y de la población na rexón, particularmente en Mánchester y Salford.<ref name="Renewal">{{cita web |url=http://www.audit-commission.gov.uk/Products/BVIR/9AC95DA0-C6A1-4b9b-9A0D-D305DE72FFC8/ManchesterSalford.pdf|formatu=PDF|títulu=Mercáu Renewal: Manchester Salford Pathfinder|fecha=2003|editorial=[[Audit Commission]]}} 22 de febreru de 2008.</ref><ref name="Shrinking" /> Amplies árees de [[casa adosada|cases adosaes]] de baxa calidá construyíes mientres tola [[dómina victoriana]] atópase en probe estáu y desaparentes pa les necesidaes modernes; munchos distritos del interior de la ciudá sufrieron privaciones sociales cróniques y altos niveles de desemplegu.<ref name="Shrinking" /><ref>Cooper (2005), p.&nbsp;47.</ref> La [[renovación urbanística|evacuación de barriaes]] y el creciente [[escesu de población]] cola construcción de [[vivienda pública|viviendes sociales]] per parte de los conceyos [[Salford]] y Mánchester llevó al amenorgamientu de la población nel centru del Gran Mánchester.<ref name="Slums">{{cita publicación |apellíu=Shapely |nome=Peter |añu=2002–3 |títulu=La prensa y los desarrollos construyíos por sistema nel centru de la ciudá de Mánchester |revista=Estudio Históricu de la Rexón de Mánchester |volume=16 |páxines=30–39 |editorial=Manchester Centre for Regional History |allugamientu=Mánchester |issn=0952-4320 |url=http://www.mcrh.mmu.ac.uk/pubs/pdf/mrhr_16_shapely.pdf |formatu=PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071201012030/http://www.mcrh.mmu.ac.uk/pubs/pdf/mrhr_16_shapely.pdf |fechaarchivu=1 d'avientu de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20071201012030/http://www.mcrh.mmu.ac.uk/pubs/pdf/mrhr_16_shapely.pdf |archivedate=2007-12-01 |fechaaccesu=2018-01-29 }} 22 de payares de 2007.</ref> Mientres la década de 1970, 1980 y 1990, la población del Gran Mánchester amenorgóse sobre 8.000 habitantes per añu.<ref name="Shrinking" /> Mientres la población de la Ciudá de Mánchester encongió sobre un 40% nesti periodu (de 766.311 habitantes en 1931 a 452.000 en 2006), la población total del Gran Mánchester namái s'amenorgó un 8%.<ref name="Shrinking" /> {| {{tablaguapa}} !colspan="8"|'''Totales de población del Gran Mánchester''' |- !Ali!!Población!!<!---blank--->!!Añu!!Población!!<!---blank---> |- ! 1801 |<center> 328.609 ! 1871 | <center>1.590.102 ! 1941 | <center>2.693.775 |- ! 1811 | <center>409.464 ! 1881 | <center>1.866.649 ! 1951 | <center>2.688.987 |- ! 1821 | <center>526.230 ! 1891 | <center>2.125.318 ! 1961 | <center>2.699.711 |- ! 1831 | <center>700.486 ! 1901 | <center>2.357.150 ! 1971 | <center>2.729.741 |- ! 1841 | <center>860.413 ! 1911 | <center>2.617.598 ! 1981 | <center>2.575.441 |- ! 1851 | <center>1.037.001 ! 1921 | <center>2.660.088 ! 1991 | <center>2.569.700 |- ! 1861 | <center>1.313.550 ! 1931 |<center> 2.707.070 ! 2001 | <center>2.482.352 |- | colspan="8" style="text-align:center;font-size:90%;"|Les estadístiques d'antes de 1974 recoyer poles árees del gobiernu llocal qu'agora entiende'l Gran Mánchester<br />''Fonte: [[Históricu de Gran Bretaña]].<ref>{{cita web |url=http://www.visionofbritain.org.uk/data_cube_table_page.jsp?data_theme=T_POP&data_cube=N_TPop&o_id=10056925&c_id=10001043&add=N |títulu=Greater Manchester Met. C: Total Population |autor=A Vision of Britain through time}} 6 d'abril de 2007.</ref> |} La disposición de cases del Gran Mánchester entiende una variedá de tipos. El [[centru de la ciudá de Mánchester]] carauterizar polos sos grandes edificios con munches plantes,<ref name="MánchesterHighRise">{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/Manchester/content/articles/2004/11/24/high_rise_living_hys_feature.shtml|títulu=Manchester&nbsp;– Features&nbsp;– A cut above: high rise living is back|editorial=[[bbc.co.uk]]|fecha=24 de payares de 2004|autor=Yakub Qureshi|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041230000829/https://www.bbc.co.uk/Manchester/content/articles/2004/11/24/high_rise_living_hys_feature.shtml|fechaarchivu=30 d'avientu de 2004}} 25 de febreru de 2008.</ref> mientres [[Salford]] tien dalgunos de los bloques de mayor altor y ye unu de los estaos más [[densidá de población|densamente poblaos]] n'Europa.<ref>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/society/2001/feb/28/housingpolicy.keyworkerhousing|títulu=Bloques de torres pa faer un retruque|fecha=28 de febreru de 2001|autor=Cunningham, John|editorial=Guardian News and Media Limited|publicación=[[The Guardian]]}} 26 de febreru de 2008.</ref> Por tol Gran Mánchester, son comunes les files de cases adosaes, la mayoría de les cualos construyíes mientres la [[dómina victoriana]] y el [[periodu eduardino]]. La [[Iniciativa de Renovación del Mercáu Inmobiliariu]] identificó a [[Mánchester]], Salford, [[Rochdale]] y [[Oldham]] como áras de cases adosaes non aptes pa les necesidaes d'anguaño. A pesar de que'l Gran Mánchester ye famosu pola so espansión desafranada, el condáu nun tien [[zona verde|zones verdes]]. Dizse que [[Altrincham]], colos sos barrios [[Bowdon, Gran Mánchester|Bowdon]] y [[Hale, Gran Mánchester|Hale]], constitúi un "barriu de corredores de bolsa, con cases bien promocionaes nun área de opulencia silvática".<ref>Frangopulo (1977), p.&nbsp;224.</ref> == Educación == El Gran Mánchester tien cuatro universidaes: la [[Universidá de Bolton]], la [[Universidá de Mánchester]], la [[Universidá Metropolitana de Mánchester]] y la [[Universidá de Salford]]. Xunto col [[Real Colexu de Música del Norte]], tienen una combinada población d'estudiantes d'educación cimera de 101.165 en [[2007]] (el tercer númberu más altu n'Inglaterra, por detrás del Gran Londres con 360.890 y el [[Midlands del Oeste (condáu)|Midlands del Oeste]] con 140.980),<ref>{{cita web |url=http://www.hesa.ac.uk/dox/dataTables/studentsAndQualifiers/download/institution0607.xls|títulu=Table 0a&nbsp;– Tolos estudiantes por instituciones, modadlidad d'estudios, nivel d'estudios, xéneru y casa 2006/07|añu=2008|formatu=XLS|publicación=Students and Qualifiers Data Tables|editorial=[[Axencia d'Estadístiques d'Educación Cimera]]}} 21 de marzu de 2008.</ref> y el decimoterceru más altu per cabeza n'Inglaterra per cabeza.<ref>{{cita publicación |apellíu=Tight|nome=Malcolm|añu=2007|mes=xunetu|títulu=La (Re)Locación de la Educación Cimera n'Inglaterra (Revisitado)|revista=Higher Education Quarterly|volume=61|númberu=3|páxines=250–265|doi=10.1111/j.1468-2273.2007.00354.x}}</ref> La mayoría de los estudiantes concentrar na [[Cai Wilmslow, Mánchester|cai Oxford]] en Mánchester, la cortil urbana d'educación cimera más estensu d'Europa.<ref name="Higher edu">Hartwell (2001), p.&nbsp;105.</ref> La educación primaria, secundaria y posterior dientro del Gran Mánchester son responsabilidá de los conceyos constituentes que formen les [[autoridá local d'educación|autoridad llocales d'educación]] y alministren escueles y colexos d'educación de niveles más altos. El condáu tamién ye'l llar d'un númberu d'[[escuela independiente|escueles independientes]] como'l [[St. Bede's College]], la [[Escuela de Gramática de Mánchester]], la [[Escuela de Bolton]] y la [[Escuela de Gramática de Bury]]. == Economía == [[Ficheru:Oldham From Glodwick.png|thumb|[[Oldham]], pintáu mientres la [[Revolución industrial]]. Munches ciudaes del Gran Mánchester construyéronse alredor d'estes zones.]] [[Ficheru:SalfordQuays.jpg|thumb|Los [[Muelles de Salford]] ye'l principal distritu de negocios de la [[ciudá de Salford]].]] [[Ficheru:Trafford Centre escalators.jpg|thumb|El [[centru de Trafford]] ye unu de los [[liasta de los centros comerciales del Reinu Xuníu por tamañu mayores centros comerciales nel Reinu Xuníu]].]] Gran parte de la riqueza del Gran Mánchester xenerar mientres la Revolución Industrial. La primera [[fábrica algodonera]] del mundu construyir na ciudá de [[Royton]],<ref>{{cita web |url=http://www.oldham.gov.uk/working/economic_profile/innovation_technology.htm|títulu=Perfil Económicu de Oldham, Innovación y Teunoloxía|publicación=Oldham MBC web pages|editorial=Conceyu de Oldham|fecha=<!--undated-->|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041012135441/http://www.oldham.gov.uk/working/economic_profile/innovation_technology.htm|fechaarchivu=12 d'ochobre de 2004}} 27 d'ochobre de 2006.</ref><ref>{{cita web|url=http://www.spinningtheweb.org.uk/journey.php?Title=NW+Cotton+towns+learning+journey&step=2&theme=places|títulu=NW Cotton Towns Learning Journey|publicación=Spinning the web|editorial=Mánchester City Council|urlarchivu=https://archive.today/20070910164358/http://www.spinningtheweb.org.uk/journey.php?Title=NW+Cotton+towns+learning+journey&step=2&theme=places|fechaarchivu=2007-09-10}} 27 d'ochobre de 2006.</ref> y el condáu alluga delles antigües [[zona industrial|zones industriales]]. Una publicación de l'[[Asociación pa l'Arqueoloxía Industrial]] describe'l Gran Mánchester como "unu de les árees clásiques de crecedera industrial y urbanu en Gran Bretaña, la resultancia d'una combinación de fuercies que llegaron al empar nos sieglos XVIII y XIX: un aumentu espectacular de la población, l'apaición de zones industriales especializaes, una revolución nel tresporte, y débil señoríu local".<ref name="M&N" /> Gran parte del condáu tuvo a la vanguardia de la [[manufactura testil mientres la Revolución Industrial]] y nel sieglu XX, representáu poles antigües fábriques testiles fundaes por tol condáu.<ref name="M&N" /> El territoriu que forma'l Gran Mánchester experimetnó un rápidu cayente nos sectores traduccionales, en parte mientres la [[escasez de llana de Lancashire]] causada pola [[Guerra de Secesión]], pero principalmente pola [[Gran Depresión nel Reinu Xuníu|depresión económica de la posguerra]] y la [[deindustrialización]] de Gran Bretaña qu'asocedió mientres el sieglu XX.<ref name="Shrinking">{{cita web|formatu=PDF|títulu=Shrinking Cities: Mánchester/Liverpool II|url=http://shrinkingcities.com/fileadmin/shrink/downloads/pdfs/WP-II_Mánchester_Liverpool.pdf|fecha=marzu de 2004|páxina=36|editorial=shrinkingcities.com|autor=}} 4 de marzu de 2008.</ref> Una considerable reestructuración industrial ayudó a la recuperación de la rexón.<ref name=BISER6>{{cita web|url=http://www.biser-eu.com/regions/Greater%20M%C3%A1nchester.pdf|títulu=Retrato Rexonal del Gran Mánchester - 6 Factores Económicos|formatu=PDF|editorial=BISER Europe Regions Domain Reporting|añu=2003|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160306113334/http://biser-eu.com/regions/greater%20m%c3%a1nchester.pdf|fechaarchivu=2016-03-06}} 17 de febreru de 2007.</ref> Históricamente, los muelles de los [[Muelles de Salford]] yeren un puertu industrial, anque agora son (siguíu por un periodu de desusu) un área comercial y residencial qu'inclúi'l [[Muséu Imperiar de Guerra del Norte]] y el teatru [[El Lowry]] y el centru d'exhibiciones. Tamién se preve l'apertura d'un importante centru de la [[British Broadcasting Corporation|BBC]] nel añu [[2010]].<ref name="MediaCity">{{cita web |url=http://www.manchestereveningnews.co.uk/news/s/215/215813_salford_bid_wins_bbc_move_north.html|títulu=La puya por Salford consigue'l desplazamientu de la BBC al norte|publicación=[[Noticies Vespertines de Mánchester]]|añu=2006|autor=Ian Wylie}} 5 de marzu de 2008.</ref> Anguaño, el Gran Mánchester ye'l centru económicu de la rexón [[Inglaterra del Noroeste|Noroeste]] d'Inglaterra y ye la mayor economía subrexonal nel Reinu Xuníu, dempués de Londres ya [[Inglaterra del Sureste]].<ref>{{cita web |url=http://www.investinmanchester.com/MarketIntelligence/EconomicOverview/|títulu=Mánchester city region&nbsp;– Economic Overview|editorial=investinMánchester.com|fecha=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.investinmanchester.com/MarketIntelligence/EconomicOverview/|fechaarchivu=1 d'avientu de 2015}} 30 de mayu de 2008.</ref> El Gran Mánchester representa más de 42 billones de llibres del [[midíes d'ingresos y gastos nacionales|GVA]] rexonal del Reinu Xuníu, más que [[Gales]], [[Irlanda del Norte]] o [[Inglaterra del Nordés]].<ref name="GVA">{{cita web|url=http://www.investinmanchester.com/be_econ|títulu=Dato Económicos del Gran Mánchester|editorial=Midas Manchester|añu=2003|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070813023005/http://www.investinmanchester.com/be_econ|fechaarchivu=13 d'agostu de 2007}} Archiváu de [http://www.investinmánchester.com/be_econ the original] el 13 d'agostu de 2007. 10 de xunetu de 2008.</ref> El [[centru de la ciudá de Mánchester]], el distritu central de negocios del Gran Mánchester, ye un gran centru de negocios y de comerciu y suministra una identidá global al Gran Mánchester, actividaes especializaes y oportunidaes d'emplegu. Otramiente, la economía del centru de la ciudá depende percima del restu del condáu por cuenta de la so población como conorcio d'emplegu y fuercia de trabayu especializada, y pol so poder adquisitivu.<ref>{{cita web |url=http://www.gmep.org.uk/ccm/navigation/the-greater-Manchester-strategy/|editorial=gmep.org.uk|títulu=La Estratexa del Gran Mánchester, ''The Greater Manchester Strategy'': Foreword|fecha=2004|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080422142422/http://www.gmep.org.uk/ccm/navigation/the-greater-manchester-strategy/|fechaarchivu=22 d'abril de 2008}} 9 de xunetu de 2008.</ref> El Mánchester de güei ye un centru pa les artes, los mediu sde comunicación, la educación cimera y el comerciu. Nun sondéu sobre los xefes de negocios de Gran Bretaña publicáu en [[2006]], ver a Mánchester como'l meyor llugar del país p'asitiar el negociu.<ref name="Best for business">{{cita web |url=http://www.omis.co.uk/Downloads/BBC06.pdf|títulu=Resumen del Executivu de les Meyores Ciudaes de Gran Bretaña 2005-2006, ''Britain's Best Cities 2005–2006 Executive Summary''|editorial=OMIS Research|añu=2006|formatu=PDF|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060517041837/http://www.omis.co.uk/Downloads/BBC06.pdf|fechaarchivu=17 de mayu de 2006}} Archiváu dende'l 17 de mayu de 2006. El 17 de xunetu de 2008.</ref> Un reporte encargáu por Sociedá de Mánchester (''Manchester Partnership'') publicáu nel añu 2007 amosó a Mánchester como la "ciudá de crecedera más rápida", económicamente falando.<ref name="Fastest Growing City">30 de mayu de 2008.{{cita web|url=http://www.manchester.gov.uk/site/scripts/news_article.php?newsID=2915|títulu=Manchester&nbsp;– The State of the City|editorial=Mánchester City Council|añu=2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130112214407/http://www.manchester.gov.uk/site/scripts/news_article.php?newsID=2915|fechaarchivu=2013-01-12}} 11 de setiembre de 2007.</ref> Ye la tercer ciudá más visitada del Reinu Xuníu por visitantes estranxeros<ref>{{cita press release | títulu=Los Visitantes Internacionales nel Atopadizu Mánchester Aumenten el 10%, ''International Visitors To Friendly Mánchester Up 10%'' | editorial=Marketing Manchester | fecha=17 de setiembre de 2007 | url=http://www.marketingmanchester.com/news/newsdetails.xsql?id=258 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071027113657/http://www.marketingmanchester.com/news/newsdetails.xsql?id=258 | fechaarchivu=27 d'ochobre de 2007 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20071027113657/http://www.marketingmanchester.com/news/newsdetails.xsql?id=258 | archivedate=2007-10-27 | fechaaccesu=2018-01-29 }} 17 de xunetu de 2008.</ref> y yá se considera de cutiu como la [[segunda ciudá del Reinu Xuníu]].<ref name="Second city">{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/2253035.stm|títulu=Manchester 'England's second city'|editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]]|añu=2002}} 2 de mayu de 2007. <br />• {{cita web|url=http://www.ipsos-mori.com/content/Mánchester-englands-second-city.ashx|títulu=Mánchester 'England's Second City'|editorial=Ipsos MORI|añu=2002}} 30 de mayu de 2008. <br />• {{cita web|url=http://property.timesonline.co.uk/tol/life_and_style/property/article541043.ece|títulu=Can Birmingham halt its torne?|publicación=[[The Times]]|añu=2005|autor=Riley, Catherine|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110811091707/http://property.timesonline.co.uk/tol/life_and_style/property/article541043.ece|fechaarchivu=2011-08-11}} 1 d'agostu de 2007. <br />• {{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/Mánchester/4293814.stm|títulu=Mánchester 'close to second city'|editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]]|añu=2005}} 2 mayu de 2006. <br />• {{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/6349501.stm|títulu=Manchester tops second city poll|editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]]|añu=2007}} 18 de xunu de 2007. <br />• {{cita web|url=https://www.bbc.co.uk/pressoffice/pressreleases/stories/2007/02_february/09/birmingham.shtml|títulu=Birmingham loses out to Manchester in second city face off|editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]]|añu=2007}} 18 de xunu de 2007.</ref> El [[Centru de Trafford]] ye unu de los [[llista de los centros comerciales nel Reinu Xuníu por tamañu mayores centros comerciales del país]] y asítiase dientro del [[conceyu metropolitanu de Trafford]]. Según el censu británicu de 2001, hai 1.805.315 residentes nel Gran Mánchester entendíos ente los 16 y 74 años. L'actividá económica d'esta xente yera un emplegu a xornada completa pal 40,3%, a media xornada pal 11,3%, autónomos el 6,7%, en paru'l 3,5%, estudiantes ensin trabayu pal 5,1%, estudiantes con trabayu pal 2,6%, xubilaos el 13,0%, buscando un nuevu llar o familia pal 6,1%, permanentemente enfermos o minusválidos el 7,8%, y económicamente inactivos por otros motivos el 3,5%. Les cifres asemeyar col enclín nacional, anque'l porcentaxe d'autónomos asitiar por debaxo de la media nacional (8,3%).<ref>{{cita web | títulu=actividá económica del Gran Mánchester (autoridá sanitaria) | editorial= Statistics.gov.uk | url =http://www.neighbourhood.statistics.gov.uk/dissemination/LeadTableView.do?a=7&b=789833&c=Greater+Manchester&d=81&y=16&g=352906&i=1001x1003x1004&m=0&r=1&s=1202045463826&enc=1&dsFamilyId=107}} 3 de febreru de 2008.</ref> La proporción de desemplegu nel condáu varia, siendo nel [[conceyu metropolitanu de Stockport]] de 2,0% frente al 7,9% de la [[ciudá de Mánchester]].<ref>{{cita web |títulu=Promoviendo una Economía Dinámica|editorial=Greater Manchester y-Government Partnership|url=http://www.gmep.org.uk/ccm/content/agma/promoting-a-dynamic-economy.en;jsessionid=64C7688F205BEE012F17A5Y3001818D5|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080112085728/http://www.gmep.org.uk/ccm/content/agma/promoting-a-dynamic-economy.en%3Bjsessionid%3D64C7688F205BEE012F17A5Y3001818D5|fechaarchivu=12 de xineru de 2008}} 12 d'avientu de 2007.</ref> En [[2001]], de los 1.093.385 residentes con emplegu del Gran Mánchester, la industria llaboral era: el 18,4% venta al per menor y al per mayor, 16,7% manufacturación, 11,8% servicios de propiedá y de negocios, 11,6% trabayos sanitarios y sociales, 8,0% educación, 7,3% tresporte y comunicaciones, 6,7% construcción, 4,9% alministración pública y defensa, 4,7% hoteles y restoranes, 4,1% finances, 0,8% suministru d'electricidá, gas y agua, 0,5% agricultura, y 4,5% otros. Esto atopábase ''grosso modo'' asemeyáu a les cifres nacionales, sacante pola proporción d'emplegos n'agricultura, namái una terciu de la media nacional (1,5%) por cuenta de aplastante usu urbanu.<ref name=BISER6 /><ref>{{cita web |títulu=Greater Manchester (health authority) industry of employment |editorial=Statistics.gov.uk |url=http://www.neighbourhood.statistics.gov.uk/dissemination/LeadTableView.do?a=7&b=789833&c=Greater+Mánchester&d=81&y=16&g=352906&i=1001x1003x1004&m=0&r=1&s=1202046400846&enc=1&dsFamilyId=119 }} 3 de febreru de 2008.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin-left: 2em; width: 60%; font-size: 100%;" cellspacing="3" !colspan="5"|'''Valor rexonal brutu agregu, pol condáu metropolitanu del Gran Mánchester sobre los precios básicos actuales. Les cifres tán en millones de llibres esterlines britániques.<ref name="RGVA">{{cita web |url=http://www.statistics.gov.uk/downloads/theme_economy/RegionalGVA.pdf|títulu=Valor Rexonal Brutu Agregu (pp.&nbsp;240–253)|editorial=[[Oficina d'Estadístiques Nacionales]]|fecha=21 d'avientu de 2005|formatu=PDF|urlarchivu=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20050303060209/http://www.statistics.gov.uk/downloads/theme_economy/RegionalGVA.pdf|fechaarchivu=3 de marzu de 2005}} 5 de marzu de 2008.</ref>''' |- ! Añu || Valor Rexonal Brutu Agregu<ref group=n.>Los componentes nun tienen de sumar se a los totales debíu al arredondio</ref> || Agricultura<ref group=n.>Inclúi caza y silvicultura</ref> || Industria<ref group=n.>Inclúi enerxía y construcción</ref> || Servicios<ref group=n.>Inclúi servicios intermediarios financieros indireutamente midíos</ref> |- | 1995 || '''25.368''' || 59 || 8.344 || 16.966 |- | 2000 || '''32.995''' || 38 || 8.817 || 24.140 |- | 2003 || '''38.300''' || 48 || 8.973 || 29.279 |- | 2005<ref name="GVA_2007">{{cita web |url=http://www.statistics.gov.uk/downloads/theme_economy/Regional_GVA_December_2007.pdf|títulu=Rexonal GVA December 2007|editorial=statistics.gov.uk|añu=2007|formatu=PDF|urlarchivu=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20080108083547/http://www.statistics.gov.uk/downloads/theme_economy/Regional_GVA_December_2007.pdf|fechaarchivu=8 de xineru de 2008}} 3 de febreru de 2008.</ref> || '''42.082''' || — || —— || ——– |} {{llistaref|group=n.}} == Tresporte == [[Ficheru:M60 at Cutler Hill, Failsworth.jpg|thumb|L'[[autopista M60]] al so pasu por [[Failsworth]]; tratar d'una [[aniellu periféricu|autopista circular]] del Gran Mánchester.]] [[Ficheru:Metrolink at Dolly Molly.jpg|thumb|Una tranvía del [[Mánchester Metrolink]] averándose a [[Radcliffe, Gran Mánchester|Radcliffe]], parte del sistema de tresporte públicu llixeru sobre raíles del Gran Mánchester.]] [[Ficheru:First Manchester Scania artic.jpg|thumb|Servicios d'autobús de la compañía [[First Mánchester]] en serviciu nel norte del condáu.]] Los servicios públicos de tresporte nel Gran Mánchester son coordinaos pol [[Executivu de Tresporte de Pasaxeros del Gran Mánchester]] (''Greater Manchester Passenger Transport Executive'', GMPTE), un cuerpu públicu establecíu como SELNEC PTE en [[1969]] d'acordies cola [[Llei de Tresporte de 1968]].<ref name="FrangopuloP187" /> La orixinal Autoridá de Tresporte de Pasaxeros SELNEC foi trespasada al [[Conceyu Condal del Gran Mánchester]] el 1 d'abril de 1974 col enfotu de coordinar autobuses y trenes nel nuevu condáu.<ref name="FrangopuloP187" /> El conceyu tenía total responsabilidá sobre la planificación estratéxica y les decisiones d'actuación en tresporte públicu y carreteres. La intención del GMPTE yera llograr el suministru d'un sistema dafechu integráu y eficiente de tresporte de pasaxeros pa llograr satisfaer les necesidaes del área en cuestión.<ref name="FrangopuloP187" /> En [[1977]] señalar como la mayor autoridá de tresporte públicu nel Reinu Xuníu dempués del [[tresporte en Londres|tresporte londinense]].<ref name="FrangopuloP187">Frangopulo (1977), p.&nbsp;187.</ref> El Gran Mánchester estender nel corazón de la rede de tresporte de [[Inglaterra del Noroeste|noroeste]]. Gran parte de les infraestructures centrar na [[Mánchester|ciudá de Mánchester]] col [[petrina de ronda interior de Mánchester]] que circula pel centru urbanu, una fusión de delles carrteras más importantes. El condáu ye l'únicu llugar del Reinu Xuníu que tien una [[aniellu periféricu|autopista circular]]:<ref name="M60P141">Hyde, O'Rourke y Portland (2004) p.&nbsp;141.</ref> la [[autopista M60|M60]], que traviesa tolos conceyos sacante Bolton y Wigan. El Gran Mánchester tien un porcentaxe más altu de rede d'[[autopistes]] que cualesquier otru condáu nel país,<ref>{{cita web |url=http://www.oldham.ac.uk/study/local|cita=El Condáu Metropolitanu del Gran Mánchester tien la rede d'autopistes más estensa nel Reinu Xuníu|títulu=Información local: sobre Oldham|editorial=oldham.ac.uk|autor=[[The Oldham College]]|fecha=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061009195121/http://www.oldham.ac.uk/study/local|fechaarchivu=9 d'ochobre de 2006}} 6 de marzu de 2008.</ref> y según el [[llibru Guinness de los récores]] tien la mayor cantidá de carriles de tráficu a cada llau (17), que s'estienden al traviés de delles calzaes paraleles ([[auotpista M61|M61]] en [[Linnyshaw]] en [[Walkden]], cerca del encruz cola M60).<ref>{{cita web |url=http://www.cbrd.co.uk/roadsfaq/#446 |títulu=Base de Datos de les Carreteres Britániques|editorial=cbrd.co.uk}} 6 de marzu de 2008.<br />•{{cita publicación |títulu=The number's up for Britain's roads|url=http://www.telegraph.co.uk/motoring/main.jhtml?xml=/motoring/2002/10/04/emfnum05.xml |publicación=Telegraph.co.uk |editorial=Telegraph Media Group Limited |fecha=Ochobre de 2002 |idioma= |cita=El sector oeste de Mánchester ta notoriamente congestionado y ostenta el récor por tener la seición d'autopista más amplia, 17 impresionantes carriles onde la M61 y la M60 crúciense}} 7 xunetu de 2007.<br />•{{cita llibru |autor=Matthews, Peter (ed) |títulu=El Llibru Guinnes de los Récores de 1993|editorial=Guinness World Records Limited |allugamientu=Enfield |fecha=1992 |id= ISGN 0-85112-978-1 |páxines=&nbsp;121}}</ref> Los 137 km (85 milles) de rede d'autopistes del Gran Mánchester vieron 5,8 billones de quilómetros de vehículos en 2002, sobre'l 6% del total nacional, o 89.000 vehículos cada diarios.<ref name="M60P141" /> La [[carretera A580|carretera "Lancs del Este" A580]] ye una [[carretra A]] [[estatus primariu|primaria]] que coneuta Mánchester y Salford con [[Liverpool]]. Foi la primer carretera construyida pa coneutar ciudaes y foi oficialmente inaugurada pol [[Xurde V de Reinu Xuníu|rei Xurde V]] el 18 de xunetu de [[1934]].<ref name="lancshistoric">{{cita web |url=http://www.lancashire.gov.uk/environment/historichighways/eastlancs/index.asp|títulu=Early Highways Liverpool-East Lancashire Road A580|publicación=Historic Highways|editorial=lancashire.gov.uk|autor=[[Conceyu Condal de Lancashire]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071229070048/http://www.lancashire.gov.uk/environment/historichighways/eastlancs/index.asp|fechaarchivu=29 d'avientu de 2007}} 19 de xineru de 2008.</ref> Hai propuestes [[tarifes de conxestión nel Gran Mánchester]].<ref>{{cita publicación |url=http://www.mánchestereveningnews.co.uk/news/s/1007/1007736_ccharge_details_revealed.html |títulu=C-charge details revealed |nome=Alan |apellíu=Salter |publicación=Noticies Vespertines de Mánchester |editorial=M.E.N. Media Ltd |fecha=5 de mayu de 2007 }} 25 payares de 2007.</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/society/2007/jul/27/communities.environment |títulu=Manchester makes move towards congestion charge |publicación=The Guardian |editorial=Guardian News and Media Limited |fecha=27 de xunetu de 2007}} 25 de payares de 2007.</ref> A diferencia de l'actual versión del [[tarifa de conxestión de Londres|proyeutu de Londres]], van usase dos gordones, unu cubriendo'l principal nucleu urbanu del [[Área Urbana del Gran Mánchester]] y otru cubriendo'l centru de la ciudá de Mánchester.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/Manchester/content/articles/2007/01/24/240106_road_pricing_feature.shtml|títulu=Traffic Congestion charging: FAQs|editorial=BBC Mánchester|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070218120414/https://www.bbc.co.uk/Manchester/content/articles/2007/01/24/240106_road_pricing_feature.shtml|fechaarchivu=18 de febreru de 2007}} 26 de payares de 2007.</ref> Hai una amplia rede d'autobuses que parten del centru de la ciudá de Mánchester. Los principales provisores d'esti serviciu son [[First Mánchester]] nel norte del condáu, y [[Stagecoach Manchester]] nel sur. Amás de la rede de rutes d'autobús, uns sistema de tranvía llixeru empezó a operar en [[1992]], llamáu [[Mánchester Metrolink]]. Los sistemes de tranvía cubren la ciudá de Mánchester, la [[ciudá de Salford]], [[Bury (Gran Mánchester)|Bury]] y [[Trafford]]. Prevese una estensión del sistema a empiezos de 2008, que va ver el funcionamientu del sistema en tolos conceyos sacante Bolton y Wigan. El Gran Mánchester tien una rede ferroviaria de 229 km (142 milles) con [[llista de les estaciones ferroviaras nel Gran Mánchester|98 estaciones]], foramando un cubu central al noroeste de la rede de ferrocarril.<ref>{{cita web |url=http://www.gmpte.com/content.cfm?category_id=102785|títulu=GMPTE&nbsp;– Trains|autor=[[GMPTE]]|editorial=gmpte.com|fecha=N.D.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081116034410/http://www.gmpte.com/content.cfm?category_id=102785|fechaarchivu=16 de payares de 2008}} 13 setiembre de 2007.</ref> Los servicios de tren son suministraos por compañíes privaes y funcionen sobre la rede ferroviaria nacional que ye propiedá y caltenida por [[Network Rail]] (''Raíl de Redes''). Tamién permanez una amplia rede de canales de la Revolución Industrial. L'[[Aeropuertu de Mánchester]], que ye'l cuartu más grande del Reinu Xuníu, dota al condáu con vuelos a más destinos que nengún otru aeropuertu nel país:<ref name="State of the City" /> dende xunu de 2007 suministró 225 rutes.<ref>{{cita web |url=http://www.uk-airport-news.info/Manchester-airport-news-030607.htm|títulu=L'Aeropuertu de Mánchester ufierta más destinos que'l de Heathorw y el de Gatwick |publicación=uk-airport-news.info|fecha=3 June&nbsp;2006|publicación=UK Airport News|editorial=TMC Ltd|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081202072830/http://www.uk-airport-news.info/manchester-airport-news-030607.htm|fechaarchivu=2 d'avientu de 2008}} 10 de xunetu de 2008.</ref> Les tres formes de tresporte públicu na zona utilícense realmente enforma. Fixéronse 19,7 millones de viaxes sobre raíl nel área sostenida pol GMPTE nel añu financial 2005/2006, una medría del 9,4% con respectu de 2004/2005; hubo 19,9 millones deviajes en Metrolink; y el sistema d'autobús tresportó a 219,4 millones de pasaxeros.<ref name="State of the City">{{cita web |url=http://www.manchester.gov.uk/downloads/State_of_the_City_appendix.pdf|títulu=State of the City Report 2006/2007|formatu=PDF|editorial=Manchester.gov.uk|fecha=September 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120207234239/http://www.manchester.gov.uk/downloads/State_of_the_City_appendix.pdf|fechaarchivu=7 de febreru de 2012}} 26 de febreru de 2008.</ref> == Deportes == [[Ficheru:Old Traford.jpg|thumb|La tribuna este del [[Old Trafford]].]] [[Ficheru:LCCC Entrance.jpg|thumb|La entrada principal del Campu de Criket Old Trafford.]] [[Ficheru:City of Manchester Stadium 2.jpg|thumb|L'[[Estadiu Ciudá de Mánchester]], el principal llugar de xunta de los [[xuegos de la Mancomunidá de 2002]] y sede del [[Mánchester City F.C.]]]] [[Ficheru:Reebok Stadium from Crooked Edge Hill.jpg|thumb|El [[Bolton Wanderers F.C.]] tienen el so centru nel [[Estadiu Reebok]], en [[Horwich]].]] Mánchester allugó los [[Xuegos de la Mancomunidá de 2002]], con un costu de 200 millones de llibres esterlines por causa de les insatalciones deportives y otros 470 millones pa les estructures llocales, y foi con muncho el mayor y más caru eventu deportivu del Reinu Xuníu y el primeru en ser una parte integral de rexeneración urbana.<ref name=Gratton>{{cita publicación |apellíu=Gratton|nome=Chris|coautores=Simon Shibli; Richard Coleman|añu=2005|títulu=Sport and Economic Regeneration in Cities|revista=Urban Studies|volume=42|númberu=5–6|páxines=985–999|editorial=Urban Studies Journal Limited|doi=10.1080/00420980500107045}}</ref> Utilizóse un amiestu d'instalaciones nueves y yá esistentes. Los nuevos servicios incluyíen el [[Centru Acuáticu de Mánchester]], l'[[Estadiu Bolton]], el [[Centru Nacional de Squash]] y l'[[Estadiu Ciudá de Mánchester]]. El [[Velódromu de Mánchester]] construyóse com parte de la puya p'allugar los [[Xuegos Olímpicos de 2000]].<ref>Parkinson-Bailey (2000), pp.&nbsp;249–250.</ref> Tres los Xuegos de la Mancomunidá, l'Estadiu Ciudá de Mánchester afacer pal usu futbolísticu y la pista axacente de calentamientu ameyorar pa convertise na Pista Rexonal d'Atletismu.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/sport3/commonwealthgames2002/hi/features/newsid_1993000/1993683.stm|autor=|títulu=City enjoys £600m windfall|editorial=BBC.Online|fecha=16&nbsp;Xunu de 2006}} 14 de setiembre de 2007.<br />•{{cita web |url=http://www.gameslegacy.com/cgi-bin/index.cgi/34|títulu=Sporting Legacy|añu=2003|publicación=Commonwealth Games Legacy Mánchester 2002|editorial=Commonwealth Games Legacy|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081024005224/http://www.gameslegacy.com/cgi-bin/index.cgi/34|fechaarchivu=24 d'ochobre de 2008}} Retrieved on 23&nbsp;September 2007.</ref> Otres instalaciones siguen siendo utilizaes polos atletes d'élite.<ref name=Gratton /> Nun ye fácil de cuantificar la cantidá neta de rexeneración del área. Los asesores de la Policía de Cambridge envaloren unos 4,500 trabayos a xornada completa de resultes direuta, y Grattan señala otros beneficios al llargu plazu que s'atropen pola publicidá y la meyora de la imaxe de la zona.<ref name=Gratton /> En [[fútbol]], cuatro equipos del Gran Mánchester jugarón na [[Premier League]] 2011-2012. El [[Mánchester United F.C.]] ye unu de los equipos de fútbol más conocíos, y n'abril de 2008 ''[[Forbes]]'' envaloró que tamién yera'l más ricu.<ref>{{cita publicación |títulu=Soccer Team Valuations #1 Mánchester United|url=http://www.forbes.com/business/lists/2008/34/biz_soccer08_Mánchester-United_340001.html|publicación=forbes.com|editorial=Forbes.com LLC|fecha=30&nbsp;April 2008}} 2 de mayu de 2008.</ref> Ganó'l [[campeones de fútbol d'Inglaterra|campeonatu de lliga]] diecinueve veces, la [[Copa FA]] once veces y fueron los campeones europeos en trés causes.<ref>{{cita web | url= http://www.stretfordend.co.uk/gloryglory.html | títulu= Glory, Glory, Man United |publicación=The website of dreams}} 2 de xunu de 2008.</ref> El so campu [[Old Trafford]] allugó la [[Copa Final FA]] y partíos internacionales. El [[Mánchester City F.C.]] treslladar de la [[Cai Maine]] al Estadiu Ciudá de Mánchester tres los Xuegos de la Mancomunidá de 2002. Ganaron el campeonatu de liga cuatro vegaes y la Copa FA cuatro veces.<ref name=FACup /><ref>{{cita web |url=http://www.mcfc.co.uk/default.sps?pagegid={B7CC47CB-001B-4A66-B8D1-42F9530F1FF7} |títulu=roll of honour|work=Mánchester City Football Club official website|editorial=Mánchester City FC|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090617045040/http://www.mcfc.co.uk/default.sps?pagegid=%7BB7CC47CB-001B-4A66-B8D1-42F9530F1FF7%7D|fechaarchivu=17 de xunu de 2009}} 2 de mayu de 2008.</ref> El [[Bolton Wanderers F.C.]] ganó la Copa FA cuatro veces.<ref name=FACup>{{cita web |url=http://www.thefa.com/TheFACup/TheFACup/History/Postings/2003/11/FACupStatistics.htm |títulu=Cup Final Statistics|añu=2001–2008|publicación=TheFA.com|editorial=The Football Association}} 2 de mayu de 2008.</ref> El [[Wigan Athletic F.C.]] ye unu de los equipos de lliga más nueves y que yá foi campeón de la Copa FA en 2012-2013 frente al Manchester City .<ref>{{cita web |url=http://www.wiganlatics.premiumtv.co.uk/page/History/0,,10429,00.html|títulu=Brief history of Wigan Athletic|fecha=11&nbsp;June 2007|publicación=Wigan Athletic the official website|editorial=Wigan Athletic Football Club|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080309062600/http://www.wiganlatics.premiumtv.co.uk/page/History/0,,10429,00.html|fechaarchivu=9 de marzu de 2008}} 2 de mayu 2008.</ref> Amás, el [[Oldham Athletic A.F.C.]] y el [[Stockport County F.C.]] van xugar na [[Lliga Unu de Fútbol|Lliga Unu]]; el [[Bury F.C.]] (ganador en dos causes de la Copa FA) y el [[Rochdale A.F.C.]] van xugar na [[Lliga Dos de Fútbol|Lliga Dos]]. Na [[unión de rugby]], los [[Sale Sharks]] de Stockport compiten nel [[Lliga inglesa de rugby 15|Guinness Premiership]] y ganaron la lliga en [[2006]].<ref name="sale sharks">{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/rugby_union/english/5009064.stm|editorial=BBC|títulu=BBC Rugby Union&nbsp;– English&nbsp;– Sale 45-20 Leicester|fecha=27&nbsp;May 2006}} 28 de febreru de 2008.</ref> Whitefield centró la competición [[Sedgley Park R.O.F.C.|Sedgley Park RUFC]] na [[División Nacional Unu]], el [[Mánchester Rugby Club|Mánchester RUFC]] en [[División Nacional Dos]] y l'equipu de Wigan [[Orrell RUFC]] na [[División Nacional Trés Norte]]. Nel Rugby League, los [[Wigan Warriors]] compiten na [[Super League]]; ganaron la Superliga/[[Campeonatu de Lliga de Rugby|Campeonatu]] diecisiete veces, la [[Copa Retu de Lliga de Rugby|Copa Retu]] diecisiete veces y el [[Retu Mundial de Clubes]] en trés causes.<ref>{{cita web |url=http://www.wiganwarriors.com/MidContent.asp?cid=8|títulu=Honours|publicación=wiganwarriors.com|añu=2008|editorial=Wigan Warriors|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080412000013/http://www.wiganwarriors.com/MidContent.asp?cid=8|fechaarchivu=12 d'abril de 2008}} 3 de mayu de 2008.</ref> Los [[Leigh Centurions]], los [[Rochdale Hornets]] y los [[Salford City Reds]] participaron na [[Lliga Nacional Unu de Rugby|Lliga Nacional Unu]] colos rivales llocales [[Oldham Roughyeds]] de [[Swinton Lions]] na Lliga Nacional Dos. El [[Club de Cricket del Condáu de Lancashire]] empezó como [[Club de Cricket de Mánchester]] y representa al ([[condaos históricos d'Inglaterra|histrórico]]) condáu de Lancashire. Lancashire lluchó polos xuegos orixinales de [[Campeonatu del Condáu]] en 1890. L'equipu ganó'l Campeonatu del Condáu n'ocho causes y en 2007 quedó terceru, alloñar adulces del so primer títulu en 1950.<ref>{{cita web |títulu=Lancashire County Cricket Club&nbsp;– Origins|url=http://www.lccc.co.uk/index.php?p=news&id=27|editorial=LCCC.co.uk|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071014043700/http://lccc.co.uk/index.php?p=news&id=27|fechaarchivu=14 d'ochobre de 2007}} 5 de marzu de 2008.<br />•{{cita web |títulu=El Campeonatu del Condáu|url=http://www.cricinfo.com/link_to_database/NATIONAL/ENG/CHAMPIONSHIP/|editorial=Cricinfo}} 5 de marzu de 2008.<br />•{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/cricket/counties/7007937.stm|autor=|títulu=Lancs bid falls agonisingly short|editorial=BBC Online|fecha=22&nbsp;September 2007}} Retrieved on 13&nbsp;avientu de 2007.<br />•{{cita web |url=http://content-uk.cricinfo.com/lancashire/content/story/261951.html|autor=|títulu=Lancashire honours|editorial=Cricinfo}} 13 d'avientu de 2007.</ref> El so campu n'[[Campu de Criket de Old Trafford|Old Trafford]], cerca del estadiu de fútbol col mesmu nome, alluga regularmente [[test cricket|partíos test]]. Posiblemente, el más famosu tuvo llugar en [[1956]], cuando [[Jim Laker]] llogró un total de diecinueve palos nel cuartu test contra [[equipu nacional de cricket d'Australia|Australia]].<ref>{{cita web|url=http://content-www.cricinfo.com/england/content/player/16172.html|títulu=Jim Laker|publicación=|editorial=Cricinfo|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080507175426/http://content-www.cricinfo.com/england/content/player/16172.html|fechaarchivu=2008-05-07}} 2 de mayu de 2008.</ref> El Club de Criket del Condáu de Cheshire ye un club d'un [[condaos menores de criket inglés|condáu menore]] que dacuando xuega nel sur del condáu.<ref>{{cita web|url=http://uk.cricinfo.com/db/NATIONAL/ENG/MINOR/MCCA/GROUNDS.html|títulu=Minor County Grounds|editorial=Cricinfo|publicación=Asociación de Condaos Menores de Criket|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080724041225/http://uk.cricinfo.com/db/NATIONAL/ENG/MINOR/MCCA/GROUNDS.html|fechaarchivu=2008-07-24}} 2 de mayu de 2008.</ref> L'estadiu Kirkmanshulme en [[Belle Vue, Mánchester|Belle Vue]] ye'l corazón del equipu de top-flight ''[[Belle Vue Aces]]'' y de carreres de galgos. L'h.oquei de xelu profesional volvió al área a principios de 2007 cola apertura d'una pista diseñada n'esclusiva en [[Altrincham]], la [[Cúpula de Xelu de Altrincham]], p'allugar al [[Mánchester Phoenix]]. El so predecesor, [[Mánchester Storm]], foise cesó en 2002 por cuenta de problemes económicos, faciéndo-y imposible poder pagar los salarios de los xugadores y l'arriendu pola [[Estáu de les Noticies Vespertines de Mánchester]] (''Manchester Evening News Arena'') nel que xugaben.<ref>{{cita web |títulu=D-day for Storm |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/other_sports/2403993.stm |autor=Stuart Hughes |editorial=BBC Online |fecha=5 de payares de 2002}} 9 de xunetu de 2008.</ref><ref>{{cita web |títulu=Storm sink as cash bid fails |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/other_sports/2447365.stm |autor=Stuart Hughes |editorial=BBC Online |fecha=12 de payares de 2002}} 9 de xunetu de 2008.</ref> Les carreres de caballos celebráronse en dellos llugares del condáu. Les dos carreres mayores fueron dambes conocíes como [[Hipódromu de Mánchester]], a pesar de que nenguna s'atopaba dientro de les llendes de Mánchester. Los dos funcionaron dende'l [[sieglu XVII]] hasta [[1963]]. Les carreres celebrar en [[Kersal Moor]] hasta [[1847]], cuando s'inauguró l'hipódromu en [[Castiellu d'Irwell]]. En [[1867]] treslladar a Nueva Barnes, [[Weaste]], hasta que'l llugar desallugóse (por cuenta de una considerable multa) en [[1901]], dexando una espansión escontra los [[Muelles de Salford|Muelles de Mánchester]]. El terrén agospia anguaño'l Muelle 9 de los re nomaos [[Salford Quays]]. Les carreres volvieron entós a Castillo Irwell, siendo entamada darréu una [[Carreres Clásiques Britániques|clásica]], la [[San Leger Stakes|San Leger]] de [[1941]], y allugó a los [[Lancashire Oaks]] (anguaño entrenen nel [[Hipódromu Parque Haydock|Parque Haydock]]) y nel [[November Handicap]], que tradicionalmente foi la postrera mayor carrera de la temporada '''''continua'''''. A finales de los años 50 y principios de los 60, na pista tenía llugar l'añal llucha nos actos cierre del títulu jockey ente [[Scobie Breasley]] y [[Lester Piggott]] hasta que les carreres cesaron el 7 de payares de 1963.<ref>{{cita llibru | títulu= Farewell Mánchester: history of Mánchester Racecourse | autor= Ramsden, Caroline | añu= 1966 | editorial= J A Allen & Co | allugamientu= London }}<br />•{{cita web |títulu=Transcript of Kersal Dale Videu|url=http://www.salford.gov.uk/leisure/parks/parksinsalford/countryparks/thecliff/kersaldalevideo.htm|autor=Salford Metropolitan Borough Council|editorial=Salford.gov.uk|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080527192108/http://www.salford.gov.uk/leisure/parks/parksinsalford/countryparks/thecliff/kersaldalevideo.htm|fechaarchivu=27 de mayu de 2008}} 5 de marzu de 2008.<br />•{{cita llibru |autor=Farrer, William |coautores=Brownbill, John|títulu=The Victoria history of the county of Lancaster. - Lancashire.|añu-orixinal=1911 |url=|añoacceso=|mesacceso=|edición=|serie=|volume=4 |añu=2003–2006|editorial=University of London & History of Parliament Trust|páxines=pp.&nbsp;217–222|capítulu=Townships: Broughton|urlcapítulu=http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=41408}} 25 de febreru de 2008.</ref> L'atletismu tien llugar na Pista Rexonal d'Atletismu (''Regional Athletics Arena'') na [[Ciudá Deportiva de Mánchester]], que allugó numberoses competiciones nacionales, el Parque Robin en Wigan, el Parque Longford en Stretford (sede del Club d'Atletismu de Trafford), l'Estadiu de Woodbank en Stockport (sede de los Stockport Harriers) y la Pista Cleavleys en [[Winton, Gran Mánchester|Winton]] (sede de los Salford Harriers). En 2008, tánse constuyendo nueves instalaciones deportives incluyendo un estadiu con capacidá pa 10.000 espectadores y un local d'atletismu en [[Leigh Sports Village]].<ref>{{cita web |url=http://www.leighsportsvillage.co.uk/index1.htm|títulu=leighsportsvillage <!--??-->|publicación=Leigh Sports Village web pages|editorial=Leigh Sports Village|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080424112343/http://www.leighsportsvillage.co.uk/index1.htm|fechaarchivu=24 d'abril de 2008}} 2 de mayu de 2008.</ref> == Cultura == [[Ficheru:Urbis Manchester 20051020.jpg|thumb|upright|El centru d'esposiciones [[Urbis]] en Mánchester.]] [[Ficheru:ImperialWarMuseumNorth02.jpg|thumb|upright| El [[Muséu Imperial de Guerra del Norte]] nel Parque Trafford foi diseñáu por [[Daniel Libeskind]], y ye una de les cinco cañes de los Museos Imperiales de Guerra.]] Arte, turismu, cultura y deportes representen el 16% del emplegu nel Gran Mánchester. La proporción ye inda mayor en Mánchester.<ref name=Robson /> El Gran Mánchester tien el mayor númberu de places de teatru per persona dempués de Londres. La mayoría, si non toos, de los mayores teatros son subvencionaos por autoridaes llocales o pola Xunta Rexonal d'Artes del Noroeste (''North West Rexonal Arts Board'').<ref name=Conway2005>{{cita publicación |apellíu=Conway |nome=Tony |coautores=Whitelock, Jeryl |añu=2007 |títulu=Relationship marketing in the subsidised arts: the key to a strategic marketing focus | revista=European Journal of Marketing | volume= 41 | númberu= 1/2 | páxines= 199–222 | editorial= Emerald Group Publishing Limited | id= {{ISSN|0309-0566}} | doi = 10.1108/03090560710718184 }}</ref> El [[Real Teatru Intercambiador, Mánchester|Real Teatru Intercambiador]] formó na década de 1970 d'un grupu peripatéticu poniendo n'escena obres teatrales en llocales como'l Teatru de la Universidá [de Mánchester] y el [[Apollo de Mánchester|Teatru Apollo]]. Una sesión nun escenariu temporal nel antiguu [[Real Intercambiu, Mánchester]] siguió col financiamientu pa un [[teatru en pista]], qu'abrió en 1976.<ref name=Murray>{{cita llibru |títulu=Lo peor que puede ser ye un desastre |apellíos=Murray |nome=Braham |añu=2007 |editorial=Methuen Drama, A & C Black Publishers |allugamientu= London |isbn = 978-0-7136-8490-2}}</ref> Los edificios de los dos teatros [[the Lowry]] yeren usaos por grupos itinerantes en toles artes representaes.<ref name=Robson>{{cita publicación |apellíu=Robson |nome=Brian |añu=2004 |títulu=Culture and the City: A View from the 'Athens of the North' |revista=Built Environment |volume=30 |númberu=3 |páxines=246–255 |doi=10.2148/benv.30.3.246.54298 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.thelowry.com/aboutthelowry/default.html |títulu=About The Lowry |publicación=The Lowry web pages |editorial=<!--none obvious--> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080509125215/http://www.thelowry.com/aboutthelowry/default.html |fechaarchivu=9 de mayu de 2008 }} 2 de mayu de 2008.</ref> La [[Casa de la Ópera de Mánchester|Casa de la Ópera]] ye un llocal con 1.900 places qu'alluga a producciones itinerantes, de cutiu músicos del [[Inglaterra del Noroeste|noroeste]].<ref name=CityLifeGuide2007>{{cita llibru |títulu=Mánchester: la guía completa de 2007 |autor= Schofield, Jonathan (ed)|añu=2007 |editorial=City Life |allugamientu=Mánchester |isbn= <!--ain't one-->}}</ref> El so ximielgu, l'[[Teatru Palaciu, Mánchester|el Palaciu]], albega xeneralmente actuaciones similares. La Sala Oldham, unu de los teatros más antiguos na rexón, contribuyó a llanzar a la fama les trayectories de [[Stan Laurel]] y [[Charlie Chaplin]]. Les sos obres tán descrites pola guía CityLife ('VidaUrbana') 2007 como 'incondicionalmente populistes', y populares.<ref name=CityLifeGuide2007 /> Hai munchos otros llocales dispeross por tol condáu, de tolos tipu y tamaños.<ref name=CityLifeGuide2007 /> Ente les galeríes d'arte del condáu atópense: la [[Galería Oldham]], que contién dalguna de les últimes obres de [[Pablo Picasso]];<ref>{{cita web |títulu=El Pasáu exhibir na Galería Oldham|url=http://www.galleryoldham.org.uk/exhibitions/past-exhibitions.htm|editorial=GalleryOldham.org.uk|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071009221905/http://www.galleryoldham.org.uk/exhibitions/past-exhibitions.htm|fechaarchivu=9 d'ochobre de 2007}} 9 de xineru de 2008.</ref> [[El Lowry]] nos Muelles de Salford, que tien una esposición cambiante de les obres de [[L. S. Lowry]] al llau d'exhibiciones itinerantes; La [[Manchester Art Gallery|Galería d'Arte de Mánchester]], una gran galería provincial d'arte destacao pola so coleición d'arte [[Hermandá Prerrafaelita|pre-rafaeliano]] y guardáu nun edificiu llistáu de Grau I por [[Charles Barry]];<ref>{{cita web|títulu=Galería d'Arte de la Ciudá|url=http://www.imagesofengland.org.uk/Details/Default.aspx?id=388331|editorial=Images of England|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071201021247/http://www.imagesofengland.org.uk/details/default.aspx?id=388331|fechaarchivu=2007-12-01}} 14 d'avientu de 2007.<br />•{{cita web|títulu=Galería d'Arte de Mánchester; alrodiu de nós|url=http://www.mánchestergalleries.org/about-us/|editorial=Mánchestergalleries.org}} 9 de xineru de 2008.</ref> el [[Muséu y Galería d'Arte de Salford]], un muséu llocal con una cai victoriana recreada;<ref>{{cita web |url=http://www.salford.gov.uk/leisure/museums/sh-learningservices/study-larkhill.htm |títulu=Lark Hill Place Shops |publicación=página web del conceyu de Salford |editorial=Salford City Council |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070806180903/http://www.salford.gov.uk/leisure/museums/sh-learningservices/study-larkhill.htm |fechaarchivu=6 d'agostu de 2007 }} 2 de mayu de 2008.</ref> y la [[Galería d'Arte de Whitworth]], una maxestosa galería empobinada anguaño pola Universidá de Mánchester. El Gran Mánchester tien cuatro orquestes profesionales y toes elles tienen la so sede en Mánchester. La [[Orquesta Hallé]] ye la orquestes simfónica más antigua del Reinu Xuníu (y la cuarta nel mundu).<ref>Parkinson-Bailey (2000), p.&nbsp;77.</ref> Consiste nun coru y una orquesta nueva y publica les sos grabaciones so la so propia etiqueta comercial.<ref name=HalleHistory>{{cita web |url=http://www.halle.co.uk/publishedSite/history.asp |títulu=The Topé&nbsp;– HISTORY |publicación=Topé web pages |editorial=The Topé Concerts Society 2002 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080917230041/http://www.halle.co.uk/publishedSite/history.asp |fechaarchivu=17 de setiembre de 2008 }} 2 de mayu de 2008.</ref> Topar atopar nel Salón Bridgwater pero de cutiu efectúa xires, efeutuando de normal 70 representaciones "en casa" y 40 na xira.<ref name=HalleHistory /> La [[Orquesta Filarmónica de la BBC]], una de los cinco orquestes de la BBC, remonta los sos oríxenes a los primeros díes de la emisión radiofónica en [[1926]].<ref>{{cita press release |títulu=BBC Orchestras |editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]] |fecha=febreru de 2006 |url=https://www.bbc.co.uk/pressoffice/keyfacts/stories/orchestras.shtml |urlarchivu=https://archive.today/20120629045521/https://www.bbc.co.uk/pressoffice/keyfacts/stories/orchestras.shtml |fechaarchivu=29 de xunu de 2012 }} 10 de xunetu de 2008.</ref> Alcontrar nos estudios de la cai Oxford de la BBC,<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/orchestras/philharmonic/about_us/history.shtml |títulu=Historia de la Filarmónica de la BBC |publicación=bbc.co.uk |editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070903123025/https://www.bbc.co.uk/orchestras/philharmonic/about_us/history.shtml |fechaarchivu=3 de setiembre de 2007 }} 2 de mayu de 2008.</ref> pero espérase que se tresllade a [[mediacity:uk]] en Salford.<ref>{{cita press release |títulu=Puesta en funcionamientu de l'Asociación Coneuta y Crea de la BBC, discursu dau na Universidá de Huddersfield |editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]] |fecha=11 de xineru de 2008 |url=https://www.bbc.co.uk/pressoffice/speeches/stories/thomsoncaroline_huddersfield.shtml}} 10 de xunetu de 2008.</ref> La Camerata de Mánchester y la Orquesta de Cámara del Norte son yá organizaciones menores, anque profesionales.<ref>{{cita web |url=http://www.mánchestercamerata.com/index.php?option=com_content&task=view&id=3&Itemid=6 |títulu=Camerata de Mánchester |publicación=Mánchester Camerata web pages |editorial=Mánchester Camerata }} 2 de mayu de 2008.<br />•{{cita web|url=http://www.ncorch.co.uk/about.htm|títulu=Sobre'l NCO|publicación=Northern Chamber Orchestra web pages|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111004113135/http://www.ncorch.co.uk/about.htm|fechaarchivu=4 d'ochobre de 2011}} 2 de mayu de 2008.</ref> El llocal clásicu más importante ye'l sitiu 2.341 nel [[Salón Bridgewater]] en Mánchester, inauguráu en 1996 con un costu de 42 millones de llibres.<ref>{{cita web |títulu=Bridgewater Sucesos del salón y cifres |editorial=Bridgewater-hall.co.uk |url=http://www.bridgewater-hall.co.uk/about/architecture/facts.html}} Retrieved on 17&nbsp;January 2008.<br />•{{cita publicación | títulu= Good Venue Guide; 28&nbsp;– Bridgewater Hall, Mánchester. | publicación= [[Independent on Sunday]] | editorial= |fecha=12 d'abril de 1998}}</ref> Mánchester tamién ye un centru d'educación musical per mediu del [[Real Colexu del Norte de Música]] y de la [[Escuela de Música de Chetham]].<ref>Redhead (1993), pp.&nbsp;60–61.</ref> El llocal más importante de música popular ye la [[Pista de les Noticies Vespertines de Mánchester]], xunto a la [[estación ferroviaria Victoria de Mánchester|estación Victoria]]. Tien una capacidá pa unos 21.000 sitios, siendo la mayor pista cubierta n'Europa, y foi escoyíu como ''Local Internacional del Añu'', y mientres dellos años foi'l local más popular del mundu.<ref name="MEN">{{cita web|url=http://www.pollstaronline.com/PCIA-Static/2001winners.htm|títulu=Pollstar Concert Industry Awards Winners Archives|editorial=Pollstar Online|añu=2001|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.pollstaronline.com/PCIA-Static/2001winners.htm|fechaarchivu=1 d'avientu de 2015}} 24 de xunu de 2007.<br />•{{cita publicación|nome=Rachel|apellíu=Brown|títulu=M.E.N Arena's world's top venue|url=http://www.mánchestereveningnews.co.uk/entertainment/s/1013/1013264_arenas_worlds_top_venue.html|publicación=[[Manchester Evening News]]|editorial=M.E.N Media|cita=The M.E.N. Arena is the top-selling venue in the world.}} 12 d'agostu de 2007.<br />•{{cita web|url=http://www.smg-europe.com/venue-profile.php?iVenuesId=8|autor=|títulu=Manchester Evening News arena|editorial=smg-europe.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.smg-europe.com/venue-profile.php?iVenuesId=8|fechaarchivu=1 d'avientu de 2015}} 28 de marzu de 2008.</ref> Los campos deportivos del condáu tamién alluguen dalgunos de los mayores conciertos de pop.<ref>{{cita web |títulu=Historia del estadiu de la ciudá de Mánchester|url=http://www.mcfc.co.uk/default.sps?pagegid={20Y7C2B7-4832-46D1-B772-AB8CCA2FD0D5}|editorial=MCFC.co.uk|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080208223557/http://www.mcfc.co.uk/default.sps?pagegid=%7B20Y7C2B7-4832-46D1-B772-AB8CCA2FD0D5%7D|fechaarchivu=8 de febreru de 2008}} 11 de xineru de 2008.<br />•{{cita web |títulu=Vote for Old Trafford Cricket Ground|url=http://www.lccc.co.uk/index.php?p=news&id=1672|editorial=LCCC.co.uk|fecha=17 d'ochobre de 2007}} 11 de xineru de 2008.<br />•{{cita publicación | url=http://www.nme.com/news/arctic-monkeys/26053| editorial=[[NME]]| títulu=Arctic Monkeys confirm festival plans| fecha=26 de xineru de 2007}} 5 de febreru de 2007.</ref> Dalgunos de los museos del Gran Mánchester reflexen el patrimoniu industrial y social del condáu. El [[Hat Works]] en Stockport ye l'únicu muséu del Reinu Xuníu dedicáu a la industria del sombreru; el muséu pasó nel añu 2000 a grau II llistáu como fábrica victoriana, allugando primeramente una fábrica de sombreros.<ref>{{cita web |títulu=About Stockport Hat Works|url=http://www.hatworks.org.uk/about_us.asp|editorial=Hatworks.org.uk}} Retrieved on 10&nbsp;January 2008.</ref> El [[Muséu de Ciencia ya Industria de Mánchester]], ente otres esposiciones, traza la puxanza de la ciencia y la industria y especialmente la parte que xugó Mánchester nel so desenvolvimientu; el [[Conceyu de Museos, Biblioteques y Archivos]] describió la esposición como "coleición pre-eminente d'importancia nacional ya internacional".<ref>{{cita web |títulu=Muséu de Ciencia ya Industria|url=http://www.culture24.org.uk/nw000070|editorial=24hourmuseum.org.uk|publicación=The National Virtual Museum}} 10 de xineru de 2008.</ref> [[Urbis]] ye un muséu de la moderna ciudá qu'intenta esplicar los efeutos y les esperiencies de la vida na urbe. Resultó ser un ésitu dende la so apertura en [[2002]], siendo'l so meyor añu'l 2006.<ref>{{cita web|títulu=Los visitantes de Urbis amóntense un 550%|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/Manchester/3619813.stm|editorial=BBC Online|fecha=12 d'abril de 2004|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20040510060110/http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/manchester/3619813.stm|fechaarchivu=10 de mayu de 2004}} 10 de xineru de 2008.<br />•{{cita web|títulu=Visitors flock to Urbis as revamp pays off|url=http://www.mánchestereveningnews.co.uk/news/s/230/230097_visitors_flock_to_urbis_as_revamp_pays_off.html|publicación=[[Manchester Evening News]]|fecha=6 d'avientu de 2006}} 10 de xineru de 2008.</ref> El muséu d'Abellugos contra Ataques Aéreos en Stockport usa una milla de túneles soterraños, construyíos p'afaer a 6.500 persones, p'amosar la vida nos abellugos de la [[Segunda Guerra Mundial]].<ref>{{cita web |títulu=About Stockport air raid shelters|url=http://www.airraidshelters.org.uk/about_shelters.asp|editorial=Airraidshelters.org.uk}} Retrieved on 10&nbsp;January 2008.</ref> El [[Muséu Imperial de Guerra del Norte]] nel Parque Trafford ye unu de les cinco cañes de los museos imperiales de guerra. Ente les exhibiciones de maquinaria de guerra topen esposiciones que describen cómo afectaba la guerra a la vida de la xente.<ref>{{cita web |títulu=Muséu Imperial de Guerra del Norte|url=http://north.iwm.org.uk/|editorial=north.iwm.org.uk|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050131172550/http://north.iwm.org.uk/|fechaarchivu=31 de xineru de 2005}} 10 de xineru de 2008.</ref> El [[Muséu de Tresporte en Mánchester]], abiertu en 1979, tien una de les más estenses coleiciones de vehículos nel país.<ref>{{cita web |títulu=Introducción al Muséu del Tresporte|url=http://www.gmts.co.uk/museum/index.html|editorial=gmts.co.uk|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080121093008/http://www.gmts.co.uk/museum/index.html|fechaarchivu=21 de xineru de 2008}} 10 de xineru de 2008.</ref> El [[Muséu d'Historia de la Xente]] ye "el centru nacional pa la coleición, caltenimientu, interpretación y estudiu del material rellacionáu cola hestoria de la xente obrero en Gran Bretaña". El muséu permanez zarráu por rehabilitación y va abrir les sos puertes de nuevu en 2009.<ref>{{cita web |títulu=Introducción al Muséu de la Historia de la Xente |url=http://www.phm.org.uk/|editorial=phm.org.uk}} 10 de xineru de 2008.</ref> El Muséu Pankhurst centrar na antigua casa de la primerísima feminista [[Emmeline Pankhurst]] ya inclúi un recibidor decoráu nel estilu contemporaneu.<ref>{{cita web |url=http://www.culture24.org.uk/am25570|títulu=El Centru Pankhurst |editorial=24 Hour Museum|publicación=The National Virtual Museum|fecha=<!--undated-->}} 8 de xunetu de 2008.</ref> Mánchester United, Mánchester City y Lancashire CCC tienen museos dedicaos qu'enseñen la so propia hestoria. El [[Cai Wigan]], conocíu pol llibru de [[George Orwell]] ''[[El Camín a Wigan]]'',<ref>{{cita web |títulu=En camín otra vegada |autor=Vallely, Paul |publicación=[[The Independent]] |url=http://www.independent.co.uk/news/uk/home-news/on-the-road-again-596066.html |fecha=30 d'abril de 2004 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080511061934/http://www.independent.co.uk/news/uk/home-news/on-the-road-again-596066.html |fechaarchivu=11 de mayu de 2008 }} 17 de xineru de 2008.</ref> foi'l nome d'un muelle na [[Canal de Leeds y Liverpool]] en [[Wigan]]. El nome reutilizóse pa describir una atraición pa visitantes basada na industria, con partes zarraes por rehabilitación nel añu 2008.<ref>{{cita web |url=http://www.wlct.org/Tourism/Wiganpier/wiganpier.htm|títulu=Mensaxe de Zarru Definitivu del Cai Wigan|editorial=Wigan Leisure and Culture Trust|publicación=Wigan Leisure and Culture Trust web pages|fecha=<!--undated-->|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110113172123/http://www.wlct.org/Tourism/Wiganpier/wiganpier.htm|fechaarchivu=13 de xineru de 2011}} 8 de xunetu de 2008.</ref> == Referencies == === Notes === {{llistaref|2}} === Bibliografía === * {{cita llibru |títulu=The Cotton Industry|apellíos=Aspin|nome=Chris|editorial=Shire Publications|allugamientu= Aylesbury|fecha=1981|isbn = 0-85263-545-1}} * {{cita llibru |nome=Don |apellíu=Bayliss |fecha=1996 |títulu=Historical Atlas of Trafford |editorial=Don Bayliss|allugamientu=Hale|id= isbn=0-9529300-0-5}} * {{cita llibru |nome=Glynis |apellíos=Cooper |títulu=Salford: An Illustrated History |editorial=The Breedon Books Publishing Company |allugamientu= Derby |añu=2005 |isbn = 1-85983-455-8}} * {{Obra citada|títulu=Greater Manchester Votes: A Guide to the New Metropolitan Authorities|nome=David M.|apellíu=Clark|fecha=1973|editorial=Redrose|id= ISBN}} * {{cita llibru |títulu=It Happened Round Greater Manchester; Railways|apellíos=Clarke|nome=John|editorial=[[Conceyu Condal del Gran Mánchester]]|fecha=1976}} * {{cita llibru |títulu=It Happened Round Greater Manchester; Testiles|apellíos=Cowhig|nome=W.T.|editorial=[[Conceyu Condal del Gran Mánchester]]|fecha=1976}} * {{cita llibru | títulu= Relative hills of Britain | autor= Dawson, Alan | añu= 1992 | editorial= Cicerone Press | allugamientu= Milnthorpe | isbn = 1-85284-068-4 }} * {{cita llibru | títulu= The reorganisation of British local government: old orthodoxies and a political perspective | autor= Dearlove, John | añu= 1979 | editorial= Cambridge University Press | allugamientu= Cambridge | isbn = 0-521-29456-8 }} * {{cita llibru | títulu= Tradition in action: the historical evolution of the Greater Manchester County | autor= Frangopulo, Nicholas Joseph | añu= 1977 | editorial= EP Publishing | allugamientu= Wakefield | isbn = 0-7158-1203-3}} * {{cita llibru |títulu=Greater Manchester: A panorama of people and places in Manchester and its surrounding towns|apellíos=Gibb|nome=Robert|editorial=Myriad|fecha=2005|isbn = 1-904736-86-6}} * {{cita llibru |títulu=Francis Frith's Greater Manchester|isbn = 978-1-85937-266-1|apellíos=Hardy|nome=Clive|fecha=2005|editorial=Frith Book Company}} * {{cita llibru |títulu=Pevsner Architectural Guides: Manchester|apellíos=Hartwell|nome=Clare|fecha=2001|editorial=Penguin Books|allugamientu=London|isbn = 0-14-071131-7}} * {{cita llibru | títulu= Lancashire : Manchester and the South-East | serie= The buildings of England | autor= Hartwell, Clare|coautores=Matthew Hyde and Nikolaus Pevsner | añu= 2004 | editorial= [[Yale University Press]] | allugamientu= New Haven, Conn.; London | isbn = 0-300-10583-5}} * {{cita llibru |títulu=Around the M60: Manchester's Orbital Motorway|autor=Hyde, M.|coautores= A. O'Rourke and P. Portland|fecha=2004|isbn = 1-897762-30-5|editorial=AMCD|allugamientu=Altrincham}} * {{cita llibru |autor=Matthews, Peter (ed) |títulu=The Guinness Book of Records 1993|editorial=Guinness World Records Limited |allugamientu=Enfield |fecha=1992 |isbn = 0-85112-978-1}} * {{cita llibru |títulu=A Guide to the Industrial Archaeology of Greater Manchester|autor=McNeil, Robina |coautor= Michael Nevell|editorial=[[Asociación pa l'Arqueoloxía Industrial]]|fecha=2000|isbn = 0-9528930-3-7}} * {{cita llibru |títulu=The worst it can be is a disaster |apellíos=Murray |nome=Braham |añu=2007 |editorial=Methuen Drama, A & C Black Publishers |allugamientu= London |isbn = 978-0-7136-8490-2}} * {{cita llibru |autor=Nevell, Mike and Redhead, Norman (eds) |añu=2005 |títulu=Mellor: Living on the Edge. A Rexonal Study of an Iron Age and Romano-British Upland Settlement |editorial=[[Universidá de Mánchester|Unidá Arqueolóxica de la Universidá de Manchester]], Greater Manchester Archaeological Unit, and the Mellor Archaeological Trust |isbn = 0-9527813-6-0}} * {{cita llibru |apellíos=Parkinson-Bailey|nome=John J|enllaceautor=|títulu=Manchester: an Architectural History|añu=2000|editorial=Manchester University Press|allugamientu=Manchester|isbn = 0-7190-5606-3}} * {{cita llibru | títulu= Farewell Manchester: history of Manchester Racecourse | autor= Ramsden, Caroline | añu= 1966 | editorial= J A Allen & Co | allugamientu= London }} * {{cita llibru | títulu= English local government reformed | autor= Redcliffe-Maud, John Primatt | coautores= Bruce Wood | |enllaceautor= John Redcliffe-Maud, Baron Redcliffe-Maud | añu= 1975 | editorial= OUP | allugamientu= London | isbn = 0-19-885091-3 }} * {{cita llibru | autor= Redcliffe-Maud ''et al''| enllaceautor= John Redcliffe-Maud, Baron Redcliffe-Maud|títulu= Royal Commission on Local Government in England 1966-1969, Volume I: Report (Cmnd.&nbsp;4040) | añu= 1969 | mes= June | editorial= HMSO | allugamientu= London }} * {{cita llibru | apellíos= Redhead | nome= Brian | títulu= Manchester: a Celebration | enllaceautor= Brian Redhead | editorial= Andre Deutsch Ltd | allugamientu= London | añu= 1993 | isbn = 0-233-98816-5}} * {{cita llibru |autor=Rochdale Metropolitan Borough Council |fecha=N.D. |títulu=Metropolitan Rochdale Official Guide|editorial=Ed. J. Burrow & Co. Limited|allugamientu=London |id= ISBN}} * {{cita llibru |títulu=Manchester: the complete guide 2007 |autor= Schofield, Jonathan (ed)|añu=2007 |editorial= City Life |allugamientu=Manchester |id= ISBN <!--ain't one-->}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Greater Manchester}} * [http://www.agma.gov.uk/ www.agma.gov.uk] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20051026152244/http://www.agma.gov.uk/ |date=2005-10-26 }} (n'inglés), l'[[Asociación de les Autoridaes del Gran Mánchester]] * [http://www.gmcro.co.uk/ www.gmcro.co.uk] (n'inglés), la [[Oficina d'Archivos del Condáu del Gran Mánchester]], d'informes históricos rellacionaos col Gran Mánchester * [http://www.gmpte.com www.gmpte.com] (n'inglés), el sitiu na rede del [[Executivu de Tresporte de Pasaxeros del Gran Mánchester]], pa información d'autobuses, trenes y tranvía * [http://www.gmts.co.uk/index.html www.gmts.co.uk] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180114091040/http://www.gmts.co.uk/index.html |date=2018-01-14 }} (n'inglés), La Sociedá de Tresporte del Gran Mánchester * [https://web.archive.org/web/20100103085337/http://visitmanchester.com/index.aspx www.visitMánchester.com], la páxina oficial de turismu del Gran Mánchester {{Tradubot|Gran Mánchester}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Gran Mánchester|Gran Mánchester]] oohzgyljvmtxmrf4h8numfryuaa86q5 Hank McCamish Pavilion 0 111867 4501404 4491218 2026-06-23T11:01:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501404 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Hank McCamish Pavilion}} {{edificiu}} El '''Hank McCamish Pavilion''' (antes llamáu Alexander Memorial Coliseum, y tamién moteyáu '''The Dome''' o '''The Thrillerdome''')<ref name=NewThrillerdome>{{cita noticia|títulu=Want to See the New Thrillerdome|nome=Doug|apellíu=Robertson|url=http://blogs.ajc.com/georgia-tech-sports/2010/10/19/the-new-thrillerdome/|newspaper=[[The Atlanta Journal-Constitution]]|fecha=19 d'ochobre de 2010|fechaaccesu=26 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140305222655/http://blogs.ajc.com/georgia-tech-sports/2010/10/19/the-new-thrillerdome/|fechaarchivu=5 de marzu de 2014}}</ref> ye un pabellón alcontráu n'[[Atlanta]], [[Georgia (Estaos Xuníos)|Georgia]], [[Estaos Xuníos]]. Ye'l sable llocal del equipu de baloncestu masculino y femenín de los [[Georgia Tech Yellow Jackets]] y nel periodu [[1968]]-[[1972]] y [[1977]]-[[1999]] de los [[Atlanta Hawks]] de la [[NBA]].<ref name="facilB">[http://ramblinwreck.cstv.com/genrel/032102aaa.html Alexander Memorial Coliseum] en ramblinwreck.cstv.com, URL visitada'l 5 de payares de 2009. [http://www.webcitation.org/5l4I2o4s9 Archiváu] 11/5/09</ref> L'equipu de [[vóley]] femenín de la universidá [[Georgia Tech]] dacuando usa'l predio, especialemente pal tornéu de la [[NCAA]] y otros partíos qu'atraen ensames qu'enchen al O'Keefe Gymnasium.<ref name="scrimmsched">[http://www.cstv.com/sports/w-volley/stories/040606aag.html Georgia Tech Volleyball Hosts Final Scrimmage Saturday]en cstv.com, URL visitada'l 5 de payares de 2009. 11/5/09</ref> == Historia == === Alexander Memorial Coliseum === [[Ficheru:Alexander Memorial Coliseum SE view.jpg|right|thumb|350px|Vista del Alexander Memorial Coliseum dende'l sureste.]] [[Ficheru:Alexander Memorial Coliseum SW view.jpg|thumb|350px|Alexander Memorial Coliseum dende'l suroeste.]] La instalación de 82 metros de diámetru inaugurar en 1956 na interseición de la 10th Street y Fowler nel nordeste del campus de [[Georgia Tech]].<ref name="facilB" /> Foi'l reemplazu del Third Street Gymnasium (más tarde conocíu como Heisman Gym) allugáu nel campus de [[Georgia Tech]], un sable de 1800 asientos abierta 18 años antes.<ref name="UKheisman">[http://www.bigbluehistory.net/bb/Statistics/arenaheismangymnasium.html Kentucky's Heisman Gymnasium Record]bigbluehistory.net, URL visitada'l 5 de payares de 2009. 11/5/09</ref> Esi ximnasiu foi baltáu en [[1994]] pa faer espaciu pa la espansión de les graes del [[Bobby Dodd Stadium]]. La capacidá orixinal del pabellón yera de 6996 asientos, a pesar de que eventualmente ensames cimeros a esa cantidá averar al llugar pa partíos importantes. Travesó 3 renovaciones significatives: en [[1986]], amestáronse 2150 asientos no qu'enantes yera un pasiellu alredor del cantu esterior del sable. Nos años [[1989]] y [[1990]], añadiéronse 750 asientos nes árees de les zones d'anotación. La última renovación importante llevar a cabu nos años [[1995]] y [[1996]], primeramente a los [[Xuegos Olímpicos de 1996]]. El pisu foi amenorgáu 1.22 m (4 pies) p'amestar más asientos, 12 suites de luxu fueron añadíes, y dellos de los bancos fueron reemplazaos por asientos de refuerzu posterior. Foi ameyorada la llinia de visión d'aquellos que se sentaben nes primeres files del llateral de la cancha opuestu a los bancos.<ref name="facilB" /> Nel estremu sur del Coliseum ta'l Luck Building<ref name="facilB" /> (construyíu na década de 1980) y el Coliseum Annex,<ref name="annex">[http://www.facilities.gatech.edu/campusmaps/bldngmodel.php?navview=0&id=0073S Building Detail] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110719200432/http://www.facilities.gatech.edu/campusmaps/bldngmodel.php?navview=0&id=0073S |date=2011-07-19 }} facilities.gatech.edu, URL visitada'l 5 de payares de 2009. 11/5/09</ref> construyíu pocu tiempu antes del Alexander Memorial Coliseum. El Coliseum Annex alluga casilleros, un ximnasiu de práutica, y les oficines de les instalaciones de [[Georgia Tech]]. El pisu cimeru del Coliseum Annex solía allugar los estudios de la estación de radio [[WGST]] hasta 1975 y la radio estudiantil [[WREK]] de [[1978]] a [[2004]]. L'edificiu foi nomáu tres [[William Alexander]] en [[1956]].<ref name="timeline1950s">{{Cita web |url=http://gtalumni.org/Publications/timeline/1950s.html |títulu=Tech Timeline: 1950s |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081203125403/http://gtalumni.org/Publications/timeline/1950s.html |fechaarchivu=2008-12-03 }}</ref> [[William Alexander|Alexander]] foi l'entrenador del equipu de [[fútbol americanu]] de Georgia Tech ente los años [[1920]] y [[1944]] y el tercer direutor d'[[atletismu]] (tres [[John W. Heisman]]);<ref name="facilB" /> mientres la so carrera como entrenador llogró que l'equipu llogre'l títulu de [[Rose Bowl]] de [[1929]].<ref name="rose">[http://www.rosebowlhistory.org/rose-bowl-1929.php Rose Bowl 1929] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304023708/http://www.rosebowlhistory.org/rose-bowl-1929.php |date=2016-03-04 }}en rosebowlhistory.com, URL visitada'l 5 de payares de 2009. 11/5/09</ref> La instalación foi conocida como Alexander Memorial Coliseum at McDonald's Center mientres 10 temporaes dende [[1996]] hasta [[2005]]<ref name="formername">[http://basketball.host22.com/Basket%20online%20%20Tou%20Basketball11.html Antiguos y actuales estadios por equipu] en basketball.host22.com, URL visitada'l 5 de payares de 2009. [https://web.archive.org/web/20091105123201/http://basketball.host22.com/Basket%20online%20%20Todo%20Basketball11.html Archiváu] 11/5/09</ref> por cuenta de una donación de $5.5 millones de dólares d'esta franquicia p'ayudar a pagar la renovación de la década de [[1990]]. Anguaño, el pabellón tien 9191 asientos.<ref name="facilB" /> Un restorán de [[McDonald's]] foi añadíu mientres la última renovación pero cuando esta terminó foi zarráu. Los "arcos d'oru" de los cartéles permanecen nel llugar como alcordanza de la donación. El [[20 de xineru]] de [[1996]], el primer partíu de la era [[McDonald's]] ye recordáu pol fechu de que los estudiantes utilizaron sombreros en forma de corona de la franquicia rival, [[Burger King]] como signu de protesta. Mientres los [[Xuegos Olímpicos de 1996]] el pabellón foi sede del [[Boxéu nos Xuegos Olímpicos d'Atlanta 1996| tornéu olímpicu de boxéu]].<ref name="facilB" /> El Coliseum foi sable llocal de los [[Atlanta Hawks]] dende 1968 a 1972 tres la so mudanza dende [[St. Louis, Missouri|St. Louis]] mientres se construyía'l [[Omni Coliseum]]<ref name="68-72">[http://www.nba.com/hawks/history/00400483.html#13 1968-72: Hawks Fly South To New Home]en nba.com, URL visitada'l 5 de payares de 2009. 11/5/09</ref> y nuevamente ente 1997 y 199 tres la baltadera del [[Omni Coliseum|Omni]] y nel periodu que foi construyida la [[Philips Arena]] nel so llugar. Mientres un tiempu, los [[Atlanta Hawks]] xugaron la mayoría de los sos xuegos de llocal nel [[Georgia Dome]] y el restu nel Coliseum.<ref name="97=98">[http://www.nba.com/hawks/history/00400483.html#28 1997-98: Hawks Overcome Obstacles]en nba.com, URL visitada'l 5 de payares de 2009. 11/5/09</ref> Mientres la mayor parte de la so esistencia, el Coliséu foi utilizáu pola Georgia High School Association, pa partíos masculinos y femeninos de torneos estatales. El primer tornéu integráu estatal na historia de [[Georgia]] foi xugáu nesti pabellón antes de la llena d'ensames en 1967. Recibió'l llamatu de "The Thrillerdome"(n'español ''El domo del suspensu'') del ex relator de color de [[Georgia Tech]], [[Brad Nessler]], anguaño tresmitiendo pa la cadena d'Estaos Xuníos [[ESPN]], quien rellató gran cantidá de partíos na temporada 1983-84. Los sos estudiantes tamién llamen al pabellón "The tit" y tres la renovación del sponsoreo de McDonald's, dellos estudiantes bromiaben llamando al domo "McTit". En [[2003]], la cancha de baloncestu foi renomada "Cremins Court" n'honor a [[Bobby Cremins]], entrenador de Georgia Tech de [[1979]] a [[2000]]. El [[21 de febreru]] de [[2008]], el partíu de baloncestu ente [[Georgia Tech]] y la [[Universidá de Virginia]] foi atayáu por cuenta de una perda nel techu causáu poles fuertes agües que se desenvolvieren mientres el día. La decisión d'atayar el xuegu foi basada nel fechu de que los oficiales del xuegu nun podíen atopar el llugar dende onde entraba l'agua y polo tanto nun podíen detener la perda. El xuegu foi retrasáu media hora aproximao y finalmente retardáu pal [[3 de marzu]] de [[2008]].<ref name="roof">[http://sports.espn.go.com/espn/print?id=3257718&type=story Leaking roof delays start of Virginia-Georgia Tech game]en sports.espn.go.com, URL visitada'l 5 de payares de 2009. 11/5/09</ref> El [[14 de marzu]] de [[2008]], un tornáu afaró'l centru d'[[Atlanta]], causando daños al [[CNN Center]], la [[Philips Arena]] y el [[Georgia Dome]]. Mientres el fin de selmana la [[Southeastern Conference]] diba ser xugada nel [[Georgia Dome]], dende'l xueves hasta'l domingu. El tornáu impactó nel tiempu suplementariu del terceru de cuatro juegos de la etapa de cuartos de final. Mientres esi partíu remataba, los oficiales de la [[Southeastern Conference|SEC]] decidieron nun arriesgase a xugar el cuartu y postreru partíu. Más tarde esa mesma nueche, la conferencia decidió mover el [[Tornéu de Baloncestu Masculino de la SEC 2008]] al Coliséu más pequeñu, incluyendo los xuegos finales. Por cuenta de la menguada capacidá, solamente les families de los xugadores, los oficiales del colexu, los medios acreditaos y 400 fans de cada equipu fueron autorizaos a guardar los partíos restantes.<ref name="tornáu">[https://www.webcitation.org/5l4LK6kVA?url=http://www.sportingnews.com/college-basketball/article/2008-03-15/friends-and-family-only-sec-tournament-non-other Friends and family only: an SEC tournament like non other] en sportingnews.com, URL visitada'l 5 de payares de 2009. [https://web.archive.org/web/20100104075925/http://www.sportingnews.com/college-basketball/article/2008-03-15/friends-and-family-only-sec-tournament-no-other Archiváu] 11/5/09</ref> === Hank McCamish Pavilion === [[Imaxe:McCamish Pavilion Interior.JPG|thumb|right|Interior del Hank McCamish Pavilion tres les remodelaciones.]] El [[19 d'ochobre]] de [[2010]], [[Georgia Tech]] anunció que l'[[Alexander Memorial Coliseum]] experienciaría una remodelación de 45 millones de dólares y sería renomáu como'l Hank McCamish Pavilion, n'honor a la donación de 15 millones de dólares de la familia McCamish. Mientres la renovación, los equipos de baloncestu de [[Georgia Tech]] xugaríen los partíos de la temporada 2011-12 na [[Philips Arena]] o la [[Gwinnett Arena]].<ref name="pavilion announcement">[https://web.archive.org/web/20101021074153/http://blogs.ajc.com/georgia-tech-sports/2010/10/19/the-new-thrillerdome/ The New Thrillerdome]en blogues.ajc.com, URL visitada'l 10 d'ochobre de 2010. 10/19/10</ref> == Allugamientu == El coliséu ta alcontráu al llau de la [[Downtown Connector]], l'[[Sistema Interestatal d'Autopistes|autopista interestatal]] más grande d'[[Atlanta]]. Al sur de la 10th Street, na esquina nordés del campus de [[Georgia Tech]]. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.la84foundation.org/6oic/OfficialReports/1996/1996v1.pdf 1996 Summer Olympics official report.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080528011846/http://www.la84foundation.org/6oic/OfficialReports/1996/1996v1.pdf |date=2008-05-28 }} Volume 1. p.&nbsp;539. * [http://www.la84foundation.org/6oic/OfficialReports/1996/1996v3.pdf 1996 Summer Olympics official report.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927222634/http://www.la84foundation.org/6oic/OfficialReports/1996/1996v3.pdf |date=2007-09-27 }} Volume 3. p.&nbsp;452. *[http://www.gtmccamishpavilion.com/ Official Georgia Tech Athletics page for McCamish Pavilion] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130127111604/http://www.gtmccamishpavilion.com/ |date=2013-01-27 }} *[http://www.ramblinwreck.com/ot/mccamish-pavilion.html McCamish Pavilion - Georgia Tech Official Athletic Site] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Pabellones de baloncestu de Georgia]] [[Categoría:Pabellones de baloncestu de la NBA]] [[Categoría:Edificios d'Atlanta]] 9w0nexbxk6ggfe41nqzjaapa40ltxhv Granada Club de Fútbol 0 112288 4501327 4466505 2026-06-23T01:13:51Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 4 referencia(es) y marcando 5 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501327 wikitext text/x-wiki {{equipu |pattern_la1 = _fortuna2324h |pattern_b1 = _granada2324h |pattern_ra1 = _fortuna2324h |pattern_sh1 = _granada2324h |pattern_so1 = _uae19h |leftarm1 = FF0000 |body1 = FF0000 |rightarm1 = FF0000 |shorts1 = 0000DD |socks1 = FFFFFF |pattern_la2 = _granada2324a |pattern_b2 = _granada2324a |pattern_ra2 = _granada2324a |pattern_sh2 = _granada2324a |pattern_so2 = _granada2324a |leftarm2 = 0000DD |body2 = 0000DD |rightarm2 = 0000DD |shorts2 = 0000DD |socks2 = 0000DD |pattern_la3 = _granada2324t |pattern_b3 = _granada2324t |pattern_ra3 = _granada2324t |pattern_sh3 = _granada2324t |pattern_so3 = _granada2324t |leftarm3 = 0000DD |body3 = 0000DD |rightarm3 = 0000DD |shorts3 = 0000DD |socks3 = 0000DD }} El '''Granada Club de Fútbol''' ye una [[sociedá anónima deportiva]] de la ciudá [[España|española]] de [[Granada]]. El so accionista mayoritariu ye la empresa española Daxian 2009 SL, que'l so dueñu ye la sociedá china Link International Sports Limited y el so presidente Jiang Lizhang. Como club de fútbol foi fundáu'l [[6 d'abril]] de [[1931]] col nome de [[Granada Club de Fútbol "B"|Club Recreativu Granada]] y anguaño xuega na [[Segunda División d'España]]. El Granada C.F. atópase na posición 22 de la [[Clasificación histórica de la Primer División d'España|clasificación histórica por puntos de la Primer División]], y nel 20 de la clasificación histórica por númberu de temporaes (23), consiguiendo'l 6ᵘ puestu en dos causes. Amás foi subcampeón del Campeonatu d'España-Copa del Xeneralísimu, actual [[Copa del Rei de Fútbol|Copa del Rei]]. == Historia == [[Ficheru:Artículo estatutos.jpg|miniaturadeimagen|411x411px|Artículu 1 de los estatutos fundacionales del club]] El [[6 d'abril]] de [[1931]] foi fundáu'l ''Club Recreativu Granada,'' y foi inscritu nel Rexistru d'Asociaciones pol so primer presidente, [[Julio López Fernández]]. L'aprobación definitiva de los estatutos pol Gobiernu Civil producióse'l 23 d'abril. Díxose siempres que'l club foi fundáu'l 14 d'abril o que'l día 14 foi inscritu nel rexistru d'asociaciones, nun habiendo documentu dalgunu que los constate. Ello ye que solo hai un documentu nel Rexistru del Gobiernu Civil con fecha 9 d'abril de 1931, pero nun hai constancia de qué foi apurríu esi día, anque puede abarruntase que fueren los estatutos de la fundación del club creaos díes antes. L'aprobación final de los estatutos foi'l 23 d'abril y publicóse tal circunstancia'l 25 d'abril de 1931. La historia del 14 d'abril como fecha de fundación del club deber a la simpatía inicial de los socios del Granada cola II República, inclusive n'etapa de la dictadura. Col tiempu, llegar a dicir que'l club foi fundáu esi día al coincidir cola proclamación de la II República y perduró hasta los nuesos díes, a pesar de qu'hai diversos documentos que dicen lo contrario. Munchos historiadores que simpatizan cola república, siguen calteniendo la fecha del 14 d'abril, resalvando documentos oficiales. Como anéudota, el Recreativu de Granada yá funcionaba a tolos efeutos dende finales de 1930. Nesti enllaz los historiadores del club falen de la fecha de fundación del club. https://www.youtube.com/watch?v=cNBfTC5BOqQ El primer partíu xugáu pol equipu foi contra'l ''Deportivo Xaén'', y ganóse 2 a 1. El xugador que marcó'l primer [[gol]] na historia del Granada foi Antonio Bombillar. El club inscribir na temporada [[1931]][[1932|-32]] na Segunda Rexonal, empezando asina la so andadura pol fútbol español. Nel añu [[1947]] camuda'l so nome pol actual y el so filial adopta l'anterior. Tres dellos ascensos, na temporada [[1941]][[1942|-42]] debuta en [[Primer División d'España|Primer División]]. A partir d'equí y hasta la [[años 1960|década de los setenta]] el club alterna la Primera cola Segunda División, teniendo la so dómina de máxima rellumanza nesa década na que llega a militar mientres ocho temporaes consecutives na élite y nes que consigue la so meyor clasificación: 6ᵘ nes temporaes [[Primer División d'España 1971/72|1971-72]] y [[Primer División d'España 1973/74|1973-74]]. El día 18 de payares de 1987, el club granadín apostó un partíu amistosu en Los Cármenes ante un equipu suecu, el [[Malmö FF]]. Nesti alcuentru, [[Diego Armando Maradona]] (que yera xugador del Nápoles) xugó cola camiseta del equipu de la ciudá de la Alhambra, xunto a los sos hermanos [[Hugo Maradona|Hugo]] y [[Lalo Maradona|Lalo]] (esti postreru pertenecía a la plantía del club, y Hugo yera xugador del Rayo Vallecano). Diego Maradona marcó un gran gol de falta, dándo-y la victoria al Granada por un resultáu de 3-2. Entós daquella, el Granada xugaba en [[Segunda División d'España|Segunda]], y esa fecha ye un episodiu históricu pal club. Por tanto, [[Diego Armando Maradona]] llegó a vistir tres camisetes d'equipos españoles: [[Futbol Club Barcelona]], [[Sevilla Fútbol Club]] y, nesa histórica fecha, Granada Club de Fútbol. === Subcampeón d'España (1958-1959) === Nel añu [[Copa del Xeneralísimu de fútbol 1958-59|1959]] consiguió'l so mayor afitáu deportivu al ser subcampeón del Campeonatu d'España ([[Copa del Rei de fútbol|Copa del Xeneralísimu]] actual [[Copa del Rei de Fútbol|Copa de La so Maxestá'l Rei]]). Apostó la final de la competición nel [[Estadiu Santiago Bernabéu]] contra'l [[Futbol Club Barcelona]], con resultancia de 4-1 a favor de los catalanes. El camín a la final nun foi fácil y el Granada entrenáu por Jenő Kálmár enfrentar al [[Elche CF|Elx]] en dieciseisavos, al [[Cádiz Club de Fútbol|Cádiz]] n'octavos y al [[Real Madrid Castilla Club de Fútbol|Plus ultra]], actual Real Madrid Castilla, en cuartos. La semifinal foi ante'l [[Valencia Club de Fútbol]] que venía d'esaniciar al [[Atlético de Madrid]]. La semifinal ante'l conxuntu "che" foi perdura y túvose qu'apostar un partíu de desempate nel estadiu Santiago Bernabéu n'empatando en Los Cármenes a cero y a 1 en [[Estadiu de Mestalla|Mestalla]], que'l conxuntu granadín ganó por 3 a 1 (goles d'Arsenio, Carranza y Vázquez pa los granadinos y de Ricardo pa los valencianos). Na [[años 1980|década de los ochenta]] tien delles apaiciones fugaces pola Segunda División, pero la mayor parte del tiempu pasar na Segunda B, al igual que tolos [[años 1990|años noventa]]. Pero na temporada [[2002]][[2003|-03]] ye baxáu alministrativamente a [[Tercer División d'España|Tercer]] por impagu a los sos xugadores, ante la pasividá de les autoridaes y del empresariáu locales que víen a un equipu ensin futuru. Cuatro temporaes más tarde, el día 25 de xunu de 2006, llogró xubir de nuevu a Segunda División B al ganar una eliminatoria ante'l [[Club Deportivo Guadalajara (España)|Guadalajara]], tando entós Paco Sanz como presidente del club. En dicha eliminatoria, los roxiblancos perdieron la ida 1-0 en [[Guadalajara (España)|Guadalajara]], pero llograron l'ascensu remontando por 3-0 nel [[Nuevu Los Cármenes]], ganando asina por 3-1 la resultancia global y llogrando esi importante ascensu a la categoría de bronce del fútbol español. === Vuelta a Segunda División (2009-2011) === El [[23 de xunetu]] de [[2009]], n'asamblea estraordinaria, los socios del club votaron a favor de la conversión en [[Sociedá Anónima Deportiva]], condición indispensable por que la empresa NEVAUTO S.A. propiedá de José Julián Romero y DAXIAN 2009 S.L. presuntamente propiedá del italianu [[Giampaolo Pozzo|Gino Pozzo]] (dueñu del [[Udinese Calcio|Udinese]] [[Italia|italianu]] y sociu de [[Quique Pina]]) fixérense cargu de la delda. Tres dicha asamblea, los [[Rexón de Murcia|murcianos]] Quique Pina y Juan Carlos Cordero fáense cargu de la direición deportiva del club, con meta l'ascensu a la [[Segunda División d'España|Segunda División]].[[Ficheru:BHKtCpYCIAAY ka.jpg|miniaturadeimagen|466x466px|Estatutos fundacionales del Granada Club de Fútbol, col so nome orixinal de Club Recreativu Granada]] Na temporada [[Segunda División B d'España 2009/10|2009-10]] el Granada Club de Fútbol xugó en [[Segunda División B d'España|Segunda división B, Grupu IV]] proclamándose campeón de grupu y consiguiendo l'ascensu de categoría a la [[Segunda División d'España|Segunda División]] (ventidós años dempués de la so última participación nesta categoría); l'ascensu materializó'l [[23 de mayu]] de 2010 nel [[Estadiu Santu Domingu]] d'[[Alcorcón]], onde perdió por 1-0 (gol d'Íñigo) nos [[Promoción d'ascensu a Segunda División d'España 2010|''playoff'' d'ascensu]] frente a l'[[AD Alcorcón]] (campeón del grupu II), pero fixo valir el 2-0 llográu una selmana antes nel partíu d'ida apostáu nel estadiu de Los Cármenes (goles del delanteru nixerianu [[Odion Jude Ighalo|Ighalo]] y del defensa [[Iván Amaya]]), fechu que traxo a la mayor celebración en décades de la ciudá granadina y que foi celebráu na Fonte de les Batalles como destín final polos aficionaos raxonos.<ref>{{cita web |url= https://www.marca.com/2010/05/23/futbol/mas_futbol/1274642254.html |títulu= El Granada evita'l 'Alcorconazo' y torna a Segunda ventidós años dempués |obra= [[Marca (periódicu)|Marca]] |fechaaccesu=23 de mayu de 2010}}</ref> El día 24, yá de vuelta de Madrid, en pasando pola sede del Conceyu y recibir la reconocencia de les autoridaes, los xugadores, téunicos y directivos allegaron tamién a la fonte de les Batalles y pal mediudía siguiente entamóse una ufrienda floral del equipu a la Virxe de les Congoxes, la patrona de la ciudá, antes de la xinta de confraternidad. El [[6 de xunu]] el Granada C.F. proclamóse campeón absolutu de los cuatro grupos de [[Segunda División B]], al empatar nel [[estadiu Nuevu Los Cármenes]] frente a la [[Sociedad Deportiva Ponferradina|S.D. Ponferradina]] (0-0), lo que convirtió en decisivu al únicu gol raxón llográu'l domingu anterior por [[Jesús Berrocal Campos|Jesús Berrocal]], nel partíu d'ida, apostáu nel [[Estadiu El Toralín]] de [[Ponferrada]], onde'l Granada imponer por 0-1. El club lleonés había quedáu campeón del Grupu I de Segunda B y, na ronda previa, ganara'l so ascensu a Segunda A –como tamién lo fixera'l Granada C.F.– al imponese al campeón del grupu III, el [[Unió Esportiva Sant Andreu|Sant Andreu]]. Na so vuelta a Segunda División, incorporar al equipu varios xugadores procedentes del [[Udinese]] como [[Álex Geijo]], [[Carlos Calvo Sobrado|Carlos Calvo]], [[Guilherme Madalena Siqueira|Guilherme '''Siqueira''']], y los mundialistas [[Jonathan Mensah]] y [[Fabián Orellana]]. L'equipu tuvo un empiezu dubiosu, perdiendo por 4-1 nel so debú ante'l [[Real Betis]] nel [[Estadiu Benito Villamarín]] y cayendo nel so debú como locales por 0-1 ante'l [[Real Valladolid]]. Recién na cuarta xornada, l'equipu llogra'l so primera trunfo ante la [[Ponferradina]], por 2-0 en Los Cármenes. Col pasar de les selmanes, el Granada empieza a ameyorar, a tal puntu d'encadenar 6 xornaes consecutives ensin perder, y llogrando abuitaos trunfos frente al [[Xerez CD]] (5-0) y [[Gimnàstic de Tarragona|Gimnàstic]] (6-1). Al rematar la primer vuelta de Lliga (21 feches), el Granada CF consiguió sumar 31 unidaes, allugándose nel quintu llugar de la clasificación y amás, con Geijo ocupando llugar importante nel [[Troféu Pichichi]] de la categoría. Nes 3 primeres xornaes de la segunda vuelta consigue dos tales victories ante'l líder Betis, Valladolid y [[Albacete Balompié]], engatando hasta'l cuartu llugar de la tabla, la so meyor posición na temporada hasta esi momentu. Tiempu dempués apuerta a terceru, pero finalmente acaba la temporada quintu (cuartu na llucha pol ascensu, ensin cuntar al [[Barcelona B]], que remató terceru y nun puede xubir por ser un filial), consiguiendo plaza pa los ''play-offs'' d'ascensu, xunto col Elx, Celta y Valladolid. El Granada termina la temporada como'l segundu meyor equipu en casa, ganando casi tolos sos partíos y goliando munchos d'ellos, incluyendo a rivales tan poderosos como Betis, Barcelona B y Xerez, ente otros. Sicasí, nun demuestren lo mesmo fora de casa, consiguiendo tan solu trés victories a casa. === Vuelta a Primer División (2011-2017) === Na primera eliminatoria de los ''play-offs'' d'ascensu a Primer División (la primera celebrada na historia de la Lliga) esanicia al [[Celta de Vigo]] por penaltis (5-4, al parar el porteru [[Roberto Fernández Alvarellos|Roberto]] l'últimu llanzamientu visitante y, de la mesma, marcar primeramente él mesmu'l que sería decisivu pal Granada), una y bones los partíos tantu de la ida como la vuelta terminaron con victories locales por 1-0. El gol del Granada nel partíu de vuelta, celebráu en Los Cármenes, marcar el chilenu [[Fabián Orellana]], siendo dellos los disparos a los palos y errando dos penaltis [[Daniel González Benítez|Dani Benítez]] mientres el xuegu regular, anque na tanda de penaltis atinó; llegar a los penaltis porque la prórroga permaneció seca de goles. [[Ficheru:Los Cármenes 1.jpg|thumb|300px|L'[[Estadiu Nuevu Los Cármenes]], sede del Granada CF, mientres el partíu qu'apostó l'equipu contra'l [[Nástic de Tarragona]], nel que'l Granada ganó 6-1 al equipu tarraconense. Anguaño más de 23.000 llocalidaes <small>''([[20 de mayu]] de [[2011]])''</small>]] [[Ficheru:Juande_Ruiz.JPG|thumb|300px|L'[[Estadiu Nuevu Los Cármenes]] va cuntar con capacidá pa casi 23.000 espectadores tres la so actual remodelación]] El partíu d'ida de la final de los ''play-offs'' d'ascensu a Primer División apostar el 15/06/2011 en Los Cármenes, frente al [[Elche CF]]. Remató col 0-0 inicial, magar que'l equipu granadín llanzó dos balones a los palos y disponiendo d'un penalti pitáu nel tiempu de descuentu, que falló [[Abel Gómez]] magar que'l árbitru Pino Zamorano ordenó la repetición del llanzamientu por entrada extemporánea de xugadores ilicitanos nel área. El penalti foi falláu de nuevu cuando [[Jaime Jiménez Merlo]], porteru del [[Elche CF]], aldovinó per segunda vegada'l so llanzamientu. Tou decidir nel partíu de vuelta, el 18 de xunu de 2011, nel [[Estadiu Martínez Valero]]. Y foi nel minutu 29 de la primer parte cuando [[Odion Jude Ighalo]] convirtió en xugada personal, tres pase de Dani Benítez, y sorteando al porteru Jaime y a dos defenses ilicitanos, el primer tantu del partíu que-y daba la clasificación al club nazarí. Nel 81', yá casi pa concluyir el partíu, marcó Xumetra nun balón colgáu por Albácar, poniendo'l definitivu 1-1 nel marcador, que daba l'ascensu al Granada 35 años dempués.<ref>{{cita web |url=https://www.marca.com/reportajes/2011/06/el_granada_vuelve_a_primera/index.html |títulu=Un garapoleru horizonte a rayes raxones |obra=[[Marca (periódicu)|Marca]] |autor=Ángel Liceras |fecha=4 de xunetu de 2011}}</ref><ref>{{cita web |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com./EMD03/PUB/2011/06/19/EMD20110619028MDP.pdf |títulu=El Granada yá esde Primer |autor=Manuel Segura |obra=[[Mundo Deportivo]] |fecha=19 de xunu de 2011}}</ref> El Granada CF, por tanto, vuelve a Primer División 35 años dempués d'abandonar la categoría, consiguiendo un fechu históricu al xubir de Segunda División B a Primer en dos temporaes, emulando al últimu equipu que lo llogró na [[Segunda División d'España 1998/99|temporada 98/99]], el [[Málaga Club de Fútbol]]. L'afición recibió al equipu nel Estadiu Municipal de Los Cármenes la tarde del día siguiente, domingu, y dende ellí treslladóse la cabalgata festiva hasta la sede del Conceyu, na plaza del Carmen. Darréu treslladóse la fiesta a la Fonte de les Batalles, llegando a rexuntase unes 50.000 persones. A otru día, llunes, l'equipu foi recibíu na Diputación Provincial y darréu ufiertó una ufrienda floral a la patrona, la [[Virxe de les Congoxes]], como ye tradición nestos casos. Nel branu de 2011, el Udinese considera oportunu caltener na Granada CF a tolos xugadores cedíos, pa nun romper el grupu, salvu [[Carlos Calvo Sobrado]] qu'acaba recalando nel Hércules. [[Guilherme Madalena Siqueira|Guilherme '''Siqueira''']] y [[Fabián Orellana|Fabián '''Orellana''']] (sería dexar esa mesma temporada al [[Real Club Celta de Vigo|Celta de Vigo]]), pasen a ser propiedá del Granada, y dellos xugadores como [[Mikel Rico Moreno|'''Mikel Rico''']], [[Dani Benítez]], [[Allan Nyom]] o'l mesmu [[Guilherme Madalena Siqueira|Guilherme '''Siqueira''']], dada la so gran actuación en Segunda, son pretendíos por diversos equipos de primer División. L'equipu reforzar con xugadores como l'arxelín [[Hassan Yebda]],<ref>{{cita web |títulu=Yebda ficha pol Granada |url=https://intereconomia.com/puntopelota/granada-ficha-hassan-yebda-napoles-20110823-20110823-0000/}}</ref> el mozu xugador del Real Madrid Castilla [[Fran Rico]],<ref>{{cita web |títulu=El Granada incorpora a Fran Rico |url=https://www.marca.com/2011/08/05/futbol/equipos/granada/1312551999.html}}</ref> l'español [[Moisés Hurtado]] y [[Carlos Martins]]<ref>{{cita web |títulu=Martins al Granada |url=http://huelva24.com/not/6370/l'ex-albiazul-carlos-martins-ficha-pol granada}}</ref> (en calidá de cedíu) pal centru del campu; [[David Cortés]],<ref>{{cita web |títulu=El Granada ficha a David Cortés |url=http://www.hoy.es/20110711/deportes/futbol/granada-ficha-extremeno-david-201107112250.html}}</ref> [[Noé Pamarot]]<ref>{{cita web |títulu=Pamarot ficha pol Granada |url=https://www.marca.com/2011/07/23/futbol/equipos/granada/1311426755.html}}</ref> y [[Jorge Ribeiro]] na defensa; [[Franco Jara]] (cedíu),<ref>{{cita web |títulu=Jara ficha pol Granada |url=https://www.marca.com/2011/08/30/futbol/equipos/granada/1314700321.html}}</ref> [[Ikechukwu Uche]] y [[Yohan Mollo|Yohan '''Mollo''']]<ref>{{cita web |títulu=Mollo ficha pol Granada |url=http://www.fichajes.net/noticias/el-granada-ficha-yohan-mollo-20110730.html}}</ref> pa la delantrera; y consigue una cesión de la meta brasilanu [[Júlio César Jacobi|'''Júlio César''']]. Tres una temporada d'altibaxos, ente los que se cuntaron cola destitución de [[Fabri González]], que foi sustituyíu por [[Abel Resino]], y una importante plaga de mancadures qu'afectó a xugadores importantes de la plantía raxona, el Granada llogró la permanencia en Primer na última xornada de lliga, a pesar de cayer derrotáu por 1 a 0 nel Estadiu de Vallecas ante'l [[Rayo Vallecano]] con un gol de [[Raúl Tamudo]] nel descuentu, yá que se vio favorecíu pola resultancia que se produció en [[El Madrigal]], onde'l [[Villarreal C.F.]] cayó por 0 a 1 ante'l [[Atlético de Madrid]] con un gol de [[Radamel Falcao]], peracabando asina'l conxuntu castellonense'l so descensu a Segunda.<ref>{{cita web |url=https://www.marca.com/2012/05/13/futbol/equipos/granada/1336944740.html |títulu=Abel: "Foi la derrota más duce de la mio vida" |autor=[[Axencia EFE]] |obra=[[Marca (periódicu)|Marca]] |fecha=13 de mayu de 2012}}</ref> A pesar d'esa última xornada agónica, ye dignu de mención que'l Granada nun tuvo en tola segunda vuelta de la lliga nin una sola xornada en puestos de descensu. Na siguiente temporada '''[[Primer División d'España 2012/13|2012-2013]]''' el conxuntu nazarí decide nun anovar a [[Abel Resino]] y ficha como téunicu a [[Juan Antonio Albacete Anquela]].<ref>{{cita web |títulu=Anquela, nuevu entrenador del Granada |url=http://m.europapress.es/deportes/futbol-00162/noticia-futbol-granada-contrata-juan-antonio-anquela-nuevo-entrenador-20120618200336.html}}</ref> Cola llegada de Anquela realícense una serie de fichaxes coles mires de nun pasar apuros pa consiguir la permanencia. D'esta manera fichar pa la portería al esperimentáu porteru [[Toño Martínez|Toño]], la llinia defensiva ye reforzada con [[Juanma Ortiz]] y [[Brayan Angulo]],<ref>{{cita web |títulu=Juanma Ortiz y Angulo, nuevos xugadores del Granada |url=https://www.marca.com/2012/07/09/futbol/equipos/granada/1341856956.html}}</ref> la medular col rumanu [[Gabriel Torje|Torje]],<ref>{{cita web |títulu=El Granada ficha a Torje |url=https://www.marca.com/2012/06/13/futbol/equipos/granada/1339615315.html}}</ref> [[Iriney Santos da Silva|Iriney]]<ref>{{cita web |títulu=Iriney ficha pol Granada |url=https://www.marca.com/2012/07/08/futbol/equipos/granada/1341774323.html}}</ref> y [[Yacine Brahimi]]. La zona d'ataque ye la que más se refuerza cola llegada del mozu venezolanu [[Darwin Machís|Machís]],<ref>{{cita web |títulu=Machís ficha pol Granada |url=http://futbol.as.com/futbol/2012/07/17/mas_futbol/1342476049_850215.html}}</ref> del italianu [[Antonio Floro Flores|Floro Flores]],<ref>{{cita web |títulu=Floro Flores ficha pol Granada |url=http://www.90min.com/es/posts/35187-el-granada-ficha-a-floro-flores-del-udinese |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181031005217/https://www.90min.com/es/posts/35187-el-granada-ficha-a-floro-flores-del-udinese |fechaarchivu=2018-10-31 }}</ref> repescar a [[Fabián Orellana|Orellana]] dende'l [[Real Club Celta de Vigo|Celta]] y faise una fuerte inversión nel fichaxe d'[[Youssef El-Arabi|El-Arabi]] xenerando gran ilusión ente l'afición. Sicasí l'empiezu del Granada nun ye bonu y empiézase a ver que l'equipu va precisar refuerzos nel mercáu d'iviernu pa encarar lo que resta de campeonatu con garantíes. D'esta forma'l Granada fai un gran esfuerciu y faise colos servicios de [[José Luis García del Pozo Recio]]<ref>{{cita web |títulu=Recio, cedíu al Granada |url=https://www.marca.com/2013/08/26/futbol/equipos/granada/1377523894.html}}</ref> y [[Diego Buonanotte]]<ref>{{cita web |títulu=Buonanotte ficha pol Granada |url=http://futbol.as.com/futbol/2013/01/31/portada/1359631272_852718.html}}</ref> procedentes del [[Málaga Club de Fútbol]] y pal ataque da la baxa a Floro Flores y trespásase a Orellana al Celta de Vigo tres el probe rendimientu de los dos xugadores.<ref>{{cita web |títulu=Orellana dexa definitivamente'l Granada |url=https://deportes.terra.cl/futbol/internacional/espanol/la lliga/orellana-deja-el-granada-y-torna-al-celta,22a4ff685139c310VgnVCM3000009acceb0aRCRD.html}}</ref> Pa reemplazalos fichar al veteranu delanteru malagueñu [[Carlos Aranda]] procedente del [[Real Zaragoza]]<ref>{{cita web |títulu=Aranda, nuevu fichaxe del Granada |url=https://www.marca.com/2013/01/18/futbol/equipos/granada/1358510126.html}}</ref> y consíguese la cesión de [[Manuel Agudo Durán|Nolito]] que llega dende'l [[Benfica]] portugués. Colos nuevos fichaxes ganar al [[Rayo Vallecano]] nos Cármenes por 2 a 0. Sicasí la xornada siguiente'l Granada cai con estrueldu (3-0) ante'l [[Sevilla Fútbol Club]] dando una mala imaxe. Anquela ye destituyíu'l 30 de xineru de 2013 como entrenador raxón y contrátase a [[Lucas Alcaraz]], procedente del [[Aris Salónica Fútbol Club]]<ref>[https://www.rtve.es/deportes/20130130/granada-destituye-anquela-busca-contrarreloj-nuevo-entrenador/605694.shtml El Granada destitúi a Anquela y ficha a Lucas Alcaraz - RTVE.es]</ref> que consigue dos victories consecutives ante'l [[Real Madrid]] nos Cármenes (1-0) con un gol en mesma puerta de [[Cristiano Ronaldo]] (minutu 21)<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=BOmWacClMAU Resumen del partíu Granada CF 1-0 Real Madrid CF - La Lliga (LFP) - YouTube.com]</ref> y ante'l [[Deportivo de La Coruña]] en Riazor (0-3) con un gol en mesma puerta de [[Carlos Marchena|Marchena]] (minutu 45), un gol d'[[Odion Jude Ighalo|Ighalo]] (minutu 51) y otru de [[Guilherme Madalena Siqueira|Siqueira]] de penalti (minutu 95).<ref>[https://www.marca.com/eventos/marcador/futbol/2012_13/primer/jornada_23/dep_gda/ Riazor Pierde La Esperanza - Marca.com]</ref> Sicasí tres estos dos victories l'equipu entra nun bache de 9 xornaes ensin vencer que lo avera peligrosamente a la parte de descensu y encaxando dolioses derrotes (1-5 ante'l [[Real Betis]] nos Cármenes<ref>{{cita web |títulu=El Granada cai goliáu ante'l Betis |url=http://m.20minutos.es/deportes/noticia/granada-betis-goleada-liga-1778645/0/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170315090910/http://m.20minutos.es/deportes/noticia/granada-betis-goleada-liga-1778645/0/ |fechaarchivu=2017-03-15 }}</ref> y 5-0 ante'l [[Atlético de Madrid]] nel Vicente Calderón). La racha romper na xornada 33 al vencer el conxuntu nazarí en Barcelona al [[RCD Español]] por 0-1 con gol de Nolito y encadena con una victoria más por 1-0 con un tanto de Ighalo en Granada ante'l Málaga Club de Fútbol y arrinca un puntu pervalible d'Anoeta al empatar 2-2 cola [[Real Sociedad]] con un gol nel minutu 93 de Recio. La xornada siguiente, el Granada golia a [[Osasuna]] nos Cármenes por 3-0 con goles de [[Youssef El-Arabi]], [[Guilherme Siqueira]] y [[Diego Buonanotte]] certificando práuticamente la permanencia que se convierte en matemática na xornada 37 al cayer derrotáu en Mestalla ante'l [[Valencia CF]] por 1-0. Sicasí les victories de Málaga Club de Fútbol ante'l Deportivo de La Coruña y del Real Betis ante'l Zaragoza dexen al Granada per tercer añu consecutivu en Primer División. Yá na xornada 38 y ensin nada en xuegu, el Granada despidir de la temporada venciendo por 2 a 0 al [[Getafe CF]] con goles de Nolito y El-Arabi. Na '''[[Primer División d'España 2013/14|temporada 2013-2014]]''', [[Lucas Alcaraz]] sigui como entrenador del equipu granadín. La temporada pal Granada empezó con un 1-2 en [[El Sadar]], feudu del [[Osasuna]]. Na segunda xornada'l Granada estrénase en casa xugando frente al [[Real Madrid CF]] nun partíu nel que l'equipu granadín dio una bona imaxe pero nel qu'a la fin acabó cayendo por 0-1. Tres cinco xornaes ensin ganar,y el meyor resultáu llográu ye un empate a 1 frente al [[Celta de Vigo]], na xornada 7 vuelve llograr una victoria frente al [[Athletic Club]] por 2-0. Dempués d'esta victoria vuelven encadenase dos ganes consecutives, contra'l [[Villarreal CF]] en [[El Madrigal]] por 3-0 y contra'l [[Getafe CF]] nel [[Nuevu Los Cármenes]] por 0-2, finalmente na décima xornada'l Granada vuelve llograr una victoria, nesta ocasión frente al [[Elche CF]] nel [[Estadiu Martínez Valero]] con un 0-1. Na oncena xornada'l Granada perdió nel [[Nuevu Los Cármenes]] ante'l [[Atlético de Madrid]] por 1-2, nun partíu que nun tuvo exentu de discutiniu yá que los dos goles del conxuntu madrilanu fueron de [[penalti]]. Na docena xornada'l Granada visitó'l [[Estadiu Ciutat de València]] nel que ganó al [[Levante UD]] por 0-1. Tres esta victoria encadenó otru ante'l [[Málaga CF]] al que ganó por 3-1 con un [[hat-trick]] de [[Youssef El-Arabi]]. Na decimocuarta xornada'l Granada cayó ganáu por 4-0 nel [[Camp Nou]] frente al [[FC Barcelona]]. Na xornada 15 el Granada cai en casa ante'l [[Sevilla FC]] por 1-2, y na siguiente xornada gana al [[Rayo Vallecano]] nel [[Estadiu de Vallecas]] por 0-2. Tres esti alcuentru, el Granada encadena dos ganes consecutives frente a la [[Real Sociedad]] y frente a la [[UD Almería]] para finalmente nel últimu alcuentru de la primera vuelta ganar al [[Real Valladolid]] por 4-0, en faciendo un gran partíu. El Granada acaba la primer vuelta nuna meritoria novena posición. La segunda vuelta empieza con un empate a cero ante [[Osasuna]] y n'encadenando trés ganes, una d'elles frente al [[Real Madrid CF]] por 2-0 nel Santiago Bernabéu, vuelve ganar un alcuentru ante'l [[Real Betis Balompié]] por 1-0 na xornada 24. Tres esi partíu, vuelve encadenar dos ganes consecutives y na xornada 27 vence al [[Villarreal CF]] nel [[Nuevu Los Cármenes]]. Na xornada 28 el [[Granada CF]] y el [[Getafe CF]] empaten 3-3 nun partíu llocu. Na xornada 29, el Granada derrota al [[Elche CF]] por 1-0 y na xornada 30 el Granada volvería perder pola mínima (1-0) col [[Atlético de Madrid]] nel [[Estadiu Vicente Calderón]]. Nes siguientes dos xornaes encadena otros dos ganes frente al [[Levante UD]] (0-2) y frente al [[Málaga CF]] (4-1). Sicasí, la xornada 33, sería distinta a los trés anteriores y convertiríase nuna xornada histórica, una y bones el Granada dio la sorpresa venciendo nel [[Nuevu Los Cármenes]] al [[FC Barcelona]] por 1-0 gol marcáu por [[Yacine Brahimi]].<ref>{{cita web |títulu=El Granada vence al Barcelona per primer vegada tres la so vuelta a Primer División |url=http://www.emol.com/noticias/deportes/2014/04/12/655036/barcelona-entra-en-un pozu-cayo-ante-granada-y-apurre-ventayes-en-la-parte-alta-de-la lliga.html}}</ref> Tres esta histórica victoria llegaron dos ganes dolioses ante'l [[Sevilla FC]] nel [[Estadiu Ramón Sánchez Pizjuán]] por 4-0 y en casa, nel [[Nuevu Los Cármenes]] ante'l [[Rayo Vallecano]] por 0-3. Na xornada 36 sacaría un pervalible empate del [[Estadiu d'Anoeta]] ante la [[Real Sociedad]] (1-1). Ente que na xornada 37, el Granada completó un nefastu partíu con una derrota en casa ante la [[UD Almería]] por 0-2, cola que la continuidá del Granada en primer apeligraba. La xornada 38 plantegábase como una xornada d'infartu pa 5 equipos una vegada confirmáu unes xornaes antes el descensu del [[Real Betis Balompié]], dientro d'esos equipos taben la [[UD Almería]], [[C.A. Osasuna]], [[Getafe CF]], [[Real Valladolid]] y [[Granada CF]]. El Granada enfrentar al [[Real Valladolid]] nesa última xornada nel [[Estadiu José Zorrilla]], un alcuentru que l'equipu pucelanu perdería por 0-1, un gol que metió'l defensa del [[Real Valladolid]] [[Stefan Mitrovic]] en mesma puerta y qu'acabaría col descensu del [[Real Valladolid]] a la [[Lliga Adelante]], el Granada finalmente salvó la división quedando finalmente decimoquintu.<ref>{{cita web |títulu=El Granada salvar tres vencer al Valladolid |url=https://www.marca.com/2014/05/18/futbol/1adivision/1400438337.html}}</ref> El [[Getafe CF]] y la [[UD Almería]] llograron igualmente la permanencia y el [[C.A. Osasuna]] y el [[Real Valladolid]] peracabaron el so descensu a la [[Lliga Adelante]]. Tocantes a la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]], el Granada cayó en dieciseisavos ante l'[[AD Alcorcón]] a la que ganó por 0-2 nel [[Estadiu Santu Domingu]] pero'l Granada perdió nel [[Nuevu Los Cármenes]] por 0-2, polo que l'[[AD Alcorcón]] forzó los penaltis nos que finalmente ganó al [[Granada CF]].<ref>{{cita web |títulu=El Granada esaniciáu nos penaltis |url=https://www.abc.es/deportes/futbol/20131218/abci-alcorcon-esanicia-granada-201312180107.html }}</ref> Pa la '''[[Primer División d'España 2014/15|temporada 2014/15]]''' el Granada facer colos servicios del entrenador sevillanu [[Joaquín Caparrós]].<ref>{{cita web |títulu=Caparrós, nuevu entrenador del Granada |url=http://m.20minutos.es/deportes/noticia/joaquin-caparros-nuevo-entrenador-granada-club-futbol-2152226/0/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170315001437/http://m.20minutos.es/deportes/noticia/joaquin-caparros-nuevo-entrenador-granada-club-futbol-2152226/0/ |fechaarchivu=2017-03-15 }}</ref> Amás del entrenador l'equipu ficha a nuevos refuerzos pa la temporada. [[Dimitri Foulquier]] que yá tuvo cedíu na Granada, foi ficháu definitivamente. Fichar al porteru [[Oier Olazábal]], que pertenecía al [[Barcelona B]].<ref>{{cita web |títulu=El Granada ficha a Oier |url=http://mercafichajes.es/12/07/2014/oier-olazabal-ficha-granada/}}</ref> En defensa fichar a [[Jean-Sylvain Babin]] que venía procedente de l'[[AD Alcorcón]],<ref>{{cita web |títulu=Babin, al Granada |url=http://www.fichajes.net/noticias/babin-ficha-pol |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220527123438/https://www.fichajes.net/noticias/babin-ficha-pol |fechaarchivu=2022-05-27 }}</ref> [[Eddy Silvestre Pascual Israfilov|Eddy Silvestre]] procedente del [[Real Murcia]],<ref>{{cita web |títulu=Eddy Silvestre, cedíu al Granada |url=http://granadacf.ideal.es/noticias/201409/01/eddy-xugara-granada-calidá-20140901213912.html }}</ref> el [[Real Betis Balompié]] cedió al llateral esquierdu [[Juan Carlos Pérez López (1990)|Juan Carlos]] al Granada, al igual que fixo'l [[Galatasaray Spor Kulübü (fútbol)|Galatasaray]] que cedió al Granada al central camerunés [[Dany Nounkeu]]. Tamién se fichó al llateral portugués [[Luis Martins]] procedente del [[Gil Vicente FC]]. Nel centru del campu volvieron de cesión los xugadores que tuvieron nel [[Hércules CF]], nesti casu [[Abdoul Sissoko]] y [[Héctor Yuste]]. Pa la delantrera fichar a [[Daniel Larsson]] procedente del [[Real Valladolid]] y a [[John Córdoba]] procedente del [[Querétaro FC]]. Amás, el delanteru [[Alfredo Ortuño]] incorporar al Granada en tando dexar un añu nel [[Girona FC]]. A tolos fichaxes hai qu'añader el gran fichaxe d'esta temporada del Granada, el mediocampista ofensivu [[Rubén Rochina]] que s'atopaba nel [[Blackburn Rovers]]. Ello ye que yá na primer xornada demostró la so calidá, empatando l'alcuentru de la primer xornada de la [[Lliga BBVA]] con un gran zurdazo que batió al porteru del [[Deportivo de La Coruña]], [[Germán Lux]], xusto primero que [[Jean-Sylvain Babin]] fixera'l 2-1, que daría los trés primeros puntos de la temporada al conxuntu nazarí. Na segunda xornada l'equipu enfrentar al [[Elche CF]] y equí el Granada nun tuvo tanta suerte como na primer xornada, yá que tuvo ganando gran parte de la segunda parte con 0-1 gol de [[Fran Rico]] tres una gran xugada d'[[Isaac Success]] que debutaba en Primer División, sicasí, el conxuntu ilicitano acabó empatando l'alcuentru nel tiempu de descuentu con un gol de [[David Lombán]]. Na tercer xornada'l Granada nun pasó del empate (0-0) ante'l [[Villarreal CF]] nun alcuentru que s'apostó nel [[Nuevu Los Cármenes]]. Na cuarta xornada consigue una sorprendente victoria a casa ante'l [[Athletic Club]] por (0-1) con un gol de [[John Córdoba]]. Na quinta xornada, sicasí, cai por (0-1) nel [[Nuevu Los Cármenes]] ante'l [[Levante UD]], gol marcáu por [[Rubén García Santos|Rubén García]]. A partir d'esta xornada, el Granada encaxó trés ganes consecutives, una d'elles foi una goliada que-y enxaretó'l [[FC Barcelona]] por (6-0) y una gana frente al [[Rayo Vallecano de Madrid|Rayo Vallecano]] en [[Vallecas]] por (0-1) con un gol de [[Manucho]] nel últimu minutu. Tamién cayó ganáu mientres estos trés xornaes frente al [[Málaga CF]]. Na novena xornada llogra un empate ante'l [[SD Eibar|Eibar]] (1-1) con goles d'[[Allan Nyom]] per parte granadina y [[Eneko Bóveda]] per parte del Eibar. Na décima xornada cai derrotáu ante'l [[Real Madrid CF]] por 0-4 nel [[Estadiu Nuevu Los Cármenes]] con dos goles de [[James Rodríguez]], un gol de [[Cristiano Ronaldo]] y de [[Karim Benzema]]. Les xornaes 11 y 12 acabaron con dos talos empates a 0 ante'l [[Celta de Vigo]] y la [[UD Almería]]. Na xornada 13 el Granada encaxó una goliada ante'l [[Sevilla FC]] por (5-1), ente que na xornada 14 llogró un empate ante otru de los grandes equipos de la competición, el [[Valencia CF]], con un marcador de 1-1, goles d'[[Álvaro Negredo]] y [[Isaac Success]]. Na siguiente xornada'l Granada cayería derrotáu por 2-1 ante'l [[RCD Español]] y na xornada 16 empata a 1 contra'l [[Getafe CF]]. Antes de la xornada 16 el Granada xugó la vuelta de los dieciseisavos de la Copa del Rei ante'l [[Córdoba CF]] con un empate en [[Estadiu Nuevu Arcánxel|L'Arcánxel]] (1-1), ente que la ida en [[Estadiu Nuevu Los Cármenes|Los Cármenes]] acabó con 1-0 pal Granada, asina'l Granada avanzó a octavos de final onde s'enfrentaría al [[Sevilla FC|Sevilla]]. Na xornada 17, el [[Córdoba CF|Córdoba]] vengar con una victoria nel so estadiu por (2-0). Con esta derrota, el Granada taba en penúltima posición con tan solo 13 puntos y con [[Joaquín Caparrós|Caparrós]] cada vez más cuestionáu. Tres esta xornada apostóse la ida de los octavos de final de la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]] ante'l [[Sevilla FC]] onde'l Granada perdió (1-2) nel [[Estadiu Nuevu Los Cármenes]] con goles de [[Gerard Deulofeu]] y [[Kevin Gameiro]] per parte sevillista y del debutante [[Lass Bangoura]] pal Granada, que llegó procedente del [[Rayo Vallecano]] nel mercáu d'iviernu. Na xornada 18 empata ante la [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] (1-1). Tres esti partíu'l Granada xugó la vuelta de la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]] ante'l [[Sevilla FC]] con una derrota por (4-0). Un día dempués d'esta derrota [[Joaquín Caparrós]] dexa de ser entrenador del Granada. Na xornada 19 el téunicu del filial [[Joseba Aguado]] dirixó al Granada nel so alcuentru ante'l [[Atlético de Madrid]] onde'l Granada cayó por (2-0). Na siguiente selmana fíxose oficial la contratación d'[[Abel Resino]] como téunicu del Granada. Abel debutó nel banquín del Granada na xornada 20 con un empate (2-2) ante'l [[Real Club Deportivo de La Coruña|Deportivo]]. Na xornada 21, el Granada volvió ganar, con un gol de [[John Córdoba]], (1-0) ante'l [[Elche CF]]. Na xornada 22, el Granada cai por (2-0) ante'l [[Villarreal CF]] con goles de [[Mateo Musacchio]] y [[Gerard Moreno Balagueró|Gerard Moreno]]. Na xornada 23, el Granada empata (0-0) ante'l [[Athletic Club]]. Na xornada 24 el Granada perdió ante'l [[UD Levante|Llevante]] por (2-1), nun partíu nel que nel minutu 85 diba ganando por (0-1) y nel que finalmente-y remontaron. Na xornada 25 el [[FC Barcelona]] ganó al Granada con un (1-3) nel [[Estadiu Nuevu Los Cármenes]]. Na xornada 26, el Granada ganó (1-0) al [[Málaga CF]]. Na xornada 27, el Granada cayó ganáu por (3-1) ante'l [[Rayo Vallecano]]. Na xornada 28 el Granada empató (0-0) ante la [[SD Eibar]] nun partíu controláu pol Granada pero ensin demasiao peligru ofensivu. Na xornada 29 el Granada recibió una goliada histórica ante'l [[Real Madrid CF]] por (9-1) con 5 goles marcaos por [[Cristiano Ronaldo]], 2 de [[Karim Benzema]], 1 de [[Gareth Bale]] y un gol de [[Diego Mainz]] na propia puerta. El gol del Granada facer [[Robert Ibáñez]] cuando'l marcador yera yá de 7-0. Na xornada 30 el Granada empató (1-1) ante'l [[Celta de Vigo]] onde [[Robert Ibáñez]] marcó nel minutu 2 de partíu pa poner al Granada per delantre, sicasí tres la espulsión de [[Jeison Murillo]] nel minutu 41 de la primer parte complicóse-yos el partíu. El Granada aguantó bien la mayoría de la segunda parte pero nel minutu 93 [[Théo Bongonda]] llogró l'empate pal Celta. Na xornada 31 el Granada cayó ganáu por (3-0) ante la [[UD Almería]], siendo esta una derrota que dexaría al Granada nuna situación bien complicada na penúltima posición tan solo per delantre del [[Córdoba CF]]. Na xornada 32, el Granada empató (1-1) frente al [[Sevilla FC]] nun partíu onde'l Granada adelantrar con un gol de [[Diego Mainz]] y nel que'l [[Sevilla FC]] empató con un gol del propiu [[Diego Mainz|Mainz]] en mesma puerta. Na xornada 33 el Granada cai goliáu por (4-0) ante'l [[Valencia CF]] nel [[Estadiu de Mestalla]] con goles de [[Javi Fuego]], [[Dani Parejo]], [[Sofiane Feghouli]] y [[Álvaro Negredo]]. Na xornada 34 el Granada cai derrotáu ante'l [[Real Club Deportivo Español|Espanyol]] por (1-2) nel [[Estadiu Nuevu Los Cármenes]] nun partíu onde l'equipu [[Cataluña|catalán]] marcó por aciu de [[Paco Montañés]] el gol que-yos daría la victoria nel minutu 85. Tres esta derrota'l Granada sigue penúltimu solu per delantre d'un [[Córdoba CF]] col descensu práuticamente certificáu. Tres esti alcuentru destituyeron a [[Abel Resino]] y el club contrató nel so llugar a [[José Ramón Sandoval]] que debuta ante'l [[Getafe CF]]. Hai de solliñar qu'antes d'esti alcuentru'l [[Córdoba CF]] peracabó'l so descensu a la [[Segunda División d'España|Segunda División]] en siendo goliáu pol [[FC Barcelona]] por (0-8). El Granada venció (1-2) al [[Getafe CF]] nel [[Coliseum Alfonso Pérez]] con un doblete de [[Youssef El-Arabi]].Na xornada 36 el Granada venció por (2-0) al [[Córdoba CF]] con goles de [[Diego Mainz]] y [[Youssef El-Arabi]]. Con esta victoria'l Granada llogró empatar a puntos col [[SD Eibar|Eibar]] y col [[Deportivo de La Coruña]] tres l'empate del equipu gallegu ante'l [[Athletic Club]] y quedóse a un puntu de la [[UD Almería]] tres la so derrota ante'l [[Málaga CF]]. Na xornada 37 el Granada llogra una pervalible victoria en [[San Sebastián]] onde ganó por (0-3) a la [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] con goles de [[Youssef El-Arabi]], [[Robert Ibáñez]] y [[Rubén Rochina]]. Con esta victoria'l Granada llogró salir de la zona de descensu, xubiendo hasta la 16ª plaza percima del [[Deportivo de La Coruña]] y dexando en descensu a la [[SD Eibar]], a la [[UD Almería]] y al yá baxáu [[Córdoba CF]] y na xornada 38 n'empatando frente al [[Atlético de Madrid]] el Granada caltener en [[Primer División d'España|Primer División]]. Pa la '''[[Primer División d'España 2015/16|temporada 2015/16]]''' confirmóse la continuidá de [[José Ramón Sandoval]] como entrenador del Granada. El primer fichaxe del Granada pa dicha temporada foi'l del centrocampista [[Edgar Méndez]] procedente de la [[UD Almería]], siguíu del defensa central [[Yrondu Musavu-King|Musavu-King]] del [[SM Caen]]. Tamién se consiguió la cesión del porteru [[Andrés Fernández Moreno]] y el club consiguió traer a [[Thievy Bifouma|Thievy]], [[Nicolás Federico López|Nico López]], [[David Lombán]], [[Rene Krhin]] y a [[Rubén Pérez del Mármol|Rubén Pérez]]. Amás el [[Valencia CF]] volvió vencer a [[Robert Ibáñez]] y a [[Salva Ruiz]]. El Granada empezó la [[Primer División d'España 2015/16|temporada]] con una derrota por (1-3) ante la [[SD Eibar]], lo que llevó al Granada a la última posición y al Eibar a ser líder de la [[Primer División d'España|división]] per primer vegada na so historia, y na segunda xornada'l Granada venció al [[Getafe CF]] por (1-2), gracies a los goles de [[Youssef El-Arabi]] y [[Isaac Success|Success]]. Na tercer xornada cayó ganáu por (1-3) ante'l [[Villarreal CF]] y na xornada 4 perdió por (1-0) ante'l [[Real Madrid CF]], faciendo un gran partíu y con un gol que-y anularon a [[Youssef El-Arabi|El-Arabi]] que tuvo de xubir al marcador. Na xornada 5 el Granada perdió (0-3) en casa ante la [[Real Sociedad de Fútbol]] con un hat-trick d'[[Imanol Agirretxe|Agirretxe]]. Na xornada 6 perdió ante'l [[Valencia CF]] con un solitariu tantu de [[Shkodran Mustafi]] y na xornada 7 el Granada empató (1-1) frente al [[Real Club Deportivo de La Coruña]] igualando'l Granada'l partíu na segunda parte tres el gol de [[Fayçal Fajr]] per parte deportivista. Na xornada 8 el Granada empató 3-3 nel [[Estadiu El Molinón]] contra'l [[Real Sporting de Xixón]], nun partíu que diba ganando por 1-3 hasta'l minutu 88. Dempués encadenó otros dos empates nes xornaes posteriores y na xornada 11 perdió col [[Rayo Vallecano]]. Na xornada 12 el Granada venció al [[Athletic Club]] por (2-0) y na xornada 13 remontó un 2-0 en [[Málaga]] frente al [[Málaga CF]] y sacó un empate del alcuentru (2-2). Na xornada 14 perdió frente al [[Club Atlético de Madrid|Atlético]] por (0-2) y na xornada 15 llogró una importante victoria frente al [[Levante UD]] por (1-2), dambos goles del canteranu [[Adalberto Peñaranda]]. Nos dos xornaes siguientes atropó dos ganes, una d'elles bien doliosa ante la [[UD Las Palmas]] por (4-1), ente que na xornada 18 venció al [[Sevilla FC]] por (2-1) con goles d'[[Isaac Success]] y [[Adalberto Peñaranda]] per parte granadina y Vitolo per parte sevillista. Na [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]] el [[Granada CF]] perdió na ida de los octavos de final ante'l [[Valencia CF]] por (4-0), dexando la eliminatoria bien complicada pal Granada. Na ronda anterior el Granada esanició al [[Club Deportivo Leganés|CD Leganés]]. Na xornada 19 el Granada perdió (4-0) contra'l [[FC Barcelona]] nun partíu que tuvo como gran protagonista a [[Lionel Messi|Leo Messi]] que fizo un [[Tripleta|hat trick]], y na vuelta de los octavos de la copa'l Granada quedó esaniciáu en perdiendo (0-3) nel [[Estadiu Nuevu Los Cármenes]]. Na xornada 20 el Granada volvió ser goliáu, esta vegada frente a la [[SD Eibar]] por (5-1) con dobletes de [[Borja Bastón]] y [[Sergi Enrich]]. Tres esta goliada, el puestu de [[José Ramón Sandoval]] como entrenador quedó n'entredichu y a otru día. Tres una xunta d'urxencia de la directiva, ratificóse'l so puestu como entrenador siquier hasta'l partíu frente al [[Getafe CF]], y nesi partíu'l Granada llogró un trunfu por (3-2) nun partíu que diba ganando 2-0 y qu'empató el [[Getafe CF|Getafe]] a 2. Finalmente, un gran gol de [[Rubén Rochina]] dio los trés puntos al Granada. A pesar d'esta victoria, el Granada siguía mui cerca de los puestos de descensu y p'intentar que l'equipu ameyorara realizáronse los fichaxes nel mercáu d'iviernu de [[Jesús Fernández (futbolista)|Jesús Fernández]] y de [[David Barral]]. Na xornada 22, el Granada perdió (1-0) ante'l [[Villarreal CF]] tres un gol de [[Bruno Soriano]] de penalti. Tres esta derrota y les victories de la [[UD Las Palmas]] y el [[Real Sporting de Xixón]], el Granada volvió a los puestos de descensu. Na xornada 23 el Granada perdió nel [[Estadiu Nuevu Los Cármenes]], ante'l [[Real Madrid CF]] con un resultáu final de (1-2) colos goles de [[Karim Benzema]] y [[Luka Modric]] per parte madridista y de [[Youssef El-Arabi]] pal Granada. Amás, el tantu d'El-Arabi supunxo'l so gol númberu 34 en [[Primer División d'España|Primer División]], igualando asina los goles que fizo Porta col Granada en dicha categoría y convirtiéndose asina nel máximu goliador históricu del Granada en Primer. Na xornada 24 el Granada perdió (3-0) ante la [[Real Sociedad de Fútbol]]. Na siguiente xornada'l Granada volvió perder (1-2) frente al [[Valencia CF]]. Esta derrota supunxo la despidida de [[José Ramón Sandoval]] como entrenador del Granada. El club comunicó hores dempués a [[José Manuel González López|José González]] como nuevu entrenador. El nuevu entrenador estrenóse frente al [[Deportivo de La Coruña]] con una victoria (0-1), gol marcáu por [[Youssef El-Arabi]], quien amás se convirtió nel máximu goliador históricu del Granada en [[Primer División d'España|Primer División]]. [[Ficheru:Deportivogranada.JPG|thumb|300px|Alcuentru apostáu ente'l [[Deportivo de La Coruña]] y el Granada CF]] Na xornada 27 el Granada venció por (2-0) al [[Real Sporting de Xixón]] con goles de [[Youssef El-Arabi]] y [[Isaac Success]]. Na xornada 28 el Granada perdió (2-0) ante'l [[Real Betis]] con goles d'[[Alfred N'Diaye]] y [[Rubén Castro]] y na siguiente xornada, el Granada, empató contra'l [[RCD Espanyol]] (1-1). Na xornada 30 el Granada empató de nuevu, esta vegada frente al [[Rayo Vallecano]] (2-2), con dos goles de [[Youssef El-Arabi]] pal Granada y [[Pablo Hernández]] y [[Zé Castro]] pal Rayo. Na siguiente xornada'l Granada volvió empatar, nesta ocasión frente al [[Athletic Club]] en [[Bilbao]], nun partíu nel que volvió marcar [[Adalberto Peñaranda]] pa los granadinos. Na siguiente xornada empató ante'l [[Málaga CF]] (0-0) y na xornada 33 perdió ante'l [[Club Atlético de Madrid]]. Finalmente, na xornada 37 l'equipu salvar del descensu y caltién matemáticamente la categoría, dempués de goliar al [[Levante UD]] por (5-1), con un hat-trick de [[Youssef El-Arabi]],<ref>{{cita web |títulu=El Granada golia al Llevante |url=http://www.ahoragranada.com/noticia/a-granada-cf-y-llevante-solo-les-vale-ganar/ }}</ref> una derrota col [[Celta de Vigo]] por (2-1), la victoria por (3-2) ante la [[UD Las Palmas]] nel [[Estadiu Nuevu Los Cármenes]] remontando per primer vegada na so historia en Primer un 0-2,<ref>{{cita web |títulu=El Granada remonta a la Unión Deportiva |url=http://www.eurosport.es/futbol/liga/2015-2016/en-directo-liga-bbva-granada-las-palmas_sto5555821/story.shtml}}</ref> y la goliada 1-4 al [[Sevilla FC]] nel so campu, con munchos suplentes una y bones taba na final de la [[Europa League 2015/16]]. El club llega a los 39 puntos a falta d'una xornada y llogra caltener la categoría.<ref>{{cita web |títulu=El Granada derrota al Sevilla y llogra la salvación |url=http://sevilla.abc.es/deportes/orgullodenervion/noticias/sevilla-fc/sevilla-fc-granada-gano-el-que realmente lo precisaba-1-4.html }}</ref> El 15 de mayu de 2016, cola collaboración de la empresa de representación de futbolistes española Media Base Sports (MBS) y sobremanera de Pere Guardiola, el club pasar a ser propiedá de la sociedá china Link International Sports Limited, del grupu chinu Desports, con Jiang Lizhang como nuevu dueñu y presidente'l club en cuenta de 37 millones d'euros. El nuevu propietariu dende'l primer momentu intenta faese colos servicios de [[Jorge Sampaoli]] por que se convierta en nuevu entrenador del Granada, sicasí, el [[Sevilla FC]], acaba contratándo-y y el Granada CF presenta a Paco Jémez el 20 de xunu de 2016, como nuevu entrenador del club pa los trés siguientes temporaes.<ref>{{cita web |títulu=Jémez, nuevu entrenador del Granada |url=https://www.marca.com/futbol/granada/2016/06/20/5767caabe2704y51788b456d.html}}</ref> Tres una mala racha de resultaos, Jémez foi cesáu na sesta xornada.<ref>{{cita web |títulu=El Granada CF da per concluyida la etapa de Paco Jémez como entrenador nazarí |url=http://www.granadacf.es/noticia/comunicado-oficial-5 |obra=Granada CF |fecha=28 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=28 de setiembre de 2016}}</ref> Na xornada 7, [[Lluís Planagumà]] dirixó al Granada nel so alcuentru contra'l [[CD Leganés]] como entrenador interín. El Granada perdió dichu alcuentru por (0-1), con un tanto d'[[Alexander Szymanowski]].<ref>{{cita web |títulu=El Granada pierde contra'l Leganés |url=http://granadacf.ideal.es/noticias/201610/01/plan-20160930232312.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190414115426/https://granadacf.ideal.es/noticias/201610/01/plan-20160930232312.html |fechaarchivu=2019-04-14 }}</ref> El llunes siguiente, el Granada fixo oficial que [[Lucas Alcaraz]] fadríase cargu del equipu hasta final de temporada. [[Lucas Alcaraz]] empezó la so nueva andadura con una doliosa goliada ante'l [[Club Atlético de Madrid]] por (7-1), a pesar de que'l Granada empezó ganando con un gol d'[[Isaac Cuenca]], que foi compensáu dempués con un hat-trick de [[Yannick Ferreira Carrasco]].<ref>{{cita web |títulu=L'Atlético gana 7-1 al Granada |url=http://deportes.elpais.com/deportes/2016/10/15/actualidad/1476536445_749457.html}}</ref> El Granada acabó la primer vuelta con una gana ante'l [[Real Club Deportivo Español]] por (3-1), lo que-y dexaba nuna situación bien complicada na tabla, penúltimu y con 10 puntos.<ref>{{cita web |títulu=El Granada pierde nel postreru partíu de la primer vuelta |url=http://www.mundodeportivo.com/futbol/laliga/20170121/413493477216/espanyol-granada-directu-xornada-19-lliga-santander-online-en-vivu.html}}</ref> Nel mercáu d'iviernu fáense numberoses incorporaciones. Los xugadores que lleguen al club son [[Adrián Ramos]], [[Panagiotis Kone]],<ref>{{cita web |títulu=El Udinese vence a Kone al Granada |url=https://www.marca.com/futbol/granada/2017/01/19/5880c69f268y3ec05b8b473d.html}}</ref> [[Sverrir Ingi Ingason]],<ref>{{cita web |títulu=Ingason ficha pol Granada |url=http://www.sport.es/es/noticias/laliga/granada-ficha-ingason-internacional-islandes-5752578}}</ref> [[Wakaso Mubarak]], [[Héctor Hernández]] y [[Rui Tiago Dantas da Silva|Rui Silva]]. Na segunda vuelta'l Granada fai del so estadiu un fortín venciendo a la [[Unión Deportiva Las Palmas]], al [[Real Betis Balompié]] y al [[Deportivo Alavés]] nos trés primeros partíos en casa de la segunda vuelta. Sicasí, fora de casa'l Granada collecha dures derrotes como en [[Ipurua]] contra la [[Sociedad Deportiva Eibar]] por (4-0)<ref>{{cita web |títulu=El Granada cai goliáu ante'l Eibar |url=https://www.elmundo.es/deportes/2017/02/13/58a228c246163f0y068b4690.html}}</ref> o contra'l [[CD Leganés]] por (1-0).<ref>{{cita web |títulu=El Leganés pierde col Granada |url=http://www.laopiniondemurcia.es/deportes/2017/03/04/leganes-impon-granada-ultimo-sollutu/810820.html}}</ref> Na xornada 27, el Granada vuelve perder en casa, por (0-1), y contra'l [[Club Atlético de Madrid]], col tantu realizáu por [[Antoine Griezmann]].<ref>{{cita web |títulu=Griezmann derrota al Granada |url=http://deportes.elpais.com/deportes/2017/03/11/actualidad/1489247648_402760.html}}</ref> === Vuelta a Segunda División (2017-Presente) === En perdiendo en San Sebastian contra la [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] (2-1) el Granada baxó matemáticamente a [[Segunda División d'España|Segunda División]] tres 6 temporaes en Primer division. Na ellaboración del nuevu proyeutu nomóse [[Manolo Salvador Serra]] nuevu direutor deportivu del club, quien traxo d'entrenador a [[José Luis Oltra]], yá que [[Tony Adams (futbolista)|Tony Adams]] dexó'l so puestu a final de temporada. Nun intentu de romper col pasáu y con Media Base Sports, arriendes de la catastrófica temporada qu'acarretó'l descensu, el club despide al hasta entós direutor xeneral del club Sergi Vieta, siendo nomáu Antonio Fernández Monterrubio nesi puestu. Tamién camuda'l direutor de Futbol Formativu del Granada CF, siendo nomáu Luis Fradua, exdireutor de cantera del [[Real Betis Balompié]], en sustitución d'Ablonda Collada. De la mesma, l'hasta agora secretariu téunicu del club, Pedro Morillas pasa a ser l'entrenador del [[Granada B]], sustituyendo a [[Lluís Planagumà]]. Salvu [[José Luís Oltra|José Luis Oltra]], que robla por 1 años con opción a otru si llogra l'ascensu, Manolo Salvador, Luis Fradua y Antonio Fernández Monterrubio roblen por 3 años, como apuesta de proyeutu al mediu plazu. Renovación, por tanto, de los principales cargos del club col descensu del club col enfotu de devolver al [[Granada CF]] a la élite del fútbol español lo antes posible. Cola llegada de Manolo Salvador pon fin al conveniu de collaboración col anterior propietariu [[Gino Pozzo]] que-y dexaba tener xugadores controlaos dende los sos fondos d'inversión nos distintos equipos del Granada CF, dende'l primer equipu hasta la cantera. Esta rotura trai una trabayosa xera de confección de les plantíes del club llegando a sumar hasta 16 incorporaciones pal primer equipu y 19 pal [[Granada B]]. Destacar la llegada d'[[Ángel Castellanos]] como presidente d'honor al club. == Uniforme == Nel momentu de la so fundación la camiseta del Granada constaba de rayes verticales [[azul]]es y [[Blancu (color)|blanques]]. Al rematar la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]] una serie de directivos, al nun atopar los colores orixinales del club, mercaron nunos almacenes de Madrid les primeres camisetes [[coloráu|coloraes]] y blanques, pasando a ser estos los colores del equipu hasta la fecha. [[Ficheru: GranadaCF sede.JPG|thumb|300px|Antigua sede principal del Granada CF; anguaño les oficines tán nos baxos de Los Cármenes]] A principios de los años setenta y pa dar una imaxe distinta a la del restu d'equipos que vistíen a franxes raxones, el club presidíu por [[Cándido Gómez Álvarez]] decidió que les rayes de la camiseta en llugar de ser verticales fueren horizontales. De magar, camudó delles vegaes les rayes de la so camiseta hasta que na temporada 2004-05 decidir nuna asamblea que les rayes fueren definitivamente horizontales. Anguaño, el club acomuñar a la marca Joma. * '''Local''': Camiseta raxona a rayes horizontales col pescuezu en forma de "V" con remate raxón, mangues coloraes con remate raxón, banda llateral colorada y numberación y sponsor n'azul. Pantalón azul con banda llateral colorada y blanca y numberación en blancu. Medies blanques con remate coloráu. * '''Visitante''': Camiseta negra col pescuezu en forma de "V", remate de mangues, pescuezu, banda llateral, numberación y sponsor en verde. Pantalón negru con banda llateral y numberación en verde. Medies negres con remate verde. * '''Alternativa''': Camiseta verde col pescuezu en forma de "V", remate de mangues, pescuezu, banda llateral, numberación y sponsor en verde escuru. Pantalón verde con banda llateral y numberación en verde escuru. Medies verdes con remate verde escuru. * '''Porteru''': Equipaciones en cuatro colores; rosa, negru, azul llétrico y mariellu. Toes elles con presencia de marques azules en camiseta y pantalón. Numberación y sponsor azul en equipaciones rosa y mariella y de color blancu nes equipaciones negra y azul llétrico. === Firma deportiva y esponsor === {| {{tablaguapa}} style="text-align: center" |- !Periodu !Firma deportiva !Sponsor |- |1984–1987 |rowspan=1| [[Ficheru:Ressy.jpg|40px|link=Ressy]] |rowspan=1| [[Caxa Granada|La Xeneral]] |- |1987–1990 |rowspan=1| |rowspan=1| [[Ebro Foods|Puleva]] |- |1990–1992 |rowspan=1| [[Ficheru:Umbro logo (current).svg|40px]] |rowspan=1| [[Ficheru:Citroen 2016 logo.svg|60px|link=Citroën]] |- |1992–1993 |rowspan=4| [[Ficheru:Lotto logo.jpeg|60px]] |rowspan=1| CC Neptunu |- |1993–1994 |rowspan=1| ''<small>Nenguna</small>'' |- |1994–1995 |rowspan=1| Sierra Nevada 95 |- |1995–1996 |rowspan=2| [[Ficheru:Cervezas Alhambra.svg|110px|link=Cerveces Alhambra]] |- |1996–1998 |rowspan=1|[[Ficheru:Kelme_Logo.svg|60px]] |- |1998–2000 |rowspan=2| [[Ficheru:Joma_Sport.svg|40px]] |rowspan=1| Jimesa |- |2000–2003 |rowspan=1| [[Caxa Granada|La Xeneral]] / Granada 2010 |- |2003–2004 |rowspan=1| ''Bemiser'' |rowspan=1| [[Caxa Rural]] |- |2004–2005 |rowspan=1| [[Ficheru:Elements marca.png|50px|link=Elements (marca)]] |rowspan=1| [[Sierra Cazorla|Agua Sierra Cazorla]] |- |2005–2006 |rowspan=2| [[Ficheru:Umbro logo (current).svg|40px]] |rowspan=1| Puertes Castalla / [[Refinsa]] / [[Hyundai]] / Maritoñi / Sife Formación Empresarial |- |2006–2007 |rowspan=2| [[CajaSur]] / Ibagar Catering / Grupu Cuerva / Puerta San Antón / Aldegues S.o.s |- |2007-2009 |rowspan=1| [[Ficheru:Patrick Logotipo.svg|60px|link=Patrick (marca)]] |- |2009-2010 |rowspan=1| [[Ficheru:Macron SPA (2019) logo.svg|60px|link=Macron (marca)]] |rowspan=1| Coviran |- |2010-2012 |rowspan=1| ''[[Ficheru:LogoLegea2013.jpg|60px]]'' |rowspan=2| [[Caxa Granada]] |- |2012-2013 |rowspan=2| [[Ficheru:Luanvi.jpg|35px]] |- |2013-2014 |rowspan=1| <small>Expo 2020 Dubai / Pilsa / Gran Hotel Lluna de Granada / Ecomasa / Shuvent / Texíos Malagón / Divercudis / Herogra / Grucal / Dynos / Agaz Sport / La Mafia / Center Autu / Granada C.F. TV</small> |- |2014-2015 |rowspan=4| [[Ficheru:Joma_Sport.svg|40px]] |rowspan=2| Solver Sports Capital |- |2015-2016 |- |2016-2017 |rowspan=2| Energy King / Coviran / Caxa Rural |- |2017-2018 |- |} == Estadiu == Nos sos primeros meses de vida, l'equipu utilizó'l campu de [[Campu de Les Eres de Cristu|Les Eres de Cristu]]; asitiáu nel allugamientu que, a día de güei, ocupa un parque municipal del mesmu nome, na Avenida de Madrid. Darréu, y gracies a que Matías Fernández –presidente del club naquel momentu– rexentaba una carpintería, los roxiblancos treslladar al campu de [[Campu de Les Tables|Les Tables]], inauguráu'l 20 d'avientu de [[1931]]. La superficie de la instalación, abarganada na totalidá del so perímetru con maderes, yera de tierra. Pero esto diba camudar bien llueu. El 23 d'avientu de [[1934]] el Granada inauguró l'Estadiu de Los Cármenes. El club xugó ellí hasta [[1995]], cuando una nueva instalación, llamada [[Estadiu Nuevu Los Cármenes]], tomó'l so llugar. Foi inauguráu'l 16 de mayu de 1995, con una capacidá de 16.212 asientos, pero ampliar a 22.524 dempués del últimu ascensu a [[Primer División d'España|Primer División]] nel branu de [[2011]] gracies a la instalación de les esquines supletorias. L'ex-alcalde de [[Granada]] [[José Torres Hurtado]] prometió la construcción d'un nuevu estadiu pa 40.000 espectadores si l'equipu consolidar en [[Primer División d'España|Primer División]].<ref>{{cita web |url= https://www.marca.com/2011/07/26/futbol/equipos/granada/1311692482.html |títulu= Granada va tener un nuevu estadiu con capacidá pa 40.000 espectadores según José Torres Hurtado alcalde de la ciudá |fecha=26 de xunetu de 2011 |obra= [[Marca (periódicu)|Marca]]}}</ref> La crisis económica que carez tol país fai pel momento imposible dicha construcción. Darréu l'estadiu cuntó con 22.094 asientos, una y bones la parte baxa de toles graes supletorias fueron desinstaladas por motivos de seguridá y evacuación del estadiu. Anguaño, col descensu a [[Segunda División d'España]], les esquines que s'instalaron en [[2011]] col ascensu, fueron retiraes amenorgando la capacidá a 16.212 espectadores/as. La cesión y esplotación del estadiu foi ampliada per un añu col [[Conceyu de Granada]]. Esta cesión foi ampliada tan solo un añu por cuenta d'un posible ascensu del equipu de nuevu a [[Primer División d'España|Primer División]], onde'l marcu del convenció camudaría pa una mayor esplotación per parte del club, por cuenta de les intenciones d'invertir na adecuación del estadiu per parte del máximu accionista y presidente, Jiang Lizhang. == Ciudá Deportiva Granada Club de Fútbol == En setiembre de 2015 empecipióse la primer fase del proyeutu de ciudá deportiva del equipu nazarí, asitiada na zona norte de la ciudá, concretamente nel barriu del Parque y Nueva Granada, y que portó la construcción d'un edificiu destináu al primer equipu, cuatro campos de fútbol (trés de verde natural pal primer equipu y el filial y unu de yerba artificial pa la cantera) y otru específicu pa los porteros. N'avientu de 2016 empecípiase la construcción de la segunda fase del proyeutu col enfotu de rematar un ambiciosu proyeutu: completar un complexu por y pal fútbol base del club. Esta fase contempla la construcción d'unes oficines pa la cantera, un edificiu cola cuenta d'hotel de les concentraciones del primer equipu y de residencia pa más de 40 canteranos, un campu de fútbol que va consistir nun pequeñu estadiu con capacidá para ente 1.500-2.000 espectadores/as y un campu auxiliar de fútbol 11. La ciudá deportiva asítiase en terrenes de 75.000 [[Metru cuadráu|metros cuadraos]] cedíos pol [[Conceyu de Granada]], por un periodu de 75 años, cola obligación de realizar los correspondientes viales y con una inversión global de 8,6 millones d'euros. La primer parte costó un total de 4 millones d'euros y el primer equipu realizó'l so primer entrenamientu nella'l 28 de setiembre de 2015, siendo esta una fecha importante na historia del club al amosar de la bona salú financiera de la que gocia..<ref>{{cita web |url= https://www.marca.com/2013/06/22/futbol/equipos/granada/1371890858.html |títulu= La Ciudá Deportiva va ver la lluz en xineru |fecha=22 de xunu de 2013 |editorial= Diariu Marca}}</ref> La segunda fase consta d'una estimación d'inversión alredor de los 5 millones d'euros. Esti conveniu queda rimada de revisión cola futura conclusión de les obres. A día de güei les obres atópense paralizaes por cuenta de un retrasu nel so entamu por aspeutos burocráticos y darréu pol afayu d'unos xacimientos arceológicos na zona. La previsión yera d'un periodu de realización de les obres entorno al añu d'execución dende'l so entamu, tando concluyíu redolada al iviernu de 2017-2018. Estos retrasos afecten a la fecha de conclusión de la segunda fase. == Himnu == El Granada tien dellos himnos, anque l'oficial data del añu 1941 y el so autor ye'l Maestru Megías. L'himnu cunta cola siguiente lletra: ''"Con valor con entusiasmu y allegría, lluchasti en noble lid, fuisti'l vencedor. Los combates que llibrasti día tres día, en toos conquistasti'l lauro del honor. ''¡¡Campeón!! ''Los granadinos ponen en ti la so ilusión. ''¡¡La so ilusión!! ''La to carrera victoriosa terminó, ganando'l títulu de campeón. ''Campeón, campeón. El Granada ye por bravura y corazón. ''¡¡Corazón!! ''Campeón, campeón, yá consiguisti'l preciáu gallardón, ''¡¡Gallardón!! ''Campeón, campeón, con cariño te proclama l'afición, noble equipu de Granada campeón, campeón... ''¡¡Campeón!!" L'himnu que suena cola salida de los xugadores al campu (yo soi la to afición) componer los granadinos Iván Vallina y José Cortés debíu al 80 aniversariu de la creación del club, que coincidió colos ascensos deportivos del equipu granadín de [[Segunda División B]] a [[Primer División d'España|Primer División]]. L'himnu cunta cola siguiente lletra: ''"¡Vamos Granada! ''En 1931 un gran club de fútbol ''en Granada fundóse. ''Cola lluz y la maxa de la Alhambra ''y la Sierra Nevada y la so blanca rellumada. ''Diz la historia que fai yá enforma tiempu, ''vencisti a los más grandes, ''güei perdura na alcordanza. ''Hai que lluchar pa ganar, ''con fuercia y con valor, ''hasta que l'estadiu tremeza ''hasta que la xente glaye ''¡Gol, gol! ''¡Ai! Granada, tu yes la mio allegría. ''Granada, yo soi la to afición. ''Los tos colores son el colloráu y blancu. ''Vamos Xugar col corazón ''¡Ai! Granada, Granada, Granada. ''A Los Cármenes venimos toos. ''Te cantamos con toes nueses fuercies. ''Somos el númberu dolce de la to alliniación. ''¡Ai, la mio Granada! ''¡Ai, el mio Graná! ''Ventitrés de mayu, ''esa fecha marcónos ''El nuesu equipu granadín ''l'ascensu consiguió. ''Porque'l to futbol llévame hasta la gloria, ''bendites les victories ''que ganasti con honor. ''Granada, el to embruxu namórame, ''la to xente y la to pasión ''enlléname'l corazón. ''Hai que lluchar pa ganar, ''con fuercia y con valor, ''hasta que l'estadiu tremeza ''hasta que la xente glaye ''¡Gol, gol! ''¡Ai! Granada, tu yes la mio allegría. ''Granada, yo soi la to afición. ''Los tos colores son el colloráu y blancu. ''Vamos Xugar col corazón ''¡Ai! Granada, Granada, Granada. ''A Los Cármenes venimos toos. ''Te cantamos con toes nueses fuercies. ''Somos el númberu dolce de la to alliniación. ''¡Ai, la mio Granada! ''¡Ai, el mio Graná! ''¡Ai, el mio Graná! ''¡Ai, la mio Granada! ''¡Ai, el mio Graná! ''¡Ai, el mio Graná! ''¡Ai! Granada, tu yes la mio allegría. ''Granada, yo soi la to afición. ''Los tos colores son el colloráu y blancu. ''Vamos Xugar col corazón ''¡Ai! Granada, Granada, Granada. ''A Los Cármenes venimos toos. ''Te cantamos con toes nueses fuercies. ''Somos el númberu dolce de la to alliniación." Antes d'esti himnu cabo destacar otros anteriores anque nunca oficiales, con motivu del 75 aniversariu del club o por cuenta de los primeros ésitos de club nel fútbol nacional. == Trayeutoria == === Temporaes === * '''Temporaes en [[Primer División d'España|1ª]]''': 23 * '''Temporaes en [[Segunda División d'España|2ª]]''': 32 (inclúi la temporada 2017/2018) * '''Temporaes en [[Segunda División B d'España|2ª B]]''': 22 * '''Temporaes en [[Tercer División d'España|3ª]] ''': 4 === Estadístiques === * '''Meyor puestu en 1ª''': 6ᵘ (temporaes 1971-1972 y 1973-1974) * '''Peor puestu en 1ª''': 20ᵘ (temporada 2016-2017) * '''Mayor goliada consiguida en 1ª''': Granada 8-0 [[Real Uviéu]] (temporada 1941-42) * '''Mayor goliada encaxada en 1ª''': [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] 9-1 Granada (temporada 2014-15) * '''Más partíos apostaos en 1ª''': Pedro Fernández Cantero (170 partíos) * '''Más vegaes vistió la camiseta del club''': Manuel Molina García "Lina" (371 partíos) * '''Más goles na historia del club''': [[Rafael Delgado González]] "Rafa" (97 goles) * '''Más partíos entrenó al equipu''': José Iglesias "Joseíto" (206 partíos) * '''Mayor goliada consiguida de la historia del Granada C.F ''' (Granada C.F 11 Xerez 0) * '''Máximu goliador históricu en 1ª''': [[Youssef El-Arabi]] con 44 goles === Toles temporaes === {| |valign="top" widta=0%| {| {{tablaguapa}} |- style="background:#f0f6fa;" !'''Temporada''' !'''División''' !'''Llugar''' !'''[[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]]''' |- |style="background:#CECE1B;"|1931/32 |style="background:#CECE1B;" rowspan="2"|[[Divisiones Rexonales de Fútbol Rexonal]] |style="background:#CECE1B;" align="center"|2ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#CECE1B;"|1932/33 |style="background:#CECE1B;" align="center"|2ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#FF7F00;"|1933/34 |style="background:#FF7F00;" align="center"|[[Tercer División d'España|3ª]] |style="background:#FF7F00;" align="center"|1ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1934/35|1934/35]] |style="background:#808080;" align="center" rowspan="4"|[[Segunda División d'España|2ª]] |style="background:#808080;" align="center"|7ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1935/36|1935/36]] |style="background:#808080;" align="center"|6ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1939/40|1939/40]] |style="background:#808080;" align="center"|2ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1940/41|1940/41]] |style="background:#808080;" align="center"|1ᵘ !style="background:#efefef;"|1/16 |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1941/42|1941/42]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="4"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|10ᵘ !style="background:#efefef;"|Cuartos |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1942/43|1942/43]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|12ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1943/44|1943/44]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|8ᵘ !style="background:#efefef;"|Cuartos |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1944/45|1944/45]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|12ᵘ !style="background:#efefef;"|Semifinales |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1945/46|1945/46]] |style="background:#808080;" align="center" rowspan="12"|[[Segunda División d'España|2ª]] |style="background:#808080;" align="center"|4ᵘ !style="background:#efefef;"|Cuartos |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1946/47|1946/47]] |style="background:#808080;" align="center"|5ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1947/48|1947/48]] |style="background:#808080;" align="center"|7ᵘ !style="background:#efefef;"|1/32 |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1948/49|1948/49]] |style="background:#808080;" align="center"|3ᵘ !style="background:#efefef;"|Cuartos |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1949/50|1949/50]] |style="background:#808080;" align="center"|9ᵘ !style="background:#efefef;"|Cuartos |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1950/51|1950/51]] |style="background:#808080;" align="center"|6ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1951/52|1951/52]] |style="background:#808080;" align="center"|13ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1952/53|1952/53]] |style="background:#808080;" align="center"|9ᵘ !style="background:#efefef;"|1/16 |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1953/54|1953/54]] |style="background:#808080;" align="center"|4ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1954/55|1954/55]] |style="background:#808080;" align="center"|3ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1955/56|1955/56]] |style="background:#808080;" align="center"|8ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1956/57|1956/57]] |style="background:#808080;" align="center"|1ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1957/58|1957/58]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="4"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|13ᵘ !style="background:#efefef;"|1/16 |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1958/59|1958/59]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|13ᵘ !style="background:#efefef;"|[[Copa del Xeneralísimu de fútbol 1958-59|Subcampeón]] |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1959/60|1959/60]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|12ᵘ !style="background:#efefef;"|2ª ronda |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1960/61|1960/61]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|16ᵘ !style="background:#efefef;"|2ª ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1961/62|1961/62]] |style="background:#808080;" align="center" rowspan="5"|[[Segunda División d'España|2ª]] |style="background:#808080;" align="center"|3ᵘ !style="background:#efefef;"|2ª ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1962/63|1962/63]] |style="background:#808080;" align="center"|6ᵘ !style="background:#efefef;"|2ª ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1963/64|1963/64]] |style="background:#808080;" align="center"|6ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1964/65|1964/65]] |style="background:#808080;" align="center"|7ᵘ !style="background:#efefef;"|2ª ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1965/66|1965/66]] |style="background:#808080;" align="center"|2ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1966/67|1966/67]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="1"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|14ᵘ !style="background:#efefef;"|Cuartos |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1967/68|1967/68]] |style="background:#808080;" align="center" rowspan="1"|[[Segunda División d'España|2ª]] |style="background:#808080;" align="center"|1ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1968/69|1968/69]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="6"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|8ᵘ !style="background:#efefef;"|Semifinales |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1969/70|1969/70]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|12ᵘ !style="background:#efefef;"|1/16 |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1970/71|1970/71]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|10ᵘ !style="background:#efefef;"|1/16 |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1971/72|1971/72]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|6ᵘ !style="background:#efefef;"|1/16 |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1972/73|1972/73]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|13ᵘ !style="background:#efefef;"|Cuartos |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1973/74|1973/74]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|6ᵘ !style="background:#efefef;"|Cuartos |} |valign="top" widta=0%| {| {{tablaguapa}} |- style="background:#f0f6fa;" !'''Temporada''' !'''División''' !'''Llugar''' !'''[[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]]''' |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1974/75|1974/75]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="2"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|15ᵘ !style="background:#efefef;"|Cuartos |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 1975/76|1975/76]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|17ᵘ !style="background:#efefef;"|1/16 |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1976/77|1976/77]] |style="background:#808080;" align="center" rowspan="5"|[[Segunda División d'España|2ª]] |style="background:#808080;" align="center"|10ᵘ !style="background:#efefef;"|1/32 |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1977/78|1977/78]] |style="background:#808080;" align="center"|9ᵘ !style="background:#efefef;"|1/32 |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1978/79|1978/79]] |style="background:#808080;" align="center"|6ᵘ !style="background:#efefef;"|2ª ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1979/80|1979/80]] |style="background:#808080;" align="center"|13ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1980/81|1980/81]] |style="background:#808080;" align="center"|17ᵘ !style="background:#efefef;"|[[Copa del Rei de fútbol 1980-81|Octavos]] |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1981/82|1981/82]] |style="background:#964B00;" align="center" rowspan="2"|[[Segunda División B|2ªB]] |style="background:#964B00;" align="center"|10ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1982/83|1982/83]] |style="background:#964B00;" align="center"|1ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1983/84|1983/84]] |style="background:#808080;" align="center" rowspan="2"|[[Segunda División d'España|2ª]] |style="background:#808080;" align="center"|8ᵘ !style="background:#efefef;"|3ᵉʳ ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1984/85|1984/85]] |style="background:#808080;" align="center"|18ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1985/86|1985/86]] |style="background:#964B00;" align="center" rowspan="2"|[[Segunda División B|2ªB]] |style="background:#964B00;" align="center"|7ᵘ !style="background:#efefef;"|3ᵉʳ ronda |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1986/87|1986/87]] |style="background:#964B00;" align="center"|3ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 1987/88|1987/88]] |style="background:#808080;" align="center" rowspan="1"|[[Segunda División d'España|2ª]] |style="background:#808080;" align="center"|19ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1988/89|1988/89]] |style="background:#964B00;" align="center" rowspan="14"|[[Segunda División B|2ªB]] |style="background:#964B00;" align="center"|16ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1989/90|1989/90]] |style="background:#964B00;" align="center"|4ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1990/91|1990/91]] |style="background:#964B00;" align="center"|5ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1991/92|1991/92]] |style="background:#964B00;" align="center"|9ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1992/93|1992/93]] |style="background:#964B00;" align="center"|3ᵘ !style="background:#efefef;"|3ᵉʳ ronda |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1993/94|1993/94]] |style="background:#964B00;" align="center"|6ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1994/95|1994/95]] |style="background:#964B00;" align="center"|13ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1995/96|1995/96]] |style="background:#964B00;" align="center"|2ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1996/97|1996/97]] |style="background:#964B00;" align="center"|6ᵘ !style="background:#efefef;"|3ᵉʳ ronda |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1997/98|1997/98]] |style="background:#964B00;" align="center"|4ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1998/99|1998/99]] |style="background:#964B00;" align="center"|6ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 1999/00|1999/00]] |style="background:#964B00;" align="center"|1ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 2000/01|2000/01]] |style="background:#964B00;" align="center"|5ᵘ !style="background:#efefef;"|[[Copa del Rei de fútbol 2000-01|Cuartos]] |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 2001/02|2001/02]] |style="background:#964B00;" align="center"|10ᵘ !style="background:#efefef;"|Ronda preliminar |- |style="background:#FF7F00;"|[[Tercer División d'España 2002/03|2002/03]] |style="background:#FF7F00;" align="center" rowspan="4"|[[Tercer División d'España|3ª]] |style="background:#FF7F00;" align="center"|4ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#FF7F00;"|[[Tercer División d'España 2003/04|2003/04]] |style="background:#FF7F00;" align="center"|1ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#FF7F00;"|[[Tercer División d'España 2004/05|2004/05]] |style="background:#FF7F00;" align="center"|5ᵘ !style="background:#efefef;"|Ronda preliminar |- |style="background:#FF7F00;"|[[Tercer División d'España 2005/06|2005/06]] |style="background:#FF7F00;" align="center"|1ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 2006/07|2006/07]] |style="background:#964B00;" align="center" rowspan="4"|[[Segunda División B|2ªB]] |style="background:#964B00;" align="center"|13ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 2007/08|2007/08]] |style="background:#964B00;" align="center"|5ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 2008/09|2008/09]] |style="background:#964B00;" align="center"|10ᵘ !style="background:#efefef;"|1ᵉʳ ronda |- |style="background:#964B00;"|[[Segunda División B d'España 2009/10|2009/10]] |style="background:#964B00;" align="center"|1ᵘ !style="background:#efefef;"|— |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 2010/11|2010/11]] |style="background:#808080;" align="center" rowspan="1"|[[Segunda División d'España|2ª]] |style="background:#808080;" align="center"|5ᵘ !style="background:#efefef;"|[[Copa del Rei de fútbol 2010-11|3ᵉʳ ronda]] |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 2011/12|2011/12]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="1"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|17ᵘ !style="background:#efefef;"|1/16 |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 2012/13|2012/13]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="1"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|15ᵘ !style="background:#efefef;"|1/16 |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 2013/14|2013/14]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="1"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|15ᵘ ! style="background:#efefef;" |1/16 |} |valign="top" widta=0%| {| {{tablaguapa}} |- style="background:#f0f6fa;" !'''Temporada''' !'''División''' !'''Llugar''' !'''[[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]]''' |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 2014/15|2014/15]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="1"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|17&#8239;<sup>o</sup> ! style="background:#efefef;" |Octavos |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 2015/16|2015/16]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="1"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|16ᵘ ! style="background:#efefef;" |Octavos |- |style="background:#FFFF00;"|[[Primer División d'España 2016/17|2016/17]] |style="background:#FFFF00;" align="center" rowspan="1"|[[LaLiga Santander|1ª]] |style="background:#FFFF00;" align="center"|20ᵘ ! style="background:#efefef;" |1/16 |- |style="background:#808080;"|[[Segunda División d'España 2017/18|2017/18]] |style="background:#808080;" align="center" rowspan="1"|[[Segunda División d'España|2ª]] |style="background:#808080;" align="center"|-<sup>o</sup> !style="background:#efefef;"|[[Copa del Rei de fútbol 2017/18|-]] |} |} == Palmarés == === Torneos nacionales === {{AP|Clubes españoles de fútbol ganador de competiciones oficiales de la RFEF}} <small>''Nota: en '''negrina''' competiciones vixentes na actualidá.''</small> El club granadín ye'l [[Clubes andaluces de fútbol ganador de competiciones nacionales|cuartu club andaluz con meyor palmarés]] y unu de los 140 clubes que ganaron dalguna una competición nacional. {| border="1" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 2px #aaa solid; border-collapse: collapse; border-color: white; color:black; font-size: 95%;" width="100%" |- bgcolor="#c2d2e5" ! width=20%|{{bandera|tamañu=15px|España}} Competición nacional ! width=30%|Títulos ! width=30%|Subcampeonatos |- style="font-size: 90%;" | bgcolor="#d8e2ee" |'''[[Copa del Rei de fútbol|Copa d'España]] (0/1)''' | bgcolor="#ecf1f7" | | bgcolor="#f3f5f7" |[[Copa del Xeneralísimu de fútbol 1958-59|1958-59]]. |- style="font-size: 90%;" | bgcolor="#d8e2ee" |'''[[Segunda División d'España]] (3/2)''' | bgcolor="#ecf1f7" | [[Segunda División d'España 1940/41|1940-41]], [[Segunda División d'España 1956/57|1956-57]], [[Segunda División d'España 1967/68|1967-68]]. | bgcolor="#f3f5f7" | [[Segunda División d'España 1939/40|1939-40]], [[Segunda División d'España 1965/66|1966-67]]. |- style="font-size: 90%;" | bgcolor="#d8e2ee" |'''[[Segunda División B d'España|Segunda División "B" d'España]] (3/1)''' | bgcolor="#ecf1f7" |[[Segunda División B d'España 1982/83|1982-83]], [[Segunda División B d'España 1999/00|1999-00]], [[Segunda División B d'España 2009/10|2009-10]]. | bgcolor="#f3f5f7" |[[Segunda División B d'España 1995/96|1995-1996]]. |- style="font-size: 90%;" | bgcolor="#d8e2ee" |'''[[Tercer División d'España]] (3/0)''' | bgcolor="#ecf1f7" |[[Tercer División d'España 1933/34|1933-34]], [[Tercer División d'España 2003-04 / Grupu IX (Andalucía Oriental y Melilla)|2003-2004]], [[Tercer División d'España 2005-06 / Grupu IX (Andalucía Oriental y Melilla)|2005-2006]]. | bgcolor="#f3f5f7" | |- style="font-size: 90%;" | bgcolor="#d8e2ee" |'''[[Promoción d'ascensu a Segunda División d'España 2010|Copa de Campeón de Segunda "B"]] (1/0)''' | bgcolor="#ecf1f7" |[[Segunda División B d'España 2009/10|2009-10]]. | bgcolor="#f3f5f7" | |} === Torneos rexonales === * '''[[Campeonatu d'Andalucía de reserves]] (1):''' 1971-72 === Torneos amistosos === * '''[[Troféu Los Cármenes]] (Granada) (16):''' 1974, 1976, 1977, 1978, 1980, 1983, 1986, 1988, 1990, 1993, 1995, 1998, 2002, 2006, 2010, 2011 * '''[[Troféu Ciudá de Marbella]] (Málaga) (2):''' 1967, 1976 * '''[[Troféu Ciudá de Hospitalet]] (Barcelona) (2):''' 1970, 1971 * '''[[Trofeo Costa Brava]] (Girona) (1):''' 1971 * '''[[Troféu Ciudá de Motril]] (Granada) (2):''' 1977-1978, 2009-2010 * '''[[Troféu Cervantes]] (Alcalá de Henares, Madrid) (1):''' 1980 * '''[[Troféu Ciudá d'Almería]] (Almería) (2):''' 1982, 1984 * '''[[Troféu Ciudá de Pozoblanco]] (Córdoba) (1):''' 1990 * '''[[Troféu Ciudá del Torcal]] (Málaga) (4):''' 1999 * '''[[Troféu Ciudá de Jódar]] (Xaén) (1):''' 2003 * '''[[Troféu Ciudá de Loja]] (Granada) (1):''' 2007-2008 * '''[[Troféu Ciudá de Berja]] (Almería) (1):''' 2008-2009 * '''[[Troféu Ciudá de Albolote]] (Granada) (1):''' 2008-2009 * '''[[Troféu Ciudá de Maracena]] (Granada) (1):''' 2008-2009 * '''[[Trofeo Iñaki Lorente de Armilla]] (Granada) (2):''' 2009, 2010 * '''[[Troféu Memorial Miguel Prieto]] (Granada) (2):''' 2009, 2011 * '''[[Trofeo Antonio Puerta]] (Sevilla) (1):''' 2010 * '''[[Troféu Ciudá de Totana]] (Murcia) (1):''' 2011 * '''[[Trofeo Diputación de Granada]] (Granada) (5):''' 1998, 1999, 2012, 2014,2015, 2017 * '''[[Troféu "Ciudá de Melilla"]] (Melilla) (1):''' 1969 * '''[[Trofeo Huerta d'Europa de Lorca Valle de Guadalentín]](Murcia) (2):''' 2012,2013 * '''[[Troféu M.A. Hoteles]] (Granada) (1):''' 2011 * '''[[Troféu de la Vendimia|Trofeo Vendimia de Xerez]] (Xerez, Cádiz) (1):''' 2012 * '''[[Troféu Helmantico de Salamanca]] (Salamanca) (1):''' 1971 * '''[[Troféu Ciudá de Lepe]](Huelva) (1):''' 2014 * '''[[Troféu del Olivo]] (Xaén) (1):'''2014 * '''[[Troféu Internacional Montilla Moriles]](Córdoba):'''1968-1969 * '''[[Troféu 62ᵘ Aniversario Córdoba cf.]]:(Córdoba):'''2016-2017 * '''[[Troféu Ciudá de Palma]]:(Mallorca):'''2016-2017 * '''[[Trofeo Águila Vitoria de Portugal]] (Portugal) (1):''' 1958 == Plantía y xugadores famosos == {{CP|Futbolistes del Granada Club de Fútbol}} === Plantía 2017–2018 === Tres el descensu, la direición deportiva del Granada Club de Fútbol con Manolo Salvador a la cabeza configuró la siguiente plantía: {{Equipu de fútbol empecipio |equipu=Granada Club de Fútbol |temporada=2017/2018 |contratu=sí |procedencia=sí |edá=sí |testu=#FFFFFF |fondu=#FF0000}} | colspan=8 bgcolor=#FF0000 style="color:white;" align=center| '''Porteros''' {{Xugador de fútbol|num='''1'''|nac=Portugal|nome=[[Rui Tiago Dantas Silva|Rui '''Silva''']]|pos=POR|edá={{edá|7|2|1994}}|procedencia={{Bandera|Portugal}} [[Clube Desportivo Nacional|CD Nacional]]|contratu=2021}} {{Xugador de fútbol|num='''13'''|nac=España|nome='''[[Javi Vares]]''' [[Ficheru:Captain sports.svg|12px|Capitán]] <small>2ᵘ</small>|pos=POR|edá={{edá|10|9|1982}}|procedencia={{Bandera|España}} [[UD Las Palmas]]|contratu=2019}} {{Xugador de fútbol|num='''25'''|nac=España|nome=[[Aarón Escandell|'''Aarón''' Escandell]]|pos=POR|edá={{edá|27|9|1995}}|procedencia={{Bandera|España}} [[Granada Club de Fútbol "B"]]|contratu=2018}} |- | colspan=8 bgcolor=#FF0000 style="color:white;" align=center| '''Defenses''' {{Xugador de fútbol|num='''2'''|nac=España|nome=[[Chicu Flores|José Manuel,'''"Chicu" Flores''']]|pos=DEF|edá={{edá|6|3|1987}}|procedencia={{bandera|Qatar}} [[Lekhwiya SC]]|contratu=2018}} {{Xugador de fútbol|num='''3'''|nac=España|nome=[[Alejandro Martínez Sánchez|'''Álex Martínez''']]|pos=DEF|edá={{edá|12|8|1990}}|procedencia={{bandera|España}} [[Real Betis Balompié]]|contratu=2019}} {{Xugador de fútbol|num='''5'''|nac=Uruguái|nome=[[Hernán Menosse|Hernán '''Menosse''']]|pos=DEF|edá={{edá|28|4|1987}}|procedencia={{bandera|Arxentina}} [[Rosario Central]]|contratu=2019}} {{Xugador de fútbol|num='''6'''|nac=España|nome=[[Germán Sánchez Barahona|'''Germán''' Sánchez]]|pos=DEF|edá={{edá|31|10|1986}}|procedencia={{bandera|España}} [[CD Tenerife]]|contratu=2019}} {{Xugador de fútbol|num='''14'''|nac=España|nome=[[Urtzi Iriondo|Urtzi '''Iriondo''']]|pos=DEF|edá={{edá|30|1|1995}}|procedencia={{bandera|España}} [[Athletic Club]]|contratu=2018}} {{Xugador de fútbol|num='''16'''|nac=España|nome=[[Víctor Díaz Miguel|'''Víctor Díaz''']] [[Ficheru:Captain sports.svg|12px|Capitán]] <small>4ᵘ</small>|pos=DEF|edá={{edá|12|6|1988}}|procedencia={{bandera|España}} [[CD Leganés]]|contratu=2019}} {{Xugador de fútbol|num='''17'''|nac=España|nome=[[Quini Marín|Joaquín Marín, '''"Quini"''']]|pos=DEF|edá={{edá|24|8|1989}}|procedencia={{bandera|España}} [[Rayo Vallecano]]|contratu=2020}} {{Xugador de fútbol|num='''20'''|nac=Francia|nome=[[Matthieu Saunier|Matthieu '''Saunier''']]|pos=DEF|edá={{edá|7|2|1990}}|procedencia={{Bandera|Francia}} [[Troyes AC]]|contratu=2019}} |- | colspan=8 bgcolor=#FF0000 style="color:white;" align=center| '''Mediocampistes''' {{Xugador de fútbol|non=4|nat=Portugal|pos=DEL|name=[[Salvador Agra|Salvador '''Agra''']] |edá={{edá|11|11|1991}}|procedencia={{bandera|Portugal}} [[SL Benfica]]|contratu=2018}} {{Xugador de fútbol|num='''8'''|nac=España|nome=[[Raúl Baena|Raúl '''Baena''']] [[Ficheru:Captain sports.svg|12px|Capitán]] <small>1ᵘ</small>|pos=MED|edá={{edá|8|3|1989}}|procedencia={{bandera|España}} [[Rayo Vallecano]]|contratu=2020}} {{Xugador de fútbol|num='''10'''|nac=España|nome='''[[Antonio Puertes]]'''|pos=MED|edá={{edá|21|2|1992}}|procedencia={{bandera|España}} [[UD Almería]]|contratu=2020}} {{Xugador de fútbol|num='''12'''|nac=Camerún|nome=[[Pierre Kunde|Pierre '''Kunde''']]|pos=MED|edá={{edá|26|7|1995}}|procedencia={{bandera|España}} [[Club Atlético de Madrid "B"]]|contratu=2018}} {{Xugador de fútbol|num='''15'''|nac=España|nome=[[Pedro Antonio Sánchez Moñino|'''Pedro''' Sánchez]]|pos=MED|edá={{edá|12|12|1986}}|procedencia={{bandera|España}} [[Elche CF]]|contratu=2018}} {{Xugador de fútbol|num='''19'''|nac=España|nome=[[Ángel Montoro Sánchez|Ángel '''Montoro''']]|pos=MED|edá={{edá|25|6|1988}}|procedencia={{bandera|España}} [[UD Las Palmas]]|contratu=2020}} {{Xugador de fútbol|non=21|nat=Dinamarca|pos=DEL|name=[[Andrew Hjulsager|Andrew '''Hjulsager''']] |edá={{edá|15|1|1995}}|procedencia={{bandera|España}} [[Real Club Celta de Vigo]]|contratu=2018}} {{Xugador de fútbol|num='''22'''|nac=Perú|nome=[[Sergio Peña Flores|'''Sergio Peña''']]|pos=MED|edá={{edá|28|9|1995}}|procedencia={{bandera|España}} [[Granada Club de Fútbol "B"]]|contratu=2020}} {{Xugador de fútbol|num='''23'''|nac=España|nome=[[Alberto Martín Romo García Adámez|'''Alberto Martín''']] [[Ficheru:Captain sports.svg|12px|Capitán]] <small>3ᵘ</small>|pos=MED|edá={{edá|31|3|1989}}|procedencia={{bandera|España}} [[CD Leganés]]|contratu=2019}} {{Xugador de fútbol|num='''24'''|nac=España|nome=[[Javier Espinosa|Javier '''Espinosa''']]|pos=MED|edá={{edá|19|9|1992}}|procedencia={{bandera|España}} [[UD Levante]]|contratu=2018}} | |- | colspan=8 bgcolor=#FF0000 style="color:white;" align=center| '''Delanteros''' {{Xugador de fútbol|num='''7'''|nac=Colombia|nome='''[[Adrián Ramos]]'''|pos=DEL|edá={{edá|22|1|1986}}|procedencia={{Bandera|Alemaña}} [[Borussia Dortmund]]|contratu=2018}} {{Xugador de fútbol|num='''9'''|nac=Albania|nome=[[Rei Manaj|Rei '''Manaj''']]|pos=DEL|edá={{edá|24|2|1997}}|procedencia={{Bandera|Italia}} [[Inter de Milán]]|contratu=2018}} {{Xugador de fútbol|num='''11'''|nac=Venezuela|nome=[[Darwin Machís|Darwin '''Machís''']]|pos=DEL|edá={{edá|7|2|1993}}|procedencia={{Bandera|España}} [[CD Leganés]]|contratu=2018}} {{Xugador de fútbol|num='''18'''|nac=España|nome=[[Joselu Moreno|'''Joselu''' Moreno]]|pos=DEL|edá={{edá|3|3|1991}}|procedencia={{Bandera|España}} [[CD Lugo]]|contratu=2020}} {{Xugador de fútbol|num='''26'''|nac=España|nome=[[Rubén Sánchez Pérez-Cejuela|'''Rubén Sánchez''']]|pos=DEL|edá={{edá|24|11|1994}}|procedencia={{Bandera|España}} [[Granada Club de Fútbol "B"]]|contratu=2018}} |- {{Equipu de fútbol fin |entrenador= {{bandera|España}} [[José Luis Oltra]] |axuntu={{Bandera|España}} Emilio José Isierte Aguilar |preparador={{Bandera|España}} José Alfonso Morcillo<br /> {{Bandera|España}} Marcos Chena Sinovas |analista={{Bandera|España}} Francis Hernández |porteros={{Bandera|España}} Roberto Navayes |delegáu={{Bandera|España}} Manuel Lucena |médicu={{Bandera|España}} Antonio Fernández |readaptador={{Bandera|España}} José Molina |fisio={{Bandera|España}} Alberto Lara<br /> {{Bandera|España}} Dioni González<br /> {{Bandera|España}} Alberto Vera |utillero={{Bandera|España}} Jesús Pérez<br /> {{Bandera|España}} Antonio Saúl Hidalgo |url plantilla=http://www.granadacf.es/equipo/plantilla/granada |actualización=2 de sptiembre de 2017}} * <small> Los xugadores con dosales cimeros al 25 son, a tolos efeutos, xugadores del [[Granada Club de Fútbol "B"]] y como tales, van poder compaxinar partíos col primer y segundu equipu. Como esixen les normes de la [[Lliga Nacional de Fútbol Profesional|LFP]], los xugadores de la primer plantía tendrán de llevar los dosales del 1 al 25. Del 26 d'equí p'arriba van ser xugadores del equipu filial.</small> * <small> Los equipos españoles tán llindaos a tener na plantía un máximu de trés xugadores ensin pasaporte de la [[Xunión Europea]]. La llista inclúi namái la principal nacionalidá de cada xugador, dalgunos de los xugadores non europeos tienen doble nacionalidá de dalgún país de la XE: * [[Darwin Machís]] tien la doble nacionalidá [[Venezuela|venezolana]] y [[España|española]].</small> === Xugadores cedíos a otros equipos === El Granada Club de Fútbol tien hasta cinco xugadores cedíos en distintos equipos del panorama européu. {| cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" width=680px |- bgcolor=B30C0C style="color:white;" !'''Xugador''' !'''Posición''' !'''Cedíu en''' !'''Hasta''' |- bgcolor="#EFEFEF" | align="left" |{{bandera|España}} '''[[Fran Rico]]''' | align="center" | [[Centrocampista (fútbol)|Mediocampista]] | align="center"|{{bandera|España}} [[SD Eibar]] | align=center | 2018 |- bgcolor="#EFEFEF" |- |- bgcolor="#EFEFEF" | align="left" |{{bandera|Portugal}} '''[[Luís Martins]]''' | align="center" | [[Defensa (fútbol)|Defensa]] | align="center"|{{bandera|Portugal}} [[Club Sport Marítimo]] | align=center | 2018 |- bgcolor="#EFEFEF" |- |- bgcolor="#EFEFEF" | align="left" |{{bandera|España}} [[Rubén Pérez del Mármol|'''Rubén Pérez''']] | align="center" | [[Centrocampista (fútbol)|Mediocampista]] | align="center"|{{bandera|España}} [[CD Leganés]] | align=center | 2018 |- bgcolor="#EFEFEF" |- |- bgcolor="#EFEFEF" | align="left" |{{bandera|Marruecos}} [[Mehdi Carcela-González|Mehdi '''Carcela-González''']] | align="center" | [[Centrocampista (fútbol)|Mediocampista]] | align="center"|{{bandera|Grecia}} [[Olympiacos FC]] | align=center | 2018 |- bgcolor="#EFEFEF" |- |- bgcolor="#EFEFEF" | align="left" |{{bandera|Eslovenia}} [[Rene Krhin|Rene '''Krhin''']] | align="center" | [[Centrocampista (fútbol)|Mediocampista]] | align="center"|{{bandera|Francia}} [[FC Nantes]] | align=center | 2018 |- bgcolor="#EFEFEF" |- |} === Altes y baxes 2017–2018 === Les altes y baxes producíes nel Granada Club de Fútbol pa la temporada 2017-2018 [[Segunda División Española]] fueron les siguientes: {{caxa de cita|[[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] '''Gastos en fichaxes: 130.000 €'''}} {| cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" width=760px |- bgcolor=B30C0C style="color:White;" |align=center colspan=6|'''Altes''' |- bgcolor=White style="color:Red;" !'''Xugador''' !'''Nacionalidá''' !'''Posición''' !'''Procedencia''' !'''Tipu''' !'''Costu''' |- | |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Darwin Machís|Darwin '''Machís''']] |<center>{{bandera|Venezuela}} |<center>[[Ficheru:Logo Delantero.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[CD Leganés]] |<center>Fin de Cesión. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] '''[[Javi Vares]]''' |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Portero.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[UD Las Palmas]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] '''[[Antonio Puertes]]''' |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[UD Almería]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Joselu Moreno|'''Joselu''' Moreno]] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Delantero.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[CD Lugo]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Alejandro Martínez Sánchez|'''Alex Martínez''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[Real Betis]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Quini Marín|Joaquín Marín, '''"Quini"''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[Rayo Vallecano]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Urtzi Iriondo|Urtzi '''Iriondo''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[Athletic Club]] |<center>Cesión. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Raúl Baena|Raúl '''Baena''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[Rayo Vallecano]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Germán Sánchez Barahona|'''Germán''' Sánchez]] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[CD Tenerife]] |<center>Trespasu. |<center> 100.000 € |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Víctor Díaz Miguel|'''Víctor Díaz''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[CD Leganés]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Hernán Menosse|Hernán '''Menosse''']] |<center>{{bandera|Uruguái}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|Arxentina}} [[Rosario Central]] |<center>Trespasu. |<center> 30.000 € |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Pedro Antonio Sánchez Moñino|'''Pedro''' Sánchez]] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[Elche CF]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Charlie I'Anson|'''Charlie''' I'Anson]] |<center>{{bandera|Inglaterra}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[Valencia Club de Fútbol Mestalla]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Alberto Martín Romo García Adámez|'''Alberto Martín''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[CD Leganés]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Ángel Montoro Sánchez|Ángel '''Montoro''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[UD Las Palmas]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Pierre Kunde|Pierre '''Kunde''']] |<center>{{bandera|Camerún}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[Club Atlético de Madrid "B"]] |<center>Cesión. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Javier Espinosa|Javier '''Espinosa''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[UD Levante]] |<center>Cesión. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Rei Manaj|Rei '''Manaj''']] |<center>{{bandera|Albania}} |<center>[[Ficheru:Logo Delantero.png|30px]] |<center>{{bandera|Italia}} [[Inter de Milán]] |<center>Cesión. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Licá|Luis Carlos Pereira, '''"Licá"''']] |<center>{{bandera|Portugal}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|Inglaterra}} [[Nottingham Forest]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |- |[[Ficheru:Fairytale_up.png|20px]] [[Chicu Flores|José Manuel,'''"Chicu" Flores''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|Qatar}} [[Lekhwiya SC]] |<center>Llibre. |<center> -- |<center> |} {{caxa de cita|[[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] '''Ingresos por ventes: 3.150.000. €'''}} {| cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" width=760px |- bgcolor=B30C0C style="color:White;" |align=center colspan=6|'''Baxes''' |- bgcolor=White style="color:Red;" !'''Xugador''' !'''Nacionalidá''' !'''Posición''' !'''Destín''' !'''Tipu''' !'''Ingresu''' |- | |- |- bgcolor="#EFEFEF" |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[David Lombán|David '''Lombán''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[SD Eibar]] |<center>Clausula por Descensu. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] '''[[Aly Mallé]]''' |<center>{{bandera|Malí}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|Italia}} [[Udinese Calcio]] |<center>Fin de Cesión. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Roberto Román Trigero|Roberto Román, '''"Tito"''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[CD Leganés]] |<center>Trespasu. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Uche Henry Agbo|'''Uche''' Agbo]] |<center>{{bandera|Nixeria}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|Inglaterra}} [[Watford FC]] |<center>Fin de Cesión. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] '''[[Brian Oliván]]''' |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[Cádiz CF]] |<center>Trespasu. |<center> 500.000. € |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Omer Atzili|Omer '''Atzili''']] |<center>{{bandera|Israel}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|Israel}} [[Maccabi Tel Aviv FC]] |<center>Trespasu. |<center> 750.000. € |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Sergio Guardiola Navarro|'''Sergi Guardiola''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Delantero.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[Córdoba CF]] |<center>Rescisión de Contratu. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Isaac Cuenca|Isaac '''Cuenca''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|Israel}} [[Hapoel Be'er Sheva]] |<center>Fin de Contratu. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Rubén Pérez del Mármol|'''Rubén Pérez''']] |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[CD Leganés]] |<center>Cesión. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Sverrir Ingi Ingason|Sverrir Ingi '''Ingason''']] |<center>{{bandera|Islandia}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|Rusia}} [[FC Rostov]] |<center>Trespasu. |<center> 1.900.000 € |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] '''[[Juanan Entrena]]''' |<center>{{bandera|España}} |<center>[[Ficheru:Logo Delantero.png|30px]] |<center>{{bandera|Croacia}} [[NK Rudeš]] |<center>Rescisión de Contratu. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Mehdi Carcela-González|Mehdi '''Carcela-González''']] |<center>{{bandera|Marruecos}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|Grecia}} [[Olympiacos FC]] |<center>Cesión. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Guillermo Ochoa|Guillermo '''Ochoa''']] |<center>{{bandera|Méxicu}} |<center>[[Ficheru:Logo Portero.png|30px]] |<center>{{bandera|Bélxica}} [[Standard de Liège]] |<center>Fin de Contratu. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Pervis Estupiñán|Pervis '''Estupiñán''']] |<center>{{bandera|Ecuador}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|Italia}} [[Udinese Calcio]] |<center>Fin de Cesión. |<center> -- |<center> |- |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Juan Camilo Hernández Suárez|Juan '''Hernández''']] |<center>{{bandera|Colombia}} |<center>[[Ficheru:Logo Delantero.png|30px]] |<center>{{bandera|España}} [[SD Huesca]] |<center>Cesión. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Dimitri Foulquier|Dimitri '''Foulquier''']] |<center>{{bandera|Francia}} |<center>[[Ficheru:Logo Defensa.png|30px]] |<center>{{bandera|Inglaterra}} [[Watford FC]] |<center>Trespasu. |<center> -- |<center> |- |- bgcolor="#EFEFEF" |[[Ficheru:Fairytale down red.png|20px]] [[Rene Krhin|Rene '''Krhin''']] |<center>{{bandera|Eslovenia}} |<center>[[Ficheru:Logo Mediocampista.png|30px]] |<center>{{bandera|Francia}} [[FC Nantes]] |<center>Cesión. |<center> -- |<center> |- |} === Distinciones individuales === * '''[[Troféu Pichichi]] de primer división (1):''' [[Enrique Porta|Porta]] con 20 goles (temporada 1971-72) * '''Troféu Pichichi de Segunda división (1):''' [[Rafael Delgado González|Rafa]] con 27 goles (temporada 1955-56) * '''Troféu Pichichi de Segunda división B (1):''' [[José Francisco Sánchez González]] con 24 goles (Temporada 1985-86) * '''Troféu Pichichi de Segunda división B (1):''' [[Manuel Muñoz Navas|Manolo]] con 31 goles (temporada 1986-87) * '''[[Troféu Duward]] de Segunda división (1):''' [[Cándido Gómez Álvarez|Candi]] (temporada 1954-55) * '''Trofeo Zamora de Tercer división (3):''' [[Gustavo Alba|Gustavo]] (temporaes 2000-2001, 2003-04 y 2005-06) === Xugadores famosos === * [[Ramón Aguirre Suárez]] * [[Juan Bautista Agüero]] * [[Gustavo Benítez]] * [[Antonio Notariu]] * [[Arsenio Iglesias]] * [[Jesús Capitán|Capi]] * [[César Rodríguez Álvarez]] * [[Rafael Delgado González|Rafa]] * [[Vicente Unamuno]] * [[José Mingorance]] * [[Pahiño]] * [[Pirri (futbolista)|Pirri]] * [[José Antonio Grande]] * [[Ladislao Mazurkiewicz]] * [[Denís Milar]] * [[Julio Montero Castillo]] * [[Enrique Porta]] * [[Toño de la Cruz]] * [[Manuel Lucena]] * [[Fabián Orellana]] * [[Dani Benítez]] * [[Odion Jude Ighalo]] * [[Manuel Agudo Durán|Nolito]]<ref name="469a1184" /> * [[Guilherme Siqueira]]<ref name="400y15a6" /> * [[Jeison Murillo]] * [[Yacine Brahimi]]<ref name="361ab1bc" /> * [[Allan Nyom]] * [[Roberto Fernández Alvarellos|Roberto]] * [[Youssef El-Arabi]]<ref name="0ca10y40" /> * [[Isaac Success]] * [[Rubén Rochina]]<ref name="a33653ec" /> * [[Alberto Bueno]]<ref name="3be4c996" /> * [[Adrián Ramos]]<ref name="2ba77d4y" /> * [[Isaac Cuenca]]<ref name="96ba8a84" /> * [[Ikechukwu Uche]]<ref name="d4ef4b1d" /> * [[Mikel Rico]]<ref name="f1d910b4" /> * [[Wakaso Mubarak|Wakaso]]<ref name="58eaec6c" /> *[[Diego Mainz]] == Entrenadores == Dende la so fundación el Granada Club de Fútbol tuvo los siguientes entrenadores: * '''1933-34''' Antonio Rei * '''1934-35''' Antonio Rei / [[Lippo Hertzka]] * '''1935-36''' [[Lippo Hertzka]] / Juan Gómez Muro / José Planes * '''1939-40''' Antonio Bombillar / Manolo Valderrama / [[Gaspar Rubio]] * '''1940-41''' Victoriano Santos / [[Antonio Bonet Silvestre]] * '''1941-42''' [[Paco Bru|Francisco Bru]] * '''1942-43''' [[Paco Bru|Francisco Bru]] * '''1943-44''' [[Esteban Platko]] * '''1944-45''' [[Esteban Platko]] / Emilio Vidal * '''1945-46''' Emilio Vidal / [[Ignacio María Alcorta Formosu|Ignacio Alcorta "Cholín"]] / Antonio Conde * '''1946-47''' Antonio Conde / José Millán * '''1947-48''' Manolo Valderrama / [[Ignacio María Alcorta Formosu|Ignacio Alcorta "Cholín"]] * '''1948-49''' [[Ignacio María Alcorta Formosu|Ignacio Alcorta "Cholín"]] * '''1949-50''' [[Ignacio María Alcorta Formosu|Ignacio Alcorta "Cholín"]] * '''1950-51''' [[Gaspar Rubio]] / Paco Mas * '''1951-52''' [[Ignacio María Alcorta Formosu|Ignacio Alcorta "Cholín"]] / José Espadas * '''1952-53''' Manolo Ibáñez * '''1953-54''' Manolo Ibáñez / Adolfo Braceru * '''1954-55''' Rogelio Díaz "Lelé" * '''1955-56''' Manolo Ibáñez / [[Álvaro Pérez Vázquez]] * '''1956-57''' Álvaro Pérez Vázquez / Antonio Carmona / Luis Cases "Pasarín" * '''1957-58''' [[Alejandro Scopelli]] * '''1958-59''' [[Alejandro Scopelli]] / José Manuel González / [[Jenő Kálmár|Janos Kalmar]] * '''1959-60''' [[Janos Kalmar]] * '''1960-61''' [[Fernando Argila]] / Francisco Trinchant * '''1961-62''' Heriberto Herrera / Constantino Errazquín * '''1962-63''' [[Álvaro Pérez Vázquez]] * '''1963-64''' [[José Millán González|José Millán]] / José Sánchez "Trompi" / Ignacio Eizaguirre / [[Francisco Antúnez]] * '''1964-65''' [[Francisco Antúnez]] * '''1965-66''' [[Jenő Kálmár|Janos Kalmar]] * '''1966-67''' Ignacio Eizaguirre / Manolo Ibáñez * '''1967-68''' [[José Iglesias Fernández|José Iglesias "Joseíto"]] * '''1968-69''' [[Marcel Domingo]] * '''1969-70''' [[Néstor Rául Rossi|Néstor Rossi]] * '''1970-71''' [[José Iglesias Fernández|José Iglesias "Joseíto"]] * '''1971-72''' [[José Iglesias Fernández|José Iglesias "Joseíto"]] * '''1972-73''' [[Pasieguito|Bernardino Pérez "Pasieguito"]] * '''1973-74''' [[José Iglesias Fernández|José Iglesias "Joseíto"]] * '''1974-75''' [[José Iglesias Fernández|José Iglesias "Joseíto"]] / Constantino Errazquín / Manolo Ibáñez * '''1975-76''' [[Miguel Muñoz]] * '''1976-77''' [[Héctor Núñez]] / Constantino Errazquín / [[Vavá|Edvaldo Izidio "Vavá"]] * '''1977-78''' [[Vavá|Edvaldo Izidio "Vavá"]] / Constantino Errazquín * '''1978-79''' [[Abdallah Ben Barek]] * '''1979-80''' [[Abdallah Ben Barek]] * '''1980-81''' [[Paco Gento|Francisco Gento]] / Manolo Ibáñez / [[José Iglesias Fernández|José Iglesias "Joseíto"]] * '''1981-82''' Eduardo Gómez "Lalo" / José Mingorance"/ Antonio Ruiz * '''1982-83''' [[Manuel Ruiz Sosa]] * '''1983-84''' [[Felipe Mesones]] * '''1984-85''' [[Nando Yosu]] / [[José María Pellejero]] / José Antonio Naya / [[José María Pellejero]] * '''1985-86''' [[Joaquín Peiró]] * '''1986-87''' [[Joaquín Peiró]] * '''1987-88''' [[Joaquín Peiró]] / [[Manuel Ruiz Sosa]] * '''1988-89''' Eduardo Gómez "Lalo" / José Luis Garre / [[Pachín|Enrique Pérez "Pachín"]] / José Luis Garre-[[Rafael Alcaide Crespín|Rafael Alcaide "Crispi"]] / Eduardo Gómez "Lalo" * '''1989-90''' [[José Enrique Díaz]] / José Luis Garre * '''1990-91''' José Luis Garre * '''1991-92''' Juan Corbacho / José Parejo * '''1992-93''' [[Nando Yosu]] * '''1993-94''' [[Nando Yosu]] * '''1994-95''' [[José Antonio Barrios]] / [[José María Pellejero]] / [[José Víctor Rodríguez de Miguel|José Víctor Rodríguez]] * '''1995-96''' [[Rafael Alcaide Crespín|Rafael Alcaide "Crispi"]] / [[Lucas Alcaraz]] * '''1996-97''' [[Lucas Alcaraz]] * '''1997-98''' [[Lucas Alcaraz]] / [[Ramón Alberto Aguirre Suárez|Aguirre Suárez]] / [[Juan José Enríquez]] * '''1998-99''' [[Francisco Chaparro Jara|Francisco Chaparro]] * '''1999-00''' [[Francisco Chaparro Jara|Francisco Chaparro]] / [[Felipe Mesones]] * '''2000-01''' [[Ismael Díaz Galán]] / Manuel Torres-Molina González / Eduardo Gómez "Lalo" / [[José Ángel Moreno]] * '''2001-02''' Manuel Ángel Muñiz / [[Ramón Blancu Rodríguez|Ramón Blancu]] * '''2002-03''' José Parejo / José María Rodríguez * '''2003-04''' José María Rodríguez * '''2004-05''' Gerardo Castillo-Antonio Ruiz "Maquiles" /José Nicolás Álvarez Vico" * '''2005-06''' Juan José "Kiki" Barón / [[José Víctor Rodríguez de Miguel|José Víctor Rodríguez]] * '''2006-07''' [[Josip Višnjić]] / [[José Víctor Rodríguez de Miguel|José Víctor Rodríguez]] * '''2007-08''' [[Óscar Cano Moreno|Óscar Cano]] * '''2008-09''' [[Óscar Cano Moreno|Óscar Cano]] / Juan Carlos Morán / [[Pedro Braojos]] * '''2009-10''' [[Miguel Ángel Álvarez Tomé]] / [[Fabriciano González "Fabri"]] * '''2010-11''' [[Fabriciano González "Fabri"]] * '''2011-12''' [[Fabriciano González "Fabri"]]/ [[Abel Resino]] * '''2012-13''' [[Juan Antonio Anquela]] / [[Lucas Alcaraz]] * '''2013-14''' [[Lucas Alcaraz]] * '''2014-15''' [[Joaquín Caparrós]] / [[Joseba Aguado]] / [[Abel Resino]] / [[José Ramón Sandoval]] * '''2015-16''' [[José Ramón Sandoval]] / [[José Manuel González López|José González]] * '''2016-17''' [[Paco Jémez]] / [[Lluís Planagumà]] / [[Lucas Alcaraz]] / [[Tony Adams (futbolista)|Tony Adams]] * '''2017-18''' [[José Luis Oltra]] == Granada Club de Fútbol "B" == {{AP|Granada Club de Fútbol "B"}} El '''Granada Club de Fútbol "B"''' ye un club de fútbol español con sede en [[Granada]], na comunidá autónoma d'[[Andalucía]]. Fundáu en 1947, ye'l filial del '''Granada CF''' y anguaño xuega na [[Segunda División B d'España|Segunda División B]]. Como llocal alterna'l [[estadiu de Los Cármenes|Nuevu Los Cármenes]] col campu principal de la Ciudá Deportiva de la Diputación, sita en Armilla. El primeru con capacidá pa 16.212 espectadores y el segundu con daqué más de 500. == Granada Club de Fútbol Femenín == El [[Granada CF]] cuenta con un equipu de fútbol femenín que consiguió l'ascensu a la [[Primer División Femenina d'España]] en 2013, y xugó nella la temporada [[Primer División Femenina d'España 2013/14|2013/14]]. Baxó esa mesma temporada. Anguaño apuesta la Segunda División Femenina Grupu 4. == Presidentes == Llistáu de Presidentes del '''Granada Club de Fútbol''': {|class=wikitable ! nᵘ!! Dende !! Hasta !! Presidente !! Observaciones |- | 01 || [[1931]] || [[1931]] || Julio López Fernández || Presidente del ''Recreativu Granada'' |- | 02 || [[1931]] || [[1932]] || Enrique Carmona Ros || Presidente del ''Recreativu Granada'' |- | 03 || [[1932]] || [[1934]] || Gabriel Morcillo Raya || Presidente del ''Recreativu Granada'' |- | 04 || [[1934]] || [[1936]] || Matías Fernández-Fígares Méndez || Presidente del ''Recreativu Granada'' |- | 05 || [[1936]] || [[1943]] || Ricardo Martín Campos || Na temporada 1940/41 pasa a denominase "''Granada Club de Fútbol''" |- | 06 || [[1943]] || [[1944]] || Antonio Becerra Entrebasaguas || - |- | 07 || [[1944]] || [[1945]] || Juan Diego Pérez de Haro || - |- | 08 || [[1945]] || [[1945]] || Manuel Fernández de Prada || - |- | 09 || [[1945]] || [[1947]] || Manuel López Font || - |- | 10 || [[1947]] || [[1949]] || Ricardo Martín Campos || Segundu mandatu |- | 11 || [[1949]] || [[1951]] || Joaquín Serrano González || - |- | 12 || [[1951]] || [[1951]] || Manuel López Font || Segundu mandatu |- | 13 || [[1951]] || [[1952]] || Joaquín Serrano González || Segundu mandatu |- | 14 || [[1952]] || [[1952]] || Juan Alonso Roda || - |- | 15 || [[1952]] || [[1952]] || Daniel Saucedo Aranda || P. Xestora |- | 16 || [[1952]] || [[1954]] || Juan Osorio Morales || - |- | 17 || [[1954]] || [[1955]] || José María Dávila Valverde || - |- | 18 || [[1955]] || [[1957]] || José Baillón Verdejo || - |- | 19 || [[1957]] || [[1959]] || Luis Rivas Gálvez || - |- | 20 || [[1959]] || [[1962]] || José Jiménez Blancu || - |- | 21 || [[1962]] || [[1967]] || José Baillón Verdejo || Segundu mandatu |- | 22 || [[1967]] || [[1967]] || Alejandro Arráez García || P. Xestora |- | 23 || [[1967]] || [[1976]] || Cándido Gómez Álvarez || - |- | 24 || [[1976]] || [[1976]] || Jesús Garrido Cara || Accidental |- | 25 || [[1976]] || [[1978]] || Salvador Muñoz Rodríguez || - |- | 26 || [[1978]] || [[1979]] || Manuel Anel Colás || - |- | 27 || [[1979]] || [[1979]] || Antonio Hernández Villalobos || Provisonal |- | 28 || [[1979]] || [[1981]] || Manuel Anel Colás || Segundu mandatu |- | 29 || [[1981]] || [[1985]] || Cándido Gómez Álvarez || Segundu mandatu |- | 30 || [[1985]] || [[1985]] || Mariano Sánchez Osorio || Accidental |- | 31 || [[1985]] || [[1986]] || Cándido Gómez Álvarez || Tercer mandatu |- | 32 || [[1986]] || [[1986]] || José Aragón López || Accidental |- | 33 || [[1986]] || [[1986]] || Alfonso Suárez Mendia || Accidental |- | 34 || [[1986]] || [[1987]] || Cándido Gómez Álvarez || Cuartu mandatu |- | - || [[1986]] || [[1987]] || Alfonso Suárez Mendia || Axuntu |- | 35 || [[1987]] || [[1988]] || Alfonso Suárez Mendia || - |- | 36 || [[1988]] || [[1990]] || José Antonio Muráu Aijón || - |- | 37 || [[1990]] || [[1990]] || Raúl Ruiz Rodríguez || Provisional |- | 38 || [[1991]] || [[1991]] || Gerardo Cuerva Vallet || P. Xestora |- | 39 || [[1991]] || [[1995]] || José Aragón López || - |- | 40 || [[1995]] || [[1995]] || Jaime Martí García || Accidental |- | 41 || [[1995]] || [[1996]] || Cándido Gómez Álvarez || Quintu mandatu |- | 42 || [[1996]] || [[1997]] || Luis Rivas Viedma || Accidental |- | 43 || [[1997]] || [[1999]] || Francisco Jimena Ruiz || P. Xestora |- | - || [[1999]] || [[2002]] || Francisco Jimena Ruiz || - |- | 44 || [[2002]] || [[2004]] || Pedro Ruiz Campos || - |- | 45 || [[2004]] || [[2004]] || Luis López López || P.Xestora |- | 46 || [[2004]] || [[2004]] || Gregorio Muñoz Ruzafa || - |- | 47 || [[2004]] || [[2004]] || Miguel Ángel Molina || Accidental |- | 48 || [[2005]] || [[2005]] || Manuel Benito Zafrilla || P.Xestora |- | - || [[2005]] || [[2005]] || Manuel Benito Zafrilla || - |- | 49 || [[2006]] || [[2006]] || Francisco Sanz Durán || P. Xestora |- | - || [[2006]] || [[2009]] || Francisco Sanz Durán || - |- | 50 || [[2009]] || [[2009]] || Ignacio Cuerva Valdivia || P.Xestora |- | 51 || [[2009]] || [[2016]] || [[Enrique Pina Campuzano]] || P.Xestora |- | 51 || [[2016]] || ''actualidá'' || Jiang Lizhang || P.Xestora |} == Rivalidaes históriques == === Derbi d'Andalucía Oriental === {{AP|Derbi d'Andalucía Oriental}} El [[Derbi d'Andalucía Oriental|derbi]] por antonomasia del Granada ye'l celebráu frente al [[Málaga Club de Fútbol|Málaga C.F.]] y deparó numberosos alcuentros dende la década de los años trenta del sieglu pasáu. == Curiosidaes == {{intereses}} * El primer estranxeru que militó na Granada llamábase Janos Buzzasy, húngaru procedente del Real Madrid na temporada 1935-36. * El xugador [[Jyula Kiszel|Alberty]] llegó al Granada nel añu del debú en Primer división. Namái xugó catorce partíos y, dempués de qu'una cruel enfermedá acabara cola so vida, foi soterráu en Granada nun nichu regaláu pol Conceyu. * El primer once que trió la Primer división formar: Floro, Millán, González, Maside, Bonet, Sierra, Marín, Trompi, Cholín, César y Liz, con Paco Bru nel banquín. * El primer xugador internacional del Granada ye Pepe Millán. Debuta en Riazor frente a Portugal el 11 de marzu de 1945. * La primer vegada que'l Granada xugó un partíu fora d'España foi en Portugal, el 21 de xunu de 1958 con motivu del fichaxe del porteru Carlos Gómez (padre). * El primer partíu tresmitíu al Granada per televisión foi'l 24 de payares de 1960. * [[Pirri (futbolista)|Pirri]], el que fuera xugador del Real Madrid, llegó al Granada procedente del Ceuta y la siguiente temporada fichó pol club blancu en siendo'l máximu goliador del equipu. * La tribuna cubierta del vieyu Los Cármenes foi inaugurada'l 24 de setiembre de 1968 con motivu del alcuentru de lliga Granada-Málaga. * Los partíos d'entrenamientu de los xueves mientres la temporada 1968-69 podíen ser vistos previu pagu de 10 pesetes. * [[Johan Cruyff]] debutó col Barcelona frente al Granada'l 28 d'ochobre de 1973, y na so vuelta al fútbol español col Llevante volvió enfrentase al Granada. * La primer vegada que'l Granada llevó publicidá nes camisetes (La Xeneral) foi'l 28 de payares de 1982, nun partíu que-yos enfrentó al Lorca. * Per primer vegada nes sos vides y con motivu del fichaxe de Lalo Maradona pol Granada, los sos hermanos Hugo y [[Diego Armando Maradona]] (consideráu'l meyor xugador del mundu) xueguen xuntos en Los Cármenes el 15 de payares de 1987 y cola elástica raxona, frente al campeón suecu [[Malmö FF]]. El partíu remató con victoria granadinista (3-2), gracies a los goles llograos pal equipu llocal por Lalo Maradona, Diego Armando Maradona (golazu de falta) y Manolo. Foi tamién la única vegada que los trés hermanos Maradona xugaron xuntos nun partíu televisáu. * El postreru partíu de la temporada 91-92, con Pepe Parejo nel banquín, foi la primer vegada y la postrera que'l Granada xugó con once granadinos nel campu. El partíu ganar 3-2 al Villanovense y l'equipu terminó novenu con dos positivos. * El Granada C.F participó en 56 vegaes de la Copa del Rei d'España. * El Granada apurrió 10 xugadores internacionales a la Seleición Española: Millán (1 vegada internacional A), De la Cruz (6 vegaes internacional A), Castellanos (3 vegaes internacional A), Vázquez, Xaén, Navarro, Quiles, Barrios, [[José María Lasa Ibarguren|Lasa]] y Santi. Amás, el defensa Gómez foi convocáu cola Seleición pero nun llegó a xugar. * Estos 10 xugadores marcaron más d'un 'hat-trick': Pepe Carmona, Juanele, Luis Sosa, César, Nicola, Morales, Rius, [[Rafael Delgado González|Rafa]], Miguel, [[Alex Geijo]]. * El xugador qu'anotó más goles nun partíu foi César, con 6 goles. * 245 de copa, 8 de promoción, 62 de liguillas d'ascensu, 16 d'eliminatories d'ascensu, 18 de Copa Federación y 12 de Copa de la Lliga, total, 2.799 otra Copa Federación nel añu 1952-1953 que s'enfrentó el Granada c.f y el Real Jaén,y un Troféu Presidente de la Federación en 1939-1940. * [[Odion Jude Ighalo|Ighalo]], entró na historia del Granada; marcó los goles fundamentales pa llograr l'ascensu a [[Segunda División d'España|Segunda División]] contra l'[[AD Alcorcón]] ([[Segunda División B d'España 2009/10|Temporada 2009/2010]]) y na final de la fase d'ascensu a [[Primer División d'España|Primer División]] contra'l [[Elche CF]] ([[Segunda División d'España 2010/11|Temporada 2010/2011]]) * Tres 35 años d'ausencia en Primer División, [[Ikechukwu Uche]] tomó'l relevu de Parits marcando'l primer gol nel regresu del Granada CF nel partíu saldáu con 1-0 ante'l [[Villarreal CF]] en Los Cármenes na xornada 3 del [[Primer División d'España 2011/12|campeonatu lligueru 2011/2012]].<ref>{{cita web |títulu=Uche da la primer victoria al Granada nel so regresu a Primer División |url=https://www.elmundo.es/elmundodeporte/2011/09/17/futbol/1316284299.html}}</ref> * El [[2 de febreru]] de [[2013]] el Granada consigue una victoria histórica venciendo al [[Real Madrid CF]] por 1-0 con un gol de [[Cristiano Ronaldo]] en mesma puerta, el primeru de la so vida, y ensin tirar a puerta en tol partíu, fechu ensin precedentes en tola historia de [[Primer División d'España|La Lliga]]. * El [[5 d'abril]] de [[2015]] el Granada consechó una derrota histórica (9-1) ante'l [[Real Madrid CF]] nel [[Estadiu Santiago Bernabéu]] con cinco goles de [[Cristiano Ronaldo]].<ref>{{cita web |títulu=El Granada foi goliáu pol Madrid por 9-1 |url=http://m.20minutos.es/deportes/noticia/real-madrid-granada-liga-2423593/0/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170206103931/http://m.20minutos.es/deportes/noticia/real-madrid-granada-liga-2423593/0/ |fechaarchivu=2017-02-06 }}</ref> * Nunca consiguió ganar a la [[UD Almería]] nin en partíu amistosu nin n'oficial.<ref>{{cita web |títulu=El Granada nunca venció al Almería |url=http://granadacf.ideal.es/noticias/2013-12-30/544240-almeria-granada-duelu-inedito-elite.html }}</ref> * El Granada convertir na [[Primer División d'España 2015/16|temporada 2015/16]] nel primer equipu que pierde tantu na primer vuelta como na segunda vuelta col [[SD Eibar]] en [[Primer División d'España|Primer División]]. * El [[7 de febreru]] de [[2016]], [[Youssef El-Arabi]], igualó a [[Enrique Porta]] a lo más goliador granadinista en [[Primer División d'España|Primer División]] con 34 goles. Consiguir frente al [[Real Madrid CF]], nun partíu que perdió el Granada (1-2). * El [[28 de febreru]] de [[2016]], [[Youssef El-Arabi]] convertir nel máximu goliador históricu del Granada en [[Primer División d'España|Primer División]] en solitariu, percima d'[[Enrique Porta]]. El Granada venció nesi partíu (0-1) al [[Deportivo de La Coruña]].<ref>{{cita web |títulu=El Arabi máximu goliador del Granada en Primer División |url=https://www.marca.com/futbol/granada/2016/02/28/56d35y5b46163f08478b45c4.html}}</ref> == Equipos con aficiones hermaniaes a l'afición del Granada CF == * {{bandera|Arxentina}} [[Club Atlético Gimnasia y Esgrima de Jujuy]] * {{bandera|España}} [[Málaga Club de Fútbol]]<ref>{{cita web |títulu=Hermanamiento ente Granada y Málaga |url=http://www.federaciondepeñasmalaguistas.es/node/77}}</ref> * {{bandera|España}} [[Real Jaén Club de Fútbol]]<ref>{{cita web |títulu=Granada CF y Real Jaén, hermanaos |url=http://jaimemorente.blogspot.com.es/2011/12/hermanamiento-granada-cf-real-jaen.html?m=1}}</ref> * {{bandera|Italia}} [[Udinese Calcio]] * {{bandera|Inglaterra}} [[Watford Football Club]]<ref>{{cita web |títulu=El Watford nuevu equipu de la familia Pozzo |url=https://www.marca.com/2013/08/04/futbol/equipos/granada/1375615790.html}}</ref> * {{bandera|España}} [[Hércules de Alicante Club de Fútbol]]<ref>{{cita web |títulu=El Granada y el Hércules hermánense |url=https://www.marca.com/2013/08/04/futbol/equipos/granada/1375615790.html}}</ref> * {{bandera|Eslovenia}} [[Football Club Koper]]<ref>{{cita web |títulu=El Koper, nuevu club hermanu del Granada |url=https://www.marca.com/2013/08/04/futbol/equipos/granada/1375615790.html}}</ref> * {{bandera|España}} [[Cádiz Club de Fútbol]] * {{bandera|China}} [[Chongqing Lifan Football Club]]<ref>{{cita web |títulu=Alcuerdo ente un club chinu y el Granada |url=http://www.granadacf.es/noticia/la lliga-certifica-l'alcuerdu-estrategico-ente-el-granada-cf-y-el-chongquing-lifan-fc-pa-potenciar-el-futbol-asiatico}}</ref> == Filmografía == * Documental Canal+ (19-1-2012), [http://www.canalplus.es/play/video.html?xref=20120120plucanftb_4.Ves «Club de Fútbol: 'Granada CF'»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150518100800/http://www.canalplus.es/play/video.html?xref=20120120plucanftb_4.Ves |date=2015-05-18 }} en [[Canal+ (plataforma satélite)|Canalplus.es]]<ref>[https://web.archive.org/web/20150518100752/http://www.canalplus.es/lacasadelfutbol/futbol-5-estrelles/club-de-futbol/ "Club de Fútbol"] plus.es</ref> == Referencies == * YouTube: [https://www.youtube.com/watch?v=cNBfTC5BOqQ&t=243s Historiadores falen de la fecha real de fundación del club] {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * [http://www.granadacf.es/ Sitiu web oficial] * [http://www.lfp.es/liga-bbva/granada Granada Club de Fútbol] en [[LFP|LFP.es]] * [http://es.uefa.com/teamsandplayers/teams/club=2602893/domestic/index.html Granada Club de Fútbol] en [[UEFA.com]] * {{Enllaz rotu|1=Granada Club de Fútbol |2=http://es.fifa.com/world-match-centre/clubes/club=spain-granada-cf-2000012837/index.html |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} en [[FIFA.com]] * {{facebook|GRANADACF.es}} * {{twitter|GranadaCdeF}} * {{YouTube|channel=GranadaCFTelevision}} {{Tradubot|Granada Club de Fútbol}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Equipos de fútbol d'Andalucía]] [[Categoría:Equipos de fútbol fundaos en 1931]] hlgm54lim5i9psn4ubaj7bm9qt0rctd Afroamericanu d'Estaos Xuníos 0 112589 4501276 4208869 2026-06-22T15:19:51Z Koavf 193 Black American Heritage flag.svg 4501276 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Afroestauxunidense}} {{Ficha de grupu étnicu |grupu=Afroamericanu d'Estaos Xuníos |imaxe = African American by state in the USA in 2010.svg |imaxe_tamañu = 270px |descripción = Distribución d'afroamericanos d'Estaos Xuníos por estáu. |población= 40&nbsp;807&nbsp;000 habitantes (censu 2010)<ref>{{Cita web |url=https://www.census.gov/prod/cen2010/briefs/c2010br-06.pdf |títulu=The Black Population: 2010 |fecha=setiembre de 2011 |editorial=Census.gov |formatu=PDF |fechaaccesu=3 de xunu de 2013}}</ref> |allugamientu = {{USA}} |asentamientu1= {{bandera2|Alabama}} 41% |asentamientu2= {{bandera2|Georgia (Estaos Xuníos)}} 38% |asentamientu3= {{bandera2|Luisiana}} 35% |asentamientu4= {{bandera2|Mississippi}} 33% |asentamientu5= {{bandera2|Carolina del Sur}} 31% |asentamientu6= {{bandera2|Maryland}} 28% |asentamientu7= {{bandera2|Carolina del Norte}} 25% |asentamientu8= {{bandera2|Virxinia}} 22% |asentamientu9= {{bandera2|Nueva York}} 19% |idioma= [[Inglés d'Estaos Xuníos]], [[Idioma español|español]], [[Idioma francés|francés]], ente otros. |relixón= [[Cristianismu]], [[islam]], [[relixones afroamericanes]], [[vudú]]. }} [[File:Black American Heritage flag.svg|thumb]] La '''población afroamericana d'Estaos Xuníos'''<ref name="Afroamericanu d'Estaos Xuníos n'embaxada">{{Cita web |url=http://spanish.argentina.usembassy.gov/cel2.html |títulu= Mes Nacional de la Historia Afroamericana d'Estaos Xuníos|fechaaccesu=17 de mayu de 2015 |obra= usembassy.gov |autor= Departamentu d'Estáu de los Estaos Xuníos}}</ref> compón el 13% de la población total del [[Estaos Xuníos|país]], siendo esta la segunda minoría más grande depués de la [[Hispanu (Estaos Xuníos)|población hispanoamericana]]. Dende la colonia hasta mediaos del [[sieglu XX]], los afroamericanos d'Estaos Xuníos concentrar nel sureste de los Estaos Xuníos, pero anguaño van espandiéndose a otres ciudaes como [[Chicago]], [[Nueva York]], [[Nueva Jersey]], [[Detroit]] y [[Boston]]. == Historia == Los primeros [[esclavu|esclavos]] africanos traíos nos Estaos Xuníos fueron llevaos a la colonia de [[Virxinia]], siendo un averáu de 20 esclavos traíos pola [[nobleza británica]], depués otru grupu d'esclavos fueron puestos en [[Carolina del Norte]], pol mal tratu de los colonos [[Reinu Xuníu|británicos]], delles families emigraron a [[Maryland]], Virxinia y Carolina del Norte foi conquistada por puritanos congrecionalistas, pero Maryland yera una colonia [[católica]].{{citation needed}} == Afroamericanos d'Estaos Xuníos descendientes d'isleños == Otru porcentaxe de los afroamericanos d'Estaos Xuníos ye descendiente de la inmigración caribeña de mediaos del sieglu XX, na so mayoría procedente de países como [[Haití]], [[Xamaica]], [[Santa Llucía]], [[Les Bermudes]], [[Barbados]], [[Trinidá y Tobagu]], [[Les Bahames]] y [[República Dominicana]].{{citation needed}} == Mulatos == [[Ficheru:ObamaSouthCarolina.jpg|200px|thumb|Obama ye un exemplu de mulatu por tener madre caucásica y padre africanu.]] La población mulata xube de dos races, [[caucásica]] y [[afroamericana]]. Anque nun sían afrodescendientes puros, tómase-yos en cuenta como parte del grupu nos censos oficiales d'[[Estaos Xuníos]].{{citation needed}} == Racismu == [[Ficheru:ColoredDrinking.jpg||thumb|300px|right|[[Afroamericanu]] bebiendo d'una fonte asignada a persones de color. Imaxe de mediaos del sieglu XX.]] El racismu nos [[Estaos Xuníos]], desenvolvióse principalmente en contra de los negros,{{demostrar}} antes de la presidencia d'[[Abraham Lincoln]], los negros prohibíase-y emigrar escontra les colonies del norte yá que yeren un asentamientu européu, principalmente de [[británicos]] nes colonies de [[Maine]], [[Nueva York]], [[Massachusetts]], [[Connecticut]], [[New Hampshire]] y [[Pennsylvania]]. === Segregación racial (historia) === {{non neutral}} Ente 1870 y 1970, el sur d'Estaos Xuníos vivió unu de los periodos más vergonzosos de la historia d'esti país. Abolida la esclavitú ya influyíos poles ideoloxíes racistes, créase un sistema de segregación racial nel que los blancos anglosaxones establecieron la so supremacía sobre negros.{{demostrar}} Dempués de la Guerra Civil (1861-1865) los estaos del sur resentíos pola so derrota redactaron una serie de lleis pa disciminar a los homes de color. Esti fenómenu llamóse eufemísticamente de “reconstrucción”. El procesu foi tan intensu y estensu qu'escontra 1877, cola eleición de [[Rutherford Hayes]] como 19° presidente de los Estaos Xuníos, la [[discriminación]] y el [[racismu]] yera habitual en ciudaes como [[Nueva York]], [[Boston]], [[Detroit]] y [[Chicago]].{{demostrar}} Como los estaos nun podíen esaniciar los derechos de los negros al tar garantizaos pola constitución, usóse'l términu de “segregación” col conceutu de “Separated but Equal” (Separaos pero iguales). La idea yera que mientres les oportunidaes ufiertaes a dambes races fueren iguales, la segregación yera llegal.{{demostrar}} == Ver tamién == * [[Afroamericanu]] * [[Etnografía d'Estaos Xuníos]] * [[Racismu]] * [[Historia del racismu]] * [[Esclavitú n'Estaos Xuníos]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Afroamericanos]] [[Categoría:Cultura d'Estaos Xuníos]] l1wbtej4x460ngj1ospwzsffxozlayw Harmónica 0 112848 4501408 4460731 2026-06-23T11:34:42Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501408 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'instrumentu musical |nome = Harmónica |imaxe = 16-hole chrom 10-hole diatonic.jpg |clasificación=viento madera |clasificación2=[[Lengüeta|Instrumento de llingüetes llibres]] |tesitura = Harmónica cromática de 16 celdes (aproximao 4 octaves) xunto a una harmónica diatónica. |rellacionáu = [[Acordión]], [[melódica]], [[armonio]], [[concertina]], [[sheng]] |artículos = [[Llista de armonicistas]] }} L''''harmónica''' o '''armónica''' (del [[llatín]] ''harmonĭcus'', y esti del [[Idioma griegu|griegu]] ἁρμονικός) ye un [[instrumentu de vientu]], del grupu d'[[instrumentos de vientu madera]] y del subgrupu d'[[Instrumentu de vientu madera#Instrumentos de llingüetes llibres|instrumentos de llingüetes llibres]]. Tócase soplando o aspirando l'aire sobre unu de los sos furacos individuales o sobre múltiples furacos d'una vegada. La presión causada por soplar o aspirar nes cámares de les llingüetes causa que la [[llingüeta]] o llingüetes cimblen enriba y embaxo creando [[soníu]]. Cada cámara tien múltiples llingüetes de [[tonu (acústica)|tonu]] variable, de [[latón]] o [[bronce]], que tán suxetes aseguraes por unu de los sos llaos y sueltu nel otru estremu, siendo l'estremu sueltu'l que cimbla y crea el soníu. Cada llingüeta tien un tonu individual: Cada tonu ta determináu pol tamañu de la llingüeta. Les llingüetes más llargues producen un soníu fondo y baxo y les más curties producen unu más agudu. En ciertos tipos d'harmóniques, los tonos de les llingüetes pueden variase a otra nota por soplar o aspirar l'aire d'una manera especial (por aciu la téunica del ''[[bend]]ing'' o'l ''overbend/overdraw''). Hai munchos tipos d'harmóniques: diatóniques, cromátiques, trémolo, orquestales, baxu, etc. Caúna d'elles estrémase pola so [[Timbre musical|timbre]] y disponibilidad d'escales pa ciertos estilos de música. L'harmónica diatónica usar nel [[blues]], [[jazz]], [[música folk]], [[música clásica]], [[country]], [[rock and roll]] y [[pop]]. N'inglés, l'harmónica tien dellos llamatos, especialmente nel blues: ''harp'', ''blues harp'' (harmónica de blues), ''mouth organ'' (órganu de boca) y ''blues mouth organ''.<ref>{{cita web | nome = B | apellíu = Willy | títulu = Harmonica 101 | url = http://www.davidpatrone.com/Literature/Harmonica101.htm | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071011210618/http://davidpatrone.com/Literature/Harmonica101.htm | fechaarchivu = 11 d'ochobre de 2007 }}(n'inglés) Otros nomes, n'inglés, menos comunes inclúin: ''hand reed'', ''Mississippi saxophone'', ''pocket sax'', ''toe pickle'', ''tin sandwich'', ''ten-holed tin-can tongue twister'' y ''French Harp''.</ref> Ye unu de los instrumentos más vendíos mientres el sieglu XX. [[Composición musical|Compositores]] como [[Darius Milhaud]] y [[Vaughan Williams]] compunxeron obres especialmente para [[Larry Adler]], unu de los sos más notables [[virtuosu|virtuosos]] de mediaos del sieglu XX. Esiste un instrumentu estregáu llamáu [[harmónica de cristal]], pero nun tien nenguna rellación cola harmónica. == Historia == L''''harmónica''' foi inventada en [[3000 e.C.|3000 e.C. ]] aproximao. La emperatriz [[Nyn-Kwa]] tenía un instrumentu de llingüeta conocíu como ''[[sheng]]'' (que significa «voz sublime»). En [[1821]], un reloxeru alemán de 16 años llamáu [[Christian Friedrich Ludwig Buschmann]] inventó una especie d'harmónica de boca, al xunir quince lengüeta de tubu (usaes pa l'[[afinación]] de los [[órganu (música)|órganos]]). Dio a esti instrumentu'l nome de ''Mund-[[Eolo|eoline]]'' («arpa de boca»). La idea foi darréu recoyida por otru reloxeru alemán, el so [[:Wiktionary:YE:tocayu|tocayu]] [[Christian Messner]]. En [[1822]], Christian Buschmann amestó-y a la so harmónica un fuelle de cueru vertical, pa tener les manes llibres pal so trabayu. Un constructor de instrumentos musicales, el [[Viena|vienés]] [[Cyrillus Demian]] (1772-1847), robó-y esta idea primitiva, desenvolver y en 1829 construyó'l primera [[acordión]]. Buschmann perfeccionó la so harmónica como [[instrumentu musical]] nel añu [[1827]]. En [[1830]], un inventor de [[Bohemia]], Richter, inventó'l instrumentu tal como lo conoz na actualidá: diez furacos, venti lengüeta, alternanza de soplida y aspiración. La so escala diatónica volvióse famosa como «afinación de Richter». Trenta años más tarde, dempués de dellos rodios, la «harmónica de boca vienesa» llegó otra vegada a [[Alemaña]] y el [[reloxeru]] de 24 años [[Matthias Hohner]] mercó una de les creaciones de Buschmann y copiar comercialmente nel so taller dende l'añu [[1857]]. El so pueblu, [[Trossingen]], volvióse'l centru mundial de producción d'harmóniques. Nos tiempos de l'Alemaña [[nazi]], los sos fíos abrieron el Colexu de Música del Estáu (1935), que produció más de 3.000 maestros d'harmónica. [[Ficheru:Gaitas.jpg|thumb|250px|Conxuntu d'harmóniques.]] La [[Guerra de Secesión]] aumentó la popularidá de l'harmónica. Hohner yá unviara delles a los sos parientes n'[[EE. XX.]], y los soldaos atopar fáciles de llevar y de tocar. Escontra [[1900]], la metá de les harmóniques feches n'[[Alemaña]] vender en EE. XX. L'harmónica más usada polos intérpretes de blues clásicos, la ''Marine Band'', apaeció en [[1896]] y namái costaba cincuenta [[centavu|centavos]]. Nun se sabe cómo s'empezó a usar en cárceles y en plantíos d'algodón. Utilizando la capacidá del instrumentu pa sonar como un tren, dio-y el so llugar n'obres como ''Pan-American Blues'' (de [[Ford Bailey]]) o ''Railroad Blues'' (de [[Freeman Stowers]]). Nos años 50 Joaquim Fusté Alcalà promovió l'harmónica n'España, dando clases, reparándoles, y tamién yera representante de les meyores marques d'harmóniques. Fundó, foi direutor y participe del conjuto d'harmóniques les Akord's y consiguió col conxuntu [[Les Accords|Les Akord's]] el títulu de campeón mundial ente los armonicistas en [[Winterthur]], [[Suiza]] (1955), [[Luxemburgu]] (1957) y en [[Pavía]], [[Italia]] (1960). == Partes == Les partes básiques d'una harmónica son el peñe, los xuegos de llingüetes y les chapes proteutores. === Peñe === [[Ficheru:Gaita partes1.jpg|thumb|Peñe y los dos xuegos de llingüetes.]] Peñe ye'l términu col que se define'l cuerpu principal del instrumentu, que contién les celdes que cubren les llingüetes. El términu peñe tien el so orixe na semeyanza ente esta pieza de l'harmónica y los [[peñe]]s pa pelo. Los peñes de les harmóniques tán fabricaos tradicionalmente con madera. Na actualidá tamién s'usa [[Acrilonitrilo butadieno estireno|plásticu (ABS)]] o metal (incluyendo'l [[titaniu]] pa instrumentos de gran calidá<ref name=mid>"[http://middlebury.net/interesting/lavoie.html Mark Lavoie - Harmonica Player... and more] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160412213306/http://middlebury.net/interesting/lavoie.html |date=2016-04-12 }}", ''The Middlebury Community Network'' (n'inglés)</ref>). Dellos peñes modernu y esperimental tienen complexos diseños pal direccionado del aire nel so interior. Asumióse que'l material del peñe tenía un efeutu nel tonu de l'harmónica. Ente que el material del peñe namái tien una llixera influencia nel soníu, la ventaya principal d'un material sobre otru ye'l so durabilidá.<ref>{{cita llibru |coautores=Weinstein, Randy F. and William Melton|títulu=The Complete Idiot's Guide to Playing the Harmonica|isbn=0028642414}} (n'inglés)</ref> En particular, un peñe de madera puede absorber mugor del aliendu del armonicista y del so contautu cola llingua. Esto fai que'l peñe espándase llixeramente, faciendo'l instrumentu incómodu de tocar. P'amenorgar esti problema<ref name=mid /> probáronse distintos tipos de madera con dellos tipos distintos de tratamientos. Un problema inclusive más grave colos peñes de madera, sobremanera n'harmóniques cromátiques (colos sos delgaos divisores ente les cámares) ye que los peñes encoyer col tiempu. L'encoyimientu del peñe puede dar llugar a que se produzan resquiebros nel peñe, por cuenta de que ta afitáu con clavos o torniellos, dando llugar a fugues d'aire. Hai armonicistas que se tuvieron qu'esforciar enforma pa restaurar los peñes de madera y sellar les fugues d'una harmónica estropiada. Dellos armonicistas acostumen a papar n'agua les harmóniques con peñe de madera (diatóniques, ensin válvules) pa causar una llixera espansión, col enfotu de que l'espaciu ente'l peñe, los xuegos de llingüetes y les chapes proteutores seya más herméticu. Les actuales harmóniques de peñe de madera son menos propenses a enchese y contraer. === Xuegos de llingüetes === [[Ficheru:Gaita palhetas.jpg|thumb|Xuego de llingüetes.]] [[Ficheru:Gaita Palhetas2.jpg|thumb|Xuego de llingüetes montáu nel peñe d'una harmónica diatónica.]] Xuegu de llingüetes ye'l términu que designa una agrupación de delles llingüetes nun soporte. Les llingüetes suelen tar feches de latón, pero acero, aluminiu y plásticu son utilizaos de xemes en cuando. Les llingüetes individuales suelen ser remachaes al soporte col que van formar el xuegu de llingüetes, pero tamién pueden ser soldaes o atornellaes na so posición. Los furacos tán cerraos na parte trasera, polo que l'aire namái puede terminar escapando o entrando pola estrecha abertura de la llingüeta (la cimeru si soplamos y l'inferior si aspiramos). El soníu producir al pasar l'aire pola abertura de la llingüeta faciéndola cimblar y produciendo esta'l movimientu del aire. Nun ye la mesma vibración de la llingüeta la que produz el soníu, sinón el pasu del aire al traviés d'ella. La mayoría d'harmóniques fabricar colos xuegos de llingüetes atornellaos al peñe o ente sigo. Unes poques marques siguen utilizando'l métodu tradicional de clavar los xuegos de llingüetes al peñe. Delles harmóniques, esperimentales y rares, tamién tuvieron los xuegos de llingüetes calteníos na so posición por aciu tensión; esi métodu usaben toles harmóniques americanes mientres la [[Segunda Guerra Mundial]]. Si les llingüetes tán atornellaes al peñe, pueden ser sustituyíes individualmente. Esto ye útil porque les llingüetes acaben perdiendo la so tonalidá col usu, y delles notes de la escala pueden fallar con mayor rapidez qu'otres. Una esceición notable al diseñu tradicional del xuegu de llingüetes son les harmóniques dafechu de plásticu diseñaes por Finn Magnus na década de 1950, onde la llingüeta y el xuegu de llingüetes fueron moldiaos d'una sola pieza de plásticu. El diseñu de Magnus tenía les llingüetes, el xuegu de llingüetes y el peñe fechos de plásticu y moldiaos o pegaos xuntos. === Chapes proteutores === Les chapes proteutores cubren los xuegos de llingüetes y xeneralmente tán feches de metal, anque la madera y el plásticu tamién s'utilizaron. La eleición d'esto ye personal, porque proyeuten el soníu y determinen la calidá tonal de l'harmónica. Hai dos tipos de chapes proteutores: les tradicionales de diseñu abiertu estampaes de metal o plasticosa, que son a cencielles pa protexer, y les de diseñu zarráu (como la Meisterklasse y la Super 64 de Hohner o la Promaster y la SCX de Suzuki), qu'ufierten una calidá tonal más alta. A partir d'estos dos tipos básicos, creáronse dellos diseños más modernos, como la CBH-2016 cromática de Hohner y la Overdrive diatónica de Suzuki, que les sos chapes proteutores tienen un complexu diseñu que dexa funciones específiques non disponibles nos diseños tradicionales. Nun yera raru a finales del sieglu XIX y principios del XX ver harmóniques con carauterístiques especiales nes chapes proteutores, como unu o dos timbres, que se faíen sonar pulsiando un botón. === Válvules === Les válvules fabricar a partir de delgaes tires de plásticu, texíu de papel, cueru o teflón pegáu a los xuegos de llingüetes. Atópense sobremanera nes harmóniques cromátiques y en munches harmóniques octavadas. Estes válvules utilícense cuando dos lengüeta comparten una celda y les fugues al traviés de la llingüeta que nun hai de sonar puede ser significativa. Por casu, cuando se toca una nota aspirada, la válvula na llingüeta de la nota soplada cerrar pol aspiráu, torgando que l'aire escape al traviés de la llingüeta inactiva. Una esceición a esto ye la recién Hohner XB-40, onde s'asitien les válvules non p'aisllar llingüetes individuales, sinón más bien p'aisllar tola cámara, pa torgar que s'active. === Embocadura === La embocadura ta asitiada ente les celdes del instrumentu y la boca del armonicista. Puede tar integrada col peñe (nes harmóniques diatóniques, o na Hohner Chrometta), ser parte de la chapa proteutora (como na Hohner CX-12), o puede ser una pieza totalmente independiente, asegurada con torniellos, lo cual ye típicu nes cromátiques. En munches harmóniques, la embocadura ye puramente una ayuda ergonómica, diseñada pa faer más cómodu tocales. Sicasí, nes cromátiques tradicionales ye esencial pal instrumentu, yá que ufierta una ranura pal correutu funcionamientu del botón deslizador. == Tipos d'harmónica == Antes de describir los distintos tipos d'harmónica, tien d'indicase que la nomenclatura de les afinaciones de les harmóniques faise tradicionalmente usando'l [[notación anglosaxona|sistema de notación musical inglés]]. De normal inscríbese nel llateral esquierdu del peñe. Dellos fabricantes indiquen tamién la tonalidá de la segunda posición (ver más embaxo), indicándola nel llateral derechu del peñe. === Harmónica cromática === [[Ficheru:Chromonica.jpg|thumb|Hohner Super Chromonica, la clásica cromática de 12 furacos.]] L'harmónica cromática contién la [[escala cromática]] entera, con [[bemol]]es y [[sosteníu|sosteníos]]. Cada celda nuna cromática cuenta con 4 llingüetes, 2 pa les notes naturales (aspiraes y soplaes) y otros dos (aspiraes y soplaes) pa les notes alteriaes (bemoles o sosteníos). P'alternar d'unes notes a otres xeneralmente utiliza un botón qu'activa una barra esnidiosa que redirixe l'aire escontra'l xuegu de llingüetes deseyáu, anque hubo un diseñu, el Machino-Tone, que controlaba'l fluxu d'aire per mediu d'una palanca de accionamiento na parte trasera del instrumentu. Amás, esiste una Hohner 270 (de 12 furacos) modificada pa ser «manes llibres»: el armonicista camuda'l tonu moviendo la embocadura escontra riba y escontra baxo colos llabios, dexando les manes llibres pa tocar otru instrumentu. Ente que les harmóniques diatóniques de 10 furacos en afinación Richter tán pensaes pa ser tocaes nun solu tonu, los modelos de 12, 14 y 16 dexen al armonicista tocar en cualquier tonu con namái una harmónica. Esti tipu d'harmónica usar en tolos estilos musicales, incluyendo música celta, clásica, jazz o blues (polo xeneral en tercer posición). Les figures amuesen la disposición de les notes d'una harmónica cromática de 78 furacos. Col botón desactiváu: furacu: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13... 76 77 78. ----------------------------------------------- sopláu: | C | E | G | C | C | E | G | C | C | E | G | C | aspiráu: | D | F | A | B | D | F | A | B | D | F | A | B | ----------------------------------------------- Col botón activáu: furacu: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ----------------------------------------------- sopláu: |C# |F |G# |C# |C# |F |G# |C# |C# |F |G# |C# | aspiráu: |D# |F# |A# |C |D# |F# |A# |C |D# |F# |A# |C | ----------------------------------------------- === Harmónica diatónica === [[Ficheru:Blues Harp1.ogg|center]] [[Ficheru:Hohner Bluesharp.jpg|thumb|right|200px|'''<small><center>Harmónica de ''blues'' de la casa [[Hohner]].</center></small>]] Tamién llamada harmónica de ''[[blues]]'', tien 10 furacos y una estensión de trés octaves. Les llingüetes tán dispuestes nos furacos de manera que dexe la execución individual de les notes de la escala diatónica mayor. Tamién dexa tocar acordes si úsase más d'un furacu simultáneamente (el armonicista controla cuantos furacos toca cada vez pola posición de los sos llabios o bloquiándolos cola llingua). La figura de baxo amuesa la disposición de les notes nuna harmónica diatónica en ''do'' (C). furacu: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ----------------------------- sopláu: |C |E |G |C |E |G |C |E |G |C | aspiráu: |D |G |B |D |F |A |B |D |F |A | ----------------------------- Vease que namái ente los furacos 4 a 7 ye posible llograr toles notes de la escala diatónica. Les escales ente los furacos 1 a 3 y ente los furacos 7 a 10 nun tán completes, pero les notes que falten pueden llograse col usu del ''bending'' ([[portamento]]. Vease más embaxo en "[[#Téuniques|Téuniques d'harmónica]]": "''[[#Bending|Bending]]''"). [[Ficheru:Soundfile MundharmonikaDiatMeisterklasse.ogg|thumb|center|'''<small><center>Pasaxe de ''[[blues]]'' como exemplu del portamento carauterísticu de l'harmónica.</center></small>''']] La imaxe de baxo amuesa toles notes que pueden llograse na mesma harmónica, incluyendo ''bends'' y ''overbends'': furacu: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 B D# | | |D# |F# |A# | |D# |F# |A# | --------------------------------------- sopláu: |C |E |G |C |E |G |C |E |G |C | aspiráu: |D |G |B |D |F |A |B |D |F |A | --------------------------------------- C# |F# |A# |C# | |G# |C# | |G# | | |F |A | |G# | Nos furacos 1 a 4 y 6 el ''bend'' llógrase aspirando y nos 8, 9 y 10 soplando. Tamién disponemos de los ''overbend'', los soplaos llamaos ''overblow'' van del furacu 1 al 6 y los aspiraos, llamaos ''overdraw'', van del 7 al 10. Col usu d'estes téuniques especiales consíguese llograr 42 notes (incluyendo cuatro repitíes), completando los trés octaves. Pa dexar la execución de cualquier melodía esisten harmóniques pa caúna de los dolce escales diatóniques mayores esistentes. La distribución de los intervalos ye siempres la mesma, variando namái la nota fundamental. Esta distribución ta diseñada pa tocar melodíes del mesmu tonu que l'harmónica utilizando una escala diatónica mayor. Cuando se toca asina se diz que se ta tocando en '''primer posición'''. Sicasí munchos músicos prefieren usar el [[manera mixolidio]] qu'esiste ente'l furacu 2 aspiráu y el 6 sopláu, que la so fundamental ta una quinta percima de la tonalidá de l'harmónica. Esta posición, llamada '''[[cross harp]]''' o '''segunda posición''' dexa usar d'una manera más eficiente los ''bends'' de los furacos 1 a 6 y por eso ye la más usada en blues. D'esta miente, úsase una harmónica en ''do'' (C) pa executar una música en ''sol'' (G). A lo llargo del desenvolvimientu del instrumentu, diversos fabricantes crearon harmóniques con una distribución alternativa de les sos notes. Ente estes tenemos les harmóniques en manera menor melódicu, menor harmónicu y manera mayor con distribución alteriada, como la Melody Maker de Llei Oskar que dexa una execución de los acordes de les progresiones harmóniques más comunes na música popular. Tamién esisten harmóniques afinaes n'acordes aumentaos o menguaos. Un nuevu modelu revolucionariu d'harmónica diatónica producíu pola casa Hohner ye'l llamáu XB-40 (estreme bender 40) que dexa, por aciu un complexu sistema de llingüetes dobles, realizar ''bends'' en tolos furacos, aumentando enforma la capacidá harmónica del instrumentu. === Harmónica de trémolo === [[Ficheru:Wiener Tremolo Mundharmonika.ogg|center]] [[Ficheru:Suzuki Humming.png|thumb|Harmónica de tremolo.]] La carauterística distintiva de l'harmónica de trémolo ye que tien una doble fila de furacos con dos lengüeta nel furacu cimeru y dos nel inferior, en cada furacu una de les llingüetes tien el soníu llixeramente más caltriante y la otra un pocu más planu. Esto apurre un soníu con una sensación de [[trémolo]] única creáu al tar los dos llingüetes llixeramente desafinaes ente elles. Los modelos asiáticos, nos que pueden tocase los 12 semitonos, utilizar en munchos cantares d'Asia Oriental, n'estilos que van dende'l rock a la música pop. Pueden atopase harmóniques de trémolo de 10, 12, 14, 16, 20 ya inclusive de más furacos. === Harmónica octavada === [[Ficheru:Octave harmonica.jpg|right|250px]] Les harmóniques octavadas tienen una doble fila de furacos. La fila inferior ta afinada una octava per debaxo de la cimera. Les notes tienen l'efeutu como de ser tocaes por dos harmóniques al empar. [[Ficheru:Knittlinger Oktav Mundharmonika.ogg|center]] L'harmóniques octavadas que se fabriquen suelen tener dende 14 hasta 24 pares de furacos. === Harmóniques orquestales === Estes harmóniques fueron creaes pa interpretaciones en bandes y orquestes. Los modelos son bien variaos. ==== Harmónica orquestal melódica ==== Hai dos clases d'harmónica orquestal melódica: les más comunes son les llamaes harmóniques «Horn», que s'usen con más frecuencia n'Asia oriental. Son de gran tamañu, y tán formaes por un gran peñe con xuegos de llingüetes, namái pa soplar, na parte cimera ya inferior. Cada llingüeta agóspiase dientro d'un furacu. Una versión asonsaña la distribución de notes d'un pianu, coles notes naturales d'una escala diatónica C nel grupu de llingüetes inferior y les notes alteriaes nel grupu de llingüetes cimera; los furacos tán dispuestos en grupos de dos o trés con un espaciu ente los grupos como les tecles negres d'un pianu (poro, nun hai los furacos coles notes ''el mio''# (E#)/ ''fa bemol''(Fb), nin les ''si''# (B#) / ''do bemol''(Cb) nel grupu de llingüetes cimeres). Otra versión cunta con una llingüeta de nota alteriada» direutamente enriba del so «natural», col mesmu númberu de llingüetes en dambos grupos. Esti tipu d'harmóniques atópase en rexistros baxos, altos y sopranos tomando dos o trés octaves. Son instrumentos cromáticos y suélense usar nes orquestes d'Asia oriental en llugar de l'harmónica cromática «de botón», más común n'Europa y América. Les sos llingüetes suelen ser más llargues y la so disposición nel peñe da-yos un timbre distintu, de cuenta que se suelen asítiase na seición de metal de la orquesta. L'otru tipu d'harmónica orquestal ye la Polifónica, (anque suel llamase «Chromatica»). Tien los dolce notes cromátiques distribuyíes na mesma fila, una per furacu. En munchos casos, estes harmóniques tienen la mesma nota soplada y aspirada nel mesmu furacu, yá que tienen dos lengüeta, anque los modelos nᵘ7 y el nᵘ261 de Hohner son namái soplaos. Esti tipu d'harmóniques son de gran tamañu y tomen trés octaves. Tanto Hohner como Suzuki fabriquen unos modelos d'harmóniques orquestales dobles. Consisten en dos harmóniques asitiaes un sobre la otra, y suxetes por unes llingüetes metáliques nes bandes. La inferior tien les notes naturales y toma dos octaves, y la cimera tien les notes alteriaes, y tamién la nota de la tonalidá y la so V doblaes con al respective de la inferior. ==== Harmónica d'acordes ==== L'harmónica acorde dispón d'hasta 48 acordes: mayores, de séptima, menores, aumentaos y menguaos pa tocar n'orquesta. Les notes tán distribuyíes en grupos de cuatro furacos, sonando en cada unu un acorde distintu cuando s'aspira y cuando se sopla. De normal, cada furacu tien dos lengüeta pa cada nota, a una octava de diferencia. Sicasí, los modelos más baratos de cutiu tienen namái una llingüeta por nota. Bien poques harmóniques orquestales tán diseñaes pa sirvir como baxu y harmónica d'acordes, coles notes de baxu al llau de los grupos d'acordes. Tamién hai otres harmóniques d'acordes, como la Chordomonica de Hohner, que funciona de manera similar a una harmónica cromática, con un modelu de 10 furacos y otru de 12. Sacrifica dellos tonos p'ameyorar l'harmonía del instrumentu. E les ''junior chord harmonicas'', tamién de Hohner, que de normal apurren 6 acordes. === Harmónica ChengGong === Una recién innovación ye l'harmónica ChengGong (程功) (un xuegu de pallabres sobre l'apellíu del inventor y la pallabra 成功, «ésitu», qu'en [[chinu mandarín]] pronúnciase «chenggong»), inventada por Cheng Xuexue de China. Tien dos partes: el cuerpu principal, y una embocadura esnidiosa. El cuerpu principal tien 24 furacos que van de notar Si2 (b2) a notar Re6 (d6) (tomando 3 octaves). La so embocadura de 11 furacos puede esmucise a lo llargo de la parte delantera de l'harmónica, lo que da numberoses opciones d'acordes y voces (siete tríos, tres acordes de 6ª, siete acordes 7ª y siete acordes de 9ª, pa un total de 24 acordes disponibles). Sicasí, la ChengGong sigue siendo capaz d'interpretar melodíes de notes independientes nun rangu de trés octaves diatóniques, y tou ello calteniendo un diseñu amenorgáu, non muncho mayor qu'una harmónica cromática de 12 furacos. A diferencia de les harmóniques convencionales, soplar y aspirar produz les mesmes notes, yá que la so afinación ye más cercana a la distribución de notes de l'harmónica de trémolo asiática o de la Polifónica.<ref>{{cita web | nome = P | apellíu = Missin | títulu = ChengGong harmonica | url = http://www.patmissin.com/gallery/gallery03.html}} (n'inglés)</ref> === Afinador soplador === L'afinador soplador nun ye puramente una harmónica, nin siquier un instrumentu musical en sí mesmu, pero tien un mecanismu de llingüeta que funciona igual que'l de l'harmónica. L'afinador soplador sirve pa dar la referencia del tonu d'una melodía a los cantantes o a otros instrumentos. La única diferencia ente dalgunos de los primeros afinadores sopladores y les harmóniques ye'l nome del instrumentu, que reflexa a quién va dirixíu'l so usu. El afinadores sopladores cromáticos, usaos por cantantes y coros, da una escala cromática completa de 12 notes. Esisten afinadores sopladores pa instrumentos de cuerda, como violinos o guitarres; les notes del afinador suelen corresponder a la de caúna de les cuerdes ensin pulsiar d'estos instrumentos. == Accesorios == === Amplificación === [[Ficheru:AlanGlen2.jpg|thumb|150px|Alan Glen cola so harmónica y un micrófonu Bullet.]] Magar los dispositivos d'amplificación nun yeren parte de l'harmónica en sí mesma, delles empreses empezaron apocayá a producir electro-harmóniques que tienen la so propia amplificación (Harmonix por casu). Dende los [[años 1950]], munchos armonicistas de blues amplificaren los sos instrumentos con micrófonos y amplificadores de válvules. Unu de los primeros innovadores d'esti enfoque foi Marion «[[Little Walter]]» Jacobs, quien tocaba l'harmónica cerca d'un micrófonu «Bullet», tipu de micrófonos comercializaos pa ser usaos polos operadores de radio taxi. Esto dio a la so harmónica un tonu agresivu», que podía ser oyíu percima d'una [[guitarra llétrica]]. Amás, los amplificadores de válvules producíen una distorsión natural cuando s'usaben col volume bien alto, lo qu'añadía cuerpu y plenitú al soníu. Little Walter tamién acovanada les sos manes alredor del instrumentu, estruyendo l'aire alredor de l'harmónica, dándo-y un potente y aburuyáu soníu, que recordaba'l d'un saxofón, d'ende'l términu «Mississippi saxofón». Little Walter aprendió la mayor parte de la so téunica d'harmónica amplificada de [[Big Walter Horton|Big Walter («Shakey») Horton]]. === Soporte === [[Ficheru:Joan Baez Bob Dylan crop.jpg|thumb|left|150px|Bob Dylan en 1963 cola so guitarra y la so harmónica nun soporte.]] Los músicos qu'usen l'harmónica mientres toquen otru instrumentu coles sos manes (por casu una guitarra acústica) suelen usar un soporte (''neck rack'' n'inglés) p'asitiar el instrumentu delantre de la so boca. Unes abrazaderes suxeten l'harmónica ente dos brazos de metal que tán xuníos a una baniella curva de metal que reposa sobre los costazos a cada llau del pescuezu. Los músicos de folk y los [[home orquesta|homes orquesta]] suelen utilizar estos soportes. == Téuniques == Les téuniques disponibles pa l'harmónica son numberoses. Dalgunes úsense pa dotar d'un mayor dinamismu tonal, ente qu'otres amonten l'habilidá interpretativa. L'usu d'estes téuniques convierte a una harmónica diatónica, que tendría de tocase nel so tonu, nun instrumentu versátil. === Embocado === El embocado define tantu la posición de la boca sobre l'harmónica como la posición de les manes pa suxetar. La manera de suxetar l'harmónica coles manes varia enforma según cada armonicista, pero hai una cosa clara, l'harmónica tien de reposar sobre'l deu [[pulgar]] de la manzorga, col so estremu esquierdu na ponte ente'l pulgar y l'índiz, y el furabollos sobre la parte de la placa proteutora más alloñada de la boca, pinzando pa caltenela firme. La posición de los otros deos y l'ayuda que da la otra mano va a gustos, según la comodidá; hai armonicistas que permanentemente paecen afalagala, usando'l movimientu de les manes nesos afalagos pa variar el soníu que produz l'harmónica, otros usen el restu de deos pa reforzar una posición firme, y sofitar entá más cola otra mano. Sía como quier el métodu usáu, lo importante ye que l'harmónica tea firme na mano, que nun s'esmuza por ella, que manes y brazos siéntanse cómodos pa imprimi-y los movimientos necesarios por que suene natural y que tamién puedan usase les manes pa variar la resonancia del soníu cuando se crea necesariu. El embocado en sí mesmu puede faese de dos maneres. Cola llamada boca fruncida, poniendo los llabios como si tuviera faciéndose callar a daquién, asitiando ende l'harmónica, y afaciéndolos pa faer sonar un furacu cada vez. O usando la téunica llingual, abriendo más los llabios hasta tomar trés o cuatro furacos, y tapando cola punta de la llingua los trés a la derecha o a la izquierda del que quiera faese sonar. Nos dos casos la llingua tien de tar plana y relaxada contra los dientes en casu de tar usando la boca fruncida, o ente ellos si usa la téunica llingual. Anque nun forma parte en sí mesma del embocado, tamién ye perimportante la [[ventilación pulmonar|respiración]]. Anque siempres se fala de soplar y aspirar, el conceutu ye erróneu, yá que pa faer esto debe forzar enforma la entrada y salida d'aire, cuando lo fayadizo ye que se faiga d'una manera natural, usando la respiración [[abdome|abdominal]] xubiendo y baxando el [[Diafragma (anatomía)|diafragma]], dexando que l'aire ente y sala como si fuera la respiración normal. L'usu d'una respiración desaparente faise más patente nes notes más agudes, les de los furacos 8, 9 y 10, que paez imposible faer sonar, sobremanera aspiraes, yá que s'aspira cada vez más fuerte buscando'l soníu, colo que namái se consigue cerrar más los llabios y enterriar la farinxe, cerrando por completu la entrada d'aire ensin consiguir soníu dalgunu. Cuando s'emplega una respiración relaxao y natural, el soníu produzse tamién con naturalidá. Toa [[tablatura]] d'harmónica tien de dar muncha importancia a una fayadiza secuencia de notes aspiraes y soplaes, xunto coles poses necesaries, yá que, otra manera, va ser imposible caltener el ritmu necesariu. === Posiciones === Amás de poder tocar l'harmónica diatónica na so tonalidá orixinal (hai una harmónica de afinación distinta pa caúna de los dolce tonalidaes posibles), tamién puede tocase n'otres tonalidaes usando otres «[[posición (música)|posiciones]]», usando secuencies de notes distintes, específiques pa cada posición. Los armonicistas (especialmente los armonicistas de blues) desenvolvieron una terminoloxía mesmu sobre les distintes «posiciones» que de normal ye confusa pa otros músicos. Una harmónica diatónica puede tocase en dolce asities distintos, anque polo xeneral úsense les cinco primeres y, más concretamente, les trés primeres. Col usu de les téuniques de ''bending'' y ''overbending'' puede completase una escala de trés octaves. La '''primer posición''', o '''direuta''' (''straight''), empieza y termina nel furacu 4 sopláu. La '''segunda posición''' o '''cruciada''' (''cross''), siete semitonos más alta, qu'empieza y termina nel furacu 2 aspiráu. Y la '''tercer posición''' o '''doble encruz''' (''double crossed''), siete semitonos más alta que la segunda, qu'empieza y acaba nel furacu 4 aspiráu. La decisión de qué tonalidá d'harmónica usar y en qué posición, non yá tómase pol tonu en que tea la melodía a interpretar, sinón que tamién ye bien importante la riqueza de soníu que se-y quiera dar. Por casu, pa interpretar una melodía en ''sol'' (G), puede emplegase una harmónica en ''sol'' (G) en primer posición y, ente los furacos 4 y 8, van tenese toles notes de la escala de ''sol''(G), aspirando o soplando, ensin necesidá d'usar téuniques especiales. Pero tamién puede usase una harmónica afinada en ''do'' (C), en segunda posición, y tamién se van tener toles notes de la escala disponibles ente los furacos del 3 al 6, pero tendrá de faese usu de los ''bends'' pa consiguiles. L'usu de los ''bends'' nesta posición ye lo que da a l'harmónica'l so carauterísticu soníu de llamentu. Ver tamién [[Harmónica#Harmónica diatónica|Harmónica diatónica]] más arriba. === ''Bending'' === Amás de les 19 notes que pueden consiguise nuna harmónica diatónica ensin l'usu de téuniques especiales, los armonicistas pueden llograr, afaciendo la manera de embocar, la posición de la llingua y la fuercia del caudal d'aire soplao o aspiráu; forzar les llingüetes por que modifiquen hasta nun tonu y mediu la so nota orixinal. Esta téunica conozse como ''[[bend]]ing'', un términu copiáu de los guitarristes, que lliteralmente comban (n'inglés ''bend'') una cuerda pa crear un sutil cambéu de tonu. Los ''bends'' producen los carauterísticos [[portamentos]] del blues y de la música [[country]]. Los ''bends'' son esenciales pa les harmóniques de blues y de rock pol soníu murniu qu'apurren al instrumentu. El clásicu «llamentu» de les harmóniques de blues rique l'usu del ''bending''. Cada ''bend'' baxa la nota mediu tonu. Nel casu del furacu 2 aspiráu, hai dos asities distintes de ''bend'' amás de la so nota aspirada natural, polo que puede baxase un tonu completu. El furacu 3 aspiráu tien trés asities, polo que puede baxar tonu y mediu. Los furacos 1, 4 y 6 aspiraos tienen namái una posición que baxa mediu tonu. El restu de furacos aspiraos nun dexen usar esti efeutu. Tocantes a los ''bends'' soplaos, los furacos 8 y 9 tienen una posición y el furacu 10 tien dos. Pa consiguir un ''bend'' aspiráu, amás d'una respiración fayadiza (como s'indicó más arriba) natural pero con más fuercia, lo más importante ye la posición de la llingua. Nos furacos onde namái hai una posición de ''bend'', la llingua tien de llevase tras como si fuera un pistón si les notes son más graves, o a cencielles mover la punta per debaxo de los dientes si son más agudes. va notase cómo'l soníu varia, como si afogara un pocu. Nos furacos 2 y 3 la cosa ye un pocu más complicada; pal primera ''bend'' tien de llevase la punta de la llingua per debaxo de los dientes, pero calteniendo la llingua plana. Pal segundu ''bend'' del furacu 3, caltiénse la punta nesa posición o se baxa llixeramente, pero'l restu de la llingua tien d'apandar más escontra'l quexal inferior. Pal segundu ''bend'' del furacu 2 y el terceru del 3, la llingua tien de siguir pegada embaxo, y recular tolo posible escontra'l gargüelu. Inclinar l'harmónica llixeramente escontra riba puede facilitar el consiguir el ''bend''. Ye bien importante atopar la posición correuta, sobremanera nos furacos de ''bends'' múltiples, yá que, si non, puede dexase tras el que se busca, o nun llegar a él, alteriando por tanto la nota buscada. P'ayudar a reconocer el soníu de la posición de ''bending'' que busquen nos furacos 2 y 3, dellos armonicistas faen usu de les lletres vocales, yá que cada ''bend'' tien un soníu similar a una d'elles. Según esto, el soníu de la nota natural aspirada asemeyar a la '''y'''; el del primer ''bend'', a la '''o'''; el del segundu, a la '''o''' nel furacu 2, y a un entemediu ente '''o''' y '''o''' nel 3; y el terceru del furacu 3 suena tamién como '''o'''. Un métodu más téunicu ye usar un afinador electrónicu, que nos indica la nota que tamos produciendo en cada momentu. La téunica de ''bending'' sopláu ye dafechu distinta. Equí preténdese "combar" l'aire pa escontra fora y escontra baxo. Pa ello asítiase la llingua contra los dientes inferiores y se curva, buscando sentir cómo l'aire sale por ente los dientes y con direición al cazu, faciendo la curva de la llingua más acusada pal segundu ''bend'' del furacu 10. Dizse que la téunica de ''bending'' soplaos ye muncho más malo de consiguir que la de los aspiraos. Mecánicamente lo qu'asocede dientro de l'harmónica ye lo siguiente: Nos ''bendings'' aspiraos, según vamos forzando más el ''bend'', amás de cimblar la llingüeta d'aspiráu, empieza a cimblar tamién la cimera, la de sopláu, faciendo variar el soníu más cuanto más baxu ye'l ''bending''. Nos ''bendings'' soplaos asocede tou lo contrario. Haber de tener en cuenta que los ''bendings'' nun tienen la mesma dificultá nes distintes afinaciones. Por casu, nuna harmónica afinada en ''do'' (C), los ''bendings'' de los primeros furacos consiguir con más facilidá que nuna harmónica afinada en ''la'' (A). === Nota === Vease más arriba, en "[[#Harmónica diatónica|Harmónica diatónica]]", el segundu gráficu, pa ver toles posibles ''bendings'' y ''overbendings'' d'una harmónica. === ''Overbending'' === En 1970, [[Howard Levy]] desenvolvió la téunica llamada ''overbending'' (estremada en ''overblowing'' y ''overdrawing''.) El ''overbending'', en combinación col ''bending'', dexa a los armonicistas tocar la escala cromática completa de trés octaves con una harmónica diatónica. La téunica del ''overbending'' tien semeyances y diferencies cola de ''bending''. La principal diferencia ye qu'en cuenta de baxar el tonu lo que fai ye xubilo. Los ''overblows'' (''overbends soplaos'') usar nos furacos 1 al 6 y los ''overdraws'' (''overbends'' aspiraos) nos furacos 7 a 10. El ''bending'' lo que consigue, téunicamente, ye faer que la llingüeta de tonu más baxu nun furacu cimble más rápidu, y la de tonu más altu facer más amodo. El ''overbending'' lo que fai ye aisllar la llingüeta de tonu más altu pa poder consiguir que xuba'l tonu. Esto nun se consigue con cualesquier harmónica, l'apertura de les llingüetes ye bien importante, una y bones una llingüeta bien abierta o bien zarrada imposibilita consiguir l'efeutu. Por ello los armonicistas que trabayen esta téunica suelen manipoliar les sos harmóniques, cosa que tien cierta complexidá. Esisten dellos modelos d'harmónica específicos pal ''overbending'', como la Golden Melody de Hohner o la Suzuki OverDrive. Esta postrera tien un diseñu especial, con unos furacos na chapa proteutora que tienen de tapase cuando quieren consiguise los ''overbends''. Pa consiguir los ''overblows'' tien de partise de la posición d'un ''bend'' sopláu, y de la d'un ''bend'' aspiráu pa los ''overdraws''. Contra lo que'l so nome pueda indicar, lo que se riquir nun ye imprimir más fuercia al fluxu d'aire, sinón exercitar hasta atopar el puntu xustu en que'l soníu modifica'l so tonu. Al ser una téunica de gran dificultá, pocos armonicistas usar, prefiriendo la comodidá de poder faer usu, pa cada melodía, de l'harmónica de la tonalidá fayadiza. === ''Vibrato'' === El ''[[Vibrato]]'' ye una téunica bien usada nes interpretaciones con harmónica, según n'otros munchos instrumentos. Col ''vibrato'' consíguese dar al soníu una [[oscilación]] de tonu, de soníu bien carauterísticu. Con una harmónica esto consíguese de delles maneres. Unu de los métodos más comunes ye'l ''vibrato'' de mano. Pa consiguilo modifícase la posición de la mano derecha, formando alredor de l'harmónica una caxa zarrada contra la manzorga: dixebrando y xuntando de nuevu la mano derecha a la izquierda consíguese la vibración del soníu. Tamién puede consiguise un ''vibrato'' usando la llingua y los llabios pa modular y atayar el fluxu d'aire con rapidez. Tamién esiste'l ''vibrato'' de diafragma, anque al ser más bien una alteración de la fuercia del soníu y non del so tonu, la so denominación correuta ye ''[[trémolo]]''. Realízase emitiendo o aspirando pequeños golpes d'aire, como si tuviera diciendo «uh uh uh», concentrándose en que l'emisor seya l'estómagu, non la boca. Una variación ye usar el gargüelu, en vegada de la diafragma, pa consiguir l'efeutu. Otros de los métodos que más usaron y usen tolos grandes armonicistas ye'l llamáu ''shake''o trino. Ximelgando la cabeza escontra los llaos con rapidez, pero a ritmu constante, por que los llabios mover ente dos furacos, consiguiendo un soníu bien tradicional, sobremanera nel blues. Puede combinase ''shakes'' aspiraos con soplaos y tamién dir xubiendo y baxando a lo llargo de l'harmónica, siempres calteniendo un tiempu'l ''shake'' ente dos notes allegantes. === Bloquéu de llingua === Como yá se comentó, puede usase la llingua bloquiando dellos furacos pa faer sonar notes individuales. Sicasí, el llamáu bloquéu de llingua usar pa faer sonar dos notes distintes, y dixebraes la una de la otra, al empar. La téunica rique que los llabios tomen más furacos al empar (en función del intervalu ente notes que teamos buscando); la llingua sofita sobre la embocadura, bloquiando los furacos centrales y dexando llibre'l furacu en cada estremu. Soplando o aspirando nesi momentu vamos consiguir el soníu de los dos notes al empar. Lo más importante nesta téunica ye nun perder el embocado correutu mientres movemos sobre l'harmónica. Por casu, podemos tocar dos notes dixebraes por una octava: si nuna harmónica en ''do''(C) tomamos colos llabios los furacos 4 al 7, bloquiamos cola llingua'l 5 y el 6 y soplamos, vamos tar faciendo que suene'l ''do''(C) del furacu 4, y la mesma nota del furacu 7. Si nesi mesmu exemplu namái bloquiáramos el furacu 5, fadríamos sonar el ''do ''al pie de la so quinta, el ''sol''del furacu 6. === Otres téuniques === Amás de les téuniques más comunes esisten ensame d'otres téuniques, con más o menos usu. Como, por casu, pasar con rapidez d'una nota ''bend'' a la nota aspirada normal del mesmu furacu, o viceversa. O consiguir un soníu más «picáu», llevantando la punta de la llingua escontra'l cielu la boca cuando se sopla una nota. O tamién faer que delles notes cimblen xuntes namái un intre antes d'acometer la nota fayadiza. Dellos armonicistas falen o emiten soníos sobre l'harmónica que, modulados poles llingüetes, consiguen efeutos interesaos. L'usu de [[micrófonu]] dexa tamién toa una serie efeutos qu'inclúin el raspiáu de l'harmónica col micro, o'l da-y pequeños golpes nos momentos fayadizos. Anque nun ye común, tamién hai armonicistas qu'usen pedales distorsionadores, como los de les guitarres, p'alteriar artificialmente'l soníu de les sos harmóniques. == Usos médicos == Tocar l'harmónica rique esneldar y exhalar con fuercia contra daqué que s'opón (l'harmónica, o pa ser más exactos les sos llingüetes). Esta actividá ayuda a desenvolver una diafragma fuerte y a alendar usando tola capacidá pulmonar. Doctores especialistes en pulmón notaron que l'actu de tocar l'harmónica paecer a ciertos exercicios pa rehabilitar a los pacientes con [[enfermedá pulmonar obstructiva crónica|EPOC]] como si tuvieren usando un [[PFLEX]] pa los exercicios d'aspiráu (un dispositivu paecíu a un afinador pol que s'aspira y que regula la resistencia qu'ufierta) o'l sirómetro pa los de sopláu. Aprender a tocar un instrumentu ufierta tamién un sentimientu de motivación, amás del exerciciu en sí mesmu. Munchos programes de rehabilitación pulmonar empezaron a incorporar l'harmónica.<ref>{{cita web | títulu = Clases d'harmónica por diversión y salú | editorial = Harmonica Masterclass | url = http://www.harmonicamasterclass.com/pulm.htm | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20060630001951/http://harmonicamasterclass.com/pulm.htm | fechaarchivu = 30 de xunu de 2006 }} (N'inglés)</ref><ref>{{cita publicación | títulu= When breathing needs a tune-up, harmonica class hits all the right notes («Cuando hai qu'afinar la respiración, les clases d'harmónica son la nota correuta») | fecha= 28 de setiembre de 2005 | editorial= University of Michigan | url= http://www.med.umich.edu/opm/newspage/2005/hmharmonica.htm | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20060524095509/http://www.med.umich.edu/opm/newspage/2005/hmharmonica.htm | fechaarchivu= 24 de mayu de 2006 | archiveurl= https://web.archive.org/web/20060524095509/http://www.med.umich.edu/opm/newspage/2005/hmharmonica.htm | archivedate= 2006-05-24 | fechaaccesu= 2018-02-24 }} (N'inglés)</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Pulmonologists Treat Breath Shortness with Harmonica Classes («Neumólogos traten una enfermedá pulmonar con clases d'harmónica»)|fecha=1 de xineru de 2006|editorial=American Institute of Physics|url=http://www.aip.org/dbis/stories/2006/15114.html|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060617150522/http://aip.org/dbis/stories/2006/15114.html|fechaarchivu=17 de xunu de 2006|archiveurl=https://web.archive.org/web/20060617150522/http://aip.org/dbis/stories/2006/15114.html|archivedate=2006-06-17|fechaaccesu=2018-02-24}} (N'inglés)</ref><ref>{{cita publicación | títulu= Using the Harmonica in Physical Therapy(«Usu de l'harmónica en terapia física») | editorial= KYW Newsradio 1060 | url = https://web.archive.org/web/http://www.kyw1060.com/content_page.php?contentType=4&contentId=151980}} (N'inglés.)</ref> == Competiciones == Cada cuatro años, na seronda, celébrase una competición d'harmónica, la ''World Harmonica Festival'', en [[Trossigen]], [[Alemaña]], sede de la empresa d'harmóniques Hohner. Amás hai taller d'harmónica máster, que se celebra cada añu.<ref>{{cita web | autor=David Barrett | añu=2005 | url=http://www.harmonicasessions.com/feb06/festival.html | títulu=Un reportaxe sobre'l World Harmonica Festival del 2005 (n'inglés) | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070522041621/http://www.harmonicasessions.com/feb06/festival.html | fechaarchivu=22 de mayu de 2007 }}</ref> Otru eventu internacional d'harmónica celébrase pel branu, cada dos años, en ciudaes de la zona asiática del Pacíficu, l'eventu llámase ''Asia Pacific Harmonica Festival''. En [[Ḥong Kong]] celébrase cada añu un Festival de Música Escolar, por que los estudiantes puedan tomar parte en clases de distintos estilos musicales. Les clases inclúin '''banda''' pa escuela primaria y secundaria, '''conxuntu''' pa escuela secundaria, '''dúu''' pa escuela secundaria, '''solo''' (júnior, entemediu y senior), y '''conciertos''' (llibre). Cada mes d'agostu hai un concursu d'harmónica n'[[Idaho]] (EEXX). El concursu vien celebrándose dende 1989. El concursu celebrar en ''Yellow Pine'' a unes 150 [[milla|milles]] nes contornes de Boise, Idaho y llámase ''Yellow Pine Harmonica Contest''.<ref>{{cita web | url=http://url=www.harmonicacontest.com | títulu=Páxina web del ''Yellow Pine Harmonica Contest'' (n'inglés) }}</ref> == Instrumentos rellacionaos == La [[concertina]], los [[acordión|acordiones]] diatónicos o cromáticos y la [[melódica]] son instrumentos de llingüetes llibres. Verdaderamente les semeyances ente l'harmónica y el llamáu acordión diatónicu ye tanta que n'alemán el nome de la primera escríbese ''Mundharmonika'' y del segundu ''Handharmonika'', la traducción senciella ye «harmónica de boca» y «harmónica de mano»; los nomes de los dos instrumentos en llinguaxe eslavu tamién son similares. L'harmónica tien semeyances colos demás instrumentos de llingüetes llibres en virtú del métodu usáu pa producir el soníu. == Notación de tablaturas == Esisten numberosos sistemes p'anotar les [[tablatura|tablatures]] de les melodíes d'harmónica. La carauterística común de toes elles ye que s'indica'l furacu o furacos que s'han de tocar pa cada nota o grupos de notes. La manera d'indicar si ye sopláu o aspiráu, o les diverses téuniques especiales a aplicar, varien, siendo munches vegaes difícil d'indicar, y quedando a la improvisación del armonicista. Unu de los sistemes básicos de notación esplícase de siguío. * '''Notación p'harmónica diatónica''' 2 = soplar el furacu 2 -2 = aspirar el furacu 2 -2' = aspirar el furacu 2 na primer posición de ''bending'' -2" = aspirar el furacu 2 na segunda posición de ''bending'' Los acordes (que se toquen usando dellos furacos al empar) anótense poniendo ente paréntesis los furacos a usar. (2 3) = soplar los furacos 2 y 3 coles mesmes * '''Notación p'harmónica cromática''' 2 = soplar el furacu 2 -2 = aspirar el furacu 2 <2 = soplar el furacu 2 col botón pulsiáu <-2 = aspirar el furacu 2 col botón pulsiáu Les tablaturas d'harmónica tán de normal alliniaes cola lletra del cantar pa poder ver el tonu y el tiempu. Tamién ye común que s'indique'l tonu d'harmónica que tendría d'usase. De siguío un exemplu de tablatura, con lletra. ''Mack the Knife'' Do (C) Diatónica 5 6 -6 -6 5 6 -6 -6 Oh the shark has pretty teeth, dear -4 -5 -6 -6 -4 -5 -6 And he shows them pearly white 6 -7 -8 7 -7 -6 7 -4 Just a jack knife has MacHeath, dear 5 -5 7 -4 7 -7 -6 And he keeps it out of sight == Ver tamién == * [[Armonicistas]] == Notes y referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Harmonicas}} <!-- ¡AVISU!: Esti nun ye'l llugar pa faer publicidá de la so páxina web personal o del so negociu. Los enllaces nun afecten la so popularidá en Google o otru buscadores. Considere esto antes d'incorporar un nuevu enllaz. Mas información sobre "lo que Wikipedia nun ye" en http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Lo_que_Wikipedia_nun ye --> {{Tradubot|Armónica}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Instrumentos de vientu]] [[Categoría:Lamelófonos]] gbexlzw017u4ez3uyoawhhe8xcfhsib Gatu siamés 0 113414 4501268 4466168 2026-06-22T14:27:38Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501268 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20160513200200}} {{Ficha de raza |nome = Siamés |nome científicu = Felis silvestris catus |otros nomes = |imaxe = Siam lilacpoint.jpg |tamañu imaxe = 300px |pie imaxe = |rexón = {{Tailandia}} <small>([[Provincia de Phra Nakhon Si Ayutthaya|Phra Nakhon Si Ayutthaya]])</small> |fecha = |morfología = |tipo = Gato |dimensiones = |tamañu = |peso = |pelaje = |cabeza = |boca = |ojo = |oreja = |cola = |pates = |calter = |espardimientu = |usu = |federaciones = [[TICA]] }} [[Ficheru:Gato Siames Venezolano.jpg|miniaturadeimagen|'''siamés tradicional nel sol''' (Semeya por Juan Pablo Jaimes)]] [[Ficheru:Gato Siamés Desde Cerca.jpg|miniaturadeimagen|Gatu siamés dende cerca (semeya por Juan Pablo Jaimes)]] La '''siamesa''' ye una [[raza]] de [[Felis silvestris catus|gatu]]. Dientro de dicha raza estremen dos variedaes: per un sitiu el [[siamés modernu]] o '''siamés''' puramente dichu, y por otru'l [[siamés tradicional]] o '''Thai'''. == Siamés modernu == El [[siamés modernu]] ye una raza de gatu proveniente del antiguu reinu de Siam, anguaño Tailandia. En 1880 fueron llevaos a Inglaterra y en 1890 a Estaos Xuníos. Esti tipu de siamés, dende 1950, foi ganando protagonismu y resultó ser l'escoyíu polos criadores y xueces d'esposiciones felines. Seique seya por esto que s'acuñó'l nome "siamés" pal siamés modernu, yá que ye la variedá que mientres toes estes décades participó a nivel de competición. L'estándar del '''siamés modernu o siamés estilizado''' indica un cuerpu elegante, espodáu, estilizado, flexible y bien musculosu, con un esquema de color denomináu pointed y n'otros casos, colourpoint. La so cabeza ye de forma triangular, el focicu finu, los güeyos son almendrados y oblicuos, les oreyes son grandes, el pescuezu delgao y llargo, de la mesma que'l so cuerpu y la so cola. El so pelo ye curtiu, brillante, finu, nidiu, apertáu y xuntáu al cuerpu. El siamés carauterizar pol so esquema de color pointed típicu, esto ye, por una coloración más escura nos puntos onde la temperatura corporal ye menor (estremidaes, cola, cara y oreyes), que constrasta col restu del cuerpu. == Siamés tradicional o Thai == {{AP|Siamés tradicional}} [[Ficheru:Seal point Blue Eyed Cat.jpg|thumb|250px|left|Siamés tradicional.]] [[Ficheru:SofiPerfil.jpg|thumb|]] Los oríxenes del gatu siamés son imprecisos, anque hai antecedentes qu'en Siam (agora Tailandia), estos animales convivieron col rei y la so familia, siendo exemplares esclusivos de la realeza. Esti privilexu deber a que-y concedíen un calter puru, yá que al nacer esta especie ye de color blancu color sagráu en Siam. El [[siamés tradicional]] o '''Thai''', pela so parte, ye una variedá dientro de la mesma raza siamés proveniente de Tailandia y equivalente al siamés antiguu o siamés ancestral, que dio orixe al traviés de planes xenéticos al siamés modernu. Magar comparte delles carauterístiques col siamés modernu (por casu, el patrón de coloración o acromelanismo) estremar d'ésti poles sos formes arrondaes. Asina, el thai presenta un cuerpu más compactu y redondu, cabeza con mexelles llenes y arrondaes, focicu más curtiu, oreyes d'insertamientu altu pero non enormes, güeyos allargaos (non totalmente oblicuos) celestes o azules, cola más curtia a mediana y xeneralmente con punta más arrondada y más gruesa. Los colores aceptaos son los mesmos que pal siamés modernu. Unu de los gatos que se cree orixinariu de Tailandia ye'l Si-Sawat, o Korat. Ye un gatu de color platiáu, con güeyos verdes; anguaño munchos creen que'l Blue Point actual provién d'esti antecesor. Anguaño, organizaciones internacionales felines tales como TICA (The International Cat Association), WCF (World Cat Federation) y l'Asociación Cubana d'Aficionaos a los Gatos (ACAG) reconocen al siamés tradicional como una nueva raza denomada '''thai''' y, arriendes d'ello, con un estándar propio y distinto al del siamés modernu. Los gatos siameses son apreciaos pola so guapura, personalidá y encantu, xuníos a la so natural distinción,que faen que les sos exhibiciones constituyan tou un espectáculu. Un animal de tales carauterístiques esixe un comportamientu acorde a la d'adoptar unu. == Calter y personalidá (capaos) == De los animales domésticos por capalos o por naturaleza, el gatu por naturaleza ye'l que caltién mayor independencia. [[Ficheru:Siamesa curiosa.JPG|thumb|250px|left|Los gatos siameses son bien interesaos por naturaleza.]] El siameses, anque fieles a los sos cuidadores, nunca van tar sometíos, amosando'l so descontentu ante situaciones que nun son de la so presto magar con una mínima educación van amosase abondo sumisos. El so comportamientu ta bien amestáu a les persones, yá que ye bien candial, daqué que suel demostrar con frecuencia a los sos cuidadores. Dellos siameses son bien sociables y van sentir interés por conocer a tantes persones como lleguen a la casa y otros van correr a escondese namás escuchar el timbre de la puerta, anque siempres caciplando dende lloñe a los nuesos visitantes. Y ésa ye una de les sos principales cualidaes: l'interés, qu'anque ye corriente nos gatos, nesta raza ye más acusada: va investigar tolos cambeos que se produzan nel so hábitat. Tien una axilidá estraordinaria, demostrable pola so musculatura, muncho más roble qu'otres races de gatos más tranquiles. Coles mesmes, destacar pol so hiperactividad típica de les races asiátiques y la so enerxía arrolladora, que demuestra corriendo y saltando por tola casa. Como compañeru destacar por ser allegre, curiosu y bien cariñosu. El gatu siamés ye'l más candial de la especie y el más activu (dependiendo del animal). '''Aspeutos positivos d'esta raza:''' Al tener el pelo curtiu, nun riquir munchos cepillaos. Adora tar colos sos cuidadores y ye d'una devoción inusual. Tien un calter llimpiu, tranquil y curiosu. '''Aspeutos negativos d'esta raza:''' Ye bien prolíficu nel terrén sexual y en dómina de celu les sos miaguíes pueden resultar desagradables. Nun tolera bien l'ausencia enllargada de los sos cuidadores. Tien enclín al [[estrabismu]] (dependiendo del exemplar). == Galería d'imáxenes == <gallery> Ficheru:Seal Old Style Siamese Thai.jpg|Siamés tradicional Ficheru:Sushi 10 meses wikipedia.JPG|Siamés tradicional Ficheru:Fionaau.jpg|Gata siamesa tradicional Ficheru:First Frost Point.jpg|Siamés tradicional, vieyu estilu de siamés Ficheru:CRW 3235.jpg|Siamés tradicional nuevu Ficheru:Siamese Siamese gene chart.svg|Cuadru de los xenes del gatu siamés (ampliar) </gallery> == Alteraciones xenétiques más frecuentes == [[Ficheru:Ramzez Kot syjamski.jpg|thumb|Gatu siamés con estrabismu]] # Alteración del [[nerviu ópticu]] pol xen cs: [[estrabismu]] y [[nistagmo]] # Nuedos na cola, alteraciones nos [[cartílagu|cartílagos]] del [[esternón]] # [[Alopecia]] auricular [[conxénitu|conxénita]] # [[Tesaurosis]]: mucopolisacaridosis VI, Gangliosidosis GM1, Lipofuscinosis ceroide # [[Cielu la boca fendíu]], [[piloroestenosis]], dilatación esofáxica # [[Hidrocefalia]] (xen hy), [[Porfiria]] (xen po) # [[Carcinoma mamariu]] (doble de riesgu) # Alteraciones del comportamientu, [[Pica (enfermedá)|pica]], succión de llana. # [[Asma bronquial]] # [[Amiloidosis]] == Ver tamién == * [[Siamés modernu]] * [[Siamés tradicional]] == Bibliografía == * Clutterbuck, Martin R. (2004). ''Siamese Cats: Legends and Reality''. Bangkok: White Lotus. ISBN 974-480-053-4. * [https://web.archive.org/web/20050311113730/http://www.siamese.mundikat.nl/subweb/siamese/siamees/roots-y.htm "Edward Blencowe Gould or Owen Gould".] *{{Enllaz rotu|1="Siam: America's First Siamese Cat". |2=http://www.rbhayes.org/hayes/manunews/paper_trail_display.asp?nid=65&subj=manunews. |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * Connor, Janine (2007). ''I am Siamese - How to raise Siamese cats and kittens''. ISBN 978-0-9804291-0-7. * Weir, Harrison (1889). ''Our Cats''. London. ISBN 1846640970. * [https://web.archive.org/web/20060930012742/http://home.earthlink.net/~sarsenstone/threetypes.html Dr. Cris Bird. "The Types of Siamese".] * [http://www.tica.org TICA. The International Cat Association.] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Siamese cats}} * {{Enllaz rotu|1=ESTÁNDAR TICA - SIAMÉS |2=http://tica.org/public/breeds/si/si.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [https://web.archive.org/web/20090406083125/http://www.fifeweb.org/wp/breeds/std/sia_std.html ESTÁNDAR FIFe - SIAMÉS] * [https://web.archive.org/web/20090504024717/http://www.wcf-online.de/es/Estandar/Siames_OPC/siamese.htm ESTÁNDAR WCF - SIAMÉS] * [http://www.tica.org/public/breeds/th/th.pdf ESTÁNDAR TICA - THAI] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090407080734/http://tica.org/public/breeds/th/th.pdf |date=2009-04-07 }} * [https://web.archive.org/web/20090504025006/http://www.wcf-online.de/es/Estandar/Siames_OPC/thai.htm ESTÁNDAR WCF - THAI] * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Páxina xeneral del gatu siamés (non oficial) |2=http://gatosiames.org/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://pawpeds.com/db/?p=sia&date=iso Siamese and Oriental Database pedigree data base with each cat's health information] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170301025727/http://pawpeds.com/db/?p=sia&date=iso |date=2017-03-01 }} * {{Enllaz rotu|1=Gatu siamés y conseyos básicos |2=https://gatu-siames.com/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{Tradubot|Gato siamés}} [[Categoría:Races de gatu Siamés]] [[Categoría:Races autóctones de Tailandia|Siamés]] et7z8pbvkv1mg9vtuwglj5suidqbzsb Galaxa elíptica M87 0 113595 4501248 4483892 2026-06-22T12:24:51Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501248 wikitext text/x-wiki {{Ficha de galaxa | | nome = Virgo A | imaxe = Messier 87 Hubble WikiSky.jpg | dómina = J2000.0 | tipu = E0-1 pec/cD 0-1 pec<ref name="ned">{{cita web | títulu=NASA/IPAC Extragalactic Database | obra=Results for NGC 4486 | url=http://nedwww.ipac.caltech.edu/ |idioma= inglés}}</ref> | ar = {{RA|12|30|49,4}}<ref name="ned" /> | dec = {{DEC|+12|23|28}}<ref name="ned" /> | dist_al = 16,1 ± 1,2 [[pársec|Mpc]]<ref name="tonryetal2001">{{cita publicación | autor=J. L. Tonry, A. Dressler, J. P. Blakeslee, E. A. Ajhar, A. B. Fletcher, G. A. Luppino, M. R. Metzger, C. B. Moore | títulu=The SBF Survey of Galaxy Distances. IV. SBF Magnitúes, Colors, and Distances | revista=Astrophysical Journal | añu=2001 | volume=546 | númberu=2 | páxines=681-693 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2001ApJ...546..681T }}</ref> | magapa_v = +8,6<ref name="ned" /> | tam_v = 8′,3 × 6′,6<ref name="ned" /> | constelación = [[Virgo (constelación)|Virgo]] | radiu_al = 120.000 [[Añu lluz|al]] | magabs_v = -22,8<ref>Calculada a partir de los datos daos en [http://leda.univ-lyon1.fr/ledacat.cgi?o=NGC%204486 HyperLeda] a la distancia dada</ref> | notes = Emisión de radiu<br />Remexu de materia<br />emitíu pol nucleu.<br />Ensame (12.000)<br />de [[Cúmulu globular|cúmulos globulares]]. | nomes = [[Catálogu Messier|M]]87, [[Nuevu Catálogu Xeneral|NGC]] 4486,<br />[[Radiofuente|Fonte de radiu]] Virgo A. }} La '''galaxa elíptica M87''' (tamién conocida como '''Galaxa Virgo A''', '''Virgo A''', '''Messier 87''', '''M87''', o '''NGC 4486''') ye una [[galaxa elíptica]] xigante fácil de ver con [[telescopiu|telescopios]] d'[[astronomía amateur|aficionáu]]. Trátase de la [[Galaxa más brillosa de cúmulu mayor y más lluminosa galaxa]] de la zona norte del [[Cúmulu de Virgo]], topándose nel centru del subgrupu ''Virgo A'' (el más masivu de toos nos que s'estrema'l cúmulu).<ref>[http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/bib_query?1987AJ.....94..251B B. Binggeli, Bruno, G. A. Tammann, and A. Sandage, ''Astron. J.'' '''94''', 251 (1987).]</ref> La galaxa tamién contién un [[galaxa activa|nucleu galácticu activu]] notable que ye una fonte d'alta intensidá de radiación de llonxitú d'onda ampliasobremanera en [[radiofrecuencia|radiofrecuencies]].<ref name="baademinkowski1954">{{cita publicación | autor=W. Baade, R. Minkowski | títulu=On the Identification of Radio Sources | revista=Astrophysical Journal | añu=1954 | volume=119 | páxines=215-231 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1954ApJ...119..215B}}</ref> Puesto que ye la galaxa elíptica más brillosa cercana a la Tierra y una de les fontes de radio más brilloses del cielu, ye un oxetivu popular tantu pa l'[[astronomía amateur]] como l'estudiu científicu. Envaloróse que la galaxa tien una masa dientro d'un radiu de 32 [[pársec|kpc]] de 2,6 ± 0.3 x 10<sup>12</sup> [[Masa solar|mases solares]], el doble de masa que [[Vía Láctea|nuesa galaxa]].,<ref name="Wuetal2006">{{cita publicación | autor=Wu, Xiaoan; Tremaine, Scott | títulu=Deriving the Mass Distribution of M87 from Globular Clusters | revista=The Astrophysical Journal | añu=2006 | volume=643 | númberu=1 | páxines=210-221 | url=http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?bibcode=2006ApJ...643..210W }}</ref> ya incluyendo [[materia escuro]] pue ser 200 vegaes más masiva qu'ésta == Cúmulos globulares y halo esterior == La M87 tien una población inusualmente grande de [[cúmulu globular|cúmulos globulares]]. Nun sondéu de 2006, envaloróse qu'habría unos 12.000 ± 800 cúmulos alredor de la M87.,<ref name="Tamuraetal2006">{{cita publicación | autor=Tamura, Naoyuki; Sharples, Ray M.; Arimoto, Nobuo; Onodera, Masato; Ohta, Kouji; Yamada, Yoshihiko | títulu=A Subaru/Suprime-Cam wide-field survey of globular cluster populations around M87 - I. Observation, data analysis and luminosity function | revista=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society | volume= | añu=2006 | url=http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?doi=10.1111%2Fj.1365-2966.2006.11067.x }}</ref> en comparanza colos 150-200 de la [[Vía Láctea]]. Amás, ta arrodiada por un gran halo namái visible en fotografíes de bien llarga esposición y sensibilidá, de forma bien elongada ya irregular y que s'estiende siquier 30 [[minutu d'arcu|minutos d'arcu]] (el tamañu aparente de la [[Plenilunio|Luna llena]]) -correspondiente a un tamañu real de más de mediu millón d'años lluz a la distancia d'ésta galaxa-, y que se cree ta formáu por estrelles pertenecientes a galaxes que fueron destruyíes pola atraición gravitatoria de M87 n'alcuentros cercanos con ella, pa dempués ser absorbíes finalmente. Dichu halo paez tar aburuyáu pola atraición gravitatoria de galaxes vecines del cúmulu de Virgo,<ref>{{Cita web |url=http://seds.org/messier/more/m087_deep.html |títulu=The Halo of M87 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110624102017/http://www.seds.org/messier/more/m087_deep.html |fechaarchivu=2011-06-24 }}</ref> y la so presencia esplica que M87 seya clasificada dacuando cómo una galaxa de tipu ''[[Galaxa cD|cD]]'',<ref>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2002BAAA...45...76F Cúmulos globulares como trazadores de bimodalidad estelar en galaxes cD]</ref> anque incipiente<ref>[http://adsabs.harvard.edu/abs/1993ApJ...409L..45M Globular clusters and cD formation - The case of M87]</ref> Al paecer, el comentáu halo llega hasta una distancia d'alredor de 150 quilu[[pársec]]s; desconozse la razón pola qu'acaba a ésa distancia, y les posibilidaes baraxaes inclúin un alcuentru pasáu ente M87 y otra galaxa -de xuru [[Galaxa lenticular M84|M84]]- ó una contraición d'ésti por cuenta de [[materia escuro]] cayendo escontra la galaxa equí tratada; el mesmu estudiu nel que se suxirió esto tamién propón que M87 y [[Galaxa lenticular M86|M86]] tán cayendo la una escontra la otra y que les tamos reparando xustu antes del so primer acercamientu cercanu.<ref>http://astrobib.u-strasbg.fr:2008/cgi-bin/cdsbib?2009A%26A...502..771D The edge of the M87 halo and the kinematics of the diffuse light in the Virgo cluster core.</ref> Nél tamién esisten diverses corrientes d'estrelles, que se piensa fueron arrincaes d'otres galaxes cercanes ó son restos de galaxes menores destruyíes y absorbíes por M87.<ref>[http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010ApJ...715..972J&db_key=AST&nosetcookie=1 Diffuse Tidal Structures in the Halos of Virgo Ellipticals]</ref> == Remexu de materia y mediu interestelar == [[Ficheru:M87 jet.jpg|right|thumb|Otra vista tomada pol Telescopiu Hubble del remexu de materia de la '''M87'''.]] En [[1918]], l'astrónomu [[Herber Curtis]] del [[Observatoriu Lick]] afayó un remexu de materia procedente de la '''M87''' que lo describió como "un interesáu rayu rectu". Esti remexu de materia o ''[[jet (astronomía)|jet]]'' estiéndese siquier 5.000 años lluz dende'l nucleu de la M87 y ta formáu por materia eyectada de la mesma galaxa, probablemente por un [[furacu negru]] [[furacu negru|supermasivu]] asitiáu nel so centru. Los astrónomos creíen que'l furacu negru nesta galaxa tien una masa averada de 3200 millones de mases solares,<ref>[http://adsabs.harvard.edu/abs/1997ApJ...489..579M The Supermassive Black Hole of M87 and the Kinematics of Its Associated Gaseous Disk]</ref> pero investigaciones recién xuben ésa masa hasta ente 6400 y 6600 millones de mases solares.<ref>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2009ApJ...700.1690G The Black Hole Mass, Stellar Mass-to-Light Ratio, and Dark Halo in M87]</ref><ref>[http://arxiv.org/abs/1101.1954 The Black-Hole Mass in M87 from Gemini/NIFS Adaptive Optics Observations]</ref> Ésti furacu negru ta arrodiáu per un discu de gas caliente, que lu alimenta a razón d'una masa solar cada 10 años, y suxirióse que la so posición nun coincide cola del centru exactu d'ésta galaxa, tando a aproximao 22 años lluz d'él (daqué que les sos causes desconocer y que foi atribuyíu a que '''M87''' naciera tres la [[Interacción de galaxia|fusión de dos galaxia anteriores]] con furacos negros supermasivos nel so centru y que al fundise estos acabara ellí, ó tamién a que'l jet hubiera propulsado al furacu negru a ésa distancia<ref>{{Cita web |url=http://www.sciencenews.org/view/generic/id/59656/title/Black_hole_shoved_aside,_along_with_central_dogma |títulu=Black hole shoved aside, along with 'central' dogma |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100528183417/http://www.sciencenews.org/view/generic/id/59656/title/Black_hole_shoved_aside,_along_with_central_dogma |fechaarchivu=2010-05-28 }}</ref>). En 2013/08/22 publicóse un estudiu basáu n'observaciones realizaes dende 1995 hasta 2008 por diversos especialistes del universu fondu aprovechando les posibilidaes del [[Telescopiu espacial Hubble]]. Llograron una serie de películes a intervalos qu'amuesen un remexu de plasma de 5.000 años lluz de llargu que ye espulsáu d'un furacu negru supermasivu. Esi [[furacu negru]] paez que s'asitia nel centru de la galaxa '''M87'''. Paez qu'atopó evidencies que suxeren el movimientu n'espiral d'esi remexu, creando un campu magnético en forma de héliz qu'arrodia al furacu negru. Na parte esterior del remexu un grupu de gas brilloso, al que llamaron ''“nuedu B”'', paez que va en zig-zag.<ref>Eileen T. Meyer , WB Sparks , JA Birrete , Jay Anderson , Sangmo de Tony Sohn , P. Roeland van der Marel , Colin Norman y Masanori Nakamura (2013/08/22): "Optical Proper Motion Measurements of the M87 Jet: New Results from the Hubble Space Telescope" en ''[[The Astrophysical Journal|The Astrophysical Journal Letters]]''. {{ISSN|2041-8213}}. Volume 774, Nᵘ2, páxines: 8.[http://iopscience.iop.org/2041-8205/774/2/L21]</ref><ref>1º- Esti videu empieza amosando les estrelles y les galaxes na constelación de Virgo. 2º- Zoom de la galaxa '''M87''', asitiada cerca del centru del [[Cúmulu de Virgo]]. 3º- Un remexu d'alta velocidá de [[plasma (estáu de la materia)|plasma]] ta soterráu fondamente dientro de la galaxa '''M87'''. 4º- Un furacu negru supermasivu espulsa'l remexu a cuasi la velocidá de la lluz. NOTA: Esti videu capta nel momentu 4º un ralu de tiempu de 13 años terrestres que correspuenden a los 16´´ postreros. Captada pol [[Telescopiu espacial Hubble]]. Creitu: NASA, ESA y G. Bacon (STScI). Space Slinky: Zoom Into Black Hole Jet. Duración: 0´41´´. Consultáu: 2013/08/27.[http://www.youtube.com/watch?v=45DDrS3_wtc]</ref> Otros autores nieguen que tal desplazamientu esista.<ref>Ver referencia 15</ref> En '''M87''' tamién s'atopó una fonte intensa de [[rayos X]], y la so proximidá significa que ye una de les [[radiogalaxa|radiogalaxies]] meyor estudiaes. Hai gas cayendo escontra la galaxa a un ritmu de 2-3 mases solares per añu, gran parte del cual acaba na rexón central d'ésta y que siquier en parte paez venir de una galaxa menor rica en gas que ta siendo absorbida por M87.<ref>Ver referencia siguiente</ref> El [[mediu interestelar]] d'ésta galaxa ta ocupáu por un gas arriquecíu n'elementos cómo [[carbonu]] y [[nitróxenu]], que fueron producíos sobremanera por estrelles esistentes na [[Caña asintótica xigante]], y [[osíxenu]] y [[fierro]] producíos por [[supernova|supernoves]], sobremanera de tipu Ia. La bayura d'estos elementos ye de la metá de la bayura nel Sol hasta un radiu de 4 kiloparsecs, aumentando a partir d'ésti radio. M87, finalmente, cuenta con diversos filamentos de [[polvu cósmico|polvu]] con mases d'alredor de 10000 mases solares, y otros de gas caliente que paecen venir de la galaxa menor en procesu d'absorción mentada antes,<ref>[http://articles.adsabs.harvard.edu//full/2000A%26A...361....1G/0000001.000.html The filament of ionized gas in the outskirt of M87]</ref> y ta arrodiada por un halo de gas caliente. == Movimientu superlumínico == Nes imáxenes realizaes pol [[telescopiu espacial Hubble]] en [[1999]], el movimientu del remexu de materia de la M87 foi midíu de cuatro a seis veces la velocidá de la lluz. Esti movimientu ye la resultancia visual de la velocidá [[teoría de la relatividá|relativista]] del remexu de materia, y non d'un [[movimientu superlumínico]] verdaderu. La detección de tal movimientu sofita la teoría que [[cuásar]]es, [[oxetu BL Lac|oxetos BL Lacertae]] y [[radiogalaxa|radiogalaxies]] pueden ser el mesmu fenómenu, conocíu como [[galaxa activa|galaxes actives]], vistes dende distintes perspectives.;<ref>[http://www.journals.uchicago.edu/ApJ/journal/issues/ApJ/v520n2/39787/39787.html J. A. Biretta, W. B. Sparks, and F. Macchetto, ''Astrophys. J.'' '''520''', 621 (1999).;] {{cita web | títulu=Hubble detects faster-than-light motion in Galaxy M87 | autor=John Biretta | editorial=Space Telecsope Science Institute | allugamientu=Baltimore, Maryland | url=http://www.stsci.edu/ftp/science/m87/press.txt | fecha=6 de xineru de 1999 }}</ref> ello ye que dalgunos [[astrónomu|astrónomos]] suxirieron que M87 pue ser en realidá una galaxa de tipu [[Oxetu BL Lac|BL Lacertae]] (anque, a diferencia d'otros oxetos d'ésta clase, con un nucleu de poco rellumu comparao col restu de la galaxa) que vemos dende un ángulu desfavorable p'apreciar les propiedaes d'esti tipu d'oxetos<ref>[http://arxiv.org/abs/astro-ph/9711241 M87: A Misaligned BL LAC?]</ref><ref>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2003ICRC....5.2631R M87 as a Misaligned Synchrotron-Proton Blazar]</ref> == Llazos y aniellos d'emisión de rayos X == Les observaciones realizaes pol [[Observatoriu Chandra de Rayos X|telescopiu espacial Chandra]] indiquen la presencia de llazos y aniellos nel gas caliente d'emisión de rayos X que s'estiende pol cúmulu y arrodia a la M87. Estos llazos y aniellos son formaos por ondes de presión. Les ondes de presión son causaes pola variaciones na velocidá en que la materia ye eyectada pol [[furacu negru supermasivu]] en remexos. La distribución de los llazos suxeren que les erupciones menores asoceden cada seis millones d'años. Unu de los aniellos, causáu por una erupción mayor, ye una onda de choque de 85.000 años lluz de diámetru alredor del furacu negru. Otra carauterística notable son los finos filamentos d'emisión de rayos X que s'estienden hasta un llargor de 100.000 años lluz y un gran cuévanu nel gas caliente causada por una gran erupción hai 70 millones d'años. A diferencia de lo qu'asocede n'otres [[Galaxa más brillosa de cúmulo|galaxia elíptiques xigantes asitiaes nel centru de cúmulos de galaxes]] cómo por casu [[NGC 6166]], les erupciones regulares torguen que'l gas caliente qu'enllena'l [[espaciu intergaláctico|mediu intergaláctico]] del cúmulu de Virgo caya escontra'l centru d'ésta galaxa esfreciéndose y [[formación estelar|formando estrelles]],<ref>[http://www.nasa.gov/multimedia/imagegallery/image_feature_1743.html Massive Attack]</ref> lo qu'implica que la evolución de la M87 pudo ser afeutada en gran midida torgando que se convirtiera nuna [[galaxa espiral]] de gran tamañu. Les observaciones tamién significaron la presencia d'ondes de soníos: 56 octaves per debaxo del Do pa les erupciones menores y 58 o 59 octaves per debaxo del Do pa les mayores.<ref>[http://chandra.harvard.edu/press/06_releases/press_100506.html "Chandra Reviews Black Hole Musical: Epic But Off-Key"], ochobre de 2006 (n'inglés)</ref> == Emisiones de rayu gamma == La M87 ye tamién una fonte de [[rayu gamma]]. Los rayos gamma son los más enerxéticos del [[espectru electromagnéticu]]; más d'un millón de vegaes de mayor intensidá que la [[espectru visible|lluz visible]]. Los rayos gamma procedentes de la M87 empezaron a ser reparaos a finales de la década de 1990, pero más tarde, telescopios [[High Energy Stereoscopic System|HESS]], los científicos midieron la variación del fluxu de rayu gamma y afayaron que los cambeos producir en cuestión de díes. Aceptóse que nel centru de la M87 atópase un [[furacu negru supermasivu]], con una masa de dellos miles de millones de mases solares. Sicasí, el fechu de que les variaciones puedan camudar nunos díes, fai que la redolada inmediata al furacu negru supermasivu de la M87, con un tamañu similar al [[Sistema Solar]],<ref>[http://www.universetoday.com/2006/10/27/gamma-rays-pour-from-the-edge-of-a-supermassive-black-hole/ Universe Today, Gamma Rays Pour From the Edge of a Supermassive Black Hole], ochobre de 2006 (n'inglés)</ref> seya la llocalización más prometedora de rayu gamma. Polo xeneral, a menor superficie, mayor rapidez de variación y viceversa. == Referencies == {{llistaref}} == Ver tamién == * [[NGC 1316]] * [[NGC 5128]] == Enllaces esternos == {{commons|Messier 87}} * [https://web.archive.org/web/20080409095658/http://seds.org/MESSIER/m/m087.html Messier 87, SEDS Messier] (n'inglés) * [http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap970405.html ''Astronomy Picture of the Day'' 5 d'abril de 1997] (n'inglés) * [http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap011101.html ''Astronomy Picture of the Day'' 1 de payares de 2001] (n'inglés) * [http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap040616.html ''Astronomy Picture of the Day'' 16 de xunu de 2004] (n'inglés) {{Tradubot|Galaxia elíptica M87}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Constelación de Virgo]] [[Categoría:Galaxes elíptiques|M87]] [[Categoría:Oxetos Messier]] hoz057aoe4ef49qhnkr0piet2g2razr Guerra contra'l terrorismu 0 114356 4501364 4493398 2026-06-23T04:43:47Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 14 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501364 wikitext text/x-wiki {{Estremar|la [[dómina del terrorismu nel Perú]]}} {{Ficha de conflictu militar |nome = Guerra contra'l terrorismu |imaxe = War on Terror montage1.png |descripción_imaxe = D'esquierda a derecha: [[Atentaos del 11 de setiembre de 2001]]; infantería d'Estaos Xuníos n'[[Afganistán]]; esplosión d'un coche bomba n'[[Iraq]]; intérprete y soldáu d'Estaos Xuníos en [[Zabul]]. |leyenda = |conflictu = |fecha = 11 de setiembre de 2001 - presente |llugar = Mundial (especialmente n'[[Asia]], [[América del Norte]], [[África]] y [[Europa]]) |casus = [[Atentaos del 11 de setiembre de 2001]] |coordenaes = |resultáu = Conflictu en cursu Cayida del [[Emiratu Islámicu d'Afganistán]] * Destrucción de los campos d'entrenamientu d'[[Al Qaeda]] * Captura y [[muerte d'Osama bin Laden]] * Eleiciones democrátiques n'Afganistán * Victoria aliada na [[invasión d'Iraq|invasión d'Iraq de 2003]] * Ocupación d'[[Iraq]] * Formación d'un gobiernu provisional * Derrocamientu del gobiernu dictatorial del [[Partíu Baath Árabe Socialista|Partíu Baath]] y la execución de [[Sadam Husein]] * Eleiciones democrátiques n'Iraq * Empecipio de la [[primavera árabe]] * Guerres civiles en [[Guerra de Libia de 2011|Libia]] y [[Guerra Civil Siria|Siria]] * Ataques con drones en [[Yeme]], [[Afganistán]], [[Somalia]] y [[Paquistán]] * [[Guerra nel noroeste de Paquistán]] * [[Guerra contra l'Estáu Islámicu]] * Clima de guerra a inestabilidá en tou Oriente Mediu * Atentaos y ataques contra'l mundu occidental perpetaos por terroristes fundamentalistes<ref>[http://actualidad.rt.com/actualidad/162727-desconocíos-rehen-seine-marne-francia «Tirotéu nuna llocalidá al nordeste de París.»] RT - 9 de xineru de 2015.</ref> * Éxodu masivu de refuxaos de los países en conflictu al restu del mundu. * [[Intervención militar rusa na Guerra Civil Siria]] * Amplia destrucción n'Iraq y Siria, y parte de destrucción en Somalia, Yeme, Nixeria, Libia y Afganistán. * Insurxencia d'Estáu Islámicu en Libia, Yeme, Afganistán y Exiptu.<ref>[http://www.dw.com/es/tao-isl%C3%A1micu-compite-contra-al-qaeda-en-libia/a-40456866 Estáu Islámicu compite contra Al Qaeda en Libia] DW - 11.09.2017</ref> * Derrota del Estáu Islámicu n'Iraq y Siria.<ref>[https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201712061074543158-moscu-oriente-proximo-washington-bagdad/ Rusia, dispuesta a xunise a la coalición liderada por EEXX n'Iraq] Sputnik - 06.12.2017</ref><ref>[http://spanish.xinhuanet.com/2017-11/23/c_136774589.htm Ofensiva iraquina pa espulsar al EI de desiertu cerca de Siria] Xinhua - 2017-11-23</ref><ref>[http://www.hispantv.com/noticias/siria/360402/irak-fiesta-gana-estáu-islamico-llucha Sirios ya iraquines salen a cais pa festexar derrota de Daesh] HispanTV - 23 de payares de 2017</ref><ref>[https://www.infobae.com/america/mundo/2017/11/11/isis-en-caida-tres-la derrota-en-siria-y-irak-colapsen-la so-revista-y-su-radio-de-propaganda/ ISIS, en cayida: tres la derrota en Siria ya Iraq, colapsen la so revista y la so radio de propaganda] Infobae - 11 de payares de 2017</ref><ref>[https://www.telesurtv.net/news/Rohani-anuncia-derrota-de-Daesh-en-Iraq-y-Siria-20171121-0008.html Rohaní anuncia derrota de Daesh n'Iraq y Siria] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191018193607/https://www.telesurtv.net/news/Rohani-anuncia-derrota-de-Daesh-en-Iraq-y-Siria-20171121-0008.html |date=2019-10-18 }} RT - 21 payares 2017</ref> |consecuencies = |descripción = |territoriu = |combatientes1 = {{bandera2|Estaos Xuníos}}<br/> {{Bandera2|Reinu Xuníu}}<br/> {{bandera2|OTAN}}<br/> {{bandera2|Unión Europea}}<br/> {{bandera2|Australia}}<br/> {{bandera2|Nueva Zelanda}}<br/> {{bandera2|Israel}}<br/> {{bandera|Curdistán}} [[Curdistán|Rebeldes curdos]]<br/> {{bandera2|Afganistán}}<br /> {{bandera2|Lliga Árabe}}<br/> {{bandera2|Iraq}} (dende 2003)<br/> {{bandera2|Ucraína}}<br/> {{bandera2|Paquistán}}<br/> {{bandera2|Indonesia}}<br/> {{bandera2|Filipines}}<br/> {{bandera2|Irán}}<br/> {{bandera2|Siria}} (dende [[2011]])<br/> {{bandera2|China}} (dende [[2014]])<br/> {{bandera2|Exiptu}} <br/> {{bandera2|Somalia}}<br/> {{bandera2|Yeme}}<br/> {{bandera2|Rusia}} (en guerra colos separatistes chechenos dende [[Segunda Guerra Chechena|1999]])<br /> [[Ficheru:Flag of the Chechen Republic.svg|20px|border]] [[Chechenia|República de Chechenia]]<br /> [[Ficheru:Flag of the Collective Security Treaty Organization.svg|20px|border]] [[Organización del Tratáu de la Seguridá Coleutiva|OTSC]] (sofita a Rusia) |combatientes2 = [[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Al Qaeda]]<br />[[Ficheru:ShababFlag.svg|20px|border]] [[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante]]<br />[[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Al Qaeda del Magreb Islámicu]]<br />[[Ficheru:Flag of the Al-Nusra Front.svg|20px|border]] [[Frente Al-Nusra]]<br />[[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Yihad Islámica]]<br />[[Ficheru:Flag of Taliban.svg|20px|border]] [[Emiratu Islámicu d'Afganistán]] (hasta 2001)<br />[[Ficheru:Flag of Taliban.svg|20px|border]] [[Talibán|Movimientu talibán]] (dende 2001)<br />[[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Rede Khorasan]]<br />[[Ficheru:Flag of Jihad.svg|20px|border]] [[Movimientu Islámicu d'Uzbequistán]]<br />[[Ficheru:Flag of Chechen Republic of Ichkeria.svg|20px|border]] [[República Chechena de Ichkeria]] (hasta [[Segunda Guerra Chechena|2000]])<br/> [[Ficheru:Flag of the Caucasian Emirate.svg|20px|border]] [[Emiratu del Cáucasu|Rebalbos y terroristes chechenos]] (dende 2000; sofitaos pol Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante dende 2014) |comandante1 = {{bandera|EEXX}} [[George W. Bush]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[Barack Obama]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[Donald Trump]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[Tommy Franks]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[William J. Fallon]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[Martin Dempsey]]<br /> {{bandera|EEXX}} [[John R. Allen]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[James Mattis]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[John P. Abizaid]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[Lloyd Austin]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[Joseph Votel]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[David Petraeus]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[David D. McKiernan]]<br/> {{bandera|EEXX}} [[Stanley A. McChrystal]]<br/> {{bandera|Reinu Xuníu}} [[Tony Blair]]<br/> {{bandera|Reinu Xuníu}} [[Gordon Brown]]<br/> {{bandera|Reinu Xuníu}} [[David Cameron]]<br/> {{bandera|Reinu Xuníu}} [[Theresa May]]<br/> {{bandera|Reinu Xuníu}} [[David Richards]]<br/> {{bandera|Francia}} [[Jacques Chirac]]<br/> {{bandera|Francia}} [[Nicolas Sarkozy]]<br/> {{bandera|Francia}} [[François Hollande]]<br/> {{bandera|Francia}} [[Emmanuel Macron]]<br/> {{bandera|Francia}} [[Edouard Guillaud]]<br/> {{bandera|Francia}} [[Pierre de Villiers]]<br/> {{bandera|Italia}} [[Silvio Berlusconi]]<br/> {{bandera|Italia}} [[Romano Prodi]]<br/> {{bandera|Italia}} [[Mario Monti]]<br/> {{bandera|Italia}} [[Enrico Letta]]<br/> {{bandera|Italia}} [[Matteo Renzi]]<br/> {{bandera|Italia}} [[Paolo Gentiloni]]<br/> {{bandera|Italia}} [[Claudio Graziano]]<br/> {{bandera|Italia}} [[Rosario Castellanu]]<br/> {{bandera|Alemaña}} [[Gerhard Schröder]]<br/> {{bandera|Alemaña}} [[Angela Merkel]]<br/> {{bandera|Canadá}} [[Jean Chrétien]]<br/> {{bandera|Canadá}} [[Paul Martin]]<br/> {{bandera|Canadá}} [[Stephen Harper]]<br/> {{bandera|Canadá}} [[Justin Trudeau]]<br/> {{bandera|España}} [[José María Aznar]]<br/> {{bandera|España}} [[José Luis Rodríguez Zapatero]]<br/> {{bandera|España}} [[Mariano Rajoy]]<br/> {{bandera|Australia}} [[John Howard]]<br/> {{bandera|Australia}} [[Kevin Rudd]]<br/> {{bandera|Australia}} [[Julia Gillard]]<br/> {{bandera|Australia}} [[Tony Abbott]]<br/> {{bandera|Australia}} [[Malcolm Turnbull]]<br/> {{bandera|Australia}} [[John Cantwell]]<br/> {{bandera|Australia}} [[Angus Campbell]]<br/> {{bandera|Australia}} [[Mark Kelly (xeneral)|Mark Kelly]]<br/> {{bandera|Australia}} [[Stuart Smith]]<br/> {{bandera|Australia}} [[Craig Orme]]<br/> {{bandera|Paquistán}} [[Pervez Musharraf]]<br/> {{bandera|Paquistán}} [[Muhammad Mian Soomro]]<br/> {{bandera|Paquistán}} [[Asif Ali Zardari]]<br/> {{bandera|Paquistán}} [[Mamnoon Hussain]]<br/> {{bandera|Iraq}} [[Nuri al-Maliki]]<br/> {{bandera|Iraq}} [[Iyad Allawi]]<br/> {{bandera|Iraq}} [[Ghazi Mashal Ajil al-Yawer]]<br/> {{bandera|Iraq}} [[Haidar al Abadi]]<ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/el-mundo/2014/celebra-obama-designacion-de-primer-ministru-en-irak-1029661.html |títulu=Obama celebra designación de primer ministru n'Iraq |axencia=EFE |fecha=11 d'agostu de 2014 }}</ref><br/> {{bandera|Iraq}} [[Fuad Masum]]<ref>{{cita web |url=http://www.infobae.com/2014/07/24/1582869-un-curdu-moderáu-fue-escogido-como-nuevo-presidente-irak |títulu=Un curdu moderáu foi escoyíu como nuevu presidente d'Iraq |editorial=Infobae |fecha=24 de xunetu de 2014 }}</ref><br/> {{bandera|Irán}} [[Hasán Rouhaní]]<br/> {{bandera|Irán}} [[Ali Jamenei]]<br/> {{bandera|Irán}} [[Qasem Soleimani]]<br/> {{bandera|Siria}} [[Bashar al-Assad]]<br/> {{bandera|Siria}} [[Ali Abdullah Ayub]]<br/> {{bandera|Afganistán}} [[Hamid Karzai]]<br/> {{bandera|Afganistán}} [[Ashraf Ghani Ahmadzai |Ashraf Ghani]]<br/> {{bandera|Yeme}} [[Ali Abdullah Saleh]]<br/> {{bandera|Yeme}} [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]]<br/> {{bandera|Turquía}} [[Recep Tayyip Erdoğan]]<br/> {{bandera|Turquía}} [[Ahmet Davutoğlu]]<br/> {{bandera|Turquía}} [[Necdet Özel]]<br/> {{bandera|El Líbanu}} [[Tamam Salam]]<br/> {{bandera|El Líbanu}} [[Jean Kahwaji]]<br/> {{bandera|Exiptu}} [[Abdelfatah Al-Sisi]]<br/> {{bandera|Israel}} [[Benjamín Netanyahu]]<br/> {{bandera|Rusia}} [[Vladímir Putin]]<br/> {{bandera|Rusia}} [[Dmitri Medvédev]]<br/> {{bandera|Rusia}} [[Valeri Guerásimov]] |comandante2 = [[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Aymán al-Zawahirí]]<br/> [[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Osama bin Laden]] {{MEC}}<br/> [[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Abu Musab al Zarqaui]] {{MEC}}<br/> [[Ficheru:ShababFlag.svg|20px|border]] [[Abu Bakr al-Baghdadi]]<ref>{{cita publicación |url=http://www.lanacion.com.ar/1701004-quien-ye-abu-bakr-al-baghdadi-el-líder-jihadista-que-opaca-a-al-qaeda |títulu=Quién ye Abu Bakr Al-Baghdadi, el líder jihadista qu'opaca a Al-Qaeda |periódicu=La Nación |fecha=13 de xunu de 2014 }}</ref><br/> [[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Abu Musab Abdel Wadoud]]<br/> [[Ficheru:Flag of the Al-Nusra Front.svg|20px|border]] [[Abu Mohamad Al-Golani]]<br/> [[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Mokhtar Belmokhtar]]<br/> [[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Al-Sharif]]<br/> [[Ficheru:Flag of al-Qaeda.svg|20px|border]] [[Qassim al Rimi]]<br/> [[Ficheru:Flag of Taliban.svg|20px|border]] [[Mohammad Omar]] †<br/> {{bandera|Afganistán|Talibán}} [[Akhtar Mohamed Mansur]] {{MEC}}<br /> {{bandera|Afganistán|Talibán}} [[Haibatulá Ajundzada]] ---- [[Ficheru:Flag of the Caucasian Emirate.svg|20px|border]] [[Dokú Umárov]] {{MEC}} <br/> [[Ficheru:Flag of the Caucasian Emirate.svg|20px|border]] [[Dzhojar Dudáyev]] {{MEC}} |baxes1 = [[Guerra d'Afganistán]]: 3546 soldaos muertos de les fuercies estranxeres (2408 norteamericanos muertos) — Fuera d'Afganistán pero rellacionaos cola guerra: 150 soldaos estranxeros muertos<br /> [[Guerra d'Iraq]]: 4803 soldaos de la coalición muertos (4485 norteamericanos)<br /> [[Guerra contra Estáu Islámicu]]: 53 soldaos de EE.UU muertos (13 en combate), 2.100 combatientes iraninos muertos (soldaos y voluntarios), 1 soldáu español muertu, 1 soldáu británicu muertu, 63 soldaos rusos muertos (55 en Siria), 4 franceses, 7 soldaos xordanos, 1 canadiense y 1 alemán muertos <br /> <br />'''[[Operación Serval|Intervención francesa en Malí]], [[Guerra civil de la República Centroafricana (2012-presente)|República Centroafricana]] y el [[Operación Barkhane|Sahel]]''': 25 soldaos franceses muertos (22 en Malí y el Sahel - 3 en República Centroafricana) — 5 soldaos d'Estaos Xuníos muertos (nel Sahel)<ref>[https://noticies.terra.com/mundo/reporten-muerte-de-soldáu-frances-en-operativu-antiterrorista-en-mali,4ef0cda93536940fdc2655caf7363ae4yh63xvel.html Reporten muerte de soldáu francés n'operativu antiterrorista en Mali] 6 d'abril de 2017 - Terra</ref> |baxes4 = Siquier 1.300.000 civiles.<ref>{{cita publicación |apellíos1=de Miramon|nome1=Marc|títulu=La « guerre mondiale contre le terrorisme » a tué au moins 1,3 million de civils|url=http://www.humanite.fr/la-guerre-mondiale-contre-le-terrorisme-tue-au-moins-13-million-de-civils-572310|fechaaccesu=9 de xunu de 2015|obra=L'Humanité|axencia=AFP|fecha=24 d'abril de 2015|idioma=francés}}</ref> ---- Les baxes del conflictu nun pueden ser exactes, pero pa faer un cálculu averáu hai que contabilizar dende los ataques terroristes perpetaos en tol mundu (11-S, 11-M, 7-J, 13-N... ente munchos otros, como'l terrorismu en Turquía, o diversos ataques en tou los países árabes y africanos), y los finaos por causa de la guerra d'Afganistán, del Yeme, d'Iraq de 2003, de Somalia, Nixeria, según la insurxencia islamista a gran escala mientres l'añu 2014 en Libia, Afganistán, el Sinaí, Iraq y Siria, y les intervenciones mundiales estranxeres nos países árabes contra los grupos terroristes. }} [[Image:Battlefields in The Global War on Terror - edit04.png|thumb|350px| {{legend|#89e885|[[OTAN]]}} {{legend|#85c3e8|[[Iniciativa Transahariana de Llucha contra'l Terrorismu]]}} {{legend|#hala7070|Mayores operaciones militares ('''[[Guerra d'Afganistán (2001–presente)|Afganistán]] • [[Guerra nel noroeste de Paquistán|Paquistán]] • [[Guerra d'Iraq|Iraq]] • [[Guerra Civil Somalí|Somalia]] • [[Guerra civil de Yeme (2015-presente)|Yeme]]''')}} {{legend|#bee885|Otres operaciones militares aliaes}} [[Ficheru:Circle Burgundy Solid.svg|13px]] Mayores ataques terroristes d'[[Al Qaeda]] y grupos allegaos: <small>''1. [[Atentaos terroristes a les embaxaes d'Estaos Xuníos en 1998|Embaxaes d'Estaos Xuníos de 1998]] • 2. [[Atentaos del 11 de setiembre de 2001|11 de setiembre de 2001]] • 3. [[Atentaos de Bali de 2002|Bali de 2002]]• 4. [[Atentaos del 11 de marzu de 2004|Madrid de 2004]] • 5. [[Atentaos del 7 de xunetu de 2005 en Londres|Londres de 2005]] • 6. [[Atentaos de Bombay de 2008|Bombay de 2008]] • 7. [[Atentaos de París de payares de 2015|París de payares de 2015]]''</small>]] La '''guerra contra'l terrorismu''' o '''guerra al terror''' (''War on Terror'' nel inglés orixinal)<ref>{{cita web |url=http://www.dscc.dla.mil/offices/land/gwot.html|títulu=Global War on Terrorism (GWOT) Logistics Support|fecha=23 de setiembre de 2004|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070614072148/http://www.dscc.dla.mil/offices/land/gwot.html|fechaarchivu=14 de xunu de 2007}}</ref> ye una campaña d'[[Estaos Xuníos]], sofitada por dellos miembros de la [[Organización del Tratáu del Atlánticu Norte|OTAN]] y otros aliaos, col fin declaráu d'acabar col [[terrorismu]] internacional, esaniciando sistemáticamente a los denominaos grupos terroristes, consideraos asina pola [[Organización de les Naciones Xuníes]],<ref>{{cita web |url=http://www.un.org/terrorism/ |títulu=Naciones Xuníes - Aición contra'l Terrorismu}}</ref> y a toos aquellos sospechosos de pertenecer a estos grupos, y poniéndo-y fin al supuestu patrociniu del terrorismu per parte d'Estaos. Esta ofensiva internacional foi llanzada pola [[George W. Bush|Alministración de Bush]] tres los [[Ataques del 11 de setiembre de 2001|ataques terroristes del 11 del setiembre del 2001]] en [[Nueva York]] y [[Washington D. C.|Washington]], realizaos por [[Al Qaeda]], convirtiéndose en parte central de la política esterior ya interna d'esa alministración en redol a los países integraos nel llamáu [[exa del mal]]. Según les informaciones apaecíes en diversos medios (''[[The New York Times]]'', ''[[The Guardian]]'', ''[[Rolling Stone]]''), el socesor de Bush, [[Barack Obama]], empecipió una "guerra secreta" contra'l terrorismu autorizando ataques con [[drones]] contra supuestos dirixentes y militantes d'[[Al Qaeda]] y grupos [[yihadista|yihadistes]] acomuñaos, en [[Yeme]], [[Somalia]] y [[Paquistán]].<ref name=val>{{cita publicación |autor=Javier Valenzuela |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338579313_738829.html |títulu=La guerra de los 'drones' d'Obama |editorial=El País |fecha=3 de xunu de 2012}}</ref> L'Estáu Islámicu ye l'únicu Estáu non reconocíu que participa na guerra. La guerra non solo llíbrase n'[[Oriente Mediu]] col correr del tiempu dende'l [[atentáu del World Trade Center de 1993]], les [[Atentaos terroristes a les embaxaes d'Estaos Xuníos en 1998|Embaxaes d'Estaos Xuníos de 1998]], los [[11 S|atentaos del 11 de setiembre de 2001 contra'l World Trade Center]] y la [[Masacre de la discoteca Pulse d'Orlando]] n'[[Estaos Xuníos]], pasando polos [[atentaos del 11 de marzu de 2004 en Madrid]] ([[España]]), siguíu polos atentaos nel [[Reinu Xuníu]] como los [[atentaos en xunetu de 2005 en Londres]] y los [[Atentaos del 7 de xunetu de 2005 en Londres|7 de xunetu]] y [[Atentaos del 21 de xunetu de 2005 en Londres|21 de xunetu]] ademas del [[Atentáu de Mánchester de 2017]], en [[Francia]] los [[Atentáu contra Charlie Hebdo|Atentaos contra Charlie Hebdo]] y [[Atentaos de París de payares de 2015]] en 2015, ente otros como'l [[Atentáu contra l'Hotel Marriott de Islamabad]] en [[Paquistán]], los [[atentaos de Bombay de 2008]] ente otros graves camudaron el conceutu de que supuestamente se vivía seguro nel mundu occidental.<ref>[http://actualidad.rt.com/actualidad/162560-tirotéu-paris-victimas-francia-sede-revista-satirica Ataque armáu contra sede d'una revista satírica dexa siquier 11 muertos en París] 7 ene 2015 - RT</ref><ref>[https://www.abc.es/internacional/20150107/abci-tirotéu-francia-mahoma-201501071214.html?ns_campaign=GS_MS&ns_mchannel=abc_mundu&ns_source=FB&ns_fee=0&ns_linkname=CM Once muertos nun tirotéu na sede del selmanariu que publicó les viñetes de Mahoma] ABC.es - 7 de xineru de 2015</ref> Fuentes especularon que la guerra contra'l terrorismu tratar dende'l 11S de la [[Tercer Guerra Mundial]] == Guerra d'Afganistán == {{ap|Guerra d'Afganistán (2001-2021}} [[Ficheru:Fuerzas de la (ISAF).jpg|thumb|right|250px|Fuercies aliaes como parte de la [[ISAF]] n'[[Afganistán]].]] Los talibanes, grupu fundamentalista islamista, nacieron y llegaron al poder tres la guerra civil ente faiciones [[muyahidines]] d'Afganistán, asocedida ente 1992 y 1996, llegando a controlar la práutica totalidá del territoriu afganistanu nel momentu de la so máxima espansión, poco tiempu antes del so derrocamientu. La guerra de 2001 n'Afganistán —denomada pol mandu d'Estaos Xuníos como «'''Operación Llibertá Duradera'''»—, empecipióse'l [[7 d'ochobre]] de [[2001]], ante la negativa del réxime [[talibán]] d'apurrir a [[Osama bin Laden]], supuestu responsable direutu de los atentaos del 11 de setiembre. Estaos Xuníos y la [[OTAN]] como aliaos dieron en derrocar al réxime talibán y destruyir los campamentos d'[[Al Qaeda]], ocupando'l país pa garantizar asina'l so tránsitu escontra la democracia y empecipiando darréu les operaciones pa estabilizar y reconstruyir el país que'l teocráticu réxime talibán gobernara.<ref>{{cita publicación |url=https://www.abc.es/20080824/opinion-editorial/guerra-afganistan-complica-20080824.html |axencia=ABC |títulu=La guerra d'Afganistán complícase fecha=24 d'agostu de 2008}}</ref> En 2009, el gobiernu de Barack Obama unvió otros 30&nbsp;000 soldaos más a Afganistán. == Guerra d'Iraq == {{AP|Guerra d'Iraq}} Dempués de la invasión a Afganistán, y dientro de la estratexa marcada per Estaos Xuníos, Iraq empezó a asitiase como un oxetivu [[Geoestrategia|geoestratégico]], pola so orientación política desfavorable pa occidente y el so allugamientu xeográficu en plenu corazón d'Oriente Mediu y con grandes fronteres cola [[República Islámica d'Irán]] y [[Arabia Saudita]]. La inmensa mayoría de sociedaes occidentales y árabes, como tamién munchos gobiernos, dellos d'ellos de países pertenecientes a la [[OTAN]], amosáronse contrarios ante una posible invasión y ocupación d'Iraq.<ref>{{cita publicación |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2005/06/24/internacional/1119578206.html |títulu=La guerra d'Iraq y la reeleición de Bush asitien la imaxe internacional de EE. XX. per debaxo de la de China periódicu=El Mundo |fecha=24 de xunu de 2005}}</ref> A pesar del costu políticu que representaba, una ventena de países de tol mundu asitiáronse favorablemente ante una intervención, liderada políticamente polos gobernantes d'[[EE. XX.]], [[Reinu Xuníu]] y [[España]].<ref>Otros: [[Australia]], [[República Checa]], [[Italia]], [[Polonia]], [[Turquía]], [[Hungría]], [[Xapón]], [[Eslovaquia]], [[Eslovenia]], [[Rumanía]], [[Bulgaria]], [[Xipre]], [[Malta]], [[Letonia]], [[Lituania]], [[Letonia]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[República Dominicana]] y [[Filipines]] {{cita publicación |url=https://www.elmundo.es/especiales/2003/02/internacional/irak/mundoguerra.html |títulu=Oxetivu: Sadam |periódicu=El Mundo}}</ref> Esistió gran discutiniu internacional, afigurada nel [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]], onde la delegación d'Estaos Xuníos liderada por [[Colin Powell]] defendió la posesión d'armes químiques y biolóxiques por [[Sadam Husein]], xunto cola esistencia de llaboratorios móviles allugaos en camiones difícilmente detectables. Dicha información foi apurrida pola [[CIA]], basándose nes afirmaciones de disidentes y desertores iraquinos.<ref>{{cita publicación |url=https://www.elmundo.es/papel/2003/06/16/mundo/1418123.html |títulu=Los llaboratorios móviles iraquinos nun fabricaben armes químiques |periódicu=El Mundo |fecha=16 de xunu de 2003}}</ref><ref>{{cita llibru |autor=Tim Weiner |títulu=Mandáu de Cenices: La hestoria de la CIA |páxines=513}}</ref> Pela so parte, los países con contratos pa les sos petroleres n'Iraq, como la [[República Popular de China]] ([[PetroChina|China National Oil Company]]), [[Francia]] ([[TotalfinaElf]]) o la [[Federación Rusa]] ([[Gazprom|Loukoil]]) oponer a la intervención.<ref name="luchapetróleo">{{cita web |url=http://www.cnnplus.com/codigo/noticias/especiales/fichanoticia.asp?id=218166&noti=217817 |títulu=La llucha pol petroleu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080623012832/http://www.cnnplus.com/codigo/noticias/especiales/fichanoticia.asp?id=218166&noti=217817 |fechaarchivu=2008-06-23 }} A partir d'esti puntu ye posible entender la posición del restu de los actores: la oposición de Francia, Rusia y China a la guerra.</ref> Nos países favorables a la intervención xestáronse grandes movimientos entamaos contrarios a la guerra, quien sosteníen que los motivos yeren puramente económicos y motivaos pola necesidá del control del petroleu.<ref> {{cita publicación |url=https://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/200302/14/espana/20030214elpepunac_1_P_DOC.doc |títulu=Manifiestu contra la guerra d'Iraq robláu por PSOE, UXT ya IX |periódicu=El País |fecha=14 de febreru de 2003}}</ref><ref name="luchapetróleo" /> [[Ficheru:Lake Thar Thar in Al Anbar Province of Iraq.jpg|220px|thumb|Les fuercies de seguridá iraquines son entrenaes pola [[OTAN]].<ref>{{cita web |url=http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601102&sid=aZiloVkUJNrw&refer=uk |títulu=UK. Spending on War in Iraq, Afghanistan Rises to $16 Bln (December 2006) |editorial=Bloomberg |fecha=6 d'avientu de 2006 |fechaaccesu=22 de xineru de 2007 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.reuters.com/article/topNews/idUSN2921527420080302?feedType=RSS&feedName=topNews&sp=true |títulu=Iraq war hits U.S. economy: Nobel winner |axencia=Reuters |fecha=2 de marzu de 2008 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/noticia.asp?pkid=142020 |títulu=Aprobáu'l plan aliáu p'adomar al nuevu Exércitu iraquín - Internacional - www.elperiodicoextremadura.com <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->|fechaaccesu=2009|autor=|enllaceautor=|idioma=}}</ref> Según el ministru d'Interior d'Iraq, Jawad Bolani, demostraron la so capacidá pa contener "l'amenaza del terrorismu nel país".<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_7536000/7536097.stm BBC Ejército iraquín frente a encruciada]</ref>]] La guerra llevó a la rápida derrota de los militares iraquinos, el derrocamientu del dictador [[Sadam Husein]], la so captura n'avientu de 2003 y la so execución trés años más tarde. La coalición empobinada polos Estaos Xuníos nel nuevu Iraq trató d'establecer un nuevu gobiernu democráticu. Teniendo que faer frente pocu dempués del fin de la guerra a violencia entamada contra les fuercies de la coalición y ente los diversos grupos étnicos iraquinos, que dio llugar a una guerra asimétrica, cola apaición sobre'l terrén de miles de yihadistes estranxeros principalmente magrebinos, que fomentaron los enfrentamientos civiles ente [[Sunismu|sunitas]] y [[chiítas]], nun esfuerciu por desestabilizar el país.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Magreb/tarrez/torno/yihadistes/elpepuint/20070510elpepiint_1/Tes El País El Magreb tarrez el regresu de los 'yihadistes':] Los datos sobre los voluntarios que ponen camín d'Iraq son fragmentarios. Na publicación electrónica sobre terrorismu que dirixe dende Washington Olivier Guitta, asegúrase que'l 25% de los combatientes estranxeros n'Iraq son magrebinos, la mayoría d'ellos arxelinos. "Dempués de los saudinos -ente 3.000 y 5.000- y de los xordanos, los arxelinos constitúin el grupu más numberosu", precisa Mohamed Darif</ref><ref>[http://www.defenselink.mil/Transcripts/Transcript.aspx?TranscriptID=3879 U.S. Defense Secretary Robert Gates, 2 Feb 2007] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091130124028/http://www.defenselink.mil/Transcripts/Transcript.aspx?TranscriptID=3879 |date=2009-11-30 }}, see "four wars" remark</ref><ref>{{cita publicación |títulu=CBS on civil war|editorial=CBS News|url= http://www.cbsnews.com/stories/2005/09/26/eveningnews/main886305.shtml |fecha=26 de setiembre de 2006}}</ref> La mayoría de los yihadistes son instruyíos y armaos por [[Al Qaeda]], colen a [[Iraq]] col enfotu de ganar a les fuercies de la coalición, dalgunos d'ellos son reclutados n'[[España]].<ref>[https://web.archive.org/web/20090129134322/http://www.noticiasdegipuzkoa.com/ediciones/2007/05/29/politica/espana-mundu/d29esp29.599614.php [[Noticies de Gipuzkoa]]: ''Quince deteníos por formar una rede qu'unviaba 'yihadistes' a Iraq y África'']</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20081008103123/http://www.lavozdeasturias.es/noticias/noticia.asp?pkid=293716 ''La Voz de Asturias: Yihadistes n'España pal conflictu d'Iraq'']</ref> Los sos oxetivos son matar el mayor númberu de soldaos de la coalición y provocar grandes conflictos civiles que balten el fráxil gobiernu iraquín, enfrentando a [[suníes]] y [[xiinos]].<ref>Como exemplu d'ofensiva recién contra los xiinos, a quien los yihadistes salafistas consideren musulmanes esviaos y califiquen d'idólatres y apostatas, vease l'atentáu suicida contra una mezquita xiina nel barriu de Kohati de la ciudá paquistanina de Peshawar. “Paquistán. 10 muertos nun atentáu contra una mezquita” El País 18 xineru 2008, p. 10.</ref><ref>[http://www.gees.org/articulo/5081/#_edn3 GEES;Radiografía de los yihadistes salafistas estranxeros n'Iraq.] Perfiles, rutes y oxetivos de los terroristes: alimentando ente otros aciagos oxetivos l'enfrentamientu ente suníes y xiinos, sigue siendo entá bien importante como la realidá demuéstranos a diariu</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_4741000/4741512.stm BBC Mundo.com ; Iraq: riesgu de guerra civil]</ref> Col fin de recrear un escenariu vidable pa instaurar un califatu islamista.<ref name=repitida_1>[http://www.athenaintelligence.org/insurgenciairak.pdf la insurxencia yihadista n'Iraq del suañu del califatu a la marginalidad takfirí]</ref> [[Abu Musab al Zarqaui]] antiguu dirixente d'Al Qaeda n'Iraq, anunciu nuna entrevista la declaración de guerra total” a los [[chiítas]] n'Iraq.<ref name="aljazeera">{{cita publicación |url= http://english.aljazeera.net/NR/exeres/407AAE91-AF72-45D7-83Y9-486063C0Y5HALA.htm|publicación= [[Al Jazeera]]|títulu= Al-Zarqawi declares war on Iraqi Shia|fecha= [[September 14]] [[2005]]|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20051024004108/http://english.aljazeera.net/NR/exeres/407AAE91-AF72-45D7-83Y9-486063C0Y5HALA.htm|fechaarchivu= 24 d'ochobre de 2005}}</ref> tamién espreso los sos planes per carta a [[Aymán al-Zawahirí]] en xunetu de 2005, describiendo'l so plan de crear un estáu islámicu, enfrentase dempués a los países vecinos y finalmente destruyir [[Israel]].<ref name=repitida_1 /> La opinión pública contraria a la guerra, [[11M|ente otres]] causes, motivó un cambéu de gobiernu n'España. Tres les eleiciones del 14 de marzu'l partíu socialista ([[PSOE]]) llogró la mayoría de votos. Establecíu'l nuevu gobiernu n'España, la primer midida adoptada foi ordenar la retirada de les tropes d'Iraq. Darréu como dependientes de la misión española [[Hondures]], [[Nicaragua]] y la [[República Dominicana]] adoptaron la mesma midida. Darréu la [[Filipines|República de Filipines]] tamién retiro les tropes d'Iraq, sol chantaxe terrorista qu'amenaciaba con quitar la vida a un camioneru filipín secuestráu n'Iraq.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_3892000/3892095.stm BBC: Filipines retirar d'Iraq.]</ref> Mientres 2006 la violencia n'Iraq sufrió una notable medría, llegando con cifres récores en cuanto al númberu de soldaos muertos, según la proliferación de múltiples atentaos ente les distintes confesiones, llegando al puntu de que munchos agoraron l'entamu de la guerra civil.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Annan/afirma/Iraq/guerra/civil/peor/Sadam/Husein/elpepuint/20061204elpepuint_3/Tes El País: Annan afirma qu'Iraq ta en guerra civil y peor que con Sadam Husein.]</ref> Como contramedida p'amenorgar la violencia, l'alministración d'Estaos Xuníos ordenó la unviada de más de 20.000 soldaos de refuerzu a Iraq, xunto con otres midíes de tipu económicu.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_6250000/6250643.stm BBC: mas soldaos pa Iraq]</ref> Mientres l'añu siguiente la violencia menguó notablemente n'Iraq.<ref>[http://www.libertaddigital.com/mundo/los atentaos masivos-en-irak-baxen-a-la metá-1276311261/ Libertad Digital: Los atentaos masivos n'Iraq baxen a la metá.]</ref><ref>Bagdag, 27 ago (EFE).- La violencia en Bagdag rexistró un descensu d'un 89 per cientu no que va d'agostu, en comparanza col mesmu mes de los años 2006 y 2007, informó'l voceru de les operaciones de seguridá de la capital, Qasem Arreya.</ref> Como resultancia, delles naciones miembros de la coalición empezaron a retirar les sos fuercies de resultes d'una opinión pública a favor de la retirada de les tropes y l'aumentu de les fuercies iraquines, qu'empezaron a asumir la responsabilidá de la seguridá.<ref>[https://web.archive.org/web/20080918002255/http://www.iht.com/articles/ap/2007/10/02/africa/ME-GEN-Iraq-Britain.php Britain's Brown visits officials, troops in Iraq.] ''International Herald Tribune'', 2 d'ochobre de 2007.</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4352259.stm Italy plans Iraq troop pull-out] [[British Broadcasting Corporation|BBC]] March 15, 2005</ref> El [[18 d'avientu]] de [[2011]] retiráronse les fuercies d'Estaos Xuníos y de la coalición terminando la guerra. Nun s'atoparon pruebes de la esistencia d'armes de destrucción masiva.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_3137000/3137042.stm BBC Mundo: Iraq: "Nun se toparon les armes"]</ref> Mientres la guerra morrieron 4485 norteamericanos y en total, sumando los soldaos d'Estaos Xuníos muertos, morrieron 4803 soldaos de la coalición de los países ocupantes y, la economía d'Estaos Xuníos, lloñe de beneficiase pol petroleu como dellos intencionadamente profetizaben, tuvo que faer frente a los enormes gastos bélicos, agravando la crisis económica que carez.<ref>[https://web.archive.org/web/20090504021702/https://www.publico.es/internacional/062239/cheney/4000/soldaos/muertos/irak/una coses/pasen/mundu Públicu: 4.000 soldaos muertos n'Iraq.]</ref><ref>[http://www.terra.com.pr/noticias/articulo/html/act1207239.htm Clinton y Obama culpen a la guerra n'Iraq d'engrandar la crisis económica.]</ref> En xunetu de 2009 informóse que los saudinos van pagar 3500 millones de dólares a EE. XX. pa crear un muriu de seguridá na so frontera, a raigañu del conflictu n'Iraq.<ref>[http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=276 Los saudinos pagaren $&nbsp;3&nbsp;500 millones pa crear un muriu de seguridá.]</ref> == Guerra contra Estáu Islámicu == {{AP|Guerra contra Estáu Islámicu}} Iraq sufría una guerra contra un surdíu y autodenomináu [[Estáu Islámicu]] líderáu pol [[califa]] [[Abu Bakr al-Baghdadi]], quien ocupó bastos territorios d'Iraq y llegó hasta ocupar parte de Siria quien amás depués d'ocupar tales territorios declaro un Estáu Islámicu con capital en [[Raqqa]] dientro de Siria. Depués del pidimientu d'Iraq por que EE. XX. ente en guerra contra l'Estáu Islámicu y yá en guerra l'Estáu Islámicu con Siria, el [[8 d'agostu]] de [[2014]] el [[presidente de los Estaos Xuníos]] [[Barack Obama]] anunció al mundu la entrada de los Estaos Xuníos nel conflictu qu'Iraq vivía col [[Estáu Islámicu]] al traviés de sofitu aereu y non terrestre por cuenta de que según los sos argumentos nun deseyo repitir los acontecimientos de la [[guerra d'Iraq]], según Obama la nación norteamericana nun tenía de quedar se indiferente ante'l pidimientu d'ayuda d'Iraq y col fin de protexer a les minoríes [[cristianes]] y [[Yazidismu|yazidis]] y amás de protexer los establecimientos y bases militares d'Estaos Xuníos asitiaes n'Iraq. Por ello'l [[10 de setiembre]] de 2014, Obama declaró-y la guerra al Estáu Islámicu y anunció la creación d'una coalición internacional col fin d'actuar contra d'aquellos terroristes na cual tamién incluyo aiciones béliques dientro de Siria.<ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2014/08/13/fame-sei-y-cansanciu-los-yazidis-de-iraq-viven-un calvariu-en-el so-fuxida |títulu=Fame, sei y cansanciu: los yazidis d'Iraq viven un calvariu na so fuxida editorial=CNN Méxicu |fechaaccesu=13 d'agostu de 2014 }}</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20140924041506/http://aldiatx.com/news/2014/sep/10/eu-bombardiara-terroristes-en-siria-y-irak/ EU bombardeará a terroristes en Siria ya Iraq] AP - 10 de setiembre de 2014</ref><ref>[http://www.elnuevoherald.com/2014/09/11/1840695/estáu-islamico-cuenta-ente-20000.html «Estáu Islámicu cuenta ente 20,000 y 31,500 combatientes n'Iraq y Siria.»] ''El Nuevu Herald'' - 10 de setiembre de 2014.</ref> N'avientu de [[2015]] [[Rusia]] entró oficialmente na [[Guerra Civil Siria]] y contra [[Estáu Islámicu]].<ref name="http_1">{{cita web |url=http://www.elconfidencial.com/mundo/2016-03-14/putin-retirar de-siria_1168507/ |títulu=http://www.elconfidencial.com/mundo/2016-03-14/putin-retirar de-siria_1168507/ |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>[http://mundo.sputniknews.com/orientemedio/20160511/1059553040/siria-militar-rusu-homs.html Un militar rusu muerre tres bombardéu terrorista na ciudá siria de Homs] Sputnik - 11.05.2016</ref>Magar Rusia solamente espresó caltenese dientro de les sos bases militares en Siria pero siguió l'aición bélica direuta en xunto con aiciones ofensives de les [[Fuercies Armaes Árabes Siries|Fuercies Armaes Siries]] pa recuperar les sos posesiones perdíes que taben en manes d'Estáu Islámicu. [[Irán]] decidió intervenir nel conflictu pa defender a Siria ya Iraq del grupu terrorista y darréu, la guerra contra Estáu Islámicu espandir d'[[Iraq]] y [[Siria]] a [[Exiptu]], [[Libia]], [[Nixeria]], [[Rusia]], [[Israel]], [[Turquía]], [[Yeme]], [[Afganistán]] y [[El Líbanu]] ente otros países. [[EE.XX.]] decidió intervenir militarmente cola so coalición de países contra'l grupu terrorista y los aliaos terroristes del ISIS, al igual que Rusia y la coalición de países qu'integraron la llucha contra'l ISIS lideraos per Rusia. Dambos bandos combatieron al Estáu Islámicu, EE.XX. facer ya Iraq y Siria y n'otres naciones, ente que Rusia facer en Siria, Libia y Exiptu. El [[6 d'avientu]] de [[2017]] [[Rusia]] declaro la derrota del [[Estáu Islámicu]] en [[Siria]], ente que el [[9 d'avientu]] del mesmu añu [[Iraq]] declaro la derrota del ISIS nel so país. [[Irán]] tamién espreso que l'Estáu islámicu sufrió la derrota n'Iraq y Siria.<ref>[https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201712061074543158-moscu-oriente-proximo-washington-bagdad/ Rusia, dispuesta a xunise a la coalición liderada por EEXX n'Iraq] Sputnik - 06.12.2017</ref><ref>[http://spanish.xinhuanet.com/2017-11/23/c_136774589.htm Ofensiva iraquina pa espulsar al EI de desiertu cerca de Siria] Xinhua - 2017-11-23</ref><ref>[http://www.hispantv.com/noticias/siria/360402/irak-fiesta-gana-estáu-islamico-llucha Sirios ya iraquines salen a cais pa festexar derrota de Daesh] HispanTV - 23 de payares de 2017</ref><ref>[https://www.infobae.com/america/mundo/2017/11/11/isis-en-caida-tres-la derrota-en-siria-y-irak-colapsen-la so-revista-y-la so-radio-de-propaganda/ ISIS, en cayida: tres la derrota en Siria ya Iraq, colapsen la so revista y la so radio de propaganda] Infobae - 11 de payares de 2017</ref><ref>[https://www.telesurtv.net/news/Rohani-anuncia-derrota-de-Daesh-en-Iraq-y-Siria-20171121-0008.html Rohaní anuncia derrota de Daesh n'Iraq y Siria] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191018193607/https://www.telesurtv.net/news/Rohani-anuncia-derrota-de-Daesh-en-Iraq-y-Siria-20171121-0008.html |date=2019-10-18 }} RT - 21 payares 2017</ref> == Guerra en Somalia == {{ap|Unión de Cortes Islámiques|Guerra Civil Somalina}} [[Ficheru:2006 ICU-es.svg|thumb|right|150px|Estensión a lo llargo de 2006 del territoriu baxu control de les Cortes Islámiques.]] Tres los alcuerdos pa formar un parllamentu somalín impulsaos pola comunidá internacional, el [[Gobiernu provisional Somalín]] que nun principiu s'estableció en [[Kenia]], empezó'l so treslláu a [[Somalia]] nos primeros meses de [[2005]] col sofitu de fuercies etíopes. A pesar d'estos esfuercios non pudo establecese la normalidá nin seguridá y empecipiáronse graves enfrentamientos armaos. Esta situación foi aprovechada poles cortes islámiques pertrechadas y sofitaos por [[Eritrea]], país de mayoría musulmana que caltién una disputa fronteriza con [[Etiopía]] y encontáu na rensía xenerada escontra les tropes etíopes de relixón [[cristianismu|cristiana]].<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/190159/0/somalia/eeuu/qaeda/ 20minutos: «Guerra de Somalia.»]</ref> Les milicies yihadistes apoderar en xunu del 2005 de [[Mogadixu]] y d'otres grandes ciudaes del sur de Somalia, onde impunxeron un réxime integrista basáu na [[xaria]] (llei islámica). En respuesta Etiopía realizó una ofensiva xeneral contra les fuercies de les Cortes Islámiques, consiguiendo espulsales de la mayor parte de los territorios nel so poder. El [[21 d'avientu]] de [[2006]] el líder [[islámicu]] de la [[Unión de Cortes Islámiques]] [[Sheik Hassan Dahir Aweys]] declaró de [[yihad]] o guerra santa contra [[Etiopía]], motivando la llegada de “muyahidines” d'otros países musulmanes.<ref>[https://www.elmundo.es/documentos/2003/04/guerres_escaecíes/somalia.html «La yihad en Somalia.»]</ref> En xineru del 2007 la Fuercia Aérea d'Estaos Xuníos atacó posiciones de los milicianos islámicos somalinos.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/190159/0/somalia/eeuu/qaeda/ 20Minutos]</ref> Pela so parte el Gobiernu de transición somalina aprobó la ofensiva etíope y norteamericana y calificar de solución correuta. La presencia d'[[Al-Qaeda]] quedó patente cola apaición sobre'l terrén de [[Fazul Abdullah]], quien ye responsable de la muerte de 224 persones nos atentaos contra les embaxaes d'Estaos Xuníos de [[Kenia]] y [[Tanzania]] en [[1998]]. Equivocadamente delles fontes diéron-y por muertu nun ataque.«<ref>[http://www.libertaddigital.com/mundo/l'embaxador-de-eeuu-en-kenia-niega-que-fazul-abdullah-morriera--por un bombardéu-en-somalia-1276296464/ Libertad Digital:» L'embaxador d'EEXX en Kenia niega que Fazul Abdullah morriera por un bombardéu en Somalia]</ref><ref>[http://www.fbi.gov/wanted/terrorists/termohammed.htm «Fazul Abdullah sigue tando na llistes del FBI de los terroristes más buscaos.»]</ref> == Operaciones militares en Yeme == Les operaciones militares d'Estaos Xuníos en Yeme empezaron nel añu 2002, dos años dempués del [[Atentáu contra'l USS Cole|atentáu contra'l destructor d'Estaos Xuníos USS Cole]] el [[12 d'ochobre]] de [[2000]], que permanencia fondiáu nes mariñes de Yeme nuna parada rutinaria de repostaxe, cuando una pequeña llancha averóse a la parte de babor del destructor y españo nun ataque suicida los sos esplosivos asesinando a 17 marineros y mancando a 30. Utilizáronse drones ya intensifícose el so usu mientres el mandatu del presidente [[George W. Bush]] y siguieron mientres les alministraciones de los presidentes [[Barack Obama]] y [[Donald Trump]] col motivu de combatir el terrorismu sobremanera d'[[Al Qaeda]]. Céntrense especialmente nel área sureña de Yeme. Dellos soldaos d'Estaos Xuníos morrieron y fueron mancaos en Yeme na so llucha contra Al Qaeda sobremanera soldaos de les fuercies especiales.<ref>[https://actualidad.rt.com/actualidad/view/104410-intervenciones-militares-eeuu-ultimos-ano Intervenciones militares d'EE.XX. nos postreros 30 años] RT - 31 ago 2013</ref><ref>[http://www.hispantv.com/noticias/yemen/342364/eeuu-ataca-mancaos-alqaeda-marib Soldaos d'EEXX mancaos en Yemen] HispanTV - 23 de mayu de 2017</ref> === Detalles de les operaciones === En [[2014]] fuercies especiales estadoundienses fueron a rescatar a un fotoperiodista d'EE.XX. Los secuestradores matáron-y a él y a un colega sudafricano.<ref>[http://www.nacion.com/mundo/medio-oriente/Muerren-Yemen-rehenes-rescate_0_1455854479.html Muerren en Yeme dos rehenes mientres rescate] La Nacion - 7 d'avientu de 2014</ref> El [[28 de xineru]] de [[2017]] una operación secreta llevada a cabu por Fuercies especiales de los EE.XX. en Yeme xunto a les fuercies de los [[Emiratos Árabes Xuníos]] una ventena d'helicópteros [[Boeing AH-64 Apache|Apache]] y [[UAV|aviones ensin tripular]] sobrevolaron la zona nun pobláu llamáu [[Yakla]] en Yeme onde estos llevaron a cabu una misión coles mires d'atacar a la organización terrorista Al Qaeda, estos [[SEAL|Navy Seals]] dieron muerte a siquier catorce terroristes, trés d'ellos altos mandos de la rede terrorista. Amás la operación cobró la vida de siquier trenta civiles, ente ellos muyeres y neños, ente estos, la fía d'ocho años del clérigu Anuar al Aukaki, el líder islamista nacíu n'Estaos Xuníos que cayó nel 2011 nuna intervención con aparatos teledirigidos; per otra parte tamién se llamentó'l saldu d'un Navy Seal d'Estaos Xuníos muertu, trés Navy Seals mancaos y la destrucción d'una aeronave [[V-22 Osprey]] la cual allegó al rescate de los marinos de elite quien taben baxu fueu terrorista, pero l'aparatu tuvo de ser destruyíu pol so mal aterrizaxe y accidente. Los militares d'Estaos Xuníos que participaron na incursión apoderar de «información sobre la planificación de futures trames terroristes».<ref>[http://www.larazon.es/internacional/trump-recibe-los restos-de soldáu fináu-en-yemen-EC14432776 Trump recibe los restos de soldáu fináu en Yeme] 3 de febreru de 2017 - La Razon</ref><ref>[http://www.larazon.es/internacional/trump-recibe-los restos-de soldáu fináu-en-yemen-EC14432776 Trump recibe los restos de soldáu fináu en Yeme] La Razon - 1 de febreru de 2017</ref><ref>[http://www.larazon.es/internacional/un-presuntu-asaltu-de-soldaos-de-eeuu-en-el sur-de-yemen-mata-a-30-persones-BB14405721 Primer baxa d'un soldáu de EE UU na era Trump Lleer más: Primer baxa d'un soldáu de EE UU na era Trump] La Razon - 30 de xineru de 2017</ref>La fonte de noticies [[NBC News]] afirma que los mandos militares d'Estaos Xuníos buscaben al tercer terrorista más peligrosu y buscáu del mundu [[Qassim al Rimi]] quien (esti terrorista) burllar del [[Presidente de los Estaos Xuníos]] [[Donald Trump]] y espresu que Trump recibió una bofetada bien grande en dicha operación militar.<ref>[https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201702071066755887-yemen-eeuu-alqaeda/ Recién incursión d'Estaos Xuníos en Yeme apuntaba a un xefe d'Al Qaeda] Sputnik - 07.02.2017</ref><ref>[http://www.telemundo.com/noticias/2017/02/06/incursion-militar-en-yemen-tenia-un oxetivu secretu-el-líder-de-al-qaeda-a la Incursión militar en Yeme tenía un oxetivu secretu: El líder d'Al Qaeda, Al-Rimi] Noticies Telemundo - FEBRERU 6, 2017</ref>Desconozse si Al Rimi atópase na base d'Al Qaeda o, avisáu del raid, treslladaríase a un llugar seguru. == Intervenciones franceses n'África (Operaciones Serval, Barkhane y Sangaris) == {{ap|Intervención militar en Malí|Operación Barkhane|Segunda Guerra Civil Centroafricana}} En [[2012]] el gobiernu maliense viose amenaciáu pol [[Movimientu Nacional pa la Lliberación del Azawad]] (MNLA), una organización independentista mayoritariamente [[tuareg]], alzar en rebelión contra'l gobiernu central col sofitu de grupos islamistes como [[Ansar Dine]], y l'[[Mali|Estáu de Malí]] foi perdiendo pasu ente pasu el control de la zona. Por cuenta de ello'l gobiernu maliense solicito ayuda al gobiernu francés pa recuperar los sos territorios y poder gubernamental perdíu y en manes de los tuaregs y grupos yighadistas. Por ello en [[2013]] empezó la [[Operación Serval]] la cual tuvo un supuestu ésitu de les fuercies franceses y la so coalición aliada compuesta per países africanos y con sofitu de países europeos, esta operación remato en [[2014]] y dio pasu cola continuación, dende 2014, de la [[Operación Barkhane]] la cual ye la continuación de la Operación Serval pero coles mires d'esaniciar por completu l'amenaza terrorista y tuareg que continua non solo en Mali sinón tamién na zona del [[Sahel]].<ref>[https://www.bruxelles2.eu/2018/02/21/deux-militaires-de-barkhane-tues-au-combat-au-mali/ Deux militaires de Barkhane tués au combat au Mali (V2)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180224052908/https://www.bruxelles2.eu/2018/02/21/deux-militaires-de-barkhane-tues-au-combat-au-mali/ |date=2018-02-24 }} Bruxelles2 - 21 de febreru de 2018</ref> La [[Segunda Guerra Civil Centroafricana|Operación Sangaris]] foi una operación francesa que se llevo a cabu na [[República Centroafricana]] coles mires de restablecer el control al gobiernu legitimo centru africanu de faiciones armaes rebalbes denominaes [[Seleka]]. Esta llévose a cabu dende [[2013]] hasta [[2016]]. == Guerra de los drones d'Obama == Según les informaciones apaecíes en diversos medios (''[[The New York Times]]'', ''[[The Guardian]]'', ''[[Rolling Stone]]'') el socesor de Bush, [[Barack Obama]], empecipió una "guerra secreta" contra'l terrorismu autorizando ataques con [[drones]] contra supuestos dirixentes y militantes d'[[Al Qaeda]] y grupos [[yihadista|yihadistes]] acomuñaos, en [[Insurxencia d'Al-Qaeda en Yeme|Yeme]], [[Somalia]] y [[Paquistán]].<ref name=val/> El vienres [[30 de setiembre]] de [[2011]] producióse un [[asesinatu selectivu|ataque selectivu]] de la [[CIA]] con drones en Yeme que causó la muerte d'[[Anwar al-Awlaki]], xefe d'Al Qaeda na [[península arábiga]], según les autoridaes norteamericanes. El presidente [[Barack Obama]] valoró la muerte d'a'l Aulaki como «otru finxu nel camín escontra la derrota d'Al Qaeda y los sos afiliaos». Según informó'l corresponsal del diariu español ''El País'', «Obama alvirtió qu'esi golpe demuestra, amás, la decisión de la so Alministración d'escorrer ensin tregua a los cabezaleros terroristes ellí onde s'atopen. Al Qaeda nun va atopar un santuariu niundes del mundu», aseguró. El Gobiernu d'Obama multiplicó nos últimos meses esti tipu d'[[asesinatu selectivu|ataques selectivos]], especialmente con aviones ensin tripulación ([[dron]]es) n'[[Afganistán]], pero tamién en [[Paquistán]], [[Somalia]] y Yeme". Per otru llau, el fechu reinstaló l'alderique sobre la llegalidá d'estos ataques, especialmente nesti casu yá que se trataba d'un ciudadanu norteamericanu que nun taba formalmente acusáu de nengún delitu nin fuera sometíu a nengún procesu en EE. XX., y nunca reconociera públicamente la so vinculación con nengún actu terrorista.<ref>{{cita publicación |autor=Antonio Cañu |url=https://elpais.com/diario/2011/10/01/internacional/1317420003_850215.html |títulu=Obama: 'Ye un finxu pa la derrota d'Al Qaeda' |editorial=El País |fecha=1 d'ochobre de 2011}}</ref> El martes [[5 de xunu]] de 2012 el [[Pentágonu]] informaba que'l día anterior un ataque con [[drones]] sobre un llugar na rexón noroeste de [[Paquistán]] causara la muerte d'[[Abu Yaliya al Libi]], supuestu "número dos" d'[[Al Qaeda]]. De confirmase la noticia tratar del mayor ésitu llográu pol Exércitu norteamericanu dende la muerte d'[[Osama Bin Laden]], yá que Libi taba consideráu como'l xefe d'operaciones de la organización terrorista. Yera l'octavu ataque con drones de les dos últimes selmanes realizáu sobre Paquistán, lo que llevantó les protestes del so gobiernu, que nunca ye informáu primeramente de los ataques, dalgunos de los cualos causaron víctimes civiles ("colaterales" na xíriga militar). Tamién surdieron crítiques n'Estaos Xuníos que comparen esta "guerra secreta" d'Obama cola política de [[George W. Bush]] de cárceles secretes, tortures y detenciones illegales en [[Guantánamo]].<ref>{{cita publicación |autor= |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/05/actualidad/1338885217_157265.html |títulu=Estaos Xuníos confirma la muerte del "número dos" d'Al Qaeda |fechaaccesu=7 de xunu de 2012 |editorial=El País}}</ref> == Muertes n'operaciones fora d'Iraq, Siria y Afganistán == El [[Serviciu d'Intelixencia d'Estaos Xuníos]] envaloró que los sos ataques selectivos con aviones ensin tripular (drones) mataron a 2.581 terroristes y 116 civiles nun total de 473 ofensives en [[Paquistán]], [[Yeme]], [[Somalia]] y [[Libia]] desque'l presidente Barack Obama llegó al poder en 2009.<ref>[http://www.infobae.com/america/eeuu/2016/07/01/estados-unidos-abatio-a-dos-xerarques-militares-del estáu-islamico-en-irak/ Estaos Xuníos ablayó a dos xerarques militares del Estáu Islámicu n'Iraq] Infobae - 1 de xunetu de 2016</ref> == Crítiques al usu del términu == [[Ficheru:World Can't Wait J4 Demo.jpg|thumb|Participantes nuna manifestación en Washington D.C., vistíos como deteníos de Guantánamo encapuchaos y col característicu traxe naranxa.]] Les crítiques al términu "Guerra contra'l terror" referir a los asuntos, la llexitimidá, la eficiencia o'l costu económicu asociaos a les operaciones militares llevaes a cabu en nome de dichu términu. Dellos analistes consideren que'l nome ye confusu y tuvo n'ocasiones un fin eminentemente propagandísticu. La mesma noción de "guerra" contra'l "terrorismu" ye complicada, y diversos críticos señalaron que ye desaparente y que les aiciones militares nel so nome nun puede ser afechiscamente etiquetaes como guerra, amás de qu'escorrieron oxetivos políticos qu'entepasen lo puramente militar.<ref name="Monbiot2003">[[George Monbiot]], [http://www.monbiot.com/archives/2003/03/11/a-wilful-blindness "A Wilful Blindness"] ("Those who support the coming war with Iraq refuse to see that it has anything to do with US global domination"), ''monbiot.com'' (páxina web del autor agospiada na web de ''[[The Guardian]]'', 11 March 2003. (acceddido 28 de mayu de 2007).</ref> Argumentóse que dalgunes de les midíes adoptaes en rellación con felicidá "guerra" amenorgaron dellos derechos civiles,<ref name="Wired-FBI">{{cita web |url=http://www.wired.com/threatlevel/2008/03/fbi-tried-to-co/ |títulu=FBI Tried to Cover Patriot Act Abuses With Flawed, Retroactive Subpoenas, Audit Finds |autor=Ryan Singel |fecha=13 de marzu de 2008 |editorial=Wired |fechaaccesu=13 de febreru de 2012}}</ref> y atenten contra los [[derechos humanos]]. La inadecuación de términu "guerra" deberíase por casu a que nun esiste un enemigu claramente identificable, o al fechu de que paez pocu probable que'l terrorismu internacional pueda ser afechiscamente esaniciáu per medios específicamente militares.<ref name="Richissin">{{cita publicación |url=http://seattletimes.nwsource.com/html/nationworld/2002023596_russanal02.html|títulu="War on terror" difficult to define |autor=Todd Richissin |fecha=2 de setiembre de 2004 |periódicu=The Baltimore Sun |fechaaccesu=28 de xineru de 2009 |idioma=inglés}}</ref> Otres crítiques, como la de [[Francis Fukuyama]], apunten a que'l [[terrorismu]] nun ye un enemigu concretu, sinón solo una táctica usada por grupos de persones opuestes a otros grupos más amplios; la espresión «guerra contra'l terrorismu», escurez les diferencies ente conflictos como la insurxencia emancipatoria yihadista internacional. Mientres Estaos Xuníos y los sos aliaos caltuvieron presencia militar n'[[Iraq]] y [[Afganistán]], causáronse daños colaterales, [[Shirley Williams]] afirma qu'esto aumenta la rensía y les amenaces terroristes contra intereses occidentales.<ref>Williams, Shirley. "[http://www.guardian.co.uk/comment/story/0,3604,1072390,00.html The seeds of Iraq's future terror]". [[The Guardian]], 28 October 2003.</ref> Tamién s'atalantar# que dicha presencia constitúi una hipocresía per parte d'Estaos Xuníos,<ref name="odom_terrorismtactic">{{cita web |url=http://www.middlebury.edu/media/view/214721/orixinal/OdomPaper.pdf |títulu=American Hegemony: How to Use It, How to Lose It by Xen. William Odom |formatu=PDF |fecha= |fechaaccesu=27 de febreru de 2014}}</ref> va acompañada d'histeria mediática,<ref>{{cita llibru |apellíu=Lustick|nome=Ian S. |títulu=Trapped in the War on Terror|editorial=University of Pennsylvania Press|isbn=0-8122-3983-0|añu=2006|origyear=1 September 2006}}</ref> y que l'amiestu ente política d'esteriores y política de seguridá estropiaron la imaxe d'Estaos Xuníes percibida na mayor parte de países.<ref name="PEW-2007">{{cita web |url=http://www.pewglobal.org/2007/03/14/americas-image-in-the-world-findings-from-the-pew-global-attitudes-project/ |títulu=America's Image in the World: Findings from the Pew Global Attitudes Project |fecha=14 de marzu de 2007 |editorial=Pew Research Center fechaaccesu=13 de febreru de 2012}}</ref> == Ver tamién == * [[Centros clandestinos de detención de la CIA]] * [[Contraterrorismu]] * [[Guerra nel noroeste de Paquistán]] * [[Guerra contra l'Estáu Islámicu]] * [[Operación Gladio]] * [[Operación Llibertá Duradera - Cuernu d'África]] * [[Operación Llibertá Duradera - Filipines]] * [[Terrorismu d'Estáu]] * [[Crisis migratoria n'Europa]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * [http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2005/12/20051214-1.es.html Declaraciones del Presidente de EE. XX., George W. Bush, sobre la Guerra Contra'l Terrorismu] * [http://www.rebelion.org/noticia.php?id=59190 La llocura belicista de EE. XX.] * [http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA93%20May.11/GuerraContraTerror.htm La "guerra contra'l terror": una decisión aciar] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150508193652/http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA93%20May.11/GuerraContraTerror.htm |date=2015-05-08 }} Revista Alif Nûn nᵘ 93, mayu de 2011. * [https://elpais.com/diario/2011/09/11/internacional/1315692001_850215.html Antonio Cañu, "11-S, diez años dempués. La década qu'allumó'l ocaso"], ''El País'', 11 de setiembre de 2011. * Link (pa baxes de les guerres d'Afganistán ya Iraq): [http://icasualties.org/ ICasualties] * Link (pa baxes de la guerra contra Estáu Islámicu) : [http://www.defense.gov/casualty.pdf] {{Tradubot|Guerra contra el terrorismo}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra contra'l terrorismu|Guerra contra'l terrorismu]] [[Categoría:Guerres d'Asia]] [[Categoría:Guerra contra Estáu Islámicu]] [[Categoría:Conflictos globales]] 2jhhgzvhwcwq2b1q3h7fcpl7a2aepm2 Guerra de Libia de 2011 0 114371 4501369 4494397 2026-06-23T05:22:16Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 6 referencia(es) y marcando 48 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501369 wikitext text/x-wiki :''Pa la intervención estranxera vease [[Intervención militar en Libia de 2011]].'' {{Ficha de conflictu militar | nome = Guerra de Libia de 2011 | imaxe = Tanks outside of Misrata (6) (8288579409).jpg | tamañu imaxe = 350px | casus = [[Corrupción política]], [[autoritarismu]], males condiciones de vida | descripción_imagen = Tanques destruyíos pela rodiada de [[Misrata]] |conflictu = Parte de [[Primavera Árabe]] |fecha = [[15 de febreru]] - [[23 d'ochobre]] de [[2011]] |axencia = |lugar = {{bandera|Libia|2011}} [[Libia]] |coordenaes = |resultáu = * Victoria rebalba * [[Muerte de Muamar Gadafi]] * Cayida de la [[Gran Yamahiriya Árabe Libia Popular Socialista]] * El [[Conseyu Nacional de Transición]] asume'l control provisional del gobiernu de [[Libia]] * Formación de la nueva [[República Libia]] |consecuencies = Destrucción parcial y casi total de les ciudaes principales * Grave [[crisis humanitaria]] con enormes grupos de movíos nacionales y estranxeros.<ref>{{cita web |url=http://www.abc.com.py/nota/libia-seis-meses-de-insurreccion-y-de guerra civil/ |títulu=Ciudad y Situación humanitaria ABC.com.py |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> * Robu de patrimoniu cultural y históricu.<ref>{{cita publicación |títulu=Libia sufre'l robu de 10.000 antigüedaes de valor incalculable |url=http://actualidad.rt.com/tiempolibre/cultura/issue_31794.html |editorial=Russia Today |fecha=1 de payares de 2011 |fechaaccesu=1 de payares de 2011|axencia=Novosti}}</ref> * Formación del Frente de Lliberación de Libia * Estallíu eventual de la [[Guerra de Libia (2014-actualidá)|segunda guerra de Libia]] en [[2014]] * La organización terroristes Estáu Islámicu toma la ciudá de [[Sirte]], últimu apartaz gadafista en cayer<ref>{{cita publicación |títulu=L'Estáu Islámicu toma Sirte con una exhibición de poderíu militar |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-grupos-yihadistes-allegaos-estáu-islamico-tomen-sirte-20150219204423.html |editorial=Europa Press |fecha=19 de febreru de 2015}}</ref> |descripción = Sulevación cívicu-militar inspirada nos ideales de les revoluciones [[Revolución tunecina|tunecina]] y [[Revolución exipcia de 2011|exipcia]]. * Represión y enfrentamientos militares ente gobiernu y opositores. * Intervención militar esterior aprobada pol [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]]. |territoriu = |combatientes2 = <center>{{bandera|Libia|1977|tamañu=80px}}<br/>'''[[Gran Yamahiriya Árabe Libia Popular Socialista]]'''</center> '''[[Congresu Xeneral del Pueblu (Libia)|Congresu Xeneral del Pueblu]]''' (Parllamentu libiu en Tripoli, hasta'l 25 d'agostu)<br/> '''Ministeriu de Defensa''' (hasta'l 25 d'agostu) * Fuercies Armaes * [[Ficheru:Libyan National Army.png|20px|link=]] [[Exércitu de Libia]] * [[Ficheru:Roundel of Libya (1977-2011).svg|20px|link=]] [[Fuercia Aérea de Libia]]<ref group="n.">(hasta marzu)</ref> * [[Ficheru:Naval ensign of Libya (1977-2011).svg|20px|border]] [[Armada de Libia]]<ref group="n.">(hasta mayu)</ref> '''Ministeriu del Interior''' (hasta'l 25 d'agostu) * Policía de Libia * Paramilitares <center>{{bandera|Libia|1977|tamañu=80px}}<br/>'''[[Gadafi|Fuercies gadafistas derrocaes]]'''</center> * Militares desertaos del [[Exércitu de Libia]] dempués de la [[Batalla de Tripoli]], lleales a [[Gadafi]] ---- Fuercies [[paramilitar]]es<br/> [[#Posición de les tribus|Tribus lleales a Gadafi]]<ref name="tribewsj"/><ref name="tribespiegel"/><ref name="stabroek">{{cita publicación |url=http://www.stabroeknews.com/2011/news/world/02/23/libya%E2%80%99s-tribal-politics-key-to-gaddafi%E2%80%99s-fate/|axencia=Stabroek News |fecha=23 de febreru de 2011 |fechaaccesu=26 de xunetu de 2011 |títulu=Libya's Tribal Politics Key to Gaddafi's Fate}}</ref><br/> [[Mercenarios]] estranxeros<ref>{{cita publicación |url=http://af.reuters.com/article/drcNews/idAFLDE71N11N20110224 |títulu=Is Libya's Gaddafi Turning to Foreign Mercenaries? |editorial=[[Reuters]] |fecha=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=6 de xunu de 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20111130075253/http://af.reuters.com/article/drcNews/idAFLDE71N11N20110224 |archivedate=2011-11-30 }}</ref><ref name="children">{{cita web |url=http://www.npr.orgblogsthetwo-way/2011/03/03/134223827/gadhafi-using-foreign-children-as-mercenaries-in-libya |títulu=Gadhafi Using Foreign Children As Mercenaries In Libya |obra=[[NPR]] |fecha=3 de marzu de 2011 }}</ref><ref name="chadian">{{cita publicación |url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/libya/8349414/African-mercenaries-in-Libya-nervously-await-their-fate.html |títulu=African Mercenaries in Libya Nervously Await Their Fate |fecha=27 de febreru de 2011 |obra= [[The Daily Telegraph]] }}</ref><ref name="tuaregs1">{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-12647115 |títulu=Tuaregs 'join Gaddafi's mercenaries' |editorial=BBC |fecha=4 de marzu de 2011}}</ref><ref name="tuaregs2">{{cita web |url=http://uk.ibtimes.com/articles/118924/20110304/libya.htm |títulu=Gaddafi hiring Tuareg warriors as mercenaries in Libya: reports |fecha=4 de marzu de 2011 |editorial=International Business Times |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110306023442/http://uk.ibtimes.com/articles/118924/20110304/libya.htm |fechaarchivu=6 de marzu de 2011 }}</ref><ref name="tuaregs3">{{cita web |url=http://www.afrik-news.com/article19172.html |títulu=Libya: Gaddafi and his Mali-Chad Tuareg mercenaries |editorial=Afrik news |fecha=24 de marzu de 2011}}</ref><ref name="tuaregs4">{{cita publicación |url=http://english.ahram.org.eg/NewsContent/2/8/6889/World/Region/Gaddafi-recruits--Tuareg-mercenaries.aspx |títulu=Gaddafi recruits 800 Tuareg mercenaries |axencia=AFP |fecha=3 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110305012108/http://english.ahram.org.eg/NewsContent/2/8/6889/World/Region/Gaddafi-recruits--Tuareg-mercenaries.aspx |fechaarchivu=5 de marzu de 2011 }}</ref><ref>Staff (19 February 2011) [http://www.alarabiya.net/articles/2011/02/19/138351.html "Scores Die in Third Day of Libya's Anti-Gaddafi Protests – Gaddafi Recruits 'African Mercenaries' To Quell Protests"]. [[Al Arabiya]]. Consultáu'l 26 de marzu de 2011.</ref><ref>Swaine, Jon (27 February 2011). [http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/libya/8350968/Libya-African-mercenaries-immune-from-prosecution-for-war-crimes.html Libya: African Mercenaries 'Immune from Prosecution for War Crimes' – African Mercenaries Hired by the Gaddafi Regime To Kill Libyan Protesters Would Be Immune from Prosecution for War Crimes Due to a Clause in This Weekend's UN Resolution That Was Demanded by the United States"]. ''[[The Daily Telegraph]]''. Consultáu'l 26 de marzu de 2011.</ref> ---- '''Sofitu internacional''' * {{bandera2|Rusia}}<ref group="n.">Xineru-mayu 2011</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Rusia dexa de sofitar a Gaddafi |url=http://archivo.laprensa.hn/Internacionales/Ediciones/2011/05/29/Noticias/Muamar-Gadafi-pierde-el sofitu-de-Rusia}}</ref> * {{bandera2|China}}<ref name="chiru">{{cita publicación |títulu=China y Rusia dulden sobre l'aición militar contra Gaddafi |url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/libya/8354737/Libya-Russia-China-join-France-in-opposing-military-action-against-Gaddafi.html |editorial=[[The Telegraph]] |fecha=1 de mayu de 2011}}</ref> * {{bandera2|Irán}}<ref>{{cita publicación |títulu=Western Intelligence: Iran Helping Gaddafi in Confrontation with NATO |url=http://www.americanthinker.com/2011/07/western_intelligence_iran_helping_gaddafi_in_confrontation_with_nato.html |editorial=American Thinker |fecha=7 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014}}</ref> * {{bandera2|Bielorrusia}}<ref name="chiru" /> * {{bandera2|Venezuela}}<ref name="gatestone">{{cita publicación |títulu=Venezuela,Nicaragua and Cuba Still Support Gaddafi |url=http://www.gatestoneinstitute.org/2392/venezuela-nicaragua-cuba-support-gaddafi |idioma=inglés}}</ref> * {{bandera2|Cuba}}<ref name="gatestone" /> * {{bandera2|Bolivia}}<ref>{{cita publicación |títulu=Bolivia y Cuba sumir a Hugo Chávez en sofitu a Gaddadi |url=http://www.hechosdehoy.com/bolivia-y-cuba-sumir a-hugo-chavez-en-sofitu-de-6626.htm |idioma=inglés}}</ref> * {{bandera2|Ecuador}}<ref>{{cita publicación |títulu=Nicaragua y Ecuador sofiten a Gaddafi |url=http://www.eltiempo.com/mundo/africa/ARTICULO-WEB-NEW_NOTA_INTERIOR-10214224.html}}</ref> * {{bandera2|Nicaragua}}<ref name="gatestone" /> * {{bandera2|Zimbabue}}<ref>{{cita publicación |títulu=Zimbabwean army helping Gaddafi in Libya |url=http://www.thezimbabwean.co/news/37590/zimbabwean-army-helping-gaddafi-in-libya-.html |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140122074610/http://www.thezimbabwean.co/news/37590/zimbabwean-army-helping-gaddafi-in-libya-.html |archivedate=2014-01-22 |fechaaccesu=2018-02-24 }}</ref> * {{bandera2|Corea del Norte}}<ref>{{cita publicación |títulu=NK laments Gaddafi's nuke folly |url=http://www.atimes.com/atimes/Korea/MC29Dg01.html |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140218181349/http://www.atimes.com/atimes/Korea/MC29Dg01.html |archivedate=2014-02-18 |fechaaccesu=2018-02-24 }}</ref> * {{bandera2|Serbia}}<ref group="n.">Faiciones nacionalistes.</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Gaddafi Gets Love From Serbian Nationalists On Facebook |url=http://www.huffingtonpost.com/2011/04/05/gaddafi-facebook-serbian-nationalists_n_845074.html |idioma=inglés}}</ref> * {{bandera2|Omán}}<ref name="oman">{{cita publicación |títulu=Omán, dispuestu a recibir a los familiares de Gaddafi |url=http://spanish.ruvr.ru/2011/10/27/59470952.html |idioma=inglés |urlarchivu=https://archive.today/20120714184913/http://spanish.ruvr.ru/2011/10/27/59470952.html |fechaarchivu=14 de xunetu de 2012 }}</ref> * {{bandera2|Sudáfrica}}<ref name="oman" /> * {{bandera2|Siria}}<ref name="lanacion">{{cita publicación |títulu=Siria, Yemen, Arxelia y Sudán sofiten a Gaddafi |url=http://www.lanacion.com.ar/1357008-la lliga-arabe-pidio-una zona-de-exclusion-aerea }}</ref> * {{bandera2|Yeme}}<ref name="lanacion" /> * {{bandera2|Arxelia}}<ref name="lanacion" /> * {{bandera2|Sudán}}<ref name="lanacion" /> * {{bandera2|Kenia}}<ref name="afrol">{{cita publicación |títulu="Tropes de Kenia, Níxer y Malí sofiten a Gadafi" |url=http://www.afrol.com/es/articulos/37497 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140306212328/http://www.afrol.com/es/articulos/37497 |archivedate=2014-03-06 |fechaaccesu=2018-04-08 }}</ref> * {{bandera2|Níxer}}<ref name="afrol" /> * {{bandera2|Mali}}<ref name="afrol" /> |combatientes1 = <center>{{bandera|Libia|2011|tamañu=80px}}<br/>'''[[Conseyu Nacional de Transición Rebalbes libios]]'''<ref>{{cita publicación |autor=Staff |url= http://www.news.com.au/breaking-news/ferocious-battles-in-libya-as-national-council-meets-for-first-time/story-y6frfku0-1226016536676 |títulu= Ferocious Battles in Libya as National Council Meets for First Time |editorial=[[NewsCore]] (via [[News Limited]]) |fecha=6 de marzu de 2011 |fechaaccesu=27 de marzu de 2011}}</ref></center> * {{bandera|Libia}} [[Exércitu de Lliberación Nacional Libiu|Exércitu de Lliberación Nacional]]<ref>[[Exércitu de Libia|Fuercies Armaes]] xuníes a la oposición y policía libia xuníes a la oposición amás de voluntarios civiles.</ref> * [[Ficheru:Free Libyan Air Force roundel.svg|20px|link]] [[Fuercia Aérea Libia Llibre]] {{bandera|Libia}} Maniferstantes civiles anti-Gadafi <center>{{bandera|Libia|2011|tamañu=80px}}<br/>'''[[República Libia]]'''</center> * [[Ficheru:Seal of the National Transitional Council (Libya).svg|20px||link=]] '''[[Conseyu Nacional de Transición]]''' (Parllamentu libiu en [[Trípoli]], dende'l 25 d'agostu) * '''Ministeriu de Defensa''' (dende'l 25 d'agostu) * '''Fuercies Armaes:''' * [[Ficheru:Libyan National Army.png|20px|link=]] [[Exércitu de Libia]] * [[Ficheru:Roundel of Libya (1977-2011).svg|20px|link=]] [[Fuercia Aérea de Libia]]<ref group="n.">(Hasta marzu).</ref> * [[Ficheru:Naval ensign of Libya (1977-2011).svg|20px|border]] [[Armada de Libia]]<ref group="n.">(Hasta mayu).</ref> '''Ministeriu del Interior''' (dende'l 25 d'agostu) * Policía de Libia ---- * [[#Posición de les tribus|Tribus opositores]]<ref name="tribewsj">{{cita publicación |url=http://online.wsj.com/article/SB10001424052702304887904576395143328336026.html |obra= [[The Wall Street Journal]] |fecha=21 de xunu de 2011 |títulu=Libya City Torn by Tribal Feud |fechaaccesu=26 de xunetu de 2011}}</ref><ref name="tribespiegel">{{cita publicación |fecha=26 de xunetu de 2011 |url=http://www.spiegel.de/international/world/0,1518,776695,00.html|periódicu=Der Spiegel |fechaaccesu=26 de xunetu de 2011 |títulu=Tribal Rivalries Complicate Libyan War |nome=Mathieu |apellíu=Von Rohr}}</ref><ref name="live5-3">{{cita web |url=http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-5 |axencia=Al Jazeera Blogues |fecha=5 de marzu de 2011 |fechaaccesu=26 de xunetu de 2011 |títulu=Libya Live Blog - March 5 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110817010129/http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-5 |fechaarchivu=17 d'agostu de 2011 }}</ref> * Asesores militares y soldaos estranxeros<ref>{{cita publicación |url=http://af.reuters.com/article/libyaNews/idAFN0229488620110602?pageNumber=2&virtualBrandChannel=0&sp=true |títulu=Mercenaries joining both sides in Libya conflict |autor=Mark Hosenball |editorial=[[Reuters]] Africa |fecha=2 de xunu de 2011 |fechaaccesu=17 de xunetu de 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20111130081612/http://af.reuters.com/article/libyaNews/idAFN0229488620110602?pageNumber=2&virtualBrandChannel=0&sp=true |archivedate=2011-11-30 }}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-1374206/Libya-Mercenaries-help-rebels-war-Gaddafi-say-UK-generals.html |títulu=Send in the dogs of war: Mercenaries could help the rag-tag rebels say UK generals |autor=Tim Shipman |editorial=[[Daily Mail]] |fecha=6 d'abril de 2011 |fechaaccesu=17 de xunetu de 2011}}</ref> ---- <center>{{bandera|ONX|tamañu=50px}}<br/>'''[[Organización de les Naciones Xuníes]] aplicando [[Resolvimientu 1973 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|resolución 1973 del Cons. de Seguridá]] sobre [[Intervención militar en Libia de 2011|intervención militar]]'''</center> * {{bandera|ONX}} [[Estaos miembros de Naciones Xuníes|Miembros de la ONX]] * {{bandera2|OTAN}} * {{bandera2|Qatar}}<ref>{{enllaz rotu|{{cita publicación |autor=Staff |url=https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5jTmXlHe7peJtPJyj6O3laLRQa_yw?docId=y09dd83a85f14859942a15c341db9b53 |títulu= Gulf Bloc: Qatar, UAE in Coalition Striking Libya |editorial= [[Associated Press]] (via [[Google News]]) |fecha=21 de marzu de 2011 |fechaaccesu=26 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110321224832/https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5jTmXlHe7peJtPJyj6O3laLRQa_yw?docId=y09dd83a85f14859942a15c341db9b53|fechaarchivu=21 de marzu de 2011}}|https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5jTmXlHe7peJtPJyj6O3laLRQa_yw?docId=y09dd83a85f14859942a15c341db9b53}}</ref> * {{bandera2|Emiratos Árabes Xuníos}}<ref>{{cita publicación |autor=Staff |url=http://www.wam.org.ae/servlet/Satellite?c=WamLocEnews&cid=1300255413630&p=1135099400124&pagename=WAM%2FWamLocEnews%2FW-T-LEN-FullNews |títulu=UAE Updates Support to UN Resolution 1973 |editorial=WAM ([[Emirates News Agency]]) |fecha=25 de marzu de 2011 |fechaaccesu=26 de marzu de 2011}}</ref> * {{bandera2|Xordania}}<ref>{{cita publicación |obra= [[The Jordan Times]] |fecha=6 d'abril de 2011 |fechaaccesu=6 d'abril de 2011 |url= http://www.jordantimes.com/?news=36218 |títulu= Jordanian Fighters Protecting Aid Mission}}</ref> * {{bandera2|Suecia}}<ref>{{cita publicación |autor=EFE |url=http://el-nacional.com/www/site/p_contenido.php?q=nodo/196374/Mundu/Parllamentu-suecu-aprueba-la-participaci%C3%B3n-en-la-operaci%C3%B3n-en-Libia |títulu=Parllamentu suecu aprueba la participación na operación en Libia |editorial=El Nacional.com |fecha=1 d'abril de 2011 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2011 }}</ref> ---- <center>[[Ficheru:Perlshaper orthographic example1.svg|50px|link=]]</center> '''Sofitu internacional:''' * {{bandera2|Lliga Árabe}}<ref>{{cita publicación |títulu=La Lliga Árabe da'l llombu a Gadafi y reconoz a los rebeldes |url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20110825/54205254892/la lliga-arabe-da-el llombu-a-gadafi-y-reconoz-a-los rebeldes.html |editorial=La Vanguardia |fecha=25 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2014 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=La CNT ingresa na Lliga Árabe |url=https://www.publico.es/internacional/393381/el-cnt-ingresa-en-la lliga-arabe-y niégase-a-axustar-con-gadafi |editorial=El Públicu |fecha=28 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2014}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Almitir a Libia de nuevu |url=https://www.rtve.es/noticias/20110828/lliga-arabe-almite-nuevu-libia-en reconociendo-oficialmente-rebeldes/457678.shtml |editorial=RTVE |fecha=28 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2014}}</ref> * {{bandera2|XE}}<ref>{{cita publicación |títulu=La Unión Europea encamienta a Gaddafi a dimitir y "aceptar la voluntá del pueblu" |url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2011/08/678-387825-9-la-union-europea-encamienta-a-gaddafi-a-dimitir-y-aceptar-la voluntá-del pueblu.shtml |editorial=La Tercer |fecha=22 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=La XE celebró la cayida de Gaddafi |url=http://www.elespectador.com/noticias/elmundo/articulo-306539-union-europea-celebro-caida-de-gadafi |fecha=22 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140422190806/http://www.elespectador.com/noticias/elmundo/articulo-306539-union-europea-celebro-caida-de-gadafi |archivedate=2014-04-22 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=La XE aprueba más sanciones pa primir a Gaddafi |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2011/04/12/union-europea-aprueba-mas-sanciones-contra-libia-pa-primir-a-gadhafi |editorial=La Tercer |fecha=22 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014}}</ref> * [[Xunión Africana]]<ref>{{cita publicación |títulu=Arab League hopes Gaddafi death 'turns page of tyranny' |url=http://www.vanguardngr.com/2011/10/arab-league-hopes-gaddafi-death-turns-page-of-tyranny |editorial=Vanguard |fecha=20 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014}}</ref> * [[Ficheru:Flag of CARICOM.svg|20px|border|link=]] [[Comunidá del Caribe]]<ref>{{cita publicación |títulu=Lay down arms in peace |url=http://www.caricom.org/jsp/pressreleases/press_releases_2011/pres387_11.jsp |editorial=CARICOM |fecha=24 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120106214205/http://caricom.org/jsp/pressreleases/press_releases_2011/pres387_11.jsp |fechaarchivu=6 de xineru de 2012 }}</ref> * {{bandera2|EEXX}}<ref>{{cita publicación |títulu=Estaos Xuníos y la OTAN asesinen a Gaddafi |url=http://www.wsws.org/es/articles/2011/oct2011/esgd-o25.shtml |editorial=La Tercer |fecha=25 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140127092839/http://www.wsws.org/es/articles/2011/oct2011/esgd-o25.shtml |archivedate=2014-01-27 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=la OTAN 'va asesorar' a Libia en defensa |url=http://www.librered.net/?p=29990 |editorial=Librered |fecha=21 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20151002083035/http://www.librered.net/?p=29990 |archivedate=2015-10-02 }}</ref> * {{bandera2|Xapón}}<ref>{{cita publicación |títulu=Xapón sofita al nuevu gobiernu libiu |url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2011/10/678-400258-9-japon-considera-que-la muerte-de-gaddafi-ye-importante-pa-una-nueva-libia.shtml |editorial=Cooperativa |fecha=21 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2014 }}</ref> * {{bandera2|Corea del Sur}}<ref>{{cita publicación |títulu=Seúl ayuda diplomáticamente a los rebeldes |url=http://www.cooperativa.cl/noticias/mundo/africa/libia/corea-del sur-reforzara-el sofitu-diplomatico-a-los-rebeldes-libios/2011-08-23/061335.html |editorial=Cooperativa |fecha=23 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2014}}</ref> * {{bandera2|Albania}}<ref>{{cita publicación |títulu=Albania PM Hails Death of 'Criminal' Gaddafi |url=http://www.balkaninsight.com/en/article/albania-pm-hails-gadhafi-s-death |editorial=Balkan Insight |fecha=21 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014}}</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20140224050524/http://www.balkanweb.com/kryesore/1/imami-shqiperia-kontribut-ne-libi-ne-fazen-y-post-konfliktit-63715.html], Balkanweb</ref> * {{bandera2|Australia}}<ref>{{cita publicación |títulu=Australia supports NTC |url=https://www.abc.net.au/news/2011-10-21/gillard-abbott-on-gaddafi-death/3590956 |editorial=ABC |fecha=21 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014}}</ref> * {{bandera2|Israel}}<ref>{{cita publicación |títulu=Israelis not sorry Muammar Gaddafi is dead |url=http://www.jpost.com/Breaking-News/Israelis-not-sorry-Muammar-Gaddafi-is-dead |editorial=Jerusalem Post |fecha=20 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014}}</ref> * {{bandera2|Suiza}}<ref>{{cita publicación |títulu=Suiza, contenta col fin de Gaddafi |url=http://www.swissinfo.ch/spa/noticias/politica_suiza/Suiza,_contenta_ante_el fin_de_Gaddafi.html?cid=30961304 |editorial=swissinfo.ch |fecha=22 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2014 }}</ref> * {{bandera2|Canadá}}<ref>{{cita publicación |títulu=Canada-Libya Relations |url=http://www.canadainternational.gc.ca/libya-libye/billateral_relations_billaterales/canada-libya-libye_bu.aspx |editorial=CanadaInternational |fecha=22 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2014}}</ref> * {{bandera2|India}}<ref>{{cita publicación |títulu=Muammar Gaddafi dead: India offers to rebuild liberated Libya |url=http://articles.economictimes.indiatimes.com/2011-10-21/news/30306461_1_muammar-gaddafi-libyan-people-countries-support |editorial=The Economic Times |fecha=21 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160305165510/http://articles.economictimes.indiatimes.com/2011-10-21/news/30306461_1_muammar-gaddafi-libyan-people-countries-support |archivedate=2016-03-05 }}</ref> * {{bandera2|Iraq}}<ref>{{cita publicación |títulu=Iraq |url=http://blogs.aljazeera.com/topic/iraq-oct-20-2011-2056 |editorial=AlJazeera |fecha=20 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014}}</ref> * {{bandera2|El Líbanu}}<ref>{{cita publicación |títulu=Rival Lebanese leaders hail Gadhafi's death |url=http://www.dailystar.com.lb/News/Politics/2011/Oct-21/151850-rival-lebanese-leaders-hailgadhafis-death.ashx#axzz1bPE3Tgri |editorial=Daily Star |fecha=21 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=4 de febreru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20190513232653/http://www.dailystar.com.lb/News/Politics/2011/Oct-21/151850-rival-lebanese-leaders-hailgadhafis-death.ashx#axzz1bPE3Tgri |archivedate=2019-05-13 }}</ref> * {{bandera2|Kuwait}}<ref>{{cita publicación |títulu=Kuwait apurre 189 dólares a los rebeldes |url=http://sp.ria.ru/international/20110505/148892811.html |editorial=RiaNovosti |fecha=5 de mayu de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2014}}</ref> * {{bandera2|Brasil}}<ref>{{cita publicación |títulu=Brasil bloquia activos del dictador Muamar Al Gadafi y del Bancu Central libiu |url=https://www.elmundo.es/accesible/america/2011/09/06/brasil/1315342845.html |editorial=El Mundo |fecha=6 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=6 de marzu de 2014}}</ref> * {{bandera2|Panamá}}<ref>{{cita publicación |títulu=Panamá reconoz a la CNT |url=http://www.abc.com.py/internacionales/venezuela-sofita-a-gadafi-colombia-y-panama-reconocen-cnt-libiu-298765.html |editorial=ABC |fecha=23 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2014 }}</ref> |políticos2 = {{bandera|Libia|1977}} [[Muammar al-Gaddafi]] {{MEC}} |políticos1 = {{bandera|EEXX}} [[Barack Obama]]<br /> {{bandera|EEXX}} [[Hillary Clinton]]<br /> {{bandera|Reinu Xuníu}} [[David Cameron]]<br /> {{bandera|Francia}} [[Nicolas Sarkozy]]<br /> {{bandera|Canadá}} [[Stephen Harper]]<br /> {{bandera|Italia}} [[Silvio Berlusconi]] |comandante2 = {{bandera|Libia|1977}} [[Muammar al-Gaddafi]]{{MEC}} * {{bandera|Libia|1977}} [[Saif al Islam Gadafi]] * {{bandera|Libia|1977}} [[Jamis Gadafi]]<ref>{{cita web |url=http://noticias.lainformacion.com/policia-y-justicia/arresto/el-antiguu-voceru-de-gadafi-niega-la so-captura_VTR4TwYSdHIQ8aOwlRalL1/ |títulu=L'antiguu voceru de Gadafi niega la so captura |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> * {{bandera|Libia|1977}} [[Moatassem Gadafi]]{{MEC}} * {{bandera|Libia|1977}} [[Al-Saadi al-Gaddafi]] * {{bandera|Libia|1977}} [[Saif al Arab Gadafi]]{{MEC}} * {{bandera|Libia|1977}} [[Abdullah Senussi]]{{MEC}} * {{bandera|Libia|1977}} [[Abu-Bakr Yunis Jabr]]{{MEC}} * {{bandera|Libia|1977}} [[Massoud Abdelhafid]] * {{bandera|Libia|1977}} [[Mahdi al Arabi]]{{PDG}} * {{bandera|Libia|1977}} [[Khouidli Hamidi]] * {{bandera|Libia|1977}} [[Moussa Ibrahim]] * {{bandera|Libia|1977}} [[Rafi al-Sharif]] * {{bandera|Libia|1977}} [[Awad Hamza]] * {{bandera|Libia|1977}} [[Bashir Hawadi]] * {{bandera|Libia|1977}} [[Mustafa al-Kharoubi]] * {{bandera|Libia|1977}} [[Nasr al-Mabrouk]] * {{bandera|Libia|1977}} [[Mansour Dao]] |comandante1 = {{bandera|Libia|2011}} [[Mustafa Abdul Jalil]]<ref>{{cita publicación |url=http://live.reuters.com/Event/Middle_East_Protests |títulu=Middle East Unrest – Live Blog |axencia=Reuters |fechaaccesu=6 de xunu de 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20190822083627/http://live.reuters.com/Event/Middle_East_Protests?Page=44 |archivedate=2019-08-22 }}</ref> * {{bandera|Libia|2011}} [[Jalal al-Digheily]] * {{bandera|Libia|2011}} [[Omar El-Hariri]]<ref>{{cita publicación |autor=Staff |url= http://www.businessinsider.com/libyas-opposition-leadership-national-libyan-council-2011-3?páxina=1 |títulu= Libya's Opposition Leadership Comes into Focus |editorial=[[Stratfor]] (via [[Business Insider]]) |fecha=8 de marzu de 2011 |fechaaccesu=26 de marzu de 2011}}</ref> * {{bandera|Libia|2011}} [[Mahmoud Jabril]] * {{bandera|Libia|2011}} [[Abdul Fatah Younis]]{{MEC}} * {{bandera|Libia|2011}} [[Abdul Hafiz Ghoga]] * {{bandera|Libia|2011}} [[Suleiman Mahmoud]]<ref>{{cita publicación |autor=Staff |url=http://www.economist.com/node/18338840?story_id=18338840 |títulu=The Battle for Libya: The Colonel Fights Back – Colonel Muammar Qaddafi Is Trying to Tighten His Grip on the West, While the Rebels' Inexperience Leaves Them Vulnerable in the East |obra=[[The Economist]] |fecha=10 de marzu de 2011 |fechaaccesu=26 de marzu de 2011}}</ref> * {{bandera|Libia|2011}} [[Khalifa Belqasim Haftar]] * {{bandera|Libia|2011}} [[Khalid Shahmah]] * {{bandera|Libia|2011}} [[Abdelhakim Belhadj]] * {{bandera|Libia|2011}} [[Mahdi al-Harati]] * {{bandera|Libia|2011}} [[Abu Oweis]] * {{bandera|Libia|2011}} [[Abdul Hassan]] * {{bandera|Libia|2011}} [[Abdel Hakim al-Hasidi]] * {{bandera|EEXX}} [[Carter Ham]] * {{bandera|Reinu Xuníu}} [[David Richards]] * {{bandera|Francia}} [[Édouard Guillaud]] * {{bandera|Canadá}} [[André Deschamps]] * {{bandera|Italia}} [[Claudio Graziano]] * {{bandera|Suecia}} [[Sverker Göranson]] '''Operación ''Proteutor Unificáu'':''' * {{bandera|OTAN}}{{bandera|Canadá}} [[Charles Bouchard]]<ref name="Staff_1">{{cita publicación |autor=Staff |url= http://www.cbc.ca/news/world/story/2011/03/25/libya-nato-mission.html |títulu= Canadian To Lead NATO's Libya Mission |editorial=[[CBC News]] |fecha=25 de marzu de 2011 |fechaaccesu=26 de marzu de 2011}}</ref> * {{bandera|OTAN}}{{bandera|EEXX}} [[James G. Stavridis]] * {{bandera|OTAN}}{{bandera|Italia}} [[Rinaldo Veri]] * {{bandera|OTAN}} [[Anders Fogh Rasmussen]]><ref name="Staff_1"/> |soldaos1 = {{bandera|Libia}} ~8000 desertores<ref>{{cita publicación |url=http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/03/201131542757285681.html#| axencia = Al Jazeera}}</ref> * {{bandera|Libia}} Batallón ''36 Saaiqa''<ref>{{cita web |url=https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5gfUGuTVpkLLbUgHna__pUmUV__fA?docId=8eb17692d31943d899b902d331525575 |títulu=Gadhafi showers strategic oil port with rockets |fecha=10 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110311214657/https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5gfUGuTVpkLLbUgHna__pUmUV__fA?docId=8eb17692d31943d899b902d331525575 |fechaarchivu=11 de marzu de 2011 }}</ref> * {{bandera|Libia}} 5000 voluntarios<ref>{{cita publicación |url=http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/03/20113242554921501.html |títulu=Battle Rages over Libyan Oil Port | axencia =[[Al Jazeera]] |fecha=3 de marzu de 2011}}</ref> * {{bandera|Qatar}} 2000-5000 soldaos<ref>{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2011/10/111026_ultnot_libia_qatar_jm.shtml |títulu=Qatar reconoz que tuvo soldaos en territoriu libiu | axencia =[[BBC]]}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.avn.info.ve/contenido/qatar-almite-que-envi%C3%B3-cientos-de-soldaos-invadir-libia-y-sofitar-la-otan |títulu=Qatar almite qu'unvió cientos de soldaos a invadir Libia y sofitar a la Otan |axencia=[[AVN]] |archiveurl=https://web.archive.org/web/20211202025343/http://www.avn.info.ve/contenido/qatar-almite-que-envi%C3%B3-cientos-de-soldaos-invadir-libia-y-sofitar-la-otan |archivedate=2021-12-02 |fechaaccesu=2021-02-08 }}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://hator-ra.blogspot.com/2011/11/despues-de-la-victoriaderrota-empieza.html |títulu=5000 soldaos de Qatar participaron na colonización de Libia. Fonte de la resistencia Gadafista |}}</ref><br/>{{bandera|OTAN}} [[Intervención militar en Libia de 2011#Medios militares|Fuercies aeronavales internacionales]]<br /> 1500 combatientes occidentales en tierra<ref>Pack, Jason (2013). ''The 2011 Libyan Uprisings and the Struggle for the Post-Qadhafi Future''. Palgrave Macmillan, páxs. 214. ISBN 9781137308092.</ref> |soldaos2 = {{bandera|Libia|1977}} 10&nbsp;000-12&nbsp;000 soldaos<ref>{{cita publicación |url=http://english.aljazeera.net/videu/africa/2011/03/2011331522685587.html |títulu=Gaddafi's Military Capabilities |axencia=[[Al Jazeera English]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110306183314/http://english.aljazeera.net/videu/africa/2011/03/2011331522685587.html |fechaarchivu=6 de marzu de 2011 }}</ref> * {{bandera|Libia|1977}} 800 tanques * {{bandera|Libia|1977}} 1000 vehículos blindaos * {{bandera|Libia|1977}} 3 buques * {{bandera|Libia|1977}} 394 aviones operativos<ref name="fuerzasoperativas">{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Fuercies/militares/conflictu/libiu/elpepuint/20110319elpepuint_18/Tes |títulu=Fuercies militares nel conflictu libiu |autor=El País |fecha=19 de marzu de 2011 |fechaaccesu=20 de marzu de 2011}}</ref> * 5000 mercenarios [[tuareg]]<ref>Pack, Jason (2013). ''The 2011 Libyan Uprisings and the Struggle for the Post-Qadhafi Future''. Palgrave Macmillan, páxs. 38. ISBN 9781137308092.</ref> |baxes1 = 5904-6626 muertos<br />+5000 mancaos<ref name="ld_fíu_gaddafi">{{cita web |url=http://www.libertaddigital.com/mundo/el fíu-de-gadafi-griespu-libia-nun tien-mieu-a-un ataque-1276415876/ |títulu=El fíu de Gaddafi, griespu: "Libia nun tien mieu a un ataque" |autor=Libertad Digital |fecha=2011 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://edition.cnn.com/2011/WORLD/africa/02/25/libya.human.rights/ |títulu=Human rights groups: Violence in Libya must stop |idioma=inglés |autor=CNN |fecha=25 de febreru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110301183811/http://edition.cnn.com/2011/WORLD/africa/02/25/libya.human.rights/ |fechaarchivu=2011-03-01 }}</ref> |baxes2 = 3309-4227 muertos<br />7000 prisioneros |baxes4 = '''Estimaciones totales:'''<br />9400 muertos<br />50&nbsp;000 mancaos<br />4000 sumíos |campaña = rebelión en Libia de 2011 |campaña2 = |campaña3 = |campaña4 = |anterior = |posterior = |nota1 = }} [[Ficheru:Libyan war final-es.svg|300px|thumb|right|Desenvuelvo de la guerra alredor de tol país. Cuanto más anaranxada ye la zona, antes foi conquistada pola rebelión. Les zones en cuadros representen frentes y zones reconquistaes.]] La '''Guerra de Libia de 2011''',<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/tag/guerra_libia/a/ |títulu=Noticies sobre Guerra Libia |obra=[[El País]] |fechaaccesu=8 de marzu de 2012}}</ref> llamada tamién en dellos medios de comunicación '''Guerra civil libia''',<ref>[https://www.rtve.es/noticias/20110301/revuelta-libia-conviértese-guerra-civil-futuru-inciertu/412579.shtml RTVE -, 1 de marzu de 2011</ref><ref>[http://mexico.cnn.com/mundo/2011/03/10/la-otan-analiza-una-resolucion-pa-frenar-la guerra civil-en-libia CNN - La OTAN analiza una resolución pa frenar la guerra civil en Libia], 10 de marzu de 2011</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=País |nome=Ediciones El títulu=El mapa de la guerra en Libia |url=https://www.elpais.com/graficos/internacional/mapa/guerra/Libia/elpepuint/20110319elpepuint_1/Gues/ |fecha=19 de marzu de 2011 |fechaaccesu=9 de xineru de 2017|periódicu=EL PAÍS}}</ref><ref>[http://noticierostelevisa.esmas.com/internacional/270720/gadafi-avanza-guerra-civil-libia TELEVISA - Gadafi avanza na guerra civil de Libia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305014345/http://noticierostelevisa.esmas.com/internacional/270720/gadafi-avanza-guerra-civil-libia |date=2016-03-05 }}, 19 de marzu de 2011</ref> '''Revolución Libia'''<ref>{{cita web |url=http://www.pbs.org/newshour/multimedia/libya_9months/index.html |títulu=A Visual Look Back at the Libyan Revolution |obra=PBS |fecha=20 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111021172948/http://www.pbs.org/newshour/multimedia/libya_9months/index.html |fechaarchivu=2011-10-21 }}</ref> o '''Revuelta del 17 de Febreru''',<ref>{{cita web |url=https://www.libyaherald.com/2013/02/17/opinion-on-the-second-anniversary-of-the-17th-february-2011-revolution-reflections-and-considerations/ |títulu=On the second anniversary of the 17th February 2011 Revolution – reflections and considerations.}}</ref> foi un [[conflictu bélicu]] internacional en [[Libia|territoriu libiu]] qu'empezó en febreru de 2011. Enfrentó al [[Libia sol réxime de Muammar al-Gaddafi|gobiernu libiu de Muammar al-Gaddafi]] contra distintos grupos opositores entamaos nel llamáu [[Conseyu Nacional de Transición]] sofitaos estos per distintos países estranxeros, principalmente [[Francia]] y los países de la OTAN, y tuvo como contestu históricu la llamada [[Primavera Árabe]]. El conflictu empezó por aciu manifestaciones y protestes populares contra'l gobiernu de Muammar al-Gaddafi, pocu dempués de los conflictos que se produxeren nel vecín [[Tunicia]]. Los grupos sulevaos armaos llegaron a tomar el control de delles ciudaes faciendo que'l [[yamahiriya|gobiernu libiu]], llamáu ''yamahiriya'', perdiera'l control sobre árees importantes del país lo que derivó nun enfrentamientu armáu. La respuesta, armada que dio la ''yamahiriya'' foi calificada per dellos países como [[crímenes de lesa humanidá|un atentáu contra los derechos civiles y la seguridá]] de la población civil.<ref>{{cita web |url=http://www.washingtontimes.com/news/2011/mar/19/obama-libyan-people-must-be-protected/ |títulu='Odyssey Dawn' starts: U.S. Navy fires cruise missiles at Libyan air defenses |fechaaccesu=19 de marzu de 2011 |autor=Kara Rowland |fecha=19 de marzu de 2011 |editorial=[[The Washington Times]] |idioma=inglés}}</ref> Esos países, principalmente pertenecientes a la [[OTAN]] y lideraos por [[Francia]], poniendo como argumentu una [[Resolvimientu 1973 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|resolución]] de les [[ONX|Naciones Xuníes]], decidieron realizar una intervención que calificaron d'[[intervención humanitaria]]. El 31 d'ochobre de 2011, el [[Conseyu de Seguridá de la ONX]] determinó por unanimidá anulara la resolución que dexara la intervención por cuenta de la victoria rebalba.<ref>{{cita web |url=http://spanish.china.org.cn/international/txt/2011-10/28/content_23751471.htm |títulu=Naciones Xuníes anula resolución 1973 sobre Libia_Spanish.china.org.cn_中国最权威的西班牙语新闻网站 |fechaaccesu=9 de xineru de 2017 |apellíu=Gao |nome=Silvia |sitiuweb=spanish.china.org.cn}}</ref> Nos primeros cuatro meses de guerra civil, según el xefe d'una delegación del [[Conseyu de Derechos Humanos de la ONX]], produciríense ente diez y quince mil muertos en dambos bandos, constatándose casos de [[violencia sexual]] y [[crímenes de guerra]] cometíos principalmente, según fontes de los gobiernos que sofitaben a los opositores, poles fuercies lleales a Gadafi.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/09/internacional/1307645063.html |títulu=La Guerra en Libia cobrar hasta 15.000 vides en tan solo cuatro meses |fecha=1o de xunu de 2011 |autor=El Mundo |fechaaccesu=16 de xunu de 2011}}</ref> La guerra remató cola derrota de los partidarios de Muammar al-Gaddafi, [[muerte de Muammar al-Gaddafi|la so muerte]], y el control total del país per parte de los rebeldes del [[Conseyu Nacional de Transición]]. N'agostu de [[2012]] eslleir el Conseyu Nacional de Transición, empecipiando la transición democrática col [[Congresu Xeneral de la Nación (Libia)|Congresu Xeneral de la Nación]] y la fundación de la República Libia. En [[2014]] [[Guerra de Libia (2014-actualidá)|españa un nuevu conflictu]] quedando'l país estremáu en distintes zones d'influencia y desapaecíu na violencia na cual los grupos [[yihad]]istas tienen una relevancia creciente.<ref>[http://www.elespectador.com/noticias/elmundo/articulo-327115-violencia-nun ceso-libia-tres-muerte-de-gadafi-francia L'Espectador.com] Violencia nun cesó en Libia tres muerte de Gadafi: Francia</ref> == Contestu == Nes selmanes anteriores llevárense a cabu delles [[Primavera Árabe|revueltes nel distintos países árabe vecinos a Libia]], primero en [[Tunicia]] y más tarde n'[[Exiptu]], onde los manifestantes llograron trunfar, espulsando a los gobiernos esistentes dexando'l poder a gobiernos que, en teoría, deberíen d'impulsar reformes democrátiques. A esta series de protestes conocer como "Primavera Árabe". Les protestes estendiéronse llegando'l 15 de febreru (cuatro díes dempués del derrocamientu de [[Hosni Mubarak]], n'Exiptu) a Libia. El coronel [[Muammar al-Gaddafi]] yera'l xefe de los Oficiales Llibres, un grupu de nacionalistes árabes que depunxeron al [[Reinu de Libia|Rei]] [[Idris I de Libia]] el [[1 de setiembre]] de [[1969]], nun "[[Revolución del 1 de Setiembre|golpe d'estáu incruento]]".<ref>{{cita publicación |títulu=Qaddafi Is Non Mubarak as Regime Overthrow May Trigger a 'Descent to Chaos' |url=https://www.bloomberg.com/news/2011-02-23/qaddafi-is-non-mubarak-overthrow-may-mean-descent-to-chaos-.html |fecha=23 de febreru de 2011 |fechaaccesu=12 de marzu de 2011 |obra=Bloomberg L.P. |autor=Viscus, Gregory |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110226160548/http://www.bloomberg.com/news/2011-02-23/qaddafi-is-non-mubarak-overthrow-may-mean-descent-to-chaos-.html |fechaarchivu=26 de febreru de 2011 }}</ref> Dende esi mesmu añu Gadafi, autroproclamado "[[Líder y Guía de la Revolución]]", exercía de forma ininterrumpida la xefatura del estáu libiu, convirtiéndose para [[2011]] n'unu de los [[Líderes de rexímenes non monárquicos con mandatos más llargos|xefes d'estáu non monárquicos con más tiempu nel poder]]. Sol mandatu de Gadafi, Libia yera teóricamente una [[democracia direuta]] [[Socialismu árabe|socialista]] y [[apartidista]] (esto ye, ensin [[partíos políticos]] de nengún tipu).<ref>{{cita publicación |apellíu=Robbins |nome=James |títulu=Eyewitness: Dialogue in the desert |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/6425873.stm |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2011 |fecha=7 de marzu de 2007 |editorial=BBC News}}</ref> L'estáu funcionaba d'alcuerdu a la filosofía del ''[[Llibru verde (Gadafi)|Llibru Verde]]'' de Gadafi, que daba al [[xefe d'estáu]] una posición nominalmente ceremonial. Libia yera gobernada oficialmente por un sistema de comités que sirvíen como gobiernos llocales pa les subdivisiones del país, un [[Congresu Xeneral del Pueblu (Libia)|Congresu Xeneral del Pueblu]] [[Eleición indireuta|escoyíu indireutamente]] que sirvía como [[Poder Llexislativu|llexislativu]] y el [[Comité Xeneral del Pueblu]], dirixíu por un [[Secretariu Xeneral]], como caña executiva. A pesar de que tanto'l mandatariu como'l restu del gobiernu de Libia negaren que Gadafi tuviera cualquier tipu de poder, viéndose convertíu nuna "figura simbólica" n'abandonando la Presidencia en [[1977]],<ref name="telegraph_gaddafi">{{cita publicación |apellíu=Wynne-Jones |nome=Jonathan |títulu=Libyan minister claims Gaddafi is powerless and the ceasefire is 'solid' |url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/libya/8393285/Libyan-minister-claims-Gaddafi-is-powerless-and-the-ceasefire-is-solid.html |obra=The Telegraph |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2011 |fecha=19 de marzu de 2011 |allugamientu=London}}</ref><ref name="jazeera_gaddafi">{{cita publicación |títulu=Gaddafi: Libya dignity under attack |url=https://www.aljazeera.com/news/africa/2011/03/201132113120236750.html |editorial=Al Jazeera |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2011 |fecha=2 de marzu de 2011}}</ref> según [[Freedom House]] les anteriores estructures yeren de cutiu utilizaes p'asegurar el predominiu del coronel, que al paecer apoderaba, ''[[de facto]]'', tolos poderes del estáu.<ref>{{cita web |url=http://www.freedomhouse.org/template.cfm?page=22&year=2010&country=7862 |títulu=Libya |obra=Country Report |editorial=[[Freedom House]] |fechaaccesu=7 d'agostu de 2011}}</ref> Dende'l 13 al 16 de xineru, por cuenta de la inconformidad coles demorances na entrega de viviendes de proteición social (subvencionaes pol gobiernu yá qu'en Libia tolos sos habitantes teníen derechu a de tener una vivienda) y la corrupción política, produciéronse manifestaciones en [[Derna]], [[Bengasi]], [[Bani Walid]] y otres ciudaes libies. Una de les aiciones de los manifestantes foi tomar unes 2.000 viviendes que'l gobiernu taba construyendo.<ref>{{cita web |títulu=Libyans protest over delayed subsidized housing units |url=http://www.almasryalyoum.com/en/node/297407 |fecha=16 de xineru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Libya protest over housing enters its third day |url=http://www.mesop.de/2011/01/16/libya-protest-over-housing-enters-its-third-day/ |autor=Mohamed Abdel-Baky |fecha=16 de xineru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110719061055/http://www.mesop.de/2011/01/16/libya-protest-over-housing-enters-its-third-day/ |fechaarchivu=19 de xunetu de 2011 }}</ref> Antes del [[27 de xineru]], el gobiernu respondiera a los disturbios con un fondu d'inversión de 24.000 millones de dólares p'apurrir vivienda ya impulsar el desenvolvimientu. A finales de xineru, [[Jamal al-Hajji]], escritor y comentarista políticu opositor a Gadafi, "llamó vía Internet a que la xente manifestar en pos d'aumentar la llibertá d'espresión", inspiráu nos llevantamientos de Túnez y Exiptu.<ref name="AI_JamalH">{{cita web |títulu=Libyan writer detained following protest call |editorial=[[Amnesty International]] |fecha=8 de febreru de 2011 |url=http://www.amnesty.org/en/news-and-updates/libyan-writer-detained-following-protest-call-2011-02-08 |fechaaccesu=8 de febreru de 2011 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wLwGDmVM?url=http://www.amnesty.org/en/news-and-updates/libyan-writer-detained-following-protest-call-2011-02-08 |fechaarchivu=8 de febreru de 2011 }}</ref> Al-Hajji foi deteníu'l [[1 de febreru]] por axentes de la policía y acusáu el 3 de febreru por mancar a una persona col so coche. [[Amnistía Internacional]] afirmó que al-Hajji fuera encarceláu poles sos opiniones polítiques non violentes; la verdadera razón de la detención sería la convocatoria de manifestaciones.<ref name="AI_JamalH" /> == Primeres manifestaciones y entamu de la guerra == Les primeres manifestaciones con demandes de reformes polítiques y económiques contra'l réxime de Gadafi, que llevaba 41 años nel poder, convocaes n'[[Internet]] por un grupu de mozos sol lema «''Revuelta del 17 de febreru: Día de la roxura en Libia''», bastiar cola detención el día 15 en [[Bengasi]] de [[Fethi Tarbel]], abogáu defensor de presos de conciencia acusáu pola policía d'arrobinar el rumor d'una quema provocada na cárcel d'[[Abu Salim]]. El choque ente policías y manifestantes que reclamaben la lliberación de los presos dexó un saldu de trés muertos y 38 mancaos, na so mayoría axentes de la policía.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/protesta/españa/Libia/elpepuint/20110216elpepuint_8/Tes |títulu=La protesta españa en Libia |fechaaccesu=15 d'abril de 2011 |autor=Ignacio Cembrero |fecha=16 de febreru de 2011 |editorial=[[El País]]}}</ref> Les manifestaciones fueron creciendo en magnitú y violencia siendo reprimíes, cada vez con mayor brutalidá, poles fuercies de seguridá, superando en pocos díes, según delles fontes, los cuarenta muertos. El 18 de febreru en [[Al Bayda]], ciudá onde primeramente dellos manifestantes morrieren a manes de la policía, dos axentes que trataben d'esvalixar a los manifestantes fueron prindaos por estos y aforcaos.<ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com/2011/02/21/int_esp_siete-dias-de-protes_21A5195501.shtml |títulu=Siete díes de protestes en Libia |fechaaccesu=15 d'abril de 2011 |autor=L'Universal, Caraques |fecha=21 de febreru de 2011}}</ref> Les protestes dexeneraron nuna revuelta que s'estendió rápido pola [[Cirenaica]], la parte oriental del país, tradicionalmente contrariu a Gadafi.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Cirenaica/lidera/sulevacion/elpepiint/20110222elpepiint_1/Tes |fecha=22 de febreru de 2011 |títulu=La Cirenaica lidera la sulevación |autor=El País}}</ref> Gran parte del exércitu nesta zona xunir a los opositores, mientres los lleales al réxime abandonaron les armes y los cuarteles.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/soldaos/zona/oriental/retiren/sofitu/Gadafi/elpepiint/20110222elpepuint_21/Tes |títulu=Los soldaos de la zona oriental retiren el so sofitu a Gaddafi |autor=El País |fecha=22 de febreru de 2011}}</ref> Diversos medios de comunicación internacionales informaron de presuntes aiciones de represión estrema, incluyendo bombardeos indiscriminaos nes ciudaes per parte de la fuercia aérea. Escontra finales de febreru delles ciudaes de la zona occidental del país cayeron tamién sol control de los contrarios a Gadafi, quedando [[Trípoli (Libia)|Trípoli]], la capital del país, arrodiada de ciudaes controlaes pola oposición.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/revuelta/arima/oeste/Libia/elpepiint/20110224elpepiint_2/Tes |títulu=La revuelta arimar al oeste de Libia |autor=El País |fecha=24 de febreru de 2011}}</ref> La cercanía de los opositores fizo que les fuercies lleales al réxime doblaren los sos ataques contra estes ciudaes pa recuperales, causando numberoses baxes inclusive na capital, onde tamién teníen lugar manifestaciones de valumbu.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Gadafi/llucha/desesperada/caltener/control/oeste/Libia/elpepuint/20110223elpepuint_4/Tes |títulu=Gaddafi llucha a la desesperada pa caltener el control del oeste de Libia |fecha=23 de febreru de 2011 |autor=El País}}</ref> Los rebeldes, sofitaos por soldaos y políticos desertores, entamaron el [[Conseyu Nacional de Transición]] con sede en [[Bengasi]] estableciendo un gobiernu paralelu nes zones fora del dominiu de Gadafi. L'exércitu partidariu de Gadafi, que tuviera a la defensiva, empezó una ofensiva nel este y nel oeste, camudando la situación a principios de marzu. A partir del día [[5 de marzu]] les fuercies del réxime consiguieron recuperar diverses ciudaes principalmente nel oeste y la mariña central del país.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/contraataques/Gadafi/frenen/ofensiva/rebelde/Libia/elpepuint/20110307elpepuint_5/Tes |títulu=Contraatacar de Gadafi frenen la ofensiva rebelde en Libia |fecha=7 de marzu de 2011 |autor=El País}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/regimen/Gadafi/anuncia/ofensiva/gran/escala/elpepuint/20110310elpepuint_11/Tes |títulu=El réxime de Gaddafi anuncia una ofensiva a gran escala |fecha=10 de marzu de 2010 |autor=El País}}</ref> A partir d'esi momentu, les tropes de Gadafi tomaron la iniciativa, asediando Bengasi y [[Misurata]], les principales ciudaes so dominiu opositor.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/fuercies/Gadafi/tomen/Brega/aceleren/asediar/Bengasi/elpepuint/20110313elpepuint_4/Tes |títulu=Les fuercies de Gadafi tomen Brega y aceleren pa asediar Bengasi |autor=El País |fecha=13 de marzu de 2011}}</ref> A nivel internacional, la crisis en Libia tuvo impautu na economía: l'[[Euru (moneda)|euru]] baxó y el preciu del [[petroleu]] aumentó hasta niveles cimeros a los 110 dólares.<ref>{{cita publicación |url=http://www.eleconomista.es/energia/noticias/2853149/02/11/El-crudu-Brent-xube-un-517-per cientu-hasta-los-11125-dolareOnus.html |títulu=El crudu Brent xube un 5,17 per cientu, hasta los 111,25 dólares|axencia =www.eleconomista.es}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu= Llega petroleu a 115 dólares por crisis n'Oriente Mediu |url= http://www.aztecanoticias.com.mx/notes/finances/43917/llega-petroleo-a-115-dolares-por crisis-n'oriente mediu |fecha=1 de marzu de 2011 | axencia = aztecanoticias.com}}</ref> Miles de libios y de ciudadanos estranxeros residentes nel país fuxeron del conflictu escontra países vecinos, xenerando una [[crisis humanitaria]]. La mayoría de los gobiernos occidentales manifestaron de momentu un fuerte refugu al gobiernu de Gadafi y les sos midíes represives, esixendo'l so arrenunciu. La [[Lliga Árabe]] suspendió la membresía de Libia y sofitó l'establecimientu d'una [[zona d'esclusión aérea]] contra dichu gobierno.<ref name="ABC_1">{{cita web |url=https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=730565 |títulu=La Líga Árabe sofita la esclusión aérea en Libia y reconoz al mandu rebalbu |fecha=3 de marzu |obra=ABC}}</ref> [[Ficheru:Demonstration in Bayda (Libya, 2011-07-22).jpg|thumb|Manifestaciones en [[Al Bayda]] a favor de la rebelión.]] El [[26 de febreru]] de [[2011]], el [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] emitió la [[Resolvimientu 1970 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 1970]] alvirtiendo a Muammar al-Gaddafi que los medios de represión emplegaos podría considerase como [[crímenes de lesa humanidá]]. Coles mesmes la resolución imponía sanciones al gobiernu libiu y los sos dirixentes. El [[17 de marzu]] de 2011 el Conseyu de Seguridá por aciu la [[Resolvimientu 1973 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 1973]] declaró l'establecimientu d'una zona d'esclusión aérea autorizando a los Estaos miembros de la ONX l'usu de «toles midíes que sían necesaries» pa protexer a la población civil de Libia, con esclusión espresa del usu de fuercies d'ocupación en cualquier llugar del territoriu.<ref name="Naciones Xuníes_1">{{cita web |url=http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?NewsID=20507 |títulu=Libia: ONX declara zona d'esclusión aérea pa protexer a civiles |fecha=17 de marzu de 2011 |autor=Naciones Xuníes |fechaaccesu=17 de marzu de 2011}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=s/res/1973%20(2011) |títulu=Resolución 1973 (2011) |autor=Naciones Xuníes |fechaaccesu=6 d'abril de 2011}}</ref> == Desenvolvimientu de la guerra == [[Ficheru:Flag of Libya (1951).svg|thumb|right|Antigua [[bandera de Libia]], utilizada [[Reinu de Libia|dende la independencia en 1951 y hasta'l golpe d'estáu de Gadafi en 1969]], foi usada pola oposición y restituyida como bandera nacional en 2011 como un símbolu de la resistencia y oposición a Gadafi.<ref>{{cita web |url=http://www.kansascity.com/2011/02/18/2666087/violent-repression-of-protests.html |títulu=Violent repression of protests rocks Libya, Bahrain, Yemen |autor=Janathan S. Landay, Warren P. Strobel and Arwa Ibrahim |añu=18 de febreru de 2011 |obra=The Kansas City Star |fechaaccesu=19 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.guardian.co.uk/world/blog/2011/feb/17/bahrain-crisis-middle-east-protests-live-blog#block-20 |títulu=Bahrain in crisis and Middle East protests – live blog |autor=Mark Tran |añu=17 de febreru de 2011 |obra=The Guardian |fechaaccesu=19 de febreru de 2011}}</ref>]] [[Ficheru:People on a tank in Benghazi2.jpg|thumb|Civiles sobre un tanque'l [[23 de febreru]] de [[2011]] en [[Bengasi]].]] [[Ficheru:A revolutionary committee office after fire.JPG|thumb|Oficina del [[Congresos Populares de Base|Comité Revolucionariu de la Yamahiriya]] (pro-Gadafi) en [[Bengasi]] dempués de ser amburáu.]] === Estensión y desenvolvimientu de la insurrección (del 17 al 26 de febreru) === Ente'l 17 y [[19 de febreru]] de 2011 miles de ciudadanos salieron a la cai en [[Libia]].<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.net/2011/02/18/les protestes-contra-gadafi-podrian-haber-dexáu-decenes-de-muertos/ |títulu=http://es.euronews.net/2011/02/18/les protestes-contra-gadafi-podrian-haber-dexáu-decenes-de-muertos/ |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Los manifestantes facer col control de la ciudá de [[Bengasi]],<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/02/110220_libia_bengasi_violencia_protestes_az.shtml |títulu=https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/02/110220_libia_bengasi_violencia_protestes_az.shtml |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> onde se creó la [[Coalición 17 de febreru]] como gobiernu provisional del país.<ref>{{cita web |url=http://“Free%20Benghazi”%20says%20united%20with%20people%20of%20Tripoli |títulu=http://www.khaleejtimes.com/DisplayArticle09.asp?xfile=data/international/2011/February/international_February890.xml&section=international }}</ref> Calcúlase la muerte de 173 persones na represión de les manifestaciones que cobraron fuercia en [[Trípoli (Libia)|Trípoli]].<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2011/02/110220_ultnot_libia_protestes_tripoli_lav.shtml |títulu=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2011/02/110220_ultnot_libia_protestes_tripoli_lav.shtml |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/200/muertos/brutal/represion/protestes/Libia/elpepuint/20110220elpepuint_1/Tes |títulu=https://www.elpais.com/articulo/internacional/200/muertos/brutal/represion/protestes/Libia/elpepuint/20110220elpepuint_1/Tes |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El 20 de febreru de 2011, Estaos Xuníos, La Unión Europea y la Lliga Árabe pidieron a Muammar al-Gaddafi el fin de la violenta represión contra los manifestantes,<ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/965772/0/cese/represion/libia/ |títulu=http://www.20minutos.es/noticia/965772/0/cese/represion/libia/ |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> mientres el fíu d'ésti, [[Saif al Islam Gadafi]], acusó a terceros países d'intervenir nes protestes pa perxudicar a Libia.<ref>{{cita web |url=http://tiempolibre.eluniversal.com/2011/02/20/int_ava_f%C3%ADu-de-gadafi-recon_20A5192733.shtml |títulu=http://tiempolibre.eluniversal.com/2011/02/20/int_ava_fíu-de-gadafi-recon_20A5192733.shtml |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220326210816/http://tiempolibre.eluniversal.com/2011/02/20/int_ava_f%C3%ADu-de-gadafi-recon_20A5192733.shtml |fechaarchivu=2022-03-26 }}</ref> El 21 de febreru de 2011 los manifestantes en [[Trípoli (Libia)|Trípoli]] amburaron la sede central del Gobiernu, el Salón del Pueblu, y l'edificiu qu'alluga'l Ministeriu de Xusticia. Calcúlase que pudieron morrer siquier 61 persones esi día nos enfrentamientos ente fuercies de seguridá y manifestantes na capital,<ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/965919/0/libia/gadafi/incendio/ |títulu=L'Exércitu libiu bombardea dende l'aire a los manifestantes que protesten en Trípoli}}</ref> amás dellos políticos y militares desertaron poniéndose de llau de los manifestantes en contra de Gadafi, ente ellos el ministru de Xusticia y la delegación libia na ONX.<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.net/2011/02/22/los opositores-al-regimen-controlen-l'este-de-libia/ |títulu=http://es.euronews.net/2011/02/22/los opositores-al-regimen-controlen-l'este-de-libia/ |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Les protestes provocaron un aumentu nel preciu del petroleu qu'algamó'l so preciu más eleváu dende 2008.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2011/02/110221_ulnot_libia_protestes_aprecio_petroleo.shtml |títulu=Aumento récor del petroleu pol conflictu en Libia}}</ref> Muammar al-Gaddafi aseguró en televisión: {{cquote|«Voi Morrer como un mártir hasta'l final».<ref>{{cita web |url=http://www.noticiasve.com/gadaffi-morire-al-final-como-un-martir/ |títulu=«Gadaffi: 'Voi Morrer a la fin como un mártir'». }}</ref>|Muammar al-Gaddafi}} La rebelión popular contra'l réxime de Gadafi, que llevaba yá dellos díes produciéndose, convertir nun conflictu militar, calificáu per dellos medios como una guerra civil, cuando s'informó que l'aviación lleal al réxime había bombardiáu a los manifestantes opositores na capital [[Trípoli (Libia)|Trípoli]] causando siquier 250 muertos mientres unidaes del Exércitu sublevábense xuniéndose a los rebeldes na ciudá de [[Bengasi]], pa combatir xunto colos rebeldes contra les unidaes d'élite lleales al réxime.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/21/internacional/1298306695.html |títulu=Les fuercies de Gadafi causen 'un xenocidiu' ente los manifestantes, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-unidá-ejercito-suma-manifestantes-20110220210201.html |títulu=Una unidá del Exércitu sumir a los manifestantes, n'Europa Press. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://es.noticias.yahoo.com/9/20110221/twl-la-fidh-asegura-que-los manifestante-eae1567.html |títulu=La FIDH asegura que los manifestantes controlen delles ciudaes en Libia, en Yahoo España. }}</ref> El mesmu día espublizáronse y desmintieron informaciones según les cualos Gadafi fuxera de Libia camín de Venezuela.<ref>{{cita web |url=http://lta.reuters.com/article/domesticNews/idLTASIE71K16D20110221 |títulu=Venezuela niega Gaddafi atópese camín al país, en Reuters América Llatina. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304120615/http://lta.reuters.com/article/domesticNews/idLTASIE71K16D20110221 |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> El 22 de febreru'l ministru del Interior, [[Abdul Fatah Younis]], anunció la so dimisión, sumándose a les protestes y reclamando la marcha de Muammar al-Gaddafi.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/ministru/Interior/libiu/dimite/une/protestes/elpepuint/20110222elpepuint_31/Tes |títulu=https://www.elpais.com/articulo/internacional/ministru/Interior/libiu/dimite/une/protestes/elpepuint/20110222elpepuint_31/Tes |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/22/internacional/1298406580.html |títulu=El ministru d'Interior libiu dimite pa xunise a la revolución, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Esi mesmu día [[Daniel Ortega]], presidente de [[Nicaragua]], amosó'l so sofitu a Gadafi en casu d'una guerra armada siendo asina'l primer país en sofitar abiertamente al réxime de Gadafi.<ref name="The Associated_1">{{cita web |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2011/02/22/AR2011022203086.html |títulu=Nicaragua prez call Gaddafi to expresses support |fechaaccesu=24 de febreru de 2011 |autor=The Associated Press |fecha=22 de febreru de 2011 |obra=The Washington Post |idioma=en}}</ref> El país averóse más al caos cuando Gadafi amenació con esaniciar a los rebeldes, a los que calificó de "aguarones", nun discursu tresmitíu per televisión.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/22/internacional/1298387020.html |títulu=Gaddafi alvierte de que va escorrer 'casa per casa' a 'los aguarones que semen la revolución', n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El 23 de febreru l'ex ministru de Xusticia, [[Mustafa Abdel Jalil]], aseguró que Muammar al-Gaddafi foi quien ordenó'l [[Vuelu 103 de Pan Am|atentáu terrorista de Lockerbie]] en [[1988]] que causó la muerte a 270 persones.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/23/internacional/1298483172.html |títulu=L'ex ministru de Xusticia libiu asegura que Gaddafi ordenó l'atentáu de Lockerbie |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Dellos pilotos militares desertaron pa evitar cumplir les órdenes de disparar contra la población civil<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/23/internacional/1298472597.html |títulu=La tripulación d'un avión libiu opta por evacuar antes de bombardiar a civiles |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> y dellos ministros, embaxadores y líderes relixosos abandonaron a Gaddafi.<ref>{{cita web |url=http://www.larazon.es/noticia/7173-dos-caces-y-dos-helicopteros-libios-aterricen-en-malta |títulu=Militares y diplomáticos desierten del réxime |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Consolidóse tamién el control de les fuercies rebalbes sobre les rexones del este del país, mientres Gadafi y los sos lleales atrincherar en Trípoli nuna nueva esguilada del conflictu.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/23/internacional/1298462286.html |títulu=Gaddafi acantonar en Trípoli mientres pierde'l control del este de Libia, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/747125.html |títulu=Opositores controlen l'oriente de Libia, n'El Universal de Méxicu. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140117032341/http://www.eluniversal.com.mx/notas/747125.html |fechaarchivu=2014-01-17 }}</ref> El [[24 de febreru]] de 2011, Muammar al-Gaddafi aseguró que les revueltes taben siendo fomentaes por [[Al Qaeda]], y que [[Osama bin Laden]] taba distribuyendo drogues a los mozos libios.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/24/internacional/1298558361.html |títulu=Gaddafi asegura qu'Al-Qaeda ye'l 'celebru' de les revueltes en Libia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> La [[Xunión Europea]] dixo tar preparando una intervención militar en Libia col fin d'evacuar a los cerca de 5.000 ciudadanos europeos que s'atopaben nel país.<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/363088/la-ue-prepara-una-operacion-militar-humanitaria-en-libia |títulu=La XE prepara una "operación militar humanitaria" en Libia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Nel desenvolvimientu del conflictu les milicies rebalbes siguieron avanzando, estendiéndose tamién al oeste de Libia y avanzando escontra la capital en dos frentes dende l'oeste y l'este. Nes ciudaes ocupaes polos rebeldes formáronse gobiernos municipales provisionales y en Bengasi el gobiernu llocal nomó a un oficial d'altu rangu por que comandase a les fuercies antigubernamentales de la ciudá. Pero Gadafi nun daba señales de rindición y, otra manera, unvió tropes lleales a recuperar les ciudaes rebalbes del oeste más cercanes a Trípoli llibrándose sangrientos combates colos alzaos. Entrín y non los rebeldes del este entamaron les sos unidaes so un solu comandu pa colar sobre Trípoli y ayudar a los rebeldes del oeste.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/24/internacional/1298553552.html?a=0699c70a0f8906bb572d85f0y8615b5c&t=1298589683&numbero= |títulu=Milicies antigubernamentales espanden el so control y avérense a Trípoli, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.observa.com.uy/internacionales/nota.aspx?id=109431&ex=25&ar=1&fi=23&sec=10 |títulu=Gaddafi intenta recuperar l'Oeste y alvierte qu'industria del crudu puede frenase, en Repara d'Uruguái. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110226135732/http://www.observa.com.uy/internacionales/nota.aspx?id=109431&ex=25&ar=1&fi=23&sec=10 |fechaarchivu=26 de febreru de 2011 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20110223/parte-del-ejercito-xúnese-revolucion-mientres-siguen-cayendo-provincies-manes-rebalbu/410811.shtml |títulu=Gaddafi xuégase'l so futuru nel oeste de Libia en perdiendo l'este traicionáu pol Exércitu, en Radio Televisión Española. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Gadafi/contraataca/recuperar/control/ciudad/oeste/elpepuint/20110224elpepuint_3/Tes |títulu=Gaddafi contraataca pa recuperar el control nes ciudaes del oeste, n'El País d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.afrol.com/es/articulos/37424 |títulu=Unidad en Bengasi preparar pa lliberar Trípoli, en Afrol News. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110226215711/http://www.afrol.com/es/articulos/37424 |fechaarchivu=26 de febreru de 2011 }}</ref> El [[25 de febreru]] de 2011 pela mañana, Gadafi ufiertó beneficios económicos al traviés de la televisión pública, na cual aseguró que cada familia recibiría 500 dinares (unos 290 euros) y que los funcionarios públicos tendríen un aumentu de sueldu del 150%.<ref>{{cita web |url=http://www.diariosur.es/v/20110226/mundo/futuru-libia-decidi-tripoli-20110226.html |títulu=El futuru de Libia decidir en Trípoli |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Sicasí, dellos enfrentamientos violentos españaron en distintos puntos de la capital pocu dempués del rezu del mediudía. Los lleales a Gadafi enfrentar a los manifestantes en dellos barrios de la capital, dalgunos de los cualos podríen acabar en manes de los opositores, según los mensaxes unviaos por internautes en Trípoli al traviés de redes sociales. Periodistes de la cadena [[TeleSUR]], [[Caraques]] ([[Venezuela]]) pudieron constatar disturbios y enfrentamientos al este y al oeste de Trípoli y "bien de esplegue de la policía, sobremanera escontra la zona del puertu".<ref>{{cita web |url=http://www.aporrea.org/actualidad/n175790.html |títulu=Libia: Arrestáu, amenaciáu y afrelláu equipu de TeleSUR en Trípoli |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110228184928/http://www.aporrea.org/actualidad/n175790.html |fechaarchivu=28 de febreru de 2011 }}</ref> Testigos en Trípoli aseguraron a delles axencies internacionales y televisiones árabes que les tropes de Gadafi habíen abiertu fueu contra los fieles que se rexuntaben nos esteriores de les mezquites, provocando «munchos, munchos muertos». Yá pela tarde, el mandatariu dirixir a los sos siguidores dende la muralla de la plaza Verde pa dici-yos que: {{cita|«La xente que nun m'amar, nun merez vivir».{{ensin referencies}}}} La prensa internacional señaló que'l coronel Gadafi reprimía con gran durez les manifestaciones emplegando mercenarios y ataques aéreos, retrasmitidos pola cadena árabe [[Al Jazeera]]. Según declaraciones de la [[Federación Internacional de Derechos Humanos]] con fecha de 25 de febreru, dende l'entamu de la rebelión produciríense yá 640 víctimes mortales por cuenta de la represión, ente elles 130 militares executaos en Bengasi por negase a disparar contra la población, magar el balance oficial amenorgaba'l númberu de víctimes a 300 muertos.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/25/internacional/1298672026.html |títulu=L'embaxador de Libia n'EEXX iza bandera anterior al réxime de Gadafi |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.latribuna.hn/2011/02/23/protestes-en-libia-dexen-mas-de-600-muertos/ |títulu=https://web.archive.org/web/http://www.latribuna.hn/2011/02/23/protestes-en-libia-dexen-mas-de-600-muertos/ |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111130075916/http://www.latribuna.hn/2011/02/23/protestes-en-libia-dexen-mas-de-600-muertos/ |fechaarchivu=30 de payares de 2011 }}</ref> Como responsables d'estes muertes señaláronse grupos d'élite lleales al gobiernu y mercenarios estranxeros procedentes de [[Chad]].<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Mercenarios/anos/elpepuint/20110225elpepiint_3/Tes Mercenarios de 15 años], artículu n'El País</ref> Tamién el 25 de febreru, [[Saif al Islam Gadafi]] pidió a la [[Xunión Europea]] qu'unviara una [[Rellaciones internacionales de la Unión Europea|misión]] a Libia pa desmentir los informes de prensa sobre les otomíes.<ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com/2011/02/25/fíu-de-gadafi-repite-que-recuperaren-l'este-de-libia.shtml |títulu=Fíu de Gadafi repite que van recuperar l'este de Libia |fechaaccesu=26 de febreru de 2011 |obra=eluniversal.com}}</ref> Gadafi remaneció nuna masiva manifestación de los sos lleales en Trípoli y en tonu griespu xuró ganar a los sos enemigos, mientres arengaba a los sos homes diciendo que'l so réxime yera "la verdadera Revolución, la Revolución Verde".<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/25/internacional/1298653092.html |títulu=Gadafi, na Plaza Verde: «¡Ésta ye la revolución verdadera! ¡Baillái y cantái!,» n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> A pesar del tonu de los discursos de Gadafi, les protestes y manifestaciones estender a les cais de la capital y les fuercies de Gadafi fueron acusaes de disparar indiscriminadamente contra manifestantes opositores y civiles, anque eso nun podría frenar l'emburrie de les tropes rebalbes que tomaron posiciones nos barrios de Trípoli. Delles informaciones falaron de insurreciones na principal base militar aérea del país, asitiada en Trípoli, lo mesmo que de la defección d'otres fuercies militar y policial, y del Fiscal Xeneral quien tamién se xunieron a la rebelión estrechando'l cercu sobre Gadafi, quien perdería los control d'importantes instalaciones petroleres.<ref>{{cita web |url=http://america.infobae.com/notas/19699-Les manifestaciones libies-acorrexen-a-Muammar-Khadafi-en-Tri |títulu=Libia: la mayor base aérea sulevaríase, en Infobae. }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.swissinfo.ch/spa/suiza_y_el%20mundu%20internacional/Gadafi_promete_lluchar_per%20Libia_mientres_la_oposicion_av%C3%A9rase.html?cid=29593572 |títulu=Gadafi promete lluchar per Libia mientres la oposición avérase, en Swissinfo. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120119164238/http://www.swissinfo.ch/spa/suiza_y_el |fechaarchivu=2012-01-19 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.que.es/ultimas-noticias/espana/201102251646-revuelta-estiende-tropes-disparen-tripoli-reut.html |títulu=La revuelta estiéndese y les tropes disparen en Trípoli, en Qué ye d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.afrol.com/es/articulos/37439 |títulu=Los manifestantes controlen la mayor parte de Trípoli, en Afrol News. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110228054832/http://www.afrol.com/es/articulos/37439 |fechaarchivu=28 de febreru de 2011 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/fíu/Gadafi/propón/axustar/rebalbes/zona/oeste/elpepuint/20110225elpepuint_6/Tes |títulu=El fíu de Gadafi propón axustar colos rebeldes na zona oeste, n'El País d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[26 de febreru]] Trípoli amaneció con un relativu aselu dempués d'una nueche de combates, mientres los rebeldes aseguraben controlar zones de la capital, anque Gadafi y les sos fuercies calteníen el control de siquier el centru de la ciudá. Entrín y non un xeneral de brigada subleváu al mandu de les fuercies rebalbes nel este de la nación, afirmó dende Bengasi que los rebeldes atropaben fuercies y entamábense pa llanzar un asaltu definitivu contra Trípoli. El xeneral alzáu n'armes fixo tamién un llamamientu al restu del exércitu a xunise a la revolución contra Gadafi y colar contra les sos fuercies en Trípoli. Otru xeneral xuníu a la rebelión declaró qu'esperaba una feroz resistencia de Gadafi y que ésti "va quemar Libia antes de perder el poder".<ref>{{cita web |url=http://www.infobae.com/notas/566655-Khadafi-cada-vez-mas-cercado-agora-un-jefe-militar-pide-al-Exercito-sofitar-protestes-opositores.html |títulu=Gadafi, cada vez más cercado: agora un xefe militar pide al Exércitu sofitar protestes opositores, en Infobae. }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lavanguardia.es/internacional/20110226/54120311178/un-xeneral-subleváu-llama-al-ejercito-a-xunise-a-la-revuelta-popular-libia.html |títulu=Un xeneral subleváu llapada al Exércitu a xunise a la revuelta popular libia, en La Vanguardia d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.dw-world.de/dw/article/0,,14876180,00.html |títulu=Trípoli: la sele antes de la nube, en Deutsche Welle. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.milenio.com/node/656530 |títulu=Antes de dexar el poder, Gadafi va quemar Libia: xeneral rebalbu, en Mileniu de Méxicu. }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Tripoli/foi//infierno/noche/elpepuint/20110226elpepuint_9/Tes |títulu="Trípoli foi un infiernu esta nueche", n'El País d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref>Nel intre del día los habitantes de dellos barrios probes de Trípoli alzar contra Gadafi y protagonizaron duros enfrentamientos coles fuercies lleales; finalmente les fuercies de Gadafi retirar de delles d'estes zones de la capital dexándoles en manes de los opositores. Mentanto, l'ex-ministru de Xusticia de Gadafi, que dimitiera díes tras pa pasase a la rebelión, anunció la formación d'un gobiernu provisional d'unidá nacional integráu por civiles y militares con sede en Bengasi hasta la lliberación de Trípoli. Esti gobiernu tendría d'encargase de dirixir el país tres la salida de Gadafi hasta la celebración d'eleiciones democrátiques.<ref>{{cita web |url=http://eleconomista.com.mx/internacional/2011/02/26/zones-tripoli-desafian-gaddafi |títulu=Zones de Trípoli desafían a Gaddafi, n'El Economista de Méxicu. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.telecinco.es/informativos/internacional/noticia/100034431/Los defensores+de+Gadafi+abandonan+delles+zonas+de+la capital libia |títulu=Los defensores de Gadafi abandonen delles zones de la capital libia, n'Informativos de Telecinco d'España. }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/26/internacional/1298759316.html |títulu=L'ex ministru de Xusticia libiu anuncia que se va formar un gobiernu opositor, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El mesmu día 26, Gadafi -atrincheráu na so residencia en [[Bab al-Azizia]]- fixo un llamamientu a los sos partidarios a "dir casa per casa pa entartallar a los manifestantes", en tantu asegurábase que los rebeldes dispondríen de 10.000 voluntarios entrenaos pa formar les nueves fuercies armaes de la revolución.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/01/internacional/1298994027.html |títulu=La revolución yá entrenó a 10.000 voluntarios pal exércitu de lliberación, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> === Formación del Conseyu Nacional de Transición y direición de la revolución dende Bengasi === {{AP|Conseyu Nacional de Transición}} El 27 de febreru formar en [[Bengasi]] un [[Conseyu Nacional de Transición]] encargáu de les xeres de gobiernu na zona rebalba, fundiendo dos órganos provisionales, el ''conseyu nacional libiu'' y el gobiernu provisional del antiguu ministru de xusticia [[Mustafa Abdul Jalil]]<ref>[http://www.lexpress.fr/actualites/2/monde/des-opposants-a-kadhafi-forment-un-conseil-national-libyen_966838.html L'Express, «Pulgue: Des opposants a Kadhafi forment un conseil national libyen», 27 de febreru de 2011.</ref> El [[28 de febreru]]. Muammar al-Gaddafi, declaró a la BBC y a otres axencies internacionales de noticies que tol so pueblu amar y negó que se produxeren protestes en Trípoli. El coronel Gadafi aseguró que'l so pueblu morrería por protexer lo. Amás, burllar de les propuestes por qu'abandonara el país y afirmó sentise traicionáu polos dirixentes que-y pidieren l'arrenunciu.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/02/110228_libia_gadafi_entrevista_protestes_bbc_amab.shtml |títulu=https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/02/110228_libia_gadafi_entrevista_protestes_bbc_amab.shtml |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[2 de marzu]] de 2011, fuercies lleales a Gadafi intentaron recuperar el control de la estratéxica ciudá de [[Brega]],<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.net/2011/03/02/libia-brega-vuelve-a-manes-de-los-rebalbos/ |títulu=http://es.euronews.net/2011/03/02/libia-brega-vuelve-a-manes-de-los rebeldes/ |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> la segunda ciudá más importante en poder de los rebeldes nesi momentu, fracasando nel intentu mientres los líderes de la revuelta dirixir a la ONX solicitando l'aprobación d'una [[zona d'esclusión aérea]]. Tamién se producieron enfrentamientos en [[Gharyan]], a 40 quilómetros al sur de Trípoli, y en [[Sabratha]], a unos 40 quilómetros al este de la capital. Muammar al-Gaddafi sollertó esi mesmu día de que si la Organización del Tratáu del Atlánticu Norte (OTAN) o los Estaos Xuníos invadíen el so país, xeneraríense "miles de muertos", anunciando que defendería categóricamente la soberanía y condergando tou intentu d'intervención estranxera. === Contraofensiva de les tropes lleales === Les tropes lleales pasaron a la ofensiva'l [[5 de marzu]], lluchando pa recuperar [[Zauiya]] (Vease [[Primer Batalla de Zauiya]]) y [[Ben Yauad]], tomada esi mesmu día. Los díes posteriores centrar na conquista de Zauiya y [[Ras Lanuf]]. Dende'l día 9 y hasta'l 11 de marzu los combates fueron favorables pa les tropes gubernamentales. El 9, tres duros combates casa por casa, les tropes lleales tomaron Zauiya. El 11 tomaron el complexu petrolíferu de Ras Lanuf, tres un intensu bombardéu de l'aviación sobre la ciudá y sofitaos por un barcu de les fuercies lleales asitiáu a un quilómetru de la carretera onde s'atopaba'l nucleu de la resistencia rebalba.<ref>{{cita web |títulu=Rebalbos reculen ante tropes de Gaddafi |url=http://www.sipse.com/noticias/92676-rebeldes-reculen-ante-tropes-gadafi.html |obra=www.sipse.com |fecha=11 de marzu}}</ref> Darréu dempués les tropes de Gadafi bombardiaron Brega, a la qu'entraron el día 13 de marzu.<ref>{{cita web |títulu=Fuercies de Gaddafi recuperen Brega y diríxense a Bengasi |url=http://eleconomista.com.mx/internacional/2011/03/13/fuercies-gaddafi-recuperen-brega-diríxense-bengasi |obra=eleconomista.com.mx |fecha=13 de marzu }}</ref> El día 12, pela so parte, la [[Lliga Árabe]] dio'l so sofitu a la creación d'una [[zona d'esclusión aérea]] sobre Libia,<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Lliga/Arabe/sofita/imponer/zona/exclusion/aerea/Libia/elpepuint/20110312elpepuint_17/Tes La Lliga Árabe sofita imponer una zona d'esclusión aérea sobre Libia], diariu ''[[El País]]'', 12 de marzu de 2011</ref> con solo'l votu en contra de [[Siria]] y [[Arxelia]], onde teníen llugar protestes democrátiques en contra de los sos respeutivos gobiernos. Estos países, xunto con [[Zimbabue]] y [[Bielorrusia]], fueron acusaos pol [[Conseyu Nacional de Transición]] d'ayudar al réxime de Gadafi apurriendo armes y mercenarios.<ref>{{cita web |títulu=Acusen a Siria y Arxelia de sofitar a Gadafi con armes y mercenarios |url=http://www.eltribuno.info/salta/1195-Acusen-a-Siria-y-Arxelia-de-sofitar-a-Gadafi-con-armes-y-mercenarios.note.aspx |obra=www.eltribuno.info |fecha=13 de marzu }}</ref> [[Fathi Terbil]], miembru del Conseyu Nacional de Transición, negaba'l día 15 que Brega tuviera en manes de los lleales: {{Cita|«Les fuercies de Gadafi disponen de medios aéreos, terrestres y marítimos, pero tou lo que conquisten pela mañana nós retomar pela nueche».|[[Fathi Terbil]].<ref name="aviones">{{cita web |títulu=Aviones rebalbos funden dos barcos de guerra de Gadafi frente a Ajadabiya |url=https://www.abc.es/20110315/internacional/abci-gadafi-aviones-201103151724.html |obra=ABC |fecha=15 de marzu de 2011}}</ref>}} Amás, los rebeldes cuntaben con aviones y pilotos na denomada [[Fuercia Aérea de la Libia Llibre]], de xuru provenientes de los desertores del exércitu que se xunieron a los rebeldes de primeres de la guerra. Según [[Terbil]], dos aviones rebalbos llograríen bombardiar a trés [[Barcu mercante|barcos mercantes]], reconvertíos en [[Buque de guerra|buques de guerra]], de los cualos consiguiríen fundir dos. Sicasí, y magar delles meyores nocherniegues de los rebeldes recuperando terrén perdíu pel día, [[Al Jazeera]] pudo confirmar el día 15 que Brega fuera abandonada polos rebeldes —dempués de camudar delles vegaes de manes nos últimos díes— pa crear una nueva llinia de resistencia en [[Ajdabiya]].<ref>{{cita publicación |url=http://www.libyafeb17.com/ |títulu=Libya Feb17blogue with source from Al Jazeera Arabic - March 15 |obra=[[Al Jazeera Arabic]] |fecha=15 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> El mesmu día 15 axuntóse'l [[G8]] p'aldericar la posible intervención militar en Libia, nun algamar nengún alcuerdu anque, según el so comunicáu, «l'alderique sobre la zona d'esclusión aérea [siguía] abiertu».<ref>{{cita web |títulu=El G8 conclúi'l so cume ministerial ensin alcuerdu sobre intervención en Libia |url=http://noticias.terra.es/2011/mundo/0315/actualidad/el-g8-concluye-el so cume ministerial-ensin-alcuerdu-sobre-la-intervencion-en-libia.aspx |obra=terra.es |fecha=15 de marzu }}</ref> El [[16 de marzu]] les fuercies rebalbes y les lleales siguíen lluchando pol control de Ajdabiya. Los lleales atacaron [[Zintan]] y prosiguieron l'ataque a [[Misurata]], atacando'l sur y l'oeste de la ciudá, consiguiendo los rebeldes aguantar ya inclusive prindar tanques enemigos.<ref name="Al Jazeera 16">{{cita web |url=http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-16 |editorial=Al Jazeera |ubicación=Qatar |obra=Africa |títulu=Libya |fecha=16 de marzu}}.</ref> La ONX pel so llau pidió un cese d'hostilidaes per dambes partes y empezó a preparar un proyeutu de resolución pa la creación d'una zona d'esclusión aérea.<ref name="Al Jazeera 16"/> === Intervención de la comunidá internacional === [[Ficheru:US Navy 030604-N-2819P-153 USS Kearsarge (LHD-3) steams in the Gulf of Aqaba.jpg|thumb|left|El [[buque d'asaltu anfibiu]] [[USS Kearsarge (LHD-3)|USS ''Kearsarge'']].]] {| {{tablaguapa}} style="float:right" width=250px |- style="text-align:center;" |'''Países participantes n'[[Intervención militar en Libia de 2011|intervención militar en Libia]]'''<br />{{bandera|OTAN}} [[OTAN]] [[Operación Unified Proteutor|Operación ''Unified Proteutor'']] |- | * Ataque a instalaciones militares. ** {{bandera2|Estaos Xuníos}}:<br />[[Operación Odyssey Dawn|Operación ''Odyssey Dawn'']].<ref name="frausagbr"/> ** {{bandera2|Francia}}: <br />[[Operación Harmattan|Operación ''Harmattan'']].<ref name="frausagbr">{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/EE/UU/Reinu/Xuníu/xunen/Francia/bombardien/Libia/elpepuint/20110319elpepuint_7/Tes |títulu=EE UU y Reinu Xuníu xunir a Francia y bombardien Libia |autor=De Cózar, Álvaro; Jiménez Barca, A. |publicación=El País |fecha=19 de marzu de 2011 |fechaaccesu=19 de marzu de 2011}}</ref> ** {{bandera2|Reinu Xuníu}}:<br />[[Operación Ellamy|Operación ''Ellamy'']].<ref name="frausagbr"/> * Control del espaciu aereu. ** {{bandera2|Arabia Saudita}}<ref name="forbes.com">{{cita web |autor=Kirka, Danica; Lawless, Jill |fecha=18 de marzu de 2011 |url=http://www.forbes.com/feeds/ap/2011/03/18/xeneral-libya-diplomacy_8363542.html?feed=rss_europe |idioma=inglés |títulu=Amid uncertainty, allies prepare for non-fly zone |publicación=[Associated Press via Forbes |fechaaccesu=19 de marzu de 2011}}</ref> ** {{bandera2|Bélxica}}<ref>{{cita web |url=http://www.demorgen.be/dm/nl/9616/Onrust-in-het-Midden-Oosten/article/detail/1237810/2011/03/18/Zes-Belgische-F-16-s-klaar-om-ingezet-te-worden-in-Libie.dhtml |títulu=Belgische politici unaniem achter militaire interventie - Onrust in het Midden-Oosten |idioma=flamencu |autor=De Morgen |fecha=18 de marzu de 2011 |fechaaccesu=19 de marzu de 2011}}</ref> ** {{bandera2|Canadá}}: <br />[[Operación MOBILE|Operación ''MOBILE'']].<ref>{{cita web |url=http://www.cbc.ca/news/world/story/2011/03/17/libya-red-cross031711.html |títulu=CF-18 jets to help enforce Libya non-fly zone |autor=CBC News |idioma=inglés |fecha=19 de marzu de 2011 |fechaaccesu=19 de marzu de 2011}}</ref> ** {{bandera|Qatar}} [[Qatar]] ** {{bandera2|Dinamarca}}<ref>{{cita web |url=http://www.cphpost.dk/news/international/89-international/51195-denmark-ready-with-f-16s-to-defend-libyan-people.html |títulu=F-16s readied to defend Libyan people |autor=The Copenhagen Post |fecha=18 de marzu de 2011 |fechaaccesu=19 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110318061939/http://www.cphpost.dk/news/international/89-international/51195-denmark-ready-with-f-16s-to-defend-libyan-people.html |fechaarchivu=18 de marzu de 2011 }}</ref> ** {{bandera2|Emiratos Árabes Xuníos}}<ref name="forbes.com"/> ** {{bandera2|España}}<ref name="frausagbr"/> ** {{bandera2|Grecia}}<ref>{{cita web |autor=Alatzás, Kostas |url=http://www.skai.gr/news/politics/article/165299/i-rolos-tis-elladas-sto-endehomeno-epemvasis-sti-livui/ |títulu=Ο ρόλος της Ελλάδας στο ενδεχόμενο επέμβασης στη Λιβύη |publicación=Skai News |idioma=griegu |fecha=19 de marzu de 2011 |fechaaccesu=19 de marzu de 2011}}</ref> ** {{bandera2|Italia}} ** {{bandera2|Xordania}}<ref name="forbes.com"/> ** {{bandera2|Noruega}} ** {{bandera2|Países Baxos}} ** {{bandera2|Turquía}} |} La intervención de la comunidá internacional tuvo una llarga xestación. Tres una primer propuesta formulada per Francia a la Unión Europea, el 23 de febreru, pa l'adopción de sanciones concretes contra'l réxime libiu, y la decisión del gobiernu suizu de conxelar les cuentes bancaries de la familia Gadafi,<ref>{{cita web |url=http://www.tsr.ch/info/suisse/2980172-berne-bloque-les-eventuels-fonds-kadhafi-en-suisse.html |títulu=TSR.info, «Berne bloque les avoirs du cla Kadhafi» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110907154505/http://www.tsr.ch/info/suisse/2980172-berne-bloque-les-eventuels-fonds-kadhafi-en-suisse.html |fechaarchivu=2011-09-07 }}</ref> [[David Cameron]] llamó'l 25 de febreru a la [[Organización de Naciones Xuníes|ONX]] a adoptar sanciones contra Gadafi por posibles crímenes contra la humanidá.<ref>[http://www.leparisien.fr/crise-egypte/en-direct-libye-kadahfi-doit-partir-pour-nicolas-sarkozy-25-02-2011-1331326.php/ Le Parisien, «Libye: Kadahfi doit partir pour Nicolas Sarkozy»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181130132249/http://www.leparisien.fr/crise-egypte/en-direct-libye-kadahfi-doit-partir-pour-nicolas-sarkozy-25-02-2011-1331326.php/ |date=2018-11-30 }}, 25 de febreru de 2011</ref> La decisión suiza foi darréu siguida per Estaos Xuníos, Austria, Reinu Xuníu y España, en tanto'l Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes empecipiaba les deliberaciones el 26 de febreru. Yá'l 3 de marzu la [[Lliga Árabe]] suspendiera a Libia de participar nes sos sesiones y sofitáu l'establecimientu d'una [[zona d'esclusión aérea]] contra'l gobiernu de Gadafi.<ref name="ABC_1"/> El 17 de marzu'l [[New York Times]] publicaba qu'Estaos Xuníos taba pensando atacar per aire a los aviones, tanques y artillería pesao del exércitu de Gadafi. Tamién consideraba la posibilidá de tresferir dineru de les [[Cuenta bancaria|cuentes bancaries]] bloquiaes de Gadafi a los rebeldes por que pudieren mercar armes.<ref>{{cita publicación |url= http://www.nytimes.com/2011/03/17/world/africa/17diplomacy.html?_r=3&partner=rss&emc=rss |títulu=The New York Times |obra=[[New York Times]] |fecha=17 de marzu de 2011}}</ref> L'oficial del [[Departamentu d'Estáu de los Estaos Xuníos]] William Burns dixo que'l Conseyu Nacional de Transición podría abrir una oficina en [[Washington DC]].<ref>{{cita publicación |url= http://politiken.dk/newsinenglish/ECE1226374/denmark-ready-for-intervention-in-libya/ |títulu=Denmark ready for intervention in Libya' ' |obra=Politiken |editorial=[[Politiken]] |fecha=17 de marzu de 2011}}</ref> Esi mesmu día, el Conseyu de Seguridá de la [[ONX]] a propuesta de Francia, Reinu Xuníu y El Líbanu aprobó l'establecimientu d'una [[zona d'esclusión aérea]] sobre Libia per mediu de la [[resolución 1973 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 1973]].<ref>{{cita web |títulu=La ONX da lluz verde p'atacar Libia |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/ONX/da/lluz/verde/atacar/Libia/elpepuint/20110317elpepuint_3/Tes |obra=[[El País]] |fecha=17 de marzu de 2011}}</ref> El [[18 de marzu]] [[Reinu Xuníu]] y [[Francia]] empezaron a preparar la unviada d'aviones pa imponer la zona d'esclusión aérea aprobada'l día anterior pola ONX. Ensin esperar a esta intervención los rebeldes atacaron a les fuercies gubernamentales cerca de la frontera tunecina en [[Nalut]].<ref>{{cita publicación |títulu= Libya rebels attack govt forces near Tunisia border |url= http://www.reuters.com/article/2011/03/18/libya-nalut-fighting-idUSLDE72H11720110318 |obra= Reuters |fecha=18 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> La flota d'Estaos Xuníos n'agües del Mediterraneu que yá s'atopaba preparada pa empecipiar l'ataque, cuntaba colos [[Buque d'asaltu anfibiu|buques d'asaltu anfibiu]] [[USS Kearsarge (LHD-3)|USS ''Kearsarge'']] y [[USS Ponce (LPD-15)|USS ''Ponce'']] xunto al submarín [[USS Providence (SSN-719)|USS ''Providence'']], el buque de mandu [[USS Mount Whitney (LCC-20)|USS ''Mount Whitney'']] y los destructores [[USS Mason (DDG-87)|USS ''Mason'']], [[USS Barry (DDG-52)|USS ''Barry'']] y [[USS Stout (DDG-55)|USS ''Stout'']].<ref>{{cita publicación |títulu= US tells Gadhafi to pull back from east Libya |url= http://www.wmbfnews.com/story/14277524/clinton-world-has-non-choice-but-to-threaten-libya |obra= Wmbf news |fecha= 18 de marzu de 2011 |idioma= inglés }}</ref> Con oxetu de ganar tiempu Gadafi anunció una [[tregua]]. Sicasí ''Associated Press'' y ''Al Arabiya'' informaron que los combates prosiguíen n'[[Batalla de Ajdabiya|Ajdabiya]] y [[Batalla de Misurata|Misurata]] a pesar de la proclamada tregua.<ref>{{cita web |títulu=Libya military action: live updates |url=http://www.guardian.co.uk/world/blog/2011/mar/18/libya-military-action-live-updates#block-17 |obra=The Guardian |fecha=18 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> ==== Ataque aliáu ==== {{AP|Intervención militar en Libia de 2011}} [[Ficheru:110319-N-7231E-001.jpg|thumb|El [[destructor]] USS ''Barry'' llanzando [[Misil Tomahawk|misiles Tomahawk]] nel empiezu de la [[Operación Amanecer de la Odisea|operación ''Odissey Dawn'']] (Amanecer de la Odisea).]] [[Ficheru:Palmaria bengasi 1903 0612 b1.jpg|thumb|Restos d'un grupu de seis [[obús autopropulsado|obuses autopropulsados]] Palmaria lleales destruyíos por aviones franceses al suroeste de Bengasi, na [[Operación Harmattan]] el [[19 de marzu]] de [[2011]].]] [[Ficheru:F-16 emerges from shelter.jpg|thumb|Un [[Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon|F-16C]] d'Estaos Xuníos saliendo d'un hangar reforzáu na base aérea de Spangdahlem n'[[Alemaña]] la nueche del [[20 de marzu]].]] El [[19 de marzu]], mientres el gobiernu libiu siguía [[Segunda Batalla de Bengasi|atacando a la población de Bengasi]] per vía aérea, inorando'l [[ultimátum]] de la ONX, Francia decidió llanzase a la ofensiva usando 20 aviones de guerra,<ref>{{cita publicación |títulu= Primer disparu en suelu libiu d'aviones franceses |url= https://www.elpais.com/articulo/internacional/Primer/disparo/suelo/libio/aviones/franceses/elpepuint/20110319elpepuint_7/Tes |axencia= [[El País]] |fecha=19 de marzu de 2011 |fechaaccesu=19 de marzu de 2011}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Aviones franceses abrieron fueu contra les tropes de Khadafi |url=http://america.infobae.com/notas/21144-Aviones-franceses-abrieron-fueu-contra-les tropes-de-Khadafi |axencia=[[Agence France-Presse]] - [[Reuters]] - [[Deutsche Presse-Agentur]] |fecha=19 de marzu de 2011 |fechaaccesu=19 de marzu de 2011 |cita=El voceru de la cartera, Laurent Teisseire, declaró ante periodista que "un primer oxetivu foi detectáu y destruyíu". La operación contra'l réxime libiu inclúi l'actuación de 20 aviones nun área 100 quilómetros a 150 quilómetros alredor de Bengasi. Ente que el domingu va llegar a la rexón el portaviones Charles de Gaulle. }}</ref> incluyendo caces [[Rafale]] y [[Mirage 2000]], [[avión cisterna|aviones cisterna]] y [[AWACS]].<ref>{{cita web |url=http://latercera.com/noticia/mundo/2011/03/678-352557-9-primer-ataque-de-francia-a-libia-abren-fueu-contra-vehiculo.shtml |títulu=Primer ataque de Francia a Libia: abren fueu contra vehículu |autor=Axencies |editorial=LaTercera.com |fecha=19 de marzu de 2011 |fechaaccesu=21 de marzu de 2011 }}</ref> Los primeros oxetivos fueron cuatro tanques del exércitu libiu.<ref>{{cita publicación |autor=Elianne Ros |títulu=Una ventena d'aviones franceses llancen el primer ataque contra Gadafi |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/una ventena-aviones-franceses-llancen-los-primeros-ataques-contra-gadafi/944950.shtml |axencia=El Periódico |fecha=19 de marzu de 2011 |fechaaccesu=19 de marzu de 2011 |cita=Una ventena d'aviones franceses han llanzando un primer ataque aereu en Libia, nel marcu del cumplimientu de la resolución 1973 del Conseyu de Seguridá de la ONX, qu'autoriza al usu de la fuercia militar pa protexer a la población civil de la ofensiva de Muamar Gadafi. L'ataque tuvo llugar a les 17.45 hores y algamó un vehículu de les tropes lleales al réxime, según informó l'Estáu Mayor francés. La cadena Al Jazeera informó que l'aviación francesa algamó cuatro tanques en Bengasi. }}</ref> Poques hores dempués aviones norteamericanos y británicos xunir a los franceses atancando les defenses aérees de la parte occidental del país y algamando oxetivos cerca de Trípoli y Misurata, la tercer ciudá más grande del país.<ref>{{cita publicación |títulu= Estaos Xuníos, Reinu Xuníu y Francia ataquen a fuercies de Gadafi |url= http://www.eud.com/2011/03/19/estaos-xuníos-reino-unido-y-francia-ataquen-a-fuercies-de-gadafi.shtml |axencia= L'Universal de Venezuela |fecha=19 de marzu de 2011}}</ref> <ref>{{cita publicación |títulu=Coalition Launches Operation Odyssey Dawn |url= http://www.defense.gov/news/newsarticle.aspx?id=63225|axencia= Comunicáu Oficial Defense.gov |fecha=19 de marzu de 2011 |fechaaccesu=19 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> Esa primer nueche, los barcos de guerra y submarinos d'Estaos Xuníos y Reinu Xuníu llanzaron más de 110 [[misil de cruceru|misiles de cruceru]] [[misil Tomahawk|Tomahawk]] contra los [[sistema antiaéreo|sistemes antiaéreos]] libios y confirmóse qu'algamaron más de 20 oxetivos estratéxicos de les fuercies de Gadafi.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/20/internacional/1300603991.html |títulu=110 misiles Tomahawk, 20 blancos alcanzaos |autor=[[Agence France-Presse|AFP]] |editorial=El Mundo.es |fecha=20 de marzu de 2011 |fechaaccesu=21 de marzu de 2011}}</ref> El [[20 de marzu]] homes armaos en Trípoli prindaron un barcu petroleru italianu con cinco tripulantes italianos, dos d'[[India]] y unu d'[[Ucraína]].<ref name="Sanskar Shrivastava">{{cita web |autor=Sanskar Shrivastava |fecha=20 de marzu de 2011 |url=http://www.theworldreporter.com/2011/03/italian-ship-captured-in-libya-gaddafi.html |obra=The World Reporter |allugamientu=Indiu |títulu=Italian Ship Captured in Libya, Gaddafi Called West Barbarians; Full Speech |idioma=inglés}}</ref> Pela nueche destruyóse un edificiu cerca de la [[Tienda de campaña|jaima]] onde'l líder libiu recibía enantes a les autoridaes d'otros países; l'edificiu yera parte del complexu residencial de Gadafi y onde se tomaben les decisiones militares.<ref name="El país 21">{{cita web |títulu=Les tropes de Gadafi se parapetan nes ciudaes pa evitar los ataques aéreos |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/tropes/Gadafi/parapetan/ciudaes/evitar/ataques/aereos/elpepuint/20110321elpepuint_1/Tes |obra=El País |fecha=21 de marzu de 2011}}</ref> Los lleales esconder nes ciudaes pa evitar los ataques aéreos aliaos y los rebeldes sicasí intentaron tomar Ajdabiya ensin ésitu.<ref name="El país 21"/> Al Jazeera informó que nos bombardeos del día 20 nes proximidaes de [[Misurata]] fueron destruyíos 14 tanques, 20 blindaos y dellos camiones llenos de munición y llanzacohetes, matando a 14 soldaos del exércitu lleal a Gadafi.<ref>{{cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=rb-X14nH9kw |títulu=Gaddafi condemns attack on his forces |obra=Al Jazeera |fecha=20 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> Sicasí trés de los tanques lleales llograron llegar al centru de la ciudá rebalba, según un voceru de la oposición, causando un eleváu númberu de baxes. Amás la ciudá víase asediada per mar, onde los barcos lleales a Gadafi torgaben la llegada d'ayuda humanitaria.<ref name="Al Jazeera 20 M">{{cita web |url=http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-20-0 |títulu=Libya live |obra=Al Jazeera |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110430090611/http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-20-0 |fechaarchivu=30 d'abril de 2011 }}</ref> El [[22 de marzu]] los aliaos bombardiaron a les fuercies lleales nes proximidaes d'[[Ajdabiya]], onde los rebeldes trataben de romper el cercu, y en Misurata, onde tanques gadafistas prosiguíen atacando nel mesmu centru de la ciudá.<ref>{{cita web |títulu=Libya: air strikes continue live updates |url=http://www.guardian.co.uk/world/blog/2011/mar/22/libya-non-fly-zone-air-strikes-live-updates |obra=The Guardian |fecha=22 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Tropes de Gaddafi bombardien Misurata |url=http://www.elimparcial.com/EdicionEnLinea/Notas/Internacional/22032011/504758.aspx |autor=Elimparcial.com |fecha=22 de marzu}}</ref> Un [[McDonnell Douglas F-15E Strike Eagle|F-15E]] d'Estaos Xuníos estrellóse pela redolada de Bengasi por un fallu téunicu, dambos tripulantes salieron ilesos.<ref>{{cita web |url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/libya/8397587/Libya-US-fighter-jet-crash-lands-in-field-near-Benghazi.html |títulu=Libya: US fighter jet crash lands in field near Benghazi |idioma=inglés |fecha=22 de marzu de 2011 |obra=The Telegraph}}</ref> Esi mesmu día, nel senu de la [[OTAN]] abrióse una fienda por cuenta de la cesión per Estaos Xuníos del mandu de les operaciones. Francia y [[Turquía]] amosaron la so oposición a l'asunción del control de les operaciones per parte de la OTAN, por medrana a qu'eso estornara a los países árabes, en tanto Italia amenaciaba con dexar de dexar el so bases aérees —les más cercanes a Libia— si la OTAN nun se faía col mandu total de les operaciones militares.<ref>{{cita web |títulu=La OTAN nun consigue superar les sos divisiones internes sobre Libia |url=http://www.diariofrancia.com/__n1967154__La_OTAN_nun%20consigue_superar_les%20sos%20divisiones%20internes_sobre_Libia.html |obra=Diariu Francia |fecha=22 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130101231409/http://www.diariofrancia.com/__n1967154__La_OTAN_nun |fechaarchivu=2013-01-01 }}</ref> El 23 de marzu los aliaos bombardiaron Misurata pela mañana callando l'artillería lleal que bombardiaba la ciudá.<ref name="Al Jazeera 23">{{cita publicación |títulu= Live Blog Libya - March 2y |url= http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-23 |axencia= Al Jazeera |fecha= 23 de marzu de 2011 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110325104152/http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-23 |fechaarchivu= 25 de marzu de 2011 }}</ref> Pela tarde les tropes lleales llograron tomar el [[hospital]] y asitiaron [[francotirador]]es na azotea. Los rebeldes pidieron un barcu hospital pa la ciudá. En Ajdabiya los aliaos bombardiaron la puerta esti de la ciudá.<ref name="Al Jazeera 23"/> Tamién hubo fuertes bombardeos de les tropes lleales a Gadafi en [[batalla de Zintan|Zintan]], onde se combatía dende'l 19 de marzu.<ref>{{cita web |títulu=Libya Live Blog - March 21 |url=http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-21-0 |obra=Al Jazeera}}</ref> <ref>{{cita publicación |url=http://www.reuters.com/article/2011/03/19/libya-zintan-tanks-idUSWEA958320110319 |títulu=Gaddafi attacks Libya's Zintan - Al Arabiya |axencia =Reuters |fecha=23 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> Esi día, un [[Oficial (fuercies armaes)|oficial]] del [[exércitu británicu]] afirmó que la fuercia aérea libia «yá nun esiste como una fuercia de combate» por cuenta de los ataques aéreos de la coalición, y añadió que los aviones de la coalición taben «operando con impunidá» en Libia. Firmes nes sos posiciones na zona oriental, los rebeldes formaron esi día un gobiernu provisional encabezáu por [[Mahmoud Jabril]].<ref>{{cita publicación |url=http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/03/201132316258646677.html |títulu=Libyan air force 'no longer exists' |axencia=Al Jazeera |fecha=23 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> El [[24 de marzu]] les tropes lleales a Gadafi trataron de prindar el [[puertu]] de Misurata con buques de guerra, pero retirar por mieu a los aviones de combate de la coalición.<ref>{{cita publicación |títulu= French Official Apures Patience With Allies' Libya Effort |url= http://www.nytimes.com/2011/03/25/world/africa/25libya.html?pagewanted=2&_r=1 |fecha=24 de marzu de 2011 | axencia = New York Times |idioma=inglés |cita= There were conflicting reports about the status of a port on the eastern approaches to the city of 300,000. Despite reports that loyalist forces may have moved into the port, the residents said rebels retained control of the area after two warships from the pro-Qaddafi camp pulled out, possibly in reaction to airstrikes against naval facilities around Tripoli. 'The port now is safe,' said Aiman }}</ref> === Nueva ofensiva rebalba === [[Ficheru:Gulf of Sirt Front 29 March.svg|thumb|Situación del frente'l [[29 de marzu]] de [[2011]]]] El [[26 de marzu]] pela mañana los rebeldes, col sofitu de l'aviación aliada, consiguieron la so primer victoria dende l'entamu de la contraofensiva lleal y la intervención militar aliada n'[[Batalla de Ajdabiya|Ajdabiya]], llogrando asina retomar la iniciativa que llevaren nos primeros díes de marzu.<ref name="Al Jazeera 26">{{cita publicación |títulu= Libyan rebels enter Ajdabiya town |url= http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/03/201132521323292102.html| axencia = Al Jazeera |fecha=26 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lepoint.fr/monde/ajdabiya-en-liesse-fete-l-entree-des-rebelles-26-03-2011-1311670_24.php |títulu=Ajdabiya, en liesse, fête l'entrée des rebelles |autor=AFP |obra=lepoint.fr |fecha=26 de marzu de 2011 |fechaaccesu=29 de xunetu de 2011 |idioma=francés}}</ref> Esa mesma tarde los rebeldes retomaron la ciudá de [[Brega]] ensin apenes resistencia.<ref>{{cita publicación |url=http://news.sky.com/skynews/Home/World-News/Videu-Libyan-Rebels-Retake-Brega-And-Ajdabiyah-After-Gaddafi-Forces-Flee-Amid-Coalition-Airstrikes/Article/201103415960556?lpos=World_News_Top_Stories_Header_3&lid=ARTICLE_15960556_Video%3A_Libyan_Rebels_Retake_Brega_And_Ajdabiyah_After_Gaddafi_Forces_Flee_Amid_Coalition_Airstrikes_ |títulu=Libyan Rebels Push West To Prinde Brega |axencia=Sky News |fecha=26 de marzu de 2011 |idioma=inglés }}</ref> El [[27 de marzu]] los rebeldes enfusaron en [[Tripolitania]] reconquistando la terminal petrolífera de [[Ras Lanuf]] según la población de [[Ben Yauad]], asitiada a 150 km al este de [[Sirte]], ciudá natal de [[Muammar al-Gaddafi]] y últimu apartaz importante antes de la cercada Misurata.<ref>[http://www.liberation.fr/monde/01012328043-libye-les-rebelles-avancent-vers-l-ouest Diariu Liberation.fr, «Libération de Ras Lanouf et Ben Jawad»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130721182257/http://www.liberation.fr/monde/01012328043-libye-les-rebelles-avancent-vers-l-ouest |date=2013-07-21 }}.</ref><ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-africa-12873434 |títulu=Rebels take Ras Lanuf, Brega, Uqayla, Bin Jawad|axencia=BBC}}</ref> El [[28 de marzu]] los insurxentes siguieron la so meyora, tomando [[Naufaliya]], nel [[Sirte (distritu)|distritu de Sirte]]. La so progresión, sicasí, foi frenada poco primero de algamar [[Sirte]], onde les tropes del coronel Gadafi, forníes con armes pesaes, tendiéron-yos una emboscada,<ref>{{cita web |url=http://www.radio-canada.ca/nouvelles/International/2011/03/28/002-libye-syrte-lundi.shtml |títulu=Radio Canadá, 28 de marzu de 2011, Sirte. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> forzando a los insurxentes a recular hasta [[Ben Jawad]].<ref>{{cita web |url=http://fr.news.yahoo.com/4/20110329/twl-libye-est-pulgue-bd5ae06_2.html |títulu=«Les insurgés se replient vers Ben Jawad» }}</ref> Tamién siguieron los combates en Zintan, cercada y bombardiada pola artillería lleal.<ref>{{cita publicación |títulu= Live: Libyan Unrest: Soldiers in the Kufra region have joined opposition forces |url= http://www.guardian.co.uk/world/blog/2011/mar/28/libya-arab-unrest-live-blog | axencia = The guardian}}</ref> Amás según Al Jazeera hubo deserciones ente los militares lleales na rexón de [[Kufra]].<ref>{{cita web |títulu=Live: Libyan Unrest: Soldiers in the Kufra region have joined opposition forces |url=http://feb17.info/xeneral/live-libya-unrest-march-28-2011/ |obra=The libyan youth movement FEB 17th}}</ref> Nel contestu internacional [[Qatar]] convertir nel segundu país, tres Francia, en reconocer al [[Conseyu Nacional de Transición]] como l'únicu gobernante llexítimu de Libia,<ref>{{cita publicación |títulu= Libya Live Blog - March 28 |url= http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-28 |axencia= Al Jazeera |fecha= 28 de marzu de 2011 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110328100035/http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-28 |fechaarchivu= 28 de marzu de 2011 }}</ref> pero coles mesmes, na prensa internacional, la evocación d'una guerra urdida pol interés de les potencies, y particularmente per Francia, siguió alimentando les crítiques, inclusive nos medios xeneralistas de los Estaos Xuníos.<ref>[http://www.rue89.com/2011/03/29/les-americains-se-demandent-si-en-libye-ils-roulent-pour-sarkozy-197471?page=2 ''Rue 89'', 29 de marzu de 2011: «Los americanos pregunten si en Libia caminen tres Sarkozy»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110915070814/http://www.rue89.com/2011/03/29/les-americains-se-demandent-si-en-libye-ils-roulent-pour-sarkozy-197471?page=2 |date=2011-09-15 }}.</ref> === Frenu a la ofensiva rebalba y entamu d'una nueva contraofensiva lleal === El [[29 de marzu]] les dos columnes rebalbes qu'habíen tomáu Naufaliya y averábense a Sirte tuviéronse que retirar ante la intensidá del fueu d'artillería lleal. Asina los lleales recuperaben Ben Yauad.<ref>{{cita publicación |títulu= Gaddafi troops force rebels back |url= https://www.bbc.co.uk/news/world-africa-12892798 | axencia = BBC News |fecha=29 de marzu de 2011}}</ref> El [[30 de marzu]] pela mañana [[Ras Lanuf]] foi recuperada poles fuercies lleales, obligando a los rebeldes a retirase escontra l'este.<ref>{{cita web |url=http://www.lepoint.fr/monde/les-pro-kadhafi-reprennent-ras-lanouf-30-03-2011-1313112_24.php |títulu=''Le Point'', 30 de marzu de 2011, «Les pro-Kadhafi reprennent Ras Lanouf» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu= Obama Deployed CIA Agent To Libya To Aid And Supply Rebels Weeks Ago |url= http://www.businessinsider.com/libya-wednesday-march-30-2011-3 | axencia = businessinsider.com |fecha=30 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> La coalición estableció formalmente este mesmu día los grupu de contautu» nuna xunta celebrada en [[Londres]] a la qu'allegaron cuarenta países de la comunidá internacional convocaos pa tratar de la era «posGadafi». El [[Conseyu Nacional de Transición]] libiu nun foi autorizáu a integrase nesti grupu de contautu, que s'encargaría de dirixir los aspeutos políticos, democráticos, humanitarios y de seguridá, pero tamién los relativos al comerciu, mientres la transición libia, antes de confiar la xestión a una direición nacional.<ref>{{cita web |url=http://www.lejdd.fr/International/Actualite/le-groupe-de-contact-de-la-coalition-etudie-le-depart-de-Kadhafi-291585/ |títulu=''-y JDD'', 30 de marzu de 2011, «La coalition envisage l'après-Kadhafi» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180225064828/http://www.lejdd.fr/International/Actualite/Le-groupe-de-contact-de-la-coalition-etudie-le-depart-de-Kadhafi-291585 |fechaarchivu=2018-02-25 }}</ref> Per otru llau, el Ministru d'Asuntos Esteriores libiu, [[Moussa Koussa]], presentó la so dimisión y se exilió en [[Londres]],<ref>{{cita web |url=http://www.lepoint.fr/monde/le-chef-de-la-diplomatie-libyenne-demissionne-31-03-2011-1313438_24.php |títulu=''Le Point'', 31 de marzu de 2011, «-y chef de la diplomatie libyenne démissionne». |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> dando pie a pensar nun debilitamientu del réxime, del que yera un elementu determinante.<ref>{{cita web |url=http://www.lemonde.fr/libye/article/2011/03/30/le-ministre-des-affaires-etrangeres-libyen-a-fait-defection-et-a-fui-le-pays_1500956_1496980.html |títulu=''Monde 039;', 31 de marzu de 2011, «Libye: Paris et Londres évoquent une "fin de régime"». |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El 31 de marzu, aprovechando la so superioridá militar sobre los insurxentes mal armaos y en forzándo-yos a recular escontra la [[Cirenaica]], les tropes de Gadafi bombardiaron el [[Puertu de Marsa Brega]], acercándo de nuevos los combates a les proximidaes de [[Bengasi]].<ref>{{cita web |url=http://fr.news.yahoo.com/3/20110331/twl-libye-situation-synthese-1be00ca_1.html |títulu=''Associated Press'', article du 31 mars 2011 : Libye, Les forces de Kadhafi pilonnent Brega }}</ref> A les 6h [[Tiempu universal coordináu|UTC]], la [[OTAN]] tomó'l control de les operaciones militares aérees asocediendo a la coalición multinacional.<ref>{{cita web |url=http://www.lepoint.fr/monde/l-otan-a-pris-le-commandement-des-operations-en-libye-31-03-2011-1313625_24.php |títulu=Le Point, 31 de marzu de 2011, «L'Otan a pris le commandement des opérations en Libye» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Coles mesmes l'alianza reafitó la so oposición a armar a los insurxentes, cuestión nuevamente amenada poles principales potencies de la coalición tres el nuevu retrocesu rebalbu. La Organización del Tratáu del Atlánticu Norte, según el so secretariu xeneral [[Anders Fogh Rasmussen]], basó'l so refugu na [[Resolvimientu 1973 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|resolución 1973]], que concreta la so misión en «protexer a la población civil ante una situación que podría dexenerar en catástrofe humanitaria».<ref>{{cita web |url=http://www.lepoint.fr/monde/l-otan-s-oppose-a-l-escurra-d-armer-les-rebelles-libyens-31-03-2011-1313738_24.php |títulu=Le Point, 31 de marzu de 2011, «L'Otan s'oppose à l'idée d'armer les rebelles libyens» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[1 d'abril]] la batalla por Brega siguía. El [[Exércitu Popular Libiu]], perteneciente al bandu rebalbu, dio muestres d'una mayor organización, llogrando un mayor control del frente, al que nun dexaron pasar a civiles desarmaos nin a periodistes, al empar que llegaben nuevos soldaos bien formaos pa reforzar les llinies y antiguos [[Oficial (fuercies armaes)|oficial]]es del [[Exércitu de Libia|exércitu libiu]] asitiar colos rebeldes en primer llinia de batalla dando órdenes.<ref>{{cita web |títulu=The rebels are reorganizing to attack Libyan Brega |url=http://www.moneyzebra.com/business-news/the-rebels-are-reorganizing-to-attack-libyan-brega_5489.html |fecha=1 d'abril de 2011 |idioma=inglés}}</ref> Darréu los combates en Brega y los bombardeos sobre Misurata, el gobiernu de Gadafi entamó aiciones diplomátiques encabezaes pol viceministru d'asuntos esteriores (tres la deserción a Londres del titular de la cartera, [[Musa Kusa]]<ref>{{cita web |títulu=El ministru libiu d'Esteriores abandona a Gadafi |url=http://www.lavanguardia.es/internacional/20110330/54134692242/el ministru libiu-de-esteriores-abandona-a-gadafi.html |fecha=30 de marzu de 2011 }}</ref>), unviáu a [[Ankara]] el 5 d'abril «pa solicitar la mediación turca nun posible alto'l fueu na guerra civil qu'afara'l país».<ref>{{cita web |títulu=Gadafi pide a Turquía qu'axuste una tregua |url=https://www.abc.es/20110405/internacional/abci-gadafi-tregua-201104051029.html |fecha=5 d'abril de 2011}}</ref> Estancaes les llinies del frente en Brega, onde les fuercies gadafistas llograron el día 5 d'abril recuperar el control del puertu petroleru, y Misurata,<ref>{{cita web |títulu=Fuercies de Gadafi espulsen a los rebeldes de Brega |url=http://www.lavanguardia.es/internacional/20110406/54137723942/fuercies-de-gadafi-espulsen-a-los rebeldes-de-brega.html |fecha=6 d'abril de 2011 }}</ref> el 6 d'abril [[Abdul Fatah Younis]], xefe de les fuercies rebalbes, dirixó duros reproches a la [[OTAN]], acusando a l'alianza militar de dexar morrer a miles d'inocentes en Misurata. Según Younis, desque asumió'l mandu la OTAN la intervención aliada convertiríase nun ''problema'': «Si la OTAN espera otra selmana más nun va haber yá namás en Misrata, va ser un crime que l'alianza tendrá de cargar sobre los sos llombos».<ref>{{cita web |títulu=Los rebeldes libios acusen a la OTAN de tar dexando a la xente morrer "acaldía" |url=http://www.lavanguardia.es/internacional/20110405/54137492040/los-rebeldes-libios-acusen-a-la-otan-de-tar-dejando-morir-a-la xente-de-misrata-cada-dia.html |fecha=6 d'abril de 2011 }}</ref> Pel so llau, [[Charles Bouchard]], comandante en xefe de les fuercies de la OTAN envaloró qu'un 30 % de la fuercia militar de Gadafi fuera destruyida dende l'entamu de la intervención aliada. Fuentes de l'alianza esplicaron el descensu nel númberu d'operaciones militares por causa del mal tiempu y l'orde de nun causar baxes ente civiles, lo que se vería enzancáu pol usu d'escudos humanos» poles tropes de Gadafi, que taríen escondiendo les sos armes pesaes en nucleos poblaos.<ref>{{cita web |títulu=Francia almite que'l riesgu de baxes civiles complica la intervención militar en Libia |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Francia/almite/riesgu/baxu/civiles/complica/mision/militar/Libia/elpepuint/20110406elpepuint_4/Tes |fecha=6 d'abril de 2011}}</ref> En controlando Brega l'exércitu de Gadafi llanzó'l 9 d'abril un fuerte ataque sobre [[Ajdabiya]], obligando a los rebeldes a replegase escontra Bengasi colos pocos civiles qu'entá permanecíen na ciudá.<ref>{{cita web |títulu=Evacuado el hospital de Ajdabiya ante la intensidad del bombardeo de las fuerzas leales a Gadafi |url=http://www.nortecastilla.es/rc/20110409/mas-actualidad/mundo/libia-gadafi-retoma-ofensiva-201104091549.html |autor=El Norte de Castilla |fecha=9 d'abril de 2011}}</ref> Un día dempués, sicasí, un intensu bombardéu protagonizáu por aviones de la OTAN, centráu na destrucción d'equipamientu pesáu, llogró frenar la meyora lleal, dexando a les fuercies rebalbes caltener el control de la estratéxica ciudá.<ref>{{cita web |títulu=L'ataque de la OTAN pa frenar la meyora de les fuercies de Gadafi en Adjabiya dexa decenes de baxes |url=http://www.nortecastilla.es/rc/20110410/mas-actualidad/mundo/gadafi-gana-terrenal-ajdabiya-201104101109.html |autor=El Norte de Castilla |fecha=10 d'abril de 2011 }}</ref> === De mediaos d'abril a finales de xunetu: lenta meyora rebalba === ==== Estancamientu del frente ente Brega y Ajdabiya ==== Dende'l [[16 d'abril]] los rebeldes, en consiguiendo asegurar la ciudá d'[[Ajdabiya]], centraron los sos esfuercios en tratar de recuperar [[Puertu de Marsa Brega|Brega]]. Sicasí nengunu de los dos bandos paeció tar en facultaes de torar al otru y l'últimu intentu de los lleales el día [[17 d'abril|17]] d'atacar el lladral derechu de los rebeldes p'abrir camín escontra Ajdabiya, mientres los rebeldes taben apexaos a les puertes de Brega, tamién fracasó, estancándose'l frente dende'l [[18 d'abril]] a metá de camín ente dambes poblaciones.<ref>{{cita publicación |títulu=Close-quarters combat and bombardments kill 17 in key rebel foothold in western Libya |url= https://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ieaLnOQkZ2r_yjBJxHCKNsYzuseA?docId=6590604 | axencia = Asociation Press |obra= The Canadian Press |idioma=inglés |autor= Ben Hubbard |fecha=17 d'abril de 2011}}</ref> El [[26 d'abril]] túvose noticies de que los lleales taben fortificando posiciones en Brega y que podíen cuntar hasta con 3000 efectivos.<ref>{{cita publicación |títulu= UPDATE 1-Gaddafi forces dig in around Brega oil town - rebel |url= http://af.reuters.com/article/libyaNews/idAFLDE73P19920110426 |axencia= Reuters |obra= Reuters Africa |idioma= inglés |fecha= 26 d'abril de 2011 |archiveurl= https://web.archive.org/web/20111130072827/http://af.reuters.com/article/libyaNews/idAFLDE73P19920110426 |archivedate= 2011-11-30 |fechaaccesu= 2018-02-24 }}</ref> A partir del 26 d'abril y mientres tol mes de xunu la llinia de frente ente Adjabiya y Marsa La Brega caltúvose estable.<ref>[http://www.rfi.fr/afrique/20110706-libye-le-front-fige-ajdabiya Radio France Internationales, «Libye: le front figé à Adjabiya»], 6 de xunetu de 2011.</ref> El 14 de xunetu los insurxentes decidieron llanzar una nueva ofensiva sobre Brega,<ref>[http://www.lefigaro.fr/flash-actu/2011/07/14/97001-20110714FILWWW00323-libye-les-rebelles-vont-attaquer-brega.php Le Figaro , «Les rebelles vont attaquer Brega»], 14 de xunetu de 2011.</ref> que va ser tomada'l 18 de xunetu tres duros combates.<ref>[http://www.lefigaro.fr/flash-actu/2011/07/18/97001-20110718FILWWW00327-libye-les-rebelles-ont-pris-brega.php Le Figaro , «Libye: les rebelles ont pris Brega»], 18 de xunetu de 2011.</ref> Sicasí, anque batiéndose en retirada escontra [[Ras Lanuf]], les fuercies lleales siguieron hostigando a los rebeldes y bombardenado les sos posiciones nos díes inmediatos.<ref>[http://www.thestar.com/news/world/article/1026920--7-rebels-dead-dozens-wounded-in-libyan-government-shelling «7 rebels dead, dozens wounded in Libyan government shelling»], Associated Press, 19 de xunetu de 2011, n'inglés.</ref> ==== Asediu de Misurata ==== Nel frente occidental, na asediada ciudá de Misurata, les tropes lleales recibieron órdenes el día [[23 d'abril]] de retirase. A otru día los rebeldes tomaron l'hospital qu'entá taba en manes lleales y la ciudá quedó de nuevu totalmente nes sos manes.<ref>{{cita publicación |títulu= Libya Live Blog - April 23 |url= http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-april-23 |obra= Al Jazeera Blogue |fecha= 23 d'abril de 2011 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110423103538/http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-april-23 |fechaarchivu= 23 d'abril de 2011 }}</ref> Les fuercies lleales, sicasí, nun cesaron de bombardiar la ciudá los díes posteriores a la so retirada.<ref>{{cita publicación |títulu= Libya Live Blog - April 23 |url= http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-april-24 |obra= Al Jazeera Blogue |fecha= 24 d'abril de 2011 |idioma= inglés |cita= [...] over the same period, said the spokesman, Safieddin. 'Gaddafi's brigades, using Grad rockets, carried out random bombardment on Sunday. They targeted several areas here. There are eight martyrs. Thirty-four people were also wounded,' he said. |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110424110159/http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-april-24 |fechaarchivu= 24 d'abril de 2011 }}</ref> El 10 de mayu, tres dos díes de combates, los rebeldes anunciaron tomar del aeropuertu asitiáu al sur de Misrata,<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/rebalbes/tomen/aeropuertu/Misrata/elpepuint/20110511elpepuint_4/Tes Los rebeldes tomen l'aeropuertu de Misrata], diariu ''[[El País]]'', 11/05/2011</ref> magar les fuercies lleales siguieron intentando faese col control del puertu de la mesma ciudá.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/rebalbes/denuncien/nueva/ofensiva/tropes/Gadafi/controlar/puertu/Misrata/elpepuint/20110512elpepuint_6/Tes Los rebeldes denuncien una nueva ofensiva de les tropes de Gadafi pa controlar el puertu de Misrata], diariu ''[[El País]]'', 12/05/2011</ref> A empiezos de xunu entá prosiguíen los bombardeos sobre la ciudá, pero a partir del día 13, los combates intensos na zona de [[Zauiya]], próxima a la frontera con [[Tunicia]] y vital pal suministru de Tripoli, dexó afloxar la presión sobre la ciudá sitiada.<ref name="rfi13062">[http://www.rfi.fr/afrique/20110613-libye-islamistes-CNT-experts-fran%C3%A7ais- RFI, «Des experts dénoncent la gestion de dossier libyen et les courants islamistes du CNT»], 13 de xunu de 2011.</ref> ==== Combates en Tripolitania ==== Na nueche del sábadu 30 d'abril, el menor de los fíos del líder libiu Muammar al-Gaddafi, [[Saif al Arab Gadafi]], y trés de los sos nietos, morrieron por cuenta de una incursión aérea de la OTAN según informó un voceru del réxime de Trípoli.<ref>[http://www.leparisien.fr/intervention-libye/frappes-de-l-otan-tripoli-annonce-la-mort-d-un-des-fils-kadhafi-01-05-2011-1430250.php Le Parisien, «Frappes de l'Otan: Tripoli annonce la mort d'un des fils Kadhafi»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303233810/http://www.leparisien.fr/intervention-libye/frappes-de-l-otan-tripoli-annonce-la-mort-d-un-des-fils-kadhafi-01-05-2011-1430250.php |date=2016-03-03 }}, 1 de mayu de 2011.</ref> A empiezos del mes de mayu la OTAN siguió los sos ataques sobre Trípoli y la so contorna, bombardiando ente otros un edificiu de los servicios de seguridá interior, la sede del ministeriu d'inspección y control popular, encargáu de la llucha contra la corrupción en Libia, y les residencies de Gadafi.<ref>{{cita web |url=http://lci.tf1.fr/filnews/monde/libye-deux-fortes-explosions-entendues-dans-l-ouest-de-tripoli-6442899.html |títulu=LCI.TF1.fr, «Libye: deux fortes explosions entendues dans l'ouest de Tripoli» }}</ref><ref>{{cita web |url=http://lci.tf1.fr/filnews/monde/l-otan-aurait-bombarde-le-complexe-de-kadhafi-a-tripoli-6444903.html |títulu=LCI.TF1.fr «Pulgue: l'Otan aurait bombarde le complexe de Kadhafi a Tripoli». |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110513070927/http://lci.tf1.fr/filnews/monde/l-otan-aurait-bombarde-le-complexe-de-kadhafi-a-tripoli-6444903.html |fechaarchivu=2011-05-13 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://lci.tf1.fr/filnews/monde/deux-explosions-dans-le-secteur-de-la-residence-de-kadhafi-a-tripoli-6475618.html |títulu=LCI.TF1.fr. «Deux explosions dans le secteur de la résidence de Kadhafi à Tripoli». |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110520232938/http://lci.tf1.fr/filnews/monde/deux-explosions-dans-le-secteur-de-la-residence-de-kadhafi-a-tripoli-6475618.html |fechaarchivu=2011-05-20 }}</ref><ref>[http://lci.tf1.fr/filnews/monde/l-otan-frappe-un poste-de-securite-et-le-ministere-anti-corruption-6475627.html LCI.TF1.fr, «Pulgue: l'Otan frappe un poste de securite et le ministere anti corruption».]</ref> El [[20 de mayu]], la OTAN inutilizó ocho barcos de guerra pertenecientes a les fuercies lleales nos puertos de Trípoli, Al Khoms y Sirte.<ref>{{cita web |url=http://lci.tf1.fr/filnews/monde/libye-l-otan-annonce-avoir-coule-huit-navires-de-guerre-de-kadhafi-6494974.html |títulu=LCI.TF1.fr |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110524011852/http://lci.tf1.fr/filnews/monde/libye-l-otan-annonce-avoir-coule-huit-navires-de-guerre-de-kadhafi-6494974.html |fechaarchivu=2011-05-24 }}</ref> El [[11 de xunu]] les fuercies lleales bombardiaron la histórica ciudá de [[Ghadames]] controlada polos rebeldes, en tanto Zauiya, en poder de les fuercies gadafistas, foi atacada polos insurxentes que se replegaren a los montes pa entrenase (y recibir armes llanzaes en paracaíes per Francia a pesar de la disconformidá de los británicos).<ref>{{cita web |url=http://www.rfi.fr/afrique/20110629-libye-insurges-progressent-sud-ouest-tripoli |títulu=RFI, «En Libye, Les insurgés progressent vers Tripoli», 28 de xunu de 2011. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>[http://www.rfi.fr/afrique/20110630-il-y-pas-negociations-direutes-indireutes-le-regime-kadhafi-affirme-le-cnt RFI, «Depuis la publication du mandat d'arrêt du CPI, toutes les initiatives sont dans l'impasse»], 30 de xunu de 2011.</ref> La ciudá, de gran valor estratéxicu, cuntaba cola más importante refinería petrolifera que s'atopaba entá en poder de les fuercies lleales al réxime de Gadafi.<ref name="rfi1306">[http://www.rfi.fr/afrique/20110613-libye-islamistes-CNT-experts-fran%C3%A7ais- Des experts dénoncent la gestion du dossier libyen et les courants islamistes du CNT] Radio France internationale.</ref> A finales de xunu les meyores de los rebeldes en [[Yebel Nefusa|Nefusa]] confirmábense, en tantu los enfrentamientos prosiguíen en redol a Brega, nel centru del país.<ref>[http://www.rue89.com/explicateur/2011/06/28/comment-peut-se-finir-la-guerre-en-libye-211286 Pascal Riché, «Comment peut se finir la guerre en Libye»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120107053146/http://www.rue89.com/explicateur/2011/06/28/comment-peut-se-finir-la-guerre-en-libye-211286 |date=2012-01-07 }}, ''Rue89'', 28 de xunu de 2011.</ref> Les fuercies de Gadafi centraron la so atención sobre la ciudá costera de [[Zliten]], ente Misurata y Trípoli, nuevamente sulevada.<ref>[http://www.almasryalyoum.com/en/node/473350 Reuters, «French arms to Libya expose tensions in war»], 1 de xunetu de 2011.</ref> Na última selmana de xunu los rebeldes fueron refugaos poles fuercies lleales a 80 quilómetros al sur de Trípoli. Pero dende'l 6 de xunetu desencadenóse una nueva ofensiva de los insurxentes protagonizada por bereberes procedentes del [[djebel]] [[Yebel Nefusa|Nefusa]] qu'atacaron nes rexones de Bir Al-Ghanam y [[Gharyan]] al sur de Trípoli,<ref>[http://www.rfi.fr/afrique/20110706-rebellion-mene-une-offensive-portee-canon-tripoli Claire Arsenault, «En Libye, la rébellion mène une offensive "à portée de canon" de Tripoli»], ''Radio France internationale'', 6 de xunetu de 2011.</ref> avanzando'l día 8 escontra Zliten onde les fuercies lleales reagrupárense.<ref>{{cita web |url=http://www.lemonde.fr/afrique/article/2011/07/08/libye-avancee-des-rebelles-vers-tripoli-cinq-morts_1546628_3212.html#xtor=RSS-3208 |títulu=Monde, «Libye: avancee des rebelles vers Tripoli: cinq morts». |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El 17 de xunetu tuvieron llugar intensos combates ente les fuercies armaes regulares de Libia y los insurxentes que buscaben romper les sos llinies pa colar escontra la capital, [[Trípoli (Libia)|Trípoli]].<ref>{{cita web |url=http://lci.tf1.fr/filnews/monde/libye-violents-combats-dans-le-djebel-nefoussa-6581025.html |títulu=Monde, «Libye: violents combats dans le djebel Nefoussa». |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110720121902/http://lci.tf1.fr/filnews/monde/libye-violents-combats-dans-le-djebel-nefoussa-6581025.html |fechaarchivu=2011-07-20 }}</ref> Na madrugada del 28 los rebeldes asitiaos nos montes de la zona occidental llanzaron una nueva ofensiva contra Ghezaya, na frontera con Túnez, qu'anunciaron haber tomáu pocu más tarde con otres pequeñes llocalidaes. Los lleales a Gadafi na rexón montascosa nun reteníen nesi momentu más que'l bastión de [[Tiji]], onde 500 soldaos lleales taben arrodiaos.<ref>[http://www.reuters.com/article/2011/07/30/us-libya-westernmountains-idUSTRE76T0XB20110730 Reuters, «Rebels attack last Gaddafi Western Mountain stronghold»], 30 de xunetu de 2011.</ref> ==== Asesinatu de Abdul Fatah Younis: divisiones nes files rebalbes ==== El 27 de xunetu, el xeneral [[Abdul Fatah Younis]], xefe de les operaciones militares del [[Conseyu Nacional de Transición]] foi secuestráu al paecer cuando se dirixía del frente de Brega a Bengasi pa declarar ante una comisión xudicial. El día 28 anuncióse la so muerte, atribuyida primeramente a un comandu gadafista, lo que foi rápido desmentíu polos sos propios partidarios, qu'achacaron l'asesinatu a faiciones rivales dientro del sector rebalbu. El crime perpetáu namái un día dempués de que Gran Bretaña reconociera oficialmente a la CNT, semó'l desconciertu nes files rebalbes, poniendo de manifiestu severes diferencies internes; mientres en [[Bengasi]] celebrábense los funerales a los qu'asistieron miles de persones en tirante aselu, y tres oirse dellos disparos pela nueche, un voceru militar en [[Misurata]] aseguraba que la ciudá nun recibía órdenes de Bengasi.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/asesinatu/xeneral/Yunis/agrava/division/rebeldes/libios/elpepuint/20110729elpepuint_6/Tes |títulu=El País, 29 de xunetu de 2011, «L'asesinatu del xeneral Yunis agrava la división ente los rebeldes libios». |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>[http://www.guardian.co.uk/world/2011/jul/29/abdel-fatah-younis-death-libya Guardian.co.uk., «Abdel Fatah Younis assassination creates division among Libya rebels»].</ref> === Agostu: Rápido meyora rebalba === ==== Combates nel Distritu de Zauiya y nel Distritu d'A los Jabal al Gharbi ==== Los rebeldes nel oeste de Libia avanzaron el 13 d'agostu escontra'l norte, llogrando llegar a la ciudá costera de [[Zauiya]], 50 km al oeste de Trípoli, na qu'atoparon una fuerte resistencia de les tropes lleales, estableciéndose'l frente de batalla a unos cinco quilómetros del pueblu de [[Bir Shuaib]].<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/13/internacional/1313251305.html Les tropes de Gadafi traten de frenar la meyora de los rebeldes libios en Zawiyah], diariu [[El Mundo (España)|El Mundo]], 13/08/2011</ref> Pela so parte el voceru de los rebeldes libios afirmó que taben lluchando contra les fuercies de Gadafi pol control de [[Garian|Garyan]] ([[Al Jabal al Gharbi|Distritu d'A los Jabal al Gharbi]]), a 80 quilómetros al sur de Trípoli y que llograren el control de la ciudá costera de [[Surman]], a 70 quilómetros de la capital.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/rebalbes/libios/aseguren/tar/lluchando/control/Garyan/kilometros/Tripoli/elpepuint/20110814elpepuint_8/Tes Los rebeldes libios aseguren tar lluchando pol control de Garyan, a 80 quilómetros de Trípoli], diariu [[El País]], 14/08/2011.</ref> El 16 d'agostu, los rebeldes libios tomen [[Garian|Garyan]]. Según afirmó un voceru de los rebeldes, entartallaríen a la [[Brigada Sahban]] (principal centru de mandu de los gadafistas nos Montes Occidentales), tomando darréu les sos armes.<ref>[http://www.infobae.com/notas/599920-Los-rebeldes-libios-aseguren-que-el dictador-Khadafi-esta-aislláu.html Conquista de Garyan] Consultáu'l 16 d'agostu de 2011</ref> Estes meyores faíen abarruntar que'l conflictu libiu taba nuna fase decisiva, tal como lo anunciaba'l representante en [[Francia]] del [[Conseyu Nacional de Transición|Consejo Nacional libiu]], [[Mansur Saif al-Nasr]].<ref>[http://www.abc.com.py/nota/libia-al-menos-26-muertos-en-combates-en-brega/ Según el representante en Francia del Conseyu Nacional libiu, ta ye una fase decisiva] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120112230625/http://www.abc.com.py/nota/libia-al-menos-26-muertos-en-combates-en-brega/ |date=2012-01-12 }} Consultáu'l 16 d'agostu de 2011</ref> ==== Asediu y toma de Trípoli ==== Tres tomar de la importante ciudá petrolera de Brega'l día [[20 d'agostu]] ensin apenes resistencia<ref>[http://america.infobae.com/notas/31811-Libia-Brega-estaria-so-el control-de-los rebeldes Los rebeldes tomen Brega] Consultáu'l 20 d'agostu de 2011</ref> y tomar polos rebeldes de les estratéxiques ciudaes de Zauiya y Zlitan estrechóse'l cercu sobre la capital.<ref>[http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/dc54a422266fb01a3f09107d4d20b37y Conquista rebalba de Brega] Consultáu'l 20 d'agostu de 2011</ref> [[Mustafa Abdul Jalil]], líder de la CNT llamó a la «última batalla» en [[Trípoli (Libia)|Trípoli]], onde na madrugada del 21 produciéronse llevantamientos rebalbos en dellos barrios y na base aérea de Matica que pasaron a manes rebalbes.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/rebalbes/libios/declaren/caida/Gadafi/cercana/elpepuint/20110821elpepuint_3/Tes El País «Los rebeldes libios declaren que la cayida de Gadafi ta bien cercana»] [[21 d'agostu]] de 2011.</ref>Les fuercies rebalbes llegaron a la ciudá capital de Trípoli dende distintes direiciones, una parte llegó per mar dende la ciudá rebalba de [[Misrata]] y otru importante contingente llegó dende los montes de [[Yebel Nefusa|Nefusa]], nel oeste, tomando'l control d'un cuartel asitiáu nel quilómetru 27”, incautándo armes municiones. Esti cuartel yera la torga más importante na ruta a Trípoli.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/22/internacional/1313995721.html |títulu=Los postreros fieles a Gadafi aguanten nel palaciu presidencial, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/111447-requiem-a-kadhafi |títulu=Réquiem a Kadhafi, n'El Nuevu Diariu de Nicaragua. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140118163046/http://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/111447-requiem-a-kadhafi |fechaarchivu=18 de xineru de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.emol.com/noticias/internacional/2011/08/21/499057/rebeldes-ocupen-centru-de-tripoli-y-prinden-a-dos-fíos-de-jaddafi.html |títulu=Rebalbos ocupen centru de Trípoli y prinden a dos fíos de Jaddafi, n'El Mercuriu de Chile. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[22 d'agostu]], delles fontes dixeron que'l 95% de [[Trípoli]] taba en manes de los rebeldes llegaos del oeste, quedando dellos focos de resistencia, especialmente en redol al complexu de [[Bab al-Azizia]], bombardiáu por fuercies de la [[OTAN]] en sofitu a la meyora rebalba.<ref>[https://web.archive.org/web/20121004124149/http://noticiaaldia.com/2011/08/rebeldes-controlen-95-de-la capital libia/ Los Rebeldes controlen el 95% de Tripoli] Consultáu'l 22 d'agostu de 2011</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20140422183747/http://www.terra.cl/actualidad/index.cfm?id_cat=303&id_reg=1714401 Libia: los rebeldes en Tripoli] Consultáu'l 22 d'agostu de 2011</ref> Nos combates podríen perder la vida 1300 combatientes según delles fontes; amás dirixentes de la CNT anunciaben equivocadamente la captura de dos de los fíos de Gadafi: [[Saif al Islam Gadafi]], reclamáu pola Corte Penal Internacional, y [[Al-Saadi al-Gaddafi]], en tanto'l primoxénitu, Mohammad Gadafi, apurrir a los rebeldes ufiertando de siguío una entrevista a la cadena de televisión [[Al Jazeera]].<ref>[http://english.aljazeera.net/indepth/spotlight/libya/2011/08/201182243539902478.html Aljazeera: Gadafi sons in custody] Consultáu'l 22 d'agostu de 2011, n'inglés.</ref><ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/rebalbes/lleguen/centru/Tripoli/combaten/torno/residencia/Gadafi/elpepuint/20110822elpepuint_5/Tes El País, Los rebeldes lleguen al centru de Trípoli] Consultáu'l 22 d'agostu de 2011.</ref>Na mañana del 22 d'agostu tanques de guerra de les fuercies lleales a Gadafi salieron del complexu de Bab al-Azizia disparando contra les fuercies rebalbes qu'arrodien el complexu; los combates estender pela cai d'A los Sarine (axacente al complexu) y pela zona del puertu de la ciudá; a la fin de la xornada los rebeldes llograren controlar la zona costera de la ciudá, mientres nel sur los soldaos sobrevivientes de les fuercies de Gadafi adoptaben táctiques guerrilleres, y faíen apaición los francotiradores n'otres partes de la ciudá; según dellos informantes, militares gadafistas faíense pasar por rebeldes pa depués abrir fueu contra los civiles o los periodistes.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/22/internacional/1314037820.html |títulu='Los mozos revolucionarios escribieron una páxina épica', n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/2011-08-22/Mundu/rebelion-libia-controla-gran-parte-de-tripoli-y-proclama-fin-de-era-gadafi.aspx |títulu=Rebelión libia controla gran parte de Trípoli y proclama fin d'era Gadafi, en La Nación de Costa Rica. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.abc.com.py/nota/libia-caos-en-tripoli-combates-continuan/ |títulu=Libia: Caos en Trípoli, combates siguen, en ABC Color de Paraguay. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120112160832/http://www.abc.com.py/nota/libia-caos-en-tripoli-combates-continuan/ |fechaarchivu=2012-01-12 }}</ref>Na nueche del llunes la OTAN llanzó un bombardéu contra'l complexu de Bab al-Azizia mientres los rebeldes atacar dende tierra nun esfuerciu pa tomar o destruyir l'últimu apartaz importante de resistencia gadafista y terminar la batalla pola capital.<ref>{{cita web |url=http://america.infobae.com/notas/31948-Libia-la-OTAN-bombardea-el-bunker-de-Muammar-Khadafi-en-Tripoli |títulu=Libia: la OTAN bombardea l'abellugu de Muammar Khadafi en Trípoli, en Infobae. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120712060721/http://america.infobae.com/notas/31948-Libia-la-OTAN-bombardea-el-bunker-de-Muammar-Khadafi-en-Tripoli |fechaarchivu=2012-07-12 }}</ref> La euforia con que se vivió en Bengasi y los barrios lliberaos de Trípoli lo que paecía un rápidu desmoronamiento del réxime, viose enturbiada pola comparecencia na nueche del día 22 de Saif al Islam ante los medios de prensa y un centenar de los sos siguidores, desmintiendo l'anunciada captura y llamando a prosiguir la llucha, en tantu la batalla siguía en Trípoli.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Intensos/combates/Tripoli/comparecencia/Saif/Islam/elpepuint/20110823elpepuint_2/Tes El País, «Intensos combates en Trípoli tres la comparecencia de Saif l'Islam»], 23 d'agostu de 2011.</ref> La proximidá de la cayida del réxime gadafista anició nuevos motivos d'esmolición pa les autoridaes rebalbes, al confirmase actos de represalia indiscriminada, como la execución sumaria de 34 civiles, ente ellos delles muyeres, en [[Garian]], al noroeste de Libia, denunciada por voceru del réxime gadafista. [[Mustafa Abdul Jalil]], líder de la CNT, declaró sentise «inquietu» ante determináu aiciones de los sos homes, llegando a suxerir que podría dimitir de persistir tales aiciones. Tantu [[Amnistía Internacional]] como [[Human Rights Watch]] y la Comisión de Derechos Humanos de la ONX pudieron constatar actos de represalia, tortures y saqueos protagonizaos por fuercies rebalbes, al paecer incontrolaes, y llamaron l'atención sobre la situación de los subsaharinos en Libia, puestos nel puntu de mira de los rebeldes poles denuncies, nunca confirmaes, de que'l réxime de Gadafi taba utilizar como mercenarios.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Conseyu/rebalbu/esixe/homes/cesen/represalies/elpepuint/20110823elpepuint_1/Tes El País, «El Conseyu rebalbu esixe a los sos homes que cesen les represalies»], 23 d'agostu de 2011.</ref> ==== Toma del complexu de Bab al-Azizia ==== [[Ficheru:Arrott libya tripoli gadhafi effigy 480 29aug2011.jpg|thumb|Un moñecu representando a [[Muammar al-Gaddafi|Gadafi]] xunto a una bandera tricolor libia cuelguen d'una grúa na antigua Plaza Verde de Trípoli, agora renomada como Plaza de los Mártires.]] Na mañana del [[23 d'agostu]] les fuercies rebalbes llanzar al asaltu del complexu de Bab al-Azizia empecipiando violentos combates colos defensores gadafistas del apartaz; los soldaos lleales a Gadafi opunxeron gran resistencia, ya inclusive llograron nun primer momentu repeler el primer gran asaltu contra una de les puertes de la enorme residencia, pero finalmente dempués de delles hores de combates munchos d'ellos tuvieron qu'apurrir les armes. El momentu decisivu producióse cuando los asaltantes rebalbos tiraron embaxo les muralles de cementu del complexu ya ingresaron a él metanes un nutríu tirotéu no qu'un corresponsal de guerra presente calificó de "escena increíble"; los rebeldes siguieron avanzando, travesaron una tercer puerta y llegaron a un edificiu que yera consideráu la vivienda de Gadafi, onde ondearon la bandera rebalba. Cientos de rebeldes y civiles entraron al complexu y empezaron a apoderase de tol material de guerra que taba en manes de los gadafistas y a escalar les residencies y edificios del complexu; inclusive se vieron rebeldes pasiando nos vehículos que yeren de Gadafi. Les imáxenes de televisión amosaron a los rebeldes corriendo polos jardínes del enorme complexu y glayando d'allegría pola cayida del baluarte. Dellos rebeldes destruyeron una estatua de bronce de Gadafi y otros posaron montaos enriba de la simbólica estatua que conmemoraba'l [[Operación El Doráu Canyon|ataque d'Estaos Xuníos de 1986]] y na que Gadafi acostumaba dar los sos discursos; anque tamién se siguíen escuchando tiroteos dientro del complexu por dellos francotiradores gadafistas qu'entá disparaben contra los rebeldes dientro de Bab al-Azizia. Los rebeldes rexistraron toles edificaciones buscando a Gadafi pero nun pudieron atopalo faciéndose evidente qu'ésti fuxera d'ellí en dalgún momentu dempués del entamu de la batalla na capital; polo que, anque la conquista del complexu foi un golpe crucial dientro d'esta batalla, nun significaría nin el fin de la resistencia de Gadafi, nin el de la guerra. De fechu les fuercies lleales a Gadafi en delles zones de Trípoli siguíen repeliendo a les fuercies rebalbes con fueu d'armamentu pesáu (morteros y obuses), por casu na [[Plaza Verde (Libia)|Plaza Verde]] (rebautizada polos rebeldes como Plaza de los Mártires). Amás, nel barriu d'Al-Mansoura, al igual que n'otres ciudaes cercanes a Trípoli, como [[Shaba (Libia)|Shaba]] y [[Zaura]] siguía lluchándose. == Afitamientu de los rebeldes == El [[24 d'agostu]] siguíen los combates en Trípoli. Les fuercies lleales a Gadafi llanzaron pela mañana un contraataque nes cercaníes del complexu de Bab al-Azizia y pela tarde bombardiaron el complexu y l'aeropuertu, qu'agora taben en manes de los rebeldes, según tamién otres zones del centru de la capital. D'alcuerdu a reportar de los medios de comunicación presentes, les fuercies gadafistas llanzaren siquier siete proyeutiles de morteru sobre'l complexu presidencial y dellos cohetes sobre l'Aeropuertu Internacional de Trípoli; aparentemente unu cayó sobre la mesma pista. Tamién foi bombardiáu el barriu d'Al-Mansoura (escenariu'l día anterior de violentos combates ente rebeldes y lleales) y la zona cercana al hotel Rixos; fontes rebalbes afirmaben que les célules gadafistas responsables d'esos bombardeos taben allugaes na zona de Abu Salim, un barriu onde se llibraben fuertes combates ente rebeldes y gadafistas. Les milicies de Gadafi tamién siguíen controlando barrios como los de Salah ad din, el de Bab Anashir o'l d'A los Hadaba al Jadr.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/24/internacional/1314164154.html?a=2y5aa26c3cf39f4c1f3753d73f396b6a&t=1314217350&numbero= |títulu=Los rebeldes ufierten un millón de pagu y amnistía por Gadafi 'vivu o muertu', n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.proceso.com.mx/?p=279428 |títulu=Ufierten rebeldes 1.6 mdd por Gadafi, vivu o muertu, en Procesu de Méxicu. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924104731/http://www.proceso.com.mx/?p=279428 |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> Mentanto fora de Trípoli los rebeldes avanzaben escontra Sirte en dos frentes (dende l'oeste partiendo de Misrata y dende l'este partiendo de Ras Lanuf). Tomar de la ciudá natal de Gadafi y el so apartaz más importante depués de la perda de casi tola capital representaba'l tiru de gracia que p'acabar col réxime y polo tanto cola guerra (amás abarruntábase que Gadafi abellugárase nesa ciudá); pero la meyora rebalba foi deteníu poles fuercies gadafistas a la entrada de [[Ben Yawad]], una llocalidá asitiada 160 quilómetros al este de Sirte. Los rebeldes llograron conquistar la estratéxica ciudá costera de [[Ben Yauad]] en sangrientos combates nos qu'hubo alredor de 700 muertos, amás de asediar [[Sirte]] ciudá natal de Gadafi, mientres los lleales intentaben caltener el control sobre l'accesu costeru ente Bisher, a 20&nbsp;km al oeste de Brega, y Bani Walid, al suroeste de Misrata, pa caltener la llibertá de movimientos dende Trípoli a Shaba", d'alcuerdu a un voceru militar de la OTAN.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/23/internacional/1314112468.html |títulu=Los rebeldes tomen el complexu de Gadafi, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=98932 |títulu=Rebalbos tomen cuartel xeneral de Gadafi en Trípoli, en IPS. |urlarchivu=https://archive.today/20120703154547/www.ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=98932 |fechaarchivu=3 de xunetu de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com/2011/08/23/rebeldes-ingresen-al complexu-de-gadafi-en-tripoli-tres-tirotéu.shtml |títulu=Rebalbos ingresen al complexu de Gadafi en Trípoli tres tirotéu, n'El Universal de Venezuela. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://america.infobae.com/notas/31969-Los-rebeldes-ocuparon-el-bunker-de-Khadafi-en-Tripoli |títulu=Los rebeldes ocuparon el búnker de Khadafi en Trípoli, en Infobae. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120518064424/http://america.infobae.com/notas/31969-Los-rebeldes-ocuparon-el-bunker-de-Khadafi-en-Tripoli |fechaarchivu=18 de mayu de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/vernota.php?tipu=N&idPub=234850&id=443452&dis=1&sec=5 |títulu=Libia: los rebeldes tomaron la residencia de Kaddafi, en Telam. |urlarchivu=https://archive.today/20120703154537/www.telam.com.ar/vernota.php?tipu=N&idPub=234850&id=443452&dis=1&sec=5 |fechaarchivu=3 de xunetu de 2012 }}</ref> Amás de Sirte la única otra gran ciudá libia en manes de los lleales a Gadafi yera [[Sabha]], nel suroeste del país; los rebeldes espresaron que al conquistar Sirte y por tanto asegurar el control de tola franxa norte costera del país, van poder avanzar al sur pa tomar Sabha y entós los gadafistas namái caltendríen pequeñes llocalidaes que podríen cayer con facilidá. Entrín y non otres fuercies rebalbes llograron conquistar el cuartel militar de Mazraq al Shams, allugáu 120 quilómetros al oeste de Trípoli, cerca de la frontera con Túnez; pero anque los rebeldes arrampuñáron-y el cuartel a los gadafistas los combates siguieron cerca d'él y el comandante rebalbu local anunció que se quedaren ensin municiones y por eso pidió con urxencia refuerzos y municiones al altu mandu rebalbu y sofitu aereu a la OTAN pa nun dexar el terrén conquistáu.<ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20110824/los rebeldes-controlen-casi-toa-libia-acorrexen-los-gadafistas-feudu-sirte/457097.shtml |títulu=Los rebeldes controlen casi toa Libia y acorrexen a los gadafistas nel so feudu de Sirte, en Radio Televisión Española. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/24/internacional/1314204773.html |títulu=Próximu oxetivu: Sirte, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> === Asaltu rebalbu a los últimos apartaces gadafistas === [[Ficheru:Libya rebel checkpoint by VOA.jpg|thumb|Puestu de control rebalbu en [[Trípoli (Libia)|Trípoli]] el [[26 d'agostu]] de [[2011]].]] El [[25 d'agostu]] siguía la batalla ente los rebeldes y los remanentes de les fuercies gadafistas en Trípoli; nesta nueva xornada la llucha concentrábase especialmente nel barriu de Abu Salim, pela redolada del hotel Corinthia y na redoma del aeropuertu capitalín. Cientos de rebeldes llanzaron una ofensiva contra'l barriu de Abu Salim pa conquistalo y erradicar al gruesu de les fuercies gadafistas de Trípoli que s'abellugaron nél y que dende ellí hostigan les posiciones rebalbes nel restu de la ciudá; la unidá rebalba encargada d'ésta ofensiva ye la Brigada de los Mártires de Trípoli. Nos encarnizados combates nésti barriu los rebeldes tuviéronse qu'enfrentar a una gran cantidá de francotiradores gadafistas, polo que van tomando edificiu per edificiu y sacando de cada unu a decenes de prisioneros; amás los rebeldes dispararon con bateríes antiaéreas contra 10 edificios ocupaos por gadafistas y siquier trés d'esos edificios amburaron en llapaes. Un comandante rebalbu dixo que los gadafistas qu'ocupaben el barriu teníen armamentu pesáu ya inclusive un tanque de guerra.<ref>https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/25/internacional/1314278214.html?a=2b0d5628a7eec0y3838y129d20666994&t=1314302623&numbero= 'Caza' a Gadafi en Trípoli mientres el gobiernu rebalbu llega a la capital, n'El Mundo d'España.]</ref> Tamién nel ataque a Abu Salim los rebeldes recibieron informaciones de que posiblemente Gadafi y los sos fíos despintar nun complexu d'apartamentos del barriu, polo que los insurxentes arrodiaron el complexu y atacar, anque nun toparon entá rastros de Gadafi. Nesi contestu surdieron reportes qu'indiquen que tanto los rebeldes como los gadafistas taríen asesinando a los sos respeutivos prisioneros de guerra; en concretu en Abu Salim topáronse los cuerpos de 30 supuestos gadafistas muertos y siquier dos d'ellos teníen puestes esposes de plásticu, lo qu'indicaría que fueron executaos tando prisioneros, y cerca d'ellí nun hospital de campaña había cinco cuerpos más, y unu d'ellos inda tenía una sonda intravenosa nel brazu. Pel so llau una trabayadora sanitaria británica dixo que toparen los cuerpos de 17 presuntos rebalbos prisioneros y según un sobreviviente seríen executaos por fuercies gadafistas antes de la cayida del complexu residencial de Gadafi. Conocióse qu'amás de Abu Salim tamién hai fuercies gadafistas concentraes nel barriu de Hatba Charkia. Poco antes del entamu de la ofensiva contra Abu Salim, un grupu de rebeldes encargáu de curiar l'hotel Corinthia (onde s'agospia la prensa estranxera) intercambió disparos d'armes automátiques y de morteros con francotiradores gadafistas apostaos n'edificios cercanos; los rebeldes usaron granaes de morteru y armes antitanques pa barrer a los francotiradores enemigos, y amás apostaron a los sos propios francotiradores nel techu del hotel pa liquidar a los sos rivales del otru bandu. Los tiroteos siguen de forma esporádica pela redolada del hotel asitiáu a dos quilómetros de l'antigua Plaza Verde.<ref>{{cita web |url=http://www.proceso.com.mx/?p=279520 |títulu=Llama Gadafi a los sos siguidores a defender Trípoli de los rebeldes, en Procesu de Méxicu. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210225053019/https://www.proceso.com.mx/?p=279520 |fechaarchivu=2021-02-25 }}</ref> Mientres se reportaron intensos combates cerca del aeropuertu, mientres nes principales cais de Trípoli hai instalaos controles de mozos rebalbos cada 100 metros. Tou nun día en que'l Gobiernu de los rebeldes fixo la so entrada trunfal en Trípoli, a pesar de que la llucha na capital falta de cesar.<ref>{{cita web |url=http://peru21.pe/noticia/1179702/gadafi-arenga-estaria-abarganáu |títulu=Gadafi arenga, pero taría abarganáu, en Perú 21. }}</ref><ref>{{cita web |url=http://es.euronews.net/2011/08/25/caza-a-los-lleales-a-gadafi-en-tripoli/ |títulu=Caza a los lleales a Gadafi en Trípoli, en Euronews. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Les últimes informaciones indiquen que los rebeldes llograron conquistar la totalidá del barriu de Abu Salim y faer una gran cantidá de prisioneros, pero nun toparon a Gadafi nin a la so familia, y un voceru rebalbu reconoció que los dirixentes del réxime mover d'una zona a otra pa fuxir de la persecución rebalba.<ref>{{cita web |url=http://www.el-nacional.com/www/site/p_contenido.php?q=nodo/232258/Mundu/Rebalbos-facer con-el control-del barriu-de-Abu-Salim,-en-Tr%C3%ADpoli |títulu=Rebalbos facer col control del barriu de Abu Salim, en Trípoli, n'El Nacional de Venezuela. }}</ref> Na nueche del 25 d'agostu al [[26 d'agostu]] hubo duros combates na ciudá de Sabha, en plenu ermu del sur del país; decenes de rebeldes morrieron nun asaltu al cuartel xeneral del serviciu d'intelixencia militar nesa ciudá. Sicasí los rebeldes consiguieron tomar los barrios d'A los Karda y A los Manshiya de dicha ciudá, na que nun hai agua nin lletricidá. Mentanto en Sirte, la otra gran ciudá libia que queda en manes de Gadafi, tamién hai combates. Aviones británicos atacaron pela nueche un centru de comandu de les fuercies gadafistas na ciudá y 29 vehículos armaos de los lleales a Gadafi, nun esfuerciu pa facilitar la meyora rebalba contra'l feudu gadafista. Pela so parte los rebeldes unviaron más fuercies escontra la ciudá, forníes con tanques de guerra y cohetes, antemanando una dura batalla por Sirte si les negociaciones colos líderes tribales llocales pa llograr la so rindición pacífica nun llogren frutos. Nel intre del 26 d'agostu los rebeldes apoderar de Ras Jadir, el principal puestu de control de la frontera con Túnez, ensin apenes resistencia de los gadafistas que fuxeron al vecín país. Mentanto en Trípoli, dempués de violentos combates cerca del aeropuertu na nueche pasada, la ciudá amaneció con un relativu aselu, pero los restos de les fuercies gadafistas siguieron cañoneando l'aeropuertu dende una base militar cercana (qu'había estáu controlada por Khamis, un fíu de Gadafi); polo que los rebeldes preparar pa llanzar una ofensiva contra esi remanente de fuercies lleales que permanez al llau de la terminal aérea. Per otru llau los medios de comunicación empezaron a percorrer l'estrozáu barriu de Abu Salim, escenariu de la espectacular batalla del día anterior y agora so control rebalbu; y pudieron acreitar les dantesques resultaos del encarnizado combate, como los siquier 200 cadabres topaos atropaos dientro d'un hospital del barriu, que foi abandonáu por casi tol so personal médico y sanitario ante'l peligru xeneráu pola selvaxe batalla.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/26/internacional/1314354280.html |títulu=Aviones británicos bombardien un búnker na ciudá natal de Gadafi, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.vanguardia.com.mx/lasfuerzasdegadafisiguencombatiendoensebhaysirte-1077290.html |títulu=Les fuercies de Gadafi siguen combatiendo en Sebha y Sirte, en vanguardia de Méxicu. }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com/2011/08/26/la-otan-garrasti-a-los-insurxentes-en-libia.shtml |títulu=La OTAN garrasti a los insurxentes, n'El Universal de Venezuela. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20110826/amnistia-internacional-denuncia-abusos-parte-dos-bandos-batalla-tripoli/457464.shtml |títulu=Atopen más de 200 cadabres nun hospital al sur de Trípoli, onde siguen los combates, en Radio Televisión Española. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/26/internacional/1314389849.html |títulu=Los rebeldes libios facer col principal control de la frontera con Túnez, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[27 d'agostu]] Trípoli amaneció con relativu aselu depués d'una nueche d'esplosiones y rabaseres d'armes automátiques en distintos puntos de la ciudá; el xefe d'operaciones militares de los rebeldes aportuna en que les sos fuercies controlen el 95% de la ciudá, pero reconoz qu'entá esisten nucleos de resistencia gadafista nos barrios de Abu Salim y Salaheddin. Tamién dixo qu'anque controlaben l'aeropuertu, hai focos de resistencia gadafista na zona de Bin Qafr Ghirchir, asitiada a dos milles de la terminal aérea. Darréu los rebeldes tomaron el cuartel de la Brigada 32 de tropes de elite gadafistas, la unidá que comandaba unu de los fíos de Gadafi (Khamis Gadafi); dichu cuartel ta asitiáu nel distritu de Salaheddine nel sur de Trípoli, y foi abandonáu polos gadafistas depués d'hores de combates y de un bombardéu de la OTAN. Na cárcel amiesta al cuartel toparon los cuerpos de siquier 50 rebeldes que yeren prisioneros de los gadafistas y aparentemente fueron executaos díes tras; amás los rebeldes apoderar d'una gran cantidá d'armes de fabricación alemana, americana, rusa ya italiana que s'atopaben nel cuartel. Mentanto la OTAN sigue bombardiando Sirte, y destruyeron ente 11 y 15 vehículos armaos y un blindáu, amás de cuatro oxetivos en tierra; y pela so parte los rebeldes siguen lluchando p'abrir pasu escontra la ciudá natal de Gadafi, coles mesmes que siguen axustando colos líderes tribales de la ciudá pa evitar una batalla sangrienta y llograr la rindición pacífica de la urbe. Especulóse nes últimes hores cola posibilidá de que les fuercies gadafistas retirar de Sirte escontra'l sur, a la ciudá desértica de Sabha, pa evitar ser arrodiaes y destruyíes ante la meyora rebalba dende l'este y dende l'oeste; con esi eventual repliegue tácticu buscaríen reorganizar les sos menguaes fuercies en Sabha y llantar una resistencia más fuerte y eficiente nun terrén más favorable. Nesi mesmu día los rebeldes tomaron tamién Jmayl, llocalidá d'orixe del primer ministru libiu, [[Baghdadi Mahmudi]].<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/27/internacional/1314441804.html |títulu=Sele tirante nes primeres hores del sábadu en Trípoli, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/27/internacional/1314462631.html |títulu=Topen 50 cadabres carbonizaos nuna base militar gadafista cerca de Trípoli, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.swissinfo.ch/spa/suiza_y_el%20mundu%20internacional/La%20escasez_afara_Tripoli_mientres_los%20rebeldes_busquen_a_Gadafi.html?cid=31002344 |títulu=La escasez afara Trípoli mientres los rebeldes busquen a Gadafi, en Swissinfo.ch. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120119100924/http://www.swissinfo.ch/spa/suiza_y_el |fechaarchivu=2012-01-19 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/mundo/20110827213135309100.html |títulu=AXUSTEN "RENDICION" EN SIRTE, ¿KADAFI N'ARXEL?, en Ansalatina. }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com/2011/08/27/la-otan-sigue-bombardeando-sirte.shtml |títulu=La OTAN sigue bombardiando Sirte, n'El Universal de Venezuela. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/20110827/internacional/abci-libia-rebeldes-tomen-jmayl-201108271849.html |títulu=Los rebeldes tomen Jmayl, llocalidá natal del primer ministru gadafista, en ABC d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[29 d'agostu]] los rebeldes siguíen la so meyora a Sirte de forma lenta; la principal torga qu'enzanca a los rebeldes avanzar de forma más rápida, amás de la aportunante resistencia gadafista, ye la necesidá de caltener al gruesu de les sos fuercies en Trípoli p'asegurar la pacificación de la capital y evitar una eventual contraofensiva gadafista nella. Aun así los rebeldes llograron delles meyores importantes, ente ellos controlar la carretera que xune Trípoli cola sureña ciudá de Sabha (l'otru gran bastión gadafista) y al este de Sirte, dempués de conquistar la ciudá de Ben Yawad los rebeldes llograron avanzar siete quilómetros más en direición a Sirte y tomaron la llocalidá de Nawfaliyah, onde s'atopa un importante encruz carreteru. Pel oeste de Sirte los rebeldes tomaron un pequeñu destacamentu en Abu Grein, a unos 130 quilómetros de la ciudá; anque siguen llimpiando la zona ante la presencia de munchos gadafistas escondíos en dellos edificios. Mentanto los rebeldes siguen concentrando fuercies pal ataque a Sirte y pela carretera costera al este de Trípoli unviaron vehículos tresportadores que llevaben tanques de guerra [[T-54/T-55|T-55]] de fabricación soviética; los rebeldes apoderar d'esos tanques nuna base militar abandonada na ciudá de Zlitan. Amás de tanques de guerra, les fuercies rebalbes que s'arrexunten nes cercaníes de Sirte tamién disponen de danzaderes de misiles [[BM-21|Grad]], otros armamentos pesaos y bayura d'armes llixeres; sicasí los rebeldes entá confíen nes negociaciones pa llograr una rindición pacífica y evitar la batalla, anque tamién afirmen que les fuercies gadafistas de Sirte tán obligando a los civiles a xuníse-yos pa engarrar colos rebeldes y qu'executaron a 45 de los sos propios soldaos que se negaben a siguir lluchando por una causa perdida. Pela so parte la OTAN sigue bombardiando oxetivos gadafistas en Sirte.<ref>{{cita web |url=http://america.infobae.com/notas/32369-Los rebeldes-busquen-dar-el golpe-de-gracia-en-Sirte |títulu=Los rebeldes busquen dar el golpe de gracia en Sirte, en Infobae. }}</ref><ref>{{cita web |url=http://noticias.terra.com.co/internacional/libios-primen-bastion-de-gaddafi-tripoli-alica,2dd06728b9612310VgnVCM10000098f154d0RCRD.html |títulu=Libios primen bastión de Gaddafi, en Terra. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2011/08/678-389384-9-rebeldes-afirmen-que-gaddafi-sigue-siendo-una amenaza-y-tripoli-vive-emerxencia.shtml |títulu=Rebalbos afirmen que Gaddafi sigue siendo una amenaza y Trípoli vive emerxencia sanitaria, en La Tercera de Chile. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://noticierostelevisa.esmas.com/internacional/325510/rebeldes-lluchen-sirte-ciudá-natal-gadafi |títulu=Rebalbos lluchen por Sirte, ciudá natal de Gadafi, en Noticies de Televisa. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-rebalbes-achaquen-tacticas-terror-resistencia-opón-ciudá-sirte-20110829191753.html |títulu=Los rebeldes achaquen a táctiques de "terror" la resistencia qu'opón la ciudá de Sirte, en Europapress. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> === Setiembre. Sigue la incertidume === El [[1 de setiembre]] el coronel libiu Muammar al-Gaddafi dixo que "toles tribus libies" tán armaes, y pidió-yos que sigan la llucha duro y violento y tiendan emboscaes a los axentes (los rebeldes)”, nun discursu tresmitíu pola televisión per satélite siria “Al Rai”. Na so alocución, atayada sópitamente ensin previu avisu, esplicó que les tribus de Sirte y Bani Walid -dos rexones entá en manes de gadafistas- “tán armaes y nun van poder ser sometíes”, reseñó Efe. Afp destaca que l'ex-home fuerte de Libia Muamar Gadafi, que'l so paradoriu desconocer, afirmó'l xueves que nun se rindirá” y “va siguir el so combate”, n'apartes d'un mensaxe audiu espublizaos por escritu na pantalla pola canal de televisión Arrai. Gadafi encamentó tamién a los sos partidarios a "siguir la resistencia", al considerar qu'hai “diverxencies” ente los rebeldes y la OTAN. “Inclusive si ustedes nun escuchen la mio voz, sigan la resistencia”, añadió a la cadena, qu'anunció que'l mensaxe d'audiu sería espublizáu darréu. “Hai diverxencies ente l'Alianza de l'agresión y los sos axentes rebalbos”, añadió según la cadena, con sede en Damascu. Mentanto nel frente de Sirte la situación permanecía tranquila, yá que se caltién la posa nos combates que dispunxeron los líderes de la rebelión pa dar una oportunidá a les negociaciones de paz colos líderes de les tribus de Sirte. Inclusive'l gobiernu rebalbu prorrogó'l plazu del [[ultimátum]] por que los xefes tribales apurran la ciudá pacíficamente o tengan qu'enfrentase a un masivu ataque de les fuercies rebalbu que lo arrodien; agora tienen hasta'l [[10 de setiembre]] p'apurrir la ciudá a los rebeldes o enfrentar una batalla urbana pol so control. D'alcuerdu a los rebeldes, los líderes tribales (que crucien les llinies del frente p'axustar en persona colos oficiales rebalbos) comparten l'oxetivu d'evitar un gran derramamiento de sangre, pero tienen problemes pa convencer a una parte de los militares gadafistas que defenden Sirte de que se rindan. Por eso los voceros rebalbos aportunen en que la torga pal fin definitivu de la guerra ye l'enfotu de delles unidaes sobrevivientes del Exércitu gadafista de siguir aguantando hasta'l final. Tamién los rebeldes axusten colos xefes tribales de la ciudá de [[Bani Walid]] por que la apurran y amás arresten a Gadafi y poner a disposición de les fuercies rebalbes, yá que informaciones d'intelixencia recién fáen-yos creer que Gadafi abellugóse nesa pequeña ciudá desértica cercana a Trípoli y qu'estableció el so cuartel xeneral ellí. Los voceros rebalbos dixeron que nun pueden atacar esa ciudá porque munchos de los sos homes que vienen de Bengasi y Zintan son orixinarios d'ella y tendríen problemes p'atacar la so propia ciudá d'orixe. Pela so parte la OTAN sigue bombardiando oxetivos militares gadafistas concretos en Sirte y Bani Walid, debilitando la capacidá de los restos de les fuercies lleales a Gadafi.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/01/internacional/1314870207.html |títulu=Los rebeldes aseguren que Gadafi atópase en Bani Walid, nel desiertu, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/01/internacional/1314885330.html |títulu=Gadafi llama a los sos siguidores a preparar pa 'una guerra enllargada', n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.cl/libia-gadafi-llamo-a-lluchar-a-sangre-y-fueu/noticias/2011-09-01/120916.html |títulu=Libia: Gadafi llamó a lluchar “a sangre y fueu”, en La Nación de Chile. }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/20110901/internacional/abci-selmana-rebalbes-201109011331.html |títulu=Los rebeldes dan una selmana más a les tropes de Gadafi por qu'apurran Sirte, en ABC d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://noticias.univision.com/mundo/noticias/article/2011-09-01/rebeldes-alderiquen-rendicion-sirte |títulu=Rebalbos alderiquen condiciones de rindición de Sirte, en Univision d'Estaos Xuníos. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[9 de setiembre]] pela tarde, faltando poques hores por que concluyera l'ultimátum pa la rindición pacífica de los apartaces lleales a Gadafi, produciéronse violentos combates ente les fuercies rebalbes y los defensores gadafistas de Bani Walid y Sirte. Los mandos militares rebeldes afirmaron que los combates en Bani Walid empecipiáronse entós que los gadafistas atacaren les posiciones rebalbes alredor de la ciudá llanzando cohetes dende l'interior de Bani Walid; eso asocedió hores dempués de qu'un bombardéu de la OTAN destruyera una danzadera de misiles de los lleales a Gadafi nesa población. En respuesta al bombardéu de les sos posiciones por cohetes gadafistas, los rebeldes llanzaron a les sos fuercies al asaltu de Bani Walid; les unidaes de vanguardia rebalbes avanzaron dende l'este y el sur peles carreteres de Trípoli y Misrata pa llimpiar de gadafistas les entraes norte, este y sur de la ciudá. Los rebeldes atoparon una fuerte resistencia de los gadafistas, que repelieron con fusiles d'asaltu y cohetes la so meyora; tamién actuaron munchos francotiradores gadafistas apostaos en cases y edificios. Aun así los rebeldes llograron enfusase más d'un quilómetru nel interior de la ciudá; y pela nueche informábase que los rebeldes engarraben colos gadafistas a dos quilómetros del centru de Bani Walid. Nos combates hubo reportes de muertos y mancaos en dambos bandos, y los rebeldes llograron faer prisioneros a dellos gadafistas. Los rebeldes calculen en 600 la cantidá d'homes que tienen les fuercies gadafistas dientro de Bani Walid. Mentanto nel frente de Sirte los gadafistas atacaron a les fuercies rebalbes qu'intentaben apoderase d'una aldega casi despoblada allugada 90 quilómetros al este de Sirte, na zona conocida como'l "el valle coloráu"; los gadafistas atrincheraos nuna zona de grandes dunes intentaron frenar la meyora rebalba con disparos de misiles Grad, cohetes de morteru y bateríes antiaéreas, desamarrando una batalla.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/09/internacional/1315577920.html |títulu=Los combates enfoscar a nos bastiones lleales a Muamar Gadafi, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2011/09/678-391890-9-duros-combates-en-sirte-y-bani-walid-a-poques hores-de-expirar-ultimatum-rebalba.shtml |títulu=Duros combates en Sirte y Bani Walid a poques hores de expirar ultimátum rebalbu, en La Tercera de Chile. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/792403.html |títulu=Rebalbos ataquen últimos bastiones de Gadafi, n'El Universal de Méxicu. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140422184557/http://www.eluniversal.com.mx/notas/792403.html |fechaarchivu=2014-04-22 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2011/09/110909_ultnot_libia_baniwalid_sao.shtml |títulu=Libia: enfrentamientos en Bani Walid, en BBC Mundo. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/97186011b1y2c6897862b4y1b2fb7497 |títulu=Libia: negociaciones bloquiaes, una ofensiva paez inminente: CNT, en Mileniu de Méxicu. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[10 de setiembre]] siguíen los sangrientos combates en Bani Walid; los rebeldes llograren llegar a namái 500 metros del centru de la ciudá, onde engarraben colos defensores gadafistas que calteníen una aportunante resistencia. El xeneral rebalbu Daw Dejek axuntar con periodistes estranxeros a 3 quilómetros al norte del accesu a la ciudá (en díes pasaos los rebeldes namái podíen llevar a los periodistes a decenes de quilómetros de Bani Walid, lo qu'evidencia la meyora rebalba) y ellí informólos que los sos homes lliberaren el zoco de la ciudá y espulsáu a los combatientes gadafistas, que taben perbién adomaos y disciplinaos nel combate. El xeneral amosóse optimista de tomar el restu de la ciudá dientro poco. Les columnes rebalbes entraron a la ciudá dende trés frentes: dende'l norte coles tropes rebalbes provenientes de Trípoli, y dende l'este y el sur (onde los gadafistas tienen mayor capacidá defensiva) colos batallones rebalbos de la ciudá de Misrata, los que soportaron mientres meses l'asediu de les fuercies gadafistas qu'atacaron esa ciudá. Na encarnizada batalla de Bani Walid engarróse casa per casa, y los gadafistas actuaron sofitaos por lanzagranadas [[Granada propulsada por cohete|RPG]] y por gran cantidá de francotiradores que hostigan a los rebeldes ensin fuelgu. Tamién hai fueu d'artillería y d'alcuerdu a combatientes rebalbos los gadafistas taríen disparando con misiles Grad dende residencies privaes pa evitar ser bombardiaos pola OTAN. Sía comoquier los combatientes rebalbos replegar nun momentu de la batalla pa dexar que la OTAN bombardiara les posiciones gadafistas dientro de Bani Walid; hubo siquier siete ataques de l'aviación de la OTAN contra blancos gadafistas na ciudá. Nos duros combates morrieron dos comandantes rebalbos y siquier dos soldaos gadafistas el sábadu y otru na nueche del vienres; amás de cuatro o cinco civiles la nueche del vienres. Los rebeldes aportunen en tener información de que dos fíos de Gadafi comandan a les fuercies gadafistas na batalla de Bani Walid; seríen Saif al Islam (el más poderosu de los fíos del derrocáu gobernante y buscáu como él pola Corte Penal Internacional) y Mutasim. Tamién podríen tar na ciudá otru fíu de Gadafi (Saidi) y el voceru del so derrocáu réxime, Musa Ibrahim. Entrín y non el frente de Sirte taría sele depués de que los rebeldes tuvieron que retirase de les sos posiciones del día anterior ante l'intensu fueu enemigo y en sufriendo graves perdíes.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/10/internacional/1315652967.html |títulu=La OTAN bombardea el bastión gadafista de Bani Walid tres la meyora rebalba, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.informador.com.mx/internacional/2011/321252/6/pese-a-la resistencia-gadhafista-los rebeldes-combaten-dientro-de-bani-wallid.htm |títulu=Magar la resistencia gadhafista, los rebeldes combaten dientro de Bani Wallid, n'El Informador de Méxicu. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/rebalbes/aseguren/fíos/Gadafi/lluchen/ciudá/Bani/Walid/elpepuint/20110910elpepuint_4/Tes |títulu=Los rebeldes aseguren que dos fíos de Gadafi lluchen na ciudá de Bani Walid, n'El País d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.swissinfo.ch/spa/suiza_y_el%20mundu%20internacional/Los_combatientes_libios_lluchen_polos%20bastiones_de_Gadafi.html?cid=31107498 |títulu=Combatientes libios lluchen polos bastiones de Gadafi, en Swissinfo. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120119191832/http://www.swissinfo.ch/spa/suiza_y_el |fechaarchivu=2012-01-19 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-otan-confirma-operaciones-aereas-bani-walid-20110910194723.html |títulu=La OTAN confirma operaciones aérees en Bani Walid, en Europapress. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[13 de setiembre]] los rebeldes suspendieron les sos grandes operaciones militares en Bani Walid y dieron una nueva tregua de 48 hores (dos díes) pa dexar que los civiles que queden na ciudá puedan evacuala, depués de que dempués de dellos díes de combates nun llograren conquistar totalmente la ciudá ante la encarnizada resistencia de los gadafistas. Dende'l vienres 9 de setiembre que los rebeldes empecipiaron la so ofensiva en tenaza (dos frentes) sobre Bani Walid, los gadafistas refugaron numberosos asaltos de les fuercies del nuevu gobiernu libiu formáu polos insurxentes. Los rebeldes afirmen qu'ocuparon la metá norte de Bani Walid pero nun llograron avanzar más dende va díes; eso a pesar de que los rebeldes recibieron refuerzos y munches armes que fueron abandonaes polos gadafistas. Ante esa situación los rebeldes empecipiaron una campaña de propaganda ente los civiles por qu'abandonen la ciudá y asina tener el terrén estenu pa llanzar un ataque a gran escala dientro de dos díes pa torar a los defensores gadafistas; pel so llau los civiles tán acatando'l llamáu y saliendo en grandes cantidaes de Bani Walid, que se convirtió nuna trampa mortal pa la población civil atrapada nella en mediu del fueu cruzao. Mentanto la OTAN sigue bombardiando oxetivos gadafistas, especialmente en Sirte y Sabha, destruyendo radares, misiles, bateríes artilleres, tanques y otros vehículos blindaos.<ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=922930 |títulu=Nueva tregua en Bani Walid mientres s'alvierte sobre abusos de dambos bandos, en ABC d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com/2011/09/13/aviones-de-la-otan-ataquen-blancos-gadafistas.shtml |títulu=Aviones de la OTAN ataquen blancos gadafistas, n'El Universal de Venezuela. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://es.euronews.net/2011/09/13/el-cnt-da-dos-dia-a-les families-pa-que-abandonen-bani-walid/ |títulu=La CNT da dos día a les families por qu'abandonen Bani Walid, en Euronews. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.elnuevoherald.com/2011/09/13/1024098/aviones-de-la-otan-bombardien.html |títulu=Aviones de la OTAN bombardien apartaces gadafistas, n'El Nuevu Herald. }}</ref> Los combates volver# a entamar el [[15 de setiembre]] pero dos díes depués, al [[17 de setiembre]], la situación sigue estancada y les socesives ofensives de les fuercies del nuevu gobiernu formáu polos rebeldes contra Bani Walid y Sirte fracasaron ante la poderosa y obstinada resistencia de les fuercies gadafistas. En dambes ciudaes los gadafistas aguanten con artillería llixero y pesada, cohetes y l'usu recurrente de los francotiradores; forzar atacantes rebalbos a pesar de cuntar con munchos más homes y una cantidá abondosa d'armamentu son repelidas una y otra vez pola sólida defensa gadafista. Dalgunos atribúin el fracasu de los rebeldes a la falta de más tropes, de coordinación y de disciplina ente les distintes brigaes rebalbes; y cítase como exemplu'l casu d'una unidá rebalba que nun oyó la orde de retirada y quedó atrapada y aisllada dientro de Bani Walid per hores dempués de que les otres unidaes atacantes retirárense. Eso xeneró descontentu ente les files rebalbes contra los sos comandantes. En Bani Walid los gadafistas valir de la complicada topografía del terrén pa faer un meyor usu de los sos francotiradores y detener cualquier meyora rebalba; amás los combatientes rebalbos reportaron que los gadafistas arramaron petroleu poles empináu cais de la ciudá pa faer entá más difícil la meyora rebalba. Ente qu'en Sirte los gadafistas atacaron a les fuercies rebalbes en dellos barrios con artillería pesao y cohetes, y los rebeldes respondiéronlos con misiles Grad. La llucha en Sirte ye práuticamente casa por casa, nuna batalla terriblemente sangrienta; los gadafistas, acompañaos de dellos civiles de Sirte que se-yos xunieron, aguanten dende los edificios con fusiles d'asaltu, bateríes antiaéreas, cohetes y otres armes. Los rebeldes nun llograron casi progresos dientro de la ciudá, anque sí llograron conquistar l'aeropuertu nes contornes de la ciudá na xornada pasada. La única victoria'l 17 de setiembre foi la conquista polos rebeldes de la llocalidá costera de Herawa, a 60 quilómetros al este de Sirte, onde fueron recibíos con allegría pola población llocal que glayaba lemas contra Gadafi; pero la meyora rebalba detúvose ellí pel momento ante la resistencia gadafista, retrasando l'oxetivu d'entrar a Sirte pel este pa sofitar a les fuercies rebalbes qu'entraron a ella dende l'oeste'l vienres 16 de setiembre, y que son les que tán llibrando los encarnizados combates colos gadafistas. La resistencia gadafista en Bani Walid y Sirte y el fracasu rebalbu pa torala faen prever que'l final de la guerra podría retrasase dellos díes. Entrín y non los bombardeos de la OTAN contra oxetivos gadafistas siguen, de la que los gadafistas denuncien qu'un ataque de la OTAN mataría a 354 civiles; una denuncia que nun pudo ser verificada por fontes independientes.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/17/internacional/1316277128.html |títulu=Les tropes lleales a Gadafi frenen la meyora rebalba en Sirte y Bani Walid, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://lta.reuters.com/article/topNews/idLTASIE7A7WL720110917?pageNumber=2&virtualBrandChannel=0 |títulu=Lleales a Gaddafi dicen ataque OTAN dexó 354 muertos, en Reuters América Llatina. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304133540/http://lta.reuters.com/article/topNews/idLTASIE7A7WL720110917?pageNumber=2&virtualBrandChannel=0 |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-gadafistas-atayen-meyora-rebalbes-sirte-20110917205536.html |títulu=Los gadafistas atayen la meyora de los rebeldes escontra Sirte pel este, en Europapress. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2011/09/17/los-rebeldes-libios-entren-al pueblu natal-de-gadhafi-en replegándose |títulu=Los rebeldes libios entren al pueblu natal de Gadhafi, en replegándose, en CNN Méxicu. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[21 de setiembre]] los rebeldes anunciaron que conquistaren casi tola ciudá sureña desértica de [[Sabha]], qu'al pie de Sirte y Bani Walid yera de les últimes ciudaes importantes en manes gadafistas; los voceros rebalbos dixeron que tola ciudá cayera nes sos manes, sacante'l distritu d'Al-Manshiya onde los gadafistas entá aguantaben, pero la ocupación d'esi distritu yera cuestión de poco tiempu.<ref>{{cita web |url=http://lta.reuters.com/article/worldNews/idLTASIE7A72T920110921 |títulu=Gobierno libiu diz que prinda bastión de Gaddafi, en Reuters América Llatina. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304201556/http://lta.reuters.com/article/worldNews/idLTASIE7A72T920110921 |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> Tamién los rebeldes tomaríen el 70% de la pequeña ciudá sureña de Waddan, que taba igualmente en manes de los gadafistas. Entrín y non la situación siguía estancada en Sirte y Bani Walid ensin progresos importantes de los rebeldes y cola encarnizada resistencia gadafista de pies.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/21/internacional/1316597882.html |títulu=La CNT asegura que tomaron Sabha, unu de los últimos bastiones de Gadafi, n'El Mundo d'España. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/mundo/20110921135935319347.html |títulu=CNT CONTROLA CIUDAES DE SABHA Y GRAN PARTE DE WADDAN, en Ansa Llatina. }}</ref> === Ochobre. Asaltu a los últimos apartaces gadafistas, muerte de Gaddafi y fin de la guerra === Depués de tar mientres más d'un mes sitiada, la ciudá de [[Bani Walid]] foi tomada'l [[17 d'ochobre]] nes últimes hores. Hores antes, llográrase tomar el centru de la ciudá llogrando alzar una bandera tricolor y el restu de la ciudá nun tardó en cayer.<ref>{{cita web |url=http://es.noticias.yahoo.com/especial/libia.html |títulu=https://web.archive.org/web/http://es.noticias.yahoo.com/especial/libia.html |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120624201607/http://es.noticias.yahoo.com/especial/libia.html |fechaarchivu=24 de xunu de 2012 }}</ref> [[Sirte]], l'últimu apartaz gadafista de pies, foi finalmente tomada'l día [[20 d'ochobre]].<ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/mundo/Festejo-Sirte-caida-dictador_0_575942570.html |títulu=http://www.clarin.com/mundo/Festejo-Sirte-caida-dictador_0_575942570.html |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Na batalla, Muammar al-Gaddafi, foi prindáu polos rebeldes y finó por causes entá por determinar. Llueu apaecieron videos de Gadafi poco primero de la so muerte y del so cadabre.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/internacional/issue_31303.html |títulu=Videu polémicu:¿Gaddafi entá vivu en manes d'un ensame furioso? |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> La [[ONX]] demandó una investigación sobre la so muerte pos, anque'l [[Conseyu Nacional de Transición|CNT]] asegura que morrió por causa de les sos firíes nun tirotéu, hai bastantes nicios qu'apunten que foi asesináu polos soldaos rebalbos que-y curiaron dempués de la so detención.<ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/1195388/0/investigacion-ONX/muerte/gadafi/ |títulu=http://www.20minutos.es/noticia/1195388/0/investigacion-ONX/muerte/gadafi/ |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/1196194/0/muere-gadafi/executáu-forense/libia/ |títulu=http://www.20minutos.es/noticia/1196194/0/muere-gadafi/executáu-forense/libia/ |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El fíu de Gaddafi, [[Moatassem Gadafi|Moatassem]], tamién foi prindáu y executáu.<ref>{{cita web |url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-2051857/Gaddafi-dead-Dictators-son-Mutassim-pictured-moments-execution.html |títulu=A last cigarette and a swig of water, Gaddafi's son Mutassim pictured before he too died of new wounds acquired in captivity |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Saif al Islam Gadhafi sigue vivu y ye buscáu polos rebeldes.<ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2011/10/21/los-revolucionarios-de-libia-busquen-vivu-a-saif-al islam-gadhafi |títulu=http://mexico.cnn.com/mundo/2011/10/21/los-revolucionarios-de-libia-busquen-vivu-a-saif-al islam-gadhafi |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> == La respuesta de la diplomacia al allongamientu del conflictu == === Mediación de la Unión Africana === La xunta presidencial del Conseyu de Paz y Seguridá de la [[Xunión Africana]] estableció, el 10 de marzu de 2011, un plan pa poner fin a la guerra de Libia, y creó un Comité de Mediación, compuestu por cinco presidentes.<ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=728815 |títulu=https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=728815 |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Libia/ufierta/referendu/Gadafi/depués/rectifica/elpepiint/20110627elpepiint_3/Tes |títulu=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Libia/ufierta/referendu/Gadafi/depués/rectifica/elpepiint/20110627elpepiint_3/Tes |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.au.int/en/content/peace-and-security-council-african-union-au-its-265th-meeting-held-level-heads-state-and-gov |títulu=http://www.au.int/en/content/peace-and-security-council-african-union-au-its-265th-meeting-held-level-heads-state-and-gov |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110315080241/http://www.au.int/en/content/peace-and-security-council-african-union-au-its-265th-meeting-held-level-heads-state-and-gov |fechaarchivu=2011-03-15 }}</ref> El Comité de la [[Xunión Africana]] integráu polos presidentes de [[Mali]], [[Amadou Toumani Touré]]; [[Sudáfrica]], [[Jacob Zuma]]; [[República del Congo]], [[Denis Sassou-Nguesso]], y [[Mauritania]], [[Mohamed Uld Abdelaziz]], xunto col ministru [[Uganda|ugandés]] d'Asuntos Esteriores, Sam Kutesa, viaxó a Trípoli el 11 d'abril nun intentu de mediación pa poner fin al sangrientu conflictu.<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.net/teletipos/852491-el-comite-de-la-union-africana-prepara-viaxe-a-libia-pa-mediar-en-la crisis/ |títulu=http://es.euronews.net/teletipos/852491-el-comite-de-la-union-africana-prepara-viaxe-a-libia-pa-mediar-en-la crisis/ }}</ref> El plan pa poner fin a la guerra, aceptáu pol coronel libiu [[Muammar al-Gaddafi]], axustaba una declaración d'alto'l fueu, l'apertura d'un corredor d'ayuda humanitaria y l'establecimientu de víes de diálogu pa favorecer una transición pacífica, pero foi refugáu polos rebeldes un día dempués en Bengasi, onde la delegación africana, ensin el líder sudafricano, foi recibida por un grupu de manifestantes contrarios a cualquier solución que nun fora precedida pola salida del país del mandatariu.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Gadafi/acepta/propuesta/dialogo/Union/Africana/elpepuint/20110411elpepuint_1/Tes |títulu=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Gadafi/acepta/propuesta/dialogo/Union/Africana/elpepuint/20110411elpepuint_1/Tes |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/04/2011410232126366150.html |títulu=http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/04/2011410232126366150.html |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[secretariu xeneral de la OTAN]], [[Anders Fogh Rasmussen]], acoyó tamién con reserves el plan de la UA, poniendo en dulda la voluntá de Gadafi de llegar a un altu'l fueu real, de la que'l so exércitu intensificaba los bombardeos sobre la asediada Misurata.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/rebalbes/libios/refuguen/altu/fueu/propuesto/Union/Africana/elpepuint/20110411elpepuint_1/Tes |títulu=https://www.elpais.com/articulo/internacional/rebalbes/libios/refuguen/altu/fueu/propuesto/Union/Africana/elpepuint/20110411elpepuint_1/Tes |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://es.euronews.net/2011/04/11/los-rebeldes-libios-refuguen-el plan-de-paz-de-la-union-africana/ |títulu=http://es.euronews.net/2011/04/11/los-rebeldes-libios-refuguen-el plan-de-paz-de-la-union-africana/ |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://es.euronews.net/2011/04/11/rasumussen-un-altu-el fueu-en-libia-ten de ser-creible-y-verificable/ |títulu=http://es.euronews.net/2011/04/11/rasumussen-un-altu-el fueu-en-libia-ten de ser-creible-y-verificable/ |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El presidente de [[Sudáfrica]], [[Jacob Zuma]], visitó al líder libiu, [[Muammar al-Gaddafi]], pa buscar una solución negociada al conflictu armáu, llegando a Trípoli el 30 de mayu onde foi recibíu por un grupu de neños que coriaba: “Queremos a Gadafi” mientres ondeaban banderes verdes y fotografíes del líder.<ref>{{cita web |url=http://www.mundo.com/ultimas-noticias/zuma-llega-a-tripoli-pa-buscar-una salida-al conflictu libiu-17033 |títulu=http://www.mundo.com/ultimas-noticias/zuma-llega-a-tripoli-pa-buscar-una salida-al conflictu libiu-17033 }}</ref> El Comité de Mediación volvió axuntase en Pretoria el 26 de xunu de 2011 onde aportunó nos sos esfuercios pacificadores y ellaboró una fueya de ruta más detallada con nuevos encamientos pa poner fin al conflictu.<ref>{{cita web |url=http://www.au.int/en/content/meeting-au-high%E2%80%90level-ad-hoc-committee-libya-pretoria-south-africa |títulu=http://www.au.int/en/content/meeting-au-high%E2%80%90level-ad-hoc-committee-libya-pretoria-south-africa |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110702191151/http://www.au.int/en/content/meeting-au-high%E2%80%90level-ad-hoc-committee-libya-pretoria-south-africa |fechaarchivu=2011-07-02 }}</ref> === Xuntes del "Grupu de Contautu" y de les potencies emerxentes === El llamáu Grupu de Contautu formáu polos ministros d'esteriores de los países miembros de la coalición axuntáu en [[Doḥa]], [[Qatar]], el 13 d'abril, encamentó a Gadafi a abandonar el poder y abrió la puerta a facilitar sofitu económicu al [[Conseyu Nacional de Transición]]. Ente los aliaos surdieron diferencies, sicasí, sobre la intensificación de los bombardeos y sobre la posibilidá de facilitar armamentu a los rebeldes, una posibilidá que para dalgunos de los estaos miembros sería contraria al embargu d'armes decretáu pola ONX.<ref>{{cita web |títulu=El Grupu de Contautu va dar ayuda a los rebeldes libios y urge a Gadafi a colase |url=https://www.rtve.es/noticias/20110413/36-millones-persones-precisen-ayuda-humanitaria-libia-segun-ban-ki-moon/424299.shtml |autor=RTVE.es |fecha=10 d'abril de 2011}}</ref> El 14 d'abril, mientres los ministros d'esteriores de la OTAN axuntar en Berlín pa tratar de resolver les diferencies surdíes ente los aliaos sobre la conveniencia d'intensificar los bombardeos, los líderes de les "potencies emerxentes" -China, Rusia, India, Brasil y Sudáfrica- aconceyaos en China, de la que criticaben l'actuación de la OTAN fixeron un nuevu llamamientu a poner fin a la guerra civil y buscar un arreglu pacíficu al conflictu.<ref>{{cita web |títulu=Les fuercies de Gadafi asedian Misrata; sigue la diplomacia |url=http://www.swissinfo.ch/spa/suiza_y_el |autor=swissinfo.ch, axencia Reuters |fecha=14 d'abril de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120120013453/http://www.swissinfo.ch/spa/suiza_y_el |fechaarchivu=2012-01-20 }}</ref> == Posición de les tribus == [[Ficheru:Libya ethnic-es.svg|thumb|Mapa de la composición étnico y tribal de Libia.]] En Libia hai alredor de 140 cles tribales. Anque dellos libios consideren la persistencia del tribalismo como una torga a la movilidá social, la igualdá d'oportunidaes y el desenvolvimientu de la sociedá civil, lo cierto ye que munchos libios siguen identificándose como pertenecientes a una tribu. Los principales grupos tribales allugar de la siguiente forma:<ref>Souhail Karam, Jon Hemming, Tribal ties key to Gaddafi rule, Reuters (2011)[http://af.reuters.com/article/idAFLDE71L2K720110222] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110716000305/http://af.reuters.com/article/idAFLDE71L2K720110222 |date=2011-07-16 }}</ref> * Tripolitania: Warfalla, Awlad Busayf, Al-Zintan, Al-Rijban. * Cirenaica: Al-Awagir, Al-Abaydat, Drasa, Al-Barasa, Al-Fawakhir, Al-Zuwayya, Al-Majabra. * Sirte: Al-Qaddadfa, Al-Magarha, Al-Magharba, Al-Riyyah, Al-Haraba, Al-Zuwaid, Al-Guwaid. * Fezzan: Al-Hutman, Al-Hassawna; Tubu, Tuareg. * Al-Kufra: Al-Zuwayya; Tubu. Magar que Gadafi siempres favoreció la división ente les distintes tribus de Libia, el 23 de febreru produció una xunta de los líderes tribales en [[Al Bayda]] cola presencia de [[Mustafa Abdel Jalil]], ex-ministru de Xusticia. Según l'ex-ministru del Interior, [[Abdul Fatah Yunis]], de resultes d'esta xunta la mayoría de les tribus xunir n'oposición a Gadafi.<ref name="tribewsj"/> Esta ye la posición de les tribus principales: * A favor de los opositores:<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-12528996 |títulu=Libya crisis: what role do tribal loyalties play? |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> ** [[Zauia|Al-Zawiya]] (o [[Zuwayya]]): Ye la mayor tribu de la rexón de Cirenaica, al este de Libia, y la primer tribu en tomar partíu a favor de la insurxencia. El líder de la tribu, [[Shaikh Faraj al Zuway]], amenació con detener el fluxu de petroleu si Gadafi nun dexaba de matar a los manifestantes. ** [[Migraha]]: El 21 de febreru la tribu anunció que retiraba'l so sofitu al réxime de Gadafi. [[Ficheru:Tuareg map es.svg|thumb|Mapa de la zones habites pola tribu Tuareg.]] ** [[Al-Zintan]]: asitiar ente les ciudaes de Jado y Yefren, a poca distancia de Trípoli. El so voceru dirixir a los siguidores de Gadafi nos siguientes términos: "Pidimos tamién a los fieles del réxime corruptu, que son pocos, que se xunan a esta revolución por que nun dexen pasar la oportunidá de ser perdonaos".<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/01/internacional/1298985281.html?a=b968341a20d9c93hala255386b719f7c0y&t=1298995469&numbero= |títulu=Una de les principales tribus del oeste de Libia llama a la rebelión |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> * A favor de Gadafi: ** [[Warfalla]] (o [[Warfallah]]): Compuesta de 52 cles, ye'l grupu tribal más numberosu de Libia, con un 15% de la población, '''una parte d'ella abrazó la revuelta''', ente que'l restu caltuvo fiel al antiguu réxime y aguantó nos oasis meridionales de Bani Walid, Sabha y Jufrah, y la ciudá costera de Sirte, trubiecu de Gadafi.<ref>Libia mira escontra'l llaberintu de la transición mientres prosiguen los combates, El Mundo (2011)[https://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/11/internacional/1315764980.html]</ref> Los Warfalla formen parte de la resistencia en Bani Walid, allugada al noroeste de Libia, contra les fuercies del Conseyu Nacional de Transición (CNT) y de la Organización del Tratáu pal Atlánticu Norte (Otan).<ref>Gaddafi aguanta xunto a patriotes libios invasión estranxera, avn (2011)[http://www.avn.info.ve/node/79307]</ref> ** [[Qadhadhfa]], (o Qadafa, o Qadhafa): Asitiada en [[Sirte]], ye la tribu a la que perteneció Gadafi. Esta tribu ganó protagonismu en [[1969]] al deponer al rei [[Idris de Libia]]. Tamién ye la tribu de los pilotos que desertaron a Malta, lo que podría indicar que nun hubo una posición común dientro de la mesma. ** [[Al-Magarha]] (o [[Magariha]]): ye la segunda mayor tribu dempués de la Warfalla. Dempués de la tribu Qadhafa, foi la que tuvo los llazos más fuertes col réxime de Gadafi. Munchos de los sos miembros tán en puestos sensibles inclusive nos servicios de seguridá. Sicasí, paez que munchos mozos Magariha xunir a la revuelta. La mesma tribu nun se pronunció. Al Magariha ye tradicionalmente bien allegáu a la tribu d'A los Zintan, que foi de les primeres en xunise a la revuelta tomando'l control de Zintan. ** [[Tuareg]]:La so población ye +1.200.000, los tuaregs sofitaron tradicionalmente a Gadafi n'agradecimientu pol respaldu que'l so réxime dio a los alzamientos armaos contra los gobiernos de Malí y Níxer, na década de los setenta, y por dexa-yos asitiase darréu nel sur de Libia.<ref>Los-tuaregs-la tribu-nomade-de-africa-que-sofita-a-gaddafi-en-el sur-de-libia[http://diario.latercera.com/2011/09/29/01/conteníu/mundo/8-85147-9-los-tuaregs-la tribu-nomade-de- africa-que-sofita-a-gaddafi-en-el sur-de-libia.shtml]</ref> ** [[Tubu]]: Son un grupu étnicu que vive principalmente nel norte de Chad, pero tamién en Libia, Níxer y Sudán. Informaciones apunten a que los clanes de nómades negros del sur del Sahara de la etnia Tubú alcordaron sofitar a Gadafi y lluchar por llimpiar de rebeldes nes sos amplies zones d'influencia. La noticia nun foi estraña yá que el réxime de Gadafi sofitó movimientos de lliberación tubú como'l Movimientu pola Democracia y la Xusticia en Chad y les Fuercies Armaes Revolucionaries del Sahara (FARS).<ref>Últimu informe del Gobiernu Libiu (10/10/2011)[http://www.lahaine.org/index.php?p=56689]</ref> == Situación de ciudadanos estranxeros y campos de refuxaos == [[Ficheru:Refugie Choucha Tunisia 1.JPG|thumb|Campu de refuxaos en [[Tunicia]].]] Munchos ciudadanos estranxeros pidieron ser evacuaos de Libia polos sos respeutivos gobiernos, los aeropuertos tán colapsaos, na so mayoría son aviones militares los que saquen a los estranxeros del país por cuenta de que'l gobiernu libiu cerró'l so espaciu aereu enzancando la salida d'estranxeros. Antes de la crisis había 10.000 turcos, 300 españoles, 70 venezolanos, 60 arxentinos,<ref>{{cita web |url=http://www.larazon.com.ar/internacional/argentinos-Libia-empezaron-dexar-pais_0_215700087.html |títulu=La Razón. Los 60 arxentinos en Libia "tán bien" y empezaron a dexar el país |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> 22 colombianos y munchos ciudadanos d'otros países qu'empezaron a salir del país. La situación na frontera de Libia con Túnez algamaba un puntu desaxeradamente críticu por cuenta de les folaes de refuxaos que fuxen de la llucha sangrienta que se desamarraba en Libia.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/03/110301_libia_abelugaos_egipto_tunez_onu_mt.shtml |títulu=Refuxaos l |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2011/03/01/la frontera libia-egipto-con-tunez-encara-la fuxida-de-150000-persones |títulu=15000-persones |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Fueron evacuaos munchos ciudadanos cola ayuda de los países cercanos de la Unión Europea escontra los sos países d'orixe y distribuyóse tamién ayuda humanitaria a los refuxaos, anque nun paran de llegar abellugaos a los campamentos asitiaos n'[[Exiptu]] y [[Tunicia]]. El [[29 d'agostu]], [[Jean Ping]], presidente de la [[Xunión Africana]] denuncia la matances de negros per parte de miembros de CNT, cola escusa de ser mercenarios.<ref>[[wikiquote:Jean Ping]] Declaraciones oficiales na Comisión de la Unión Africana. Addis Abeba, 29 d'agostu de 2011</ref> == Reaición internacional == [[Ficheru:Protesting Libya outside the White House, Washington, D.C..jpg|thumb|Manifestación de protesta na plaza Franklin McPherson de Washington, D.C. el 19 de febreru.]] La mayoría de los estaos y organismos supranacionales condergaron los bombardeos de Libia en contra d'oxetivos civiles nes ciudaes más importantes del país, como la [[Lliga Árabe]],<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2011/02/21/libya-arabs-moussa-idUSLDE71K1W520110221 |títulu=Lliga Árabe |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> la [[Xunión Europea]],<ref>{{cita web |url=http://euobserver.com/9/31842 |títulu=Unión Europea |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> [[Naciones Xuníes]],<ref>Naciones Xuníes, [[Ban Ki-moon]] "if confirmed, would constitute a serious violation of international humanitarian law and would be condemned by the secretary-general in the strongest terms."</ref> [[Francia]],<ref>[https://web.archive.org/web/20110225234527/http://www.france24.com/en/20110221-top-sunni-cleric-says-army-should-kill-kadhafi Exiptu [[Yusuf al-Qaradawi]]]</ref> [[España]],<ref>{{cita web |url=http://www.deia.com/2011/02/22/mundo/jimenez-conderga-la-represion-libia-mientres-ve-normalidá-democratica-en-la-marroqui |títulu=«Trinidad Jiménez conderga la represión libia mientres ve "normalidá democrática" na marroquina». }}</ref><ref>[https://www.rtve.es/noticias/20110221/jimenez-adelantra-ue-estudia-evacuacion-ciudadanos-libia/409903.shtml Los ministros d'Esteriores de la Unión Europea conderguen la represión contra los manifestantes en Libia.] Intervención de la ministra Trinidad Jiménez.</ref>[[Israel]],<ref>[http://blogs.aljazeera.net/africa/2011/02/22/live-blog-libya-feb-22 Israel, [[Simón Péres]]]</ref> [[Kuwait]],<ref>{{cita web |url=http://www.kuwaittimes.net/read_news.php?newsid=NDEyOTAzMDI2 |títulu=Gobierno de Kuwait }}</ref> [[Qatar]],<ref>{{cita web |url=http://www.zawya.com/Story.cfm/sidANA20110222T105922ZSWJ50 |títulu=Gobierno de Qatar |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110718152230/http://www.zawya.com/Story.cfm/sidANA20110222T105922ZSWJ50 |fechaarchivu=18 de xunetu de 2011 }}</ref> [[Emiratos Árabes Xuníos]],<ref>{{cita web |url=http://www.zawya.com/story.cfm/sidZW20110224000185/UAE%20Condemns%20Libya%20Violence,%20Offers%20Aid/ |títulu=Gobierno de los Emiratos Árabes Xuníos }}</ref> [[Botsuana]],<ref>{{cita web |url=http://www.mmegi.bw/index.php?sid=1&aid=1138&dir=2011/February/Tuesday22 |títulu=Gobierno de Botsuana |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> [[Mozambique]],<ref>{{cita web |url=http://www.afriqueavenir.org/en/2011/02/25/mozambican-president-condemns-violence-in-arab-world/ |títulu=Gobierno de Mozambique |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.afriqueavenir.org/en/2011/02/25/mozambican-president-condemns-violence-in-arab-world/ |fechaarchivu=1 d'abril de 2017 }}</ref> [[Sudáfrica]],<ref>{{cita web |url=http://www.dfa.gov.za/docs/2011/libya0221.html |títulu=Gobierno de Sudáfrica |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> [[Arxentina]],<ref>{{cita web |url=http://mrecic.gob.ar/com.php?buscar=5045 |títulu=Gobiernu d'Arxentina |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110706083423/http://mrecic.gob.ar/com.php?buscar=5045 |fechaarchivu=2011-07-06 }}</ref> [[Canadá]],<ref>{{cita web |url=http://www.cbc.ca/news/canada/story/2011/02/21/libya-canada-react.html |títulu=Gobierno de Canadá |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> [[Chile]],<ref>{{cita web |url=http://www.minrel.gov.cl/prontus_minrel/site/artic/20110222/pags/20110222200007.php |títulu=Gobierno de Chile |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171020015121/http://www.minrel.gov.cl/prontus_minrel/site/artic/20110222/pags/20110222200007.php |fechaarchivu=2017-10-20 }}</ref> [[Colombia]],<ref>{{cita web |url=http://www.eltiempo.com/mundo/mediu-oriente/violencia-en-libia-contra-protestantes-del-regimen-gadafi_8908184-4 |títulu=El Tiempu Gobierno de Colombia }}</ref> [[Perú]],<ref>{{cita web |url=http://news.yahoo.com/s/afp/20110222/wl_africa_afp/libyamideastunrest |títulu=Gobierno de Perú |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110225220118/http://news.yahoo.com/s/afp/20110222/wl_africa_afp/libyamideastunrest |fechaarchivu=25 de febreru de 2011 }}</ref> [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]<ref>{{cita web |url=http://www.bloomberg.com/news/2011-02-17/bahrain-security-forces-kill-two-people-overnight-human-rights-groups-say.html |títulu=Gobierno de los Estaos Xuníos de Norteamérica }}</ref> [[Uruguái]]<ref>{{cita web |url=https://www.google.com/hostednews/epa/article/ALeqM5jeVFqibox7wLbLQIIXB0I5VJd94w?docId=1471516 |títulu=Gobierno d'Uruguái |urlarchivu=https://archive.today/20130124180015/www.google.com/hostednews/epa/article/ALeqM5jeVFqibox7wLbLQIIXB0I5VJd94w?docId=1471516 |fechaarchivu=24 de xineru de 2013 }}</ref> [[Irán]],<ref>{{cita web |url=http://www.presstv.ir/detail/166418.html |títulu=Gobierno d'Irán |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110225011350/http://www.presstv.ir/detail/166418.html |fechaarchivu=25 de febreru de 2011 }}</ref> [[Xapón]],<ref>{{cita web |url=http://www.istockanalyst.com/article/viewiStockNews/articleid/4910296 |títulu=Gobierno de Xapón |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110713064422/http://www.istockanalyst.com/article/viewiStockNews/articleid/4910296 |fechaarchivu=13 de xunetu de 2011 }}</ref> [[India]],<ref>{{cita web |url=http://www.hindu.com/2011/02/23/stories/2011022364481400.htm |títulu=Gobierno de la India |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110301020139/http://www.hindu.com/2011/02/23/stories/2011022364481400.htm |fechaarchivu=2011-03-01 }}</ref> [[Indonesia]]<ref>{{cita web |url=http://internasional.kompas.com/read/2011/02/23/15502512/Ini.Sikap.Indonesia.soal.Libya |títulu=Gobierno d'Indonesia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> [[Alemaña]], [[Bélxica]]<ref>{{cita web |url=http://www.english.globalarabnetwork.com/201102219938/Libya-Politics/germany-france-belgium-condemn-violence-in-libya.html |títulu=Gobierno d'Alemaña, Francia y Bélxica |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://archive.today/20130102174458/http://www.english.globalarabnetwork.com/201102219938/Libya-Politics/germany-france-belgium-condemn-violence-in-libya.html |fechaarchivu=2013-01-02 }}</ref> [[Dinamarca]],<ref>{{cita web |url=http://politiken.dk/newsinenglish/ECE1202834/pm-reprimands-gaddafi/ |títulu=Gobierno de Dinamarca |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> [[Finlandia]],<ref>{{cita web |url=http://formin.finland.fi/Public/default.aspx?contentid=213640&nodeid=15145&culture=en-US |títulu=Gobierno de Finlandia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> [[Islandia]],<ref>{{cita web |url=http://www.mbl.is/frettir/innlent/2011/02/22/segir_stjornvold_i_libiu_fremja_stridsglaepi/ |títulu=Gobierno d'Islandia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> [[Luxemburgu]],<ref>El ministru d'asuntos esteriores de Luxemburgu, [[Jean Asselborn]], calificó a Gadafi como "un dictador que dispara al so propiu pueblu."</ref> [[Rusia]],<ref>{{cita web |url=http://news.asiaone.com/News/AsiaOne%2BNews/World/Story/A1Story20110224-265201.html |títulu=Gobierno de Rusia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160910031651/http://news.asiaone.com/News/AsiaOne%2BNews/World/Story/A1Story20110224-265201.html |fechaarchivu=2016-09-10 }}</ref> [[Reinu Xuníu]],<ref>{{cita web |url=http://english.aljazeera.net/news/middleeast/2011/02/20112184122210251.html |títulu=Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda del Norte}}</ref> [[Eslovenia]]<ref>{{cita web |url=http://www.slomedia.it/?p=8573&g2_language=sl |títulu=Gobierno de Eslovenia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130617001050/http://www.slomedia.it/?p=8573&g2_language=sl |fechaarchivu=2013-06-17 }}</ref> y [[Australia]].<ref>{{cita web |url=https://www.abc.net.au/news/audiu/2011/02/22/3145538.htm |títulu=Gobierno d'Australia |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110628233059/https://www.abc.net.au/news/audiu/2011/02/22/3145538.htm |fechaarchivu=28 de xunu de 2011 }}</ref> Tamién l'ex presidente del Gobiernu d'España y presidente de la Fundación pal Analís y los Estudios Sociales [[FAES]], [[José María Aznar]], del que se considera que tien "amistá" con Gadafi porque siendo presidente foi convidáu al so [[jaima]] personal y recibió regalos del líder libiu,<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/espana/28247/asi-ye-la-jaima-de-gadafi |títulu=Asina ye la jaima de Gaddafi |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> celebró como una "bona noticia" que les nueves teunoloxíes faciliten "un poder desconocío hasta agora" a les sociedaes que viven primíes por rexímenes autoritarios. Y añadió que ''"Nel norte d'África y n'Oriente Mediu, vemos el hartazgo de les poblaciones coles autocracies", constatando amás que "dalgunes cayeron" y qu'otros, "enferronar al poder cola brutal represión".''<ref>{{cita web |url=http://noticias.terra.es/2011/mundo/0224/actualidad/aznar-condena-la-brutal-represion-y-alvierte-contra-l'intentu-del fundamentalismu-de-aprovechar-el-hartazgo.aspx |títulu=Aznar conderga la "brutal represión" en Libia y avisa del riesgu del fundamentalismu |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Darréu criticó la intervención de la OTAN en Libia como hipócrita y calificó a Gaddafi como "amigu d'occidente".<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/371604/aznar-pon-en-dulda-que-espana-pueda-pagar-la so-delda |títulu=Aznar pon en dulda qu'España pueda pagar la so delda |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Tamién hubo delles protestes de solidaridá n'otros países que fueron compuestes na so mayoría de los expatriados libios. Los mercaos financieros de tol mundu tuvieron reaiciones adverses a la inestabilidá de los precios del petroleu a un máximu de dos años y mediu. Sicasí hubo notables esceiciones o reticencies ente aquellos estaos con gobiernos d'[[esquierda]] que caltienen aliances y simpatíes ideolóxiques col [[estáu socialista]] o [[Yamahiriya]] del coronel Gadaffi, estos son: [[Zimbabue]], [[Cuba]], [[Nicaragua]] y [[Venezuela]].<ref>[https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/02/110224_libia_america_latina_gadafi_rg.shtml L'ambigüedá de la izquierda llatinoamericana frente a Gaddafi]. 'Pa munchos n'América Llatina, Muamar Gaddafi nun ye un líder más del mundu árabe que güei s'atope en problemes, sinón una referencia histórica qu'alimentó sentimientos revolucionarios en Cuba o Nicaragua y, más apocayá, en Venezuela.' [[BBC Mundo]]</ref> L'ex [[Presidente del Gobiernu d'España]], [[José Luis Rodríguez Zapatero]], del que se considera que tuvo "amistá" col líder libiu<ref>{{cita web |url=http://www.telecinco.es/informativos/nacional/noticia/100030786/Zapatero+y+Gadafi+bien+a+gustu |títulu=Zapatero y Gaddafi, bien a gustu }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.libertaddigital.com/multimedia/galerias/l'amistá-de-zapatero-y-gadafi/ |títulu=L'amistá de Zapatero y Gaddafi |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref>porque foi recibíu delles vegaes por ésti na so [[jaima]],<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/363500/cuando-muamar-gadafi-yera-entá-un-bon-amigu-de-espana |títulu=Cuando Muamar Gaddafi yera entá un bon amigu d'España |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2010/06/24/espana/1277405607.html |títulu=Zapatero, na jaima 'de campu' de Gaddafi |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> y que'l so gobiernu vendió armes al réxime libiu por valor de 10,7 millones d'euros dende 2005,<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/espana/363388/espana-viende-armes-a gobiernos baxu-abarrunta |títulu=España viende armes a gobiernos so barruntu |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/25/solidaridá/1298634355.html |títulu=Un informe denuncia qu'España vendió armes a Gaddafi violando la llexislación |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> el [[18 de marzu]] en presencia del secretariu xeneral de la ONX [[Ban Ki-moon]], presente en Madrid, afirmó qu'España, tres l'aprobación de la zona d'esclusión aérea'l día anterior, va participar nésta y esixó un altu'l fueu a Gadafi.<ref>{{cita publicación |títulu= Zapatero confirma qu'España va participar nel ataque a Libia |url= http://www.larazon.es/noticia/5349-espana-pondra-a-disposicion-de-la-otan-les bases-de-rota-y-moron |obra= La Razón |fecha= 18 de marzu de 2011 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://diariolasamericas.com/noticia/118801/ban-ki-moon-y-zapatero-reclamen-a-gadafi-un-altu-el fueu |títulu=Diariu Les Américas, 19 de marzu de 2011. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> La participación española na zona d'esclusión aérea y el bloquéu naval alcordada pol gobiernu foi ratificada pol Congresu de los Diputaos el 22 de marzu con solu trés votos en contra, dos del [[Bloque Nacionalista Galego]] y unu d'[[Izquierda Xunida]], y el respaldu de tolos restantes grupos políticos presentes na cámara.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/espana/Zapatero/llogra/sofitu/unanime/accion/belica/Libia/elpepuesp/20110322elpepunac_2/Tes Diariu ''El País''], 22 de marzu de 2011.</ref> === Organismos internacionales === * '''{{bandera2|Naciones Xuníes}}''': fixo una estimación de muertos civiles a manes del réxime y solicitó una investigación internacional sobre la violenta represión. El 26 de febreru de 2011 emítese la [[Resolvimientu 1970 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] alvirtiendo a Muammar al-Gaddafi que la represión en Libia podría considerase como [[crímenes de lesa humanidá]] ya impon sanciones al gobiernu y los sos dirixentes. El 17 de marzu de 2011 la [[Resolvimientu 1973 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] promovida por [[El Líbanu]] en nome de la Lliga Árabe, Francia y el Reinu Xuníu, declaró l'establecimientu d'una [[zona d'esclusión aérea]] y l'usu de «toles midíes que sían necesaries» pa protexer a la población civil de Libia, escluyida la intervención per tierra. China, Rusia, Alemaña, India y Brasil reticentes a la intervención abstener na votación.<ref name="Naciones Xuníes_1"/> El [[16 de setiembre]] l'[[Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes|asamblea xeneral]] reconoció al [[Conseyu Nacional de Transición (Libia)|Conseyu Nacional de Transición]] como'l llexítimu representante de [[Libia]].<ref>{{cita web |url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2011/09/678-393322-9-asamblea-xeneral-de-la-onu-reconoz-al conseyu-de-transicion-libiu.shtml |títulu=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2011/09/678-393322-9-asamblea-xeneral-de-la-onu-reconoz-al conseyu-de-transicion-libiu.shtml |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> * '''{{bandera2|Unión Europea}}''': La XE ye'l principal esportador d'armes a Libia, yá qu'en [[2009]] concedió llicencies pa esportar hasta 343 millones d'euros n'armes al réxime de Gadafi, incluyendo aeronaves d'asaltu y aviones militares por valor de 107 millones d'euros, venta de material de interceptación electrónica, llanza proyeutiles, 367 rifles pa francotiradores, 22.000 granaes, y material asociao.<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/363014/europa-foi--el-principal-esportador-de-armes-a-libia |títulu=Europa foi'l principal esportador d'armes a Libia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Mientres el conflictu emitió sanciones contra'l réxime de Gadafi.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/23/union_europea/1298465953.html |títulu=La XE va sancionar al réxime de Gaddafi |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> * '''[[Xunión Africana]]''': La [[Xunión Africana]] encamentó a Gadaffi a que cese la violencia. * '''{{bandera2|Lliga Árabe}}:''' [[Amr Moussa]], Secretariu Xeneral de la [[Lliga Árabe]], emitió una resolución contra la violencia con que fueron trataes les protestes. El 22 de febreru la Lliga Árabe decidió suspender de toles sos xuntes a Libia, hasta qu'ésti país resolviera los requerimientos de la organización.<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/362719/la lliga-arabe-espulsa-a-libia |títulu=La Lliga Árabe espulsa a Libia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El 12 de marzu los ministros d'asuntos esteriores de la Lliga Árabe solicitaron a la ONX la imposición d'una [[zona d'esclusión aérea]] en Libia "como una midida preventiva y non militar" y reconocieron al mandu rebalbu libiu de la CNT como interlocutor.<ref name="ABC_1"/> * '''[[Ficheru:Emblem of the Bolivarian Alliance for the Americas.png|20px]] [[Alianza Bolivariana pa los Pueblos de La nuesa América - Tratáu de Comerciu de los Pueblos|ALBA]]:''' Los ministros d'asuntos esteriores del organismu interestatal llatinoamericanu, espresen el respaldu de los sos gobiernos a la iniciativa del Presidente de [[Venezuela]], [[Hugo Chávez]], de crear una comisión internacional pa buscar una solución negociao y pacífico al conflictu internu de Libia que nun incluya la salida del poder de Gadafi.<ref>[https://web.archive.org/web/20110307091217/http://www.aporrea.org/actualidad/n176230.html Países del ALBA sofiten iniciativa venezolana pa buscar la paz en Libia]. Nel contestu de la Xunta de Cancilleres del [[ALBA]], los cancilleres de [[Bolivia]], [[David Choquehuanca]], [[Ecuador]], [[Ricardo Patiño]], de [[Cuba]], [[Bruno Rodríguez Parrilla|Bruno Rodríguez]], y el viceministru de Rellaciones Económiques y de Cooperación Esterna del Ministeriu de Rellaciones Esteriores de [[Nicaragua]], [[Valdrack Jaentschke]], espresen el respaldu de los sos gobiernos a la iniciativa del Presidente de [[Venezuela]], [[Hugo Chávez]].</ref> * '''[[Interpol]]:''' La policía internacional fai una alerta naranxa tres Gadafi por entamar ataques o tar envolubráu n'ataques, incluyíu bombardeos aéreos en zones poblaes, de resultes de les resoluciones de les Naciones Xuníes que-y atayaron cualesquier tipu de viaxe al esterior y conxelaron la so cuenta d'aforros alegando que'l coronel ye perxudicial pa los ciudadanos de Libia y cualquier país del estranxeru.<ref>[http://www.interpol.int/Public/ICPO/PressReleases/PR2011/PR015ON.pdf ''INTERPOL issues global alert following threat identified in UN sanctions resolution targeting Libya's Colonel Al-Qadhafi and others ''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121223011244/http://www.interpol.int/ |date=2012-12-23 }} http://www.interpol.int, 2 de marzu del 2011</ref> === Gobiernos === * '''{{bandera2|Arxentina}}:''' El gobiernu arxentín primeramente nun fixo comentarios sobre la situación en Libia, pero'l 24 de febreru anunció que s'atopa «''fondamente esmolecíu poles graves violaciones a los derechos humanos en Libia''» y sofitó la convocatoria d'una sesión especial nel Conseyu de Derechos Humanos de les Naciones Xuníes en Xinebra.<ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/mundo/Agora-Arxentina-investigar-represion-revuelta_0_433156753.html |títulu=Clarín. Agora l'Arxentina sofita investigar la feroz represión a la revuelta libia. 24/02/11 Dio'l so respaldu a un proyeutu de la ONX. Antes, evitara condergar a Gadafi. Por Natasha Niebieskikwiat |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> * '''{{bandera2|Bolivia}}:''' El gobiernu [[bolivia]]nun refugó atayante y inminentemente una intervención [[militar]] y [[política]] en [[Libia]] per parte de los [[Estaos Xuníos]] y los sos aliaos europeos pa derrocar al gobiernu de [[Muammar al-Gaddafi]]. El gobiernu [[Bolivia|bolivianu]] aprofió que [[Estaos Xuníos]] solo quier tener un dominiu xeopolíticu na zona y el control del [[petroleu]] de [[Libia]].<ref>{{cita web |url=http://www.noticiassin.com/2011/09/morales-diz-que-ee-uu-dividio-libia-como-intentu-en-bolivia-en-2008/. |títulu=Morales diz qu'EE.XX. “estremó” Libia como intentó en Bolivia en 2008 }}</ref> * '''{{bandera2|Canadá}}:''' Unvió aviones militares a Tripoli en busca de los sos ciudadanos. Un avión [[C-17 Globemaster III|C-17A]] aterrizó en Trípoli ensin autorización por cuenta de la falta de cooperación de les autoridaes libies y depués rescató a dellos ciudadanos australianos, británicos y canadienses, ente ellos l'embaxador y una parte del cuerpu diplomáticu canadiense que s'atopaba en Trípoli. D'esta forma, [[Ottawa]] manifiesta que cortó toa rellación diplomática col gobiernu libiu.<ref>{{cita web |url=http://www.cyberpresse.ca/international/dossiers/crise-dans-le-monde-arabe/201102/27/01-4374418-ottawa-severtue-a-evacuer-ses-ressortissants-de-la-libye.php?utm_categorieinterne=trafficdrivers |títulu=Ottawa s'évertue à évacuer ses ressortissants de la Libye |idioma=francés |obra=www.cyberpresse.ca}}</ref> * '''{{bandera2|China}}''': El gobiernu chinu oponer dende'l principiu a la intervención estranxera en Libia. El 22 de marzu, la vocera del [[Ministeriu d'Asuntos Esteriores de China]] refugó la intervención militar en Libia y pidió un altu al fueu con calter inmediatu, declarando: "Llamamos nuevamente a les partes implicaes a un inmediatu alto al fueu pa resolver la cuestión de Libia de forma pacífica" añadiendo que China ta "bien esmolecida poles noticies de víctimes civiles nos ataques de les fuercies multinacionales".<ref>[http://www.telesurtv.net/secciones/noticias/90630-NN/china-repito-oposicion-a-intervencion-en-libia-y-pidio-altu-al fueu Chino repitió oposición a intervención en Libia y pidió alto al fueu]. [[TeleSUR]]</ref> * '''{{bandera2|Colombia}}''': Sofitó les midíes d'esclusión aérea en Libia. El presidente [[Juan Manuel Santos]] señaló que la población "ta siendo masacrada pol Gobiernu libiu", y dixo que con esta midida protexer a los civiles.<ref>[http://www.caracoltv.com/noticias/politica/videu-211206-santos-resalta-el votu-dio-colombia-la-onu-sobre-libia Santos resalta'l votu que dio Colombia na ONX sobre Libia]. [[Caracol Televisión]]</ref> * '''{{bandera2|Cuba}}''': Refugó ante'l [[Conseyu de Derechos Humanos de les Naciones Xuníes]] cualquier maniobra que favoreza una intervención militar estranxera en Libia y repitió pidir aselu a les autoridaes del país.<ref>[http://www.aporrea.org/actualidad/n175781.html Cuba refuga en Xinebra intervención militar estranxera en Libia]. [[TeleSUR]]</ref> * '''{{bandera2|Ecuador}}''': El gobiernu d'Ecuador condergó dende'l 25 de febreru los actos de violencia en Libia - antes abstener de comentarios - a pesar de les bones rellaciones del gobiernu de [[Rafael Correa]] con Libia y l'almiración personal del presidente ecuatorianu escontra'l coronel Gadaffi,<ref>{{cita web |url=http://ns2.ecuadorinmediato.com/index.php?module=Noticias&func=news_user_view&id=93400&umt=Ecuador%20-%20Libia:%20Correa%20y%20Gadafi%20%20falen%20de%20pol%C3%ADtica%20internacional%20la%20crisis%20y%20el%20petr%C3%B3lleo%20a%20el so%20pasu%20por%20Libia |títulu=Ecuador - Libia: Correa y Gaddafi falen de política internacional }}</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20110225033953/http://www4.elcomercio.com/politica/Gadaffi-segun-Correa.aspx Gaddafi ye una figura maltratada, dixo Correa nel 2008]. [[El Comercio (Ecuador)|El Comercio]]</ref> pero sollertó per mediu de la so cancillería sobre "el riesgu de instrumentalización política del Sistema de Naciones Xuníes, y particularmente del Conseyu de Derechos Humanos" y calificó d'inaceptable la posibilidá d'una intervención estranxera como l'asocedida n'Iraq.<ref>[http://www.eluniverso.com/2011/02/25/1/1355/ecuador-refuga-intervencion-estranxera-libia-similar-irak.html?p=1354&m=27 Ecuador refuga una intervención estranxera en Libia similar a la d'Iraq]. [[L'Universu]]</ref> * '''{{bandera2|España}}''': El 20 de febreru España suspendió la venta d'armes a Libia, revocando los dos llicencies concedíes l'añu anterior. El gabinete de crisis axuntar p'analizar la represión de les revueltes y alcordó amás unviar un avión pa dar en la evacuación de los españoles que deseyaren abandonar el país.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Espana/suspende/venta/armes/elpepiint/20110223elpepiint_5/Tes |títulu=El País, 23 de febreru de 2011: «España suspende la venta d'armes». |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El gobiernu d'España viose obligáu a amenorgar la velocidá nes autopistes a 110 km/h<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/espana/363387/la velocidá-en-autovias-llindar a-110-km-hora |títulu=La velocidá n'autovíes llindar a 110 km/hora |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> por cuenta de la xubida del barril de petroleu de resultes de la inestabilidá nos países árabes, cuantimás de Libia, que suministra'l 13% del petroleu que consume'l país diariamente, siendo'l tercer provisor petrolíferu d'España.<ref>{{cita web |url=http://www.cadenaser.com/economia/articulo/cientu-petroleo-consume-espana-vien-libia/csrcsrpor/20110221csrcsreco_2/Tes |títulu=El 13 per cientu del petroleu que consume España vien de Libia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> * '''{{bandera2|Estaos Xuníos}}''': El [[Presidente de los Estaos Xuníos|presidente]] [[Barack Obama]] primeramente condergó la violencia pero nun fixo nenguna alusión a la dimisión de [[Gadafi]].<ref>{{cita web |url=http://es.noticias.yahoo.com/9/20110224/twl-obama-sopesa-les opciones-contra-gad-y1y34ad.html |títulu=Obama sopesa les opciones contra Gaddafi ante'l "bañu de sangre" en Libia }}</ref> El 25 de febreru, el Gobiernu d'[[Estaos Xuníos|EE.&nbsp;UU.]] anunció qu'impondría sanciones unillaterales contra Libia, y va buscar coordinar sanciones internacionales. Ente les midíes que s'estudiaron pa faer que'l réxime de Gadafi "rinda cuentes", inclúyense la imposición d'un embargu d'armamentu y la conxelación de fondos de Libia ante l'usu de la violencia per parte del réxime de Muammar al-Gaddafi.<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/25/internacional/1298663583.html EEXX anuncia sanciones contra Gaddafi y nun refuga una intervención militar]. El Mundo</ref> El 28 de febreru Estaos Xuníos moviliza tropes en redol a Libia y el pentágonu asegura tener "a dellos planificadores trabayando y distintos planes de continxencia", mientres Hillary Clinton nun refuga una posible invasión: "Siguimos esplorando toles aiciones posibles. Nada ta escluyíu de la mesa".<ref>[https://www.publico.es/internacional/363750/eeuu-moviliza-a-el so-ejercito-en-tornu-a-libia EEXX moviliza al so Exércitu en redol a Libia]. Públicu</ref> * '''{{bandera2|Francia}}''': Francia, qu'en 2007 vendió a Gadafi misiles por valor de 168 millones d'euros y un sistema de comunicación per radiu por valor de 128 millones d'euros,<ref>[http://www.vilaweb.cat/noticia/2504361/20070803/noticia.html Sarkozy accepta una investigació parlamentària sobre l'alliberament dels Sis de Benghazi i vender d'armes a Líbia].</ref> solicitó ante'l conseyu de seguridá de la ONX, xunto al [[Reinu Xuníu]], "un embargu d'armes, sanciones y el recursu a la Corte Penal Internacional" y que se xulgue a Gadafi por crímenes contra la humanidá.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/970799/0/obama/libia/gadafi/ Francia y Reinu Xuníu piden a la ONX que se xulgue a Gadafi por crímenes contra la humanidá].</ref> El 10 de marzu, Francia reconoció al [[Conseyu Nacional de Transición]] como'l gobiernu oficial de Libia.<ref>[http://www.espanol.rfi.fr/francia/20110310-francia-primer-pais-en-reconocer-al gobiernu rebalbu-libiu Francia, primer país en reconocer al 'Gobiernu' rebelde libiu]. [[Radio France Internationale]]</ref> El [[17 de marzu]] de [[2011]] Francia alvierte que va intervenir nel conflictu dempués de la resolución de la ONX del día anterior. * '''{{bandera2|Italia}}''': El 23 de febreru'l ministru d'asuntos esteriores italianu, [[Franco Frattini]], dio credibilidá a la cifra de 1.000 muertos en Libia y calificó la situación de "guerra civil" y sollertó de la llegada de 300.000 inmigrantes dende Libia. Paralelamente, dende'l 21 de febreru les aiciones que tien Gadafi n'empreses italianes como, l'equipu de fútbol [[Juventus de Turín]], la petrolera [[Ente Nazionale Idrocarburi|ENI]] y dellos constructores que realicen infraestructures en Libia producieron cayíes considerables y el gasoductu Greenstream, qu'apurre gas natural a Italia dende Libia foi zarráu.<ref>[https://www.publico.es/internacional/362862/italia-sollerta-de-la llegada-de-300-000-inmigrantes-dende-libia Italia sollerta de la llegada de 300.000 inmigrantes dende Libia].</ref> El 26 de febreru [[Italia]] suspendió'l tratáu d'amistá robláu'l 29 d'agostu de 2008 ente'l presidente Italianu [[Silvio Berlusconi]] y Gadafi na ciudá libia de [[Bengasi]], que contién alcuerdos de cooperación na llucha contra la inmigración irregular con una intensificación nos controles nes mariñes libies.<ref>[http://www.gara.net/azkenak/02/250803/es/Italia-suspende-Tratáu-Amistá-robláu-Libia Italia suspende'l Tratáu d'Amistá robláu con Libia]. Gara</ref> * '''{{bandera2|Méxicu}}''': La Secretaría de Rellaciones Esteriores espresó la so esmolición sobre la situación nel país africanu y llamó al gobiernu libiu a "detener de manera inmediata les violaciones grave y masivu a los derechos humanos de la población civil". Coles mesmes, encamentó a Libia a acatar los términos de les resoluciones del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes.<ref>{{cita web |url=https://www.google.com/hostednews/epa/article/ALeqM5jBk5jr1G62TDekgQKho06NU3gnDg?docId=1489977 |títulu=Méxicu encamienta a respetar los derechos humanos en Libia |fechaaccesu=26 de marzu de 2011 |autor=EFE |fecha=20 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110322033349/https://www.google.com/hostednews/epa/article/ALeqM5jBk5jr1G62TDekgQKho06NU3gnDg?docId=1489977 |fechaarchivu=22 de marzu de 2011 }}</ref> * '''{{bandera2|Nicaragua}}''': [[Daniel Ortega]], presidente de [[Nicaragua]], amosó'l so sofitu fronteru a Gadafi en casu de dase una guerra civil,<ref name="The Associated_1"/> cuntando que Libia ye víctima d'una "arremetedura mediática feroz" pol so petroleu, "onde falen de bombardeos y nun se ven los bombardeos. Nun vimos un solu avión disparando sobre la población, pero la campaña ye feroz."<ref>{{cita web |url=http://www.correodelorinoco.gob.ve/multipolaridad/ortega-afirma-que-libia-ye-victima-arremetedura-mediatica-feroz-por-la so-petroleo/ |títulu=Ortega afirma que Libia ye víctima d'arremetedura mediática feroz” pol so petroleu |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Nun discursu proclamáu'l 29 d'abril del 2011, Daniel Ortega catalogó a la boda real de [[Kate Middleton]] y el Príncipe Guillermo como "una ofiensa", una y bones la realeza británica "tien tolos sos símbolos y les sos manes enllordiaes de sangre, porque se celebra la boda mientres tán bombardiando a los pueblos allá en Libia"<ref>https://web.archive.org/web/20110503064648/http://www.laprensa.com.ni/2011/04/29/nacionales/59067 La Prensa.com.ni Ortega critica boda real</ref> * '''{{bandera2|Perú}}''': El presidente [[Alan García]] suspendió les rellaciones diplomátiques con [[Libia]], pa protestar pola violencia del líder libiu [[Muamar Gadafi]] contra'l so pueblu.<ref>[http://zerohora.clicrbs.com.br/zerohora/jsp/default.jsp?uf=1&local=1&section=Mundu&newsID=a3218251.htm Peru curtia relações diplomáticas com a Líbia.] (En [[Português]])</ref> * '''{{bandera2|Rusia}}''': Mientres el Conseyu de Derechos Humanos de les Naciones Xuníes, el [[Ministeriu d'Asuntos Esteriores de Rusia|ministru rusu d'Asuntos Esteriores]], [[Serguéi Lavrov]], consideró inaceptable l'usu de la fuercia militar contra la población civil en Libia, coles mesmes defendió que'l pueblu tien de resolver "ensin inxerencia" esterior les causes qu'aniciaron les revueltes populares.<ref>{{cita web |url=http://www.adn.es/internacional/20110228/NWS-0503-Rusia-Libia-inxerencia-violencia-refuga.html |títulu=Rusia conderga la violencia contra civiles en Libia, pero refuga inxerencia }}</ref> * '''{{bandera2|Siria}}''': El presidente siriu, [[Bashar al-Asad]], refugó cualquier intervención estranxera en Libia y llamó al pueblu libiu p'aguantar cualquier amenaza y poner fin al conflictu. Siria foi l'únicu país xunto con Arxelia que votó en contra d'una solicitú de la Lliga Árabe nel Conseyu de Seguridá de la ONX pa la imposición d'una "zona d'esclusión aérea" en Libia. Siria tamién dixo que ta absolutamente en contra de la intervención de fuercies militares estranxeres en Libia y d'interferencies nesti país. El Ministeriu de Rellaciones Esteriores siriu dixo: "Siria repite'l so refugu a toa forma d'inxerencia estranxera nos asuntos de Libia, una y bones eso sería una violación de la soberanía de Libia, la so independencia y la unidá de la so tierra". Rebeldes libios alieguen que mercenarios de Siria taben volando aviones pal réxime libiu, y que baltaron dos aviones de combate sirios. * '''{{bandera2|Venezuela}}''': El presidente venezolanu [[Hugo Chávez]] denunció lo que pal mandatariu ye una doble moral de la comunidá internacional y refugó la inxerencia estranxera en Libia y dixo que naide ta en capacidá de condergar les aiciones de Gadaffi. Sentenció "Los que conderguen de momentu a Libia faen mutis colos bombardeos del Estáu d'Israel sobre Falluyah, y los miles y miles de muertos incluyendo neños, muyeres, families enteres; quédense callaos col bombardéu y les masacres n'Iraq, n'Afganistán, nun tienen moral entós pa condergar a naide".<ref>[https://web.archive.org/web/20110302142230/http://www.telesurtv.net/secciones/noticias/89576-NN/chavez-denuncia-doble-moral-de comunidá internacional-y-refuga-intervencionismu-en-libia/ Chávez denuncia doble moral de comunidá internacional y refuga intervencionismu en Libia]. [[TeleSUR]]</ref> Coles mesmes, el 24 de febreru, publicó "Vamos Canciller Nicolás: da-yos otra lleición a esa ultraderecha pitiyanqui! Viva Libia y la so Independencia! Gadafi enfrenta una guerra civil!!" na so cuenta de [[Twitter]]. Mientres el so canciller [[Nicolás Maduro]] criticó'l tratamientu internacional de la crisis, diz que la prensa ye favorable a los opositores de Gadaffi y a los intereses d'[[Occidente]].<ref>[http://www.univision.com/contentroot/wirefeeds/noticias/8365836.shtml Chávez cree que Gadafi "enfrenta" guerra civil y empondera independencia libia]. [[Univision]]</ref> * '''{{bandera2|Zimbabue}}''': El presidente [[Robert Mugabe]] unvió tropes pa defender a Gadafi.<ref>{{cita web |url=http://www.thezimbabwemail.com/zimbabwe/7397.html |títulu=Mugabe dispatches Commandos to protect Gaddafi |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.thezimbabwemail.com/zimbabwe/7397.html |fechaarchivu=1 d'abril de 2017 }}</ref> === Otres organizaciones === ==== Medios de comunicación ==== [[TeleSUR]], la cadena pública de [[televisión]] con apurras de diversos estaos [[Suramérica|suramericanos]], con sede en Caraques (Venezuela), emitió reportes favorables a Gadaffi y a los sos partidarios, inclusive dixo que ye una mentira creada poles otres axencies internacionales de noticies que se dieren bombardeos d'aviones militares, afirmando que nun esistía nenguna masacre en Libia<ref>[http://www.avn.info.ve/node/44925 Telesur desvela campaña de desinformación sobre situación política en Libia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210228014315/http://www.avn.info.ve/node/44925 |date=2021-02-28 }}. Axencia Venezolana de Noticies</ref> y que la capital Trípoli topar en paz, al contrariu de reportar de la mayoría de cadenes internacionales.<ref>[http://www.paraguay.com/internacionales/pa-telesur-tripoli-vive-en-paz-64919 Pa Telesur, Trípoli vive en paz] 'La cadena de noticies llatinoamericana Telesur unvió un corresponsal a Trípoli, capital de Libia, quien reportó que nes cais vive una "total normalidá" y aseguró que les manifestaciones en sofitu a Muammar al-Gaddafi difieren a la "desinformación" de les axencies de noticies.' Diariu dixital Paraguay.com</ref> Sicasí, el 25 de febreru, l'equipu de TeleSur que s'atopaba en Trípoli pudo constatar los enfrentamientos en dellos barrios de la capital y terminó siendo afrelláu por mozu non identificaos y darréu amenaciáu, afrelláu y arrestáu mientres 4 hores y media por policías, quien amás -yos requisaron les sos acreitaciones, según l'equipu de grabación, y tou ello magar viaxar nun vehículu diplomáticu venezolanu, que tamién requisaron. ==== ONG ==== El 26 de febreru delles ONG con sede n'[[España]] como [[Amnistía Internacional]], [[Fundació per la Pau]], [[Greenpeace]] y [[Intermón Oxfam]], xunto al [[Institutu d'Estudios sobre Conflictos y Aición Humanitaria]] (IECAH), solicitaron al gobiernu español que revisara "casu per casu" la venta d'armes a países onde se producen violaciones de derechos humanos especialmente nel casu de Libia al qu'España vendió nel primer semestre de [[2010]] pieces d'aeronaves militares por valor de 3,3 millones d'euros y equipos de visión nocherniega por otros 3,5 millones d'euros. Primeramente, España vendió en [[2005]] armes per valor de 10,7 millones d'euros, en [[2006]] empreses españoles esportaron a Libia armes de cañón per valor de 25.953 euros y dos años dempués, en [[2008]] España vendió material clasificáu como "bombes, torpedos o cohetes" por valor de más de 3 millones d'euros.<ref>[https://www.publico.es/espana/363388/espana-viende-armes-a-gobiernos-so-sospecha España viende armes a gobiernos so barruntu].</ref> ==== Corte Penal Internacional ==== La [[Corte Penal Internacional]] anunció'l 27 de xunu que dictara una orde de detención por crímenes contra la humanidá contra'l xefe d'Estáu libiu. Según Sanji Mmasenono Monageng, xueza de dicha Corte, habría motivos razonables pa creer que [[Muammar al-Gaddafi]] con ayuda de persones del so círculu íntimu, diseñaron un plan pa reprimir y castigar a la población que s'alzara na so contra. A solicitú del fiscal, [[Luis Moreno Ocampo]], el fíu del coronel, [[Saif al Islam Gadafi|Saif al Islam]] y [[Abdulhah al Sanussi]], xefe de la intelixencia libia, quedaron entendíos na mesma orde d'arrestu.<ref>[http://www.lefigaro.fr/international/2011/06/27/01003-20110627ARTFIG00549-kadhafi-frappe-par-un-mandat-d-arret-international.php Le Figaro , «Kadhafi frappé par un mandat d'arrêt international»], 27 de xunu de 2011.</ref> == Ver tamién == * [[Primavera Árabe]] ** [[Revolución tunecina de 2010-2011]] ** [[Revolución exipcia de 2011]] ** [[Guerra Civil Siria]] * [[Iviernu Árabe]] * [[Estáu Islámicu]] * [[Conseyu Nacional de Transición]] * [[Mustafa Mohamed Abud Al Jeleil]] * [[Mahmoud Jabril]] == Actualidá == # [[Violencia miliciana en Libia (2011-presente)]] # [[Guerra de Libia de 2014-2015]] == Notes y referencies == === Notes === {{llistaref|group="n."}} === Referencies === {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == {{commonscat|2011 Libyan civil war}} {{Wikinoticies|Categoría:Protestes en Libia de 2011}} * [http://www.washingtonpost.com/wp-srv/special/world/libya-uprising/ Mapa cola evolución del conflictu en Libia] - ''[[The Washington Post]]'' {{n'idioma|en}} * «[https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/02/110218_video_libia_protestes_gadafi_incognitas_jg.shtml La crisis en Libia en Videu]» * «[https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/02/110218_libia_protestes_muertos_lav.shtml La crisis en Libia en Videu]» * «[http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/02/2011223125256699145.html Gaddafi pierde más ciudaes libies]» ([[Al Jazeera]], 23 de febreru de 2011). {{n'idioma|en}} {{traducíu ref|en|Timeline of the 2011 Libyan civil war|420014443|parcial}} {{Tradubot|Guerra de Libia de 2011}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra de Libia de 2011|Guerra de Libia de 2011]] [[Categoría:Iviernu Árabe en Libia]] hxnw6u67rxso74jnordmolwzr9y3mds Guerra de la Triple Alianza 0 114392 4501374 4500549 2026-06-23T05:36:04Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 19 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501374 wikitext text/x-wiki {{otros usos|Triple Alianza|otres aliances del mesmu nome}} {{Ficha de conflictu militar |nome_batalla = Guerra de la Triple Alianza |imagen = Escenas de la Guerra de la Triple Alianza.png |descripción_imaxe = Escenes de la Guerra de la Triple Alianza, d'esquierda a derecha:<br /> 1. [[Batalla del Regatu]],<br /> 2. [[Batalla de Tuyutí]],<br /> 3. y 4. Bombardéu de la flota brasilana y posición paraguaya na [[batalla de Curupaytí]],<br /> 5. [[Batalla de Abay]],<br /> 6. [[Batalla de Llombes Valentinas]],<br /> 7. [[Batalla de Acosta Ñu]],<br /> 8. El [[Palaciu de los López]] mientres la [[Saquéu d'Asunción|ocupación aliada d'Asunción]] y<br /> 9. Prisioneros de guerra paraguayo. |conflictu = |fecha = [[12 de payares]] de [[1864]] - [[9 de marzu]] de [[1870]]<ref>El presidente López morrió'l 1 de marzu de 1870, pero les últimes tropes lleales rindiéronse'l 8 y 9 d'esi mes, cuando supieron de la muerte de López. Vease {{cita llibru |autor=Mendoza, Hugo |títulu=La Guerra contra la Triple Alianza, 2ª parte |editorial=El Llibru |añu=2010 |páxina=105 }}</ref> |llugar = [[Cuenca de la Plata|Territoriu]] ente los ríos [[Ríu Paraná|Paraná]], [[Ríu Paraguái|Paraguái]] y [[Ríu Uruguái|Uruguái]].<ref name="ref_duplicada_2" /> |resultáu = Trunfu de la Triple Alianza y trataos de paz y llendes favorables al Brasil y a l'Arxentina. Derrota devastadora de Paraguái, que perdió gran parte de la so población y territoriu. |descripción = Apuesta hexemónica pola supremacía na cuenca de la Plata |casus =Invasión brasilana al [[Estáu Oriental del Uruguái]], bombardéu coloráu y brasilanu a [[Paysandú]], captura paraguaya del buque brasilanu ''Marquês de Olinda'' y toma de la ciudá arxentina de [[Ciudá de Corrientes|Corrientes]] per parte de tropes paraguayas. |territoriu = |combatientes1 = {{bandera2|Paraguái|1842|nome=República de Paraguái|tamañu=25px}}<br /><small>(1864-1870)</small> |combatientes2 = '''Triple Alianza''':<br /> [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1822-1870).svg|border|25px|Bandera de Brasil]] [[Imperiu de Brasil]]<br /><small>(1864-1870)</small><br />[[Ficheru:Flag of Argentina (civil).svg|border|25px|Bandera d'Arxentina]] [[República Arxentina]]<br /><small>(1865-1869)</small><br />[[Ficheru:Flag of Uruguay.svg|25px|border|Bandera d'Uruguái]] [[Estáu Oriental del Uruguái]]<br /><small>(1865-1869)</small> |comandante1 = {{bandera|Paraguái|1842}} '''[[Francisco Solano López]]'''{{KIA}}<br /> {{bandera|Paraguái|1842}} [[Bernardino Caballero]] {{POW}}<br /> {{bandera|Paraguái|1842}} [[Pedro Ignacio Meza]]{{KIA}}<br /> {{bandera|Paraguái|1842}} [[Antonio de la Cruz Estigarribia]] {{POW}}<br /> {{bandera|Paraguái|1842}} [[José Eduvigis Díaz]]{{KIA}}<br /> {{bandera|Paraguái|1842}} [[Wenceslao Carbayos]]{{KIA}}<br /> {{bandera|Paraguái|1842}} [[Elizardo Aquino]]{{KIA}}<br /> {{bandera|Paraguái|1842}} [[Francisco Isidoro Resquín]] {{POW}}<br /> {{bandera|Paraguái|1842}} [[Telmo López]]{{KIA}} |comandante2 = [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1822-1870).svg|20px|border]] '''[[Pedru II de Brasil]]'''<br /> [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1822-1870).svg|20px]] [[Luis Alves de Lima e Silva]]<br /> [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1822-1870).svg|20px|border]] [[Gastón d'Orleans, Conde de Eu|Gastón d'Orleans]]<br /> [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1822-1870).svg|20px|border]] [[Francisco Manuel Barroso da Silva]]<br /> [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1822-1870).svg|20px|border]] [[:pt:Manuel Marques de Sousa|Manuel Marques de Sousa]]<br /> [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1822-1870).svg|20px|border]] [[Manuel Luis Osório]]<br /> [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1822-1870).svg|20px|border]] [[Juan Manuel Mena Barreto]]{{KIA}}<br /> [[Ficheru:Flag of Argentina (civil).svg|border|20px]] '''[[Bartolomé Mitre]]'''<br /> [[Ficheru:Flag of Argentina (civil).svg|border|20px]] '''[[Domingo Faustino Sarmiento]]'''<br /> [[Ficheru:Flag of Argentina (civil).svg|border|20px]] [[Juan Andrés Gelly y Obes]]<br /> [[Ficheru:Flag of Uruguay.svg|20px|border]] '''[[Venancio Flores]]'''<br />[[Ficheru:Flag of Uruguay.svg|20px|border]] [[Enrique Capo]]<br /> [[Ficheru:Flag of Uruguay.svg|20px|border]] [[Jose Pons de Ojeda|Lleón de Palleja]]{{KIA}} |soldaos1 = {{bandera|Paraguái|1842}} [[Exércitu de Paraguái]]<br />150&nbsp;000 movilizaos<ref name= "Dere" >{{cita web |url=http://remilitari.com/guias/victimario5.htm |títulu=Les mayores guerres y xenocidios del sieglu XIX |fechaaccesu=15 de mayu de 2013 |apellíu= |nome= |enllaceautor= |fecha= |formatu= |obra=Victimario Históricu Militar |editor= |editorial=De Re Militari |ubicación= |idioma= |cita=}}</ref><br /> {{bandera|Paraguái|1842}} [[Armada Paraguaya]]<br />17 navíos<ref name="Th1">Thompson, George (2010): ''La Guerra de Paraguái'' (páxs.&nbsp;65 a 67). Asunción: RP Ediciones, 2010.</ref> |soldaos2 = [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1822-1870).svg|border|20px]] [[Exércitu de Brasil]]<br />123&nbsp;000 movilizaos<ref name= "Dere" /><br /> [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1822-1870).svg|20px|border]] [[Marina de Brasil]]<br />30 navíos<ref>Tissera, Ramón (1971): "Regatu, la batalla que cerró a Solano López la ruta al océanu", artículu na revista ''Tou ye Historia'', númberu 46, Buenos Aires, 1971;<br />Doratioto: ''Maldita guerra'', páx. 306, 308 y 309.</ref><br /> [[Ficheru:Flag of Argentina (civil).svg|border|20px]] [[Exércitu Arxentín]]<br />30&nbsp;000 movilizaos<ref name= "Dere" /><br /> [[Ficheru:Flag of Argentina (civil).svg|border|20px]] [[Armada Arxentina]]<br />7 navíos<ref name= "Garmendia60" >Garmendia, ''Campaña de Corrientes y de Ríu Grande'', páx. 60.</ref><br /> [[Ficheru:Flag of Uruguay.svg|20px|border]] [[Exércitu Nacional (Uruguái)|Exércitu del Uruguái]]<br />5500 movilizaos<ref name= "Dere" /> |baxes1 = {{bandera|Paraguái|1842}} ~300&nbsp;000 muertos<ref name= "Dere" /><br /><small>(ente militares y civiles)</small> |baxes2 = [[Ficheru:Flag of Empire of Brazil (1870-1889).svg|20px|border]] ~100&nbsp;000 muertos<ref name= "Dere" /><br /> [[Ficheru:Flag of Argentina (civil).svg|20px|border]] ~30&nbsp;000 muertos<ref name= "Dere" /><br /> [[Ficheru:Flag of Uruguay.svg|20px|border]] ~10&nbsp;000 muertos<ref name= "Dere" /><br /><small>(ente militares y civiles)</small> |mancaos1 = |mancaos2 = |campaña = de la Guerra de la Triple Alianza }} La '''Guerra de la Triple Alianza''' o '''Guerra de Paraguái''', llamada polos paraguayos '''Guerra Grande''', '''Guerra contra la Triple Alianza''' o '''Guerra Guasú''', y polos brasilanos '''''Guerra do Paraguái''''', foi'l conflictu militar nel cual la Triple Alianza ―una coalición formada pol [[Uruguái]],<ref>El gobiernu uruguayu yera exercíu pol xeneral [[Venancio Flores]], del [[Partíu Colorado (Uruguái)|Partíu Coloráu]], qu'aportó al poder por una revolución contra'l gobiernu llegal, exercíu pol [[Partíu Nacional (Uruguái)|Partíu Blanco]]. Esta revolución fuera un antecedente crucial na Guerra de la Triple Alianza. Los oficiales del exércitu uruguayu que combatieron nel Paraguái yeren toos partidarios de los Coloraos.</ref> l'[[Arxentina]]<ref>Dende la [[batalla de Pavón]], el gobiernu arxentín fuera exercíu pol partíu del presidente [[Bartolomé Mitre]], que ganara al [[Partíu Federal (Arxentina)|Partíu Federal]]. Dellos líderes d'este terminaron xuntando al nuevu gobiernu, y dalgunos participaron como oficiales na guerra de Paraguái. Sicasí, la mayor parte de los oficiales del [[Exércitu Arxentín]] en campaña pertenecíen al vencedor [[Partíu Unitariu]]. Hai de solliñar que la mesma guerra significó l'empiezu de la profesionalización y nacionalización del Exércitu.</ref> y l'[[Imperiu de Brasil]]― lluchó militarmente contra'l [[Paraguái]] ente 1864 y 1870.<ref>{{cita web|autor=Dr. Walter Rela|títulu=La Guerra contra'l Paraguái: los países de la Triple Alianza y les condicionantes de la guerra.|url=http://www.estudioshistoricos.org/edicion8/eh0801.pdf|fechaaccesu=23 de mayu de 2014|fecha=xunetu de 2012}}</ref> Esisten delles teoríes respeuto de los detonantes de la guerra. N'esencia, el [[revisionismu históricu n'Arxentina|revisionismu arxentín]] y la visión tradicional<ref>Pero, según l'escritor escocés Roberto Cunninghame Graham, que na so mocedá vivió nel Paraguái pocu dempués de la Guerra, aprendió Guaraní y conoció a munchos de los arreyaos, la visión "tradicional" nun empezó hasta daqué dempués de 1905 (cuando Juan O'Leary publicó'l so llibru); hasta entós, diz Cunninghame Graham, los paraguayos ensin esceición odiaben l'alcordanza de López, a quien culpaben. R. B. Cunninghame Graham, 'Portrait of a Dictator', William Heinemann Ltd, Londres, 1935, páxines xi-xiii.</ref> paraguaya atribúin un papel preponderante a los intereses del [[Imperiu británicu]].<ref name="Gal">{{cita web |url=http://www.paginadigital.com.ar/articulos/2005/2005prim/noticias/triple-alianza-020305.asp |títulu=La guerra de la triple alianza contra'l Paraguái aniquiló la única esperiencia esitosa de desenvolvimientu independiente |fechaaccesu= |apellíu=Galeano |nome=Eduardo |enllaceautor= |fecha=3 de marzu de 2005 |formatu= |obra= |editor= |editorial=Paginadigital |allugamientu=Buenos Aires |idioma= |cita= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190316120039/http://www.paginadigital.com.ar/articulos/2005/2005prim/noticias/triple-alianza-020305.asp |fechaarchivu=2019-03-16 }}</ref> <ref>En setiembre de 1864, l'embaxador Thornton unvió a Londres un estensu informe confidencial, fecháu n'Asunción. Describía a Paraguái como Dante al infiernu, pero ponía l'acentu onde correspondía: {{cita|Los derechos d'importación sobre casi tolos artículos son del 20 o 25 per cientu ''[[ad valorem]]''; pero como esti valor calcula sobre'l preciu corriente de los artículos, el derechu que se paga algama frecuentemente del 40 al 45 per cientu del preciu de factura. Los derechos d'esportación son del 10 al 20 per cientu sobre'l valor.}} N'abril de 1865, el ''Standard'', diariu británicu de Buenos Aires, celebraba yá la declaración de guerra d'Arxentina contra Paraguái, que'l so presidente «hai infringido tolos usos de les naciones civilizaes», y anunciaba que la espada del presidente arxentín Mitre «va llevar na so victoriosa carrera, amás del pesu de glories pasaes, l'impulsu irresistible de la opinión pública nuna causa xusta». ''Pro Diversitas, La guerra contra'l Paraguái'' por [[Eduardo Galeano]], 2005.</ref> La visión alternativa pon l'acentu na agresiva política del mariscal [[Francisco Solano López]] respectu de los asuntos d'El Ríu de la Plata.<ref name="ref_duplicada_1">{{cita web |url=http://www.mflor.mx/materies/temas/triplealianza/Triple%20Alianza.htm |títulu=Antecedentes de la Guerra de la Triple Alianza. Consecuencies demográfiques sociales de la guerra de la Triple Alianza |fechaaccesu=15 de mayu de 2013 |apellíu=Ganson de Rivas |nome=Bárbara |enllaceautor= |fecha=1985 |formatu= |obra= |editor= |editorial=Litocolor |allugamientu=Asunción, Paraguái |idioma= |cita=}}</ref> El conflictu desencadenar a fines de [[1864]], cuando'l mariscal Solano López, presidente paraguayu, decidió allegar n'ayuda del gobiernu exercíu pol [[Partíu Nacional (Uruguái)|Partíu Blanco]] del [[Uruguái]], en guerra civil contra'l [[Partíu Colorado (Uruguái)|Partíu Coloráu]], sofitáu ésti militarmente pol Brasil. López alvirtió a los gobiernos de Brasil y l'Arxentina que consideraría cualquier agresión al Uruguái "como atentatoriu del equilibriu de los Estaos de la Plata", pero tropes imperiales [[Invasión Brasilana de 1864|invadieron territoriu uruguayu]] n'ochobre de 1864. El 12 de payares de 1864, en represalia pola invasión brasilana a Uruguái, el gobiernu paraguayu apoderar d'un buque mercante brasilanu y del gobernador de la [[Provincies del Imperiu de Brasil|provincia brasilana]] de [[Provincia de Mato Grosso|Mato Grosso]], dando entamu a la Guerra y declarándola a otru día. La primer etapa consistió na [[Campaña del Mato Grosso|invasión del Mato Grosso]], n'avientu de 1864, mientres la cual fuercies paraguayas ocuparon y escalaron gran parte d'esa provincia. Ensin recibir inda ayuda esterna, y atacáu poles tropes de [[Venancio Flores]], los invasores brasilanos, la escuadra imperial y un importante sofitu loxísticu del gobiernu arxentín,<ref>[[Luis Alberto d'Herrera]], ''La culpa mitrista'', Ed. Pampa y Cielu, Bs. As., 1965.</ref> el gobiernu uruguayu viose obligáu a rindise. Solano López solicitó autorización al presidente arxentín [[Bartolomé Mitre]] pa travesar territoriu arxentín aldu al Uruguái coles sos tropes, solicitú refugada por Mitre. De dexar que tropes batalloses travesaren pol so territoriu constituyera un abandonu de la posición hasta entós públicamente neutral de l'Arxentina; per otru llau, el gobiernu arxentín simpatizaba col [[Partíu Colorado (Uruguái)|Partíu Coloráu]] del Uruguái. En respuesta, tropes paraguayas [[Invasión paraguaya de Corrientes|ocuparon]] la [[ciudá de Corrientes]] n'abril de [[1865]], forzando a l'Arxentina a entrar na guerra, aliada con Brasil y el nuevu gobiernu uruguayu. A partir d'esi momentu yá puede falase de «Guerra de la Triple Alianza». Fora de [[Buenos Aires]] y [[Rosario (Arxentina)|Rosario]] (onde la [[prensa escrita|prensa]] faía fuerte [[propaganda política]] a favor de Brasil), la entrada arxentina nel conflictu foi impopular, hasta'l puntu de que gran parte de les tropes unviaes ser forzadamente. La guerra terminó en [[1870]] con una derrota de Paraguái, que traxo tamién un desastre [[demografía|demográficu]]: según les distintes fontes, el país perdió ente'l 50&nbsp;% y el 85&nbsp;% de la so población y quiciabes más del 90&nbsp;% de la so población masculina adulta.<ref>[[Felipe Pigna]], en [http://www.elhistoriador.com.ar L'historiador.com.], cree que la población amenorgar de 1,3 a 0,3&nbsp;millones, la mayoría solo neños y muyeres</ref> Paraguái perdió gran parte de los territorios que tenía inda en disputa diplomática con Brasil ―334&nbsp;126&nbsp;km²―{{ensin referencies}} y foi condergáu a pagar una abuitada indemnización de guerra, magar el pagu foise atrasando al traviés de distintos gobiernos de post-guerra y nun se llegó a efeutuar. Sicasí, el préstamu de posguerra de 200&nbsp;000&nbsp;[[llibres esterlines|£]] (llibres esterlines) recibíu del [[Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda|Reinu Xuníu]] saldar con socesives refinanciaciones, llevando la suma a 3,22&nbsp;millones de llibres esterlines. == Antecedentes == === Conflictos estremeros de Paraguái === Al entamu de la colonización española n'América del Sur, la [[gobernación de Paraguái]] tenía direuta salida al [[océanu Atlánticu]] al traviés de los territorios de [[Guayrá|La Guayrá]] o ''La Pinería'' y de [[Ybiazá]] o [[La Vera (Ybiazá)|La Vera]], esto ye, territorios que correspuenden anguaño a los estaos brasilanos de [[Paraná (Estáu)|Paraná]] y [[Santa Catarina (Brasil)|Santa Catarina]]. Pero la instalación de los [[Portugal|portugueses]] nel [[Brasil]] empecipió conflictos ente dambos territorios, que fueron gradualmente n'aumentu, inclusive mientres el periodu d'[[Portugal so la Casa d'Austria|unión dinástica ''aeque principaliter'']] de Portugal colos demás reinos españoles (1580-1640).<ref>John Huxtable Elliott (2002): [https://books.google.es/books?id=h-rlHXgCnAIC&pg=PA79&vq=Felipe+II&dq=espa%C3%B1a+portugal+castilla&source=gbs_search_s ''España n'Europa: Estudios d'Historia comparada: escritos escoyíos''] (páxs. 79-80). Valencia (España): Universidá de Valencia, 2002. ISBN 84-370-5493-1.</ref> [[Ficheru:Territorial disputes in the Platine region in 1864-es.svg|Conflictos territoriales escontra 1864 na rexón del [[ríu de la Plata]].|miniatura|upright=1.6]] Les espediciones esclavistes de [[bandeirante]]s y [[mamelucu|mamelucos]] lusobrasileños afararon colos sos ''[[maloca|maloques]]'' ―al abellugu de la pasividá de les autoridaes españoles, qu'en dellos casos yeren socies de los portugueses― les zones de Guayrá y La Vera, algamando tamién el cursu altu del [[ríu Paraguái]]. Asina fueron destruyíes les ciudaes d'[[Villa de Ontiveros|Ontiveros]], [[Villa Rica del Espíritu Santu]], [[Ciudá Real del Guayrá]] y [[Santiago de Xerez]], y los misiones xesuites de [[Santu Inácio|San Ignacio Miní I]], [[Nuesa Señora de Loreto del Pirapó]], [[Santa María del Iguazú]], y les d'[[Itatín]] nel valle del [[ríu Mbotetey|ríu Mboteteý]] ―llamáu anguaño Miranda polos brasilanos―.<ref name="Aguilar">Ricardo Aguilar Cubillos, ''Conflictos Continentales d'América'', inéditu, publicáu al traviés de Galéon.com; consultáu'l 5 d'ochobre de 2005.</ref> Tres el final de les malocas, a mediaos del sieglu XVII, les fronteres siguieron indefiníes hasta'l [[Tratáu de Madrid (1750)|Tratáu de Madrid]], robláu por dambes corones en [[1750]]. Sicasí, los nomes utilizaos pol tratáu nun correspondíen a accidentes xeográficos definíos, de cuenta que les autoridaes coloniales portugueses y españoles siguíen teniendo conflictos de llendes. Nel casu de Paraguái, sería de la mayor importancia'l discutiniu sobre cuál yera'l ríu [[Ríu Igurey|Igurey]] mentáu polos artículos V y VI d'esi tratáu. La opinión española ―y depués la paraguaya― consideraba que'l ríu Ygurey yera'l que los brasilanos llamen [[ríu Vacaria|Vacaria]] nel so cursu cimeru y [[ríu Ivinhema|Ivinhema]] nel so cursu inferior; otra manera, los brasilanos llamaben y llamen Ygureý o Igureí al pequeñu ríu que cuerre muncho más al sur, y que los hispanos llamen [[ríu Carapá]].<ref name="Audi">{{cita web|url=http://www.bvp.org.py/biblio_htm/audibert/audivert3.htm|títulu=Alejandro Audibert, ''Les llendes de l'antigua Provincia de Paraguái'', Cap. XVI, en Biblioteca Virtual de Paraguái.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120203212553/http://www.bvp.org.py/biblio_htm/audibert/audivert3.htm|fechaarchivu=3 de febreru de 2012}}</ref> Al producise en [[1811]] la independencia de la [[República de Paraguái]], el nuevu país consideraba como les sos llendes col Brasil, pel noroeste, al ríu Igureý ―l'actual Ivinhema― y pol nordés al [[río Miranda|río Mboteteý]]<ref>{{cita web|url=http://www.davidrumsey.com/lluna/servlet/detail/RUMSEY~8~1~33967~1170119:Carte-du-Bresil-et-d-une-partie-des?sort=Pub_List_Non_InitialSort%2CPub_Date%2CPub_List_Non%2CSeries_Non&qvq=q:Uruguái;sort:Pub_List_Non_InitialSort,Pub_Date,Pub_List_Non,Series_Non;lc:RUMSEY~8~1&el mio=2&trs=83|títulu=Mapa de Brasil escontra 1825, nel cual apaez el ríu Mboteteý ―güei llamáu Miranda― como llende internacional con Paraguái.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017}}</ref> (tamién llamáu na cartografía de la dómina Corrientes o Mondego).<ref>Equí la denominación varia, yá que se llamaba según los lusobrasileños "Correntes" al Ipané o a cuestes y según los hispanos el Corrientes yera'l Mboteteý, güei los brasilanos acepten como nome d'un ríu llamáu "Correntes" al que sirve de llende ente Mato Grosso do Sul y Mato Grosso).</ref> Tocantes a les llendes paraguayu-brasilanos nel [[Chaco Boreal]], Paraguái reivindicaba la frontera del [[ríu Jauru|ríu Yaurú]].<ref name="Audi"/> Tres la [[Revolución de mayu de 1811]] qu'empecipió la independencia de Paraguái, volvieron producise incursiones lusobrasileñas escontra'l nuevu estáu, cola escusa de defender la soberanía española sobre esi territoriu. Sicasí, mientres el gobiernu de [[José Gaspar Rodríguez de Francia]] el Paraguái pudo considerase aliáu de Brasil por dos razones: per un sitiu, habíense abiertu dos zones franques pa comerciar col Brasil, n'[[Encarnación (Paraguái)|Itapúa]] y en [[Fuerte Olimpo]]; pol otru, la negativa del gobernador [[Juan Manuel de Rosas]] a reconocer la independencia paraguaya y el so derechu a comerciar al traviés del [[ríu Paraná]] llevó a una alianza tácita ente les dos naciones. Tres el derrocamientu de Rosas en [[1852]], reiniciáronse los conflictos ente'l Paraguái y l'[[Imperiu de Brasil]], mientres el gobiernu imperial acentuaba la presión por que la república paraguaya aceptara les llendes pretendíes pol estáu brasilanu,<ref name="Aguilar"/> principalmente la cesión de les árees de [[Ilex paraguariensis|yerbales]] de Tacurupyta, allugaes ente'l Igurey/Ivinhema y [[Punta Porá]]. Nuna actitú d'intención conciliatoria col Brasil, el Paraguái amenorgó les sos pretensiones nel Chaco al llamáu [[ríu Negru (Bolivia-Paraguái)|ríu Negru]], qu'aflúi dende'l noroeste al ríu Paraguái al norte de la [[Bahía Negra]]. Pel noroeste de Paraguái Occidental, retrajo les sos reivindicaciones hasta'l [[Ríu Tenerý|río Blanco]] (o Tenerý)<ref>Tamién apaez escritu como Terery, anque Tereny o Terery en ciertos mapes refieren a un cursu de menos caudal qu'escurre unes decenes de quilómetros al sur del ríu Blanco, desaguando al sur del Fuerte Borbón (güei Fuerte Olimpo) y un pocu al norte de les antigües llocalidaes de [[Toldano]] y San Ignacio, zones anguaño en Brasil.</ref> que desagua nel ríu Paraguái casi frente al [[Fuerte Olimpo]]. Sicasí, l'Imperiu negar a vencer en nada les sos pretensiones.<ref>Doratioto, Francisco (2008): ''Maldita Guerra. Nueva Historia de la Guerra de Paraguái'' (páx. 30-35). São Paulo/Buenos Aires: Emecé, 2008. ISBN 978-950-04-2574-2.</ref> Yá en 1850 produxérase un conflictu pola fundación del fuerte de [[Fecho dos Morros]] al sur del [[Fuerte de Coímbra]] y práuticamente onde s'atopa l'actual llocalidá brasilana de [[Porto Murtinho]] na zona entós reivindicada per dambos países, episodiu que terminó cola espulsión de los brasilanos pola fuercia. Otru fuerte fundáu pol Imperiu nes Salinas, al norte de Fuerte Olimpo, tamién foi evacuáu ante un contraataque paraguayu en 1855.<ref name="Pomer">Lleón Pomer, ''La guerra de Paraguái'', Ed. Leviatán, Bs. As., 2008. ISBN 978-897-514-141-4</ref> Un efímeru intentu de conciliación foi la declaración d'una zona neutral, que la so delimitación tenía de faese per víes pacífiques. Sicasí, escontra entamos de los [[años 1860]] les incursiones brasilanes volvieron amontase y el pactu foi violáu per Brasil al fundar la [[Colonia militar de Dourados]] al sur del ríu Ygurey/Ivinhema. Una esixencia de les fuercies militares paraguayas por que estos establecimientos fueren evacuaos foi protestada de la mesma pol gobiernu imperial, cola escusa de que nun fuera antecedida por una reclamación diplomática. El tao paraguayu presentó entós una enérxica protesta, pero trató d'evitar una reaición bélica.<ref name="Pomer"/> === La política esterior ya interior de Paraguái === Nel periodu darréu posterior a la independencia d'América, Paraguái foi gobernáu por un duru réxime dictatorial de ventiséis años encabezáu por [[Gaspar Rodríguez de Francia]], intelectual paraguayu, consideráu como una de les persones más ilustraes d'América del Sur, pero de la mesma conocíu pol so despotismu y tiranía.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/francia.htm Biografía de José Gaspar Rodríguez de Francia, en Biografíes y vides.com] Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> A la muerte de Rodríguez de Francia, asocedió-y [[Carlos Antonio López]], quien goció de la suma del poder públicu al igual que'l so antecesor; pero ―a diferencia d'este― dictó una política económica modernizadora empuesta por conceutos [[Mercantilismu|mercantilistes]], rompiendo décades de aislacionismo y fomentando el desenvolvimientu de Paraguái. Les fronteres colos sos vecinos fueron reabiertes y les rellaciones internacionales desenvolver con rapidez.<ref name="Chaves">Julio César Chaves, ''El presidente López'', Ed. Depalma, Bs. As., 1968.</ref> Paraguái esportaba los sos productos distintivos, tales como'l tabacu guaraní y la [[Ilex paraguayensis|yerba mate]] con destín a l'Arxentina y l'Uruguái, y maderes pervalibles que viaxaben escontra [[Europa]].<ref name="Gal"/> El tao paraguayu instaló n'Asunción una [[ferrocarril|linia ferroviaria]],<ref>La llinia ferroviaria paraguaya empecipiada en 1857 llegaba dos años más tarde a [[Luque (Paraguái)|Luque]], en 1862 a [[Areguá]], y n'ochobre de 1864 a [[Paraguarí (Paraguái)|Paraguarí]] y [[Sapucai (Paraguái)|Sapucai]].</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ferrocarriles.com.py/portal/index.php/servicios.html|títulu=''Historia del Ferrocarril Paraguayu'', na páxina de Ferrocarriles de Paraguái S.A.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110927164615/http://www.ferrocarriles.com.py/portal/index.php/servicios.html|fechaarchivu=27 de setiembre de 2011}}</ref> un arsenal y estelleros dende onde botó siete [[Barcu de vapor|barcos de vapor]] ente 1856 y 1870. Na ciudá de [[Ybicui|Ybycuí]], construyó la primer fundición de fierro de Suramérica. En 1864, inauguraría unu de los primeros [[telégrafu|telégrafos]] de la rexón.<ref>L'usu de la [[Historia de la telegrafía arxentina#El Telégrafu Militar|telegrafía llétrica mientres la Guerra de Paraguái]] nun foi uniforme. Paraguái cuntaba yá dende 1864 con un enllaz telegráficu ente les ciudaes d'[[Asunción]] y [[Villeta (Paraguái)|Villeta]], que s'estendió hasta Pasu de la Patria en 1865, añu en qu'españó la guerra. La construcción y esplotación de la telegrafía, al igual que'l ferrocarril, dependía del Ministeriu de Guerra y Marina de Paraguái. L'exércitu cuntaba con un cuerpu de telegrafistes militares que tuvieron destacada actuación nel sangrientu conflictu. Brasil utilizó un ''"tren telegráficu"'' qu'acompañaba'l desplazamientu de les tropes. Pero ente que Brasil y Paraguái fixeron usu del telégrafu mientres la guerra, tanto Arxentina como Uruguái siguieron utilizando [[chasqui|chasques]] pa les sos comunicaciones militares. De magar, el valor militar del telégrafu foi entendíu por munchos oficiales arxentinos que participaron de la guerra.</ref> El británicu [[Richard Francis Burton]] allabaría los sistema educativu paraguayu diciendo que "taba n'enorme contraste col británicu, pos la educación obligatoria gratuita pa tolos nuevos paraguayos yera bien distintu a lo qu'asocedía colos casi 2&nbsp;millones de mozos británicos ensin accesu a les escueles o colexos".<ref>Burton, Richard Francis [https://archive.org/search.php?query=creator%3A%22Burton%2C+Richard+Francis%2C+Sir%2C+1821-1890%22 "Letters from the Battle Fields of Paraguay]"; Tinsley Brothers Editions; Londres, Inglaterra (1870).</ref> El grau de desenvolvimientu alcanzáu pol Paraguái antes de la guerra ye fonte de discutiniu: el revisionismu n'Arxentina y Paraguái atribúye-y llogros qu'otros autores cuestionen. Por casu, na [[serie de televisión]] documental arxentina ''Daqué fadríen pola historia arxentina'', creada pol historiador [[Felipe Pigna]], dizse que la llinia ferroviaria paraguaya foi la primera de Suramérica, lo mesmo que'l so telégrafu, y que'l Yporá ―el primeru de los vapores producíos nos estelleros d'Asunción― foi'l primeru con cascu d'aceru construyío nel continente. Tamién se diz, nel documental, que'l Paraguái yera un país ensin paraos nin delda esterna, que la educación yera obligatoria y gratuita con 25&nbsp;000&nbsp;neños nes escueles, y que les industries testiles, siderúrxiques, del papel, tinta, lloza, pólvora y de la construcción empezaben a dar los sos primeros pasos, favorecíes poles polítiques [[proteicionismu|proteicionistes]] enllantaes. Amás, preséntase positivamente que l'Estáu tuviera grandes terrenales, llamaos ''Estancies de la Patria'', qu'arrendaba a los llabradores por que cultivaren.<ref name="youtube1" >{{cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=XYD4O2muU3w|títulu=''Daqué fadríen pola historia arxentina''. "Guerra de Paraguái". Primer Parte.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Sicasí, diverses fontes dan cuenta de que ferrocarriles en [[Guyana]], Brasil, [[Perú]] y [[Chile]] anteceden al de Paraguái,<ref>Harter, J. (2005): ''World Railways of the Nineteenth Century: A Pictorial History in Victorian Engravings'' (páxs. 201-202). Estaos Xuníos: [[Johns Hopkins University Press]], 2005.</ref><ref>Tarantini, J. (2000): ''Arquiteutura ferroviaria'' (páx. 37). Buenos Aires: Colihue. 2000.</ref> que primero que nel Paraguái hubo siquier una llinia telegráfica en Brasil,<ref>MacLachlan, C. M. (2003): ''A History of modern Brazil: the past against the future'' (páx. 24). Rowman & Littlefield, 2003.</ref> y que los vapores botaos n'Asunción yeren de cascu de madera, non de fierro<ref name="Pastore" >Pastore, M. H. (1994): [http://mpra.ub.uni-muenchen.de/27505/ «Estáu y industrializacion: dos hipótesis y la evidencia sobre'l Paraguái, 1852-1870»], artículu na revista ''Journal of Latin American Studies'', parte&nbsp;1, nᵘ&nbsp;26, 1994.</ref><ref>Cooney, J. W.: “Economy and Manpower: Paraguái at War, 1864-1869”, en Kray, H.; y Whigham, T. (eds.): ''I die with my country: perspectives on the Paraguayan War, 1864-1870''; páxs. 23-43</ref> nin tanto d'aceru, material col que la industria naviero europea apenes empezaba a esperimentar. Tocantes a la economía, ye malo de comprobar que nun hubiera desocupación, dada la falta d'encuestes a llares o similares. La supuesta inesistencia de delda esterna contradiz a Pastore,<ref>Pastore indica, amás de la falta d'evidencia concluyente sobre la delda esterna de Paraguái nos años anteriores a la guerra, que l'estáu recibió creitos dende'l Reinu Xuníu, pocu abuitaos pero en 1862 sumaríen un sestu de les esportaciones del país; y qu'en 1865 solicitó cinco millones de llibres más, anque'l pidíu nun espolletó. Ver Pastore, 1994.</ref> quien tamién argumenta que nun habría evidencia empírica pa sostener la hipótesis d'una industrialización, ente qu'atopa signos d'escosamientu del modelu mercantilista mientres los años previos a la guerra.<ref name="Pastore"/><ref>Sería amás estrañu que la industria testil tuviera desenvolviéndose, yá que l'algodón empezó a cultivase seriamente recién en 1862 y Paraguái nun importaba algodón en cantidaes importantes. La esistencia d'una incipiente industrial testil implicaría que'l país importara maquinaría de valor considerable, a pocu d'empezar la so producción de la materia primo y mientres años onde les prioridaes yeren otres. Amás, nun paecen haber rexistros d'asemeyada importación (ver Mulhall, 1864).</ref> Otros autores faen referencia a trabayos forzaos y l'esistencia d'esclavos nes llamaes ''Estancies de la Patria''.<ref>Soler, R.; ''Idea y cuestión nacional llatinoamericanes''; Sieglu XXI (1980); p. 64 https://books.google.com.ar/books?id=JIaJItHjlBQC&lpg=PA64#v=onepage&q&f=false</ref><ref>Amás del arrendamientu a pequeños productores, nes ''Estancies de la Patria'' l'estáu producía yerba mate, tabacu, cueros y más tarde tamién algodón, qu'esportaba y d'onde provenía una porción significativa de los sos ingresos.</ref> Tamién s'argumenta que la inversión estatal y el progresu material resultante nun taben dirixíos escontra'l desenvolvimientu socioeconómico sinón escontra la medría del poder bélicu<ref name="Pastore"/><ref>Bethell, L. (ed.); ''The Cambridge History of Latin America'', Vol. 3; [[Cambridge University Press]] (1985)</ref> y l'arriquecimientu de la familia López.<ref>Leuchars, C.; ''To the bitter end: Paraguái and the War of the Triple Alliance''; Greenwood Press (2002); p. 6</ref> Esti discutiniu ye fonte de desalcuerdos sobre dalgunos causantes de la guerra. Los autores revisionistes frecuentemente argumenten que los ésitos de la política interna paraguaya causaron rocea y fueron vistos como “malos exemplos” que poderes estranxeros quixeron suprimir, ente qu'otros autores indiquen que les llimitaciones del modelu ―en particular la continuidá de l'autocracia― provocaron presiones internes en pos d'una organización constitucional, ante les que'l dictador qu'asocedió a Carlos Antonio López intentaría una fuxida escontra alantre” por aciu una política esterior agresiva.<ref name="Pacho"/><ref>{{cita|Casi tolos marinos d'aquella dómina [principios de los años 1860] yeren lliberales nes sos idees y sentimientos, y a esta razón pocu dispuestos a sostener el despotismu que s'había entronizado nel Paraguái. Provenía esta disposición del frecuente contautu que teníen colos pueblos de la Plata, muncho más avanzaos en civilización y na práutica de la vida democrática que'l paraguayu. Puede inferise d'esta circunstancia, que cola organización de la marina, López creó un poderosu elementu contra'l so poder, pos, tengo pa mi que, si non fora pola guerra cola Triple Alianza, la iniciativa de la revolución que la hubiera derrocáu, partiera de la marina.|Juan Carlos Centurión (1894): [http://archive.org/stream/memoriasdelcoro03centgoog#page/n143/mode/2up ''Memories del coronel Juan Crisóstomo Centurión, o Reminiscencies históriques sobre la guerra de Paraguái''.] Berra (1894); páx.&nbsp;141.}}</ref> Los críticos de la hipótesis del “mal exemplu” suelen argumentar, amás, que munchos ésitos que se víen nel Paraguái al comparalo colos sos vecinos podíen ser esplicaos pola ausencia de les guerres esternes ya internes qu'afararon a estos. El nacionalismu paraguayu clásicu nes obres de dellos autores representaos por [[Juan E. O'Leary]] y [[Manuel Domínguez (políticu)|Manuel Domínguez]] presenta una versión más tranquila del asuntu. Indiquen según los sos estudios que'l pueblu paraguayu siguía voluntariamente a los sos líderes, nun se consideraba a sí mesmu "tiranizado" y que'l desenvolvimientu económicu del país que yera sofitáu (coincidiendo cola versión revisionista arxentina poles esportaciones de ciertos productos naturales d'altu preciu en Európa, como yerba o maderes), magar nun tenía nada qu'envidiar en meyores teunolóxiques a munches otres naciones, destacábase más pola autarquía y l'autosuficiencia n'alimentos y materies primes que caracterizaba a la economía paraguaya y estremar de la del restu del [[continente]].<ref>El Paraguái, los sos Grandores y Glories. Domínguez, Manuel; Editorial Ayacucho, Buenos Aires (1946)</ref><ref>El Llibru de los Héroes. O'Leary, Juan; Editorial Servilibro, Asunción (2007)</ref> Carlos Antonio López redactó un pliegu constitucional col cual designaba al so fíu, el brigadier [[Francisco Solano López]], presidente provisional, siendo obligatoria la convocatoria d'una Asamblea Constituyente pa la formación d'un nuevu gabinete. Tres la muerte del presidente, asocedida'l 10 de setiembre de [[1862]], el Congresu axuntar pa escoyer al socesor; el 16 d'ochobre del mesmu añu, designó a Francisco Solano López Presidente de la República de Paraguái por unanimidá.<ref name="Dor36">Doratioto, ''Maldita Guerra'', páx. 36.</ref> Hasta [[1864]], el tao paraguayu intentó solamente amontar el so poderíu militar y la so influencia nel [[Conu Sur]], lo cual sería de la mesma unu de los motivos de resfregón col gobiernu de Buenos Aires. Inclusive antes del fallecimientu de Carlos Antonio López, el gobiernu paraguayu yá creía tar en cantu d'un conflictu, y ente febreru y abril de 1862 empecipióse'l reclutamiento de tola población masculina ente los 17 y los 40 años.<ref name="Dor36"/> Sicasí, el presidente aconseyó al so fíu y herederu, nel so llechu de muerte:<ref name="Chaves"/>{{cita|Hai munches cuestiones pendientes a ventilase, pero nun trate de resolveles pola espada, sinón cola pluma, principalmente col Brasil.}} === La diplomacia británica === La historiografía [[revisionismu históricu n'Arxentina|revisionista]] y d'esquierda na Arxentina y la mayor parte de Paraguái suel axudica-y la responsabilidá de la guerra a les ambiciones imperialistes o mercantiles del [[Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda|Reinu Xuníu]].<ref>[http://www.abc.com.py/nota/50898-leon-pomer-la guerra-del-paraguay-gran-negociu/ Lleón Pomer, ''La guerra de Paraguái, gran negociu”, entrevista en ABC dixital.] Consultáu'l 25 de payares de 2010.</ref> Sicasí, el revisionismu modernu pon en dulda la exactitú d'esa afirmación.<ref name="Pacho">[http://www.patriada.com.uy/controversies/guerra-del-paraguay/ ''La guerra de Paraguái: precisar la historia'', por Pacho O´Donnell, en Patriada pola Historia.] Consultáu'l 25 de payares de 2010.</ref> N'efeutu, magar el comerciu y les finances britániques viéronse beneficiaes cola guerra, el Reinu Xuníu oponer por principiu a la mesma, una y bones la visión xeneralizada yera que toa guerra perxudica'l comerciu internacional,<ref>{{cita web |url=http://www.argentina-rree.com/6/6-010.htm|títulu=''Historiografía anglosaxona: Pelham Box y McLynn'', nel capítulu sobre ''La guerra de la Triple Alianza contra Paraguái'', na Historia Xeneral de les Rellaciones Esteriores de la República Arxentina, publicada pol Ministeriu de Rellaciones Esteriores de l'Arxentina.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> amás de ser Paraguái un escelente veceru d'industries completes, pa les cualos contrató más de 200 inxenieros y téunicos británicos que tuvieron nel país hasta casi'l final de la guerra. Sicasí, ta claro que dende'l principiu'l ministru británicu en Buenos Aires, [[Edward Thornton]], sofitó la Triple Alianza. Tuvo presente na firma del Tratáu de les Puntes del Rosariu del 18 de xunu de 1864, pola cual el Brasil y l'Arxentina aliar a [[Venancio Flores]] contra'l gobiernu llegal uruguayu. De regresu del Uruguái, entrevistar col presidente arxentín Mitre, pa convencelo de roblar ensin protesta l'alianza. Años más tarde, nuna carta que foi publicada, el ministru brasilanu [[José Antonio Saraiva]] declararía que {{cita|[La Triple Alianza] nun surdió dempués de la "agresión" paraguaya a l'Arxentina n'abril del 65, sinón nes Puntes del Rosariu en Xunu del 64....diches aliances empezaron el día en que [el ministru arxentín y el brasilanu] conferenciaron con Flores nes Puntes del Rosario y non el día en que Octaviano y yo, como ministros del Estáu, roblamos el pactu.}} L'escritor y ministru arxentín en [[Rio de Janeiro]] mientres la guerra, [[José Mármol]], afirmó nun famosu discutiniu en 1869 (lo que refuerza la confesión de José Antonio Saraiva): {{Cita|L'Alianza con Brasil nun provién d'Abril del 65, depués del ataque paraguayu a Corrientes, sinón de Mayu y Xunu del 64. Dambos gobiernos, arxentín y brasilanu, aliar en propósitos y medios dende esi momentu infausto y so les inspiraciones d'una política criminal y cobarde. Esi ye'l verdaderu momentu históricu de l'alianza.|[[José Mármol]], nel artículu «Mármol, un terceru n'escena» nel diariu ''La Tribuna'' (de Buenos Aires), 14 d'avientu de 1869.}} El ministru embaxador francés en [[Montevidéu]], [[Martin Maillefer]], amás d'afirmar que'l británicu [[Edward Thornton]] atopar nel centru de la intriga, daba per fechu una alianza contra'l Paraguái per parte de Buenos Aires y el Brasil y fixo llegar al so Canciller en París: {{Cita|Amás del interés permanente de Brasil n'estremar, debilitar y apoderar a la República del Uruguái, el puntu de partida d'esta alianza foi'l Paraguái, el so íntimu enemigu, los sos armamentos y l'eterna cuestión de llendes... Brasil puede jactarse d'amenorgar a Don Solano López a aceptar les llendes en pleitu; el gobiernu arxentín otru tantu y asina, Montevideo ye namái una primer etapa pa llegar a l'Asunción.|[[Martin Maillefer]] al canciller [[Drouyn de Lhuys]], carta fechada en Montevideo el 29 d'abril de 1864.<br />Citáu por García Mellid en ''Procesu a los falsificadores de la Historia de Paraguái''.}} Poco tiempu dempués, el mesmu Maillefer comunicaba a París les informaciones que llograba in situ: {{Cita|Paraguái, anguaño la tabla de salvación del Partíu Blanco, ye'l principal oxetu de l'alianza ente Buenos Aires y Brasil y l'árbitru de la situación...". |[[Martin Maillefer]] al Canciller Drouyn de Lhuys, carta fechada en Montevideo el 13 d'agostu de 1864.<br />Citáu por García Mellid en ''Procesu a los falsificadores de la Historia de Paraguái''.}} Según les corrientes revisionistes, l'exemplu d'autonomía económica ya ideolóxica de Paraguái yera consideráu nefastu polos británicos, quien afitaríen la so atención nel Paraguái como productor d'algodón pa la so industria testil. Esta industria travesaba problemes de suministru, por cuenta de que la [[Guerra de Secesión]] nos [[Estaos Xuníos]] causaba una interrupción casi completa de les esportaciones d'[[algodón]] dende esi país, de cuenta que los británicos buscaben per tol mundu países capaces de producir algodón. A eso debió una etapa particularmente agresiva de conquista de la [[India Británica|India]] nesos años. El revisionismu dacuando presenta al Reinu Xuníu en crisis arriendes de esti problema, y al Paraguái como un gran productor d'algodón autoexcluido del sistema de llibrecambiu auspiciado per este.<ref name="GG">{{cita web |url=http://www.inventario22.com.ar/textocomp.asp?id=31837 |títulu=La Guerra de la "Triple Infamia" y el xenocidiu del pueblo paraguayu |fechaaccesu=payares de 2010 |apellíu=García |nome=Gonzalo |fecha= |obra=Inventariu 22 |idioma= |cita=}}</ref> L'escritor, esplorador y cónsul británicu [[Richard Francis Burton]] sicasí nos sos ''Letters From the Battlefields of Paraguay'' almite que la so misión yera la de "abrir les puertes de la Missisippi del Sur" refiriéndose a Paraguái.<ref>Un Espía del Imperiu na Guerra de Paraguái - Diariu [[Clarín (periódicu)|Clarín]], edición impresa, Sábadu 29 d'agostu de 1998, Buenos Aires.</ref> Sicasí, López impulsó la industria algodonero paraguaya recién a partir de 1862. En 1865 la so producción yera promisoria, pero d'apenes unes decenes de miles de fardos, cuando'l Reinu Xuníu y [[Segundu Imperiu francés|Francia]] importaben millones de fardos al añu. Nada indicaba que la creciente producción paraguaya nun tuviera dirixida a los mercaos mundiales, pa lo cual les tases impositives pa la esportación yeren baxes; sicasí, les d'importación yeren altes, salvu pa ferramientes d'agricultura.<ref>Mulhall, M. G. (1864): [http://archive.org/details/cottonfieldspar00mulhgoog ''The Cotton Fields of Paraguay and Corrientes''.] Buenos Aires: Mulhall, 1864.</ref> Per otru llau, el problema de suministru nel Reinu Xuníu foi ameyoráu por aciu una medría de la producción na India y [[Exiptu]], y pol consumu d'esistencies nos almacenes europeos, que yeren abondosos al empezar la [[Guerra de Secesión]]. Gracies a estes fontes alternatives y a la diversidá de la economía británica, l'amenorgamientu del suministru d'Estaos Xuníos nun provocó consecuencies graves nel Reinu Xuníu, país qu'espolletó mientres esos años.<ref>Sexton, J. (2005): ''Debtor Diplomacy: Finance and American Foreign Relations in the Civil War Yera 1837-1873'' (páxs. 137-138). Londres: [[Oxford University Press]], 2005.</ref> Otru factor que frecuentemente se menta ye que'l Reinu Xuníu llogró un enorme beneficiu económicu de la guerra: a la provisión de la mayor parte del armamentu, municiones y embarcaciones utilizáu polos aliaos, sumáronse grandes emprestos a les tres naciones aliaes y al mesmu Paraguái dempués de la guerra. N'efeutu, ente 1863 y 1865, los bancos británicos emprestaron al Imperiu de Brasil más de diez millones de [[llibra esterlina|llibres esterlines]] y a l'Arxentina un total de 3,5 millones de llibres.<ref name="Pomer"/> Pero, independientemente de los beneficios llograos polos sos comerciantes y [[finances|financistas]], el Reinu Xuníu nun enguizar la Guerra de la Triple Alianza.<ref name="Pacho"/> Amás de Thornton, nengún otru diplomáticu tuvo actuación nel empiezu de la mesma, y este foi desautorizáu más tarde. El 2 de marzu de [[1866]], el [[Foreign Office]] decidió primir por que la guerra terminara cuanto antes, publicando'l Tratáu de la Triple Alianza, que permaneciera secretu; la maniobra fracasó pola resistencia personal del Emperador [[Pedru II de Brasil]].<ref name="Pomer"/> === La situación n'Uruguái === {{AP|Invasión brasilana de 1864}} [[Ficheru:Venancio Flores.jpg|thumb|150px|El xeneral [[Venancio Flores]].]] Magar les diferencies polítiques colos sos vecinos, la situación caltúvose estable hasta [[1863]], cuando l'Imperiu de Brasil facilitó la revolución del xeneral [[Venancio Flores]] contra'l llexítimu presidente d'Uruguái, [[Bernardo Prudencio Berro]], y los sos inmediatos socesores.<ref>En 1862 producióse un cambéu políticu nel Imperiu de Brasil, col ascensu del Partíu Lliberal, que movió al gobiernu Conservador de [[Luis Alves de Lima e Silva]], Marqués de Caxias (que más tarde sería comandante del exércitu brasilanu nel Paraguái). El gobiernu lliberal empecipió la esguilada d'agresiones al Uruguái y de prevocaciones al Paraguái, que llevaríen a la guerra. Una vegada empecipiada, tanto'l gabinete lliberal como l'Emperador negaríense firmemente a axustar nenguna salida diplomática que nun incluyera la rindición incondicional de Paraguái, l'exiliu de López, la fixación de les llendes nes pretensiones del Imperiu, y la indemnización al Brasil de parte del nuevu gobierno paraguayu. Vease Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 41.</ref> N'efeutu, so sida d'[[abigeato]], a entamos de [[1864]] l'Imperiu de Brasil encamentó al presidente uruguayu [[Atanasio Cruz Aguirre]] (del [[Partíu Nacional (Uruguái)|partíu nacional uruguayu]]) a qu'efeutuara resarcimientos al Brasil. El gobiernu uruguayu respondió que, mientres una guerra civil, non podía garantizase la seguridá de les propiedaes de naide, nin de brasilanos nin d'uruguayos; y menos entá, cuando munchos de los propietarios brasilanos del norte del Uruguái tomaren les armes a favor de la revolución.<ref>Barrán, José Pedro, ''Apoxéu y crisis del Uruguái pastoril y caudillesco'', Historia Uruguaya, tomu 4, [[Ediciones de la Banda Oriental]], Montevideo, 2007, páx. 82-86. ISBN 978-9974-1-0457-0</ref><ref>Dende'l final de la [[Guerra Grande]], la gran mayoría de les [[estancia|estancies]] del norte del país pasaren a manes d'inversores brasilanos. Estos beneficiábense del usu de mano d'obra esclava, qu'ingresaben al Uruguái ―onde la [[esclavitú]] taba prohibida― amparaos por supuestos contratos de trabayu a tiempu fixu. Per otru llau, los ganaos producíos nesta zona nun pagaben impuestos al salir escontra [[Rio Grande do Sul|Río Grande]]. El presidente Berro esixera la lliberación de los esclavos y el pagu de cánones d'esportación, lo que punxo a los estancieros brasilanos nel so contra. Estos, residentes na so mayoría en Ríu Grande, amenaciaron al Imperiu con empecipiar represalies nel Uruguái pola so cuenta, lo qu'abasnaría al gobiernu a sofitalos, empecipiando la invasión.</ref> Ante esto, n'abril de 1864 Francisco Solano López ufiertóse como mediador, ufierta que foi despreciada pol estáu brasilanu. Nel mes d'agostu, el presidente Aguirre solicitó formalmente al Paraguái la intervención de Paraguái a favor del gobiernu llegal del Uruguái, a lo que López respondió con declaraciones altisonantes, pero ensin definición dalguna al respeutu.<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páxs. 46 y 53-54.</ref> El 4 d'agostu de 1864, el ministru brasilanu [[José António Saraiva]] unvió un ultimátum al gobiernu uruguayu de Atanasio Aguirre, amenaciando con represalies por desoyer les demandes plantegaes enantes pol Brasil. L'ultimátum foi refugáu.<ref>Barrán, ''Apoxéu y crisis del Uruguái pastoril y caudillesco'', páx. 92-94.</ref> [[Ficheru:Carneiro de Campos, prisioneiro de Lopez.jpg|thumb|150px|[[Frederico Carneiro de Campos|Carneiro de Campos]], prisioneru de López.]] Por esti motivu, el 30 d'agostu de 1864 el gobiernu paraguayu realizó una brengosa protesta ―conocida como [[Protesta del 30 d'agostu]]― ante'l ministru residente en [[Asunción]], [[Cesar Sauvan Vianna de Lima]], onde afirmaba que'l Brasil actuara en contra de lo establecío nel Tratáu del 25 d'avientu de 1850, y que consideraría "''[[casus belli]]''" la ocupación militar del Uruguái; mentando tamién que dicha aición atentaría contra l'equilibriu de los estaos de la cuenca del [[Ríu de la Plata]].<ref name="Zeneq">Zenequelli, Lilia, ''Crónica d'una guerra, La Triple Alianza,'' Ed. Dunken, Bs. As., 1997. ISBN 987-9123-36-0</ref> El 12 d'ochobre, el xeneral brasilanu [[José Luis Mena Barreto]], con 12&nbsp;000&nbsp;homes, empecipió la [[Invasión Brasilana de 1864|invasión brasilana al Uruguái]], y dos díes más tarde apoderóse de la ciudá de [[Melo]].<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 60.</ref> Depués, ente'l 9 y 10 de payares, López recibió la noticia de la efeutiva ocupación militar del Uruguái y ordenó el [[11 de payares]] de 1864 la captura del ''Marquês de Olinda'', buque mercante brasilanu que faía regularmente'l serviciu de cargues y pasaxeros ente Brasil y [[Corumbá]]. A otru día el vapor paraguayu ''Tacuarí'' prindó al navío brasilanu, que xubía pel ríu Paraguái, depués d'abastecese n'Asunción, llevando a bordu al coronel [[Frederico Carneiro de Campos]], apocayá nomáu presidente de la provincia del [[Mato Grosso]],<ref name="Zeneq"/> quien foi fechu prisioneru hasta'l final de la guerra xunto a los oficiales que diben nel barcu; la marinería foi deportada a Buenos Aires. El 14 de payares, López rompió rellaciones col Brasil.<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 62.</ref> == Fuercies disponibles == {| {{tablaguapa}} border="1" !'''País''' !'''Total de combatientes<br />movilizaos mientres<br /> la guerra''' !'''Tropes en [[1864]]''' !'''Tropes en [[1865]]''' !'''Tropes en [[1866]]''' !'''Tropes en [[1867]]''' !'''Tropes en [[1868]]''' !'''Tropes en [[1869]]''' !'''Tropes en [[1870]]''' |- style="background:lightgrey;" | '''Paraguái''' || || || || || || || || |- | '''[[Paraguái]]''' | 150&nbsp;000<ref name= "Dere" /> | 38&nbsp;173<ref name="Gaz1">{{cita web|url=http://www.lagazeta.com.ar/tropes_paraguayas.htm|títulu=La Gazeta - Tropes paraguayas|fechaaccesu=1 d'abril de 2017}}</ref> | 73&nbsp;273<ref name="ref_duplicada_1"/> | [[Circa|c.]] 25&nbsp;000<ref name= "Gran1" >{{cita web |url=http://www.elgrancapitan.org/portal/index.php/articulos/historia-militar/1388-la guerra-del-paraguay|títulu=El gran capitán - La guerra de Paraguái|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> | | c. 18&nbsp;000<ref name= "Gran1" /> | c. 10&nbsp;000<ref name="ref_duplicada_2" /> | c. 500<ref name= "Gran1" /> |- style="background:lightgrey;" | '''Triple Alianza''' || || || || || || || || |- | '''[[Imperiu de Brasil]]''' | 123&nbsp;418<ref name= "Dere" /><ref name="Doratioto_1">Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 253-265.</ref><ref name="El mesmu_1">El mesmu autor afirma, una páxina antes, que'l total de soldaos unviaos al frente fueron 139&nbsp;000, basándose n'otra fonte. Esta contradicción dexa n'evidencia la dificultá d'establecer con precisión esti tipu de cifres a lo llargo del tiempu.</ref> | 9177 marinos<ref name= "Sal-yos1" >Salles, Ricardo. ''Guerra do Paraguái: Memórias & Imagens''. Rio de Janeiro: Bibilioteca Nacional, 2003, páxs. 38.</ref><br />18 000 soldaos<ref>Pedrosa, J. F. Maya. ''A Catástrofe dos Errores''. Rio de Janeiro: Biblioteca do Exército, 2004, páxs. 235.</ref><br />440 000 de la<br /> Guardia Nacional<ref>Nabuco, Joaquim. ''Um Estadista do Império. Volume únicu''. 4 ed. Rio de Janeiro: Nova Aguilar, 1975, páxs. 503</ref><br /><small>(10&nbsp;025 n'Uruguái y<br />2047 nel [[Mato Grosso]])</small><ref name= "Sal-yos1" /> | 18&nbsp;000<ref name= "Schwarcz" >Schwarcz, Lilia Moritz. ''As Barbes do Imperador: D. Pedru II, um monarca nos trópicos''. 2. ed. São Paulo: [[Companhia das Letras]], 2002, páxs. 303</ref> <br /><small>(nel frente)</small> | 67&nbsp;365<ref name= "Schwarcz" /> <br /><small>(nel frente)</small> | 71&nbsp;039<ref name= "Schwarcz" /> <br /><small>(nel frente)</small> | | 82&nbsp;271<ref name= "Schwarcz" /><br /><small>(nel frente)</small> | |- | '''[[Arxentina]]''' | 30&nbsp;000<ref name= "Dere" /> | 8500<ref name= "Scheina" >Scheina, Robert. Latin America's Wars: The Age of the Caudiellu, 1791-1899, Dulles, Virginia: Brassey's, 2003, páxs. 318</ref> | 24&nbsp;522<ref name= "Garmendia1" >[[José Ignacio Garmendia (militar)|Garmendia]], ''Campaña de Corrientes y de Ríu Grande: alcordances de la guerra de Paraguái'', Ed. Peuser, Bs. As., 1904, páx. 57.</ref> <br /><small>(nel frente)</small> | | | | 6276<ref name= "Vedoya1" >Vedoya, Juan Carlos, ''La magra collecha''. Memorial de la Patria, tomu XIII, Ed. La Bastilla, Bs. As., 1984.</ref> <br /><small>(nel frente)</small> | |- | '''[[Uruguái]]''' | Más de 5500<ref name= "Dere" /> | Menos de 2000<ref name= "Scheina" /> | | 800<ref name= "Evolucion" >{{cita web|url=http://www.ucema.edu.ar/ceieg/arg-rree/6/6-035.htm|títulu=Historial Xeneral de les Rellaciones Esteriores de la República Arxentina - La evolución de la guerra.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100418030825/http://www.ucema.edu.ar/ceieg/arg-rree/6/6-035.htm|fechaarchivu=2010-04-18}}</ref> <br /><small>(nel frente)</small> | 300<ref name= "Evolucion"/>-5583<ref name="Dor1"/> <br /><small>(nel frente)</small> | | | |} === Paraguái === ==== Exércitu Paraguayu ==== [[Ficheru:Exército Paraguayo - Uniforme da cavallaria e infantaria.jpg|thumb|300px|Uniformes de la caballería y la infantería del exércitu paraguayu.]] Les fuercies de tierra incorporaes al exércitu de Paraguái fueron en constante aumentu: Carlos Antonio López había dexáu movilizaos alredor de 7000&nbsp;soldaos, pero en mayu de 1864, el cónsul brasilanu n'Asunción informaba que l'exércitu paraguayu cuntaba con 16&nbsp;680&nbsp;homes, más 7000 o 8000&nbsp;reservistas. El gobiernu paraguayu, per otru llau, informó al Congresu que disponía de 64&nbsp;000&nbsp;homes n'armes, cifra que de xuru incluyía reclutes n'ensayamientu y milicianos ensin incorporar al exércitu.<ref name="Doratioto_2">Doratioto, ''Maldita guerra'', páxs. 59 y 86.</ref> L'inxenieru militar británicu al serviciu de Paraguái teniente coronel [[Jorge Thompson]] afirmaba qu'antes de la movilización xeneral de 1864 l'exércitu paraguayu cuntaba con 28&nbsp;000&nbsp;veteranos. A empiezos d'esi añu López empezó a preparar viviegamente pa la guerra y reclutó a homes ente 16 y 50 años d'edá qu'entrenó dende marzu nos campamentos de [[Turismu rural de Paraguái#Estancia Cerro Lleón|Cerro Lleón]] (30&nbsp;000), [[Encarnación (Paraguái)|Encarnación]] (17&nbsp;000), [[Fortaleza de Humaitá|Humaitá]] (10&nbsp;000), [[Asunción de Paraguái|Asunción]] (4&nbsp;000) y [[Concepción (Paraguái)|Concepción]] (3&nbsp;000). Esos 64&nbsp;000&nbsp;combatientes (a los que teníen de sumase 6000 que morrieron nesi periodu) taben entrenaos p'agostu.<ref name="Th0">George Thompson, ''La Guerra de Paraguái'', RP Ediciones, Asunción, Paraguái, 2010. Páxina 30</ref> Al momentu del ingresu d'Arxentina a la guerra, Paraguái cuntaba con 80&nbsp;000&nbsp;homes n'armes, un terciu de caballería. Los meyores soldaos destinar a esa arma y a l'artillería. La caballería regular estremar en reximientos compuestos de cuatro escuadrones de 100 homes. Cada reximientu tenía de ser teóricamente comandado por un coronel, aidáu por un teniente coronel y 2 sarxentos mayores, pero nos fechos n'ocasiones yeren mandaos inclusive por tenientes y rares vegaes por oficiales de graduación mayor a la de capitán. Utilizaben sable, llances de 3 [[yarda|yardes]] de llargor y [[carabina|carabines]] de chispa.<br /> Esistíen tamién un cuerpu de caballería d'escolta presidencial de 250 homes armaos con carabines rayaes de retrocarga sistema [[Carabina Turner|Turner]], y un reximientu de [[Dragones de la Escolta (Paraguái)|Dragones de la Escolta]] armáu de carabines rayaes, pero nun se comprometieron en combate hasta los últimos momentos de la guerra.<ref name="Th1" /> [[Ficheru:Officiers et soldats paraguayens (Guerre du Paraguay).jpg|thumb|300px|Oficiales y soldaos paraguayos.]] La infantería entamar en batallones de 6 compañíes de 100 homes, una de granaderos y una de dragones. Sicasí, al empiezu del conflictu los batallones cuntaben con ente 800 y 1000 homes, con más de 6 compañíes y más de 120&nbsp;homes en caúna. Trés de los batallones cuntaben con fusiles Witton, otres tantes con [[Llave de percusión|fusiles de percusión]] y el restu con vieyos fusiles de chispa [[Fusil Tower|Tower]].<br /> Solo'l batallón 6 cuntaba con [[machete]]s, los prindaos nos vapores arxentinos frente a Corrientes, y aportaría en batallón d'infantería de marina.<ref name="Th1"/> L'artillería paraguaya cuntaba con ente 300 y 400 pieces de fierro, de too tamañu y condición. L'arma estremar n'artillería llixero o volante y de plaza. Sumaba tres regimientos d'artillería volante de 4 bateríes de 6 cañones caúna del calibre del 2 al 32 y otra batería de cañones rayaos d'aceru d'a 12,<ref name="Th1"/> los únicos que podíen furar les proteiciones de los buques acorazaos.<ref>{{cita web |url=http://html.rincondelvago.com/guerra-de-paraguay-contra-la-triple-alianza.html|títulu=''Guerra de Paraguái contra la Triple Alianza''.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> L'artillería de plaza yera llisa y cuntaba con 24 pieces d'a 8, 2 de 56 y otres 100 de calibres 24 y 32 (solo en Humaitá concentrábense 18 d'a 8, los 2 de 56 y otres 70 pieces).<ref name="Th1"/> No que respecta al tresporte, nun esistíen convóis especiales d'organización centralizada, a cencielles apurríase a cada comandante les carretes y gües que pidía.<ref name="Th1"/> Hasta 1864 el sueldu nominal del soldáu yera de 7 [[patacón (moneda)|patacones]] al mes pagaderos cada dos, un terciu en metálicu, otru en papel moneda y el restante n'efeutos. Empecipiada la guerra l'exércitu dexó de percibir salariu y solo hubo dos compenses d'un mes de sueldu.<ref name="Th0"/> Sufríase una severa escasez d'uniformes y ropa d'iviernu; gran parte de los soldaos lluchaben descalzos. L'ataque a l'Arxentina en Corrientes llevó a esi gobiernu a detener una remesa d'armes escontra'l Paraguái, y el posterior bloquéu del Río de la Plata per parte de la escuadra brasilana torgó la llegada al Paraguái de gran cantidá d'armamentu de cimera calidá que yá fuera mercáu n'Europa.<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 87.</ref> Sicasí, la campaña al Matto Grosso aprovió a Paraguái de gran cantidá d'armes, municiones y pólvora, al puntu de que «''surtir naquellos depósitos brasilanos de casi tou cuanto consumió nesta guerra''».<ref name="Th2">George Thompson, ''obra citada'', p.47</ref> La única ventaya n'armamentu que teníen los paraguayos yera la fundición de [[Ybycuí]] ―darréu treslladada a [[Caacupé]]― na que podíen fabricar dellos miles d'[[arma blanca|armes blanques]] y de [[arma de fueu|fueu]].<ref name="Rosa"/> ==== Armada paraguaya ==== [[Ficheru:Brazilian officer and Paraguayan soldier.jpg|thumb|Oficial de caballería brasilanu (a la izquierda) y soldáu paraguayu prisioneru (a la derecha), ente 1865 y 1868.]] L'armada paraguaya cuntaba con 17 vapores pequeños, mercantes armaos con esceición del [[Vapor Añabay|''Añabay'']] y el [[Vapor Tacuarí|''Tacuarí'']] que yeren verdaderos buques de guerra y cuntaben con cañones llisos de 32. Los marinos portaben fusiles Witton con sables-bayoneta.<ref name="Th1"/> Dalgunos d'esos buques fueron: * [[Vapor Tacuarí|''Tacuarí'']]: 421 tonelaes, 6 cañones * [[Vapor Añabay|''Añabay'']] o ''Anhambahy'': 300 tonelaes * [[Vapor Paraguarí|''Paraguarí'']]: 627 tonelaes, 4 cañones * [[Vapor Ygurey|''Ygurey'']]: 548 tonelaes, 5 cañones * [[Vapor Yporá|''Yporá'']]: 205 tonelaes, 4 cañones * [[Vapor Marquês de Olinda|''Marqués de Olinda'']]: 300 tonelaes, 4 cañones (prindáu al Brasil). * ''Jejuí:'' 120 tonelaes, 2 cañones (unu rayáu de retrocarga y de a 12). * ''Saltu Oriental:'' 250 tonelaes, 4 cañones (prindáu a l'Arxentina). * [[Vapor Pirabebé|''Pirabebé'']]: 120 tonelaes, 1 cañón Cuntó amás con 6 lanchones artillados (chates) con un cañón cada unu d'a 8 y 14 unidaes auxiliares de menor tonelaxe, ente ellos el ''Yberá''.<ref>{{Cita web |url=http://generalyegros.com/index.php/component/content/article/340 |títulu=''L'artillería paraguaya na Guerra contra la Triple Alianza'', en GeneralYegros.com. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150522110318/http://generalyegros.com/index.php/component/content/article/340 |fechaarchivu=2015-05-22 }}</ref> Cuntó amás colos barcos prindaos en Corrientes: [[25 de Mayu (1859)|''25 de Mayu'']] y [[Vapor Gualeguay|''Gualeguay'']]. === Arxentina === ==== Exércitu Arxentín ==== [[Ficheru:Armée de la République Argentine — Cavalerie et artillerie.jpg|thumb|300px|[[Caballería]] y [[artillería]] del [[Exércitu Arxentín|Exércitu de la República Arxentina]] (''[[L'Illustration]]'', nᵘ 1.132, [[1864]].).]] Apangáu'l territoriu nacional dende 1863, l'[[Exércitu Arxentín]], nuevamente pasaba a los sos asientos de paz, ye dicir a guarniciones de les unidaes de llinia, en delles ciudaes principales y mayormente sobre les fronteres contra l'indiu. Cabo acutar que'l sistema militar arxentín constaba d'un pequeñu exércitu regular, denomináu ''[[Exércitu de Llinia (Arxentina)|Exércitu de Llinia]]'', del cual tamos falando, y, en casu de conflictu armáu, esti víase reforzáu poles milicies provinciales o [[Guardia Nacional (Arxentina)|Guardias Nacionales]], como los empezar a denominar dempués de 1852. '''Exércitu de Llinia''' Dichu exércitu formárase pola unión del exércitu del [[Estáu de Buenos Aires]] qu'invadió munches de les provincies interiores de la estinguida [[Confederación Arxentina]] dempués de la [[batalla de Pavón]], y qu'incluyía ciertu númberu de [[mercenariu|mercenarios]]. A eses tropes amestárense-yos parte de les fuercies de milicies (Guardia Nacional) de líderes provinciales aliaos al presidente Mitre, como les de [[Provincia de Santiago del Estero|Santiago del Estero]] y [[Provincia de Corrientes|Corrientes]].<ref>Cámara de Diputaos (Congresu Nacional): ''Diariu de sesiones de 1865''. Buenos Aires: J. A. Bernheim, 1866, páx.&nbsp;39. {{Cita| (...) Según el Gobiernu de Corrientes hai 8000&nbsp;soldaos y yo puedo asegurar que van dir 7000, cuandoquier de la provincia d'Entre Ríos; de manera que pa completar el númberu del exércitu falta bien pocu.}}</ref> Nun taben cuntaes, sicasí, les milicies provinciales ―especialmente numberoses na [[provincia de Buenos Aires]]― que participaben na [[Campañes previes a la Conquista del Desiertu|llucha contra los indíxenes]], de les cuales una parte sería asignada al frente paraguayu.{{ensin referencies}} Los efeutivos d'esti Exércitu de Llinia pa empiezos de 1865, yeren aproximao unos 6.500 homes esvalixaos a lo llargo y a lo ancho del país. Constaba de siete batallones y de compañíes sueltes d'Infantería, de nueve regimientos y de compañíes y escuadrones sueltos de Caballería y de una sola unidá de l'arma d'Artillería. Con esceición de bien poques unidaes que teníen la so guarnición na ciudá de Buenos Aires, tol restu del Exércitu de Llinia taba distribuyíu nel serviciu de frontera contra los [[Indíxenes d'América|indios]]; inmensa llinia que cubría la estensión de 554 llegües solamente pa les fronteres sur y este de la República Arxentina. La insuficiencia de les unidaes de Llinia y de los sos efeutivos pa cubrir el serviciu indicáu obligaba al gobiernu arxentín a echar mano de la Guardia Nacional de delles provincies. Ye asina que a principios de 1865, les Guardias Nacionales de Buenos Aires, Córdoba, Santiago del Estero, Santa Fe, Mendoza y San Luis, teníen en xunto 1.700 homes del so Guardia Nacional nel serviciu activu de fronteres. Sumábense tamién los indios amigos en serviciu activu, qu'a les ordenar de los sos caciques y capitanejos reforzaben el serviciu de frontera, algamaben nesa mesma dómina a 41 oficiales (indios) y 532 de tropa. Los efeutivos yeren bien variables según la zona d'asientu de caúna de les unidaes y polo xeneral, toes taben ruinamente forníes yá seya d'armamentos y de vestuarios, miseries que s'acentuaben na sanidá y l'alimentación, productu de partíes presupuestaries miserables o dacuando, inesistentes. L'Exércitu de Llinia se estructuraba, dependiente del Ministeriu de Guerra, asitiáu obviamente en Buenos Aires, con una Comandancia Xeneral. Esta de la mesma tenía otros seis Comandancies: * Frontera Norte ([[Rojas (Arxentina)|Rojas]], [[Provincia de Buenos Aires|prov. de Buenos Aires]]); * Frontera Oeste ([[9 de Julio (Buenos Aires)|9 de Julio]], prov. de Buenos Aires); * Frontera Sur ([[Tapalqué]], prov. de Buenos Aires); * Frontera Mariña Sur ([[Tres Arroyos]], prov. de Buenos Aires); * Frontera Norte de Santa Fé ([[Cayastacito]], [[Provincia de Santa Fe|prov. de Santa Fe]]); * Frontera San Luis-Mendoza ([[Mendoza (Arxentina)|ciudá de Mendoza]]). De menor rangu, esistíen Comandancies militares sueltes en: * [[Isla Martín García]]; * [[Bahía Blanca]]; * [[Carmen de Patagones|Fuerte Patagones]]; * [[San Nicolás de los Regueros]]; * Frontera Norte de Salta ([[San Ramón de la Nueva Orán]], [[Provincia de Salta|prov. de Salta]]); * Frontera de Santiago del Estero sobre'l Chaco ([[Guardia El Bracho (Santiago del Estero)|El Bracho]], [[fuerte]] militar asitiáu a vera del [[Ríu Saláu (norte d'Arxentina)|ríu Saláu]], próximu a [[Añatuya]], [[Provincia de Santiago del Estero|prov. de Santiago del Estero]]). Unos 3.000 homes formaben les unidaes d'Infantería de Llinia: * Batallón 1° d'Infantería en 9 de Julio; * Batallón 2° d'Infantería en Buenos Aires; * Batallón 3° d'Infantería en Tapalqué; * Batallón 4° d'Infantería en [[Junín (Buenos Aires)|Junín]], prov. de Buenos Aires; * Batallón 5° d'Infantería en [[La Rioxa (ciudá)|La Rioxa]]; * Batallón 6° d'Infantería en Fuerte San Rafael del Diamante, actual [[San Rafael (Mendoza)|San Rafael]], [[Provincia de Mendoza|prov. de Mendoza]]; * Batallón ''Lexón Militar'' (compuestu de mercenarios d'orixe italianu) en Buenos Aires; * Batallón ''Lexón de Voluntarios'' en Tapalqué; * Once compañíes sueltes distribuyíes a lo llargo de tola llinia de fortines na [[Rexón pampeana|Pampa]] y sobre el [[Gran Chaco|Chaco]]. La Caballería de Llinia tenía unos 2.850 efeutivos, aproximao: * Reximientu 1° de Caballería en Fuerte San Rafael del Diamante; * Reximientu 2° de Caballería en Les Tunes, cerca de l'actual [[La Carlota]], [[Provincia de Córdoba|prov. de Córdoba]]; * Reximientu 3° de Caballería en Junín; * Reximientu 4° de Caballería en [[Villa Mercedes]], [[Provincia de San Luis|prov. de San Luis]]; * Reximientu 5° de Caballería en 9 de Julio; * Reximientu 6° de Caballería en Cayastacito; * Reximientu 7° de Caballería en San Bernardo-[[Río Cuarto]], prov. de Córdoba; * Reximientu 8° de Caballería en [[Morteros (ciudá)|Morteros]], prov. de Córdoba; * Reximientu de ''Dragones de Buenos Aires'' en Tres Arroyos; * Compañíes y escuadrones sueltos na llinia de fortines na Pampa y sobre el Chaco. Los efeutivos de l'Artillería de Llinia yeren casi de 600 homes: * Reximientu d'Artillería Llixero en Buenos Aires; * Cinco compañíes sueltes; una na islla Martín García y cuatro na llinia de fortines nel Desiertu. L'Exércitu d'aquel tiempu, escarecía d'unidaes de sofitu al combate tales como [[Inxeniería militar|Inxenieros o zapadores]], [[Sanidá militar]], [[Comunicación militar|Comunicaciones]] o Suministros. Estes unidaes formábense ''ad hoc'' cuando dalgún xefe implementar en dalgún conflictu, por cuenta de la so imperiosa necesidá, si quería faese una campaña esitosa. Al empiezu de la guerra, el gobiernu arxentín, al ser les úniques fuercies armaes terrestres que disponía, echó mano de casi toles unidaes d'Infantería de Llinia (batallones 1°, 2°, 3°, 4°, 5°, 6°, ''Lexón Militar'' y ''Lexón de Voluntarios''), de 3 escuadrones d'Artillería Llixero de Llinia y del Reximientu 1° de Caballería de Llinia. Estes unidaes de Llinia fueron puestos a disposición del xeneral [[Wenceslao Paunero]], que, ente fines d'abril y principios de xunu de 1865, formó con elles y el Batallón 1° d'Infantería de Guardia Nacional de la Campaña de Buenos Aires el Primer Cuerpu del Exércitu Arxentín d'Operaciones, que foi destináu a la provincia de Corrientes. La función d'esti Cuerpu d'Exércitu, apostáu sobre'l ríu Paraná, sería ganar tiempu, sofitando a la caballería correntina y oponiendo resistencia la invasión paraguaya, mientres s'operaba la concentración y l'ensayamientu d'un segundu Cuerpu d'Exércitu Arxentín en Concordia y la llegada de los refuerzos brasilanu y uruguayu a dichu puntu. La mayor parte de la Caballería de Llinia, sicasí, quedó nes sos guarniciones de frontera, ensin participar nesta guerra. '''Guardia Nacional''' L'otru elementu (el más importante pol so númberu y poles sos tradiciones) qu'entraba na composición de les fuercies militares de la República Arxentina, yera la Guardia Nacional. La denominación ''Guardia Nacional'' foi aplicada a les antigües milicies provinciales por decretu del 17 de marzu de 1852. Reemplazaron a les antigües milicies nun réxime mistu ente los gobiernos nacional y provincial. La Guardia Nacional yera sostenida pol erariu nacional; pero'l gobiernu provincial escontra les designaciones d'oficiales, que recayíen en ciudadanos con escalafón. La obligación del serviciu pa tou ciudadanu arxentín na Guardia Nacional yera dende los 17 hasta los 60 años d'edá, coles llimitaciones que que naturalmente imponía los fechu de tar clasificáu na activa o na pasiva. Magar a principios de 1865 calcular en 184.478 homes l'efeutivu de la Guardia Nacional de tola República Arxentina, sicasí tien de considerase que'l valor d'esta cifra yera nominal no qu'a la eficacia del so inmediatu emplegu en campaña refierse, pos, con esceición d'un pequeñu numbero de guardias nacionales que fixeren el so aprendizaxe militar nes lluches sosteníes ente la Confederación Arxentina y l'Estáu de Buenos Aires o nel serviciu de fronteres contra los indios, tol restu de la Guardia Nacional del país (la inmensa mayoria) representaba un elementu totalmente bisoño pa la guerra. Asina, oficialmente, al producise la invasión paraguaya a Corrientes, l'Exércitu Arxentín cuntaba con 6.391 homes: 2.993 de l'arma d'infantería, 2.858 de caballería y 540 d'artillería.<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 131.</ref> Apenes empecipiada la participación arxentina na guerra, una llei ordenó la formación de contingentes que teníen de ser reclutados polos gobiernos provinciales. Asina, el 17 d'abril de 1865 el gobiernu arxentín ordenó que les provincies d'Entre Ríos y de Corrientes movilizaren caúna 5.000 caballeru del so Guardia Nacional, nomando xefes d'eses fuercies, respeutivamente, a los xenerales [[Justo José de Urquiza]] y [[Nicanor Cáceres]]. Con esto tratábase d'oponer una valla a la meyora del enemigu paraguayu nel territoriu de Corrientes, tantu pa ganar el tiempu necesariu a los trabayos d'organización, como pa enzancar l'aición del invasor paraguayu, hostilizándolo ensin fuelgu y retirando toa clase de recursos sobre'l frente de meyora. Tomada esta midida preliminar, correspondió pensar en daqué decisivu. El calter que revistiríen les operaciones contra les disciplinaes tropes regulares del enemigu aconseyó la organización d'un exércitu d'operaciones sobre la base d'una fuerte proporción d'infantería, lo cual foi resueltu disponiéndose la formación de 19 batallones d'Infantería de Guardia Nacional, de 500 places cada unu, que sería entamaos: cuatro pela ciudá y cuatro pola campaña de Buenos Aires, dos por caúna de les provincies de Corrientes y de Entre Ríos, unu pola de Santa Fe, ya igual númberu poles de Córdoba y de Santiago del Estero, teniendo d'allegar d'a dos pa formar un batallón les de Salta y Jujuy, Tucumán y Catamarca, La Rioxa y San Luis, San Juan y Mendoza. Sicasí, esti decretu sufrió dellos cambeos pocos dias mas tarde, pos se determinó que dalgunes de les provincies que teníen de dar d'a dos un batallón entamaren caúna'l so propiu batallón con un efeutivu de 350 places. En previsión de la necesidá de reforzar les unidaes d'infantería del Exércitu d'operaciones, el gobiernu arxentín dictó'l 9 de xunu de 1865 un decretu disponiendo la organización nel país de 12 nuevos batallones de reserva, que colaron más tarde a campaña namái los de la ciudá y de la campaña de Buenos Aires y los de les provincies de Santa Fe y de Córdoba. Nun parte del 15 de payares de 1865 detállase les fuercies coles que contribuyeron les provincies arxentines conformando la Guardia Nacional:<ref name= "Garmendia1" /><ref>{{Cita noticia|títulu=La compañía de Rifleros Ingleses nel Exércitu Arxentín|url=https://surcosenlahistoria.wordpress.com/2017/03/20/la-compania-de-rifleros-ingleses-en-el-ejercito-arxentín/|fecha=20 de marzu de 2017|fechaaccesu=28 d'avientu de 2017|periódicu=riegos na historia|idioma=es-ES}}</ref> {|Class="wikitable sortable" border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" ! bgcolor ="efefef" |Provincia !bgcolor ="efefef" |Fuercies ! bgcolor ="efefef" |Efeutivos |- |Buenos Aires||10 batallones d'infantería y 2 reximientos de caballería||5000 |- |Catamarca||1 batallón||282 |- |Córdoba||2 batallones||459 |- |Corrientes||1 batallón||219 |- |Entre Ríos||2 batallones, artillería y piquete||751 |- |La Rioxa||1 batallón||360 |- |Mendoza||1 batallón||271 |- |Salta||1 batallón||298 |- |San Juan||1 batallón||336 |- |San Luis||1 batallón||195 |- |Santa Fe||3 batallones d'infantería, un escuadrón d'artillería llixero y un reximientu de caballería||1025 |- |Tucumán||1 batallón||300 |- |<span style="color:#FAFBFD">x</span>'''Total''' ||25 batallones, 3 reximientos de caballería, artillería y piquete ||'''9496''' |} [[Ficheru:Armée de la République Argentine — Infantarie.jpg|thumb|300px|[[Infantería]] del [[Exércitu Arxentín|Exércitu de la República Arxentina]] (''[[L'Illustration]]'', nᵘ 1.132, [[1864]].).]] A estes fuercies tienen d'amestase mas de 5.000 correntinos de caballería que formaron la primer resistencia al mandu de los xenerales [[Manuel Fornos|Fornos]] y Cáceres, y de los coroneles [[Simeón Paiva|Paiva]], [[Raimundo Regueral|Regueral]] y otros. El gobiernu solicitó tamién 1.150 soldaos a les provincies del interior pa remontar los cuerpos de llinia, que de la mesma daríen llugar a nueves sulevaciones.<ref name="Rosa"/> El comandante en xefe de la Guardia Nacional d'Entre Ríos, xeneral Urquiza, el so punxo acordies con el gobiernu provincial sobre d'executar la movilización ordenada. Urquiza ordenó a tolos homes de la so provincia aptos pa llevar armes a allegar al campamentu de Calá el 26 d'abril. Pa mayu de 1865, Urquiza, entepasando'l pidíu del gobiernu nacional de 5.000 places, tenía axuntaos en Calá unos 8.000 caballeros. Sicasí, la mayoria de la oficialidá y la tropa entrerrianas taba opuesta a la guerra pol so antagonismu escontra'l gobiernu nacional. El 14 de mayu, les fuercies entrerrianas avanzaron hasta'l regueru Basualdo, na frontera con Corrientes, onde detuvo la so meyora. El 3 de xunetu, mientres el xeneral Urquiza atopábase conferenciando col xeneral Mitre en Concordia, producióse una sulevación de parte de la Guardia Nacional entrerriana en Basualdo, lo cual motivó a que'l xeneral Urquiza ordene la retirada pa llicenciar la fuercia al so mandu. Les fuercies de llinia destinaes a la guerra en payares de 1865 yeren: 12 batallones (inclusive 3 cuerpos d'estranxeros contrataos n'Europa), 2 brigaes d'artillería de 4 escuadrones, 2 reximientos de caballería y l'escolta del comandante en xefe. El parte señala que l'exércitu arxentín completu destináu a la guerra en payares de 1865 tenía: 8&nbsp;xenerales, 241&nbsp;xefes, 2059&nbsp;oficiales, 5402 suboficiales y 16&nbsp;812 soldaos, ensin incluyir les fuercies tremaes n'Entre Ríos. N'abril de 1866, les fuercies arxentines disponibles pa empecipiar la invasión al Paraguái yeren 25&nbsp;000&nbsp;homes.<ref name="Dor1">Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 198.</ref> En comparanza colos demás batallosos, nel casu arxentín resulta llamativu qu'en total se movilizaron daqué menos de 30&nbsp;000&nbsp;homes, ye dicir que la gran mayoría de los mesmos yá fueren movilizaos antes de cumplise un añu del empiezu de la guerra.<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 441.</ref> Nel momentu de realizase'l [[censu arxentín de 1869]], cuntáronse 6276 militares arxentinos nel Paraguái.<ref name= "Vedoya1" /> ==== Armada Arxentina ==== Un informe del Departamentu de Marina de 1866 diz que la escuadra arxentina cuntaba de los buques operativos siguientes:<ref name= "Garmendia60" /> * [[Guardia Nacional (1859)|''Guardia Nacional'']] * [[Corbeta Chacabuco|''Chacabuco'']] * [[Llibertá (1865)|''Llibertá'']] * [[Pavón (1861)|''Pavón'']] * [[Buenos Aires (1862)|''Buenos Aires'']] * ''Gualeguaychú'' * [[Itapirú (1866)|''Itapirú'']] Dicía amás l'informe que «los buques en desarme: [[Vapor Hércules|''Hércules'']], [[Vapor Pinto|''General Pinto'']], [[Caaguazú (1859)|Caaguazú]], Constitución y goleta [[Concordia (1859)|''Concordia'']] fueron vendíos pol Gobiernu dempués de constatar que yeren casi del tou inservibles y que l'importe de la compostura n'otros, sería más eleváu que'l so valor». La mayoría actuaría básicamente como tresportes. Solo'l ''Guardia Nacional'' tendría un papel destacáu en combate mientres el [[combate de camín de Cueves]]. Inda en campaña, el ministru de Guerra y Marina del nuevu presidente Sarmiento, coronel [[Martín de Gainza (militar arxentín)|Martín de Gainza]], comunicaba na so memoria l'estáu de l'armada afirmando: «Siento tener que cumplir col penosu deber de dar cuenta a VVHH qu'escarecemos absolutamente d'escuadra. Dellos buques en mala traza y dellos xefes y oficiales, anque bien dignos, nun constitúin una escuadra». Les esperiencies del conflictu y de la incapacidá arxentina d'asegurar el cumplimientu del Tratáu per parte de Brasil impulsaríen la modernización de la fuercia naval cola formación de la llamada [[Escuadra de Sarmiento]].<ref>Héctor Raúl Ratto, José Craviotto, Humberto F. Burzio, ''Sarmiento y la marina de guerra''. Buenos Aires: Secretaría d'Estáu de Marina, 1963.</ref> === Brasil === [[Ficheru:Guerra do Paraguai - Voluntários da Pátria.JPG|thumb|Voluntarios brasilanos.]] ==== Exércitu de Brasil ==== El Brasil disponía, a fines de 1864, solamente 18&nbsp;000&nbsp;soldaos profesionales esvalixaos por tol país; sicasí, pola so población de más de 9 millones d'habitantes, yera'l país d'América Llatina que más homes podía reclutar col pasu del tiempu. Esi mesmu añu, el gobiernu foi autorizáu a aumentar les sos fuercies en tiempos de paz a 22&nbsp;000&nbsp;homes.<ref name="Doratioto_2">Doratioto, ''Maldita guerra'', páxs. 59 y 86.</ref> Dende l'españíu de la guerra, l'Imperiu empecipió una campaña sistemática de reclutamiento de voluntarios. Al momentu d'empecipiase la invasión al Paraguái, taben axuntaos en Corrientes un total de 37&nbsp;870 soldaos.<ref name="Dor1"/> Mientres la guerra, ente los aliaos sería l'Imperiu quien perdería más cantidá de soldaos, polo que s'encamentó a les autoridaes. Per otru llau, dempués d'empecipiada la campaña de Humaitá frenar por completu l'ingresu de voluntarios. El reclutamiento volvióse forzosu, y les autoridaes provinciales y municipales fueron les encargaes d'axuntar los contingentes, formaos mayoritariamente por homes llibres de raza negra o mulatos. A ellos añadieron miles d'esclavos que fueron puestos a disposición del gobiernu por distintes razones, pero'l total d'esclavos nel exércitu nunca pasó del 10%, anque si suman los esclavos que tuvieron nel frente en distintos momentos, la proporción tien de ser muncho más alta.<ref name="Doratioto_1">Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 253-265.</ref> En total, a lo llargo de la guerra, el Brasil reclutó y unvió al frente ―o quedaron en reserva, disponibles pa la so unviada inmediata al frente― 123&nbsp;418 homes.<ref name="Doratioto_1">Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 253-265.</ref><ref name="El mesmu_1">El mesmu autor afirma, una páxina antes, que'l total de soldaos unviaos al frente fueron 139&nbsp;000, basándose n'otra fonte. Esta contradicción dexa n'evidencia la dificultá d'establecer con precisión esti tipu de cifres a lo llargo del tiempu.</ref> [[Ficheru:Barro-g.jpg|thumb|L'almirante Francisco Manuel Barroso da Silva.]] [[Ficheru:Batalha de Campo Grande - 1871.jpg|thumb|350px|Batalla de Campo Grande.]] ==== Escuadra brasilana del Paraná y el Paraguái ==== [[Ficheru:Abordagem da corveta Maceió e da escuna Dois de Dezembro by Eduardo de Martino at MHN.jpg|thumb|right|300px|Batalla de Regatu, por [[Eduardo de Martino]].]] Nel momentu de la [[Batalla del Regatu]], el Brasil movilizara escontra'l ríu Paraná los siguientes vapores, toos ellos [[acorazáu|acorazaos]]:<ref>Tissera, Ramón, ''Regatu, la batalla que cerró a Solano López la ruta al océanu'', Revista Toa ye Historia, númberu 46, Bs. As., 1971.</ref> * Fragata [[Amazones (1851)|''Amazones'']] ([[Buque insignia|insinia]]). * Corbeta [[Corbeta Belmonte|''Belmonte'']] * Corbeta [[Jequitinhonha (1854)|''Jequitinhonha'']] * Corbeta [[Parnahyba (1858)|''Parnaíba'']] * Corbeta [[Beberibé (1853)|''Beberibé'']] * Cañonero [[Iguatemy (1858)|''Iguatemy'']] * Cañonero [[Mearim (1858)|''Mearim '']] * Cañonero [[Araguary (1858)|''Araguarí'']] El 21 d'avientu de 1867 incorporáronse los [[Monitor (barcu)|monitores]] encorazados:<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 306.</ref> * [[Pará (1866)|''Pará'']] * [[Alagoas (1866)|''Alagoas'']] * [[Rio Grande do Sul (1867)|''Rio Grande do Sul'']] Poco antes incorporárense los acorazaos:<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 308-9.</ref> * Encorazado [[Barroso (1865)|''Barroso'']] * Encorazado [[Tamandaré (1865)|''Tamandaré'']] * Monitor [[Xibláu (1866)|''Xibláu'']] * Monitor [[Cabral (1865)|''Cabral'']] * Monitor [[Lima Barros (1866)|''Lima Barros'']] * Monitor [[Barroso (1865)|''Barroso'']] * Monitor [[Tamandaré (1865)|''Tamandaré'']] * Monitor [[Colombo (1865)|''Colombo'']] * Monitor [[Brasil (1864)|''Brasil'']] * Monitor [[Herval (1865)|''Herval'']] * Monitor [[Mariz y Barros (1866)|''Mariz y Barros'']] * Cañonero [[Ipiranga (1854)|''Ipiranga'']] * Cañonero [[Recife (1849)|''Recife'']] * Cañonero ''Mayé'' * Bombardera [[Forte de Coimbra (1866)|''Forte de Coimbra'']] * Bombardera ''Pedro Afonso'' * Chata acorazada [[Cueves (pontón de 1867)|''Cueves'']] * Chata acorazada [[Lindóia (1865)|''Lindóia'']] * Chata acorazada ''Regatu''. === Uruguái === Según un estáu de fuercies del 15 de xineru de 1865, la '''División Oriental''' al mandu de [[Venancio Flores]] taba compuesta de: 3&nbsp;xenerales, 42&nbsp;xefes, 234&nbsp;oficiales y 2887&nbsp;suboficiales y soldaos. Constituyir los reximientos de caballería de guardias nacionales&nbsp;nᵘ&nbsp;1, 2 y 4, al mandu del xeneral [[Enrique Capo]]; la escolta del xeneral Flores; la 1° brigada d'infantería al mandu del mercenariu español [[José Pons de Ojeda|Lleón de Palleja]], compuesta de los batallones ''Florida'' y ''24 d'Abril''; la 2° brigada d'infantería al mandu del coronel [[Marcelino Capo]], compuesta de los batallones ''Llibertá'' y ''Independencia''; el 1° escuadrón d'artillería llixero; y el parque al mandu del capitán González. L'estáu mayor lo comandaba el xeneral [[Gregorio Suárez]].<ref>[[José Ignacio Garmendia (militar)|Garmendia, José Ignacio]], ''Campaña de Corrientes y de Ríu Grande'', páx. 61.</ref> [[Ficheru:War of the Triple Alliance composite.jpg|thumb|500px|Fotografíes de la guerra.]] Nos dos años siguiente, l'Uruguái siguió unviando tropes a la guerra, llegando a unos 5583&nbsp;homes.<ref name="Dor1"/><ref>David N. Camp, editor. ''[https://books.google.cl/books?id=dhhesoIKZS4C&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false The american year-book and national register for 1869]''. Tomu I. Hartford: O. D. Case & Company, páxs. 533. En 1864 les fuercies armaes uruguayes componer de 1300 regulares en Montevideo, 1500 nel restu del país y una guardia nacional de 20&nbsp;000&nbsp;homes.</ref> Uruguái nun contribuyó con buques al esfuerciu bélicu aliáu. == Desenvolvimientu de les aiciones béliques == === Frente del Mato Grosso === {{VT|Campaña del Mato Grosso}} La guerra tuvo dos fases bien estremaes; la primer etapa foi la [[Campaña del Mato Grosso]], que duró un añu y tuvo carauterizada na so totalidá y puramente pol enfrentamientu ente Paraguái y Brasil. López aprovechó la debilidá de les fuercies brasilanes nel Mato Grosso,<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 61.</ref> lo que-y dexó trunfar nesi frente, pero al empecipiar esa aición retardó la so entrada na guerra nel Uruguái, onde'l presidente Aguirre y los sos partidarios yeren los sos únicos aliaos posibles.<ref>Per otru llau, el momentu y llugar escoyíu foi un error por otra razón: el bloquéu del Río de la Plata per parte de la escuadra brasilana torgó la llegada al Paraguái de gran cantidá d'armamentu que yá fuera mercáu n'Europa, incluyendo cuatro acorazaos, fusiles d'alta calidá y dellos cañones "rayaos". Vease Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 87.</ref> Siguiendo les llinies del ríu Paraguái y del camín de [[Nioaque]] (o Nibolaque) y el Mbotetey (o [[río Miranda]]), les fuercies paraguayas desallugaron a les brasilanes de les fortaleces y colonies militares de [[Fuerte de Coimbra|Coimbra]], [[Presidiu de Albuquerque|Albuquerque]], [[Corumbá]], [[Fuerte de Miranda|Miranda]], [[Colonia militar de Dourados|Dourados]] y, yá a entamos de 1865, la villa de [[Coxim]]. Magar el plan ellaboráu pol altu mando paraguayu nun lu especificaba, tou indica que l'oxetivu últimu yera la ciudá de [[Cuiabá]], capital del Mato Grosso. Sicasí, la meyora per tierra detúvose pocu más delantre de Coxim, mientres la meyora pel ríu Paraguái nun pasó más allá de Sará, a casi 400 km. de Cuiabá.<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 92-100.</ref> El fuerte de Coimbra foi atacáu'l 27 d'avientu de 1864 por cinco batallones d'infantería y dos reximientos de caballería a cuerpu, con un total de 3200&nbsp;homes, armaos con doce cañones rayaos, una batería de trenta foguetes franceses de 24&nbsp;mm, protexíos por diez embarcaciones de guerra (ente les cualos el ''Marquês de Olinda'', afechu) sol mandu del coronel paraguayu [[Vicente Barrios]], xefe de la División d'Operaciones del Alto Paraguay. Dos díes depués, el teniente coronel [[Hermenegildo de Albuquerque Porto Carrero]], comandante del ''Corpo de Artilharia de Mato Grosso'', sacupó'l fuerte a bordu de la cañonera ''Anhambaí''.<ref>cf. Barreto, 1958:303</ref> [[Ficheru:Expédition brésilienne pour Matto-Grosso. Campement de la division expéditionnaire dans les forèts vierges de Goyaz, à Rio des Bois. - D'après un croquis envoyé par M. Paranhos junior.jpg|thumb|300px|Espedición brasilana para [[Mato Grosso]] en [[Goiás]].]] La Colonia Militar de Doraos foi tomada por una columna d'asaltu paraguaya de cerca de 300 homes el 29 d'avientu, morriendo'l so comandante, el teniente de caballería Antônio João.<ref>Aníbal Barreto: ''Fortificaçõye no Brasil (resumo históricu)''. Rio de Janeiro: Biblioteca do Exército Editora.</ref> [[Corumbá]] foi tomada'l 3 de xineru de [[1865]] y fortificada polos paraguayos con 6 pieces d'artillería. Poco tiempu dempués, empecipiada la ofensiva nel frente sur, López ordenaría al xeneral [[Vicente Barrios]], comandante del exércitu nel Mato Grosso, retirar la mayor parte de les tropes escontra'l sur.<ref name="Pagni">[http://www.edhistorica.com/pdfs/El frente_de_Mato_Grosso.pdf ''Mato Grosso: el frente escaecíu de la Guerra de Paraguái'', por Florencia Pagni y Fernando Cesaretti, n'Editorial Histórica.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160422222854/http://www.edhistorica.com/pdfs/El |date=2016-04-22 }} Consultáu n'avientu de 2010.</ref> La reaición brasilana a la invasión sería bien lenta: una columna entamada en [[São Paulo]] n'abril de 1865 recién llegó a Coxim a fines d'esi añu, ocupando socesivamente les llocalidaes sacupaes polos paraguayos. Hasta xunu de 1867 nun foi recuperada Corumbá, fecha en que les fuercies paraguayas evacuaron tamién [[São Joaquim]], [[Pirapitangas]], [[Urucú]] y el presidiu de Albuquerque, qu'en xunto integraben el Distritu Militar brasilanu del Alto Paraguay.<ref name="autogenerated1">Souza, 1885:136.</ref><ref>op. cit., p. 167.</ref> Corumbá foi abandonada polos brasilanos por causa de la viruela el 23 de xunetu de 1867, tornando a manes paraguayas hasta que n'abril de 1868 López ordenó la evacuación d'esa población y del Fuerte de Coimbra, que fueron reocupados polos brasilanos n'agostu de 1868, casi cuatro años dempués de la invasión paraguaya.<ref name="Pagni"/> === Declaración de guerra a l'Arxentina === Dada la enorme estensión del territoriu brasilanu, magar les sos victories Paraguái nun podía llograr una aición decisiva. Entós López pidió autorización al presidente arxentín ―el xeneral [[Bartolomé Mitre]]― por que les tropes paraguayas pudieren cruciar per territoriu arxentín escontra'l territoriu uruguayu. Lliberando a Uruguái de la influencia brasilana, López esperaba atopar un aliáu y un llugar de gran importancia estratéxica: una salida al mar. Mitre nun aportó a lo demandao por López por dos motivos. Si l'Arxentina dexaba'l pasu de tropes d'un estáu batallosu nesta guerra, quedaba arreyada direutamente nella; l'otru motivu yera l'antigua rellación d'afinidaes ente Mitre y el xefe del partíu coloráu uruguayu [[Venancio Flores]], enemigu declaráu de López.<ref>{{cita web |url=http://www.argentina-rree.com/6/6-030.htm|títulu="López solicita permisu pa travesar territoriu arxentín (xineru-febreru de 1865) ", n'Historia de les Rellaciones Esteriores Arxentines.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Sicasí'l gobiernu de Mitre ayudara nel financiamiento del golpe d'estáu d'Uruguái, amás de dexar a buques brasilanos el pasu pelos ríos [[Ríu Paraguái|Paraguái]], [[Ríu Uruguái|Uruguái]] y [[Ríu Paraná|Paraná]] pasando por [[Provincia de Corrientes|Corrientes]] y [[Entre Ríos]].<ref>{{cita web|url=http://www.monografias.com/trabayos12/guetrip/guetrip.shtml#escontra|títulu=La guerra de la triple alianza.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017}}</ref><ref>Donatioto, ''Maldita guerra'', páx. 45-46.</ref> L'ingresu de López na guerra nel Uruguái yera tardíu: yá se produxera la [[Defensa de Paysandú|cayida de Paysandú]] y la so consecuencia inmediata, l'arrenunciu d'Aguirre. Sicasí, López creyó qu'inda podía salvar al Partíu Blanco, daqué que nun llograría: el 20 de febreru, Flores y l'exércitu brasilanu ingresaben en Montevideo.<ref>Barrán, ''Apoxéu y crisis del Uruguái pastoril y caudillesco'', páx. 92-96.</ref> López convocó a axuntase dende'l 15 de febreru de 1865 al Congresu paraguayu, que aprobó lo fecho en contra de Brasil y dio-y el grau de ''mariscal de los exércitos patrios''. Una comisión del congresu espresó que la guerra producir poles ''les maquinaciones de los de Buenos Aires... porque lloñe ta la mente d'esta comisión al confundir al pueblu arxentín con esa fraición demagóxica de Buenos Aires''. El 18 de marzu, el Congresu paraguayu sancionó una llei autorizando a López a declarar la guerra ''al actual gobiernu de la República Arxentina''.<ref>Ruiz Moreno, Isidoro, ''Campañes militares arxentines'', Tomu IV, Ed. Emecé, Bs. As., 2008, páx. 9-12. ISBN 978-950-620-257-6</ref> Esi día López promulgó la llei y declaró la guerra a l'Arxentina, lo cual foi publicáu en ''El Selmanariu'' el 23 de marzu. El 29 de marzu notificó al gobiernu arxentín los motivos de la declaración de guerra:<ref name="Declaraci_1">{{cita web|url=http://www.mec.gov.py/cms/recursos/6959|títulu=Declaración de guerra a l'Arxentina, na páxina del Ministeriu d'Educación y Cultura de Paraguái.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111109044240/http://www.mec.gov.py/cms/recursos/6959|fechaarchivu=9 de payares de 2011}}</ref> {{cita|1º. La negativa del gobiernu de Buenos Aires á conceder el tránsitu inocente pol so territoriu de les tropes paraguayas que llevaben la guerra al Brasil.<br />2º. La proteición emprestada pol mesmu gobiernu á la revolución del xeneral Flores nel [[Estáu Oriental del Uruguái|Tao Oriental]], pa derrocar á el so gobiernu llexítimu.<br />3º. Connivencia del gobiernu arxentín col Imperiu de Brasil por que esti apoderar del Estáu Oriental, fechu qu'alteriaba l'equilibriu políticu del Río de la Plata.<br />4º. Tolerancia del presidente Mitre pa la formación d'una lexón paraguaya en Buenos Aires, destinada a xunise al exércitu brasilanu.<br />5º. "Sicasí'l gobiernu de V.E. nun xulgó inda abondu esti proceder contrariu é illegal pa realizar los fines de la so política col Paraguái: el llevantu y los insultos á la nación y gobierno paraguayu nun-y detuvieron, y los órganos oficiales de la prensa de [[Cultura de la Ciudá de Buenos Aires#Medios Gráficos|Buenos Aires]] abonden en producciones tan soeces é insultantes qu'en nengún tiempu la más desenfrenada llicencia y abusu en nengún país supo producir".<br />6º. El pidíu d'esplicaciones fechu al gobiernu de l'Asunción alrodiu de la xunta de fuercies nacionales na vera izquierda del Paraná.<br />7º. Los insultos y los llevantos de la prensa oficial de Buenos Aires al Paraguái y el so gobiernu.|Motivos de la declaración de guerra a l'Arxentina.}} La noticia de la declaración de guerra llegó en pocos díes a Buenos Aires, pero nun foi dada a conocer pol gobiernu.<ref>{{cita web |url=http://www.argentina-rree.com/6/6-033.htm|títulu="Declaración de guerra de Paraguái al gobiernu arxentín (18 de marzu de 1865). El so ocultamiento per parte del postreru. La ocupación de Corrientes (abril de 1865)", n'Historia Xeneral de les Rellaciones Esteriores de la República Arxentina.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Nun ta comprobáu que la mesma fuera oficialmente recibida pol gobiernu de Mitre, anque sí ye seguro que la noticia llegara al presidente y a los sos ministros,<ref>El día 8 d'abril, una selmana antes del ataque a Corrientes, un decretu robláu pol presidente Mitre confiscaba toles armes que pasaren per agües arxentines con destín al Paraguái, afirmando que'l Paraguái había-y yá declaráu "una guerra de fechu". Vease Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 125.</ref> y foi deliberadamente despintada hasta'l 9 de mayu.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', Tomu IV, páx. 15-18.</ref><ref name="Rosa">[[José María Rosa]], ''La guerra de Paraguái y les montoneras arxentines''. Buenos Aires: Hyspamérica, 1986. ISBN 950-614-362-5</ref><ref name="Declaraci_1"/> === Campaña de Corrientes === {{AP|Invasión paraguaya de Corrientes}} El 13 d'abril de 1865 empecipióse la campaña paraguaya contra l'Arxentina: les tropes paraguayas prindaron barcos arxentinos nel ríu Paraná y ocuparon la ciudá arxentina de [[Ciudá de Corrientes|Corrientes]]. Al mandu d'estes operaciones atopaben los xenerales paraguayos [[Wenceslao Carbayos]] y [[Francisco Isidoro Resquín]]; el xeneral Carbayos, embarcáu en tres vapores y encabezando a 2000&nbsp;soldaos, desembarcó na ciudá de Corrientes el 15 d'abril de 1865. Esi mesmu día llegó a la mesma ciudá arxentina una columna de caballería paraguaya que fixera la so meyora per tierra.<ref>Castello, Antonio Emilio, ''Historia de Corrientes'', Ed. Plus ultra, Bs. As., 1991, páx. 413-414. ISBN 950-21-0619-9</ref> Los invasores impunxeron un triunviratu de gobiernu interín na provincia de Corrientes: [[Teodoro Gauna]], [[Víctor Silvero]] y [[Sinforoso Cáceres]],<ref>Nos documentos presentes nel Archivu Históricu de Corrientes y en llibros d'historiadores de dicha provincia identificar a cencielles como "triunviratu de traidores" en minúscula.</ref> toos ellos miembros del [[Partíu Federal (Arxentina)|partíu federal]], y opositores al gobiernu nacional, que yera detentado por continuadores del [[partíu unitariu]]. Esti gobiernu provincial, teóricamente autónomu, taba supervisáu por trés comisionados paraguayos; unu d'ellos yera'l canciller [[José Bergés]].<ref>Castello, ''Historia de Corrientes'', páx. 414-417.</ref> [[Ficheru:Guerre de la Plata - Capitulation des paragueéns enfermés dans la ville Uruguayana. - D'aprés un croquis de M. Francisco Rubio.jpg|thumb|280px|Rindición de Uruguayana, por Cosson-Smeeton & [[Janet Lange]].]] [[Ficheru:Cándido Lopez - Soldados paraguayos heridos prisioneros de la batalla de Yatay - Google Art Project.jpg|thumb|280px|Soldaos paraguayos mancaos, fechos prisioneros mientres la [[batalla de Yatay]], por [[Cándido López (pintor)|Cándido López]].]] Tres la ocupación de Corrientes, al mandu d'una tropa de 25&nbsp;000&nbsp;soldaos, Carbayos empezó la so meyora sobre la mariña del [[ríu Paraná]], ocupando toles poblaciones hasta'l ríu Santa Lucía, na redoma de [[Goya (Arxentina)|Goya]].<ref>Castello, ''Historia de Corrientes'', páx. 416.</ref> Simultáneamente, avanzó dende [[Encarnación (Paraguái)|Encarnación]] una columna daqué menor, con unos 12&nbsp;000&nbsp;homes, al mandu del teniente coronel [[Antonio de la Cruz Estigarribia]]. N'ocupando [[Santo Tomé (Corrientes)|Santo Tomé]], una parte de la columna crució'l [[ríu Uruguái]], ocupó [[São Borja|San Francisco de Borja]] el 12 de xunu de 1865, y avanzó hasta ocupar el 5 d'agostu [[Uruguayana]], en territoriu brasilanu. Otros 3000&nbsp;homes, al mandu del mayor [[Pedro Duarte]], ocuparon [[Paso de los Libres]], nel llau correntino del mesmu ríu. Ellí teníen de recibir l'ayuda de la columna de Carbayos.<ref name="Zeneq"/> El 25 de mayu, la ciudá de Corrientes foi efímeramente recuperada pol xeneral [[Wenceslao Paunero]], que se vio obligáu a sacupala dos díes depués. El 11 de xunu, la escuadra paraguaya foi destruyida nun intentu de sorprender a la brasilana na [[batalla del Regatu]].<ref>Tissera, ''Regatu, la batalla que cerró a Solano López la ruta al océanu'', Revista Toa ye Historia, númberu 46, Bs. As., 1971.</ref> Dambos fechos d'armes provocaron la detención de la meyora de la columna de Carbayos, qu'empezó a replegase escontra'l norte, y nun pudieron emprestar ayuda a les columnes del ríu Uruguái. [[Ficheru:Nen exercit argenti.jpg|thumb|175px|Neñu soldáu, "tambor" de la infantería arxentina.]] Mitre estableció na ciudá entrerriana de [[Concordia (Arxentina)|Concordia]] el cuartel xeneral del Exércitu Aliáu. Dende ellí avanzó un exércitu comandado pol presidente uruguayu [[Venancio Flores]] ―con participación de les fuercies de Paunero y de contingentes brasilanos― en busca de la división de Duarte, que foi vencida na [[batalla de Yatay]].<ref name="Zeneq"/> De siguío, l'exércitu de Flores y un gran contingente brasilanu punxeron sitiu a Estigarribia en Uruguayana, onde tamién tuvieron l'emperador [[Pedru II de Brasil|Pedru II]] y Mitre. Tres un llargu asediu, mientres el cual les sos tropes viéronse bien menguaes pola fame ―y mientres el cual prometió aguantar hasta la muerte― Estigarribia punxo fin al [[sitiu de Uruguayana]] el 16 d'agostu, aceptando rindise ensin condiciones.<ref name="Zeneq"/> Tres la rindición, munchos soldaos paraguayos fueron convertíos n'esclavos en Brasil,<ref>[[José Ignacio Garmendia (militar)|Garmendia]], ''Campaña de Corrientes y Ríu Grande''.</ref> o incorporaos a los exércitos aliaos, obligaos a lluchar contra la so patria.<ref>[[Jose Pons Ojeda|Lleón de Palleja]], ''Diariu de campaña de les fuercies aliaes contra'l Paraguái'', Imprenta d'El Pueblu, Montevideo, 1865, tomu I, páx. 98.</ref> Estos fechos señalaron un cambéu radical del cursu de la guerra: precipitadamente les tropes paraguayas tuvieron d'abandonar Corrientes y ponese a la defensiva na rexón paraguaya allugada ente los ríos Paraná y Paraguái. Tres la retirada, les fuercies paraguayas intentaron dalgunos contraataques al sur del ríu Paraná, mientres los cualos llograron la victoria na Batalla de [[Batalla de Pehuajó|Pehuajó]]. La so única resultancia foi retrasar ―pero nun torgar― la invasión a territoriu paraguayu.<ref name="Zeneq"/> López esperaba que la población de les provincies de Corrientes y Entre Ríos pronunciar al so favor. Cuando esti pronunciamientu nun se produció, dexó en descubiertu la errónea estratexa d'operar con dos columnes tan separaes, que terminaron per ser tres formaciones y una escuadra, toes autónomes una d'otra. Per otru llau, los comandantes atroparon errores tácticos bien graves. Neses condiciones, la derrota volvióse inevitable.<ref name="Zeneq"/> El coronel [[Isidoro Reguera]] avanzó sobre Misiones per orde de Mitre, batió al destacamentu de Capón Paraguayu, cerca de [[Playadito]], y el 3 d'ochobre de 1865 ganó a la guarnición de Trinchera de los Paraguayos (güei [[Posadas (Arxentina)|Posadas]]), y avanzó y ocupó Candelaria.<ref>Misiones y Leandro N. Alem: síntesis histórica; dende la conquista española hasta l'actualidá. Páx. 38-39. Autor: Alba Isabela Durán. Editor: Editorial Dunken, 2005. ISBN 987-02-0863-0, 9789870208631</ref> Con eses aiciones, l'Arxentina recuperó los territorios misioneros al sur del Paraná, ocupaos per Paraguái dende 1834. El frente norte quedaba tamién práuticamente abandonáu, lo que dexó cruentes razzias de los "guaycurúes"<ref>El nome de "guaycurúes" ye'l más xeneralizáu pa esti grupu étnicu, pero nun ye apropiáu, yá que se trata d'un nome dau polos [[guaranís]], que significaría “selvaxe”, aparentemente en sentíu despreciatible.</ref> [[mbayá]]s, cuantimás los [[caduveos]] (o ''kadigüegodís''), aliaos coyunturales de Brasil y armaos entós per esi país. Otros grupos indíxenes, los [[terena|terenes]] y los [[kinikinaos]] ―quiciabes por oportunismu, al presentir la derrota paraguaya, y sobremanera por ancestrales conflictos colos guaraníparlantes― participaron tamién a favor de Brasil, llevando alantre una guerra de guerrilles, apurriendo asistencia a les tropes y realizando xeres d'intelixencia. Los caduveo en 1865 realizaron una cruenta razzia qu'ente otros efeutos tuvo la destrucción de la población paraguaya de [[Tevego|San Salvador]].<ref>{{cita web |url=http://nuevomundo.revues.org/index1667.html|títulu=''Los Guaikurú y la Guerra de la Triple Alianza'', por María de Fátima Mariña|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El sector nordés (los [[Campos de Vaquería]], ricos en pasturas y onde s'allugaba la llocalidá de [[Tigre Manso]]) ente'l ríu Ygurey y el baxu cordal d'[[Iguatemí]], fueron fácilmente ocupaos per Brasil, al trate obligaes les tropes paraguayas a reconcentrarse nel sur.{{ensin referencies}} === Tratáu de la Triple Alianza === {{wikisource|Tratáu Secretu de la Triple Alianza|Testu del tratáu secretu de la Triple Alianza}} [[Ficheru:BartolomeMitre.jpg|thumb|175px|[[Bartolomé Mitre]], presidente de l'Arxentina.]] La declaración de guerra fuera despintada por Mitre unes selmanes,<ref>[[José María Rosa]], ''La guerra de Paraguái y les montoneras arxentines''. Buenos Aires: Hyspamérica, 1986, páx. 178 a 181. ISBN 950-614-362-5</ref> con cuenta d'alimentar la indignación pol ataque paraguayu "a traición”, y cohesionar al so alredor a les provincies arxentines y a dellos caudiellos ―como [[Justo José de Urquiza]]― que consideraben qu'ello sería una guerra fratricida ente Arxentina y Paraguái. Paralelamente, enardeció los ánimos arxentinos la noticia de que delles muyeres correntinas fueren raptaes y llevaes a Paraguái.<ref>Castello, ''Historia de Corrientes'', páx. 417.</ref> Al recibir l'anunciu de la invasión paraguaya, Mitre pronunció una arenga, esixendo la collaboración de tola población a lo que presentaba como una agresión inxustificada en plena paz. El so discursu terminó con una frase que se fadría famosa pol optimismu esaxeráu que demostraba:<ref name="Rosa"/> {{cita|...en venticuatro hores a los cuarteles, en quince díes en Corrientes, ¡en tres meses n'Asunción!|Bartolomé Mitre}} Pocos díes dempués de conocida la invasión a Corrientes, el 1 de mayu de 1865 roblar en Buenos Aires el Tratáu de la Triple Alianza, que se caltuvo secretu. Los historiadores revisionistes afirmen<ref>{{cita web |url=http://www.argentina-rree.com/6/6-005.htm|títulu=''Versión revisionista arxentina: el rol expansionista del Imperiu y l'interés de Paraguái por caltener l'equilibriu d'El Ríu de la Plata'', n'Historia de les Rellaciones Esteriores Arxentines.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> que'l calter secretu del tratáu deber a que, anque l'Alianza nun yera «contra'l pueblu paraguayu sinón contra'l so Gobiernu», en definitiva sería la nación paraguaya quien pagaría pola guerra.<ref>[http://www.lagazeta.com.ar/triple.htm «La Triple Alianza contra Paraguái. Tratáu secretu de Infamia de la Guerra de Paraguái»], artículu en ''La Gazeta Federal'' (Buenos Aires).</ref> En particular, l'artículu 14 especificaba que los aliaos esixiríen al Paraguái {{cita|el pagu de los gastos de la guerra que se vieron obligaos a aceptar, según l'arreglu ya indemnización de los daños y perxuicios causaos a les sos propiedaes públicu y particular y a les persones de los sos ciudadanos.}} Igualmente, l'artículu 16 especificaba que s'afitaríen les llendes de Paraguái de forma tal que tanto'l Brasil como l'Arxentina incorporaren la totalidá de los territorios en disputa. Los artículos adicionales amestaos en forma de protocolu especificaben tamién el repartu de botín de guerra y toles armes del país, según la destrucción de les fortificaciones paraguayas.<ref>{{cita web |url=http://www.argentina-rree.com/6/6-034.htm|títulu=''El tratáu secretu de la Triple Alianza (mayu de 1865) '', n'Historia de les Rellaciones Esteriores Arxentines.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Nengún de los trés aliaos taba realmente preparáu pa la guerra, pero yéra-yos útil por razones internes. El Brasil taba travesando dende ochobre de 1864 una seria crisis comercial y financiera, con quiebres de numberosos bancos; per otru llau, el Reinu Xuníu rompiera rellaciones por un incidente naval, y humildara al gobiernu lliberal, obligándolo a roblar un tratáu desventayosu. El gobiernu brasilanu, poro, precisaba distrayer comoquier a la opinión pública d'eses crisis.<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páxs. 47 y 72.</ref> Pela so parte, tanto'l gobiernu arxentín como l'uruguayu llegaren apocayá al poder y nun llograren unificar el sentimientu d'autoridá en redol so, cuntando con repitíes insurrecciones nel interior ―nel casu arxentín― y na capital ―pal Uruguái―. La guerra dexaría galvanizar el sentimientu d'unidá nacional detrás de los sos gobiernos.<ref name="Rosa"/> L'oxetivu foi algamáu en cierta midida, tantu nel Uruguái como na Arxentina: la guerra foi bien popular ―siquier nun principiu― na ciudá de Buenos Aires y en zones cercanes, como [[Rosario (Arxentina)|Rosario]], onde la prensa faía fuerte [[propaganda]] a favor de Brasil.<ref>El presidente Mitre yera dueñu d'unu de los principales diarios, y collaborara n'otros dos.</ref> === Refugu arxentín a la guerra === Con tou, hubo en casi tol restu de l'Arxentina una corriente xeneralizada d'oposición a participar nesta guerra, hasta'l puntu que gran parte de los soldaos unviaos yeren de raza negra. A diferencia de los soldaos brasilanos, estos nun yeren esclavos pero formaben les capes más probes de la sociedá. Los paraguayos llamaben xeneralmente "cambás" a los brasilanos de raza negra, y mientres la guerra estendieron dacuando'l términu a los arxentinos, evidenciando l'alta proporción de soldaos de raza negra ente les tropes d'esi país.{{ensin referencies}} Los exemplos del refugu arxentín a lluchar contra Paraguái abonden. Ente ellos destáquense'l [[Desbande de Basualdo]], asocedíu en xunetu de [[1865]], na cual ocho mil soldaos arxentinos ―na so inmensa mayoría [[provincia d'Entre Ríos|entrerrianos]]― negar a lluchar contra Paraguái. Nesa ocasión, el gobiernu central abstener de represalies contra los sulevaos, que tornaron a los sos llares. A la precedente siguiólu la [[Sulevación de Toledo]], de payares de 1865, que foi duramente reprimida col auxiliu de tropes brasilanes y floristes.<ref>[[Beatriz Bosch]]: ''Historia d'Entre Ríos''. Buenos Aires: Plus ultra, 1991. ISBN 950-21-0108-1</ref> Unu de los líderes de la oposición contra la guerra n'Entre Ríos, el xeneral [[Ricardo López Jordán]], escribiera a [[Justo José de Urquiza|Urquiza]]:<ref>[[Fermín Chávez|Chávez, Fermín]], ''Vida y muerte de López Jordán''. Buenos Aires: Institutu Urquiza d'Estudios Históricos, 2000.</ref> {{cita|Usté llámanes pa lluchar contra'l Paraguái. Nunca, xeneral; él ye'l nuesu amigu. Llámenos pa lluchar contra los de Buenos Aires y brasilanos. Tamos llistos. Esos son los nuesos enemigos.}} En payares de [[1866]] producir na [[provincia de Mendoza]] la llamada [[Revolución de los Coloraos]] y, el [[10 d'avientu]], el coronel [[Felipe Varela]] xunir a la mesma, llanzando la siguiente Proclama:<ref name="Rosa"/> {{Cita|¡Arxentinos! El [[Bandera Arxentina|pabellón de mayu]] que radiante de gloria flameó victoriosu dende Andar hasta [[batalla d'Ayacucho|Ayacucho]], y que na desgraciada xornada de [[batalla de Pavón|Pavón]] cayó fatalmente nes ineptes y febrinas manes del caudiellu Mitre, foi cobardemente arrastráu polos fangales d'[[Batalla d'Estero Bellacu|Estero Bellacu]], [[Tuyuty|Tuyutí]], [[Fuerte de Curuzú|Curuzú]] y [[Curupayty|Curupaití]] (...)<br />¡Embaxo los traidores de la Patria! ¡Embaxo los mercaderes de les cruces d'[[Uruguayana]], a preciu d'oru, de llárimes y de sangre arxentino y oriental!<br /> El nuesu programa ye la práutica estricta de [[Constitución Arxentina de 1853|la constitución xurada]], del orde común, la paz y l'amistá col Paraguái, y la xunión coles demás repúbliques americanes.<br /> ¡Compatriotes nacionalistes! El campu de la lid va amosanos l'enemigu. Ellí convidar a recoyer los lloreos del trunfu o la muerte, el vuesu xefe y amigu.|''Manifiestu'' de Felipe Varela.}} La Revolución estendióse rápido a les provincies arxentines de [[provincia de San Luis|San Luis]], [[provincia de San Juan|San Juan]] y [[provincia de La Rioxa (Arxentina)|La Rioxa]] y les fuercies nacionales tardaron más d'un añu en vencela.<ref>Chianelli, Trinidá Delia: ''El gobiernu del puertu'', Coleición Memorial de la Patria, tomu XII. Buenos Aires: La Bastilla, 1984.</ref> Retrasaos na represión d'estes rebeliones, Mitre y los sos subalternos recién pudieron tornar a la guerra en Paraguái escontra xunetu de 1867. Sicasí, pa esi entós la impopularidá n'Arxentina de la guerra contra'l Paraguái provocó una nueva rebelión, esta vegada na [[provincia de Santa Fe]].<ref>Anque tamién tuvo otres causes, como la reforma llevada a cabu pol gobernador [[Nicasio Oroño]], qu'afectaba privilexos tradicionales de la Ilesia Católica.</ref><ref>Miguel Ángel De Marco: «Nicasio Oroño, el lluchador santafesino», na revista ''Tou ye Historia'', nᵘ&nbsp;98.</ref> En [[1868]] españó na [[provincia de Corrientes]] una revolución en sofitu de la política de Mitre, que la so impopularidá obligó a distrayer fuercies militares p'asegurar el trunfu de los sediciosos.<ref>Castello, Antonio Emilio, ''Homes y muyeres de Corrientes'', Ed. Moglia, Corrientes, 2004.</ref> Un casu estremu, y que nun ta solamente rellacionáu cola Arxentina, ye un comentariu d'un cónsul británicu nuna carta unviada a Gran Bretaña n'abril de 1869, en qu'afirmaba qu'en territoriu del [[rexón chaqueña|Chaco Gualamba]] formaríase un abellugu de desertores de tolos países arreyaos, que convivíen en paz.<ref>Carta del cónsul británicu [[Richard Burton]] del 10 d'abril de 1869, camín a Asunción: «Del llau opuestu del ríu Paraguái, el del Gran Chaco, fundóse un ampliu [[quilombo]] o establecimientu de fuxitivos, onde brasilanos y arxentinos, orientales y paraguayos viven xuntos en mutua amistá y n'enemistá col restu del mundu y la guerra».</ref><ref>[http://www.alfaguara.com/es/llibru/los-conxuraos-del-quilombo-del-gran-chaco/ Reseña del llibru d'[[Augusto Roa Bastos]] et a., ''Los conxuraos del Quilombo del Gran Chaco'', Ed. Alfaguara, Bs. As., 2001, nel sitiu de la editorial Alfaguara.]</ref> D'esa manera, de los 25&nbsp;000&nbsp;combatientes arxentinos de 1866, solo aproximao'l 10&nbsp;% siguía en 1869 nel frente, siendo na so mayoría los ex prisioneros paraguayos.<ref name= "youtube1" /> Mientres el penúltimu y últimu añu de la guerra, Arxentina participó casi nominalmente de la mesma. Tamién se sabe del casu de grupos de soldaos correntinos que desertaron y camudáronse al bandu paraguayu.<ref name= "youtube1" /><ref>Díaz Gavier, Mario, ''En tres meses n'Asunción'', Ed. del Boulevard, Rosario, Arxentina, 2005, páx. 39. ISBN 987-556-118-5</ref> Al concluyir esta guerra, qu'alzó delles reconocíes voces arxentines na so contra,<ref>Les espresiones más conocíes contra la guerra fueron les de [[Carlos Guido y Spano]], [[José Hernández]] y [[Juan Bautista Alberdi]]; esti postreru escribió un estensu llibru ''[[ad hoc]]'' tituláu ''[[El crime de la guerra]]''.</ref><ref>[[Eduardo Luis Duhalde|Duhalde, Eduardo Luis]], ''Contra Mitre; los intelectuales y el poder, de Caseros al 80'', Ed. Puntu Críticu, Bs. As., 2005. ISBN 987-20493-1-9</ref> producióse otra rebelión que tenía ente los sos motivos el refugu a la guerra de Paraguái: n'abril de [[1870]] la población [[provincia d'Entre Ríos|entrerriana]] sumóse mayoritariamente a la [[rebelión jordanista|rebelión]] liderada por [[Ricardo López Jordán]]. La mesma foi entartallada poles tropes que volvíen de la Guerra de Paraguái.<ref>{{cita web |url=http://www.lagazeta.com.ar/lopezjordan.htm|títulu=Ricardo López Jordán, en La Gazeta.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Otra personalidá relevante que s'opunxo públicamente contra la guerra, foi [[Juan Bautista Alberdi]],<ref>Peña, Milcíades: ''Historia del pueblu arxentín''. Buenos Aires: Emecé, 2012.</ref> que moraba en [[París]]; este condergó la guerra, llamándola "la guerra de la triple infamia", y al rematar la mesma publicó unu de los sos llibros más conocíos, ''El crime de la guerra''.<ref>{{cita web |url=http://www.serysociedad.com.ar/noticiagral_v2.php?idnew=2457&tipu=1 |títulu=Alberdi y el derechu de la guerra Primera parte |obra=Ser y Sociedad |autor=Hernán Kruse |cita=“El crime de la guerra” (1870) ye, dempués de les Bases”, unu de los llibros más conocíos de Juan Bautista Alberdi, l'ideólogu de la Constitución de 1853. Nel capítulu primero analiza'l derechu históricu de la guerra}}</ref> === Campaña de Humaitá o del Cuadriláteru === {{AP|Campaña de Humaitá}} Les llinies defensives paraguayas allugaes nel sur del país yeren terribles:<ref>Oficiales ya inxenieros brasilanos collaboraren na construcción de les defenses del sur paraguayu en tiempos en que dambos países habíen estáu engarraos cola Arxentina, en términos xenerales ente 1825 y 1852. La conocencia qu'esta collaboración otorgaba a los brasilanos relativizaba la efeutividá de les defenses. Xustamente, la radical reorganización de les defenses en Curupaytí daría la única victoria importante a los paraguayos.</ref> y taben centraes nos fuertes de [[Fuerte de Curuzú|Curuzú]], [[Fuerte de Curupayty|Curupaití]], [[fortaleza de Humaitá|Humaitá]] ―toos elles sobre'l ríu Paraguái, artilladas pa enzancar el pasu de buques enemigos― y el de [[Fuerte de Tuyú Cué|Tuyú Cué]], alloñáu de la mariña. Xunto al [[Fuerte Timbó]],<ref>Los aliaos identificaren una fortaleza allugada a curtia distancia agües arriba de Humaitá, que por referencies de prisioneros paraguayos llamaron "Reducto Ciervo", y que creíen que completaba la llinia defensiva sobre'l ríu Paraguái. El datu yera confusu, una y bones lo que los esploradores habíen vistu yera un depósitu de ganáu conocíu como "Establecimientu", allugáu a curtia distancia de la Fortaleza, pero sobre la Llaguna Venada. La flota aliada nun sabría de la esistencia del Timbó hasta'l día que superaron el pasu de Humaitá. Sía que non, esti nun sería efeutivu pa detener los buques brasilanos.</ref> allugáu na marxe opuesta del ríu Paraguái (actual [[provincia del Chaco]]), el más completu zarru del pasu escontra Asunción yera'l fuerte de Humaitá, nucleu de la defensa paraguaya.<ref name="Zeneq"/> ==== Hasta Curupaytí ==== [[Ficheru:Tuyuti.jpg|thumb|280px|Representación artística (1876-1885) de la [[batalla de Tuyutí]], por [[Cándido López (pintor)|Cándido López]]).]] [[Ficheru:Ataque de la escuadra Brasileña a las baterias de Curupaytí, el 22 de Septiembre de 1866.jpg|thumb|280px|Representación artística del ataque de la escuadra brasilana a les bateríes paraguayas na [[Batalla de Curupaytí]], el 22 de setiembre de 1866, por [[Cándido López (pintor)|Cándido López]]).]] El 16 d'abril de [[1866]], un exércitu aliáu de pocu menos de 50&nbsp;000&nbsp;homes empezó a cruciar el ríu Paraná, ingresando en territoriu paraguayu.<ref name= "youtube1" /> El día 18, les fuercies aliaes tomaron la [[Fortaleza de Itapirú]] na marxe derecha del ríu Paraná, amenorgada a escombros polos cañonazos de la flota brasilana.<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 44-45.</ref> [[Ficheru:TuyutiDetail.jpg|thumb|left|280px|La [[batalla de Tuyutí]], según la pintura de [[Cándido López (pintor)|Cándido López]].]] Mitre avanzó en llinia recta hasta'l dispositivu defensivu entamáu por López, esponiendo en imprudentemente les sos tropes. Pero, en llugar d'esperar a los invasores nes sos llinies defensives, les fuercies paraguayas atacaron a les aliaes na [[Batalla d'Estero Bellacu|Estero Bellacu]], siendo derrotaes,<ref>Les fuercies unviaes a interceptar la meyora invasora n'Estero Bellacu teníen órdenes de llindase a causar el mayor dañu que pudieren y retirase. Pero, viéndose vencedores, siguieron la so meyora, lo qu'avagó la reaición de les tropes arxentines.</ref> anque llogrando que la meyora detener nel "potreru" de Tuyutí. Ellí, les fuercies invasores llindar a esperar ser atacaes pa defendese. El 24 de mayu de [[1866]], un ataque fronteru del exércitu paraguayu foi estrozáu na [[Batalla de Tuyutí]], perdiendo 6000&nbsp;homes muertos más una cantidá similar de mancaos.<ref>López diseñó una estratexa complexa d'ataque sorpresivu, que podría tener ésitu en superioridá numbérica, pero destinó a la mesma pocu más de la metá que les fuercies aliaes que teníen d'enfrentar. El so error resultó na destrucción de les tropes más veteranes y los oficiales más destacaos.</ref><ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 44-45.</ref> Foi la batalla más grande y la más sangrienta de la historia d'América del Sur.<ref name="Zeneq"/> Magar la gran victoria llograda, el xeneral Mitre siguió llindándose a esperar, colo qu'avagó López a axuntar nuevos contingentes de soldaos. Sicasí, los nuevos reclutes yeren na so mayoría adolescentes y vieyos, que nun reemplazaben en cantidá nin en calidá les baxes sufríes. Meses más tarde, nel mesmu sitiu tuvieron llugar la [[Batalla de Boquerón (1866)|Batalla de Boquerón]], la de [[Batalla de Yataytí Corá|Yataytí Corá]] y les dos Batalles de Sauce.<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 61-105.</ref> Les fuercies brasilanes pasaron a la ofensiva ensin participación arxentina nin uruguaya, desembarcando cerca del [[Fuerte de Curuzú]], que foi prindáu'l [[3 de setiembre]] de 1866.<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 106-109.</ref> [[Ficheru:La entrevista de Yatayti-Corá.jpg|thumb|left|La [[entrevista de Yataytí Corá]].]] El 12 de setiembre de 1866 el mariscal López entrevistar en [[Yatayty Corá]] col xeneral Mitre en busca d'un avenimientu pacíficu, pero la entrevista foi infructuosa por cuenta de la absoluta oposición de Brasil a faer una paz col Paraguái ensin una total rindición del mesmu.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes Militares Arxentines'', Tomu IV, páx. 163-167.</ref> Mitre, como l'uruguayu Flores, que tamién allegó a la entrevista, topábase comprometíu con Brasil pol Tratáu Secretu de la Triple Alianza, robláu'l 1 de mayu de 1865, a nun roblar por separáu nengún tratáu con Paraguái.<ref>[http://www.revisionistas.com.ar/?p=6990 ''Entrevista de Yataity Corá'', en Revisionistes.com.] Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> Tres el fracasu de les negociaciones, Mitre decidió asonsañar la victoria de Curuzú y atacar el [[Fuerte de Curupayty]]. El mal tiempu reinante dio a los paraguayos la oportunidá de reforzar les defenses, y obligó amás a los atacantes a combatir al traviés d'esteros anubiertos. La poderosa flota brasilana al mandu del [[marqués de Tamandaré]] comprometiérase a "''descangalhar''"<ref>La pallabra en portugués ''descangalhar'' tien el so equivalente na cuenca de la Plata hispanofalante como ''descangallar'' o ''descangayar'' y significa producir enforma dañu ya inclusive faer inútil y anonadado daqué porque foi descangalhado o descangayado, ye dicir bien intensamente damnificado, casi destruyíu.</ref> cola so artillería dende'l ríu Paraguái les fortificaciones paraguayas, pero'l bombardéu realizóse bien ineficazmente.<ref name="DG2">Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 127-147.</ref> El 22 de setiembre de 1866 tuvo llugar la [[batalla de Curupaytí]] (o Curupayty), na que l'ataque de les tropes aliaes ―na so mayoría arxentines― foi dafechu atayáu poles tropes paraguayas al mandu de [[José Eduvigis Díaz]]. Les tropes arxentín y brasilanu, creyendo yá desmantelada l'artillería paraguaya, avanzaron resuelta y casi desprevenidamente a campu traviés, siendo práuticamente barríes por esa mesma artillería a la que consideraben esbaratada.<ref name="DG2"/><ref>Nesta aición morrió [[Domingo Fidel Sarmiento]], el fíu del futuru presidente arxentín [[Domingo Faustino Sarmiento]], xunto a millares de los sos compatriotes.</ref> Los arxentinos tuvieron 983&nbsp;muertos y 2002&nbsp;mancaos; los brasilanos, 408&nbsp;muertos y 1338&nbsp;mancaos. Pela so parte, los paraguayos tuvieron 92&nbsp;baxes en total.<ref name="Zeneq"/> [[Ficheru:Guerra do Paraguai-Operações Passagem Humaita 1866-1868.png|thumb|277px|Primer etapa de la campaña sobre territoriu paraguayu.]] ==== Dende Curupaytí hasta la cayida de Humaitá ==== [[Ficheru:Le marquis de Caxias.jpg|thumb|left|[[Luís Alves de Lima e Silva]], duque de Caxias.]] [[Ficheru:Humaita 05.jpg|thumb|300px|Ruines d'[[Fortaleza de Humaitá|Humaitá]].]] La derrota de Curupaytí detuvo per munchos meses les aiciones de los aliaos, más per parte de los arxentinos que de les fuercies de Brasil.<ref>{{cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=2jwEv99X-Yg&NR=1|títulu=''Daqué fadríen pola historia arxentina''. "Guerra de Paraguái". Segunda Parte|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El xeneral Flores tornó a Uruguái, dexando nel frente solamente a 700 soldaos uruguayos al mandu del xeneral [[Gregorio Suárez]],<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 148.</ref> que foi llueu reemplazáu por [[Enrique Capo]].<ref name="Zeneq"/> Los xenerales brasilanos aldericaron ente ellos, y toos culparon a Mitre pola derrota. Pidieron al Emperador qu'esixera a Mitre tornar a Buenos Aires, cosa qu'esti negar a faer. N'avientu, por cuenta de la [[Revolución de los Coloraos]], treslladar a [[Rosario (Arxentina)|Rosario]], pero tornó al poco tiempu. Un intentu de paz, mediáu polos embaxadores de los [[Estaos Xuníos]] n'Asunción y Buenos Aires, fracasó pola doble negativa de López y Pedru II.<ref name="Zeneq"/> En marzu de [[1867]], ensin que s'hubiera recomenzado la campaña, desamarróse una epidemia de [[cólera]], trayida por soldaos brasilanos. La mesma cobró la vida de 4000&nbsp;soldaos brasilanos, y estendióse peles ciudaes y campos de l'Arxentina y el Paraguái.<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 152.</ref> Tamién l'exércitu arxentín sufrió munches baxes, incluyíos oficiales notables como'l xeneral [[Cesáreo Domínguez]]. La población civil paraguaya, qu'hasta entós nun sufriera daños direutos pola guerra, resultó terriblemente afeutada pola peste.<ref>[http://www.revisionistas.com.ar/?p=9491 ''Roxura nel frente paraguayu'', en Revosionistas.com.] Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> Magar que nominalmente Mitre caltenía los mandu de tolos aliaos, el xeneral Caxias afirmaba que siguía toles sos indicaciones, de la qu'amestaba dos graves acusaciones: {{cita|El Xeneral Mitre ta resignáu dafechu y ensin reserves a los mios órdenes: él fai cuanto yo indícolu, como ta d'alcuerdu conmigo en tou, inclusive en que los cadabres griespos tirar al Paraná, yá de la escuadra como de Itapirú pa llevar l'andada a les poblaciones riberanes, principalmente les de Corrientes, Entre Ríos y Santa Fe que-y son opuestes (...) El xeneral Mitre tamién ta convencíu que tienen d'esterminase los restos de les fuercies arxentines qu'inda-y queden, pos d'elles solo ve peligru pa la so persona.|Felipe Pigna<ref>[[Felipe Pigna]], ''Los mitos de la historia'' (tomu 2), Buenos Aires: Planeta, 2005. ISBN 950-49-1342-3</ref><ref name="Gazeta">[http://www.lagazeta.com.ar/guerradelparaguay.htm#20 ''La Guerra de Paraguái'', en La Gazeta.com.] Consultáu'l 17 de xineru de 2011.</ref><ref>{{cita web |url=http://www.elcomercial.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=12390:enfoques-cooperativos-hoy-qla-verdá-os-hara-libresq-juan-8-32&catid=6:opinion&Itemid=59|títulu=''Enfoques cooperativos. Güei: "La verdá va faevos llibres..." (jn. 8,32)'', en Diariu El Comercial de Formosa, del 3 de xunetu de 2010.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.logalia.net/5/Historia-Arxentina-Mitre-segunda-parte_319591.aspx|títulu=''Historia Arxentina: Mitre, segunda parte'', en Logalia.net }}</ref><ref>{{cita web|url=https://sites.google.com/site/mateamargobrown/mitre-el-gran-mentirosu|títulu=''Mitre, el gran mentirosu'', en Mate Amargoso|fechaaccesu=1 d'abril de 2017}}</ref>}} Nos primeros meses d'esi añu, les fuercies brasilanes intentaron invadir territoriu paraguayu dende'l Mato Grosso, que solo fuera reconquistáu en parte. Les epidemies y la efeutiva aición de la caballería paraguaya fixeron fracasar l'intentu. La ciudá de [[Corumbá]] foi reconquistada, pero abandonada poques selmanes más tarde, ante una epidemia de [[viruela]].<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 149.</ref> A finales de xunetu, finalmente, les tropes brasilanes al mandu de Caxias abandonaron Tuyutí escontra'l fuerte de Tuyú Cué, que foi prindada ensin combatir l'últimu día d'esi mes. Hasta fines d'ochobre asocedieron otros seis batalles de menor importancia.<ref name="Zeneq"/> El 3 de payares produció la [[Batalla de Tuyutí (1867)|segunda batalla de Tuyutí]], que resultó nuna dura derrota pa los paraguayos, pero que-yos dexó reaprovisionarse y hasta prindar munchos cañones.<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 155.</ref> Mientres Mitre ocupaba nuevamente'l mandu, una escuadra brasilana superó los cañones de Curupaití, pero quedó fondiada ente esta fortaleza y la de Humaitá mientres meses, obligando a construyir una llinia ferroviaria pol Chaco pa suministrala.<ref name="Zeneq"/> La defensa paraguaya quedó centrada nuna llinia defensiva conocida como "Cuadriláteru", formada por decenes de quilómetros de trincheres, qu'enzancaben al accesu terrestre a Humaitá.<ref>[https://web.archive.org/web/20111230194304/http://www.bvp.org.py/biblio_htm/jc_centurion3/jc_cent3_cap01.pdf Juan Crisóstomo Centurión, ''Memories'', Tomu Terceru, Capítulu I.] Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> El 2 de xineru de [[1868]] finó en Buenos Aires el vicepresidente [[Marcos Paz]], víctima del cólera, y Mitre abandonó definitivamente'l frente'l día 18.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes Militares Arxentines'', Tomu 4, páx. 270.</ref> El mandu supremu quedó en manes de Caxias, que pudo llevar alantre la so estratexa ensin problemes. El 19 de febreru, dellos buques brasilanos pudieron cruciar per delantre del fuerte de Humaitá, y tres díes más tarde dos d'ellos bombardiaron de volao Asunción.<ref>Masterman, Jorge Federico. ''Siete años d'aventures nel Paraguái'', Impr. Couydan, 1870, Capítulu XV, páx. 132.</ref> Les fortaleces perdieren la so razón de ser: Curupaytí foi evacuada polos sos defensores y López partió al traviés del Chaco escontra Asunción, dexando al Fuerte de Humaitá defendíu solamente por 3000&nbsp;homes. El xeneral Caxias unvió pa la so captura a la división al mandu del xeneral Osório, pero esta foi refugada'l 16 de xunetu con más de mil baxes, contra menos de cien paraguayas. Dos díes más tarde, les tropes del coronel arxentín [[Miguel Martínez de Hoz]] fueron emboscaes n'[[combate de Acayuazá|Acayuazá]] polos paraguayos, morriendo'l so xefe y 64 de los sos homes; el so segundu, [[Gaspar Campos]], xunto con otros 30 prisioneros, morrieron selmanes dempués por cuenta de la durez de la prisión.<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 157-160.</ref> El 24 de xunetu, la guarnición de Humaitá ―unos 3000&nbsp;homes― foi evacuada polos sos defensores, por aciu canoes. Sicasí, la mayor parte de los mesmos nun algamar a llegar a territoriu en poder del presidente López. La metá foi tomada prisionera'l 5 d'agostu y casi tol restu morrió pola artillería naval brasilana.<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 160-161.</ref> La campaña de Humaitá durara casi trés años, dende ochobre de [[1865]],<ref>Al capitular Humaitá les tropes arxentines rindieron honores d'héroes a los combatientes paraguayos.</ref> los paraguayos perdieren cerca de 60&nbsp;000 homes nel so defensa.<ref>Núñez Jiménez, Antonio (1994): [https://books.google.cl/books?id=7bCeLdTCan4C&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false ''Un mundu estreme: aproximamientu a la historia d'América Llatina y el Caribe''] (páx.&nbsp;329) Madrid: Ediciones de la Torre, 1994. ISBN 84-7960-043-8. Tres la cayida de Humaitá quedáben-y al exércitu praguayo unos 10&nbsp;000 homes, que tres la derrota de les [[Llombes Valentinas]] n'avientu d'esi mesmu añu amenorgar a apenes mil.</ref> === Campaña del Pikysyry === {{AP|Campaña del Pikysyry}} [[Ficheru:War in Paraguay - Advanced Division of the Brazilian Squadron Reducing the Batteries of Tebicuary.jpg|thumb|300px|División avanzada de la Escuadra Brasilana, pasando per delantre de les [[Batería (artillería)|bateríes]] del [[ríu Tebicuary|Tebicuary]] el [[23 de xunetu]] de [[1868]], a les 3 pm (''Harper's Weekly: A Journal of Civilization'', vol.&nbsp;XII, nᵘ&nbsp;617, 24 d'ochobre de 1868).]] Debíu a la meyora naval brasilanu, el presidente López ―que s'instalara en [[San Fernando (Paraguái)|San Fernando]], a curtia distancia al norte del [[ríu Tebicuary]]― arrenunció a defender la llinia sobre esi ríu, instalando un frente defensivu muncho más cerca d'Asunción, sobre'l regueru Piquisiry. La meyora terrestre yera bloquiáu per una llinia defensiva de más de 10&nbsp;km d'anchu, mientres la meyora pel ríu Paraguái quedaba apexáu por un nuevu nucleu de bateríes costeres en Angostura.<ref>Hugo Mendoza, ''La Guerra contra la Triple Alianza, 2ª parte'', páx. 39-44, Coleición Historia Xeneral de Paraguái (Tomu 7), Ed. El Llector, Asunción de Paraguái, 2010. ISBN 978-99953-1-079-0</ref> En comprobando que l'ataque direutu o'l treslláu de les sos tropes pel ríu yeren impracticables, Caxias decidió arrodiar les posiciones: unvió a los sos acorazaos a cruciar frente a Angostura con tola so tripulación so cubierta, ente que les fuercies terrestres fueron treslladaes a la mariña chaqueña. Dende ellí abrió una picada al traviés del Chaco, pola cual treslladó 23&nbsp;000 soldaos pa cruciar el ríu Paraguái agües arriba de Angostura, operación en que participaron namái tropes brasilanes.<ref name="Dez">[http://www.portalsaofrancisco.com.br/alfa/guerra-do-Paraguái/dezembrada.php ''Dezembrada'', na Páxina d'Historia de Brasil del Portal São Francisco (en portugués).] Consultáu'l 19 de setiembre de 2011.</ref> Dende'l puntu de desembarcu treslladar escontra'l sur, escontra la posición del Piquisiry, empecipiando'l 3 d'avientu l'ataque masivu dende la retaguardia paraguaya: la ofensiva que siguió ye conocida polos brasilanos como la ''"dezembrada"''.<ref name="Dez"/> Nel trayeutu fueron atacaos pol xeneral [[Bernardino Caballero]] nes [[Batalla de Itororó]] y d'[[Batalla de Avay|Abay]], de los díes 6 y 11 d'avientu, sangrientes victories aliaes que costaron a los paraguayos más de 4000&nbsp;muertos y miles de prisioneros.<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 163-164.</ref> El mariscal López atrincherar nes [[Llombes Valentinas]], xusto al norte del Piquisiry, onde infligió una dura derrota a los brasilanos na primera [[Batalla de Itá-Ibaté]] el 21 d'avientu. Pero'l día 27, dempués d'incorporase les tropes arxentín y uruguayu, los aliaos llograron una sangrienta victoria na segunda batalla de Itá Ibaté, tamién llamada [[Batalla de Llombes Valentinas]], de la qu'escapó López con non más de 60 homes.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes Militares Arxentines'', Tomu 4, páx. 310-316.</ref> El 30 d'avientu, tres otru combate, la batería de Angostura cayó en manes de los invasores; ellí los brasilanos toparon per primer vegada muyeres, de lo que resultó la [[violación]] masiva de les mesmes.<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 165-167.</ref> === Ocupación d'Asunción === {{VT|Saquéu d'Asunción}} [[Ficheru:Paraguayan POW and Brazilian soldiers.jpg|thumb|300px|Prisioneros paraguayos.]] El día 5 de xineru de [[1869]], fuercies brasilanes y dellos pocos contingentes uruguayos entraron na yá indefensa Asunción, onde malapenes atoparon dalguna resistencia. La ciudá foi escalada y esfarrapada. Lo que nun foi escaláu foi amburáu, nun salvándose nin siquier les ilesies nin les embaxaes europees. El xeneral arxentín [[Emilio Mitre (militar)|Emilio Mitre]] negar a ingresar a Asunción, pa {{cita|nun autorizar cola presencia de la bandera arxentina na ciudá d'Asunción los escándalos inauditu y vergonzosu... que tuvieron llugar.<ref>Díaz Gavier, ''En tres meses n'Asunción'', páx. 167-168.</ref>}} Los restos del exércitu paraguayu viéronse forzaos a retirase escontra'l nordés, abandonando la población de [[Luque (Paraguái)|Luque]], que dende'l 22 de febreru hasta'l 7 d'avientu funcionara como capital de Paraguái.<ref>[http://www.infoluque.com.py/historia/vivencies/01anton.htm ''Historia de la Ciudá de Luque'', seición ''"Luque foi la capital de la República"'', en Infoluque.com.] Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> Los ocupantes nun s'esmolecieron por formar un gobiernu independiente pal Paraguái hasta'l 15 d'agostu de 1869, en que se formó nes ruines d'Asunción un "gobiernu provisional" o Triunviratu, constituyíu por [[Cirilo Antonio Rivarola]], [[Carlos Loizaga]] y [[José Díaz de Bedoya|José Antonio Bedoya]]. El Triunviratu, nominalmente electu pol pueblu paraguayu, dir de fechu por una xunta de 21 persones,<ref name="gobiernu">{{cita web |url=http://www.argentina-rree.com/6/6-047.htm|títulu="La formación del gobiernu provisional tres la ocupación aliada d'Asunción (xunu de 1869)", n'Historia de les Rellaciones Esteriores Arxentines.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> que representaben a les distintes faiciones que respondíen a les autoridaes militares brasilanes y ―en menor midida― al mandu militar arxentín.<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páxs. 407-413.</ref> Loizaga y Bedoya fueren oficiales de la pequeña Lexón Paraguaya, un cuerpu que fuera formáu pa dar un viso de sofitu paraguayu a la invasión estranxera. Pela so parte, Rivarola participara en combalechadures contra los gobiernos de los López y fuera incorporáu a encomalo como sarxentu al exércitu paraguayu, del cual desertara. Poco dempués, Loizaga y Bedoya arrenunciaron y retiráronse a Buenos Aires, asumiendo Rivarola como presidente.<ref name="gobiernu"/> === Execuciones nel campu de López === Dende'l principiu de la guerra, López amosóse inclináu a arrestar y executar a los oficiales que fracasaben nes misiones que-yos encamentaba. Eso asocedió, por casu, col comodoro [[Pedro Ignacio Meza]], el derrotáu na [[Batalla del Regatu]], y el xeneral [[Wenceslao Carbayos]], el conquistador de Corrientes, anque'l primeru morrió como resultáu de les sos firíes.<ref>Bareiro Saguier, Rubén; Villagra Marsal, Carlos, ''Testimonios de la Guerra Grande. Muerte del Mariscal López'', Tomu II, Ed. Servilibro. Asunción, Paraguái, 2007, páx. 71.</ref> El padre [[Fidel Maíz]] pasó dellos meses arrestáu de primeres del so gobiernu, como sospechosu de conspirar nel so contra; lliberáu, exercería como fiscal nos xuicios y sumarios contra los acusaos por López.<ref name="Zeneq"/> Al avanzar la guerra y a la vista de les derrotes sufríes, el presidente escorrió cada vez más cruelmente a los sos oficiales, especialmente los sos propios xenerales. En marzu de 1868, López afayó ―o creyó afayar― una combalechadura na so contra, de la que formaben parte los sos propios hermanos y la so madre, como asina tamién dellos oficiales y el ministru de rellaciones esteriores [[José Berges]], cuñáu del presidente; toos ellos fueron arrestaos. La so madre foi perdonada tres delles selmanes de prisión y les sos hermanes fueron desterraes. El so hermanu [[Venancio López]] morrió mientres el treslláu del exércitu al interior. Sicasí, el so otru hermanu, [[Benignu López]], xunto col ministru Berges, l'obispu [[Manuel Antonio Palacios]], el xeneral [[Vicente Barrios]] ―tamién cuñáu de López― y munchos otros altos oficiales y funcionarios, fueron executaos a fines de 1869.<ref name="Zeneq"/> Nel camín escontra los Cordales fueron executaes otros centenares de persones, ente elles les esposes d'oficiales del exércitu paraguayu. Víctima d'una zuna persecutoria o [[Trestornu delirante|paranoya]], López vía a cada pasu nueves combalechadures na so contra, que llevaben a nueves execuciones.<ref name="ref_duplicada_1"/> En total, a lo llargo del añu 1869, el gobieno de López executó alredor de 400 paraguayos, más munchos procesaos que morrieron en prisión.<ref>{{cita web |url=http://www.avizora.com/publicaciones/biografias/textos/textos_s/0028_solano_lopez_francisco.htm|títulu=Biografía de Francisco Solano López, en Avizora publicaciones.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> === Campaña de los Cordales === {{AP|Campaña de los Cordales}} [[Ficheru:José Ignacio Garmendia-Soldado paraguayo ante el cadáver de su hijo.jpeg|thumb|''Soldáu paraguayu ante'l cadabre del so fíu'', oleu de [[José Ignacio Garmendia (militar)|José Ignacio Garmendia]] (1841-1925).]] [[Ficheru:Gran Panteón de Asunción by Felipe Méndez.jpg|thumb|250px|El Panteón Nacional de los Héroes, mausoléu onde reposen los restos del mariscal [[Francisco Solano López]].]] [[Ficheru:Image-CerroCora DesdeCerroMuralla.jpg|thumb|250px|L'escenariu, el 1 de marzu de 1870, de la última batalla de la guerra: el [[combate de Cuetu Corá]].]] El 8 d'avientu de [[1868]], López decretó'l treslláu de la capital paraguaya a [[Piribebuy|Piribebuý]].{{ensin referencies}} Ellí colaron el vicepresidente Sánchez y la llegación del ministru plenipotenciario de los Estaos Xuníos d'América, el xeneral Martin McMahon. A midida que producíense los sucesos d'[[Ita Ybaté]] y la reorganización del exércitu paraguayu en Azcurra, la madre y hermanes de López, la so esposa [[Elisa Lynch]] y los fíos del Mariscal estableciéronse temporalmente en Piribebuý.<ref>Mendoza, ''La Guerra contra la Triple Alianza'', 2ª parte, páx. 62.</ref> A fines de xunetu de [[1869]], el príncipe [[Gastón d'Orleans, Conde d'Eu]] y xenru del Emperador [[Pedru II de Brasil|Pedru II]], entamó la campaña de Los Cordales atacando [[Ybytymí (Paraguái)|Ybytymí]], entrando'l 4 d'agostu de 1869 a [[Sapucai (Paraguái)|Sapucay]], depués a [[Valenzuela (Paraguái)|Valenzuela]], llegando'l 10 d'agostu a Piribebuý.<ref>Mendoza, ''La Guerra contra la Triple Alianza'', 2ª parte, páx. 73.</ref> Considérase que'l de Piribebuý foi unu de los pueblos que más careció la guerra, yá que foi sometíu a degüellos masivos y violaciones. Según les fontes paraguayas, ellí combatieron unos 20&nbsp;000 aliaos ―na so enorme mayoría brasilanos― contra 1600&nbsp;defensores y un centenar de muyeres, a les que se recuerda como "Les Heroínes de Piribebuý".<ref>[http://www.archive.org/stream/memoriasdelcoro02centgoog/memoriasdelcoro02centgoog_djvu.txt Juan Crisóstomo Centurión, ''Memories, esto ye, reminiscencies históriques sobre la Guerra de Paraguái.''] Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> El pueblu foi abarganáu y intimada la rindición al teniente coronel [[Pedro Pablo Caballero]], quien contestó testualmente: "Toi equí pa engarrar y si ye necesariu morrer, pero non pa rindime."{{ensin referencies}} A l'amanecida del 12 d'agostu, previu bombardéu, empecipióse l'ataque. La batalla duró cinco hores, una y bones les fuercies aliaes fueron refugaes en dos causes. El xeneral brasilanu [[Juan Manuel Mena Barreto]], que diba a la cabeza de les fuercies aliaes pa envalentonar a les sos huestes, foi mancáu de muerte a veres del regueru [[Mboreví]] por una bala de fusil na vería, disparada pol cabu [[Gervasio Lleón]] por orde del capitán [[Manuel Solalinde]]. Mena Barreto expiró a veres del regueru.<ref>[http://legionarios.webhispana.net/31%20Especiales/Paraguái%20Crono.htm Cronoloxía histórica de Paraguái, en Lexonarios.webhispana.net.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191208104546/http://legionarios.webhispana.net/31%20Especiales/Paragu%C3%A1i%20Crono.htm |date=2019-12-08 }} Consultáu'l 14 d'ochobre de 2011.</ref> El brasilanu conde D'Eu, apoderáu pola cólera, ordenó que se pasara a tolos prisioneros a degüello, asocediéndose en Piribebuý los actos más avergonzantes de la guerra.<ref>{{cita web|url=http://www.larueda.com.py/rll007.htm|títulu=''Piribebuý-Icuá Bolaños'', por Rubén Lluces Lleón, en La Rueda.com.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111107232509/http://www.larueda.com.py/rll007.htm|fechaarchivu=7 de payares de 2011}}</ref> L'hospital de Piribebuý foi amburáu con 600 mancaos, médicos y enfermeres dientro, depués de que se cerraren toles puertes y ventanes.<ref>{{cita web|url=http://www.misionesonline.net/paginas/noticiaPrint.php?db=nacionales&id=16326|títulu=''Paraguái: Güei conmemórense 136 años de la batalla de Piribebuý'', en Misiones On line.}}</ref><ref>L'historiador brasilanu Francisco Doratioto, nel so ''Maldita guerra'', páx. 393, llindar a afirmar que {{cita|...paez que nun ye verdadera la versión que presenten distintos autores de que'l príncipe mandara amburar l'hospital, dientro del cual morrieron carbonizaos más de cien mancaos.}} Teniendo en cuenta la gravedá de l'acusación, y la diferencia marcada ente esti pasaxe y los rellatos detallaos en que'l so llibru abonda, esta afirmación nun paez ser otra cosa qu'una opinión pa xustificar el remanar del exércitu brasilanu, especialmente cuando nun apurre testimonios que sofiten el so aserto.</ref> El pueblu foi sometíu a degüellos masivos y violaciones, y l'Archivu Nacional de la República foi sacáu a la cai y colos documentos históricos fixéronse fogatas; los documentos que se salvaron fueron llevaos a Rio de Janeiro. Según la espresión de los testigos paraguayos, el sangre corría peles cais como agua de lluvia, cuando se degolló a 900 prisioneros.<ref>{{cita web|url=http://www.abc.com.py/2009/08/17/nota/14083-La batalla-de-Piribebuy/|títulu=''La Batalla de Piribebuy'', por Luis Verón, en ABC Dixital.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017}}</ref> Ante tal otomíes, el de Piribebuý (o Peribebuý) foi l'últimu combate con dalguna participación arxentina.<ref>El Muséu Históricu "Comandante Pedro Caballero" espón oxetos recuperaos de la guerra contra la Triple Alianza y otros oxetos antiguos de tiempos de la colonia.</ref> Díes dempués, ente'l 15 y 16 d'agostu de 1869, producióse la batalla d'[[Acosta Ñu]]: el pueblu de Acosta Ñu foi sitiáu por fuercies brasilanes, a les que solo pudieron oponese adolescentes y neños mal armaos, casi puramente con palos, fondes, llances y machetes. La batalla empezó nel pobláu y estendióse hasta los montes que lu arrodien, que fueron amburaos poles tropes brasilanes morriendo asina la mayor parte de los neños que s'aguantaben. La ilesia y los edificios más importantes del pueblu fueron quemaos, y tamién tolos documentos orixinales del establecimientu fundáu'l 8 de marzu de 1636.<ref>{{cita web |url=http://www.lagazeta.com.ar/acosta-nu.htm|títulu=''Batalla de Acosta Ñu'', en La Gazeta.com.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Por cuenta de la participación de los neños nesta batalla conmemorar nel Paraguái esi actu d'heroísmu declarando al 16 d'agostu como [[Día del Neñu]].<ref>{{cita web|url=http://www.larueda.com.py/rll008.htm|títulu=''Acosta Ñu'', por Rubén Lluces Lleón, en La Rueda.com.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111107231926/http://www.larueda.com.py/rll008.htm|fechaarchivu=7 de payares de 2011}}</ref> [[Ficheru:Lopez1870-2.jpg|thumb|150 px|Última semeya del mariscal [[Francisco Solano López]], tomada selmanes antes de la so muerte.]] El xeneral [[José Antônio Correia da Câmara|Correia da Câmara]] desembarcó en [[Concepción (Paraguái)|Concepción]] y empecipió la marcha escontra'l Cordal de Amambay. En respuesta, López treslladar a [[Curuguaty]], a veres del regueru Tandey, pueblu que declaró como la cuarta capital de Paraguái; ellí instalóse'l vicepresidente Sánchez. Columnes secundaries del exércitu paraguayu fueron ganaes en dos combates en [[Itapytangua]] y [[Tacuaty]]. El 28 d'ochobre de 1869, Curuguaty foi asaltada, escalada y amburada poles tropes brasilanes.<ref name="Riquelme">Manuel Riquelme, ''Héroes. Compendiu de la Guerra de la Triple Alianza'', Ed. Servilibro, Asunción, Paraguái, 2008.</ref> El pueblu paraguayu empecipió una sacrificada campaña al traviés de la [[cordal de Amambay]], siguiendo a Francisco Solano López. Poco dempués tuvieron llugar otros trés combates, en [[Llombes-Rugua]], [[Itanarami]] y [[Ríu Verde (Paraguái)|Ríu Verde]]. López siguió la so retirada al mandu de unos mil homes, gran parte d'ellos mancaos, desimíos y pésimamente armaos, munchos d'ellos solo con llances. Munchos d'ellos, apuraos pola fame, se desbandaron nel camín.<ref name="Zeneq"/> El 8 de febreru de [[1870]], la columna llegó a [[Parque Nacional Cuetu Corá|Cuetu Corá]], sobre la mariña del [[ríu Aquidabán]], na actual llende impuesta per Brasil al Paraguái. Negándose a abandonar el so país, López disponer a esperar a Correia da Câmara.<ref name="Riquelme"/> Recién el 1 de marzu foi algamáu poles tropes brasilanes: el [[Combate de Cuetu Corá]] foi más una masacre qu'un combate, si tener en cuenta la enorme disparidad de tropes y recursos: 2600 brasilanos bien armaos<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páx. 429.</ref> contra 409 defensores.<ref>Mendoza, ''La Guerra contra la Triple Alianza'', 2ª parte, páxs. 99-101.</ref> López foi mancáu d'un llanzazu nel baxu banduyu y de un sablazu na frente. Auxiliáu, llegó a veres de les nacientes del [[ríu Aquidabán]], onde foi algamáu poles tropes al mandu de Correia da Câmara, quien -y intimaron a la rindición. El Mariscal López batióse sable en mano hasta'l final. Negándose a apurrir la so espada, foi mancáu por otru soldáu que lo peracabó d'un tiru al corazón. Según cuenta la lleenda, el mariscal Francisco Solano López antes de morrer, intentó tragase la bandera paraguaya, por que los enemigos nun la llevaren como troféu.<ref>{{cita web|url=http://www.monografias.com/trabayos59/cuetu-cora/cuetu-cora2.shtml|títulu=''Cuetu Corá, la epopeya d'un pueblu'', por Gustavo Carrère Cadirant, en Monografíes.com.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017}}</ref><ref>La so última frase sigue siendo hasta la fecha una materia de discutiniu. Dellos historiadores señalen que dixo: «¡Muerro pola Patria!» y otros: «¡Muerro cola Patria!». Los historiadores que sostienen que les últimes pallabres del presidente paraguayu fueron «¡Muerro '''con''' la Patria!» facer basándose nel convencimientu de qu'esti pensaba que tres el términu de la guerra les tierres de Paraguái diben ser amestaes al Brasil.</ref> == Consecuencies == === Perdes territoriales de Paraguái === [[Ficheru:Sudamerica-rioplata 1864-1873.svg|thumb|Fronteres de Paraguái dempués de la guerra.]] Al rematar la guerra, Brasil llogró tolos territorios que deseyaba y Paraguái quedó tresformáu nun [[estáu satélite]] de Brasil, hasta'l puntu de que'l ministru plenipotenciario brasilanu, [[José Maria da Silva Paranhos Júnior]], yera llamáu casi oficialmente en Brasil «[[virréi]] de Paraguái» ''(o Vice-Rei do Paraguái)''.<ref>{{cita llibru |autor=Buarque d'Holanda, Sérgio |títulu=História geral da civilização brasileira |volume=Vol. 2 |editorial=Difusão Européia do Livro |añu=1977 |páxina=122 }}</ref> La ocupación brasilana perduró hasta [[1876]], cuatro años dempués del [[Tratáu Cotegipe-Lóizaga]], pol cual Brasil ocupaba nuevos territorios y llograba «arreglos» y diverses concesiones económiques.<ref>{{cita web |url=http://www.argentina-rree.com/6/6-050.htm |títulu=Los efeutos del tratáu Cotegipe-Lóizaga (9 de xineru de 1872) na política interna arxentina |autor=[[Carlos Escudé|Escudé, Carlos]] y Cisneros, Andrés |obra=Historia de les Rellaciones Esteriores de la República Arxentina }}</ref> Ante les imposiciones brasilanes al Paraguái, l'estáu arxentín espresó la so protesta al traviés del ministru de rellaciones esteriores [[Mariano Adrián Varela|Mariano Varela]], quien utilizó una frase que buscaba llindar les pretensiones de Brasil por aciu l'atueldu arxentín:<ref>{{cita web |url=http://www.argentina-rree.com/6/6-049.htm |títulu=La guerra llega al so fin. L'incidente de Villa Occidental (payares de 1869) |autor=[[Carlos Escudé|Escudé, Carlos]] y Cisneros, Andrés |obra=Historia de les Rellaciones Esteriores de la República Arxentina }}</ref> {{Cita|El Gobiernu arxentín sostuvo fai bien pocu tiempu ―en discutinios col representante de la so maxestá l'emperador de Brasil― que la victoria nun da derechu a les naciones aliaes pa declarar por sigo llendes sos los que'l tratáu señala [el denunciáu «Tratáu secretu»].}} Si la paz nun foi inda más costosa pal Paraguái tocantes a territoriu, foi porque los aliaos nun impunxeron la paz de forma conxunta, sinón que por separáu; esto dio la oportunidá al país derrotáu a aldericar derechos sobre los territorios en pleitu. A los diplomáticos aliaos foi-yos imposible imponer una paz conxunta, polos intereses contrapuestos de los sos gobiernos, teniendo de vencer en delles de les sos ambiciones pa nun terminar nel zarru de les rellaciones diplomátiques colos sos aliaos.<ref name="ref_duplicada_2">{{cita web |url=http://www.temakel.com/ghdegparaguay.htm |títulu=Paraguái |fechaaccesu= |apellíu= |nome= |enllaceautor= |fecha= |formatu= |obra= |editor= |editorial=Temakel.com |ubicación= |idioma= |cita=}}</ref> En 1870, ante lo que paecía una anexón de Paraguái al Brasil, l'Arxentina reclamó tol [[Chaco Boreal]], dende l'encruz del paralelu 22ºS col ríu Pilcomayo hasta la [[Bahía Negra]] del ríu Paraguái (casi nos 20ºS). Anque, poco tiempu dempués, les pretensiones arxentines sobre'l Chaco Boreal amenorgar al territoriu al sur del [[Ríu Verde (Paraguái)|ríu Verde]], territoriu na que se topaba [[Villa Occidental]] (L'antigua [[Nueva Burdeos]], l'actual [[Villa Hayes]]) ocupada por un hermanu de Bartolomé Mitre, [[Emilio Mitre (militar)|Emilio Mitre]] en 1869. Tamién tuvo d'arrenunciar a esi territoriu al se-y desfavorable'l laude arbitral solicitáu al presidente de los [[Estaos Xuníos]], [[Rutherford Hayes]], emitíu'l 12 de payares de 1878 ([[Laude Hayes]]), polo que l'Arxentina quedó fora del [[Chaco Boreal]] al apurrir Villa Occidental el 14 de mayu de 1879.<ref>{{cita web |url=http://www.portalguarani.com/obres_autores_detalles.php?id_obres=13091|títulu=Portal Guaraní|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Sicasí, l'Arxentina confirmó la so posesión sobre un territoriu tamién hasta entós litigado, l'allugáu ente los ríos Pilcomayo y Bermejo, o [[Chaco Central]], territoriu sobre'l cual tantu l'Arxentina como'l Paraguái fixeren reclamaciones, anque nengún estáu exerciera soberanía efeutiva ellí hasta dempués de 1870, sacante en llugares puntuales. Esi territoriu tuviera nel control de los [[guaycurú]]es, etnies ensin [[estáu]], como les de los [[toba|qoms]], [[pilagá]]es, [[chulupí]]es y [[tapieté]]s, casi toes elles acérrimas enemigues de Paraguái.{{ensin referencies}} Recién coles campañes del comandante arxentín [[Luis Jorge Fontana]], posteriores a la guerra de la Triple Alianza, el territoriu foi controláu pola Arxentina; anguaño correspuende a la parte oriental de la [[provincia de Formosa]].{{ensin referencies}} Pel este, según el «[[Tratáu Arxentín-Paraguayu]]» del 3 de febreru de 1876,<ref>Durán, Alba Isabela; en ''"Misiones y Leandro N. Alem. Síntesis histórica dende la conquista española a l'actualidá"'' (p. 39, Ed. Dunken, Buenos Aires, República Arxentina, añu 2005). ISBN 987-02-0863-0</ref><ref>Comisión Post Congresu Nacional d'Historia Arxentina en ''"Congresu Nacional de Historia Arxentina: celebráu na Ciudá de Buenos Aires del 23 al 25 de payares de 1995 so la advocación de los 150 años de la Batalla de la Vuelta d'Obligáu"'' (Vol. II, p. 137, añu 1997).</ref> la República de Paraguái tendría que devolver a l'Arxentina l'actual [[provincia de Misiones]], territoriu que la so xurisdicción fuera litigada dende los años darréu posteriores a la [[Revolución de Mayu]] y la [[Independencia de Paraguái]]<ref>{{cita web|url=http://www.urquizadenis.com.ar/Documentos%20Fundamentales%20d'el%20Constitucionalismo/Tratáu_de_llindes_BuenosAires_Paraguay.htm#adicional|títulu=Tratáu de Llendes ente les Xuntes Gubernatives de Buenos Aires y de Paraguái|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080510223711/http://www.urquizadenis.com.ar/Documentos%20Fundamentales%20d'el%20Constitucionalismo/Tratáu_de_llindes_BuenosAires_Paraguay.htm#adicional|fechaarchivu=10 de mayu de 2008}}</ref> que, aprovechando la guerra civil n'Arxentina, el Estáu paraguayu rexíu pol doctor Francia amestárase en [[1834]] el [[departamentu Candelaria#El gran departamentu de Candelaria nel periodu virreinal d'El Ríu de la Plata|gran departamentu de Candelaria]] y en [[1841]], por aciu el «Tratáu Paraguayu-Correntino» reconocía dicha ocupación, anque aquélla terminara ocupando'l [[departamento Concepción (Misiones)|de Concepción]], esto ye tola actual provincia de Misiones.<ref>Durán (op. cit., p. 37).</ref> En cierto, el control efeutivu» que Paraguái tuvo ente 1841 y 1865 sobre dalguna parte de la Misiones mesopotámica amenorgar a les axacencies de la Trinchera de San José (actual ciudá de [[Posadas (Arxentina)|Posadas]]) y la ruta que dende la mesma llevaba hasta'l ríu Uruguái. La [[isla del Cerrito]], na confluencia de los ríos Paraná y Paraguái, permaneció ocupada per Brasil hasta'l 8 de setiembre de 1876, fecha en que foi apurrida a la República Arxentina.<ref>Comisión Post Congresu Nacional de Historia Arxentina (op. cit., páxs. 135-142)</ref> Tocantes a la República Oriental del Uruguái, l'únicu beneficiariu foi [[Venancio Flores]] colos sos allegaos del Partíu Colorado uruguayu. Sicasí, mientres el tiempu que duró la guerra, la ciudá de Montevideo viose bien beneficiada por cuenta que'l so puertu funcionó como centru de suministru de les fuercies aliaes, especialmente de les de Brasil. Per esos años, el comerciu montevideano vivió un aumentu inusitado, y tamién hubo una esplosión de l'actividá financiera. El final de la guerra empecipió una fonda crisis económica nel Uruguái.<ref>Barrán: ''Apoxéu y crisis del Uruguái pastoril y caudillesco'', páx. 109-112.</ref> === Desastre demográficu === [[Ficheru:Panteón Recoleta Guerreros del Paraguay.jpg|thumb|250px|Panteón de los guerreros de Paraguái nel [[Campusantu de la Recoleta]] (Buenos Aires).]] La resultancia más tarrecible d'esta guerra foi la masiva morrina de la población paraguaya, cuantimás d'homes. Les cifres de población paraguaya muerta por causes direutes (aiciones béliques) ya indireutes (fame, [[estrés]], epidemies como la del [[cólera]]) inda son variables, pero tolos autores acepten que la morrina foi enorme. Esisten, sicasí, fondes diferencies na midida de la perda de población nel Paraguái. Estes básense nes diferencies sobre la población que tenía los Paraguái antes de la guerra. N'efeutu, una de les bases posibles pa esti cálculu ye un llibru de Benignu Martínez, qu'afirmaba que se realizara un censu en [[1857]], del que resultara una población de 1&nbsp;337&nbsp;439 persones.<ref>Doratioto, ''Maldita guerra'', páxs. 435.</ref> Aparentemente, l'afirmación orixinal sobre esti censu provién d'un llibru d'[[Alfredo Marbais du Graty]]. El mesmu Du Graty publicaría en 1857 un testu de propaganda a favor de les inversiones públiques nel Paraguái, afirmando qu'esi país tenía nesi añu una población de 800&nbsp;000 habitantes. Y antes inclusive, en 1852, el mesmu Du Graty publicara la so opinión de que'l Paraguái tenía aproximao 300&nbsp;000 habitantes.<ref>[http://www.archive.org/stream/lapoblacindelpa00carrgoog/lapoblacindelpa00carrgoog_djvu.txt "La población de Paraguái, antes y dempués de la guerra; rectificación d'opiniones xeneralmente aceptaes", por Gabriel Parrasco, serie d'artículos publicaos en “La Nación”, de Buenos Aires, en 1902.] Consultáu'l 21 d'avientu de 2010.</ref> Sicasí, la cifra de Martínez de 1857 foi aceptada na historiografía tradicional paraguaya y en dellos historiadores estranxeros d'entamos del sieglu XX.<ref name= "Holocaustu" >Armando Rivarola (26 de setiembre de 2009). "[http://www.abc.com.py/0/vnc/nota.vnc?id=28486 Holocaustu paraguayu en Guerra del '70]". ''ABC Dixital''. Consultáu'l 23 d'avientu de 2011.</ref> La diferencia ente estes estimaciones tocantes a la población orixinal forma la base de la mayor parte de los discutinios sobre la perda poblacional de Paraguái. Los demás historiadores prefieren dexar de llau esti censu ―que consideren nunca se realizó― y basase nel otru censu conocíu, el de [[1846]], que cuntó 238&nbsp;862 habitantes, anque grandes partes del territoriu nun fueron incluyíes nel censu; de lo que s'esprendería que, basándose nuna tasa de crecedera normal d'aquella dómina,<ref name="ref_duplicada_1"/> en [[1864]] la población paraguaya sería de 420&nbsp;000 a 450&nbsp;000 persones.<ref name= "Holocaustu" /> Tres la guerra realizó un censu ([[1870]]-[[1871]]) en que se contabilizaron 116&nbsp;351 habitantes, anque hubo dellos de los territorios más aisllaos que nun s'incluyeron nél, y en munchos casos a los neños, daqué común nesa dómina. Por ello envalórase población ente 150&nbsp;000 y 160&nbsp;000 habitantes, de los que 28&nbsp;000 seríen homes adultos.<ref name= "Holocaustu" /> Asina, diverses fontes afirmen que la perda de la población paraguaya sería de 937&nbsp;500,<ref>[http://www.lagazeta.com.ar/solano.htm "Mariscal Francisco Solano López, la muerte d'un gran americanu"], artículu en ''La Gazeta'' (Buenos Aires).</ref> 1&nbsp;100&nbsp;000, 1&nbsp;200&nbsp;000<ref name= "Dere"/> o de 1&nbsp;304&nbsp;000 muertos,<ref name="ref_duplicada_1"/> lo que resulta nuna mortalidá total de más del 60%, y una mortalidá masculina de quiciabes un 90%. Esi númberu ye, tamién el qu'utilizó la edición de la Enciclopedia Británica de 1911, qu'envaloraba que la población paraguaya amenorgar de 1&nbsp;337&nbsp;439 habitantes a 221&nbsp;079 sobrevivientes, malapenes un 17&nbsp;% de sobrevivencia.<ref name= "NCDT">{{cita web |url=http://necrometrics.com/wars19c.htm#Paraguayan|títulu=Nineteenth Century Death Tolls.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Una opinión asemeyada ye la ufiertada por Boris T. Urlanis, qu'afirma que la población paraguaya yera d'un millón de persones, y morrieron un total de 300&nbsp;000, na so mayoría combatientes.<ref name= "NCDT"/> Otra manera, les fontes que se basen nel censu de 1846 afirmen que la mortalidá total de la población sería d'alredor de 440&nbsp;000, tal como s'esprende, por casu, d'un estudiu de la historiadora d'Estaos Xuníos Bárbara Ganson de Rivas.<ref name="ref_duplicada_1"/> La historiografía clásica ―o académica― arxentina reconoz un amenorgamientu de la población de 500&nbsp;000 a 116&nbsp;000 sobrevivientes.<ref>{{cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=pb-MmsD9Mdc|títulu=''Daqué fadríen pola historia arxentina''. "La guerra de Paraguái". Tercer parte|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Esti segundu puntu de vista ye'l qu'utilizó la Enciclopedia Británica en [[1992]], en qu'amenorgó les cifres a una población inicial de 528&nbsp;000 habitantes, que s'amenorgaríen a 221&nbsp;000 (42% de sobrevivencia).<ref name= "NCDT"/> Otros autores siguen esti segundu puntu de vista, como Eckhardt, qu'envalora les muertes en 300&nbsp;000 civiles y 310&nbsp;000 soldaos muertos; Scheina, que calcula les baxes en 300&nbsp;000 paraguayos y 180&nbsp;000 aliaos, de los cualos 100&nbsp;000 soldaos brasilanos, 20&nbsp;000 arxentinos y 1400&nbsp;uruguayos; Clodfelter, qu'envalora 190&nbsp;000 muertos aliaos ―30&nbsp;000 uruguayos y arxentinos― y 200&nbsp;000 paraguayos.<ref name= "NCDT"/> Tamién afirma cifres asemeyaes Kleinpenning, qu'envalora 221&nbsp;000 sobrevivientes, aceptando un porcentaxe de muertos cimeru al 50%.<ref name="Holocaustu"/> Según los estudios de Thomas Whigham, de les Universidaes de [[Universidá de Stanford|Stanfod]] y [[Universidá de Georgia|Georgia]] ([[Estaos Xuníos]]), y Barbara Potthast, de la [[Universidá de Colonia]] ([[Alemaña]]), basándose nel primer censu de post-guerra, la cifra de muertos foi de 300&nbsp;000 persones, esto ye, d'un 50 a 70% de los paraguayos.<ref name= "NCDT"/> Fontes modernes falen d'un 50% de muertos paraguayos, esto ye, unos 250&nbsp;000 finaos.<ref>{{cita web|url=http://www.slideshare.net/gallegu538/el llamentu-de-la selva|títulu=''El Llamentu De La Selva''.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017}}</ref> Tan solo en 1867, los paraguayos tuvieron 60&nbsp;000 muertos, viéndose obligaos a movilizar un númberu similar d'homes, neños, vieyos y esclavos, y amás a forzar a les muyeres a sirvir como auxiliares na retaguardia.<ref>[http://www.elortiba.org/guepy.html «La guerra de Paraguái»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140515080939/http://www.elortiba.org/guepy.html |date=2014-05-15 }}, artículu nel sitiu web Elortiba.org. Les fuercies paraguayas llegaron a trate forzaes a combatir semidesnudas y los sos oficiales descalzos a partir d'esi añu pola falta de recursos.</ref> Pero'l desastre demográficu de Paraguái viose sensiblemente agraváu pol virtual aniquilamientu de la población masculina n'edá de reproducción: un gran porcentaxe de los homes d'ente 15 y 60 años d'edá morrieron direuta o indireutamente por causa de la guerra. Delles fontes envaloraron que mientres los años de posguerra quedó conformada una población compuesta aproximao por un 90% de muyeres y tan solo una décima parte d'homes, los cuálos na so gran mayoría yeren neños, preadolescentes, y vieyos sexagenarios y octogenarios, que nun fueron convocaos al conflictu bélicu, o fueron eximidos de participar por ancianidad o discapacidá.<ref>Potthast, Bárbara: «Demografía y muerte nel Paraguái mientres el sieglu XIX», páxs.&nbsp;202 y siguientes, n'Hernández Palomo, José Jesús (coord.): ''Enfermedá y muerte n'América y Andalucía (sieglos&nbsp;XVI-XX)''. Madrid (España): Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques, impresu por Ebro Composición, 2004.</ref> Sicasí, según datos de la ''Enciclopedia británica'' de 1911, la población paraguaya yera de 86&nbsp;079&nbsp;neños de dambos sexos, 106&nbsp;254 muyeres adultes y vieyes y 28&nbsp;746 homes adultos y vieyos.<ref name= "NCDT" /> Un censu de 1886 determinó qu'había tres muyeres mayores de trenta años per cada home, lo que desmiente les estimaciones de dellos historiadores paraguayos que señalen una diferencia de 10 muyeres per cada home adultu.<ref name="ref_duplicada_1" /> Considerando la peralta morrina de la población masculina, Whigham considera que gran parte d'esta morrió en combate, ente que munchos de los civiles de fame y enfermedaes. Al quedar ensin homes, gües o reserves d'alimentos, la capacidá de los sobrevivientes de producir alimentos menguó sensiblemente, dexándolos débiles ante'l embate de les enfermedaes. Tamién dellos de los refuxaos terminaron per fuxir al [[Mato Grosso]].<ref name= "Holocaustu" /> Otra fonte de perda de población pal Paraguái foi'l destín de la mayor parte de los sobrevivientes del exércitu paraguayu que cayíen en manes brasilanes ―na so mayoría neños y adolescentes― que diversos autores creen que fueron vendíos como [[esclavitú|esclavos]] a los cafetales [[São Paulo|paulistas]].<ref name="Pomer"/><ref name="Rosa"/> Débese tamién tener en cuenta que López foi despiadáu cola oficialidá qu'intentó axustar o rindise ante l'enemigu, inclusive cuando la guerra taba perdida, llegando a executar hasta 500&nbsp;oficiales de diversos rangos y miles de soldaos y estranxeros.<ref name= "NCDT"/> A lo último, una gran proporción de les tropes paraguayas morrieron nos cuarteles y fortaleces, o en marcha, por cuenta de la so estrema debilidá, causada pola mala alimentación que se-yos ufiertaba. En particular, los paraguayos, acostumaos a una alimentación basada en productos vexetales como'l [[maíz]] y la [[mandioca]], viéronse obligaos a alimentase de carne o pexe, que los causó diversos entueyos gástricos; seya que non, l'alimentación de los soldaos paraguayos nunca foi abondosu.<ref name="Zeneq"/> Ye importante pa envalorar la población de Paraguái previa a la guerra l'entender que la crecedera demográfica producíu dende'l censu de 1846 viose afeutáu por una epidemia en viruela en 1848.<ref>Portthast, Bárbara (2004). “Demografía y muerte nel Paraguái mientres el sieglu XIX”. En José Jesús Hernández Palomo. ''Enfermedá y muerte n'América y Andalucía, sieglos XVI-XX''. Madrid: Editorial Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques-Escuela d'Estudios Hispanoamericanos, páxs. 201-225 (vease páxs. 215). ISBN 9788400082253.</ref> Basándose nos datos estrayíos de rexistros censales de 1792, 1814, 1817 y 1825 sobre dichu crecedera, Portthast calcula en más de 400&nbsp;000 paraguayos en 1864, probablemente ente 420&nbsp;000 y 450&nbsp;000,<ref>Hernández Palomo, 2004: 215-216</ref> anque hai quien los alcen a mediu millón.<ref name="Villalobos11">De Villalobos, Ruy & Gary N. Howe (1992). ''Escontra una estratexa de desenvolvimientu llabrador en Paraguái''. San José de Costa Rica: Fondu Internacional de Desenvolvimientu Agrícola-Institutu Interamericano de Cooperación pa l'Agricultura, páxs. 11. ISBN 9789290391890.</ref> Según el viaxeru Richard Burton, quien visitó los campos paraguayos ente setiembre de 1868 y mayu de 1869, conxeturaba que orixinalmente la población paraguaya tenía de ser de 450&nbsp;000&nbsp;persones, incluyendo 110.000 homes ente quince y cincuenta y cinco años o elevable a 150&nbsp;000 si amplíase'l marxe d'edá de dolce a sesenta años.<ref name="Lillis">Lillis, Michael; y Fanning, Ronan (2011): ''Llevantu. La historia de Elisa Lynch y la Guerra contra la Triple Alianza''. Taurus. ISBN 9789995390761.</ref> Mientres la guerra los matrimonios menguaron considerablemente, llegando a sumir nes etapes finales del conflictu. D'acordies con Burton, tres la guerra quedaben en Paraguái menos de 200&nbsp;000&nbsp;muyeres y neños, con bien pocos homes porque la mayoría fueren muertos o deportaos,<ref name= "Lillis" /> ello ye que esto coincide cola opinión de que dos terceres partes de la población yeren muyeres y 60% de los homes tenía menos de quince años.<ref name= "Villalobos11" /> Comparando col censu de 1870-1871, Portthast da la mesma cifra de sobrevivientes, esto ye, un 60% de morrina total a lo menos,<ref>Hernández Palomo, 2004: 216</ref> pero posiblemente llegara a los dos tercios.<ref name= "Weber25" >Weber, Wagner Enis (2004). ''Paraguái: un milagru americanu'' (páx. 25). Asunción: Editorial El Llector, 2004.</ref> La mesma cifra que da Enrique Amayo, quien tamién señala que 330&nbsp;000&nbsp;vides paraguayas perdiéronse; salvándose apenes 30.000 homes adultos, esto ye, un 75&nbsp;% de morrina nesi segmentu,<ref>Amayo, Enrique (1988). ''La política británica na Guerra del Pacíficu''. Lima: Editorial Horizonte, páxs. 52</ref> anque hai quien lo alcen al 90%.<ref name= "Weber25" /> Los porcentaxes más altos falen d'una morrina total d'un 80% pa tola población, quedando un home por cada 28 muyeres.<ref>Abramson, Pierre-Luc (2012) [1993]. ''Les utopíes sociales n'América Llatina nel sieglu XIX''. Méxicu: Fondu de Cultura Económica. ISBN 9786071609823.</ref> Finalmente la población paraguaya llogró recuperase gracies al [[concubinato]] y a una [[polixinia]] ''[[de facto]]'', que se fixo bien frecuente na sociedá. Por cuenta de la obvia escasez d'homes, la escasa inmigración y l'altu costu en vides que tuvieron los constantes golpes d'estaos y enfrentamientos de los años de posguerra, esti comportamientu dexó la lenta recuperación de la población.<ref>Pablo González Casanova (2003) [1977]. ''[https://books.google.cl/books?id=glKDIQvhE0MC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false América Llatina: Historia de mediu sieglu]''. Tomu I. Ciudá de Méxicu: Sieglu XXI Editores. páxs. 333. ISBN 968-23-0280-03.</ref><ref name="ref_duplicada_1" /> El censu de 1886 cuntó 239&nbsp;774 paraguayos (la correición propia de los censos d'aquellos tiempos alza la cifra a 263&nbsp;751), unos 100&nbsp;262 homes y 139&nbsp;512 muyeres de toles edaes. Sicasí, recién a entamos del [[sieglu XX]] la población llogró recuperar los sos niveles de pre-guerra: el rexistru censal de [[1914]] indicó 635&nbsp;571 habitantes.<ref>[https://web.archive.org/web/20100622154640/http://net.lib.byu.edu/fslab/researchoutlines/LatinAmerica/Paraguái.pdf Fuentes Principales de Rexistros Xenealóxicos en Paraguái El Departamentu Xenealóxicu de la Ilesia de Xesucristu de los Santos de los Últimos Díes Serie H, Non. 16, Edición Español] Páx. 7; 11; 12</ref> Dellos autores acepten la cifra de 100&nbsp;000 muertos brasilanos,<ref name= "Dere" /> ya inclusive 150&nbsp;000.<ref name= "NCDT"/> Pel llau arxentín el cálculu más baxu ye de 10&nbsp;000&nbsp;muertos.<ref name= "NCDT"/> Ente diches versiones, les baxes paraguayas algamen los 200&nbsp;000 o 304&nbsp;000.<ref name= "NCDT"/> Les consecuencies de morrina indireuta debíes a esta guerra afectaron tamién a la población civil de gran parte de l'Arxentina y l'Uruguái: solo na ciudá de Buenos Aires finaron más de 3000&nbsp;persones pola epidemia de [[cólera]] aniciada nel Paraguái mientres el conflictu en 1867,<ref>Cortese, Luis O. (2005): [http://buenos-aires.idoneos.com/index.php/UN CAMPUSANTU DESCONOCÍU_DEL SUR_PORTE%C3%91O «Un campusantu desconocíu del sur de Buenos Aires»], trabayu presentáu nes IIª Xornaes Nacionales de Patrimoniu Simbólicu en Campusantos (Rosario, 2005) y publicáu col títulu «El Campusantu Provisional de la Convalecencia: un enterratorio casi desconocíu», por Baires Popular, coleición Informes del Sur. Buenos Aires, 2006.</ref> siguida por un segundu biltu al añu siguiente,<ref>{{cita web|url=http://patriciospq.com.ar/nuestracomunidad/demostoricas/colera.htm|títulu=Cólera, el campusantu del sud en Parque Patricios|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090606164734/http://patriciospq.com.ar/nuestracomunidad/demostoricas/colera.htm|fechaarchivu=6 de xunu de 2009}}</ref> que se llevó consigo 5000&nbsp;vides,<ref name= "Siglomedico" >Dr. F. Mendéz Alvaro, M. Nieto Serrano & S. Escolar (direutores). ''El sieglu médicu: revista clínica de Madrid''. Volume 15. Númberos 731-782. Públicada pola Real Academia Nacional de Medicina d'España y la Sociedá de Socorros Mutuos de Madrid, 1868. Imprenta de Manuel de Rojas, páxs. 192.</ref> forzando a la construcción d'un sistema d'alcantarielles en 1869.<ref>Nora Sánchez (24 d'abril de 2005). "[http://edant.clarin.com/diario/2005/04/24/laciudad/h-05615.htm 1860-1870. Buenos Aires, de l'aldega a la gran ciudá"]. ''Clarín''. Consultáu'l 23 d'avientu de 2011.</ref> Les mesmes epidemies mataron o forzaron a emigrar a 20&nbsp;000 de los 30&nbsp;000 habitantes de [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]].<ref name= "Siglomedico"/> Podríen sumar otres 5000&nbsp;baxes productu de les [[Revolución de los Coloraos]] y una cifra similar d'homes que fuxeron al estranxeru pa evitar el reclutamiento o por sofitar a los rebeldes.<ref name="Pomer110">Lleón Pomer (2007). ''[https://books.google.com.ar/books?id=bdtiZFIo6tQC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false Hestories de gauchos y gauchisoldados]''. Buenos Aires: Ediciones Colihue SRL, páxs. 110. ISBN 978-950-563-851-2.</ref> Coles mesmes, na rexón [[Rio Grande do Sul|riograndense]] considérase que finaron unos 1000&nbsp;civiles, na so mayoría por cuenta de la mesma epidemia.<ref>Mendengo Filho, Pedro: [http://www.aldeiamaracu.org.br/colera.pdf «Roxura, doença negligenciada»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121029152541/http://www.aldeiamaracu.org.br/colera.pdf |date=2012-10-29 }}, Rio de Janeiro, 29 d'abril de 2008, páxs. 5. Consultáu'l 23 d'avientu de 2011.</ref> Tamién destaca'l casu de los afroargentinos, que según tolos historiadores d'esi país sufrieron un gran númberu de baxes, yá que yeren reclutados de manera desproporcionada, munchos de manera forzosa, ya inclusive unviaos al frente engrillados,<ref name= "youtube1" /> lo que según la historiografía clásica llevó a la so desapaición. Postures más crítiques acusen que'l reclutamiento y masacre d'esi grupu foi de manera intencional, yá que yera parte del procesu de ''ablancazamientu'' de l'Arxentina.<ref>[[:w:en:Afro_Argentine#Causes_of_reduction|Afro Argentine. ''Causes of reduction of the African Population in Argentina''. (Wikipedia n'inglés)]]</ref><ref>[[Población negra n'Arxentina#.C2.BFQu.C3.A9 sucedi.C3.B3 cola poblaci.C3.B3n afroargentina.3F|¿Qué asocedió cola población afroargentina? (Wikipedia n'español)]]</ref> L'exércitu brasilanu tamién yera formáu na so mayoría por negros y mulatos ―principalmente llibertos― con una oficialidá blanca,<ref>[http://www.lagazeta.com.ar/ht.htm#1 La guerra de Paraguái: El xenocidiu - ''La Gazeta''.] Calcúlase que per cada blancu había 45 negros nel exércitu imperial que lluchó nel Paraguái. Munchos de los esclavos volvieron ser propiedá de los sos amos tres la guerra, lo que foi bien criticáu por grupos abolicionistes.</ref> tamién unos 20&nbsp;000&nbsp;esclavos brasilanos combatieron na guerra.<ref>Carl N. Degler (1986). ''[https://books.google.cl/books?id=WoxhWdTSAp8C&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false Neither Black Nor White: Slavery and Race Relations in Brazil and the United States]''. Madison: University of Wisconsin Press, páxs. 77. ISBN 0-299-10914-3.</ref> L'historiador arxentín [[Felipe Pigna]] estima que morrieron 50&nbsp;000 de los sos nacionales nel cursu de la guerra,<ref name= "youtube1" /><ref name= "cambéu">[http://www.andinia.com/b2evolution/index.php/noticies-aire-llibre/aire_llibre/sobrevivencia-emergencia-sobrevivir/sobrevivencia-al aire llibre/sobrevivencia-refugio-vivaques-vivacs/ Categoría: Abellugos y vivaques - Noticies al campu. La sobrevivencia, la economía y la reproducción - Cambeos qu'inducen los desastres y catástrofes.] {{Cita|A estes cifres hai qu'amestar la muerte de casi doscientos mil brasilanos, unos cincuenta mil arxentinos y cinco mil uruguayos. Hai autores que citen diverses cifres por cuenta de les variaciones provocaes polos irregulares censos nuna rexón del mundu que permanez parcialmente inexplorada hasta l'actualidá, pero tolos analises son coincidentes en señalar la enormidad de les perdes humanes y materiales provocaes polo qu'agora la historia conoz como "La guerra de la triple alianza"; esta conflagración nun produció beneficiu netu a nengún de los contrincantes.}}</ref> ―unos 18&nbsp;000 militares―<ref name= "Pomer110" /> y hasta 168&nbsp;000<ref name="ref_duplicada_2" /> o 200&nbsp;000<ref name= "cambéu" /> brasilanos y 5000<ref name= "cambéu" /> a 10&nbsp;000<ref name="ref_duplicada_2" /> uruguayos,<ref name="ref_duplicada_2" /><ref name= "Dere"/> la mayoría d'ellos poles epidemia qu'afectaron la rexón nesa dómina.<ref name="ref_duplicada_2" /> === Consecuencies económiques === Más allá de les razones polítiques qu'afalaron a Mitre a participar na guerra, el xeneral taba convencíu de que tenía la obligación moral d'introducir nel Paraguái les instituciones [[lliberalismu económicu|económiques lliberales]]. Nun discursu de 1869 afirmó que {{cita|Cuando los nuesos guerreros vuelvan de la so llarga y gloriosa campaña…va poder el comerciu ver inscrites nes sos banderes los grandes principios que los apóstoles del [[llibrecambismu|llibre cambéu]] proclamaron pa mayor gloria y felicidá de los homes.|Arengues de Mitre, 1869.<ref name="Gazeta"/>}} Al añu del fin del conflictu, el Gobiernu paraguayu viose obligáu a contraer el so primer emprestu de los bancos británicos, empeñándose en 1,44&nbsp;millones de [[llibres esterlines|£]] (llibres esterlines), de les cualos llegaron al país solu 200&nbsp;000. El monto inicial foi menguáu darréu a alredor de £ 1&nbsp;000&nbsp;000, en cuenta de la entrega a los bancos de 3000&nbsp;[[quilómetros cuadraos|km²]] de tierra fiscal.<ref name="Pomer"/> El ferrocarril nacional y les nacientes industries fueron destruyíos, o interveníos por compañíes britániques. El mesmu Conde D'Eu supervisó la destrucción pieza per pieza de la fundición de Ibicuy, que foi darréu amburada y anubierta.<ref name="Pomer"/> La producción agrícola foi puesta sol so control al traviés d'empresarios brasilanos y fuercies militares brasilanes, financiaes por estos y polos inversionistas británicos. Esta guerra condicionó'l desenvolvimientu ulterior de Paraguái.{{ensin referencies}} L'esfuerciu bélicu foi bien costosu económicamente tamién para [[Brasil]]: l'Imperiu quedó bien empeñáu colos británicos, y siguiría perdiendo dineru inclusive dempués de la guerra, por cuenta de los gastos causaos pola ocupación de Paraguái.{{ensin referencies}} Dellos historiadores brasilanos consideren aquella guerra l'entamu de la delda esterna d'esi país.{{ensin referencies}} Pal gobiernu arxentín, anque nun pudo amestar tolos territorios que deseyaba, la guerra foi beneficiosa en dos sentíos: de primeres, fortaleció la posición política del partíu del presidente [[Bartolomé Mitre|Mitre]];<ref>Sicasí, el partíu de Mitre terminó per estremar se en dos, y la faición que sofitaba'l xeneral foi ganada nes eleiciones nacionales de 1868, aportando al gobiernu'l so rival Sarmiento.</ref> per otru llau, la guerra cohesionó al [[Exércitu Arxentín]], que dexó de ser un conglomeráu de milicies provinciales y fuercies d'ocupación de Buenos Aires nel interior, pa empecipiar el camín del so profesionalización y despolitización.<ref>Vedoya, Juan Carlos, ''La magra collecha''. Memorial de la Patria, tomu XIII. Buenos Aires: La Bastilla, 1984.</ref> El puertu de [[Buenos Aires]] confirmó la so posición como centru económicu, cultural y políticu del país. Sicasí, al igual qu'asocedió col so aliáu, la economía arxentina foi bien afeutada y nun pudo recuperase hasta fines de la década siguiente, impulsada pola masiva inmigración europea que la convertiría nuna potencia rexonal.<ref name="ref_duplicada_1" /> La delda esterna de Brasil creció hasta los 56&nbsp;millones de llibres esterlines, la d'Arxentina hasta 9&nbsp;millones y la uruguaya hasta 0,248&nbsp;millones.<ref name="ref_duplicada_2" /> == Postura de Colombia y Perú frente al conflictu == [[Ficheru:Eustorgio Salgar 1.jpg|thumb|[[Eustorgio Salgar]], presidente de los [[Estaos Xuníos de Colombia]], ufiertó formalmente a los paraguayos que, si por efeutos de la guerra Paraguái sumiera, ellos tendríen en Colombia status de colombianos.<ref>{{cita noticia |nome= Rafael |apellíu= Nieto Navia |títulu= La Triple Alianza |url= http://www.elnuevosiglo.com.co/articulos/7-2012-rafael-nietu-navia.html-0 |obra= [[El Nuevo Siglo]] |editorial= |fecha= 10 de xunetu de 2012 |fechaaccesu= 18 d'avientu de 2012 }}</ref>]] Mientres el periodu de la guerra, Paraguái namái recibió sofitu de tipu "moral" de [[Estaos Xuníos de Colombia|Colombia]], al traviés d'una nota de protesta colombiana unviada al [[Imperiu de Brasil]], [[Uruguái]] y [[Arxentina]].<ref>{{cita web |url= http://www.mec.gov.py/cms/recursos/5474-protesta-de-colombia---guerra-contra-la-triple-alianza |títulu= Protesta de Colombia - Guerra contra la Triple Alianza |fechaaccesu= 18 d'avientu de 2012 |obra= Ministeriu d'Educación y Cultura |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130118145425/http://www.mec.gov.py/cms/recursos/5474-protesta-de-colombia---guerra-contra-la-triple-alianza |fechaarchivu= 18 de xineru de 2013 }}</ref> Les alministraciones de los presidentes [[Santos Acosta]] y [[Santos Gutiérrez]] ente 1867 y 1870, siguieron la política del derrocáu presidente [[Tomás Cipriano de Mosquera]], al protestar contra la invasión de Paraguái.<ref name="GOMEZ">{{cita noticia |nome= Rafael |apellíos= Gomez Hoyo |títulu= La Epopeya de Paraguái |url= https://news.google.com/newspapers?nid=1706&dat=19700301&id=SOwcAAAAIBAJ&sjid=pWYEAAAAIBAJ&pg=4335,119308 |obra= |editorial= [[El Tiempo (Colombia)]] |fecha= 1 de marzu de 1970 |fechaaccesu=18 d'avientu de 2012}}</ref> El canciller [[Carlos Marin (diplomáticu)|Carlos Marin]], censuró'l [[s:Tratáu Secretu de la Triple Alianza|tratáu secretu]] declarando que'l so país nun dexaría que se fixera de Paraguái una colonia.<ref name="GOMEZ"/> El [[Congresu de Colombia|Congresu]] de 1870 mientres el gobiernu d'[[Eustorgio Salgar]] fíxose solidariu col executivu,<ref name="GOMEZ"/> y 27 de xunu aprobó la Llei 78/1870, na cual espresó la so simpatía y almiración per pueblu paraguayu, al traviés de los artículos 1º y 2º d'esti congresu, que se trescriben de siguío:<ref>{{cita web |url= http://www1.mre.gov.py:82/procesador/embaparcolombia/?page_id=271 |títulu= La historia xúnenos |fechaaccesu= 18 d'avientu de 2012 |obra= [[Ministeriu de Rellaciones Esteriores de Paraguái]] }}</ref> {{cita|El Congresu de Colombia almira la resistencia patriótico y heroico opuesta pol pueblu de Paraguái a los aliaos que combinaron les sos fuercies y recursos poderosos pa avasallar a esa república, débil pol númberu de los sos ciudadanos y pola estensión de los sos elementos materiales, pero tan respetable pola puxanza del so sentimientu y aición, que tou lo qu'hai de noble nel mundu contempla'l so grandor, llamenta la so desgracia y -y ufrienda vives simpatíes.|Artículu primeru}} {{cita|El Congresu de Colombia participa del dolor de los paraguayos amigos de la so patria pola muerte del mariscal Francisco Solano López, que'l so valor y esfotu indomables, puestos al serviciu de la independencia de Paraguái, diéron-y llugar distinguíu ente los héroes, y faen la so memoria digna de ser encamentada a les xeneraciones futures.|Artículu segundu}} A la fin de la guerra, Colombia propunxo como xestu solidariu la doble nacionalidá,<ref>{{cita web |url= http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/en-tornu-a-maria-de-jorge-isaacs/html/b97386d9-7abc-4883-ba34-a8d00309263f_2.html |títulu= En redol a «María» de Jorge Isaacs |fechaaccesu= 18 d'avientu de 2012 |apellíu= De Mora |nome= Carmen |obra= [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]] }}</ref> nun documentu que nunca foi ratificáu pol Senáu paraguayu.<ref>{{cita noticia |nome= |apellíos= |coautores= |títulu= "Nomenklaturas" y les cais |url= http://www.abc.com.py/edicion-impresa/opinion/nomenklaturas-y-les cais-176674.html |obra= [[ABC Color]] |fecha= 25 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu= 18 d'avientu de 2012 }}</ref> Finalmente, cuando la comunidá internacional americana realizó un cume, onde s'aldericó'l futuru de Paraguái, foi Colombia, al traviés del so canciller, quien presentó un decretu pa respetar y caltener la soberanía paraguaya, moción secundada por tolos presentes.<ref>{{cita noticia |nome= |apellíos= |coautores= |títulu= Nueva Colombia, ciudá puxante y en crecedera |url= http://www.abc.com.py/edicion-impresa/interior/nueva-colombia-ciudá-puxante-y-en-crecedera-199537.html |editorial= ABC Color |fecha= 21 d'avientu de 2010 |fechaaccesu= 18 d'avientu de 2012 }}</ref> Tamién la opinión pública de [[Perú]] sofitó al Paraguái contra la Triple Alianza; el gobiernu peruanu, sicasí, llindóse a realizar dellos intentos de mediación, intentando salvar la posición paraguaya.<ref>Aljovín de Losada, Cristóbal (2008): [https://nuevomundo.revues.org/48562 «El Perú y la guerra de Paraguái (1864-1870)»], artículu del 2008 nel sitiu web de la revista ''Nuevu Mundu, Mundos Nuevos''. Buenos Aires.</ref> == Devolución de los trofeos de guerra == [[Ficheru:Delegación_uruguaya_en_Paraguay.png|thumb|400px|Devolución de los trofeos de guerra tomaos pol Uruguái a la República de Paraguái, realizada en mayu de 1885.]] En [[1885]], mientres la presidencia de [[Bernardino Caballero]], la República Oriental del Uruguái, siendo presidente'l xeneral [[Máximo Santos]], realizó la devolución de los trofeos de guerra al Paraguái y la condonación de la so delda de guerra. La delegación foi presidida pol Ministru de Guerra, xeneral [[Máximo Tajes]], y acompañada pela Banda de Músicos y una Seición del Batallón 5° de Cazadores. Por esti xestu, la plaza San Francisco de la ciudá d'Asunción camudó'l so nome pol de Plaza Uruguaya.{{ensin referencies}} El 16 d'agostu de [[1954]], el presidente arxentín teniente xeneral [[Juan Domingo Perón]], apurrió n'Asunción al presidente paraguayu xeneral [[Alfredo Stroessner]] los trofeos de guerra que les fuercies arxentines conquistaren a les paraguayas. Los trofeos devueltos fueron treslladaos nos rastreadores de l'[[Armada Arxentina]]: [[ARA King (P-21)|ARA ''King]]'' y [[ARA Murature (P-20)|ARA ''Murature]]''. {{cita|Vengo como un home que vien rindir homenaxe al Paraguái nel nome del so queríu mariscal Francisco Solano López y faigo llegar l'abrazu del pueblu arxentín a esta Patria tan respetable y tan quería. En nome d'esa amistá y de esa devolución del pueblu arxentín, pongo en manes del mandatariu d'esti pueblu, como les reliquies, el testimoniu de la nuesa hermandá infrayable.|Juan Domingo Perón<ref>{{cita web |url=http://generalyegros.com/index.php/tte-xeneral-juan-domingu-peron/37-peron/63-tte-xeneral-juan-domingu-peron|títulu=''Trofeos de guerra''. }}</ref>}} [[Ficheru:Canhão El Cristiano.jpg|miniaturadeimagen|El Cristianu nel [[Muséu Históricu Nacional (Brasil)]]]] En cuanto al moblame del palaciu de Francisco Solano López, esti nun yera puramente un troféu de guerra yá que se trataben de muebles mercaos n'Alemaña por López pa usu personal y que fueron prindaos pol Estáu Arxentín al aportar al puertu de Buenos Aires apenes se supo la declaración de guerra. Pasaron como bien priváu a manes de privaes hasta que tales muebles fueron coleccionaos como antigüedaes pol [[Muséu Históricu d'Entre Ríos]]; esi moblame de luxu recién foi afayáu n'Arxentina nel 2011 y consideróse un oprobio que fueren reteníos, decidiéndose la entrega de los mesmos al tao paraguayu. Na primer selmana de xunetu de 2014 fueron devueltos pol Estáu Arxentín ―y l'estáu provincial entrerriano― al Estáu Paraguayu, devolución que se fixo oficial el martes 12 d'agostu del mesmu añu.<ref>{{cita web|url=http://www.analisisdigital.com.ar/noticias.php?ed=1&di=0&non=205116|títulu=Los muebles de Solano López llegaron al Paraguái|fechaaccesu=1 d'abril de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.diarioregistrado.com/politica/99487-cristina-viaxa-a-paraguay-pa-restituyir-pertenencies-de-francisco-solano-lopez.html|títulu=http://www.diarioregistrado.com/politica/99487-cristina-viaxa-a-paraguay-pa-restituyir-pertenencies-de-francisco-solano-lopez.html|fechaaccesu=1 d'abril de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201408/74980-muebles-solano-lopez-cristina-paraguay.html|títulu=http://www.telam.com.ar/notas/201408/74980-muebles-solano-lopez-cristina-paraguay.html|fechaaccesu=1 d'abril de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230426142011/https://www.telam.com.ar/notas/201408/74980-muebles-solano-lopez-cristina-paraguay.html|fechaarchivu=2023-04-26}}</ref> Tocantes a los gastos de guerra que'l Paraguái tenía de pagar como indemnización a los aliaos d'alcuerdu al artículu 14 del tratáu del 1 de mayu de 1865, la República Arxentina lliberó al Paraguái de la continuidá de los pagos el 12 d'agostu de [[1942]] por votu unánime del Congresu Nacional, mientres la presidencia de [[Ramón Castillo]].<ref>Historia diplomática de Paraguái de 1869 a 1990: Antonio Salum-Flecha. Páx. 151. Autor: Antonio Salum-Flecha. Edición 4. Editor: Ediciones Comuñeros, 1990</ref> Pela so parte, Brasil facer el 4 de mayu de 1943, mientres la presidencia de [[Getulio Vargas]], cuando la delda taba saldada práuticamente na so totalidá.<ref>Paraguái, prisioneru geo-políticu. Páx. 126. Institutu d'estudios xeopolíticos ya internacionales. Autor: Luis J. González. Edición 2. Editor: Institutu Paraguayu d'Estudios Geopolíticos ya Internacionales, 1990</ref> Sicasí, hasta'l presente Brasil enxamás devolvió los varios trofeos de guerra que llogró en Paraguái, como'l célebre gran cañón defensivu de bronce llamao [[El Cristianu]], por ser forxáu col bronce de delles de les campanes de les ilesies católiques paraguayas, y que foi prindáu polos brasilanos n'ocupando la fortaleza de Humaitá; nin lo que queda de los archivos militares, ente otros oxetos y bienes polo xeneral que Brasil escaló.{{ensin referencies|date=February 2016}} Anque Brasil fixo sopelexar la noticia de la devolución nel 2010 ―por casu al traviés de l'Axencia Reuters― lo concreto ye que tal arreglu entá ta en falta. En cuanto al enorme cañón de 12 [[tonelaes]] El Cristianu moteyáu polos brasilanos como ''O Cristão''― entá s'atopaba n'esposición nel [[Muséu Históricu Nacional (Brasil)|Muséu Históricu Nacional en Brasil]].<ref>{{cita web |url=http://www1.folha.uol.com.br/mundo/2013/04/1264506-Paraguái-esixe-do-brasil-a-volta-do-cristao-trazido-como-trofeu-de-guerra.shtml|títulu=Paraguái-esixe-do-Brasil-a-volta-do-cristao-trazido-como-trofeu-de-guerra|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>Brezzo, Liliana M.: ''La devolución de los trofeos de guerra'', 2014. ISBN 978-99953-1-441-5.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20140714201625/http://www.lanacion.com.py/articulo/114977-francu-pidio-a-brasil-devolucion-de-trofeos-de-la guerra-de-la-triple-alianza-.html «Franco pidió a Brasil la devolución de trofeos de guerra de la Triple Alianza»], artículu nel diariu ''La Nación'' (Asunción).</ref> == Discutiniu actual == En 2007, cuando [[Cristina Fernández de Kirchner|Cristina Fernández]] yera primer dama arxentina, emponderó nun discursu públicu a [[Francisco Solano López]], y calificó a la Triple Alianza como una triple traición a los intereses de [[Llatinoamérica]] frente a los [[imperialismu|imperialismos]]. A ello sumóse'l 14 de setiembre de 2007 la imposición del nome ''Mariscal Francisco Solano López'' a una unidá militar del Exércitu Arxentín, el Grupu d'Artillería Blindao 2, con asientu en [[Rosario del Balta]] ([[provincia d'Entre Ríos]]).<ref>{{enllaz rotu|1=[http://www.soldadosdigital.com/2007/138-payares/nota_principal.htm Grupu d'Artillería Blindao 2, Mariscal Francisco Solano López] |2=http://www.soldadosdigital.com/2007/138-payares/nota_principal.htm |bot=InternetArchiveBot }}, artículu de 2007 nel sitiu web Soldáu Dixital (Buenos Aires).</ref> Frente a esto, el diariu ''[[La Nación (Arxentina)|La Nación]]'' respondió con un editorial,<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/968480-absurdu-tributu-a-un dictador|títulu=''Absurdu tributu a un dictador''|fechaaccesu=1 d'abril de 2017}}</ref> robláu pol so direutor, tresnietu del xeneral [[Bartolomé Mitre]], fundador del mesmu diariu, en que comparaba a Solano López con [[Adolf Hitler]]. Esti editorial provocó una respuesta enérxica na intelectualidá paraguaya y tamién nos intelectuales d'esquierda polo xeneral.<ref>{{cita web |url=http://www.rebanadasderealidad.com.ar/wagner-07-01.htm|títulu=''Kirchner, Mitre y Solano López'', Rebanadas de realidá. }}</ref><ref>{{cita web|url=http://argentina.indymedia.org/news/2007/12/571424|títulu=''Polémica sobre la Guerra de la Triple Alianza''.|fechaaccesu=1 d'abril de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170916095027/http://argentina.indymedia.org/news/2007/12/571424|fechaarchivu=2017-09-16}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.somosparaguay.com.py/despachos.asp?cod_des=13660&ID_Seccion=51|títulu=''Respuesta a la diatriba del diariu ''La Nación'' de Buenos Aires'', en Somos Paraguái.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080213083134/http://www.somosparaguay.com.py/despachos.asp?cod_des=13660&ID_Seccion=51|fechaarchivu=2008-02-13}}</ref> Al respeutu, la presidenta Cristina Fernández espresó:<ref>{{cita web|url=http://www.somosparaguay.com.py/despachos.asp?cod_des=13603&ID_Seccion=52|títulu=''Cristina K. recordó de nuevu al mariscal López y criticó a ''La Nación'' de Buenos Aires'', en Somos Paraguái.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080105050434/http://www.somosparaguay.com.py/despachos.asp?cod_des=13603&ID_Seccion=52|fechaarchivu=2008-01-05}}</ref> {{cita|Dalgún mediu de comunicación, fundáu seique por unu de los qu'encabezó aquella triple traición, criticóme duramente. Nun importa, la verdá histórica nun puede tapase con editoriales. Ta escrita, desgraciadamente a sangre y fueu nel corazón del pueblo paraguayu.}} == Impautu na lliteratura y nel cine == === Lliteratura === ''[[L'ayalga del presidente de Paraguái]]'' (1894) ye una novela d'[[Emilio Salgari]]. Narra les aventures de dos marineros ficticios de l'Armada Paraguaya mientres la guerra. La novela amuesa una visión favorable de Paraguái y de Francisco Solano López.<ref>{{cita web|url=http://www.abc.com.py/edicion-impresa/artes-espectaculos/llancen-l'ayalga-del presidente-del-paraguay-de-emilio-salgari-1311723.html#|títulu=Llancen “L'ayalga del presidente de Paraguái”, d'Emilio Salgari|fechaaccesu=13 de setiembre de 2015|fecha=2 d'avientu de 2014|editorial=[[ABC Color]]}}</ref> La guerra de la Triple Alianza tamién ta representada na triloxía del escritor arxentín [[Manuel Gálvez]] compuesta por ''Los caminos de la muerte'', ''Humaitá'' y ''Xornaes d'agonía''. Nel so llibru ''[[Una escursión a los indios ranqueles]]'', orixinalmente publicáu por tiraes nel diariu La Tribuna, [[Lucio V. Mansilla]] remembra dellos pasaxes de la guerra, que lo tuvo como coronel del Batallón 12 d'infantería de linia. === Cine === El cine paraguayu encetó la Guerra de la Triple Alianza en producciones como ''[[Cuetu Corá (película)|Cuetu Corá]]'' (1978), de Guillermo Vera Díaz; ''[[Acosta Ñu (película)|Acosta Ñu]]'' (2008), del pilarense Ramón Ramoa Salcedo; ''Felipe Canastru'' (2010), de Darío Cardona; según el llargumetraxe inéditu ''[[Kamiseta Pyta'i]]'' (2012), de [[Hérib Godoy]], y del mesmu direutor, ''[[Llates vacíes]]'' (2014), que recrea'l mitu popular de [[plata yvyguy]], sobre ayalgues soterraes mientres la guerra. Tamién esisten documentales importantes como ''Cándido López-Los campos de batalla'' (2005), de José Luis García, una coproducción d'Arxentina y Paraguái; y ''Eliza Lynch: Queen of Paraguay'' (2013), de Alan Glisenan, d'[[Irlanda]]. == Ver tamién == * {{wikisource|Tratáu Secretu de la Triple Alianza|Testu del tratáu secretu de la Triple Alianza}} * {{wikisource|Guerra de Paraguái contra la Triple Alianza|la Guerra de Paraguái contra la Triple Alianza}} * [[Defensa de Paysandú]] * [[Felipe Varela]] * [[Saquéu d'Asunción]] * [[Sanidá Militar na Guerra de la Triple Alianza]] * [[Disputa de Curupayty y Llombes de Pedro González]] == Fuentes == === Notes === {{llistaref|2}} === Bibliografía === * Alonso J. L. y Peña J. M. (2017) ''L'añu del sangre 1865-1866''. Buenos Aires: Editorial Abrazos. ISBN 978-987-26509-8-8 * {{cita llibru |apellíu=Chasteen |nome=John Charles |enllaceautor= |títulu=Born in blood & fire: a concise history of Latin America |fechaaccesu= |idioma= |otros= |edición= |añu=2006 |editor= |editorial=W.W. Norton & Company |allugamientu=Nueva York |isbn=}} * {{cita llibru |apellíu=Díaz Gavier |nome=Mario |enllaceautor= |títulu=En tres meses n'Asunción |idioma= |otros=Estudiu de les causes de la Guerra y les sos campañes militares, centráu nel analís de la campaña de Humaitá, con un analises minuciosos de la [[Batalla de Curupaití]] |edición= |añu=2005 |editor= |editorial=del Boulevard |ubicación=Rosario Arxentina |isbn=987-556-118-5}} * {{cita llibru |apellíu=Doratioto |nome=Francisco |enllaceautor= |títulu=Maldita Guerra. Nueva Historia de la Guerra de Paraguái |idioma= |otros=Estensu analís de la Guerra, les sos causes y consecuencies, dende'l puntu de vista brasilanu, con abondoses notes bibliográfiques |edición= |añu=2008 |editor= |editorial=Emecé |allugamientu=São Paulo/Buenos Aires |isbn=978-950-04-2574-2}} * {{cita publicación |apellíu=Ganson |nome=Barbara J. |enllaceautor= |títulu=Following their children into battle: women at war in Paraguay, 1864-1870 |id=base de datos [[JSTOR]] |fechaaccesu=18 d'abril de 2007 |idioma=inglés |otros= |edición= |añu=1990 |editor= |editorial= |allugamientu= |publicación=The Americas |volume=46 |númberu=3 |cita=}} * {{cita llibru |apellíu=Garmendia |nome=José Ignacio |enllaceautor=José Ignacio Garmendia (militar) |títulu=Campaña de Corrientes y de Ríu Grande: alcordances de la guerra de Paraguái |url= |fechaaccesu= |idioma= |otros=Rellatu de les campañes iniciales de la guerra, según el puntu de vista d'un oficial arxentín que participó na mesma, con notes adicionales. Bien pervalible poles sos ilustración, del mesmu Garmendia. |edición= |añu=1904 |editor= |editorial=Peusar |allugamientu=Bs. As. |isbn=}} * {{cita llibru |apellíu=Pomer |nome=Lleón |enllaceautor= |títulu=La guerra de Paraguái |url= |fechaaccesu= |idioma= |otros=Estudiu sobre les causes y les consecuencies de la Guerra de Paraguái según el puntu de vista [[revisionismu históricu n'Arxentina|revisionista]] |edición= |añu=2008 |editor= |editorial=Leviatán |allugamientu=Bs. As. |isbn=978-897-514-141-4}} * {{cita llibru |apellíu=Rosa |nome=José María |enllaceautor=José María Rosa |títulu=La guerra de Paraguái y les montoneras arxentines |idioma= |otros=Analís revisionista arxentín de la guerra, les sos causes y consecuencies, con un analís detalláu de les reaiciones federales contraries a la guerra nel interior de l'Arxentina |edición= |añu=1986 |editor= |editorial=Hyspamérica |allugamientu=Buenos Aires |isbn=950-614-362-5}} * {{cita llibru |apellíu=Ruiz Moreno |nome=Isidoro J. |enllaceautor= |títulu=Campañes militares arxentines |idioma= |otros=Cuartu tomu de la historia militar arxentina del sieglu XIX, dedicáu en gran parte al analís diplomático y militar de la Guerra de Paraguái. |edición= |añu=2008 |editor=Emecé |editorial= |allugamientu=Bs. As. |isbn=978-950-620-257-6 |capítulu=Tomo IV}} * {{cita llibru |apellíu=Zenequelli |nome=Lilia |enllaceautor= |títulu=Crónica d'una guerra, La Triple Alianza |url= |fechaaccesu= |idioma= |otros=Analís estensu y detalláu de la Guerra de Paraguái dende'l puntu de vista arxentín, ensin enclín revisionista nin “clásica” |edición= |añu=1997 |editor= |editorial=Dunken |allugamientu=Bs. As. |isbn=987-9123-36-0 |capítulu= |páxina= |cita=}} == Enllaces esternos == {{commonscat|War of the Triple Alliance}} * [http://www.portalguarani.com/993_periodico_de_guerra_la centinela/9066_la centinela_coleccion_del selmanariu_de_los paraguayos_en_la guerra_de_la_triple_alianza__1867_.html Diariu La Centinela Coleición del selmanariu de los paraguayos en Guerra de la Triple Alianza 1867] * [http://www.lagazeta.com.ar/guerradelparaguay.htm «La Guerra de Paraguái (Visión Arxentina)», en LaGazeta.com.ar.] * [http://www.infoluque.com.py/historia/mlopez.htm «Causes que provocaron la Guerra contra la Triple Alianza», en InfoLuque.com.py.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070213071438/http://www.infoluque.com.py/historia/mlopez.htm |date=2007-02-13 }} * [https://web.archive.org/web/20140515080939/http://www.elortiba.org/guepy.html «La Guerra de Paraguái», en ElOrtiba.org.] * [http://nuevomundo.revues.org/document1623.html «La guerra de la Triple Alianza na lliteratura paraguaya», en NuevoMundo.revues.org.] * [http://www.argentina-rree.com/6/6-003.htm «Les causes de la guerra», n'Historia de les Rellaciones Esteriores Arxentines.] * [http://www.meucat.com/main.php?LOXA=album&SCR=1280 Semeyes de la guerra de 1870, en Meucat.com.] * [http://www.paginadigital.com.ar/articulos/2005/2005prim/noticias/triple-alianza-020305.asp «La Guerra de la Triple Alianza contra'l Paraguái aniquiló la única esperiencia esitosa de desenvolvimientu independiente», en PaginaDigital.com.ar.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190316120039/http://www.paginadigital.com.ar/articulos/2005/2005prim/noticias/triple-alianza-020305.asp |date=2019-03-16 }} * [http://www.elhistoriador.com.ar/articulos/organizacion_nacional/guerra_de_la_triple_alianza.php «La Guerra de la Triple Alianza», en ElHistoriador.com.ar.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140605094406/http://www.elhistoriador.com.ar/articulos/organizacion_nacional/guerra_de_la_triple_alianza.php |date=2014-06-05 }} * [http://www.temakel.com/ghdegparaguay.htm «La guerra de Paraguái», en Temakel.com.] * {{Enllaz rotu|1=«South American Military History», en Reocities.com. |2=http://www.reocities.com/ulysses_lleal/capa.html |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * {{Enllaz rotu|1=Mapa de la Guerra de la Triple Alianza. |2=http://www.er-saguier.org/obres/udhielal/pdfs/Tomo_09/TripleAlianza.JPG |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.youtube.com/watch?v=-rDZCXajua0 Guerra Guazú], capítulos 1, 2, 3 y 4, videu sobre la Guerra de la Triple Alianza nel sitiu web YouTube. * [http://www.youtube.com/watch?v=EZLS3ofltYE "Daqué fadríen"], videu nel sitiu web YouTube sobre la Guerra de la Triple Alianza. * [https://web.archive.org/web/20130918101444/http://blogosfera.tvpublica.com.ar/guerraguasu/?p=18 "Guerra guasú"], documental sobre la guerra realizáu pola [[TV Pública (Arxentina)]] {{Tradubot|Guerra de la Triple Alianza}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra de la Triple Alianza| ]] [[Categoría:Xenocidios]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] ji6ak251c37pqut9t5izyc76dx6731a Guerra indo-paquistanina de 1971 0 114416 4501381 4490495 2026-06-23T06:12:03Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501381 wikitext text/x-wiki {{Distinguish|Guerra de Lliberación de Bangladex}} {{Ficha de conflictu militar |nome = '''Guerra indo-paquistanina de 1971''' |imaxe = |descripción_imagen = |leyenda = |conflictu= [[Conflictu ente India y Paquistán]]<br />[[Guerra de Lliberación de Bangladex]] |fecha = [[3 d'avientu|3]]-[[16 d'avientu]] de [[1971]]<br />Guerra en Bangladex: [[26 de marzu]]-16 d'avientu de 1971. |llugar = Frente Occidental: Frontera ente [[India]] y [[Paquistán]]<br />Frente Oriental: [[Bangladex]] |coordenaes = |resultáu = [[Ficheru:Flag of India.svg|20px|Bandera de la India]] Victoria d'India y el Mukti Bahini.<br />Frente Occidental: Cese al fueu negociao.<br />Frente Oriental: Rindición de fuercies pakistanis. |consecuencies = |descripción = |casus = <small>(''Causa de fondu'')</small> La crisis de Bangladex.<br /><small>(''immediata'')</small> Ataques aéreos de la Fuercia Aérea Pakistaní contra bases aérees indies al noroeste d'India. |territoriu = [[Paquistán Oriental]] convertir nel estáu independiente de [[Bangladex]]. |combatientes1 = {{Bandera|India}} [[India]]<br />[[Ficheru:Flag of Bangladesh.svg|20px]] [[Mukti Bahini]] |combatientes2 = {{Bandera|Paquistán}} [[Paquistán]] |combatientes3 = |comandante1 = [[Ficheru:Flag of India.svg|20px|Bandera de la India]] Mcal. [[Sam Manekshaw|S. Manekshaw]]<br />[[Ficheru:Flag of India.svg|20px|Bandera de la India]] Xeneral [[Jagjit Singh Aurora|J. J. Aurora]]<br />[[Ficheru:Flag of India.svg|20px|Bandera de la India]] Xeneral [[Gopal Gurunath Bewoor|G.G Bewoor]]<br />[[Ficheru:Flag of India.svg|20px|Bandera de la India]] Xeneral [[Kunhiraman Palat Candeth|K. P. Candeth]]<br />[[Ficheru:Flag of India.svg|20px|Bandera de la India]] Xeneral [[Sagat Singh|S. Singh]]<br />[[Ficheru:Flag of India.svg|20px|Bandera de la India]] Xeneral [[Jacob-Farj-Rafael Jacob|J. F. R. Jacob]]<br />[[Ficheru:Flag of Bangladesh.svg|20px]] Xeneral [[Muhammad Ataul Gani Osmani|M. A. G. Osmani]] |comandante2 = [[Ficheru:Flag of Pakistan.svg|20px|Bandera de Paquistán]] Xeneral [[Gul Hassan Khan|G. H. Khan]]<br />[[Ficheru:Flag of Pakistan.svg|20px|Bandera de Paquistán]] Xeneral [[Abdul Hamid Khan (xeneral)|A. H. Khan]]<br />[[Ficheru:Flag of Pakistan.svg|20px|Bandera de Paquistán]] Xeneral [[Tikka Khan|T. Khan]]<br />[[Ficheru:Flag of Pakistan.svg|20px|Bandera de Paquistán]] Xeneral [[Amir Abdullah Khan Niazi|A. A. K. Niazi]] {{rindición}}<br />{{Bandera|Paquistán}} Almte. [[Mohammad Shariff|M. Shariff]] {{rindición}}<br />{{Bandera|Paquistán}} Cmdte. [[Enamul Huq|Y.Huq]] {{rindición}} |comandante3 = |soldaos1 = {{Bandera|India}} 250.000<ref name= Ref1 >[http://www.acig.org/artman/publish/article_326.shtml India - Pakistan War, 1971; Introduction] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110606195040/http://www.acig.org/artman/publish/article_326.shtml |date=2011-06-06 }}: Tom Cooper, Khan Syed Shaiz Ali.</ref><ref>''Pakistan & the Karakoram Highway'', Owen Bennett-Jones, Lindsay Brown, John Mock, Sarina Singh, páxs.30</ref>-400.000 soldaos<ref>[http://www.pakistanarmy.gov.pk/AWPReview/TextContent.aspx?pId=18&rnd=157#Pa-Military-Forces A Journey from Scratch to Nuclear Power (páxina del Exércitu de Paquistán)]</ref><br />[[Ficheru:Flag of Bangladesh.svg|20px]] 30.000<ref name=Code>[https://web.archive.org/web/20120121112118/http://privatewww.essex.ac.uk/~ksg/data/eacd_notes.pdf Uppsala conflict data expansion. Non-state actor information. Codebook] páxs. 197.</ref>-175.000 milicianos<ref name= Ref1 /> |soldaos2 = {{Bandera|Paquistán}} 365.000 soldaos<ref name= Ref1 /><br /><small>(100.000 en [[Paquistán Oriental|Paquistán Or.]])</small><ref name= Code /><br />{{Bandera|Paquistán}} 250.000 milicianos<ref>''Indian Army after Independence,'' K. C. Pravel: Lancer 1987, páxs. 442. ISBN 81-7062-014-7</ref> |soldaos3 = |baxes1 = {{Bandera|India}} 3.843 muertos<ref name=Ref2>[https://web.archive.org/web/20070928115342/http://164.100.24.219/rsq/quest.asp?qref=60605 STATEMENT IN RESPECT OF PARTS (a) TO (d) OF RAJYA SABHA UNSTARRED QUESTION NON. 1710 FOR 5.12.2001 REGARDING SOLDIERS KILLED/WOUNDED IN POST INDEPENDENCE WARS.] Cifres oficiales daes pol gobiernu de la India y les sos fuercies armaes.</ref><br />{{Bandera|India}} 9.851 mancaos<ref name= Ref2 /><br />{{Bandera|India}} 80 tanques<ref name= Ref4 >''Encyclopedia of the developing world, Volume 1'', Thomas M. Leonard, Routledge, 2006, páxs. 806.</ref><br />{{Bandera|India}} 1 fragata<br />{{Bandera|India}} 1 avión naval<br />[[Ficheru:Flag of Bangladesh.svg|20px]] 300.000-3.000.000 de muertos <small>(incluyendo cíviles)</small><ref>{{Cita web |url=http://users.erols.com/mwhite28/warstat2.htm |títulu=Death Tolls for the Major Wars and Atrocities of the Twentieth Century |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070609095015/http://users.erols.com/mwhite28/warstat2.htm |fechaarchivu=2007-06-09 }}</ref><br />10 millones de refuxaos bengalíes<ref>Plamen Tonchez (2006). ''[https://books.google.es/books?id=vfJw7Rwi9_UC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false Paquistán: el Corán y la espada]''. Madrid: Editorial Tabayón, páxs. 84. ISBN 84-8319-252-7</ref> |baxes2 = {{Bandera|Paquistán}} 9.000 muertos<ref>Leonard, Thomas. ''Encyclopedia of the developing world, Volume 1''. Taylor & Francis, 2006. ISBN 0-415-97662-6, 9780415976626.</ref><br />{{Bandera|Paquistán}} ¿? mancaos<br />{{Bandera|Paquistán}} 91.676 prisioneros<ref>[https://web.archive.org/web/20091001074252/http://www.bharat-rakshak.com/1971/Dec16/index.html The Liberation Times: Commemorating 30 Years since India's Greatest Victory] (archivu, 16 d'avientu de 1971).</ref><br />{{Bandera|Paquistán}} 2 destructores<ref name= Ref3 >[http://www.globalsecurity.org/military/world/war/indo-pak_1971.htm Global Security - Indo-Pakistan War of Independence]</ref><br />{{Bandera|Paquistán}} 1 [[dragaminas]]<ref name= Ref3 /><br />{{Bandera|Paquistán}} 1 submarín<ref>[https://web.archive.org/web/20111128104709/http://www.bharat-rakshak.com/MONITOR/ISSUE4-2/harry.html "The Sinking of the Ghazi"]. ''Bharat Rakshak Monitor'', volume 4(2). Setiembre-ochobre de 2001.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20090420134243/http://pakdef.info/pakmilitary/navy/1971navalwar/lossofghazi.htm 1971 Indo-Pak Naval War]</ref><br />{{Bandera|Paquistán}} 3 botes patrulles<br />{{Bandera|Paquistán}} 1 cañonera<br />{{Bandera|Paquistán}} 200 tanques<ref name= Ref4 /> |baxes3 = |campaña = |campaña2 = |campaña3 = |campaña4 = |anterior = |posterior = |nota1 = |nota2 = |nota3 = }} [[Ficheru:Guerra-indo-paquistanc3ad-1971-11-g-3-rifle-pakistan-forces.jpg|miniaturadeimagen]] La '''Guerra indo-paquistanina de 1971''' foi un conflictu militar importante ente [[India]] y [[Paquistán]]. La guerra tuvo cercanamente acomuñada cola [[Guerra de Lliberación de Bangladex]] (delles vegaes tamién denomada Guerra Civil Pakistaní). Anque esisten desalcuerdos sobre les feches exactes de la guerra, les hostilidaes ente India y Paquistán empezaron oficialmente na tarde del [[3 d'avientu]] de [[1971]]. El conflictu armáu nel frente occidental d'India mientres el periodu ente'l [[3 d'avientu]] de [[1971]] y el [[16 d'avientu]] de [[1971]] ye denomináu la "Guerra Indo-Paquistanina" tantu pol exércitu de Bangladex como poles Fuercies Armaes d'India. La guerra terminó cola rindición del exércitu paquistanín tres hostilidaes armaes en dos frentes. == Antecedentes == {{AP|Guerra de Lliberación de Bangladex}} El conflictu indo-pakistaní foi desencadenáu pola [[Guerra de Lliberación de Bangladex]], un conflictu ente los tradicionalmente dominantes pakistaníes occidentales y la mayoría de pakistaníes orientales. La Guerra de Lliberación de Bangladex empecipiar tres la eleición pakistaní de 1970, na cual la [[Lliga Awami de Bangladex|Lliga Awami]] de Paquistán Oriental ganó 167 de los 169 escaños en Paquistán Oriental y aseguró una mayoría simple na cámara baxa de 313 escaños del ''Majlis-y-Shoora'' (Parllamentu de Paquistán). El líder de la Lliga Awami, [[Sheikh Mujibur Rahman]], presentó los seis puntos al presidente de [[Paquistán]] y demandó el derechu a formar el gobiernu. Dempués de que'l líder del [[Partíu del Pueblu Pakistaní]], [[Zulfikar Ali Bhutto]], negar a dexar la presidencia del gobiernu de Paquistán a Mujibur, el [[Presidente de Paquistán|Presidente]] [[Yahya Khan]] fixo una llamada al exércitu, que taba compuestu mayoritariamente por pakistaníes occidentales. Empezaron los arrestos masivos de disidentes y realizáronse intentos de desarmar a los soldaos y policías pakistaníes orientales. Tres dellos díes de fuelgues y movimientos de non-cooperación, los militares pakistaníes empezaron la represión en [[Dhaka]] la nueche del [[25 de marzu]] de [[1971]]. La Lliga Awami foi prohibida y munchos miembros fuxeron al [[exiliu]] n'[[India]]. Mujib foi arrestáu y conducíu a Paquistán Occidental. El [[27 de marzu]] de [[1971]], [[Ziaur Rahman]], un mayor rebalbu nel exércitu paquistanín, declaró la independencia de Bangladex en nome de Mujibur. N'abril, los líderes exiliaos de la Lliga Awami formaron un [[gobiernu nel exiliu]] nel pueblu de Baidyanathtala nel distritu de Meherpur (anguaño en [[Khulna (división)|Khulna]]). Los Rifles de Paquistán Oriental, una fuercia de elite [[paramilitar]], desertó a la rebelión. Una [[Guerra de guerrilles|guerrilla]] de civiles, el Mukti Bahini, foi formada pa sofitar al Exércitu de Bangladex. == Participación d'India na Guerra de Lliberación de Bangladex == [[Ficheru:Bangladesh 1971 Liberation.jpg|thumb|left|250px|Ilustración de les unidaes militares y los movimientos de tropa mientres la guerra.]] El [[27 de marzu]] de [[1971]], la Primer Ministra d'India, [[Indira Gandhi]], espresó'l sofitu incondicional del so gobiernu a la llucha pola independencia del pueblu de Paquistán Oriental. La frontera d'India con Paquistán Oriental abrir pa dexar buscar asilu a los [[asilu políticu|refuxaos]] n'India. Los gobiernos de [[Bengala Occidental]], [[Bihar]], [[Assam]], [[Megalaya]] y [[Tripura]] establecieron [[campu de refuxaos|campos de refuxaos]] a lo llargo de la frontera. Los oficiales del exércitu de Paquistán Oriental exiliaos y trabayadores voluntarios d'India empezaron darréu a usar estos campos pal [[reclutamiento]] y l'entrenamientu de les guerrilles de Mukti Bahini.<ref>[http://im.rediff.com/news/2006/dec/14jacob.htm Rediff news: I had to find troops for Dhaka, 14 d'avientu de 2006]</ref> Conforme esguilaba la violencia en Paquistán Oriental, un envaloráu de 10 millones de refuxaos fuxeron a India, causando dificultaes financieres ya inestabilidá nel país. Los [[Estaos Xuníos]], un gran y estrechu aliáu de Paquistán, prometió unviar armes y suministros a Paquistán Occidental. A entamos de la seronda de 1971, Indira Gandhi llanzó una ofensiva diplomática con una xira por [[Europa]]. Tuvo ésitu en consiguir que'l [[Reinu Xuníu]] y [[Francia]] rompieren colos Estaos Xuníos pa bloquiar cualesquier direutiva pro-pakistaní nel [[Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes]]. El mayor golpe de Gandhi diose'l 9 d'agostu, cuando robló un tratáu por venti años d'amistá y cooperación cola [[Xunión Soviética]], causando un gran shock n'Estaos Xuníos y menguando la posibilidá de que la [[República Popular China]] arreyar nel conflictu. China, un aliáu de Paquistán, tuviera aproviendo de sofitu moral, pero poca ayuda militar y nun unvió tropes a la so frontera con India. == Compromisu oficial d'India con Paquistán == Pa payares, la guerra paecía inevitable; una acumuladura masiva de fuercies indies na frontera con Paquistán Oriental empezara. Los militares indios esperaron l'iviernu, cuando'l terrén secu fadría más fácil les operaciones y los pasos del [[Himalaya]] taríen cerraos pola nieve, evitando cualquier intervención china. El 23 de payares, Yahya Khan declaró l'estáu d'emerxencia en tou Paquistán y dixo al so pueblu que se preparar pa la guerra. La nueche del domingu 3 d'avientu la fuercia aérea pakistaní llanzó incursiones n'ocho aeropuertos nel noroeste de la India, incluyendo [[Agra]] que taba a 480 km de la frontera. Esti ataque, denomináu Operación Chengiz Khan, inspirar na [[Operación Foco]] que llevó a cabu la [[Fuercia Aérea Israelina]] como preludiu de la [[Guerra de los Seis Díes]]. A diferencia del ataque israelín contra les bases aérees árabes en 1967, nel que participó un gran númberu d'aviones israelinos, Paquistán nun utilizó más de 50 aviones n'India. Les pistes d'aterrizaxe indies tuvieron inutilizaes mientres delles hores dempués del ataque. India reaccionó con fuercia y declaró la guerra a Paquistán, y empezó los ataques aéreos contra Paquistán a medianueche. Nel frente oriental, les fuercies conxuntes indies col Mukti Bahini formaron la ''Mitro Bahini'' (fuercies aliaes). A otru día, les fuercies indies respondieron con un ataque aereu coordináu, asaltu marítimu y terrestre sobre l'exércitu paquistanín occidental en Paquistán Oriental. A diferencia de la guerra de 1965, cuando la fuercia aérea pakistaní atacó de cutio les bases aérees indies, esta vegada hubo pocos ataques de la fuercia aérea india. Paquistán tenía dos oxetivos centrales mientres la guerra: * Caltener a les fuercies indies fuera de Paquistán Oriental el máximu tiempu posible. Nun yera fácil pa les tropes indies siguir de llongura hasta Bangladex, pos esta rexón tenía munchos ríos que dixebraben el territoriu. El tresporte del exércitu enteru y l'artillería al traviés d'estos ríos nun foi fácil. * Ocupar tanto territoriu como fuera posible nel llau occidental d'India. Paquistán esperaba qu'India llegara a un puntu muertu. A la fin, ordenóse un cese al fueu y el territoriu adquiríu con anterioridá a la situación d'estancamientu sería so. El principal oxetivu indiu nel frente occidental foi torgar que Paquistán entrara nel so suelu. Nun tenía intenciones d'ocupar Paquistán. Paquistán atacó en dellos llugares a lo llargo de la frontera oeste d'India con Paquistán, pero l'exércitu indiu caltuvo les sos posiciones con ésitu. L'exércitu paquistanín sufrió una derrota na Batalla de Longewala, onde una fuercia d'asaltu de 2.000-3.000 soldaos de la 51ª. Brigada d'Infantería del exércitu paquistanín, sofitáu pol 22º. Reximientu Armáu, foi repelido por unos 120 soldaos de la compañía 'A' india y el 23º. Reximientu de Punyab. L'exércitu indiu respondió rápido a los movimientos del exércitu paquistanín nel oeste y tuvo delles meyores, incluyendo la captura d'alredor de 14.000 km² del territoriu pakistaní (los territorios ganaos por India na Caxmir pakistaní, [[Provincia de Punyab (Paquistán)|Punyab pakistaní]] y sectores de [[Sind]] fueron más tarde cedíos nel Alcuerdu de Simla de 1972, como un xestu de bona voluntá). Pel mar, la Marina India tuvo ésitu na Operación Trident, el nome dau al ataque al puertu de [[Karachi]] que tuvo como resultáu la destrucción de 2 [[destructor]]es y un [[dragaminas]]. Esta operación foi siguida pola Operación Python. Les agües nel este fueron tamién aseguraes pola Marina India. La Fuercia Aérea India efeutuó 4.000 incursiones nel oeste ente que'l so homólogu, la Fuercia Aérea Pakistaní tamién tuvo represalies, parcialmente por cuenta de la escasez de personal técnico non-bengalí. Esta falta de represalies foi tamién atribuyida a la decisión apostada del Altu Mandu de la FAP p'amenorgar les sos perdes, yá que sufriera perdes enormes nel conflictu.<ref>[http://memory.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field(DOCID+in0189) Library of Congress Country Studies]</ref> Nel este, el pequeñu contingente aereu del escuadrón 14 de la Fuercia Aérea de Paquistán Fuercia Aérea foi destruyíu, resultando na [[superioridá aérea]] india. Devasaos polos sos enemigos, los militares pakistaníes capitularon en menos d'una [[quincena]]. El 16 d'avientu, les fuercies pakistaníes en Paquistán Oriental rindiéronse. A otru día el gobiernu de Paquistán aceptó la tregua. === Preséu de Rindición === El Preséu de Rindición foi robláu en [[Dhaka]] el [[16 d'avientu]] de [[1971]] pol teniente xeneral Jagjit Singh Aurora, el xeneral comandante en xefe del comandu oriental del Exércitu Indiu y teniente xeneral [[Amir Abdullah Khan Niazi]], comandante de les fuercies pakistaníes en Bangladex, como l'acta formal de rindición de toles fuercies pakistaníes nel antiguu [[Paquistán Oriental]]. La firma del documentu punxo fin a la guerra y llevó a la formación de [[Bangladex]]. == Participación americana y soviética == Los [[Estaos Xuníos]] sofitaron a [[Paquistán]] tanto política como materialmente. [[Richard Nixon]] sofitó a [[Henry Kissinger]] quien tarrecía por una espansión soviética nel sur d'Asia y nel [[Sureste Asiáticu]]. Paquistán yera un aliáu cercanu de la [[República Popular China]], con quien Nixon tuviera axustando un acercamientu y a quien esperaba visitar en febreru de 1972. Nixon tarrecía qu'una invasión india de Paquistán Occidental significaría una dominación total soviética de la rexón y que socavaría seriamente la posición global de los Estaos Xuníos y la posición rexonal del so nuevu aliáu tácticu, China. Pa demostrar a China la bona voluntá de los Estaos Xuníos como aliáu y en direuta violación de les sanciones impuestes pol [[Congresu de los Estaos Xuníos]] sobre Paquistán, Nixon unvió pertrechos militares a Paquistán, treslladándolos al traviés de [[Xordania]] ya [[Irán]],<ref name="Shalom">Shalom, Stephen R., [http://coat.ncf.ca/our_magacín/links/issue47/articles/a07.htm The Men Behind Yahya in the Indo-Pak War of 1971]</ref> al empar qu'aguiyaba a China por qu'amontara los sos refuerzos armamentísticos a Paquistán. L'alministración Nixon tamién ignoró los informes que recibió sobre les actividaes xenocides del Exércitu pakistaní en [[Paquistán Oriental]], cuantimás el ''Blood Telegram''. Cuando la derrota pakistaní nel sector oriental paecía inminente, Nixon unvió'l [[USS Enterprise (CVN-65)|USS Enterprise]] a la [[Badea de Bengala]], un movimientu que significaba una amenaza nuclear. El "Enterprise" llegó a puertu'l 11 d'avientu de 1971. El 6 d'avientu y el 13 d'avientu, l'[[Armada Soviética]] espachó dos grupos de naves, armaes con misiles nucleares, a [[Vladivostok]]; ellos rastrexaron al Escuadrón d'Estaos Xuníos 74 nel [[Océanu Índicu]] del 18 d'avientu de 1971 hasta'l 7 de xineru de 1972. Los soviéticos tamién unviaron un submarín nuclear pa compensar l'amenaza que representaba'l USS "Enterprise" nel [[Océanu Índicu]].<ref>[https://web.archive.org/web/20090828110504/http://www.bharat-rakshak.com/NAVY/History/1971War/Games.html Cold war games]</ref> La política d'Estaos Xuníos escontra'l fin de la guerra foi dictada fundamentalmente por una necesidá d'acutar la esguilada bélica nel sector occidental pa evitar la desmembración de Paquistán Occidental.<ref name="St.Dept">[https://web.archive.org/web/20050630002008/http://www.state.gov/r/pa/ho/frus/nixon/y7/48213.htm U.S. State Department]</ref> Años dempués de la guerra, munchos escritores norteamericanos criticaron les polítiques de la [[Casa Blanca]] mientres la guerra como bien deficientes y de mal serviciu a los intereses de los Estaos Xuníos.<ref>The Flawed Architect: Henry Kissenger and American Foreign Policy por Jussi M. Hanhimeaki Páx. 156, [[Oxford University Press]]</ref> La [[Xunión Soviética]] simpatizaba cola causa de [[Bangladex]] y sofitó al Exércitu Indiu y al Mukti Bahini mientres la guerra al reconocer que la independencia de Bangladex debilitaría la posición de los sos rivales, los Estaos Xuníos y China. La Xunión Soviética dio garantíes a la India sobre l'adopción de contramedidas, en casu de que se desenvolviera una confrontación colos Estaos Xuníos o China. Esa garantía se englobaba nel tratáu d'amistá indo-soviéticu, robláu n'agostu de 1971. == Efeutos == La guerra terminó cola rindición de los militares pakistaníes a les fuercies aliaes d'India y Bangladex, conocíes en xunto como [[Mitro Bahini]]. [[Bangladex]] convertir nun país independiente, el tercer Estáu musulmán más pobláu del mundu. La perda de [[Paquistán Oriental]] desmoralizó a los militares pakistaníes. El presidente Yahya Khan arrenunció pa ser reemplazáu por [[Zulfikar Ali Bhutto]]. Mujibur Rahman foi lliberáu de la prisión en Paquistán Occidental onde taba encarceláu y tornó a [[Dhaka]] el 10 de xineru de 1972. La estensión de les baxes en Paquistán Oriental nun ye conocida. [[Rudolph Joseph Rummel]] cita un envaloráu d'ente unu y tres millones de persones muertes.<ref name="Rummel">Rummel, Rudolph J., [http://www.hawaii.edu/powerkills/SOD.CHAP8.HTM "Statistics of Democide: Genocide and Mass Murder Since 1900"], ISBN 3-8258-4010-7, Capítulu 8, tabla 8.1</ref> Según otres estimaciones, el númberu de muertos foi inferior a 300.000. En cantu de la derrota en redol al 14 d'avientu, l'exércitu paquistanín y los sos collaboradores locales asesinaron sistemáticamente a un gran númberu de médicos, maestros ya intelectuales [[Bengala|bengalíes]],<ref name="nyt12-19-1971">{{cita publicación |nome= |apellíu= |enllaceautor= |autor= |coautor= |títulu= 125 Slain in Dhaka Area, Believed Elite of Bengal |url = http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F50C13F83C5Y127A93CBA81789D95F458785F9 |formatu= |publicación= [[New York Times]] |editorial= |llugar= New York, NY, USA |id = |páxina= |páxina= 1 |fecha= 19 d'avientu de 1971 |fechaaccesu= 4 de xineru de 2008 |idioma= |cita= Siquier 125 persones, que se cree yeren médicos, profesores, escritores y maestros, fueron atopaos asesinaos güei día nun campu nes contornes de Daca. Toles manes de les víctimes taben arreyaes detrás de los sos llombos y fueron bayoneteados, garrotados o fusidos. Estes víctimes yeren l'envaloráu de 300 intelectuales bengalíes que fueren prindaos por soldaos de Paquistán Occidental y collaboradores reclutados llocalmente. |archiveurl = |archivedate = }} </ref><ref name="massacre-intel"> {{cita publicación |apellíu= Murshid |nome= Tazeen M. |enllaceautor= |coautores= |fecha= 2 d'avientu de 1997 |títulu= State, Nation, Identity: The Quest for Legitimacy in Bangladesh |revista= South Asia: Journal of South Asian Studies, |volume= 20 |númberu= 2 |páxines= 1–34 |editorial= Routledge |allugamientu= |issn = 14790270 |doi = 10.1080/00856409708723294 |bibcode = |oclc = |id = |url = |idioma= |formatu= |fechaaceso= |resumenprofano= |fuenteprofano= |fechaprofano= |quote = }}</ref> como parte d'un [[pogromo]] en contra de les minoríes [[Hinduismu|hindús]] que constituyíen la mayoría de los intelectuales urbanos.<ref name=BangInt>Khan, Muazzam Hussain (2003), [http://banglapedia.search.com.bd/HT/K_0261.htm "Killing of Intellectuals"], ''Banglapedia'', Asiatic Society of Bangladesh</ref><ref>Shaiduzzaman (14 d'avientu de 2005), [https://web.archive.org/web/20100106121947/http://newagebd.com/2005/dec/15/murdered/murdered.html "Martyred intellectuals: martyred history"], ''The Daily New Age'', Bangladesh</ref> Los homes nuevos, especialmente estudiantes, que fueron vistos como posibles rebeldes tamién fueron un oxetivu. En términos monetarios y humanos, el costu de la guerra foi altu pa Paquistán. Nel llibru ''Can Pakistan Survive''', l'escritor pakistaní [[Tariq Ali]] afirmó que "Paquistán perdió la metá de la so armada, un cuartu de la so fuercia aérea y un terciu del so exércitu." India prindó a aproximao 90.000 [[prisioneros de guerra]], incluyendo a soldaos pakistaníes y a los so collaboradores civiles de Paquistán Oriental. 79.676 prisioneros fueron personal uniformado, de los cualos 55.692 yeren del exércitu; 16.354, paramilitares; 5.296, policías; 1.000, de la marina; y 800 de la Fuercia Aérea Pakistaní.<ref name="liberationtimes">[https://web.archive.org/web/20091001074252/http://www.bharat-rakshak.com/1971/Dec16/index.html Huge bag of prisoners in our hands] The Liberation Times</ref> Los prisioneros restantes yeren civiles, bien miembros de la familia de personal militar o bien collaboradores (''razakars''). L'informe del Comité Hameedur Rahman creáu per Paquistán listó a los prisioneros de guerra pakistaníes como sigue: {| {{tablaguapa}} ! Branch !! Númberu de prisioneros de guerra pakistaníes prindaos |- | Exércitu || 54.154 |- | Marina || 1.381 |- | Fuercia Aérea || 833 |- | Paramilitares, incluyendo policía || 22.000 |- | Personal civil || 12.000 |- style="background:lightgrey;" | '''Total''' || '''90.368''' |} La guerra tuvo como resultáu una de les mayores rindiciones de fuercies dende la [[Segunda Guerra Mundial]]. Magar orixinalmente India quería xulgar a unos 200 prisioneros por [[crímenes de guerra]] pola brutalidá amosada en Paquistán Oriental, el gobiernu aportó finalmente a lliberar a tolos prisioneros como un xestu de reconciliación. L'Alcuerdu de Simla robláu l'añu siguiente tuvo como resultáu la devolución del control del territoriu pakistaní (más de 15.000 km²) que fuera prindáu mientres la guerra, con mires a crear una "paz duradera" ente les dos naciones y p'afirmar qu'India nun tenía ambiciones territoriales. == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru | autor=Xeneral Niazi| títulu=Betrayal of East Pakistan | editorial=Oxford University Press | añu=1998 | id=ISBN 0-19-577727-1}} * {{cita publicación | títulu=The Rediff Interview/Lt Xen A A Khan Niazi | fecha=2 de febreru de 2004 | editorial=Rediff | url=http://www.rediff.com/../news/2004/feb/02inter1.htm}} * An Army Its Role and Rule (A History of the Pakistan Army from Independence to Kargil 1947-1999). Muhammad Ayub ISBN 0-8059-9594-3 * D K Palit ''The Lightning Campaign: The Indo-Pakistan War 1971'' Compton Press Ltd (1972), ISBN 0-900193-10-7 * J R Saigal ''Pakistan Splits: The Birth of Bangladesh'' Esquites Publications (2004), ISBN 81-7049-124-X * J Hanhimaki ''The Flawed Architect: Henry Kissinger and American Foreign Policy'' Oxford University Press (2004) == Enllaces esternos == * [http://www.youtube.com/watch?v=Q8MO52QQ6_o Videu de la rindición del xeneral Niazi] * [http://www.freeindia.org/1971war/ Cobertoria completa de la guerra dende la perspeutiva india] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050802085547/http://www.freeindia.org/1971war/ |date=2005-08-02 }} * [https://web.archive.org/web/20050511011121/http://www.state.gov/r/pa/ho/frus/nixon/xi/ Conversación ente l'entós presidente de los Estaos Xuníos Nixon y Henry Kissinger referente a la Guerra de 1971] - Archivu oficial del [[Departamentu d'Estáu de los Estaos Xuníos]]. * [https://web.archive.org/web/20050213035604/http://indianarmy.nic.in/armajop.htm Exércitu indiu: Operaciones principales] * [https://web.archive.org/web/20170629081443/http://www.icdc.com/~paulwolf/pakistan/pakistan.htm Paquistán: Partición y socesión militar, según archivos d'Estaos Xuníos.] * [http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/december/3/newsid_2519000/2519133.stm Paquistán intensifica ataque aereu sobre India, pola BBC] * [https://web.archive.org/web/20050906140622/http://www.bharat-rakshak.com/1971/ Un recuentu día ente día de la guerra.] * [https://web.archive.org/web/20060422185256/http://dawn.com/weekly/ayaz/20051216.htm ''[[16 d'avientu]] de [[1971]]: dalguna lleición aprendía?'' Por Ayaz Amir] - Periódicu pakistaní Dawn * [https://web.archive.org/web/20120909030804/http://www.vidyasoft.com/interest/war/war71.html Guerra indo-paquistanina de 1971, cubrir por TIME] * [https://web.archive.org/web/20090823055450/http://www.warchat.org/history-asia/indo-pakistani-war-of-1971.html INDO-PAKISTANI WAR OF 1971] * [http://www.acig.org/artman/publish/article_326.shtml India - Pakistan War, 1971] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110606195040/http://www.acig.org/artman/publish/article_326.shtml |date=2011-06-06 }} {{Tradubot|Guerra indo-pakistaní de 1971}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra de Lliberación de Bangladex]] [[Categoría:Guerres India-Paquistán|Indopakistani 1971]] o3kxtmvqj6lgjkqp972npi3k4ee1nbl Guerra d'Iraq 0 114430 4501367 4496584 2026-06-23T05:02:13Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 16 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501367 wikitext text/x-wiki {{correxir|t=20250801210047}} {{otros usos|Invasión d'Iraq de 2003|pa=la prima fase de la guerra|esti=el desenvolvimientu de la guerra mientres la invasión per parte de la Coalición}} {{Ficha de conflictu militar |nome_batalla = Guerra d'Iraq |conflictu = Parte de la [[Guerra contra'l Terrorismu]]|imagen = Iraq header 2.jpg |descripción_imaxe = Empezando na parte cimera esquierda: una patrulla conxunta en [[Samarra]]; el derrocamientu de la estatua de Sadam Husein na plaza Firdos, un soldáu del exércitu iraquín prepara'l so fusil mientres un asaltu nel sur de Bagdag. |fecha = [[20 de marzu]] de [[2003]]-[[18 d'avientu]] de [[2011]]<ref>http://internacional.elpais.com/internacional/2014/08/08/actualidad/1407515121_695824.html</ref><ref>http://www.latercera.com/noticia/mundo/2013/03/678-514449-9-cronologia-de-la guerra-de-irak-a-diez-ano-de-su-entamu.shtml</ref> |llugar = [[Iraq]] |resultáu = Nun hai resultancia clara de victoria en dambos bandos. Estaos Xuníos ganó la invasión de 2003 pero retirar en 2011 con un Iraq inestable * Victoria d'Estaos Xuníos na [[invasión d'Iraq|invasión d'Iraq de 2003]] * Ocupación d'[[Iraq]] * Formación d'un gobiernu provisional * Derrocamientu del gobiernu del [[Partíu Baath Árabe Socialista|Partíu Baaz]] y la execución de [[Sadam Husein]] * Xuicios de los funcionarios baazistas por [[Crime contra la humanidá|crímenes de lesa humanidá]] * [[Crisis humanitaria]] con abusos de [[derechos humanos]], víctimes civiles y [[refuxáu|refuxaos]] * Destrucción y robu de delles pieces arqueolóxiques * [[Insurxencia iraquina]], terrorismu y clima de [[guerra civil]] * Daños a la [[infraestructura]] * Ratificación d'una nueva constitución democrática * Eleición d'un [[gobiernu]] [[Democracia|democráticu]] * Operaciones d'[[Al Qaeda]] n'Iraq * Operaciones de combate militar concluyíes *Retirada de les tropes d'Estaos Xuníos.<ref name="BBC_2010">[http://www.perfil.com/contenidos/2011/12/18/noticia_0022.html «Estaos Xuníos dir d'Iraq.» 22 d'avientu de 2011.] Perfil.com.</ref> *[[Insurxencia iraquina (Etapa post Estaos Xuníos)]].<ref>[https://web.archive.org/web/20130402154828/http://exwebserv.telesurtv.net/secciones/afondo/especiales/10_Anos_Invasion_Iraq/ «10 años de la invasión Iraq.»] Telesur</ref> *Torna de les fuercies d'Estaos Xuníos en 2014 con una amplia coalición pa faer frente al Estáu Islámicu qu'amenacia y ocupa parte del territoriu d'Iraq y de Siria<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1729560-estados-unidos-entamu-el bombardéu-sobre-estado-islamico-en-siria «EE. XX. empezó colos ataques contra l'Estáu Islámicu en Siria.» 23 de setiembre de 2014.] La Nación.com.</ref> *[[Guerra contra l'Estáu Islámicu]] |descripción = |casus = [[Estaos Xuníos]] acusa a Iraq de tener [[Armes de destrucción masiva n'Iraq|armes de destrucción masiva]], de collaborar col terrorismu y, en menor grau, de tar tres o ser cómpliz de los [[Atentaos del 11 de setiembre de 2001]]. |territoriu = |combatientes1 = [[Ficheru:MultinationalForce-IraqDUI.svg|30px]] '''[[Coalición multinacional n'Iraq]]'''<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]]<br /> {{bandera|Curdistán}} [[Curdistán|Peshmergas curdos]]<br />{{bandera|Iraq}} [[Iraq]] (Dende 2006)<br />{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Reinu Xuníu]]<br />{{bandera|Australia}} [[Australia]]<br />{{bandera|Polonia}} [[Polonia]]<br />{{bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca]]<br />{{bandera|Italia}} [[Italia]]<br /> {{bandera|España}} [[España]]<br />{{bandera|Portugal}} [[Portugal]]<br />{{bandera|El Salvador}} [[El Salvador]] {{bandera|Nicaragua}} [[Nicaragua]] {{bandera|Hondures}} [[Hondures]]<br />{{bandera|Rumanía}} [[Rumanía]]<br />{{bandera|República Dominicana}} [[República Dominicana]] <br />{{bandera|Ucraína}} [[Ucraína]]<br />{{bandera|Países Baxos}} [[Países Baxos]]<br />{{bandera|Bulgaria}} [[Bulgaria]]<br />{{bandera|Xapón}} [[Xapón]]<br />{{bandera|Xeorxa}} [[Xeorxa]] |combatientes2 ={{bandera|Iraq|1991}} [[Iraq baazista|República d'Iraq]] (so Sadam Husein)<br />[[Ficheru:Flag of the Ba'ath Party.svg|22px|border]] [[Partíu Baath Árabe Socialista|Baathistas iraquinos]]<br />{{bandera|Iraq}} [[Guerrilla iraquina|Resistencia iraquina]]<br />[[Ficheru:Flag of Jihad.svg|22px|border]] [[Exércitu d'Al-Mahdi]]<br />[[Ficheru:Flag of Jihad.svg|22px|border]] [[Muyahidín]]es<br /> {{bandera|Iraq}} [[Partíu Comunista Iraquín]]<br />[[Ficheru:Flag of Jihad.svg|22px|border]] [[Fedayín]]es<br /> {{bandera imaxe|Flag of the Islamic State of Iraq and the Levant2.svg}} '''[[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante|Estáu Islámicu]]'''<ref group="nota" name="IS">Enantes llamáu «Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante». El día 29 de xunetu, la organización anunció'l cambéu de nome y proclamó un califatu «dende Alepo a Diyala y espandiéndose acaldía». Pa más información: {{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/06/29/53b063cfe2704y2a3a8b4587.html |títulu=El ISIS anuncia'l so califatu de terror editorial=El Mundo |fecha=29 de xunu de 2014}}</ref> |comandante1 = {{bandera|Estaos Xuníos}} [[George W. Bush]]<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Barack Obama]]<br />{{bandera|USA}} [[Donald Rumsfeld]]<br /> {{bandera|USA}} [[Robert Gates]]<br />{{bandera|USA}} [[Leon Panetta]]<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Paul Bremer]]<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Jay Garner]]<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Tommy Franks]]<br />{{bandera|USA}} [[James Mattis]]<br />{{bandera|USA}} [[William J. Fallon]]<br />{{bandera|USA}} [[Martin Dempsey]]<br />{{bandera|USA}} [[John R. Allen]]<br />{{bandera|USA}} [[John P. Abizaid]]<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Ricardo S. Sánchez]]<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[George W. Casey, Jr.|George Casey]]<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[David Petraeus]]<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Raymond T. Odierno]]<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Lloyd Austin]]<br />{{bandera|UK}} [[Tony Blair]]<br />{{bandera|UK}} [[Gordon Brown]]<br />{{bandera|UK}} [[David Cameron]]<br />{{bandera|UK}} [[Brian Burridge]]<br />{{bandera|UK}} [[Graham Binns]]<br />{{bandera|UK}} [[Jim Dutton]]<br />{{bandera|UK}} [[Andy Salmon]]<br />{{bandera|UK}} [[John Cooper (Militar Británicu)|John Cooper]]<br />{{bandera|UK}} [[Richard Shirreff]]<br />{{bandera|Australia}} [[John Howard]]<br />{{bandera|Australia}} [[Kevin Rudd]]<br />{{bandera|Australia}} [[Steve Gilmore]]<br />{{bandera|Italia}} [[Silvio Berlusconi]]<br />{{bandera|Italia}} [[Romano Prodi]]<br />{{bandera|Polonia}} [[Andrzej Tyszkiewicz]]<br />{{bandera|Iraq}} [[Nuri al-Maliki]]<br />{{bandera|Iraq}} [[Iyad Allawi]]<br />{{bandera|Iraq}} [[Jalal Talabani]]<br />{{bandera|Iraq}} [[Ibrahim al-Jaafari]]<br />{{bandera|Iraq}} [[Ghazi Mashal Ajil al-Yawer]]<br />{{bandera|España}} [[José Maria Aznar]]<br/>{{bandera|España}} [[José Luis Rodríguez Zapatero]]<br/>{{bandera|España}} [[Alfredo C. Torres]]<br/>{{bandera|España}} [[Fulgencio Coll]] <br/>{{bandera|España}} [[José Manuel Muñoz]]<br/>{{bandera|España}} [[Alberto Asarta]] |comandante2 = {{bandera|Iraq|1991}} [[Sadam Husein]] {{Executáu}}<br />{{bandera|Iraq|1991}} [[Qusay Hussein]] †<br />{{bandera|Iraq|1991}} [[Uday Hussein]] †<br />{{bandera|Iraq|1991}} [[Ali Hassan al-Mayid]]†<br />{{bandera|Iraq|1991}} [[Barzan Ibrahim al-Tikriti]] †<br />{{bandera|Iraq|1991}} [[Izzat Ibrahim al-Douri]]<br />{{bandera|Iraq}}[[Jasili Ibrhama]]<br />[[Ficheru:Flag of Jihad.svg|22px|border]][[Muqtada al-Sadr]]<br />[[Ficheru:Flag of al-Qaeda in Iraq.svg|22px|border]] [[Abu Musab al-Zarqawi]] †<br />[[Ficheru:Flag of al-Qaeda in Iraq.svg|22px|border]] [[Abu Ayyub al-Masri]]†<br/>{{bandera|Irán}} [[Qasem Soleimani]] |soldaos1 = '''Coalición'''<br />~300&nbsp;000 invasión<br />176&nbsp;000 (2004-2009){{ensin referencies}}<br />'''Contratistes'''<sup>*</sup><br />~182&nbsp;000 (118&nbsp;000 iraquinos, 43&nbsp;000 otros, 21&nbsp;000 d'Estaos Xuníos)<ref name="LATcontractors">Miller, T. Christian. [http://www.latimes.com/news/nationworld/world/la-na-private4jul04,0,5419234,full.story «Private contractors outnumber U.S. troops in Iraq.» 4 de xunetu de 2007.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070902082133/http://www.latimes.com/news/nationworld/world/la-na-private4jul04,0,5419234,full.story |date=2007-09-02 }} ''[[Los Angeles Times]]''.</ref><ref name="contractorsguardian">Roberts, Michelle. [http://www.deseretnews.com/dn/view/0,1249,660198347,00.html «Contractor deaths add up in Iraq.» 24 de febreru de 2007.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080613214957/http://www.deseretnews.com/dn/view/0%2C1249%2C660198347%2C00.html |date=2008-06-13 }} ''Deseret Morning News''.</ref><br />'''[[Curdistán|Peshmerga]]'''<br />50&nbsp;000 invasión<br />'''Nuevu exércitu iraquín'''<br />125&nbsp;000<br />'''Policía iraquín'''<br />227&nbsp;000<ref>Collins, C. (August 19, 2007) [https://web.archive.org/web/20080307024753/http://www.mcclatchydc.com/iraq/story/19049.html "U.S. says Iranians train Iraqi insurgents,"] ''McClatchy Newspapers''</ref><br />Milicies<br />15&nbsp;000-30&nbsp;000 voluntarios civiles<ref>{{Cita web |url=http://www.military.com/NewsContent/0,13319,159357,00.html |títulu=«A Dark Side to Iraq 'Awakening' Groups.»<!-- Bot generated title --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130618034434/http://www.military.com/NewsContent/0,13319,159357,00.html |fechaarchivu=2013-06-18 }}</ref> ---- {{bandera|Turquía}} [[Turquía]]~8000<ref name="Bendern">{{cita publicación |nome=Paul de |apellíu=Bendern |títulu=Turkey launches major land offensive into N.Iraq |url=http://uk.reuters.com/article/homepageCrisis/idUKL22614485._CH_.242020080222 |editorial=Reuters |fecha=22 de febreru de 2008 |fechaaccesu=22 de febreru de 2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080226193501/http://uk.reuters.com/article/homepageCrisis/idUKL22614485._CH_.242020080222 |archivedate=2008-02-26 }}</ref> |soldaos2 = '''Iraquinos''' (so Sadam Husein):<br />375&nbsp;000 fuercies regulares. ---- Gobiernu post-Baaz, conflictu multillateral:<br />'''[[Resistencia iraquina]]'''<br />~72&nbsp;000<ref name="brookings">The Brookings Institution [https://web.archive.org/web/20140712115016/http://www.brookings.edu/fp/saban/iraq/index.pdf Iraq Index: Tracking Variables of Reconstruction & Security in Post-Saddam Iraq] 1 October 2007</ref><br />'''Exércitu Mahdi'''<br />~64&nbsp;000<ref>{{cita publicación |apellíu=Nasrawi |nome=Salah |coautores=Katherine Shrader |títulu=Saudis reportedly funding insurgents |editorial=Seattle Times |fecha=8 d'avientu de 2006 |url= http://seattletimes.nwsource.com/html/iraq/2003467318_iraqsaudi08.html}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Ricks |nome=Thomas E. |coautores=Ann Scott Tyson |títulu=Intensified Combat on Streets Likely |editorial=Washington Post |fecha=11 de xineru de 2007 |url= http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/01/10/AR2007011002581_pf.html }}</ref><br />'''al Qaeda/Mercenarios'''<br />3300<ref>Pincus, Walter. [http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/11/16/AR2006111601509.html "Violence in Iraq Called Increasingly Complex"]. ''[[Washington Post]]''. 17 de payares de 2007</ref> ---- [[Ficheru:Flag_of_Kurdistan_Workers_Party_(PKK).svg|28px|]] [[Partíu de los Trabayadores del Curdistán|PKK]]: ~6000<ref>[[Al Jazeera]] [https://web.archive.org/web/20080430193400/http://english.aljazeera.net/NR/exeres/3Y14DD15-F2D1-4C65-8148-5200DFB3Y975.htm http://english.aljazeera.net/NR/exeres/3Y14DD15-F2D1-4C65-8148-5200DFB3Y975.htm] 25 de febreru de 2008.</ref> |baxes1 = '''Ocupación (2003-2011):'''<br /> '''Coalición''' <br />'''TOTAL:''' 4803 soldaos de la coalición muertos<br />{{bandera2|Estaos Xuníos}}: 4485 <br />{{bandera2|Reinu Xuníu}}: 179<br /> Otros: 139<br /> '''Mancaos militares:'''<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} 32&nbsp;200 {{bandera|Reinu Xuníu}} 315<ref name="mod.uk">{{cita web |url=http://www.mod.uk/DefenceInternet/AboutDefence/CorporatePublications/DoctrineOperationsandDiplomacyPublications/OperationsInIraq/OpTelicCasualtyAndFatalityTables.htm |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=12 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121004051608/http://www.mod.uk/DefenceInternet/AboutDefence/CorporatePublications/DoctrineOperationsandDiplomacyPublications/OperationsInIraq/OpTelicCasualtyAndFatalityTables.htm |fechaarchivu=4 d'ochobre de 2012 }}, http://www.mod.uk/NR/rdonlyres/7Y86BD05-D4FF-4677-97AA-CCFBDCFE4Y34/0/optelic_31jul09.pdf</ref><br />'''Perdíos y prindaos''' (Estaos Xuníos): 17 (8 rescataos, 9 muertos en cautiverio)<ref>{{Cita noticies |url=https://www.cnn.com/2013/10/30/world/pow-and-mia-in-iraq-and-afghanistan-fast-facts |editorial=CNN |fechaaccesu=5 de xunu de 2014 |títulu=POW and MIA in Iraq and Afghanistan Fast Facts}}; As of July 2012, seven American private contractors remain unaccounted for. Their names are: Jeffrey Ake, Aban Elias, Abbas Kareem Naama, Neenus Khoshaba, Bob Hamze, Dean Sadek and Hussain al-Zurufi. Healy, Jack, [http://www.nytimes.com/2011/05/22/world/middleeast/22missing.html?pagewanted=all «With Withdrawal Looming, Trails Grow Cold For Americans Missing In Iraq.» 22 de mayu de 2011, p. 6.]''[[New York Times]]''.</ref><br /> '''Muertos contratistes:'''<br />{{bandera|Estaos Xuníos}}: 1471<ref>{{cita web |url=http://www.dol.gov/owcp/dlhwc/dbaallnation.htm |títulu=DBA CUMULATIVE REPORT BY NATION (09/01/2001 - 3/31/2010) |editorial=US Department of Labor}}</ref>{{bandera|Reinu Xuníu}}: 743<ref name="mod.uk"/><br /> '''Posguerra (2011 - presente):'''<br /> '''Coalición'''<br />{{bandera2|Estaos Xuníos}}: 46 soldaos muertos<br />'''Otros:''' 4 soldaos estranxeros muertos |baxes2 = '''Muertos militares:'''<br />7600-10&nbsp;800 ('''''invasión de 2003''''')<ref>[https://web.archive.org/web/20061017165045/http://www.commondreams.org/news2003/1028-01.htm]</ref><ref>[http://www.comw.org/pda/0310rm8.html]</ref><br />'''Muertos milicianos''': 21&nbsp;221-26&nbsp;405<ref>[597 killed in 2003,[http://www.usatoday.com/news/world/iraq/2007-09-26-insurgents_N.htm], 23,984 killed from 2004 through 2009 (with the exceptions of May 2004 and March 2009),[http://www.guardian.co.uk/world/2010/oct/22/true-civilian-body-count-iraq] 652 killed in May 2004,[http://www.iraqbodycount.org/analysis/numbers/warlogs/] 45 killed in March 2009,[http://www.reliefweb.int/rw/rwb.nsf/db900sid/CJAL-7QPQB7?OpenDocument] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090903190008/http://www.reliefweb.int/rw/rwb.nsf/db900sid/CJAL-7QPQB7?OpenDocument |date=2009-09-03 }} 676 killed in 2010,[http://www.bloomberg.com/news/2010-12-30/iraq-civilian-deaths-drop-for-third-year-as-toll-eases-after-o-s-drawdown.html] 451 killed in 2011 (with the exception of February),[http://news.theage.com.au/breaking-news-world/jan-iraq-death-toll-highest-in-four-months-20110201-1ac9m.html][http://www.upi.com/Top_News/World-News/2011/04/03/Two-US-troops-killed-in-Iraq/UPI-84151301845983/][http://www.spacewar.com/reports/Iraq_monthly_death_toll_falls_in_April_999.html][http://www.middle-east-online.com/english/?id=46442][https://web.archive.org/web/20120111145441/http://www.thedailynewsegypt.com/death-toll-spikes-for-iraqis-us-troops.html]{{cita web |url=http://www.arabia.msn.com/News/MiddleEast/AFP/2011/August/7991554.aspx |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=27 d'ochobre de 2014 |urlarchivu=http://web.archive.bibalex.org/web/20111208174352/http://arabia.msn.com/news/middleeast/afp/2011/august/7991554.aspx |fechaarchivu=8 d'avientu de 2011 }}[http://www.nenosplace.com/showthread.php?45792-239-people-killed-in-Iraq-in-August-and-killed-by-the-U.S.-military] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120513134427/http://www.nenosplace.com/showthread.php?45792-239-people-killed-in-Iraq-in-August-and-killed-by-the-U.S.-military |date=2012-05-13 }}[https://web.archive.org/web/20111002182259/http://www.gulf-times.com/site/topics/article.asp?cu_non=2&item_non=461485&version=1&template_id=37&parent_id=17]{{cita web |url=http://www.montrealgazette.com/news/Iraq+death+toll+sharply+October/5638077/story.html |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=3 de payares de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111111064434/http://www.montrealgazette.com/news/Iraq+death+toll+sharply+October/5638077/story.html |fechaarchivu=11 de payares de 2011 }} thus giving a total of 26,405 dead]</ref><br />'''Total de muertos''': 28&nbsp;736-37&nbsp;120<br />'''Muertos civiles:''' 100&nbsp;000<ref>[http://www.iraqbodycount.org/ www.iraqbodycount]</ref> |campaña = Guerres del Golfu Pérsicu }}. La '''Guerra d'Iraq''', tamién conocida como '''Segunda Guerra del Golfu''' o '''Operación Llibertá Iraquina''' n'[[Estaos Xuníos]],<ref>{{cita web |url=http://www.mnf-iraq.com/ |títulu=Operation Iraqi Freedom |fechaaccesu=2 d'agostu de 2007}}</ref> '''Operación Telic''' nel [[Reinu Xuníu]]<ref>{{cita web |url=http://www.mod.uk/DefenceInternet/FactSheets/OperationsFactsheets/OperationsInIraqHistoryofthemilitarycampaigninIraq.htm |autor=Ministry of Defence |títulu=Fact Sheets |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091207195025/http://www.mod.uk/DefenceInternet/FactSheets/OperationsFactsheets/OperationsInIraqHistoryofthemilitarycampaigninIraq.htm |fechaarchivu=7 d'avientu de 2009 }}</ref> y, n'otros ámbitos, '''ocupación d'Iraq''',<ref>{{cita publicación |títulu=Saudi King Condemns U.S. Occupation of Iraq |editorial=New York Times |fecha=marzu de 2007 |url=http://www.nytimes.com/2007/03/28/world/middleeast/29saudicnd.html?ex=1332820800&en=da8a156f30f093hala&ei=5124&partner=digg&exprod=digg}}</ref> foi un conflictu qu'empezó'l xueves [[20 de marzu]] de [[2003]] y remató el domingu [[18 d'avientu]] de [[2011]].<ref name="BBC_2010"/> En rematando la guerra, diose pasu a una operación d'entrenamientu de les tropes iraquines pa combatir la insurxencia y el terrorismu. Esta operación dar a conocer como '''Operación Nuevu Amanecer''',<ref>[elnuevodiario.com.ni/internacionales/82470 Estaos Xuníos empecipia n'Iraq operación Pito "Nuevu Amanecer"]</ref> que s'empecipia al entamar los [[Estaos Xuníos]] una coalición multinacional, tando compuesta por unidaes de les fuercies armaes de los mesmos Estaos Xuníos, el [[Reinu Xuníu]] y contingentes menores d'[[Australia]], [[Dinamarca]], [[Polonia]], [[El Salvador]], [[España]], [[Italia]], [[República Dominicana]], [[Nicaragua]], [[Hondures]] y otros países más.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/2862343.stm |títulu=US Names Coalition of the Willing |fechaaccesu=3 de payares de 2007}}</ref> La principal xustificación pa esta operación qu'ufiertó'l [[presidente de los Estaos Xuníos]], George W. Bush y los sos aliaos na coalición, foi l'afirmación de que [[Iraq]] tenía y taba desenvolviendo [[armes de destrucción masiva]] (ADM), violando un conveniu de [[1991]].<ref>[http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2002/10/20021007-8.html «President Bush Outlines Iraqi Threat.»]</ref><ref>[http://www.usatoday.com/news/world/iraq/2005-09-02-WMD-indepth_x.htm «Piecing together the story of the weapons that weren't.»]</ref> Funcionarios de los Estaos Xuníos sostuvieron, d'una manera comenenciudo y tendencioso, qu'Iraq representaba una inminente, urxente ya inmediata amenaza a los Estaos Xuníos, al so pueblu y a los sos aliaos, según a los sos intereses.<ref>Center for American Progress (January 29, 2004) [https://web.archive.org/web/20120625071155/http://www.americanprogress.org/issues/kfiles/b24970.html «In Their Own Words: Iraq's 'Imminent' Threat.»] ''americanprogress.org''.</ref> Criticóse llargamente a los servicios d'información,<ref>Close, R. (March 10, 2003) [https://web.archive.org/web/20080515203013/http://www.counterpunch.org/close03102003.html "A CIA Analyst on Forging Intelligence -- Whose Deliberate Disinformation?"] ''CounterPunch''</ref> y los inspeutores designaos al efeuto [[Armes de destrucción masiva n'Iraq|nun atoparon pruebes]] de qu'esistieren les pretendíes armes de destrucción masiva. Dempués de la invasión, el Grupu d'Investigación n'Iraq llegó a la conclusión de qu'Iraq terminara los sos programes pa desenvolver diches armes en 1991 y nun había nenguna nel momentu de la invasión, pero que teníen la intención de volver a entamar la producción siempres y cuando se llevantaren les sanciones.<ref>{{cita web |url= http://www.globalsecurity.org/wmd/library/report/2004/isg-final-report/isg-final-report_vol1_rsi-06.htm |títulu=Iraq Survey Group Final Report: Weapons of Mass Destruction (WMD)}}</ref> Dellos funcionarios de los Estaos Xuníos alegaron que [[Sadam Husein]] y [[Al Qaeda]] tuvieren cooperando,<ref>{{cita web |url=http://www.weeklystandard.com/Content/Public/Articles/000/000/003/033jgqyi.asp |títulu=The Weekly Standard, Saddam's al Qaeda Connection |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151104095025/http://www.weeklystandard.com/Content/Public/Articles/000/000/003/033jgqyi.asp |fechaarchivu=2015-11-04 }}</ref> pero nun hai pruebes de qu'esista una rellación de collaboración.<ref>Woods, K.M. and Lacey, J. (2008) [http://abcnews.go.com/images/Politics/Saddam%20and%20Terrorism%20Redaction%20EXSUM%20Extract.pdf "Saddam and Terrorism: Emerging Insights from Captured Iraqi Documents," vol. 1] ''Institute for Defense Analyses'' IDA Paper P-4287, pp. YE-1</ref><ref>Kerr, R. J., ''et al.'' (29 July 2004) [http://irrationallyinformed.com/pdfcollection/20040729_Kerr_Report.pdf "Intelligence and Analysis on Iraq: Issues for the Intelligence Community,"] MORI Doc. ID 1245667 (Langley, VA: Central Intelligence Agency)</ref> Otres razones pa la invasión per parte de los funcionarios incluyíen les esmoliciones sobre'l sofitu financieru d'Iraq pa les families de terroristes suicides palestinos,<ref>CNN (September 12, 2002) [http://archives.cnn.com/2002/US/09/12/iraq.report/ "White House spells out case against Iraq"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090607162127/http://archives.cnn.com/2002/US/09/12/iraq.report/ |date=2009-06-07 }}, "the White House released a report early Thursday, listing some of the principal accusations against Iraq and its leader.... Iraq is also accused of sheltering two Palestinian terrorist organizations, and it lists Saddam's decision in 2002 to increase from $10,000 to $25,000 the bounty paid to the families of Palestinian suicide bombers."</ref> violaciones de los [[derechos humanos]] per parte del gobiernu iraquín,<ref>Wolfowitz, P. (May 30, 2003) [http://www.defenselink.mil/transcripts/transcript.aspx?transcriptid=2687 «Deputy Secretary Wolfowitz Press Availability in Singapore.»] U.S. Department of Defense, Office of the Assistant Secretary of Defense (Public Affairs) news transcript.</ref>l'espardimientu de la democracia,<ref>[http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2003/02/20030226-11.html "President Discusses the Future of Iraq"] The White House, February 26, 2003.</ref>o les reserves de petroleu d'Iraq,<ref>Wright, G. (June 4, 2003) [https://web.archive.org/web/20080511155127/http://whatreallyhappened.com/aboutoil.htm "Wolfowitz: Iraq war was about oil,"] ''Guardian Unlimited'' (London: Guardian Newspapers Limited); this article [http://www.guardian.co.uk/world/2003/jun/07/iraq.comment was retracted]</ref><ref>Morgan, D. y Ottaway, D. B. (September 15, 2002) [https://web.archive.org/web/20080512001927/http://www.commondreams.org/headlines02/0915-03.htm "In Iraqi War Scenario, Oil Is Key Issue"] ''Washington Post''</ref><ref>Shih, G. y Montes, S. (October 15, 2007) [https://web.archive.org/web/20080624051552/http://daily.stanford.edu/article/2007/10/15/roundtableDebatesEnergyIssues «Roundtable alderiques energy issues.»] ''Stanford Daily''.</ref> anque esto postreru foi negáu por dellos funcionarios.<ref>[https://web.archive.org/web/20071221004721/http://mwcnews.net/content/view/16794/51/ Gates denies Iraq war about oil]</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.news.com.au/heraldsun/story/0,21985,22021182-661,00.html |títulu=PM denies Iraq oil link |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081211042110/http://www.news.com.au/heraldsun/story/0,21985,22021182-661,00.html |fechaarchivu=2008-12-11 }}</ref><ref>[http://www.guardian.co.uk/politics/2003/jan/15/foreignpolicy.uk Blair: Iraq oil claim is 'conspiracy theory']</ref>Sicasí, [[Iraq]], nun llegó a desenvolver [[armes nucleares]], por cuenta de la [[Operación Ópera]] d'[[Israel]], socedida unos años antes. [[Ficheru:Guerra de irak.jpg|thumb|Soldaos Nicaraguanos n'Iraq desempeñando llabores humanitarios.]] La invasión llevó a la rápida derrota de les fuercies iraquines, el derrocamientu del Presidente Sadam Husein, la so captura n'avientu de 2003 y la so execución n'avientu de 2006. La coalición empobinada polos Estaos Xuníos nel Iraq ocupáu trató d'establecer un nuevu gobiernu democráticu. Sicasí, pocu dempués de la invasión inicial, la violencia contra les fuercies de la coalición y ente los diversos grupos étnicos dio llugar a una guerra asimétrica cola insurxencia iraquina, la guerra civil ente [[Sunismu|sunitas]] y [[chiitas]] iraquines, y les operaciones d'Al-Qaeda n'Iraq.<ref>[http://www.defenselink.mil/Transcripts/Transcript.aspx?TranscriptID=3879 U.S. Defense Secretary Robert Gates, 2 Feb 2007] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091130124028/http://www.defenselink.mil/Transcripts/Transcript.aspx?TranscriptID=3879 |date=2009-11-30 }}, see "four wars" remark</ref><ref>{{cita publicación |títulu=CBS on civil war |editorial=CBS News |url= http://www.cbsnews.com/stories/2005/09/26/eveningnews/main886305.shtml |fecha=26 de setiembre de 2006}}</ref> Les estimaciones del númberu de persones muertes fluctúan ente más de 150&nbsp;000 a más d'un millón de persones, según fontes. El costu financieru de la guerra foi envaloráu en más de 4&nbsp;500 millones de llibres (9&nbsp;000 millones de dólares) pal Reinu Xuníu,<ref>{{cita web |url=http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601102&sid=aZiloVkUJNrw&refer=uk |títulu=UK. Spending on War in Iraq, Afghanistan Rises to $16 Bln (December 2006) |editorial=Bloomberg |fecha=6 d'avientu de 2006 |fechaaccesu=22 de xineru de 2007}}</ref> y más de 845&nbsp;000 millones de dólares a los Estaos Xuníos,<ref>[http://www.reuters.com/article/topNews/idUSN2921527420080302?feedType=RSS&feedName=topNews&sp=true Iraq war hits U.S. economy: Nobel winner]</ref> col costu total pa la economía d'esti postreru envalorada en trés a cinco billones de dólares. Dalgunes de les naciones qu'integraron la coalición empezaron a retirar les sos fuercies de resultes d'una opinión pública desfavorable y al progresivu aumentu d'efectivos iraquinos p'asumir la responsabilidá de la seguridá.<ref>[https://web.archive.org/web/20080918002255/http://www.iht.com/articles/ap/2007/10/02/africa/ME-GEN-Iraq-Britain.php Britain's Brown visits officials, troops in Iraq.] ''International Herald Tribune'', 2 October 2007.</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4352259.stm «Italy plans Iraq troop pull-out.» 15 de marzu de 2005.] [[BBC]].</ref> Finalmente, na guerra llograron delles coses: ganar la invasión, ocupar el país, derrocar a un gobiernu dictatorial y enllantar la democracia con eleiciones supuestamente democrátiques. Lo que nun se llogró foi atopar [[armes de destrucción masiva]] almitíes pol mesmu ex [[presidente de los Estaos Xuníos]], [[George Walker Bush]] y el so gabinete. Amás tampoco se llogró estabilizar el país y somorguióse nuna crisis sociu-política y de [[guerra civil]] interna con presencia de grupos terroristes como [[Al Qaeda]] que complicaron la victoria d'Estaos Xuníos y los sos aliaos sobre'l terrén iraquín. Nun puede dicise que se llograra una victoria nin una derrota, pero lo cierto ye que les tropes d'Estaos Xuníos tuvieron que tornar en 2014 por cuenta de la amenaza del [[Estáu Islámicu]] que ganó'l terrén d'un Iraq consumíu pola insurxencia rebalba al gobierno pro-Estaos Xuníos y les guerres civiles. Sumándose a l'amenaza del Estáu Islámicu por pidimientu del gobiernu iraquín, EE. XX. decidió intervenir una vegada más na denomada [[guerra contra l'Estáu Islámicu]] por que dicha organización terrorista nun se tragara y ocupara del tol país asiáticu. Amás d'Iraq, l'Estáu Islámicu tamién ocupó parte del país vecín [[Siria]].<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1436014-irak-otra derrota-politico-militar-de-eeuu «Iraq, otra derrota políticu-militar de EE. XX.» 28 d'avientu de 2011.] La Nacion.com.</ref><ref>[http://www.bitacora.com.uy/noticia_1141_1.html «Trés hipótesis sobre la derrota d'Estaos Xuníos n'Iraq.»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170426191642/http://www.bitacora.com.uy/noticia_1141_1.html |date=2017-04-26 }} Bitacora.</ref><ref>[http://www.voltairenet.org/article144889.html «La derrota de los Estaos Xuníos n'Iraq agrava la crisis estructural del capitalismu.» 31 de xineru de 2007.] Voltairenet.org.</ref><ref>[http://www.espanol.rfi.fr/americas/20121116-petraeus-el-heroe-comenenciosu-de-dos-ganes-militares-socesives Petraeus, l'héroe comenenciosu de dos ganes militares socesives] RFI - 16 de payares de 2012</ref><ref>[http://actualidad.rt.com/actualidad/view/110880-eeuu-irak-guerra-victimas «EE. XX. y los sos aliaos destruyeron Iraq.» 10 de payares de 2013.] RT.</ref><ref>[http://internacional.elpais.com/internacional/2015/01/01/actualidad/1420094678_293384.html «Estaos Xuníos acostumar a les guerres ensin victoria y ensin final.» 2 de xineru de 2015.] ''El País''.</ref> Según el sitiu [[iCasualties]] la guerra sigue por cuenta de qu'en la so llista de baxes sumóse-y dende la invasión de 2003 un total de 4853<ref>[http://icasualties.org/ Operation Iraqi Freedom]</ref> soldaos de la coalición muertos y un total de 4531 soldaos d'Estaos Xuníos cayíos en combate. Pal final de la guerra en 2011, un total 4485 norteamericanos morrieron y un total de 4803 soldaos de la coalición cayeron. Al ver lo qu'afirmen les cifres del sitiu, paeciera que la guerra entá sigue dende 2003, pero lo cierto ye que la guerra terminó en 2011 cola retirada de les tropes de la coalición. == Antecedentes == === 1991-2003: Inspeiciones de la ONX y zones de tráficu aereu acutáu === Tres la primer [[Guerra del Golfu]] de 1991, el Resolvimientu 687 del [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] ordenó poner fin a los programes de desenvolvimientu iraquín d'[[armes químiques]], [[Arma biolóxica|biolóxiques]], [[Arma nuclear|nucleares]] y de [[Misil balísticu intercontinental|misiles de llargu algame]] según que fuera destruyíu l'arsenal esistente en virtú de la Comisión Especial de Control de les Naciones Xuníes. Los inspeutores d'armes de Naciones Xuníes n'Iraq pudieron verificar la destrucción d'una gran cantidá de material d'armes de destrucción masiva, sicasí, cuestiones de fondu siguen ensin resolvese. Dempués de que la Comisión Especial salió d'Iraq en 1998 por cuenta de la inminente aición militar per parte los Estaos Xuníos y el Reinu Xuníu. Poco dempués de que los inspeutores retirárense, los Estaos Xuníos y el Reinu Xuníu punxeron en marcha la Operación Foín del Desiertu del miércoles 16 al sábadu 19 d'avientu de 1998 con tal d'estropiar la capacidá militar iraquina. Fueron cuatro díes de bombardeos sobre [[Bagdag]] y otros puntos estratéxicos del país árabe, nos que se destruyeron arsenales, instalaciones y sistemes de defensa. Amás de la inspeición del réxime, los Estaos Xuníos y el Reinu Xuníu (xunto con Francia hasta 1998) participaron nun baxu nivel de conflictu con Iraq y en faer cumplir les zones de prohibición de vuelos ente'l norte y el sur iraquín. Estes zones fueron creaes tres la guerra del Golfu Pérsicu pa protexer el [[Curdistán Iraquín]] nel norte y les zones del sur chiita, y fueron vistes pol gobiernu iraquín como una violación de la so soberanía. La defensa aérea iraquina y patrullar aérees d'Estaos Xuníos y britániques intercambiaron disparos con regularidá mientres 6 años. N'abril de 2001, el gabinete de Bush dio'l so alcuerdu pa utilizar la intervención militar n'Iraq, porque se consideró una influencia desestabilizadora pal fluxu de petroleu a los mercaos internacionales d'[[Oriente Mediu]].<ref>Mackay, N. (Oct 6, 2002) [http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4156/is_20021006/ai_n12580286 «Official: US oil at the heart of Iraq crisis.»] ''The Sunday Herald'' (Scotland).</ref> Neoconservadores nos Estaos Xuníos pidieron que se promoviera un [[golpe d'estáu]] muncho primero de los [[ataques del 11 de setiembre]], cola esperanza de qu'un nuevu gobiernu usara, "el petroleu d'Iraq pa destruyir el cartelu de la [[OPEP]] al traviés d'un aumentu masivu de la producción percima de les cuotes OPEP." Esos planes fueron abandonaos pocu dempués de la invasión porque l'ex-direutor de la [[Royal Dutch Shell|Shell Oil Company]], que fuera acusáu de la so aplicación, negar a participar n'industria petrolero iraquina, una y bones la privatización podría dar llugar a la esclusión de les empreses de los Estaos Xuníos,<ref>Beaumont, P. ya Islam, F. (November 3, 2002) [http://observer.guardian.co.uk/international/story/0,6903,825103,00.html «Carve-up of oil riches begins.»] ''The Observer'' (London: Guardian Newspapers).</ref><ref>Palast, G. (October 24, 2005) [http://www.gregpalast.com/opec-and-the-economic-conquest-of-iraqrnwhy-iraq-still-sells-its-oil-a-la-cartelrntwilight-of-the-neocon-gods/ «OPEC and The Economic Conquest of Iraq.»] ''Harper's Magazine''.</ref> a diferencia del ministeriu estatal de petroleu. Aproximao un añu antes de la Operación Llibertá para Iraq, los Estaos Xuníos empecipiaron nel sur de la Operación Focus como un cambéu na so estratexa de respuesta, aumentando'l númberu global de les misiones y la seleición d'oxetivos en tola zones de prohibición de vuelos col fin d'alteriar la estructura de mandu militar n'Iraq. El pesu de les bombes refundiaes sobre Iraq aumentó llegando a un picu pre-guerra de 54,6 tonelaes en setiembre de 2002. === 2001-2003: Crisis del desarme d'Iraq ya intelixencia de la preguerra === El xueves 22 de mayu de 2003 el Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes votó 14 a 0 a favor de l'aprobación de la resolución presentáu pa dar el poder de gobernar Iraq y d'utilizar los sos recursos petroleros pa la reconstrucción del país a los Estaos Xuníos y Reinu Xuníu.<ref>{{cita web |url= http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,948714,00.html |títulu= Mandatu de Naciones Xuníes pa Iraq |añu= 2003 |obra= [[Deutsche Welle]] 15.08.2003 |fechaaccesu=6 de mayu de 2007}}</ref> La resolución 1483 terminó con casi 13 años de sanciones económiques orixinalmente impuestes dempués de la invasión iraquina a [[Kuwait]] en 1990. La resolución aprueba que'l secretariu xeneral de la ONX, [[Kofi Annan]], unvie a un representante especial a trabayar con el alministradores de los Estaos Xuníos y Gran Bretaña na reconstrucción, l'ayuda humanitaria y la creación d'un nuevu gobiernu. [[Ficheru:Colin Powell anthrax vial. 5 Feb 2003 at the UN.jpg|thumbnail|230px|left|[[Colin Powell]] presenta un modelu d'ántrax ante'l Conseyu de Seguridá de la ONX.]] La resolución creó un nuevu programa de fondos pal desenvolvimientu d'Iraq al traviés del cual van remanase los recursos llograos de la esplotación del petroleu. Los fondos van ser usaos polos Estaos Xuníos y Gran Bretaña pa reconstruyir el país, actividá que va ser supervisada por una nuevu xunta consultiva compuesta por EE. XX. ya instituciones financieres internacionales. Va Empezar la so esistencia con un depósitu de mil millones de dólares, fondos tresferíos de la cuenta "petroleu por alimentos" de los Estaos Xuníos. El programa «petroleu por alimentos» va ser esaniciáu progresivamente mientres un periodu de seis meses. La resolución rique una revisión cada añu, pasu riquíu per Alemaña y Francia. Siria, l'únicu país árabe representáu nel conseyu, tuvo ausente de la xunta. == Desenvolvimientu == === 2003: Invasión === [[Ficheru:Iraq_War_2003.gif|thumb|Mapa del desenvolvimientu de la invasión.]] [[Ficheru:Saddamcapture.jpg|thumb|El 13 d'avientu de 2003, Husein foi prindáu por fuercies d'Estaos Xuníos y curdo-iraquinos.]] {{AP|Invasión d'Iraq en 2003}} La invasión d'Iraq empecipió'l xueves 20 de marzu de 2003 cuando les fuercies d'Estaos Xuníos empecipiaron los primeros bombardeos aéreos sobre los oxetivos iraquinos con misiles tomahawks llanzaos dende barcos y submarinos. Mientres les fuercies d'Estaos Xuníos y británicu avanzaron dende [[Kuwait]], el so aliaos curdos facer pel norte. El miércoles 9 d'abril los primeros tanques d'Estaos Xuníos entraron en [[Bagdag]] ensin atopar muncha resistencia. El xueves 1 de mayu de 2003 el presidente George W. Bush declaró'l fin de los principales combates. George W. Bush, presidente de los Estaos Xuníos, aprofió que la invasión d'Iraq nun foi d'ocupación sinón de "lliberación".<ref>{{cita web |url= http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,856429,00.html |títulu= "Victoria contra'l terrorismu" |añu= 2003 |obra= [[Deutsche Welle]] 02.05.2003 |fechaaccesu=6 de mayu de 2007}}</ref> A mediaos d'esi mes, Bush dixo que'l gobiernu democráticu iraquín sería establecíu "tan llueu se pueda". Antes de la invasión Bush prometió un trespasu rápidu del poder a un gobiernu democráticu, empezando pola redaición d'una constitución iraquina. Pa dirixir la reconstrucción, creóse la Oficina pa la Reconstrucción y l'Asistencia Humanitaria. D'abril a mayu de 2003, la ORHA foi empuesta pol xeneral Jay Garner, quien foi reemplazáu más tarde pol alministrador civil d'Estaos Xuníos [[Paul Bremer]]. Empezar a compartir dellos poderes con un [[Autoridá Provisional de la Coalición|conseyu de gobiernu provisional iraquín]]. El vienres 16 de mayu les autoridaes d'Estaos Xuníos abandonaron el plan de dar autoridá a un gobiernu civil iraquín electu y presentaron ante la ONX una resolución pa dar a los Estaos Xuníos y Gran Bretaña los poder d'aplicar sanciones económiques a Iraq, dexando a los países aliaos esplotar los recursos del petroleu como pagu por reconstruyir Iraq (que sufriera graves daños mientres la guerra, principalmente poles tropes de la coalición). La resolución dexaría-yos nomar por sigo mesmos a un gobiernu provisional. L'Autoridá Provisional de la Coalición estremó Iraq, por asuntos alministrativos, en tres zones de seguridá: una zona norte na rexón de [[Mosul]]-Kirkuk, una zona central na rexón [[Bagdag]]-[[Tikrit]] y una zona sur na rexón [[Basora]]-[[Nasiriya]]. Les zones norte y central tán guarníes por tropes d'Estaos Xuníos, ente que la zona sur ta guarnida por tropes polaques (alredor de Nasiriya) y britániques (alredor de Basora). Estaos Xuníos espunxo planes pa caltener l'autoridá militar, anque se ta creando un nuevu Exércitu Iraquín. El paradoriu de Sadam Husein foi desconocíu mientres dellos meses, hasta que'l sábadu 13 d'avientu de 2003, Hussein foi arrestáu nuna operación conxunta, efectuada por efectivos curdos iraquinos y soldaos d'Estaos Xuníos, mientres s'atopaba escondíu nun suétanu pela redolada de la so llocalidá natal, [[Tikrit]]. Ente les primeres imáxenes tresmitíes, amosar a Hussein siendo esamináu, según l'estáu en que s'atopaba nel momentu de ser prindáu. Estaos Xuníos aventuróse y xustificó la invasión a Iraq, al señalar que los iraquinos fabricaben o teníen armes de destrucción masiva, cuando en realidá, l'ataque deber a que los norteamericanos buscaben culpables del agraviu que sufrieron per parte de grupos terrorista que destruyeron les torres ximielgues. El presidente norteamericanu George W. Bush, acusó a Sadam Husein de protexer a grupos terroristes comandados por Osama Bin Laden, supuestu autor intelectual de dicha agresión. Sicasí, la fonderada política yera rescatar de la crisis a la economía de guerra yanqui, financiando a los grupos rebalbos n'Iraq.<ref>{{cita web |títulu=Los costos de la guerra - Archivo Dixital de Noticies de Colombia y el Mundu dende 1.990 - eltiempo.com |url= http://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-10280484 |sitiuweb= eltiempo.com |fechaaccesu=21 d'avientu de 2015}}</ref> === Formación d'un gobiernu provisional === {{AP|Organización pa la Reconstrucción y Ayuda Humanitaria d'Iraq}} En 2003 y por cuenta de reconstruyir Iraq y entamalo so una alministración gubernamental en principiu creóse la [[Organización pa la Reconstrucción y Ayuda Humanitaria d'Iraq]] o Oficina pa la Reconstrucción y Asistencia Humanitaria (ORHA) de les sos sigles n'inglés. Esta foi una organización instalada de manera provisional n'Iraq pa cubrir les necesidaes y restablecer el país de los desastres provocaos depués de la invasión provocada pola coalición multinacional liderada polos Estaos Xuníos en marzu de 2003 que punxo fin al réxime de Sadam Husein, foi instalada n'Iraq depués de la invasión, pero entamada antes de la invasión. Esta organización foi namái dirixida pol ex militar, el [[Xeneral]] [[Jay Garner]] y depués d'unos meses foi reemplazada pola [[Autoridá Provisional de la Coalición]] (CPA) dirixida pol alministrador civil [[Paul Bremer]], la ORHA foi'l primer órganu gubernamental que gobernó Iraq depués de la cayida del gobiernu de Hussein. ==== La Zona Verde ==== {{AP|Zona Verde}} Dempués d'ocupar el país, los d'Estaos Xuníos decidieron utilizar unu de los palacios de Bagdag como enclave pa establecer una zona d'operaciones segura. L'edificiu escoyíu foi'l Palaciu de la República, que foi construyíu polos británicos en 1920 como sede pal gobiernu colonial, y más tarde sirvió como palaciu real, una vegada que'l país algamó la so independencia. Mientres el gobiernu de Husein, el palaciu sirvió de llar del presidente y la so familia. Tamién yera conocíu por cuntar con numberosos xardinos y plantes, pero los d'Estaos Xuníos asignáron-y el nome de Zona Verde, non por esta razón, sinón porque la so intención yera convertilo nun sitiu seguru pa les autoridaes militares y civiles qu'alministraríen el país hasta que la resistencia fuera vencida de manera definitiva. La Zona Verde consiste nun área de cinco quilómetros, dende la vera del ríu Tigris hasta los antiguos monumentos que Saddam mandó construyir pa conmemorar la guerra con Irán. Allugó nel so interior numberoses oficines alministratives, les principales residencies de los funcionarios del nuevu gobiernu, hoteles d'agospiamientu pa los periodistes que llegaben del estranxeru, etc. Asina, el Palaciu de la República pasó a convertise na más grande embaxada de los Estaos Xuníos en tol mundu. La Zona tamién cuntó cola so propia estación de radio, canches deportives, piscines, chigres y restoranes, un suministru permanente d'enerxía llétrica y agua potable, a pesar de que los habitantes de Bagdag teníen de sufrir constantes cortes d'estos servicios esenciales. A pesar de tar protexíes por grueses parés de formigón, armamentu pesáu y miles de soldaos, los milicianos iraquinos nun dexaron de llanzar cohetes o proyeutiles de morteru contra la Zona Verde, nun intentu por hostigar a los invasores. El domingu 26 d'ochobre de 2003, la resistencia disparó ente seis y ocho misiles contra l'hotel Rachid, nel momentu que Paul Wolfowitz atopábase ende de visita pola nación ocupada. Wolfowitz llogró salir ilesu del ataque, pero un coronel del exércitu d'Estaos Xuníos morrió y otres 17 persones resultaron mancaes. {{VT|Altu Tribunal Penal iraquín}} === 2004: La insurrección amplíase === ''Ver tamién'': [[Ocupación d'Estaos Xuníos de Faluya]], [[Primer batalla de Faluya]], [[Segunda batalla de Faluya]], [[Batalla de Nayaf]] y [[Batalla de Mosul]]. L'empiezu de 2004 carauterizar por un relativu aselu na violencia. Sicasí, la violencia aumentó mientres la primavera con combatientes contra una filial d'al-Qaeda, dirixida por [[Abu Musab al-Zarqawi]] p'ayudar a conducir la [[insurxencia]]. A midida que la insurxencia creció hubo un cambéu na orientación de les fuercies de la coalición escontra les nueves fuercies de seguridá iraquines, cuando cientos de civiles iraquinos y la policía fueron asesinaos nos siguientes meses nuna serie d'atentaos masivos. Una entamada insurxencia sunní, con raigaños fondos nacionalistes y motivaciones islamistes, yera cada vez más poderosa en tou Iraq. Los chiitas del Exércitu Mahdi tamién empezaron a llanzar ataques contra oxetivos de la coalición nun intentu de tomar el control de les fuercies de seguridá iraquines. Nes zones urbanes del sur y el centru d'Iraq españaron lluches de guerrilles. La más grave llucha hasta la fecha empecipió'l miércoles [[31 de marzu]] de [[2004]], cuando insurxentes iraquinos en [[Faluya]] tendieron una emboscada a un convói de los [[Estaos Xuníos]] na que cuatro contratistes militares privaos fueron asesinaos con granaes y disparos d'armes pequeñes. Darréu, los sos cuerpos fueron abasnaos fora de los sos vehículos, cutíos, quemaos y colgaos nuna ponte que traviesa'l Éufrates.<ref>[https://www.cnn.com/2004/WORLD/meast/03/31/iraq.main/ «Residents hang slain Americans' bodies from bridge.»] CNN.com.</ref> Esti fechu, l'asesinatu de los contratistes, desencadenaría una serie d'eventos qu'acabaríen col delicáu equilibriu en [[Najaf]], [[Faluya]] y la so redolada, llevando a una socesión de caos y violencia. Asina'l xueves [[1 d'abril]] el xeneral de Brigada Mark Kimmitt promete prindar a los agresores y pacificar la ciudá. El sábadu [[3 d'abril]] convertir nel día clave. Per un sitiu, la primer fuercia espedicionario de los [[Cuerpu de Marines de los Estaos Xuníos|Marines]] de los Estaos Xuníos recibe la orde de llanzar una ofensiva sobre Faluya. Y por otru, una unidá d'operaciones especiales captura en Najaf al llugarteniente de [[Muqtada al-Sadr]], Mustafa al Yacoubi, buscáu pol asesinatu d'un líder chiita que tornó a [[Iraq]] tres la invasión liderada por [[EE. XX.]] El domingu [[4 d'abril]] los Marines empiecen el so asaltu sobre Faluya, arreyando a más de 2000 soldaos (conocida como la [[primer batalla de Faluya]]). Mientres, [[Muqtada al-Sadr]] empezaría una revuelta en Najaf, que viénose llamando en munchos sectores de fala hispana como la [[batalla del 4 d'abril]] o conocida d'otra manera como [[batalla de Nayaf]]. El llevantamientu empezó con protestes debíu al zarru d'Al-Hawza, un periódicu de Sadr, la selmana anterior, y pol arrestu de Mustafa al Yacoubi el sábadu, acabando con un ataque a gran escala sobre les tropes de la coalición.<ref>[https://web.archive.org/web/20091207081102/http://najafproject.iespana.es/ Proyeutu Najaf.]</ref> Dambes batalles resultaríen un fracasu. La Primer Batalla de Faluya allargar hasta'l primeru de mayu, al retirase les tropes d'Estaos Xuníos de la ciudá tres una dura contraofensiva insurxente'l día martes 27. Mientres en Najaf, qu'amanecería los día domingu 4 con un ataque sobre les posiciones de la coalición na ciudá, la llucha allargar hasta a otru día ensin llegar a pacificar la ciudá. A la llarga, el grave deterioru de la situación forzaría a la retirada de les tropes españoles al finales del mesmu mes, siendo sustituyíes por elementos del 2° Batallón de la "1st Armored Division's Task Force" (2-37 AR). Los enfrentamientos esporádicos mientres el mes de mayu ente les distintes faiciones iraquines na ciudá, llevaríen finalmente a un duru enfrentamientu ente'l 2-37 AR y l'[[Exércitu d'Al-Mahdi|exércitu del al-Mahdi]] nel campusantu de Najaf. agostu sería testigu, de nuevu en Najaf, de nuevos enfrentamientos ente tropes d'Estaos Xuníos y l'[[Exércitu d'Al-Mahdi|exércitu del al-Mahdi]] redolada al campusantu Wādī' as-Salām. La batalla terminaría 3 selmanes dempués cuando'l gran Ayatolá A elī Al-Sīstānī llogró con negociaciones el cese de les hostilidaes. En payares de 2004 produzse la [[batalla de Mosul]] na cual les fuercies d'Estaos Xuníos fixeron una paz civil col sunnita local. Darréu l'[[Axencia Central d'Intelixencia]] (CIA) alióse casi puramente colos curdos, y los Estaos Xuníos viérense como aliáu tribal de los curdos, faciendo'l conflictu inevitable. Darréu produzse la ofensiva sobre [[Faluya]]. Volver# a entamar en payares de 2004 na batalla más sangrienta de la guerra hasta la fecha: la [[segunda batalla de Faluya]], descrita por militares de los Estaos Xuníos como «el más pesáu combate urbanu dende la batalla de Hue City en Vietnam».<ref>[https://web.archive.org/web/20050111214731/http://www.defenselink.mil/news/Jan2005/n01112005_2005011103.html «ScanEagle Proves Worth in Fallujah Fight.»] ''DefenseLINK News''.</ref> Mientres l'asaltu, les fuercies de los Estaos Xuníos utilicen fósforu blancu como arma incendiaria contra los insurxentes, xenerando discutiniu.{{Añader referencies}} Los 46 díes de batalla dieron llugar a una victoria de la coalición, con 95 norteamericanos muertos contra 1350 baxes ente los insurxentes. Faluya foi afarada mientres los combates.<ref>Ricks, Thomas (2006) ''Fiascu'': 398-405.</ref> El casu [[Jessica Lynch]] respigó a les families de los Estaos Xuníos y a la opinión pública mundial. Una mozu soldáu, dotada d'un coraxe escepcional, cayera prisionera de los secuaces de Sadam Husein, torturada y violada, antes de ser lliberada por comandos de les Fuercies Especiales. Donald Rumsfeld y George W. Bush emocionar col so exemplu, pero dalgún tiempu dempués súpose qu'esta hestoria fuera inventada pol gabinete de rellaciones públiques pa movilizar l'ardor patriótico. [[Ficheru:AG-10.jpg|thumb|La soldáu [[Lynndie England]] xunto a dellos prisioneros desnudos.]] Otru acontecimientu importante d'anguaño foi la revelación del [[Tortura en Abu Ghraib|abusu de prisioneros en Abu Ghraib]] que recibió l'atención de los medios n'abril de 2004. En primer llugar los informes d'abusu, según imáxenes gráfiques qu'amuesen el personal militar d'Estaos Xuníos abusando de prisioneros iraquinos.<ref>Hersh, S. (May 10, 2004) [https://web.archive.org/web/20040516231125/http://www.newyorker.com/fact/content/?040510fa_fact «Torture at Abu Ghraib.»] ''The New Yorker''.</ref> El [[Departamentu de Defensa de los Estaos Xuníos]] espulsó a 17 soldaos y oficiales del serviciu, ente que siete soldaos fueron condergaos a penes de prisión, rebaxaos de rangu y daos de baxa en forma deshonrosa. La Brigadier Xeneral [[Janis Karpinski]], comandante de la prisión, foi rebaxada del so rangu a coronel el xueves [[5 de mayu]] de [[2005]]. El domingu 19 d'avientu, un suicida infiltrado inmolar nel comedor de la base d'Estaos Xuníos en [[Mosul]], causando 22 muertos, incluyendo 14 militares d'Estaos Xuníos, y 51 mancaos.<ref>{{cita web |url= http://www.esmas.com/noticierostelevisa/internacionales/414508.html |títulu= Autor d'atentáu en Mosul llevaba uniforme iraquín :: Internacionales :: esmas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091212105118/http://www.esmas.com/noticierostelevisa/internacionales/414508.html |fechaarchivu=12 d'avientu de 2009 }}</ref> {{VT|Fueses comunes n'Iraq}} === 2005: Eleiciones y gobiernu de transición === [[Ficheru:PurpleFingers - Iraqi legislative election, 051215-M-4314O-002.jpg|thumb|Ciudadanos iraquinos amuesen los sos deos con tinta lila, faciendo saber que votaron nes eleiciones d'avientu de 2005.]] El llunes 28 de xunu del añu anterior, Bremer, en representación del gobiernu de los Estaos Xuníos, apurrió formalmente la soberanía al gobiernu iraquín.<ref>{{cita web |url= http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,1250002,00.html |títulu= El fracasu de la ocupación d'Iraq |añu= 2004 |obra= [[Deutsche Welle]] 29.06.2004 |fechaaccesu=6 de mayu de 2007}}</ref> Na práutica, esti gobiernu vese severamente llindáu pola ausencia nél d'importantes líderes chiitas, la falta de control sobre les actividaes de les tropes estranxeres, y los ataques de la resistencia iraquina. El miércoles 26 de xineru, 31 marines d'Estaos Xuníos morrieron al estrellase l'helicópteru nel que viaxaben cerca de la frontera con [[Xordania]].<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/31/soldados/mueren/estrellarse/helicoptero/estadounidense/Iraq/elpporint/20050126elpepuint_4/Tes «Siquier 31 soldaos muerren al estrellase un helicópteru d'Estaos Xuníos n'Iraq.»] ''El País''.</ref> El xueves 7 de xunetu, [[Al Qaeda]] asesinó al embaxador exipciu n'Iraq, Ihab al Sharif, al que secuestrara díes antes. Mientres dellos meses, los Estaos Xuníos sostuvieron que teníen la intención de convocar una asamblea constituyente, compuesta por iraquinos influyentes, tales como líderes relixosos los cualos son persones a los que se-yos tien mayor respetu dientro de la relixón, y consideraos como autoridaes, polo cual son los más "indicaos" pa la ocupación de los cargos. Fechar tope pa esta convención foi retardada delles vegaes hasta que se suspendió definitivamente. Los puestos local y rexonal son escoyíos por un selectu grupu nun intentu por evitar la eleición de persones que s'opongan a la presencia de los Estaos Xuníos y Gran Bretaña, incluyendo persones relixoses y otros funcionarios consideraos radicales y peligrosos. El miércoles 31 d'agostu, provócase una estampida sobre la ponte Al-Ayma de [[Bagdag]] mientres el pelegrinaxe a la mezquita del Imam Musa Al-Kadem, santuariu sagráu pa los xiinos. Les autoridaes culparon a la rede d'[[Al-Qaeda]] de provocar l'ábanu, que dexó como saldo un averáu de 900 persones finaes, y otros varios mancaos.<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2005/08/31/internacional/1125508635.html/ «El presidente iraquín culpa a Al Qaeda de la muerte de más de mil xiinos nun ábanu en Bagdag.»] ''El Mundo''.</ref> === 2006: Guerra civil y gobiernu iraquín permanente === Pa tratar de reprimir la resistencia entamada y el creciente descontentu popular, los Estaos Xuníos empezó l'entrenamientu de les fuercies policiales, esplegó por tol país de fuercies paramilitares d'Estaos Xuníos y empecipió la creación del nucleu d'un nuevu exércitu alredor de fuercies [[curdu|curdes]] y antiguos mandos medios del exércitu de Husein. L'establecimientu d'un nuevu gobiernu civil n'Iraq ye complicáu poles diferencies relixoses ente la mayoría chiita y la clase sunita gobernante. Amás, nel norte iraquín, los curdos tuvieron una autonomía [[de facto]] mientres 12 años so la proteición de la zona d'esclusión de vuelu y reclamen la so autonomía xurídica nel territoriu onde tán asitiaos. Mientres la invasión, los Estaos Xuníos declaró eslleíos l'exércitu y les fuercies de seguridá iraquines, acusándoles de tar corruptes y sol control de los fieles a Husein. Poco dempués, ante la incapacidá de controlar la situación, especialmente nes ciudaes suníes, viéronse obligaos a volver a reclutar a un gran númberu d'efectivos de tolos rangos. Esto, xunto cola situación desastrosa tres años de bloquéu y la invasión, que destruyeren gran parte de les infraestructures del país, motivaron series dificultaes a los d'Estaos Xuníos pa caltener el control de ciudaes, carreteres ya infraestructura petrolífera. ==== Execución de Sadam Husein ==== El domingu 5 de payares de 2006, tres dos años de xuiciu, Husein foi condergáu, xunto con otros dos acusaos, «a morrer na [[forca]]» pol [[Altu Tribunal Penal iraquín]], que lo atopó culpable de cometer un crime contra la Humanidá, pola execución de 148 chiitas de l'aldega de Duyail en 1982. Tamién se-y atribúi la responsabilidá pol [[ataque químicu a Halabja]] (1988), l'achaplamientu de la rebelión chiita (1991), la [[Guerra Irán-Iraq|guerra contra Irán]] (1980-88), y la [[Guerra del Golfu|invasión de Kuwait]] (1990). Nos dos años del xuiciu, Hussein amosóse griespu ante'l Tribunal Iraquín que'l xueves 28 d'avientu de 2006, el confirmó la orde d'execución pal martes 2 de xineru de 2007. Sadam Husein foi [[pena de muerte|executáu]] el sábadu 30 d'avientu de 2006. Foi aforcáu pol cargu de [[crímenes contra la humanidá]]. Dempués de la so execución circularon per internet videos (captaos con teléfonos móviles) qu'amosaben el momentu en que Sadam Husein yera colgáu.{{ensin referencies}} === 2007: Folada de tropes d'Estaos Xuníos === [[Ficheru:Houseraidiraqaug2007.jpg|thumb|Una muyer iraquina ve cómo soldaos d'Estaos Xuníos rexistren la so casa.]] L'añu 2007 foi'l más violentu de tola ocupación. El númberu de muertos y mancaos disparar a máximos por cuenta de la ofensiva insurxente, tantu en víctimes civiles y fuercies de seguridá iraquines como en baxes de les tropes estranxeres. Namái en 2007 morrieron aproximao n'Iraq un total de 904 militares d'Estaos Xuníos y más de 6.000 de la mesma nación fueron mancaos, lo cual constitúi les cifres más altes en tola ocupación. Les baxes iraquines resulten más malo de contabilizar, pero envalórase que mientres esi añu morrieron de manera violenta 1800 miembros de les fuercies de seguridá iraquines y más de 17&nbsp;000 civiles. Tal aumentu de la violencia deber a una ofensiva de la insurxencia xiina nes principales ciudaes del país según a los ataques de célules yihadistes qu'entá operaben n'Iraq. Ciudaes como Bagdag, Mosul, Kirkuk, Nayaf, Tikrit o Baquba, ente otres, fueron escenariu d'atentaos y enfrentamientos constantes mientres tol añu nun intentu per parte de los insurrectos d'atayar el normal desenvolvimientu de la nueva autoridá iraquina sofitada pola fuercia multinacional. Nel so discursu a la nación del miércoles 10 de xineru de 2007 George Bush declaró que la prioridá más urxente pal ésitu n'Iraq yera la seguridá y anunció como la piedra angular de la so estratexa la unviada de 21&nbsp;500 soldaos y 1.2 millones de dólares pa esti programa.<ref>{{cita web |url= http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2007/01/20070110-7.html |títulu=President's Address to the Nation |fecha=1 d'ochobre de 2007 |editorial=The White House}}</ref> Les presiones sobre tropes d'Estaos Xuníos viéronse agravaes pola continua retirada de les fuercies britániques de la gobernación de Basora. A principios de 2007, el Primer Ministru británicu Tony Blair anunció que, arriendes de la Operación Simbad les tropes britániques podríen empezar a retirase de Basora y apurrir el manexu de la seguridá a los iraquinos.<ref>BBC NEWS 21 February 2007, [http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/politics/6380933.stm «Blair announces Iraq troops cut.»] [[BBC]].</ref> Esti anunciu foi confirmáu na seronda per primer ministru [[Gordon Brown]], el socesor de Blair, que de nuevu esbozó un plan de retirada de les restantes fuercies del Reinu Xuníu con una retirada completa la fecha en dalgún momentu a fines de 2008.<ref>{{cita publicación |apellíu=Mark Deen |coautor=Robert Hutton |títulu= Major Says Brown Playing Politics With Iraq, UK. Election |url=http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601087&sid=a47f0v06F47s&refer=home |editorial=Bloomberg.com |fecha=2 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2007 }}</ref> En xunetu'l primer ministru danés [[Anders Fogh Rasmussen]] anunció tamién la retirada de 441 soldaos daneses d'Iraq, dexando namái una unidá de nueve soldaos de la dotación cuatro helicópteros d'observación.<ref>[[Al-Jazeera]] ENGLISH, February 21, 2007, [https://web.archive.org/web/20080618235942/http://english.aljazeera.net/NR/exeres/70F3CDDC-B326-45FC-9A2F-85F9Y74FBF8C.htm «Blair announces Iraq troop pullout.»]</ref> La seguridá de la Zona Verde, sostenida pol Altu Mandu d'Estaos Xuníos, quedó n'entredichu cuando'l vienres 13 d'abril, un atacante suicida llogró llegar hasta la cafetería del Parllamentu, pa españar una carga esplosiva que provocó la muerte de trés llexisladores iraquinos y causó mancaes a 23 persones más. En 2007 tamién se rexistró un fuerte aumentu d'atentaos insurxentes con cloru. ==== Tensiones con Turquía ==== {{AP|Incursión turca nel norte d'Iraq}} [[Turquía]] empecipia una ofensiva militar nel norte d'Iraq contra la guerrilla curda del [[PKK]] magar la oposición iraquina y d'Estaos Xuníos. Los combates desenvolver na provincia de Dohuk, nel Curdistán iraquín. Hasta güei les autoridaes turques confirmaron la muerte de 230 rebeldes curdos y 27 militares turcos. <ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Turquia/alvierti/seguira/Iraq/elpepiint/20080228elpepiint_11/Te «Turquía alvierte que va siguir n'Iraq.»] ELPAÍS.com.</ref> === 2008: Enfrentamientu de les milicies xiines === [[Ficheru:US Military in Iraq march 2008.jpeg|thumb|190px| Soldaos d'Estaos Xuníos ya iraquinos collaborando nun rexistru. Iraq, marzu de 2008.]] Sectores xiinos, de quien los invasores esperaben sofitu y acoyida, llevantáronse lideraos del clérigu [[Muqtada al-Sadr]] y fixéronse fuertes na ciudá de Nayaf, de gran importancia relixosa. Al Sadr, n'habiendo vistu cómo'l so periódicu yera prohibíu poles tropes invasores{{Añader referencies}} y él mesmu yera oxetu de persecución, llamó a la unidá ente sunníes y xiines pa defender la soberanía del país. Coles mesmes, la ciudá de Faluya llevantar contra los ocupantes y realiza una defensa ante'l sitiu al que foi sometida, lo cual al exércitu de los Estaos Xuníos a buscar la mediación d'autoridaes relixoses pa la so retirada y a la designación d'antiguos militares del réxime de Sadam Husein como encargaos de la seguridá de la ciudá, nun irónicu xiru al respective de la so estratexa inicial escontra miembros del antiguu exércitu iraquín y militantes del Partíu Baath. A finales d'añu'l presidente d'Estaos Xuníos [[George W. Bush]] robló un alcuerdu de seguridá col gobiernu iraquín qu'axustaba'l calendariu pa la retirada gradual de les fuercies d'Estaos Xuníos del país; d'alcuerdu al mesmu pal martes [[30 de xunu]] del [[2009]] les fuercies d'Estaos Xuníos retiraríense de les ciudaes iraquines, pal martes [[31 d'agostu]] del [[2010]] les unidaes de combate saldríen del país marcando'l fin de les misiones de combate y entós namái quedaríen 50.000 efectivos pa llabores d'entrenamientu de les fuercies iraquines hasta la definitiva retirada'l sábadu [[31 d'avientu]] del [[2011]]. L'alcuerdu foi ratificáu pol Parllamentu iraquín el xueves [[27 de payares]] del [[2008]].<ref>[http://www.emol.com/noticias/internacional/detalle/detallenoticias.asp?idnoticia=332709 «Parllamentu iraquín aprueba pactu de seguridá con Estaos Xuníos.»] El Mercurio de Chile.</ref><ref>[http://www.24hores.com.pe/internacionales/1227776512.php «El Parllamentu iraquín aprobó'l retiru de tropes d'EE.XX. en 2011.»] Panamericana Televisión de Perú.</ref> === 2009: Amenorgamientu de la violencia === [[Ficheru:Flickr - DVIDSHUB - Iraqi army battalion trains for urban operations (Image 2 of 3).jpg|miniaturadeimagen|190x190px|seguridá iraquines en Basora.]] L'añu 2009 empecipiar con un amenorgamientu considerable de la violencia en tol país coincidiendo col fin de l'alministración Bush, que yera'l símbolu de la ocupación d'Estaos Xuníos. Esti fechu y les meyores yá llograes en materia de seguridá, según el mesmu gastadura de la insurxencia amenorgaron a niveles mínimos les baxes nes tropes estranxeres. Sicasí siguieron produciéndose atentaos constantes nun gran númberu de ciudaes, castigando tanto a les fuercies iraquines como a la población civil. [[Ficheru:Barack Obama 2008 Iraq 19.jpg|thumb|left|140px|Barack Obama visitando a les tropes en Bagdag.]] L'acabante escoyer presidente [[Barack Obama]] anunció un plan pa retirar les fuercies d'Estaos Xuníos progresivamente nos próximos años, según la so intención de revisar integralmente la estratexa n'Iraq.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/retirada/anunciada/Obama/dexara/50000/soldado/Iraq/elpepuint/20090227elpepuint_9/Tes «EE. XX. va sacar a dos tercios del contingente antes d'agostu de 2010.»] ELPAÍS.com.</ref> Destaca tamién la evolucionada cesión de les xeres de seguridá a les fuercies de seguridá iraquines y el retrocesu de les tropes britániques en marzu, venciendo al exércitu y a la policía iraquina'l control de la provincia de [[Basora]].<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/30/internacional/1241096003.html/Tes «Les tropes britániques ponen fin a les sos operaciones de combate n'Iraq.»] Elmundo.es.</ref> En xunu produció una ofensiva insurxente nes principales ciudaes del país coincidiendo col trespasu de la seguridá en nucleos urbanos a les fuercies iraquines y el repliegue de les fuercies estranxeres nes sos bases. Atribuyir a cles xiines los atentaos indiscriminaos que causaron más de 150 muertos en [[Bagdag]] y [[Kirkuk]] mientres la última selmana de xunu con tal de desestabilizar el procesu de trespasu de competencies de seguridá urbana.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Muerren/72/persones/atentáu/centro/Bagdag/elpepiint/20090625elpepiint_5/Tes «Muerren 72 persones nun atentáu nel centru de Bagdag.»] ELPAÍS.com.</ref> Tamién en xunu celebraron eleición al Parllamentu del [[Curdistán]] iraquín, rexón que dispón d'autonomía parllamentaria respectu al restu del país. Los resultaos dieron la victoria al reelixíu presidente Masud Barzani, del [[Partíu Democráticu del Curdistán]]. Sicasí, la oposición acusó de fraude la resultancia de les eleiciones.<ref>[http://ecodiario.eleconomista.es/internacional/noticias/1436576/07/09/Kurdistan-oposicion-clama-fraude-tres-eleiciones-ataquen-les sos-oficines.html./Tes «Kurdistan: oposición clama fraude n'eleiciones, ataquen les sos oficines.»] Ecodiario.es.</ref> El domingu 25 d'ochobre produció un doble atentáu simultáneu frente al edificiu de la Gobernación de Bagdag y nes proximidaes del Ministeriu de Xusticia, que causaron 132 muertos y unos 520 mancaos. Naide esclarió l'autoría de l'aición pero abarruntar de grupos venceyaos con [[Al-Qaeda]].<ref>[http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20091025/53810937966/al-menos-130-muertos-en-un atentáu-en-la sede-del gobiernu-de-bagdad-iraq-al-mansur-sadam-husein-al.html./Tes «Siquier 130 muertos nun atentáu na sede del gobiernu en Bagdag (incluyi videu).»] Lavanguardia.es.</ref> El 8 d'avientu volvieron producise atentaos en cadena nel centru de [[Bagdag]] los cualos causaron más de 127 muertos y centenares de mancaos.<ref>{{cita web |url= http://www.20minutos.es/noticia/583304/0/muertos/bomba/bagdad/ |títulu= Siquier 127 muertos y casi 450 mancaos nuna cadena d'atentaos en Bagdag - 20minutos.es}}</ref> Los oxetivos fueron delles sedes ministerial y xudicial en distintos puntos de la capital iraquina. Diches aiciones fueron reivindicaes pola caña iraquina d'[[Al-Qaeda]]. === 2010 === El llunes 25 de xineru produció una cadena d'atentaos contra hoteles de [[Bagdag]] que causaron siquier 36 muertos y más de 70 mancaos.<ref>[http://www.elperiodico.com/default.aspidpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=681360&idseccio_PK=1007&h=/Tes «Siquier 36 muertos nuna cadena d'atentaos contra tres hoteles de Bagdag.»]</ref> Tamién en xineru, el Tribunal Penal Supremu Iraquín condergó a pena de muerte a [[Ali Hasan al Mayid]], conocíu como Alí El Químicu, por entamar l'ataque con gas letal que se cobró la vida de más de 5000 curdos na ciudá de Halabja en 1988, cuando yera ministru de defensa del réxime de Sadam Husein.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Sentencia/muerte/Ali/Quimico/elpepuint/20100117elpepuint_4/Tes «Sentencia de muerte pa Alí el Químicu.»] ''El País''.</ref> Mientres les selmanes previes a les eleiciones del llunes 8 de marzu, grupos insurxentes empecipiaron una ofensiva con numberosos atentaos en distintes ciudaes col propósitu de boicotiar el procesu democráticu. Asina, el xueves 4 de marzu, una cadena d'atentaos causaron 33 muertos na ciudá de [[Baquba]].<ref>[http://www.lavozdegalicia.es/mundo/2010/03/04/0003_8332296.htm/ «Un triple atentáu dexa 33 muertos n'Iraq a cuatro díes de los comicios.»]</ref> En marzu, el presidente [[Barack Obama]] anunció la salida de la mayoría de les tropes d'Estaos Xuníos p'agostu d'este mesmu añu.<ref>[http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090227/53649102296/obama-anuncia-la salida-de-la-mayoria-de-las-tropas-de-iraq-en-agosto-de-2010.html/Te «Obama anuncia la salida de la mayoría de les tropes d'Iraq n'agostu de 2010.»]</ref> N'abril, una operación realizada por fuercies d'Estaos Xuníos ya iraquines acabó cola vida de los dos principales líderes de la filial d'[[Al Qaeda]] n'Iraq.<ref>Xordán, Javier. [http://wdb.ugr.es/~gesyp/al-qaida-irak «Sobre la decapitación' d'A los Qaida n'Iraq.»]</ref> El 25 d'agostu producieron dellos atentaos que causaron 64 muertos. === 2011: Retiru total y fin de la ocupación === [[Ficheru:Gate closing Iraq-Kuwait border.jpg|250px|thumb|Fuercies d'Estaos Xuníos y kuwaitíes cerrando la puerta fronteriza ente Iraq y Kuwait (18 d'avientu de 2011)]] Finalmente'l vienres [[21 d'ochobre]] de [[2011]] el presidente Barack Obama anunció'l retiru definitivu de la totalidá de les tropes d'Estaos Xuníos asitiaes n'Iraq (39&nbsp;000 soldaos) depués d'una xunta col primer ministru iraquín Nuri Al Maliki. Nel so discursu Obama aprofió que nun quedaría nengún soldáu n'Iraq pa realizar llabores d'ayuda a tropes iraquines. «Estaos Xuníos ta avanzando escontra una posición de fortalecimientu. La llarga guerra n'Iraq va llegar al so fin a finales d'anguaño,» aseguró Obama. Y amestó que «tres una década de guerra, el país que tenemos de construyir y vamos construyir ye'l nuesu». Obama dixo qu'Estaos Xuníos va caltener con Iraq «una alianza firme y duradero». Tamién antemanó que'l primer ministru iraquín, Nuri al Maliki, va viaxar a Washington pa una visita oficial n'avientu de 2011.<ref>[http://www.clarin.com/mundo/Estaos_Xuníos-tropa-Iraq_0_576542551.html «Obama anunció'l retiru definitivu de les tropes d'Estaos Xuníos n'Iraq.» 21 d'ochobre de 2011.] ''Clarín''.</ref><ref>{{cita noticia |autor=Antonio Cañu |url=https://elpais.com/diario/2011/10/22/internacional/1319234401_850215.html |títulu=Obama anuncia la salida total d'Iraq |editorial=El País |fecha=22 d'ochobre de 2011}}</ref> El llunes [[12 d'avientu]] de [[2011]] Obama y el primer ministru iraquín Nuri al-Maliki sellaron el fin de la intervención d'Estaos Xuníos, ratificando qu'a la fin del mes retirárense casi tolos 6000 soldaos d'Estaos Xuníos que queden nel país distribuyíos en cuatro bases; d'ellos solamente va quedase un pequeñu contingente pa protexer la Embaxada d'Estaos Xuníos en Bagdag.<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2011/12/12/internacional/1323716936.html?a=a4cb5be5cdb20a9b2f10y6b8c7a1d217&t=1323731012&numbero= «Obama y Maliki sellen el fin de la intervención d'EEXX n'Iraq.»] ''El Mundo''.</ref> El domingu [[18 d'avientu]] de [[2011]] Estaos Xuníos remató'l so retiru d'Iraq; a les 7:38 de la mañana (hora llocal iraquina) cruciaron la frontera con [[Kuwait]] los postreros 500 militares d'Estaos Xuníos qu'abandonaben el país a bordu de 110 vehículos blindaos. Trátase d'efectivos destacaos hasta esi momentu na base de [[Camp Adder]], 300 quilómetros al sur de Bagdag. En total los postreros 4000 soldaos d'Estaos Xuníos abandonaren el país en solu 72 hores. Con ello adelantrábase la retirada en 13 díes con rellación a axustar nel tratáu de seguridá ente Estaos Xuníos ya Iraq que prevía la retirada pal sábadu 31 d'avientu.<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2011/12/18/internacional/1324184045.html «Estaos Xuníos remata la so salida d'Iraq cola retirada de los postreros soldaos.»] ''El Mundo''.</ref><ref>[https://www.abc.es/20111219/ciencia/abcp-completa-retirada-irak-20111219.html «EE.XX. completa la so retirada d'Iraq.»] ''ABC''.</ref> == Naciones participantes == [[Ficheru:MultinationalForce-IraqDUI.svg|thumb|Insinia de la Coalición]] {{AP|Fuercia Multinacional Iraq}} La Fuercia Multinacional-Iraq sustituyó a l'anterior fuercia en mayu de 2004. Los medios de comunicación nos Estaos Xuníos han promovíu l'usu de la espresión "Coalición empobinada polos Estaos Xuníos" pa describir esta fuercia, yá que alredor del 93 % de les tropes esplegaes pertenecen a esi país.<ref name="repitida_1">[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/12/07/AR2007120702585.html «List of 'Willing' U.S. Allies Shrinks Steadily in Iraq.»] washingtonpost.com.</ref> La mayoría de les otres naciones han confináu a los sos homes na so bases por cuenta de la violencia xeneralizada.<ref name="repitida_1" /> {{VT|Reconstrucción xaponesa d'Iraq y grupu de sofitu}} == Grupos armaos iraquinos == {{VT|Resistencia iraquina}} A la ocupación aguantaron fuercies dientro d'Iraq. Nos primeros meses de la ocupación, docenes d'iraquines fueron tirotiaos en manifestaciones anti-Estaos Xuníos principalmente nes partes xiítes del país.{{Añader referencies}} El ayatolá Sayed Mohammed Baqir al-Hakim, quien volvió a Iraq depués de decenios nel exiliu pocu dempués del empiezu de la ocupación, comentó: "A nós nun nos asusten les tropes británicu y norteamericanes. Esti país quier caltener la so soberanía, y les fuercies de la coalición tienen de dise." Nos meses que siguieron a la ocupación, empezó a rexistrase un permediu d'una muerte diaria de miembros de les fuercies d'Estaos Xuníos y británicu, n'ataques con [[francotirador]]es, [[Bomba (esplosivu)|bombes]] suicides y emboscaes. Dellos ataques contra les fuercies de la ocupación resultaron como represalia a los abusos de les fuercies ocupantes, como cuando seis soldaos británicos morrieron en disparando contra cuatro manifestantes nuna protesta. Tales ataques son celebraos rabiosamente polos habitantes del país{{Añader referencies}}, desafogando la impotencia na que s'atopen frente a la ocupación. Particular impautu tuvo'l casu de Faluya, onde dellos axentes d'intelixencia d'Estaos Xuníos fueron incineraos y los sos restos colgaos d'una ponte de la ciudá, lo que desencadenaría una fuerte contraofensiva militar d'Estaos Xuníos sobre esta ciudá sunní. Dellos grupos de diversos enclinos políticos y relixoses siguen llevando a cabu una dura resistencia contra la ocupación. Dicha resistencia ye particularmente firme nel centru sunní d'Iraq, que foi la base del poder de Husein, magar grupos xiinos adeptos al clérigu Muqtada al-Sadr tamién realizaron una fiera defensa de los llugares santos d'esi cultu musulmán. Los ataques de la resistencia asocédense a diariu, superándose la cifra de 2600 militares d'Estaos Xuníos y más de cien d'otres nacionalidaes cayíos dende l'empiezu de la intervención mientres el mes d'abril de 2004. Esi mes presentó'l balance más negativu pa los invasores, faciéndose patente un claru enclín a la medría de les actividaes de la resistencia tantu en Bagdag como nes demás ciudaes importantes del país. La ofensiva de los rebeldes iraquinos cutió a les tropes d'Estaos Xuníos y los sos aliaos, tantu nos centros urbanos como nes carreteres. Tamién se vieron entorpecidas los llabores de construcción d'infraestructura qu'adelantren los contratistes estranxeros n'oleoductos, terminales petroleres del golfu Pérsicu y les rutes de suministros pa les tropes invasores que son tresportaos per ferrocarril. Parte de la estratexa de la resistencia consiste en sabotear la loxística de les tropes ocupantes. Los Estaos Xuníos tuvieron la intención de reconstruyir rápido la infraestructura petrolera iraquina por que la producción, agora en manes de contratistes d'Estaos Xuníos, volviera a los niveles previos a la guerra, pero la destrucción de los oleoductos solmenó un duru golpe a esta iniciativa. Ente dalgunos de los grupos que reivindiquen los ataques contra la ocupación de la coalición y el sabotaxe figuren el Frente Nacional Iraquín de los Fedayines de Sadam, el Partíu Culiebra y el Regresu. {{VT|Alianza Xunida Iraquina}} == Perdes humanes == {{AP|Perdes humanes de la Guerra d'Iraq}} [[Ficheru:USCasualtiesC130DoverAFB.jpg|thumb|Cadabres d'Estaos Xuníos siendo repatriaos.]] Na tabla Infobox na parte cimera derecha apaez la cifra de muertos de la coalición, qu'inclúi'l númberu de víctimes por naciones, los contratistes, non los civiles iraquinos, los periodistes, los medios de comunicación asistentes, trabayadores d'ayuda humanitaria, mancaos, etc. L'artículu principal tamién da esplicaciones pa l'amplia variación nes estimaciones y amuesa les munches formes en que se produz el conteo. Les cifres d'accidentes, especialmente les d'iraquines, son bien revesoses. Nesta seición ufiértase una curtia reseña. El Xeneral d'Estaos Xuníos Tommy Franks envaloró pocu dempués de la invasión que se produxera 30.000 baxes iraquines a partir del miércoles 9 d'abril de 2003.<ref>{{cita web |url= http://www.defenselink.mil/transcripts/2004/tr20040419-secdef1362.html |títulu= Secretary of Defense Interview with Bob Woodward - 23 Oct, 2003 |publicación= United States Department of Defense: News Transcript |fecha= 19 d'abril de 2004 |fechaaccesu=9 d'agostu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060730192251/http://www.defenselink.mil/transcripts/2004/tr20040419-secdef1362.html |fechaarchivu=30 de xunetu de 2006 }}</ref> Dempués d'esta primer estimación nun se fixo pública nenguna otra estimación. N'avientu de 2005 el Presidente Bush diz qu'hai 30&nbsp;000 iraquinos muertos. El voceru de la Casa Blanca Scott McClellan dixo más tarde que «nun yera una estimación oficial del Gobiernu», y basóse nos informes de prensa.<ref>[https://www.cnn.com/2005/POLITICS/12/12/bush.iraq/index.html «Bush: Iraqi democracy making progress.»] ''CNN'' December 12, 2005.</ref> Realizáronse dellos intentos de los medios de comunicación, los gobiernos de coalición y otros pa envalorar les baxes iraquines: * Ministeriu de Salú iraquín. En xineru de 2008, el ministru informó de los resultaos de la investigación realizada en 9345 llares al traviés d'Iraq, llevada a cabu en 2006 y 2007. L'informe envalora que 151&nbsp;000 muertes tán rellacionaes cola violencia (95 % marxe d'incertidume, 104&nbsp;000 a 223&nbsp;000) ente de marzu de 2003 y xunu de 2006. Los emplegaos del Ministeriu iraquín de Salú realizaron la encuesta pa la Organización Mundial de la Salú.<ref name="WHOifhs">[http://www.emro.who.int/iraq/ifhs.htm WHO country office in Iraq. Iraq Family Health Survey] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091028102038/http://www.emro.who.int/iraq/ifhs.htm |date=2009-10-28 }}. World Health Organization (WHO).</ref> {| class="wikitable sortable" style="text-align:leftt; float:right" |+ Baxes militares estranxeres<ref name="muertos_coalicion_per país">{{cita web |url=http://icasualties.org/Iraq/index.aspx |títulu=Coalition Deaths by Nationality |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2014 |autor=iCasualties.org |fecha=22 d'ochobre de 2011 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110321080348/http://icasualties.org/Iraq/index.aspx |fechaarchivu=2011-03-21 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.icasualties.org/Iraq/index.aspx |títulu=iCasualties: Operation Iraqi Freedom |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151017063640/http://www.icasualties.org/Iraq/Index.aspx |fechaarchivu=2015-10-17 }}</ref> |- ! País ! muertos ! mancaos |- | {{bandera2|USA}} | style="text-align:center" | 4485 | style="text-align:center" | 32&nbsp;223 |- | {{bandera2|UK}} | style="text-align:center" | 179 | style="text-align:center" | 315 |- | {{bandera2|Italia}} | style="text-align:center" | 33 | style="text-align:center" | |- | {{bandera2|Polonia}} | style="text-align:center" | 23 | style="text-align:center" | |- | {{bandera2|Ucraína}} | style="text-align:center" | 18 | style="text-align:center" | |- | {{bandera2|Bulgaria}} | style="text-align:center" | 13 | style="text-align:center" | |- | {{bandera2|España}} | style="text-align:center" | 11 | style="text-align:center" | 18<ref>[http://www.webislam.com/noticias/45995-la guerra_de_iraq_costo_a_espana_260_millones_de_euros_y_nueve_soldaos_muertos.html La guerra d'Iraq costó a España 260 millones en misión humanitaria y nueve soldaos muertos]</ref> |- | otros países | style="text-align:center" | 43 | style="text-align:center" | |} * Les Naciones Xuníes atopó que 34&nbsp;452 muertes violentes de civiles fueron reportaes por morgues, hospitales y les autoridaes municipales al traviés d'Iraq en 2006.<ref>Tavernise, Sabrina. [http://www.nytimes.com/2007/01/17/world/middleeast/17iraq.html «Iraqi Death Toll Exceeded 34,000 in '06, O.N. Says.» 17 de xineru de 2007.] ''[[New York Times]].''</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070914071846/http://www.iht.com/articles/ap/2007/01/16/america/NA-XEN-US-Iraq-Casualty-Counts.php «Many organisations keep track of Iraqi casualties — but no one knows the correct number for sure.» 16 de xineru de 2007.] [[Associated Press]]. ''[[International Herald Tribune]]''.</ref> * Los ministerios iraquinos de Salú, de Defensa y del Interior diz que 14&nbsp;298 civiles, 1348 policías y 627 soldaos fueron asesinaos en 2006.<ref>[http://www.indianexpress.com/story/19960.html «Bruised and battered: Iraqi toll crosses 16000 in '06.»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080305040953/http://www.indianexpress.com/story/19960.html |date=2008-03-05 }} Associated Press January 2, 2007. ''The Indian Express'' Jan. 3, 2007.</ref> El gobiernu iraquín nun cunte les víctimes crímenes, nin a les de secuestros, nin mancaos que muerren dempués de resultes de los ataques. Sicasí, "una cifra de 3700 muertes de civiles n'ochobre de 2006, l'últimu recuentu dau pola ONX sobre la base de datos del Ministeriu de Salú y la morgue de Bagdag, foi llomada esaxerada pol Gobiernu iraquín." * El ''Iraq Body Count proyeutu'' (IBC) hai documentáu ente 73&nbsp;264-79&nbsp;869 muertes violentes de civiles non combatientes dende l'empiezu de la guerra hasta'l 20 de setiembre de 2007.<ref>[http://www.iraqbodycount.org/ Iraq Body Count project].</ref> Sicasí, el IBC foi criticáu por cuntar namái un pequeñu porcentaxe del númberu real de muertes por cuenta de que namái inclúin les muertes comunicaes polos organismos específicos de los medios de comunicación.<ref name="medialens">[https://web.archive.org/web/20121130212139/http://medialens.org/alerts/07/070918_the_media_ignore.php "The Media Ignore Credible Poll Revealing 1.2 Million Violent Deaths In Iraq"]. Sept. 18, 2007. ''MediaLens.''</ref><ref name="medialens2">[http://news.bbc.co.uk/2/hi/programmes/newsnight/4951508.stm "Iraq Body Count - Media Lens responds"]. [[BBC]]. April 28, 2006.</ref> * La encuesta Lancet 2006 de víctimes de la guerra d'Iraq calcula qu'en 654&nbsp;965 los iraquinos muertos (rangu de 392&nbsp;979-942&nbsp;636) dende marzu de 2003 hasta finales de xunu de 2006. Esi númberu total de fallecimientos (tolos iraquinos) inclúi tol escesu muertes debíu al aumentu de l'anarquía, la degradación de les infraestructures, etc., ya inclúi civiles, militares ya insurxentes muertos. * Una Investigación de la Opinión d'encuesta empresarial (ORB) realizada n'agostu de 2007 envaloró en 1&nbsp;220&nbsp;580 les muertes violentes por cuenta de la guerra d'Iraq (rangu de 733158 a 1446063).<ref name="ORB">[https://web.archive.org/web/20071002205022/http://www.opinion.co.uk/Newsroom_details.aspx?NewsId=78 "More than 1,000,000 Iraqis murdered"]. September 2007. Opinion Research Business. PDF report: [https://web.archive.org/web/20070925235801/http://www.opinion.co.uk/Documents/TABLES.pdf]</ref> El 28 de xineru de 2008, ORB publicó una actualización basada nun trabayu adicional lleváu a cabu nes zones rurales d'Iraq. Unos 600 entrevistes adicionales llevar a cabu y la cifra revisar a 1.033.000 con un determináu rangu de 946&nbsp;000 a 1&nbsp;120&nbsp;000.<ref name="orbupdate">[https://web.archive.org/web/20080201144355/http://www.opinion.co.uk/Newsroom_details.aspx?NewsId=88 Update on Iraqi Casualty Data] by Opinion Research Business, January 2008</ref> == Crítiques y costos == La coalición comandada por Bush nun atopó nenguna de les [[Armes de destrucción masiva n'Iraq|supuestes armes de destrucción masiva]] que s'utilizaron como sida pa la invasión d'Iraq. Esto provocó una encarnizada llucha de credibilidá de [[Tony Blair]] contra la empresa de comunicaciones [[BBC]] a la cual el Poder Xudicial Británicu quitara la razón frente al premier británicu, pero les encuestes revelaron qu'en 2003 la so credibilidá cayó notablemente en favor de la BBC. Dellos grupos d'Australia reclamaron la so dimisión. Tocantes a George W. Bush, argumentó qu'actuara por información de la [[CIA]]. El direutor de l'Axencia negó que s'afirmara la esistencia d'armes de destrucción masiva n'Iraq. El presidente d'Estaos Xuníos creó, arriendes d'ello, una comisión destinada a investigar si los informes d'intelixencia xustificaben la invasión a Iraq. Esta guerra aceleró'l deterioru de la imaxe de los Estaos Xuníos nel mundu. A esto hai qu'añader el fechu de que dellos militares d'Estaos Xuníos fueron acusaos formalmente por crímenes de guerra, siendo los casos más sonaos los homicidios del camarógrafu español [[José Couso]] y del axente italianu Nicola Calipari. En dambos incidentes l'exércitu d'Estaos Xuníos refugó que los sos efectivos cometieren crímenes de guerra y determinó que tales acusaciones yeren irrelevantes, pero tantu les autoridaes españoles como les italianes llegaron a conclusiones distintes, y por esto n'España dictó una orde de aprehensión contra'l sarxentu Thomas Gibson y otros dos soldaos pol presuntu asesinatu del camarógrafu Couso, ente que un tribunal de Roma decidió enxuiciar al soldáu Mario Lozano pol cargu d'asesinatu contra l'axente Nicola Calipari, y dos cargos más por intentu d'asesinatu contra la periodista Giuliana Sgrena.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_6562000/6562319.stm 10]</ref> == Crisis humanitaria == [[Ficheru:Palestinian Iraqi IDP family near Jordanian border.jpg|thumb|Tres la invasión la desnutrición disparóse al 28 % de la población. Na semeya, iraquines abellugaos en Xordania.]] Los índices de malnutrición disparáronse del 19 % previu a la invasión a una media del 28 % cuatro años dempués.<ref>[http://www.alertnet.org/thenews/fromthefield/carintern/9y9y54eac735cfcd9b98b3a8y031cfa4.htm «Third of Iraqi children now malnourished four years after US invasion.» 16 March, 2007.] [[Reuters]].</ref> Nun informe tituláu ''Los civiles ensin proteición: el continuu empeoramientu de la crisis humanitaria nel Iraq'', producíu dempués de la intensificación de les operaciones militares d'Estaos Xuníos llevaes a cabu en Bagdag a partir de febreru de 2007, la [[Media Lluna Colorada]] dixo que millones d'iraquinos atopar nuna situación desastrosa que ta empeorando. La [[Cruz Bermeya]] dixo que los hospitales y otros servicios importantes tán dramáticamente curtios de personal, yá que más de la metá de los médicos abandonaron el país.<ref>Higgins, A. G. (April 11, 2007) [https://web.archive.org/web/20080216055432/http://www.chicagotribune.com/news/nationworld/sns-ap-red-cross-iraq,1,6355149.story «Red Cross: Iraqi Situation Getting Worse.»] Associated Press.</ref> Acordies con un funcionariu del gobiernu iraquín, 1944 civiles y siquier 174 soldaos y policías fueron asesinaos en mayu de 2007, un aumentu del 29 % con al respective de les muertes de civiles mientres abril. Les estimación del gobiernu iraquín sobre'l númberu de muertes de civiles foi siempres más baxos que los informes d'investigadores independientes. Los ataques con morteros na capital tán convirtiéndose en letales.<ref>Reuters (June 2, 2007) [http://www.alertnet.org/thenews/newsdesk/COL241131.htm «Civilian death toll in Iraq spikes in May.»] Consultáu'l 3 de xunu de 2007.</ref> La mayoría de los aproximao 20 cadabre per día atopaos pola policía ente xunu y xunetu de 2007 llevaben los güeyos vendados y disparos al estilu execución. La policía atribúin estes muertes a los escuadrones de la muerte sunníes y xiines. Acordies con fontes médiques en Bagdag, munchos tamién amosaron señales de tortura y mutilación.<ref>Kasem, Z. (July 24, 2007) [http://www.iraqslogger.com/index.php/post/3703/Patterns_of_Sectarian_Violence_in_Bagdag «Patterns of Sectarian Violence in Bagdag.»] ''IraqSlogger'' (Praedict). Consultáu'l 24 de xunetu de 2007.</ref> {{VT|Misión d'Asistencia de les Naciones Xuníes pa Iraq}} == Abusos de derechos humanos == {{VT|Tortura en Abu Ghraib|Masacre de Haditha}} === Insurxentes y grupos terroristes === [[Ficheru:Car bomb in Iraq.jpg|thumb|Los coches-bomba son una táctica frecuente de los insurrectos n'Iraq.]] Como midida de presión por que los Estaos Xuníos y los sos aliaos militares abandonen el territoriu iraquín, el 8 d'abril de 2004 empezó una campaña desordenao y bonal de secuestros de ciudadanos de les naciones invasores, cola retención de trés xaponeses, ocho sur coreanos y dos israelinos árabes. A lo llargo del mes, la cifra de reteníos superó los 40 y, ante la inseguridá, los países de la coalición encamienten a los sos ciudadanos civiles a abandonar Iraq. De fechu les tropes filipines retiráronse totalmente del territoriu iraquín n'axustando con un grupu de la resistencia la lliberación d'unu de los sos ciudadanos. Dende l'añu 2006 los grupos insurxentes inspiraos nel yihadismu y lideraos por Al Qaeda n'Iraq esperimentaron un progresivu cayente, hasta convertise finalmente nun actor menor del conflictu<ref>[http://www.ugr.es/~jjordan/publicaciones/insurgenciairak.pdf "La insurxencia yihadista n'Iraq: del suañu del califatu a la marginalidad takfirí"] por [http://www.ugr.es/~jjordan/publicaciones.html Javier Xordán] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170708032840/http://www.ugr.es/~jjordan/publicaciones.html |date=2017-07-08 }}</ref> == Opinión pública sobre la guerra == {{VT|Manifestaciones contra la invasión d'Iraq de 2003}} Una parte importante de la sociedá española manifestar en contra del sofitu amosáu pol entós presidente del gobiernu [[José María Aznar]] a la intervención n'Iraq. Esti fechu y los atentaos del 11-M, ente otros, motivaron un cambéu de gobiernu nel que'l [[Partíu Socialista Obreru Español]] llogró mayoría tres les [[Eleiciones xenerales españoles de 2004|eleiciones xenerales]] del domingu 14 de marzu del mesmu añu. Establecíu'l nuevu gobiernu, una de les primeres midíes qu'adoptó, nel mesmu mes de marzu, foi la d'ordenar la retirada d'[[España]] d'Iraq. Darréu, [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[República Dominicana]] y [[Filipines]] adoptaron la mesma midida, restando sofitu internacional a la ocupación. Distintos analistes quixeron ver na invasión d'Iraq de 2003 el puntu de partida ente'l fin de la era unipolar d'Estaos Xuníos, que s'empecipió tres el derrumbe de la URSS, y l'empiezu d'un nuevu orde internacional multipolar nel que'l poder global va tar partíu en distintos bloques. == Rellación de la Guerra contra'l terrorismu == {{AP|Guerra contra'l terrorismu}} Tiempu dempués de la invasión [[Paul Wolfowitz]] declaraba en Singapur en mayu de 2003: «Veámoslo de forma senciella. La diferencia más importante ente Corea del Norte ya Iraq ye que, económicamente, n'Iraq nun teníamos alternativa. El país nada nun mar de petroleu».<ref>{{Cita web |url=http://www.defenselink.mil/transcripts/transcript.aspx?transcriptid=2704 |títulu=DefenseLink News Transcript: Deputy Secretary Wolfowitz Q&A following IISS Asia Security Conference<!-- Títulu xeneráu por un bot --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091201100111/http://www.defenselink.mil/transcripts/transcript.aspx?transcriptid=2704 |fechaarchivu=2009-12-01 }}</ref> Más tarde, Alan Greenspan, ex presidente del bancu central d'Estaos Xuníos (la Reserva Federal), aseguró nel so llibru de memories que'l verdaderu motivu pa invadir Iraq sería prindar el petroleu y non les razones espresaes públicamente d'armes de destrucción masiva y lliberar al pueblu iraquín de la dictadura de Saddam o establecer una democracia.<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2007/09/16/internacional/1189938284.html «Greenspan, ex presidente de la Reserva Federal: 'La guerra d'Iraq foi pol petroleu'.»] elmundo.es.</ref> == Retiru de les tropes, Operación Nuevu Amanecer y fin de la guerra == El [[vienres]] [[27 de febreru]] de [[2009]] l'entós daquella presidente de los Estaos Xuníos, [[Barack Obama]], anunció'l retiru de les sos tropes pal día [[martes]] [[31 d'agostu]] de [[2010]], anque quedaríen 50&nbsp;000 soldaos hasta'l [[sábadu]] [[31 d'avientu]] de [[2011]]. [[Ficheru: Usfi ceremony.jpg|thumb |border|175px | Ceremonia d'activación del [[Nuevu Exércitu d'Iraq|Ejército Estaos Xuníos - Iraq]] el 1 de xineru de 2010]] El xueves [[19 d'agostu]] del [[2010]] Estaos Xuníos retiró casi toles sos tropes de combate d'[[Iraq]], dexando nel país namái 56&nbsp;000 efectivos de combate; la retirada adelantróse dos selmanes al plazu previstu pol tratáu robláu pol anterior presidente d'Estaos Xuníos [[George W. Bush]] y el gobiernu iraquín.<ref>[http://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/33580 «Parllamentu d'Iraq aprobó alcuerdu con EEXX sobre retirada de tropes.»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110815154620/http://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/33580 |date=2011-08-15 }} El Nuevo Diario.com.ni.</ref> Con esta decisión del actual presidente [[Barack Obama]] empezó a poner fin a la intervención d'Estaos Xuníos na Guerra d'Iraq; el restu de les tropes de combate retirar nel plazu previstu llegalmente pol tratáu y entós namái quedaríen 50&nbsp;000 efectivos d'Estaos Xuníos nel país que les sos llabores nun seríen de combate sinón d'entrenamientu de les fuercies iraquines que van siguir lluchando soles contra la insurxencia.<ref>[https://www.elmundo.es/america/2010/08/19/estados_unidos/1282176589.html «Estaos Xuníos retira les tropes d'Iraq dos selmanes antes de lo previsto.»] ''El Mundo''.</ref><ref>[http://edition.cnn.com/2010/WORLD/meast/08/18/iraq.combat.convói/index.html?hpt=T1#fbid=g4o1t9rMh8X&wom=false «Últimu Convói de Combate d'Estaos Xuníos sale d'Iraq.»] CNN (n'inglés).</ref><ref>{{cita noticia |url=https://elpais.com/diario/2010/08/20/internacional/1282255201_850215.html |títulu=EE UU retira la última brigada de combate editorial=El País |fecha=20 d'agostu de 2010}}</ref> El martes [[31 d'agostu]] del [[2010]] Estaos Xuníos retiró los sos postreros efectivos de combate d'[[Iraq]] y punxo fin oficialmente a la so misión de combate na guerra; sicasí permanecieron, como taba previstu, cincuenta mil efectivos militares d'Estaos Xuníos en misiones d'intelixencia y sofitu loxísticu y d'entrenamientu a les fuercies de seguridá iraquines.<ref>[https://www.elmundo.es/america/2010/08/31/estados_unidos/1283232699.html «EEXX pon fin a les misiones de combate n'Iraq magar la inestabilidá nel país.»] ''El Mundo''.</ref><ref>[http://edition.cnn.com/2010/POLITICS/08/31/iraq.us/index.html?hpt=T1#fbid=zwseet-SzZP&wom=false «Termina Misión de Combate d'Estaos Xuníos n'Iraq.»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180429092707/http://edition.cnn.com/2010/POLITICS/08/31/iraq.us/index.html?hpt=T1#fbid=zwseet-SzZP&wom=false |date=2018-04-29 }} CNN (n'inglés).</ref> Esta decisión d'Obama de dar fin a la guerra pa pasar a una nueva fase n'Iraq d'ayuda pa llograr la paz y la torna de la soberanía n'Iraq ye conocida como Operación Nuevu Amanecer y ta comandada pol [[xeneral]] [[Lloyd Austin]] en llugar del xeneral [[Raymond T. Odierno]] (el so predecesor na comandancia mientres la guerra), pal entrenamientu de les tropes iraquines contra'l [[terrorismu islámicu|terrorismu]] y la [[insurxencia iraquina]]. La operación dio empiezu'l miércoles [[1 de setiembre]] del añu 2010 y estenderíase hasta'l sábadu 31 d'avientu del añu 2011. === Situación posterior a la retirada de les tropes de la coalición d'Iraq === {{AP|Guerra contra l'Estáu Islámicu}} Anguaño la violencia sigue y los atentaos contra iraquinos tamién, Al Qaeda escoyó a los [[cristianos]] y a la [[Ilesia copta]] como blancu p'atentar dende l'entamu de les operaciones de los Estaos Xuníos; unu de los fechos más sangrientos llevaos a cabu por una caña venceyada a Al Qaeda denomada [[Estáu Islámicu d'Iraq]], la mesma última llevar a cabu por un atentáu asesinando na ilesia La nuesa Señora del Socorru delles persones que taben dientro del templu. Pero la violencia contra les tropes d'Estaos Xuníos nun dexa de cesar por cuenta de que dos soldaos d'Estaos Xuníos morrieron y nueve resultaron mancaos (en setiembre, a pocos díes de ser declaráu'l fin de la guerra) cuando españó un tirotéu dientro d'una base del Exércitu iraquín al norte de Bagdag. Yeren les primeres baxes d'Estaos Xuníos desque'l presidente Obama declaró'l fin oficial a la guerra n'Iraq. El fechu sigue n'investigación. Dos díes antes, los soldaos d'Estaos Xuníos en [[Bagdag]] sumar a repeler un ataque altamente coordináu polos insurxentes n'unu de los principales comandos militares en Bagdag, un eventu que punxo de relieve les ambigüedaes la nueva fase de la función militar d'Estaos Xuníos n'Iraq. En total nel añu 2011 sumaron 54 efectivos militares d'Estaos Xuníos muertos. N'otra xornada de violencia la organización terrorista Al Qaeda n'Iraq atribuyóse'l sangrientu secuestru na ciudá iraquina de Tikrit. Ente que n'otru ataque posterior perpetáu nun puntu de control de les fuercies de seguridá na ciudá iraquina de Kubaisa ocho persones morrieron. Según informaron testigos presenciales, ente les víctimes atopen trés soldaos y un policía, ente qu'otros dos axentes de seguridá sufrieron mancaes. Nel ataque al puestu de control morrió tamién unos de los atacantes, que pertenecía a la milicia suní Sahwa, el puestu de control allugábase cerca de la ciudá de [[Kirkuk]]. N'otru ataque Al Qaeda llevó a cabu un asaltu armáu al parllamentu de la ciudá iraquina de [[Tikrit]] morrieron 65 persones y resultaron mancaes 95, tomar de rehenes foi'l motivu pol cual fuercies de seguridá y soldaos iraquinos allegaren. L'ataque a la sede del [[Parllamentu]] provincial en Tikrit, foi una respuesta a los crímenes que les fuercies de seguridá de la provincia de [[Salaheddin]] cometieron contra presos suníes», esplicó la organización estremista nun mensaxe publicáu en foros d'Internet. Mientres l'aición morrieron trés diputaos, dellos funcionarios, emplegaos de gobiernu, policías y dos periodistes.<ref>{{Cita web |url=http://internacional.eluniversal.com/2011/04/02/al-qaida-atrib%C3%BAyese-matanza-de-rehenes-en-la-ciudad-iraqui-de-tikrit.shtml |títulu=«Al Qaida atribúyese matanza de rehenes na ciudá iraquina de Tikrit.» |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250312122300/http://internacional.eluniversal.com/2011/04/02/al-qaida-atrib%C3%BAyese-matanza-de-rehenes-en-la-ciudad-iraqui-de-tikrit.shtml |fechaarchivu=2025-03-12 }}</ref> No que supón la primer reconocencia del usu de la fuercia aérea nesi país nos últimos tiempos en dichu mes de xunu les Fuercies Armaes d'Estaos Xuníos llevaron a cabo dos ataques aéreos n'Iraq contra milicianos que taben atacando a les sos tropes, unu d'ellos contra un grupu sofitáu por [[Irán]], afirmó en Washington un voceru de la misión militar de los Estaos Xuníos.<ref>[http://feeds.univision.com/feeds/article/2011-08-16/eeuu-realizo-dos-ataques-aereos?refPath=/noticias/ultimas-noticias/ «EEXX realizó dos ataques aéreos n'Iraq en xunu, revela'l Pentágonu.» 8/16/2011.] ''AFP''.</ref> De manera posterior cuatro españes acaecíes na provincia de [[Karbala]] dexaron 17 muertos y 83 mancaos, informó'l comandante d'operaciones militares de la provincia, [[Othman Al-Ghanimy]]. La violencia produzse dempués de que xunu foi'l mes más mortíferu no que va del añu pa civiles y militares iraquinos muertos, y el más sangrientu en trés años pa les fuercies d'Estaos Xuníos, que perdió a 15 soldaos en diversos ataques. En xunu de 2011, un saldu 271 iraquinos, 155 civiles, 77 policías y 39 soldaos morrieron nos ataques, acordies con un recuentu del gobiernu d'Iraq.<ref>[http://www.elmercuriodigital.net/2011/07/irak-muerren-17-persones-y-83-resulten.html «Iraq: Muerren 17 persones y 83 resulten mancaes nuna cadena d'esplosiones en Karbala.» 17-6-2011.] ''El Mercurio''.</ref> El llunes [[15 d'agostu]] de 2011 nel consideráu mes sagráu de [[Ramadán]] rexistráronse 70 muertos y más de 200 mancaos nuna cadena d'atentaos perpetaos en siquier 15 ciudaes iraquines, considerar el día más violentu de lo que va en 2011. En Bagdag culpar a Al Qaeda de realizar dichos xenocidios. Pol motivu de la incapacidá de que les tropes iraquines nun pudieren apoderar la gran esguilada de violencia ye bien probable que'l plazu de retiru de les tropes norteamericanes retardar por muncho más tiempu. L'atentáu más grave perpetar nun mercáu popular de la ciudá de [[Kut]], al sureste de Bagdag, onde un artefautu esplosivu y un coche bomba españaron de forma consecutiva y causaron la muerte de 34 persones, dixeron fontes del Ministeriu del Interior iraquín. Amás, 65 iraquinos, ente ellos muyeres y neños, resultaron mancaos de resultes de les esplosiones, que tamién estropiaron tiendes del mercáu. Iraq nun vivía una xornada de tanta violencia dende'l martes [[29 de marzu]], cuando siquier 65 persones perdieron la vida mientres l'asaltu d'un grupu armáu contra la sede del gobiernu provincial de Salahedin, na ciudá iraquina de [[Tikrit]], al noroeste de Bagdag. A diferencia d'esos sucesos de marzu, nos que les víctimes finaron nun únicu ataque, el martes 16 d'agostu Iraq viose solmenáu per cerca de 15 atentaos en dellos puntos del país. Asina, na provincia de Diyala, al nordeste de Bagdag, 13 persones morrieron y 33 resultaron mancaes nuna cadena d'ataques que tuvieron llugar en distintes poblaciones. Al sur de Bagdag, en tantu, un total de nueve policías morrieron y otres 99 persones resultaron mancaes en trés atentaos nes ciudaes de [[Najaf]] y [[Kerbala]], consideraes santuarios pa los chiítas, qu'obligaron a autoridaes de la rexón a decretar el toque de queda. Na zona d'[[Al Hindiya]], nel este de la ciudá de Kerbala, la esplosión d'un vehículu xunto a un edificiu de la policía causó trés muertos y 41 mancaos. N'otra serie d'atentaos, esta vegada en Kirkuk (norte), trés persones perdieron la vida y otres 37 resultaron mancaes pola esplosión d'una moto bomba y de un coche bomba. Tamién hubo ataques en [[Taji]], [[Ramadi]], [[Iskandariya]], [[Mosul]], [[Balad]] ya inclusive Bagdag. Pero nenyures foi más patente l'algame de la violencia qu'en [[Diyala]]. Mientres les autoridaes iraquines lluchen pa contener los ataques de los terroristes, los 47 mil soldaos d'Estaos Xuníos que queden n'Iraq preparar p'abandonar el país con cuenta d'añu, en cumplimientu del pactu de seguridá robláu n'avientu de 2008 ente Washington y Bagdag. A pesar de qu'esti pactu establez el repliegue de les tropes d'Estaos Xuníos, qu'ocuparon Iraq dende 2003, un grupu de soldaos podría permanecer nel país pa entrenar a les fuercies iraquines más allá de finales d'anguaño.<ref>[http://www.lavoz.com.ar/noticias/mundo/dia-mas-violentu-irak-tou-2011 «El día más violentu d'Iraq en tou 2011.»]'' Diariu El País y Axencies EFE y AP'' - 16 d'agostu de 2011.</ref> El martes [[13 de setiembre]] 22 [[pelegrinos]] chiitas fueron atopaos muertos a tiros nuna zona remota de la provincia occidental iraquina d'[[Anbar]], confirmaron güei funcionarios dende Bagdag, la capital d'Iraq. L'incidente rexistrar na carretera que coneuta [[Xordania]] con Bagdag, la provincia de Anbar. Los restos mortales de los pelegrinos fueron afayaos hores dempués de qu'una banda d'homes armaos detuvieron l'autobús nun puestu de control falsu, onde obligaron a baxar a toles muyeres, y lleváronse a los homes, según rellataron sobrevivientes. Los chiitas fueron vistos cuando viaxaben nun autobús y nun minibús camín d'un [[santuariu]] en [[Siria]] cuando fueron deteníos nel falsu puestu de control nun área desértica. Una patrulla del exércitu iraquín atopó a les muyeres abandonaes y llorando, a un llau de la carretera y llevar a la capital provincial de [[Ramadi]] en busca d'ayuda. Una de les muyeres dixo a los oficiales qu'había cuatro homes armaos que vistíen uniformes militares y qu'ordenaron detener los vehículos nun territoriu que ye apoderáu polos sunitas.<ref>[http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/75d9bcfb7cba54dfc1973y6f47803ad7 «Atopen 22 cuerpos de pelegrinos abatíos nel oeste d'Iraq.» 13 de setiembre de 2011.] Mileniu.</ref> El xueves [[22 de setiembre]] trés persones morrieron y 17 quedaron mancaes el xueves na nueche al españar un coche bomba nuna llocalidá a 60 quilómetros al sur de Bagdag, indicó una fonte de la policía de Hilla, capital de la provincia de Babilonia (centru). Dende 2006 y 2007, la violencia menguaron n'Iraq, pero los atentaos siguieron amenándose de forma frecuente mientres la guerra y ocupación. Dellos ataques d'importancia tuvieron llugar n'agostu, dexando 239 muertos mientres esi mes nel país, según estadístiques oficiales.<ref>[http://noticias.terra.com.pe/internacional/mediu-oriente/irak-trés-muertos-en-explosion-de-coche-bomba-en-ciudá-al sur-de-bagdad,y56d7f0444292310VgnVCM20000099f154d0RCRD.html «Iraq: trés muertos n'esplosión de coche bomba en ciudá al sur de Bagdag.» 22 de setiembre de 2011.] Terra.</ref> Entá depués de la guerra, ocupación y retirada de les tropes d'Estaos Xuníos, sigue habiendo ataques suicides con bombes sobre territoriu iraquín.<ref>[http://www.eluniversal.com.mx/notas/844022.html «Atentaos n'Iraq dexen 10 muertos y 18 mancaos.» 26 d'abril de 2012.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140423060903/http://www.eluniversal.com.mx/notas/844022.html |date=2014-04-23 }} ''L'Universal''.</ref> === Ámbitu sociu-políticu === Nel ámbitu sociu-políticu, depués de que'l presidente iraquín, [[Jalal Talabani]], encargara oficialmente al primer ministru, [[Nuri al-Maliki]], la formación d'un nuevu Gobiernu n'Iraq, más ocho meses dempués de les eleiciones, celebraes el llunes 7 de marzu y nes que'l partíu de Maliki quedó de segundes, con 89 escaños, dos menos que'l partíu d'otru ex primer ministru, [[Iyad Allawi]] y Allawi arrenunciara a la so victoria nos comicios, el país permaneció ensin gobiernu de magar, provocóse una inestabilidá que los grupos insurxentes aprovecharon p'aumentar los sos ataques. Anguaño Maliki negar a postulase a un tercer gobiernu nun Iraq que traviesa protestes con inmolaciones, violentes manifestaciones de reclamu de meyores nos servicios públicos y enfrentamientos ente [[sunitas]] y [[chiítas]] que van n'aumentu a pesar de la retirada d'Estaos Xuníos d'Iraq.<ref>[http://www.infobae.com/notas/622970-Crez-la violencia-en-Iraq-tres-la salida-de-les tropes-de-los-Estaos-Xuníos.html «Crez la violencia n'Iraq tres la salida de les tropes de los Estaos Xuníos.» 20 d'avientu de 2011.] Infobae.com.</ref> === Cuestión sobre la permanencia de tropes d'Estaos Xuníos n'Iraq === No que respeta a la cuestión de permanencia de tropes norteamericanes en dichu país ocupáu, Iraq y Estaos Xuníos van empecipiar nos próximos díes les negociaciones pa determinar el númberu de tropes d'Estaos Xuníos que van permanecer nel país árabe a partir de xineru de 2012, según publicó güei el diariu estatal ''[[Al Sabah]]''. Con anterioridá'l gobiernu d'Iraq pidiera a los principales bloques políticos del so país si les tropes d'Estaos Xuníos podíen quedase un tiempu más o non del retiru'l sábadu 31 d'avientu de 2011. N'abril el [[Secretariu de Defensa de los Estaos Xuníos]] [[Robert Gates]] anunció que la presencia de les tropes norteamericanes podría estendese.<ref>[http://lta.reuters.com/article/worldNews/idLTASIE74A0X320110511 «Iraq va aldericar esti mes estensión d'estadía fuercies d'EEXX.» (11/05/2011)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160817191519/http://lta.reuters.com/article/worldNews/idLTASIE74A0X320110511 |date=2016-08-17 }} Reuters América Llatina.</ref> Na actualidá'l númberu total de fuercies d'Estaos Xuníos estender a 47&nbsp;000 soldaos. El periódicu, que cita a una fonte d'Estaos Xuníos d'altu rangu, precisa que «nos próximos díes van empezar les conversaciones sobre l'asuntu de la continuación de tropes norteamericanes n'Iraq pa desempeñar llabores d'entrenamientu y rearmamientu».<ref>[https://archive.today/20120629211527/www.google.com/hostednews/epa/article/ALeqM5hyMgJrBPChhbM6bWWKUfpM0uXa2A?docId=1583137 «EEXX ya Iraq van encetar llueu la permanencia de les tropes d'EEXX.» 6 d'agostu de 2011.] EFE.</ref> El xueves 22 de setiembre'l Gobiernu iraquín decidió nun roblar un nuevu alcuerdu colos Estaos Xuníos pa la permanencia de les sos tropes n'Iraq, sinón “memorandos d'entendimientu” pa caltener a un grupu de formadores. [[Kacem al Aarayi]], parllamentariu de l'Alianza Nacional —la segunda mayor coalición xiina d'Iraq—, afirmó en declaraciones a esi rotativu que la so formación nun va aceptar un nuevu alcuerdu d'esi tipu, amás espresó que l'alcuerdu actual de seguridá, suscritu ente Washington y Bagdag n'avientu del 2008, axusta la retirada de los soldaos d'Estaos Xuníos del país árabe antes de finales d'anguaño, y cualquier cambéu del mesmu tien de cuntar cola aprobación del Gobiernu y Parllamentu iraquinos. Al Aarayi, miembru de la comisión parllamentaria de Defensa y de Seguridá, reveló'l llunes pasáu al diariu [[Al Shurok]] que EE. XX. solicitara al Gabinete iraquín lluz verde por que 3000 de los sos militares permanecieren nel país dempués de replegar del restu. Dellos observadores iraquinos nun refuguen que l'Executivu de Bagdag recurra a la firma de memorandos d'entendimientu, en cuenta de alcuerdos, pa prologar la presencia d'Estaos Xuníos, una y bones los pactos riquen de l'aprobación del Parllamentu, onde dellos partíos piden la marcha completa del exércitu de EE. XX.<ref>[http://www.abc.com.py/nota/irak-nun roblara-acuerdo-con-ee-uu-pa-permanencia-de-tropa/ «Iraq nun va roblar alcuerdu con EE. XX. pa permanencia de tropes.» 22 de setiembre de 2011.] abc dixital.</ref> == Datos y cifres que dexó la guerra d'Iraq == Nel ámbitu social la esguilada de violencia provocó un desemplegu del 50 %, un trauma psicolóxicu qu'afecta a dos de cada cinco iraquinos, una suma de más de 2 millones de moces viudes y que'l 75 % de los neños desertaren de l'actividá escolar y veanse espuestos a la prostitución y el trabayu esclavu. Nos nueve años de guerra y ocupación 1&nbsp;600&nbsp;000 iraquinos fueron movíos de los sos llares, 151&nbsp;000 civiles fueron asesinaos, per otra parte na guerra'l gobiernu d'Estaos Xuníos gastó 3 billones de dólares.<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=4X-tM4iNfl0 360 TV - Internacionales: Obama anunció'l fin de la guerra d'Iraq] 360 TV - 14 d'avientu de 2011</ref> Nel área de los servicios públicos y les necesidaes de la población ya infraestructura los ciudadanos iraquinos tienen que vivir na escasez de la lletricidá, malos servicios d'agua potable y cloaques y los posibles despidos d'emplegaos públicos. Munchos neños sufren enfermedaes por problemes de cloaques y la basura acumulada nes zones.<ref>[http://genteactiva.net/?p=2272 Protestes en tou Iraq por servicios públicos deficientes]</ref> == Publicación de los Rexistros de la Guerra d'Iraq por WikiLeaks == {{AP|Rexistros de la Guerra d'Iraq}} El vienres [[22 d'ochobre]] de [[2010]] la páxina [[WikiLeaks]] publica ''[[Iraq War Logs]]''[http://warlogs.wikileaks.org/] ([[Rexistros de la Guerra d'Iraq]]), 391&nbsp;832 documentos del Departamentu de Defensa d'[[EE. XX.]] sobre la guerra d'Iraq y la so ocupación ente los xueves 1 de xineru de 2004 y el xueves 31 d'avientu de 2009 nos que se revelen, ente otros asuntos, l'usu sistemáticu de [[tortures]], la cifra de 109&nbsp;032 muertos confirmaos n'[[Iraq]] —de los que 66&nbsp;081 fueron civiles, el 63 %; 23&nbsp;984 'enemigos etiquetaos como insurxentes'; 15&nbsp;196 del "país anfitrión" (les fuercies del gobiernu iraquín) y 3771 fueron muertos "amigos" (fuercies de la coalición)—. Acaldía, de media, morrieron 31 civiles, mientres un periodu de seis años. Nos ''Diarios de la Guerra Afganistana'', publicáu enantes por WikiLeaks, que toma'l mesmu periodu, morrieron unes 20&nbsp;000 persones. Amás del númberu de muertos, la filtración confirma l'ayuda d'[[Irán]] a les milicies iraquines. Como na filtración de los ''Diarios de la guerra d'Afganistán'' el siguimientu de la filtración faise al traviés de la [https://web.archive.org/web/20101025222107/http://warlogs.wikileaks.org// páxina de WikiLeaks] y de les ediciones dixitales de ''[[The Guardian]]''<ref>[http://www.guardian.co.uk/world/2010/oct/22/iraq-war-logs-military-leaks «Iraq war logs: secret files show how US ignored torture.» 22/10/2010] ''The Guardian''.</ref> y ''[[The New York Times]]'',<ref>[http://www.nytimes.com/interactive/world/war-logs.html «The War Logs.»] ''[[The New York Times]]''.</ref> ''[[Le Monde]]'',<ref>[http://www.lemonde.fr/proche-orient/article/2010/10/22/irak-l-horreur-ordinaire-revelee-par-wikileaks_1429990_3218.html#ens_id=1429641 «Iraq : l'horreur ordinaire révélée par WikiLeaks.» 23/10/2010.] ''Monde 039;'.</ref> ''[[Der Spiegel]]'',<ref>[http://www.spiegel.de/international/topic/iraq_war_logs/ Iraq War Logs]. ''[[Der Spiegel]]''</ref> [[Al Jazeera]]<ref>[https://web.archive.org/web/20101023051014/http://english.aljazeera.net/secretiraqfiles/ Secret Iraq Files]. [[Al Jazeera English]].</ref> y el [[Bureau of Investigative Journalism]].<ref>[https://web.archive.org/web/20101024221513/http://www.iraqwarlogs.com/ iraqwarlogs.com]. ''[[Bureau of Investigative Journalism]]'' [http://thebureauinvestigates.com/ thebureauunviestigates.com]</ref><ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Wikileaks/revela/EE/UU/permitio/tortures/sistematicas/Iraq/elpepuint/20101022elpepuint_7/Tes «WikiLeaks revela que EE. XX. dexó tortures sistemátiques n'Iraq.» 22/10/2010.] ''El País''.</ref><ref>[http://www.wikileaks.org/ páxina de WikiLeaks, consultada'l 23 d'ochobre de 2010.]</ref><ref>[https://www.publico.es/internacional/343008/estados-unidos-tolero-torturas-sistematicas-en-irak «Estaos Xuníos toleró tortures sistemátiques n'Iraq.» 23/10/2010.] ''Públicu''.</ref><ref>[http://warlogs.wikileaks.org/ «The War Logs.»] [[WikiLeaks]].</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20101024221513/http://www.iraqwarlogs.com/ iraqwarlogs.com]. ''[[Bureau of Investigative Journalism]]'' [http://thebureauinvestigates.com/ thebureauunviestigates.com.]</ref> == Ver tamién == * [[Rexistros de la Guerra d'Iraq]] * [[Invasión d'Iraq]] * [[Guerra d'Afganistán (2001-presente)|Guerra d'Afganistán]] * [[Baraxa de cartes de Los más buscaos d'Iraq]] * [[Fuercia Multinacional Iraq]] == Notes y referencies == {{llistaref|group="nota"}} {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Iraq War}} * {{Enllaz rotu|1=embaxada-de-italia-en-bagdad Atacaron la embaxada d'Italia en Bagdag |2=http://www.lanacion.com.ar/549217-atacaron-la |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} '''Referencia a Guido Bellini como unu de los comandantes militares italianos na guerra''' * [http://www.20minutos.es/noticia/179073/0/italia/tropes/irak/ La retirada de les tropes italianes d'Iraq conclúi con discreción] '''Referencia a Romano Prodi como unu de los comandantes (nesti casu italianu) na guerra''' * [https://elpais.com/diario/2005/03/14/espana/1110754801_850215.html Falen los militares d'Iraq] El País - '''Referenciaos los comandantes españoles Fulgencio Coll, Luis Feliu y José Manuel Muñoz'''. * [[Fahrenheit 9/11]] (Documental n'inglés dobláu al español, basáu nos atentaos terroristes del 11-S que llevaron a l'Alministración Bush a la guerra contra'l terrorismu, invasión d'Afganistán y con ello a la guerra d'Iraq - ta empobináu, escritu y producíu por [[Michael Moore]]) ('''referenciaos Rumanía, Xapón y Países Baxos como participantes en dicha guerra''') * '''The Iraq War One Year Later''' (''la guerra d'Iraq capítulu segundu'') documental de la canal de televisión [[History Channel]] (dobláu al español). ('''referenciaos comandantes Richard F. Natonski, Graham Binns, Jim Dutton, James T. Conway y Fedayines de Saddam''') Link: [http://www.youtube.com/watch?v=WJOw4ZUYA7Y La Guerra n'Iraq Iraq Capítulu 2 By TheValle323@hotmail.com] History Channel * [http://www.aguaron.net/iraq/mision.htm Militares españoles n'Iraq] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120702003728/http://www.aguaron.net/iraq/mision.htm |date=2012-07-02 }} ('''Referenciaos los comandantes españoles Gonzalo Pérez García, Alfredo Cardona Torres y el comandante polacu Andrzej Tyszkiewicz'''). * [http://www.un.org/spanish/iraq/index.html Iraq - Información y Documentos de la ONX] * [http://www.iraqbodycount.net/background_ye.htm Proyeutu Iraq Body Count] Recuentu de baxes civiles de les que dan fe siquier dos fuentes. * [https://web.archive.org/web/20070922155006/http://icasualties.org/oif/ Iraq Coalition Casualties] Recuentu de baxes de la coalición ocupante. * [http://www.justforeignpolicy.org/iraq/iraqdeaths.html Just Foreign Policy - Iraqi Death Estimate] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081129233644/http://www.justforeignpolicy.org/iraq/iraqdeaths.html |date=2008-11-29 }} * {{Enllaz rotu|1=EntityCube - David McKiernan |2=http://entitycube.research.microsoft.com/result.aspx?q=David+D.+McKiernan |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [https://web.archive.org/web/20080516225736/http://www.windsorleadershiptrust.org.uk/en/1/rdannatt.html Xeneral Sir Richard Dannatt GCB CBE MC] * [http://www.timesonline.co.uk Xeneral Sir Richard Dannatt says MoD took eye off Iraq as Afghan instability grew Times Online] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090106053226/http://www.timesonline.co.uk./ |date=2009-01-06 }} * [http://www.washingtontimes.com/news/2004/apr/30/20040430-112639-6326r/ Non Moore troops needed in Iraq, says Xen. Abizaid - Washington Times] * [http://www.lukor.com/not-por/0503/05035150.htm Italia líderes oposición italiana critiquen sofitu Gobierno Guerra a Iraq] '''Referencia a Berlusconi como unu de los comandante de les fuercies na guerra''' * [http://elnuevodiario.com.ni/internacionales/82470 Estaos Xuníos empecipia n'Iraq operación "Nuevu Amanecer"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100903142811/http://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/82470 |date=2010-09-03 }} * [http://www.lostiempos.com/diario/actualidad/internacional/20100902/eeuu-empecipia-en-irak-operacion-%E2%80%9Cnuevo-amanecer%E2%80%9D_87777_168185.html EEXX empecipia n'Iraq operación “Nuevu Amanecer”] * {{Enllaz rotu|1=Obama cumple la so promesa eleutoral y retira les últimes tropes d'Iraq |2=http://www.elconfidencial.com/mundo/obama-cumple-promesa-electoral-retira-ultimas-20100819-68713.html |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://elcomercio.pe/noticia/632292/estados-unidos-entamu-operacionnuevo-amanecer-iraq-declarar-fin-guerra Estaos Xuníos empecipió la operación Nuevu Amanecer” n'Iraq en declarando'l fin de la guerra] * {{Enllaz rotu|1=Operación "Nuevu Amanecer" |2=http://www.discrepando.com/index.php?option=com_content&view=article&id=550:operacion-nuevu-amanecer&catid=1:2010-07-27-21-35-24&Itemid=544 |date=December 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [https://www.elpais.com/articulo/internacional/Qaeda/Iraq/amenacia/matar/cristianos/alla/esten/elpepiint/20101103elpepuint_22/Tes Al Qaeda n'Iraq amenacia con matar a los cristianos "allá onde tean"] * [http://es.noticias.yahoo.com/especiales/irak.html Iraq Cobertoria Especial - Yahoo! Noticies] * [https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2011/02/110205_ultnot_irak_maliki_med.shtml El primer ministru d'Iraq nun va buscar un tercer periodu de gobiernu] * [http://www.nytimes.com/2010/09/08/world/middleeast/08baghdad.html?_r=2&ref=world G.I. Deaths Are First for U.S. After Combat Mission's End] * [https://elpais.com/diario/2010/08/20/internacional/1282255204_850215.html "Una catástrofe de siete años"], ''El País'', 20 d'agostu de 2010. {{Tradubot|Guerra de Irak}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerres d'Iraq]] [[Categoría:Guerra contra'l terrorismu]] [[Categoría:Estáu Islámicu]] ekrhddfnmw0odui1qgmmd7h6bloua54 Guerra ruso-ucraína 0 116276 4501383 4493411 2026-06-23T06:37:18Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 42 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501383 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20200412075807}} {{desactualizáu|conflictu armáu|sección=1}} {{problemes artículu|non neutral|copyedit|t=}} {{Ficha de conflictu militar |nome_batalla = Guerra ruso-ucraína |imaxe = Map of the war in Donbass.svg |descripción_imaxe = {{color box|red}} Ciudad sol control de la República Popular de Donetsk y de la República Popular de Lugansk.<br /> {{color box|cyan}} Ciudaes sol control del gobiernu d'Ucraína.<br /> {{color box|orange}} Ciudaes o poblaciones que tán en combate. |parte_de = Parte de la [[crisis n'Ucraína de 2013-2015]] y [[Nueva Guerra Fría]] |conflictu = |fecha = [[12 d'abril]] de [[2014]] - Actualidá<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.com/2017/02/09/la guerra-en-ucrania-enfóscase-segun-la-osce|títulu=La guerra n'Ucraína enfoscar según la OSCE|editorial=EuroNews|fecha=9 de febreru de 2017|fechaaccesu=15 de febreru de 2017}}</ref><ref>{{cita web |títulu=La guerra despierta de la so letargo nel este d'Ucraína|url=http://www.playgroundmag.net/noticias/actualidad/guerra-despierta-letargo-Ucraína_0_1913808624.html|editorial=playgroundmag.net|fecha=3 de febreru de 2017|fechaaccesu=15 de febreru de 2017}}</ref> |llugar = Ucraína |resultáu = En cursu. * Intervención de voluntarios mayoritariamente rusos y de distintes etnies. * Sanciones económiques a Rusia per parte de la Unión Europea y Estaos Xuníos.<ref>{{cita publicación |url=http://www.rpp.com.pe/2014-08-28-obama-y-merkel-amenacien-a-rusia-con-mas-sanciones-por-esguilada-en-ucrania-noticia_720667.html|títulu=Obama y Merkel amenacien a Rusia con más sanciones por esguilada n'Ucraína|fecha=28 d'agostu de 2014|axencia=EFE}}</ref> * Intervención militar rusa (Rusia niega tropes del gobiernu). * Esplegue de tropes de la OTAN nos países d'alredor d'Ucraína y Rusia. * [[Protocolu de Minsk|Alcuerdu d'alto'l fueu]] ente Ucraína y les repúbliques populares de Donetsk y Lugansk auspiciado per Rusia y la OSCE.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/139358-partes-conflictu-alcuerdo-cese-fueu-ucrania|títulu=Les partes del conflictu n'Ucraína roblen l'alcuerdu del cese al fueu nel este del país editorial=RT|fecha=5 de setiembre de 2014}}</ref> * Violación del altu'l fueu y continuación de les hostilidaes.<ref>{{cita publicación |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/163789-kiev-arreyar-ue-guerra-fria-rusia|títulu=Kiev colos sos ataques pretende "arreyar a la XE nuna guerra fría con Rusia"|periódicu=RT|fecha=19 de xineru de 2015}}</ref> * [[Alto'l fueu]] decretáu'l 10 de febreru de 2015, previu al entamu de nueves negociaciones en Minsk.<ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/2373483/0/kiev-separatistes/prorusos/negociacion-minsk/|títulu=Kiev y los separatistes prorrusos alcuerden un altu'l fueu|obra=20 minutos|fecha=10 de febreru de 2015|fechaaccesu=10 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.abc.es/internacional/20150210/abci-ucrania-cume-minsk-201502102059.html|títulu=Rusia y los rebeldes acepten un altu'l fueu n'Ucraína previu al cume de Minsk|obra=ABC|fecha=10 de febreru de 2015|fechaaccesu=10 de febreru de 2015}}</ref> * Rompimientu esporádicu del altu al fueu a lo llargo de 2016 * Reavivanmiento del conflictu a empiezos de 2017 |casus = '''Internes''' * Derrocamientu de [[Víktor Yanukóvich]]. * Oposición al movimientu [[Euromaidán]] y al nuevu gobiernu. * Redistribución del poder ente los [[Oligarquía|oligarques]].<ref name="oligarques60814">{{cita web |url=http://ria.ru/radio_brief/20140806/1019008888.html|títulu=США объявили войну до последнего украинца – мнение|publicación=RIA Novosti |fecha=6 d'agostu de 2014}}</ref> * Firma del tratáu económicu cola Unión Europea.<ref>{{cita web|url=http://www.dinero.com/internacional/articulo/conflicto-entre-ucrania-rusia-2014/198000|títulu=Ucraína robla alcuerdu históricu con XE|publicación=Dineru|fecha=27 de xunu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140815204716/http://www.dinero.com/internacional/articulo/conflicto-entre-ucrania-rusia-2014/198000|fechaarchivu=2014-08-15}}</ref><ref name="alcuerdu33"/> '''Esternes''' * Ofensiva económica d'[[Estaos Xuníos]].<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140701/160618184.html|títulu=Los sucesos n'Ucraína son una prueba de la política de contención a Rusia|editorial=RIA Novosti|fecha=1 de xunetu de 2014|idioma=rusu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.odnako.orgblogsna-ostavlenie-slavyanska-opolcheniem-kto-v-itoge-proigral/|títulu=На оставление Славянска ополчением: кто в итоге проиграл|editorial=Odnako|fecha=6 de xunetu de 2014|idioma=rusu}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://ria.ru/tv_politics/20140702/1014475560.html|títulu=У дипломатии нет шанса - американский политолог о кризисе на Украине|axencia=RIA Novosti|fecha=2 de xunetu de 2014|idioma=rusu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140624/1013375964.html|títulu=Медведев: события на Украине были навязаны с помощью особых технологий|editorial=RIA Novosti|fecha=24 de xunu de 2014|idioma=rusu}}</ref><ref name="USRegime">{{cita web |url=http://www.globalresearch.ca/us-regime-change-operation-in-ukraine-exposed-in-leaked-diplomatic-phone-call/5367807|títulu=US Regime-Change Operation in Ukraine Exposed in Leaked Diplomatic Phone Call|publicación=Global Research |fecha=7 de febreru de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.euractiv.com/sections/global-europe/brok-economic-sanctions-are-much-more-costly-europe-america-300826|títulu=Brok: 'Economic sanctions are much more costly for Europe than for America'|editorial=EurActiv|fecha=19 de marzu de 2014|idioma=inglés}}</ref><ref name="1tvOdnakoGP">{{cita web |url=http://www.1tv.ru/news/leontiev/262234 |títulu=Аналитическая программа "Однако"|editorial=''1TV'' |fecha=2 de xunetu de 2014}}</ref><ref name="oligarques60814" /> * Intervención de la [[Xunión Europea]].<ref>{{cita web |url=http://www.dw.de/schr%C3%B6der-atribúi-crisis-rusu-ucraniana-a-la-ue/a-17627437 |títulu=Schröder atribúi crisis rusu-ucraniana a la XE |publicación=Deutsche Welle |fecha=11 de mayu de 2014}}</ref><ref name="alcuerdu33">{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140430/159915930.html |títulu=L'asociación cola XE amenacia con colapsar la industria ucraniano |publicación=RIA Novosti |fecha=30 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129863--y-pen-europa-eeuu-ucrania |títulu="Europa tien de tener la so opinión y nun mirar colos güeyos d'EE.XX." |publicación=RT |fecha=1 de xunu de 2014}}</ref> |territoriu = <li> * Los insurxentes tomen el control de partes de los óblasts de [[Óblast de Donetsk|Donetsk]] y [[Óblast de Lugansk|Lugansk]].<ref name="control">{{cita publicación |url=http://www.bbc.com/news/world-europe-27222023|títulu=Ukraine unrest: Kiev 'helpless' to quell parts of east|editorial=BBC News|fecha=30 d'abril de 2014|fechaaccesu=30 d'abril de 2014}}</ref> |combatientes1 = {{bandera2|República Popular de Donetsk}} * {{bandera2|República Popular de Lugansk}} * ''Organizaziones estranxeres:'' ** [[Ficheru:The Other Russia flag.png|border|22px]] «Otra Rúsia» *** «Interbrigadas» ** Batallón «Muerte» ** y otros ---- * [[Ficheru:Flag of Don Cossacks.svg|border|22px]] Toupoderosu exércitu de Don <small>(hasta l'abril de 2015)</small> ** [[Ficheru:Don Cossacks National Guard Banner.jpg|border|22px]] Guardia nacional cosaca del Toupoderosu exércitu de Don ---- * Divisiones de caudiellos independientes: ** Brigada «Восток»<br /> ** Grupu de Bezler ** [[Ficheru:Flag of the Ghost Brigade.svg|border|22px]] Brigada «Fantasma» * y otros ---- * ''{{RUS}}''<br /><small>(según la posición d'Ucraína)</small> |combatientes2 = {{bandera2|Ucraína}} * ''Formaciones militares non gobernamentales:'' ** [[Ficheru:Прапор Добровольчого українського корпусу Правого сектору.jpg|border|22px]] DUK «Pravi sektor» ** [[Ficheru:Flag of the Donbas Battalion.svg|border|22px]] Batallón «Donbass» <small>(del abril al mayu de 2014)</small> ** [[Ficheru:Patch of the "OUN" Battalion.svg|15px]] Batallón «OUN» <small>(del xunetu de 2014 al mayu de 2015)</small> ** [[Ficheru:Окрема добровольча чота «Карпатська Січ».png|15px]] Rota voluntária «Karpatska sich» <small>(del 2014 al mayu de 2015)</small> * ''Organizaziones estranxeres:'' ** [[Ficheru:Atrad Pagonya.png|15px]] «Pogonya» ** [[Ficheru:CRI flag emblem.png|border|22px]] OPD «Cáucasu Llibre» *** [[Ficheru:Батальйон імені Джохара Дудаєва.png|15px]] Batallón de Dzhohar Dudayev *** [[Ficheru:Батальйон Шейха Мансура.png|15px]] Batallón del Sheij Mansur ** [[Ficheru:Georgia National Legion Ukr.png|15px]] Lexón nacional xeorxanu <small>(del 2014 al 24 de febreru de 2016)</small> ** y otros comandante1 = <Li> * {{bandera|República Popular de Donetsk}} [[Alexánder Zajárchenko]] * {{bandera|República Popular de Donetsk}} [[Vladímir Antyuféyev]] * {{bandera|República Popular de Donetsk}} [[Aleksandr Borodái]] * {{bandera|República Popular de Donetsk}} [[Denís Pushilin]] * {{bandera|República Popular de Donetsk}} [[Ígor Guirkin]] * {{bandera|República Popular de Donetsk}} [[Vladímir Kónonov]] * {{bandera|República Popular de Donetsk}} [[Pável Gubárev|Pável Gúbarev]] * {{bandera|República Popular de Donetsk}} [[Ígor Kakidzyánov]] * {{bandera|República Popular de Lugansk}} [[Valeri Bólotov]] * {{bandera|República Popular de Lugansk}} [[Ígor Plótnitski]] |comandante2 = <Li> * {{bandera|Ucraína}} [[Petró Poroshenko]] * {{bandera|Ucraína}} [[Oleksandr Turchínov]] * {{bandera|Ucraína}} [[Arseniy Yatsenyuk]] * {{bandera|Ucraína}} [[Oleh Tyahnybok]] * {{bandera|Ucraína}} [[Andriy Parubiy]] * {{bandera|Ucraína}} [[Valentyn Nalyvaichenko]] * {{bandera|Ucraína}} [[Serguéi Kunitsyn]] * {{bandera|Ucraína}} [[Igor Teniuj]] * {{bandera|Ucraína}} [[Mykhailo Kutsyn]] * {{bandera|Ucraína}} [[Serhiy Hayduk]] * {{bandera|Ucraína}} [[Arsén Avákov]] |unidaes1 = [[Ficheru:Flag of the St George Ribbon.png|20px|border]] Milicies prorruses<ref name= "Marches16marzu">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/122535-ucrania-referendu-desintegracion |títulu=Otres rexones d'Ucraína miren de regüeyu a Crimea y cuestiónense la so autonomía editorial=RT n'Español|fecha= 16 de marzu de 2014 |fechaaccesu= 16 de marzu de 2014}}</ref> : {{bandera|República Popular de Donetsk}} Unión de Trabayadores Mineros<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2014/05/28/us-ukraine-crisis-miners-idUSKBN0Y80VX20140528|títulu=Miners rally in favor of separatists in eastern Ukraine|idioma=inglés}}</ref> * {{bandera2|Ucraína}} (ciudadanos prorrusos)<ref>{{cita web |url=http://www.bbc.com/news/world-europe-26427848 |títulu= Ukraine's Yanukovych asked for troops, Russia tells UN |editorial=BBC |fecha=4 de marzu de 2014 |fechaaccesu=11 de marzu de 2014}}</ref> * [[Ficheru:Flag_of_Don_Cossacks.svg|20px|border]] Cosacos voluntarios del Don y del Térek<ref>{{cita web |url=http://www.vesti.ru/doc.html?id=1587581|títulu=Донбасс: силы самообороны намерены стоять до конца|idioma=rusu|fecha=16 de marzu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://thekievtimes.ua/politics/374500-fiktivnaya-granica-ukrainy.html|títulu=Фиктивная граница Украины|idioma=ucraín|fecha=17 de marzu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140520095318/http://thekievtimes.ua/politics/374500-fiktivnaya-granica-ukrainy.html|fechaarchivu=2014-05-20}}</ref> * [[Ficheru:Русское Национальное Единство.jpg|20px|border]] Siguidores del líder neonazi Aleksandr Barkashov espresaos na [[Unidá Nacional Rusa]]<ref name= "Rusosneonazis">{{cita web |url=http://www.ibtimes.co.uk/ukraine-crisis-who-are-russian-neo-nazi-groups-fighting-separatists-1463489 |títulu=Ukraine Crisis: Who Are the Russian Neo-Nazi Groups Fighting with Separatists? |editorial=IBTimes|fecha= 1 de setiembre de 2014 |fechaaccesu= 6 de setiembre de 2014}}</ref> * {{bandera|Rusia|tamañu=15px}}{{bandera|Serbia|tamañu=15px}}{{bandera|Hungría|tamañu=15px}}{{bandera|Polonia|tamañu=15px}}{{bandera|España|tamañu=15px}}{{bandera|Francia|tamañu=15px}}{{bandera|Bielorrusia|tamañu=15px}}{{bandera|Uzbequistán|tamañu=15px}}{{bandera|Alemaña|tamañu=15px}}{{bandera|Armenia|tamañu=15px}}{{bandera|Turquía|tamañu=15px}}{{bandera|Italia|tamañu=15px}}{{bandera|Brasil|tamañu=15px}} Voluntarios internacionales, destacando aquellos veníos d'otros países d'Europa y Asia,{{#tag:ref|Ver<ref name="voluntarios estranxeros 1"/><ref name="voluntarios estranxeros 2"/><ref name="voluntarios estranxeros 3"/><ref name="voluntarios estranxeros 6"/><ref name="voluntarios estranxeros 7"/><ref name="voluntarios estranxeros 8"/><ref name="voluntarios estranxeros 9"/><ref name="voluntarios estranxeros 10"/><ref name="voluntarios estranxeros 11"/>}}<ref name="BBC foreign fighters">{{cita publicación |títulu=Ukraine war pulls in foreign fighters (Guerra n'Ucraína atrai combatientes estranxeros)|url=http://www.bbc.com/news/world-europe-28951324|idioma=inglés|editorial=BBC|fecha=31 d'agostu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> destacando Rusia, Serbia y Hungría (estos postreros arrexuntaos nes autodefenses o en brigaes propies)<ref>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2014/03/04/world/europe/russias-hand-can-be-seen-in-the-protests.html?_r=1|títulu=From Russia, 'Tourists' Stir the Protests|idioma=inglés|fechaaccesu=27 de marzu de 2014|editorial=New York Times|fecha=3 de marzu de 2014}}</ref><ref name="bbc2">{{cita web|url=http://www.bbc.com/news/blogues-trending-26435333|títulu=#BBCtrending: Russian site recruits 'volunteers' for Ukraine|idioma=inglés|fechaaccesu=28 de marzu de 2014|editorial=BBC|fecha=5 de marzu de 2014}}</ref><ref name="rtve sloviansk" /><ref>{{cita web |url=http://www.lagranepoca.com/31998-ucrania-chechenos-ingresen-zona-combati-que-dexo-unos-100-muertos-ultimas-horas|títulu=Ucraína: chechenos ingresen a zona de combate que dexó unos 100 muertos n'últimes hores|editorial=La Gran Dómina|fecha=28 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://yucatan.com.mx/internacional/europa/ucrania-y-rusia-intercambien-acusaciones-en-conseyu-de seguridá editorial=Diariu de Yucatán|fecha=28 de mayu de 2014|títulu=Ucraína y Rusia intercambien acusaciones en Conseyu de Seguridá}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/internacional/20140529/abci-ucrania-poroshenko-guerra-201405281938.html|títulu=Poroshenko declara l'estáu de guerra al este d'Ucraína|editorial=ABC|fecha=28 de mayu de 2014|cita="Chechenia ye una de la entidaes de la Federación de Rusia y, de conformidá cola Constitución rusa, nun tien fuercies armaes. Si na zona del conflictu daquién vio a dalgún checheno, ta ellí a títulu personal", escribió Kadírov na so páxina de Instagram}}</ref><ref name="voluntarios estranxeros 12">{{cita publicación |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/164868-donbass-brasileno-combate-autodefenses-ucrania|títulu=Rodolfo, un brasilanu que combate xunto coles autodefenses nel este d'Ucraína|periódicu=RT|fecha=29 de xineru de 2015|fechaaccesu=29 de xineru de 2015}}</ref> ---- * {{bandera|Rusia}} [[Rusia]]<ref name="rt_1"/> (negáu per Rusia)<ref name="wehaveevidence" /><ref name="wpproof">{{cita publicación |títulu=U.S. releases images it says show Russia has fired artillery over border into Ukraine|url=http://www.washingtonpost.com/world/national-security/us-releases-images-it-says-show-russia-has-fired-artillery-over-border-into-ukraine/2014/07/27/f9190158-159d-11y4-9y3b-7f2f110c6265_story.html|editorial=Washington Post|fecha=27 de xunetu de 2014}}</ref><ref name="rt_1"/></small> * {{bandera|Rusia}} [[Fuercies Armaes de Rusia]] : [[Ficheru:Emblem of the GRU.svg|20px|link=]] [[Departamentu Central d'Intelixencia]]<ref>{{cita web |url=http://www.laprensa.com.ni/2014/04/29/planeta/192495-ue-sanciona-al-maximo|títulu=La XE sanciona al máximu xefe del exércitu rusu y al direutor d'intelixencia militar|editorial=La Prensa.com.ni|fecha=29 d'abril de 2014|cita=El xeneral Valeri Guerasimov, xefe d'estáu mayor, y el direutor del Departamentu Central d'Intelixencia militar (GRU), Igor Sergun, son sancionaos por aiciones que "amenacien la integridá territorial, la soberanía y la independencia d'Ucraína", según la decisión publicada nel diariu oficial de la Unión Europea}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.la-razon.com/mundo/Kiev-prorrusos-abandonen-Seguridá-Lugansk_0_2031396906.html|títulu=Gobierno ucraín va ordenar disparar si prorrusos nun abandonen sede de Seguridá en Lugansk|editorial=la-razon.com|fecha=10 d'abril de 2014|cita=Denunció que la toma del edificiu del Serviciu de Seguridá ye parte d'una operación del GRU, la intelixencia militar de Rusia, contra Ucraína}}</ref> : [[Ficheru:Flag of Foreign Intelligence Service (Russia) 2009.gif|20px|border]] [[Serviciu d'Intelixencia Estranxera]]<ref>{{cita web|url=https://www.abc.es/internacional/20140505/abci-alemania-espionaxe-rusu-201405041911.html|títulu=Los servicios secretos alemanes sollerten del espionaxe rusu sobre Ucraína|editorial=ABC|fecha=5 de mayu de 2014}}</ref> |unidaes2 = [[Ficheru:Emblem of the National Guard of Ukraine.svg|20px|border]] [[Guardia Nacional d'Ucraína]]<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/03/13/53219892268y3ead508b4577.html |títulu=El Parllamentu ucraín aprueba la creación d'una Guardia Nacional |publicación=El Mundo |fecha=13 de marzu de 2014}}</ref> * [[Ficheru:Flag of Right Sector.svg|20px|border]] [[Pravy Sektor|Sector Derechu]]<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140413/1003712395.html |títulu=В Славянск прибыли боевики "Правого сектора", сообщают протестующие |idioma=rusu |editorial=RIA Novosti|fecha=13 d'abril de 2014 |fechaaccesu=13 d'abril de 2014}}</ref> * [[Ficheru:Svoboda_logo-2.svg|20px|border]] [[Svoboda (partíu)|Svoboda]]<ref>{{cita web |url=http://www.segodnya.ua/regions/donetsk/doneckaya-miliciya-obnarodovala-semeya-podozrevaemogo-v-ubiystve-22-letnego-aktivista-svobody-509756.html |títulu=Донецкая милиция обнародовала фото подозреваемого в убийстве активиста "Свободы" (фото) |idioma=ucraín |publicación=Сегодня |fecha=3 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20241227205224/https://www.segodnya.ua/regions/donetsk/doneckaya-miliciya-obnarodovala-semeya-podozrevaemogo-v-ubiystve-22-letnego-aktivista-svobody-509756.html |fechaarchivu=2024-12-27 }}</ref> * {{bandera|Polonia|tamañu=15px}}{{bandera|Estonia|tamañu=15px}}{{bandera|Letonia|tamañu=15px}}{{bandera|Lituania|tamañu=15px}}{{bandera|Finlandia|tamañu=15px}}{{bandera|Suecia|tamañu=15px}}{{bandera|Xeorxa|tamañu=15px}}{{bandera|Francia|tamañu=15px}}{{bandera|Italia|tamañu=15px}} {{bandera|Méxicu|tamañu=15px}}{{bandera|Estaos Xuníos|tamañu=15px}}{{bandera|Bielorrusia|tamañu=15px}} [[Mercenariu|Mercenarios]] y voluntarios [[Polonia|polacos]], [[Países bálticos|bálticos]],<ref name="POL y países bálticos1">{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140503/1006399279.html |títulu=Источник: иностранцы участвуют в борьбе с ополченцами на Украине |publicación=RIA Novosti |fecha=3 de mayu de 2014}}</ref><ref name="POL y países bálticos2">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127086-gobiernu-kiev-mercenarios-estranxeros-ucrania |títulu=El Gobiernu ucraín llapada a 300 estranxeros a xunise a la ofensiva contra l'este editorial=RT|fecha=3 de mayu de 2014|cita=300 ciudadanos de Polonia y los países bálticos van recibir pasaportes ucraínos pa poder participar na llucha contra les autodefenses, informó una fonte del Ministeriu del Interior d'Ucraína a l'axencia rusa RIA Novosti. La orde, señaló la fonte, foi unviada al Serviciu de Migraciones pol ministru del Interior, Arsén Avákov.}}</ref> [[Finlandia|finlandeses]], [[Suecia|suecos]], [[georgia]]nos, [[Francia|franceses]], [[Bielorrusia|bielorrusos]], d'[[Italia]] , [[Mexico|mexicanos]] y [[Estaos Xuníos]]<ref name="FinSueFra">{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140721/1016949914.html |títulu=РФ требует расследования возможного участия наемников на стороне Киева |publicación=RIA Novosti |fecha=21 de xunetu de 2014}}</ref><ref name="BBC foreign fighters"/><ref name="Belarusians Batallion Donbas">{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140721/1016949914.html |títulu=Ukraine's battalion 'Donbas': Belarusian volunteers hoist national flag (Batallón d'Ucraína 'Donbáss': los voluntarios bielorrusos izan la bandera nacional)|publicación=Belsat TV |fecha=18 de xunu de 2014}}</ref> ---- '''Sofitu internacional:''' * {{bandera2|EEXX}}<ref name="El País EEXX ayuda militar">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/09/18/actualidad/1411059212_586581.html|títulu=EE UU ufierta más ayuda militar a Ucraína pero ensin asistencia letal|editorial=El País|fecha=18 de setiembre de 2014|fechaaccesu=24 d'avientu de 2014}}</ref> : [[Ficheru:Seal of the U.S. Central Intelligence Agency.svg|20px|link=]] [[Axencia Central d'Intelixencia]]<ref name="CIA1">{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140413/1003732800.html |títulu=Источник: глава ЦРУ действительно встречался с силовиками в Киеве |idioma=rusu |editorial=RIA Novosti |fechaaccesu=13 d'abril de 2014}}</ref><ref name="CIA2">{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140413/1003749504.html |títulu=Целый этаж здания СБУ занимают американские спецслужбы, заявил Царев |idioma=rusu |editorial=RIA Novosti |fechaaccesu=13 d'abril de 2014}}</ref><ref name="YanukovCIA">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125114-yanukovich-ucrania-cia |títulu=Yanukóvich: Kiev decidió la so operación especial nel este en atopándose col direutor de la CIA |editorial=RT |fechaaccesu=13 d'abril de 2014}}</ref><ref name="BildCIA">{{cita web |url=http://www.bild.de/politik/ausland/nachrichtendienste-usa/dutzende-agenten-von-cia-und-fbi-beraten-kiew-35807724.bild.html |títulu=Agenten von CIA & FBI beraten Kiew |idioma=alemán |editorial=Bild |fechaaccesu=4 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140518/160117041.html|títulu=La CIA niega sufrir baxes n'Ucraína|fecha=18 de mayu de 2014|fechaaccesu=22 de mayu de 2014|editorial=RIA Novosti}}</ref> : [[Academi|Academi–Greystone Limited]]<ref name="rtve sloviansk" /><ref>{{cita web |url=http://www.odnako.orgblogsob-amerikanskih-nayomnikah-na-vosstavshem-xugu-vostoke/ |títulu=Об американском вкладе в карательную операцию на восставшем Юго-Востоке |idioma=rusu |editorial=Odnako |fechaaccesu=13 d'abril de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.bild.de/politik/ausland/ukraine/us-soeldner-von-blackwater-im-einsatz-34992896.bild.html|títulu=Kämpfen US-Söldner in der Ukraine? |idioma=alemán |publicación=Bild |fecha=9 de mayu de 2014}}</ref><ref name="400US">{{cita web |url=http://rt.com/news/158212-academi-blackwater-ukraine-military/ |títulu=400 US mercenaries 'deployed on ground' in Ukraine military op |idioma=inglés |publicación=RT |fecha=11 de mayu de 2014}}</ref><br/> * {{bandera2|OTAN}} * {{bandera2|XE}} |soldaos1 = '''Milicies rebalbes y voluntarios estranxeros:'''<br /> Aproximao 40&nbsp;000<ref>[https://www.abc.net.au/news/2015-06-09/ukrainian-rebels-have-army-the-size-of-small-european-state/6530828 Pro-Russian rebels have 40,000-strong army, sufficient for 'mid-sized European state': Ukraine defence minister] ABC - 8 Jun 2015</ref><ref>[http://tass.ru/en/world/747005 Around 3-4 thousand Russian volunteers fighting for Donetsk People's Republic militia] TASS - August 28, 2014</ref> ---- '''Según Estaos Xuníos y la OTAN'''.<br/> '''{{bandera2|Rusia}}:''' Más de 1000 soldaos<br/> Vehículos blindaos y tanques rusos<ref>[http://www.infobae.com/2014/08/29/1591063-la-otan-amuesa-imagenes-que-confirmen-la-invasion-militar-rusa-ucrania La OTAN amuesa imáxenes que confirmen la invasión militar rusa a Ucraína] INFOBAE - 29 d'agostu de 2014</ref><br/> '''Según el Comité de Madres de Soldaos Rusos:''' 15&thinsp;000 soldaos<ref name="WPost" /><ref name="TGuardian" /><ref name="YNews" /><ref name="LTribune" /><ref name="NWeek" /><ref name="Ok.ru" /><ref name="Vice" /> |soldaos2 = {{bandera|Ucraína}} 60&nbsp;000 soldaos<ref>{{cita publicación |url=http://rt.com/news/270139-ukraine-troops-operation-refugees/ |títulu=60,000 military involved in Y. Ukraine op – President Poroshenko |periódicu=RT |fecha=27 de xunu de 2015 |fechaaccesu=27 de xunu de 2015 |idioma=inglés}}</ref> |baxes1 = '''Según la RPD:'''<br/>2.000-3.000 ente muertos y mancaos<br/> '''Según Ucraína:'''<br/>608 muertos y 2.258 mancaos<ref name="RIAnovosti_infografia">{{cita web |títulu=Perspectives del conflictu nel sureste d'Ucraína|url=http://sp.ria.ru/infografia/20140808/161185918.html|fechaaccesu=10 d'agostu de 2014|fecha=8 d'agostu de 2014 |axencia=RIA Nóvosti}}</ref><br/> '''Otres fontes:'''<br /> Siquier 300 mancaos<ref name="Ofensiva en Kramatorsk">{{cita publicación |títulu=Siquier cuatro muertos n'ataque a un aeródromu nel este d'Ucraína|url=http://sp.ria.ru/international/20140415/159784166.html|editorial=RIA Novosti|fecha=15 d'abril de 2014|fechaaccesu=17 d'abril de 2014|ubicación=Moscú|cita=Siquier cuatro milicianos morrieron y otros dos resultaron mancaos esta tarde dempués de que militares ucraínos llanzaren un ataque pa recuperar el control d'un aeródromu asitiáu ente les ciudaes de Kramatorsk y Slaviansk, nel este d'Ucraína, comunicó un voceru de les milicies populares. (...) Fuentes citaes pola emisora Kommersant FM menten 11 víctimes mortales. L'axencia de noticies ucraniana UNN informó pela so parte que nel combate morrieron delles decenes de persones.}}</ref><ref name="RT_16Abr2014_Mariupol"/><br /> Siquier 203 deteníos<ref name="march15lifenews">{{cita publicación |url=http://lifenews.ru/news/129084|títulu=В Донецке митингующие начали штурмовать здание СБ Украины (In Donetsk, the protesters began to storm the building of the SBU)|editorial=LifeNews.ru|fecha=15 de marzu de 2014|fechaaccesu=15 de marzu de 2014|idioma=rusu}}</ref><ref name="RT_16Abr2014_Mariupol">{{cita publicación |títulu=Trés muertos y 13 mancaos nel asaltu a una base militar ucraniana|url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125499-ucrania-ejercito-mariupol-tirotéu-mancaos|editorial=RT Actualidá|fecha=16 d'abril de 2014|fechaaccesu=17 d'abril de 2014|cita=Trés persones morrieron y otres 13 resultaron mancaes nel asaltu a una base militar na ciudá ucraína de Mariupol, nel sureste del país, per parte de les fuercies d'autodefensa. 63 persones fueron arrestaes, añadió'l ministru del Interior del autoproclamado Gobiernu ucraín, Arsén Avákov, citáu por Interfax.}}</ref><br /> ---- '''{{bandera2|Rusia}}:'''<br/> '''Según Estaos Xuníos'''<br/> 400–500 soldaos muertos<ref>{{cita web |url=http://sputniknews.com/europe/20150310/1019307525.html |títulu=Nuland Claims 400-500 Russian Soldiers Killed in Eastern Ukraine |publicación=Sputnik News |fecha=10 de marzu de 2015 |fechaaccesu=10 de marzu de 2015}}</ref><br/> '''Según soldaos rusos'''<br/> Más de 200 soldaos muertos<ref name="teinteresa_1"/><br/> '''Según un asesor del ministru de defensa rusu y un asesor del ministru de defensa d'Ucraína:'''<br/> Siquier 2.000 soldaos muertos<ref>[http://www.teinteresa.es/mundo/soldaos-Ucraína-testigos-callada-Kremlin_0_1205280066.html Los soldaos rusos mancaos n'Ucraína, la realidá sobre la que Putin nun fala] 3 de setiembre de 2014 - TEINTERESA.es</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-2740436/Russia-updates-military-doctrine-claiming-West-poses-increasing-threat-national-security-Putin-warns-Kiev-two-weeks-wanted-to.html|títulu=Body of Ukrainian soldier found hanging from high-voltage overhead cables after being blown clean out of armoured vehicle after shell attack|fecha=2 de setiembre de 2014|periódicu=Mail Online|idioma=inglés}}</ref><br/> 10 soldaos prindaos (depués lliberaos)<ref>{{cita publicación |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/138788-militares-rusia-ucrania-volver|títulu=Los militares rusos deteníos n'Ucraína vuelven a Rusia|periódicu=RT|fecha=30 d'agostu de 2014}}</ref><br/> '''Según activistes de Rusia:'''<br/> 3.500 — 4.000 soldaos muertos '''(2014)'''<ref>{{cita web |url=http://www.interpretermag.com/3500-russian-soldiers-died-in-putins-war-in-ukraine-rights-activists-say/ |títulu=3,500 Russian Soldiers Died in Putin's War in Ukraine, Rights Activists Say |fecha=15 de setiembre de 2014 |editorial=The Interpreter |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180331053124/http://www.interpretermag.com/3500-russian-soldiers-died-in-putins-war-in-ukraine-rights-activists-say/ |fechaarchivu=2018-03-31 }}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.kyivpost.com/content/ukraine/activist-says-4000-russians-killed-or-missing-in-ukraine-war-366118.html?flavour=mobile|títulu=Activist says 4,000 Russians killed or missing in Ukraine war|fecha=26 de setiembre de 2014|periódicu=KyivPost|idioma=inglés}}</ref><br/>'''(2015)'''<br/>2 soldaos prindaos (Rusia niega que pertenecen a les sos fuercies actives)<ref>[http://www.oem.com.mx/oem/notes/n3812752.htm Imputa Ucraína por terrorismu a dos militares rusos prindaos prisioneros - Sede more at: http://www.oem.com.mx/oem/notes/n3812752.htm#sthash.GDgAyHGH.dpuf] EFE - 20 de mayu de 2015</ref> |baxes2 = '''Según el gobiernu d'Ucraína:'''<br/> 1207-2237 [[Muertu en combate muertos]];<ref>{{cita publicación |url=http://ria.ru/world/20140904/1022739745.html|títulu=Более 800 украинских военных погибли в ходе спецоперации, заявил СНБО|idioma=rusu|axencia=RIA Novosti|fecha=4 de setiembre de 2014}}</ref><br /> '''Cifres peneraes:'''<br/>12&thinsp;000 muertos<br/>19&thinsp;000 mancaos<br/>5.000 sumíos<ref name="bajasUcraínaNoOficial">{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140715/1016082663.html|títulu=Царев: за время спецоперации на Украине погибли около 4 тыс силовиков|editorial=RIA Novosti|fecha=15 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140904/1022739745.html|títulu=Более 800 украинских военных погибли в ходе спецоперации, заявил СНБО|idioma=rusu|publicación=Ria Novosti|fecha=4 de setiembre de 2014}}</ref><ref name="desaparecidosUcraínaOficial">{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140809/1019417780.html|títulu=Источник: около 3,5 тыс украинских военных пропали без вести|editorial=RIA Novosti|fecha=9 d'agostu de 2014}}</ref><ref name="UkraineNationalists">{{cita web |url=http://www.ibtimes.co.uk/two-killed-ukraine-protesters-clash-kharkiv-1440436|títulu=Two Killed in Ukraine as Protesters Clash in Kharkiv|editorial=[[International Business Times]]|idioma=inglés|fecha=15 de marzu de 2014|fechaaccesu=9 d'abril de 2014}}</ref> |notes = '''Baxes civiles:'''<br />{{bandera|Ucraína}} N'Ucraína: Más de 6500 finaos (según la ONX),<ref name="bajasCivilesOficialONU">{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140829/161532617.html|títulu=La ONX informa sobre más de 4.317 muertos y 9.000 mancaos per conflictu n'Ucraína |editorial=RIA Novosti|fecha=29 d'agostu de 2014}}</ref> Más de 9000 mancaos<ref name="bajasCivilesOficialONU" /><ref name="RIAnovosti_infografia" /><br /> 50&thinsp;000 muertos ente civiles y militares (según Alemaña)<ref>[http://actualidad.rt.com/actualidad/165787-baxes-ucrania-intelixencia-alemana 50.000 baxes n'Ucraína: la intelixencia alemana desmiente los datos oficiales] RT - 8 feb 2015</ref><br /> * 298 civiles del [[Vuelu 17 de Malaysia Airlines]] * {{bandera|Rusia}} En Rusia: 1 fináu, 3 mancaos<ref name="fallecidoscivilesRusia">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/133838-proyeutil-ucrania-rusia-muertu|títulu=Siquier un muertu en Rusia pol impautu d'un proyeutil ucraín nuna vivienda editorial=RT|fecha=13 de xunetu de 2014}}</ref> 260&thinsp;000 movíos internos.<ref name="movíos2.9.14">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/09/02/actualidad/1409651345_488195.html|títulu=Rusia va alteriar la so doctrina militar ante la presencia de la OTAN nel Este editorial=El País|fecha=2 de setiembre de 2014}}</ref><br /> 814&thinsp;000 ucraínos abellugaos en Rusia.<ref name="movíos2.9.14" /><br /> 6 periodistes muertos por disparu de les fuercies ucraínes.<ref name="periodistes muertos">{{cita web |url=http://www.rsf-es.org/news/ucrania-la muerte-de-anton-voloshin-alza-a-cinco-el-numbero-d'informadores asesinaos-en-ucrania-en-2014/|títulu=La muerte de Anton Voloshin alza a cinco'l númberu d'informadores asesinaos n'Ucraína en 2014|editorial=Reporteros ensin fronteres|fecha=18 de xunu de 2014}}</ref><ref name="Andréi Stenin">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/138006-muerre-semeya-periodista-rusia-andrei-stenin-ucrania|títulu=Fotoperiodista rusu Andréi Stenin morrió por disparos efectuaos poles Fuercies Armaes d'Ucraína|editorial=RT|fecha=3 de setiembre de 2014}}</ref><br /> Siquier 200 periodistes atacaos o mancaos. Dellos periodistes rusos secuestraos por fuercies ucraínes.<ref name="periodistes atacaos">{{cita web|url=http://www.rsf-es.org/news/ucrania-asesináu-el-periodista-rusu-igor-korneliouk-/|títulu=Asesináu'l periodista rusu Igor Korneliouk|editorial=Reporteros ensin fronteres|fecha=18 de xunu de 2014}}</ref><br /> 17 periodistes secuestraos por prorrusos<ref name="periodistes secuestraos">{{cita web|url=http://periodistas-es.com/periodistes-secuestraos-por separatistes-en-ucrania-33603|títulu=Periodistes secuestraos por separatistes n'Ucraína|editorial=Periodistes n'español|fecha=25 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ibtimes.com/ukrainian-journalist-activist-irma-krat-arrested-pro-russian-separatists-war-crimes-1574000|títulu=Ukrainian Journalist And Activist Irma Krat Arrested By Pro-Russian Separatists For 'War Crimes'|editorial=International Business Times|fecha=20 d'abril de 2014|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lavozdegalicia.es/noticia/internacional/2014/04/23/prorrusos-acusan-periodista-estadounidense-secuestrado-slaviansk-espionaje/00031398266922098797655.htm|títulu=Los prorrusos acusen al periodista d'Estaos Xuníos secuestráu en Slaviansk d'espionaxe editorial=La Voz de Galicia|fecha=23 d'abril de 2014}}</ref> (3 lliberaos)<ref name="periodistes secuestraos" /><ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/2014/04/24/1559554-lliberaron-al-periodista-eeuu-secuestráu-ucrania|títulu=Lliberaron al periodista d'EEXX secuestráu n'Ucraína|editorial=infobae|fecha=24 d'abril de 2014}}</ref><br /> 13 observadores de la [[OSCE]] secuestraos por prorrusos (lliberaos)<ref>{{cita web|url=https://www.abc.es/internacional/20140503/abci-lliberaos-observadores-europeos-slaviansk-201405031013.html|títulu=Les milicies prorruses de Slaviansk lliberen a los inspeutores europeos reteníos n'Ucraína|editorial=ABC|fecha=3 de mayu de 2014}}</ref><hr /><center><small>''Los datos pueden tar desactualizados''</small></center> }} La '''Guerra rusu-ucraína''' ye un conflictu bélicu ente la Federación de [[Rusia]] y [[Ucraína]], que s'atopa anguaño en cursu y que s'amontó tres el tirante periodu de la crisis ruso-ucraína de 2021-2022, conflictu que'l 24 de febreru de 2022 finalmente desaguó na invasión rusa d'Ucraína, magar esta confrontación desenvolvióse dende 2014 y tuvo delles etapes ente les que se destacar l'adhesión de [[Crimea]] a Rusia y la guerra nel Donbás qu'empezó esi mesmu añu. Coles mesmes, les manifestaciones de Euromaidán que marquen l'entamu del conflictu ucraín empezaron en payares de 2013 en Kiev, la capital ucraína, por cuenta de la suspensión de la firma del Alcuerdu d'Asociación ente Ucraína y la [[Xunión Europea]]. La Guerra nel Donbáss,<ref>{{cita web |url=https://www.aljazeera.com/news/europe/2014/05/putin-says-ukraine-full-scale-civil-war-2014523105526315334.html|títulu=Putin says Ukraine in 'full-scale civil war'|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.globalresearch.ca/how-the-ukrainian-civil-war-started/5383982|títulu=How the Ukrainian Civil War Started }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.kp.ru/daily/26229.3/3110976/|títulu=Писатель Юрий Поляков: На Украине началась гражданская война, которая зрела годами|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20140723/54412159651/crisis-en-ucrania-convertida-en guerra civil-segun-cruz-colorada-internacional.html |títulu=Crisis n'Ucraína convertida en conflictu armáu, según la Cruz Roja Internacional |editorial=La Vanguardia |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014 }}</ref> ye una serie d'[[Guerra|enfrentamiento armaos]] asocedíos nes rexones del [[Rexón oriental d'Ucraína|este]] de [[Ucraína|dichu país]] a partir del [[12 d'abril]] de [[2014]], como reaición contraria al [[Euromaidán]],{{#tag:ref|Delles fontes rellaten la formación de grupos paramilitares prorrusos antes de la salida de [[Viktor Yanukovich]] del gobiernu ucraín.<ref>{{cita web |url=http://www.rferl.org/content/ukraine-maidan-vixilantes-violence/25247025.html |títulu=Mushrooming Citizen Patrols In Ukraine Raise Fear Of More Violence, Divisions |editorial=rferl.org |fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref>|group=nb}} y que se producieron tres les [[Protestes prorruses n'Ucraína de 2014|protestes prorruses]] nesti país y la declaración d'independencia de [[Óblast de Donetsk|Donetsk]] y [[Óblast de Lugansk|Lugansk]].<ref>{{cita web |títulu=Armed pro-Russian insurgents in Luhansk say they are ready for police raid|url=http://www.kyivpost.com/content/ukraine/armed-pro-russian-insurgents-in-luhansk-say-they-are-ready-for-police-raid-343167.html|editorial=Kyiv Post|fechaaccesu=15 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Ukraine to deploy troops to quash pro-Russian insurgency in the east|url=https://ca.news.yahoo.com/ukraine-special-forces-sent-eastern-city-retake-buildings-082049113.html|editorial=AP|fechaaccesu=15 d'abril de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140414125950/https://ca.news.yahoo.com/ukraine-special-forces-sent-eastern-city-retake-buildings-082049113.html|fechaarchivu=14 d'abril de 2014}}</ref> Dende principios de [[marzu]] de 2014, realizáronse manifestaciones prorruses y de grupos contrarios al nuevu gobiernu establecíu en [[Kiev]] tres el Euromaidán nes provincies de [[Donetsk]] y [[Lugansk]], territorios llamaos nel so conxuntu [[Cuenca Donéts|Donbass]]. Estes manifestaciones intensificar tres l'[[Declaración d'Independencia de Crimea y Sebastopol|anexón de Crimea y Sebastopol a la Federación rusa]], onde tamién se realizaron movimientos similares. La esguilada del conflictu desaguó nun conflictu armáu ente les fuercies independentistes de los autu proclamaes [[República Popular de Donetsk|Repúbliques Populares de Donetsk]] y [[República Popular de Lugansk|Lugansk]] y el gobiernu d'Ucraína. Primero que hubiera un gran cambéu na cúpula dirixente n'agostu de 2014, el lideralgu de les fuercies separatistes consistía nun númberu bien significativu de ciudadanos rusos. Amás, según les distintes informaciones, los paramilitares rusos que se treslladaron a combatir xunto a los independentistes representen del 10&nbsp;% al 80&nbsp;% de los combatientes totales. Ente'l 22 y el [[25 d'agostu]], Rusia unvió un convói humanitariu a la zona, cruciando la frontera escontra territoriu ucraín ensin permisu del gobiernu del país —dende entós unvió hasta una decena;<ref>{{cita publicación |títulu=Rusia prepara'l so décimu convói humanitariu pal este d'Ucraína|url=http://actualidad.rt.com/ultima_hora/160402-rusia-nuevu-convói-humanitariu-ucrania|editorial=RT Actualidá|fecha=15 d'avientu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> denuncióse que nestos convóis Rusia ingresó supuestamente artillería y personal en territoriu ucraín. Según les noticies recibíes dende la zona, les fuercies prorruses controlen la parte suroriental del [[Oblast de Donetsk]], cerca de [[Novoazovsk]]. Los insurxentes llograron recuperar gran parte del territoriu que controlaben antes de la ofensiva del exércitu ucraín dende'l [[seronda]] de 2014, que los fixera recular considerablemente. El [[5 de setiembre]] roblóse'l [[Protocolu de Minsk]], qu'establecía un altu'l fueu. Ante l'afitamientu d'un frente de combate, tres los socesivos alto'l fueu, los señores de la guerra ocuparon grandes estensiones de terrén na zona prorrusa. == Visión xeneral == [[Ficheru:Euromaidan Kyiv 1-12-13 by Gnatoush 004.jpg|thumb|left|Euromaidán, Kiev, el 2 d'avientu de 2013]] El conflictu empezó en payares de [[2013]], cuando dellos manifestantes salieron a protestar a la [[Plaza de la Independencia (Kiev)|Plaza de la Independencia]] de [[Kiev]], por cuenta del discutiniu por escándalos de corrupción del gobiernu ucraín, según la polarización en redol a la negativa del gobiernu de [[Mikola Azarov|Mikola Azárov]] de roblar el [[Alcuerdu de Asociación Ucraína - Unión Europea|largamente axustáu Alcuerdu d'asociación]]<ref>{{cita web |url=http://www.eeas.europa.eu/ukraine/assoagreement/assoagreement-2013_en.htm|títulu=EU-Ukraine Association Agreement – the complete texts|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> d'Ucraína cola [[Xunión Europea]]. Miles de manifestantes, ente los que s'atopaben simpatizantes del partíu d'[[estrema derecha]] [[nacionalismu|nacionalista]] [[Svoboda (partíu)|Svoboda]],<ref>{{cita web |títulu= Sigue viva la llapada de les barricaes en Kiev|url=https://www.publico.es/publico-tv/video/169772/continua-viva-la llapada-de-les barricaes-en-kiev|editorial= Público}}</ref> protagonizaron protestes que s'agravaron conforme radicalizábense les posiciones polítiques. En febreru de [[2014]], metanes les protestes cayó'l gobiernu de [[Víktor Yanukóvich]], al que los bancos occidentales conxeláren-y el so activos y sobre el que s'abrir procesos penales.<ref>{{cita web |títulu= La XE conxela activos de Yanukóvich |url=https://www.publico.es/internacional/506065/la-ue-conxela-los activos-de-yanukovich-y-otros-17-ucraínos|editorial=Público}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Suiza abre un procesu penal contra Yanukóvich y el so fíu |url=https://www.publico.es/internacional/505059/suiza-abre-un procesu penal-contra-yanukovich-y-el so-hijo-por blanquéu-de dineru editorial= Público}}</ref> Yanukóvich viose forzáu a exiliase en [[Rusia]]. La revolución del [[Euromaidán]] (Euru: ''Europa'', Maidán: ''plaza'' n'ucraín, pola Plaza de la Independencia) significó la nacencia de nueves xuntes europeístes para [[Ucraína]]. Pero nel este del país, rexón fronteriza con Rusia, delles llocalidaes prefirieron siguir con un gobiernu prorruso, o amestase direutamente a la mesma [[Rusia]], lo que supunxo acusaciones ucraínes d'una intervención militar dende'l [[Kremlin]]. Dellos manifestantes tomaron sedes de gobiernos na [[Ucraína]] oriental, proclamando de facto la independencia de ciertes llocalidaes, lo que causó fuertes enfrentamientos armaos ente europeístes, prorrusos y separatistes. El 14 de marzu, asocedieron enfrentamientos violentos ente manifestantes anti-Maidan y policías en [[Kharkiv]].<ref name="RIAN_15mar2014"/> El 7 d'abril, manifestantes proclamaron la República Popular de Donetsk nun edificiu de l'alministración rexonal na ciudá de [[Donetsk]].<ref name="Ucraína_1"/> El 12 d'abril, miembros armaos de la Milicia Popular del Donbass (que sofita a la República Popular de Donetsk) ocuparon la sede del Comité executivu, el departamentu de policía y les oficines de la fiscalía en [[Sloviansk]] na parte norte de la rexón de Donetsk.<ref name="kp.ru"/> El [[13 d'abril]], les autoridaes de Kiev punxeron en marcha una operación especial nel este del país cola participación de les [[Fuercies Armaes d'Ucraína|Fuercies Armaes]].<ref name="13abrl">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125112-rusia-orde-kiev-ejercito-protestes-criminal |títulu=Rusia: La orde de Kiev d'utilizar al Exércitu pa encalorar les protestes ye criminal |editorial=RT |fechaaccesu=13 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.antena3.com/noticias/mundo/ucrania-empieza-operacion-antiterrorista-milicies-prorrusas_2014041500056.html|títulu=Ucraína empieza una operación "antiterrorista" contra les milicies prorruses|editorial=Antena 3 Noticias|fecha=15 d'abril de 2014}}</ref> Según el depuestu presidente d'Ucraína [[Víktor Yanukóvich]], esto dexaba a Ucraína al cantu d'un [[conflictu armáu]]».<ref>{{cita web |url=http://www.lavozdegalicia.es/noticia/internacional/2014/04/13/rusia-quier-reunion-urxente-conseyu-seguridá-otan/00031397414215361523446.htm|títulu=Yanukovich: «Ucraína tien un pie a les puertes del conflictu armáu»|editorial=La Voz de Galicia|fecha=14 d'abril de 2014}}</ref> El Gobiernu de Rusia condergó repitíes vegaes les aiciones del gobiernu ucraín, refiriéndose a los sos integrantes como «''criminales''», encamentando a les autoridaes a detener «''la matanza de los sos propios ciudadanos''» y a entablar un diálogu a favor de los habitantes del este ucraín.<ref name="rtkrama" /><ref name="merkel" /><ref name="putinlinea" /><ref name="13abrl" /><ref name="rusia11"/><ref name="operacionrt" /> Tamién pidió que s'anularen les eleiciones de mayu.<ref name="tresmayodw" /> El [[17 d'abril]] celebróse una xunta en [[Xinebra]], [[Suiza]], ente los xefes de la diplomacia d'Ucraína, la Unión Europea, Estaos Xuníos y Rusia, siendo aprobáu un documentu con midíes pa poner fin al conflictu, que seríen supervisaes por observadores de la [[Organización pa la Seguridá y la Cooperación n'Europa|OSCE]].<ref name="tomasdocert" /><ref name="alcuerdu5" /><ref name="DEPRuBBC" /> Tamién s'alcordaron revisiones a la [[Constitución d'Ucraína]].<ref name="alcuerdu1" /><ref name="alcuerdu2" /> Sicasí, esto nun foi aceptáu poles milicies prorruses.<ref name="alcuerdu3"/> Pal [[1 de mayu]], hasta 16 ciudaes y pueblos del esti ucraín topábense parcial o totalmente en manes de los grupos armaos prorrusos,<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/05/01/actualidad/1398964878_699900.html|títulu=Kiev reintroduce la mili obligatoria pa frenar derivar nel Este editorial=El País|fecha=1 de mayu de 2014|cita=Hasta 16 ciudaes y pueblos del Oriente ucranio topábense esti xueves parcial o totalmente en manes prorruses, nun pulsu a les autoridaes interines d'Ucraína que s'intensifica a midida que avérase'l 11 de mayu, fecha del referendu federalista; mientres, dende Kiev, un nuevu elementu tizaba l'enfrentamientu con Moscú, la detención del agregáu militar de la Embaxada rusa n'Ucraína, acusáu d'espionaxe y declaráu persona non prestosa.}}</ref> a otru día de qu'Ucraína reconociera públicamente que la situación nos oblasts de Donetsk y Lugansk escapaba al so control.<ref name="sincontrol"/> El 2 de mayu, les autoridaes de Kiev punxeron en marcha una nueva operación especial cola participación de les Fuercies Armaes en Sloviansk.<ref name="operacionrt" /> El 9 de mayu entraron na ciudá de Mariupol tanques de guerra y tropes de la Guardia Nacional y l'exércitu ucraín qu'atacaron con lanzagranadas la sede de la policía llocal partidaria de los federalista y dispararon contra les barricaes y contra persones que protestaben na cai.<ref name="rt9m1"/> [[Ficheru:2014-05-11. Референдум в Донецке 016.jpg|thumb|left|Votantes na fila pa votar el referendu del 11 de mayu de 2014 en Donetsk.]] El 11 de mayu llevar a cabu un referendu sobre l'autodeterminación de los óblast de Donetsk y Lugansk,<ref name="11m2014"/> a pesar del pidimientu de Rusia d'aplazalos "pa crear les condiciones necesaries pal diálogu".<ref>{{cita web |url=http://www.laregion.es/articulo/mundo/rusia-pide-aplazar-referendu-separatista-y-sofita-presidenciales-ucrania/20140507162740466125.html|títulu=Rusia pide aplazar el referendu separatista y sofita les presidenciales n'Ucraína|editorial=La Rexón|fecha=7 de mayu de 2014}}</ref> La participación en Donetsk algamó'l 74,87% de los ciudadanos y en Lugansk el 81%.326 El 89.7% de los eleutores del óblast de Donetsk votó a favor de la independencia de la República Popular de Donetsk y según la Comisión Eleutoral nel óblast de Lugansk el 96,2% de los votantes optó por dixebrar se d'Ucraína.<ref name="referendu"/> Les rexones de Donetsk y Lugansk declaráronse independientes d'Ucraína como Repúbliques Populares.<ref name="independencia"/> [[Ficheru:Headquarters of the Euromaidan revolution.jpg|thumb|left|Retrato del líder [[Stepán Bandera]] nel Conceyu de Kiev, el 14 de xineru de 2014]] En mediu del conflictu, la [[Xunión Europea]] acomuñóse col gobiernu interín d'Ucraína,<ref name="alcuerdu11">{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2014/03/22/mundo/021n2mun |títulu=Robla la Unión Europea un alcuerdu d'asociación política con Ucraína |publicación=La Xornada |fecha=22 de marzu de 2014}}</ref><ref name="alcuerdu22">{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2014/04/29/la crisis-en-ucrania-la-union-europea-sanciona-a-15-persones |títulu=La crisis n'Ucraína: La Unión Europea sanciona a 15 persones |apellíu=Smith-Spark |nome=Laura |apellíu2=Gumuchian |nome2=Marie-Louise |publicación=CNN |fecha=29 d'abril de 2014}}</ref><ref name="alcuerdu33" /> ente que [[Estaos Xuníos]] aumentó la [[Llista d'individuos sancionaos mientres la Crisis de Crimea de 2014|llista de sancionaos]], alegando que [[Rusia]] ye l'únicu responsable de les tensiones separatistes.<ref name="usauno"/><ref name="dosmayousa"/> El [[Reinu Xuníu]] tamién llanzó acusaciones similares contra Rusia.<ref name="UKrusia" /> Amás, per parte de Rusia, los opositores al nuevu gobiernu de Kiev y medios de comunicación occidentales<ref>{{cita web |url=http://www.theguardian.com/commentisfree/2014/may/13/ukraine-us-war-russia-john-pilger |editorial=The Guardian |títulu=In Ukraine, the US is dragging us towards war with Russia |fecha=13 de mayu de 2014 |fechaaccesu=14 de mayu de 2014}}</ref> como ''[[Bild]]'' denuncien participaciones de l'[[Axencia Central d'Intelixencia]]<ref name="CIA1" /><ref name="CIA2" /><ref name="YanukovCIA" /> y d'[[Academi|Academi - Greystone Limited]] sofitando con homes y material d'intelixencia a los militares unviaos por Kiev.<ref name="400US"/><ref name="rtve sloviansk" /><ref>{{cita web |url=http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=302508098 |editorial=NPR |títulu=Kiev Government To Deploy Troops In Ukraine's East |fecha=13 d'abril de 2014 |fechaaccesu=3 de mayu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140417100723/http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=302508098 |fechaarchivu=17 d'abril de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.thedailybeast.com/articles/2014/04/15/here-s-what-the-cia-direutor-was-really-doing-in-kiev.html |títulu=Here's What the CIA Direutor Was Really Doing in Kiev |editorial=The Daily Beast |fecha=15 d'abril de 2014 |fechaaccesu=3 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.presstv.ir/detail/2014/04/15/358650/cia-caught-red-handed-in-ukraine/ |títulu=CIA caught red handed in Ukraine |editorial=[[PressTV]] |fecha=15 d'abril de 2014 |fechaaccesu=3 de mayu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140620025354/http://www.presstv.ir/detail/2014/04/15/358650/cia-caught-red-handed-in-ukraine/ |fechaarchivu=2014-06-20 }}</ref> Per otra parte, la [[Organización del Tratáu del Atlánticu Norte|OTAN]], en respuesta al conflictu armáu, esplegó les sos tropes en países cercanos a les fronteres ruses y ucraínes: [[Polonia]], [[Rumanía]] y los [[países bálticos]].<ref name="otanuno"/><ref name="otandos"/> A principios de mayu, la exjefa del gobiernu ucraín, [[Yulia Timoshenko]], culpó a Rusia de la crisis y aseguró que «los disturbios fueron entamaos polos servicios secretos rusos y que Moscú intentaba estremar a la población ucraína con cuenta de torgar les [[Eleiciones presidenciales d'Ucraína de 2014|eleiciones del 25 de mayu]]».<ref name="tresmayodw" /> Finalmente, los comicios presidenciales del día 25 pudieron celebrase, pero cinco millones d'eleutores nun pudieron exercer el so derechu al votu debíu al boicotio de les milicies prorruses nes rexones orientales.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/05/25/5381feb9268y3y56728b456y.html|títulu=El magnate Poroshenko, vencedor na primer vuelta de les eleiciones ucraínes|editorial=El Mundo|fecha=26 de mayu de 2014}}</ref> El 26 de mayu empezaron intensos combates a gran escala nel aeropuertu Internacional de Donetsk y la so contorna,<ref name="mayu26"/> que se prologaron mientres dellos meses. El 27 de mayu los trabayadores de les mines de carbón del Donbáss declarar en fuelga indefinida pa esixir el retiru de les tropes ucraínes de les rexones de Donetsk y Lugansk.<ref name="fuelga"/> El [[1 d'agostu]], el [[fiscal xeneral]] de Rusia [[Yuri Chaika]] calificó los sucesos de los meses del conflictu armáu n'Ucraína de «xenocidiu del pueblu ucraín».<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140801/1018449729.html|títulu=Генпрокурор РФ: происходящее на Украине - геноцид украинского народа |axencia=RIA Novosti|fecha=1 d'agostu de 2014 |idioma=rusu}}</ref> === Supuesta intervención militar rusa nel conflictu contra'l gobiernu ucraín === Mientres la tensión diba creciendo, Ucraína acusó a Rusia d'intervenir nel conflictu ayudando a los separatistes prorrusos, pero diches acusaciones fueron negaes per Rusia; el so presidente Vladímir Putin negó que la so nación tea ayudando a los insurxentes prorrusos y que participe nel conflictu bélicu, pero Estaos Xuníos apurrió pruebes que poníen en duda si Rusia taba interviniendo o non na guerra. Amás de les acusaciones d'Estaos Xuníos y Ucraína de que Rusia ta participando del conflictu anque Rusia desmentir, [[Amnistía Internacional]] distribuyó imáxenes satelitales que, según esta organización, confirmen la participación de fuercies ruses tantu con artillería como con soldaos dientro'l territoriu ucraín y hasta inclusive manifestaciones de los mesmos soldaos rusos, quien declararon que fueron llevaos engañaos a la guerra pol gobiernu rusu<ref name="teinteresa_1"/> (el gobiernu'l cual desmiente tar en guerra con Ucraína) lo que la llevaría a Rusia a un supuestu enfrentamientu seguru contra Ucraína.<ref>{{cita publicación |url=https://www.rtve.es/noticias/20140907/amnistia-denuncia-intervencion-rusa-ucrania-crimenes-guerra-dambos bandos/1007061.shtml|títulu=Amnistía denuncia la intervención rusa n'Ucraína y crímenes de guerra por dambos bandos|axencia=EFE|fecha=7 de payares de 2014}}</ref> Amás el Comité de Madres de Soldaos, la principal organización civil que representa a los militares, afirma que cerca de 15&thinsp;000 soldaos rusos podríen ser unviaos a Ucraína.<ref name="WPost">{{cita web |url=http://www.washingtonpost.com/news/morning-mix/wp/2014/08/29/what-does-russia-tell-the-mothers-of-soldiers-killed-in-ukraine-not-much/|títulu=What does Russia tell the mothers of soldiers killed in Ukraine? Not much. }}</ref><ref name="TGuardian">{{cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/sep/01/russian-soldiers-ukraine-rights-groups|títulu=Thousands of Russian soldiers sent to Ukraine, say rights groups|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref name="YNews">{{cita web |url=http://news.yahoo.com/15-000-russian-soldiers-sent-ukraine-rights-groups-190059440.html|títulu='Up to 15,000 Russian soldiers' sent to Ukraine say rights groups|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref name="LTribune">{{cita web |url=http://en.delfi.lt/central-eastern-europe/15000-russian-soldiers-reportedly-sent-to-ukraine.d?id=65716490|títulu=15,000 Russian soldiers reportedly sent to Ukraine|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref name="NWeek">{{cita web |url=http://europe.newsweek.com/poroshenko-accuses-russia-bringing-troops-ukraine-15000-russian-soldiers-join-267169|títulu=Ukraine Leader Accuses Moscow as '15,000 Russian Soldiers Join Separatists'|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref name="Ok.ru">{{cita web |url=http://ok.ru/video/5784077698|títulu=15,000 Russian soldiers in Ukraine: Mothers of troops slam Putin for 'Dirty War' in Ukraine|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref name="Vice">{{cita web|url=https://news.vice.com/video/russias-ghost-army-in-ukraine-full-length|títulu=Russia's Ghost Army in Ukraine (Full Length)|fechaaccesu=1 d'abril de 2017|urlarchivu=https://archive.today/20150510174510/https://news.vice.com/video/russias-ghost-army-in-ukraine-full-length|fechaarchivu=2015-05-10}}</ref> El 14 de febreru de 2015 una fráxil tregua foi alcordada en negociaciones na ciudá bielorrusa de [[Minsk]].<ref name="tregua2015"/> == Antecedentes == {{AP|Protestes prorruses n'Ucraína de 2014}} [[Ficheru:2014. Харьков 002.jpg|thumb|left|175px|Mitin prorruso en [[Kharkiv]] el 23 de febreru. La cinta naranxa y negra convertir nun símbolu del movimientu separatista.]] [[Ficheru:2014-03-09. Протесты в Донецке 022.jpg|thumb|left|175px|Manifestación pro-rusa en [[Donetsk]].]] [[Ficheru:2014-05-09. День Победы в Донецке 231.jpg|thumb|left|175px|9 de mayu [[Día de la Victoria]] en Donetsk.]] Dende'l [[23 de febreru]] de 2014, cuando metanes [[Euromaidán|manifestaciones europeístes]] el [[Rada Suprema|parllamentu ucraín]] realiza un [[xuiciu políticu]] col que destitúi al presidente Yanukóvich, quien s'atopaba exerciendo na ciudá ucraína de Kharkiv por «abandonar el so cargu»,<ref name="abolicion-lenguas-minorias">{{cita publicación|títulu=Ukraine abolishes law on languages of minorities, including Russian|url=http://rbth.ru/news/2014/02/23/ukraine_abolishes_law_on_languages_of_minorities_including_russian_34486.html|editorial=Russia Beyond The Headlines|fecha=23 de febreru de 2014|fechaaccesu=24 de febreru de 2014|axencia=Interfax|idioma=inglés}}</ref> asocediéronse reaiciones de malestar ente la población del sur y este d'Ucraína, predominantemente de [[idioma rusu|fala rusa]].<ref name="FaroDeVigo">{{cita publicación |títulu=Diputaos del Este rusófilo y de Crimea llamen a la resistencia al Maidán|url=http://www.farodevigo.es/mundo/2014/02/23/diputaos-rusofilo-y-crimea-llamen/972647.html|editorial=Faro de Vigo|fecha=23 de febreru de 2014|fechaaccesu=23 de febreru de 2014|formatu=html}}</ref><ref name="Reuters">{{cita publicación |títulu=Protesters raise Russian flag in two east Ukrainian cities|url=http://www.reuters.com/article/2014/03/01/us-ukraine-crisis-kharkiv-idUSBREA200LU20140301|editorial=Reuters|fecha=1 de marzu de 2014|fechaaccesu=1 de marzu de 2014|idioma=inglés}}</ref><ref name="LeMonde">{{cita publicación |títulu=Des manifestations prorusses massives dans l'est de l'Ukraine|url=http://www.lemonde.fr/europe/article/2014/03/01/des-manifestations-pro-russes-massives-dans-l-est-de-l-ukraine_4376119_3214.html|editorial=Monde|fecha=1 de marzu de 2014|fechaaccesu=1 de marzu de 2014|idioma=francés}}</ref> El [[13 de marzu]], un defensor del réxime ucraín{{#tag:ref|Delles fontes falen d'hasta trés muertos.|group=nb}} morrió a manes de militantes prorrusos en disturbios tres una concentración en [[Donetsk]]. Tamién morrió un manifestante prorruso y hubo dellos mancaos.<ref name= "Minutoaminuto2">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/121955-minutu-ucrania-pasu-desintegracion |títulu=Minutu a minutu: Ucraína, a un pasu de la desintegración editorial=RT |fecha=22 de marzu de 2014 |fechaaccesu=26 d'abril de 2014}}</ref><ref name="rte">{{cita web |url=http://www.rte.ie/news/2014/0315/602466-ukraine/|títulu=Russia vetoes UN resolution on Crimea referendu|idioma=inglés|fechaaccesu=24 de marzu de 2014|editorial=RTE|fecha=15 de marzu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.pravda.com.ua/news/2014/03/13/7018700/|títulu=Дві людини загинуло під час сутичок між учасниками мітингів у Донецьку|idioma=ucraín|fechaaccesu=24 de marzu de 2014|editorial=Pravda|fecha=13 de marzu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ukrinform.ua/ukr/news/na_mitingu_v_donetsku_zaginula_lyudina_10_o_likarnyah_1917846|títulu=На мітингу в Донецьку загинула людина, 10 у лікарнях|idioma=ucraín|fechaaccesu=24 de marzu de 2014|editorial=Ukrinform|fecha=13 de marzu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.pravda.com.ua/news/2014/03/13/7018700/|títulu=Дві людини загинуло під час сутичок між учасниками мітингів у Донецьку|idioma=ucraín|fechaaccesu=27 de marzu de 2014|fecha=13 de marzu de 2014|editorial=Pravda}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2014/03/13/us-ukraine-crisis-donetsk-idUSBREA2C20Z20140313|títulu=One dead in Ukraine clash in eastern city|idioma=inglés|fechaaccesu=27 de marzu de 2014|idioma=inglés|fecha=13 de marzu de 2014|editorial=Reuters}}</ref><ref name="vr">{{cita web|url=http://voiceofrussia.com/news/2014_03_13/Euromaidan-protestors-start-fight-with-pro-Russia-activists-in-Donetsk-6806/|títulu=Euromaidan protestors start fight with pro-Russia activists in Donetsk|idioma=inglés|fechaaccesu=28 de marzu de 2014|fecha=13 de marzu de 2014|editorial=Voice of Russia|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140727093018/http://voiceofrussia.com/news/2014_03_13/Euromaidan-protestors-start-fight-with-pro-Russia-activists-in-Donetsk-6806/|fechaarchivu=2014-07-27}}</ref> El [[14 de marzu]], dos persones más morrieron en [[Kharkiv]] por disparu de nacionalistes ucraínos,<ref name="rte"/><ref>[http://www.ibtimes.co.uk/two-killed-ukraine-protesters-clash-kharkiv-1440436 Two Killed in Ukraine as Protesters Clash in Kharkiv], n'inglés, consultáu'l 24 de marzu de 2014.</ref> produciéndose enfrentamientos violentos, con dos finaos y cinco mancaos, ente policías y activistes prorrusos.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/122441-ucrania-enfrentamientos-jarkov |títulu=Videu: Miembros del Sector Derechu abren fueu contra los activistes en Kharkiv |editorial=RT n'español |fecha= 14 de marzu de 2014 |fechaaccesu=14 de marzu de 2014}}</ref><ref name="RIAN_15mar2014">{{cita publicación |títulu=Interior d'Ucraína responsabiliza a los radicales del tirotéu en Kharkiv|url=http://sp.ria.ru/international/20140315/159543165.html|editorial=RIA Novosti|fecha=15 de marzu de 2014|fechaaccesu=15 de marzu de 2014|axencia=RIA Novosti|allugamientu=Kiev}}</ref><ref name="RTVE_15mar2014">{{cita publicación |títulu=Rusia veta la resolución de la ONX contra'l referendu de Crimea y China abstiense|url=https://www.rtve.es/noticias/20140315/rusia-veta-resolucion-onu-contra-referendu-crimea-china-abstiense/897280.shtml|editorial=RTVE|fecha=15 de marzu de 2014|fechaaccesu=16 de marzu de 2014|axencia=Axencia EFE}}</ref> una trentena de pistoleros pertenecientes a esta agrupación fueron deteníos.<ref name="RTEnglish_15mar2014">{{cita publicación |títulu=Confirmed: Right Sector nationalists behind deadly shooting in Kharkov|url=http://rt.com/news/ukraine-kharkov-radicals-attack-982/|editorial=RT|fecha=15 de marzu de 2014|fechaaccesu=15 de marzu de 2014|idioma=inglés}}</ref> El [[7 d'abril]], dellos manifestantes proclamaron la [[República Popular de Donetsk]] nun edificiu de l'alministración rexonal na ciudá de Donetsk.<ref name="Ucraína_1"/><ref>{{cita web |títulu=Donetsk quier celebrar nun mes un referendu pa xunise a Rusia |url=http://sp.ria.ru/international/20140407/159716836.html |editorial=RIA Novosti |fecha=7 d'abril de 2014 |fechaaccesu=7 d'abril de 2014}}</ref> La nueva república pidió que Rusia la defendiera d'Ucraína.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140407/159717312.html |títulu=L'Asamblea Popular de Donetsk encamienta a introducir na rexón fuercies de paz ruses |editorial=RIA Novosti |fecha=7 d'abril de 2014 |fechaaccesu=7 d'abril de 2014}}</ref> Mientres, un grupu de [[diputáu|diputaos]] rexonales de Kharkiv asumía los control de les instituciones gubernamentales y proclamaba la República Popular de Kharkiv,<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/124625-ucrania-proclamar-creacion-republica-popular-jarkov |títulu=Manifestantes proclamen la creación de la República Popular de Kharkiv |editorial=RT Actualidá |fecha=7 d'abril de 2014 |fechaaccesu=7 d'abril de 2014}}</ref> ante lo qu'Ucraína llanzó una operación pa recuperar el control del edificiu<ref>{{cita web |url=http://edition.cnn.com/2014/04/07/world/europe/ukraine-crisis/ |títulu=Ukraine says it retakes building seized by protesters |editorial=CNN |fecha=7 d'abril de 2014 |fechaaccesu=8 d'abril de 2014}}</ref><ref name="8abril">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/08/actualidad/1396936988_339474.html |títulu=Kiev intenta recuperar el control nel este del país editorial=El País |fecha=8 d'abril de 2014 |fechaaccesu=8 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/04/08/53438912268y3y45448b456a.html |títulu=La policía ucraniana desalluga la sede gubernamental en Kharkiv 'tomada' por prorrusos |editorial=El Mundo |fecha=8 d'abril de 2014 |fechaaccesu=8 d'abril de 2014}}</ref> Na [[Rada Suprema]] foi presentáu un [[proyeutu de llei]] sobre la imposición del [[estáu d'emerxencia]] nes rexones de Lugansk, Donetsk y Kharkiv. Amás, comunicóse que Kiev unviara militares a les zones en conflictu.<ref name= "Esteucraniano">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/124539-protestes-ucrania-donetsk-lugansk-jarkov |títulu=Minutu a minutu: Protestes prorruses percuerren les ciudaes del este d'Ucraína |editorial=RT Actualidá |fecha=7 d'abril de 2014 |fechaaccesu=7 d'abril de 2014}}</ref> Otru edificiu alministrativu rexonal del Serviciu de Seguridá d'Ucraína foi tomáu en [[Lugansk]]. Más tarde informóse de qu'había 60 rehenes aproximao nel edificiu y que los separatistes qu'ocupaben l'edificiu teníen esplosivos y un arsenal de 300 ametralladores.<ref name="luganskrep">{{cita web |url=http://www.newrepublic.com/article/117298/ukrainian-parliament-fight-breaks-out-videu-news-roundup-april-8 |títulu=There's Violence on the Streets of Ukraine—and in Parliament A news roundup for April 8 |editorial=New Republic |fecha=8 d'abril de 2014 |fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref> El 10 d'abril, unu de los líderes de la insurxencia, [[Alekséi Mozgovói]], visitó [[Moscú]] y axuntóse col políticu d'estrema derecha, [[Vladímir Zhirinovski]], y [[Serguéi Mirónov]] pidiendo'l so sofitu.<ref>{{cita web |url=http://www.pravda.com.ua/news/2014/04/8/7021757/ |títulu=Сепаратисти в луганській СБУ вирішили стати '&#39;парламентом'&#39; |editorial= Українська правда |idioma=ucraín |fecha=9 d'abril de 2014 |fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://en.interfax.com.ua/news/xeneral/199762.html |títulu=SBU demands separatists release hostages, defuse bombs in its office in Luhansk region |editorial=[[Interfax-Ukraine]] |fecha=9 d'abril de 2014 |fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.unian.net/politics/905593-v-luganske-separatistyi-zaminirovali-zdanie-sbu-i-uderjivayut-okolo-60-zalojnikov.html |títulu=В Луганске сепаратисты заминировали здание СБУ и удерживают около 60 заложников |editorial=Новости УНИАН |idioma=ucraín |fecha=9 d'abril de 2014 |fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.foreignpolicy.com/articles/2014/04/11/on_the_barricades_of_donetsk_ukraine_russia |títulu=On the Barricades of Donetsk. The armed Russian protesters in Eastern Ukraine llabren't leaving any time soon and that could lead to war. |editorial=''www.foreingpolicy.com'' |fechaaccesu=13 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140415024809/http://www.foreignpolicy.com/articles/2014/04/11/on_the_barricades_of_donetsk_ukraine_russia |fechaarchivu=15 d'abril de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://voiceofrussia.com/news/2014_04_11/Lugansk-militia-leader-visits-Moscow-8093/ |títulu=Lugansk militia leader visits Moscow |editorial=La Voz de Rusia |fechaaccesu=13 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140727071243/http://voiceofrussia.com/news/2014_04_11/Lugansk-militia-leader-visits-Moscow-8093/ |fechaarchivu=2014-07-27 }}</ref> Les autoproclamadas autoridaes del Gobiernu de la República Popular de Donetsk anunciaron el [[10 d'abril]] la creación d'un Exércitu Popular».<ref name= "Esteucraniano" /> Esi mesmu [[10 d'abril]], los separatistes de Donetsk votaron decidiendo establecer llazos con Rusia, [[Kazajstán]], [[Bielorrusia]] y les instituciones internacionales, como les Naciones Xuníes, pa romper con Ucraína.<ref>{{cita web |url=http://www.kyivpost.com/multimedia/photo/pro-russians-fortify-barricade-of-gubernatorial-building-in-donetsk-342941.html |títulu= Pro-Russians fortify barricade of gubernatorial building in Donetsk |editorial= Kyivpost|idioma=inglés |fecha=10 d'abril de 2014 |fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref> == Desenvolvimientu == === 2014 === ==== Empiezu de los enfrentamientos armaos (12-16 d'abril) ==== [[Ficheru:VOA-Pro-Russian Militants Seize More Public Buildings in Eastern Ukraine.jpg|thumb|Militares prorrusos nun edificiu públicu ocupáu.]] El [[12 d'abril]], miembros armaos de la Milicia Popular del Donbáss (que sofita a la República Popular de Donetsk) ocuparon la sede del Comité executivu, el departamentu de policía y les oficines de la fiscalía en [[Sloviansk]] na parte norte de la rexón de Donetsk.<ref name="kp.ru">{{cita web |títulu=Аваков: В Славянске неизвестные захватили здания милиции |editorial=Komsomolskaya Pravda |fechaaccesu=12 d'abril de 2014 |url=http://www.kp.ru/online/news/1709579/ |idioma=rusu}}</ref><ref name="LF 131097">{{cita web |títulu=Сторонники федерализации захватили здание горадминистрации Славянска |editorial=Life News |fechaaccesu=12 d'abril de 2014 |url=http://lifenews.ru/news/131097 |idioma=rusu}}</ref><ref name="LF 131099">{{cita web |títulu=Над зданием милиции в Славянске водрузили российский флаг |editorial=Life News |fechaaccesu=12 d'abril de 2014 |url= http://lifenews.ru/news/131099 |idioma=rusu}}</ref> Acordies con informes de prensa, l'alcalde de Sloviansk, Nelya Shtepa, dixo que l'edificiu de l'alministración de la ciudá foi tomáu polos activistes y voluntarios de la milicia, que arriaron la bandera d'Ucraína y izaron la rusa.<ref>{{cita web |url=http://voiceofrussia.com/2014_04_12/Mass-media-report-Russian-flag-raised-above-Sloviansk-town-administration-2649/ |títulu=Mass media report Russian flag raised above Sloviansk town administration |editorial=La Voz de Rusia |fechaaccesu=12 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140819062433/http://voiceofrussia.com/2014_04_12/Mass-media-report-Russian-flag-raised-above-Sloviansk-town-administration-2649/ |fechaarchivu=2014-08-19 }}</ref> Según información de la policía ucraína, fueron homes armaos vistíos con uniformes de camuflaje que dispararon y utilizaron granaes d'amoriadura p'apoderase de los edificios cerca de la frontera con Rusia. El ministru del Interior d'Ucraína, Avákov, afirmó qu'evaluaben unviar fuercies especiales pa repeler l'ataque,<ref name="sabadodoce">{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2014/04/140412_ultnot_ucrania_toma_sloviansk_ch.shtml? |títulu=Pro rusos intensifiquen tomes y protestes nel este d'Ucraína |editorial=BBC Mundu |fechaaccesu=12 d'abril de 2014}}</ref> y confirmó que'l Conseyu de Seguridá Nacional y Defensa d'Ucraína axuntárase con calter urxente en Kiev, informando de tiroteos na llocalidá de [[Kramatorsk]] (al sur de Slaviansk), ente qu'en [[Krasni Llimen]] (al norte de Slaviansk) produxérase un ataque a la comisaría de policía llocal per parte de los rebeldes prorrusos que, según Avákov, portaben fusiles de producción rusa AK de les Fuercies Armaes de la Federación Rusa. Tamién s'informó qu'en Slaviansk fuera destruyida la torre de comunicaciones móviles.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/12/actualidad/1397298900_988197.html |títulu=Los rebeldes prorrusos ármense y avancen nel este d'Ucraína |editorial=El País|fecha=12 d'abril de 2014 |fechaaccesu=12 d'abril de 2014}}</ref> En Donetsk, los [[Berkut (Ucraína)|Berkut]] (unidá de Crimea) pasar al bandu de los manifestantes prorrusos.<ref name="tomasdocert" /> El mesmu día, nes ciudaes de Lugansk, Mykolaiv<ref>{{cita web |url=http://nikvesti.com/news/politics/52062 |títulu=Николаевцы встали в «Цепь единения» |idioma=ucraín |editorial=Nikvesti |fechaaccesu=13 d'abril de 2014}}</ref> Zaporiyia<ref>{{cita web |url=http://www.pravda.com.ua/news/2014/04/12/7022224/ |títulu=Запоріжжя не чекатиме "допомоги Авакова" і готує мобілізацію самостійно |idioma=ucraín |editorial=Pravda |fechaaccesu=13 d'abril de 2014}}</ref> y Odesa tamién hubo protestes, tomes y barricaes.<ref name="tomasdocert" /> Ente qu'en Kharkiv, manifestantes intentaron apoderase de la oficina del fiscal xeneral de la ciudá, pero fueron deteníos pola policía.<ref name="sabadodoce" /> Nesta ciudá, miles de partidarios de la federalización d'Ucraína salieron a les cais de Kharkiv, paralelamente a la manifestación de ciudadanos que sofiten la integridá territorial d'Ucraína. Amás, na ciudá de [[Kramatorsk]] manifestantes izaron la bandera de la República Popular de Donetsk. Nes llocalidaes de [[Druzhovka]], [[Krasnoarmeisk]], [[Sloviansk]] y [[Krasni Limán]] tamién protestaron, tomaron les sedes policiales y fixeron barricaes.<ref name="tomasdocert">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/124915-protestes-rexones-contra-gobiernu-ucrania-crisis |títulu=Minutu a Minutu: Pulsu ente'l Gobiernu autoproclamado de Kiev y rexones d'Ucraína |editorial=RT n'español |fechaaccesu=12 d'abril de 2014}}</ref> Amás, cerca de Kharkiv, el Ministeriu del Interior informó qu'unos 70 homes nuevos fueron arrestaos xunto a la llende con [[Poltava]]. Estos homes viaxaben nun autobús y disponíen d'esplosivos, cócteles molotov, palos, escudos, cascos, cuchiellos y otres armes.<ref>{{cita web |url=http://www.pravda.com.ua/news/2014/04/12/7022219/ |títulu=У Авакова рапортують: борються з сепаратизмом. Активісти: Б'ють наших |idioma=ucraín |editorial=Pravda |fechaaccesu=13 d'abril de 2014}}</ref> [[Ficheru:2014-04-15. Протесты в Донецке 010.jpg|thumb|Barricaes na ciudá de Donetsk el 15 d'abril.]] El domingu [[13 d'abril]], los manifestantes prorrusos ocuparon tamién el Conceyu de [[Mariupol]], dempués d'una manifestación d'un millar de persones que ciscaben la creación d'una república independiente nel este del país. Esi mesmu día, el Gobiernu d'Ucraína llanzó una operación pa faer frente a la rebelión nel este del país, produciéndose tiroteos al norte de Donetsk, más precisamente en Slaviansk, nos que finó siquier un activista prorruso, un oficial del Serviciu de Seguridá d'Ucraína, dexando mancaos a otros cinco.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/13/actualidad/1397381469_980258.html |títulu=Ucraína unvia tropes nuna operación contra los separatistes prorrusos |editorial=El País |fecha=13 d'abril de 2014 |fechaaccesu=13 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140413/159764718.html |títulu=Partidarios de la federalización tomen la Administrarión d'otra ciudá del este ucraín |editorial=RIA Novosti |fechaaccesu=14 d'abril de 2014}}</ref> En Zaporiyia y Kharkiv enfrentáronse manifestantes proucraínos y prorrusos dexando como saldo dellos mancaos.<ref>{{cita web |url=http://www.unian.net/politics/907771-posle-napadeniya-antimaydanovtsev-na-miting-evromaydana-v-harkove-postradalo-50-chelovek.html |títulu=После нападения антимайдановцев на митинг Евромайдана в Харькове пострадало 50 человек |idioma=ucraín |editorial=Unian |fechaaccesu=15 d'abril de 2014}}</ref> Nesta última ciudá unos 1000 separatistes intentaron entrar nel edificiu del conceyu, pero caltener nel so accesu.<ref name="kharkivinfiltrate">{{cita web | url=http://www.kyivpost.com/content/ukraine/pro-russian-militants-attack-pro-ukrainian-demonstrators-in-kharkiv-including-at-least-three-severely-343292.html | títulu=Kharkiv city government building infiltrated by pro-Russian protesters |editorial=Kyiv Post |fechaaccesu=15 d'abril de 2014}}</ref> Ellí axuntáronse xunto col alcalde de la ciudá [[Hennadiy Kernes]], que declaró'l so sofitu a un referendu y a l'amnistía pa los separatistes deteníos.<ref name="kernessep">{{cita web |url=http://www.pravda.com.ua/news/2014/04/13/7022301/ |títulu=Кернес пообіцяв допомогти звільнити затриманих сепаратистів |idioma=ucraín |editorial=Pravda |fechaaccesu=15 d'abril de 2014}}</ref> Tamién hubo protestes en Odesa y [[Dnepropetrovsk]]. Coles mesmes, observadores de la OSCE llegaron a Slaviansk. En [[Enakievo]], partidarios de la federalización d'Ucraína tomaron dellos edificios alministrativos, ente ellos l'edificiu de la Fiscalía, la sede policial y l'Alcaldía, onde han izado la bandera rusa y la bandera de la República Popular de Donetsk.<ref name="tomasdocert" /> El [[14 d'abril]], la oficina de la prensa de la Rada Suprema informó que'l presidente ucraín caltuvo una comunicación telefónica col secretariu xeneral de les [[Naciones Xuníes]] [[Ban Ki-moon]], na que-y solicitó que se lleve a cabu una operación antiterrorista conxunta» nel este del país, xunto coles [[Fuercies de paz de les Naciones Xuníes|fuercies de paz del organismu]]. Turchinov tamién dixo que nun ta en contra de que se celebre un referendu sobre la estructura del Estáu ucraín y que podría coincidir coles eleiciones del [[25 de mayu]], anque s'amosó convencíu de que «la mayoría de los ucraínos van pronunciase a favor d'una Ucraína indivisible, independiente, democrática y unitaria».<ref>{{cita web |url=http://www.minutouno.com/notas/319423-el gobiernu-ucrania-quier-llevar-alantre-una-operacion-antiterrorista-la-onu |títulu=El Gobiernu d'Ucraína quier llevar alantre una operación "antiterrorista" cola ONX |editorial=Minutouno |fechaaccesu=14 d'abril de 2014}}</ref> Esi mesmu día, activistes prorrusos tomaron dellos edificios gubernamentales de diverses ciudaes del óblast de Donetsk como [[Mariupol]], [[Horlivka]], [[Yenakiieve]], [[Makiivka]], [[Sloviansk]], [[Druzhkivka]], [[Zhdanivka]] y [[Kramatorsk]], ente otres. Na gran mayoría d'estes ciudaes han ondeado banderes de la República Popular de Donetsk.<ref>{{cita web |url=http://www.bbc.com/news/world-europe-27008054|títulu=Live - East Ukraine crisis|editorial=BBC News|fechaaccesu=14 d'abril de 2014|idioma=inglés|cita="11:19:Pro-Russian forces have now also taken control of the town council building in Mariupol in the Donetsk region, according to a Ukrainian news website. This would mean five towns or cities in eastern Ukraine have now had government buildings taken over by pro-Russians: Mariupol, Yenakiyeve, Kramatorsk, Druzhkovka and Sloviansk."}}</ref><ref>{{cita web |url=http://news.sky.com/story/1241376/ukraine-fatal-clashes-as-protests-spread|títulu=Ukraine: Fatal Clashes As Protests Spread|editorial=Sky News|fechaaccesu=14 d'abril de 2014}}</ref><ref name="gorlovkafox">{{cita web |url=http://www.foxnews.com/world/2014/04/14/deadline-for-pro-russian-gunmen-to-leave-ukraine-government-buildings-passes/|títulu=Another government building in eastern Ukraine attacked by pro-Russia militants|editorial=Fox News|fechaaccesu=14 d'abril de 2014}}</ref> [[Ficheru:2014-04-15. Протесты в Донецке 026.jpg|thumb|Pancartes nun edificiu ocupáu por prorrusos en Donetsk el 15 d'abril.]] [[Ficheru:Sloviansk standoff - 18-20 April 2014 - 04.jpg|thumb|Barricada en Sloviansk.]] El [[15 d'abril]], el presidente ucraín informó al Parllamentu qu'empezara un operativu «antiterrorista» pa desallugar a combatientes prorrusos qu'ocupaben edificios del gobiernu nel este del país. L'operativu empezó nel norte de Donetsk. Coles mesmes, según la policía, los activistes nel cuartel de policía de [[Kramatorsk]] abandonaron voluntariamente l'edificiu que teníen ocupáu dende'l día 12.<ref name="bbc15abril">{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2014/04/140415_ucrania_operacion_lp.shtml? |títulu=Ucraína "empieza operación antiterrorista" pa desallugar a combatientes pro rusos|editorial=BBC Mundu|fechaaccesu=15 d'abril de 2014}}</ref> L'aeródromu militar de Kramatorsk foi'l primer sitiu onde empezó la operación. Ellí, activistes prorrusos qu'ocupaben el sitiu intentaron axustar colos efectivos del exércitu ucraín, pero produció un tirotéu; mientres los fechos aterrizaron dos [[helicópteru|helicópteros]],<ref name="muertos15abril"/> dexando como saldo siquier 4 activistes muertos y dellos mancaos.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140415/159783163.html |títulu=Milicies prorruses informen de mancaos n'operación especial en Kramatorsk |editorial=RIA Novosti |fechaaccesu=15 d'abril de 2014}}</ref><ref name="4actm">{{cita web |títulu=Четыре ополченца погибли в бою с армией за аэродром Краматорска |editorial=RIA Novosti |fechaaccesu=15 d'abril de 2014 |url=http://ria.ru/world/20140415/1004030295.html |idioma=rusu}}</ref><ref name="muertos15abril"/> Dempués d'estos fechos, el presidente interín d'Ucraína, [[Alexandr Turchínov]], confirmó que l'aeródromu fuera «recuperáu» poles fuercies ucraínes,<ref name="muertos15abril"/> n'apuntando la creencia de que Rusia alluga «planes brutales».<ref name="El Mundo asalto aeródromu">{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/04/15/534d1a6322601dd96y8b4575.html|títulu=L'Exércitu ucraín facer col control del aeródromu de Kramatorsk tres un tirotéu editorial=El Mundo|fecha=15 d'abril de 2014}}</ref> Tamién se reportaron, per parte de rebeldes prorrusos atrincheraos, movimientos del exércitu ucraín en [[Sloviansk]],<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125363-ucrania-asalto-aeropuerto-kramatorsk |títulu=Videu: L'Exércitu ucraín asalta l'aeropuertu de Kramatorsk, nel este del país editorial=RT |fechaaccesu=15 d'abril de 2014}}</ref><ref name="El Mundo asalto aeródromu" /> llocalidá a la que llegó un convói d'una ventena de [[vehículu blindáu|vehículos blindaos]] y 500 soldaos del exércitu ucraín, veníu dende la llocalidá d'[[Izium]].<ref name="muertos15abril">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/15/actualidad/1397554038_065755.html |títulu= L'Exércitu ucranio empecipia una operación especial” en dos ciudaes del este editorial= El País |fecha=15 d'abril de 2014|fechaaccesu=15 d'abril de 2014}}</ref> El [[16 d'abril]], nel marcu de la operación antiterrorista», fuercies ucraínes tomaron la ciudá de [[Kramatorsk]], nel óblast de Donetsk. Los soldaos llegaron sobre les nueve de la mañana (hora llocal) y los vecinos enfrentáronse verbalmente a ellos. Seis blindaos del convói pasar al bandu prorruso dempués de parolar coles persones que -yos increpaban.<ref name="El Mundo blindaos">{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/04/16/534y40b4268y3y4b638b456y.html|títulu=Blindaos ucraínos pasar al bandu prorruso en Kramatorsk|editorial=El Mundo|fecha=16 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125451-vehiculos-blindaos-anti-kiev-ucrania|títulu=Seis vehículos blindaos pásense al llau anti-Kiev nel este d'Ucraína|editorial=RT|fecha=16 d'abril de 2014}}</ref> Otros trés blindaos, procedentes de Dniepropetrovsk, pasar a les milicies en Sloviansk, dempués de que los sos tripulantes decidieren «nun lluchar contra'l pueblu defendiendo al réxime».<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140416/159788767.html |títulu=Trés blindaos pásense al llau de les milicies nel este d'Ucraína |editorial=RIA Novosti |fechaaccesu=16 d'abril de 2014}}</ref> Mentanto, l'aeródromu de Kramatorsk siguía en poder de les Fuercies Armaes ucraínes, mientres les milicies prorruses calteníen les barricaes alredor del mesmu.<ref name="El Mundo blindaos" /> Esi mesmu día, [[Vladímir Putin]], nuna conversación cola canciller alemana [[Angela Merkel]], afirmó que «la esguilada del conflictu n'Ucraína llevar en cantu d'un conflictu armáu».<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125399-putin-rusia-ucrania-guerra-civil|títulu=Putin: "La esguilada del conflictu n'Ucraína llevar en cantu d'un conflictu armáu"|editorial=RT|fecha=16 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/04/16/534y153y22601d15728b456a.html|títulu=Putin alvierte a Merkel de qu'Ucraína ta 'en cantu del conflictu armáu'|editorial=El Mundo|fecha=16 d'abril de 2014}}</ref> Esi mesmu día, la República Popular d'[[Odesa]] foi proclamada al paecer por un grupu prorruso del óblast d'Odesa al traviés d'internet.<ref>{{cita web | url=http://www.pravda.com.ua/news/2014/04/16/7022611/ | títulu=Одеські сепаратисти в інтернеті оголосили "Одеську республіку" (Odessa separatists declared the Internet "Odessa republic") |editorial=Ukrayinska Pravda |fechaaccesu=16 d'abril de 2014 |idioma=ucraín}}</ref> Depués, esta versión foi desmentida por activistes y líderes de los grupos prorrusos.<ref>{{cita web |url=http://www.pravda.com.ua/news/2014/04/16/7022625/ |títulu=Одеський Антимайдан божиться, що ніякої республіки не оголошував (Odessa antimaidan swears that non republic is declared) |editorial=Ukrayinska Pravda |fechaaccesu=16 d'abril de 2014 |idioma=ucraín}}</ref> Mentanto, una columna de seis vehículos blindaos de les fuercies de tierra ucraínes que participen na operación antiterrorista» fueron prindaos por manifestantes prorrusos en Kramatorsk.<ref>{{cita web |url=http://www.bbc.com/news/world-europe-27053500 |títulu=Ukraine crisis: Military column 'seized' in Kramatorsk |editorial=BBC News |fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref> ==== Alcuerdos de Xinebra ente Kiev y Moscú (17-18 d'abril) ==== El [[17 d'abril]] producióse un principiu d'alcuerdu en [[Xinebra]] mediáu pol secretariu d'Estáu d'Estaos Xuníos, [[John Kerry]], y l'alta representante pa la Política Esterior europea, [[Catherine Ashton]]. El compromisu obligaba a Moscú a favorecer el desarme de les milicies prorruses nel este d'Ucraína y, a cambéu, Kiev ellaboraría una Constitución que consagrara la organización federal del país y el respetu a toles minoríes.<ref name="alcuerdu1"/><ref name="alcuerdu2"/> En paralelu, Ucraína avisó a l'aereollinia [[Aeroflot]] de que prohibía la entrada al so territoriu a tolos homes rusos d'edaes entendíes ente 16 y 60 años.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125571-ucrania-aeroflot-prohibicion-entrada-rusia |títulu=Ucraína prohibe la entrada a los homes rusos d'ente 16 y 60 años |editorial=RT|fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref> Mentanto, una decena d'activistes prorrusos ocuparon el centru de tresmisión de les señales de radio y televisión na ciudá de Kramatorsk, cortando la tresmisión de les canales ucraínes y ordenaron al personal restablecer la tresmisión de la televisión rusa, prohibida por Kiev en tol territoriu del país mientres el [[crisis de Crimea de 2014|conflictu en Crimea]]. En [[Górlovka]], Donetsk, activistes denunciaron el secuestru del denomináu «alcalde popular» [[Alexándr Sapunov]] y dos persones más.<ref name="tomasdocert" /> Esi mesmu día, en Mariúpol asocedieron enfrentamientos ente prorrusos y militares ucraínos, que dexaron como saldo trés finaos y trelce mancaos del llau de los activistes. Esto asocedió tres un asaltu perpetáu por un grupu de 300 persones contra un cuartel de la Guardia Nacional. Informóse que los militares abrieron fueu en respuesta a los [[Cóctel mólotov|cócteles mólotov]] y disparos contra los guardias y que 63 persones fueron deteníes.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140417/159804692.html |títulu=Dos muertos y 14 mancaos en Mariúpol, según últimos datos de la Fiscalía d'Ucraína |editorial=RIA Novosti |fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2014/04/17/un ataque-de-prorrusos-a-una base militar-de-ucrania-dexa-trés-muertos |títulu=Un ataque de prorrusos a una base militar d'Ucraína dexa trés muertos |editorial=CNN Méxicu|fecha=17 d'abril de 2014 |fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref> La Fiscalía Xeneral d'Ucraína consideró «llexítimu» l'usu de les armes polos militares.<ref name="tomasdocert" /> Mientres el día, el cielu de la ciudá de Donetsk foi cruciáu delles vegaes por [[caza (avión)|caces militares]] ucraínos.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/17/actualidad/1397760541_277394.html |títulu=Mariúpol alza la tensión editorial=El País |fecha=17 d'abril de 2014|fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref> L'alcuerdu de Xinebra, sicasí, nun foi bien recibíu poles milicies prorruses: el [[18 d'abril]], el voceru de los rebeldes separatistes de Donetsk, [[Alexander Gnezdilov]], declaró que'l gobiernu de Kiev yera «illegal» y que nun abandonaríen la so posición hasta que la Rada Suprema eslleiérase y l'alministración arrenunciara.<ref name="alcuerdu3"/> Unu de los líderes separatistes de Donetsk, [[Denis Pushilin]], afirmó qu'ellos nun participaren nes conversaciones de Xinebra y, por tanto, nun cumpliríen l'alcuerdu, señalando que'l ministru d'Asuntos Esteriores rusu, Serguéi Lavrov, nun actuaba en representación de Donetsk, sinón en nome de Rusia, polo que l'alcuerdu nun los afectaba.<ref name="alcuerdu3"/> ==== Esguilada de los enfrentamientos (20-24 d'abril) ==== El [[20 d'abril]], día de la [[Pascua]], una emboscada quebró la tregua apautada: un puestu de control de la milicia prorrusa del pueblu de Bylbásovka nes contornes de Sloviansk foi atacáu por homes armaos non identificaos.<ref>{{cita web |autor=Pilar Bonet|títulu=Slaviansk sotierra a los trés muertos na emboscada de Pascua|fechaaccesu=24 d'abril de 2014|fecha=22 d'abril de 2014|enllaceautor=Pilar Bonet|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/22/actualidad/1398163591_226258.html|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140424195411/http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/22/actualidad/1398163591_226258.html|fechaarchivu=24 d'abril de 2014|editorial=El País|allugamientu=Slaviansk}}</ref><ref name="Telegraph-20Apr2014"/> La milicia del pueblu mató a dos de los atacantes, pero ellos llograron trés muertos primero que llograren repeler l'ataque.<ref name="Telegraph-20Apr2014">{{cita web |url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/ukraine/10776865/Ukraine-crisis-Bodies-on-display-in-Ukraine.html|títulu=Ukraine crisis: Bodies on display in Ukraine|editorial=[[Daily Telegraph]]|fechaaccesu=20 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/04/20/535371a9268y3hala51d8b456a.html|títulu=Rusia amuesa'l so 'indignación' pol tirotéu mortal en Donetsk y la rotura de la tregua de Pascua editorial=El Mundo|fecha=20 d'abril de 2014|fechaaccesu=20 d'abril de 2014}}</ref> Na mesma xornada, una manifestación en Odesa esixó la dimisión del gobernador impuestu pol gobiernu ucraín y el cese de les represiones polítiques. Tamién espresaron la voluntá de sustituyir a les autoridaes municipales esistentes por una xunta territorial.<ref name="habana21" /> Los líderes de los activistes prorrusos aportunaron en que nun apuntaben a la secesión, pero sí al establecimientu d'un Estáu federativu más ampliu llamáu «[[Nueva Rusia]]» (en rusu: Новоро́ссия, ''Novoróssiya'') dientro d'Ucraína.<ref name="OSCEmonitor20">{{cita web |url=http://www.osce.org/ukraine-smm/117881 |títulu=Latest from the Special Monitoring Mission in Ukraine – based on information received up until 20 April 2014, 20:00 (Kyiv time) |editorial=OSCE |fecha=20 d'abril de 2014 |fechaaccesu=22 d'abril de 2014}}</ref> Esi mesmu día, los ocupantes del edificiu gubernamental del óblast de Lugansk dixeron a los observadores de la OSCE qu'abandonaríen los edificios ocupaos cuando fueren revocaos los líderes pro-Euromaidán de Kiev.<ref name="OSCEmonitor20" /> [[Ficheru:2014-04-14 Sloviansk city council - 2.jpg|thumb|El conceyu de [[Sloviansk]] baxu control de persones armaes.]] [[Ficheru:Sloviansk standoff - 18-20 April 2014 - 01.jpg|thumb|Milicianos patrullen les cais de Sloviansk.]] [[Ficheru:Civilians block ukrainian military near Slavyansk.jpg|thumb|Sloviansk, abril de 2014]] El ministru d'Asuntos Esteriores rusu, [[Serguéi Lavrov]], acusó'l [[21 d'abril]] al Gobiernu de Kiev d'incumplir los alcuerdos alcanzaos en Xinebra, tres los enfrentamientos en Sloviansk.<ref name="21abril"/> Esi mesmu día, el vicepresidente d'Estaos Xuníos, [[Joe Biden]], viaxó a Kiev nuna visita de dos díes en sofitu a les nueves autoridaes ucraínes,<ref name="21abril"/><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140421/159828851.html |títulu=Moscú acusa a Kiev de violar los alcuerdos de Xinebra en víspores de la visita de Biden |editorial=RIA Novosti|fecha=21 d'abril de 2014|fechaaccesu=21 d'abril de 2014}}</ref> mientres el presidente rusu, Vladímir Putin, aprobaba enmiendes llegales pa facilitar a los rusofalantes de les [[URSS|antigües repúbliques soviétiques]] el llogru de la [[ciudadanía]] rusa ya iniciatives rellacionaes cola [[crisis de Crimea de 2014|crisis de Crimea]].<ref name="21abril">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/21/actualidad/1398077407_927075.html|títulu=Lavrov acusa a les autoridaes ucranias de violar los alcuerdos de Xinebra|editorial=El País|fecha=21 d'abril de 2014|fechaaccesu=21 d'abril de 2014}}</ref> En Lugansk anuncióse esi mesmu día la creación d'un cuartel pa la xestión del sureste d'Ucraína per parte de los activistes prorrusos. El líder local, [[Vitali Bólotov]], afirmó que Lugansk foi'l «primeru en llevantar la bandera» contra'l gobiernu en Kiev y que «agora tien d'amosar al sureste del país cómo llograr los oxetivos». Tamién dixo que la ciudá «ta a puntu d'algamar oxetivos como determinar l'estatutu del idioma rusu y la celebración d'un referendu», pese a la unviada militar per parte de Kiev. Amás, l'alcalde interín de Sloviansk, [[Viacheslav Ponomariov]], ordenó «máxima alerta» a les fuercies d'autodefensa por cuenta de posibles asaltos contra puestos de control y edificios alministrativos.<ref name="habana21">{{cita web|url=http://www.radiohc.cu/noticias/internacionales/20992-crean-en-lugansk-cuartel-xeneral-pa-la-gestion-en-el-sureste-de-ucrania|títulu=Crean en Lugansk cuartel xeneral pa la xestión nel sureste d'Ucraína|editorial=Radio Habana Cuba|fecha=21 d'abril de 2014|fechaaccesu=21 d'abril de 2014}}</ref> Na mesma xornada, los separatistes anunciaron dos referendos, unu'l 11 de mayu (pa decidir sobre la conveniencia de ganar autonomía o si tenía de caltenese la situación actual de la rexón) y un segundu'l día 18 (sobre la posibilidá de xunise a Rusia o declarar la independencia).<ref>{{cita web |url=http://www.pravda.com.ua/news/2014/04/21/7023176/ |títulu=У Луганську сепаратисти вирішили провести два референдуми |editorial=Pravda |idioma=ucraín|fecha=21 d'abril de 2014 |fechaaccesu=22 d'abril de 2014}}</ref> Mientres, el Ministeriu del Interior d'Ucraína creó un batallón especial llamáu ''Timur'' pa lluchar contra'l separatismu na rexón.<ref>{{cita web |url=http://www.unian.net/politics/910156-na-luganschine-sozdali-batalon-mvd-dlya-borbyi-s-separatizmom.html |títulu=На Луганщине создали батальон МВД для борьбы с сепаратизмом |idioma=ucraín |editorial=Unian |fechaaccesu=22 d'abril de 2014}}</ref> Pela so parte, esi mesmu día, cerca de Sloviansk, fueron atopaos dos cuerpos de persones torturaes y asesinaes, una de les cualos foi reconocida como [[Vladímir Rybak]], diputáu desapaecíu del conceyu de [[Gorlovka]] y afiliáu al partíu Patria de [[Yulia Timoshenko]].<ref name="Rybak"/> Tamién na redoma de Sloviansk foi tirotiáu un avión militar ucraín [[An-30]].<ref name="Rybak"/> [[Ficheru:Sloviansk standoff - 18-20 April 2014 - 09.jpg|thumb|Vehículu de los observadores de la [[OSCE]], ente Sloviansk y Kramatorsk.]] El [[22 d'abril]], celebráronse los funerales de los finaos díes antes nos enfrentamientos en Sloviansk, metanes multitudinarios actos prorrusos, mientres el presidente en funciones y xefe de la Rada, Alexandr Turchínov, anunciaba la continuación de la operación "antiterrorista" de los cuerpos militares y del orde públicu nel este d'Ucraína.<ref name="Rybak">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/22/actualidad/1398163591_226258.html |títulu=Slaviansk sotierra a los trés muertos na emboscada de Pascua editorial=El País |fecha=22 d'abril de 2014|fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref> El [[23 d'abril]], el Ministeriu del Interior ucraín anunció que tuvo ésitu l'asaltu a la ciudá de Sviatoguirsk, que taba en manes prorruses.<ref>{{cita publicación|títulu=Advertencia de Rusia ante un posible ataque|url=http://www.lanacion.com.ar/1684551-alvertencia-de-rusia-ante-un-posible-ataque|editorial=La Nación|fecha=24 d'abril de 2014 (Publicáu n'edición impresa)|fechaaccesu=24 d'abril de 2014|axencia=Agencies AP, AFP y Reuters}}</ref> Dellos puestos de control de les milicies prorruses nos accesos a la ciudá fueron tirotiaos esi día, según [[Misroslav Rudenko]], unu de los líderes de les milicies prorruses de Donbáss.<ref name="25deabril"/> Coles mesmes, el ministru del Interior d'Ucraína dixo que na nueche les fuercies especiales llograron refugar un ataque prorruso na ciudá d'[[Artemivsk (Donetsk)|Artémivsk]].<ref name="mariupolabril" /> El [[24 d'abril]], vehículos blindaos y tanques del exércitu ucraín atacaron un puestu de control de les autodefenses de la ciudá de [[Sloviansk]], causando cinco muertos a les mesmes.<ref name="rt25a">[http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126238-ucrania-muertos-tirotéu-slaviansk Minutu a Minutu: Dellos muertos y mancaos en severos combates cerca de Sláviansk]; ''RT Actualidá'', 24 d'abril de 2014.</ref> Les fuercies d'autodefensa en Sloviansk, xunto con un refuerzu de [[Krasni Limán]], repelieron l'ataque de los militares ucraínos y darréu esplegar, una parte nel centru y otra parte pa faer un gordón en redol a la ciudá, ensin caltener puestos de control pa evitar ser blancu d'ataques,<ref>[http://en.itar-tass.com/world/729442 Sloviansk self-defense militants redeploy to city's downtown]; ''ITAR-TASS, 24-04-2014.</ref> mientres les tropes ucraínes concentrar en [[Malinivka (Sloviansk)|Malínivka]], al sur de Sloviansk, ya instalaben ellí defenses en redol a seis vehículos blindaos llixeros [[BMD-1|BMD]].<ref name="25deabril"/> Tamién s'informó d'un ataque a un puestu de control na llocalidá de [[Jrestyshche]], na ruta dende [[Izium]] a Slaviansk, al norte de Donetsk.<ref name="25deabril"/> En [[Mariúpol]], les fuercies especiales ucraínes desallugaron a los separatistes del edificiu del conceyu. Reportáronse cinco muertos. Depués del desallugu, el gobiernu de Kiev anunció que recuperara'l control de la ciudá.<ref name="mariupolabril">{{cita web |url=http://www.dw.de/soldaos-ucraínos-recuperen-control-de-mariupol/a-17589245|títulu=Soldaos ucraínos recuperen control de Mariupol|editorial=[[Deutsche Welle]]|fecha=24 d'abril de 2014|fechaaccesu=3 de mayu de 2014}}</ref> El presidente de Rusia, Vladímir Putin, calificó a les autoridaes de Kiev como «xunta militar» porque usaron al Exércitu contra los sos ciudadanos.<ref>{{cita publicación |títulu=Putin: Si Kiev usó l'Exércitu contra la población, tratar d'una xunta militar|url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126251-putin-delitu-grave-kiev-ejercito-ciudadanos|editorial=RT|fecha=24 d'abril de 2014|fechaaccesu=24 d'abril de 2014}}</ref> El ministru de Defensa rusu, [[Serguéi Shoigú]], anunció l'empiezu de maniobres militares cerca de la frontera con Ucraína.<ref name="25deabril">{{cita web |url= http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/24/actualidad/1398331490_441077.html|títulu=Tropes ucranias lluchen por encalorar la sulevación en Slaviansk|editorial=El País |fecha=24 d'abril de 2014|fechaaccesu=24 d'abril de 2014}}</ref> Tamién el día 24, les autoridaes de la autoproclamada [[República Popular de Donetsk]] declararon la movilización xeneral de tolos activistes pa faer frente a les tropes ucraínes.<ref name="25deabril"/> ==== Observadores europeos (25 d'abril-2 de mayu) ==== El [[25 d'abril]], un helicópteru militar [[Mi-8]] del exércitu ucraín esplotó en siendo tirotiáu nel aeropuertu de [[Kramatorsk]]. Según el ministeriu de Defensa d'Ucraína la esplosión producióse por causa de disparos efectuaos por un francotirador con un lanzagranadas. Les milicies de Kramatorsk atribuyéronse l'autoría de los disparos.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140425/159863644.html |títulu=Milicies destrúin un helicópteru militar na ciudá ucraína de Kramatorsk|editor= ''RIA Novosti''|fecha= 25 d'abril de 2014}}</ref> Tamién el 25 d'abril, el ministeriu del Interior d'Ucraína informó que na entrada a [[Sloviansk]] unos desconocíos detuvieron un autobús con observadores de la [[Organización pa la Seguridá y Cooperación n'Europa]] (OSCE), amás de cinco militares d'Ucraína y el conductor.<ref name="osce-yuri">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/25/actualidad/1398417586_204612.html |títulu=La medrana a una guerra imponer a les esperances d'una solución pacífica |editorial=El País |fecha=25 d'abril de 2014 |fechaaccesu=25 d'abril de 2014}}</ref> Sicasí, la OSCE esclarió que nengún de los sos espertos y observadores unviaos a Ucraína atopar ente los reteníos y de que'l mesmu tratábase d'un contingente d'observadores militares unviaos a Ucraína en virtú d'alcuerdos billaterales: cuatro alemanes, un polacu, un checu, un danés y un suecu.<ref>{{cita web |url=https://www.eldiario.es/politica/OSCE-esclaria-observadores-reteníos-Ucraína_0_253375508.html |títulu= La OSCE esclaria que los sos observadores nun tán ente los reteníos n'Ucraína|autor=EFE |editor=''El Diariu''|fecha= 25 d'abril de 2014}}</ref> Viacheslav Ponomariov, alcalde interín de Sloviansk, declaró que les milicies de la ciudá teníen deteníu a esi grupu d'observadores militares na sede de los Servicios de Seguridá d'Ucraína (SBU), ocupada poles milicies prorruses dende va dos selmanes.<ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20140425/milicianos-prorrusos-retienen-siete-observadores-osce-esti-ucrania/927600.shtml |títulu= Prorrusos retienen a siete europeos d'una misión d'observación militar nel este d'Ucraína |editor=RTVE |fecha= 25 d'abril de 2014, 20:30h}}</ref> Esi mesmu día los representante d'Ucraína nel [[Conseyu de Seguridá de la ONX]], [[Yuri Serguéiev]], afirmó que na frontera suroeste ucraína reparábase una gran concentración d'[[artillería]], tanques y tropes ruses de los distritos del Centru y Norte y tamién sistemes [[BM-21|Grad]].<ref name="osce-yuri"/> El [[26 d'abril]], el [[Departamentu de Defensa de los Estaos Xuníos]] comunicó que «en delles ocasiones nes postreres 24 hores, aeronaves ruses entraron nel espaciu aereu ucraín», lo que significaría una violación del [[espaciu aereu]].<ref name="espaciu aereu">{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/04/26/535aeaeb268y3y3d688b458c.html?a=21f26391c4c687669480d71c892efaa6&t=1398509191|títulu=Rusia violó l'espaciu aereu ucraín delles vegaes, según el Pentágonu editorial=El Mundo|fecha=26 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2014/04/140425_ultnot_ucrania_rusia_espaciu_aereo_jgc.shtml|títulu=Aviones rusos entraron n'espaciu aereu d'Ucraína|editorial=BBC Mundu|fecha=26 d'abril de 2014}}</ref> El coronel [[Steve Warren]], voceru d'[[El Pentágonu]], pidió «a los rusos que dean pasos inmediatos pa rebaxar la esguilada de la situación». [[Chuck Hagel]], [[secretariu de Defensa de los Estaos Xuníos]], afirmó que los últimos movimientos de tropes, aeronaves y tanques nes cercaníes d'Ucraína son «peligrosos y desestabilizadores».<ref name="espaciu aereu" /> Según el diariu norteamericanu ''The Daily Best'', Vladímir Putin cursaría al so gabinete la orde de detener les comunicaciones cola Casa Blanca.<ref>{{cita web |url=http://www.thedailybeast.com/articles/2014/04/25/exclusive-putin-halts-all-talks-with-white-house.html|títulu=Exclusive: Putin Halts All Talks With White House|editorial=The Daily Best|idioma=inglés|fecha=25 d'abril de 2014}}</ref> Pela so parte, el Ministeriu de Defensa rusu comunicó que los aviones militares rusos nun trespasaren nenguna de les fronteres estatales d'Ucraína;<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126434-rusia-aviones-nun entrar-ucrania |títulu=Moscú: Los aviones rusos nun entraron nel espaciu aereu d'Ucraína |editorial=RT |fecha=26 d'abril de 2014|fechaaccesu=26 d'abril de 2014}}</ref> tamién el ministru de Defensa d'Ucraína, [[Mijail Koval]], desmintió la información d'Estaos Xuníos, negando que Rusia violara l'espaciu aereu ucraín.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/25/actualidad/1398446330_103905.html |títulu=El Pentágonu acusa a Rusia de violar l'espaciu aereu d'Ucraína |editorial=El País |fecha=26 d'abril de 2014|fechaaccesu=26 d'abril de 2014}}</ref> El mesmu día l'axencia de noticies [[RIA Novosti]] publicó fotografíes satelitales de les tropes ucraínes aparcaes cerca de Sloviansk. Según el Ministeriu de Defensa rusu, el grupu militar ta creándose «coles mires de borrar del mapa la ciudá con tolos sos habitantes».<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140426/1005594998.html |títulu=РИА Новости публикует снимки, запечатлевшие войска Украины у Славянска |editorial=RIA Novosti |fecha=26 d'abril de 2014|fechaaccesu=26 d'abril de 2014}}</ref> La OSCE unvió un grupu p'axustar la lliberación del contingente d'observadores militares, mientres la ministra de Defensa [[Alemaña|alemana]], [[Ursula von der Leyen]], esixía la lliberación inmediata del grupu. Pela so parte dende les fuercies prorruses aseguróse que seríen lliberaos nun truecu con presos del so bandu.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/26/actualidad/1398519688_278102.html |títulu=La detención d'observadores internacionales alza la tensión n'Ucraína |editorial=El País |fecha=26 d'abril de 2014|fechaaccesu=26 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/04/26/535b7445268y3y7a088b456a.html|títulu=Los prorrusos quieren trocar por otros prisioneros a los observadores de la OSCE reteníos|editorial=El Mundo|fecha=26 d'abril de 2014}}</ref> L'alcalde interín de Sloviansk, Vyacheslav Ponomarev, declaró entrín y non que"«el observadores militares europeos nun son quien dicen ser». Yevgeny Gorbik, un voceru de los partidarios de la federalización, dixo a los periodistes que «el observadores militares deteníos participaben n'actividaes d'intelixencia, teníen criptogrames y cuadiernos con notes secretes».<ref>{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/729701 |títulu=Military observers detained in Slavyansk claim they were on 'sightseeing tour' |autor= ITAR-TASS |fecha=27 d'abril de 2014}}</ref> Pela nueche de la mesma xornada, un grupu d'axentes de la Guardia Nacional ucraína abrió fueu contra un puntu de control d'homes armaos prorrusos cerca de la ciudá de [[Soledar]], nel óblast de Donetsk. Les autodefenses repelieron l'ataque, que dexó como fináu a un miembru de la Guardia Nacional y otru resultó mancáu. Un autodefensa tamién foi mancáu. Amás reportóse que fueron tomaos como rehenes un soldáu ucraín y dos prorrusos, de los cualos unu llogró fuxir. Tres el sucesu, los militares ucraínos retirar n'helicópteru y los activistes prorrusos convocaron a la población nos puestos de control en Kramatorsk, [[Artiómovsk]] y dos ciudaes asitiaes a delles decenes de quilómetros de Sloviansk, pa repeler más ataques en casu de qu'asocedieren.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126451-ucrania-ataquen-puntu-donetsk |títulu=Combates tres un ataque a un puntu de control na rexón de Donetsk, esti d'Ucraína |editorial=RT |fecha=26 d'abril de 2014}}</ref> Según declaraciones de representantes de la milicia de la [[República Popular de Donetsk]], en [[Horlivka|Gorlivka]] fueron reteníos pola milicia trés oficiales de la fuercia de xera especial del Serviciu de Seguridá d'Ucraína (SSU) que llegaron de Kiev.<ref>{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/729707 |títulu=People's militia fighters in Donetsk region prinde three force officers from Kiev |autor=ITAR-TASS |fecha=27 d'abril de 2014}}</ref> El [[27 d'abril]], rebeldes prorrusos tomaron el control de les oficines de la [[televisión pública]] rexonal en Donetsk, anunciando que cortaríen la emisión y emitiríen una canal rusa sofitáu pol Kremlin, [[Rossiya 24]]. Esi mesmu día, foi lliberáu por motivos de salú unu de los observadores de países de la OSCE, de nacionalidá sueca, permaneciendo'l restu reteníos.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/27/actualidad/1398615480_352359.html |títulu=Rebalbos prorrusos tomen la televisión pública rexonal de Donetsk |autor=El País |fecha=27 d'abril de 2014|fechaaccesu=27 d'abril de 2014}}</ref> Na mesma xornada, produciéronse enfrentamientos na ciudá de Donetsk ente ultranacionalistes y manifestantes antigubernamentales nos que resultaron mancaes 14 persones.<ref name="paisKernes"/><ref name="Donetsk28abril">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/video/actualidad/view/126604-ucrania-choques-nacionalistes-manifestantes-donetsk |títulu=Violentos choques ente ultranacionalistes y autodefenses en Donetsk |autor=RT |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref> El [[28 d'abril]], nel [[óblast de Lugansk]] los federalistes proclamaron la República Popular de Lugansk»,<ref>{{cita web |url=http://www.vesti.ru/doc.html?id=1524076 |títulu=В Луганске провозглашена "народная республика" |editorial=Vesti |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref> mientres na ciudá de [[Stajánov (Ucraína)|Stajánov]] de la mesma rexón, un grupu de ciudadanos construyó un puestu de control.<ref>{{cita web |url=http://www.teinteresa.es/mundo/alcalde-Slaviansk-observadores-mintieron-identidá_0_1127887515.html#sr=g&m=o&cp=or&ct=-tmc&st=%28opu%20qspwjefe%29&ts=1398532245 |títulu=El observadores militares reteníos en Slaviansk dicen que nun son prisioneros |fecha=27 d'abril de 2014}}</ref> Na llocalidá de [[Schastie]] los ciudadanos detuvieron a 20 miembros d'un batallón policial especial de supresión del separatismu xunto col so comandante y apurrir a les fuercies de seguridá de la República Popular de Lugansk na capital de la rexón.<ref>{{cita web |url=http://www.odnako.orgblogsgrazhdanskaya-voyna-v-luganskoy-oblasti-grazhdane-poymali-glavnogo-verbovshchika-v-karatelnuyu-miliciyu/ |títulu=Гражданская война: в Луганской области граждане поймали главного вербовщика в «карательную милицию». Константиновка укрепляет баррикады |autor=Odnako |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.odnako.orgblogsgrazhdanskaya-voyna-podstrelenniy-mer-harkova-evakuirovan-v-izrail-karatelnie-specbataloni-konchayut-ne/ |títulu=Гражданская война: подстреленный мэр Харькова эвакуирован в Израиль, «карательные спецбатальоны» кончают не начав |autor=Odnako |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref> Tamién esi día, l'alcalde de [[Kharkiv]], [[Hennadiy Kernes]], que s'atopaba so arrestu domiciliariu nocherniegu per parte de les autoridaes de Kiev acusáu de dellos delitos mientres les [[protestes prorruses n'Ucraína de 2014|protestes prorruses]],<ref name="paisKernes">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/28/actualidad/1398684011_241094.html |títulu=L'atentáu contra l'alcalde de Kharkiv agrava la violencia nel este d'Ucraína |autor=El País |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref> recibió un disparu pel costazu que lu afecto al [[Pulmones|pulmón]] y al [[fégadu]], quedando n'estáu grave.<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/517255/disparen-pol llombu-al alcalde-de-la-principal-ciudá-del este-de-ucrania |títulu=Disparen pel costazu al alcalde de la principal ciudá del este d'Ucraína |fechaaccesu=28 d'abril de 2014 |fecha=28 d'abril de 2014 |editorial=[[Público (España)|Público]]}}</ref><ref name="rtKernes">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126553-alcalde-jarkov-ucrania-asalto |títulu=Ucraína: L'alcalde de Kharkiv, mancáu de gravedá por un impautu de bala |autor=RT |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref> Hores más tarde, abrióse una causa penal pa investigar l'ataque. Amás, dar a conocer qu'enantes fuera amenaciáu delles vegaes.<ref name="Donetsk28abril" /> El mesmu día, manifestantes milicianos de la [[República Popular de Donetsk]] ocuparon la Comisaría de Policía de la ciudá de [[Kostiantynivka]] y controlaron les cais alredor del conceyu.<ref>{{cita web |títulu=Prorrusos de Donetsk tomen la comisaría y el conceyu de Kostyantynivka |nome=Manu |apellíu=Gil |publicación=La Información |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref> La mayoría de los manifestantes retiróse, dexando un grupu na Comisaría.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140428/159890376.html |títulu=Atentáu contra alcalde marca otra xornada de tensión nel este d'Ucraína|publicación=RIA Novosti |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref> Na mesma xornada, Estaos Xuníos y la Xunión Europea aumentaron la [[Llista d'individuos sancionaos mientres la Crisis de Crimea de 2014|llista de persones y empreses sancionaes]], yá non solo pola crisis en Crimea, sinón tamién pola situación nel este ucraín.<ref name= "sanciones28abril">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126551-obama-sanciones-rusia-eeuu-ucrania |títulu=La Casa Blanca anuncia sanciones contra 7 ciudadanos y 17 empreses ruses |editorial=RT |fecha=28 de marzu de 2014}}</ref> Los miembros del [[G-7|Grupu de los 7]] tamién decidieron realizar sanciones. Ucraína, Estaos Xuníos y la Xunión Europea consideraron que Rusia «nun ta dando pasos pa cumplir l'alcuerdu» polo que decidieron amontar la presión sobre'l Kremlin con nueves sanciones.<ref>{{cita web |url=http://www.minutouno.com/notas/320659-el-g7-aplicara-nueves-sanciones-rusia-la crisis-ucrania |títulu=El G7 va aplicar nueves sanciones a Rusia pola crisis n'Ucraína |editorial=Minutouno.com |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref> El ministru de Defensa rusu, [[Serguéi Shoigú]], acusó a Estaos Xuníos y a la OTAN d'establecer una presencia militar «ensin precedentes» nes fronteres de Rusia.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126608-defensa-rusia-eeuu-guarda-militar |títulu=Rusia acusa a EE.XX. d'una presencia militar "ensin precedentes" nes sos fronteres |publicación=RT |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref> Pela so parte, el voceru de la canciller [[Alemaña|alemana]] [[Angela Merkel]] esixó la puesta en llibertá de los otros siete observadores de la OSCE "darréu y ensin condiciones".<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/28/actualidad/1398712258_470273.html |títulu=Merkel prime pa lliberar a los siete inspeutores reteníos |autor=El País |fecha=28 d'abril de 2014}}</ref> El [[29 d'abril]], cerca de 3000 persones participaron conxuntamente con milicianos de la República Popular de Lugansk na ocupación de la sede de l'alministración del [[óblast de Lugansk]]. Los federalistes tamién tomaron el conceyu de la ciudá de [[Pervomaisk (Lugansk)|Pervomaisk]].<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126682-manifestantes-administracion-ucrania-lugansk |títulu=Los manifestantes anti-Kiev tomen l'edificiu de l'Alministración rexonal en Lugansk |publicación=RT |fecha=29 d'abril de 2014}}</ref> Pal [[30 d'abril]], milicies armaes prorruses tomaron el Conceyu y la policía de [[Gorlovka]], colo que yá yeren siquier una docena de ciudaes del este d'Ucraína les que pasaren a manes d'activistes prorrusos dende l'entamu de los enfrentamientos armaos: Donetsk, Sloviansk, Gorlovka, Makiivka, Artemivsk, Yenakieve, Khartsyzk, Zhdanivka, Kirovske, Torez, Kostiantynivka, Pervomaisk y Mariupol (recuperada por Kiev el [[25 d'abril]]).<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/30/actualidad/1398848313_544543.html |títulu=Hombre armaos tomen el Conceyu y la policía de Gorlovka |autor=El País |fecha=30 d'abril de 2014}}</ref> Esi mesmu día, en Lugansk foi tomada la sede de la televisión llocal LOT. Amás, el presidente interín ucraín, reconoció que les fuercies de seguridá so les órdenes de Kiev «nun son capaces de controlar la situación en Donetsk y Lugansk».<ref name="fragmentu">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126544-crisis-ucrania-rusia-manifestaciones-crimea |títulu=Minutu a minutu: El conflictu armáu estaza Ucraína |editorial=RT |fechaaccesu=30 d'abril de 2014}}</ref> Turchínov, nun alcuentru con gobernadores rexonales, aseguró que l'Exércitu Ucraín ta en «máxima alerta» por cuenta de la amenaza que representa Rusia n'Ucraína». Tamién apuró a acelerar la creación de milicies rexonales lleales a Kiev en tol territoriu nacional,<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126769-presidente-interín-ucrania-ejercito-sollerta |títulu=Presidente autoproclamado d'Ucraína: "El nuesu Exércitu ta n'alerta máximo" |editorial=RT |fecha=30 d'abril de 2014}}</ref> reconociendo públicamente que la situación nos óblats de Donetsk y Lugansk escapaba al control de l'autoridá de Kiev.<ref name="sincontrol">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/30/actualidad/1398848313_544543.html |títulu=El Gobiernu de Kiev almite la perda de dos provincies nel Esti |autor=El País |fecha=30 d'abril de 2014}}</ref> El [[1 de mayu]], la Policía ucraína esvalixó con gases lacrimógenos a un grupu de manifestantes prorrusos na ciudá de Donetsk. Un grupu de persones tamién se dirixó a la sede de la Policía p'axustar la lliberación de dellos presos, llogrando la puesta en llibertá de cuatro activistes. Más tarde, los manifestantes llanzaron piedres, ingresaron a encomalo y tomaron la Fiscalía de Donetsk y los axentes policiales trataron d'esvalixalos usando gases lacrimógenos. La bandera de la República Popular de Donetsk foi izada nel edificiu. Amás, reportáronse disparu per parte de los policías y 26 activistes mancaos, cuatro d'ellos por firida de bala. Tamién hubo un efectivu policial mancáu.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126896-choques-manifestantes-anti-kiev-policia-ucrania |títulu=La Policía ucraniana esvalixada con gases lacrimógenos a manifestantes en Donetsk |editorial=RT |fecha=1 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2014/05/140501_ultnot_prorusos_ucrania_donetsk_fiscal_mz.shtml |títulu= Prorrusos tomen la oficina del fiscal rexonal en Dontesk, esti d'Ucraína |editorial=BBC Mundu |fecha=1 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2014/05/01/activistes-pro-rusia-enfrentar con-la-policia-en-donetsk |títulu=Activistes pro-Rusia enfrentar cola policía en Donetsk |editorial=CNN Méxicu |fecha=1 de mayu de 2014}}</ref> Na nueche, activistes de la milicia prorrusa del [[Cuenca Donéts|Donbás]] ocuparon la estación de policía na ciudá de [[Krasnoarmiisk]], nel óblast de Donetsk.<ref>{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/730198 |títulu=Federalization supporters occupy police station in eastern Ukraine |axencia=Itar Tass |fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> Esi mesmu día, Ucraína volvió adoptar el [[serviciu militar]] obligatoriu, por cuenta de la falta de militares pa faer frente al conflictu.<ref>{{cita web |títulu=Ukraine reinstates conscription as crisis deepens |editorial=BBC |fecha=1 de mayu de 2014 |url=http://www.bbc.com/news/world-europe-27247428}}</ref> ==== Operación en Sloviansk y Kramatorsk (2-8 de mayu) ==== {{otros usos|1=Enfrentamientos en Odesa del 2 de mayu de 2014|pa=llograr información sobre la masacre d'Odesa}} El [[2 de mayu]], un voceru de les milicies prorruses informó que dellos vehículos blindaos taben nes contornes de la ciudá de [[Sloviansk]], según helicópteros militares, y según el so testimoniu, l'exércitu ucraín paecía tar llistu pa executar una operación de barríu en gran escala».<ref>{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/730202 |títulu=Militia spokesman says sweep operation underway against civilians in Slavyansk |axencia=Itar Tass |fecha=2 de mayu de 2014|idioma=inglés}}</ref> Una fonte del Estáu Mayor ucraín informara enantes que l'asaltu a les sedes públiques y puestos fortificaos que los milicianos controlaben<ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20140429/prorrusos-tomen-sede-del gobiernu-lugansk-sureste-ucrania/930061|títulu=Milicianos prorrusos tomen delles sedes del Gobiernu nel esti ante la pasividá de la policía|editorial=Radiotelevisión Española|fecha=29 d'abril de 2014}}</ref> nel sureste d'Ucraína empezaría esi día. La operación taba dirixida pol xefe del [[Serviciu de Seguridá Ucraín|Serviciu de Seguridá ucraín]] (SBU), [[Valentyn Nalyvaichenko]].<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140501/159926356.html |títulu=Afiten pal 2 de mayu l'asaltu a les sedes públiques ocupaes nel este d'Ucraína |publicación=RIA Novosti | fecha=1 de mayu de 2014}}</ref> A les cuatro de la mañana, les fuercies lleales a les nueves autoridaes de Kiev empezaron la operación especial masiva con usu d'alredor de 20 [[helicópteru|helicópteros]], de los cualos les milicies llocales consiguieron baltar con [[lanzagranada|lanzagranaes]]<ref name="operacionrt" /> siquier dos helicópteros de combate [[Mi-24]],<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/04/30/5361248ee2704ec64d8b457c.html|títulu=Siquier dos muertos y dellos mancaos na ofensiva a gran escala d'Ucraína pa retomar Slaviansk|editorial=El Mundo|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref><ref name="rtve sloviansk" /><ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2014/05/140502_ultnot_ucrania_sloviansk_combates_men.shtml|editorial=BBC Mundu|títulu=Rebalbes prorrusos balten dos helicópteros nel este d'Ucraína|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2014/05/03/world/europe/ukraine.html?ref=world&_r=0|títulu=Clashes in Eastern Ukraine as Moscow Issues New Warnings|editorial=The New York Times|fecha=2 de mayu de 2014|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/internacional/20140502/abci-prorrusos-helicoptero-201405020616.html|títulu=Los prorrusos de Slaviansk afirmen baltar dos helicópteros mientres una operación ucraniana|editorial=ABC|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.infolibre.es/noticias/mundo/2014/05/02/el_exercito_ucrania_pierde_dos_helicopteros_una_operacion_especial_slaviansk_16486_1022.html|títulu=L'Exércitu d'Ucraína pierde dos helicópteros nuna operación especial en Slaviansk|editorial=infoLibre|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> —según delles fontes fueron trés<ref name="Od">{{cita web |url=http://www.odnako.orgblogshunta-shturmuet-slavyansk/ |títulu=Хунта штурмует Славянск |idioma=rusu |publicación=Odnako |fecha=2 de mayu de 2014 }}</ref><ref name="operacionrt"/><ref>{{cita web |url=http://www.lavozdegalicia.es/noticia/internacional/2014/05/02/fuercies-ucraínes-empezaron-operacion-retomar-slaviansk/00031399008013512487293.htm|títulu=Trés helicópteros baltaos y dos militares muertos na operación d'Ucraína en Slaviansk|editorial=La Voz de Galicia|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> ya inclusive otres afirmen que cuatro—.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/video/actualidad/view/126984-kiev-ofensiva-militar-slaviansk-acuerdo-ginebra|títulu=Kiev llanza una ofensiva militar en Slaviansk abrasando los alcuerdos de Xinebra|editorial=RT|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> Foi prindáu un pilotu mancáu quien según los habitantes llocales foi abandonáu polos sos compañeru.<ref name="Od"/> El líder de los prorrusos de Sloviansk dixo qu'había cinco muertos ente les sos files y dellos mancaos.<ref name="operacionrt" /> Pela so parte, les autoridaes de Kiev reconocieron de que dos de los sos helicópteros fueron baltaos y siquier dos militares morrieron,<ref name="rtve sloviansk">{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20140502/prorrusos-acusen-ucrania-llanzar-operacion-gran-escala-pa-retomar-slaviansk/931640.shtml|títulu=Los prorrusos balten dos helicópteros y aguanten la ofensiva del Exércitu en Slaviansk|editorial=Radiotelevisión Española|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> y afirmaron amás que foi averiáu unu de los sos helicópteros de tresporte militar [[Mi-8]].<ref>{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/730241 |títulu=Ukraine helicopters strike on massive gatherings of Sloviansk civilians |axencia=Itar-Tass |idioma=inglés |fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> Los habitantes de la ciudá construyeron barricaes pa bloquiar el pasu de los blindaos ucraínos. Según les fuercies d'autodefensa, pela radio pueden escuchase comunicaciones n'inglés, lo que según delles interpretaciones indicaría la presencia de tropes estranxeres.<ref name="Od" /><ref name="rtve sloviansk" /> El Serviciu de Seguridá d'Ucraína aseguró qu'ente los defensores prorrusos habíen «fuercies estranxeres con preparación militar» y el Ministeriu d'Esteriores rusu afirmó qu'ente les fuercies que llanzaron la ofensiva habíen «estranxeros de fala inglesa».<ref name="rtve sloviansk" /> Dempués de que 10 de los puestos de control nes carreteres fueron destruyíos pol exércitu ucraín, habitantes desarmaos de Sloviansk formaron un escudu humanu encarando los tanques de guerra alredor de la ciudá, en que'l so interior hai barricaes cada 100 metros.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140502/159929270.html |títulu=Los vecinos de Slaviansk corten los accesos a la ciudá con un escudu humanu |publicación=RIA Novosti |fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> Les milicies populares esplegar por tolos barrios urbanos. Efectivos de la milicia de Sloviansk distribuyir polos barrios de la ciudá y taben armaos con rifles d'asaltu, escopetes y cócteles molotov. Grupos d'asaltu del exércitu ucraín y contratistes apoderar de la llomba Karachún, qu'apodera la ciudá y tomaron el control de la emisora de televisión llocal y la estación del ferrocarril, mientres les fuercies armaes ucraínes bloquiaron el tráficu ferroviariu alredor de Sloviansk. Tamién se reportaron baltaderes y disparos escontra edificios redoma a los puestos de control.<ref name="operacionrt">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126946-empiezu-operacion-militar-ucrania-slaviansk |títulu=Kiev empieza una operación militar a gran escala na ciudá ucraína de Slaviansk |publicación=RT |fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> Moscú calificó la ofensiva de «criminal» y convocó una xunta estraordinaria del [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]].<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126999-rusia-consejo-seguridad-onu-slaviansk-ucrania |títulu=Rusia convoca al Conseyu de Seguridá de la ONX pola operación militar en Slaviansk |publicación=RT | fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> El voceru de Vladímir Putin, [[Dmitri Peskov]], dixo que «mientres Rusia fai esfuercios pa rebaxar la tensión ya iguar el conflictu, el réxime de Kiev ordenó a la so aviación de combate disparar contra ciudaes y pueblos, y llanzar una operación de castigu que de fechu destruyó toa esperanza de viabilidá de los alcuerdos alcanzaos en Xinebra».<ref name="rtve sloviansk" /> El representante permanente de Rusia na ONX, [[Vitali Churkin]], dixo na xunta convocada que si non se detién l'aventura criminal de ''la banda de Kiev'', les consecuencies pa Ucraína van ser catastrófiques» y que l'actual gobiernu ta tomando midíes contra'l so propiu pueblu, lo que «demuestra la incapacidá de Kiev pa cumplir col alcuerdu de Xinebra».<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127008-rusia-onu-ucrania-slaviansk |títulu=Rusia ante la ONX: "Si nun cesa l'aventura criminal de Kiev, les consecuencies van ser catastrófiques" |publicación=RT | fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> Tres diez hores de conflictu, Sloviansk volvía a la tirante normalidá. Los accesos per carretera atópense bloquiaos. Los milicianos llevantaron barricaes nes víes de comunicación, tomaron la estación de ferrocarril de la [[Yasynuvata|capital]] del [[raión de Yasynuvata]] y cortaron la lletricidá y la comunicación per vía ferrial col norte, trupa aglomeración industrial. Los avisos por megafonía nel bastión rebalbu sorrayaben la situación d'escepcionalidá.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/05/02/actualidad/1399011896_660369.html|títulu=Ucraína empieza una operación pa retomar Slaviansk|editorial=El País|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> Coles mesmes qu'asocedía la operación en Sláviansk, l'autoridá aérea ucraína prohibió los vuelos d'aerollinies ruses escontra Ucraína, yá que-yos foi cerráu l'espaciu aereu ucraín. [[Aeroflot|Aeroflot–Llinies Aérees Ruses]] yá atayara un vuelu previstu ente Moscú y Kharkiv. L'Axencia federal de Tresporte Aereu de Rusia calificó la midida adoptada como «una violación ensin precedentes de los alcuerdos internacionales» y consideró que «va causar graves perxuicios a los habitantes de les rexones orientales d'Ucraína».<ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/2014/05/02/1561365-moscu-amenacia-cortar-el gas-y-ucrania-prohibe-vuelos-rusos|títulu=Moscú amenacia con cortar el gas y Ucraína prohibe vuelos rusos|editorial=Infobae|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> En Odesa, produciéronse disturbios que dexaron 4 muertos ente los manifestantes prorrusos, munchos de los cualos abellugar darréu nun edificiu oficial, denomináu Casa de los Sindicatos, al que grupos de partidarios de Kiev prendieron fueu, dexando 31 muertos.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/05/02/actualidad/1399011896_660369.html |títulu=La quema d'un edifico mientres los choques en Odesa dexa 31 muertos|editorial=El País|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> En [[Kramatorsk]], la [[Guardia Nacional d'Ucraína|Guardia Nacional Ucraína]] empezó una ofensiva contra la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140502/1006334508.html |títulu=Украинская Нацгвардия штурмует Краматорск|idioma=rusu|editorial=RIA Novosti|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> Ente la población llocal hubo diez muertos y decenes de mancaos.<ref name="Od2">{{cita web |url=http://www.odnako.orgblogsboy-za-slavyansk-onlayn-translyaciya-obnovleno-2255/ |títulu=Бой за Славянск и Краматорск |idioma=rusu |publicación=Odnako |fecha=2 de mayu de 2014 }}</ref><ref name="rtkrama" /><ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140503/1006336192.html |títulu=Врач: счет убитых и раненых в ходе штурма Краматорска идет на десятки|idioma=rusu|editorial=RIA Novosti|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> Mientres el día una caravana de más de 10 vehículos blindaos y otros equipos militares foi bloquiada por manifestantes civiles y poles milicies, pero al anochecerín los blindaos empezaron a disparar les sos ametralladores.<ref name="rtkrama">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127020-asaltu-kramatorsk-ejercito-ucrania |títulu=La Guardia Nacional d'Ucraína asalta la ciudá de Kramatorsk |publicación=RT |fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> El xefe de gabinete de la Presidencia ucraína en funciones, [[Serguéi Pashinski]], dixo que «l'operativu desenvolvióse conforme colo programao y contiunuará». El primer ministru rusu criticó les aiciones de Kiev y encamentó a les autoridaes a detener la matanza de los sos propios ciudadanos.<ref name="rtkrama" /> El día [[3 de mayu]] fueron finalmente lliberaos los observadores de la OSCE, a los que les milicies prorruses acusaben d'espiar pa la OTAN.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/05/03/actualidad/1399092847_849257.html |títulu=Lliberaos los observadores de la OSCE reteníos n'Ucraína |publicación=El País |fecha=3 de mayu de 2014}}</ref> El observadores fueron apurríos nun puestu de control cerca de Sloviansk al secretariu xeneral del [[Conseyu d'Europa]], [[Thorbjørn Jagland]]. Los secuestraos yeren cuatro alemanes, un checu, un danés y un polacu y cinco soldaos ucraínos que los acompañaben. Depués, pela nueche llegaron al aeropuertu de [[Berlín]], onde fueron recibíos por funcionarios alemanes.<ref>{{cita web|url=http://www.dw.de/observadores-de-la-osce-lleguen-a-alemania-tres-la so-liberaci%C3%B3n/a-17610909|títulu=Observadores de la OSCE lleguen a Alemaña tres la so lliberación editorial=Deutsche Welle|fecha=3 de mayu de 2014}}</ref> Esi mesmu día, en [[Andréevka]], pela rodiada de Sloviansk, diez persones finaron y otros cuarenta resultaron mancaes cuando miembros del ''Sector Derechu'' dispararon contra civiles que formaben una cadena humana. Los atacantes tamién abrieron fueu contra les persones que trataben d'asistir a los mancaos y reportóse que siquier 15 vehículos blindaos fueron neutralizaos polos civiles.<ref name="rt3m">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127064-ucrania-sector-derechu-matar-civiles|títulu=Ultranacionalistes ucraínos disparen contra una cadena humana matando a 10 persones|publicación=RT |fecha=3 de mayu de 2014}}</ref> Amás, les fuercies especiales ucraínes ([[Guardia Nacional d'Ucraína|Guardia Nacional]] y exércitu) empecipiaron un operativu en [[Mariupol]]. Na plaza central rexuntáronse cerca de 300 civiles dispuestos a «oponer resistencia a los atacantes». Informar de la presencia de delles unidaes de les tropes especiales na zona urbana y de un asaltu al edificiu del Conceyu, controláu por prorrusos. Reportáronse dellos mancaos en dambos bandos. Un combate ente les tropes de Kiev y milicies prorruses asocedió nuna torre de televisión pela rodiada de [[Konstantínovka]]. Tamién se reportó que vehículos blindaos de Kiev esplegar na ciudá.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127103-puertu-mariupol-ucrania-operativu-ejercito |títulu=Kiev empecipia un operativu militar na ciudá portuaria de Mariupol|publicación=RT |fecha=3 de mayu de 2014}}</ref> Tamién se reportaron más operaciones militares en Kramatorsk y Sloviansk.<ref>{{cita web |url=http://www.dw.de/ff-aa-de-ucrania-contin%C3%BAan-ofensiva-contra-separatistes/a-17609976 |títulu=FF. AA. d'Ucraína siguen ofensiva contra separatistes editorial=Deutsche Welle|fecha=3 de mayu de 2014}}</ref> En Kramatorsk, les tropes gubernamentales repondríen el control d'una torre de televisión y reportóse de que siquier dos persones morrieron y 12 resultaron mancaes. Un portal d'Internet local falaba sobre 5 muertos y 17 mancaos, citando fontes médiques. Ente que, en Sloviansk un voceru de los separatistes prorrusos informó de la muerte de 11 civiles y cuatro homes armaos.<ref name="tresmayodw">{{cita web|url=http://www.dw.de/rusia-lleva-a-cabo-una guerra ensin declarar-contra-ucrania/a-17610976|títulu=“Rusia lleva a cabu una guerra ensin declarar contra Ucraína”|editorial=Deutsche Welle|fecha=3 de mayu de 2014}}</ref> El [[4 de mayu]] les milicia del este d'Ucraína recuperaron el control de les ciudaes de Sloviansk, y Kramatorsk y el pobláu de Andréevka. Como resultáu d'un ataque de les fuercies d'autodefensa, los militares ucraínos tuvieron que dexar la zona del aeropuertu de Kramatorsk.<ref>{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/730390 |títulu=East-Ukraine's self-defense forces regain control of several important towns |axencia=Itar-Tass |idioma=inglés |fecha= 4 de mayu de 2014}}</ref> Les milicies de Slaviansk llograron qu'un destacamentu de guardias nacionales ucraínos saliera de la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/730411 |títulu=Federalization supporters force Ukraine's national guards off Slavyansk |axencia=Itar-Tass |idioma=inglés |fecha= 4 de mayu de 2014}}</ref> En Donetsk manifestantes ocuparon l'alministración del [[Raión de Lenin (Donetsk)|distritu de Leninski]],<ref name="fsod">{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/730435 |títulu=Ukraine's federalization supporters occupy Donetsk city executive committee |idioma=inglés |axencia=Itar-Tass |fecha=5 de mayu de 2014}}</ref> según tamién l'edificiu del fiscal militar Donetsk,<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140504/1006515057.html |idioma=rusu |títulu=Активисты: митингующие в Донецке заняли здание военной прокуратуры |publicación=RIA Novosti |fecha=4 de mayu de 2014}}</ref> ente que l'alcalde de la ciudá apurrió a delegaos de la ciudá les llaves de l'alcaldía como símbolu de que "el poder ye trasferido al pueblu",<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140504/1006525604.html |idioma=rusu |títulu=Активисты: Мэр Донецка передал полномочия сторонникам федерализации |publicación=RIA Novosti |fecha=4 de mayu de 2014}}</ref> anque l'alcalde siguió n'exerciciu de les sos funciones.<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140505/1006538112.html |idioma=rusu |títulu=Пресс-служба горсовета: мэр Донецка не отказывался от полномочий |publicación=RIA Novosti |fecha=4 de mayu de 2014}}</ref> Tamién el 4 de mayu les autoridaes de la República Popular de Donetsk anunciaron la fundación del primer reximientu del Exércitu Republicanu que va xunir a toles fuercies de les autodefenses de la rexón y la conformanza'l so primer reximientu.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127171-donetsk-autodefenses-ejercito-republicanu-ucrania |títulu=Autodefenses de Donetsk xunir pa formar l'Exércitu Republicanu |publicación=RT |fecha=4 de mayu de 2014}}</ref> Vehículos blindaos del exércitu ucraín que diben en direición de la ciudá de Donetsk entraron disparando a la ciudá de Konstantinovka, onde al empezar el [[5 de mayu]] rexistrábense quemes y sonaben serenes y les campanes de les ilesies.<ref name="fsod"/> Nes contornes de Sloviansk volver# a entamar los combates na mañana del 5 de mayu, con saldu inicial de 4 militares ucraínos muertos y 30 mancaos;<ref name="rt5m">{{cita web | url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127228-ucrania-slaviansk-victimas | títulu=Combates pela rodiada de Slaviansk dexen víctimes |publicación=RT | fecha=5 de mayu de 2014}}</ref> 25 mancaos y siquier 10 muertos del llau de les autodefenses de Sloviansk.<ref name="ria5m">{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140505/159955546.html |títulu=Siquier 10 muertos del llau de les milicies en Slaviansk |publicación=Ria Novosti |fecha=5 de mayu de 2014}}</ref> El mesmu día otru helicópteru [[Mi-24]] de la Fuercia Aérea d'Ucraína foi baltáu en Sloviansk.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140505/159955981.html |títulu=Otru helicópteru de la Fuercia Aérea d'Ucraína baltáu en Slaviansk |publicación=Ria Novosti |fecha=5 de mayu de 2014}}</ref> [[Ficheru:2014-05-09. День Победы в Донецке 237.jpg|thumb|Manifestación pro-rusa en Donetsk el 9 de mayu]] El [[6 de mayu]] Fuercies Especiales d'Ucraína atacaron los puestos de control de les autodefenses de la ciudá de [[Mariupol]]; a lo menos hubo un muertu y trés mancaos de les autodefenses.<ref name="rt16m">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127357-ucrania-tiroteos-mariupol |títulu=Siquier un muertu y trés mancaos tres l'asaltu de Mariupol |publicación=RT |fecha=6 de mayu de 2014}}</ref> Na población de Debáltsevo activistes que llevaben banderes de la [[República Popular de Donetsk]] ocuparon la sede del parllamentu municipal.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140506/159961692.html |títulu=L'este d'Ucraína preparar pa enfrentar nuevos ataques |publicación=RIA Novosti |fecha=6 de mayu de 2014}}</ref> Entrín y non, en [[Kiev]], la [[Rada Suprema d'Ucraína]] realizó una secreta sobre la situación militar nel este y sureste del país y los sucesos d'[[Odesa]], na cual por mayoría de votos fueron espulsaron de la Rada a tolos diputaos [[Partíu Comunista d'Ucraína|comunistes]], y el [[Partíu de les Rexones]] retirar de la sesión, en protesta porque nun foi pública. La Rada ratificó'l decretu que reimplanta parcialmente'l serviciu militar obligatoriu y ordenó un reclutamiento parcial mientres los siguientes 45 díes.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140506/159972738.html |títulu=El Parllamentu d'Ucraína espulsa a los comunistes y restaura la mili |publicación=RIA Novosti |fecha=6 de mayu de 2014}}</ref> El [[7 de mayu]] les autodefenses de [[Sloviansk]] intercambiaron a trés axentes del grupu d'élite Alfa pol escoyíu por una manifestación como gobernador popular de Donetsk, [[Pável Gúbarev]], el vicealcalde de Slaviansk, Ígor Perepechayenko y otru deteníu poles autoridaes ucraínes.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127437-autodefenses-slaviansk-intercambiar-axente-gobernador-popular-donetsk |títulu=Autodefenses intercambien a 3 axentes especiales pol 'gobernador popular' de Donetsk |publicación=RT |fecha=7 de mayu de 2014}}</ref> El mesmu día fuercies de seguridá ucraínes detuvieron al ministru de Defensa de la República Popular de Donetsk, Ígor Kakidziánov.<ref>{{cita web |autor=EFE |url=http://www.telemetro.com/internacionales/Prinden-Defensa-autoproclamada-Republica-Donetsk_0_695330595.html#.O2rtp4F5Oso |títulu=Prinden al ministru de Defensa de la autoproclamada República de Donetsk |publicación=Telemetro |fecha=7 de mayu de 2014 }}</ref> En [[Mariupol]] los partidarios de la República recuperaron el control del Conceyu.<ref>{{cita web |url=http://www.republica.com/2014/05/07/los-prorrusos-vuelven controlar-conceyu-de-mariupol-al sur-de-donetsk_800395/ |títulu=Les milicies prorruses recuperen el control del Conceyu de Mariupol |publicación=República |fecha=7 de mayu de 2014 }}</ref> [[Ficheru:2014-05-09. День Победы в Донецке 355.jpg|thumb|Donetsk el 9 de mayu]] El presidente rusu, [[Vladímir Putin]], llamó a los sectores d'oposición al gobiernu central de Kiev a retardar el referendu pa l'autonomía de Donetsk y Lugansk previstu pal 11 de mayu. El candidatu a la presidencia d'Ucraína [[Petro Poroshenko]] aseguró que la situación nel este d'Ucraína puede ameyorar gracies a esi llamamientu.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127460-ucrania-putin-eleiciones-guerra-rusia |títulu=Candidatu a la presidencia d'Ucraína: La situación ameyora gracies al llamamientu de Putin |publicación=RT |fecha=7 de mayu de 2014}}</ref> Sicasí, el [[8 de mayu]] los integrantes de l'asamblea popular de Donetsk y el Conseyu Civil de Lugansk decidieron nun aplazar la celebración del referendu.<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/519350/los-prorrusos-de-ucrania-desoyen-a-putin-y-caltienen-el referendu separatista |títulu=Los prorrusos d'Ucraína desoyen a Putin y caltienen el referendu separatista |publicación=Público |fecha=8 de mayu de 2014.}}</ref> ==== Confrontación en Mariupol (9-10 de mayu) ==== {{AP|Conflictu en Mariupol de mayu de 2014}} El [[9 de mayu]] entraron na ciudá de [[Mariupol]] tanques de guerra y tropes de la Guardia Nacional y l'exércitu ucraín qu'atacaron con lanzagranadas la sede de la policía llocal partidaria de los federalista y dispararon contra les barricaes y contra persones que protestaben na cai. Como resultancia morrieron a lo menos 20 defensores de la ciudá y un militar ucraín y la sede de la policía foi consumida poles llapada.<ref name="rt9m1">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127591-combates-mariupol-dia-victoria |títulu=Combates na ciudá de Mariupol nel Día de la Victoria |publicación= RT |fecha=9 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.principiamarsupia.com/2014/05/09/recopilacion-de-videos-de-mariupol/ |apellíu=Sicilia |nome=Alberto |títulu=Recopilación de videos de Mariupol |publicación=Público |fecha=9 de mayu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180627144808/http://www.principiamarsupia.com/2014/05/09/recopilacion-de-videos-de-mariupol/ |fechaarchivu=2018-06-27 }}</ref> Los habitantes de la Mariupol prindaron un tanque de guerra ucraín.<ref>{{cita web |url=http://rt.com/files/news/26/92/c0/00/20.jpg|títulu=People climb an armored vehicle captured after Ukrainian forces attacked police headquarters in Mariupol. May 9, 2014.(Reuters / Marko Djurica)|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://rt.com/news/157996-civilians-block-apc-mariupol/ |autor1=Reuters|autor2=Marko Djurica |títulu=Citizens block APCs shooting their way through Mariupol |idioma=inglés |fecha=9 de mayu de 2014}}</ref> N'otres ciudaes del sureste d'Ucraína, como [[Donetsk]] y [[Sloviansk]], realizáronse manifestaciones de conmemoración del [[Día de la Victoria]].<ref>{{cita web |url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20140509/54406756252/miles-de-prorrusos-desafíen-a-kiev-al-celebrar-dia-de-la victoria-en-donetsk.html |autor=EFE |títulu=Miles de prorrusos desafían a Kiev al celebrar Día de la Victoria en Donetsk |publicación=La Vanguardia |fecha=9 de mayu de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140509/160011739.html |títulu=Slaviansk celebra'l Día de la Victoria sitiáu poles fuercies de Kiev |publicación=''RIA Novosti |fecha=9 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127592-pesar-advertencia-sureste-ucrania-celebra-dia-victoria |títulu= A pesar de les alvertencies, el sureste d'Ucraína celebra'l Día de la Victoria |publicación= RT |fecha=9 de mayu de 2014}}</ref> La Guardia Nacional d'Ucraína y los tanque retirar de Mariupol el [[10 de mayu]], ente que los sos habitantes dexaben ufriendes florales nes puertes de la sede quemada de la policía.<ref>{{cita publicación |apellíu=Blair|nome=David|coautores=AFP|url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/ukraine/10821859/Ukraine-pro-Russian-protesters-control-streets-of-Mariupol-on-day-after-deadly-fighting.html|títulu=Ukraine: pro-Russian protesters control streets of Mariupol on day after deadly fighting|idioma=inglés|periódicu=The Telegraph|fecha=10 de mayu de 2014}}</ref> Un vehículu blindáu abandonáu poles tropes ucraínes nes cais amburó en llapaes.<ref>{{cita web |url=http://rt.com/news/158080-mariupol-shooting-fire-assault/ |apellíu=Phillips |nome=Graham |idioma=inglés |títulu=APC set on fire |publicación=RT | fecha=10 de mayu de 2014}}</ref> ==== Referendos separatistes en Donetsk y Lugansk (11-12 de mayu) ==== {{AP|Referendu sobre'l estatus políticu de Donetsk de 2014|Referendu sobre'l estatus políticu de Lugansk de 2014}} [[Ficheru:2014-05-11._Референдум_в_Донецке_017.jpg|thumb|Cola pa votar nel referendu en Donetsk, el 11 de mayu de 2014.]] El [[11 de mayu]] llevar a cabu un [[referendu]] sobre l'autodeterminación de los óblast de Donetsk y Lugansk.<ref name="11m2014">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/galerias/actualidad/view/127772-referendu-ucrania-federal |títulu=Xigantesques coles en Lugansk y Donetsk pa votar sobre la independencia |publicación=RT |fecha=11 de mayu de 2014}}</ref> La participación en Donetsk algamó'l 74,87% de los ciudadanos y en Lugansk el 81%.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127722-donetsk-lugansk-referendu-ucrania |títulu=Minutu a minutu: Donetsk y Lugansk votaron nel referendu sobre la so soberanía |publicación=RT |fecha=11 de mayu de 2014}}</ref> Na ciudá de [[Krasnoarmiisk]] un comandu de la Guardia nacional d'Ucraína detuvo la votación nun colexu eleutoral y disparó rabaseres de fusil contra los ciudadanos desarmaos, matando a unu d'ellos; los vecinos allegaron de forma masiva al puestu de votación pa defendelo.<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/520074/milicies-pro-kiev-maten-a-un vecín-en deteniendo-la-votacion-en-un colexu eleutoral |títulu= Milicies pro-Kiev maten a un vecín, en deteniendo la votación nun colexu eleutoral |publicación =Público'' | fecha= 11 de mayu de 2014}}</ref> El 89.7% de los eleutores del óblast de Donetsk votó a favor de la independencia de la República Popular de Donetsk y según la Comisión Eleutoral nel óblast de Lugansk el 96,2% de los votantes optó por dixebrar se d'Ucraína.<ref name="referendu">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127805-ucrania-referendu-donetsk-lugansk/ |títulu=Ucraína: Lugansk y Donetsk votaron masivamente a favor de l'autodeterminación |publicación=RT |fecha=12 de mayu de 2014}}</ref> Les rexones de Donetsk y Lugansk declaráronse independientes d'Ucraína como Repúbliques Populares.<ref name="independencia">{{cita web |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/donetsk-declara-independencia-ucrania-pide-integrase-rusia-3271349 |títulu=Donetsk y Lugansk declaren la so independencia d'Ucraína y pide integrase en Rusia |publicación=El Periódico |fecha=13 de mayu de 2014}}</ref> La República Popular de Donetsk solicitó a Rusia que considere la so incorporación na Federación Rusa, pero'l Kremlin amosóse cautelosu y nun dio una respuesta inmediata.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/revista_de_prensa/20140513/160045253.html |títulu=Moscú cautelosa ante la solicitú d'adhesión de Donetsk |publicación=RIA Novosti |fecha=13 de mayu de 2014}}</ref> Tamién el llunes 12 dar a conocer una iniciativa pa xunir les Repúbliques Populares de Donetsk y Lugansk nun [[Estáu soberanu]] conxuntu y anuncióse que se realizaríen negociaciones pal efeutu.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/127914-republica-donetsk-lugansk-negociaciones-union|títulu=Les repúbliques de Donetsk y Lugansk empecipien negociaciones pa conformar un estáu editorial=RT|fecha=13 de mayu de 2014}}</ref> ==== Esguilada de violencia (13-24 de mayu) ==== Na mañana del [[13 de mayu]], cuando se dirixía a les negociaciones pa la conformanza del nuevu estáu, el gobernador popular de Lugansk, [[Valeri Bólotov]], foi mancáu a bala nun atentáu.<ref>{{cita publicación |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-mancáu-bala-gobernador-republica-popular-lugansk-20140513140655.html|títulu=Mancáu de bala'l gobernador de la República Popular de Lugansk|autor=Europa Press|fecha=13 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://voiceofrussia.com/news/2014_05_13/Attempt-made-at-life-of-Lugansk-Peoples-governor-8444/ |títulu=Attempt made at life of Lugansk People's governor |idioma=inglés |publicación=The Voice of Russia |fecha=13 de mayu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140727015347/http://voiceofrussia.com/news/2014_05_13/Attempt-made-at-life-of-Lugansk-Peoples-governor-8444/ |fechaarchivu=2014-07-27 }}</ref>Los disparos fueron fechos a llarga distancia, cuando Bolotov treslladar nun vehículu.<ref>{{cita publicación |autor=Prensa Llatina|fecha=13 de mayu de 2014|url=http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&idioma=1&id=2676071&Itemid=1|títulu=Mancáu n'atentáu gobernador popular de Lugansk, Ucraína}}</ref> Esi mesmu día, el ministru de Defensa d'Ucraína comunicó que siete soldaos morrieren por una emboscada na ciudá de [[Kramatorsk]]. Nun principiu, les víctimes mortales yeren seis, pero un militar morrió dempués por causa de les firíes. Kiev tamién precisó qu'una columna de blindaos recibió disparos cuando s'averaba a una ponte, a unos 20 quilómetros de Kramatorsk escontra les 13:00 hora llocal; los atacantes emplegaron [[lanzagranada|lanzagranaes]].<ref name="El País 13 de mayu">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/05/13/actualidad/1399980526_437175.html|títulu=Siete soldaos ucranios muerren nuna emboscada na rexón de Donetsk|editorial=El País|fecha=13 de mayu de 2014}}</ref> Según un voceru de la milicies de Donetsk, l'enfrentamientu armáu empecipióse cuando un convói de vehículos blindaos diba pela carretera cerca de l'aldega d'[[Oktiábrskoye (Sloviansk, Donetsk)|Oktiábrskoye]] y la milicia bloquió la vía; fueron destruyíos un tresporte blindáu de personal y un vehículu con municiones, que s'amburó y españó mientres media hora. Oktiábrskoye foi depués dafechu arrodiada por fuercies de la Guardia Nacional.<ref>{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/731476 |títulu=Ukrainian National Guard surrounds village in Donetsk Region — militia spokesman |idioma=inglés |axencia=Itar-Tass |fecha=13 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/520525/los-insurxentes-ucraínos-retomen-les armes-en proclamando-la so-independencia |títulu=Los insurxentes ucraínos retomen les armes en proclamando la so independencia |publicación=Público |fecha=13 de mayu de 2014}}</ref> Na nueche del [[14 de mayu]], una columna de 10 vehículos blindaos escoltaos por helicópteros entró na aldega de Solntsevo, onde s'empecipió un tirotéu intensu, que duró trenta minutos.<ref name="tass15m"/> Según les fontes ucraínes los militares trataben de rescatar funcionarios de seguridá reteníos por milicianos,<ref>{{cita web |url=http://dt.ua/UKRAINE/pid-kramatorskom-rozpochavsya-finalniy-etap-arreyo-143267_.html |títulu=Під Краматорськом розпочався фінальний етап АТО |idioma=ucraín |autor=Дмитро Тимчук |publicación=Дзеркало Тижня |fecha=15 de mayu de 2014. }}</ref> trés de los cualos fueron prindaos, unu de los cualos con una granada antitanque, según informaron los militares.<ref>{{cita web | url = http://www.ukrinform.ua/ukr/news/siloviki_vshchent_znishchili_bazu_teroristiv_pid_kramatorskom_1938711 |títulu= Силовики вщент знищили базу терористів під Краматорськом |idioma=ucraín |publicación= УкрІнформ |fecha= 15 de mayu de 2014}}</ref> El [[15 de mayu]] trés persones morrieron y trés quedaron mancaes na carretera cerca del pobláu de [[Starovarvarivka]], cuando vehículos blindaos del exércitu d'Ucraína abrieron fueu contra vehículos civiles, matando a trés persones y mancando a otros trés. Según un voceru de la milicia de Kramatorsk, una de les finaes ye una señora que diba nel so coche pa la so casa cola so familia y recibió un tiru na cabeza; dos homes nuevos que diben nun microbús tamién morrieron al ser algamaos polos disparu. El coche en que viaxaben dos periodistes de l'axencia [[Ruptly]] tamién foi tirotiáu, pero los ocupantes salieron ilesos.<ref name="tass15m">{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/731820 |títulu=Ukrainian APCs open fire at RT's videu crew near Kramatorsk |idioma=inglés |axencia=Itar-Tass |fecha=15 de mayu de 2014}}</ref> Na tarde del 15 de mayu, unidaes militares ucraínes dispararon nutríu fueu d'[[artillería]] nes contornes de [[Sloviansk]], principalmente contra les posiciones de les autodefenses en [[Andréevka]], [[Semenivka (Kramatorsk)|Semenivka]], [[Krasni Limán]] y nel monte Kargun. La carretera ente Sloviansk y [[Kramatorsk]] foi bloquiada pola Guardia Nacional.<ref>{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/731850 |títulu=On the outskirts of Slavyansk, volunteer corps members are battling against Kiev's army |idioma=inglés |apellíu=Pochuev |nome=Mikhail |axencia=Itar-Tass |fecha=16 de mayu de 2014}}</ref> El gobernador de la [[República Popular de Donetsk]], [[Pável Gúbarev]], anunciu na nueche del 15 de mayu qu'a la media nueche vencía los plazu por que les fuercies militares d'Ucraína retirar de la rexón y afirmó que si nes próximes hores Kiev nun retira les sos tropes del territoriu de la república, les autodefenses van empecipiar una ofensiva contra los que llamó «invasores ucraínos».<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/128190-ucrania-donetsk-gubarev-estado-guerra |títulu=Declaren la llei marcial na República del Donetsk |publicación=RT |fecha=15 de mayu de 2014}}</ref> El [[17 de mayu]] foi deteníu nun puestu fronterizu'l gobernador de Lugansk, Valeri Bólotov, uando tornaba d'un tratamientu médicu que ta recibiendo en Rusia poles firíes que sufrió nun atentáu.<ref name="pub17m">{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/521335/separatistes-prorrusos-rescaten-a-la so-líder-antes-de-les negociaciones-de-paz-en-ucrania |títulu=Separatistes prorrusos rescaten al so líder antes de les negociaciones de paz n'Ucraína |publicación=Público |fecha=17 de mayu de 2014}}</ref> Más d'un centenar de milicianos de la República de Lugansk llograron lliberar a Bólotov hores dempués.<ref name="pub17m"/><ref name="umm">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/128315-ucrania-kiev-guerra-caos-crisis-topetes |títulu=Minutu a minutu: Situación de guerra nel este d'Ucraína |publicación=RT |fechaaccesu=18 de mayu de 2014}}</ref> El [[18 de mayu]] na Plaza de la Llibertá de [[Kharkiv]] llevar a cabu una manifestación convocada pol Movimientu del Sureste», que'l so coordinador, [[Yuri Apujtin]], anunció que na [[Óblast de Kharkiv|rexón de Kharkiv]] va llevar a cabu un referendu similar al que se cumplió en Donetsk y en Lugansk y llamó a nun participar nes eleiciones presidenciales del 25 de mayu de 2014.<ref>{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/732062 |títulu=East Ukraine's Kharkov region to hold independence referendu - movement “Southeast” |idioma=inglés |fecha=18 de mayu de 2014}}</ref> Tamién el 18 de mayu, según información de les milicies, en barrios periféricos de Donetsk morrieron en combate 7 militares de les fuercies armaes d'Ucraína y foi mancáu de gravedá un integrante de les milicies de la ciudá. Según el sitiu web de la Guardia Nacional un grupu de soldaos del exércitu ucraín desertó y xuró llealtá a la República de Donetsk.<ref name="umm"/> El mesmu día, La Policía de la ciudá d'[[Energodar]] detuvo a unos 20 militantes armaos de [[Pravy Sektor|Sector Derechu]] qu'intentaron apoderase de la central nuclear de [[Óblast de Zaporiyia|Zaporozhie]].<ref name="umm"/> La Guardia Nacional d'Ucraína empezó un ataque intentando avanzar con seis vehículos blindaos, dende l'aeropuertu hasta'l centru de la ciudá [[Kramatorsk]], reiniciándose los combates nes contornes de la ciudá. La guardia ucraína detuvo cerca de Kramatorsk a dellos reporteros de la cadena de televisión rusa ''[[LifeNews]]''. El denomináu Exércitu Xuníu del Sureste detuvo a un grupu de 18 integrantes del [[Pravy Sektor|Sector Derechu]] que viaxaben a Lugansk, procedentes de [[Kiev]]. <ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/128469-ucrania-asaltu-kramatorsk-combates | títulu=Guardia Nacional d'Ucraína empieza l'asaltu a la ciudá de Kramatorsk |publicación=RT}}.</ref> El [[20 de mayu]], l'oligarca más ricu d'Ucraína, Rinat Ajmétov, convocó a una manifestación de protesta contra la República Popular en [[Donetsk]]; fixo sonar toles serenes de les sos fábriques, dempués de lo cual una caravana de carros denomada «Marcha de la Paz» percorrió les cais de la ciudá con símbolos ucraínos.<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/521853/l'oligarca-mas-ricu-de-ucrania-lidera-un movimientu-contra-los-independentistes |autor=EFE |títulu=L'oligarca más ricu d'Ucraína lidera un movimientu contra los independentistes |publicación=Público |fecha=20 de mayu de 2014}}</ref> El mesmu día, cerca de [[Mariúpol]] foi deteníu poles fuercies de seguridá ucraínes el periodista británicu Graham Phillips, quien trabaya cola axencia ''[[Russia Today]]''.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/128663-ucrania-detener-periodista-rt-graham-phillips |títulu=El periodista británicu Graham Phillips, collaborador de RT, foi deteníu n'Ucraína pola Guardia Nacional |publicación=RT |fecha=20 de mayu de 2014}}</ref> Tamién el 20 de mayu, la [[Rada Suprema]] d'Ucraína aprobó un «Memorando de Paz y Concordia» qu'aprueba retirar les tropes del este d'Ucraína; determina que «xunto col estatus constitucional del [[idioma ucraín]] como llingua estatal, Ucraína va garantizar l'estatus del [[idioma rusu]], lo mesmo que de otros idiomes rexonal y minoritariu»; conderga l'usu illegal de les armes; sofita la realización de les eleiciones presidenciales; comprometer a aprobar una llei d'[[amnistía]] en favor de quien depongan les armes y pide que les partes del conflictu dean les manes, abandonen les aiciones radicales y l'odiu y vuelvan trabayar xuntes.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/128679-rada-ucrania-aprobar-memorando-paz |títulu=La Rada aprueba retirar les tropes del este d'Ucraína |publicación=RT |fecha=20 de mayu de 2014}}</ref> La Rada condicionó'l repliegue militares nes rexones del este, al desarme de les milicies.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140520/160149883.html |títulu=La Rada pon condiciones a la retirada de militares de les rexones del esta publicación=RIA Novosti |fecha=20 de mayu de 2014}}</ref> El [[21 de mayu]] foi lliberáu en [[Kiev]] el periodista de ''RT'' Graham Phillips, anque los sos colegues de LifeNews siguen deteníos poles autoridaes ucraínes.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/128830-ucrania-graham-phillips-periodista-rt |títulu=Graham Phillips: "Les coses complicáronse cuando vieron que trabayu pa RT" |publicación=RT |fecha=22 de mayu de 2014}}</ref> Dende la nueche del 21 de mayu desencadenóse una ofensiva de les fuercies armaes ucraínes na rexón de [[óblast de Lugansk|Lugansk]] y los líderes de la llamada República Popular de Lugansk declararon la llei marcial na mañana del [[22 de mayu]].<ref>{{cita web |autor=Europa Press |fecha=22 de mayu de 2014 |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-ucrania-republica-popular-lugansk-impon-llei-marcial-20140522114437.html |títulu=Ucraína.- La República Popular de Lugansk impon la llei marcial}}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140522/160164870.html |títulu=Les autoridaes de la República Popular de Lugansk declaren la llei marcial |publicación=RIA Novosti |fecha=22 de mayu de 2014}}</ref> Más tarde informóse que na llocalidá de [[Lisichansk]], les milicies de Lugansk apoderar de tres vehículos blindaos de combate [[BMP-2]] del Exércitu ucraín, ente que los militares que disparen con sistemes artilleros contra los milicianos, impactaron un edificiu.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140522/160176590.html |títulu=Milicianos de Lugansk apoderar de trés blindaos del Exércitu |publicación=RIA Novosti |fecha=22 de mayu de 2014}}</ref> Cerca de [[Rubizhne]], los militares ucraínos dispararon y dieron muerte a 4 persones, mientres 16 más quedaron mancaes.<ref name="tass23m">{{cita web |axencia=Itar-Tass |fecha=23 de mayu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/732801 |títulu=Ukrainian forces kill four, injure 16 near Rubezhnoye - military doctor |idioma=inglés}}</ref> El Ministeriu d'Enerxía d'Ucraína informó que'l mesmu día insurxentes armaos prorrusos ocuparon 4 mines de carbón na rexón de Lugansk.<ref>{{cita web |autor=AFP |fecha=22 de mayu de 2014 |url=http://www.lanacion.cl/noticias/mundo/ucrania/a-hores-de-eleiciones-en-ucrania-prorrusos-tómense-4-mines-de-carbon/2014-05-22/102217.html |títulu=A hores d'eleiciones n'Ucraína, prorrusos tómense cuatro mines de carbón |publicación=La Nación }}</ref> Tamién el 22 de mayu, un puestu de control de la 51ª brigada del exércitu ucraín na carretera ente [[Volnovaja]] y [[Blahodatne (Volnovaja)|Blagodátnoe]], na rexón de [[Óblast de Donetsk|Donetsk]], foi atacáu con lanzagranadas y ametralladores por un grupu que llegó en dos camperos y tres carros blindaos de ''PrivatBank''<ref name="PrivatBank"/> y causó la muerte a 17 militares<ref name="Pais22M">{{cita web |apellíu=Sánchez Vallina |nome=M.A. |fecha=22 de mayu de 2014 |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/05/22/actualidad/1400745339_867770.html |títulu=El númberu de soldaos ucranios muertos en combates aumenta a 17 |publicación=El País}}</ref><ref name="ostroB">{{cita web |url=http://www.ostro.org/xeneral/society/news/445260/ |títulu=Уточненные данные. В бою под Волновахой погибли 16 человек |idioma=rusu |publicación=ОстроВ |fecha=22 de mayu de 2014}}</ref> y mancaes a otros 30. Los atacantes fueron sofitaos por helicópteros.<ref name="PrivatBank">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/128849-mercenarios-matar-soldaos-ucrania |títulu=Provocación a gran escala: Mercenarios de Kiev maten a soldaos por negase a matar a civiles |publicación=RT |fecha=22 de mayu de 2014}}</ref> Los medios de comunicación ucraínos responsabilizaron del ataque al grupu separatista d'Igor Bezler;<ref>{{cita web |url=http://ru.tsn.ua/politika/napadenie-na-silovikov-pod-volnovahoy-boeviki-na-dzhipah-neozhidanno-rasstrelyali-lager-boycov-367110.html |títulu=Нападение на силовиков под Волновахой: боевики на джипах неожиданно расстреляли лагерь бойцов idioma=rusu |publicación= TCH |fecha=22 de mayu de 2014}}</ref> otra manera, el gobernador de la República de Donetsk atribuyó l'ataque a militantes del ultranacionalista [[Pravy Sektor|Sector Derechu]], ente que pobladores de la zona manifestaron que los militares negárense hores antes a acatar la orde de dispara-yos y l'ataque sería una represalia por esi fechu.<ref name="PrivatBank"/><ref>{{cita web |url=http://lifenews.ru/news/133650 |títulu=Командир украинской бригады: Нападавшие были проплачены |idioma=rusu |publicación=LifeNews |fecha=22 de mayu de 2014}}</ref> Un videu qu'amuesa l'ataque de los helicópteros paez indicar que se trató d'un casu de "fueu amigo" por males comunicaciones.<ref>{{cita web |url=http://rt.com/news/161044-ukraine-helicopter-checkpoint-attack/ |títulu=Donetsk bloodbath: Insider videu shows Ukraine helicopters firing at own checkpoint |idioma=inglés |publicación=RT |fecha=23 de mayu de 2014}}</ref> [[Ficheru:Karlovka 23 May 2014.jpg|thumb|derecha|[[Karlivka (Donetsk)|Kárlivka]], [[23 de mayu]] de [[2014]], tres los enfrentamientos.]] El primer ministru ucraín, [[Arseni Yatseniuk]], solicitó la convocatoria urxente del Conseyu de Seguridá de la ONX y acusó a Rusia d'intentar sabotear les eleiciones presidenciales ucraínes.<ref>{{cita web |autor=EFE |fecha=22 de mayu de 2014 |url=http://www.noticias24.com/internacionales/noticia/81429/ucrania-pidio-la convocatoria urxente-del conseyu-de-seguridad-de-la-onu/ |títulu=Ucraína pidió esti xueves la convocatoria urxente del Conseyu de Seguridá de la ONX |publicación=noticies24 }}</ref> En [[Dnipropetrovsk]], onde se concentren unidaes del Exércitu, la Guardia Nacional, el [[Serviciu de Seguridá d'Ucraína]] y dellos batallones de fuercies especiales del Ministeriu del Interior, ye un secretu a voces ente oficiales y soldaos que dempués de les eleiciones del domingu llanzaráse una ofensiva contra [[Donetsk]], pa "pa llimpiar la ciudá de milicianos prorrusos".<ref name="El País 13 de mayu"/> El [[23 de mayu]], un batallón de voluntarios ucraínos,<ref name="BVD">{{cita web | url=http://www.unian.ua/politics/920917-batalyon-donbas-potrapiv-o-zasidku-biytsi-v-otochenni-armiya-ignorue-prohannya-pro-dopomogu.html |títulu=Батальйон "Донбас" потрапив у засідку: бійці в оточенні, армія ігнорує прохання про допомогу |idioma=ucraín|publicación= УНІАН |fecha=23 de mayu de 2013}}</ref> procedentes de Dnipropetrovsk, nel qu'había militantes del [[Pravy Sektor|Sector Derechu]],<ref>{{cita web |url=http://www.unian.ua/politics/921045-yarosh-praviy-sektor-dopomig-donbasu-virvatisya-z-otochennya-la mio-vtratili-dekilka-biytsiv.html |títulu=Ярош: "Правий сектор" допоміг "Донбасу" вирватися з оточення, ми втратили декілька бійців |idioma=ucraín|publicación= УНІАН |fecha=23 de mayu de 2013}}</ref> atacó un puestu de les milicies de la República de Donetsk, en [[Karlivka (Donetsk)|Kárlivka]], a 30 [[km]] de [[Donetsk]]. El choque enllargar mientres unos trés hores. Según los milicianos l'ataque foi refugáu y más de 10 homes armaos morrieron.<ref name="tassmDR">{{cita web |axencia=Itar-Tass |fecha=23 de mayu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/732985 |títulu=Mobilisation starts in self-proclaimed Donetsk Republic |idioma=inglés}}</ref> Los medios ucraínos informaron que nueve de los soldaos recibieron mancaes de diversa gravedá.<ref name="BVD"/> Mentanto, la ciudá de Sloviansk y la so contorna de nuevu fueron sometíos a un intensu fueu d'artillería.<ref name="tassmDR"/> ==== Proclamación del Estáu de Nueva Rusia y casos de los periodistes (24 de mayu) ==== {{AP|Estáu Federal de Nueva Rusia}} El [[24 de mayu]], el periodista italianu Andrea Rocchelli,<ref>{{cita web |apellíu=Gioffreda |nome=Alberto |fecha=25 de mayu de 2014 |url=http://www.rainews.it/dl/rainews/articoli/Andrea-Rocchelli-il-fotoreporter-ucciso-in-craino-24d93be6-d279-41d3-b760-8d5y3da4759b.html?refresh_ce |títulu=Chi è Andy Rocchelli, il fotoreporter ucciso in Ucraína |idioma=italianu |publicación=Rai News }}</ref> fundador ya integrante del coleutivu ''Censuralab'' y el so intérprete rusu Andrei Mironov morrieron y el fotógrafu francés William Roguelon resultó mancáu, víctimes d'un proyeutil de morteru disparáu contra'l carru en que viaxaben en cerca de l'aldega d'[[Andréevka]] pela redolada de Sloviansk.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129082-morrer-periodista-italia-fotografo-frances-ucrania |títulu=Muerre un periodista italianu y un fotógrafu francés resulta mancáu nos combates cerca de Slaviansk |publicación=RT |fecha=24 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |autor=Associated Press |fecha=25 de mayu de 2014 |url=http://www.elnuevoherald.com/2014/05/25/1756459/fotografo-italianu-muerre-en-el.html |títulu=Fotógrafu italianu muerre nel este d'Ucraína |publicación=El Nuevu Herald |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140525232643/http://www.elnuevoherald.com/2014/05/25/1756459/fotografo-italianu-muerre-en-el.html |fechaarchivu=25 de mayu de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |autor=Nóvosti |fecha=25 de mayu de 2014 |url=http://sp.ria.ru/news/20140525/160202999.html |títulu=Roma esixe esplicaciones a Kiev pola muerte del periodista italianu en Slaviansk |publicación=RIA Novosti}}</ref><ref>{{cita web |url=http://rt.com/news/161380-italian-journalist-killed-ukraine/ |títulu=Confirmed: Italian journalist killed in Eastern Ukraine |publicación=RT |fecha=25 de mayu de 2014}}</ref> Tamién el 24 de mayu, los periodistes rusos de ''LifeNews'' deteníos dende'l 18 de mayu, Oleg Sidiakin y Marat Sáichenko, fueron puestos en llibertá poles autoridaes d'Ucraína y viaxaron a [[Grozny]], acompañaos pol primer ministru de [[Chechenia]], [[Ramzán Kadýrov]].<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129087-lliberar-periodistes-rusos-ucrania |títulu=Lliberen a los dos periodistes rusos reteníos n'Ucraína |publicación=RT |fecha=24 de mayu de 2014}}</ref> Esi mesmu día en Donetsk roblóse un documentu sobre la formación del estáu de [[Estáu Federal de Nueva Rusia|Novorossia]] ([[Nueva Rusia]]). Esto asocedió mientres el Congresu de les rexones del sureste d'Ucraína, empecipiáu pol políticu ucraín [[Oleg Tsariov]]. La creación de Novorossia nun significó la unión de les repúbliques independientes de Lugansk y Donetsk, alvirtió'l xefe de la República Popular de Lugansk, [[Valeri Bólotov]]. Afirmó que dambos estaos son «autónomos ya independientes». El documentu sobre la fusión de les dos rexones foi robláu pol primer ministru de la República Popular de Donetsk, [[Aleksandr Borodái]], y pol xefe de la República Popular de Lugansk, [[Alekséi Kariakin]].<ref name="novor" /> La nueva unión va tar controlada por un conseyu especial, que va tar integráu por trés representantes de cada ''república popular''. [[Pável Gúbarev]] declaró que s'entama la entrada d'otros seis rexones d'Ucraína a esti nuevu Estáu: [[Dnipropetrovsk]], [[Zaporozhie]], [[Odesa]], [[Mykolaiv]], [[Kherson]] y [[Kharkiv]]. De la mesma, la separación d'estes rexones llevar a cabu de referendus.<ref name="novor">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129065-rexones-lugansk-donetsk-xunise-novorossia|títulu=Les rexones de Lugansk y Donetsk xunir en Novorossia|publicación=RT |fecha=24 de mayu de 2014}}</ref> ==== Batalla pol aeropuertu de Donetsk (26 de mayu-1 de xunu) ==== {{AP|Batalla pol Aeropuertu de Donetsk}} El [[26 de mayu]] desamarráronse combates a gran escala nel [[aeropuertu Internacional de Donetsk]] y la so contorna. Les milicies de la República de Donetsk decidieron asumir el control del aeropuertu pa torgar la entrega de cargamentos militares a los destacamentos de les fuercies armaes ucraínes que realizaben operaciones en Sloviansk. Tres intensos combates,<ref name="mayu26">{{cita web |axencia=Itar-Tass |fecha=26 de mayu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/733426 |títulu=Leader of the DNR: self-defence units bring down 2 helicopters of Ukraine's Armed Forces |idioma=inglés}}</ref> al anochecerín, dambos bandos aseguraron prindar l'aeropuertu.<ref>[http://www.smh.com.au/world/battle-of-donetsk-airport-proves-inconclusive-20140527-zrp2w.html Battle of Donetsk airport proves inconclusive], por Paul McGeough [[The Sydney Morning Herald]], 27 de mayu de 2014</ref> A lo menos 100 persones morrieron, ente ellos 50 milicianos de les autodefenses de Dontesk.<ref name="RT27m1">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129324-ucrania-100-muertos-autodefenses-civiles-ejercito |títulu=Autodefenses informen de más de 100 muertos na operación militar de Kiev en Donetsk |publicación=RT |fecha=27 de mayu de 2014}}</ref> Tamién se rexistraron fuertes combates na estación de tren, onde morrieron dos persones.<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/523080/caces-españes-y-disparos-en-l'aeropuertu-de-donetsk-en-manes-de-prorrusos |títulu=Caces, esplosiones y disparos nel aeropuertu de Donetsk, en manes de prorrusos |publicación=Público |fecha= 26 de mayu de 2014}}</ref> Otru combate asocedió na ponte Putílovski, onde un destacamentu de [[Pravy Sektor|Sector Derechu]] dispararon lanzagranadas.<ref name="CR">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129272-kamaz-lanzagranadas-aeropuerto-donetsk-ucrania |títulu=35 muertos al impautar un proyeutil contra un camión que llucía la Cruz Roja nel este d'Ucraína |publicación=RT |fecha=26 de mayu de 2014}}</ref> La República Popular de Lugansk unvió refuerzos de tropes y armes qu'empezaron a llegar el 27 de mayu a Donetsk.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140527/160225803.html |títulu=Los milicianos de Donetsk reciben refuerzo |publicación=RIA Novosti |fecha=27 de mayu de 2014}}</ref> En [[Mariupol]], nes primeres hores del [[27 de mayu]], tropes d'uniforme negru ensin distintivos dispararon contra los cuarteles de la República de Donetsk.<ref>{{cita web |axencia=Itar-Tass |fecha=27 de mayu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/733436 |títulu=Headquarters of Donetsk Republic are attacked in Mariupol |idioma=inglés}}</ref> En Sloviank anuncióse la muerte de 4 civiles nun ataque d'artillería ucraniano.<ref name="sl27m">{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140527/160223032.html |títulu=Milicianos denuncien la muerte de cuatro civiles nun ataque artilleru a Slaviansk |publicación=''Ria Novosti |fecha=27 de mayu de 2014}}</ref> Nel aeropuertu de Donetsk, tantu fontes proucranianas como prorruses confirmaron que l'Exércitu consiguiera prindar l'aeropuertu.<ref>{{cita publicación|títulu=Fighting rages in eastern Ukraine city, dozens dead|url=http://ca.reuters.com/article/topNews/idCAKBN0Y70F620140527|editorial=Reuters|fecha=27 de mayu de 2014}}</ref> [[Ficheru:Герб_Кировского_района.jpg|thumb|190px|Fuelga nel raión de Kírov, dende'l 27 de mayu.]] Tamién el 27 de mayu los trabayadores de 6 mines de carbón del [[Cuenca Donéts|Donbáss]] declarar en fuelga indefinida pa esixir el retiru de les tropes ucraínes de les rexones de Donetsk y Lugansk.<ref name="fuelga">{{cita web |axencia=Itar-Tass |fecha=27 de mayu |url=http://en.itar-tass.com/world/733524 |títulu=Donbass coalminers go on open-ended strike to demand troop withdrawal from region |idioma=inglés}}</ref> Una d'estes mines, la de Skochinsky nel [[Raión de Kirov (Donetsk)|raión de Kirov]], ye la mayor d'Ucraína y produz más de dos mil tonelaes diaries.<ref>{{cita web |autor=U.S. Environmental Protection Agency |fecha=2001 |url=http://www.epa.gov/cmop/docs/ukraine_handbook.pdf |títulu=Coal Mine Methane in Ukraine: Oppotunities for Production and Investmen in the Donetsk Coal Basin |idioma=inglés |fechaaccesu=28 de mayu de 20014}}</ref> Les otres son les de Abakúmov, Chelyúskintsev, Trudovskaya y dos mines en [[Makiivka]]. Trés mil mineros colaron el [[28 de mayu]] peles cais de Donetsk, esixendo'l retiru de les tropes ucraínes.<ref>{{cita web |axencia=Itar-Tass |fecha=28 de mayu |url=http://en.itar-tass.com/world/733713 |títulu=Donbass coalminers protest against Kiev's punitive operation in Ukraine's south-east |idioma=inglés}}</ref> El [[28 de mayu]], milicianos separatistes ocuparon la sede del [[Serviciu de Seguridá Ucraín]] (SBU) en Donetsk;<ref>{{cita web |títulu=Separatistes prorrusos tomen la sede del Serviciu de Seguridá en Donetsk |autor=Europa Press |fecha=28 de mayu de 2014 |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-separatistes-prorrusos-tomen-sede-servicio-seguridad-donetsk-20140528134426.html}}</ref> amás, les autodefenses baltaron un avión ensin tripular que sobrevolaba l'área.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129431-dron-donetsk-ucrania-guerra-civil |títulu=Balten un dron que sobrevolaba Donetsk |publicación=RT |fecha=28 de mayu de 2014}}</ref> Un voceru de les autoridaes ucraínes declaró qu'alcontraron a cuatro observadores de la OSCE provenientes de [[Dinamarca]], [[Suiza]], [[Estonia]] y [[Turquía]], colos que la so organización nun tenía contautu dende'l 26 de mayu y que tán deteníos por un grupu prorrusos;<ref>{{cita web |url=http://www.telesurtv.net/articulos/2014/05/28/kiev-acusa-a-rebeldes-de-retener-a-cuatro-miembro-de-la-osce-en-donestk-3284.html |títulu=Alluguen a cuatro miembros de la OSCE xunto a prorrusos de Donetsk |publicación=Telesur |fecha=28 de mayu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210923021840/https://www.telesurtv.net/articulos/2014/05/28/kiev-acusa-a-rebeldes-de-retener-a-cuatro-miembro-de-la-osce-en-donestk-3284.html |fechaarchivu=2021-09-23 }}</ref> les autodefenses de Sloviansk declararon pela so parte que retuvieron transitoriamente a los observadores pa comprobar la so actividá.<ref name="RT29m"/> El mesmu día, en [[Lugansk]], 80 soldaos ucraínos rindiéronse ante les autodefenses y tornaron a los sos llugares d'orixe.<ref name="RT29m"/> El [[29 de mayu]], milicianos baltaron un helicópteru [[Mil Mi-8|Mi-8]] del Exércitu ucraín nes contornes de [[Sloviansk]]; el presidente interín d'Ucraína, [[Oleksandr Turchínov]], informó que 12 militares ucraínos, incluyíu un xeneral, morrieron nesti sucesu.<ref name="RT29m">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129544-ucrania-autodefenses-ejercito-slaviansk |títulu=Balten un helicópteru del Exércitu ucraín en Slaviansk |publicación=RT |fecha=29 de mayu de 2014}}</ref> L'aviación y l'artillería ucraín llanzaron un bombardéu a gran escala nes ciudaes orientales de Sloviansk y [[Kramatorsk]].<ref name="RT29m"/> El [[30 de mayu]] l'artillería ucraniano bombardeó con [[Obús|obuses]] y [[morteru (arma)|morteros]] el barriu Artiom y el centru urbanu de [[Sloviansk]], según l'aldega de [[Semenivka (Kramatorsk)|Semenivka]], causáu delles víctimes. Les autodefenses destruyeron un [[vehículu touterrén]] [[Hummer]] del exércitu d'Ucraína.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129713-ejercito-bombardeo-slaviansk-civiles-ucrania |títulu=El bombardéu mortal dexa delles víctimes ente civiles en Slaviansk |publicación=RT |fecha=30 de mayu de 2014}}</ref> El [[31 de mayu]] rexistráronse combates en [[Kramatorsk]] y les aldegues de Chervonni Molochar, Semenivka y Cherevkivka, ente qu'en [[Sloviansk]] morrieron 2 civiles al recibir disparos.<ref name="pub31m">{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/524300/los-prorrusos-denuncien-ocho-muertos-en-combates-seis-mientres-retiraben-cadaveres |títulu=Los prorrusos denuncien ocho muertos en combates, seis mientres retiraben cadáver |publicación=Publico |fecha=31 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140531/160288245.html |títulu=Milicianos reporten intensos combates y muertos en Slaviansk |publicación=RIA Novosti |fecha=31 de mayu de 2014}}</ref> Per otra parte, tamién el 31 de mayu, aproximao 200 neños de Sloviansk y otres llocalidaes de la rexón de Donetsk, abellugar en [[República de Crimea|Crimea]].<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129752-ninos-ucrania-crimea-bombardeo-tropes-kiev |títulu=Ciento de neños ucraínos fuxen escontra Crimea de los bombardeos de tropes de Kiev |editorial=RT |fecha=31 de mayu de 2014}}</ref> Un autobús que llevaba a abellugase en [[Rusia]] a 21 neños ente dos meses y 12 años y 17 muyeres, foi deteníu polos guardias fronterizos ucraínos en [[Izvarine]], pero'l grupu llogró pasar la frontera a cuerpu.<ref>{{cita web |axencia=Itar-Tass |fecha=31 de mayu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/734168 |títulu=Ukraine border guards not permit 38 refugees from east Ukraine to enter Russia |idioma=inglés}}</ref> El [[1 de xunu]], mientres prosiguíen los ataques d'artillería contra Sloviansk,<ref>{{cita web |autor=DPA - Reuters |fecha=1 de xunu de 2014 |url=http://www.jornada.unam.mx/2014/06/02/mundo/023n1mun |títulu=Nueva ofensiva aire-tierra del exércitu sobre la separatista Slaviansk; fuxen los civiles |publicación=La Xornada |fecha=2 de xunu de 2012}}</ref> na ciudá de [[Donetsk]] más de mil persones desfilaron con cartelos que dicíen «¡Salven a los neños de Donbas del Exércitu ucraín!»<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129878-padres-donetsk-seguridad-hijo-ucrania |títulu=FOTOS, VIDEO: Los padres en Donetsk esixen seguridá pa los sos fíos |publicación=RT |fecha=1 de xunu de 2014}}</ref> ==== Conflictu armáu en Lugansk y Sloviansk (2-12 de xunu) ==== El [[2 de xunu]] más de 100 milicianos separatistes atacaron el puestu del Serviciu de Guardias Fronterizos d'Ucraína en Mirny, suburbiu de [[Lugansk]].<ref>{{cita web |apellíu=Oliphant |nome=Roland |fecha=2 de xunu de 2014 |url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/ukraine/10869358/Ukraine-crisis-Troops-clash-with-separatists-in-Lugansk-assault.html |idioma=inglés |títulu=Troops clash with separatists in Lugansk assault |publicación=The Telegraph}}</ref> Según informó'l serviciu hai guardias fronterizos mancaos, según les milicies, combatíen tamién Guardias Nacionales y militantes del [[Pravy Sektor|Sector Derechu]].<ref>{{cita publicación |axencia=Itar-Tass|url=http://en.itar-tass.com/world/734282|títulu=Militia storm east Ukraine's Luhansk border unit — Ukraine Border Service|idioma=inglés|fecha=2 de xunu de 2014}}</ref> Tamién el 2 de xunu un avión [[Su-25]] de la [[Fuercia Aérea d'Ucraína]] atacó la sede de l'alministración provincial de Lugansk y de resultes morrieron ellí siquier cinco persones,<ref name="ria2j">{{cita web |autor=Nóvosti |fecha=2 de xunu de 2014 |url=http://sp.ria.ru/international/20140602/160301555.html |títulu=Autoridad de la República de Lugansk ordenen fornir abellugos antiaéreos |publicación=RIA Novosti}}</ref><ref>{{cita web |autor=CCTV |fecha=2 de xunu de 2014 |url=http://www.liveleak.com/view?i=4ba_1401717988 |títulu=CCTV Captures Su-25 Rocket Attack in Central Lugansk |publicación=LiveLeak}}</ref> diez más quedaron mancaes. La ministra de Salú de la República Popular de Lugansk taba ente los finaos.<ref>{{cita publicación |axencia=Itar-Tass|fecha=2 de xunu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/734392|títulu=Health minister of self-proclaimed Luhansk People's Republic dies in air strike|idioma=inglés}}</ref> Les autoridaes ucraínes nieguen que los cohetes [[S-8]] que cayeron nel edificiu fuera disparáu pol avión militar que pasaba,<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/130031-semeya-videu-efectos-ataque-ucrania-lugansk |títulu=Espeluznantes semeyes dende Lugansk: Víctimes del ataque aereu que "nun tuvo llugar" |publicación=RT|fecha=3 de xunu de 2014}}</ref> ente que un informe de la OSCE "con base n'observación llindada" diz que fueron "cohetes ensin emponer disparaos dende un avión".<ref name="kp3j1">{{cita web |apellíu=Miller |nome=Cristopher J. |fecha=3 de xunu de 2014 |url=http://www.kyivpost.com/content/ukraine/heavy-fighting-in-eastern-ukraine-as-government-restarts-active-phase-of-anti-terror-operation-350453.html |títulu=Two Ukrainian troops killed in battles with insurgents on June 3; OSCE says Luhansk blast on June 2 likely caused by airstrike (UPDATES, VIDEO) |idioma=inglés |publicación=KyivPost}}</ref> N'otru ataque aereu, a un puestu de les autodefenses cerca de Lugansk, morrieron dos milicianos y un civil.<ref name="rt2jn">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129948-avion-combati-fueu-administracion-lugansk | títulu=Videos: Ataque aereu contra l'alministración de Lugansk dexa numberoses víctimes mortales |publicación=RT |fecha=2 de xunu de 2014}}</ref> El [[3 de xunu]] vehículos blindaos y dos aviones de la Fuercia Aérea d'Ucraína atacaron Sloviansk y según les autodefenses morrieron polos menos dos milicianos nos combates. Tamién cinco helicópteros abrieron fueu contra les aldegues de [[Semenivka (Kramatorsk)|Semenivka]] y Vostochni. En [[Kramatorsk]], rexistráronse fuertes combates alredor del aeropuertu ente l'exércitu ucraín y milicianos separatistes.<ref name="rt3j1">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/130014-ejercito-ucrania-asalta-slaviansk-caces |títulu=L'Exércitu d'Ucraína asalta Slaviansk: caces y coches blindaos, según testigos |publicación=RT |fecha=3 de xunu de 2014}}</ref> [[Krasni Llimen]] foi atacada con fueu de morteru. les autoridaes ucraínes anunciaron que l'aviación destruyó un campamentu de milicianos en Voyevodivka, al norte de [[Sievierodonetsk]].<ref>{{cita web |autor=EFE |fecha=3 de xunu de 2004 |url=http://www.nanduti.com.py/v1/noticies-mas.php?id=86564&cat=Internacionales |títulu=L'aviación ucraniana destrúi un campamentu de rebeldes prorrusos en Lugansk |publicación=Ñandutí}}</ref> Les milicies de Sloviansk atribuyéronse la destrucción d'un avión [[Su-25]], un helicópteru de combate y 4 vehículos blindaos.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=3 de xunu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/734517 |títulu=Fighter jet, combat helicopter downed as battles still rage in Ukraine's Sloviansk |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.kyivpost.com/content/ukraine/sloviansk-militants-claim-to-have-shot-down-ukraine-army-plane-350431.html |títulu=Sloviansk militants claim to have shot down Ukraine army plane |idioma=inglés |publicación=KyivPost |fecha=3 de xunu de 2014}}</ref> Les autoridaes ucraínes nieguen que dalgún avión fuera baltáu,<ref>{{cita web |url=http://www.nrcu.gov.ua/en/148/567083/ |títulu=None of Ukrainian army's aircraft shot down near Sloviansk |idioma=inglés |publicación= National Radio Company of Ukraine |fecha=3 de xunu de 2014}}</ref> y declararon qu'unu de los sos vehículos blindaos foi destruyíu y que morrieron dos militares nes operaciones.<ref name="kp3j1"/> El [[4 de xunu]], tres dos díes de combates, los milicianos de la República Popular de Lugansk tomaron la base del Serviciu de Guardias Fronterizos d'Ucraína de Mirny y lliberaron a los guardias y militares ucraínos que taben ellí.<ref name="LA4j">{{cita web |apellíu=Wlliams |nome=Carol J. |fecha=4 de xunu de 2014 |url=http://www.latimes.com/world/europe/la-fg-ukraine-russia-fighting-martial-law-20140604-story.html |títulu=Kiev calls for martial law in east Ukraine as fighting intensifies | idioma=inglés}}</ref><ref name="rt4j1">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/130152-minutu-ataques-aereos-tanques-sureste-ucrania |títulu=Minutu a minutu: El sureste d'Ucraína, ente tanques y ataques aéreos |publicación=RT| fecha=4 de xunu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/photolents/20140604/160333300_4.html |títulu=Lugansk: los enfrentamientos siguen |publicación=RIA Novosti |fecha=4 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714215944/http://sp.ria.ru/photolents/20140604/160333300_4.html |fechaarchivu=2014-07-14 }}</ref> El mesmu día aviones de combate ucraínos [[Su-25]] dispararon delles vegaes contra [[Sloviansk]] y contra los poblaos de [[Mykolaivka|Nikoláievka]] y [[Semenivka (Kramatorsk)|Semenivka]].<ref name="rt4j1"/> Nun ataque ucraín contra [[Krasni Llimen]] foi algamáu l'hospital, onde de resultes morrieron 25 persones.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=4 de xunu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/734712 |títulu=Ukrainian troops kill more than 25 people in Krasny Llimen hospital |idioma=inglés}}</ref> L'Exércitu ucraín informa que nos combates d'esti martes cerca de Slaviansk y Krasni Llimen morrieron 300 milicianos de les autodefenses.<ref name="LA4j"/><ref name="rt4j1"/><ref>{{cita web |autor=ANSA |fecha=4 de xunu de 2014 |url=http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/mundo/20140604202935677142.html |títulu=300 prorrusos muertos; Poroshenko promete paz |publicación=AnsaLatina |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140605205134/http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/mundo/20140604202935677142.html |fechaarchivu=5 de xunu de 2014 }}</ref> Les milicies baltaron un helicópteru de combate que cayó cerca d'una fábrica de lladriyu.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=4 de xunu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/734645 |títulu=Militia fighters down Ukrainian helicopter as air strikes continue in Sloviansk |idioma=inglés}}</ref> Según el representante del Presidente de Rusia pa los derechos del neñu [[Pável Astájov]], el 4 de xunu 8.386 [[Asilu humanitariu|refuxaos]] ucraínos llegaron al [[óblast de Rostov]], una rexón rusa estremera colos óblast ucraínos de Donetsk y Lugansk.<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/society/20140605/1010773745.html |títulu=За сутки 8,3 тыс беженцев с Украины въехали в Ростовскую область |idioma=rusu |publicación=RIA Novosti |fecha=5 de xunu de 2014}}</ref> El gobernador del óblast de Rostov declaró'l [[estáu d'emerxencia]] nos distritos y ciudaes estremeres.<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/society/20140604/1010672960.html |títulu=Ростовский губернатор решил ввести ЧС из-за наплыва беженцев с Украины |idioma=rusu |publicación=RIA Novosti |fecha=5 de xunu de 2014}}</ref> El [[6 de xunu]] dos periodistes de la cadena de televisión ''Zvezdá'', Andréi Sushenkov y Antón Málishev, fueron deteníos pola Guardia Nacional d'Ucraína nes contornes de [[Sloviansk]] y acusaos d'espionaxe por filmar los puestos de control ucraínos na carretera.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=7 de xunu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/russia/735229 |títulu=Zvezda reporters detained by Ukraine's National Guard |idioma=inglés}}</ref> Los ataques siguíen contra la ciudá de Sloviansk, onde les autodefenses baltaron un avión de tresporte militar ucraín [[An-30]], qu'efectuaba llabores de reconocencia.<ref name="rt7j1"/> Trés aviadores ucraínos morrieron.<ref name="sXIX7j"/> En Lugansk les milicies abrieron fueu sobre dos aviones [[Su-27]] que sobrevolaben la ciudá.<ref name="rt7j1">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/130152-minutu-ataques-aereos-tanques-sureste-ucrania |títulu=Minutu a minutu: El sureste d'Ucraína, ente tanques y ataques aéreos |publicación=RT |fecha=8 de xunu de 2014}}</ref> El [[7 de xunu]] la Guardia Nacional atacó a les milicies de la ciudá d'[[Artemivsk (Donetsk)|Artemivsk]], pero tres un combate que duró delles hores y nel que se rexistraron muertes, guardar retiróse. En Luganksk morrieron 10 civiles y 3 milicianos como resultáu d'un bombardéu.<ref name="sXIX7j">{{cita web |url=http://www.ilsecoloxix.it/p/mondu/2014/06/07/ARDUd3c-ancora_ribelli_lugansk.shtml |títulu=Ancora morti a Lugansk, i ribelli: «Kiev ritiri -y truppe» |idioma=italianu |publicación=Il Secolo XIX |fecha=7 de xunu de 2014 }}</ref> Les autodefenses de Sloviansk declararon que baltaron un avión ensin tripular ucraín,<ref name="rt7j1"/> mientres na ciudá como resultáu de los bombardeos con cohetes sobre los barrios de Artoim y Mashmet y el centru, ente'l 7 y el [[8 de xunu]] finaron a lo menos cinco persones, incluyida una neña;<ref name="ria8j1">{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140608/160380306.html |títulu=Siquier cinco muertos, incluyida una neña, por bombardeos a Slaviansk |publicación=RIA Novosti|fecha=8 de xunu de 2014}}</ref> la [[ilesia ortodoxa]] del centru foi algamada por un proyeutil, desamarrándose una quema.<ref name="rt7j1"/><ref name="ria8j1"/> Mentanto, les autodefenses de [[Krasni Llimen]] recuperaron el puestu de control a la entrada d'esa ciudá.<ref name="rt7j1"/> En [[Mariupol]] rexistróse una quema nun edificiu vecín al aeropuertu, por causes non determinaes.<ref>{{cita web |url=http://voiceofrussia.com/news/2014_06_09/Building-near-Mariupol-airport-catches-fire-shooting-reported-1575/ |títulu=Building near Mariupol airport catches fire, shooting reported |idioma=inglés |publicación=The Voice of Russia |fecha=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140611075527/http://voiceofrussia.com/news/2014_06_09/Building-near-Mariupol-airport-catches-fire-shooting-reported-1575/ |fechaarchivu=2014-06-11 }}</ref> Tamién el 8 de xunu les autoridaes ucraínes dexaron en llibertá a los dos periodistes de la cadena de televisión ''Zvezdá'' reteníos dos díes antes.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/130528-llibera%D0%BA-periodistes-rusos-ucrania |títulu=Periodistes lliberaos n'Ucraína: "Nun nos torturaron, pero sí sufrimos maltratu físicu" |publicación=RT |fecha=8 de xunu de 2014}}</ref> El [[9 de xunu]] les milicies de Sloviansk destruyeron una plataforma lanzamisiles múltiple [[BM-21|Grad]],<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=10 de xunu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/735531 |títulu=One Grad MLRS of Ukraine's military destroyed near Sloviansk - militia |idioma=inglés}}</ref> que taba disparando contra la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/130602-ucrania-autodefenses-destruyir |títulu=La milicia popular de Slaviansk destrúi la instalación que bombardea la ciudá |publicación=RT |fecha=9 de xunu de 2014}}</ref> [[Sloviansk]] vese práuticamente en ruines, con cientos d'edificaciones destruyíes o amburando pol fueu por causa de les esplosiones causaes por ataques d'artillería, cohetes y bombardeos aéreos.<ref>{{cita web |autor=Prensa Llatina |fecha=9 de xunu de 2014 |url=http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&id=2766041 |títulu=Bombardeo destrúin ciudá de Slavyansk, en sureste Ucraína |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714133732/http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&id=2766041 |fechaarchivu=2014-07-14 }}</ref> El [[11 de xunu]] les milicies denunciaron l'usu de bombes incendiaries con [[fósforu blancu]] pela rodiada de Slaviansk poles fuercies ucraínes. El so usu n'árees residenciales ta prohibíu polos [[Convenios de Xinebra]].<ref>{{cita web |autor=RT |fecha=11 de xunu de 2014 |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/130862-militares-ucraínos-usen-fosforo-blancu-civiles |títulu=Videu: Militares ucraínos usen bombes incendiaries nel este d'Ucraína}}</ref> ==== Intensificación de la guerra (13-26 de xunu) ==== Na madrugada del [[13 de xunu]] la Guardia Nacional d'Ucraína y unidaes especiales empezaron un ataque contra [[Mariupol]], mientres el cual 5 milicianos de les autodefenses de la ciudá morrieron y un vehículu blindáu ucraín foi destruyíu.<ref name="rt13j1">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/130978-mariupol-ucrania-operacion-militar-autodefenses-muertos |títulu=Milicies: cinco miembros de les autodefenses morrieron en combate en Mariúpol |publicación=RT |fecha=13 de xunu de 2014}}</ref> El mesmu día un [[vehículu de combate d'infantería]] ucraín crució la frontera de Rusia nel [[óblast de Rostov]]. El blindáu averiar nel territoriu rusu. Otru blindáu ucraín recoyó a los sos ocupantes y evitó la detención apuntando a los guardias fronterizos rusos. El vehículu averiáu quedar nel territoriu rusu.<ref>{{cita web |publicación=RIA Novosti |fecha=13 de xunu de 2014 |url=http://ria.ru/world/20140613/1011898519.html |títulu=Украинская БМП нарушила российскую госграницу в Ростовской области | idioma=rusu}}</ref><ref>{{cita web |publicación=RIA Novosti |fecha=13 de xunu de 2014 |url=http://ria.ru/world/20140613/1011898558.html |títulu=Путин поручил МИД ответить на вторжение украинских БТР на границу РФ |idioma=rusu}}</ref> El [[14 de xunu]] según les autoridaes d'Ucraína, un bombardéu aereu en cercaníes de [[Kramatorsk]] mató a 50 milicanos separatistes.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/131111-autodefenses-ucrania-bombardeo-kramatorsk |títulu=Muerren 50 miembros de les autodefenses nun bombardéu cerca de Kramatorsk |publicación=RT |fecha=14 de xunu de 2014}}</ref> Tamién esi día 100 habitantes de la llocalidá de [[Schastie]] fueron asesinaos por soldaos ucraínos, qu'empezaron a disparar contra los homes que víen, según declaró'l líder de la República Popular de Lugansk, Valeri Bólotov.<ref name="ria15j1">{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140615/160441693.html |títulu=Les autoridaes de Lugansk anuncien que nuna ciudá de la provincia hubo 100 muertos |publicación= RIA Novosti |fecha=15 de juno de 2014}}</ref> El mesmu 14 de xunu les autodefenses de Lugansk baltaron un avión de tresporte militar ucraín [[Il-76]], que pretendía aterrizar nel aeropuertu de [[Lugansk]], controláu por fuercies ucraínes. Como resultancia morrieron tolos 49 militares que diben a bordu, 40 paracaidistes y 9 tripulantes.<ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/mundo/separatistes-prorrusos-ablayen-Ucraína-muertos_0_1157284292.html |títulu=Los separatistes prorrusos ablayen un avión d'Ucraína: 49 muertos |publicación=Clarín |fecha=15 de xunu de 2014 }}</ref><ref name="RT49IL76">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/131050-muertos-lugansk-baltáu-avion-combate-ucraín |títulu=Lugansk: Siquier 49 muertos tres el valtamientu d'un avión de tresporte militar ucraín |publicación=RT |fecha=14 de xunu de 2014}}</ref><ref name="ria15j1"/> Na rexón de Donetsk les milicies baltaron un cazabombarderu [[Sukhoi Su-24|Su-24]] y prindaron al pilotu.<ref>{{cita web |publicación=RIA Novosti |fecha=14 de xunu de 2014 |url=http://ria.ru/world/20140614/1011968518.html |títulu=Ополчение Горловки заявило, что сбило украинский Су-24 |idioma=rusu}}</ref> Ente'l 14 y el [[15 de xunu]] llegaron a [[óblast de Rostov]], en [[Rusia]], 13.536 refuxaos ucraínos.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=15 de xunu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/russia/736139 |títulu=Over 13,000 Ukrainian refugees arrive in Russia's Rostov region over past 24 hours |idioma=inglés}}</ref> Según el ministru de Defensa d'Ucraína, [[Mijail Koval]], les fuercies ucraínes mataron a más de 250 insurxentes separatistes ente los díes 14 y 15 de xunu.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/06/14/539c7701ca4741db7a8b4578.html |títulu=Ucraína diz que mató a 250 rebeldes en 24 hores y embaraxa cerrar la frontera con Rusia |publicación =El Mundo |fecha=15 de xunu de 2014}}</ref> El [[16 de xunu]] les autodefenses de la República Popular de Donetsk declararon baltaron un avión de combate ucraín [[Su-25]], que taba atacáu la llocalidá [[Gólmovski]]. El mesmu 16 de xunu, presidente del Conseyu Supremu de la República de Novorossia, [[Denis Pushilin]], proclamó la creación del "Exércitu Popular de Novorossia" sobre la base de la unión de los yá esistentes exércitos de Donetsk y Lugansk. Tamién esi día, el vizprimer ministru d'Ucraína, [[Vitali Yarema]], declaró que desque empezaron les operaciones nel este del país morrieron 125 militares ucraínos.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/131240-ucrania-guerra-civil-gas-rusia |títulu=Minutu a minutu: Amás del conflictu armáu, Ucraína apuésta-y a la guerra del gas |publicación=RT |fecha=17 de xunu de 2014}}</ref> El [[17 de xunu]], el periodista ucraín de la cadena de TV rusa [[Compañía estatal de televisión y radioemisora de toa Rusia|VGTRK]] Ígor Korneliuk y l téunicu de soníu de la mesma cadena, Antón Voloshin finaron en siendo blancu de disparos de morteru de l'artillería ucraniano na carretera que xune les llocalidaes de [[Mirne (Lutugino)|Mírne]] y [[Metalist (Slovianoserbsk)|Metalist]], cerca de [[Lugansk]].<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140617/160465130.html |títulu=Confirmada la muerte d'un periodista rusu cerca de Lugansk |publicación =RIA Novosti |fecha=17 de xunu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |autor=EFE |fecha=17 de xunu de 2014 |url=http://www.caracol.com.co/noticias/internacionales/muerre-un-periodista-rusu-y-sume-otru-en-el sureste-de-ucrania/20140617/nota/2278336.aspx |títulu=Muerre un periodista rusu y sume otru nel sureste d'Ucraína |publicación=Caracol }}</ref><ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/131328-periodista-rusu-mancáu-lugansk-ucrania |títulu=Dos periodistes rusos muerren tres el bombardéu cerca de Lugansk |publicación=RT |fecha=17 de xunu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=7 de xunu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/736458 |títulu=Fate of Russian sound engineer unclear yet, VGTRK press service report |idioma=inglés}}</ref> El [[18 de xunu]] más de 10&nbsp;000 mineros del [[Donbás]] colaron pela avenida Leninski de [[Donetsk]], con pancartes contra los ataques militares ucraínos; depués concentráronse na plaza de Lenin d'esa ciudá, onde anunciaron que se van llevantar n'armes si les autoridaes de Kiev nun detienen la so operación militar na rexón antes de dos díes.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=18 de xunu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/736576 |títulu=At least 10,000 gather in Donetsk to protest against Kiev's military operation |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=18 de xunu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/736686 |títulu=Miners from Eastern Ukraine to take arms if Kiev fails to stop army operation |idioma=inglés}}</ref> El [[19 de xunu]] les tropes ucraínes llanzaron un ataque masivu utilizando 20 tanques, 50 vehículos blindaos, dos batallones d'infantería, aviones d'asaltu [[Su-25]] y artillería de gran calibre, contra los separatistes, nes llocalidaes de [[Yampil (Donetsk)|Yampil]], [[Zakitne]] y [[Siversk]]. Según un voceru del gobiernu en [[Kiev]] nestos combates finaron 7 militares ucraínos y 30 resultaron mancaos y los separatistes tuvieron 300 muertos.<ref>{{cita web | url=https://www.publico.es/internacional/528951/kiev-asegura-que-mato-a-unos-300-insurxentes-en-los combates-del xueves |títulu=Kiev asegura que mató a unos 300 insurxentes nos combates del xueves |publicación=Público |fecha=20 de xunu de 2014}}</ref> Según les autoridaes ruses, la Guardia Nacional ucraína disparó proyeutiles d'artillería contra un puestu de control fronterizu de [[Rusia]] en [[Novoshajtinsk]].<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/131645-rusia-ucrania-bombardear-guerra-frontera |títulu=Guardia Fronteriza de Rusia: Disparen con morteros a territoriu rusu dende Ucraína |publicación=RT |fecha=20 de xunu de 2014}}</ref> ==== Tregua formal (20-30 de xunu) ==== El [[20 de xunu]] el presidente d'Ucraína [[Piotr Poroshenko]] anunció que les tropes ucraínes repararíen un [[alto al fueu]] por 7 díes, dempués del cual los separatistes que nun depunxeren les armes "van ser esaniciaos".<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/131597-poroshenko-anunciar-plan-paz-ucrania |títulu=Poroshenko anuncia un altu'l fueu: "Quien nun deponga les armes va ser esaniciáu" |publicación=RT |fecha=20 de xunu de 2014}}</ref> La tregua viose atayada delles vegaes, por casu el [[23 de xunu]] cuando l'artillería del exércitu ucraín bombardeó la ciudá de [[Privilnie (Lugansk)|Privolnoe]],,<ref name="rt27j1">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/131240-ucrania-guerra-civil-gas-rusia |títulu=Minutu a minutu: Amás del conflictu armáu, Ucraína apuésta-y a la guerra del gas |publicación=RT |fecha=27 de xunu de 2014}}</ref> pol valtamientu'l [[24 de xunu]] cerca de Sloviansk d'un helicópteru [[Mi-8]] ucraín y por repitíos incidentes con intercambios de disparos nes llocalidaes de Slaviansk y Snezhni,<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/06/24/53a9b3b522601dba718b4599.html |títulu=Prorrusos balten un helicópteru con 9 militares a bordu nel este d'Ucraína |publicación=El Mundo |fecha=24 de xunu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140624/160546637.html |títulu=Baltáu un helicópteru militar nel este d'Ucraína |publicación=RIA Novosti |fecha=24 de xunu}}</ref> con un saldu total de 11 muertos pal [[24 de xunu]].<ref name="putin">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/06/24/actualidad/1403605922_935501.html |títulu=Putin arrenunciu a poder esplegar de nuevu al so Exércitu n'Ucraína|publicación=El País |fecha=24 de xunu de 2014}}</ref> El [[25 de xunu]] el [[Comité Internacional de la Cruz Bermeya]] reconoció a les autodefenses del sureste d'Ucraína como "parte nel conflictu".<ref name="rt27j1"/> El [[26 de xunu]], dempués de 7 hores de combates 400 integrantes de la Guardia Nacional d'Ucraína rindieron ante les milicies de Dontesk qu'ocuparon la base en que s'atopaben y dexar llibres, dempués de tomar les sos armes y equipos.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/ultima_hora/view/132278-milicia-donetsk-prinda-guardia-nacional-ucrania |títulu=Unos 400 axentes de la Guardia Nacional ríndense ante la milicia de Donetsk |publicación= RT |fecha=27 de xunu de 2014}}</ref> El [[27 de xunu]], el gobiernu d'Ucraína y los separatistes de les rexones de Donetsk y Lugansk alcordaron prorrogar la tregua por 72 hores más.<ref>{{cita web |apellíu=Klimenko |nome=Borís |fecha=27 de xunu de 2014 |url=https://www.heraldo.es/noticias/internacional/2014/06/27/ucrania_los rebeldes_prorrusos_roblen_una tregua_hasta_proximo_llunes_296439_306.html |títulu=Ucraína y los rebeldes prorrusos roblen una tregua hasta'l próximu llunes |publicación=Heraldo de Aragón }}</ref> El [[29 de xunu]] les autodefenses de Donetsk acusaron al exércitu ucraín d'atacar con [[armes químiques]] a los milicianos de l'aldega de Semenivka, dos de los cualos teníen mancaes graves por intoxicación con fósforu.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/132497-ucrania-ejercito-armes-quimicas-donetsk |títulu=Autodefenses de Donetsk: "L'Exércitu d'Ucraína utilizó armes químiques" |publicación=RT |fecha=29 de xunu de 2014}}</ref> L'exércitu ucraín bombardeó les contornes de Slaviansk con cañones de 240 milímetros y de resultes rexistráronse delles quemes.<ref>{{cita web|autor=Prensa Llatina|fecha=30 de xunu de 2014|url=http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&idioma=1&id=2835951|títulu=Ucraína utiliza armes químiques en llimpieza étnica del sureste|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160311022214/http://prensa-latina.cu/index.php?id=2835951&idioma=1&option=com_content&task=view|fechaarchivu=2016-03-11}}</ref> Tres ataques rexistraos pela rodiada de Slaviansk, el [[30 de xunu]] los hospitales empezaron a recibir persones con síntomes de contaminación per cloru.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/132571-autodefenses-acusar-ejercito-ucraín-usar-armes-quimicas |títulu=Les autodefenses acusen al Exércitu ucraín d'usar armes químiques |publicación=RT |fecha=30 de xunu}}</ref> Na madrugada del [[30 de xunu]], en [[Donetsk]], foi asesináu'l camarógrafu rusu Anatoli Klian, de 68 años, de la ''Canal Una'' de TV de Rusia.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140630/160597937.html |títulu=La fiscalía de Donetsk abre espediente penal pola muerte de periodista rusu |publicación=RIA Novosti |fecha=30 de xunu de 2014}}</ref> Klian y otros periodistes acompañaben a un grupu de madres de soldaos ucraínos que viaxaron hasta un cuartel n'autobús, decoráu con cartelos que dicíen "Fíu, torna a la to casa", pa esixir que nun usaren como carne de cañón a los sos fíos reclutados nel serviciu militar obligatoriu; cuando'l vehículu detúvose frente al cuartel, militares ucraínos empezaron a disparar y resultaron muertos el camarógrafu, identificáu col so chalecu de prensa, y el chofer.<ref>{{cita web |autor=Prensa Llatina |fecha=30 de xunu de 2014 |url=http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&idioma=1&id=2836091 |títulu=Tropes ucraínes siguen asesinatos de periodistes}}</ref><ref>{{cita web |autor=EFE |fecha=30 de xunu de 2014 |url=https://www.publico.es/internacional/531136/muerre-un-camara-rusu-tirotiáu-en-donetsk |títulu=Muerre un cámara rusu tirotiáu en Donetsk |publicación=Publico}}</ref> ==== La guerra reactívase (1-7 de xunetu) ==== El [[1 de xunetu]] el presidente de la Rada Alexánder Turchínov, declaró que por decisión del presidente d'Ucraína Piotr Poroshenko dau a múltiples ataques de les posiciones del exércitu ucraín polos insurxentes dar por terminada la tregua que rixó ente'l 20 y el 30 de xunu. Les tropes ucraínes atacaron en [[Donetsk]], na cercana llocalidá de [[Karlivka (Donetsk)|Karlivka]], según tamién a [[Lugansk]] y al puestu fronterizu d'[[Izvarine]].<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/132543-ucrania-tregua-combates-victimas-mortales |títulu=Minutu a minutu: Kiev vuelve a entamar la so operación de castigu nel esti |publicación=RT |fecha=5 de xunetu de 2014}}</ref> Según les milicies separatistes, cinco aviones de combate ucraínos atacaron l'aldega de [[Luganska]], de los cualos fueron baltaos dos, unu de los cualos yera un [[Su-27]].<ref name="rt5jul">{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140701/160625704.html |títulu=Milicianos de Lugansk afirmen baltar dos aviones de Fuercia Aérea ucraniana |publicación=''RIA Novosti |fecha=1 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |autor=Prensa Llatina |fecha=1 de xunetu de 2014 |url=http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&id=2842161&Itemid=1 |títulu=Milicianos reporten valtamientu d'aviones ucraínos en Lugansk |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714134651/http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&id=2842161&Itemid=1 |fechaarchivu=2014-07-14 }}</ref><ref>{{cita web | autor=ITAR-TASS |fecha=2 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/738597 |títulu=Southeastern militiamen shoot down Ukrainian attack aircraft - eyewitnesses |idioma=inglés}}</ref> El [[2 de xunetu]] l'Exércitu ucraín cercó dafechu la ciudá de [[Sloviansk]], al cortar les víes ente esa ciudá y [[Mykolaivka|Nikoláyevka]], la última conexón que-y quedaba a Sloviansk.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/132788-ejercito-ucrania-aisllar-slaviansk |títulu=L'Exércitu ucraín cerca la ciudá de Slaviansk |publicación=RT |fecha=2 de xunetu de 2014}}</ref> Les tropes ucraínes atroparon vehículos blindaos, morteros y obuses autopropulsados y llanzacohetes [[BM-21|Grad]] pela redolada de la ciudá, que foi sobrevolada por un avión [[An-30]]. Según l'alcaldía de Sloviansk rexistráronse ataques aéreos y les milicies baltaron el mesmu día un avión de combate [[Su-25]] y un helicópteru de combate d'Ucraína y destruyeron cuatro vehículos blindaos.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=2 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/734484 |títulu=East Ukraine militia down fighter plane, helicopter gunship, 4 APCs |idioma=inglés}}</ref> Tamién el 2 de xunetu, un avión [[Su-25]] atacó y destruyó la pequeña llocalidá de [[Kindrashivka (Lugansk)]], nes afu, causando la muerte de 7 civiles ente ellos un neñu de cinco años y mancando a 8 más.<ref>{{cita web |url=http://lifenews.ru/news/135940 |títulu=Украинские силовики разбомбили Кондрашовку в Луганской области |idioma=rusu |publicación=LifeNews |fecha=2 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/132866-ucrania-acusar-kiev-matar-civiles |títulu="Gracies per tou, Fuercia Aérea d'Ucraína": Lugansk acusa a Kiev de matar a civiles |publicación=RT |fecha=3 de xunetu de 2014}}</ref> El [[3 de xunetu]] foi gravemente estropiada, polos ataques del exércitu ucraín, la estación termoeléctrica de Sloviansk. El [[4 de xunetu]], 6 persones morrieron al ser algamáu por proyeutil d'artillería un edificiu de Sloviansk.<ref name="rt5jul"/> El [[5 de xunetu]] les milicies separatistes retiráronse de la cercada ciudá de [[Sloviansk]] y [[Kramatorsk]] hacia [[Donetsk]].<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/532230/los rebeldes-abandonen-slaviansk-simbolo-de-la-sulevacion-prorrusa |títulu=Los rebeldes abandonen Slaviansk, símbolu de la sulevación prorrusa |publicación=Público |fecha=5 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140705/160677685.html |títulu=Milicianos abandonen Slaviansk sitiada poles fuercies de Kiev |publicación=RIA Novosti |fecha=5 de xunetu de 2014}}</ref> Les tropes ucraínes ocuparon Sloviansk, [[Mykolaivka|Nikoláyevka]] y Kramatorsk. El voceru de les autoridaes d'Ucraína, Alexei Dmitrashovski, aseguró que nes postreres 24 hores les tropes ucraínes mataron a lo menos a 150 milicianos nel área de Slaviansk.<ref name="com5j">{{cita web | url=http://www.elcomercial.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=145343:confirmáu-muerren-nueve-soldaos-en-combates-con-rebeldes-en-ucrania&catid=74&Itemid=75 |títulu=Confirmáu: Muerren nueve soldaos en combates con rebeldes n'Ucraína |publicación=El Comercial |fecha=5 de xunetu de 2014}}</ref> El mesmu día dos aviones de combate ucraínos atacaron oxetivos cerca del aeropuertu de [[Donetsk]].<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/133098-españes-disparo-aeropuerto-donetsk-ucrania |títulu=Dos caces llancen ataques cerca del aeropuertu de Dontetsk |publicación=RT |fecha=5 de xunetu de 2014}}</ref> El mesmu 5 de xunetu, fracasó un ataque de les tropes ucraínes a la ciudá de [[Lugansk]]. Según el serviciu de prensa de les milicies separatistes, l'exércitu ucraín perdió na operación dos obuses, una batería de morteros y 30 homes. Darréu les milicies atacaron l'aeropuertu en poder de les tropes ucraínes, destruyendo un avión [[Il-76]], una batería de morteru, un sistema de defensa aérea, 7 vehículos blindaos y otros 5 vehículos militares;<ref name="tass5jul">{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=5 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/739174 |títulu=LNR press service: 130 soldiers of Ukrainian army killed in Lugansk |idioma=inglés}}</ref> morreríen ellí 100 soldaos ucraínos, anunció'l serviciu de prensa de Lugansk.<ref name="com5j"/><ref name="tass5jul"/> Les autoridaes de Kiev dixeron que 9 soldaos morrieron y 13 resultaron mancaos en combates colos separatistes,<ref name="com5j"/> El [[6 de xunetu]], l'exércitu ucraín ocupó les ciudaes de [[Druzhkivka]] y [[Artemivsk (Donetsk)]].<ref>{{cita web |autor=Europa Press |fecha=6 de xunetu de 2014 |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-ejercito-ucraín-toma-dos-llocalidá-mas-sureste-pais-20140706180948.html |títulu=L'Exércitu ucraín toma dos llocalidaes más del sureste del país}}</ref> Tamién el 6 de xunetu la fuercia aérea d'Ucraína bombardeó el [[Raión de Kamianobridski|distritu de Kamianobridski]] de la ciudá de Lugansk,<ref>{{cita web |títulu=Новороссия: оперативная сводка за 6 июля 2014 года|url=http://warfiles.ru/show-63363-novorossiya-operativnaya-svodka-za-6-iyulya-2014-goda.html|obra=warfiles.ru|idioma=rusu|fecha=7 de xunetu de 2014}}</ref> intentando destruyir una batería de morteros de les milicies, y la cercana llocalidá d'[[Olevsandrivka (Lugansk)|Alexándrovka]] onde l'aviación destruyó un radar, nuna instalación qu'acababa de ser abandonada por reclutes ucraínos que desertaron; por un error de coordinación morrieron 10 oficiales ucraínos que permanecíen na so base, mientres los aviadores creíen que s'habíen alloriáu.<ref>{{cita web |url=http://vozciudadanachile.cl/internacional-el-ejercito-ucraín-bombardea-el so-propiu-radar-y-matu-a-los sos-homes-en-lugansk/ |títulu=L'exércitu ucraín bombardea el so propiu radar y mata los sos propios homes |publicación=Voz Ciudadana Chile |fecha=6 de xunetu de 2014 }}</ref> ==== Retrocesu de les fuercies ucraínes (8-17 de xunetu) ==== El [[8 de xunetu]], centenares de milicianos de la República de Lugansk ocuparon n'hores de la madrugada la ciudá de [[Popasna]].<ref>{{cita web |autor=EFE |fecha=8 de xunetu de 2014 |url=http://ecodiario.eleconomista.es/politica/noticias/5923454/07/14/Los separatistes-prorrusos-tomaron-el llunes-Popasnaya-en-l'este-de-Ucraína.html |títulu=Los separatistes prorrusos tomaron el llunes Popasnaya, nel este d'Ucraína |publicación=elEconomista}}</ref> El [[11 de xunetu]] les autodefenses de Lugask atacaron con lanzacoetes [[BM-21|Grad]] una unidá militar d'Ucraína cerca del pueblu [[Zelenopillia (Lugansk)|Zelenopillia]] matando 30 soldaos,<ref>{{cita web |apellíu=Iaccino |nome=Ludovica |fecha=11 de xunetu de 2014 |url=http://www.ibtimes.co.uk/ukraine-crisis-rocket-strike-kills-30-ukrainian-soldiers-lugansk-1456309 |títulu=Rocket Strike Kills 30 Ukrainian Soldiers in Lugansk |publicación=International Business Times |idioma=inglés}}</ref> 93 quedaron mancaos. Según un voceru de les autoridaes ucraínes nun bombardéu aereu en [[Izvarino]] fueron liquidaos 50 milicianos separatistes.<ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/533408/los combates-en-l'este-ucrania-dexen-cerca-de-un centenar-de-muertos |títulu=Los combates nel este ucrania dexen cerca d'un centenar de muertos |publicación=Público |fecha=11 de xunetu de 2014}}</ref> Según un voceru de les milicies, estes baltaron un avión ucraín de combate [[Su-25]] nel área de [[Perevalsk]].<ref>{{cita web | autor=ITAR-TASS |fecha=11 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/740167 |títulu=Militia claim shooting down another Ukraine air force plane in Donetsk region |idioma=inglés}}</ref><ref name="tass12j1"/> L'aviación ucraniana destruyó una base de les milicies cerca de [[Dzerzhinsk (Donetsk)|Dzerzhinsk]],<ref>{{cita web |apellíu=Balmforth |nome=Richard |coautor=Natalia Zinets |publicación=Reuters |fecha=12 de xunetu de 2014 |url=http://es.reuters.com/article/topNews/idESKBN0FH0HV20140712 |títulu=Aviones ucraínos ataquen a rebeldes tres un ataque mortal con misiles |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714121536/http://es.reuters.com/article/topNews/idESKBN0FH0HV20140712 |fechaarchivu=2014-07-14 }}</ref> unu de los aviones foi baltáu.<ref name="tass12j1">{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=12 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/740250| títulu=Donetsk militia downs Ukraine's Air Force aircraft |idioma=inglés}}</ref> Na madrugada del [[12 de xunetu]] un bombardéu de l'artillería del exércitu ucraín mató 30 persones na llocalidá de [[Marinka]] nel óblast de Donetsk.<ref>{{cita web|url=http://peru21.pe/mundo/ucrania-al-menos-30-civiles-muerren-donetsk-ataques-ejercito-2191654?href=cat7pos|títulu=Siquier 30 civiles muerren en Donetsk por ataques del Exércitu|publicación=Perú21|fecha=12 de xunetu de 2014}}</ref> A la mesma hora, otru avión de combate [[Su-25]] foi baltáu pola artillería de les autodefenses cerca de [[Górlovka|Gorlivka]].<ref>{{cita web |url=http://www.kyivpost.com/content/ukraine/la so-25-plane-shot-down-over-horlivka-351863.html |títulu=Su-25 plane shot down over Horlivka |publicación=Kyiv Post |idioma=inglés |fecha=12 de xunetu de 2014}}</ref> Esi mesmu día un helicópteru artillado [[Mi-24]] del exércitu ucraín foi baltáu poles milicies cerca de la ciudá de [[Snizhné]].<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=12 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/740288 |títulu=Donetsk militia downs Ukraine's Mi-24 chopper |idioma=inglés}}</ref> El [[13 de xunetu]] l'artillería ucraniano atacó'l suburbiu d'[[Olevsandrivka (Lugansk)|Alexándrovka]]; según les autoridaes d'Ucraína morrieron 30 milicianos separatistes.<ref name="LI14jl">{{cita web |url=http://noticias.lainformacion.com/mundo/tropas-ucranianas-recuperen-el control-del aeropuertu-del-bastion-rebalbu-de-lugansk_yjiNPkxhmggm8wo474ocf/ |títulu=Tropes ucraínes recuperen el control del aeropuertu del bastión rebalbu de Lugansk |publicación=LaInformación |fecha=14 de xunetu de 2014 }}</ref> El mesmu día les milicies atacaron l'aeropuertu de [[Lugansk]] y aseguraron ocupar l'área.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=14 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/740408 |títulu=Militia fighters of Lugansk People's Republic take Lugansk airport |idioma=inglés}}</ref> Tamién el 13 de xunetu foi atopáu muertu y con buelgues de tortura, nun monte cerca de [[Dnipropetrovsk]], el cuerpu del periodista Sergei Dolgov, redactor xefe de los periódicos ''Corréu del Azov'' y ''Quiero tar na URSS'', quien fuera sacáu de la so oficina en [[Mariupol]] el 18 de xunu por homes armaos vistíos de civil,<ref>{{cita web |url=http://www.minutenews.net/ucrania-mato-al xefe-de-redaccion-de-quiero-tar-en-la-urss/ |títulu=Ucraína mató al xefe de redaición de “Quiero tar na URSS” |publicación=Minute News |fecha=13 de xunetu de 2014 }}</ref> que-y arreyaron el so manes con alambres. Serhiy Spasitel, xefe de la delegación rexonal del [[Serviciu de Seguridá d'Ucraína]] (SBU) dixo unos díes dempués que Dolgov taba vivu y bien, pero que les entrugues sobre'l so paradoriu teníen de dirixise al "Centru Antiterrorista d'Ucraína", una axencia SBU.<ref>{{cita web |apellíu=Dolgov |nome=Anna |fecha=14 de xunetu de 2014 |url=http://www.themoscowtimes.com/news/article/editor-of-russian-language-newspaper-tortured-and-killed-in-eastern-ukraine/503362.html |títulu=Editor of Russian-Language Newspaper Tortured and Killed in Eastern Ukraine |idioma=inglés |publicación=The Moscow Times}}</ref> El [[14 de xunetu]] asocedieron intensos combates pela redolada de [[Rozkishnie (Lugansk)]]; según les autoridaes ucraínes el pobláu, según Alexándrovka y dos aldees fueron tomaes poles sos tropes,<ref>{{cita web |autor=Ukranian News Agency |fecha=14 de xunetu de 2014 |url=http://un.ua/eng/article/520794.html |títulu=ARREYO Forces Clear Terrorists From Oleksandrivsk, Bile, Rozkishne, Sabivka, Conducting Battle For Metalist Of Luhansk Region |idioma=inglés}}</ref><ref name="ap14jl1"/> y l'aeropuertu de Lugansk reconquistáu,<ref name="LI14jl"/> pero voceru de les milicies del área declararon qu'entá permanecen dientro de Rozhkisnie y aseguraron destruyir ellí 9 tanques, un vehículu blindáu y un camión de suministru del exércitu ucraín.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=14 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/740492 |títulu=Luhansk republican militia denies Ukraine's military "liberate" Roskoshnoye village |idioma=inglés}}{{cita web |url=http://en.itar-tass.com/world/740505 |títulu=Ukrainian militiamen destroy nine army tanks |idioma=inglés}}</ref> Tamién el 14 de xunetu foi baltáu un avión militar de carga [[An-26]].<ref name="ap14jl1">{{cita web |autor=The Associated Press |fecha=14 de xunetu de 2014 |url=http://www.milenio.com/internacional/crisis_en_Ucraína-avion_militar-prorrusos-frontera_con_Rusia-ministru_de_Defensa_0_335366551.html |títulu=Balten avión militar con 20 tripulantes n'Ucraína |publicación=Milenio}}</ref><ref>{{cita web |url=http://aeronoticias.com.pe/noticiero/index.php?option=com_content&view=article&id=49143:ucrania-balten-avion-an-26-en-frontera-con-rusia&catid=14:14&Itemid=574 |títulu=Ucraína: Balten avión An-26 en frontera con Rusia |publicación=Aeronoticias |fecha=14 de xunetu de 2014 }}</ref> Les autoridaes ucraínes acusaron a Rusia de disparar contra l'aeroplanu,<ref name="ferreira">{{cita web |apellíu=Ferreira |nome=Ana Gomes |fecha=14 de xunetu de 2014 |url=http://www.publico.pt/mundo/noticia/separatistes-do-leste-da-ucrania-perdem-aeroporto-de-lugansk-1662810 |títulu=Governo de Kiev acusa Rússia de ter derrubado um avião ucraín |publicación=Público |idioma=portugués}}</ref>pero, según el serviciu de prensa de los separatistes esti avión foi baltáu poles autodefenses d'[[Izvarino]], que prindaron a 5 de los 8 integrantes de la tripulación, que llevaron hasta [[Krasnodon]].<ref name="ferreira"/><ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=15 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/740698 |títulu=Ukraine's military suspends combat aviation flights in offensive area |idioma=inglés}}</ref> El An-26 cayó cerca de [[Davido-Mikilskie]]. El mesmu día les milicies baltaron un avión de combate ucraín [[Su-25]] cerca de [[Lysychansk]].<ref>{{cita web |autor=Prensa Llatina |fecha=15 de xunetu de 2014 |url=http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&idioma=1&id=2880651&Itemid=1 |títulu=Descarga exércitu ucraín ataques a sectores civiles del esti}}</ref><ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=14 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/740477 |títulu=Luhansk fighters claim downing two Ukrainian attack aircraft |idioma=inglés}}</ref> El [[16 de xunetu]] les tropes ucraínes replegáronse, retirándose de les sos posiciones n'[[Olevsandrivka (Lugansk)|Alexandrovka]], cerca de Lugansk y pela redolada de [[Snizhné]].<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=16 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/740722 |títulu=Ukrainian army leaves positions near Luhansk |idioma=inglés}}</ref> El [[17 de xunetu]] les milicies de la rexón de Donetsk tomaron la llocalidá fronteriza de [[Marinivka]].<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=17 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/740940 |títulu=Donetsk People's Republic militia gains control over village on border with Russia |idioma=inglés}}</ref> El mesmu día les tropes ucraínes retirar de les sos posiciones en Sabivka, Govoruja y Georgivka cerca de [[Lugansk]] y de la contorna de [[Rozkishnie (Lugansk)|Rozkishnie]].<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=17 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/741085 |títulu=Ukraine's military retreats from Luhansk, leaves settlements near Donetsk |idioma=inglés}}</ref> El [[Serviciu Federal de Seguridá]] de Rusia informó de la esplosión de 15 municiones ucraínes en territoriu rusu dempués d'un ataque de l'artillería ucraniano. Otros cinco proyeutiles quedaron ensin esplotar.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti |fecha=17 de xunetu de 2014 |url=http://ria.ru/world/20140717/1016448998.html |títulu=Более 15 украинских снарядов разорвалось на территории России |idioma=rusu}}</ref> ==== La traxedia del vuelu MH17 (17 de xunetu) ==== {{AP|Vuelu 17 de Malaysia Airlines}} Tamién el 17 de xunetu cayó un jet comercial [[Boeing 777]] de [[Malaysia Airlines]], con 295 pasaxeros, na llocalidá de [[Grabovo]], cerca de la ciudá de [[Torez]], rexón de Donetsk. Les autoridaes ucraínes culparon a les milicies prorruses y les autoridaes de les repúbliques autoproclamadas de Donetsk y Lugansk culparon a Ucraína.<ref>{{cita web |autor=BBC |fecha=17 de xunetu de 2014 |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2014/07/140717_ultnot_accidente_avion_malayu_ucrania_en.shtml |títulu estréllase un avión malayu con 295 pasaxeros nel este d'Ucraína}}</ref> Según les autoridaes de la República Popular de Donetsk, les milicies escarecen de [[misil]]es capaces d'algamar los 10&nbsp;000&nbsp;m d'altor a los que volaba'l jet.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti |fecha=17 de xunetu de 2014 |url=http://ria.ru/world/20140717/1016427976.html |títulu=Бородай: у ДНР нет оружия, чтобы сбить самолет на высоте 10 км |idioma=rusu}}</ref> Según les autoridaes de la República Popular de Lugansk, testigos presenciales vieron a un caza ucraín que llanzó dellos misiles qu'esplotaron nel aire. Dempués d'esto escuchóse una fuerte esplosión y empezaron a cayer pieces del avión malayu.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti |fecha=17 de xunetu de 2014 |url=http://ria.ru/world/20140717/1016438333.html |títulu=Власти ЛНР: малайзийский Boeing был сбит украинским самолетом CУ-25 |idioma=rusu}}</ref><ref>{{cita web |autor=RIA Novosti |fecha=17 de xunetu de 2014 |url=http://ria.ru/world/20140717/1016451269.html |títulu=Очевидцы: перед авиакатастрофой в небе был виден боевой самолет |idioma=rusu}}</ref> ==== Ofensiva sobre Donetsk y Lugansk (18 de xunetu-14 d'agostu) ==== [[Ficheru:2014-07-24. Батальйон Січ 004.jpg|thumb|170px|El batallón "Sich", [[Guardia Nacional d'Ucraína]], el 20 de xunetu]] El [[18 de xunetu]], un bombardéu de l'artillería ucraniano mató a siquier 30 civiles en Lugansk.<ref>{{cita web |autor=Odnako |fecha=19 de xunetu de 2014 |url=http://www.odnako.orgblogsnovorossiya-protiv-hunti-19-iyulya/ |títulu=Новороссия против хунты, 19 июля |idioma=rusu }}</ref> El [[19 de xunetu]], l'artillería ucraniano mató a 19 civiles en Lugansk, según les autoridaes municipales.<ref>{{cita web |autor=Odnako |fecha=20 de xunetu de 2014 |url=http://www.odnako.orgblogsnovorossiya-protiv-hunti-20-iyulya/ |títulu=Новороссия против хунты, 20 июля |idioma=rusu }}</ref><ref>{{cita web |autor=''Europa Press'' |fecha=19 de xunetu de 2014 |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-menos-16-civiles-muertos-fueu-morteru-lugansk-20140719132233.html |títulu=Siquier 16 civiles muertos por fueu de morteru en Lugansk}}</ref> El [[20 de xunetu]], Lugansk volvió ser bombardiada y quedó ensin suministru d'lletricidá.<ref>{{cita web |axencia=RIA Novosti |fecha=20 de xunetu de 2014 |url=http://ria.ru/world/20140720/1016783653.html |títulu=Минобороны ЛНР: Луганск под обстрелом и отрезан от электроэнергии |idioma=rusu}}</ref> Dende la madrugada del [[21 de xunetu]], les fuercies armaes ucraínes llanzaron una ofensiva xeneral contra [[Donetsk]];<ref>{{cita web |axencia=Itar-Tass |fecha=21 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/741594 |títulu=Ukraine's army launches massive offensive operation on Donetsk |idioma=inglés}}</ref> foi bombardiada la estación de ferrocarril,<ref>{{cita web |url=http://www.elmercuriodigital.net/2014/07/tropas-ucranianas-bombardien-la.html#.O90DpuN5Oso |títulu=Tropes ucraínes bombardien la estación de trenes de Donetsk |publicación=El Mercurio Dixital| fecha=21 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |autor=AFP |fecha=21 de xunetu de 2014 |url=http://eleconomista.com.mx/internacional/2014/07/21/bombardeos-cerca-estacion-trenes-donetsk |títulu=Bombardeo cerca d'estación de trenes en Donetsk |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160820183115/http://eleconomista.com.mx/internacional/2014/07/21/bombardeos-cerca-estacion-trenes-donetsk |fechaarchivu=2016-08-20 }}</ref> una ponte, un supermercáu y dellos edificios residenciales,<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/134621-tropes-ucrania-bombardeo-artilleria-estacion-donetsk |títulu=Tropes ucraínes bombardien con artillería la estación de trenes de Donetsk |publicación=RT |fecha=21 de xunetu de 2014}}</ref> ente que les tropes avanzaron sobre les víes que conducen al aeropuertu<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=21 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/741610 |títulu=Ukrainian troops take control of roads to Donetsk from airport |idioma=inglés}}</ref> y recapturaron les llocalidaes de [[Soledar]] y [[Dzerzhinsk (Donetsk)|Dzerzhinsk]].<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=21 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/741679 |títulu=Ukrainian troops take control of three settlements in Donetsk region |idioma=inglés}}</ref> Cerca de [[Lugansk]] les tropes ucraínes atacaron [[Sievierodonetsk]], [[Lisichansk]] y [[Rubizhne]] y según les autodefenses de Lugansk, éstes baltaron un avión de combate [[Su-25]] y destruyeron tres tanques.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=21 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/741627 |títulu=Luhansk self-defense fighters claim downing Ukrainian attack aircraft |idioma=inglés}}</ref> El [[22 de xunetu]] l'artillería ucraniano mató a 3 civiles en Lugansk.<ref name="odnako23.07.14">{{cita web |url=http://www.odnako.orgblogsnovorossiya-protiv-hunti-23-iyulya/ |títulu=Новороссия против хунты. 23 июля |editorial=Odnako |fecha=23 de xunetu de 2014 |idioma=rusu }}</ref> El [[23 de xunetu]] les tropes ucraínes ocuparon [[Sievierodonetsk]], [[Lisichansk]] y [[Rubizhne]], na rexón de Lugansk y [[Karlivka (Donetsk)|Karlivka]] y otros dos llocalidaes na rexón de Donetsk; ente que los milicianos separatistes atacaron 16 vegaes les posiciones y los puestos de control ucraínos y baltaron dos aviones de combate [[Su-25]] cerca de l'aldega de [[Dmitrivka (Sloviansk)|Dmítrovka]].<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140723/160929015.html |títulu=Los milicianos retirar de dellos pueblos y ablayen dos aviones n'Ucraína |publicación=RIA Novosti |fecha=23 de xunetu de 2014.}}</ref> [[Ficheru:Blown up railway bridge in Donbass.jpg|thumb|Donbáss, el 25 de xunetu]] El [[25 de xunetu]] disparos de morteru de les fuercies ucraínes mataron a 15 civiles en Lugansk, según fontes allegaes a los separatistes. Aproximao 60 persones quedaron mancaes.<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140726/1017616302.html |títulu=При обстреле Луганска в пятницу погибли 15 жителей, около 60 ранены|publicación=RIA Novosti |fecha=26 de xunetu de 2014.|idioma=rusu}}</ref> El mesmu día al oeste de l'aldega [[Primiusski]], óblast de Rostov, Rusia miembros del Comité d'investigación de Rusia fueron atacaos con morteru dende'l territoriu d'Ucraína. Según un voceru del Comité, los disparos fueron «intencionales» y teníen como oxetivu «matar a los miembros de los órganos d'investigación rusos». Nun se producieron mancaos ente los investigadores, sicasí seis viviendes de la zona resultaron estropiaes, y una persona civil resultó mancada leve.<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140725/1017554266.html |títulu=Следственная группа СК РФ подверглась обстрелу с территории Украины|publicación=RIA Novosti |fecha=25 de xunetu de 2014.|idioma=rusu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/135046-comite-investigacion-rusia-blancu-ataque-ucrania |títulu=Miembro del Comité d'Investigación de Rusia, atacaos con morteru dende Ucraína|publicación=RT |fecha=25 de xunetu de 2014.}}</ref> Los insurxentes denunciaron que mientres la nueche del 25 al 26 de xunetu les fuercies ucraínes utilizaron bombes de [[fósforu blancu]] (prohibíu pola Convención de Xinebra) pela redolada de la estación Mandrýkino, cercana a Donetsk.<ref>{{cita web |url=http://www.pravda.ru/news/world/formerussr/ukraine/26-07-2014/1217996-donbass-0/ |títulu=Украинские военные применили фосфорные бомбы. ВИДЕО|publicación=Pravda.ru |fecha=26 de xunetu de 2014.|idioma=rusu}}</ref> El [[26 de xunetu]] desertaron 41 soldaos ucraínos. Pidieron collaboración a les milicies pa cruciar la frontera con Rusia nel pasu fronterizu Izvarino. Xustificaron la so decisión por non querer lluchar contra'l so propiu pueblu».<ref>{{cita web |url=http://itar-tass.com/mezhdunarodnaya-panorama/1343426 |títulu=Погрануправление по Ростовской области: 41 украинский военный перешел на территорию РФ|publicación=ITAR-TASS |fecha=26 de xunetu de 2014.|idioma=rusu}}</ref> El mesmu día l'artillería ucraniano destruyó cuatro edificios de viviendes en Donetsk.<ref name="odnako27.07.14">{{cita web|url=http://www.odnako.orgblogsnovorossiya-protiv-hunti-27-iyulya/|títulu=Новороссия против хунты, 27 июля. Дополнено 19.10|publicación=Odnako|fecha=27 de xunetu de 2014.|idioma=rusu}}</ref> [[Ficheru:2014-07-30. War in Donbass 03.jpg|thumb|160px|Pro-separatista deteníu por soldaos ucraínos, 30 de xunetu]] El [[27 de xunetu]] l'artillería ucraniano realizó un ataque masivu de la ciudá de [[Górlovka]]. A lo menos 13 civiles, incluyendo una neña de 1 añu y otru neñu, resultaron muertos.<ref>{{cita web |títulu=ATANANTES IMÁXENES: Górlovka tres los bombardeos de Kiev |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/135300-semeyes-videu-imagenes-gorlovka-ataque-ucraín |fecha=28 de xunetu de 2014}}</ref><ref name="odnako27.07.14"/> El mesmu día en [[Avdiivka]] les fuercies ucraínos mataron siquier 5 civiles. La guardia nacional entró na llocalidá de [[Shajtarsk]],<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140727/1017751916.html |títulu=Ополченцы: Горловка снова обстреляна, есть попадания в жилые дома|publicación=RIA Novosti |fecha=27 de xunetu de 2014.|idioma=rusu}}</ref> onde s'enfrentaron coles milicies separatistes.<ref>{{cita web |autor=Prensa Llatina |fecha=28 de xunetu de 2014 |url=http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&idioma=1&id=294529 |títulu=Decenes de civiles muertos por ataques d'exércitu ucraín}}</ref> En [[Lugansk]], los ataques de l'artillería ucraniano causaron 5 muertos y 15 mancaos, pero foi deteníu la meyora de les tropes ucraínes sobre la ciudá,<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=28 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/742558 |títulu=Five civilians killed, 15 wounded in Luhansk as shelling continued |idioma=inglés}}</ref> Según les autodefenses de Lugansk, ente'l 27 y el [[28 de xunetu]] morrieron en combate 23 soldaos ucraínos del Batallón Aidar.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=28 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/742602 |títulu=Luhansk People's Republic militias kill 23 Ukrainian servicemen |idioma=inglés}}</ref> El [[30 de xunetu]] les milicies separatistes la rexón de Donetsk retomaron el control de la mayoría de la ciudá de [[Shajtarsk]].<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=30 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/742851 |títulu=Militias fight Ukrainian troops in advance on eastern city |idioma=inglés}}</ref> Según un voceru de los separatistes, mientres los combates previos les milicies destruyeron 125 vehículos blindaos ucraínos, ente ellos dellos tanques de guerra.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS |fecha=30 de xunetu de 2014 |url=http://en.itar-tass.com/world/742935 |títulu=Ukrainian troops lost 125 armored vehicles in eastern Ukraine in one day — source |idioma=inglés}}</ref> Mentanto, los combates intensificar na redolada d'[[Avdiivka]]; l'artillería ucraniano atacó nuevamente la estación de tren y la sede de l'alministración de [[Donetsk]] y la ciudá de [[Górlovka]] y; amás, siguieron fuertes bombardeos a [[Lugansk]], afectando dellos barrios y un ancianato. El primer ministru de [[Países Baxos]], [[Mark Rutte]], solicitó a les autoridaes ucraínes que declaren un altu'l fueu na zona del [[Vuelu 17 de Malaysia Airlines|accidente del MH-17]].<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/134665-situacion-ucrania-traxedia-mh17 |títulu=Minutu a minutu: La situación n'Ucraína tres la traxedia del MH17 |publicación=RT|fecha=30 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.publico.es/internacional/536305/el gobiernu-prorruso-evacua-la so-sede-en-donetsk-ante-la durez-de-los bombardeos |títulu=El Gobiernu prorruso evacua la so sede en Donetsk ante la durez de los bombardeos |publicación=Publico |fecha=30 de xunetu de 2014}}</ref> El [[1 d'agostu]], tropes de la 25ª Brigada Aerotresportada d'Ucraína cayeron nuna emboscada tendida poles milicies separatistes, cerca del estadiu de [[Shajtarsk]]. Los muertos ente los militares ucraínos podríen xubir a 21; otru mediu centenar ingresó ayeri n'hospitales de [[Dnipropetrovsk]].<ref>{{cita web |url=http://www.hromadske.tv/society/25-desantna-brigada-potrapila-v-zasidku-v-shakhtar/ |títulu=25 десантна бригада потрапила в засідку в Шахтарську: мінімум 14 осіб загинули |idioma=ucraín |publicación=Громадське телебачення|fecha=1 d'agostu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |autor=EFE |fecha=1 d'agostu de 2014 |url=https://www.publico.es/internacional/536780/al-menos-10-soldaos-ucraínos-muerren-al-cayer-en-una emboscada-de-prorrusos |títulu=Siquier 10 soldaos ucraínos muerren al cayer nuna emboscada de prorrusos |publicación=Público}}</ref><ref>{{cita web |autor=Europa Press|fecha=1 d'agostu de 2014|url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-menos-20-militares-muertos-ataque-separatistes-misiles-grad-ucrania-20140801090004.html |títulu=Siquier 20-militares muertos n'ataque de los separatistes con misiles Grad nel este d'Ucraína}}</ref> De la mesma, según informó'l líder de [[Pravy Sektor|Sector Derechu]], [[Dmitro Yarosh]], el cercu sobre Donetsk estrechóse entá más tres la captura de la llocalidá de [[Krasnogórivka (Marinka, Donetsk)|Krasnogórivka]] pol Exércitu ucraín y milicies de Sector Derechu.<ref>{{cita web |url=http://www.hromadske.tv/society/sili-arreyo-zvilnili-shche-odin-naselenii-punkt/ |títulu=Сили АТО звільнили ще один населений пункт |idioma=ucraín |publicación=Громадське телебачення|fecha=1 d'agostu de 2014}}</ref> El [[2 d'agostu]], según unu de los sos voceros, les milicies de Donetsk baltaron un avión de combate [[Su-25]] d'Ucraína, que cayó cerca de [[Yenákiievo]].<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140803/161100037.html|títulu=Otru avión del Exércitu ucraín baltáu nel esti|publicación=''RIA Novosti|fecha=3 d'agostu de 2014}}</ref> [[Ficheru:Burning apartment building in Shahtersk, August 3, 2014.jpg|thumb|[[Shajtarsk]], el 3 d'agostu]] El [[3 d'agostu]], les tropes ucraínes entraron na ciudá de [[Yasynuvata]], un importante encruz ferroviariu, que tomaron, según información del Conseyu de Seguridá Nacional y Defensa d'Ucraína, que declaró que les tropes ucraínes tuvieron 5 muertos y 15 mancaos.<ref>{{cita web |autor=Reuters|fecha=4 d'agostu de 2014|url=http://www.estadao.com.br/noticias/geral,ucrania-diz-ter-retomáu-centru-ferroviariu-non-leste-do-pais-5-soldaos-mortos,1538533|títulu=Ucrânia diz ter retomáu centru ferroviário non leste do país; 5 soldaos mortos|idioma=portugués|publicación=Táião}}</ref> L'axencia de prensa de los separatistes negó los informes según los cualos l'exércitu ucraín llogró controlar esa ciudá y afirmó que los combates ellí siguíen.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=4 d'agostu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/743495|títulu= Ukrainian army, militias continue fighting for Donetske|idioma=inglés}}</ref> El [[4 d'agostu]], 438 soldaos ucraínos, de los cualos 164 pertenecíen a la Guardia de Frontera y 264 a la 72ª Brigada Mecanizada d'Ucraína que fuera abarganada poles milicies separatistes cerca [[Sverdlovsk (Lugansk)|Sverdlovsk]], cruciaron ensin armes a territoriu pol puestu fronterizu de [[Gukovo]]; 180 tornaron dempués a Ucraína pa intentar volver a casa, un militar gravemente mancáu foi conducíu al hospital y el restu solicitaron abellugu y fueron instalaos y atendíos nun campamentu nes cercaníes; el día anterior otros 12 soldaos de la mesma Brigada yá solicitaren asilu.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/135930-militares-ucrania-asilu-rusia |títulu=438 militares ucraínos piden asilu a Rusia |publicación=RT|fecha=4 d'agostu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140803/161097174.html|títulu=Militares ucraínos bloquiaos en Lugansk axusten la so rindición, según milicianos|publicación=''RIA Novosti|fecha=3 d'agostu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=4 d'agostu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/743450|títulu= Some 180 out of 438 military who fled to Russia return to Ukraine|idioma=inglés}}</ref> Tamién el 4 d'agostu l'axencia de prensa de les milicies separatistes informó qu'en [[Shajtarsk]] rindiéronse 702 soldaos ucraínos<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=4 d'agostu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/743514|títulu=Militias report surrender of over 700 Ukrainian troops in Donetsk region|idioma=inglés}}</ref> El [[5 d'agostu]], según l'axencia de noticies de les milicies de Donetsk, grandes concentraciones de tropes d'Ucraína desamarraron una ofensiva en rexones al occidente y sur de [[Donetsk]] que los insurxentes contuvieron, de cuenta que caltuvieron el control de la ciudá de [[Marinka]] al occidente; establecieron el control de la vecina [[Krasnogórivka (Marinka, Donetsk)|Krasnogórivka]] y del cuetu Saur-Mogila na llende de los óblast de Donetsk y Lugansk con Rusia; llograron refugar mientres los combates prosiguíen nos alredores de [[Shajtarsk]]. Según l'informe, al norte de Donetsk les milicies separatistes siguíen controlando de [[Yasynuvata]] y infligieron "graves daños" a les tropes ucraínes en [[Debáltsevo]], llendes col óblast de Lugansk.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=5 d'agostu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/743615|títulu=Donetsk self-defense fighters deter large Ukrainian force advance|idioma=inglés}}</ref> El [[6 d'agostu]], según voceros del gobiernu d'Ucraína, un avión caza ucraín [[MiG-29]] foi baltáu polos rebeldes separatistes cuando atacaba [[Yenákiievo]]. Según el mandu ucraín tamién foi baltáu un helicópteru sanitariu.<ref>{{cita web |autor=EFE|fecha=7 d'agostu de 2014|url=http://www.lavozdegalicia.es/noticia/internacional/2014/08/07/avion-combate-baltáu-zona-prorrusa-ucrania/00031407429814117740335.htm|títulu=Rebalbos prorrusos balten un caza y un helicópteru sanitariu ucraín|publicación=La Voz de Galicia}}</ref> [[Ficheru:Shells hit residential building in Lugansk, August 7, 2014.jpg|thumb|Lugansk, el 8 d'agostu]] El [[8 d'agostu]] la Guardia Nacional ucraniana entró na ciudá de [[Krasnyi Luch]] y tomó la llocalidá de [[Vajrusheve]]. Según un resume de prensa de los separatistes, el mesmu día l'artillería de les milicies separatistes destruyó una columna de militares ucraínos que s'atopaba en [[Panteleimonivka]].<ref name="ANR9a">{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/news_post/svodka-ot-shtaba-opolcheniya-mo-dnr-09-08-2014-12-10-msk|títulu=Сводка от Штаба ополчения МО ДНР 09.08.2014 (обновлено)|publicación=Заря Новороссии |idioma=rusu|fecha=9 d'agostu de 2014}}</ref> El [[9 d'agostu]] les fuercies armaes ucraínes llanzaron una ofensiva contra la ciudá d'[[Ilovaisk]], según un resume de noticies de los separatistes les milicies destruyeron una columna y equipos ucraínos, pero los combates ente les tropes siguieron mientres tol día, al igual qu'en diversos puntos de la ciudá de [[Krasnyi Luch]] y la llocalidá de [[Miusynsk]], ente que l'artillería ucraniano bombardéu nuevamente [[Donetsk]]. Les tropes ucraínes tomaron nuevamente la llocalidá de [[Diakove]].<ref name="ANR9a"/> El [[10 d'agostu]] les fuercies armaes ucraínes que desenvuelven la ofensiva contra [[Donetsk]] y les milicies separatistes combatieron en [[Avdiivka]], [[Pisky]], [[Miusynsk]], [[Krasnyi Luch]] y en dellos puntos a les llongura de la carretera Donetsk - [[Shajtarsk]]. Misiles cayeron en cuatro zones residenciales de Donetsk. L'aviación ucraniana bombardeó la ciudá d'[[Antratsyt]]; mientres, les milicies separatistes tomaron una llomba que taba en poder del exércitu ucraín en [[Novoganivka (Lugansk)|Novoganivka]] y destruyeron un puestu de control ucraín que taba al oriente de [[Krasne (lugansk)|Krasne]].<ref>{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/news_post/ukrainskaya-armiya-ne-smogla-vzyat-doneck-v-okruzhenie|títulu=Украинская армия не смогла взять Донецк в окружение|publicación=Заря Новороссии |idioma=rusu|fecha=10 d'agostu de 2014}}</ref> El [[11 d'agostu]] al norte de [[Donetsk]], tropes ucraínes tomaron la llocalidá de [[Krinichne (Donetsk)|Krinitchne]] y entraron nes ciudaes de [[Górlovka]] y [[Makiivka]], ente que al sureste de Donetsk, les milicies separatistes llograron caltener [[Ilovaisk]] y avanzaron hasta tomar la llocalidá de [[Grabske]] y enfrentar a les tropes ucraínes en [[Fedorivka (Donetsk)|Fedorivka]]. Los combates siguieron nes víes d'accesu a [[Miusynsk]] y [[Krasnyi Luch]].<ref>{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/news_post/svodka-ot-shtaba-opolcheniya-mo-dnr-12-08-2014-01-00-msk|títulu=Сводка от Штаба ополчения МО ДНР за 12 августа|publicación=Заря Новороссии |idioma=rusu|fecha=12 d'agostu de 2014}}</ref> El [[13 d'agostu]] desamarráronse grandes combates ente les tropes ucraínes y les autodefenses en [[Yenákiievo]]. El mesmu día l'artillería ucraniano siguió'l bombardéu de Donetsk y atacó una mina en [[Zugres]], causando delles víctimes.<ref>{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/news_post/svodka-ot-shtaba-mo-dnr-za-14-avgusta|títulu=Сводка от Штаба МО ДНР за 14 августа|publicación=Заря Новороссии |idioma=rusu|fecha=14 d'agostu de 2014}}</ref> El [[14 d'agostu]] les milicies separatistes de Lugansk tomaron la ciudá de [[Zimogiria]] y [[Rodakove]] y les milicies de Donetsk tomaron dos aldees del [[raión de Shajtarsk]] nes cercanía de la ciudá de [[Snizhné]]: Stepanika y Marinivka.<ref>{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/news_post/svodka-ot-shtaba-mo-dnr-na-15-avgusta-2014-goda|títulu=Сводка от Штаба МО ДНР на 15 августа 2014 года|publicación=Заря Новороссии |idioma=rusu|fecha=15 d'agostu de 2014}}</ref> Tamién el 14 d'agostu, tropes ucraínes tomaron [[Novosvitlivka]], cortando la carretera que xune a [[Lugansk]] cola frontera rusa.<ref>{{cita web |url=http://www.milenio.com/internacional/Ejercito-ucraín-prorrusos-Lugansk-frontera_0_353964868.html|títulu=Ucraína aislla a rebeldes prorrusos de Lugansk de la frontera rusa|publicación=Milenio|fecha=14 d'agostu de 2014}}</ref> El mesmu día siguieron los bombardeos de l'artillería ucraniano contra [[Donetsk]] y unu de los sos ataques mató siquier dos civiles na Universidá Politéunica<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/08/14/actualidad/1408008689_848872.html|títulu=Tropes ucraínes ataquen con artillería la ciudá de Donetsk|publicación=El País|fecha=14 d'agostu de 2014}}</ref> ==== Contraofesiva separatista (15 d'agostu-5 de setiembre) ==== El [[15 d'agostu]] guerrilleros separatistes de la rexón de Lugansk emboscaron al Batallón Aydar nes cercaníes de [[Krasna Talivka]], mataron a 22 de los sos integrantes y mancaron a 36.<ref>{{cita web|url=http://thekievtimes.ua/society/394385-uzhasayushhie-Poteri-ajdara.html|títulu=Ужасающие потери «Айдара»|idioma=ucraín|publicación=The Kiev Times|fecha=15 d'agostu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180821122054/http://thekievtimes.ua/society/394385-uzhasayushhie-Poteri-ajdara.html|fechaarchivu=2018-08-21}}</ref> [[Ficheru:OTR-21_Tochka_missiles_of_the_Ukrainian_Military.JPG|thumb|derecha|Misiles Tochka desfilen en Kiev en 2008.]] El [[16 d'agostu]] desamarráronse combates nel aeropuertu y la contorna de la llocalidá de [[Lisky (Donetsk)|Litsky]].<ref>{{cita web |url=http://www.dialog.ua/news/13460_1408210607|títulu=Дончане сообщают о серьезных боях в районе аэропорта и поселка Пески|idioma=rusu|publicación=ДИАЛОГ|fecha=16 d'agostu de 2014}}</ref> Tamién el 16 d'agostu, les milicies separatistes llograron controlar la ciudá de [[Miusynsk]] y prindaron ellí a un númberu indetermináu de soldaos del exércitu ucraín, dempués de destruyir una batería llanzacohetes [[BM-21|Grad]] y dos tanques ucraínos.<ref>{{cita web |url=http://lifenews.ru/news/138542|títulu=Отряд Моторолы зачистил Миусинск от карателей|idioma=rusu|publicación=LifeNews|fecha=17 d'agostu de 2014}}</ref> El mesmu día, Pascal Cuttat, xefe de la delegación rexonal del [[Comité Internacional de la Cruz Bermeya]], anunció que s'algamara un alcuerdu pal pasu d'una columna de 280 camiones cola [[ayuda humanitaria]] rusa al territoriu del este d'Ucraína.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/137362-cruz-colorada-alcordar-convói-humanitariu|títulu=Cruz Roja: Alcuerden los detalles sobre l'encruz de la frontera del convói humanitariu|publicación=RT|fecha=16 d'agostu de 2014}}</ref> El [[17 d'agostu]], el voceru militar ucraín Leonid Matiujin informó de que los separatistes baltaren (la nueche anterior) un avión caza ucraín [[MiG-29]] que taba atacando posiciones de les milicies, na rexón de Lugansk.<ref>{{cita web |autor=Europa Press|fecha=17 de xunetu de 2014|url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-kiev-informa-valtamientu-mig-29-separatistes-prorrusos-20140817131442.html|títulu=Kiev informa del valtamientu d'un MiG-29 por separatistes prorrusos}}</ref> Según los separatistes, les autodefenses de [[Krasnodon]] baltaron tamién un avión de combate [[Su-25]],<ref>{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/news_post/opolchency-lnr-soobschili-o-sbitom-ukrainskom-la so-25|títulu=Ополченцы ЛНР сообщили о сбитом украинском Су-25|idioma=rusu|publicación=Заря Новороссии |fecha=18 d'agostu de 2014}}</ref> mientres per otra parte la ciudá de [[Lugansk]] yera atacada pola artillería ucraniana con misiles balísticos [[OTR-21 Tochka|Tochka-O]].<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/137410-ejercito-atacar-lugansk-misil-balistico|títulu=Autodefenses: L'Exércitu ataca Lugansk con misiles balísticos Tochka-O |publicación= RT|fecha=17 d'agostu de 2014}}</ref> El [[18 d'agostu]] les milicies separatistes desallugaron a les tropes ucraínes de [[Fashchivka]] y [[Yasynuvata]].<ref>{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/news_post/svodka-ot-shtaba-mo-dnr-18-08-2014|títulu=Сводка от Штаба МО ДНР 18.08.2014|idioma=rusu|publicación=Заря Новороссии |fecha=18 d'agostu de 2014}}</ref> El [[21 d'agostu]] les milicies de Donetsk tomaron la ciudá de [[Novoazovsk]], sobre la mariña del [[mar d'Azov]], y ocuparon les llocalidaes de Petrivskie y Manuílivka, cerca de [[Shajtarsk]] y [[Snizhné]].<ref>{{cita web |url=http://dnr.today/news/svodka-s-frontov-ot-shtaba-mo-dnr-22-avgusta-2014-goda/|títulu=Сводка с фронтов от Штаба МО ДНР, 22 августа 2014 года|idioma=rusu|publicación=Пресс-центр ДНР|fecha=22 d'agostu de 2014}}</ref> [[Ficheru:Battalion "Donbas" 02.jpg|thumb|150px|[[Batallón Donbass]], Óblast de Lugansk]] El presidente d'Ucraína, Petró Poroshenko, decretó una nueva movilización d'oficiales de tropa. "Nesta tercer folada van ser llamaos a files los especialistes: militares de fuercies especiales, artilleros y otros", dixo. El [[22 d'agostu]] llegó a [[Lugansk]] el convói de camiones con ayuda humanitaria que transitó la [[ruta europea Y40]] dende [[Kámensk-Shájtinski]], totalmente controlada dende [[Izvarino]] poles milicies separatistes.<ref>{{cita web |títulu=VIDEO: El convói humanitariu rusu llega al so destín n'Ucraína|url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/137957-rusia-mover-convói-humanitariu-lugansk|publicación=RT|fecha=22 d'agostu de 2014}}</ref> Les fuercies armaes d'Ucraína destruyeron nes contornes de Snezhnoe (provincia de Donetsk) once lanzadera de misiles Grad, tres tanques y cinco vehículos de combate d'infantería". Los milicianos perdieron más de cien homes. Mientres, amestó, siguen los combates nes cercaníes de Donetsk, Lugansk, Ilovaisk, Yasinovátaya, Shajtiorsk, Torez, Snezhnoe y Górlovka.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti|títulu=L'Exércitu destrúi venti pieces d'equipu militar de los milicianos|url=http://sp.ria.ru/international/20140822/161424819.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> El [[23 d'agostu]] les milicies separatistes de Donetsk entraron na ciudá d'[[Olenivka (Donetsk)|Olenivka]];<ref>{{cita web |url=http://dnr.today/news/press-konferenciya-predsedatelya-soveta-ministrov-dnr-aleksandra-zaxarchenko-i-ministra-oborony-dnr-vladimira-kononova/|títulu=Состоялась пресс-конференция Председателя Совета Министров ДНР Александра Захарченко и Министра обороны ДНР Владимира Кононова|idioma=rusu|publicación=Пресс-центр ДНР|fecha=25 d'agostu de 2014}}</ref> amás tomaron l'aldega de [[Novoivainivka (Donetsk)|Novoivanivka]].<ref>{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/voyska-novorossii-zamknuli-amvrosievskiy-kotyol-i-vyshli-k-azovskomu-moryu|títulu=Войска Новороссии замкнули Амвросиевский котёл и вышли к Азовскому морю|idioma=rusu|publicación=Заря Новороссии|fecha=24 d'agostu de 2014}}</ref> Según los separatistes, les sos milicies llanzaron una contraofensiva contra les tropes gubernamentales, mientres la cual, en dos díes (hasta'l [[24 d'agostu]]) consiguieren prindar a les tropes ucraniana 4 sistemes de llanzamientu de cohetes [[BM-30|Smerch]], 12 llanzacohetes múltiples [[BM-21|Grad]], 17 tanques, más de 30 vehículos blindaos y más de 50 vehículos, y llograren ocupar a siete llocalidaes y arrodiar a cuatro brigaes del Exércitu ucraín y tres batallones de la Guardia Nacional.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/138173-autodefenses-contraofensiva-ejercito-ucrania|títulu=Les autodefenses d'Ucraína llancen una contraofensiva y arrodien a 7.000 militares |editorial=RT |fecha=24 d'agostu de 20014}}</ref> [[Ficheru:Lysychansk 16.jpg|thumb|[[Lysychansk]], el 4 d'agostu de 2014]] El [[25 d'agostu]] les milicies de Donetsk informaron d'abarganar a un tercer grupu del exércitu ucraín, cerca de [[Donetsk]]. Les tropes abarganaes cuntaben con más de 40 tanques, un centenar de vehículos blindaos, unes 50 danzaderes múltiples Grad y Uragán y más de 60 pieces d'artillería. Tamién el mesmu día, los independentistes tomaron el control sobre tres llocalidaes na rexón –Luganskoe, Svetloe y Dolia– y destruyeron 8 tanques, 19 vehículos blindaos y una batería de morteros; amás, destruyeron nes contornes de Kutéinikovo 5 danzaderes Grad, según 28 vehículos blindaos cerca d'[[Ilovaisk]], 4 vehículos de combate d'infantería y 14 automóviles militares na redoma de Mnogopolye y 8 camiones con munición cerca de Novoivánovka. Les baxes de los batallones ucraínos Dnepr, Aidar y Shajtiorsk algamaron 107 militares muertos y 75 mancaos.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti|url=http://sp.ria.ru/international/20140825/161452587.html|títulu=Milicies afirmen bloquiar otru grupu de militares ucraínos|fecha=25 d'agostu de 2014}}</ref> Tamién el 25 d'agostu los separatistes llograron el plenu control les ciudaes costeres de [[Novoazovsk]] y [[Sedove]], sobre'l [[mar d'Azov]]. La ofensiva siguió n'otres direiciones y dende otros puntos. Les milicies de la rexón de Lugansk tomaron les llocalidaes de [[Borivske (Lugansk)|Borivske]], [[Bila Gora (Popasna)|Bila Gora]] y [[Rodakove]] y empezaron un ataque contra les ciudaes [[Sievierodonetsk]], [[Lysychansk]] y [[Debáltsevo]]. El mesmu día rexistráronse fuertes combates nes cercaníes del monesteriu de San Nicolás Basilio nel [[raión de Volnovaja]].<ref>{{cita web |url=http://dnr.today/news/svodka-s-frontov-ot-shtaba-mo-dnr-za-poslednie-sutki-25-avgusta-2014/|títulu=Сводка с фронтов от Штаба МО ДНР за последние сутки, 25 августа 2014|idioma=rusu|publicación=Пресс-центр ДНР|fecha=25 d'agostu de 2014}}</ref> [[Ficheru:Shootings from AK. Aidar, Lugansk region 80.jpg|thumb|El batallón ucraín de voluntarios "Aidar", Óblast de Lugansk]] El [[26 d'agostu]], les milicies separatistes de Donetsk declararon asumir el plenu control del cuetu de Saur Mogila.<ref name="tass26a1">{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=26 d'agostu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/746704|títulu=Donetsk militia claims assuming control of border stretch to Azov Sía|idioma=inglés}}</ref> Según el serviciu de prensa de les milicies, cerca de [[Krasna Talivka]] morrieron en combate 54 miembros de la Guardia Nacional ucraniana y otros 42 militares ucraínos fueron tomaos prisioneros cerca d'[[Olevsandrivka (Lugansk)|Olevsandrivka]].<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140826/161474333.html|títulu=Les milicies del este d'Ucraína informen de decenes de militares muertos en combates|publicación='RIA Novosti''|fecha=26 d'agostu de 2014}}</ref> En [[Kuteinikove]], [[raión de Amvrosiivka]], 94 miembros de les fuercies armaes ucraínes rindiéronse, previes negociaciones.<ref>{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/rota-ukrainskih-soldat-sdalas-v-plen-armii-dnr|títulu=Рота украинских солдат сдалась в плен армии ДНР|idioma=rusu|publicación=Заря Новороссии |fecha=27 d'agostu de 2014}}</ref> Pela so parte, el mandu ucraín informó que les sos tropes llograron controlar la llocalidá d'[[Olenivka (Donetsk)|Olenivka]] y destruyir un llanzacohetes [[BM-21|Grad]], 7 tanques y otros equipos de los separatistes.<ref name="tass26a1"/> Tamién el 26 d'agostu, el serviciu de noticies de la República Popular de Donetsk informó que les milicies tomaron sol so control la ciudá de [[Starobésheve]],<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=26 d'agostu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/746795|títulu=Donetsk militia forces claim seizing control of Starobeshevo from pro-Kiev troops|idioma=inglés}}</ref> según la contorna de la ciudá d'[[Ilovaisk]], que yá controlaben. Mientres les hostilidaes na rexón morrió'l comandante del batallón ucraín Kherson, Ruslán Storchius.<ref>{{cita web |publicación=RIA Novosti|url=http://sp.ria.ru/international/20140826/161471466.html|títulu=Milicianos del este tomen los suburbios de Ilovaisk|fecha=26 d'agostu de 2014}}</ref> El mesmu día fueron lliberaos los periodistes Maxim Vasilenko, de l'[[Axencia France Press]] y ''Rossiya Segodnya'' (''Ria-Novosti'') y Evguenia Koroliova, del ''Krimski Telegraf'', quien fueren reteníos por militantes del grupu ultranacionalista ucraín [[Pravy Sektor|Sector Derechu]] cuando tornaben de Donetsk a [[Crimea]].<ref>{{cita web|autor=AFP|fecha=26 d'agostu de 2014|url=http://www.laprensa.com.ni/2014/08/26/planeta/209299-llibertá-periodistes-crimeos-deteníos|títulu=En libertad dos periodistes crimeos deteníos n'Ucraína|publicación=La Prensa}}</ref> El [[27 d'agostu]] los milicianos informaron que l'exércitu de la autoproclamada República Popular de Donetsk (RPD) obligara a los batallones Donbás y Azov a abandonar el depósitu de trenes nes contornes de la ciudá de Ilovaisk, que taba sol so control.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti|títulu=Milicianos del este d'Ucraína tomen sol so control la ciudá de Ilovaisk|url=http://sp.ria.ru/international/20140827/161489592.html|fechaaccesu=28 d'agostu de 2014}}</ref> Al anochecer del 27 d'agostu una avanzadura de tanques de RPD entró en [[Novoazovsk]], una llocalidá estratéxica del sur de la rexón de Donetsk. Na mañana casi tolos militares ucraínos yá abandonaren Novoazovsk, capital comarcal asitiada na mariña del mar d'Azov, con una población de 11&nbsp;000 habitantes.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti|títulu=Avance milicianu con vistes al mar|url=http://sp.ria.ru/revista_de_prensa/20140828/161511950.html|fechaaccesu=28 d'agostu de 2014}}</ref> El [[28 d'agostu]] les milicies separatistes de la rexón de Lugansk tomaron y asumieron el control de les ciudaes de [[Kirovsk]] y [[Slovianoserbsk]] y de la llocalidá de [[Krimske (Slovianoserbsk)|Krimske]].<ref>{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/shtab-dnr-opolchency-zanyali-tri-naselennyh-punkta-v-luganskoy-oblasti|títulu=Штаб ДНР: ополченцы заняли три населенных пункта в Луганской области|idioma=rusu|publicación=Заря Новороссии|fecha=28 d'agostu de 2014}}</ref> Les milicies separatistes de la rexón de Donetsk avanzaron dende'l [[raión de Telmanove]] escontra'l suroeste del óblast, tomando delles llocalidaes de los raiones de [[Raión de Volodarske (Donetsk)|Volodarske]] y [[Raión de Pershotravnevyi|Pershotravnevyi]], como Starchenkove, Respúblika, Zeleny Yar, Boiove, Malinivka, Demyanivka, Starodubivka y Osipenko, llegando hasta Chervone Pole, nel [[óblast de Zaporiyia]].<ref name="dnp28a">{{cita web |títulu=Сводка от штаба МО ДНР с фронтов за последние сутки, 28 августа 2014|url=http://dnr.today/news/svodka-ot-shtaba-mo-dnr-s-frontov-za-poslednie-sutki-28-avgusta-2014/|idioma=rusu|publicación=Пресс-центр ДНР|fecha=28 d'agostu de 2014}}</ref> El mesmu día la ciudá de [[Donetsk]] foi sometida a un intensu y estensu bombardéu de l'artillería ucraniano que mató a 15 civiles.<ref>{{cita web |títulu=RT dende l'infiernu' de Donetsk: "Güel a quemáu, hai munchu sangre na cai"|url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/138596-rt-donetsk-horrible-sangre-ucrania|publicación=RT|fecha=28 d'agostu de 2014.}}</ref> Tamién el 28 d'agostu, 62 soldaos de les tropes del ministeriu del Interior d'Ucraína que taben abarganaos dexaron les sos armes y pasaron la frontera a l'aldega rusa de Shramko.<ref name="dnp28a"/> Cerca de 400 soldaos d'Ucraína occidental, del destacamentu Prikarpatie, retirar del frente de guerra cerca [[Amvrosiivka]] y viaxaron de regresu a [[Ivano-Frankivsk]], ente que ellí, en casa, esposes y madres desesperaes bloquiaron carreteres esixendo'l regresu de los sos homes y fíos.<ref>{{cita web |apellíu=Hyde|nome=Lily|fecha=28 d'agostu de 2014|url=http://www.kyivpost.com/content/ukraine/western-ukrainian-fighters-leave-war-cite-poor-support-362472.html|títulu=Western Ukrainian fighters leave war, cite poor support|idioma=inglés|publicación=KyivPost}}</ref> El [[29 d'agostu]] siguieron los bombardeos del exércitu ucraín sobre [[Donetsk]]; esi día los milicianos separatistes baltaron 4 [[Avión d'ataque a tierra|aviones d'ataque a tierra]] [[La so-25]], dos d'ellos sobre [[Donetsk]], unu en Voikovo y otru en Merezhki,<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=29 d'agostu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/747295|títulu=Donetsk militias shoot down four Ukrainian assault planes|idioma=inglés}}</ref> y destruyeron 20 unidaes de blindaos y unidaes de tresporte de la Guardia Nacional qu'intentaben salir del cercu na zona de [[Novokaterinivka]], [[raión de Starobesheve]].<ref>{{cita web |títulu=Ополченцы сбили четыре украинских штурмовика на юге Донецкой области|idioma=rusu|url=http://ria.ru/world/20140829/1021992877.html|publicación=RIA Novosti|fecha=29 d'agostu de 2014.}}</ref> Según el ministru de Defensa de los separatistes de Donetsk, 250 militares ucraínos apurrir a les autodefenses. L'artillería de les milicies de la rexón Donetsk atacó les posiciones ucraínes en [[Zhdanivka]], destruyendo un tanque de guerra y dellos vehículos ucraínos. Les milicies de Lugansk llograron el completu control de les llocalidaes de [[Novosvitlivka]] y Jriashuvate, y enfrentáronse les tropes ucraínes en [[Metalist (Lugansk)|Metalist]].<ref>{{cita web |url=http://dnr.today/news/svodka-s-frontov-ot-shtaba-mo-dnr-na-utro-29-avgusta/|títulu=Сводка с фронтов от Штаба МО ДНР на утро 29 августа|idioma=rusu |publicación=Пресс-центр ДНР|fecha=29 d'agostu de 2014}}</ref> El [[30 d'agostu]], les milicies separatistes de Lugansk tomaron les llocalidaes de Oríjivka, Sholkovaia y Protoka. Mientres la nueche les milicies de Donetsk repararon un [[alto'l fueu]] temporal y apurrieron a les autoridaes ucraínes 223 prisioneros ente militares y miembros de la Guardia Nacional.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140831/161558786.html|títulu=Milicianos apurren a la parte ucraniana más de 220 prisioneros militares|publicación=RIA Novosti|fecha=31 d'agostu de 2014}}</ref> El [[31 d'agostu]], otru centenar de soldaos ucraínos apurrir a les milicies separatistes de Donetsk, cerca d'[[Ilovaisk]].<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=31 d'agostu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/747438|títulu=More than 100 Ukrainian troops surrender to Novorossia army|idioma=inglés}}</ref> El mesmu día les autodefenses de [[Donetsk]] llograron avanzar escontra'l norte y cerrar dafechu'l cercu a les tropes ucraínes acantonaes nel aeropuertu de la ciudá.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=31 d'agostu de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/747455|títulu=Airport in Donetsk encircled by opposition forces but still held by Ukrainian Army|idioma=inglés}}</ref> Tamién el 31 d'agostu, según informó ''LifeNews'' y reconocer darréu les autoridaes ucraínes, les autodefenses de Lugansk tomaron l'aeropuertu d'esa ciudá,<ref>{{cita web|url=http://novorossia.su/ru/node/5927|títulu=Ополченцы ЛНР взяли аэропорт Луганска под контроль|idioma=rusu|publicación=Информационное агентство Новороссия|fecha=31 d'agostu de 2014.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170131011157/http://novorossia.su/ru/node/5927|fechaarchivu=2017-01-31}}</ref><ref>{{cita web |autor=EFE|fecha=1 de setiembre de 2014|url=https://www.publico.es/internacional/541781/kiev-apurre-l'aeropuertu-de-lugansk-a-los-separatistes|títulu=Kiev apurre l'aeropuertu de Lugansk a los separatistes|publicación=Público}}</ref> según la llocalidá de Georgiivka.<ref name="znr1s">{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/kiev-oficialno-priznal-poteryu-luganskogo-aeroporta|títulu=Киев официально признал потерю луганского аэропорта|idioma=rusu|publicación=Заря Новороссии|fecha=1 de setiembre de 2014}}</ref> [[Ficheru:Arseniy Yatsenyuk awarding wounded volunteers.jpg|thumb|El primer ministru ucraín, [[Arseni Yatseniuk]], el 1 de setiembre]] El [[1 de setiembre]] les milicies separatistes de Donetsk destruyeron dos [[Cañonero|embarcaciones cañoneras]] ucraínes que dende les agües del [[Golfu de Taganrog]] atacaben les llocalidaes de [[Shirokine]]. Amás, los separatistes declararon baltar el mesmu día nes contornes de [[Mariupol]] un avión de combate ucraín [[Su-25]] y dos helicópteros militares [[Mi-8]], y prindáu dellos blindaos y equipos d'artillería ucraín.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=1 de setiembre de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/747529|títulu=Militia inflicts heavy losses on Ukrainian troops in battle for Mariupol|idioma=inglés}}</ref> La ciudá de Mariupol quedó arrodiada dafechu poles milicies.<ref>{{cita web|url=http://novorossia.su/ru/node/5972|títulu=Ополченцы окончательно окружили Мариуполь|idioma=rusu|publicación=Информационное агентство Новороссия|fecha=1 de setiembre de 2014.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140904010342/http://novorossia.su/ru/node/5972|fechaarchivu=2014-09-04}}</ref> Otru avión de combate, un [[Su-27]] ucraín foi baltáu poles autodefenses de Merezhky ([[raión de Amvrosiivka]]).<ref>{{cita web|url=http://novorossia.su/ru/node/5966|títulu=Ополченцы ДНР сбили еще один Су-27|idioma=rusu|publicación=Информационное агентство Новороссия|fecha=1 de setiembre de 2014.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160818193420/http://novorossia.su/ru/node/5966|fechaarchivu=2016-08-18}}</ref> Na rexón de Lugansk les milicies separatistes abarganaron les ciudaes de [[Lutugine]] y [[Shchastia]]<ref name="znr1s"/> El [[2 de setiembre]], Artemivka ([[raión de Kostiantynivka]]) y [[Jartzysk]] y la so contorna amanecieron tomaes poles milicies separatistes,<ref>{{cita web |url=http://dnr.today/news/svodka-ot-shtaba-mo-dnr-za-proshedshie-sutki-po-sostoyaniyu-na-utro-2-sentyabrya/|títulu=Сводка от штаба МО ДНР за прошедшие сутки по состоянию на утро 2 сентября|idioma=rusu|publicación= Пресс-центр|fecha=2 de setiembre de 2014}}</ref> que mientres el mesmu día asumieron el control de la carretera Donetsk-Mariupol, incluyíes les ciudaes d'[[Olenivka (Donetsk)|Olenivka]], [[Dokuchaievsk]] y Novotroitskoye.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=2 de setiembre de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/747784|títulu=Militia fighters seize control of major highway in eastern Ukraine|idioma=inglés}}</ref> El mesmu día, l'[[ACNUR|Altu Comisionado de Naciones Xuníes pa los Refuxaos]] informó que'l conflictu ucraín obligara yá a más d'un millón de persones a abandonar los sos llares y convertise en movíos internos, [[refuxáu|refuxaos]] o solicitantes d'asilu n'otros países.<ref>{{cita web |autor=EFE|fecha=2 de setiembre de 2014|url=https://www.publico.es/internacional/541951/mas-de-un-millon-de-persones-fuxeron--de-los sos-llares-a-causa-del conflictu-en-ucrania|títulu=Más d'un millón de persones fuxeron de los sos llares pola mor del conflictu n'Ucraína|publicación=Público}}</ref> El [[3 de setiembre]] confirmóse qu'unu de los trés cuerpos xamuscaos, que s'atopaba n'unu de los 10 vehículos con civiles que fueron destruyíos nun ataque del Exércitu ucraín contra un convói de refuxaos, cerca de Dimirivka ([[raión de Shajtarsk]]), yera'l del periodista de ''[[RIA Novosti]]'' (''Rossiya Segodnya''), Andrés Stein, desapaecíu dende'l 5 d'agostu, día en qu'asocedieron los fechos que causaron la muerte del reporteru gráficu.<ref>{{cita web |títulu=Fotoperiodista rusu Andréi Stenin morrió por disparos efectuaos poles Fuercies Armaes d'Ucraína|url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/138006-muerre-semeya-periodista-rusia-andrei-stenin-ucrania|fecha=3 de setiembre de 2014|publicación=''RT}}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/neighbor_relations/20140903/161605064.html|títulu=Declaración del direutor de Rossiya Segodnya pola muerte de Andréi Stenin n'Ucraína |publicación=''RIA Novosti|fecha=3 de setiembre de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/photolents/20140812/161237171.html|títulu=Fotos de Andrei Stenin: zones de conflictu|publicación=RIA Novosti|fecha=12 d'agostu de 2014|fechaaccesu=3 de setiembre de 2014}}</ref> Tamién el 3 de setiembre, les milicies separatistes llograron el control plenu del [[aeropuertu de Donetsk]];<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=3 de setiembre de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/747825|títulu=Militia regain control of Donetsk airport|idioma=inglés}}</ref> nel [[raión de Amvrosiivka]], baltaron un avión de combate ucraín [[Su-25]], que cayó cerca de la llocalidá de Petrenki. Según la oficina de prensa de los separatistes, l'exércitu ucraín perdió amás mientres los combates asocedíos dende la nueche anterior, tres tanques, un cañón [[Armamentu antitanque|antitanque]] MT-12, 80 equipos nocherniegos de combate y un vehículu de combate.<ref>{{cita web |autor=ITAR-TASS|fecha=3 de setiembre de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/747885|títulu=Ukrainian army loses plane, three tanks, 80 troops in night combat — militia|idioma=inglés}}</ref> El mesmu día informóse que la Oficina Rexonal de Medicina Forense de [[Zaporizhzhya]] recibiera un total de 87 cadabres pertenecientes a soldaos de les LI y XCIII Brigaes Mecanizadas del Exércitu Ucraín y de los Batallones de Voluntarios nos últimos dos díes,<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140903/1022618585.html|títulu=Тела 87 погибших под Иловайском доставили в Запорожье|idioma=rusu|publicación=Ria Novosti|fecha=3 de setiembre de 2014}}</ref> de la mesma les autodefenses señalaron que la nueche del 2 al 3 dieren muerte o mancáu a unos 60 soldaos ucraínos, calculando les perdíes de los ucraínos en 3.600 muertos y mancaos dende'l 1 d'agostu al 1 de setiembre; coles mesmes aseguraron mientres esi periodu baltar 14 aviones y 10 [[dron]]es<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140903/1022591324.html|títulu=Ополченцы: около 60 украинских военных ранены и убиты за минувшую ночь|idioma=rusu|publicación=Ria Novosti|fecha=3 de setiembre de 2014}}</ref> En [[Volnovaja]], la población dirixir a abellugos, porque nuna parte de la ciudá tán les tropes separatistes y na otra l'exércitu ucraín.<ref>{{cita web |url=http://dnr.today/news/s-mest-soobshhayut-na-yuge-novorossii-napryazhyonnaya-obstanovka|títulu=С мест сообщают: на Юге Новороссии напряжённая обстановка|idioma=rusu|publicación=Пресс-центр ДНР|fecha=3 de setiembre de 2014}}</ref> [[Ficheru:Secretary Kerry Holds Bilateral Meeting With Ukrainian President Poroshenko at NATO Summit in Wales (15138223502).jpg|thumb|Petró Poroshenko y [[John Kerry]], el 4 de setiembre]] El [[4 de setiembre]], el gobiernu d'Ucraína reconoció sufrir hasta'l momentu 3.881 baxes, correspondiendo 837 a muertos y 3.044 mancaos;<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140904/1022739745.html|títulu=Более 800 украинских военных погибли в ходе спецоперации, заявил СНБО|idioma=rusu|publicación=Ria Novosti|fecha=4 de setiembre de 2014}}</ref> esi mesmu día los rebeldes anunciaron que mientres la nueche anterior les tropes Ucraínanes sufrieren 70 baxes ente mancaos y muertos, según la destrucción de 16 vehículos blindaos, rexistrándose un fuerte combate na aldega de Dmitrovka, onde se rexistraron 35 baxes y fueron destruyíos 5 blindaos ucraínos.<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140904/1022711096.html|títulu=Ополчение: украинские силовики в Донбассе потеряли за ночь 70 человек|idioma=rusu|publicación=Ria Novosti|fecha=4 de setiembre de 2014}}</ref> Los rebeldes señalaron tamién destruyir una unidá de misiles Tochka-O, ente Dmitrovka y Pobeda.<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140904/1022803198.html|títulu=Ополченцы уничтожили украинский ракетный комплекс "Точка-У"|idioma=rusu|publicación=Ria Novosti|fecha=4 de setiembre de 2014}}</ref> Tamién el 4 de setiembre rexistraron combates al norte y oriente [[Mariupol]]. El gobiernu ucraín informó de la creación d'un Batallón na sitiada ciudá de Mariupol, sobre la base d'un pelotón del Batallón "Azov".<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140904/1022711849.html|títulu=В Мариуполе создают батальон для защиты города, сообщают СМИ|idioma=rusu|publicación=Ria Novosti|fecha=4 de setiembre de 2014}}</ref> El [[5 de setiembre]] les tropes ucraínes retirar de [[Debáltsevo]].<ref>{{cita web |url=http://novorossy.ru/news/ukrainskie-siloviki-otstupili-esche-iz-treh-naselennyh-punktov-donbassa|títulu=Украинские силовики отступили еще из трех населенных пунктов Донбасса|idioma=rusu|publicación=Заря Новороссии |fecha=5 de setiembre}}</ref> Na mañana del mesmu día al occidente de [[Zhdanivka]] foi destruyíu un vehículu de radar de siguimientu pa llocalización d'oxetivos [[MT-LBu|MT-LBu Zoopark 1N]] ucraín.<ref>{{cita web |url=http://dnr.today/news/svodka-ot-mo-dnr-za-05-09|títulu=Сводка от МО ДНР за 05.09|idioma=rusu|publicación=Пресс-центр|fecha=5 de setiembre de 2014.}}</ref> ==== Cese al fueu apautáu (5-30 de setiembre) ==== {{AP|Protocolu de Minsk}} Los representantes del gobiernu d'[[Ucraína]] y de les repúbliques populares de Donetsk y Lugansk roblaron na capital [[Bielorrusia|bielorrusa]], [[Minsk]], un alcuerdu sobre l'altu al fueu a partir del [[5 de setiembre]] a les 18:00 hora llocal (15:00 GMT). Este alcuerdo si tornó conocíu como'l [[Protocolu de Minsk]]. Apautaron un protocolu de 12 puntos, qu'inclúin l'intercambiu de prisioneros y tolos aspeutos relativos al control del non usu de les armes.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/139358-partes-conflictu-alcuerdo-cese-fueu-ucrania|títulu=Les partes del conflictu n'Ucraína roblen l'alcuerdu del cese al fueu nel este del país|publicación=RIA Novosti|fecha=5 de setiembre de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.voanoticias.com/content/ucrania-combates-mariupol/2439555.html|títulu=Ucraína y separatistes roblen cese'l fueu|publicación=Voz d'América|fecha=5 de setiembre de 2014}}</ref> [[Ficheru:Ukrainian government troops in Donbass, September 10, 2014.jpg|thumb|Soldaos ucraínos en Donbáss, el 10 de setiembre de 2014]] El [[6 de setiembre]] na nueche, unidaes de les milicies populares fueron blancu de fueu de morteros ucraínos en [[Górlovka]] y [[Makiivka]], cerca de Donetsk. A les 21:15, efeutuáronse disparos contra'l pobláu de Yasinovátaya dende un sistema artilleru Nona-K ”, reportó la plana mayor de los milicianos. Tamién qu'a les 22.30 fueron atacaes con lanzagranadas les posiciones de los milicianos nel [[Aeropuertu Internacional de Donetsk|aeropuertu de Donetsk]], con un saldu d'ocho mancaos nes sos files.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti|títulu=Milicianos de Donetsk denuncien dellos ataques nocherniegos de los militares|url=http://sp.ria.ru/international/20140906/161679987.html|fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> El [[7 de setiembre]] los habitantes de [[Donetsk]] escucharon na mañana'l soníu d'esplosiones y disparos cerca del aeropuertu de la ciudá, informaron les autoridaes llocales al traviés d'un comunicáu. Tamién los habitantes de [[Mariupol|Mariúpol]] reportaron la continuación de disparos d'artillería na redoma de la ciudá.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti|títulu=Autoridad de Donetsk informen d'esplosiones cerca del aeropuertu|url=http://sp.ria.ru/international/20140907/161688712.html |publicación=RIA Novosti''|fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> El [[9 de setiembre]] informóse que dende l'entamu de la tregua morrieren cuatro militares ucraínos y otros 29 habíen resultancia mancaos, según el xefe del Departamentu de Medicina Militar en Defensa d'Ucraína, Vitali Andronati. [[Ficheru:Yurkevych-Andriy-pohoron-5513.jpg|thumb|Funeral d'un soldáu ucraín, el 11 de setiembre]] El [[11 de setiembre]] el Conseyu de Seguridá Nacional y Defensa d'Ucraína (SNBO) reconoció que los milicianos teníen sol so control una parte de la zona fronteriza con Rusia, ente les llocalidaes de Shirókine y Márkino, na provincia de Donetsk. Según estes informaciones, les milicies controlaben tola frontera estatal na mariña del mar d'Azov, dende Lugansk hasta Novoazovsk, amás d'una parte del territoriu dientro d'Ucraína que taba al algame de la so artillería.<ref>{{cita publicación |títulu=Kiev diz que milicianos tien sol so control la zona fronteriza de Lugansk a mar d'Azov|url=http://sp.ria.ru/neighbor_relations/20140911/161787538.html|axencia=RIA Novosti|fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> El [[12 de setiembre]] representantes de la República Popular de Donetsk denunciaron el mala traza de los prisioneros intercambiaos con Ucraína. Según afirmaron los 31 prisioneros lliberaos, nun los alimentaron mientres 15 díes. Según les sos afirmaciones, unu de los prisioneros que diba ser intercambiáu finara y foi sustituyíu por otru.<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140912/1023799258.html|títulu=ДНР: освобожденные ночью ополченцы находятся в очень плохом состоянии|publicación=RIA Novosti|fecha=12 de setiembre de 2014|idioma=rusu}}</ref> El [[14 de setiembre]] rexistráronse delles hores d'intensos ataques d'artillería contra la ciudá de Donetsk. Delles bales algamaron el territoriu d'un mercáu, lo que provocó una quema. El trabayu de los bomberos foi atrabancáu por incesantes tiroteos.<ref>{{cita publicación |títulu=Siguen ataques d'artillería contra la ciudá ucraína de Donetsk|url=http://sp.ria.ru/international/20140914/161836817.html|axencia=RIA Novosti|fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> Amás el ministru de Defensa d'Ucraína, Valeri Gueletei informó que l'Exércitu ucraín perdió más de 107 homes nos combates que se llibraron antes de la tregua cerca de la llocalidá d'[[Ilovaisk]]. El fiscal xeneral ucraín, Vitali Yarema, informó qu'a finales d'agostu unos 200 efectivos ucraínos morrieron cuando los milicianos consiguieron abarganar a delles unidaes gubernamentales cerca de Ilovaisk. Señaló que los xueces instructores van entrugar a los comandantes pa determinar a los culpables del eleváu númberu de muertos.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti|cita=El fiscal xeneral ucraín, Vitali Yarema, informó de la mesma el pasáu miércoles qu'a finales d'agostu unos 200 efectivos ucraínos morrieron cuando los milicianos consiguieron abarganar unes cuantes unidaes gubernamentales cerca de Ilovaisk. Señaló que los xueces instructores van entrugar a los comandantes pa determinar a los culpables del eleváu númberu de muertos.|url=http://mundo.sputniknews.com/mundo/20140914/161831646.html|títulu=Más de 100 militares cayeron na batalla de Ilovaisk, según Defensa d'Ucraína|fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> [[Ficheru:2014. Кузнечный фестиваль в Донецке 370.jpg|thumb|Separatista de la República Popular de Donetsk, el 20 de setiembre]] [[Ficheru:2014-09-20. Кузнечный фестиваль в Донецке 068.jpg|thumb|Donetsk, el 20 de setiembre]] Esi mesmu día, l'exércitu ucraín y les autodefenses realizaron un intercambiu de 146 prisioneros — 73 cada unu.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/140291-ucrania-autodefenses-militares-intercambiase-prisioneros |títulu=Ucraína: Les autodefenses y los militares intercámbiense 73 prisioneros caúnu |publicación=RT |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014 }}</ref> El [[21 de setiembre]] de 2014, una manifestación de 30&nbsp;000 persones<ref>{{cita web |apellíu=Duch|nome=Juan Pablo|fecha=22 de setiembre de 2014|url=http://www.jornada.unam.mx/2014/09/22/mundo/028n2mun|títulu=Unes 30 mil persones colen en Moscú contra la guerra n'Ucraína|publicación=La Xornada|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141007030913/http://www.jornada.unam.mx/2014/09/22/mundo/028n2mun|fechaarchivu=7 d'ochobre de 2014}}</ref> convocada pola oposición extraparlamentaria Rusa y denomada "''Marcha de la Paz''" partió en Moscú dende la Plaza Pushkin hasta l'avenida Sakharov en contra de la guerra n'Ucraína llevando [[bandera de Rusia|banderes de Rusia]] y [[bandera d'Ucraína|Ucraína]] pa denunciar la "agresiva política esterior de Rusia", entamada sol lema "Putin, basta de mentir y de faer la guerra" y llevando pancartes con frases como: "Non a la Guerra", "Les manes fora d'Ucraína" o "Fora les tropes Ruses d'Ucraína" dempués de que la oposición rusa denunciara selmanes anteriores la muerte de soldaos rusos n'[[Ucraína]], y esixendo a Vladímir Putin qu'ordenara replegar a les [[Fuercies Armaes de Rusia|tropes ruses]] nel estranxeru, empecipiara casos penales contra quien obligaron a soldaos rusos a combatir n'[[Ucraína]] —presencia que foi negada repitíes vegaes per Moscú— y el fin del sofitu a los rebeldes del este de dichu país. Envaloróse la cantidá de 50&nbsp;000 participantes en San Petersburgu, Moscú y otres ciudaes importantes de Rusia amás asocedieron eventos similares nes ciudaes ucraínes de [[Kharkiv]] y [[Dniepropetrovsk]], coles mesmes tamién na Plaza Pushkin axuntáronse partidarios de los separatistes prorrusos llevando banderes d'estos, ente ellos miembros del proscritu [[Partíu Nacional Bolxevique]] qu'a lo llargo del percorríu llanzaron güevos, botes y tomates a los manifestantes y rompieron una bandera ucraniana.<ref>{{cita web |url=http://www.bbc.com/news/world-europe-29300213|títulu=Ukraine crisis: Thousands march in Moscow anti-war rally=''BBC''|fechaaccesu=21 de setiembre de 2014|fechaarchivu=30 de xineru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150130015107/http://www.bbc.com/news/world-europe-29300213}}</ref><ref name="dw">{{cita web|url=http://www.dw.de/mosc%C3%BA-gran-manifestaci%C3%B3n-contra-la%20guerra-en-ucrania/a-17938334|títulu=Moscú: gran manifestación contra la guerra n'Ucraína=''DW''|fechaaccesu=21 de setiembre de 2014|fechaarchivu=2015-01-30|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150130014906/http://www.dw.de/mosc%C3%BA-gran-manifestaci%C3%B3n-contra-la}}</ref> La posición de Putin na crisis ucraniana alzó la so popularidá a un nivel máximu d'aprobación de 83%, según encuestes de Gallup.<ref>{{cita web |url=http://www.gallup.com/poll/173597/russian-approval-putin-soars-highest-level-years.aspx|títulu=Russian Approval of Putin Soars to Highest Level in Years|publicación=GALLUP World|fechaaccesu=22 de setiembre de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150130014741/http://www.gallup.com/poll/173597/russian-approval-putin-soars-highest-level-years.aspx|fechaarchivu=30 de xineru de 2015}}</ref> El Gobiernu rusu alvirtió que los organizadores de la manifestación contra la guerra seríen sancionaos alministrativamente, si los eslóganes y testos de pancartes contradicíen la solicitú presentada, so la polémica llei sobre manifestaciones polítiques, siendo requisadas pancartes con conseñes en contra de [[Vladímir Putin|Putin]] ente los participantes. Enantes [[Vladímir Putin|Putin]] calificara como "traidores" a políticos y activistes de [[Rusia]] que "negar a defender los intereses nacionales".<ref name="dw"/> El [[1 d'ochobre]], día d'entamu de clases escolares, l'artillería ucraniano bombardeó la ciudá de [[Donetsk]], causando 26 muertes y mancaes a 26 persones.<ref name="sp9oct">{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20141009/162347170.html|títulu=Les milicies, “forzaes” a abrir fueu pa detener los bombardeos de Donetsk|publicación=''RIA Novosti|fecha=9 d'ochobre de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150130014616/http://mundo.sputniknews.com/mundo/20141009/162347170.html|fechaarchivu=30 de xineru de 2015}}</ref> El [[2 d'ochobre]] foi muertu Laurent Etienne funcionariu suizu de la Cruz Roja, víctima d'un ataque d'artillería contra la ciudá.<ref>{{cita web |editorial=ITAR-TASS|fecha=7 d'ochobre de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/752529|títulu=Red Cross official killed in Donetsk shelling — DPR defense ministry|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150130014450/http://itar-tass.com/en/world/752529|fechaarchivu=30 de xineru de 2015}}</ref> ==== Cese al fueu apautáu (1 d'ochobre al presente) ==== {{VT|Eleiciones xenerales de Nueva Rusia de 2014}} El [[7 d'ochobre]] de 2014 morrieron 19 persones y 36 quedaron mancaes en [[Donetsk]] como resultáu d'otru bombardéu de l'artillería ucraniano.<ref>{{cita web |fecha=2 d'ochobre de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/753073|títulu=At least 19 dead in Donetsk shelling over past 24 hours — DPR Interior Ministry|idioma=inglés|editorial=ITAR-TASS|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150130015522/http://itar-tass.com/en/world/753073|fechaarchivu=30 de xineru de 2015}}</ref> Hasta'l [[8 d'ochobre]] siquier 331 persones morrieren nel este d'Ucraína como resultáu d'enfrentamientos armaos dempués d'entrar en vixencia l'alcuerdu de cese a fueu.<ref>{{cita publicación |axencia=ITAR-TASS|fecha=8 d'ochobre de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/753286|títulu=331 people die in east Ukraine since ceasefire — UN idioma inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141130124552/http://en.itar-tass.com/world/753286|fechaarchivu=30 de payares de 2014}}</ref> Según l'asesor presidencial d'Ucraína, Yuri Lutsenko, cientos de vehículos ucraínos fueron unviaos al oriente del país.<ref>{{cita web |fecha=8 d'ochobre de 2014|url=http://en.itar-tass.com/world/753249|títulu=Kiev moves hundreds of armoured vehicles to east of Ukraine amid ceasefire|idioma=inglés}}</ref> El [[9 d'ochobre]], Andréi Purguín, vizprimer ministru de la autoproclamada República Popular de Donetsk, declaró que les milicies de la ciudá enfrentaron a les tropes ucraínes y del [[Pravy Sektor|Sector Derechu]] que s'atopen nun sector del destruyíu aeropuertu, dende onde atacaron reiteradamente Donetsk con artillería de gran calibre.<ref name="sp9oct"/><ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20141009/162350049.html|títulu=Llucha pol aeropuertu de Donetsk (Semeyes)|publicación=''RIA Novosti|fecha=9 d'ochobre de 2014}}</ref> Mientres los díes [[11 d'ochobre|11]] y [[12 d'ochobre]] l'artillería ucraniano bombardeó la ciudá de [[Kirovske (Donetsk)|Kirovske]], fueron destruyíes delles cases y un proyeutil impactó na oficina de correos, causando la muerte de cuatro persones.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20141013/162418089.html|títulu=Milicies denuncien bombardéu de Kírovskoe pola artillería ucrania|publicación=RIA Novosti|fecha=12 d'ochobre de 2014}}</ref> [[Ficheru:Ruins of Donetsk International airport (29).jpg|thumb|Aeropuertu Internacional de Donetsk]] El [[13 d'ochobre]] centenares de soldaos de la Guardia Nacional d'Ucraína protestaron cerca de l'alministración presidencial en [[Kiev]], esixendo ser desmovilizados. Reclamaron que se cumpla'l términu de seis meses a lo más pal serviciu militar obligatoriu de los reclutes y que se-yos dexe tornar a casa.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/143372-soldaos-ucraínos-protesta-kiev-esixen-desmovilizacion|títulu=Soldaos ucraínos protesten cerca de l'alministración presidencial en Kiev|publicación=RT|fecha=13 d'ochobre de 2014}}</ref> El [[29 d'ochobre]] según el primer ministru de la autoproclamada República Popular de Donetsk, [[Alexánder Zajárchenko]], Ucraína anunció que revoca la so firma del documentu sobre la llinia de separación, ensin dar más detalles de los motivos.<ref>{{cita publicación |títulu=Kiev revocó la so firma del alcuerdu sobre la llinia de separación nel este|url=http://sp.ria.ru/international/20141029/162762761.html|editorial=RIA Novosti|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2014}}</ref> El [[7 de payares]] dempués de refugar l'ataque de les Fuercies Armaes d'Ucraína en Yasinovataya, les Fuercies Armaes de Novorrusia partieron dende'l Distritu de Petrovsky, en Donetsk y contraatacaron en Marinka y Makievka, onde hubo unes feroces batalles caleyeres.<ref>{{cita publicación|títulu=Kiev ta concentrando en masa les sos fuercies cerca de la capital de la RPD|url=http://es.novorossia.today/novorossia-news/kiev-est-concentrando-en-masa-les|editorial=Novorossia News|fecha=7 de payares de 2014|fechaaccesu=7 de payares de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20220326144654/http://es.novorossia.today/novorossia-news/kiev-est-concentrando-en-masa-les|archivedate=2022-03-26}}</ref> El [[9 de payares]] el Presidente de la RPD, Alexánder Zajárchenko, llegó al aeropuertu de Donetsk pa faer una inspeición del aeropuertu, pero'l so serviciu de seguridá viose obligáu a entablar un combate colos militares ucraínos. Los soldaos ucraínos atacaron 2 veces artillería pesada.<ref>{{cita publicación|títulu=Ataque contra Zajárchenko mientres una inspeición nel aeropuertu|url=http://es.novorossia.today/main-news/ataque-contra-zaj-rchenko-mientres-una-in.html|editorial=Novorossia News|fechaaccesu=10 de payares de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20220326144655/http://es.novorossia.today/main-news/ataque-contra-zaj-rchenko-mientres-una-in.html|archivedate=2022-03-26}}</ref> [[Ficheru:2014-12-20. Праздник солидарности 064.jpg|thumb|Manifestación pro-rusa en Donetsk el 20 de payares]] El [[24 de payares]], la canal ucraniana 'Canal 5' informó que ''“pela redolada de Slaviansk tán llevándose a cabu una serie de midíes anti partisanes pa detectar y destruyir los grupos subversivos”''. Reportóse amás que dende la mañana producieron bombardeos na contorna de Slaviansk y Kramatorsk.<ref name="partisanos">{{cita publicación|títulu=En Slaviansk y Kramatorsk ta llevándose a cabu una operación especial contra los partisanos|url=http://es.novorossia.today/novorossia-news/los|editorial=Novorussia news|fecha=23 de payares de 2014|fechaaccesu=25 de payares de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20220326144654/http://es.novorossia.today/novorossia-news/los|archivedate=2022-03-26}}</ref> Esi mesmu día, partisanos de Novorrusia fixeron un llamamientu nes redes sociales a los residentes de Slavyansk y Kramatorsk cola siguiente alvertencia: ''"Como resultáu de l'actividá de los Grupos de Sabotaxe y Reconocencia de Novorrusia güei, los axentes del Serviciu de Seguridá d'Ucraína (SBU) van visitar les cases de los civiles, pa llevar a cabu una 'llimpieza'"''. En dichu mensaxe amás instrúin midíes de procuru a tomar en casu de presentase miembros del exércitu, según evitar la comunicación per vía telefónica o SMS, sinón al traviés d'Internet utilizando los servidores Proxy o VNP.<ref name="partisanos"/> El [[29 de payares]], grupos d'asaltu de les milicies de la RPD tomaron lo que quedaba del edificiu de l'antigua terminal del aeropuertu de Donetsk, en combates cuerpo a cuerpu.<ref>{{cita publicación|títulu=Les milicies espulsaron a los mercenarios de l'antigua terminal del aeropuertu en Donetsk|url=http://es.novorossia.today/novorossia-news/les|editorial=Novorossia News|fechaaccesu=29 de payares de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20220326144740/http://es.novorossia.today/novorossia-news/les|archivedate=2022-03-26}}</ref> [[Ficheru:2014-12-20. Праздник солидарности 074.jpg|thumb|El primer ministru de la República Popular de Donetsk, [[Alexánder Zajárchenko]]]] El [[30 d'avientu]], dempués d'intensos combates les milicies de la RPD facer cola parte Oriental de Peski, dende esti pueblu l'exércitu ucraín lleven meses bombardiando violentamente les zones residenciales de la ciudá de Donetsk.<ref>{{cita publicación |títulu=La milicia lliberó l'este del pueblu de Peski|url=http://novorossia.today/la milicia-llibero-l'este-del pueblu-de-peski/|fechaaccesu=3 de xineru de 2015}}</ref> El [[31 d'avientu]], los militares ucraínos confirmen que minaron una parte de la mariña del mar d'Azov, nel sur de la rexón de Donetsk, detállase qu'asitiaron unos diez mines a lo llargo de la mariña pa «prevenir un desembarcu enemigu per mar».<ref>{{cita publicación |títulu=L'Exércitu ucraín mina la mariña del mar d'Azov pa torgar un "desembarcu enemigu"|url=http://mundo.sputniknews.com/mundo/20141231/1032985847.html|fechaaccesu=3 de xineru de 2015|axencia=Sputnik}}</ref> === 2015 === {{desactualizáu}} El 15 de xineru, el comandante de la unidá “Sparta”, Motorola, dixo que l'edificiu fuera dafechu tomáu pol exércitu de la RPD. Sobre la terminal esplegar banderes de Novorrusia y una enorme cinta de San Jorge.<ref>{{cita publicación |títulu=Sobre la terminal nueva del aeropuertu de Donetsk ondea la bandera de Novorrusia|url=http://novorossia.today/sobre-la-terminal-nueva-del aeropuertu-de-donetsk-ondea-la bandera-de-novorrusia/|fechaaccesu=16 de xineru de 2015}}</ref> Amás, informóse qu'en tola llinia del frente de la RPL taben produciéndose bombardeos y enfrentamientos d'intensidá media. Según los informes, tamién cayó Novotoshkovka. Na bolsa de Debaltsevo, la Brigada «Prizrak» volvió a bombardiar les posiciones enemigues en Chernujino con tanques, morteros y obuses; y xunto a los cosacos atacaron Troitskoye. Magar nun llograr prindar nun tomaron el pueblu, intensificar de los combates cerca Kolesnikovka.<ref>{{cita publicación |títulu=Debáltsevo: cosacos y «Prizrak» tán tomando Troitskoye y ataquen Chernujino; grandes fuercies de les FAU mover escontra'l frente|url=http://novorossia.today/debaltsevo-cosacos-y-prizrak-estan-tomando-troitskoye-y-ataquen-chernujino-grandes-fuercies-de-les-fau-mover escontra-el frente/|fechaaccesu=16 de xineru de 2015}}</ref> El 27 de xineru les Fuercies Armaes d'Ucraína trataron d'entrar en Peski y Makeyevka, pero l'ataque foi repelido. Gorlovka una vegada más foi sometida a intensos bombardeos. Hai combates activos en Mayorsk, Novoluganskoye y Uglegorsk. Na zona de Debáltsevo rexístrense combates en Troitskoye (el pueblu pasa d'unu a otru bandu), Svetlodarsk, Popasnaya, Novoorlovka y Shevchenko. El cercu alredor de Debáltsevo va estrechándose. L'exércitu Ucraín atacó'l puestu de control Nº 31. Los milicianos atacaron los puestos de control Nº 28 y Nº 37, según Krymskoye, Nizhneye, Orlovoye y Zolotoye. Dende'l pueblu de Trejizbenka bombardiaron Slavianoserbsk.<ref>{{cita publicación |títulu=Situación de los combates en Novorrusia, 27 de xineru de 2015|url=http://novorossia.today/combates-en-novorrusia-27-de-xineru-de-2015/|fechaaccesu=29 de xineru de 2015}}</ref> El 28 de xineru la milicia de la RPD asaltó la estación de tren de Magdalinovka y tomó sol so control el pueblu Shumy y la ciudá Artyomovo qu'entren na municipalidá de la ciudá de Dzerzhinsk. Lo que dexaría a les milicies emburriar la llinia de defensa de Gorlovka escontra l'oeste pa un mayor desenvolvimientu de la ofensiva en direición escontra Konstantinovka y Avdeevka.<ref>{{cita publicación |títulu=L'Exércitu de Novorrusia ta cerca de Dzerzhinsk|url=http://novorossia.today/el-ejercito-de-novorrusia-esta-cerca-de-dzerzhinsk/|fechaaccesu=29 de xineru de 2015}}</ref> El 29 de xineru, les unidaes del Exércitu ucraín en Debáltsevo quedaron asediadas pola milicia de la RPD. En Krasny Pájar y Mironovsky, los separatistes cortaron una de les dos rutes que conecten l'agrupación de les Fuercies Armaes d'Ucraína en Debaltsevo cola retaguardia. La carretera de Kharkiv a Rostov cayó so intensu fueu d'artillería, que pasa al traviés de Svetlodarskoe.<ref>{{cita publicación |títulu=Los castigadores en Debáltsevo tán a puntu de ser arrodiaos|url=http://novorossia.today/los-castigadores-en-debaltsevo-estan-a-puntu-de-ser-arrodiaos/|fechaaccesu=29 de xineru de 2015}}</ref> El 30 de xineru, produciéronse bombardeos ininterrumpíos sobre Donetsk, Makeevka y Yasinovataya. Coles mesmes, los combates nos pueblos de Peski, Marinka y Avdeevka nun cesaron. Cerca de Gorlovka, siguía la llimpieza» de les llocalidaes de Verjnetoretskoye y Mayorskoye. Atacóse la caldera» de Debáltsevo dende toles direiciones. Les Fuercies Armaes de Novorrusia entraron en Uglegorsk, Maloorlovka y Chernujino. Amás, avanzaron sobre Troitskoye y Krasni Payar. La carretera de Debáltsevo a Artiomovsk —única salida de les Fuercies Armaes d'Ucraína— foi severamente bombardiada.<ref>{{cita publicación |títulu=Resumen de los combates en Novorrusia, 29 de xineru de 2015|url=http://novorossia.today/resumen-de-los combates-en-novorrusia-29-de-xineru-de-2015/|fechaaccesu=30 de xineru de 2015}}</ref> Los efectivos del batallón voluntariu ''Aidar'' atacaron l'edificiu del Ministeriu de Defensa ucraín, en Kiev, tres espublizase nos medios una información na que s'afirmaba que fuera disueltu. El serviciu de prensa del batallón desmintió con posterioridá estos planes.<ref>{{cita publicación |títulu=El batallón ucraín Aidar cesa'l so mitin pa retomalo'l llunes|url=http://mundo.sputniknews.com/mundo/20150130/1033816823.html|fecha=30 de xineru de 2015|fechaaccesu=30 de xineru de 2015}}</ref> [[Ficheru:OSCE SMM monitoring the movement of heavy weaponry in eastern Ukraine (16731644405).jpg|thumb|Donbáss, el 4 de marzu de 2015]] El 31 de xineru, siguíen los bombardeos de les Fuercies Armaes d'Ucraína sobre les llocalidaes de Telmanovo, Dokuchaevsk, Yelenovka y Dolya. Pela so parte, Donetsk, Gorlovka y Makeevka sufrieron ataques despiadaos día y nueche. Na zona de Debáltsevo, les llocalidaes de Uglegorsk, Nikishino y Kalinovka fueron «llimpiaes» de combatientes ucraínos, d'esta forma, les Fuercies Armaes de Novorrusia averáronse abondo a Debáltsevo, y yá s'atopaben na parte occidental de la ciudá y cerraron ''la caldera''. En total, ellí tán asediados ente 5.000 y 8.000 combatientes de les Fuercies Armaes d'Ucraína. El pueblu de Krasni Payar, y parte de los pueblos de Mironovsky y Mironovka tán controlaos poles Fuercies de Novorrusia. El pueblu de Troitskoye ta dafechu so control ucraín.<ref>{{cita publicación |títulu=Resumen de los combates en Novorrusia, 31 de Xineru de 2.015|url=http://novorossia.today/resumen-de-los combates-en-novorrusia-31-de-xineru-de-2-015/|fechaaccesu=2 de febreru de 2015}}</ref> Pal 2 de febreru, namái nel área [[Debáltsevo]] siguíen les hostilidaes. Les Fuercies Armaes de Novorrusia controlaben con fueu d'artillería la carretera de Artemovsk. Amás, teníen sol so poder la totalidá de los pueblos Krasni Payar, Uglegorsk, Nikishino, Sanzharovka, Lozovoye, Kalinovka, Novogrigorevka y Novoorlovka, la parte oriental de Debáltsevo, delles cais en Chernujino y la metá de Maloorlovka. Pela so parte, Troitskoe y Popasnaya siguíen so control de les Fuercies Armaes d'Ucraína. L'Exércitu ucraín bombardeó ininterrumpidamente Donetsk y les llocalidaes circundantes, Makeevka, Gorlovka, Elenovka, Dokuchaevsk, Stajanov, Pervomaisk y Bryanka. Tamién volvieron a entamar bombardeos sobre Lugansk.<ref>{{cita publicación |títulu=Resumen de los combates en Novorrusia|fecha=2 de febreru de 2015|url=http://novorossia.today/resumen-de-los combates-en-novorrusia-2-de-febreru-de-2-015/|fechaaccesu=4 de febreru de 2015}}</ref> El 12 de febreru cerca de Mariúpol les Fuercies Armaes de Novorrusia (FAN) llanzaron una ofensiva que fizo recular a les Fuercies Armaes d'Ucraína (FAU) hasta'l pueblu de Sajanka. Tán lluchando polos pueblos de Shirokino y Kominternovo. Les Fuercies Armaes d'Ucraína, de nuevu trataron de romper el cercu, casi llogrando entrar na llocalidá de Logvinova.<ref>{{cita publicación |títulu=Resumen de los combates en Novorrusia, 12 de Febreru de 2.015|url=http://novorossia.today/resumen-de-los combates-en-novorrusia-12-de-febreru-de-2-015/|fechaaccesu=18 de febreru de 2015}}</ref> [[Ficheru:2015-04-24. День солидарности молодёжи в Донецке 394 .jpg|thumb|Donetsk, el 24 d'abril de 2015]] ==== Tregua de Minsk II ==== El día 14 de febreru, hores antes del entamu de la nueva tregua de [[Minsk II]], roblada unos díes antes, l'área de [[Debáltsevo]] taba sufriendo importantes combates y la guerra averábase nuevamente más a la contorna de [[Mariupol]].<ref name="tregua2015">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2015/02/14/actualidad/1423920496_939826.html|títulu=http://internacional.elpais.com/internacional/2015/02/14/actualidad/1423920496_939826.html|fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El 17 de febreru'l Presidente de la RPD, Alexandr Zajarchenko, recibió un disparu mientres una batalla coles fuercies ucraínes nel centru de Debáltsevo, la batalla desenvolver nes cais centrales de la ciudá.<ref>{{cita publicación |títulu=Alexandr Zajarchenko foi mancáu en Debáltsevo|url=http://novorossia.today/alexandr-zajarchenko-foi--mancáu-en-debaltsevo/|fechaaccesu=18 de febreru de 2015}}</ref> Les operaciones de desarme de los combatientes del Exércitu y de la Guardia Nacional d'Ucraína executar so los bombardeos de l'artillería ucraniano que queda en Debáltsevo. Per primer vegada tán realizándose operaciones conxuntes de les milicies de la RPD y de la RPL. Debáltsevo que progresivamente ta siendo tomada sol control de la milicia y la so contorna son un focu de tensión dempués de la entrada a valir del alcuerdu d'alto'l fueu. La milicia informó que'l fueu d'artillería ucraniano realizar dende l'interior de la caldera. El [[15 d'abril]] de [[2015]] los separatistes tomen sol so control el pueblu de Shirokino. El [[20 de mayu]] de 2015 anuncióse que la [[Nueva Rusia (confederación)|confederación de Nueva Rusia]] quedaba eslleida.<ref name="utenrp">{{cita web |url=http://uatoday.tv/politics/russian-backed-novorossiya-breakaway-movement-collapses-428372.html |títulu=Russian-backed 'Novorossiya' breakaway movement collapses|work=[[Ukraine Today]] |fecha=20 de mayu de 2015}}</ref><ref>{{cita publicación |author=Vladimir Dergachev|author2=Dmitriy Kirillov|url=http://m.gazeta.ru/politics/2015/05/19_a_6694441.shtml |títulu=ru:Проект «Новороссия» закрыт|trans-title=Project "New Russia" is closed |idioma=ru|work=[[Gazeta.ru]] |fecha=20 de mayu de 2015}}</ref> La tregua ruempe la primer selmana de xunu con una esguilada intensa de la violencia en redol a Marinka y na práutica totalidá de les fronteres de les Repúbliques de Donetsk y Lugansk.{{ensin referencies}} Combates ente infantería, blindaos y artillería pesao, qu'afectaron tamién a zones civiles y que xubieron el grau de violencia d'esti conflictu. Les milicies informaron d'haber abatíu 60 blindaos y causáu hasta 400 baxes nes files del exércitu ucraín.{{ensin referencies}} En febreru de 2016 rexistráronse cuatro persones muertes nun puestu d'accesu a la República Popular de Donetsk, y un soldáu ucraín muertu en [[Avdiivka]], en dambos casos por causa de una mina.<ref>[http://internacional.elpais.com/internacional/2016/02/11/actualidad/1455216980_086796.html El conflictu ucranio se enquista un añu dempués del alcuerdu], diariu ''El País'', 11 de febreru de 2016.</ref> == Voluntarios estranxeros == Voluntarios veníos de [[Rusia]], [[Serbia]], [[Hungría]], [[Polonia]], [[Israel]], [[España]],<ref>[http://politica.elpais.com/politica/2014/08/07/actualidad/1407443428_738165.html Dos españoles nel Batallón Vostok], diariu ''El País'', 7 d'agostu de 2014.</ref><ref>[http://politica.elpais.com/politica/2015/02/27/actualidad/1425026528_611328.html Deteníos ocho españoles por lluchar nel bandu prorruso n'Ucraína], diariu ''El País'', 27 de febreru de 2015.</ref><ref>[http://politica.elpais.com/politica/2015/02/27/actualidad/1425044924_696253.html “Combatíamos comunistes y nazis xuntos”], diariu ''El País'', 27 de febreru de 2015.</ref> [[Francia]], [[Bielorrusia]], [[Uzbequistán]], [[Armenia]], [[Alemaña]], [[Italia]], [[Turquía]], [[Rumanía]] y [[Brasil]] llucharon al llau de les fuercies separatistes.<ref name="bbc2"/><ref name="BBC foreign fighters"/>{{#tag:ref|Ver<ref name="voluntarios estranxeros 1"/><ref name="voluntarios estranxeros 2"/><ref name="voluntarios estranxeros 3"/><ref name="voluntarios estranxeros 5"/><ref name="voluntarios estranxeros 6"/><ref name="voluntarios estranxeros 7"/><ref name="voluntarios estranxeros 8"/><ref name="voluntarios estranxeros 9"/><ref name="voluntarios estranxeros 10"/><ref name="voluntarios estranxeros 11"/><ref name="voluntarios estranxeros 12" />}}. Al llau de les fuercies gubernamentales llucharon voluntarios veníos de [[Polonia]], [[Estonia]], [[Letonia]], [[Lituania]], [[Finlandia]], [[Suecia]], [[Xeorxa]], [[Francia]], [[Italia]], [[Estaos Xuníos]] y [[Bielorrusia]].<ref name="POL y países bálticos1"/><ref name="POL y países bálticos2"/><ref name="BBC foreign fighters"/><ref name="FinSueFra"/><ref name="Belarusians Batallion Donbas"/> == Problemes humanitarios == [[Ficheru:Lugansk-2014-06-18.jpeg|thumb|left|Civiles muertos por un bombardéu en [[Lugansk]], 18 de xunu de 2014]] [[Ficheru:Yasynuvata resident standing inside her shelled flat.jpg|thumb|left|Residentes d'Ucraína oriental nun apartamentu bombardiáu, setiembre de 2014]] [[Ficheru:Yasynuvata residents hiding in a makeshift bomb shelter.jpg|thumb|left|Residentes d'Ucraína oriental escondíos nun búnker improvisáu, setiembre de 2014]] A mediaos de mayu de 2014, la [[Organización de les Naciones Xuníes]] publicó un informe nel que reparaba un deterioru alarmante» de los derechos humanos nel territoriu controláu por insurxentes.<ref name="onuderechos">{{cita publicación |url=http://www.bbc.com/news/world-europe-27438422|títulu=Ukraine crisis: UN sounds alarm on human rights in east|fecha=16 de mayu de 2014|editorial=BBC News|fechaaccesu=17 de mayu de 2014|idioma=inglés}}</ref> La ONX informó d'una creciente falta de llei na rexón, documentando casos d'asesinatos selectivos, tortura y secuestros, llevaos a cabu principalmente poles fuercies de la República Popular de Donetsk.<ref name="un"/> Tamién informó d'amenaces, ataques y secuestros de periodistes y observadores internacionales, según palices y ataques contra simpatizantes de la unidá ucraniana.<ref name="un">{{cita llibru |fecha=15 de mayu de 2014|títulu=Report on the human rights situation in Ukraine|url=http://www.ohchr.org/Documents/Countries/UA/HRMMUReport15May2014.pdf|editorial=Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights|idioma=inglés}}</ref> En respuesta, Rusia condergó l'informe de la ONX, afirmando qu'ignoraba los abusos cometíos pol gobiernu ucraín y acusando a los sos autores de siguir «órdenes polítiques» pa tapar a los nuevos líderes ucraínos pro-occidentales.<ref name="onuderechos"/> Nun informe de la Misión d'Observación de Derechos Humanos les Naciones Xuníes,<ref>{{cita publicación|url=http://www.newsroomamerica.com/story/422998/human_rights_situation_in_ukraine_continues_to_deteriorate.html|títulu=Human Rights Situation in Ukraine Continues To Deteriorate|fecha=22 de mayu de 2014|obra=Русский Мир Украина|fechaaccesu=22 de mayu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140524022631/http://www.newsroomamerica.com/story/422998/human_rights_situation_in_ukraine_continues_to_deteriorate.html|archivedate=2014-05-24}}</ref> [[Ivan Šimonović]], Secretariu Xeneral Axuntu de la ONX pa los Derechos Humanos,<ref name="Русский Мир Украина">{{cita publicación|url=http://rusmir.in.ua/pol/5435-obraschenie-doneckoy-narodnoy-respubliki.html|títulu=Обращение ДНР ко всему цивилизованному миру|fecha=28 d'abril de 2014|obra=Русский Мир Украина|fechaaccesu=28 d'abril de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140523230316/http://rusmir.in.ua/pol/5435-obraschenie-doneckoy-narodnoy-respubliki.html|fechaarchivu=23 de mayu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140523230316/http://rusmir.in.ua/pol/5435-obraschenie-doneckoy-narodnoy-respubliki.html|archivedate=2014-05-23}}</ref> faló de detenciones illegales, secuestros y intimidación de funcionarios eleutorales, y pidió una aición urxente pa evitar una guerra similar a [[Guerres de Yugoslavia|la de Yugoslavia]].<ref>{{cita publicación |url=http://www.ibtimes.co.uk/uns-ivan-simonovic-fears-ukraine-heading-bloody-balkans-style-war-1449023|títulu=UN's Ivan Simonovic Fears Ukraine Heading for Bloody Balkans-Style War|fecha=18 de mayu de 2014|obra=IBT|fechaaccesu=18 de mayu de 2014}}</ref> Tamién alvirtió d'una crisis humanitaria debíu a la corte de los servicios sociales na rexón, y un éxodu de persones de les zones afeutaes.<ref>{{cita publicación |url=http://www.reuters.com/article/2014/05/19/us-ukraine-crisis-election-un-idUSBREA4I0JF20140519|títulu=O.N. sees abductions, intimidation of election officials in Ukraine|fecha=19 de mayu de 2014|axencia=Reuters|fechaaccesu=19 de mayu de 2014|idioma=inglés}}</ref> Dixo que «Donetsk ta en cantu del colapsu de los sos servicios sociales» por cuenta de la escasez de los suministros cruciales, incluyendo medicines como la insulina.<ref>{{cita publicación |url=http://www.sbs.com.au/news/article/2014/05/20/un-warns-exodus-east-ukraine|títulu==UN warns of exodus from east Ukraine|fecha=20 de mayu de 2014|editorial=SBS|fechaaccesu=20 de mayu de 2014}}</ref> El Primer Ministru [[Arseni Yatseniuk]] faló tamién de la escasez de medicines.<ref>{{cita publicación |url=http://vlasti.net/news/192702|títulu=Опасность инсулинозависимых людей на Юго-Востоке Украины|fecha=23 de mayu de 2014|editorial=Vlasti.net|fechaaccesu=23 de mayu de 2014}}</ref> Nun informe de [[Human Rights Watch]], esta organización acusó les fuercies gubernamentales, milicies pro-gubernamentales y los insurxentes del usu indiscrimináu de [[cohete]]s non empuestos n'árees poblaes, resultando na muerte d'un númberu significativu de civiles. Esta organización de derechos humanos apuntó n'este reporte que l'usu indiscrimináu de cohetes nes zones poblaes viola'l derechu internacional humanitariu, o les lleis de la guerra, y puede equivalir a crímenes de guerra.<ref>{{cita web |url=http://www.hrw.org/news/2014/07/24/ukraine-unguided-rockets-killing-civilians|títulu= Ukraine: Unguided Rockets Killing Civilians (Ucraína: cohetes ensin emponer tán matando a civiles)|fecha=24 de xunetu de 2014|editorial=Human Rights Watch|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> Según el [[Ministeriu de Sanidá d'Ucraína]], a fecha del 11 de xunu, 225 persones morrieren dende l'entamu de la contraofensiva gubernamental. Ente 15&nbsp;000 y 20&nbsp;000 [[refuxaos]] llegaron a [[Sviatohirsk]] provenientes de Sloviansk tres la intensificación del bombardéu na ciudá per parte de les Fuercies Armaes d'Ucraína a finales de mayu. El restu de los residentes de la ciudá sitiada atopar ensin agua, gas nin lletricidá. A pesar de la precaria situación, la mayoría de residentes quedáronse. Según fontes ruses, 70&nbsp;000 refuxaos cruciaron la frontera escontra Rusia dende l'entamu de los combates.<ref>{{cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jun/12/ukraine-humanitarian-crisis-tens-of-thousands-flee|títulu=Ukraine's humanitarian crisis worsens as tens of thousands flee combat in east|fechaaccesu=15 de xunu de 2014|apellíu=Luhn|nome=Alec|fecha=12 de xunu de 2014|obra=Guardian|idioma=inglés}}</ref> === Secuestros === Dende l'entamu del conflictu, siquier dolce persones, incluyendo periodistes, funcionarios, políticos llocales y miembros de la [[Organización pa la Seguridá y la Cooperación n'Europa]] (OSCE) fueron tomaos como rehenes poles fuercies de la República Popular de Donetsk. Los insurxentes en Donetsk asaltaron la oficina llocal del [[Comité Internacional de la Cruz Bermeya]] el 9 de mayu a les 19:00, y prindaron gran cantidá de suministros médicos.<ref name="Unian10May">[http://www.unian.net/politics/916434-v-donetske-napali-na-ofis-krasnogo-kresta-i-zahvatili-7-zalojnikov.html UNIAN], ''В Донецке напали на офис "Красного креста" и захватили 7 заложников [In Donetsk, the office of the "Red Cross" was attacked and seven hostages were seized''], 10 de mayu de 2014.]</ref><ref name= "DeutcheWelle10May" >[http://www.dw.de/red-cross-hostages-freed-in-donetsk-eastern-ukraine/a-17626580 Deutche Welle], ''Red Cross hostages 'freed' in Donetsk, eastern Ukraine'', 10 de mayu de 2014.</ref> Detuvieron a ente siete y nueve trabayadores de la Cruz Roja,<ref name="Unian10May"/><ref name= "DeutcheWelle10May"/> a los qu'acusaron d'espionaxe. El 10 de mayu fueron lliberaos, y comprobóse qu'unu de los prisioneros fuera cutíu brutalmente.<ref name= "DeutcheWelle10May"/><ref name="MSNNZ10May">[http://news.msn.co.nz/worldnews/8842886/red-cross-says-workers-released-in-ukraine MSN New Zealand] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140512225244/http://news.msn.co.nz/worldnews/8842886/red-cross-says-workers-released-in-ukraine |date=2014-05-12 }},''Red Cross says workers released in Ukraine'', 10 de mayu de 2014.</ref><ref name="JP10May14">{{cita publicación |url=http://www.jpost.com/Breaking-News/Red-Cross-workers-held-for-seven-hours-by-east-Ukraine-activists-351828|periódicu=The Jerusalem Post|títulu=Red Cross workers held for seven hours by east Ukraine activists|fecha=10 de mayu de 2014|idioma=inglés}}</ref> La misión de la OSCE n'Ucraína perdió'l contautu con cuatro de los sos observadores nel Óblast de Donetsk el 26 de mayu, y otros cuatro nel Óblast de Lugansk el 29 de mayu.<ref name="OSCE617">{{cita press release |url=http://www.osce.org/ukraine-smm/119945 |títulu==Latest news from the OSCE Special Monitoring Mission to Ukraine (SMM), based on information received until 18:00 hrs, 17 June |editorial=Organization for Security and Co-operation in Europe |fecha=18 de xunu de 2014 |fechaaccesu=24 de xunu de 2014|idioma=inglés}}</ref> === Abellugaos === La guerra provocó miles de movíos internos n'Ucraína, y abellugaos en Rusia. Los movíos internos dirixéronse a zones centrales y occidentales del país, como'l [[Óblast de Poltava]].<ref>{{cita publicación |títulu=Refugees from Donetsk, Luhansk oblasts arriving in Poltava Oblast|url=http://www.kyivpost.com/content/ukraine/refugees-from-donetsk-luhansk-regions-arriving-in-poltava-region-349520.html|periódicu=Kyiv Post|editorial=[[Interfax-Ucraína]]|fecha=26 de mayu de 2014|fechaaccesu=24 de xunu de 2014|idioma=inglés}}</ref> Sobre 2&nbsp;000 families de Donetsk y Lugansk abellugar na ciudá d'[[Odesa]], nel sur d'Ucraína.<ref>{{cita publicación |títulu=Refugees from Donetsk and Luhansk regions seek refuge at Odessa resorts|url=http://en.itar-tass.com/world/736776|axencia=ITAR-TASS|fecha=19 de xunu de 2014|fechaaccesu=24 de xunu de 2014}}</ref> El [[16 de xunu]] la ONX envaloró n'ente 19&nbsp;000 y 34&nbsp;000 los movíos internos n'Ucraína.<ref name="movíos internos">{{cita web|url=http://www.eluniversal.com.mx/el-mundo/2014/ucrania-rusia-movíos-1017279.html|títulu=Movíos internos n'Ucraína suman 19 mil: ONX|editorial=L'Universal|fecha=16 de xunu de 2014}}</ref> Pela so parte, Rusia esplegó más de 200 puntos de receición temporal de refuxaos, nos que'l [[20 de xunu]] había 9&nbsp;700 persones, incluyendo 5&nbsp;300 neños. Alredor de 12&nbsp;000 permanecíen nes cases de los sos familiares y conocíos.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti |fecha=20 de xunu de 2014 |url=http://ria.ru/society/20140620/1012880896.html |títulu=Более десяти регионов РФ уже приняли беженцев с Украины, сообщает МЧС |idioma=rusu}}</ref> Alredor d'esta fecha solo al [[óblast de Rostov]] llegaben unos 10&nbsp;000 ucraínos diariamente, sumando a los 400&nbsp;000 ucraínos que llegaron y permanecieron en Rusia dende principios de 2014, principalmente dende marzu. 1&nbsp;000 persones solicitaron l'estatus de refuxáu, y 6&nbsp;000 solicitaron abellugu temporal por causes humanitaries.<ref>{{cita web |autor=RIA Novosti |fecha=20 de xunu de 2014 |url=http://ria.ru/society/20140620/1012838231.html |títulu=Более 400 тысяч украинцев прибыли в Россию с начала кризиса |idioma=rusu}}</ref> Otros refuxaos de Lugansk dirixéronse a Rusia mientres la tregua declarada'l 23 de xunu y efectiva hasta'l 27.<ref>{{cita publicación |url=https://www.aljazeera.com/news/europe/2014/06/rebels-agree-respect-ukraine-ceasefire-201462322425823648.html|títulu=Rebels agree to respect Ukraine ceasefire|axencia=AlJazeera/AP|fecha=24 de xunu de 2014|fechaaccesu=24 de xunu de 2014|idioma=inglés}}</ref> El [[4 de xunetu]] el vizprimer ministru de Rusia [[Dmitri Kozak]] cifró en 100&nbsp;000 el númberu de pidimientos del estatus de refuxáu per parte de los movíos ucraínos. El númberu de ciudadanos ucraínos residentes en Rusia yera de 1,9 millones de persones, comparáu con 1,1 millones nes mesmes feches del añu 2013.<ref name="refugiadosR100000">{{cita web |url=http://ria.ru/society/20140704/1014748358.html|títulu=Уже 100 тысяч беженцев с Украины попросили убежища в РФ, заявил Козак|editorial=RIA Novosti|fecha=4 de xunetu de 2014}}</ref> Según Alexéi Begún del Departamentu de Ciudadanía ya Inmigración de Bielorrusia, pal [[28 d'ochobre]] llegaron cerca de 30&nbsp;000 ciudadanos ucraínos al so país y precisó que se trata solo de los refuxaos del este d'Ucraína y el númberu d'ucraínos que lleguen a Bielorrusia ye enforma mayor. Amás que 150 ucraínos recibieron l'estatus de refuxaos y más de 400 pidieron la ciudadanía.<ref>{{cita publicación |títulu=Bielorrusia recibe a unos 30&nbsp;000 refuxaos del este d'Ucraína|url=http://sp.ria.ru/international/20141029/162768094.html|axencia=RIA Novosti|fecha=28 d'ochobre de 2014|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2014}}</ref> == Bloquéu informativu == So amenaza de revocación de llicencies, Ucraína prohibió a los sos provisores de televisión retresmitir una serie de canales de televisión rusos por «poner en peligru la seguridá informativa del país».<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140717/1016404565.html |títulu=Украинских провайдеров лишат лицензий за трансляцию российских каналов |axencia=RIA Novosti |fecha=17 de xunetu de 2014|idioma=rusu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140624/1013349175.html |títulu=Киев требует запретить на Украине трансляцию ряда российских каналов |axencia=RIA Novosti |fecha=24 de xunu de 2014|idioma=rusu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://society.lb.ua/accidents/2014/07/22/273741_sud_otkril_proizvodstvo_delu.html |títulu=Суд запретил транслировать телеканал "ТВ Центр" в Украине |editorial=LB |fecha=22 de xunu de 2014|idioma=rusu}}</ref> El Ministeriu d'Asuntos Esteriores rusu calificó esti fechu de violación de la [[llibertá de prensa]].<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140722/1017114108.html |títulu=Киев приостановил ретрансляцию российского телеканала "ТВЦ" на Украине |editorial=RIA Novosti |fecha=22 de xunu de 2014|idioma=rusu}}</ref> Coles mesmes diversos medios y políticos acusaron a los medios ucraínos de «desinformación» y «manipulación psicolóxica» de los ucraínos.<ref>{{cita web |url=http://www.pravda.ru/world/formerussr/ukraine/09-07-2014/1215299-ukrain_tolokin-0/ |títulu=На Украине царит дезинформация |editorial=pravda.ru |fecha=9 de xunu de 2014|idioma=rusu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.newsru.com/russia/22jul2014/churkin.html |títulu=Чуркин: Киев распространяет фальшивки, чтобы обвинить сепаратистов в крушении самолета |editorial=newsru.com |fecha=22 de xunu de 2014|idioma=rusu}}</ref><ref name="odnako23.07.14"/> El [[23 de xunetu]] el Ministeriu d'Asuntos Esteriores de Rusia calificó de tabú amoral ya inhumanu» la falta d'información sobre cientos de víctimes de les autoridaes de Kiev nos medios internacionales.<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140723/1017229959.html |títulu=МИД РФ: информационное табу наложено на события на востоке Украины |editorial=RIA Novosti |fecha=23 de xunetu de 2014|idioma=rusu}}</ref> == Reaiciones == {{VT|Reaiciones a la Crisis de Crimea de 2014|Resolvimientu 68/262 de l'Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes}} Munchos observadores pidieron tanto al gobiernu ucraín como a los insurxentes que busquen la paz y amenorguen les tensiones en Donetsk y Lugansk. === Estaos soberanos === * {{bandera2|Rusia}} — El [[1 de marzu]], nel marcu de les [[protestes prorruses n'Ucraína de 2014]] que precedieron a los combates, el Senáu rusu aprobó por unanimidá la posibilidá del usu del Exércitu n'Ucraína.<ref name="putin2">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/03/01/actualidad/1393661235_993251.html |títulu=El Senáu rusu aprueba por unanimidá l'usu del Exércitu n'Ucraína |editorial=El País |fecha=1 de marzu de 2014|fechaaccesu=24 de xunu de 2014}}</ref> El 12 d'abril, mientres una conversación telefónica col so homólogu ucraín, [[Andréi Deschitsa]], el canciller rusu, Serguéi Víktorovich Lavrov, señaló que «nun hai axentes rusos n'Ucraína» y que Moscú «considera inaceptable que Kiev amenacie con asaltar los edificios ocupaos por manifestantes en Donetsk y Lugansk». Lavrov tamién encamentó al gobiernu ucraín a «apostar pol diálogu y tomar en considerancia les demandes llexítimes de les rexones del sureste d'Ucraína, incluyendo la participación de les mesmes na reforma constitucional».<ref name="rusia11">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125042-rusia-kiev-axentes-rusos-ucrania |títulu=Rusia a Kiev: Nun hai axentes rusos n'Ucraína |editorial=RT |fechaaccesu=12 d'abril de 2014}}</ref> [[Ficheru:March of Peace (2014-03-15, Moscow) full streets.jpg|thumb| Cola de rusos en solidaridá con Ucraína. Moscú, el 15 de marzu de 2014]] : El 13 d'abril, un voceru del ministeriu d'Asuntos Esteriores anunció que Rusia consideraba «urxente» una xunta del [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] dedicada a la crisis nel sureste d'Ucraína pa evitar un conflictu armáu.<ref name="onuusaru">{{cita web |url=http://www.clarin.com/mundo/Moscu-reunion-Consejo-Seguridad-ONU_0_1120088031.html |títulu=Moscú pide una xunta del Conseyu de Seguridá de la ONX |editorial=Diariu Clarín |fechaaccesu=14 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210410232906/https://www.clarin.com/mundo/Moscu-reunion-Consejo-Seguridad-ONU_0_1120088031.html |fechaarchivu=2021-04-10 }}</ref> : El presidente rusu, el 15 d'abril nuna conversación telefónica cola canciller alemana, [[Angela Merkel]], señaló que la esguilada del conflictu n'Ucraína va llevar al país «en cantu d'un conflictu armáu». Según el mandatariu rusu, l'empeoramientu de la crisis n'Ucraína foi resultáu de les polítiques irresponsables» de Kiev, «que fai casu omiso a los derechos ya intereses llexítimos de los ciudadanos ucraínos de fala rusa».<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125399-putin-rusia-ucrania-guerra-civil |títulu=Putin: "La esguilada del conflictu n'Ucraína llevar en cantu d'un conflictu armáu" |editorial=RT Actualidá |fechaaccesu=15 d'abril de 2014}}</ref> : El presidente rusu nel so programa añal ''Llinia direuta'' afirmó que «Rusia y Ucraína siempres van ser vecinos. Rusia mientres munchos años emprestó ayuda multimillonaria a Ucraína» y repitió que los dos países van poder llegar a un entendimientu mutuu al traviés del diálogu. Tamién dixo que'l gobiernu ucraín «en llugar de tratar de dialogar, unviaron tanques y aviones contra los civiles» y afirmó que na zona nun hai servicios especiales rusos sinón que los manifestantes son ciudadanos llocales.<ref name="putinlinea">{{cita web |url=http://www.telesurtv.net/articulos/2014/04/17/putin-desmiente-que-haya-fuercies-especiales-ruses-en-ucrania-8679.html |títulu=Putin desmiente qu'haya fuercies especiales ruses en sureste ucraín |editorial=TeleSUR |fechaaccesu=17 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210923034523/https://www.telesurtv.net/articulos/2014/04/17/putin-desmiente-que-haya-fuercies-especiales-ruses-en-ucrania-8679.html |fechaarchivu=2021-09-23 }}</ref> : El presidente rusu alvirtió de que'l so país nun reconocería los resultaos de les eleiciones presidenciales d'Ucraína si siguir con agresiones a los candidatos representantes de les rexones orientales. Según él, «por que les eleiciones sían llexítimes habría que camudar la Constitución, porque na so formulación actual nun dexa convocar eleiciones mientres esista un presidente nel cargu».<ref name="tomasdocert" /> : El 1 de mayu, el presidente rusu pidió la retirada de les fuercies militares ucraínes del sureste d'Ucraína y propunxo l'empiezu d'un diálogu nacional pa resolver la crisis.<ref name="merkel">{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2014/05/140501_ultnot_putin_pide_retirada_exercito_ucraín_mxa.shtml |títulu=Vladímir Putin pide la retirada del exércitu ucraín del sureste del país editorial=BBC Mundo |fecha=1 de mayu de 2014}}</ref> : El 3 de mayu'l [[Ministeriu de Cultura de la Federación Rusa|ministru de cultura de Rusia]] [[Vladímir Medinski]] suxirió denominar a los federalistes y activistes prorrusos como «combatientes de la Resistencia antifascista».<ref>{{cita web |url=http://ria.ru/world/20140503/1006394009.html |títulu=Мединский: события на востоке Украины - антифашистское сопротивление |editorial=RIA Novosti |fecha=3 de mayu de 2014}}</ref>[[Ficheru:A rally in support of Novorossiya in Moscow on June 11, 2014 (12).jpg|thumb|Moscú'l 11 de xunu]] : El 17 de mayu'l Ministeriu d'Asuntos Esteriores d'Ucraína unvió a una nota al gobiernu rusu, na que propón llevar a cabu «un conxuntu de midíes mutues na frontera ente dambos países y les zones estremeres col fin d'estabilizar la situación». Rusia va estudiar la propuesta, según la so viceministru d'Asuntos Esteriores.<ref name="umm"/> :Mientres una conversación telefónica, el 18 de mayu, los ministros d'Esteriores d'Alemaña y Rusia, [[Frank-Walter Steinmeier]] y [[Serguéi Lavrov]], espresaron güei la so esmolición pola continua violencia nel este d'Ucraína, manifestaron molición polos continuos enfrentamientos, coincidieron na necesidá d'amenorgar urxentemente la tensión.<ref>{{cita web |url=http://sp.ria.ru/international/20140518/160118773.html |títulu=Alemaña y Rusia, esmolecíes pola continua violencia n'Ucraína |publicación=RIA Novosti |fecha=18 de mayu de 2014}}</ref> [[Ficheru:Марш мира Москва 21 сент 2014 L1450559.jpg|thumb|[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:March_of_Peace_(2014-09-21,_Moscow) Manifestación] pola paz, contra la invasión militar putinista a Ucraína. Moscú, el 21 de setiembre de 2014]] : El 24 de xunu, Putin propunxo al Conseyu de la Federación que revocara la disposición especial que-y dexa unviar tropes a Ucraína (aprobada'l 1 de marzu).<ref name="putin"/><ref name="putin2"/> :* {{bandera|Crimea}} [[República de Crimea]] — El vizprimer ministru crimeo, [[Rustam Temirgalíev]], espresó la esperanza de que la rexón de Donetsk (según otres rexones del sureste ucraín) formaren una Federación d'Ucraína y xuniérense al [[Unión de Rusia y Bielorrusia|Estáu de la Unión]].<ref>{{cita web |url=http://www.pravda.com.ua/news/2014/04/12/7022211/ |títulu=Теміргалієв оголосив про швидке створення "Української Федерації" |editorial=Pravda |idioma=ucraín |fecha=12 d'abril de 2014|fechaaccesu=14 d'abril de 2014}}</ref> * {{bandera2|Estaos Xuníos}} — Hores dempués de que'l Gobiernu rusu anunciara l'entamu de maniobres militares na frontera con Ucraína, Kerry sollertó'l 25 d'abril de que «si Rusia sigue nesta direición, non yá cometería un error grave, sinón un error caru». Amestó que «si'l presidente Putin y Rusia encaren una decisión. Si Rusia escueye'l camín del amenorgamientu de tensiones, la comunidá internacional, toos nós, vamos celebrar. Si non, el mundu va asegurar de que los costos pa Rusia namái crezan».<ref name="usauno">{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/04/25/5359a88c268y3ee4528b457y.html |títulu=John Kerry: 'Ta acabándose el tiempu por que Rusia camude l'aldu n'Ucraína' |editorial=El Mundo|fecha=25 de abri de 2014 |fechaaccesu=25 d'abril de 2014}}</ref> : La embaxadora d'Estaos Xuníos ante la ONX, [[Samantha Power]], aportunó en que si Rusia nun actuaba pa rebaxar la tensión nel este d'Ucraína, «va haber un aumentu de les sanciones» a funcionarios rusos, considerando que los movimientos prorrusos presenten «toles traces d'una implicación de Moscú». Tamién cuntó que los sucesos en Donetsk comparten «les mesmes señales» que'l casu de Crimea, cola adhesión a Rusia al traviés d'un referendu.<ref name="onuusaru" /> : [[Barack Obama]] apuró a Vladímir Putin a «utilizar la so influencia pa frenar les aiciones de los separatistes» en Donetsk y otres partes del este d'Ucraína.<ref name="bbc15abril" /> : Tres la xunta celebrada en Xinebra onde participó John Kerry, Barack Obama afirmó que si Rusia «nun cumple col so parte del tratu», Estaos Xuníos va aplicar nueves sanciones. Pa ello, diba aldericar con Angela Merkel y [[David Cameron]].<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125600-obama-rusia-sanciones-eeuu-ginebra |títulu=Obama: "Tamos preparando nueves sanciones contra Rusia" |editorial=RT |fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref>[[Ficheru:Assistant Secretary Nuland, Ambassador Pyatt Greet Ukrainian President-elect Poroshenko Before Meeting in Warsaw.jpg|thumb|[[John Kerry]], [[Victoria Nuland]], Geoffrey R. Pyatt, y [[Petró Poroshenko]], 4 de xunu]] : L'embaxador d'Estaos Xuníos n'Ucraína, Geoffrey R. Pyatt, caracterizó a los militantes prorrusos como «terroristes».<ref>{{cita web |url=http://www.voanews.com/content/q-and-a-with-us-amb-geoffrey-pyatt-ukraine-crisis-escalates-as-war-fears-grow/1893136.html |títulu=Q&A with US Amb. Geoffrey Pyatt: Ukraine Crisis Escalates as War Fears Grow |editorial=La Voz d'América |fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref> : El 2 de mayu, Barack Obama nuna xunta cola canciller alemana dixo que «el señor Putin nun tien llexitimidá pa violar la soberanía d'Ucraína. Puede faer suxerencies porque tien intereses llexítimos nos sos vecinos, pero los ucraínos nun pueden aceptar ser un apéndiz de Rusia y que'l Kremlin tenga poder de vetu sobre les sos decisiones». Afirmó que dambos países tán dedicidos a imponer sanciones coordinaes a Rusia y que «naves alemanes tán incorporándose a les operaciones de patrullaje nel mar Bálticu». Amás dixo que les fuercies ucraínes «avancen pa restablecer l'orde nel este» y que «ye obviu que los insurxentes tán siendo sofitaos per Moscú, que tien qu'usar la so influencia por que se desarmen y dexen de provocar violencia». Tamién Obama amosó la so indignación pol secuestru de los observadores de la OSCE y pidió el diálogu diplomáticu pa resolver el conflictu.<ref name="dosmayousa">{{cita web|url=http://www.infobae.com/2014/05/02/1561391-obama-y-merkel-el-senor-putin-nun tien-llexitimidá-violar-la-soberania-ucrania|títulu=Obama y Merkel: "El señor Putin nun tien llexitimidá pa violar la soberanía d'Ucraína"|editorial=Infobae|fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> [[Ficheru:Jielbeaumadier_paix_ukraine_2_paris_2014.jpeg|thumb|Manifestación en París por que paren los combates n'Ucraína.]] * {{bandera2|Canadá}} — El primer ministru, [[Stephen Harper]], acusó que los eventos son «puramente'l trabayu de prevocadores rusos unviaos pol réxime de Putin». El Ministru d'Asuntos Esteriores canadiense describió los acontecimientos n'Ucraína como «aiciones descaraes y coordinaes per Rusia», afirmando «ensin dulda» que «prevocadores y matones tuvieron cruciando la frontera» n'Ucraína.<ref>{{cita web |url=http://www.cbc.ca/news/politics/ukraine-crisis-stephen-harper-blames-russian-provocateurs-for-escalation-1.2609504 |títulu=Ukraine crisis: Stephen Harper blames 'Russian provocateurs' for escalation |editorial=CBC |fecha=14 d'abril de 2014 |fechaaccesu=21 d'abril de 2014}}</ref> * {{bandera2|España}} — El [[Ministeriu d'Asuntos Esteriores y de Cooperación|ministru d'Asuntos Esteriores y de Cooperación]], [[José Manuel García Margallo]], abogó'l 16 d'abril, en rellación cola crisis d'Ucraína, por caltener el diálogu con Rusia y por encamentar a esti país a «volver respetar l'orde internacional», porque «Rusia tien de ser un sociu y non un adversariu estratéxicu de la Unión Europea».<ref>{{cita web |url=http://www.lasprovincias.es/agencias/20140416/comunitatvalenciana/comunitat/margallo-rusia-debe-sociu-adversariu_201404161850.html |títulu=Margallo: "Rusia tien de ser un sociu y non un adversariu estratéxicu de la XE" |editorial=Lasprovincias.es |fecha=16 d'abril de 2014 |fechaaccesu=25 d'abril de 2014}}</ref> : El 3 de mayu, por aciu una nota de prensa, el [[Gobiernu d'España]] quixo amosar la so esmolición «polos graves incidentes» que se tán produciendo n'Ucraína. España, reza'l comunicáu, «sumir a los repitíos llamamientos por que se rebaxe la tensión y restablézanse la paz y l'orde». L'executivu español «considera que toles partes implicaes tienen d'empezar a aplicar lo alcordao'l 17 d'abril en Xinebra cola mayor urxencia».<ref>{{cita web |url=http://www.lamoncloa.gob.es/ServiciosdePrensa/NotasPrensa/maec/2014/03052014exterioresucrania.htm|títulu=España amuesa la so esmolición polos graves incidentes que se tán produciendo nel este y sur d'Ucraína|fecha=3 de mayu de 2014|editorial=[[Gobiernu d'España]]|autor=[[Ministeriu d'Asuntos Esteriores y de Cooperación]]}}</ref> * {{bandera2|Reinu Xuníu}} — El Secretariu de Rellaciones Esteriores británicu, [[William Hague]], afirmó que «nun hai dulda de que Moscú ta detrás de la desestabilización del este d'Ucraína». Amestó que Rusia «violó» deliberadamente la independencia y la soberanía d'Ucraína.<ref name="UKrusia">{{cita web |url=http://en.interfax.com.ua/news/xeneral/200643.html |títulu=Non doubt that Russia behind unrest in Ukraine – UK Foreign Secretary |editorial=Interfax |fecha=14 d'abril de 2014 |fechaaccesu=21 d'abril de 2014}}</ref> * {{bandera2|Eslovaquia}} — El presidente d'Eslovaquia, [[Ivan Gasparovic]], refugó'l 23 d'abril la posibilidá de qu'en territoriu eslovacu espléguense tropes de la OTAN por cuenta de la crisis nel sureste ucraín, ya informó que va aldericar la situación n'Ucraína col so homólogu checu mientres la so visita a Praga.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/ultima_hora/view/126204-eslovaquia-otan-ucrania |títulu=Eslovaquia oponer al esplegue de tropes de la OTAN nel país pola crisis n'Ucraína |editorial=RT |fecha=23 d'abril de 2014 |fechaaccesu=24 d'abril de 2014}}</ref> * {{bandera2|Nicaragua}} — El presidente [[Daniel Ortega]], nel marcu d'una visita del canciller rusu per Llatinoamérica, afirmó'l so defensa a la política rusa na crisis ucraniana y criticó les sanciones económiques impuestes per Estaos Xuníos y la Xunión Europea, diciendo que «en nada ayuden les posiciones de la comunidá europea, d'Estaos Xuníos, cuando tán exerciendo presiones, sanciones; y al contrariu, el camín nun ye'l de les sanciones, nun ye'l de les presiones, el camín ye'l del diálogu nel marcu del respetu a dereches internacional».<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126783-rusia-nicaragua-lavrov-ortega-ucrania |títulu=Daniel Ortega: "La crisis ucraniana va resolver con diálogu y non con sanciones" |editorial=RT |fecha=30 d'abril de 2014}}</ref> * {{bandera2|Cuba}} — El canciller de Cuba, [[Bruno Rodríguez Parrilla|Bruno Rodríguez]] axuntar con [[Serguéi Lavrov]], canciller de Rusia, como parte d'una visita d'estáu a la nación llatinoamericana. Rodríguez calificó de «inaceptables» les sanciones impuestes per Estaos Xuníos y la Xunión Europea a Rusia, comparándoles col [[Embargu d'Estaos Xuníos a Cuba|embargo d'Estaos Xuníos escontra Cuba]].<ref>{{cita web |url=http://www.cubadebate.cu/noticias/2014/04/29/lavrov-pronunciar por-dialogo-nacional-en-ucrania-y-contra-el bloquéu-de-eeuu-a-cuba/#.O2JPnlecCA0 |títulu=Lavrov pronunciar por diálogu nacional n'Ucraína y contra el bloquéu d'EEXX a Cuba editorial=Cuba Alderica |fecha=29 d'abril de 2014 |fechaaccesu=1 de mayu de 2014}}</ref> * {{bandera2|Italia}} — El presidente de la república d'Italia, [[Giorgio Napolitano]], y el primer ministru, [[Matteo Renzi]], resaltaron el 30 d'abril la necesidá de que toles partes respeten l'alcuerdu de Xinebra sobre la crisis ucraniana.<ref name="fragmentu" /> : La ministra de Defensa d'Italia, [[Roberta Pinotti]], dixo que «Italia nun puede quedase de brazos cruciaos. Tamos dispuestos a unviar les nueses tropes pacificadores» y que van actuar al traviés de la ONX, la OTAN y la Xunión Europea.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/ultima_hora/view/127259-italia-tropes-pacificadores-ucrania |títulu=Italia dizse dispuesta a unviar tropes pacificadores a Ucraína si fuera necesariu|editorial=RT|fecha=5 de mayu de 2014}}</ref> * {{bandera2|Alemaña}} — El 1 de mayu, [[Angela Merkel]] comunicar por teléfonu col presidente rusu y solicitó-y ayuda na lliberación del equipu d'observadores de la OSCE reteníos por activistes.<ref name="merkel" /> Primeramente, Alemaña decidió suspender la esportación d'armes y de material bélico a Rusia.<ref name="mariupolabril" /> : Na xunta xunto a Obama del 2 de mayu, Merkel destacó que los ucraínos amosáronse «dispuestos a axustar y a faer concesiones a los prorrusos» como por casu, «realizar enmiendes a la Constitución» y tomar distintes midíes de descentralización. Tamién dixo que les eleiciones del 25 de mayu «son cruciales» y que «l'orde de posguerra púnxose en xuegu y los ucraínos tán lluchando pola so autodeterminación».<ref name="dosmayousa" /> * {{bandera2|Polonia}} — El primer ministru polacu, [[Donald Tusk]], dixo que n'Ucraína nos enfrentamos a una guerra de facto. Pero ye un nuevu tipu de guerra. Una guerra que nun foi declarada».<ref name="tresmayodw" /> * {{VAT|santasede}} — El 4 de mayu, el [[papa Francisco]] convidó a «rezar poles víctimes de la violencia de los últimos díes» n'Ucraína onde «la situación ye grave». Enantes, Francisco recibió la visita del primer ministru ucraín, al qu'aseguró que va faer «tolo posible» pola paz n'Ucraína.<ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/2014/05/04/1561680-el papa-francisco-rezu-les-victimas-ucrania-y-afganistan|títulu=El papa Francisco rezó poles víctimes d'Ucraína y Afganistán|editorial=Infobae|fecha=4 de mayu de 2014}}</ref> En dicha visita, que duró 18 minutos, el Sumu Pontífiz regaló-y una pluma por que «pueda roblar la paz». Amás, la [[Santa Sede]] yá realizara dellos llamamientos pa resolver la crisis por aciu el diálogu.<ref>{{cita web |url=http://www.minutouno.com/notas/320673-el papa-apúrro-y una-pluma-roblar-la paz-al-primer-ministru-ucrania|títulu=El Papa apurrió-y una pluma pa "roblar la paz" al primer ministru d'Ucraína|editorial=Minutouno.com|fecha=26 d'abril de 2014|fechaaccesu=4 de mayu de 2014}}</ref> === Organizaciones supranacionales === * {{bandera2|ONX}} — El Secretariu Xeneral de la ONX, [[Ban Ki-moon]], condergó la violencia que se produció nel este d'Ucraína mientres el 14 al 16 de marzu, y encamentó a toles partes «que s'abstengan de la violencia y que se comprometan a la distensión y el diálogu nacional inclusivu na busca d'una política y una solución diplomática».<ref>{{cita web |url=http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=47366&Cr=ukraine&Cr1=#.UyeF2s7j_1O|títulu=Ukraine: Ban 'deeply concerníi' Crimea vote will worsen complex, tense situation|editorial=UN News Centre|fecha=17 de marzu de 2014|fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref> * {{bandera|Europa}} [[Conseyu d'Europa]] — Manifestó'l 13 d'abril la so «fonda esmolición» ante la esguilada de les tensiones n'Ucraína y llamó a «toles partes» a evitar la violencia.<ref name="onuusaru" /> * {{bandera2|Unión Europea}} — El 23 d'abril, el voceru de la xefa de la Diplomacia de la Unión Europea pidió a les autoridaes ucraínes «evitar la violencia a la de defender la so soberanía ya integridá territorial, pa nun agravar la situación». Amás, amestó que Bruxeles nun duldar de la intención de Kiev de cumplir el pactu de Xinebra.<ref>{{cita web |url=http://spanish.ruvr.ru/news/2014_04_23/Bruxeles-Kiev-violencia-defensa-soberania/ |títulu=Bruxeles llama a Kiev a evitar la violencia al defender la so soberanía ya integridá |editorial=La Voz de Rusia |fecha=23 d'abril de 2014 |fechaaccesu=24 d'abril de 2014 }}</ref> * [[Ficheru:OSCE logo.svg|30px|link=]] [[Organización pa la Seguridá y la Cooperación n'Europa]] — El presidente n'exerciciu, [[Didier Burkhalter]], y de la mesma presidente de [[Suiza]], condergó la detención de los inspeutores militares de los Estaos participantes en Sláviansk, y pidió que sían puestos en llibertá. Burkhalter fixo fincapié en que la detención de los inspeutores militares desarmaos yera «inaceptable y que la seguridá de tou observadores internacionales nel país tienen de ser garantizaes y aseguraes». Tamién dixo que l'incidente «va en contra del espíritu de la recién Declaración de Xinebra alcordada per Ucraína, la Federación de Rusia, los Estaos Xuníos y la Xunión Europea» y pidió un diálogu ente les partes implicaes pa poner fin a la crisis.<ref name="OSCEstatement">{{cita web | url=http://www.osce.org/node/118047/ | títulu=Swiss OSCE Chair calls for release of abducted military inspectors, OSCE working at all levels for setting them free |editorial=Organization for Security and Co-operation in Europe |fecha=27 d'abril de 2014 |fechaaccesu=30 d'abril de 2014}}</ref> == Xunta en Xinebra == El 17 d'abril, llevar a cabu una xunta en [[Xinebra]], [[Suiza]], ente los xefes de la diplomacia de la Unión Europea, Estaos Xuníos y Rusia ([[Catherine Ashton]], John Kerry y Serguéi Lavrov, respeutivamente) pa consultar al ministru d'Asuntos Esteriores ucraín en funciones, [[Andréi Deshitsa]], sobre la crisis político y económico nel so país.<ref name="tomasdocert" /> Ellí, aprobaron un documentu ufiertando delles midíes pa iguar la situación n'Ucraína, suponiendo l'amnistía a los manifestantes quien nun cometieren crímenes graves, axustando'l desarme de tolos grupos armaos (favorecíu per Moscú) y la devolución de los edificios ocupaos illegalmente a los sos llexítimos propietarios.<ref name="alcuerdu5">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/125568-lavrov-rueda-prensa-ucrania-ginebra |títulu=Rusia, EE.XX., XE y Ucraína alcuerden la fueya de ruta pa rebaxar el conflictu editorial=RT |fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref> Estes midíes van ser supervisaes por observadores de la [[Organización pa la Seguridá y la Cooperación n'Europa]].<ref name="DEPRuBBC">{{cita web |url=http://www.bbc.com/news/world-europe-27072351 |títulu=Ukraine crisis: Deal to 'de-escalate' agreed in Geneva |editorial=BBC News |fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref> Les partes tamién alcordaron que la Constitución d'Ucraína tamién tien de ser revisada nun procesu inclusivu, tresparente y responsable» que consagrara la organización federal del país y el respetu a toles minoríes.<ref name="alcuerdu1">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/17/actualidad/1397717298_757252.html |títulu=Rusia promete a EE UU el desarme inmediatu de les milicies n'Ucraína |editorial=El País |fecha=17 d'abril de 2014|fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref><ref name="alcuerdu2">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/17/actualidad/1397767950_110763.html |títulu=Obama tien rocea de que Rusia vaya a cumplir col alcuerdu de Xinebra |editorial=El País |fecha=17 d'abril de 2014|fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref><ref name="DEPRuTG">{{cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/apr/17/ukraine-crisis-agreement-us-russia-eu |títulu=Ukraine crisis: Geneva talks produz agreement on defusing conflict |editorial=The Guardian|fechaaccesu=17 d'abril de 2014}}</ref> Esti alcuerdu, sicasí, nun foi bien recibíu poles milicies prorruses.<ref name="alcuerdu3">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/18/actualidad/1397811215_699426.html |títulu=Los rebeldes prorrusos en Donetsk ignoren l'alcuerdu pal desarme editorial=El País |fecha=18 d'abril de 2014|fechaaccesu=18 d'abril de 2014}}</ref> == Esplegue de tropes en países de la OTAN == [[Ficheru:Secretary Kerry Joins President Obama for Meeting With Ukrainian President Poroshenko Before NATO Summit in Wales (14950820747).jpg|thumb|[[Cume de Newport de 2014]], el 5 de setiembre]] El 19 d'abril, el ministru de Defensa polacu anunció qu'Estaos Xuníos esplegaría les sos tropes en [[Polonia]] en respuesta al «esplegue rusu» nel este d'Ucraína.<ref name="otanuno">{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/2117108/0/ucrania/tropes-occidente/rusia/|editorial=20minutos.es|títulu=EEUU va esplegar tropes al oeste d'Ucraína|fechaaccesu=19 de marzu de 2014}}</ref> El 2 de mayu, una flotilla de buques dragaminas de la OTAN llegó a [[Klaipeda]], en [[Lituania]], pa «fortalecer» les fuercies na rexón en respuesta a la crisis ucraniana. El Ministeriu de Defensa de dichu país informó que «esta visita del grupu de dragaminas a la zona del mar Bálticu tien como oxetivu garantizar la seguridá marítima na rexón y la disponibilidad de la OTAN pa responder a cualquier incidente». La flotilla ta compuesta por cinco embarcaciones de [[Noruega]], [[Países Baxos]], [[Bélxica]] y Estonia y van llevar a cabu n'agües territoriales de Letonia entrenamientos ente'l 9 y 22 de mayu. Coles mesmes, partieron escontra [[Estonia]] una unidá británica d'infantería compuesta por 100 efectivos. Amás, la primer ministra de Letonia, [[Laimdota Straujuma]], dixo que-y gustaría ver efectivos de les Fuercies Armaes d'Estaos Xuníos nuna base permanente nel territoriu del so país, siendo xustificaes pola situación n'Ucraína. Enantes, la OTAN yá intensificara patrulles de policía aérea» nos [[países bálticos]], [[Polonia]] y [[Rumanía]], pola situación n'Ucraína.<ref name="otandos">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/126983-rusia-otan-ucrania-eeuu-armes |títulu=La OTAN estrecha'l cercu: llega una nueva flotilla de buques al mar Bálticu |editorial=RT |fecha=2 de mayu de 2014}}</ref> == Ver tamién == {{Crisis n'Ucraína}} * [[Alcuerdu d'Asociación ente Ucraína y la Xunión Europea]] * [[Rusificación]] * [[Ucraínanización]] * [[Rusofobia]] * [[Nacionalismu ruso]] * [[Nacionalismu ucraniano]] * [[Óblast de Donetsk]] * [[Óblast de Lugansk]] * [[Donetsk]] * [[Sloviansk]] * [[Kramatorsk]] * [[Estáu Federal de Nueva Rusia]] * [[Dombás]] * [[Perdíes d'aeronaves ucraínes mientres el conflictu armáu nel este d'Ucraína]] == Notes == {{llistaref|group=nb}} == Referencies == {{llistaref|3|refs= <ref name="voluntarios estranxeros 1">{{cita publicación |títulu=Dos españoles nel Batallón Vostok|url=http://politica.elpais.com/politica/2014/08/07/actualidad/1407443428_738165.html|editorial=El País|fecha=7 d'agostu de 2014|fechaaccesu=30 d'agostu de 2014}}</ref> <ref name="voluntarios estranxeros 2">{{cita publicación |títulu=At least 100 Serbs fight in Ukraine on pro-Russian side (Siquier 100 serbios lluchen n'Ucraína nel llau pro-rusu)|url=http://inserbia.info/today/2014/08/at-least-100-serbs-fight-in-ukraine-on-pro-russian-side/|idioma=inglés|editorial=InSerbia Network Foundation|fecha=6 d'agostu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> <ref name="voluntarios estranxeros 3">{{cita publicación |títulu=В Донецке сформированы венгерские и польские интербригады (Brigada húngara y polaca formada en Donetsk)|url=http://urfo.org/policy/500494.html|idioma=rusu|editorial=RIA "Novi Region"|fecha=3 de xunu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> <ref name="voluntarios estranxeros 5">{{cita publicación|títulu=Israeli Alía battalion joins self-defense forces in southeast Ukraine (Batallón israelín Alía xunir a les autodefenses nel sureste d'Ucraína)|url=http://www.uacrisis.com/israeli-alía-battalion-joins-self-defense-forces-in-southeast-ukraine/|idioma=inglés|editorial=Ukrainian Crisis Updates - uacrisis.com|fecha=1 de xunu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> <ref name="voluntarios estranxeros 6">{{cita publicación |títulu=French militants join anti-gov't forces in Donetsk (Militantes franceses xunir a les fuercies anti-gubernamentales en Donetsk)|url=http://english.cntv.cn/2014/08/26/VIDE1409023802978432.shtml|idioma=inglés|editorial=CCTV|fecha=26 d'agostu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> <ref name="voluntarios estranxeros 7">{{cita publicación|títulu=Как белорусы воюют на Украине (Bielorrusos que lluchen n'Ucraína)|url=http://www.rosbalt.ru/exussr/2014/07/16/1292918.html|idioma=rusu|editorial=Rosbalt|fecha=16 de xunetu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140725061354/http://www.rosbalt.ru/exussr/2014/07/16/1292918.html|archivedate=2014-07-25}}</ref> <ref name="voluntarios estranxeros 8">{{cita publicación |títulu=Uzbeks Adding To Ranks Of Ukraine's Pro-Russian Separatists (Uzbecos sumando a les files de los separatistes pro-rusos d'Ucraína)|url=http://www.rferl.org/content/ukraine-uzbeks-joining-separatists/25435259.html|idioma=inglés|editorial=Radio Free Europe - Radio Liberty|fecha=25 de xunu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> <ref name="voluntarios estranxeros 9">{{cita publicación |títulu=Ukraine war pulls in foreign fighters (Uzbecos sumando a les files de los separatistes pro-rusos d'Ucraína)|url=http://www.rferl.org/content/ukraine-uzbeks-joining-separatists/25435259.html|idioma=inglés|editorial=Radio Free Europe - Radio Liberty|fecha=25 de xunu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> <ref name="voluntarios estranxeros 10">{{cita publicación |títulu="I was a separatist fighter in Ukraine" ("Yo fui un lluchador separatista n'Ucraína")|url=http://www.theguardian.com/world/2014/jul/15/separatist-fighter-russia-eastern-ukraine-interview|idioma=inglés|editorial=The Guardian|fecha=15 de xunetu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> <ref name="voluntarios estranxeros 11">{{cita publicación |títulu=Ukraine crisis: Rebel fighters 'trained in Russia' (Crisis d'Ucraína: Combatientes rebalbos 'entrenaos en Rusia')|url=http://www.bbc.com/news/world-europe-28817347|idioma=inglés|editorial=BBC|fecha=16 d'agostu de 2014|fechaaccesu=15 d'avientu de 2014}}</ref> <ref name="rt_1">{{cita publicación |url=http://rt.com/usa/175980-us-images-russia-ukraine/|títulu=US releases satellite images 'proving' Russia is firing into Ukraine|editorial=RT|fecha=27 de xunetu de 2014|fechaaccesu=28 de xunetu de 2014}}</ref> <ref name="Ucraína_1">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/124589-ucrania-proclamar-creacion-republica-popular-donetsk |títulu=Ucraína: Proclámase la creación de la República Popular de Donetsk |editorial=RT Actualidá |fecha=7 d'abril de 2014 |fechaaccesu=7 d'abril de 2014}}</ref> <ref name="teinteresa_1">[http://www.teinteresa.es/mundo/Soldaos-Ucraína-funerales-incursiones-tapaes_0_1210679151.html Soldaos rusos revelen entierros secretos y operaciones tapaes n'Ucraína] Te Interesa.com - 12 de setiembre de 2014</ref> }} == Enllaces esternos == {{commonscat|War in Donbass}} * [http://midwestdiplomacy.com/2015/02/27/deconstructing-the-donbass/ Conflictu armáu nel Donbáss d'Ucraína] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171019035844/http://midwestdiplomacy.com/2015/02/27/deconstructing-the-donbass/ |date=2017-10-19 }} * {{cita web |url=https://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-ucrania-maidan-del este/2519947/ |títulu=Reportaxe d'Informe Selmanal sobre les protestes editorial=[[Radiotelevisión Española]]}} * {{cita web |url=http://www.white-book.info/ |títulu=Llibru blancu |editorial=White-book.info|idioma=rusu}} * [http://ukraineyearofchaos.com/ Ucraína l'añu del Caos Documental sobre'l conflictu n'Ucraína] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171108125223/http://ukraineyearofchaos.com/ |date=2017-11-08 }} * [https://informnapalm.org/en/wp-content/uploads/sites/14/2017/05/Donbas_v_Ogni_ENG_1-5_web.pdf ''Donbas in Flames''. ''Donbás en llapaes''. Guía de la zona de conflictu. (n'inglés)] * [https://prometheus.ngo/wp-content/uploads/2017/06/Donbas_v_Ogni_FRA_1_web.pdf ''Donbass en feu''. ''Donbás en llapaes''. Guía de la zona de conflictu. (en francés)] * [https://www.youtube.com/watch?v=mcCqrzctxH4&t=8s "If there had been Russian APCs of Marine Corps in Donetsk and Luhansk, everything would have been just the same as in Crimea."]<br />Videu coles declaraciones d'[[:en:Igor Strelkov (officer)|Ígor Strelkov]], coronel del [[Serviciu Federal de Seguridá]] de Rusia. {{Tradubot|Guerra en el Donbáss}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerres de Rusia]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Guerres d'Ucraína]] 55v85t1vmirttlyq4064bojpar4hwso Giorgio Agamben 0 117054 4501295 4495531 2026-06-22T18:07:39Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501295 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Giorgio Agamben''' {{nym}} ye un filósofu [[Italia|italianu]] de sonadía internacional. Na so obra, como na d'otros autores ([[Umberto Eco]]), conflúin estudios [[Lliteratura|lliterarios]], [[Llingüística|llingüísticos]], [[Estética|estéticos]] y [[Política|políticos]], so la determinación filosófica d'investigar la presente situación [[metafísica]] n'occidente y el so posible salida, nes circunstancies actuales de la historia y la cultura mundial. Los sos trabayos tien enforma de reapertura de caminos escaecíos nel intre de la historia cultural d'[[Occidente]]. Como asocede siempres na [[Historia de la Filosofía]], una interpretación abre un itinerariu pero cierra otros. La tradición europea atópase, d'esta manera, semada d'oportunidaes perdíes. ¿Oportunidaes de qué? D'algamar la [[Utopía]]. == Trayeutoria == Agamben llicenciar na Universidá de Roma, en 1965, con un trabayu sobre'l pensamientu políticu de [[Simone Weil]]. Pelos años sesenta frecuenta enforma a [[Elsa Morante]], [[Pier Paolo Pasolini]] (trabayó pa él como actor en ''Il Vangelo secondo Matteo''), y [[Ingeborg Bachmann]]. En [[1966]] y [[1968]], garrasti a seminarios de [[Martin Heidegger]], sobre Heráclito y Hegel. En 1974 mora en París, y enseña como llector d'Italianu na Universidá de Haute-Bretagne. Ellí trátase ente otros con Pierre Klossowski y Italo Calvino. Estudia daquella llingüística y cultura medieval. En 1974-1975, gracies a [[Frances Yates]], trabayó na biblioteca del [[Institutu Warburg]] en Londres. Preparó aína'l so llibru ''Stanze, La parola e il fantasma nella cultura occidentale'' ([[1977]]). Tuvo al so cargu la edición de la versión italiana de les obres completes de [[Walter Benjamin]] para [[Giulio Einaudi]], y atopó manuscritos del propiu Benjamin.[[Archivu:Dürer Melancholia I.jpg|thumb|255px|''[[Murria]]'' I d'Alberto Durero. Giorgio Agamben dedica un importante testu en ''Estancies'' al estudiu d'esti grabáu.]] Ente 1986 y 1993, dirixó programes nel Collège International de Philosophie de París. Magar ente 1988 y 1992, foi profesor acomuñáu d'Estética na Universidá de Macerata. De siguío, de [[1993]] a [[2003]], tuvo la mesma misión d'enseñante na Universidá de [[Verona]]. A partir de los noventa yá s'interesaba pola filosofía política y pol conceutu de biopolítica de [[Michel Foucault]]. Con él y con una relectura de Hannah Arendt y Carl Schmitt, ellaboró una teoría de la rellación ente derechu y vida con una crítica de la idea de soberanismu (''Homo sacer'', 1995). Nel 1994 foi profesor visitante n'universidaes d'Estaos Xuníos (en [[2003]], aportó a profesor na de Nueva York, cargu qu'abandona en protesta pola política de Bush). Dende payares de 2003, foi profesor d'estética en Venecia, onde enseñó amás [[Iconoloxía]] nel Institutu Universitariu d'Arquiteutura de [[Venecia]]. == Obra == === La tradición occidental === Agamben faise acompañar nos sos testos por [[Aristóteles]], [[San Agustín d'Hipona]], [[Santu Tomás d'Aquino]], [[Karl Marx|Marx]] y [[Franz Kafka|Kafka]], ente otros; anque tamién por menos conocíos [[Cábala|cabalistes]], [[trovador]]es, [[padres de la Ilesia]] y poetes medievales; ya inclusive por autores influyentes como'l [[xurista]] [[Carl Schmitt]]. Los sos maestros o mentores son [[Martin Heidegger]] y [[Walter Benjamin]], a que la so obra retorna siempres. Nes sos investigaciones sobre les imáxenes sigue'l cercu d'[[Aby Warburg]]. Les entrugues que plantega a la tradición occidental podríen simplificase en ¿cómo lleguemos al puntu en qu'atopamos? Esta cuestión supón un enxuiciamientu políticu y un diagnósticu afaráu de la situación que vivimos, ya implica otra de que la so respuesta acertada depende la sobrevivencia y pa la cual cada vez hai menos tiempu: ¿Qué podemos faer, qué direición tomar? L'abordaxe d'unes entrugues tan complexes y decisives, supón al empar una investigación de conceutos clave nos campos xurídicu, estéticu, cultural, y la confrontación coles últimes estratexes filosófiques pa tratalos y entendelos. Supón tamién el rastrexu al traviés d'autores de toles dómines, en busca d'eses oportunidaes abandonaes, o de los rellumos qu'amuesen les claves d'una dómina. Esti estudiu fai apaecer a la cultura occidental dende los sos oríxenes como ''ablucantemente otra''. Ye lo qu'asocede en ''[[Estancies. La pallabra y la pantasma na cultura occidental]]'', ensayu que fai un percorríu dende la psicoloxía y medicina medievales y la poesía trovadoresca, hasta'l [[El Capital|conceutu de mercancía]] de Marx y el [[Psicoanálisis]]; toa una historia de la ''producción'' occidental, non yá l'artística, centrada na categoría de ''pantasma'', que la so marxinación o olvidu tien de resultes l'actual inanidad del arte, el so calter autónomu y espectacularizado. === Mesianismu === La formulación de dambes cuestiones: ¿Cómo ye'l nuesu tiempu?, ¿Cómo vivilo, ye dicir cómo tar al altor de la so esixencia?, implica una actitú, na que Agamben afonda colos sos estudios sobre Benjamin, sobre la [[Xudaísmu|tradición xudía]] y los sos intérpretes, sobre la [[Epístoles paulinas|Carta a los Romanos]] de [[Pablo de Tarsu]], una actitú [[Mesianismu|mesiánica]]. Ésta esplicaríase asina: si la tradición metafísica<ref name="El Tiempu que resta. Comentariu a la Carta a los Romanos">''El Tiempu que Resta'' Madrid [[2006]], páxina 104</ref> aportuna na fundación, nel ''orixe'', la tradición mesiánica (tamién occidental na midida na que na nuesa historia [[Atenes]] ye indixebrable de [[Xerusalén]]) reivindica'l ''cumplimientu'', agora bien, por que ésti produza l'orixe tien de ser revocáu. La revocación del orixe y por tanto l'anulación o tresformamientu de les sos consecuencies sería una constante na obra de Giorgo Agamben. La torna a los oríxenes nun reviste'l calter de la identificación simplificadora del mal, del descubrimientu d'una esviación culpable. Tratar de desvelar la lóxica interna d'un procesu que la so actualización ye constante, contemporánea, y que la so inorancia o olvidu porta la so repetición fatal. Esta lóxica nun puede ser formalizada acordies colos recursos que'l pensamientu vixente estableció, por tanto éstos tienen de ser cuestionaos y desmontaos, en tanto cómplices del orde de coses que nun saben esplicar. Esta actividá ''deconstructiva''<ref name="Homo sacer. El poder soberano y la nuda vida">''Homo sacer'', Valencia 1998, p. 74</ref> (la obra filosófica de Agamben supón una constante esplicación cola [[deconstrucción]] [[Jacques Derrida|derrideana]]) implica tamién la busca del conceutu llibre de tal culpa orixinaria, la fórmula destinada a travesar una puerta que'l so mayor torga ye que s'atopa dende siempres abierta, a sortear les trampes que la metafísica tiende nel llinguaxe, nel pensamientu, na práutica. === La Biopolítica, La ''Nuda Vida'' === En rellación cola primera pregunta antes referida (¿Cómo lleguemos a la situación en qu'atopamos?) ye necesariu describir el llugar precisu en que s'atopa la civilización mundial: la dómina de la [[biopolítica]]. Esti conceutu foi introducíu nel pensamientu filosóficu por [[Michel Foucault]]. La biopolítica ye la xestión política de la vida, la intervención del poder na vida humana. Esto lleva a preguntar cuál ye'l calter del pensamientu actual sobre la [[vida]], y el so camín [[Teoloxía|teolóxicu]], [[Filosofía|filosóficu]], [[Política|políticu]], esto ye, [[Metafísica|metafísicu]]. Esti camín ye aquel sobre'l que transiten tolos llogros de la [[Cultura Occidental|cultura occidental]] en rellación cola preservación de la vida, y los títulos-conceutos que se-y otorguen como salvaguardia nun procesu que supuestamente lleva a los derechos individuales, la salú xeneralizada, el progresu social. Esti camín tamién ta jalonado d'errores y horrores, lo que lleva a preguntar si éstos son accidentales o inherentes a esi procesu. Agamben amuesa que'l tratamientu metafísicu de lo vital y el so deriva política son indixebrables de tales acontecimientos. El so conceutu clave en rellación con esto ye'l de ''Nuda vida''. ''Nuda Vida'' puede ser interpretáu como un conceutu científicu o médicu: la vida desprovista de toa cualificación, lo que tien de mancomún la vida humana cola d'un cascoxu o una planta. Aína atalantar# que tratar d'una idea filosóficu-teolóxica, que subyace a la so posterior apropiación médica y política. El so [[xenealoxía]] va dende Aristóteles (''vida nutricia'', l'antecedente del conceutu de vida vexetativa)<ref name="La Potencia del Pensamientu">''La Potencia del Pensamientu'', Barcelona [[2008]], páxs. 388, 333 171</ref> hasta [[Gilles Deleuze]], col so intentu d'ellaborar un conceutu d'[[Inmanencia]] que tome dafechu'l de vida. Agamben señala cómo la filosofía y la política evolucionen hasta faer de la vida la so tema y el so terrén. Considerar al home non como suxetu sinón como cuerpu vivu, y más allá, como vida nun cuerpu, ye una prueba de qu'a tolos conceutos, idees y argumentos que sirvieron como sides o maniobres de tapecimientu lléga-yos el momentu d'amosar la so verdá, este ye'l momentu de máximu peligru, y quiciabes d'oportunidá máxima tamién: el tiempu en que la biopolítica coincide íntegramente cola política, y l'[[estáu d'esceición]] col [[estáu]]. En ''[[Homo sacer I. El poder soberano y la nuda vida]]'', Agamben afirma que tola historia xurídica d'Occidente, dende'l [[derechu romanu]] arcaicu hasta la moderna [[Declaración de Derechos del Home y del Ciudadanu]] coles sos derivaciones, encontar nel venceyu orixinariu ente'l poder soberano y la vida (humana) espuesta a la muerte. La cuestión finca en que cualquier estratexa ''humanista'' pa revertir esti fechu atópase inhabilitada dende'l so entamu, el [[Humanismu]] ye tantu un rodiu como un mediu de ocultamiento o de retrasu del advenimiento de la xestión planetaria de la vida como vida desnuda. La consecuencia de considerar al home como mera vida, ye qu'ésta pue ser sacada de too contestu social, políticu, cultural, y tratada como ''proyeutu'', como ''plan'', como ''xera histórica'', como meru ''borrafa'', como oxetu d'esperimentación; puede ser aniquilada ensin qu'esto ente na esfera de lo punible. El momentu privilexáu de la estensión de la biopolítica al ámbitu planetariu, ye'l [[Campu de Concentración]]. Agamben estudia esti espaciu en [[#Lo que queda de Auschwitz|"Lo que queda de Auschwitz"]], como realización de lo que yá ta implícitu en tola evolución políticu-metafísica d'occidente: el llugar en que, dientro del espaciu xurídicu d'un estáu y coles mesmes fora d'él, la vida ye tratada como materia ensin forma humana. Esta circunstancia llende somete a una dura prueba tolos referentes éticos válidos hasta'l momentu:na desnudez absoluta del Campu l'únicu rudimentu d'ética topar nel ''testigu'' y el so ''testimoniu'', más allá de la sobrevivencia mesma como valor absolutu del Campu. Agamben nun tarrez comparar<ref name=autogenerated3>La Potencia del Pensamientu, páxina 333</ref> el Campu de Concentración y la [[Nacionalsocialismo|ideoloxía nazi]] que lo fixo posible, cola situación filosófica actual, como si dambes práutiques nes que les divisiones metafísiques son anulaes, por desemeyaes ya incompatibles que puedan resultar, representaren lo más estremo tocantes a posibilidaes del mundu contemporaneu. La vida como asuntu ensin llendes de la filosofía, y la vida como materia ensin forma del ''trabayu'' criminal del Campu. D'esta manera intenta amosar que los remedios humanistes son impotentes ante l'estremu xestu de la biopolítica, y que namái encarando ésta como realidá mundial, como cumplimientu paradóxicu de la promesa del desenvolvimientu social y políticu d'occidente, puede plantegase la resistencia. === ''El Cualesquier'' === La posibilidá d'un mundu más allá del conceutu de [[Soberanía]], ye dicir del tenebrosu abandonu de la ''nuda vida'', atópase tantu nel conceutu de [[potencia (Aristóteles)|potencia]] diseñáu por Aristóteles<ref name="La potencia del pensamientu">''La potencia del pensamientu'', p. 285</ref> y perdíu dempués nuna llarga tradición d'interpretaciones, qu'abre a los homes un marxe de realización ayenu al poder sobre otros (la potencia como "potencia de non") como nes paráboles kafkianas<ref name="Homo Sacer">Homo Sacer, p. 68</ref> que, escontra la so final, inverten una conclusión desesperao y absurdo, amosando una salida pal inxeniu humanu. Tamién nel pensamientu del [[Martin Heidegger|Ereignis]] heideggeriano<ref name=autogenerated1>''La potencia del pensamientu'', p. 171</ref> qu'asitia'l ser más allá de la metafísica, o na escritura de [[Robert Walser]]<ref name="La comunidá que vien">''La comunidá que vien. G. Agamben, Valencia 2006, páxs. 39 y 41</ref>ayena al pathos [[Martin Heidegger|ontoteológico]], que los sos personaxes habiten una murnia tresparencia, una inocente jovialidad más allá de la salvación o la cayida. En [[#La comunidá que vien|"La comunidá que vien"]] Agamben caracteriza, por aciu curtios testos tan eruditos como enigmáticos, el mundu [[Metafísica|postmetafísico]]. ¿Qué camudó? Remotos discutinios de lóxicos medievales tomen una actualidá estraña, rellumen como alderiques decisivos... somos la nuesa cultura, toes nueses posibilidaes, tantu les de catástrofe como les de salvación, atópense esbozaes nel testu de la tradición, que tien de poder ser lleíu ya interpretáu, non como una escritura ensin significáu, indistinguible de la vida mesma (reproche que Agamben fai a la deconstrucción de Derrida: estiende'l dominiu de la "vixencia ensin significáu" al testu enteru de la cultura d'occidente) sinón precisamente en busca de les respuestes que precisamos. Estes respuestes son legibles nel momentu que el mundu estremáu de la metafísica toca al so fin, en qu'a embates de lo que ta asocediendo somos "vida ensin forma". Pero esta [[Suxetividá|desubjetivación]] non borra, por casu, la posibilidá d'una ética, sinón al contrariu: la ética namái ye posible n'ausencia de xera histórica<ref name=autogenerated2>''La comunidá que vien'', p. 41</ref> o biolóxica, de vocación o d'esencia. Lo propio del home nun ye sinón el so ''impropiedá'', y ésta ten de ser asumida por fin como singularidá ensin identidá. El ser que vien, el [[Cualesquier]], nun ye "el ser nun importa cual, sinón el ser tal que, seya como quier, importa..." == Obres == {{lang|it| * ''L'uomo senza contenuto'' (1970). * ''Stanze. La parola e il fantasma nella cultura occidentale'' (1977). * ''Infanzia y storia: Distruzione dell'esperienza y anicie della storia'' (1978). * ''Il linguaggio y la morte: Un seminariu sul luogo della negatività'' (1982). * ''Idea della prosa'' (1985). * ''La comunità che vien'' (1990). * ''Bartleby, formular della creazione'' (1993, con [[Gilles Deleuze]] y otros). * ''Il potere soverano y la vita nuda. Homo sacer I'' (1995). * ''Mezzi senza fine. Note sulla politica'' (1996). * ''Categorie italiane. Studi di poetica'' (1996). * ''Quel che resta di Auschwitz. L'archivio e il testimone. Homo sacer III'' (1998). * ''Il tempo che resta. Un commento alla Lettera ai Romani'' (2000). * ''L'aperto. L'uomo y l'animale'' (2002). * ''Stato di Eccezione. Homo sacer, 2,1'' (2003). * ''Profanazioni'' (2005). * ''Che cos'è un dispositivu?'' (2006). * ''L'amico'' (2007). * ''Ninfe'' (2007). * ''Il regno y la gloria. Per una genealogia teologica dell'economia y del governo. Homo sacer II, 4'' (2007). * ''Che cos'è il contemporáneo?'' (2007). * ''Signatura rerum. Sul Metodo'' (2008). * ''Il sacramentu del linguaggio. Archeologia del giuramento. Homo sacer II, 3'' (2008). * ''Nudità'' (2009). * ''Angeli. Ebraismo Cristianesimo Islam'' (ed. Emanuele Coccia y Giorgio Agamben). 2009. * ''La Chiesa e il Regno'' (2010). * ''La ragazza indicibile. Mitu y mistero di Kore'' (2010, con Monica Ferrando). * ''Altissima povertà. Regola y forma di vita nel monachesimo. Homo sacer IV, 1, '' (2011). * ''Opus Dei. Archeologia dell'ufficio. Homo sacer, II, 5'' (2011). * ''Il mistero del male. Benedetto XVI y finar dei tempi'', Roma-Bari, Laterza, 2013 * ''Pilato y Gesù'', Roma, Nottetempo, 2013 * ''Il fuoco e il racconto'', Roma, Nottetempo, 2014 * ''L'usu dei corpi. Homo sacer IV, 2'', Vicenza, Neri Pozza, 2014 * "Stasis. La guerra civile come paradigma politico. Homo sacer II, 2", Torino, Bollati Boringhieri, 2015 * ''Che cos'è la filosofia?'', Macerata, Quodlibet, 2016 }} == Bibliografía sobre Agamben == * Alfonso Galindo Hervás, Política y mesianismu. Giorgio Agamben, Biblioteca Nueva, Madrid, 2005 * Edgardo Capo, Giorgio Agamben. Una arqueoloxía de la potencia, UNSAM edita, Buenos Aires, 2010 * Flavia Costa, “La política que vien. Una llectura de Giorgio Agamben”, revista Redes n° 7, Facultá d'Educación del Departamentu d'Humanidaes de la Universidá de Santiago de Cali, Colombia, marzu de 2009, páxs. 185 a 206. {{ISSN|1692-6803}} * Flavia Costa, Polítiques de la interrupción. Ensayos sobre Giorgio Agamben, editorial Escaparate, Santiago de Chile, 2010. páxs. 21-36. ISBN 956-7827-89-3. * Flavia Costa, “La máquina gubernamental. Soberanía, gobiernu, secularización” , en Ma. Elena Sierra Castillo (comp). ''Biopolítica.Reflexones sobre la gobernabilidad del individuu''. S&S Editores, Madrid, 2010. * [http://www.caip.cl/wp-content/uploads/04.-DAlonzo.pdf Jacopo D'Alonzo, "L'orixe de la nuda vida: política y lenguaye nel pensamientu de Giorgio Agamben", en Revista Pléyade (12), 2013, páxs. 93-112]. ;Filmografía El so únicu papel nel cine facer na película de [[Pier Paolo Pasolini]]: '''''[[L'Evanxeliu según San Mateo]]''''', interpretando al apóstol Filipo. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{Enllaz rotu|1=Discutiniu metodolóxicu: Foucault, Agamben y el modelu de la esceición |2=http://www.iade.org.ar/modules/noticies/article.php?storyid=2640 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://caosmosis.acracia.net/?cat=86 Escoyeta d'artículos de Giorgio Agamben] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140625074806/http://caosmosis.acracia.net/?cat=86 |date=2014-06-25 }} * [http://www.ucm.es/info/nomaes/23/avrocca.pdf Agamben y Sloterdijk: Biopolítica, posthumanismo y Biopoder] UCM * Bibliografía completa de Giorgio Agamben (n'italianu): http://www.filosofia-italiana.net/wp-content/uploads/2014/04/Bibliografia-Agamben.pdf {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140413141243/http://www.filosofia-italiana.net/wp-content/uploads/2014/04/Bibliografia-Agamben.pdf |date=2014-04-13 }} {{NF|1942||Agamben, Giorgio}} [[Categoría:Filósofos y filósofes d'Italia]] [[Categoría:Filósofos políticos]] [[Categoría:Persones de Roma]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] 54d42ab6jgg743n2ku6c6djw3uikfk9 Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética 0 117282 4501247 4389691 2026-06-22T12:23:09Z Amherst99 5288 /* */ 4501247 wikitext text/x-wiki {{organización}} El '''Conseyu de Ministros de la Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques''' (URSS) ({{lang-ru|Совет министров СССР}}, [[Romanización del rusu|tr.]]: ''Sovet minístrov SSSR''; dacuando embrivíu a ''Sovmin'' o referíu como'l ''Sóviet de Ministros''), foi'l [[Gobiernu]] ''[[de iure]]'' de la [[Xunión Soviética]], constituyendo'l máximu órganu executivu y alministrativu d'esi país dende 1946 hasta 1991. En 1946, el [[Conseyu de Comisarios del Pueblu]] (o Sóviet de Comisarios del Pueblu, Sovnarkom) pasó a ser el Conseyu de Ministros y les [[comisariu del pueblo|comisaríes del pueblu]] convertir en [[Ministerios de la Xunión Soviética|ministerios]]. El Conseyu emitió declaraciones ya instrucciones basaes en, y en conformidá coles lleis aplicables, que teníen poder xurisdiccional obligatoriu sobre los territorios de les [[Repúbliques de la Xunión Soviética]]. Sicasí, les cuestiones más importantes del Estáu remanábense al traviés de declaraciones conxuntes col [[Comité Central del Partíu Comunista de la Xunión Soviética|Comité Central]] del [[Partíu Comunista de la Xunión Soviética]] (PCUS), que ''[[de facto]]'' yera más poderosu que'l Conseyu de Ministros. En 1991 el Conseyu de Ministros foi disueltu y reemplazáu pol acabante crear [[Gabinete de Ministros de la URSS|Gabinete de Ministros]], que de la mesma sumió pocos meses dempués, nel intre de la [[disolución de la Xunión Soviética]]. Hubo siete [[Presidente del Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|Presidentes del Conseyu de Ministros]], n'efeutu el [[xefe de Gobiernu]] de la Xunión Soviética. Tres la remoción de [[Nikita Khrushchov]] de los puestos de [[Secretariu Xeneral del Partíu Comunista de la Xunión Soviética|Primer Secretariu del Partíu]] y Presidente del Conseyu de Ministros por [[Leonid Brézhnev]] y [[Alekséi Kosygin]], un planario del Comité Central prohibió a cualquier individuu d'ocupar simultáneamente los cargos de Primer Secretariu y Presidente del Conseyu de Ministros. El Presidium del Conseyu de Ministros yera l'órganu coleutivu de gobiernu. El Presidente del Conseyu de Ministros, el so [[Primer Vicepresidente del Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|Primer Vicepresidente]], Vicepresidente, ministros, Presidente del [[Comité Estatal de la Xunión Soviética|Comité Estatal]], Presidente del Conseyu de Ministros de les [[Repúbliques de la Xunión Soviética|Repúbliques Soviétiques]] y otros funcionarios ensin especificar fueron miembros del Presidium. == Historia == {| {{tablaguapa}} style="float:left; margin:0 15px;" ! Presidente !style="line-height:100%" | Tenencia |- | [[Josif Stalin]] | 1946–1953 |- | [[Georgi Malenkov]] | 1953–1955 |- | [[Nikolái Bulganin]] | 1955–1958 |- | [[Nikita Khrushchov]] | 1958–1964 |- | [[Alekséi Kosygin]] | 1964–1980 |- | [[Nikolái Aleksándrovich Tíjonov|Nikolái Tíjonov]] | 1980–1985 |- | [[Nikolái Ryzhkov]] | 1985–1991 |} En marzu de 1946, el [[Conseyu de Comisarios del Pueblu]], qu'hasta entós yera'l brazu alministrativu del [[Gobiernu de la Xunión Soviética|Gobiernu soviéticu]], convertir nel Conseyu de Ministros en tolos niveles de Gobiernu,<ref>{{cita llibru|autor=Huskey, Eugene|títulu=Executive Power and Soviet Politics: The Rise and Torne of the Soviet State|editorial=M.E. Sharpe|isbn=1563240599|páxina=281}}</ref> coles mesmes les comisaríes del pueblu tresformar en ministerios.<ref>{{Cita web|url=http://www.economics.kiev.ua/download/ZakonySSSR/data04/tex16360.htm|títulu="О преобразовании Совета Народных Комиссаров СССР в Совет Министров СССР и Советов Народных Комиссаров Союзных и Автономных республик в Советы Министров Союзных и Автономных республик" 15 марта 1946 года|obra=Llexislación de la URSS 1946-1952|editorial=World and Market Economy - Collection of Articles on Economy, Igor Averin|idioma=rusu|trans_title=Sobre la reforma del Conseyu de Comisarios del Pueblu pal Conseyu de Ministros y los Conseyos de Comisarios del Pueblu de les repúbliques autónomes y de la Unión pa los Conseyos de Ministros de les repúbliques autónomes y de la Unión, 15 de marzu de 1946|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2010}}</ref> La muerte d'[[Josif Stalin]] desamarró una llucha de poder dientro de la Xunión Soviética ente l'aparatu de Gobiernu empobináu por [[Georgi Malenkov]] como Presidente del Conseyu de Ministros y l'aparatu del partíu lideráu por [[Nikita Khrushchov]] como Primer Secretariu.<ref>{{cita llibru|autor=Brown, Archie|títulu=The Rise & Fall of Communism|páxines=231–233|editorial=[[Bodley Head]]|añu=2009|isbn=978-1-845-95076-5|enllaceautor=Archie Brown}}</ref> Malenkov perdió la llucha pol poder, y en 1955 foi degradáu del so cargu de Presidente del Conseyu de Ministros. Foi asocedíu nel so puestu por [[Nikolái Bulganin]],<ref>{{cita llibru|apellíos=Taubman|nome=William|añu=2003|títulu=Khrushchev: The Man and His Yera|editorial=W.W. Norton & Co.|isbn=978-0-393-32484-2|páxina=266}}</ref> que de la mesma foi removíu y reemplazáu por Khrushchov por cuenta del so sofitu al [[Grupu Anti-Partíu]], qu'intentara derrocar a Khrushchov en 1957.<ref>{{cita llibru|apellíos=Tompson|nome=William J.|añu=1995|títulu=Khrushchev: A Political Life|editorial=St. Martin's Press|isbn=978-0-312-12365-5|páxina=189}}</ref> Tres la remoción de Khrushchov del poder, el [[lideralgu coleutivu]] lideráu por [[Leonid Brézhnev]] y [[Alekséi Kosygin]] celebró un planario del Comité Central que prohibiría a cualesquier individuañu=2009|isbn=978-1-845-95076-5|páxina=403|enllaceautor=Archie Brown}}</ref> Na etapa final de la [[Historia de la Xunión Soviética (1964–1982)|era de Brézhnev]], el puestu de Presidente del Conseyu de Ministros perdió la so posición como'l segundu más poderosu na Xunión Soviética pal [[Xefe d'Estáu de la Xunión Soviética|Presidente]] del [[Presidium del Sóviet Supremu de la Xunión Soviética|Presidium]] del [[Sóviet Supremu de la Xunión Soviética|Sóviet Supremu]].<ref>{{cita llibru|autor=Daniels, Robert Vincent|enllaceautor=Robert Vincent Daniels|añu=1998|títulu=Russia's transformation: snapshots of a crumbling system|páxina=36|editorial=[[Rowman & Littlefield]]|isbn=978-0847687090|ref=CITEREFDaniels1998}}</ref> La remoción de [[Nikolái Podgorni]] como xefe d'Estáu en 1977 tuvo l'efectu d'amenorgar el papel de Kosygin na alministración diaria de les actividaes gubernamentales según reforzar el control de Brézhnev sobre l'aparatu de Gobiernu.<ref>{{Cita web|títulu=Soviet Union: And Then There Was One|obra=[[Time]]|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,924497,00.html|fechaaccesu=14 de febreru de 2011|fecha=3 de payares de 1980|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101125121814/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,924497,00.html|fechaarchivu=2010-11-25}}</ref> Kosygin dimitió en 1980, pa ser asocedíu pol so [[Primer Vicepresidente del Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|Primer Vicepresidente]] [[Nikolái Aleksándrovich Tíjonov|Nikolái Tíjonov]].<ref>{{cita llibru|autor=Ploss, Sidney|títulu=The Roots of Perestroika: The Soviet Breakdown in Historical Context|editorial=[[McFarland & Company]]|añu=2010|isbn=978-078644486X|páxina=132}}</ref> Dempués de cinco años de serviciu, so les normes establecíes por [[Leonid Brézhnev]], [[Yuri Andrópov]] y [[Konstantín Chernenko]], Tíjonov foi obligáu a retirase por [[Mikhaíl Gorbachov]], el 27 de setiembre de 1985 y asoceder nel cargu [[Nikolái Ryzhkov]].<ref>{{cita llibru|autor=Service, Robert|títulu=History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century|editorial=[[Penguin Books|Penguin Books Ltd]]|añu=2009|isbn=978-0141037970|páxina=439|enllaceautor=Robert Service}}</ref> Ryzhkov foi un reformista pocu entusiasta y escépticu escontra la desnacionalización y la reforma monetaria de 1989, sicasí, sofitaba la creación d'una economía de "mercáu regulada". En 1991 Ryzhkov asocedió a [[Valentín Pávlov]] como Primer Ministru y el Conseyu de Ministros foi disueltu y reemplazáu pol acabante crear [[Gabinete de Ministros de la URSS|Gabinete de Ministros]].<ref>{{cita llibru|autor=Service, Robert|títulu=History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century|editorial=[[Penguin Books|Penguin Books Ltd]]|añu=2009|isbn=978-0141037970|páxines=432–433|enllaceautor=Robert Service}}</ref> == Deberes, funciones y responsabilidaes == El Conseyu de Ministros yera la cabeza de la caña executiva del Gobiernu,<ref>Artículu #128 de la [[Constitución de la Xunión Soviética de 1977|Constitución de 1977]] de la [[Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques]] (URSS) del 7 d'ochobre de 1977.</ref> formáu nuna sesión conxunta del [[Sóviet de la Unión|Soviet de la Unión]] y el [[Sóviet de les Nacionalidaes|Soviet de les Nacionalidaes]] que constaba d'un [[Presidente del Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|presidente]], dellos [[Primer Vicepresidente del Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|primeros vicepresidentes]], vicepresidentes, ministros, presidentes de los [[Comité Estatal de la Xunión Soviética|comités estatales]] y los presidentes del Conseyu de Ministros de les Repúbliques Soviétiques. El Presidente del Conseyu de Ministros tamién podía encamentar a persones que consideraba aptes pa ser miembros del Conseyu ante'l [[Sóviet Supremu de la Xunión Soviética|Sóviet Supremu]]. El Conseyu de Ministros establecía les sos funciones en cada primer convocatoria d'un Sóviet Supremu acabante escoyer.<ref>Artículu #129 de la [[Constitución de la Xunión Soviética de 1977|Constitución de 1977]] de la [[Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques]] (URSS) del 7 d'ochobre de 1977.</ref> Yera responsable ante'l Sóviet Supremu y mientres el periodu ente convocatories del Sóviet Supremu, el Conseyu de Ministros yera responsable ante'l [[Presidium del Sóviet Supremu de la Xunión Soviética|Presidium del Sóviet Supremu]] y regularmente faía-y un informe al Sóviet Supremu sobre'l so trabayu,<ref>Artículu #130 de la [[Constitución de la Xunión Soviética de 1977|Constitución de 1977]] de la [[Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques]] (URSS) del 7 d'ochobre de 1977.</ref> según tamién yera l'encargáu de resolver toles xeres alministratives del Estáu dientro de la xurisdicción de la URSS na midida na que nun interviniera so la competencia del Sóviet Supremu o del Presidium. Dientro de les sos llendes, el Conseyu de Ministros tenía la responsabilidá de:<ref>Artículu #131 de la [[Constitución de la Xunión Soviética de 1977|Constitución de 1977]] de la [[Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques]] (URSS) del 7 d'ochobre de 1977.</ref> * Xestión de la economía nacional y construcción y desenvolvimientu sociocultural * Formulación y presentación del [[Plan Quinquenal (URSS)|plan quinquenal]] pal "desenvolvimientu económicu y social" ante Sóviet Supremu xunto col presupuestu del Estáu. * Defender de los intereses del Estáu, la propiedá socialista, l'orde públicu y protexer los derechos de los ciudadanos soviéticos * Garantizar la seguridá del Estáu * Direición xeneral de les [[fuercies armaes soviétiques]] y determinar cúantos ciudadanos teníen de ser reclutados pal serviciu * Provisión de la direición xeneral en rellación a les [[Rellaciones internacionales de la Xunión Soviética|rellaciones esteriores soviétiques]] y la cooperación comercial, económica, científicu-téunica y cultural de la URSS colos países estranxeros, según el poder de confirmar o denunciar trataos internacionales roblaos pola Xunión Soviética. * Creación d'organizaciones necesaries dientro del Conseyu de Ministros nos campos de la economía, el desenvolvimientu sociocultural y la defensa. El Conseyu de Ministros tamién podía emitir decretos y resoluciones y darréu verificar la so execución. Toles organizaciones viéronse obligaes a siguir los decretos y resoluciones emitíos pol Conseyu de Ministros de tola Unión.<ref>Artículu #133 de la [[Constitución de la Xunión Soviética de 1977|Constitución de 1977]] de la [[Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques]] (URSS) del 7 d'ochobre de 1977.</ref> El Conseyu de la Unión tamién tenía'l poder de suspender tolos mandatos y decretos emitíos por él mesmu o organizaciones subordinaes a él.<ref>Artículu #134 de la [[Constitución de la Xunión Soviética de 1977|Constitución de 1977]] de la [[Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques]] (URSS) del 7 d'ochobre de 1977.</ref> El Conseyu coordinaba y dirixía el trabayu de les repúbliques y ministerios de la unión, comités estatales y otros órganos subordinaos a él.<ref>Artículu #135 de la [[Constitución de la Xunión Soviética de 1977|Constitución de 1977]] de la [[Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques]] (URSS) del 7 d'ochobre de 1977.</ref> La competencia del Conseyu de Ministros y el so Presidium con al respective de los sos procedimientos y actividaes y les sos rellaciones colos órganos subordinaos fueron definíes na Constitución soviética pola [[Llei del Conseyu de Ministros de la URSS]].<ref>Artículu #136 de la [[Constitución de la Xunión Soviética de 1977|Constitución de 1977]] de la [[Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques]] (URSS) del 7 d'ochobre de 1977.</ref> == Estructura y organización == === Ministerios === Los ministros fueron figures importantes en tomar de decisiones cotidianes, col 73 per cientu d'ellos escoyíos como miembros plenos del Comité Central nel XXV Congresu del Partíu.{{sfn|Hough|Fainsod|1979|p=440}} La remodelación y reorganización llevada a cabu por [[Nikita Khrushchov]], cerró dellos ministerios y reemplazar col [[Vesenja|Sóviet Supremu de la Economía Nacional]] pa descentralizar tomar de decisiones,{{sfn|Churchward|1975|p=166}} pero tres la remoción de Khrushchov en 1964, esta reorganización foi abandonada pol [[Gobiernu de la Xunión Soviética|Gobiernu soviéticu]]. N'ochobre de 1965, mientres la convocatoria del [[Sóviet Supremu de la Xunión Soviética|Sóviet Supremu]], esta decisión fíxose oficial. Ventiocho ministerios industriales, once de tola unión y diecisiete ministerios de la unión fueron reestablecidos. Sicasí, la descentralización de la economía soviética siguió col Presidente del Conseyu de Ministros [[Alekséi Kosygin]] qu'empecipió la [[Reforma económica soviética de 1965|reforma económica en 1965]] pa descentralizar tomar de decisiones económiques.{{sfn|Churchward|1975|p=167}} Los ministerios industriales alministraron el gruesu de la industria soviético, anque en delles ocasiones los proyeutos de construcción y les [[Bienes de consumu na Xunión Soviética|industries de bienes de consumu locales]] fueron controlaes polos [[Sóviet|soviets rexonales]].{{sfn|Churchward|1975|p=151}} El ministeriu más poderosu foi'l [[Ministeriu de Rellaciones Esteriores de la Xunión Soviética|Ministeriu de Asusntos Esteriores]]. Los sos ex xefes fueron personaxes notables como [[León Trotski]], [[Viacheslav Mólotov]] y [[Andréi Gromyko]]. Cuando l'Exércitu Soviéticu empezó a desempeñar un papel cada vez más importante na xestión cotidiana, el papel del Ministeriu de Defensa tamién s'amplió, con [[Andréi Grechko]], xunto con Gromyko, siendo escoyíos miembros de plenu derechu del Politburó n'abril de 1973.{{sfn|Churchward|1975|p=242}} === Presidium === Según l'historiador L. G. Churchward, autor del llibru ''Gobiernu soviéticu contemporaneu'', el Presidium foi establecíu en marzu de 1953 como parte de la transición post-[[Stalin]]. El Presidium foi descritu polos testos y funcionarios soviéticos como un órganu internu del Gobiernu. Hai poques fontes qu'indiquen que'l Presidium tuviera cualquier influencia o inclusive importancia na formulación de les polítiques cotidianes ente 1956 a 1960. Los trabayos soviéticos d'esi periodu nun faen nenguna mención d'un Presidium del Conseyu de Ministros. El profesor T. H. Rigby considera que los deberes y responsabilidaes del Presidium fueron en gran midida tomaos pola [[Comisión d'Asuntos Actuales del Conseyu de Ministros]] y dende 1956 posiblemente pola [[Comisión Económica Estatal del Conseyu de Ministros]] con dambes comisiones presidíes por [[Mikhaíl Pervukhin]].{{sfn|Churchward|1975|p=142}} Mientres un viaxe a la Xunión Soviética, el politólogu [[Robert C. Tucker]] preguntó-y a [[Mansur Mirzá-Ajmédov]], el Presidente del [[Conseyu de Ministros de la República Socialista Soviética d'Uzbequistán]], si'l Presidium inda funcionaba como un órganu normativu internu. La respuesta que recibió foi sí, y que'l Presidium taba conformáu pol [[Presidente del Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|presidente]], dos primeros vicepresidentes, cuatro vicepresidentes, el Ministru de Facienda y el Ministru d'Agricultura.{{sfn|Churchward|1975|pp=142–143}} Churchward señaló nel so llibru de 1975 que ye imposible determinar la importancia del Presidium en comparanza colos otros órganos del Conseyu de Ministros.{{sfn|Churchward|1975|p=143}} L'historiador británicu [[Leonard Schapiro]], escribió nel so llibru ''Gobiernu y alministración na Xunión Soviética'', que'l Presidium trabayó un pocu como un "gabinete internu" pa la formulación de polítiques. Sicasí, Schapiro nun taba seguru de la membresía del Presidium o si'l Presidium celebrara cualquier xunta.{{sfn|Schapiro|1977|p=117}} A lo llargo de la so esistencia, el Presidium del Conseyu de Ministros foi una institución aveseda. Mientres años los llibros soviéticos fueron incapaces de verificar la membresía del Presidium; dellos llibros dicíen que namái'l "presidente, el primer vicepresidente y el vicepresidente" yeren miembros. Otru llibru soviéticu declaró que los sos miembros yeren el "presidente, el vicepresidente" y dellos otros miembros del Gobiernu. Un eruditu soviéticu creyó que'l Ministru de Facienda yera constituyíu pol presidente del [[Comité de Control del Pueblu]] y el primer secretariu del comité executivu de los soviets rexonales. L'artículu 132 de la [[Constitución de la Xunión Soviética de 1977|Constitución soviética de 1977]], afirma que'l "presidente, el primer vicepresidente y el vicepresidente" yeren miembros, pero según los historiadores [[Jerry F. Hough]] y Merle Fainsod, otros miembros tamién podíen participar nes xuntes del Presidium.{{sfn|Hough|Fainsod|1979|p=382}} Los observadores occidentales nun sabíen nada de les actividaes y funciones del Presidium, nin siquier la frecuencia de les sos xuntes. Los historiadores Hough y Fainsod creyeron qu'había una "gran coincidencia" ente les responsabilidaes y funciones de la [[Secretariáu del Comité Central del Partíu Comunista de la Xunión Soviética|Secretaría]] del [[Comité Central del Partíu Comunista de la Xunión Soviética|Comité Central]] y el Presidium del Conseyu de Ministros.{{sfn|Hough|Fainsod|1979|pp=382–383}} La Constitución soviética de 1977 referir al Presidium como un órganu "permanente" del Conseyu de Ministros, establecíu p'asegurar un bon lideralgu económicu y asumir otres responsabilidaes alministratives. Los pocos documentos publicaos amuesen que'l Presidium centrar na planificación económica y tomar de decisiones, según tomar decisiones importantes nun nivel per debaxo de les de relevancia pal [[Buró Políticu del Comité Central del Partíu Comunista de la Xunión Soviética|Politburó]].{{sfn|Hough|Fainsod|1979|p=383}} === Comité Estatal === Los ministerios y los comités estatales diferíen en qu'un Comité Estatal yera polo xeneral responsable de delles cañes como contraposición a una esfera específica d'un Ministeriu, col presidente d'un Comité Estatal siendo responsable de la designación del nuevu personal.{{sfn|Schapiro|1977|p=127}} Dacuando la distinción ente un Ministeriu y un Comité podía ser escura como nel casu del [[Comité pa la Seguridá del Estáu]] (KGB).<ref>{{cita llibru|autor=Huskey, Eugene|títulu=Executive Power and Soviet Politics: The Rise and Torne of the Soviet State|editorial=M.E. Sharpe|páxina=112|añu=1992|isbn=978-1563240591}}</ref> Mientres la importante reestructuración y reorganización de deberes, funciones y responsabilidaes de los [[Ministerios de la Xunión Soviética|ministerios centrales]] qu'impulsó [[Nikita Khrushchov]], formáronse dellos comités estatales pa "coordinar la producción, pa planiar la distribución y usu de los recursos" y coordinar, promover y supervisar el desenvolvimientu teunolóxicu dientro de la caña correspondiente a esi Comité Estatal en particular.{{sfn|Schapiro|1977|p=118}} Los socesores de Khrushchov abandonaron esta política y eslleieron los comités estatales acabante establecer.{{sfn|Schapiro|1977|p=118}} == Ver tamién == * [[Conseyu de Comisarios del Pueblu]] * [[Gabinete de Ministros de la URSS]] * [[Conseyu de Ministros de Cuba]] == Notes == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru|apellíu=Churchward|nome=L.G.|títulu=Contemporary Soviet government|url=https://books.google.co.uk/books?id=Wq89AAAAIAAJ&dq|idioma=inglés|añu=1975|editorial=Taylor & Francis|isbn=978-0710082029}} * {{cita llibru|apellíu=Hough|nome=Jerry|apellíu2=Fainsod|nome2=Merle|títulu=How the Soviet Union is Governed|url=https://books.google.com/books?id=38gMzMRXCpQC&dq|idioma=inglés|añu=1979|editorial=[[Harvard University Press]]|isbn=978-0674410300}} * {{cita llibru|apellíu=Schapiro|nome=Leonard|enllaceautor=Leonard Schapiro|títulu=The government and politics of the Soviet Union|url=https://books.google.co.uk/books?id=EXMVAAAAIAAJ&dq|idioma=inglés|añu=1977|editorial=Taylor & Francis|isbn=978-0091317215}} == Enllaces esternos == * Semeya satelital de la [https://maps.google.com/maps?ll=55.753455,37.618411&spn=0.002811,0.007318&t=k&hl=en sede del Conseyu de Ministros] {{Tradubot|Consejo de Ministros de la Xunión Soviética}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conseyos de ministros|Union Sovietica]] [[Categoría:Gobiernu de la Xunión Soviética]] [[Categoría:Organismos de la Xunión Soviética]] f74xecv32fpwrdfdj9uowfjfu0zv9lk Guillermu de Gales 0 117678 4501389 4468592 2026-06-23T07:26:29Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 11 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501389 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Guillermu, príncipe de Gales''' (''William Arthur Philip Louis'') ([[Londres]], [[21 de xunu]] de [[1982]]) ye'l fíu mayor de [[Carlos III del Reinu Xuníu]], y [[Diana de Gales|Diana, princesa de Gales]]. Ye nietu de la [[Sabela II del Reinu Xuníu|reina Sabela II del Reinu Xuníu]] y del [[Felipe d'Edimburgu|príncipe Felipe, duque d'Edimburgu]]. Por tanto, ye'l segundu en [[Socesión al tronu británicu|llinia de socesión]], dempués del so padre, a los tronos de los [[Monarquía na Mancomunidá de Naciones|dieciséis Estaos independientes]], anque mora principalmente y ta direutamente arreyáu col [[Reinu Xuníu]], el más antiguu d'estos dominios. Foi educáu en cuatro escueles del Reinu Xuníu y llogró la so llicenciatura en [[Xeografía]] na [[Universidá de Saint Andrews]]. Pasó parte del so [[añu sabáticu]] en [[Chile]], [[Belize]] y en dellos países del continente [[África|africanu]].<ref>{{cita web|url =http://www.ellitoral.com/index.php/diarios/2007/04/15/informaciongeneral/INFO-02.html |títulu ruempe un novialgu na realeza d'Inglaterra |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor =AFP |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =15 d'abril de 2007 |añu =2007 |mes =abril |formatu =|obra = |editorial =El Mariniega |páxines = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> Recibió entrenamientu como teniente del reximientu [[Household Cavalry|Blues & Royals]] de la Caballería Real —onde sirvió xunto al so hermanu'l [[Enrique de Gales|príncipe Harry]]— y llogró la so llicencia de pilotu en rematando la so formación na academia [[:en:Royal Air Force College Cranwell|RAFC Cranwell]].<ref>{{cita web |url =http://es.reuters.com/article/entertainmentNews/idESPIN45852320080104 |títulu =El príncipe Guillermo va empezar la formación como pilotu de RAF |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =4 de xineru de 2008 |añu =2008 |mes =xineru |formatu = |obra = |editorial =Reuters |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20150701145820/http://es.reuters.com/article/entertainmentNews/idESPIN45852320080104 |fechaarchivu =2015-07-01 |cita = }}</ref> En 2009, treslladar a la [[Royal Air Force|Real Fuercia Aérea]] (RAF) onde foi xubíu al rangu d'oficial de la fuercia aérea y completó el so entrenamientu como pilotu d'helicópteru de busca y rescate.<ref>{{cita web |url =https://www.abc.es/20090706/gente-cases-reales-europa/novia-principe-guillermo-tendra-200907060849.html |títulu =La novia del príncipe Guillermo va tener qu'acostumase a la so ausencia |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =6 de xunetu de 2009 |añu =2009 |mes =xunetu |formatu = |obra = |editorial =ABC |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.hola.com/casasreales/2008/04/11/guillermo-kate/ |títulu =El Príncipe Guillermo d'Inglaterra: 'Oficial y Caballero' |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =11 d'abril de 2008 |añu =2008 |mes =abril |formatu =|obra = |editorial =Hola |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> El 16 de payares de 2010, [[Clarence House]], anunció nun comunicáu de prensa que'l príncipe Guillermu y la so novia [[Catalina de Cambridge|Kate Middleton]] taben comprometíos, y darréu confirmóse que la ceremonia llevar a cabu'l 29 d'abril de 2011 na [[abadía de Westminster]], [[Londres]].<ref>{{cita web|url =https://www.elpais.com/articulo/agenda/boda/1900/invitados/elpepigen/20110221elpepiage_2/Tes |títulu =Una boda de 1.900 invitaos |fechaaccesu =20 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =Galaz |nome =Mábel |enllaceautor = |coautores = |fecha =21 de febreru de 2011 |añu =2011 |mes =febreru |formatu =|obra = |editorial =El País |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> Hores antes de la boda'l príncipe Guillermu foi nomáu [[Ducáu de Cambridge|duque de Cambridge]], con títulos subsidiarios de [[Conde|conde de Strathearn]] y [[Barón|barón Carrickfergus]].<ref>{{cita web|url =https://www.bbc.co.uk/news/uk-northern-ireland-13238005 |títulu =Royal wedding: Thousands in Northern Ireland celebrate |fechaaccesu =29 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =29 d'abril de 2011 |añu =2011 |mes =abril |formatu =|obra = |editorial =BBC |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref>{{cita web|url =https://www.elmundo.es/elmundo/2011/04/29/gentes/1304035431.html |títulu =Confirmáu: Kate y Guillermo van ser duques de Cambridge |fechaaccesu =29 der abril |añoacceso =2011 |autor = |apellíu =Romero |nome =Ana |enllaceautor = |autor2 =Eduardo Suárez |fecha =29 d'abril de 2011 |añu =2011 |mes =abril |formatu =|obra = |editorial =El Mundo |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref name="ABC">{{cita web|url =https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=798375 |títulu =La Reina da al príncipe Guillermo'l títulu de duque de Cambridge |fechaaccesu =29 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =29 d'abril de 2011 |añu =2011 |mes =abril |formatu =|obra = |editorial =ABC |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> El 22 de xunetu de 2013 nació'l so fíu, el [[Xurde de Cambridge (2013)|príncipe Xurde de Cambridge]], tercer herederu na llinia de socesión al tronu de la corona británica.<ref>{{cita web|url =http://www.dailymail.co.uk/news/article-2374032/Royal-baby-Duchess-Cambridge-gives-birth-healthy-boy-future-King-proud-Prince-William-side.html |títulu =It's a BOY! Duchess of Cambridge gives birth to healthy baby and future King weighing 8lb 6oz at 4.24pm with proud Prince William by her side |fechaaccesu =22 de xunetu de 2013 |autor = |apellíu =English |nome =Rebecca |enllaceautor = |coautores = |fecha =22 de xunetu de 2013 |añu =2013 |mes =xunetu |formatu =|obra = |editorial =The Daily Mail |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.eluniversal.com/internacional/nacencia-real/130722/nacio-el fíu-de-william-y-kate-socesor-al tronu-del reinu xuníu |títulu =Nació'l fíu de William y Kate socesor al tronu del Reinu Xuníu |fechaaccesu =24 de xunetu de 2013 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =22 de xunetu de 2013 |añu =2013 |mes =xunetu |formatu =|obra = |editorial =L'Universal |páxines = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref>{{cita web |url =http://www.unotv.com/wps/portal/unotv/unonoticias/internacional/detalle/Naz-el-primogenito-del-Principe-Guillermo-y-Kate |títulu =Naz fíu del Príncipe Guillermo y Kate |fechaaccesu =24 de xunetu de 2013 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =22 de xunetu |añu =2013 |mes =xunetu |formatu = |obra = |editorial =UnoTVBites.com |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref> El [[2 de mayu]] de [[2015]] nació la [[Carlota de Cambridge|princesa Carlota de Cambridge]].<ref>[http://www.telecinco.es/informativos/cultura/Catalina-Cambridge-ingresada-segundu-fíu_0_1980825020.html Naz la fía del Príncipe Guillermo y de Catalina de Cambridge, en ''Telecinco d'España''.]</ref> == Biografía == === Nacimientu === El príncipe Guillermu nació'l 21 de xunu de 1982 nel [[St Mary's Hospital, London|St Mary's Hospital]], en Londres. Ye'l primer fíu de Carlos, príncipe de Gales, y Diana, princesa de Gales. Ye'l tercer nietu de la reina Sabela II y del príncipe Felipe, duque d'Edimburgu.<ref>{{cita web|url =http://www.royal.gov.uk/ThecurrentRoyalFamily/ThePrinceofWales/ThePrinceofWales.aspx |títulu =The Prince of Wales |fechaaccesu =20 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha = |añu = |mes = |formatu =|obra = |editorial =The Royal Household |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> Como nietu home na llinia de socesión de la reina Sabela II y como fíu del [[príncipe de Gales]], concedióse-y el tratamientu y títulu de «La so Alteza Real el Príncipe Guillermu de Gales».<ref>{{cita web|url=http://www.puranoticia.cl/v2/noticia/20110420/historia-de-guillermo-de-gales-d%C3%AD-de-la-esperada-boda-real-con-kate-middleton|títulu=Historia de Guillermo de Gales a díes de la esperada boda real con Kate Middleton|fechaaccesu=20 d'abril de 2011|autor=|enllaceautor=|apellíu=|nome=|fecha=20 d'abril de 2011|añu=|idioma=|formatu=|páxina=|editorial=Puranoticia|cita=|urlarchivu=|fechaarchivu=|doi=|coautor=|mes=|obra=}}</ref> === Bautismu === Foi bautizáu nel salón de música del [[palaciu de Buckingham]] el 4 d'agostu de 1982 —fecha que coincidió col 82º cumpleaños de la so bisagüela paterna, la [[Elizabeth Bowes-Lyon|reina madre Isabel]]—<ref>Landau (2002), páx. 6.</ref> y la ceremonia foi presidida pol [[arzobispu de Canterbury]], naquella dómina, [[Robert Runcie]].<ref>{{cita web|url =https://news.google.com/newspapers?id=pqtfAAAAIBAJ&sjid=rTIMAAAAIBAJ&pg=3652,19396&dq=william+robert+runcie+1982&hl=en |títulu =Prince William's christening set |fechaaccesu =20 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =1 d'agostu de 1982 |añu =1982 |mes =agostio |formatu =|obra = |editorial =Lewiston Morning Tribune |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> Los sos padrinos de bautizu fueron: [[Constantín II de Grecia]], la [[Alejandra de Kent|princesa Alejandra]], la [[Natalia Grosvenor|duquesa consorte de Westminster]], lady [[Susan Hussey]], [[lord Romsey]] y sir [[Laurens van der Post]].<ref>{{cita web |url =http://users.uniserve.com/~canyon/christenings.htm#Christenings |títulu =HRH Prince William of Great Britain |fechaaccesu =20 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha = |añu = |mes = |formatu = |obra = |editorial =Royal Christenings |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20110806125845/http://users.uniserve.com/~canyon/christenings.htm#Christenings |fechaarchivu =2011-08-06 |cita = }}</ref> === Primeros años de vida === Acordies cola revista ''[[People]]'', a la edá de siete años díxo-y a la so madre que cuando fuera adultu deseyaba ser policía p'asina poder protexela, a lo que'l so hermanu respondió: «Oh, nun puedes. Tienes que ser rei».<ref>{{cita web|url =http://www.people.com/people/prince_william |títulu =Prince William |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha = |añu = |mes = |formatu =|obra = |editorial =People |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> La so primer apaición pública foi'l 1 de marzu de 1991 —Día de San David— mientres una visita oficial de los sos padres a [[Cardiff]], [[Gales]]. Dempués de que'l so avión aterrizó, foi lleváu a la [[Llandaff|catedral de Llandaff]], onde robló nel llibru d'invitaos y demostró que yera maniegu.<ref>{{cita web|url =https://news.google.com/newspapers?id=zkxTAAAAIBAJ&sjid=YoQDAAAAIBAJ&pg=2559,336710&dq=prince+william+llandaff+cathedral+1991&hl=en |títulu =Welcome to Wales |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =2 de marzu de 1991 |añu =1991 |mes =marzu |formatu =|obra = |editorial =The Deseret News |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref>Graham y Archer (2003), páx. 80.</ref> El 3 de xunu foi hospitalizáu en [[:fr:Royal Berkshire Hospital|Royal Berkshire Hospital]] en sufriendo un golpe nuna banda del so frente con un palu de golf, que foi solmenáu por fuercia por un amigu mientres los dos xugaben. Anque nun perdió la conciencia, sufrió una quebra de craniu ablayada y foi operáu nel [[Great Ormond Street Hospital]]. L'incidente dexó-y una repulgu permanente.<ref>{{cita web |url =http://www.eldia.es/2011-04-20/SOCIEDÁ/22-Guillermo-Gales-principe-timido-emporfiáu-ganes-vida-familiar.htm |títulu =Guillermo de Gales, un príncipe cobarde y emporfiao con ganes de vida familiar |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =López Benita |nome =Cecilia |enllaceautor = |coautores = |fecha =20 d'abril de 2011 |añu =2011 |mes =abril |formatu = |obra = |editorial =El Día |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.princeofwales.gov.uk/personalprofiles/princewilliamprinceharry/princewilliam/biography/education/ |títulu =Prince William: Education |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha = |añu = |mes = |formatu =|obra = |editorial =Prince William |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref>{{cita web|url =https://news.google.com/newspapers?id=1MQfAAAAIBAJ&sjid=ltgEAAAAIBAJ&pg=3178,4537451&dq=prince+william+golf+club+quebre&hl=en |títulu =Prince William hurt by golf club |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =3 de xunu de 1991 |añu =1991 |mes =xunu |formatu =|obra = |editorial =The Southeast Missourian |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> La princesa Diana, la so madre, siempres deseyó que los sos dos fíos tuvieren esperiencies «normales», que probablemente nun fueren esperimentaes por otros neños de la familia real hasta dempués de dellos años, pero sobremanera quería da-yos lleiciones de vida fondes, polo que llevó a los sos fíos a sitios como [[Walt Disney World Resort|Walt Disney World]], a [[McDonald's]], a clíniques de [[Virus de la inmunodeficiencia humana|VIH]] y a abellugos pa los precisaos.<ref name="People">{{cita web|url =http://www.people.com/people/prince_william/biography |títulu =Prince William |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha = |añu = |mes = |formatu =|obra = |editorial =People |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> === Muerte de la so madre === En 1997, la so madre, que para aquel entós yá taba divorciada del príncipe de Gales, finó nun accidente automovilísticu en [[París]], [[Francia]]. Guillermu taba de vacaciones nesi momentu al pie del so padre y hermanu nel [[castiellu de Balmoral]]. Carlos esperó hasta la mañana del día siguiente p'avisa-yos la muerte de Diana a los sos fíos. Nel entierru de la so madre, acompañó al so padre, al so hermanu, al so güelu [[Felipe d'Edimburgu|Felipe, duque d'Edimburgu]] y al so tíu'l IX [[conde Spencer]] pa caminar detrás del cortexu aciagu, que'l so percorríu empezó nel palaciu de Buckingham y concluyó na [[abadía de Westminster]].<ref>{{cita web|url =http://www.hola.com/casasreales/2002/04/09/funeralreinamadre2/ |títulu =El cortexu aciagu fai la so entrada na Abadía de Westminster |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =9 d'abril de 2002 |añu =2002 |mes =abril |formatu =|obra = |editorial =Hola |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/programmes/conspiracy_files/6217366.stm |títulu =Timeline: How Diana died |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =14 d'avientu de 2006 |añu =2006 |mes =avientu |formatu =|obra = |editorial =BBC |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> === Educación === [[Ficheru:Prince William, 2007.jpg|thumb|El príncipe Guillermu xugando al [[Polu (deporte)|polu]].]] [[Ficheru:Chakravarty Cup 2008.jpg|thumb|180px|[[:en:Ham Polu Club|Copa Chakravarty de 2008]] : Paul Barry, Vichai Raksriaksorn, Príncipe Guillermu, [[Adolfo Cambiaso]] y Martin Valent.]] El príncipe Guillermu foi educáu n'escueles privaes, empecipió la so educación preescolar en Jane Mynors y depués asistió a Wetherby School, dambos establecimientos allugaos en Londres.<ref>{{cita web |url =http://www.time.com/time/daily/special/diana/readingroom/8191/4_25.html |títulu =Growing Up Royal |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =Johnson |nome =Bonnie |enllaceautor = |coautores = |fecha =25 d'abril de 1988 |añu =1988 |mes =abril |formatu = |obra = |editorial =Time |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20050331004503/http://www.time.com/time/daily/special/diana/readingroom/8191/4_25.html |fechaarchivu =2005-03-31 |cita = }}</ref> Darréu ingresó a la [[Escuela preparatoria (Reinu Xuníu)|escuela preparatoria]] Ludgrove School y mientres los branos recibió clases particulares col so tutor priváu, [[Rory Stewart]].<ref>{{cita web|url =http://www.guardian.co.uk/politics/2009/oct/26/rory-stewart-penrith-tory-seat |títulu =Former royal tutor Rory Stewart selected for safe Tory seat |fechaaccesu =21 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =Stratton |nome =Allegra |enllaceautor = |coautores = |fecha =26 d'ochobre de 2009 |añu =2009 |mes =ochobre |formatu =|obra = |editorial =The Guardian |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> Foi almitíu en [[Eton College]], dempués de pasar satisfactoriamente l'exame d'ingresu. Ellí estudió Xeografía, Bioloxía y Historia del Arte, esta última disciplina en [[Advanced Level|nivel avanzáu]]. En Ludgrove participó n'actividaes deportives como [[fútbol]], [[natación]], [[baloncestu]], [[tiru skeet|tiru al platu]] y atletismu na modalidá de [[campu al traviés]]. En Eton siguió xugando fútbol y empezó a prauticar [[water-polo]]; ello ye que foi capitán de xuegos de la so casa.<ref>{{cita web|url =http://www.princeofwales.gov.uk/personalprofiles/princewilliam/interests/|títulu =Prince William is a keen sportsman and over the years has participated in a wide range of sporting activities, mainly team sports.|fechaaccesu =22 d'abril de 2011|autor =|apellíu =|nome =|enllaceautor =|coautores =|fecha =|añu =|mes =|formatu =|obra =|editorial =The Prince of Wales|páxina =|idioma =inglés|doi =|urlarchivu =https://web.archive.org/web/20080616074353/http://www.princeofwales.gov.uk/personalprofiles/princewilliam/interests/|fechaarchivu =16 de xunu de 2008|cita =}}</ref> Como capitán consiguió que'l so equipu de fútbol llegara a les semifinales na principal competencia del so colexu.<ref>Graham y Archer (2003), páx. 118.</ref> La decisión d'inscribilo en Eton foi contraria a la tradición de la familia real, quien teníen el costume d'unviar a los sos fíos a [[:pt:Gordonstoun|Gordonstoun]] —colexu al qu'asistieron el so güelu, el so padre, los sos dos tíos y los sos dos primos—; sicasí, siguió la tradición de la familia Spencer, yá que ellí educáronse'l so güelu y el so tíu maternu.<ref name="People"/><ref>{{cita web|url =http://news.scotsman.com/news/Gordonstoun-head-suspends-own-daughter.2302976.jp |títulu =The monarchy's mixed feelings about old school days |fechaaccesu =22 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =Urquhart |nome =Frank |enllaceautor = |coautores = |fecha =16 de febreru de 2002 |añu =2002 |mes =febreru |formatu =|obra = |editorial =The Scotsman |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> Mientres el so periodu d'educación, la familia real llegó a un alcuerdu cola prensa sensacionalista qu'establecía qu'estudiaría en llibertá y ensin la intrusión de los paparazzi en cuenta de actualizaciones periódiques sobre la vida del príncipe. El [[:fr:John Wakeham|barón Wakeham]], presidente de la comisión de quexes de la Prensa, declaró: «El príncipe Guillermu nun ye una institución, nin una estrella de novela, nin un héroe de fútbol. Ye un neñu [sicasí] nos próximos años, —posiblemente la etapa más importante o más doliosa de la so vida— va crecer y va convertise nun home».<ref>{{cita web|url =http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1995/08/24/048.html |títulu =El «Times» alica la guerra de precios al vender güei de baldre tola so edición: Dominiu de l'audiencia |fechaaccesu =22 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =Vargas Llosa |nome =Álvaro |enllaceautor = |coautores = |fecha =24 d'agostu de 1995 |añu =1995 |mes =agostio |formatu =|obra = |editorial =ABC |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> Dempués de completar los sos estudios n'[[Eton College|Eton]], decidió tomase un añu sabáticu, una parte del cual dedicó a realizar un entrenamientu col [[exércitu británicu]] en [[Belize]], y por diez selmanes, na etapa final del so añu, dictó clases a neños como voluntariu del programa [[:en:Raleigh International|Raleigh International]], na ciudá de [[Tortel]], al sur de [[Chile]]. Nel últimu allugamientu mentáu vivió xunto a otros voluntarios, compartió xeres doméstiques como fregar retretes ya inclusive s'ufiertó como [[pinchadiscos]] nuna estación de radio local.<ref>{{cita web|url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/1064991.stm |títulu =Rugged prince scores PR triumph |fechaaccesu =22 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =11 d'avientu de 2000 |añu =2000 |mes =avientu |formatu =|obra = |editorial =BBC |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.hola.com/casasreales/2002/03/05/guillehablados/ |títulu =Cavilgues d'un príncipe aventureru: 'Tuvimos que faer memoria pa recordar los nuesos modales'' |fechaaccesu =22 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =5 de marzu de 2002 |añu =2002 |mes =marzu |formatu =|obra = |editorial =Hola |páxines =3 |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> En 2001, taba de regresu nel Reinu Xuníu y matriculóse sol nome William Wales na [[Universidá de Saint Andrews]] en [[Fife]], [[Escocia]].<ref>{{cita web|url =http://www.guardian.co.uk/uk/2001/sep/23/education.students |títulu =Welcome to Will's new world |fechaaccesu =22 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =Summerskill |nome =Ben |enllaceautor = |coautores = |fecha =23 de setiembre de 2001 |añu =2001 |mes =setiembre |formatu =|obra = |editorial =The Guardian |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref name="Scotsman">{{cita web|url =http://news.scotsman.com/latestnews/William-Wales-MA-collects-his.2637753.jp |títulu =William Wales M.A. collects his degree |fechaaccesu =22 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =Howie |nome =Michael |enllaceautor = |coautores = |fecha =24 de xunu de 2005 |añu =2005 |mes =xunu |formatu =|obra = |editorial =The Scotsman |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> Esta noticia causó que'l númberu de solicitúes d'ingresu a Saint Andrews amontara per parte de rapaces que queríen una oportunidá pa conocer al príncipe.<ref>{{cita web|url =http://www.princeofwales.gov.uk/newsandgallery/news/prince_william_gives_an_interview_at_the_start_of_his_univer_422216032.html |títulu =Prince William gives an interview at the start of his university career |fechaaccesu =22 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =22 de setiembre de 2001 |añu =2001 |mes =setiembre |formatu =|obra = |editorial =The Prince of Wales |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> A pesar de l'atención que recibió nun camudó de paecer y siguió cola so carrera d'Historia del Arte, anque tiempu dempués decidió camudar los sos estudios por una llicenciatura en Xeografía. Graduóse en 2005 con una maestría n'Historia del Arte y llogró matrícula d'honor en Xeografía —la calificación más alta consiguida por un herederu al tronu británicu—.<ref>{{cita web|url =https://www.abc.es/especiales/boda-real/novios.asp |títulu =Guillermo d'Inglaterra: Un Príncipe modernu |fechaaccesu =22 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =Odriozola |nome =A. |enllaceautor = |coautores = |fecha = |añu =2010 |mes = |formatu =|obra = |editorial =ABC |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref name="Scotsman"/> Nos sos años universitarios foi miembru del equipu universitariu escocés de water-polo y en 2004 participó nel tornéu añal de les Naciones Celtes.<ref>{{cita web |url =http://www.terra.com.mx/entretenimiento/articulo/132808 |títulu =Príncipe Guillermo debuta en water polu |fechaaccesu =23 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =9 d'abril de 2007 |añu =2007 |mes =abril |formatu = |obra = |editorial =Terra |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref><ref>{{cita web |url =http://newstec.sportec.es/noticias.asp?deporte=water-polo&ficheru=2004/03/20040320_3&p=1&t=1 |títulu =El príncipe Guillermo incorporar al equipu escocés de water-polo |fechaaccesu =23 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =20 de marzu de 2004 |añu =2004 |mes =marzu |formatu = |obra = |editorial =Sportec |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref> Los sos compañeros de Saint Andrews llamáben-y pol nome de Steve col fin d'evitar que cualesquier periodista reconociera la so verdadera identidá.<ref>{{cita web |url =http://www.thetimesherald.com/article/20110419/LIFESTYLE/104190326/Royal-wedding-trivia-answers |títulu =Royal wedding trivia answers |fechaaccesu =23 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =Sherwood |nome =John |enllaceautor = |coautores = |fecha =19 d'abril de 2011 |añu =2011 |mes =abril |formatu = |obra = |editorial =Times Herald |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref> == Deberes reales y carrera militar == Dende temprana edá acompañó a los sos padres en visites oficiales y en 1983 realizó la so primer xira real a [[Australia]] y [[Nueva Zelanda]];<ref>{{cita web|url =http://www.princeofwales.gov.uk/personalprofiles/theprinceofwales/atwork/supportingthequeen/countriesvisited/index.html |títulu =The Prince of Wales and The Duchess of Cornwall are two of the United Kingdom's most important ambassadors. |fechaaccesu =26 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha = |añu = |mes = |formatu =|obra = |editorial =The Prince of Wales |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> una decisión que foi tomada pola princesa de Gales y que foi considerada pocu convencional por cuenta que'l so fíu yera demasiáu nuevu y porque dambos herederos al tronu viaxaríen xuntos.<ref name="People"/> Aun así, acompañó a los sos padres o a unu de los sos padres en xires oficiales posteriores, y tres la so graduación de la universidá, empezó a asumir distintos deberes reales. Tamién llogró esperiencia llaboral nel sector priváu cuando trabayó en xestión de tierres en [[Chatsworth House]] y cuando realizó práutiques llaborales en [[HSBC]].<ref name="People"/> En xunetu de 2005, realizó los sos primeros actos oficiales, representando a la reina Isabel nel aniversariu del fin de la [[Segunda Guerra Mundial]]. Amás de ser [[presidente]] de l'[[The Football Association|asociación de Fútbol d'Inglaterra]], preside l'organismu de caridá [[:pt:Centrepoint|Centrepoint]], que trabaya cola xente nuevo ensin llar. Centrepoint ye la primer organización na cual ye presidente. Mientres el patrociniu de la so madre, acompañar de xemes en cuando nes visites. === Carrera militar === Guillermu decidió siguir una carrera militar, razón pola qu'asistió n'ochobre de 2005 a un procesu de seleición de cuatro díes pa determinar si yera aparente pa convertise en [[oficial]] del [[exércitu británicu]] en [[Westbury (Wiltshire)|Westbury]], [[Wiltshire]]. Dempués de pasar l'exame de seleición ingresó a la [[Real Academia de Sandhurst|RMA Sandhurst]] en xineru de 2006.<ref>{{cita web|url =http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/1501217/Prince-William-to-join-his-brother-at-Sandhurst.html |títulu =Prince William to join his brother at Sandhurst |fechaaccesu =28 d'abril de 2011 |autor = |apellíu =Davies |nome =Caroline |enllaceautor = |coautores = |fecha =22 d'ochobre de 2005 |añu =2005 |mes =ochobre |formatu =|obra = |editorial =The Telegraph |páxina = |idioma =inglés |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref><ref>{{cita web |url =http://www.lahora.com.gt/hemeroteca/05/10/21/paginas/internacional.php#n07 |títulu =Príncipe Guillermo va empezar carrera militar |fechaaccesu =28 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =21 d'ochobre de 2005 |añu =2005 |mes =ochobre |formatu = |obra = |editorial =Diariu La Hora |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref> El 15 d'avientu d'esi añu, completó exitosamente el so entrenamientu y celebró la so graduación con un desfile militar al qu'asistieron la reina Sabela II y el príncipe Carlos de Gales, xunto a otros miembros de la familia real. A la medianueche, recibió la so comisión como [[subteniente]] nel exércitu británicu.<ref>{{cita web |url =http://www.eluniversal.com.mx/notas/394215.html |títulu =Se gradúa príncipe Guillermo n'academia militar |fechaaccesu =28 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =15 d'avientu de 2006 |añu =2006 |mes =avientu |formatu = |obra = |editorial =L'Universal |páxines = |idioma = |doi = |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20140902012600/http://www.eluniversal.com.mx/notas/394215.html |fechaarchivu =2014-09-02 |cita = }}</ref> Al igual que'l so hermanu menor, ingresó nel reximientu [[Household Cavalry|Blues & Royals]],<ref>{{cita web|url =http://www.20minutos.es/noticia/155275/0/guillermo/carrera/militar/ |títulu =Se gradúa príncipe Guillermo n'academia militar |fechaaccesu =28 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =22 de setiembre de 2006 |añu =2006 |mes =setiembre |formatu =|obra = |editorial =20minutos.es |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> onde entrenó por cuatro meses nel campamentu militar de [[:en:Bovington Camp|Bovington]] en [[Dorset]], como xefe de tropa nuna unidá blindada de reconocencia.<ref>{{cita web|url =http://www.hola.com/realeza/2007/01/09/guillermo-oficialy/ |títulu =Guillermo d'Inglaterra: Oficial y caballeru |fechaaccesu =28 d'abril de 2011 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =9 de xineru de 2007 |añu =2007 |mes =xineru |formatu =|obra = |editorial =Hola |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> El 29 de mayu de 2012, se comisió como [[:pt:Flight Lieutenant|teniente de vuelu]] na [[Royal Air Force|Real Fuercia Aérea]].<ref>{{cita web |url =http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_464195/historico/7101-el-principe-guillermo-llicénciase-como-capitan-de-la fuercia-aerea-britanica#.UfARVr7D-Uk |títulu =El príncipe Guillermo llicénciase como capitán de la Fuercia Aérea británica |fechaaccesu =24 de xunetu de 2013 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =9 de xunu de 2012 |añu =2012 |mes =xunu |formatu = |obra = |editorial =La Razón |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref> === Novialgu y compromisu === Mientres los sos años na universidá caltuvo una típica vida estudiantil, yá que allegaba a chigres y socializaba colos sos amigos. Sobre sí mesmu declaró: «Nun soi candongueru, a pesar de lo que consideren delles persones».<ref name="People" /> Al igual que'l so padre, el [[Carlos de Gales|príncipe Carlos]], la so vida convertir na tema d'especulación de los diarios sensacionalistes, especialmente tou lo tocante a la so rellación con Kate Middleton, con quien compartió una casa mientres la universidá y cola qu'empezó una rellación sentimental dende'l 2003. L'interés mediáticu pola rellación tomó más fuercia cuando [[Catalina de Cambridge|Middleton]] asistió como convidada de Guillermu a la ceremonia de graduación de la real academia militar Sandhurst.<ref>{{cita web|url=http://bodasreales.hola.com/principe-guillermo-kate-middleton/cronologia/200612151403/kate-middleton/graduacion/guillermo/1/|títulu=Kate Middleton garrasti cola so familia a la graduación de Guillermo, en Sandhurst|fechaaccesu=26 d'abril de 2011|autor=|enllaceautor=|apellíu=|nome=|fecha=15 d'avientu de 2006|añu=2006|idioma=|formatu=|páxines=|editorial=Hola|cita=|urlarchivu=|fechaarchivu=|doi=|coautor=|mes=avientu|obra=}}</ref> Tres esti fechu les apuestes dispararon sobre la posibilidá d'una futura boda real.<ref name="CTV">{{cita web|url=http://www.ctv.ca/CTVNews/CTVNewsAt11/20070414/william_split_070414/|títulu=Prince William, girlfriend end their relationship|fechaaccesu=26 d'abril de 2011|autor=|enllaceautor=|apellíu=|nome=|fecha=14 d'abril de 2007|añu=2007|idioma=inglés|formatu=|páxina=|editorial=CTV.ca|cita=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110424123255/http://www.ctv.ca/CTVNews/CTVNewsAt11/20070414/william_split_070414|fechaarchivu=2011-04-24|doi=|coautor=|mes=abril|obra=}}</ref> L'atención de la prensa volvióse más intensa cuando'l príncipe pidió a los paparazis que se caltuvieren a distancia de Middleton y respetaren la intimidá de dambos. En marzu de 2007 Middleton presentó una quexa d'acoso periodísticu contra'l ''Daily Mirror'' a la comisión de quexes sobre la prensa.<ref>{{cita web|url=https://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/29/comunicacion/1175183330.html|títulu=La novia del príncipe Guillermo presenta una quexa por acoso contra'l 'Daily Mirror'|fechaaccesu=26 d'abril de 2011|autor=|enllaceautor=|apellíu=|nome=|fecha=2 d'abril de 2007|añu=2007|idioma=|formatu=|páxines=|editorial=El Mundo|cita=|urlarchivu=|fechaarchivu=|doi=|coautor=|mes=abril|obra=}}</ref> N'abril d'esi añu la prensa reportó que la pareya habíase separáu,<ref>{{cita web|url=http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/news/article25145.ece|títulu=Wills and Kate split|fechaaccesu=26 d'abril de 2011|autor=|enllaceautor=|apellíu=Larcombe|nome=Duncan|fecha=14 d'abril de 2007|añu=2007|idioma=inglés|formatu=|páxina=|editorial=The Sun|cita=|urlarchivu=|fechaarchivu=|doi=|coautor=|mes=abril|obra=}}</ref> sicasí, en xunu Middleton asistió como convidada del príncipe a una fiesta nel [[:en:Lulworth Camp|cuartel militar de Lulworth]] y en xunetu vióse-y nel conciertu en memoria de la princesa Diana, que foi entamáu polos sos dos fíos.<ref name="CTV" /> El 16 de payares de 2010, [[Clarence House]] emitió un comunicáu de prensa'l cual establecía que'l príncipe Guillermu y Kate Middleton contraeríen matrimoniu.<ref>{{cita web|url=http://www.lavanguardia.es/gente-y-tv/noticias/20101116/54072060704/el-principe-guillermo-de-inglaterra-casar con-kate-middleton-en-2011.html|títulu=El Príncipe Guillermo d'Inglaterra va casóse con Kate Middleton en 2011|fechaaccesu=18 de payares de 2010|autor=|enllaceautor=|apellíu=|nome=|fecha=16 de payares|añu=2010|idioma=|formatu=|páxines=|editorial=La Vanguardia|cita=|urlarchivu=|fechaarchivu=|doi=|coautor=|mes=payares|obra=}}</ref> Dempués de muncha especulación, el 23 de payares anuncióse que la boda llevar a cabu'l 29 d'abril de 2011 na [[abadía de Westminster]] de [[Londres]], y que sería día de fiesta nacional nel Reinu Xuníu. L'aniellu de compromisu —de [[zafiru]] de 18 [[quilate]]s— que recibió Middleton foi'l mesmu aniellu de compromisu que Diana, princesa de Gales, recibió de S.A.R. Carlos, príncipe de Gales. El día del anunciu de la fecha de la boda, Clarence House informó que la pareya comprometer n'ochobre mientres unes vacaciones en [[Kenia]], un fechu que foi más tarde confirmáu pol príncipe nuna entrevista que foi tresmitida per televisión dende Londres.<ref>{{cita web|url=http://www.laverdad.com/detnotic.php?CodNotic=58066|títulu=Cierren abadía de Westminster pa la boda real|fechaaccesu=27 d'abril de 2011|autor=|enllaceautor=|apellíu=Huerta|nome=Hennel|fecha=27 d'abril de 2011|añu=2011|idioma=|formatu=|páxines=|editorial=La Verdá|cita=|urlarchivu=|fechaarchivu=|doi=|coautor=|mes=abril|obra=}}</ref> [[Catalina de Cambridge|Middleton]] foi oficialmente presentada a la vida pública'l 24 de febreru de 2011, dos meses antes de la celebración de la so boda, cuando asistió a la botadura d'un [[Royal National Lifeboat Institution|barcu salvavides]] en [[Trearddur]] nel [[Gales|norte de Gales]].<ref>{{cita web|url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-wales-12558600|títulu=Royal wedding: William and Kate's Anglesey visit|fechaaccesu=27 d'abril de 2011|autor=|enllaceautor=|apellíu=|nome=|fecha=24 de febreru de 2011|añu=2011|idioma=inglés|formatu=|páxina=|editorial=BBC News|cita=|urlarchivu=|fechaarchivu=|doi=|coautor=|mes=febreru|obra=}}</ref> Dende'l día de la [[Boda real ente Guillermo de Cambridge y Catherine Middleton|boda]] dambos moren na so casa oficial del [[duque de Cambridge]] el [[palaciu de Kensington]] en [[Londres]], tamién en [[Anmer Hall]] nel [[Norfolk]].<ref>{{cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-2349635/Kate-Middleton-Prince-Williams-Kensington-Palace-home-makeover-cost-taxpayer-1m.html|títulu=Kate and William's home makeover costs taxpayer £1m: Couple and new baby to move in to Kensington Palace in the autumn|fechaaccesu=24 de xunetu de 2013|autor=|enllaceautor=|apellíu=English|nome=Rebecca|fecha=28 de xunu de 2013|añu=2013|idioma=inglés|formatu=|páxina=|editorial=Daily Mail|cita=|urlarchivu=|fechaarchivu=|doi=|coautor=|mes=xunu|obra=}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/femail/article-2120315/Kate-Middleton-Prince-Williams-new-home-Tour-Kensington-Palace-12m-makeover.html|títulu=Nice pad, but I bet Kate changes the wallpaper! As Kensington Palace opens to the public after a £12m makeover we take an exclusive tour of Kate and Will's new home|fechaaccesu=24 de xunetu de 2013|autor=|enllaceautor=|apellíu=Hardman|nome=Robert|fecha=25 de marzu de 2012|añu=2012|idioma=inglés|formatu=|páxina=|editorial=Daily Mail|cita=|urlarchivu=|fechaarchivu=|doi=|coautor=|mes=marzu|obra=}}</ref> == Matrimoniu y descendencia == [[Ficheru:William and Kate wedding.jpg|thumb|right|La pareya de recién casaos, el príncipe Guillermu y [[Catalina de Cambridge|Catalina]], duque y duquesa de Cambridge, nel balcón del [[palaciu de Buckingham]] en Londres.]] === Boda === {{AP|Boda real ente Guillermo de Cambridge y Catherine Middleton}}Guillermu y Catalina casaron el 29 d'abril de 2011 na [[abadía de Westminster]] en [[Londres]].[[Ficheru:The royal family on the balcony.jpg|thumb|280px|[[Boda real ente Guillermo de Cambridge y Catherine Middleton|La boda real ente Guillermu y Catalina]] en [[2011]].]] === Fíos === {{ap|Xurde de Cambridge (2013)|Carlota de Cambridge}} * [[Xurde de Cambridge (2013)|Jorge Alejandro Luis]], nacíu'l 22 de xunetu de 2013 * [[Carlota de Cambridge|Carlota Isabel Diana]], nacida'l 2 de mayu de 2015. El 4 de setiembre de 2017 foi anunciáu, dende'l [[palaciu de Kensington]], que los duques de Cambridge esperen el so tercer fíu<ref>[https://www.abc.es/estilo/gente/abci-duques-cambridge-esperen-tercer-fíu-201709041129_noticia.html Los duques de Cambridge esperen el so tercer fíu.]</ref> == Títulos, tratamientos, armes y honores == === Títulos === * 21 de xunu de [[1982]] – 28 d'abril de [[2011]] - '''''La so Alteza Real'' el príncipe Guillermu de Gales'''. * Dende'l 29 d'abril de [[2011]] - '''''La so Alteza Real'' el duque de Cambridge'''. Por cuenta del so enllaz matrimonial, y como ye tradición, la reina Sabela II dio-y los títulos de duque de Cambridge, conde de Strathearn y barón Carrickfergus.<ref name="ABC"/> El so títulu completu ye: «La so Alteza Real el príncipe Guillermu Arturo Felipe Luis, duque de Cambridge, conde de Strathearn, barón Carrickfergus, real caballeru compañeru de la [[Orde de la Jarretera|nobilísima orde de la Jarretera]], y [[maestría|magíster n'Artes]] ([[Universidá de Saint Andrews|''St And.'']])». Ye tamién caballeru estraordinariu de la [[Orde del Cardu perantigua y nobilísima orde del Cardu]]. Amás, nel futuru, si como ye de prever el so padre [[Carlos de Gales|Carlos, príncipe de Gales]] xube al tronu, Guillermu convertiríase automáticamente en [[Ducáu de Cornualles|duque de Cornualles]] y [[Ducáu de Rothesay|duque de Rothesay]] como herederu de la [[Corona británica]]; entós supónse que, d'alcuerdu a la tradición, el nuevu rei lo investiría col títulu de [[príncipe de Gales]] (anque esto nun ye automáticu na [[Casa de Windsor|Casa Real Británica]]). Como fíu mayor del [[príncipe de Gales]] espérase que Guillermu lo asoceda y xuba al tronu. Si'l príncipe Guillermu utilizara'l so nome como rei, sería conocíu como Guillermu V (''William V''). Como la so madre, la princesa Diana, dizse que Guillermu tien un fuerte iñerizu al protocolu real escesivu, y que desea mayor independencia personal. Dellos periodistes inclusive especularon que Guillermu podría escoyer nun ser investido como rei, por cuenta de la frustración colos apremios de la monarquía. Tales demandes son en gran parte una especulación. El so hermanu, el príncipe Harry, indicó que Guillermu-y tien prometíu qu'él nunca va abdicar. === Escudu d'armes === Nel so 18ᵘ cumpleaños, al príncipe Guillermu foi-y dau pola [[Sabela II del Reinu Xuníu|reina]] un [[escudu d'armes]] personal. Les armes son les mesmes que les de la [[Monarques británicos|soberana]], namái que brisadas pa estremales de les plenes, nesti casu con un [[lambel]] de trés pendientes de [[Argén|plata]]. El lambel contién nel so centru una [[Concha|venera]] la cual apaez nes armes de los [[conde Spencer|Spencer]] y que fai alusión a la so [[Diana Spencer|madre]]. {| border="0" align="center" width="45%" |- !width=50% |[[Ficheru:Coat of Arms of Prince William of Wales (2000-2008).svg|center|180px]] !width=50% |[[Ficheru:Coat of Arms of Prince William of Wales (2008-2011).svg|center|180px]] !width=50% |[[Ficheru:Coat of Arms of William, Duke of Cambridge.svg|center|180px]] !width=50% |[[Ficheru:Coat of arms of Prince William, Earl of Strathearn.svg|center|180px]] |- |<center><small>Armes de Guillermu de Gales ([[2000]]-[[2008]])</small></center> |<center><small>Armes del príncipe Guillermu <small>KG</small> ([[2008]]-[[2011]])</small></center> |<center><small>Armes del duque de Cambridge (sacante Escocia)</small></center> |<center><small>Armes del conde de Strathearn (solo Escocia)</small></center> |} === Honores === '''Condecoraciones''' * [[Ficheru:Order of the Garter UK ribbon.svg|50px]] - 23 d'abril de 2008: [[Orde de la Jarretera|Caballeru de la Orde de la Jarretera]] (KG). * [[Ficheru:Order of the Thistle UK ribbon.svg|50px]] - 25 de mayu de 2012: [[Orde del Cardu|Caballeru de la Orde del Cardu]] (KT).<ref>{{cita web|url =http://www.royal.gov.uk/LatestNewsandDiary/Pressreleases/2012/NewappointmentstotheOrderoftheThistle25May2012.aspx|títulu =New appointments to the Order of the Thistle, 25 May 2012 |fechaaccesu =5 de xunu de 2012 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =25 de mayu de 2012 |añu =2012 |mes =mayu|formatu =|obra = |editorial =The Official Website of the British Monarchy. |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> '''Medayes''' * [[Ficheru:UK Queen Elizabeth II Golden Jubilee Medal ribbon.svg|50px]] - 6 de febreru de 2002: Medaya del [[Xubiléu d'Oru de Sabela II]]. * [[Ficheru:QEII Diamond Jubilee Medal ribbon.svg|50px]] - 6 de febreru de 2012: Medaya del [[Xubiléu de Diamante de Sabela II]]. El príncipe Guillermu convertir nel caballeru númberu 1.000 de la [[Orde de la Jarretera]]. Foi investido oficialmente pola reina'l 16 de xunu de 2008 na [[capiya de San Jorge]] en [[Castiellu de Windsor|Windsor]]. La última vegada qu'un monarca dio la Jarretera a dalgún de los sos nietos foi en 1894 cuando la [[Victoria del Reinu Xuníu|reina Victoria]] dio la orde al [[Alfredo Alejandro de Saxonia-Coburgu-Gotha|príncipe Alfredo de Saxonia-Coburgu-Gotha]]. ; <small>Condecoraciones estranxeres</small> ;Commonwealth * {{bandera|Tuvalu}} - 1 d'ochobre de 2016: Orde del Méritu de Tuvalu.<ref>{{cita web|url=http://www.express.co.uk/news/royal/786040/prince-william-and-kate-middleton-tuvalu-award-visit|títulu=William and Kate to receive highest Tuvalu award... for just VISITING the nation|work=Express|last=Palmer|first=Richard|date=30 de marzu de 2017}}</ref> ==== Militares ==== * [[Capitán de corbeta|Lieutenant-Commander]] de la [[Royal Navy]], 1 de xineru de 2016. * [[:ca:Major (Regne Unit)|Major]] del [[Exércitu Británicu]] ([[Household Cavalry|Blues & Royals]]), 1 de xineru de 2016. * [[:ca:Cap d'Esquadró|Squadron Leader]] de la [[Royal Air Force]], 1 de xineru de 2016. ==== Nomamientos militares honorarios ==== * [[Comodoro|Comodoro en xefe (RN)]] d'[[Escocia]], 8 d'agostu de 2006 * [[:ca:Comodor de l'Aire|Comodoro honorariu]] de la [[RAF]], 3 d'ochobre de 2008 * [[Coronel]] de les [[Irish Guards]], 10 de febreru de 2011. == Cine == <center> {| {{tablaguapa}} |- |- |1998||Diana: A tribute to the People's Princess||[[Freddie Sayers]] |- |2006||[[The Queen]]||[[Jake Taylor Shantos]] |- |2011||[[William y Kate]]||[[Nico Evers-Swindell]] |- |2011||[[William & Catherine: A Royal Romance|Guillermu y Kate: un romance real]]||[[Dan Amboyer]] <br /> [[Lorand Stoica]] (13 años)<br />[[Edward Vladean]] (4 años) |- |2013||[[Diana (película)|Diana]]||[[Laurence Belcher]] |- |} </center> == Ancestros == <div style="clear: both; width: 100%; padding: 0; text-align: left; border: none;" class="NavFrame"> <div style="background: #ccddcc; text-align: center; border: 1px solid #667766" class="NavHead">'''Ancestros de Guillermu de Cambridge''' </div> <div class="NavContent" style="display:none;"> <center>{{ahnentafel-compact5 |style=font-size: 90%; line-height: 110%; |border=1 |boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0; |boxstyle_1=background-color: #fcc; |boxstyle_2=background-color: #fb9; |boxstyle_3=background-color: #ffc; |boxstyle_4=background-color: #bfc; |boxstyle_5=background-color: #9fe; |1= 1. '''Príncipe Guillermo, duque de Cambridge''' |2= 2. [[Carlos de Gales|Carlos, príncipe de Gales]] |3= 3. ([[Lord|Lady]]) [[Diana de Gales|Diana Frances Spencer]] |4= 4. [[Felipe d'Edimburgu|Príncipe Felipe de Grecia y Dinamarca]] |5= 5. [[Sabela II del Reinu Xuníu|Reina Sabela II del Reinu Xuníu]] |6= 6. [[John Spencer, VIII conde de Spencer|John Spencer, VIII Conde Spencer]] |7= 7. ([[Honorable (tratamientu)|La Honorable]]) [[Frances Roche|Frances Ruth Burke Roche]] |8= 8. [[Andrés de Grecia|Príncipe Andrés de Grecia y Dinamarca]] |9= 9. [[Alicia de Battenberg|Princesa Alicia de Battenberg]] |10= 10. [[Xurde VI del Reinu Xuníu|Rei Xurde VI del Reinu Xuníu]] |11= 11. ([[Lord|Lady]]) [[Isabel Bowes-Lyon|Elizabeth Bowes-Lyon]] |12= 12. [[Alberto Eduardo Spencer|Albert Spencer, VII conde Spencer]] |13= 13. ([[Lord|Lady]]) [[Cynthia Hamilton|Cynthia Elinor Hamilton]] |14= 14. [[Mauricio Roche|Mauricio Burke Roche, IV barón Fermoy]] |15= 15. [[Ruth Gill|Ruth Silvia Gill]] |16= 16. [[Xurde I de Grecia|Rey Xurde I de Grecia]] |17= 17. [[Olga Konstantínova Románova|Gran duquesa Olga Konstantínova de Rusia]] |18= 18. [[Luis de Battenberg|Príncipe Luis de Battenberg]] |19= 19. [[Victoria de Hesse-Darmstadt|Princesa Victoria de Hesse y del Rin]] |20= 20. [[Xurde V del Reinu Xuníu|Rei Xurde V del Reinu Xuníu]] |21= 21. [[María de Teck|Princesa María de Teck]] |22= 22. [[Claude Bowes-Lyon|Claude Bowes-Lyon, XIV conde de Strathmore y Kinghorne]] |23= 23. [[Cecilia Cavendish-Bentinck]] |24= 24. [[Charles Robert Spencer|Charles Spencer, VI conde Spencer]] |25= 25. ([[Honorable (tratamientu)|La Honorable]]) [[Margaret Baring]] |26= 26. [[Jacobo Hamilton|James Hamilton, III duque de Abercorn]] |27= 27. ([[Lord|Lady]]) [[Rosalind Bingham|Rosalind Cecilia Bingham]] |28= 28. [[Jacobo Roche|James Burke Roche, III barón Fermoy]] |29= 29. [[Frances Work|Frances Ellen Work]] |30= 30. [[William Smith Gill|Coronel William Smith Gill]] |31= 31. [[Ruth Littlejohn]] }}</center></div></div> {| {{tablaguapa}} align="center" width=100% border="1" | width="30%" align="center"|Precedíu por:<br />'''[[Carlos de Gales|S. A. R. el príncipe Carlos, príncipe de Gales]]''' | width="40%" align="center"|[[Ficheru:Arms of the United Kingdom.svg|50px]]<br />'''[[Socesión al tronu británicu|Llinia de Socesión <br />al Tronu Británicu]]'''<br />2º | width="30%" align="center"|Socesor:<br />'''[[Xurde de Cambridge (2013)|S. A. R. el príncipe Xurde de Cambridge]]''' |- |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru | apellíos =Graham | nome =Tim | enllaceautor = | autor2 =Archer, Peter | editorial =Atria Books | editor = | otros = | títulu =William: HRH Prince William of Wales| url = | edición = | fecha = | añu =2003 | mes = | ubicación =Nueva York | id = | isbn =0743482301 | páxina = | capítulu = | urlcapítulu = | cita = }} * {{cita llibru | apellíos =Landau | nome =Elaine | enllaceautor = | coautores = | editorial =Millbrook Press | editor = | otros = | títulu =Prince William: W.O.W., William of Wales| url = | edición = | fecha = | añu =2002 | mes = | ubicación =Brookfield | id = | isbn =0761321209 | páxina = | capítulu = | urlcapítulu = | cita = }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Prince William, Duke of Cambridge}} * [http://www.royal.gov.uk/output/Page464.asp Royal.gov.uk- Prince William] * [https://web.archive.org/web/20060210050340/http://www.princeofwales.gov.uk/princes/william/william_index.html Prince of Wales.gov.uk- Prince William] {{Tradubot|Guillermo de Cambridge}} {{NF|1982||}} [[Categoría:Príncipes herederos]] [[Categoría:Persones de Londres]] [[Categoría:Casa de Windsor]] [[Categoría:Familia Mountbatten-Windsor]] [[Categoría:Duques de Cambridge]] [[Categoría:Príncipes y princeses del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Miembros de la Royal Society]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] lssholq4a0d166fv8fc5z7wd75cijw2 Guerra d'Independencia cubana 0 117996 4501366 4499031 2026-06-23T04:55:20Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501366 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar |nome = Guerra d'Independencia de Cuba |parte_de = [[Guerra d'España y Estaos Xuníos]] |imaxe = Calixto García and William Ludlow in Cuba, 1898.jpg |descripción_imaxe = Los xenerales Calixto García (centru derecha) y William Ludlow (centru esquierda). |fecha = [[24 de febreru]] de [[1895]]-[[12 d'agostu]] de [[1898]] |llugar = [[Cuba]]. |coordenaes = |casus = |descripción = Guerra pola independencia cubana |resultáu = Victoria de Cuba y EE.XX. |consecuencies = Empiezo de la [[Guerra d'España y Estaos Xuníos]] que llevó a la fin del [[Imperiu español]] |territoriu = [[Primer ocupación d'Estaos Xuníos en Cuba]] y posterior Independencia de Cuba combatientes1 = '''1895-1898'''<br />[[Ficheru:Flag of Cuba.svg|border|20px]] [[Cuba|Rebalbes cubanos]]<br />'''1898'''<br />[[Ficheru:Flag of the United States (1896-1908).svg|20px|border]] [[Estaos Xuníos]] |combatientes2 = [[Ficheru:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|border|20px]] [[Imperiu español]] |combatientes3 = |comandante1 =[[Ficheru:Flag of Cuba.svg|border|20px]] [[José Martí]] †<br />[[Ficheru:Flag of Cuba.svg|border|20px]] [[Calixto García]]<br />[[Ficheru:Flag of Cuba.svg|border|20px]] [[Antonio Macio]] †<br /> {{bandera|República Dominicana}} [[Máximo Gómez]]<br />[[Ficheru:Flag of the United States (1896-1908).svg|20px|border]] [[Nelson A. Miles]]<br />[[Ficheru:Flag of the United States (1896-1908).svg|20px|border]] [[William Rufus Shafter|William Shafter]]<br />[[Ficheru:Flag of the United States (1896-1908).svg|20px|border]] [[George Dewey]]<br />[[Ficheru:Flag of the United States (1896-1908).svg|20px|border]] [[William T. Sampson]] |comandante2 = [[Ficheru:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|border|20px]] [[Arsenio Llinares y Pombo|Arsenio Llinares]]<br />[[Ficheru:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|border|20px]] [[Manuel Macías y Casado|Manuel Macías]]<br />[[Ficheru:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|border|20px]] [[Ramón Blanco y Erenas|Ramón Blanco]]<br />[[Ficheru:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|border|20px]] [[Valeriano Weyler]]<br />[[Ficheru:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|border|20px]] [[Patriciu Montojo]]<br />[[Ficheru:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|border|20px]] [[Pascual Cervera y Topete|Pascual Cervera]] |comandante3 = |soldaos1 = |soldaos2 = |soldaos3 = |baxes1 = |baxes2 = |baxes3 = |baxes4 = |campaña = |campaña2 = |campaña3 = |campaña4 = |notes = }} La '''Guerra d'Independencia de Cuba''' (o la '''Guerra de 1895''') ye'l nome col que se conoz a la última guerra pola independencia de los [[cuba|cubanos]] contra'l dominiu [[España|español]] y trátase d'una de les últimes guerres americanes contra'l [[España|Reinu d'España]]. La guerra empecipió'l [[24 de febreru]] de [[1895]] nun llevantamientu simultáneu de 35 llocalidaes cubanes, nel [[Berru de Baire]] y terminó en [[1898]]. == Antecedentes == La unviada de reclutes peninsulares pa encalorar la revuelta supunxo una fonte añadida d'ingresos pa la industria testil catalana, gracies a "les remeses considerables que se faíen pal vestuariu de los batallones que sosteníamos en combatir la insurrección".<ref>P. Alzola: "La política económica mundial y la nuesa rellación arancelaria". Bilbao, 1906, páx.&nbsp;209 (en J. Nadal: [https://books.google.es/books?id=xqAYSxmeIJMC&pg=PA216 ''El fracasu de la revolución industrial n'España, 1814-1913''.] Barcelona: Ariel, 1980, páx.&nbsp;216).</ref> Los [[Carta Autonómica de Cuba (1897)|proyeutos d'autonomía pa Cuba]] redactaos polos políticos de la metrópolis ([[Antonio Maura|Maura]], [[Bonaventura Abarzuza Ferrer|Abarzuza]], [[Antonio Cánovas del Castillo|Cánovas del Castillo]]) cristalizaron mientres el gobiernu de [[Práxedes Mateo Sagasta]], con [[Segismundo Moret]] nel [[Ministeriu d'Ultramar]], nuna Constitución pa la islla que-y otorgaba autonomía plena ([[25 de payares]] de [[1897]]) cola sola reserva del cargu de Gobernador Xeneral, más los reales decretos polos que s'establecía la igualdá de derechos políticos de los españoles residentes nes Antilles y los penisulares, y fíxose estensivu a Cuba y Puertu Ricu'l sufraxu universal. El primer gobiernu autónomu tuvo presidíu dende'l 1 de xineru de 1898 por [[José María Gálvez Alonso]]. Nenguna de les iniciatives entamaes dende'l Gobiernu central tuvieron ésitu a pesar de les clares meyores, yá que pa los intereses de la oligarquía criolla como los de los intervencionistes de los Estaos Xuníos d'América, la presencia española yera una torga a esaniciar. == José Martí, los preparativos == {{Ap|José Martí}} José Martí, ausente de la islla dende la so deportación a la península en [[1871]], entama nos [[Estaos Xuníos]] el [[Partíu Revolucionariu Cubanu]] que'l so principal oxetivu yera ''llograr la independencia de Cuba''. Más tarde patriotes [[Puertu Ricu|portorricanos]] xunir col compromisu de qu'una vegada lliberada [[Cuba]], les fuercies independentistes fixeren lo mesmo con [[Puertu Ricu]]. Conocedor de les razones del fracasu de la [[Guerra de los Diez Años]], Martí preparó les condiciones por que les mesmes nun se repitieren, dándo-y a encomalo militar un poder ilimitao tocantes a estratexa y táctica, pero dexando al poder civil solamente la xera de sofitar diplomática, financiera y llegalmente la guerra y de gobernar nos territorios lliberaos. Martí viaxó a [[Costa Rica]], onde vivía [[Antonio Macio]], pa convencelo de la necesidá de la so apurra a la xesta d'independencia. Lo mesmo fixo con [[Máximo Gómez Báez|Máximo Gómez]], quien vivía na [[República Dominicana]]. Foi nesti últimu país onde se robló'l [[Manifiestu de Montecristi]] qu'espresa la necesidá de la ''Independencia de Cuba''. Embarcando dende [[Haití]] al mandu de una amenorgada fuercia militar, desembarcaron en [[Playitas de Cajobabo]] pa coincidir col [[Berru de Baire]] y los llevantamientos en delles zones del oriente de [[Cuba]]. == La guerra == El [[24 de febreru]] de [[1895]], por órdenes de Martí llevántense 35 aldegues nel Oriente de Cuba no que se dio en llamar el [[Berru de Baire]]. Les autoridaes llograron descabezar la insurrección nos cuatro provincies occidentales, cola detención de [[Julio Sanguily]] y [[José María Aguirre Valdés]]. La capital del Estáu unvia a la provincia sublevada 9000 homes, suspende les garantíes constitucionales y aplica censura a la prensa. El [[21 de marzu]] [[Antonio Cánovas]] unvia otros 7000 homes y noma a [[Arsenio Martínez Campos]], artífiz de la [[Paz de Zanjón]], [[Capitán Xeneral de Cuba]]. Cola esperiencia de la [[Guerra de los Diez Años]], un mayor sofitu de les fuercies polítiques y una mayor conciencia nacional, los secesionistes concibieron una serie de campañes como: *[[Campaña Oriental]] na provincia d'Oriente, dirixida pol Mayor Xeneral [[Antonio Macio]], empecipiada tres la xunta de la Mejorana el 5 de mayu de 1895, colos oxetivos d'entamar y amontar l'exércitu llibertador n'Oriente, dar cobertoria al pasu de los mayores xenerales [[Máximo Gómez]] y [[José Martí]] escontra'l Camagüey (n'espera d'estos líderes pa insurreccionarse) y debilitar la capacidá militar del exércitu español. Remata en víspores de l'Asamblea de Jimaguayú en setiembre del mesmu añu. *[[Campaña Circular]] na provincia de Camagüey, dirixida pol Mayor Xeneral [[Máximo Gómez]], empecipiada en mayu de 1895 colos oxetivos de llevantar n'armes esa rexón, y cola posterior idea d'invadir Les Villes y l'occidente. Remata en víspores de l'Asamblea de Jimaguayú en setiembre del mesmu añu. *[[Invasión d'Oriente a Occidente en Cuba]] dirixida polos mayores xenerales [[Máximo Gómez]] y [[Antonio Macio]], empecipiada en Mangos Baraguá el 22 d'ochobre de 1895, col oxetivu xeneral d'estender la guerra al restu del país. Remata'l 22 de xineru de 1896 en Mantua, provincia de Pinar del Río. *[[Campaña nel Occidente]] nes provincies de Pinar del Río, Habana y Matanzas, dirixida en primer instancia polos mayores xenerales [[Máximo Gómez]] y [[Antonio Macio]], tres la culminación de la invasión del occidente en xineru de 1896. Coles mires de caltener los oxetivos llograos de la invasión, tuvo dellos contratiempos como'l fracasu de la unviada de refuerzos cubanos dende Oriente y Les Villes, la salida de Gómez pa poder resolver dichos problemes, y remata cola cayida en combate del Mayor Xeneral [[Antonio Macio]]. *[[Campaña de la Reforma]] na provincia de Les Villes, dirixida pol Mayor Xeneral [[Máximo Gómez]], empecipiada a entamos del añu 1897, arriendes de la cayida en combate del Mayor Xeneral [[Antonio Macio]], coles mires de consolidar el dominiu militar cubanu nesa rexón y dar cobertoria a les campañes nel occidente, onde la situación militar yera crítica pal exércitu llibertador cubanu. Remata'l 24 d'agostu de 1898 cola rindición del gobiernu colonial español. *[[Campaña Oriental]] na provincia d'Oriente, dirixida pol Mayor Xeneral [[Calixto García]], empecipiada n'agostu de 1896 coles mires de debilitar al exércitu español y dar cobertoria a les campañes nel occidente, onde la situación militar yera critica pal exércitu llibertador cubanu. Remata'l 24 d'agostu de 1898 cola rindición del gobiernu colonial español. La campaña "''[[Invasión de norte a sur en Cuba|Invasión al Occidente]]''" que tenía los fin de tomar esi sector de la isla. Nun foi fácil someter l'Oriente de [[Xeografía de Cuba|Cuba]], onde les [[España|fuercies realistes]] tuvieron grandes apiertos pa contener a los secesionistes. Sicasí, [[José Martí]] y [[Antonio Macio]] morrieron na guerra: Martí casi al entamu de la guerra ([[19 de mayu]] del [[1895]]). Macio pudiera ser que morriera nuna emboscada, pero qu'él mesmu tenía preparada al exércitu español, según esprender de la fueya de servicios del subteniente D. José Muñoz Gutiérrez, sarxentu naquella dómina, y que les sos operaciones dende'l 22-10-1896 n'Artumisa y Heras, y darréu na trocha de Mariel a Majama hasta'l 23-12-1896 en Pinar del Río, incluyendo la derrota de Macio, y que-y valieron al citáu sarxentu, la consecución de dos crucies de plata al méritu militar con distintivu coloráu. Ente les victories llograes polos soldaos secesionistes destácase l'encruz de [[Trocha de Júcaro a Morón]] no qu'anguaño ye la [[provincia de Ciegu d'Ávila]], casi al centru del [[Xeografía de Cuba|país]] coles mires de torgar l'encruz de les tropes llibertadores escontra l'occidente. La primera yera una cadena de [[España|fuertes y tropes realistes]] que s'estendía d'El pasu de felicidá trocha representaba non yá una necesidá pal cumplimientu de la Campaña de lliberación del Occidente, sinón amás una victoria que demostraría los desenvolvimientu militar de los insurxentes. Xeneralizada la rebelión en tola isla, el gobiernu central de Madrid destituyó al xeneral Martínez Campos y decidió unviar a la islla al xeneral Valeriano Weyler. Esti postreru llevaría a cabu una guerra bederre nel so enfotu de ganar a los independentistes cubanos. Con un cuartu de millón d'homes, el xeneral Weyler propúnxose acabar la guerra nun periodu de 24 meses. Una de les sos midíes sería asitiar a los habitantes rurales en campos de concentración para d'esta manera quitar a los sublevaos del sofitu del campesinado. Calcúlase que morrieron unos cien mil cubanos en dichos campos de concentración debíu a la fame y les enfermedaes. Pero a pesar de la medría constante de tropes españoles, la política de reconcentración y l'apolmonante superioridá del so exércitu, Weyler foi incapaz de ganar a los rebeldes cubanos. Estos, conocedores del terrén y movíos pol espíritu secesionista llevaron a cabu una eficiente guerra de guerrilles consistente n'operaciones ofensivu-defensives que fueron foliando al exércitu español pasu ente pasu ensin qu'esti pudiera llograr resultaos favorables, a pesar de cuntar colos meyores medios militares como llinies de fortificación, ferrocarriles, vixilancia de les mariñes y l'armamentu más modernu de la dómina. Pa finales de 1897, el gobiernu español atopar coles arques vacíes y con un exércitu escosu poles enfermedaes tropicales y la resistencia de los rebeldes. El presidente [[Práxedes Mateo Sagasta|Sagasta]] decidió finalmente destituyir a Weyler en favor del xeneral [[Ramón Blanco y Erenas]], tantu pol costu políticu de la so manera de faer la guerra, como pol so fracasu militar al nun poder ganar a los rebeldes. == L'autonomía cubana == Pa finales de 1897 el gobiernu de los [[Estaos Xuníos]] reclamaba que la guerra afectaba los sos intereses y esixó-y a España reformes pa llograr la paz. [[Carta Autonómica de Cuba (1897)|El gobiernu central dio a Cuba una amplia autonomía]], equiparable a la del [[Canadá]] británicu, empecipió una serie de reformes polítiques y declaró un armisticiu. Formóse un gobiernu autonómicu y escoyóse un nuevu Parllamentu Insular bicameral, nunos comicios ganaos pol autonomismo moderáu. Sicasí, los rebeldes cubanos declararon que yá yera demasiáu tarde pa un arreglu pacíficu y aseguraron que solo se detendríen hasta llograr la independencia. L'[[USS Maine (ACR-1)|acorazáu d'Estaos Xuníos Maine]], que taba de visita na [[Badea de la Habana]], esplotó. Ante esta situación Estaos Xuníos acusó a España d'agresión y anunció una guerra inminente. Ante l'amenaza, el Capitán Xeneral de Cuba, Ramón Blanco, propúnxo-y al Xeneral Máximo Gómez, líder de los rebeldes, una alianza pa enfrentar a los norteamericanos{{ensin referencies}}. El xeneral Gómez negóse rotundamente y recibió órdenes del gobiernu rebalbu de sofitar al exércitu d'Estaos Xuníos pa llograr finalmente la secesión de Cuba respeuto de la Corona d'España. == La Guerra ente España y EE.XX. == {{AP|Guerra d'España y Estaos Xuníos}} La esplosión del [[USS Maine (ACR-1)|acorazáu d'Estaos Xuníos Maine]] significó l'ingresu de los [[Estaos Xuníos]] na guerra. La declaración de guerra a [[España]] nun se dexó esperar y los combates qu'antes se centraron en tierra, treslladar al mar: Les [[España|flotes realistes]] nun pudieron responder a los modernos [[Estaos Xuníos|acorazaos d'Estaos Xuníos]]. La toma de [[Santiago de Cuba]] y la superioridá militar de les tropes norteamericanes, sofitaes en tou momentu poles fuercies cubanes al mandu del Xeneral [[Calixto García]] (xefe cubanu del departamentu oriental) obligaron a los españoles, que yá taben virtualmente acabaos, a rindise en [[1898]]. El socesu abrió pasu a la ocupación polos Estaos Xuníos de [[Cuba]] hasta [[1902]]. Pol [[Tratáu de París (1898)|Tratáu de París]], [[España]] arrenunciaba a la so soberanía sobre [[Cuba]], [[Puertu Ricu]] y [[Filipines]], lo que realmente significó dexar el campu expedito a la so intervención y ocupación polos [[Estaos Xuníos]]. La esclusión de los representantes de les trés colonies en mención, evidenció l'ánimu colonialista de los [[Estaos Xuníos]], anque les fuercies independentistes d'esos países llevaren el mayor pesu de les guerres. El 24 de febreru de 1899, xustu cuatro años dempués del entamu de la guerra, escontra la so entrada trunfal a L'Habana el Xeneralísimu Máximo Gómez al mandu del so exércitu. El vieyu xeneral Dominicanu empunxera a los patriotes cubanos a la victoria na so guerra d'emancipación contra l'exércitu español cola ayuda norteamericana.<ref>[https://web.archive.org/web/20120229215100/http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contestos/7129.htm Carlos Dardé: ''La guerra de Cuba''], Artehistoria.com</ref> Miles de persones salieron a recibir al exércitu llibertador y Gómez sorprendíu díxo-y a unu de los sos homes: "Si tou esta xente engarrara con nós ganaríamos a España va bien de tiempu". == Transición democrática == El descontentu de los llibertadores al ver camudar la so tierra d'amu, nun se dexó esperar. Magar [[Puertu Ricu]] y [[Filipines]] siguieron por más décades como colonies, yá non d'[[España]] sinón d'[[Estaos Xuníos]], les presiones cubanes por constituyir el so propiu país fixeron que bien puestu Estaos Xuníos preparara la so retirada. Esi descontentu favoreció les condiciones necesaries pa ello, anque dexando abierta la posibilidá d'una nueva intervención como ''garantía d'independencia'' (redaición d'una constitución conforme a la llamada [[Enmienda Platt]] aprobada pola Asamblea Constituyente cubana'l 12 de xunu de 1901): el [[20 de mayu]] de [[1902]] nacería la [[Cuba|República de Cuba]] con tomar de posesión del so primer presidente, don [[Tomás Estrada Palma]]. Sicasí, nun va ser hasta 1909 cola presidencia de [[José Miguel Gómez]] (del partíu lliberal) que termine'l ''Gobiernu d'Intervención'' norteamericanu y non ensin antes (2 de xunetu de 1903) roblar l'arrendamientu de la [[base de Guantánamo]] entá güei tenida polos EE. XX. La independencia nun ameyoró la situación de los más desfavorecidos, produciéndose dempués de la secesión colonial llevantamientos del sustratu poblacional negru, qu'en 1912 favoreció otra intervención d'Estaos Xuníos. == La Crisis del 1898 n'España == La perda de les colonies, y bien especialmente de [[Cuba]], provocó una fonda crisis identitaria, social, política y cultural n'[[España]], dando pasu a una dómina na que manifestaciones culturales, como la [[Xeneración del 98]] o'l [[Rexeneracionismu]], viéronse marcaos pola crisis y el contestu históricu, tratando ente otres temes la "Perda de personalidá histórica" d'España. La independencia de Cuba constituyó un factor clave de l'apaición de nacionalismos contemporáneos n'España como'l [[Nacionalismu vascu|vascu]], el [[Nacionalismu catalán|catalán]] y l'[[Nacionalismu español|español]].{{Harvnp|Ucelay Da Cal|1997|pp=151-152}} == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * {{Cita publicación|títulu=Cuba y l'espertar de los nacionalismos na España peninsular|nome=Enric|apellíu={{Versalita|Ucelay Da Cal}}|enllaceautor=Enric Ucelay-Da Cal|publicación= Studia historica. Historia contemporánea (Exemplar dedicáu a: Cuba y el 98)|ISSN=0213-2087|númberu=15|añu=1997|páxines=151-192|formatu=pdf|url=http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/80097/1/Cuba_y_el_espertar_de_los nacionalismos.pdf}} * BAHAMONDE MAGRO, Ángel y CAYUELA FERNÁNDEZ, José Gregorio, ''Faer les Américas. Les elites coloniales españoles nel sieglu XIX''. Alianza Editorial, 1992. ISBN 84-206-4231-2 * CAYUELA FERNÁNDEZ, José Gregorio, ''Badea d'Ultramar. España y Cuba nel sieglu XIX. El control de les rellaciones coloniales''. Madrid: Sieglu XXI Editores, 1993. ISBN 84-323-0788-2 == Enllaces esternos == * [http://aguadadepasajeros.bravepages.com/cubahistoria/ley_fin_esclavitú_cuba.htm Testu de la llei derogatoria de la esclavitú de 13 de febreru de 1880.] * [https://web.archive.org/web/20090215214850/http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-32443030_ITM Artículu d'Agustín Sánchez Andrés] na Revista Mexicana del Caribe "''Ente la espada y la paré: el réxime autonómicu cubanu, 1897-1898.''" * [https://web.archive.org/web/20080516094316/http://www.hispanocubana.org/revistahc/paginas/revista8910/REVISTA14/ensayo/reformismo.html Artículu de Jorge Vilches] "''Del reformismu a l'autonomía.''" * [http://www.academia.edu/176648/De_Bambu_a_Mambi_la Guerra_de_Cuba_en_el cine_espanol Artículu de Santiago Juan-Navarro] en Hispania "''La Guerra de Cuba nel cine español''" * [http://www.academia.edu/3066626/_100_anos_de_llucha_por_la_liberacion_Les Guerres_de_Independencia_en_el cine_de_ficcion_d'el_ICAIC Artículu de Santiago Juan-Navarro] n'Archivos de la Filmoteca ''"¿“100 años de llucha pola lliberación?”: Les Guerres d'Independencia nel cine de ficción del ICAIC"'' * [https://web.archive.org/web/20071228232903/http://www.cubanet.org/CNews/y97/dec97/02o5.htm Artículu de Marta Bizcarrondo] apaecíu nel diariu El País el 2 d'avientu de 1997 "''Cuba: L'autonomía escaecida.''" * [http://www.msn.com/es-es/noticias/internacional/doroteo-miaja-el-h%C3%A9ruca-desconocíu-de-la guerra-de-cuba/ar-BBw6PlM?li=BBplW3c&ocid=mailsignout Doroteo Miaja: un héroe desconocíu na Guerra de Cuba] {{Tradubot|Guerra de Independencia cubana}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra d'Independencia cubana|Guerra d'Independencia cubana]] 4a53ld2j6bi9eumur1pcg66cnkf9kj3 Gaianes 0 119691 4501246 4339909 2026-06-22T12:14:43Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501246 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Gaianes''' ye una población de la [[Comunidá Valenciana]], [[España]]. Asitiada na falda de la [[Sierra de Benicadell]], al norte de la [[comarca]] del [[Condáu de Cocentaina]], nel norte de la [[provincia d'Alicante]]. Cuenta con 452 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]] [[2016]]). == Xeografía == [[Ficheru:Albufera de Gaianes, el Comtat, País Valencià.JPG|thumb|left|[[Albufera de Gaianes]].]] Allugada na [[Sierra de Benicadell]] na subcomarca del [[valle de Perpuchente]], el so términu ye travesáu pel [[ríu Serpis]]. La meyor forma d'aportar ye la carretera que, dende Muriu, lleva a [[Beniarrés]] y [[L'Orxa]]. === Llocalidaes estremeres === Llenda colos términos municipales d'[[Alcocer de Planes]], [[Beniarrés]], [[Muro d'Alcoi]] y [[Planes]] toos ellos de la [[provincia d'Alicante]]. Amás con [[Beniatjar]] de la [[provincia de Valencia]]. == Historia == Población d'orixe musulmán conquistada pol rei [[Xaime I d'Aragón]] alredor de [[1244]]. Darréu foi propiedá de [[Ximén Roiç de Corella]], conde de Cocentaina. En [[1535]] la ilesia llogra la independencia de la de Cocentaina y álzase en parroquia y Gastón, socesor de Ximén Roiç de Corella, otorgar carta puebla en [[1611]], tres la espulsión de los 279 moriscos qu'había y que dexó'l pueblu ermu. Dende 1893 a 1969 tuvo parada'l [[Tren Alcoi Gandía]], el popular "''chicharra''". == Demografía == Gaianes cuenta con 452 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]] [[2016]]). Nel so censu apaecen tan solo 2 [[inmigración n'España|estranxeros]] censaos,<ref>'''Fonte''': Esplotación estadística del censu según l'[[Institutu Nacional d'Estadística d'España]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Población por sexu, conceyos y nacionalidá (principales nacionalidaes).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080924222105/http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 |date=2008-09-24 }}</ref> la tercera menor cifra de tola provincia. {| {{tablaguapa}} !bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolución demográfica de Gaianes<ref>'''Fonte''': [[Población de fechu]] según l'[[Institutu Nacional d'Estadística d'España]]. [https://web.archive.org/web/20090311233825/http://www.ine.es/intercensal/index Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/lleer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de población de los conceyos d'España dende 1996.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090813054947/http://www.ine.es/inebase2/lleer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 |date=2009-08-13 }}</ref> |- ! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2016]] |- | Población|| align=center| 643 || align=center| 644 || align=center| 571 || align=center| 588 || align=center| 557 || align=center| 570 || align=center| 494 || align=center| 442 || align=center| 355 || align=center| 317 || align=center| 298 || align=center| 347 || align=center| 376 || align=center| 452 |} == Economía == La riqueza de Gaianes basóse tradicionalmente na agricultura de secanu. Anguaño, la principal fonte d'ingresos de la población provién de delles industries del sector testil y papeleru instalaes apocayá nel conceyu. == Monumentos d'interés == [[Ficheru:Interior de l'església de sant Jaume de Gaianes.JPG|thumbnail|Interior de la [[ilesia de San Jaime Apóstol]]]] * [[Castiellu de Gaianes]]. Pequeña fortaleza encargada de la vixilancia del ríu. Anguaño atópase en ruines. Puede reparase la torre principal y dellos cachos de la muralla. * '''Conceyu'''. Instaláu nuna antigua casa solariega xunto a la ilesia. * [[Ilesia de San Jaime Apóstol]]. Edificiu d'interés arquiteutónicu. Edificada nel añu [[1526]] sobre l'antigua mezquita musulmana. * [[Ermita de San Francisco de Paula]]. Data de principios del [[sieglu XVIII]]. Nes fiestes patronales, realízase'l domingu de fiestes la romería a la ermita, siendo un actu emotivu y llevando a San Francisco de Paula. == Redolada natural == * [[Albufera de Gaianes]]. Espaciu natural xunto al ríu Serpis, nel cual habiten distintes aves y tortúes, especial pa los amantes de la naturaleza. * [[Sierra de Benicadell]]. Formación montascosa en que les sos falda topar el conceyu de Gaianes. Esta asitiada na [[sierra de Mariola]] ente la provincia d'[[provincia d'Alicante|Alicante]] y la de [[provincia de Valencia|Valencia]]. * [[Vía verde del Serpis]]. Vía verde pol antiguu trazáu del [[ferrocarril Alcoi-Gandía]] construyíu en 1892, al so pasu por Gaianes. * [[Serpis|Ríu Serpis]]. Ríu qu'escurre pola población de Gaianes. == Fiestes == * '''Fiestes patronales'''. Celébrense'l segundu fin de selmana de setiembre n'honor a la [[Virxe de la Lluz]], [[San Francisco de Paula]] y el [[Cristu del Amparu]]. == Política == <center> {| {{tablaguapa}} |-----bgcolor="#A9A9A9" | colspan="7" | <p align="center">[[Ficheru:Escut de Gaianes.svg|70px]] |-----bgcolor="#A9A9A9" | colspan="7" |<p align="center">'''[[Eleiciones municipales d'España de 2015|Eleiciones municipales del 24 de mayu de 2015]]''' |----- bgcolor="#D8D8D8" | colspan="2" | '''Partíu''' | '''Candidatu''' | colspan="2" | <center>'''Votos'''</center> | colspan="2" | '''Conceyales''' |----- |bgcolor=#D8D8D8| '''[[Coalició Compromís|Compromís]]''' |bgcolor=#D8D8D8 align="center" | [[Ficheru:Compromís (isotip).svg|30px|link=Compromís]] | Agustín Martínez Torregrosa | 175 | 52,40 % | 4 | [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|10px]] <small>2</small> |----- |bgcolor=#D8D8D8| '''[[Partíu Socialista del País Valencianu]]-PSOE''' |bgcolor=#D8D8D8 align="center" | [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|30px|link=Partíu Socialista del País Valencianu]] | María Ballesteros Fajardo | 109 | 32,63 % | 2 | [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|10px]] <small>1</small> |----- |bgcolor=#D8D8D8| '''[[Partíu Popular de la Comunidá Valenciana|Partíu Popular]]''' |bgcolor=#D8D8D8 align="center" | [[Ficheru:People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg|30px|link=Partíu Popular de la Comunidá Valenciana]] | Ismael Antonio Siguí Hernández | 45 | 13,47 % | 1 | [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|10px]] <small>1</small> |----- |-bgcolor="DCDCDC" | colspan="7" |<center> Fonte: Ministeriu del Interior (España).<ref name=eleiciones_015>{{cita web |url=http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU1703907299_L1.htm?d=1600&y=0 |títulu=Resultaos Eleiciones Municipales 2015 |fechaaccesu=28 de mayu de 2015 |nome=Ministeriu del Interior - Subsecretaría Direición Xeneral de Política Interior }}</ref></center> |} </div> </center> {{Alcalde_España | Alcalde_1 = Arturo Martínez Torregrosa | Partíu_1 = IND | Alcalde_2 = Arturo Martínez Torregrosa | Partíu_2 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[Partíu Socialista del País Valencianu|PSPV-PSOE]] | Alcalde_3 = Arturo Martínez Torregrosa | Partíu_3 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE | Alcalde_4 = Arturo Martínez Torregrosa | Partíu_4 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE | Alcalde_5 = Arturo Martínez Torregrosa | Partíu_5 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE | Alcalde_6 = María Ballesteros Fajardo | Partíu_6 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE | Alcalde_7 = María Ballesteros Fajardo | Partíu_7 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE | Alcalde_8 = Ismael Siguí Hernández | Partíu_8 = [[Ficheru:Bloc Nacionalista Valencià (logo 2010).gif|20px]] [[Bloque Nacionalista Valencianu|BLOC]] | Alcalde_9 = Agustín Martínez Torregrosa | Partíu_9 = [[Ficheru:Compromís (isotip).svg|20px|link=Compromís]] [[Compromís]] | Alcalde_10= Agustín Martínez Torregrosa | Partíu_10= [[Ficheru:Compromís (isotip).svg|20px|link=Compromís]] [[Compromís]] }} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commonscat|Gaianes}} * [http://www.gaianes.es/ Portal web del Conceyu de Gaianes] * [http://documentacion.diputacionalicante.es/menulocal.asp?codigo=03072 Índiz estadísticu municipal de Gaianes]. Unidá de Documentación de la Diputación d'Alicante. * [http://documentacion.diputacionalicante.es/index3.asp Datos y cifres de los conceyos de la provincia d'Alicante] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180323145713/http://documentacion.diputacionalicante.es/index3.asp |date=2018-03-23 }}. Unidá de Documentación de la Diputación d'Alicante. * [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/elcomtat.html#GAIANES País Valencià, poble a poble, contorna a contorna], de Paco González Ramírez, d'onde s'estrayxo información col so consentimientu {{FVMP}} {{rellación OSM}} {{Tradubot|Gaianes}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Gaianes]] [[Categoría:Llocalidaes de la provincia d'Alacant]] [[Categoría:Conceyos d'Alacant]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar toponimia]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] 93yaepv7u6hfoyr29ztfik47ru38nge Geria 0 120724 4501289 4251818 2026-06-22T16:54:15Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501289 wikitext text/x-wiki {{llocalidá | partíu = Valladolid }} '''Geria''' ye un [[conceyu]] d'[[España]] perteneciente a la [[provincia de Valladolid]], na [[comunidá autónoma]] de [[Castiella y Lleón]]. En {{Población|ES|añu}} la so población xubía a {{Población|ES|47071}} habitantes. Geria atopar a 15 quilómetros al suroeste de la capital provincial. == Símbolos == [[Ficheru:Escudo de Geria (Valladolid).svg|left|120px|Escudu de Geria]] L'[[Escudu (heráldica)|escudu heráldicu]] y la bandera que representen al conceyu fueron aprobaos oficialmente la {{Fecha|8|8|1996}}. L'escudu sigue'l siguiente [[blasón]]: {{Cita|''«Escudu cortáu: Primero, de gules con castiellu d'oru, con trés donjones almenados, mazonado de sable y esclariáu d'azur. Segundu, d'oru con tres olmos del so color, dispuestos en faxa, sobre ondes d'azur y plata. Timbrado de la Corona Real d'España.»''|[[Boletín Oficial del Estáu]] nᵘ213 de {{Fecha|3|9|1996}}<ref name=boesim>{{cita web |url=http://www.boe.es/boe/dias/1996/09/03/pdfs/A26914-26914.pdf|obra=[[Boletín Oficial del Estáu]] nᵘ213 de {{Fecha|3|9|1996}}|formatu=pdf|editor=[[Gobiernu d'España]]|títulu=Resolución de 8 d'agostu de 1996, de la Diputación Provincial de Valladolid, pola que se fai pública l'aprobación del escudu heráldicu y la bandera del conceyu de Geria.}}</ref>}} La descripción testual de la bandera municipal ye la siguiente: {{Cita|''«Rectangular, de proporción 1/2, cortada de mariellu y azul celeste y brochante -al centru- l'escudu municipal, nos sos colores.»''|[[Boletín Oficial del Estáu]] nᵘ213 de {{Fecha|3|9|1996}}<ref name=boesim />}} == Xeografía == ;Allugamientu La llocalidá ta asitiada a una altitú de 719&nbsp;[[msnm]].<ref name=altitú>{{cita web |url=http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/municipios/geria-id47071|editor=Axencia Estatal de Meteorología|títulu=Datos d'altitú pa Geria na páxina de previsión meteorolóxica de AEMET provenientes del Nomenclátor xeográficu de conceyos y entidaes de población del Institutu Xeográficu Nacional}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/municipios/ayuda|editor=Axencia Estatal de Meteorología|títulu=Interpretación: Predicción por conceyos|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140318150717/http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/municipios/ayuda|fechaarchivu=18 de marzu de 2014}}</ref> <center> {| {{tablaguapa}} width ="40%" border = 2 align="center" |----- | width ="20%" align="center" | ''Noroeste:'' [[Robladillo]] | width ="30%" align="center" | ''Norte:'' [[Simancas]] | width ="20%" align="center" | ''Nordeste:'' [[Simancas]] |----- | width ="20%" align="center" | ''Oeste:'' [[Velliza (Valladolid)|Velliza]] | width ="30%" align="center" | [[Ficheru:Rosa de los vientos.svg|75px]] | width ="20%" align="center" | ''Este:'' [[Simancas]] |----- | width ="20%" align="center" | ''Suroeste:'' [[Tordesillas]] | width ="30%" align="center" | ''Sur:'' [[Tordesillas]] | width ="10%" align="center" | ''Sureste:'' [[Villanueva de Duero]] y [[Simancas]] |} </center> == Historia == {{referencies|t=20170314122312}} Los musulmanes fueron los que dieron nome a Geria. Pa unos derivaría de la espresión árabe 'Yar'a' que significa «llugar onde flúin les agües» por cuenta de la confluencia de los ríos Pisuerga y Duero nel conceyu. Pa otros, el topónimu tamién ye árabe pero procedente de la pallabra 'djezair': isla, muralla, alquería. El vocablu orixinal foi evolucionando, sufriendo una serie de tresformamientos, pasando por distintes grafíes: Xeria, Jeria hasta desaguar na actual Geria. La confluencia del ríu Pisuerga col Duero al sur del términu municipal de Geria foi dende la Prehistoria hasta'l final de la Edá Media la vía natural y camín obligáu por onde transitaron razias, invasores, exércitos, pueblos emigrantes y cultures llegaes a la submeseta Norte o irradiaron dende ésta a otres rexones. Los restos más antiguos de los que se tien noticia remontar al Neolíticu, asina lo confirma un amenorgáu númberu d'hachos de piedra apolazada recuperaes del so términu. Tuvo un pobláu vaccéu ente los sieglos VI-I e.C., Dada la posición estratéxica, enclave a la vera d'unu de los ríos más importantes del Pandu Norte, frontera y gran vía natural de comunicaciones, -l'antiguu Camín de Valladolid a Toro-, fueron munchos los Reis de Reconquistar los que visitaron el términu de Geria. A mediaos del sieglu XIV venceyar a San Benitu'l Real de Valladolid, la piedra de la muralla qu'había en Geria paez ser que sirvió pal claustru de la Hospedería. La Ilesia, ye de dómina del Descubrimientu, d'una sola nave, con una capiya nel llau del Evanxeliu. La torre nun ye la primera sinón la tercera, que se llevantó en 1650, pero'l chapitel tampoco ye l'orixinariu. El retablu foi realizáu a mediaos del sieglu XVI; Francisco Velasco, artista llocal, realizó la pieza central de la virxe de l'Asunción. De mediaos del sieglu XVIII ye'l grupu de la Piedá, con clares reminiscencies de Juan de Juni y Gregorio Fernández. La so obra más valorada atopar nel presbiteriu, tratar d'un bellu retablu renacentista (sieglu XVI), unu de los más bellos de Torozos, onde les pintures de Luis Aguirre y l'escultura de Jerónimo d'Amberes y Cobos de Flandes resalten l'harmonía del conxuntu. Nel sieglu XVI contabilizar nel términu ente 6 ermites: Santa Catherina, San Sebastián, San Pablo, Santa Polonia, San Blas y la ermita del Cristu del Humilladero, ésta última ye la única ermita que tien na actualidá. Ye un edificiu de planta cuadrada, de piedra de sillería, con pórticu delanteru sosteníu por dos columnes. Delantre hai una cruz de piedra, cola fecha de 1694. Geria foi centru d'atención de l'aristocracia vallisoletana, ente ellos tán los Verdesoto, Ayala, Zúñiga, De la Serna, Gallu, Díaz de Mendoza... Empecípiase una etapa que lleva a Geria a la categoría de polu de concentración d'artistes: los Tordesillas, Juan del Cañu, Alonso García, Alonso Coloráu, Francisco de Urueña, Juan de Torquemada... Geria celebra en febreru les fiestes en conmemoración del so patrón San Blas, y les d'agostu, n'honor a la virxe de l'Asunción. Ente los edificios mas históricos de Geria destaca con 120 años les sos escueles de la testamentaria de Gonzalez D'El Matu y Riaza, sol lema ¨Nihil dulcius quam laboris fructus¨ El conceyu cunta con un xacimientu arqueolóxicu —denomináu «La Mosquila»— nel qu'esiste una necrópolis medieval.{{Harvnp|Marcos Villán|Palomino Lázaro|1989|p=219-220}} == Demografía == El conceyu, que tien una [[Área|superficie]] de 18,18&nbsp;[[quilómetru cuadráu|km²]],<ref>{{cita web |editor=Institutu Nacional d'Estadística|títulu=Población, superficie y densidá por conceyos - Valladolid|url=http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t43/a011/a1998/densidad/a2008/l0/&file=t10080.px&type=pcaxis&L=0|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131016213223/http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=%2Ft43%2Fa011%2Fa1998%2Fdensidad%2Fa2008%2Fl0%2F&file=t10080.px&type=pcaxis&L=0|fechaarchivu=16 d'ochobre de 2013}}</ref> cuenta según el padrón municipal pa {{Población|ES|añu}} del [[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]] con {{Población|ES|47071}} habitantes y una [[densidá de población|densidá]] de {{Densidá de población|{{Población|ES|47071|formatu=non}}|18.18}}&nbsp;hab./km². <center> {{Gráfica d'evolución|tipu=demográfica|anchor=700|color_1=Green|color_2=Green|color_3=Green|color_4=Green|color_5=Green|color_6=Green|color_18=blue|color_19=blue|1842|370|1857|656|1860|646|1877|662|1887|708|1897|644|1900|681|1910|696|1920|638|1930|555|1940|571|1950|667|1960|621|1970|452|1981|440|1991|424|2001|471|2011|493|{{Población|ES|añu}}|{{Población|ES|47071|formatu=non}}|notes=<small> {{lleenda|#008000|[[Población de derechu]] (1842-1897, sacante 1857 y 1860 que ye [[población de fechu]]) según los censos de población del sieglu XIX.<ref name=ine />}} {{lleenda|#88c2cc|[[Población de derechu]] (1900-1991) o [[población de derechu|población residente]] (2001) según los censos de población del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].<ref name=ine>{{cita web |url=http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=3&codigoProvincia=47&codigoMunicipio=071&btnBuscarCod=Consultar+selecci%F3n|títulu=Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842 - Geria|editor=Institutu Nacional d'Estadística (España)}}</ref> }} {{lleenda|#0000FF|Población según el [[padrón municipal]] de 2011<ref>{{cita web |url=http://www.ine.es/pob_xls/pobmun11.xls|títulu=Cifres oficiales de población resultantes de la revisión del Padrón municipal a 1 de xineru de 2011|editor=Institutu Nacional d'Estadística}}</ref> y de {{Población|ES|añu}} del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].}}</small>}} </center> == Alministración == {{Alcaldes_España | Alcalde_1 = Dimas Ortega | Partíu_1 = [[Alianza Popular|AP]] | Alcalde_2 = Dimas Ortega | Partíu_2 = [[Alianza Popular|AP]] | Alcalde_3 = Ángel Garrido | Partíu_3 = [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | Alcalde_4 = Ángel Garrido | Partíu_4 = [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | Alcalde_5 = José Luis Casado | Partíu_5 = [[Partíu Popular|PP]] | Alcalde_6 = Lourdes Lozano | Partíu_6 = [[Partíu Popular|PP]] | Alcalde_7 = Lourdes Lozano | Partíu_7 = [[Partíu Popular|PP]] | Alcalde_8 = Esau Sanchéz | Partíu_8 = [[Partíu Popular|PP]] | Alcalde_9 = Esau Sanchéz | Partíu_9 = [[Partíu Popular|PP]] | Alcalde_10 = Francisco José Ortega Coloráu<ref>{{cita web | url = https://ssweb.seap.minhap.es/portalEELL/consulta_alcaldes | títulu = Portal d'Entidaes Llocales | editor = Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques | fechaaccesu = 30 d'agostu de 2015}}</ref> | Partíu_10 = [[Partíu Popular|PP]] }} === Evolución de la delda viva === El conceutu de delda viva contempla solo les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial. {{Gráfica d'evolución| anchor=450|nome=la delda viva del conceyu|2008|144 |2009|128 |2010|122 |2011|97 |2012|82 |2013|66 |2014|51 |notes=<small> {{lleenda|#88c2cc|Delda viva del conceyu en miles d'Euros según datos del [[Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques|Ministeriu de Facienda y Ad. Públiques]].<ref>[http://www.minhap.gob.es/es-ES/Areas%20Tematicas/Administracion%20Electronica/OVEELL/Paginas/DeudaViva.aspx Delda Viva de les Entidaes Llocales]</ref>}} </small>}} La delda viva municipal per habitante en 2014 xubía a 99,42 €.<ref>División de la delda viva de 2014 (datu del [http://www.hacienda.gob.es/ES-ES/CDI/Paginas/SistemasFinanciacionDeuda/InformacionEELLs/DeudaViva.aspx Facienda y Alministraciones Públiques, Delda Viva de les Entidaes Llocales] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190816123708/http://www.hacienda.gob.es/es-ES/CDI/Paginas/SistemasFinanciacionDeuda/InformacionEELLS/DeudaViva.aspx |date=2019-08-16 }}) ente'l númberu d'habitantes del conceyu d'esi mesmu añu (datu del [http://www.ine.es/nomen2/index.do Institutu Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional]).</ref> == Fiestes == Geria cuenta con dos fiestes, les de febreru n'honor a San Blas, el 3 de febreru, y les d'agostu n'honor a la Virxe de l'Asunción, el 15 d'agostu y el 16 San Roque cola tradicional pidida de la Tortiella.<ref>{{Cita web |url=http://www.geria.ayuntamientosdevalladolid.es/?q=node/12 |títulu=Fiestes y tradiciones. Páxina del Conceyu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171023230954/http://www.geria.ayuntamientosdevalladolid.es/?q=node/12 |fechaarchivu=2017-10-23 }}</ref> == Ver tamién == * [[Tresporte Metropolitanu de Valladolid]] * [[Gastronomía de la provincia de Valladolid]] * [[Economía de la provincia de Valladolid]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * {{cita publicación|títulu=La necrópolis medieval de "La Mosquila (Geria, Valladolid)|nome=Miguel Ángel|apellíos={{versalita|Marcos Villán}}|nome2=Ángel Luis|apellíos2={{versalita|Palomino Lázaro}}|publicación=Numantia: Arqueoloxía en Castiella y Lleón|issn=0213-7909|númberu=4|añu=1989|páxines=219-228|url=http://www.aratikos.com/docftp/1993_La_necr%C3%83%C2%B3polis_medieval_de_La_Mosquilla_Geria__Valladolid.pdf|archiveurl=https://web.archive.org/web/20160304131054/http://www.aratikos.com/docftp/1993_La_necr%C3%83%C2%B3polis_medieval_de_La_Mosquilla_Geria__Valladolid.pdf|archivedate=2016-03-04|fechaaccesu=2018-03-07}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{Tradubot|Geria}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Valladolid]] [[Categoría:Conceyos de Valladolid]] sueskyo9fon74z30ikfvda55n8z095u Golmayo 0 120865 4501321 4252200 2026-06-22T22:16:38Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501321 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Golmayo''' ye un [[conceyu]] y [[llocalidá]] d'[[España]], na [[provincia de Soria]], partíu xudicial de [[Partíu de Soria|Soria]], [[comunidá autónoma]] de [[Castiella y Lleón]]. Llocalidá de la [[Contorna de Soria|Contorna de]] Soria y tien 2600 habitantes == Xeografía == [[Ficheru:Golmayo (Soria) Mapa.svg|220px|thumb|left|Términu municipal de Golmayo.]] === Estensión y población === Tien un [[área]] de 189,83 [[quilómetru cuadráu|km²]]. La medría añal de la población de Golmayo foi d'alredor del 7% nos últimos años, lo qu'asitia a esti conceyu ente aquellos de mayor dinamismu demográficu de la provincia. La so cercanía a la capital provincial haber convertíu nun verdaderu nucleu cuartu d'ésta. Llugares: [[Camparañón]], [[Carbonera de Frentes]], [[La Cuenca]], [[Les Fragües (Soria)|Les Fragües]], [[Fuentetoba]], [[La Mallona]], [[La Muela (Soria)|La Muela]], [[Nafría la Llana]], [[Nódalo]] y [[Villabuena (Soria)|Villabuena]]. == Demografía == En [[2010]] la población xubía a 2065 habitantes, 1079 homes y 986 muyeres.<ref>{{Cita web |url=http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e260/a2010/l0/&file=mun42.px&type=pcaxis&L=0 |títulu=INE, Soria: Población por conceyos y sexu. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171024214429/http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e260/a2010/l0/&file=mun42.px&type=pcaxis&L=0 |fechaarchivu=2017-10-24 }}</ref> {{Gráfica d'evolución|tipu=demográfica|color_12=blue|nome=Golmayo|1900|185 |1910|199 |1920|175 |1930|215 |1940|240 |1950|284 |1960|279 |1970|857 |1981| 587|1991|420|2001|856|2010| 2065|notes=<small> {{lleenda|#88c2cc|[[Población de derechu]] (1900-1991) o [[población de derechu|población residente]] (2001) según los censos de población del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]. }} {{lleenda|#0000FF|Población según el [[padrón municipal]] de 2010 del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]. }}</small>}} === Población por nucleu === {| class="wikitable sortable" |- style="background:#C0C0C0" ! Nucleos ! Habitantes ([[2000]]) ! Habitantes ([[2009]]) ! Habitantes ([[2014]]) |- | [[Camaretas]] | align=right | N.Y. | align=right | N.Y. | align=right | 1585<ref>A partir de 2014 considérase nucleu de población independiente de Golmayo.</ref> |- | [[Camparañón]] | align=right | 38 | align=right | 32 | align=right | 29 |- | [[Carbonera de Frentes]] | align=right | 59 | align=right | 55 | align=right | 51 |- | [[Fuentetoba]] | align=right | 241 | align=right | 369 | align=right | 398 |- | '''Golmayo''' | align=right | 267 | align=right | 1.330 | align=right | 198 |- | [[La Cuenca]] | align=right | 18 | align=right | 16 | align=right | 13 |- | [[Les Fragües (Soria)|Les Fragües]] | align=right | 15 | align=right | 14 | align=right | 14 |- | [[La Mallona]] | align=right | 10 | align=right | 5 | align=right | 6 |- | [[La Muela (Soria)|La Muela]] | align=right | 12 | align=right | 7 | align=right | 7 |- | [[Nafría la Llana]] | align=right | 26 | align=right | 26 | align=right | 21 |- | [[Nódalo]] | align=right | 11 | align=right | 11 | align=right | 11 |- | [[Villabuena (Soria)|Villabuena]] | align=right | 68 | align=right | 59 | align=right | 58 |} == Alministración == {{Alcalde_España | Alcalde_1 = Santiago Risso Bado | Partíu_1 = -- | Alcalde_2 = María Risso Bado | Partíu_2 = PSOE | Alcalde_3 = Félix Cubillo Romera | Partíu_3 = PP | Alcalde_4 = Félix Cubillo Romera | Partíu_4 = PP | Alcalde_5 = Félix Cubillo Romera | Partíu_5 = PP | Alcalde_6 = Félix Cubillo Romera | Partíu_6 = PP | Alcalde_7 = Félix Cubillo Romera | Partíu_7 = PP | Alcalde_8 = Félix Cubillo Romera | Partíu_8 = PP-UPC | Alcalde_9 = Benito Serrano Mata | Partíu_9 = UPC | Alcalde_10 = Benito Serrano Mata | Partíu_10 = PP }} == Historia == [[Ficheru:Monasterio de la Monjía, Golmayo, Soria, España, 2017-05-26, DD 89.jpg|miniaturadeimagen|Monesteriu de la Monjía, Golmayo.]] El Censu de Pecheros de [[1528]], nel que nun se cuntaben eclesiásticos, fidalgos y nobles, rexistraba la esistencia 27 ''pecheros'', ye dicir unidaes familiares que pagaben impuestos.<ref>[http://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INEPublicacion_C&cid=1259924873541&p=1254735110606&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout&tittema=Publicaciones+hist%C3%B3riques Censo de Pecheros. INE tomo II]</ref> A la cayida del [[Antiguu Réxime]] la llocalidá de constitúi en [[conceyu|conceyu constitucional]] na rexón de [[Castiella la Vieya]], [[partíu de Soria]]<ref>Conceyu Códigu [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]] -42095</ref> que nel censu de [[1842]] cuntaba con 35 llares y 150 vecinos. A finales del [[sieglu XX]]<ref>Ente'l censu de 1970 y l'anterior</ref> crez el términu del conceyu, porque incorpora a [[Camparañón]], [[Carbonera de Frentes]], [[La Cuenca]], [[Les Fragües (Soria)|Les Fragües]], [[Fuentetoba]], [[La Mallona]], [[Nafría la Llana]], [[Nódalo]] y [[Villabuena (Soria)|Villabuena]]. [[Nafría la Llana|Nafría del Llanu]] incorpora a [[La Muela (Soria)|la Muela]]. == Mediu ambiente == Nel so términu ya incluyíos na [[Rede Natura 2000]] los siguientes llugares: * [[Llugar d'Interés Comuñal]] conocíu como [[Sabinares Sierra de Cabrejas]], ocupando 3.372 hectárees, el 18% del so términu.<ref>[[Rede Natura 2000]] LIC YE4170029 [http://rednatura.jcyl.es/natura2000/BASE%20DATOS/municipios%20en%20lic%20y%20zepa.xls]</ref> Otros espacios naturales: * [[La Toba (Fuentetoba)|La Toba]]. * [[Encinar de Camparañón]]. == Patrimoniu == [[Ficheru:Iglesia de la Natividad en Nafria la Llana.JPG|thumb|Ilesia de la Natividá en Nafría la Llana]] * [[Monesteriu de la Monjía]] * [[La Cuenca Conxuntu etnolóxicu de La Cuenca]] * Ilesia [[románica]] de la primer metá del sieglu XII dedicada a la Natividá en [[Nafría la Llana]] * Conxuntu románicu de [[Villabuena]] formáu pola ilesia parroquial de San Miguel y les ermites de San Bartolo y Santolaya * Ponte Romana de Los Tres Güeyos en [[Camparañón]] * Ponte d'orixe romanu sobre'l ríu Golmayo xunto a carretera nacional N-122 PK 160,700 [[Ficheru:PUENTE DE GOLMAYO-SORIA 01.JPG|thumb|Ponticu d'orixe romanu sobre'l ríu Golmayo]] [[Ficheru:PUENTE DE GOLMAYO-SORIA 02.JPG|thumb|Ponticu d'orixe romanu sobre'l ríu Golmayo]] [[Ficheru:PUENTE DE GOLMAYO-SORIA 03.JPG|thumb|Ponticu d'orixe romanu sobre'l ríu Golmayo]] === Urbanismu === Anguaño la población viose amontada pola construcción de la urbanización [[Camaretas]] a 2 minutos de la capital de la provincia, pero que depende de Golmayo. De la mesma, construyóse un centru comercial, lo que ta revitalizando'l nucleu urbanu. Dende l'añu [[2014]], [[Camaretas]] considérase nucleu de población del [[conceyu]] de Golmayo.<ref>{{Cita web |url=http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=camaretas&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n |títulu=Nomenclátor. Rellación d'unidaes poblacionales. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190722082844/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=camaretas&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n |fechaarchivu=2019-07-22 }}</ref> == Ver tamién == * [[Gastronomía de la provincia de Soria]] * [[Llista de conceyos de Soria|Conceyos de la provincia de Soria]] * [[Llocalidaes d'entidá menor de la provincia de Soria]] * [[Provincia de Soria]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commonscat}} {{Tradubot|Golmayo}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de Soria]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] df3jn9v6t1v2qmgldrq9zvpinrufehp Harald V de Noruega 0 127587 4501407 4376927 2026-06-23T11:25:39Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501407 wikitext text/x-wiki {{persona}} [[Ficheru:Royal Monogram of King Harald V of Norway.svg|right|100px|thumb|Monograma.]] '''Harald V''' ([[Asker]], [[21 de febreru]] de [[1937]]) ye'l [[Monarques de Noruega|rei de Noruega]]. Fíu del entós príncipe herederu [[Olaf V de Noruega|Olaf]] y de la princesa [[Marta de Suecia]], nieta del rei [[Óscar II de Suecia]], aportó al tronu en [[1991]]. Hasta 2012 tuvo a la cabeza de la [[Ilesia de Noruega]], cargu qu'ostentaben tolos monarques noruegos hasta esi añu, nel que la Ilesia dexó de depender de la monarquía. == Biografía == === Nacencia === Harald nació na residencia del príncipe herederu de [[Skaugum]], en [[Asker]], cerca d'[[Oslu]], el [[21 de febreru]] de [[1937]]. Foi'l primer príncipe que nació en [[Noruega]] dende faía 567 años (dende [[Olaf II de Dinamarca|Olaf IV]] en [[1370]]). Como descendiente de [[Maud de Gales|Maud]], la fía d'[[Eduardu VII del Reinu Xuníu]] (yera la so güela paterna), tamién ta na llista de socesión de dicha corona. Cuando nació, yá tenía dos hermanes mayores qu'él: la Princesa [[Ragnhild de Noruega|Ragnhild]] (1930-2012) y la Princesa [[Astrid de Noruega|Astrid]] (1932). === Infancia y educación === Mientres la [[Segunda Guerra Mundial]] producióse la invasión [[Alemaña nazi|alemana]] de [[Noruega]] en [[1940]]. Por ello, el so padre, qu'entós daquella yera'l príncipe [[Heriedu (Derechu)|herederu]], y el so güelu, el rei [[Haakon VII de Noruega|Haakon VII]], establecer en [[Londres]], xunto col Gobiernu noruegu nel exiliu. Él, la so madre y hermanes treslladar a [[Pool Hill (Maryland)|Pool Hill]], un pequeñu pueblu de [[Maryland]], n'[[Estaos Xuníos]]. Ellí cursó los estudios primarios y empecipió les sos lleiciones d'[[Idioma inglés|inglés]].<ref>[http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F10C14F83D591A7493C6A8178AD95F458785F9&scp=1&sq=akihito%20%20and%20Windsor&st=cse "Those Apprentice Kings and Queens Who May – One Day – Ascend a Throne,"] ''[[The New York Times]].'' 14 de payares de 1971.</ref> Una vegada rematada la guerra, la Familia Real Noruega tornó a la so patria y Harald ingresó nel [[Colexu Catedral d'Oslu]], especializándose na caña científica en [[1955]]. Amás, perfeccionó l'inglés, el francés y l'alemán. === Príncipe herederu === El [[21 de setiembre]] de [[1957]], morrió'l so güelu, el rei Haakon VII. El so padre foi proclamáu [[rei de Noruega]], una y bones la coronación foi abolida en [[1908]], y Harald foi proclamáu Príncipe Herederu. Seis díes dempués de la so proclamación, asistió a la so primer xunta del Conseyu d'Estáu noruegu. N'acabando los sos estudios secundarios, ingresó na Escuela de Candidatos a Oficiales de Caballería, y más tarde ingresó na Academia Militar, graduándose en [[1959]]. Consiguió'l rangu de Xeneral del Exércitu de Tierra y Aire y el d'Almirante de la Marina. === Novialgu y compromisu === Por esta dómina conoció a [[Sonia de Noruega|Sonja Haraldsen]], una burguesa. Pol so calter plebeyu, nun cuntaba cola aprobación pa un compromisu matrimonial. Con éses p'alloñar a Harald de la so novia, decidió unviáselo al Balliol College d'[[Universidá d'Oxford|Oxford]], onde estudió Ciencies Económiques, Ciencies Polítiques y Historia mientres dos años, ente [[1960]] y [[1962]]. Igualmente, Sonia tamién foi unviada a estudiar a [[Suiza]]. Nel país alpín careció y Harald tornó a buscala pa volver a [[Noruega]]. Harald decidió abandonar los sos estudios y trabayar na Compañía Naviera Ártica Nacional y na Comisión Forestal. Harald anunció'l so deséu d'arrenunciar a los sos derechos al tronu si nun podía casase con Sonia. == Matrimoniu y descendencia == === Boda === A lo último tres casi una década de llucha, foi autorizáu pol rei Olaf y pol Parllamentu noruegu pa celebrar la so boda, que tuvo llugar el [[20 d'agostu]] de [[1968]], na [[Catedral del Salvador d'Oslu]].<ref name="ByV">{{cita web|autor=Biografíes y Vides|títulu=Harald V de Noruega|url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/harald_v.htm|fechaaccesu=12 de xineru de 2013}}</ref> === Fíos === * [[Marta Luisa de Noruega]], nacida'l [[22 de setiembre]] de [[1971]] n'[[Oslu]]. Casada con [[Ari Behn|Ari Mikael Behn]] dende 2002 hasta 2016 * [[Haakon Magnus de Noruega]], príncipe herederu nacíu'l [[20 de xunetu]] de [[1973]] n'[[Oslu]]. Casáu con [[Mette-Marit de Noruega|Mette-Marit Tjessem Høiby]] dende'l 2001 === Nietos === * [[Maud Anxélica Behn|Maud Angelica]], nacida'l 29 d'abril de 2003 * [[Ingrid Alexandra de Noruega|Ingrid Aleixandra]], nacida'l 21 de xineru de 2004 * [[Leah Isadora Behn|Leah Isadora]], nacida'l 8 d'abril de 2005 * [[Sverre Magnus de Noruega|Sverre Magnus]], nacíu'l 3 d'avientu de 2005 * [[Emma Tallulah Behn|Emma Tallulah]], nacida'l 29 de setiembre de 2008 == Rei de Noruega == Dende [[xunu]] de [[1990]] Harald desempeñó la rexencia por cuenta de un empeoramientu de la salú del rei Olaf, que yá yera'l rei más vieyu d'[[Europa]]. Harald V foi nomáu rei de Noruega darréu dempués de finar el so padre, Olaf V, el [[17 de xineru]] de [[1991]], yá que según la llei d'esti país el rei apuerta al tronu nel mesmu intre en que se produz la muerte del so antecesor, y ye'l primer rei modernu nacíu en [[Noruega]], pos el so padre y güelu nacieron en [[Dinamarca]]. El cambéu de [[xefe d'Estáu]] llevar a cabu con un actu institucional. Asina, el [[21 de xineru]] de [[1991]], el nuevu rei Harald V xuró la Constitución ante'l Parllamentu.<ref name=ByV /> Deportista, participó nel equipu noruegu nos [[Xuegos Olímpicos]] de 1964, 1968 y 1972 na especialidá de vela, ganando la Copa d'Oru en 1968 y el Kieler Regatta en 1972. Tan aficionáu al deporte como'l so padre, practica la caza, l'esquí y la pesca. Ye presidente de l'Asociación de Vela noruega y forma parte del Comité Internacional Yacht Racing Union. Tamién ye presidente de la caña noruega de la Fundación Mundial de la Naturaleza.<ref name=ByV /> Ye'l xefe de la [[Ilesia de Noruega]]. Nel so honor foi nomada la [[Mariña del Príncipe Harald]] en [[L'Antártida]]. Nel mes de [[xunetu]] de [[2011]], Harald V ufiertó al pueblu noruegu unos mensaxes de condolencias polos finaos nos [[Atentaos de Noruega de 2011|atentaos de Noruega]]. El [[16 de setiembre]] de [[2012]] finó la hermana mayor de Harald V, [[Ragnhild de Noruega]]. == Distinciones honorífiques == === Distinciones honorífiques noruegues === * [[Ficheru:St. Olavs Orden stripe.svg|50px]] [[Orde de San Olaf|Gran maestre de la Orde de San Olaf]]. * [[Ficheru:Den kongelige norske fortjenstorden storkors stripe.svg|50px]] Gran maestre de la Real Orde del Méritu de Noruega. * [[Ficheru:St. Olavs Orden stripe.svg|50px]] Gran maestre de la Real Orde Familiar del Rei Harald V. === Distinciones honorífiques españoles === * [[Ficheru:ESP_Charles_III_Order_GC.svg|50px]] Caballeru gran cruz de la [[Orde de Carlos III|Real y Distinguida Orde de Carlos III]] (12/04/1982).<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1982/05/27/pdfs/A14036-14036.pdf Boletín Oficial del Estáu]</ref> * [[Ficheru:Order of the Golden Fleece ribbon bar.svg|50px]] Caballeru de la Insigne [[Orde del Toisón d'Oru]] (21/04/1995).<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1995/04/25/pdfs/A12158-12158.pdf Boletín Oficial del Estáu]</ref> * [[Ficheru:Order_of_Charles_III_-_Sash_of_Collar.svg|50px]] Caballeru del collar de la [[Orde de Carlos III|Real y Distinguida Orde de Carlos III]] (30/06/2006).<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/2006/07/01/pdfs/A24877-24877.pdf Boletín Oficial del Estáu]</ref> Otros Países * {{bandera|Dinamarca}} – Caballeru de la [[Orde del Elefante]] == Ancestros == <div style="clear: both; width: 100%; padding: 0; text-align: left; border: none;" class="NavFrame"> <div style="background: #ccddcc; text-align: center; border: 1px solid #667766" class="NavHead">'''Ancestros de Harald V de Noruega''' </div> <div class="NavContent" style="display:none;"> <center>{{ahnentafel-compact5 |style=font-size: 90%; line-height: 110%; |border=1 |boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0; |boxstyle_1=background-color: #fcc; |boxstyle_2=background-color: #fb9; |boxstyle_3=background-color: #ffc; |boxstyle_4=background-color: #bfc; |boxstyle_5=background-color: #9fe; |1 = 1. '''Harald V de Noruega''' |2 = 2. [[Olaf V de Noruega]] |3 = 3. [[Marta de Suecia]] |4 = 4. [[Haakon VII de Noruega]] |5 = 5. [[Maud de Gales]] |6 = 6. [[Carlos de Västergötland|Carlos de Suecia]] |7 = 7. [[Ingeborg de Dinamarca (1878-1958)|Ingeborg de Dinamarca]] |8 = 8. [[Federico VIII de Dinamarca]] |9 = 9. [[Luisa de Suecia]] |10 = 10. [[Eduardu VII del Reinu Xuníu]] |11 = 11. [[Alexandra de Dinamarca]] |12 = 12. [[Óscar II de Suecia]] |13 = 13. [[Sofía de Nassau]] |14 = 14. [[Federico VIII de Dinamarca]] (=8) |15 = 15. [[Luisa de Suecia]] (=9) |16 = 16. [[Cristián IX de Dinamarca]] |17 = 17. [[Luisa de Hesse-Kassel]] |18 = 18. [[Carlos XV de Suecia]] |19 = 19. [[Luisa de los Países Baxos]] |20 = 20. [[Alberto de Saxonia-Coburgu-Gotha]] |21 = 21. [[Victoria del Reinu Xuníu|Victoria I del Reinu Xuníu]] |22 = 22. [[Cristián IX de Dinamarca]] (=16) |23 = 23. [[Luisa de Hesse-Kassel]] (=17) |24 = 24. [[Óscar I de Suecia]] |25 = 25. [[Josefina de Leuchtenberg]] |26 = 26. [[Guillermo de Nassau]] |27 = 27. [[Paulina de Wurtemberg (1810-1856)|Paulina de Württemberg]] |28 = 28. [[Cristián IX de Dinamarca]] (=16) |29 = 29. [[Luisa de Hesse-Kassel]] (=17) |30 = 30. [[Carlos XV de Suecia]] (=18) |31 = 31. [[Luisa de los Países Baxos]] (=19) }}</center></div></div> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.kongehuset.no Páxina oficial de la Casa Real de Noruega] {{Commonscat|Harald V of Norway|Harald V.}} * [http://www.koenigshaus-norwegen.de/royal_family/harald/harald.htm Páxina oficial de la Casa Real de Noruega, n'alemán] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180217191545/http://www.koenigshaus-norwegen.de/royal_family/harald/harald.htm |date=2018-02-17 }} * [https://web.archive.org/web/20020802074151/http://www.kongehuset.no/default.asp?lang=eng Páxina oficial de la Casa Real de Noruega, n'inglés] * [https://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/europa/noruega/harald_v_de_noruega Biografía por CIDOB] (n'español) {{socesión | títulu = [[Ficheru:Royal Arms of Norway.svg|55px]]<br/>[[Monarques de Noruega|Rei de Noruega]] | predecesor = [[Olaf V de Noruega|Olaf V]] | socesor = — | periodu = [[1991]] - actualidá}} {{Tradubot|Harald V de Noruega}} {{NF|1937||Harald de Noruega 05}} [[Categoría:Reis y reines de Noruega]] [[Categoría:Familia Real Noruega]] [[Categoría:Monarques reinantes]] [[Categoría:Casa de Glücksburg]] [[Categoría:Grandes cruces de la Lexón d'Honor]] [[Categoría:Regatistas olímpicos de Noruega]] [[Categoría:Regatistas nos Xuegos Olímpicos de Tokiu 1964]] [[Categoría:Regatistas nos Xuegos Olímpicos de Múnich 1972]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] pkuo5ki9hshudbkyf0jftirelpoecl0 Guillermo de Luxemburgu 0 127621 4501387 4466571 2026-06-23T07:21:23Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501387 wikitext text/x-wiki {{persona}} El príncipe '''Guillermo Xuan Xosé María de Nassau-Weilburg y Borbón-Parma''' (''Guillaume Jean Joseph Marie de Nassau-Weilburg et Bourbon-Parme'') {{nym}} [[Príncipe]] de [[Casa de Nassau-Weilburg|Nassau]] y [[Casa de Borbón-Parma|Borbón-Parma]], ye l'herederu al tronu [[Luxemburgu|luxemburgués]] polo tanto recibe'l títulu de [[Gran duque herederu de Luxemburgu]] xunto col tratamientu d'''[[Tratamientos protocolarios de la monarquía|Alteza Real]]''. Primer fíu del gran duque [[Enrique de Luxemburgu]] y de la gran duquesa consorte, [[María Teresa Mestre|María Teresa Mestre Batista]], ye'l mayor de cinco hermanos. == Biografía == === Nacencia === Nació'l [[11 de payares]] de [[1981]] na [[Luxemburgu (ciudá)|Ciudá de Luxemburgu]]. Per parte de la so madre, cubana de nacencia, baxa de l'adinerada familia [[Mestre]] propietarios de diversos negocios y finances en Suramérica, Suiza y Estaos Xuníos. === Educación === Cursó estudios primarios y secundarios nel so país, pero completó la so formación en [[Francia]] y [[Suiza]]. En [[2001]] empezó la so preparación militar na [[Real Academia de Sandhurst]]. === Afición === Guillermo ye aficionáu a la música, tanto moderna como clásica, y sabe tocar el violín y la guitarra, preséu que tamién toca la so madre. Tamién-y gusta lleer llibros d'historia y el tenis, la natación y l'esquí, deportes que suel prauticar de cutiu. === Novialgos y compromisu === Conozse pocu de la so vida personal, solamente tuvo una novia de calter públicu, la sobrina de la reina [[Sonia de Noruega]], Pía Haraldsen. En [[2012]] el [[primer ministru]] luxemburgués, Jean-Claude Juncker, anuncia que'l gran duque Guillermo comunicó-y el so compromisu con una [[aristocracia|aristócrata]] [[Bélxica|belga]], la condesa [[Estefanía de Lannoy]].<ref>[http://www.hola.com/realeza/casa_luxemburgo/2012042658231/guillermo-luxemburgo-compromisu/ Compromisu matrimonial]</ref> Estefanía ye la fía menor del conde [[Felipe de Lannoy|Philippe de Lannoy]] y d'[[Alix della Faille de Leverghem]]. Tien siete hermanos mayores.<ref>[http://www.geneall.net/W/per_page.php?id=163245 Padres y hermanos]</ref> == Matrimoniu y descendencia == === Boda === La pareya casóse civil el día [[19 d'ochobre]] de [[2012]] na Sala de Plenos del Conceyu de la ciudá de [[Luxemburgu (ciudá)|Luxemburgu]].<ref>[http://bodasreales.hola.com/guillermo-luxemburgo-stephanie-lannoy/boda-real/201210192199/ceremonia-civil-boda-real-guillermo-de-luxemburgo-stephanie-lannoy/ Enllaz civil]</ref> A partir del so enllaz matrimonial relixosu'l día [[20 d'ochobre]] de [[2012]] na [[Catedral de Santa María de Luxemburgu]], la pareya mora en [[Castiellu de Berg|Colmar-Berg]], la residencia oficial de los grandes duques. == Herederu de Luxemburgu == El so padre, Enrique de Luxemburgu aportó al tronu nel añu [[2000]] tres l'abdicación del so proxenitor. [[Juan de Luxemburgu (gran duque)|Juan, Gran Duque de Luxemburgu]], arrenunció al tronu y convirtió al so fíu nel [[xefe d'Estáu]] más nuevu d'Europa, el primer reinante nacíu dempués de la [[Segunda Guerra Mundial|II Guerra Mundial]]. El so '''coronación''' foi la primera del mileniu. Preside'l conseyu d'alministración de la Fundación Kräizbierg, a favor de les persones discapacitaes, y ye presidente d'honor del Conseyu de Desenvolvimientu Económicu. == Otros datos == * Ye'l padrín de los príncipes: [[Sebastián de Luxemburgu]], [[Manuel de Bélxica]], [[Ariadna d'Orange-Nassau|Ariadna de los Países Baxos]], Pablo de Luxemburgu, Noé de Luxemburgu (segundu fíu del so hermanu [[Luis de Luxemburgu|Luis]]). == Títulos y tratamientos == * '''11 de payares de 1981''' - '''28 de xunetu de 1986''': La so Alteza'l príncipe Guillermo de Luxemburgu, príncipe de Nassau, príncipe de Borbón-Parma. * '''28 de xunetu de 1986''' - '''18 d'avientu de 2000''': La so Alteza'l príncipe Guillermo de Luxemburgu, príncipe de Nassau. * '''18 d'avientu de 2000''' - '''presente''': La so Alteza'l gran duque herederu de Luxemburgu. == Distinciones honorífiques == === Distinciones honorífiques luxemburgueses === * [[Ficheru:Order of the Golden Lion of Nassau Ribbon bar.svg|50px]] Caballeru de la [[Orde del Lleón d'Oru de la Casa de Nassau]] (11/11/1981). * [[Ficheru:LUX Order of Adolphe Nassau Grand Cross BAR.png|50px]] Caballeru Gran Cruz de la [[Orde d'Adolfo de Nassau]] (11/11/1999). * [[Ficheru:LUX Order of the Oak Crown - Grand Cross BAR.png|50px]] Caballeru Gran Cruz de la [[Orde de la Corona de Carbayu]] (23/06/2012). === Distinciones honorífiques estranxeres === * [[Ficheru:SVK Rad Bieleho Dvojkriza 2 triedy BAR.svg|50px]] Gran Oficial de la [[Orde de la Doble Cruz Blanca]] ({{bandera|Eslovaquia}} [[Eslovaquia|República Eslovaca]], 07/09/2005).<ref>[http://www.prezident.sk/?year-2005&news_id=1230 Presidencia de Eslovaquia]</ref> * [[Ficheru:ITA OMRI 2001 GC BAR.svg|50px]] Caballeru Gran Cruz de la [[Orde al Méritu de la República Italiana]] ({{bandera|Italia}} [[Italia|República Italiana]], 30/01/2009).<ref>[http://www.quirinale.it/elementi/DettaglioOnorificenze.aspx?decorato=305927 Sitiu web del Quirinal]</ref> * [[Ficheru:Order of Orange-Nassau ribbon - Knight Grand Cross.svg|50px]] Caballeru Gran Cruz de la [[Orde d'Orange-Nassau]] ({{bandera|Países Baxos}} [[Países Baxos|Reinu de los Países Baxos]], 21/03/2012).<ref>[http://www.ppe-agency.com/500px/Mar2012/PPE120320104.jpg PPE Agency] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181101015453/https://www.ppe-agency.com/500px/Mar2012/PPE120320104.jpg |date=2018-11-01 }}, during state visit of the Queen of the Netherlands in Luxembourg (21/03/2012)</ref> * [[Ficheru:PRT_Military_Order_of_Aviz_-_Grand_Cross_BAR.png|50px]] Caballeru Gran Cruz de la [[Orde d'Avis]] ({{bandera|Portugal}} [[Portugal|República Portuguesa]], 23/05/2017).<ref>[https://3.bp.blogspot.com/-dtVqdZzJibY/WSS12cwzAhI/AAAAAAABYs0/5FiC56OVUIAzTRjOVrQKvRNVv9N02bBDwCLcB/s595/Maria-Teresa-Stephanie-Gala-1.jpg State visit in Luxembourg]</ref> == Ancestros == <center>{{ahnentafel-compact5 |style=font-size: 90%; line-height: 110%; |border=1 |boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0; |boxstyle_1=background-color: #fcc; |boxstyle_2=background-color: #fb9; |boxstyle_3=background-color: #ffc; |boxstyle_4=background-color: #bfc; |boxstyle_5=background-color: #9fe; |1= 1. '''Guillermo, Gran Duque Herederu de Luxemburgu''' |2= 2. [[Enrique de Luxemburgu|Gran Duque Enrique de Luxemburgu]] |3= 3. [[María Teresa de Luxemburgu|María Teresa Mestre Batista]] |4= 4. [[Juan de Luxemburgu (1921)|Gran Duque Juan de Luxemburgu]] |5= 5. [[Josefina Carlota de Bélxica|Princesa Josefina Carlota de Bélxica]] |6= 6. [[José Antonio Mestre Álvarez]] |7= 7. [[María Teresa Batista Falla]] |8= 8. [[Félix de Borbón-Parma|Príncipe Félix de Borbón-Parma]] |9= 9. [[Carlota de Luxemburgu|Gran Duquesa Carlota de Luxemburgu]] |10= 10. [[Leopoldu III de Bélxica|Rey Leopoldu III de Bélxica]] |11= 11. [[Astrid de Suecia|Princesa Astrid de Suecia]] |12= 12. [[José Antonio Mestre y Ramos-Almeyda]] |13= 13. María Narcisa Álvarez Tabío |14= 14. Agustín Batista y González de Mendoza |15= 15. María Teresa Falla Bonet |16= 16. [[Roberto I de Parma|Duque Roberto I de Parma]] |17= 17. [[María Antonia de Bergancia, duquesa de Parma|Infanta María Antonia de Portugal]] |18= 18. [[Guillermu IV de Luxemburgu|Gran Duque Guillermu IV de Luxemburgu]] |19= 19. [[María Ana de Portugal|Infanta María Ana de Portugal]] |20= 20. [[Alberto I de Bélxica|Rey Alberto I de Bélxica]] |21= 21. [[Isabel Gabriela de Baviera|Duque Isabel Gabriela en Baviera]] |22= 22. [[Carlos de Västergötland|Príncipe Carlos de Suecia, Duque de Västergötland]] |23= 23. [[Ingeborg de Dinamarca (1878-1958)|Princesa Ingeborg de Dinamarca]] |24= 24. Francisco Mestre y Fernández-Criado |25= 25. Matilde Ramos-Almeyda y Gómez |26= 26. Lucas Álvarez Cerice |27= 27. Narcisa Tabío y de la Lanza |28= 28. Melchor Batista y de Varona |29= 29. Julia González de Mendoza y Pedroso |30= 30. Laureano Falla Gutiérrez |31= 31. María Dolores Bonet y Mora }}</center> == Enllaces esternos == * {{Enllaz rotu|1=Luxprivat |2=http://www.luxprivat.lu/News/EXKLUSIV-Endlich!-Erbgrossherzog-Guillaume-hat-eine-Freundin-Das-neue-Liebesglueck-des-Prinzen-kommt-ueberraschend |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} == Notes y referencies == == Referencies == {{llistaref|2}} === Notes === {{llistaref|group=n}} {{NF|1981|}} {{Tradubot|Guillermo de Luxemburgo}} [[Categoría:Casa de Nassau-Weilburg]] [[Categoría:Príncipes de Luxemburgu]] apl6zjl09yhpamkwquteghrb0yan0u1 Guillermo Alejandro de los Países Baxos 0 127664 4501385 4479488 2026-06-23T07:12:17Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501385 wikitext text/x-wiki {{persona}} El rei '''Guillermo Alejandro de los Países Baxos''' (''Willem-Alexander Claus George Ferdinand van Oranje-Nassau''; [[Utrecht]], [[27 d'abril]] de [[1967]])<ref>{{Cita web |url=https://www.royal-house.nl/members-royal-house/king-willem-alexander/contents/youth |títulu=King Willem-Alexander |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170519020411/https://www.royal-house.nl/members-royal-house/king-willem-alexander/contents/youth |fechaarchivu=2017-05-19 }}</ref> ye l'actual [[Monarques de los Países Baxos|monarca neerlandés]] dende'l [[30 d'abril]] de [[2013]], cuando la so madre, la reina [[Beatriz de los Países Baxos|Beatriz]], abdicó la Corona y retomó el títulu de princesa de los Países Baxos. == Biografía == === Nacimientu === Guillermo Alejandro Nicolás Jorge Fernando, actual rei de los [[Países Baxos]], ye'l fíu mayor de la reina [[Beatriz de los Países Baxos]] y del so difuntu home [[Nicolás de Amsberg|Nicolás]]. Guillermo Alejandro nació na ciudá d'[[Utrecht]] el [[27 d'abril]] de [[1967]]. === Bautismu === Los sos padrinos fueron el so güelu maternu'l príncipe [[Bernardo de Lippe-Biesterfeld]], el príncipe Fernando de Bismarck, el profesor Dr. [[Jelle Zijlstra]], la so güela paterna la baronesa Augusta Julia de Amsberg, la reina [[Margarita II de Dinamarca]] (naquel momentu princesa heredera) y Renee Smith. === Educación ya intereses === Foi educáu nuna escuela protestante en [[L'Haya]], onde se rellacionó con neños de la so edá de toles fonderaes sociales. Tamién asistió al centru educativu '''United World College of the Atlantic''' en [[Gales]] antes d'asistir a la universidá. Foi educáu n'asuntos d'Estáu pa preparar pa ocupar el tronu neerlandés. Llogró una llicenciatura n'historia de la Universidá de [[Leiden]] y darréu un máster en [[historia]] en 1993;<ref>{{cita web|títulu=Príncipe Guillermo, un espertu n'Historia pal tronu d'Holanda|url=https://www.elmundo.es/elmundo/2013/01/28/internacional/1359397632.html|fechaaccesu=28 de xineru de 2013|fecha=28/01/2013 19:27 hores}}</ref> ta interesáu en proyeutos d'alministración internacional de l'agua. Nesti sentíu, dende 2006 preside la xunta asesora d'Agües y Servicios de la Secretaría Xeneral de la ONX. === Carrera y deberes reales === El rei ye miembru honorariu de la [[Comisión Mundial de l'Agua pal Sieglu XXI]], patrón de la [[Global Water Partnership]], un organismu creáu pol [[Bancu Mundial]] pa la vixilancia y usu racionado de los recursos hídricos, y ye miembru del ''Raad van State'', el [[Conseyu d'Estáu]] de los Países Baxos y el más altu organismu executivu del gobiernu neerlandés. Como parte de los sos deberes reales, dispón d'una posición de ''brigadier'' nel exércitu neerlandés, de comandante na Armada y como comodoro na Fuercia Aérea. Foi'l líder del Comité Olímpicu Neerlandés hasta [[1998]], cuando foi nomáu dientro del [[Comité Olímpicu Internacional]] (COI). En representación de la Corona, el rei Guillermo Alejandro tamién desempeña otres funciones diplomáticu y representativu. === Otres actividaes === El rei Guillermo ye un arteru pilotu y deportista. En [[1989]] l'entós príncipe voló como voluntariu pal "''African Medical Research and Education Foundation''" (AMREF) en [[Kenia]] y en [[1991]] trabayó como pilotu mientres un mes pal ''Kenia Wildlife Service''. Utilizando'l nome de "Willem van Buren'", unu de los apellíos menos conocíos de la Casa d'Orange-Nassau, participó nel maratón de la ciudá de [[Nueva York]], onde viven la so tía, la princesa [[Cristina de los Países Baxos]] y dellos de los sos primos. Nos Países Baxos tomó parte nel maratón de [[Patinaxe#Patinaxe sobre xelu|patinaxe sobre xelu]] de les Once Ciudaes de [[Frisia]]. == Matrimoniu y descendencia == === Boda === El [[2 de febreru]] de [[2002]], casóse cola arxentina [[Máxima Zorreguieta]], nacida en [[1971]] na [[Ciudá de Buenos Aires]], llicenciada n'economía, quien se desempañaba como axente d'inversiones en [[Nueva York]] cuando se conocieron. La eleición de la so esposa, como foi habitual nes últimes décades na familia real neerlandesa, causó ciertu discutiniu. Como tolos monarques neerlandeses, el rei Guillermo Alejandro ye un miembru nominal de la [[Ilesia reformada neerlandesa]], pero al contrariu de lo qu'asocediera cuando la so tía, la princesa [[Irene de los Países Baxos]], casárase col príncipe [[Carlos Hugo de Borbón-Parma]], de relixón católica, la cuestión relixosa nun tuvo escesiva importancia, salvu alderiques pasaxeros y les crítiques de los sectores protestantes más radicales. Sicasí, causó mayor discutiniu que'l padre de Máxima, [[Jorge Zorreguieta|Jorge Horacio Zorreguieta Stefanini]], fuera un miembru civil del réxime del dictador arxentín [[Jorge Rafael Videla]]. En razón del discutiniu causáu, Jorge Zorreguieta decidió nun allegar a la boda real cuando representantes del Primer Ministru neerlandés, [[Wim Kok]], pidiéronlu que nun asistiera. El rei ye un descendiente direutu de la princesa [[Ana de Hannover|Ana d'Orange]], la fía mayor del rei [[Xurde II de Gran Bretaña]]. Sicasí, debíu a l'Acta de [[1701]] el rei Guillermo arrenunció a los sos llonxanos derechos de socesión al tronu británicu por cuenta del so matrimoniu con una católica. === Fíes === * '''[[Catalina Amalia d'Orange|Princesa Catalia-Amalia Beatriz Carmen Victoria]],''' nacida'l 7 d'avientu de 2003 * '''[[Alejandra d'Orange-Nassau|Princesa Alejandra Xuliana Marcela Lorenza]],''' nacida'l 26 de xunu de 2005 * '''[[Ariadna d'Orange-Nassau|Princesa Ariadna Guillermina Máxima Inés]],''' nacida'l 10 d'abril de 2007 <gallery widths="px" heights="px"> Ficheru:Catharina-Amalia Beatrix Carmen Victoria (2013).jpg|[[Catalina Amalia d'Orange|Amalia de los Países Baxos]], [[Príncipe d'Orange|princesa d'Orange]] (n. [[L'Haya]], [[7 d'avientu]] de [[2003]]), quien ye la siguiente reina de los Países Baxos; recibió'l nome de Amalia von Solms. Ficheru:Princess Alexia.jpg|La princesa [[Alejandra d'Orange-Nassau|Alejandra de los Países Baxos]] (n. L'Haya, [[26 de xunu]] de [[2005]]). Ficheru:Princess Ariane.jpg|La princesa [[Ariadna d'Orange-Nassau|Ariadna de los Países Baxos]] (n. L'Haya, [[10 d'abril]] de [[2007]]). </gallery> == Rei de los Países Baxos == [[Ficheru:King Willem-Alexander and Queen Maxima on the inauguration 2013.jpg|200px|thumb|left|Coronación de Guillermo Alejandro y Máxima.]] El 30 d'abril de 2013, nel 33° aniversariu de l'ascensión de [[Beatriz de los Países Baxos|Beatriz]], l'hasta entós reina abdicó y a les 7:00 de la mañana Guillermo Alejandro y [[Máxima de los Países Baxos|Máxima]] convertir en reis de los [[Países Baxos]]. Anque por orde socesoriu tendría de llamase Guillermu IV, el príncipe cumplió la so intención de caltener el so nome Guillermo Alejandro. Ye'l primer rei home dende faía 123 años nos Países Baxos. Hasta'l so accesu al tronu, foi'l primer herederu home direutu al tronu holandés dende'l príncipe [[Alejandro de los Países Baxos|Alejandro]], fíu de [[Guillermu III de los Países Baxos|Guillermu III]], que morrió en [[1884]]. Ye'l primer home qu'herieda'l Tronu de los Países Baxos dende la muerte de la so tatarabuelo [[Guillermu III de los Países Baxos|Guillermu III]] en [[1890]]. El primer actu oficial de Guillermo Alejandro como rei, fora de la so ceremonia d'ascensión, yera la so presencia'l 4 de mayu de 2013 nel Día Nacional de la Memoria pola lliberación tres la [[Segunda Guerra Mundial]].<ref>[http://www.nrc.nl/nieuws/2013/05/04/eerste-optreden-koning-bij-dodenherdenking Nrc]</ref> La primer visita oficial al estranxeru como rei, yera 20 díes dempués el 24 de mayu a la [[Ciudá de Luxemburgu]]. El so primer añu foi marcáu polo que'l periódicu De Volkskrant llamó una «''Silenciosa revolución palaciega pa modernizar la Casa Real''.<ref>{{Cita web |url=http://www.iamsterdam.com/es-ES/Experience/kings-day/all-about-kings-day-in-amsterdam |títulu=Un añu de cambéu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140427132514/http://www.iamsterdam.com/es-ES/Experience/kings-day/all-about-kings-day-in-amsterdam |fechaarchivu=2014-04-27 }}</ref>» El primer añu de reináu de Guillermo Alejandro y [[Máxima de los Países Baxos|Máxima]] foi esitosu pa la mayoría de los neerlandeses, quien metanes la severa crisis que cute a Europa y la economía local caltienen un sólidu sofitu a la institución monárquica. Per primer vegada en más de 120 años. les dames de compañía de la reina dexaron el Palaciu Real. Cinco d'elles partieron. La Reina Máxima retuvo, sicasí, a Lieke Gaarlandt, que la acompaña desque foi presentada a los [[Países Baxos]] antes de la so boda. Gracies a Máxima, dellos aspeutos de la rellación ente [[Arxentina]] y los [[Países Baxos]] viéronse favorecíos mientres esi primer añu, por casu con un aumentu del turismu recíprocu; l'embaxador neerlandés n'[[Arxentina]], [[Hein de Vries]], esplicó que «''el rol de los dos reis asitiar por fora de lo puramente político, una y bones dambos reis defenden el sentíu de pertenencia neerlandés y xune al país al más altu nivel, lo que ye fundamental nun país tan diversu.''» == Otros datos == * El so hermanu menor, Frisu, foi soterráu por un ábanu na nieve y permaneció en coma dende febreru de 2012 hasta'l so decesu n'agostu de 2013. * Ye padrín de la princesa [[Estela de Suecia]]. == Títulos reales == [[Ficheru:Royal Monogram of Prince Willem-Alexander of the Netherlands.svg|thumb|right|100px|Monograma de S. M. Guillermo Alejandro]] [[Ficheru:Royal Standard of the Netherlands.svg|thumb|210px|L'[[Estandarte Real de los Países Baxos|estandarte del rei Guillermo Alejandro]].]] * [[La so Alteza Real]] el príncipe Guillermo Alejandro de los Países Baxos, príncipe d'Orange-Nassau (1967-1980). * [[La so Alteza Real]] el [[príncipe d'Orange]], señor de Amsberg (1980-2013). * '''[[La so Maxestá]] el rei Guillermo Alejandro de los Países Baxos''' (dende 2013). Los títulos qu'ostenta'l rei Guillermo Alejandro son: * ''Guillermo Alejandro, rei de los Países Baxos, príncipe d'Orange-Nassau, etc., etc., etc.''. El triple ''etc'' referir al títulu de príncipe de Lippe-Biesterfeld y los títulos siguientes enantes ostentaos polos príncipes d'Orange. Son títulos inactivos que se caltuvieron en forma masculina mientres los reinaos de les sos antecesores les reines [[Guillermina de los Países Baxos|Guillermina]], [[Xuliana de los Países Baxos|Xuliana]] y Beatriz. * Marqués de [[Veere]] y [[Flesinga]]. * Conde de Katzenelnbogen (agora n'Alemaña), Vianden (agora en Luxemburgu), Diez y Spiegelberg (agora n'Alemaña), Buren, [[Leerdam]] y [[Culemborg]]. * Vizconde d'[[Amberes]] (agora en Bélxica). * Barón de [[Breda]], Diest (agora en Bélxica), Beilstein (agora n'Alemaña), la ciudá de [[Grave (Países Baxos)|Grave]] (Países Baxos) y les tierres de Cuijk, IJsselstein, Cranendonk, [[Eindhoven]], Liesveld, [[Herstal]] (agora en Bélxica), [[Warneton]], [[Arlay]] y [[Nozeroy]] (agora en Francia). * Señor Herederu d'[[Ameland]]. * Señor de [[Besançon]] (agora en Francia), Borculo, [[Bredevoort]], Bütgenbach (agora en Bélxica), Clundert, Daasburg, Geertruidenberg, Hooge Zwaluwe en Lage Zwaluwe, Het Loo, Lichtenvoorde, Montfoort, Naaldwijk, Niervaart, Polanen, Steenbergen, Sint-Maartensdijk, Sankt Vith (agora en Bélxica), Soest, Ter Eem, [[Turnhout]] (agora en Bélxica), [[Willemstad]] y Zevenbergen. El rei robla los documentos oficiales como ''Guillermo Alejandro'' y recibe el tratamientu de ''Uwe Majesteit'' ([[Tratamientos protocolarios de la monarquía y la nobleza|La so Maxestá]]). La reina Xuliana arrenunciara a esti títulu y prefería que se dirixeren a ella como ''Mevrouw'' ([[Señor]]a). La reina Beatriz reintrodució esti tratamientu na Corte. Guillermo Alejandro tamién ye gran maestre de la ''Militaire Willemsorde'' ([[Orde Militar de Guillermo]]) y otres órdenes militares holandeses de méritu, como la [[Orde del Lleón Neerlandés]] y la [[Orde d'Orange-Nassau]]. Ostenta, ente otres órdenes y condecoraciones, la condición de caballeru de la ''Elefantordenen'' ([[Orde del Elefante]]) y de la ''Kungliga Serafimerorden'' ([[Orde de los Serafinos]]), el gran gordón de la [[Suprema Orde del Crisantemu]] ([[Xapón]]) y les grandes cruces de la ''Légion d'honneur'' ([[Lexón d'Honor]]) y de les órdenes d'[[Orde de Sabela la Católica|Isabel la Católica]] y d'[[Orde d'Adolfo de Nassau|Adolfo de Nassau]] ([[Luxemburgu]]). == Riqueza personal == [[Ficheru:Royal Coat of Arms of the Netherlands.svg|thumb|190px|[[Escudu de los Países Baxos|Escudu d'Armes de los Países Baxos]].]] Mientres enforma tiempu estendióse'l mitu popular de que les reines [[Guillermina de los Países Baxos|Guillermina]], [[Xuliana de los Países Baxos|Xuliana]] y [[Beatriz de los Países Baxos]] fueron les muyeres más riques del mundu. Inclusive, nel 2005 la páxina web de la revista Forbes informaba que la riqueza de la familia real holandesa taba envalorada en 4.700 millones de dólares. Sicasí, la reina Xuliana vendiera los palacios reales y munchos bienes culturales (pintures, antigüedaes, llibros, etc.) en puyes non personales. Cuando l'algame del heriedu de Xuliana desvelar en 2004, foi envalorada en redol a los 240 millones de dólares que Beatriz tuvo que compartir colos sos trés hermanes. Dende l'añu 2006 la reina y la so familia yá nun taben incluyíos na llista de Forbes. Ente ̀les propiedaes personales de la reina había delles finques, cases y aiciones. ̀Anguaño los palacios reales son propiedá del Estáu holandés y déxase el so usu al monarca reinante. Les pintures, oxetos históricos y xoyes pertenecientes a la Casa d'Orange de normal tán suxetos al usu n'acontecimientos protocolares y son consideraos oxetos d'interés cultural. Estes propiedaes atópense alministraes por delles fundaciones: la Fundación d'Archivos de la Casa d'Orange-Nassau y la Fundación de Coleiciones Históriques de la Casa d'Orange-Nassau. Parte de les coleiciones ta permanentemente espuesta nel muséu del Palaciu Real de Het Loo, en Apeldoorn, y nel Rijksmuseum d'[[Ámsterdam]]. Los símbolos de la realeza (corona, orbe y cetru, la espada del Estáu, l'estandarte y el mantu de armiño) atópase na Fundación de Propiedaes de la Corona. La fundación tamién curia los oxetos utilizaos n'ocasiones ceremoniales, como carruaxes, mesa de plata y utillaje diversu. D'esta forma estos oxetos van permanecer a disposición de la monarquía a perpetuidad. Los Archivos Reales tomen los archivos personales de la familia real, según la so biblioteca, archivos fotográficos y coleiciones d'arte. Na biblioteca atopen los llibros de la Casa d'Orange-Nassau y la biblioteca musical. La biblioteca foi empecipiada en 1813, tres el regresu de la familia Orange-Nassau a los Países Baxos. El rei [[Guillermu I de los Países Baxos]] dexó que la biblioteca del estatúder pasara a formar parte de la Biblioteca Real en L'Haya. La biblioteca consiste nuna coleición d'unos 70 000 llibros, diarios y documentos. La biblioteca musical cuenta con 6000 pieces musicales que se remonten a mediaos del sieglu XVIII. Los gastos de la Casa Real tán sometíos a l'Acta de Finances Reales de 1972. Hasta l'accesu de Guillermo Alejandro al tronu, caltuviéronse tres categoríes de gastos: los del monarca, los del so herederu (el mesmu Guillermo Alejandro) y los correspondientes a la consorte d'ésti, que constituyeron un gastu estatal de 5,6 millones d'euros en 2006. Los gastos oficiales realizar nel desenvolvimientu d'actos y deberes oficiales y nellos inclúyense los gastos de los ministros más relevantes qu'acompañen al monarca nesos actos. == Ancestros == <div style="clear: both; width: 100%; padding: 0; text-align: left; border: none;" class="NavFrame"> <div style="background: #ccddcc; text-align: center; border: 1px solid #667766" class="NavHead">'''Ancestros de Guillermo Alejandro de los Países Baxos''' </div> <div class="NavContent" style="display:none;"> <center>{{ahnentafel-compact5 |style=font-size: 90%; line-height: 110%; |border=1 |boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0; |boxstyle_1=background-color: #fcc; |boxstyle_2=background-color: #fb9; |boxstyle_3=background-color: #ffc; |boxstyle_4=background-color: #bfc; |boxstyle_5=background-color: #9fe; |1= 1. '''Rey Guillermo Alejandro de los Países Baxos''' |2= 2. [[Nicolás de Amsberg|Nicolás Jorge de Amsberg]] |3= 3. [[Beatriz de los Países Baxos|Reina Beatriz de los Países Baxos]] |4= 4. Barón Claus Felix von Amsberg |5= 5. Baronesa Gösta Julie von dem Bussche-Haddenhausen |6= 6. [[Bernardo de Lippe-Biesterfeld|Príncipe Bernardo Leopoldo de Lippe-Biesterfeld]] |7= 7. [[Xuliana de los Países Baxos|Reina Xuliana de los Países Baxos]] |8= 8. Barón Wilhem von Amsberg |9= 9. Baronesa Elise von Vieregge |10= 10. Barón Georg von dem Bussche-Haddenhausen |11= 11. Baronesa Gabriele Marie von dem Bussche-Ippenburg |12= 12. [[Bernardo de Lippe-Biesterfeld (1872-1934)|Príncipe Bernardo Casimiro de Lippe-Biesterfeld]] |13= 13. Baronesa Armgard Kunigunde de Sierstorpff-Cramm |14= 14. [[Enrique Vladimiro de Mecklemburgu-Schwerin|Duque Enrique Vladimiro de Mecklemburgu-Schwerin]] |15= 15. [[Guillermina de los Países Baxos|Reina Guillermina de los Países Baxos]] |16= 16. Gabriel von Amsberg |17= 17. Marie von Passow |18= 18. Barón Leopold von Vieregge |19= 19. Baronesa Agnes von Gutschmid |20= 20. Barón Julius Ernst von dem Bussche-Haddenhausen |21= 21. Baronesa Juliane Mathilde von Salviati |22= 22. Barón Eberhard von dem Bussche-Ippenburg |23= 23. Baronesa Barbara Warinka von Chelius |24= 24. [[Ernesto II de Lippe-Biesterfeld|Conde Ernesto Casimiro de Lippe-Biesterfeld]] |25= 25. Conde Carolina Federica de Wartensleben |26= 26. Barón Aschwin Thedel de Sierstorpff-Cramm |27= 27. Baronesa Sofía Eduvigis de Sierstorpff-Driburg |28= 28. [[Federico Francisco II de Mecklemburgu-Schwerin|Gran Duque Federico Francisco II de Mecklemburgu-Schwerin]] |29= 29. [[María de Schwarzburg-Rudolstadt|Princesa María Carolina de Schwarzburg-Rudolstadt]] |30= 30. [[Guillermu III de los Países Baxos|Rey Guillermu III los Países Baxos]] |31= 31. [[Emma de Waldeck-Pyrmont|Princesa Emma Guillermina de Waldeck-Pyrmont]] </center> }}</center></div> {{socesión | títulu = [[Ficheru:Royal Coat of Arms of the Netherlands.svg|60px]]<br />[[Monarques de los Países Baxos|Rei de los Países Baxos]] | periodu = Dende'l [[30 d'abril]] de [[2013]] | predecesor = [[Beatriz de los Países Baxos]] | socesor = Nel cargu }}. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commonscat|Willem-Alexander of the Netherlands}} {{wikinoticies}} *[https://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/europa/paises_baxos/guillermo_alejandro_de_los_paises_baxos Biografía por CIDOB] (n'español) {{Tradubot|Guillermo Alejandro de los Países Baxos}} {{NF|1967|}} [[Categoría:Casa d'Orange-Nassau]] [[Categoría:Príncipes y princeses de los Países Baxos]] [[Categoría:Reis y reines de los Países Baxos]] [[Categoría:Monarques reinantes]] [[Categoría:Grandes cruces de la Lexón d'Honor]] [[Categoría:Persones d'Utrecht]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] f2rm8gf4veubp5tkq114tgek0bvm9f6 Guerra d'El Líbanu de 2006 0 128254 4501365 4491594 2026-06-23T04:51:25Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 4 referencia(es) y marcando 12 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501365 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar |nome_batalla = Guerra d'El Líbanu de 2006 |imagen = Mapa crisis Líbano.svg |descripción_imaxe = Mapa de la rexón en conflictu |conflictu = Parte del [[conflictu Israel-El Líbanu]], nel marcu del [[conflictu árabe-israelín]] |fecha = [[12 de xunetu]]–[[14 d'agostu]] de [[2006]]<br />({{edá en díes |12|7|2006|14|8|2006|}} díes) |lugar = {{bandera2|El Líbanu}}<br />{{bandera2|Israel}} |resultáu = [[Alto'l fueu]] axustáu pola [[Resolvimientu 1701 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 1701]] del [[Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes|Conseyu de Seguridá de la ONX]] |descripción = |casus = '''Según Israel:''' * Incursión de [[Hezbolá]] en territoriu israelín contra les [[Fuercies de Defensa d'Israel|FDI]], dando muerte a ocho soldaos y prindando a otros dos.<ref>{{cita noticia |títulu=Hezbolá anuncia'l secuestru de dos soldaos israelinos |url=http://www.20minutos.es/noticia/140398/0/ORIENTEMEDIO/HEZBOLA/SOLDAOS/ |editorial=20minutos.es |axencia=Reuters |fecha=12 de xunetu de 2006}}</ref> '''Según El Líbanu:''' * Incursión de tropes israelines en [[Aita al Chaab]] ([[El Líbanu]]) y captura de dos soldaos pa trocar por presos palestinos en cárceles israelines.<ref name="Asiatimes">''[http://www.atimes.com/atimes/Middle_East/HG15Ak02.html It's war by any other name] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060721021652/http://www.atimes.com/atimes/Middle_East/HG15Ak02.html |date=2006-07-21 }}</ref> |territoriu = |combatientes1 = <li> * {{bandera imaxe|Flag of Hezbollah (thumbnail placeholder).png}} [[Hezbolá]] '''Sofitáu por:''' * {{bandera2|Irán}} * {{bandera2|Siria}} * {{bandera imaxe |Flag_of_the_Lebanese_Communist_Party.svg}} [[Partíu Comunista Libanés|PCL]]<ref name=PCL>{{cita noticia |url=http://www.atimes.com/atimes/Middle_East/HH17Ak02.html |títulu=Amid the bombs, unity is forged |editorial=Asia Times |fecha=17 d'agostu de 2006 1fechaaccesu=8 de marzu de 2015 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20060831215221/http://www.atimes.com/atimes/Middle_East/HH17Ak02.html |archivedate=2006-08-31 |fechaaccesu=2018-03-18 }}</ref> * {{bandera imaxe |PFLP-GC_Flag.svg}} [[Frente Popular pa la Lliberación de Palestina-Comandu Xeneral|FPLP-CG]] * {{bandera imaxe |Flag_of_the_Amal_Movement.svg}} [[Amal]]<ref name="Amal">{{cita noticia |url=http://www.dailystar.com.lb/July_War06.asp |títulu=Timeline of the July War 2006 |axencia=Agence France Presse |editorial=the Daily Star |fechaaccesu=8 de marzu de 2015 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060928081123/http://www.dailystar.com.lb/July_War06.asp |fechaarchivu=28 de setiembre de 2006 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20060928081123/http://www.dailystar.com.lb/July_War06.asp |archivedate=2006-09-28 }}</ref> * {{bandera imaxe |Flag_of_the_Syrian_Social_Nationalist_Party.svg}} [[Partíu Social Nacionalista Siriu|PSNS]] |combatientes2 = {{bandera2|Israel}} :* {{bandera imaxe |Israeli_Army_(Land_Arm)_Flag.svg}} [[Exércitu d'Israel|Exércitu]] :* {{bandera imaxe |Air Force Ensign of Israel.svg}} [[Fuercia Aérea d'Israel|Fuercia Aérea]] :* {{bandera imaxe |Naval_Ensign_of_Israel.svg}} [[Marina d'Israel|Armada]]<ref name=08-09>{{cita publicación |url=http://asia.news.yahoo.com/060813/3/2of6v.html |títulu=Some 30.000 Israeli troops in Lebanon - army radio |fecha=13 d'agostu de 2006 |axencia=Reuters |editorial=Yahoo! News Asia |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070831102005/http://asia.news.yahoo.com/060813/3/2of6v.html |fechaarchivu=31 d'agostu de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080215135534/http://asia.news.yahoo.com/060813/3/2of6v.html |archivedate=2008-02-15 |fechaaccesu=2018-03-18 }}</ref> '''Sofitáu por:'''<br /> {{bandera2|EEXX}}<ref>{{cita noticia |url=http://www.wsj.com/news/articles/SB115306760246608000?mod=tff_main_tff_top |títulu=Rebuilding and Security in Focus |periódicu=Wall Street Journal |fecha=10 de setiembre de 2006 |fechaaccesu=8 de marzu de 2015 |idioma=inglés |suscripción=si}}</ref> |políticos1 = {{bandera imaxe|Flag of Hezbollah (thumbnail placeholder).png}} [[Hassan Nasrallah]] |políticos2 = {{bandera|Israel}} [[Ehud Olmert]] * {{bandera|Israel}} [[Amir Peretz]] |comandante1 = <li> * {{bandera imaxe|Flag of Hezbollah (thumbnail placeholder).png}} [[Imad Mugniyeh]] * {{bandera|Irán}} [[Qasem Soleimani]] * {{bandera imaxe |Flag_of_the_Lebanese_Communist_Party.svg}} [[Khaled Hadadi]] * {{bandera imaxe |PFLP-GC_Flag.svg}} [[Ahmed Jibril]] * {{bandera imaxe |Flag_of_the_Amal_Movement.svg}} [[Nabih Berri]] * {{bandera imaxe |Flag_of_the_Syrian_Social_Nationalist_Party.svg}} [[Ali Qanso]] |comandante2 = <li> * {{bandera|Israel}} [[Moshe Kaplinski]] * {{bandera|Israel}} [[Udi Adam]] * {{bandera|Israel}} [[Dan Halutz]] * {{bandera|Israel}} [[Eliezer Shkedi]] * {{bandera|Israel}} [[David Ben Besht]] |soldaos1 = Desconocíu |soldaos2 = 10&nbsp;000 soldaos (30&nbsp;000 nos últimos díes) |baxes1 = {{bandera imaxe|Flag of Hezbollah (thumbnail placeholder).png}} 200 muertos<ref name=1000muertos>{{cita web |url=http://news.usti.net/home/news/cn/?/world.mideast.misc/1/wed/bq/Alebanon-war-deaths.RYBR_GDS.html |títulu=Lebanon Sees More Than 1,000 War Deaths |axencia=Associated Press |editorial=Ustinet news |fecha=28 d'avientu de 2006 |fechaaccesu=8 de marzu de 2015 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120206055402/http://news.usti.net/home/news/cn/?%2Fworld.mideast.misc%2F1%2Fwed%2Fbq%2FAlebanon-war-deaths.RYBR_GDS.html |fechaarchivu=6 de febreru de 2012 }}</ref> * {{bandera|Irán}} 6-9 muertos<ref>{{cita web |url=http://www.nysun.com/foreign/war-dead-flown-to-iran/36557/ |títulu=War Dead Flown to Iran |editorial=The New York Sun |fecha=24 de xunetu de 2006 |fechaaccesu=8 de marzu de 2015 |idioma=inglés}}</ref> * {{bandera imaxe |Flag_of_the_Lebanese_Communist_Party.svg}} 12 muertos<ref name=PCL /> * {{bandera imaxe |PFLP-GC_Flag.svg}} 2 muertos * {{bandera imaxe |Flag_of_the_Amal_Movement.svg}} 17 muertos<ref name="Amal" /> |baxes2 = 121 muertos<ref name=MFA>{{cita publicación |url=http://www.mfa.gov.il/MFA/Terrorism-+Obstacle+to+Peace/Terrorism+from+Lebanon-+Hizbullah/Israel-Hizbullah+conflict-+Victims+of+rocket+attacks+and+IDF+casualties+July-Aug+2006.htm|títulu=Israel-Hizbullah conflict: Victims of rocket attacks and IDF casualties|editorial=Israel, Ministry of Foreign Affairs}}</ref><br />1244 mancaos<br />2 prindaos<br /> 40 tanques destruyíos<br />3 helicópteros estrellaos<br />1 helicópteru baltáu<br />1 corbeta estropiada |baxes4 = <div align="left"> {{bandera|ONX}} 5 muertos y 12 mancaos<br />{{bandera|Israel}} 43 civiles muertos y 1489 mancaos<br />{{bandera|El Líbanu}} 1109 civiles muertos<ref>{{Cita web |url=https://www.amnesty.org/en/region/lebanon/report-2007 |títulu=Lebanon - Amnesty International Report 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150217122530/https://www.amnesty.org/en/region/lebanon/report-2007 |fechaarchivu=2015-02-17 }}</ref><ref name=MFA /> </div> |campaña = Conflictu árabe-israelín |notes = El gobiernu libanés nun fai diferencia ente civiles y militares.<ref name=1000muertos /> }} La '''Guerra d'El Líbanu de 2006''', tamién denomada '''Guerra Israel-Hezbolá de 2006''', ye conocida n'[[El Líbanu]] como '''Guerra de xunetu''' (n'[[Idioma árabe|árabe]] حرب تمو, ''Ḥarb Tammūz'') y n'[[Israel]] como '''Segunda Guerra d'El Líbanu''' (n'[[idioma hebréu|hebréu]] מלחמת לבנון השניה, ''Miljemet Lebanon Hai-Shniá''). Foi un conflictu qu'afectó mientres 34 díes El Líbanu, norte d'Israel y los [[Altos del Golán]]. Los principales batallosos fueron l'[[Fuercies de Defensa Israelines|Exércitu israelín]] y el brazu armáu de la organización [[chiismu|xiina]] [[Hezbolá]]. El conflictu empezó'l [[12 de xunetu]] de [[2006]] y siguió hasta'l [[14 d'agostu]] al entrar en vixencia la [[Resolvimientu 1701 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 1701]] del [[Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes]], qu'estableció un [[alto'l fueu]] a partir de les 05:00 hores [[UTC]] d'esi mesmu día.<ref>{{cita web |url=http://daccessdds.un.org/doc/UNDOC/XEN/N06/465/06/PDF/N0646506.pdf?OpenElement |títulu=Resolución 1701 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes |fecha=11 d'agostu de 2006 |formatu=PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061117005412/http://daccessdds.un.org/doc/UNDOC/XEN/N06/465/06/PDF/N0646506.pdf?OpenElement |fechaarchivu=17 de payares de 2006 }}</ref> El conflictu desencadenóse'l 12 de xunetu, cuando combatientes de Hezbolá llanzaron cohetes sobre les poblaciones fronterices israelines, un subsiguiente ataque con [[Misil antitanque|proyeutiles antitanque]] a dos vehículos blindaos llixeros [[Humvee]] que patrullaben na frontera abarganada. La emboscada dexó trés soldaos israelinos muertos y otros dos fueron fechos prisioneros, siendo treslladaos al interior d'El Líbanu.<ref>[[New York Times]] vía [[International Herald Tribune]] (12 de xunetu de 2006). [https://web.archive.org/web/20060717235503/http://www.iht.com/articles/2006/07/13/africa/web.0712mideast.php "Clashes spread to Lebanon as Hezbollah raids Israel"]. Consultáu 16 d'agostu de 2007.</ref><ref>{{cita web|url=https://www.abc.net.au/news/stories/2008/07/18/2307095.htm?site=news|títulu=Israel buries soldiers recovered in prisoner swap|publicación=ABC News (Australian Broadcasting Corporation) |fecha=18 de xunetu de 2008|fechaaccesu=16 de xineru de 2011}}</ref> Cinco soldaos más morrieron n'El Líbanu al intentar rescatalos. Hezbolá pidió a Israel la lliberación de prisioneros libaneses en cuenta de los dos militares.<ref>{{cita noticies| url=http://www.nytimes.com/2006/07/13/world/middleeast/13mideast.html | publicación=The New York Times | nome1=Greg | apellíu1=Myre | nome2=Steven | apellíu2=Erlanger | títulu=Israelis Enter Lebanon After Attacks | fecha=13 de xunetu de 2006}}</ref> Israel negóse y respondió con bombardeos aéreos y d'artillería contra oxetivos libaneses qu'incluyíen, amás de los oxetivos militares de Hezbolá, la infraestructura civil del país y l'[[Aeropuertu Internacional Rafic Hariri|aeropuertu de la capital]], [[Beirut]].<ref>{{Cita noticies|url=http://edition.cnn.com/2006/WORLD/meast/07/13/mideast/index.html|títulu=Israeli warplanes hit Beirut suburb|publicación=CNN|fecha=14 de xunetu de 2006|fechaaccesu=25 de payares de 2011 }}</ref> L'[[Fuercies de Defensa d'Israel|exércitu israelín]] (IDF n'inglés) desencadenó una invasión terrestre del [[Sur d'El Líbanu]], al empar qu'imponía un [[Bloquéu (estratexa)|bloquéu aereu y naval]].<ref>{{Cita noticies|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/08/23/AR2006082301671.html|títulu=Lebanese Premier Seeks U.S. Help in Lifting Blockade|fecha=24 d'agostu de 2006|publicación=Washington Post|nome=Edward|apellíu=Cody|fechaaccesu=25 de payares de 2011 }}</ref> Hezbolá, de la mesma, amontó los disparos de cohetes sobre'l norte d'Israel y trabó batalla coles IDF nuna [[guerra de guerrilles]] caltenida dende sólidos baluartes.<ref>{{Cita noticies|url=http://www.guardian.co.uk/israel/Story/0,,1842276,00.html|títulu=Computerised weaponry and high morale|nome=Conal|apellíos=Urquhart|fecha=11 d'agostu de 2006|publicación=The Guardian|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060830074758/http://www.guardian.co.uk/israel/Story/0%2C%2C1842276%2C00.html|fechaarchivu=30 d'agostu de 2006}}</ref> Créese qu'esti conflictu provocó la muerte de, ente 1&nbsp;191 y 1&nbsp;300 libaneses<ref name="independent.co.uk">[http://www.independent.co.uk/news/world/middle-east/cloud-of-syrias-war-hangs-over-lebanese-clerics-death-7771366.html Cloud of Syria's war hangs over Lebanese cleric's death][[Robert Fisk]], martes 22 de mayu de 2012, ''The Independent''</ref><ref name="ReferenceA">Reuters, 12 de setiembre de 2006; Al-Hayat (Londres), 13 de setiembre de 2006</ref><ref name="Lebanon 2006 páxs. 3-6">"Country Report—Lebanon," The Economist Intelligence Unit, non. 4 (2006), páxs. 3–6.</ref><ref name="ReferenceB">''Lebanon Death Toll Hits 1,300'', por [[Robert Fisk]], 17 d'agostu de 2006, ''The Independent''</ref> y de 165 israelinos.<ref>''Israel Vs. Iran: The Shadow War'', por Yaakov Katz, (NY 2012), p. 17</ref> Coles mesmes, estropió severamente la infraestructura civil libanesa y provocó el desplazamientu d'aproximao un millón de libaneses<ref name="hrc">Lebanon Higher Relief Council (2007). {{cita web |url=http://www.lebanonundersiege.gov.lb/english/F/Main/index.asp |títulu="Lebanon Under Siege" |fechaaccesu=30 d'agostu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080928212948/http://www.lebanonundersiege.gov.lb/english/F/Main/index.asp |fechaarchivu=28 de setiembre de 2008 }}. Consultáu'l 5 de marzu de 2007.</ref> y ente 300&nbsp;000 y 500&nbsp;000 israelinos.<ref name="mfa_casualties">Israel Ministry of Foreign Affairs (12 de xunetu de 2006). [http://www.mfa.gov.il/MFA/Terrorism-+Obstacle+to+Peace/Terrorism+from+Lebanon-+Hizbullah/Hizbullah+attack+in+northern+Israel+and+Israels+response+12-Jul-2006.htm "Hizbullah attacks northern Israel and Israel's response"]. Consultáu'l 5 de marzu de 2007.</ref><ref name="BBC: Middle East crisis: Facts and Figures">{{Cita noticies|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/5257128.stm|títulu=Middle East crisis: Facts and Figures|publicación=BBC News|fecha=31 d'agostu de 2006|fechaaccesu=13 de xunetu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080719103553/http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/5257128.stm|fechaarchivu=19 de xunetu de 2008}}</ref><ref name="USA Today: Israel says it will relinquish positions to Lebanese army">{{Cita noticies|url=http://www.usatoday.com/news/world/2006-08-14-mideast_x.htm|títulu=Israel says it will relinquish positions to Lebanese army|publicación=USA Today|fecha=15 d'agostu de 2006|fechaaccesu=25 de payares de 2011 }}</ref> El 11 d'agostu de 2006, el [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] aprobó unánimemente la [[Resolvimientu 1701 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 1701]], col fin de consiguir el cese de les hostilidaes. Dicha resolución, que foi aceptada tantu per Israel como Hezbolá nos siguientes díes, pidía la retirada d'El Líbanu del primeru, el desarme del segundu y l'esplegue nel sur del país de soldaos libaneses y una reforzada [[Fuercia Provisional de les Naciones Xuníes pa El Líbanu|fuercia de la ONX]] (FPNUL), a la cual amplióse-y el mandatu, dándo-y permisu pa utilizar la fuercia coles mires d'estenar d'actividaes contraries la so área d'operaciones y aguantar los intentos de torgar la so xera.<ref>{{cita noticia|url=http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=20106&Cr=Leban&Cr1=|publicación=UN News Centre|fecha=3 d'ochobre de 2006|títulu=Lebanon: UN peacekeepers lay out rules of engagement, including use of force|fechaaccesu=25 de payares de 2011 }}</ref> L'exércitu libanés empezó a esplegase na zona'l 17 d'agostu, y el bloquéu israelín foi llevantáu'l 8 de setiembre.<ref>{{Cita noticies|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/5330766.stm|publicación=BBC News|nome=Ian|apellíu=Pannell|fecha=9 de setiembre de 2006|títulu=Lebanon breathes after the blockade|fechaaccesu=13 de xunetu de 2008}}</ref> El 1 d'ochobre, la mayoría de les tropes israelines retirar a la so frontera, anque delles unidaes siguieron ocupando l'aldega de Ghajar, que s'estiende a entrambos llaos d'ésta.<ref>[http://www.cnn.com/2006/WORLD/meast/10/01/lebanon.withdrawal/index.html UN peacekeepers: Israeli troops still in Lebanon], CNN</ref> Tanto'l gobiernu libanés como la UNIFIL declararon qu'ellos nun desarmaríen a Hezbolá.<ref>Spiegel Online (16 d'agostu de 2006). [http://www.spiegel.de/international/0,1518,432019,00.html "Who Will Disarm Hezbollah?"]. Consultáu'l 10 de xineru de 2007.</ref><ref>People's Daily Online (19 d'agostu de 2006). [http://english.peopledaily.com.cn/200608/19/eng20060819_294883.html "Indonesia refuses to help disarm Hezbollah in Lebanon"]. Consultáu'l 10 de xineru de 2007.</ref><ref>International Herald Tribune (18 de setiembre de 2006). {{cita web |url=http://www.iht.com/articles/ap/2006/09/18/africa/ME_XEN_Mideast_Peacekeepers.php |títulu=UN commander says his troops will not disarm Hezbollah |fecha=18 de setiembre de 2006 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070214100342/http://www.iht.com/articles/ap/2006/09/18/africa/ME_XEN_Mideast_Peacekeepers.php |fechaarchivu=14 de febreru de 2007 }}</ref> Hezbolá ta considerada como una organización [[Terrorismu|terrorista]] por [[Estaos Xuníos]]. == Antecedentes == Anque les guerres de [[Guerra árabe-israelina de 1948|1948]] y [[Guerra de los Seis Díes|1967]] nun afectaron al territoriu d'El Líbanu, munchos de los palestinos espulsaos de les sos tierres por cuenta de éstes tuviéronse qu'abellugar nel país del cedru: unos 140&nbsp;000 cola primera; dempués de la segunda y de la [[Setiembre Negru (hestoria)|espulsión de Xordania]] en 1971, aportaríen a 400&nbsp;000, un 15 % de la población. El sur convertir nuna importante base d'operaciones de la [[Organización pa la Lliberación de Palestina]] (OLP) y les sos brigaes de [[Fatah]], que, tres diversos enfrentamientos col exércitu libanés, consiguieron apautar secretamente con ésti una llibertá de movimientos total. Les socesives incursiones de los [[Fedayines palestinos|fedayines]] en [[Galilea]] recibieron una respuesta contundente per parte israelín, que llegó a bombardiar l'aeropuertu de la capital, Beirut. Amás, Israel empezó a apurrir armes a les [[Falanxes Libaneses]] cristianes, produciéndose una esguilada de tensión que favoreció, xunto a diverses tensiones relixoses ya ideolóxiques, l'españíu de la [[Guerra Civil Libanesa]] en 1975.<ref>{{cita llibru|nome=Bernabé|apellíu=López García|añu=2000|títulu=El mundu árabo-islámicu contemporaneu. Una historia política|edición=primer|editorial=Editorial Síntesis|publicación=Madrid|isbn=84-7738-488-6|páxines=228-229,270-271}}</ref> [[Ficheru:Tyre air strike.jpg|thumb|left|300px|Bombardéu de la ciudá de [[Tiro]], sur d'El Líbanu, 2006.]] Les intervenciones militares [[siria|siries]] (en 1976) ya israelines ([[Operación Litani|1978]] y [[Guerra d'El Líbanu de 1982|1982]]) desestabilizaron entá más el país: de resultes de la invasión de 1982 la OLP foi espulsada a [[Tunicia]], creando un vacíu de poder que condució a un recrudecimiento de la guerra civil. El Líbanu quedó estremáu nuna serie de zones d'influencia partidistes semi independientes. Una d'elles yera la del [[Hezbolá]], el partíu de Dios, organización [[Chiismu|xiina]] financiada y armada por [[Irán]] que controlaba'l [[Valle de la Becá|valle de la Bekaa]]<ref name "Bernabé">{{cita llibru|nome=Bernabé|apellíu=López García|títulu=El mundu árabo-islámicu contemporaneu. Una historia política|páxines=131,272,286-288}}</ref> y que declaró una llucha armada p'acabar cola ocupación militar israelina d'El Líbanu.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4314423.stm|títulu=Who are Hezbollah?|fechaaccesu=20 de setiembre de 2014}}</ref><ref name="Encarta: Hassan Nasrallah">{{cita llibru|url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_701835564/Nasrallah_Hassan.html|títulu=Hassan Nasrallah|fechaaccesu=19 de marzu de 2007|publicación=Encarta Encyclopedia|urlarchivu=https://www.webcitation.org/5kvWFl3Rk?url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_701835564/Hassan_Nasrallah.html|fechaarchivu=31 d'ochobre de 2009}}</ref> Israel retirar a lo que denominó "franxa de seguridá" na frontera sur, onde se caltuvo cola collaboración d'una milicia patrocinada, l'[[Exércitu del Sur d'El Líbanu]] (SLA n'inglés).<ref name="Encarta: Arab-Israeli Conflict">{{cita llibru|url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_761588322_2/Arab-Israeli_Conflict.html#s6|títulu=Arab-Israeli Conflict|fechaaccesu=13 de xunetu de 2008|publicación=Encarta Encyclopedia|urlarchivu=https://www.webcitation.org/5kvWKLyKq?url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_761588322_2/Arab-Israeli_Conflict.html#s6|fechaarchivu=31 d'ochobre de 2009}}</ref> La firma del [[Alcuerdu de Taif]] en 1989 señaló'l fin de la guerra, pero tamién reflexó los cambeos demográficos asocedíos mientres ella, colos sos consecuentes reequilibrios políticos: los [[Ilesia católica maronita|cristianos maronites]] amenorgárense a un 23 % de la población total (en 1932 yeren un 29 %), ente que los xiinos yeren un 31 % (19 %) y los [[Sunismu|suníes]] un 27 % (22 %).<ref name "Bernabé"/> Anque la mayoría de les faiciones alcordaron desarmase, tanto Hezbolá como'l SLA refugaron faelo. Nel añu 2000 Israel retirar del sur libanés a la [[Llinia azul]], la frontera demarcada pola ONX y reconocida internacionalmente,<ref>{{cita web|url=https://news.google.com/newspapers?id=dKkaAAAAIBAJ&sjid=sy8EAAAAIBAJ&pg=2779,7283268&dq=israel+lebanon&hl=en|títulu=UN Chief Says Israel Is Completely Out Of Lebanon|fechaaccesu=20 de setiembre de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160519201952/https://news.google.com/newspapers?id=dKkaAAAAIBAJ&sjid=sy8EAAAAIBAJ&pg=2779,7283268&dq=israel+lebanon&hl=en|fechaarchivu=2016-05-19}}</ref> lo que produció'l subsiguiente colapsu del SLA. Hezbolá tomó'l control del área rápido y siguió hostigando al exércitu israelín al traviés de la frontera, utilizando la táctica d'apoderase de soldaos israelinos pa llograr ventaya nos intercambios de prisioneros, como'l que se produció en 2004.<ref name=Boston>{{Cita noticies|url=http://www.boston.com/news/world/middleeast/articles/2006/08/08/death_and_destruction_are_hezbollahs_goals/|títulu=Death and destruction are Hezbollah's goals|fecha=8 d'agostu de 2006|fechaaccesu=13 de xunetu de 2008|publicación=The Boston Globe|urlarchivu=https://www.webcitation.org/5gpG2V4Vos?url=http://www.boston.com/news/world/middleeast/articles/2006/08/08/death_and_destruction_are_hezbollahs_goals/|fechaarchivu=17 de mayu de 2009|nome=Andrea|apellíu=Levin}}</ref> En xunu de 2005, paracaidistes israelinos operando cerca de les [[granxes de Shebaa]] enfrentar contra trés libaneses qu'identificaron como miembros de Hezbolá, matando a unu. Mientres los siguientes dolce meses, Hezbolá llevó a cabu trés intentos infructuosos pa secuestrar a soldaos enemigos. El 21 de payares de 2005 producióse una tentativa d'ataque contra un puestu israelín en Ghajar, a caballu ente la frontera d'El Líbanu y los [[Altos del Golán]]. El puestu fuera abandonáu por cuenta de un avisu de la intelixencia militar y cuatro militantes resultaron muertos de resultes de los disparos de [[francotirador]]es israelinos.<ref name="Harel">Amos Harel, "Chronicle of Disaster," 18 de xunetu de 2008, www.haaretz.com/hasen/spages/1003170.html</ref><ref>Dudkevitch, «Paratrooper Sniper Becomes Hero», ''Jerusalem Post'' Online Edition, 22 de payares de 2005.</ref> == Contestu == [[Ficheru:Lebanese Areas Targeted 7-12 to 7-27.jpg|thumb|200px|Llocalidaes d'El Líbanu bombardiaes ente los díes [[12 de xunetu|12]] y [[27 de xunetu|27]] de xunetu.]] [[Ficheru:2006crisis lebanon israel.png|thumb|200px|Llocalidaes bombardiaes n'[[Israel]].]] La crisis desenvolver nun contestu distintu del habitual nel [[conflictu árabe-israelín]], por cuenta de la [[Plan de retirada unillateral israelina|retirada unillateral de Gaza]] per parte d'Israel en setiembre de 2005 y a la victoria de [[Hamás]] nes eleiciones llexislatives (xineru de 2006).<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2006/01/26/internacional/1138265920.html «Los resultaos oficiales confirmen una aplastante victoria de Hamas.»]</ref> Les selmanes previes a la crisis israelo-libanesa habíen estáu marcaes pol significativu aumentu de los cohetes [[Qassam]],<ref>[http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3261205,00.html «14 Qassams fired at Israel.»]</ref> llanzaos dende Gaza por grupos palestinos sobre oxetivos israelinos, y les consiguientes respuestes israelines, causantes de numberoses baxes ente los palestinos. El 24 de xunu producir na [[Franxa de Gaza]] la captura, per parte d'efectivos israelinos, de dos palestinos, identificaos como los civiles Osama Muamar, médicu de 31 años, y el so hermanu Mustafá, de 20 años.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle east/5112846.stm «Israel captures pair in Gaza raid.»]</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.diariodenavarra.es/edicionimpresa/articulo.asp?not=a08art894765a&seccion=internacional&dia=20060625 |títulu=«Primer incursión en Gaza dende la retirada de los asentamientos xudíos.» |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070927225811/http://www.diariodenavarra.es/edicionimpresa/articulo.asp?not=a08art894765a&seccion=internacional&dia=20060625 |fechaarchivu=2007-09-27 }}</ref><ref>[http://www.kansascity.com/mld/elnuevo/2006/06/25/news/world/14895705.htm «Israel prinda en Gaza a dos militantes palestinos.»]</ref> sospechosos según l'exércitu israelín de militar en Hamás.<ref>[http://observer.guardian.co.uk/world/story/0,,1805354,00.html «The Observer», 25 de xunu de 2006.]</ref> A otru día, un grupu de [[milicia]]nos palestinos reaccionaron cruciando la frontera ente [[Gaza]] ya Israel por aciu un túnel de 250 metros p'atacar un puestu del exércitu israelín. Mientres esti ataque morrieron dos milicianos palestinos, según dos soldaos israelinos, ente que cuatro soldaos más fueron mancaos, y el cabu [[Gilad Shalit]] foi prindáu.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2006/06/25/internacional/1151240219.html |títulu = Milicianos palestinos prinden a un soldáu israelín en Gaza y quieren trocalo por presos|fechaaccesu =23 de payares de 2008 |fecha=25 de xunu de 2006 |editorial =El Mundu}}</ref> El captores de Shalit propunxeron un intercambiu axustáu polos prisioneros menores de 18 años tomaos polos israelinos (aproximao 400 de los 10&nbsp;000 presos palestinos nes sos cárceles). En cuenta de axustar, Israel prindó a más de 30 políticos palestinos rellacionaos con Hamás<ref>[https://www.abc.es/hemeroteca/historico-25-05-2007/abc/Internacional/israel-detien-a-mas-de-30-altos-cargos-de-hamas-ente-ellos-un ministru_1633311422952.html «Israel detién a más de 30 altos cargos de Hamás, ente ellos un ministru.»]</ref> y destruyó dellos ministerios ya infraestructures. Dos selmanes dempués, en plena ofensiva israelín sobre Gaza pa recuperar al soldáu prindáu, Hezbolá llanzó l'ataque que produció ocho soldaos muertos y dos prisioneros. Dellos analistes, como [[:en:David Hirst (journalist)|David Hirts]], consideraron que Hezbolá taba poniendo en práutica una nueva estratexa dientro del conflictu rexonal árabe-israelín,<ref>{{Cita web |url=http://commentisfree.guardian.co.uk/david_hirst/2006/07/post_259.html |títulu=«The 'Arab system' is dying in Lebanon.» |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070511152457/http://commentisfree.guardian.co.uk/david_hirst/2006/07/post_259.html |fechaarchivu=2007-05-11 }}</ref> en sofitu al partíu Hamás, que nesos momentos topábase acosáu na Franxa de Gaza.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5162000/5162008.stm Presión internacional sobre Israel]</ref><ref>[http://www.20minutos.es/noticia/243077/0/gaza/israel/incursion/ «Israel entra en Gaza con 15 tanques y anuncia que va retener seis meses a trés altos cargos de Hamás ensin xuiciu.»]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5160000/5160378.stm Israel refuga cese al fueu]</ref> Pela so parte, otros analistes y políticos, como'l líder libanés [[Drusu (relixosu)|drusu]] Walid Jumblat, rellacionar con una maniobra de distraición escontra la negativa d'[[Irán]] sobre les esixencies de la ONX por que suspendiera la so [[Programa nuclear d'Irán|programa nuclear]].<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diario/2006/07/26/elmundo/i-02401.htm |títulu=«Walid Jumblatt, influyente líder libanés: "Provoquemos a Israel".» |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090121102317/http://www.clarin.com/diario/2006/07/26/elmundo/i-02401.htm |fechaarchivu=2009-01-21 }}</ref> La ofensiva israelín sobre'l sur d'El Líbanu viose facilitada pol fechu de que les tropes siries abandonaren el país tres la llamada [[Revolución del Cedru]] en febreru de 2005 y pola cayida del gobierno pro-siriu. == Entamu del conflictu == [[Ficheru:LebIs.gif|thumb|left|250px|Llugar de captura de los dos soldaos israelinos secuestraos según mapes de les [[Fuercia Provisional de les Naciones Xuníes pa El Líbanu]] dependiente de la [[ONX]].]] Na mañana del [[12 de xunetu]] de [[2006]] dos [[vehículu de combate blindáu|vehículos blindaos]] del exércitu israelín que patrullaben, según el so gobiernu, la frontera col El Líbanu, fueron emboscados por Hezbolá, morriendo trés soldaos y resultando mancaos otros trés (unu d'ellos de gravedá), ente que dos más fueron fechos prisioneros. Paralelamente y como métodu de distraición, la organización armada bombardeó asentamientos del norte d'Israel con cohetes ''[[Katiusha]]'', mancando a cinco civiles. El mesmu Nasralá había señaláu tiempu tras la intención de la so milicia de prindar soldaos israelinos, dempués de que l'ex primer ministru Ariel Sharon incumpliera la ratificación de los alcuerdos —trés en total— alrodiu de la lliberación de tolos prisioneros de Hezbolá en cárceles israelines mientres l'últimu intercambiu de prisioneros ente dambos contendentes.<ref>[http://www.tlaxcala.es/pp.asp?lg=ye&reference=1438 Asina ganó Hezbolá a Israel] por Alastair Crooke y Mark Perry, [[12 d'ochobre]] de [[2006]]</ref><ref name="Yahoo">[http://in.news.yahoo.com/060712/43/65tzi.html Yahoo India - Hezbolá prinda dos soldaos israelinos (n'inglés)]</ref> Nuna fallida incursión de [[Carru de combate|tanques]] israelinos dientro del territoriu libanés, realizada nes hores subsiguientes al ataque col enfotu de rescatar a los soldaos prindaos, un ''[[Merkava]]'' resultó destruyíu por una potente bomba oculta de mano por Hezbolá, morriendo los cuatro soldaos que lu tripulaben. Nel intentu de rescatar los cadabres de los tanquistas, morrió un octavu soldáu israelín baxu fueu nutríu de Hezbolá. Los cuerpos namái pudieron ser repatriaos a otru día. Esi mesmu día la organización [[Hezbolá]], al traviés de la so canal de televisión [[Al-Manar]], comunicó qu'había [[prisioneru de guerra prindáu]] a dos soldaos israelinos ([[Ehud Goldwasser]] y [[Eldad Regev]]).<ref name="Yahoo"/> Hezbolá manifestó que la captura facer nel sur d'El Líbanu, nun enfrentamientu que se produciría contra fuercies israelines qu'enfusaron na llocalidá fronteriza d'[[Aitaa al-Chabb]], cerca de les granxes de Shebaa.<ref name="Asiatimes"/> Na mesma aición habríen bombardiáu dellos poblaos y asentamientos agrícoles israelinos, mancando a cinco civiles, y atacáu una patrulla militar, resultando muertos ocho [[soldáu|soldaos]].<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/140398/0/ORIENTEMEDIO/HEZBOLA/SOLDAOS/ «Captura de dos soldaos israelinos de manes de Hezbolá.» (Reuters).] 20minutos.</ref> Israel afirmó que l'ataque producir nel so territoriu, que foi invadíu y atacáu por Hezbolá.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5177000/5177638.stm Israel: «Nun tenemos otra alternativa.»]</ref> El so primer ministru, [[Ehud Ólmert]], responsabilizó al gobiernu libanés de l'aición de la milicia xiina.<ref>{{cita noticia |títulu=El grupu xiín Hizbulá matu a siete soldaos israelis nel sur d'El Líbanu y captura a otros dos |url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/internacional/el-grupo-chii-hizbula-mata-a siete soldaos-israelis-en-sur-del-libano-y-captura-a-otros dos_261419.html |axencia= |obra=El Periódico de Aragón |editorial= |fecha=12 de xunetu de 2006 |fechaaccesu=24 d'agostu de 2012 }}</ref> [[Ficheru:Sidon mosque in rubble after airstrike July 25 2006.jpg|thumb|300px| [[Mezquita]] destruyida en [[Sidón]] nun ataque aereu israelín.]] L'exércitu israelín empecipió la ''Operación Compensa Xusta'',<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/news/newsid_5194000/5194444.stm «La estratexa d'Israel.»] BBC Mundo.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20090120235325/http://noticias.ya.com/mundo/13/07/2006/ataques-aereos-libano.html «Siquier 36 civiles muerren nos ataques aéreos israelinos al sur d'El Líbanu.»]</ref> la so primer ofensiva militar sobre territoriu libanés dende la retirada total israelina nel añu 2000, acordies coles llendes reconocíes poles [[Naciones Xuníes]].<ref>[http://www.un.org/spanish/Depts/dpko/unifil/background.html Naciones Xuníes - El Líbanu - FPNUL - Antecedentes - La confirmación de la retirada.]</ref> Afitáronse como metes de la operación<ref>[http://www.lanacion.com.ar/esterior/nota.asp?nota_id=823316 «La Nación» d'Arxentina, 14 de xunetu de 2006]</ref> la lliberación de los dos soldaos prindaos, el cese de los disparos de cohetes a poblaciones israelines, y l'aplicación de la resolución 1559 del [[Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes]], qu'ordena'l desarme y l'esmantelamientu de Hezbolá, y l'esplegue nel so llugar del exércitu libanés a lo llargo de la frontera.<ref>[https://web.archive.org/web/20050306231520/http://daccessdds.un.org/doc/UNDOC/XEN/N04/498/95/PDF/N0449895.pdf?OpenElement Resolvimientu 1559 del Conseyu de Seguridá de la ONX, del 2 de setiembre de 2004]</ref> Esta operación traxo'l bombardéu d'instalaciones de [[tresporte]]s, [[comunicaciones]], enerxétiques y militares, según cuarteles de Hezbolá y zones urbanes, provocando en 24 hores decenes de víctimes civiles,<ref>[https://web.archive.org/web/20090120235325/http://noticias.ya.com/mundo/13/07/2006/ataques-aereos-libano.html Igual a referencia 18]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20061122085017/http://web.amnesty.org/library/Index/ESLMDE020332006 Informe d'Amnistía Internacional sobre Israel/El Líbanu.]</ref> cuantiosos daños materiales y el bloquéu de tol país per mar y aire. El [[1 de febreru]] de 2007, nel marcu de la [[Comisión Winograd]], Ehud Olmert declaró que la captura de dambos soldaos activó los planes de contigencia aprobaos cuatro meses antes pa llanzar una intervención a gran escala n'El Líbanu. Coles mesmes, añadió ante la comisión que'l so gabinete empezó a estudiar les consecuencies de la inestabilidá na frontera libanesa'l 8 de xineru de 2006, cuatro díes dempués de sustituyir a [[Ariel Sharón]], quien sufriera un [[derrame cerebral]]. N'estudiando de nuevu l'asuntu con altos mandos militares mientres marzu, abril y mayu, Olmert aceptó la postura del entós ''[[Ramatcal]]'', [[Dan Halutz]], que señalaba qu'Israel perdería la so capacidá de disuasión si nun respondía a una eventual captura de soldaos. La valoración fundar nun fechu similar asocedíu n'ochobre de 2000, nel que Hezbolá prindó a trés militares israelinos, y nos intentos posteriores per parte d'esta guerrilla.<ref>[https://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070308230104&ch=94 «Olmert reconoz a la Comisión Winograd que decidió atacar El Líbanu cuatro meses antes del entamu de la guerra.»]</ref> Sicasí, un sector de la población israelina interpretó la respuesta militar de Olmert como una reaición impulsiva y non antemanada, mesma d'un líder carente d'esperiencia militar.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/209965/0/ISRAEL/LIBANO/OLMERT/ «Olmert diz que la guerra d'El Líbanu taba entamada.»]</ref> Pela so parte, [[Meir Dagan]], xefe del [[Mossad]], espresó que'l 12 de xunetu de 2006 solicitara al exércitu que retrasara la so respuesta militar.<ref>[https://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070330123514&ch=69 El Líbanu.- «El xefe del Mossad encamentó al Exércitu a retrasar la operación contra Hezbolá tres el secuestru de los soldaos.»]</ref> La intensidá de la respuesta israelina espertó reaiciones atopaes na comunidá internacional; la ONX refugó lo que consideró un peligrosu escesu de fuercia per parte d'Israel.<ref>{{Cita web |url=http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=252235 |títulu=Condena la ONX usu escesivu de la fuercia d'Israel en El Líbanu y esixe alto al fueu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200121233551/https://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=252235 |fechaarchivu=2020-01-21 }}</ref> Ante l'esplegue militar israelín, Hezbolá declaró la ''guerra abierta'' a Israel,<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/elmundo/4-69992-2006-07-16.html Página/12, 16 de xunetu de 2006]</ref> lo que nun principiu causó'l refugu públicu de [[Fuad Siniora]], el primer ministru libanés. == Desenvolvimientu del conflictu == [[Ficheru:Sydprot.JPG|thumb|200px|Protesta a favor d'El Líbanu en [[Sydney]] ([[Australia]]), el [[22 de xunetu]] de 2006.<ref>[http://www.20minutos.es/galeria/1363/0/0/semeyes/manifestaciones/libano/ Manifestaciones contra la guerra], galería fotográfica en ''20 minutos''</ref>]] El [[comandante en xefe]] de les FDI, el [[teniente xeneral]] [[Dan Halutz]], anunció que si Hezbolá nun lliberar a los soldaos israelinos, fadríen "recular 20 años el reló d'El Líbanu".<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diario/2006/07/12/um/m-01232381.htm |títulu=«Clarín», 12 de xunetu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100521011317/http://www.clarin.com/diario/2006/07/12/um/m-01232381.htm |fechaarchivu=2010-05-21 }}</ref> La respuesta de la milicia foi'l bombardéu del norte d'Israel, incluyendo poblaciones que mientres años nun fueren blancu de los cohetes «Katiusha» llanzaos dende'l El Líbanu, como [[Safed]] y [[Carmiel]], según l'ataque contra la corbeta INS ''Hanit'', apostada n'[[mar territorial|agües territoriales]] libaneses y realizáu con un misil antibuque modernu de fabricación iranina, que se saldó con cuatro marineros israelinos muertos. El [[26 de xunetu]] 4 observadores de la [[ONX]] morrieron tres ataque israelín.<ref>[http://www.noticiastrujillo.com/index.php?option=com_content&task=view&id=13843&Itemid=64 Israel mata a cuatro observadores de la ONX] por ''Noticies de Trujillo''</ref> El 28 de xunetu los cohetes de les fuercies de Hezbollah algamaron oxetivos más al interior d'Israel que nos conflictos anteriores. Hezbollah llamó a esos cohetes [[Khaibar-1]].<ref>{{cita noticia | url = http://abcnews.go.com/International/wireStory?id=2250285 |títulu=Hezbollah Fires New Rockets Into Israel | nome = Kathy | apellíu = Gannon |axencia=Associated Press |fecha=28 de xunetu de 2006 |fechaaccesu=30 de xunetu de 2006 }}</ref> Los espertos de la policía israelina afirmaron que los cohetes yeren una versión ameyorada de los cohetes [[Fajr-5]] iraninos.<ref>{{cita noticia |url=http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3282785,00.html |títulu=Fajr-5 missiles fired at Israel |nome=Sharon |apellíu=Roffe-Ofir |editorial=YNet |fecha=28 de xunetu de 2006 |fechaaccesu=30 de xunetu de 2006 }}</ref> Na última etapa de la crisis, dambes partes esguilaron les sos posiciones: Israel dedicóse principalmente a atacar con durez a Hezbolá en tol país, destruyendo arsenales y depósitos d'armamentu, instalaciones, oficines, medios de comunicación y otres infraestructures de la organización, incluyendo los sos cuarteles xenerales del sur de [[Beirut]]. Coles mesmes destruyó numberoses infraestructures civiles y barrios de mayoría musulmana, especialmente xiina, como los barrios del sur de Beirut, sobre los qu'Israel fuera acusáu de faer un simulacro d'ataque en xineru.<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/Libano/acusa/Israel/violar/espacio/aereo/asemeyar/ataque/sur/Beirut/elpporint/20060116elpepuint_8/Tes/ ''El País'', 16.01.2006]</ref> Ello causó cientos de muertos<ref>Al [[21 de xunetu]], el Gobiernu libanés evaluaba en 350 el númberu de víctimes mortales ([https://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/21/internacional/1153498659.html «El Mundu», 21 de xunetu de 2006])</ref><ref>[http://hrw.org/reports/2006/lebanon0806/ Human Rights Watch - Fatal Strikes: Israel's Indiscriminate Attacks Against Civilians in Lebanon]</ref> y la fuxida masiva de miles de persones. L'Exércitu israelín declaró llamentar la perda de vides humanes, atribuyendo la responsabilidá de les mesmes al grupu armáu: {{cita|La responsabilidá de poner en peligru a la población ye de la organización terrorista Hezbolá, que dirixe y llanza misiles dende zones poblaes por civiles|'''[[Página/12]]'''}} Los ataques israelinos llegaron al norte d'El Líbanu, hasta [[Trípoli (El Líbanu)|Trípoli]], onde parte de la población del sur abellugárase na so fuxida del teatru d'operaciones. [[Ficheru:ProIsraelRallyLondon.jpg|thumb|left|200px|Protesta a favor d'Israel en [[Londres]] ([[Reinu Xuníu]]), el [[30 de xunetu]] de 2006.]] Na tercer selmana de los enfrentamientos, empecipiaos con ataques aéreos, Israel dio pasu a la ofensiva terrestre nel sur d'El Líbanu. Les tropes avanzaron hasta seis&nbsp;quilómetros. L'oxetivu, según Israel, yera baltar les llinies de puestos de vixilancia de Hezbolá a lo llargo de la frontera, destruyir la infraestructura de Hezbolá nel sur del país y mover al grupu armáu escontra'l norte. El Presidente d'El Líbanu denunció l'usu per parte d'Israel de bombes de [[fósforu blancu]], en bombardeos sobre zones civiles. El Colexu de Médicos d'El Líbanu decidió solicitar, una vegada comprobada la esistencia de ciertes firíes anormales» ente víctimes civiles, dellos analises nel estranxeru dada la imposibilidá d'aquel momentu de que sían llevaos a cabu nel país<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/23/internacional/1153660439.html Barruntos de qu'Israel usa'l prohibíu fósforu blancu nos sos ataques]</ref> Posteiores analís confirmaría l'usu del [[Fósforu blancu]] contra civiles.<ref>[http://argentina.indymedia.org/news/2006/10/454709.php Israel almite l'usu de bombes de fósforu en El Líbanu]</ref><ref>[http://argentina.indymedia.org/news/2006/07/425767.php Fósforu blancu israelín]</ref><ref>{{Wayback|url=http://www.nodo50.org/csca/axenda06/palestina/embid_6-09-06.pdf |date=20070926225726 }} y la versión orixinal PDF [http://www.nodo50.org/csca/axenda06/palestina/embid_6-09-06.pdf equí]</ref>Coles mesmes, el gobiernu israelín reconoció utilizar el polémicu armamentu con fósforu nos ataques contra los sos oxetivos mientres el mes de guerra n'El Líbanu. L'axente químicu puede utilizase en proyeutiles, misiles y granaes, y provoca espantibles quemadures al entrar en contautu cola carne humano.<ref>[http://www.nodo50.org/csca/axenda06/misc/libano_25-10-06_urquhart Israel reconoz usar armes de fósforu en El Líbanu] Conal Urquhart, para [[The Guardian]], el [[25 d'ochobre]] de [[2006]]</ref> Per otru llau, organizaciones de [[derechos humanos]] (como [[Human Rights Watch]]) denunciaron l'usu de [[bomba de racimo|bombes de recímanu]] per parte del Exércitu d'Israel nos sos ataques sobre'l El Líbanu. "Les bombes de recímanu son armes inaceptablemente imprecises y pocu confiables cuando s'usen cerca de civiles", dixo [[Kenneth Roth]], direutor executivu de [[HRW]], nun comunicáu. Esta organización denunció que les bombes de recímanu son particularmente peligroses<ref>[https://www.bbc.co.uk/spanish/especiales/eeuu_military_hardware2/cluster_bombs/ Bombes de recímanu: gráficos de desenvolvimientu y funcionamientu en BBC News]</ref> porque s'estremen en partes que pueden nun esplotar nel momentu inmediatu del ataque, quedando semienterradas diches submuniciones, susceptibles d'esplotar pol so manexu accidental per parte de civiles.<ref>[http://www.eluniversal.com/2006/07/24/int_ava_24A751505.shtml Internacional - eluniversal.com<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Según indicó [[Tekimiti Gilbert]], xefe d'operaciones n'El Líbanu del Centru de Coordinación y Aición de Mines de la ONX, Israel llanzó bombes de recímanu en siquier 170 pueblos y otros puntos del sur d'El Líbanu mientres los 34 díes del conflictu.<ref>[http://mx.news.yahoo.com/s/reuters/060822/internacional/internacional_libano_bombasracimo_solReuters, "Israel llanzó bombes racimo en 170 lugar El Líbanu: ONX"]</ref> Como'l mesmu Gilbert sostuvo, Israel impactara deliberadamente zones urbanes con bombes de recímanu, lo que podría violar la [[Convención de Xinebra]] que determina que tales municiones nun tienen de ser utilizaes n'árees onde moren civiles por causar daños innecesarios<ref>{{Cita web |url=http://www.icrc.org/web/spa/sitespa0.nsf/htmlall/5tdl6d?opendocument |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090122051911/http://www.icrc.org/web/spa/sitespa0.nsf/htmlall/5tdl6d?opendocument |fechaarchivu=2009-01-22 }}</ref> y asina sostién nun informe'l Gobiernu Libanés.<ref>(n'inglés) [https://web.archive.org/web/20060827193432/http://www.lebanonundersiege.gov.lb/Documents/WarCrimes.doc Crímenes de Guerra cometíos per Israel] de conformidá cola interpretación de los Convenios Internacionales realizada pol Gobiernu libanés</ref> El subsecretariu xeneral p'Asuntos Humanitarios de la ONX, Jan Egeland, acusó a Israel del usu "totalmente inmoral" de bombes de recímanu n'El Líbanu. Aseguró que los espertos de la ONX atoparon hasta 100&nbsp;000 d'estos artefautos ensin esplotar en 359 llocalidaes afirmando que "lo que ye chocante y pa mi dafechu inmoral ye que'l 90 % del llanzamientu d'estes bombes asocedió nes postreres 72 hores del conflictu, cuando se sabía qu'había una resolución pa poner fin a la guerra. Les bombes de recímanu afectaron a grandes árees, incluyíes viviendes privaes, tierres de cultivos, negocios comerciales y tiendes. Van Tar con nós per munchos meses, posiblemente años. Acaldía, hai xente mancada o que muerre por estes armes. Los civiles van morrer de forma desproporcionada otra vegada, inclusive dempués d'acabada la guerra".<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2006/08/30/internacional/1156961187.html Naciones Xuníes acusa a Israel del 'usu totalmente inmoral' de bombes de recímanu n'El Líbanu]</ref> Pela so parte [[UNICEF]] realizó sobre'l terrén una evaluación del impautu sobre la población infantil libanesa d'esti tipu d'armamentu;<ref>[http://www.unicef.org/spanish/emerg/index_35418.html UNICEF en casos d'emerxencia: ''Pa los neños y neñes libaneses, hasta los sos propios vecinderos son campos minaos''</ref> sicasí, Israel niega utilizar estes armes de forma illegal y defendió el so usu al señalar que "ye llegal según el derechu internacional" y que'l so exércitu utilizar "acordies coles normes internacionales".<ref>[https://web.archive.org/web/20071107090150/http://www.jornada.unam.mx/2006/07/26/034n1mun.php Defende Israel l'usu de bombes de recímanu n'ofensiva en El Líbanu; "son llegales", señala<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Nel discutiniu sobre l'efectu de les bombes de recímanu, l'obispu [[Silvano Maria Tomasi]], observador permanente ante la Oficina de les Naciones Xuníes de Xinebra, pidió en nome de la [[Santa Sede]], la moratoria nel so usu. «Les víctimes de conflictos pasaos y les víctimes potenciales de conflictos futuros nun pueden esperar años de negociaciones y de discutinios».<ref>[http://es.catholic.net/laiglesiahoy/mundoarticulo.phtml?consecutivu=94426 ''La Santa Sede esixe una moratoria pal usu de bombes de recímanu''] en Catholic.net. Tomada'l 7 de setiembre de 2006</ref><ref>[http://es.catholic.net/laiglesiahoy/mundoarticulo.phtml?consecutivu=94425 Declaración oficial completa de Silvano María Tomasi, observador permanente del Vaticanu ante la Oficina de les Naciones Xuníes de Xinebra sobre la solicitú de moratoria de les bombes de recímanu]. Catholic.net. Tomada'l 7 de setiembre de 2006.</ref> [[Ficheru:Haifa car damaged by shrapnel July 17 2006.jpg|thumb|Detalle de los daños provocaos pola metralla y les boles d'aceru con que van cargaos los ''[[katiusha|katiushes]]'' con que Hezbolá bombardia les ciudaes israelines.]] Hai que recordar que, del otru llau, Hezbolá –que s'atopa ''per se'' fora de la llegalidá internacional al ser una organización irregular– llanzó yá dellos miles de [[misil]]es<ref>[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060727145801&tabID=1&ch=69 Hezbolá llanzó más de 1.400 misiles contra Israel en dos selmanes d'ofensiva]</ref> de forma indiscriminada sobre ciudaes israelines del norte, cargaos de bola d'aceru<ref>https://web.archive.org/web/20150222224403/http://es-israel.org/WARINHAIFA1.pps</ref> y con [[cabeza esplosiva|cabeces esplosives]] d'hasta cien kilos capaces de baltar edificios enteros. Hezbolá foi tamién acusada d'instalar los sos arsenales y les sos danzaderes de misiles en zones densamente poblaes, dir vistíos de civil y entemecese ente la población,<ref>{{Cita web |url=http://www.news.com.au/heraldsun/story/0,21985,19955774-5007220,00.html |títulu=Photos that damn Hezbollah |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090705203002/http://www.news.com.au/heraldsun/story/0,21985,19955774-5007220,00.html |fechaarchivu=2009-07-05 }}</ref> lo que maximiza el riesgu de baxes civiles ente los libaneses (lo cual ye aprovecháu por Hezbolá como propaganda). Nesi sentíu, el subsecretariu de la [[Oficina de Coordinación d'Asuntos Humanitarios]], [[Jan Egeland]], dixo que "Hezbolá debe de dexar d'entemecese cobardemente ente muyeres y neños".<ref>[http://www.foxnews.com/story/0,2933,205352,00.html FOXNews.com - O.N. Chief Accuses Hezbollah of 'Cowardly Blending' Among Refugees - Middle East Map]</ref> El [[30 de xunetu]], un edificiu d'apartamentos na ciudá libanesa de [[Caná]] esbarrumbar tres [[Bombardéu de Caná de 2006|un bombardéu israelín]].<ref>[https://web.archive.org/web/20070311041037/http://edition.cnn.com/interactive/world/0607/gallery.israeli.airstrike/frameset.pics.exclude.html Imáxenes de CNN de los civiles libaneses afeutaos pol bombardéu sobre Caná]</ref> Numberosos medios falaron de 54 persones muertes, 27 d'ellos neños, y provocó una gran conmoción internacional. Una vegada qu'un informe de Human Rights Watch cuestionó les cifres de finaos,<ref>[http://www.hrw.org/english/docs/2006/08/02/lebano13899.htm Israel/Lebanon: Qana Death Toll at 28 (Human Rights Watch, 2-8-2006)<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> l'hospital libanés de [[Tiro]] reconoció que'l númberu de muertos yera en realidá de 28, ente ellos 16 neños.<ref>https://web.archive.org/web/20070928070701/http://iblnews.com/story_se.php?id=16356</ref> La cifra definitiva confirmar de 27 persones, ente elles 17 menores.<ref>[http://hrw.org/reports/2007/lebanon0907/12.htm Why They Died - Civilian Casualties in Lebanon during the 2006 War - Appendix I. List of Attacks Investigated], [[Human Rights Watch]], setiembre [[2007]].</ref> La cifra de muertos ye una de les inconsistencies que se taben señalando dende fontes hebrees[http://noti.hebreos.net/enlinea/2006/08/03/983/] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160529024406/http://noti.hebreos.net/enlinea/2006/08/03/983/ |date=2016-05-29 }}. El Primer Ministru Israelín, Ehud Ólmert, llamentó les muertes d'inocentes, alegando que los habitantes de la llocalidá fueren alvertíos con [[octaviella (papel)|octavielles]] de que teníen d'abandonar Caná ante la inminencia de los bombardeos. [[Ficheru:Destroyed balustrade in bombed Beirut house July 20 2006.jpg|left|220px|thumb| Balaustrada destruyida nuna vivienda de [[Beirut]] por un bombardéu israelín el [[20 de xunetu]].]] L'informe de Naciones Xuníes del 8 d'agostu, señaló la imposibilidá d'escapar de la ciudá por cuenta de los continuos ataques de los israelinos sobre carreteres y tresportes de too tipu. El mesmu informe calificó l'ataque de «modelu de violación del derechu internacional, incluyíu'l derechu humanitariu internacional y les lleis sobre derechos humanos». Según l'informe de la ONX, «la Fuercia Provisional de la ONX n'El Líbanu (FPNUL) nun puede confirmar o negar si Hizbulá taba llevando a cabo actividaes militares dende Qana nos díes anteriores al ataque del 30 de xunetu». L'informe de Annan tamién recoyó la opinión del [[Comité Internacional de la Cruz Bermeya]] (CICR), qu'envalora que "avisar primeramente a la población civil del inminente ataque non exime a Israel de les sos obligaciones so les normes y principios del [[derechu internacional humanitariu]]". Ólmert afirmó que la ciudá yera utilizada como base d'operaciones por Hezbolá, lo que darréu foi negáu pol gobiernu libanés.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/146565/0/Annan/Qana/declaraciones/ Annan: "L'ataque en Qana foi una violación del derechu internacional"], ''[[20 minutos]]'', 8 d'agostu de 2006.</ref> [[Kofi Annan]], [[Secretariu Xeneral de la ONX]], declaró tres l'ataque: "''naide dulda del derechu d'Israel a la llexítima defensa, pero que la manera en qu'actúa ta causando muertes y sufrimientu en proporciones inaceptables''".<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/31/internacional/1154307259.html El Conseyu de la ONX deplora l'ataque en Qana pero nun encamienta a una tregua inmediata | elmundo.es<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Pela so parte, la Fuercia Aérea Israelina investigó'l sucesu, incluyida la causa de que l'edificiu bombardiáu esbarrumbárase siete hores dempués del ataque.[https://web.archive.org/web/20071015045813/http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/israel_investiga_diferencia_horaria_bombardéu_1013810.htm]. Nel informe oficial, dau a conocer el 3 d'agostu, l'Exércitu Israelín acusa a Hezbolá d'usar a la población como escudos humanos y sostién que'l bombardéu efectuóse porque se desconocía que nel edificiu de Caná hubiera civiles.<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/ejercito/israeli/sostién/sabia/edificiu/Qana/habia/civiles/elpporint/20060803elpepuint_3/Tes/ El País, España, 3 d'agostu de 2006]</ref> Según declararon pilotos de [[caza (avión)|caces]], la [[táctica]] de Hezbolá –ensin uniformes, ensin separación ente milicia y población– supón un dilema permanente pa l'aviación israelina.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/esterior/nota.asp?nota_id=830067&origen=rellacionaes Entrevista con miembros de la Fuercia Aérea Israelina]</ref> [[Amnistía Internacional]] y [[Human Rights Watch]] tornaron les conclusiones de la investigación israelina y afirmaron qu'investigadores de dambes organizaciones que visitaron Qana el 31 de xunetu, el día dempués del ataque, nun atoparon nengún equipu militar destruyíu n'o cerca de la casa. De la mesma, nenguna de les decenes de periodistes internacionales, trabayadores de rescate y observadores internacionales que visitaron Qana el 30 y 31 de xunetu dixeron ver nenguna prueba de la presencia militar de Hezbolá n'o alredor de la casa. Según Human Rights Watch, los trabayadores de rescate tampoco recuperaron cuerpos que paecieren de combatientes de Hezbolá nel interior o cerca del edificiu. Según un testigu, "hai aviones de vixilancia acurriéndose a lo cimero acaldía. (...) Ye imposible que los aviones nun vieren que'l llugar taba llenu de muyeres y neños".<ref>[https://web.archive.org/web/20080613213912/http://www.amnesty.org/es/library/asset/MDE02/033/2006/en/dom-MDE020332006en.pdf Israel/Lebanon. Out of all proportion - civilians bear the brunt of the war], páxs. 39-41, Amnistía Internacional, 21 de payares de 2006.</ref><ref>[http://www.hrw.org/english/docs/2006/08/02/lebano13899.htm Israel/Lebanon: Qana Death Toll at 28], Human Rights Watch, 2 d'agostu de 2006.</ref> Pal [[3 d'agostu]], la ofensiva israelina matara a más de 900 persones y mancáu a otres 3000, y un terciu de les víctimes tenía menos de 12 años, según información del Primer Ministru Libanés, Fuad Siniora. Según les sos cifres un cuartu de la población del país —un millón de persones— fuera movida debíu al conflictu armáu.<ref>http://es.news.yahoo.com/03082006/44-89/libano-diz-ofensiva-israeli-matáu-900-persones.html</ref> Pel llau israelín, escontra'l [[2 d'agostu]], produxérense 55 baxes, ente elles 19 civiles[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060802204620&tabID=1&ch=69]. 300&nbsp;000 israelinos abandonaron les sos cases nel norte del país.<ref>[http://www.nytimes.com/glogin?URI=http://www.nytimes.com/2006/07/31/world/middleeast/31displaced.html&OQ=_rQ3D2Q26refQ3DmiddleeastQ26orefQ3Dslogin&OP=197a93adQ2FBl5uB3sUQ3CVssI.B.!!GB!4BQ27LBlsV@3Bgq33@55_Q3CIBQ27L3qQ3Cd@_O53Q2BxIg@ New York Times]</ref> [[Ficheru:House in Maalot hit by Katyusha.jpg|thumb|200px|Casa destruyida'l [[31 de xunetu]] por impautu de katyusha en Ma'alot-Tarshiha, Israel.]] El [[4 d'agostu]], l'[[Axencia pa los Refuxaos de la ONX]] (UNHCR) alvirtió que la continua destrucción de carreteres y pontes n'El Líbanu per parte de l'aviación israelina ta enzancando la distribución de l'[[ayuda humanitaria]]. Pela so parte el [[Fondu de Naciones Xuníes pa la Infancia]] (UNICEF) dio la voz d'alarma sobre la situación humanitaria nel sur d'El Líbanu por cuenta de los continuos bombardeos israelinos. Un [[Voceru (comunicación)|vocera]] de la organización señaló los problemes d'[[escasez d'agua]] y de [[combustible]] na zona, según l'amenaza d'[[epidemia|epidemies]].<ref>{{enllaz rotu|1=http://english.aljazeera.net/NR/exeres/B67C13FC-A3AD-49C3-9B68-0C7768AF88DB.htm |2=http://english.aljazeera.net/NR/exeres/B67C13FC-A3AD-49C3-9B68-0C7768AF88DB.htm |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Pela so parte la [[Organización Internacional de les Migraciones]] (OIM) afirmó que los bombardeos israelinos de la pasada madrugada sobre'l norte de Beirut "cortaron una vía de comunicación vital cola frontera siria" que s'utilizaba pa sacupar persones escontra'l país vecín. Esi mesmu día, un ataque israelín sobre un grupu de llabradores libaneses mató a ente 23 y 33 civiles cerca de la frontera con Siria. Per otru llau, siquier 17 persones morrieron y delles más resultaron mancaes nun ataque israelín contra un edificiu na ciudá sureña de [[Taiba]]. Tamién les zones cristianes del norte del país, hasta la fecha ayenes a la guerra, sufrieron per primer vegada ataques israelines.<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2006/08/04/internacional/1154696722.html Siquier 23 muertos nun ataque aereu israelín cerca de la frontera ente El Líbanu y Siria | elmundo.es<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Ocho civiles y cuatro soldaos morrieron esi mesmu día no que foi'l día más mortíferu pa Israel dende l'empiezu de los ataques de Hezbolá. Decenes de persones resultaron mancaes pola fola de cohetes qu'azotó'l norte mientres esta tarde. La policía afirmó qu'unos 130 cohetes fueren disparaos escontra Israel en tan solo 90&nbsp;minutos, ente les 16:00 y les 17:30. Un voceru de la policía israelina informó que, pal [[10 d'agostu]], impactaren en suelu israelín 3526&nbsp;proyeutiles, 716&nbsp;en ciudaes, cola resultancia de 51&nbsp;ciudadanos israelinos muertos y 810&nbsp;mancaos, d'ellos 59&nbsp;mancaos graves. Estos datos nun inclúin a soldaos muertos y mancaos en suelu libanés.<ref>[http://buenosaires.mfa.gov.il/mfm/Data/99828.pdf]</ref> == Reaición == === Israel y El Líbanu === De primeres, n'Israel, el sofitu a la guerra yera total,<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060719/prensa/noticias/Internacional/200607/19/VAL-SUB-149.html «El 81% de los israelinos nun quieren que la guerra acabe hasta que se liquide a Hezbolá”.»]</ref> pero ante les perdes humanes, esa situación camudó. Amás l'otru 20 % contrariu a la guerra taba formáu polos palestinos del 48 o árabe-israelinos (como los denomina Israel) y los pequeños grupos pacifistes israelinos. === Comunidá internacional === La reaición unánime de la [[comunidá internacional]] foi d'esmolición pol deterioru de la fráxil situación [[xeopolítica]] nel conflictivu [[Oriente Mediu]], y pola estabilidá del Gobiernu d'El Líbanu.{{ensin referencies}} A ello sumóse per un sitiu la comprensión de los argumentos israelinos y el sofitu al so [[derechu de defensa propia]] frente a los ataques de Hezbolá, conxuntamente con crítiques pola durez de los ataques y la muerte de civiles, interpretada como reñida col [[principiu de proporcionalidad]] establecíu pol artículu 51 de la [[Carta de les Naciones Xuníes]].<ref>[http://www.un.org/spanish/aboutun/charter/chapter7.htm Carta de les Naciones Xuníes, Capítulu VII, artículu 51]</ref> Otros estaos, principalmente aquellos engarraos con Israel o [[Estaos Xuníos]], pronunciáronse condergando la ofensiva israelina. Pela so parte, Israel resaltó la provocación y belixerancia de Hezbolá, dempués de que les Naciones Xuníes certificaren nel añu 2000 la retirada total del país de territoriu libanés, y quexóse de la falta de comprensión per parte de dellos gobiernos europeos de les circunstancies en qu'Israel se vio obligada a actuar.<ref>{{cita noticia |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/14/internacional/1152890784.html |títulu=L'embaxador israelín llamenta la 'completa falta de comprensión' d'España escontra la situación periódicu=El Mundu |fecha=14 de xunetu de 2006}}</ref> El Gobiernu Libanés pidió ante'l [[Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes|Conseyu de Seguridá de la ONX]] un inmediatu alto'l fueu, ensin que'l Conseyu aprobara una resolución al respeutu. N'[[Europa]], les crítiques más dures a l'aición israelina fueron feches pol [[Presidente de Francia|presidente francés]], [[Jacques Chirac]], aliáu d'El Líbanu{{ensin referencies}}, quien se preguntar si Israel buscaba la destrucción d'El Líbanu y consideró que la so reaición a la captura de los sos soldaos yera totalmente desproporcionada.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5178000/5178724.stm BBC Mundo | Internacional | Israel intensifica ataques n'El Líbanu<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> El [[Presidente del Gobiernu d'España|Presidente del Gobiernu Español]], [[José Luis Rodríguez Zapatero]], tamién foi bien críticu<ref>[http://www.psoe.es/ambito/saladeprensa/news/index.do?id=87238&action=View PSOE Zapatero: “Los silencios ante lo que güei se vive n'Oriente Mediu pueden ser arrepentimientos mañana”<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> y declaró: «Los silencios ante lo que güei se vive n'Oriente Mediu pueden ser arrepentimientos mañana», declaraciones del [[16 de xunetu]] de 2006 en [[Alicante]] y pola [[Santa Sede]],<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diario/2006/07/15/elmundo/i-03502.htm |títulu=«Clarín», 15 de xunetu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090121075039/http://www.clarin.com/diario/2006/07/15/elmundo/i-03502.htm |fechaarchivu=2009-01-21 }}</ref> quien fustigaron la dura reaición israelina, anque salvaguardaron el so derechu a la llexítima defensa. Los gobiernos [[cuba|cubanu]] y [[Venezuela|venezolanu]] emitieron dos talos comunicaos condergando enérxicamente a Israel,<ref>[https://web.archive.org/web/20070527081236/http://www.granma.cu/espanol/2006/xunetu/sabado15/declaracion.html «Granma», 15 de xunetu de 2006]</ref><ref>[http://www.abn.info.ve/go_news5.php?articulo=53863&llee=4 «Axencia Bolivariana de Noticies», 15 de xunetu de 2006]</ref> de la que les reaiciones más dures vinieron per parte d'Irán y Siria.<ref>[https://web.archive.org/web/20070716233832/http://www.irna.ir/es/news/view/menu-366/0607132794181721.htm «Axencia de Noticies IRNA», 13 de xunetu de 2006]</ref><ref>[http://www.cadena3.com.ar/noticies_ampliada.asp?mas=82905 «Cadena 3 Arxentina», 14 de xunetu de 2006]</ref> Pela so parte, el [[Presidente de Rusia|presidente rusu]], [[Vladímir Putin]], nun escluyó qu'Israel escorriera «oxetivos muncho más amplios» que la lliberación de los sos militares prindaos.<ref>[http://sp.rian.ru/onlinenews/20060716/51420030.html «RIA Novosti», 16 de xunetu de 2006]</ref> El [[Primer Ministru del Reinu Xuníu|primer ministru británicu]], [[Tony Blair]] y el [[Presidente de los Estaos Xuníos|presidente d'Estaos Xuníos]] [[George Walker Bush|George W. Bush]], en tantu, sofitaron el derechu a la defensa d'Israel y acusáu a Hezbolá d'empezar el conflictu,<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/18/internacional/1153243271.html «Bush y Blair acusen a Irán y Siria de sofitar a la guerrilla de Hezbolá.»]</ref> y fixeron un llamamientu a Siria y a Irán por qu'exerza la so influencia y detengan a Hezbolá. [[Arabia Saudita]] pela so parte, atacó les aiciones de Hezbolá, llomándoles de «inesperaes, desaparentes ya irresponsables», y culpando a la organización de faer recular a la rexón n'años, secundáu na so posición por [[Exiptu]], [[Xordania]], [[Iraq]], l'Autoridá Palestina, los [[Emiratos Árabes Xuníos]], [[Baḥréin]]<ref>{{Cita web |url=http://www.haaretz.com/hasen/spages/738698.html |títulu=Cume n'El Cairo de la Lliga Árabe, 15 de xunetu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060718004523/http://haaretz.com/hasen/spages/738698.html |fechaarchivu=2006-07-18 }}</ref> y [[Kuwait]].<ref>{{Cita web |url=http://www.arabtimesonline.com/arabtimes/opinion/view.asp?msgID=1242 |títulu=Editorial del ''Arab Times'' de Kuwait, 22 de xunetu de 2006: «Les operaciones d'Israel en Gaza y El Líbanu respuenden al interés de los pueblos árabes y de la comunidá internacional» (inglés) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180719061127/http://www.arabtimesonline.com/arabtimes/opinion/view.asp?msgID=1242 |fechaarchivu=2018-07-19 }}</ref> El mesmu Primer Ministru libanés, Fuad Siniora, criticó con durez a Hezbolá, acusándolo de convertise nun problema pergrave», al ser un estáu dientro d'un estáu» que respuende a les [[axenda política|axendes polítiques]] d'Irán y Siria, y fixo un llamáu al mundu a «ayudar nel desarme» de la organización.<ref>[http://www.corriere.it/Primo_Piano/Esteri/2006/07_Luglio/20/cremones1.shtml Entrevista al ''premier'' libanés Fuad Siniora, 20 de xunetu de 2006 (italianu).] ''[[Corriere della Sera]]''</ref> El [[26 de xunetu]] el Secretariu de les Naciones Xuníes, Kofi Annan, pidió a Israel una investigación pola muerte de cuatro observadores de la ONX nun bombardéu del Exércitu Israelín en [[Khiam]] onde tán esplegaes les fuercies d'[[Fuercia Provisional de les Naciones Xuníes pa El Líbanu|UNIFIL]] y onde los israelinos fueron alvertíos en diez causes pol mesmu organismu internacional que-yos taben bombardenado<ref>[http://www.informador.com.mx/sitio/cgi-bin/show.pl?id=2707n100&content=article&section=internacional L'Informador, xueves 27 de xunetu] y [https://web.archive.org/web/20060813031803/https://www.abc.es/20060727/internacional-oriente-mediu/observadores-avisaron-diez-veces_200607270708.html Diariu ABC, id.]</ref> y declaró tar "conmocionáu y fondamente afaráu pol ataque apostáu de les Fuercies de Defensa Israelines contra un puestu d'observación de la ONX" de la que consideró l'aición como un "tráxicu asesinatu". El primer ministru israelín, Ehud Ólmert, espresó a Annan el so "fondu pesar" pola muerte de los observadores internacionales y aseguró que se van investigar los fechos, anque negó les imputaciones de que fuera una aición apostada, tachando les pallabres de Kofi Annan como «prematures y errónees».<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/26/internacional/1153917296.html «La ONX denuncia que los sos observadores pidieron 10 vegaes el cese de los ataques contra'l so puestu.» | elmundo.es<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Un día dempués de les graves acusaciones del secretariu de la ONX, conocióse un corréu electrónicu del observador canadiense[https://web.archive.org/web/20060813100141/http://www.ctv.ca/servlet/ArticleNews/story/CTVNews/20060718/mideast_lebanon_UN_060716/20060718/] muertu en Khiam nel qu'informaba unos díes primero que Hezbolá taba usando'l puestu de UNIFIL como escudu de la so posición y que les IDF israelines -yos bombardiaben «por necesidaes táctiques, non por ser l'oxetivu».[https://web.archive.org/web/20070517040057/http://www.canada.com/ottawacitizen/news/story.html?id=37278180-a261-421d-84a9-7f94d5fc6d50] El día 3 d'agostu un comunicáu de les Naciones Xuníes comunicó qu'un misil de Hezbolá impactó direutamente nuna posición de UNIFIL nel área de [[Hula]], y media hora más tarde, otru misil de Hezbolá impactó na mesma posición.<ref>[http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?NewsID=7447 El Líbanu: «ONX suspende otru despachu d'asistencia humanitaria.»<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> El [[Presidente de Venezuela|presidente venezolanu]], [[Hugo Chávez]], un estrechu aliáu d'Irán[https://web.archive.org/web/20070930023633/http://www.eltiempo.com.ve/noticies/default.asp?id=81079], ordenó'l 3 d'agostu la retirada del [[embaxador]] de Venezuela n'Israel pol so refugu al xenocidiu» que, al so xuiciu, esi Estáu «comete» contra los pueblos libanés y palestín, según declaró'l mesmu Presidente. Chávez tamién condergó qu'EE.XX. se negó a dexar que'l Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes tome dalguna decisión pa frenar el xenocidiu qu'Israel ta cometiendo contra los pueblos palestín y d'El Líbanu».<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/Israel/entama/ampliar/zona/seguridá/Libano/frenar/agua/misiles/elpporint/20060804elpepuint_1/Tes/ El País, España]</ref> Pela so parte, el presidente iranín, [[Mahmud Ahmadineyad]], principal soporte políticu y militar de Hezbolá, declaró que la «meyor solución» a la crisis d'El Líbanu ye la eliminación d'Israel, anque pidió, como primer midida, un "inmediatu alto'l fueu" ente Israel y la milicia xiina libanesa Hezbolá. Tales pallabres fueron pronunciaes nel cume de la Organización de la Conferencia Islámica, que se celebraba en [[Malasia]]. Ahmadineyad, amás pidió a tolos estaos musulmanes que «corten toles sos rellaciones políticu y económicu, abiertes y secretes, col falsu ya illegal réxime sionista» en represalia polos ataques contra El Líbanu. Coles mesmes, encamentó a tolos países islámicos que «aisllen» a Estaos Xuníos y Reinu Xuníu por sofitar la ofensiva israelina en El Líbanu.<ref>[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060803122231&tabID=1&ch=69]</ref> El Presidente de Francia, críticu de la ofensiva israelina, tornó les declaraciones del presidente iranín al acusar a Irán de tener «una parte de responsabilidá nel conflictu actual» una y bones alegó disponer d'informaciones que demostraríen qu'Irán «apurre armes sofisticaes y financiamientu» a Hezbolá p'atacar a Israel, lo que la República Islámica niega.<ref>[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060726132300&tabID=1&ch=69]</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.azcentral.com/lavoz/spanish/global/articles/global_115058.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130320084446/http://www.azcentral.com/lavoz/spanish/global/articles/global_115058.html |fechaarchivu=2013-03-20 }}</ref> Irán, que nun reconoz l'Estáu d'Israel y qu'amenació en numberoses ocasiones con destruyilo, fixo públicu'l so total respaldu a la milicia islamista Hezbolá.<ref>{{Cita web |url=http://iblnews.com/story.php?id=16333 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070928071057/http://iblnews.com/story.php?id=16333 |fechaarchivu=2007-09-28 }}</ref> == Actividá diplomática == [[Ficheru:John R. Bolton.png|thumb|155px|[[John Bolton]], Embaxador d'Estaos Xuníos ante les Naciones Xuníes.]] Paralelamente a la intensificación y l'agravamientu de la situación, y al cabu de cinco díes d'hostilidaes, notóse una febril actividá diplomática tantu nel terrén billateral como a nivel de les rellaciones multillaterales.{{ensin referencies}} La principal iniciativa en tal sentíu provieno per parte de los líderes de los países industrializaos ([[G-8]]), na so xunta cume de [[San Petersburgu]] del [[16 de xunetu]] de 2006. Tres evidenciar una fonda disparidad de criterios mientres la xunta, los países llograron consensuar un comunicáu conxuntu que llama al cese del fueu y a la lliberación de los militares israelinos prisioneros,<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/crisis/Oriente/Proximo/protagoniza/empecipio/cume/G-8/elpporint/20060716elpepuint_3/Tes/ «El País», 16 de xunetu de 2006.]</ref> afirmando'l derechu israelín de defensa propia, y culpando a «los elementos estremistes y los que los sofiten» d'abasnar a la zona al caos.<ref>[http://www.alertnet.org/thenews/newsdesk/L1684083.htm Axencia «Reuters», 16 de xunetu de 2006 (inglés).]</ref> Dientro del intre de la crisis, Estaos Xuníos, faciendo usu del so poder de [[vetu]], evitó que'l Conseyu de Seguridá condergue explícitamente determinaes aiciones d'Israel en territoriu d'El Líbanu, magar los pidimientos del Secretariu Xeneral al respeutu.<ref>[http://es.news.yahoo.com/30072006/4/annan-reclama-consejo-seguridad-firme-conderga-ataque-israeli-qana.html «Europa Press» citáu por Yahoo! Noticia España, 30 de xunetu de 2006.]</ref><ref>[http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?NewsID=7422 «Centru de Noticies ONX», 30 de xunetu de 2006.]</ref> Magar lo anterior, al respective de la muerte d'observadores del organismu y la masacre de Caná, el Conseyu emitió una serie de declaraciones consensuaes nes cualos espresa la so esmolición por "''l'amenaza de la esguilada de violencia, con graves consecuencies humanitaries''".<ref>[https://web.archive.org/web/20060801022339/http://www.un.org/News/Press/docs//2006/sc8791.doc.htm «Security Council expresses 'shok and distress' at Israeli shelling in Qana.» (n'inglés). Departamentu d'Información Pública del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes. Documentu SC/8791. 30 de xunetu de 2006.]</ref> Pela so parte, el [[Primer Ministru d'Italia|primer ministru italianu]], [[Romano Prodi]], caltuvo contactos col ''premier'' Israelín, y comunicó a El Líbanu qu'esti país taría dispuestu a un cese del fueu, en casu de ser devueltos los soldaos, y que Hezbolá retirar al norte del [[ríu Litani]], nel sur libanés.<ref>[http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1150886016168&pagename=JPost%2FJPArticle%2FshowFull 16 de xunetu de 2006 (inglés).] ''[[Jerusalem Post]]''.</ref> En tantu, el [[Alto Comisionado]] de la [[Xunión Europea]] para [[Asuntos Esteriores]], [[Javier Solana]], efectuó una visita sorpresa a El Líbanu,<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/Javier/Solana/llega/sorpresa/Beirut/elpporint/20060716elpepuint_10/Tes «El País», 16 de xunetu de 2006]</ref> xunto col representante de les Naciones Xuníes pa Oriente Mediu, [[Terje Rød-Larsen]]. El primer ministru libanés, Fuad Siniora, pela so parte, espresóse dispuestu a esplegar l'Exércitu del so país hasta la frontera internacional, según la resolución 1559 del Conseyu de Seguridá y la demanda del gabinete de Ehud Ólmert.<ref>[http://www.haaretz.com/hasen/spages/738727.html 16 de xunetu de 2006 (inglés).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060717170707/http://www.haaretz.com/hasen/spages/738727.html |date=2006-07-17 }} ''[[Hai'aretz]]''</ref> El Presidente del [[Congresu d'El Líbanu|Congresu Libanés]], [[Nabih Berri]], manifestó que'l so Gobiernu busca la mediación d'un tercer actor pa llograr un altu al fueu. Parte de la población israelina manifestóse nesi sentíu: el 16 de xunetu, una manifestación ante la [[Knesset]] pidió'l fin de les aiciones militares y la continuación d'un procesu políticu.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/elmundo/4-69992-2006-07-17.html Página/12, 17 de xunetu de 2006.]</ref> El día [[29 d'agostu]], el Secretariu Xeneral de les [[Naciones Xuníes]], [[Kofi Annan]], realizó una visita a [[Xerusalén]], capital d'[[Israel]], y declaró qu'esperaba que les fuercies de paz fueren axuntaes lo más aína por qu'asina l'exércitu israelín pudiera tornar a casa.<ref>{{cita publicación |títulu = Secretary-General's press encounter after meeting with Israeli Defense Minister Amir Peretz |url = http://www.un.org/apps/sg/offthecuff.asp?nid=924 |editorial = [[Naciones Xuníes]] |fecha = 29 d'agostu de 2006 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20060913175516/http://www.un.org/apps/sg/offthecuff.asp?nid=924 |fechaarchivu = 13 de setiembre de 2006 }}</ref> Na so visita a [[Israel]], mientres los díes [[10 de setiembre|10]] y [[11 de setiembre]], el primer ministru británicu, [[Tony Blair]], afirmó que sería «insensatu» ignorar l'amenaza que supón Irán y emplazó a Israel y al Gobiernu palestín a reforzar el procesu de paz nuna entrevista publicada güei pol diariu israelín ''Haaretz''.<ref>{{cita publicación |títulu=Blair afirma nuna entrevista que ye "insensatu" ignorar l'amenaza iranina |url= https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060911120551&tabID=1&ch=69 |axencia=[[Europa Press]] |fecha=11 de setiembre de 2006 }}</ref> El [[ministru d'Asuntos Esteriores y de Cooperación d'España]], [[Miguel Ángel Moratinos]], axuntóse'l día [[11 de setiembre]] na capital del [[Estáu d'Israel]], [[Xerusalén]], con [[Ehud Ólmert]] y cola ministra israelina d'Asuntos Esteriores, [[Tzipi Livni]] y afirmó que [[España]] nun precisa «garantíes» del Gobiernu d'Israel pal esplegue de les sos tropes nel sur d'El Líbanu porque son dos países «amigos» y «nun atacamos mutuamente». Israel, pela so parte, diz apreciar la participación española pero recuerda que nun pidió l'esplegue d'una fuercia internacional pa garantizar el so defensa. El titular d'Esteriores, Miguel Ángel Moratinos, almitió que «foi Hezbolá quien desencadenó la crisis».<ref>{{cita publicación |títulu=Moratinos diz que nun faen falta "garantíes" d'Israel pal esplegue en El Líbanu porque ye un país "amigu". |url= https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060911205730&tabID=1&ch=69 |axencia=[[Europa Press]] |fecha=[[11 de setiembre]] de [[2006]] }}</ref> === Aición diplomática de la ONX === [[Kofi Annan]] intentó dende'l primer momentu llograr una resolución del [[Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes|Conseyu de Seguridá]] pa un inmediatu alto al fueu de les hostilidaes, pero'l representante d'[[Estaos Xuníos d'América|EE.XX.]], [[:en:John_R._Bolton|John Bolton]], negóse sistemáticamente a diches pidimientos, vetando los proyeutos que se presentaben, hasta que finalmente se llegó a un alcuerdu con tolos miembros de dichu conseyu. == Últimos díes de guerra == Nos últimos dos díes, ante l'anunciu d'un alcuerdu pa una resolución del Conseyu de Seguridá de la ONX que llamaba a un altu al fueu, dambos bandos intensificaron les sos aiciones béliques. Hezbolá intensificó los sos ataques con cohetes sobre la ciudá de Haifa, bombardiando instalaciones civiles de forma indiscriminada. Pela so parte, Israel dio en esplegar una amplia operación d'invasión terrestre hasta'l ríu Litani, 24 hores antes de la vixencia del cese al fueu. == Armamentu utilizáu == L'armamentu utilizáu en dambos bandos incluyó armes non convencionales y con usos ensin almitir pol [[derechu internacional humanitariu]]. Hezbolá, qu'usó estratexes similares a les de les [[guerra de guerrilles]], tamién usó misiles pa los mentaos ataques sobre la ciudá de Haifa con munición de fragmentación; Israel afirmó que dichos misiles yeren d'orixe iranín y los dirixentes de Hezbolá espresaron que los sos misiles yeren de fabricación d'Estaos Xuníos,<ref>[http://www.voltairenet.org/article143246.html Diputáu Hassan Hajj Hussein, líder de Hezbola: «Les nueses armes nun son iranines, tenemos cohetes norteamericanos, les armes viéndense y mérquense nel mercáu internacional»]</ref> magar esiste un consensu mayoritariu sobre l'orixe siriu ya iranín del so armamentu.<ref>{{cita noticia |nome= Frank |apellíos= Gardner |títulu= Hezbollah missile threat assessed |url= [http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/5242566.stm |periódicu= BBC News |fecha= 3 d'agostu de 2006 |fechaaccesu=21 d'abril de 2015 |idioma= inglés}}</ref> Hezbolá tamién emplegó [[Misil antitanque|misiles antitanque]], principalmente'l [[RPG-29]] d'orixe soviéticu,<ref>{{cita noticia |nome= Ze'ev |apellíos= Schiff |títulu= Hezbollah anti-tank fire causing most IDF casualties in Lebanon |url= http://www.haaretz.com/news/hezbollah-anti-tank-fire-causing-most-idf-casualties-in-lebanon-1.194528 |periódicu= Haaretz |fecha= 6 d'agostu de 2006 |fechaaccesu= 21 d'abril de 2015 |idioma= inglés |archiveurl= https://web.archive.org/web/20170911205912/http://www.haaretz.com/news/hezbollah-anti-tank-fire-causing-most-idf-casualties-in-lebanon-1.194528 |archivedate= 2017-09-11 }}</ref> estropiando edificios y 52 tanques [[Merkava]]; d'ellos, cinco fueron dafechu destruyíos y el restu, reparaos y vueltos al serviciu.<ref name="jdw230806">{{cita noticies |títulu= The war in numbers |editorial= [[Jane's Defence Weekly]] |fecha=23 d'agostu de 2006}}</ref> Pela so parte Israel fixo mayor usu de la so superioridá aérea, usando'l so arsenal de bombes convencionales, sobremanera bombes antibúnkeres, que fueron llanzaes principalmente en Beirut, sobre asities de Hezbolá ya instalaciones civiles. Tamién fixo usu de bombes de [[fósforu blancu]] que pudieron ser llanzaes inclusive sobre población civil;<ref>{{cita noticia |url=http://www.elpais.es/articulo/internacional/presidente/Libano/denuncia/uso/Israel/fosforo/blancu/elpporint/20060725elpepiint_7/Tes/ |títulu=El presidente d'El Líbanu denuncia l'usu per Israel de fósforu blancu |fecha=17 de xunetu de 2006 |periódicu=El País}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=38184 |títulu=«Socorristes acusen a Israel d'usar armes illegales.» (28 de xunetu de 2006) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090122051728/http://www.ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=38184 |fechaarchivu=2009-01-22 }}</ref> el so usu foi reconocíu per Israel, pero namái sobre oxetivos militares en campu abierto.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/164818/0/Irsrael/fosforo/Libano/ Israel almite qu'utilizó bombes de fósforu en territoriu libanés]</ref> Según el periodista [[Robert Fisk]], Israel pudo utilizar bombes antibúnker d'uraniu aprobetáu,<ref>[https://web.archive.org/web/20061102012217/http://news.independent.co.uk/world/fisk/article1935945.ece Robert Fisk: «Mystery of Israel's secret uranium bomb.»]</ref> daqué tamién sosteníu pola [[RAI]] nun documental;<ref>[http://www.webislam.com/?idn=7752 «La RAI emite un documental onde se revelen pruebes del usu de bombes d'uraniu per parte d'Israel na guerra d'El Líbanu.»]</ref> sicasí, una investigación de la ONX refugó l'usu de munición d'uraniu aprobetáu.<ref>[http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?newsID=8125&criteria1=Libano «ONX nun atopa pruebes de municiones con uraniu aprobetáu en El Líbanu.»]</ref> Tamién s'emplegaron [[Bomba de racimo|bombes de recímanu]], que la so usu foi cuestionada fora y dientro d'Israel<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5383000/5383110.stm «Un millón de bombes en El Líbanu.»]</ref> y que causaron víctimes enforma tiempu dempués de concluyíes les hostilidaes.{{ensin referencies}} Colos buques de guerra, les Fuercies de Defensa Israelines bloquiaron marítimamente a El Líbanu, realizando estos buques esporádicos ataques con misiles. Finalmente, les fuercies terrestres cuntaben con divisiones blindaes de tanques d'orixe d'Estaos Xuníos{{ensin referencies}} y de tanques Merkava, de fabricación israelina, amás d'equipos d'última xeneración pa la infantería y fuercies d'élite como la [[Brigada Golani]]. == Incumplimientu del altu'l fueu == El [[14 d'agostu]] de [[2006]], poques hores dempués del empiezu del altu'l fueu, cuatro morteros fueron disparaos dende'l sureste libanés, confirmáu pol [[UNIFIL]] nun comunicáu de prensa,<ref>[https://web.archive.org/web/20060815152337/http://www.un.org/Depts/dpko/missions/unifil/pr029.pdf Comunicáu de Prensa de UNIFIL del 14 d'agostu]</ref> ente que un voceru militar israelín afirmó qu'Israel nun va responder a esta aición{{ensin referencies}}. Nesi mesmu día rexistraron otros cuatro incidentes cuando miembros armaos de Hezbolá averar a posiciones militares israelines, sufriendo cuatro baxes.<ref>[http://www.cnn.com/2006/WORLD/europe/08/14/monday/index.html CNN.com - Monday, August 14 - Aug 14, 2006<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> El [[15 d'agostu]] soldaos israelinos abrieron fueu de nuevu cuando cuatro combatientes de Hezbolá, según la versión de les IDF, averar a les sos posiciones, sufriendo la milicia xiina trés nueves baxes.<ref>[http://www.cnn.com/2006/WORLD/europe/08/15/tuesday/index.html CNN.com - Tuesday, August 15 - Aug 16, 2006<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Esi mesmu día, 10 misiles [[Katyusha]] fueron disparaos por Hezbolá dende'l El Líbanu. Israel repitió que nun respondería, yá que los cohetes nun cruciaron la frontera.<ref>[http://www.foxnews.com/story/0,2933,208372,00.html FOXNews.com - Hezbollah Rockets Fall Inside Southern Lebanon As Citizens Return to Region]</ref> El Ministru d'Esteriores libanés, [[Fawzi Sallukh]], informó al unviáu especial de la [[ONX]] a [[El Líbanu]] ya [[Israel]], [[Terje Rucái-Larsen]], del enfrentamientu ente soldaos israelinos y [[milicia]]nos de [[Hezbolá]] mientres la madrugada del [[19 d'agostu]], por cuenta de una operación armada llevada a cabu pol exércitu israelín pa evitar la entrada dende [[Siria]] de nueves armes destinaes al rearmamientu de la milicia xiina,<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/primeros/soldaos/fuercia/paz/ONX/lleguen/Libano/elpporint/20060819elpepuint_3/Tes/ «El País», 19 d'agostu de 2006]</ref> no que sería l'incumplimientu más destacáu del altu'l fueu dende la so entrada a valir.<br />El secretariu xeneral de la ONX, Kofi Annan, declaró nun comunicáu de prensa que l'ataque israelín contra Hezbolá en El Líbanu constituyía ''"una violación"'' del cese d'hostilidáes. ''"El secretariu xeneral ta fondamente esmolecíu por una violación, pela parte israelina, del cese d'hostilidaes previstu pol resolución 1701 del Conseyu de Seguridá"'', esplicó un comunicáu fechu públicu pol voceru de Annan.<ref>{{cita web |url=http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=19574&Cr=Leban&Cr1= |títulu=Israel's violation of cessation of hostilities endangers fragile calm – Annan |fechaaccesu=2009 |idioma=inglés}}</ref> El secretariu xeneral de la ONX faló per teléfonu col primer ministru israelín, Ehud Ólmert, quien afirmó que l'ataque trataba d'evitar el tráficu d'armes a Hezbolá y nun constituyía, d'acordies con [[Israel]], una violación de la resolución 1701.<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/Libano/revisara/esplegue/tropes/continuan/agresiones/israelies/elpporint/20060820elpepuint_1/Tes/ Annan considera "una violación" del cese d'hostilidaes l'ataque israelín d'ayeri · ELPAÍS.com<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Pela so parte, el primer ministru libanés, Fuad Siniora, afirmó que «la incursión llevada a cabu poles fuercies d'ocupación israelines güei en [[Bekaa]] ye una flagrante violación del cese d'hostilidaes anunciáu pol [[Conseyu de Seguridá de la ONX]]», y pidió a la delegación de la ONX encabezada por Larsen que preguntara «a Israel cómo piensa aplicar la resolución 1701 del Conseyu de Seguridá, que tien de velar pol cumplimientu del altu'l fueu ente Israel y Hezbolá». «Si les violaciones siguen, la responsabilidá va recayer sobre'l Conseyu de Seguridá de la ONX, que va tener qu'esixir a Israel que pare les sos agresiones» añadió Sallukh.<ref>[https://web.archive.org/web/20060822012007/http://english.aljazeera.net/NR/exeres/4749763Y-9242-4A0F-99FB-B9CB3BAD32B5.htm Hezbollah 'foils Israeli raid']</ref><ref>[http://es.news.yahoo.com/19082006/4/libano-acusa-israel-cometer-flagrante-violacion-altu-fueu-incursion-güei.html El Líbanu acusa a Israel de cometer una "flagrante violación" del altu'l fueu cola so incursión de güei] Europa Press del 19 d'agostu de 2006.</ref> De la mesma, el Ministeriu del Esterior d'Israel aseguró nun comunicáu que la operación militar israelina nel este d'El Líbanu foi «una respuesta a una clara violación del altu'l fueu», una y bones la resolución 1701 del Conseyu de Seguridá de la ONX prohibe la tresferencia d'armes de Siria ya Irán a Hezbolá.<ref>[https://web.archive.org/web/20070927043114/http://www.itongadol.com.ar/shop/detallenot.asp?notid=15585 La incursión d'ayeri respondía a una previa violación de la tregua]</ref> L'Exércitu Israelín afirmó que la so incursión nel valle del Bekaa pretendía torgar la entrega d'armes a Hezbolá por estos dos países, ensin demostrar a la comunidá internacional que tal tresferencia d'armes produxérase o se tuviera produciendo, y ensin que reclamara l'actuación del Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes. El voceru del Ministeriu del Esterior d'Israel, [[Mark Regev]], dixo que ''"l'altu'l fueu basar na resolución 1701 la cual llama a una fuercia militar internacional na rexón. N'ausencia d'esa presencia, la unviada d'armes a Hezbolá ye una violación clara de la resolución 1701 ya Israel tien derechu a responder. Cuando les fuercies internacionales y l'exércitu libanés tean faciendo cumplir l'altu'l fueu, l'aición israelina nun va ser necesaria."''<ref>{{Cita web |url=http://edition.cnn.com/2006/WORLD/meast/08/19/mideast.main.05/ |títulu=CNN.com - Israel: Raid targets weapons transfer - Aug 19, 2006<!-- Títulu xeneráu por un bot --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305102040/http://edition.cnn.com/2006/WORLD/meast/08/19/mideast.main.05/ |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref> [[UNIFIL]] constató cuatro violaciones del espaciu aereu libanés per parte de les Fuercies Aérees d'Israel el [[20 d'agostu]]<ref>[https://web.archive.org/web/20060824013419/http://www.un.org/Depts/dpko/missions/unifil/pr035.pdf Comunicáu de Prensa de UNIFIL del 21 d'agostu]</ref> y otros dos violaciones similares a otru día, según enfrentamientos ente Hezbolá y la Fuercies Armaes Israelines al este de [[Shamaha]].<ref>[https://web.archive.org/web/20060824105220/http://www.un.org/Depts/dpko/missions/unifil/pr036.pdf Comunicáu de Prensa de UNIFIL del 22 d'agostu]</ref> Según unu de los informes de la ONX, el [[29 d'agostu]] el Secretariu Xeneral de les [[Naciones Xuníes]], [[Kofi Annan]], axuntar col Ministru de Defensa Israelín, [[Amir Péretz]], en [[Xerusalén]], y fíxo-y saber qu'Israel violó'l cese'l fueu más cantidá de vegaes que Hezbolla.<ref>{{cita publicación |títulu = Secretary-General's press encounter after meeting with Israeli Defense Minister Amir Peretz |url = http://www.un.org/apps/sg/offthecuff.asp?nid=924 |editorial = [[Naciones Xuníes]], |fecha = 29 d'agostu de 2006 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20060913175516/http://www.un.org/apps/sg/offthecuff.asp?nid=924 |fechaarchivu = 13 de setiembre de 2006 }}</ref> == Consecuencies del conflictu == El Gobiernu Libanés a fecha [[27 d'agostu]] de 2006 envaloraba que los daños causaos pola guerra nel so país alzar a 1187 nacionales muertos, 4060 mancaos, 256&nbsp;000 movíos y 15&nbsp;000 viviendes destruyíes, munchos de los muertos y mancaos yeren miembros de Hizbollá.<ref>https://web.archive.org/web/20080928212948/http://www.lebanonundersiege.gov.lb/english/F/Main/index.asp? Lebanon under Siege</ref> Per parte d'Israel, les cifres ufiertaes pelos medios de comunicación, citando como fonte les Fuercies Armaes Israelines, cifraben en 116 los soldaos muertos y 450 los mancaos. Ente los civiles, 41 muertos y 604 mancaos.<ref>[https://archive.today/20120629093457/actualidad.terra.es/nacional/articulo/ultimos_soldaos_muertos_altu_fueu_1035619.htm Últimos soldaos muertos, noticia de Terra España del 14 d'agostu, tomada'l 29 d'agostu.]</ref> Según un informe publicáu por [[Amnistía Internacional]] el [[14 de setiembre]], la milicia xiina libanesa Hezbolah cometió "graves violaciones" de los [[derechos humanos]] al atacar "deliberadamente" a la población civil israelina mientres el conflictu. Amnistía Internacional asegura que Hezbolah llanzó cerca de 4000 cohetes contra'l norte d'[[Israel]], causando la muerte de civiles y mancaos graves y obligando a miles de civiles a acovecese n'abellugos o fuxir. Aproximao, una cuarta parte de los cohetes disparáronse direutamente contra zones urbanes, especifica'l documentu. Según la Secretaria Xeneral de AI, [[Irene Khan]], ''"la escala de los ataques de Hezbolah contra ciudaes y pueblos israelinos, el calter indiscrimináu de les armes utilizaes, y les declaraciones de los dirixentes del grupu confirmando la so intención d'atacar a civiles dexen perfectamente claro que Hezbolah violó les lleis de la guerra"''. L'informe d'Amnistía Internacional inclúi datos qu'indiquen claramente que: * Hezboláh disparó unos 900 cohetes [[Katyusha]] inherentemente desaparentes contra zones urbanes del norte d'Israel, en clara violación del principiu de distinción establecíu pol derechu internacional ente oxetivos civiles y militares; * Hezboláh utilizó cohetes [[Katyusha]] modificaos que ''conteníen rodamientos de metal destinaos a causar el mayor númberu posible de muertes y mancadures''; unu d'esos cohetes mató a ocho trabayadores del ferrocarril. Otros cohetes cayeron nel Hospital pa la Galilea Occidental, unu d'ellos estrozó'l serviciu d'oftalmoloxía; * Hasan Nasrallah y otros altos dirixentes de Hezbolá declararon que'l grupu pretendía atacar a civiles como forma de represalia, lo que viola la prohibición tantu de llanzar ataques direutos contra civiles como de tomar represalies cola población civil; * La fuxida de civiles del norte d'Israel y la esistencia d'abellugos evitaron una cifra de muertos cimeru a les 43 baxes civiles rexistraes.<ref>Ye destacable qu'ente los mancaos israelinos, inclúyense árabes-israelinos, ente ellos non pocu musulmanes, que les sos aldegues fueron bombardiaes ensin distinción. {{cita publicación|títulu=Israel/El Líbanu: Ataques apostaos de Hezbolá contra civiles israelinos|url=http://web.amnesty.org/library/Index/ESLMDE020262006|editorial=Amnistía Internacional|fecha=14 de setiembre de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071015034729/http://web.amnesty.org/library/Index/ESLMDE020262006|fechaarchivu=15 d'ochobre de 2007}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Acusen a Hezbollah de violar "les lleis de guerra" al disparar contra civiles israelinos|url=http://iblnews.com/story_se.php?id=17738|editorial=Iblnews|fecha=14 de setiembre de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070928070744/http://iblnews.com/story_se.php?id=17738|fechaarchivu=28 de setiembre de 2007|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070928070744/http://iblnews.com/story_se.php?id=17738|archivedate=2007-09-28|fechaaccesu=2018-03-18}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Acusen a Hezbolá de crímenes de guerra|url=http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5344000/5344614.stm|editorial=[[BBC Mundo]]|fecha=14 de setiembre de 2006}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Amnistía acusa a Hezbolá de crímenes de guerra|url=http://www.reuters.es/news/newsArticle.aspx?type=topNews&storyID=2006-09-14T143054Z_01_SAN451998_RTRIDST_0_OESTP-LIBANO-AMNISTIAHEZBOLA.XML|axencia=Reuters|fecha=14 de setiembre de 2006}}</ref> === Daños ambientales a El Líbanu y a Israel === Nun informe publicáu pola [[Organización de les Naciones Xuníes|ONX]], conclúyese que'l dañu ambiental provocáu polos intensos bombardeos israelinos sobre'l El Líbanu, contra blancos civiles ayenos al conflictu, provocaron un impautu ambiental negativu pa la rexón. Nuna parte l'informe señala: ''"Munchos de los sitios bombardiaos, les fábriques quemaes y los complexos industriales tán contaminaos con una variedá de tóxicos y sustancies dañibles pa la salú"''.<ref>[http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?newsID=8657&criteria1=Libano&criteria2=ambiente PNUMA alvierte daños ambientales graves en El Líbanu]</ref> A ello súmase'l derrame de petroleu provocáu pol bombardéu contra los depósitos de la planta enerxética de la ciudá de '''Djubayl''' o [[Biblos]], n'El Líbanu. Según [[Paul Ginsberg]] que dirixe'l [[Departamentu Forestal del Fondu Nacional Xudíu]], Israel tamién sufrió graves daños ambientales, espresó que ''"Va retrasar 50 años, dos generación enteres, por que los nuesos montes vuelvan ser como yeren antes de la guerra"''.<ref name="Dañu ambiental-Israel">''"Vai retrasar 50 anos, duas gerações inteiras, pa nossas florestas voltarem a ser o que eram antes da guerra", disse Paul Ginsberg, que comanda o Departamentu Florestal do Fundo Nacional Judeu (JNF), uma organização especializada em llantar árvores em Israel...Acredita-se que vos incêndios provocaos pelos foguetes destruíram cerca de 750.000 árvores y 6.680 hectares de florestas y campos, segundu o fundo.'' más en [http://noticias.uol.com.br/ultnot/afp/2006/08/21/ult34o161760.jhtm Guerra non El Líbanu causou pesáu dano ambiental ao norte d'Israel] en [[UOL]] noticies de [[Brasil]], 21 d'agostu de 2006</ref> En total, según l'informe espublizáu pola citada organización, quemáronse 750&nbsp;000 árboles y 6680 hectárees poles quemes provocaos polos cohetes del movimientu islamista. [[Gidon Bromberg]], direutor d'[[Amigos de la tierra d'oriente mediu]] espresó qu'Israel foi ''emburriáu 50 años tras'' y que se precisa urxentemente un plan de reforestación pal norte d'Israel.<ref name="Dañu ambiental-Israel" /> == Fin del bloquéu aéreo y marítimo == El [[6 de setiembre]] Israel anunció de forma oficial, en recibiendo una fuerte presión internacional, el llevantamientu del bloquéu marítimu d'El Líbanu pal día 7,<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5321000/5321816.stm ''Israel va terminar bloquéu d'El Líbanu''] BBC Mundo. edición del 6 de setiembre</ref> lo que se consideró en dellos medios como una "marcha tras" del Gobiernu de Olmert dempués d'afirmar que tamién va llevantar por completu'l bloquéu aereu. Esa posibilidá de llevantar el bloquéu foi negada'l [[3 de setiembre]]. La decisión foi tomada n'anunciando una empresa dependiente de [[British Airways]], y col consentimientu del gobiernu británicu, la so intención de volar a Beirut ensin solicitar el permisu d'Israel<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/Israel/da/marcha/levanta/hoy/bloqueo/maritimo/aereo/selmanes/Libano/elpporintcor/20060907elpepiint_12/Te/ Israel da marcha tras y llevanta güei el bloquéu marítimo y aéreo d'ocho selmanes sobre El Líbanu] Diariu El País. Edición dixital ya impresa del 7 de setiembre de 2006</ref>[http://www.20minutos.es/noticia/149557/0/LIBANO/ANNAN/], amás de les xestiones del secretariu xeneral de la ONX y les amenaces del Ministru d'Asuntos Esteriores Libanes el día 6, [[Fauzi Salluj]], ''"Vamos Esperar a les 48 hores daes por (el secretariu xeneral de la ONX, Kofi) Annan, y si la situación resuélvese, darémos-y les gracies. Si non, el Gobiernu libanés va tomar les midíes necesaries y va romper el bloquéu"''<ref>[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060906173712&tabID=1&ch=69 «El Líbanu amenacia con romper el bloquéu israelín por forzar si nun ye llevantáu en dos díes.»] Europa Press, 6 de setiembre de 2006</ref> si nun yera llevantáu unilateralmente per Israel. A pesar de les declaraciones amenazantes, [[Israel]] caltién entá'l bloquéu marítimu, «El bloquéu aereu acabó. En coordinación coles [[Naciones Xuníes]], el bloquéu naval va siguir hasta que la fuercia naval internacional tea nel llugar», dixo [[Miri Eisin]], voceru del primer ministru israelín, [[Ehud Ólmert]].<ref>{{cita publicación |títulu=Israel remata'l bloquéu aereu d'El Líbanu, caltién el marítimu |url=http://www.swissinfo.org/spa/internacional/axencies/detail/Israel_remata_el bloquéu_aereo_de_L_bano_caltien_el mar_timo.html?siteSect=143&sid=7045407&cKey=1157701344000 |editorial=[[swissinfo.org]], [[Reuters]] |fecha=8 de setiembre de 2006 }}</ref> Al preguntar por qué se retrasara'l fin del embargu naval. Siniora declaró: «Hubo un problema en Naciones Xuníes que ta siendo resueltu. Tean seguros de que l'embargu va ser llevantáu (...) Hai un pequeñu problema pela nueche, y pienso que pela mañana, si Dios quier, esto va tar llevantáu», amestó.<ref>{{cita publicación |títulu=El Líbanu espera qu'Israel llevante embargu marítimu'l vienres |url=http://www.swissinfo.org/spa/internacional/axencies/detail/L_bano_espera_que_Israel_llevante_embargo_mar_timo_el vienres.html?siteSect=143&sid=7044816&cKey=1157661709000 |editorial=[[swissinfo.org]], [[Reuters]] |fecha=8 de setiembre de 2006 }}</ref> Finalmente'l bloquéu foi llevantáu'l día [[8 de setiembre]]. [[Israel]] apurrió la custodia de les mariñes libaneses a una fuercia naval de la [[ONX]] con tropes d'[[Italia]], [[Francia]] y [[Grecia]] qu'empezaron a patrullar les mariñes d'El Líbanu.<ref>{{cita publicación |títulu=Israel lifts naval blockade of Lebanon |url= http://abcnews.go.com/International/wireStory?id=2409412 |axencia=[[Associated Press]] |editorial=[[ABC News]] |fecha=8 de setiembre de 2006 }}</ref> == Retirada d'Israel == El [[20 de setiembre]], el Ministru de Defensa d'[[Israel]], [[Amir Péretz]], declaro que «Israel pretende completar la retirada de tropes d'El Líbanu esta fin de selmana. Esa ye la nuesa intención, definitivamente queremos completalo». L'Exércitu dixo que se retirara de más del 80% del territoriu conquistáu mientres la guerra, venciéndolo a los [[cascos azules]] de la [[ONX]], so la misión de pacificación [[FPNUL II]], una versión ampliada de la esistente nel área.<ref>{{cita publicación|títulu=Israel entama una retirada completa d'El Líbanu nunos díes|url=http://www.swissinfo.org/spa/internacional/axencies/detail/Israel_entama_una retirada completa_de_L_bano_en_unos_d_as.html?siteSect=143&sid=7082831&cKey=1158767818000|axencia=Reuters|fecha=20 de setiembre de 2006}}</ref> El [[30 de setiembre]], les tropes israelines cruciaron la frontera sur d'El Líbanu, empecipiando la última fase de la so retirada, acordies cola resolución de les ONX que punxo fin a la guerra colos guerrilleros de Hezbollah, informó una fonte de les fuercies de seguridá d'Israel. Autoridaes militares israelines dixeron tener la esperanza de que les últimes fuercies consigan dexar El Líbanu antes del entamu del [[Yom Kippur]], el día más sagráu del [[calendariu xudíu]].<ref>{{cita publicación|títulu=Israel empecipia última fase da retirada do El Líbanu|url=http://oglobo.globo.com/mundo/mat/2006/09/30/285915742.asp|axencia=Reuters|fecha=30 de setiembre de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071016210731/http://oglobo.globo.com/mundo/mat/2006/09/30/285915742.asp|fechaarchivu=16 d'ochobre de 2007}}</ref> El [[1 d'ochobre]], la ONX confirmó que l'Exércitu israelín abandonó les últimes posiciones qu'ocupara mientres más de dos meses nel sur d'El Líbanu, cola esceición d'un sector fronterizu estratéxicu del que «podría retirase la próxima selmana». [[Israel]] anunció que caltendría la so última posición nel sector de Ghajar hasta que s'algamar un alcuerdu sobre seguridá colos [[cascos azules]] y l'Exércitu libanés, que se taben esplegando nel sur d'El Líbanu. Sicasí, tres la so retirada casi total, Israel llanzó una nueva alvertencia a Hezbollah, resueltu a nun desarmase: «Si Hezbollah averar a la frontera con armes y trata de reconstruyir les infraestructures que destruyimos, vamos utilizar tolos medios de que disponemos pa torgar», aseguró Dan Halutz.<ref>{{cita publicación|títulu=L'Exércitu israelín retirar de les últimes posiciones n'El Líbanu|url=http://www.clarin.com/diario/2006/10/02/elmundo/i-02701.htm|axencia=DPA y AFP|editorial=Clarín|fecha=2 d'ochobre de 2006|archiveurl=https://web.archive.org/web/20090121102447/http://www.clarin.com/diario/2006/10/02/elmundo/i-02701.htm|archivedate=2009-01-21|fechaaccesu=2020-09-23}}</ref> == Aiciones polítiques == Fauzi Salluj alvirtió, según el Diariu La Crónica y otros medios, que'l movimientu xiín libanés Hezbolá nun va apurrir a los soldaos prindaos hasta qu'haya negociaciones pa lliberar a los árabes presos en cárceles israelines y declaró que «Nengún de los dos soldaos israelinos va ser lliberáu nun siendo qu'haya negociaciones sobre l'intercambiu de prisioneros libaneses ya israelinos».<ref>[http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=259905 «Refuga El Líbanu apurre de soldaos israelinos ensin truecu de prisioneros.»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304131535/http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=259905 |date=2016-03-04 }} ''La Crónica'', 6 de setiembre de 2006.</ref> == Analís del conflictu dende distintos puntos de vista == === Pa Israel === ==== Dende'l gobiernu ==== Pa Olmert la guerra foi un ésitu que dexó qu'Israel tenga mayor seguridá al norte. «Tuvimos grandes llogros nesta guerra» aseguró y magar reconoció qu'esistieron defectos na campaña militar, manifestó que les mesmes tánse corrixendo, colo cual Israel, según él, ta muncho más seguro qu'antes.<ref>{{cita noticia |url=https://www.europapress.es/69/20070713000129/olmert-asegura-guerra-hezbola-foi-exito.html |títulu=Olmert asegura que la guerra con Hezbolá foi un ésitu |axencia=Europa Press |fecha=13 de xunetu de 2007}}</ref> ==== Dende la oposición ==== Un informe de [[Micha Lindenstrauss]], Supervisor del Estáu israelín, considera que la guerra foi un fracasu y culpa a Olmert y Halutz de tal derrota.<ref>El primer ministru israelín, Ehud Olmert, y los entós ministru de Defensa, Amir Peretz, y xefe del Estáu Mayor, Dan Halutz, "fracasaron de forma dramática" na xestión de la guerra del pasáu añu contra Hizbulá, según un duru informe del Supervisor del Estáu, Micha Lindenstrauss. Olmert fracasó 'estrepitosamente' na guerra contra Hizbulá, según un informe oficial]</ref><ref>''"El primer ministru Ehud Olmert y l'ex ministru de Defensa Amir Peretz (...) fracasaron gravemente al tomar les sos decisiones, según nes sos evaluaciones y nel manexu de la defensa pasiva mientres la guerra d'El Líbanu", indica l'informe, de 582 páxines, redactáu pol controlador del Estáu, Micha Lindenstrauss.'' más en[http://www.univision.com/contentroot/wirefeeds/world/7162667.html Nuevu informe críticu contra Olmert por errores mientres la guerra en El Líbanu]</ref> A Lindenstrauss súmase'l Obussman d'Israel, quien nel so informe espresa que ''"...tou coló mal. Los abellugos antiaéreos yeren insuficientes y nun taben preparaos pa protexer a los ciudadanos contra los ataques de misiles. Munchos llugares escarecíen d'un sistema d'alerta p'ataques con misiles, y, en diversos casos, nin los bomberos nin la policía entamaron aición y, sicasí, funcionarios públicos abandonaron los sos puestos de trabayu, y dexaron a la población abandonada a la so suerte. Magar ser por llei obligatoriu, los hospitales escarecíen de la proteición especial contra ataques de misiles"''.<ref>{{Cita web |url=http://www.palestinalibre.org/articulo.php?a=4872 |títulu=«Olmert sufre nuevu revés.» |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160312182934/http://palestinalibre.org/articulo.php?a=4872 |fechaarchivu=2016-03-12 }}</ref> Tou esto suma a les crítiques de la comisión Winograd. == Referencies == {{llistaref|2}} == Ver tamién == * [[Conflictu árabe-israelín]] * [[Conflictu Israel-El Líbanu]] * [[Revolución del Cedru]] * [[Gran Oriente Mediu]] * [[Reutersgate]] == Enllaces esternos == {{commons|2006 Israel-Lebanon conflict}} {{wikinoticies|Categoría:Crisis israelo-libanesa de 2006}} * [https://web.archive.org/web/20071015051353/http://www.argenpress.info/nota.asp?num=033959 Una nueva invasión a El Líbanu]. Informe especial de la Guerra d'El Líbanu de Argenpress. === Documentales === {{YouTube|R_BWUf0iLK8|Guerra de los 33 díes - Parte 1}} {{YouTube|SLf9_N3bOlk|Guerra de los 33 díes - Parte 2}} {{YouTube|t5Pxa6z3vqU|Guerra de los 33 díes - Parte 3}} {{Tradubot|Guerra del Líbano de 2006}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conflictu árabe-israelín]] [[Categoría:Hezbolá]] [[Categoría:Guerres d'Oriente Mediu]] [[Categoría:Guerra contra'l terrorismu]] [[Categoría:Guerres d'Israel]] [[Categoría:Guerres d'El Líbanu]] [[Categoría:Guerres del sieglu XXI|El Líbanu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 0941m7rz6hp1a30brqek349ayl9y3ih Guerra civil siria 0 128265 4501363 4493397 2026-06-23T04:41:15Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 72 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501363 wikitext text/x-wiki {{Copyedit|t=20180417041922}} {{eventu actual|conflictu armáu}} {{Llargu|t=20170421}} {{Ficha de conflictu |nome = Guerra civil siria |parte_de = Parte de: [[Primavera Árabe]], [[Iviernu Árabe]], [[nueva Guerra Fría]], [[Guerra subsidiaria irano-saudín|Guerra Fría del Mediu Oriente]] y [[guerra contra Estáu Islámicu]] |imaxe = Syrian Civil War map (November 24, 2023).svg |tamañu imaxe = 500px |descripción_imaxe = <div align="left"> Situación actual de Siria:<br/> {{cuadru color|#ebc0b3|Controláu pol Gobiernu siriu}}<br/> {{cuadru color|#b4b2ae|Controláu pol [[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante]]}}<br/> {{cuadru color|#e2d974|Controláu poles [[Fuercies Democrátiques Siries]] y [[YPG]] (curdos)}}<br/> {{cuadru color|white|Controláu por [[Tahrir Al-Sham]] ([[Al-Qaeda]])}}<br/> {{cuadru color|#cai7c4|Controláu pol [[Exércitu Llibre Siriu]] y [[Turquía]]}}<br/> </div> |fecha = Dende'l [[15 de marzu]] de [[2011]]<br />({{Edá n'años, meses y díes|15|03|2011|{{CURRENTDAY}}|{{CURRENTMONTH}}|{{CURRENTYEAR}}}})<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/28/internacional/1301305817.html |títulu=Ocho meses de protestes y represión |periódicu=El Mundo |fecha=29 de payares de 2011 |cita=«Miles concentrar nes principales ciudaes siries respondiendo a la convocatoria por Facebook d'un 'Día de la Ira'»}}</ref> |lugar = {{Bandera|Siria}} [[Siria]] |casus = Manifestaciones y posterior [[Rebelión en Siria en 2011|rebelión armada]] d'una fraición del exércitu y otros grupos armaos. Intervención de diverses potencies en favor o en contra del Gobiernu d'Al-Assad. Entrada d'Estáu Islámicu provenientes d'Iraq. |resultancia = En cursu |territoriu = A partir del 4 de mayu de 2018: el Gobiernu siriu tien el 60,2% de los territorios sirios; El territoriu controláu por [[Fuercies Democrátiques Siries|FDS]] constituyó'l 26,7%; 10,1% foi controláu por grupos rebalbos (incluyíu [[Tahrir Al-Sham|HTS]]); 3% taba en poder del [[Estáu Islámicu|EIIL]] |combatientes1 = {{Bandera|Siria}} '''[[Siria|República Árabe Siria]]''' * [[Fuercies Armaes de Siria]] *:•&nbsp;[[Exércitu Árabe Siriu|Exércitu]] *:•&nbsp;[[Armada Árabe Siria|Armada]] *:•&nbsp;[[Fuercia Aérea Árabe Siria|Fuercia Aérea]] *:•&nbsp;[[Guardia Republicana (Siria)|Guardia Republicana]] *{{bandera imaxe|InfoboxNDF.png}} [[Fuercia de Defensa Nacional (Siria)|Fuercia de Defensa Nacional]] *{{bandera imaxe|Flag of the Ba'ath Party.svg}} [[Brigaes Baaz]] :'''Fuercies aliaes''' *{{bandera imaxe|Syrian Resistance Flag.svg}} [[Resistencia Siria]]<ref>{{cita web |url=http://www.joshualandis.com/blog/aymenn-al-tamimi-speaks-to-ali-kayali-and-profiles-the-syrian-resistance-a-pro-assad-militia-force/ |títulu=Aymenn al-Tamimi Speaks to Ali Kayali and Profiles “The Syrian Resistance,” a Pro-Assad Militia Force |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> *{{bandera imaxe|Civil flag of Jabal ad-Druze (1921-1936).svg}} [[Jaysh al-Muwahhideen]]<ref>{{cita web |url=http://www.joshualandis.com/blog/druze-militias-southern-syria/ |títulu=Aymenn Jawad al-Tamimi: The Druze Militias of Southern Syria |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> *{{bandera imaxe|Flag of the Syrian Social Nationalist Party.svg}} [[Partíu Social Nacionalista Siriu|PSNS]] *[[Ficheru:Hammer and sickle.svg|20px]] [[Partíu Comunista Siriu|PCS]]<ref name="joshualandis1">{{cita web |url=http://www.joshualandis.com/blog/druze-militias-southern-syria/ |títulu=The Druze Militias of Southern Syria |fecha=13 de payares de 2013 |fechaaccesu=18 de payares de 2013 |autor=Aymenn Al-Tamimi}}</ref> *{{bandera imaxe|Logo of the Gozarto Protection Forces.jpg|border=non}} [[Sootoro]]<ref>{{cita web |url=http://www.thenational.ae/thenationalconversation/comment/assad-regime-lacks-the-total-support-of-syrias-christians |títulu=Assad Réxime Lacks The Total Support of Syrias Christiansborg}} {{En}}</ref> *{{bandera imaxe|Liwa Abu al-Fadhal al-Abbas SSI.svg|size=22px}} [[Brigada Al-Abbas]]<ref>{{cita publicación |títulu=Syrian war widens Sunni-Shia schism as foreign jihadis join fight for shrines |url=http://www.theguardian.com/world/2013/jun/04/syria-islamic-sunni-shia-shrines-volunteers |periódicu=[[The Guardian]] |fecha=4 de xunu de 2013 |fechaaccesu=26 de xunu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> *[[Ficheru:Emblem of Liwa Al-Quds.svg|18px]] [[Liwa al-Quds]]<ref>{{cita web |url=http://www.joshualandis.com/blog/overview-of-some-pro-assad-militias/ |títulu=Overview of some pro-Assad Militias |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> *{{bandera imaxe|Flag of the Arab National Guard.svg}} [[Guardia Nacionalista Árabe]] *{{bandera imaxe|Flag of the Ba'ath Party.svg}} [[Fuercies Galilea]] *{{bandera imaxe|PFLP-GC Flag.svg}} [[Frente Popular pa la Lliberación de Palestina-Comandu Xeneral|FPLP-CG]] *{{bandera imaxe|Emblem of the Palestine Liberation Army.svg|size=22px}} [[Exércitu pola Lliberación de Palestina]] *{{bandera imaxe|Fatah Flag.svg}} [[Fatah-Intifada]]<ref>{{cita publicación|títulu=The Deal in Yarmouk: End of the Tragedy or Empty Words?|url=http://english.al-akhbar.com/content/deal-yarmouk-end-tragedy-or-empty-words|author=Racha Abi Haidar|publicación=[[Al Akhbar (Lebanon)|Al Akhbar]]|fecha=12 de febreru de 2014|fechaaccesu=14 de febreru de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180612163110/https://english.al-akhbar.com/content/deal-yarmouk-end-tragedy-or-empty-words|archivedate=2018-06-12}}</ref> *{{bandera imaxe|Socialist red flag.svg|tamañu=20px}} [[Frente Popular pa la Lliberación de Palestina|FPLP]] *{{bandera imaxe|Houthis Logo.png|size=20px}} [[Houthis]] ''...[[Grupos armaos de la Guerra Civil Siria|Otros grupos armaos estranxeros]]'' {{Bandera2|Irán}}<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2015/10/01/560d5058268y3y0a488b458f.html |títulu=Irán sofita los bombardeos de Rusia sobre Siria |fechaaccesu=18 de payares de 2015 |apellíu=Membrado |nome=Zahida |fecha=1 d'ochobre de 2015 |periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]]}}</ref> <small>(dende 2013)</small><br /> [[Ficheru:Flag of Hezbollah (thumbnail placeholder).png|22px]] '''[[Hezbollah]]''' <small>(dende 2012)</small><br/> [[Ficheru:Kata'ib Hezbollah sans logo.JPG|18px]] [[Kataeb Hezbolá]]<ref>[http://spanish.almanar.com.lb/48959 Hezbolá al Nuyaba: Nun vamos dir de Siria hasta espulsar a tolos terroristes.]</ref><br/> {{Bandera2|Rusia}}<ref>{{cita web |url=https://actualidad.rt.com/video/189185-rusia-llave-solucion-siria-conflictu |títulu=Rusia podría convertise na llave de la solución de la crisis siria |fechaaccesu=18 de payares de 2015 |fecha=21 d'ochobre de 2015 |obra=[[RT]]}}</ref> <small>(dende 2015)</small> '''Sofitu militar''': * {{Bandera2|Iraq}}<ref>{{cita web |url=http://www.businessinsider.com.au/iraq-joins-assads-side-in-syrian-war-2013-3 |títulu=It looks like Iraq has joined your beautifull country: Assad's side in the Syrian war |editorial=Business Insider |fechaaccesu=16 de febreru de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180612162320/https://www.businessinsider.com.au/iraq-joins-assads-side-in-syrian-war-2013-3 |fechaarchivu=2018-06-12 }}</ref> * {{Bandera2|Corea del Norte}}<ref>{{cita web |url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/middleeast/syria/10102561/Syria-North-Korean-military-advising-Assad-regime.html |títulu=Syria: North Korean military 'advising Assad regime' |periódicu=The Telegraph |fechaaccesu= |idioma=inglés}}</ref> * {{Bandera2|China}}<ref>{{cita publicación |apellíos1=Bodeeen |nome1=Christopher |títulu=Chinese Admiral Visits Syria in Show of Support |url=http://abcnews.go.com/International/wireStory/chinese-admiral-visits-syria-show-support-41476745 |fechaaccesu=21 d'avientu de 2016 |axencia=Associated Press |editorial=ABC News |fecha=8 d'agostu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160819134922/http://abcnews.go.com/International/wireStory/chinese-admiral-visits-syria-show-support-41476745 |fechaarchivu=19 d'agostu de 2016 }}</ref><br/> * {{Bandera2|Venezuela}} * {{Bandera2|Bielorrusia}} * {{Bandera2|Cuba}} |combatientes2 = [[Ficheru:Flag of Syria (1930–1958, 1961–1963).svg|link=|border|24px]]&nbsp;[[Ficheru:Flag of Jihad.svg|link=|border|24px]] '''Exércitu Llibre Siriu, sofitáu per Turquía <br/>([[oposición siria]])'''<ref>El términu ''rebeldes'' ye utilizáu de normal pola prensa internacional.</ref>''' *:•&nbsp;[[Exércitu Llibre Siriu]] <small>(2011-2014)</small><ref group="n">Compuestu iniclamente por civiles armaos y desertores del exércitu gubernamental.</ref><ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-15798218 |títulu=Guide to the Syrian opposition |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Compuestu por diversos grupos nel norte de Siria [[Exércitu de la Conquista]] *:•&nbsp; [[al-Qaeda|Tahrir al-Sham]] <small>(antiguu Frente Al Nusra; caña d'[[Al Qaeda]] en Siria) *:•&nbsp;{{bandera imaxe|Flag of Ahrar ash-Sham.svg}}[[Ahrar al-Sham]] *:•&nbsp;{{Bandera|AFG|Talibán}} [[Harakat Nour al-Din al-Zenki]] *:•&nbsp;[[Ficheru:Flag of Turkistan Islamic Party.svg|20px]] [[Partíu Islámicu del Turkestán en Siria]] *:•&nbsp;{{bandera imaxe|Logo of Jaysh al Islam.jpg}} [[Jaysh al Islam]] *:•&nbsp;[[Ficheru:Flag of Jihad.svg|link=|border|20px]] [[Khorasan]] *:•&nbsp;[[Ficheru:Flag of Jihad.svg|link=|border|20px]] [[Fatah al Islam]] *:•&nbsp;{{bandera imaxe|Logo of the Southern Front.png|border=non}} [[Frente Sur]] *:•&nbsp;[[Ficheru:Flag of Jihad.svg|link=|border|20px]] [[Hizb ut-Tahrir]] *:•&nbsp;{{Bandera|AFG|Talibán}} [[Movimientu Talibán de Paquistán]] *:•&nbsp;{{bandera imaxe|Flag of the Nationalist Movement Party.svg}} [[Llobos grises (paramilitares turcos)|Llobos grises]] *:•&nbsp;{{bandera imaxe|Flag of the Muslim Brotherhood.gif|size=20px}} [[Hermanos Musulmanes]] de Siria *:•&nbsp;{{bandera imaxe|Flag of Hamas.svg}} [[Hamas]] (2012 - 2014) ''...[[Grupos armaos de la Guerra Civil Siria|Otros grupos armaos estranxeros]]'' * {{Bandera|Turquía}} [[Turquía]] <small>(dende 2016)</small><ref name="MUNDU_1"/><ref name="BBC_1"/> * {{Bandera|Israel}} [[Israel]]<ref>[https://www.almasdarnews.com/article/ministeriu-de defensa siriu-confirma-l'ataque-de-israel-la base-aerea-de-mezze/ Ministeriu de Defensa siriu confirma l'ataque d'Israel a la base aérea de Mezze] AMN - 07/12/2016</ref><ref>[http://www.infobae.com/america/mundo/2016/12/07/siria-afirmo-que-israel-disparu-misiles-contra-una base-aerea-cerca-de damascu Siria afirmó qu'Israel disparó misiles contra una base aérea cerca de Damascu] Infobae - 7 d'avientu de 2016</ref> '''Sofitu militar''': * {{Bandera|Arabia Saudita}} [[Arabia Saudita]]<ref name="MUNDU_1"/><ref name="BBC_1"/> * {{Bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]]<ref>{{cita web |autor=Londono, Ernesto & Miller, Greg |url=http://www.washingtonpost.com/world/national-security/cia-begins-weapons-delivery-to-syrian-rebels/2013/09/11/9fcf2ed8-1b0c-11y3-a628-7y6dde8f889d_story.html |títulu=U.S. weapons reaching Syrian rebels |periódicu=The Washington Post |idioma=inglés}}</ref><ref>[http://mundo.sputniknews.com/orientemedio/20160606/1060451783/reinounido-siria-daesh.html «Comandu especial británicu protexe a rebeldes sirios d'ataques de Daesh.» 6 de xunu de 2016.] Sputnik.</ref> * {{Bandera|Francia}} [[Francia]]<ref>[http://www.enca.com/hollande-confirms-french-delivery-arms-syrian-rebels «Hollande confirms French delivery of arms to Syrian rebels.» 21 d'agostu de 2014.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190327102217/https://www.enca.com/hollande-confirms-french-delivery-arms-syrian-rebels |date=2019-03-27 }} AFP.</ref><ref>[http://www.t13.cl/noticia/mundo/militares-franceses-asesorarian-rebalbes-siria «Militares franceses asesoraríen a rebeldes en Siria.»9 de xunu de 2016.] AFP.</ref> * {{Bandera|Qatar}} [[Qatar]]<ref name="MUNDU_1">{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2015/10/01/560c346eca47418c408b456f.html |títulu=Quién ye quién nel aviesperu siriu |fechaaccesu=18 de payares de 2015 |apellíu=Hurtado |nome=Luis Miguel |fecha=1 d'ochobre de 2015 |periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]]}}</ref><ref name="BBC_1">{{cita web |url=http://www.bbc.com/mundo/noticias/2014/09/140901_estáu_islamico_sofitos_nc |títulu=¿Quién sofita a los estremistes d'Estáu Islámicu? |fechaaccesu=18 de payares de 2015 |fecha=1 de setiembre de 2014 |editorial=[[BBC]] }}</ref> * {{Bandera|Xordania}} [[Xordania]] * {{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Reinu Xuníu]]<ref>[http://www.latino-news.com/el reinu xuníu-envia-vehiculos-blindaos-a-los-rebeldes-sirios/ «El Reinu Xuníu unvia vehículos blindaos a los rebeldes sirios.»] EFE. Consultáu'l 9 de xunu de 2016.</ref> * {{Bandera|Alemaña}} [[Alemaña]]<ref>{{cita web |url=http://www.naharnet.com/stories/en/147365-germany-sending-40-soldiers-to-iraqi-kurdistan |títulu=Germany Sending 40 Soldiers to Iraqi Kurdistan |editorial=Naharnet |fecha=13 de setiembre de 2014 |idioma=inglés}}</ref><ref>[https://www.elmundo.es/internacional/2016/06/15/576174a7268y3y88748b45d0.html «Siria acusa a Alemaña y Francia de violar la so soberanía.»15 de xunu de2016.] ''El Mundo''. (EFE.)</ref><ref>[https://www.publico.es/internacional/siria-denuncia-agresion-soberania-soldaos.html «Siria denuncia la "agresión a la so soberanía" por soldaos de fuercies especiales franceses y alemanes.» 15 de xunu de 2016.] ''Público''. (Axencies.)</ref> ---- [[Ficheru:Flag of the Islamic State in Iraq and the Levant.svg|20px|border]] '''[[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante]]'''<ref>{{cita publicación |url=http://www.reuters.com/article/2013/07/12/us-syria-crisis-idUSBRE96B08A20130712 |títulu=New front opens in Syria as rebels say al Qaeda attack means war |axencia=Reuters |fecha=12 de xunetu de 2013 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Syrian rebels launch fierce offensive against al Qaeda fighters |url=http://www.reuters.com/article/2014/01/04/us-syria-crisis-fighting-idUSBREA0308720140104 |axencia=Reuters |fecha=4 de xineru de 2014 |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> <small>(dende 2013)</small> ([[Guerra contra l'Estáu Islámicu|En guerra con tolos bandos]]) '''Sofitu financieru''': * {{Bandera|Arabia Saudita}} Arabia Saudita<ref name="BBC_1"/> * {{Bandera|Qatar}} Qatar<ref name="BBC_1"/> <small>(Negáu per dambos países y aldericáu por analistes)</small><ref name="BBC_1"/> |combatientes3= [[Ficheru:Flag of Syrian Kurdistan.svg|20px]] '''[[Rojava]]''', [[Curdistán siriu]] <small>(dende 2012)</small> *:•&nbsp;[[Ficheru:People's Protection Units Flag.svg|20px]] [[Unidaes de Proteición Popular|YPG]] *:•&nbsp;[[Ficheru:YPJ Flag.svg|20px]] [[Unidaes Femenines de Proteición|YPJ]] *:•&nbsp;[[Ficheru:Emblem of Jaysh al-Thuwar.svg|20px]] [[Exércitu de Revolucionarios (Siria)|JaT]] *:•&nbsp;{{bandera imaxe|MFS infobox flag.png}} [[Conseyu Militar Asiriu|MFS]] *:•&nbsp;{{bandera imaxe|Flag of al-Sanadid Forces.svg}} [[Fuercies al-Sanadid]] :'''Milicies Internacionales''' * [[Brigada Internacional de Lliberación|IFB]] ** [[Ficheru:MLKP Banner.svg|20px]] [[Partíu Comunista Marxista-Leninista (Turquía)|MLKP]]<ref>(Testu en turcu) http://www.ozgur-gundem.com/haber/170982/ozgurluk-ve-sosyalizmin-gulen-yuzuydu {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170222114015/http://www.ozgur-gundem.com/haber/170982/ozgurluk-ve-sosyalizmin-gulen-yuzuydu |date=2017-02-22 }} Consultáu'l 22 de xunetu de 2016</ref> ** [[Ficheru:Birleşik Özgürlük Güçleri (United Freedom Forces) flag.svg|20x20px]] [[Fuercies Xuníes de Lliberación (BÖG) (Turquía)|BÖG]]<ref>(Testu en turcu) http://m.radikal.com.tr/dunya/kobanide_savasan_turkiyeli_solculara_isidciler_ne_sordu-1282919/ Consultáu'l 23 de xunetu de 2016</ref> *** [[Ficheru:Kadın Özgürlük Gücü (Women's Freedom Forces) flag.svg|20x20px]] [[Fuercies Xuníes de Lliberación#Fuercia Femenina de Liberaci.C3.B3n|KÖG]] *** [[Ficheru:THKP-C MLSPB flag.svg|20px]] [[Unidá Armada de Propaganda Marxista-Leninista|MLSPB]] *** [[Ficheru:Flag of Devrimci Karargâh.svg|20px]] [[Devrimci Karargâh|DK]] *** [[Ficheru:Darker green and Black flag.svg|20px]] Sosyal İsyan<ref>http://325.nostate.net/tag/sosyal-isyan-social-rebellion/ {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180612163842/https://325.nostate.net/tag/sosyal-isyan-social-rebellion/ |date=2018-06-12 }} Consultáu'l 22 de xunetu de 2016</ref><ref>Anarquistes ecoloxistes en Rojava (testu en turcu) http://sosyalsavas.org/2015/02/rojava-ve-kobanedeki-yeniden-insaa-surecinde-anarsist-ve-ekolojist-gerillalar/ Consultáu'l 22 de xunetu de 2016</ref> ** [[Ficheru:Flag of Communist Party of Turkey-Marxist–Leninist.svg|20px]] [[Partíu Comunista de Turquía/Marxista-Leninista|TKP/ML]]<ref>El comandante de TKP/ML TİKKO cayó mártir en Rojava https://anfespanol.com/cultura/el comandante-de-tkp-ml-tIkko-cayo-martir-en-rojava-935 Consultáu'l 16 d'agostu de 2017</ref> ** [[Ficheru:TKEP-L Flag.svg|20px]] [[Partíu Comunista del Trabayu de Turquía/Leninista|TKEP/L]]<ref>TKEP/L savaşçısı Sinan Arreyeş Afrin'de ölümsüzleşti https://komungucu.com/2018/02/23/tkep-l-savascisi-sinan-arreyes-afrinde-olumsuzlesti/ Consultáu'l 7 de marzu de 2018</ref> ** [[Ficheru:Reconstrucción Comunista RC flag.svg|20px]] [[Partíu Marxista Leninista - Reconstrucción Comunista|PML(RC)]]<ref>Comunistes españoles contra Daesh http://kaosenlared.net/videu-comunistes-espanoles-contra-estáu-islamico/ Consultáu'l 22 de xunetu de 2016</ref> ** [[Ficheru:RUIS Flag.svg|20x20px]] [[Unión Revolucionaria pola Solidaridá Internacionalista|RUIS]] ** [[Ficheru:Anarchist flag.svg|20px]] DAF<ref>Voluntarios anarquistes del DAF crucien a Kobane a combatir y otros a reconstruyir la ciudá en setiembre de 2014 http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/32460 Consultáu'l 22 de xunetu de 2016</ref> ** [[Ficheru:Bob Crow Brigade flag.svg|20x20px]] Brigada Bob Crow ** [[Ficheru:Rojava anarchists flag.svg|20x20px]] Brigada Henry Krasucky ** {{bandera imaxe|Flag of the Assyrians.svg}}[[Sutoro]]<ref>{{cita web |url=http://www.welt.de/politik/ausland/article121122500/Die-Christen-in-Syrien-ziehen-in-die-Schlacht.html |títulu=Die Welt: Die Christen in Syrien ziehen in die Schlacht |fecha=23 d'ochobre de 2013 |fechaaccesu=18 de payares de 2013|work=Die Welt (in German)}}</ref> ** [[Ficheru:IRPGF Flag.svg|20x20px]] [[Fuercies Guerrilleres Internacionales y Revolucionaries del Pueblu|IRPGF]]<ref>{{cita web|url=http://kurdiscat.blogspot.cl/2017/03/anarquistes-en-rojava-crean-una.html|títulu=KurdisCat: Anarquistes en Rojava crean un batallón propiu: IRPGF|fechaaccesu=2 d'abril de 2017|fecha=2 d'abril de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170402024340/http://kurdiscat.blogspot.cl/2017/03/anarquistes-en-rojava-crean-una.html|fechaarchivu=2017-04-02}}</ref> *** [[Ficheru:TQILA Flag.svg|20x20px]] [[Exércitu d'Insurrección y Lliberación Queer|TQUILA]]<ref>Conoz a les anarquistes LGBT que van lluchar a Siria contra'l DAESH {{cita publicación |títulu=Meet the LGBT anarchists who've gone to Syria to fight Isis|url=http://www.independent.co.uk/news/world/middle-east/lgbt-syria-isis-fight-rights-anarchists-queer-insurrection-islamic-state-a7859756.html |fechaaccesu=28 de xunetu de 2017|agency=[[The Independent]] |fecha=25 de xunetu de 2017}}</ref> ** [[Ficheru:Antifascist Action Spain.svg|20px]] Voluntarios antifascistes internacionales<ref>Antifascista francés combatiendo en Rojava, ''VICE News n'inglés'' https://news.vice.com/article/meet-one-of-the-french-volunteers-fighting-against-the-islamic-state-in-syria {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171126034635/https://news.vice.com/article/meet-one-of-the-french-volunteers-fighting-against-the-islamic-state-in-syria |date=2017-11-26 }} Consultáu'l 23 de xunetu de 2016</ref><ref>Entrevista con un combatiente anarquista antifascista griegu (testu n'Español) http://lapeste.org/2016/01/correspondencia-revolucionaria-con-rojava-entrevista-con-un-combatiente-anarquista-griegu/ Consultáu 23 de xunetu de 2016</ref><ref>Anarquistes españoles en Rojava (testu en turcu) http://sosyalsavas.org/2015/09/iberyadan-rojavaya-anarsist-dayanisma/ Consultáu'l 22 de xunetu de 2016</ref> '''Sofitu militar''': * {{Bandera|Estaos Xuníos}} Estaos Xuníos <small>(dende 2014)</small> * {{Bandera|Rusia}} Rusia <small>(2015-2018)</small> * [[Ficheru:Flag of Kurdistan.svg|20px]] [[Curdistán iraquín]] * [[Ficheru:Flag of Kurdistan Workers Party (PKK).svg|20px]] [[Partíu de los Trabayadores del Curdistán]] (PKK) ---- [[Ficheru:Seal of Combined Joint Task Force – Operation Inherent Resolve.svg|22px]] '''[[Coalición Internacional Contra Estáu Islámicu|CJTF-OIR]]''' <small>(dende 2014)</small> * {{Bandera|Estaos Xuníos}} Estaos Xuníos * {{Bandera|Reinu Xuníu}} Reinu Xuníu * {{Bandera|Francia}} Francia * {{Bandera|Bélxica}} [[Bélxica]] * {{Bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca]] * {{Bandera|Australia}} [[Australia]] ''[[Coalición Internacional Contra Estáu Islámicu|...Restu de países de la coalición]]'' |políticos1 = {{Llista simple| * {{Bandera|Siria}} '''[[Bashar al-Asad]]'''<ref group="lower-alpha">[[Presidente de Siria]] y comandante supremu de les [[Fuercies Armaes de Siria]].</ref> * {{Bandera|Siria}} [[Wael al-Halqi]]<ref group="lower-alpha">Primer ministru de Siria</ref> * {{Bandera|Siria}} [[Fahed Yasem al-Freiy]]<ref group="lower-alpha">[[Ministeriu de Defensa de Siria|Ministru de Defensa de Siria]]</ref><ref name="appointedMoD">{{cita publicación |url=http://www.sana.sy/eng/21/2012/07/18/432218.htm |títulu=President al-Assad Appoints Xen. Fahd Jassem al-Freij Deputy Commander-in-Chief of the Army and the Armed Forces and Minister of Defense |editorial=[[Syrian Arab News Agency]] |fecha=18 de xunetu de 2012 |fechaaccesu=18 de xunetu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120723145400/http://www.sana.sy/eng/21/2012/07/18/432218.htm |fechaarchivu=23 de xunetu de 2012 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120723145400/http://www.sana.sy/eng/21/2012/07/18/432218.htm |archivedate=2012-07-23 }}</ref> * {{Bandera|Siria}} [[Dawoud Rajiha]]{{MEC}}<ref group="lower-alpha">Ex [[Ministeriu de Defensa de Siria|Ministru de Defensa]].</ref><ref>[http://www.haaretz.com/news/middle-east/syria-s-assad-replaces-defense-minister-with-army-chief-of-staff-1.377658 «Syria's Assad replaces defense minister with army chief of staff.»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150413135759/http://www.haaretz.com/news/middle-east/syria-s-assad-replaces-defense-minister-with-army-chief-of-staff-1.377658 |date=2015-04-13 }} Haaretz Daily Newspaper.</ref> * {{Bandera|Siria}} [[Mohammad al-Shaar]]{{WIA}}<ref group="lower-alpha">[[Ministeriu del Interior de Siria|Ministru del Interior]].</ref> * {{Bandera|Siria}} [[Ali Abdullah Ayub]] }} |políticos2 = <li> * {{Bandera|Siria|1932}} [[Ahmad Yarba]]<ref group="lower-alpha">presidente de la [[Coalición Nacional Siria]].</ref> * {{Bandera|Siria|1932}} [[George Sabra]]<ref group="lower-alpha">Ex presidente de la [[Coalición Nacional Siria]].</ref> * {{Bandera|Siria|1932}} [[Moaz al-Jatib]]<ref group="lower-alpha">Ex presidente de la [[Coalición Nacional pa les Fuercies de la Oposición y la Revolución Siria]].</ref> ---- ---- *{{Bandera|Turquía}} [[Recep Tayyip Erdoğan]] *{{Bandera|Turquía}} [[Ahmet Davutoğlu]] *{{Bandera|El Líbanu}} [[Tamam Salam]] *{{Bandera|Israel}} [[Benjamín Netanyahu]] ---- ---- * {{Bandera imaxe|Flag of the Islamic State in Iraq and the Levant.svg}} [[Abu Bakr al-Baghdadi]]<ref group="lower-alpha">Califa del [[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante]].</ref><ref>{{cita publicación |editorial=Departamentu d'Estáu de EE.&nbsp;UU. |url=http://www.state.gov/r/pa/prs/ps/2013/08/213032.htm |títulu=U.S. Condemns Terrorist Attacks in Iraq and Pledges to Help Combat al Qaeda |fecha=10 d'agostu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> |políticos3 = {{Llista simple| * {{Bandera imaxe|Ala kurdên rojava.svg}} [[Salih Muslim Muhammad]]<ref group="lower-alpha">Líder del [[Partíu de la Unión Democrática (Siria)|Partíu de la Unión Democrática]].</ref> }} ---- * {{Bandera imaxe|Flag of Kurdistan.svg}} [[Masud Barzani]]<ref group="lower-alpha">Presidente de [[Curdistán iraquín]].</ref> * {{Bandera imaxe|Flag of Kurdistan.svg}} [[Nechervan Idris Barzani]]<ref group="lower-alpha">Primer Ministru de [[Curdistán iraquín]].</ref> |comandante1 = {{Llista simple| * {{Bandera|Siria}} [[Ali Abdullah Ayub]]<ref group="lower-alpha">Xefe del Estáu Mayor del [[Exércitu Siriu]].</ref> * {{Bandera|Siria}} [[Maher al-Asad]]<ref group="lower-alpha">Comandante de la [[4ª División Acorazada (Siria)|4ª División Acorazada]].</ref> * {{Bandera|Siria}} [[Issam Hallaq]]<ref group="lower-alpha">Xefe del Estáu Mayor de la [[Fuercia Aérea Siria]].</ref> * {{Bandera|Siria}} [[Ghasan Yaudat Ismail]]<ref group="lower-alpha">Xeneral de la Unidá d'Intelixencia de la Fuercia Aérea.</ref> *{{Bandera|Siria}} [[Suhail Hassan]]<ref>[http://prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&idioma=1&id=3033391&Itemid=1 Siguen fuertes combates en provincia central siria] 29 d'agostu de 2014 - PL</ref> * {{Bandera|Siria}} [[Issam Zahreddine]] {{MEC}}<ref>[https://larepublica.es/2017/10/18/cai-combate-xeneral-siriu-issam-zahreddine-deir-ezzor/ Cai en combate'l xeneral siriu Issam Zahreddine en Deir Ezzor] LaRepublica.es - 18 ochobre, 2017</ref> * {{Bandera|Siria}} [[Hebun Sinya]]{{MEC}}<ref>[http://actualidad.rt.com/actualidad/165617-muerre-batalla-kobani-guerrera-curda Perez na batalla por Kobani la combatiente curda más conocida] RT - 6 de febreru de 2015</ref> }} ---- {{Llista simple| * {{Bandera imaxe|Flag of Hezbollah (thumbnail placeholder).png}} [[Hasan Nasrallah]]<ref group="lower-alpha">Secretariu Xeneral de [[Hezbolá]].</ref> * {{Bandera imaxe|Kata'ib Hezbollah sans logo.JPG}} [[Seyed Hashem Musavi]] * {{Bandera|Irán}} [[Qasem Soleimani]]<ref group="lower-alpha">Comandante de la [[Fuercia Quds]].</ref> * {{Bandera imaxe|PFLP-GC Flag.svg}} [[Ahmed Yibril]]<ref group="lower-alpha">Secretariu Xeneral del [[Frente Popular pa la Lliberación de Palestina-Comandu Xeneral|PFLP-GC]].</ref> }} |comandante2 = * {{Bandera|Siria|1932}} [[Abdullah al-Bashir]]<ref group="lower-alpha">Xefe del Estáu Mayor del Exércitu Llibre Siriu.</ref><ref name="xefe-els">{{cita publicación |títulu=Rebalbos sirios confirmen el nomamientu de nuevu xefe pal so exércitu periódicu=El Universal |url=http://www.eluniversal.com/internacional/conflictu-en-siria/140308/rebeldes-sirios-confirmen-el nomamientu-de-nuevu-jefe-para-su-ejerci |fecha=8 de marzu de de 2014 |fechaaccesu=27 de xunu de 2014}}</ref> * {{Bandera|Siria|1932}} [[Salim Idris]]<ref group="lower-alpha">Ex Xefe del Estáu Mayor del Exércitu Llibre Siriu.</ref><ref name="xefe-els"/> * {{Bandera|Siria|1932}} [[Riyad al-Asaad]]{{WIA}}<ref group="lower-alpha">Ex Xefe del Estáu Mayor del Exércitu Llibre Siriu</ref><ref>{{cita web |url=http://edition.cnn.com/2013/03/25/world/meast/syria-civil-war |títulu=O.N. withdraws staffers as violence rages in Syria |editorial=CNN |fecha=25 de mayu de 2013 |idioma=inglés }}</ref> * {{Bandera|Siria|1932}} [[Mustafa Sheij]]<ref group="lower-alpha">Ex Xefe del Conseyu Militar Supremu del Exércitu Llibre Siriu.</ref><ref>{{cita publicación |nome=Dominic |apellíu=Evans |títulu=Estremaos rebalbos sirios llogren alcuerdu sobre lideralgu |url=http://noticias.terra.es/mundo/oriente-proximo/estremaos-rebalbos-sirios-llogren-acuerdo-sobre-lideralgu,95y161a08d56a310VgnCLD2000000ec6eb0aRCRD.html |editorial=Terra |fecha=16 d'ochobre de 2012 |fechaaccesu=8 de setiembre de 2013 |axencia=Reuters }}</ref> * {{Bandera|Siria|1932}} Yamal Maruf<ref group="lower-alpha">Líder del [[Frente de los Revolucionarios de Siria]].</ref><ref name="ds17Dec">{{cita web |url=http://www.dailystar.com.lb/News/Middle-East/2013/Dec-17/241361-fsa-alliance-pushes-back-against-islamic-front.ashx |títulu=FSA alliance pushes back against Islamic Front |periódicu=The Daily Star |fecha=17 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=19 d'avientu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191022150229/http://www.dailystar.com.lb//News/Middle-East/2013/Dec-17/241361-fsa-alliance-pushes-back-against-islamic-front.ashx |fechaarchivu=2019-10-22 }}</ref> * {{Bandera imaxe|Flag of the Islamic Front (Syria) (Black).svg}} Ahmed Issa al-Sheij<ref group="lower-alpha">Líder del [[Frente Islámicu (Siria)|Frente Islámicu]].</ref><ref name="BBC22Nov">{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-25053525 |títulu=Leading Syrian rebel groups form new Islamic Front |publicación=BBC |fecha=22 de payares de 2013 |fechaaccesu=22 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> * {{Bandera imaxe|Flag of the Al-Nusra Front (Variant).svg}} [[Abu Mohammad al-Golani]]{{WIA}}<ref group="lower-alpha">Líder del [[Frente al-Nusra]].</ref><ref>{{cita web |url=https://www.facebook.com/syriaohr/posts/367316493376695 |títulu=Al-Nusra leader injured by regime bombardment |editorial=Facebook |fechaaccesu=16 de mayu de 2013}}</ref> * {{Bandera imaxe|Flag of the Islamic Front (Syria) (Black).svg}} [[Abdul Qader Saleh]]{{MEC}}<ref group="lower-alpha">Ex Comandante Xefe de la [[Brigada Tauhid]].</ref><ref>{{cita publicación |url=http://noticias.terra.com.pe/internacional/guerra-en-siria/muerre-el-líder-de-un-importante-grupu-rebalbu-siriu-en-alepo,330805af44a62410VgnCLD2000000ec6eb0aRCRD.html |títulu=Muerre'l líder d'un importante grupu rebalbu siriu en Alepo |fecha=18 de payares de 2013 |fechaaccesu=27 de xunu de 2014 |axencia=[[Axencia EFE]]}}</ref> ---- ---- *{{Bandera|El Líbanu}} [[Jean Kahwaji]] *{{Bandera|Turquía}} [[Necdet Özel]] *{{Bandera|Israel}} [[Benny Gantz]] ---- ---- {{Bandera|Estáu Islámicu}} [[Abu Bakr al-Baghdadi]] |comandante3 = {{Llista simple| {{Bandera imaxe|Ala kurdên rojava.svg}} [[Sipan Hemo]]<ref group="lower-alpha">Comandante de les [[Unidaes de Proteición Popular]].</ref> {{Bandera imaxe|Ala kurdên rojava.svg}} [[Nessrin Abdallah]]<ref group="lower-alpha">Comandante de les [[Unidaes Femenines de Proteición]].</ref> }} |unidaes1 = |unidaes2 = |unidaes3 = |soldaos1 = {{Bandera|Siria}} '''Fuercies Armaes de Siria''' * 11&nbsp;800 vehículos loxísticos, infantería y de tresporte '''(2014)''' * 2000 cañones, 150 cañones autopropulsados '''(2014)''' * 499 aviones de combate '''(2014)''' * 110 helicópteros armaos '''(2014)''' ---- {{Bandera|Siria}} '''Fuercies Paramilitares''' * 19&nbsp;800 soldaos '''(2012)''' |soldaos2 = {{Bandera|Siria|1932}} '''Exércitu Llibre Siriu y Faiciones Islamistes''' Según el ministeriu de defensa de Rusia en mayu del 2017 esisten alredor de 41.500 rebeldes en Siria: 14.500 in Idlib, Hama, Alepo y Latakia, 3000 na bolsa de Rastan al norte de Homs, 9000 en Ghouta oriental y 15.000 nel frente sur.<ref name="ReferenceAA">{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/5-may-numbers-of-rebels-according-to-the-russian-minister}}</ref> ---- {{Bandera imaxe|Flag of Jihad.svg}} '''Rebeldes islamistes'''<br /> •&nbsp;Frente Islámicu: 45&nbsp;000<ref name="zamanalwsl.net">{{cita web |url=http://www.zamanalwsl.net/en/news/2871.html |títulu=Rebels top commander denies fleeing Syria to Qatar |editorial=Zaman Alwsl |fecha=12 d'avientu de 2013}}</ref> •&nbsp;Brigada Ahfad al-Rasul: 10&nbsp;000-15&nbsp;000<ref name="CAP">{{cita web |url=http://www.americanprogress.org/issues/security/report/2013/05/14/63221/the-structure-and-organization-of-the-syrian-opposition/ |títulu=The Structure and Organization of the Syrian Opposition |editorial=Center for American Progress |fecha=14 de mayu de 2013}}</ref><br /> •&nbsp;Frente Al-Nusra: 7000<ref name="econ">{{cita publicación |url=http://www.economist.com/news/middle-east-and-africa/21582037-one-islamist-rebel-group-seems-have-overtaken-all-others-competition-among |títulu=Syria's Islamist fighters: Competition among Islamists |obra=The Economist |fecha=20 de xunetu de 2013 |fechaaccesu=26 de xunetu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> – 15&nbsp;000<ref>{{cita publicación |url=http://www.channel4.com/news/syria-files-interactive-rebels-weapons-money-ideology-assad |títulu=Syria interactive: the rebels, their weapons and funds |editorial=[[Channel 4]] |fecha=29 de mayu de 2013 |fechaaccesu=25 de setiembre de 2013}}</ref><br /> ---- ---- '''{{Bandera2|Estáu Islámicu}}'''<br />100&nbsp;000 combatientes |soldaos3 = {{Bandera imaxe|Ala kurdên rojava.svg}} '''YPG:''' * ~80&nbsp;000<ref name="guide">{{cita publicación |url=https://now.mmedia.me/lb/en/NewsReports/566329-us-preparing-airbase-in-northeast-syria-reports |títulu=US preparing airbase in northeast Syria: reports |fecha=avientu de 2015 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20161208163034/https://now.mmedia.me/lb/en/NewsReports/566329-us-preparing-airbase-in-northeast-syria-reports |archivedate=2016-12-08 |fechaaccesu=2018-03-18 }}</ref>-100&nbsp;000<ref>{{cita publicación |url=http://www.dailystar.com.lb/News/Middle-East/2013/Dec-27/242372-kurdish-militia-has-35000-fighters-spokesman.ashx#axzz2oNa3sbT8 |títulu=Kurdish militia has 35,000 fighters: spokesman |periódicu=The Daily Star |fecha=27 d'avientu de 2013}}</ref> combatientes '''Yabat al-Akrad:''' * 7000<ref name="hijacked">{{cita publicación |url=http://rudaw.net/english/middleeast/syria/11082013 |autor=Mutlu Civiroglu |títulu=Kurdish Commander: Jihadi Groups in Syria Have Hijacked FSA |editorial=Rudaw |fecha=11 d'agostu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> combatientes |baxes1 = {{Bandera|Siria}} 63,820 soldaos muertos<ref name="syriahr.com">{{cita web |url=http://www.dailymail.co.uk/wires/afp/article-5490129/Syria-war-killed-350-000-7-years-monitor.html }}</ref> * {{Bandera|Siria}} 58.130 milicianos muertos<ref name="syriahr.com"/> * {{Bandera imaxe|Flag of Hezbollah (thumbnail placeholder).png}} 1630 muertos 7686 d'otros países chiítas |baxes2 = {{Bandera|Siria|1932}} 62039 muertos les FSA, curdos y desertores<ref name="ReferenceA">{{cita web |url=http://www.dailymail.co.uk/wires/afp/article-5490129/Syria-war-killed-350-000-7-years-monitor.html }}</ref> ---- ---- {{Bandera|Estáu Islámicu}}&nbsp;{{Bandera imaxe |Flag_of_the_Al-Nusra_Front.svg}}: 63360 muertos<ref name="ReferenceA"/> |baxes3 = |baxes4 = 106.390 civiles muertos (19.811 neños y 12.513 muyeres)<ref name="osdh_16.07.17">{{cita web |url=http://www.dailymail.co.uk/wires/afp/article-5490129/Syria-war-killed-350-000-7-years-monitor.html |axencia=OSDH |fecha=16 de xunetu de 2017 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://vdc-sy.net/en/ |títulu=Violations Documentation Center |axencia=VDC |fechaaccesu=5 d'agostu de 2017 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170202042153/http://vdc-sy.net/en/ |fechaarchivu=2017-02-02 }}</ref><br/>88 soldaos estranxeros muertos ({{Bandera|El Líbanu}} 48, {{Bandera|Xordania}} 7, {{Bandera|Iraq}} 16,{{Bandera|Turquía}} 17) 353,935 muertos en total (según la OSDH, marzu de 2018)<ref name="osdh_16.07.17" /><br />1 millón de mancaos<br />10 millones de movíos.<ref>[http://www.lavoz.com.ar/ciudadanos/fuxeron-de-siria-toparon-abellugu-en-cordoba Fuxeron de Siria, toparon abellugu en Córdoba] Consultáu'l 13 de xunu de 2016 - Lavoz.com.ar</ref><br />Más de 5 millones de movíos (Según otres fontes)<ref>[http://www.huffingtonpost.com.mx/2017/03/30/mas-de-5-millones-de-persones-fuxeron--del conflictu-en-siria_a_22019113/ «Más de 5 millones de persones fuxeron del conflictu en Siria: ONX.» 30 de marzu de 2017.] ''The Huffington Post''.</ref><ref>[https://www.rtve.es/noticias/20170330/guerra-siria-cifra-refuxaos-sirios-supera-yá-cinco-millones-segun-acnur/1513602.shtml «Guerra en Siria La cifra de refuxaos sirios supera yá los cinco millones, según ACNUR.» 30 de marzu de 2017.] RTVE.</ref><ref>[https://www.elsoldemexico.com.mx/mundo/628882-la cara-de-la guerra-en-siria-mas-de-5-millones-de-refuxaos «La cara de la guerra en Siria: más de 5 millones de refuxaos.» 30 de marzu de 2017.] ''El Sol de Méxicu''.</ref> |campaña = |campaña2 = |campaña3 = |campaña4 = |notes = }} La '''guerra civil siria''' ({{Lang-ar|الحرب الأهلية السورية}} ''al-Ḥarb al-ahliyya al-sūriyya'') ye un conflictu bélicu empecipiáu a principios de 2011 y que se desenvuelve na actualidá en [[Siria]]. Nel so entamu les [[Fuercies Armaes de Siria]] enfrentar contra grupos armaos rebalbos, conocíos n'Occidente como la [[oposición siria]]. Más palantre, numberosos grupos y combatientes rebalbos xunir al [[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante]] — Estáu Islámicu (EI) n'[[Idioma español|español]]; ISIS n'[[idioma inglés|inglés]], Daesh (n'[[Idioma árabe|árabe]] داعش), lo que-y dexó invadir vastes estensiones de Siria dende Iraq.<ref name="EIIL">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/128508-estremistes-destrúin-artefautos-arqueologicos-siria.html |títulu=Estremistes destrúin ayalgues arqueolóxiques de 3000 años en Siria |fecha=19 de mayu de 2014}}</ref> Pa 2017, el Gobiernu siriu entamó una gran campaña contra Daesh recuperando los territorios al oeste del Éufrates, el 6 d'avientu tantu autoridaes siries como ruses, proclamaron el final de la operación contra Estáu Islámicu.<blockquote>"La xera de ganar a les formaciones criminales de la organización terrorista Estáu Islámicu nel territoriu de Siria, llevada a cabu poles Fuercies Armaes de la Federación de Rusia, ta cumplida (...) &nbsp;les fuercies del Gobiernu [siriu] col sofitu de les Fuercies Aérees ruses tomaron por completu'l control de la zona al noroeste de Abu Kemal: dende'l ríu Éufrates hasta'l pobláu Mezile, con una superficie total de 2.500 quilómetros cuadraos", &nbsp;''Xefe del principal mandu operativu del Estáu Mayor de les Fuercies Armaes de Rusia, Serguéi Rudskói.''<ref>{{cita publicación |títulu="Misión cumplida": Les Fuercies Armaes de Rusia confirmen la derrota del Estáu Islámicu en Siria|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/256993-rusia-siria-quedáu-poblacion-control-ei|fechaaccesu=1 de xineru de 2018|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref> </blockquote><blockquote>"Toles agrupaciones del Estáu Islámicu en territoriu siriu fueron destruyíes,&nbsp;llográndose asina la lliberación de Siria&nbsp;(…) Al día de güei nun esisten zones d'esi país árabe so control del EI",&nbsp;j''efe del Estáu Mayor Xeneral del Exércitu rusu, Valery Gerasimov''.<ref>{{cita publicación |títulu=Rusia: Siria foi lliberada dafechu del Estáu Islámicu|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/256902-rusia-putin-estáu-islamico-atayante-derrota-siria|fechaaccesu=1 de xineru de 2018|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref></blockquote><blockquote>&nbsp;"El ministru de Defensa rusu (Serguéi Shoigú) reportó que les operaciones nes veres occidental y oriental del Éufrates concluyeron con una derrota atayante de los terroristes (...) De xacíu, inda pueden haber focos de resistencia, pero polo xeneral, la ofensiva nesta etapa y nesta zona terminó (...) esta operación antiterrorista remató con una atayante derrota de los terroristes", ''presidente de la Federación Rusa, Vladimir Putin.''</blockquote><blockquote>"El terrorismu nun se llinda al EI, sinón que'l EI ye solo una parte d'este. [...] Tenemos qu'entender que cuando enfocamos solo nel EI, esto equival a un&nbsp;intentu de&nbsp;esvalixar l'atención&nbsp;del fechu de que'l terrorismu subsiste col sofitu d'Occidente. [El Frente]&nbsp;A el&nbsp;Nusra ta a la cabeza d'esti terror, mientres hayan organizaciones terroristes como'l EI o [el Frente] Al Nusra, esto significa que&nbsp;inda tamos en guerra. Asina que la guerra&nbsp;va terminar hasta que s'aniquile al postreru terrorista, ensin importar so qué nome",&nbsp;''presidente de la República Árabe Siria, Bashar al Assad''<ref>{{cita publicación |títulu=Assad: "El terrorismu en Siria esiste gracies al sofitu d'Occidente"|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/257833-assad-terrorismu-siria-subsistir-sofito-occidente|fechaaccesu=1 de xineru de 2018|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref></blockquote>Les protestes de marzu de 2011, derivaron nuna guerra civil ente les fuercies gubernamentales y la oposición armada, desaguando nun conflictu internacional onde la llucha contra los terroristes entemecer col conflictu d'intereses de dellos países estranxeros, incluyíes los dos mayores potencies nucleares, según les potencies rexonales.<ref name=":2">{{cita publicación |títulu=Cinco claves pa nun perdese nel 'llaberintu' de la guerra siria - RT |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/235478-claves-conflictu-siriu |fechaaccesu=9 d'abril de 2017 |periódicu=RT n'Español |idioma=}}</ref> La organización qu'arrexuntaba, nun principiu, a la oposición siria foi'l [[Conseyu Nacional Siriu]] (SNC), con base n'Istambul, en 2011 incluyía a toles faiciones antigubernamentales. Sicasí, les diverxencies polítiques, militares y relixoses estremaron al SNC en 2012-13 (en grupos armaos, la oposición moderada y la oposición radical). Pela so parte, los curdos crearon la so propia agrupación, de la que forma parte'l so brazu armáu [[Unidaes de Proteición Popular|Unidá de Proteición Popular]] (YPG poles sos sigles en curdu). Por cuenta de la división de les fuercies opositores, distintos grupos islamistes, como l'ex-[[Jabhat Fateh al-Sham|Frente Al Nusra]] y del [[Estáu Islámicu]], adquirieron un mayor protagonismu na so confrontación contra les fuercies gubernamentales. Dempués de que'l Gobiernu nun pudiera apangar el conflictu, dellos protagonistes internacionales, como EE.XX., Europa, Turquía y monarquíes d'[[Oriente Mediu]], intervinieron direuta o indireutamente. Dende l'empiezu de la guerra, EE.XX. apurrió sofitu a la 'oposición moderada', como los grupos armaos del [[Exércitu Llibre Siriu]], anque muncha d'esta ayuda terminó en manes de grupos islamistes, polo que, pa 2018 s'hubo frenáu toa ayuda a esti grupu, centrándose nes SDF. El presidente de Siria, [[Bashar al-Asad]], declaró en delles ocasiones que tres la derrota de los terroristes, los militares de [[Turquía]] y [[Estaos Xuníos|EE.XX.]] tendrán d'abandonar el territoriu siriu o de lo contrario van ser espulsaos pola fuercia:<blockquote>«Si falamos de la presencia de militares sobre'l terrén, como ye'l casu de los soldaos turcos, si tamos lluchando contra los terroristes, tamién tenemos derechu a lluchar contra los qu'ocupen el nuesu país. Nesti sentíu, tantu los americanos como los turcos y los demás ocupantes, tendrán de dise pol so propiu pie o van ser espulsaos pola fuercia».<ref>{{cita publicación |títulu=Assad: "Tres la derrota de los terroristes, Turquía y EE.XX. van abandonar Siria o van ser espulsaos" - RT|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/236509-assad-gana-terroristes-turquia-eeuu|fechaaccesu=23 d'abril de 2017|periódicu=RT n'Español|idioma=}}</ref></blockquote>Al entamu, los rebeldes cuntaben con asistencia non letal, pero más tarde EE.XX. empezó a procurar financiamiento, armes y entrenamientu. Dempués, acabó almitiendo que parte de l'ayuda letal terminó en manes de terroristes que lu usaron tantu contra'l Gobiernu y los civiles, como contra la 'oposición'. Amás Arabia Saudita, Qatar, Kuwait, según Turquía apurriríen "millones de dólares" a los grupos terroristes, incluyíu'l Frente Al Nusra y el EI», según declaró en marzu de 2014 ''David Cohen, secretariu axuntu del Departamentu d'Ayalga pa Terrorismu ya Intelixencia Financiera de EE.UU''.<ref name=":2" /> Hasta'l 2016 envalorábase que los grupos armaos illegales recibieron unos 2450 sistemes portátiles de defensa aérea, 1750 sistemes antitanque, 650 llanzacohetes múltiples, más de 24000 proyeutiles de distintos tipos y más de 600 tonelaes d'esplosivos.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201702211067120590-armamentu-oriente-medio-siria/ |títulu=Defensa rusa: la oposición siria recibe constantemente les armes del estranxeru |fechaaccesu=22 de febreru de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> La coalición internacional liderada por EE.XX. (''Central Join Task Force'') na so Operación Resolvimientu Inherente empezó a llanzar ataques aéreos contra'l [[Estáu Islámicu]] en Siria'l 10 de setiembre de 2014, ensin l'aprobación del Gobiernu siriu. Magar l'oxetivu principal de la coalición yera lluchar contra'l EI, los sos ataques non siempres fueron precisos, cobrándose la vida de centenares de civiles y atacáu a posiciones ya infraestructura del gobiernu siriu, so la sida d'un ataque defensivu o d'ataques de represalia pol usu d'armes químiques.<ref name=":2" /> Rusia, Irán y agrupaciones chiítas, como Hezbolá, sofiten al Gobiernu siriu que combate a Estáu Islámicu, grupos islamistes, l'exércitu llibre siriu sofitáu per Turquía y les fuercies democrátiques de Siria, sofitada por EE.XX. Dende'l 30 de setiembre de 2015, Rusia llevó a cabu una operación antiterrorista en Siria dempués de que'l presidente siriu solicitara ayuda militar. Nos cinco meses y mediu que duró l'operativu, les Fuercies Aérees ruses destruyeron más de 12000 blancos d'infraestructura. Según el ministru de Defensa rusu, Serguéi Shoigú, unos 35000 radicales fueron ablayaos mientres esi primer añu.<ref name=":2" /> Amás d'acabar cola vida d'ente 300.000 y 470.000 persones, el conflictu desencadenó una crisis humanitaria. Pa 2016 de los 22 millones d'habitantes del país más de la miitad tuvieron que fuxir. 13 millones y mediu d'estos movíos internos precisen ayuda urxente. Amás, 4,8 millones llegaron fuxir a países vecinos; Turquía acoyó a 2,7 millones de sirios, El Líbanu a cerca d'un millón y cerca de 650000 fueron a Xordania. Trés cuartes partes de los refuxaos son muyeres y neños. Según cifres de Unicef, siquier 652 neños fueron asesinaos, un 20% más qu'en 2015. Amás, fueron reclutados, casi mil neños soldaos, pa lluchar direutamente en primer llinia. Los más vulnerables son los 2,8 millones que s'atopen en zones de mal accesu. D'ellos, 280000 vivieron so asediu, casi dafechu aisllaos de l'ayuda humanitaria. 338 centros médicos quedaron amenorgaos a escombros en 2016.<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.com/2017/03/15/siria-seis-anos-de-guerra |títulu=Siria: seis años de guerra |fechaaccesu=21 de marzu de 2017 |fecha=15 de marzu de 2017 |sitiuweb=euronews}}</ref> Por cuenta de la participación de numberoses potencies estranxeres denominóse-y una [[guerra subsidiaria]]. El gobiernu siriu cuenta col sofitu de [[Rusia]], que lo considera un país aliáu dende tiempos de la [[Xunión Soviética]], la [[República Islámica d'Irán]] y la organización libanesa [[Hezbolá]].<ref name="AlNusraDaraa">{{cita web |url=http://www.longwarjournal.org/threat-matrix/archives/2012/11/a%20el_nusrah_front_claims_3_more.php |títulu=Al Nusrah Front claims 3 more suicide attacks in Daraa |fecha=27 de payares de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130513183246/http://www.longwarjournal.org/threat-matrix/archives/2012/11/a |fechaarchivu=2013-05-13 }}</ref> Defenden que les manifestaciones y primeres revueltes armaes fueron entamaes y financiaes por [[Occidente]], según a dellos grupos yihadistes, pa bastiar la cayida del gobiernu y controlar el país,<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/129425-pbs-militares-eeuu-entrenen-rebeldes-sirios-catar.html |títulu=Videu: Militares d'Estaos Xuníos entrenen a rebeldes sirios nuna base secreta de Quatar |fechaaccesu=29 de mayu de 2014 |apellíu= |nome= |fecha=28 de mayu de 2014 |editorial=RT}}</ref><ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/128353-eeuu-misiles-rebalbes-siria.html |títulu=EUA unvia misiles a los rebeldes sirios pa un programa piloto |fecha=17 de mayu de 2014 |fechaaccesu=29 de mayu de 2014 |editorial=RT }}</ref> opinión sofitada por dellos analistes.<ref>{{cita publicación |títulu=Coronel Pedro Baños Baxu: “Los servicios secretos de Turquía crearon l'Estáu Islámicu” |url=https://latribunadelpaisvasco.com/art/3297/-ldquo-los%20servicios%20secretos-de-turquia-crearon-el-estado-islamico-rdquo- |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2015 |editorial=La Tribuna del País Vascu |fecha=3 d'agostu de 2015}}</ref> La oposición siria» ye sofitada por [[Estaos Xuníos]],<ref name="ayuda">{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/ultima_hora/view/127276-eeuu-oposicion-siria-millones-adicionales.html |títulu=EE. XX. va apurrir a la oposición siria 27 millones de dólares adicionales |editorial=RT |fecha=5 de mayu de 2014 }}</ref> [[Turquía]], [[Arabia Saudita]] y otros países aliaos occidentales y del [[golfu Pérsicu]].<ref>{{cita publicación |apellíos1=Blake |nome1=Eben |títulu=Iran's Relationship With Assad, Hezbollah In Lebanon And Houthis In Yemen Must Stop, Says Qatar's Foreign Minister |url=http://www.ibtimes.com/irans-relationship-assad-hezbollah-lebanon-houthis-yemen-must-stop-says-qatars-2039884 |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2015 |periódicu=International Business Times |fecha=5 d'agostu de 2015}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.theguardian.com/global-development/2014/may/23/kofi-annan-syrians-regional-proxy-wars |títulu=Kofi Annan: Syrians pay with their lives while rexonal powers wage proxy wars |fecha=23 de mayu de 2014 |fechaaccesu=28 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.oxfordresearchgroup.org.uk/publications/briefing_papers_and_reports/war_syria_proxy_element |títulu=War in Syria: The Proxy Element |editorial=Oxford Research Group |fecha=11 de xunetu de 2013 }}</ref> Les organizaciones internacionales acusaron al gobiernu siriu, EI y los grupos rebalbos de violaciones graves de los derechos humanos y de munches matances.<ref>{{cita publicación |url=http://www.businessinsider.com/r-islamic-state-and-syrian-government-committing-war-crimes-un-2014-8|títulu=UN Details Rampant War Crimes By ISIS And Assad's Regime|apellíu=Nebehay|nome=Stephanie|axencia=[[Business Insider]]|fechaaccesu=27 d'abril de 2017|fecha=27 d'agostu de 2014|idioma=en}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://edition.cnn.com/2012/11/02/world/meast/syria-civil-war/index.html|títulu=Syrian rebels blame 'heinous' executions on 'extremists'|apellíu=Abdelaziz|nome=Salma|axencia=[[CNN]]|fechaaccesu=27 d'abril de 2017|fecha=2 de payares de 2012|idioma=en}}</ref><ref>{{cita publicación |url=https://www.theguardian.com/world/2014/aug/27/syria-isis-war-crimes-united-nations-un títulu=Syria and Isis committing war crimes, says UN periódicu=[[The Guardian]]|fechaaccesu=27 d'abril de 2017|fecha=27 d'agostu de 2014|idioma=en}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.efe.com/efe/espana/mundo/la-onu-acusa-a-los opositores-y-al gobiernu siriu-de-crimenes-guerra/10001-3084079|títulu=La ONX acusa a los opositores y al Gobiernu siriu de crímenes de guerra|axencia=[[Axencia EFE|EFE]]|fechaaccesu=27 d'abril de 2017|fecha=1 de payares de 2016}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.milenio.com/internacional/ONX-acusa-rebeldes-crimenes-ataques_0_256774665.html|títulu=ONX acusa a rebeldes sirios de crímenes contra la humanidá periódicu=[[Milenio (periódicu)|Milenio]]|fechaaccesu=27 d'abril de 2017|fecha=5 de marzu de 2013}}</ref> Pa primavera del 2018 tres la victoria en Adu Duhur, Guta Oriental y Qalamoon Oriental, diversos medios occidentales consideren que'l gobiernu siriu ganó de facto la guerra civil, anque nun controla tol territoriu de Siria. Pero, sofitáu per Rusia ya Irán, nun hai naide que realmente pueda enfrenta-y. La escasez de combatientes, equipu y capacidá evitó que pueda restablecer un control más ampliu.<ref>{{cita publicación |apellíos=Marcus|nome=Jonathan|títulu=Qué efectivu foi realmente l'ataque a Siria per parte d'Estaos Xuníos, Francia y Reinu Xuníu|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-43765491|fecha=14 d'abril de 2018|fechaaccesu=15 d'abril de 2018|periódicu=BBC Mundu|idioma=en-GB}}</ref> __TOC__ == Antecedentes == === Gobiernu de Asad === {{AP|Familia Asad}} El [[Partíu Baath Árabe Socialista]] llegó al poder en 1963, tres un golpe d'estáu. En 1966, otru golpe derrocó a; [[Michel Aflaq]] y [[Salah al-Din al-Bitar]].<ref>{{cita publicación |apellíu=Wilson |nome=Scott |url=http://seattletimes.nwsource.com/html/nationworld/2014875394_syria26.html |títulu=Syria escalates attacks against demonstrators |periódicu=The Seattle Times |fecha=25 d'abril de 2011 |idioma=inglés}}</ref> En payares de 1970, el Xeneral [[Hafez al-Asad]], [[Ministeriu de Defensa de Siria|ministru de Defensa]], encabezó lo que llamó una revolución correutiva», llegando a [[primer ministru de Siria Primer ministru]]. En marzu de 1971 Asad declaróse [[Presidente de Siria presidente]], posición que caltendría hasta la so muerte nel 2000. De magar, la Caña Rexonal Siria secular del [[Partíu Baath Árabe Socialista Democráticu|Partíu Baath]] caltúvose como l'autoridá política dominante. Los ciudadanos sirios solo podíen aprobar al Presidente por [[referendu]] y, hasta la eleición parllamentaria de 2012.<ref name="autogenerated4">{{cita publicación |url=http://www.npr.org/2011/04/13/135383023/protests-in-syria-pose-challenges-for-the-o-s |títulu=Protests in Syria Pose Challenges for the U.S |editorial=NPR }}</ref> En [[1982]], nun clima d'insurxencia [[islámica]] que duró seis años, Hafez Al Asad, llevó a cabu una táctica de ''[[tierra quemada]]'' contra la ciudá de [[Hama]], pa encalorar una revuelta islamista [[Sunismu|suní]], ente quien se cuntaba al movimientu de los [[Hermanos Musulmanes]].<ref>{{cita web |apellíu=Shadid |nome=Anthony |url=http://www.nytimes.com/2011/04/27/world/middleeast/27syria.html?src=twrhp |títulu=International Outcry Grows Over Syria Crackdown |ubicación=Syria |periódicu=The New York Times |fecha=26 d'abril de 2011 |fechaaccesu=3 de mayu de 2011}}</ref> L'actual presidente [[Bashar al-Asad]], fíu de Hafez al-Assad, atopar nel poder dende'l [[17 de xunetu]] de [[2000]], tres el fallecimientu del so padre. El so partíu pertenez al [[Frente Nacional Progresista]], con mayoría nel parllamentu (134 asientos), y otros nueve miembros que representen a 35 partíos políticos. Bashar al-Asad y [[Asma al-Asad]], la so esposa, nacida y educada nel Reinu Xuníu y musulmana sunni<ref name="rose">{{cita publicación |apellíu=Golovnina |nome=Maria |url=http://www.reuters.com/article/2012/03/19/us-syria-asma-idUSBRE82I0MB20120319 |títulu=Asma al Asad, a "desert rose" crushed by Syria's strife |axencia=Reuters |fecha=19 de marzu de 2012 |fechaaccesu=8 d'agostu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Ente xunetu de 2000 y agostu de 2001, tuvo llugar una «[[Primavera de Damascu]]», con un intensu alderique políticu y social.<ref>{{cita publicación |títulu=Non Room to Breathe: State Repression of Human Rights Activism in Syria |editorial=Human Rights Watch |fecha=Ochobre de 2007 |volume=19 |issue=6 |páxines=8-13 |url=http://www.hrw.org/en/node/10646/section/4 |idioma=inglés}}</ref> El periodu foi carauterizáu pola apaición de numberosos foros políticos o [[Salón lliterariu|salones]], onde grupos de persones con idees allegaes axuntar en cases privaes p'aldericar asuntos políticos y sociales. Activistes políticos tales como [[Riad Seif]], [[Haitham al-Maleh]], [[Kamal al-Labwani]], [[Riyad al-Turk]] y [[Aref Dalila]] fueron importantes nel desenvolvimientu del movimientu.<ref>{{cita web |url=http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE24/007/2002/en/ee9fa6f2-d870-11dd-9df8-936c90684588/mde240072002en.html |títulu=Syria Smothering Freedom of Expression: the detention of peaceful critics |editorial=Amnesty International |fecha=5 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131208005916/http://www.amnesty.org/en/library/asset/MDE24/007/2002/en/ee9fa6f2-d870-11dd-9df8-936c90684588/mde240072002en.html |fechaarchivu=8 d'avientu de 2013 }}</ref> Los foros más famosos fueron el [[Foru de Riad Seif|de Riad Seif]] y el de [[Jamal al-Atassi]].<ref name="alan">{{cita llibru |apellíu=George |nome=Alan |títulu=Syria:Neither Bread nor Freedom |añu=2003 |editorial=Zed Books |isbn=1-84277-213-9 |páxines=56-58 |url=https://books.google.com/?id=dFdbVVcKsSIC }}</ref> === Demografía === {{AP|Demografía de Siria}}La [[familia Asad]] pertenez a la secta [[alauismo|alawí]], una caña del [[chiismu]] qu'entendía un 12,6% de la población de Siria.<ref>{{cita publicación |apellíu=Heneghan |nome=Tom |url=http://www.reuters.com/article/2011/12/23/us-syria-religion-alawites-idUSTRE7BM1J220111223 |títulu=Syria's Alawites are secretive, unorthodox sect |axencia=Reuters |fecha=23 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=8 d'agostu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Los alawíes teníen mayoría nes grandes ciudaes y nos altos cargos del gobiernu, polo que, xeneraben rensía ente los [[suníes]]<ref name="nyt">{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2011/04/25/world/middleeast/25assad.html?ref=world&pagewanted=print|títulu=Syrian Crisis Tests the Mettle of Its Autocratic Ruler|fecha=24 d'abril de 2011|periódicu=The New York Times}}</ref> que constituyíen la mayor parte de la población rural.<ref>{{cita web |títulu=Syria – International Religious Freedom Report 2006 |editorial=Departamentu d'Estáu de EE.{{esd}}UU. |fechaaccesu=28 de xunu de 2009 |url=http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2006/71432.htm |añu=2006 |idioma=inglés}}</ref> Bastantes miembros cercanos de la familia de Bashar al-Asad llograron puestos nel gobiernu dende l'ascensión del so padre al poder.<ref>{{cita publicación |autor=Robin Wright |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/02/21/AR2008022102839.html |títulu=Sanctions on Businessman Target Syria's Inner Sanctum |periódicu=The Washington Post |fecha=22 de febreru de 2008 |fechaaccesu=31 de marzu de 2010 |idioma=inglés}}</ref> La guerra civil foi dexenerándose dende un conflictu favorecíu pola necesidá de cambeos políticos a un conxuntu de conflictos sectarios y d'intereses internacionales, en sofitu d'un determináu grupu étnicu. Por casu Irán sofita abiertamente a les milicies xiines, Arabia Saudita a los suníes y Turquía a la minoría turcomana. EE.XX. pela so parte sofita abiertamente a los curdos, que fueron declaraos enemigos de Turquía pola so conexón col PKK, que llucha contra'l gobiernu turcu. Per otru llau, atópase l'apuerto de miles d'estranxeros provenientes de diverses partes del mundu pa sofitar a un determináu bandu, yá seya económica o militarmente. === Otros factores === ==== Sociedá y corrupción ==== El descontentu contra'l gobiernu yera más fuerte nes poblaciones rurales de Siria, especialmente ente suníes conservadores y relixosos.<ref name="Poor rural rebels">{{cita publicación |url=http://www.foxnews.com/world/2012/10/16/rebels-in-syria-largest-city-aleppo-mostly-poor-pious-and-from-rural/ |títulu=Rebels in Syria's largest city of Aleppo mostly poor, pious and from rural backgrounds |editorial=Fox News Channel |axencia=Associated Press fecha=16 d'ochobre de 2012 |fechaaccesu=28 de xineru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Estes zones incluyíen ciudaes con altos índices de probeza, como [[Daraa]] y [[Homs]], y los distritos más probes de ciudaes grandes. Les desigualdaes socioeconómiques amontáronse significativamente tres les polítiques corporativistes empecipiaes por [[Hafez al-Asad]] nos sos últimos años y aceleraes pol so fíu Bashar. Con un énfasis nel [[sector servicios]], estes polítiques tendíen a beneficiar a una minoría de la población, particularmente a aquellos que teníen conexones col gobiernu y miembros de la clase comerciante suní de Damascu y Alepo por aciu la concesión de privilexos económicos y fiscales.<ref name="Poor rural rebels" /> ==== Economía ==== N'algamando un máximu en 1996, la producción menguó d'unos 610&nbsp;000 barriles/día esi añu a 385&nbsp;000 en 2010. Ante l'amenorgamientu de los ingresos y un déficit fiscal, en mayu de 2008 el gobiernu viose obligáu a retayar los subsidios de combustible, que consumíen el 15% del [[PIB]], causando la triplicación del preciu de la gasolina y l'aumentu del preciu de los alimentos. A partir de 2006, Siria viose afeutada por una intensa seca, en parte debíu al [[cambéu climáticu]]. La rexón fíxose cada vez más templada y greba, con precipitaciones más irregulares ya intenses.<ref name="seca"/> Ente 2002 y 2008, los recursos hídricos totales del país amenorgar a la metá,<ref name="seca">{{cita publicación |títulu=Earth Is Parched Where Syrian Farms Thrived |url=http://www.nytimes.com/2010/10/14/world/middleeast/14syria.html?adxnnl=1&adxnnlx=1330449407-yAiPXrD1kQsKbG2Bb5A61A&pagewanted=1&_r=1& |periódicu=[[The New York Times]] |fecha=13 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=5 d'agostu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> anque tamién se citó como posible factor l'amenorgamientu del caudal del ríu [[Éufrates]], por cuenta de la construcción de preses per parte de [[Turquía]].<ref name="seca"/> La seca, qu'afectó principalmente a zones rurales del [[Creciente Fértil]],<ref name="jadaliyya"/> provocó la desertificación de les tierres de cultivu y un éxodu rural, que dexaron centenares de villes abandonaes.<ref name="seca"/> Los movíos, que proveníen de zones suníes, dirixir a les ciudaes costeres del país, apoderaes pola minoría alauita, xenerando tensiones sectaries. Amás, en 2010, una [[Seca en China de 2010-2011|dura seca en China]], la peor que sufriera'l país en sesenta años, xunto con diverses foles de calor o hinchentes en principales países productores de trigu como Ucrania, Rusia, Canadá y Australia, contribuyeron a la escasez d'esi cultivu. Ente xunu de 2010 y febreru de 2011 el preciu mundial del trigu doblóse, afectando especialmente a estaos importadores de trigu, azucre, sales como Siria.<ref>{{cita publicación |nome=Thomas L- |apellíu=Friedman |títulu=The Scary Hidden Stressor |url=http://www.nytimes.com/2013/03/03/opinion/sunday/friedman-the-scary-hidden-stressor.html?_r=1& |periódicu=[[The New York Times]] |fecha=2 de marzu de 2013 |fechaaccesu=5 d'agostu de 2014 |enllaceautor=Thomas Friedman}}</ref> Pa 2011, Siria enfrentar a un deterioru del nivel de vida nacional y a xubíes importantes nos precios de los productos básicos, con una [[Inflación|alta inflación]]<ref name="jadaliyya">{{cita publicación |apellíu=Saleeby |nome=Suzanne |url=http://www.jadaliyya.com/pages/index/4383/sowing-the-seeds-of-dissent_economic-grievances-an |títulu=Sowing the Seeds of Dissent: Economic Grievances and the Syrian Social Contract's Unraveling |periódicu=Jadaliyya |fecha=16 de xineru de 2012}}</ref><ref>{{cita publicación |nome=Massoud |apellíu=Derhally |títulu=Syrian inflation reached 31.5% in April |url=http://www.arabianbusiness.com/syrian-inflation-reached-31-5-in-april-460888.html |editorial=Arabian Business |fecha=6 de xunu de 2012 |fechaaccesu=22 d'agostu de 2013}}</ref> El país enfrentábase tamién a tases de [[desemplegu]] xuvenil particularmente altes.<ref>{{cita web |url=http://journalistsresource.org/studies/government/international/youth-exclusion-in-syria-economic/ |títulu=Youth Exclusion in Syria: Social, Economic, and Institutional Dimensions |editorial=Journalist's Resource |fechaaccesu=11 d'agostu de 2012 }}</ref><ref>{{cita publicación |nome=Deborah |apellíu=Amo |títulu=Syrian Youth Unprepared For Market-Driven Economy |url=http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=130222200 |fecha=avientu de 2010 |fechaaccesu=8 de setiembre de 2013 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |nome=Yi |apellíu=had |títulu=Unemployed Anti-War Protesters Demand Syrian Invasion |url=http://www.duffelblog.com/2012/07/unemployed-anti-war-protesters-demand-syrian-invasion/ |editorial=The Duffel |fecha=2 de xunetu de 2012 |fechaaccesu=8 de setiembre de 2013 |idioma=inglés}}</ref><ref name="jadaliyya"/> ==== Gas natural ==== Delles fontes suxirieron que la xeopolítica del gas natural d'Oriente Mediu xugó un papel na guerra, en mayor o menor midida.<ref>{{cita publicación |títulu=Siria, la estorbisa ente'l gas natural qatarín y Europa |url=https://www.abc.es/internacional/20130915/abci-qatar-petroleo-siria-201309142123.html |periódicu=[[ABC (periódicu)|ABC]] |fecha=15 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2014}}</ref> Dende 2008, pel país trescurre'l [[Gasoductu Árabe]], qu'esporta [[gas natural]] dende [[Exiptu]] a [[Xordania]], Siria y [[El Líbanu]], con una caña submarina que llega a [[Israel]].<ref name="downstream2"> {{cita publicación |url=http://www.downstreamtoday.com/news/article.aspx?a_id=8761 |títulu=Syria Completes First Stage of Arab Gas Pipeline |axencia=[[Xinhua]] |editorial=Downstream Today |fecha=18 de febreru de 2008 |fechaaccesu=23 de febreru de 2008}}</ref> Amás, en 2010 empezaron les negociaciones pa construyir un [[Gasoducto Irán-Iraq-Siria]], que llevaría [[gas natural]] iranina dende'l [[Xacimientu de gas natural South Pars-North Dome|xacimientu de South Pars]], que comparte con [[Qatar]], hasta'l [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]] pa ser esportáu a Europa. El gasoductu, que consolidaría la posición d'Irán como potencia rexonal,<ref>{{cita web |títulu=Tasnim News Agency - Hezbollah Official Hails Iran as Major Rexonal Power |url=http://www.tasnimnews.com/en/news/2015/08/14/828407/hezbollah-official-hails-iran-as-major-regional-power |sitiuweb=Tasnim News Agency |fechaaccesu=18 de payares de 2015}}</ref> competía direutamente colos planes de Qatar de construyir [[Gasoducto Qatar-Turquía|otru gasoductu]] que pase per Siria.<ref>{{cita publicación |títulu=IRAN-IRAQ: Pipeline to Syria Ups Ante in Proxy War with Qatar |url=http://oilprice.com/Geopolitics/Middle-East/IRAN-IRAQ-Pipeline-to-Syria-Ups-Ante-in-Proxy-War-with-Qatar.html |editorial=Oilprice.com |fecha=22 de febreru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Esti gasoductu trascurriría dende'l xacimientu qatarín al traviés de Arabia Saudita, Xordania y Siria p'algamar Turquía y la so [[Gasoductu Nabucco]], tamién coles mires de llegar al mercáu européu. Amás, al contrariu que'l gasoductu iranín, ésti evitaría cualquier contautu con Rusia. === Primavera Árabe === {{AP|Primavera Árabe}} La llamada [[Primavera Árabe]] foi un movimientu social que pretendía una remodelación política nos países de la rexón. N'avientu de 2010, apaecieron en Túnez protestes en masa anti-gubernamentales, y más tarde espardiéronse nel Mundu Árabe. En xineru y febreru de 2011, asocedieron revoluciones en Túnez y Exiptu, y los sos gobiernos, acusaos d'autoritarios, fueron derrocaos. Tamién en [[Libia]] asocedieron manifestaciones que derivaron nuna rebelión armada y más tarde nuna [[Guerra de Libia de 2011|guerra civil]]. Otros países árabes tamién protestaron, y dellos gobiernos trataron de contentar al pueblu faciendo reformes y cambeos nel gobiernu.<ref>[https://web.archive.org/web/20140423110216/https://www.publico.es/internacional/359676/siria-y-jordania-sumir-hoy-a-les manifestaciones/version-imprimible «Siria y Xordania sumir güei a les manifestaciones.»] ''[[Público (España)|Público]]''.</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rionegro.com.ar/diario/rn/nota.aspx?idart=552045&idcat=9533&tipu=2 |títulu=«Xordania, Palestina y Siria tomen nota y reformen los sos gobiernos.» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> == Batallosos == {{VT|Grupos armaos de la Guerra Civil Siria|l1=Grupos armaos de la Guerra Civil Siria|Conflictos ente los rebeldes mientres la Guerra Civil Siria}}Tres l'apaición d'Estáu Islámicu, la intervención turca, el fin de la batalla de Alepo y los diversos conflictos ente los grupos insurxentes, la guerra civil siria pasó de ser una llucha por causes polítiques ente'l gobiernu col sofitu de la población urbana y la oposición con sofitu de la población rural; a una llucha de distintes faiciones armaes sofitaes por diverses potencies pol control de territoriu, recursos y sofitu políticu-financieru internacional. En 2017 puede estremase 5 grandes faiciones: === Fuercies Gubernamentales SAA y NDF === {{AP|Exa de la Resistencia|Fuercia de Defensa Nacional (Siria)|l2=Fuercia de Defensa Nacional}} ;Exércitu Árabe Siriu (SAA) y la Fuercia Aérea Siria (SyAAF) {{AP|Fuercies Armaes de Siria|l1=Fuercies Armaes de Siria|Fuercia Aérea Árabe Siria}} [[Ficheru:Flag of Syria.svg|miniaturadeimagen|Bandera oficial de [[Siria]].]] El gobiernu siriu ye sofitáu y defendíu poles [[Fuercies Armaes Árabes Siries|Fuercies Armaes de Siria]] (SAA), les que, integraes pol [[Exércitu Árabe Siriu]], l'[[Armada Árabe Siria|Armada siria]] y la [[Fuercia Aérea Árabe Siria|Fuercia Aérea Siria]], encargar de combatir ciudá per ciudá a los rebeldes. Tres la segunda cayida de Palmira l'altu mandu rusu intervieno entá más nes SAA, tomando'l control de la planificación, estratexa y control de zones con batallones de policía militar. Entranando y armando batallones de fuercies especiales como les [[Fuercies Tigre (Siria)|fuercies Tigre]] y los cazadores de terroristes. Les tropes gubernamentales dempués de la intervención de la [[Fuercia Aérea de Rusia|Fuercia Aérea Rusa]] (RuAF) nel 2015 tomaron la iniciativa retomando sectores estratéxicos na [[campaña de Palmira]] y la [[Batalla de Alepo (2012-2016)|batalla de Alepo]], recuperando'l control de tolos grandes centros urbanos pal añu 2016. Los primeros años de la guerra fueron altamente costoses tantu en material bélico como en personal, debíu en parte a la falta de profesionalismo na infantería, lo cual provoca fuxíes innecesaries o captura del so material militar en retiraes desorganizadas, a esto amestábase'l fechu de que les deserciones sunitas que minaben la moral de la tropa, según la falta de cuerpos de fuercies especiales, policía militar, zapadores y brigaes aerotresportaes. ;Hezbolá Ante les enzancaos del Exércitu gubernamental pa recuperar el control del país, en mayu de [[2013]], el gobiernu siriu decidió pidir l'ayuda de [[Hezbolá]], una organización militar d'[[El Líbanu]] qu'unvió miles de soldaos a la batalla en Qusair, lo que foi tacháu de «invasión» per dellos países.<ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20130524/qusair-batalla-estrategica-control-frontera-siriu-libanesa/669540.shtml |títulu=Al Qusair, la batalla estratéxica pol control de la frontera siriu-libanesa |fechaaccesu=18 de payares de 2015 |apellíu=Caretti |nome=Gonzalo |fecha=24 de mayu de 2013 |editorial=[[RTVE]]}}</ref> Hezbolá compónse principalmente d'infantería llixera móvil, anque dende 2016 pasu ente pasu foi formando batallones mecanizados, de xuru con tanques y carros blindaos provistos pol gobiernu siriu. Dende l'entamu de la so participación na guerra siria, amodo foi convirtiéndose d'una guerrilla paramilitar a un exércitu regular. Pela so parte el gobiernu siriu anunció en diverses ocasiones el so total sofitu en casu d'un conflictu con Israel. El 11 de mayu anuncia que se retira de tola frontera libanesa con Siria, pasando'l so control al exércitu libanes.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/11-may-hezbollah-leader-nasrallah-claims-it-has-dismantled|títulu=Hezbollah leader Nasrallah claims it has dismantled all military posts on the Syria-Lebanon border, and this area would now be patrolled just by the Lebanese army. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> ;Irán A mediaos de xunu de 2013, fontes ensin identificar reflexaes na prensa británica, falaben de la decisión d'Irán d'unviar un contingente de 4000 soldaos de la [[Cuerpos de la Guardia Revolucionaria Islámica|Guardia Revolucionaria Iranina]] pa lluchar en [[Siria]].<ref>{{cita web |url=http://www.independent.co.uk/news/world/middle-east/iran-to-send-4000-troops-to-aid-president-assad-forces-in-syria-8660358.html |títulu=Iran to send 4,000 troops to aid President Assad forces in Syria |fechaaccesu=18 de payares de 2015 |fecha=16 de xunu de 2013 |periódicu=[[Independent]]}}</ref> La brigada de fuercies iranines esplegaes conocer como brigada Fatemiyoun. A diferencia de Rusia, l'ayuda d'Irán ye pocu conocida en cifres por non ser espublizada, anque consiste principalmente na so coordinación con distintes milicies chiies de delles nacionalidaes, más que nuna intervención direuta. Amás en delles ocasiones dexó a la RuAF utilizar los sos aeropuertos militares en misiones de bombardéu estratéxicu. Pa 2017 envalorábase qu'Irán sofitaba a más de 10000 milicianos de diverses nacionalidaes, amás del unvió de cientos de miembros de la guardia revolucionaria iranina.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/11-may-iran-provides-armsfinancing-and-training-and-manages|títulu=Iran "provides arms,financing and training and manages as many as 10,000 Iraqi Afghan and Pakistani Shia fighters in Syria" per DNI Coats - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> ;Rusia {{AP|Intervención militar rusa na Guerra Civil Siria}} Rusia sofita al gobiernu de delles formes, destacando la [[base Naval de Tartus]]. Sirve principalmente como base de suministru pa los buques de la flota del [[mar Negru]] y otres unidaes que s'atopen en travesía pol [[Mediterraneu]].<ref>{{cita web |url=http://rusiahoy.com/articles/2011/12/12/l%27almirante_kuznetsov_aldu_a%20el_mediterraneo_13309.html |títulu=L'Almirante Kuznetsov aldu al Mediterraneu |fechaaccesu=23 d'avientu de 2011 |fecha=12 d'avientu de 2011 |editorial=Rusia Güei |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120107201052/http://rusiahoy.com/articles/2011/12/12/l%27almirante_kuznetsov_aldu_a |fechaarchivu=2012-01-07 }}</ref> Una ayuda direuta púdose ver per parte de la organización libanesa [[Hezbolá]], que caltuvo un sofitu declaráu a al-Asad nos primeros años de guerra, y yá en 2013 unvió a dellos cientos de los sos soldaos a combatir de llau de les tropes gubernamentales de Siria. L'unvió de tropes de Hezbolá pudo vese en particular na [[batalla de Quseir de 2013]], onde'l gobiernu llogró una victoria aclamada, según mientres la [[Batalla de Alepo (2012-2013)|batalla de Alepo]] y la [[Operación Nube del Norte]]. ==== Iraq ==== El 23 de febreru al traviés d'un comunicáu tresmitíu pola televisión iraquina, el primer ministru Haider al Abadi dispunxo la execución d'ataques aéreos contra de les posiciones del Estáu Islámicu allugaes en territoriu siriu. El ministru aprofió que la llucha contra l'agrupación estremista intensificóse dempués de los últimos ataques suicides perpetaos en Bagdag y tán destinaos a protexer a los sos ciudadanos. «Unviemos a la nuesa Fuercia Aérea pa les operaciones d'ataque en contra del Estáu Islámicu en Siria», señaló al Abadi y destacó el llabor de los oficiales del Exércitu iraquín, a los que llomó de «héroes del aire», quien van lluchar contra los terroristes «que maten a los nuesos neños y ciudadanos en cualesquier parte».<ref>{{cita web |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/231850-irak-ordenar-ataque-estado-islamico-siria |títulu=Iraq ordena l'ataque al Estáu Islámicu en territoriu siriu - RT |fechaaccesu=25 de febreru de 2017 |sitiuweb=RT n'Español}}</ref> === Milicies Insurxentes === [[Ficheru:SyrianNationalCoalitionOfficialLogo.svg|miniaturadeimagen|Bandera de la [[Coalición Nacional Siria]].]] [[Ficheru:Flag of Syria (1930–1958, 1961–1963).svg|miniaturadeimagen|[[Bandera de Siria de 1930|Bandera representativa]] del [[Exércitu Llibre de Siria]].]] {{AP|Oposición siria}} Los opositores al gobiernu son variaos y bien heteroxéneos. Los sos fines van dende'l derrocamientu de Bashar al-Asad, una transición política, hasta la implantación d'una república islámica. Los rebeldes fueron sofitaos por una gran cantidá de naciones, sobremanera d'Occidente y del golfu pérsicu. Dientro d'estos aliaos atópense principalmente [[Estaos Xuníos]], [[Reinu Xuníu]], [[Francia]], [[Turquía]], [[Arabia Saudita]] y [[Qatar]], que sofitaron económica y armamentísticamente a los rebeldes. N'especial estos trés últimos, quien los financiaron sistemáticamente. En 2017 el poderíu y la influyencia d'[[Al Qaeda|Al-Qaeda]] aumentaron de manera significativa, ente que los grupos armaos sirios cada vez yeren más débiles. El grupu terrorista Frente Fath al-Sham (ex-Frente Al-Nusra) y la banda Ahrar al-Sham, son dos grupos terroristes que consiguieron amentar el so poderíu y amenacien con erradicar a los grupos armaos con menos enclinos estremistes. L'Exércitu Llibre de Siria (ELS) foi unu de los que más vio perxudicada la so posición en Siria, yá que decenes de los sos integrantes y miembros d'otros grupos armaos xuniéronse a les files de Ahrar al-Sham o'l Frente Fath al-Sham. La insistencia d'una victoria militar de los dos grupos estremistes nuna victoria militar contra'l Gobiernu siriu y la so oposición a cualquier arreglu con Damascu, fueron los factores del aumentu de la so popularidá ente los opositores sirios y los insurxentes. L'apueste del ELS por un arreglu políticu y la so participación en delles de les rondes de negociaciones fueron dos de los puntos que los opositores sirios nun ven con bonos güeyos y por eso prefieren a los grupos islamistes. Sicasí, coles mesmes la medría del poderíu d'estos ta aumentando cada vez más les probabilidaes de qu'unu d'ellos, o nel peor de los casos, los dos, estableza un “califatu” al estilu de Daesh.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/335934/alqaeda-tragar-oposicion-fath-sham |títulu=Foreign Policy: Al-Qaeda empieza a tragase a la oposición siria - - HispanTV.com |fechaaccesu=20 de marzu de 2017 |apellíu=HispanTV |sitiuweb=HISPANTV}}</ref> Representantes de 43 grupos armaos de la oposición siria'l 9 de setiembre de 2017 llegaron a un alcuerdu pa fundise nel marcu del Gobiernu Provisional de Siria. El vicepresidente de la Coalición Nacional de les Fuercies Siries Revolucionaries y d'Oposición, Abdulrajmán Mustafa, dixo qu'ente los grupos de la oposición qu'espresaron el deséu de xunise al nuevu cuerpu hai representantes de Ahrar al Sham, divisiones del Exércitu Siriu Llibre que participaron na Operación Escudo del Éufrates y otros grupos armaos de la oposición. Trátase d'agrupaciones como Yeish al Islam, Faylak al Sham, la División del Sultán Murad y el Frente de Damascu. El papel principal nel Exércitu Nacional va ser desempeñáu por Ahrar al Sham. El propósitu de la nueva formación ye llevar a cabo operaciones militares conxuntes pa espulsar a Bashar Asad del Gobiernu y combatir a les unidaes de autodefensa curdes. La idea gocia del respaldu total de Turquía, Arabia Saudita y Qatar.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201709091072228445-oposicion-siria-ejercito-nacional/|títulu=Naz un nuevu 'Exércitu Nacional' en Siria|fechaaccesu=9 de setiembre de 2017|apellíu=Sputnik|sitiuweb=mundu.sputniknews.com|idioma=es}}</ref> === Hayat Tahrir al-Sham (HTS) === L'alianza Hayat Tahrir al-Sham (Xunta de Lliberación del Llevante), na que s'arrexunten los terroristes del Frente Fath al-Sham (enantes denomináu Frente Al-Nusra y venceyáu a Al-Qaeda) y grupos 'rebalbos' como'l Movimientu Nuredin al-Zinki, Liwa al-Haq, Yaish al-Suna y Yabhat al-Din. ==== Frente Al-Nusra ==== {{AP|Frente Al-Nusra}} [[Ficheru:Flag of the Al-Nusra Front (Variant).svg|miniaturadeimagen|Bandera del Frente Al Nusra, grupu radical afiliáu a Al Qaeda.]] El Frente al-Nusra ye reconocíu como organización terrorista pol gobiernu siriu, amás de per países como Estaos Xuníos. Envalorábase que la cantidá de lluchadores xubía a ente 6000 y 10000 persones en 2012, incluyendo a combatientes estranxeros provenientes de Bosnia, Libia, Arabia Saudita, Exiptu, Xordania, Túnez, Palestina, El Líbanu, Australia, [[Chechenia]], Kuwait, los Emiratos Árabes Xuníos, Azerbaixán, Francia, Iraq, España, Dinamarca y Taxiquistán.<ref name="GuardianForeignFighters">{{cita publicación |nome=Ghaith |títulu=Syria: the foreign fighters joining the war against Bashar al-Assad |url=http://www.guardian.co.uk/world/2012/sep/23/syria-foreign-fighters-joining-war |fecha=23 de setiembre de 2012 |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |periódicu=The Guardian |apellíu=Abdul-Ahad |lugar=Londres}}</ref> La rellación ente'l Frente al-Nusra y los rebeldes moderaos foi tirante, a pesar de collaborar col [[Exércitu Llibre Siriu]] en delles batalles por necesidá. La visión relixosa estricta y la voluntá d'imponer la [[llei Sharia]] fadió a munchos sirios.<ref>{{cita publicación |títulu=With wary eye, Syrian rebels welcome Islamists into their ranks |url=http://www.timesofisrael.com/with-wary-eye-syrian-rebels-welcome-islamists-into-their-ranks/ |fecha=25 d'ochobre de 2012 |fechaaccesu=28 de xineru de 2013}}</ref> Dellos comandantes rebalbos acusaron a los yihadistes estranxeros de "roba-yos la revolución", escalar fábriques siries y amosar intolerancia relixosa.<ref>{{cita publicación |nome=Martin |títulu=Syria crisis: al-Qaida fighters revealing their true colours, rebels say |url=http://www.guardian.co.uk/world/2013/jan/17/syria-crisis-alqaida-fighters-true-colours |fecha=17 de xineru de 2013 |fechaaccesu=26 de xineru de 2013 |periódicu=The Guardian |ubicación=Londres |apellíu=Chulov}}</ref> El Frente Al-Nusra foi acusáu de maltratar a minoríes relixoses y étniques dende la so formación.<ref>{{cita web |url=http://www.theblaze.com/stories/2013/06/30/catholic-priest-beheaded-in-syria-by-al-qaeda-linked-rebels-as-men-and-children-take-pictures-and-cheer/ |títulu=Catholic Priest Allegedly Beheaded in Syria by Al-Qaeda-Linked Rebels as Men and Children Take Pictures and Cheer |fecha=30 de xunu de 2013 |editorial=TheBlaze.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130714221411/http://www.theblaze.com/stories/2013/06/30/catholic-priest-beheaded-in-syria-by-al-qaeda-linked-rebels-as-men-and-children-take-pictures-and-cheer/ |fechaarchivu=2013-07-14 }}.</ref> En 2018 les HTS atopar en franca guerra contra Llabrar al Sham (JTS). === Turquía: Operación Escudo del Éufrates y Operación Caña de Olivar === A partir del 24 d'agostu del 2016 tropes regulares turques atopar en Siria, como parte de la operación Escudo del Éufrates, que tenía como oxetivu establecer una franxa de seguridá na frontera turca con Siria que tuviera llibre tantu del [[Estáu Islamico]] como de les [[YPG]] (Turquía considera grupu terrorista polos sos vinculos col [[PKK]], grupu armáu curdu qu'actúa en territoriu turcu). Pa lo cual el gobiernu turcu movilizó a la so infantería, artillería, tanques y aviación utilizando a los milicianos suníes y turcomanos del [[Exércitu Llibre Siriu]], según reclutados nos campos de refuxaos. Pal 9 de marzu de 2017 Turquía dio per rematada la operación cola captura d'[[Al-Bab|Al Bab]]. El 29 de marzu anuncióse que la operación de les fuercies turques Escudu del Éufrates nel norte de Siria concluyó con ésitu, el primer ministru turcu, Binali Yildirim, declaró que Turquía podría llanzar otra operación militar en Siria en casu d'amenaza.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703291067955231-ffaa-turques-daesh-siria/ |títulu=Turquía anuncia que termina con ésitu la operación Escudo del Éufrates |fechaaccesu=30 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> La intención de Turquía d'utilizar la operación Escudo del Éufrates en Siria pa demostrar el so poderíu militar nun foi abondo esitosa, l'Exércitu turcu tardó 6 meses en tomar un territoriu relativamente pequeñu. Amás, nel marcu de la operación, 70 militares perdieron la so vida y decenes de vehículos y equipos militares turcos fueron destruyíos mientres la operación, ente ellos el 'invencible' tanque Leopard. Tocantes a la demostración de fuercia política, l'ésitu ye más evidente, per un sitiu, la operación aumentó la presencia de Turquía en Siria y los sos intereses son agora consideraos polos otros actores del conflictu. Per otru llau, nun llogró demostrar la so fuercia política a Estaos Xuníos, país que decidió sofitar a los curdos so la sida de la llucha contra'l [[Estáu Islamico]].<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201704011068017020-turquia-operacion-siria/ |títulu=¿Ésitu o desastre? El balance de la operación militar turca en Siria |fechaaccesu=14 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> El 15 de xunu de 2017 Turquía terminó la construcción d'un muriu na frontera siria con una estensión de 828 km.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/15-june-turkey-has-finished-the-construction-of-a-700km-walltotally|títulu=Turkey has finished the construction of a 700-km wall(totally 828km) along its border with Syria - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=27 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 20 de xineru del 2018, Turquía llanzó la so segunda ofensiva militar (operación Caña de Olivar) conxuntamente con unidaes del [[Exércitu Llibre Siriu]] que yá participaren na operación Escudo del Éufrates, nel norte de Siria, na provincia d'[[Afrin]], onde s'atopaben asitiaos alredor de 5000 milicianos curdos de les YPG. Turquía dio por concluyida la ofensiva a finales de marzu de 2018 cuando los milicianos curdos fueron espulsaos de tola provincia de Afrin. 46 militares turcos perdieron la so vida nesta operación. La situación ye tirante colos milicianos curdos en [[Manbij]], llocalidá nel norte de Siria que podria ser el proximo oxetivu del exércitu turcu. Les rellaciones ente Turquía y Estaos Xuníos empeoraron nos ultimos meses debíu al sofitu militar brindáu polos americanos a les milicies curdes en Siria, a les cualos Turquía considera terroristes. === Combatientes estranxeros === En 2017 unos 10{{esd}}000 radicales provenientes de los países postsoviéticos, incluyida Rusia, tán n'Oriente Próximu, según la xefa de l'Asamblea Interparlamentaria de la [[Comunidá d'Estaos Independientes]] (CEI), [[Valentina Matviyenko|Valentina Matvienko]].<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/mundo/201703281067925779-cei-radicalismu-terrorismu/ |títulu=Unos 10.000 radicales procedentes de la CEI podríen tar n'Oriente Próximu |fechaaccesu=14 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> Alredor de 5000 radicales procedentes de la [[Xunión Europea]] combaten en Siria, según l'asesor del ministru d'Esteriores del país árabe, Ayman Susan.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201704131068366362-terrorismu-yihadismo-ue-siria/ |títulu=Asesor del canciller siriu estima en 5.000 los terroristes en Siria procedentes de la XE |fechaaccesu=14 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> En 2017 envalórase que siquier 5000 milicianos uigures chinos engarren en diversos grupos islamistes.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/8-may-syria-says-up-to-5000-chinese-uighurs-fighting-in-militant|títulu=Syria says up to 5,000 Chinese Uighurs fighting in militant groups - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> En total, so les banderes negres del 'Califatu', viven alredor de 50 civiles israelinos. Sicasí, en tolos casos, tratar d'árabes. Pocos teníen como propósitu acabar nos territorios controlaos por Daesh: la mayoría fueron a la guerra pa lluchar contra'l réxime asesín de Asad» ensin que-yos importara enforma a favor de quién llucharíen. Dellos partidarios de la teoría de la combalechadura afirmen que precisamente Israel creó y caltién a Daesh. Decenes de páxina web describen cómo los xudíos inventaron l'Estáu islámicu» col fin de esclavizar a los pueblos árabes qu'amen la llibertá. A pesar de que solo son teoríes que nun reciben demasiaos sofitos, ente los combatientes de Daesh atópense combatientes israelinos llegaos tamién d'Europa.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/prensa/201611071064664931-daesh-israelies-causes/ |títulu=¿Por qué hai israelinos y xudíos europeos nes files de Daesh? |fechaaccesu=14 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> === Fuercies Democrátiques de Siria (SDF) === {{AP|Fuercies Democrátiques Siries|l1=Fuercies Democrátiques Siries|Conflictu nel Curdistán siriu de 2012-2014|l2=Conflictu nel Curdistán siriu|Revolución de Rojava}} De primeres de la guerra los [[curdu|curdos]] aliar col bandu rebalbu, pero al volvese más inciertu l'aldu de la guerra tomaron una direición propia que ye la de crear un ente federal curdu al norte de Siria. Según datos de la [[Mandu Central de los Estaos Xuníos|CENTCOM]] pa entamos del 2017 el 60% de les SDF son milicies árabes, lo que convirtió en minoría a los curdos. Los SDF atopar nuna crisis interna sobremanera pola so rellación coles [[YPG]] que foi acusada per Turquía de ser estensión del [[PKK]], grupu armáu curdu qu'actúa en territoriu turcu y al que'l gobiernu turcu considera terroristes. Ye financiada militar y económicamente por EE.XX. y Occidente. Atópase conformada na so mayoría por infantería móvil, tien principalmente carrocetes modificaes con ametralladores y vehículos con blindaxe artesanal, anque a partir del cambéu d'alministración n'EE.XX. l'ayuda militar foi n'aumentu. El presidente del curdistán iraquín criticar en delles ocasiones por non tener una estratexa clara y xunise según seya conveniente, polos sos alcuerdos tantu col gobiernu siriu como con EE.XX. El principal grupu de les SDF, el [[Partíu de la Unión Democrática (Siria)|PYD]] y la so caña armada, les [[Unidaes de Proteición Popular|YPG]] tuvieron lluchando contra [[Jabhat Fateh al-Sham|al-Nusra]] y el [[Estáu Islámicu]] dende 2012, amás de que s'atopa en franca llucha coles FSA nel corredor d'[[Azaz]] y atópase so l'amenaza d'una intervención turca, que desea faese col control de Manbij y eventualmente de Raqa. Los curdos collaboren col gobiernu siriu, lo que provocó fregadures coles milicies árabes sunitas que s'oponen, lo que desaguó en escaramuzas contra les posiciones del gobiernu en Hasaka y Qmishli, provocando que tanto Rusia como'l gobiernu siriu paralizara la unviada d'armamentu y pertrechos. El gobiernu curdu remanar nun sistema semi tribal, dirixíu por conseyos militares establecíos en grandes poblaos, lo qu'estazó los esfuercios sobremanera nel sector de Manbij, una y bones les milicies árabes y un sector curdu prefirió centrase en Raqa a pidimientu d'Estaos Xuníos. La SDF tuvo bones resultaos nel norte semidesértico de Siria por atopase escasamente fortificáu, siendo deteníos en secu al atopase zones fortificaes. La so estratexa basar n'ataques rápidos en dellos frentes pa obligar a un repliegue, pa evitar embolsamientos, pero fíxose-y bien difícil tomar centros urbanos pola so falta d'infantería mecanizada y al llindáu sofitu aereu per parte de la coalición. La coalición nun puede dar más de 14 ataques diarios pa sofitar a les SDF, ente que la RuAF y la SyAAF llanza en permediu 80. === Estaos Xuníos === En mayu de 2017 los EEXX anuncien qu'entrenen al grupu [[Maghaweir Al Thowra]] n'a los Tanf, por que lluchen contra [[Estáu Islámicu]].<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/9-may-us-forces-are-training-maghaweir-al-thowra-at-at-tanf|títulu=O.S forces are training Maghaweir Al Thowra at At Tanf, Syria for thier continued fight against ISIL - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 9 de mayu'l gobiernu aprueba'l envio d'armamentu pesáu a los curdos a pesar de les oxeciones de Turquía, la unviada incluyiría munición, armes pequeñes, ametralladores, ametralladores pesaes, equipu de construcción como bulldozers y vehículos blindaos.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/9-may-us-official-says-trump-administration-approves-providing|títulu=US official says Trump administration approves providing heavier weapons to Syria's Kurds, despite Turkish objections. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Redaición|títulu=Estaos Xuníos anuncia que va unviar armamentu a los curdos na guerra de Siria magar la oposición de Turquía|url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-39864941|fecha=9 de mayu de 2017|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|periódicu=BBC Mundu|idioma=en-GB}}</ref> El 19 de mayu de 2018 anúnciase la suspención del financiamientu de les SDF, fueron recortaes decenes de miles de dólares asignaes pa los proyeutos rellacionaos con "la llucha contra l'estremismu violentu, el sofitu a la sociedá independiente y los medios independientes, el fortalecimientu de la educación y la promoción de la vixilancia de la comunidá".<ref>{{cita publicación|títulu=US halts financial assistance to northwest Syria|url=https://www.almasdarnews.com/article/us-halts-financial-assistance-to-northwest-syria/|fecha=19 de mayu de 2018|fechaaccesu=19 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180705155837/https://www.almasdarnews.com/article/us-halts-financial-assistance-to-northwest-syria/|archivedate=2018-07-05}}</ref> === Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante === {{AP|Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante}} L'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante (EIIL) ganó una gran cantidá de terrén nel nordeste de Siria empezando n'abril de 2013, y pa finales de 2013 controlaba una gran zona nesa rexón. L'[[Observatoriu Siriu pa los Derechos Humanos]] describir como «el grupu más fuerte».<ref name="ISISNorthSyria">{{cita publicación |títulu=Al Qaeda-linked group strengthens hold in northern Syria |url=http://edition.cnn.com/2013/11/05/world/europe/syria-turkey-al-qaeda/ |fecha=6 de payares de 2013 |fechaaccesu=3 d'avientu de 2013 |editorial=CNN |idioma=inglés |author=Gul Tuysuz, Raxa Razek, Nick Paton Walsh}}</ref> Impunxo una estricta llei [[Sharia]] nel territoriu controláu. El grupu, líderáu pol iraquín [[Abu Bakr al-Baghdadi]], taba hasta 2014 afiliáu con [[Al Qaeda]], y tien una cantidá envalorada de 200&nbsp;000 terroristes, incluyendo munchos estranxeros. Foi criticáu polos sos crímenes contra la humanidá.<ref name="AI">{{cita web |url=http://www.amnesty.org/en/news/syria-harrowing-torture-summary-killings-secret-isis-detention-centres-2013-12-19 |títulu=Syria: Harrowing torture, summary killings in secret ISIS detention centres |fechaaccesu=3 de xineru de 2014 |fecha=19 d'avientu de 2013 |editorial=Amnesty International}}</ref> Ye intolerante escontra grupos rebalbos non islamistes, periodistes estranxeros o trabayadores humanitarios, y secuestró, espulsáu o asesináu a dalgunos d'ellos.<ref name="birke1">{{cita publicación |apellíu=Birke |nome=Sarah |url=http://www.nybooks.com/blogs/nyrblog/2013/dec/27/how-al-qaeda-changed-syrian-war |títulu=How al-Qaeda Changed the Syrian War |revista=New York Review of Books |fecha=27 d'avientu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Esti grupu tomó una gran importancia internacional al [[Guerra contra l'Estáu Islámicu|tomar delles ciudaes iraquines en 2014]]. D'esta forma, el EIIL convertir nel grupu terrorista más poderosu anguaño.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/131542-crear-potencia-terrorista-poderosa-mundu |títulu=Cómo crear nuna selmana la potencia terrorista más poderosa del mundu |fecha=20 de xunu de 2014 |editorial=[[RT]]}}</ref> Amás de combatir a les fuercies lleales al gobiernu siriu, l'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante s'hai enfrentando tamién a los demás rebeldes, incluyendo rebeldes radicales, como'l [[Frente al-Nusra]], y a otros rebeldes más moderaos, como'l [[Exércitu Llibre Siriu]].<ref>{{cita web |url=http://www.seguridadinternacional.es/?q=ye/content/al-qaeda-en-siria-una fonte-de-problemes-en-m%C3%A1s-de-un-sentíu |títulu=Al Qaeda en Siria: una fonte de problemes en más d'un sentíu |fechaaccesu=25 de payares de 2013 |fecha=15 d'ochobre de 2013 }}</ref> Ante los conflictos internos, el 2 de febreru de 2014, [[Al Qaeda]] rompió los sos llazos col EIIL, indicando que "refuga la sedición ente les faiciones muyahidines nel Llevante".<ref>{{cita publicación |títulu=Al-Qaeda disavows ISIS militants in Syria |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-26016318 |fecha=3 de febreru de 2014 |editorial=[[BBC]] |idioma=inglés}}</ref> === Israel === {{ap|Enfrentamientos nos Altos del Golán|Incidente ente Israel y Siria de febreru de 2018|Incidente ente Israel ya Irán de 2018}} Anque Israel nun forma parte oficialmente de la Guerra Siria si hai bombardiáu posiciones gubernamentales, ademas de les posiciones iranies y d'[[Hezbolá|Hezbola]] dientro del territoriu de Siria. El [[10 de payares]] de [[2012]], los rebeldes tomaron casi tolos poblaos cercanos a la frontera colos [[Altos del Golán]], onde hubo combates na zona que fixeron que [[Israel]] llanzara ataques de represalia contra Siria en dos causes, dempués de que proyeutiles de morteru aparentemente perdíos cayeron en territoriu baxu control d'Israel. Eso alzó la medrana de qu'Israel entrara direutamente nel conflictu.<ref>[http://noticias.terra.com.mx/mundo/mediu-oriente/israel-dispara-nuevamente-contra-siria,b28c62a9b4aea310VgnCLD2000000dc6eb0aRCRD.html «Rebalbos sirios tomen zona fronteriza con Israel.»] ''[[Terra Networks|Terra]]''. Consultáu'l 11 de payares de 2012.</ref> Israel cañoneó a combatientes sirios dempués de que los disparos de la guerra civil en Siria algamaren los Altos del Golán, controlaos pol gobiernu israelín, el día 18 de payares.<ref>{{cita web|url=http://www.lavoz.com.ar/noticias/mundo/israel-respuende-otra vegada-fueu-dende-siria|títulu=Israel respuende otra vegada a fueu dende Siria|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2015|apellíu=|nome=}}</ref> Los israelinos bombardiaron territoriu siriu ente payares y avientu, y l'exércitu de Bashar al-Asad respondió con más ataques y ofensives a los militares israelinos. El [[3 d'avientu]] del mesmu añu, el [[Gobiernu d'Israel|gobiernu israelín]] axustó con [[Xordania]] el permisu” pa bombardiar los [[armes químiques|arsenales químicos]] del exércitu siriu. Sicasí, les autoridaes xordanes negar a conceder l'autorización.<ref>[http://www.teinteresa.es/mundo/Israel-Jordania-bombardear-arsenales-Asad_0_821920001.html «Israel pide permisu a Xordania pa bombardiar los arsenales químicos de Asad.»] ''Te interesa''. Consultáu'l 3 d'avientu de 2012.</ref> El [[17 de marzu]] de [[2017]] cuatro aviones jets israelinos averar a [[Palmira]] col enfotu de bombardiar una posición del grupu [[Hezbola]] entrando al traviés d'El Líbanu, darréu Siria respondió llanzando un misil [[SA-5]] contra los jets de combate y almitiendo que balto un jet y dañu a otru, ente qu'Israel nun almitió nengún tipu de baxa nos sos aviones de combate, utilizando'l país hebréu un sistema de defensa y destrucción de misiles denomináu [[Jetz III]] ([[Arrow 3]]), inclusive misiles disparar contra territoriu Israelín pero misiles sirios fueron destruyíos pol sistema antimisil Israelín.<ref>[https://www.elmundo.es/internacional/2017/03/17/58cb9f9de5fdea97718b460a.html «Siria dispara misiles contra caces <span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">israel</span></span></span></span></span></span></span></span>íes qu'atacaron oxetivos militares nel so territoriu.» 17 de marzu de 2017.] ''El Mundo''.</ref><ref>[http://www.infobae.com/america/mundo/2017/03/17/el-ejercito-de-israel-bombardeo-siria-y-recibio-fueu-de-misiles/ «L'exércitu d'Israel bombardeó oxetivos en Siria, y Bashar al Assad respondió con un ataque misilístico.» 17 de marzu de 2017.] AP.</ref><ref>[http://internacional.elpais.com/internacional/2017/03/17/actualidad/1489733681_413773.html «Siria dispara misiles contra aviones <span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">israel</span></span></span></span></span></span></span></span>íes qu'atacaben oxetivos nel so territoriu.» 17 de marzu de 2017.] ''El País''.</ref> El [[21 d'abril]] l'exércitu israelín atacó con artilería les posiciones del gobiernu na provincia de [[Quneitra]] y cerca d'Al-Samadiniyah al-Sharqiyah, les SAA anuncien que los bombardeos nun causaron víctimes mortales.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/21-april-idfspokesperson-in-response-to-the-projectiles-fired|títulu=.@idfspokesperson: In response to the projectiles fired from Syria that hit the northern Golan Heights earlier this evening, the Israeli army targeted the launch sites. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/21-april-the-strikes-against-progovernment-positions-today|títulu=The strikes against pro-government positions today by Israel seemed to have only caused material damage, possibly a tank and something else. Non human casualties. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Los ataques en díes posteriores causaron más victimas ente elles el coronel de la resistencia palestina Abdurahman.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/25-april-one-of-prois-channels-claims-that-israeli-airstrike|títulu=One of pro-IS channels claims that Israeli airstrike in Quneitra killed Palestinian colonel Abdurahman - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El [[25 d'abril]] el comandu isrealí confirma que la so campaña de bombardéu a Siria qu'empezó'l 17 de marzu acabó con siquier 100 misiles, asi como armamentu y equipu pela redolada de Palmira y nos [[altos del Golán]] que diben ser tresferíos a Hezbolá.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/25-april-israeli-senior-army-officer-says-that-last-month|títulu=Israeli senior army officer says that last month (March 17th) Israel had destroyed 100 Syrian missiles that were supposed to be transferred to Hezbollah in Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El [[27 d'abril]] les fuercies israelies bombardiaron depósitos de municiones nel aeropuertu de Damascu.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/27-april-photo-showing-the-perimeter-of-damascus-international|títulu=Photo Showing the Perimeter of Damascus International Airport on Fire after being struck by Israel Israeli Jets. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El cual ye confirmáu pol ministru d'intelixencia israelina Yisrael Katz dempués de la visita del ministru de Defensa Lieberman a Rusia, amás del usu de los sos sistemes Patriot nos altos del Golán contra un dron en Siria.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/27-april-israel-confirming-strike-is-unusual-comes-hours|títulu=Israel confirming strike is unusual, comes hours after Israeli Defense minister Lieberman visit to Russia met Foreign and Defense ministers - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/27-april-israeli-army-utilize-mim104-patriot-system-to-intercept|títulu=Israeli army Utilize MIM-104 Patriot System to Intercept Possible Drone Above Golan Heights Near Syrian/Israeli Bordern - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El [[24 de xunu]] la IAF atacó posiciones del exércitu siriu en Quneitra, dexando la meyora de los rebeldes na ciudá de Baath.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/24-june-israeli-aircraft-targeted-two-syrian-tanks-and-other|títulu=Israeli aircraft targeted two syrian tanks and other Syrian army Sites in Quneitra - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/24-june-reports-of-syrian-rebels-making-gains-in-baath-city|títulu=Reports of Syrian rebels making gains in Baath City of Quneitra - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Anque l'ataque foi repelido a otru día.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/25-june-quneitra-progovernment-forces-seized-back-most-of|títulu=Quneitra: pro-Government forces seized back most of positions Rebels took yesterday on Baath City front - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El [[25 de xunu]] tres una nueva meyora rebalba en Ba'ath, la IAF volvió a bombardiar les posiciones de la SAA, argumentando que fueu de morteru cayó nos altos del Golán.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/25-june-israeli-air-force-reportedly-striking-targets-in|títulu=Israeli air force reportedly striking targets in Syria following mortar impacts in the Golan - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El [[7 de setiembre]] Israel bombardeó un centru militar científicu en Siria responsable de fabricar les armes químiques del réxime siriu. L'ataque cutió un cuartel de les fuercies gubernamentales y de los sos aliaos, según un depósitu de misiles tierra-tierra. El saldu resulto en siete muertos y mancaos.<ref>[https://www.infobae.com/america/mundo/2017/09/07/siria-les fuercies-israelies-bombardiaron-un centru militar-científicu-responsable-de-fabricar-les armes-quimicas-del-regimen/ Israel bombardeó un centru militar científicu en Siria responsable de fabricar les armes químiques del réxime de Bashar Al Assad] Infobae - 7 de setiembre de 2017</ref> El [[16 d'ochobre]] caces israelinos destruyeron una batería antiaérea siria en siendo atacaos mientres un vuelu de reconocencia n'El Líbanu. Esta atopábase cerca de Damascu y foi inutilizada con cuatro bombes depués de que disparara un misil contra patrullar, ensin dar nel blancu. El gobiernu de Siria sostién sicasí que los aviones violaron l'espaciu aereu del país y qu'unu foi baltáu.<ref>[https://www.infobae.com/america/mundo/2017/10/16/caces-israelies-destruyeron-una-bateria-antiaerea-siria-en siendo-atacaos-mientres-un vuelu-de-reconocencia-en-el-libano/ Caces <span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">israel</span></span></span></span></span></span></span></span>íes destruyeron una batería antiaérea siria en siendo atacaos mientres un vuelu de reconocencia n'El Líbanu] Infobae - 16 d'ochobre de 2017</ref> El [[1 de payares]] caces israelinos apuntaron los sos ataques contra un almacén d'armes del Movimientu de Resistencia Islámica d'El Líbanu ([[Hezbolá]]), allugáu na llocalidá de [[Hisya]], un centru industrial na provincia siria de Homs, pero fueron compensaos pola respuesta de misiles sirios. Medios sirios espresaron que l'ataque foi dirixíu contra una planta de cobre.<ref>[https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201711011073665659-damascu-ataque-israel-defensa-misil/ Medios: Siria llanza misiles antiaéreos en respuesta a un ataque de los aviones isralíes] Sputnik - 01.11.2017</ref> El [[1 d'avientu]] Israel atacó con misiles un depósitu d'armes "estratéxicu" de la [[1ᵉʳ División del Exércitu siriu]] asitiáu na provincia de Damascu. L'ataque asocedió na [[provincia de Damascu]] cerca de la capital, ente les llocalidaes de [[Kesweh]] y [[Sahnaya]] y según una fonte dellos proyeutiles fueron interceptaos por misiles tierra-aire llanzaos por Siria, ente qu'otros sí algamaron los sos oxetivos, causando grandes esplosiones.<ref>[https://actualidad.rt.com/actualidad/256561-militares-sirios-atacar-avion-israeli Militares d'Israel llancen misiles contra un "depósitu d'armes estratéxicu" del Exércitu siriu] RT - 1 dic 2017</ref> El [[3 d'avientu]] un misil foi llanzáu dende Siria escontra los [[Altos del Golán]] israelinos, que esti fechu foi denunciáu per Israel. Israel detalló que la cayida del proyeutil en suelu israelín puede debese a "fueu errante" proveniente de la llucha interna en Siria y espresu que nun hubo mancaos.<ref>[https://www.infobae.com/america/mundo/2017/12/03/israel-denuncio-que-un misil-foi-llanzáu-dende-siria-escontra-los altos-del-golan/ Israel denunció qu'un misil foi llanzáu dende Siria escontra los Altos del Golán] Infobae - 3 d'avientu de 2017</ref> El [[4 d'avientu]] aviones israelinos atacaron posiciones del Exércitu Siriu nel suburbiu de [[Jemraya]]. N'este ataque trés misiles israelinos fueron baltaos pola defensa aérea siria.<ref>[https://actualidad.rt.com/actualidad/256738-trés-misiles-israelies-interceptaos-damasco VIDEO: Trés misiles <span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">israel</span></span></span></span></span></span></span></span>íes son interceptaos cerca de Damascu] RT - 4 d'avientu de 2017</ref> El [[9 de xineru]] de [[2018]] l'aviación israelina apuntó contra la Brigada 155, onde se guarden llanzadores de proyeutiles Scud (depósitos d'armes del grupu terrorista Hezbollah). El gobiernu siriu declaro que respondió al ataque y valtamientu unu de los aviones atacantes. L'ataque tuvo llugar en rexón de [[Qutayfe]], al nordeste de Damascu.<ref>[https://www.infobae.com/america/mundo/2018/01/09/el bombardéu-israeli-sobre-una base militar-siria-tuvo-como-oxetivu-un arsenal-misilistico-del grupu terrorista-hezbollah/ El bombardéu <span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">israel</span></span></span></span></span></span></span></span>í sobre una base militar siria tuvo como oxetivu un arsenal misilístico del grupu terrorista Hezbollah] Infobae - 9 de xineru de 2018</ref> Según Siria Israel disparó cuatro cohetes, trés de los cualos cayeron cerca d'una posición militar. El restante sería interceptáu antes de llegar al so blancu. Ademas almitió perdes materiales.<ref>[https://www.infobae.com/america/mundo/2018/01/09/la-aviacion-israeli-bombardeo-oxetivos-en siria Siria almiti "perdes materiales" por un bombardéu <span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">israel</span></span></span></span></span></span></span></span>í a una base militar cerca de Damascu] Infobae - 9 de xineru de 2018</ref> El [[10 de febreru]] de [[2018]] un [[Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon|caza F-16]] israelín foi baltáu por un misil antiaéreo depués de que la Fuercia de Defensa d'Israel atacara dolce blancos pertenecientes a les fuercies iranies y a la Defensa Aérea Siria en Siria, esto asocedió na [[base aérea T4]] na provincia de Homs. Ellí hubo trés muertos. Los aviones tamién destruyeron un depósitu de municiones. Créese que ye la primer vegada que la fuercia aérea israelina pierde un avión de combate nel conflictu siriu. El F-16 tornaba a la so base xunto cola so escuadrilla en destruyendo'l camión del centru de control del dron iranín cerca de Palmira y les sos instalaciones de llanzamientu cuando foi algamáu por una andanada masiva de cohetes de la defensa antiaérea siria cayendo sobre territoriu israelín. Los sos pilotos resultaron mancaos y hospitalizaos depués de que se eyectara. L'axencia siria [[SANA]] dixo que les defenses antiaéreas baltaron a "más d'un avión". L'ataque asocede depués de qu'un dron iranín hubiera incursionado nel so territoriu, que finalmente foi neutralizáu. Según Israel misiles antiaéreos fueron llanzaos escontra Israel, disparando les alarmes nel norte d'Israel. La perda d'un avión pa Israel marca un escalamiento seriu nel conflictu.<ref>[http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-43015062 "Escalamiento seriu" nel conflictu en Siria: balten un avión de combate d'Israel qu'atacaba oxetivos <span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">iran</span></span></span></span></span></span></span></span>íes] BBC - 10 de xineru de 2018</ref><ref>[https://elpais.com/internacional/2018/02/10/actualidad/1518245033_988046.html Siria balta un caza <span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="Israel" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">israel</span></span></span></span></span></span></span></span>í que participaba nuna operación contra oxetivos <span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="van dir" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">iran</span></span></span></span></span></span></span></span>íes] EL PAÍS - 10 de febreru de 2018</ref><ref>[https://www.clarin.com/mundo/balten-avion-israeli-bombardeo-siria-escala-tension_0_ByD6wP2LM.html Israel atacó blancos en Siria y unu de los sos aviones foi baltáu] <span title="clarín" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="clarín" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="clarín" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="clarín" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="clarín" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="clarín" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="clarín" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="clarín" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">Clarin</span></span></span></span></span></span></span></span> - 10/02/2018</ref> === Jordanía === Esti reinu nun participa de manera direuta na guerra siria, pero si de manera indireuta entrenando rebeldes nel fracasáu nuevu exércitu siriu, según con sofitu loxísticu y material a los EE.XX. y les sos tropes regulares na base de Az Zarqa a 43 km de la frontera con Siria, que foi cedida a EE.XX. que realizó delles operaciones de comandu col sofitu de tropes ingleses.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/8-may-this-compound-is-located-east-of-azzarqa-city-jordan|títulu=This compound is located East of Az-Zarqa city, Jordan. It is 43 km away from Syria border and its part of large Xordanian base. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> === El Líbanu === El 31 de mayu del 2017 l'exércitu libanés anuncia l'entamu del so depliegue na frontera con siria, reemplanzando a los milicianos de Hezbolá.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/31-may-the-lebanese-armed-forces-have-begun-deploying-along|títulu=The Lebanese Armed Forces have begun deploying along Lebanon's eastern border with Syria, replacing members of the Iranian-backed Hizbullah - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=11 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> == Desenvolvimientu inicial == {{AP|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria|l1=Cronoloxía de la Guerra Civil Siria}} === Primeres protestes y llevantamientos violentos (marzu-xunu de 2011) === {{AP|Fase d'insurrección civil de la Guerra Civil Siria}} {{VT|Cronoloxía de la Guerra civil siria (xineru a abril de 2011)|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (mayu a agostu de 2011)}} [[Ficheru:Syrian Demonstration Douma Damascus 08-04-2011.jpg|miniaturadeimagen|Manifestaciones, con banderes gubernamentales, en Duma, un suburbiu de Damascu. (8 d'abril de 2011)|246x246px]] El conflictu empezó como [[Fase d'insurrección civil de la Guerra Civil Siria|insurrección civil]], evolucionada de protestes pequeñes qu'empezaron nel país en xineru de 2011. El [[15 de marzu]] empezaron a esguilar, na ciudá de [[Daraa]], llamada n'ocasiones la "«Trubiecu de la Revolución», y más tarde por toa Siria.<ref>[http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7326954.html Protestes en Daraa, Siria, siguen per cuartu día] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181004145603/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7326954.html |date=2018-10-04 }} PeopleDaily 2011:03:22</ref><ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-12749674 |títulu=Mid-East unrest: Syrian protests in Damascus and Aleppo |editorial=BBC |fecha=15 de marzu de 2011 |fechaaccesu=15 de marzu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> El 20 de marzu, los manifestantes quemaron una sede del gobernante partíu Ba'ath, siendo reprimíos dempués poles fuercies del orde, morriendo 15 civiles.<ref>{{cita web |títulu=The struggle for Syria in 2011 |url=http://www.understandingwar.org/sites/default/files/Struggle_For_Syria.pdf |editorial=Understanding War |fechaaccesu=7 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191217042439/http://www.understandingwar.org/sites/default/files/Struggle_For_Syria.pdf |fechaarchivu=2019-12-17 }}</ref> Dos díes depués, el presidente al-Asad acusó a conspiradores estranxeros que sofitaben a Israel de provocar les protestes.<ref>{{cita web |títulu=Assad blames conspirators for Syrian protests |url=http://www.theguardian.com/world/2011/mar/30/syrian-protests-assad-blames-conspirators |periódicu=The Guardian |fechaaccesu=7 d'agostu de 2015}}</ref> El 25 d'abril, l'exércitu siriu empezó a llanzar operaciones militares contra los alzamientos. Distintos países occidentales condergaron la represión de los disturbios.<ref>{{cita web |títulu=Conderga unánime internacional contra la represión en Siria |url=http://www.larazon.es/historico/4308-condena-unanime-internacional-contra-la-represion-en-siria-MLLA_RAZON_389930#.Ttt1JZhDNsjVI4Y |sitiuweb=www.larazon.es |fechaaccesu=18 de payares de 2015}}</ref> [[Ficheru:Flag of Ba'athist Syria and the Syrian revolution.svg|thumb|[[Bandera de Siria|Bandera oficial de Siria]] y bandera rebalba entemecíes.|245x245px]] Para finales de mayu de 2011, 1000 civiles, amás de 150 soldaos y policías, morrieren nos enfrentamientos, ente que miles fueren deteníos.<ref name="bbc24M11">{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-13529923 |editorial=BBC News |títulu=US policy on Syria 'depends on success in Libya' |fecha=24 de mayu de 2011 |fechaaccesu=7 de marzu de 2014}}</ref><ref name="Kh.31-5-11">{{cita publicación |títulu=Armed residents put up resistance to Syrian army |url=http://www.khaleejtimes.com/DisplayArticle09.asp?xfile=data/middleeast/2011/May/middleeast_May870.xml&section=middleeast |fechaaccesu=2 d'abril de 2014 |periódicu=Khaleej Times (Dubai) |fecha=31 de mayu de 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140223074232/http://www.khaleejtimes.com/DisplayArticle09.asp?xfile=data/middleeast/2011/May/middleeast_May870.xml&section=middleeast |archivedate=2014-02-23 }}</ref><ref name="bbc5511,17.19GMT">{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-13299793 |títulu=Syria protests: Rights group warns of 'Deraa massacre' |fechaaccesu=2 de febreru de 2014 |editorial=BBC News |fecha=5 May 2011 <!-- 17:19GMT --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110506035755/https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-13299793 |fechaarchivu=6 May 2011 <!--DASHBot--> |deadurl=no}}</ref> El primer enfrentamientu armáu de gran magnitú diose'l 4 de xunu de 2011 en [[Jisr al-Shughur]], cercana a la frontera con Turquía n'[[Gobernación de Idlib|Idlib]]. Los manifestantes amburaron un edificiu con policías dientro. Ocho oficiales morrieron, los manifestantes asaltaron un cuartel de policía y tomaron les armes. Los enfrentamientos siguieron mientres los siguientes díes. A finales de xunetu del 2011, alredor de 1600 civiles y 500 miembros de les fuercies del orde morrieren. Mientres el mesmu periodu, el gobiernu entró na ciudá de [[Hama]] y empezó a asediarla, lo cual foi condergáu pola [[ONX]] y distintos gobiernos internacionales. El sitiu de Hama yá acolumbraba l'entamu de la guerra en Siria, al tiempu en que los muertos averar a los 2000. El 31 de xunetu, un grupu de desertores suníes del exércitu formaron l'[[Exércitu Llibre de Siria]] (ELS), que taba empobináu a derrocar al gobiernu. Escoyó como líder a [[Riyad al-Asaad]].<ref name="WT0927">{{cita publicación |títulu="Thousands of Syrian Army defectors join militias" |url=http://www.worldtribune.com/worldtribune/WTARC/2011/me_syria1207_09_27.asp |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2011 |newspaper=World Tribune |fecha=27 de setiembre de 2011}}</ref> La creación del ELS marcó l'entamu de la insurxencia armada. === Insurxencia armada (xunetu-ochobre de 2011) === {{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (setiembre a avientu de 2011)|l1=Cronoloxía de la guerra ente setiembre y avientu de 2011}} El 31 de xunetu, un ataque a nivel nacional llamáu la masacre de Ramadán» resultó na muerte de siquier 142 persones.<ref>{{cita publicación |axencia=Agence France-Presse |fecha=31 de xunetu de 2011 |url=http://www.dawn.com/news/648303/syrian-army-kills-at-least-95-in-hama-activist |títulu=Syrian army kills at least 95 in Hama: activist |obra=Dawn |fechaaccesu=7 de xunu de 2015}}</ref> Los opositores empezaron entós a armase pa lluchar en contra del gobiernu, lo que taba xestando l'entamu d'una [[guerra civil]]. Coles mesmes, fórmase'l [[Conseyu Nacional Siriu]], una coalición de parte de les fuercies polítiques de Siria y del exiliu contraries al gobiernu.<ref name="Edmond">{{cita publicación |url=http://www.edmondsun.com/news_tab3/x2122765173/Syrian-dissidents-form-national-council |títulu=Syrian dissidents form national council |nome=İpek |apellíu=Yezdani |periódicu=The Edmond Sun |fecha=23 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |urlarchivu=https://archive.today/20121204175512/http://www.edmondsun.com/news_tab3/x2122765173/Syrian-dissidents-form-national-council |fechaarchivu=4 d'avientu de 2012 |archiveurl=https://archive.today/20121204175512/http://www.edmondsun.com/news_tab3/x2122765173/Syrian-dissidents-form-national-council |archivedate=2012-12-04 }}</ref> Les deserciones del exércitu aumentaron ente los suníes.<ref>[http://www.aljazeera.com/indepth/interactive/syriadefections/ «Interactive: Tracking Syria's defections.»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130926202831/http://www.aljazeera.com/indepth/interactive/syriadefections/ |date=2013-09-26 }} Al Jazeera (n'inglés).</ref> Los ataques ente los rebeldes y l'exércitu fueron cada vez más fuertes. Destaquen los fregaos n'A los Rastan ente'l 28 y el 29 de setiembre, que dexaron más de 130 muertos.<ref>{{cita web |títulu=La represión siria causa otra traxedia: 130 muertos y 2000 deteníos n'A los Rastan |url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20111004/54225566635/la-represion-siria-causa-otra traxedia-130-muertos-y-2-000-deteníos-en-al-rastan.html |periódicu=La Vanguardia |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2015 }}</ref> Mientres los primeros meses, el ELS avanzó na [[Gobernación de Idlib]], tomando la mayor parte. Esto foi posible gracies a que pudieron avanzar ensin inconvenientes pelos montes de [[Jabal al-Zawiya]].<ref>{{cita web |url=http://english.ahram.org.eg/NewsContent/2/8/55206/World/Region/Syria-sends-extra-troops-after-rebels-seize-Idlib-.aspx |títulu=Syria sends extra troops after rebels seize Idlib: NGO - Region - World - Ahram Online |editorial=English.ahram.org.eg |fechaaccesu=16 de mayu de 2013}}</ref> == Españíu de la guerra civil == {{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (xineru a abril de 2012)}} === El desastre en Homs === {{VT|Sitiu de Homs|l1=Batalla de Homs|Masacre de Homs de 2012|l2=Masacre en Homs}} [[Ficheru:Building burning in Homs city.jpg|thumb|Edificiu amburando en [[Homs]] (febreru de 2012).]] La ciudá de [[Homs]] foi llamada en 2011 «capital de la revolución», por ser unu de los llugares con más movilizaciones en contra del gobiernu y mayor presencia rebalba. Mientres tou 2011 y 2012, la ciudá foi escenariu de protestes y lluches armaes en contra de les fuercies gubernamentales. Siendo lliberada pol exércitu en 2013. === Intentu d'altu al fueu === El exsecretario de la [[ONX]], [[Kofi Annan]] trazó un plan de paz pa Siria que pasaba por un altu al fueu ente dambos bandos. Dichu plan contemplaba l'esplegue de la [[Misión de Supervisión de les Naciones Xuníes en Siria]] (UNMISS) pa verificar el cese de la violencia y el cumplimientu del denomináu "alcuerdu de los seis puntos".<ref>{{cita publicación |títulu=Security Council Establishes UN Supervision Mission in Syria, with 300 Observers to Monitor Cessation of Violence, Implementation of Special Envoy's Plan |url=http://www.un.org/News/Press/docs/2012/sc10618.doc.htm |editorial=Departamentu d'Información Pública de les Naciones Xuníes |fecha=21 d'abril de 2012 |fechaaccesu=20 de xunu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> A pesar de qu'oficialmente dambos bandos comprometiéronse, el pactu nun foi respetáu.<ref>{{cita web |url=http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2012/03/2012327153111767387.html/ |títulu=Kofi Annan's six-point plan for Syria |editorial=Al Jazeera |fecha=27 de marzu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190620073125/http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2012/03/2012327153111767387.html/ |fechaarchivu=2019-06-20 }}</ref> El plan de paz dar por oficialmente fracasáu a principios de xunu, y un mes más tarde Annan arrenunció al so puestu como mediador, siendo releváu por [[Lajdar Brahimi]].<ref>[https://www.abc.es/20120817/internacional/rc-brahimi-sustituye-annan-como-201208171037.html «Brahimi sustitúi a Annan como mediador nel conflictu siriu.»] ''ABC''.</ref> La UNMISS permaneció activa ente abril y agostu de 2012, cuando'l Conseyu de Seguridá decidió nun anovar el mandatu de la misión.<ref>{{cita web |url=http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?NewsID=24211 |títulu=Siria: Conseyu de Seguridá nun va anovar mandatu de UNSMIS, va establecer oficina política |editorial=Centru de noticies de les Naciones Xuníes |fecha=16 d'agostu de 2012 |fechaaccesu=18 d'agostu de 2012 }}</ref> === Continuación de los combates === {{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (mayu a agostu de 2012)|l1=Cronoloxía de la guerra ente mayu y agostu de 2012}} El 25 de mayu de 2012, ente la cadena d'enfrentamientos que s'empecipiaren, na ciudá d'[[Hula (Siria)|Hula]], al norte de Siria, tuvo llugar una [[Masacre de Hula|masacre per parte de les fuercies del exércitu]], quien usaron fuerte armamentu y pertrechos de guerra en contra de la población.<ref name="onuhoula">{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-19273284 |editorial=BBC News |fecha=15 d'agostu de 2012 |títulu=Houla massacre: UN blames Syria troops and militia |idioma=inglés}}</ref> Esta masacre dexó 108 muertos, de los cualos 49 yeren neños.<ref name="Reuters529">{{cita publicación |url=http://www.reuters.com/article/2012/05/29/us-syria-un-idUSBRE84S10020120529 |títulu=Most Houla victims killed in summary executions: O.N. |autor=Nebehay, Stephanie |axencia=Reuters |fecha=29 de mayu de 2012 |fechaaccesu=29 de mayu de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6838o6v39?url=http://www.reuters.com/article/2012/05/29/us-syria-un-idUSBRE84S10020120529 |fechaarchivu=30 de mayu de 2012 }}</ref> Otres 300 persones resultaron mancaes y la ciudá quedó con un dañu total.<ref>{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-18229870 |títulu=Syria condemned for Houla massacre and shelling by UNA fecha=28 de mayu de 2012 |editorial=BBC News |fechaaccesu=28 de mayu de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/685dGGGpU?url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-18229870 |fechaarchivu=1 de xunu de 2012 }}</ref> Más tarde, en 2013, la ONX confirmó la implicación del Exércitu na masacre.<ref name="onuhoula" /> Como respuesta, l'Exércitu Llibre declaró l'entamu d'una ofensiva contra'l gobiernu, na cual abandonaben la so misión inicial de protexer a los manifestantes y pasaben a tener como oxetivu principal el derrocamientu de Bashar al-Asad.<ref>[http://www.noticiasdenavarra.com/2012/06/05/mundo/el-ejercito-siriu-llibre-da-per-termináu-el plan-de-paz-y-llanza-una-ofensiva-contra-al-asad «L'Exércitu Siriu Llibre da per termináu'l plan de paz y llanza una ofensiva contra Al Asad.»] ''Noticies de Navarra''.</ref> === Batalles en Damascu y Alepo === {{VT|Batalla de Damascu (2012)|l1=Batalla de Damasco|Batalla de Alepo (2012-2013)|l2=batalla de Alepo|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (setiembre a avientu de 2012)|l3=Cronoloxía de la guerra ente setiembre y avientu de 2012}} [[Ficheru:VOA Arrott - A View of Syria, Under Government Crackdown 08.jpg|miniaturadeimagen|left|Soldáu siriu en [[Damascu]] mientres la ofensiva rebelde xunto a una ametralladora [[PKM]] rusa|230px]] El 15 de xunetu, los rebeldes atacaron la ciudá de [[Damascu]] causando miles de baxes civiles, incluyendo cientos de neños, con bombardeos discriminaos, pero les tropes del exércitu siriu llanzaron dellos bombardeos escontra ellos y les sos ofensives fueron muncho más potentes. Magar les insistencies de los rebeldes de siguir lluchando contra l'Exércitu, tuvieron d'arrenunciar el día 4 d'agostu, tres numberoses baxes. Según l'Observatoriu Siriu de Derechos Humanos —con sede en Londres—, les fuercies gubernamentales respondieron llevando a cabu delles execuciones en Damascu y los rebeldes muertos yeren más de 2000 pa finales d'agostu.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/nota/32461/ |títulu=Siguen los combates en Damascu y los rebeldes sirios busquen controlar la ciudá de Alepo. }}</ref><ref>{{cita web |url=http://ecodiario.eleconomista.es/oriente-medio/noticias/4138693/07/12/Executaes-en-Damascu-mas-de-23-persones-segun-una-ONG.html |títulu=Executaes en Damascu más de 23 persones según una ONG. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Magar que los rebeldes siguieron colos ataques a Damascu, pa finales de payares l'exércitu regular tomara nuevamente'l control de la mayor parte de la capital, consolidando la so posición tres dellos ataques nos barrios Qadam y Aasali, dos de los últimos focos de resistencia nel sur de la capital.<ref>{{cita web |url=https://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5hG55Q0iH4ORmRYg4QK8OgpiwMjzg?docId=CNG.7f07b1d4ec5a307cf16a1da2df2849d6.681 |títulu=L'exércitu siriu y los rebeldes avancen escontra Alepo pa una "batalla decisiva" en retomando Damascu. |fecha=25 de xunetu de 2012 |fechaaccesu=25 de xunetu de 2012 |urlarchivu=https://archive.today/20130411022231/https://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5hG55Q0iH4ORmRYg4QK8OgpiwMjzg?docId=CNG.7f07b1d4ec5a307cf16a1da2df2849d6.681 |fechaarchivu=11 d'abril de 2013 }}</ref> Los rebeldes tamién avanzaron en Alepo y empezaron una ofensiva'l [[19 de xunetu]]. Nos primeros díes los rebeldes tomaron el barriu de Salahedin y avanzaron en Sahur y Hanano.<ref>{{cita web |url=https://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5iHduuQz9xoWl8rqnW7KoDoWHZL8A?docId=CNG.1108a38613ec069c45493ed6494f5d05.bf1 |títulu=AFP: Siria amenaza con usar armes químiques. |urlarchivu=https://archive.today/20130411015907/www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5iHduuQz9xoWl8rqnW7KoDoWHZL8A?docId=CNG.1108a38613ec069c45493ed6494f5d05.bf1 |fechaarchivu=11 d'abril de 2013 }}</ref> L'entós voceru del [[Conseyu Nacional Siriu|CNS]] [[George Sabra]] confirmó les ofensives, declarándoles daqué «crucial» nel cursu de la guerra.<ref>{{cita web |url=http://noticias.terra.cl/mundo/asia/ejercito-y-rebeldes-lluchen-en-siria-pol control-de-damascu-y-alepo,09f50555183b8310VgnVCM3000009acceb0aRCRD.html |títulu=Exércitu y rebeldes lluchen en Siria pol control de Damascu y Alepo |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Paralelamente, l'Exércitu Llibre llogró tomar les ciudaes de [[Batalla de Rastan|Rastan]]<ref>[http://www.thestar.com/news/world/2012/02/13/syria_rebels_repel_regime_attack_on_rastan_town_held_by_opposition_fighters.html «Syria rebels repel regime attack on Rastan, town held by opposition fighters.»] ''The Star''.</ref> y [[Batalla de Maarat al-Numan|Maarat al Numan]].<ref>{{cita web |url=http://www.usatoday.com/story/news/world/2012/10/10/turkey-syria-plane/1625763/ |títulu=«Turkey intercepts Syrian plane as tensions mount.» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[22 d'avientu]] de [[2016]] les fuercies del gobiernu siriu ganaron la batalla y con ello el control de la ciudá de Alepo a les fuercies rebalbes siries dempués de más de 4 años de batalla dende l'añu 2011. == Guerra total == {{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (xineru a abril de 2013)}} [[Ficheru:Destruction in Homs (2).jpg|miniaturadeimagen|Destrucción na yá afarada [[Homs]].|250px]] El 28 de payares de 2012, una serie d'esplosiones y llanzamientos de bombes asocedieron en Yarmana, [[Damascu]]. Fueron descubiertos dos coches bombes y más de seis artefacto esplosivos nel sector. Les cais quedaron dafechu quemaes y munchos coches esplotaron, les esplosiones afectaron a edificios y viviendes cercanes. L'ataque mató a 34 persones y dexó 81 mancaos.<ref>{{cita web |títulu=Siquier 34 muertos nun doble atentáu en Damascu - La Nueva España - Diariu Independiente d'Asturies |url=https://www.lne.es/internacional/2012/11/28/34-muertos-doble-atentáu-damascu/1333573.html |sitiuweb=www.lne.es |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2015 |nome= |apellíu=}}</ref> El 23 d'avientu, Hama fuera tomada polos rebeldes una selmana antes, polo que'l gobiernu siriu nun tardó en responder. El gobiernu siriu dexó en claro que nenguna llocalidá so dominiu de los rebeldes taría a salvo.<ref>{{cita web |títulu=Masacre nuna panadería Siria |url=http://www.libertaddigital.com/internacional/oriente-mediu/2012-12-23/masacre-en-una-panaderia-siria-1276477734/ |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2015}}</ref> Esti ataque llevó a la ONX a mandar al país a [[Lajdar Brahimi]], que sostuvo una xunta col presidente de Siria. Brahimi nun llegó a nengún alcuerdu con Bashar al-Asad, pos esti negóse rotundamente a dexar el so cargu. Tres la xunta, la ONX afirmó que'l cese de la violencia en Siria taba lloñe. Nun se refugó una invasión al país per parte de los países que s'oponen al gobiernu siriu, sobremanera per parte de la [[OTAN]].<ref>{{cita web |títulu=Pa la ONX la situación en Siria ye crítica pero lo peor ta por venir |url=http://www.infobae.com/2012/12/25/1063725-pa-la-onu-la-situacion-siria-ye-critica-pero-lo-peor-esta-venir |sitiuweb=infobae |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2015 }}</ref> === Combates nos entamos de 2013 === {{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (xineru a abril de 2013)|l1=Cronoloxía de la guerra ente xineru y abril de 2013}} El 2 de xineru la oposición denunció la muerte de siquier 30 persones tres un bombardéu perpetáu por [[Fuercia Aérea Árabe Siria]] (FAAS) contra una gasolinera nun suburbiu de Damascu.<ref name="PAIS_01">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/01/02/actualidad/1357132298_950536.html |títulu=La ONX afirma que la revuelta siria cobróse yá 60{{esd}}000 muertos |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=2 de xineru de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> El mesmu día les fuercies del oficialismo yá teníen controláu tol centru de la ciudá, faciendo que los rebeldes fuxeren pela rodiada.<ref>{{cita web |url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/527749/mundo/guerra-civil-siria-provoco-60000-muertos.html |títulu=La guerra civil en Siria provocó 60&nbsp;000 muertos |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=3 de xineru de 2013 |periódicu=[[La Gaceta (Tucumán)|La Gaceta]]}}</ref> Les [[Naciones Xuníes]] pela so parte, anunció que los muertos na guerra civil superaben los 60&nbsp;000.<ref name="PAIS_01" /> La mañana del 4 de xineru, un atentáu con un coche bomba españó nel norte de Damascu, causando la muerte d'once persones y dexando a más de 40 firíes. L'atentáu asocedió nun barriu ocupáu mayoritariamente pola comunidá alauita, que ye a la que pertenez el presidente siriu, [[Bashar al-Asad]].<ref name="PAIS_02">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/01/04/actualidad/1357255579_043472.html |títulu=Siquier once muertos en Damascu por un coche bomba |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=4 de xineru de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> El 6 de xineru, Al-Asad dio'l so primer discursu públicu en cinco meses, nel cual prometía a los rebeldes parar colos ataques y la violencia, siempres y cuando estos tamién lo fixeren. Tamién llamó al diálogu ente dambes partes de la guerra y a un meyor entendimientu ente'l oficialismo y la oposición rebalba.<ref name="CNN_01">{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2013/01/06/al-asad-propone-dialogo-y-una-constitucion-pa-terminar-la crisis siria |títulu=Al Asad propón diálogu y una constitución pa terminar la crisis siria |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=6 de xineru de 2013 |editorial=[[CNN]]}}</ref> La oposición siria refugó la proposición de diálogu del presidente.<ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com/internacional/revuelta-arabe/130106/oposicion-siria-diz-que-el discursu-de-al-asad-nun apurre-novedad |títulu=Oposición siria diz que'l discursu d'A los Asad "nun apurre novedaes" |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=6 de xineru de 2013 |periódicu=[[L'Universal (Venezuela)|El Universal]]}}</ref> El 9 de xineru, Naciones Xuníes anunció que los refuxaos de la guerra yá yeren más de 4 millones.<ref>{{cita web |url=http://www.europasur.es/article/mundo/1434290/la guerra civil/siria/enche/la/onu/con/cuatro/millones/refuxaos.html |títulu=La guerra civil en Siria enche a la ONX con cuatro millones de refuxaos |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=9 de xineru de 2013 |obra=Europasur}}</ref> El mesmu día, los rebeldes lliberaron a 48 iraninos secuestraos mientres la [[batalla de Damascu (2012)]]. La lliberación efectuóse yá que el gobiernu de Bashar al-Asad prometió escarcelar a más de 2000 presos civiles venceyaos colos rebeldes.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/01/09/actualidad/1357727816_904010.html |títulu=Rebalbos sirios ponen en llibertá a mediu centenar de rehenes iraninos |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=9 de xineru de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> Mentanto, los rebeldes aseguraron tomar el control d'un aeropuertu militar nel norte d'[[Alepo]].<ref name="PAIS_03">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/01/11/actualidad/1357912436_253086.html |títulu=Los rebeldes dan un golpe estratéxicu a l'aviación siria |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |apellíu=Carbajosa |nome=Ana |fecha=11 de xineru de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> Naciones Xuníes informó'l 11 de xineru que más de 600&nbsp;000 sirios fuérense del país.<ref>{{cita web |url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/528801/mundo/guerra-civil-muevo-mas-600000-sirios.html |títulu=La guerra civil movió a más 600&nbsp;000 sirios |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=11 de xineru de 2013 |periódicu=[[La Gaceta (Tucumán)|La Gaceta]]}}</ref> Pela so parte, Estaos Xuníos aportunó na salida de [[Bashar al-Asad]], ente que Rusia opúnxose. Esto fixo qu'una xunta, convocada en [[Xinebra]], fora un fracasu más pa intentar detener el conflictu.<ref name="PAIS_03" /> Mientres la tercer selmana de xineru, dellos ataques costaron decenes de muertos. Activistes de la oposición dixeron qu'un ataque sobre territoriu controláu por rebeldes al suroeste de Damascu dexó 20 víctimes.<ref>{{cita web |url=http://www.noticias24.com/internacionales/noticia/51860/guerra-civil-en-siria-desencadena-crisis-humanitaria-n'oriente mediu/ |títulu=Guerra civil en Siria desencadena “crisis humanitaria” n'Oriente Mediu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=14 de xineru de 2015 |obra=noticies24 }}</ref> Per otra parte, el 15 de xineru dos españes destruyeron la [[Universidá de Alepo]], causando la muerte de 83 persones y dexando a 162 firíes. El mesmu día, más de 50 países anunciaron que demandaríen al gobiernu siriu ante la [[Corte Internacional de Xusticia]], acusando crímenes de guerra, severes violaciones a los derechos humanos y xenocidiu.<ref>{{cita web |url=http://www.informador.com.mx/internacional/2013/430426/6/suman-83-muertos-por-explosion-en-universidad-siria.htm |títulu=Suman 83 muertos por esplosión en-universidad-siria |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=15 de nero de 2013 |obra=[[El Informador (Méxicu)|El Informador]]}}</ref> El 16 de xineru, los islamistes radicales doblaron les sos operaciones nel norte del país, llanzando una serie d'ataques en Idlib, provocando la muerte de 22 persones y severos daños na llocalidá.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201301/4824-muerren-22-persones-n%27atentaos |títulu=Muerren 22 persones n'atentaos suicides nel Norte de Siria |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2015 |fecha=16 de xineru de 2013 |obra=[[Telam]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220706014404/https://www.telam.com.ar/notas/201301/4824-muerren-22-persones-n%27atentaos |fechaarchivu=2022-07-06 }}</ref> El mesmu día, opositores al gobiernu denunciaron que fuercies gubernamentales realizaron una masacre en [[Homs]] na cual executaron a a lo menos 100 persones.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/01/11/actualidad/1357912436_253086.html |títulu=Los opositores denuncien una nueva masacre con más de 100 muertos en Siria |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=17 de xineru de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> El 21 de xineru, 56 persones morrieron nos enfrentamientos del norte de Siria, nos cualos los rebeldes llucharon contra la milicia de la población curda, mui cerca de la frontera con [[Turquía]].<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/01/22/actualidad/1358876496_236094.html |títulu=Los choques ente rebeldes sirios y milicies curdes dexen más de 50 muertos |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=22 de xineru de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> El 6 de febreru, los rebeldes atacaron Damascu, darréu, les fuercies armaes arrodiaron la ciudá con tanques y armamentu. Dando entamu a una nueva xornada de fuertes enfrentamientos. Pal final del día, finaren cerca de 19 soldaos.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/02/07/actualidad/1360246609_561631.html |títulu=Los rebeldes sirios ataquen Damascu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=7 de febreru de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> El 21 de febreru, una cadena d'ataques con coches bomba en Damascu, provocó la muerte de 84 persones, y mancadures a más de 200. Unu de los vehículos esplotó a escasos metros de les oficines centrales del partíu Baaz matando a 61 persones.<ref>{{cita web |url=http://www.elespectador.com/noticias/elmundo/atentaos-damascu-dexaron-83-muertos-un-dia-articulo-406298 |títulu=Atentaos en Damascu dexaron 83 muertos nun día |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=22 de febreru de 2013 |periódicu=[[El Espectador (periódicu)|El Espectador]] }}</ref> El 23 de febreru l'exércitu bombardeó con misiles [[Scud]] a Alepo.<ref>{{cita web |url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20130226/54367757475/hrw-muertos-misiles-alepo.html |títulu=HRW cifra en 141 el númberu de muertos causaos por misiles contra Alepo |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2015 |fecha=26 de febreru de 2013 |periódicu=[[La Vanguardia]]}}</ref> El 25 de marzu, los rebeldes llanzaron proyeutiles nel centru de Damascu, cerca de la residencia de [[Bashar al-Asad]], provocando daños materiales y dellos mancaos.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/03/25/actualidad/1364204998_297217.html |títulu=Los rebeldes ataquen con fueu de morteru'l centru de Damascu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=25 de marzu de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> Díes dempués, un bombardéu rebalbu con proyeutiles a la Universidá de Damascu asesinó a dolce persones y dexó al llugar bien estropiáu.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/03/28/actualidad/1364479290_039688.html |títulu=Dolce muertos nun ataque de la oposición a la universidá de Damascu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=28 de marzu de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> El 29 d'abril Damascu volvió ser l'epicentru de los enfrentamientos cuando l'exércitu llanzó una serie d'ofensives y ataques a les llocalidaes invadíes pola oposición. Esi mesmu día, el primer ministru siriu, Wael al Halqi, tuvo a puntu de morrer nun atentáu rebalbu nes cercaníes de la so oficina. Ente que el 30 d'abril, un atentáu con un coche bomba asesinó a 13 civiles y dexó a 70 mancaos.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/04/30/actualidad/1367328967_733285.html |títulu=Un atentáu cóbrase siquier 13 vides nel centru de Damascu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=30 d'abril de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> El 3 de marzu, los rebeldes [[Batalla d'A los Raqa (2013)|llograron entrar en Raqa]] y tres tres díes de llucha ésta cayó nes sos manes, convirtiéndola na primera gran ciudá en cayer dafechu ante les manes del ELS. Mientres la so ofensiva, los rebeldes destruyeron cartelos d'Al-Asad y derrocaron la estatua de [[Hafez al-Asad]], padre del presidente.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/19/internacional/1366325837.html |títulu=Los rebeldes quieren forzar el colapsu del réxime nel este de Siria |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2015 |fecha=19 d'abril de 2013 |periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]]}}</ref> Dende esi mesmu día, [[Estaos Xuníos]] empezó a entrenar rebeldes en [[Xordania]], y pela so parte [[Francia]] y el [[Reinu Xuníu]] prometieron aumentar la so ayuda a los mesmos. Pero contrariamente, [[Irán]] sostuvo la so ayuda al estáu siriu y amontó la unviada d'armamentu a los soldaos del exércitu regular. El Gobiernu y los rebeldes acusáronse mutuamente d'un ataque con armes químiques na llocalidá de Jan al-Assal, a ocho quilómetros de Alepo. L'aición que causaría siquier 26 muertos, incluyíos diez civiles y 16 militares, desenvolvióse'l 20 de marzu. Tamién un videu de Damascu siendo atacada por armes químiques foi espublizáu'l mesmu día.<ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/internacional/20130319/abci-armes-quimicas-siria-denuncies-201303191538.html |títulu=Gobierno y rebalbos sirios acúsense mutuamente d'un ataque químicu |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2015 |fecha=20 de marzu de 2013 |periódicu=[[ABC (periódicu)|ABC]] }}</ref> Amás, el destacáu [[ulema]] suní Mohámed Saíd Ramadán al Buti foi asesináu'l 22 de marzu nun atentáu suicida qu'afaró la mezquita damascena de Eman. Xunto con él, finen 42 persones.<ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20130322/bomba-damasco-muertu-clerigo-suni/621981.shtml |títulu=Una bomba en Damascu mata a un importante clérigu suní prorrégimen y otres 42 persones |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2015 |fecha=22 de marzu de 2013 |editorial=[[RTVE]]}}</ref> Dos díes depués, metanes choques ente les fuercies lleales y los insurxentes, el minarete de la [[Gran Mezquita de Alepo]] foi destruyíu y esbarrumbóse por completu.<ref>{{cita web |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/destruyíu-minarete-gran-mezquita-olmeya-alepo-2373527 |títulu=Destruyíu'l minarete de la Gran Mezquita de Alepo |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2015 |fecha=25 d'abril de 2013 |periódicu=[[El Periódico de Catalunya]]}}</ref> === Ofensives gubernamentales y de Hezbolá (abril-agostu de 2013) === {{AP|Batalla de Quseir de 2013|Operación Nube del Norte}} {{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (mayu a agostu de 2013)|l1=Cronoloxía de la guerra ente mayu y agostu de 2013}} Pa mediaos de 2013, el gobiernu empezó a realizar efectives operaciones militares pa ganar a los rebeldes. Según tamién pidir l'ayuda a los sos principales aliaos; [[Irán]], qu'ayudó a [[Bashar al-Asad]] con tropes, la organización libanesa [[Hezbolá]], qu'unvió a miles de soldaos a lluchar xunto al exércitu y [[Rusia]], qu'unvió frecuentemente armamentu a les Fuercies Armaes.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/06/14/actualidad/1371162315_417859.html |títulu=El sofitu d'Irán y Hezbolá dexó al réxime ganar terrén apocayá |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=14 de xunu de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref>[[Ficheru:An Aerial View of the Za'atri Refugee Camp.jpg|miniaturadeimagen|El [[campu de refuxaos de Zaatari]] en Xordania (xunetu de 2013).|267x267px]]Na [[gobernación de Idlib]], el 17 d'abril, les fuercies gubernamentales rompieron un bloquéu de seis meses na base militar de Wadi Deif, cerca de [[Maarat an-Numan]]. Informar d'enfrentamientos intensos alredor del pueblu de [[Babulin]] cuando les SAA flanquearon a les posiciones rebalbes. L'Exércitu intentó entós asegurar el control de la ruta que conducía a [[Alepo]]. Al llevantar l'asediu, pudieron unviar suministros per tierra a les dos bases militares, que dependieren d'una ponte aeréo.<ref>{{cita web |url=http://jafrianews.com/2013/04/17/syrian-forces-loyal-to-asaad-break-rebel-blockade-in-north-syria/ |títulu=Syrian forces Loyal to Asaad break Rebel Blockade in North Syria |editorial=Jafria News |fecha=17 d'abril de 2013 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141103000045/http://jafrianews.com/2013/04/17/syrian-forces-loyal-to-asaad-break-rebel-blockade-in-north-syria/ |fechaarchivu=3 de payares de 2014 }}</ref> El [[24 d'abril]], tres cinco selmanes d'enfrentamientos, el gobiernu prindó [[Otaiba]], al este de Damascu. El pueblu tuviera so control rebalbu mientres ocho meses, y yera la principal ruta de suministros dende Xordania pa los rebeldes.<ref>{{cita web |url=http://www.businessinsider.com/assad-might-be-winning-the-syrian-war-2013-4 |títulu=Assad Thinks He's Winning The Syrian War – And He May Be Right |fecha=25 d'abril de 2013}}</ref> Mientres, nel norte del país, los rebeldes tomaron el control d'una posición importante cerca de la estratéxica base militar de Meneg, nes contornes de Alepo. Esto dexó-yos entrar nella tres meses d'asediu.<ref>{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-22283746 |títulu=Syria clashes destroy ancient Aleppo minaret |editorial=BBC |fecha=24 d'abril de 2013 |idioma=inglés}}</ref> A empiezos d'abril, l'exércitu y [[Hezbolá]], arrodiaron Qusair, cerca de [[Homs]], en poder de los rebeldes y el 19 del mesmu mes, entraron na ciudá.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/05/19/actualidad/1368980981_481523.html |títulu=El Asad reforzar al tomar una llocalidá rebalba na frontera con El Líbanu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=19 de mayu de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> Mientres los combates, dalgunos de los rebeldes llanzaron cohetes a Hezbolá n'[[El Líbanu]].<ref>{{cita web |url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2013/06/678-526237-9-cohetes-de-siria-cayen-en-bastion-de-hezbola.shtml |títulu=Cohetes de Siria cayen en bastión de Hezbolá |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=1 de xunu de 2013 |obra=[[La Tercera]] }}</ref> Nos restantes díes, les tropes de dambos bandos realizaron grandes ofensives y ataques, hasta que finalmente'l [[5 de xunu]], les tropes gubernamentales llograron vencer a los rebeldes. Esi mesmu mes, el gobiernu empecipió la llamada [[Operación Nube del Norte]], dirixida a recuperar la ciudá de Alepo y el campu que lo arrodia, y desallugar a los rebeldes atrincheraos na mesma. Produciéronse dellos combates nos que los lealistas llograron una gran meyora.<ref>{{cita web |url=http://es.abna24.com/service/headline/archive/2013/06/09/427988/story.html |títulu=L'Exércitu Siriu Empecipia la Operación “Nube del Norte” pa la Lliberación de Alepo |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=9 de xunu de 2013 |obra=ABNA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171016013810/http://es.abna24.com/service/headline/archive/2013/06/09/427988/story.html |fechaarchivu=2017-10-16 }}</ref> El gobiernu empecipió dellos puntos d'enfrentamientos na ciudá de [[Homs]]. Por más d'un mes, les tropes gubernamentales reiniciaron numberosos combates pol completu control de la ciudá, batalles que dexaron cientos de muertos.<ref>{{cita web |url=http://www.teinteresa.es/mundo/Encarnizados-combates-ciudá-Homs-ONG_0_936507108.html |títulu=Encarnizados combates na ciudá siria de Homs |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=12 de xunu de 2013 |obra=te interesa}}</ref> Tres les continues victories del gobiernu, los rebeldes ufiertaron una tregua en Homs mientres el [[Ramadán]].<ref>{{cita web |url=http://noticias.terra.com.pe/mundo/mediu-oriente/,441deae8699bf310VgnCLD2000000dc6eb0aRCRD.html |títulu=Combates intensificar en ciudá estratéxica siria de Homs |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=8 de xunetu de 2013 |obra=ABNA }}</ref> En xunetu, fuertes combates en [[Damascu]], [[Siria|A la Dana]], [[Idlib]] y otres ciudaes dexaron decenes de muertos y mancaos..<ref>{{cita web |url=http://sipse.com/mundo/nuevu-atentáu-con-coche-bomba-13-muertos-41722.html |títulu=Nuevu atentáu contra policías: 13 muertos |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=15 de xunetu de 2013 |obra=[[SIPSE]]}}</ref> === La masacre de Guta y el desarme químicu de Siria (agostu-setiembre de 2013) === {{AP|Masacre de Guta|Desarme químicu de Siria}} [[Ficheru:Ghouta massacre4.JPG|miniaturadeimagen|Civiles muertos dempués del [[ataque químicu de Guta]].]] Según lo rebalbos, el [[21 d'agostu]], unes 1400 persones fueron asesinaes por un ataque con armes químiques, nel suburbiu de [[Guta (Siria)|Guta]], cerca de [[Damascu]]. Los rebeldes y diversos países que los sofitaben, encabezaos por EE.&nbsp;UU., responsabilizaron de momentu al Gobiernu. Tres la denuncia del usu d'armes químiques, dellos países reclamaron una investigación inmediata de los inspeutores de [[Naciones Xuníes]], presentes a tan solo 10&nbsp;quilómetros de la zona, al empar que crecíen los rumores d'intervención militar occidental. En tantu, los aliaos del gobiernu siriu, [[Rusia]] ya [[Irán]], calificaron la denuncia de provocación entamada» y acusaron a los rebeldes del ataque col fin de favorecer una intervención estranxera.<ref name="bbcmundo26">{{cita publicación |títulu=¿Ye inminente un ataque contra Siria? |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2013/08/130826_siria_intervencion_militar_internacional_ap.shtml |editorial=BBC Mundu |fecha=26 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=27 d'agostu de 2013}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/103949-siria-operacion-militar-entamu-proxima-semana |títulu=Reinu Xuníu y EE.XX. pueden empecipiar una operación militar en Siria “nunos díes editorial=RT |fecha=26 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=27 d'agostu de 2013}}</ref> Tres l'anunciu de la investigación, el gobiernu siriu autorizó l'accesu de los inspeutores.<ref>{{cita publicación |nome=Carmen |apellíu=Rengel |títulu=Siria acepta la inspeición de Naciones Xuníes ante la presión internacional |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/08/25/actualidad/1377430698_345804.html |periódicu=[[El País (España)|El País]] |fecha=26 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=27 d'agostu de 2013}}</ref><ref>{{cita publicación |nome=Carmen |apellíu=Rengel |títulu=La ONX investiga l'ataque químicu magar un tirotéu contra los inspeutores |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/08/26/actualidad/1377504260_475597.html |periódicu=El País |fecha=26 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=27 d'agostu de 2013}}</ref> El [[26 d'agostu]] [[Estaos Xuníos]] anunció que l'usu d'armes químiques per parte del gobiernu siriu yera «innegable» y que con esto, el gobiernu siriu trespasara la llinia dispuesta pol presidente d'Estaos Xuníos, Barack Obama. El mesmu día, dellos gobiernos que sofiten a los rebeldes acotaron la información y axuntáronse en [[Amán]] pa estudiar una posible ofensiva militar en contra de Siria.<ref>{{cita publicación |títulu=Kerry afirma qu'uso armes químiques en Siria ye "innegable" y acusa a Damascu de destruyir pruebes |url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2013/08/678-539615-9-kerry-afirma-que-uso-armes-quimicas-en-siria-ye-innegable-y-acusa-a-damascu-de.shtml |obra=LaTercera.com |fecha=26 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=27 d'agostu de 2013 }}</ref><ref>{{cita publicación |nome=Miguel |apellíu=Mora |títulu=François Hollande: “Les pruebes acusen a El Asad” |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/08/25/actualidad/1377457857_856385.html |periódicu=El País |fecha=25 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=27 d'agostu de 2013}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Una xunta militar internacional sobre Siria empieza en Amán |url=http://noticias.terra.com.mx/mundo/guerra-en-siria/una-reunion-militar-internacional-sobre-siria-empieza-en-amman,efd134dddd1b0410VgnCLD2000000dc6eb0aRCRD.html |editorial=terra.com.mx |fecha=26 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=27 d'agostu de 2013 |axencia=AFP }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Siria: tres los ataques con armes químiques, la oposición pide una "intervención internacional" |url=http://www.infobae.com/2013/08/25/1504100-siria-los ataques-armes-quimicas-la-oposicion-pide-una-intervencion-internacional |obra=infobae.com |fecha=26 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=27 d'agostu de 2013 }}</ref> Rusia ya Irán, en tantu, alvirtieron en contra de la intervención, al igual qu'otres naciones como [[Australia]] y [[Exiptu]].<ref name="bbcmundo26" /><ref>{{cita publicación |títulu=Moscú llama a Occidente a nun repitir "l'aventura iraquina" en Siria |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/103918-rusia-occidente-siria-querra-irak |editorial=RT |fecha=25 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=27 d'agostu de 2013}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Australia oponer a una intervención militar estranxera en Siria |url=http://www.telesurtv.net/articulos/2013/08/26/australia-oponer |editorial=Telesur |fecha=26 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=27 d'agostu de 2013 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20200804004324/https://www.telesurtv.net/articulos/2013/08/26/australia-oponer |archivedate=2020-08-04 }}</ref> El [[30 d'agostu]], en tantu, Estaos Xuníos y Francia anunciaron tar llistos pa un ataque sobre Siria. Sicasí, nel Reinu Xuníu el [[Parllamentu británicu|Parllamentu]] votó en contra d'una intervención militar en Siria, decisión que'l primer ministru Cameron dixo que respetaría.<ref>{{cita publicación |nome=Karla |apellíu=Gallardo |títulu=EE.XX. diz qu'atacaría Siria con o ensin el sofitu de Londres |url=http://www.24horas.cl/internacional/eeuu-diz-que-atacara-siria-con-o-ensin-el sofitu-de-londres-816597 |editorial=24 Hores (Chile) |fecha=29 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2013}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Presidente francés xuntar a EE.XX. pa formar una coalición p'atacar a Siria |url=http://www.emol.com/noticias/internacional/2013/08/30/617167/hollande-diz-que-francia-esta-dispuesta-a-actuar-en-siria-ensin-el reinu xuníu.html |editorial=Emol |fecha=30 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2013 |axencia=Efe}}</ref> [[Ficheru:Kerry and Lavrov, with senior advisers, negotiate chemical weapons agreement on September 14, 2013.jpg|miniaturadeimagen|Sergei Lavrov, y John Kerry mientres la negociación definitiva del 14 de setiembre.]] El [[6 de setiembre]], tres [[Cume del G-20 de San Petersburgu|una xunta de la G20 en San Petersburgu]], Estaos Xuníos, [[Francia]], Australia, [[Canadá]], [[Italia]], [[Xapón]], [[Corea del Sur]], [[Arabia Saudita]], [[España]], [[Turquía]] y el [[Reinu Xuníu]], anunciaron que sofitaben una «contundente respuesta internacional» contra'l gobiernu siriu, anque namái Estaos Xuníos, Turquía y Francia declararon que participaríen direutamente.<ref>{{cita publicación |títulu=Once países del G-20 sofitaron una respuesta internacional” contra Siria |url=http://elcomercio.pe/actualidad/1627692/noticia-once-paises-20-sofitaron-fuerte-respuesta-internacional-contra siria periódicu=[[El Comercio (Perú)|El Comercio]] |fecha=6 de setiembre de 2013 |axencia=Efe}}</ref> El [[7 de setiembre]], los países árabes del sur del [[Golfu Pérsicu]]: Arabia Saudita, [[Qatar]], [[Kuwait]], [[Emiratos Árabes]], [[Omán]] y [[Baḥréin]], sofitaron la ofensiva y pidieron una intervención inmediata» sobre Siria.<ref>{{cita publicación |títulu=Países del Golfu piden una intervención inmediata de comunidá internacional en Siria |url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2013/09/678-541531-9-paises-del golfu-piden-una-intervencion-inmediata-de comunidá internacional-en.shtml |editorial=La Tercer |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2013 |axencia=Agence France-Presse }}</ref> Mentanto, Rusia anunció que sofitaría al gobiernu siriu en casu de ser atacáu dende l'esterior,<ref>{{cita publicación |url=http://www.eluniversal.com.mx/el-mundo/2013/rusia-ayudara-a-siria-en-casu-de-ataque-putin-948464.html |títulu=Rusia va ayudar a Siria en casu d'ataque, alvierte Putin |periódicu=El Universal |fecha=6 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2013 }}</ref> aportunando en que l'ataque a Guta fuera una provocación cometida por fuercies rebalbes pa inducir una intervención militar estranxera.<ref>{{cita publicación |títulu=Putin: “l'Ataque Químicu de Guta foi una Provocación de los Rebeldes” |url=http://www.almanar.com.lb/spanish/adetails.php?eid=40335&cid=25&fromval=1&frid=25&seccatid=43&s1=1 |editorial=Al-Manar (El Líbanu) |fecha=7 de payares de 2013 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2013 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160304190417/http://www.almanar.com.lb/spanish/adetails.php?eid=40335&cid=25&fromval=1&frid=25&seccatid=43&s1=1 |archivedate=2016-03-04 }}</ref> El 9 de setiembre, hores antes d'una votación nel Congresu d'Estaos Xuníos sobre la intervención en Siria, el ministru d'esteriores siriu, [[Walid Mualem]], anunció la intención del so país de poner los sos arsenales químicos baxu control internacional a pidimientu de Rusia.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/09/09/actualidad/1378749132_247125.html |títulu=Siria abraza la propuesta rusa pa desactivar un ataque internacional |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=9 de setiembre de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> Ante esto, Obama ordenó retardar indefinidamente la votación sobre l'ataque nel Congresu.<ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/internacional/20130911/abci-rusia-siria-plan-armes-201309111646.html |títulu=Rusia apurre a Estaos Xuníos el so plan pal control d'armes químiques en Siria |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=11 de setiembre de 2013 |periódicu=[[ABC (periódicu)|ABC]] }}</ref> Finalmente, dempués de dellos díes de negociaciones ente [[John Kerry]] y [[Serguéi Lavrov]] en [[Xinebra]], [[Suiza]], llegaron a un alcuerdu sobre la destrucción sistemática de les armes químiques de Siria.<ref>{{cita web |url=http://www.dw.com/es/eeuu-rusia-acuerdo-en-tornu-a-armes-qu%C3%ADmicas-siries/a-17088599 |títulu=EE.XX.-Rusia: alcuerdu en redol a armes químiques siries |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=14 de setiembre de 2013 |obra=[[Deutsche Welle]]}}</ref> === Ofensives gubernamentales (setiembre-avientu de 2013) === {{AP|Batalla de Malula|Batalla de Sadad|Primer ofensiva de Alepo|Batalla de Qalamun}} {{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (setiembre a avientu de 2013)|l1=Cronoloxía de la guerra ente setiembre y avientu de 2013}} El [[24 d'agostu]], los rebeldes prindaron [[Arihah]]. Sicasí, les SAA retomaron el so control el [[3 de setiembre]].<ref>{{cita web |url=http://noticias.lainformacion.com/mundo/el-ejercito-siriu-sigue-bombardeando-la periferia-de-damascu-segun-los activistes-que-denunciaron-ayeri-1-300-muertes_wbWbvgfK5cW59BuTYpFP05/ |títulu=L'Exércitu siriu sigue bombardiando la periferia de Damascu, según los activistes que denunciaron ayeri 1.300 muertes |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=22 d'agostu de 2013 |periódicu=La Información }}</ref> A entamos de setiembre, [[Malula]], [[Batalla de Malula|foi invadida por rebeldes]]. Tres delles selmanes d'enfrentamientos, el gobiernu consiguió tomalo, y los 3000 habitantes del pueblu escaparon convirtiéndola nun pueblu pantasma.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/09/08/actualidad/1378670839_328810.html |títulu=Batalla nel trubiecu del cristianismu siriu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=8 de setiembre de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> [[Estáu Islámicu]] tomó'l control d'[[Azaz]], hasta entós apoderada pol [[Exércitu Llibre de Siria]].<ref>{{cita web |url=http://noticias.terra.com.co/mundo/guerra-en-siria/al-qaeda-enfrentar a-los rebeldes-del-els-en-la llocalidá siria-de-azaz,76de77f273971410VgnCLD2000000dc6eb0aRCRD.html |títulu=Al Qaeda enfrentar a los rebeldes del ELS na llocalidá siria de Azaz |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=2 d'ochobre de 2013 |obra=[[Terra Networks]]}}</ref> [[Ficheru:Aleppo offensive (October 2013).svg|miniaturadeimagen|Situación de Alepo n'ochobre de 2013, mientres la [[Ofensiva de Alepo de 2013|ofensiva gubernamental]].|240x240px]] A empiezos d'ochobre, el gobiernu llanzó [[Ofensiva de Alepo de 2013|una gran ofensiva]] pa reabrir una ruta de suministru ente Alepo y Damascu.<ref>{{cita web |url=http://www.voanews.com/content/boosted-by-foreign-shiite-militia-assads-forces-advance-on-aleppo/1788908.html |títulu=Boosted by Foreign Shi'ite Militia, Assad's Forces Advance on Aleppo |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=12 de payares de 2013 |obra=[[Voice of America]]}}</ref> Los bombardeos y batalles en suburbios de [[Damascu]] y en Alepo dexaron más de 50 muertos, ente qu'otres 30 persones perdieron la vida por combates na aldega d'Al-Metras, na provincia de [[Tartus]]. Coles mesmes, el gobiernu sitió la llocalidá de Muadamia, nes contornes de Damascu.<ref name="ZONAFRANCA">{{cita web |url=http://zonafranca.mx/los-combatientes-sirios-siguen-lluchando-en-la fiesta-del sacrificiu/ |títulu=Los combatientes sirios siguen lluchando na Fiesta del Sacrificiu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=16 d'ochobre de 2013 |obra=Zona Franca }}</ref> Los combates siguieron mientres la festividá d'[[Eid al-Adha]] (celebridá del sacrificiu), que ye'l mayor ritu de los países árabes musulmanes.<ref name="ZONAFRANCA" /> Tantu en 2011 como en 2012, la guerra en Siria daba un altu al fueu por dicha celebración, pero en 2013 la situación foi distinta. En delles llocalidaes apoderaes polos rebeldes el gobiernu realizó bombardeos y na periferia de Damascu, según en dellos otros puntos, caltuviéronse encarnecidos combates. Solamente'l [[15 d'ochobre]] morrieron casi 170 persones.<ref>{{cita web |url=https://www.europapress.es/internacional/noticia-combates-prosiguen-siria-pesar-fiesta-sacrificio-20131015224839.html |títulu=Los combates prosiguen en Siria a pesar de la fiesta del sacrificiu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=15 d'ochobre de 2013 |axencia=[[Europapress]]}}</ref> El 20 d'ochobre, un atentáu del [[Frente Al Nusra]] dexó 37 muertos en [[Hama]] y un coche bomba nes contornes de [[Damascu]] mató a 30.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/10/20/actualidad/1382285291_165420.html |títulu=La conferencia de paz sobre Siria va tener llugar el 23 de payares |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=2O d'ochobre de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> A entamos de [[payares]], tres feroces enfrentamientos que dexaron 50 muertos, los rebeldes llograron tomar unu de los depósitos d'armes más grandes del gobiernu, allugáu en Muheen, cerca de [[Homs]].<ref>{{cita web |url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2013/11/678-550486-9-rebeldes-tomen-el control-del segundu-deposito-de-armes-en-siria.shtml |títulu=Rebalbos tomen el control del segundu depósitu d'armes en Siria |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=6 de payares de 2013 |obra=La Tercer }}</ref> En [[Damascu]] distintos atentaos dexaron 16 muertos y decenes de mancaos. Un ataque na plaza Hijaz dexó ocho muertos y 50 mancaos, ente que na sureña ciudá de Sueida, 8 persones morrieron nun atentáu. Mientres payares, el gobiernu llogró prindar delles aldegues cercanes a Alepo, incluyendo [[al-Safira]], Tel Aren y Tel Hasel.<ref>{{cita web |url=http://noticias.lainformacion.com/politica/defensa/el-regimen-consolida-les sos-posiciones-al este-de-alepo-con-toma-de-tel-hasel_8TfXyaC5n8JVGTJQbRsma1/ |títulu=El réxime consolida les sos posiciones al este de Alepo con toma de Tel Hasel |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=15 de payares de 2013 |periódicu=La Información }}</ref> La cayida d'Al-Safira supunxo un golpe duru pa los opositores, yá que controlando la ciudá, yeren capaces de cortar los suministros gubernamentales ente Damascu y Alepo.<ref>{{cita web |apellíu=Caris |nome=Charlie |url=http://iswsyria.blogspot.com.es/2013/11/regime-takes-al-safira-and-continues.html |títulu=Regime Takes as-Safira and Continues Push to Aleppo |editorial=Institute for the Study of War |fecha=5 de payares de 2013 |fechaaccesu=20 de payares de 2013 |idioma=inglés }}</ref> Les SAA tamién prindaron dellos pueblos al sur de Damascu.<ref>{{cita publicación |url=http://www.therepublic.com/view/story/103cccc08de641eb90c69d1890aac1cb/ML-Syria-Tides-Of-War |títulu=Syrian government gaining ground in war, strengthening hand ahead of proposed peace talks |editorial=The Republic |fecha=16 de payares de 2013 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131203005551/http://www.therepublic.com/view/story/103cccc08de641eb90c69d1890aac1cb/ML-Syria-Tides-Of-War |fechaarchivu=3 d'avientu de 2013 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131203005551/http://www.therepublic.com/view/story/103cccc08de641eb90c69d1890aac1cb/ML-Syria-Tides-Of-War |archivedate=2013-12-03 |fechaaccesu=2018-03-18 }}</ref> La violencia siguió centrándose en Alepo, sobremanera cuando avientu, la SyAAF empezó a bombardiar la ciudá y a doblar la potencia de les sos ofensives. L'asaltu, empezáu'l [[14 d'avientu]], convertir nuna de les más fatales ofensives, dexando más de 400 muertos en dos selmanes.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/internacional/2013/12/28/52becac0ca4741be208b456a.html |títulu=Siquier 39 muertos en bombardeos aéreos en Alepo |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=28 d'avientu de 2013 |periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]]}}</ref> El 11 d'avientu, [[Frente al-Nusra]] y [[Jaysh al Islam]]<ref name="alawiteanddruze">{{cita publicación |títulu=Islamists kill 15 Alawite and Druze civilians in Syria -activists |url=http://in.reuters.com/article/2013/12/12/syria-crisis-adra-idINDEE9BB0AR20131212 |axencia=[[Reuters]] |fecha=12 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=16 d'avientu de 2013 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20151009172352/http://in.reuters.com/article/2013/12/12/syria-crisis-adra-idINDEE9BB0AR20131212 |archivedate=2015-10-09 }}</ref> se infiltraron nel área industrial d'[[Adra]], al nordeste de Damascu. Por motivos sectarios, los rebeldes [[Masacre de Adra|atacaron y masacraron]] a civiles alauitas, drusos, cristianos y xiinos. Siquier 32 civiles fueron asesinaos. En xineru de 2014 l'Exércitu Siriu recapturó Adra. === Conflictu ente la oposición y l'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante (xineru de 2014-presente) === {{AP|Conflictu ente la Oposición Siria y l'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante|l1=Conflictu ente la Oposición Siria y l'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante|Batalla de Deir ez-Zor (2011–14)}} {{VT|Cronoloxía de la Guerra Civil Siria (dende xineru de 2014)}} La tensión ente les fuercies rebalbes y el EI, amontóse desque EI prindara [[Azaz]] el 18 de setiembre de 2013.<ref>{{cita publicación |url=http://bigstory.ap.org/article/jihadis-prinde-northern-syrian-town-near-turkey |títulu=Al-Qaida militants captured town in northern Syria |axencia=AP |fecha=19 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=4 de xineru de 2014 |idioma=inglés }}</ref> El conflictu en [[Azaz]] resurdió a principios d'ochobre<ref>{{cita publicación |url=http://www.france24.com/en/20131003-syrian-rebels-tell-qaeda-groups-withdraw-homs-isil-azaz/ |títulu=Syrian rebel factions tell al Qaeda groups to withdraw |fecha=3 d'ochobre de 2013 |fechaaccesu=4 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> y a finales de payares el EI prindó [[Atme]], otru pueblu fronterizu, d'una brigada del ELS.<ref>{{cita publicación |url=http://www.worldbulletin.net/?aType=haber&ArticleID=123441 |títulu=ISIL captures Syrian town on border with Turkey |editorial=World Bulletin |fecha=22 de payares de 2013 |fechaaccesu=4 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> El [[3 de xineru]], l'Exércitu de los Muyahidines, l'[[Exércitu Llibre Siriu]] y el [[Frente Islámicu (Siria)|Frente Islámicu]] llanzaron una ofensiva contra'l [[Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante|Estáu Islámicu]] nes [[Gobernación de Alepo|provincies de Alepo]] y [[Gobernación de Idlib|Idlib]]. Un voceru de los rebeldes indicó qu'atacaren al EI nel 80{{esd}}% de los pueblos en Idlib y nel 65{{esd}}% en Alepo. El [[6 de xineru]], los rebeldes consiguieron espulsar a les fuercies del EIIL de la ciudá de [[Raqqa|Raqa]].<ref>{{cita publicación |títulu=Syrian rebels oust al-Qaida-affiliated jihadists from northern city of Raqqa |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/06/syrian-rebeal-oust-a-qaidi-jihadists-raqqa?CMP=twt_fd |periódicu=[[The Guardian]] |fecha=6 de xineru de 2014 |fechaaccesu=7 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> El [[8 de xineru]] los rebeldes espulsaron a la mayor parte de les fuercies del EI de la ciudá de Alepo. Sicasí, refuerzos del EI de la provincia de Deir-ez-Zor consiguieron retomar dellos vecinderos en Raqa.<ref>{{cita publicación |títulu=Golpe al cuartel de ISIS en Alepo |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/01/08/52cdb7fa268y3y732y8b457d.html |periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |fecha=9 de xineru de 2014 |fechaaccesu=9 de xineru de 2014}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://english.alarabiya.net/en/News/middle-east/2014/01/08/Syria-jihadist-HQ-in-Aleppo-falls-to-rebels.html#.Us2d6frZNpI.twitter |títulu='Hardly any' Qaeda militants left in Aleppo |editorial=Al-Arabiya |fecha=8 de xineru de 2014 |fechaaccesu=9 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Syria: ISIS besieged by opposition fighters in Raqqa |url=http://www.aawsat.net/2014/01/article55326743 |editorial=Asharq Al-Awsat |fecha=7 de xineru de 2014 |fechaaccesu=9 de xineru de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140213195950/http://www.aawsat.net/2014/01/article55326743 |fechaarchivu=13 de febreru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140213195950/http://www.aawsat.net/2014/01/article55326743 |archivedate=2014-02-13 }}</ref> A mediaos de xineru, el EI recapturó per completu la ciudá de Raqa. En febreru, el EIil foi espulsáu por completu de la [[Gobernación de Deir ez-Zor|provincia de Deir ez-Zor]], en enfrentándose al [[Frente Al-Nusra]], afiliáu tamién a Al Qaeda.<ref>{{cita publicación |títulu=Islamist rebels oust ISIS from Syria's Deir Ezzor |url=http://english.alarabiya.net/en/News/middle-east/2014/02/10/Islamist-rebels-oust-ISIS-from-Syria-s-Deir-Ezzor.html |editorial=[[Al-Arabiya]] |fecha=10 de febreru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> Pela so parte, el 9 de febreru'l grupu ''Jund al-Aqsa'', afiliáu al [[Frente Islámicu (Siria)|Frente Islámicu]], atacó [[Ma'an]], con una presencia mayoritaria d'[[Alauismo|alauíes]]. Na masacre, [[Masacre de Ma'an|siquier 21 civiles fueron asesinaos]]. En marzu, les fuercies del EI retirar por completu de la [[provincia de Idlib]].<ref>{{cita web |url=http://www.aksalser.com/index.php?p%C3%A1xina=view_articles&id=2c7cb6075195b7856adc10c4c07d2859 |títulu=إدلب خالية من " داعش " بشكل كامل .. و الثوار يعلنون بدء معركة تحرير " خان شيخون " ( فيديو ) &#124; عكس السير دوت كوم |editorial=Aksalser.com |fechaaccesu=20 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220327015646/http://www.aksalser.com/index.php?p%C3%A1xina=view_articles&id=2c7cb6075195b7856adc10c4c07d2859 |fechaarchivu=2022-03-27 }}</ref><ref>{{cita web |author=Syria Comment - Joshua Landis |url=http://www.eurasiareview.com/21022014-saudis-cia-agree-arm-syrian-moderates-advanced-weapons-oped/ |títulu=Saudis And CIA Agree To Arm Syrian 'Moderates' With Advanced Weapons - OpEd Eurasia Review |editorial=Eurasiareview.com |fecha=21 de febreru de 2014 |fechaaccesu=20 de marzu de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140313235219/http://www.eurasiareview.com/21022014-saudis-cia-agree-arm-syrian-moderates-advanced-weapons-oped/ |fechaarchivu=13 de marzu de 2014 }}</ref> El [[4 de marzu]], el EI retirar d'[[Azaz]] y otros pueblos cercanos na frontera con Turquía, y consolidó'l so poder na [[provincia de Raqqa|provincia de Raqa]], antemanando un enfrentamientu importante col [[Frente al-Nusra]].<ref>{{cita web |autor=Liz Sly for the Washington Post |url=http://www.theguardian.com/world/2014/mar/04/isis-al-qaida-rebels-syria-azaz |títulu=Renegade al-Qaida faction withdraws from Syrian border town of Azaz |periódicu=The Guardian |fechaaccesu=20 de marzu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> El [[26 d'abril]], el ELS anunció qu'empecipiara una ofensiva contra'l EI na provincia de Raqa, y que prindara cinco pueblos al oeste de la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://www.thetimes.co.uk/tto/news/world/middleeast/article4073352.ece |títulu=FSA strikes jihadist-held stronghold |periódicu=The Times |fecha=26 d'abril de 2014 |fechaaccesu=19 de mayu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> El [[3 de xunu]] celebráronse Eleiciones presidenciales de Siria de 2014 nes rexones de Siria controlaes pol gobiernu.<ref name="BBC030614">{{cita publicación |títulu=Syria election: Assad win expected amid civil war |url=http://www.bbc.com/news/world-middle-east-27675343 |fecha=3 de xunu de 2014 |axencia=BBC |idioma=inglés}}</ref> El Presidente [[Bashar al-Asad]] ganó les eleiciones col 88,7% de los votos.<ref name="BBC030614" /> El [[14 de xunu]], les fuercies gubernamentales facer col control del pueblu fronterizu de [[Kasab]], recapturando asina tolos territorios perdíos primeramente na ofensiva rebelde de Latakia. Pela so parte, los rebeldes prindaron Tall al-Gomo, cerca de [[Nawa (Siria)|Nawa]] na [[Gobernación de Daraa]], y volvieron entrar na [[Distritu de An-Nabek|rexón de Qalamun]],<ref>{{cita publicación |títulu=Syrian troops recapture key border town near Turkey |url=http://news.oneindia.in/international/syrian-troops-recapture-key-border-town-near-turkey-1465950.html |fecha=15 de xunu de 2014 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20141013140706/http://news.oneindia.in/international/syrian-troops-recapture-key-border-town-near-turkey-1465950.html |archivedate=2014-10-13 |fechaaccesu=2018-03-18 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.kuna.net.kw/ArticleDetails.aspx?id=2382621&language=en |títulu=Battles in Syria claim 50 lives |fecha=14 de xunu de 2014 |idioma=inglés |axencia=OSDH}}</ref> lo qu'obligó al gobiernu siriu a llevar a cabu una [[Ofensiva de Qalamun de 2014|segunda ofensiva]] pa esaniciar los apartaces rebalbos. A partir del 5 de xunu, les fuercies del Estáu Islámicu apoderar de grandes estensiones n'Iraq, amás d'armes pesaes y equipu del [[Exércitu d'Iraq]]. El grupu yihadista llevó parte d'esti equipu a Siria. El gobiernu siriu bombardeó bases del Estáu Islámicu en [[Raqqa|Raqa]] y [[Hasaka]] en coordinación cola contraofensiva del Exércitu Iraquín.<ref>{{cita web |url=http://www.dailystar.com.lb/News/Middle-East/2014/Jun-15/260207-syria-pounds-isis-bases-in-coordination-with-iraq.ashx#axzz34j64aUTG |títulu=Syria pounds ISIS bases in coordination with Iraq |fecha=15 de xunu de 2014 |idioma=inglés |periódicu=The Daily Star |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150318032519/http://www.dailystar.com.lb/News/Middle-East/2014/Jun-15/260207-syria-pounds-isis-bases-in-coordination-with-iraq.ashx#axzz34j64aUTG |fechaarchivu=2015-03-18 }}</ref> Con múltiples rexones d'[[Iraq]] y [[Siria]] conquistaes, los homes del Estáu Islámicu fundaron el so propiu país [[de facto]] y proclamaron nél el [[califatu]] —non reconocíu por nengún estáu—, actu inauditu dende'l derrocamientu del [[Imperiu otomanu]] en [[1923]].<ref>{{cita web |url=http://www.vox.com/2014/7/10/5884593/9-questions-about-the-caliphate-you-were-too-embarrassed-to-ask |títulu=9 questions about the ISIS Caliphate you were too embarrassed to ask |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://inhomelandsecurity.com/abu-bakr-al-baghdadi-becomes-caliph-ibrahim-of-islamic-state/ |títulu=Abu Bakr al-Baghdadi Becomes Caliph Ibrahim of Islamic State |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El so líder, [[Abu Bakr al-Baghdadi]] foi proclamáu «califa Ibrahim», como soberanu sobre tolos musulmanes del mundu<ref>{{cita web |url=http://inhomelandsecurity.com/abu-bakr-al-baghdadi-becomes-caliph-ibrahim-of-islamic-state/ |títulu=«Abu Bakr al-Baghdadi Becomes Caliph Ibrahim of Islamic State.» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> el 29 de xunu. El [[17 de xunetu]] l'Estáu Islámicu apoderar del [[campu petrolífero de Shaer]], executando a funcionarios y soldaos prindaos. Tres una intensa batalla, les SAA lo recapturaron el [[26 de xunetu]]. L'Estáu Islámicu aseguró que destruyeren les instalaciones y prindáu 15 tanques y docenes de cohetes.<ref name="retakes">{{cita publicación |títulu=Syria retakes Homs gas field from hardline group |url=http://www.reuters.com/article/2014/07/27/us-syria-crisis-gasfield-idUSKBN0FW0HO20140727 |fecha=27 de xunetu de 2014 |axencia=Reuters |idioma=inglés}}</ref> En respuesta a les operaciones militares del gobiernu siriu l'Estáu Islámicu llanzó'l [[23 de xunetu]] [[Ofensiva nel este de Siria de 2014|la so mayor ofensiva]] hasta la fecha contra les instalaciones militares gubernamentales nel este de Siria, n'espulsando a otros grupos rebalbos. El [[25 de xunetu]], el EIIL apoderar de la Base 17 en [[Raqqa|Raqa]], única instalación qu'inda permanecía en manes de les fuercies gubernamentales dende la cayida de la ciudá en marzu de 2013.<ref>{{cita web |url=http://www.al-monitor.com/pulse/security/2014/07/violent-attack-syria-army-islamic-state-raqqa-hasakah.html##ixzz38cGAv8j1 |títulu=«Showdown begins between Syrian army, Islamic State.» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El 28 de xunetu, siquier 50 soldaos sirios morrieron nuna emboscada en Abu Sharab.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/135059-soldaos-siria-muertes-yihadista-estado-islamico |títulu=Siquier a 50 soldaos sirios muerren nuna emboscada perpetada por yihadistes |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El 26 de xunetu los ''rebeldes'' llanzaron otra [[Ofensiva de Hama de 2014|ofensiva]] na gobernación de Hama pa prindar la ciudá y l'aeropuertu militar cercanu. Otru oxetivu yera solliviar la tensión en Alepo y cortar les llinies de suministros gubernamentales escontra la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://www.dailystar.com.lb/News/Middle-East/2014/Jul-29/265403-syria-rebels-advance-towards-key-airport-in-hama.ashx#axzz38ylrZUnb |títulu=Syria rebels advance towards key airport in Hama &#124; News, Middle East |fechaaccesu=31 de xunetu de 2014 |fecha= |periódicu==The Daily Star}}</ref> === Ofensives en Qalamun y Latakia (febreru-mayu de 2014) === {{AP|Batalla de Qalamun|Ofensiva de Latakia de 2014|Batalla de Morek|Enfrentamientos na Gobernación de Idlib de 2014|Ofensiva de Daraa de 2014}} [[Ficheru:2014 Latakia Offensive Map.svg|thumb|Ofensiva rebelde de Latakia.]] El [[4 de marzu]], l'Exércitu Siriu tomó'l control de Sahel, na rexón montascosa de Qalamun, volviendo a entamar la [[Batalla de Qalamun|batalla pol control de la rexón]].<ref>{{cita web |url=http://www.theepochtimes.com/n3/541695-syria-army-advancing-on-key-rebel-town-supply-route/ |títulu=Syria Army Advancing on Key Rebel Town, Supply Route |editorial=Theepochtimes.com |fecha=20 de marzu de 2014 |fechaaccesu=20 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140805051624/http://www.theepochtimes.com/n3/541695-syria-army-advancing-on-key-rebel-town-supply-route/ |fechaarchivu=5 d'agostu de 2014 }}</ref> En prindando dellos pueblos y puntos estratéxicos,<ref>{{cita publicación |url=http://www.latimes.com/world/middleeast/la-fg-syria-fighting-20140309,0,6277729.story#axzz2vQOZESnL |títulu=Syria government forces seize strategic town near Lebanon border |periódicu=LA Times |fecha=8 de marzu de 2014 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.turkishweekly.net/news/164197/syrian-army-advances-amid-new-wave-of-explosions.html |títulu=Syrian army advances amid new wave of explosions |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140310072431/http://www.turkishweekly.net/news/164197/syrian-army-advances-amid-new-wave-of-explosions.html |fechaarchivu=10 de marzu de 2014 }}</ref> el [[16 de marzu]], les fuercies gubernamentales, col sofitu de [[Hezbolá]], prindaron [[Yabrud]]. Na batalla, l'Exércitu Llibre Siriu retirar de forma inesperada y el Frente al-Nusra quedóse solo na defensa de la ciudá.<ref>{{cita publicación |títulu=Syria conflict: Assad's forces fully control rebel stronghold of Yabroud, near Lebanon |url=https://www.abc.net.au/news/2014-03-16/syrian-forces-fully-control-rebel-stronghold-near-lebanon/5324608 |fecha=16 de marzu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> El [[18 de marzu]], Israel fixo usu d'artillería contra una base militar siria cuando cuatros soldaos israelinos fueron mancaos por una bomba na ruta mientres patrullaben nos Altos del Golán ocupaos.<ref>{{cita web |url=http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/03/israel-deploys-artillery-after-golan-blast-2014318173434341989.html |títulu=Israel bombs Syria's Golan after blast - Middle East |editorial=Al Jazeera English |fechaaccesu=20 de marzu de 2014}}</ref> El [[19 de marzu]], l'Exércitu Siriu prindó Ras al-Ain cerca de [[Yabrud]], tres dos díes de combates. Los rebeldes, pela so parte, prindaron la Cárcel de Daraa y lliberaron a mamplén de deteníos.<ref>{{cita web |obra=The Associated |url=http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=291319677 |títulu=Syrian Troops Prinde Village Near Lebanon Border |publicación=NPR |fechaaccesu=20 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140319233359/http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=291319677 |fechaarchivu=19 de marzu de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.arabnews.com/news/542961 |títulu=Syria rebels seize prison near Jordan, free inmates &#124; Arab News — Saudi Arabia News, Middle East News, Opinion, Economy and more |editorial=Arabnews.com |fecha=14 de marzu de 2014 |fechaaccesu=20 de marzu de 2014}}</ref><ref name="lorientlejour.com">{{cita web |url=http://www.lorientlejour.com/article/859708/wadi-khaled-et-ersal-de-nouveau-touches-par-les-debordements-du-conflit-syrien.html |títulu=-y régime syrien reprend -y Krak des Chevaliers et coupe la "route libanaise" des rebelles |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |idioma=fr}}</ref> Mientres, el [[20 de marzu]], dellos grupos rebalbos islamistes y l'Exércitu s'[[Batalla de Hosn|enfrentaron en Hosn]]. L'Exércitu buscaba cortar les rutes de suministros y armes qu'entraben y salíen d'El Líbanu. El mesmu día l'Exércitu prindó Hosn, y con él, el [[Crac de los Caballeros]].<ref name="lorientlejour.com" /> Díes más tarde, el 9 d'abril, l'Exércitu prindó [[Rankus]],<ref>{{cita web |url=http://www.dailystar.com.lb/News/Middle-East/2014/Apr-09/252798-syrian-army-regains-full-control-over-rankus-in-qalamoun-al-esquitar.ashx#axzz2yWVWRiBK |títulu=Syrian army regains full control of Rankous &#124; News, Middle East |periódicu=The Daily Star |fechaaccesu=19 de mayu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> y el 26 d'abril [[Zabadani]], dando asina fin a la batalla de Qalamun al prindar l'últimu bastión rebalbu importante de la zona.<ref>{{cita web |url=http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/04/syria-rebels-surrender-border-town-2014426152724543924.html |títulu=«Syria rebels surrender in border town.» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[21 de marzu]], los rebeldes empecipiaron una [[Ofensiva de Latakia de 2014|ofensiva en Latakia]]. Amás d'algamar la mariña mediterránea, el so oxetivu estratéxicu yera obligar al gobiernu a esplegar tropes na zona amenorgando asina la presión n'otros frentes, como en Qalamun. El 22 consiguieron tomar el control del puestu fronterizu de Kasab, y pa finales de marzu consiguieren prindar Kasab, la villa costera de Samra y dellos pueblos y llombes cercanes. Mientres los enfrentamientos morrió Hilal Al-Asad, líder de la [[Fuercia de Defensa Nacional (Siria)|NDF]] en Latakia y primu de [[Bashar al-Asad]].<ref>{{cita web |url=http://www.jpost.com/Middle-East/Assads-cousin-killed-in-fighting-with-Syrian-rebels-near-Turkish-border-346267 |títulu=Assad's cousin killed in fighting with syrian rebels near turkish border |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/03/assad-cousin-killed-syria-latakia-201432320159865701.html |títulu=Assad cousin killed in Syria's Latakia |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |idioma=en}}</ref> Tres un tiempu de meyores, la ofensiva estancóse y a fecha de mayu'l gobiernu consiguiera recuperar casi tol territoriu perdíu. En febreru dio entamu la [[Batalla de Morek|batalla por Morek]], tres la so captura polos rebeldes.<ref name="mork1">{{cita web |url=http://syriahr.com/en/index.php?option=com_news&nid=1467&Itemid=2&task=displaynews#.UzokHvmSykE |títulu=Advances for rebel and Islamic fighters in Hama }}</ref> Más al norte, na provincia de Idlib, los rebeldes [[Enfrentamientos na Gobernación de Idlib de 2014|empecipiaron una ofensiva pa prindar Jan Sheijun]] y la ruta M-5 a principios de marzu. El 23 de marzu los rebeldes prindaron gran parte de [[Jan Sheijun]],<ref>{{cita web |url=http://uk.reuters.com/video/2014/03/23/rebels-battle-for-northern-syria-town?videoId=281312082 |títulu=Rebels battle for northern Syria town |axencia=Reuters |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |idioma=en |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140323223935/http://uk.reuters.com/video/2014/03/23/rebels-battle-for-northern-syria-town?videoId=281312082 |fechaarchivu=2014-03-23 }}</ref> y el 4 d'abril, el pueblu de Babulin, en Idlib, alcontráu na carretera principal.<ref>{{cita publicación |url=http://www.reuters.com/article/2014/04/04/us-syria-crisis-rebels-idUSBREA3319020140404 |axencia=Reuters |títulu=Rebels take northern Syrian town on main highway: activists |fecha=4 d'abril de 2014 |idioma=inglés}}</ref> El 12 d'abril, los rebeldes en Alepo atacaron el distritu industrial de Ramuseh, nun intentu de cortar la ruta de suministru ente'l [[Aeropuertu de Alepo|aeropuertu]] y la base militar cercana al distritu. Los rebeldes prindaron tamién el vecinderu de Rashidin y partes del distritu de Yamiat al-Zahra,<ref>{{cita web |url=http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/04/syria-rebels-advance-aleppo-city-2014412101712303691.html |títulu=Syria rebels advance in Aleppo city |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El 24 d'abril, según el [[OSDH]], los rebeldes prindaron Tell Ahrmar, en Quneitra.<ref>{{cita web |url=http://syriahr.com/index.php?option=com_news&nid=18491&Itemid=2&task=displaynews#.O10XWk2KBjq |títulu=السيطرة على تل استراتيجي جديد على الحدود مع الجولان المحتل }}</ref> Na gobernación de Hama prindaron Tel Malah.<ref>{{cita web |axencia=Reuters|url=https://uk.news.yahoo.com/syrian-air-defence-head-killed-near-damascus-monitoring-132642989.html#4xFEK49 |títulu=Syria air defence head killed, rebels take northern town - Yahoo News UK |editorial=Uk.news.yahoo.com |fecha=18 de mayu de 2014 |fechaaccesu=18 de mayu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> En [[Daraa]], los rebeldes prindaron la Base de la 61ª Brigada y del 74º Batallón.<ref>{{cita web |url=http://eaworldview.com/2014/04/syria-daily-insurgents-take-major-regime-base-southwest/ |títulu=Syria Daily, April 25: Insurgents Take Key Regime Position in the Southwest |editorial=EA WorldView |fecha=25 d'abril de 2014 |fechaaccesu=25 d'abril de 2014 |idioma=inglés}}</ref> El [[7 de mayu]], la ciudá de [[Homs]] foi apurrida a les tropes gubernamentales so una tregua, tres [[Sitiu de Homs|dellos años d'asediu]]. L'alcuerdu incluyía la evacuación segura de combatientes islamistes de la ciudá, en cuenta de un intercambiu de prisioneros y de dexar la entrada d'ayuda humanitaria a Nubul y Zahraa, dos enclaves xiines asediados polos rebeldes.<ref>{{cita publicación |url=http://edition.cnn.com/2014/05/07/world/meast/syria-homs-truce/ |títulu=Evacuation truce in key Syrian city of Homs goes into effect |editorial=CNN |fecha=7 de mayu de 2014 |fechaaccesu=8 de mayu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> El [[18 de mayu]], el xefe de la Defensa Aérea de Siria, el xeneral Husein Ishaq, morrió de les firíes sufríes mientres un ataque rebalbu contra una base de la defensa aérea cerca de Mleiha el día anterior.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-27462255 |títulu=BBC News - Syria war: Air defence chief Xen Hussein Ishaq killed |editorial=[[BBC]] |fecha=18 de mayu de 2014 |fechaaccesu=18 de mayu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> === Unidá na llucha (agostu de 2014-2015) === [[Ficheru:Tomahawk Missile fired from US Destroyers.jpg|thumb|Misiles disparaos dende barcos de combate d'[[Estaos Xuníos]] con oxetivos en [[Siria]].|241x241px]] [[Ficheru:FA-18 launch during Inherent Resolve.jpg|thumb|Un avión de guerra de EE.{{esd}}UU. a puntu de combatir en [[Siria]].|240x240px]] El 11 de setiembre, l'Exércitu recapturó Halfaya, cerca de Hama.<ref>{{cita web |url=http://www.sana.sy/es/?p=8933 |títulu=Exércitu recupera la llocalidá de Halfaya nel campu de Hama |editorial=SANA |fecha=11 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2014}}</ref> Díes dempués, el EI sacupó Abu kamal, na frontera siriu-iraquina, ante la medría de los ataques contra les sos fuercies, cuantimás per parte de la tribu Al Shatat. Esi mesmu día, les fuercies especiales siries volaron la ponte de Assiyassa, dexando al ríu Éufrates como últimu mediu del EI para reabastecerse.<ref>{{cita web |url=http://www.almanar.com.lb/spanish/adetails.php?eid=72136&cid=23&fromval=1&frid=23&seccatid=67&s1=1#.VBn2iCngkdo.facebook |editorial=Al-Manar |títulu=L'Exércitu siriu causa grave derrota al EI en Deir Ezzor |fecha=17 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304100921/http://www.almanar.com.lb/spanish/adetails.php?eid=72136&cid=23&fromval=1&frid=23&seccatid=67&s1=1#.VBn2iCngkdo.facebook |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> El 18 de setiembre'l Congresu de EE.&nbsp;UU. aprobó'l plan d'Obama p'armar y entrenar a los ''rebeldes'' pa lluchar contra Estáu Islámicu.<ref>{{cita web |url=http://actualidad.rt.com/actualidad/view/140702-congresu-autorizar-armar-rebeldes-sirios |títulu=Congresu d'EE.XX. aprueba armar y entrenar a los rebeldes sirios contra'l EI |editorial=RT |fecha=18 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de setiembre de 2014}}</ref> Cinco díes más tarde, ensin previa autorización del gobiernu siriu, empezaron los bombardeos.<ref>{{cita web |url=http://www.lr21.com.uy/mundo/1195869-con-escusa-del-antiterrorismo-ee-uu-desamarra-agua-de-fueu-sobre-siria-ensin-autorizacion-de-damascu |títulu=Con escusa del antiterrorismo, EE.&nbsp;UU. desamarra agua de fueu sobre Siria ensin autorización de Damascu editorial=LaRed21 |fecha=24 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=24 de setiembre de 2014 }}</ref> El 21 d'agostu Daesh anuncia la incorporación de 6300 nuevos militantes nos sos campos d'entrenamientu na provincia de Alepo y Raqa, dende xunetu. Foi'l reclutamiento más numberosu dende la so formación n'abril del 2013. 3000 tienen pasaporte siriu, d'ellos 800 son desertores de [[Jabhat Fateh al-Sham|Jabhat al-Nusra]] y otres formaciones islamistes. 3300 son orixinarios de Arabia, Europa, l'este d'Asia y árees curdes. 3100 llegaron a Siria al traviés de Turquía, ente que'l restu xuniéronse desertando d'otres milicies rebalbes. Los sirios recibíen 400 dólares al mes, los casaos 50 adicionales per cada neñu y 100 per cada esposa. Amás garantízase-yos una casa y combustible pa calefaición y l'autu. Los non sirios recibíen los mesmos beneficios, amás de 400 por gastos del viaxe de llegada.<ref>{{cita publicación|títulu=6,300 New Islamic State Fighters Recruited in Two Months|url=https://www.almasdarnews.com/article/6300-new-isis-fighters-recruited-2-months/|fecha=21 d'agostu de 2014|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702182736/https://www.almasdarnews.com/article/6300-new-isis-fighters-recruited-2-months/|archivedate=2018-07-02}}</ref> A fines de payares, les SAA atacaron [[Estáu Islámicu]], dexando 95 muertos y más de 120 mancaos tres diez bombardeo.<ref>{{cita publicación |url=http://www.infobae.com/2014/11/26/1611199-sangrientu-bombardeo-al-assad-el feudu-del estáu-islamico-95-muertos |títulu=Sangrientu bombardéu d'A los Assad sobre'l feudu del Estáu Islámicu: 95 muertos |editorial=Infobae |fecha=26 de payares de 2014 }}</ref> Mentanto, EI treslladara a decenes de presos de [[Mosul]] a territoriu siriu por medrana a una inminente ofensiva contra la urbe.<ref>{{cita publicación |url=http://www.infobae.com/2014/11/26/1611268-el-estado-islamico-tresllada-presos-irak-siria-medrana-una-ofensiva-contra-mosul |títulu=L'Estáu Islámicu tresllada a presos d'Iraq a Siria por medrana a una ofensiva contra Mosul |editorial=Infobae |fecha=26 de payares de 2014 }}</ref>{{VT|Batalla de Kobane}} === Entrada de Rusia na guerra (30 de setiembre de 2015-presente) === {{Vt|Intervención militar rusa na Guerra Civil Siria|Valtamientu del Sukhoi Su-24 de la Fuercia Aérea de Rusia de 2015}} En mayu la ancestral ciudá de [[Palmira]] (actual Tadmur) foi prindada por Estáu Islámicu, tres meses dempués la ciudá de Qaratayn (de mayoría cristiana) xunto con una docena de poblaos fueron prindaos na ofensiva de branu insurxente. Les SAA fueron forzaes a una retirada xeneral al trate devasaos poles ofensives en Idlib, Alepo, Deir ezZor y Hama. Sicasí, cola intervención de la RuAF a finales de setiembre, dexaron da-y al exércitu la oportunidá de contraatacar. Pela so parte, Estáu Islámicu aguantó múltiples ataques, perdiendo territorios n'a los Hasakah y Sinjar en manes de los curdos, Tikrit y Baiji ante l'exércitu iraquín y l'aeródromu de les Kuweiris ante l'exércitu siriu. Les SAA tamién fueron capaces de recapturar al Qadri, nel perímetru norte de les canteres de Palmira y la llomba de Syria Tel que dexa asaltar la entrada occidental de la ciudá, los campos gasíferos d'a los Sha'er a 4km de la ciudá.<ref>{{cita publicación|títulu=ISIS on the Brink of Losing Palmyra and Quryatayn|url=https://www.almasdarnews.com/article/19544/|fecha=26 de payares de 2015|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180520142638/https://www.almasdarnews.com/article/19544/|archivedate=2018-05-20}}</ref> El 30 de setiembre de 2015 el Conseyu de la Federación de Rusia aprobó la solicitú de Vladimir Putin, pal usu de les Fuercies Armaes. En particular, axústase l'usu de la fuercia aérea en Siria. La decisión foi tomada por unanimidá de 162 votos "pa", n'ausencia de les "astenciones" y votó "en contra".<ref name="RIA_Novosti">{{cita web |url=//ria.ru/defense_safety/20150930/1292970356.html |títulu=The decision to use the Armed Forces of the Russian Federation abroad (Syria) |axencia=RIA Novosti |idioma=rusu |fecha=30 de setiembre de 2015}}</ref> El 11 de payares, la coalición islamista“Jaysh Al-Fateh” (Army of Conquest), lideraos Jund Al-Aqsa, prindó Morek, xunto con otros seis poblaos. El derrumbe de les defenses oficialistas, deber a la retirada de personal pa defender Khanasser de la ofensiva de Daesh, en concretu, tola 555 brigada de la 11 división blindada fueron unviaes a lliberar la carretera Khanasser-Ithriya. Quedando les defenses al cargu de les inespertes 47 y 97 brigaes de la 11 división blindada, siendo superaes rápido retirándose al norte de Ma'an y Souran.<ref>{{cita publicación|títulu=Understanding the Syrian Army's strategic loss at Morek: Where do they go from here?|url=https://www.almasdarnews.com/article/understanding-the-syrian-armys-strategic-loss-at-morek-where-do-they-go-from-here/|fecha=11 de payares de 2015|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180630110427/https://www.almasdarnews.com/article/understanding-the-syrian-armys-strategic-loss-at-morek-where-do-they-go-from-here/|archivedate=2018-06-30}}</ref> El 24 de payares, l'exércitu turcu ablayó un [[Sukhoi Su-24|Su-24]] rusu que supuestamente sobrevolaba l'espaciu aereu de Turquía, lo qu'abrió una crisis diplomática ente dambos países.<ref>{{cita publicación|url=https://www.abc.es/internacional/abci-turquia-recupera-cuerpu-piloto-rusu-avion-baltáu-201511291051_noticia.html|títulu=Turquía recupera'l cadabre del pilotu rusu del avión baltáu|publicación=[[ABC (periódicu)|ABC]]|fecha=29 de payares de 2015}}</ref> El 16 y 22 de payares de 2015, EE.{{esd}}UU. disparó 5265 cargues de munición AP de calibre 30{{esd}}mm cargaes con uraniu aprobetáu dende aviones A-10 Thunderbolt II, destruyendo cerca de 250 vehículos al este del país, informó'l voceru del Comandu Central d'Estaos Xuníos, el mayor Josh Jacques. Esti material tóxico foi utilizáu n'ataques aéreos contra camiones de petroleu n'árees controlaes por Estáu Islámicu. L'uraniu aprobetáu puede causar cáncer y defectos de nacencia. Realizáronse estos ataques a pesar de comprometese a nun usar armes d'uraniu aprobetáu nos campos de batalla d'Iraq y Siria. Nun ta claru si los ataques asocedieron cerca d'árees poblaes.<ref>{{cita publicación |títulu=EE.XX. almite l'usu d'uraniu aprobetáu contra l'Estáu Islámicu en Siria - RT |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/231055-estaos-xuníos-uraniu-aprobetáu-siria |fechaaccesu=15 de febreru de 2017 |periódicu=RT n'Español |idioma=}}</ref><ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/defensa/201702141066956745-uraniu-aprobetáu-Siria-eeuu/ |títulu=EEUU usó uraniu aprobetáu en Siria |fechaaccesu=15 de febreru de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com }}</ref> El 18 de payares a pesar de la movilización de les Fuercies Cheetah, les SAA fueron reforzaes por Hezbola, dexando'l cercu del aeródromu de Kuweiris en Alepo. Mientres la selmana Daesh tuvo reforzando los sos defenses en siendo devasaos poles SAA, tratando de tomar Al-Safirah, Tall Aren y la carretera Khanasir-Ithriyah, mientres la mañana les SAA recuperaron el distritu occidental de Humaymah al-Kabirah; dexando a les SAA a 4 quilómetros de Deir Hafer. El principal oxetivu de la campaña yera recuperar la planta termoeléctrica de Alepo asitiada al oeste del aeródromu, d'una capacidá de 1000 megawatts, colo que se devolvería la lletricidá a Alepo. Cientos de milicianos de Daesh quedaron envolsados en Dakwanah y Halabiyah.<ref>{{cita publicación|títulu=Loss of Kuweires Airport has ISIS Retreating in East Aleppo|url=https://www.almasdarnews.com/article/loss-kuweires-airport-isis-retreating-east-aleppo/|fecha=18 de payares de 2015|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702181202/https://www.almasdarnews.com/article/loss-kuweires-airport-isis-retreating-east-aleppo/|archivedate=2018-07-02}}</ref> El 30 de payares al Nusra declaró la guerra a Estáu Islámicu tres dellos ataques mutuos.<ref>{{cita publicación|títulu=Past 48 Hours in Syria|url=https://www.almasdarnews.com/article/past-48-hours-in-syria/|fecha=30 de payares de 2015|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180705182532/https://www.almasdarnews.com/article/past-48-hours-in-syria/|archivedate=2018-07-05}}</ref> El 2 d'avientu Estáu Islámicu prindó al-Kafrah, Ash Shaykh Rih, al-Ball y Jarez averándose a Azaz en poder del Exércitu de la Victoria (coalición islamista), aprovechándose de la llucha d'estos contra les YPG, anque tuvieron de retirase a otru día.<ref>{{cita publicación|títulu=Islamic State Take al-Kafrah, Moving Towards Azaz|url=https://www.almasdarnews.com/article/islamic-state-take-al-kafrah-moving-towards-azaz/|fecha=2 d'avientu de 2015|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180705175815/https://www.almasdarnews.com/article/islamic-state-take-al-kafrah-moving-towards-azaz/|archivedate=2018-07-05}}</ref> Los insurxentes llograron recuperar Ibana, al-Kisha'ar, Malikia, Shawarghet Elarz y Tatumrash, tres una ofensiva dende Azaz y l'aeródromu de Menaj.<ref>{{cita publicación|títulu=All-Out War in Northern Aleppo - Map Update|url=https://www.almasdarnews.com/article/all-out-war-in-northern-aleppo-map-update/|fecha=3 d'avientu de 2015|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180705180947/https://www.almasdarnews.com/article/all-out-war-in-northern-aleppo-map-update/|archivedate=2018-07-05}}</ref> El 4 d'avientu les SAA tomaron Tal Dadin al sur de Alepo.<ref>{{cita publicación|títulu=Past 24 Hours in Syria|url=https://www.almasdarnews.com/article/past-24-hours-in-syria/|fecha=4 d'avientu de 2015|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180705235901/https://www.almasdarnews.com/article/past-24-hours-in-syria/|archivedate=2018-07-05}}</ref> El 6 d'avientu nel campu norte de Latakia la 103 brigada de la Guardia Republicana xunto coles NDF de la ciudá de Latakia y Qurdaha, el Partíu Nacional Socialista Siriu (SSNP) y la Resistencia Siria (Muqawama Souri) llanzaron un ataque colos islamistes d'a los Nusra y les FSA. Prindando Jabal Al-Zahiyah ( montes de Zahiyah), el Puntu 812 y Jabal Al Azar ( montes Azar Mountains) en Jabal Al-Turkmen na frontera con Turquía.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army Prinde More Points on the Turkish Border: Turkey Unresponsive|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-prinde-more-points-on-the-turkish-border-turkey-unresponsive/|fecha=6 d'avientu de 2015|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US}}</ref> Llogrando recapturar amás al Ghazalah, el monte de Firlalaq y les llombes cercanes de Jabal Al-Qazghadar. Depués de faese col control de Jabal Al-Akrad, avanzaron nos poblaos d'Al-Musharifa Fawqa, Al-Musharifa Al-Tahta, Raweesat Al-Maslaanah y Katf Al-'Alaanah. En tres díes d'ofensiva les SAA lliberó 75 quilómetros cuadraos en Jabal Al-Akrad.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army Rolls Through Northeastern Latakia as the Islamists Retreat Towards Turkey|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-rolls-through-northeastern-latakia-as-the-islamists-retreat-towards-turkey/|fecha=6 d'avientu de 2015|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180705211132/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-rolls-through-northeastern-latakia-as-the-islamists-retreat-towards-turkey/|archivedate=2018-07-05}}</ref> Les SAA tomaron Nasr Allah al norte de Kuweires y Marhattan na redoma de Palmira.<ref>{{cita publicación|títulu=Last 48 Hours in Syria|url=https://www.almasdarnews.com/article/last-48-hours-syria/|fecha=6 d'avientu de 2015|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180705234348/https://www.almasdarnews.com/article/last-48-hours-syria/|archivedate=2018-07-05}}</ref> El [[18 d'avientu]] el [[Conseyu de Seguridá de la ONX]] aprobó por unanimidá una resolución de sofitu al plan qu'afita l'entamu en xineru d'un procesu de diálogu ente'l gobiernu y la oposición.<ref>[http://internacional.elpais.com/internacional/2015/12/18/estaos_xuníos/1450475333_701150.html «Les potencies llogren l'aval de la ONX sobre'l plan de paz en Siria.» 18 d'avientu de 2015.] ''El País''.</ref> El 11 de febreru'l ministru de Rellaciones Esteriores de Rusia, [[Serguéi Lavrov]], el so homólogu d'Estaos Xuníos, [[John Kerry]], y l'unviáu especial del secretariu xeneral de la ONX sobre Siria, Staffan de Mistura, anunciaron que'l Grupu Internacional de Sofitu a Siria alcordaron implementar un altu'l fueu;<ref>{{cita web |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/200297-altu-fueu-sirio-rusia-estaos-xuníos |títulu=«¿Avérase'l fin de la guerra? Rusia y EE.XX. alcuerden el cese del fueu en Siria.» |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> pero esti nun se realizó. ===== 2016 ===== La intervención de la fuercia aérea rusa dexó solliviar la presión sobre l'exércitu siriu al detener la meyora de les faiciones rebalbes. Asina, mientres los primeros meses, l'exércitu siriu empezó con pequeñes contraofensives que resultaron en meyores llindaes pero tamién consolidaron los sos frentes de batalla. L'exércitu rusu non solo intervieno apurriendo ataques aéreos, sinón que tamién unvió asesores militares pa reconfigurar la forma en que l'exércitu siriu taba conduciendo la guerra. Diose prioridá a la recuperación d'equipu militar averiáu y a camudar les formaciones de batalla, estableciendo infantería pa dar sofitu cercanu a les unidaes d'ataque mecanizadas, cosa que nun se vía nos primeros años de la guerra. Otru puntu bien importante foi la llegada d'armamentu modernu y potente, como los [[T-90]]. Estos factores, ente otros, dexaron al exércitu siriu llanzar esitoses ofensives en Alepo y Latakia. Tou esto forzó a EE.XX. a axustar un altu al fueu pa evitar el desmoronamiento de los rebeldes. El [[14 de marzu]], [[Putin]] anunció oficialmente l'entamu de la retirada parcial de les tropes de [[Rusia]] en Siria.<ref>{{cita web |url=http://www.elconfidencial.com/mundo/2016-03-14/putin-retirar de-siria_1168507/ |títulu=Putin retirar de Siria |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Pa mediaos de xunetu'l gobiernu siriu decretu una amnistía xeneral a tolos rebeldes qu'apurrieren les sos armes, lo que dexó esteblecer delles negociaciones pa la rindición de delles bolses rebalbes, como la posterior estradición a Idlib, xunto coles sos families y les sos armes llixeres, dexando solliviar los combates nel centru del país. Los combates en 2016 pueden estremase en dos grandes frentes, el primeru en Palmira na cual entamóse una gran ofensiva con sofitu aereu rusu, recuperándola casi intacta, anque volvería cayer en manes de ISIS n'avientu tres un enorme asaltu entamáu con tropes provenientes d'Iraq tres el cercu de Mosul. Con tomar de Palmira el gruesu de los combates centrar en Alepo. La cual llogró ser abarganada por completu dende'l norte cola captura de la ruta del Castello, pero nel branu una gran ofensiva rebelde proveniente del sur llogró abrir temporalmente'l cercu, que volvió cerrase definitivamente pa ochobre. En payares y avientu tres cruentos bombardeos tantu de l'aviación sirio y ruso, entartalló les defenses de los rebeldes obligándolos a una rindición total y posterior espulsión escontra Idlib. En [[Alepo]] dos enfermeres militares finaron y otros civiles resultaron mancaos de resultes d'un bombardéu de les fuercies rebalbes escontra un centru de salú rusu'l [[5 d'avientu]] de 2016. Rusia denuncio que dichu bombardéu foi ayudáu a llevar a cabu por EE.{{esd}}UU., Reinu Xuníu, Francia ente otros aliaos.<ref>[https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201612051065336833-bombardeo-hospital-rusia-videu/ Cómo efectuaron el bombardéu contra l'hospital rusu en Alepo] Sputnik - 5 d'avientu de 2016</ref> == Guerra contra Estáu Islámicu en 3 frentes y l'esmembramientu de la oposición (agostu de 2016-avientu de 2016 == {{AP|Ofensiva de Palmira (avientu 2016)|l1=Ofensiva de Palmira (avientu 2016)}} A partir de la [[Batalla de Alepo (2012-2016)|batalla de Alepo]], la insurxencia perdió poder políticu y ventaya territorial, al nun controlar nengunu de los grandes centros urbanos. Como parte de la rindición los rebeldes perdieron gran cantidá de pertrechos, material pesao y les sos fábriques d'armamentu y misiles, según tanques, vehículos blindaos y personal. Lo que -yos imposibilitó armar una nueva ofensiva contra la ciudá, amás de les dificultaes loxístiques d'atender a los refuxaos y la guarnición espulsada de la ciudá, polo que munchos fueron escontra Turquía pa integrase a la [[Operación Escudo del Éufrates]].<ref name="syria.liveuamap_1">{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/21-february-infographics-fsa-and-related-tsk-backed-syrian |títulu=Infographics: FSA and related TSK backed Syrian Opposition forces involved in #EuphratesShield |fechaaccesu=21 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com}}</ref> Les SAA una vegada terminaes les operaciones en Alepo y Wadi Barada concentrar nuna llucha frontera contra Estáu Islámicu p'alloñar lo más posible de los centros urbanos en tres sectores estratéxicos: el norte de Alepo, nel área de Khasnaser y en Palmira depués de la so caida n'avientu, esta operación terminaría cola lliberación de Abu Kemal a principios d'avientu y a la destrucción d'Estáu Islámicu, amenorgáu a delles poblaciones al norte del Éufrates, Daraa y el desiertu oriental. Les SDF tres la llucha cola SSA por Hasaka perdió casi tol sofitu del gobiernu, que llegaba inclusive a aprovilos d'armamentu, lo cual obligó a un cambéu d'enfoque, buscando agora la formación d'una rexón federal, col sofitu rusu. Esti proyeutu atópase na cuerda fluexa en primer llugar pola firme intención de Turquía de menguar la so influencia o esaniciala y l'ambivalente posición de los EE.{{esd}}UU. Les SDF dependen na actualidá por completu del sofitu de EE.{{esd}}UU. cola xustificación de lluchar contra'l EI, polo que terminada la campaña contra este empezaron a ser asediados per Turquía, ensin cuntar col sofitu militar d'EE.XX. yá que quieren evitar una llucha direuta con Rusia y Turquía. === Fuercies Democrátiques Siries (SDF) - Operación Ira del Éufrates (Wrath of Euphrates) === {{AP|Ira del Éufrates|l1=Ira del Éufrates}} .El 26 de febreru continua la meyora nel área d'a los Kubhar, nun intentu de cortar la carretera Deir ez-Zo-Raqa.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/26-february-sdf--ypg-advance-in-al-kubar-area-battles-and|títulu=SDF - YPG Advance In Al Kubar Area. Battles And Many Airstrikes|fechaaccesu=26 de febreru de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 2 de xineru les SDF lliberen les villes de Shali y Nediye.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/2-january-sdf-captured-shali-village-on-ayn-issa-front|títulu=SDF captured Shali village on Ayn Issa front - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=14 d'ochobre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 3 de xineru llibérense Mahmudle, Mayan, Dehlan, Bîrsan, Swailem Êrîêr y Himariyan.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/3-january-mahmudle-front-sdf-liberated-village-himaryan-and|títulu=Mahmudle front, SDF liberated village Himaryan and surrounded Vilage Bir Sana - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=14 d'ochobre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 4 de xineru príndase Erbo, Dehlan, Arir, Swwillam, Khirbi Shekh Jiddi, Mahmudli,<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/4-january-ain-issa-front-sdf-captured-villages-erbo-dehlan|títulu=Ain Issa front: SDF captured villages Erbo, Dehlan, Arir, Swwillam, Khirbi Shekh Jiddi - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=14 d'ochobre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> En marzu de 2016, el [[Rojava|Curdistán siriu]] declaró de forma unillateral la creación d'una entidá federativa» nel norte del país árabe. Anque'l gobiernu declarar en contra de la federalización, argumentando que Siria yera un país demasiáu pequeñu pa una estructura federal, yá que al tar nuna rexón desértica, gran parte del territoriu ta despobláu o pocu habitáu. Pa formar un exércitu federal conformáu principalmente por milicies curdu-árabes. ==== Fase Dos: Aisllando Raqqa del so campu occidental ==== [[Ficheru:SDF_infantry_in_northern_Raqqa_countryside_(December_2016).png|link=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:SDF_infantry_in_northern_Raqqa_countryside_(December_2016).png|left|miniaturadeimagen|300x300px|[[Fuercies Democrátiques Siries|Militantes de les SDF]] al nordeste de [[Al Raqa|Raqa]] dempués del entamu de la segunda fase de la ofensiva.]] El SDF llanzó la segunda fase'l 10 d'avientu, parar prindar el noroeste y l'occidente de Raqqa y la base de [[Presa de Tabqa|Tabqa.]] Mientres el primer día, atacó'l sur del Tishrin.<ref>{{cita web |url=http://www.syriahr.com/en/?p=56675|títulu=Coalition warplanes target the northern countryside again, and the regime forces shell al-Vgeh in the countryside of Daraa after advancement of the factions|fecha=10 d'avientu de 2016|sitiuweb=SOHR}}</ref><ref>{{cita web |url=http://rudaw.net/english/middleeast/syria/101220162|títulu=SDF: Phase 2 of Raqqa campaign begins, sights set on al-Tabqa dam|fecha=10 d'avientu de 2016|sitiuweb=Rudaw}}</ref> En respuesta a les perdes territoriales, Daesh aumentó los sos ataques suicides.<ref>{{cita web|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-democratic-forces-reach-euphrates-besiege-isis-held-area/|títulu=Syrian Democratic Forces reach Euphrates, besiege ISIS-held area|apellíu=Yakovlev|nome=Ivan|fecha=19 d'avientu de 2016|sitiuweb=[[al-Masdar News]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181130074643/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-democratic-forces-reach-euphrates-besiege-isis-held-area/|fechaarchivu=2018-11-30}}</ref>El 19 d'avientu, Daesh llanzó un contraataque pa recuperar cuatro pueblos nel noroeste, pero foi repelido.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2016/20-december-isil-launched-counteroffensive-west-to-raqqa|títulu=ISIL launched counter-offensive west to Raqqa and regained several villages: Sayqul(صايقول), Khirbat Al Jahsha(خربة الجحشة), Al Majibina(المجيبنة), Khirbat Al Baqra(خربة البقرة)|fecha=19 d'avientu de 2016|sitiuweb=Syria Live Map}}</ref><ref>{{cita web |url=http://en.hawarnews.com/isis-attack-thwarted-9-mercenaries-killed/|títulu=ISIS attack thwarted, 9 mercenaries killed|fecha=19 d'avientu de 2016|editorial=[[Hawar News Agency]]}}</ref> ==== Batalla de Jabar ==== [[Ficheru:Killed_ISIL_fighters_near_Mahmudli.png|link=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:Killed_ISIL_fighters_near_Mahmudli.png|left|miniaturadeimagen|300x300px|Muertos d'[[Estáu Islámicu|ISIL]] cerca de Mahmudli]] El 21 d'avientu, les SDF prindaron cinco pueblos cercanos a Qal'en Ja'barra.<ref name="SFJabar">{{cita web|url=https://southfront.org/ypg-forces-seize-jobar-deploy-closer-to-al-tabqa-dam/|títulu=YPG FORCES SEIZE JABAR, DEPLOY CLOSER TO AL-TABQA DAM|fecha=21 d'avientu de 2016|sitiuweb=South Front|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181130071830/https://southfront.org/ypg-forces-seize-jobar-deploy-closer-to-al-tabqa-dam/|fechaarchivu=2018-11-30}}</ref><ref name="Jabar">{{cita web|url=http://aranews.net/2016/12/kurdish-led-sdf-forces-expel-isis-from-key-town-west-raqqa-kill-over-50-jihadists/|títulu=Kurdish-led SDF forces expel ISIS from key town west Raqqa, kill over 50 jihadists|fechaaccesu=27 d'avientu de 2016|apellíu=Shiwesh|nome=Ahmed|fecha=27 d'avientu de 2016|editorial=[[ARA News]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171019183653/http://aranews.net/2016/12/kurdish-led-sdf-forces-expel-isis-from-key-town-west-raqqa-kill-over-50-jihadists/|fechaarchivu=2017-10-19}}</ref> La coalición empezó a movese escontra Suwaydiya Saghirah y Suwaydiya Kabir, los últimos pueblos antes de Tabqa.<ref>{{cita web|url=https://southfront.org/kurdish-ypg-seizes-3-more-villages-in-raqqa-province-advancing-towards-tabqa-damn/|títulu=KURDISH YPG SEIZES 3 MORE VILLAGES IN RAQQA PROVINCE, ADVANCING TOWARDS TABQA DAMN|fecha=21 d'avientu de 2016|sitiuweb=South Front|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181130071747/https://southfront.org/kurdish-ypg-seizes-3-more-villages-in-raqqa-province-advancing-towards-tabqa-damn/|fechaarchivu=2018-11-30}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.syriahr.com/en/?p=57461|títulu=Warplanes raid on Deir Ezzor and its western countryside and clashes continue in the western countryside of Raqqa}}</ref> Les fuercies de Daesh fueron forzaes a retirase dempués de que les SDF rompieren el so defenses en Jabar; aguantando nel interior de la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://www.syriahr.com/en/?p=57665|títulu=The Syria Democratic Forces advance in the northern banks of the Euphrates River|fecha=24 d'avientu de 2016|sitiuweb=SOHR}}</ref><ref name="16militants">{{cita web|url=http://aranews.net/2016/12/at-least-16-isis-militants-killed-by-sdf-fire-near-raqqa/|títulu=At least 16 ISIS militants killed by SDF fire near Raqqa|fechaaccesu=24 d'avientu de 2016|fecha=24 d'avientu de 2016|editorial=[[ARA News]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171019183720/http://aranews.net/2016/12/at-least-16-isis-militants-killed-by-sdf-fire-near-raqqa/|fechaarchivu=2017-10-19}}</ref><ref>{{cita web |url=https://anfenglish.com/news/two-more-villages-liberated-in-raqqa-following-heavy-clashes|títulu=Two more villages liberated in Raqqa following heavy clashes|fecha=24 d'avientu de 2016|sitiuweb=ANF News}}</ref> El 25 d'avientu Daesh retirar de Jabar, lo cual dexó a les SDF a 5 quilómetros (3.1 el mio) de Tabqa.<ref>{{cita web |url=http://rudaw.net/english/middleeast/syria/25122016|títulu=SDF 5km from strategic Tabqa dam west of Raqqa|fecha=25 d'avientu de 2016|sitiuweb=Rudaw}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.syriahr.com/en/?p=57753|títulu=The Syria Democratic Forces and US Special Forces are 5 km away from the Euphrates Dam, kill 25 members of the "Islamic State" at least|fecha=25 d'avientu de 2016|sitiuweb=SOHR}}</ref> ==== Batalla pola contorna de Jabar ==== [[Ficheru:YPG_BMP_near_Mahmudli.png|link=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:YPG_BMP_near_Mahmudli.png|derecha|miniaturadeimagen|300x300px|Un BMP de les [[Unidaes de Proteición Popular|YPG]], siendo tresportáu al mandu de Mahmudli el 4 de xineru]]El 27 d'avientu, Daesh llanzó un ataque contra Secol nel campu norte.<ref>{{cita web|url=https://www.almasdarnews.com/article/isis-attacks-kurdish-positions-south-kobani/|títulu=ISIS attacks Kurdish positions south of Kobani|apellíu=Antonopoulos|nome=Paul|fecha=27 d'avientu de 2016|sitiuweb=[[al-Masdar News]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181130074728/https://www.almasdarnews.com/article/isis-attacks-kurdish-positions-south-kobani/|fechaarchivu=2018-11-30}}</ref> A otru día, les SDF prindó Hadaj.<ref>{{cita web |url=http://en.hawarnews.com/a-village-liberated-and-38-mercenaries-killed/|títulu=A village liberated and 38 mercenaries killed|fecha=28 d'avientu de 2016|editorial=[[Hawar News Agency]]}}</ref> Dempués de tres díes de llucha, les SDF prindaron la mayoría de Mahmudli, el 1 de xineru de 2017. Les SDF anunciaron que dende'l llanzamientu de la segunda fase prindaren 110 pueblos, asesináu a 277 islamistes, y prindando 13.<ref name="1500km2">{{cita web|url=http://aranews.net/2017/01/kurdish-led-sdf-announces-liberation-110-villages-death-277-isis-militants-fresh-operations-near-raqqa/|títulu=Kurdish-led SDF announces liberation of 110 villages, death of 277 ISIS militants in fresh operations near Raqqa|fechaaccesu=2 de xineru de 2017|fecha=1 de xineru de 2017|editorial=[[ARA News]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171019183734/http://aranews.net/2017/01/kurdish-led-sdf-announces-liberation-110-villages-death-277-isis-militants-fresh-operations-near-raqqa/|fechaarchivu=2017-10-19}}</ref>[[Ficheru:SDF_at_Jabar_Castle_3.png|link=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:SDF_at_Jabar_Castle_3.png|left|miniaturadeimagen|300x300px|Militantes de les SDF esaminen [[Qal'at Ja'chigre|Qal'en Ja'barra.]] Daesh construyó túneles y depósitos d'armes nel castiellu medieval.<ref>{{cita web |url=http://www.voanews.com/a/us-backed-kurdish-forces-prinde-historic-castle-form-is-near-raqqa/3671014.html|títulu=US-backed Kurdish Forces Prinde Historic Castle From IS Near Raqqa|fechaaccesu=23 de xineru de 2017|fecha=10 de xineru de 2017|editorial=[[Voice of America]]}}</ref>]] Les SDF prindaron Qal'en Ja'barra'l 6 de xineru.<ref>{{cita web |url=http://www.voanews.com/a/us-backed-forces-in-syria-target-strategic-is-held-dam/3666068.html|títulu=US-backed Forces in Syria Target Strategic IS-held Dam|fechaaccesu=6 de xineru de 2017|apellíu=Kajjo|nome=Sirwan|fecha=6 de xineru de 2017|editorial=[[Voice of America]]}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.yahoo.com/news/kurdish-arab-forces-seize-strategic-syria-citadel-175514147.html|títulu=Kurdish-Arab forces seize strategic Syria citadel from IS|fechaaccesu=6 de xineru de 2017|fecha=6 de xineru de 2017|sitiuweb=Agnce France-Presse|editorial=Yahoo! News|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171214141152/https://www.yahoo.com/news/kurdish-arab-forces-seize-strategic-syria-citadel-175514147.html|fechaarchivu=2017-12-14}}</ref> Más tarde prindaron ocho pueblos y cinco villes nel frente de Ayn Issa.<ref>{{cita web |url=http://en.hawarnews.com/eight-villages-five-hamlets-liberated-in-raqqa/|títulu=Eight villages, five hamlets liberated in Raqqa|fechaaccesu=6 de xineru de 2017|fecha=6 de xineru de 2017|editorial=[[Hawar News Agency]]}}</ref> El 7 de xineru, les SDF prindaron cinco pueblos algamando les contornes de Tabqa.<ref>{{cita web |url=http://www.syriahr.com/en/?p=58601|títulu=Helicopters bomb Morek and continuous clashes in the countryside Ain Issa and the Syria Democratic Forces advance in the area}}</ref><ref>{{cita web |url=http://en.hawarnews.com/isis-strategic-stronghold-was-liberated/|títulu=ISIS strategic stronghold was liberated|fechaaccesu=6 de xineru de 2017|fecha=6 de xineru de 2017|editorial=[[Hawar News Agency]]}}</ref> Daesh recapturó Suwaydiya Saghirah a otru día dempués d'un contraataque.<ref>{{cita web |url=http://www.syriahr.com/en/?p=58659|títulu=Violent clashes in several areas near the Euphrates dam in the northern countryside of Raqqa}}</ref> El 8 de xineru de 2017, fuercies especiales d'EEXX esplegar n'A el-Kubar, ente Raqqa y Deir ez-Zor, matando siquier a 25 militantes.<ref name="Al-Kubar raid">{{cita web |url=http://www.telegraph.co.uk/news/2017/01/09/us-special-forces-carry-ground-raid-against-isil/|títulu=US special forces carry out secret ground raid against Isil in Syria, 'killing at least 25 jihadists'}}</ref> El 10 de xineru, Daesh llanzó un contraataque nel frente de Jabar recuperando delles posiciones.<ref>{{cita web |url=http://www.syriahr.com/en/?p=58800|títulu=The "Islamic State" renews the counterattacks at the northern banks of Euphrates River|fechaaccesu=11 de xineru de 2017|fecha=10 de xineru de 2017|editorial=SOHR}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.almasdarnews.com/article/isis-fights-back-us-backed-fighters-northern-syria-captures-historical-castle/|títulu=Isis fights back US-backed fighters in northern Syria, captures historical castle|fechaaccesu=11 de xineru de 2017|apellíu=Adra|nome=Zen|fecha=10 de xineru de 2017|editorial=[[al-Masdar News]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180926135312/https://www.almasdarnews.com/article/isis-fights-back-us-backed-fighters-northern-syria-captures-historical-castle/|fechaarchivu=2018-09-26}}</ref> Les SDF retomaron el control de Jabar y Qalat Jabar unos díes más tarde.<ref>{{cita web |url=http://www.middleeasteye.net/news/raqqa-sdf-islamic-state-taqba-dam-1207817818|títulu=Raqqa offensive: Flood fears as SDF forces near Islamic State-held dam|fechaaccesu=12 de xineru de 2017|fecha=12 de xineru de 2017|editorial=[[Middle East Eye]]}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rudaw.net/english/middleeast/syria/040220171|títulu=Third phase of Raqqa campaign announced|fechaaccesu=14 de febreru de 2017|fecha=4 de febreru de 2017|editorial=Rudaw}}</ref> Daesh atacó a Jib Shair, pero fueron repelidos a otru día, dempués de que les SDF prindaron seis villes.<ref>{{cita web |url=http://en.hawarnews.com/isis-attack-repelled-6-hamlets-liberated/|títulu=ISIS attack repelled, 6 hamlets liberated|fechaaccesu=11 de xineru de 2017|fecha=11 de xineru de 2017|editorial=[[Hawar News Agency]]}}</ref> Les SDF más tarde anunciaron que les sos fuercies del frente de Ayn Issa y del frente de Qadiriya atopar en Kurmanju, asediando una bolsa de 45 pueblos y 20 villes.<ref>{{cita web |url=http://rudaw.net/english/middleeast/syria/110120171|títulu=Two SDF fronts meet northwest of Raqqa, continue push for city|fechaaccesu=12 de xineru de 2017|fecha=11 de xineru de 2017|editorial=Rudaw}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.hawarnews.com/%d8%a7%d9%84%d8%aa%d9%82%d8%a7%d8%a1-%d8%a7%d9%84%d9%85%d8%ad%d9%88%d8%b1%d9%8a%d9%86-%d9%8a%d9%85%d9%87%d9%91%d8%af-%d9%84%d8%aa%d8%ad%d8%b1%d9%8a%d8%b1-%d8%a7%d9%84%d8%b7%d8%a8%d9%82%d8%a9/|títulu=التقاء المحورين يمهّد لتحرير الطبقة|fechaaccesu=13 de xineru de 2017|fecha=12 de xineru de 2017|editorial=[[Hawar News Agency]]|idioma=árabe}}</ref> Siendo prindaos a otru día, resultando na lliberación de 460 quilómetros cuadraos.<ref>{{cita web |url=http://en.hawarnews.com/45-villages-20-hamlets-liberated-in-raqqa-campaign/|títulu=45 villages, 20 hamlets liberated in Raqqa campaign|fechaaccesu=13 de xineru de 2017|fecha=13 de xineru de 2017|editorial=[[Hawar News Agency]]}}</ref> El 17 de xineru, 28 tribus árabes de Raqqa anunciaron el so sofitu a les SDF.<ref>{{cita web |url=https://en.hawarnews.com/raqqa-tribes-declare-support-for-sdf/|títulu=Raqqa tribes declare support for SDF - ANHA}}</ref><ref>{{cita web |url=https://twitter.com/AfarinMamosta/status/821391559350423553/photo/1|títulu=Afarin Mamosta on Twitter}}</ref> El 19 de xineru, Daesh llanzó un contraataque contra Suwaydiya Saghirah, sofitáu por morteros y ametralladores pesaes.<ref>{{cita web|url=http://aranews.net/2017/01/isis-attacks-ypg-security-centre-west-raqqa-scores-of-kurdish-fighters-killed/|títulu=ISIS attacks YPG security centre west Raqqa, scores of Kurdish fighters killed|fechaaccesu=20 de xineru de 2017|apellíu=Haci|nome=Siber|fecha=20 de xineru de 2017|editorial=[[ARA News]]|urlarchivu=https://wayback.archive-it.org/all/20171010064806/http://aranews.net/2017/01/isis-attacks-ypg-security-centre-west-raqqa-three-kurdish-fighters-killed/|fechaarchivu=2017-10-10}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.almasdarnews.com/article/isis-attacks-ypg-security-center-near-raqqa-many-casualties-reported/|títulu=ISIS attacks YPG security center near Raqqa, many casualties reported|fechaaccesu=20 de xineru de 2017|apellíu=Antonopoulos|nome=Paul|fecha=19 de xineru de 2017|editorial=[[al-Masdar News]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181130114532/https://www.almasdarnews.com/article/isis-attacks-ypg-security-center-near-raqqa-many-casualties-reported/|fechaarchivu=2018-11-30}}</ref> Les SDF atacaron Suwaydiya Kabir el 20 de xineru, y prindar el 22 de xineru.<ref>{{cita web|url=http://aranews.net/2017/01/sdf-forces-expel-isis-from-strategic-town-near-raqqa-advance-towards-tabqa-dam/|títulu=SDF forces expel ISIS from strategic town near Raqqa, advance towards Tabqa Dam|fecha=23 de xineru de 2017|sitiuweb=LLABRA News|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170125203851/http://aranews.net/2017/01/sdf-forces-expel-isis-from-strategic-town-near-raqqa-advance-towards-tabqa-dam/|fechaarchivu=2017-01-25}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.syriahr.com/en/?p=59600|títulu=The Syria Democratic Forces and US Special Forces are making a significant advancement towards the Euphrates Dam and near it, and seek to secure their way towards it|fecha=22 de xineru de 2017|sitiuweb=SOHR}}</ref> ==== Meyores nel norte y l'asaltu a Tabqa&nbsp; ==== = Reconquista del Gobiernu Siriu (xineru 2017 - presente) = === Exércitu siriu, los sos aliaos y la Fuercia Aérea Rusa === ==== Ofensiva por Wadi Barada ==== {{AP|Sitio de Wadi Barada|l1=Sitiu de Wadi Barada|Ofensiva de Wadi Barada (2016-17)}} La fase final de la [[Batalla de Alepo (2012-2016)|batalla de Alepo]] foi altamente costosa pa dambos bandos, obligó al exércitu a movilizar recursos y personal dende dellos sectores, lo que debilitó dellos frentes, dexando una gran ofensiva al norte de Hama y al oeste de Alepo mientres el branu del 2016, siendo repelidas en ciertu grau poles SAA, según la perda de [[Palmira]] mientres l'iviernu tres un l'ataque sorpresa de Daesh. Pa finales d'avientu, gobiernu y rebeldes acusáronse mutuamente de la destrucción de la planta d'agua nel manantial de Wadi Barada, que terminaría siendo lliberada poles SAA a finales de xineru tres intensos combates. Esta operación retrasó los planes de les SAA d'empecipiar una ofensiva por Palmira, dexando al EI retomar la so campaña de tierra quemada. Una vegada abarganáu Mosul a finales d'ochobre, un abondosu númberu d'integrantes de [[Estáu Islámicu|Daesh]] pasaron a Siria, lo que dexó entamar una gran ofensiva primero en Palmira obligando al exércitu a recular 40{{esd}}km hasta l'aeropuertu T4, y depués un ataque sobre [[Deir ez-Zor (ciudá)|Deir ez-Zor]], na cual l'exércitu perdió'l control del campusantu lo qu'estremó la bolsa en dos. Esta constitúi la derrota más importante de les SAA dende la intervención rusa en setiembre de 2015. Pa finales de xineru la ofensiva detúvose estabilizándose pa entamos de febreru, gracies a un ferrial bombardéu de la RuAF. En 2017 les ofensives del exércitu siriu carauterizar pol enfoque tradicional d'un solu frente empobináu a un oxetivu políticu, realizando un previu cercu y depués un ataque centráu na gastadura por aciu bombardeos de la SyAF y la RuAF y l'usu de blindaos col fin de buscar una rindición de los defensores primeramente abarganaos (estratexa usada nel asediu de Grosni, nes guerres chechenas, cola variante d'usar l'aviación en llugar d'artillería). Mientres les ofensives contra [[Estáu Islámicu]] basar nun frente sólidu siguiendo una carretera o una vía principal por aciu un ataque direutu, evitando asina un cercu obligando a una retirada improvisada de los defensores (basaes nes táctiques de guerra relámpago, usaes nel sieglu XX). Pel so llau l'exércitu siriu avanzó ensin grandes contratiempos siguiendo la carretera Alepo - Al Bab tomando poblaos y villes, pal 5 de febreru llegó hasta la villa de Umm Arkilah a poco quilómetros al sur d'[[Al-Bab|Al Bab]] y el 13 de febreru algamaron Tadif onde s'afitó con Turquía la máxima meyora tomando como referencia la carretera M4. El 1 de xineru informar d'un atentáu con carro bomba de Daesh na base Tartus, dos kamikazes atentaron contra un puestu de control del Exércitu siriu nel puertu de Tartus, matando a dos axentes de seguridá y mancando a delles persones.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201701021065988913-daesh-ataque-tartus/|títulu=Daesh reivindica l'autoría del ataque suicida en Tartus|fechaaccesu=14 d'ochobre de 2017|apellíu=Sputnik|sitiuweb=mundu.sputniknews.com|idioma=es}}</ref> El 2 de xineru les SAA llanzaron una ofensiva en Sahrifa al oeste de la base T4.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/2-january-saa-who-launches-assaults-on-sharifah-for-more|títulu=ISIL claims SAA who launches assaults on Sharifah for more than a week still fails to take the village from ISIL - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=14 d'ochobre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El ministeriu de defensa rusu denuncia que se rexistraron 21 ataques de los grupos armaos nes gobernaciones de Alepo (7), Damascu (6), Latakia (5) y Hama (3). Na gobernación de Hama, los rebeldes atacaron con morteros y armes llixeres les llocalidaes de Suran y Maan, según les posiciones de les fuercies gubernamentales siries al oeste d'esti últimu pueblu.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201701011065985713-siria-tregua-violaciones/|títulu=Observadores rusos denuncien 21 ataques de los grupos armaos en Siria|fechaaccesu=14 d'ochobre de 2017|apellíu=Sputnik|sitiuweb=mundu.sputniknews.com|idioma=es}}</ref> El 3 de xineru la SAA tomó Basima nel valle de Wadi Barada y la base aérea de Hasrama en Guta oriental. En Alepo empezaron los trabayos de llimpieza d'escombros nos barrios de AlAnsari, AlZebdieh, Saif AlDawla nel este.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/3-january-aleppo-repairment-at-the-neighborhoods-of-alansari |títulu=Aleppo: repairment at the neighborhoods of AlAnsari, AlZebdieh, Saif AlDawla in East Aleppo |fechaaccesu=10 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> El 4 de xineru infórmase que'l númberu de llocalidaes siries que se sumaron al procesu de reconciliación alzar a 1.091, según el Centru rusu pa la Reconciliación.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201701041066023035-siria-reconciliacion/|títulu=Xuben a 1.091 les llocalidaes siries xuníes al procesu de reconciliación|fechaaccesu=14 d'ochobre de 2017|apellíu=Sputnik|sitiuweb=mundu.sputniknews.com|idioma=es}}</ref> El 5 xineru les SAA llograron repeler un contraataque de Daesh contra la base de Kiwires.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/5-january-syrian-arab-army-repelled-is-attack-towards-kweires|títulu=Syrian Arab Army repelled IS attack towards Kweires Airbase killing many fighters and destroying several technicals - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=28 d'avientu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Daesh realizó un ataque suicida con coche bomba en Jable al sur de la base de Tartus, matando alredor de 14 persones.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/5-january-car-bomb-detonates-at-checkpoint-at-southeast-entrance|títulu=Car bomb detonates at checkpoint at southeast entrance to Jableh, just south of Russia's main Syria airbase. Casualties reported - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=28 d'avientu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Amás empezó a movilizar personal pa llanzar un ataque total contra Deir ezZor.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/5-january-isil-amasses-large-force-for-imminent-deir-ezzor|títulu=ISIL amasses large force for imminent Deir Ezzor offensive - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=28 d'avientu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 7 de febreru forzar tigre tomaron Majbel y Tell al Hawara a 4km al sur d'A los Bab. Daesh retomó la so ofensiva en Kasnahser na vía Damascu - Alepo. En Homs la SAA lliberó los campos de gas de Shaer al norte de Palmira y la carretera alredor de llagu Jabbul.<ref name="syria.liveuamap_2">{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/time/06.02.2017 |títulu=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com |fechaaccesu=8 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> El 8 de febreru sigo la ofensiva al sur d'A los Bab tomando Tuman y Dayr Qaq, amás de la llomba d'Al-Wusta nel llagu Jabbul.<ref name="syria.liveuamap_2" /> El 9 de febreru l'exércitu tomo'l control de Deir Qaq, Shamawiyah y Abu Taltal, atopándose yá nes contornes d'A los Bab. Continua la llucha en Khanaser l'exércitu trata d'emburriar al EI lloñe del camín que xune Alepo. Informar d'una emboscada nel campusantu de Deir ez Zor siquier 20 soldaos de les SAA prindaos.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/9-february-rebels-claim-to-destroy-a-2nd-saa-tank-at-kinsabba |títulu=Rebels claim to destroy a 2nd SAA tank at Kinsabba Front Area. |fechaaccesu=9 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> El 10 de febreru les SAA lliberen Abul Taltal al sur de Tadif, n'A los Bab.<ref>{{cita web |url=http://isis.liveuamap.com/en/2017/10-february-view-of-deir-ez-zor-military-airport-today-from |títulu=View of Deir Ez Zor Military Airport today from a Syrian Air Force El mio-17 |fechaaccesu=10 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com}}</ref> A otru día les SAA llegaron a la llinia apautada con Turquía.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/11-february-is-relase-from-khanasir-area-aleppo-also-1112 |títulu=IS relase from Khanasir area Aleppo also 11-12 bodies of Syrian Army shown |fechaaccesu=11 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com}}</ref> El 12 de febreru les SAA repelieron una gran ofensiva per parte rebalbu tantu de Tahrir al Sham como de Ahrar al Sham, n'a el-Manshiyah en Daraa.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/12-february-the-syrian-arab-army-repelled-a-large-scale-attack |títulu=The Syrian Arab Army repelled a large scale attack by rebels led by Tahrir al-Sham on al-Manshiyah, Daraa, non map change. |fechaaccesu=12 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> Amás tomaron Al-Mansourah y Khirbat Al-Jahish en Kuweires al norte de Alepo. Anúnciase tamién per parte de Xordania una coordinación col gobiernu pa un ataque conxuntu a Daesh. El 13 de febreru les SAA prindaron al-Magharah, Mareeh y Abo Jabbar al este de Rasm al-Sarhan nel campu de Alepo. Continua la meyora escontra Palmira el frente atopar a 20{{esd}}km de la ciudá, mientres EI aplica política de tierra quemada y la baltadera de los sitios históricos mientres la so retirada. El 15 de febreru forzar tigre tomaron Musharifah, Bayjan, Tal Bayjan y Shuwaylekh nel norte de Alepo.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/15-february-east-aleppo-cs-military-source-to-me-saa-tiger |títulu=East Aleppo CS: SAA Tiger Forces full control Shuwaylekh village |fechaaccesu=15 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com}}</ref> Se recapturó los campos de gas Hayyan nes contornes de Palmira. El 16 de febreru informar de la captura de Humimiah nel norte de Alepo, amás de que la ofensiva en Palmira atopar a 10{{esd}}km de la entrada de la ciudá siguiendo la carretera M20. El 17 de febreru la SyAF llanzó panfletos al sur de Idlib solicitando la rindición del sector que controla Jund al Alqsa, aparentemente prepárase una ofensiva, n'habiendo repelido la meyora de Ahrar al Sham nel área.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/17-february-syrian-airforce-drops-papers-above-idleb-south |títulu=Syrian airforce drops papers above Idleb south CS and Hama north CS urging rebels to surrender |fechaaccesu=17 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> La RuAF realizó múltiples ataques en Raqa, Daraa y Homs utilizando bombarderos El to-95MS/M, l'ataque foi perpetáu con misiles de cruceru H-101, los bombarderos tuvieron escoltaos en tou momentu por caces Su-30SM y Su-35S.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/17-february-multiple-la to95msm-conducted-air-strikes-against |títulu=Multiple El to-95MS/M conducted air strikes against ISIS targets in Raqqah, cruise missile were used. |fechaaccesu=17 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com }}</ref> Daesh empezó a bombiar agua del llagu Assad na canal Al Jer p'anubrir les aldegues alredor del aeropuertu Kweires y detener la meyora de les SAA en Deir Hafer.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/17-february-isis-started-pumping-water-from-alassad-dam-lake |títulu=ISIS started pumping water from Al-Assad dam lake into Al Jer chanal, to drown all the villages near Kweires AFB. |fechaaccesu=17 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com}}</ref> El Ministeriu d'Esteriores de Siria unvió dos cartes a la ONX pa solicitar qu'esa institución obligue a Turquía a poner fin a l'agresión y ocupación nel so territoriu. El 19 de febreru la SAA anuncia la captura de Tarfah Sharqiyah en Biyarat nel frente de Palmira. El 21 de febreru tomó la villa de Rasm Harmal al Imam al norte de Dayr Hafir, amás d'una contraofensiva en Daraa. Les SAA atópase yá a 5{{esd}}km de la entrada de Palmira.<ref name="Russian military_1">{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/21-february-russian-military-sappers-came-back-from-syria|títulu=Russian military sappers came back from Syria|fechaaccesu=21 de febreru de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Anúnciase la rindición de los rebeldes nos barrios de Qaboun, Tishreen y Barzeh tres dellos díes d'asediu en Guta Oriental. El 22 de febreru anuncia la captura de Mazburah y Tabara Maddi/Tayyar Hamadah nel frente de Dayr Hafir, y la captura de Souq Al-Jabas al oeste de Alepo.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/22-february-west-aleppo-souq-aljabas-area-aqrab-captured |títulu=West Aleppo: Souq Al-Jabas area (Aqrab) captured by SAA and Allies today |fechaaccesu=22 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> En Deir ez-Zor se recapturó la llomba de Alloush nel sur de la ciudá, na zona del campusantu. El 23 de febreru les SAA lluchen pol control de la escuela de conducción pela rodiada de Palmira nel sector d'Al-Biyarat, Daesh llanzó una contraofensiva faciendo recular el frente.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/23-february-syrian-army-advancing-toward-driving-school-west |títulu=Syrian Army advancing toward driving school west of Palmyra |fechaaccesu=23 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com}}</ref> En Daraa avancen nel sur nel distritu d'Al-Manshiyah. Nel frente de Dayr Hafir lliberóse Rasm al Harmal y Rasm al Sheikh y empezó la meyora escontra'l sur col fin d'abarganar la ciudá. Na ciudá Alepo les SAA avancen nel distritu d'Al-Zahraa.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/23-february-syrian-army-advance-in-alzahraa-west-aleppo-and |títulu=Syrian Army Advance in Al-Zahraa West Aleppo and control of several buildings |fechaaccesu=23 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> El 24 de febreru prindóse la llomba de Rashideen nel oeste de Alepo, y les aldegues de Manazir al Safr y A los Kitah al Norte.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/24-february-local-sources-reported-that-saa-captured-manazir |títulu=Local sources reported that SAA captured Manazir al Safr and Al Kitah villages / There is non official statement |fechaaccesu=24 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com}}</ref> Tres tomar d'a los Bab a finales de febreru y delles escaramuzas al sur de la carretera M4, Turquía se deslindó de la defensa ya intervención na zona, polo que los rebeldes tuvieron qu'abandonar la ofensiva y movilizase al norte pa participar nun futuru asaltu a Manbij y Afrín. Una vegada frenáu la meyora turca escontra'l sur, les operaciones militares del Exércitu Siriu empezaron a centrase pela redolada de Palmira, el norte de Alepo y los campos petroleros y gasíferos en Homs. L'exércitu turcu afirmó acabar con 3060 milicianos de Daesh (2647 muertos), 462 militantes de PKK-YPG (425 muertos) dende'l 24 d'agostu al 9 de marzu, lliberóse 243 poblaos y 2015 quilómetros cuadraos.<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.com/2017/03/18/homs-empezar a-balerar-de-rebalbos|títulu=Homs empezar a balerar de rebeldes|fechaaccesu=21 de marzu de 2017|fecha=18 de marzu de 2017|sitiuweb=euronews}}</ref> === Campaña pel norte de Alepo y Dayr Hafir === ==== Batalla por Dayr Hafir ==== {{AP|Ofensiva por Dayr Hafir|l1=Ofensiva por Dayr Hafir}} La campaña pol campu del este de Alepo (2017), ([[Ofensiva de Dayr Hafir|ofensiva por Dayr Hafir]] (2017), foi llanzada pol [[Exércitu Árabe Siriu|Exércitu siriu]] pa torgar la meyora de fuercies rebalbes sofitaes per Turquía, y tamién tomar el baluarte de [[Dayr Hafir]]. Amás de llograr el control de la fonte d'agua p'[[Alepo|Aleppo]], en Khafsa y prindar l'aeródromu de Jirah. Con esta ofensiva emburriar a Deash escontra Maskanah y Homs central. Esta sería la ofensiva inicial de la campaña contra Estáu Islámicu, que terminaría cola so destrucción al sur del [[Éufrates]] tres la ofensiva contra Abu Kemal, a entamos d'avientu. ==== Batalles por Palmira (2015-2017) ==== {{AP|Batalles por Palmira (2015-2017)|l1=Batalles por Palmira (2015-2017)|Ofensiva de Palmira (2017)}} Tres les socesives batalles pa faese cola ciudá de [[Palmira]] —la primera, en [[Primer ofensiva de Palmira|mayu de 2015]], cuando cayó en manes del [[Estáu Islámicu]]; la segunda en [[Segunda ofensiva de Palmira|xunetu-agostu de 2015]] cuando l'[[Exércitu Árabe Siriu]] nun consigue retomar la ciudá; la tercera en [[Tercera ofensiva de Palmira|marzu de 2016]] cuando les fuercies siriu reconquistáronlo; la cuarta n'[[Cuarta ofensiva de Palmira|avientu de 2016]] cuando l'Estáu Islámicu retomar de nuevu— na quinta, de [[Quinta ofensiva de Palmira (marzu de 2017)|marzu de 2017]], l'exércitu siriu consigue retomar de la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.com/2017/03/02/les fuercies-del-regimen-de-al-asad-retomen-la ciudá antigua-de-palmira|títulu=Les fuercies del réxime d'a los Asad retomen la ciudá antigua de Palmira|fechaaccesu=21 de marzu de 2017|fecha=2 de marzu de 2017|sitiuweb=euronews}}</ref> El 27 de febreru les SAA tomaron Jabal Hayyal.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/26-february-saa-captured-the-highest-point-in-jabal-hayyal|títulu=SAA captured the highest point in Jabal Hayyal Palmyra - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=30 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> ==== Damascu y Homs ==== El 11 de marzu'l ministru del Interior, xeneral Mohamad al-Shaar, fixo una inspeición del sitiu onde se produció un doble atentáu terrorista na zona de Bab al-Saghir en Damascu, contra visitantes de distintes nacionalidaes árabes, que cobróse la vida de 40 persones y dexó alredor de 120 mancaos, que fueron treslladaos a hospitales de Damascu y al-Muasat.<ref>{{cita publicación |títulu=Ministru del Interior: 40 mártires y alredor de 120 mancaos nel doble atentáu terrorista na zona de Bab al-Saghir en Damascu|url=http://sana.sy/es/?p=62058|fechaaccesu=12 de marzu de 2017|periódicu=L'Axencia Árabe Siria de Noticies|idioma=en-US}}</ref> L'exércitu tomó la cai de Darb at-Tawila que coneuta'l barriu de Barzeh con Qaboun.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/11-march-saa-and-allies-have-captured-the-darb-attawila-street|títulu=SAA and allies have captured the Darb at-Tawila Street which links the Barzeh Neighborhood with Qaboun, in the outskirts of Damascus|fechaaccesu=12 de marzu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les HTS anunciaron la so responsabilidá del atentáu. El 13 de marzu anuncia un alcuerdu pa la evacuación insurxente del barriu d'a los Wa'er en Homs, nun ralu de seis a ocho selmanes, empezando la evacuación a otru día. El 15 de marzu un triple ataque suicida foi perpetáu contra'l Palaciu de Xusticia de Damascu causó 35 muertos y más de 45 mancaos, el ministru siriu de Xusticia, Najm al Ahmad, indicó que llograron detener a otru terrorista que tamién diba perpetar un ataque suicida. Más tarde producióse otru ataque suicida nun restorán del barriu d'A los Rabua, a tres quilómetros del llugar de la primer esplosión, provocando una ventena de mancaos.<ref>{{cita web|url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703151067621928-siria-atentáu-victmias/|títulu=Xube a 35 la cifra de muertos pola esplosión nel Palaciu de Xusticia de Damascu|fechaaccesu=16 de marzu de 2017|apellíu=Sputnik|sitiuweb=mundu.sputniknews.com|idioma=}}</ref> 1000 soldaos terminaron el so ensayamientos baxu tutelar d'instructores rusos, como parte de la 5ª Lexón del Exércitu.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/335914/rusia-entrena-soldaos-sirios-estáu-islamico|títulu=Rusia entrena a 1000 soldaos de la 5ª Lexón del Exércitu siriu - - HispanTV.com|fechaaccesu=16 de marzu de 2017|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El 16 de marzu príndase Rasm al-Kroum, Zubayda y Khassaf al norte; Zubaydah y Khasfah al sur de Dayr Hafir. El 19 de marzu delles faiciones de Guta oriental llanzaron una ofensiva conxunta, conquistando la central llétrica de Damascu provocando una corte de lluz y del internet na ciudá, amás d'avanzar nel área industrial. L'Exércitu siriu llogró revertir la ofensiva. L'ataque rebalbu empezó cola detonación dos coches bombes en Yobar.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/336242/ejercito-repele-ataque-rebalbos-damasco-guerra|títulu=Videu: Exércitu siriu repele masiva ofensiva terrorista en Damascu - - HispanTV.com|fechaaccesu=20 de marzu de 2017|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El 20 de marzu l'Observatoriu Siriu de Derechos Humanos (OSDH) precisó que les SyAAF y los sos aliaos atacaron les posiciones, dende les que los insurxentes llanzaron ataques contra les fuercies siries en Damascu.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/336321/intesifican-enfrentamientos-rebalbos-damascu-conflictu|títulu intensifíquense enfrentamientos nel campu de Yobar (Damascu) - - HispanTV.com|fechaaccesu=20 de marzu de 2017|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El ritmu de los combates empezó a baxar dempués de que l'Exércitu llograra atayar n'hores de la tarde la gran ofensiva. Les fuercies gubernamentales recuperaron les zones nes que se infiltraron, l'Exércitu adoptó una nueva estratexa militar basada nel usu d'un intensu fueu con una amplia cobertoria aérea, obligando asina a sacupar los puntos qu'atacaron ensin retirar los cadabres de los sos elementos.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/336362/ejercito-sirio-ofensiva-damascu-frente-alnusra|títulu=Exércitu siriu ataya una ofensiva contra Damascu - - HispanTV.com|fechaaccesu=20 de marzu de 2017|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref> === Rebeldes sofitaos pol exércitu turcu (FSA) - Operación Escudo del Éufrates y Operación Caña de Olivar === {{AP|Operación Escudo del Éufrates|l1=Operación Escudo del Éufrates}} Los rebeldes del [[Exércitu Llibre Siriu]] sofitaos pol exércitu turcu avanzaron dende finales d'agostu de 2016, llegando a prindar la ciudá d'[[Al Bab]] en marzu de 2017. Mientres la ofensiva turca'l [[Estáu Islamico]] entamó dellos ataques nos que destruyó vehículos militares turcos incluyendo dellos tanques Leopard-2A4 de fabricación alemana. Un territoriu d'alredor de 2000 km² (incluyendo ciudaes importantes como [[Jarablus]], [[Dabiq]] y [[Al Bab]]) foi lliberáu y 70 militares turcos perdieron la vida nesta operación. El 20 de xineru del 2018, Turquía llanzó la so segunda ofensiva militar (operación Caña de Olivar) conxuntamente con unidaes del Exércitu Llibre Siriu que yá participaren na operación Escudo del Éufrates, nel norte de Siria, na provincia d'[[Afrin]], onde s'atopaben asitiaos alredor de 5000 milicianos curdos de les YPG. Turquía dio per concluyida la ofensiva a finales de marzu de 2018 cuando los milicianos curdos fueron espulsaos de tola provincia de Afrin. 46 militares turcos perdieron la so vida nesta operación. === Insurxentes de la FSA, Ahrar al Sham y Hai'at Tahrir al Sham (HTS) === ==== Rotura Rebalba y apertura del Frente Sur ==== {{AP|Rotura de la Oposición Siria 2017|l1=Rotura de la Oposición Siria 2017}} El 3 de xineru les FSA auncian la lliberación de la presa de Zuluf de EI.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/3-january-fsa-southern-front-jaysh-ahrar-alashaer-capturing|títulu=FSA Southern Front Jaysh Ahrar al-Asha'er capturing Zalf Dam and expelling ISIS Rif Dimashq/Suwayda Desert - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=14 d'ochobre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Tres la rindición en Alepo los grupos rebalbos sol auspicio de Turquía aceptaron un altu al fueu y la participación en conversaciones de paz en Astaná, lo cual provocó una gran rotura formándose dos grandes bandos les encabezadures pol antiguu frente al Nusra formó'l frente Hai'at Tahrir al Sham y los del bandu del [[Ahrar al-Sham|Ahrar al Sham]] que decidieron acoyese a la invitación, anunciándose'l día 5 de febreru la llista de grupos acomuñaos a cada bandu. Delles escaramuzas dar en Idlib tantu nel campu, como na mesma ciudá. Pal 7 de febreru apaeció un nuevu grupu Liwa Aqsa, atacó y tomó por sorpresa distintes posiciones de la FSA nel norte de Hama. Pela so parte la ofensiva sofitada per Turquía retomó un nuevu intentu de tomar Al Bab, esta vegada con una incursión nocherniega. El frente sur nun fuera bien activu nos últimos años caracterizándose por escaramuzas aisllaes, tando práuticamente inactivu dende iviernu del 2016, pero dende'l 12 de febreru Ahrar al Sham encabezó un ataque sorpresa a Daraa p'apoderase de los sectores en control de les HTS y del gobiernu, al tar centraes les operaciones nel norte y centru de Siria foi imposible entamar una contraofensiva oficialista, centrándose más bien nuna gastadura por aciu bombardeos, pa estabilizar el frente. El 9 de febreru Hai'at Tahrīr has-Shām espublizó nun videu al so nuevu líder militar y antiguu líder de Ahrar as-Sham, Hāshim as-Shaykh, proclamando que lliberaren a Siria y pidiendo que se-y xunan los demás grupos islamistes. Llanzando darréu un ataque sorpresa nel norte de Latakia tomando Tell Rashu..<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/13-february-activists--htc--seized-kafasijnah-in-idlib|títulu=Activists: HTS seized Kafa-Sijnah in Idlib after clashes with|fechaaccesu=13 de febreru de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 15 de febreru Jund- al Alqsa informó de la execución de siquier 100 combatientes que tenía prisioneros del bandu de Ahrar al Sham y HTS, anque'l númberu ye inciertu, yá que siguen los combates al sur de Idlib,<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/13-february-footage-of-jund-alaqsa-clashing-with-hts-tahrir|títulu=Footage of Jund al-Aqsa clashing with HTS (Tahrir al-Sham) in southern Idlib countryside|fechaaccesu=15 de febreru de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> amás anunció tomar d'a los Tamanah. El 19 de febreru los rebeldes anunciaron qu'en Daraa les SAA perdieron 30 soldaos, 12 oficiales, 2 tanques, una ametralladora 23mm, un bulldozer y prindáu munición y una ametralladora de 14.5 mm.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/19-february-syrian-army-losses-in-manshiyah-district-of-daraa|títulu=Syrian Army losses in Manshiyah district of Daraa City according to Syrian rebels: 30 soldiers + 12 officers, 2 tanks, 23mm gun + bulldozer destroyed and tank shells captured + a 14.5 gun, Daraa, Syria.|fechaaccesu=20 de febreru de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 20 de febreru Jaysh Khalid Ibn al-Walid (rellacionaos con Estáu Islámicu) tomaron les villes de Tasil, Hayt, Sahm Jolan, Adwan y Tal al-Jamou. El 21 de febreru anuncia un ataque de Ahrar al Sham escontra Mughayr y Buraydij nel norte de Hama, so control de les SAA.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/21-february-rebels-launch-assault-on-government-hold-al-mughayr|títulu=Rebels launch assault on government hold Al Mughayr and Buraydij in northern Hama|fechaaccesu=21 de febreru de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> En Daraa sigue la llucha contra Khalid Ibn Walid, anuncia tomar de la represa de Adwan. El 25 de febreru Daesh tomó Jalin y Kafr Tamer<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/25-february-isis-captured-castle-farm-basejalin-and-kafr|títulu=ISIS captured Castle farm base-Jalin and Kafr Tamer from other groups and entered Al Ashari town|fechaaccesu=25 de febreru de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> ==== Al Bab, Manbij y Jarabulus ==== L'Exércitu turcu y los sos aliaos, en consolidando les sos posiciones n'A el-Bab, tienen entamáu dirixise escontra la ciudá Manbiy y la rexón de Afrín, sol control de les fuercies curdu-siries y les SDF.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/334335/ejercito-llibera-albab-isis-turquia-rebalbos |títulu=Ataque rescamplu: Exércitu siriu llibera zona al sur d'Al-Bab - - HispanTV.com |fechaaccesu=27 de febreru de 2017 |apellíu=HispanTV |sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El 27 de febreru los milicianos sofitaos poles Fuercies Armaes turques tomaron dellos pueblos cerca de la ciudá de Manbij de les SDF. Más tempranu Ankara esixó que les formaciones curdes, que considera una organización terrorista venceyada col Partíu de los Trabayadores del Curdistán (PKK), abandonen la ciudá y estrémense a la mariña oriente del ríu Éufrates.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703011067298338-siria-els-manbij/ |títulu=Oposición siria llibera pueblos en norte de Siria de milicies curdes |fechaaccesu=2 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> El 26 de febreru les FSA comandadas por Sultán Murad llanzaron un ataque sorpresa contra les SAA en Tadif, informar de la captura de trés prisioneros y la muerte de 20 militares y dos tanques destruyíos. El 27 de febreru tres el zarru de la bolsa per parte de les SAA, les FSA comandados por sultán Murad llanzar a prindar poblaos dexaos por Estáu Islámicu al sur de la carretera M4. El 1 de marzu tomaron al Qarah y Tal Turin, llegando al pobláu d'a los Arimah siguiendo la carretera M4, que va direutamente escontra Manbij, mientres F-16 l'aviación turca bombardéu asities en Afrin, Menagh y Tal Rifat.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/1-march-euphrates-shield-forces-gained-control-of-tal-turin |títulu=Euphrates Shield forces gained control of Tal Turin from YPG |fechaaccesu=1 de marzu de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> El 5 de marzu Turquía espreso que nun s'opón a que l'Exércitu siriu tome Manbij. El primer ministru turcu, Binali Yildirim, espresó'l beneplácito de Ankara ante la meyora de les fuercies siries, sofitaes per Rusia, escontra la ciudá de Manbij, allugada na vera occidental del Éufrates.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/334961/turquia-manbiy-ejercito-sirio-curdos-yildirim |títulu=Turquía diz que nun s'opón a toma de Manbiy por Exércitu siriu - - HispanTV.com |fechaaccesu=5 de marzu de 2017 |apellíu=HispanTV |sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El 6 de marzu gran cantidá de movimientu nel sector de Jarablus mientres sigue la llucha contra les fuercies de Manbij. El 7 de marzu'l xefe del Estáu Mayor de Turquía, Hulusi Akar, axuntar colos sos homólogos de Rusia y EE.{{esd}}UU., Valery Guerásimov y Joseph Dunford en Antalya (Turquía).<ref name=":0">{{cita publicación |títulu=Los xefes militares de Rusia, EE.{{esd}}UU. y Turquía axuntar pa encetar la situación en Siria ya Iraq - RT |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/232685-xefes-militares-rusia-eeuu-turquia-reunion |fechaaccesu=7 de marzu de 2017 |periódicu=RT n'Español |idioma=}}</ref> ==== Idlib ==== El 11 de marzu EE.{{esd}}UU. afirma que les HTS son miembros d'Al-Qaeda y considérase-yos terroristes.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/11-march-us-state-deparment-declares-that-hts-and-all-groups |títulu=US State Deparment declares that HTS and all groups that merged into it are now considered Al-Qaeda and thus, HTS = a terrorist organization |fechaaccesu=12 de marzu de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> El 13 de marzu Ahrar al Sham llanzó una ofensiva contra Al-Azraq y A el-Zaghab, al sur de Fuah. Amás del monte de Kurdish en Latakia.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/13-march-north-idlib-rebels-seized-over-alazraq-and-alzaghab |títulu=North Idlib: Rebels seized over Al-Azraq and Al-Zaghab positions South of Fuah. |fechaaccesu=13 de marzu de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> El 15 de marzu'l representante oficial del opositor Exércitu Llibre de Siria (ELS), Osama Abu Zeid, anunció la so dimisión. «Presenté a los comandantes del ELS y el xefe de la delegación militar la solicitú de que nun puedo siguir faciendo'l mio trabayu por razones personales. Señores periodistes, sentar, nun va haber declaraciones». Más tarde el xefe d'Estáu Mayor del ELS, Ahmed Berri, dixo que l'organismu «va restituyir» a Osama Abu Zeid.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703151067603696-siria-oposicion-representante/ |títulu=Voceru del opositor Exércitu Llibre Siriu anuncia la so dimisión |fechaaccesu=16 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> El 16 de marzu informar d'un bombardéu nuna mezquita cerca d'A los Jinah en Idlib, reportáronse más de 70 muertes. En primer instancia abarruntar de Rusia pero sobre la base de los restos de los misiles determinóse que yera d'orixe d'Estaos Xuníos. La CENTCOM anunció que'l bombardéu diba dirixíu a una xunta de miembros d'Al-Qaeda a pesar de que la evidencia demuestra que se realizó a 4{{esd}}km de lo dicho por CENTCOM. Turquía, Qatar y diversos grupos declararon crime de guerra asoceder.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/17-march-centcom-the-airstrike-on-alqaeda-was-in-idlib-despite |títulu=CENTCOM: The airstrike on |fechaaccesu=17 de marzu de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> L'Observatoriu Siriu de Derechos Humanos (OSDH), refirióse al incidente como «una masacre», decenes de persones resultaron mancaes nel ataque. Ante los informes sobre la muerte de civiles, el voceru de CENTCOM, el coronel John J. Thomas, indicó que los sos fuercen nun tuvieron una mezquita como blancu, pero'l local foi algamáu por error.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/336046/ataque-aereo-coalicion-eeuu-civiles-idlib |títulu=Masacre en Siria: EEXX ataca mezquita en Idlib, muerren 42 civiles - - HispanTV.com |fechaaccesu=17 de marzu de 2017 |apellíu=HispanTV |sitiuweb=HISPANTV}}</ref> == Segunda Batalla por Hama y fin de la batalla por Dyar Hafir (20 de marzu-6 d'abril) == === Hama === {{AP|Segunda Batalla de Hama|l1=Segunda batalla de Hama}} Dende'l 21 de marzu les HTS y delles faiciones insurxentes llanzaron un ataque en tolos frentes contra'l gobiernu, lo cual dexó-yos llanzar se pel norte de Hama, siguiendo la mesma estratexa que'l branu anterior. Gracies al factor sorpresa y la movilización del exércitu siriu escontra'l norte, llograron grandes meyores llegando a les llendes de la ciudá, pero a la fin de la batalla les SAA non solo recuperó asitiar perdes, en 2017 sinón qu'emburrió a los rebeldes hasta Lantamina, recuperando asina les posiciones perdíes el branu anterior. La batalla de Hama foi n'estremu costosa pa dambos bandos, sobremanera pa les SAA que perdieron l'impulsu nel campu de Alepo, y la carrera contra les SDF por Tabqa y por al Raqqa. === Homs === El 22 de marzu una fonte del Comité pa la Reconciliación comunicó que «545 persones del barriu d'A los Waer regularon el so estatus llegal d'alcuerdu al Decretu sobre l'Amnistía y l'alcuerdu (sobre la retirada de la oposición armada) d'A los Waer que la so implementación empezó esta selmana». Sorrayó que'l so comité sigue a diariu llamando a los combatientes a que se rindan y creando les condiciones por que puedan volver a la vida pacífica. El sábadu, 18 de marzu, 300 combatientes y más de 1065 miembros de les sos families salieron d'A los Waer escontra la ciudá fronteriza de Yarablus, nel norte de la provincia de Alepo.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703221067789526-siria-opositores-al-waer/ |títulu=Más de 500 combatientes en Homs vuelven a la vida pacífica |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> El 27 de marzu empezó la salida del segundu grupu d'armaos y les sos families del distritu Al-Waer de la ciudá de Homs, 1.500 armaos y les sos families. El 1 d'abril salió'l tercer grupu d'armaos xunto coles sos families d'Al-Waer, 50 autobuses salieron con 836 insurxentes xunto coles sos families escontra Idlib. El gobernador de Homs informó que residentes d'Al-Waer empezaron a tornar, la Direición d'Educación abrió cuatro escueles pa recibir a los alumnos que resultaron movíos.<ref>{{cita publicación |títulu=Más de 800 armaos coles sos families salar del barriu d'Al-Waer escontra'l campu de Idleb |url=http://sana.sy/es/?p=62980 |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |periódicu=L'Axencia Árabe Siria de Noticies |idioma=en-US}}</ref> === Damascu === Los rebeldes encabezaos poles HTS llancen un ataque pa intentar recuperar el terrén que conquistaren na primera ofensiva llanzada na capital el 19 de marzu. Los rebeldes sufrieron dempués un importante retrocesu en Damascu dempués de que les SAA arrampuñáren-yos tolos puntos conquistaos mientres la so ofensiva.<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.com/2017/03/21/segunda-ofensiva-de-los-rebeldes-sirios-en-damascu |títulu=Segunda ofensiva de los rebeldes sirios en Damascu |fechaaccesu=22 de marzu de 2017 |fecha=21 de marzu de 2017 |sitiuweb=euronews}}</ref> El 22 de marzu'l frente estabilizóse, informar d'enfrentamientos nel área industrial. Los aviones sirios volvieron a entamar los ataques contra les posiciones y rutes de suministru insurxente. La cuarta xornada de la operación militar nes contornes de la capital siria empezó col fueu de la batería d'artillería emplazada nel monte Qasioun qu'apodera los altores de la ciudá. A ello siguiólu, aproximao a les 6.00 de la mañana, hora llocal, la ofensiva de l'aviación, qu'empezó a hostigar les fuercies y puntos de fueu de los estremistes nos barrios de Jobar y Kabun. Los enfrentamientos más cruentos tienen llugar na zona industrial d'A los Magasil, onde tropes d'élite del Exércitu Siriu siguen estrechando'l cercu alredor d'un gran grupu de terroristes bloquiáu la viéspora. En tantu, los militares llograron ampliar la zona de seguridá alredor de la plaza de los Abasíes, onde se restableció parcialmente'l tránsitu. La importancia estratéxica de Jobar deber a qu'ente esti barriu y la zona industrial de Kabun pasa la carretera que xune Damascu y Homs. Amás, la cercanía a la Ciudá Vieya d'esti barriu dexa a los estremistes atrincheraos ellí atacar a diariu otros barrios de la capital controlaos poles fuercies gubernamentales.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703221067783801-oriente-mediu-terrorismu-llucha-seguridad/ |títulu=Fuercia Aérea de Siria ataca al frente al Nusra nel este de Damascu |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> Más de 150 combatientes fueron esaniciaos y centenares resultaron mancaos nel barriu de Jobar, nel este de Damascu, informó la televisión estatal. Amás, la fonte señaló que tres coches bomba fueron destruyíos y neutralizáronse siete terroristes suicides qu'intentaron atentar contra instalaciones militares.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703221067781737-oriente-mediu-terrorismu-llucha/ |títulu=L'Exércitu siriu ablaya a más de 150 radicales nel este de Damascu |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> El 24 de marzu les tropes siries recuperaron el control de tola zona industrial nel este de Damascu. «Les unidaes de les nueses Fuercies Armaes en cooperación colos sos aliaos recuperaron el control sobre toles instalaciones y edificios de la zona industrial nel norte de Jobar, onde enantes s'atopaben los terroristes del Frente al Nusra», diz el comunicáu. Amás comunícase que los inxenieros yá empezaron a neutralizar los esplosivos dexaos.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703241067849076-oriente-mediu-llucha-antiterrorista-ffaa/ |títulu=Tropes siries recuperen el plenu control de la zona industrial nel este de Damascu |fechaaccesu=25 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> El 1 d'abril les SAA avancen dende'l norte de Duma prindando Rayhan y l'hospital Ibn Sina. === Qalamoon === Aprovechando les ofensives de les SAA nes periferies de Palmira, dellos grupos insurxentes llanzar contra Daesh pol control de les zones desérticas de Qalamoon, aparentemente con sofitu de Xordania. El 20 de marzu informar de la captura de Jabal al-Naqab, Jabal Seis, Tays, Khabrat Makhul, Thatha, Saba Biyar, Saad Rishah y Jabal al-Sharqi. El 21 de marzu Ahrar al Sham anuncia la captura de Jaysh Usud al-Sharqiya. El 26 de marzu anuncia la captura de Kara'a, Diyatha y Saqiyah. El 27 de marzu anuncia la retirada de Daesh de tol frente de Swaida pa dir combatir en Raqqa tantu los insurxentes como les SAA apoderar de les zones dexaes, les SAA conquistaron 300{{esd}}km cuadraos, tomando les aldegues de Khirbet Sa'd, Qasr, Bastarah, Rjam al-Dala, Sakia, Yellow Hill, Fadian, Ashihab, Ashheb, Sharq, Tall Al-Musaitbah, Tallul Salman, Shaqraniyah, ente que los insurxentes tomaron Shinwan, Bir Al-Awra,Bir Qaniyat, Rajm Al-Dawla,Asfar, Raheel. '''Afrín''' El 21 de marzu les SDF anuncien la llegada de dellos contingentes militares rusos. El 22 de marzu anúnciase que «Esta mañana, dende les 8 de la mañana (06:00 GMT), l'artillería turco empezó a bombardiar les aldegues fronterices de Afrin», indicó'l voceru de les YPG, Redur Xelil.<ref>{{cita publicación |títulu=Turquía ataca aldegues siries y dexa múltiples mancaos - RT |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/233873-turquia-siria-mancaos |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |periódicu=RT n'Español |idioma=}}</ref> El 29 de marzu'l comandante de les YPG Sipan Hemo anunció que van coordinar con Rusia y EE.{{esd}}UU. pa poder llanzase a la conquista de Idlib una vegada terminen les operaciones en Raqqa.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/29-march-ypg-commander-sipan-hemo-we-coordinate-with-both |títulu=YPG commander Sipan Hemo: We coordinate with both the US and Russia; if need be, we may head to Idlib to eradicate the terror threat, Syria. |fechaaccesu=30 de marzu de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> === Raqqa === El 22 de marzu anúnciase que Fuercies especiales d'Estaos Xuníos cortaron la principal ruta que coneuta la ciudá siria de Alepo con Al-Raqa. Siquier 100 soldaos d'Estaos Xuníos baxaron de los helicópteros y esplegar na zona pa estes operaciones. La sorpresiva ofensiva busca dos oxetivos: controlar la estratéxica ciudá d'Al-Tabqa y frenar la meyora del Exércitu siriu dende'l frente occidental escontra Al-Raqa.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/336512/fuercies-especiales-eeuu-batalles-estado-islamico-al-raqa-alepo |títulu=Fuercies d'EEXX corten principal ruta ente Alepo y A el-Raqa - - HispanTV.com |fechaaccesu=23 de marzu de 2017 |apellíu=HispanTV |sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El 24 de marzu les SDF anuncien la captura de Kerama al oeste de Raqqa. El voceru de les FDS, Talal Silou, aseveró al periódicu siriu Al Watan qu'en menos de 15 díes impondráse un bloquéu total a Al Raqa, dempués de lo que va arrincar la operación de lliberación de la urbe.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703241067842657-siria-fds-roxura-de-eufrates/ |títulu=Fuercies Democrátiques de Siria tomen autopistes ente Al Raqa, Alepo y Deir Ezzor |fechaaccesu=25 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> === Represa de Tabqa === {{AP|Segunda Batalla d'A los Tabqa|l1=Segunda Batalla d'A los Tabqa}} El 22 de marzu Fuercies especiales d'EE.XX. realizaron en desembarque por aciu helicóteros a la rivera sur del Eufrates creando una cabeza de sablera, llanzando un ataque xunto con fuercies franceses escontra la represa, tomando pal 24 de marzu cerca de la cuarta parte de la represa. Esto obligó a Estáu Islámicu a traer refuerzos dende'l norte. Les SDF anunciaron que la controlaríen nes próximes 72 hores. El 26 de marzu empezó la ofensiva pa recuperar l'aeropuertu de Taqba. La presa de Tabqa, la más grande de Siria, allugada nel ríu Éufrates a unos 40 quilómetros de la ciudá de Raqa, sufrió daños y permanez fora de serviciu tres fuertes combates ente los miembros de les Fuercies Democrátiques Siries y l'Estáu Islámicu.<ref>{{cita web |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/234204-siria-presa-colapsu-parcial-combates-raqa |títulu=Fuertes combates en Raqa provoquen un colapsu parcial de la presa más grande de Siria - RT |fechaaccesu=26 de marzu de 2017 |sitiuweb=RT n'Español}}</ref> === Daraa === El 24 de marzu Ahrar al Sham anuncia la captura de Hawsh Hamad controlada por Estáu Islámicu. == Bombardeos aliaos occidentales direutos contra Siria == === Ataque químicu en Khan Sheykhoun y l'ataque d'EE.XX. a Siria (4 d'abril-7 d'abril) === {{AP|Ataque químicu de Jan Sheijun|l1=Ataque químicu de Jan Sheijun|Bombardéu de Shayrat}}El 4 d'abril se los rebeldes denuncien un ataque químicu na llocalidá de Khan Sheykhoun (Jan Sheijun), en primer instancia falar de 58 víctimes ente elles 11 neños, anque xubió col pasar de los díes, siendo inciertu los detalles y los culpables del ataque. La oposición hores dempués denunciaría l'usu de gas sarín, a pesar de delles incongruencies nes pruebes presentaes. Como represalia'l gobiernu d'EE.XX., la madrugada del vienres 7 d'abril los destructores d'Estaos Xuníos, USS Porter y USS Ross llanzaron 59 misiles de cruceru Tomahawk contra la base aérea Shayrat, que foi celebrada pola comunidá internacional.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/7-april-nbcnews-confirms-that-more-than-50-tomahawk-missiles|títulu=.@nbcnews confirms that more than 50 tomahawk missiles have just been fired by the US military into Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=31 de xunetu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/7-april-syrian-state-tv-calls-us-strikes-an-act-of-aggression|títulu=Syrian state TV calls US strikes an act of "aggression". - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=31 de xunetu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El [[7 d'abril]] de [[2017]] [[Estaos Xuníos]] llanzó siquier 50 misiles de cruceru [[BGM-109 Tomahawk|Tomahawk]] contra la base aérea d'[[Ash Sha'irat]] na provincia siria de [[Homs]]. Les axencies [[Associated Press|AP]] y [[Agence France-Presse|AFP]] [[Ficheru:USS Ross 2017 Shayrat strike 170407-N-FQ994-031.jpg|thumb|right|200px|El buque USS Ross disparando un misil Tomahawk contra la base aérea de Shayrat.]]informaron sobre'l llanzamientu de 60 y 70 misiles dende dos buques de guerra d'Estaos Xuníos. L'ataque produzse depués del [[ataque químicu de Jan Sheijun]] y por ello EE.XX. llanzó los sos misiles contra la instalación militar dende la que, según estimaciones de [[la Casa Blanca]], les fuercies del gobiernu de Bashar al-Assad llevaron a cabu l'ataque químicu. Por cuenta de ello'l presidente d'EE.XX., [[Donald Trump]], encamentó a toes a "les naciones civilizaes" a xunise a EE.XX. col fin de "terminar cola matanza y el derramamiento de sangre en Siria" y sorrayó que l'ataque respuende a un "vital interés de seguridá nacional" d'EE.XX. Los medios sirios calificaron l'ataque d'actu de "agresión" a pesar que nin la [[ONX]] nin la [[Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques]] ([[OPAQ]]) reportaron los resultaos de la so investigación sobre l'incidente y daqué que'l gobiernu siriu niega. Antes del ataque d'Estaos Xuníos, el representante rusu ante la ONX, [[Vladímir Safronkov]], alvirtió que tenía "nicios direutos" alrodiu de la preparación d'una operación militar en Siria y sorrayó que "toles consecuencies van pesar sobre la conciencia de quien entamen proyeutos asina.<ref>[https://actualidad.rt.com/actualidad/235184-eeuu-misiles-cruceru-base-aerea-siria «EE.XX. llanza siquier 50 misiles de cruceru contra una base aérea en Siria.» 7 d'abril de 2017.] RT.</ref><ref>[https://sputniknews.com/news/201704071052383876-syria-us-strike-loses/ «US Strike on Syrian Targets Caused 'Losses,' Military Source Says.» 7 d'abril de 2017.] Sputnik.</ref><ref>[https://news.usni.org/2017/04/06/breaking-o-s-destroyers-fire-dozens-tomahawks-syrian-airfield-retaliation-strike-chemical-attack «UPDATED: U.S. Destroyers Fire 59 Tomahawks on Syrian Airfield in Retaliation for Chemical Attack.» 6 d'abril de 2017.] USNI NEWS.</ref> Otres fontes de noticies informen sobre la destrucción de dellos [[BGM-109 Tomahawk|misiles Tomahawk]] d'Estaos Xuníos per parte de caces [[La so-35]] rusos, que fai que de los 59 misiles llanzaos solu 23 llegaron a impautar anque tamién s'argumenten fallos téunicos, anque esta última hipótesis ye improbable.<ref>[http://www.hispantv.com/noticias/rusia/338822/eeuu-ataque-siria-sujoi-rusos-baltar-misiles-tomahawk 'Sujoi rusos destruyeron 36 misiles que Trump llanzó contra Siria'] HispanTV - 16 d'abril de 2017</ref>Per otra parte tamién s'informa sobre la presencia de militares rusos en dicha base mientres se desenvolvía l'ataque d'Estaos Xuníos.<ref>[http://diario.mx/Internacional/2017-04-06_0379y9d1/-reporten-presencia-de-rusos-en base siria-atacada-por-eu/ Reporten presencia de rusos en base siria atacada por EU] El Diariu - 6 d'abril de 2017</ref> Como resultáu l'aviación siria perdió 9 aviones que s'atopaben n'arreglu, y estructures de radar, comedores y anexos na base, polo que dellos díes dempués la base pudo tar de nuevu en funcionamientu. Morriendo nel ataque'l Xeneral Shalal Khalif Ibrahim, comandante del segundu batallón del 136 reximientu, y 4 soldaos, el gobiernu denunció la muerte de dellos civiles de les zones cercanes a la base.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/7-april-syrian-military-source-says-us-strike-on-syrian-air|títulu=Syrian Military Source says U.S. strike on Syrian Air Base "led to losses" - State TV. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=31 de xunetu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web|url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/7-april-video-of-the-first-syrian-air-force-sukhoi-la so22-bomber|títulu=Video of the first Syrian Air Force (Sukhoi Su-22) bomber taking off from Shayrat Airbase after the US Tomahawk attack this morning. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=31 de xunetu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El ministru de defensa rusu declaró que solo 23 misiles dieron na base, siendo desconocíu'l paradoriu de los demás, amás de qu'alvirtieron al gobiernu siriu del ataque lo que dexó sacupar a los aviones operativos, y el personal de la base lo qu'amenorgó los daños.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/7-april-russian-ministry-of-defense-says-only-23-missiles|títulu=Russian ministry of Defense says only 23 missiles hit a base - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=31 de xunetu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/7-april-looks-like-one-radar-and-one-2k12-kub-sa6-emplacement|títulu=Looks like one radar and one 2K12 Kub (SA-6) emplacement survived the Tomahawks - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=31 de xunetu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> === Bombardéu de Damascu y Homs per Estaos Xuníos, Francia y Reinu Xuníu de 2018 === {{AP|Bombardeos de Damascu y Homs}} El [[14 d'abril]] de [[2018]], [[Estaos Xuníos]], [[Francia]] y [[Reinu Xuníu]] llevaron a cabo bombardeo contra'l réxime de [[Bashar al Assad]], cola escusa de refugar el supuestu [[ataque químicu de Duma|ataque químicu contra civiles na ciudá de Duma]] per parte del gobiernu siriu. Los bombardeos la cual cuntaron per parte d'Estaos Xuníos del llanzamientu de [[BGM-109 Tomahawk|misiles Tomahawk]] y de bombardeos de [[Rockwell B-1 Lancer|bombarderos B-1]] de llargu percorríu; per parte británica cuatro aviones [[Panavia Tornado|Panavia Tornado GR4]] armaos con [[misiles]] [[Storm Shadow]] bombardiaron. Francia, pela so parte, utilizó los sos aviones de combate [[Dassault Mirage]] y [[Rafale]], llanzando un total de 12 misiles de cruceru, cabo esclariar que respeutives naciones utilizaron tamién les sos respeutives Armaes Navales. Estos bombardeos fueron dirixíos contra trés blancos venceyaos al programa d'armamentu químicu siriu en [[Damascu]] y en [[Homs]], nel centru del país onde fueron atacaos un "centru d'investigación" nel estremu nordeste de Damascu y "depósitos" d'armes químiques, incluyíu [[gas sarín]], na provincia central de Homs. Según el Ministeriu de Defensa rusu, la coalición llanzó 103 misiles aire-tierra contra oxetivos nes ciudaes de [[Damascu]], [[Homs]] y [[Hama]], 71 de los cualos fueron interceptaos polos sistemes de defensa antimisiles de Siria causando poques victimas militares siries.<ref>[https://actualidad.rt.com/actualidad/268559-arsenal-eeuu-reino-unido-francia-atacar-siria SEMEYES: L'arsenal qu'Estaos Xuníos, el Reinu Xuníu y Francia emplegaron p'atacar a Siria] RT - 15 d'abril de 2018</ref><ref>[https://tn.com.ar/internacional/que-lugares-de-siria-fueron-bombardeados-y-como-quedaron_862754 Qué llugares de Siria fueron bombardeados y cómo quedaron] TN - 14/04/2018</ref>L'ataque foi refugáu pol presidente rusu [[Vladimir Putin]] espresando que "l'ataque favorez a los terroristes y afonda la crisis humanitaria", antes l'embaxador rusu en Washington, [[Anatoli Antonov]], alvirtió que "l'agresión contra Siria va tener consecuencies pa los países occidentales". El presidente siriu Assad afirmó qu'esta "agresión" nun fai más que "reforzar la so determinación de siguir lluchando y entartallar el terrorismu", un términu col que designa a los rebeldes. Per otra parte, el presidente d'Estaos Xuníos [[Donald Trump]] declaro nun [[tuit]] "mision cumplida"<ref>[https://tn.com.ar/internacional/vladimir-putin-l'ataque siria-viola-la carta-de-la-onu-favorez-los terroristes-y-afonda-la_862732 Vladimir Putin: “L'ataque a Siria favorez a los terroristes y afonda la crisis humanitaria”] TN - 14/04/2018</ref> == Batalla por Taqba - Etapa tres l'ataque d'EE.XX. (8 d'abril- 6 de mayu) == {{AP|Segunda Batalla d'A los Tabqa|l1=Segunda Batalla d'A los Tabqa}} Nesti periodu les fuercies de les SAA tuvieron que detenese nel frente de [[Hama]], a la mira de nuevos ataques per parte d'EE.XX., que caltenía los sos barcos nel mar Mediterraneu. Les operaciones aérees de la coalición tamién se detuvieron pola respuesta rusa de detener cualquier cooperación cola aviación aliada. Pela so parte les SDF aprovechando la retirada de les SAA del área de Jirah, y cola ayuda de comandos EE.XX. tomaron el control de delles aldegues al norte de Tabqa, que tres de delles selmanes de llucha facer col control de la ciudá y la so represa, colo que cortaron el pasu de les SAA qu'esperaba siguir la rivera sur del Eufrates, y llegar a al Raqqa. Turquía trató per diversos medios evitar qu'EE.XX. coordinara coles SDF la meyora a Raqqa, y nel so llugar utilizara a les FSA, p'asina menguar el poder de les YPG, estos intentos pasaron dende amenaces de fin de la cooperación hasta bombardeos en diverses zones de la frontera siria, lo cual obligó a los EE.XX. a mover parte de les sos fuercies regulares a la frontera siria colo que disuadió a los turcos de tratar de debilitar a les SDF. Gracies al ataque d'EE.XX. a Siria los rebeldes llograron pervalible tiempu pa entamar les sos defenses casi pulverizaes el mes anterior. Atrincherándose en Ziliquiat al sur de Latamina, el so últimu baluarte en Hama, que taba siendo asediado dende tolos lladrales, tando cerca de cayer pola ofensiva oficialista. El 8 d'abril militantes de Daesh intentaron romper la llinia de frente ente la ciudá de Tabqa y la presa del Éufrates mientres dos díes.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201704081068224978-terroristes-operacion-llucha-ataque/ |títulu=Daesh trata de llanzar contraofensiva cerca de Tabqa |fechaaccesu=9 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> Siquier 381 persones —ente elles, 110 radicales— abandonaron el barriu Al Waer, l'últimu bastión de los rebeldes sirios en Homs. L'aviación siria fixo lo imposible en volver a entamar les misiones de combate a solo un día del bombardéu d'Estaos Xuníos a la base aérea de Shairat, asitiada al sureste de Homs. Pela so parte, el xefe del Puestu d'Observación Siriu, Rami Abdallá, sorrayó que fueron los caces Sukhoi los que realizaron los ataques sobre les agrupaciones illegales nel este de la provincia.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201704081068223949-al-waer-radicales-situacion/ |títulu=L'aviación siria obliga a los rebeldes armaos a abandonar el so últimu bastión en Homs |fechaaccesu=9 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> Anúnciase que tres el bombardéu perpetáu por EE.XX., la base aérea de Shairat, na provincia de Homs, volvió funcionar.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/videoclub/201704081068221741-base-siria-ataque-eeuu/ |títulu=Asina funciona la base aérea siria de Shairat tres el bombardéu d'EEXX |fechaaccesu=9 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> L'Exércitu siriu anuncia qu'atacó a un avión de reconocencia d'EE.XX. nel campu de la provincia de [[Qamishli]], nel nordeste de Siria.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/338120/ejercito-ataca-avion-eeuu-qamishli-fuxir |títulu=Exércitu siriu ataca a un avión d'EEXX y obligar a fuxir - - HispanTV.com |fechaaccesu=9 d'abril de 2017 |apellíu=HispanTV |sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El 9 d'abril los insurxentes realicen lentes meyores en Daraa utilizando ataques suicides nel distritu de Manshia. Les SAA pel so llau enfrentar a Deash nel desiertu central de Homs tomando'l monte de Shaer. Les SDF anunciaron haber repelido el contrataque de Daesh y tomar l'aldega de Abbad.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/11-april-heavy-clashes-west-of-tabqa-town-surrounded-by-sdf |títulu=Heavy clashes west of Tabqa town surrounded by SDF |fechaaccesu=11 d'abril de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> El 10 d'abril les SAA llograron realizar delles meyores y contraataques, aprovechando la reunudación de les operaciones aérees, recuperando Mardees nel frente de Hama, los montes d'A los Taj y Mazbad nel norte de Palmira. Pela so parte les SDF anunciaron la captura de Ayid Qabîr nel sur de Tabqa.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/10-april-northern-hama-saa-video-at-maardes-during-operation |títulu=Northern Hama: SAA Videu at Maardes during operation to control it. |fechaaccesu=11 d'abril de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> El 11 d'abril les SAA tomaron Tel Shuwehneh al norte de Alepo, l'aldega de Khirbet Anden al suroeste de Tamoura nel campu norte de Alepo. Nel sector de Palmira les SAA siguen avanzando escontra'l sur siguiendo la carretera 90, tomando Qasr al-Halabat, Syriatel y Jabal Aftar.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/11-april-saa-captured-qasr-alhalabat--syriatel-and-jabal |títulu=SAA captured Qasr al-Halabat - Syriatel and Jabal Abtar (picture of Syriatel) / south of Palmyra |fechaaccesu=11 d'abril de 2017 |idioma=en |sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com}}</ref> El 16 d'abril tres la llegada de refuerzos les SAA y el sofitu de la RuAF entamaron una gran ofensiva rompiendo pal mediudía les defenses rebalbes nel frente occidental tomando Souran y na tarde Tell Bizam y A el-Maktab recuperando toles posiciones perdíes na segunda batalla de Hama. Mientres los rebeldes llanzaron bombardeos empobinaos al aeropuertu de Hama. Según informa la páxina Web Al-Masdar News, los cazabombarderos rusos llanzaron fuertes ataques contra oxetivos terroristes en delles ciudaes de la provincia de Hama, nel oeste de Siria, provocando la muerte d'un númberu ensin especificar d'elementos contrarios. El 18 d'abril les SAA facer col control del banzáu de Abu Quilla en Homs central al norte del aeropuertu T4, emburriando a Daesh escontra'l norte, llanzando delles ofensives en diversos puntos de la bolsa de Idlib, nel norte en Sheik Aquil, Rashdin al este de Alepo y los montes de Shwehna al sur, mientres continua un intensu bombardéu de la RuAF.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/18-april-clashes-between-assad-forces-and-rebels-near-of |títulu=Clashes between Assad forces and rebels near of Rashdin neighbourhood and Shwehna Mountain North and West Aleppo |fechaaccesu=19 d'abril de 2017 |idioma=en |sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com}}</ref> El 19 d'abril les SDF siguen la so meyora en Tabqa tomando l'aldega d'a los Hittash al sur de la ciudá, mientres siguen averándose a Raqqa dende'l norte tomando BirJarba, Jarwa, Hatash, entrando asina nel valle de Jalab.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/19-april-birjarba-jarwa-hatash-villages-captured-by-sdf-from|títulu=BirJarba, Jarwa, Hatash villages captured by SDF from ISIS, SDF forces penetrating the Jalab valley - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El gobiernu anuncia un alcuerdu pa la evacuación de los rebeldes abarganaos en Rankus y Sarghaya, amás del fin de la evacuación de 3000 persones de Fua y Kefraya.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/19-april-syria-about-3000-people-were-evacuated-today-from|títulu=Syria: About 3,000 people were evacuated today from Fuah and Kafraya. Another 300 people on 11 buses evacuated from Zabadani/Serghaya - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Los rebeldes pel so llau anuncien una nueva ofensiva por Daraa.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/19-april-daraa-albunian-almarsous-op-room-started-new-operations|títulu=Daraa: Al-Bunian Al-Marsous op. room started new operations vs pro-Government forces. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 20 d'abril los rebeldes llancen un ataque contra'l distritu al Manshiyaa en Daraa, anunciando la so captura.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/20-april-daraa-albunian-almarsous-op-room-announces-takeover|títulu=Daraa: Al-Bunian Al-Marsous op. room announces takeover of Al-Salkhadi block from pro-Assad at far end of Manshiyah - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les SDF continua la so operación por Raqqa tomando Kabash Gharbi Saghir, Ruwayyan, Mazraat al-Hukumia y Tall Hazimah.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/20-april-syrian-democratic-forces-captured-kabash-gharbi|títulu=Syrian Democratic Forces captured Kabash Gharbi Saghir, Ruwayyan, Mazraat al-Hukumia and Tall Hazimah - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 21 d'abril Daesh llanza un ataque contra Deir ezZor tomando'l monte Hrabresh. El gobiernu siriu anuncia les negociaciones con Rusia por armamentu y bateríes de defensa antiaérea, por contratos d'estraición de gas y petroleu, según la presidencia más de la metá de les defenses fueron destruyíes na guerra.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/21-april-syria-and-russia-are-in-negotiations-on-the-supply|títulu=Syria and Russia are in negotiations on the supply of weapons, including air defense systems - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/21-april-president-assad-to-rianovosti-and-sputnik-more|títulu=President Assad to RIA_Novosti and Sputnik: More than 50% of our air defences were destroyed by the terrorists. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Anúnciase la llegada del sestu grupu de movíos d'a los Waer a Jarabulus, 2000 persones (450 families).<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/21-april-the-sixth-batch-of-displaced-people-from-alwaer|títulu=The sixth batch of displaced people from al-Waer neighbourhood are expected to move towards Jarabalus on Monday (the 24th of April 2017) and the estimated number who will be displaced towards Jarabalus on the day is 2000 people (450 families). - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 22 d'abril les SDF siguen col so intentu de formar un cercu nel norte de Raqqa tomando los poblaos d'Al-Hazimah y Mazra'at Tishrin.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/22-april-ypgled-sdf-forces-captured-alhazimah-and-mazraat|títulu=YPG-led SDF forces captured Al-Hazimah and Mazra'at Tishrin town, after heavy clashes against ISIS militants - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Mientres les SAA ruempen les defenses rebalbes en Hama. El 23 d'abril les SAA tres 62 díes d'ofensiva entren en Qabun.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/23-april-the-government-has-reached-qabun-urbanised-areas|títulu=The government has reached Qabun urbanised areas from the orchards (62 days after the start of their offensive) and captured Imam Hussein Mosque block, east Damascus, Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Infórmase que na ofensiva de Hama participa la RuAF pa protexer la meyora de les SAA.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/23-april-russian-officers-participate-the-battle-of-hama|títulu=Russian officers participate the battle of Hama to mark rebels targets for CAS jets - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 24 d'abril les SAA lideraos polos ISIS Hunters tomaron les llombes 969,7,1108,1132 y 1062 cerca de los campos ash Shaer al este de Homs.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/24-april-saa-led-by-isishunters-took-control-of-969711081132|títulu=SAA led by #ISISHunters took control of 969,7,1108,1132 and 1062 heights near ash Shaer East Homs - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les SDF completen el cercu al tomar Hazima al norte de Raqqa tomando los poblaos de Kebish El-Xerbî, Kebish El-Şerqî, Um El-Tenek, Royan, Mezrea Tişrîn, El mioşêrefa Bakurê , Mishêrfa Başûr, El-Rehyat, Bîr Cerbo, Cerwe, El-Hetaş, Mezrea El-Hikûme, Hezîme, Xelwe Ebîd, Holo Ebid, Ebare, El-Kalte, Til El-Seded, Sikeriye, El-Elo y Zehre, y 311 miembros de Daesh.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/24-april-311-isis-members-were-killed-and-30-sdf-fighters|títulu=311 ISIS members were killed and 30 SDF fighters lost their lives since April 13. Captured villages: Kebish El-Xerbî, Kebish El-Şerqî, Um El-Tenek, Royan, Mezrea Tişrîn, El mioşêrefa Bakurê , Mishêrfa Başûr, El-Rehyat, Bîr Cerbo, Cerwe, El-Hetaş, Mezrea El-Hikûme, Hezîme, Xelwe Ebîd, Holo Ebid, Ebare, El-Kalte, Til El-Seded, Sikeriye, El-Elo and Zehre. - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Con esta captura les SDF reabren la carretera Hasaka Alepo Damascu cerrada dende 2013.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/24-april-syria-reopening-of-hasakaaleppodamascus-road-for|títulu=Syria: Reopening of Hasaka-Aleppo-Damascus road for the first time since 2013 - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> === Ataque Turcu a los curdos === El 25 d'abril les fuercies aérees turques anuncien una campaña de bombardéu a los curdos en Siria ya Iraq, a les dos de la mañana ataquen de manera simultánea los cuarteles curdos nel pobláu de Derik nel noroeste de Siria y Sinjar n'Iraq, la parte curda confirmó l'ataque y la muerte de siquier 20 persones, 18 mancaos y 3 en situación crítica.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/25-april-turkish-warplanes-struck-ypg-command-hq--and--villages|títulu=Turkish warplanes struck YPG Command HQ and villages in Derik at 2:00 am last night, simultaneous to strikes on Sinjar. Casualties reported. - Iraq news map - News from Baghdad Mosul Erbil and Ramadi - iraq.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Iraq news map - News from Baghdad Mosul Erbil and Ramadi - iraq.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/25-april-pkkaffiliate-officials-turkish-attacks-have-led|títulu=PKK-affiliate officials: Turkish attacks have led to death and wounding of a number of our comrades, including 18 deaths in Derik, N-Y Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les fuercies turques bombardiaron les posiciones de les YPG en Qarrah Chouk y el monte de Karaçok al sur de Malikiyah. L'artillería turco atacó delles posiciones en Tal Rifat, en respuesta los curdos anuncien el zarru de la frontera y la paralización de negociaciones.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/25-april-artillery-shelling-by-turkish-army-on-sdf-locations|títulu=Artillery shelling by Turkish army on SDF locations near of Tal Rifaat. Negotiations between SDF and other groups in North Aleppo stopped - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El pentágo anuncia que l'ataque turcu foi realizáu de manera unillateral, ente que'l gobiernu d'Estaos Xuníos pide'l cese d'hostilidaes.<ref>{{cita web|url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/25-april-pentagon-says-deeply-concerníi-by-turkish-strikes|títulu=Pentagon says "deeply concerníi" by Turkish strikes on Kurdish forces: "We have expressed our concern to the government of Turkey." - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les SAA llogren faese col control de la planta de Tishreen en Badia al Sham nel desiertu de Damascu oriental.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/25-april-progress-of-syrian-army-and-allies-in-eastern-damascus|títulu=Progress of the Syrian army and allies in Eastern Damascus towards Syrian desert as they launch an offensive against the FSA after IS was expelled by the FSA - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 26 d'abril repórtense meyores del exércitu turcu nes aldegues de Furfik, Firik, Marana'as y Ferferik nel norte de Afrín, col usu d'artillería y tanques.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/26-april-clashesh-between-ypgypj-and-turkish-forces-at-furfik|títulu=Clashesh between YPG/YPJ and Turkish forces at Furfik village West to Afrin, as Turkish army attacking their positions - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/26-april-turkihs-army-striking-with-tanks--and--howitzers|títulu=Turkihs Army striking with tanks and howitzers YPG positions in Firfirk / Ferferik, NW of Afrin, and in Mara'naz, SW of Azaz. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les YPG ordenen a tolos sos miembros nun dormir nes sos bases por medrana a un ataque turcu, y ordena l'ataque con morteros y artillería escontra Turquía na rexón de Hatay.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/26-april-ypg-attacked-with-mortars-to-turkeys-gendermerie|títulu=YPG attacked with mortars Turkey's gendermerie building in Hatay - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> L'artillería turco, xunto con tanques ataquen Aradah y Dirbesiyê, les YPG anuncien la destrucción de 2 tanques turcos, la muerte de 3 soldaos turcos y 5 mancaos.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/26-april-turkish-army-is-heavily-shelling-dirbesiy-town|títulu=Turkish army is heavily shelling Dirbesiyê town, Rojava, northern Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/26-april-3-turkish-soldiers-killed--and--5-soldiers--wounded|títulu=3 Turkish soldiers killed and 5 soldiers wounded in clashes Derbesiyeh border by YPG forces - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 27 d'abril continua l'ataque de l'artillería turco na rexón de Afrín, atancando Mullah Khalil y Çeqela Jorin, según partes de la frontera siria<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/27-april-turkish-army-extended-attacks-on-afrin-canton-bombarding|títulu=Turkish army extended attacks on Afrin canton, bombarding Mullah Khalil and Çeqela Jorin in Shia district. YPG responding - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 28 d'abril les SAA prindó la mezquita de Hedaya y la estación llétrica mientres avanza amodo en Qabun, amás del pasu de Durrat na frontera con El Líbanu.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/28-april-army-advancing-in-qaboun-and-some-unconfirmed-reports|títulu=Army advancing in Qaboun and some unconfirmed reports about army control Hedaya mosque in Qaboun - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Los rebeldes de Guta oriental enfrentar ente sigo Jaysh al Islam atacó a Hai'at Tahrir al-Sham y Faylaq al-Rahman, nes llocalidaes de Irbin, Kafr Batna, Madyara y al-Ash'ari, Ahrar al Sham anunció la so intervención nos enfrentamientos perdiendo tres miembros pidiendo'l fin de la llucha.<ref name="09b6be43">{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/28-april-this-morning-fierce-clashes-erupted-again-between|títulu=This morning, fierce clashes erupted (again) between rebel factions controlling the besieged eastern Ghouta, east of Damascus. By most accounts, Jaysh al Islam launched attacks on Hai'at Tahrir al-Sham (previously Jabhat al-Nusra) and Faylaq al-Rahman, 2 rival factions. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 29 d'abril Daesh llanzó un ataque sorpresa al sector de Kashnaser morriendo 30 soldaos de les SAA y 30 atacatantes de Daesh.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/29-april-more-than-30-isis-troops-killed-in-the-assault-on|títulu=More than 30 ISIS troops killed in the assault on regime forces near Um Miyal town in Aleppo southern countryside - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Tres dellos díes d'enfrentamientos EE.XX. unvia tropes a la frontera siria pa detener los ataques turcos.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/29-april-us-troops-at-an-asayish-checkpoint-after-passing|títulu=US troops at an Asayish checkpoint after passing through Qamishlo city centre - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/29-april-usled-coalition-tells-dailysabah-that-coalition|títulu=US-led coalition tells @DailySabah that coalition forces are conducting joint patrols along the Northwestern Syrian-Turkish border - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les SAA siguen la so meyora en Jobar nes contornes de Damascu algamando la escuela Abdul Ghani Bajqani, tornando más crítica la situación rebalba nel interior.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/29-april-saa-forces-are-reaching-the-surroundings-of-abdul|títulu=SAA forces are reaching the surroundings of "Abdul Ghani Bajqani" school in the southern sector of Qaboun, Damascus, Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 30 d'abril les SAA avancen nel este de Homs tomando Tell Al-Alam, Tadmuriyah, Jibab Hamad, Rajm al-Qasr, Rajm al-Ali, Rajm al-Mudraju y delles llombes y granxes al nordeste de la planta Ebla.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/30-april-army-captured-tell-alalam-which-overlook-isis-held|títulu=Army captured Tell Al-Alam which overlook ISIS held Umm Sahrij in Jabal Al Shumariya in East Homs - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 1 de mayu les SDF anuncien el control de toles zones urbanes de los barrios antiguos de Tabqa, quedando dos distritos y la represa, amás anuncien la entrada de tropes ruses en Afrin pa defender la zona de Turquía.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/1-may-the-main-goal-of-russian-force-in-afrin--to-protect|títulu=The main goal of Russian force in Afrin - to protect YPG from Turkish attacks - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Los hermanos musulmanes y dellos grupos piden el cese al fueu en Gouta pa formar un grupu xuníu contra Assad.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/1-may-muslim-brotherhood-syria-statement-on-eastern-ghouta|títulu=Muslim Brotherhood Syria statement on Eastern Ghouta: - Refuse infighting, - Calls to form neutral gov, - Focus on Assad - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 2 de mayu'l grupu rebalbu Maghawir Al-Thawra anuncia la captura de Tarwaziyat Al-Waer, Sariyat Al-Waer, Jabal Ghurab, Badiyah Al-Sawab nel desiertu siriu de Daesh.<ref>{{cita web|url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/2-may-maghawir-althawra-prinde-tarwaziyat-alwaer-sariyat|títulu=Maghawir Al-Thawra prinde Tarwaziyat Al-Waer, Sariyat Al-Waer, Jabal Ghurab, Badiyah Al-Sawab,the vicinity of Al-Kam Sawab - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 3 de mayu la delegación rebalba anuncia que nun va participar na ronda de negociaciones de Astaná.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/3-may-the-rebel-delegation-is-suspending-the-meetings-because|títulu="The rebel delegation is suspending the meetings because of violent air strikes on civilians," rebel delegation member tells @AFP - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les SAA prindaron les villes de Tadmuriya-al Khaliliat-Al muhasham y delles llombes nos montes Shomriya nel este de Homs, amás anúnciase la creación de zones de desescalada de violencia siendo garantes Irán, Turquía y Rusia.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/3-may-saa-and-its-allies-have-recaptured-villages-of-tadmuriyaal|títulu=SAA and its allies have recaptured villages of Tadmuriya-al Khaliliat-Al muhasham and some hills around Shomriya mountain in East Homs - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 4 de mayu Turquía anuncia'l zarru del pasu Bab Al-Hawa / Cilvegozu en Idlib, mientres siguen les escaramuzas coles SDF nel norte de Siria.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/4-may-clashes-between-fsa-and-sdf-near-um-jalud-village-north|títulu=Clashes between FSA and SDF near Um Jalud village north western Manbij city - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Empieza l'octavu convói de desplazdos d'a los Waer escontra Jarabulus. Anúnciase un alcuerdu ente Daesh y les SDF pa la evacuación de Tabqa colo que se da por rematada la batalla cola captura de la ciudá y la presa.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/4-may-tabqah-has-been-declared-totally-captured-from-is-including|títulu=Tabqah has been declared totally captured from IS, including Tabqah Dam. - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/4-may-isis-reached-an-agreement-with-sdf-to-withdraw-with|títulu=ISIS reached an agreement with SDF to withdraw with their families with individual weapons - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les SAA anuncien el control del área de Talila a 18 km al sur de Palmira.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/4-may-saa-control-over-4-important-point-west-of-the-talila|títulu=SAA control over 4 important point west of the Talila area(18 km east of Palmyra) East Homs - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 5 de mayu'l Comandu d'Estaos Xuníos almite que los sos ataques aéreos en marzu destruyeron parte d'una mezquita en Idlib.<ref name="dc2c98a9">{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/5-may-a-us-central-command-investigation-found-that-a-march|títulu=A US Central Command investigation found that a March US airstrike in northern Syria did in fact strike a building that was part of a "mosque complex," two US defense officials told CNN Thursday. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Jaysh al Islam anuncia'l fin de la llucha contra les HTS.<ref name="dc2c98a9" /> Rusia declara que les 4 zones de seguridá apautaes entraren n'aición na nueche, mientres los rebeldes refuguen cualquier negociación con Rusia.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/5-may-russian-defense-ministry-safe-areas-in-syria-enter|títulu=Russian Defense Ministry: safe areas in Syria enter into force at midnight - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 6 de mayu les SAA lliberen Talat Al-Sheyhat y Tel Rajam, les llombes de Shiha y Rajm al-A'ali mientres avancen nel monte de Shumariyah al oeste de Homs.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/6-may-saandf-captured-talat-alsheyhat-and-tel-rajam--located|títulu=SAA/NDF captured Talat Al-Sheyhat and Tel Rajam located north of Tiyas A.B - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les FSA anuncien la lliberación d'Al-Halbah y Wadi Dalhous nel desiertu oriental.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/6-may-free-syrian-army-badiyah-forces-have-reportedly-captured|títulu=Free Syrian Army Badiyah forces have reportedly captured al-Halbah and Wadi Dalhous from IS, Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> == La batalla por Maskanah y Qabun (6 de mayu presente) == {{AP|Rotura de la Oposición Siria 2017|l1=Rotura de la Oposición Siria 2017|Asediu de Deir ez-Zor}} El 7 de mayu les FSA llancen un ataque n'[[As-Suwayda|as Swayda]] nel desiertu occidental col sofitu de Xordania y EE.UU: tomando delles posiciones del gobiernu controlando tola área de Tall Saad, el grupu Maghaweir Al Thowra establecieron un pasu fronterizu nel área de Waleed, Iraq.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/7-may-fsa-opposition-captured-tall-saad-area-in-nesuwayda|títulu=FSA (Opposition) captured Tall Saad area in NE-Suwayda province in south Syria during clashes vs government and NDF in prev days. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/6-may-maghaweir-al-thowra-has-established-a-syrian-border|títulu=Maghaweir Al Thowra has established a Syrian border checkpoint near Waleed, Iraq - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El gobernador d'[[Provincia de Hatay|Hatay]] y dellos grupos rebalbos desmintieron los rumores del esplegue de tropes regulares turques en Idlib.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/6-may-hatay-governor-deny-issuing-any-statement-on-turkish|títulu=Hatay Governor deny issuing any statement on Turkish forces enter Syria - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les SAA prinden Talat Mudrajat nel oeste de Homs y realicen una contraofensiva contra les FSA al este de la base d'a los Seen recuperando tola área de Badia al Sham.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/7-may-ndf-captured-talat-mudrajat-in-east-homs--|títulu=NDF captured Talat Mudrajat in East Homs - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Tres dellos meses de tregua, impulsaos pola [[Segunda Batalla de Hama|segunda batalla de Hama]], los grupos opositores alliniar a Hai'at Tahrir al-Sham y Faylaq al-Rahman, qu'encabezaron la ofensiva contra'l gobiernu en tolos frentes. En Gouta la ofensiva llanzar dende Jobar, anque los dos primeros díes supunxeron una meyora rebalba fueron refugaos y corralaes. Al perder l'oxetivu común les distintes faiciones entraron en conflictu que pasó de acusiones d'ataques a llucha frontera mientres casi un mes. El 28 d'abril los rebeldes de Guta oriental enfrentar ente sigo Jaysh al Islam atacó a Hai'at Tahrir al-Sham y Faylaq al-Rahman, nes llocalidaes de Irbin, Kafr Batna, Madyara y al-Ash'ari, Ahrar al Sham anunció la so intervención nos enfrentamientos perdiendo tres miembros pidiendo'l fin de la llucha.<ref name="09b6be43" /> El 19 de mayu tres dellos díes de escaramuzas y acusaciones la llucha ente rebeldes reiniciar en Gouta, ente Faylaq al-Rahman, Hai'at Tahrir al-Sham y Jaish al Islam na llocalidá de Hawsh al-Ashari.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/19-may-fighting-has-resumed-between-faylaq-alrahman-hayat|títulu=Fighting has resumed between Faylaq al-Rahman, Hai'at Tahrir al-Sham and Jaish al Islam in Hawsh al-Ashari this morning - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 9 de mayu les fuercies ruses na base de Hmeimim realicen una parada militar pel día de la victoria.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/9-may-victory-day-military-parade-at-hmeimim-base|títulu="Victory Day" military parade at Hmeimim base - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 10 de mayu realiza la novena deportación d'a los Waer d'alredor de 2000 persones, na cual habíen soldaos rusos vixilando'l procesu.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/10-may-mass-deportation-from-homs-suburb-al-waer-toward-northern|títulu=Mass deportation from Homs suburb al Waer toward northern Syria continues. 9th batch with ~2000 people - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 11 de mayu les SAA tomen Rams Hamida en Homs.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/11-may-saa-and-its-allies-have-fire-control-over-rasm-hamidah|títulu=SAA and its allies have fire control over Rasm Hamidah. They will storm the village soon - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Estáu Islámicu llanzó ataques sorpresa nel sur de Tabqa matando a más de 100 milicianos de les SDF.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/11-may-is-announced-in-an-official-statement-thay-they-have|títulu=IS announced in an official statement thay they have killed about 100 #YPG militiamen in attacks in the East and West of #Raqqah. #Syrie - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Liwa Fajr al-Umma anuncia la so adhesión a Ahrar al-Sham en Ghouta, aportando a el tercer grupu armáu más poderosu.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/11-may-liwa-fajr-alumma-joins-ahrar-alsham-in-eastern-ghouta|títulu=Liwa Fajr al-Umma joins Ahrar al-Sham in eastern Ghouta, effectively the 5th most prominent group in the area joins the 4th most prominent. Ahrar spokesman says that Ahrar al-Sham has had 500 KIA in eastern Ghouta, and with this merger, they are the 3rd largest faction in the area. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 14 de mayu repórtense enfrentamientos ente grupos rebalbos en Jarabulus, l'exércitu turcu tuvo qu'intervenir.<ref>{{cita web|url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/14-may-again-clashes-between-ahrar-alsham-and-sultan-murái|títulu=Again clashes between Ahrar al-Sham and Sultan Murad Division in Jarablus led to injuries. After intervention by commanders the injured ones were brought to hospital. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 17 de mayu Estáu Islámicu llanza un ataque sorpresa en Hama prindando momentáneamente la carretera que va a Alepo nel área de Aqrab, dexando 34 muertos y 120 mancaos.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/18-may-multiple-sources-report-the-daesh-attack-has-been|títulu=Multiple sources report the Daesh attack has been in Hama repelled. Hama governor says 34 killed and 120 injured, mostly in Aqrab. Syria - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web|url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/18-may-brig-xen-wounded-in-is-attack-ne-of-salamiya-amaq|títulu=Brig Xen wounded in IS attack NE of Salamiya. Amaq now claiming Aqrab and Mabujah taken, fighting in Sabourah. - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Tres la intervención del exércitu turcu en Jarabulus Ahrar al-Sham y al-Jabhat al-Asala wal Tanmiya son obligaos a salir de la ciudá.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/18-may-as-per-turkeys-desire-for-police-control-ahrar-alsham|títulu=As per Turkey's desire for police control, Ahrar al-Sham and al-Jabhat al-Asala wal Tanmiya have withdrawn all assets from Jarablus. They call on all factions to follow. The town will be under control of a civilian administration. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 27 de mayu les SAA llancen un ataque al sureste de Gouta, tomando delles posiciones en Beit Nayem.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/27-may-east-ghouta-geolocation-by-allyoftruth-of-the-building|títulu=East Ghouta: geolocation by @AllyOfTruth of the building seized by pro-Government forces in South part of Beit Nayem. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=10 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 31 de mayu les SAA tomaron l'aldega de Barguoti nel oeste de Homs.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/31-may-syrian-army-took-control-of-barghouti-village-in-east|títulu=Syrian Army took control of Barghouti village in East Hama - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=11 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 1 de xunu un convói de refuxaos salió de Fua y Kafraya en direición a Alepo.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/1-june-several-kids-and-families-left-fuahkefraya-today-and|títulu=Several kids and families left Fuah-Kefraya today and arrived in government held areas. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=11 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 5 de xunu les SAA avancen al oeste de Salamiyah nel desiertu de Homs, siguiendo l'oleoductu.<ref>{{cita web|url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/5-june-saa-and-ndf-prinde-6-salem-checkpoints-on-the-petroleum|títulu=SAA and NDF prinde 6 Salem checkpoints on the petroleum pipeline east of Salamiyah in Hama countryside - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=12 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 19 de mayu'l grupu final de rebeldes sale del barriu d'a los Waer escontra Idlib y Jarabulus, declarándose oficialmente llibre al barriu a otru día.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/19-may-the-final-batch-of-rebels-and-their-familiescivilians|títulu=The final batch of rebels and their families/civilians are getting ready to exit from al-Waer neighbourhood in Homs to Idlib and Jarablus, Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 20 de mayu dan protestes n'a los Bab pola destrucción de viviendes per parte del exércitu turcu p'ampliar la base de la llomba de Sheik Aqil, 300 policías de les FSA entrenaos per Turquía fueron multaos por faltar al trabayu, ente que 80 fueron despidíos por actividaes illegales.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/20-may-inhabitants-in-albab-are-protesting-against-the-bulldozing|títulu=Inhabitants in al-Bab are protesting against the bulldozing of homes by the Turkish army in order to build a military base on Sheikh Aqil hill - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 8 de xunu 25 milicianos de los rebeldes apóyados per Turquía apurrir al sur de Tadif.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/8-june-around-25-fighters-from-euphrates-shield-groups-escaped|títulu=Around 25 fighters from Euphrates Shield groups escaped (defected) to Assad government-held areas - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 15 de xunu terminó la llimpieza d'escombros del distritu industrial d'a los Ramousah al sur de Alepo, delles tiendes y negocios reabrieron.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/15-june-shops-are-reopening-in-alramousah-industrial-district|títulu=Shops are reopening in al-Ramousah industrial district, and the last chunks of rubble are being removed from the district, Aleppo - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=27 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 16 de xunu al Safwa atacó'l frente occidental de Alepo.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/16-june-alsafwa-group-reported-heavy-clashes-near-scientific|títulu=Al-Safwa group reported heavy clashes near Scientific Research area west of Aleppo yesterday night - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=28 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les SAA lliberen Tall Dibaret Debbeh تلة دبارة الديبة al este de Salamieh.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/16-june-east-hama-countryside-syrian-army-captured-tall-dibaret|títulu=East Hama countryside: Syrian Army captured Tall Dibaret Debbeh تلة دبارة الديبة in East Salamieh - News from war on ISIS in English from Iraq, Syria - Tel Afar operation, Raqqa operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=28 d'agostu de 2017|sitiuweb=News from war on ISIS in English from Iraq, Syria - Tel Afar operation, Raqqa operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 18 de xunu Irán (IRGC) confirma'l llanzamientu de 6 misiles balísticos Zulfiqar de 700km de rangu a posiciones d'estáu islámicu na gobernación de Deir ezZor.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/18-june-irgc-confirmed-lunch-ballistic-missiles-to-deirezzur|títulu=IRGC confirmed lunch ballistic missiles to Deirezzur in Syria target was ISIS Headquarters - News from war on ISIS in English from Iraq, Syria - Tel Afar operation, Raqqa operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=29 d'agostu de 2017|sitiuweb=News from war on ISIS in English from Iraq, Syria - Tel Afar operation, Raqqa operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> === Meyora de les SDF escontra al Raqqa === El 11 de mayu lliberen la villa de Kirban Khan, el Rafi, al Ansar al norte de Raqqa.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/12-may-sdf-fighters-have-cleared-the-alansar-village-north|títulu=SDF fighters have cleared the al-Ansar village north of Raqqa of ISIS today. - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Alredor de 20.000 persones fueron movíes de les rexones cercanes de l'a los Raqqa.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/13-may-20-000-people-fled-raqqa--and--nearby-villages-the|títulu=20 000 people fled Raqqa and nearby villages the past days - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 13 de mayu conquisten la fábrica d'algodón a 4 km de Raqqa, y les villes d'Al-Atshana (al-Shahna), al-Malali y Tal Mahlas .<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/13-may-sdf-seized-cotton-factory-4km-north-east-of-raqqa|títulu=SDF seized cotton factory 4km north east of Raqqa - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 15 de mayu controlen la villa de Abdalah al Khalil y les 12 granxes circundantes lliberando 47 quilómetros cuadraos y la vila de la Khubra.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/15-may-sdfs-first-axis-captured-abdallah-village-second-axis|títulu=SDF's first axis captured Abdallah village. Second axis captured 12 farms, then both axes met, freeing an area of 47km2 - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=7 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 16 de mayu les SDF lliberen les villes de Abu Qira, al-Jiff, Arish y Baran.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/16-may-sdf-captured-abu-qira--and--aljiff-villages-from-isis|títulu=SDF captured Abu Qira and al-Jiff villages from ISIS, North Raqqa. Also clearing captured villages of Arish and Baran - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=7 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 17 de mayu avancen al oeste tomando Badr y nel este tomando Ghannam, Andalous y Maslum.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/18-may-sdf-captured-badr-village-eastern-axis-6km-east-of|títulu=SDF captured Badr village (eastern axis), 6km east of Raqqa, and Andalus and Mazloum villages (western axis) from ISIS - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 19 de mayu prinden Thoul Nayel, Hamrat Buwaytiyah, Al-Qadisiyah y Muddar a 5km nel noroeste de Raqqa.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/19-may-sdf-captured-thoul-nayel-hamrat-buwaytiyah-alqadisiyah|títulu=SDF captured Thoul Nayel, Hamrat Buwaytiyah, Al-Qadisiyah and Muddar 5km northeast Raqqa. 15 IS members killed - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 22 de mayu tomen Salabihya nel oeste.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/21-may-sdf-advanced-towards-sarhabiya-alsharqi-and-sarhabiya|títulu=SDF advanced towards Sarhabiya al-Sharqi and Sarhabiya al-Gharbi. After clashes SDF captured eastern Sarhabiya from ISIS. - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 23 de mayu les SDF anuncien la captura de Bir Hammad y al Yamamah al oeste de Raqqa.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/23-may-sdf-captured-bir-hammad-village-from-isis-alkhatuniyahalsahlabiyah|títulu=SDF captured Bir Hammad village from ISIS. Al-Khatuniyah/al-Sahlabiyah al-Gharbi was captured yesterday, alongside Ker Hamo and Hwaijat Faraj. - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 24 de mayu tres 3 díes d'ofensiva les SDF lliberen Hamra Nasir y Hamrat al Balasim al este y al Furqon al oeste.<ref>{{cita web|url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/24-may-sdf-prinde-al-furqon-west-of-raqqa--|títulu=SDF prinde Al Furqon west of Raqqa - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=9 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Llegó un convói de más de 100 camiones con armes d'Estaos Xuníos: armes antitanque, lanzagranadas MK19, rifles M4 y M16, Humvees, camiones y otros vehículos militares.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/24-may-over-100-trucks-loaded-with-us-arms-ammo-arrive-in|títulu=Over 100 trucks loaded with US arms, ammo arrive in north Syria. Reportedly consists of anti tank weapons, MK19 Grenade Launchers, M4 Carbine Rifles, M16 Assault Rifles Humvees, trucks and other military vehicles. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=9 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 25 de mayu les SDF llogren llegar al banzáu Baath camudándo-y el nome a Azadi.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/25-may-sdf-has-captured-the-village-of-gideran-north-of-azadibaath|títulu=SDF has captured the village of Gideran. North of Azadi/Baath dam - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=10 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 29 de mayu les SDF avancen al sur de Tabqa tomando Bir Akhu Hadlah, Bir Hajj al-Mufazi, Bir al-David.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/29-may-syrian-democratic-forces-captured-bir-akhu-hadlah|títulu=Syrian Democratic Forces captured Bir Akhu Hadlah, Bir Hajj al-Mufazi, Bir al-David and nearby dam + settlement. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=10 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 30 de mayu ante la meyora de les SAA llanzar a captura'l sur de Tabqa pa cortar el pasu a Raqqa prindando al Hawrah.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/30-may-reports-that-the-sdf-has-captured-alhawrah-from-is|títulu=Reports that the SDF has captured al-Hawrah from IS. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=10 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Al norte de Raqqa si llibera al Assidiya llegando a la entrada norte de Raqqa, mientres sigue la so meyora pa cortar la vía a Raqqa a les SAA tomando Hora, Baruda y Matruyah, Abu Kbei Sharqi yAbu Kbei Gharbi a 20 km al este de Tabqa, mientres Daesh replegar a Homs central y Deir ezZor, nel norte de Raqqa Daesh replegóse al interior de la ciudá y el cuartel.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/30-may-sdf-fighters-have-cleared-the-villages-of-hora-baruda|títulu=SDF fighters have cleared the villages of Hora, Baruda and Matruyah located 20 km east of Tabqa during the past 48 hours. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=11 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 3 de xunu tres dellos díes de llucha les SDF lliberen el pobláu de Mansoura al oeste de Raqqa.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/3-june-sdf-has-captured-the-town-of-mansura-from-isis-militants|títulu=SDF has captured the town of Mansura from ISIS militants. West of Raqqa city. - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=11 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 4 de xunu les SDF anuncien la captura total de la presa de Baath, l'aldega de Hunaydah.<ref>{{cita web |url=https://isis.liveuamap.com/en/2017/4-june-confirmed-sdf-has-captured-baath-dam-from-isis--|títulu=Confirmed: SDF has captured Baath Dam from ISIS - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=12 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Daesh repliégase dafechu na ciudá y la base de la división 17 al norte de la ciudá, retirándose de Mazrat Harim al nordeste, Mazraat Qahtaniyah, Mazraat al-Adnaniyah, Bir al-Hashim, Yarub, Mazraat Rabia, as-Sukhuriyah al oeste<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/4-june-clashes-between-the-sdfypg-and-is-on-the-outskirts|títulu=Clashes between the SDF/YPG and IS on the outskirts of the farm of Qahtaniyah west of the city of Raqqa, Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=12 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/4-june-sdfypg-captured-the-town-of-khatuniyah-alongside-mazraat|títulu=SDF/YPG captured the town of Khatuniyah alongside Mazraat Qahtaniyah west of Raqqa; therefore, they have effectively besieged Mazraat al-Adnaniyah, Bir al-Hashim, Yarub, Mazraat Rabia, as-Sukhuriyah, and "Abu Sous", Raqqa Governorate, Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=12 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 5 de mayu les SDF completen el cercu nel oeste tando yá a 3 km de la entrada occidental de la ciudá, príndase Khatoniya y Hawy Hawa . Les SDF anuncien la próxima ofensiva pela ciudá.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/5-june-sohr-sdf-advance-west-of-alraqqah-and-reach-area-about|títulu=SOHR: SDF advance west of Al-Raqqah and reach area about 3 km away of the city and clashes are taking place to hold - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=12 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/5-june-sdf-controlled-khatoniya-and-hawy-hawa-west-raqqa|títulu=SDF controlled Khatoniya and Hawy Hawa West Raqqa - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=12 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> === Segunda campaña pol desiertu Siriu (7 de mayu al 13 de xunetu) === {{AP|Segunda campaña del Desiertu siriu|l1=Segunda campaña del Desiertu siriu}}Primeramente empezó a lo llargo de la carretera que xune [[Damascu]] cola frontera iraquina. El so primer oxetivu yera prindar la carretera y el pasu fronterizu d'Al-Tanf, asegurando'l campu de Damascu d'un potencial ataque rebalbu. Más tarde, otros frentes tuvieron abiertos como parte de la operación mientres el desiertu, según la operación "'''L'Amanecer'''" contra Estáu islámicu coles mires de reabrir la carrertera Damascu-Palmira y preparar la ofensiva escontra [[Deir ez-Zor (ciudá)|Deir ez-Zor]]. El 22 de xunu les SAA prinden Wadi Al-Lawayzah cerca de la frontera iraquina al occidente d'Al-Bukamal / Deir Ez-Zor.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/22-june-saa-controls-wadi-allawayzah-near-iraqi-border-toward|títulu=SAA controls Wadi Al-Lawayzah near Iraqi border toward south Al-Bukamal / Deir Ez-Zor - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 23 de xunu les SAA siguen la so meyora lliberando Wadi Al-Waer, el banzáu d'Al-Waer, Ard Al-Washash y Wadi Alluwayzi, llegando a 12 km de la estación de bombéu T2.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/23-june-saa-controls-wadi-alwaer--alwaer-dam-ard-alwashash|títulu=SAA controls Wadi Al-Waer , Al-Waer dam, Ard Al-Washash toward Al-Bukamal - News from war on ISIS in English from Iraq, Syria - Deir ez-Zur operation, Raqqa operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|sitiuweb=News from war on ISIS in English from Iraq, Syria - Deir ez-Zur operation, Raqqa operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les FSA llancen un ataque en Bir Qassaben Qalamoun tomando dellos puntos.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/23-june-proopposition-source-claims-rebels-have-launched|títulu=Pro-opposition source claims rebels have launched a counter-attack in Bir Qassab in East Qalamoun and taken several points there - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 26 de xunu les SAA controlen Bir Dulaiyat al sureste de Palmira llegando al área de la base T2.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/26-june-saa-captured-bir-dulaiyat-area-in-east-homs--|títulu=SAA captured Bir Dulaiyat area in East Homs - News from war on ISIS in English from Iraq, Syria - Deir ez-Zur operation, Raqqa operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017|sitiuweb=News from war on ISIS in English from Iraq, Syria - Deir ez-Zur operation, Raqqa operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les FSA llancen un contraataque recuperando l'área de Bin Qassab.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/26-june-fsa-was-also-able-to-control-several-positions-amidst|títulu=FSA was also able to control several positions amidst counter-attack to take back area of Bir Qassab from government. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 27 de xunu les SAA lliberen Bir Al-Jafeef y Bir Al-Buwaydah al sureste de Palmira.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/27-june-saa-captured-bir-aljafeef-and-bir-albuwaydah-in-east|títulu=SAA captured Bir Al-Jafeef and Bir Al-Buwaydah in East Homs - News from war on ISIS in English from Iraq, Syria - Deir ez-Zur operation, Raqqa operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017|sitiuweb=News from war on ISIS in English from Iraq, Syria - Deir ez-Zur operation, Raqqa operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> === La batalla por Masakanah (Operación Nube del Norte) 8 de mayu - 4 de xunu === {{AP|La batalla por Masakanah|l1=La batalla por Masakanah}}El 8 de mayu les SAA anuncien la movilización de les [[Fuercies Tigre (Siria)|Fuercies Tigre]] al norte de la [[gobernación de Alepo]], pa reiniciar la operación en direición a Tabqa y Raqqa. Les SAA realicen bombardeos nes villes onde fueron deteníes antes de la batalla de Hama. El 10 de mayu prinden Al Mahdoum al oeste de la base de Jirah.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/10-may-tigers-captured-al-mahdoum-village-near-jirah-airbase|títulu=Tigers captured Al Mahdoum village near Jirah airbase East Aleppo - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 11 y 12 de mayu Daesh llanzó un ataque a la carretera de Khasnaser y alredor de Jirah, cortando la meyora de les SAA siendo repelidos al anochecer.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/12-may-syrian-army-repelled-isis-attack-on-its-points-in|títulu=Syrian Army repelled ISIS Attack on its points in Wadi Al-Azeb area: the Road Khanaser - Ithrya is Safe - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/12-may-khanaser-road-reopened-after-syrian-army-repelled|títulu=Khanaser road reopened after Syrian Army repelled ISIS attack - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Pero pal 12 de mayu les SAA prinden la base de Jirah la cual fuera la etapa terminal del avance antes de la batalla de Hama.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/12-may-syrian-government-forces-have-entirely-captured-jirah|títulu=Syrian government forces have entirely captured Jirah airbase today from IS, Aleppo Governorate, Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Los díes posteriores l'exércitu siriu avanzó nuna columna ríxida pa embolzar a Daesh contra'l Eufrates nel este y la llaguna de Jabbur nel oeste. La meyora oficialista foi constante pero lentu hasta'l 23 de mayu tomando la fábrica d'azucre en Tal al Hamra, les defenses de Daesh colapsen replegando tol frente escontra Maskana.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/22-may-saa-reportedly-captured-tal-al-hamra-and-sugar-factory|títulu=SAA reportedly captured Tal al Hamra and Sugar Factory in East Aleppo - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 27 de mayu les SAA entartallen les defenses occidentales de Daesh nel llagu Jabbur tomando 11 villes.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/27-may-syrian-army-captured-from-isis-mawalih-sughir-mawalih|títulu=Syrian Army captured from ISIS: Mawalih Sughir, Mawalih Kabir, Mustarihat, Butushiya, Ramadaniya, Tausa, Kherbet Al Dhyb, Kherbet Hassan, Shehaya, Al Eub, Wadi Al Mawalih - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=10 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Nel sur de Maskana forzar Tigre avancen tomando al Bouduna y Qari, llegando a la estación de tren.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/27-may-tiger-forces-and-5th-corps-have-captured-al-bouduna|títulu=Tiger Forces and 5th Corps have captured Al Bouduna and Qari villages in East Aleppo - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=10 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 29 de mayu les SAA controlen tola rivera del Eufrates al norte de Masakanah.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/29-may-tiger-forces-and-5th-corps-have-captured-al-mazhara|títulu=Tiger Forces and 5th Corps have captured Al Mazhara and Khirbet al Sawdat in East Aleppo, - Syrian MoD - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=10 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 1 de xunu les SAA empiecen a cerrar el cercu dende'l sur de la ciudá tomando los cilos y les villes al sur. A otru día les defenses d'Estáu islámicu del suroeste de Maskanah colapsen, Daesh llanzar en retirada escontra Ithriya y Khanaser. Les tropes restantes de EI nel este replegar en Maskana, pela tarde y nueche les SAA sitien per completu la ciudá.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/2-june-tiger-forces-have-captured-al-namia-al-hamra-al-faysaliya|títulu=Tiger Forces have captured al Namia, al Hamra, Al Faysaliya, Ramadaniya, Masudiya, Jebab al Hamam-Jebab aysaylan, Khaliat in East Aleppo - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=11 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 3 de xunu les tropes del exércitu entren Maskanah y Daesh anuncien la rindición de la ciudá.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/3-june-isis-have-retreated-from-maskanah|títulu=ISIS have retreated from Maskanah - ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|fechaaccesu=11 d'agostu de 2017|sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> === Campaña de Damascu === {{AP|Batalla del este de Guta|l1=Batalla del este de Guta}} ==== La Batalla por Qaboun, Tishreen y Barzeh ==== Tres delles selmanes de sitiu, el 7 de mayu les SAA llogren romper les defenses rebalbes dende'l frente oriental de la bolsa, avanzando escontra l'oeste nun intentu de partir la bolsa en dos, lo que provocó que los rebeldes en Barze al trate abarganaos decidieren rindir el barriu. En Qaboun los rebeldes en primer instancia negar a rindise, pero al entrar les SAA dende'l frente occidental munchos depunxeron les armes, ente qu'otros trataron de llanzar un ataque final desesperáu al sur de la bolsa pa escapar a Jobar, rindiéndose definitivamente'l 12 de mayu. El 15 de mayu'l gobiernu proclamó la lliberación de los barrios tres la salida del últimu grupu d'insurxentes en direición a Idlib.<ref name=":3">{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/14-may-evacuation-of-qaboun-goes-on-by-the-end-of-today-1900|títulu=Evacuation of Qaboun goes on. By the end of today, 1,900 rebels and civilians will leave for the suburb of Idlib according to official government data for registered people intending to leave today, Damascus, Syria. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref name=":4">{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/15-may-all-rebes-from-alqaboon-have-exited-to-idleb|títulu=All rebels from Al-Qaboon have exited to Idleb - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=7 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> ==== La Batalla pol distritu de Jobar y el valle de Ain Terma ==== El 20 de xunu les SAA llancen un ataque dende tres direiciones, siendo repelidos al atapecer.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/20-june-jobar-summary-the-government-launched-a-big-attack|títulu=Jobar (summary): The government launched a big attack on 3 axes with around 15 airstrikes today. The rebels destroyed a bulldozer and a T-72 while damaging several armours; eventually, pro-Government forces were forced back to their starting point. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=29 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 21 de xunu les SAA lliberen la escuela de conducción al sur de Ain Terma<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/21-june-saa-controls-driving-school-in-ain-terma-valley-|títulu=SAA controls driving school in Ain Terma valley - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=29 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> y avancen hasta les mezquita de Gazwet Badr en Jobar.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/21-june-saa-captured-several-buildings-north-of-gazwet-badr|títulu=SAA captured several buildings north of Gazwet Badr Mosque which is under army control a long time / Jobar - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=29 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> === Batalla de Daraa y el frente sur === El 3 de xunu tres dellos díes de tregua les FSA llancen un asaltu contra'l sur de Daraa, obligando a una retirada de les SAA n'a los Manshiyah.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/3-june-daraa-ahrar-alsham-released-its-first-footage-showing|títulu=Daraa: Ahrar Al-Sham released its first footage showing involvement in Al-Manshiyah battle. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=11 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 4 de xunu produz un intensu fueu d'artillería ente dambos bandos.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/4-june-rebels-thwarted-an-offensive-by-regime-forces-and|títulu=Rebels thwarted an offensive by regime forces and Hezbollah on the front of the Daraa camp and regain control of several buildings - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=12 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 6 de xunu'l mandu de les FSA piden a los grupos del frete sur un ataque xeneral en Daraa.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/6-june-fsa-in-southern-syria-call-for-general-mobilization|títulu=FSA in southern Syria call for general mobilization because pro-Assad forces gather troops since days - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 10 de xunu les SAA llancen un ataque a la zona oriental de la ciudá.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/10-june-daraa-progovernment-forces-renewed-an-assault-on|títulu=Daraa: Pro-government forces renewed an assault on eastern parts of Daraa (Palestinian Camp-Tariq Sad), heavy clashes with Bunyan Marsous Op. room. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=19 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 22 de xunu les rebeldes llancen un atque contra posiciones de la cuarta división acorazada.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/22-june-daraa-bunian-marsous--and--ras-sufuf-operation-rooms|títulu=Daraa: Bunian Marsous and Ras Sufuf operation rooms launched joint assault on pro-Government forces East of Palestinian Camp, encircling a group of 4th Division - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 25 de xunu los rebeldes ataquen la ciudá de Baath.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/25-june-quneitra-southern-fronts-rebels-assaulting-government|títulu=Quneitra: Southern Front's Rebels assaulting government fortifications on Baath City front yesterday. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> == Quinta fase de la Operación Ira del Éufrates 6 de xunu presente == === La Batalla d'a los Raqqa === {{AP|Batalla d'A los Raqa (2017)|l1=Batalla d'A los Raqa (2017)}}El 5 d'agostu los combatientes de la quinta brigada del Exércitu pudieron entrar na ciudá d'Al-Sujna, les fuercies siries abarganaron a la citada urbe dende delles exes distintes, d'oeste, suroeste, sur y sureste. L'Exércitu siriu llogró algamar la exa occidental tres la recuperación del estratéxicu monte de Yabal Tantour. Ye probable que l'Exércitu siriu abandone la exa oriental de la ciudá p'afalar d'esa manera a los terroristes de EllL a retirase de la zona, en llugar d'atrincherase pa un llargu asediu. Mientres los enfrentamientos les fuercies siries amás acabaron cola vida del altu comandante Muawiya al-Hadirmi al-Zabarjandi, quien foi 'emir' de EllL n'A el-Sujna dende mayu de 2015, cuando los terroristes apoderar d'esa urbe.<ref>{{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/siria/349610/ejercito-alsukhnah-homs-estado-islamico-matu-emir|títulu=Exércitu siriu apierta'l cercu a EllL nel so últimu feudu en Homs - - HispanTV.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref><ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/5-august-according-to-the-syrian-observatory-for-human-rights|títulu=According to the Syrian Observatory for Human Rights, the Syrian Army has taken control of the last IS-held town in Homs i.e. Sukhnah is under Syrian Army control. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les SAA prindaron Atshana, Muqlah Saghira y Muqlah Kabira al sur del Eufrates,<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/5-august-the-syrian-army-captured-atshana-muqlah-saghira|títulu=The Syrian Army captured Atshana, Muqlah Saghira, and Muqlah Kabira from IS. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> les SDF anuncien la captura del barriu al Karin en Raqqa.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2017/5-august-the-sdf-has-captured-the-neighbourhood-of-alkarim|títulu=The SDF has captured the neighbourhood of al-Karim from IS. North-west of Raqqa city. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 22 d'agostu retomóse la conexón terrestre ente la capital y dalgunes de la llocalidaes siries. Ye'l casu de Qamishli, nel nordeste del país. Pa los residentes, yera impensable va unos meses viaxar a Damascu una y bones les carreteres taben cortaes dende l'entamu del conflictu.<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.com/2017/08/22/los civiles-los-mas-castigaos-polos combates-en-raqa|títulu=Los civiles, los más castigaos polos combates en Raqa|fechaaccesu=27 d'agostu de 2017|fecha=22 d'agostu de 2017|sitiuweb=euronews}}</ref> El 24 d'agostu Amnistía Internacional denunció la peligrosa situación na que s'atopen los civiles bloquedos. Cientos d'ellos morrieron desque les Fuercies de Siria Democrática entraren nel feudu d'Estáu Islámicu. Naciones Xuníes cifra en siquier 20.000 los civiles atrapaos y pidió una posa humanitaria pa facilitar la salida de los civiles.<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.com/2017/08/24/al-raqa-llaberintu-mortal-pa-los-civiles|títulu=Al Raqa, llaberintu mortal pa los civiles|fechaaccesu=27 d'agostu de 2017|fecha=24 d'agostu de 2017|sitiuweb=euronews}}</ref> == Batalla por Deir ez-Zor == {{AP|Campaña del este de Siria|l1=Campaña del este de Siria|Lliberación de Deir ez-Zor|Ofensiva de Abu Kamal (2017)|Batalla de Deir ez-Zor (setiembre–payares 2017)}} Na operación participen los soldaos del xeneral Hasan y les unidaes del Exércitu republicanu, encabezaes pol xeneral Zahredine. El Ministeriu de Defensa de Rusia informó que l'aviación rusa y la fragata Almirante Essen efectuaron un bombardéu que destruyó les posiciones de los terroristes de Daesh cerca de Deir Ezzor. Les tropes siries aprovecharon l'impautu d'esti ataque y rompieron l'asediu que los yihadistes calteníen sobre la llocalidá. La rexón de Deir Ezzor ye l'últimu baluarte siriu de Daesh, que lleva más de trés años asediando la capital de la gobernación.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201709081072221446-siria-meyora-soldaos-llucha-terroristes/|títulu=Asina sigue l'Exércitu siriu la so meyora na provincia de Deir Ezzor (videu)|fechaaccesu=9 de setiembre de 2017|apellíu=Sputnik|sitiuweb=mundu.sputniknews.com|idioma=es}}</ref> Ígor Konashénkov, voceru del Ministeriu rusu, señaló'l 4 d'ochobre que los ésitos del Exércitu siriu y la Fuercia Aérea rusa na llucha contra los estremistes nel país árabe contravienen a los planes del mandu militar d'Estaos Xuníos.<blockquote>Los mentaos ataques tienen una sola cosa de mancomún: toos vienen de una zona de 50 quilómetros alredor de la llocalidá de At Tanf, na frontera siriu-xordana. La mesma onde ta esplegada la misión militar d'EE.XX. y onde los americanos nun dexen averase nin a una distancia de cañonazu a les fuercies siries qu'escuerren a los estremistes</blockquote> === Contraataque d'Estáu Islámicu d'Iraq y el Llevante === Según el Ministeriu de Defensa rusu, la madrugada del 28 de setiembre unos 300 militantes del EI moviéronse tresportaos en decenes de vehículos touterrén hasta la ciudá d'A los Kariatein, na provincia de Homs, evitando los puestos secretos de control les fuercies siries "non por simple suerte". Esti grupu "cuntaba con coordinaes precises que pueden llograse solo con ayuda d'Intelixencia aérea. Unos datos, que al ser procesaos por especialistes, son apurríos pa realizar operativos de sabotaxe". Daesh trató de conquistar les zones altes d'A los Kariatein y esi mesmu día, l'Estáu Islámicu llanzó una serie d'ataques coordinaos contra otros puestos de les fuercies siries allugaos a lo llargo de la ruta Palmira - Deir ez Zor, utilizada p'abastecer a les fuercies siries nel valle del Éufrates. L'organismu militar rusu alvirtió a EE.XX. de que si consideren como casualidaes los últimos ataques del Estáu Islámicu, la Fuercia Aérea rusa ye capaz d'esaniciar toes estes "casualidaes" na zona sol so control.<ref>{{cita publicación |títulu=Rusia: La zona de la misión militar d'EE.XX. ye fonte d'ataques del EI a les fuercies siries|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/251972-rusia-zona-mision-militar-eeuu-fonte-ataques-fuercies-siries|fechaaccesu=6 d'ochobre de 2017|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref> === Lliberación de la ciudá === Les autoridaes siries proclamaron el 3 de payares la&nbsp;lliberación total&nbsp;de la ciudá tres la eliminación d'un gran númberu d'estremistes. La televisión oficial informó que los soldaos destruyeron armes y retiráu mines y esplosivos pertenecientes a los yihadistes. Magar esta victoria del exércitu siriu,&nbsp;el Dáesh inda sigue tando presente en zones del sur y l'este de la provincia de Deir al Zur, que tuvo controlada pol grupu Estáu Islámicu dende xunetu de 2014.<ref>{{cita publicación |títulu=Les autoridaes siries proclamen la lliberación total de la ciudá de Deir al Zor del Dáesh|url=http://es.euronews.com/2017/11/03/les autoridaes siries-proclamen-la-liberacion-total-de-la ciudá-de-deir-a la fecha=3 de payares de 2017|fechaaccesu=4 de payares de 2017|periódicu=euronews|idioma=es}}</ref> = Ofensives del Exércitu Siriu, destrucción de les bolses rebalbes y la cayida de Afrín (xineru 2018 - presente) = === Ofensives contra los Rebeldes ya Islamistes per parte del Exércitu Árabe Siriu === ==== Ofensiva por Abu ad Duhur ==== {{AP|Segunda campaña del noroeste de Siria|l1=Segunda campaña del noroeste de Siria}}Tres la derrota d'Estáu Islámicu, les SAA movilizaron el so personal incluyíes forzar Tigre según milicianos escontra'l sur de Idlib, pa llanzar una gran ofensiva contra Abu ad Duhur y el so aeródromu en control de milicies islamistes. Xenerando un frente d'ataque de 20 km d'anchu, mientres se llanzaben ataques dende l'occidente de Kashnaser, Tres una lenta meyora los primeros díes, les defenses rebalbes colapsaron pal 8 de xineru batiéndose en retirada total hasta'l 10 de xineru entamando una contraofensiva xunto con ataques suicides y llixeres meyores en dellos puntos, pela redolada del aeropuertu y el sur de la ciudá de Abu ad Duhur. La contraofensiva foi despezada pela tarde del día siguiente. Mientas delles faiciones retirar escontra Idlib ante l'eminente cercu. El 23 de xineru les SAA prinden Khafiyah y Khafa al occidente de Abu al Duhur, abarganando la ciudá.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/23-january-saa-captured-khafiyah-village-west-of-abu-duhur|títulu=SAA captured Khafiyah village West of Abu Duhur Idlib - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=4 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 24 de xineru les HTS anuncien l'ingresu de tropes turques pa revisar el frente.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/24-january-hts-claims-a-turkey-military-delegation-entered|títulu=HTS claims a Turkey military delegation entered Idlib through Kafr Lusin for a reconnaissance and scouting operation in Idlib/Aleppo area - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=30 de marzu de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 29 de xineru les SAA lliberaron la ciudá de Abu Al-Duhur de Hayat Tahrir Al-Sham, l'Exércitu volvió a entamar la so ofensiva alredor de Abu Al-Duhur aproximao a les 22:00, hora llocal, y consiguió cutir les defenses rebalbes en Tal Al-Izzo dempués d'una curtia batalla y allanó el camín pa imponer el control sobre'l distritu occidental, terminando cola lliberación de la ciudá.<ref>{{cita web |url=https://www.hispantv.com/noticias/siria/367019/fuercies-tigre-lliberar-terroristes-idlib|títulu=Exércitu siriu llibera d'Al-Qaeda otra ciudá estratéxica en Idlib {{!}} HISPANTV|fechaaccesu=31 de xineru de 2018|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref> Dempués de lo que les HTS retirar escontra Saraqib última llocalidá d'importancia antes de Idlib, onde soportaron un intensu bombardéu aereu, de la RuAF provenientes de la base aérea de Hmeimim.<ref>{{cita web |url=https://www.hispantv.com/noticias/siria/367132/idlib-ataca-rebalbes-aviacion-rusa|títulu=Videu: Aviación siria y rusa ataca posiciones 'rebalbes' en Idlib {{!}} HISPANTV|fechaaccesu=31 de xineru de 2018|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref> ==== Ofensiva por Guta Oriental (18 de febreru - 14 d'abril (1 mes, 3 selmanes y 6 díes)) ==== {{AP|Ofensiva de Guta Oriental (Febreru–Abril 2018)|l1=Ofensiva de Guta Oriental (Febreru–Abril 2018)|Batalla del este de Guta|Batalla de Harasta (2017–18)}} [[Ficheru:Operation Damascus Steel.svg|miniaturadeimagen|347x347px|Operación acero de Damascu]] Tres la conquista de [[Guta (Siria)|Guta]] Occidental y Abu ad Duhur, les fuercies de choque del exércitu siriu movilizar escontra Guta Oriental, incluyíes tolos batallones d'asaltu de forzar Tigre y la cuarta guardia republicana, tres dellos díes d'intensu bombardéu, el 25 de febreru llanzaron un asaltu nel frente oriental abarganando An Nasabiyah. Guta pal el 24 de febreru atopábase controlada na so parte oriental y norte por Jaysh Al Islam, una formación islamista sofitada por Arabia Saudita que busca reemplazar al Gobiernu secular por unu islámicu sunii (Jaysh Al Islam ye acusáu de ser sectariu ya igualmente repulsivo na so retórica, táctiques y oxetivos que'l EI. Arreyar n'execuciones públiques y el so fundador, el fináu Zahran Alloush, fixo un llamamientu públicu abogando por un llimpieza étnica contra les minoríes relixoses de Damascu), el sur atópase controláu por Faylaq Al Rahman, aliáu de Hayet Tahrir Al Sham (HTS), últimu nome de la filial d'Al-Qaeda en Siria. HTS tamién tien una pequeña presencia en Guta Oriental, al igual que Ahar Al Sham y Nour Al Din Al Zenki, que solíen recibir armes d'Estaos Xuníos.<ref>{{cita publicación |títulu="Aullíos" solo contra Damascu: Lo que los medios occidentales nun cunten de Guta Oriental|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/264767-medios-occidentales-cuntar-guta-oriental|fechaaccesu=6 de marzu de 2018|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref> El 11 de marzu, les SAA arrodiaron Douma, dempués d'avanzar dende Mesaraba a Mudeira, pudiendo xunise al frente que venía dende Harasta, mientres delles unidaes fueron movilizaes p'asaltar Mesraba dende Beit Sawa.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army surrounds Jaysh Al Islam stronghold in East Ghouta|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-surrounds-jaysh-al islam-stronghold-in-east-ghouta/|fecha=11 de marzu de 2018|fechaaccesu=11 de marzu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US}}</ref> Mientres la nueche l'exércitu siguía cola so meyora tomando delles zones cerca de Harasta, estremando la bolsa en 3, dexando llanzar una ofensiva contra Harasta.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army prepares to storm strategic East Ghouta town - map|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-prepares-to-storm-strategic-east-ghouta-town-map/|fecha=11 de marzu de 2018|fechaaccesu=11 de marzu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180315052549/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-prepares-to-storm-strategic-east-ghouta-town-map/|archivedate=2018-03-15}}</ref> Pal 25 de marzu más de 108.000 persones abandonaron Guta Oriental desque se declaró la tregua humanitaria a finales de febreru, según el Centru rusu pa la reconciliación. Taben habilitaos dos corredores pa la evacuación. Mientres, l'Exércitu recuperó'l control de Ain Tarma y Jarasta.<ref>{{cita web |url=https://actualidad.rt.com/video/266587-miles-persones-abandonar-guta-oriental|títulu=Más de 108.000 persones abandonen Guta oriental|fechaaccesu=26 de marzu de 2018|sitiuweb=RT n'Español|idioma=es}}</ref> El 31 de marzu'l Mandu Xeneral del Exércitu y les Fuercies Armaes informaron que toles ciudaes y llocalidaes de Guta Oriental pasaron al control del Exércitu siriu, desbloquiando tamién, per primer vegada en siete años, l'autovía que comunica la capital col centru del país. Dempués de que siquier 6.000 insurxentes y les sos families abandonaren la zona.<ref>{{cita publicación |títulu=Lliberen toles ciudaes de Guta Oriental y desbloquien una autovía clave a Damascu|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/267115-siria-guta-liberacion-rebalbos-damascu|fechaaccesu=1 d'abril de 2018|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref> Según l'el xefe del principal mandu operativu del Estáu Mayor de les Fuercies Armaes de Rusia, Serguéi Rudskói, "En total, dende l'empiezu de les poses humanitaries 143.194 persones fueron evacuaes de Guta Oriental, ente elles 105.857 civiles, según 13.793 militantes y 23.544 miembros de les sos families, (...) alredor de 40.000 persones tornaron a los sos llares".<ref>{{cita publicación |títulu=Moscú: 143.000 persones fueron evacuaes de Guta Oriental mientres l'altu'l fueu humanitario|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/267090-moscu-143000-personas-evacuadas-guta|fechaaccesu=1 d'abril de 2018|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref> El 6 d'abril les SAA asaltaron la ciudá de Duma, l'últimu feudu insurxente, dempués de que llanzaron dellos ataques con misiles contra Damascu. Los aviones de combate de Siria, sofitaos pola aviación rusa, volvieron a entamar los ataques aéreos. Les meyores del Exércitu siriu produciéronse un día dempués de la violación del alcuerdu d'evacuación de Duma, controlada por Yeish Al Islam, por cuenta de les diferencies ente los sos cabezaleros, esta fregadura producióse dempués del cambéu del xefe negociador Abo Ammar Dalwan (xefe de la oficina política) por Abo Qusay ad-Deirani (asistente de la oficina política de la faición insurxente).<ref>{{cita web |url=https://www.hispantv.com/noticias/siria/373359/ejercito-ofensiva-guta-damascu-rebalbos|títulu=Exércitu siriu enfusa en Duma, peracabo feudu terrorista en Guta {{!}} HISPANTV|fechaaccesu=7 d'abril de 2018|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Update: Details remanez on how rebels sabotaged Douma reconciliation-evacuation deal|url=https://www.almasdarnews.com/article/update-details-remanez-on-how-rebels-sabotaged-douma-reconciliation-evacuation-deal/|fecha=7 d'abril de 2018|fechaaccesu=7 d'abril de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US}}</ref> El 7 d'abril tres un intensu bombardéu y un ataque dende diversos frentes rompieron les primeres llinies de defensa nel frente occidental encabezaos por forzar Tigre y les milicies palestines, ente que la Guardia Republicana avanzaba dende ar Rayahn, entrando a la ciudá pela nueche, amenorgando la so área de control a 19 quilómetros cuadraos.<ref>{{cita web |url=https://www.sana.sy/es/?p=80158|títulu=L'Exércitu siriu apruz nes primeres llinies de los terrorisats del Exércitu del Islam en Duma – L'Axencia Árabe Siria de Noticies|fechaaccesu=7 d'abril de 2018|sitiuweb=www.sana.sy|idioma=en-US}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Confirmed: Details remanez on key Syrian Army, allied units involved in Douma operation, what front they are on|url=https://www.almasdarnews.com/article/confirmed-details-remanez-on-key-syrian-army-allied-units-involved-in-douma-operation-what-front-they-are-on/|fecha=7 d'abril de 2018|fechaaccesu=7 d'abril de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Map update: Jaysh al Islam reduced to 19 km² control of east Damascus as Syrian Army aims to finish job|url=https://www.almasdarnews.com/article/map-update-jaysh-al islam-reduced-to-19-km²-control-of-east-damascus-as-syrian-army-aims-to-finish-job/|fecha=7 d'abril de 2018|fechaaccesu=7 d'abril de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US}}</ref> El 13 d'abril armes químiques fueron llanzaes a la ciudá de Guta col fin d'esvalixar a los últimos grupos insurxentes de la zona. Magar el presidente al-Asad a negáu que foi'l so gobiernu quien ordenó l'ataque ye daqué claro que depués del incidente les sos fuercies armaes llograron disuadir los ataques del Isis na rexón. Los ataques con armes químiques dexaron un total de 59 muertos de los cualos 27 fueron civiles sirios. El 16 d'abril el Comandu Xeneral de les Fuercies Armaes de Siria proclamó oficialmente la lliberación de Duma y toa Guta Oriental. Les unidaes d'inxeniería empezaron a buscar y desactivar les mines y artefautos esplosivos instalaos polos terroristes en Duma. El Comandu Xeneral de les Fuercies Armaes del país árabe sorrayó que "nun va dexar de lluchar contra'l terrorismu y de desarraigarlo onde seya que s'atope nel territoriu siriu, inclusive si dalgunos países intenten protexelo".<ref>{{cita publicación |títulu=L'Exércitu siriu anuncia la lliberación completa de Guta Oriental de terroristes|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/268537-ejercito-siria-lliberar-guta-oriental-terroristes|fechaaccesu=15 d'abril de 2018|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref> ==== Ofensiva por Qalamoon Oriental ==== A principios d'abril, Rusia y Siria dieron un ultimátum a los milicianos armaos asitiaos nel este d'Al-Qalamun por qu'abandonaren la zona. Tres la derrota la derrota rebalba en Guta les SAA llanzaron una ofensiva contra Dumayr y Ruhayba, en fracasando les negociaciones de reconciliación, obligando a los rebeldes a rindise y apurrir les ciudaes pal 17 d'abril empezando'l treslláu de los rebeldes del grupu Maghawir Al-Sahra, a Idlib. Pal 20 d'abril forzar Tigre avanzaron ensin contratiempos nos montes de Jabal Batra y Jabal Afail onde s'escondieron los insurxentes que se negaron a rindise, aprovechándose de los sos sistemes de covarones, siendo hostigados con granaes y fueu d'artillería, pa obligalos a salir. El 21 d'abril los insurxentes empezaron a sacupar les ciudaes de Rohaiba, Yairud y Nasiria, esperábase la salida d'unos 3200 combatientes y los sos familiares abandonen, dirixir a la ciudá de Yarbulus y a Idlib. L'Exércitu siriu incuató siquier quince tanques de combate.<ref>{{cita web |url=https://www.hispantv.com/noticias/siria/374849/rebeldes-evacúen-qalamoun-damascu-terroristes|títulu='Rebalbos' sirios empiecen a sacupar Al-Qalamun Oriental {{!}} HISPANTV|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El 24 d'abril declárase oficialmente la lliberación de Qalamoon. ==== Ofensiva pola bolsa de Rastán ==== La bolsa de Rastán nel norte de Homs y sur de Hama, pa mediaos d'abril ye la última bolsa so control rebalbu, delles llocalidaes noroccidentales de la bolsa aceptaron l'alcuerdu de reconciliación, pero cola negativa de los insurxentes hai rindir se anunció la futura operación contra la bolsa, que soporta un intensu bombardéu y operaciones terrestres dende'l sur. El 28 d'abril los insurxentes sufrieron grandes perdes productu d'un intensu bombardéu en Hirbnafsah y Zara, morriendo siquier 15 militantes y decenes de mancaos.<ref>{{cita publicación|títulu=Rastan rebels suffer big losses after Syrian Army artillery, Russian warplanes launch joint attack in south Hama - details|url=https://www.almasdarnews.com/article/rastan-rebels-suffer-big-losses-after-syrian-army-artillery-russian-warplanes-launch-joint-attack-in-south-hama-details/|fecha=28 d'abril de 2018|fechaaccesu=29 d'abril de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180625081042/https://www.almasdarnews.com/article/rastan-rebels-suffer-big-losses-after-syrian-army-artillery-russian-warplanes-launch-joint-attack-in-south-hama-details/|archivedate=2018-06-25}}</ref> El 9 de mayu continua la evacuación de los insurxentes, l'operativu ye dirixíu pol comandante de Forzar Tigre del Exércitu Siriu Xeneral Suheil Al-Hassan, los rebeldes del pandu d'a los Rastan apurrieron les sos armes pesaes y atópense a la espera del so treslláu a Jarabulus, ente que los rebeldes del norte de Homs refugaron l'alcuerdu y atópense a la espera de la ofensiva de les SAA.<ref>{{cita publicación|títulu=Prominent Syrian Army commander repares rebels surrendering in northern Homs (videu)|url=https://www.almasdarnews.com/article/prominent-syrian-army-commander-repares-rebels-surrendering-in-northern-homs-videu/|fecha=9 de mayu de 2018|fechaaccesu=9 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US}}</ref> Hasta la fecha sacupáronse 6194 insurxentes en direición a Jarabulus en dos díes, polo que, Turquía pidió retárdese la evacuación alegando motivos loxísticos, mientres la xornada apurriéronse 1 BMP, 4 morteros y municiones, rifles B9, MLRs de 107 mm, 1 ametralladora pesada 14.5 mm y una de 23 mm.<ref>{{cita publicación|títulu=Evacuation of north Homs militants delayed upon Turkey's request|url=https://www.almasdarnews.com/article/evacuation-of-north-homs-militants-delayed-upon-turkeys-request/|fecha=9 de mayu de 2018|fechaaccesu=9 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180630030341/https://www.almasdarnews.com/article/evacuation-of-north-homs-militants-delayed-upon-turkeys-request/|archivedate=2018-06-30}}</ref> El 13 de mayu 100 autobuses entraron nel norte de la bolsa, saliendo 32 pela mañana.<ref>{{cita publicación|títulu=Departing rebels attempt to smuggle heavy weapons out of northern Homs|url=https://www.almasdarnews.com/article/departing-rebels-attempt-to-smuggle-heavy-weapons-out-of-northern-homs/|fecha=13 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702100403/https://www.almasdarnews.com/article/departing-rebels-attempt-to-smuggle-heavy-weapons-out-of-northern-homs/|archivedate=2018-07-02}}</ref> Dellos grupos d'insurxentes de les HTS negáronse a salir de la bolsa avanzando al noroeste pa realizar el so defensa final, les HTS alieguen qu'apurrir la bolsa ensin engarrar daría la oportunidá d'una nueva ofensiva a gran escala del exércitu.<ref>{{cita publicación|títulu=Despite ongoing evacuations, several militants refuse to surrender northern Homs|url=https://www.almasdarnews.com/article/despite-ongoing-evacuations-several-militants-refuse-to-surrender-northern-homs/|fecha=13 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702123438/https://www.almasdarnews.com/article/despite-ongoing-evacuations-several-militants-refuse-to-surrender-northern-homs/|archivedate=2018-07-02}}</ref> El 14 de mayu decenes d'autobuses entraron a les llocalidaes del campu norte de Homs y sur de Hama al traviés del corredor de Samalil.<ref>{{cita web |url=https://www.sana.sy/es/?p=82500|títulu=Otru grupu de terroristes y los sos familiares saleen del campu norte de Homs escontra Idleb – L'Axencia Árabe Siria de Noticies|fechaaccesu=15 de mayu de 2018|sitiuweb=www.sana.sy|idioma=en-US}}</ref> 73 autobuses y decenes de vehículos particulares treslladaron a cientos d'insurxentes y los sos familiares dende la zona rural del norte de Homs y sur de Hama escontra'l sur de la provincia de Idleb. La mayoría de los salientes yeren de Houla y concentráronse enriba de la ponte de Rastán na carretera ente Homs y Hama.<ref>{{cita web |url=https://www.sana.sy/es/?p=82490|títulu=Sigue salida de terroristes y los sos familiares del campu norte de Homs – L'Axencia Árabe Siria de Noticies|fechaaccesu=15 de mayu de 2018|sitiuweb=www.sana.sy|idioma=en-US}}</ref> El 15 de mayu les SAA anuncien la recuperación de 14 poblaos en Rastan tres la retirada de los insurxentes lliberando 230 quilómetros cuadraos, Qantra, Dalak, Quneitrat, Taloul Hamr, Daminah, Abu Hammam, Deir Foul, Khirbat Marar, Asaleh, Zafaraneh, Hawsh Hajjo, Ayn Hussein y Bregheth.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army takes control of 14 towns in northern Homs (map)|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-takes-control-of-14-towns-in-northern-homs-map/|fecha=15 de mayu de 2018|fechaaccesu=15 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180703163927/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-takes-control-of-14-towns-in-northern-homs-map/|archivedate=2018-07-03}}</ref> === Campañes contra Estáu Islámicu === ==== Ofensiva pel sur de Damascu ==== {{AP|Ofensiva del sur de Damascu (Abril - Mayu 2018)|l1=Ofensiva del sur de Damascu (Abril - Mayu 2018)|Ofensiva del Sur de Damascu (Marzu 2018)|Ofensiva del sur de Damascu (Xineru–Febreru 2018)}} Tres el cese al fueu previo a la rindición de Duma, les SAA treslladaron el gruesu de la fuercies de choque al sur de Damascu, según milicianos palestinos, p'asaltar les posiciones d'Estáu Islámicu y les HTS, ofensiva retrasada pol ataque a Siria per parte de la coalición, en primer instancia llegar a un alcuerdu pa la salida de milicianos de les HTS lo que foi aprovecháu por Estáu Islámicu, pa tomar les posiciones dexaes. Una segunda ronda llogró un alcuerdu ente'l gobiernu y Estáu Islámicu pa la so salida a Deir ez Zor, siendo esta refugada per una parte de los milicianos, colo que'l 19 d'abril empezó la ofensiva terrestre dende tolos frentes, colapsando les defenses esteriores, dexando l'ingresu de les SAA en Yarmuk dempués de trés años de control del EI. El 20 d'abril l'Exércitu siriu recuperaron el control de la llocalidá estratéxica d'Al-Zin, cortando asina una ruta vital que coneuta les llocalidaes clave de Hayar al-Aswad y Yalda.<ref>{{cita web |url=https://www.hispantv.com/noticias/siria/374886/ejercito-llibera-estáu-islamico-damascu|títulu=Exércitu siriu arrampuña a Daesh un estratéxicu barriu de Damascu {{!}} HISPANTV|fechaaccesu=22 d'abril de 2018|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El 25 d'abril tres el colapsu de la primer llinia defensiva los defensores replegar a Hayar al Aswad, onde l'exércitu caltién un bombardéu constante con artillería pesao pa destruyir l'entrevesgáu sistemes de túneles, trincheres y posiciones fortificaes. Les HtS presentes nel campu de Yarmuk, condicionaron la derrota d'Estáu islámco como requisitu pa la so rindición. El 28 d'abril depués de 10 díes d'ofensiva les defenses nel frente occidental d'Estáu Islámicu colapsen obligando a una retirada total, perdiendo'l control d'un terciu del so territoriu, con esto les SAA y les milicies palestines recuperaron el control total del distritu d'a los Qadam, colo cual l'exércitu llanzó un ataque total dende toles direiciones escontra'l distritu d'Al-Hajar al-Aswad.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army bulls through ISIL's defenses in southern Damascus (videu)|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-bulls-through-isils-defenses-in-southern-damascus-videu/|fecha=29 d'abril de 2018|fechaaccesu=29 d'abril de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US}}</ref> El colapsu d'Estáu Islámicu dar cola captura d'Al-Madaniyah el día anterior, colo cual les SAA asaltaron Al-Asali y A el-Jorah.<ref>{{cita publicación|títulu=Breaking: Syrian Army scores massive advance in south Damascus amid total collapse of ISIS defenses|url=https://www.almasdarnews.com/article/breaking-syrian-army-scores-massive-advance-in-south-damascus-amid-total-collapse-of-isis-defenses/|fecha=28 d'abril de 2018|fechaaccesu=29 d'abril de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180625080946/https://www.almasdarnews.com/article/breaking-syrian-army-scores-massive-advance-in-south-damascus-amid-total-collapse-of-isis-defenses/|archivedate=2018-06-25}}</ref> El 3 de mayu tres 14 díes d'ofensiva les fuercies palestines y les SAA partieron la bolsa en dos, depués d'un intensu combate y bombardéu continuu les llinies defensives colapsaron, obligando a los defensores a fuxir al centru d'a los Hajar al Aswad, pa enfrentar la resistencia final, ente que los demás combatientes de Daesh, abellugar en Yarmuk. Esta meyora diose gracies a la rindición de les HTS en Yarmuk, dexando l'asaltu dende toles direiciones. El 9 de mayu les milicies palestines y l'exércitu siriu destruyeron les defenses del norte de Hajar al Aswad na cai 30, faciéndose col control del estadiu Palestina, y les piscines Bassil, entrando nel campu de Yarmuk per primer vegada dende 2012.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army enters deadliest part of Yarmouk Camp for first time in years|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-enters-deadliest-part-of-yarmouk-camp-for-first-time-in-years/|fecha=9 de mayu de 2018|fechaaccesu=9 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180630031721/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-enters-deadliest-part-of-yarmouk-camp-for-first-time-in-years/|archivedate=2018-06-30}}</ref> El 10 de mayu les SAA tomaron el control total de los distritos de Yalda, Babila y Beit Sahm, en tomando'l control del frente con Estáu Islámicu.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army takes full control of three southern Damascus towns for first time since 2012 (map)|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-takes-full-control-of-three-southern-damascus-towns-for-first-time-since-2012-map/|fecha=11 de mayu de 2018|fechaaccesu=11 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180630215820/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-takes-full-control-of-three-southern-damascus-towns-for-first-time-since-2012-map/|archivedate=2018-06-30}}</ref> El 13 de mayu mientres la mañana les SAA empobinaes pola 42 brigada de la Guardia Republicana asaltó'l frente de la cai 30 tomando la escuela Assad bin Furat,<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army, Palestinian forces storm Yarmouk camp, Hajar Al-Aswad from several axes|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-palestinian-forces-storm-yarmouk-camp-hajar-al-aswad-from-several-axes/|fecha=13 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702102039/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-palestinian-forces-storm-yarmouk-camp-hajar-al-aswad-from-several-axes/|archivedate=2018-07-02}}</ref>l as milicies palestines avanzaron en Yarmouk dende la escuela Assad bin Furat asegurando tola área.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian military unleashes powerful assault against ISIS terrorists in Yarmouk Camp|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-military-unleashes-powerful-assault-against-isis-terrorists-in-yarmouk-camp/|fecha=13 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702100526/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-military-unleashes-powerful-assault-against-isis-terrorists-in-yarmouk-camp/|archivedate=2018-07-02}}</ref> Mientres la tarde les SAA lideraos pola 105 brigada de la Guardia Republicana llanzaron l'asaltu final contra Hawar al Aswad dende'l frente oriental, tomando'l control de la municipalidá, la estación llétrica y la so contorna, l'área lliberada atopar al norte del campusantu de los mártires, onde aguantaba Estáu Islámicu, algamando l'encruz d'a los Jazeera.<ref>{{cita publicación|títulu=Breaking: Syrian Army scores big advance in southern Damascus as ISIL's collapse continues|url=https://www.almasdarnews.com/article/breaking-syrian-army-scores-big-advance-in-southern-damascus-as-isils-collapse-continues/|fecha=13 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702094819/https://www.almasdarnews.com/article/breaking-syrian-army-scores-big-advance-in-southern-damascus-as-isils-collapse-continues/|archivedate=2018-07-02}}</ref> Mientres la nueche volver# a entamar el bombardéu de les SyAAF.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian military eliminates scores of ISIS terrorists as they gain ground in Yarmouk Camp, Hajar Al-Aswad|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-military-eliminates-scores-of-isis-terrorists-as-they-gain-ground-in-yarmouk-camp-hajar-al-aswad/|fecha=13 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702093616/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-military-eliminates-scores-of-isis-terrorists-as-they-gain-ground-in-yarmouk-camp-hajar-al-aswad/|archivedate=2018-07-02}}</ref> El 18 de mayu Daesh llanzó un desesparado contraataque sobre les árees recién prindaes poles SAA en Hajar Al-Aswad, teniendo unes llixeres meyores nes primeres hores siendo entartallada a la fin del día nun asaltu de les SAA lideraes pola 42 brigada de la Cuarta división Mecanizada y la 105 brigada de la Guardia Republicana.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army's on the brink of victory in Hajar Al-Aswad|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-tanks-engage-in-close-combat-with-isis-in-southern-damascus-videu/|fecha=18 de mayu de 2018|fechaaccesu=19 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=ISIL's desperate counter-offensive in southern Damascus ends in disaster|url=https://www.almasdarnews.com/article/isils-desperate-counter-offensive-in-southern-damascus-ends-in-disaster/|fecha=18 de mayu de 2018|fechaaccesu=19 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180705152827/https://www.almasdarnews.com/article/isils-desperate-counter-offensive-in-southern-damascus-ends-in-disaster/|archivedate=2018-07-05}}</ref> El 19 de mayu les SAA algamaron el frente de la cai Arooba y la mezquita Wassim, colo que s'atopen a 100 metros d'abarganar Hawar al Aswad, partiendo a les fuercies de Daesh en dos. Mientres s'anovó la meyora en Tadamon recuperando delles edificaciones.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army almost completely besieges ISIS-held neighborhood in southern Damascus|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-almost-completely-besieges-isis-held-neighborhood-in-southern-damascus/|fecha=19 de mayu de 2018|fechaaccesu=19 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702031117/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-almost-completely-besieges-isis-held-neighborhood-in-southern-damascus/|archivedate=2018-07-02}}</ref> Hasta'l 29 de mayu cerca de 800 persones, fueron atendíos pa normalizar la so condición xurídica en Babila, incluyendo un númberu de militantes que s'apurrieron a sigo mesmos y les sos armes a les autoridaes competentes y comprometiéronse a nun llevar a cobo a nengún trabayu qu'afecta a la seguridá de la patria y del ciudadanu.<ref>{{cita web |url=https://www.sana.sy/es/?p=83331|títulu=Regularicen estatus xurídicu de cientos de persones nel sur de Damascu – L'Axencia Árabe Siria de Noticies|fechaaccesu=2 de xunu de 2018|sitiuweb=www.sana.sy|idioma=en-US}}</ref> ==== Ofensiva pol desiertu de Deir ezZor ==== El 10 de mayu les SAA encabezaos pola quinta lexón, despedazaron les defenses orientales d'Estáu Islámicu avanzáu más de 60 quilómetros dende al Mayadin, buscando cortar la bolsa en dos.<ref>{{cita publicación|títulu=ISIS suffers major setback after Syrian military breaks into their Badiyya pocket - map|url=https://www.almasdarnews.com/article/isis-suffers-major-setback-after-syrian-military-breaks-into-their-badiyya-pocket-map/|fecha=10 de mayu de 2018|fechaaccesu=11 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180630215833/https://www.almasdarnews.com/article/isis-suffers-major-setback-after-syrian-military-breaks-into-their-badiyya-pocket-map/|archivedate=2018-06-30}}</ref> El 25 de mayu Estáu Islámicu llanzó un ataque en Badiya al Sham a 40 km al oeste d'a los Mayadeen, siendo deteníos tres delles hores de llucha.<ref>{{cita publicación|títulu=ISIS attempt to reach Al-Mayadeen falls short|url=https://www.almasdarnews.com/article/isis-attempt-to-reach-al-mayadeen-falls-short/|fecha=25 de mayu de 2018|fechaaccesu=25 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180708165604/https://www.almasdarnews.com/article/isis-attempt-to-reach-al-mayadeen-falls-short/|archivedate=2018-07-08}}</ref> El 1 de xunu anuncia la movilización de refuerzos, principalmente milicianos sofitaos per Irán, pa llimpiar el desiertu siriu (Badiya al Sham), dempués d'un alcuerdu con Israel pa mover toles fuercies iranines lloñe de los altos del Golán.<ref>{{cita publicación|títulu=Breaking: Massive number of Syrian, Iranian-backed forces head to east Syria for ISIS offensive|url=https://www.almasdarnews.com/article/breaking-massive-number-of-syrian-iranian-backed-forces-head-to-east-syria-for-isis-offensive/|fecha=2 de xunu de 2018|fechaaccesu=2 de xunu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US}}</ref> Mientres la nueche, Estáu Islámicu llanzó un ataque a 45 km d'a los Mayadin, contra les posiciones de les NDF.<ref>{{cita publicación|títulu=ISIS launches night assault west of Mayadeen City as Syrian troops prepare for new offensive|url=https://www.almasdarnews.com/article/isis-launches-night-assault-west-of-mayadeen-city-as-syrian-troops-prepare-for-new-offensive/|fecha=2 de xunu de 2018|fechaaccesu=2 de xunu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20210116122122/https://www.almasdarnews.com/article/isis-launches-night-assault-west-of-mayadeen-city-as-syrian-troops-prepare-for-new-offensive/|archivedate=2021-01-16}}</ref> El 7 de xunu les tropes de choque de la novena división lideraes pol coronel Nizar Fandi fueron esplegaes en Deir ezZor, pal asaltu a Badiya al Sham.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian shock troops head to east Deir Ezzor for upcoming offensive against ISIS|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-shock-troops-head-to-east-deir-ezzor-for-upcoming-offensive-against-isis/|fecha=7 de xunu de 2018|fechaaccesu=7 de xunu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180612163347/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-shock-troops-head-to-east-deir-ezzor-for-upcoming-offensive-against-isis/|archivedate=2018-06-12}}</ref> ==== Ofensiva por Daraa ==== Col fin de la batalla pel sur de Damascu, l'exércitu siriu empezó la movilización pa la ofensiva contra la última bolsa rebalba en Siria central, pa recuperar el control de les fronteres con Xordania y los altos del Golán. El 25 de mayu helicóptero de les SAA, refundiaron panfletos pidiendo la rindición de los rebeldes col fin d'evitar un asaltu direutu como asocedió en Guta Oriental.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army calls on militants in southern Syria to surrender ahead of offensive|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-calls-on-militants-in-southern-syria-to-surrender-ahead-of-offensive/|fecha=25 de mayu de 2018|fechaaccesu=25 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180708201400/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-army-calls-on-militants-in-southern-syria-to-surrender-ahead-of-offensive/|archivedate=2018-07-08}}</ref> L'exércitu movilizó al gruesu de les fuercies de choque, pa garantizar una ofensiva rescamplu. * Exércitu Siriu ** 4th Division *** 39th Brigade *** 40th Brigade *** 42nd Brigade (Ghiath Forces) ** 5th Armored Division *** 15th Brigade ** 9th Storming Brigade *** Shock Troops ** 15th Special Forces Division ** Tiger Forces ** Republican Guard *** 105th Brigade *** 106th Brigade * Paramilitares ** Liwaa Al-Quds (Palestinian group based in Aleppo) ** Palestine Liberation Army (PLA) ** National Defense Forces (NDF) ** Arab Nationalist Guard (paramilitary unit comprised of Arabs from all over the Middle East) ** Syrian Social Nationalist Party (SSNP) ** Al-Ba'ath Battalions La ofensiva ta entamada en tres fases: na primera la cuarta división va llanzar l'ataque dende Izra'a al norte de Daraa pa recuparar el pasu de Nassib, ente que les fuercies Tigre van asaltar el sur de la ciudá de Daraa y algamar la frontera con Xordania. Na segunda fase, envalórase tomar la estratéxica Tal Al-Harrah, pa dirixise escontra al Quneitra. Esti asaltu va ser líderáu por 9th Storming Division y Liwaa Al-Quds. Mientres les unidaes en Daraa van xunir a la cuarta división pa retomar el valle de Houran y la rexón de Lijat siguiendo la frontera col El Líbanu. Buscando dixebrar la bolsa rebalba y primilos a la so rindición, centrando la so fase final na destrucción d'Estáu Islámicu.<ref>{{cita llibru |apellíos=Marrero|nome=Adriana|títulu=Homenaxe a la Profesora María Luisa Picklesimer (In memoriam)|url=http://dx.doi.org/10.14195/978-989-26-0222-6_5|fecha=2012|editorial=Imprensa da Universidade de Coimbra|isbn=9789897210242|páxines=63–71}}</ref> En contraste varios grupos rebalbos anunciaron habese xuníu nun comandu conxuntu llamáu Exércitu de la Salvación, pa faer frente a la inmemente ofensiva.<ref>{{cita publicación|títulu=Rebel groups merge under one command in Daraa ahead of upcoming Syrian Army offensive|url=https://www.almasdarnews.com/article/rebel-groups-merge-under-one-command-in-daraa-ahead-of-upcoming-syrian-army-offensive/|fecha=27 de mayu de 2018|fechaaccesu=28 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180629162848/https://www.almasdarnews.com/article/rebel-groups-merge-under-one-command-in-daraa-ahead-of-upcoming-syrian-army-offensive/|archivedate=2018-06-29}}</ref> Fontes militares envaloren que ye la operación na que mayor cantidá de soldaos van participar, superando a los 2000 efectivos esplegaos na batalla de Ghouta Oriental.<ref>{{cita publicación|títulu=Battle for southern Syria sees largest Syrian military buildup of the war|url=https://www.almasdarnews.com/article/battle-for-southern-syria-sees-largest-syrian-military-buildup-of-the-war/|fecha=1 de xunu de 2018|fechaaccesu=2 de xunu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180601215419/https://www.almasdarnews.com/article/battle-for-southern-syria-sees-largest-syrian-military-buildup-of-the-war/|archivedate=2018-06-01}}</ref> El 31 de mayu la 42 brigada de la cuarta división (fuercies Ghiath) xunto con refuerzos de Liwaa al Quds, llegaron a Daraa, pa participar na ofensiva.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian Army's elite forces arrive in Al-Quneitra, offensive may begin in 48 hours|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-armys-elite-forces-arrive-in-al-quneitra-offensive-may-begin-in-48-hours/|fecha=31 de mayu de 2018|fechaaccesu=2 de xunu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180709155505/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-armys-elite-forces-arrive-in-al-quneitra-offensive-may-begin-in-48-hours/|archivedate=2018-07-09}}</ref> El 1 de xunu Estáu islámicu, llanzó un curtiu ataque sobre posiciones rebalbes na llanura de Yarmuk, nun se reportaron meyores.<ref>{{cita publicación|títulu=ISIS takes advantage of upcoming Syrian Army offensive in Daraa by launching their own attack|url=https://www.almasdarnews.com/article/isis-takes-advantage-of-upcoming-syrian-army-offensive-in-daraa-by-launching-their-own-attack/|fecha=1 de xunu de 2018|fechaaccesu=2 de xunu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20190107232947/https://www.almasdarnews.com/article/isis-takes-advantage-of-upcoming-syrian-army-offensive-in-daraa-by-launching-their-own-attack/|archivedate=2019-01-07}}</ref> El 2 de xunu forzar Tigre y milicianos de les tribus Raqqawi, pa la inminente ofensiva.<ref>{{cita publicación|títulu=Large number of Syrian Army troops pour into southern Syria as mass build up continues|url=https://www.almasdarnews.com/article/large-number-of-syrian-army-troops-pour-into-southern-syria-as-mass-build-up-continues/|fecha=2 de xunu de 2018|fechaaccesu=2 de xunu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20190108045906/https://www.almasdarnews.com/article/large-number-of-syrian-army-troops-pour-into-southern-syria-as-mass-build-up-continues/|archivedate=2019-01-08}}</ref> === Operación Caña de Olivar 20 de xineru - 20 de marzu === Dempués de delles amenaces y retrasos, l'exércitu turcu y parte de les FSA, nomaes agora Exércitu Nacional Siriu llanzaron una operación conxunta p'asaltar Efrín, tres cruentos bombardeos el 20 de xineru empecipiar col ataque. El 4 de xineru l'exércitu turcu empezó la movilización pal asaltu a les posiciones curdes.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/4-january-report-by-aaraf-news-agency-aleppos-northern-countryside|títulu=Report by Aaraf News Agency Aleppo's northern countryside: Turkish Army is pushing huge military reinforcements to the Syrian-Turkish borders in Aleppo's northern country side in preparations for a military operation against Kurdish militias - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=22 de xineru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 7 de xineru la YPG anuncia que los EE.XX. va reconocer como un gobiernu alternativu en Siria.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/7-january-syrian-kurdish-official-us-is-preparing-to-recognize|títulu=Syrian Kurdish official: US is preparing to recognize Democratic Federation of Northern Syria as an "alternative to [Syrian government]" and to recognize SDF as the national army of the new entity in post-ISIS Syria - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=22 de xineru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 11 de xineru Muaz Ebu Omar, líder de Faylaq Sham anuncia que la batalla por Afrín ye inminente, estima que 20000 homes del Escudu del Éufrates y l'exércitu turcu van ser cubiertos pola TuAF.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/11-january-muaz-ebu-omar-faylaq-shams-leader-says-that-the|títulu=Muaz Ebu Omar, Faylaq Sham's leader says that "The battle of Afrin is imminent, will be begin at any moment. 20 000 Euphrates Shield forces and Turkish army is ready and on alert. Operation will be covered by TuAF. - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=28 de xineru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El presidente turcu denuncia l'intentu de crear un gobiernu paralelu empobináu polos curdos.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/11-january-turkish-president-erdogan-says-no-one-should-dare|títulu=Turkish President Erdogan says no one should dare establish a new state in northern Syria: Our patience is decreasing with those trying to establish a terror corridor within earshot - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=28 de xineru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 13 de xineru'l presidente turcu anuncia que si Afrin y Manbij nun se rinden de momentu la ofensiva va empezar nuna selmana.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2018/13-january-erdogan-if-ypg-in-afrin-and-manbij-not-surrendered|títulu=Erdogan: if YPG in Afrin and Manbij not surrendered, we will launch a military operation in a week - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=31 de xineru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 14 de xineru la CJTFOIR al traviés del coronel Thomas Veale, anuncien qu'entrenen a 230 miembros de la SDF pa crear una guardia fronteriza, que va ser d'un total de 30000.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2018/14-january-coalition-is-working-jointly-with-ypg-to-establishandtrain|títulu=Coalition is working jointly with YPG to establishandtrain the new Syrian Border Security Force (BSF).Currently, there are approximately 230 individuals training in BSF's inaugural class,with the goal of a final force size of approximately 30.000 @CJTFOIR Colonel Thomas Veale said - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=2 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 18 de xineru'l gobiernu turcu al traviés del ministru de defensa y les FSA anuncien la operación por Afrin, les FSA anuncien l'esplegue de 5000 homes pa la operación.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/19-january-turkish-defense-minister-we-will-conduct-a-military|títulu=Turkish Defense Minister: We will conduct a military operation in Afrin, Syria - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 19 de xineru'l gobiernu turcu anuncia que la operación retrasar por mal tiempu.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/19-january-turkeybacked-fsa-euphrates-shield-commander-delay|títulu=Turkey-backed FSA Euphrates Shield commander: 'Delay in Afrin Afrin op due to "bad weather". FSA put on high alert as of this afternoon. Op likely to kickoff 0700 tomorrow, unless sthing changed on international scene' - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 20 de xineru les fuercies turques llancen un feroz bombardéu contra Afrin, realizando 108 ataques con 72 bombarderos.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/20-january-turkish-armed-forces-afrin-operation-to-protect|títulu=Turkish Armed Forces: Afrin operation to 'protect our borders, eliminate terrorist groups, save our brothers from oppression' - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/20-january-turkish-army-stated-that---108-ypg-positions-|títulu=Turkish Army stated that ; "108 YPG positions have been hit in 7 areas from 17.00 PM till 18.30 PM. All 72 Jets, which participated OliveBranch Op. returned to the bases safe and sound to prepare consecutive missions. The operation continues as planned." - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=3 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 21 de xineru empieza l'asaltu a Afrin, les FSA tomen el control de Adh Manli, Korni, Balikoy y Adama.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/21-january-the-free-syrian-army-controls-the-village-of-adh|títulu=The Free Syrian Army controls the village of Adh Manli, northwest of Afrin - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=4 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Rusia anuncia la retirada del so personal de Afrin tres la negativa de los curdos a negociaciones col gobiernu siriu.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/21-january-russia-removes-its-military-observers-in-afrin|títulu=Russia removes its military observers in Afrin following Turkish attack — Russian defence ministry. - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=4 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Mahmoud Berxwedan, comandante de les YPG en Afrín anuncia una ofensiva contra la operación turca.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/21-january-ypg-afrin-commander-mahmoud-berxwedan-announces|títulu=YPG Afrin Commander Mahmoud Berxwedan announces the start of the revolutionary operation against the Turkish forces - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=4 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 22 de xineru les FSA anuncien la captura de Sheikh Ubasi, Marsu, Tell Sheikh Harouz y Haftar.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/22-january-opolivebranch-announces-of-the-control-over-sheikh|títulu=OpOliveBranch announces of the control over Sheikh Ubasi, Marsu and Haftar. - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=4 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 23 de xineru les FSA anuncia la recaptura de les posiciones perdíes nuna contraofensiva de les YPG, amás de la captura de Omar Usagih, Adamli, Hamam y Qushla.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/23-january-as-faylaq-alsham-claims-adamli-village-captured|títulu=As Faylaq al-Sham claims Adamli village captured - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=4 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/23-january-opolivebranch-room-announced-that-omar-usaghi|títulu=OpOliveBranch room announced that Omar Usaghi captured from PYD, south of Raxo. - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=4 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les YPG auncian la recaptura de Hamam tres delles hores de llucha.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/23-january--------|títulu=Kurdish security units regain control of the border village of Hamam in the Afrin area, hours after the Turkish army and the Euphrates shield control - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=4 de febreru de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 24 de xineru les YPG contraataquen al sur de Afrín recuperando'l pobláu de Hemame.<ref>{{cita web|url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/24-january-ypg-battle-footage-from-operation-today-to-prinde|títulu=YPG battle footage from operation today to prinde Hemamê village, south west of Afrin near Turkish border. - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=30 de marzu de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> La cruz colorada curda denuncia la campaña de bombardéu turca, na que morrieron 5 civiles y 27 mancaos en Jindires.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/24-january-kurdish-red-crescent-in-afrin-says-town-of-jindires|títulu=Kurdish Red Crescent in Afrin says town of Jindires and villages are still under heavy Turkish attacks. Red Crescent says 5 civilians confirmed dead and 27 others inured - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=30 de marzu de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Les YPG bombardien les posiciones turques en Bazara, mientres anuncien una movilización xeneral.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/24-january-kurdishled-authorities-of-northeast-syria-called|títulu=Kurdish-led authorities of northeast Syria called for mass mobilization in defense of Afrin against Turkey-led military offensive "If necessary all soldiers here will go to Afrin We are ready at any moment" (this would require passing through govt territory) - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=30 de marzu de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> Según les fontes turques pa la fecha morrieron 268 militantes de les YPG, en 214 bombardeos.<ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/24-january-268-militants-neutralized-while-turkish-army-and|títulu=268 militants neutralized, while Turkish army and FSA had 7-8 dead over last 4 days: President Erdogan on Afrin operation - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=30 de marzu de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url=https://syria.liveuamap.com/en/2018/24-january-turkish-premier-says-214-targets-were-hit-and|títulu=Turkish premier says 214 targets were hit and destroyed as part of Operation Olive Branch - Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=30 de marzu de 2018|sitiuweb=Map of Syrian Civil War - Syria news today - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> El 9 de marzu'l presidente de Turquía, Recep Tayyip Erdogan, anunció que les tropes de Turquía y los sos aliaos arrodiaron Afrin y tán llistes pa entrar, amestó que les operaciones contra los milicianos curdos van ampliase, dempués de Afrin, a la ciudá noroccidental siria de Manbiy y a tol norte de Siria, hasta la frontera con Iraq. Esplicó que dende l'entamu de les operaciones militares fueron “neutralizaos” en Afrin un total de 3171 miembros de les YPG. El ministru d'Asuntos Esteriores de Turquía, Mevlut Cavusoglu, anunció pa mayu'l fin de les operaciones turques en Afrin, escenariu de la operación Caña de Olivar empecipiada'l 20 de xineru pol Exércitu turcu nel norte de Siria ante la esmolición pola creación d'un Estáu curdu' sofitáu por EE.XX. na zona, lindante col sur de Turquía.<ref>{{cita web |url=https://www.hispantv.com/noticias/turquia/370792/erdogan-operacion-militar-afrin-manbiy|títulu=Erdogan: Exércitu de Turquía nun se va detener en Afrin y Manbiy {{!}} HISPANTV|fechaaccesu=10 de marzu de 2018|apellíu=HispanTV|sitiuweb=HISPANTV}}</ref> El 18 de marzu les fuercies turques tomen la ciudá de Afraín ==== Llucha interna ==== El 13 de mayu'l grupu Jaysh Ahrar Al-Sharqiyah (qu'antes s'atopaba en Qalamoon) asaltó les posiciones de la División Al-Hamzaten l'interior de Afrín, prindando 15 milicianos según el so armamentu y vehículos.<ref>{{cita publicación|títulu=Turkish-backed rebels attack another Turkish-backed group inside Afrin|url=https://www.almasdarnews.com/article/turkish-backed-rebels-attack-another-turkish-backed-group-inside-afrin/|fecha=13 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702130514/https://www.almasdarnews.com/article/turkish-backed-rebels-attack-another-turkish-backed-group-inside-afrin/|archivedate=2018-07-02}}</ref> En dos díes más de 20 militantes de distintos grupos fueron asesinaos n'atentaos individuales, les HTS culpen a infiltraciones gubernamentales.<ref>{{cita publicación|títulu=More rebel fighters assassinated in Syria's Idlib amid rising tensions|url=https://www.almasdarnews.com/article/more-rebel-fighters-assassinated-in-syrias-idlib-amid-rising-tensions/|fecha=13 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702103602/https://www.almasdarnews.com/article/more-rebel-fighters-assassinated-in-syrias-idlib-amid-rising-tensions/|archivedate=2018-07-02}}</ref> El 19 de mayu, dellos grupos insurxentes han empezando a desmantelar la vía ferrial que crucia la rexón de Afrín, ente Qatamah y Midan Akbes. Tres la conquista de Afrin l'área foi escalada polos diversos grupos, pa vendelos en Turquía.<ref>{{cita publicación|títulu=Turkish-backed rebels loot railways in northern Syria|url=https://www.almasdarnews.com/article/turkish-backed-rebels-loot-railways-in-northern-syria/|fecha=19 de mayu de 2018|fechaaccesu=19 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180705152714/https://www.almasdarnews.com/article/turkish-backed-rebels-loot-railways-in-northern-syria/|archivedate=2018-07-05}}</ref> ==== Asesinatos de líderes rebalbos ==== Dende abril distintos miembros d'altu rangu fueron asesinaos por desconocíos, los rebeldes culpen a infiltraciones de grupo pro gobierno. El 1 de xunu un oficial de la Shari'ah conocíu como Abu Islam, foi asesináu por atacantes desconocíos.<ref>{{cita publicación|títulu=Mysterious assassinations of jihadist commanders continue in Idlib|url=https://www.almasdarnews.com/article/mysterious-assassinations-of-jihadist-commanders-continue-in-idlib/|fecha=1 de xunu de 2018|fechaaccesu=2 de xunu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20181021232633/https://www.almasdarnews.com/article/mysterious-assassinations-of-jihadist-commanders-continue-in-idlib/|archivedate=2018-10-21}}</ref> == Denuncies d'ataques de EE.&nbsp;UU. al Exércitu Siriu y de Rusia al Exércitu Llibre Siriu == Tanto Rusia como Estaos Xuníos denunciaron que dambos países opuestos diplomáticamente na guerra civil han bombardiáu posiciones aliaes de dambos opuestos países (nel casu de Rusia, haise bombardiáu al Exércitu Siriu por EE.&nbsp;UU. Y en el casu d'Estaos Xuníos, Rusia hai bombardiáu al Exércitu Llibre Siriu).<ref>[http://www.hispantv.ir/noticias/ee-uu/269008/rusia-ataque-aereo-oposicion-siria-sofitu-eeuu «Caces rusos bombardien a fuercies sofitaes por <span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">EEXX</span></span></span></span></span></span></span></span> en Siria.»] HispanTV - 17 de xunu de 2016.</ref><ref>[http://www.hispantv.ir/noticias/rusia/269007/rusia-alvierte-bombardeo-eeuu-siria-caos «Rusia alvierte a <span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">EEXX</span></span></span></span></span></span></span></span> contraataque al Exércitu de Siria.»] HispanTV - 17 de xunu de 2016.</ref> === Ataque de posiciones militares siries per parte de la coalición encabezada por EE.{{esd}}UU. === En [[setiembre]] de [[2016]] la coalición liderada per Estaos Xuníos bombardeó posiciones militares del Exércitu siriu cerca del aeropuertu de [[Deir Ezzor]], causando según l'exércitu rusu más de 60 baxes y más de 80 según l'[[Observatoriu Siriu de Derechos Humanos]]. El [[CENTCOM]] reconoció como un error l'ataque, ente que Rusia solicitó una xunta del [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]].<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1938948-un bombardéu aliáu-acelera-el fin-de-la tregua-en-siria «Un bombardéu aliáu acelera'l fin de la tregua en Siria.»] Axencies ANSA, DPA, AFP y EFE - 18 de setiembre 2016.</ref> Estáu Islámicu apoderar de les posiciones militares siries de siguío, lo que motivó que fontes ruses y siries abarruntaren que l'ataque podía ser pa defender a los terroristes.<ref>{{cita web |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/219011-damascu-coalicion-liderada-eeuu |títulu=La coalición liderada por EE.XX. ataca una posición del Exércitu siriu y dexa siquier 62 muertos |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> El [[18 de mayu]] de [[2017]] un convói perteneciente a les fuercies siries foi atacáu pola aviación d'Estaos Xuníos cerca d'[[Al Tanf]]. Según EE.XX. esti convói foi alvertíu de nun ingresar a la zona onde s'atopa una base de la coalición onde fuercies especiales britániques y americanes entrenen a rebeldes sirios. Estaos Xuníos unvió señales a Rusia por que les fuercies pro gubernamentales siries nun entraren na zona de seguridá de la coalición y Rusia trato d'alvertir a les fuercies siries d'esti ataque. Ocho combatientes morrieron depués del ataque. N'abril les fuercies del ISIS atacaron una base d'Estaos Xuníos cercana a Al Tanf y trataron de faese cola base d'Estaos Xuníos.<ref>[https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201705181069265560-washington-orienteproximo-siria/ La coalición liderada por <span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">EEXX</span></span></span></span></span></span></span></span> ataca a fuercies del Gobiernu de Siria] Sputnik - 18.05.2017</ref><ref>[http://internacional.elpais.com/internacional/2017/05/18/estaos_xuníos/1495134713_053539.html Estaos Xuníos ataca a fuercies partidaries d'El Asad en Siria] El País - 18 de mayu de 2017</ref>Tanto'l gobiernu rusu como siriu condergaron l'ataque.<ref>[http://www.playgroundmag.net/noticias/actualidad/Xuníos-vuelve-atacar-fuercies-siries_0_1976802307.html Estaos Xuníos bombardia Siria per segunda vegada] Play Ground - 19 de mayu de 2017</ref> El [[6 de xunu]] de [[2017]] fuercies d'Estaos Xuníos atacaron a fuercies pro siries que se dirixíen nuevamente a la base d'A los Tanf, los mandos d'Estaos Xuníos dixeron que pidieron a les fuercies siries (al traviés de Rusia) que se retiraren del la base, espresaron que diches fuercies sufrieron les baxes de dos pieces d'artillería y una arma antiaérea, y estropió un tanque na incursión aérea. Desconozse'l númberu d'efectivos muertos.<ref>[https://www.clarin.com/mundo/xuníos-ataca-aire-fuercies-pro-assad-siria_0_S14yaoNfZ.html Estaos Xuníos ataca dende l'aire a fuercies pro Assad en Siria] AP - 06/06/2017</ref> ==== Ataque a fuercies siries y posiblemente a contratistes rusos ==== El [[7 de febreru]] de [[2018]], la coalición liderada por EE.XX. mató a más de 100 combatientes lleales al réxime siriu (anque la cifra supera los 300 si cunten los civiles que perdieron la vida en distintos bombardeos nos últimos díes) dempués de qu'ésti bombardease y utilizara tanques pa disparar a les [[Fuercies Democrátiques Siries]] (SDF) y asesores del grupu líderáu per Estaos Xuníos. Créese qu'un numbero indetermináu de [[paramilitares]] [[rusos]] pertenecientes a la empresa [[contratista militar]] [[Wagner (Empresa contratista)|Wagner]] morrieron nel ataque d'Estaos Xuníos.<ref>[https://tn.com.ar/internacional/estaos-xuníos-bombardeo-siria-hai-al-menos-100-muertos_850449 Estaos Xuníos bombardeó Siria: hai siquier 100 muertos] TN - 08/02/2018</ref><ref>[https://elcomercio.pe/mundo/oriente-medio/bombardéu-estaos-xuníos-siria-mato-mercenarios-rusos-noticia-497082 Bombardéu d'Estaos Xuníos en Siria mató a mercenarios rusos] El Comercio - 14.02.2018</ref> Según la cadena de noticies [[CNN]], hubo finaos paramilitares rusos ente'l total de los muertos. Rusia reconoció que posiblemente morrieren rusos mientres l'ataque d'Estaos Xuníos en Siria. Primeramente, funcionarios d'Estaos Xuníos y Rusia dixeren que nun cuntaben con información de baxes ruses mientres l'enfrentamientu.<ref>[https://www.20minutos.com/noticia/108699/0/madre-rusa-llamenta-muerte-de-hijo-en-ataque-de-eeuu-en-siria/ Madre rusa llamenta muerte de fíu n'ataque de <span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);"><span title="EE. XX. (con espaciu duru), EUA o Estaos Xuníos" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">EEXX</span></span></span></span></span></span></span></span> en Siria] AP - 15.02.2018</ref> === Combates aéreos y valtamientu d'aviones de combate === {{VT|Valtamientu del Sukhoi Su-24 de la Fuercia Aérea de Rusia de 2015}} El [[24 de payares]] de [[2015]] producióse'l valtamientu d'un [[Sukhoi Su-24]] de la [[Fuercia Aérea de Rusia]] por caces [[F-16]] de la [[Fuercia Aérea de Turquía]] na frontera ente [[Siria]] y [[Turquía]]. El [[18 de xunu]] de [[2017]] un avión de combate d'Estaos Xuníos [[Boeing F/A-18 Super Hornet|F-18]] valtamientu a un jet de combate [[Sukhoi Su-17|Su-22]] siriu depués de que según Washington, esti postreru bombardiara posiciones de les [[Fuercies Democrátiques Siries]] (FDS) en [[Tabqa]] onde estes tuvieron combatiendo a los militantes de EI como parte de la estratexa pa recuperar la ciudá de Raqqa, sicasí nesa aición numberosos combatientes de les FDS resultaron mancaos y abandonaron la llocalidá. Dos díes depués Estaos Xuníos baltaría un dron siriu. Rusia, reaccionó al ataque alvirtiendo de que va considerar como oxetivos los aviones de la coalición que sían detectaos al Oeste del [[ríu Éufrates]]. Tamién amenació con romper la canal de comunicación con EE UU creáu pa evitar incidentes aéreos. Australia anunció, como procuru, la suspensión temporal de la so participación nos bombardeos en Siria de la coalición. Créese qu'esti ye'l primer combate aire-aire d'un avión d'Estaos Xuníos (d'otres nacionalidaes hubo combates antes, por casu mientres la [[Intervención militar en Libia de 2011]] cuando un avión caza francés valtamientu un avión [[Soko G-2 Galeb]] libiu, ademas otru avión libiu foi baltáu anque ensin conocencia sobre quien y como lo fixo, mientres la guerra)<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=V-OGaD_2PNU Foi baltáu un avión nel este de Libia] YouTube - 19 de marzu de 2011</ref><ref>[https://tn.com.ar/internacional/los franceses-baltaron-un-avion-libiu-en-la zona-de-exclusion-aerea_52367 Los franceses baltaron un avión libiu na zona d'esclusión aérea] TN - 24/03/2011</ref> con un avión tripuláu dende la [[Guerra de Kosovu|campaña militar de Kosovo en 1999]].<ref>[http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-40327196 La dura alvertencia de Rusia dempués de qu'un avión de combate d'Estaos Xuníos baltara una aeronave militar del gobiernu de Siria] BBC - 19 xunu 2017</ref><ref>[https://www.voanoticias.com/a/siria-valtamientu-avion-raqqa-isis/3906106.html Avión-caza d'EE.XX. balta jet de combate siriu] Voz d'América - xunu 19, 2017 </ref><ref>[http://internacional.elpais.com/internacional/2017/06/20/estaos_xuníos/1497974625_464295.html Estaos Xuníos prosigue la so esguilada en Siria y balta un dron de fuercies partidaries del réxime] EL PAÍS - 20 JUN 2017</ref> === Ataques a instalaciones civiles per parte de la Coalición liderada por EE.{{esd}}UU. === La coalición internacional liderada por EE.XX. reconoció'l 1 d'abril que los sos ataques causaren 396 muertos ente civiles en Siria ya Iraq ente 2014 y 2017. "«Pal día de güei, acordies colos datos pal periodu d'agostu de 2014 a febreru de 2017, la coalición llevó a cabu unos 18600 ataques aéreos (…) Nesti periodu'l númberu total de posibles muertos ente civiles ye de 396 persones», diz el comunicáu del mandu central.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201704011068025477-siria-irak-eeuu-civiles-muertos/ |títulu=Coalición liderada por EEXX reconoz la muerte de 396 civiles en Siria ya Iraq en trés años polos sos ataques |fechaaccesu=9 d'abril de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> === Ataques a mesmes fuercies per parte de la Coalición === La coalición liderada per Estaos Xuníos mató por error a siquier 18 soldaos de les SDF nun ataque aereu'l 11 d'abril del 2017, l'ataque foi realizáu en sofitu a les fuercies aliaes que lluchaben contra l'Estáu Islámicu al sur d'A los Thawrah, na gobernación de Raqa. L'ataque foi «solicitáu» poles fuercies aliaes, qu'identificaron l'allugamientu d'oxetivu como «una posición de combate del EI». Sicasí, en realidá yera "una posición de combate de les Fuercies Democrátiques Siries", esplica'l Mandu Central.<ref>{{cita publicación |títulu=La coalición mata por error a 18 rebeldes sirios - RT |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/235807-coalicion-atacar-error-rebalbos |fechaaccesu=13 d'abril de 2017 |periódicu=RT n'Español |idioma=}}</ref> El 27 d'abril del 2017 la coalición anunció los sos datos de bombardeos: 20871 bombardeos, 12500 n'Iraq, 8371 en Siria, 992 díes de campaña, siquier 3164 civiles muertos, 76649 bombes llanzaes.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/27-april-at-least-53-civilians-died-in-likely-coalition-civilian|títulu=At least 53 civilians died in likely Coalition civilian casualty incidents in the past week, according to Airwars researchers. The heavy toll continues. - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> == Armamentu na Guerra de Siria == Al ser una guerra tan llarga y na que tán interviniendo práuticamente toles potencies, viose numberosos tipos d'armamentu, dende modernu proporcionáu por EE.{{esd}}UU. a los insurxentes, y Rusia a les SAA, armes de contrabandu provenientes de Turquía y Xordania, según enforma material bélico de diverses dómines tomaes de los almacenes y polvorinos del exércitu siriu ya iraquín. Pela so parte Rusia utilizó la so intervención como escaparate bélicu na cual probó tanto misiles de curtiu algame y llargu algame, según misiles intercontinentales llanzaos dende'l mar Caspiu, diversos bombarderos, fragates y les pruebes del portaviones Almirante Kuznetzov, buque insignia de l'armada rusa. Amás de sistemes antiaeros [[S-400 Triumf]]. Lo que valió como plataformes pa desenvolver delles millonarios contratos con India, Vietnam y China, y otros en negociación con Turquía, qu'esta precisada d'actualización de los sos blindaos que resultaron poco confiables contra les armes del EI. === Fuercia Aereoespaciales Ruses (RuAF) y la Fuercia Aérea Siria (SyAF) === Ye imposible saber a ciencia cierta la cantidá d'aviones en serviciu en Siria, si púdose identificar numberosos bombarderos de la serie [[Túpolev]] y caces [[Sukhoi]]. La Fuercia Aérea Rusa caracterizóse por bombardeos diarios a oxetivos en campu abierto o instalaciones específicos, sofitando a tropes en tierra solo en casos concretos o cuando s'atopen en situación de desventaxa. Esto demostró una bona fiabilidá de los aviones rusos, lo que disparó les ventes, amás del usu de misiles de toles variedaes. A diferencia de l'aviación d'Estaos Xuníos, que los sos bombardeos na so mayoría sirven de soporte a tropes en tierra, lo que provocó qu'en munches ocasiones atacaren a les sos propies tropes y esporádicos ataques a oxetivos estratéxicos, lo cual foi blancu de crítiques non solo pola so poca efectividá nel terrén, sinón l'usu de [[Lockheed Martin F-22 Raptor|F-22]]. Les misiones de bombardéu cuntar por decenes diaries, centraes na destrucción de fortificaciones, campos d'entrenamientos, puestos de control y en particular centros urbanos col fin de debilitar a les posiciones rebalbes. N'especial dende setiembre de 2016 na cual realizóse la postrera gran ofensiva, pasando a la defensiva. === Armamentu llixeru === Al igual que n'otros conflictos modernos, nun ye rara l'usu de los rifles d'asaltu de la serie [[AK-47|AK]], que son preferíes pola facilidá de fabricación y de caltenimientu, según la relativa variedá de fontes d'alquisición nel mercáu negru. Una de les constantes na guerra siria foi l'usu d'armamentu de fabricación artesanal (principalmente pol bandu rebalbu), nes cualos utilizáronse proyeutiles fechos de bombones traíos de contrabandu dende Turquía, que'l so mayor usu dar nel asediu de Alepo, amás [[Estáu Islámicu]] aumentó l'usu de drones con granaes o esplosivos, nos que s'usó cubierta plástica pa menguar asina'l pesu del esplosivu. El 20 de febreru cuatro soldáu rusos morrieron y dos resultaos mancaos por cuenta de un ataque con dron, T4 AFB a [[Homs]]<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/20-february-4-russian-soldiers-killed-2-wounded-in-a-vehicle |títulu=4 Russian soldiers killed, 2 wounded in a vehicle explosion by remote-controlled IED on the way from T4 AFB to Homs, Syria |fechaaccesu=20 de febreru de 2017 |idioma=en |sitiuweb=ISIS - ISIL map, map of war in Syria, Iraq, Libya - Daesh map - Mosul operation - isis.liveuamap.com}}</ref> Otra carauterística de la Guerra Siria ye l'usu d'armamentu procedente de la segunda guerra mundial, que na so mayoría fueron adquiríes a distintes naciones previa la guerra de los 6 díes. Viose ametralladores [[MG 42|MG-42]] y [[MG 34|MG-34]] alemanes, según les sos variantes yugoslaves, cohetes, misiles antitanque, inclusive los raros tanques [[T-34]] que fueron utilizaos pol bandu rebalbu hasta la ulitma fase de la batalla por Alepo. Amás de modernu armamentu como misiles [[BGM-71 TOW|TOW]] de fabricación d'Estaos Xuníos o los tanques T-90 de fabricación rusa. Esta gran variedá d'armamentu proveniente sobremanera de contrabandu de Turquía o apurríu poles potencies intervinientes, demostraron la supramacía de ciertes armes y vehículos sobremanera de fabricación rusa, y les debilidaes de dellos como pasu colos tanques [[Leopard 2|Leopard-2]] de fabricación alemana, según los fusiles y misiles de fabricación d'Estaos Xuníos. Como na mayoría de guerres modernes l'usu de mines foi intensu sobremanera per parte d'Estáu Islámicu, que desenvolvió una gran llinia de fabricación d'esplosivos, lo cual obligó a Rusia a esplegar dellos batallones de zapadores en terrén, anque munchos d'ellos fueron recubiertos de plásticu volviendo bien difícil la so detección. === Tanques y vehículos blindaos === Los tanques [[T-90]]A del Exércitu siriu fueren protagonistes de diversos videos grabaos y espublizaos polos terroristes al traviés de YouTube. En xunetu de 2016, por casu, apaeció un videu nel que trés misiles de Daesh atacaben al blindáu, pero naquella ocasión el sistema de defensa activa del tanque dexó-y aguantar al ataque. El carru de combate T-90A —una versión ameyorada de la versión clásica— ye usáu pol Exércitu rusu dende 2004 y les sos unidaes son producíes pol fabricante Uralvagonzavod (UVZ), una empresa rusa famosa polos sos tanques y otros vehículos tanto de combate como de tipu civil.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/defensa/201702221067138961-tanque-saesh-siria/ |títulu=Videu: cómo se combate contra Daesh a bordu d'un tanque T-90A siriu |fechaaccesu=22 de febreru de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> === Ataques rusos a hospitales y escueles === Una de les fontes preferíes d'esti tipu de los medios ye l'Observatoriu Siriu de Derechos Humanos (OSDH). Esta organización ye dirixida por una sola persona, Osama Ali Suleiman, que s'atopa en Coventry, Reinu Xuníu. Esto, sicasí, nun torgar a Suleiman publicar hestories sobre lo qu'asocede en Siria, nes qu'inclúin cifres sobre'l númberu de casualidaes, ensin demostrar cuál ye la so metodoloxía o la so manera de consiguir la información.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201610031063854253-catastrofe-humanitaria-alepo-mentira-medios/ |títulu=Ente la espada y la paré: lo que callen los medios sobre la crisis humanitaria en Alepo |fechaaccesu=19 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> N'avientu de 2015, Amnistía Internacional acusó a Rusia d'atentar contra media docena d'hospitales, centros de salú y escueles en Homs, Idlib y Alepo. Les fontes usaes yeren entevistes telefóniques con activistes de derechos humanos locales en tierra, que la so identidá o veracidá nunca foi comprobada.<ref name=":1">{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/rusia/201703181067699813-medios-occidentales-falses/ |títulu=Los trés noticies falses más infames sobre la guerra en Siria |fechaaccesu=19 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> === Los cascos blancos === {{AP|Defensa Civil Siria|l1=Defensa Civil Siria}}La organización de voluntarios Cascos Blancos anunció que'l so oxetivu consiste en protexer a la población civil de Siria guardando la neutralidá política y ensin esquerase nes hostilidaes. El documental británicu ''The White Helmets'' (''Cascos Blancos'') del direutor Orlando von Einsiedel sobre la guerra en Siria ganó anguaño'l Oscar na categoría del meyor curtiumetraxe documental. Esta organización opera principalmente nes zones controlaes polos rebeldes y foi acusada de falsificar pruebes de víctimes civiles de resultes de los supuestos ataques aéreos rusos. El portal de les Fuercies Revolucionaries de Siria publicó un videu qu'amuesa a combatientes de los Cascos Blancos participando nel 'flashmob' mannequin challenge. Una vegada que los usuarios d'internet decatar de lo desaveniente del videu, foi retiráu del portal. Los medios de comunicación allegaes a les autoridaes siries publicaron semeyes y videos qu'indiquen la conexón de los Cascos Blancos col Frente al Nusra y otros grupos. Unes fotografíes amuesen a representantes de les fuercies de defensa civil coles banderes d'A los Nusra percorriendo'l centru de Idlib.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/politica/201611241065085949-asuntos-escuros-cascos-blancos/ |títulu=Asunto escuros de los Cascos Blancos en Siria |fechaaccesu=21 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> Apaecieron videos nos que los Cascos Blancos rescaten a neños de debaxo de los escombros causaos por bombardeos. Pero publicaron grabaciones que demuestren la simulación de tales actos. Periodistes independientes y persones nes redes sociales han espuestos los llazos d'esta organización con grupos yihadistes, pero tamién cola intelixencia británica, ente otros.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201610291064471063-white-helmets-syria-civil-defence/ |títulu=Casco Blancos: ¿rescatistas o cómplices d'Occidente? |fechaaccesu=19 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> Los miembros de la organización Cascos Blancos que pretenden defender a la población civil de Siria en realidá son partidarios del grupu terrorista Al Qaeda, declaró'l presidente siriu Bashar Asad. «Los cascos blancos son miembros d'Al-Qaeda y ye lo que foi probáu (…) Los mesmos miembros que maten y executen son héroes humanitarios y agora inclusive tienen un premiu Oscar».<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703201067739268-Siria-terroristes-voluntarios/ |títulu=Asad acusa a los "cascos blancos" de venceyos con Al Qaeda |fechaaccesu=21 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> === Armes químiques en Siria === N'agostu de 2013 informar d'usu d'armes químiques nes contornes de Damascu, onde siquier 600 persones perdieron la vida. Tanto'l Gobiernu d'a l'A los Assad como la Coalición Nacional Siria desvenceyar d'aquellos fechos y acusáronse mutuamente. Barack Obama tuvo a puntu d'ordenar un ataque aereu contra Damascu pero, finalmente, el presidente rusu Vladímir Putin consiguió que los líderes mundiales apostaren por un procesu de control y d'eliminación internacional del potencial químicu-militar de Siria sol amparu de la ONX. El 23 de setiembre de 2013 el Conseyu de Seguridá de la ONX aprobó por unanimidá una resolución sobre Siria que sofitaba'l plan de la Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques (OPAQ) pa la destrucción de los arsenales químicos sirios, qu'acabaríen siendo neutralizaos a bordu d'un barcu norteamericanu Cape Ray. A principios de 2016 la OPAQ anunció la destrucción completa de les armes químiques sacaes del territoriu siriu a finales de xunetu de 2014. == Consecuencies de la guerra == [[Ficheru:Total deaths over time as a result of the Syrian civil war.PNG|thumb|Nel cuadru puede apreciase como aumentaron les muertes dende l'entamu del conflictu|250px]] === Baxes === Hasta [[mayu]] de [[2014]], na guerra morrieren más de 160&nbsp;000 persones, de les cualos 40&nbsp;000 yeren civiles, 45&nbsp;000 soldaos del exércitu oficial y 21&nbsp;000 rebeldes. Esto fai del conflictu una pergrave crisis humanitaria, y una de les guerres más mortíferes del [[sieglu XXI]].<ref>{{cita web |url=http://www.informador.com.mx/internacional/2013/482575/6/reporten-110-mil-muertos-dende-entamu-del conflictu-en-siria.htm |títulu=Reporten 110 mil muertos dende entamu del conflictu en Siria |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Otros datos, apurríos pola organización opositora Observatoriu Siriu de Derechos Humanos, sostienen que les baxes taríen cercanes a los 120&nbsp;000, mientres el conteo oficial de [[Naciones Xuníes]] cerró'l númberu en 100&nbsp;000 muertos.<ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2013/07/25/100000-persones-morrieron--pola guerra-en-siria-segun-la-onu |títulu=100,000 persones morrieron pola guerra en Siria, según la ONX |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> A partir de 2016, los medios empezaríen a falar d'un balance de más de 400{{esd}}000 muertos pola guerra civil dende 2011, ente civiles y militares sirios o estranxeros, hasta avientu de 2016. === Refuxaos === [[Ficheru:Syrian refugees in lebanon.jpg|thumb|Refuxaos sirios n'[[El Líbanu]]|250px]] {{AP|Refuxaos de la Guerra Civil Siria}} Para mediaos de [[2013]], envaloróse que más de 2&nbsp;000&nbsp;000 de persones escaparen de [[Siria]] a otres naciones, de les cualos 1&nbsp;800&nbsp;000 facer namái nel añu 2013 y ensin tomar en cuenta que tolos díes 6000 sirios más fuxen del so país.<ref name="latercera.com">{{cita web |url=http://www.latercera.com/noticia/mundo/2013/09/678-540825-9-cifra-de-refuxaos-sirios-algama-los dos-millones-por-guerra-civil.shtml |títulu=Cifra de refuxaos sirios algama los dos millones por guerra civil |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Los civiles debieron fuxir desesperadamente de los sos llares pa salvase de morrer na guerra y el 50 % de los refuxaos son neños menores de 18 años.<ref name="latercera.com"/> Los países vecinos de Siria, al ser más accesibles, son los más ocupaos polos inmigrantes civiles. [[Xordania]], [[El Líbanu]] y [[Turquía]], ostenten la mayor tasa de refuxaos sirios nes sos tierres, allugando non menos de 400&nbsp;000 persones cada unu. Naciones como [[Iraq]], [[Exiptu]] y munchos países del [[Norte d'África]], tamién s'atopen con un gran númberu de refuxaos sirios nel so territoriu. El númberu de refuxaos sirios n'El Líbanu llega a más de 700&nbsp;000 persones, lo que representa'l 20% de la población libanesa, impactando a la comunidá internacional. Xordania, en tantu, acoyó a 520&nbsp;000 sirios y [[Turquía]] a 460&nbsp;000, faciendo qu'estes naciones arréyense cada vez más na guerra civil de la so nación vecina.<ref name="latercera.com"/> Otros movíos pudiéronse ver n'Iraq, onde llegaron 120&nbsp;000 sirios y n'Exiptu, onde llegaron cerca de 110&nbsp;000. Nel casu de los movíos interiores, envalórase que cerca de 4&nbsp;500&nbsp;000 persones atópense abellugaes dientro del territoriu siriu. === Perdes económiques === El conflictu afaró barrios enteros en ciudaes y poblaos del país, destruyíu gran parte de la so base manufacturera ya infraestructura y frenáu la producción y esportación de petroleu. Unos 10&nbsp;000 edificios estatales fueron estropiaos y provocáronse perdes por 15&nbsp;000 millones de dólares al sector públicu. La economía contráxose en más d'un 35%, en comparanza cola crecedera añal del 6% que'l país tuvo nos cinco años previos a qu'empezara'l conflictu. El país perdió casi'l 40% del so [[PIB]], y les reserves internacionales menguaron considerablemente. La industria petrolera siempres foi unu de los puntos clave de la economía nacional. En 2008 el 22% de PIB recayía sobre esi sector, pero anguaño nun hai recursos pa desenvolver los xacimientos.<ref>{{cita web |url=http://america.infobae.com/notas/73982-Perdíes-millonaries-pol conflictu-en-Siria |títulu=Perdes millonaries pol conflictu en Siria }}</ref> La inflación nel país hai aumentar un 200%, disparando los precios violentamente y dexando a la población nuna situación d'escasez esmolecedora. Tamién, informóse que la probeza nel país devasaría los 80% de la población siria; amás d'haber un 60% de desemplegu.<ref>{{cita web |url=http://www.infobae.com/2013/10/11/1515546-vivir-guerra-testimonio-del horror sirio |títulu=Vivir en guerra: testimonios del horror en Siria |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Nel país, hai escasez de too tipu de recursos esenciales, como l'alimentu, combustible y otros medios p'abastecese; el gobiernu nun puede importar bienes básicos como farina, trigu, azucre y arroz. Esto suma al recién informe qu'indica que cerca del 75 % de les instalaciones de producción nes principales ciudaes yá nun tán operatives.<ref name="infobae.com">{{cita web |url=http://www.infobae.com/2013/09/26/1511679-como-se-desmorona-la-economia-siria-la guerra |títulu=Cómo se desmorona la economía de Siria pola guerra |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Per otru llau, los costos de capital del Estáu cayeron un 75% y los privaos un 81%. Les dificultaes de tresporte tamién afectaron al sector agrícola, al puntu que munchos llabradores nun pudieron vender les sos colleches.<ref name="infobae.com"/> El dañu total a la economía de [[Siria]] envalorar ente en más de 100&nbsp;000&nbsp;000&nbsp;000 de dólares, una de les perdes económiques más grandes nos últimos años.<ref name="infobae.com"/> == Violaciones a los derechos humanos y crímenes de guerra == {{AP|Alcuerdos de paz ente'l gobiernu al-Ásad y l'Oposición siria|Conversaciones de Xinebra (2017)}} Dambos bandos fueron acusaos repetidamente d'incurrir en violaciones de los derechos humanos por diversos gobiernos y organizaciones non gubernamentales. Siria recibió dures crítiques de parte d'organizaciones globales pola so actitú en redol al respetu de los [[derechos humanos]].<ref name="w.r.p555">[http://www.hrw.org/world-report-2010 ''World Report 2010 Human Rights Watch World Report 2010''.] Páx. 555.</ref> Dende 1963 caltiénse a valir l'[[estáu d'emerxencia]], que da a les fuercies de seguridá amplios poderes pal arrestu y detención de los ciudadanos.<ref name="AmInt2009"/> El país ta gobernáu al traviés del [[unipartidismu]] estatal ensin eleiciones llibres.<ref name="AmInt2009">{{cita web |url=http://thereport.amnesty.org/en/regions/middle-east-north-africa/syria |títulu=Amnesty International Report 2009, Syria |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091007231314/http://thereport.amnesty.org/en/regions/middle-east-north-africa/syria |fechaarchivu=7 d'ochobre de 2009 }}</ref> Al tar en plenu estáu de guerra los derechos d'espresión, asociación y xunta tán puramente controlaos.<ref name="AmInt2009"/><ref name="HRW">[https://books.google.co.uk/books?id=OZ3a4M_oZccC&pg=PA486&dq=%22Human+Rights+Watch+World+Report+2005+Events+of+2004%22+syria&hl=en&ei=3g91TNjTB9mXOJ_C2M4G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false Human Rights Watch World Report 2005 Events of 2004], [[Human Rights Watch]] 2005. ISBN 1-56432-331-5.</ref> Les muyeres y les minoríes étniques enfrentar a la discriminación, sobremanera nos sectores controlaos por EI, yá que consideren infiel toa forma de cultu distintu a la sunnie.<ref name="AmInt2009"/><ref name="HRW"/> [[Human Rights Watch]] afirma que la situación de los derechos humanos en Siria ye una de les peores nel mundu. Otru crime de guerra correspuende a la destrucción del heriedu cultural yá seya de manera indireuta productu de los desplazamientos polos combates, o la destrucción direuta como la realizó EI en Palmira o la destrucción productu de bombardeos o los túneles rebalbos que destruyeron seiciones medievales en Alepo per parte de los rebeldes nel so intentu de prindar la ciudadela. === Usu d'armes químiques === [[Ficheru:State Department map of Gouta chemical attack.svg|thumb|Mapa del ataque con armes químiques en Ghouta d'agostu de 2013.]] Les [[armes químiques]] tán prohibíes nel mundu y el so usu ye un crime de guerra. Sicasí, na guerra civil de [[Siria]] estes armes utilizáronse y llevaron a consecuencies nefastes. La ONX recibió quexes de posibles ataques con armes químiques hasta en 16 ocasiones. Siete caso fueron investigaos: en nueve consideróse que nun había "información abonda o creíble" y en cuatro casos les inspeutores de la ONX confirmaron l'usu de [[gas sarín]]. Los informes, sicasí, nun culparon a nenguna parte del usu d'armes químiques.<ref>{{cita web |títulu=Sarin in Syria |url=http://www.al-bab.com/blog/2013/december/sarin-in-syria.htm#sthash.WSw9ziB3.dpbs |fecha=14 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=21 d'avientu de 2013 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131217225001/http://www.al-bab.com/blog/2013/december/sarin-in-syria.htm#sthash.WSw9ziB3.dpbs |fechaarchivu=2013-12-17 }}</ref> L'ataque con armes químiques más notable foi la [[Masacre de Ghouta]], socedida'l 21 d'agostu de 2013, cuando 1400 persones morrieron afogaes por gases químicos. L'autoría de los ataques sigue ensin tar clara, y dambes partes del conflictu culpáronse mutuamente.<ref>{{cita web |url=http://www.biobiochile.cl/2013/09/30/remata-investigacion-sobre-presuntos-ataques-con-armes-quimicas-en-siria.shtml |títulu=Remata investigación sobre presuntos ataques con armes químiques en Siria |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Esti ataque sollertó a la comunidá internacional y foi casi'l responsable d'una intervención militar internacional. Por cuenta de l'amenaza d'un ataque per parte d'Estaos Xuníos, el [[9 de setiembre]], Rusia encamentó a Siria a poner el so arsenal d'armes químiques so control internacional.<ref>{{cita web |url=http://www.rferl.org/content/lavrov-syria-attack-terror-lavrov-warning/25099919.html |títulu=Russia Apures Syria To Put Chemical Weapons Under International Control |editorial=Radio Free Europe/Radio Liberty |fecha=9 de setiembre de 2013}}</ref><ref>{{cita web |apellíu=Isachenkov |nome=Vladmir |títulu=Russia To Push Syria To Put Chemical Weapons Under International Control |url=http://www.huffingtonpost.com/2013/09/09/russia-syria-chemical-weapons-international-control_n_3893951.html |periódicu=Huffington Post |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151121092605/http://www.huffingtonpost.com/2013/09/09/russia-syria-chemical-weapons-international-control_n_3893951.html |fechaarchivu=21 de payares de 2015 }}</ref> El 14 de setiembre, Estaos Xuníos y Rusia anunciaron en Xinebra que llegaren a un alcuerdu sobre cómo debía Asad apurrir les sos armes químiques.<ref>{{cita publicación |nome=John |apellíu=Solomon |títulu=US, Russia reach deal on Syria chemical weapons |url=http://www.washingtontimes.com/news/2013/sep/14/us-russia-reach-deal-syria-chemical-weapons/ |periódicu=[[The Washington Times]] |fecha=14 de setiembre de 2013}}</ref> Otres denuncies por supuestos ataques químicos asocedieron en [[marzu]], cuando se faló de 26 muertos y 80 mancaos, y una n'abril, cuando miembros rebalbos afirmaron ser víctimes d'axentes químicos del gobiernu. === Masacres coleutives === Dende [[2012]] d'equí p'arriba, la violencia na guerra foi nun aumentu escomanáu y les denuncies de crímenes de guerra en tou los bandos fueron recurrentes. Esto ye particularmente oxetivu per parte de EI, qu'utiliza les execuciones como mediu propagandísticu, tanto de desertores como de prisioneros. N'otros casos estes afirmaciones son difíciles de confirmar o queda pocu claro los númberos, como foi nel casu de Alepo. Otra constante ye'l casu de los bombardeos y les cifres de víctimes, que nun pueden ser confirmaes por más d'una fonte. Les primeres denuncies empezaron en [[febreru]] de [[2012]] en [[Homs]], onde los bombardeos del exércitu llegaben a asesinar per día a más de 200 civiles. Darréu, na ciudá [[Hula (Siria)|Hula]], afirmóse qu'una masacre foi llevada a cabu por miembros gubernamentales de [[Shabbiha]] (la fuercia de seguridá) la cual cobró la vida de 108 civiles, de los cualos 49 yeren neños. La [[Masacre de Hula]] fueron asesinatos despiadaos como fusilamientos ya inclusive puñalaes en contra de los civiles. A midida que avanzaba'l [[2012]], los asesinatos en masa yeren cada vez más brutales y frecuentes. La asediada ciudá de [[Hama]] tamién foi un puntu conflictivu onde se denunciaron masacres; como la qu'asocedió en xunu onde cerca de 80 civiles, ente ellos muyeres y neños, fueron executaos poles fuercies paramilitares del gobiernu siriu. N'avientu de 2012, na mesma ciudá, un bombardéu a una panadería asesinó a 90 civiles.<ref>{{cita web |url=http://www.elcomercio.com/mundo/Activistes-denuncien-masacre-coleutiva-Hama_0_713928834.html |títulu=Activistes sirios denuncien otra masacre coleutiva en Hama |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131003150204/http://www.elcomercio.com/mundo/Activistes-denuncien-masacre-coleutiva-Hama_0_713928834.html |fechaarchivu=3 d'ochobre de 2013 }}</ref>En [[2013]], delles llocalidaes fueron escenariu d'estes masacres sangrientes. Foi'l casu d'A los Baida y Banias, ciudaes onde 250 persones fueron executaes a manes de fuercies gubernamentales en [[mayu]].<ref>{{cita web |url=http://noticiasdesirialibre.wordpress.com/2013/09/13/informe-de-hrw-confirma-les masacres-del-regimen-en-al-bayda-y-baniyas/ |títulu=Informe de HRW confirma les masacres del réxime n'A los Bayda y Baniyas |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Asina mesmu, denuncióse una masacre en [[Alepo]] que dexó 147 muertos tres qu'estos cadabres fueren atopaos nun ríu de la ciudá. En xunu, na ciudá de Khan Al Assal, terroristes fueron acusaos d'asesinar a cientos de civiles y militares. El [[21 d'agostu]] de [[2013]] nel suburbiu de [[Ghouta]], nes contornes de [[Damascu]], una matanza cobró la vida d'hasta 1400 civiles, 500 d'ellos neños, víctimes de bombes químiques. L'autoría de los ataques nunca foi esclariada. En [[setiembre]] de [[2013]], [[Naciones Xuníes]] afirmó que'l gobiernu fuera'l responsable d'ocho masacres coleutives a lo llargo del añu.<ref>{{cita web |url=http://gestion.pe/politica/onu-confirma-regimen-siria-perpeto-ocho-masacres-rebalbes-2075907 |títulu=ONX confirma: El réxime de Siria perpetó ocho masacres; los rebeldes una |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> Los rebeldes tamién fueron culpaos por perpetar masacres similares mientres la guerra. Específicamente los rebeldes radicales, amestaos col terrorismu. Ye según el [[12 d'ochobre]] de [[2013]], acusar a los rebeldes terroristes d'executar a 190 civiles na ciudá de [[Latakia]], 65 de los cualos taben indefensos.<ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com/internacional/131012/rebeldes-en-siria-espanden-la guerra sectaria-con-matances |títulu=Rebalbes en Siria espanden la guerra sectaria con matances |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> === Violencia sectaria === La guerra civil Siria dende la desapaición del Exércitu Llibre Siriu como unidá, tornóse pasu ente pasu nuna guerra asimétrica de bandos identificaos con una determinada orientación política y principalmente relixosa. La insurxencia representaos por principalmente HTS y Ahrar al Sham, son suníes que la so principal conseña ye la d'establecer el sunismu y el conseyu de la sharia como base d'estructura, al igual qu'Estáu Islámicu, tola insurxencia suní foi acusada de persecución a otres minoríes o grupos relixosos, según destrucción del patrimoniu cultural. Pel so llau les milicies non suníes xuniéronse al llau del gobiernu, lo que provocó dellos episodios de violencia desatamañada contra la población suní, lo mesmo qu'asocedió n'Iraq. Por otru, llau los curdos atopar en graves conflictos internos pola mesma división del pueblu curdu en musulmanes y [[yazidíes]], según la so rellación colos curdos d'Iraq y Turquía, lo que provocó dellos episodios de violencia sectaria. El sofitu d'Irán a la población xiina y el de Arabia Saudita y los sos aliaos a los suníes, provocó l'aumentu d'esti conflictu nel cual va ser pocu probable una paz al curtiu plazu, y sobremanera una reestructuración d'un estáu unitariu. Rusia apuesta a la creación d'una nueva constitución na cual esaníciese'l calter árabe y estructura centralizada, a un estáu multicultural y federativa, similar a la mesma Rusia. == Posibles soluciones al conflictu siriu == === Reforma constitucional === El 20 de marzu'l presidente de siria, Bashar Asad, decidió crear una comisión constitucional nel Conseyu Popular de Siria (Parllamentu unicameral), declaró'l xefe del comité de la Duma d'Estáu (cámara baxa del Parllamentu rusu) p'asuntos internacionales, Leonid Slutski. La declaración foi fecha na xunta de la presidenta del Parllamentu siriu, Hadiya Abbas, cola delegación de diputaos rusos y los miembros de l'Asamblea Parllamentaria del Conseyu d'Europa, Pedro Agramunt. «Asad, nuna xunta cola delegación de la Duma d'Estáu, aprobó nuesa propuesta d'establecer una comisión constitucional nel Parllamentu», dixo. La decisión, amestó, foi tomada con encamientos de la Duma xunto con parllamentarios del Conseyu d'Europa y el presidente Agramunt. «Esta comisión va dexar xunir los resultaos del diálogu siriu en Xinebra, les conversaciones en Astaná, según diversos grupos de la sociedá siria (sobre la ellaboración de la Constitución)».<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703201067734977-siria-constitucion-conseyu-popular/ |títulu=Asad decide crear una comisión constitucional nel Parllamentu |fechaaccesu=24 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> Les autoridaes siries tán abiertes al diálogu con tolos que depongan les armes y respeten la Constitución, afirmó'l presidente de Siria, Bashar Asad. «Siria ta abierta al diálogu con toos a condición de que depongan les armes y respeten la Constitución», dixo'l líder siriu, citáu pola Cancillería del so país, na xunta cola delegación de diputaos rusos y miembros de l'Asamblea Parllamentaria del Conseyu d'Europa (PACE), el 20 de marzu del 2017. Asad destacó tamién que les autoridaes del país consideren que puede resolvese la crisis en Siria solo avanzando simultáneamente en dos direiciones: la llucha antiterrorista y el procesu políticu.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703201067735099-siria-bashar-asad-dialogo/ |títulu=Damascu dispuestu a dialogar con tolos que depongan armes y respeten la Constitución |fechaaccesu=24 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> Los representantes de la autoproclamada rexón federativa de Siria del Norte (los curdos sirios) tán dispuestos a participar nel trabayu de la comisión pa ellaborar la Constitución de Siria.<ref>{{cita web |url=https://mundo.sputniknews.com/orientemedio/201703201067732192-siria-curdos-constitucion/ |títulu=Curdos sirios dispuestos a trabayar na comisión constitucional de Siria |fechaaccesu=24 de marzu de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref> === Conversaciones de Astaná === El 9 de mayu les HTS anuncien que van atacar a cualquier grupu qu'allegue a les conversaciones de Astaná y a los que los protexan.<ref>{{cita web |url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/9-may-syrias-hayat-tahrir-alsham-threatens-to-attack-any|títulu=Syria's Hayat Tahrir al-Sham threatens to attack any Astana related group that enters Idlib and other groups that seeks to protect them - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> === Zones de Cese al Fueu Tanto Rusia, Irán como Turquía a partir del 2017 axustaron diverses árees de cese al fueu nes cualos les ONX negóse a participar comoquier, una y bones el gobiernu siriu niega la condición d'esplegue de fuercies de paz o monitores del procesu.<ref>{{cita web|url=http://syria.liveuamap.com/en/2017/8-may-syrian-foreign-minister-says-there-will-be-non-international|títulu=Syrian foreign minister says there will be non international forces under UN supervision as part of 'safe zones' deal - Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|sitiuweb=Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - Syria news - syria.liveuamap.com|idioma=en}}</ref> == Reconstrucción de Siria == El 13 de mayu del 2018 anúnciase la rehabilitación del tendíu llétricu a Deir ezZor, dexando la reconexión de la lletricidá a la capital provincial, per primer vegada dende l'entamu de la guerra. El fin de la obra foi anunciada pol primer ministru siriu Emad Khamis, nuna visita al valle del Eufrates.<ref>{{cita publicación|títulu=Electricity fully returns to Deir Ezzor after years of war|url=https://www.almasdarnews.com/article/electricity-fully-returns-to-deir-ezzor-after-years-of-war/|fecha=13 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180702124951/https://www.almasdarnews.com/article/electricity-fully-returns-to-deir-ezzor-after-years-of-war/|archivedate=2018-07-02}}</ref> El 14 de mayu la Empresa Xeneral de la Refinería de Homs llogró producir una variante l'aceite de compresores de fabricación d'Estaos Xuníos que s'usaba na Fábrica de Gas del Sur de la Rexón Central, en escosándose la cantidá necesaria pa la Fábrica de Gas, y la imposibilidá d'importar l'aceite por cuenta de les restricciones económiques. La capacidá granible de la Fábrica d'Aceites Entemecíos llega a 60 mil tonelaes añales, los cuadros téunicos estudien la posibilidá de producir aceite pa frenos y tou tipu de carburantes.<ref>{{cita web |url=https://www.sana.sy/es/?p=82449|títulu=La Refinería de Homs produz un aceite pa compresores – L'Axencia Árabe Siria de Noticies|fechaaccesu=15 de mayu de 2018|sitiuweb=www.sana.sy|idioma=en-US}}</ref> Cola participación de más de 40 empreses especializaes n'alimentos, testiles y propietarios de microempresas, arrincó'l Festival de Compres “Tou lo Bono Ta en La nuesa Guta 2” en Duma, entamáu pola Compaña Sham, l'Establecimientu Siriu de Comerciu y la Gobernación de Damascu Campo.<ref>{{cita web |url=https://www.sana.sy/es/?p=82465|títulu=Más de 40 empreses participen nel Festival de Compres “Tou lo Bono Ta en La nuesa Guta 2” en Duma – L'Axencia Árabe Siria de Noticies|fechaaccesu=15 de mayu de 2018|sitiuweb=www.sana.sy|idioma=en-US}}</ref> El 19 de mayu reinicio'l so funcionamientu'l campu gasífero de Dabisan de 250,000 metros cúbicos diarios, nel campu occidental de Raqa. Mientres s'atopen en reahbilitación otros 3 campos, qu'alimenten centrales llétriques.<ref>{{cita publicación|títulu=Syrian government re-operates gas field in liberated Raqqa countryside|url=https://www.almasdarnews.com/article/syrian-government-re-operates-gas-field-in-liberated-raqqa-countryside/|fecha=19 de mayu de 2018|fechaaccesu=19 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180703200705/https://www.almasdarnews.com/article/syrian-government-re-operates-gas-field-in-liberated-raqqa-countryside/|archivedate=2018-07-03}}</ref> El 25 de mayu Samer Khalil, ministru siriu d'Economía y Comerciu Esterior, indicó que se riquir más de los 400 millones de dólares envaloraos pa la reconstrucción de Siria, no que fai a la so infraestructura y la so industria. El gobiernu envalora que l'apurra mayoritariu del gobiernu de Rusia tantu en financiamientu como en sofitu loxísticu. El so primer enfoque ye la reconstrucción de la so industria petrolera y gasífera, según la busca de nuevos xacimientos.<ref>{{cita publicación|títulu=Syria may need over $400 million to be rebuilt, relies on Russian aid - minister|url=https://www.almasdarnews.com/article/syria-may-need-over-400-million-to-be-rebuilt-relies-on-russian-aid-minister/|fecha=25 de mayu de 2018|fechaaccesu=25 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180701221354/https://www.almasdarnews.com/article/syria-may-need-over-400-million-to-be-rebuilt-relies-on-russian-aid-minister/|archivedate=2018-07-01}}</ref> A entamos de xunu ciento de families empezaron el so regresu a les sos llocalidaes na contorna sureste de Idleb al traviés del corredor humanitariu de Abu al Duhur. 500 civiles volvieron per día, acompañaos con más de 100 vehículos particulares, na so mayoría son agrícoles. Traxeron consigo unos 5.000 cabeces de ganáu. Según el presidente del Conseyu Municipal de Zabadani, Bassel Dalati, más de 3.000 families tornaron, y a pesar de les condiciones climátiques d'agua nun se detuvo pa la organización de les habituales fiestes y antroxos del branu. concluyóse'l caltenimientu de la rede llétrica n'instalando a 70 tresformadores. Seis escueles de les distintes fases d'enseñanza recibieron alredor de 3.000 estudiantes, y tase trabayando pa la rehabilitación de cuatro escueles más.<ref>{{cita web |url=https://www.sana.sy/es/?p=83573|títulu=Destacaes noticies de la recuperación de Siria mientres la última selmana – L'Axencia Árabe Siria de Noticies|fechaaccesu=5 de xunu de 2018|sitiuweb=www.sana.sy|idioma=en-US}}</ref> * [[Cronoloxía de la Guerra Civil Siria]] * [[Primavera Árabe]] * [[Revuelta Armada Curda de 2012]] * [[Conflictu n'El Líbanu de 2011-2012]] * [[Enfrentamientos nos Altos del Golán de 2012-2014]] * [[Crisis diplomática ente Turquía y Siria]] * [[Guerra contra l'Estáu Islámicu]] == Notes == {{llistaref|group="n"}} ; Cargos {{llistaref|group="lower-alpha"|2}} == Referencies == {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == {{Commonscat|Syrian Civil War (2011-present)}} {{Wikinoticies|Categoría:Guerra Civil Siria}} * Un discutiniu de les [http://www.monitor.upeace.org/innerpg.cfm?id_article=1017 causes de la guerra civil] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181002194557/http://www.monitor.upeace.org/innerpg.cfm?id_article=1017 |date=2018-10-02 }} na ''[[Universidá pa la Paz]] de les [[Naciones Xuníes]]'', 23 d'ochobre de 2013 {{N'idioma|en}} ;Entevistas * [http://midwestdiplomacy.com/2013/12/08/syria-at-an-impasse/ Guerra Civil Siria Midwest Diplomacy] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181005024304/http://midwestdiplomacy.com/2013/12/08/syria-at-an-impasse/ |date=2018-10-05 }} {{N'idioma|en}} * [http://www.presidentassad.net/index.php?option=com_content&view=categories&id=80&Itemid=468 Diverses entrevistes con Bashar al-Asad] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180130192210/http://www.presidentassad.net/index.php?option=com_content&view=categories&id=80&Itemid=468 |date=2018-01-30 }} {{N'idioma|en}} * [http://nation.foxnews.com/2013/09/18/fox-news-exclusive-interview-syrian-president-bashar-al-assad Entrevista n'esclusiva col Presidente Siriu Bashar al-Asad] {{Webarchive|url=https://wayback.archive-it.org/all/20161205135549/http://nation.foxnews.com/2013/09/18/fox-news-exclusive-interview-syrian-president-bashar-al-assad |date=2016-12-05 }} [[Fox News]], 18 de setiembre de 2013 {{N'idioma|en}} * [http://www.spiegel.de/international/world/spiegel-interview-with-syrian-president-bashar-assad-a-926456.html Entrevista con Bashar al-Asad: «A la fin, una mentira ye una mentira»] [[Der Spiegel]], 7 d'ochobre de 2013 {{N'idioma|en}} * [http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2013/12/al-qaeda-leader-syria-speaks-al-jazeera-20131218155917935989.html Primer entrevista emitida col fundador del Frente al-Nusra Mohammed al-Joulani] {{N'idioma|en}} {{Tradubot|Guerra civil siria}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra Civil Siria|Guerra Civil Siria]] [[Categoría:Rebeliones en Siria]] [[Categoría:Guerres]] [[Categoría:Guerres n'Asia]] [[Categoría:Guerra contra Estáu Islámicu]] [[Categoría:Guerra contra'l terrorismu]] [[Categoría:Estáu Islámicu en Siria]] [[Categoría:Terrorismu en Siria]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] l310jc431flha7tvsxxli0na6z3uwqm Grand Prix de Voleibol 0 129006 4501328 4025956 2026-06-23T01:21:49Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501328 wikitext text/x-wiki {{competición deportiva}} El '''Grand Prix de [[Voleibol]]''' foi una competición deportiva pa los equipos nacionales de voleibol femenín, que tinía llugar cada añu y se disputó ente [[1993]] y [[2017]]. Al añu siguiente foi reemplazada pola [[Lliga de Naciones de Voleibol]]. == Manera de disputa == El '''Grand Prix''' estremar en trés grandes grupos,<ref>{{cita web|url=http://worldgrandprix.2017.fivb.com/en/competition/formula|títulu=Grand Prix formula|fechaaccesu=|autor=fivb.com|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180315160044/http://worldgrandprix.2017.fivb.com/en/competition/formula|fechaarchivu=2018-03-15}}</ref> el grupu 1, el grupu 2 y el grupu 3. Los trenta y dos integrantes estremar en tres grupos con 12 equipos compitiendo nel grupu 1 y 2 y 8 equipos nel grupu 3. :'''Grupu 1:''' 12 equipos :'''Grupu 2:''' 12 equipos :'''Grupu 3:''' 8 equipos El grupu unu va ver al campeón defensor Brasil, al númberu unu del mundu China, Estaos Xuníos, Rusia, Xapón, Serbia, Italia, Turquía, Holanda, Tailandia, Bélxica y l'acabante xubir del grupu 2 República Dominicana compitiendo ente sigo. La Ronda Preliminar del Grupu 1 va xugar mientres tres fin de selmana en grupos de cuatro equipos, colos cinco primeros de la clasificación combinada más el anfitrión de la Fase Final llegando a la yá mentada Final Six. El grupu 2 formar Arxentina, Bulgaria, Canadá, República Checa, Alemaña, Kazakstán, Kenia, Corea, Perú, Polonia, Puertu Ricu, amás del ganador del Grupu 3, Croacia. Como nel casu del Grupu 1, va xugase la Ronda Preliminar del Grupu 2 mientres tres fin de selmana en grupos de cuatro equipos, col top 3 de la clasificación combinada más el anfitrión de la Fase Final llegando a la Final Four. El Grupu 3 cuenta con Australia, Arxelia, Azerbaixán, Camerún, Colombia, Hungría, Méxicu y Trinidá y Tabago. La Ronda Preliminar del Grupu 3 va apostar en grupos de cuatro equipos mientres dos fines de selmana, colos 3 primeros de la clasificación combinada más el anfitrión de la Fase Final diendo a la dicha Fase Final. == Historial == Fonte: [http://worldgrandprix.2016.fivb.com/en/previouseditions web oficial] <center> {| {{tablaguapa}} width="90%" !width=10%|Añu !width=20%|Sede de les finales !width=15%|Oru !width=15%|Plata !width=15%|Bronce !width=15%|Cuartu |- bgcolor="efefef" ! 1993<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 1993|Detalles]] | {{HKG}} || {{Selv-i|CUB|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} ||{{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} |- ! 1994<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 1994|Detalles]] | {{CHN}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|CUB|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} ||{{Selv-i|JAP|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 1995<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 1995|Detalles]] | {{CHN}} ||{{Selv-i|USA|f=f}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|CUB|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} |- ! 1996<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 1996|Detalles]] | {{CHN}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} ||{{Selv-i|CUB|f=f}} ||{{Selv-i|RUS|f=f}} ||{{Selv-i|CHN|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 1997<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 1997|Detalles]] | {{JAP}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|CUB|f=f}} || {{Selv-i|KOR|f=f}} || {{Selv-i|JAP|f=f}} |- ! 1998<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 1998|Detalles]] | {{HKG}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|CUB|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 1999<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 1999|Detalles]] | {{CHN}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} || {{Selv-i|ITA|f=f}} |- ! 2000<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2000|Detalles]] | {{PHI}} || {{Selv-i|CUB|f=f}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} ||{{Selv-i|CHN|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 2001<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2001|Detalles]] | {{CHN}} || {{Selv-i|USA|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} ||{{Selv-i|CUB|f=f}} |- ! 2002<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2002|Detalles]] | {{HKG}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} || {{Selv-i|GER|f=f}} ||{{Selv-i|BRA|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 2003<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2003|Detalles]] | {{ITA}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|USA|f=f}} ||{{Selv-i|NED|f=f}} |- ! 2004<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2004|Detalles]] | {{ITA}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|ITA|f=f}} || {{Selv-i|USA|f=f}} ||{{Selv-i|CUB|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 2005<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2005|Detalles]] | {{JAP}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|ITA|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} ||{{Selv-i|CUB|f=f}} |- ! 2006<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2006|Detalles]] | {{ITA}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|ITA|f=f}} ||{{Selv-i|CUB|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 2007<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2007|Detalles]] | {{CHN}} || {{Selv-i|NED|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} || {{Selv-i|ITA|f=f}} ||{{Selv-i|RUS|f=f}} |- ! 2008<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2008|Detalles]] | {{JAP}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|CUB|f=f}}|| {{Selv-i|ITA|f=f}}|| {{Selv-i|USA|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 2009<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2009|Detalles]] | {{JAP}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|GER|f=f}} ||{{Selv-i|NED|f=f}} |- ! 2010<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2010|Detalles]] | {{CHN}} || {{Selv-i|USA|f=f}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|ITA|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 2011<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2011|Detalles]] | {{MAC}} || {{Selv-i|USA|f=f}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|SRB|f=f}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} |- ! 2012<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2012|Detalles]] | {{CHN}} || {{Selv-i|USA|f=f}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|TUR|f=f}} || {{Selv-i|THA|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 2013<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2013|Detalles]] | {{JPN}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} || {{Selv-i|SRB|f=f}} || {{Selv-i|JPN|f=f}} |- ! 2014<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2014|Detalles]] | {{JPN}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|JPN|f=f}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|TUR|f=f}} |- bgcolor="efefef" ! 2015<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2015|Detalles]] | {{USA}} || {{Selv-i|USA|f=f}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} |- ! 2016<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2016|Detalles]] |{{THA}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|USA|f=f}} || {{Selv-i|NED|f=f}} || {{Selv-i|RUS|f=f}} |- ! 2017<br />''[[Grand Prix de Voleibol de 2017|Detalles]] |{{CHN}} || {{Selv-i|BRA|f=f}} || {{Selv-i|ITA|f=f}} || {{Selv-i|SRB|f=f}} || {{Selv-i|CHN|f=f}} |- |} </center> == Medayeru == {| class="wikitable sortable col1cen col2izq col3cen col4cen col5cen col6cen" width="70%" !width=10%|{{abreviatura|pos|Posición}} !width=20%|Equipu !width=10%|{{Oru}} !width=10%|{{Plata}} !width=10%|{{Bronce}} !width=10%|Total |- |'''1 | {{Selv-i|BRA|f=f}} |12||5||2||19 |- |'''2 | {{Selv-i|USA|f=f}} |6||1||2||9 |- |'''3 | {{Selv-i|RUS|f=f}} |3||6||4||13 |- |'''4 | {{Selv-i|CUB|f=f}} |2||4||2||8 |- |'''5 | {{Selv-i|CHN|f=f}} |1||5||3||9 |- |'''6 | {{Selv-i|NED|f=f}} |1||0||1||2 |- |'''7 | {{Selv-i|ITA|f=f}} |0||3||4||7 |- |'''8 | {{Selv-i|JAP|f=f}} |0||1||0||1 |- |'''9 | {{Selv-i|SRB|f=f}} |0||0||2||2 |- |'''9 | {{Selv-i|GER|f=f}} ||0||0||2||2 |- |'''11 | {{Selv-i|KOR|f=f}} ||0||0||1||1 |- |'''11 | {{Selv-i|TUR|f=f}} ||0||0||1||1 |- |'''11''' |{{SRB}} |0 |0 |1 |1 |} == Ver tamién == * Campeonatu Mundial de Voleibol: [[Campeonatu Mundial de Voleibol|Mayores]]-[[Campeonatu Mundial de Voleibol Femenín Sub-20|Sub-20]]-[[Campeonatu Mundial de Voleibol Femenín Sub-18|Sub-18]] * Voleibol nos Xuegos Olímpicos: [[Voleibol nos Xuegos Olímpicos|Mayores]]-[[Voleibol nos Xuegos Olímpicos de la Mocedá|Sub-20]] * [[Voleibol nos Xuegos Panamericanos]] * [[Copa Mundial de Voleibol]] * [[Montreux Volley Masters]] * Copa Panamericana de Voleibol Femenín: [[Copa Panamericana de Voleibol Femenín|Mayores]]-[[Copa Panamericana de Voleibol Femenín Sub-20|Sub-20]]-[[Copa Panamericana de Voleibol Femenín Sub-18|Sub-18]] * [[Copa Final Four de Voleibol Femenín]] * Campeonatu Suramericanu de Voleibol Femenín: Mayores-[[Campeonatu Suramericanu de Voleibol Femenín Sub-20|Sub-20]]-[[Campeonatu Suramericanu de Voleibol Femenín Sub-18|Sub-18]] * Campeonatu NORCECA de Voleibol Femenín: [[Campeonatu NORCECA de Voleibol Femenín|Mayores]]-[[Campeonatu NORCECA de Voleibol Femenín Sub-20|Sub-20]]-[[Campeonatu NORCECA de Voleibol Femenín Sub-18|Sub-18]] * Campeonatu Européu de Voleibol Femenín: [[Campeonatu Européu de Voleibol Femenín|Mayores]]-[[Campeonatu Européu de Voleibol Femenín Sub-20|Sub-20]]-[[Campeonatu Européu de Voleibol Femenín Sub-18|Sub-18]] * Campeonatu Asiáticu de Voleibol Femenín: [[Campeonatu Asiáticu de Voleibol Femenín|Mayores]]-[[Campeonatu Asiáticu de Voleibol Femenín Sub-20|Sub-20]]-[[Campeonatu Asiáticu de Voleibol Femenín Sub-18|Sub-18]] * Campeonatu Africanu de Voleibol Femenín: [[Campeonatu Africanu de Voleibol Femenín|Mayores]]-[[Campeonatu Asiáticu de Voleibol Femenín Sub-20|Sub-20]]-[[Campeonatu Africanu de Voleibol Femenín Sub-18|Sub-18]] * Confederaciones: [[Confederación Suramericana de Voleibol|CSV]]-[[Confederación de Norteamérica, Centroamérica y el Caribe de Voleibol|NORCECA]]-[[Confederación Europea de Voleibol|CEV]]-[[Confederación Asiática de Voleibol|AVC]]-[[Confederación Africana de Voleibol|CAVB]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.fivb.org/ Sitiu Oficial de la FIVB] {{en}} {{Tradubot|Grand Prix de Voleibol}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Competiciones de voleibol]] 6s9aqbp94ke0o17tj1z7mpndvtxksg0 Grupu EBX 0 129909 4501357 4443783 2026-06-23T03:04:05Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 10 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501357 wikitext text/x-wiki {{Organización}} '''EBX Group''' ye una [[holding]] [[Brasil|brasilana]], fundada y presidida por [[Eike Batista]] en [[1983]] y xestiona negocios nos sectores de [[minería]], [[bienes raíz]], [[enerxía]], [[enerxíes anovables]] y [[entretenimientu]]. Les empreses del grupu carauterizar por una "X" nel nome, "símbolu de la multiplicación de la riqueza", dixo Eike.<ref>{{cita web |url=http://www1.folha.uol.com.br/mercado/874920-aos-19-anos-filho-de-eike-batista-lanca-sua-primeira-empresa.shtml |títulu=Aos 19 anos, filho de Eike Batista lança sua primeira empresa |publicación=Folha Online|fechaaccesu=13 de febreru de 2011}}</ref> == Realizaciones del Grupu EBX == El Grupu EBX ye formáu por seis compañíes cotizaes nel Nuevu Mercáu de BOVESPA, segmentu colos más elevaos patrones de gobernabilidad corporativa: OGX (petroleu), MPX (enerxía), LLX (loxística), MMX (minería), OSX (industria naval offshore) y CCX (minería de carbón).El control d'eses compañíes pertenez al entamador brasilanu Eike Batista,<ref>{{cita web |url=http://petroenergia.net/noticia.php?id=3297 |títulu=Batista, el multimillonariu que quier faer de Brasil una potencia |publicación=PetroEnergia |fechaaccesu=10 de marzu de 2011 }}</ref> presidente del Grupu EBX. Son US$ 15,7 mil millones n'inversiones ente'l 2011 y el 2012, xenerando más de 20 mil puestos de trabayu na operación y construcción de les sos emprendimientos. Nos próximos diez años, el Grupu EBX va invertir US$ 50 mil millones. El grupu cunta con socios estratéxicos y desenvuelve emprendimientos con estructuración, con enfoque en teunoloxía, estáu del arte y xeneración de riqueza. EBX invierte, principalmente, nos sectores d'infraestructura y recursos naturales. Tamién lidera iniciatives nos sectores inmobiliarios, de teunoloxía, entretenimientu, deporte, minería d'oru y catering aereu y ferroviariu. Arbitra ineficiencias nel País y actúa na eliminación de torgues p'aguiyar la crecedera económica nacional. El Grupu EBX ta presente en nueve estados de Brasil, amás de Chile y Colombia, y tien oficines en Nueva York (EE.XX.). == Tres Décades d'Historia == La trayeutoria del Grupu EBX empezó de primeres de la década de los 80, con un emprendimiento concebíu y executáu por Eike Batista: El ‘Novo Planeta’, primer planta aurífera aluvial mecanizada de l'Amazonia. A lo llargo de los años 80, Eike convertir nel presidente del Conseyu d'Alministración y l'o principal executivu de TVX Gold. Foi a partir d'esta empresa, cotizada na Bolsa de Valores de Toronto, en Canadá, que l'entamador da entamu la so rellación col mercáu de capitales global. L'entamador creó US$ 20 mil millones en valor ente 1980 y el 2000 cola implantación y operación de nueve mines d'oru y plata en Brasil y Canadá (Amapari, Casa Berardi, Crixás, Musselwhite, New Britania, Novo Astru, Novo Planeta y Paracatu), amás de una mina en Chile (La Coipa).<ref>{{cita web |url=http://diario.latercera.com/2012/06/01/01/contenido/negocios/10-110129-9-eike-batista-estudia-proyeutos-de-mineral-de-fierro-en-chile.shtml |títulu=Eike Batista estudia proyeutos de mineral de fierro en Chile |publicación=La Tercer }}</ref> Nos años 2000, empezó a operar trés mines de fierro en Brasil (Mina 63, Tico Tico y Ipê). Eike estructuró y abrió el capital de seis compañíes nel periodu ente'l 2004 y el 2012: OGX, MPX, LLX, MMX, OSX y CCX.<ref>{{cita web |url=http://www.elmundo.com/portal/noticias/economia/multimillonariu_brasilenio_eike_batista_abrira_capital_de carbonera colombiana_.php |títulu=Multimillonariu brasilanu Eike Batista va abrir capital de carbonera colombiana |publicación=El Mundo |fechaaccesu=28 d'agostu de 2011 }}</ref> La creación d'emplegos y la cualificación profesional son bases pa la crecedera del grupu y del País. Hasta'l 2014, EBX va invertir R$ 30 millones na capacitación de 25 mil trabayadores y, paralelamente, yá destinó alredor de R$ 20 millones pa financiamientos de proyeutos y aliances con universidaes en Brasil, Chile, Colombia y en China. El sofitu toma a más de diez universidaes ya instituciones d'enseñanza. Ente les beneficiaes tán la Coordinación de los Programes de Pos-Graduación n'Inxeniería (COPPE) de la Universidá Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), la universidá china de Tsinghua, l'Institutu d'Investigaciones Enerxétiques y Nucleares (IPEN) y la universidá chilena de Valparaíso. == Recursos Naturales ya Infraestructura == El Grupu EBX actúa col enfoque prioritariu n'infraestructura y recursos naturales. MMX, compañía de minería del grupu, yá produz mineral de fierro en Minas Gerais y en Corumbá, en Mato Grosso do Sul y entama cuadruplicar la so capacidá de producción nos próximos años.<ref>{{cita web |url=http://www.panamaamerica.com.pa/notes/859905-brasile%C3%B1a-mmx-viende--capital-a--wisco-en--400--millones-de-d%C3%B3lar |títulu=Brasilana MMX viende capital a Wisco en 400 millones de dólares |publicación=PanamaAmerica |fechaaccesu=1 d'avientu de 2009 }}</ref> P'algamar esta meta, cuenta col Superpuertu Sureste,<ref>{{cita web |url=http://www.mundomaritimo.cl/noticias/eike-batista-llanza-obres-de-construccion-de-un-megapuerto-en-rio-de-janeiro |títulu=Eike Batista llanza obres de construcción d'un megapuerto en Rio de Janeiro |publicación=Mundo Maritimo |fechaaccesu=5 de xunetu de 2010 }}</ref> en construcción en Itaguaí (RJ), que va ser el catalizador de la espansión de la compañía. Nel área d'enerxía, MPX, que nel 2011 empecipió la operación de la primera usina solar n'escala comercial de Brasil, en Tauá (CE). Nel 2012, van entrar n'operación dos usinas termoeléctriques de la compañía: Enerxía Pecém (CE) y Itaqui (MA).<ref>{{cita web |url=http://www.energiadiario.com/publicacion/spip.php?article21112 |títulu=La portuguesa EDF y la brasilana MPX asumen la construcción de trés centrales térmiques en Brasil |publicación=Enerxía Diariu |fechaaccesu=10 de xunetu de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.expansion.com/agencia/efe/2012/07/09/17429759.html |títulu=Brasilana MPX y portuguesa EDF asumen construcción de trés térmiques en Brasil |publicación=Expansíon|fechaaccesu=9 de xunetu de 2012}}</ref> Pal 2013, ta previstu l'entamu de les operaciones de la usina de Pecém II (CE) y de la primer fase de la UTE Parnaíba (MA).<ref>{{cita web |url=http://www.dinero.com/negocios/articulo/mpx-de-eike-batista-invertira-us1000-millones-2013/147414 |títulu=MPX –de Eike Batista- va invertir US$1.000 millones a 2013 |publicación=Dinero|fechaaccesu=27 de marzu de 2012}}</ref> La segunda fase va ser empecipiada nel 2014. Yá LLX, compañía de loxística del grupu, coordina la construcción del Superpuertu de Açu, en São João da Barra (RJ), el mayor y más eficiente complexu puertu-industria d'América Llatina,<ref>{{cita web |url=http://www.altonivel.com.mx/21868-eike-batista-impulsa-la-inversion-en-latam.html |títulu=Eike Batista impulsa la inversión en Latam |publicación=Altu Nivel|fechaaccesu=19 de xunu de 2012}}</ref> con atraición d'inversiones granibles del orde de US$ 40 mil millones nos próximos años y con una revisión de xeneración de 50 mil emplegos, direutos ya indireutos, el superpuertu va abrigar la Unidá de Construcción Naval de Açu (UCN Açu),<ref>{{cita web |url=http://www.americaeconomia.com/negocio-industries/brasilena-osx-llogra-financiamiento-de-us1300m-pa-construccion-de-estelleru |títulu=Brasilana OSX llogra financiamiento por US$1.300M pa construcción d'astillero |publicación=America Economia |fechaaccesu=15 de xunu de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://economia.terra.com.mx/noticias/noticia.aspx?idNoticia=201206151318_RTI_SIE85Y05K |títulu=Brasilana OSX llogra financiamiento 1.300 mln dlrs p'astillero |publicación=Terra Mexico|fechaaccesu=15 de xunu de 2012}}</ref> na cual OSX – compañía del Grupu EBX qu'actúa na industria naval offshore – ta invirtiendo US$ 1,7 mil millones. UCN Açu va tener una capacidá pa la construcción simultánea d'hasta 11 FPSOs (unidaes fluctuantes de producción, almacenamientu y tresferencia de petroleu y gas) y ocho WHPs (plataformes fixes) y va xenerar 14 mil emplegos direutos. OSX ta enfocada en suplir la demanda por soluciones integraes nos segmentos de construcción naval, flete de les Unidaes d'esploración y producción (Y&P) y servicios d'operación y mantención (O&M).<ref>{{cita web|url=http://www.lospetroleros.com/brasil-osx-anuncia-contratu-pa-construyir-buques-petroleros/|títulu=Brasil:OSX anuncia contratu pa construyir buques petroleros|publicación=Los Petroleros|fechaaccesu=15 de marzu de 2012}}</ref> Nel segmentu de petroleu y gas, OGX ye responsable pola mayor campaña exploratoria privada en cursu en Brasil. Creada nel 2007, la compañía ta ente les principales productores de petroleu del país. En xineru del 2012, OGX dio entamu en tiempu récor – pocu más de dos años contaos a partir de la descubierta – a la estraición de petroleu na acumuladura de Waimea, na Cuenca de Campos (RJ).<ref>{{cita web|url=http://www.businessreviewamericalatina.com/business_leaders/ogx-de-eike-batista-empecipia-produccion-de-crudu|títulu=OGX de Eike Batista empecipia producción de crudu|publicación=America Llatina Business Review|fechaaccesu=1 de febreru de 2012}}</ref> OGX tien una cartera compuesta por 30 bloques d'esploración en Brasil, nes Cuenques de Campos, Santos, Espírito Santo, Pará-Maranhão y Parnaíba, y cuatro bloques d'esploración en Colombia, nes Cuenques de Cesar-Ranchería y Vale Inferior de Madalena. La compañía del Grupu EBX creada a partir de la cisión de los activos de minería de carbón de MPX en Colombia, CCX desenvuelve nesti país el mayor proyeutu greenfield de minería de carbón integrada d'América Llatina.<ref>{{cita web |url=http://www.emol.com/noticias/economia/2012/01/11/521114/mpx-de-eike-batista-y-xigante-aleman-eon-anuncien-alianza-estrategica-pa-invertir-en-brasil-y-chile.html |títulu=MPX de Eike Batista y xigante alemán Y.ON anuncien alianza estratéxica pa invertir en Brasil y Chile |publicación=Emol|fechaaccesu=11 de xineru de 2012}}</ref> Con una producción envalorada en 35 millones de tonelaes al añu, esti proyeutu contempla una mina soterraña (San Juan), dos mines a cielu abiertu (Cañaverales y Papayal), y un sistema loxísticu integráu, dedicáu y eficiente, compuestu por una ferrovía de 150 km d'estensión y un puertu d'agües fondes capaz d'operar navíos del tipu capesize. Colombia concentra inclusive inversiones del Grupu na minería d'oru. En marzu del 2011, el grupu adquirió, al traviés de AUX, el control accionario de la minera canadiense Ventana Gold,<ref>{{cita web |url=http://www.cronista.com/valor/Grupu-brasileo-EBX-merco-la-canadiense-Ventana-Gold-20110316-0117.html |títulu=Grupu brasilanu EBX mercó la canadiense Ventana Gold |publicación=Cronista|fechaaccesu=16 de marzu de 2011}}</ref> que detién derechos mineros na rexón de California-Vetes, área histórica de minería nel norte de Colombia. La suma de los activos de la compañía garantiza al Grupu EBX unu de los más ricos depósitos d'oru soterraño del mundu. Amás de la minería de carbón y d'oru, el grupu desenvuelve entá una campaña exploratoria de petroleu en Colombia. N'América del Sur, Chile tamién cunta con inversiones del Grupu EBX, qu'inclúin el mayor emprendimiento de xeneración llicenciáu del país (2.100 MW), integráu al puertu dedicáu d'agües fondes y a la producción de mineral de fierro. == Otres Frentes d'Actuación == REX ye la empresa del segmentu inmobiliariu del Grupu EBX. Creada nel 2008 pa identificar oportunidaes nel sector inmobiliariu, la compañía entró n'operación nel 2011, con enfoque d'actuación nel desenvolvimientu urbanu y activos pa renta.<ref>{{cita web |url=http://www.americaeconomica.com/index.php?noticia=4406&name=MERCAOS+Y+FINANCES |títulu=El multimillonariu brasilanu Eike Batista entama atopar negociu nel mercáu inmobiliariu |publicación=Americaeconomica |fechaaccesu=27 de setiembre de 2010 }}</ref> La cartera de negocios de la empresa contempla, ente otres iniciatives, la revitalización del Hotel Glória, rebautizado como Gloria Palace Hotel,<ref>{{cita web |url=http://www.grupoescomunicaciongalicia.com/artigo/29812/gloria-palace-hotel-proyeutáu-pa-ufiertar-lujo-comodidad-seguridá-tecnologia.html?PHPSESSID=270a606b29538de233ebc7a4ab68cf3b |títulu=Gloria Palace Hotel, proyeutáu pa ufiertar luxu, comodidá, seguridá y teunoloxía punta a los güéspedes |publicación=Grupo YE |fechaaccesu=11 de xunu de 2012 }}</ref> el centru médicu integráu MD.X Medical Center, el Centru Empresarial R3X Leblon y l'Hotel Parque de Flamengo, na ciudá de Rio de Janeiro. El Grupu EBX tamién invierte nel área de teunoloxía, al traviés de SIX Soluciones Intelixentes. Creada n'ochobre del 2011, SIX surdió a partir de l'alquisición del control de AC Inxeniería, empresa con 18 años d'esperiencia nel mercáu nacional, con enfoque nos sectores d'operación de petroleu y gas. N'abril del 2012, el Grupu y IBM anunciaron una sociedá estratéxica.<ref>{{cita web|url=http://www.el-nacional.com/noticia/29661/25/IBM-merca-20--per%20cientu--de-empresa-tecnologica-del%20magnate-brasileno-Eike-Batista.html|títulu=IBM compra 20 % d'empresa teunolóxica del magnate brasilanu Eike Batista|publicación=El Nacional|fechaaccesu=4 d'abril de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120406140452/http://www.el-nacional.com/noticia/29661/25/IBM-merca-20--per|fechaarchivu=2012-04-06}}</ref> L'alcuerdu inclúi l'alquisición por IBM del 20% de SIX Automación, subsidiaria de SIX Soluciones Intelixentes, y la creación d'un centru pal desenvolvimientu conxuntu de soluciones teunolóxiques ya inversiones en P&D (investigación y desenvolvimientu) direccionado principalmente pa los sectores de recursos naturales ya infraestructura, amás del “outsourcing” pa IBM d'actividaes operacionales de TI del Grupu EBX. Yá IMX — una joint venture cola americana IMG Worldwide — ye la empresa de deporte y entretenimientu del grupu, direccionada a la realización d'eventos y producción de conteníos d'entretenimientu<ref>{{cita web |url=http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/11/actualidad/1336757904_267885.html |títulu=Roberto Medina viende'l 50% de Rock In Rio a la empresa brasilana IMX |publicación=El País|fechaaccesu=11 de mayu de 2012}}</ref> nes árees de deporte,<ref>{{cita web |url=http://www.portafolio.co/negocios/eike-batista-impulsara-la carrera grandes-deportistes |títulu=Eike Batista va impulsar la carrera de grandes deportistes |publicación=Portafolio|fechaaccesu=27 de xunu de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7872321.html |títulu=Neymar robla contratu con empresa del magnate brasilanu Eike Batista |publicación=Spanish PeopleDaily |fechaaccesu=11 de xunetu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180715210628/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7872321.html |fechaarchivu=2018-07-15 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://eleconomista.com.mx/industria-global/2012/07/11/eike-batista-ficha-neymar |títulu=Eike Batista ficha a Neymar |publicación=L'Economista |fechaaccesu=11 de xunetu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120903143718/http://eleconomista.com.mx/industria-global/2012/07/11/eike-batista-ficha-neymar |fechaarchivu=2012-09-03 }}</ref> moda y música. Entá nel 2011, el Grupu EBX creó NRX-Newrest, pa operar nos sectores de catering aereu y ferroviariu en Brasil. Frutu d'una joint venture con Newrest, única gran empresa mundial qu'actúa en tolos segmentos de catering y servicios anexos, NRX-Newrest empresta servicios d'alimentación y sofitu operacional onshore y offshore, llimpieza, “hospitality”, ente otros. El grupu desenvuelve inclusive iniciatives nes árees de deporte, entretenimientu, hotelería, gastronomía, salú y mediu ambiente na ciudá de Rio de Janeiro, onde ta allugada EBX. == Sinergia == El Grupu EBX prinda les diverses sinergias esistentes ente los sos negocios. El mineral de fierro de MMX va ser tresportáu pal Superpuertu Sureste, d'onde va ser esportáu pa tol mundu. Les chapes d'aceru producíes poles siderúrxiques instalaes nel complexu industrial del superpuertu de LLX van ser utilizaes por OSX na producción d'equipos offshore, fletaos pa OGX pa la so producción de petroleu y gas. El carbón de les mines de CCX en Colombia va ser tresportáu hasta les termoeléctriques de MPX allugaes a lo llargo de la mariña brasilana y nel superpuertu de LLX, y la enerxía xenerada va ser suministrada pa les industries allugaes nel complexu industrial. El gas natural producíu por OGX puede suplir les térmiques de MPX allugaes nel complexu industrial del superpuertu de LLX. El superpuertu de LLX va poder sirvir de base terrestre pa la producción de petroleu y gas de OGX. MPX va suministrar enerxía pa la principal unidá operacional de MMX en Minas Gerais. == Remanes Sociu-ambientales nel País == EBX y les sos compañíes sofiten más de 170 iniciatives socio-ambientales nel País, ente elles el caltenimientu de tres parques nacionales ([[Parque nacional de los Lençóis Maranhenses|Lençóis Maranhenses]], Fernando de Noronha y Pantanal). Amás d'ello, crea y caltién trés reserves propies: Reserva Particular del Patrimoniu Natural (RPPN) Engenheiro Eliezer Batista (pantanal), Quebrada del Morel (Desiertu d'Atacama) y Caruara (restinga; sofita la xestión de cuatro RPPNs nel Pantanal (Dorochê, Acurizal, Penha y Rumo al oeste) y la creación d'otros diez en Ceará. El Grupu EBX sofita entá'l Corredor Ecolóxicu de Muriqui, unu de los mayores proyeutos de restauración de la viesca atlántica yá desenvueltos en Brasil, y la preservación de la Reserva Manancial de Cañaverales, en Colombia. Nel área social, los programes de reubicación de families de Vila Nova Canaã, en Maranhão, y Vila da Terra, en São João da Barra (RJ); el sofitu a la construcción del Centru Pediátricu del Cáncer (CPC), en Ceará; y el sofitu al Hospital Pro Neñu, en Rio de Janeiro, son dellos exemplos d'aiciones realizaes pol grupu nos últimos años. En Rio de Janeiro, el Grupu EBX va destinar R$ 20 millones per añu, hasta'l 2014, al proyeutu de les Unidaes de la Policía Pacificadora (UPPs), nuevu modelu de seguridá pública y vixilancia. Los recursos van ser usaos pola Secretaría Estatal de Seguridá pa la compra d'equipos y obres d'infraestructura y loxística de les unidaes. El Grupu EBX invierte na preservación de la hestoria y de la cultura. En Belo Horizonte, enllantó y caltién el Muséu de les Mines y del Metal (MMM), concebíu pa destacar la rellación de la hestoria y de les espresiones culturales de Minas Gerais, al traviés de dos de les principales actividaes económiques del estáu: la minería y la metalurxa. En 18 sales, tán instalaes 44 atraiciones, siendo 11 instalaciones dedicaes a les principales mines del estáu, nun área de casi 6.000 metros cuadraos. N'ambientes virtuales, los visitantes pueden interactuar colos espacios creaos pa dexar una intensa vivencia pel mundu de los metales y minerales. Les atraiciones son humanizaes al traviés de personaxes históricos y ficticios del MMM como D. Pedro II, el Barón de Eschwege, Xica da Silva y otros, que presenten el muséu a los visitantes de forma lúdica y interactiva. == Empreses == * [[OGX]] - Esplotación y producción de [[petroleu]] y [[gas natural]] * [[MMX (empresa)|MMX]] - [[Minería]] * [[MPX (empresa)|MPX]] - Xeneración d'enerxía y minería del [[carbón]] * [[LLX]] - [[Loxística]] * [[BFX]] - [[Alcohol]] de [[celulosa]] * [[OSX (empresa)|OSX]]<ref>https://web.archive.org/web/20100726151037/http://www.ebx.com.br/empresa.php?id=29 EBX: OSX</ref> - [[Construcción naval]] * [[REX]] - [[Bienes raíz]] * [[MD.X]]- Empresa de bienes raíz qu'arrexunta [[clínica|clíniques]], [[Centru de salú|consultorios]], etc, nel mesmu espaciu * [[Mr Lam]] - [[Restorán]] [[China|chinu]] * [[Pink Fleet]] - [[Barcu de paséu|Paséu en barcu]] pola [[Badea de Guanabara]] * [[Porto de Peruíbe]] * [[Glória Palace Hotel]] * [[Rio Marina da Glória]] * [[BEAUX]] * [[SIX (empresa)|SIX]] === Antigües empreses === * [[JPX]] - Empresa de [[Automóvil touterrén|touterréns]] == Referencies == {{llistaref}} {{traducíu ref|pt|EBX}} == Enllaces esternos == *[https://web.archive.org/web/20140804083306/http://www.ebx.com.br/ Sitiu web oficial] {{Tradubot|Grupo EBX}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Grupu EBX|Grupu EBX]] [[Categoría:Empreses de Brasil|EBX]] dbbyrip4x5qenijoatdsdcjplrqp2l0 Gabrielle Anwar 0 131555 4501244 4344839 2026-06-22T12:06:53Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501244 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Gabrielle Anwar''' {{nym}} ye una actriz [[Reinu Xuníu|británica]], conocida polos sos papeles na década de [[Década de 1990|los '90]] nes películes ''Scent of a Woman'', ''Los trés mosqueteros'' y ''Body Snatchers'' (''Body Snatchers''). == Biografía == === Entamos === Anwar nació en Laleham, [[Middlesex]], [[Inglaterra]]. El so padre ye Tariq Anwar, un editor de películes, y la so madre ye una actriz inglesa. Anwar allegó al Laleham C. of Y. Primary and Middle School dende 1975 a 1982. Tamién estudió nuna escuela [[Londres|londinense]] d'interpretación y baille. === Carrera === El debú na actuación de Anwar #producir na miniserie británica ''Hideaway'', ente que nel cine debutó en ''Manifesto'', que foi siguida por otres producciones britániques qu'inclúin ''First Born'', ''Summer's Lease'', ''Press Gang'' y ''The Mysteries of the Dark Jungle.'' Mientres trabayaba nel cine y la televisión en [[Londres]], conoció al actor d'[[Estaos Xuníos d'América]] [[Craig Sheffer]], y treslladóse con él a [[Hollywood]]. Anwar y Sheffer han coprotagonizado xuntos delles películes, tales como ''In Pursuit of Honor'', The Grave,Turbulence 3: Heavy Metal, ''Flying Virus'', ''Save It for Later'', Water Under ''the'' Bridge y ''Long Lost Son''. La so primer película d'Estaos Xuníos foi ''If Looks Could Kill.'' Siguió nes aclamaes ''Wild Hearts Can't Be Broken'', ''Scent of a Woman'', ''Body Snatchers'', ''Conserxe a la so midida'' y ''Los trés mosqueteros''. En 1993, la revista ''[[People]]'' #nomar como una de les 50 muyeres más belles del mundu. Anwar tamién participó na serie de #televisión ''John'' Doe. Apocayá participó en The Librarian: Return to King Solomon's Mines, al pie de [[Noah Wyle]]. Anwar interpreta a la [[María Tudor, duquesa de Suffolk|María Tudor]], fía del rei Enrique VII y hermana del rei [[Enrique VIII d'Inglaterra|Enrique VIII]] , na serie de Showtime ''Los Tudor'', estrenada n'abril de [[2007]]. Tamién estrenada a mediaos de 2007, Anwar coprotagoniza la serie ''Burn Notice'' como Fiona Glenanne. Anque interpreta'l personaxe con un axatáu acentu irlandés nel episodiu piloto, nel segundu Fiona fala con acentu norteamericanu. === Vida personal === Anwar tien una fía, Willow, nacida en [[1993]], cola qu'apaeció na película ''Daddy Who?''. El padre de Willow ye l'actor d'[[Estaos Xuníos]] [[Craig Sheffer]] con quien Anwar caltuvo una llarga rellación dende finales de [[Década de 1980|los 80]] hasta los 90. Anwar darréu casóse col actor John Verea; la pareya tuvo un fíu y una fía antes de divorciase. Tamién Anwar tuvo una rellación col actor [[Johnathon Schaech]] en [[1997]]. == Filmografía selecta == * ''Hideaway'' (1986) Miniserie de TV * ''Manifesto'' (1988) * ''First Born'' (1988) Serie de TV * ''Summer's Lease'' (1989) Serie de TV * ''Prince Caspian and the Voyage of the Dawn Treader'' (1989) Telefilme * ''Press Gang'' (1990) Serie de TV * ''If Looks Could Kill'' (1991) * ''Wild Hearts Can't Be Broken'' (1991) * ''Scent of a Woman'' (1992) * ''Body Snatchers'' (1993) * ''Conserxe a la so midida'' (''For Love or Money'') (1993) * ''Los trés mosqueteros'' (1993) * ''In Pursuit of Honor'' (1995) Telefilme * ''Things to Do in Denver When You're Dead'' (1995) * ''The Grave'' (1996) * ''The Ripper'' (1997) * ''The Manor'' (1999) * ''Daddy Who?'' (aka ''Kimberly'') (1999) * ''My Little Assassin'' (1999) * ''Olimpiada de bikinis'' (1999) * ''If You Only Knew'' (2000) * ''Presuntu homicida'' (''2000'') * Turbulence 3: Heavy Metal (2001) * ''Flying Virus'' (2001) * ''Sherlock'' (2002) Telefilme * ''John Doe'' (2002) Serie de TV * ''Save It for Later'' (2003) * ''Water Under the Bridge'' (2003) * ''Try to Remember'' (2004) Telefilme * ''Mysterious Island'' (2005) Telefilme * ''The Marsh'' (2006) * ''Long Lost Son'' (2006) Telefilme * The Librarian: Return to King Solomon's Mines (2006) * ''Crazy Eights'' (2006) * 9/Tenths (2006) * ''Los Tudor'' (2007) Serie de TV * ''Burn Notice'' (2007) Serie de TV * ''Once Upon a Time'' ( 2017) Serie de TV == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{IMDb nome}} * [http://www.gabrielleanwar.co.uk/ Gabrielle Anwar UK] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180307032009/http://gabrielleanwar.co.uk/ |date=2018-03-07 }} Fansite nel Reinu Xuníu * [http://www.gabrielleanwar.org/ Gabrielle Anwar Fansite] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180313232723/http://www.gabrielleanwar.org/ |date=2018-03-13 }} [[Categoría:Actores y actrices de cine d'Inglaterra]] [[Categoría:Actores y actrices de televisión d'Inglaterra]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía NF]] tflyr267mkmsv0hw6veflvywh5h4tyf Gatineau 0 131695 4501267 4024779 2026-06-22T14:22:36Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501267 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gatineau}} {{llocalidá}} '''Gatineau''' ye una ciudá allugada nel suroeste de la provincia [[Canadá|canadiana]] de [[Québec]], a veres del [[ríu Ottawa]] (y próximu a la so desaguada nel [[ríu San Llorienzo]]). Tercer ciudá con mayor númberu de pobladores de la provincia francófona del [[Québec]]. Pola so población tópase dempués de [[Montreal]] y de la capital provincial [[Ciudá de Québec|Québec]], pero percima de [[Sherbrooke]], [[Saguenay]] (d'antiguo [[Chicoutimi]]-[[Jonquière]]), y [[Trois-Rivières]], ente otres. Asitiada frente a la capital canadiense [[Ottawa]], constitúin xuntes una conurbación que la so población xube a más d'un millón de persones, de les cualos 277 700 son habitantes propios de Gatineau. D'antiguo esta conurbación yera conocida como Ottawa-Hull, sicasí na actualidá denominar Ottawa-Gatineau. == Galería == <gallery> Ficheru:Gatineau Museum of Civilization.jpg|[[Muséu Canadiense de la Civilización]], Gatineau Ficheru:Gatineau - QC - Museum of Civilisation3.jpg|Muséu Canadiense de la Civilización pela nueche Ficheru:Hull sunset.jpg|Centru de la ciudá. </gallery> == Ver tamién == * [[Ciudaes de Québec]] * [[Conceyos rexonales de condáu de Québec]] * [[Outaouais]] * [[Franco-canadiense]]s * [[Ponte de la Torre Eiffel]] == Referencies == * Commission de toponymie du Québec — ville de Gatineau * Ouimet, Raymond http://www.ville.gatineau.qc.ca/docs/histoire_cartes_statistiques/archives/docs/pg_hist.htm * Environnement Canada, « Normale climatique au Canada 1971 - 2000 » [archive], 2004 (Consultáu'l 4 de mayu de 2008) * Pierre-Louis Lapointe, L'Encyclopédie Canadienne, Hull * Martin, Michael, Working Class Culture and the Development of Hull QC p. 48, 2006 * Cross, Michael S., The Shiner's War: Social Violence in the Ottawa Valley in the 1830sThe Canadian Historical Review, vol. LIV, non. 1, March, 1973. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} * [http://www.tourismeoutaouais.com/ Tourisme Outaouais] * [http://www.sto.ca Société de transport de l'Outaouais] * [http://www.cjgatineau.ca Commission Jeunesse de la ville de Gatineau] * [http://www.biographi.ca/index-f.html?PHPSESSID=q3sa0acerp4bka4pmflg55ncg3 ''Dictionnaire biographique du Canada''] * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Charte de la Ville de Gatineau |2=http://www2.publicationsduquebec.gouv.qc.ca/dynamicSearch/telecharge.php?type=2&file=%2F%2FC_11_1%2FC11_1.htm |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * [https://web.archive.org/web/20090331043113/http://www.ogwa-hydrog.ca/ Atles hydrologique pour la gestion des bassins versants (HydrOG)] * [http://www.banq.qc.ca/histoire_quebec/rallye/VisiteLibre/visite.jsp?V=11&C=1 / courir les magasins:Hull, Bibliothèque et Archives nationales du Québec] * [http://www.mamrot.gouv.qc.ca/repertoire-des-municipalites/fiche/municipalite/81017/ Repertoire des municipalités] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Québec]] gjyz8dyuuuzydt50me5dtxbck87nm6i Guerra de Bosnia 0 132212 4501368 4466539 2026-06-23T05:04:10Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501368 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar |anonymous is with you(Anonymous esta contigo) |nome_batalla = Guerra de Bosnia |imaxe = [[Ficheru:Bosnian war header.no.png|300px]] |descripción_imaxe = <small>L'edificiu del parllamentu bosniu en [[Sarayevu]] en llapaes dempués de sufrir un ataque con fueu d'artillería en mayu de 1992; [[Ratko Mladić]] con soldaos serbios de Bosnia; un soldáu noruegu de Naciones Xuníes en Sarajevo. Semeyes de [[Mijail Evstafiev]].</small> |conflictu = Parte de les [[Guerres Yugoslaves]] |fecha = [[6 d'abril]] de [[1992]]-[[14 d'avientu]] de [[1995]] |llugar = [[Bosnia y Herzegovina]] |coordenaes = |resultáu = [[Alcuerdos de Dayton]] |descripción = |casus = |territoriu = |combatientes1 = <li> * '''1992''' * {{bandera2|Flag of Bosnia and Herzegovina (1992-1998).svg}} [[República de Bosnia y Herzegovina]] * {{bandera2|Croacia}} * {{bandera2|Flag_of_the_Croatian_Republic_of_Herzeg-Bosnia.svg}} [[República Croata de Herzeg-Bosnia|Comunidá croata de Herzeg-Bosnia]] ---- {{Ficha/Columnes|<li> * '''1992-94''' * {{bandera2|Flag of Bosnia and Herzegovina (1992-1998).svg}} [[República de Bosnia y Herzegovina]]| * '''1992-94''' * {{bandera2|Flag_of_the_Croatian_Republic_of_Herzeg-Bosnia.svg}} [[República Croata de Herzeg-Bosnia]] * {{bandera2|Croacia}} }} ---- * '''1994-95''' * {{bandera2|Flag of Bosnia and Herzegovina (1992-1998).svg}} [[República de Bosnia y Herzegovina]] * {{bandera2|Croacia}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of NATO.svg}} [[OTAN|Organización del Tratáu del Atlánticu Norte]]|[[Operación Deliberate Force|bombardeos]], 1995}} |combatientes2 = <li> * '''1992''' * {{bandera2|Flag of Republika Srpska.svg}} [[República Srpska]] * {{bandera2|State Flag of Serbian Krajina (1991).svg}} [[República Serbia de Krajina]] * {{bandera2|Flag of SFR Yugoslavia.svg}} [[República Federativa Socialista de Yugoslavia]] ---- * '''1992-94''' * {{bandera2|Flag of Republika Srpska.svg}} [[República Srpska]] * {{bandera2|State Flag of Serbian Krajina (1991).svg}} [[República Serbia de Krajina|R. Serbia de Krajina]] * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of AP Western Bosnia (1993-1995).svg}} [[Provincia Autónoma de Bosnia Occidental|Bosnia Occidental]]|dende 1993}} * '''Sofitáu por''' * {{bandera2|Flag of Serbia and Montenegru.svg}} [[República Federal de Yugoslavia|R. F. de Yugoslavia]] ---- * '''1994-95''' * {{bandera2|Flag of Republika Srpska.svg}} [[República Srpska]] * {{bandera2|State Flag of Serbian Krajina (1991).svg}} [[República Serbia de Krajina|R. Serbia de Krajina]] * {{bandera2|Flag of AP Western Bosnia (1993-1995).svg}} [[Provincia Autónoma de Bosnia Occidental|Bosnia Occidental]] * '''Sofitáu por''' * {{bandera2|Flag of Serbia and Montenegru.svg}} [[República Federal de Yugoslavia|R. F. de Yugoslavia]] |comandante1 = <li> * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of Bosnia and Herzegovina (1992-1998).svg}} [[Alija Izetbegović]]|presidente de Bosnia y Herzegovina}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of Bosnia and Herzegovina (1992-1998).svg}} [[Haris Silajdžić]]|primer ministru de Bosnia y Herzegovina}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of Bosnia and Herzegovina (1992-1998).svg}} [[Sefer Halilović]]|comandante del [[Exércitu de la República de Bosnia y Herzegovina|exércitu bosniu-herzegovino]], 1992-93}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of Bosnia and Herzegovina (1992-1998).svg}} [[Rasim Delić]]|xefe d'Estáu Mayor del exércitu bosniu-herzegovino, 1993-95}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of Bosnia and Herzegovina (1992-1998).svg}} [[Enver Hadžihasanović]]|comandante del exércitu bosniu-herzegovino, 1993-95}} ---- * {{Renglóndoble|{{bandera|OTAN}} [[Leighton W. Smith, Jr.]]|comandante de l'[[Allied Joint Force Command Naples|AFSOUTH]]}} ---- * [[Líderes de les Guerres Yugoslaves|y otros...]] |comandante2 = <li> * {{Renglóndoble|{{bandera|Croacia}} [[Franjo La tođman]]|presidente de Croacia}} * {{Renglóndoble|{{bandera|Croacia}} [[Gojko Šošak]]|ministru de Defensa de Croacia}} * {{Renglóndoble|{{bandera|Croacia}} [[Janko Bobetko]]|comandante del [[Fuercies Armaes de Croacia|exércitu croata]], 1992-95}} ---- * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of the Croatian Republic of Herzeg-Bosnia.svg}} [[Mate Boban]]|presidente de la República Croata de Herzeg-Bosnia}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of the Croatian Republic of Herzeg-Bosnia.svg}} [[Milivoj Petković]]|comandante del [[Conseyu Croata de Defensa|HVO]]}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of the Croatian Republic of Herzeg-Bosnia.svg}} [[Dario Kordić]]|vicepresidente de la República Croata de Herzog-Bosnia}} ---- * [[Líderes de les Guerres Yugoslaves|y otros...]] |comandante3 = <li> * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of Serbia and Montenegru.svg}}{{bandera2|Flag_of_Serbia_(1992-2004).svg}} [[Slobodan Milošević]]|presidente de Serbia}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of Republika Srpska.svg}} [[Radovan Karadžić]]|presidente de la República Srpska}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of Republika Srpska.svg}} [[Ratko Mladić]]|xefe d'Estáu Mayor del [[exércitu de la República Srpska]]}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of Serbia and Montenegru.svg}} [[Momčilo Perišić]]|xefe d'Estáu Mayor del [[Exércitu Popular Yugoslavu|exércitu yugoslavu]]}} * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of Serbia and Montenegru.svg}}{{bandera2|Flag_of_Serbia_(1992-2004).svg}} [[Vojislav Šyšelj]]|xefe [[Beli Orlovi|paramilitar]]}} ---- * {{Renglóndoble|{{bandera2|Flag of AP Western Bosnia (1993-1995).svg}} [[Fikret Abdić]]|presidente de la Provincia Autónoma de Bosnia Occidental}} ---- * [[Líderes de les Guerres Yugoslaves|y otros...]] |soldaos1 = [[Ficheru:Flag of Bosnia and Herzegovina (1992-1998).svg|20px|cantu]] '''[[Exércitu de la República de Bosnia y Herzegovina|ARBiH]]''':<ref name= Referencia >[http://www.slobodanpraljak.com/JURCEVIC%20-%20MSC6978R0000257036.pdf The International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia (inglés y serbiu)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091007160913/http://www.slobodanpraljak.com/JURCEVIC%20-%20MSC6978R0000257036.pdf |date=2009-10-07 }} 16 de marzu de 2009. Vease páxs. 91-92; 299-301, información sobre'l VRS; páxs. 93-95; 301-305, información sobre'l ARBiH; páxs. 95-100; 305-311.</ref><br />60-70 000 <small>(1992)</small><br />200 000 <small>(1993)</small><br />250 000 <small>(1994)</small> |soldaos2 = [[Ficheru:Flag_of_the_Croatian_Republic_of_Herzeg-Bosnia.svg|20px]] '''HVO''': * Regulares<ref name= Referencia /> 35-37 000 <small>(1992)</small><br />103 500 <small>(1995)</small><ref name= Code /> * Irregulares<ref name= Code /> 1 000 <small>(1992)</small><br />45 000 <small>(1995)</small> {{Bandera|Croacia}} '''HV''':<ref name= Code /><br />50 000 <small>(1994)</small> |soldaos3 = [[Ficheru:Flag of Republika Srpska.svg|20px|cantu]] '''[[Exércitu de la República Srpska|VRS]]''':<ref name= Referencia /><ref name=Code>[https://web.archive.org/web/20120121112118/http://privatewww.essex.ac.uk/~ksg/data/eacd_notes.pdf Uppsala conflict data expansion. Non-state actor information. Codebook] páxs. 329-332; 342-344</ref><br />90-100 000 <small>(1992)</small><br />80 000 <small>(1993)</small><br />50-80 000 <small>(1994)</small><br />75-85 000 <small>(1995)</small><br />{{Bandera|Yugoslavia}} '''[[Exércitu Popular Yugoslavu|JNA]]''':<ref name= Code /><br />135 000 <small>(1992)</small><br />136 500 <small>(1993)</small> |baxes1 = 34 270 soldaos<br />32 723 civiles <br /> 6 439 soldaos<br />1 899 civiles '''Baxes de la [[Operación Deny Flight]]''':<br /> {{bandera|Reinu Xuníu}} 1 [[Harrier]]<br />{{bandera|USA}} 1 [[F-16|F-16C]] baltáu, 1 [[F/A-18|F/A-18C]] estrelláu nel mar Adriáticu (pilotu muertu),<ref>[http://www.ejection-history.org.uk/Aircraft_by_Type/f-18/F-18.htm]</ref> 1 [[MQ-1 Predator|Predator ACTD]]<br /> {{bandera|Francia}} 1 [[Mirage 2000]] francés estrelláu nel Mar Adriatico, pilotu rescatáu<ref name=mir>[https://news.google.com/newspapers?id=wFJSAAAAIBAJ&sjid=ijYNAAAAIBAJ&pg=6182,4353660&dq=deny+flight+mirage+adriatic&hl=en NATO enforcing non-fly zone in Bosnia] {{Webarchive|url=https://archive.today/20130124202541/http://news.google.com/newspapers?id=wFJSAAAAIBAJ&sjid=ijYNAAAAIBAJ&pg=6182,4353660&dq=deny+flight+mirage+adriatic&hl=en |date=2013-01-24 }} [[Associated Press]], 13 April 1993</ref><br />{{bandera|Reinu Xuníu}} 1 [[BAE Sea Harrier]] baltáu<ref>{{cita web|url=http://www.highbeam.com/doc/1G1-85169622.html|títulu=Plus ca change ..? NATO aircraft are still particularly vulnerable to attack from certain forms of guided missiles|apellíu=Cook|nome=Nick|fecha=1 de marzu de 2002|editorial=Interavia Business & Technology|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121104002521/http://www.highbeam.com/doc/1G1-85169622.html|fechaarchivu=2012-11-04}}</ref><br />{{bandera|Estaos Xuníos}} 1 [[F-16]]C baltáu<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} 1 [[F/A-18C Hornet]] destruyíu nel mar Adriáticu, pilotu muertu<ref>[http://www.ejection-history.org.uk/Aircraft_by_Type/f-18/F-18.htm F-18 Hornet ejection history]</ref><ref>[http://articles.latimes.com/1994-04-29/news/mn-51931_1_adriatic-sía U.S. Jet Crashes in Adriatic, Pilot Dies]</ref><br />{{bandera|Estaos Xuníos}} 2 [[MQ-1 Predator]]s destruyíos <br /> {{bandera|Estaos Xuníos}} 1 [[Sikorsky CH-53Y Super Stallion]] estropiáu<ref>{{cita noticia|url=http://www.newsweek.com/1995/06/18/an-american-hero.html|work=[[Newsweek]]|date=19 de xunu de 1995|author=Evan Thomas|archiveurl=https://www.webcitation.org/5zHdU5lyv?url=http://www.newsweek.com/1995/06/18/an-american-hero.html|archivedate=8 de xunu de 2011}}</ref><br />{{bandera2|Naciones Xuníes}} Cientos de prisioneros de guerra<ref>[http://www.newspaperarchive.com/SiteMap/FreePdfPreview.aspx?img=112599177 West flexes muscle, Karadzic warns against action]</ref> '''Baxes de la [[Operación Deliberate Force]]:'''<br /> 1 [[Mirage 2000]] baltáu<ref name= ablanéu>[http://www.independent.co.uk/news/world/shotdown-french-pilots-held-captive-1601799.html Shot-down French pilots `held captive'] [[The Independent]], 19 September 1995</ref> <br />2 pilotos [[prisioneru de guerra prisioneros]]<ref name= ablanéu/> |baxes2 = 20 649 soldaos<br />4 179 civiles<ref>http://www.prometej.ba/clanak/drustvo-i-znanost/spolna-i-nacionalna-struktura-zrtava-i-ljudski-gubitci-vojnih-formacija-1991-1996-977</ref> |campaña = Guerres Yugoslaves |color = }} Conozse como la '''guerra de Bosnia''' al conflictu internacional que se desenvolvió na actual [[Bosnia y Herzegovina]] del [[6 d'abril]] de [[1992]] al [[14 d'avientu]] de [[1995]]. Foi causada por una complexa combinación de factores políticos y relixosos: esaltación nacionalista, crisis polítiques, sociales y de seguridá que siguieron a la fin de la [[Guerra Fría]] y la cayida del [[comunismu]] na antigua [[República Socialista Federal de Yugoslavia|Yugoslavia]]. Al desintegrarse [[República Socialista Federal de Yugoslavia|Yugoslavia]] en 1991, cola independencia de [[Croacia]] y [[Eslovenia]], los líderes nacionalistes [[serbobosnios]] como [[Radovan Karadžić]] y [[Serbia|serbios]] como [[Slobodan Milošević]] márquense como oxetivu principal que tolos serbios tremaos poles distintes [[república|repúbliques]] que componíen Yugoslavia— vivan nun mesmu país. En febreru de 1992, el pueblu de [[Bosnia-Herzegovina]] decide en referendu la so independencia de la [[República Federal Socialista de Yugoslavia]], nuna votación boicotiada polos [[serbobosnios]].<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2006/05/22/internacional/1148265955.html Cronoloxía de la desintegración]</ref> La seición del [[Exércitu Popular Yugoslavu]] en Bosnia-Herzegovina fiel al nuevu estáu entamar nel [[Exércitu de la República Bosnia-Herzegovina]] (ARBiH), mientres los serbios formaron l'[[Exércitu de la República Srpska]] (VRS). Nun principiu los serbios ocuparon el 70 % del territoriu de Bosnia-Herzegovina, pero al xunir les sos fuercies el [[Conseyu Croata de Defensa]] y el [[ARBiH]] la guerra tomó otru aldu y les fuercies serbies fueron ganaes na [[Batalla de Bosnia Occidental]]. La participación de la [[OTAN]], mientres 1995 contra les posiciones del VRS internacionalizó el conflictu, pero namái nes sos etapes finales. L'alianza bosniu-croata ocupó un 51 % del territoriu de Bosnia-Herzegovina y llegó hasta les puertes de [[Banja Luka]]. Al ver apeligrar la so capital de facto los líderes serbios roblaron l'armisticiu y la guerra terminó oficialmente cola firma de los [[Alcuerdos de Dayton]] en [[París]] el [[14 d'avientu]] de [[1995]].<ref>{{Cita web |url=http://www.state.gov/www/regions/eur/bosnia/bosagree.html |títulu=Alcuerdos de paz de Dayton |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110110220149/http://www.state.gov/www/regions/eur/bosnia/bosagree.html |fechaarchivu=2011-01-10 }}</ref> La guerra duró pocu más de trés años y causó cerca de 100 000 víctimes ente civiles y militares y 1.8 millones de movíos, según informes recién.<ref>[https://web.archive.org/web/20070627040825/http://www.iht.com/articles/ap/2007/06/21/europe/EU-GEN-Bosnia-War-Victims.php Herald Tribune. Estimaciones de les Comisiones]</ref> De les 97 207 víctimes totales documentaes, el 65 % fueron bosnios musulmanes y el 25 % serbios. Dientro de les víctimes civiles, el 83 % correspondió a bosnios. == Disolución de Yugoslavia == La guerra en Bosnia-Herzegovina ta rellacionada cola [[disolución de Yugoslavia]]. La crisis apaeció en [[República Socialista Federal de Yugoslavia|Yugoslavia]] col debilitamientu del sistema comunista, que de la mesma foi parte de cambeos mayores qu'asocedieron nel mundu tres el final de la Guerra Fría. Nel casu yugoslavu, el [[Partíu Comunista de Yugoslavia]] d'esi país taba perdiendo la so potencia ideolóxica sol predomino d'ideoloxíes [[nacionalismu|nacionalista]] y [[separatismu|separatistes]] escontra finales de [[1988]] y entamos de [[1989]]. Esti cambéu notábase principalmente en [[Serbia]] y [[Croacia]], daqué menos en Bosnia-Herzegovina, y entá menos n'[[Eslovenia]] y [[República Socialista de Macedonia|Macedonia]]. Esti procesu aceleró l'ingresu de [[Slobodan Milošević]] na escena política de [[Serbia]]; un home qu'empezó la so carrera política como respuesta al espertar d'ideoloxíes nacionalistes y asitióse como líder moral de los [[serbios]] en [[Kosovu]] en [[1989]]. Los oxetivos políticos de Milošević yeren consolidar el so propiu poder y llograr la dominación de la Federación Yugoslava, incluyendo la dominación de Serbia que yera la república más poblada de la federación, polo que s'encimentaría un firme control de les polítiques serbies. P'algamar estos oxetivos, Milošević entamó dellos procesos que llevaron a la instalación del so gabinete políticu principalmente en [[Vojvodina]] y [[Montenegru]]. La crisis en Yugoslavia afondar tres la cayida del gobiernu de Kosovo que tenía una mayoría [[Albania|albanesa]]. Siguiendo estos procesos, Milosevic tomó'l control de casi la metá de Yugoslavia y con votos adicionales influyó fácilmente les decisiones del Gobiernu federal. Esta situación fixo reaccionar a les otres repúbliques, empezando por Eslovenia. Nel 14º Congresu del Partíu Comunista, lleváu a cabu'l [[20 de xineru]] de [[1990]], Milošević aplicó'l so dominiu per primer vegada, apexando delles enmiendes constitucionales que la delegación eslovena propunxo nun intentu pa restablecer el balance del poder na Federación. El Congresu terminó coles delegaciones eslovenes y croates abandonando la xunta, lo que podría considerase como l'entamu de la disolución de Yugoslavia. La crisis apinóse cuando elementos nacionalistes tomaron el poder pa dir en contra de les polítiques de Milošević, ente ellos, el croata [[Franjo Tudjman]] foi'l más prominente. Eslovenia y Croacia empecipiaron pocu dempués el procesu que llevó a la so independencia, lo que causó un conflictu armáu. Este foi especialmente intensu en Croacia, que tenía una sustancial población serbia. == Situación preguerra en Bosnia-Herzegovina == {{referencies adicionales|t=20130729123718}} [[Bosnia y Herzegovina]] foi históricamente un Estáu multiétnicu. Según el censu de 1991, Bosnia-Herzegovina tenía una población de 4 354 911 habitantes, estremaos asina: * [[Bosniaco|Bosnios]], 43.7 % * [[Serbo-bosniu|Serbios]], 31.3 % * [[Bosniocroata|Croates]], 17.3 % * [[Yugoslavia|Yugoslavos]], 5.5 % (considerar a sigo mesmos como yugoslavos; na ex Yugoslavia la población que se declaraba a sigo mesma como yugoslava apenes algamaba un 1 %). Hai una fuerte correllación ente la identidá étnica y la relixón: * 90 % de los [[Bosníaco|bosnios]] son [[Islam|musulmanes]] * 93 % de los [[Serbo-bosniu|serbios de Bosnia]] son [[Ilesia Ortodoxa|cristianos ortodoxos]] * 88 % de los [[Bosniocroata|croates de Bosnia]] son [[Ilesia Católica|católicos]] Nes primeres eleiciones multipartidistas que tuvieron llugar en payares de 1990 en Bosnia y Herzegovina, vencieron los trés mayores partíos étnicos nel país: el [[Partíu d'Aición Democrática]] bosniu, el [[Partíu Democráticu Serbiu]] y la [[Unión Democrática Croata]]. Les partes estremaron el poder ente les distintes [[etnia|etnies]]: ente que'l Presidente del Gobiernu de la República Socialista de Bosnia y Herzegovina yera un bosniu, el Presidente del Parllamentu yera un serbiu de Bosnia y el Primer Ministru un croata. Darréu trescendió que serbios y croates, por aciu un pactu secretu, el [[Alcuerdu de Karađorđevo]], llegaren a un alcuerdu pal repartu de Bosnia, ensin cuntar cola mayoría [[bosníacos|bosníaca]].<ref>El Mundo. ''[https://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1995/08/15/mundo/600911.html El trunfu del Estáu-nación.]''</ref> === Creación de la república serbia de Bosnia y Herzegovina === Los miembros serbios del parllamentu, que consistíen principalmente nos del Partíu Democráticu Serbiu, según otros representantes de los partíos que formaben l'Asamblea Independiente de Miembros del Parllamentu, abandonaron el Parllamentu central de Sarajevo y formaron l'[[Asamblea del pueblu serbiu de Bosnia y Herzegovina]] el [[24 d'ochobre]] de [[1991]], que marcó'l final de la triétnica coalición que rexía dempués de les eleiciones de 1990. Esta asamblea estableció la república serbia de Bosnia y Herzegovina, el [[9 de xineru]] de [[1992]], que se convirtió en [[República Srpska]] n'agostu de 1992. L'oxetivu oficial d'esti actu, que s'afirma nel testu orixinal de la [[Constitución de la República Srpska]] y que sería modificada darréu, yera caltener la Federación Yugoslava. === Creación de la comunidá croata de Herzeg-Bosnia === Mientres les [[guerres yugoslaves]], los oxetivos de los [[nacionalista|nacionalistes]] de Croacia fueron compartíos polos nacionalistes croates de Bosnia y Herzegovina.<ref>[https://web.archive.org/web/20010905063836/http://www.un.org/icty/blaskic/trialc1/judgement/bla-tj000303y-3.htm TPIY: Veredictu Blaškić. El valle de Lasva: mayu de 1992 - Xineru 1993]</ref> El gobiernu de la [[República de Croacia]], por aciu el partíu políticu nacionalista procroata [[Unión Democrática Croata|Unión Democrática Croata (HDZ)]]; entamaba y controlaba la caña del [[Unión Democrática Croata de Bosnia y Herzegovina|partíu en Bosnia y Herzegovina]]. A finales de 1991, los elementos más estremos del partíu, so la direición de [[Mate Boban]], [[Dario Kordić]], [[Jadranko Prlic]], [[Ignac Koštroman]] y dirixentes locales como [[Anto Valenta]],<ref>[https://web.archive.org/web/20140204020501/http://www.un.org/icty/blaskic/#trialc1/judgement/bla-tj000303y-3.htm TPIY: Veredictu Blaškić. El valle de Lasva: mayu de 1992 - Xineru 1993]</ref> y col sofitu de [[Franjo El tođman]] y [[Gojko Šošak]], tomaren el control efectivu del partíu. El [[18 de payares]] de [[1991]], la caña del partíu en Bosnia y Herzegovina, proclamó la esistencia de la [[Comunidá Croata de Herzeg-Bosnia]], como una separación política, cultural, económica y territorial» nel territoriu de Bosnia y Herzegovina.<ref>[https://web.archive.org/web/20040426010057/http://www.un.org/icty/indictment/english/prl-ii040304y.htm TPIY: Cargos contra criminales de guerra croates]</ref> === Referendu sobre la independencia de Bosnia y Herzegovina === Dempués de que Eslovenia y Croacia declararon, en 1991, la so independencia de la [[República Socialista Federal de Yugoslavia]], Bosnia y Herzegovina entamó tamién un [[referendu]] sobre la so independencia. La decisión del Parllamentu de la República Socialista de Bosnia y Herzegovina de la celebración del referendu foi tomada dempués de que la mayoría de miembros [[Serbia|serbios]] abandonaren l'asamblea parllamentaria en señal de protesta. Estos serbios de Bosnia, miembros de l'asamblea, convidaron a la población serbia a boicotiar el Referendu celebráu'l 29 de febreru y el 1 de marzu de 1992. La participación nel referendu foi del 67% y la resultancia foi del 99.43 % a favor de la independencia.<ref>[https://web.archive.org/web/20080404220824/http://www.voanews.com/bosnian/archive/2005-03/2005-03-01-voa2.cfm O Federaciji Bosnia y Herzegovina obilježen. Dan nezavisnosti BiH]</ref> La independencia foi asina declarada'l [[5 de marzu]] de [[1992]] pol Parllamentu. El referendu en sí mesmu y l'asesinatu d'un serbiu nuna boda'l día antes del referendu fueron utilizaos polos líderes políticos serbios como una razón pa empecipiar bloqueos de carreteres en señal de protesta. === Embargu d'armes === El [[25 de setiembre]] de [[1991]] el [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] aprobó la [[Resolvimientu 713 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu CSNU 713]], qu'imponía un embargu d'armes en tola antigua Yugoslavia. El bloquéu perxudica al Exércitu de la República de Bosnia y Herzegovina, principalmente porque Serbia heredó la mayor parte del arsenal del antiguu Exércitu Popular Yugoslavu y l'Exércitu croata podía consiguir armes de contrabandu al traviés de la so mariña. Más del 55% del les armeríes y cuarteles de la ex Yugoslavia atopar en Bosnia por cuenta del so terrén montascosu, en previsión d'una guerra de guerrilles, pero munches d'eses fábriques taben baxu control serbiu (como la fábrica Unis Pretis, en [[Vogošća]]), y otres quedaron inoperantes por cuenta de la falta d'electricidá y materies primes. El Gobiernu bosniu primió por que se llevantara l'embargu, pero opunxéronse'l [[Reinu Xuníu]], [[Francia]] y [[Rusia]]. El Congresu de los [[Estaos Xuníos d'América|EE. XX.]] aprobó dos resoluciones pidiendo l'anulación del embargu, pero dambes fueron vetaes pol Presidente [[Bill Clinton]] por medrana a la creación d'una fisura ente los EE. XX. y los países antes mentaos. Sicasí, los Estaos Xuníos realizaron delles operaciones incluyendo grupos islamistes pa suministrar armes a les fuercies del Gobiernu de Bosnia al traviés de Croacia.<ref>[http://www.guardian.co.uk/comment/story/0,3604,688310,00.html The Guardian: América utilizó islamistes p'armar a los musulmanes de Bosnia]</ref> == La guerra == === Información xeneral === [[Ficheru:Evstafiev-Radovan Karadzic 3MAR94.jpg | thumb | left | 150px | Radovan Karadžić, mientres una visita a Moscú en 1994.]] El [[Exércitu Popular Yugoslavu]] (Jugoslovenska narodna armija, JNA) dexó oficialmente Bosnia y Herzegovina el [[12 de mayu]] de [[1992]], pocu dempués de la independencia, declarada n'abril. Sicasí, la mayor parte de la cadena de mandu, armamentu, y el personal militar de mayor rangu, incluyíu'l xeneral [[Ratko Mladić]], permanecieron en Bosnia y Herzegovina nel [[Exércitu de la República Srpska]] (Vojska Republike Srpske, VRS). Los croates entamaron una formación defensiva militar mesma llamada'l [[Conseyu Croata de Defensa]] (Hrvatsko Vijećy Obrane, HVO) como fuercies armaes de la autoproclamada [[Herzeg-Bosnia]], y les [[Fuercies Croates de Defensa]] (Hrvatske Obranbene Snage, HOS). La mayoría de los bosnios entamar nel [[Exércitu de la República Bosnia-Herzegovina]] (Republike Armija Bosne i Hercegovine, RBiH). Esti exércitu tien un bon númberu de non bosnios (alredor del 25 %), especialmente nel 1ᵉʳ Cuerpu en Sarajevo. El comandante axuntu del Exércitu bosniu, el xeneral [[Jovan Divjak]] foi la más alta xerarquía d'etnia serbia nel exércitu bosniu. El xeneral Stjepan Šiber, d'etnia croata foi'l segundu comandante axuntu. El presidente [[Alija Izetbegović]] tamién nomó al coronel [[Blaž Kraljević]], comandante del [[Conseyu Croata de Defensa]] en [[Herzegovina]], como miembru del cuartel xeneral del Exércitu bosniu, siete díes antes del so asesinatu, col fin d'axuntar un frente multiétnicu bosniu de defensa.<ref>[http://www.hsp1861.hr/vijesti4/030513zp.htm Vjesnik: Je li Tuta platio atentatorima po mascota tisuća maraka]</ref> Delles fueron les unidaes paramilitares qu'operaron na guerra de Bosnia: los serbios Águiles Blanques (Beli Orlovi), los Tigres d'[[Arkan]], la Guardia Serbia de Voluntarios (Srpska Dobrovoljačka Garda), los bosnios Lliga Patriótica (Patriotska Lliga) y les Boínes Verdes del Exércitu de Bosnia y Herzegovina (Zelene Beretke) y los croates de les Fuercies de Defensa Croata (Hrvatske Obrambene Snage). Los paramilitares serbios y croates que participaron voluntarios recibíen el sofitu de partíos políticos nacionalistes nesos países. Esisten denuncies sobre la participación de la policía secreta serbia y croata nel conflictu. Los serbios recibieron el sofitu de combatientes eslavos cristianos d'otros países, ente ellos [[Rusia]]. Los voluntarios [[Grecia|griegos]] fueron acusaos de tomar parte na [[masacre de Srebrenica]], pos asitiaron la [[bandera de Grecia]] en Srebrenica, cuando la ciudá cayó ante los serbios.<ref>[http://observer.guardian.co.uk/milosevic/story/0,,868869,00.html Grecia enfrentar a la vergüenza del so papel na masacre de los serbios]</ref> [[Ficheru: Alija Izetbegovic.jpg | thumb | 150px | Alija Izetbegović mientres la so visita a los [[Estaos Xuníos]] en 1997.]] Los [[Bosníacos|bosnios]] recibieron el sofitu de grupos islámicos comúnmente conocíu como «guerreros santos» o [[Muyahid]]ines. Hubo tamién dellos cientos del Exércitu de los Guardianes de la Revolución Islámica qu'ayudaron al Gobiernu de Bosnia mientres la guerra.<ref>[https://web.archive.org/web/20090602142441/http://www.usip.org/pubs/specialreports/early/dayton_imp/train_equip.html Institutu americanu de la Paz, aplicación de Dayton]</ref> Primeramente les fuercies serbies, d'estraición cristiana ortodoxa, atacaron a la población civil non serbia, d'estraición musulmana, en Bosnia oriental. Una vegada que les ciudaes y los pueblos taben aseguraos, daben en la espulsión de los sos habitantes ([[llimpieza étnica]]), qu'incluyó [[Violaciones masives en Bosnia|violaciones masives]] y asesinatos.<ref>[https://web.archive.org/web/20040318032919/http://www.un.org/icty/kunarac/trialc2/judgement/kun-tj010222y-5.htm TPIY: Ataques contra la población civil]</ref> Los serbios teníen superioridá, a pesar de cuntar con menos mano d'obra, debíu al armamentu que recibieron del [[Exércitu Popular Yugoslavu]] y establecieron el control sobre la mayoría de les zones onde yeren mayoría relativa, amás de zones onde yeren una minoría significativa, nes zones rurales y rexones urbanes, escluyendo les grandes ciudaes de [[Sarayevu]] y [[Mostar]]. Los dirixentes militares y políticos serbios, recibieron la mayoría de les acusaciones de [[crímenes de guerra]] ante'l [[Tribunal Penal Internacional pa la ex Yugoslavia]] (ICTY), munchos de los cualos fueron condergaos dempués de la guerra nos xuicios. La mayor parte de la capital [[Sarayevu]], tuvo permanentemente en manes de los bosnios, anque'l gobiernu oficial de la República de Bosnia y Herzegovina siguió funcionando con relativa composición multiétnica. Nos 44 meses del asediu, el terror contra Sarajevo y los sos residentes varió na so intensidá, pero l'oxetivu siempres foi'l mesmu: infligir el mayor sufrimientu posible a los civiles con cuenta d'obligar a les autoridaes bosnies a aceptar les demandes de los serbios.<ref>{{Cita web |url=http://www.sense-agency.com/en/stream.php?sta=3&pid=9043&kat=3 |títulu=ICTY: Mayor sufrimientu al menor riesgu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071013175021/http://www.sense-agency.com/en/stream.php?sta=3&pid=9043&kat=3 |fechaarchivu=2007-10-13 }}</ref> El [[Exércitu de la República Srpska]] arrodió la ciudá esplegando tropes y artillería nes llombes de la contorna no que se llamó'l [[sitiu de Sarajevo]] y significó, mientres casi 4 años, el sitiu más llargu na hestoria de la guerra moderna. Numberosos alcuerdos de cesación del fueu robláronse pero violábense una y otra vez cuando una de les partes consideraba que tenía desventaxa. Les [[Naciones Xuníes]] trataron de detener la guerra en delles ocasiones ensin ésitu y el promocionáu plan de paz Vance-Owen, que pretendía estremar el país en tres zones, tuvo poco impautu. === Cronoloxía === ==== 1992 ==== [[Ficheru:Evstafiev-bosnia-cello.jpg|thumb|250px|[[Vedran Smailović]] tocando nel edificiu destruyíu de la Biblioteca Nacional de [[Sarayevu]], en [[1992]]. Semeya de [[Mijail Evstafiev|Mikhail Evstafiev]].]] [[Ficheru:Bombed mosque in Ahmici.jpg|thumb|250px|Soldaos de la [[ONX]] reparen el [[minarete]] d'una [[mezquita]], dinamitado por fuercies del [[Conseyu Croata de Defensa]] mientres la [[Masacre de Ahmići]] ([[1993]]). Imaxe cortesía del [[TPIY]].]] La primer víctima en Bosnia ye otru puntu de discordia ente serbios y bosnios. Los serbios consideren que foi Nikola Gardović, el padre d'un noviu que foi muertu na procesión d'una boda serbia dos díes depués del referendu, el 1 de marzu de 1992 nel cascu antiguu de Sarajevo. Bosnios y croates mentanto consideren les primeres víctimes de la guerra, antes de la independencia, a unos civiles croates asesinaos pol [[JNA]] (depués tresformáu en [[Exércitu de la República Srpska]] y [[Exércitu de Serbia y Montenegru]]), na aldega de [[Ravno]], en setiembre de 1991. Los bosnios tamién consideren la primer persona víctima de la guerra a [[Suada Dilberović]], que recibió un disparu mientres una marcha de paz por pistoleros non identificaos el 5 d'abril dende un nial de francotiradores serbios nel hotel Holiday Inn de Sarajevo. Estes actividaes nun taben rellacionaes entá col empiezu de la guerra nel territoriu de Bosnia y Herzegovina. El 30 de setiembre de 1991, l'[[Exércitu Popular Yugoslavu]] destruyó'l pequeñu pueblu de [[Ravno]] asitiáu en Herzegovina, habitáu por croates, mientres l'intre del sitiu de la ciudá de [[Dubrovnik]], en Croacia. El 19 de setiembre, el JNA treslladó más tropes a la zona en redol a la ciudá de [[Mostar]], lo que foi protestáu públicamente pol gobiernu llocal. El 13 d'ochobre de 1991 el futuru presidente de la República Srpska, [[Radovan Karadžić]] espresó la so opinión sobre'l futuru de Bosnia y los musulmanes bosnios, dexando clares les sos intenciones de anexonase tol territoriu posible.<ref>[https://web.archive.org/web/20080821153504/http://www.helsinki.org.yu/hcharter_t16a02.html Karadzic and the genocide]</ref> Mientres los meses de marzu, abril y mayu de 1992 produciéronse feroces ataques nel este de Bosnia, según la parte noroeste del país. En marzu los ataques del VRS, xunto con miembros del Segundu Comandu Militar del antiguu Exércitu Popular Yugoslavu, llevar a cabu en parte oriental del país coles mires de tomar posiciones estratéxicamente pertinentes y llevar a cabu un bloquéu de comunicación ya información. Estos ataques dieron llugar a un gran númberu de muertos y mancaos civiles.<ref>[http://www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/(Symbol)/333378630589b6d680256674005bc280?Opendocument Comité de Derechos Humanos. Informe de Bosnia y Herzegovina]</ref> El [[JNA]] baxu control serbiu foi capaz de tomar más del 70% del país mientres estos meses. Gran parte d'esto debe al fechu de que taben muncho meyor armaos y entamaos que los bosnios y les fuercies croates de Bosnia. Los ataques tamién incluyeron les zones de composición étnica mista. [[Doboj]], [[Foča]], [[Rogatica]], [[Vlasenica]], [[Bratunac]], [[Zvornik]], [[Prijedor]], [[Sanski Most]], [[Kljuc]], [[Brčko (ciudá)|Brčko]], [[Derventa]], [[Modrica]], [[Bosanska Krupa]], [[Bosanski Brod]], [[Bosanski Novi]], [[Glamoc]], [[Bosanski Petrovac]], [[Cajnice]], [[Bijeljina]], [[Višegrad]], según zones de [[Sarayevu]] son toles zones onde los serbios establecen el control y espulsen a bosnios y croates. Tampoco les zones más étnicamente homoxénees salvar d'importantes combates, como [[Banja Luka]], [[Bosanska Dubica]], [[Bosanska Gradiska]], [[Bileća]], [[Gacko]], [[Han Pijesak]], [[Kalinovik]], [[Nevesinje]], [[Trebinje]], [[Axatáu]], que vieron como les sos poblaciones non serbies fueron espulsaes. De la mesma, les rexones de la zona central de Bosnia y Herzegovina ([[Sarayevu]], [[Zenica]], [[Maglaj]], [[Zavidovići]], [[Bugojno]], [[Mostar]], [[Konjic]], etc.) vieron la fuxida de la so población serbia, emigrando a zones so control serbiu de Bosnia y Herzegovina. En xunu de 1992, la [[UNPROFOR]], que orixinalmente esplegárase en Croacia, prorrogó'l so mandatu a Bosnia y Herzegovina, primeramente pa protexer l'aeropuertu internacional de Sarajevo. En setiembre, el papel de la UNPROFOR ampliar col fin de protexer l'ayuda humanitaria y ayudar na execución de les actividaes de socorru en toa Bosnia y Herzegovina, según ayuda na proteición de los refuxaos civiles cuando fuera riquida pola [[Cruz Bermeya]]. Les ciudaes de [[Gornji Vakuf]] y [[Novi Travnik]] fueron atacaes polos croates el [[20 de xunu]] de [[1992]], pero l'intentu fracasó. L'alcuerdu de Graz ente serbios y croates causó una fonda división dientro de la comunidá croata y la separación del grupu, lo que condució al conflictu colos bosnios. Unu de los principales dirixentes croates, [[Blaž Kraljević]], partidariu de la unión, foi asesináu por soldaos del HVO n'agostu de 1992, lo que debilitó enforma'l grupu moderáu qu'esperaba caltener l'alianza de croates y bosnios.<ref>[http://www.hsp1861.hr/vijesti/201129erra.htm Sarajevo, i poslije, Erich Rathfelder]</ref> N'ochobre de 1992, los serbios tomaron la ciudá de [[Jajce]] y espulsaron a la población croata y bosnia. La cayida de la ciudá deber en gran parte a la falta de cooperación bosniu-croata y l'aumentu de les tensiones, especialmente mientres los últimos cuatro meses. ==== 1993 ==== El [[8 de xineru]] de [[1993]] los serbios asesinen al diputáu bosniu [[Hakija Turajlić]] dempués de detener el convói de Naciones Xuníes que lo treslladaba dende l'aeropuertu. Los díes 15 y 16 de mayu, el 96 % de los serbios votó a favor de refugar el plan Vance-Owen. Tres el fracasu del plan de paz, que pretendía estremar el país en tres zones étniques, surdió un conflictu armáu ente bosnios y croates sobre'l 30 per cientu de Bosnia qu'ocupaben. El plan de paz foi unu de los factores que conducieron a la esguilada del conflictu, al evitar [[Lord Owen]] el diálogu coles autoridaes croates más moderaes (pro-Bosnia unificada) y axustar direutamente colos elementos más estremos (que pretendíen la separación).<ref>[http://www.kcl.ac.uk/lhcma/cats/yugoslavia/xd20-0.htm Angus Macqueen y Paul Mitchell: La muerte de Yugoslavia]</ref> Gran parte del añu 1993 foi apoderada pola guerra bosniu-croata que se fixo más grave n'ochobre de 1992, cuando les fuercies croates bosnies atacaron a la población civil en [[Prozor]], quemando les sos cases y matando a civiles. En xineru de 1993 les fuercies croates de Gornji Vakuf atacaron de nuevu col fin de coneutar Bosnia Central con Herzegovina. La [[llimpieza étnica]] del Valle de dir, campaña contra los civiles bosnios prevista polos xefes políticos y militares de la [[Comunidá Croata de Herzeg-Bosnia]] de mayu de [[1992]] a marzu de [[1993]], foi dar cumplimientu a los oxetivos enunciaos por nacionalistes croates en payares de [[1991]].<ref>[https://web.archive.org/web/20010905063836/http://www.un.org/icty/blaskic/trialc1/judgement/bla-tj000303y-3.htm ICTY: Veredictu Blaškić. El valle de Lasva: mayu de 1992 - Xineru 1993]</ref> Los bosnios del Valle de dir fueron oxetu de persecución por motivos políticos, [[Raza|raciales]] y [[relixón|relixosos]],<ref>[https://web.archive.org/web/20081210205540/http://www.haverford.edu/relg/sells/indictments/Kordic2.html TPIY (1995): acta d'acusación inicial pa la llimpieza étnica de la zona del valle de Lasva]</ref> deliberadamente discriminaos nel contestu d'un ataque xeneralizáu na rexón a la población civil<ref>[https://web.archive.org/web/20081212214808/http://www.un.org/icty/bralo/bra-sum051207-y TPIY: Resume de la sentencia de Miroslav Bralo]</ref> y sufrió asesinatos en masa, violaciones y retención en campamentos, según la destrucción de sitios culturales y propiedaes privaes, lo que desaguó na [[masacre de Ahmići]]. Estos fechos fueron siguíos de cutiu por propaganda antibosniasobremanera nos conceyos de [[Vitez]], [[Busovača]], [[Novi Travnik]] y [[Kiseljak]]. La [[Comunidá Croata de Herzeg-Bosnia|comunidá croata de Herzeg-Bosnia]] tomó'l control de munchos gobiernos municipales y servicios en [[Herzegovina]] y esanició o prindó a los líderes bosnios locales. Herzeg-Bosnia tomó'l control de los medios de comunicación ya impunxo idees y propaganda croata. Introduciéronse planes d'estudios y l'idioma croata nes escueles. Munchos bosnios y serbios fueron retiraos de posiciones nel gobiernu y les empreses privaes; l'ayuda humanitaria foi xestionada y distribuyida a los bosnios y los serbios en desventaxa, y los bosnios polo xeneral fueron cada vez más acosaos. L'alianza bosniu-croata caltener en delles zones de Bosniasobremanera en Bihać (noroeste de Bosnia) y Bosanska Posavina (norte), onde dambos taben siendo bien castigaos poles fuercies serbies. Esti conflictu provocó la creación d'un mayor númberu d'enclaves étnicos y un mayor derramamiento de sangre. [[Mostar]], foi tamién arrodiáu poles fuercies croates mientres nueve meses, y gran parte de la so ciudá histórica viose gravemente destruyida polos [[bombardéu|bombardéos]] incluyendo'l famosu [[Stari Most]] (Puente Viejo). El [[ARBiH]] llanzó una operación conocida como Neretva 93 contra'l [[Conseyu Croata de Defensa]] y les [[Fuercies Croates de Defensa]] en setiembre de [[1993]], coles mires de poner fin al sitiu de [[Mostar]] y recuperar les zones de Herzegovina que fueron incluyíes na autoproclamada República Croata de Herzeg-Bosnia. La operación foi detenida poles autoridaes bosnies dempués de recibir la información sobre los incidentes contra civiles croates y los prisioneros de guerra nes aldegues de Grabovica y Uzdol. Dellos dirixentes croates fueron xulgaos pol [[TPIY]] por cargos como [[crímenes de lesa humanidá]], violaciones graves de los Convenios de Xinebra y violaciones de les lleis o usos de la guerra. [[Dario Kordić]], dirixente políticu de los croates en Bosnia central foi declaráu culpable de [[crímenes de lesa humanidá]] en Bosnia central, pola [[llimpieza étnica]] llevada a cabu, y condergáu a 25 años de prisión.<ref>[https://web.archive.org/web/20110514200314/http://www.un.org/icty/kordic/trialc/judgement/index.htm ICTY: Veredictu de Kordić y Čerkez]</ref> El comandante bosniu [[Sefer Halilović]] foi acusáu d'un cargu de violación de les lleis y costumes de la guerra sobre la base cimera de la responsabilidá penal de los incidentes asocedíos mientres Neretva 93 y declaráu inocente. Nun intentu de protexer a los civiles, el papel de la UNPROFOR ampliar en 1993 pa protexer les "zones segures" que declarara en redol a [[Sarayevu]], [[Goražde]], [[Srebrenica]], [[Tuzla]], [[Žguo]] y [[Bihać]]. ==== 1994 ==== En 1994 la [[OTAN]] decidir a participar viviegamente, cuando'l 28 de febreru los sos aviones [[F-16]] baltaron cuatro aviones serbios en Bosnia central (incidente de [[Banja Luka]]), que violaren la zona de prohibición de vuelos de la ONX. La guerra bosniu-croata terminó oficialmente'l [[23 de febreru]] de 1994, cuando'l comandante del HVO, xeneral Ante Roso y el comandante del Exércitu bosniu, xeneral Rasim Delić, roblaron un alcuerdu d'alto'l fueu en [[Zagreb]]. En marzu de 1994 un alcuerdu de paz mediáu polos [[Estaos Xuníos]] ente los batallosos croates (representaos pola [[República de Croacia]]) y la [[República de Bosnia y Herzegovina]] roblar en Washington y Viena, conocíu como [[Alcuerdu de Washington]]. En virtú del alcuerdu, la combinación de territoriu controláu polos croates de Bosnia y les fuercies del Gobiernu foi estremada en diez cantones autónomos, establecíos na [[Federación de Bosnia y Herzegovina]]. Esto punxo fin a la guerra ente croates y bosnios, y amenorgó les partes batalloses a dos. La primer batalla abierta ente croates y serbios, el [[HVO]] y el [[HOS]] contra'l [[Exércitu de la República Srpska|VRS]], asocedió en [[Kupres (República Srpska)|Kupres]], en Herzegovina Occidental. Los serbobosnios y el [[JNA]] cuntaben con unos 6 000 homes, trés o cuatro divisiones d'artillería, un batallón blindáu y el sofitu de l'aviación contra unos 1 500 bosniocroatas de [[Kupres (Federación de Bosnia-Herzegovina)|Kupres]]. Los (entós daquella) pocu armaos bosniocroatas pierden esa batalla que va tener la so segunda parte nel [[1995]] con distintu desenllaz. Los bosniocroatas y bosnios enrolados nel [[HVO]] y sobremanera nel [[HOS]] —cola lleición aprendía de [[Ravno]] y coles armes consiguíes dende [[Croacia]]— van ser la primer fuercia que consigue ganar la primer batalla non tapada contra los serbios —la primera [[batalla de Mostar]]— consiguiendo espulsa-yos de la parte ocupada de Mostar Oriental. Dempués del golpe de [[Mate Boban]], y la cayida inesplicable del norte de Bosnia y la ciudá de [[Jajce]], el [[HVO]] yá nun quier entrar en conflictu colos serbios. Sicasí, el [[HOS]] sigui fiel al gobiernu bosniu de Sarajevo- esto va llevar a un conflictu internu ente los [[bosniocroatas]] y l'atentáu posterior sobre'l so líder [[Blaz Kraljevic]]. ==== 1995 ==== La guerra siguió mientres la mayor parte de 1995. Esi añu los serbobosnios empezaron una campaña sistemática d'ataques a ''zones segures'', lo que punxo a les fuercies de la ONX na so contra. Esto, xuníu a la meyor preparación y resultaos de l'alianza bosniu-croata, amenorgó les opciones de victoria de Karadzic. En xunetu de 1995, les tropes serbies del xeneral [[Ratko Mladić]], ocuparon la "zona segura", controlada por [[UNPROFOR]], de [[Srebrenica]] nel este de Bosnia, onde alredor de 8000 civiles bosnios fueron asesinaos, na conocida [[masacre de Srebrenica]]. La mayoría de les muyeres fueron espulsaes a territoriu bosnios y delles asesinaes y violaes.<ref>[https://web.archive.org/web/20010913102028/http://www.un.org/icty/krstic/TrialC1/judgement/krs-tj010802y.pdf ICTY: Veredictu de Krstic]</ref> El [[Tribunal Penal Internacional pa la ex Yugoslavia|TPIY]] calificó esti sucesu como [[xenocidiu]] nel casu contra [[Radislav Krstić]]. Acordies con l'alcuerdu bosniu-croata, les fuercies croates operaron nel oeste de Bosnia (Operación Verano'95), y a principios d'agostu llanzaron la Operación Nube, faciéndose cargu de la [[República Serbia de Krajina]] en Croacia, que traxo consigo una nueva [[llimpieza étnica]], nesti casu de serbios. Con ello, l'alianza bosniu-croata ganó la iniciativa na guerra, llogrando gran parte de Bosnia occidental de los serbios en delles operaciones, ente elles la Operación Mistral y la Operación Sana. Estes fuercies llegaron a amenaciar la capital serbia de Bosnia [[Banja Luka]] gracies a un ataque terrestre direutu. L'[[artillería]] serbia que sitiaba Sarajevo llevó a cabu la [[masacre del mercáu de Markale]], y la [[OTAN]] respondió col entamu de la [[Operación Deliberate Force]], ampliando los ataques aéreos contra infraestructures y unidaes [[serbobosnio|serbobosnias]] en setiembre. Nesi momentu, la comunidá internacional primió a Milosevic, Izetbegovic y La tođman a la mesa de negociación y, finalmente, la guerra terminó colos [[Alcuerdos de Dayton]] roblaos el [[21 de payares]] de 1995. La versión final del alcuerdu de paz foi roblada'l [[14 d'avientu]] de 1995, en París. == Baxes == El númberu de muertos tres la guerra foi primeramente envaloráu n'alredor de 200 000 pol gobiernu bosniu. Tamién se rexistraron alredor de 1 326 000 [[refuxáu|refuxaos]] y [[exiliu|exiliaos]]. La investigación realizada por Tibeau y Bijak en 2004 determinó una serie de 102 000 muertes y envaloró el siguiente desglose: 55 261 yeren civiles y 47 360, soldaos. De los civiles: 16 700 yeren serbios, ente que 38 000 fueron bosnios y croates. De los soldaos, 14 000 fueron los serbios, los croates fueron 6 000, y los bosnios 28 000.<ref>Nilsen, Av Kjell Arild; - Axencia Noruega de Noticies</ref> Otra investigación foi llevada a cabu pel Centru d'Investigación y Documentación de Sarajevo (RDC), basada na creación de llistes y bases de datos, en llugar d'apurrir estimaciones. Estudios demográficos del [[TPIY]] na Unidá de [[L'Haya]], apurren un númberu similar de muertos, pero un tanto distintu en distribución étnica.<ref>[https://web.archive.org/web/20080514012358/http://www.nezavisne.com/revija/tekst060312-01.php Krsman, Natasa; "Mirsad Tokača: Samo fizički me mogu spriječiti Radim da Bosnia"]</ref> A partir d'ochobre de 2006, el recuentu del númberu de víctimes llegó a 97 884.<ref>[https://web.archive.org/web/20090418125418/http://www.idc.org.ba/aboutus/Overview_of_jobs_according_to_%20centers.htm RDC: Estudiu de los centros de bases de datos]</ref> Otres investigaciones siguen en cursu. El [[21 de xunu]] de 2007, el Centru d'Investigación y Documentación de Sarajevo publicó la más amplia investigación sobre les baxes de la guerra de Bosnia-Herzegovina tituláu ''El llibru bosniu de los Muertos'' —una base de datos que revela 97 207 nomes de ciudadanos muertos y sumíos mientres la guerra de 1992-1995—. Un equipu internacional d'espertos evaluó los resultaos primero que fueren publicaos. Más de 240 000 bases de datos fueron recoyíes, trataes, estudiaes y evaluaes pol equipu internacional d'espertos col fin de llograr el númberu final de más de 97 000 nomes de víctimes, pertenecientes a toles nacionalidaes. De les 97 207 muertes documentaes en Bosnia-Herzegovina, el 83 per cientu de les víctimes civiles fueron [[Bosnia y Herzegovina|bosnios]], el 10 per cientu de les víctimes civiles fueron [[Serbia|serbios]] y más de 5 per cientu de les víctimes civiles fueron [[Croacia|croates]], siguíu por un pequeñu númberu d'otros, como [[Albania|albanés]] o [[pueblu xitanu|romaninos]]. El porcentaxe de víctimes bosnios podría ser cimera, pos hai sobrevivientes de Srebrenica qu'informaron de los sos seres queríos como ''soldaos'' p'aportar a los servicios sociales y otros beneficios del gobiernu. La cifra total de muertos podría aumentar hasta un máximu d'otros 10 000 pa tol país por cuenta de les investigaciones en cursu.<ref>[https://web.archive.org/web/20070627040825/http://www.iht.com/articles/ap/2007/06/21/europe/EU-GEN-Bosnia-War-Victims.php La investigación amuesa que les estimaciones del númberu de muertos fueron enchíes]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20090309123255/http://www.birn.eu.com/en/88/10/3377/ Llibru bosniu de los muertos]</ref> Les grandes discrepancies en toes estes estimaciones son polo xeneral por cuenta de la contradicción de les definiciones de lo que pueden ser consideraos víctimes de la guerra. Delles investigaciones calculen solamente víctimes direutes de l'actividá militar, ente qu'otros calculen tamién víctimes indireutes, como los que morrieron de resultes de les dures condiciones de vida, fame, fríu, enfermedaes o otros accidentes causaos indireutamente pola guerra. Tamién s'utilizaron cifres más altes cuando munches de les víctimes numberáronse dos o tres veces, tantu en civiles como en militares, amás de que pocu o nada de comunicación y coordinación puede haber ente estes llistes en condiciones de guerra. La manipulación colos númberos ye güei día bien utilizada pol [[revisionismu históricu]] pa camudar el calter y l'algame de la guerra en Bosnia y Herzegovina. Sicasí, la mayoría d'estudios independientes nun fueron acreditaos por nengún de los gobiernos arreyaos nel conflictu y nun hai resultaos oficiales que sían aceptables pa toles partes. Nun tien de ser escaecíu que tamién hubo baxes significatives per parte de tropes internacionales en Bosnia y Herzegovina. Unos 320 soldaos d'[[UNPROFOR]] morrieron mientres esti conflictu. == Crímenes de guerra == [[Ficheru:Srebrenica massacre memorial gravestones 2009 1.jpg|thumb|240px|right|El campusantu nel Memorial de Srebrenica-Potočari y a les Víctimes del Xenocidiu.]] [[Ficheru:Exhumations in Srebrenica 1996.jpg|right|thumb|240px|Exhumaciones de [[Srebrenica]] en 1996.]] === Llimpieza étnica === La [[llimpieza étnica]], foi un fenómenu común na guerra. Polo xeneral, esto implicaba la intimidación, la espulsión forzosa o asesinatu de la etnia indeseada, según la destrucción de les muertes físiques del grupu étnicu, como los llugares de cultu, campusantos y edificios culturales y históricos. Acordies con numberosos fallos del [[Tribunal Penal Internacional pa la ex Yugoslavia]], les fuercies serbies<ref>[https://web.archive.org/web/20110513234558/http://www.un.org/icty/brdjanin/trialc/judgement/index.htm TPIY: Sentencia Radoslav Brdanin]</ref> y croates<ref>[https://web.archive.org/web/20140204020504/http://www.un.org/icty/kordic/trialc/sentencia TPIY: Veredictu Kordić y Čerkez]</ref> realizaron llimpieza étnica nos sos territorios, planiaes polos sos líderes políticos col fin de crear estaos étnicamente puros ([[República Srpska]] y [[República Croata de Herzeg-Bosnia]]). Per otra parte, les fuercies serbies cometieron la [[masacre de Srebrenica]] a la fin de la guerra, calificada pol Tribunal como [[xenocidiu]].<ref>[https://web.archive.org/web/20040702011619/http://www.un.org/icty/pressreal/2004/p860-y.htm TPIY: Discursu del Presidente del Tribunal Theodor Meron, nel campusantu de Potočari]</ref> Coles mesmes, fuercies bosnies —sobremanera paramilitares llegaos de países árabes, [[muyahid]]ines— llevaron a cabu tamién llimpieza étnica n'aldegues de mayoría serbia.<ref>[http://www.acnur.org/index.php?id_pag=5280 TPIY: Condena a Naser Oric]</ref> === Violaciones masives y sistemátiques === {{AP| Violaciones masives en Bosnia}} Mientres la guerra de Bosnia, realizáronse [[abusu sexual|abusos sexuales]] de neñes y muyeres que más tarde se conoceríen como fenómenu de violaciones en masa. Ente 20 000 y 44 000 muyeres musulmanes fueron sistemáticamente violaes poles fuercies serbies cristianes.<ref>[http://www.coop99.at/grbavica_website/ Violaciones en masa en Grbavica]</ref><ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/03/internacional/1241342465.html Violaes na guerra de Bosnia: 14 años ensin sofitu y ensin derechos], [[El Mundo (España)|El Mundo]], 3 de mayu de 2009</ref> Estos fechos fueron realizaos en Bosnia oriental, mientres les masacres de Foca, y en Grbavica mientres el [[sitiu de Sarajevo]].<ref>[https://web.archive.org/web/20040318032919/http://www.un.org/icty/kunarac/trialc2/judgement/kun-tj010222y-5.htm TPIY: Ataque contra la población civil. Sentencia Foča]</ref> Esiste constancia de que tamién unidaes bosnies realizaron esta práutica con muyeres serbies en [[Kamenica]], [[Rogatica]], [[Kukavice]], [[Milići]], [[Klisa]], [[Zvornik]] y otres ciudaes. Estos fechos nun fueron xulgaos pol Tribunal al considerase aisllaos. Tres esti conflictu la violación foi reconocida per primer vegada como una arma de guerra emplegada como ferramienta de [[llimpieza étnica]] y [[xenocidiu]].<ref name="Nonu1">{{cita web |url=http://www.economist.com/node/17900482 |títulu=War's overlooked victims |fechaaccesu=31 de xineru de 2011 |autor= The Economist|fecha= 13 de xineru de 2011|editorial= economist.com |idioma=inglés}}</ref> === Xenocidiu === {{AP| Xenocidiu bosniu}} Un xuiciu tuvo llugar ante la [[Corte Internacional de Xusticia]], arriendes de una demanda presentada en 1993 por [[Bosnia y Herzegovina]] contra [[Serbia y Montenegru]] acusándo-y de [[xenocidiu]]. La [[Corte Internacional de Xusticia]] (CIJ), na so sentencia de 26 de febreru de 2007 determinó que Serbia nun tuvo responsabilidá pol xenocidiu cometíu poles fuercies serbies de Bosnia na [[masacre de Srebrenica]] en 1995. La CIJ llegó a la conclusión, sicasí, de que Serbia nun actuó pa torgar la masacre de Srebrenica y nun castigar a los consideraos responsables, sobremanera al xeneral [[Ratko Mladić]] y el Primer Ministru serbobosnio [[Radovan Karadžić]]. Dambos tán acusaos pol [[Tribunal Penal Internacional pa la ex Yugoslavia]] de los cargos de [[crímenes de guerra]] y xenocidiu. Los dos máximos responsables del xenocidiu fueron prindaos pol gobiernu de Serbia ante la presión de la comunidá internacional: el Presidente de la República Srpska, Radovan Karadžić, el 21 de xunetu de 2008; y el Comandante en Xefe del exércitu serbobosnio, Ratko Mladić, el 26 de mayu de 2011. == Manipulación mediática == El papel xugáu pelos medios de comunicación, principalmente la cobertoria internacional, foi puesta n'entredichu n'incurriendo de forma recurrente en práutiques de desinformación, manipulación de datos ya imparcialidá manifiesta. Denuncióse que'l tratamientu de los fechos acaecíos mientres el [[Sitiu de Sarajevo]] por parte de dalgunos de los principales medios comunicación, pudo conducir a una esguilada nel conflictu balcánicu. === La masacre ante la panadería en Sarajevo === L'escritor y periodista Michel Collon [https://en.wikipedia.org/wiki/Michel_Collon], nel so llibru ''Poker menteur, Les grandes puissances, la Yougoslavie et les prochaines {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170813194717/https://en.wikipedia.org/wiki/Michel_Collon |date=2017-08-13 }},'' denunció la connivencia de los medios coles grandes potencies occidentales a la de xustificar les distintes sanciones y embargos dictaos mientres la guerra de los Balcanes. Nel casu de la masacre ante la panadería, esbilla'l comportamientu de los medios en cinco fases. Na primera detalla cómo «cada vez que les potencies occidentales preparar p'aumentar les midíes contra los serbios, ''sobrevien'' una masacre» que los medios ayuden a espublizar con imáxenes estremecedoras per tol mundu. Na segunda y tercer fase, Collon amuesa una serie d'artículos de medios como la CBS, ''Monde 039;' o ''Le Soir'', onde se reproduz la versión oficial, aquella qu'asitia a serbios como agresores y a bosnios como víctimes. En nengún casu publica l'informe de la [[ONX]], nel que s'esponen los barruntos de los cascos azules sobre l'autoría de la masacre: «Hubo barruntos de que foi'l réxime d'[[Alija Izetbegović]] por faer que los medios tuvieren ellí. La cai fuera cerrada, dempués abierta, formóse la cola ante la panadería y ye entós cuando se produció la esplosión». Na fase siguiente rellátase cómo, trés díes depués de la masacre, el [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] decide paralizar toles esportaciones ya importaciones con Serbia y Montenegru. Na quinta y última fase publicar un desmentíu de [[The Independent]] onde s'esclaria la verdá de los fechos: «Los responsables de les Naciones Xuníes y los altos oficiales occidentales creen que dalgunes de les peores masacres de Sarajevo, especialmente la de les dieciséis persones que faíen cola ante la panadería, yeren obra de musulmanes, principales defensores de la ciudá, y non de los sitiadores serbios. Trátase d'una maniobra col fin de ganar la simpatía del mundu y forzar una intervención militar». Collon conclúi que «a pesar d'estos desmentíos, casi tolos medios occidentales siguieron faláu de la masacre cometida polos serbios». == Mapes == <gallery> Ficheru:Former Yugoslavia wartime.png|<small>Antigua Yugoslavia mientres la guerra.</small> Ficheru:BiH - ES N 1991 1.gif|<small>Composición étnica en 1991 por conceyos.</small> Ficheru:Bosnia Herzegovina Ethnic 2013.png|<small>Composición étnica envalorada en 2013.</small> Ficheru:Bih94.JPG|<small>Llinies del frente en 1994, al rematar el conflictu bosniu-croata y tres los Alcuerdos de Washington.</small> Ficheru:Hvo_controlled.png|<small>Máximu territoriu controláu polos croates mientres la guerra.</small> Ficheru:Bsa_controlled.png|<small>Máximu territoriu controláu polos serbios mientres la guerra.</small> Ficheru:Former Yugoslavia wartime animation 92-95.gif|<small>Animación del control de delles repúbliques.</small> </gallery> == Ver tamién == * [[Guerra Croata-Bosnia]] * [[Llimpieza étnica del Valle de dir]] * [[Masacre de Srebrenica]] * [[Masacre de Ahmići]] * [[Violaciones masives en Bosnia]] * [[Acusaos pol Tribunal Penal Internacional pa la ex Yugoslavia]] * [[Exércitu de la República de Bosnia-Herzegovina]] * [[Exércitu Popular Yugoslavu]] * [[Exércitu de la República Srpska]] * [[Conseyu Croata de Defensa]] * [[UNPROFOR]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * Denitch, Bogdan: ''Nacionalismu y etnicidad: la tráxica muerte de Yugoslavia'', Sieglu XXI, 1995, ISBN 968-23-1958-7 * Suárez, Mariú: ''Más allá del homo sapiens'', Victoria, B.C., 2000, ISBN 1-55212-523-8 * Gutman, Roy: ''A Witness to Genocide: The 1993 Pulitzer Prize-Winning Dispatches on the "Ethnic Cleansing" of Bosnia'', ISBN 978-0-02-032995-4 * Shrader, Charles R.: ''The Muslim-Croat Civil War in Central Bosnia'' Texas A&M University Press, 2003 ISBN 1-58544-261-5 == Enllaces esternos == * [http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/2044.pdf Informe de ACNUR sobre la guerra de Bosnia] * [http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=21836&edicion=27/02/2007&pass= El confidencial: La ONX esculpa a Serbia de xenocidiu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081212213359/http://www.elconfidencial.com/noticias/noticia.asp?id=21836&edicion=27/02/2007&pass= |date=2008-12-12 }} * [https://web.archive.org/web/20080502154944/http://noticias.ya.com/semeyes/200112/1103.htm Comparecencia de Milosevic ante'l ICTY] * [http://hrw.org/reports/2004/ij/icty/2.htm#_Toc62882595 Sumariu de los veredictos del ICTY sobre'l conflictu ente Bosnia y Herzegovina y la República Serbia] (inglés) * [http://hrw.org/reports/2004/ij/icty/2.htm#_Toc62882594 Sumariu de los veredictos del ICTY sobre'l conflictu ente Bosnia y Herzegovina y la República Croata de Herzeg-Bosnia] (inglés) * {{Enllaz rotu|1=mios_bos.nsf/bottin Llista de persones sumíes na guerra |2=http://www.familylinks.icrc.org/los |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} (inglés) * [https://web.archive.org/web/20120720054322/http://www.idc.org.ba/ Centro d'Investigación y Documentación de Sarajevo] (inglés) * [http://www.historyplace.com/worldhistory/genocide/bosnia.htm Xenocidiu en Yugoslavia] (inglés) {{Tradubot|Guerra de Bosnia}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerres yugoslaves|Guerra de Bosnia]] [[Categoría:Guerra de Bosnia]] [[Categoría:Guerres de Bosnia y Herzegovina]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] fm8nri00asxjnm0y6bh3bpp9q5c6bpb Glaciación 0 137359 4501301 4493349 2026-06-22T19:03:43Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 11 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501301 wikitext text/x-wiki {{Ficha xenérica}} Una '''glaciación'''<ref>{{DALLA|glaciación|7157}}</ref> ye un periodu de llarga duración nel cual baxa la [[temperatura]] global y da como resultáu una espansión del [[Indlandsis|xelu continental]] de los [[Banquisa|casquetes polares]] y los [[glaciar]]es. Les glaciaciones subdividir en '''periodos glaciales''', siendo'l [[Últimu periodu glacial|Würm]] el postreru hasta los nuesos díes. D'alcuerdu a la definición dada pola [[glacioloxía]], el términu ''glaciación'' referir a un periodu con casquetes glaciares tantu nel hemisferiu norte como nel sur; según esta definición, entá atopamos nuna glaciación porque inda hai casquetes polares en [[Groenlandia]]<ref>{{cita web|url=http://nsidc.org/news/press/2007seaiceminimum/20070810index.html|títulu=NSIDC Arctic Sea Ice News Fall 2007|editorial=nsidc.org|fechaaccesu=27 de marzu de 2008|apellíu=|nome=}}</ref> y [[L'Antártida]]. [[Ficheru:Ultimo máximo glacial.PNG|300px|thumb|Mapa de les vexetaciones mientres el [[Últimu Máximu Glacial]]]] [[Ficheru:AntarcticaDomeCSnow.jpg|thumb|300px|Los casquetes polares espandir mientres les glaciaciones. Esta imaxe ye del casquete antárticu]] Más coloquialmente, cuando se fala de los últimos millones d'años, utilízase «glaciación» pa referise a periodos más fríos con estensos casquetes glaciares n'[[América del Norte]] y [[Eurasia]]: según esta definición, la glaciación más recién acabó fai 12&nbsp;000 años. Esti artículu va usar el términu ''glaciación'' nel primer sentíu, el glaciológico; el términu ''glaciales'' polos periodos más fríos de les glaciaciones; y ''[[Interglaciar|interglaciales]]'' pa los periodos más templaos. == Historia == [[Ficheru:Louis Agassiz.jpg|thumb|[[Louis Agassiz]], [[naturalista]] qu'espublizó la teoría glacial nos sos entamos]] La idea de que nel pasáu los glaciares fueron más estensos yera saber popular en delles rexones [[Alpes|alpines]] d'[[Europa]]: Imbrie y Imbrie (1979) recueyen el testimoniu d'un lleñador qu'esplicó a [[Jean de Charpentier]] l'antigua estensión del [[glaciar]] [[suiza|suizu]] del [[Grimselpass]].<ref>[https://web.archive.org/web/20080408210650/http://www.museum-neuchatel.ch/expositions/Agla/Eiszeit-Neuchatel-Deutsch.pdf ''Die Eiszeit'', Muséu de Neuchatel, Switzerland, p. 3 (pdf 125 Kb)]</ref> La teoría nun foi postulada por una única persona.<ref>{{cita web | url=http://academic.emporia.edu/aberjame/histgeol/agassiz/glacial.htm| títulu=Birth of the Glacial Theory| apellíu=Aber | nome=James | editorial=Emporia State University| fechaaccesu=4 d'agostu de 2006}}</ref> En [[1821]], un inxenieru suizu, [[Ignaz Venetz]], presentó un artículu nel que suxería la presencia de traces de paisaxe glaciar a distancies considerables de los glaciares esistentes nos [[Alpes]]; esto yera indicativu de que los glaciares fueron mayores nel pasáu y qu'ocuparon posiciones valle embaxo.<ref name=Hamlin1982>{{Obra citada | apellíu= Hamlin | nome= C. | añu= 1982 | títulu = James Geikie, James Croll, and the eventful ice age | pub-periódica= Annals of Science | volume= 39 | númberu= 6 | páxines= 565-583 | doi = 10.1080/00033798200200401 | url = http://www.informaworld.com/index/756482196.pdf | formatu= w}}</ref> Ente [[1825]] y [[1833]], Charpentier axuntó pruebes pa sofitar esta idea. En [[1836]], Charpentier y Venetz<ref>Doug Macdougall, ''Frozen Planet: The Once and Future Story of Ice Ages'', University ofoff California Press, 2004. ISBN 0-520-24824-4</ref> convencieron a [[Jean Louis Rodolphe Agassiz|Louis Agassiz]] de la so teoría, y Agassiz publicar nel so llibru ''Étude sur les glaciers'' ("Estudio sobre los glaciares").<ref>[//fr.wikisource.org/w/index.phptitle=C3%89tudessurlasglaciers&oldid=297457 Louis Agassiz: ''Études sur les glaciers'', Neuchâtel/ 1840. Llibru dixital en wikisource]. Consultáu'l 25 de febreru del 2008.</ref> Según Macdougall, Charpentier y Venetz refugaron les idees de Agassiz, quien ampliara'l trabayu d'éstos, afirmando que la mayoría de los continentes habíen estáu cubiertos de xelu en tiempos remotos. Agassiz presentó como prueba de la teoría glaciar un exemplu clásicu del [[uniformitarismo]]. Esto ye, yá que les estructures reparaes nun podíen ser esplicaes d'una manera ayena a l'actividá glaciar, los investigadores reconstruyeron la estensión de los glaciares nel pasáu, agora sumíos, en función de la presencia de carauterístiques propies de zones sometíes a l'acción de los glaciares fora de la situación actual d'estos.<ref name="tarbuck">Tarbuck Y. J., Lutgens F. K. y Tasa D., 2002. ''Earth Science'', Prentice Hall, ISBN 978-0-13-035390-0</ref> Na dómina de Agassiz, lo que s'estudiaba yeren los periodos glaciales de los últimos centenares de miles d'años, mientres la glaciación actual. Inda nun s'abarruntaba la esistencia d'antigües edaes glaciales. Sicasí, a principios del [[sieglu XX]] establecióse que la orografía terrestre amosaba carauterístiques namái esplicables pola socesión de dellos eventos glaciales; ello ye qu'estremóse el periodu glacial cuaternariu pa Europa y Norteamérica en cuatro elemento, basaos fundamentalmente nos depósitos glaciales (n'orde d'apaición, [[glaciación nebrasquiense|Nebrasquiense]], [[glaciación kansaniense|Kansaniense]], [[glaciación illinoiense|Illinoiense]] y [[Últimu periodu glacial|Wisconsiense]]). Estes divisiones tradicionales fueron sustituyíes a finales de sieglu cuando los sondeos de sedimentos del [[Relieve oceánicu|fondu marín]] revelaron ser un rexistru muncho más completu sobre'l clima del periodu glacial cuaternariu.<ref name="tarbuck" /> == Efeutos de les glaciaciones == Hai tres tipos principales d'efeutos de les glaciaciones que fueron emplegaes como pruebes de la so pasada esistencia: [[xeoloxía|xeolóxiques]], [[químicu|químiques]] y [[paleontoloxía|paleontolóxiques]]. * Xeoloxía. Les pruebes xeolóxiques atopar en delles formes, como les roques erosionadas (yá por arranque, en fases iniciales, yá por abrasión y xeneración d'estríes glaciares, yá por pulverización y formación de farina de roca), [[valle glaciar|valles glaciares]], [[arista glaciar|arista glaciares]] y [[horst]], [[roca aborregada|roques aborregadas]], [[morrena|morrenes glaciares]], [[drumlin]]s, depósitu de [[till]]s o [[bloque erráticu|bloques erráticos]], factura de [[llanura aluvial|llanures aluviales]], [[tren de valle|trenes de valle]],<ref name="tarbuck" /><ref name=Benn1994>{{Obra citada | apellíu= Benn | nome= D. I. | añu= 1994 | títulu = Fluted moraine formation and till genesis below a temperate valley glacier: Slettmarkbreen, … | pub-periódica= Sedimentology | volume= 41 | númberu= 2 | páxines= 279-292 | doi = 10.1111/j.1365-3091.1994.tb01406.x}}</ref> [[llagu|llagos]] nes llanures y [[fiordu|fiordos]] nes mariñes. Esto ye, les condiciones del clima propiu como d'una dómina glacial provoquen l'apaición de les fisonomíes antes descrites na [[orografía]]. Les glaciaciones socesives tienden a aburuyar y esaniciar les pruebes xeolóxiques, faciendo que sían difíciles d'interpretar. * Química. Les pruebes químiques consisten principalmente en variaciones na proporción d'[[isótopu|isótopos]] en roques sedimentaries, nucleos sedimentarios oceánicos y, pa los periodos glaciales más recién, [[nucleu de xelu|nucleos de xelu]] (comúnmente asitiaos nes llamaes [[nieves perpetues]]). Puesto que l'agua con isótopos más pesaos tien una [[temperatura d'evaporamientu]] más alta, la so cantidá amenórgase cuando les condiciones son más fríes; esto dexó la ellaboración d'un rexistru térmicu. Aun así, estes pruebes pueden tar adulteraes por otros factores que camuden la proporción d'isótopos. Por casu, una [[estinción en masa]] amonta la proporción d'isótopos llixeros nos sedimentos y nel xelu porque los procesos biolóxicos tienden a preferir estos postreros;<ref name=Mikalsen2001>{{Obra citada | apellíu1= Mikalsen | nome1= G. | apellíu2= Sejrup | nome2= H. P. | apellíu3= Aarseth | nome3= I. | añu= 2001 | títulu = Late-Holocene changes in ocean circulation and climate: foraminiferal and isotopic evidence from … | pub-periódica= The Holocene | volume= 11 | númberu= 4 | páxines= 437 | url = http://hol.sagepub.com/cgi/content/abstract/11/4/437}}</ref> poro, un amenorgamientu nos procesos biolóxicos llibera más isótopos llixeros, que pueden depositase a los sedimentos. * Paleontoloxía. Les pruebes paleontolóxiques basar nos cambeos na [[bioxeografía|distribución xeográfica]] de los [[fósil]]es; mientres un periodu de glaciación, los organismos afechos al fríu migren escontra llatitúes más baxes, y los organismos que prefieren un clima más templáu escastar o viven en zones más ecuatoriales. Esto da llugar a l'apaición d'[[abellugu glacial|abellugos glaciales]] y movimientos bioxeográficos de torna.<ref name=Kaufman1997>{{Obra citada | apellíu1= Kaufman | nome1= Alan J. | apellíu2= Knoll | nome2= Andrew H. | apellíu3= Narbonne | nome3= Guy M. | añu= 1997 | títulu = Isotopes, ice ages, and terminal Proterozoic earth history | pub-periódica= Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America | volume= 94 | númberu= 13 | páxines= 6600-6605 | doi = 10.1073/pnas.94.13.6600 | url = http://www.pnas.org/cgi/content/full/94/13/6600 | pmid = 11038552}}</ref> Tamién ye difícil interpretar estos nicios yá que precisen de: secuencies de sedimentos que representen un llargu periodu, distintes llatitúes y que se puedan correllacionar fácilmente; organismos primitivos presentes mientres amplios periodos con calteres lo suficientemente homoxéneos como pa poder atribuyilos a un mesmu [[taxón]], y de los cualos conózase'l clima ideal (esto ye, que puedan emplegase como marcadores); y descubrimientos de fósiles fayadizos, cosa que depende enforma del azar. Magar les dificultaes, los analises de nucleos de xelu y de sedimentos oceánicos amuesen claramente l'alternanza de periodos glaciales y interglaciares mientres los últimos millones d'años. Tamién confirmen la rellación ente les glaciaciones y fenómenos de la [[corteza continental]] como por casu les [[morrena|morrenes]] glaciales, los [[drumlin]]s y los bloques erráticos. Por esto suelen aceptar los fenómenos de la corteza continental como prueba válida d'edaes glaciales anteriores, cuando s'atopen en capes creaes muncho primero que l'abanicu de tiempu que dexen estudiar los nucleos de xelu y los sedimentos marinos. == Cronoloxía == {{AP|Cronoloxía de les glaciaciones}} [[Ficheru:EisrandlagenNorddeutschland.png|thumb|left|Mapa de la edá de xelu del norte d'Europa central. En colloráu: llende máxima de la glaciación Weichseliana; en mariellu: máximu de la glaciación de Saala; n'azul: glaciación máxima de la edá de xelu de Elster.]] Hubo siquier cuatro grandes edaes glaciales nel pasáu. Amás de estos periodos, paez que la [[Tierra]] siempres tuvo llibre de xelu inclusive nes sos llatitúes más altes. La glaciación hipotética más antigua, la [[Glaciación Huroniana]], tuvo llugar ente fai 2700 y 2300 millones d'años, a principios del [[eón Proterozoicu]]. La glaciación bien documentada más antigua, y probablemente la más severa de los últimos mil millones d'años, empezó hai 850 millones d'años y remató hai 630 millones d'años ([[periodu Criogénico]]), y podría producir una [[glaciación global]] (esto ye, un periodu nel cual el globu enteru quedó cubiertu de xelu). Acabó bien rápido a midida que el [[vapor d'agua]] volvía a l'[[atmósfera terrestre]] y amontábase l'[[efeutu ivernaderu]] provocáu pola acumuladura de [[dióxidu de carbonu]] emitíu polos volcanes, una y bones los mares xelizos nun teníen capacidá d'absorción del citáu gas. Suxirióse qu'a la fin d'esta glaciación desencadenóse la [[esplosión cámbrica]], anque esta teoría ye recién y revesosa.<ref name="HoffmanKaufman1998NeoproterozoicSnowball">{{cita publicación | títulu=A Neoproterozoic Snowball Earth | authors=Hoffman, P. F., Kaufman, A. J., Halverson, G. P. & Schrag, D. P. | revista=Science | fecha=28 d'agostu de 1998 | volume=281 | númberu=5381 | páxines=1342-1346 | doi=10.1126/science.281.5381.1342 | url=http://www.sciencemag.org/cgi/contentu/abstract/281/5381/1342}}</ref> [[Ficheru:Five Myr Climate Change.png|thumb|Los rexistros sedimentarios amuesen les secuencies alternantes de periodos glaciales y interglaciares nos últimos millones d'años.]] Una glaciación menor, la andeana-saḥariana, asocedida hai ente 460 y 430 millones d'años, mientres el [[Ordovícicu cimeru]] y el [[Silúricu]], tuvo intervalos con estensos casquetes polares ente fai 350 y 260 millones d'años, mientres el [[Carboníferu]] y [[Cisuraliano]], rellacionaos cola [[glaciación de Karoo]]. La glaciación actual empezó hai 40 millones d'años cola espansión d'una capa de xelu en [[L'Antártida]]. Intensificar a finales del [[Pliocenu]], fai tres millones d'años, cola estensión de capes de xelu nel hemisferiu norte, y siguió mientres el [[Pleistocenu]]. De magar, el mundu pasó ciclos de glaciación col adelantu y retrocesu de les capes de xelu mientres miles d'años. El periodu glacial más recién en sentíu ampliu acabó hai unos diez mil años, polo que, dependiendo del autor documentáu, podríamos aseverar qu'asitiamos nun periodu interglacial.<ref name=autogenerated1>[https://web.archive.org/web/20060423084018/http://www.stratigraphy.org/gssp.htm Overview of Global Boundary Stratotype Sections and Points (GSSP's)], Estatus nel 2007.</ref><ref name=ISC>[https://web.archive.org/web/20090127013912/http://www.stratigraphy.org/cheu.pdf International Stratigraphic Chart], 2008</ref> Esisten sicasí otres postures qu'afirmen tamos nuna yera postglacial.<ref>Benson, R. H.; MacDonald, H. C (1963). [http://kuscholarworks.ku.edu/dspace/handle/1808/3807 Postglacial (Holocene) ostracodes from Lake Erie] {{ISSN|0075-5044}} The University of Kansas Paleontological Contributions:Article 33 Arthropoda 4</ref> Les edaes glaciales tamién pueden subdividise según l'ámbitu xeográficu y el tiempu; por casu, los nomes Riss (fai 180&nbsp;000-130&nbsp;000 años) y [[Glaciación de Würm|Würm]] (fai 70&nbsp;000-10&nbsp;000 años) refiérense específicamente a glaciaciones de la [[Alpes|rexón alpina]]. Hai de solliñar que la estensión máxima del xelu nun se caltién mientres tol periodu. Desafortunadamente, l'acción [[erosión|erosiva]] de cada glaciación tiende a esaniciar la mayoría de les pruebes de capes de xelu anterior casi dafechu, sacante en rexones en que la capa más recién nun llega a la espansión máxima. Ye posible que nun se conozan periodos glaciales más antiguos, especialmente del [[Precambrianu]], por cuenta de la escasez de roques asitiaes a llatitúes altes mientres los periodos más antiguos. === Socesiones glaciales === Na siguiente tabla se llista la socesión de dómines glaciales y interglaciares: {| {{tablaguapa}} |- ! Clima !! Denominación !! Antigüedá !! Dómina |- | [[Postglacial]] || [[Postglaciar|Actual]] || 10&nbsp;000 || [[Holocenu]] |- | Glacial ||[[Glaciación de Würm o Wisconsin]]|| 80&nbsp;000 || rowspan=11 | [[Pleistocenu]] |- | Interglaciar || [[Interglacial Riss-Würm|Riss-Würm]] || 140&nbsp;000 |- | Glacial ||[[Glaciación de Riss o Illinois]]|| 200&nbsp;000 |- | Interglaciar || [[Interglacial Mindel-Riss|Mindel-Riss]] || 390&nbsp;000 |- | Glacial || [[Glaciación de Mindel o Kansas]]|| 580&nbsp;000 |- | Interglaciar || [[Interglacial Günz-Mindel|Günz-Mindel]] || 750&nbsp;000 |- | Glacial || [[Glaciación de Günz o Nebraska]]|| 1,1 m.a. |- | Interglaciar || Donau-Günz || 1,4 m.a. |- | Glacial || Donau || 1,8 m.a. |- | Interglaciar || Biber-Donau || 2 m.a. |- | Glacial || Biber || 2,5 m.a. |- | Glacial || [[Oligocenu]] || 37 m.a. || rowspan=3 | [[Paleógeno]] |- | Interglaciar || [[Eocenu]] superior || 40 m.a. |- | Glacial || [[Cretácicu]] || 80 m.a. |- | Interglaciar || [[Cretácicu]] || 144 m.a. || [[Mesozoicu]] |- | Glacial || [[Permocarbonífero]] || 295 m.a. || rowspan=3 | [[Paleozoicu]] |- | Glacial || [[Carboníferu]] inferior || 350 m.a. |- | Glacial || [[Ordovícicu]] || 440 m.a. |- | Glacial || [[Precambrianu]] || 700 m.a. || [[Precambrianu]] |- | Glacial || Primer glaciación || 2000 m.a. || [[Proterozoicu]] |} == Glaciales y interglaciares == [[Ficheru:Ice Age Temperature.png|thumb|El patrón de los cambeos na temperatura y el volume de xelu rellacionaos colos glaciales y interglaciares recién.]] Dientro de les edaes glaciales (o siquier dientro de la postrera), hai periodos más templaos y más severos. Los más fríos denominar "periodos glaciales", y los más templaos, "interglaciares". Los glaciales carauterizar por climes más fríos y secos en gran parte de la tierra, según por grandes mases de xelu que s'estienden dende los polos per tierra y mar. Los glaciares de los montes lleguen a altitúes más baxes por causa d'una [[cota de nieve]] menor. El nivel del mar baxa debíu a l'agua atrapada nel xelu. Hai pruebes de que les glaciaciones aburuyen los patrones de circulación oceánica. Como la Tierra tien grandes zones xelaes nel [[Árticu]] y [[L'Antártida]], atopamos nun mínimu glacial. Estos periodos denominar "interglaciares". El interglaciar actual recibe'l nome de [[Holocenu]].<ref name=autogenerated1 /><ref name=ISC /> Atribuyir a los periodos glaciales una duración d'unos dolce mil años, pero les conclusiones derivaes del estudiu de nucleos de xelu paecen contradicilo. Por casu, un artículu en ''[[Nature]]'' suxer que'l interglaciar actual pue ser paecíu a un interglaciar anterior que tuvo una duración de 28{{esd}}000 años.<ref>{{cita publicación| títulu=Eight glacial cycles from an Antarctic ice core| autor=EPICA community members| revista=Nature| fecha=10 de xunu de 2004| doi=10.1038/nature02599| url=http://www.up.ethz.ch/people/flueckiger/publications/epica04nato.pdf}}</ref> Los cambeos debíos a la [[variaciones orbitales|variación orbital]] de la [[Tierra]] suxeren que la próxima glaciación va empezar d'equí a cincuenta mil años, pese al [[calentamientu global]] provocáu pol [[ser humanu]].<ref name=BergerLoutre>{{cita web |url=http://www.sciencemag.org/cgi/contentu/fueya/297/5585/1287 |títulu=CLIMATE: An Exceptionally Long Interglacial Ahead |fechaaccesu=11 de marzu de 2007 |añu=2002 |editorial=Science}}</ref> Aun así, los cambeos provocaos polos [[Gas d'efeutu ivernaderu|gases d'efeutu ivernaderu]] tendrán de compensar la variación orbital si siguen usándose [[combustible fósil|combustibles fósiles]].<ref>{{cita web |url=http://www.sciencedaily.como/releases/2007/08/070829193436.htm |títulu=Next Ice Age Delayed By Rising Carbon Dioxide Levels |fechaaccesu=28 de febreru de 2008 |añu=2007 |editorial=ScienceDaily }}</ref> == Regulación == Cada periodu glacial ta suxetu a una [[retroalimentación positiva]] que lo fai más severu y una [[retroalimentación negativa]] qu'apanga los efeutos y qu'acaba per restablecer l'equilibriu. === Procesos qu'amonten la glaciación === El xelu y la [[nieve]] aumenten el [[albedu]], esto ye, faen que se reflexe más [[lluz solar]] y absuérbase menos. Poro, cuando baxa la temperatura del aire, estiéndense les capes de xelu y nieve, y esto sigue hasta que se llogra un equilibriu. L'amenorgamientu de los [[monte boreal|montes]] que provoca la espansión del xelu tamién amonta'l albedu.<ref name=Gates1976>{{Obra citada | apellíu= Gates | nome= W. Lawrence | añu= 1976 | títulu = Modeling the Ice-Age Climate | pub-periódica= Science | volume= 191 | númberu= 4232 | páxines= 1138-1144 | doi = 10.1126/science.191.4232.1138 | url = http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/191/4232/1138 | pmid = 17781631 | formatu= w}}</ref> Otra teoría suxer qu'un [[océanu Árticu]] ensin xelu provocaría más precipitaciones en forma de nieve en llatitúes altes. Cuando l'océanu Árticu ta cubiertu de xelu a baxa temperatura, hai poca [[evaporamientu]] o [[sublimación]], y esto fai que les rexones polares sían bastante seques tocantes a les precipitaciones, más o menos como los [[desiertu|desiertos]]. Estes escases precipitaciones dexen que la nieve se evapore mientres el branu. Cuando nun hai xelu, l'océanu absuerbe enerxía solar mientres los llargos díes [[branu|branizos]], y se evapora más agua. Con más precipitaciones, una parte de la nieve non se evapora mientres el branu, magar el xelu glacial formar a llatitúes inferiores, amenorgando les temperatures pela vía del aumentu del albedu (les predicciones actuales indiquen que'l calentamientu global va esaniciar el xelu del océanu Árticu d'equí a cincuenta años). L'agua duce adicional que llega al norte del [[océanu Atlánticu]] mientres un ciclu más templáu tamién puede amenorgar la [[circulación termohalina]].<ref name=Taboada2005>{{Obra citada | apellíu1= Taboada | nome1= J. J. | apellíu2= Lorenzo | nome2= M. N. | añu= 2005 | pub-periódica= Nonlinear Processes in Geophysics | volume= 12 | númberu= 4 | páxines= 435-439 | url = http://www.nonlin-processes-geophys.net/12/435/2005/npg-12-435-2005.pdf | formatu= w}}</ref> Tal amenorgamientu (apangando los efeutos del [[corriente del Golfu]]) tamién esfrecería'l norte d'Europa, cosa que causaría más nieve. Tamién se suxirió que, mientres una llarga glaciación, los glaciares pueden travesar el [[golfu de San Llorienzo]], llegando hasta'l norte del Atlánticu y bloquiando la corriente del golfu. === Procesos que lu apanguen === Les capes glaciales que se formen mientres les glaciaciones erosionan la tierra que tienen debaxo. Tres un tiempu, esto produz un fundimientu [[isostasia|isostático]] de la corteza per debaxo del nivel del mar, amenorgando l'espaciu en que pueden formase capes de xelu. Esto apanga la retroalimentación del albedu, igual que l'amenorgamientu del [[nivel del mar]] qu'acompaña la formación de les capes de xelu. Otru factor ye que l'[[aridez]] provocada pol máximu glacial amenorga les precipitaciones, faciendo más difícil que se caltenga la glaciación. El retrocesu glacial provocáu per este o cualesquier otru procesu puede ser amplificáu por procesos similares. == Causes de les glaciaciones == Cualesquier [[teoría científica]] que pretenda esplicar les causes de les glaciaciones tien d'encarar dos cuestiones fundamentales. ¿Qué causa l'empiezu de condicionar glaciares? y ¿qué causó l'alternanza d'etapes glaciales y interglaciares que fueron documentaes pal [[Pleistocenu]]?<ref name="tarbuck" /> Les causes de les edaes glaciales inda son una tema revesosa. Hai consensu en que dellos factores son importantes: la [[atmósfera terrestre|composición de l'atmósfera]]; los cambeos na [[órbita]] de la Tierra alredor del [[Sol]] (llamaos [[ciclos de Milankovitch]]; y posiblemente la órbita del Sol alredor del [[centru de la galaxa]]); la dinámica de les [[placa tectónica|plaques tectóniques]] y el so efeutu sobre la situación relativa y la cantidá de corteza oceánica y terrestre a la superficie de la Tierra; variaciones na [[actividá solar]]; la dinámica orbital del sistema Tierra-[[Lluna]]; y l'impautu de [[meteoritu|meteoritos]] de grandes dimensiones o les [[erupciones volcániques]]. Dalgunos d'estos factores tienen una rellación de causa-efeuto. Por casu, los cambeos na composición de l'atmósfera de la Tierra (especialmente la concentración de gases d'efeutu ivernaderu) pueden alteriar el clima, ente que'l cambéu climáticu puede camudar la composición de l'atmósfera. William Ruddiman, Maureen Raymo y otres suxirieron que los pandos del [[Tíbet]] y [[Colorado]] son inmensos sumidorios de CO<sub>2</sub>, con una capacidá d'esaniciar abonda [[dióxidu de carbonu]] de l'atmósfera como por ser un factor significativu del enclín d'enfriamientu de los últimos cuarenta millones d'años. Tamién argumenten qu'aproximao la metá de la so elevación (y la crecedera de la so capacidá d'esaniciar CO<sub>2</sub>) tuvo llugar a lo llargo de los últimos diez millones d'años.<ref name="Ruddiman">Ruddiman, W. F. & J. Y. Kutzbach. 1991. "Plateau Uplift and Climate Change". ''Scientific American'' 264: 66-74</ref><ref name="Ruddiman2">Raymo, M. Y., W. F. Ruddiman & P. N. Froelich (1988). "Influence of late Cenozoic mountain building ónde ocean geochemical cycles". ''Geology'', v. 16, páxs. 649-653.</ref> === Cambeos na atmósfera terrestre === El cambéu más importante ye na cantidá de gases d'[[efeutu ivernaderu]] na [[atmósfera terrestre|atmósfera]]. Hai nicios que'l nivel de gases d'efeutu ivernaderu de los casquetes glaciares, pero ye difícil establecer rellaciones de [[Causalidá (física)|causalidá]]. El nivel de gases d'efeutu ivernaderu tamién podría ser alteriáu por otros factores propuestos como causa de les edaes glaciales, como por casu el movimientu de los continentes o'l vulcanismu. La teoría de la "[[Tierra Bola de Nieve]]" afirma que la severa glaciación de finales del [[Proterozoicu]]<ref name=Kaufman1997 /> llegó al so fin por causa de un aumentu del nivel de CO<sub>2</sub> de l'atmósfera, y dalgunos de los que sofiten a la teoría argumenten que la Tierra Bola de Nieve foi causada por un amenorgamientu del CO<sub>2</sub> nella. Esta hipótesis preve la repetición d'esti eventu.[[William Ruddiman]]<ref name="Ruddiman" /><ref name="Ruddiman2" /> propunxo la hipótesis del [[Antropoceno]] antiguu (nome dau por dalgunos al periodu más recién de la [[historia de la Tierra]]), según la cual los [[humanu|humanos]] empezaron a tener un impautu global significativu nel clima y los ecosistemes de la Tierra non yá nel sieglu XVIII cola [[Revolución Industrial]], sinón yá fai ocho mil años, por cuenta de les intenses actividaes agrícoles de los humanos antiguos. Ruddiman afirma que los gases d'efeutu ivernaderu xeneraos pola agricultura torgaron l'empiezu d'una nueva glaciación. === Posición de los continentes === El rexistru xeolóxicu paez indicar que les edaes glaciales empiecen cuando los continentes atopar nuna posición que bloquia o amenorga'l fluxu d'agua templao del [[Ecuador terrestre|ecuador]] a los polos, dexando la formación de casquetes glaciares. Les capes de xelu aumenten el [[albedu]] de la Tierra, amenorgando l'absorción de radiación solar. Esti amenorgamientu de l'absorción de radiación esfrez l'atmósfera; esti enfriamientu fai crecer los casquetes de xelu, aumentando'l albedu inda más. Esti ciclu sigue hasta que l'amenorgamientu na erosión causa un aumentu del [[efeutu ivernaderu]]. Conócense tres configuraciones de la posición de los continentes que bloquien o amenorguen el fluxu d'agua templao del ecuador a los polos: * cuando un continente atopar nun polu, como [[L'Antártida]] anguaño; * cuando un mar polar atópase casi arrodiáu dafechu de mases de tierra, como l'[[océanu Árticu]]; * cuando un [[supercontinente]] cubre la mayoría del ecuador, como [[Rodinia]] mientres el [[periodu Criogénico]]. Puesto que la Tierra tien anguaño un continente nel so polu sur y un océanu nel polu norte, los xeólogos infieren que la Tierra va siguir sufriendo periodos glaciales nel futuru (xeolóxicamente) próximu. Dellos científicos cunten que el [[Himalaya]] ye un factor clave na glaciación actual, pos estos montes amonten les precipitaciones totales de la Tierra, y polo tanto'l ritmu al cual el CO<sub>2</sub> ye esaniciáu de l'atmósfera, amenorgando l'efeutu ivernaderu. La formación del Himalaya empezó hai unos setenta millones d'años, cuando la [[placa Índica|placa India]] topetó cola [[placa Euroasiática]] (inda sigue alzándose unos cinco milímetros per añu porque la placa india mover a un ritmu de 67 mm per añu). La historia del Himalaya encaxa xeneralmente col amenorgamientu a llargu términu de la temperatura mediano global dende mediaos del [[Eocenu]], fai cuarenta millones d'años. Otros aspeutos importantes que contribuyeron a la configuración climática de periodos anteriores son les [[corriente oceánica|corrientes oceániques]], que varien según la posición de los continentes y otros factores. Tienen la capacidá d'esfrecer (por casu, contribuyendo a la creación del xelu de [[L'Antártida]]) y de calecer (otorgando a les [[islles britániques]] un clima templáu en llugar de boreal) el clima global. El zarru del [[ismu de Panamá]] hai aproximao tres millones d'años podría dar pie al periodu actual de fuerte glaciación n'[[América del Norte]], poniendo fin al intercambiu d'agua ente les rexones tropicales del [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]] y el [[Pacíficu]].<ref>[http://findarticles.como/p/artículos/mím1511/isn4v17/ai_18107917 ''We are ayu Panamanians''] - la formación del ismu de Panamá podría desencadenar una serie de cambeos climáticos que traxeron a la evolución de los homínidos.</ref><ref name=Mix2001>{{Obra citada | apellíu1= Mix | nome1= A. C. | apellíu2= Bard | nome2= Y. | apellíu3= Schneider | nome3= R. | añu= 2001 | títulu= Environmental processes of the ice age: land, oceans, glaciers (EPILOG) | pub-periódica= Quaternary Science Reviews | volume= 20 | númberu= 4 | páxines= 627-657 | doi= 10.1016/S0277-3791(00)00145-1 | url= http://www.coas.oregonstate.edu/facultypages/mix/Mix_Bard_Schneider_2001_QSR_EPILOG.pdf }}</ref> === Ciclos astronómicos de Milankovitch === {{AP|Ciclos de Milankovitch}} [[Ficheru:Milankovitch Variations large.png|280px|thumb|Diagrama de los ciclos de Milankovitch a lo llargo del últimu millón d'años.]] Los [[ciclos de Milankovitch]] son una serie de variaciones cícliques nes carauterístiques de la órbita de la Tierra alredor del [[Sol]]. Cada ciclu tien una duración distinta, de forma que dacuando los sos efeutos compénsense y dacuando inclusive s'atayen mutuamente.<ref name=Berger1988>{{Obra citada | apellíu= Berger | nome= A. | añu= 1988 | títulu = Milankovitch theory and climate | pub-periódica= Reviews of geophysics(1985) | volume= 26 | númberu= 4 | páxines= 624-657 | url = http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN}}</ref> Los investigadores dulden de que los ciclos de Milankotivch puedan empecipiar o poner fin a una glaciación: pos inclusive cuando los sos efeutos combínense, nun son abondos; y porque les ocasiones en que los efeutos compénsense o s'atayen son muncho más regulares y frecuentes que les edaes glaciales. Sicasí, esisten [[Modelu científicu|modelos]] climáticos que los inclúin y que predicen la respuesta climática.<ref name=Hyde1987>{{Obra citada | apellíu1= Hyde | nome1= W. T. | apellíu2= Peltier | nome2= W. R. | añu= 1987 | títulu = Sensitivity Experiments with a Model of the Ice Age Cycle: the Response to Milankovitch Forcing | pub-periódica= Journal of the Atmospheric Sciences | volume= 44 | númberu= 10 | páxines= 1351-1374 | doi = 10.1175/1520-0469(1987)044<1351:SEWAMO>2.0.CO;2 | url = http://ams.allenpress.com/amsonline/?request=get-abstract}}</ref> Sicasí, hai nicios importantes que los ciclos de Milankovitch afecten l'alternanza de periodos glaciales y interglaciares dientro cada edá de xelu. La glaciación actual ye la más investigada y la meyor entendida, especialmente los postreros 400&nbsp;000 años, pos esti ye'l periodu que cubren los [[nucleu de xelu|nucleos de xelu]], qu'amuesen la composición atmosférica, la temperatura y el volume de xelu. Nesti periodu, la correspondencia de los periodos glaciales y interglaciares colos periodos de variación orbital ye tan clara que se suel aceptar el papel que xuega la variación de la órbita. Los efeutos combinaos de la distancia cambiante al Sol y les variaciones na exa de la Tierra y nel so enclín redistribuyen la [[lluz solar]] que recibe la [[Tierra]]. Los más importantes son los cambeos nel enclín de la exa de la Tierra, qu'afecten la intensidá de les [[estación del añu|estaciones]]. Por casu, la [[solazu (meteoroloxía)|solazu]] a 65º de latitud norte en xunetu puede variar hasta un 25&nbsp;% (de 400 [[vatiu|W]]/m² a 500 W/m²). Créese que les capes de xelu avancen cuando los branos vuélvense demasiáu fríos pa desfaer tola nieve acumulao mientres l'iviernu anterior. Dalgunos creen que les variaciones orbitales nun son abondes como pa desencadenar una glaciación, pero hai otros factores que pueden contribuyir. Ente que la teoría de Milankovitch prediz que los cambeos cíclicos de la [[órbita]] solar pueden quedar grabaos al rexistru glacial, falten esplicaciones añadíes pa esplicar qué ciclos xueguen el papel más importante na alternanza glacial-interglaciar. Ello ye que mientres los postreros 800&nbsp;000 años, el periodu d'alternanza glacial-interglaciar foi de 100&nbsp;000 años, cosa que se correspuende colos cambeos na [[Escentricidá (ciencies exactes)|escentricidá]] y [[enclín orbital|enclín]] orbitales. Pero esta ye de lloñe la frecuencia más amenorgada de los trés prediches por Milankovitch. Mientres el periodu ente fai 3 y 0,8 millones d'años, el patrón dominante de glaciación corresponder col periodu de 41&nbsp;000 años de los cambeos na [[oblicuidá]] de la Tierra (l'enclín de la so exa). Les razones del dominiu d'una frecuencia sobre otra inda nun s'entienden bien y tán siendo investigaes, pero ye probable que la respuesta tea rellacionada con dalgún tipu de respuesta complexa del sistema climáticu terrestre. La teoría "tradicional" nun llega a esplicar el dominiu del ciclu de cien mil años mientres los últimos ocho ciclos. Richard A. Muller, Gordon J. MacDonald y otres indicaron qu'estos cálculos son aptos pa un modelu bidimensional de la órbita terrestre, pero que la órbita tridimensional tamién tien un ciclu de variación de la oblicuidá que dura cien mil años. Propunxeron qu'estes variaciones de la oblicuidá pueden conducir a variaciones nel solazu.<ref name=Muller1997>{{Obra citada | apellíu1= Muller | nome1= R. A. | apellíu2= MacDonald | nome2= G. J. | añu= 1997 | títulu = Glacial Cycles and Astronomical Forcing | pub-periódica= Science | volume= 277 | númberu= 5323 | páxines= 215 | url = http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/277/5323/215}}</ref> Inda cuando pon en xuegu un mecanismu distintu al del conceutu tradicional, los periodos predichos a lo llargo de los postreros 400&nbsp;000 años son práuticamente los mesmos. La validez de la teoría de Muller y MacDonald foi cuestionada de la mesma por Rial.<ref name=Rial1999>{{Obra citada | apellíu= Rial | nome= J. A. | añu= 1999 | títulu= Pacemaking the Ice Ages by Frequency Modulation of Earth's Orbital Eccentricity | pub-periódica= Science | volume= 285 | númberu= 5427 | páxines= 564 | doi= 10.1126/science.285.5427.564 | url= http://www.geosci.unc.edu/faculty/rial/Pacemaking.pdf | pmid= 10417382 | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20080724081547/http://www.geosci.unc.edu/faculty/rial/Pacemaking.pdf | fechaarchivu= 24 de xunetu de 2008 }}</ref> William Ruddiman suxer un modelu qu'esplica'l ciclu de cien mil años modulando la escentricidá sobre la precesión, combináu col efeutu de los gases d'efeutu ivernaderu.<ref name="Ruddiman" /><ref name="Ruddiman2" /> Peter Huybers<ref name=Tziperman2006>{{Obra citada | apellíu1= Tziperman | nome1= Eli | apellíu2= Raymo | nome2= Maureen Y. | apellíu3= Huybers | nome3= Peter | apellíu4= Wunsch | nome4= Carl | añu= 2006 | títulu= Consequences of pacing the Pleistocene 100 kyr ice ages by nonlinear phase locking to Milankovitch forcing | pub-periódica= Paleoceanography | volume= 21 | númberu= 4 | páxines= PA4206 | doi= 10.1029/2005PA001241 | url= http://www.maureenraymo.com/2006_Tzipermanetal.pdf }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080705193852/http://www.maureenraymo.com/2006_Tzipermanetal.pdf |date=2008-07-05 }}</ref> Propón inda otra teoría, argumentando que'l ciclu dominante siempres foi'l de 41&nbsp;000 años, pero que la Tierra tien anguaño un comportamientu climáticu en que solo tien llugar una edá glacial cada dos o tres ciclo. Esto implicaría que'l periodu de cien mil años nun ye más qu'una ilusión creada faciendo la media de ciclos que duren 80&nbsp;000 y 120&nbsp;000 años. Esta teoría corresponder cola incertidume de les dataciones, pero nun recibió demasiao sofitu. === Variaciones na actividá solar === Hai siquier dos tipos de variación na actividá solar * A bien llargu términu, los [[astrofísica|astrofísicos]] calculen que'l [[Sol]] llibera un 10&nbsp;% más d'enerxía cada 10⁹ años. D'equí a dientro de mil millones d'años, el 10&nbsp;% agregu va ser abondu como por causar un [[efeutu ivernaderu]] irreversible na Tierra - l'aumentu de la temperatura produz más nubes de vapor d'agua, que funciona como un gas d'efeutu ivernaderu muncho más potente que'l CO<sub>2</sub>,<ref name=Rodhe1990>{{Obra citada | apellíu= Rodhe | nome= Henning | añu= 1990 | títulu = A Comparison of the Contribution of Various Gases to the Greenhouse Effect | pub-periódica= Science | volume= 248 | númberu= 4960 | páxines= 1217–1219 | doi = 10.1126/science.248.4960.1217 | url = http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/248/4960/1217 | pmid = 17809907}}</ref> la temperatura aumenta, produzse más vapor, etc. Sicasí otres teoríes alrodiu de les nubes afirmen tou lo contrario; al crease más nubes la temperatura baxa |url = https://www.youtube.com/watch?v=K4-urOQ9x24|. * Variaciones a curtiu términu. Puesto que el [[Sol]] tien un gran tamañu, los efeutos de los sos desequilibrios internos y los procesos de [[retroalimentación negativa]] tarden enforma tiempu n'arrobinase, de forma que estos procesos poténciense y producen inda más desequilibrios. Nesti contestu, "enforma tiempu" quier dicir miles o millones d'años. L'aumentu al llargu plazu de la emisión d'enerxía del Sol nun puede ser la causa de les edaes glaciales. Les variaciones al curtiu plazu meyor conocíes son los ciclos de les [[mancha solar|manches solares]], especialmente'l [[mínimu de Maunder]], que ta rellacionáu cola parte más fría de la [[pequeña edá de xelu]]. Como los ciclos de Milankovitch, los efeutos de los ciclos de les manches solares son demasiáu débiles y frecuentes pa esplicar l'empiezu y el fin de les edaes glaciales pero ye bien probable que sían la razón de les variaciones de temperatura dientro de les edaes glaciales. === Vulcanismu === Los episodios volcánicos más grandes conocíos, les erupciones que crearon les [[traps siberianes]] y del [[Decán]] y que xugaron un papel importante mientres les [[estinción en masa]], nun tienen nada a ver coles edaes glaciales. A güeyu, paez qu'esto pueda implicar que'l vulcanismu nun puede producir glaciaciones. Aun así, el 70&nbsp;% de la superficie de la Tierra ta cubiertu d'[[agua]], y la teoría de les [[plaques tectóniques]] prediz que la corteza oceánica de la Tierra anuévase dafechu cada 200 millones d'años. Poro, ye imposible atopar nicios de llanures submarines o d'otros grandes episodios volcánicos de más de 200 millones d'años d'antigüedá, y los nicios d'episodios volcánicos más antiguos posiblemente yá fueron erosionados. N'otres pallabres, que nun s'atoparon pruebes d'otros acontecimientos volcánicos a gran escala nun significa que nun tuvieren llugar. En teoría, ye posible que los [[volcán|volcanes]] submarinos pudieren poner fin a una edá glacial, creando un calentamientu global. Una esplicación propuesta del [[máximu térmicu del Paleocenu Eocenu]] ye que los volcanes submarinos lliberaren [[metanu]] atrapáu en [[clatratos]], causando un gran y rápida medría del [[efeutu ivernaderu]]. Nun paez haber nicios xeolóxicos d'estes erupciones nesti periodu, pero esto nun implica que nun tuvieron llugar. Ye más difícil ver qué papel podría tener el vulcanismu en ''empezar'' una edá glacial, yá que los efeutos que lu frenen tendrán de ser más débiles y a más curtiu plazu que los efeutos que lu produzan. Esto esixiría que polvos y nubes d'[[aerosol]]es permanecieren na atmósfera cimera y bloquiaren la lluz solar mientres miles d'años, cosa que paez bien improbable. Los volcanes submarinos nun podríen producir esti efeutu yá que el polvu y los aerosoles seríen absorbíos pela mar primero que llegaren a l'atmósfera. Sicasí, esta hipótesis embaráxase como plausible nel casu de la [[Pequeña Edá del Xelu]].<ref name="robock" /> === Radiación cósmico galáutica === Apocayá'l científicu Ner Shaviv señaló, y sopelexáu nel documental "El misteriu de les nubes" (ver minutu 10:20 http://www.youtube.com/watch?v=j0beUpcI8sc), que les glaciaciones seríen causaes pol encruz cíclicu del Sistema Solar al traviés de los brazos espirales de la galaxa, mientres la órbita del Sol alredor de Sagitario A* (el furacu negru del centru de la Vía láctea) a lo llargo del añu galácticu, que dura 250 millones d'años. El mecanismu que se sobrentiende ye'l propuestu por Henrik Svensmark, según el cual los rayos cósmicos producen nucleos de condensación na atmósfera, que funcionen como granes de nubes (a más nubes, más fríu), y que nos brazos galácticos hai más estrelles, por tanto, más supernoves, y más rayos cósmicos. La ciclicidad de les glaciaciones sería esplicada por esti mecanismu d'órbita galáctica, ocupando fracciones de 250 millones d'años (añu galácticu), aproximao. Nel momentu actual, el Sistema solar taría cruciando un pequeñu brazu espiral de la galaxa, lo cual esplicaría l'actual glaciación (presencia de casquetes nos polos). == Los factores terrestres == Les variaciones climátiques tán determinaes, tamién, por fluctuaciones de la concentración nel aire de gases responsables del efeutu ivernaderu, l'actividá volcánica, los cambeos nes corrientes oceániques, les inversiones magnétiques y na tectónica de plaques. Estos cambeos de los climes producieron cambeos nes poblaciones animal y vexetal, al traviés de la estinción, adautación y migración d'especies. Nel estudiu d'estes cambeos básense los métodos biolóxicos d'estimación de les condiciones climáticu y ambiental del pasáu. Les erupciones volcániques llancen a l'atmósfera grandes cantidaes de cenices que permanecen en suspensión mientres años, amenorgando'l rellumu del Sol y baxando la temperatura medio de l'atmósfera. Esti mecanismu tamién puede funcionar tres l'impautu d'un gran meteoritu, pero estos episodios son más esporádicos. Por que el polvu volcánico anicie una era glacial sería necesariu un ciclu volcánicu bien violentu y sosteníu a lo llargo d'años y en tol mundu. Les erupciones volcániques tamién fai aumentar les concentraciones de CO2 na atmósfera. Les inversiones magnétiques considérense como posible un factor que desencadena una glaciación porque nel procesu d'inversión debilítase'l campu magnético (y empobínase en direición este oeste). La mayor presencia de rayos cósmicos provoquen, na troposfera la formación de nubes, lo que porta un enfriamientu de la Tierra. Un campu magnético fuerte enría les radiaciones escontra los polos, fenómenu observable nes aurores boreales, caleciendo les capes altes de l'atmósfera. Claro que lo normal ye suponer qu'una mayor incidencia de la radiación favorez el calentamientu de l'atmósfera. Tamién la disposición de los continentes, y la tectónica de plaques, tien influencia nel clima global. Si les tierres remanecíes concentrar nes llatitúes baxes el clima tiende a ser más templáu, una y bones los mares (nes llatitúes altes) caltienen meyor el calor enzancando l'apaición de xelu permanente; ente que cuando los continentes concentrar nes llatitúes altes les temperatures baxen, una y bones les agües templaes tropicales non dulcifican el clima polar y apaecen los grandes inlandsis. Amás, cuando topeten los continentes aumenta l'actividá volcánica. La espansión de los montes tamién tiende a esfrecer el clima de la Tierra, una y bones les plantes yá que aumenta la nubosidad, y polo tanto y amenorga el rellumu del sol, pero lo fundamental ye qu'afiten el carbonu. === El ciclu del carbonu === Les prospecciones na estación antártica de Vostok demuestren que l'aumentu de la proporción de CO2 na atmósfera y l'aumentu de la temperatura coinciden nel tiempu. Tamién les concentraciones de metanu son menores mientres los periodos fríos. La concentración de CO2 na atmósfera mengua gracies al océanu, una y bones los seres vivos de superficie afiten el carbonu pa formar les sos cadarmes. Al morrer son arrastraos, col carbonu, escontra'l fondu del océanu. N'agües pocu fondes formen caliares y dolomías, colo qu'entren a formar parte de la corteza terrestre. La disolución de les caliares, y la respiración de los seres vivos, devuelve'l carbonu a l'atmósfera. Ensin el CO2 nun sería posible la fotosíntesis, y polo tanto la vida tal como la conocemos. La velocidá con que l'océanu ye capaz d'afitar carbonu depende de la cantidá de nutrientes nel so senu. Al empezar el destemple anúbrense les plataformes continentales y piérdese el carbonu orgánico d'elles, amenorgándose la capacidá d'afitar carbonu y aumentando la so concentración na atmósfera. Sicasí lo dicho, considérase que tanto los ciclos d'actividá solar, como los factores terrestres pueden ser responsables de les variaciones entemedies del clima, pero non de les grandes glaciaciones. == Glaciaciones notables == Dos glaciaciones fueron especialmente dramátiques na historia de la Tierra: la [[Tierra Bola de Nieve]], que s'empecipió a finales del [[Proterozoicu]], hai aproximao unos 700 millones d'años, y la [[Últimu periodu glacial|glaciación wisconsiense]] o de Würm, asocedida a finales del [[Pleistocenu]]. Otra edá glacial d'especial impautu na [[historia]] recién foi la [[Pequeña Edá de Xelu]], que tomó dende empiezos del [[sieglu XIV]] hasta mediaos del [[sieglu XIX|XIX]]. === Tierra Bola de Nieve === {{AP|Tierra Bola de Nieve}} [[Ficheru:Sea ice terrain.jpg|thumb|200px|La superficie terrestre debía de tener una apariencia similar mientres la glaciación denominada "Tierra Bola de Nieve".]] La hipótesis '''Snowball Earth'''<ref name="Kirschvink1992">{{cita llibru | autor= Kirschvink, J. L. | añu= 1992 | capítulu= Late Proterozoic low-latitude global glaciation: The snowball Earth | títulu= The Proterozoic Biosphere: A Multidisciplinary Study | páxines= 51-52 | editorial= [[Cambridge University Press]], Cambridge | editor = Schopf, J. W. y Klein, C.}}</ref> (Tierra Bola de Nieve) fai referencia a los efeutos qu'una xigantesca glaciación provocó sobremanera'l planeta, la mayor de les acaecíes na [[Tierra]], según los rexistros de datos disponibles. La glaciación empecipiar a finales del [[Proterozoicu]], hai aproximao 700 millones d'años. Esta teoría intenta dar esplicación a los depósitos de sedimentos [[xelu|glacial]] atopaos en [[llatitú]]es tropicales y que s'atroparon mientres el [[periodu Criogénico]] (fai 850-630 millones d'años), según otros enfriamientos enigmáticos que s'atoparon nel rexistru xeolóxicu del periodu Criogénico. Según les teoríes actuales, la causa d'esta gran glaciación atopar na formación d'un [[supercontinente]], [[Rodinia]], asitiáu na zona ecuatorial. Una configuración tropical de los continentes ye, quiciabes sorprendentemente, necesaria por desencadenar una Tierra Bola de Nieve.<ref name="Hoffman2005">{{cita publicación | autor= Hoffman, P. F. | añu= 2005 | títulu= Ónde Cryogenian (Neoproterozoic) ice-sheet dynamics and the limitations of the glacial sedimentary recuerdo | revista= South African Journal of Geology | volume= 108 | páxines= 557-577}}</ref> Los continentes tropicales reflexen más lluz que l'océanu abiertu, de forma qu'absuerben menos calor del Sol; la mayoría de l'absorción d'enerxía solar a la Tierra tien llugar anguaño a los océanos tropicales.<ref name="Jacobsen2001">{{cita publicación | autor= Jacobsen, S. B. | añu= 2001 | títulu= Earth science. Gas hydrates and deglaciations. | revista= Nature | volume= 412 | númberu= 6848 | páxines= 691-3 | issn= | doi= 10.1038/35089168 | url= http://www.nature.como/nature/journal/v412/n6848/pdf/412691a0.pdf | fechaaccesu= 21 de mayu de 2007 }}</ref> Amás, los continentes tropicales reciben más [[lluvia|precipitaciones]], cosa qu'amonta'l [[Caudal (hidrografía)|caudal]] y la [[erosión]]. Cuando-y les espón nel aire, los [[silicatu|silicatos]] sufren reacciones erosives qu'estrayen [[dióxidu de carbonu]] de l'atmósfera terrestre. Estes reacciones suelen siguir esti procesu: mineral predresu + CO<sub>2</sub> + H<sub>2</sub>O → [[cationes]] + [[bicarbonatu]] + SiO<sub>2</sub>. Un exemplu d'una reacción d'esti tipu ye la erosión de la [[wollastonita]]: CaSiO<sub>3</sub> + 2CO<sub>2</sub> + H<sub>2</sub>O → Ca<sup>2+</sup> + SiO<sub>2</sub> + 2HCO<sub>3</sub><sup>-</sup> Los cationes de [[calciu]] lliberaos reaccionen col [[bicarbonatu]] disueltu nos océanos pa formar [[carbonatu de calciu]] como [[roca sedimentaria]]. Esto tresfier [[dióxidu de carbonu]], un [[gas]] d'[[efeutu ivernaderu]], del aire a la [[xeosfera]] y, nun estáu d'equilibriu a escalera xeolóxica, compensa'l dióxidu de carbonu que lliberen los [[volcán|volcanes]] a l'atmósfera. La escasez de sedimentos apropiaos por analizalos fai que seya difícil establecer con precisión la distribución continental mientres el [[Neoproterozoicu]].<ref name="Meert2004">{{cita publicación | autor= Meert, J.G. | coautores= Torsvik, T. H. | añu= 2004 | títulu= Paleomagnetic Constraints onde Neoproterozoic ‘Snowball Earth'Continental Reconstructions | revista= GS Jenkins, MAS McMenamin, CP McKey, CP and L. Sohl (Editores), The Estremu Proterozoic: Geology, Geochemistry, and Climate. American Geophysical Union Geophysical Monograph | volume= 146 | páxines= 5-11 | issn= | doi= | url= http://gondwanaresearch.como/hp/snowball.pdf | fechaaccesu= 6 de xunu de 2007 }}</ref> Dellos modelos suxeren una configuración polar de los continentes – una carauterística de toles otres glaciaciones importantes, yá que representen un puntu en que puede atropase el xelu. Cambeos na [[circulación oceánica]] podríen desencadenar la Tierra Bola de Nieve.<ref name="Smith2003">{{cita publicación | autor= Smith, A. G. | coautores= Pickering, K. T. | añu= 2003 | títulu= Oceanic gateways as a critical factor tonu initiate icehouse Earth | revista= Journal of the Geological Society | volume= 160 | númberu= 3 | páxines= 337-340 | doi = 10.1144/0016-764902-115 | url = http://jgs.geoscienceworld.org/cgi/contentu/abstract/160/3/337 | fechaaccesu= 26 d'abril de 2007 }}</ref> === La glaciación de Würm === {{AP|Glaciación de Würm}} [[Ficheru:IceAgeEarth.jpg|thumb|230px|Impresión artística del algame de la última edá glacial]] La [[glaciación de Würm]] ye'l periodu glacial más recién dientro de la edá glacial actual, y tuvo llugar mientres el periodu [[Pleistocenu]]. Empezó hai aproximao cien mil años y acabóse ente fai 10&nbsp;000 y 15&nbsp;000 años. Mientres esti periodu hubo distintes variaciones ente adelantu y retrocesu de los glaciares. El puntu máximu d'esta glaciación foi hai aproximao dieciocho mil años. Ente que el procesu xeneral d'enfriamientu global y meyora de los glaciares foi similar, les diferencies locales nel desenvolvimientu y retrocesu de los glaciares fai difícil comparar los detalles d'un continente al otru. La última glaciación concentrar nes enormes capes de xelu d'[[América del Norte]] y [[Eurasia]]. Vastes rexones de los [[Alpes]], el [[Himalaya]] y los [[Cordal de los Andes|Andes]] taben cubiertes de xelu, y L'Antártida permaneció xelada. [[Canadá]] taba casi cubiertu de xelu, según el norte de los [[Estaos Xuníos]], dambos cubiertos pol inmensu casquete de xelu de [[Laurentia (continente)|Laurentia]]. [[Alaska]] permaneció en parte llibre de xelu por cuenta de condiciones climátiques grebes. Hubo glaciaciones locales nos [[Montes Rocosos]].<ref>[http://www.osti.gov/bridge/servlets/purl/527434-ROZavF/webviewable/ Clark, D. H.: ''Extent, timing, and climatic significance of latest Pleistocene and Holocene glaciation in the Sierra Nevada, California.'' Ph.D. Thesis, Washington Univ., Seattle (pdf, 20 Mb)]</ref> En [[Gran Bretaña]], [[Europa]] continental y el noroeste d'[[Asia]], la capa de xelu Escandinavo volvió llegar hasta'l norte de les islles britániques, [[Alemaña]], [[Polonia]] y [[Rusia]], llegando tan al este como la [[península de Taimyr]] al oeste de [[Siberia]].<ref>[http://www.geol.lu.se/personal/prm/PDFpapeles20fueya20testu/QSR-2007SZ_#Severnaya/Z.pdf Möller, P. y coles.: "Severnaya Zemlya, Arctic Russia: a nucleation area for Kara Sea ice sheets during the Middle tonu Late Quaternary". ''Quaternary Science Reviews'' Quier. 25, núm. 21-22, páxs. 2894-2936, 2006. (pdf, 11.5 Mb)]</ref> El puntu máximu de la glaciación al oeste de Siberia foi hai aproximao ente 18&nbsp;000 y 17&nbsp;000 años; más tarde que n'Europa (ente fai 22&nbsp;000 y 18&nbsp;000 años).<ref>[http://atlas-conferences.como/c/a/h/y/79.htm Matti Saarnisto: ''Climate variability during the last interglacial-glacial cycle in NW Eurasia.'' Abstracts of PAGES - PEPIII: Past Climate Variability Through Europe and Africa, 2001]</ref> El nordeste de Siberia nun taba cubiertu de xelu.<ref>Lyn Gualtieri y coles.: "Pleistocene raised marine deposits onde Wrangel Island, northeast Siberia and implications for the presence of an East Siberian ice sheet". ''Quaternary Research'', Vuelu. 59, núm. 3, páxs. 399-410, mayu de 2003. Abstract: {{doi|10.1016/S0033-5894(03)00057-7}}</ref> L'[[océanu Árticu]], asitiáu ente los dos vastes capes de xelu d'América y Eurasia, nun taba dafechu xeláu, sinón que, como na actualidá, taba cubiertu con xelu relativamente poco gruesu, susceptible a los cambeos estacional y lleno d'[[iceber]]s xeneraos nos casquetes de xelu aledaños.<ref>Robert F. Spielhagen y coles.: "Arctic Ocean deep-sea alcordanza of northern Eurasian ice sheet history". ''Quaternary Science Reviews'', Vuelu. 23, núm. 11-13, páxs. 1455-1483, 2004. Abstract: {{doi|10.1016/j.quascirev.2003.12.015}}</ref> Según la composición de los sedimentos marinos estudiaos, inclusive habría dómines nes que les agües quedaben llibres de xelu. La glaciación del hemisferiu sur foi menos importante por cuenta de la configuración actual de los continentes. Había casquetes de xelu en Los Andes, onde se conocen seis avances de glaciares ente'l 31500 e.C. y el 11900 e.C. en Los Andes de [[Chile]].<ref>Lowell, T. V. y colegues: "Interhemisperic correlation of late Pleistocene glacial events", ''Science'', v. 269,p. 1541-1549, 1995. [http://www.uc.edu/geology/documentos/lowellabstracts/lowellsci.pdf Abstract (pdf, 2.3 Mb)]</ref> L'Antártida taba dafechu xelada, como anguaño, pero'l [[Banquisa|casquete polar]] nun dexó nenguna parte ensin cubrir. El [[continente australianu]] solo taba xeláu nuna zona bien pequeña cerca del [[Monte Kosciuszko]], ente que la glaciación taba más estendida en [[Tasmania]].<ref>[http://www.ga.gov.ave/education/facts/landforms/auslform.htm C. D. Ollier: ''Australian Landforms and their History'', National Mapping Fab, Geoscience Australia]</ref> En [[Nueva Zelanda]] hubo glaciación nes sos [[Alpes Neozelandeses]], d'onde se conocen siquier trés avances glaciares. Hubo casquetes de xelu llocal en Irian Jaya, [[Indonesia]], onde inda se caltienen restos de los glaciares del [[Pleistocenu]] en tres zones distintos.<ref>[http://pubs.usgs.gov/prof/p1386h/indonesia/indonesia2.html Ian Allison and James A. Peterson: ''Glaciers of Irian Jaya, Indonesia: Observation and Mapping of the Glaciers Shown onde Landsat Images'', Unu.S. Geological Survey profesional papel; 1386, 1988.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080801143234/http://pubs.usgs.gov/prof/p1386h/indonesia/indonesia2.html |date=2008-08-01 }} ISBN 0-607-71457-3</ref> La glaciación de Würm ye la parte meyor conocida de la edá glacial actual, y foi intensamente investigada en Norteamérica, Eurasia septentrional, Himalaya y otres rexones d'antiguo xelaes del mundu. Les glaciaciones que tuvieron llugar mientres esti periodu cubrieron munches árees, principalmente al hemisferiu norte, y en menor midida al hemisferiu sur. === La Pequeña Edá del Xelu === {{AP|Pequeña Edá del Xelu}} [[Ficheru:Bruegel, Pieter (I) - Winterlandschap met schaatsers en vogelknip, 1565.jpg|thumb|250px|''Paisaxe nevao'', 1565, [[Pieter Brueghel el Viejo]]]] La Pequeña Edá de Xelu foi un periodu fríu que tomó dende empiezos del [[sieglu XIV]] hasta mediaos del [[sieglu XIX|XIX]]. Punxo fin a una era extraordinariamente calorosa llamada [[Óptimo climáticu medieval]]. Hubo trés máximos: sobre [[1650]], alredor de [[1770]] y escontra [[1850]].<ref>NASA Earth Observatory Glossary: [https://web.archive.org/web/20080628075235/http://eobglossary.gsfc.nasa.gov/Library/glossary.php3?xref=Little%20Ice%20Age "Little Age of Ice"]</ref> Mientres el periodu [[1645]]-[[1715]], en metá de la Pequeña Edá de Xelu, l'actividá solar reflexada nes [[mancha solar|manches solares]] yera por demás baxa: esti periodu ye conocíu como'l [[Mínimu de Maunder]]. L'eslabón precisu ente la baxa actividá de les manches solares y les fríes temperatures nun s'establecieron, pero la coincidencia del Mínimu de Maunder col periodu más fondu de la Pequeña Edá de Xelu suxer qu'hai una conexón.<ref>WEART, Spencer (2007?): [http://www.aip.org/history/climate/solar.htm "Changing Sun, Changing Climate?"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060617030502/http://www.aip.org/history/climate/solar.htm |date=2006-06-17 }} — ''The Discovery of Global Warming: Influences on climate'' (¿xunu de 2007?) — basáu parcialmente nun ensayu de Theodore S. Feldman.</ref> Otros indicadores de la baxa actividá solar mientres esti periodu son los niveles de [[carbonu-14]] y [[beriliu 10]].<ref>CROWLEY, Thomas J. (2000): [http://www-geol.unine.ch/cours/geol/crowleySci270.pdf "Causes of Climate Change Over the Past 1000 Years"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070703093813/http://www-geol.unine.ch/cours/geol/crowleySci270.pdf |date=2007-07-03 }} — ''SCIENCE''; 289 (14 de xunetu de 2000), páxs. 270-277.</ref> A lo llargo de la Pequeña Edá de Xelu'l mundu esperimentó tamién una actividá volcánica elevada, lo qu'aumentó les emisiones d'[[azufre]] en forma de gas SO<sub>2</sub>. Cuando esti gas algama la [[estratosfera]] convertir en partícules d'[[ácidu sulfúrico]] que reflexen los rayos del sol amenorgando la cantidá de radiación qu'algama la superficie de la tierra ([[efeutu albedu]]). En [[1815]] la erupción de [[Tambora]] n'[[Indonesia]] cubrió l'atmósfera de cenices; l'añu siguiente, [[1816]], foi conocíu como'l [[Añu 1816 ensin branu|añu ensin branu]], cuando hubo xelu y nieves en xunu y xunetu en [[Nueva Inglaterra]] y el Norte d'[[Europa]].<ref name="robock">{{cita publicación |apellíu=Robock |nome=Alan |revista=[[Science (revista)|Science]] |fecha=21 d'avientu de 1979 |volume=206 |númberu=4425 |páxines=1402-1404 |títulu=The "Little Ice Age": Northern Hemisphere Average Observations and Model Calculations |doi= 10.1126/science.206.4425.1402 |pmid=17739301}}</ref> Otra posible causa de la Pequeña Edá del Xelu pudo ser la detención de la [[circulación termohalina]] (tamién conocida como «cinta tresportadora oceánica»). La [[Corriente del Golfu]] pudo dexar de ser operativa por cuenta de la introducción d'una gran cantidá d'agua frío nel Atlánticu Norte por cuenta de la esistencia de temperatures relativamente altes del Óptimo climáticu medieval.<ref>{{Cita web |url=http://science.nasa.gov/headlines/y2004/05mar_arctic.htm |títulu=A Chilling Possibility<!-- Bot generated title --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100317001142/http://science.nasa.gov/headlines/y2004/05mar_arctic.htm |fechaarchivu=2010-03-17 }}</ref> A partir de [[1850]], el clima empezó a camudar escontra temperatures más templaes. Dellos escépticos sobre'l [[calentamientu global]] acoten que los cambeos actuales deber a la recuperación climática d'esti últimu eventu glacial, y que, por ello, l'actividá humana nun ye causante d'esti cambéu.<ref>{{cita publicación |apellíu=Steigerwald |nome=Bill |títulu=The politics of global warming |fecha=10 de febreru de 2007 |periódicu=Pittsburgh Tribune-Review |url=http://www.pittsburghlive.com/x/pittsburghtrib/news/mostread/s_492572.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071209122810/http://www.pittsburghlive.com/x/pittsburghtrib/news/mostread/s_492572.html |fechaarchivu=9 d'avientu de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20071209122810/http://www.pittsburghlive.com/x/pittsburghtrib/news/mostread/s_492572.html |archivedate=2007-12-09 |fechaaccesu=2018-06-10 }}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Solomon |nome=Lawrence |títulu=Little Ice Age is still with us |fecha=30 de marzu de 2007 |editorial=National Post |url=http://www.canada.com/nationalpost/news/story.html?id=94b7d021-c5da-4y82-b37f-53d338709fb1}}</ref> La mayor parte de la comunidá científica sofita la idea de que'l cambéu climáticu recién ta desencadenáu, en mayor o menor midida, pola medría nes emisiones de [[dióxidu de carbonu]] a l'atmósfera por cuenta de les actividaes humanes.<ref name="grida7">{{cita web | url= http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar4/wg1/ar4-wg1-spm.pdf | formatu=[[Portable Document Format|PDF]] | títulu=Summary for Policymakers | publicación=Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change | fechaaccesu=2 de febreru de 2007 | fecha=5 de febreru de 2007 | editorial=Intergovernmental Panel on Climate Change|cita=}}</ref><ref name="Global">Global surface temperature is defined in the IPCC Fourth Assessment Report as the average of near-surface air temperature over land and seya surface temperature.</ref> == Efeutos na actualidá == === Glaciares === {{AP|Glaciar}} Los glaciares cubren na actualidá unos 14,9 millones de km², casi un 10&nbsp;% de la superficie terrestre. Esta proporción aumentó hasta 44,4 millones de km², un 30&nbsp;% de la superficie terrestre, mientres los periodos glaciales. El mantu de xelu laurentiano, por casu, envalórase que cubrió más de 13,3 millones de km², ente que nel presente la cobertoria glaciar ocupa 147&nbsp;248&nbsp;km² nel norte de [[Canadá]]; daqué paecencia asocede col d'[[Escandinavia]], con 6,7 millones de km² y 3810&nbsp;km², respeutivamente. Amás, les rexones de la Tierra ocupaes por glaciares nel pasáu amuesen unes determinaes formes de relieve y sedimentos asociaos. Los glaciares tamién tienen efeutos indireutos sobre'l [[paisaxe]]; unu de los más comunes ye la esviación de les [[corriente fluvial|corrientes fluviales]] en sistemes de [[drenaxe]] presistentes, como se constata nel tramu altu del [[ríu Severn (Reinu Uníu)|ríu Severn]], en [[Gran Bretaña]], que dalguna vegada foi cabecera del [[ríu Trent]]. === Orografía === [[Ficheru:Scandinavia.TMO2003050.jpg|right|250px|thumb|[[Escandinavia]] amuesa na so xeografía los efeutos de les glaciaciones: [[fiordu|fiordos]] y [[llagu|llagos]]]] Anque l'últimu periodu glacial terminó hai más de 9000 años, los sos efeutos entá son visibles. Por casu, el movimientu del xelu modeló'l paisaxe de Canadá, Groenlandia, norte de Eurasia y L'Antártida. Los bloques erráticos, [[tilita|tilites]], [[drumlin]]s, [[fiordu|fiordos]], [[llagu|llagos]], [[morrena|morrenes]] o los [[Circu glaciar|circos]] son estructures típicamente derivaes de los movimientos de grandes mases de xelu. El pesu de les capes de xelu deformó la [[corteza terrestre]] y el [[mantu terrestre|mantu]]; cuando'l xelu fundióse, la corteza alzar por [[isostasia]]. Por cuenta de la gran mafa de la Tierra, el fluxu de les roques del mantu ye bien lentu, y esti procesu producir a una velocidá d'un centímetru per añu. Almítese qu'esti «reflote» de la corteza trai movimientos de tierra,<ref name="johansson-2002">{{cita publicación |apellíu=Johansson |nome=J. M. |coautores=''et al.'' |añu=2002 |títulu=Continuous GPS measurements of postglacial adjustment in Fennoscandia. 1. Geodetic results |revista=Journal of Geophysical Research |volume=107 |doi=10.1029/2001JB000400 |páxines=2157}}</ref><ref name="sella-etal-2007">{{cita publicación |apellíu=Sella |nome=G. F. |coautores=Stein, S., Dixon, T. H., Craymer, M., James, T. S., Mazzotti, S., Dokka, R. K. |añu=2007 |títulu=Observation of glacial isostatic adjustment in "stable" North America with GPS |revista=Geophysical Research Letters |volume=34 |páxines=L02306 |doi=10.1029/2006GL027081}}</ref> cambeos nel nivel del mar,<ref name="peltier-1998">{{cita publicación |apellíu=Peltier |nome=W. R. |añu=1998 |títulu=Postglacial variations in the level of the sea: implications for climate dynamics and solid-earth geophysics |revista=Reviews of Geophysics |volume=36 |páxines=603-689 |doi=10.1029/98RG02638}}</ref> nel campu magnético terrestre,<ref name="mitrovica-peltier-1993">{{cita publicación |apellíu=Mitrovica |nome=J. X. |coautores=W. R. Peltier |añu=1993 |títulu=Present-day secular variations in zonal harmonics of the Earth's geopotential |revista=Journal of Geophysical Research |volume=98 |páxines=4509-4526 |doi=10.1029/92JB02700}}</ref> inducción de terremotos<ref name="wu-johnston-2000">{{cita publicación |apellíu=Wu |nome=P. |coautores=P. Johnston |añu=2000 |títulu=Can deglaciation trigger earthquakes in N. America? |revista=Geophysical Research Letters |volume=27 |páxines=1323-1326 |doi=10.1029/1999GL011070}}</ref> ya inclusive cambeos na rotación terrestre.<ref name="wu-peltier-1984">{{cita publicación |apellíu=Wu |nome=P. |coautores=W. R. Peltier |añu=1984 |títulu=Pleistocene deglaciation and the earth's rotation: a new analysis |revista=Geophysical Journal of the Royal Astronomical Society |volume=76 |páxines=753-792}}</ref> Mientres la glaciación, l'agua retirada de los océanos, conxelada en llatitúes altes, amenorgó'l nivel de los mesmos, dexando l'apaición de pasareles continentales como [[Ponte de Beringia|Beringia]], que dexaron la migración d'especies y que los sos efeutos evolutivos reparamos na biodiversidá actual. Esta tresferencia xenética detener cola fusión de los glaciares. Xeolóxicamente, esta fusión traxo la xeneración de muncha complexidá [[ecoloxía|ecolóxica]] espacial y temporal, como l'apaición de llagos salinos. == Ver tamién == * [[Episodios geoclimáticos del Cuaternariu]] * [[Glacioloxía]] * [[Glaciación de Würm o Wisconsin]] * [[Glaciación de Riss o Illinois]] * [[Glaciación de Mindel o Kansas]] * [[Glaciación de Günz o Nebraska]] * [[Würm II]] * [[Migración humana]] * [[Pequeña Edá de Xelu]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Ice age}} {{control d'autoridaes}} {{Tradubot|Glaciación}} [[Categoría:Glaciaciones|Glaciaciones]] [[Categoría:Ciencia y teunoloxía de Suiza]] [[Categoría:Ciencia de 1821]] exuamozsyxvfgt8g7bkg45qnq8fvuzb Grandes felinos 0 138388 4501343 4358747 2026-06-23T01:42:43Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501343 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Tiger in Ranthambhore.jpg|thumb|El [[Panthera tigris|tigre]], la [[especie]] más grande y más pesada de la familia de los [[Felidae|felinos]].]] Los '''grandes félidos''' estrema a los grandes félidos selvaxes de los más pequeños. Una definición de los grandes félidos namái inclúi a les cuatro especies de [[Felidae|félidu]] nel xéneru ''[[Panthera]]'': el [[Panthera leo|lleón]] (''Panthera leo''), [[Panthera tigris|tigre]] (''Panthera tigris''), [[Panthera pardus|lleopardu]] (''Panthera pardus'') y el [[Panthera onca|xaguar]] (''Panthera onca''). Los miembros d'esti xéneru son los únicos capaces de [[wiktionary:ye:ruxir|ruxir]], y esto considérase como un elementu característicu de los grandes félidos. Una definición más amplia y desligada de la taxonomía (''i.e.'' basada namái nel tamañu del félidu en cuestión) inclúi tamién al [[Panthera uncia|lleopardu de les nieves]] (''Panthera uncia'' o ''Uncia uncia''), la [[Neofelis nebulosa|pantera nebulosa]] (''Neofelis nebulosa''), el [[Acinonyx jubatus|guepardu]] (''Acinonyx jubatus'') y el [[Puma concolor|puma]] (''Puma concolor''). Los cuatro grandes félidos son miembros del xéneru ''[[Panthera]]''. El puma ye'l quintu félidu más grande, siendo superáu en tamañu pol lleopardu. Dellos félidos de tamañu medianu, como'l [[llobu cerval]] euroasiático pueden llegar a pesar 25 kg, pero nun son consideraos grandes félidos. A pesar de les enormes diferencies de tamañu, les distintes especies de félidos son sorprendentemente similares n'estructura y comportamientu. Tolos félidos son eficientes depredadores. El so rangu de distribución inclúi [[América]], [[África]], [[Asia]] y [[Europa]]. Namái [[Oceania]] y [[L'Antártida]] nun tienen especies autóctones de gatos o félidos. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * NatureFootage [http://www.naturefootage.com/stockfootage/big_cats/ Big Cat pictures and video clips] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071020043507/http://www.naturefootage.com/stockfootage/Big_Cats |date=2007-10-20 }} * [https://web.archive.org/web/20070822071716/http://dspace.dial.pipex.com/town/plaza/abf90/bco/fact1.htm How big are the Big Cats] - an article at Big Cats Online which includes a chart comparing the body lengths of several cat species. * ARKive - [http://www.arkive.org/ images and movies of endangered big cats]{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160427162729/http://www.arkive.org/ |date=2016-04-27 }} * [https://web.archive.org/web/20070930181354/http://www.hsus.org/wildlife/wildlife_news/farinato_love_does_not_conquer_all_when_it_comes_to_big_cats_as_pets.html Humane Society of the United States] -- article on big cats as pets * [http://www.bigcatrescue.org/ Big Cat Rescue] -- sanctuary dedicated to care and conservation of big cats * [https://web.archive.org/web/20110919085936/http://www.thefcf.com/org/bigcat.asp?key=228 FCF Big Cat Policy] -- recommendations against casual private ownership {{Tradubot|Grandes felinos}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Felidae]] fdtn187fdpyq5lcmg6lit1v0u5tgn52 Hrvatski Nogometni Klub Hajduk Split 0 139976 4501262 4391678 2026-06-22T13:44:00Z Makenzis 47722 /* Enllaces esternos */ 4501262 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Hrvatski Nogometni Klub Hajduk Split}} {{equipu | pattern_la1 = _hajduk2223H | pattern_b1 = _hajduk2223H | pattern_ra1 = _hajduk2223H | pattern_sh1 = _hajduk2122a | pattern_so1 = _hajduk2223H | leftarm1 = | body1 = | rightarm1 = | shorts1 = 015caf | socks1 = 015caf | pattern_la2 = _hajduk2122a | pattern_b2 = _hajduk2122a | pattern_ra2 = _hajduk2122a | pattern_sh2 = _hajduk2122a | pattern_so2 = | leftarm2 = | body2 = | rightarm2 = | shorts2 = 00368d | socks2 = 1b3e9b | pattern_la3 = _hajduk110 | pattern_b3 = _hajduk110 | pattern_ra3 = _hajduk110 | pattern_sh3 = _hajduk110 | pattern_so3 = _hajduk110 | leftarm3 = | body3 = ffffff | rightarm3 = | shorts3 = ffffff | socks3 = ffffff }} El '''H. N. K. Hajduk Split''' (en [[Idioma croata|croata]]: ''Hrvatski Nogometni klub Hajduk Split''), conocíu a cencielles como '''Hajduk Split''' ye un [[club de fútbol]] [[Croacia|croata]] de la ciudá de [[Split]], fundáu en 1911. El club apuesta los sos partíos como llocal nel [[estadiu Poljud]], inauguráu en 1979 y con capacidá pa 35.000 espectadores. Los colores tradicionales de la entidá y el so uniforme son camisetes blanques y pantalones azules. El Hajduk caltién una gran rivalidá col club de la capital, el [[GNK Dinamo Zagreb]], col cual apuesta'l "[[Derbi Eternu de Croacia]]". Ente los años 1920 y 1940, el Hajduk participó nel campeonatu nacional del [[Reinu de Yugoslavia]]. Tres la [[Segunda Guerra Mundial]] y la formación del sistema de lligues yugoslavu en 1946, el Hajduk participó na máxima competición mientres el periodu de la [[República Federal Socialista de Yugoslavia|RFS de Yugoslavia]]. Tres la [[desintegración de Yugoslavia]], el club foi unu de los equipos que formaron y participaron na temporada inaugural de la [[Primer división croata]] en 1992. El Hajduk ye unu de los clubes más esitosos de Croacia y l'antigua Yugoslavia y na so palmarés cuenta con nueve [[Primer Lliga de Yugoslavia|lligues yugoslaves]] y seis [[Prva HNL|croates]], nueve [[Copa de Yugoslavia|Copes yugoslaves]] y cinco [[Copa de Croacia|Copes croates]]. El 12 de febreru de 2011, el club celebró'l so centenariu con una serie de grandes eventos na ciudá de Split y en toa [[Dalmacia]], na que participaron los xugadores y los aficionaos. == Historia == === Oríxenes (1911-1941) === [[Ficheru:Founding of Hajduk.jpg|thumb|220px|Los fundadores del Hajduk, na tabierna [[O Fleků]] de [[Praga]].]] El club foi fundáu nel históricu pub [[O Fleků]] de [[Praga]] —entós parte del [[Imperiu austrohúngaru]]— por Fabijan Kaliterna, Lucijan Stella, Ivan Šakić y Vjekoslav Ivanišević, un grupu d'estudiantes de [[Split]].<ref name="hist">Dalibor Brozović. "Hrvatska enciklopedija: ''Volume 1''", 1999.</ref> Tres asisitir a un partíu ente l'[[AC Sparta Praga|AC Sparta]] y el [[Slavia Praga|Slavia SK]] fueron al pub y decidieron que na so llocalidá natal tenía d'esistir un club profesional. El club foi oficialmente rexistráu ante les autoridaes el 13 de febreru de 1911.<ref name="Hajduk1911">{{cita web |url=http://hajduk.hr/?otvori=klub&kat=povijest&dekada=1|títulu=HNK Split—Povijest: 1911. - 1920.|editor=Sitiu web oficial|idioma=croata|fechaaccesu=26 de marzu de 2012}}</ref> Al tratar de dar un nome al club, los estudiantes fueron al profesor Josip Barač pa ser aconseyaos y decidieron que'l nome "[[Haiduque|Hajduk]]" simbolizaba "lo meyor del nuesu pueblu: valentía, humanidá, amistá, amor a la llibertá, el desafíu al poder y proteición de los débiles. Sé dignu d'esi gran nome".<ref name="vjesnik">{{enllaz rotu|1={{cita web |url=http://www.vjesnik.hr/html/2009/03/28/Clanak.asp?r=sta&c=2|títulu=Vjesnik: Po kome je Hajduk dobio ime?}} |2=http://www.vjesnik.hr/html/2009/03/28/Clanak.asp?r=sta&c=2 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Los Hajduks fueron bandíos románticos que llucharon contra l'imperiu de los [[turcos otomanos]]. Especúlase que'l famosu hajduk Andrija Šimić, quien llegó trunfante a Split en 1902 vitoreado poles mases (dempués d'una llarga temporada nuna prisión d'Austria), foi seique la inspiración pal nome.<ref name="vjesnik"/> Los fundadores darréu diseñaron l'escudu del club y un grupu de monxes católiques d'un monesteriu de Split crearon y partieron les copies a los aficionaos.<ref>[http://www.slobodnadalmacija.hr/Hajduk/tabid/83/articleType/ArticleView/articleId/4012/Default.aspx Hajduk's membership pass - Lord help us!], [[Slobodna Dalmacija]]</ref> [[Ficheru:Zrinjski - Hajduk Split.jpg|thumb|left|220px|Imaxe del Hajduk antes d'un partíu frente al Zrinjski Mostar el 13 d'agostu de 1939.]] El club cuntó cola simpatía de los ciudadanos del partíu pro-croata de Split, sindicalistes croates o ''puntari''. Ye por eso que'l club tien en concretu'l nome de "Hrvatski nogometni Klub" (n'asturianu: Club de fútbol Croata) y tien l'[[escudu de Croacia]] nel so emblema. El club en sí taba en contra de la política del gobiernu austrohúngaru de nun dexar la unificación de les provincies croates y caltenelos separaos (el gobiernu y l'emperador nun dexó la xunta de Dalmacia col restu de Croacia). El primer rival del Hajduk foi'l Calcio Spalato, el club d'un partíu autonomista que vivía en Split, nun partíu que terminó en victoria, 9-0, pal Hajduk.<ref name="Hajduk1911"/><ref name="dalmacijanews">{{cita web|url=http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/46644/Odbrojavanje-do-100-roendana-Osnivanje-Hajduka-i-Prvi-svjetski-rat.aspx|títulu=Odbrojavanje do 100. rođendana: Osnivanje Hajduka i ratno doba|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120331181745/http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/46644/Odbrojavanje-do-100-roendana-Osnivanje-Hajduka-i-Prvi-svjetski-rat.aspx|fechaarchivu=2012-03-31}}</ref> El primer gol foi de Šime Raunig.<ref name="Hajduk1911" /> En 1912, el Hajduk xugó'l so primer partíu en [[Zagreb]] contra l'HAIŠK y perdió 3-2. El primer partíu internacional contra un rival destacáu foi en 1913 contra'l [[Slavia de Praga]] checu, qu'humildó al acabante formar conxuntu croata por 1-13.<ref>{{cita web |url=http://www.slavia.cz/Historie-1913?menuid=707|títulu=Historie zápasů, ročník 1913|editor=SK Slavia|idioma=checu|fechaaccesu=26 de marzu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110927111857/http://www.slavia.cz/Historie-1913?menuid=707|fechaarchivu=27 de setiembre de 2011}}</ref> Dempués de la formación del [[Reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos]], el Hajduk xugó per primer vegada nuna Lliga yugoslava en 1923, ensin demasiao ésitu. El Hajduk algamó'l so primer periodu de gloria a finales de los años venti, cuando ganó dos campeonatos de Yugoslavia (1927 y 1929),<ref name="Hajduk1911" /> y clasificóse p'apostar la Copa d'Europa central.<ref name="hajduk20s">{{cita web |url=http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/46753/Hajduk-uzletio-1920-te-prva-dva-naslova-stigla-o-Split.aspx|títulu=Hajduk uzletio 1920-te, prva dva naslova stigla o Split|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131203013142/http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/46753/Hajduk-uzletio-1920-te-prva-dva-naslova-stigla-o-Split.aspx|fechaarchivu=3 d'avientu de 2013}}</ref> Dalgunos de los meyores xugadores mientres esti tiempu fueron Leo Lemešić y Vladimir Kragić. Mientres la [[Partisanos yugoslavos|Dictadura del 6 de xineru]] l'axetivu "croata" nel "Club de Fútbol de Croacia" foi reemplazáu por fuercia pol axetivu "yugoslavu". Per otra parte, la década de 1930 foi bien probe tocantes a resultaos deportives pal club.<ref name="hajduk30s">{{cita web |url=http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/46839/Hajdukove-tridesete--godine-krize-i-inozemnih-turneja.aspx|títulu=Hajdukove tridesete - godine krize i inozemnih turneja|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120331181807/http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/46839/Hajdukove-tridesete--godine-krize-i-inozemnih-turneja.aspx|fechaarchivu=31 de marzu de 2012}}</ref> El so próximu títulu foi mientres la era de la Banovina de Croacia en 1940-41.<ref name="hajduk30s"/> El 12 de febreru de 2011, el Hajduk conmemoró'l so centenariu con una serie de celebraciones en [[Split]] y [[Dalmacia]] na que participaron xugadores y aficionaos. Asina mesmu, el club apostó un partíu amistosu contra'l [[Slavia Praga]] y celebróse un conciertu tres l'alcuentru.<ref name="sports.yahoo_1">{{cita web |url=http://sports.yahoo.com/soccer/blog/dirty-tackle/post/Hajduk-Split-fans-celebrate-centenary-by-engulfi?urn=sow-320948|títulu=Hajduk Split fans celebrate centenary by engulfing city in flares|editor=[[Yahoo! Sports]]|idioma=inglés|fecha=14 de febreru de 2011|fechaaccesu=14 de setiembre de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110629055855/http://sports.yahoo.com/soccer/blog/dirty-tackle/post/Hajduk-Split-fans-celebrate-centenary-by-engulfi?urn=sow-320948|fechaarchivu=29 de xunu de 2011}}</ref> === Segunda Guerra Mundial === N'abril de 1941, mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], Yugoslavia foi invadida, ocupada y partida poles [[potencies de la Exa]], y Split pasó direutamente a [[Italia]]. Los residentes y los xugadores oponer a l'asimilación italiana, polo que'l club dexó de competir como muestra de protesta a lo llargo de la ocupación de Split, al refugar una ufierta pa xunise al campeonatu italianu col nome de "AC Spalato".<ref name="hajduk40s">{{cita web|url=http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/46957/Cetrdesete-Hajduk-se-uzdize-kao-Feniks-iz-pepela.aspx|títulu=Četrdesete: Hajduk se uzdižy kao Feniks iz pepela|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120331181825/http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/46957/Cetrdesete-Hajduk-se-uzdize-kao-Feniks-iz-pepela.aspx|fechaarchivu=2012-03-31}}</ref> Dempués de la capitulación d'Italia en 1943, los [[Resistencia italiana|partisanos]] temporalmente lliberaron Split y desarmaron a la guarnición italiana, pero los alemanes volvieron ocupar la ciudá ya impunxo el gobiernu títere fascista del [[Estáu Independiente de Croacia]] (NDH) qu'instalaren en Zagreb en 1941. L'actitú del club nun camudó cuando les autoridaes del NDH intentaron incluyir al Hajduk na Copa del Estáu Independiente de Croacia, el NDH ganóse la rensía en Split por aliase y amestase a Italia. Colos aliaos ocupando'l sur d'Italia y controlando el Mediterraneu, les islles del [[Mar Adriáticu|Adriáticu]] convertir n'abellugu pa la resistencia (provocando que'l Hajduk instalárase ellí en 1944).<ref name="hajduk40s"/> Los xugadores del club xunir al cuartel xeneral partisanu na isla de [[Vis (isla)|Vis]] nel mar Adriáticu. El 7 de mayu de 1944 na Fiesta de San Duje, patronu de Split, el Hajduk empezó a xugar de nuevu como l'equipu de fútbol oficial de la resistencia yugoslava.<ref name="hajduk40s"/> Compitieron colos equipos de fútbol aliaos del otru llau del Adriáticu, n'Italia, onde ganaron a los británicos nun partíu amistosu.<ref name="Hajduk1941">{{cita web |url=http://www.hajduk.hr/?otvori=klub&kat=povijest&dekada=4|títulu=HNK Split—Povijest: 1941. - 1950.|editor=Sitiu web oficial|idioma=croata|fechaaccesu=26 de marzu de 2012}}</ref> Nesti momentu, la direición del club adoptó la [[estrella colorada]] de los partisanos como la insinia del club nel so uniforme blanco y azul. Mientres 1945, el Hajduk embarcar nun tornéu al traviés d'[[Exiptu]], [[Mandatu británicu de Palestina|Palestina]], [[El Líbanu]], [[Siria]] y [[Malta]].<ref>Cerjan, Stjepan. Hajduk – tim NOVJ o: ''Enciklopedija hrvatske povijesti i kulture'', Školska knjiga, 1980., stranice 195-196.</ref> N'El Líbanu, [[Charles de Gaulle]] dio al Hajduk el títulu del equipu d'honor de la Francia llibre.<ref name="hajduk40s"/><ref name="Hajduk1941"/> Cola so habilidá y "únicu espíritu de Dalmacia", el club impresionó a [[Josip Broz Tito|Tito]], qu'asistía con frecuencia a los partíos. Dempués de la guerra convidó al Hajduk a treslladase a la ciudá de [[Belgráu]], la capital yugoslava, y convertise nel equipu oficial del [[Exércitu Popular Yugoslavu]] (JNA), pero'l Hajduk negar a abandonar la so ciudá natal de Split.<ref name="Hajduk1941"/> El club, sicasí, siguió esfrutando de la reputación de "equipu favoritu de Tito" enforma tiempu, inclusive dempués de la guerra, por cuenta de la rellación d'amistá cola resistencia de la que se benefició'l Hajduk de munches maneres. Ente otres coses, foi unu de los pocos clubes de fútbol de Yugoslavia (y l'únicu importante), que nun foi eslleíu dempués del conflictu pol gobiernu comunista (como foi'l casu d'otros munchos clubes, como'l [[OFK Belgráu|BSK]], [[Građanski Zagreb|Građanski]], [[SK Jugoslavija|Jugoslavija]], [[HŠK Concordia|Concordia]], HAIŠK y el [[FK Slavija|Slavija]]).<ref name="hajduk40s"/><ref>{{cita web|url=http://www.hask.hr/klub-hask/povijest-kluba/|títulu=NK HAIŠK: Povijest kluba|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120314190502/http://www.hask.hr/klub-hask/povijest-kluba/|fechaarchivu=2012-03-14}}</ref> === ''L'equipu de Tito'' (1945-1969) === Dempués de la Segunda Guerra Mundial, el Hajduk siguió xugando nel [[Primer Lliga de Yugoslavia|campeonatu]] y la [[Copa de Yugoslavia]]. En 1946, ganaron el campeonatu croata y fundó la revista ''Hajdukov Vjesnik'' ("El Diariu de Hajduk"). En 1948-1949, el Hajduk viaxó a [[Australia]] y convirtióse nel primer equipu de Yugoslavia que xugaba en tolos continentes.<ref name="hajduk40s"/> El club ganó'l campeonatu yugoslavu de 1950 ensin una sola derrota<ref name="Hajduk1941"/> y estableció un récor que naide llograra inda. El 28 d'ochobre de 1950, un día antes d'un decisivu partíu contra'l [[Estrella Colorada de Belgráu|Estrella Colorada]] (saldáu con victoria por 2-1), foi fundáu Torcida Split, l'agrupación de siguidores del Hajduk,<ref name="torcida">{{cita web |url=http://www.torcida.hr/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=47&Itemid=98|títulu=Torcida Split: Povijest-Osnivanje Torcide }}</ref> pol estudiante d'inxeniería Vjenceslav Žuvela, qu'escoyó'l nome pola famosa y entusiasta ''Torcida'' [[Brasil|brasilana]] y, asina, l'asociación convertir nel primer grupu entamáu de siguidores n'Europa.<ref>{{cita web |url=http://sports.yahoo.com/soccer/blog/dirty-tackle/post/Hajduk-Split-fans-celebrate-centenary-by-engulfi?urn=sow-320948|títulu=Hajduk Split fans celebrate centenary by engulfing city in flares|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110218030205/http://sports.yahoo.com/soccer/blog/dirty-tackle/post/Hajduk-Split-fans-celebrate-centenary-by-engulfi?urn=sow-320948|fechaarchivu=18 de febreru de 2011}}</ref> Al añu siguiente reconstruyóse l'estadiu Stari Plac. [[Ficheru:Hajduk 1955.jpg|thumb|left|270px|Los futbolistes del Hajduk en 1955 portando l'escudu cola [[estrella colorada]].]] [[Ficheru:Hajduk logo.png|thumb|right|150px|Escudu del club ente 1960 y 1990.]] Les temporaes siguientes amosaron la supremacía del Hajduk nel campeonatu domésticu, pero tamién les manipulaciones polítiques pa evitar el so ésitu. Per un sitiu, la Torcida foi vistu como un grupu contrariu per parte de les autoridaes comunistes, pos representaba un riesgu pa la conciencia nacional del nuevu Estáu yugoslavu.<ref name="torcida"/> La direición del Hajduk foi sancionada, el capitán del equipu espulsáu del [[Partíu Comunista de Yugoslavia|Partíu Comunista]], y Vjenceslav Žuvela foi encarceláu.<ref name="torcida"/> Amás, nes vacaciones d'iviernu de la temporada 1952-53, el Hajduk dir de xira a [[Suramérica]] tres una invitación de [[Juan Perón]].<ref name="hajduk50s">{{cita web |url=http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/47082/Pedesetima-dominirala-zlatna-Hajdukova-generacija.aspx|títulu=Torcida Split: Povijest- 1951. - 1960.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131205041327/http://dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/47082/Pedesetima-dominirala-zlatna-Hajdukova-generacija.aspx|fechaarchivu=5 d'avientu de 2013}}</ref> Esto provocó un retrasu nel regresu del club a Yugoslavia, pero'l campeonatu nun se detuvo y l'equipu xuvenil del Hajduk apostó los partíos contra'l [[OFK Belgráu|BSK]] y el [[Spartak Subotica]] qu'acabaron dambos en derrota.<ref name="hajduk50s"/> A pesar de que'l Hajduk, darréu, venció al [[Estrella Colorada de Belgráu]] por 4-1, la Estrella Colorada convertir nel campeón. La temporada siguiente hubo polémiques similares, esta vegada, colos futbolistes [[Vladimir Beara]] y [[Bernard Vukas]], que s'incorporaron tarde a los entrenamientos del equipu nacional, lo que resultó nuna suspensión d'un mes. Ensin estos futbolistes, esenciales pal Hajduk, el club perdió partíos importantes y el [[GNK Dinamo Zagreb|Dinamo Zagreb]] ganó'l campeonatu. Tou esto llevó a que la lleenda del club, Frane Matošić, apruxera nuna xunta de l'[[Asociación de Fútbol de Yugoslavia|Asociación Yugoslava de Fútbol]] bromiando: "¿Tienen, a lo menos, un gramu d'integridá?".<ref name="hajduk1950s">{{cita web |url=http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/47082/Pedesetima-dominirala-zlatna-Hajdukova-generacija.aspx|títulu=Pedesetima dominirala zlatna Hajdukova generacija.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131205041327/http://dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/47082/Pedesetima-dominirala-zlatna-Hajdukova-generacija.aspx|fechaarchivu=5 d'avientu de 2013}}</ref> El 3 d'abril de 1955 en Zagreb, el Hajduk Split ganó al Dinamo por 6-0, la mayor victoria nel [[Derbi Eternu de Croacia|derbi]] ente los dos mayores clubes croates. En 1955, el Hajduk ganó'l [[Primer Lliga de Yugoslavia|campeonatu]] y l'Asociación de Fútbol de Yugoslavia unvió al Hajduk como los campeones de la [[Copa Mitropa]], ente que el [[FK Partizan Belgráu|Partizan]] foi escoyíu pa participar na [[Copa de Campeones d'Europa 1955-56|primer edición]] de la [[Lliga de Campeones de la UEFA|Copa d'Europa]].<ref name="hajduk1950s"/> === Dominiu intermitente ya incidente del OFK Belgráu (1970-1991) === Ente 1970-1980 el Hajduk tuvo dalgunos de los sos meyores años en [[RFS Yugoslavia|RFS de Yugoslavia]]. La "Xeneración d'Oru" ganó cinco Copes consecutives y tres campeonatos dende 1972 a 1979.<ref name="Hajduk1971">{{cita web |url=http://hajduk.hr/?otvori=klub&kat=povijest&dekada=7|títulu=HNK Split—Povijest: 1971. - 1980.|editor=Sitiu web oficial|idioma=croata|fechaaccesu=26 de marzu de 2012}}</ref><ref name="hajduk1970s">{{cita web |url=http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/47268/Hajdukova-zlatna-generacija-obiljezila-sedamdesete.aspx|títulu=Hajdukova zlatna generacija obilježila sedamdesete.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120331181907/http://www.dalmacijanews.com/Hajduk/View/tabid/88/ID/47268/Hajdukova-zlatna-generacija-obiljezila-sedamdesete.aspx|fechaarchivu=31 de marzu de 2012}}</ref> Foi'l tercer club más esitosu de Yugoslavia, bien percima del restu, incluyendo'l [[NK Dinamo Zagreb|NK Dinamo]]. El Hajduk Split conquistó la Lliga yugoslava 1970–71 aventayando en cuatro puntos al [[FK Željezničar Sarajevo]], subcampeón. Sicasí, aquella temporada foi más recordada polos graves incidentes asocedíos contra'l [[OFK Belgráu]]. Nel estadiu Stari plac na seronda de 1970 el partíu ante'l OFK atopábase empatáu a dos goles, cuando l'árbitru del partíu, el señor Ristić, cayó inconsciente dempués de ser cutíu na cabeza con un oxetu llanzáu dende les graes.<ref name="Hajduk1971"/> El partíu detúvose y la [[Asociación Yugoslava de Fútbol|Federación Yugoslava]] decidió conceder la victoria por 0-3 al OFK Belgráu.<ref name="Hajduk1971"/> La midida disciplinaria desencadenó un enorme discutiniu con violentes protestes en Split, que rápido asumieron un marcáu calter anti-Belgráu y anti-serbiu. La Torcida empezó a buscar coches aparcaos en Split cola matrícula de Belgráu y llanzándolos al mar dende los muelles mientres les protestes.<ref name="Hajduk1971"/> La Federación, ante la gravedá de los incidentes y tres la presión política, decidió restaurar l'empate a dos orixinal.<ref name="Hajduk1971"/> Nesi momentu l'equipu cuntaba con Petar Nadoveza (que terminó la so carrera a principios de la década), el porteru [[Ivan Katalinić]] (más tarde, entrenador del equipu), [[Draguen Holcer]], [[Jurica Jerković]], [[Luka Peruzović]], [[Vilson Džoni]], [[Brane Oblak]], [[Dražen Mužinić]], [[Ivica Šurjak]], [[Ivan Buljan]], [[Slaviša Žungul]] y les estrelles emerxentes [[Zoran Vujović]] y [[Zlatko Vujović]].<ref name="Hajduk1971"/> L'entrenador yera [[Tomislav Ivić]], que ganó tres campeonatos y cuatro Copes. Con gran ésitu nes competiciones nacionales (nueve trofeo en diez años) ya internacionales, el Hajduk cayó nes semifinales de la [[Recopa d'Europa]] ante'l [[Leeds United]] en 1973.<ref name="Hajduk1971"/> L'equipu de Split facer con cinco Copes consecutives ente 1972-1977, y mientres la final de 1976, ganó al Partizán 6-1. En 1979, el Hajduk treslladar al nuevu [[estadiu Poljud]]. Sicasí, la década de 1980 foi notablemente menos esitosa anque l'equipu esfrutó de mayor ésitu en competiciones europees que nos torneos domésticos, y mientres esa década'l Hajduk ganó a equipos como'l [[Valencia CF]], [[FC Bordeaux]], [[FC Metz]], [[VfB Stuttgart]], [[FC Torino]], [[Olympique de Marseille]] y [[Manchester United]]. Xugadores destacaos fueron [[Blaž Slišković]], popularmente conocíu como "güela", [[Zoran Vulić]], [[Aljoša Asanović]] y [[Ivan Gudelj]]. El 8 de mayu de 1991, el Hajduk ganó la final de la [[Copa Yugoslava]], ganando a los [[Copa de Campeones d'Europa 1990-91|campeones d'Europa]] de la Estrella Colorada 1-0 col únicu gol anotáu por [[Alen Bokšić]]. Foi mientres esti tiempu que Croacia declaró la so independencia de Yugoslavia. El Hajduk finalmente foi capaz de recuperar el so emblema tradicional axedrezáu de Croacia, pero ensin la estrella colorada.<ref>[http://www.nogometni-magazin.com/newspro/coranto/viewnews.cgi?id=EkpkAElVlpQgfsQyWl&tmpl=coranto_hrv_news 97 people and events which mark Hajduk's history] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190608024447/http://www.nogometni-magazin.com/newspro/coranto/viewnews.cgi?id=EkpkAElVlpQgfsQyWl&tmpl=coranto_hrv_news |date=2019-06-08 }}, [[Nogometni magazin]]</ref> === Independencia de Croacia === {| style="float: right; width: 160px; border: #99B3FF solid 1px" |- | <div style="position: relative; font-size:xx-small;"> [[Ficheru:Soccer Field Transparant.svg|175px]] {{Image label|x=0.22|y=0.05|scale=350|text='''{{tc|Tonči Gabrić|Gabrić|color=black}}''' }} {{Image label|x=0.05|y=0.22|scale=350|text='''{{tc|Darko Butorović|Butorović|color=black}}''' }} {{Image label|x=0.13|y=0.16|scale=350|text='''{{tc|Igor Štimac|Štimac|color=black}}''' }} {{Image label|x=0.29|y=0.16|scale=350|text='''{{tc|Stjepan Andrijašević|Andrijašević|color=black}}''' }} {{Image label|x=0.37|y=0.22|scale=350|text='''{{tc|Saša Peršon|Peršon|color=black}}''' }} {{Image label|x=0.05|y=0.39|scale=350|text='''{{tc|Milan Rapaić|Rapaić|color=black}}''' }} {{Image label|x=0.15|y=0.33|scale=350|text='''{{tc|Nenad Pralija|Pralija|color=black}}''' }} {{Image label|x=0.31|y=0.33|scale=350|text='''{{tc|Zoran Vulić|Vulić (C)|color=black}}''' }} {{Image label|x=0.35|y=0.39|scale=350|text='''{{tc|Aljoša Asanović|Asanović|color=black}}''' }} {{Image label|x=0.21|y=0.10|scale=350|text='''{{tc|Karol Praženica|Praženica|color=black}}''' }} {{Image label|x=0.21|y=0.50|scale=350|text='''{{tc|Ivica Mornar|Mornar|color=black}}''' }} </div> |- | <small>Alliniación que presentó'l Hajduk na ida de los cuartos de final de la [[Lliga de Campeones de la UEFA 1994-95|Lliga de Campeones]] ante'l [[AFC Ajax|Ajax]] el 1 de marzu de 1995 en [[Stadion Poljud|Poljud]] (0-0).</small> |} Nos primeros cuatro años de la [[Prva HNL]] (la lliga de fútbol de Croacia), el Hajduk apoderó'l campeonatu nacional percima de los sos rivales de Zagreb, ganando tres títulos de lliga (1992, 1994 y 1995), amás de llegar a los cuartos de final de la [[Lliga de Campeones de la UEFA 1994-95|Lliga de Campeones de 1994—95]], onde foi esaniciáu pol campeón, l'[[AFC Ajax|Ajax]] de [[Louis van Gaal]]. Nel [[Stadion Poljud]], el Hajduk llogró empatar a cero, pero n'[[Ámsterdam]], el Ajax golió por trés goles a cero a los croates con dos goles de [[Frank de Boer]] y [[Nwankwo Kanu|Kanu]]. Naquella histórica temporada, el Hajduk cuntaba nes sos files con futbolistes como [[Mirsad Hibic]], [[Nenad Pralija]], [[Aljoša Asanović]], [[Milan Rapaić]] o [[Ivica Mornar]]. Sicasí, pese al gran momentu deportivu del club, la direición empezó a esperimentar problemes financieros con una cuenta bloquiada, lo que supunxo una enorme carga. Cuando l'equipu nacional de Croacia llogró la histórica tercer plaza na [[Copa Mundial de Fútbol de 1998|Copa del Mundu de 1998]] en [[Francia]], nel once inicial había cinco xugadores formaos nel Hajduk. Los próximos cinco años el Hajduk Split tuvo a la solombra de la so encarnizado rival del Dinamo Zagreb y la Lliga de Campeones yá nun taba al so algame. Tres el fracasu de la escena nacional ya internacional, los siguidores empezaron a buscar la destitución de funcionarios de l'alministración, y circularon rumores sobre la posible privatización del club que, nesi momentu, nun asocedió. Ente que el [[Croatia Zagreb]] ganaba títulos, el Hajduk tenía problemes pa fichar xugadores pa la Lliga. El descontentu ente los aficionaos creció tanto que dalgunos aprucieron nes instalaciones del club. Sicasí, el club llogró proclamase campeón de Copa en 2000 y de Lliga en 2001, pero les condiciones financieres del club yeren tarrecibles y la entidá taba en cantu de la bancarrota. [[Ficheru:Poljud - main lobby.JPG|thumb|left|240px|Interior del modernu estadiu Poljud.]] Antes de la temporada 2003-04, [[Igor Štimac]] convertir nel direutor deportivu mientres el club trespasó dellos xugadores importantes y mercó otros más modestos, argumentando que'l club precisaba los fondos pa reconstruyise a sigo mesmu. En 2005 fichó al capitán del Dinamo [[Niko Kranjčar]] y al so ex entrenador [[Miroslav Blažević]]. Con estos cambeos d'altu perfil el Hajduk ameyoró notablemente y llogró ganar les lligues de 2004 y 2005 de manera autoritaria. Sicasí, en 2006 el Hajduk acabó quintu, ensin clasificase p'apostar competiciones europees al añu siguiente. Tres entrenadores fueron contrataos y despidíos y Štimac abandonó'l so puestu como direutor deportivu. En 2007 el club fichó xugadores veteranos y oldeaos como los internacionales [[Igor Tudor]] y [[Florin Cernat]] cola esperanza d'impulsar el club, pero esta estratexa nun funcionar y llueu l'entrenador Ivan Pudar foi despidíu. Dos años más tarde el Hajduk volvió ser quintu nel campeonatu. En xunu de 2008, Mate Peroš foi escoyíu presidente del Hajduk. Camudó'l personal profesional completu, reorganizó l'alministración y los resultaos fueron notables. El Hajduk tuvo la so primer victoria contra'l Dinamo nel [[estadiu Maksimir]] (0-2) dempués de cinco años y mediu y el primeru con más d'un gol de diferencia en 48 años. Magar ello, el Hajduk acabó la temporada en segundu llugar detrás de Dinamo Zagreb y xugó la final de la Copa de Croacia. [[Ficheru:Poljud - 100 years 3.jpg|thumb|300px|Celebraciones en [[Stadion Poljud|Poljud]] con motivu del centenariu del club (febreru de 2011).]] El Hajduk convertir nuna sociedá anónima con Joško Svaguša como'l nuevu presidente en 2009. Ivica Kalinić llegó al Hajduk, pero arrenunció por cuenta de un ataque al corazón. [[Edoardo Rexa]] sustituyir nel banquín, pero en febreru foi contratáu pol [[SS Lazio|Lazio]] y el Hajduk robló a Stanko Poklepović y terminó la temporada de segundes, una vegada más detrás de Dinamo, pero ganó la Copa de Croacia na final contra'l [[HNK Šibenik|Šibenik]]. El 12 de febreru de 2011, el Hajduk conmemoró'l so centenariu con una serie de celebraciones en [[Split]] y [[Dalmacia]] na que participaron xugadores y aficionaos. Asina mesmu, el club apostó un partíu amistosu contra'l [[Slavia Praga]] y celebróse un conciertu tres l'alcuentru.<ref name="sports.yahoo_1"/> == Estadiu == {{AP|Estadiu Poljud}} [[Ficheru:Poljud panorama 1.jpg|300px|thumb|Estadiu Poljud.]] L'estadiu onde apuesta'l Hajduk los sos partíos como llocal ye'l [[Estadiu Poljud|Gradski stadion o Poljudu]] de [[Split]], que cunta con capacidá pa 35.000 espectadores y atópase cerca del puertu de la ciudá. L'estadiu foi construyíu pa los [[Xuegos Mediterráneos de 1979|Xuegos del Mediterraneu de 1979]] y foi sede, tamién, del [[Campeonatu Européu d'Atletismu de 1990]] y la [[Copa del Mundu d'Atletismu]] 2010. L'estadiu ye conocíu cariñosamente polos paisanos como'l "Poljudska ljepotica". El so arquiteutu Boris Magaš, foi escoyíu ente otros venti persones nun concursu de 1975. La mayor asistencia rexistrada foi en 1980 nun partíu contra'l [[Hamburger SV]] ante 52.000 persones. Dos años más tarde, dempués de que l'estadiu foi remocicáu dafechu y la so capacidá amontar a 62.000 espectadores pal derbi contra'l Dinamo Zagreb. Ente 1911 y 1979 el Hajduk xugó nel estadiu Kod stare Plinare, que ye utilizáu anguaño pol club de rugby RK Nada. El nome del estadiu foi Krajeva njiva y desque se camudó'l Hajduk a Poljud, l'estadiu pasó a llamase Stari Plac. L'estadiu tamién foi sede d'un partíu ente Yugoslavia y Holanda de la fase de clasificación de la [[UEFA Euro 1972]]. Los aficionaos que más tarde restablecieron el nome una vegada prohibíu de Torcida, atopar nes graes del este. En Poljud apostáronse dende la so inauguración 3.148 partíos, con 9.542 goles a favor, 11 campeonatos y seis copes ganaes. == Afición y rivalidaes == {{AP|Derbi Eternu de Croacia|Derbi del Adriáticu}} [[Ficheru:The Hajduk Split - Dinamo Zagreb derby.jpg|thumb|Mosaicu de la ''Torcida Split'' mientres un [[Derbi Eternu de Croacia|derbi]] en 2006.]] Los aficionaos del Hajduk Split, la ''[[Torcida Split]]'', formáronse'l 28 d'ochobre de 1950. Tomaron el so nome del grupu d'aficionaos brasilanos qu'idolatraben, nome que vien del [[Idioma portugués brasilanu|portugués]] ''torcer'' que significa "animar a". Torcida Split ye'l grupu entamáu d'aficionaos de fútbol más antiguo d'Europa. Los aficionaos llamen ''Bili'' a los xugadores del Hajduk, que nel dialeutu llocal [[Idioma dalmáticu|dalmáticu]] significa "Los Blancos". "Hajduk vive pa siempres" ye'l eslogan de los sos siguidores. Los miembros de la Torcida y otros fervosos siguidores axuntar na grada norte del [[estadiu Poljud]], dende onde sofiten al so club. El "Corazón de Hajduk" (en [[Idioma croata|croata]]: ''Hajdučko srce'') ye un premiu añal de fútbol que se creó en 1994 y ta oficialmente dau pola Torcida Split al xugador del Hajduk del añu, esto ye, al futbolista de meyor rendimientu mientres la temporada. El mayor rival del Hajduk tradicionalmente foi, tantu por títulos como por tratase del club de la capital, el [[GNK Dinamo Zagreb]], que los sos partíos ente los dos equipos conócense como'l [[Derbi Eternu de Croacia]]. Amás, el Hajduk tamién caltién una rivalidá rexonal col [[NK Rijeka|Rijeka]], que los sos partíos conócense como'l [[Derbi del Adriáticu|clásicu del Adriáticu]]. Tamién esisten rivalidaes importantes colos anteriores grandes clubes de la ex Yugoslavia y agora [[Serbia]], el [[Estrella Colorada de Belgráu]] y el [[FK Partizan Belgráu|Partizan]], que xunto col Hajduk y el Dinamo fueron parte de los conocíos como "Los cuatro grandes de Yugoslavia", los clubes más grandes y de mayor ésitu del estinguíu país. == Xugadores == === Númberos Retiraos === *<big>'''12'''</big> - Aficionaos del club. == Entrenadores == {{Columnes}} * {{bandera|República Checa}} Oldřich Just, 1911–1912 * {{bandera|TCH}} Josef Šwagrovský, 1912 * {{bandera|TCH}} Otto Bohata, 1913 * {{bandera|TCH}} Norbert Zajíček, 1914 * {{bandera|TCH}} Zdeňek Jahn, 1915–1918 * {{bandera|TCH}} Karel Šťastný, 1919 * {{bandera|TCH}} Rudolf Štapl, 1920 * {{bandera|TCH}} Fraňo Zoubek, 1920 * {{bandera|AUT}} Franz Mantler, 1921 * {{bandera|TCH}} Jindřich Šoltis, 1922 * {{bandera|TCH}} Václav Pinc, 1922 * {{bandera|TCH}} Jaroslav Bohata, 1923 * {{bandera|Yugoslavia}} [[Luka Kaliterna]], 1923–1930 * {{bandera|Austria}} Erwin Puschner, 1930 * {{bandera|Yugoslavia}} [[Luka Kaliterna]], 1930–1936 * {{bandera|Yugoslavia}} Ante Blažević, 1936 * {{bandera|TCH}} Karel Senecký, 1937 * {{bandera|Yugoslavia}} [[Luka Kaliterna]], 1937 * {{bandera|HUN}} [[Illés Spitz]], 1938–1939 * {{bandera|Yugoslavia}} [[Ljubo Benčić]], 1939–1940 * {{bandera|TCH}} [[Jiří Sobotka]], 1940 * {{bandera|Yugoslavia}} [[Ljubo Benčić]], 1940 * {{bandera|TCH}} [[Jiří Sobotka]], 1941 * {{bandera|Yugoslavia}} [[Ljubo Benčić]], 1941–1948 * {{bandera|YUG}} [[Luka Kaliterna]], 1948–1951 * {{bandera|YUG}} Branko Bakotić, 1951 * {{bandera|YUG}} Jozo Matošić, 1952–1954 * {{bandera|YUG}} [[Aleksandar Tomašević]], 1954–1955 * {{bandera|YUG}} [[Ljubo Benčić]], 1955–1956 * {{bandera|YUG}} [[Frane Matošić]], 1956–1958 * {{bandera|YUG}} [[Ivo Radovniković]], 1958–1959 {{Nueva columna}} * {{bandera|YUG}} [[Milovan Ćirić]], 1959–1961 * {{bandera|YUG}} [[Leo Lemešić]], 1961–1962 * {{bandera|YUG}} [[Florijan Matekalo]], 1962 * {{bandera|YUG}} [[Lenko Grčić]], 1963 * {{bandera|YUG}} [[Milovan Ćirić]], 1963 * {{bandera|YUG}} [[Ozren Nedoklan]], 1964 * {{bandera|YUG}} [[Frane Matošić]], 1965 * {{bandera|YUG}} [[Dušan Nenković]], 1965–1969 * {{bandera|YUG}} [[Slavko Luštica]], 1969–1971 * {{bandera|YUG}} [[Tomislav Ivić]], 1972 * {{bandera|YUG}} [[Branko Zebec]], 1972–1973 * {{bandera|YUG}} [[Tomislav Ivić]], 1973–1976 * {{bandera|YUG}} [[Josip Duvančić]], 1976–1977 * {{bandera|YUG}} [[Vlatko Marković]], 1977–1978 * {{bandera|YUG}} [[Tomislav Ivić]], 1978–1980 * {{bandera|YUG}} [[Ante Mladinić]], 1980–1982 * {{bandera|YUG}} [[Petar Nadoveza]], 1982–1984 * {{bandera|YUG}} [[Stanko Poklepović]], 1984–1986 * {{bandera|YUG}} [[Sergije Krešić]], 1986 * {{bandera|YUG}} [[Josip Skoblar]], 1986–1987 * {{bandera|YUG}} [[Marin Kovačić]], 1987 * {{bandera|YUG}} [[Tomislav Ivić]], 1987 * {{bandera|BUL|1971}} [[Ivan Vutsov]], 1987 * {{bandera|YUG}} [[Petar Nadoveza]], 1988–1989 * {{bandera|YUG}} [[Luka Peruzović]], 1989–1990 * {{bandera|YUG}} [[Josip Skoblar]], 1990–1991 * {{bandera|CRO}} [[Stanko Poklepović]], 1991–1993 * {{bandera|CRO}} [[Ivan Katalinić]], 1993–1995 * {{bandera|CRO}} [[Ivan Buljan]], 1995 * {{bandera|CRO}} [[Mirko Jozić]], 1995–1996 * {{bandera|CRO}} [[Ivan Buljan]], 1996–1997 {{Nueva columna}} * {{bandera|CRO}} [[Luka Bonačić]], 1997 * {{bandera|CRO}} [[Tomislav Ivić]], 1997 * {{bandera|CRO}} [[Luka Bonačić]], 1997–1998 * {{bandera|CRO}} [[Zoran Vulić]], 1998 * {{bandera|CRO}} [[Ivan Katalinić]], 1998–1999 * {{bandera|CRO}} [[Ivica Matković]], 1999–2000 * {{bandera|CRO}} [[Petar Nadoveza]], 2000 * {{bandera|CRO}} [[Zoran Vulić]], 2000–2001 * {{bandera|CRO}} [[Nenad Gračan]], 2001 * {{bandera|CRO}} [[Slaven Bilić]], 2001–2002 * {{bandera|CRO}} [[Zoran Vulić]], 2002–2004 * {{bandera|CRO}} [[Petar Nadoveza]], 2004 * {{bandera|CRO}} [[Ivan Katalinić]], 2004 * {{bandera|BIH}} [[Blaž Slišković]], 2004–2005 * {{bandera|CRO}} [[Igor Štimac]], 2005 * {{bandera|CRO}} [[Miroslav Blažević]], 2005 * {{bandera|CRO}} [[Ivan Gudelj]], 2005–2006 * {{bandera|CRO}} [[Luka Bonačić]], 2006 * {{bandera|CRO}} [[Zoran Vulić]], 2006–2007 * {{bandera|CRO}} [[Ivan Pudar]], 2007 * {{bandera|CRO}} [[Sergije Krešić]], 2007 * {{bandera|CRO}} [[Robert Jarni]], 2007–2008 * {{bandera|CRO}} [[Goran Vučević]], 2008 * {{bandera|CRO}} [[Delantre mišy]], 2008–2009 * {{bandera|ITA}} [[Edoardo Rexa]], 2009–2010 * {{bandera|CRO}} [[Stanko Poklepović]], 2010 * {{bandera|CRO}} [[Goran Vučević]], 2010–2011 * {{bandera|CRO}} [[Delantre mišy]], 2011 * {{bandera|BUL}} [[Krasimir Balakov]], 2011–2012 * {{bandera|Croacia}} [[La miošo Krstičević]], 2012-2013 * {{bandera|CRO}} [[Igor Tudor]] 2013-2014 * {{bandera|CRO}} [[Damir Buric]] 2014- {{Final columnes}} == Palmarés == === Profesionales === ==== Torneos nacionales (36) ==== * '''[[Primer Lliga de Yugoslavia]] (9)''': :: 1927, 1929, 1950, 1952, 1955, 1971, 1974, 1975, 1979 * '''[[Copa de Yugoslavia]] (9)''': :: 1967, 1972, 1973, 1974, 1976, 1977, 1984, 1987, 1991 * '''[[Prva HNL|Primer Lliga Croata]] (6)''': :: 1992, 1994, 1995, 2001, 2004, 2005 * '''[[Copa de Croacia]] (8)''': :: 1993, 1995, 2000, 2003, 2010, 2013, 2022, 2023 * '''[[Supercopa de Croacia]] (5):''' :: 1992, 1993, 1994, 2004, 2005 ==== Torneos rexonales ==== * '''Campeonatu Rexonal de Croacia (2)''': 1941, 1946 ==== Torneos amistosos ==== * '''[[Troféu Ciudá de la Llinia]]''': 1974 * '''Brugse metten''': 1976<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tablesb/brugsemetten.html|títulu=http://www.rsssf.com/tablesb/brugsemetten.html }}</ref> * '''Tornéu marjan (12)''': 1974, 1975, 1976, 1977,<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tablesm/marjan-split77.html|títulu=http://www.rsssf.com/tablesm/marjan-split77.html }}</ref> 1979, 1980, 1981, 1983, 1984, 1985, 1989, 2002 * '''Copa Sultán (2)''': 2012 * '''Tornéu Memorial Andrija Anković''': 2013 === Xuveniles === ==== Torneos nacionales ==== * '''Lliga Premier Junior de Yugoslavia (Sub-18) (5)''': 1952, 1970, 1971, 1978, 1985<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tablesj/joegyouthchamp.html|títulu=http://www.rsssf.com/tablesj/joegyouthchamp.html }}</ref> * '''Copa Junior de Yugoslavia (Sub-18) (6)''': 1970, 1971, 1972, 1977, 1979, 1980 * '''Lliga Premier Croata Junior (Sub-18) (22)''': 1949, 1953, 1956, 1957, 1965, 1969, 1970, 1971, 1975, 1978, 1982, 1985, 1988, 1989, 1990, 1991, 1995, 1997, 1998, 2004, 2005, 2012<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tablesk/kroa-youthchamp.html|títulu=http://www.rsssf.com/tablesk/kroa-youthchamp.html }}</ref><ref name="prva-hnl.hr_1">{{cita web |url=http://prva-hnl.hr/blog/prva-hnl-juniorikadeti/pobjednici-o-obje-kategorije-do-sada-2/|títulu=http://prva-hnl.hr/blog/prva-hnl-juniorikadeti/pobjednici-o-obje-kategorije-do-sada-2/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110213060252/http://prva-hnl.hr/blog/prva-hnl-juniorikadeti/pobjednici-o-obje-kategorije-do-sada-2/|fechaarchivu=13 de febreru de 2011}}</ref> * '''Lliga Premier Croata Cadete (Sub-17) (7)''': 1995, 1996, 1997, 2001, 2004, 2005, 2012<ref name="prva-hnl.hr_1"/> ==== Torneos internacionales ==== * '''Tornéu Internacional de l'Amistá de Cadetes (San Giorgio, Italia) (Sub-17) (2)''': 1989, 1993<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tabless/sangiorgio-o17.html|títulu=http://www.rsssf.com/tabless/sangiorgio-o17.html }}</ref> * '''Supercopa Junior (Berna, Suiza) (Sub-18)''': 1998<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tablesb/bern-sup-o18.html|títulu=http://www.rsssf.com/tablesb/bern-sup-o18.html }}</ref> * '''Kvarnerska rivijera (Rijeka, Croacia) (Sub-18) (11)''': 1953, 1958, 1972, 1979, 1980, 1988, 1990, 1994, 1997, 1998, 2000<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tablesk/kvarnerska-rivijera.html|títulu=http://www.rsssf.com/tablesk/kvarnerska-rivijera.html }}</ref> * '''Tornéu Internacional Sunb-18 (Croix, Francia) (2)''': 1971, 1972<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tabless/stcroix-o19.html|títulu=http://www.rsssf.com/tabless/stcroix-o19.html }}</ref> * '''Tornéu Esperances Sub-20 (Monthey, Suiza) (2)''': 1997, 1998<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tablesm/monthey.html|títulu=http://www.rsssf.com/tablesm/monthey.html }}</ref> * '''Copa Jugend (Bludenz, Vorarlberg, Austria) (Sub-17)''': 1995<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tablese/eurojugend-o17.html|títulu=http://www.rsssf.com/tablese/eurojugend-o17.html }}</ref> == Participación en Competiciones de la UEFA == {{AP|HNK Hajduk Split en competiciones de la UEFA}} == Presidentes == {{Columnes}} * {{bandera|Croacia}} Kruno Kolombatović (1911-1912) * {{bandera|Croacia}} Ante Katunarić (1912-1913) * {{bandera|Croacia}} Grga Anđelović (1913) * {{bandera|Croacia}} Ante Katunarić (1913) * {{bandera|Croacia}} Vladimir Šore (1913-1921) * {{bandera|Croacia}} Silvije Matulić (1921) * {{bandera|Croacia}} Vjekoslav Fulgosi (1921-1923) * {{bandera|Croacia}} Antun Grgin (1923-1924) * {{bandera|Croacia}} Vjekoslav Fulgosi (1925-1926) * {{bandera|Croacia}} Antun Grgin (1926-1927) * {{bandera|Croacia}} Ante Kovačić Šibiškin (1927-1930) * {{bandera|Croacia}} Žarko Dešković (1930-1932) * {{bandera|Croacia}} Ante Starčević (1932-1933) * {{bandera|Croacia}} Vjenceslav Celigoj (1933-1936) * {{bandera|Croacia}} Fabjan Kaliterna (1936) * {{bandera|Croacia}} Pave Kamber (1936-1938) * {{bandera|Croacia}} Mihovil La mioćy Novak (1938) * {{bandera|Croacia}} Petar Machiedo (1938-1939) * {{bandera|Croacia}} Janko Rodin (1939-1945) * {{bandera|Croacia}} Humbert Faris (1945-1946) {{Nueva columna}} * {{bandera|Croacia}} Nikola Papić (1946-1947) * {{bandera|Croacia}} Humbert Faris (1947-1949) * {{bandera|Croacia}} Ivo Raić (1949) * {{bandera|Croacia}} Marin Vidan (1950-1953) * {{bandera|Croacia}} Marko Markovina (1953-1958) * {{bandera|Croacia}} Petar Alfirević (1958-1962) * {{bandera|Croacia}} Petar Rončević (1962-1964) * {{bandera|Croacia}} Josip Košta (1964-1966) * {{bandera|Croacia}} Josip Gribulić (1966-1970) * {{bandera|Croacia}} Tito Kirigin (1970-1980) * {{bandera|Croacia}} Ante Skataretiko (1980-1981) * {{bandera|Croacia}} Ivo Šantić (1981-1984) * {{bandera|Croacia}} Anton Kovač (1984-1985) * {{bandera|Croacia}} Joško Vidošević (1985-1986) * {{bandera|Croacia}} Vlado Bučević (1986-1988) * {{bandera|Croacia}} Kolja Marasović (1988-1990) * {{bandera|Croacia}} Stjepan Jukić Peladić (1990-1992) * {{bandera|Croacia}} Naden Vidošević (1992-1996) * {{bandera|Croacia}} Anđelko Gabrić (1996-1997) * {{bandera|Croacia}} Željko Kovačević (1997-2000) {{Nueva columna}} * {{bandera|Croacia}} Branko Grgić (2000-2007) * {{bandera|Croacia}} Željko Jerkov (2008) * {{bandera|Croacia}} Mate Peroš (2008) * {{bandera|Croacia}} Joško Svaguša(2009-2010) * {{bandera|CRO}} Josip Grbić (2010–2011) * {{bandera|CRO}} Hrvoje Maleš (2011–2012) * {{bandera|CRO}} Marin Brbić (2012–) {{Final columnes}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{páxina web oficial}} * [https://www.uefa.com/nationalassociations/teams/52359--hajduk-split/ Hajduk Split] en [[UEFA.com]] * [https://www.soccerway.com/team/hajduk-split/2w5qgpq0/ SOCCERWAY] {{ORDENAR:Hajduk Split, HNK}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Equipos de fútbol de Croacia]] tetrpeodlgo2fwurkho4sznjmw1ghwe Guerra escontra'l narcotráficu en Méxicu 0 140014 4501379 4498174 2026-06-23T06:06:48Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 16 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501379 wikitext text/x-wiki {{PA|copyedit|Referencies adicionales|t=20161209212830}} {{Ficha de conflictu militar |nome_batalla =Guerra contra el<br />narcotráficu en Méxicu |imaxe = Fuerza del Estado Michoacán.jpg |descripción_imaxe = Elementos del exércitu nun enfrentamientu en Apantzingan Michoacán |conflictu = [[Guerra contra les drogues]] |fecha = Dende'l [[21 d'avientu]] de [[2006]]–en cursu ({{Edá n'años, meses y díes|21|12|2006|{{CURRENTDAY}}|{{CURRENTMONTH}}|{{CURRENTYEAR}}}}) |lugar = {{bandera2|Méxicu}} |causes = <li> * Enfrentamientos ente cárteles del narcotráficu provocaben un ambiente de violencia devasando n'armamentu a los cuerpos de policías municipales y estatales. * El gobiernu mexicanu declara la guerra a los cárteles. * El gobiernu llanza una ofensiva militar. * Cartelos reaccionaron violentamente. * Surdimientu de grupos de autodefensa. |combatientes1 = <li> * ''' {{MEX}}''' *: {{bandera imaxe|Logo of the Mexican Army.svg}} [[Exércitu Mexicanu|Exércitu]] *: {{bandera imaxe|Naval jack of Mexico.svg}} [[Armada de Méxicu|Armada]] *: [[Ficheru:Logo of the Mexican Air Force.svg|20px]] [[Fuercia Aérea Mexicana|Fuercia Aérea]] *: [[Ficheru:Mexico Federal Police Shield.png|20px|link=]] [[Policía Federal (PF)|Policía Federal]] *: [[Ficheru:SEGOB logo 2012.svg|20px]] [[Secretaría de Gobernación (Méxicu)|SEGOB]] *: [[Ficheru:PGR logo 2012.svg|20px]] [[Procuradoría Xeneral de la República (Méxicu)|PGR]] *: [[Ficheru:SEMAR logo 2012.svg|20px]] [[Secretaría de Marina (Mexico)|SEMAR]] *: [[Ficheru:SEDENA logo 2012.svg|20px]] [[Secretaría de la Defensa Nacional (Méxicu)|SEDENA]] *: [[Ficheru:Centro de Investigación y Seguridad Nacional - Logo.svg|20px|link=]] [[Centru d'Investigación y Seguridá Nacional|CISEN]] * [[Grupos de Autodefensa Comuñal|Policía Popular]] '''Sofitu internacional''' * {{USA}} *: [[Ficheru:Seal_of_the_United_States_Department_of_Justice.svg|20px]] [[Departamentu de Xusticia de los Estaos Xuníos|DOJ]] **: [[Ficheru:Dea_color_logo.svg|20px]] [[Alministración pal Control de Drogues|DEA]] **: [[Ficheru:Seal of the Federal Bureau of Investigation.svg|20px]] [[FBI]] **: [[Ficheru:Seal of the United States Marshals Service.jpg|20px]] [[Cuerpu d'Alguaciles d'Estaos Xuníos|USMS]] * {{COL}}<ref>{{cita web |url=http://www.voanoticias.com/content/colombia-asesora-mexico-drogues-violencia--114667999/94314.html |títulu=Colombia asesora a Méxicu |publicación=Voz d'América |fecha=25 de xineru de 2011}}</ref> *: [[Ficheru:Fiscalía General de la Nación (Colombia) logo.svg|20px]] [[Fiscalía Xeneral de la Nación (Colombia)|Fiscalía]] *: [[Ficheru:Flag of the Colombian Army.svg|20px]] [[Exércitu Nacional de Colombia]] *: [[Ficheru:Coat of arms of colombian national police.svg|20px]] [[Policía Nacional de Colombia]] ---- '''Grupos guerrilleros''' * {{bandera imaxe|ERPI.jpg}} [[Exércitu Revolucionariu del Pueblu Insurxente|ERPI]]<ref name="ejecentral">{{cita web |url=http://www.ejecentral.com.mx/guerrilla-contra-narcu títulu xunen guerrilles contra'l narcu en Guerreru |publicación=Exa Central |fecha=10 d'ochobre de 2014 }}</ref> * {{bandera imaxe|Bandera del EPR.gif}} [[Exércitu Popular Revolucionariu|EPR]]<ref name="ejecentral" /> * [[Ficheru:Ejército Zapatista de Liberación Nacional, Flag.svg|20px|border]] [[EZLN]]<ref>{{cita web |url=http://www.narconews.com/Issue33/articulo971.html |títulu=Los zapatistas refuguen la llucha contra'l narcotráficu |publicación=The Narcu News Bulletin |fecha=8 de mayu de 2004}}</ref><ref>{{cita web |url=http://rpp.pe/mundo/actualidad/guerra-contra-narcos-destruira-mexico-senala-lider-del-ezln-noticia-336528 |títulu="Guerra contra "narcos" va destruyir Méxicu", señala líder del EZLN |publicación=RPP Noticias |fecha=14 de febreru de 2011}}</ref> * [[Ficheru:Flag of the FAR-LP.svg|20px|border]] FAR-LP<ref>{{cita web |url=http://www.sinembargo.mx/02-12-2013/833120 |títulu=Son les FAR-LP y preséntense como guerrilla; aprucieron en Guerrero y acusen a Peña Nieto de represión |publicación=Sicasí.mx: Periodismu Dixital |fecha=2 d'avientu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://eleconomista.com.mx/sociedad/2013/12/02/far-lp-nuevu-grupu-guerrilleru-mexico |títulu=FAR-LP, nuevu grupu guerrilleru en Méxicu |publicación=L'Economista |fecha=2 d'avientu de 2013 }}</ref> |combatientes2 = <li> * '''Principales Cárteles''' * [[Cártel de Sinaloa|Sinaloa]] * [[Los Matu Zetas|Jalisco Nueva Xeneración]] * ''[[Cartelu (organización ilícita)|Guerres internes ente cartelos]]'' '''Debilitaos''' * [[Cartelu del Nordeste]] * [[Cártel del Golfu]] * [[Guerreros Xuníos]] * [[Cártel de Tijuana|Tijuana]] '''Desarticulaos y/o Inactivos''' * [[Los Zetas]] * [[Cártel de Juárez|Juárez]] * [[Caballeros templarios (cártel)|Caballeros Templarios-Guardia Michoacana]] * [[Cártel del Mileniu|Mileniu]] * [[La Familia Michoacana]] * [[Cártel de los Beltrán Leyva|Beltrán Leyva-Los Mazatlecos]] * [[Los Negros]] * [[La Mano con Güeyos]] * [[Cártel de Colima]] * [[Cártel Independiente d'Acapulco|Independiente d'Acapulco]] </li> ---- |comandante1 = <li> '''2006-2012''' <br/> {{bandera|Méxicu}} [[Felipe Calderón Hinojosa]] <br /> {{bandera|Méxicu}} [[Mariano Francisco Saynez Mendoza]] <br /> {{bandera|Méxicu}} [[Guillermo Galván Galván]] <br /> {{bandera|Méxicu}} [[Marisela Morales]] <br /> '''2012-Anguaño''' <br /> {{bandera|Méxicu}} [[Enrique Peña Nieto]] <br /> {{bandera|Méxicu}} [[Salvador Cienfuegos Zepeda]] <br /> {{bandera|Méxicu}} [[Vidal Francisco Soberón Sanz]] <br /> {{bandera|Méxicu}} [[Arely Gómez González]] <br /> {{bandera|Méxicu}} [[Jesús Murillo Karam]] (2012-2015) ---- '''Autodefenses de Méxicu''' * [[Hipólito Mora]] * [[José Manuel Mireles Valverde|José Manuel Mireles]]<ref>[http://www.radioformula.com.mx/notes.asp?Idn=384369 Hospitalicen a Hipólito Mora líder de autodefenses de La Ruana nel DF<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref><br /> ''(prindáu)'' |comandante2 = <li> * [[Amado Carrillo]][[Asesinatu|†]] * [[Osiel Cárdenas Guillén]] ''(prindáu)'' * [[Omar Treviño Morales|Omar Treviño]] ''(prindáu)'' * [[Alfredo Beltrán Leyva]] ''(prindáu)'' * [[Arturo Beltrán Leyva]]{{MEC}} * [[Vicente Carrillo Fuentes|Vicente Carrillo]] ''(prindáu)'' * [[Luis Fernando Sánchez Arellano|L. Fernando Sánchez]] ''(prindáu)'' * [[Servando Gómez Martínez|Servando Gómez]] ''(prindáu)'' * [[Édgar Valdez Villarreal]] ''(prindáu)'' * [[Juan Francisco Treviño]] ''(prindáu)'' * [[Cleotilde Rentería]] ''(prindáu)'' * [[Homero Cárdenas Guillén]][[Infartu|†]] ''(presuntamente)'' * [[Juan José Esparragoza]][[Infartu|†]] ''(presuntamente)'' * [[Joaquín Guzmán Loera|Joaquín Guzmán]] ''(prindáu)'' * [[Ignacio Renteria]] ''(prindáu)'' * [[josé María Guizar]] ''(prindáu)'' * [[Ismael Zambada García|Ismael Zambada]] (prófugo) * [[Nemesio Oseguera Cervantes|Nemesio Oseguerra]] (prófugo) * [[Fausto Isidro Meza]] (prófugo) * [[Juan Gerardo Treviño]] (prófugo) * [[Juan Pablo Ledezma]] (prófugo) * [[Alicia Arellano Félix]] (prófuga) * [[Enedina Arellano Félix]] (prófuga) |soldaos1 = '''Militares:'''<br />260,000<br /> '''Policías federales:'''<br />35,000 "'Policías y Fuercies Estatales"':<br />190,800 "'Grupos de Autodefenses"':<br />23,300-53,900 |soldaos2 = 100.000<ref name="Chew Sanchez 2014">{{cita publicación |títulu = Paramilitarism and State -Terrorism in Mexico as a Case Study of Shrinking Functions of the Neolliberal State|apellíu = Chew Sanchez|nome = Martha|fecha = 2014|publicación = PERSPECTIVES ON GLOBAL DEVELOPMENT AND TECHNOLOGY}}</ref> |baxes1 = <li> -2887 elementos de seguridá de los cualos * 490 (2006-2016) son soldaos de los cualos el 96% morrieron en combate.<ref>{{cita web |url=http://www.eleconomista.com.mx |títulu=Páxina en www.eleconomista.com.m<!-- títulu xeneráu-->}}</ref> * 197 soldaos sumíos (2007-2016)<ref>[http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/seguridá/2016/08/4/ve-que-narcu-busca-reclutar-militares-desertores)</ref> * 8 suicidios y 305 afeutaos mentalmente por estrés postraumatico (2007-2016)<ref>{{cita web |url=http://www.animalpolitico.com |títulu=Páxina en www.animalpolitico.co<!-- títulu xeneráu-->}}</ref> * 175 marinos<ref name="resume" >{{cita publicación|nome=María de la Luz|apellíu=Gonzales|títulu=Suman 10 mil 475 execuciones nesta alministración: PGR|fecha=25 de marzu de 2009|url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/166613.html|obra=L'Universal|fechaaccesu=30 de marzu de 2009|archiveurl=https://web.archive.org/web/20131101120527/http://www.eluniversal.com.mx/nacion/166613.html|archivedate=2013-11-01}}</ref><ref name="repitida_1">{{cita web|url=http://www.exonline.com.mx/diario/noticia/primer/pulsonacional/pgr_apuntar%20pa_un_violentu_2009/448366|títulu=PGR apuntar pa un violentu 2009|nome=Lemic|apellíu=Madrid|editorial=Excelsior|fecha=17 d'avientu de 2008|fechaaccesu=17 d'avientu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090209011257/http://www.exonline.com.mx/diario/noticia/primer/pulsonacional/pgr_apuntar|fechaarchivu=2009-02-09}}</ref> * 552 policías federales(2006-2016)<ref name="sdpnoticias_1">{{cita web|url=http://www.sdpnoticias.com/nacional/2016/12/10/10-anos-de-guerra-contra-el narcu-dexaron--mil-200-federales-muertos|títulu=Páxina en www.sdpnoticias.com<!-- títulu xeneráu-->}}</ref> * 1822 Policías municipales, y Estatales * 105 baxes na PGR<ref name="sdpnoticias_1"/> * 2 helicópteros baltaos (unu de la fuercia aérea, otru de la fiscalía de Michoacán) otros más estropiaos. *Dellos vehículos de tresporte militares y policiales estropiaos o destruyíos. |baxes2 = Más de 80.000 sicarios<br /> Más de 121.199 deteníos.<ref name="resume" /><ref>[http://www.eluniversal.com.mx/notas/672485.html Oficial: más de 22 mil 700 muertos per violencia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150103095427/http://www.eluniversal.com.mx/notas/672485.html |date=2015-01-03 }} ''[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]''. Consultáu'l 13-04-2010.</ref><br /> <!--Total: 16.977 muertes + les de 2010: --> Más de 28.000 muertes en 963 enfrentamientos ([[Centru d'Investigación y Seguridá Nacional|CISEN]])<ref>[http://www.eluniversal.com.mx/notas/699304.htmlCISEN: 28 mil muertos por guerra a narcu] ''[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]''. Consultáu'l 04-08-2010.</ref><br /> 486 muertes en 2006.<br /> 2.477 muertes en 2007.<ref>{{cita publicación |títulu=Bodies of Mexican xeneral, 2 soldiers found|fecha=3 de febreru de 2009|editorial=CNN News|url=http://edition.cnn.com/2009/WORLD/americas/02/03/mexico.soldiers/index.html |fechaaccesu=30 de marzu de 2009}}</ref><br /> 6.290 muertes en 2008.<ref name="repitida_1" /><ref>{{cita publicación |títulu=Mexico: 1,000 killed in drug violence so far in '09|editorial=USA Today|url=http://www.usatoday.com/news/world/2009-02-26-mexico-drug-violence_N.htm |fechaaccesu=26 d'agostu de 2009}}</ref><br /> 9.724 muertes en 2009.<ref>{{cita publicación|nome=Esther|apellíu=Sanchez|títulu=Aumenta nivel de violencia del narcu|fecha=1 de xineru de 2010|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/648979.html|obra=L'Universal|fechaaccesu=4 de xineru de 2010|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140831045227/http://www.eluniversal.com.mx/notas/648979.html|archivedate=2014-08-31}}</ref><br /> 15.273 muertes en 2010.<ref>{{cita publicación |títulu=Executaos|fecha=13 de xineru de 2011|url=http://elsiglodetorreon.com.mx/noticia/590766.html |fechaaccesu=13 de xineru de 2011}}</ref> <br /> 24,068 muertes en 2011 18,061 muertes hasta ochobre de 2012 |baxes4 = 106 199 mientres el sexeniu de Felipe Calderón 72 176 mientres l'alministración actual del 1 d'avientu de 2012 a ochobre de 2017 de Peña Nieto 178&nbsp;262 muertos hasta marzu de 2015<ref>{{cita publicación|títulu=“Maquilla” gobiernu de Calderón cifra de muertos por guerra antinarco: PRD|fecha=12 de xineru de 2012|url=http://www.proceso.com.mx/?p=294667|obra=Proceso|archiveurl=https://web.archive.org/web/20151208062632/http://www.proceso.com.mx/?p=294667|archivedate=2015-12-08|fechaaccesu=2018-07-01}}</ref> }} La '''guerra contra'l narcotráficu''' ye un [[Guerra|conflictu armáu]] internu llibráu en '''[[Méxicu]]''' qu'enfrenta'l [[Política de Méxicu|Estáu mexicanu]] y los [[Grupos de Autodefensa Comuñal|Grupos de Autodefensa Popular y Comuñal]] contra los [[Cartelu (organización ilícita)|cárteles]] que controlen diverses actividaes illegales, principalmente'l [[narcotráficu|tráficu illegal de drogues]]. Esta situación empezó'l [[11 d'avientu]] de [[2006]], cuando'l gobiernu federal anunció un operativu contra'l crime entamáu nel estáu de [[Michoacán]], onde a lo llargo de 2006 contabilizárense cerca de 500 asesinatos ente miembros de los cárteles del narcotráficu (vease «[[Cronoloxía de la guerra contra'l narcotráficu en Méxicu]]»).<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2006/12/12/index.php?section=politica&article=014n1pol «El gobiernu declarar en guerra contra'l hampa; empecipia aiciones en Michoacán»]. En ''La Jornada'', 12 d'avientu de 2006. Consultáu'l 23 de xunu de 2011.</ref> Pa enfrentalos, el gobiernu mexicanu privilexó l'usu de les fuercies armaes. Dende l'entamu del conflictu movilizóse a la [[Policía Federal (Méxicu)|Policía Federal]] en compañía de los cuerpos de seguridá de cada entidá federativa y de diversos conceyos. A ellos hanse sumáu'l [[Exércitu Mexicanu|Exércitu]] y la [[Armada de Méxicu|Marina]].<ref>{{cita web |url=http://www.capitaledomex.com.mx/reportaxe/avanza-combate-contra-el narcu |títulu=Avanza combate contra'l narcu |publicación=Diariu Capital: Estáu de Mexico |fecha=26 de xunu de 2015 |fechaaccesu=23 d'ochobre de 2015 }}</ref> Acordies con datos de la Secretaría de Seguridá Pública Federal, hasta marzu de 2010 detuviérase a 121.199 persones a les cualos venceyóse con grupos del crime entamáu. Los grupos más afeutaos poles detenciones son los cárteles [[cártel del Golfu|del Golfu]] y [[Los Zetas]].<ref>[http://www.eluniversal.com.mx/notas/672485.html «Oficial: más de 22 mil 700 muertos per violencia»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150103095427/http://www.eluniversal.com.mx/notas/672485.html |date=2015-01-03 }}. En ''L'Universal'', 13 d'abril de 2010. Consultáu'l 23 de xunu de 2011.</ref> Munchos de los deteníos nun recibieron sentencia entá.<ref>[http://www.eluniversal.com.mx/notas/736097.html«Guerra al narcóticu afuega penales»]. En ''L'Universal'', 10 de xineru de 2011. Consultáu'l 23 de xunu de 2011.</ref> Dalgunes de les aprehensiones y abatimientos más notables son les d'[[Édgar Valdez Villarreal]], José de Jesús Méndez Vargas alíes "El Chango" y [[Heriberto Lazcano Lazcano]]. Ente avientu de 2006 y xineru de 2012 envalórase que morrieron alredor de 60.000 persones por aciu execuciones, enfrentamientos ente bandes rivales y agresiones a l'autoridá.<ref>[http://www.proceso.com.mx/?p=290774 «Mendoza, Y. (2011) Cinco años de guerra, 60 mil muertos»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160114233714/http://www.proceso.com.mx/?p=290774 |date=2016-01-14 }}.</ref><ref>{{cita web|url=http://www.proceso.com.mx/?p=276308|títulu=19/Xunetu/2012 ''Procesu''|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151210212317/http://www.proceso.com.mx/?p=276308|fechaarchivu=2015-12-10}}</ref> Esti númberu de víctimes engloba a narcotraficantes, efeutivos de los cuerpos de seguridá y civiles. Ente los civiles atópense periodistes, defensores de los derechos humanos y persones ensin identidá o non identificaes que son executaes polos cárteles. Otres estimaciones lleguen a contabilizar hasta 150 mil muertos.<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2012/03/28/politica/005n1pol|títulu=28/Marzu/2012, ''La Jornada''}}</ref> Ente los narcotraficantes finaos n'operaciones realizaes poles fuercies del gobiernu atópense [[Arturo Beltrán Leyva]], [[Ignacio Coronel Villarreal]], [[Antonio Ezequiel Cárdenas Guillén]] y [[Nazario Moreno]]. Desconocer con precisión el númberu d'asesinatos de persones ensin rellación con actividaes delictives —que son llamaes «daños colaterales» pol gobiernu<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2010/04/13/index.php?section=politica&article=005n1pol «Muertes de civiles nel combate al crime, "daños colaterales": Galván»]. En ''La Jornada'' 13 d'abril de 2010. Consultada'l 23 de xunu de 2011.</ref>—, que fueron denunciaos por diverses organizaciones.<ref>{{cita web |url=http://www.imagen.com.mx/saldo-de-la guerra-contra-el-narcotrafico-en-mexico |títulu=Saldo de la guerra contra'l narcotráficu en Méxicu |publicación=Imaxe Radio |fecha=29 de xunu de 2012 |fechaaccesu=23 d'ochobre de 2015 }}</ref> En diversos sectores del país reparóse una medría n'el indicadores d'incidencia del delitu. [[Ciudad Juárez|Juárez]] convirtióse na ciudá más insegura del mundu, onde se cometieron más asesinatos qu'en tol territoriu d'[[Afganistán]] nel añu 2009.<ref name="Univision">[http://noticias.univision.com/article/966042/2012-03-29/narcotrafico/noticies/ciudá-juarez-la-urbe-mas-peligrosa-mundu Ciudad Juárez, la urbe más peligrosa del mundu: EU] http://www.univision.com/</ref> Paradóxicamente, dicha ciudá fronteriza ye unu de los puntos que recibió un mayor númberu d'efeutivos de seguridá.<ref>{{cita web |url=http://www.seguridadjusticiaypaz.org.mx/sala-de-prensa/58-cd-juarez-per segundu anu-consecutivu-la ciudá-mas-esforcia-del mundu |títulu=Cd. Juárez, per segundu añu consecutivu, la ciudá más violenta del mundu |publicación=Seguridá, Xusticia y Paz: Conseyu ciudadanu pola Seguridá Pública y la Xusticia Penal A.C. |fecha=11 de xineru de 2010 |fechaaccesu=23 d'ochobre de 2015}}</ref> == Antecedentes == Dada'l so allugamientu xeográficu, [[Méxicu]] foi utilizáu como un puntu de parada y transbordo pa narcóticos y contrabandu ente [[América Llatina]] y los mercaos d'[[Estaos Xuníos]]. Contrabandistes mexicanos suministraben alcohol a los gángsters de los Estaos Xuníos mientres la dómina de la prohibición nesti país, y l'apaición del comerciu illegal de drogues colos EE.XX. empezó cuando la llei de prohibición de drogues aprobar en 1933. Escontra'l final de la década de 1960, los contrabandistes de narcóticos mexicanos empezaron a introducir drogues a gran escala. Mientres les décades de [[Años 1970|1970]] y [[Años 1980|1980]], [[Pablo Escobar]] yera'l principal esportador de [[cocaína]] y ocupóse de les redes criminales del negociu en tol mundu. Cuando s'intensificaron los operativos de vixilancia en [[Florida]] y el [[Caribe]], Escobar y les demás organizaciones criminales [[colombia]]nas formaron asociaciones con traficantes mexicanos pa tresportar cocaína per Méxicu faía Estaos Xuníos.<ref>{{cita llibru |títulu=DEA History|editorial=US DEA|url=http://www.usdoj.gov/dea/pubs/history/history_part2.pdf |fechaaccesu=21 de setiembre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060823025801/http://www.usdoj.gov/dea/pubs/history/history_part2.pdf |fechaarchivu=23 d'agostu de 2006}}</ref> Esto llogróse fácilmente por cuenta de que Méxicu yera una fonte importante pa Estaos Xuníos de [[heroína]] (producida gracies a los cultivos d'[[Papaver somniferum|amapola]] o adormidera concentraos nel llamáu [[Triangulo Doráu]] mexicanu: [[Sinaloa]], [[Durango]] y [[Chihuahua]], amás de 6 estaos más<ref>http://expansion.mx/nacional/2016/06/28/el mapa-de-l'amapola-en-mexico-la franxa-del-pacifico-concentra-los cultivos</ref>) y de [[cannabis]] (perdiendo importancia nel comerciu binacional dende la so llegalización, con fines melecinales, en dellos estaos del país [[Estaos Xuníos|norteamericanu]]) pal mercáu d'Estaos Xuníos, amás que los traficantes de droga mexicanos yá establecieren una infraestructura que taba dispuesta a sirvir a los traficantes de Colombia. A mediaos de la década de 1980, les organizaciones mexicanes taben bien establecíes y yeren confiables nel tresporte de cocaína colombiana. Nun primer momentu, les bandes mexicanes fueron integraes pa solo tresportala pagándo-yos por esti serviciu; pero a finales de 1980, les organizaciones de tresporte mexicanes y los narcotraficantes colombianos establecieron un alcuerdu de pagu pol productu.<ref name="Stratfor Intelligence">{{cita publicación |títulu=Mexico, U.S., Italy: The Cocaine Connection |fecha=18 de setiembre de 2008 |editorial=Stratfor Intelligence |url=http://www.stratfor.com/analysis/20080918_mexico_o_s_italy_cocaine_connection |fechaaccesu=20 de setiembre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081122003922/http://stratfor.com/analysis/20080918_mexico_o_s_italy_cocaine_connection |fechaarchivu=22 de payares de 2008 }}</ref> Los tresportistes mexicanos polo xeneral dábase-yos el 35% o'l 50% de cada unviada de cocaína. Esta disposición significaba que les organizaciones mexicanes taben implicaes na distribución, según el tresporte de la cocaína, y convirtiéronse en traficantes terribles nel so propiu derechu. Na actualidá y depués de delles décades de disputes y guerres ente los cartelos mexicanos, amás de la desarticulación y debilitamientu de dellos d'estos por parte de les autoridaes de Méxicu y d'Estaos Xuníos, el [[Cártel de Sinaloa]] ye l'únicu que caltuvo'l so poder internacional magar los golpes sufiertos na so estructura depués de la captura y extradicción del so máximu líder, [[Joaquín Guzmán Loera|Joaquin "Chapo" Guzman]], a Estaos Xuníos, apoderándose del tráficu de cocaína colombiana nos mercaos mundiales gracies a los contactos establecíos cola [[guerrilla]] de les [[FARC]] y los [[paramilitar]]es de les [[Autodefenses Xuníes de Colombia|AUC]], ayudaos tamién nel esmantelamientu, por parte de les autoridaes colombianes, del últimu cartelu importante que quedaba nel país: El [[Cartelu del Norte del Valle]]. Depués de la desmovilización d'estos grupos batallosos en Colombia, los contactos pasen a aquellos que nun aceptaron desmovilizarse conformando les llamaes [[Bacrim|Bandes Criminales o Bacrim]], siendo'l Cártel de Sinaloa el principal comprador de la cocaína que producen estos grupos criminales nes selves colombianes, compres que se faen n'efeutivu o intercambiando armes por drogues. Dizse que'l Cártel de Sinaloa, al igual que [[Los Zetas]], merca cocaína colombiana en [[Venezuela]] al llamáu "[[Cartelu de los Soles]]", una organización criminal supuestamente conformada por miembros corruptos de les [[Fuercies Armaes de Venezuela|fuercies armaes]] d'esti país enquistados nel poder. Los Zetas tamién tienen negocios en Colombia, non tan importantes como los del Cártel de Sinaloa, pa merca-y cocaína al [[Clan del Golfu]]. Dambes organizaciones tamién trafican con [[Droga sintética|drogues sintétiques]] como [[metanfetaminas]], que traen d'[[Asia]] pa Estaos Xuníos. L'equilibriu de poder ente los distintos cartelos mexicanos viénose moviendo de cutio, arriendes de la guerra ente cartelos, entós que nueves organizaciones remanecíen y les mayores debilitar hasta'l colapsu. Una interrupción nel sistema, tales como les detenciones o muertes de líderes de los cartelos, xeneraben grandes derramamientos de sangre pa ver quien seria'l socesor.<ref name="Burton">{{cita publicación |nome=Fred |apellíu=Burton |títulu=Mexico: The Price of Peace in the Cartelu Wars |fecha=2 de mayu de 2007 |editorial=Stratfor Global Intelligence |url=http://www.stratfor.com/mexico_price_peace_cartelu_wars |fechaaccesu=16 d'agostu de 2009}}</ref> Por cuenta de que les aiciones del gobiernu mexicanu yeren males pal negociu del tráficu de drogues, los cárteles empezaron a sobornar funcionarios mexicanos pa tomar midíes contra un cartelu rival o dexaben fugar información d'intelixencia sobre les operaciones del cartelu rival pal [[gobiernu mexicanu]] o pa l'[[Alministración pal Control de Drogues]] de los Estaos Xuníos. Ente que munchos factores contribuyeron a la esguilada de violencia, los analistes de seguridá na [[Ciudá de Méxicu]] trazaron los oríxenes del flaxelu creciente de la desintegración a un alcuerdu implícitu de tola vida ente los narcotraficantes y los gobiernos controlaos pol [[Partíu Revolucionariu Institucional]] (PRI), que perdió'l so control sobre'l poder político a partir de finales de 1980.<ref>{{cita publicación |nome=Jana |apellíu=Bussey |títulu=Drug lords rose to power when Mexicans ousted old government |fecha=15 de setiembre de 2008 |agency=McClatchy Newspapers |fechaaccesu=16 de setiembre de 2008}}</ref> === Entamos de la guerra ente cartelos === Los enfrentamientos ente los cartelos de la droga rivales empezaron en serio dempués de la detención en 1989 de [[Miguel Ángel Félix Gallardo]], quien dirixía los negociu de les drogues en Méxicu col poderosu [[Cartelu de Guadalaxara]], desintegrándose pa estremar el negociu ente cuatro (4) organizaciones criminales que terminaron enfrentándose ente sigo pol control total del negociu ilícitu, provocando atentaos contra los antiguos socios del Cartelu de Guadalaxara qu'afectaron tamién a civiles inocentes, estes organizaciones fueron: [[Cártel de Sinaloa]], [[Cártel del Golfu]], [[Cártel de Tijuana]] y [[Cártel de Juarez]].<ref>{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/1867842.stm |títulu=Analysis: Mexico's drug wars continue |fecha=12 de marzu de 2002 |editorial=BBC News}}</ref> Hubo una posa nos combates mientres la [[Años 1990|década de 1990]] magar fechos relevantes asocedíos nesta dómina como los asesinatos de [[Luis Donaldo Colosio]] y [[Paco Stanley]], pero la violencia siguió y empeoró na [[Años 2000|década del 2000]], quedando menguaes les organizaciones de Tijuana y Juarez, ente que les del Golfu y Sinaloa terminaron atomizándose pa conformar otres estructures que se siguieron enfrentando ente sigo, dalgunes entá actives como [[Los Zetas]], [[Cártel de Jalisco Nueva Xeneración|Jalisco Nueva Xeneración]], [[Guerreros Xuníos]] y [[Cartelu del Nordeste]]; y otres que fueron esaniciaes por aiciones de cartelos rivales o de les autoridaes como [[La Familia Michoacana]], [[Caballeros Templarios (cártel)|Caballeros Templarios]], [[Cártel del Mileniu]] y [[Cártel de los Beltrán Leyva]], ente otres. Magar esta atomización, el Cártel de Sinaloa ye la más poderosa de les organizaciones criminales de Méxicu y una de les más importantes del mundu. === Los presidentes del PAN === Antes del añu 2000, el partíu políticu [[Partíu Revolucionariu Institucional (Méxicu)|PRI]] gobernó Méxicu mientres 70 años, nesti tiempu los cárteles de la droga ampliaron el so poder y la corrupción, les operaciones de llucha contra les drogues centráronse principalmente na destrucción de la mariguana y el cultivu d'opiu nes rexones de monte, nunca se realizaron operaciones militares a gran escala en centros urbanos, hasta'l cambéu de réxime nel añu 2000, cuando'l partíu [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|PAN]] ganó la presidencia empezar a faer ofensives contra los cartelos nel so propiu terrén.{{ensin referencies}} ==== Presidencia de Vicente Fox ==== En 2004 el presidente [[Vicente Fox]] unvió tropes militares a [[Nuevo Laredo]] a combatir a los cárteles. Envalórase qu'alredor de 110 persones morrieron en Nuevo Laredo, ente xineru y agostu de 2005 de resultes de los enfrentamientos ente'l Cártel del Golfu y el de Sinaloa. .<ref>{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/4144686.stm |títulu=Gang wars plague Mexican drugs hub |fecha=14 d'agostu de 2005 |editorial=BBC News |nome=Claire |apellíu=Marshall}}</ref> En 2005 el cártel de la Familia Michoacán establecer nel estáu de Michoacán amontando la violencia.{{ensin referencies}} ==== Presidencia de Felipe Calderón ==== El 10 d'avientu de 2006, Calderon declaró una ofensiva total contra tou cártel de la droga en Méxicu. Dando oficialmente entamu a la guerra contra'l narcotráficu. El 11 d'avientu de 2006, l'entós presidente electu [[Felipe Calderón Hinojosa|Felipe Calderón]] unvió 6.500 soldaos del Exércitu mexicanu al estáu de [[Michoacán]] pa poner fin al narcu violencia nesi estáu. Esta aición ye considerada como la primer represalia importante fecha contra'l narcu violencia, y ye xeneralmente vista como l'entamu de la guerra contra'l narcotráficu.<ref name="iht.com">{{cita publicación | url = http://www.iht.com/articles/ap/2006/12/11/america/EL XEN_Mexico_Drug_Violence.php | títulu = Mexican government sends 6,500 to state scarred by drug violence | fecha = 11 d'avientu de 2002 |obra=International Herald Tribune }}</ref> A midida que pasaba'l tiempu, Calderón siguió intensificando la so campaña contra les drogues, y xunto con él, los índices delictivos, violencia, probeza, corrupción y ataques a la población civil nel que na actualidá hai unos 267,494 soldaos que participen xunto coles fuercies policiales estatales y federales. Envalórense más de 103,000 muertes nel so sexeniu. Pero tamién la desarticulacion o debilitamientu de cartelos de la droga. {{ensin referencies}} === Enrique Peña Nieto === Al tomar protesta'l 1 d'avientu de 2012, dempués de roblar el Pactu per Méxicu, llanzáronse nueves ofensives esta vegada más entamaes poles fuercies militares de les 3 órdenes de gobiernu. Pa entamos del 2014, los índices delictivos, probeza, corrupción y violencia baxaren na zona norte, centru y sureste del país, pero en setiembre d'esi añu dio la [[Conflictu de Ayotzinapa|desapaición de 43 normalistas]] en [[Iguala]], [[Estáu de Guerrero|Guerrero]]. Envalórense qu'agora son 220.000 los efeutivos de les fuercies armaes y 60.500 de la policía federal mexicana. A pesar d'esto, envalórense 66.000 muertes dende 1 d'avientu de 2014 al 12 de xineru del 2017; igualmente, destacar nel sexeniu de Peña Nieto la recaptura y extradicción a [[Estaos Xuníos]] del líder del [[Cártel de Sinaloa]], [[Joaquin Guzman Loera|Joaquín "El Chapo" Guzmán]], la captura de [[Luis Fernando Sánchez Arellano]], el debilitamientu de los cartelos na [[Norte de Méxicu|zona norte]] y el surdimientu de bandes delincuenciales en Guerrero, [[Michoacán]] y [[Colima]] como los sucesos más notables de la guerra. === Principales causes === ==== Tráficu de droga ==== Méxicu tien un importante tránsitu de drogues al traviés de la frontera con Estaos Xuníos y ye un país productor de drogues. Ye'l principal provisor estranxeru de cannabis, anque'l so comercialización perdió importancia por cuenta de la llegalización, con fines melecinales, en dellos estaos norteamericanos, y un importante puntu d'entrada de la cocaína d'[[América del Sur]]<ref>{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/3540686.stm |títulu=BBC NEWS – Americas – US anti-drug campaign 'failing' |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2014|obra=BBC News|fecha=6 d'agostu de 2004}}</ref> y la [[metanfetanima]] d'[[Asia]] a Estaos Xuníos. Al empiezu de les sos actividaes con drogues ilícites, la metá de los ingresos de los cárteles proveníen de la producción y comercialización de cannabis pero, col pasar del tiempu y l'aumentu del consumu n'Estaos Xuníos d'otres sustancies psicoactives como la cocaína, heroína y metanfetaminas, el comerciu d'estes pasaron a ser la so principal fonte d'ingresos, sobremanera de cocaína, que traen de Colombia.<ref>{{cita publicación | url=http://www.nytimes.com/2012/06/17/magazine/how-a-mexican-drug-cartelu-makes-its-billions.html?pagewanted=all | obra=The New York Times | títulu=How a Mexican Drug Cartelu Makes Its Billions | fecha=15 de xunu de 2012}}</ref> El [[Departamentu d'Estáu d'Estaos Xuníos]] envalora que'l 90% de la cocaína qu'entra n'Estaos Xuníos producir en Colombia<ref>{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/3540686.stm |títulu=US anti-drug campaign 'failing' |fecha=6 d'agostu de 2004 |editorial=BBC News}}</ref>(siguíu por [[Bolivia]] y [[Perú]])<ref>{{cita publicación |títulu=A Look at Major Drug-Producing Countries |fecha=29 de febreru de 2008 |editorial=Newsvine |url=http://www.newsvine.com/_news/2008/02/29/1335526-a-look-at-major-drug-producing-countries |agency=Associated Press |fechaaccesu=1 de xunu de 2011}}</ref> y que la principal ruta de tránsitu ye al traviés de Méxicu. Los cartelos de la droga en Méxicu controlen aproximao'l 70% de los narcóticos estranxeros que flúin nos Estaos Xuníos.<ref>Creechan, James. "An overview of drug cartels in Mexico" Paper presented at the annual meeting of the American Society of Criminology (ASC), Los Angeles Convention Center, Los Angeles, CA, Nov 01, 2006 . 2009-05-24 [http://www.allacademic.com/meta/p126166_index.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071128065714/http://www.allacademic.com/meta/p126166_index.html |date=2007-11-28 }}</ref> A pesar de que Méxicu representa namái una pequeña parte de la producción d'heroína en tol mundu, Méxicu suministra la mayor parte, sinón casi toa, la heroína que consume Estaos Xuníos.<ref name="ColleenCook">{{cita llibru |títulu=Mexico's Drug Cartels |obra=CRS Report for Congress |nome=Colleen W. |apellíu=Cook |editorial=Congressional Research Service |páxina=2 |fecha=16 d'ochobre de 2007 |url= https://fas.org/sgp/crs/row/RL34215.pdf |fechaaccesu=10 de mayu de 2016}}</ref> ==== Uso ==== La prevalencia del consumu de drogues ilícites en Méxicu ye inda baxa en comparanza con [[Canadá]] y los [[Estaos Xuníos]],<ref name="NIH" /> sicasí, col creciente papel de Méxicu nel tráficu y producción de drogues ilícites, la disponibilidad d'estes sustancies aumentó dende la década de 1980.<ref name="NIH">{{cita publicación |doi=10.1080/10826080500411478 |issn=1082-6084 |volume=41 |númberu=5 |páxines=707–727 |apellíu=Brouwer |nome=Kimberly C |autor2=Patricia Case |autor3=Rebeca Ramos |autor4=Carlos Magis-Rodríguez |autor5=Jesus Bucardo |autor6=Thomas L Patterson |autor7=Steffanie A Strathdee |títulu=Trends in production, trafficking, and consumption of methamphetamine and cocaine in Mexico |publicación=Substance Use & Misuse |añu=2006 |pmc=2757051 |pmid=16603456}}</ref> Nes décades anteriores a esti periodu, el consumu nun se xeneralizaba. Según los informes, les drogues en Méxicu son consumíes por persones con altu estatus socioeconómico, intelectuales y artistes.<ref name="NIH" /> Estaos Xuníos d'América ye'l mayor consumidor de cocaína del mundu,<ref>{{cita web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2086.html|títulu=The World Factbook|editorial=CIA|fechaaccesu=22 d'ochobre de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101229044611/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2086.html|fechaarchivu=2010-12-29}}</ref> lo mesmo que de otres drogues illegales,<ref>{{cita publicación | url=http://www.cbsnews.com/news/us-leads-the-world-in-illegal-drug-use/|títulu = U.S. Leads the World in Illegal Drug Use |editorial=CBS News | fecha=1 de xunetu de 2008}}</ref> la so demanda ye lo que motiva al negociu de la droga, l'oxetivu principal de los cárteles de la droga mexicanos ye introducir narcóticos a los Estaos Xuníos. La tasa d'esportación de cocaína a los EE.XX. menguó gracies a que los controles fronterizos fixéronse más estrictos en respuesta a los ataques del 11 de setiembre.<ref name="NIH" /> De resultes el preciu de les drogues aumentó, especialmente nes zones fronterices populares ente los turistes de baxos ingresos d'[[América del Norte]]. Les unviaes de drogues de cutiu retrásense nes ciudaes fronterices de Méxicu antes de la entrega a americanos; lo qu'obligó a los traficantes de droga a aumentar los precios pa tener en cuenta los costos de tresporte de los productos al traviés de fronteres internacionales, polo que ye un negociu más rentable pa los capos de la droga, y probablemente contribuyó a les mayores tases de consumu llocal de drogues.<ref name="NIH" /> Col aumentu de consumu de cocaína, producióse un aumentu paralelu de la demanda de tratamientu d'usuarios de drogues en Méxicu.<ref name="NIH" /> ==== Probeza ==== Unu de los principales factores qu'impulsa la guerra contra les drogues de Méxicu ye la voluntá de les persones, principalmente de clase baxa pa ganar dineru fácil xuniéndose a les organizaciones criminales, y el fracasu del gobiernu p'apurrir los medios llegales pa la creación de puestos de trabayu bien pagos. De 2004 a 2008, la porción de la población que recibe menos de la metá del ingresu mediu aumentó del 17% al 21% y la proporción de población que vive en condiciones de probeza estrema o moderada aumentó del 35 al 46% (52 millones de persones) ente 2006 y 2010.<ref>{{cita web |url=http://blogs.worldbank.org/governance/violence-and-crime-in-mexico-at-the-crossroads-of-misgovernance-poverty-and-inequality |títulu=Violence and crime in Mexico at the crossroads of misgovernance, poverty and inequality |editorial=World Bank blogue |fechaaccesu=14 d'agostu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121020160702/http://blogs.worldbank.org/governance/violence-and-crime-in-mexico-at-the-crossroads-of-misgovernance-poverty-and-inequality |fechaarchivu=2012-10-20 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121020160702/http://blogs.worldbank.org/governance/violence-and-crime-in-mexico-at-the-crossroads-of-misgovernance-poverty-and-inequality }}</ref><ref name="oecd.org">{{cita web |url=http://www.oecd.org/dataoecd/35/8/49363879.pdfwork=oecd.org|títulu=Page not found |fechaaccesu=13 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150626122849/http://www.oecd.org/dataoecd/35/8/49363879.pdfwork%3Doecd.org |fechaarchivu=26 de xunu de 2015}}</ref><ref>[http://web.coneval.gob.mx/Informes/Evaluaci%C3%B3n%202011/Informe%20de%20Evaluaci%C3%B3n%20de%20la%20Pol%C3%ADtica%20de%20Desenvolvimientu%20Social%202011/Informe_de_evaluacion_de_politica_social_2011.pdf] {{wayback|url=http://web.coneval.gob.mx/Informes/Evaluaci%C3%B3n%202011/Informe%20de%20Evaluaci%C3%B3n%20de%20la%20Pol%C3%ADtica%20de%20Desenvolvimientu%20Social%202011/Informe_de_evaluacion_de_politica_social_2011.pdf|fecha=20131021025820}} </ref> Ente los países de la [[OCDE]], Méxicu tien el segundu mayor grau de disparidad económica ente los desaxeradamente probes y desaxeradamente ricos. La parte inferior del diez per cientu na xerarquía dispón d'ingresos de 1,36% de los recursos del país, ente que'l diez per cientu dispón del 36%. La OCDE tamién señala que los gastos presupuestaos de Méxicu pal aliviu de la probeza y el desenvolvimientu social son namái alredor d'un terciu de la media de la OCDE.<ref name="oecd.org" /> En 2012 envaloróse que los cartelos mexicanos empleguen a más de 450.000 persones en forma direuta y que más de 3,2 millones de persones dependíen de forma indireuta nel tráficu de drogues.<ref name="Chew Sanchez 2014"/> En ciudaes como [[Ciudad Juárez]], hasta'l 60% de la economía dependía de tomar de dineru illexítimo.<ref>{{cita llibru |títulu = Murder City: Ciudad Juárez and the Global Economy's New Killing Fields|apellíu = Bowden|nome = C|editorial = First Nation Books.|añu = 2011}}</ref> Los cartelos mexicanos nun se llindaron solo a les drogues básiques (cocaína, heroína y cannabis), tamién empezaron na década del 2000 col tráficu de [[Droga sintética|drogues sintétiques]] como les [[anfetamina|anfetamines]] y [[metanfetamina|metanfetamines]] fabricaes en Méxicu, pero que los sos componentes vienen d'[[Asia]] ([[China]], específicamente).<ref>http://www.radioformula.com.mx/notes.asp?Idn=721487&idFC=2017</ref> ==== Ineficacia del Sistema Educativu ==== L'analfabetismu y la falta d'educación escorrieron a Méxicu mientres gran parte de la so historia. En 1940, el 58% de tolos mexicanos mayores de seis años yeren analfabetos; en 1960, el 38%.<ref name="alba">Francisco Alba, ''The Population of Mexico: Trends, Issues, and Policies'' (New Brunswick: Transaction Books, 1982), 52.</ref> El censu nacional de 1960 atopó qu'a midida que tolos mexicanos mayores de cinco años, el 43,7% nun completara un añu de la escuela, el 50,7% completara seis años o menos de la escuela, y namái el 5,6% restante siguiera estudiando dempués de seis años de la escuela.<ref name="alba" /> == Oríxenes == === Cartelos mexicanos=== [[Ficheru:Drug traffic routes in Mexico.svg|thumb|250px|Rutes del tráficu de drogues]] La nacencia de la mayoría de los cárteles de la droga mexicanos remontar al antiguu axente xudicial mexicanu, Policía Federal [[Miguel Ángel Félix Gallardo]] ("El padrín"), que fundó'l [[Cártel de Guadalaxara]] en 1980 y controló la mayor parte del comerciu illegal de drogues en Méxicu y los corredores de tráficu al traviés de la frontera ente Méxicu y Estaos Xuníos, xunto con [[Juan García Abrego]] en tola década de 1980.<ref name="Time">{{cita publicación |autor=Tim Padgett and Elaine Shannon |títulu=The Border Monsters |url=http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,1000094,00.html |obra=Time |fechaaccesu=8 de febreru de 2010 |fecha=11 de xunu de 2001 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20010804005920/http://www.time.com/time/covers/1101010611/fbrothers.html |archivedate=2001-08-04 }}</ref> Empezó pol contrabandu de mariguana y opiu nos EE.UU; y foi'l primer xefe de la droga mexicanu pa enllazar con cárteles de la cocaína de [[Colombia]] na década de 1980. Al traviés de les sos conexones, Félix Gallardo convertir nel home clave pal [[Cártel de Medellín]], que foi dirixíu por [[Pablo Escobar]].<ref name="Last Narcu">{{cita llibru |apellíu1=Beith |nome1=Malcolm |títulu=The Last Narcu |editorial=Grove Press |añu=2010 |allugamientu=New York |páxines=40–55 |isbn=978-0-8021-1952-0}}</ref> Esto llogróse fácilmente porque Félix Gallardo yá estableciera una infraestructura que taba dispuesta a sirvir a los traficantes con sede en Colombia. [[Ficheru:Mexico cartel map May 2010.svg|thumb|left|Mapa de los territorios controlaos polos cartelos de la droga en Méxicu hasta 2010 según el reporte [[Stratfor]]<ref>{{cita web |url=http://www.wickenburg-az.com/wp-content/uploads/2010/11/Smuggling_1-4.jpg |títulu=Smuggling |editorial=wickenburg-az.com |fechaaccesu=10 de mayu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130301160532/http://www.wickenburg-az.com/wp-content/uploads/2010/11/Smuggling_1-4.jpg |fechaarchivu=2013-03-01 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.stratfor.com/memberships/162432/analysis/20100514_mexican_drug_cartels_update |títulu=Free Article for Non-Members |editorial=Stratfor |fecha=17 de mayu de 2010 |fechaaccesu=28 de marzu de 2011 |deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101113024556/http://www.stratfor.com/memberships/162432/analysis/20100514_mexican_drug_cartels_update |fechaarchivu=13 de payares de 2010 }}</ref> {{legend|red|[[Cártel de Tijuana]]}} {{legend|orange|[[Cártel de los Beltrán Leyva]]}} {{legend|yellow|[[Cártel de Sinaloa]]}} {{legend|olive|[[Cártel de Juárez]]}} {{legend|green|[[La Familia Michoacana]]}} {{legend|cyan|[[Cártel del Golfu]]}} {{legend|blue|[[Los Zetas]]}} {{legend|lightgray|Territorios en disputa}}]] Nun había cárteles nesi momentu en Méxicu.<ref name="Last Narcu"/> Félix Gallardo foi'l señor de los traficantes de la droga mexicanos.<ref name="Last Narcu"/> Supervisó toles operaciones; nun yera namái él, los sos amigos, y los políticos que-y daben proteición.<ref name="Last Narcu"/> Sicasí, el [[Cártel de Guadalaxara]] sufrió un duru golpe en 1985, cuando foi prindáu'l co-fundador del grupu [[Rafael Caro Quintero]], y más tarde condergáu pol asesinatu del axente de la DEA [[Enrique Camarena Salazar|Enrique Camarena]].<ref>{{cita publicación |nome=Hector |apellíu=Tobar |url=http://articles.latimes.com/1989-12-13/news/mn-117_1_mexican-drug-lord |títulu=Drug Lord Convicted in Camarena's 1985 Murder : Narcotics: He draws a prison term of 40 years. A Mexican judge sentences his 'enforcer' and 23 others in the U.S. drug agent's killing |obra=[[Los Angeles Times]] |fecha=27 de xunu de 2003 |fechaaccesu=31 de marzu de 2012}}</ref><ref name="Organized">{{cita llibru |títulu=World Encyclopedia of Organized Crime |páxina=167 |nome=Jay Robert |apellíu=Nash |añu=1993 |isbn=0-306-80535-9 |editorial=De Capo Press}}</ref> Félix Gallardo dempués caltuvo un perfil baxu y en 1987 treslladar cola so familia a [[Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]]. Acordies con Peter Dale Scott, el Cártel de Guadalaxara espolletó en gran parte porque esfrutaba de la proteición de la Direición Federal de Seguridá (DFS), en virtú del so xefe Miguel Nazar Haro.<ref name="autogenerated7">[[Peter Dale Scott]] (2000), [http://www.variant.org.uk/pdfs/issue11/Variant11.pdf "Washington and the politics of drugs"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111006234921/http://www.variant.org.uk/pdfs/issue11/Variant11.pdf |date=2011-10-06 }}, ''Variant'', 2(11)</ref> "El Padrín", entós decidió estremar l'oficiu que controlaba, yá que sería más eficiente y habría menos probabilidaes de ser baltáu na redada de l'aplicación d'una llei.<ref name="Last Narcu"/> Gallardo convocó a los principales traficantes de drogues del país nuna casa n'[[Acapulco de Juárez|Acapulco]], onde se designaron places y territorios.<ref name="Last Narcu" /> La ruta de Tijuana diría a los hermanos Arellano Félix. La ruta Ciudad Juárez diría a la familia Carrillo Fuentes. Miguel Caro Quintero correría los corredor de Sonora. El control de Matamoros, que más tarde se convertiría nel Cártel del Golfu, quedaría en manes del so fundador Juan García Ábrigu. Pela so parte, [[Joaquín Guzmán Loera]] y [[Ismael Zambada García]] fadríase cargu de les operaciones de la mariña del Pacíficu, convirtiéndose nel Cártel de Sinaloa. Guzmán y Zambada al veteranu de [[Héctor Luis Palma Salazar]] de vuelta a la corrada. Félix Gallardo diba supervisar les operaciones nacionales, mientres se caltién conexones importantes, pero él yá nun diba controlar tolos detalles de la empresa.<ref name="Last Narcu" /> Félix Gallardo foi deteníu'l 8 d'abril de 1989.<ref name="NYTimes">{{cita publicación |nome=Larry |apellíu= Rohter|títulu=In Mexico, Drug Roots Run Deep |fecha=16 d'abril de 1989 |url=http://www.nytimes.com/1989/04/16/world/in-mexico-drug-roots-run-deep.html |obra=[[The New York Times]] |fechaaccesu=31 de marzu de 2012}}</ref> A pesar de que la violencia ente los cárteles de la droga tuviera asocediendo muncho primero de qu'empezara la guerra, el gobiernu caltuvo una postura pasiva polo xeneral, en rellación cola violencia de los cárteles na década de 1990. Eso camudó a partir del 2000, cuando los cárteles que emanaron del desapaecíu Cartelu De Guadalaxara empezaron a competir peles rutes de tráficu escontra estaos xuníos. Cola creación de los zetas por parte del Cartelu del golfu, esta unidá paramilitar utilizó'l métodu de <nowiki>''o cooperes o pescuezu''</nowiki>, toos ellos miembros de les especiales mexicanes. Los Zetas nacieron como'l brazu armáu del cártel del Golfu. Formáu por ex miembros d'élite del [[Exércitu mexicanu]], detectáronse ente les sos files a ex militares guatemalianos, los violentos [[kaibiles]], entrenaos na llucha contrainsurgente. [[Ficheru:Militaresmexicanos-Matamoros.JPG|thumb|250px|Soldaos mexicanos cateando una casa d'operaciones del Cártel del Golfu]] == Operaciones militares == === Operativu conxuntu Michoacán === El 11 d'avientu de 2006, el presidente electu [[Felipe Calderón Hinojosa|Felipe Calderón]] unvió 6.500 tropes federales al estáu de [[Michoacán]] pa poner fin a la violencia provocada polos cárteles de la droga ellí ([[Operativu Conxuntu Michoacán|Operación Michoacán]]). Esta aición ye considerada como la primera gran operación contra'l crime entamáu, y ye xeneralmente vista como'l puntu d'entamu de la guerra ente'l gobiernu y los cartelos de la droga.<ref name="war">{{cita publicación |nome=Ioan |apellíu=Grillo |títulu=Mexico cracks down on violence |fecha=11 d'avientu de 2006 |url=http://www.seattlepi.com/national/295578_mexico12.html |obra=Seattle Post-Intelligencer|agency=Associated Press |fechaaccesu=29 de payares de 2006}}</ref> A midida que pasaba'l tiempu, Calderón siguió intensificando la so campaña contra les drogues. === Operación Noreste === La [[Operación Noreste|operación noreste]] ye l'operativu realizáu nos estaos de [[Nuevo León]], [[Tamaulipas]], [[San Luis Potosí]], y [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]] poles fuercies armaes, coles mires d'abrasar les operaciones del [[Cártel del Golfu|Cártel Del Golfu]], [[Cártel de Sinaloa|Sinaloa]], y [[Los Zetas]] Anque l'oxetivu de Calderón yera poner fin a les guerres violentes ente líderes de los cárteles rivales, los críticos argumenten qu'ensin dase cuenta, Calderón fixo que'l problema empeorara. Los métodos que Calderón adoptó fixeron que los cárteles volvieren más agresivos los sos métodos. Estos métodos agresivos traduciéronse n'execuciones públiques y tortures realizaes contra militares, policías y miembros de los cárteles rivales, qu'ayuda a semar el mieu y la medrana nos ciudadanos. Dellos líderes de cárteles tán siendo removíos de los sos cargos, yá seya porque son deteníos o executaos, de resultes les lluches pol poder de lideralgu nos cartelos volviéronse más intenses, lo que resulta nuna mayor violencia dientro de los mesmos cartelos.<ref>{{cita web |apellíu=Llee|nome=Roger|títulu=The Mexican Drug War (2006-Present)|url=http://www.historyguy.com/mexico_drug_war.htm|editorial=The History Guy |fechaaccesu=22 de mayu de 2012}}</ref> [[Operación Escorpión]]: El so oxetivu foi la desarticulación del comandu conocíu como los escorpiones. Les fuercies militares concentrar en ganar a los altos mandos de los cárteles cola esperanza de que cuando se llogre la organización caya destruyida xunto al so líder. La llucha resultante pa ocupar el puestu dexáu vacante apocayá ye'l que pon en peligru la esistencia de munches vides nel cartelu. Polo xeneral, los cárteles estremar en dos y créase más caos. Los cárteles de la droga son más agresivos y contundentes de lo que yeren nel pasáu y nesti puntu, los cartelos tienen una gran parte del poder en Méxicu. Calderón basóse principalmente nos militares pa defender y lluchar contra l'actividá de los cárteles. Les fuercies militares entá nun dieron resultaos significatives na llucha contra los cárteles violentos debíu en parte a que se precisen datos que tienen de ser daos poles corporaciones estatales y municipales, pero estes corporaciones son sospechoses de ser corruptes y en munches ocasiones nun son bien collaboratives colos militares.<ref>{{cita web |títulu=World Report 2012: Mexico {{!}} Human Rights Watch|url=http://www.hrw.org/world-report-2012/mexico|editorial=Human Rights Watch |fechaaccesu=22 de mayu de 2012}}</ref>[[Ficheru:Mexican troops operating at a random checkpoint 2009.jpg|thumb|Una unidá del Exércitu Mexicanu fornida con un [[Lanzagranadas Mk 19]] nun reten de vehículos]] En 2007, diose un conflictu ente los Gobernadores de Coahuila, Humberto Moreira Valdez y de Chihuahua, José Reyes Baeza dambos del PRI y el Presidente Felipe Calderón del PAN, por una poca y mala coordinación nos operativos federales nesos 2 estaos. En 2008, la situación empeoró cola contraofensiva de los cartelos dende'l sur y noroeste del país, onde buscaben llegar escontra la rexón nordeste del país, pero esta vegada les tropes federales salieron d'esa rexón pa detener la meyora de los grupos criminales, dexando soles a les tropes estatales el cual nun taben preparaes p'aguantar ensin el sofitu Federal, por consecuencia a finales d'esi añu los cartelos per mediu d'enfrentamientos y ataques llograron tomar control na rexón, notando Ciudad Juárez, Torrexón, Reynosa, Moteyada y Saltillo. Foi hasta 2012 cuando la estratexa camudóse dando pasu a les victories, captures y meyores de les Fuercies Federal y Estatal na rexón, que dio pasu a la desarticulación o debilitamientu de los cartelos, una baxa na incidencia delictiva y la puxanza del comerciu llocal. == Esguilada del conflictu (2009 - 2012) == El conflictu causo innumberables baxes a los cárteles mexicanos , polo qu'estos empezaron a abrasar les sos actividaes adulces, otros optaron por retirar se del conflictu pero los cárteles más poderosos (CDG, ZETAS, CDS, LA FAMILIA, TIJUANA) decidieron siguir engarrando'l control de los sos territorios. El númberu de víctimes amontóse significativamente col tiempu. Acordies con l'informe Stratfor, el númberu de muertes rellacionaes coles drogues en 2006 y 2007 (2.119 y 2.275) más que dobláu a 5.207 en 2008. El númberu aumentáu entá más sustancialmente nos próximos dos años, a partir de 6.598 en 2009 a más de 11.000 en 2010. Acordies con datos del gobiernu mexicanu, los númberos de mortalidá son entá más alto: 9.616 en 2009, 15.273 en 2010, llegando a un total de 47.515 homicidios, desque les operaciones militares contra los narcos empezaron en 2006, como s'indica nel informe del gobiernu de xineru de 2012.<ref name="stratfor">{{cita web |url=http://www.stratfor.com/weekly/20101215-mexico-and-cartelu-wars-2010?elq=b1b5d866b6a74b31a7b5ad7de5742eaf|títulu=Mexico and the Cartelu Wars in 2010|editorial=Stratfor |fechaaccesu=28 de marzu de 2011}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/world/2011/jan/13/mexico-drug-deaths-figures-calderon|títulu=Mexico drug wars have killed 35,000 people in four years|obra=The Guardian|fecha=13 de xineru de 2011 |fechaaccesu=7 d'avientu de 2012|allugamientu=London|nome=Haroon|apellíu=Siddique}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2012/01/12/world/americas/mexico-updates-drug-war-death-toll-but-critics-apueste-data.html|títulu=Mexico Updates Death Toll in Drug War to 47,515, but Critics Apueste the Data|obra=The New York Times|fecha=11 de xineru de 2012 |fechaaccesu=7 d'avientu de 2012|nome=Damien|apellíu=Cave}}</ref> El conflictu adulces foi enfoscando, y de un momentu d'equí p'arriba tolos cartelos taben enfrentaos ente sigo, respetando bien pocu les aliances que teníen ente ellos. ====== Conflictu Zetas/Cártel del Golfu ====== A partir de 2009 el grupu conocíu como Los Zetas controlaba más de la metá del estáu de Tamaulipas y una cuarta parte del territoriu nacional, lo que lo convirtió na organización más peligrosa del país. El 30 de xineru de 2010, dellos integrantes de Los Zetas, so les órdenes de Treviño Morales, secuestraron y executaron a 16 miembros del Cártel del Golfu en [[Reynosa, Tamaulipas]], dempués d'una disputa xenerada pol asesinatu de Víctor Peña Mendoza, alies "El Concorde 3," llugarteniente de [[Miguel Treviño Morales]], líder de Los Zetas.<sup>[[Samuel Flores Borrego#cite note-FOOTNOTEGrayson2012.7B.7B.7Bc.7D.7D.7D197-8|8]]</sup> Mientres la captura, los del Golfu forzaron a Peña Mendoza a que camudara de bandu y dexara a Los Zetas. Al nun faelo, foi executáu, presuntamente por órdenes de Flores Borrego.<sup>[[Samuel Flores Borrego#cite note-FOOTNOTEGrayson2012.7B.7B.7Bc.7D.7D.7D197-8|8]]</sup> Cuando Treviño Morales enterar de lo asocedío, dio-y un ultimátum a Flores Borrego y a [[Jorge Eduardo Costilla Sánchez]]. Dempués de la rotura de dambes organizaciones, tolos cárteles mexicanos alliniar en dos bandos, una encabezadura por Los Zetas y [[Cártel de los Beltrán Leyva]] y la otra encabezadura pol [[Cártel de Sinaloa]] y el cártel del golfu. El conflictu de primeres favoreció al Cártel Del Golfu, provocando un repliegue de los Zetas. Tan solo un mes dempués, los Zetas llancen una contraofensiva masiva contra'l CDG recuperando'l territoriu perdíu. En febreru de 2010 provócase una guerra ente'l [[Cártel del Golfu]] y Los Zetas, principalmente nel estáu de [[Tamaulipas]], dando como resultáu que numberoses ciudaes fronterices convertir en "pueblo fantasma", tal ye'l casu de la franxa fronteriza conocida como "La Frontera Chica" conformada peles ciudaes de Miguel Alemán, Mier, Camargo y Nueva Ciudá Guerrero. Ye por eso qu'en payares de 2010 l'exércitu mexicanu, xunto cola Policía Federal y la Marina, estienden les sos actividaes y ponen en marcha un operativu en redol al norte del estáu de Tamaulipas, dexando que cientos de families tornaren a los sos llares dempués de meses d'exiliu n'otros estaos, principalmente en conceyos como Mier, onde se da'l regresu d'alredor de 4000 persones. Calderón dixo que los cárteles buscaben "reemplazar al gobiernu" y de "tar tratando d'imponer un monopoliu al traviés de la fuercia de les armes, ya inclusive tán tratando d'imponer les sos propies lleis".<ref>{{cita publicación |títulu=Mexican cartels move beyond drugs, seek domination |fecha=4 d'agostu de 2010 |editorial=MSNBC News |url=http://www.msnbc.msn.com/id/38565051/ns/world_news-americas/ |agency=Associated Press |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2010}}</ref> A partir de payares de 2010 la marina armada de Méxicu empecipia un barríu dende les mariñes de Tamaulipas pa frenar a los violentos cárteles del golfu y los zetas ([[Operación Noreste|vease Operación Noreste]]), colo que se llogró'l repliegue de dambos cárteles a rancherías, carreteres y les contornes de les ciudaes tamaulipecas, dexando que miles de families tornaren a les sos cases. El 7 d'ochobre de 2012, l'[[Armada de Méxicu]] respondió a una denuncia civil qu'informaba de la presencia d'homes armaos en Sabines, [[Coahuila]]. A la llegada de l'armada de Méxicu, los homes armaos llanzaron granaes contra los marinos dende un vehículu en movimientu, lo que provocó un tirotéu que dexó al líder Zeta, Lazcano y otru pistoleru muertu y un mancáu leve del llau de la marina.<ref>{{cita publicación |títulu=Zetas boss Heriberto Lazcano's death confirmed|url=http://www.guardian.co.uk/world/2012/oct/09/zetas-boss-heriberto-lazcano-death-confirmed |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012|publicación=[[The Guardian]]|fecha=9 d'ochobre de 2012|allugamientu=Mexico City |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6BISnP0Ut?url=http://www.guardian.co.uk/world/2012/oct/09/zetas-boss-heriberto-lazcano-death-confirmed |fechaarchivu=9 d'ochobre de 2012}}</ref> Nel vehículu atopáronse, 12 granaes, posiblemente, un llanzador de granaes propulsadas por cohetes y dos fusiles, acordies con l'Armada.<ref name="aljaz">{{cita publicación |títulu=Mexico says Zetas cartelu boss killed|url=https://www.aljazeera.com/news/americas/2012/10/201210942716300668.html |fechaaccesu=10 d'ochobre de 2012|publicación=[[Al Jazeera]]|fecha=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6BITdsZ2y?url=https://www.aljazeera.com/news/americas/2012/10/201210942716300668.html |fechaarchivu=10 d'ochobre de 2012|deadurl=no}}</ref> L'Armada llogró confirmar la muerte del líder Zeta "Z-40" al traviés de la verificación de buelgues dactilares y fotografíes del so cadabre antes d'apurrir el cuerpu a les autoridaes llocales.<ref>{{cita publicación |apellíu=Grant|nome=Will|títulu=Mexico: Body of Zetas drug cartelu leader Lazcano stolen|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-19880968 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012|publicación=[[BBC News]]|fecha=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6BISrnsw9?url=https://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-19880968 |fechaarchivu=10 d'ochobre de 2012}}</ref> Lazcano yera'l líder más poderosu del cártel de los zetas hasta que foi abatíu.<ref name="reutersmost">{{cita publicación |apellíu=Gaynor|nome=Tim|títulu=Mexico says kills top Zetas drug lord but body snatched|url=http://www.reuters.com/article/2012/10/09/us-mexico-drugs-idUSBRE8980ZD20121009 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2012|publicación=[[Reuters]]|fecha=9 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6BIY1gqPO?url=http://www.reuters.com/article/2012/10/09/us-mexico-drugs-idUSBRE8980ZD20121009 |fechaarchivu=10 d'ochobre de 2012|deadurl=no|allugamientu=Mexico City}}</ref>Esta muerte produció hores dempués de que la Marina detuvo a un altu miembru de los zetas en Nuevo Laredo, Tamaulipas, Salvador Alfonso Martínez Escobedo. ==== Situación nel pacíficu ==== Ente que nos estaos de Guerrero y Michoacán llevar a cabu importantes operativos en contra de los cárteles, nel estáu de Sinaloa el combate centróse más na destrucción de plantios de mariguana, y llaboratorios de metanfetaminas, con escaramuzas menores ente les fuercies armaes y comandos del Cártel de Sinaloa. Torres Félix, unu de los líderes del cártel de Sinaloa, morrió nun tirotéu col Exércitu Mexicanu na comunidá de Oso Viejo, en Culiacán, Sinaloa tempranu na mañana del 13 d'ochobre de 2012. El so cuerpu foi unviáu al centru forense y foi vixiláu por militares, col fin d'evitar que'l cuerpu fuera robáu.<ref>{{cita publicación |títulu=Exércitu ablaya a Manuel Torres Félix, "El Ondeado", presuntu líder del cártel de Sinaloa|url=http://www.vanguardia.com.mx/ejercitoabateamanueltorresfelixelondeadopresuntoliderdelcarteldesinaloa-1395623.html |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2012|publicación=[[La Vanguardia]]|fecha=13 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6BODwGGAL?url=http://www.vanguardia.com.mx/ejercitoabateamanueltorresfelixelondeadopresuntoliderdelcarteldesinaloa-1395623.html |fechaarchivu=13 d'ochobre de 2012|deadurl=no|idioma=es}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Valdez|nome=Cynthia|títulu=Asesinen en Sinaloa a presuntu llugarteniente de "El Chapo|url=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/3d4f180203y1ab24f8b2147b1d1a76d9 |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2012|publicación=[[Mileniu]]|fecha=13 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6BOE2lRiz?url=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/3d4f180203y1ab24f8b2147b1d1a76d9 |fechaarchivu=13 d'ochobre de 2012|deadurl=no|idioma=es}}</ref> Dempués del tirotéu, los militares confiscaron dellos alixos d'armes, municiones y otros materiales.<ref>{{cita publicación |títulu=Mexican army kills Sinaloa cartelu leader|url=http://latino.foxnews.com/llatín/news/2012/10/13/mexican-army-kills-sinaloa-cartelu-leader/ |fechaaccesu=13 Ochobre2012|publicación=Fox News|fecha=13 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6BOEP0UJV?url=http://latino.foxnews.com/llatín/news/2012/10/13/mexican-army-kills-sinaloa-cartelu-leader/ |fechaarchivu=13 d'ochobre de 2012}}</ref> Antes de la so muerte, Torres Félix foi una figura clave ya importante narcotraficante d'Ismael Zambada García y Joaquín Guzmán Loera, l'home más buscáu de Méxicu.<ref>{{cita publicación|títulu=Ablayen a Manuel Torres Félix del cártel de Sinaloa|url=http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=697929|fechaaccesu=13 d'ochobre de 2012|publicación=[[La Crónica de Güei]]|fecha=13 d'ochobre de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121013232809/http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=697929|fechaarchivu=13 d'ochobre de 2012|deadurl=no|idioma=es|archiveurl=https://web.archive.org/web/20121013232809/http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=697929|archivedate=2012-10-13}}</ref> == Disputa ente faiciones y nueva etapa de la guerra / Enrique Peña Nieto (2012-presente) == ===== Nueva etapa y estratexa de la guerra ===== El 1 d'avientu del 2012 toma posesión el nuevu presidente [[Enrique Peña Nieto]], a los so llegada dio una actualización, reforzamientu y meyores a les estratexes implementaes pol Gobiernu Federal nel conflictu, el reforzamientu del Operativu Noroeste que dexó la captura de líderes y el descensu per primer vegada dende 2007 de los índices delictivos na Zona Norte y en tol país. En Coahuila, Chihuahua, Nuevo León, Tamaulipas, Baxa California, Michoacán, Guanajuato y Sonora fueron los estaos más notables. Cola retirada gradual de les fuercies armaes de les cais (35% menos qu'en 2012), y la so unvió solamente a zones bien conflictives del país como Guerrero, Sinaloa, Tamaulipas y Durango como nueva estratexa de combate, los cárteles teníen el camín práuticamente llibre pa recuperar el control de les sos places. Sicasí por cuenta de les constantes captures y abatimientu por parte de les fuercies armaes, pa 2013 los únicos cartelos que se calteníen intactos yeren el cartelu de Sinaloa, el de los caballeros templarios, y el [[Cártel de Jalisco Nueva Xeneración|Cártel de Jalisco nueva Xeneración]]. Los demás cartelos enfrenten anguaño'l retu de caltener lideralgos estables, como lo ye'l casu de los zetas y el CDG los cualos dempués d'a muerte de los sos principales líderes estazar en docenes de célules más pequeñes pero más violentes, anguaño solo 3 cárteles siguen o tán fuertes. ===== Llevantamientu de los grupos de Autodefensa ===== El 24 de febreru de 2013 llevar a cabu'l llevantamientu armáu de los [[Grupos de Autodefensa Comuñal|Grupos de autodefensa]] en [[La Ruana|la ruana]] y [[Tepalcatepec|Tepacaltepec]] nel estáu de Michoacán, por iniciativa d'un llimoneru local llamáu Hipólito Mora y en contra de los grupos criminales de la Familia Y los Caballeros templarios los que calteníen nun estáu de semi-esclavitú a la población michoacana. Darréu La Policía Comuñal entama'l so propiu llevantamientu nel estáu de Guerrero sol mandu de Nestora Salgado. A partir d'esti momentu en tol país anicien movimientos similares. Los enfrentamientos dar en tol estáu de Michoacán provocando numberoses baxes a los Caballeros Templarios. Pa xineru de 2014 les autodefenses controlaben la metá del territoriu michoacano y siguieron avanzando hasta tener el control del 70% del estáu, facilitando la captura de 10 de los principales líderes de los caballeros templarios. N'abril de 2014 el conseyu de autodefenses sostién alcuerdos col gobiernu federal pa llevar a cabu'l desarme de los grupos armaos. Nestes xuntes empiecen a surdir disputes ente los autodefenses, quien esixíen primero la captura de Servando Gómez "''La Tuta''", antes d'aportar al desarme. El 7 de xunu, [[José Manuel Mireles Valverde|José Manuel Mireles]] ex voceru de les autodefenses ye prindáu so cargos de posesión d'armes de fueu esclusivu del exércitu. El 16 d'avientu de 2014 dase un enfrentamientu ente un grupu conocíu como los H3 Y el grupu de autodefenses comandado por Hipólito mora, dexando como saldo 11 muertos ente ellos el fíu del fundador de les autodefenses. Dempués de la captura de Mireles y l'amenorgamientu de Hipólito Mora, los grupos de autodefensa fueron oxetivos d'ataques por parte d'un nuevu cartelu'l de los viagra y los H3. Desaguando na disolución del movimientu, pero en pallabres del propiu fundador: ''“Tamos seles, arguyosos porque fiximos coses importantes. Somos persones probes que siempres buscamos el bien común. Hai coses positives que sacamos d'eso, de tomar les armes y engarrar contra Los Caballeros Templarios”'', espresó Mora Chávez. Munchos ex autodefenses espresen que'l so principal motivu (yera desfacer del xugu de los caballeros templarios) polo qu'aseguren valió la pena'l so movimientu. En febreru de 2016 El gobernador Silvano Aureoles asegura que les autedefensas seríen eslleíes y apurrió 700 reconocencies a civiles que participaren nesti movimientu. Y abrióse la convocatoria pa tolos que quixeren participar na nueva policía estatal. Finalmente en parte gracies al movimientu armáu, el postreru líder templariu foi prindáu, y el cartelu de los caballeros templariu dar por desarticuláu, anguaño distintes célules de los Caballeros Templarios ente ellos «los viagras» y los «h3» apuéstense'l control territorial del estáu, a esto sumóse la intervención del CJNG. === Quebra de los Zetas y El CDG === Depués de la muerte de Heriberto Lazcano Lazcano, y la captura de Miguel Ángel Treviño Morales, el lideralgu paso a manes de Omar Treviño Morales quien ye prindáu dempués de dos años nel mandu. Dempués de la captura de Omar Treviño Morales Alies el Z42 en 2015, el so hermanu Juan Francisco Treviño Morales asumió'l lideralgu de Los Zetas ante'l descontentu d'otros líderes que tamién naguaben col control de la organización. Felicidad apuesta pol lideralgu llevó a enfrentamientos ente les distintes faiciones de Los Zetas pol control de los territorios, y por tal motivu Juan Francisco Alíes Kiko Treviño re-nomó a les célules sol so mandu como Cártel Del Nordeste, (sábese qu'asina se llamaba a l'antigua alianza ente los Zetas y los beltran leyva) y darréu fíxose pública la so creación, teniendo entendíu que'l so principal bastión seria la plaza de [[Nuevo Laredo]]. Per otru llau el cártel del golfu sufrió la so propia quebra dempués del arrestu de [[Mario Ramírez Treviño]], cuando [[Homero Cárdenas Guillén]] tomo'l mandu de la organización escudándose na so faición (Los ciclones), esto nun foi bien vistu por Los coloraos comandado por '''[[:en:Juan_Mejía_González|Juan Reyes Mejía González]]''' líder de Los colloraos, nin por Juan Manuel Loisa Salinas (comandante toru) líder de los metros. De resultes d'estes quebres internes dio una alianza ente dos faiciones del cártel de los Zetas y El Cártel Del Golfu, Grupu operativu zeta, y Grupo Bravo del CDG los que rápido se fixeron de places nel estáu de tamaulipas y amenaciaron con tomar represalies contra les faiciones que nun s'alliniaren a la nueva organización,<ref name='nota'>http://www.blog-del-narco.com/2016/07/8-meses-de-guerra-ente-los-zetas-vs.html</ref> sumida en febreru de 2018 cola captura del últimu Zeta orixinal [[José María Guizar Valencia]], alies Z-43, en [[Ciudá de Méxicu]].<ref>https://www.elpais.com.uy/mundo/cayo-mexico-narcu-z43-xefe-zetas.html</ref> === Disputa ente'l Cartelu de Jalisco, Sinaloa y los Beltran Leyva === Dempués de la recaptura del El Chapo Guzmán, grupos armaos intentaron faese con territorios baxu control del Cártel de Sinaloa. Ente estos grupos atopa'l [[Cártel de Jalisco Nueva Xeneración]], que declárose enemigu del Cártel de Sinaloa, Y cobrando rápido fuercia ante la incompetencia de les autoridaes municipales pa frenar la so espansión, el cartelu de Jalisco internar en territorios del CDS, y empecipió una campaña d'ataques en contra de los grupos de autodefensa que controlen Michoacán, reactivando la violencia na zona sur y pacíficu del País.<ref>{{cita publicación|títulu=El Cártel Jalisco Nueva Xeneración amenacia dominiu del Cártel de Sinaloa|url=http://www.posta.com.mx/nacional/el cartelu-jalisco-nueva-generacion-amenacia-dominiu-del cartelu-de-sinaloa|fecha=12 d'ochobre de 2016|fechaaccesu=10 de payares de 2016|periódicu=POSTA}}</ref> El día [[1 de mayu]] de [[2015]] pola presunta detención del líder del Cartelu [[Jalisco]] Nueva Xeneración (CJNG) Nemesio Oseguera Cervantes, el Mencho o "El Cuini", el cártel efeutua una serie d'ataques cordinados nel estáu de Jalisco en contra de les fuercies federales, desencadenó, una serie de narcobloqueos na zona metropolitana de carreteres y poblaciones , xenerando quemes de vehículos, gasolineres y sucursales bancaries. Envalórase que se tien un saldu de 7 persones muertes, 15 mancáu, 15 deteníos, según el gobernador Aristóteles Sandoval. Amás de los narcobloqueos los sicarios supuestamente pertenecientes al Cártel de Jalisco Nueva Xeneración (CJNG) balten a un helicópteru del exércitu onde muerren 3 militares. Esti ataque xeneráu de manera coordináu estender a diversos estaos de la República Mexicana ente ellos [[Colima]], [[Guanajuato]] y [[Michoacán]]. Con base a los acontecimientos rexistraos activóse'l Códigu Coloráu'l cual representa un estáu d'alerta a la población, del cual surdió una paranoya del cual llegaben imáxenes d'autos totalmente amburaos, y gasolineres en llapaes, sucursales bancaries totalmente esmantelaes, coles mesmes estos fechos provocaron una serie de rumores sobre l'estáu de tresporte y movimientu de les persones y hasta la falta de llibertá de los gobernantes del estáu. El 30 de setiembre de 2016 elementos del Exércitu fueron emboscados per una banda criminal en [[Culiacán]], cuando treslladaben a Julio Óscar Ortiz Vega, alies "El Kevin", dempués de la so captura. Estos fechos dexaron como saldo 6 militares muertos y ocho mancaos, según el rescate d'Ortiz Vega. Trés soldaos que fueron ablayaos mientres l'enfrentamientu morrieron quemaos dientro de los vehículos.<ref>{{cita web|url=http://www.oem.com.mx/elsoldecuautla/notes/n4296595.htm|títulu=Visita Peña Nieto a militares mancaos por emboscada en Sinaloa|obra=El Sol de Guautla|fechaaccesu=17 d'ochobre de 2016}}</ref> Ante esti ataque, el [[Secretariu de la Defensa Nacional]], [[Salvador Cienfuegos Zepeda]], declaró nun homenaxe a los soldaos muertos: ''"Esti artero y cobarde ataque nun ye namái una falta al Exércitu o a les Fuercies Armaes; ye tamién una falta a la naturaleza humana, a la convivencia coleutiva, a los principios sociales, a les lleis que dimos y al Estáu de derechu. Los nuesos soldaos fueron emboscados por otru grupu… d'enfermos, insanos, besties criminales con armes d'altu calibre... Seres ensin conciencia...".''<ref>{{cita publicación |títulu=“Sepan que vamos con tou” con “la fuercia que seya necesaria”, alvierte la Sedena|url=http://suracapulco.mx/6/sepan-que-vamos-con-tou-con-la fuercia-que-sea-necesaria-alvierte-la-sedena/ |fechaaccesu=28 de payares de 2016|periódicu=El Sur d'Acapulco I Periódicu de Guerreru|idioma=es-mx}}</ref> === Operación Barcina === A les 8 de la nueche'l Xueves 9 de febreru del 2017, el mesmu cuerpu de elite que llogró la captura de Joaquín Guzmán Loera (el chapo Guzmán) realizó un operativu pa prindar al líder del [[Cártel de los Beltrán Leyva|cártel de los mazatlecos]], Juan Francisco Patrón Sánchez. Lo que lo convirtió nun oxetivu prioritariu, foi la so presunta responsabilidá na emboscada del 30 de setiembre del añu anterior en contra de tropes Mexicanes, a lo llargo del día realizáronse 3 enfrentamientos en Tepic Nayarit, mientres l'Operativu los elementos de la marina realizaron disparos dende un helicópteru pa faer recular a los criminales, y que les tropes en tierra pudieren ingresar al área.<ref>{{cita web|url=http://www.eluniversal.com.mx/entrada-de-opinion/columna/carlos-loret-de-mola/nacion/2017/02/13/operacion-barcina-l'ataque-al títulu=Operacion Barcina Por carlos loret de mola|fechaaccesu=16 de febreru de 2017|autor=Carlos Loret De Mola}}</ref> == Situación actual == A pesar de la desarticulación de la mayoría de los cartelos contra los que se llanzó la ofensiva militar de 2006, y les captures y/o muertes de 35 de los 40 capos más buscaos poles autoridaes mexicanes, el principal oxetivu de la ofensiva militar (menguar la violencia) entá esta lloñe de ser alcanzáu; les muertes siguen amontándose día ente día por cuenta de que los cartelos debilitar y estazar empeñar en nun perder el poder llocal ya internacional (esto últimu, nel casu del [[Cartelu del Nordeste]]) qu'entá tienen, convirtiendo les ciudaes y rexones de la so influencia en campos de batalla ente ellos mesmos, provocando cientos de muertes incluyendo civiles. Pa finales de 2015, la mayoría de los enfrentamientos dar ente faiciones d'una mesma organización quien engarren pol control territorial; pela so parte, les fuercies armaes siguen tratando de frenar estos enfrentamientos. Per otru llau, tolos díes hai más y más civiles armándose pa protexese de los ataques de los cartelos trabayando en llabores de seguridá. Dende'l 2017, la guerra ta nun estáu d'estancamientu onde nun hai visibles ganadores nin perdedores, con esceición de los capos encarcelaos y les organizaciones disueltes ya inactives. Según los analistes, unu de los oxetivos del combate al crime entamáu yera quebrar estes organizaciones por que pudieren ser trataes con más facilidá poles policías federales, estatales y llocales. Dichu oxetivu esta lloñe de ser cumplíu por cuenta de que, hasta 2017, los cartelos de [[Cártel de Jalisco Nueva Xeneración|Jalisco Nueva Xeneración]] y de [[Cártel de Sinaloa|Sinaloa]] entá caltienen les sos estructures criminales magar los golpes daos, según la so capacidá operativa. Ello ye que el Cártel de Sinaloa convertir na organización criminal más poderosa de Méxicu y una de les más importantes del mundu por cuenta de los sos contactos internacionales, en cada continente, pa traficar drogues y armes, faciendo cuestionable la estratexa del [[gobiernu mexicanu]] na so llucha contra'l narcotráficu. A 2018, los actuales xefes d'estos cartelos son los capos más importantes de Méxicu y oxetivos d'altu valor pa les autoridaes de [[Méxicu]] y d'[[Estaos Xuníos]]: [[Nemesio Oseguera Cervantes]], xefe del Cartelu Jalisco Nueva Xeneración, y [[Ismael Zambada Garcia]], xefe del Cártel de Sinaloa; esti postreru, lleva más de 40 años escapando de la llei. El gobiernu d'[[Estaos Xuníos]] ufierta un pagu de USD$5 millones de [[Dólar d'Estaos Xuníos|dólares]], per caúnu, a quien brinde información que conduzan a les sos captures y/o muertes. == Propaganda de los Cárteles == Los cárteles dedicáronse a la propaganda relixosa y les operaciones psicolóxiques pa influyir sobre los sos rivales y los que tán dientro del so área d'influencia. Ellos usen banderes, "narcomantas" y "narcoejecuciones" p'amenaciar a los sos rivales. Dellos cartelos parten folletos y volantes pa llevar a cabo campañes de rellaciones públiques. Munchos cárteles fueron capaces de controlar la redolada de la información polos qu'amenacien a periodistes, blogueros, y otros que falen en contra d'ellos. Tienen estratexes de contratación empobinaes a los adultos nuevos a xunise a los sos grupos. Ellos acuñaron la pallabra "narcu", y la pallabra convirtióse en parte de la cultura mexicana. Hai música, programes de televisión, lliteratura, bebíes, alimentos, y arquiteutura que fueron marcaes como "narcu".<ref>{{cita publicación |títulu=Mexico Security Avantu: Mitigating the Threat of Affiliate Groups|url=http://www.stratfor.com/sample/analysis/mexico-security-avantu-mitigating-threat-affiliate-groups |fechaaccesu=10 d'abril de 2012|editorial=Stratfor|fecha=8 de febreru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120414131932/http://www.stratfor.com/sample/analysis/mexico-security-avantu-mitigating-threat-affiliate-groups |fechaarchivu=14 d'abril de 2012}}</ref> == Paramilitares == Los paramilitares son una alternativa de los cárteles, estos grupos trabayen xunto a ellos p'apurrir proteición. Esta proteición empecipiar col enfoque de caltener el tráficu de drogues; Sicasí, los grupos paramilitares agora aseguren otres industries pervalibles como'l petroleu y la minería. Suxirióse que l'aumentu de los grupos paramilitares coincide cola perda de la seguridá dientro del gobiernu. Estos grupos paramilitares producir nun gran númberu de maneres. De primeres, hubo grandes foles de les fuercies armaes d'élite y espertos en seguridá del gobiernu qu'abandonaron el llau del gobiernu y xuniéronse al llau de los cárteles, de cutiu con grandes sobornos y una oportunidá pa los tipos de riqueza que nun pueden recibir nes posiciones del gobiernu. El grupu paramilitar, [[Los Zetas]], ye'l mayor grupu de paramilitares en Méxicu. Dalgunos de los miembros d'élite de les fuercies armaes que se xunen a los paramilitares tán entrenaos n'Escueles Americanes. Estos paramilitares empezaron a salir d'una desregulación del exércitu mexicanu que foi reemplazáu amodo poles empreses de seguridá privada.<ref>{{cita publicación |títulu = Paramilitarism and State-Terrorism in Mexico as a Case Study of Shrinking Functions of the Neolliberal State|apellíu = Chew Sánchez|nome = M. I.|fecha = 2014|publicación = Perspectives On Global Development & Technology}}</ref> Los paramilitares, incluyendo los Zetas, entraron agora en territorios desconocíos. Protexen non yá cárteles de la droga, sinón tamién a munchos otros sectores económicamente rentables, como'l petroleu, el gas, el secuestru y la electrónica de falsificación. Producióse una perda completa y total de control por parte del gobiernu y la única respuesta foi aumentar la presencia del exércitu, sobremanera un exércitu que los sos funcionarios son de cutiu son pagos o que yá tán na nómina de cárteles de la droga. Los Estaos Xuníos intervieno pa ufiertar sofitu na "guerra contra les drogues" pola forma del financiamientu, l'entrenamientu y sofitu militar d'Estaos Xuníos, y el tresformamientu del sistema xudicial mexicanu en paralelu'l sistema americanu.<ref>{{cita publicación |títulu = Paramilitarism and State - Terrorism in Mexico as a Case Study of Shrinking Functions of the Neolliberal State|apellíu = Chew Sánchez|nome = Martha|fecha = 2011|publicación = Perspectives On Global Development & Technology}}</ref> == Armes == === Contrabandu d'armes === [[Ficheru:AK47.jpg|thumb|[[AK-47]] (llocalmente conocida como ''Cuernu de chivu'')]] [[Ficheru:AR15 A3 Tactical Carbine pic1.jpg|thumb|Carabina táctica AR-15 A3]] Los mexicanos tienen un derechu constitucional que-yos dexa tener armes de fueu,<ref name="Arms Trafficking">{{cita publicación |nome=Barnard |apellíu=Thompson |títulu=An Inside Look at Mexican Guns and Arms Trafficking |fecha=21 de mayu de 2010 |url=http://mexidata.info/id2684.html |obra=Mexidata.info |fechaaccesu=11 d'avientu de 2010 |cita=The inhabitants of the United Mexican States have the right to have arms in their domicile for their protection and legitimate defense |deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101125114503/http://mexidata.info/id2684.html |fechaarchivu=25 de payares de 2010 }}</ref> llegalmente pueden mercase armes de fueu nuna tienda na Ciudá de Méxicu, pero ye desaxeradamente difícil.<ref>{{cita web |url=http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=105848207 |títulu=At Mexico's Lone Gun Shop, Army Oversees Sales |editorial=NPR |fecha=24 de xunu de 2009 |fechaaccesu=28 de marzu de 2011}}</ref> La gran mayoría d'armes utilizaes por civiles mexicanos son del mercáu d'armes d'Estaos Xuníos.<ref name="autu1">{{cita publicación |url=http://articles.cnn.com/2011-09-06/justice/mexico.o.s..citizen.detained_1_mexican-attorney-grenade-mexican-federal-police |títulu=American citizen in Mexican custody on arms-trafficking |editorial=CNN |fecha=6 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=6 de setiembre de 2011}}</ref><ref name="Borderland Beat">{{cita web |url=http://www.borderlandbeat.com/2011/09/american-citizen-in-mexican-custody-on.html |títulu=American citizen in Mexican custody |obra=[[Borderland Beat]] |fecha=6 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=6 de setiembre de 2011}}</ref> Les granaes y llanzacohetes introducir de contrabandu al traviés de les frontera de [[Guatemala]], como arrayadures d'anteriores conflictos centroamericanos.<ref name="heavy weapons">[http://www.laht.com/article.asp?CategoryId=14091&ArticleId=390473 "Mexican Cartels Get Heavy Weapons from Central America, U.S. Cables Say"], ''Latin American Herald Tribune'', ''La Jornada'', and Wikileaks.</ref> Sicasí, delles granaes tamién s'introducen de contrabandu dende los EE.XX. a Méxicu<ref name="reuters.com">{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/us-mexico-grenades-idUSTRE78579420110906|títulu=U.S. man nabbed for smuggling grenade parts to Mexico cartelu|autor=Reuters Editorial|fecha=6 de setiembre de 2011|obra=Reuters |fechaaccesu=23 d'abril de 2016}}</ref> o robáu del exércitu mexicanu. .<ref name="autu2">{{cita web |url=http://www.borderlandbeat.com/2010/09/state-police-arsenal-raided-in.html |títulu=State Police Arsenal Raided in Chihuahua City |obra=[[Borderland Beat]] |fecha=28 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=28 de marzu de 2011}}</ref> Les armes más comunes utilizaes polos cartelos son el [[AR-15]], [[Fusil M16|M16]], [[Carabina M4|M4]], [[AK-47]] y rifles d'asaltu AKM. Les pistoles son bien diverses, pero'l FN Five-Seven (moteyáu Matapolicias o asesín de policías por parte de delincuentes)<ref>{{cita web |url=http://eleconomista.com.mx/notas-online/politica/2009/03/03/matapolicias-arma-preferida-delincuencia |títulu="Matapolicías", arma preferida de la delincuencia |fechaaccesu=23 d'abril de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170907075300/http://eleconomista.com.mx/notas-online/politica/2009/03/03/matapolicias-arma-preferida-delincuencia |fechaarchivu=2017-09-07 }}</ref> ye una opción popular por cuenta de la so capacidá furadora.<ref>{{cita publicación |nome=Eduardo |apellíu=Castillo |autor2=Michelle Roberts |títulu=Mexico's weapons cache stymies tracing |fecha=7 de mayu de 2009 |agency=Associated Press |url=http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/n/a/2009/05/06/international/i111117D34.DTL&hw=gun&sn=014&sc=1000 |obra=The San Francisco Chronicle |fechaaccesu=9 de mayu de 2009 |deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090703011254/http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=%2Fn%2Fa%2F2009%2F05%2F06%2Finternational%2Fi111117D34.DTL&hw=gun&sn=014&sc=1000 |fechaarchivu=3 de xunetu de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20090703011254/http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=%2Fn%2Fa%2F2009%2F05%2F06%2Finternational%2Fi111117D34.DTL&hw=gun&sn=014&sc=1000 |archivedate=2009-07-03 }}</ref> Conócense llanza-granaes que s'utilizaron en contra de les fuercies de seguridá mexicanes, H & K G36s y carabines M4 con llanza granaes M203 fueron confiscados. === Oríxenes de les armes === [[Ficheru:Francisco arrested by the DEA.jpg|thumb|250px|Francisco Javier Arellano Félix prindáu pola DEA]] Dellos investigadores afirmaron que la mayoría de les armes que s'utilicen en Méxicu nun son de vendedores d'armes nos Estaos Xuníos, afirmen que les armes que s'utilicen son robaes por desertores de les fuercies del gobiernu, o se llogren de los mercaos negros d'[[América Central]]. Tamién esiste una fuerte evidencia pa la conclusión opuesta, lo qu'indica que munches de les armes rastreables provienen de los mercaos d'armes d'Estaos Xuníos y festivales que nun tienen regulaciones pa los compradores, y hai una coincidencia xeográfica ente l'orixe americanu de delles armes de fueu y los llugares onde estes armes prindáronse: principalmente nos estaos del norte de Méxicu<ref>{{cita web|url=http://www.elfinanciero.com.mx/sociedá/trafico-de-armes-problema-complexu-y-multifactorial-sedena.html|títulu=Tráficu d'armes, problema complexu y multifactorial: Sedena|sitiuweb=www.elfinanciero.com.mx|fechaaccesu=16 de marzu de 2016}}</ref> la mayoría de les granaes y llanzacohetes introducir de contrabandu al traviés de les fronteres de Guatemala de Centroamérica. Sicasí, delles granaes tamién s'introducen de contrabandu dende los EE.XX. a Méxicu o son robaes al exércitu mexicanu. Funcionarios del DHS declararon que la estadística ye engañosa: d'aproximao 30.000 armes prindaes en casos de drogues en Méxicu en 2004-2008, 7200 paecíen tener orixe n'Estaos Xuníos, aproximao 4.000 fueron fabricaes pola ATF, y el 87 per cientu de los -3480-aniciáu nos Estaos Xuníos.<ref name="gao.gov">{{cita web |url=http://www.gao.gov/new.items/d09709.pdf |títulu=Appendix III: Comments from the Department of Homeland Security |fecha=xunu de 2009 |obra=Report to Congressional Requesters: Firearms Trafficking: U.S. Efforts to Combat Arms Trafficking to Mexico Face Planning and Coordination Challenges |editorial=United States Government Accountability Office |páxina=77 |id=GAO-09-709 |formatu=PDF |fechaaccesu=10 de xunetu de 2012}}</ref><ref name="StratFor">{{cita publicación |nome=Scott |apellíu=Stewart |títulu=Mexico's Gun Supply and the 90 Percent Myth |fecha=10 de febreru de 2011 |url=http://www.stratfor.com/weekly/20110209-mexicos-gun-supply-and-90-percent-myth |editorial=Stratfor Global Intelligence |fechaaccesu=19 de febreru de 2011}}</ref> Nun esfuerciu por controlar el contrabandu d'armes de fueu, el gobiernu d'EE.XX. ta ayudando a Méxicu cola teunoloxía, l'equipu y la formación.<ref>{{cita publicación |nome=Colby |apellíu=Goodman |nome2=Michel |apellíu2=Marco |títulu=U.S. Firearms Trafficking to Mexico: New Data and Insights Illuminate Key Trends and Challenges |obra=Working Paper Series on U.S.-Mexico Security Cooperation |editorial=Woodrow Wilson International Center for Scholars |fecha=Setiembre de 2010 |url=http://www.wilsoncenter.org/news/docs/U.S.%20Firearms%20Trafficking%20to%20Mexico-%20Goodman%20Final.pdf |formatu=PDF |deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110426102836/http://www.wilsoncenter.org/news/docs/U.S.%20Firearms%20Trafficking%20to%20Mexico-%20Goodman%20Final.pdf |fechaarchivu=26 d'abril de 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110426102836/http://www.wilsoncenter.org/news/docs/U.S.%20Firearms%20Trafficking%20to%20Mexico-%20Goodman%20Final.pdf |archivedate=2011-04-26 |fechaaccesu=2021-10-14 }}</ref> El Proyeutu Gunrunner yera unu d'esos esfuercios ente los EE.XX. y Méxicu pa collaborar na llocalización d'armes de fueu que s'importen illegalmente de los EE.XX.<ref name="OIG page 1">{{cita publicación |autor=U.S. Office of the Inspector Xeneral (OIG) – Evaluation and Inspections Division |títulu=Review by the Office Inspector Xeneral (OIG) of the Bureau of Alcohol, Tobacco, Firearms and Explosives' (ATF) implementation of Project Gunrunner |editorial=U.S. Department of Justice |allugamientu=United States of America |páxina=1 |fecha=payares de 2010 |url=http://www.justice.gov/oig/reports/ATF/y1101.pdf |formatu=PDF }}</ref> En 2008, informóse falsamente que'l noventa per cientu de les armes, yá seya prindaes en Méxicu o interceptaes yeren de los Estaos Xuníos. El Departamentu de Seguridá Nacional d'EE.XX. y otros estenaron estes afirmaciones, señalando que la muestra mexicana presentada pal rastrexu de la ATF ye la fraición de les armes prindaes que paecen ser mercaes nos EE.XX. o importáu nos EE.XX.<ref name="gao.gov" /><ref name="StratFor" /> En 2015, los informes oficiales del gobiernu d'Estaos Xuníos y la Oficina d'Alcohol, Tabacu, Armes de Fueu y Esplosivos (ATF) reveló que nos últimos años, los cárteles mexicanos ameyoraron el so poder n'armes de fueu, y que'l 70% de les sos armes provienen de los EE.XX. Munchos d'eses armes fabricar en [[Rumanía]] y [[Bulgaria]], y depués son importaes a EU. Los cárteles mexicanos adquieren les armes de fueu, principalmente nos estaos del sur de [[Texas]], [[Arizona]] y [[California]]. Dempués de los Estaos Xuníos, los cinco principales países d'orixe de les armes de fueu prindaes en Méxicu fueron [[España]], [[China]], [[Italia]], [[Alemaña]] y [[Rumanía]]. Estos cinco países representen el 17% de les armes de fueu de contrabandu en Méxicu.<ref>{{cita web |títulu = Mexican drug cartels reinforce their fire power|url = http://www.eluniversal.com.mx/articulo/english/2016/01/24/mexican-drug-cartels-reinforce-their-fire-power|sitiuweb = L'Universal |fechaaccesu=25 de xineru de 2016}}</ref> === Proyeutu Gunrunner === El [[Proyeutu Gunrunner]] tien l'oxetivu de detener la venta y esportación d'armes d'Estaos Xuníos a Méxicu col fin de debilitar armamentísticamente y económicamente a los Cárteles de la droga.<ref name="Gunrunner">{{cita web |títulu=Project Gunrunner |fecha=17 de febreru de 2011 |editorial=BATFE |url=http://www.atf.gov/firearms/programs/project-gunrunner/ |fechaaccesu=26 de febreru de 2011 |deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110220033714/http://www.atf.gov/firearms/programs/project-gunrunner/ |fechaarchivu=20 de febreru de 2011 }}</ref> Sicasí, en febreru de 2011, provocó un escándalu cuando'l proyeutu foi acusáu de llevar a cabu lo contrario, afayóse que dexa y facilita les ventes d'armes de fueu pa los traficantes, y dexa que les armes sían llevaes llibremente a Méxicu. Delles de les armes vendíes sol Proyeutu Gunrunner fueron recuperaes de la escena del crime en [[Arizona]],<ref name="ATF Weapons">{{cita publicación |nome=Lori |apellíu=Gliha |títulu=Weapons linked to controversial ATF strategy found in Valley crimes |fecha=1 de xunetu de 2011 |editorial=KNXV-TV, ABC15.com |url=http://www.abc15.com/dpp/news/local_news/investigations/weapons-linked-to-controversial-atf-strategy-found-in-valley-crimes |fechaaccesu=1 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110703035905/http://www.abc15.com/dpp/news/local_news/investigations/weapons-linked-to-controversial-atf-strategy-found-in-valley-crimes |fechaarchivu=3 de xunetu de 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110703035905/http://www.abc15.com/dpp/news/local_news/investigations/weapons-linked-to-controversial-atf-strategy-found-in-valley-crimes |archivedate=2011-07-03 }}</ref> y n'escenes de crímenes en Méxicu,<ref name="Fast and Furious Map">{{cita publicación |títulu=Fast and Furious Investigation |añu=2011 |editorial=U.S. Department of Justice |url=http://www.justice.gov/usao/az/press_releases/2011/Fast_Furious_Map_ATF.pdf |obra=BATFE |fechaaccesu=14 de febreru de 2011 |deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110220180218/http://www.justice.gov/usao/az/press_releases/2011/Fast_Furious_Map_ATF.pdf |fechaarchivu=20 de febreru de 2011 }}</ref> lo que resulta nun considerable discutiniu.<ref name="CBS News">{{cita publicación |apellíu=Attkisson |nome=Sharyl |títulu=Gunrunning scandal uncovered at the ATF |fecha=23 de febreru de 2011 |editorial=CBS News |url=http://www.cbsnews.com/stories/2011/02/23/eveningnews/main20035609.shtml?tag=channelMore;pop |fechaaccesu=25 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=CCRKBA to Holder on ATF Scandal: 'Investigate and Fire, or Resign' |fecha=24 de febreru de 2011 |url=http://www.prnewswire.com/news-releases/ccrkba-to-holder-on-atf-scandal-investigate-and-fire-or-resign-116840913.html |editorial=PR Newswire |fechaaccesu=26 de febreru de 2011}}</ref><ref name="CBS 2008">{{cita publicación |nome=Sharyl |apellíu=Attkisson |títulu=Documents point to ATF "gun running" since 2008 |fecha=8 de marzu de 2011 |editorial=CBS News |url=http://www.cbsnews.com/stories/2011/03/08/eveningnews/main20040803.shtml?tag=contentMain;contentAux |fechaaccesu=9 de marzu de 2011}}</ref> Un incidente notable foi la "[[Operación Cisne Negru]]", onde Joaquín Guzmán Loera foi finalmente prindáu. La ATF confirma qu'una de les armes que l'[[Armada de Méxicu]] prindó mientres la operación foi una arma vendida mientres el Proyeutu Gunrunner.<ref>{{cita web |url=http://www.milenio.com/policia/arma_Chapo-Rapido_y_Furiosu-Chapo_arma_Rapido_Furiosu-armes_rapido_furiosu_0_701929899.html|títulu=Arma en xoril de 'El Chapo' sí ye de Rápidu y Furiosu: EU|sitiuweb=Mileniu |fechaaccesu=16 de marzu de 2016}}</ref> Munches armes del Proyeutu Gunrunner atopar nun compartimientu secretu de la "casa de seguridá" de José Antonio Marrufo "El Xaguar", unu de los llugartenientes más sanguinarios de Guzmán. Acúsase-y de munches muertes en Ciudad Juárez, incluyendo la bultable masacre de 18 pacientes del centro rehabilitación "El Aliviane". Créese que Marrufo mandó a los sos homes armaos con armes mercaes nos Estaos Xuníos.<ref>{{cita web|url=http://www.eluniversal.com.mx/entrada-de-opinion/columna/hector-de-mauleon/nacion/2016/05/10/el-chapo-queria-ciudá-juarez|títulu='El Chapo' quería Ciudad Juárez|sitiuweb=L'Universal|fechaaccesu=17 de mayu de 2016}}</ref> == Efeutos en Méxicu == === Damnificados === A finales de 2013, el númberu envaloráu de muertos na guerra contra en narcotráficu en Méxicu foi de más de 111.000 persones. Hasta l'añu 2012, el númberu de muertos en payares taba en 18.161.<ref>{{cita publicación |url=http://www.zetatijuana.com/ZETA/reportajez/el presidente-de-les-83-mil-ejecución/ |títulu=El Presidente de les 83 mil ejecución |publicación=Selmanariu Zeta |fecha=26 de payares de 2012 |idioma=castellanu |deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121129045039/http://www.zetatijuana.com/ZETA/reportajez/el presidente-de-les-83-mil-ejecución/ |fechaarchivu=29 de payares de 2012 }}</ref> Al traviés de 2013, el númberu de muertos en payares taba en 10.929.<ref>{{cita web|url=http://www.excelsior.com.mx/opinion/lleo-zuckermann/2013/11/25/930406|títulu=Once meses del sexeniu de Peña: Casi once mil execuciones|obra=Excélsior|fechaaccesu=22 d'ochobre de 2014}}</ref> === Ataques contra civiles. === En consecuencia de les constantes engarradielles internes de los cartelos, amontáronse los ataques a la población civil, pasando de ser daños colaterales a oxetivos de los mesmos criminales, yá seya por intimidación, por denunciar crímenes, o por sofitar a grupos enemigos. * [[25 de xineru]]. El cártel del golfu y los zetas tienen una rotura definitiva, y empecipia un conflictu ente dambos cartelos pol control de [[Tamaulipas]] dambos grupos pola necesidá de <nowiki>''soldaos'' empiecen a reclutar por aciu la ''lleva''</nowiki> a cientos de mozos nel estáu. * [[31 de xineru]]. [[Masacre de Villes de Salvárcar]]. 14 mozos son asesinaos y 14 son mancaos —3 d'ellos van morrer de resultes de l'agresión— nuna fiesta d'estudiantes nesi vecinderu de [[Ciudad Juárez]] ([[Chihuahua]]). * [[23 de febreru]]. Dase'l primer enfrentamientu Masivu en [[Ciudá Mier]] (Tamaulipas) nel cual participen convóis de más de 30 carrocetes del CDG Y los Zetas lo que provoca un éxodu masivu de civiles para a fuxir de los combates * [[10 de xunu]]. Un comandu armáu ataca'l centru de rehabilitación pa drogadictos Fe y Vida de [[Chihuahua (Chihuahua)]] y dexa 19 muertos. según les primeres versiones, nel centru de rehabilitación cristianu taben internaos miembros de la peada de «Los Mexicles», venceyaos al [[Cártel de Sinaloa]], que caltienen una guerra cola banda de «Los Azteques», amestaos al [[Cártel de Juárez]].<ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/20100612/internacional/masacre-mexico-201006120003.html|títulu=Un sangrientu ataque a una clínica dexa siquier 19 muertos en Méxicu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://198.104.137.165/mundo/america/64685-masacre-en-un albergue-dexa-19-muertos-en-mexico |títulu=Masacre nun albergue dexa 19 muertos en Méxicu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://198.104.137.165/mundo/america/64685-masacre-en-un albergue-dexa-19-muertos-en-mexico |fechaarchivu=27 d'abril de 2017}}</ref> * [[14 de xunu]]. 12 axentes federales perdieron la vida al ser emboscados, según los medios llocales ya internacionales, en vengación por detenciones de miembros de [[La Familia Michoacana]]. Con éstes y sumáu el fechu del 10 de xunu más les distintes execuciones a lo llargo del país, sumaron 77 les víctimes mortales, la prensa nacional calificó a esa fin de selmana como la xornada más violenta mientres el gobiernu de [[Felipe Calderón Hinojosa]].<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/america/2010/06/17/mexico/1276792707.html|títulu=35 sicarios entamaron la emboscada na que morrieron 12 policías federales, Noticies «Diariu El Mundo d'España»}}</ref><ref>{{cita web|url=http://noticias.latam.msn.com/ve/internacional/articulo_afp.aspx?cp-documentid=24567423|títulu=Siquier 27 muertos en xornada violenta venceyada al narcotráficu en Méxicu, Noticies Terra de Venezuela}}</ref> * [[27 d'ochobre]]. Un comandu armáu en [[Tepic]] asesina a 15 moces la tarde nun autolavado denomináu Autolavado Gamboa na colonia Rei Nayar nel fechu conocíu como la [[Masacre del 27 d'ochobre]]. * [[26 de xunu]]. El cantante de banda [[Sergio Vega]], conocíu como ''El Shaka'', ye asesináu pela rodiada de la ciudá de [[Los Mochis]], [[Sinaloa (estáu)|Sinaloa]]. * [[28 de xunu]]. El candidatu [[Rodolfo Torre Cantú]] pol [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] quien yera favoritu pa llegar a ocupar la gobernatura del estáu mexicanu de [[Tamaulipas]] foi emboscado y asesináu xunto col so comitiva na Carretera Federal 70 entamo Soto la Marina -[[Ciudad Victoria]].<ref>{{cita web |url=http://sdpnoticias.com/sdp/contenido/nacional/2010/06/28/2012/1069577 |títulu=Cronología del atentáu}}</ref> Les investigaciones apunten a sicarios de [[Los Zetas]].<ref>{{cita web |url=http://sdpnoticias.com/sdp/contenido/nacional/2010/06/29/18/1069701|títulu=Van tres «zetas» por muerte de Rodolfo Torre Cantú}}</ref> * [[15 de xunetu]]. Ye asesináu'l sobrín del gobernador electu del estáu de [[Chihuahua]], [[César Duarte Jáquez]] nun presuntu secuestru.<ref>{{cita web|url=http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=519224|títulu=Maten a sobrín de César Duarte, gobernador electu de Chihuahua|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161110173111/http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=519224|fechaarchivu=2016-11-10}}</ref> * [[15 de xunetu]]. Perpétase un ataque direutu a tresportes de fuercies federales en [[Ciudad Juárez]], un presuntu [[Coche bomba]] foi españáu o truñáu según distintes versiones, contra dos patrulles, utilizando esplosivos plásticos [[C-4]],<ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=456716}}</ref> * [[16 de xunetu]]. Los zetas y el cártel del golfu efectúen una serie d'ataques y emboscaes na ciudá de [[Nuevo Laredo]] [[Tamaulipas]] en contra de llocales de comerciantes, amás d'un enfrentamientu con fuercies federales en poniente de la ciudá, ye unu de los enfrentamientos meyor documentaos de tol conflictu. * [[18 de xunetu]]. [[Masacre de Torrexón]]. 17 persones muerren y nueve más son mancaes nuna fiesta de cumpleaños nel conceyu de [[Torrexón]]. Los responsables atopaben presos nel Centru de Readaptación Social de la ciudá, y treslladáronse al llugar de los fechos en vehículos, armes y vestuariu de los cuerpos de seguridá del penal.<ref>[http://www.informador.com.mx/mexico/2010/219222/6/son-17-les-victimas-de-masacre-en-torreon-confirma-fiscalia.htm «Son 17 les víctimes de masacre en Torrexón, confirma fiscalía»], en ''L'Informador'', 19 de xunetu de 2010.</ref> * [[22 d'agostu|22]]-[[23 d'agostu]]. [[Primer masacre de San Fernando]]. 72 inmigrantes indocumentados son asesinaos n'El Huizachal, conceyu de [[San Fernando (Tamaulipas)|San Fernando]] ([[Tamaulipas]]). El sobreviviente Freddy Lala, [[Ecuador|ecuatorianu]], denuncia los fechos a les autoridaes mexicanes.<ref>Adicionalmente, Alden Rivera, el vice-canciller d'Hondures, dixo qu'un mozu honduranu, tamién sobre-viviente de la matanza (que'l so nome caltener ocultu, por razones de seguridá del mozu honduranu y de la so familia) ayudó al ecuatorianu Luis Fredy Lala Pomavilla. Según el vice-canciller d'Hondures, Alden Rivera, el mozu honduranu y l'ecuatorianu de primeres fuxeron xuntos, pero dempués dixebráronse. (http://www.americaeconomia.com/politica-sociedad/politica/hondureno-que-sobrevivio-la matanza-se-escondio-ente-les carbes). Tamién sobre-vivieron una muyer n'estáu avanzáu d'embaranzu y una neña (Nun se conoz la edá averada nin de la muyer embarazada nin de la neña). Tampoco se conoz la nacionalidá de la muyer embarazada nin de la neña. (http://www.eluniverso.com/2010/09/04/1/1360/embarazada-fía-sobrevivieron-masacre.html). En total son cuatro sobrevivientes: un ecuatorianu, un honduranu, una muyer y una neña de nacionalidá ensin conocer. [http://www.americaeconomia.com/politica-sociedad/mundo/sobreviviente-de-la masacre-en-tamaulipas-rellata-la so-dramatica-odisea «Sobreviviente de la masacre en Tamaulipas rellata la so dramática odisea»]. En ''América Economía'', 2 de setiembre de 2010. Consultáu'l 24 de xunu de 2011.</ref> * [[28 d'avientu]]. [[Ataque a Tierres Rojas]]. Ante amenacies de narcotraficantes, los pobladores [[Pueblu tepehuán|tepehuanos]] de Tierres Rojas, nel conceyu de [[Mezquital (Durango)|Mezquital]] ([[estáu de Durango|Durango]]), abandonen la llocalidá p'abellugase na sierra. La población foi afarada por un comandu armáu. Los fechos conocen dellos díes dempués.<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2011/01/13/index.php?section=politica&article=009n1pol «Afaren 60 pistoleros la comunidá indíxena Tierres Rojas, en Durango»]. En ''La Jornada'', 13 de xineru de 2011.</ref> ==== Desapaición forzada d'iguala de 2014 ==== La '''[[desapaición forzada d'Iguala de 2014]]''' foi una serie d'episodios de violencia asocedíos mientres la nueche del [[26 de setiembre]] y la madrugada del [[27 de setiembre]] del [[2014]], nel que la policía municipal d'[[Iguala de la Independencia (Guerrero)|Iguala]] (220&nbsp;km al sur de la ciudá de Méxicu) en complicidá con miembros del cártel de Guerreros Xuníos escorrió y atacó a estudiantes de la [[Escuela Normal Rural Raúl Isidro Burgos|Escuela Normal Rural de Ayotzinapa]] (257&nbsp;km al sureste d'Iguala). En dichu enfrentamientu resultaríen mancaos periodistes y civiles. Los fechos dexaron un saldu de siquier 9&nbsp;persones finaes, 43&nbsp;estudiantes [[desapaición forzada de persones|sumíos]] d'esa escuela normal rural y 27&nbsp;mancaos.<ref>[http://mexico.cnn.com/nacional/2014/09/27/iguala-guerreru-tien-una nueche violenta-con-ataques-y-muertes «Iguala (Guerrero) tien un vienres violentu con ataques y muertes»] {{Wayback|url=http://mexico.cnn.com/nacional/2014/09/27/iguala-guerreru-tien-una nueche violenta-con-ataques-y-muertes |fecha=20160117194852 }}, artículu del 27 de setiembre de 2014 nel sitiu web CNN Méxicu. Consultáu'l 19 d'ochobre de 2014.</ref><ref>[http://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/1049703.considera-onu-una-desaparicion-forzada.html «Considera ONU una desapaición forzada»], artículu del 22 d'ochobre de 2014 nel diariu ''[[El Siglo de Torreón]]''. Consultáu'l 23 d'ochobre de 2014. {{cita|La Oficina del Altu Comisionado de les Naciones Xuníes pa los Derechos Humanos considera "[[w|desapaición forzada]]" el casu de los 43 estudiantes d'Iguala, nel estáu mexicanu de Guerrero, según el so representante axuntu nesti país, Jesús Peña Palacios.}}</ref> === Masacres y esplotación de migrantes === Los cárteles participen nel secuestru, rescate, asesinatu, robu y estorsión de migrantes que viaxen dende América Central al traviés de Méxicu nel so camín escontra El Norte (Estaos Xuníos y Canadá). Dacuando los cartelos obliguen a los migrantes a xunise a la so organización y trabayar pa ellos. Les fueses comunes que fueron afayaes en Méxicu contienen los cuerpos de munchos migrantes.<ref>{{cita publicación | nome=Tracy |apellíu=Wilkinson | títulu=Body count from mass graves in Mexico rises to 145 | fecha=15 d'abril de 2011 | url=http://articles.latimes.com/2011/apr/15/world/la-fg-mexico-bodies-20110416 | obra=Los Angeles Times |fechaaccesu=18 d'agostu de 2011}}</ref> En 2011, 177 cadabres de migrantes fueron afayaos nuna fuesa común en Tamaulipas, la mesma zona onde los cuerpos de 72 migrantes fueron afayaos en 2010.<ref>{{cita publicación |url=https://www.cnn.com/2013/09/02/world/americas/mexico-drug-war-fast-facts/|títulu=Mexico Drug War Fast Facts (CNN.com)|fecha=2 de setiembre de 2013|editorial=CNN |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2014}}</ref> Nun casu en San Fernando, Méxicu, la mayoría de los muertos yeren migrantes y "morrieren por causa de un fuerte traumatismu na cabeza."<ref>{{cita publicación | nome=Nick |apellíu=Miroff |autor2=William Booth | títulu=Mass graves in Mexico reveal new levels of savagery | fecha=24 d'abril de 2011 | url=http://www.washingtonpost.com/world/mass-graves-in-mexico-reveal-new-levels-of-savagery/2011/04/23/AFPoasbE_story.html | obra=The Washington Post |fechaaccesu=18 d'agostu de 2011}}</ref> Los cárteles tamién s'han infiltrado nes axencies d'inmigración del gobiernu mexicanu, y realizaron agresiones y amenaces a los funcionarios d'inmigración.<ref name="pressly">[https://www.bbc.co.uk/iplayer/episode/b0132p7v/Crossing_Continents_Murder_migration_and_Mexico/ Crossing Continents: Murder, migration and Mexico], Linda Pressly BBC, August 2011</ref> La Comisión Nacional de Derechos Humanos de Méxicu (Comisión Nacional de los Derechos Humanos, CNDH) diz que 11.000 migrantes fueren secuestraos en 6 meses en 2010 por cartelos de la droga.<ref>[https://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-12549484 More than 11,000 migrants abducted in Mexico], BBC, 23 Febreru 2011</ref> === Tráficu d'humanos === Hai venceyos documentaos ente los cárteles de la droga y el tráficu de persones pa utilizalos en trabayos forzaos, prostitución forzada y violación. La esposa d'un narcu describió'l sistema nel que les moces convertir en prostitutes y depués vense obligaes a trabayar nes fábriques de droga.<ref name="lcacho">{{cita publicación |apellíu=Saner|nome=Emine|títulu=Mexican journalist Lydia Cacho: 'I don't scare easily'|url=http://www.guardian.co.uk/world/2012/sep/01/lydia-cachu-mexican-journalist-interview?newsfeed=true |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012|publicación=[[The Guardian]]|fecha=31 d'agostu de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6Ac7TuTaF?url=http://www.guardian.co.uk/world/2012/sep/01/lydia-cachu-mexican-journalist-interview?newsfeed=true |fechaarchivu=12 de setiembre de 2012|deadurl=no|allugamientu=London}}</ref> Alredor del añu 2011, según informes, Los Zetas empezaron a movese nel negociu de la prostitución (incluyida la prostitución de neños) dempués de ser primeramente namái "provisores" de les muyeres nes redes yá esistentes.<ref>{{cita publicación |apellíu=O'Connor |nome=Anne-Marie|títulu=Mexican cartels move into human trafficking|url=http://www.washingtonpost.com/world/americas/mexican-cartels-move-into-human-trafficking/2011/07/22/gIQArmPVcI_story.html |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012|publicación=[[The Washington Post]]|fecha=27 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6Ac7c6WNy?url=http://www.washingtonpost.com/world/americas/mexican-cartels-move-into-human-trafficking/2011/07/22/gIQArmPVcI_story.html |fechaarchivu=12 de setiembre de 2012|deadurl=no}}</ref> El Departamentu d'Estáu d'EE.XX. diz que la práutica del trabayu forzosu en Méxicu ye mayor n'estensión que la prostitución forzada.<ref>{{cita web |títulu=Trafficking in Persons Report 2010|url=http://www.state.gov/j/tip/rls/tiprpt/2010/142760.htm|editorial=United States Department of State |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6Ac7lGeoL?url=http://www.state.gov/j/tip/rls/tiprpt/2010/142760.htm |fechaarchivu=12 de setiembre de 2012|deadurl=no}}</ref> Periodistes mexicanos como Lydia Cacho fueron amenaciaos, cutíos, violaos y obligaos a exiliase por informar sobre estos fechos.<ref name="lcacho" /> == Ver tamién == * [[Cronoloxía de la guerra contra'l narcotráficu en Méxicu]] * [[Líderes del narcu más buscaos en Méxicu]] * [[Blogue del Narcu]] * [[Implicación de la CIA nel tráficu de drogues]] * [[Iniciativa Mérida]] * [[Llista de periodistes asesinaos en Méxicu]] * [[Movimientu pola Paz con Xusticia y Dignidá]] * [[Narcotráficu en Méxicu]] * [[Operativu Conxuntu Michoacán]] * [[Crisis política en Méxicu de 2006]] == Referencies == {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == * [https://web.archive.org/web/20120322114931/http://www.literalmagazine.com/es/archive-L24bowden.php?section=hive&lang=pládanos La guerra contra les drogues] * [http://www.sedena.gob.mx/pdf/ocn/1808.pdf Resultaos reportaos pola SEDENA nel entestáu de 2008.] * [http://www.elperiodicodemexico.com/nota.php?id=271873 Viéndense armes de narcotraficantes mexicanos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201021080634/https://elperiodicodemexico.com/nota.php?id=271873 |date=2020-10-21 }} * [https://web.archive.org/web/20110817033947/http://geocrimen.cide.edu/resources/Ponencies-y-Medios/Vilalta---Crime-entamáu-v24Abril2011.pdf Patrones y enclinos de les muertes rellacionaes col crime entamáu (CIDE)] {{Tradubot|Guerra contra el narcotráfico en Méxicu}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra contra'l narcotráficu en Méxicu|Guerra contra'l narcotráficu en Méxicu]] [[Categoría:Historia de Méxicu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 2lvslkux6gnl881gaj22qc5jo5k81fz Gobiernu d'España 0 140418 4501314 4474754 2026-06-22T21:12:44Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501314 wikitext text/x-wiki {{organización}} El '''Gobiernu d'España''' ({{lang-es|Gobierno de España}}, tamién denomináu '''Gobiernu Central''' o '''Gobiernu de la Nación''') ye'l [[Organismu|órganu]] constitucional qu'encabeza'l [[poder executivu]] del [[España|país]] y dirixe l'[[Alministración Xeneral del Estáu]]. El Gobiernu depende políticamente del [[Congresu de los Diputaos]] al traviés de la invistidura o censura de la so [[Presidente del Gobiernu d'España|presidente]], conforme al [[parllamentarismu|sistema parllamentariu]] establecíu pola [[Constitución española de 1978|Constitución de 1978]]. La so regulación fundamental asitiar nel Títulu IV de la Constitución, según nel Títulu V de dichu documentu —respeuto de la so rellación coles [[Cortes Xenerales]]—, y na Llei 50/1997, de 27 de payares, del Gobiernu. Acordies con l'artículu 97 de la Constitución y l'artículu 1.1 de la Llei de Gobiernu, «el Gobiernu dirixe la política interior y esterior, l'Alministración militar y la defensa del [[Estáu]]. Exerz la [[poder executivu|función executiva]] y la potestá reglamentaria acordies cola Constitución y el rei». L'actual Gobiernu d'España ye'l [[Gobierno Sánchez]]. == Principios == L'actuación del Gobiernu ta rexida polos siguiente principios de funcionamientu: * '''Principiu de direición presidencial''': el presidente del Gobiernu dirixe a los ministros y puede nomalos o cesalos llibremente. * '''Principiu de responsabilidá''': El presidente respuende políticamente ante'l [[Congresu de los Diputaos]] pola actuación del Gobiernu. L'eventual cese del presidente supón el cese del Gobiernu. * '''Principiu de colegialidad''': el Gobiernu, entendíu como Conseyu de Ministros, ye un órganu colexáu integráu por una pluralidá de miembros del Gobiernu. * '''Principiu de solidaridá''': el Gobiernu respuende en forma solidaria pola actuación de cada unu de los miembros del Gobiernu. * '''Principiu departamental''': Los miembros del Gobiernu, amás d'integrantes de dichu órganu colexáu, son tamién los titulares de los órganos departamentales encargaos d'un área competencial más o menos homoxénea. == Composición == {{AP|Composición del Gobiernu de Pedro Sánchez}} Según l'artículu 98 de la [[Constitución española de 1978|Constitución Española]] y l'artículu 1.2 de la [[Llei del Gobiernu]], el Gobiernu d'España ta compuestu por: * El [[Presidente del Gobiernu d'España|presidente del Gobiernu]]. * El [[Vicepresidente primeru del Gobiernu d'España|vicepresidente o vicepresidentes]], si esisten. La so esistencia ye potestativa y non obligatoria, Les sos funciones son les que-yos encamiente'l presidente y sustituyir a este na so ausencia o indisponibilidad. * Los [[Ministerios d'España|ministros]]. El nomamientu y cese realizar el rei a propuestes del presidente del Gobiernu. Les sos funciones son les del ámbitu departamental de los sos ministerios. * Otros miembros. Esiste la posibilidá d'incorporar otres figures nel gobiernu por llei. Sicasí, esta posibilidá constitucional nun foi utilizada hasta güei. === Requisitos === Acordies con l'artículu 11 de la Llei del Gobiernu, «pa ser miembru del Gobiernu ríquese ser español, [[mayoría d'edá|mayor d'edá]], esfrutar de los derechos de [[sufraxu activu]] y [[sufraxu pasivu|pasivu]], según nun tar inhabilitáu pa exercer emplegu o cargu públicu por sentencia xudicial firme». === Fueru penal === Los miembros del Gobiernu gocien d'un fueru procesal penal propiu, de manera que van haber de ser xulgaos pola Sala de lo Penal del Tribunal Supremu.<ref>Art. 102.1 CE</ref> La iniciación d'una causa por [[delitu de traición (España)|traición]] o [[Delitu contra la seguridá del Estáu (España)|contra la seguridá del Estáu]] solo va poder responder a la iniciativa d'una cuarta parte del Congresu de los Diputaos, aprobada pola mayoría absoluta del mesmu,<ref>Art. 102.2 CE</ref> nun pudiendo ser concedíu l'indultu en tales supuestos.<ref>Art. 103.3 CE</ref> == Organización == Los miembros del Gobiernu axuntar en [[Conseyu de Ministros d'España|Conseyu de Ministros]] y en [[Comisión Delegada del Gobiernu d'España|Comisiones Delegaes del Gobiernu]]. Contémplense tamién diversos órganos de collaboración y de sofitu del Gobiernu nel Capítulu II del Títulu I de la Llei del Gobiernu, concretamente los [[Secretariu d'Estáu (Alministración Xeneral del Estáu)|secretarios d'Estáu]], la [[Comisión Xeneral de Secretarios d'Estáu y Subsecretarios]], el [[Secretariáu del Gobiernu]] y los [[Gabinete (Gobiernu d'España)|Gabinetes]]. === Conseyu de Ministros === {{AP|Conseyu de Ministros d'España}} El Conseyu de Ministros ye l'órganu colexáu plenariu del Gobiernu. Axunta a tolos miembros del Gobiernu (presidente, ministros, y en casu d'esistir, vicepresidentes y ministros ensin cartera), pudiendo ser convocaos los [[Secretariu d'Estáu (Alministración Xeneral del Estáu)|secretarios d'Estáu]].<ref>Art. 5.2 LG</ref> Dada la so composición, el Conseyu de Ministros suel identificase con el mesmu Gobiernu, ostentando amás una naturaleza dual (d'eslabón) como órganu de Gobiernu y como órganu Alministrativu. Esto postreru llevó a la [[Tribunal Constitucional d'España|xurisprudencia constitucional]] a sostener la teoría del "[[actu de Gobiernu]]" (rexíu pola oportunidá política), frente al "[[actu alministrativu (España)|actu alministrativu]]" (qu'entá pudiendo ser [[discrecionalidad alministrativa|discrecional]], ye judicializable).<ref>STC 196/1990</ref> === Comisiones Delegaes del Gobiernu === {{AP|Comisión Delegada del Gobiernu}} Les Comisiones Delegaes del Gobiernu son órganos colexaos amenorgaos, que se crean y suprimen por Real Decretu del Conseyu de Ministros, a propuesta del presidente del Gobiernu.<ref>Art. 6.1 LG</ref> Dichu Real Decretu va haber de recoyer los miembros del Gobiernu qu'integren la Comisión Delegada (pudiendo incluyise secretarios d'Estáu), nomando a un presidente y a un secretariu, y determinando les funciones que va desempeñar l'órganu.<ref>Art. 6.2 LG</ref> Van Haber de preparar les propuestes a realizar nel Conseyu de Ministros, cuando éstes rican la intervención conxunta de dellos Ministerios. Tamién tienen ente les sos funciones la de resolver los asuntos, que magar afectar a dellos Ministerios, nun riquir de la intervención de toos ellos, descongestionando asina'l llabor del Conseyu de Ministros. Finalmente, van encargar de coordinar l'actuación conxunta de los Ministerios que lu integren, lo mesmo que de esaminar les cuestiones de calter xeneral que tengan rellación con dellos de los sos Departamentos Ministeriales.<ref>Art. 6.4 LG</ref> La regulación del órganu asítiase na Llei de Gobiernu, esixendo pal so cambéu, creación y supresión un Real Decretu del Conseyu de Ministros a propuesta del presidente del Gobiernu. La presidencia de toa Comisión Delegada recái nel presidente del Gobiernu o nos sos vicepresidentes. De manera escepcional, incluyóse como miembru d'una Comisión Delegada del Gobiernu a un altu cargu sectorial. A finales de la IX Llexislatura, les Comisiones Delegaes del Gobiernu seríen: * [[Conseyu de Seguridá Nacional d'España|Conseyu de Seguridá Nacional]] * [[Comisión Delegada del Gobiernu p'Asuntos Económicos]] * [[Comisión Delegada del Gobiernu pa Política Autonómica]] * [[Comisión Delegada del Gobiernu pa Política Científica y Teunolóxica]] * [[Comisión Delegada del Gobiernu pa Política d'Inmigración]] * [[Comisión Delegada del Gobiernu pal Cambéu Climáticu]] * [[Comisión Delegada del Gobiernu pa Política d'Igualdá]] * [[Comisión Delegada del Gobiernu pa la Cooperación al Desarrollu]] === Presidente del Gobiernu === {{AP|Presidente del Gobiernu d'España}} Trátase de la maxistratura con mayor poder políticu efectivu del Estáu. Ye'l miembru más importante del Gobiernu, siendo amás l'encargáu de nomar y destituyir a la so llibre disposición a ministros y vicepresidentes. L'enfotu del Congresu de los Diputaos d'España ye-y dada a él personalmente, teniendo por ello una autoridá xeneral y absoluto dientro del Executivu. L'artículu 98.2 de la Constitución de 1978, afirma que'l presidente del Gobiernu «dirixe l'acción del Gobiernu y coordina les funciones de los demás miembros del mesmu, ensin perxuiciu de la competencia y responsabilidá direuta d'éstos na so xestión». Xunto con una amplia gama de funciones de calter constitucional, la so xera de cara a l'Alministración Pública vien numberada nel artículu 2 de la Llei de Gobiernu (LGob), que-y encarga la determinación orgánica y funcional del Gobiernu, la representación d'este y de la so política, y la direición y coordinación de los miembros del equipu de Gobiernu. Asina, no referente a la estructuración orgánica y funcional del Gobiernu, el presidente, según dicta l'artículu 2.2.j LGob, va ser l'encargáu de «crear, modificar y suprimir, por Real Decretu, los Departamentos Ministeriales, según les secretaríes d'Estáu". Tamién decide qué persones van ocupar los Ministerios y les Vicepresidencies, que van ser nomaos formalmente pol Rei a propuesta del presidente. Hai de solliñar que se trata d'un "actu regláu"», tocantes a la imposibilidá constitucional que tien el monarca pa oponese o modificar tal propuesta, quedando venceyáu por completu a la voluntá espresada pol presidente del Gobiernu. Per otru llau, representa al Gobiernu y la so política nes rellaciones qu'ésti caltenga col restu d'[[Constitución|órgano constitucionales]], de manera que l'actuación del Presidente va poder faer surdir una eventual responsabilidá [[xurídica]] del Gobiernu al que representa. De nuevu tratar d'una función llexitimada pol venceyu d'enfotu direutu esistente ente'l presidente y el Congresu de los Diputaos, y non ente'l mesmu Gobiernu y la Cámara Baxa. Finalmente, la función más importante del presidente del Gobiernu consiste en dirixir l'actuación de cada unu de los miembros del Gobiernu, lo mesmo que de ésti nel so conxuntu. Asina, nel planu formal, según l'artículu 2.2.g LGob, atribúyese-y la competencia pa «convocar, presidir y afitar l'orde del día de les xuntes del Conseyu de Ministros...». Igualmente, nel planu material, ye l'encargáu d'establecer un programa políticu sobre'l que'l Congresu va dar el so enfotu na sesión de invistidura, según lo que s'esprende del artículu 99.2 de la Constitución. Artículu 99.2 CE: El candidatu propuestu conforme a lo previsto nel apartáu anterior va esponer ante'l Congresu de los Diputaos el programa políticu del Gobiernu que pretenda formar y va solicitar l'enfotu de la Cámara. Nel mesmu sentíu, va ser responsable de la execución de tal programa, pa lo que va poder dar instrucciones a los miembros del Gobiernu, supervisar el cumplimientu d'oxetivos, determinar prioridaes y garantizar la coherencia de l'actuación del conxuntu de ministerios, tal que s'esprende del apartáu m) del artículu 2.2 LGob. {| class=wikitable ! | ! Presidente !Partíu !Mandatu |-----style="background-color:#FFDF80" | 1. || [[Adolfo Suárez González]] || [[Unión de Centru Democráticu (España)|UCD]] | [[2 d'abril]] de [[1979]]-[[26 de febreru]] de [[1981]] (I Llexislatura) |-----style="background-color:#FFDF80" | 2. || [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] || [[Unión de Centru Democráticu (España)|UCD]] | [[26 de febreru]] de [[1981]]-[[2 d'avientu]] de [[1982]] (I Llexislatura) |-----style="background-color:#f7b7b7" | 3. || [[Felipe González Márquez]] || [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | [[2 d'avientu]] de [[1982]]-[[5 de mayu]] de [[1996]] (II, III, IV y V Llexislatures) |-----style="background-color:#809FFF" | 4. || [[José María Aznar]] || [[Partíu Popular|PP]] | [[5 de mayu]] de [[1996]]-[[17 d'abril]] de [[2004]] (VI y VII Llexislatures) |-----style="background-color:#f7b7b7" | 5. || [[José Luis Rodríguez Zapatero]] || [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | [[17 d'abril]] de [[2004]]- [[21 d'avientu]] de [[2011]] (VIII ya IX Llexislatures) |-----style="background-color:#809FFF" | 6. || [[Mariano Rajoy Brey]] || [[Partíu Popular|PP]] | [[21 d'avientu]] de [[2011]]- 1 de xunu de 2018 (X, XI y XII Llexislatures) |-----style="background-color:#f7b7b7" | 7. || [[Pedro Sánchez Pérez-Castejón]] || [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | 2 de xunu de 2018 - actualidá (XII Llexislatura) |} === Vicepresidente del Gobiernu === {{AP|Vicepresidente del Gobiernu d'España|l1=Vicepresidente del Gobiernu d'España}} La vicepresidencia, o vicepresidencies nel so casu, ye un órganu d'esistencia puramente eventual y de calter esencialmente personal, que s'escasta si cesa la persona que la ostenta, y que puede combinase cola condición de ministru. El presidente del Gobiernu va proponer al rei llibremente'l númberu de vicepresidencies, según los sos titulares, y nel mesmu sentíu. El rei nomar y dixebra (artículu 100 CE). No referente a les sos funciones, cabo destacar que nun hai regulación dalguna na Constitución, siendo una materia regulada pola Llei de Gobiernu. Asina, el so artículu 13 afirma que les funciones del presidente del Gobiernu van ser asumíes polos vicepresidentes nos casos de vacante, ausencia o enfermedá, siguiendo'l correspondiente orde de prelación. Nel casu de qu'un vicepresidente non atropu na so persona dalguna cartera ministerial, ello da-y cierta capacidá de coordinación d'árees gubernamentales, ostentando'l so titular una relativa supremacía política sobre'l restu de ministerios que tengan interés na materia en cuestión. Per otru llau, l'artículu 3.1 dexa que'l presidente encamiente l'exerciciu de determinaes funciones a los vicepresidentes, sirviendo estos de sofitu funcional de la Presidencia del Gobiernu. Esta xera, ensin dulda, ye la más relevante del presente órganu. === Ministerios === {{AP|Ministeriu (España)}} === Órganos de collaboración y sofitu === Los titulares de los órganos de collaboración y sofitu nun son consideraos miembros del Gobiernu nel sentíu estrictu del [[Conseyu de Ministros]]. Estos órganos atopen parte de la so regulación esencial na Llei del Gobiernu (Títulu I, Capítulu II), que na so Esposición de Motivos, definir como ''un engarcie fundamental ente'l Gobiernu y l'Alministración''.<ref>EM LG</ref> ==== Secretarios d'Estáu ==== {{AP|Secretariu d'Estáu (Alministración Xeneral del Estáu)}} La Secretaría d'Estáu ye un órganu cimeru, integráu na [[Alministración Xeneral del Estáu]] y sometíu a la direición d'un ministru o del presidente del Gobiernu.<ref name="Art_1">Art. 7 LG</ref> Les sos competencies van venir determinaes por Real Decretu, ocupándose xeneralmente d'un determináu sector homoxéneu d'actividá dientro del ámbitu competencial del Ministeriu al que tean adscritos; o de la presidencia del Gobiernu, nel so casu.<ref name="Art_1">Art. 7 LG</ref> ==== Comisión Xeneral de Secretarios d'Estáu y Subsecretarios ==== {{AP|Comisión Xeneral de Secretarios d'Estáu y Subsecretarios}} Compuesta polos [[Secretariu d'Estáu (Alministración Xeneral del Estáu)|secretarios d'Estáu]] y los [[Subsecretariu (España)|subsecretarios]] de los distintos Ministerios, esta Comisión encargar de la preparación y estudiu de les cuestiones a tratar nes sesiones del [[Conseyu de Ministros d'España|Conseyu de Ministros]].<ref>Art. 8 LG</ref> La Comisión Xeneral de Secretarios d'Estáu y Subsecretarios ye un órganu de collaboración y sofitu al Gobiernu. Encargar d'estudiar y preparar los asuntos que se someten a deliberación nos Conseyos de Ministros, ensin derechu a adoptar decisiones o alcuerdos per delegación del Gobiernu. La so presidencia correspuende a un vicepresidente del Gobiernu, o nel so casu, al ministru de la Presidencia. La Comisión ta integrada polos titulares de les Secretaríes d'Estáu y polos subsecretarios de los distintos Departamentos Ministeriales. Reglamentariamente va determinase quien exerz la Secretaría de la Comisión. Toos y cada unu, de los asuntos que vaigan sometese a aprobación del Conseyu de Ministros son esaminaos pola Comisión sacante los que reglamentariamente determine les normes de funcinamiento del Conseyu. ==== Secretariáu del Gobiernu ==== {{AP|Secretariáu del Gobiernu}} El Secretariáu del Gobiernu, orgánicamente integráu nel [[Ministeriu de la Presidencia d'España|Ministeriu de la Presidencia]],<ref>Art. 9.2 LG</ref>encargar d'apurrir sofitu téunicu y alministrativu al [[Conseyu de Ministros d'España|Conseyu de Ministros]], a les [[Comisión Delegada del Gobierno|Comisiones Delegaes]] y a la [[Comisión Xeneral de Secretarios d'Estáu y Subsecretarios]].<ref>Art. 9.1 LG</ref> ==== Gabinetes ==== {{AP|Gabinete (Gobiernu d'España)}} Los Gabinetes son órganos de marcáu calter políticu qu'asisten al presidente del Gobiernu, a los vicepresidentes, a los ministros y a los secretarios d'Estáu.<ref name="Art_2">Art. 10.1 LG</ref> Conforme a la Llei del Gobiernu, los Gabinetes desempeñen «xeres d'enfotu y asesoramientu especial ensin qu'en nengún casu puedan adoptar actos o resoluciones que correspuendan llegalmente a los órganos de l'Alministración Xeneral del Estáu».<ref name="Art_2">Art. 10.1 LG</ref> == Funciones == Les funciones del Gobiernu atópense venceyaes a un programa qu'hai de ser aceptáu pol Congresu de los Diputaos, que va poder ser sometíu a cuestión d'enfotu o a una moción de censura. === En rellación col poder llexislativu === Art. 80 y 88, proyeutos de llei, prioridad ante les proposiciones de les Cortes Xenerales; dictar decretos llexislativos y [[Decretu Llei|decretos llei]]; potestá pa dictar reglamentos; l'actividá de gobiernu articúlase al traviés d'un programa y materialízase en lleis. === En rellación cola Corona === El refrendo de los actos del rei asumiendo la responsabilidá, sacante la disolución de la cámara y proposición del presidente que lu refrenda'l presidente de la Cámara. === En rellación col poder xudicial === Propón el nomamientu del fiscal xeneral del Estáu, el nomamientu de dos miembros del Tribunal Constitucional, interponer el recursu d'inconstitucionalidá y miembros del Conseyu Xeneral del Poder Xudicial. === Direición política === El gobiernu asesora al presidente del Gobierno ante la disolución del parllamentu y la prestación de la cuestión d'enfotu. L'artículu 97 atribúi al gobiernu la direición de la política interior y esterior, amestada a la defensa y les rellaciones internacionales. === Función presupuestaria === Ellabora'l presupuestu y les Cortes Xeneral esaminar y aprueben, el Gobiernu realiza la planificación económica p'harmonizar y permediar el desenvolvimientu rexonal. == Parllamentarismu == {{AP|Parllamentarismu}} El Gobiernu respuende solidariamente de la so xestión política ante'l [[Congresu de los Diputaos]]. N'igual midida, someter al control políticu tantu del Congresu de los Diputaos como del [[Senáu d'España|Senáu]]. === Invistidura === La invistidura parllamentaria recái sobre'l [[Presidente del Gobiernu d'España|presidente del Gobiernu]], quien de la mesma noma llibremente a los [[Ministru d'España|ministros]] y demás miembros del Gobiernu. La invistidura del presidente producir a propuesta del [[Rei d'España|rei]] tres la correspondiente ronda de consultes colos grupos parllamentarios.<ref>Art. 99.1 CE</ref> El candidatu va haber d'esponer el so [[programa políticu]] ante'l [[Congresu de los Diputaos]],<ref>Art. 99.2 CE</ref> resultando investido si llogra l'enfotu del so [[mayoría absoluta]].<ref name="Art_3">Art. 99.3 CE</ref> En casu de nun llograr dicha mayoría absoluta, la votación habría de repitise trescurríes 48 hores. Nesta ocasión, el candidatu resultaría investido con una mera [[mayoría simple]].<ref name="Art_3">Art. 99.3 CE</ref> Si tres dos meses repitiendo dichu procedimientu sigue ensin resultar investido nengún candidatu, el rei va dar# en eslleir les [[Cortes Xenerales|Cortes]], convocando darréu nueves [[eleiciones xenerales (España)|eleiciones xenerales]].<ref>Art. 99.5</ref> === Control políticu === Les Cámares y les sos Comisiones van poder axenciar, al traviés de los sos presidentes, la información y ayuda que precisen del Gobiernu y departamentos, de les autoridaes del Estáu o de les CC.{{esd}}AA. Van Poder reclamar tamién la presencia de los miembros del Gobiernu. Los miembros del Gobiernu tienen accesu a les sesiones de les Cámares y de les sos Comisiones y facultá de faese oyer nelles. El Gobiernu y cada unu de los sos miembros tán sometíos a les interpelaciones y entrugues que se-yos formulen nel Congresu de los Diputaos o nel Senáu. === Responsabilidá política === La responsabilidá política ye un tipu de control parllamentariu que puede implicar el cese del Gobiernu ''in solidum''. N'España, esta forma de control solo puede ser exercida pol [[Congresu de los Diputaos]].<ref>Art. 108 CE</ref> ==== Cuestión d'enfotu ==== {{AP|Cuestión d'enfotu (Gobiernu d'España)}} La cuestión d'enfotu ye un procedimientu constitucional pol que, a iniciativa del presidente del Gobiernu y previa deliberación del [[Conseyu de Ministros]], el Congresu da'l so enfotu al Gobiernu por mayoría simple, o la retira en casu de nun llograr dicha mayoría.<ref>Art. 112 CE</ref> Nel supuestu de que'l Congresu de los Diputaos niegue'l so enfotu, va producise la dimisión del Gobiernu, abriendo darréu un nuevu procesu d'[[Gobiernu d'España#Invistidura|invistidura]].<ref>Art.114.1 CE</ref> ==== Moción de censura ==== {{AP|Moción de censura (Gobiernu d'España)}} La moción de censura ye un procedimientu constitucional pol que, a iniciativa de la décima parte de los diputaos<ref>Art.113.2 CE</ref> esíxese responsabilidá política al Gobiernu, y la so aprobación por mayoría absoluta nel Congresu de los Diputaos provoca'l cese del Gobiernu<ref>Art.113.1 CE</ref> y la sustitución del presidente pol candidatu que tien de proponese na mesma moción. El sistema constitucional español plantega un modelu de [[moción de censura constructiva]], carauterizáu por sustituyir direutamente al presidente por un nuevu candidatu.<ref>Art. 113.2 CE</ref>Trátase d'una midida destinada a fomentar la estabilidá del Gobiernu y evitar los vacíos de poder, oxetivu que tamién se reflexa na prohibición de que los mesmos diputaos qu'empecipiaron una moción de censura puedan volver poner en marcha'l procedimientu mientres el mesmu periodu de sesiones.<ref>Art. 103.4 CE</ref> En cuanto al procedimientu, la Constitución señala que, tres l'entamu d'una moción de censura, va abrise un plazu de dos díes en que pueden presentase mociones alternatives. La votación solo va poder empecipiase trescurríos cinco díes dende'l planteamientu de la moción de censura.<ref>Art. 113.3 CE</ref> == Gobiernu en funciones == {{AP|Gobiernu en funciones (España)}} L'artículu 101 de la Constitución española establez nel so apartáu primeru que «El Gobiernu cesa tres la celebración d'eleiciones xenerales, [[#Moción de censura|Moción de censura]], por dimisión o fallecimientu del so presidente». A ello añade nel so apartáu segundu que «El Gobiernu cesante va siguir en funciones hasta la toma de posesión del nuevu Gobiernu». Hasta l'aprobación de la Llei del Gobiernu nun s'establecía de forma espresa llimitación dalguna na so actividá por más que dende la doctrina y la práutica política defendíase la necesidá de autorrestricción mientres dichos periodos. La continuidá en funciones del órganu gubernamental dibuxa nésti una naturaleza estremada que s'asitia na finalidá de la so actuación: torgar que se produza un paralís de la función de gobiernu y faer posible el trespasu de poderes y la formación del nuevu Executivu. Esto tuviera de traducise, teóricamente, y dende considerancies polítiques, na inhabilitación del mesmu pal desenvolvimientu del so programa de gobiernu conforme a considerancies partidistes, y la llimitación de la so actividá a la ordinaria alministración de los asuntos públicos, cola lóxica habilitación —con independencia de tales criterios— pa los supuestos en que la urxencia de la midida asina la pudiera faer precisu; llindar asina l'acción del Gobiernu, condicionando la llibertá de los sos fines, conteníos y formes d'actuación. Treslladar estes idees a la práutica nun resulta fácil. N'ausencia de previsión espresa que llinde l'ámbitu d'actuación d'un Gobiernu que permanez en funciones, son los usos constitucionales los que van dar, seya que non, la pauta de la interpretación de dicha continuidá y les sos consecuencies. Con tal ausencia namái podría esbozase la esclusión de determinaes competencies del so repartu de potestaes sobre la base de la esistencia de llimitaciones implícites derivaes de la mesma estructura institucional; con esceición d'estes, el restu de competencies tener habilitaes xurídicamente, por más que sería igualmente problemáticu concretar aquélles. Comoquier, y si pretende dase un pasu más allá que sala d'una curtia reconducción a la autorrestricción gubernamental o del diseñu de llimitaciones implícites, tenemos d'afirmar que nin acutar les competencies d'un Gobiernu en funciones resulta operación senciella, nin faelo resuelve, ensin más, los problemes que trai analizar les consecuencies práutiques de la naturaleza estremada d'un Gobiernu nesti estáu. Intentar delimitar esti ámbitu d'actuación podía faese al traviés de dos operaciones estremaes, por aciu un acercamientu positivu o negativu al mesmu. Aquella primera atoparía los problema de la so interpretación y aplicación, yá que una delimitación positiva paez precisar, seya que non, [[conceutu xurídicu indetermináu|conceutos xurídicos indeterminaos]] pal so resolución; la segunda sería más realista y facedera yá que al escluyise espresamente determinaes competencies resultaríen práuticamente innecesarios mayores analises. La Llei de Gobiernu 50/1997 sirvir de dambes perspectives a la d'encetar esti fenómenu, regulando de manera minuciosa tantu la configuración de la so status estremáu como les sos competencies; asina, per un sitiu determinó como ámbitu propiu d'actuación d'un Gobiernu en funciones el despachu ordinariu de los asuntos públicos», pudiendo dir más allá d'esta llende en supuestos de «urxencia» o d'interés xeneral»; recordemos el tenor lliteral d'esta Llei: Artículu 21. “(..) 3. El Gobiernu en funciones va facilitar el normal desenvolvimientu del procesu de formación del nuevu Gobiernu y el trespasu de poderes al mesmu y va llindar la so xestión al despachu ordinariu de los asuntos públicos, absteniéndose d'adoptar, sacante casos d'urxencia debidamente acreditaos o por razones d'interés xeneral que la so acreditación espresa asina lo xustifique, cualesquier otres midíes.” A esta determinación acompañó una llista tasada (y detallada) de potestaes que nun podríen ser exercitaes en nengún casu mientres la permanencia en funciones del Gobiernu, sistematizándolas en función de que se tratara de llimitaciones nes facultaes del Gobiernu o del so presidente. Artículu 21. “(..) 4. El presidente del Gobiernu en funciones nun va poder exercer les siguientes facultaes: a) Proponer al rei la disolución de dalguna de les Cámares, o de les Cortes Xenerales. b) Plantegar la cuestión d'enfotu. c) Proponer al rei la convocatoria d'un referendu consultivu. 5. El Gobiernu en funciones nun va poder exercer les siguientes facultaes: a) Aprobar el Proyeutu de Llei de Presupuestos Xenerales del Estáu. b) Presentar proyeutos de llei al Congresu de los Diputaos o, nel so casu, al Senáu. 6. Les delegaciones llexislatives daes poles Cortes Xenerales van quedar en suspensu mientres tol tiempu que'l Gobiernu tea en funciones de resultes de la celebración d'eleiciones xenerales.” Estes previsiones específiques xunto a aquélles más xenériques del apartáu terceru conformen el campu d'actuación del Gobiernu en funciones nel nuesu ordenamientu, acutándo-y la so capacidá de direición política, concebida como aquella actividá del Gobiernu dirixida a empobinar ya impulsar l'actuación del sistema estatal nel so conxuntu, al entender que ye naquella onde se traduz o tien de traducise'l tresformamientu de la llexitimidá del Gobiernu nestos periodos. (Vease, Reviriego Picón, F., El Gobiernu cesante o en funciones nel ordenamientu constitucional español, ''Boletín Oficial del Estáu'', 2002). == Ver tamién == * [[Gobiernos d'España]] * [[Conseyu de Ministros d'España]] * [[Alministración Pública d'España]] * [[:Categoría:Composición del Gobiernu d'España por llexislatura|Composiciones del Gobiernu d'España por llexislatura]]: se listan los artículos coles distintes composiciones de los gobiernos d'España, dende la [[Transición Española|Transición]] hasta l'actualidá. == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * Aguiar de Luque, Luis: "La posición del gobiernu cesante o en funciones nel ordenamientu constitucional español", El Parllamentu y los sos tresformamientos actuales, Garrorena, A., (Ed.), Asamblea Rexonal de Murcia/Tecnos, Madrid, 1990, páxs. 261 a 270. * Reviriego Picón, Fernando: El Gobiernu cesante o en funciones nel ordenamientu constitucional español, BOE, Madrid, 2003 * Satrústegui, Miguel: "El cese del Gobiernu y el Gobiernu cesante", Comentarios a la Constitución Española de 1978, Tomu VIII, Alzaga, O., (Ed.), Editorial Revista de Derechu Priváu, Madrid, 1998 == Enllaces esternos == * [http://www.lamoncloa.gob.es/ La Moncloa], páxina oficial de la Presidencia del Gobiernu * [http://vicepresidencia.la-moncloa.es Vicepresidencia primer del Gobiernu], páxina oficial de la Vicepresidencia primera del Gobiernu d'España. * [https://web.archive.org/web/20060823233746/http://www.mpr.es/default.htm Ministeriu de la Presidencia], páxina oficial * [https://web.archive.org/web/20110208155830/http://www.mpt.es/index.html Ministeriu de Política Territorial y Alministración Pública], páxina oficial * [https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-25336 Llei 50/1997, de 27 de payares, del Gobiernu], en [https://www.boe.es/ BOE] * [https://web.archive.org/web/20120622085004/http://www.terra.es/personal/mothman/spain3.htm Gobiernos d'España 1931-2004] * [http://www.investinspain.org INVEST IN SPAIN], Sociedá Estatal pa la Promoción y Atraición de les Inversiones Esteriores. * [https://web.archive.org/web/20111124144438/http://educacion.practicopedia.com/politica/como se realiza-el trespasu-de-poderes-tres-unes eleiciones-14837 'Cómo se realiza'l trespasu de poderes tres unes eleiciones', Practicopedia.com] {{Tradubot|Gobierno de España}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Gobiernu d'España| ]] [[Categoría:Constitución española de 1978]] r2smpthl56lb9igabskgeob72yghj5m Giro d'Italia 2013 0 141399 4501298 4466209 2026-06-22T18:42:02Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501298 wikitext text/x-wiki {{Ficha de competición de ciclismu|Q2332247}} La '''96ª edición del [[Giro d'Italia]]''' celebróse ente'l [[4 de mayu|4]] y el [[26 de mayu]] de [[2013]] en principiu sobre 3.454,8&nbsp;km anque finalmente fueron 3.332,6 por cuenta de nevaes (ver seición ''[[Giro d'Italia 2013#Retayos nel percorríu|Retayos nel percorríu]]''), dende [[Nápoles]] hasta [[Brescia]] (como foi habitual dende [[Giro d'Italia 2009|2009]] alternóse'l final habitual en [[Milán]] col d'otres llocalidaes italianes). La carrera formó parte del [[UCI WorldTour 2013]]. El ganador final foi [[Vincenzo Nibali]] (quien se fixo con tres etapes) con ampliu marxe sobre'l restu. Acompañáron-y nel podiu [[Rigoberto Urán]] (vencedor d'una etapa)<ref name="cuadru xeneral">{{Cita web |url=http://www.uci.infostradasports.com/asp/lib/TheASP.asp?PageID=19004&SportID=102&CompetitionID=20559&EditionID=810674&SeasonID=484&ClassID=1&GenderID=1&EventID=12146&EventPhaseID=810675&Phase1ID=-1&Phase2ID=0&Phase3ID=0&CompetitionCodeInv=1&Detail=1&Ranking=0&All=0&TaalCode=2&StyleID=0&Cache=8 |títulu=Results - Cycling - Road 2013-Men Elite UCI WorldTour Ranking #14 - Giro |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304113109/http://www.uci.infostradasports.com/asp/lib/TheASP.asp?PageID=19004&SportID=102&CompetitionID=20559&EditionID=810674&SeasonID=484&ClassID=1&GenderID=1&EventID=12146&EventPhaseID=810675&Phase1ID=-1&Phase2ID=0&Phase3ID=0&CompetitionCodeInv=1&Detail=1&Ranking=0&All=0&TaalCode=2&StyleID=0&Cache=8 |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> y [[Cadel Evans]].<ref name="clasificación xeneral final">[http://www.gazzetta.it/Giroditalia/2013/classifiche/it/t_21_class_CLGEN.shtml?t=21&lang=en Riera Pio X - Brescia-CLASIFICATIONS-Maglia Rosa]</ref> Nes otres clasificacioens secundaries impunxéronse [[Mark Cavendish]] (puntos<ref>[http://www.gazzetta.it/Giroditalia/2013/classifiche/it/t_21_class_CLPUNGEN.shtml?t=21&lang=en Riera Pio X - Brescia-CLASIFICATIONS-Maglia Rossa]</ref> y combatividad,<ref>[http://www.gazzetta.it/Giroditalia/2013/classifiche/it/t_21_class_CLCOMGEN.shtml?t=21&lang=en Riera Pio X - Brescia-CLASIFICATIONS-Fighting Spirit]</ref> al ganar cinco etapes),<ref name="cuadru xeneral"/> [[Stefano Pirazzi]] (monte),<ref>[http://www.gazzetta.it/Giroditalia/2013/classifiche/it/t_21_class_CLGPMGEN.shtml?t=21&lang=en Riera Pio X - Brescia-CLASIFICATIONS-Maglia Azurra]</ref>[[Carlos Betancur]] (mozos),<ref>[http://www.gazzetta.it/Giroditalia/2013/classifiche/it/t_21_class_CLGENGIO.shtml?t=21&lang=en Riera Pio X - Brescia-CLASIFICATIONS-Maglia Bianca]</ref>[[Rafael Andriato]], (metas volantes),<ref>[http://www.gazzetta.it/Giroditalia/2013/classifiche/it/t_21_class_110KMGEN.shtml?t=21&lang=en Riera Pio X - Brescia-CLASIFICATIONS-Intermediate Sprint]</ref>[[Sky Procycling|Sky]] (equipos)<ref>[http://www.gazzetta.it/Giroditalia/2013/classifiche/it/t_21_class_CLSQAGEN.shtml?t=21&lang=en Riera Pio X - Brescia-CLASIFICATIONS-Winning Team]</ref> y [[Movistar Team|Movistar]] (equipos por puntos).<ref>[http://www.gazzetta.it/Giroditalia/2013/classifiche/it/t_21_class_CLSUPGEN.shtml?t=21&lang=en Riera Pio X - Brescia-CLASIFICATIONS-Super Team]</ref> == Equipos == {{AP|Participantes del Giro d'Italia 2013|l1=Participantes del Giro d'Italia 2013}} Tomaron parte na carrera 23 equipos: los 19 de categoría [[UCI WorldTour 2013#Equipos (19)|UCI ProTeam]] (al ser obligada la so participación); más 4 de categoría [[Circuitos Continentales UCI#2013|Profesional Continental]] por aciu invitación de la organización ([[Androni Giocattoli-Venezuela]], [[Bardiani Valvole-CSF Inox]], [[Colombia (equipu ciclista)|Colombia]] y [[Vini Fantini-Selle Italia]]). Formando asina un pelotón de 207 ciclistes, de 8 ciclistes per equipu, de los qu'acabaron 168.<ref name="clasificación xeneral final"/> Escepcionalmente devasóse la llende de 200 corredores pa carreres profesionales por cuenta de la inclusión del [[Katusha]] como equipu [[UCI WorldTour 2013#Equipos (19)|UCI ProTeam]] cuando yá taben les invitaciones axudicaes. Los equipos participantes fueron:<ref>[http://www.biciciclismo.com/cas/site/noticias-ficha.asp?id=60941 El Giro d'Italia fai oficial la participación del Katusha]</ref><ref>[http://www.biciciclismo.com/cas/site/noticias-ficha.asp?id=61678 Dosales oficiales del Giro d'Italia]</ref> [[Cheng Ji]] (''[[Argos-Shimano]]'') foi'l primer [[China|chinu]] en correr el Giro<ref>[http://spanish.china.org.cn/photos/txt/2013-05/10/content_28785164.htm Ji Cheng, el primer ciclista chinu n'apostar el Giro d'Italia]</ref> abandonando na 5ª etapa.<ref>[http://www.biciciclismo.com/cas/site/noticias-ficha.asp?id=72859 El Giant-Shimano xustifica la presencia del chinu Cheng Ji nel Tour]</ref> {{Cycling race/listofteams|Q2332247}} == Etapes == {{AP|Etapes del Giro d'Italia 2013|l1=Etapes del Giro d'Italia 2013}} {| {{tablaguapa}} width="99%" | bgcolor="#CCCCCC" align="center"| '''Etapa''' | bgcolor="#CCCCCC" align="center"| '''Fecha''' | bgcolor="#CCCCCC" align="center"| '''Percorríu''' | bgcolor="#CCCCCC" align="center"| '''km''' | bgcolor="#CCCCCC" align="center"| '''Ganador''' | bgcolor="#CCCCCC" align="center"| '''Líder''' |- |1ª | align="center"| [[4 de mayu]] || [[Nápoles]]-[[Nápoles]] || align="center"| 130 || {{Bandera|GBR}} [[Mark Cavendish]] || {{Bandera|GBR}} [[Mark Cavendish]] |- |2ª | align="center"| [[5 de mayu]] || [[Ischia]]-[[Forio]] [[Ficheru:History.gif|16px]] || align="center"| 17,4 ([[Contrarreló (ciclismu)#Contrarreló por equipos|CRE]]) || {{Bandera|GBR}} [[Sky Procycling|Sky]] || {{Bandera|ITA}} [[Salvatore Puccio]] |- |3ª | align="center"| [[6 de mayu]] || [[Sorrento]]-[[Ascea|Marina di Ascea]] [[Ficheru:Geobox Mountain.svg|16px|Etapa de mediu monte]] || align="center"| 222 || {{Bandera|ITA}} [[Luca Paolini]] || {{Bandera|ITA}} [[Luca Paolini]] |- |4ª | align="center"| [[7 de mayu]] || [[Policastro Bussentino]]-[[Serra San Bruno]] [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]] || align="center"| 246 || {{Bandera|ITA}} [[Enrico Battaglin]] || {{Bandera|ITA}} [[Luca Paolini]] |- |5ª | align="center"| [[8 de mayu]] || [[Cosenza]]-[[Matera]] || align="center"| 203 || {{Bandera|GER}} [[John Degenkolb]] || {{Bandera|ITA}} [[Luca Paolini]] |- |6ª | align="center"| [[9 de mayu]] || [[Mola di Bari]]-[[Margherita di Savoia]] || align="center"| 169 || {{Bandera|GBR}} [[Mark Cavendish]] || {{Bandera|ITA}} [[Luca Paolini]] |- |7ª | align="center"| [[10 de mayu]] || [[San Salvo]]-[[Pescara]] [[Ficheru:Geobox Mountain.svg|16px|Etapa de mediu monte]] || align="center"| 177 || {{Bandera|AUS}} [[Adam Hansen]] || {{Bandera|ESP}} [[Beñat Intxausti]] |- |8ª | align="center"| [[11 de mayu]] || [[Gabicce Mare]]-[[Saltara]] [[Ficheru:History.gif|16px]] || align="center"| 54,8 ([[Contrarreló (ciclismu)|CRI]]) || {{Bandera|GBR}} [[Alex Dowsett]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |9ª | align="center"| [[12 de mayu]] || [[Sansepolcro]]-[[Florencia]] [[Ficheru:Geobox Mountain.svg|16px|Etapa de mediu monte]] || align="center"| 170 || {{Bandera|RUS}} [[Maxim Belkov]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |10ª | align="center"| [[14 de mayu]] || [[Cordenons]]-[[Jôf di Montasio|Altopiano del Montasio]] [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]] || align="center"| 167 || {{Bandera|COL}} [[Rigoberto Urán]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |11ª | align="center"| [[15 de mayu]] || [[Tarvisio]] (Cave del Predil)-[[Vajont]] ([[Erto y Casso]]) [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]] || align="center"| 182 || {{Bandera|LTU}} [[Ramūnas Navardauskas]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |12ª | align="center"| [[16 de mayu]] || [[Longarone]]-[[Treviso]] || align="center"| 134 || {{Bandera|GBR}} [[Mark Cavendish]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |13ª | align="center"| [[17 de mayu]] || [[Busseto]]-[[Cherasco]] || align="center"| 254 || {{Bandera|GBR}} [[Mark Cavendish]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |14ª | align="center"| [[18 de mayu]] || [[Cervere]]-[[Bardonecchia]] [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]] || align="center"| 182<ref>En principiu ésta etapa tendría 168 km, pero non pudo xubise al Sestriere por cuenta de les condiciones climatolóxiques y camudóse el percorríu, realizando 14 km más de lo previsto (ver seición ''[[Giro d'Italia 2013#Retayos nel percorríu|Retayos nel percorríu]]'').</ref> || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]]<ref>{{Cita web|url=http://www.rpctv.com/Santambrogio-dio-positivu-dopaje-Giro_0_593940742.html|títulu=Santambrogio dio positivu por dopaxe nel Giro|fechaaccesu=26 de mayu de 2016|sitiuweb=RPC TV}}</ref> || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |15ª | align="center"| [[19 de mayu]] || [[Cesana Torinese]]-{{Bandera|FRA}} [[Valloire]] ([[Col du Galibier]]) [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]] || align="center"| 144,8<ref name="etapa 11">En principiu ésta etapa taba previstu que tuviera 149 km, pero amenorgar hasta los 144,8 que finalmente s'apostaron (ver seición ''[[Giro d'Italia 2013#Retayos nel percorríu|Retayos nel percorríu]]'').</ref> || {{Bandera|ITA}} [[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |16ª | align="center"| [[21 de mayu]] || {{Bandera|FRA}} [[Valloire]]-[[Ivrea (ciudá)|Ivrea]] [[Ficheru:Geobox Mountain.svg|16px|Etapa de mediu monte]] || align="center"| 238 ||{{Bandera|ESP}} [[Beñat Intxausti]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |17ª | align="center"| [[22 de mayu]] || [[Caravaggio (Italia)|Caravaggio]]-[[Vicenza]] || align="center"| 214 ||{{Bandera|ITA}} [[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |18ª | align="center"| [[23 de mayu]] || [[Mori (Italia)|Mori]]-[[Polsa]] [[Ficheru:History.gif|16px]] [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]] || align="center"| 20,6 ([[Contrarreló (ciclismu)|CRI]]) || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |19ª | align="center"| [[24 de mayu]] || [[Ponte di Legno]]-Val Martello ([[Martello]]) [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]] || align="center"| 139|| ''Cancelada por nevaes'' || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |20ª | align="center"| [[25 de mayu]] || [[Silandro]]-[[Tres Cima de Lavaredo]] [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]] || align="center"| 210<ref>En principiu ésta etapa tendría 203 km, pero tuvo de modificar el percorríu realizando 7 km más de lo previsto (ver seición ''[[Giro d'Italia 2013#Retayos nel percorríu|Retayos nel percorríu]]'').</ref> || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- |21ª | align="center"| [[26 de mayu]] || [[Riera Pio X]]-[[Brescia]] || align="center"| 197 || {{Bandera|GBR}} [[Mark Cavendish]] || {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] |- !colspan=3| Total || '''3.332,6''' || colspan=2| |} == Clasificaciones finales == === Clasificación xeneral - maglia rosa === {| {{tablaguapa}} |- !Posición !Ciclista !Equipu !Tiempu |-bgcolor=#F660AB | align=center| [[Ficheru:Jersey pink.svg|25px]] | {{Bandera|ITA}} '''[[Vincenzo Nibali]]''' || '''[[Astana Pro Team|Astana]]''' || align=right| '''84 h 53 min 28 s''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|COL}} [[Rigoberto Urán]] || [[Sky Procycling|Sky]] || align=right| a 4 min 43 s |- | align=center| 3 | {{Bandera|AUS}} [[Cadel Evans]] || [[BMC Racing]] || align=right| a 5 min 52 s |- | align=center| 4 | {{Bandera|ITA}} [[Michele Scarponi]] || [[Lampre-Merida]] || align=right| a 6 min 48 s |- | align=center| 5 | {{Bandera|COL}} [[Carlos Betancur]] || [[Ag2r La Mondiale]] || align=right| a 7 min 28 s |- | align=center| 6 | {{Bandera|POL}} [[Przemysław Niemiec]] || [[Lampre-Merida]] || align=right| a 7 min 43 s |- | align=center| 7 | {{Bandera|POL}} [[Rafał Majka]] || [[Team Saxo-Tinkoff|Saxo Tinkoff]] || align=right| a 8 min 09 s |- | align=center| 8 | {{Bandera|ESP}} [[Beñat Intxausti]] || [[Movistar Team|Movistar]] || align=right| a 10 min 26 s |- | align=center| DSQ | <s>{{Bandera|ITA}} [[Mauro Santambrogio]] || <s>[[Vini Fantini]] || align=right| <s>a 10 min 32 s |- | align=center| 9 | {{Bandera|ITA}} [[Domenico Pozzovivo]] || [[Ag2r La Mondiale]] || align=right| a 10 min 59 s |- | align=center| 10 | {{Bandera|ITA}} [[Franco Pellizotti]] || [[Androni Giocattoli-Venezuela]] || align=right| a 11 min 35 s |- | align=center| 11 | {{Bandera|ESP}} [[Samuel Sánchez]] || [[Euskaltel Euskadi]] || align=right| a 12 min 13 s |- | align=center| 12 | {{Bandera|RUS}} [[Yury Trofimov]] || [[Katusha]] || align=right| a 12 min 55 s |- | align=center| 13 | {{Bandera|EST}} [[Tanel Kangert]] || [[Astana Pro Team|Astana]] || align=right| a 12 min 57 s |- | align=center| 14 | {{Bandera|CRO}} [[Robert Kiserlovski]] || [[Radioshack-Nissan]] || align=right| a 14 min 27 s |- | align=center| 15 | {{Bandera|COL}} [[Sergio Henao]] || [[Sky Team]] || align=right| a 18 min 19 s |} <small>(DSQ) Descalificáu por dar positivu en EPO</small> === Clasificación por puntos - maglia rossa === {| {{tablaguapa}} |- !Posición !Ciclista !Equipu !Puntos |-bgcolor=red | align=center| [[Ficheru:Jersey red.svg|25px]] | {{Bandera|GBR}} '''[[Mark Cavendish]]''' || '''[[Omega Pharma-Quick Step Cycling Team|Omega Pharma-Quick Step]]''' || align=center| '''158''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] || [[Astana Pro Team|Astana]] || align=center| 128 |- | align=center| 3 | {{Bandera|AUS}} [[Cadel Evans]] || [[BMC Racing]] || align=center| 111 |- | align=center| 4 | {{Bandera|COL}} [[Carlos Betancur]] || [[Ag2r La Mondiale]] || align=center| 108 |- | align=center| 5 | {{Bandera|ITA}} [[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]] || [[Movistar Team|Movistar]] || align=center| 105 |} === Clasificación del monte - maglia azzurra === {| {{tablaguapa}} |- !Posición !Ciclista !Equipu !Puntos |-bgcolor=#0080FF | align=center| [[Ficheru:Jersey blue.svg|25px]] | {{Bandera|ITA}} '''[[Stefano Pirazzi]]''' || '''[[Bardiani Valvole-CSF Inox]]''' || align=center| '''82''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|ITA}} [[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]] || [[Movistar Team|Movistar]] || align=center| 45 |- | align=center| 3 | {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] || [[Astana Pro Team|Astana]] || align=center| 45 |- | align=center| 4 | {{bandera|VEN}} [[Jackson Rodríguez]] || [[Androni Giocattoli-Venezuela]] || align=center| 41 |- | align=center| 5 | {{Bandera|COL}} [[Carlos Betancur]] || [[Ag2r La Mondiale]] || align=center| 37 |} === Clasificación de los mozos - maglia bianca === {| {{tablaguapa}} |- !Posición !Ciclista !Equipu !Tiempu |-bgcolor=lightblue | align=center| [[Ficheru:Jersey white.svg|25px]] | {{Bandera|COL}} '''[[Carlos Betancur]]''' || '''[[Ag2r La Mondiale]]''' || align=right| '''85 h 56 s''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|POL}} [[Rafał Majka]] || [[Team Saxo-Tinkoff|Saxo-Tinkoff]] || align=right| a 41 s |- | align=center| 3 | {{Bandera|NED}} [[Wilco Kelderman]] || [[Blancu Pro Cycling Team|Blanco]] || align=right| a 12 min 50 s |- | align=center| 4 | {{Bandera|COL}} [[Darwin Atapuma]] || [[Colombia (equipu ciclista)|Colombia]] || align=right| a 21 min 28 s |- | align=center| 5 | {{Bandera|ITA}} [[Diego Rosa]] || [[Androni Giocattoli-Venezuela]] || align=right| a 32 min 55 s |} === Clasificación de meter volantes - Premiu traguardi volanti === {| {{tablaguapa}} |-bgcolor=grey !Posición !Ciclista !Equipu !Puntos |-bgcolor=lightgrey | align=center| 1 | {{Bandera|BRA}} '''[[Rafael Andriato]]''' || '''[[Vini Fantini]]''' || align=center| '''23''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|ITA}} [[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]] || [[Movistar Team|Movistar]] || align=center| 21 |- | align=center| 3 | {{Bandera|AUS}} [[Cameron Wurf]] || [[Cannondale Pro Cycling|Cannondale]] || align=center| 20 |- | align=center| 4 | {{Bandera|GBR}} [[Mark Cavendish]] || [[Omega Pharma-Quick Step]] || align=center| 20 |- | align=center| 5 | {{Bandera|AUS}} [[Adam Hansen]] || [[Lotto-Belisol Team|Lotto-Belisol]] || align=Center| 16 |} === Clasificación por equipos por tiempos - Troféu fast team === {| {{tablaguapa}} |- !Posición !Equipu !Tiempu |-bgcolor=#FF4500 | align=center| [[Ficheru:Jersey yellow number.svg|25px]] | {{Bandera|UK}} '''[[Sky Procycling|Sky]]''' || align=right| '''254 h 34 min 25 s''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|KAZ}} [[Astana Pro Team|Astana]] || align=right| a 4 min 29 s |- | align=center| 3 | {{Bandera|ESP}} [[Movistar Team|Movistar]] || align=right| a 7 min 27 s |- | align=center| 4 | {{Bandera|ITA}} [[Lampre-Merida]] || align=right| a 10 min 35 s |- | align=center| 5 || {{Bandera|NED}} [[Blancu Pro Cycling Team|Blanco]] || align=right| a 15 min 58 s |} === Otres clasificaciones === ==== Clasificación por equipos (puntos) - Troféu super team ==== Puntos pa los equipos con más ciclistes nel top-20 en cada etapa.<ref name="reglamentu"/> {| {{tablaguapa}} |- !Posición !Equipu !Puntos |-bgcolor=gold | align=center| 1 | {{Bandera|ESP}} '''[[Movistar Team|Movistar]]''' || '''281''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|GBR}} [[Sky Procycling|Sky]] || 276 |- | align=center| 3 | {{Bandera|FRA}} [[Ag2r La Mondiale]] || 273 |} ==== Combatividad ==== Puntos por ser primeru en sprints entemedios, puertos de monte o finales d'etapa.<ref name="reglamentu"/> {| {{tablaguapa}} |- !Posición !Ciclista !Equipu !Puntos |- | align=center| 1 | {{Bandera|GBR}} '''[[Mark Cavendish]]''' || '''[[Omega Pharma-Quick Step]]''' || '''49''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|ITA}} [[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]] || [[Movistar Team|Movistar]] || 47 |- | align=center| 3 | {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] || [[Astana Pro Team|Astana]] || 40 |} ==== Azzurri d'Italia ==== 3, 2 y 1 puntu a los 3 primeros clasificaos de cada etapa.<ref name="reglamentu"/> {| {{tablaguapa}} |- !Posición !Ciclista !Equipu !Puntos |- | align=center| 1 | {{Bandera|GBR}} '''[[Mark Cavendish]]''' || '''[[Omega Pharma-Quick Step]]''' || '''20''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] || [[Astana Pro Team|Astana]] || 11 |- | align=center| 3 | {{Bandera|ITA}} [[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]] || [[Movistar Team|Movistar]] || 9 |} ==== Premiu fuga pinarello ==== 1 km escapáu en cabeza de carrera (siempres que nun seya un grupu cimeru a 10 corredores) = 1 puntu.<ref name="reglamentu">[http://www.gazzetta.it/Giroditalia/2013/download/Regolamento_ita.pdf REGOLAMENTO]</ref> {| {{tablaguapa}} |- !Posición !Ciclista !Equipu !Puntos |- | align=center| 1 | {{Bandera|BRA}} '''[[Rafael Andriato]]''' || '''[[Vini Fantini]]''' || '''365''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|ITA}} [[Giairo Ermeti]] || [[Androni Giocattoli-Venezuela]] || 348 |- | align=center| 3 | {{Bandera|AUS}} [[Adam Hansen]] || [[Lotto Belisol]] || 309 |} ==== Premiu al xuegu llimpiu - Premiu al fair-play ==== Atrópense puntos por distintes infracciones (llamaes d'atención: 0,5p.; multes: 1 p. por cada 10 [[francos suizos]]; penalizaciones en tiempu: 2 p. por cada 2 segundos; desclasificación: 100 p.; espulsión de la carrera ó sancionáu con un retrasu nel puestu de la etapa: 1.000; dopaxe: 2.000 p.).<ref name="reglamentu"/> {| {{tablaguapa}} |- !Posición !Equipu !Puntos |- | align=center| 1 | {{Bandera|ITA}} '''[[Cannondale Pro Cycling|Cannondale]]''' || '''0''' |- | align=center| 2 | {{Bandera|USA}} [[BMC Racing Team|BMC Racing]] || 20 |- | align=center| 3 | {{Bandera|USA}} [[Garmin-Sharp]] || 25 |} == Evolución de les clasificaciones == {| {{tablaguapa}} style="text-align: center; font-size:smaller;" |- style="background-color: #efefef;" !width="12%"| Etapa<br />(Vencedor) !style="background:#F660AB;" width="12%"| Clasificación xeneral<br />[[Ficheru:Jersey pink.svg|25px]]<br />''Maglia rosa'' !style="background:red;" width="12%"| Clasificación por puntos<br />[[Ficheru:Jersey red.svg|25px]]<br />''Maglia rossa'' !style="background:#0080FF;" width="12%"| Clasificación del monte<br />[[Ficheru:Jersey blue.svg|25px]]<br />''Maglia azzurra'' !style="background:lightblue;" width="12%"| Clasificación de los mozos<br />[[Ficheru:Jersey white.svg|25px]]<br />''Maglia bianca'' !style="background:lightgrey;" width="12%"| Clasificación de les<br />metas volantes<br />''Premiu traguardi volanti'' !style="background:#FF4500;" width="12%"| Clasificación por equipos<br />[[Ficheru:Jersey yellow number.svg|25px]]<br />''Fast team'' |- | 1ᵉʳ etapa<br />([[Mark Cavendish]]) | style="background:pink;" rowspan="1"| [[Mark Cavendish]] | style="background:#F08080;" rowspan="2"| [[Mark Cavendish]] | style="background:#00BFFF;" rowspan="2"| [[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]] | style="background:#FFFFEE;" rowspan="1"| [[Elia Viviani]] | style="background:lightwhite;" rowspan="3"| [[Cameron Wurf]] | style="background:#FF6347;" rowspan="1"| [[Orica GreenEDGE]] |- | 2ª etapa [[Ficheru:History.gif|16px]] ([[Contrarreló (ciclismu)#Contrarreló por equipos|CRE]])<br />([[Sky Procycling|Sky]]) | style="background:pink;" rowspan="1"| [[Salvatore Puccio]] | style="background:#FFFFEE;" rowspan="1"| [[Salvatore Puccio]] | style="background:#FF6347;" rowspan="1"| [[Sky Procycling|Sky]] |- | 3ᵉʳ etapa [[Ficheru:Geobox Mountain.svg|16px|Etapa de mediu monte]]<br />([[Luca Paolini]]) | style="background:pink;" rowspan="4"| [[Luca Paolini]] | style="background:#F08080;" rowspan="3"| [[Luca Paolini]] | style="background:#00BFFF;" rowspan="1"| [[Willem Wauters]] | style="background:#FFFFEE;" rowspan="4"| [[Fabio Aru]] | style="background:#FF6347;" rowspan="5"| [[Katusha Team|Katusha]] |- | 4ª etapa [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]]<br />([[Enrico Battaglin]]) | style="background:#00BFFF;" rowspan="5"| [[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]] | style="background:lightwhite;" rowspan="1"| [[Marco Marcato]] |- | 5ª etapa<br /> ([[John Degenkolb]]) | style="background:lightwhite;" rowspan="1"| [[Rafael Andriato]] |- | 6ª etapa<br /> ([[Mark Cavendish]]) | style="background:#F08080;" rowspan="3"| [[Mark Cavendish]] | style="background:lightwhite;" rowspan="6"| [[Cameron Wurf]] |- | 7ª etapa [[Ficheru:Geobox Mountain.svg|16px|Etapa de mediu monte]]<br />([[Adam Hansen]]) | style="background:pink;" rowspan="1"| [[Beñat Intxausti]] | style="background:#FFFFEE;" rowspan="1"| [[Rafał Majka]] |- | 8ª etapa [[Ficheru:History.gif|16px]] ([[Contrarreló (ciclismu)|CRI]])<br />([[Alex Dowsett]]) | style="background:pink;" rowspan="14"| [[Vincenzo Nibali]] | style="background:#FFFFEE;" rowspan="2"| [[Wilco Kelderman]] | style="background:#FF6347;" rowspan="1"| [[Astana Pro Team|Astana]] |- | 9ª etapa [[Ficheru:Geobox Mountain.svg|16px|Etapa de mediu monte]]<br />([[Maxim Belkov]]) | style="background:#F08080;" rowspan="3"| [[Cadel Evans]] | style="background:#00BFFF;" rowspan="13"| [[Stefano Pirazzi]] | style="background:#FF6347;" rowspan="1"| [[Blancu Pro Cycling Team|Blanco]] |- | 10ª etapa [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]]<br />([[Rigoberto Urán]]) | style="background:#FFFFEE;" rowspan="5"| [[Rafał Majka]] | style="background:#FF6347;" rowspan="12"| [[Sky Procycling|Sky]] |- | 11ª etapa [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]]<br />([[Ramūnas Navardauskas]]) |- | 12ª etapa<br /> ([[Mark Cavendish]]) | style="background:#F08080;" rowspan="8"| [[Mark Cavendish]] | style="background:lightwhite;" rowspan="1"| [[Maxim Belkov]] |- | 13ª etapa<br /> ([[Mark Cavendish]]) | style="background:lightwhite;" rowspan="4"| [[Rafael Andriato]] |- | 14ª etapa [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]]<br />([[Mauro Santambrogio]]) |- | 15ª etapa [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]]<br />([[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]]) | style="background:#FFFFEE;" rowspan="3"| [[Carlos Betancur]] |- | 16ª etapa [[Ficheru:Geobox Mountain.svg|16px|Etapa de mediu monte]]<br />([[Beñat Intxausti]]) |- | 17ª etapa<br />([[Giovanni Visconti (ciclista)|Giovanni Visconti]]) | style="background:lightwhite;" rowspan="1"| [[Maxim Belkov]] |- | 18ª etapa [[Ficheru:History.gif|16px]] [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]] ([[Contrarreló (ciclismu)|CRI]])<br />([[Vincenzo Nibali]]) | style="background:#FFFFEE;" rowspan="2"| [[Rafał Majka]] | style="background:lightwhite;" rowspan="4"| [[Rafael Andriato]] |- | 19ª etapa [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]]<br />Suspendida |- | 20ª etapa [[Ficheru:Logo montagne Yama.svg|16px|Etapa de monte]]<br />([[Vincenzo Nibali]]) | style="background:#F08080;" rowspan="1"| [[Vincenzo Nibali]] | style="background:#FFFFEE;" rowspan="2"| [[Carlos Betancur]] |- | 21ª etapa<br />([[Mark Cavendish]]) | style="background:#F08080;" rowspan="1"| [[Mark Cavendish]] |- |'''Final''' !style="background:#F660AB;" rowspan="1"| [[Vincenzo Nibali]] !style="background:red;" rowspan="1"| [[Mark Cavendish]] !style="background:#0080FF;" rowspan="1"| [[Stefano Pirazzi]] !style="background:lightblue;" rowspan="1"| [[Carlos Betancur]] !style="background:lightgrey;" rowspan="1"| [[Rafael Andriato]] !style="background:#FF4500;" rowspan="1"| [[Sky Procycling|Sky]] |} == Retayos nel percorríu == El fríu y l'agua fueron los inesperaos protagonistes de la carrera, apaeciendo en numberoses etapes a lo llargo de les dos primeres selmanes. El 18 de mayu, na 14ª etapa nun se xubió a [[Sestriere]] como taba previstu. L'agua, la nieve y la poca visibilidá llevaron a la organización a camudar el percorríu realizando 14 km más. Igualmente caltúvose la meta en Bardonecchia. Mientres esa xornada tamién se pensó en retayar casi 100 quilómetros de la siguiente etapa, una de les más importantes, esaniciando por tanto la esperada xubida al Galibier. A la fin, gracies a los esfuercios por llimpiar la carretera y esaniciar la nieve, decidió correse la 15ª etapa íntegra, esaniciando solo los postreros 4,2 km finales, acabando asina la carrera nel monumentu a [[Marco Pantani]], al que se-y faía un homenaxe.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/1818062/0/ascensu-sestriere/giro-italia/suspendíu/ Suspenden l'ascensu a Sestriere nel Giro pol mal tiempu] 20minutos.es</ref><ref>[http://www.biciciclismo.com/cas/site/noticias-ficha.asp?id=62142 El Giro confirma la 15ª etapa íntegra, salvo los postreros 4,2 quilómetros]</ref> Yá na última selmana, la 19ª etapa foi suspendida por "condiciones climaticas adverses y la presencia de nieve na mayor parte del percorríu".<ref>[http://www.biciciclismo.com/cas/site/noticias-ficha.asp?id=62328 Anulada la 19ª etapa del Giro d'Italia]</ref> La etapa, con final en [[Val Martello]], fuera primeramente modificada poles nevaes, esaniciando los duros Pasu Gavia y el [[Pasu Stelvio]], nunca antes xubíos los dos nuna etapa. La 20ª etapa tamién sufrió cambeos nel percorríu pol mesmu motivu y de los 5 puertos programaos pa xubir nesa xornada, namái se xubieron dos, el Passo Tre Croci y el final nes [[Tres Cima de Lavaredo]] quedándose esta postrera como [[Cima Coppi]] (visu más altu de la prueba) con 2.304 metros.<ref>[http://www.biciciclismo.com/cas/site/noticias-ficha.asp?id=62339 Modificada la 20ª etapa del Giro pola nieve: llegar a los Trés Visos de Lavaredo] biciciclismo.com</ref> == Dopaxe == === Sylvain Georges === Esto provocó que'l so equipu, l'l'[[UCI WorldTour 2013#Equipos (19)|UCI ProTeam]] [[Ag2r La Mondiale]] se autoexcluyese del [[Critérium del Dauphiné 2013]] por cuenta de que tuvo 2 casos de dopaxe nos últimos dolce meses, cumpliendo asina coles normes del MPCC (Movimientu por un ciclismu creíble).<ref>[https://www.marca.com/2013/05/22/ciclismo/1369247436.html El Ag2R se autoexcluye del Dauphiné] marca.com</ref> === Dopaxe nel Vini Fantini === ==== Danilo Di Luca ==== El vienres 24 de mayu dar a lluz el positivu por [[Eritropoyetina|EPO]] del italianu [[Danilo Di Luca]]. El control realizárase antes del Giro d'Italia, el 29 d'abril y fora de competición, un día dempués de correr el [[Giro de Toscana]].<ref>[http://www.biciciclismo.com/cas/site/noticias-ficha.asp?id=62337 Danilo Di luca, Positivu por EPO]</ref> ==== Mauro Santambrogio ==== El ciclista dio positivu na primer etapa por EPO.<ref>{{cita web|títulu=Santambrogio dio positivu por dopaxe nel Giro|url=https://www.yahoo.com/news/santambrogio-dio-positivo-por-dopaje-en-el-giro-195609123.html|fecha=3 de xunu de 2013|fechaaccesu=6 de xunu de 2016}}</ref> == Retresmisiones televisives == === N'España === Al igual qu'otros años, [[Eurosport]] España tien los derechos de la ronda italiana pa tol territoriu nacional, n'emisión [[televisión per cable|codificada]]. Delles cadenes rexonales tán emitiendo n'abiertu'l Giro pa les sos rexones: * [[ETB 1]], para [[País Vascu]] y [[Navarra]]. * [[tvG2]], para [[Galicia]] y la contorna d'[[El Bierzo]]. * [[TPA]], para [[Asturies]]. * [[Esport3]], para [[Cataluña]]. El restu del país, que representa más de les 2/3 partes de la población total d'España (unos 33 millones de persones) nun ta teniendo la posibilidá de siguir el Giro n'abiertu, tal que yá asocedió en numberoses ocasiones na última década. Dende l'añu [[2000]] (incluyíu), solu trés ediciones viéronse completes n'abiertu en tol país. === N'América del Sur === La retresmisión de la carrera p'[[América del Sur]] va tar al cargu de la cadena [[ESPN]], en direutu al traviés de la so señal [[ESPN 3]] y resumes diarios al traviés d'[[ESPN Llatinoamérica]].<ref>[http://espndeportes.espn.go.com/sports/tvlistings/deportes/scheduleWeek?sport=BR&country=uruguay Programación de Ciclismu 2 de May. al 9 de May.] espndeportes.espn.go.com/</ref> === En Méxicu y Centroámerica === La retresmisión pa [[Méxicu]] y países centroamericanos ([[Guatemala]], [[Hondures]] [[El Salvador]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] y [[Panamá]]) va ser al traviés de [[Televisa Deportes Network]].<ref>{{Cita web |url=http://televisadeportes.esmas.com/tdn/tema-del-dia/590958/2013-giro-italia/ |títulu=Non te puedes perder el Giro d'Italia EN VIVU y EN ESCLUSIVA pa ti |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180226211939/http://televisadeportes.esmas.com/tdn/tema-del-dia/590958/2013-giro-italia/ |fechaarchivu=2018-02-26 }}</ref> == UCI World Tour == La presente edición del Giro d'Italia dio puntos pa la clasificación del [[UCI WorldTour 2013]], solamente a los corredores d'equipos ProTour. {| {{tablaguapa}} | '''Posición''' | width=20 bgcolor="#ffffbf"| 1° | width=20 bgcolor="#dfdfdf"| 2° | width=20 bgcolor="#ffdf9f"| 3° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 4° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 5° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 6° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 7° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 8° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 9° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 10° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 11° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 12° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 13° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 14° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 15° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 16° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 17° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 18° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 19° | width=20 bgcolor="#dfffdf"| 20° |- |'''Clasificación Xeneral''' |170 |130 |100 |90 |80 |70 |60 |52 |44 |38 |32 |26 |22 |18 |14 |10 |8 |6 |4 |2 |- |'''Por etapa''' |16 |8 |4 |2 |1 | | | | | | | | | | | | | | | |} [[Vincenzo Nibali]] xubió al segundu llugar de la clasificación, detrás de [[Fabian Cancellara]] quien se caltién como líder. [[Carlos Betancur]] xube al cuartu llugar, ente que [[Michele Scarponi]] entra nel Top 10. Tanto [[Rigoberto Urán]] como [[Cadel Evans]] suman los sos primeros puntos nel añu. Nibali dexa igualmente al so equipu [[Astana Pro Team|Astana]] xubir al 6° puestu de la clasificación por equipos, apoderada inda pol [[Sky Procycling|Sky]].<ref>[http://www.biciciclismo.com/cas/site/noticias-ficha.asp?id=62428 WorldTour: Nibali, por detrás de Cancellara; Sky, más líder (Clasificación COMPLETA)], biciciclismo.com, 27 de mayu de 2013</ref> Destácase tamién los [[colombia]]nos, qu'asumen el lideralgu de la clasificación per países, que se traudce nel regresu definitivu de Colombia a la élite mundial.<ref>(en francés) [http://www.velochrono.fr/actu/2013/colombiens-numeros-un Colombiens, numéros un] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150503011546/http://www.velochrono.fr/actu/2013/colombiens-numeros-un/ |date=2015-05-03 }}, velochrono.fr, 28 de mayu de 2013</ref> {| {{tablaguapa}} |+ Clasificación Individual !scope="col"|P. !scope="col"|Corredor !scope="col"|Equipu !scope="col"|Puntos |- | align="center" rowspan=1|1 | {{Bandera|ITA}} [[Vincenzo Nibali]] || [[Astana Pro Team|Astana]] || align="center"| 216 |- | align="center" rowspan=1|2 | {{Bandera|COL}} [[Rigoberto Urán]] || [[Sky Procycling|Sky]] || align="center"| 153 |- | align="center" rowspan=1|3 | {{Bandera|AUS}} [[Cadel Evans]] || [[BMC Racing Team|BMC Racing]] || align="center"| 111 |- | align="center" rowspan=1|4 | {{Bandera|COL}} [[Carlos Betancur]] || [[AG2R La Mondiale]] || align="center"| 110 |- | align="center" rowspan=1|5 | {{Bandera|ITA}} [[Michele Scarponi]] || [[Lampre-Merida]] || align="center"| 92 |- | align="center" rowspan=1|6 | {{Bandera|GBR}} [[Mark Cavendish]] || [[Omega Pharma-Quick Step]] || align="center"| 80 |- | align="center" rowspan=1|7 | {{Bandera|POL}} [[Przemysław Niemiec]] || [[Lampre-Merida]] || align="center"| 78 |- | align="center" rowspan=1|8 | {{Bandera|ESP}} [[Beñat Intxausti]] || [[Movistar Team|Movistar]] || align="center"| 68 |- | align="center" rowspan=1|9 | {{Bandera|POL}} [[Rafał Majka]] || [[Team Saxo-Tinkoff|Saxo-Tinkoff]] || align="center"| 63 |- | align="center" rowspan=1|10 | {{Bandera|ITA}} [[Domenico Pozzovivo]] || [[AG2R La Mondiale]] || align="center"| 38 |} {| class="collapsible collapsed wikitable sortable" border="1" |- !colspan=4|'''Siguientes na clasificación (11-44)''' |- | style="background:#EFEFEF;" align="center"| '''P.''' | style="background:#EFEFEF;" align="center"| '''Corredor''' | style="background:#EFEFEF;" align="center"| '''Equipu''' | style="background:#EFEFEF;" align="center"| '''Puntos''' |- | align="center" rowspan=1|11 | {{Bandera|ESP}} [[Samuel Sánchez]] || [[Euskaltel Euskadi]] || align="center"| 37 |- | align="center" rowspan=1|12 | {{Bandera|ITA}} [[Giovanni Visconti]] || [[Movistar Team|Movistar]] || align="center"| 36 |- | align="center" rowspan=1|13 | {{Bandera|EST}} [[Tanel Kangert]] || [[Astana Pro Team|Astana]] || align="center"| 30 |- | align="center" rowspan=1|14 | {{Bandera|LTU}} [[Ramūnas Navardauskas]] || [[Garmin-Sharp]] || align="center"| 26 |- | align="center" rowspan=1|15 | {{Bandera|RUS}} [[Yury Trofimov]] || [[Katusha Team|Katusha]] || align="center"| 22 |- | align="center" rowspan=1|16 | {{Bandera|ITA}} [[Elia Viviani]] || [[Cannondale Pro Cycling|Cannondale]] || align="center"| 21 |- | align="center" rowspan=5|17 | {{Bandera|RUS}} [[Maxim Belkov]] || [[Katusha Team|Katusha]] || align="center"| 16 |- | {{Bandera|GER}} [[John Degenkolb]] || [[Team Argos-Shimano|Argos-Shimano]] || align="center"| 16 |- | {{Bandera|GBR}} [[Alex Dowsett]] || [[Movistar Team|Movistar]] || align="center"| 16 |- | {{Bandera|AUS}} [[Adam Hansen]] || [[Lotto Belisol]] || align="center"| 16 |- | {{Bandera|ITA}} [[Luca Paolini]] || [[Katusha Team|Katusha]] || align="center"| 16 |- | align="center" rowspan=3|22 | {{Bandera|FRA}} [[Nacer Bouhanni]] || [[FDJ (equipu ciclista)|FDJ]] || align="center"| 14 |- | {{Bandera|CRO}} [[Robert Kiserlovski]] || [[Team RadioShack|RadioShack]] || align="center"| 14 |- | {{Bandera|ITA}} [[Giacomo Nizzolo]] || [[Team RadioShack|RadioShack]] || align="center"| 14 |- | align="center" rowspan=1|25 | {{Bandera|SLO}} [[Luka Mezgec]] || [[Argos-Shimano]] || align="center"| 13 |- | align="center" rowspan=1|26 | {{Bandera|COL}} [[Sergio Henao]] || [[Sky Procycling|Sky]] || align="center"| 12 |- | align="center" rowspan=1|27 | {{Bandera|ITA}} [[Damiano Caruso]] || [[Cannondale]] || align="center"| 9 |- | align="center" rowspan=4|28 | {{Bandera|NED}} [[Wilco Kelderman]] || [[Blancu Pro Cycling Team|Blanco]] || align="center"| 8 |- | {{Bandera|ITA}} [[Daniel Oss]] || [[BMC Racing Team|BMC Racing]] || align="center"| 8 |- | {{Bandera|ESP}} [[Ángel Vicioso]] || [[Katusha Team|Katusha]] || align="center"| 8 |- | {{Bandera|GBR}} [[Bradley Wiggins]] || [[Sky Procycling|Sky]] || align="center"| 8 |- | align="center" rowspan=2|32 | {{Bandera|AUS}} [[Matthew Goss]] || [[Orica-GreenEDGE]] || align="center"| 5 |- | {{Bandera|GER}} [[Paul Martens]] || [[Blanco]] || align="center"| 5 |- | align="center" rowspan=1|34 | {{Bandera|CAN}} [[Ryder Hesjedal]] || [[Garmin-Sharp]] || align="center"| 4 |- | align="center" rowspan=1|35 | {{Bandera|AUS}} [[Brett Lancaster]] || [[Orica-GreenEDGE]] || align="center"| 3 |- | align="center" rowspan=4|36 | {{Bandera|SWE}} [[Tobias Ludvigsson]] || [[Team Argos-Shimano|Argos-Shimano]] || align="center"| 2 |- | {{Bandera|FRA}} [[Francis Mourey]] || [[FDJ (equipu ciclista)|FDJ]] || align="center"| 2 |- | {{Bandera|ITA}} [[Filippo Pozzato]] || [[Lampre-Merida]] || align="center"| 2 |- | {{Bandera|ITA}} [[Salvatore Puccio]] || [[Sky Procycling|Sky]] || align="center"| 2 |- | align="center" rowspan=5|40 | {{Bandera|ITA}} [[Fabio Aru]] || [[Astana Pro Team|Astana]] || align="center"| 1 |- | {{Bandera|NED}} [[Stef Clement]] || [[Blanco]] || align="center"| 1 |- | {{Bandera|GER}} [[Danilo Fondu]] || [[Team RadioShack|RadioShack-Leopard]] || align="center"| 1 |- | {{Bandera|FRA}} [[Arnold Jeannesson]] || [[FDJ (equipu ciclista)|FDJ]] || align="center"| 1 |- | {{Bandera|ITA}} [[Matteo Trentin]] || [[Omega Pharma-Quick Step]] || align="center"| 1 |} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.gazzetta.it/Speciali/Giroditalia/2013/it/index.shtml Web oficial] * [http://www.gazzetta.it/Speciali/Giroditalia/2013/download/Garibaldi_2013.pdf Llibru de Ruta oficial del Giro d'Italia 2013] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130525140224/http://www.gazzetta.it/Speciali/Giroditalia/2013/download/Garibaldi_2013.pdf |date=2013-05-25 }} * [http://www.uci.html.infostradasports.com/cache/2/THEASP.ASP@PAGEID%3D102004&SportID%3D102&CompetitionID%3D20559&SeasonID%3D484&ClassID%3D1&GenderID%3D1&EventID%3D12146&EventPhaseID%3D810675&Phase1ID%3D-1&TaalCode%3D2&StyleID%3D0&Cache%3D2.html?359264 Giro d'Italia 2013 (web oficial del UCI WorldTour)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304112048/http://www.uci.html.infostradasports.com/cache/2/TheASP.asp%40PageID%3D102004%26SportID%3D102%26CompetitionID%3D20559%26SeasonID%3D484%26ClassID%3D1%26GenderID%3D1%26EventID%3D12146%26EventPhaseID%3D810675%26Phase1ID%3D-1%26TaalCode%3D2%26StyleID%3D0%26Cache%3D2.html?359264 |date=2016-03-04 }} * [http://www.uci.infostradasports.com/asp/lib/TheASP.asp?PageID=19004&SportID=102&CompetitionID=20559&EditionID=810674&SeasonID=484&ClassID=1&GenderID=1&EventID=12146&EventPhaseID=810675&Phase1ID=-1&Phase2ID=0&Phase3ID=0&CompetitionCodeInv=1&Detail=1&Ranking=0&All=0&TaalCode=2&StyleID=0&Cache=8 Giro d'Italia 2013 (web oficial de la UCI)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304113109/http://www.uci.infostradasports.com/asp/lib/TheASP.asp?PageID=19004&SportID=102&CompetitionID=20559&EditionID=810674&SeasonID=484&ClassID=1&GenderID=1&EventID=12146&EventPhaseID=810675&Phase1ID=-1&Phase2ID=0&Phase3ID=0&CompetitionCodeInv=1&Detail=1&Ranking=0&All=0&TaalCode=2&StyleID=0&Cache=8 |date=2016-03-04 }} * {{Enllaz rotu|1=Meyores imáxenes del Giro 2013 |2=http://www.dlcmagazine.com/dende-la-cuneta-revista-giro-2013-especial-semeyes-y-resultaos/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{Giro d'Italia}} {{Tradubot|Giro de Italia 2013}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Giro d'Italia]] [[Categoría:Giro d'Italia|2013]] [[Categoría:Ciclismu en 2013]] oep9le8hfnywmnzciwj9ha71twyiza0 Greeicy Rendón 0 142932 4501346 4491953 2026-06-23T02:02:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 17 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501346 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Greeicy Yeliana Rendón Ceballos''' {{nym}} más conocida como '''Greeicy''', ye una [[Actriz]] y [[Cantante]] [[Colombia]]na, conocida pol so personaxe de [[Daisy O'Brian McLaren|Daisy O'Brian]] na serie de [[RCN]], y mercada por [[Nickelodeon Llatinoamérica]], [[Moza vampiru|Chica Vampiru]]. == Vida y carrera == Permaneció en Cali los cinco primeros años de la so infancia, hasta cuando los sos padres, Luis Alberto Rendón y Lucy Ceballos, decidieron camudase a [[Bogotá]]. Dende pequeña sintió interés pola [[interpretación]] y la [[música]], y tomó clases d'[[interpretación]], [[pianu]], [[flauta]], [[guitarra]] y [[cantar]].<ref>{{cita publicación |títulu=Greeicy Rendón, fala sobre la so vida, carrera y amores|url=https://www.elpais.com.co/elpais/entretenimiento/noticias/greeicy-rendon-fálo-y-pais-sobre-la so-vida-carrera-y-amores}}</ref> La so primer participación nes pantalles, foi na edición 2007 del [[reality show]] pa talentos infantiles [[Factor Xs]], siendo apadrinada pol cantante y compositor [[José Gaviria]]<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=EkKwbpHF-5o Factor XS 2007 - Greeicy Rendon - Dende la trinchera (curtiu)]</ref><ref>[https://www.youtube.com/watch?v=pKSQOCM1f8k Greeicy Gala 7-2 parte 2 Factor Xs Colombia 2007]</ref><ref>[https://www.youtube.com/watch?v=Ttb8RwrnsjI Llegar A Ti-Greeicy Rendón(Factor XS 2007 Gala 6)]</ref> y anque nun ganó<ref>[http://www.estereofonica.com/television/greeicy-la-nina-de-la voz-magica-y-cara-anxelical-se-despidio-de-el factor-xs/ Greeicy, la neña de la voz máxica y cara anxelical despidir de ' El Factor Xs '. Estereofónica, 9 d'ochobre de 2007]</ref> la figuración nesi programa dio-y la oportunidá por que la incluyeren nun casting, que-y significó ingresar al mundu de l'actuación.<ref>[http://www.eltiempo.com/elenco/perfil-de-l'actriz-greeicy-rendon/15733815 'Siempres me gustó la música más que l'actuación' Greeicy Rendón. Por Gloria Franco. Repartu, El Tiempu, 14 de mayu de 2015]</ref> El so primer papel como actriz foi en 2009 na telenovela, [[Cuando sala'l sol]],<ref>{{cita publicación |títulu=Greeicy Rendón va ser Caro en Cuando sala'l sol|url=https://www.elpais.com.co/elpais/entretenimiento/noticias/greeicy-rendon-tienra-vampira-bomba-sexy}}</ref> personificando a Carolina Parra, la fía de la pareya principal.<ref>{{cita publicación|títulu=¿Quién ye la moza vampiru de la televisión colombiana?|url=http://www.kienyke.com/tendencias/chica-vampiru-greeicy-rendon/|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref> Al siguiente añu, foi escoyida por [[Sergio Cabrera]] pa interpretar a Sierva na telenovela [[La Pola]].<ref>{{cita publicación|títulu=¿Quién ye Greeicy Rendón, la vampira de la televisión colombiana?|url=http://www.kienyke.com/tendencias/chica-vampiru-greeicy-rendon/|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref> En xineru de 2011, personificó a Flor Porres en [[Corréu d'inocentes]].<ref>{{cita publicación |títulu='Siempres me gustó la música más que l'actuación' Greeicy Rendón|url=http://www.eltiempo.com/elenco/perfil-de-l'actriz-greeicy-rendon/15733815|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref> Meses más tarde, integró el repartu de [[¿ú Elisa? (telenovela colombiana)|¿ú Elisa?]],<ref>{{cita publicación|títulu=Conoz a Greeicy Rendón|url=http://www.entretengo.com/television/conoz-a-greeicy-rendon-la protagonista-de moza vampiru.html|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref> encarnando a Marcela.<ref>{{cita publicación |títulu=Esta nueche va ser el llanzamientu de ¿ú Elisa?|url=https://www.elpais.com.co/elpais/entretenimiento/noticias/esta nueche-sera-lanzamiento-onde-esta-elisa}}</ref> adautación d'una producción chilena homónima de 2009.<ref>{{cita publicación|títulu=¿ú Elisa? versión Colombia|url=http://www.todotnv.com/%C2%BFdonde-esta-elisa-version-colombia.html|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180816135904/http://www.todotnv.com/%C2%BFdonde-esta-elisa-version-colombia.html|archivedate=2018-08-16|fechaaccesu=2018-07-08}}</ref> En 2013, interpretó a Johanna Barrera, en [[La prepago]].<ref>{{cita publicación|títulu=RCN apunta a La prepago|url=http://www.lafiscalia.com/2013/06/14/rcn-apunta-a-la-prepago-video/|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu='La prepago' y les sos vides paraleles|url=http://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-12876583|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref> Dempués, foi escoyida polos productores de [[RCN Television]] y Televideo como protagonista de [[Moza vampiru]].<ref>{{cita publicación|títulu=Greeicy Rendón va protagonizar Chica vampiru|url=http://hsbnoticias.com/greeicy-rend%C3%B3n-protagonizar%C3%A1-moza-vampiru-40946}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=La caleña Greeicy Rendón va ser la 'Moza Vampiru' de la televisión colombiana|url=https://www.elpais.com.co/elpais/entretenimiento/noticias/calena-greeicy-rendon-sera-chica-vampiru-television-colombiana|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref> La serie estrenó'l 14 de mayu de 2013.<ref>{{cita publicación |títulu=''Moza Vampiru'' con Greeicy Rendón estrénase'l martes|url=http://www.tvboricuausa.com/2013/05/moza-vampiru-con-greeicy-rendon-y.html|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref> Anque nun tuvo bona sintonía en [[Colombia]],<ref>[https://sabanerox.com/2013/05/24/unes pallabres-sobre-la moza vampiru/ Unes Pallabres Sobre La Moza Vampiru. El Sabaneru X, 24 de mayu de 2013]</ref><ref>[http://www.las2veres.co/los fracasos-de la canal-rcn-en-la so-carrera-por-superar-el-rating/ Los fracasos de la canal RCN na so carrera por superar el rating. Por Enrique Trheebilcock Olmos. Los dos orielles, 29 d'ochobre de 2014]</ref> sicasí foi un ésitu n'[[Italia]]<ref>[https://entretenimientu.terra.com.co/famosos/chica-vampiru-enloquecio-a-los-ninos-italianos,0c5f4y375d83a410VgnVCM3000009af154d0RCRD.html Chica Vampiru allorió a los neños italianos]</ref> y [[Francia]]<ref>[http://www.todotvnews.com/news/Chica-vampiru-causa-sensacin-en-los-mozos-franceses.html Chica Vampiru causa sensación nos mozos franceses]</ref><ref>[http://www.noticiasrcn.com/entretenimientu-television/chica-vampiru-tou-un-exito-francia 'Moza Vampiru', tou un ésitu en Francia, 24 de setiembre de 2015]</ref> Tamién se tresmitió en [[Perú]], [[España]], [[Portugal]], [[Rumanía]], [[Rusia]] y [[Polonia]]. En 2014, foi anunciada como protagonista xuvenil de la telenovela [[La ronca d'oru]],<ref>{{cita publicación|títulu=Cómo camudó Greeicy Rendón|url=http://www.tvynovelas.com/co/semeyes/16/02/29/como-camudó--greeicy-rendon/|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Greeicy Rendón ye la vengadora en 'Tiru de gracia'|url=http://www.elnuevoherald.com/entretenimiento/television/article13136012.html|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref> basada na vida de la cantante colombiana, [[Helenita Vargas]].<ref>{{cita publicación|títulu=Greeicy Rendón va interpretar a la fía de Helenita en 'La Ronca d'Oru'|url=http://www.lafiscalia.com/2013/10/01/la-ronca-de-oru-tendra-80-capitulos-y-60-como-se-habia-dichu-primeramente/|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref> En rematando'l rodaxe de dicha producción, integrar al repartu de [[Los años maraviyosos (serie de televisión colombiana)|Los años maraviyosos]],<ref name="eluniversal_1">{{cita publicación|títulu=Ella ye Greeicy Rendón, la nueva estrella sexy de la televisión colombiana|url=http://www.eluniversal.com.co/multimedia/galerias-de-semeyes/ella-ye-greeicy-rendon-la-nueva-estrella-sexy-de-la-television}}</ref> interpretando a Karen González.<ref name="elmundo_1">{{cita publicación|títulu=“Los años maraviyosos" van llegar a Caracol|url=http://www.elmundo.com/portal/vida/entretenimiento/los_anios_maraviyosos_llegaren_a_cascoxu.php#.V8iaR1vhDcs|archiveurl=https://web.archive.org/web/20250804221924/http://www.elmundo.com/portal/vida/entretenimiento/los_anios_maraviyosos_llegaren_a_cascoxu.php#.V8iaR1vhDcs|archivedate=2025-08-04|fechaaccesu=2020-08-24}}</ref><ref name="mundonets_1">{{cita publicación |títulu=Personaxes de “Los Años Maraviyosos” de la Caracol Caracol|url=http://www.mundonets.com/farandula/personaxes-de-los-anos maraviyosos-de la canal-caracol/}}</ref> En 2015, protagonizó [[Tiru de gracia (serie de televisión)|Tiru de gracia]].<ref>{{cita publicación|títulu=Greeicy Rendón y Robinson Díaz protagonicen la serie 'Tiru de gracia'|url=http://www.entretengo.com/television/greeicy-rendon-robinson-diaz-protagonizaren-serie-tiro-de-gracia.html}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Greeicy Rendón ye la vengadora en 'Tiru de gracia'|url=http://www.elnuevoherald.com/entretenimiento/television/article13136012.html}}</ref> Depués formó parte de, [[Esmeraldes (serie de televisión)|Esmeraldes]],<ref>{{cita publicación |títulu=Estos son los personaxes de “Esmeraldes” de la Caracol Caracol|url=http://www.mundonets.com/farandula/estos-son-los personaxes-de-esmeraldes-de la canal-caracol/}}</ref> onde interpretó a Paula Guáqueta Guerrero.<ref>{{cita publicación|títulu=Greeicy Rendón ye Esmeralda|url=http://www.univision.com/series/tiru-de-gracia/greeicy-rendon-ye-esmeralda-articulo}}</ref> En 2016, tuvo en [[Las Vega's (telenovela colombiana)|Las Vega's]], adautación colombiana de [[Las Vega's|la serie chilena del mesmu nome]] y foi anunciada como una de les protagonistes de l'adautación de la serie d'Estaos Xuníos [[Revenge (serie de televisión)|Revenge]].<ref>{{cita publicación |títulu=Greeicy Rendón, inxeniu en televisión|url=http://www.eluniversal.com.co/suplementos/vienres/greeicy-rendon-inxeniu-en-television-201413}}</ref> RCN decidió retardar l'estrenu pa 2017.<ref>{{cita publicación|títulu=Greeicy Rendón y Guillermo Blanco na adautación de la serie Revenge|url=http://www.mastelenovelas.com/2015/04/greeicy-rendon-y-guillermo-blancu-en-la.html}}</ref> El programa finalmente debutó'l 2 de marzu de 2017 n'[[Arxentina]], pela [[Canal 13 (Arxentina)|Canal Trece]] y el 6 de marzu en Colombia, col títulu de [[Vengación (serie de televisión)|Vengación]].<ref>{{cita publicación|títulu=Repartu de la versión colombiana de Revenge|url=http://www.mastelenovelas.com/2015/05/repartu-de-la-version-colombiana-de.html|fechaaccesu=1 de setiembre de 2016}}</ref> Nel 2017 sacó al aire'l so primer senciellu tituláu "Brindemos", siguíu de "Error" y de la mesma "Despierta" los cualos nun tuvieron enforma ésitu; hasta que saco'l so senciellu tituláu "Amantes" el cual foi un ésitu. Como solista acaba de llanzar el so cantar "Más fuerte" la cual tamién esta siendo tou un ésitu. == Trayeutoria == {| class="wikitable sortable" |- ! Añu !Títulu !Rol |- | 2007 | ''[[Factor Xs]]'' | Ella mesma |- | 2009 | ''[[Cuando sala'l sol]]'' | Carolina Parra |- | rowspan="2"| 2010 | ''[[Primer dama (telenovela colombiana)|Primer Dama]]'' | Daniela Astudillo |- | ''[[La Pola]]'' | Sierva |- | 2011 | ''[[Corréu d'inocentes]]'' | Flor Porres |- | 2012 | ''[[¿ú Elisa? (telenovela colombiana)|¿ú Elisa?]]'' | Marcela |- | rowspan="2"| 2013 | ''[[La prepago]] '' | Johanna Barrera |- | ''[[Moza vampiru]]'' | Daisy O'Brian McLaren |- | rowspan="2"| 2014 | ''[[La ronca d'oru]]'' | Pilar Hincapié Vargas |- | ''[[Los años maraviyosos (serie de televisión colombiana)|Los años maraviyosos]]'' | Karen González |- | rowspan="2"| 2015 | ''[[Tiru de gracia (serie de televisión)|Tiru de gracia]]'' | Verónica Bernal "Esmeralda" |- | ''[[Esmeraldes (serie de televisión)|Esmeraldes]]'' | Paula Guáqueta Guerrero |- | 2016 | ''[[Las Vega's (telenovela colombiana)|Las Vega's]]'' | Camila Vega |- | 2017 | ''[[Vengación (serie de televisión)|Vengación]]'' |Gabriela |- | 2018 | ''La vuelta al mundu en 80 rises'' | Ella mesma |- | 2018 | ''La vuelta a Rusia en 80 rises'' | (Ella Mesma) |} == Discográfica == === Senciellos === {| class="wikitable plainrowheaders" style="text-align:center" ! scope="col" rowspan="2" style="width:16.5em;"| Titulo !scope="col" rowspan="2" style="width:1em;"| Añu !colspan="3" | Meyor posición na llista !scope="col" rowspan="2"| Álbum |- ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;"| [[National-Report|COL]]<br /> ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;"| [[Monitor Llatín|MEX]]<br /> ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;"| [[Hot Latin Songs|US<br>Latin]]<br /> |- ! scope="row"| «Amantes»<br />{{small|(con [[Mike Badea]])}} | 2017 | 29<ref>{{cita web |url=http://www.national-report.com/top-colombia/ |títulu=Top 100 Colombia (Selmana 20) - national-REPORT |fecha=14 de mayu de 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180514113948/http://www.national-report.com/top-colombia/ |fechaarchivu=2018-05-14 }}</ref> || 1<ref>{{cita web |url=http://charts.monitorlatino.com/top20/Colombia/Xeneral |títulu=Top 20 Xeneral (Selmana 4) - monitorLATINO |fecha=22 de xineru de 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180122204418/http://charts.monitorlatino.com/top20/Colombia/Xeneral |fechaarchivu=2018-01-22 }}</ref> || − | rowspan="3" data-sort-value="" style="background: #ececec; color: #2C2C2C; vertical-align: middle; font-size: smaller; text-align: center; " class="table-na" | Senciellu ensin álbum |- ! scope="row"| «Más fuerte» | rowspan="2" | 2018 | 6<ref>{{cita web |url=http://www.national-report.com/top-colombia/ |títulu=Top 100 Colombia (Selmana 19) - national-REPORT |fecha=7 de mayu de 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180507052013/http://www.national-report.com/top-colombia/ |fechaarchivu=2018-05-07 }}</ref> || 5<ref>{{cita publicación |url=http://charts.monitorlatino.com/top20/colombia/xeneral |títulu=Top 20 Xeneral (Selmana 20) - monitor-LLATÍN |apellíu=monitorLATINO|work=charts monitorLATINO|fechaaccesu=18 de mayu de 2018 |idioma=es}}</ref> || − |- ! scope="row"| «Jacuzzi» {{small|(con [[Anitta]])}} | 55 || — || — |} == Premios y nomamientos == === Premiu TVyNovelas === {{AP|Premios TVyNovelas (Colombia)|l1=Premios TvyNovelas}} {| {{tablaguapa}} |- ! '''Añu''' !! '''Categoría''' !! '''Telenovela o serie''' !! Resultáu |- | '''[[Premios TVyNovelas (Colombia) 2012|2012]]''' || [[TVyNovelas (Colombia) a la meyor actriz/actor revelación|Meyor actriz/actor revelación]] || [[Primer dama (telenovela colombiana)|Primer dama]] || {{celda|Nomada}} |- | '''[[Premios TVyNovelas (Colombia) 2014|2014]]''' || [[TVyNovelas (Colombia) a la meyor actriz protagonista de serie|Meyor actriz protagonista de serie]] || [[Moza vampiru]] || {{celda|Nomada}} |- | '''[[Premios TVyNovelas (Colombia) 2017|2017]]''' || [[TVyNovelas (Colombia) a la meyor actriz de repartu de serie|Meyor actriz de repartu de serie]] || [[Las Vega's (telenovela colombiana)|Las Vega's]] || {{celda|Ganadora}} |} === Nickelodeon Kids Choice Awards === {{AP|Nickelodeon Kids Choice Awards}} ==== Kids Choice Awards Méxicu ==== {{AP|Kids Choice Awards Méxicu}} {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !! Categoría !! Telenovela o serie !! Resultáu |- | '''2013''' | Personaxe colombianu | [[Moza vampiru]] | {{celda|Nomada}} |- | '''2014''' | Actriz de TV Favorita | [[Moza vampiru]] | {{celda|Nomada}} |} ==== Kids Choice Awards Colombia ==== {{AP|Kids Choice Awards Colombia}} {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !! Categoría !! Telenovela o serie !! Resultáu |- | '''2014''' | Actriz de TV Favorita | [[Moza vampiru]] | {{celda|Nomada}} |} === MTV MIAW === {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !! Categoría !!Resultáu |- |'''2018''' | Artista con más actitú |{{celda|Ganadora}} |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Greeicy Rendon}} * {{IMDb|4812168}} * {{Instagram|greeicy1}} * {{Twitter|GREEICY_RENDON}} {{NF|1996||Rendón, Greeicy}} {{Tradubot|Greeicy Rendón}} [[Categoría:Persones de Cali]] [[Categoría:Actores y actrices de televisión de Colombia]] [[Categoría:Cantantes de Colombia]] an246s4n07zekddreedqwb64qv91nbu Gluten 0 143044 4501312 4493360 2026-06-22T20:50:34Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 4 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501312 wikitext text/x-wiki {{Avisu médicu}} {{Ficha xenérica}} [[Ficheru:Gluten Sources.png|thumb|230px|El gluten provién de los [[ceberes]] d'[[iviernu]], cuantimás el [[trigu]], colos que s'ellabora pan, dulces, pastes y diversos aditivos, presentes nuna gran cantidá de productos alimenticios ellaboraos.]] [[Ficheru:EC y SG - Gluten que desencadena reacción.jpg|thumb|230px|Cantidaes microscópiques de gluten, como les conteníes nun llixu de farina de trigu o nuna sola miga de pan d'esti tamañu, son abondos por que'l so ingestión provoque una respuesta del sistema inmunolóxicu y la reactivación de la enfermedá nes persones [[celiaquía|celíaques]] o con [[sensibilidá al gluten non celiaca]], cuando tán siguiendo una dieta ensin gluten, magar puede nun haber nengún síntoma obviu.<ref name=AcademyNutritionDietetics2014>{{Cita web |url= http://www.eatright.org/resource/health/diseases-and-conditions/celiac-disease/avoiding-gluten-crosscontamination |títulu= Avoiding Gluten Cross-Contamination |fecha= 22 d'abril de 2014 |fechaaccesu= 17 de marzu de 2017 |autor= Academy of Nutrition and Dietetics |cita= For people with celiac disease, even just a microscopic amount of gluten can cause a reaction and damage to the intestines, such as a single bread crumb on a plate or speck of wheat flour on manufacturing equipment. |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170317235410/http://www.eatright.org/resource/health/diseases-and-conditions/celiac-disease/avoiding-gluten-crosscontamination |fechaarchivu= 2017-03-17 }}</ref><ref name=VoltaCaio2015>{{Cita publicación |autor= Volta O, Caio G, De Giorgio R, Henriksen C, Skodje G, Lundin KE |títulu= Non-celiac gluten sensitivity: a work-in-progress entity in the spectrum of wheat-related disorders |publicación= Best Pract Res Clin Gastroenterol |volume= 29 |númberu= 3 |páxina= 477-91 |añu= Jun 2015 |pmid= 26060112 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26060112 |doi= 10.1016/j.bpg.2015.04.006 |tipo=Revisión}}</ref><ref name=BernOBrien2013>{{Cita publicación |autor= Bern EM, O'Brien RF |títulu= Is it an eating disorder, gastrointestinal disorder, or both? |fecha= agostu de 2013 |añu=2013 |publicación= Curr Opin Pediatr |volume= 25 |númberu= 4 |páxines=463-70 |doi=10.1097/MOP.0b013y328362d1ad |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23838835 |pmid= 23838835 |tipo=Revisión}}</ref> El consumu de gluten, seya voluntariu o non, puede producir entueyos bien graves, tales como otres [[enfermedá autoinmune|enfermedaes autoinmunes]], cánceres, [[enfermedá neurolóxica|trestornos neurolóxicos]], [[enfermedaes cardiovasculares]] y [[osteoporosis]], ente otres.<ref name=SeeKaukinen /><ref name=MulderVanWanrooij>{{Cita publicación |autor= Mulder CJ, van Wanrooij RL, Bakker SF, Wierdsma N, Bouma G |títulu= Gluten-free diet in gluten-related disorders|publicación= Dig Dis |volume= 31 |númberu= 1 |páxina= 57-62 |añu= 2013 |pmid= 23797124 |doi= 10.1159/000347180 |tipo= Revisión }}</ref><ref name=HadjivassiliouDuker2014 /><ref name=CiaccioLewis2017>{{Cita publicación |autor= Ciaccio EJ, Lewis SK, Biviano AB, Iyer V, Garan H, Green PH |títulu= Cardiovascular involvement in celiac disease |fecha= 26 d'agostu de 2017 |publicación= World J Cardiol |volume= 9 |númberu= 8 |páxines= 652-666 |doi= 10.4330/wjc.v9.i8.652 |pmid= 28932354 |pmc= 5583538 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=Hourigan2006 /><ref name=Polanco2002>{{Cita publicación |apellíu= Ruiz |nome= A |apellíu2= Polanco |nome2= I |títulu= Esposición al gluten y apaición d'enfermedaes autoinmunes na enfermedá celiaca |añu= 2002 |publicación= Pediátrika |volume= 22 |páxina= 311-9}}</ref>]] El '''gluten''' ye un conxuntu de [[proteína|proteínes]] de pequeñu tamañu, conteníes puramente na [[farina]] de los [[ceberes]] de [[secanu]], fundamentalmente'l [[Triticum|trigu]], pero tamién la [[Hordeum vulgare|cebada]], el [[Secale cereale|centenu]] y l'[[avena]], o cualesquier de les sos [[Nomenclatura trinomial|variedaes]] ya [[Híbridu (bioloxía)|híbridos]] (tales como la [[Triticum spelta|espelta]], la [[Triticum dicoccoides|escanda]], el [[Triticum turgidum|kamut]] y el [[triticale]]).<ref name=Biesiekierski2017cita>{{cita publicación |autor=Biesiekierski JR |títulu=What is gluten? |publicación=J Gastroenterol Hepatol |añu= 2017 |volume= 32 Suppl 1 |páxines= 78–81 |pmid=28244676 |doi=10.1111/jgh.13703 |url= http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/jgh.13703/full |tipo= Revisión |cita= Similar proteins to the gliadin found in wheat exist as secalin in rye, hordein in barley, and avenins in oats and are collectively referred to as “gluten.” Derivatives of these grains such as triticale and malt and other ancient wheat varieties such as spelt and kamut also contain gluten. The gluten found in all of these grains has been identified as the component capable of triggering the immune-mediated disorder, coeliac disease. ''(Esisten proteínes similares a la gliadina que s'atopa nel trigu, como les secalinas nel centenu, les hordeínas na cebada y les aveninas na avena, y denominar colectivamente “gluten.” Derivaos d'estos granos, tales como'l triticale y la malta, y otres variedaes de trigu antigües, tales como la espelta y el kamut, tamién contienen gluten. El gluten atopáu en toos estos granos foi identificáu como'l componente capaz de desencadenar el trestornu mediáu pol sistema inmunolóxicu, la enfermedá celiaca)''}}</ref><ref name=SanMauroGaricano2014>{{cita publicación |apellíu= San Mauro |nome= Ismael |apellíu2= Garicano |nome2= Y |apellíu3= Collada |nome3= L |apellíu4= Ciudá |nome4= MJ |títulu= Is gluten the great etiopathogenic agent of disease in the XXI century? |títulotrad= ¿Ye'l gluten el gran axente etiopatogénico d'enfermedá nel sieglu XXI? |añu= 2014 |publicación= Nutr Hosp |volume= 30 |númberu = 6 |páxina= 1203-1210 |doi= 10.3305/nh.2014.30.6.7866 |url= http://www.aulamedica.es/nh/pdf/7866.pdf |pmid= 25433099}}</ref> Toles variedaes d'avena, incluyendo la "avena puro", contienen gluten,<ref name=Biesiekierski2017cita /> pese al [[#Seguridá de l'avena na dieta llibre de gluten|desaparente y confusu etiquetáu como "avena ensin gluten" o "avena llibre de gluten"]].<ref name=CominoMoreno2015 /><ref name=CiacciCiclitira2015>{{cita publicación |autor= Ciacci C, Ciclitira P, Hadjivassiliou M, Kaukinen K, Ludvigsson JF, McGough N, Sanders DS, Woodward J, Leonard JN, Swift GL |títulu= The gluten-free diet and its current application in coeliac disease and dermatitis herpetiformis |fecha= abril de 2015 |publicación= United European Gastroenterol J |volume= 3 |númberu= 2 |páxines= 121-35 |doi= 10.1177/2050640614559263 |pmid= 25922672 |pmc= 4406897 |tipo= Revisión}}</ref> El gluten ta compuestu por [[prolamina|prolamines]] y [[glutelina|glutelines]].<ref name=FDAlabeling2007>{{cita web |url= https://www.fda.gov/OHRMS/DOCKETS/98fr/05n-0279-npr0001.pdf |títulu= Food Labeling ; Gluten-Free Labeling of Foods |fecha= xineru de 2007 |autor= Food and Drug Administration }}</ref> Representa'l 80-90% del total de les proteínes del trigu.<ref name=FasanoSapone2015>{{cita publicación |autor= Fasano A, Sapone A, Zevallos V, Schuppan D |títulu= Nonceliac gluten sensitivity |publicación= Gastroenterology |volume= 148 |númberu= 6 |páxina= 1195-204 |añu= May 2015 |pmid= 25583468 |doi= 10.1053/j.gastro.2014.12.049 |url=https://www.researchgate.net/publication/270825459_Non-celiac_Gluten_Sensitivity |tipo=Revisión}}</ref> Ye apreciáu poles sos cualidaes viscoelásticas úniques, qu'apurren elasticidá a la masa de farina, lo que dexa que xunto cola [[fermentadura]] el pan llogre volume, según la consistencia elástico y esponxoso de los [[pan (alimentu)|panes]] y mases enfornaes.<ref name=LamacchiaCamarca /><ref>[http://www.marm.es/app/MaterialVegetal/fichaMaterialVegetal.aspx?idFicha=1329 Plataforma de conocencia pal mediu rural y pesqueru: «Trigu» ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180617202326/http://www.marm.es/app/MaterialVegetal/fichaMaterialVegetal.aspx?idFicha=1329 |date=2018-06-17 }} [[Ministeriu de Mediu Ambiente y Mediu Rural y Marín]]. Consultáu'l 6 de xunetu de 2011.</ref> El gluten nun ye indispensable pal ser humanu. Trátase d'un amiestu de proteínes de baxu valor nutricional y biolóxicu, con baxa calidá por cuenta de defectos n'[[aminoácidu esencial|aminoácidos esenciales]],<ref name=FAO2013 /> polo que dende'l puntu de vista de la nutrición la so esclusión de l'alimentación nun representa nengún problema<ref name=LamacchiaCamarca>{{cita publicación |apellíu= Lamacchia |nome= C |apellíu2= Camarca |nome2= A |apellíu3= Picascia |nome3= S |apellíu4= Di Luccia |nome4= A |apellíu5= Gianfrani |nome5= C |títulu= Cebera-based gluten-free food: how to reconcile nutritional and technological properties of wheat proteins with safety for celiac disease patients |añu= 2014 Jan 29 |publicación= Nutrients |volume= 6 |númberu= 2 |páxina= 575-90 |doi= 10.3390/nu6020575 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3942718/ |PMID= 24481131 |PMC= 3942718}}</ref> y puede ser fácilmente sustituyíu por otres proteínes animales o vexetales cuando ye precisu realizar una [[dieta ensin gluten|dieta llibre de gluten]]. La fonte principal de proteínes llograr de los alimentos d'orixe animal como carne, lleche y productos lácteos, güevos y pexe. Los alimentos vexetales que son fontes útiles de proteínes son les llegumes, los frutos secos, les granes y les ceberes. Como alternativa a estos postreros, les persones con [[celiaquia|enfermedá celiaca]] o [[sensibilidá al gluten non celiaca]] tienen d'escoyer ceberes llibres de gluten. Nos últimos años, el conteníu de proteína de les ceberes menores y de los [[pseudocereal]]es investigóse y demostróse que ye más altu y de mayor calidá nutricional en comparanza col trigu, tantu pola composición n'aminoácidos esenciales como pola [[biodisponibilidad]] o digestibilidad.<ref>{{cita publicación |apellíu= Gorinstein |nome= S |apellíu2= Pawelzik |nome2= Y |apellíu3= Delgado-Licon |nome3= Y |apellíu4= Haruenkit |nome4= R |apellíu5= Weisz |nome5= M |apellíu6= Trakhtenberg |nome6= S |títulu= Characterization of pseudocereal and cebera proteins by protein and amino acid analyses |añu= 2002 |publicación= J Sci Food Agr |volume= 82 |númberu= 8 |páxina=886-91 |doi= 10.1002/jsfa.1120}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Abdel-Aal |nome= ESM |apellíu2= Hucl |nome2= P |títulu= Amino acid composition and in vitro protein digestibility of selected ancient wheats and their end products |añu= 2002 |publicación= J Food Comp Añal |volume= 15 |númberu= 6 |páxina=737-47 |doi= 10.1006/jfca.2002.1094}}</ref><ref name=SaturniFerretti2010>{{cita publicación |apellíu= Saturni |nome= L |apellíu2= Ferretti |nome2= G |apellíu3= Bacchetti |nome3= T |títulu= The Gluten-Free Diet: Safety and Nutritional Quality |añu= 2010 Jan |publicación= Nutrients |volume= 2 |númberu= 1 |páxina=16–34 |doi=10.3390/nu20100016 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3257612/ |pmid= 22253989 |pmc=3257612 |tipo=Revisión}}</ref> El númberu de persones afeutaes polos diversos [[#Trestornos rellacionaos col gluten|trestornos rellacionaos col gluten]] ta aumentando de manera constante.<ref name=BressanKramer2016 /> Sicasí, debíu a la escasa conocencia sobre estos trestornos ente los profesionales de la salú, que tiende a perpetuase,<ref name=SeeKaukinen>{{cita publicación |apellíu= See |nome= JA |apellíu2= Kaukinen |nome2= K |apellíu3= Makharia |nome3= GK |apellíu4= Gibson |nome4= PR |apellíu5= Murray |nome5= JA |títulu= Practical insights into gluten-free diets |añu= 2015 Oct |publicación= Nat Rev Gastroenterol Hepatol |volume= 12 |númberu= 10 |páxina=580-91 |doi=10.1038/nrgastro.2015.156 |url= http://www.nature.com/nrgastro/journal/v12/n10/full/nrgastro.2015.156.html |pmid= 26392070 |tipo= Revisión }}</ref><ref name=Fasano2005Pediatric>{{cita publicación |autor= Fasano A |títulu= Clinical presentation of celiac disease in the pediatric population |publicación= Gastroenterology |volume= 128 |númberu= 4 Suppl 1 |páxina= S68-73 |añu= 2005 |mes= abril |pmid= 15825129 |doi= 10.1053/j.gastro.2005.02.015 |tipo=Revisión |quote= The spectrum of clinical presentations is wide, and currently extraintestinal manifestations (eg, anemia or short stature) are more common than the classic malabsorption symptoms. A high degree of awareness among health care professionals and a lliberal use of serologic CD tests can help to identify many of the nonclassic cases.41 Therefore, the primary care pediatrician has a central role in this process of case finding. (...) It is important to note that poor awareness of CD among health professionals tends to self-perpetuate for several reasons (...) ''Traducción: L'espectru de presentaciones clíniques ye ampliu, y anguaño les manifestaciones extraintestinales (por casu, anemia o talla baxa) son más comunes que los síntomes clásicos de malabsorción. Un altu grau de conocencia ente los profesionales de la salú y un usu lliberal de les pruebes serológicas d'enfermedá celiaca pueden ayudar a identificar munchos de los casos non clásicos. Poro, el pediatra d'atención primaria tien un papel central nesti procesu de busca de casos. (...) Ye importante tener en cuenta que la escasa conocencia sobre la enfermedá celiaca ente los profesionales de la salú tiende a perpetuase por delles razones''}}</ref> y magar que amontóse el númberu de diagnósticos en comparanza con años anteriores, na actualidá práuticamente la totalidá de los casos reales sigue ensin reconocer, ensin diagnosticar y ensin tratar.<ref name=LundinWijmenga2015 /><ref name=LionettiGatti2015 /><ref name=VerduArmstrong2009 /><ref name=MansuetoSeidita2014 /> La mayor parte de los afeutaos solo presenta síntomes dixestivos leves, intermitentes o inclusive ausentes, probablemente debíu al efeuto [[opioide]] del gluten, qu'amazcara'l dañu intestinal, anque sí desenvuelven otros trestornos acomuñaes que pueden afectar práuticamente a cualquier órganu.<ref name=PruimboomPunder2015>{{cita publicación |autor= Pruimboom L, de Punder K |títulu= The opioid effects of gluten exorphins: asymptomatic celiac disease |fecha= 24 de payares de 2015 |publicación= J Health Popul Nutr |volume= 33 |páxines= 24 |doi= 10.1186/s41043-015-0032-y |pmid= 26825414 |pmc= 5025969 |tipo= Revisión}}</ref> Tres un dilatáu historial de variaes molesties de salú y un llargu pelegrinaxe por ensame de consultes de diversos especialistes mientres años, ensin recibir un sofitu médicu fayadizu, la mayoría de les persones afeutaes acaba recurriendo a la [[dieta ensin gluten]] y al autodiagnóstico,<ref name=VerduArmstrong2009 /><ref name=MansuetoSeidita2014 /><ref name=LudvigssonCard>{{cita publicación |autor= Ludvigsson JF, Card T, Ciclitira PJ, Swift GL, Nasr I, Sanders DS, Ciacci C |títulu= Support for patients with celiac disease: A literature review |publicación= United European Gastroenterol J |volume= 3 |númberu= 2 |páxina= 146-59 |añu= Apr 2015 |pmid= 25922674 |pmc= 4406900 |doi= 10.1177/2050640614562599}}</ref> ente qu'otres munches son persones que s'acostumaron a vivir con un estáu de mala salú crónica como si fuera normal.<ref name=LionettiGatti2015 /><ref name=LudvigssonCardScreening>{{cita publicación |autor= Ludvigsson JF, Card TR, Kaukinen K, Bai J, Zingone F, Sanders DS, Murray JA. |títulu= Screening for celiac disease in the general population and in high-risk groups |fecha= abril de 2015 |publicación= United European Gastroenterol J |volume= 3 |númberu= 2 |páxines= 106-20 |doi= 10.1177/2050640614561668 |pmid= 25922671 |pmc= 4406899 |tipo= Revisión}}</ref> Los [[enfermedá neurolóxica|trestornos neurolóxicos]] causaos pol consumu de gluten denominar [[neurogluten]].<ref name=HernandezLahozMauriCapdevila2011>{{cita publicación |autor= Hernandez-Lahoz C, Mauri-Capdevila G, Vega-Villar J, Rodrigo L |títulu= Neurological disorders associated with gluten sensitivity |títulotrad= Neurogluten: patoloxía neurolóxica por intolerancia al gluten |fecha= 1 de setiembre de 2011 |publicación= Rev Neurol |volume= 53 |númberu= 5 |páxines= 287-300 |url= http://maxconn.autismoava.org/archivos/NEUROGLUTEN.pdf |pmid= 21796607 |tipo= Revisión}}</ref> Según el neurólogu Marios Hadjivassiliou, pioneru a nivel mundial nel estudiu de l'[[ataxia#La ataxia por gluten|ataxia por gluten]], "Que la sensibilidá al gluten seya considerada principalmente una enfermedá del intestín delgáu ye un error históricu (...) pue ser principalmente, y dacuando puramente, una enfermedá neurolóxica".<ref name=HadjivassiliouGrunewald2002>{{cita publicación |autor= Hadjivassiliou M, Grünewald RA, Davies-Jones GA |títulu= Gluten sensitivity as a neurological illness |fecha= mayu de 2002 |publicación= J Neurol Neurosurg Psychiatry |volume= 72 |númberu= 5 |páxines= 560-3 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1737870/pdf/v072p00560.pdf |pmid= 11971034 |pmc= 1737870 |tipo= Revisión}}</ref> El cumplimientu de la dieta ensin gluten nos celiacos ye muncho peor de lo que tradicionalmente considerar por parte de los científicos y especialistes.<ref name="LeonardCureton2017">{{Cita publicación |autor= Leonard MM, Cureton P, Fasano A |títulu= Indications and Use of the Gluten Contamination Elimination Diet for Patients with Non-Responsive Celiac Disease |fecha= 18 d'ochobre de 2017 |publicación= Nutrients |volume= 9 |númberu= 10 |páxines= pii: Y1129 |doi= 10.3390/nu9101129 |pmid= 29057833 |pmc= 5691745 }}</ref> Estudios actuales demuestren qu'aproximao'l 80% de los celiacos sigui teniendo mancadura intestinal, a pesar del tratamientu calteníu cola dieta ensin gluten.<ref name=SeeKaukinenCita1>{{Cita publicación |apellíu= See |nome= JA |apellíu2= Kaukinen |nome2= K |apellíu3= Makharia |nome3= GK |apellíu4= Gibson |nome4= PR |apellíu5= Murray |nome5= JA |títulu= Practical insights into gluten-free diets |añu= 2015 Oct |publicación= Nat Rev Gastroenterol Hepatol |volume= 12 |númberu= 10 |páxina=580-91 |doi=10.1038/nrgastro.2015.156 |url= http://www.nature.com/nrgastro/journal/v12/n10/full/nrgastro.2015.156.html |pmid= 26392070 |tipo= Revisión |cita=Interestingly, several studies show incomplete histological normalization of small bowel mucosa despite a strict GFD, and even 79% of the treated patients have persistent villous atrophy. This finding could be explained by an inadvertent gluten intake. ''Curiosamente, dellos estudios amuesen normalización histolóxica incompleta de la mucosa del intestín delgáu a pesar d'una estricta GFD, ya inclusive el 79% de los pacientes trataos tienen atrofia vellositaria persistente. Esti afayu podría esplicase por una ingesta inalvertida de gluten.''}}</ref> La principal causa d'esta falta de recuperación ye la ingesta inalvertida de gluten, principalmente debida a [[dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|contaminaciones cruciaes]].<ref name=SeeKaukinen /><ref name=AGA2006>{{Cita publicación |autor= Rostom A, Murray JA, Kagnoff MF |títulu= American Gastroenterological Association (AGA) Institute technical review on the diagnosis and management of celiac disease |fecha= avientu de 20006 |publicación= Gastroenterology |volume= 131 |númberu= 6 |páxines= 1981-2002 |doi= 10.1053/j.gastro.2006.10.004 |url= http://www.gastrojournal.org/article/S0016-5085(06)02227-X/fulltext |pmid= 17087937 |tipo= Revisión}}</ref> Un [[metaanálisis]] de 2018 conclúi que la mayoría de los celiacos, tanto neños como adultos, sigui inxiriendo gluten con regularidá, de manera involuntaria, a pesar de tar faciendo una dieta ensin gluten.<ref name="SyageKelly2018">{{Cita publicación |autor= Syage JA, Kelly CP, Dickason MA, Ramirez AC, Leon F, Dominguez R, Sealey-Voyksner JA |títulu= Determination of gluten consumption in celiac disease patients on a gluten-free diet |fecha= 1 de febreru de 2018 |publicación= Am J Clin Nutr |volume= 107 |númberu= 2 |páxines= 201-207 |doi= 10.1093/ajcn/nqx049 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29529159 |pmid= 29529159 |tipu= Meta-analís}}</ref> Con frecuencia, les persones con una educación básica probe y una baxa comprensión de cómo se realiza una dieta ensin gluten creen que tán siguiendo puramente la dieta, pero tán cometiendo errores frecuentes.<ref name=SeeKaukinen /><ref name=MulderVanWanrooij/> Si la supresión del gluten nun ye completa y caltenida pa tola vida, persisten el [[Celiaquía#Afayos nes biopsies duodenales|dañu na mucosa intestinal]], l'[[Enfermedá autoinmune|activación inmunolóxica]] y el riesgu de desenvolver entueyos de salú bien graves.<ref name=HanChen2015 /> A fecha de 2018, salvu en Brasil,<ref name="ANVISA2016">{{cita web|títulu=Guia sobre Programa de Controle de Alergênicos|url=https://www.saude.rj.gov.br/comum/code/MostrarArquivo.php?C=MzIxOQ%2C%2C|editorial=Agência Nacional de Vigilância Sanitária (ANVISA)|fecha=Vixente a partir del 1 d'abril de 2016|fechaaccesu=7 d'abril de 2018}}</ref>nun ye obligatoriu en nengún país del mundu etiquetar los productos como "Ensin Gluten" nin tampoco declarar la presencia de traces de gluten, polo que la simple llectura del llistáu d'ingredientes nun dexa saber si un productu ye seguru.<ref name="LeonardCureton2017" /><ref name="AllenTurner2014">{{Cita publicación |autor= Allen KJ, Turner PJ, Pawankar R, Taylor S, Sicherer S, Lack G, Rosario N, Ebisawa M, Wong G, Mills EN, Beyer K, Fiocchi A, Sampson HAI |títulu= Precautionary labelling of foods for allergen content: are we ready for a global framework? |fecha= 2014 |publicación= World Allergy Organ J |volume= 7 |númberu= 1 |páxines= 10 |doi= 10.1186/1939-4551-7-10 |pmid= 24791183 |pmc= 4005619 |tipo= Revisión}}</ref><ref name="FDAfaqsgluten-free">{{Cita web |url= https://www.fda.gov/Food/GuidanceRegulation/GuidanceDocumentsRegulatoryInformation/Allergens/ucm362880.htm |títulu= Questions and Answers: Gluten-Free Food Labeling Final Rule. What does gluten cross-contact mean in the context of the final rule? |fecha= 12 d'avientu de 2017 |fechaaccesu= 23 de marzu de 2018 |editorial= [[Alministración d'Alimentos y Melecines|Food and Drug Administration (FDA)]] }}</ref> Nes persones con [[trestornos neurolóxicos rellacionaos col gluten]], la rexeneración del sistema nerviosu una vegada empecipiada la dieta ye lenta y n'ocasiones incompleta, principalmente cuando'l diagnósticu retrásase, magar torga la meyora del dañu neurolóxicu. Mínimes cantidaes de gluten, inclusive los presentes na mayoría de los productos etiquetaos "Ensin Gluten", pueden ser abondos pa caltener activada la respuesta del sistema inmunolóxicu responsable de la mancadura neuronal nuna parte de los pacientes.<ref name="HadjivassiliouGrunewald2002" /> Nengún de los métodos que s'empleguen hasta la fecha (2018) pa evaluar el cumplimientu estrictu de la dieta ensin gluten ye fiable: cuestionarios rellenaos polos pacientes, evaluación de los síntomes, determinación de los anticuerpos específicos de la celiaca y afayos nes biopsies duodenales.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /><ref name="SyageKelly2018" /><ref name=Newnham2017cita1>{{Cita publicación |autor= Newnham ED |títulu= Coeliac disease in the 21st century: paradigm shifts in the modern age |fecha= marzu de 2017 |publicación= J Gastroenterol Hepatol |volume= 32 Suppl 1 |páxines= 82-85 |doi= 10.1111/jgh.13704 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28244672 |pmid= 28244672 |tipo= Revisión |cita= A significant weakness of all clinical studies in CD to date has been the absence of an objective measure of dietary compliance. Coeliac antibodies, intestinal histology, and symptoms are all imperfect tools for assessment of adherence. ''(Una debilidá significativa de tolos estudios clínicos sobre enfermedá celiaca hasta la fecha foi l'ausencia d'una midida oxetiva del cumplimientu dietéticu. Los anticuerpos celiacos, la histoloxía intestinal y los síntomes son toes ferramientes imperfectes pa la evaluación de l'adherencia.)''}}</ref> Dende 2017 ta disponible un nuevu métodu basáu na [[Test de detección de gluten|detección de gluten]] en muestres d'orina o fieces pa usu profesional y dende xineru de 2018 en versión pa usu domésticu, que demostró la so eficacia n'estudios científicos pa controlar el cumplimientu de la dieta y detectar contaminaciones por traces.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /><ref name="GIPorina2017">{{Cita web |url= https://celicidad.net/test-deteccion-gluten/ |títulu= Dra. Moreno: “El test de detección de gluten -GlutenDetect- dexa saber si prodúcense ingestas puntuales de la proteína” |fecha= 2 d'abril de 2017 |fechaaccesu= 26 de marzu de 2018 |editorial= Celicidad }}</ref> == Composición == [[Ficheru:Que es el gluten y en que cereales se encuentra.jpg|right|Que ye'l gluten y en que ceberes s'atopa.]] El gluten de trigu ta formáu poles proteínes llamaes [[glutenina|glutenines]] y [[gliadina|gliadines]] (90%), lípidos (8%) y carbohidratos (2%). La gliadina ye la fracción soluble n'alcohol del gluten y contién la mayor parte de los productos que resulten tóxicos pa les persones con predisposición xenética;<ref name=EC2008 /><ref name=CominoReal /><ref name=GimenezBarro /><ref name=PenaRodrigo /> coles mesmes, provoca aumentu de la [[permeabilidá intestinal]] (arreyada nel desenvolvimientu d'[[enfermedá autoinmune|enfermedaes autoinmunes]], [[cáncer]], [[infeición|infeiciones]] y [[alerxa|alerxes]])<ref name=Fasano2011>{{cita publicación |apellíu = Fasano |nome = A |títulu = Zonulin and its regulation of intestinal barrier function: the biological door to inflammation, autoimmunity, and cancer |añu = 2011 Jan |publicación = Physiol Rev |volume = 91 |númberu = 1 |páxina = 151-75 |doi = 10.1152/physrev.00003.2008 |url = http://physrev.physiology.org/content/91/1/151.long |PMID = 21248165 |PMC = |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20150826081610/http://physrev.physiology.org/content/91/1/151.long |fechaarchivu = 26 d'agostu de 2015 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20150826081610/http://physrev.physiology.org/content/91/1/151.long |archivedate = 2015-08-26 |fechaaccesu = 2018-07-09 }}</ref> independientemente de la predisposición xenética, esto ye, tantu en [[celiaquía|celiacos]] como en non celiacos.<ref name=Fasno2012>{{cita publicación |apellíu= Fasano |nome= A títulu Intestinal permeability and its regulation by zonulin: diagnostic and therapeutic implications |añu= 2012 Oct |publicación= Clin Gastroenterol Hepatol |volume= 10 |númberu= 10 |páxina=1096-100 |doi=10.1016/j.cgh.2012.08.012 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3458511/ |PMID= 22902773 |PMC= 3458511}}</ref><ref name=DragoElAsmar>{{cita publicación |autor= Drago S1, El Asmar R, Di Pierro M, Grazia Clemente M, Tripathi A, Sapone A, Thakar M, Iacono G, Carroccio A, D'Agate C, Not T, Zampini L, Catassi C, Fasano A. |títulu= Gliadin, zonulin and gut permeability: Effects on celiac and non-celiac intestinal mucosa and intestinal cell lines |añu= 2006 Apr |publicación= Scand J Gastroenterol |volume= 41 |númberu= 4 |páxina= 408-19 |doi= 10.1080/00365520500235334 |url= http://www.researchgate.net/publication/7144746_Gliadin_zonulin_and_gut_permeability_Effects_on_celiac_and_non-_celiac_intestinal_mucosa_and_intestinal_cell_lines |PMID= 16635908}}</ref> Otres ceberes, pola so proximidá [[taxonomía|taxonómica]], contienen [[Péptidu|péptidos]] tóxicos homólogos: [[cebada]] (hordeínas), [[centenu]] (secalinas), [[avena]] (aveninas) y les sos variedaes ya [[Híbridu (bioloxía)|híbridos]], como [[kamut]] y [[triticale]].<ref name=Biesiekierski2017cita /><ref name=EC2008>{{cita publicación |apellíu= Rodrigo |nome= L |apellíu2= Garrote |nome2= JA |apellíu3= Vives |nome3= S |apellíu4= ''et al.'' |títulu= Enfermedad Celiaca |añu= 2008 Sep 6 |publicación= Med Clin (Barc) |volume= 131 |númberu= 7 |páxina= 264-70 |url= http://zl.elsevier.es/es/revista/medicina-clinica-2/enfermedá-celiaca-13125306-diagnosis-and-treatment-2008 |PMID= 18775218}}</ref><ref name=CominoReal>{{cita publicación |apellíu= Comín |nome= I |apellíu2= Real |nome2= A |apellíu3= Moreno |nome3= ML |apellíu4= Cebolla |nome4= A |apellíu5= Sousa |nome5= C |títulu= Detección de la fracción inmunotóxica del gluten: aplicaciones en seguridá alimentaria y na monitorización de pacientes celiacos |añu= 2013 |publicación= Enfermedá celiaca y sensibilidá al gluten non celiaca |páxina= 433-445 |doi= 10.3926/oms.24 |url= http://www.omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/24/45 }}</ref><ref name=GimenezBarro>{{cita publicación |apellíu = Giménez |nome = MJ |apellíu2 = Barro |nome2 = F |títulu = Variedad de trigu aptes pa celiacos |añu = 2013 |publicación = Enfermedá celiaca y sensibilidá al gluten non celiaca |páxina = 463-477 |doi = 10.3926/oms.140 |url = http://www.omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/140/47 }}</ref><ref name=PenaRodrigo>{{cita publicación |apellíu= Peña |nome= AS |apellíu2= Rodrigo |nome2= L |títulu= Enfermedá celiaca y sensibilidá al gluten non celiaca |añu= 2013 |publicación= Enfermedá celiaca y sensibilidá al gluten non celiaca |páxina= 25-43 |doi= 10.3926/oms.181 |url= http://www.omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/181/25 |PMID= }}</ref> Toes estes proteínes denominar colectivamente gluten.<ref name=Biesiekierski2017cita /> El gluten ye'l responsable de que la farina de trigu seya panificable, pos lo contién en gran cantidá.<ref name="Mataix">Mataix Verdú J, et al. ''Nutrición pa educadores''. Edición Díaz de Santos. España 2005.</ref> Les gluteninas apúrren-y elasticidá a la masa de pan, de cuenta que cuando s'espurre tiende a recuperar la so forma orixinal. Les gliadinas estabilizar por enllaces disulfuro intramoleculares y apúrren-y pegajosidad a la masa, coles mesmes que son responsables de la so extensibilidad, esto ye, que s'estiende ensin llegar a rompese.<ref name="Mataix"/><ref name="Badui">Badui Dergal S. ''Química de los alimentos''. Prentice Hall, Méxicu 1999.</ref> A lo llargo de los sieglos XIX y XX, la [[Selección artificial|selección xenética activa]] y la [[Inxeniería xenética|manipulación xenética direuta]] modificaron descomanadamente les variedaes de trigu orixinales (''Triticacee''), pasando d'unos pocos granos con escasu conteníu en gluten a grandes colleches de trigu bien arriquecíes con gluten,<ref name=Greco>{{cita publicación |apellíu= Greco |nome= L |títulu= From the neolithic revolution to gluten intolerance: benefits and problems associated with the cultivation of wheat |añu= 1997 |publicación= J Pediatr Gastroenterol Nutr |volume= 24 |númberu= 5 |páxina= S14-6; discussion S16-7 |doi=10.1097/00005176-199700001-00005 |pmid= 9161969 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9161969 |tipo= Revisión. Artículu históricu.}}</ref> coles mires de facilitar la preparación de les mases y consiguir productos curiosos pal consumidor dende'l puntu de vista gastronómicu.<ref name=Eastwood2017>{{cita publicación |autor= Eastwood M |títulu= "Gluten sensitivity" - a 21st century epidemic |fecha= 7 de febreru de 2017 |publicación= QJM |volume= |númberu= |páxines= |doi= 10.1093/qjmed/hcx032 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28169403 |pmid= 28169403 }}</ref> Los criterios actuales pa la selección del trigu nun tienen en cuenta'l so valor nutricional, sinón les sos cualidaes dende'l puntu de vista funcional demandaes pola industria alimentaria (determinaes por un altu conteníu en gluten) y el baxu costu económicu.<ref name=DayAugustin2006 /><ref name=ShewryHalford2002>{{cita publicación |autor= Shewry PR, Halford NG. |títulu= Cebera seed storage proteins: structures, properties and role in grain utilization |fecha= abril de 2002 |publicación= J Exp Bot |volume= 53 |númberu= 370 |páxines= 947-58 |doi= 10.1093/jexbot/53.370.947 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11912237 |pmid= 11912237 |tipo= Revisión |cita= The nutritional quality of cereals is not generally an important consideration for human diets in the developed world, although it is still important in some developing countries. The major consideration is the impact of the grain proteins on functional properties for food processing, since the bulk of all cereals, except rice, are consumed in processed foods. Processing quality is particularly important for wheat where the gluten proteins are the major determinant of end use quality. ''Traducción: La calidá nutricional de les ceberes nun suel ser una considerancia importante pa les dietes humanes nel mundu desarrolláu, anque sigue siendo importante en dellos países en desenvolvimientu. La principal considerancia ye l'impautu de les proteínes del granu sobre les propiedaes funcionales pa la ellaboración d'alimentos, una y bones la mayor parte de toles ceberes, sacante l'arroz, peracabar nos alimentos procesaos. La calidá del procesamientu ye particularmente importante pal trigu, onde les proteínes del gluten son el principal determinante de la calidá del usu final.''}}</ref> Anguaño, el gluten representa'l 80-90% del total de proteínes nel trigu.<ref name=FasanoSapone2015 /> Esta situación puede ser el detonante del gran aumentu na frecuencia de la [[celiaquía|enfermedá celiaca]], especialmente en poblaciones que la so heriedu xenéticu derivar de grupos bien antiguos que nun s'afixeron con ésitu a tolerar esta proteína.<ref name=Greco /> == Propiedaes nutricionales == Les proteínes del gluten son de baxa calidá, con un baxu valor nutricional y biolóxicu.<ref name=LamacchiaCamarca /><ref name=FAO2013>{{cita web |url= http://www.fao.org/ag/humannutrition/35978-02317b979a686a57aa4593304ffc17f06.pdf |títulu= Dietary protein quality evaluation in human nutrition. Report of an FAO Expert Consultation |autor = Food and Agriculture Organization of the United Nations |fecha= 2013 |isbn= ISBN 978-92-5-107417-6}}</ref> La capacidá del gluten pa suministrar [[aminoácidu|aminoácidos]] que l'organismu pueda utilizar ye bien llindada, según los resultaos del nuevu métodu pa midir la calidá de les proteínes promovíu pola [[Organización de les Naciones Xuníes pa l'Alimentación y l'Agricultura]] (puntuación d'aminoácidos indispensables digeribles o DIAAS, poles sos sigles n'inglés), bien per debaxo de les puntuaciones llograes por otres proteínes d'orixe animal (como la lleche) o vexetal (como los arbeyos).<ref name=FAO2013 /> El gluten ye deficiente nel [[aminoácidu esencial]] [[lisina]].<ref name=Shewry2009 /> Hai diez aminoácido que se consideren esenciales, yá que los animales nun pueden sintetizalos y tienen de consiguilos al traviés de l'alimentación. Si los niveles de siquier unu d'estos aminoácidos esenciales ye deficiente, los demás son descompuestos y [[escreción|escretaos]],<ref name=Shewry2009>{{cita publicación |autor= Shewry PR |títulu= Wheat |fecha= 2009 |publicación= J Exp Bot |volume= 60 |númberu= 6 |páxines= 1537-53 |doi= 10.1093/jxb/erp058 |url= https://academic.oup.com/jxb/article/60/6/1537/517393/Wheat |pmid= 19386614 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=GietzenAja2012>{{cita publicación |autor= Gietzen DW1, Folia SM |títulu= The brain's response to an essential amino acid-deficient diet and the circuitous route to a better meal |fecha= ochobre de 2012 |publicación= Mol Neurobiol |volume= 46 |númberu= 2 |páxines= 332-48 |doi= 10.1007/s12035-012-8283-8 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3469761/ |pmid= 22674217 |pmc= 3469761 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=ShewryHey2015>{{cita publicación |autor= Shewry PR1, Hey SJ2. |títulu= The contribution of wheat to human diet and health |fecha= ochobre de 2015 |publicación= Food Energy Secur |volume= 4 |númberu= 3 |páxines= 178-202 |doi= 10.1002/fes3.64 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4998136/ |pmid= 27610232 |pmc= 4998136 |tipo= Revisión}}</ref> lo cual llinda la crecedera nos neños y fai que se pierda'l nitróxenu de la dieta.<ref name=ShewryHey2015 /> Pa compensar esti defectu, ye precisu complementar con proteínes procedentes d'otros alimentos, como pueden ser les llegumes.<ref name=FAOcerealsquality>{{cita web |url= http://www.fao.org/docrep/x2184y/x2184y05.htm |títulu= Nutritional quality of cereals |fechaaccesu= 9 de xunu de 2017 |autor= [[Organización de les Naciones Xuníes pa l'Alimentación y l'Agricultura]] (FAO) }}</ref> == Usu == [[Ficheru:Work dough.jpg|miniaturadeimagen|El gluten ye responsable de la elasticidá de la masa de farina.]] El gluten ye bien demandáu en tol mundu, principalmente pola industria alimentaria pero tamién d'otros tipos, por cuenta del so baxu costu económicu y les sos propiedaes [[viscoelasticidad|viscoelásticas]] y adesives úniques.<ref name=DayAugustin2006>{{cita publicación |autor= Day L, Augustin MA, Batey IL, Wrigley CW |títulu= Wheat-gluten uses and industry needs |fecha= 2006 |publicación= Trends in Food Science & Technology |volume= 17 |númberu= 2 |páxines= 82– 90 |doi= 10.1016/j.tifs.2005.10.003 |url= http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0924224405002487 |tipo= Revisión}}</ref> === Industria alimentaria === Les carauterístiques físiques del gluten faciliten la producción d'alimentos procesaos, [[comida rápida]] y [[aditivu alimenticiu|aditivos alimenticios]],<ref name=DayAugustin2006 /> que'l so consumu amontar espectacularmente debíu al procesu de industrialización global y a la occidentalización de la dieta.<ref name=ShewryHey2015 /> Como aditivu, emplegar pa conferir mafa, espesura o volume a una gran cantidá de productos alimenticios,<ref name="Holford"/> lo que provoca qu'esista presencia de proteínes tóxiques pa una parte de la población nos productos menos sospechosos.<ref name=CominoReal /> Más de la metá de los alimentos que se comercialicen anguaño contién gluten de trigu, cebada, centenu o avena como espesante o aglutinante, en forma de [[Dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|contaminación cruciada]] o inclusive por adulteración. Suponen un grave riesgu pa la salú de los celiacos y les persones con [[sensibilidá al gluten non celiaca]], polo que ye precisu un control rigorosu del conteníu en gluten pa la so certificación como alimentos aptos pal consumu por pacientes celiacos.<ref name=CominoReal /> El gluten tamién ta presente nes [[hostia|hosties]] de comunión que s'ufierten mientres la [[eucaristía]] o misa cristiana,<ref name=NIHCDtreatment /> pos se trata de pan ácimo (ensin lleldu) ellaboráu con farina de trigu. Amás, col gluten prepárase [[seitán]], que ellabórase al remoyar (si facer a partir de gluten en polvu), amasar y fervelo mientres un tiempu variable, ente 30 y 90 minutos según la grosez, el tipu d'olla, etc. Una vegada fervíu, tien una consistencia firme y toma un pocu del sabor del caldu en que se cocina. Esta propiedá y el conteníu de proteína, fai que seya apreciáu como sustitutu de la carne en recetes vexetarianes y [[veganismu|veganas]]. El gluten ye bien apreciáu polos [[adventistes del séptimu día]], los [[Hare krishna]] y los budistes, quien suelen abstenese de consumir carne.{{ensin referencies}} ===Plásticos biodegradables=== El gluten ta emplegándose dende va años na investigación pa ellaborar plásticos biodegradables destinaos al caltenimientu d'alimentos y otros diversos usos, como alternativa a los plásticos basaos en petroleu.<ref name="DayAugustin2006" /><ref name="ZinkWyrobnik2016">{{Cita publicación |autor= Zink J, Wyrobnik T, Prinz T, Schmid M |títulu= Physical, Chemical and Biochemical Modifications of Protein-Based Films and Coatings: An Extensive Review |fecha= 23 d'agostu de 2016 |publicación= Int J Mol Sci |volume= 17 |númberu= 9 |páxines= pii: Y1376 |doi= 10.3390/ijms17091376 |pmid= 27563881 |pmc= 5037656 |tipo= Revisión}}</ref> El so impautu nes persones con trestornos rellacionaos col gluten, según el so usu nun ampliu y creciente númberu de productos tanto alimenticios como d'otru tipu, ye un motivu d'esmolición que precisa ser valoráu y reglamentado.<ref name="DayAugustin2006" /> === Otros usos === El gluten tamién s'emplega na fabricación de productos farmacéuticos (incluyendo [[melecina|melecines]] recetados y de venta llibre, [[gargarismos]] y [[colutorios]], [[Suplementu vitamínicu|suplementos vitamínicos]] y minerales, [[planta melecinal|productos a base de plantes melecinales]], [[Suplementu dietéticu|suplementos dietéticos]], [[vendaje|viendas adesives]], [[esparadrapu|esparadrapos]] y [[tira adesiva sanitaria|tires adesives sanitaries]]), tou tipu de [[cosméticu|productos cosméticos]] y de cuidu personal ([[Lápiz llabial|barres de llabios]], [[Rellumu de llabios|bálsamos y rellumos llabiales]], [[Dentífrico|pastia de dientes]], [[enxagüe bucal|enxagües bucales]], productos pal cuidu de la piel y el pelo, etc.), piensos y alimentos p'animales de granxa y mascotes, xampúes pa perros y [[plastilina|pastia de modelar pa neños]] (como [[Play-Doh]]), ente otros.<ref name=DayAugustin2006 /><ref name=NIHCDtreatment>{{cita web |url= https://www.niddk.nih.gov/health-information/digestive-diseases/celiac-disease/treatment |títulu= Treatment for Celiac Disease |fecha= xunu de 2016 |fechaaccesu= 9 de xunu de 2017 |autor= [[National Institutes of Health (Estaos Xuníos)]] }}</ref><ref name=FlamezAshley2013>{{cita publicación |autor= Flamez B, Clark AA, Sheperis CJ |títulu= Celiac Disease. Psychological Developmental and Family Counseling Issues |fecha= 2014 |publicación= The Family Journal |volume= 22 |númberu= 2 |páxines= 226-30 |doi= 10.1177/1066480713515407 |url= http://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/1066480713515407}}</ref> == Trestornos rellacionaos col gluten == Dende la primer década del sieglu XXI quedó claro que, xunto cola [[Celiaquía|enfermedá celiaca]], esisten otres enfermedaes causaes pola ingestión de gluten. “Trestornos rellacionaos col gluten” ye'l términu anguaño aceptáu pa denominales. Desaconséyase utilizar el términu “intolerancia al gluten”, pola so falta de precisión.<ref name=Oslo /> Nos consensos de Londres (febreru de 2011)<ref name=Londres>{{cita publicación |apellíu= Sapone |nome= A |apellíu2= Bai |nome2= JC |apellíu3= Ciacci |nome3= C |apellíu4= Dolinsek |nome4= J |apellíu5= Verde |nome5= PH |apellíu6= Hadjivassiliou |nome6= M |apellíu7= ''et al.'' |títulu= Spectrum of gluten-related disorders: consensus on new nomenclature and classification |añu= 2012 |publicación= BMC Med |volume= 10 |páxina= 13 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3292448/ |pmid=22313950 |pmc=329244 |tipo= Revisión}}</ref> y Oslo (xunu de 2011)<ref name=Oslo>{{cita publicación |apellíu= Ludvigsson |nome= JF |apellíu2= Leffler |nome2= DA |apellíu3= Bai |nome3= JC |apellíu4= ''et al.'' |títulu= The Oslo definitions for coeliac disease and related terms |añu= 2013 |publicación= Gut |volume= 62 |númberu= 1 |páxina=43-52 |doi=10.1136/gutjnl-2011-301346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3440559/ |pmid= 22345659 |pmc= 3440559}}</ref> reconócense trés formes principales de los trestornos rellacionaos col gluten: # l'alerxa al trigu, # la forma [[enfermedá autoinmune|autoinmune]] (qu'inclúi la [[Celiaquía|enfermedá celiaca]], la [[dermatitis herpetiforme]] y l'[[ataxia]] por gluten) y # la [[sensibilidá al gluten non celiaca]]. === L'alerxa al trigu (AT) === Ye la menos frecuente. Trátase d'una reacción [[Sistema inmunolóxicu|inmunitaria]] adversa a les proteínes del trigu, mediada por anticuerpos de tipu [[inmunoglobulina Y|IgE]] frente a diversos componentes proteicos del granu de trigu. Les sos manifestaciones inclúin l'[[Alerxa a alimentos|alerxa alimentaria]] clásica, síntomes gastrointestinales, cutaneos y respiratorios; l'[[anafilaxia]] inducida pol exerciciu dependiente del trigu (AIEDT); l'asma ocupacional (asma del panaderu) y la [[urticaria]] de contautu. El diagnósticu realízase al traviés de pruebes de punción cutanea o por determinación sanguínea d'[[anticuerpu|anticuerpos]] frente a les proteínes del trigu de clase IgE. De cutiu ye necesariu efectuar pruebes de provocación.<ref name=Montoro>{{cita publicación |apellíu = Montoro |nome = M |apellíu2 = Domínguez Cajal |nome2 = M |títulu = Enfermedá celiaca nel adultu |añu = 2013 |publicación = Enfermedá celiaca y sensibilidá al gluten non celiaca |volume = |número = |páxina = 233-284 |url = http://www.omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/32/36 |doi = 10.3926/oms.32 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20180719143426/http://www.omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/32/36 |archivedate = 2018-07-19 |fechaaccesu = 2018-07-09 }}</ref> === La forma autoinmunitaria, qu'inclúi la enfermedá celiaca, la dermatitis herpetiforme y la ataxia por gluten === ==== La enfermedá celiaca (EC) ==== {{AP|Celiaquía}} La [[celiaquía|enfermedá celiaca]] foi considerada tradicionalmente como un trestornu namái dixestivu, pero anguaño sábese que se trata realmente d'una enfermedá crónica, multi-orgánica [[enfermedá autoinmune|autoinmune]], qu'afecta al intestín<ref name=LefflerGreen2015>{{cita publicación |autor= Leffler DA, Green PH, Fasano A |títulu= Extraintestinal manifestations of coeliac disease |títulotrad= Manifestaciones extra-intestinales de la enfermedá celiaca |añu= 2015 |mes= ochobre |publicación= Nat Rev Gastroenterol Hepatol |ubicación= Londres, Reinu Xuníu |volume= 12 |númberu= 10 |páxines=561-7 |idioma= inglés |doi=10.1038/nrgastro.2015.131 |url= https://www.researchgate.net/publication/280968032_Extraintestinal_manifestations_of_coeliac_disease |pmid= 26260366 |tipo=Revisión}}</ref><ref name=WGOGuidelines2016>{{cita web|url=http://www.worldgastroenterology.org/guidelines/global-guidelines/celiac-disease/celiac-disease-english|títulu=Celiac disease|fecha=July 2016|autor=World Gastroenterology Organisation Global Guidelines|fechaaccesu=21 d'avientu de 2016}}</ref> y puede estropiar práuticamente cualesquier [[órganu (bioloxía)|órganu]] o [[Texíu (bioloxía)|texíu]].<ref name=LundinWijmenga2015>{{cita publicación |autor=Lundin KE, Wijmenga C |títulu=Coeliac disease and autoimmune disease-genetic overlap and screening |publicación=Nat Rev Gastroenterol Hepatol |ubicación= Londres, Reinu Xuníu |volume=12 |númberu=9 |páxines=507–15 |añu=2015 |mes=setiembre |idioma= inglés |pmid=26303674 |doi=10.1038/nrgastro.2015.136 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26303674 |tipo=Revisión |cita=The abnormal immunological response elicited by gluten-derived proteins can lead to the production of several different autoantibodies, which affect different systems.}}</ref> Ye inducida pola ingesta de gluten, en persones con predisposición xenética. Magar se produz una "intolerancia permanente" al gluten, nun se trata d'una simple intolerancia alimentaria, nin tanto d'una alerxa.<ref name="niddk">{{cita web|url=https://www.niddk.nih.gov/health-information/health-topics/digestive-diseases/celiac-disease/Pages/definition-facts.aspx|títulu=Definition and Facts for Celiac Disease|autor=The National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, National Institutes of Health, US Department of Health and Human Services, Bethesda, MD|fecha=2016|fechaaccesu=3 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161114000446/https://www.niddk.nih.gov/health-information/health-topics/digestive-diseases/celiac-disease/Pages/definition-facts.aspx|fechaarchivu=2016-11-14}}</ref><ref name=AgesCD>{{cita publicación |apellíu= Tommasini |nome= A |apellíu2= Not |nome2= T |apellíu3= Ventura |nome3= A |títulu= Ages of celiac disease: from changing environment to improved diagnostics |títulotrad= Edaes de la enfermedá celiaca: dende'l cambéu del ambiente al diagnósticu ameyoráu |añu= 2011 |mes= agostu |publicación= World J Gastroenterol |volume= 17 |númberu= 32 |páxina=3665-71 |idioma= inglés |doi=10.3748/wjg.v17.i32.3665 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3181451/ |PMID= 21990947 |tipo= Revisión}}</ref> Ensin el tratamientu estricto y caltenío pa tola vida, puede provocar entueyos de salú bien graves, ente les que cabo señalar diversos tipos de cáncer (tantu del aparatu dixestivu, con una medría del riesgu del 60%, como d'otros órganos), [[enfermedá neurolóxica|trestornos neurolóxicos]] y [[enfermedá mental|psiquiátricos]], otres [[enfermedá autoinmune|enfermedaes autoinmunes]] y [[osteoporosis]].<ref name=AgesCD /><ref name=HanChen2015>{{cita publicación | autor=Han Y, Chen W, Li P, Ye J | títulu=Association Between Coeliac Disease and Risk of Any Malignancy and Gastrointestinal Malignancy: A Meta-Analysis. | publicación=Medicine (Baltimore) | añu= 2015 | volume= 94 | númberu = 38 | páxines= y1612 | pmid=26402826 | doi=10.1097/MD.0000000000001612 | pmc=4635766 | tipu= Meta-analís }}</ref><ref name=Hourigan2006>{{cita publicación |autor= Hourigan CS |títulu= The molecular basis of coeliac disease |fecha= xunu de 2006 |publicación= Clin Exp Med |volume= 6 |númberu= 2 |páxines= 53-9 |doi= |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16820991 |pmid= 16820991 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=NadhemAzeez2014>{{cita publicación |autor= Nadhem ON, Azeez G, Smalligan RD, Urban S |títulu= Review and practice guidelines for celiac disease in 2014 |fecha= abril de 2015 |publicación= Postgrad Med |volume= 127 |númberu= 3 |páxines= 259-65 |doi= 10.1080/00325481.2015.1015926 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25702766 |pmid= 25702766 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=GreenJabri>{{cita publicación |apellíu= Green |nome= PH |apellíu2= Jabri |nome2= B |títulu= Coeliac disease |títulotrad= Enfermedá celiaca |añu= 2003 |mes= agostu |publicación= Lancet |volume= 362 |númberu= 9381 |páxina= 383-91 |idioma= inglés |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12907013 |pmid= 12907013 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=HadjivassiliouDuker2014>{{cita publicación |autor=Hadjivassiliou M, Duker AP, Sanders DS |títulu=Gluten-related neurologic dysfunction |publicación=Handb Clin Neurol |volume=120 |páxines=607–19 |añu=2014 |pmid= 24365341 |doi=10.1016/B978-0-7020-4087-0.00041-3 |tipo=Revisión}}</ref><ref name=Woodward2016>{{cita publicación |autor=Woodward J |títulu=Improving outcomes of refractory celiac disease - current and emerging treatment strategies |publicación=Clinical and experimental gastroenterology |fecha=3 d'agostu de 2016 |volume=9 |páxines=225–36 |pmid=27536154 |pmc=4976763 |doi=10.2147/ceg.s87200 |tipo=Revisión}}</ref> La enfermedá celiaca puede provocar [[Celiaquía#Tabla de síntomes y signos|síntomes bien variaos]] y/o [[Celiaquía#Grupos de riesgu y enfermedaes acomuñaes|enfermedaes acomuñaes]].<ref name="Associated disorders">{{cita publicación |apellíu= Collin |nome= P |apellíu2= Mäki |nome2= M |títulu= Associated disorders in celiac disease; clinical aspects |añu= 1994 |publicación= Scand J Gastroenterol |volume= 29 |número= |páxina= 769-75}}</ref><ref name="Afectacion hepatica">{{cita publicación |apellíu= Riestra |nome= S |apellíu2= Fernández |nome2= Y |apellíu3= Rodrigo |nome3= L |títulu= Afectación hepática na enfermedá celiaca |añu= 1999 |publicación= Rev Esp Enferm Dig |volume= 91 |número= |páxina= 846-52}}</ref><ref name="Gluten ataxia">{{cita publicación |apellíu= Hadjivassiliou |nome= M |apellíu2= Grunewald |nome2= RA |apellíu3= Chattopadhyay |nome3= AK |apellíu4= Davies-Jones |nome4= GA |apellíu5= Gibson |nome5= A |apellíu6= Jarratt |nome6= JA |apellíu7= ''et al.'' |títulu= Clinical, radiological and neuro-physiological characteristics of gluten ataxia |añu= 1998 |publicación= Lancet |volume= 352 |número= |páxina= 1582-5}}</ref><ref name="Osteopenia">{{cita publicación |apellíu= Mustalahti |nome= H |apellíu2= Collin |nome2= P |apellíu3= Sievanen |nome3= H |apellíu4= Salmi |nome4= J |apellíu5= Mäki |nome5= M |apellíu6= |nome6= |apellíu7= ''et al.'' |títulu= Osteopenia in patients with clinically silent celiac disease.warrants screening |añu= 1999 |publicación= Lancet |volume= 354 |número= |páxina= 744-5}}</ref> Una gran parte d'enfermos celiacos son dafechu asintomáticos a nivel dixestivu, por periodos de tiempu enllargaos. Les múltiples enfermedaes acomuñaes suelen preceder a l'apaición de la enfermedá celiaca, anque tamién pueden manifestase simultáneamente ya inclusive dempués del diagnósticu.<ref name="Protocolu.pdf">{{cita web |url= http://www.msssi.gob.es/profesionales/prestacionesSanitarias/publicaciones/Celiaquia/enfermedadCeliaca.pdf |títulu= Diagnósticu precoz de la enfermedá celiaca |fecha= 2008 |editor= MINISTERIU DE SANIDÁ Y CONSUMU |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20181005102724/http://www.msssi.gob.es/profesionales/prestacionesSanitarias/publicaciones/Celiaquia/enfermedadCeliaca.pdf |fechaarchivu= 2018-10-05 }}</ref> Los casos de presentación clásica, qu'inclúin manifestaciones d'un síndrome de malabsorción grave con [[esteatorrea]] y signos de [[malnutrición]], [[Celiaquía#Marcadores serológicos|seroloxía]] positiva ([[Celiaquía#Anticuerpos Anti-Transglutaminasa tisular del tipu 2 (anti-TGt ó TGt).|transglutaminasa]] cimeru a 2-3&nbsp;O/ml) y [[Celiaquía#Afayos nes biopsies duodenales|atrofia vellositaria]], son práuticamente escepcionales, especialmente a partir de la edá de 2 años. Trátase d'una de les enfermedaes con base [[xenética]] más frecuentes, con una prevalencia media del 2% na población xeneral, y puede debutar a cualquier edá de la vida. Les meyores realizaes nos últimos años na identificación de les [[Celiaquía#Cuadru clínicu|múltiples manifestaciones]] de la enfermedá celiaca y la reforma de los protocolos diagnósticos<ref name="Protocolu.pdf" /> entá nun llegaron a la mayoría de profesionales a los qu'allega a consultar el paciente poles molesties variaes y diverses que presenta.<ref>{{cita publicación |apellíu= Dickey |nome= W |apellíu2= McConnell |nome2= JB |títulu= How many hospital visits does it take before celiac sprue is diagnosed? |añu= 1996 Jul |publicación= J Clin Gastroenterol |volume= 23 |númberu= 1 |páxina=21–3 |doi= |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8835894 }}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Corazza |nome= GR |apellíu2= Sópitu |nome2= G |apellíu3= Andreani |nome3= ML |apellíu4= Biagi |nome4= F |apellíu5= Stefano |nome5= MD |apellíu6= Gasbarrini |nome6= G |títulu= Previous misdiagnosis and diagnostic delay in adult celiac sprue |añu= 1996 Jun |publicación= J Clin Gastroenterol |volume= 22 |númberu= 4 |páxina=324– |doi= |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8771434}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Schramm |nome= AM |apellíu2= Lankisch |nome2= PG |títulu= Long delay before celiac disease is recognized |añu= 1997 Jul |publicación= J Clin Gastroenterol |volume= 25 |númberu= 1 |páxina=404–5 |doi= |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9412938}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Sweis |nome= R |apellíu2= Pee |nome2= L |apellíu3= Smith-Laing |nome3= G |títulu= Discrepancies between histology and serology for the diagnosis of coeliac disease in a district general hospital: is this an unrecognised problem in other hospitals? |añu= 2009 Aug |publicación= Clin Med |volume= 9 |númberu= 4 |páxina=346-8 |doi= |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19728508 }}</ref><ref name=Barratt>{{cita publicación |apellíu= Barratt |nome= SM |apellíu2= Leeds |nome2= JS |apellíu3= Robinson |nome3= K |apellíu4= Llobu |nome4= AJ |apellíu5= McAlindon |nome5= ME |apellíu6= Sanders |nome6= DS |títulu= Prodromal irritable bowel syndrome may be responsible for delays in diagnosis in patients presenting with unrecognized Crohn's disease and celiac disease, but not ulcerative colitis |añu= 2011 Nov |publicación= Dig Dis Sci |volume= 56 |númberu= 11 |páxina=3270–5 |doi= 10.1007/s10620-011-1783-y |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21695401 }}</ref> El retrasu mediu ente l'empiezu de los síntomes y el momentu del diagnósticu ye, por permediu, d'unos 20 años. Aproximademante el 83% de los casos permanez ensin diagnosticar na actualidá.<ref name=LionettiGatti2015>{{cita publicación |autor= Lionetti Y, Gatti S, Pulvirenti A, Catassi C |títulu= Celiac disease from a global perspective |títulotrad= Enfermedá celiaca dende una perspeutiva global |añu= 2015 |mes= xunu |publicación= Best Pract Res Clin Gastroenterol. |volume= 29 |númberu= 3 |páxines=365-79 |idioma= inglés |doi=10.1016/j.bpg.2015.05.004 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26060103 |pmid= 26060103 |tipo=Revisión}}</ref> L'únicu tratamientu anguaño disponible consiste nel siguimientu d'una [[dieta ensin gluten]] estricta y caltenida pa tola vida, que'l so cumplimientu siguíu produz l'ameyoramientu de los síntomes y evita o mengua l'apaición de les numberoses enfermedaes y entueyos acomuñaos.<ref name=HanChen2015 /><ref name=CatassiBearzi2005>{{cita publicación |autor= Catassi C, Bearzi I, Holmes GK |títulu= Association of celiac disease and intestinal lymphomas and other cancers |fecha= abril de 2005 |publicación= Gastroenterology |volume= 128 |númberu= 4 Suppl 1 |páxines= S79-86 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15825131 |pmid= 15825131 |tipo= Revisión}}</ref> Coles mesmes, el retrasu nel diagnósticu de la enfermedá celiaca aumenta la probabilidá de desenvolver cánceres.<ref name=HanChen2015 /> L'efeutu proteutor de la dieta ensin gluten ye especialmente eficaz cuando s'empecipia mientres el primer añu de vida.<ref name=CatassiBearzi2005 /> ==== La dermatitis herpetiforme (DH) ==== {{AP|Dermatitis herpetiforme}} [[Ficheru:Diapositiva 2.jpg|thumb|250px|Dermatitis herpetiforme en costazu y llombu]] La [[dermatitis herpetiforme]] ye la manifestación cutanea de la enfermedá celiaca.<ref name="Protocolu.pdf"/> Presentar n'alredor del 25% de los pacientes con enfermedá celiaca, pudiendo apaecer a cualquier edá de la vida. Ye tan carauterística, que se considera “la enfermedá celiaca de la piel”, según la tarxeta de visita” del paciente celiacu,<ref>{{cita publicación |apellíu= Rodrigo |nome= L |títulu= La enfermedá celiaca nel adultu |añu= 2008 |publicación= Llibru blancu de la ENFERMEDÁ CELÍACA |páxina= 28-39 |url= }}</ref> yá que el so afayu apaez namái n'individuos celiacos.<ref>{{cita publicación |apellíu= Fry |nome=L |apellíu2= Keir |nome2= P |apellíu3= McMinn |nome3=M |apellíu4= Cowan |nome4=JD |apellíu5= Hoffbrand |nome5=AV |títulu= Small-intestinal structure and function and haematological changes in dermatitis herpetiformis |publicación= The Lancet |añu= 1967 |volume= 2 |páxina= 729-33}}</ref> La esposición a los [[Radiación ultravioleta|rayos ultravioletes]] de la lluz solar y los [[traumatismu|microtraumas]] cutaneos repitíos son factores esternos que favorecen l'apaición y caltenimientu de les mancadures cutanees típiques de la DH.<ref>{{cita publicación |apellíu= Alonso-Llamazares |nome= J. |apellíu2= Gibson |nome2= L.Y. |apellíu3= Rogers |nome3= R.S. |apellíu4= |nome4= |apellíu5= |nome5= |títulu= Clinical, pathologic and immunopathologic features of dermatitis herpetiformis: review of the Mayo Clinic experience |publicación= Int Jour Dermatol |añu= 2007 |volume= 46 |páxina= 910-9}}</ref> La dermatitis herpetiforme sume por completu cola [[dieta ensin gluten]] (DSG), que constitúi'l so meyor y únicu tratamientu. Puede remanecer en pacientes que tienen n'apariencia un bon siguimientu de la DSG, por transgresiones de la dieta tanto voluntaries como inalvertíes.<ref>{{cita publicación |apellíu= Gawkrodger |nome= DJ |apellíu2= Blackwell |nome2= JN |apellíu3= Gilmour |nome3= HM |apellíu4= Rifind |nome4= HALA |apellíu5= Heading |nome5= RC |apellíu6= Barnetson |nome6= RS |títulu= Dermatitis herpetiformis: diagnosis, diet and demography |añu= 1984 |publicación= Gut |volume= 25 |número= |páxina= 151-7}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Garioch |nome= JJ |apellíu2= Lewis |nome2= HM |apellíu3= Sargent |nome3= SA |apellíu4= Leonard |nome4= JN |apellíu5= Fry |nome5= L |títulu= 25 years' experience of a glutenfree diet in the treatment of dermatitis herpetiformis |añu= 1994 |publicación= Br J Dermatol |volume= 131 |número= |páxina= 541-5}}</ref> ==== La ataxia por gluten (AG) ==== [[Ficheru:Ataxia por gluten.ogv|thumb|250px|Paciente con ataxia por gluten: situación previa y evolución tres unos trés meses de [[dieta ensin gluten]].]] L'[[ataxia]] por gluten ye una [[enfermedá autoinmunitaria]] que se caracteriza pola apaición d'un dañu irreversible nel [[cerebelu]], por cuenta de que'l mesmu sistema inmunolóxicu ataca y destrúi por error unes neurones denominaes [[Célula de Purkinje|célules de Purkinje]]. Manifiéstase como un cuadru de ataxia cerebelosa progresiva (alteración del equilibriu, torpeza, perda de coordinación), o más raramente en combinación con [[mioclono|mioclonias]] y temblón palatal,<ref>{{cita publicación |apellíu= Cooke |nome= WT |apellíu2= Smith |nome2= WT |títulu= Neurological disorders associated with adult coeliac disease |añu= 1966 |publicación= Brain |volume= 89 |número= |páxina= 683-722}}</ref><ref name= Hadjivassiliou1>{{cita publicación |apellíu= Hadjivassiliou |nome= M |apellíu2= Maki |nome2= M |apellíu3= Sanders |nome3= DS |apellíu4= Williamson |nome4= CA |apellíu5= Grünewald |nome5= RA |apellíu6= Woodroofe |nome6= NM |apellíu7= ''et al.'' |títulu= Autoantibody targeting of brain and intestinal transglutaminase in gluten ataxia |añu= 2006 |publicación= Neurology |volume= 66 |número= |páxina= 373-7}}</ref> tou ello independientemente de la presencia o ausencia de afectación intestinal.<ref name=Londres /><ref>{{cita publicación |apellíu= Hadjivassiliou |nome= M |apellíu2= Grunewald |nome2= RA |apellíu3= Chattopadhyay |nome3= AK |apellíu4= Davies-Jones |nome4= GA |apellíu5= Gibson |nome5= A |apellíu6= Jarratt |nome6= JA |apellíu7= ''et al.'' |títulu= Clinical, radiological, neurophysiological and neuropathological characteristics of gluten ataxia |añu= 1998 |publicación= Lancet |volume= 352 |número= |páxina= 1582-5}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Hadjivassiliou |nome= M |apellíu2= Gibson |nome2= A |apellíu3= Davies-Jones |nome3= GAB |apellíu4= Llobu |nome4= AJ |apellíu5= Stephenson |nome5= TJ |apellíu6= Milford-Ward |nome6= A |apellíu7= ''et al.'' |títulu= Does cryptic gluten sensitivity play a part in neurological illness? |añu= 1996 |publicación= Lancet |volume= 347 |número= |páxina= 369-371}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Pellecchia |nome= MT |apellíu2= Scala |nome2= R |apellíu3= Filla |nome3= A |apellíu4= De Michele |nome4= G |apellíu5= Ciacci |nome5= C |apellíu6= Barone |nome6= P |títulu= Idiopathic cerebellar ataxia associated with celiac disease: lack of distinctive neurological features |añu= 1999 |publicación= Neurosurg Psychiatry |volume= 66 |número= |páxina= 32-35}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Luostarinen |nome= LK |apellíu2= Collin |nome2= PO |apellíu3= Peräaho |nome3= MJ |apellíu4= Mäki |nome4= MJ |apellíu5= Pirttilä |nome5= TA |títulu= Coeliac disease in patients with cerebellar ataxia of unknown origin |añu= 2001 |publicación= Ann Med |volume= 33 |número= |páxina= 445-9}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Bürk |nome= K |apellíu2= Bösch |nome2= S |apellíu3= Müller |nome3= CA |apellíu4= Melms |nome4= A |apellíu5= Zühlke |nome5= C |apellíu6= Stern |nome6= M |títulu= Sporadic cerebellar ataxia associated with gluten sensitivity |añu= 2001 |publicación= Brain |volume= 124 |número= |páxina= 1013-9}}</ref> Como asocede cola [[dermatitis herpetiforme]], menos del 10% de los pacientes esperimenten síntomes dixestivos, pero aproximao una tercera parte amuesa distintes graos de afectación intestinal.<ref name= Hadjivassiliou1 /> Puede apaecer en pacientes de toles edaes, incluyendo neños.<ref name=Gordon>{{cita publicación |apellíu= Gordon |nome= N |títulu= Cerebellar ataxia and gluten sensitivity: a rare but possible cause of ataxia, even in childhood |añu= 2000 Apr |publicación= Dev Med Child Neurol |volume= 42 |númberu= 4 |páxina=283-6 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10795570 |PMID= 10795570}}</ref> L'encamientu actual ye que los pacientes con ataxia cerebelar progresiva tienen de ser [[Celiaquía#Diagnósticu|evaluaos pa enfermedá celiaca]].<ref name=Montoro /> El tratamientu consiste na [[dieta ensin gluten]] en tolos casos, anque nun haya afectación intestinal (tanto celiacos como non celiacos).<ref name="HadjivassiliouSanders2015" /> La respuesta al tratamientu depende de la duración de la ataxia antes del diagnósticu.<ref name=MitomaAdhikari2016>{{Cita publicación |autor= Mitoma H, Adhikari K, Aeschlimann D, Chattopadhyay P, Hadjivassiliou M, Hampe CS, Honnorat J, Joubert B, Kakei S, Lee J11, Mantu M, Matsunaga A, Mizusawa H, Nanri K, Shanmugarajah P, Yoneda M, Yuki N |títulu= Consensus Paper: Neuroimmune Mechanisms of Cerebellar Ataxias |fecha= abril de 2016 |publicación= Cerebellum |volume= 15 |númberu= 2 |páxines= 213-32 |doi= 10.1007/s12311-015-0664-x |pmid= 25823827 |pmc= 4591117 |tipo= Revisión}}</ref> La muerte de les [[célules de Purkinje|neurones del cerebelu]] ye la resultancia de la esposición enllargada al gluten y ye irreversible.<ref name=MitomaAdhikari2016 /> Ye indispensable un diagnósticu tempranu, ante los primeros síntomes y primero que se complete la muerte de les neurones.<ref name= "Hadjivassiliou1" /><ref name="HadjivassiliouDuker2014"/> El diagnósticu y tratamientu precoces consiguen la detención del proceso autoinmune y la recuperación sintomática del paciente. Otra manera, si'l diagnósticu realízase tarde, cuando yá se destruyó una cantidá considerable de neurones, la respuesta a la [[dieta ensin gluten]] ye probe o nula.<ref name=Montoro /> La principal causa de falta d'ameyoramientu cola dieta ensin gluten deber a transgresiones, tanto voluntaries como [[Dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|inalvertíes]] (dieta non estricta).<ref name= "Hadjivassiliou1" /><ref name="HadjivassiliouDuker2014"/> === La sensibilidá al gluten non celiaca (SGNC) === {{AP|Sensibilidá al gluten non celiaca}} La [[sensibilidá al gluten non celiaca]] ye posiblemente inmuno-mediada. Trátase de la forma más frecuente anguaño de los trestornos rellacionaos col gluten,<ref name=Londres /><ref name= CzajaBulsa2015>{{cita publicación |autor=Czaja-Bulsa G |títulu=Non coeliac gluten sensitivity – A new disease with gluten intolerance |publicación=Clin Nutr |volume=34 |númberu=2 |páxina=189–94 |añu=Apr 2015 |pmid=25245857 |doi=10.1016/j.clnu.2014.08.012 |tipo=Revisión}}</ref> con una prevalencia envalorada 6-10 vegaes mayor que la de la enfermedá celiaca (hasta un 13% de la población).<ref name=MolinaInfanteSantolaria2015>{{cita publicación |autor= Molina-Infante J, Santolaria S, Sanders DS, Fernández-Bañares F |títulu= Systematic review: noncoeliac gluten sensitivity |publicación= Aliment Pharmacol Ther |volume= 41 |númberu= 9 |páxina= 807-20 |añu= May 2015 |pmid= 25753138 |doi= 10.1111/apt.13155|tipo= Revisión}}</ref> Ye nomada por dalgunos como sensibilidá al gluten (SG),<ref name=Londres /> o meyor como sensibilidá al gluten non celiaca (SGNC),<ref name=Oslo /><ref>{{cita publicación |apellíu= Maki |nome= M |títulu= Lack of consensus regarding definitions of coeliac disease |añu= 2012 |publicación= Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology |volume= 9 |número= |páxina= 305-6}}</ref> términu aceptáu pola mayoría de les autoridaes nesta materia.<ref name= Biesiekiersky /><ref>{{cita publicación |apellíu= Verdu |nome= EF |títulu= Editorial: Can gluten contribute to irritable bowel syndrome? |añu= 2011 |publicación= Am J Gastroenterol |volume= 106 |número= |páxina= 516-8}}</ref> Un númberu cada vez mayor de persones carez un conxuntu de síntomes gastrointestinales (dellos achacaos a un [[síndrome del intestín irritable]] o SII)<ref name= Biesiekiersky >{{cita publicación |apellíu= Biesiekiersky |nome= JR |apellíu2= Newnham |nome2= ED |apellíu3= Irving |nome3= PM |apellíu4= Barrett |nome4= JS |apellíu5= Haines |nome5= M |apellíu6= Doecke |nome6= JD |títulu= Gluten causes gastrointestinal symptoms in subjects without celiac disease: a double-blind randomized placebo-controlled trial |añu= 2011 |publicación= Am. J. Gastroenterol |volume= 106 |número= |páxina= 508-14}}</ref> o d'otru tipu (que pueden afectar práuticamente a cualquier órganu), qu'ameyoren o sumen dafechu n'esaniciando'l gluten de la dieta y remanecen al volver inxerilo. El [[Sensibilidá al gluten#Criterios diagnósticos|proceso diagnósticu]] davezu básase na esclusión d'una [[Celiaquía|enfermedá celiaca]] y de una alerxa al trigu, como procesos más allegaos, y na respuesta a la [[dieta ensin gluten]].<ref>{{cita publicación |apellíu= Sapone |nome= A |apellíu2= Lammers |nome2= KM |apellíu3= Mazzarella |nome3= G |apellíu4= Mikhailenko |nome4= I |apellíu5= Cartenì |nome5= M |apellíu6= Casolaro |nome6= V |apellíu7= ''et al.'' |títulu= Diferential mucosal IL-17 expression in two gliadin-induced disorders: gluten sensitivity and the autoimmune enteropathy celiac disease |añu= 2010 |publicación= Int Arch Allergy Immunol |volume= 152 |número= |páxina= 75-80}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Sapone |nome= A |apellíu2= Lammers |nome2= KM |apellíu3= Casolaro |nome3= V |apellíu4= Cammarota |nome4= M |apellíu5= Giuliano |nome5= MT |apellíu6= De Rosa |nome6= M |apellíu7= ''et al.'' |títulu= Divergence of gut permeability and mucosal immune gene expression in two glutenassociated conditions: celiac disease and gluten sensitivity |añu= 2011 |publicación= BMC Med |volume= 9 |número= |páxina= 23}}</ref> Sicasí, los pacientes permanecen davezu nuna "tierra de naide", ensin reconocer nin diagnosticar polos especialistes, "güérfanos" de l'atención médica y el tratamientu fayadizos.<ref name=VerduArmstrong2009>{{cita publicación |autor= Verdu EF, Armstrong D, Murray JA |títulu= Between celiac disease and irritable bowel syndrome: the "no man's land" of gluten sensitivity |fecha= xunu de 2009 |publicación= Am J Gastroenterol |volume= 104 |númberu= 6 |páxines= 1587-94 |doi= 10.1038/ajg.2009.188 |pmid= 19455131 |pmc= 3480312 |tipo= Revisión }}</ref> Esta falta de sofitu per parte de los profesionales de la salú ye'l motivu pol cual la mayoría d'estes persones acaba recurriendo a la [[dieta ensin gluten]] y al "autodiagnóstico" de sensibilidá al gluten, tres un llargu ya infructuosu pelegrinaxe por numberoses consultes de diversos especialistes.<ref name=MansuetoSeidita2014>{{cita publicación |autor= Mansueto P, Seidita A, D'Alcamo A, Carroccio A |títulu= Non-celiac gluten sensitivity: literature review |añu= 2014 |publicación= J Am Coll Nutr |volume= 33 |númberu= 1 |páxines=39-54 |doi=10.1080/07315724.2014.869996 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24533607 |pmid= 24533607 |tipo=Revisión}}</ref> Como asocede cola enfermedá celiaca, na sensibilidá al gluten non celiaca pueden desenvolvese síntomes tanto dixestivos como non dixestivos.<ref name=Londres /><ref name=Montoro /><ref>{{cita publicación |apellíu= Lundin |nome= KEA |apellíu2= Alaedini |nome2= AA |títulu= Non-celiac gluten sensitivity |añu= 2012 |publicación= Gastrointest End Clin N Am |volume= 22 |páxina= 723-34}}</ref><ref name= Hadjivassiliou >{{cita publicación |apellíu= Hadjivassiliou |nome= M |apellíu2= Sanders |nome2= DS |apellíu3= Grünewald |nome3= RA |apellíu4= Woodroofe |nome4= N |apellíu5= Boscolo |nome5= S |apellíu6= Aeschlimann |nome6= D |títulu= Gluten sensitivity: from gut to brain |añu= 2010 Mar |publicación= Lancet Neurol |volume= 9 |númberu= 3 |páxina=318-30 |doi=10.1016/S1474-4422(09)70290-X |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20170845}}</ref><ref name=AlonsoCanal>{{cita publicación |apellíu = Alonso Canal |nome = L |apellíu2 = Isasi Zaragoza |nome2 = C |apellíu3 = Colmenero Blancu |nome3 = I |apellíu4 = Martínez Gómez |nome4 = MJ |apellíu5 = Arca Martínez |nome5 = J |títulu = Clinical features suggesting autism spectrum disorder as a manifestation of non-celiac gluten sensitivity |añu = 2014 Mar 18 |publicación = An Pediatr (Barc) |númberu = pii: S1695-4033[14]00099-X |doi = 10.1016/j.anpedi.2014.02.021 |url = http://www.analesdepediatria.org/es/traces-clinicos-suxestivos-trestornu-de la meyora/S169540331400099X/ }}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Barcia |nome= G |apellíu2= Posar |nome2= A |apellíu3= Santucci |nome3= M |apellíu4= ''et al.'' |títulu= Autism and coeliac disease |añu= 2008 |publicación= J Autism Dev Disord |volume= 38 |páxina= 407–8}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Valicenti-McDermott |nome= MD |apellíu2= McVicar |nome2= K |apellíu3= Cohen |nome3= HJ |apellíu4= ''et al.'' |títulu= Gastrointestinal symptoms in children with an autism spectrum disorder and language regression |añu= 2008 |publicación= Pediatr Neurol |volume= 39 |páxina= 392–8}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Kalaydjian |nome= AE |apellíu2= Eaton |nome2= W |apellíu3= Cascella |nome3= N |apellíu4= ''et al.'' |títulu= The gluten connection: the association between schizophrenia and celiac disease |añu= 2006 |publicación= Acta Psychiatr Scand |volume= 113 |páxina= 82–90}}</ref> Ente los síntomes non dixestivos, puede apaecer cualesquier de los siguientes: dolor de cabeza o [[migraña]], neblina mental, fatiga crónica,<ref name=FasanoSapone2015 /> [[fibromialgia]],<ref name=VoltaCaio2015 /><ref name=RossiDiLollo>{{cita publicación | autor = Rossi A, Di Lollo AC, Guzzo MP, Giacomelli C, Atzeni F, Bazzichi L, Di Franco M | títulu = Fibromyalgia and nutrition: what news? | publicación = Clin Exp Rheumatol | volume = 33 | númberu = 1 Suppl 88 | páxines = S117-25 | fecha = 2015 | pmid = 25786053 | url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25786053 | doi = }}</ref><ref name=SanMauroGaricano>{{cita publicación | autor = San Mauro Martín I, Garicano Vilar Y, Collada Yurrutia L, Ciudad Cabañes MJ | títulu = [Is gluten the great etiopathogenic agent of disease in the XXI century?] [Article in Spanish] |fecha = Dec 2014 |publicación = Nutr Hosp |volume = 30 |númberu = 6 | páxines = 1203-10 | doi = 10.3305/nh.2014.30.6.7866 | url= http://www.aulamedica.es/nh/pdf/7866.pdf | pmid = 25433099}}</ref> dolor d'articulaciones o muscular, entumecimiento de piernes o brazos,<ref name=FasanoSapone2015 /><ref name=VoltaCaio2015 /><ref name="CatassiBai2013">{{cita publicación|autor=Catassi C, Bai J, Bonaz B, Bouma G, Calabrò A, Carroccio A, Castillejo G, Ciacci C, Cristofori F, Dolinsek J, Francavilla R, Elli L, Green P, Holtmeier W, Koehler P, Koletzko S, Meinhold C, Sanders D, Schumann M, Schuppan D, Ullrich R, Vécsei A, Volta O, Zevallos V, Sapone A, Fasano A|títulu=Non-celiac gluten sensitivity: the new frontier of gluten related disorders|publicación=Nutrients|volume=5|númberu=10|añu=2013|páxines=3839–3853|issn=2072-6643|doi=10.3390/nu5103839|pmid=24077239|tipo=Revisión|url=http://www.mdpi.com/2072-6643/5/10/3839}}</ref> [[parestesia|formigueos]] nes estremidaes,<ref name=FasanoSapone2015 /><ref name="CatassiBai2013" /> [[dermatitis]] ([[eccema]] o [[eflorescencia (dermatoloxía)|rash cutaneu]]),<ref name=FasanoSapone2015 /><ref name="CatassiBai2013" /> [[atopía|trestornos atópicos]],<ref name=FasanoSapone2015 /> [[asma]], [[rinitis]],<ref name=VoltaCaio2015 /> [[alerxa]] a unu o más inhalantes, alimentos o metales<ref name=FasanoSapone2015 /><ref name=VoltaCaio2015 /> (tales como [[ácaru del polvu|ácaros del polvu]], [[Poaceae|gramínees]], [[parietaria]], pelo de perros o gatos, mariscos o [[níquel]]<ref name=VoltaCaio2015 />), [[intolerancia a los alimentos|intolerancies alimentarias]] acomuñaes (principalmente [[intolerancia a la lactosa]]),<ref name=AzizHadjivassiliou2015>{{cita publicación |autor= Aziz I, Hadjivassiliou M, Sanders DS |títulu= The spectrum of noncoeliac gluten sensitivity |publicación= Nat Rev Gastroenterol Hepatol |volume= 12 |númberu= 9 |páxina= 516-26 |añu= Sep 2015 |pmid= 26122473 |doi= 10.1038/nrgastro.2015.107 |tipo= Revisión }}</ref> [[depresión]],<ref name=FasanoSapone2015 /><ref name=VoltaCaio2015 /><ref name="CatassiBai2013" /> [[ansiedá]],<ref name=VoltaCaio2015 /> [[anemia]],<ref name=FasanoSapone2015 /><ref name="CatassiBai2013" /> [[anemia ferropénica|ferropenia]], defectu d'[[acedu fólico]], [[trestornos de la conducta alimentaria|trestornos de l'alimentación]],<ref name=VoltaCaio2015 /> otros trestornos neurolóxicu y psiquiátricu (tales como la [[esquizofrenia]],<ref name="CatassiBai2013" /><ref name=LebwoholLudvigsson>{{cita publicación | autor =Lebwohl B, Ludvigsson JF, Green PH | títulu = Celiac disease and non-celiac gluten sensitivity | publicación = BMJ | volume = 5 | páxines = 351:h4347| fecha = Oct 2015 | pmid = 26438584|pmc= 4596973 | doi = 10.1136/bmj.h4347|tipo= Revisión}}</ref> el [[autismu]],<ref name=VoltaCaio2015 /><ref name="CatassiBai2013" /><ref name=LebwoholLudvigsson /> la [[neuropatía periférica]],<ref name="CatassiBai2013" /><ref name=LebwoholLudvigsson /> l'[[ataxia#La ataxia por gluten|ataxia]],<ref name=LebwoholLudvigsson /> el [[trestornu por déficit d'atención con hiperactividad]],<ref name=FasanoSapone2015 /> [[Allucinación|allucinación]], que dellos autores denominaron "gluten psicosis").<ref name=VoltaCaio2015 /><ref name=CatassiBai2013 /><ref name=LebwoholLudvigsson2015>{{cita publicación |autor=Lebwohl B, Ludvigsson JF, Green PH |títulu= Celiac disease and non-celiac gluten sensitivity |publicación= BMJ |volume= 5 |páxina= 351:h4347 |añu= Oct 2015 |pmid= 26438584 |pmc= 4596973 |doi= 10.1136/bmj.h4347 |tipo= Revisión }}</ref><ref name=Catassi2015>{{cita publicación |autor= Catassi C |títulu= Gluten Sensitivity |fecha= 2015 |publicación= Ann Nutr Metab |volume= 67 |númberu= Suppl 2 |páxines= 16-26 |doi= 10.1159/000440990 |url= http://www.karger.com/Article/FullText/440990#ref38 |pmid= 26605537 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=Salerno2015>{{cita publicación |autor= Catassi C, Elli L, Bonaz B, Bouma G, Carroccio A, Castillejo G, Cellier C, Cristofori F, de Magistris L, Dolinsek J, Dieterich W, Francavilla R, Hadjivassiliou M, Holtmeier W, Körner O, Leffler DA, Lundin KE, Mazzarella G, Mulder CJ, Pellegrini N, Rostami K, Sanders D, Skodje GI, Schuppan D, Ullrich R, Volta O, Williams M, Zevallos VF, Zopf Y, Fasano A |títulu= Diagnosis of Non-Celiac Gluten Sensitivity (NCGS): The Salerno Experts' Criteria |fecha= 18 de xunu de 2015 |publicación= Nutrients. 2015 Jun 18;7(6):. doi: . |volume= 7 |númberu= 6 |páxines= 4966-77 |doi= 10.3390/nu7064966 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4488826/ |pmid= 26096570 |pmc= 4488826 |tipu= Consensu Médicu}}</ref><ref name=LundinAlaedini2012>{{cita publicación |apellíu= Lundin |nome= KEA |apellíu2= Alaedini |nome2= AA |títulu= Non-celiac gluten sensitivity |añu= ochobre de 2012 |publicación= Gastrointest End Clin N Am |volume= 22 |númberu= 4 |páxina= 723-34 |pmid= 23083989 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23083989 |tipo=Revisión}}</ref> Anguaño, la única terapia qu'esiste pa los pacientes celiacos o con sensibilidá al gluten non celiaca consiste na instauración d'una [[dieta ensin gluten]] estricta mientres tola vida. === Trestornos neurolóxicos: neurogluten=== {{ap|Trestornos neurolóxicos rellacionaos col gluten}} [[Neurogluten]] ye'l términu emplegáu pa referise a los diversos [[Trestornos neurolóxicos rellacionaos col gluten|trestornos neurolóxicos causaos pol consumu de gluten]], esto ye, aquellos qu'afecten a dalgún órganu o texíu del [[sistema nerviosu]].<ref name=HernandezLahozMauriCapdevila2011 /> Pueden desenvolvese independientemente de la predisposición xenética y de la presencia o ausencia de síntomes dixestivos o de mancadura intestinal, esto ye, tantu en [[celiaquía|celiacos]] como en non celiacos.<ref name=HadjivassiliouSanders2015>{{cita publicación |autor= Hadjivassiliou M, Sanders DD, Aeschlimann DP |títulu= Gluten-related disorders: gluten ataxia |fecha= 2015 |publicación= Dig Dis |volume= 33 |númberu= 2 |páxines= 264-8 |doi= 10.1159/000369509 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25925933 |pmid= 25925933 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=Pfeiffer2017>{{cita publicación |autor= Pfeiffer RF |títulu= Gastroenterology and Neurology |fecha= xunu de 2017 |publicación= Continuum (Minneap Minn) |volume= 23 |númberu= 3, Neurology of Systemic Disease |páxines= 744-761 |doi= 10.1212/CON.0000000000000484 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28570327 |pmid= 28570327 |tipo= Revisión}}</ref> El gluten ye capaz de travesar tantu la [[Permeabilidá intestinal#Barrera hemato intestinal|barrera intestinal]] como la [[barrera hematoencefálica]], tal como se demostró n'estudios en royedores<ref name=BressanKramer2016>{{cita publicación |autor= Bressan P, Kramer P |títulu= Bread and Other Edible Agents of Mental Disease |fecha= 29 de marzu de 2016 |publicación= Front Hum Neurosci |volume= 10 |páxines= 130 |doi= 10.3389/fnhum.2016.00130 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4809873/ |pmid= 27065833 |pmc= 4809873 |tipo=Revisión}}</ref> y pola presencia d'anticuerpos [[transglutaminasa tisular|antitransglutaminasa 6]] nel celebru de persones con [[Ataxia#La ataxia por gluten|ataxia por gluten]].<ref name=HadjivassiliouDuker2014/> Les primeres descripciones sobre neurogluten remontar a 1966, siendo l'[[ataxia#La ataxia por gluten|ataxia por gluten]] el trestornu meyor conocíu y más estudiáu.<ref name=BernierBuge1976>{{cita publicación |autor= Bernier JJ, Buge A, Rambaud JC, Rancurel G, Hauw JJ, Modigliani R, Denvil D |títulu= Nondeficiency chronic polyneuropathies in celiac disease in adults (2 cases with inflammatory neuromuscular vascularitis) |idioma= francés |fecha= ochobre de 1976 |publicación= Ann Med Interne (Paris) |volume= 127 |númberu= 10 |páxines= 721-9 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1008365 |pmid= 1008365}}</ref> Otros trestornos neurolóxicos o psiquiátricos qu'anguaño se tán rellacionando en dellos casos col neurogluten inclúin la [[neuropatía periférica]],<ref name=CatassiBai2013 /><ref name=LebwoholLudvigsson2015 /> la [[epilepsia]]<ref name=TackVerbeek2010>{{cita publicación |autor= Tack GJ, Verbeek WH, Schreurs MW, Mulder CJ |títulu= The spectrum of celiac disease: epidemiology, clinical aspects and treatment |fecha= abril de 2010 |publicación= Nat Rev Gastroenterol Hepatol |volume= 7 |númberu= 4 |páxines= 204-13 |doi= 10.1038/nrgastro.2010.23 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20212505 |pmid= 20212505 |tipo=Revisión}}</ref><ref name=LundinWihmenga2015>{{cita publicación |autor=Lundin KE, Wijmenga C |títulu=Coeliac disease and autoimmune disease-genetic overlap and screening |publicación=Nat Rev Gastroenterol Hepatol|volume=12 |númberu=9 |páxines=507–15 |añu=Sep 2015 |pmid=26303674 |doi=10.1038/nrgastro.2015.136}}</ref><ref name= CiccocioppoKruzliak2015>{{cita publicación |autor= Ciccocioppo R, Kruzliak P, Cangemi GC, Pohanka M, Betti Y, Lauret Y, Rodrigo L |títulu= The Spectrum of Differences between Childhood and Adulthood Celiac Disease |publicación= Nutrients |volume= 7 |númberu= 10 |páxina= 8733-51 |añu= 22 Oct 2015 |pmid= 26506381 |doi= 10.3390/nu7105426}}</ref><ref name=SanMauroGaricano2014 /><ref name=JacksonEaton2012>{{cita publicación |autor = Jackson JR, Eaton WW, Cascella NG, Fasano A, Kelly DL |títulu= Neurologic and psychiatric manifestations of celiac disease and gluten sensitivity |publicación = Psychiatr Q |volume = 83 |númberu= 1 |páxines= 91–102 |añu= Mar 2012 |pmid = 21877216 |pmc = 3641836 |doi = 10.1007/s11126-011-9186-y }}</ref><ref name=LionettiFrancavilla2010>{{cita publicación |autor= Lionetti Y, Francavilla R, Pavone P, Pavone L, Francavilla T, Pulvirenti A, Giugno R, Ruggieri M |títulu= The neurology of coeliac disease in childhood: what is the evidence? A systematic review and meta-analysis |añu= 2010 Aug |publicación= Dev Med Child Neurol |volume= 52 |númberu= 8 |páxines=700-7 |doi=10.1111/j.1469-8749.2010.03647.x |url= http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1469-8749.2010.03647.x/full |pmid= 20345955}}</ref> la [[esclerosis múltiple]],<ref name= ElChammasDanner2011Quotation>{{cita publicación |autor=El-Chammas K, Danner Y |títulu=Gluten-free diet in nonceliac disease |publicación=Nutr Clin Pract |volume=26 |númberu=3 |páxines=294-9 |fecha=Jun 2011 |pmid=21586414 |doi=10.1177/0884533611405538 |tipo=Revisión |cita=Historically, a GFD was occasionally used in the management of multiple sclerosis (MS), because anecdotal reports indicated a positive effect (reversal of symptoms) of a GFD in MS patients. ''(GFD=gluten-free diet)'' TRADUCCIÓN: Históricamente, la DSG utilizóse dacuando nel tratamientu de la esclerosis múltiple (EM), porque casos documentaos indiquen un efeutu positivu (reversión de los síntomes) d'una DSG en pacientes con EM. ''DSG=[[dieta ensin gluten]]''}}</ref><ref name=HernandezLahozRodrigo>{{cita publicación |autor= Hernández-Lahoz C, Rodrigo L |títulu= Gluten-related disorders and demyelinating diseases |añu= 2013 Apr 15 |publicación= Med Clin (Barc) |volume= 140 |númberu= 7 |páxina=314-9 |doi=10.1016/j.medcli.2012.07.009 |url= https://www.researchgate.net/publication/238599783_Gluten-related_disorders_and_demyelinating_diseases_Spanish |PMID= 22998972 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=vonGeldernMowry>{{cita publicación |autor= von Geldern G, Mowry EM |títulu= The influence of nutritional factors on the prognosis of multiple sclerosis |añu= 2012 Dec |publicación= Nat Rev Neurol |volume= 8 |númberu= 12 |páxines=678-89 |doi= 10.1038/nrneurol.2012.194 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23026980 |PMID= 23026980}}</ref> la [[llocura]],<ref name=RosenbloomSmith2009>{{cita publicación |autor=Rosenbloom MH, Smith S, Akdal G, Geschwind MD |títulu=Immunologically mediated dementias |publicación=Curr Neurol Neurosci Rep |fecha= 2009 |volume= 9 |númberu= 5 |páxines= 359-67 |pmid=19664365 |pmc=2832614 |tipo= Revisión |cita= Although most neurologists have experience diagnosing and treating typical dementias, such as those due to neurodegenerative conditions, including Alzheimer's disease, few neurologists have as much familiarity with autoimmune causes of dementia. Whereas Alzheimer's disease can be managed at a more leisurely pace, the immune-mediated dementias typically require urgent diagnosis and treatment with immunosuppressants or the underlying etiology. Increased awareness of the immune-mediated dementias and their comorbid symptoms should lead to prompt diagnosis and treatment of these fascinating and mysterious conditions. }}</ref><ref name=Bushara2005>{{cita publicación |autor= Bushara KO |títulu= Neurologic presentation of celiac disease |fecha= abril de 2005 |publicación= Gastroenterology |volume= 128 |númberu= 4 Suppl 1 |páxines= S92-7 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15825133/ |pmid= 15825133 |tipo= Revisión}}</ref> l'[[enfermedá d'Alzheimer|Alzheimer]],<ref name=MakhloufMesselmani2017>{{Cita publicación |autor= Makhlouf S, Messelmani M, Zaouali J, Mrissa R |títulu= Cognitive impairment in celiac disease and non-celiac gluten sensitivity: review of literature on the main cognitive impairments, the imaging and the effect of gluten free diet |fecha= 15 d'avientu de 2017 |publicación= Acta Neurol Belg |doi= 10.1007/s13760-017-0870-z |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29247390 |pmid= 29247390 |tipo= Revisión}}</ref> [[enfermedá de Parkinson|parkinsonismo]],<ref name=BaizabalCarvalloJankovic2012>{{Cita publicación |autor= Baizabal-Carvallo JF, Jankovic J. |títulu= Movement disorders in autoimmune diseases. |fecha= xunetu de 2012 |publicación= Mov Disord |volume= 27 |númberu= 8 |páxines= 935-46 |doi= 10.1002/mds.25011 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22555904 |pmid= 22555904 |tipo= Revisión}}</ref> la [[esquizofrenia]],<ref name="CatassiBai2013" /><ref name=LebwoholLudvigsson2015/><ref name=KalaydjianEaton>{{cita publicación |apellíu = Kalaydjian |nome = AE |apellíu2 = Eaton |nome2 = W |apellíu3 = Cascella |nome3 = N |apellíu4 = Fasano |nome4 = A |títulu = The gluten connection: the association between schizophrenia and celiac disease |añu = 2006 Feb |publicación = Acta Psychiatr Scand |volume = 113 |númberu = 2 |páxina = 82-90 |doi = 10.1111/j.1600-0447.2005.00687.x |url = http://bioinformatics.pbf.hr/cms/images/xura/nutrigen13/seminars/schizophrenia_celiac.pdf |PMID = 16423158 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20150503000733/http://bioinformatics.pbf.hr/cms/images/xura/nutrigen13/seminars/schizophrenia_celiac.pdf |fechaarchivu = 3 de mayu de 2015 }}</ref><ref name=CatassiBai>{{cita publicación |apellíu= Catassi |nome= C |apellíu2= Bai |nome2= JC |apellíu3= Bonaz |nome3= B |apellíu4= Bouma |nome4= G |apellíu5= Calabrò |nome5= A |apellíu6= Carroccio |nome6= A |apellíu7= ''et al.'' |títulu= Non-celiac gluten sensitivity: The new frontier of gluten related disorders |añu= 2013 Sep 26 |publicación= Nutrients |volume= 5 |númberu= 10 |páxina=3839-53 |doi=10.3390/nu5103839 |url = https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3820047/ |PMID = 24077239 |PMC = 3820047}}</ref> el [[autismu]],<ref name="CatassiBai2013" /><ref name=LebwoholLudvigsson2015 /><ref name=VoltaCaio2015 /><ref name=Buie>{{cita publicación |autor=Buie T |títulu=The relationship of autism and gluten |publicación=Clin Ther |volume=35 |númberu=5 |páxina=578–83 |añu=2013 |pmid=23688532 |doi=10.1016/j.clinthera.2013.04.011 |tipo= Revisión}}</ref> la [[trestornu por déficit d'atención con hiperactividad|hiperactividad]],<ref name=FasanoSapone2015/> el [[trestornu obsesivu-compulsivu]],<ref name="TurnaGrosmanKaplan2016">{{cita publicación |autor= Turna J, Grosman Kaplan K, Anglin R, Van Ameringen M |títulu= What's bugging the gut in OCD? A review of the gut microbiome in obsessive-compulsive disorder. |añu= marzu de 2016 |publicación= Depress Anxiety |volume= 33 |númberu= 3 |páxines= 171-8 |doi= 10.1002/da.22454 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26629974 |pmid= 26629974 |tipo=Revisión}}</ref><ref name="SharmaKline2011">{{cita publicación |autor= Sharma TR, Kline DB, Shreeve DF, Hartman DW |títulu= Psychiatric comorbidities in patients with celiac disease: Is there any concrete biological association? |fecha= xunu de 2011 |publicación= Asian J Psychiatr |volume= 4 |númberu= 2 |páxines=150-1 |doi=10.1016/j.ajp.2011.03.001 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23051084 |pmid= 23051084 |tipo=Revisión}}</ref><ref name="CoutureChung2016">{{cita publicación |autor= Couture DC, Chung MK, Shinnick P, Curzon J, McClure MJ, LaRiccia PJ |títulu= Integrative Medicine Approach to Pediatric Obsessive-Compulsive Disorder and Anxiety: A Case Report |fecha= xineru de 2016 |publicación= Glob Adv Health Med |volume= 5 |númberu= 1 |páxines= 117-21 |doi= 10.7453/gahmj.2015.091 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4756770/ |pmid= 26937323 |pmc= 4756770}}</ref> les [[Allucinación|allucinación]] ("psicosis por gluten"),<ref name=CatassiBai2013 /><ref name=Catassi2015/> la [[paralís cerebral#Trestornos rellacionaos col gluten|paralís cerebral]],<ref name=StenbergDahle2009>{{Cita publicación |autor= Stenberg R, Dahle C, Lindberg Y, Schollin J |títulu= Increased prevalence of anti-gliadin antibodies and anti-tissue transglutaminase antibodies in children with cerebral palsy |fecha= ochobre de 2009 |publicación= J Pediatr Gastroenterol Nutr |volume= 49 |númberu= 4 |páxines= 424-9 |doi= 10.1097/MPG.0b013y31819a4y52 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19590452 |pmid= 19590452 }}</ref><ref name=StenbergSchollin2007>{{Cita publicación |autor= Stenberg R, Schollin J |títulu= Is there a connection between severe cerebral palsy and increased gluten sensitivity? |fecha= xineru de 2007 |publicación= Acta Paediatr |volume= 96 |númberu= 1 |páxines= 132-4 |doi= 10.1111/j.1651-2227.2007.00027.x |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17187621 |pmid= 17187621 }}</ref><ref name=StenbergHadjivassiliou2014>{{Cita publicación |autor= Stenberg R, Hadjivassiliou M, Aeschlimann P, Hoggard N, Aeschlimann D |títulu= Anti-transglutaminase 6 antibodies in children and young adults with cerebral palsy |fecha= 2014 |publicación= Autoimmune Dis |volume= 2014 |páxines= 237107 |doi= 10.1155/2014/237107 |pmid= 24804082 |pmc= 3996887 }}</ref> la [[corea (enfermedá)|corea]] (movimientos anormales​ involuntarios de los pies y les manes),<ref name=BaizabalCarvalloJankovic2012 /><ref name=Buie /><ref name="ShapiroBlanco2017">{{Cita publicación |autor= Shapiro M, Blanco DA |títulu= Neurological Complications of Gastrointestinal Disease. |fecha= febreru de 2017 |publicación= Semin Pediatr Neurol |volume= 24 |númberu= 1 |páxines= 43-53 |doi= 10.1016/j.spen.2017.02.001 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28779865 |pmid= 28779865 |tipo= Revisión}}</ref> la [[enfermedá de Huntington]] (tamién llamada corea de Huntington),<ref name="ShapiroBlanco2017" /> la [[opsoclonia]] (movimientos involuntarios de los güeyos),<ref name="ShapiroBlanco2017" /><ref name="Wong2007">{{cita publicación |autor=Wong A |títulu=An update on opsoclonus. |publicación=Curr Opin Neurol |fecha= 2007 |volume= 20 |númberu= 1 |páxines= 25-31 |pmid=17215685 |doi=10.1097/WCO.0b013y3280126b51 |tipo=Revisión }}</ref> la [[disartria]] (alteración na articulación de les pallabres), la [[perda d'audición]] neurosensorial, la [[hemiparesia]] (amenorgamientu de la fuercia motor o paralís parcial d'un brazu y una pierna del mesmu llau del cuerpu), la [[mononeuritis múltiple]] (dañu en siquier dos árees separaes del sistema nerviosu), la [[esclerosis llateral amiotrófica]] (paralís muscular progresiva), otres [[miopatía|enfermedaes neuromusculares]] (la [[polimiositis]], la [[dermatomiositis]] y la [[miositis por cuerpos d'inclusión]]), los [[trestornos del suañu]] y la [[trombosis del senu venosu cerebral]] (coágulo sanguineu nun área de la base del celebru.)<ref name="ShapiroBlanco2017" /> La rexeneración del sistema nerviosu cola dieta ensin gluten ye lenta y l'ameyoramientu de los síntomes neurolóxicos tarda tiempu en notase, en contraste colo qu'asocede cuando hai síntomes dixestivos intensos, que suelen ameyorar casi de manera inmediata. N'ocasiones nun se consigue la recuperación del sistema nerviosu o esta ye solo parcial, como asocede cuando'l diagnósticu retrasar na [[#La ataxia por gluten (AG)|ataxia por gluten]], pero la retirada estricta del gluten torga la meyora del dañu neurolóxicu.<ref name="HadjivassiliouGrunewald2002" /> Mínimes cantidaes de gluten, como los presentes na mayoría de los productos etiquetaos "Ensin Gluten", pueden caltener activada la respuesta del sistema inmunitarioi responsable de la mancadura neuronal.<ref name="HadjivassiliouGrunewald2002" /> Magar cuando se fala de "Ensin Gluten" pensar n'ausencia total de gluten, colos métodos actuales de detección ye imposible probar un nivel cero de gluten nos alimentos.<ref name=CiacciCiclitira2015 /> Arriendes d'ello, l'etiquetáu "ensin gluten" nun ye sinónimu de "cero gluten". Polo xeneral les lleis dexen hasta 20&nbsp;ppm, esto ye, 20&nbsp;[[partes per millón]] ó 20&nbsp;[[miligramu|miligramos]] de gluten per cada kilogramu de productu.<ref name="CODEXSTAN118-2008">[http://www.fao.org/fao-who-codexalimentarius/codex-texts/list-standards/en/ CODEX STAN 118-2008. Versión revisada de 2008 disponible pa descarga dende l'enllaz CODEX STAN 118-1979 Standard for Foods for Special Dietary Use for Persons Intolerant to Gluten]</ref> Esto significa que na alimentación diario ta presente un nivel mínimu de contaminación por gluten.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017>{{Cita publicación |autor= Moreno ML, Rodríguez-Herrera A, Sousa C, Comín I |títulu= Biomarkers to Monitor Gluten-Free Diet Compliance in Celiac Patients |fecha= xineru de 2017 |publicación= Nutrients |volume= 6 |númberu= 9 |páxines= 1 |doi= 10.3390/nu9010046 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5295090/ |pmid= 28067823 |pmc= 5295090 |tipo= Revisión}}</ref> === Permeabilidá intestinal aumentada === {{AP|Permeabilidá intestinal}} El gluten y ciertes [[bacteria|bacteries]] intestinales son los dos factores más potentes que provoquen un aumentu de la [[permeabilidá intestinal]],<ref name=Fasano2011 /> independientemente de la predisposición xenética, esto ye, tantu en [[celiaquía|celiacos]] como en non celiacos.<ref name=HollonPuppa>{{cita publicación |apellíu= Hollon |nome= J |apellíu2= Puppa |nome2= L'apellíu3= Greenwald |nome3= B |apellíu4= Goldberg |nome4= Y |apellíu5= Guerrerio |nome5= A |apellíu6= Fasano |nome6= A |títulu= Effect of gliadin on permeability of intestinal biopsy explants from celiac disease patients and patients with non-celiac gluten sensitivity |añu= 2015 Feb 27 |publicación= Nutrients |volume= 7 |númberu= 3 |páxina= 1565-76 |doi=10.3390/nu7031565 |url= http://www.mdpi.com/2072-6643/7/3/1565/htm |pmid= 25734566}}</ref><ref name=Fasano2012>{{cita publicación |apellíu= Fasano |nome= A títulu Intestinal permeability and its regulation by zonulin: diagnostic and therapeutic implications |añu= 2012 Oct |publicación= Clin Gastroenterol Hepatol |volume= 10 |númberu= 10 |páxina=1096-100 |doi=10.1016/j.cgh.2012.08.012 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3458511/ |PMID= 22902773 |PMC= 3458511}}</ref><ref name=KarakulaJuchnowiczSzachta>{{cita publicación |apellíu= Karakuła-Juchnowicz |nome= H |apellíu2= Szachta |nome2= P |apellíu3= Opolska |nome3= A |apellíu4= Morylowska-Topolska |nome4= J |apellíu5= Gałęcka |nome5=M |apellíu6= Juchnowicz |nome6= D |apellíu7= Krukow |nome7=P |apellíu8=''et al.'' |títulu= The role of IgG hypersensitivity in the pathogenesis and therapy of depressive disorders |añu= 2014 Sep 30 |publicación= Nutr Neurosci |doi= 10.1179/1476830514Y.0000000158 |url= http://www.maneyonline.com/doi/pdfplus/10.1179/1476830514Y.0000000158 |pmid= 25268936}}</ref><ref name=PunderPruimboom2013>{{cita publicación |autor= de Punder K1, Pruimboom L |títulu= The dietary intake of wheat and other cebera grains and their role in inflammation |fecha= 12 de marzu de 2013 |publicación= Nutrients |volume= 5 |númberu= 3 |páxines= 771-87 |doi= 10.3390/nu5030771 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3705319/ |pmid= 23482055 |pmc= 3705319 |tipo=Revisión}}</ref> Esti aumentu de la permeabilidá intestinal provoca que pasen a sangrar sustancies que nun tendríen de pasar ([[toxina|toxines]], [[Sustancia químico|químicos]], [[microorganismu|microorganismos]] y alimentos incompletamente dixeríos) y que, dependiendo de la predisposición xenética de la persona, puedan desenvolvese diversos trestornos de salú.<ref name=Fasano2011 /> Anguaño, esisten evidencies de que l'alteración de la permeabilidá intestinal ta implicada nel desenvolvimientu de les siguientes enfermedaes: * [[enfermedá autoinmune|Enfermedaes autoinmunes]], como la [[celiaquía|enfermedá celiaca]], la [[diabetes mellitus tipu 1|diabetes tipu 1]], l'[[artritis reumatoide]], la [[espondilitis anquilosante]], la [[enfermedá inflamatoria intestinal]] ([[enfermedá de Crohn]]), el [[lupus eritematoso sistémico]] y la [[colangitis esclerosante primaria]].<ref name=Fasano2011 /> * [[Cáncer]]es, como'l [[glioma]] (cáncer de celebru o de migollu espinal), el [[cáncer de mama]], l'[[Adenocarcinoma pulmonar|adenocarcinoma de pulmón]], el [[cáncer d'ovariu]], el [[cáncer d'entrellenzu]], el [[cáncer de próstata]], el [[hepatocarcinoma|carcinoma hepatocelular]] (cáncer de [[fégadu]]) con infeición pol virus de la [[hepatitis C]], la [[leucemia]] non linfocítica aguda, l'[[anemia de Fanconi]], el [[Linfoma difusu de célules B grandes]] y la [[leucemia mieloide aguda]].<ref name=Fasano2011 /> * Enfermedaes del [[sistema nerviosu]], como la [[esclerosis múltiple]], la [[esquizofrenia]], la [[polirradiculoneuropatía desmielinizante inflamatoria crónica]] y la [[neuromielitis óptica]].<ref name=Fasano2011 /> * Enfermedaes [[inflamación|inflamatorias]].<ref name=Fasano2011 /> * [[infeición|Infeiciones]].<ref name=Fasano2011 /> * [[Alerxa|Alerxes]].<ref name=Fasano2011 /> * [[Asma]].<ref name=Fasano2011 /> == Introducción del gluten na dieta == Anguaño demostróse que nin la esposición temprana al gluten nin la duración de la lactancia materna previenen el riesgu de desenvolver la [[celiaquía|enfermedá celiaca]], magar el retrasu na introducción del gluten acomuñar con un retrasu na apaición de la enfermedá.<ref name=SzajewskaShamir2015>{{cita publicación |autor= Szajewska H, Shamir R, Chmielewska A, Pieścik-Lech M, Auricchio R, Ivarsson A, Kolacek S, Koletzko S, Korponay-Szabo I, Mearin ML, Ribes-Koninckx C, Troncone R; PREVENTCD Study Group |títulu= Systematic review with meta-analysis: early infant feeding and coeliac disease--update 2015 |añu= 2015 Jun |publicación= Aliment Pharmacol Ther |volume= 41 |númberu= 11 |páxines= 1038-54 |doi= 10.1111/apt.13163 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25819114 |PMID= 25819114}}</ref> Esto contradiz los encamientos dictaos en 2008 pola Sociedá Europea de Gastroenteroloxía Pediátrica (ESPGHAN poles sos sigles n'inglés) pa les families de neños con riesgu de desenvolver la enfermedá celiaca, que consistíen n'introducir gradualmente pequeñes cantidaes de gluten na dieta mientres el periodu entendíu ente los 4 a 7 primeros meses de vida, mientres se caltenía la lactancia materna, col hipotéticu oxetivu d'enseñar al [[sistema inmunolóxicu]] a tolerar el gluten por que nun atacara por error al organismu.<ref name="LionettiCatassi2015">{{Cita publicación |autor= Lionetti Y, Catassi C |títulu= The Role of Environmental Factors in the Development of Celiac Disease: What Is New? |fecha= 27 d'ochobre de 2015 |publicación= Diseases |volume= 3 |númberu= 4 |páxines= 282-293 |doi= 10.3390/diseases3040282 |pmid= 28943625 |pmc= 5548256 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=SzajewskaShamir2015 /> La xenética de riesgu (presencia de los [[Celiaquía#Marcadores xenéticos|haplotipos HLA-DQ2, HLA-DQ8 o dalgunu de los sos alelos]]) ye un importante factor que prediz la posibilidá de desenvolver la enfermedá celiaca.<ref name=LebwohlLudvigsson2015>{{cita publicación |autor= Lebwohl B, Ludvigsson JF, Green PH |títulu= Celiac disease and non-celiac gluten sensitivity |añu= 2015 Oct 5 |publicación= BMJ |volume= 351 |páxina=h4347 |doi=10.1136/bmj.h4347 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4596973/ |PMID= 26438584 |PMC= 4596973}}</ref> Confirmóse la presencia na lleche materno d'altos niveles de [[gliadina]] non [[Catabolismo|degradada]] (cimeros nel [[calostro]]) nes muyeres que s'alimenten d'una dieta normal.<ref name=BethuneKhosla2008>{{cita publicación |autor= Bethune MT, Khosla C |títulu= Parallels between pathogens and gluten peptides in celiac sprue |añu= 2008 Feb |publicación= PLoS Pathog |volume= 4 |númberu= 2 |páxina=e34 |doi=10.1371/journal.ppat.0040034 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2323203/ |PMID= 18425213 |PMC= 2323203}}</ref><ref name=ChirdoRumbo>{{cita publicación |apellíu= Chirdo |nome= FG |apellíu2= Aldu |nome2= M |apellíu3= Añón |nome3= MC |apellíu4= Fossati |nome4= CA |títulu= Presence of high levels of non-degraded gliadin in breast milk from healthy mothers |añu= 1998 |publicación= Scand J Gastroenterol |volume= 33 |númberu= 11 |páxina= 1186-92 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9867098 |PMID= 9867098 }}</ref> == Clasificación de les ceberes y granes pol so conteníu en gluten == Nel siguiente cuadru amuésase cuálos granos contienen gluten y cuálos non. La espelta, el kamut y el triticale son formes o híbridos del trigu.<ref name="Holford">Holford Patrick. Saber comer. Ediciones Robinbook España 2009.</ref> La farina de los granos llibres de gluten tien que tar certificada llibre de gluten pal so consumu por persones [[Celiaquía|celíaques]] o con [[sensibilidá al gluten non celiaca]]. Tien De molese en molinos independientes de les ceberes con gluten, pos de lo contrario nun sería apta, por cuenta de la presencia de [[Dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|contaminaciones cruciaes]]. {| {{tablaguapa}} |- ! Granos con gluten !! Granos ensin gluten |- | [[Triticum|Trigu]] || [[Fagopyrum esculentum|Trigu sarracenu]] |- | [[Triticum spelta|Espelta]] || [[Maíz duce]]{{refn|group=nota|name=nota_maiz|El maíz produz intolerancia nuna minoría de celiacos.<ref name=Maize>{{cita publicación |apellíu= Cabrera-Chávez |nome= F |apellíu2= Iamet |nome2= S |apellíu3= Miriani |nome3= M |apellíu4= ''et al.'' |títulu= Maize prolamins resistant to peptic-tryptic digestion maintain immune-recognition by IgA from some celiac disease patients |añu= 2012 |publicación= Plant Foods Hum Nutr |volume= 67 |páxina= 24-30 }}</ref>}} |- | [[Secale cereale|Centenu]] || [[Miyu]] |- | [[Hordeum vulgare|Cebada]] || [[Zea mays|Maíz]]<ref group="nota" name="nota_maiz" /> |- | [[Avena]] || [[Arroz]] |- | [[Triticum turgidum|Kamut]] || [[Chenopodium quinoa|Quinoa]] |- | [[Triticale]] || [[Amaranthus|Amaranto]] |- |[[Triticum dicoccoides|Escanda]] || |} La proteína principal del gluten de centenu ye la secalina y la de la cebada ye la hordeína, anque dambos contienen daqué de gliadina.<ref name="Holford"/> L'arroz en sí mesmu nun contién gluten, pero al procesase o refinase munches vegaes añader sustancies que lo contienen.{{ensin referencies}} L'arroz integral, que caltién el so pulgu y que nun ta procesáu, nun presenta residuos de gluten. Dende la primer década del sieglu XXI potencióse'l cultivu d'especies riques en gluten, al traviés de la [[Híbridu (bioloxía)|hibridación]], y coles mesmes tánse investigando cultivos trexénicos pa producir trigu ensin gluten.<ref>{{cita publicación |apellíu= Gil-Humanes |nome= J |apellíu2= Pistón |nome2= F |apellíu3= Altamirano-Fortoul |nome3= R |apellíu4= Real |nome4= A |apellíu5= Comín |nome5= I |apellíu6= Sousa |nome6= C |apellíu7= Rosell |nome7= CM |apellíu8= Barro |nome8= F |títulu= Reduced-gliadin wheat bread: an alternative to the gluten-free diet for consumers suffering gluten-related pathologies |añu= 2014 Mar 12 |publicación= PLoS One |volume= 9 |númberu= 3 |páxina= }}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu= Comín |nome= I |apellíu2= Moreno |nome2= Mde L |apellíu3= Real |nome3= A |apellíu4= Rodríguez-Herrera |nome4= A |apellíu5= Barro |nome5= F |apellíu6= Sousa |nome6= C |títulu= Gluten-free diet: testing alternative cereals tolerated by celiac patients |añu= 2013 Oct 23 |publicación= The. Nutrients. |volume= 5 |númberu= 10 |páxina= 4250-68.}}</ref> === Seguridá de l'avena na dieta llibre de gluten === La introducción de l'[[avena]] na dieta ensin gluten foi una tema d'alderique nos últimos años.<ref name=Pulido>{{cita publicación |apellíu= Pulido |nome= OM |apellíu2= Gillespie |nome2= Z |apellíu3= Zarkadas |nome3= M |apellíu4= Dubois |nome4= S |apellíu5= Vavasour |nome5= Y |apellíu6= Rashid |nome6= M |apellíu7= Switzer |nome7= C |apellíu8= ''et al.'' |títulu= Introduction of oats in the diet of individuals with celiac disease: a systematic review |añu= 2009 |publicación= Adv. Food Nutr. Res |volumen= 57 |número= |páxina= 235-85}}</ref> Estudios y revisiones recién refundiaron lluz sobre esta cuestión.<ref name=CiacciCiclitira2015 /> Toles variedaes d'avena contienen gluten.<ref name=Biesiekierski2017cita /> Trátase de proteínes similares a la [[gliadina]] del trigu, denominaes aveninas, qu'anguaño se demostró que son capaces de provocar reacción en persones que carecen [[Gluten#Trestornos rellacionaos col gluten|trestornos rellacionaos col gluten]].<ref name=Biesiekierski2017cita /> A esto súmase que l'avena frecuentemente ta contaminada con otres ceberes con gluten.<ref name=PenaginiDilillo2013>{{cita publicación |autor= Penagini F, Dilillo D, Meneghin F, Mameli C, Fabiano V, Zuccotti GV |títulu= Gluten-free diet in children: an approach to a nutritionally adequate and balanced diet |publicación= Nutrients |volume= 5 |númberu= 11 |páxina= 4553-65 |añu= 18 Nov 18 2013 |pmid= 24253052 |pmc= 3847748 |doi= 10.3390/nu5114553 |tipo=Revisión}}</ref> "Avena puro" referir a avena ensin contaminar con otres ceberes con gluten,<ref name=CominoMoreno2015 /> lo que incorreutamente etiquétase como avena "ensin gluten" o "llibre de gluten". Esto ye por cuenta de que tradicionalmente considerábase que l'únicu problema cola avena yera la contaminación con otres ceberes con gluten, polo qu'en munchos países ta dexáu dende va tiempu l'usu de "avena puro" n'alimentos "ensin gluten" y, na mayoría de los casos, solo por aciu la llectura detallada del llistáu d'ingredientes ye posible identificalos.<ref name=CiacciCiclitira2015 /> Estudios actuales demuestren que les distintes variedaes d'avena tienen distintos graos de toxicidá.<ref name=CominoMoreno2015>{{cita publicación |autor = Comín I, Moreno Mde L, Sousa C |títulu = Role of oats in celiac disease |publicación = World J Gastroenterol |volume = 21 |númberu= 41 |páxines= 11825–31 |añu= 7 Nov 2015 |pmid = 26557006 |pmc= 4631980 |doi = 10.3748/wjg.v21.i41.11825 |cita= It is necessary to consider that oats include many varieties, containing various amino acid sequences and showing different immunoreactivities associated with toxic prolamins. As a result, several studies have shown that the immunogenicity of oats varies depending on the cultivar consumed. Thus, it is essential to thoroughly study the variety of oats used in a food ingredient before including it in a gluten-free diet.}}</ref><ref name=PenaginiDilillo2013 /> Delles variedaes d'avena puro paecen tener en teoría un baxu grau de toxicidá y dellos espertos cunten que podríen ser incluyíes na dieta ensin gluten, pero sería imprescindible conocer esautamente la variedá emplegada y nun esiste anguaño nenguna reglamentación al respeutu.<ref name=CominoMoreno2015 /> L'etiquetáu como avena "avena puro", "avena ensin gluten" o "avena llibre de gluten" nun se refier a estes variedaes, que nun fueron entá identificaes, nun se fixeron estudios abondos, nin se conoz l'efeutu al llargu plazu nos celiacos del consumu d'avena puro, polo qu'entá non pueden faese encamientos firmes sobre si ye o non posible la inclusión de "avena puro" na dieta ensin gluten.<ref name=DeSouzaDeschenes2016>{{cita publicación |autor=de Souza MC, Deschênes ME, Laurencelle S, Godet P, Roy CC, Djilali-Saiah I |títulu=Pure Oats as Part of the Canadian Gluten-Free Diet in Celiac Disease: The Need to Revisit the Issue. |publicación=Can J Gastroenterol Hepatol |añu= 2016 |volume= 2016 |páxina= 1576360 |pmid=27446824 |pmc=4904650 |doi=10.1155/2016/1576360 |tipo= Revisión }}</ref><ref name=HaboubiTaylor2006>{{cita publicación |autor=Haboubi NY, Taylor S, Jones S |títulu=Coeliac disease and oats: a systematic review |publicación=Postgrad Med J |volume=82 |númberu=972 |páxines=672–8 |fecha=ochobre de 2006 |pmid=17068278 |pmc=2653911 |doi=10.1136/pgmj.2006.045443 |tipo= Revisión sistemática}}</ref> === Les prolaminas del maíz y el so efeutu na enfermedá celiaca === Magar el maíz foi consideráu tradicionalmente una cebera segura na [[dieta ensin gluten|dieta llibre de gluten]], dalgunos [[Celiaquía|celiacos]] o [[Sensibilidá al gluten|sensibles al gluten]] pueden tener intolerancia a les prolaminas del maíz ([[horceína|horceínes]]), y nesi casu tienen de suprimir el so consumu, como se deduz d'unos estudios recién, realizaos en Méxicu nel añu 2012.<ref name= Maize /> La retirada del maíz de la dieta en dalgunos [[Celiaquía#Formes refractaries|casos que nun respuenden a la dieta ensin gluten]] dexa'l control de la enfermedá, con desapaición de los síntomes y recuperación del dañu na mucosa intestinal.<ref>{{cita publicación |apellíu= Accomando |nome= S |apellíu2= Albino |nome2= C |apellíu3= Montaperto |nome3= D |apellíu4= Amato |nome4= GM |apellíu5= Corsello |nome5= G |apellíu6= |nome6= |apellíu7= ''et al.'' |títulu= Multiple food intolerance or refractory celiac sprue? |añu= 2006 |publicación= Dig Liver Dis |volume= 38 |númberu= 784-5 |páxina= }}</ref> == Ver tamién == * [[Seitán]] * [[Celiaquía]] * [[Sensibilidá al gluten non celiaca]] * [[Dieta ensin gluten]] * [[Pan ensin gluten]] == Referencies == {{llistaref|2}} === Notes === {{llistaref|group="nota"}} == Enllaces esternos == {{Commonscat}} * {{Enllaz rotu|1=celebru-celiacos.html Cuando'l gluten ataca al celebru |2=http://www.xlsemanal.com/conocer/salud/20170418/cuando-el-gluten-ataca-al |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} en [[Vocento|XL Selmanal]] {{Tradubot|Gluten}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Proteínes]] [[Categoría:Nutrición]] qzr9bw8hxkksgyd3g3bwtbbwhum0pa0 Gustavo Cerati 0 143050 4501395 4499874 2026-06-23T08:00:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 23 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501395 wikitext text/x-wiki {{persona}} <!-- NOTA IMPORTANTE: Por favor, nun incorpores l'apellíu maternu como parte del nome. El so nome llegal (amás de ser el nome pol que foi siempres conocíu) ye Gustavo Adrián Cerati. Nun siendo que puedas probar lo contrario con una referencia verificable a la so partida de nacencia o sentencia xudicial autorizando'l cambéu de nome, o reinscripción nel Rexistru Civil, esi ye'l so nome conforme a la llei arxentina Llei 18248 «Nueves normes pa la inscripción de nomes de les persones naturales, colos cambeos de les lleis 23162, 23264, 23515 y 26618». Puedes topala equí: http://www.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/120000-124999/120325/texact.htm El que fizo la gacetilla de la llexislatura de Buenos Aires tomó'l datu d'equí, y multiplicó l'error; pero tamién puedes topar el so nome na llei 4834 de la Ciudá de Buenos Aires: http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/normes/lleis/llei4834.html --> '''Gustavo Adrián Cerati''' {{nym}}<ref name="losandes">Los Andes online, [http://www.losandes.com.ar/notas/2009/8/11/gente-439871.asp «Gustavo Cerati cumple 50 años»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090820031640/http://www.losandes.com.ar/notas/2009/8/11/gente-439871.asp |date=2009-08-20 }}, artículu nel diariu ''Los Andes'' (Mendoza) del 11 d'agostu de 2009.</ref><ref>{{cita noticia |url=http://tn.com.ar/musica/clips/murio-gustavo-cerati_529760 |títulu=Morrió Cerati |fecha=4 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=4 de setiembre de 2014 |obra=TN.com.ar}}</ref><ref name="Confirmación1">{{Cita web |url=https://www.facebook.com/notes/gustavo-adri%C3%A1n-cerati/buenos-aires-xueves-4-de-setiembre-de-2014/10152711465391419 |autor=Perfil de Gustavo Cerati |obra=Facebook |títulu=Comunicáu de la familia Cerati |fecha=4 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=4 de setiembre de 2014}}</ref> foi un [[músicu]], [[cantautor]], [[compositor]] y [[productor discográficu]] arxentín, vocalista y compositor de [[Soda Stereo]], consideráu unu de los más influyentes y reconocíos músicos del [[rock llatín|rock llatinoamericanu]].<ref>[https://web.archive.org/web/20100515021730/http://www.imagenanimal.com/entrevistas/106-Gracies_totales/ «Café Tacuba y Gustavo Cerati actuaron en Buenos Aires»], artículu nel sitiu web Imaxe Animal.</ref><ref>Nazer, Natacha: [http://www.indyrock.es/grupos/gustavocerati.htm «El talentu eterno»], artículu nel sitiu web Indy Rock.</ref><ref>http://www.allmusic.com/artist/gustavo-cerati-mn0000543169 Gustavo Cerati - AllMusic.com</ref><ref>[http://www.milenio.com/hey/musica/Gustavo-Cerati-leyenda-rock-llatinoamericanu_0_366563491.html «Gustavo Cerati, una lleenda del rock llatinoamericanu»], artículu nel sitiu web Milenio.</ref> Llogró fama y reconocencia internacional por ser el vocalista, [[guitarrista]] y compositor principal de la banda de rock [[Soda Stereo]], una de les bandes más importantes ya influyentes de la música llatina. Depués de la disolución de la banda, llogró tamién reconocencia y ésitu na so carrera solista, que consta de cinco álbumes d'estudiu y de diverses incursiones xunto a otros músicos. El so camín como solista empecipiar a empiezos de los [[años 1990|años noventa]], en paralelu a dicha banda, por cuenta de un receso que se tomara'l grupu tres una fuerte crisis. Nesa instancia Cerati publicó'l so primer álbum como solista, ''[[Amor amarillo]]''; pero col regresu de Soda Stereo la so carrera solista quedó en suspensu hasta la disolución absoluta de la banda. Dempués de Soda Stereo, Cerati esperimentó con distintos estilos, dende la [[música electrónica]] (Color Santos, Cerati y Melero, 1992) ([[Plan V]]) a la [[música sinfónica]]. En 2007 Soda Stereo tornó nuna xira llamada ''[[Me verás volver 2007|Me verás volver]]'', depués de la cual los sos integrantes retomaron les sos actividaes por separáu. El 15 de mayu de 2010 careció un [[accidente cerebrovascular|accidente cerebrovascular isquémicu]] nel club Moulin Rouge del vecinderu [[Sabana Grande (Caraques)|Sabana Grande]] en [[Caraques]]<ref name=":552">{{Cita noticia|títulu=Cerati: l'estilu de vida del roqueru arxentín antes del so colapsu - Edición Impresa|url=http://diario.latercera.com/edicionimpresa/cerati-l'estilu-de-vida-del roqueru arxentín-antes-de-su-colapsu/|fechaaccesu=2018-06-04|periódicu=Edición Impresa|idioma=es-ES}}</ref>, que lo dexó n'estáu de coma por más de cuatro años, finando'l 4 de setiembre de 2014 por causa de un paru respiratorio na Clínica ALCLA de [[Buenos Aires]].<ref>{{Cita web |url=https://notiespectaculos.info/confirmen-muerte-de-gustavo-cerati/ |títulu=Confirmen muerte de Gustavo Cerati |fechaaccesu=4 de setiembre de 2014 }}</ref> A lo llargo de la so carrera como solista ganó y foi nomáu pa numberosos premios, ente ellos [[Grammy Llatín]], [[Premios Konex|Konex]], [[premios MTV|MTV]] y [[premiu Gardel|Gardel]]. El 5 d'avientu de 2013, el músicu foi nomáu [[Ciudadanu Pernomáu de la Ciudá Autónoma de Buenos Aires|Ciudadanu pernomáu]], una distinción que-y foi dada pola [[Llexislatura de la Ciudá Autónoma de Buenos Aires]]<ref>http://blogs.infobae.com/soda-stereo/2013/12/05/gustavo-cerati-ye-ciudadanu-pernomáu-de-la ciudá-de-la roxura/</ref><ref>[http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/normes/lleis/llei4834.html Llei 4834], sancionada'l 5 d'avientu de 2013, promulgada por Decretu 30/014 del 13 de xineru de 2014 y publicada nel Boletín Oficial de la Ciudá Nᵘ 4320 del 17 de xineru de 2014.</ref> en reconocencia a la so trayeutoria. Na so edición de setiembre de 2012, la revista [[Rolling Stone (Arxentina)|Rolling Stone]] asitió a Cerati nel puestu nᵘ 3 de los 100 ameyores guitarristes del rock nacional. == Primeros años == Nació'l 11 d'agostu de 1959 nel barriu de [[Barraques (Buenos Aires)|Barraques]], ciudá de [[Buenos Aires]], [[Arxentina]], fíu mayor del inxenieru y contador Juan José Cerati y Lilian Clark.<ref>Jürgensen, Mauricio - [http://latercera.com/contenido/661_267223_9.shtml ''Gustavo Cerati: El desconocíu círculu familiar que protexe al músicu''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160405120933/http://latercera.com/contenido/661_267223_9.shtml |date=2016-04-05 }}, Diariu La Tercera - 11 de xunu de 2010</ref> Dende pequeñu tuvo amestáu al ambiente musical. La so primer incursión foi nun grupu de palos d'escoba que formó na primaria, onde se destacar frente a los demás alumnos. Amás de la música, tenía otros pasatiempos: dibuxaba mientres llargos ratos, creando personaxes d'[[historieta|historietes]], como «Supercerebro» ―paecíu a [[Superman]], pero cola peculiaridá de que la [[kryptonita]] nun-y faía nada, solo los médiums llegaben a afectalo, ensin poder sentir―. Arteru pa los deportes (practicaba [[natación]] y [[atletismu]]), llogró un segundu llugar nun certame de la revista ''[[Billiken]]'', en corriendo los 100 metros nuna competición intercolegial. Una de les actividaes fundamentales que realizó mientres esos primeros años consistió en dirixir el coru del colexu [[Instituto San Roque]], onde más tarde tuvo de cumplir con una suspensión por eructar mientres una misa (pudo volver al so cargu depués de ganar un premiu de cantar nel Coliséu y donalo a la institución). Na so dómina d'adolescente trabayó como visitador médicu nel [[Boehringer Ingelheim|Llaboratoriu Boehringer Arxentina]], a mediaos de 1971.{{ensin referencies}} Depués, años más tarde foi llamáu a cumplir col serviciu militar arxentín. Les sos primeres influencies musicales fueron grupos como [[The Police]] (a quien ufiertó un tributu del cantar «Bring on the night», onde él cantó y tocó el baxu, xunto a [[Andy Summers]] na guitarra y [[Vinnie Colaiuta]] na batería), [[Queen]] (grabó una versión de «[[Some Day One Day]]» con [[Soda Stereo]] llamáu «[[Dalgún día (cantar de Soda Stereo)|Dalgún día]]») y [[The Cure]]. Tamién [[David Bowie]], [[Luis Alberto Spinetta]], [[Brian May]] de [[Queen]] y [[Ritchie Blackmore]] de [[Deep Purple]]. Na secundaria formó los grupos colos que ganó un concursu de cantar navidiegu en [[Canal 9 (Buenos Aires)|Canal&nbsp;9]]. Depués formó dos bandes simultánees, Savage (de rock y blues), y Vozarrón (de música de fusión). Savage taba integrada tamién por dos cantantes britániques, y solía actuar nun [[Cabaré|cabaré]] frente al [[Parque Centenariu (Buenos Aires)|Parque Centenariu]]. Tamién formó un tríu llamáu «Triciclu».<ref>[https://web.archive.org/web/20071122205443/http://www.imagenanimal.com/biografia/intro/ «Soda Stereo: biografía»], artículu nel sitiu web Imaxe Animal.</ref> A principios de 1982 tocó xunto a [[Zeta Bosio]] y [[Sandra Baylac]] cola banda [[The Morgan]], en [[Punta del Este]] (Uruguái). The Morgan empezó como un grupu punk rock inspiráu en [[The Police]] (que visitara Arxentina en 1980), y [[The Cure]]. Más tarde, esi mesmu añu, formó'l grupu Stress xunto a [[Sandra Baylac]] (cantante), Pablo Guadalupe (batería), Alejandro O'Donell (teclaos), Carlos Amato (guitarrista) y [[Zeta Bosio]] (baxu). El grupu Stress foi la xénesis de Los Estereotipos y surdió porque se xuntaben les fines de selmana pa tocar con Charly Amato no fondero de la casa de [[Zeta Bosio]] en [[San Fernando (Buenos Aires)|San Fernando]]. Dempués [[Andrés Calamaro]] tamién formó parte del grupu como tecladista. == Carrera con Soda Stereo (1982-1997) == {{AP|Soda Stereo}} === L'entamu de Soda Stereo y otros proyeutos (1982-1992) === {{Imaxe múltiple | posición_tabla = right | direición = horizontal | anchu1 = 200 | anchu2 = 200 | testu = Programa del 12 de payares de 1981 del Grupu Stress con Gustavo Cerati, Pablo Guadalupe, [[Sandra Baylac]], Alejandro O'Donell, Carlos Amato y [[Zeta Bosio|Héctor Bozio]]. | semeya1 = Grupo de Rock "Stress" Programa Concierto (Gustavo Cerati, Hector "Zeta" Bosio y Charlie Amato).jpg | semeya2 = Grupo de Rock "Stress" Programa Concierto (tapa) (Gustavo Cerati, Hector "Zeta" Bosio y Charlie Amato).jpg }} [[Ficheru:Soda Stereo Circa 1984.jpg|thumb|250px|Cerati (na derecha) tocando con Soda Stereo en 1984.]] En 1982 Cerati estableció una estrecha rellación musical y d'amistá con [[Zeta Bosio|Héctor ''Zeta'' Bosio]], qu'habría de resultar decisiva nel futuru de dambos. Conocer con anterioridá porque yeren compañeros na carrera de [[Publicidá]] na [[Universidá del Salvador]],<ref name="losandes"/> pero recién afondaron la so amistá nel branu austral de [[1982]], en [[Punta del Este]], onde decidieron tornar a [[Buenos Aires]] y formar [[Soda Stereo]]. Gustavo y Zeta compartíen los mesmos gustos y suaños musicales y empezaron una busca pa integrar un grupu [[punk rock]] inspiráu en [[The Police]] (que se presentó na Arxentina esi añu), con temes propies, n'español. Nesa busca pre-Soda integraron xuntos la banda [[The Morgan]], depués el grupu ''Stress'', xunto a [[Sandra Baylac]], Charly Amato y el batería Pablo Guadalupe, y [[Proyeutu Erekto]], xunto a [[Andrés Calamaro]].<ref>[https://web.archive.org/web/20070918070131/http://www.copesa.cl/Subte/entrevista/entr002.html ''Entrevista a Gustavo Cerati'', Copesa, Chile]</ref> Finalmente los dos músicos empezaron a proyeutar la formación d'una banda na que tocaríen temes propies. Nesi momentu conocen a [[Charly Alberti]] con quien formaron el tríu ''Los Estereotipos''.<ref name="Soda Stereo, Los Estereotipos">{{Cita web |apellíu=El Temblón |títulu=Historia de Soda Stereo. Los Estereotipos editorial=El Galeón |url=http://www.galeon.com/eltemblor/Historia/1982.html |fechaaccesu=8 d'avientu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120112193324/http://www.galeon.com/eltemblor/Historia/1982.html |fechaarchivu=2012-01-12 }}</ref> Depués d'un curtiu periodu nel que probaron distintes formaciones, incluyendo por momentos a músicos como [[Richard Coleman]] y [[Daniel Melero]] ente otros, terminaron per preferir la forma de [[Tríu (música)|tríu]] y camudaron el nome a [[Soda Stereo]]. La formación definitiva foi: Gustavo Cerati (voz y guitarra), [[Zeta Bosio]] (baxu y coros) y Charly Alberti (batería). Dende l'empiezu'l grupu ocupar en construyir la so propia imaxe; ayudaos por [[Alfredo Lois]] (compañeru de la universidá) curiaron los detalles estéticos, el maquillaxe, los peñaos, y más palantre, la tapa de los primeros discos y la puesta n'escena de los recitales.<ref name="Soda Stereo, Los Estereotipos"/> Los primeros conciertos fueron en xunetu de 1983 na discoteca ''Airport'' y nel ''Stud Free Pub''. Dende esi momentu percorrieron el circuitu de [[pub]]s, con escala obligada nel [[Café Einstein]] y Zero, que, daquella, representaben el centru de la movida menos comercial del momentu, onde tocaben bandes como [[Sumu]] y [[Virus]]. Xunto a [[Soda Stereo]] Gustavo Cerati grabó siete discos d'estudiu: '' [[Soda Stereo (álbum)|Soda Stereo]]'' (1984), '' [[Nada personal (álbum)|Nada personal]]'' (1985), ''[[Signos]]'' (1986), '' [[Doble vida (álbum)|Doble vida]]'' (1988), ''[[Cantar animal]]'' (1990), '' [[Dynamo (álbum)|Dynamo]]'' (1992), ''[[Suañu Stereo]]'' (1995). ==== Resfregón ==== Ente 1985 y 1988 paralelu a Soda Stereo foi miembru de banda [[Resfregón (banda)|Resfregón]], banda liderada por [[Richard Coleman]] pero'l so trabayu yera solu en guitarres y en coros, amás produció los sos dos únicos álbumes: ''[[Consumación o consumu]]'' y ''[[Pa terminar]]''. ==== Con Charly García ==== En 1988 Cerati recibió una llamada de [[Charly García]], proponiéndo-y grabar un discu a dúu. El discu diba llamase ''Tango&nbsp;3'', pero por razones qu'hasta güei se desconocen nunca se concretó. Depués d'esti proyeutu fallíu, participó en guitarres y coros nel cantar Vampiru» del discu ''Tango&nbsp;4'', de Charly García y [[Pedro Aznar]]. === Últimos años de Soda, primer discu solista y otros proyeutos (1992-1997) === ==== ''Colores santos'' ==== {{AP|Colores santos}} Mientres Cerati yera parte de Soda Stereo, llanzó en 1992 l'álbum ''[[Colores santos]]'', que realizó xunto a [[Daniel Melero]] y tuvo l'apurra de los músicos [[Flavio Etcheto]] y [[Carola Bony]]. Foi grabáu nel estudiu Supersónicu de Soda Stereo y nun foi presentáu en vivu. ==== ''Dynamo'' ==== {{AP|Dynamo (álbum)}} En xineru de 1993, los integrantes de Soda Stereo entamaron la so sesta xira llatinoamericana. Visitaron Méxicu, Chile, Paraguay, y Venezuela. Una vegada rematada xirar presentación de ''[[Dynamo (álbum)|Dynamo]]'', tómense un llargu descansu que fixeron crecer los rumores de separación de la banda. A finales d'añu editóse ''[[Zona de promesas]]'', un compilado de remezclas de clásiques temes de la banda, y la inclusión d'un cantar inéditu que-y dio títulu al álbum. ==== ''Amor amarillo'' ==== {{AP|Amor amarillo}} [[Ficheru:Amor amarillo.jpg|200px|miniaturadeimagen|Portada de ''[[Amor amarillo]]'', primer discu solista de Cerati de 1993.]] Delles coses asocedieron mientres esi tiempu. Dalgunes d'elles fueron el cambéu de compañía discográfica per parte de la banda (de Sony a BMG); la edición del discu ''[[Amor amarillo]]'' (1993): el so primer trabayu en solitariu, que coincidió cola nacencia del primer fíu de Gustavo. L'álbum foi grabáu en Chile y Buenos Aires cola participación de Zeta Bosio. Anque Gustavo dixo que nesi momentu nun tenía la intención de siguir una carrera en solitariu. 1994 foi'l peor añu de Soda Stereo. El 4 de xunetu nun accidente de tráficu morrió Tobías, el pequeñu fíu de Zeta, fechu que lo afectaría fondamente, personal y profesionalmente. Por decisión unánime tomaron distancia del mitu y evaluaron la posibilidá de dixebrase definitivamente. ==== ''Suañu stereo'' ==== {{AP|Suaño Stereo}} En 1995, Soda remató'l descansu pa grabar el que sería'l so últimu álbum d'estudiu, ''[[Suañu stereo]]'', con nuevos cantares que se volvieron clásicos de la banda que quedaron nos primeros llugares de les radios. El trabayu discográficu ganó en poco tiempu [[discu de platinu]], aportando a unu de los discos más esitosos de la banda. En [[1996]], Soda realizó una xira per Estaos Xuníos ([[Los Angeles]], [[Chicago]], [[Nueva York]], y [[Miami]]) pa presentar la so última producción. Depués de refugar delles vegaes la insistente invitación, a mediaos d'añu grabaron en Miami un conciertu pa la cadena de música MTV. Suponíase qu'esta presentación tenía de ser acústica, pero tuvo la particularidá de que la banda nun respetara la conseña orixinal sobre l'usu de preseos desenchufaos (al paecer foi una condición que punxo'l grupu). El discu que rexistra esta presentación, ''[[Comfort y música para volar]]'' (1996), ye una versión «unplugged» y «plugged» de 11&nbsp;cantares (solo dellos cantares fueron tocaes desenchufaes) de la banda y qu'inclúi amás 4&nbsp;cantares nuevos, que quedaren fora de ''Suañu stereo'' y una pista interactivo con historietes ya imáxenes en videu de la presentación en MTV. Na presentación tocáronse solo 4&nbsp;cantares desenchufaos. Esti discu constitúi la última producción discográfica realizada como banda. ==== Plan V (1995-1998) ==== {{AP|Plan V}} A partir d'esi momentu, Soda entró nun silenciu que namái se vio atayáu poles versiones non oficiales de la so separación definitiva. Mentanto, Gustavo xunir a trés músicos chilenos non profesionales (Andrés Bucci, Guillermo Ugarte y Christian Powditch), pa constituyir [[Plan V]], proyeutu electrónicu que s'afigura en dos discos: ''Plan V'' (1996), d'orixe tresandín; y el segundu trabayu, ''Plan Black V Dog'' (1998), que foi compartíu colos ingleses [[The Black Dog|Black Dog]], y editáu nel añu 1998 depués de la separación de [[Soda Stereo]]. === Final de Soda Stereo (1997) === El [[1 de mayu]] de [[1997]], [[Soda Stereo]] anunció oficialmente la so separación por aciu un comunicáu de prensa. A otru día, tolos diarios fixeron ecu de la noticia y el [[diariu Clarín|diariu ''Clarín'']] dedicó un gran espaciu na so portada pa ello. En tantu Gustavo Cerati publicó nel suplementu «Sí» del diariu ''Clarín'' lo que sería «La carta del adiós»: {{cita|Estes llinies surden de lo que percibí estos díes na cai, nos fans que se m'averen, na xente que m'arrodia, y na mio propia esperiencia personal. Comparto la murnia que xenera en munchos la noticia de la nuesa separación. Yo mesmu toi somorguiáu nesi estáu porque poques coses fueron tan importantes na mio vida como Soda Stereo. Cualesquier sabe que ye imposible llevar una banda ensin ciertu nivel de conflictu. Ye un fráxil equilibriu nel bracéu d'idees que bien pocos consiguen caltener por quince años, como nós orgullosamente fiximos. Pero, últimamente, distintos desentendimientos personales y musicales empezaron a comprometer esi equilibriu. Ende mesmu xenérense escusa pa nun enfrentanos, escuses finalmente pa un futuru grupal en que yá nun creíamos como lo faíamos nel pasáu. Cortar polo sano ye, valga la rede, faer valir nuesa salú mental por sobremanera y tamién el respetu escontra toos nuesos fans que nos siguieron por tanto tiempu. Un fuerte abrazu.<ref name="La carta del adiós">{{Cita web |títulu=La carta del adiós |autor=Cerati, Gustavo |editorial=Diariu Clarín, 2 de mayu de 1997 |url=http://www.rpp.com.pe/portada/entretenimiento/101614_1.php |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071209102959/http://www.rpp.com.pe/portada/entretenimiento/101614_1.php |fechaarchivu=9 d'avientu de 2007 }}</ref>}} Mientres los meses d'agostu y setiembre d'esi añu llevaron a cabu una xira llatinoamericana por [[Méxicu]], [[Venezuela]] y [[Chile]]. La trayeutoria remató con una despidida oficial realizada en Buenos Aires el 20 de setiembre nel Estadiu de ''River Plate'' ante más de 70&nbsp;000 persones. Cuando'l conciertu remataba y rematando la interpretación de «[[De música ligera]]», un visiblemente emocionáu Gustavo Cerati dedicó'l so recordáu pequeñu discursu de despidida, n'agradecimientu a los sos fanáticos y collaboradores, coles siguientes pallabres: {{cita|Non solo nun fuéramos nada ensin ustedes, sinón con tola xente que tuvo nuesu alredor dende l'empiezu. Dalgunos siguen hasta güei. ¡Gracies... totales!<ref>http://www.youtube.com/watch?v=l4Sv-2ytWoM «Soda Stereo, "L'últimu conciertu", despidida de Gustavo Cerati»], videu nel sitiu web YouTube.</ref>}} El rexistru d'esta presentación foi afiguráu en dos discos editaos con cuenta de esi añu llamaos ''[[L'últimu conciertu]], A y B'' (1997); y darréu en 2005 foi editáu'l DVD, ''[[Soda Stereo: L'últimu conciertu]]'', que contién la grabación del conciertu, documentales y extras. == Carrera solista (1998-2010) == === Proyeutos y ''Bocanada'' (1998-2001) === Depués de la disolución de Soda Stereo, Cerati dedicar a la esperimentación electrónica xunto al músicu [[Flavio Etcheto]], formando un dúu que llamaron [[Ociu]] y qu'editó el so discu ''Midida universal'' a mediaos de 1999. Tamién participó nun discu homenaxe a [[The Police]] xunto a [[Andy Summers]] (guitarrista orixinal del grupu británicu) y el talentosu batería Vinnie Colaiuta, con una versión de la tema «[[Reggatta de Blanc|Bring on the night]]» ('tráime la nueche'). Depués d'una llarga y soriella espera de los fanáticos y de la escena musical, el 28 de xunu de 1999 vio la lluz el so primer álbum solista depués de la separación de Soda Stereo, ''[[Bocanada]]''. Foi grabáu nel estudiu CasaSubmarina (de Buenos Aires) y nos famosos estudios [[Abbey Road Studios|Abbey Road]] (de [[Londres]]) y cuntó cola participación de [[Leo García]] en coros y voz, [[Fernando Nalé]] en baxu, [[Flavio Etcheto]] en teclaos, y [[Martín Carrizu]] en batería. Magar yera en cierto el so segundu trabayu en solitariu, yera vistu como si fora'l primeru, yá que con él empezaba'l so aldu ensin Soda Stereo. Foi darréu allabáu pola crítica, siendo consideráu hasta güei como unu de los discos de mayor calidá musical que creara l'artista. El veteranu críticu de rock David Cortés Arce dixo avera del álbum «''Bocanada'' ye un álbum fundamental na historia del rock iberoamericanu, y polo xeneral, de tolos países hispanofalantes».<ref>{{Cita web |apellíos1=Cortés Arce |nome1=David |apellíu2=González |nome2=Yayo |apellíu3=Galvez |nome3=Demián |títulu='Bocanada' ye consideráu'l meyor discu de Cerati |url=http://www.excelsior.com.mx/funcion/2014/09/07/980371 |sitiuweb=Excelsior |editorial=InventMX |fechaaccesu=24 de setiembre de 2014 |idioma=castellanu}}</ref><ref>[http://www.allmusic.com/artist/gustavo-cerati-mn0000543169 «Bocanada»], artículu nel sitiu web All Music.</ref> Ente elles, [[Allmusic]] dio-y 4 1/2 estrelles de cinco posibles, daqué entá más importante tratándose d'un álbum llatín<ref>[http://www.allmusic.com/album/bocanada-mw0000245424 4.5 estrelles a «Bocanada»], nel sitiu web All Music.</ref> Foi un ésitu ente'l públicu, siendo discu d'oru n'[[Arxentina]], y tamién ente la prensa, onde collechó emponderadores crítiques. La xira de presentación del discu incluyó [[Arxentina]], [[Chile]], [[Colombia]], [[Costa Rica]], [[Ecuador]], [[El Salvador]], [[Estaos Xuníos]], [[Méxicu]], [[Panamá]] y [[Venezuela]]. El cantar «[[Puente (cantar)|Puente]]» convertir nel so primer gran ésitu de solista, siendo ésta nomada dellos premios, ente ellos a un [[Grammy Llatín]] como ''Meyor cantar de rock''. === ''+Bien'' y ''11 episodios sinfónicos'' === Nel 2001 realiza la banda sonora de la película ''[[+bien]]'', que foi nomáu como «meyor álbum instrumental pop» pa los [[Grammy|Grammy Llatinos]]. Compuestu ya interpretáu por Gustavo Cerati cola collaboración de [[Leandro Frescu]]. Voz de [[Claudia Oshiro]] en «Es sólo una ilusión», [[Leo García]] y [[Flavio Etcheto]] en samplers. Esi mesmu añu realizar nel Teatru Avenida la grabación de lo que sería'l discu ''[[11 episodios sinfónicos]]'', que contién versiones de temes clásiques de la so carrera acompañáu por una orquesta sinfónica conducida por Alejandro Terán, quien realizó los arreglos de los cantares<ref name="clarin11ep">[http://www.clarin.com/diario/2002/04/22/c-00702.htm «Cerati llega esta nueche al Colón»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090424091008/http://www.clarin.com/diario/2002/04/22/c-00702.htm |date=2009-04-24 }}, artículu nel diariu ''Clarín'' del 22 d'abril de 2002.</ref> El discu foi presentáu'l 22 d'abril de 2002<ref name="clarin11ep"/> na sala principal del [[Teatru Colón (Arxentina)|Teatru Colón]] de la ciudá de Buenos Aires, esta vegada xunto a la [[Orquesta Sinfónica Nacional Arxentina]] y so la direición de [[Pedro Ignacio Calderón]]. Tamién se fixeron presentaciones en Méxicu, Venezuela, Chile y en Mendoza (Arxentina); siempres con orquestes locales de más de 65&nbsp;músicos n'escena. === ''Siempre es hoy'' (2002-2004) === ''[[Siempre es hoy]]'', el so tercer discu solista d'estudiu, producíu por [http://www.myspace.com/sachatriujeque Sasha Triujeque] (productor, inxenieru d'audiu, músicu) y Toy Hernández (músicu y productor de [[Control Machete]]); sale a la venta a finales de 2002 simultáneamente n'Arxentina, [[Estaos Xuníos]], Méxicu y Chile. Amás del rock, nel discu nota la influencia de xéneros como la electrónica y el pop rock. La presentación del discu foi realizada nel Estadiu [[Luna Park (Buenos Aires)|Luna Park]] de la ciudá de Buenos Aires en marzu de 2003 con una banda formada por [[Flavio Etcheto]] (samplers), Fernando Nalé (baxu), [[Leandro Frescu]] (teclaos y coros), Pedro Moscuzza (batería) y DJ Zucker (scratches y loops).<ref name="lanacionSEH">[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=433057 «La peada electrónica de Cerati»], artículu nel diariu ''La Nación'' (Buenos Aires).</ref> En dellos espectáculos hubo participaciones especiales de [[Loló]] y [[Deborah de Corral]] en coros y de Tea-Time ([[Les Tetes]]) nel rap «Altar», amás d'importantes músicos como [[Charly García]] y [[Domingo Cura]].<ref name="lanacionSEH"/> La xira pa presentar el discu empezó a finales de 2002 y percorrió los siguientes países:Bolivia, Ecuador, Colombia, Méxicu, Arxentina, Perú, Chile, Venezuela, Uruguái, San José de Costa Rica, Panamá, Puertu Ricu y Estaos Xuníos. En 2003 llánzase un concursu nel so sitiu web, onde podíen descargase les pistes de los cantares por separáu pa faer una remezcla del cantar. Finalmente los dos ganadores y una selección de versiones realizaes por artistes arxentinos y de Méxicu, Chile y Alemaña fueron incluyíes nel discu ''Siempre es hoy: Reversiones'', editáu como discu doble y tamién en formatu vinilu con 4 de les temes escoyíes. Este mesmu añu edita'l DVD del conciertu completu de ''11&nbsp;episodios sinfónicos'', grabáu nel teatru Avenida. Como proyeutu paralelu a la so carrera solista surde'l grupu electrónicu Roken xunto a Flavio Etcheto y Leandro Frescu que se presenta en dellos países, incluyendo'l Festival BAE (Buenos Aires Electrónicu). En 2004 edita un discu de grandes ésitos ''[[Cantares escoyíos 93-04]]'', que cunta cola tema inédita «La to llocura». Esisten dos ediciones del discu una n'[[España]] y otra n'[[Arxentina]], qu'inclúin distintos cantares. === ''Ahí vamos'' (2006-2008) === [[Ficheru:Gustavo Cerati in the Park (281737078).jpg|250px|miniaturadeimagen|Cerati en [[Nueva York]] n'agostu de 2006.]] El 4 d'abril de 2006, Cerati llanzó de manera simultánea en [[Méxicu]], [[Colombia]] y Arxentina, la so nueva producción ''[[Ahí vamos]]''. Esta implicó un regresu al so pasáu [[música rock|roqueru]]. N'[[Arxentina]] algamó'l [[discu de platinu]] antes de salir a la venta, por cuenta de los pidíos antemanadamente. En [[Méxicu]] consiguió'l [[discu d'oru]] nes primeres selmanes de publicase. Foi ensin batura a duldes el trabayu discográficu meyor recibíu tantu pola crítica como pol públicu de la carrera de Gustavo Cerati. Los senciellos «[[Adiós (cantar de Gustavo Cerati)|Adiós]]» y «[[Crimen (cantar)|Crimen]]» fueron un atayante ésitu y convirtiéronse nos cantares más esitosos y populares del músicu. «Crimen» ganó'l [[Grammy Llatín]] como ''Meyor cantar de rock''. Amás, ''[[Ahí vamos]]'' ganó otros dos [[Grammy Llatín]] como ''Meyor álbum de rock'' y ''Álbum del añu''. Foi coproducido por Gustavo y Tweety González y cuenta cola participación de músicos como: Richard Coleman (en guitarres), Fernando Nalé (en baxos), Leandro Frescu, Tweety González, Emmanuel Cauvet, Fernando Samalea (batería), Flavius Etcheto, Capri; y Loló Gasparini en coros. «[[Adiós (cantar de Gustavo Cerati)|Adiós]]» foi escrita al pie del so fíu Benito.<ref>InfoRegión, [http://www.inforegion.com.ar/vernota.php?tipu=N&idPub=28093&id=82110&dis=1&sec=7 ¡Ahí vamos!, lo nuevo de Cerati]</ref> Na amiestu sumóse l'inxenieru y músicu venezolanu Héctor Castillo, quien trabayó con artistes de la talla de [[Pete Townshend]], [[David Bowie]], [[Lou Reed]] y [[Suzanne Vega]], ente otros. El discu foi masterizado por Howie Weinberg nel estudiu Masterdisk (en Nueva York). [[Ficheru:Cerati viña2007.JPG|thumb|250px|Gustavo Cerati na so presentación nel Festival de Viña 2007.]] La xira de presentación del discu incluyó a [[Arxentina]], [[Chile]], [[Colombia]], [[Perú]], [[Méxicu]], [[España]], [[Inglaterra]] y el restu de [[Llatinoamérica]]. La banda qu'acompañó a Cerati mientres esta xira foi [[Richard Coleman]] en guitarra rítmica, [[Fernando Nalé]] en baxu, [[Fernando Samalea]] en batería y [[Leandro Frescu]] en teclaos, percusión, sintetizadores y samplers. El [[10 de marzu]] de [[2007]] Cerati tocó nun conciertu gratuitu con motivu del zarru del Programa de Branu del gobiernu de la [[ciudá de Buenos Aires]]. L'espectáculu realizó frente al [[Martín Miguel de Güemes|Monumentu al Xeneral Güemes]] y les principales cais fueron cerraes. Los medios envaloraron una concurrencia de 200&nbsp;000 persones.<ref>[http://www.clarin.com/diario/2007/03/11/laciudad/h-05801.htm «Cerati coronó la fiesta del branu ante un impresionante ensame»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100131105057/http://www.clarin.com/diario/2007/03/11/laciudad/h-05801.htm |date=2010-01-31 }}, artículu nel diariu ''Clarín'' del 11 de marzu de 2007.</ref> El sábadu 7 de xunetu de 2007, Cerati foi l'únicu arxentín en participar en [[Live Earth]], nel conciertu en [[Hamburgu]] (Alemaña), al interpretar xunto a [[Shakira]] la tema «[[Día especial]]» que dambos compunxeron pal álbum ''[[Fixación Oral Vol. 1]]'', de la colombiana (Cerati participó en dos tarrezas), del qu'amás foi coproductor. En 2007 collaboró nel álbum [[Mordigañu]] d'[[Emmanuel Horvilleur]], col cantar «19». Mientres la presesentación del discu, Cerati foi convidáu a interpretar esa tema y «Nada personal» de Soda Stereo.<ref>[http://www.clarin.com/diario/2008/08/24/espectaculos/c-01202.htm «Emmanuel Horvilleur: suaños d'un engañador»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090425070252/http://www.clarin.com/diario/2008/08/24/espectaculos/c-01202.htm |date=2009-04-25 }}, artículu nel diariu ''Clarín'' del 24 d'agostu de 2008.</ref> El 17 de mayu de 2008, Cerati participó del conciertu qu'entamó la [[Fundación ALES]] pa recaldar fondos que van ser destinaos a programes p'atender el desenvolvimientu infantil d'[[Unicef]]. Nesti conciertu Cerati interpretó xunto a [[Shakira]] el cantar «[[En la ciudad de la furia]]» (de Soda Stereo) y los cantares «[[Ciudad de pobres corazones]]»,«[[Crimen (cantar)|Crimen]]»,«[[Gente sin Swing]]» y «[[Puente]]» (col músicu [[Fito Páez]]) === Regresu de Soda Stereo (2007) === {{AP|Me verás volver 2007}} [[Ficheru:SodaenCaracas(5)-2079106184.jpg|thumb|left|Gustavo Cerati na xira ''[[Me verás volver 2007|Me verás volver]]'', en Venezuela en 2007.]] En xunu de 2007, anuncióse la vuelta de Soda Stereo a los escenarios con una xira de nome ''Me verás volver...''.<ref>lanacion.com.ar, [http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=945923 Soda Stereo yá volvió] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20241225194203/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=945923 |date=2024-12-25 }}</ref> Esto asocedió dempués de delles notes nes que los ex integrantes de la banda negaron los rumores (que se crearon apenes dixebrada la banda) d'un posible regresu. Programáronse dos recitales nel [[estadiu Antonio Vespucio Liberti]] de Buenos Aires (mesmu estadiu que los vio despidise en 1997) el 19 y 20 d'ochobre. Dempués, amestáronse trés nuevos conciertos pa los díes 21 d'ochobre, y 2 y 3 de payares por cuenta de la impresionante demanda de venta de los primeros dos díes. La xira siguió por [[Chile]], [[Perú]], [[Venezuela]], [[Estaos Xuníos]], [[Méxicu]], [[Ecuador]], [[Panamá]] y [[Colombia]]. [[Ficheru:Soda - Luces - BsAs2NOV07.jpg|210px|thumb|«¡Lluces!», conciertu nel [[Estadiu Monumental Antonio Vespucio Liberti|estadiu de River Plate]], 2 de payares de 2007.]] Amás amestóse una fecha más, pa la despidida de Soda Stereo, el 21 d'avientu de 2007. Asina, completáronse 22 feches en total. El primer día de venta d'entraes, la banda marcó un récor al vender más de 90&nbsp;000 entraes pa los conciertos n'Arxentina en tan solo 24 hores, récor absolutu pa una banda n'Arxentina. Amás, Soda Stereo foi'l primer grupu de rock llatinoamericanu en faer seis feches nel estadiu Antonio Vespucio Liberti, nuna sola xira, superando asina'l récor de cinco concierto de [[The Rolling Stones]]. Foi un récor que superó les ventes d'[[U2]] y los mesmos The Rolling Stones nes sos últimes presentaciones n'Arxentina. Una vegada rematada la xira, los trés integrantes volvieron a les sos actividaes personales. N'agostu de 2008 el sellu [[Sony BMG]] llanzó a la venta'l DVD y el CD doble de la xira «Me verás volver», qu'inclúi les temes interpretaes pela banda nos conciertos. Amás el DVD contién los testimonios de Gustavo Cerati, Charly Alberti y Zeta Bosio y de los invitaos especiales que participaron de los conciertos.<ref>[http://www.rollingstone.com.ar/nota.asp?nota_id=1034290 Soda Stereo: viense'l so CD / DVD]</ref> === ''Fuerza natural'' (2009-2010) === {{AP|Fuerza natural}} En marzu de 2008 Gustavo Cerati axuntar con [[Roger Waters]] en [[Nueva York]] pa collaborar nuna tema a beneficiu de la [[Fundación Ales]]. La sesión llevar a cabu nel estudiu Looking Glass, perteneciente al reconocíu compositor minimalista [[Philip Glass]]. Ellí, Gustavo Cerati y Roger Waters trabayaron a les órdenes d'Héctor Castillo, inxenieru de grabación de ''Ahí vamos''. Nesi llugar grabaron con Castiellu artistes de la talla de [[Pete Townshend]], [[David Bowie]], [[Lou Reed]] y [[Suzanne Vega]], ente otros. El destín final de la grabación siguía ensin dase a conocer pa finales de 2009. N'ochobre de 2008 Gustavo Cerati viaxó a [[Les Bahames]] pa trabayar en dellos cantares del próximu discu de [[Shakira]], participando como autor y productor. Al so regresu a l'[[Arxentina]], retomaría la composición del so próximu discu y empezaría los ensayos previos a la grabación. El sábadu 8 de payares Gustavo Cerati foi convidáu por [[Bajofondo]] a participar de la so presentación nel escenariu principal de [[Creamfields]], que se realizó nel autódromu de Buenos Aires. La banda liderada por [[Gustavo Santaolalla]] interpretó xunto a Cerati «El mareo», segundu senciellu de ''[[Mar dulce]]''.<ref>{{Cita web |títulu=Gustavo Cerati foi convidáu por Bajofondo a participar na so presentación del sábadu 8 de Payares en Creamfields. |fechaaccesu=7 de setiembre de 2014 |fecha=7 de payares de 2008 |url=http://noticias.cerati.com/2008/gustavo_cerati_foi_convidáu_por_bajofondo_a_partic.php |editor=Amelia Alvarez Comunicación |urlarchivu=https://archive.today/20120629004741/http://noticias.cerati.com/2008/gustavo_cerati_foi_convidáu_por_bajofondo_a_partic.php |fechaarchivu=29 de xunu de 2012 }}</ref> 35 mil persones ingresaren nel complexu, y ovacionaron la so presentación. El cantar foi grabada en ''Electric Lady Studios'' (Nueva York) y cuenta cola participación de Cerati na versión orixinal.<ref>elespectador.com, [http://www.elespectador.com/entretenimiento/agenda/musica/articulo-el maréu-de-cerati-y-bajofondo El Maréu de Cerati y Bajofondo]</ref> Na última etapa del añu, yá participaren de la grabación Leandro Frescu (teclaos), Fernando Nalé (baxu), Fernando Samalea (batería y percusión), Gonzalo Córdoba (guitarres), Anita Álvarez de Toledo (coros) y «Bolsa» González (batería). El discu grabao y entemecío n'Unísonu pol inxenieru de sonido Héctor Castillo, quien trabayó con Pete Townsend, David Bowie y Lou Reed, ente otros. [[Ficheru:Gustavo Cerati (4120558077).jpg|250px|miniaturadeimagen|Cerati en Méxicu, en 2009.]] Mientres el mes de marzu de 2009, Cerati viaxó a [[Estaos Xuníos]] pa realizar delles grabaciones del so nuevu discu d'estudiu en ''Stratosphere Sound'' y ''Looking Glass'' xunto al inxenieru de sonido Héctor Castillo. A los músicos yá anunciaos na grabación sumar en Nueva York les collaboraciones de: Sterling Campbell (en batería) quien foi miembru de [[Duran Duran]], collaboró con David Bowie y [[The B-52's]], ente otros; [[Didi Gutman]], tecladista de [[Brazilian Girls]]; Byron Isaacs en lap steel y baxu (foi músicu ente munchos otros de [[Willie Nelson]], [[Elvis Costello]] y [[Ryan Adams]]) y Glenn Patscha en pianu y órganu (grabó con Roger Waters, [[Laurie Anderson]], Elvis Costello por mentar a los más destacaos).<ref>{{Cita web |títulu=Gustavo grabó en Nueva York xunto a destacaos invitaos pal so nuevu discu d'estudiu. |fechaaccesu=7 de setiembre de 2014 |fecha=31 de marzu de 2009 |url=http://noticias.cerati.com/2009/03/ |editor=Amelia Alvarez Comunicación |urlarchivu=https://archive.today/20130307215052/http://noticias.cerati.com/2009/03/ |fechaarchivu=7 de marzu de 2013 }}</ref> El quintu álbum solista del músicu salió a la venta oficialmente'l [[1 de setiembre]] de [[2009]] (anque díes antes la mayoría de les temes fueron peneraos y xubíos a [[YouTube]], polo que se dieron a conocer de manera non oficial). L'álbum editáu en formatos [[CD]], [[Discu de vinilu|vinilu]] y dixital. Ta compuestu por 13 temes más unu ocultu llamáu «Numeral» (#), con producción artística de Cerati y Héctor Castillo.<ref>{{cita noticia |títulu=El nuevu vuelu de Gustavo Cerati |url=http://www.lanacion.com.ar/1168093-el-nuevu-vuelu-de-gustavo-cerati |fecha=29 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=7 de setiembre de 2014 |autor=Sebastián Ramos |periódicu=La Nación }}</ref> «[[Déjà vu (cantar de Gustavo Cerati)|Déjà vu]]», el primer senciellu d'espardimientu de ''Fuerza natural'' estrenar na radio'l llunes [[20 de xunetu]] y puede escuchase dende'l sitiu oficial de Gustavo Cerati. Amás, a fines del mesmu mes, Cerati llanzó la so primer coleición de ropa, titulada GC pa Basement de Falabella en [[Chile]].<ref>{{Cita web |títulu=GC Coleición Basement |url=http://noticias.cerati.com/2009/gc.php |fechaaccesu=7 de setiembre de 2014 |fecha=20 de xunetu de 2009}}</ref> ''Fuerza natural'' convertir en discu de platinu n'Arxentina a les poques selmanes de salir a la venta.<ref name="sony">sonymusic.com.ar, [http://www.sonymusic.com.ar/DetNoticia.asp?Gac_Cod=9698 Gustavo Cerati estrenó videu «''Déjà vu''»]</ref> Darréu dempués del so llanzamientu, el discu ocupó'l primer llugar en ventes n'Arxentina, Méxicu, Colombia, Perú y Chile. Coles mesmes Fuerza natural foi'l discu más vendíu de la tienda llatina de ''[[iTunes]]'' n'Estaos Xuníos mientres la selmana del so debú. El [[31 d'agostu]] de [[2009]], Cerati realizó en [[Buenos Aires]] una presentación a la prensa llocal, onde dio entevistes, recibió un [[discu d'oru]] poles ventes antemanaes de ''Fuerza natural''<ref>elespectador.com, [http://www.elespectador.com/articulo159409-quier-gustavo-cerati-róble-y el-discu-fuercia-natural Gustavo Cerati va tar en Colombia promocionando'l discu Fuerza natural]</ref> y depués pasó música xunto a Leandro Frescu y Anita Álvarez de Toledo pa los invitaos al eventu. En dichu eventu, Cerati dio a conocer que la xira del nuevu discu empezaría tentativamente el 15 de payares y que [[Méxicu]] sería'l primer destín. Tamién, anunció que Martín Phillips (el célebre diseñador de conciertos en direuto de [[Nine Inch Nails]], [[Daft Punk]] y [[Soda Stereo]]) sería l'encargáu de diseñar l'escenariu pa la xira.<ref>lanacion.com.ar, [http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1208293 Dos tiempos con un intervalu esquisitu]</ref> Cerati anuncia tamién que pa ''Fuerza natural'' nun pretende sacar videoclips de manera convencional, sinón que'l discu fuera concebíu detrás d'una idea orixinal basada n'armar con toles temes del discu un únicu y gran videu musical en forma de película estilo ''[[road movie]]''.<ref name="sony" /> Dicha película xuniría visual y musicalmente, en distintes entregues, toles temes de ''Fuerza natural'' conformando una gran historia sobre un viaxe surreal y fantásticu de Gustavo Cerati al traviés de distintos espacios, tiempos, llugares y personaxes. El videu de «Déjà vu» foi llanzáu'l [[30 de setiembre]] de [[2009]].<ref name="sony" /> "De dalguna forma ye un discu con muncha más llibertá que cualesquier otru: llibertá estilística, llibertá de lletres. Toi en munchos aspeutos fora de los patrones que podríen esperase inclusive de mi mesmu y eso facer arremente porque lo precisaba, como te dicía antes. Tenía munches ganes de faer daqué acústicu. Salir un mizcu de la distorsión que plantegaba 'Ahí vamos' y tamién del clasicismu tocantes a la composición. Quería que se moviera escontra llugares más llibres..." - Cerati en Primer Persona (Aboitiz, 2012, p. 358)<ref>{{cita llibru |apellíos=Aboitiz |nome=Maitena |títulu=Cerati En Primer Persona |añu=2012 |editorial=Grupu Zeta |páxina=349|capítulu=14}}</ref> El [[13 de marzu]] de [[2010]] Cerati participó nel conciertu solidariu [[Arxentina abraza a Chile]] a beneficiu de les víctimes del [[Terremotu de Chile de 2010|terremotu]].<ref>{{Cita web |títulu=Arxentina abraza a Chile |url=http://noticias.cerati.com/2010/argentina_abraza_a_chile.php |fechaaccesu=7 de setiembre de 2014}}</ref> El [[11 de payares]] de [[2010]] Gustavo Cerati ganó tres premios [[Grammy Llatinos]], llograos por ''Fuerza natural'' como meyor álbum de rock y en diseñu de portada del so discu y pol meyor tema de rock «Déjà vu».<ref>{{cita noticia |títulu=Gustavo Cerati ganó tres premios Grammy Llatinos |url=http://www.clarin.com/sociedad/Gustavo-Cerati-premios-Grammy-Llatinos_0_370762942.html |fecha=12 de payares de 2010 |fechaaccesu=7 de setiembre de 2014 |periódicu=Clarín }}</ref> == Accidente cerebrovascular == El 15 de mayu del añu 2010 foi internáu por una descompensación,<ref>[http://www.oidossucios.com/noticies/2610/la hora lloca-de-cerati-dio-evenpro/ "La hora lloca de Cerati y Dio"] - OidosSucios.Com</ref> depués de presentar el so espectáculu en [[Caraques]], [[Venezuela]]. Dempués del espectáculu, Cerati saliera de fiesta al club bohemiu Moulin Rouge, allugáu na [[Avenida Francisco Solano López]] de [[Sabana Grande (Caraques)|Sabana Grande]], onde sufrió l'infartu cerebral.<ref name=":55">{{Cita noticia|títulu=Cerati: l'estilu de vida del roqueru arxentín antes del so colapsu - Edición Impresa|url=http://diario.latercera.com/edicionimpresa/cerati-l'estilu-de-vida-del roqueru arxentín-antes-de-su-colapsu/|fechaaccesu=2018-06-04|periódicu=Edición Impresa|idioma=es-ES}}</ref>Tuvo que ser treslladáu hasta'l ''Centru Médicu Docente La Trinidá'' al terminar la so presentación nel campu de fútbol de la [[Universidá Simón Bolívar (Venezuela)|Universidá Simón Bolívar]]. El 18 de mayu súpose que realmente se trataba d'un [[accidente cerebrovascular|ACV]] (accidente cerebrovascular).<ref>[http://www.oidossucios.com/noticies/2614/comunicáu-oficial-sobre-la salú-de-gustavo/ "Comunicáu oficial sobre la salú de Gustavo Cerati"] - OidosSucios.Com</ref><ref>[http://noticias.cerati.com/2010/estáu_de_salú_de_gustavo.php "Estáu de salú de Gustavo"] - Cerati.com, Noticies oficiales.</ref> Asina lo confirmó'l neurólogu Vladimir Fuenmayor, quien esplicó que l'ex-integrante de [[Soda Stereo]] sufrió «un eventu vascular [[isquemia|isquémicu]], con [[afasia|afasia d'espresión]]».<ref>{{Cita web |url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/379188/Espectaculos/Gustavo_Cerati_tuvo_un accidente_celebru_vascular.html |títulu="Gustavo Cerati tuvo un accidente cerebrovascular" |editor=lagaceta.com/ |fecha=18 de mayu de 2010 11:11 |fechaaccesu=18 de mayu de 2010 16:53}}</ref> Sicasí, más tarde foi interveníu quirúrgicamente ante la gravedá del cuadru, y una de los facultativos que lo atendieron dixo que «nun volvería ser el mesmu».<ref>{{Cita web |url=http://www.enremolinos.com/foru/gustavo-cerati/gustavo-cerati-sufrio-una-descompensacion-(16-05-2010)/ |títulu="Gustavo Cerati internáu en Venezuela"}}</ref> El llunes 7 de xunu de 2010 ye treslladáu a Arxentina en compañía de la so madre, Lilian Clark y la so hermana, Laura Cerati; nel avión ambulancia N601CV que partió nes hores de la mañana del aeropuertu Simón Bolívar en [[Maiquetía]], nel [[Estáu Vargas]], [[Venezuela]].<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com/2010/06/07/til_ava_cantante-gustavo-cer_07A3975053.shtml |títulu="Gustavo Cerati ye treslladáu a Arxentina"}}</ref> Cerati viaxó so la vixilancia del médicu Antonio Martinelli, xefe de la unidá de cuidos intensivos del ''Centru Médicu Docente La Trinidá''. El 14 de xunu, informóse que, según unu de los sos amigos, l'artista movería los sos llabios y la so cabeza n'escuchando los sos propios cantares.<ref>Cf. abc.com.py, [http://www.abc.com.py/abc/nota/134488-Cerati-movi%C3%B3-llabios-y-cabeza-al-o%C3%ADr-los sos-cantares/ «Cerati movió llabios y cabeza al oyer los sos cantares»], 14 de xunu de 2010, consultáu ídem.</ref> Na nueche del domingu 24 d'ochobre de 2010 a les 22:50 hores Cerati ingresó a la Clínica ALCLA; el treslláu realizar ensin nengún tipu d'entueyos. Mientres la so estancia nesta clínica, persistió'l mesmu estáu neurolóxicu que l'informáu antes de realizar el treslláu, indicó'l so médicu.<ref>[http://noticias.cerati.com/ tresllado de Cerati a Clínica ALCLA]</ref> === Fallecimientu === [[Ficheru:Velorio Cerati Legislatura Cdad BsAs.jpg|thumb|250px|Fila pa ingresar al veloriu de Gustavo Cerati na Llexislatura de la Ciudá de Buenos Aires, 4 de setiembre de 2014.]] [[Ficheru:Ministro Álvaro Elizalde entrega condolencias por la muerte de Gustavo Cerati (14963866938).jpg|250px|miniaturadeimagen|El ministru chilenu [[Álvaro Elizalde]] escribe nel llibru de condolencias dispuestu nel [[Ex Embaxada d'Arxentina en Chile|Consuláu d'Arxentina]] en [[Santiago de Chile|Santiago]] pola muerte de Cerati.]] [[Ficheru:Homenaje Gustavo Cerati (15094206984).jpg|250px|miniaturadeimagen|Conciertu n'homenaxe a Cerati realizáu pola [[TV Pública]], onde participaron [[Charly García]], [[Fito Páez]], [[Benito Cerati]], ente otros.]] El 4 de setiembre de 2014 el cantante finó en pasando cuatro años en coma.<ref>{{Cita web |autor=El Tiempu |títulu=Morrió Gustavo Cerati, iconu del rock llatinoamericanu |url=http://www.eltiempo.com/entretenimiento/musica-y-llibros/murio-gustavo-cerati/14484038 |fechaaccesu=4 de setiembre de 2014 |fecha=4 de setiembre de 2014}}</ref> El fallecimientu producióse en redol a les 9:00 hora llocal (12:00 GMT), ensin sufrimientu.<ref>{{Cita web |url=https://notiespectaculos.info/fina-el-musico-arxentín-gustavo-cerati-tres-cuatro-ano-en-coma/ |títulu=Fina'l músicu arxentín Gustavo Cerati tres cuatro años en coma |fechaaccesu=4 de setiembre de 2014 }}</ref> La noticia foi confirmada na cuenta oficial de Cerati na rede social [[Twitter]],<ref name="Confirmación1"/> según por aciu la llectura d'un comunicáu per parte de los sos familiares y los médicos de la clínica onde s'atopaba internáu: {{cita|Comunicamos que güei n'hores de la mañana finó'l paciente Gustavo Cerati de resultes d'un paru respiratorio.<ref>{{Cita web |autor=Clinica ALCLA |títulu=Morrió cerati |url=http://www.elheraldo.co/tendencias/fina-gustavo-cerati-165168 |fechaaccesu=4 de setiembre de 2014 |obra=El Heraldo |fecha=4 de setiembre de 2014|}}</ref>|Dr. Gustavo Barbalace, direutor Médicu de la Clínica ALCLA}} A otru día al del so fallecimientu, tres un veloriu realizáu na [[Palaciu de la Llexislatura de la Ciudá de Buenos Aires|Llexislatura de la Ciudá de Buenos Aires]], los sos restos fueron treslladaos al [[Campusantu de la Chacarita]]. === Homenaxes === La banda de rock irlandesa [[U2]] recordó a Gustavo Cerati n'unu de los sos conciertos en ciudá de [[La Plata]], n'Arxentina en marzu de [[2011]], cuando [[Bono (músicu)|Bono]] dixo «Nun escaezan a Gustavo Cerati», ganándose la ovación d'unos 60 mil fanáticos del [[Estadiu Ciudad de La Plata]] y depués interpretar la tema «[[Moment of Surrender]]». Amás, na pantalla del escenariu lleó'l mensaxe «A Gustavo Cerati unviamos el nuesu amor y respetu. Él va oyer les nueses voces esta nueche.»<ref>[http://elcomercio.pe/espectaculos/735679/noticia-bonu-argentina-nun escaezan-gustavo-cerati Bono n'Arxentina: Nun escaezan a Gustavo Cerati]</ref> La cantante colombiana [[Shakira]] dedicó-y el so cantar «Sale'l sol» en 2011. Mientres esi mesmu añu y hasta'l so últimu conciertu, [[Luis Alberto Spinetta]] executó'l cantar «[[Té pa trés]]» que solía tocar en xunto con Cerati. Coles mesmes, Spinetta compúnxo-y el siguiente poema:{{cita|Dios Guardián Cristalín de guitarres / qu'agora / más murnies / escolguen y esperen / de les tos manes la pallabra / Bastiándome a lo insondable / los tos afalagos espiértenme al empar / nun mundu distintu al de recién... / La to lluz ye bien fuerte / ye iridiscente y altamente sicodélica / Te atopo cuando'l sol abre una hendija / que xenera notes sobre la paré avisiega / Y suena la to música na pantalla / sos l'ánxel inquietu que sobrevuela / la ciudá de la roxura / Entendemos tou / la to voz alviértenos la verdá / La to voz más llinda que nunca.|Luis Alberto Spinetta.<ref>{{Cita web |autor=Luis Alberto Spinetta |títulu=Poema de Spinetta a Cerati |url=http://www.cerati.com|}}</ref>}} La cantante [[finlandesa]] de [[metal sinfónico]] [[Tarja Turunen]], como tributu a Cerati, incluyó'l cantar «Signos» en dellos de los conciertos de la so xira llatinoamericana, en marzu de 2011. L'añu 2012, [[Leandro Frescu]] nel so discu ''[[Leandro Frescu]]'' dedica un de los sos cantares llamada «Les cais de la to ciudá» a l'alcordanza del músicu. El dúu suecu [[Roxette]] interpretó unos acordes de la tema «[[De música ligera]]» en cinco presentaciones qu'ufiertó n'Arxentina mientres abril y mayu de 2012.<ref>Estremista.com.ar, [http://www.extremista.com.ar/159798/roxette-rindio-homenaxe-a-gustavo-cerati-en-la lluna-park/ «Roxette rindió homenaxe a Gustavo Cerati na Luna Park»], 25 d'abril de 2012.</ref> [[Christoffer Lundquist]], guitarrista de la banda, aseguró que deseyaba rindi-y homenaxe al cantante. Coles mesmes, mientres el mesmu periodu, el cantante [[Adrian Barilari]] d'[[Aguarón Blancu]] dedicólu a Cerati el cantar «Gracies» nel so proyeutu solista ''[[Barilari 4]]''. La banda arxentina de nu metal [[Coyona (banda)|Coyona]] liderada por [[Marcelo Corvalán|Marcelo «Corbata» Corvalán]] dedicó-y la cantar «Murniu» y deseyó-y una puesta recuperación.{{ensin referencies}} Mientres l'añu 2013, [[Fito Páez]] publicaba'l so discu «Yo te amo», grabáu nos estudios de Gustavo Cerati. Nél, incluyía un emocionante cantar dedicáu a Cerati llamada «La velocidad del tiempo». Nella, Fito emulaba una carta al so amigu, na cual cuntába-y les novedaes que socedieren mientres esti tiempu. Coles mesmes, nella, recordaba vieyes anécdotes que vivieren en xunto.{{ensin referencies}} El 26 de febreru de 2014, nel escenariu del [[Festival de Viña del Mar 2014|Festival de Viña del Mar]] en [[Chile]], el grupu [[La Ley (banda)|La Ley]] rindió un homenaxe a Gustavo Cerati. El baxista convidáu de la banda chilena mientres esi periodu, [[Zeta Bosio]] —ex baxista de [[Soda Stereo]]—, señaló: «mientres haya vida, va haber esperanza». El grupu realizó una sentida interpretación de «Crimen» de Cerati.{{ensin referencies}} El 5 de setiembre de 2014 la banda Arxentina [[Aguarón Blancu]] mientres el so [[Xira 2014]] rindiéron-y un pequeñu homenaxe a Gustavo con unes curties pallabres de [[Walter Giardino]], y tocando un pequeñu fragmentu del cantar [[De música ligera]]. Nel mesmu periodu, [[Charly García]] revelaba que compunxo un cantar n'homenaxe, que los sos versos más emocionantes dicíen «Gustavo queríu/ qué te pasó/ Paez que tas dormiendo/ paez que tas equí/ Paez que tas volando/ Yo tenía un amigu/ daquién con quien tocar/ anque nun vivía conmigo/ el mundu yera'l nuesu llar».<ref>{{Cita web |url=http://elblogdecharlygarcia.blogspot.cl/2014/09/reportaxe-charly-garcia-de-la revista.html |títulu=L'adiós de Charly García a Cerati |fechaaccesu=10 de xineru de 2017 |autor=Revista Gente |enllaceautor=www.gente.com.ar |fecha=14 de setiembre de 2014 |sitiuweb=www.gente.com.ar |editorial=Xente}}</ref> El 13 de payares, el programa de radio metro «Perros de la cai» inauguró'l so estudiu «Gustavo Cerati», que va tar destináu a la presentación de grupos en vivu. Na ceremonia, diversos connotados músicos asistieron ya interpretaron cantares de Cerati. So esti contestu, fueron especialmente emocionantes les versiones de [[Hilda Lizarazu]] tocando «Adiós» y «Lisa», [[Leo García]] con «Lago en el cielo», y [[Lisandro Aristimuño]] executando sutilmente los cantares «Alma», «Signos» y «Ella usó mi cabeza como un revólver». Coles mesmes, los familiares de Gustavo participaron del eventu y particularmente viéronse emocionaos cola versión de «Alma».{{ensin referencies}} El 22 de payares de 2014, la canal [[Canal 7 (Arxentina)|TV Pública]] tresmitió «Siempre es hoy», un programa especial grabáu nel estudiu mayor de la canal onde diversos artistes interpretaron cantares de Cerati.<ref>{{Cita web |url=http://www.lacapital.com.ar/escenariu/Les estrelles-del-rock-nacional-axuntaes-en-un tributu-a-Gustavo-Cerati--20141122-0057.html |títulu=Les estrelles del rock nacional axuntaes nun tributu a Gustavo Cerati |fechaaccesu=27 de febreru de 2015 |fecha=22 de payares de 2014 |obra=[[La Capital (Rosario)|La Capital]] }}</ref> Mientres l'añu 2014, [[Andrés Calamaro]] incluyó una versión de «[[De música ligera]]» nel so discu en direuto ''Pura sangre'', que presentó en diversos conciertos. De la mesma forma, incluyó una versión de «[[Crimen (cantar)|Crimen]]» na so obra ''Hijos del pueblo'' en xunto con [[Enrique Bunbury]]. El 8 de febreru de 2015, los [[Premios Grammy de 2015|Premios Grammy]] rindieron homenaxe a artistes y ente ellos taba la imaxe de Gustavo con dos [[Premios Grammy|Grammys]]. La nueche del 25 de febreru de 2015, el so compatriota [[Pedro Aznar]], na obertura de la cuarta xornada del [[Festival de Viña del Mar 2015|Festival de Viña del Mar]], interpretó'l cantar «Zona de promesas» cantando a dúu con Gustavo, ayudáu por una proyeición dixital d'imáxenes y voz del ídolu.<ref>{{Cita web |url=http://www.chilevision.cl/festival_de_vina/vina-2015/noticia/con-sentíu-homenaxe-a-gustavo-cerati-empecipio-la-cuarta-jornada-de-vina-2015/2015-02-25/220655.html |títulu=Con sentíu homenaxe a Gustavo Cerati empecipió la cuarta xornada de Viña 2015 |autor=Chilevisión |fecha=25 de febreru de 2015 |fechaaccesu=26 de febreru de 2015}}</ref>Aznar yá homenaxara primeramente a Gustavo tocando'l cantar Llisu» en diversos conciertos ya incluyéndola nel so discu ''Mil Noche y un intre'' (2014). Particularmente emocionante, yá que, como comentó Pedro, dicha cantar orixinalmente diba ser incluyida nel so proyeutu [[Tango 3]] en xunto con [[Charly García]], l'añu 1989. El 2 de xunu de 2015 llanzóse ''[[Cerati Infinitu]]'', un álbum compilatorio CD + DVD que fai un percorríu por tola carrera solista del músicu, dende ''[[Amor amarillo]]'' (1993) hasta ''[[Fuerza natural]]'' (2009). El DVD inclúi tolos videoclips grabaos pol músicu na so carrera solista, amás de delles versiones en vivu. El 14 de xunu de 2015, tuvo na Memoria de los [[Premiu Martín Fierro]] xunto a los artistes finaos ente'l 2014 y el 2015. El 21 de xunu de 2015, el festival Ciudá Emerxente, rindió homenaxe a Gustavo Cerati, na ciudá de Buenos Aires. Dichu eventu, consistió na execución de diversos cantares de la obra de Cerati al traviés d'antiguos miembros de la so banda solista como [[Richard Coleman]], [[Leandro Frescu]] y [[Fernando Nalé]], a los cualos díbense-yos sumando músicos invitaos. Nella, destacóse les versiones de Cactus cantada por [[Pedro Aznar]], «Adiós» por [[David Lebón]] y «Te llevo para que me lleves» cola participación de [[Benito Cerati]]. Al rematar, tolos músicos invitaos cantaron al unísonu'l cantar «Puente».<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/musica/gustavo_cerati-homenaxe-recital-tributo-richard_coleman-leandro_frescu-pedro_aznar-david_lebon-benitu_cerati-alejandro_lerner_0_r15TIPtvQe.html |títulu=Homenaxe a Cerati en Ciudá Emerxente |fechaaccesu=22 de xunu de 2015 |autor=Diariu'l Clarin |enllaceautor=www.clarin.com |fecha=29 d'avientu de 2016 |sitiuweb=Pedro Aznar y David Lebón, emotivu tributu a Cerati }}</ref> El 5 d'agostu de 2015, l'Honorable Conceyu Deliberante de [[Paraná (Arxentina)|Paraná]], [[Provincia d'Entre Ríos|Entre Ríos]], bautizó a una cai de dicha ciudá sol nome del músicu.<ref>{{Cita web |url=http://tn.com.ar/musica/güei/argentina-tien-una cai-que se llama-gustavo-cerati_608482 |títulu=Arxentina tien una cai que se llama "Gustavo Cerati" |fecha=8 d'agostu de 2015 |fechaaccesu=11 d'agostu de 2015 |obra=[[Toa Noticies|TN]] }}</ref> El 2 d'abril de 2016 na fiesta de la collecha na provincia de [[Mendoza (ciudá)|Mendoza]], el guitarrista y cantante de la banda [[Estremaos]] [[Ricardo Mollo]], xunto a la orquesta sinfónica de la provincia de Mendoza dedicáron-y un homenaxe interprentando el cantar de Gustavo Cerati «Crimen». El 4 de payares de 2016, un homenaxe a [[Soda Stereo]] desenvolver nel marcu del festival «Movistar Fri Music». Más de 25 bandes cantaron cantares d'aquel grupu, con especial énfasis nel rol de Gustavo. Les versiones más destacables fueron comandadas por [[Zeta Bosio]] y [[Carlos Alomar]] executando'l cantar «No existes» cola voz de Cerati de fondu; [[Benito Cerati]] y la so versión de «Perdonar es divino» y [[Illya Kuryaki and the Valderramas]] tocando «Ella usó mi cabeza como un revólver». El pasu baxu nivel ''Beiró'', que coneuta los barrios de Buenos Aires d'[[Agronomía (Buenos Aires)|Agronomía]] y [[Villa Devoto]] de la Ciudá de Buenos Aires, recibió en 2017 el nome de ''"Gustavo Cerati"'' tres una votación de los vecinos de la zona.<ref>{{Cita noticia|títulu=Asina quedó'l pasu baxu nivel de l'avenida Beiró, qu'homenaxa a Gustavo Cerati|url=http://www.lanacion.com.ar/1993285-asi-quedu-el pasu baxu-nivel-de-l'avenida-beiro-que-homenaxa-a-gustavo-cerati|fechaaccesu=5 de xineru de 2018}}</ref> El 4 de setiembre de 2017, a trés años del so fallecimientu, los sos ex compañeros, [[Charly Alberti]] y [[Zeta Bosio]], publicaron dos fotografies del cantante nes sos cuentes d'[[Instagram]]. En dambes imáxenes ver a Cerati nel escenariu, pero en nenguna llógrase ver con nitidez la so cara. Per otru llau, los familiares de Cerati utilizaron la so cuenta de [[Twitter]] pa compartir una fotografía de Gustavo con un mensaxe sobre la so fecha de nacencia y muerte. La descripción de la semeya dicía “1959-Infinitu”.<ref>{{Cita noticia|títulu=Excompañeros de Gustavo Cerati rínden-y homenaxe|url=http://www.teleamazonas.com/2017/09/ex-companeros-gustavo-cerati-rínden-y homenaxe/|fecha=5 de setiembre de 2017|fechaaccesu=6 de setiembre de 2017|periódicu=Teleamazonas|idioma=es-ES}}</ref> == Vida privada == [[Ficheru:Benito Cerati (15094316114 764512bf54 o).jpg|250px|left|miniaturadeimagen|[[Benito Cerati]], fíu de Gustavo Cerati y de [[Cecilia Amenábar]].]] Casóse con [[Belén Edwards]], una diseñadora con quien el músicu —daquella al mandu de Soda— robló los papeles en 1987. El matrimoniu duró un añu. Nel tiempu que tuvieron casaos, Edwards salía a les rutes col tríu de rock en calidá de vestuarista.<ref>http://www.losandes.com.ar/notas/2010/6/7/estilu-494534.asp</ref> En 1988 na conferencia de prensa que realizaben en [[Chile]] pa promocionar el llanzamientu del discu Doble Vida, conoció a [[Cecilia Amenábar]] una principiante modelu d'esi país. Tuvieron una rellación a distancia y al poco tiempu Gustavo regaló-y un manuscritu que más tarde se convirtió nel cantar «[[Nun preciso vierti (Pa sabelo)]]».<ref>{{Cita web |obra=Terra Chile |fecha=15 de mayu de 2011 |fechaaccesu=26 d'ochobre de 2011 |títulu=Cecilia Amenábar amuesa la primer carta d'amor que lu escribió Cerati |url=http://www.terra.cl/musica/index.cfm?id_cat=115&id_reg=1651624 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110907051320/http://www.terra.cl/musica/index.cfm?id_cat=115&id_reg=1651624 |fechaarchivu=7 de setiembre de 2011 }}</ref> Cuando se cumplió'l primer aniversariu del ACV de Cerati, Cecilia decidió publicar a la [[Editorial Perfil]] como una manera d'homenaxalo.<ref name="Perfil">{{Cita web |autor=Agustín Gallardo |obra=Perfil |fecha=15 de mayu de 2011 |fechaaccesu=10 d'ochobre de 2011 |títulu="Esta carta va con tol mio amor escontra Gustavo" |url=http://www.perfil.com/ediciones/2011/5/edicion_572/contenidos/noticia_0064.html}}</ref> Gustavo se mudu a vivir con Cecilia a Santiago y el 19 de mayu de 1993 contraxeron matrimoniu civil na llocalidá de [[Los Condes]]<ref>Serviciu de Rexistru Civil ya Identificación, Inscripción Nᵘ969, Añu: 1993, Circunscripción Los Condes</ref>, en Santiago, y darréu, el 25 de xunu de 1993 contraxeron el matrimoniu relixosu na ilesia Los Misioneros de la llocalidá de Pedro de Valdivia Norte en [[Santiago de Chile|Santiago]].<ref name="Coses">{{Cita web |autor=Francisca Olivares C.; Isabel Fuenzalida D |obra=Coses |fechaaccesu=10 d'ochobre de 2011 |títulu=Cerati: La voz de más d'una xeneración |url=http://www.cosas.cl/index.php?option=com_content&task=view&id=4923&itemid=209&Itemid=28 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120112124509/http://www.cosas.cl/index.php?option=com_content&task=view&id=4923&itemid=209&Itemid=28 |fechaarchivu=2012-01-12 }}</ref> La pareya tuvo dos fíos: [[Benito Cerati]] (26 de payares de 1993) y Lisa Cerati (2 de mayu de 1996), dambos nacíos na capital chilena.<ref name="Los Andes">{{Cita web |obra=Andar |fecha=19 de mayu de 2010 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2011 |títulu=Cerati en Mendoza: la entrevista antes de la xira internacional |cita=Viví un tiempu en Santiago. Los mios fíos nacieron allá y ta la cosa familiar de la pertenencia d'ellos; anque son más arxentinos que chilenos |url=http://www.losandes.com.ar/notas/2010/5/19/un-490819.asp |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100726044117/http://www.losandes.com.ar/notas/2010/5/19/un-490819.asp |fechaarchivu=26 de xunetu de 2010 }}</ref> L'añu 2002, dexaron de convivir xuntos. Cerati estableció una rellación con [[Deborah de Corral]], exnovia de [[Charly Alberti]].<ref>{{Cita web |obra=La Cuarta |fecha=9 de marzu de 2002 |fechaaccesu=10 d'ochobre de 2011 |títulu=Ceci Amenábar va actuar en película eroticona |url=http://www.lacuarta.cl/diario/2002/03/09/09.21.4a.ESP.AMENABAR.html}}</ref> Depués de la so rotura con De Corral, conoció, en xunetu de 2005, a la vestuarista [[Sofía Medrano]], na producción d'un calendariu a beneficiu de la Fundación Güéspede. En 2008 empezó la so rellación cola actriz arxentina [[Leonora Balcarce]], acabante dixebrar del músicu Gonzalo Aloras. En 2009 terminó la so curtia rellación cola nueva actriz. Al momentu del so [[ataque cerebrovascular]], Cerati atopar en pareya cola modelu arxentina [[Chloé Bello]].<ref>[http://www.diarioperfil.com.ar/edimp/0494/articulo.php?art=23585&ed=0494 "Chloe Bello visitó al so noviu, Cerati, nel so cumpleaños 51", Diariu Perfil]</ref> Foi hincha del [[Racing Club]] d'[[Avellaneda (Buenos Aires)|Avellaneda]].<ref>Canchallena. [http://canchallena.lanacion.com.ar/1724404-murio-gustavo-cerati-l'hincha-de-racing-que s'alloñar-del-futbol-por-decepcion Morrió Gustavo Cerati, l'hincha de Racing que s'alloñar del fútbol por "decepción"] (Consultáu en 7 de setiembre de 2014)</ref> == Guitarres == [[Ficheru:Soda Stereo en Santiago de Chile.jpg|270px|thumb|Cerati col so PRS Multifoil.]] {{referencies|t=20111010|música}} Cerati yera [[zurdu]] (al igual qu'otros guitarristes como [[Charly García]], [[Jaime Roos]], [[Mark Knopfler]] o [[Gary Moore]]); pero aprendió a tocar la guitarra de forma diestra, por cuenta de qu'en les tiendes de música que frecuentaba, nun esistíen modelos pa persona de dominación esquierda.<ref>[http://peru21.pe/espectaculos/gustavo-cerati-once-dato-que-dexo-ex-vocalista-soda-stereo-2197560 Morrió Gustavo Cerati: 11 datos del exvocalista de Soda Stereo] Consultáu'l 16 d'abril de 2016</ref><ref>[http://www.zurdos.cl/selmana/gustavo_cerati.html Biografía de Gustavo Cerati en Zurdos Cl.] Consultáu'l 16 d'abril de 2016</ref> Diba variando de modelos, dependiendo del cantar, pa usar la más apropiada al soníu de la tema. Él tenía una llarga coleición d'elles y les que más usaba yeren: * [[PRS Guitars|PRS Multifoil Special Model]] - acabáu multifoil{{ensin referencies}}: la so guitarra favorita, más usada y carauterística. Foi unu de los primeros usuarios importantes de les guitarres [[PRS Guitars|PRS]]. La guitarra foi adquirida a fines de los 80´pero nun foi utilizada hasta la grabación de [[Canción animal]], yá que Gustavo atopábase entá bien xuntáu a la so famosa Jackson Soloist, guitarra emblemática de los entamos de [[Soda Stereo]]. Gracies al usu de Gustavo d'esta guitarra y gracies a lo central qu'él significa nel rock llatín, les guitarres PRS aumentaron descomanadamente la so popularidá en [[Llatinoamérica]]. * [[Guitarres Jackson|Jackson Soloist]] - acabáu azul: guitarra emblemática de los primeros años de [[Soda Stereo]]. Foi la guitarra principal de Gustavo mientres años. Cantares como ''[[Juego de seducción]]'', ''[[Nada personal (cantar)|Nada personal]] '' y munchos más clásicos de la banda, salieron de los acordes d'esta guitarra. Dexó d'utilizala a fines de los 80´, depués de qu'a la mesma rompiérase-y el mangu por accidente. Darréu, sería reparada y volvería ver la lluz nel añu 2007 pa tocar les vieyes temes de Soda na xira [[Me Verás Volver 2007|Me Verás Volver]]. * [[G&L_Guitars|G&L Legacy HB]] - acabáu negru: guitarra utilizada mientres la xira d'[[Ahí vamos]] (2006) [[Me Verás Volver 2007|Me Verás Volver]] (2007) y na xira de [[Fuerza natural]]. * [[Gibson ES-335]] - acabáu coloráu cereza (cherry red): utilizada dende la segunda metá de los años 90 nes xires de [[Comfort y música para volar]] (1996) y [[L'Últimu Conciertu]] (1997). Sería darréu utilizada na xira solista de [[Bocanada]] y na xunta de Soda Stereo (2007). * [[G&L_Guitars|G&L ASAT Classic]]-<ref>[http://cerati.com/siempre_es_hoy/extras/ Cerati.com|Siempre es hoy] Consultáu'l 16 d'abril de 2016</ref> acabáu coloráu cereza (cherry red): guitarra utilizada na so etapa solista, especialmente mientres la grabación del álbum ''[[Siempre es hoy]]'', nel cual foi la guitarra principal, y na xira d'[[Ahí vamos]] (2006). * [[Fender Electric XII]] - acabáu sunburst: guitarra de 12 cuerdes utilizada na dómina de ''[[Canción animal]]'' (ensayos). Puede trate nos videos de ''[[En la ciudad de la furia]]'' (1988) y ''[[De música ligera]]'' (1990). * [[Gibson Les Paul]] - acabáu cherry sunburst: utilizada mientres la xira [[Siempre es hoy]]. Afinada en RE pa "Artefacto" y en DO pal restu de les temes y na primer etapa de la xira d'[[Ahí vamos]] (2006). * [[Gretsch]] [[G6128]] - acabáu negru: utilizada mientres la xira [[Fuerza natural]]. * [[Fender Telecaster]] Custom - acabáu negru: utilizada mientres la xira [[Fuerza natural]]. * [[Parker Fly]] - acabáu negru: utilizada mientres la última etapa de Soda Stereo nes xires de [[Suañu Stereo]] (1995), [[Comfort y música para volar]] (1996) y [[L'Últimu Conciertu]] (1997), y como solista, na xira de Bocanada (1999). Dexaría de ser utilizada depués d'un accidente per parte del asistente de Gustavo, Eduardo Barakus, nel cual partiríase-y el mangu. * [[Gibson Guitar Corporation|Gibson Chet Atkins SST]] - guitarra electroacústica: utilizada nos 80´ y los 90´ na xira de [[Signos (álbum)|Signos]] (1986), [[Doble vida]] (1988), [[Languis]] (1989), la primer etapa de la [[Xira Animal]] (1990) y mientres la xira [[Me Verás Volver 2007|Me Verás Volver]]. * [[Guild_Guitar_Company|Guild F4ce NT]] - guitarra electroacústica: utilizada nos 90´ mientres la [[Xira Animal]] (1990-1992), [[Xira Dynamo]] (1992-1993), [[Xira Suañu Stereo]] (1995-1996), nel [[MTV Unplugged|Unplugged]] y la so xira (1996), [[Xira Últimu Conciertu]] y la xira de [[Bocanada]] (1999) de la so etapa solista. == Discografía == {{AP|Discografía de Gustavo Cerati}} {{VT|Cantares de Gustavo Cerati}} {{VT|Discografía de Soda Stereo}} {{VT|Videografía de Gustavo Cerati}} {|width=100% |-valign=top | '''Álbumes d'estudiu''' * ''[[Amor amarillo]]'' (1993). * ''[[Bocanada]]'' (1999). * ''[[Siempre es hoy]]'' (2002). * ''[[Ahí vamos]]'' (2006). * ''[[Fuerza natural]]'' (2009). | ;Senciellos * 1993: «[[Te llevo para que me lleves]]» * 1994: «[[Pulsiar (cantar)|Pulsiar]]» * 1994: «[[Lisa (cantar)|Lisa]]» * 1999: «[[Raíz (cantar)|Raíz]]» * 1999: «[[Puente (cantar)|Puente]]» * 1999: «Paseo inmoral» * 2000: «Río Babel» * 2000: «Engaña» * 2000: «Tabú» * 2002: «Cosas imposibles» * 2003: «[[Karaoke (cantar)|Karaoke]]» * 2003: «Artefacto» * 2006: «[[Crimen (cantar)|Crimen]]» * 2006: «La excepción» * 2006: «[[Adiós (cantar de Gustavo Cerati)|Adiós]]» * 2007: «[[Lago en el cielo]]» * 2008: «Me quedo aquí» * 2009: «[[Déjà vu (cantar de Gustavo Cerati)|Déjà vu]]» * 2009: «[[Rapto (cantar)|Rapto]]» * 2010: «Maxa» | |} == Premios y reconocencies == {{AP|Premios y reconocencies de Gustavo Cerati}} == Ver tamién == * [[Cantares de Gustavo Cerati]] * [[Rock d'Arxentina]] * [[Rock llatín]] == Referencies == {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikiquote}} {{wikinoticies|Categoría:Gustavo Cerati}} * [http://myspace.com/gustavocerati MySpace oficial de Gustavo Cerati] * [http://www.youtube.com/user/gceratioficial YouTube oficial de Gustavo Cerati] * [http://www.rock.com.ar/artistes/gustavo-cerati Gustavo Cerati en Rock.com.ar] * [https://web.archive.org/web/20140925074807/http://letrasmusica.com.ar/artista/Gustavo_Cerati.html Lletres de Gustavo Cerati] * [http://entretenimiento.latam.msn.com/xl/especiales/gustavo-cerati/ Gustavo Cerati en MSN Llatinoamérica] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140925071718/http://entretenimiento.latam.msn.com/xl/especiales/gustavo-cerati/ |date=2014-09-25 }} {{NF|1959|2014|Cerati, Gustavo}} {{Tradubot|Gustavo Cerati}} 2ftnu8yacyoze68smxug31pgzb43b17 Giovani dos Santos 0 143421 4501296 4490580 2026-06-22T18:12:52Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 5 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501296 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Giovani Álex do Santos Ramírez'''<ref name=NOMBRECOMPLETO>{{cita publicación|url=http://www.fmf.com.mx/mobil/giovanni_alex_dos_santos.htm|títulu=Giovani Álex do Santos Ramírez|apellíu=|nome=|publicación=Club Planeta|fecha=[[13 de xunetu]] del [[2015]]|páxina=|formatu=PDF}}</ref> {{nym}},<ref>Giovani do Santos diz, en mesma voz, nacer en Méxicu DF http://www.youtube.com/watch?v=rLvgloIAKeo</ref> comúnmente conocíu como '''Gio''', ye un [[xugador de fútbol|futbolista]] [[afromexicanu]]; fíu de padre [[Brasil|brasilanu]] y madre [[Méxicu|mexicana]], naturalizáu [[España|español]]. Xuega como [[Delanteru (fútbol)|mediapunta]] y el so actual equipu ye [[Los Angeles Galaxy]] de la [[Major League Soccer]] de los [[Estaos Xuníos]]. Medayista olímpicu d'oru en [[Tornéu masculín de fútbol nos Xuegos Olímpicos de Londres 2012|Londres 2012]] cola [[Seleición de fútbol sub-23 de Méxicu|seleición mexicana sub-23]] == Trayeutoria == === Comienzos === La Seleición Mexicana Sub-12 participó na Copa de Naciones, celebráu en [[Parc des Princes]] en [[París]], [[Francia]] nel añu [[2001]] nel qu'observadores del [[Futbol Club Barcelona|Barcelona]] llamó-yos l'atención la estrella Mexicana, pol so gran actuación, al ser estremáu col [[Botin d'Oru]] per parte de la [[FIFA]] como'l meyor xugador nel Mundial Sub12, polo que lo ficharon pa formar parte de les seiciones xuveniles del club. Consiguió tamién sumase otru llogró al so casillero particular, al consiguir el títulu de lliga col Xuvenil A, nel que foi'l máximu goliador de la lliga con 7 tantos. Dempués de dos años na cantera azulgrana, pasó a formar parte de la plantía 2007-08 del primer equipu, El 29 d'agostu de 2007 llogró la nacionalidá española, p'asina nun ocupar plaza d'estracomunitariu.<ref>{{cita web|url=http://www.libertaddigital.com/deportes/giovani-dos-santos-dexa-de-ocupar-plaza-de-estracomunitariu-en-la barca-1276312090/|títulu=Giovani do Santos dexa d'ocupar plaza d'estracomunitariu nel Barça|autor=[[Axencia EFE]]|obra=[[Libertad Digital]]|fecha=29 d'agostu de 2007}}</ref> === F. C. Barcelona === Tuvo nes filiales del Barcelona dende la edá de 12 años. El [[28 de xunetu]] del [[2006]], do Santos debuta col Primer equipu, contra [[Aarhus GF]] equipu que xuega na [[Primer División de Dinamarca]] onde amás debutó como goliador al minutu 19, al internase pola diestra, meter nel área y fusiló al porteru local Rasmussen en regatiando a dos contrarios, marcando'l 0-1 parcial. L'alcuentru terminaría 0-3 a favor del [[Futbol Club Barcelona|Barcelona]]. El [[2 de setiembre]] del [[2007]], debuta oficialmente na Primer División ante'l [[Athletic Club]], nel qu'entró de cambéu de [[Thierry Henry]] al minutu 61. El 19 de setiembre de 2007, debuta na [[Lliga de Campeones de la UEFA]] ante'l [[Olympique Lyonnais]], reemplazando a [[Xavi Hernández|Xavi]] nel minutu 78. El 12 d'avientu de [[2007]], anotó ante'l [[VfB Stuttgart]] nel trunfu del so equipu 3-1 na [[Lliga de Campeones de la UEFA]]. Na lliga, El 17 de mayu de [[2008]] marcó un hat-trick ante'l [[Real Murcia Club de Fútbol|Real Murcia]] nun partíu na lliga.<ref>{{cita publicación|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD03/PUB/2008/05/18/EMD20080518014MDP.pdf|títulu=Giovani: “Nunca ye tarde pa reivindicase”|apellíu=Pallarés|nome=Pepe|publicación=[[Mundo Deportivo]]|fecha=18 de mayu de 2008|páxina=14}}</ref> N'este mesmu partíu fizo historia al marcar el gol 60,000 de La Lliga. Na temporada 2007-08, anotando un gol na Lliga de Campeones de la UEFA y otros trés na lliga española. === Tottenham Hotspur === El 4 de xunu de 2008 faise oficial el so trespasu al [[Tottenham Hotspur]] de la [[Premier League]] d'[[Inglaterra]]. El preciu de la operación ye de 6 millones d'[[euros]] iniciales más 5 millones d'[[euros]] foi la erogación del club londinense mientres los 5 años de contratu.<ref>{{cita web|url=http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=686850&s=eng&type=story|títulu=va faese una nueva esperiencia a la Premier|editorial=ESPN Deportes|autor=[[Axencia EFE]]|fecha=6 de xunu de 2008}}</ref><ref>{{cita publicación|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD03/PUB/2008/06/11/EMD20080611029MDP.pdf|títulu=Gio lluz la so nueva camiseta|apellíu=Guillén|nome=Imanol|publicación=[[Mundo Deportivo]]|fecha=11 de xunu de 2008|páxina=29}}</ref> El 16 d'agostu del 2008 debuta oficialmente col Tottenham Hotspur na Premier League ante'l [[Middlesbrough Football Club|Middlesbrough]]. L'alcuentru terminó 2-1 a favor de Middlesbrough. Foi incluyíu na revista "[[Don Balón]]" ente los meyores nuevos talentos del [[fútbol]] mundial. El 18 d'agostu del 2008 xuega na [[Lliga Europa]] ante'l [[Wisła Cracovia]], saliendo al minutu 70', el partíu remató 2-1 en favor del Tottenham. El 26 de febreru del 2009 anotó na Copa de la UEFA ante'l [[Shakhtar Donetsk]] al minutu 55'. El partíu remató con un marcador 1-1, pero en global 3-1 favor del Shakhtar Donetsk, dexando esaniciáu al Tottenham. === Ipswich Town === El 13 de marzu de 2009, foi cedíu al [[Ipswich Town]] de la [[Football League Championship]] d'[[Inglaterra]].<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/i/ipswich_town/7942956.stm|títulu=Ipswich Town sign Do Santos on loan|editorial=[[BBC News]]|idioma=inglés}}</ref> El 17 de marzu de 2009 estrénase como goliador nun partíu contra'l [[Burnley F.C.]], al anotar al minutu 72, El partíu terminó nun empate a 1-1. Anotó 4 goles en 8 partíos, siendo unu de los xugadores favoritos de l'afición. Tornó al [[Tottenham Hotspur]] en mayu de 2009. === Galatasaray Spor Kulübü === Nel 2010 foi cedíu al [[Galatasaray Spor Kulübü (fútbol)|Galatasaray Spor]], de la [[Superliga de Turquía]] y el so entrenador yera [[Frank Rijkaard]], quien lo fixo debutar col [[Futbol Club Barcelona|F.C. Barcelona]] nel añu 2007. Col fin de cuntar con más minutos pa tener un bon nivel de cara a tar na [[Copa Mundial de Fútbol 2010]] que se celebraría en Sudáfrica. Pol so pasu nel [[Galatasaray Spor Kulübü (fútbol)|Galatasaray Spor]] nun anotó nengún gol, pero'l propósitu diba cumpliéndose una y bones día ente día retomaba'l so nivel y foi una pieza importante na lliga col equipu [[Turquía|turcu]] yá que doto munches asistencies de gol. === Racing de Santander === El [[31 de xineru]] de [[2011]] el [[Real Racing Club de Santander|Racing de Santander]] consigue la cesión de Giovani hasta final de temporada con una opción de compra de siete millones de llibres esterlines (más de 11 millones d'euros) polos dos años que lu resta del so contratu col [[Tottenham Hotspur]],<ref>{{cita web|url=http://racing.eldiariomontanes.es/noticias/2011-02-01/giovani-santos-unico-refuerzu-20110201.html|títulu=Giovani do Santos, únicu refuerzu del Racing|editorial=[[El Diario Montañés]]|autor=R. Torre Po|fecha=1 de febreru de 2011|fechaaccesu=1 de febreru de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110204191144/http://racing.eldiariomontanes.es/noticias/2011-02-01/giovani-santos-unico-refuerzu-20110201.html|fechaarchivu=4 de febreru de 2011}}</ref>el so primer gol col equipu cántabru foi'l 27 de febreru frente al Villarreal CF, quedando'l partíu 2-2. Giovani consiguió'l so primer doblete na [[Primer División Española]], y con esto'l [[Real Racing Club de Santander|Racing de Santander]] consiguió la so permanencia na [[Primer División d'España|Primer División española]] virtualmente, llogru nel que'l mexicanu tuvo un papel destacáu. === Real Mallorca === [[Ficheru:Giovani dos Santos Ramírez.jpg|thumb|180px|Do Santos nel Real Mallorca.]] El [[31 d'agostu]] de 2012 el [[Reial Club Deportiu Mallorca|RCD Mallorca]] anunciaba la contratación del mexicanu Giovani Do Santos nel últimu día del periodu branizu de contrataciones.<ref>{{cita web|url=http://www.goal.com/es/news/21/fichajes/2012/08/31/3343786/giovani-dos-santos-ficha-por-el-mallorca|títulu=Giovani Do Santos ficha pol Mallorca|obra=[[goal.com]]|fecha=31 d'agostu de 2012}}</ref> Tres delles selmanes de recuperación por un frayatu muscular y posterior recaída, Giovani debuta col Mallorca'l 22 d'ochobre nel Sánchez Pizjuán. Facer de titular y magar la derrota del equipu'l mexicanu dexa un bon sabor de boca gracies a los dos asistencies de gol que completa n'apenes 50 minutos. El 1 de xunu de 2013, na última xornada, el [[Reial Club Deportiu Mallorca|Mallorca]] baxó a Segunda División magar ganar 4-2 al [[Real Valladolid]] con gol de Giovani. La resultancia que finalmente-y baxó foi'l partíu del [[RC Celta de Vigo|Celta]] que ganó 1-0 al [[RCD Español]] y asina condergó'l Mallorca, que se quedó a un puntu de la salvación. === Villarreal CF === El [[9 de xunetu]] de [[2013]] el [[Villarreal Club de Fútbol]] anunció la contratación del [[Méxicu|mexicanu]] ''Giovani Do Santos''.<ref>{{cita web|url=https://www.marca.com/2013/07/09/futbol/equipos/villarreal/1373395318.html|títulu=El Villarreal ficha a Gio do Santos por cuatro temporaes|obra=[[Marca (periódicu)|Marca]]|fecha=9 de xunetu de 2013}}</ref>Terminó la temporada con 10 goles y 7 asistencies, qu'ayudaron al club a una sesta posición respetable tres la so vuelta a primer división, clasificándose asina pa la [[UEFA Europa League]]. Foi'l meyor xugador del ''Submarín'' mientres la so primer estancia xunto col defensor [[Mateo Musacchio]]. === Los Angeles Galaxy === El [[15 de xunetu]] del [[2015]], mientres se xugaba la [[Copa d'Oru de la Concacaf 2015|Copa Oro 2015]], Gio do Santos llegó a un alcuerdu col equipu d'Estaos Xuníos pa xugar con ellos mientres 4 años. Amás de ser el xugador estrella del equipu xunto a [[Steven Gerrard]] y unu de los futbolistes meyor pagaos de la [[Major League Soccer|MLS]] ganando [[Euru|€]]7.500.000 MDD al [[añu]].<ref>{{cita publicación|url=http://m.espn.go.com/deportes/nota?storyId=2422065&src=desktop&cc=5200|títulu=Gio nuevu xugador de LA Galaxy|apellíu=|nome=|publicación=[[ESPN]]|fecha=[[15 de xunetu]] del [[2015]]|páxina=|formatu=PDF}}</ref> El [[8 d'agostu]] del [[2015]] Gio debuta ingresando al minutu ''56'' por [[Alan Gordon]] del segundu tiempu na victoria 3-1 ante [[Central FC]] na [[Concacaf Lliga Campeones 2015-16|Concachampions]] y al minutu ''75''' anota'l so primer gol col [[Los Angeles Galaxy|Galaxy]]<ref>{{cita publicación|url=http://m.foxsportsla.com/noticias/212069-video-el-primer-gol-de-giovani-dos-santos-con-galaxy|títulu=Debuta Gio con Gol|apellíu=|nome=|publicación=[[Fox Sports]]|fecha=[[8 d'agostu]] del [[2015]]|páxina=|formatu=PDF}}</ref> El [[9 d'agostu]] del [[2015]] Gio debutó na [[Major League Soccer|MLS]] anotando 1 gol al minutu ''64''' na victoria 3-1 ante [[Seattle Sounders FC|Seattle Sounders]], Gio do Santos xugó ''68'' minutos.<ref>{{cita publicación|url=http://deportes.televisa.com/futbol-internacional/2015-08-09/giovani-dos-santos-anota-mls-seattle-sounders/|títulu=Gio anota na MLS|apellíu=|nome=|publicación=[[9 d'agostu]] del [[2015]]|fecha=|páxina=|formatu=PDF|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150822191312/http://deportes.televisa.com/futbol-internacional/2015-08-09/giovani-dos-santos-anota-mls-seattle-sounders/|archivedate=2015-08-22|fechaaccesu=2018-07-11}}</ref> == Seleición Nacional == Consolidóse campeón del Mundu en 2005, na [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2005]] celebrada en [[Perú]]. La so participación foi crucial por que la [[Seleición de fútbol de Méxicu|seleición de Méxicu]] ganara'l tornéu'l 2 d'ochobre de 2005, al ganar na final 3-0 a la [[Seleición de fútbol de Brasil|seleición de Brasil]]. El so bon papel dientro de la cancha valió-y ser consideráu'l segundu meyor xugador del tornéu, polo que recibió'l [[Balón de Plata]], quedando solo detrás del brasilanu [[Anderson Luís de Abreu Oliveira|Anderson]]. El [[9 de setiembre]] de [[2007]] fixo'l so debú cola seleición absoluta, ante la [[Seleición de fútbol de Panamá|seleición de Panamá]] en [[Puebla de Zaragoza|Puebla]]; el partíu foi suspendíu al terminar el primer tiempu por cuenta de una agua escesivo, terminando con un resultáu 1-0 a favor de la seleición mexicana, el 24 de xunu de 2009 anotó 2 goles a la [[seleición de fútbol de Venezuela|seleición de Venezuela]] nun alcuentru amistosu, el 2 de xunu de 2011 anotó 2 goles a la [[seleición de fútbol de Nueva Zelanda|seleición de Nueva Zelanda]] nun alcuentru amistosu. La seleición de fútbol de Méxicu tuvo una destacada participación na [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20]] que se realizó en [[Canadá]], ente'l 30 de xunu y el 22 de xunetu del 2007. En cuartos de final la so seleición foi esaniciada ante la [[Seleición de fútbol d'Arxentina|seleición d'Arxentina]], el partíu terminó 1-0. Como distinción individual, Foi escoyíu'l tercer meyor xugador del tornéu, recibiendo'l Balón de [[Bronce]]; y amás, nuna encuesta realizada pola [[FIFA]], designaron el so primer gol en contra de {{sel|Gambia}}, como'l segundu meyor del Mundial Sub-20 celebráu en Canadá. Foi incluyíu na llista de 23 xugadores que xugaríen la [[Copa Mundial de Fútbol de 2010]]. El 11 de xunu de 2010 apostó'l so primer alcuentru mundialista nel [[Estadiu Soccer City]], de [[Johanesburgo]], nel partíu inaugural ante la [[Seleición de fútbol de Sudáfrica|seleición de Sudáfrica]]. L'alcuentru terminó nun empate por 1-1. El so segundu partíu foi ante la [[Seleición de fútbol de Francia|Seleición de Francia]], siendo la resultancia 2-0 a favor del tricolor. El siguiente partíu foi ante la [[Seleición de fútbol d'Uruguái|seleición d'Uruguái]] con un resultáu de 1-0 a favor de los charrúas. Con esta resultancia, la seleición mexicana pasó como segunda de grupu. N'octavos de final quedó esaniciada ante la [[Seleición de fútbol d'Arxentina|Seleición d'Arxentina]], que ganó por 3-1. El 8 de mayu de 2014, Gio foi incluyíu pol entrenador [[Miguel Herrera]] na llista final de 23 xugadores que representaron a Méxicu na [[Copa Mundial de Fútbol de 2014]].<ref>{{cita web|url=http://www.aztecadeportes.com/notas/seleccion-azteca/2014-05-07-02-18/esclusiva--los-23-convocados-de-mexico-para-el-mundial/|títulu=Esclusiva: Los 23 convocaos de Méxicu al Mundial|obra=Azteca Deportes|fecha=8 de mayu de 2014|fechaaccesu=9 de mayu de 2014|autor=Rafael Alcivia Peña}}</ref> Nel partíu inicial de [[Méxicu]] nel Mundial contra [[Camerún]], Giovani foi autor de 2 goles que fueron invalidaos por fores de llugar inesistentes. L'árbitru del partíu, Humberto Clavijo, foi suspendíu por haber anuláu los 2 goles de manera errónea, aun así el partíu remató 1-0 a favor de [[Méxicu]] con un gol d'[[Oribe Peralta]]. Díes más tarde anotaría l'únicu tantu mexicanu qu'abrió'l marcador nel partíu d'octavos de final ante [[Holanda]] que terminó 2-1 a favor de la naranxa mecánica .<ref>http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2014/06/20/suspenden-a-arbitro-clavijero-n'anulando-goles-a-mexico-8543.html</ref> === Participaciones en Copes del Mundu === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="240"|Mundial !width="125"|Sede !width="120"|Resultáu !width="60"|Partíos !width="60"|Goles !width="60"|Asist. |-align=center |[[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2005]] |{{PER}} |bgcolor=gold|[[Campeón]] |6 |0 |6 |-align=center |[[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2007]] |{{CAN}} |[[Cuartos de final]] |6 |3 |3 |-align=center |[[Copa Mundial de Fútbol de 2010]] |{{RSA}} |[[Méxicu na Copa Mundial de Fútbol de 2010|Octavos de final]] |4 |0 |0 |-align=center |[[Copa Mundial de Fútbol de 2014]] |{{BRA}} |[[Méxicu na Copa Mundial de Fútbol de 2014|Octavos de final]] |4 |1 |1 |-align=center |[[Copa Mundial de Fútbol de 2018]] |{{RUS}} |[[Méxicu na Copa Mundial de Fútbol de 2018|Octavos de final]] |2 |0 |0 |-align=center |colspan="3" | '''Total en Copes del Mundu''' |'''20''' |'''4''' |'''10''' |} === Participaciones en Copa Confederaciones === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Copa !width="125"|Sede !width="120"|Resultáu !width="60"|Partíos !width="60"|Goles |-align=center |[[Copa FIFA Confederaciones 2013|Copa Confederaciones 2013]] |{{BRA}} |Primer fase |3 |0 |-align=center |[[Copa FIFA Confederaciones 2017|Copa Confederaciones 2017]] |{{RUS}} |Cuartu llugar |4 |0 |-align=center |colspan="3" | '''Total en Copes Confederaciones''' |'''6''' |'''0''' |} === Participaciones en Copa América === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Copa !width="125"|Sede !width="120"|Resultáu !width="60"|Partíos !width="60"|Goles |-align=center |[[Copa América 2011]] |{{ARG}} |[[Méxicu na Copa América 2011|Primer fase]] |3 |0 |-align=center |colspan="3" | '''Total en Copa América''' |'''3''' |'''0''' |} === Participaciones en Copa d'Oru de la CONCACAF === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Copa !width="210"|Sede !width="120"|Resultáu !width="60"|Partíos !width="60"|Goles |-align=center |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2009|Copa d'Oru 2009]] |{{USA}} |bgcolor=gold|'''Campeón''' |6 |2 |-align=center |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2011|Copa d'Oru 2011]] |{{USA}} |bgcolor=gold|'''Campeón''' |6 |3 |-align=center |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2015|Copa d'Oru 2015]] |{{CAN}} y {{USA}} |bgcolor=gold |'''Campeón''' |3 |1 |-align=center |colspan="3" | '''Total en Copes d'Oru''' |'''15''' |'''6''' |} === Participación en Xuegos Olímpicos de Londres 2012 === [[Ficheru:Ousman_Mane_rolls_the_ball_Mexico_vs_Senegal_@_London_2012_-8.jpg|thumb|320px|Giovani do Santos (a la izquierda) mientres un partíu cola seleición olímpica de Méxicu nos [[Xuegos Olímpicos de Londres de 2012]].]] Tres la calificación de la seleición mexicana Sub-23 al fútbol de los Xuegos Olímpicos de Londres 2012, Dos santos foi convocáu oficialmente dientro de la llista de 18 xugadores del equipu empobináu por [[Luis Fernando Tena]], que participó nel tornéu al tar entá dientro de la llende d'edá establecíu pola [[FIFA]] a toles seleiciones olímpiques y con una participación destacada llogrando anotar 3 goles mientres tolos partíos, sicasí una mancadura torgó-y xugar la final del tornéu contra la seleición de Brasil, a pesar de ser una ausencia importante en dicha final la seleición axudicóse la medaya d'oru.<ref>{{cita web|url=http://es.fifa.com/mensolympic/teams/team=1889849/squadlist.html|títulu=Méxicu - Llista del equipu|obra=FIFA.com|fechaaccesu=9 d'agostu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120823104508/http://es.fifa.com/mensolympic/teams/team=1889849/squadlist.html|fechaarchivu=2012-08-23}}</ref> {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Fecha !width="125"|Rival !width="125"|Sede !width="150"|Estadiu !width="210"|Resultáu |-align=center |[[26 de xunetu]] de [[2012]] |{{bandera|KOR}} {{sel|Corea del Sur}} |[[Newcastle-upon-Tyne]] |[[St James' Park]] |'''Méxicu 0''' - 0 Corea del Sur<ref>{{Cita web |url=http://www.london2012.com/football/event/men/match=fbm400b01/index.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121107204329/http://www.london2012.com/football/event/men/match=fbm400b01/index.html |fechaarchivu=2012-11-07 }}</ref> |-align=center |[[29 de xunetu]] de [[2012]] |{{bandera|GAB}} {{sel|Gabón}} |[[Coventry]], [[Inglaterra]] |[[Ricoh Arena]] |'''Méxicu 2''' - 0 [[Gabón]]<ref>{{Cita web |url=http://www.london2012.com/football/event/men/match=fbm400b03/index.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121107203021/http://www.london2012.com/football/event/men/match=fbm400b03/index.html |fechaarchivu=2012-11-07 }}</ref> |-align=center |[[1 d'agostu]] de [[2012]] |{{bandera|Suiza}} {{sel|Suiza}} |[[Cardiff]], [[Gales]] |[[Millennium Stadium]] |'''Méxicu 1''' - 0 Suiza<ref>{{Cita web |url=http://www.london2012.com/football/event/men/match=fbm400b05/index.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121107205009/http://www.london2012.com/football/event/men/match=fbm400b05/index.html |fechaarchivu=2012-11-07 }}</ref> |-align=center |[[4 d'agostu]] de [[2012]] |{{bandera|Senegal}} {{sel| Senegal}} |[[Londres]], [[Inglaterra]] |[[Estadiu de Wembley (2007)|Wembley Stadium]] |'''Méxicu 4''' - 2 Senegal<ref>{{Cita web |url=http://www.london2012.com/football/event/men/match=fbm400303/index.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121107205317/http://www.london2012.com/football/event/men/match=fbm400303/index.html |fechaarchivu=2012-11-07 }}</ref> |-align=center |[[7 d'agostu]] de [[2012]] |{{Bandera|Xapón}} {{sel| Xapón}} |[[Londres]], [[Inglaterra]] |[[Estadiu de Wembley (2007)|Wembley Stadium]] |'''Méxicu 3''' - 1 Xapón<ref>{{Cita web |url=http://www.london2012.com/football/event/men/match=fbm400202/index.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121113084549/http://www.london2012.com/football/event/men/match=fbm400202/index.html |fechaarchivu=2012-11-13 }}</ref> |} === Estadístiques === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Tornéu !width="100"|Añu !width="50"|PX !width="50"|A !width="50"|Goles<ref>{{cita web|url=http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=679419|títulu=2-0 Giovani espierta a tiempu a Méxicu ante Gabón|editorial=cronica.com.mx|fecha=29 de xunetu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304194640/http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=679419|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref> |- |align=center| [[Tornéu masculín de fútbol nos Xuegos Olímpicos de Londres 2012|Xuegos Olímpicos Londres 2012]] |align=center| [[2012]] |align=center| 5 |align=center| 2 |align=center| 3 |} ==== Goles Internacionales ==== :'' Marcadores y resultaos..''<ref>{{cita web |url=http://www.national-football-teams.com/player/23457/Giovani_Do_Santos.html |títulu= Do Santos international goals |publisher= national-football-teams.com |fechaaccesu= 21 de xineru de 2015}}</ref> {|class="wikitable collapsible collapsed" cellpadding="2" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 1em 0.5em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; width:100%;" |- align=center !colspan="9"| Goles internacionales |- align=left |- ! Goles !! Fecha !! Llugar !! Oponente !! Marcador !! Resultáu !! Competición |- | 1. || rowspan="2"|[[24 de xunu]] del [[2009]] || rowspan="2"|[[Georgia Dome]], [[Atlanta]], [[Estaos Xuníos]] || rowspan="2"|{{fb|VEN}} || align=center|'''2'''–0 || rowspan="2" style="text-align:center;"|4–0 || rowspan="2"|[[Amistosu]] |- | 2. ||align=center|'''3'''–0 |- | 3. || [[19 de xunetu]] del [[2009]] || [[Cowboys Stadium]], [[Arlington (Texas)|Arlington]], [[Estaos Xuníos]] || {{fb|HAI}} || align=center|'''2'''–0 || align=center|4–0 || [[Copa d'Oru de la Concacaf 2009|Copa Oro 2009]] |- | 4. || [[26 de xunetu]] del [[2009]] || [[Giants Stadium]], [[East Rutherford (New Jersey)|East Rutherford]], [[Estaos Xuníos]] || {{fb|Estaos Xuníos}} || align=center|'''2'''–0 || align=center|5–0 ||[[Copa d'Oru de la Concacaf 2009|Copa Oro 2009]] |- | 5. || [[5 de setiembre]] del [[2009]] || [[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadio Ricardo Saprissa]], [[San José, Costa Rica|San José]], [[Costa Rica]]|| {{fb|CRC}} || align=center|'''1'''–0 || align=center|3–0 || [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 2010]] |- | 6. || [[12 d'ochobre]] del [[2010]] || [[Estadiu Olímpicu Benito Juárez]], [[Ciudad Juárez]], [[Méxicu]] || {{fb|VEN}} || align=center|'''2'''–2 || align=center|2–2 || [[Amistosu]] |- | 7. || rowspan=2|[[1 de xunu]] del [[2011]] || rowspan=2|[[Sports Authority Field at Mile High|Invesco Field at Mile High]], [[Denver]], [[Estaos Xuníos]]|| rowspan=2|{{fb|NZL}} || align=center|'''1'''–0 || rowspan="2" style="text-align:center;"|3–0 || rowspan=2|[[Amistosu]] |- | 8 || align=center|'''2'''–0 |- | 9. || rowspan=2|[[9 de xunu]] del [[2011]] || rowspan=2|[[Bank of America Stadium]], [[Charlotte (North Carolina)|Charlotte]], [[Estaos Xuníos]] || rowspan=2|{{fb|CUB}} || align=center|'''2'''–0 || rowspan="2" style="text-align:center;"|5–0 || rowspan=2|[[Copa d'Oru de la Concacaf 2011|Copa Oro 2011]] |- | 10. || align=center|'''4'''–0 |- | 11. || [[25 de xunu]] del [[2011]] || [[Estadiu Rose Bowl|Rose Bowl]], [[Pasadena (California)|Pasadena]], [[Estaos Xuníos]] || {{fb|Estaos Xuníos}} || align=center|'''4'''–2 || align=center|4–2 || [[Copa d'Oru de la Concacaf 2011|Copa Oro 2011]] |- | 12. || [[31 de mayu]] del [[2012]] || [[Soldier Field]], [[Chicago]], [[Estaos Xuníos]] || {{fb| Bosnia y Herzegovina}} || align=center|'''1'''–0 || align=center|2–1 || [[Amistosu]] |- | 13. || [[3 de xunu]] del [[2012]] || [[AT&T Stadium|Cowboys Stadium]], [[Arlington (Texas)|Arlington]], [[Estaos Xuníos]] || {{fb|BRA}} || align=center|'''1'''–0 || align=center|2–0 || [[Amistosu]] |- | 14. || [[8 de xunu]] del [[2012]] || [[Estadiu Azteca]], [[Ciudá de Méxicu]], [[Méxicu]] || {{fb|GUY}} || align=center|'''2'''–0 || align=center|3–1 || [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014]] |- | 15. || [[29 de xunu]] del [[2014]] || [[Estadiu Aderaldo Plácido Castelo]], [[Fortaleza (Ceará)|Fortaleza]], [[Brasil]] || {{fb|Países Baxos}} || align=center|'''1'''–0 || align=center|1–2 || [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Copa Mundial 2014]] |- | 16. || [[27 de xunu]] del [[2015]] || [[Estadiu Citrus Bowl|Citrus Bowl]], [[Orlando (Florida)|Orlando]], [[Estaos Xuníos]] || {{fb|Costa Rica}} || align=center|'''1'''–2 || align=center|2–2 || [[Amistosu]] |- | 17. || [[9 de xunetu]] del [[2015]] || [[Soldier Field]], [[Chicago]], [[Estaos Xuníos]] || {{fb|Cuba}} || align=center|'''6'''–0 || align=center|6–0 || [[Copa d'Oru de la Concacaf 2015|Copa Oro 2015]] |- | 18. || [[8 d'ochobre]] del [[2016]] || [[Nissan Stadium]], [[Nashville]], [[Estaos Xuníos]] || {{fb|Nueva Zelanda}} || align=center|'''1'''–0 || align=center|2–1 || [[Amistosu]] |- | 19. || [[3 de xunu]] del [[2018]] || [[Estadiu Azteca]], [[Ciudá de Méxicu]], [[Méxicu]] || {{fb|Escocia}} || align=center|'''1'''–0 || align=center|1–0 || [[Amistosu]] |} == Estadístiques == === Clubes === {| {{tablaguapa}} style="text-align: center;" |- !rowspan="2" width=140|Club !rowspan="2" width=90|Temporada !colspan="3" width=90|Lliga !colspan="3" width=90|Copa !colspan="3" width=90|Torneos internacionales !colspan="3" width=90|Total |- !Part.!!Goles!!Asist.!!Part.!!Goles!!Asist.!!Part.!!Goles!!Asist.!!Part.!!Goles!!Asist. |- |rowspan="2" |'''[[Futbol Club Barcelona B|F. C. Barcelona B]]'''<br /><small>{{bandera|ESP}} [[España]]</small> |[[Segunda División B d'España 2006/07|2006/07]] |27||6||0||-||-||-||-||-||-||27||6||0 |- !Total !27!!6!!1!!-!!-!!-!!-!!-!!-!!27!!6!!0 |- |rowspan="2"|'''[[Futbol Club Barcelona|F. C. Barcelona]]'''<br /><small>{{bandera|ESP}} [[España]]</small> |[[Primer División d'España 2007/08|2007/08]] |28||3||4||4||0||0||5||1||3||37||4||7 |- !Total !28!!3!!4!!4!!0!!0!!5!!1!!3!!37!!4!!7 |- |rowspan="5"|'''[[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur]]'''<br /><small>{{bandera|ENG}} [[Inglaterra]]</small> |[[Premier League 2008/09|2008/09]] |6||0||0||2||0||0||4||1||0||12||1||0 |- |[[Premier League 2009/10|2009/10]] |1||0||0||2||0||1||0||0||0||3||0||1 |- |[[Premier League 2010/11|2010/11]] |3||0||0||1||0||0||1||0||0||5||0||0 |- |[[Premier League 2011/12|2011/12]] |7||0||1||2||1||1||4||1||1||13||2||3 |- !Total !17!!0!!1!!7!!1!!2!!9!!2!!1!!33!!3!!4 |- |rowspan="2"|'''[[Ipswich Town Football Club|Ipswich Town F. C.]]'''<br /><small>{{bandera|ENG}} [[Inglaterra]]</small> |[[Football League Championship|2008/09]] |8||4||1||-||-||-||-||-||-||8||4||1 |- !Total !8!!4!!1!!-!!-!!-!!-!!-!!-!!8!!4!!1 |- |rowspan="2"|'''[[Galatasaray Spor Kulübü|Galatasaray S. K.]]'''<br /><small>{{bandera|TUR}} [[Turquía]]</small> |[[Süper Lig|2009/10]] |14||0||3||2||0||0||2||0||0||18||0||3 |- !Total !14!!0!!3!!2!!0!!0!!2!!0!!0!!18!!0!!3 |- |rowspan="2"|'''[[Real Racing Club de Santander|Racing de Santander]]'''<br /><small>{{bandera|ESP}} [[España]]</small> |[[Primer División d'España 2010/11|2010/11]] |16||5||3||-||-||-||-||-||-||16||5||3 |- !Total !16!!5!!3!!-!!-!!-!!-!!-!!-!!16!!5!!3 |- |rowspan="2"|'''[[Reial Club Deportiu Mallorca|Mallorca]]'''<br /><small>{{bandera|ESP}} [[España]]</small> |[[Primer División d'España 2012/13|2012/13]] |29||6||7||3||0||0||-||-||-||32||6||7 |- !Total !29!!6!!7!!3!!0!!0!!-!!-!!-!!32!!6!!7 |- |rowspan="3"|'''[[Villarreal Club de Fútbol|Villarreal]]'''<br /><small>{{bandera|ESP}} [[España]]</small> |[[Primer División d'España 2013/14|2013/14]] |31||11||8||3||1||0||-||-||-||34||12||8 |- |[[Primer División d'España 2014/15|2014/15]] |26||1||3||7||1||1||7||4||3||40||6||7 |- !Total !57!!12!!11!!10!!2!!1!!7!!4!!3!!74!!18!!15 |- |rowspan="4"|'''[[Los Angeles Galaxy|LA Galaxy]]'''<br /><small>{{bandera|USA}} [[Estaos Xuníos]]</small> |[[Major League Soccer 2015|2015]] |11||3||5||0||0||0||2||1||2||13||4||7 |- |[[Major League Soccer 2016|2016]] |31||14||5||2||1||1||2||0||0||35||15||6 |- |[[Major League Soccer 2017|2017]] |16||6||1||1||0||1||0||0||0||17||6||2 |- !Total !58!!23!!11!!3!!1!!2!!4!!1!!2!!65!!25!!15 |- ! colspan="2" | Total na so carrera !254!!59!!41!!29!! 4 !!5!! 27 !! 8 !! 9 !!310!!71!!54 |} * <small>''Actualizáu'l [[23 de mayu|6 d'agostu]] del [[2017]]''</small> == Palmarés == === Campeonatos nacionales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |-align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="180"|Títulu !width="160"|Club !width="140"|País !width="95"|Añu |-align=center |[[Supercopa d'España]] |[[Futbol Club Barcelona|F. C. Barcelona]] |{{ESP}} |[[Supercopa d'España de Fútbol 2006|2006]] |} === Campeonatos Internacionales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="text-align: center; font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- bgcolor=DDDDDD !width=180|Títulu !width=160|Equipu !width=140|Sede !width=95|Añu |- |[[Copa Mundial de Fútbol Sub-17|Copa Mundial Sub-17]] |[[Seleición de fútbol sub-17 de Méxicu|Seleición de Méxicu]] |{{PER}} |[[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2005|2005]] |- |[[Copa d'Oru 2009|Copa Oro CONCACAF]] |[[Seleición de fútbol de Méxicu|Seleición de Méxicu]] |{{EUA}} |[[Copa d'Oru de la CONCACAF 2009|2009]] |- |[[Copa d'Oru 2011|Copa Oro CONCACAF]] |[[Seleición de fútbol de Méxicu|Seleición de Méxicu]] |{{EUA}} |[[Copa d'Oru de la CONCACAF 2011|2011]] |- |[[Ficheru:Gold medal.svg|13px]] [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos|Xuegos Olímpicos]] |[[Seleición de fútbol sub-23 de Méxicu|Seleición de Méxicu]] |{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Londres]] |[[Tornéu masculín de fútbol nos Xuegos Olímpicos de Londres 2012|2012]] |- |[[Copa d'Oru 2015|Copa Oro CONCACAF]] |[[Seleición de fútbol de Méxicu|Seleición de Méxicu]] |{{EUA}} |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2015|2015]] |} === Campeonatos amistosos === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |-align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="180"|Títulu !width="160"|Club !width="140"|Sede !width="95"|Añu |-align=center |-align=center |[[Copa Cataluña]] |[[Futbol Club Barcelona|F. C. Barcelona]] |{{bandera|Cataluña}} [[Cataluña]] |[[2007]] |} === Distinciones individuales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="450"|Distinción !width="50"|Añu |- |align=center|Balón de plata na [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17]] |align=center|[[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2005|2005]] |- |align=center|Balón de bronce na [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20]] |align=center|[[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2007|2007]] |- |align=center|Meyor xugador de la [[Copa d'Oru de la Concacaf]] |align=center|[[Copa d'Oru de la Concacaf 2009|2009]] |- |align=center| Segundu meyor xugador Nuevu na [[Copa Mundial de Fútbol de 2010]] |align=center|[[Copa Mundial de Fútbol de 2010|2010]] |- |align=center| Meyor xugador del partíu {{Sel|Méxicu}} - {{Sel|Camerún}} nel [[Copa Mundial de fútbol de 2014|Mundial Brasil 2014]] |align=center|[[Copa Mundial de Fútbol de 2014|2014]] |- |align=center| Nomáu'l meyor xugador [[América Llatina|Llatín]] de la J23 de la [[Major League Soccer|MLS]]<ref>{{cita publicación|url=http://m.goal.com/s/es-mx/news/4947/fútbol-internacional/2015/08/14/14439772/giovani-dos-santos-ye-escogido-meyor-xugador-latino-de-j23-en|títulu=GIOVANI DO SANTOS YE ESCOYÍU MEYOR XUGADOR LLATÍN DE J23 EN MLS|apellíu=|nome=|publicación=[[Goal.com]]|fecha=[[14 d'agostu]] del [[2014]]|páxina=|formatu=PDF}}</ref> |align=center|[[Major League Soccer 2015|2015]] |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces deportista}} {{NF|1989||Do Santos, Giovani}} {{Tradubot|Giovani dos Santos}} [[Categoría:Medayistes olímpicos d'oru de Méxicu]] [[Categoría:Futbolistes del Villarreal Club de Fútbol]] [[Categoría:Futbolistes na Copa Mundial de 2010]] [[Categoría:Futbolistes de Méxicu]] [[Categoría:Futbolistes internacionales de Méxicu]] [[Categoría:Futbolistes na Copa Mundial de 2018]] [[Categoría:Futbolistes de la seleición masculina sub-23 de Méxicu]] [[Categoría:Medayistes olímpicos de Londres 2012]] [[Categoría:Medayistes olímpicos d'oru]] [[Categoría:Futbolistes na Copa América 2011]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] b5zc3c8ua0kwqy8b1036jyfm4b15d0h Glukoza 0 150294 4501311 4345270 2026-06-22T20:47:48Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501311 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Natalia Ilinichna Ionova''' (en [[idioma rusu|rusu]]: Наталья Ильинична Ионова; [[Moscú]], [[Rusia]]; 7 de xunu, 1986), más conocida pol so nome artísticu '''Glukoza''' (en rusu: ''Глюкоза'', tamién escritu ''Глюк'oZa'', lliteralmente «glucosa»), ye una [[cantante]], [[compositora]] y [[actriz]] rusa de [[pop rusu|pop]]. == Biografía == Natalia Ionova nació'l 7 de xunu de 1986, en [[Moscú]], de padres programadores d'ordenadores, y la so hermana mayor ye una [[chef]], con especialidá en pasteles. Cuando neña, ente les sos hobbies destacaron el ballet y l'axedrez. Tamién actuó en películes como ''[[Triumph (película)|Triumph]]'' y ''[[War Of The Princess]]'', según tamién en dellos capítulos de ''[[Yeralash]]''. Anguaño ye aficionada de l'[[aviación]] y tien dos [[Doberman]], amás de que-y gusta conducir el so [[MINI (BMW)|Mini Cooper]] mariellu. Ente los sos artistes favoritos ta [[Madonna (cantante)|Madonna]], [[Moby]], [[Mumiy Troll]] y el grupu rusu de rock [[Agatha Christie (banda)|Agatha Christie]]. == Carrera musical == La carrera musical de Glukoza empezó cuando foi afayada en 2002 pol productor [[Maxim Fadeev]]. Xuntos grabaron el so primer álbum, "Nostra", y llanzó el so primer videu musical, "Nenavizhu [Te odio]", que foi totalmente fechu por aciu animación per ordenador. La so carrera individual tuvo poca popularidá hasta l'añu [[2003]], cuando Glukoza produció "Nevesta [esposa]", una vegada más acompañada d'animaciones. "Nevesta [esposa]" llevar hasta'l visu de la popularidá en [[Rusia]]. === Ésitu === Otros singles de gran popularidá, presentaos nos dos años siguientes fueron "Glukoza Nostra", "Sneg Idet [Ta nevando]", "Oi, Oi", "Malish [Pequeñu]", "Karina" y un dúu con [[Verka Serduchka]], "Zhenica Xotela [Ella quería un noviu]". El so ésitu musical mereció múltiples aponderamientos y premios, como'l premiu [[MTV EMA'S]] a la meyor cantante rusa, el premiu [[Muztv]] a la meyor Meyora del Añu, y el so personaxe animáu foi nomáu "El Calter del Añu" pol motor rusu de busca na web: [[Rambler]]. Dende [[2003]], Glukoza realizó más de quinientos conciertos en 3 años en distintos llugares tales como [[Siberia]], los Urales, la rexón de Volga, el centru de Rusia, [[Bielorrusia]], [[Ucraína]], [[Kazakstán]], Asia central, el Cáucasu, [[Londres]], y [[Estaos Xuníos]]. El númberu de boletos vendíos pa los conciertos de Glukoza xube a más de 1,5 millones d'euros. Glukoza convertir na cara de Avon Color Trend, la vocera de la ropa y motivos de la marca de muñeques "[[My Scene]]", y emprestó la so imaxe animada y el logotipu a la marca de Xeláu Rekondor. Trés arumes tamién utilizaron pa la so publicidá la imaxe de Glukoza: G [Rellumu], L [de vida], y Z [Zoom]. Tamién foi destacada na portada de revistes Elle Girl, la revista [[Hola (revista)|Hola]], la revista [[Seventeen (revista)|Seventeen]], y Shape Magacín. En xunu de 2005, Glukoza llanzó'l so segundu álbum "Moskva" colos singles "Schweine" (gochos), "Yura", "Moskva" (Moscú) y "K Chertu" (Al Diañu), colo que'l so total de ventes d'álbumes xubió a más de 1 millón. N'avientu de 2005 grabó y publicó una versión n'inglés del so popular cantar "Schweine" que nun tuvo ésitu nel públicu. A finales de xunu de 2006, Glukoza casóse con Alexander Chistyakov, direutor del Sistema d'Enerxía de Rusia. El so compromisu con Alexander inspiró al direutor de Glukoza, Maxim Fadeev, pa escribir el so más recién ésitu "Svadba" (Boda). Más tarde, en ochobre de 2006, Glukoza presentó un nuevu single tituláu "Sashok". Al mes siguiente, en payares, se rumoreó que Glukoza daría conciertos "definitivos" en [[San Petersburgu]]. Glukoza siguió dando pequeños conciertos privaos en redol a Rusia hasta xineru de 2007, cuando finalmente tomóse la so llicencia d'embaranzu. Dempués de que nació la so fía, Glukoza volvió a entamar les sos actividaes artístiques, polo que presentó nuevos cantares y videoclips, amás de que participó en programes de televisión y en conciertos. El so cantar "Schweine" figura na banda sonora del videoxuegu ''[[Grand Theft Auto IV]]'', na estación de radio ficticia [[Vladivostok FM]]. Anguaño mora en Moscú, Rusia col so maríu Alexander Chistyakov y la so fía Linda. == Discografía == * ''[[Nostra]]'' (2003) * ''[[Moskva (álbum)|Moskva]]'' (2005) * ''[[Trans-Forma]]'' (2011) == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{Web oficial|http://www.glukoza.com/}} * [http://www.glukozanostra.com/ Fanclub de Glukoza] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090804145054/http://www.glukozanostra.com/ |date=2009-08-04 }} (en rusu ya inglés) * {{Last.fm|Glukoza|Glukoza}} * {{YouTube|channel=GlukozaTV}} * {{discogs artista|Glukoza|Glukoza}} * {{MusicBrainz artist|id=5hala8cb8d-afbf-4ed1-ad0b-c141241b8b69|name=Глюк'oZa}} {{NF|1986|}} {{Tradubot|Glukoza}} [[Categoría:Cantantes de Rusia]] [[Categoría:Cantantes en rusu]] [[Categoría:Persones de Moscú]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] jl8ldkzuq2xdtc6x1tdyleez0plowxz Guerra de chancia 0 151921 4501372 4339689 2026-06-23T05:28:47Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501372 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar | nome_batalla = Guerra de chancia| imaxe = | descripción_imaxe = | fecha = 6 d'ochobre de 1939 – 10 de mayu de 1940| llugar= [[Llinia Maginot]] y [[Llinia Sigfrido]]| resultáu= [[Batalla de Francia]]| casus = | territoriu = | combatientes1 = {{bandera|Francia}} [[Francia]]<br />{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Imperiu británicu|Reinu Xuníu]]| combatientes2 = {{bandera|Alemaña|Nazi}} [[Tercer Reich]]| comandante1 = | comandante2 = | soldaos1 = | soldaos2 = | baxes1 = | baxes2 = | campaña = }} [[Ficheru:People of Warsaw under GB Embassy 3.09.1939.jpg|thumb|200px|El pueblu de [[Varsovia]] nuna demostración de simpatía frente a la embaxada británica, xusto dempués de la declaración de guerra a l'[[Alemaña nazi]].]] La '''''drôle de guerre''''' (pronúnciese ''droldeguér'') o '''guerra de chancia''', dacuando conocida como «la guerra falsa» o «guerra ilusoria», ye una espresión [[Francia|francesa]] referida al periodu de la [[Segunda Guerra Mundial]] que, sobre'l [[teatru d'operaciones]] [[Europa|européu]], empezó cola [[declaración de guerra]] que [[Tercer República Francesa|Francia]] y el [[Reinu Xuníu]] dirixeron a [[Alemaña nazi|Alemaña]], el [[3 de setiembre]] de [[1939]], y acabó cola invasión alemana de Francia, [[Bélxica]], los [[Países Baxos]] y [[Luxemburgu]] el [[10 de mayu]] de [[1940]].<ref>{{Cita web |url=http://www.historylearningsite.co.uk/phoney_war.htm |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130402205109/http://www.historylearningsite.co.uk/phoney_war.htm |fechaarchivu=2013-04-02 }}</ref> Nesti intervalu de tiempu [[Traición occidental|les tropes franceses y britániques apenes se movilizaron]] y nun participaron en nengún actu bélicu contra los alemanes, a pesar de qu'en virtú de l'[[Alianza militar anglu-polaca|alianza anglu-polaca]] y [[Alianza militar francu-polaca|francu-polaca]], dambos países taben obligaos a asistir militarmente a [[Polonia]]. Mientres el periodu entendíu ente setiembre de 1939 y mayu de 1940, los principales actos bélicos contra'l [[Tercer Reich]] asocedieron en batalles navales nel océanu Atlánticu. Inclusive la [[Guerra d'Iviernu]] ente [[Finlandia]] y la [[XRSS]] (avientu 1939-marzu 1940) trescurrió ensin que Francia o Reinu Xuníu llanzaren ataque dalgunu contra Alemaña.<ref>https://news.google.com/newspapers?id=sSkbAAAAIBAJ&sjid=R0wEAAAAIBAJ&pg=4375,4420477&dq=something-phoney&hl=en</ref> La [[Operación Weserübung|invasión alemana de Noruega y Dinamarca]] el [[8 d'abril]] de 1940 significó'l primer enfrentamientu bélicu direutu de franceses y británicos contra tropes alemanes, pero ello asocedió namái en territoriu noruegu, teatru bélicu llonxanu de los principales contendentes. Mentanto los exércitos adversarios espiábense mutuamente a lo llargo del ríu [[Rin]] (la frontera francu-xermana), ensin que dalgún tomara iniciatives béliques. Namái l'ataque alemán del [[10 de mayu]] de 1940 acabó cola ''guerra de chancia''. La espresión ''drôle de guerre'' foi utilizada per primer vegada pol periodista francés [[Roland Dorgelès]], nun reportaxe sobre l'exércitu aliáu qu'esperaba la ofensiva tres la [[llinia Maginot]].<ref>{{cita llibru |apellíos= Dorgelès|nome= Roland |títulu= Entestáu en Gran crónica de la Segunda Guerra Mundial |añu= 1973 |editorial= Seleiciones del Reader's Digest, S.A. |ubicación= Madrid, España |isbn=978-84-7142-104-3 |volume=1 |páxines= 93-107}}</ref> Nel Reinu Xuníu llamar a esti periodu ''Phoney War'' o ''guerra falsa'', ente que n'Alemaña llamóse-y ''Sitzkrieg'' o "guerra d'asientu" (xugando equí cola espresión [[Blitzkrieg]]). == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{ORDENAR:Drole de guerre}} {{Tradubot|Guerra de broma}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Política en 1939]] [[Categoría:Francia en 1939]] [[Categoría:Segunda Guerra Mundial]] [[Categoría:Batalles de la Segunda Guerra Mundial]] 3vu7x5ne403l60i24dxw8kwaebb4lmb Guerra nuclear 0 152105 4501382 4427352 2026-06-23T06:15:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501382 wikitext text/x-wiki {{otrosusos}} {{ficha xenérica}} La '''guerra nuclear''' ye un tipu de [[guerra]] que se llevaría a cabu por aciu l'empléu d'[[arma nuclear|armes nucleares]], una clase d'[[arma de destrucción masiva]]. Puede tratase d'una '''guerra nuclear llindada''' o una '''guerra nuclear total'''. Esti tipu de conflagración tien les sos propies teoríes, estratexes, táctiques y conceutos, distintos de los de la [[guerra convencional]], que fueron variando a lo llargo de les décades. Puede llibrase na tierra, el mar, l'aire, l'espaciu ya inclusive nel sosuelu, a distintes escales, con medios bien distintos. Postulóse que, nuna guerra nuclear total, la [[radiación]] y el [[cambéu climáticu]] qu'ésta produciría dexaríen l'[[atmósfera]] de la [[Tierra]] bien afeutada y posiblemente la [[especie humana]] y el restu de seres vivos del mundu sufriríen los efeutos d'un [[iviernu nuclear]]. Los sobrevivientes tendríen de realizar la reconstrucción de les infraestructures del planeta nunes condiciones bien difíciles. La flora y la fauna sería afeutada por múltiples [[mutación|mutaciones]]. Hasta'l momentu, l'únicu ataque con armes nucleares de la historia foi unillateral y efeutuóse nel [[bombardéu estratéxicu]] de les ciudaes xaponeses d'[[Bombardeos atómicos sobre Hiroshima y Nagasaki|Hiroshima y Nagasaki]] per parte de los [[Estaos Xuníos]], que conducieron a rematar la [[Segunda Guerra Mundial]]. Estos dos bombes causaron en redol a 200&nbsp;000 muertes y un númberu entá mayor de mancaos y afeutaos, la mayoría civiles. A pesar d'ello, l'escasu númberu y amenorgada potencia d'estes armes primitives nun dexen colegir los resultaos d'una guerra nuclear a gran escala con armamentu contemporaneu. Dellos autores apunten qu'una guerra nuclear a gran escala equivaldría a un [[eventu amestáu a la estinción]]. Ensin llegar a esti estremu, esisten poques duldes sobre la so capacidá p'aniquilar pueblos, naciones y modelos de [[civilización]] enteros, con cientos ya inclusive miles de millones de baxes. La posibilidá d'una destrucción completa de la civilización humana de resultes de la guerra nuclear inspiró tamién el [[pacifismu|movimientu pacifista]] contemporaneu, a partir de los trabayos del [[Comité d'Emerxencia de los Científicos Atómicos]], compuestu por numberoses personalidaes que participaren nel desenvolvimientu de les primeres armes d'esti tipu y yeren dafechu conscientes de les sos posibilidaes aniquiladoras. Ente estos, cuntábense [[Albert Einstein]], [[Harold C. Urey]], [[Linus Pauling]] y [[Leó Szilárd]]. Por cuenta del so enorme poder devastador, les armes nucleares fueron frecuentemente oxetu de numberosos [[tratáu|trataos]] y negociaciones internacionales, y tán suxetes a rexímenes de vixilancia, proteición ya inspeición especiales. La guerra nuclear ye un recursu utilizáu comúnmente na [[lliteratura]] de [[ciencia ficción]] que se punxo de moda mientres la [[Guerra Fría]] por cuenta de la tensión ente les dos superpotencies, dambos posesores d'armes nucleares, lo que derivó n'ensame de rellatos nos cualos les armes nucleares y los sos efeutos yeren les protagonistes. L'aparente inevitabilidad d'esti conflictu en casu d'un enfrentamientu ente grandes potencies condució a munches persones a considerar que ''guerra nuclear'' y ''[[Tercer Guerra Mundial]]'' son sinónimos na práutica. La guerra nuclear inspiró tamién a numberosos autores y artistes como símbolu del [[mal]], l'abusu de la [[razón d'estáu]], la violencia, la muerte o la destrucción absolutos. == Historia == [[Ficheru:Nagasakibomb.jpg|miniaturadeimagen|350px|Esplosión nuclear en Nagasaki (9 d'agostu de 1945). Semeya tomada dende unu de los B-29 qu'efeutuaron l'ataque.Bomba concebida por Szilárd.]] {{AP|Historia de les armes nucleares}} El [[sieglu XX]] traxo consigo la [[Teoría de la Relatividá]] y el descubrimientu de la [[Física Atómica]], lo que dexó postular víes pa llograr [[enerxía]] del [[nucleu atómicu|nucleu del átomu]]. El día [[12 de setiembre]] de [[1933]], cinco años antes del descubrimientu de la [[fisión]] y namái siete meses dempués del descubrimientu del [[neutrón]], el físicu húngaru [[Leó Szilárd]] afayó que yera posible lliberar grandes cantidaes d'enerxía por aciu reaiciones neutrónicas en cadena.<ref name="DW">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,1560877,00.html | títulu = ¿La bomba atómica sobre Berlín? | añu = 2005 | obra = [[Deutsche Welle]] 25.4.2005 | fechaaccesu = 24 d'avientu de 2007 | idioma = castellanu}}</ref> El [[4 de xunetu]] de [[1934]], Szilard solicitó la patente d'una ''bomba atómica'' onde non yá describía esta reaición en cadena neutrónica, sinón tamién el conceutu esencial de [[masa crítico]]. La patente foi-y concedida, lo cual convierte a Leó Szilárd nel inventor de la [[bomba atómica]].<ref name="SZILARD">{{Cita web |url = http://www.pandab.org/who-invented-the-atomic-bomb.html |títulu = Who Invented the Atomic Bomb? |obra = Privacy, business and law online newsletter |fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081007021720/http://www.pandab.org/who-invented-the-atomic-bomb.html |fechaarchivu = 7 d'ochobre de 2008 }}</ref> En payares de [[1938]], la física alemana [[Lise Meitner]] llogró identificar traces de [[bariu]] nuna muestra d'[[uraniu]]. La presencia d'esti elementu namái pudo esplicase asumiendo que se produxera una [[fisión nuclear]]. El descubrimientu axudicóse-y a [[Otto Hahn]].<ref name="MEITNER">{{Cita web | url = http://www.sdsc.edu/ScienceWomen/meitner.html | títulu = A Battle for Ultimate Truth | obra = San Diego Supercomputer Center | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref> En xineru de [[1939]], [[Niels Bohr]] ''redescubriría'' la fisión nos [[Estaos Xuníos]]. El físicu teóricu [[Robert Oppenheimer|Julius Robert H. Oppenheimer]], trés díes depués de lleer la conferencia de Bohr, diose cuenta de que la fisión del [[átomu]] produciría un escesu de neutrones aplicable pa construyir la bomba concebida por Szilárd. === El proyeutu Manhattan: Hiroshima y Nagasaki === A entamos de la [[Segunda Guerra Mundial]], poro, munchos científicos y gobiernos yeren conscientes de la posibilidá de crear una arma nuclear. Sicasí, namái [[Alemaña]] y [[Estaos Xuníos]] taben en condiciones d'embarcase nel proyeutu con seriedá. Dende'l principiu, el programa alemán tuvo llaráu de dificultaes, llimitaciones y errores, probablemente pola ausencia d'una perceición teórica clara sobre les sos posibilidaes.<ref name="FRACASOALEMAN">{{Cita web | url = http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C05Y7D8123CF933A25751C0A9649C8B63 | títulu = Editorial Observer; Still a Mystery: Nazi Germany's Atomic Bomb Failure | añu = 10 de febreru de 2002 | obra = The New York Times | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref><ref name="FRACASOALEMANYURI">{{Cita web | url = http://www.lapizarradeyuri.com/2010/10/31/l'error-de-un-nobel-que-condergo-el proyeutu-atomico-nazi/ | títulu = L'error que condergó al proyeutu atómicu nazi | añu = 31 d'ochobre de 2010 | obra = La Cayuela de Yuri | fechaaccesu = 8 de xunetu de 2012 | idioma = castellanu }}</ref> Estaos Xuníos, sicasí, cuntaba colos recursos industriales y los meyores celebros del so tiempu: [[Albert Einstein]], Leo Szilard, [[Robert Oppenheimer]], [[Enrico Fermi]], [[Arthur Compton]] y munchos más. Eso dexó-yos empecipiar de callao el monumental [[Proyeutu Manhattan]], al envís de construyir bombes atómiques que-yos otorgaren una ventaya decisiva na Segunda Guerra Mundial. <ref name="MANHATTAN">{{Cita web | url = http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/index.htm | títulu = The Manhattan Project: An Interactive History | obra = Oficina de recursos históricos, Departamentu d'Enerxía de los Estaos Xuníos | fechaaccesu = 28 d'agostu de 2015 | idioma = inglés}}</ref> El Proyeutu Manhattan dexó-yos fabricar siquier tres nucleos esperimentales d'[[uraniu]] y [[plutoniu]], pesaos y primitivos. El primeru d'ellos, denomináu a cencielles [[Prueba Trinity|''The Gadget'']] (''el dispositivu''), foi españáu nel [[Xornada del Muertu Ermu Xornada del Muertu]] de [[Nuevu Méxicu]] (Estaos Xuníos continentales), a les 5:29:45 del [[16 de xunetu]] de [[1945]] (hora llocal). Trátase d'una arma de fisión de plutoniu de 19 [[quilotón|kt]] de potencia. Foi la primer detonación nuclear producida pola especie humana. Poco dempués, los díes [[6 d'agostu|6]] y [[9 d'agostu]] de [[1945]], la [[Fuercia Aérea de los Estaos Xuníos]] llanzó dende bombarderos [[B-29]] dos tales bombes atómiques sobre les ciudaes [[Xapón|xaponeses]] d'[[Bombardeos atómicos sobre Hiroshima y Nagasaki|Hiroshima y Nagasaki]]. La primera yera una bomba por disparu d'uraniu d'unos 15 kt, llamada ''[[Little Boy]]'', y la segunda funcionaba por [[implosión]] de plutoniu sol nome ''[[Fat Man]]'', con unos 25 kt de potencia. Esto equival a la ventena parte de la potencia de les armes nucleares actuales, y una milésima de les más potentes desenvueltes mientres la Guerra Fría. Dambes ciudaes resultaron aniquilaes instantáneamente, con un saldu averáu d'ente 150&nbsp;000 y 220&nbsp;000 muertos,<ref name="RERF">{{Cita web | url = http://www.rerf.or.jp/xeneral/qa_y/qa1.html | títulu = How many persons perished in or survived the atomic bombings? | obra = Radiation Effects Research Foundation | fechaaccesu = 20 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070919143939/http://www.rerf.or.jp/xeneral/qa_y/qa1.html | fechaarchivu = 2007-09-19 }}</ref> la gran mayoría civiles. Un númberu indetermináu de persones finaron con posterioridá por cuenta de les sos firíes y a los efeutos de la radiación. Producióse un eleváu númberu de mutaciones en ñácaros, mientres delles xeneraciones. Estos fechos, que constitúin el primer y hasta agora únicu usu d'armes nucleares nun conflictu real, bastiaron la capitulación de Xapón y el fin de la Segunda Guerra Mundial. === Preparativos pa la Guerra Termonuclear Total === L'evidente poder que daben estes armes empecipió una enorme [[carrera d'armamentos]] ente les potencies que yá s'aldovinaben enfrentaes na [[Guerra Fría]], tantu con al respective de les armes atómiques en sí mesmes como a los vectores de llanzamientu que dexen llevales hasta los sos blancos y los medios téunicos y humanos estensivos, necesarios pa operales conducentemente. La [[Xunión Soviética]], que venía siguiendo bien estrechamente'l Proyeutu Manhattan dende siquier [[1943]] y desenvolviera yá les sos propies investigaciones nel [[Institutu Kurchátov]], llogró españar un retruque de la bomba de Nagasaki ("[[Joe 1]]") nel polígonu de [[Semipalatinsk]], na mañana del [[29 d'agostu]] de [[1949]]. Sicasí, la URSS desenvolvía paralelamente una arma de diseñu totalmente propiu ("[[Joe 2]]") qu'españó'l [[24 de setiembre]] de [[1951]], lliberando 38 Kt. La Guerra Fría Nuclear empezara. Siguiéron-yos el [[Reinu Xuníu]] el [[3 d'ochobre]] de [[1952]] (''"[[Operación Hurricane]]"''), [[Francia]] el [[13 de febreru]] de [[1960]] (''"[[Gerboise Bleue]]"'') y China, el [[16 d'ochobre]] de [[1964]] (''"[[Dispositivu 596]]"''). Simultáneamente a estos acontecimientos, habíase vueltu evidente qu'esistía una manera de desenvolver armes con potencies mayores por munchos órdenes de magnitú: la [[fusión nuclear]], qu'asonsaña les reaiciones enerxétiques de les [[estrella|estrelles]]. Por aciu una segunda fase compuesta d'[[isótopu|isótopos]] del [[hidróxenu]] y el [[litiu]], Estaos Xuníos llogró faer españar la primer arma ''termonuclear'' o ''bomba d'hidróxenu'' el [[1 de payares]] de [[1952]] (''"[[Operación Ivy]]"'', [[Islles Márxal]]). Siguió-yos la Xunión Soviética menos d'un añu dempués, primero con una bomba de fusión parcial ("[[Joe 4]]", [[12 d'agostu]] de [[1953]]) y depués con una de fusión completa. A diferencia de les armes norteamericanes, estes primeres armes ruses de fusión yeren aplicables militarmente, non meros dispositivos esperimentales. Estaos Xuníos nun tendría una arma de fusión militarizable hasta [[1954]]. Paralelamente, llibrábase otra batalla ente les superpotencies: la [[carrera espacial]]. Amás de les sos aplicaciones civil y científicu, a naide escapóse-y que la disponibilidad de grandes [[cohete espacial|cohetes espaciales]] dexaría tamién desenvolver [[misil balísticu intercontinental|misiles pesaos d'algame intercontinental]], bien cimeros a los bombarderos aéreos utilizaos hasta entós ya imposibles de baltar. Xeneralmente inspiraos na [[Cohete V2|V2]] alemana de la Segunda Guerra Mundial, estos misiles otorgaríen el poder de llibrar gran númberu d'armes nucleares contra blancos remotos, asitiaos n'otros continentes. La posibilidá de llanzar bombes atómiques con cohetes rescamplar dende'l principiu, pero nun se disponía de vectores grandes y fiables pa faelo con eficacia. [[Ficheru:Russia-Moscow-VDNH-Rocket R-7-1.jpg|miniaturadeimagen|left|240px|R-7 8K72 [[Vostok (Cohete)|Vostok]] exhibíu nel [[Centru Panruso d'Esposiciones]], variante civil del primer [[misil balísticu intercontinental]].]] El primer [[misil balísticu intercontinental]] verdaderu foi'l [[Cohete R-7]] soviéticu (llamáu n'[[Occidente]] SS-6 ''Sapwood''), una variante del mesmu propulsor utilizáu pa llanzar el [[Sputnik]], la primer nave espacial n'órbita. Podía llanzar una bomba de 3 [[megatón|Mt]] a 8800 km de distancia, lo que-y dexaba algamar los Estaos Xuníos continentales, [[Europa]] y la mayor parte del [[Hemisferiu Norte]]. Esta variante militar probar por primer vegada'l [[15 d'avientu]] de [[1959]]. Llueu-yos siguieron los [[Titan (cohete)|Titán]] norteamericanos de 9 Mt. Per primer vegada na historia humana, yera posible llevar la devastación más absoluta al corazón del enemigu. La consciencia d'esti fechu significó fondos tresformamientos na mentalidá político y social, polo xeneral pesimistes y ominosas, y dio llugar a numberoses novedaes culturales y na civilización. Militarmente, les armes nucleares adquirieron un calter igualador que torgaba a cualquier potencia empecipiar una guerra contra la otra, sobremanera desque'l so númberu y prestaciones garantizaron la [[Estratexa de les armes nucleares|destrucción mutua asegurada]]. Hubo que crear nuevos conceutos, teoríes, táctiques y estratexes pa esta arma radicalmente distinta, según formar a xeneraciones de téunicos y soldaos, y esplegar numberosos equipos avanzaos (dende [[radar]]es y [[satélite artificial|satélites]] hasta sistemes novedosos de [[C3I|mandu, control, comunicaciones ya intelixencia]]) pa podeles usar eficientemente. Esto aguiyó'l desenvolvimientu de numberoses invenciones, ente les que cabo incluyir [[Internet]] (que se deriva d'[[ARPANET]], una rede que cuntaba ente les sos capacidaes la de ser especialmente resistente a un ataque nuclear llindáu, anque nun fuera la so carauterística esencial). L'aparente inminencia d'una guerra nuclear dio ales pa la creación del [[pacifismu|movimientu pacifista]] contemporaneu, empecipiáu polos mesmos científicos atómicos, más conscientes que los demás de los sos riesgos. Mientres tola Guerra Fría dambes potencies y otres menores amenaciar con decenes de miles d'armes nucleares emprestes pa disparar, según un conceutu denomináu ''overkill'' que garantizaba la destrucción total del enemigu decenes de vegaes. Hubo delles ocasiones en que tuvieron a minutos de ser llanzaes, por cuenta d'errores o situaciones conflictives, la más conocida de les cualos ye la [[Crisis de los misiles de Cuba]]. Sicasí, nun foi la única, nin la más grave. Xeneralmente considérase que'l más peligrosu de tolos incidentes asocedió na redolada de les maniobres de la [[OTAN]] '''"[[Able Archer 83]]"''', diseñaes nun contestu d'[[guerra psicolóxica|operaciones psicolóxiques]] contra la Xunión Soviética, que fueron percibíes polos dirixentes d'esti país como una amenaza direuta real. Esto llevó a les fuercies nucleares soviétiques al estáu de máxima alerta mientres selmanes, mientres n'Occidente teníase una falsa impresión de tranquilidá, polo qu'inclusive un incidente menor podría disparar la respuesta nuclear.<ref>{{cita publicación | url=https://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/episodes/22/spotlight/ | títulu=War Games: Soviets, fearing Western attack, prepared for worst in '83 | editorial=CNN | autor=Bruce Kennedy | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081219114101/https://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/episodes/22/spotlight/ | fechaarchivu=19 d'avientu de 2008 }}</ref><ref>Andrew and Gordievsky, ''Comrade Kryuchkov's Instructions'', 85–7.</ref><ref name = "Fischer Reversal 123,31">Beth Fischer, ''Reagan Reversal'', 123, 131.</ref><ref name = "Pry Scare 37-9">Pry, ''War Scare'', 37–9.</ref><ref>Oberdorfer, ''A New Era'', 66.</ref><ref name = "SNIE 84">''SNIE 11-10-84'' "Implications of Recent Soviet Military-Political Activities" Central Intelligence Agency, May 18, 1984.</ref><ref>{{Cita web |autor=[[John Lewis Gaddis]] and John Hashimoto |títulu=COLD WAR Chat: Professor John Lewis Gaddis, Historien |url=https://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/guides/alderique/chats/gaddis |fechaaccesu=29 d'avientu de 2005 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050901185224/https://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/guides/alderique/chats/gaddis/ |fechaarchivu=1 de setiembre de 2005 }}</ref><ref>Andrew and Gordievsky, ''Comrade Kryuchkov's Instructions'', 87–8.</ref><ref name = "Pry Scare 43-4">Pry, ''War Scare'', 43–4.</ref> Poco antes asocediera'l ''[[Stanislav Petrov|Incidente del equinocciu de seronda]]'', onde les fuercies nucleares soviétiques pudieron tar a escasos minutos del llanzamientu, lo que contribuyó a enterriar la situación entá más.<ref name="petrov">{{Cita web | url=http://www.washingtonpost.com/wp-srv/inatl/longterm/coldwar/shatter021099b.htm | títulu=I Had A Funny Feeling in My Gut | autor=David Hoffman | editorial=Washington Post |fecha=10 de febreru de 1999}}</ref><ref name="AWC">{{Cita web | url=http://www.worldcitizens.org/petrov2.html | títulu=The Man Who Saved the World Finally Recognized | editorial=Association of World Citizens | fechaaccesu=7 de xunu de 2007 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070805031536/http://www.worldcitizens.org/petrov2.html | fechaarchivu=5 d'agostu de 2007 }}</ref> === Situación actual === Esti grau de peligru y tensión dio llugar a numberosos [[tratáu|trataos]], tratando de llindar el so esplegue y efeutos. El primeru de toos ellos foi'l [[Tratáu de prohibición parcial d'ensayos nucleares]] (1963), pol que terminaron les pruebes nucleares atmosfériques. Siguió-y el polémicu [[Tratáu de Non Proliferación Nuclear]] (1968), qu'acuta la disponibilidad d'armes nucleares a los países que yá les teníen neses feches. Más relevantes fueron los [[Alcuerdos SALT]] de los [[años 1970]] ente les principales superpotencies, según el [[Tratáu INF]]. Dambos llindaben el númberu de llanzadores y cabeces; este ye l'entamu na práutica del '''desarme nuclear'''. Al rematar la Guerra Fría y amenorgase por tanto'l grau de confrontación ente les superpotencies, implementóse'l tratáu [[START I]] (1991); esto amenorgó finalmente'l númberu real de cabeces nun plan de desarme que remataría en [[2001]], con unes 2000 ojivas esplegaes. Sicasí, la denuncia norteamericana del [[Tratáu sobre Misiles Anti-Balísticos]] de 1972 torgó la ratificación per parte rusa del tratáu [[START II]] (1993), qu'amenorgaría esta cifra a 2000 cabeces en 2012. Tamién bloquió la negociación del START III. El [[Tratáu d'Amenorgamientos d'Ofensives Estratéxiques]] (SORT) de 2003 propunxo un oxetivu bien difuminado y del que cualesquier de les partes puede retirase en cualquier momentu. Darréu, en 2010, aprobóse'l tratáu [[START III|''New START'']] qu'amenorga'l númberu de cabeces estratéxiques actives a 1550 por caúna de los dos grandes potencies nucleares. Anque'l númberu d'armes nucleares llistes pa disparar y el so nivel d'alerta baxó considerablemente, éstes siguen conformando la columna vertebral y primer garantía de seguridá en munchos países industrializaos del mundu. Tales amenorgamientos traduciéronse nun "olvidu" social d'esta amenaza mientres se favorecía la medrana hipotética de que tales armes acaben en poder de grupos [[terrorismu|terroristes]], sobremanera dende dellos gobiernos y medios de comunicación.<ref name="ITIMES">{{Cita web |url = http://www.timesoftheinternet.com/7583.html |títulu = Anti-nuclear terrorism group launched |obra = Internet Times |fechaaccesu = 20 d'ochobre de 2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090125120930/http://www.timesoftheinternet.com/7583.html |fechaarchivu = 25 de xineru de 2009 }}</ref><ref name="WHITEHOUSE">{{Cita web | url = http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2006/07/20060715-3.html | títulu = Fact Sheet: The Global Initiative to Combat Nuclear Terrorism | obra = www.whitehouse.org | fechaaccesu = 20 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref><ref name="AMERICAGOV">{{Cita web |url = http://www.america.gov/st/washfile-english/2006/July/20060716182532ikceinawza0.2455561.html |títulu = Bush, Russia's Putin Announce Program Against Nuclear Terrorism |obra = www.america.gov |fechaaccesu = 20 d'ochobre de 2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080213060223/http://www.america.gov/st/washfile-english/2006/July/20060716182532ikceinawza0.2455561.html |fechaarchivu = 13 de febreru de 2008 }}</ref><ref name="ALLISON">{{Cita web | url = http://belfercenter.ksg.harvard.edu/publication/1271/nuclear_terrorism_poses_the_gravest_threat_today.html | títulu = Nuclear Terrorism Poses the Gravest Threat Today | obra = Graham Allison, Direutor, Belfer Center for Science and International Affairs; Douglas Dillon Professor of Government; Faculty Chair, Dubai Initiative, Harvard Kennedy School | fechaaccesu = 20 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20160303192337/http://belfercenter.ksg.harvard.edu/publication/1271/nuclear_terrorism_poses_the_gravest_threat_today.html | fechaarchivu = 2016-03-03 }}</ref><ref name="NATO">{{Cita web | url = http://www.ndc.nato.int/download/publications/resnotes07.pdf | títulu = STATE-SPONSORED NUCLEAR TERRORISM: A NEW DETERRENCE CHALLENGE? | obra = NATO Defense College | fechaaccesu = 20 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090306182918/http://www.ndc.nato.int/download/publications/resnotes07.pdf | fechaarchivu = 2009-03-06 }}</ref> Magar el peligru de guerra nuclear ente naciones persiste gravemente, esisten series duldes sobre les posibilidaes reales d'un grupu terrorista pa faese con una arma atómica. Amás de la dificultá p'apoderase de componentes esenciales de la mesma, o d'una arma completa, tratar d'un sistema tecnológicamente complexu con esixencies de caltenimientu y operación pocu compatibles cola naturaleza clandestina ya irregular de les organizaciones terroristes. Namái la reposición y reforja de los componentes radiactivos —que van decayendo conforme avanza la so vida media— riquen una infraestructura teunolóxica ya industrial namái al algame d'estaos o grandes corporaciones privaes. La resultancia ye que nunca se detectó una arma nuclear o componentes sustanciales de la mesma en manes d'un grupu terrorista, nin tampoco la voluntá clara de tener.<ref name="RAND">{{Cita web | url = http://www.rand.org/commentary/051307WT.html | títulu = Nuclear Terror: How Real? | obra = Brian Michael Jenkins, RAND Corporation | fechaaccesu = 20 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref><ref name="MUELLER">{{Cita web | url = http://polisci.osu.edu/faculty/jmueller/APSA2007.PDF | títulu = REACTIONS AND OVERREACTIONS TO TERRORISM: THE ATOMIC OBSESSION | obra = John Mueller, Department of Political Science, Ohio State University | fechaaccesu = 20 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20111211022156/http://polisci.osu.edu/faculty/jmueller/APSA2007.PDF | fechaarchivu = 2011-12-11 }}</ref> == Armes nucleares == {{AP|Arma nuclear|Bomba atómica}} [[Ficheru:Moscow Parad 2008 Ballist.jpg|miniaturadeimagen|320px|derecha|Vehículu llanzador del [[ICBM]] [[Rusia|rusu]] [[misil SS-25|Tópol]], Moscú, [[2008]].]] Una arma nuclear ye un [[esplosivu]] d'alta enerxía, que llogra la mesma por aciu la [[fisión]] o [[fusión nuclear|fusión]] del [[nucleu atómicu]]. Pa la fisión, utilícense átomos pesaos como'l [[uraniu]] o [[plutoniu]], y pa la fusión átomos bien llixeros como ciertos [[isótopu|isótopos]] del [[hidróxenu]] ([[deuteriu]] y [[tritiu]]) y el [[litiu]]. Trátase d'un usu militar de la [[enerxía nuclear]]. La so carauterística fundamental anicia na posibilidá de lliberar una [[potencia esplosiva]] equivalente a miles o millones de [[tonelada|tonelaes]] de [[Trinitrotoluenu|TNT]] con un dispositivu de pocos kilogramos de pesu, fácilmente militarizable. Nun esiste nengún material estructural nel [[universu]] conocíu capaz d'aguantar l'impautu térmicu, mecánicu y radiolóxicu d'una detonación nuclear a curtia distancia. Una carga nuclear de potencia común, afechiscamente allugada nes proximidaes del blancu, desintegrará cualquier oxetivu civil o militar y va causar enormes daños y morrina pela redolada, inclusive a quilómetros de distancia. Por esta razón, les armes nucleares considérense'l máximu esponente de les [[armes de destrucción masiva]]. === Clasificación teunolóxica === Tecnológicamente, les armes nucleares estremar en ''bombes atómiques'' o ''de fisión'', per un sitiu, y ''bombes d'hidróxenu'', ''armes termonucleares'' o ''de fusión'', por otru:<ref name="STUFF">{{Cita web | url = http://science.howstuffworks.com/nuclear-bomb.htm | títulu = How nuclear bombs work | obra = howstuffworks.com | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref> :* Les '''bombes atómiques''' o '''de fisión''' son dispositivos qu'estacen átomos pesaos d'uraniu o plutoniu por aciu una [[reaición en cadena]] ultrarrápida. La fisión ye un procesu [[exotérmico]] que llibera cantidaes sustanciales d'enerxía, enforma mayor que nes reaiciones [[química|químiques]] de los esplosivos convencionales. Esta enerxía escapa en forma de [[radiación gamma]] y [[enerxía cinética]] de los fragmentos del nucleu, caleciendo asina rápido la materia que s'atope alredor. Esta materia (por casu, l'aire), al dilatase, provoca una poderosa onda de choque a alta temperatura. El material fisible aparente ye'l plutoniu-239, y la téunica más corriente ye la [[implosión]] [[Volume (matemática)|xeométrica]]. :* Les '''bombes d'hidróxenu''', '''armes termonucleares''' o '''de fusión''' consten de dos o más etapes. La primera d'elles (''primariu'') utiliza una pequeña bomba atómica pa empecipiar un procesu de fusión nuclear de los nucleos d'átomos llixeros d'hidróxenu y litiu que s'atopen na segunda (''secundariu''). Esti procesu ye análogu al que se da nos [[estrella|soles]], y definióse como ''encender una estrella sobre una ciudá''. La diferencia de masa ente los nucleos componentes del secundariu y el resultante (de normal, [[heliu]] y [[beriliu]] o nuevos isótopos de litiu y tritiu, que realimentan la reaición) tresfórmase íntegramente n'enerxía, según la conocida fórmula ''[[Y = mc²]]''. Dalgunes d'estes reaiciones, como la de deuteriu + litiu-6, cuntar ente les más enerxétiques del universu conocíu, namái per debaxo de la reaición materia-[[antimateria]]. Una carga de fusión puede producir temperatures locales equivalentes ente 20 y 400 millones de [[graos centígrados]],<ref name="IEER">{{Cita web | url = http://www.ieer.org/reports/fusion/dtq.pdf | autor = Arjun Makhijani, Ph.D. y Hisham Zerriffi | títulu = Dangerous Thermonuclear Quest: The Potential of Explosive Fusion Research for the Development of Pure Fusion Weapons | obra = Institute for Energy and Environmental Research | fechaaccesu = 24 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref> más que nel nucleu del [[Sol]] y munchos órdenes de magnitú percima de cualesquier posible rangu d'estabilidá de la [[materia bariónica|materia]]. La mayoría d'armes atómiques modernes son termonucleares de potencia variable, pos la teunoloxía de fusión pesa menos y apurre mayor seguridá, economía y flexibilidá. Esta flexibilidá inclúi poder graduar la potencia esplosiva de la bomba a voluntá, variando la presencia de [[tritiu]] nel secundariu. Tamién dexen escoyer, siquier en parte, el tipu d'enerxía producíu pol arma. === Medios utilizaos pal so llanzamientu === [[Ficheru:Peacekeeper-missile-testing.jpg|miniaturadeimagen|250px|left|Prueba de los vehículos de reentrada [[MIRV]] del canceláu [[ICBM]] [[Estaos Xuníos|norteamericanu]] [[LGM-118A Peacekeeper]], 8 disparaos dende un solu misil (podía llevar 10). Cada traza indica'l descensu d'una cabeza d'ataque, y caúna tenía una potencia comparable a 25 bombes como la de [[Hiroshima]]. Na actualidá, hai en serviciu armes similares.]] De normal, al falar d'armes nucleares referímonos tantu a estos esplosivos atómicos como a los medios utilizaos pa llevalos hasta'l so blancu, y xeneralmente tamién a los medios de sofitu pa llogralo. Asina, entendemos les armes nucleares como un '''sistema integráu complexu''', científicu, industrial, militar y humanu, que remata cuando'l blancu ye algamáu por una esplosión nuclear. Ente estos medios, cabo destacar de manera significativa los vectores de llanzamientu: la llamada ''tríada nuclear''. Clasificándoles por estos llanzadores, pos, les armes nucleares suelen estremase en:<ref name="TRIADA">{{Cita web | url = http://www.atomicarchive.com/History/coldwar/page15.shtml | títulu = Cold War: A brief history - Nuclear Deterrence | añu = 1998 | obra = atomicarchive.com, un proyeutu de la National Science Foundation | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref> :* '''Armes nucleares con base en tierra'''. Trátase de cohetes, de normal empuestos, con diversos algames y capacidaes, operaos dende tierra firme en plataformes fixes o móviles. Los conocíos ''[[misiles balísticos intercontinentales]]'' (ICBM) pertenecen a esta categoría, pero tamién otros proyeutiles de menor algame pal so usu tácticu nel [[campu de batalla]], inclusive disparaos dende pieces d'[[artillería]]. Estos vectores tender a considerar, polo xeneral, como una forma d'artillería terrestre superpesada. Los ICBM son verdaderos cohetes espaciales, que vuelen fora de l'atmósfera de la Tierra y pueden percorrer miles de quilómetros en pocos minutos. Dalgunos d'ellos pueden llanzar delles ojivas [[MIRV]] simultáneamente, con un esplosivu nuclear caúna, utilizando un solu vector. :* '''Armes nucleares con base nel mar'''. Trátase de cohetes similares a los que tienen base en tierra, pero que se llancen dende plataformes navales de superficie o submarines. Esto apúrre-yos una capacidá de maniobra y tapecimientu xeneralmente cimeru a los misiles con base en tierra, pero tamién puede esponelos a riesgos cimeros. Los ''[[Misil balísticu intercontinental pa submarinos|misiles balísticos de llanzamientu submarín]]'' (SLBM, un ICBM naval) pertenecen a esta categoría, según ciertos torpedos, [[misil de cruceru|misiles de cruceru]] y otros misiles más xeneralistas para [[guerra naval]]. Dalgunos d'estos vectores suélense considerar como una forma d'artillería naval superpesada. Al igual que los ICBM, los SLBM viaxen pel espaciu y pueden travesar continentes en menos de trenta minutos, según llanzar cabeces [[MIRV]] múltiples. :* '''Armes nucleares de llanzamientu aereu''', que suelen ser [[bomba de gravedad|bombes d'aviación]] o [[misil de cruceru|misiles de cruceru]] o d'otros tipos lanzables dende aeronaves en vuelu (de normal, bombarderos supersónicos). Considérase una forma más venturera y lenta de lliberar armes nucleares, por cuenta de la posibilidá de que los aviones sían baltaos y a la inherente lentitú comparativa de los proyeutiles atmosféricos; pero tamién un métodu más flexible y adaptativu. Esisten otros llanzadores posibles, prohibíos por tratáu, como los [[Militarización del espaciu|sistemes de bombardéu orbital fraccional]] (FOBS), dende satélites artificiales que pueden empecipiar l'ataque por sorpresa averándose por cualesquier ángulu y trayeutoria.<ref name="FOBS1">{{Cita web | url = http://www.globalsecurity.org/wmd/world/russia/r-36o.htm | títulu = R-36-O / SL-X-? FOBS | añu = 2000 | obra = globalsecurity.org | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref><ref name="FOBS2">{{Cita web | url = http://www.astronautix.com/lvs/tsiklon.htm | títulu = Tsiklon / R-36O FOBS | añu = 1997 | obra = Encyclopedia Astronautica | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref> [[Ficheru:E-4 advanced airborne command post EMP sim.jpg|derecha|333px|miniaturadeimagen|Pruebes pa protexer un [[Boeing 747]] de mandu contra [[Ataque de pulsu electromagnético|ataque de pulsu electromagnético de gran altitú]] (HEMP). El HEMP tien la capacidá de destruyir tolos equipos llétricu y electrónicu qu'escarezan de proteición especial en miles de quilómetros a la redonda.]] === Armes nucleares de propósitu especial === Amás, produciéronse armes nucleares de propósitu especial, como les siguientes: :* La '''[[bomba de neutrones]]''', tamién llamada ''bomba N'', ''bomba de radiación direuto amontada'', ''bomba de fisión-fusión'' o ''bomba de radiación forzada'', que'l so oxetivu ye causar una mayor morrina direuta por irradiación amontada contra los seres vivos, con una menor destrucción de los oxetos inertes.<ref name="NEUTRONES">{{Cita web | url = http://www.airpower.maxwell.af.mil/airchronicles/aureview/1979/jul-aug/snow.html | títulu = Strategic Implications of Enhanced Radiation Weapons: a preliminary analysis | añu = 1979 | obra = Air University Review, Fuercia Aérea de los Estaos Xuníos yan | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081207101307/http://www.airpower.maxwell.af.mil/airchronicles/aureview/1979/jul-aug/snow.html | fechaarchivu = 2008-12-07 }}</ref> Esti tipu d'arma foi oxetu de grandes polémiques mientres la Guerra Fría, por cuenta de la percibida indignidá moral de matar a grandes cantidaes de persones y otros seres vivos mientres se protexen los bienes materiales.<ref name="NEUTRONES2">{{Cita web | url = http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,924959,00.html | títulu = Rallying for Peace | añu = 19 d'ochobre de 1981 | obra = Time | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20130826021734/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,924959,00.html | fechaarchivu = 2013-08-26 }}</ref> :* La '''[[Ataque de pulsu electromagnético|bomba de pulsu electromagnético]]''', tamién llamada ''bomba Y'', ''HEMP'' o ''bomba del arcu iris'' por cuenta de les [[aurora boreal|aurores boreales]] artificiales qu'induz. Trátase d'una esplosión nel espaciu esterior que, por [[efeutu Compton]] d'[[electrones]], degrada o escorda los sistemes llétricu y electrónicu a escala continental. Pola so capacidá de paralizar instantáneamente les sociedaes atacaes, considérase qu'estes armes constituyiríen el ''compás d'apertura'' d'una guerra nuclear.<ref name="HEMP1">{{Cita web | url = http://assist.daps.dla.mil/quicksearch/basic_profile.cfm?ident_number=204459 | títulu = High-altitude electromagnetic pulse (HEMP) protection for ground-based C4I facilities performing critical, time-urgent missions. Part 1 - Fixed facilities. | añu = 1997 | obra = Departamentu de Defensa de los Estaos Xuníos | fechaaccesu = 4 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090125084016/http://assist.daps.dla.mil/quicksearch/basic_profile.cfm?ident_number=204459 | fechaarchivu = 25 de xineru de 2009 }}</ref><ref name="HEMP2">{{Cita web| url = http://digital.library.unt.edu/govdocs/crs/data/2004/meta-crs-6028.tkl | títulu = High Altitude Electromagnetic Pulse (HEMP) and High Power Microwave (HPM) Devices: Threat Assessments. | añu = 2004 | obra = CRS Reports pal Congresu de los Estaos Xuníos | fechaaccesu = 4 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref> :* La '''bomba d'[[escurecimientu]]''' o ''iónica'', qu'españa nes capes cimeres de l'atmósfera pa bloquiar por [[ionización]] [[electromagnetismu|electromagnética]] les señales radioeléctriques de los sistemes de comunicaciones y teledetección, al envís d'escordar la defensa enemiga y les guíes de los sos sistemes [[antimisil]].<ref name="EFEUTOSDOD">{{Cita web | url = http://www.princeton.edu/~globsec/publications/effects/effects10.pdf | títulu = The effects of nuclear weapons | añu = 1977 | obra = Departamentu de Defensa de los Estaos Xuníos | fechaaccesu = 4 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20061217032712/http://www.princeton.edu/~globsec/publications/effects/effects10.pdf | fechaarchivu = 17 d'avientu de 2006 }}</ref><ref name="BLACKOUTDOD">{{Cita web| url = http://www.globalsecurity.org/military/library/policy/army/fm/44-18-1/appf.htm | títulu = FM 44-18-1 - Stinger Teams Operations - Appendix F | añu = 1984 | obra = Departamentu de Defensa de los Estaos Xuníos, reproducíu en globalsecurity.org | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref> :* La '''bomba radiolóxica''' o ''[[bomba puerca]]'', pa causar gran morrina por aciu la diseminación de grandes cantidaes de radiación contra les persones o les sos fontes d'alimentos y agua potable.<ref name="PUERCA">{{Cita web |url = http://www.nrc.gov/reading-rm/doc-collections/fact-sheets/dirty-bombs.html |títulu = Fact Sheet on Dirty Bombse |añu = 2007 |obra = United States Nuclear Regulatory Commission (NRC) |fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080916055848/http://www.nrc.gov/reading-rm/doc-collections/fact-sheets/dirty-bombs.html |fechaarchivu = 16 de setiembre de 2008 }}</ref> Considerada polo xeneral una arma barata y de baxa teunoloxía pa hipotéticos [[terrorismu nuclear|terroristes nucleares]], les sos versiones d'alta teunoloxía, utilizaes poles potencies, podríen amontar descomanadamente los efeutos demográficos d'una arma nuclear. Postulóse una llamada '''bomba ultravioleta''' con oxetu de esterilizar les camperes y campos de cultivu, que'l so grau de realización na práutica ye desconocíu. Leo Szilard propunxo tamién una '''[[bomba de cobaltu (arma)|bomba de cobaltu]]''' o ''bomba del xuiciu final'', capaz de tremar dosis letales de radiación n'árees enormes o inclusive en tola Tierra.<ref name="COBALTU1">{{Cita web | url = http://nuclearweaponarchive.org/Nwfaq/Nfaq1.html#nfaq1.6 | títulu = Nuclear weapons FAQ - 1.6. Cobalt bombs and other salted bombs. | añu = 1998 | obra = Carey Sublette pal High Energy Weapons Archive y la Rand Afrikaans University Engineering | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés}}</ref><ref name="COBALTU2">{{Cita web | url = http://www.tls.timesonline.co.uk/article/0,,25350-2648363,00.html | títulu = Dr Strangelove and the real Doomsday machine | añu = 2007 | obra = The Times | fechaaccesu = 5 d'ochobre de 2008 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20091003120609/http://tls.timesonline.co.uk/article/0,,25350-2648363,00.html | fechaarchivu = 2009-10-03 }}</ref> === Equipos necesarios pa llibrar una guerra nuclear === Otros equipos imprescindibles pa llibrar con eficacia una guerra nuclear son: :* Una infraestructura científica, industrial, humana y teunolóxica abonda y capaz. :* Medios de teledetección de llargu algame y [[alerta temprano]] con base en tierra, mar, aire y espaciu. :* Un sistema de [[C3I|mandu, control, comunicaciones ya intelixencia]] concebíu con esi envís. :* Medios convencionales suficientes pa la [[loxística]] y defensa del sistema de guerra nuclear. :* Una cultura militar, social y política aparente. === Modelos actuales más relevantes d'armes nucleares estratéxiques === Esisten munchos tipos d'armes nucleares. Ente les más relevantes anguaño atópense: :* Los [[ICBM]] [[Tópol]], [[Tópol M]] y [[RS-24]] ([[Rusia]]); [[LGM-30 Minuteman]] ([[Estaos Xuníos]]); [[DF-41]], [[DF-31]] y [[DF-5]] ([[China]]). :* Los misiles d'algame mediu [[Agni (misil)|Agni]] ([[India]]); [[Ghauri]] y [[Shaheen]] ([[Paquistán]]); y [[Jericho (misil)|Xericó]] ([[Israel]]). :* Los [[SLBM]] de llanzamientu [[submarín]] [[Trident II D5]] (Estaos Xuníos y [[Reinu Xuníu]]); [[R-39]] y [[Bulava]] (Rusia); y [[M-45 SLBM]] ([[Francia]]). :* Los [[misil de cruceru|misiles de cruceru]] de mediu algame [[BGM-109 Tomahawk]] (Estaos Xuníos y Reinu Xuníu); y [[Raduga Kh-55]] (Rusia), que pueden dir forníos con cabeces convencionales o nucleares. === Sistemes de proteición antimisiles === Plantegóse la posibilidá de crear sistemes [[antimisil]] pa detener un ataque nuclear mientres se produz, el más conocíu de los cualos foi la ''[[Iniciativa de Defensa Estratéxica]]'' de EE.&nbsp;UU. Sicasí, l'únicu sistema antibalístico que realmente llegó a tar operativu ye'l [[A-135|Sistema de Defensa de Moscú]]. Anguaño, los Estaos Xuníos traten d'esplegar un [[Escudu Antimisiles|escudu antimisiles]] más llindáu. Esisten series duldes sobre la posibilidá de crear un escudu antimisiles eficaz. Escasamente un sistema antimisil llogró baltar un misil nuna batalla real, al tratase d'una maniobra tecnológicamente bien crítica y con poco tiempu de preaviso, que les sos posibilidaes verificables namái pueden conocese el día del ataque real, de naturaleza inherentemente impredicible.<ref>{{Cita web | apellíu= | url = http://www.fas.org/spp/starwars/congress/1992_h/h920407p.htm | títulu= Optical Evidence Indicating Patriot High Miss Rates During the Gulf War | fechaaccesu= 29 de xineru de 2008 }}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.gao.gov/products/IMTEC-92-26|títulu=Patriot missile defense, Software problem led to system failure at Dharhan, Saudi Arabia; GAO report IMTEC 92-26|editorial=[[Government Accountability Office|US Government Accounting Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.mc.edu/campus/users/travis/syllabi/381/patriot.htm|autor=Robert Skeel|títulu=Roundoff Error and the Patriot Missile|publicación=SIAM News, volume 25, nr 4|fechaaccesu=30 de setiembre de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080801202418/http://www.mc.edu/campus/users/travis/syllabi/381/patriot.htm|fechaarchivu=1 d'agostu de 2008}}</ref> === Sistemes pa evitar la intercepción de misiles nucleares === Amás, resulta relativamente senciellu modificar armar atacantes y les sos táctiques pa enzancar descomanadamente la so intercepción, a un costu bien inferior al de los sistemes antimisil que tendríen de deteneles; esto ye especialmente ciertu pa los misiles más sofisticaos, usando téuniques especiales ente les que s'atopen: * ''Impulsión acelerada'', qu'alloña rápido'l misil del suelu y de posibles interceptores na fase de llanzamientu (-yos "gana" mientres l'ascensu). Adicionalmente, esto amenorga'l tiempu de vuelu intercontinental (Rusia-Estaos Xuníos) de 23 minutos a menos de 20, lo que constriñe tamién el tiempu de prealerta. * ''Rotación amontada''; faciendo rotar el misil, amenórgase la eficacia de les armes [[láser]] y de [[partícula subatómica|fexes de partícules]] al aumentar la dispersión enerxética nel puntu d'impautu (el fexe enfoca un puntu determináu del misil mientres menos tiempu) mientres la fase de llanzamientu y primer tramu de vuelu espacial. Sía que non, armar láser y de fexe de partícules son ineficaces dientro de l'[[atmósfera]] terrestre, por problemes de dispersión óptica, y la so presencia nel espaciu foi atayada xunto col restu del proyeutu ''[[Iniciativa de Defensa Estratéxica|Guerra de les Galaxes]]''. * ''Usu de cabeces [[MIRV]] múltiples'', que multiplica'l númberu de cabeces a interceptar por un factor ente trés y diez. * ''Puesta llibranza de les cabeces'', por que esta multiplicación prodúzase lo antes posible, lloñe del algame de los interceptores na fase terminal, y primero que cualesquier hipotéticu sistema de defensa espacial tenga tiempu de reaccionar. * ''Cabeces MIRV maniobrables'', que compliquen descomanadamente les soluciones de intercepción nel espaciu esterior, mientres la reentrada y na fase terminal por non tener una trayeutoria predecible. * ''Usu de [[blindaxe]]s'' de baxu pesu contra láser, fexes de partícules, pulsu electromagnético y delles formes de metralla. * ''Inclusión de [[señuelos]]'' y otres ayudes a la penetración ([[guerra electrónica|perturbadores]], expansores, [[chaff]], etc). * ''[[Ataque de pulsu electromagnético]] inicial'', pa escordar la sociedá atacada y degradar los sos sistemes defensivos de fase terminal. * ''Ataque d'[[escurecimientu]]'' al entamu de les reentradas, pa cegar los sistemes de teledetección y comunicaciones [[espectru electromagnéticu|radioeléctriques]] del defensor na fase terminal. * ''Deriva calculada'' de les cabeces, atacando'l blancu dende puntos periféricos (pero dientro del área d'aniquilación), lo qu'amonta'l volume de intercepción, multiplica les trayectories posibles y por tanto enzanca la solución de tiru por dellos órdenes de magnitú mientres la reentrada y la fase terminal. L'aición combinada de toes estes téuniques y otres más esotériques resulta en problemes insuperables pa los sistemes antimisil del nuesu tiempu y del futuru próximu. Xeneralmente, considérase que los sistemes antimisil del presente y del futuru próximu namái seríen capaces de baltar les armes d'atacantes pocu sofisticaos.<ref>Union of Concerníi Scientists/MIT Security Studies Program. [https://web.archive.org/web/20080704134939/http://www.ucsusa.org/assets/documents/global_security/CM_all.pdf ''Countermeasures: A Technical Evaluation of the Operational Effectiveness of the Planned U.S. National Missile Defense System(Executive Summary and full text)''](PDF). UCS-MIT Study, A.M. Sessler (Chair of the Study Group), J.M. Cornwall, R. Dietz, S.A. Fetter, S. Frankel, R.L. Garwin, K. Gottfried, L. Gronlund, G.N. Lewis, T.A. Postol, and D.C. Wright, April 2000.</ref><ref>''Don't Overestimate NMD: Common Countermeasures Can Slip By Shield,'' Richard Garwin, Lisbeth Gronlund and George Lewis, Defense News, July 10, 2000, p.15</ref><ref>Xeneral Accounting Office report GAO-04-409 [http://www.gao.gov/new.items/d04409.pdf ''Missile Defense: Actions are Needed to Enhance Testing and Accountability''](PDF)</ref><ref>Missile Defense Agency [https://web.archive.org/web/20090713115752/http://www.mda.mil/mdaLink/html/kadish8sep00.html ''Statement of Lieutenant General Ronald T. Kadish, USAF Direutor, Ballistic Missile Defense Organization Before the House Subcommittee on National Security, Veterans Affairs, and International Relations Committee on Government Reform, September 8, 2000'' "NMD Counter Countermeasures" section]</ref><ref>Center for Defense Information [https://web.archive.org/web/20120406091520/http://www.cdi.org/weekly/2002/issue36.html ''IFT-9: A Questionable Success For Missile Defense'']. Weekly Defense Monitor, Volume 6, Issue #36 October 24, 2002.</ref><ref>[[American Physical Society]].[http://link.aps.org/abstract/RMP/v76/p1307_1 ''Report of the American Physical Society Study Group on Boost-Phase Intercept System for National Missile Defense: Scientific and Technical Issues, Rev. Mod. Phys. 76, S1 2004]. David K. Barton, Roger Falcone, Daniel Kleppner, Frederick K. Lamb, Ming K. Lau, Harvey L. Lynch, David Moncton, David Montague, David Y. Mosher, William Priedhorsky, Maury Tigner, and David R. Vaughan.</ref><ref>Physics Today published by the [[American Physical Society]]. [https://web.archive.org/web/20081202110453/http://www.physicstoday.org/vol-57/iss-1/p30.html Boost-Phase Defense Against Intercontinental Ballistic Missiles]. January 2004.</ref> == Política y estratexa de la guerra nuclear == {{AP|Estratexa de les armes nucleares}} La esistencia de les armes nucleares redefinió les [[rellaciones internacionales]] y tuvo un fondu efeutu nes [[Estratexa militar|estratexes militares]] y na [[cosmovisión]] de la mayoría de civilizaciones contemporánees. La medrana inducida a tolos niveles polos daños direutos y colaterales previstos nuna guerra nuclear dio nueva forma a la doctrina de la '''disuasión''', bloquiando efeutivamente les hostilidaes ente potencies dotaes d'esti armamentu y abriendo la era de [[guerra subsidiaria|guerres subsidiarias]] que caracterizó a la [[Guerra Fría]] y sigue vixente na actualidá. La doctrina de la disuasión algamó los sos estremos máximos cuando la cantidá y capacidá del armamentu nuclear esplegáu poles superpotencies llegó al nivel de '''destrucción mutua asegurada''' (MAD).<ref>[http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/strategy/strategy-mutual-assured-destruction.htm Mutual Assured Destruction] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180103001128/http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/strategy/strategy-mutual-assured-destruction.htm |date=2018-01-03 }}; Col. Alan J. Parrington, USAF, [http://www.airpower.maxwell.af.mil/airchronicles/apj/apj97/win97/parrin.html Mutually Assured Destruction Revisited, Strategic Doctrine in Question] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150620055606/http://www.airpower.maxwell.af.mil/airchronicles/apj/apj97/win97/parrin.html |date=2015-06-20 }}, Airpower Journal, Winter 1997.</ref> La destrucción mutua asegurada llógrase aplicando'l conceutu de ''overkill'', según el cual cada unu de los combatientes principales dispón de medios sobraos p'aniquilar totalmente al enemigu decenes de vegaes. Nun ciertu momentu de la Guerra Fría, esistíen armes pa escastar 23 vegaes a la especie humana. Na actualidá sigue habiendo medios suficientes pa matar a tola Humanidá más d'una vegada.<ref name="SIOP1" /> Nun principiu, les armes nucleares concebíense como una estensión d'alta potencia a la guerra convencional estratéxica y los grandes [[Bombardéu estratéxicu|bombardeos aéreos]] que pudieron trate na Segunda Guerra Mundial. Sicasí, el so rápidu progresu y espansión, según la llegada de l'arma termonuclear y el [[misil balísticu intercontinental]] que podía producise económicamente en grandes cantidaes, obligaron a establecer una categorización según l'usu previstu de cada arma: * Les armes nucleares '''táctiques''' suelen ser de menor potencia, del orde de [[kilotón]] y de menor radiu d'aición. Anque s'atopen sol control políticu, pueden ser emplegaes polos mandos militares en sofitu de les fuercies convencionales nel teatru de batalla. * Les armes nucleares '''estratéxiques''' tienen un gran radiu d'aición y son armes de gran potencia, con cientos de quilotones o inclusive [[megatón|megatones]]. Utilizar pa destruyir la capacidá nuclear, militar, económica y [[demografía|demográfica]] del enemigu. [[Ficheru:Trident C-4 montage.jpg|miniaturadeimagen|325px|left|Secuencia d'ataque d'un [[SLBM|misil balísticu de llanzamientu submarín]] [[Trident II D5|Trident]].]] Según esta categorización, creábase una llinia nítida ente un usu ''menor'' o ''llexítimu'' de les armes nucleares nel teatru d'operaciones, como un mediu más, y un usu ''mayor'' de les mesmes nun contestu de [[guerra total]]. Les duldes sobre'l realismu d'esta frontera y sobre la posibilidá de qu'un usu llindáu de les armes nucleares conduxera rápido a una [[esguilada nuclear|esguilada]] causaron grandes discutinios sociales pol so esplegue y disuadieron, na práutica, del so usu. A la fin, les principales potencies terminaron xuntándose de fechu a la doctrina de ''non primer usu'', según el cual nenguna d'elles sería la primera n'utilizar armes nucleares. Esta doctrina contribuyó a prevenir una guerra nuclear y, indireutamente, tamién una guerra convencional ente les grandes potencies. Xeneralmente, toes elles acutáronse'l ''derechu de primer usu en mesmu territoriu''. Hipotéticamente, esti derechu dexaba detener radicalmente una invasión enemiga por aciu l'usu tácticu de les armes nucleares nel mesmu territoriu nacional, ensin empezar una guerra termonuclear total. Nun se produció ocasión de verificar la funcionalidad d'esti derechu, pero esisten series duldes sobre la posibilidá de detener la esguilada subsiguiente. Los países posesores d'armes nucleares disponen d'unos planes de guerra prediseñados pal so usu, que se conocen n'Estaos Xuníos y el Reinu Xuníu como '''SIOP''' (''plan únicu d'operaciones integraes'')<ref name=SIOP1>{{Cita web | url = http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB130/ | títulu= The Creation of SIOP-62: More Evidence on the Origins of Overkill | editorial= George Washington University National Security Archive | publicación= Electronic Briefing Book Non. 130 | editor = Burr, William | fecha= 13 de xunetu de 2004 }}</ref> cuando se refieren al propiu y RISOP (''plan únicu d'operaciones integraes del "bandu coloráu"'') cuando se refieren al enemigu. Estos planes determinen unes llistes d'oxetivos y estratexes básicos, que pueden afaese parcialmente al conflictu real. El SIOP parte d'unos conxuntos d'oxetivos esenciales denominaos ''opciones d'ataque llindáu'' (''limited attack options'', LAO), ''opciones d'ataque rexonal'' (''rexonal attack options'', RAYO) o ''opciones d'ataque selectivu'' (''selected attack options'', SAO), que pueden dise esguilando hasta llegar a les ''opciones d'ataque mayor'' (''major attack options'', MAO). Convencionalmente, considérase qu'esisten cuatro niveles MAO:<ref name=SIOP2>{{Cita web | url = http://www.nrdc.org/nuclear/warplan/index.asp | títulu= The US Nuclear War Plan: a time for change | editorial= Natural Resources Defense Council | fecha= xunetu de 2001 }}</ref> :* '''MAO-1''' (ataque contrafuerza): Empobináu contra les fuercies nucleares del enemigu: silos de misiles, bases de misiles en camiones o trenes, bases de submarinos, aeropuertos primarios, instalaciones d'almacenamientu de cabeces nucleares, el complexu teunolóxicu-industrial de producción de les mesmes y les instalaciones esenciales de mandu, control, comunicaciones ya intelixencia, pero tratando d'evitar les árees urbanes y les fuercies non nucleares. :* '''MAO-2''' (ataque contrafuerza estendíu): Empobináu contra tolos blancos del MAO-1 más: puertos y aeropuertos secundarios, arsenales, xerarquía militar y unidaes escoyíes de la fuercia militar non nuclear, flotes de superficie y redes de mandu, control, comunicaciones ya intelixencia non nucleares. :* '''MAO-3''' (ataque contravalor llindáu): Empobináu contra tolos blancos del MAO-1 y el MAO-2 más les instalaciones de la xerarquía político-alministrativa del enemigu. :* '''MAO-4''' (ataque contravalor estendíu): Empobináu contra tolos blancos del MAO-1, el MAO-2 y el MAO-3 más les instalaciones esenciales de la sociedá enemiga (blancos económicos): refineríes, centrales de producción d'enerxía llétrica, polígonos industriales —sobremanera los venceyaos cola industria militar o teunolóxica— y concentraciones humanes de gran importancia demográfica. Reparar que al realizase la batalla a nivel MAO-3 la dirigencia política quedaría inhabilitada, polo que casi de manera automática saltaría a nivel MAO-4. Los planes d'ataque del tipu SIOP/RISOP MAO-4 configuren lo que vieno en denominase '''guerra termonuclear total'''. Cotidianamente, les fuercies nucleares otorguen a los sos posesores un eleváu poder, una garantía última de seguridá nes circunstancies más escepcionales, y una capacidá diplomática cimera. Sicasí, tratar d'un poder económicamente bien costosu, militarmente pocu flexible, políticamente comprometíu y, a lo postrero constreñido a nun usalo enxamás si aspirar a la sobrevivencia. Esto fizo que munchos países con capacidá sobrada pa convertise en potencies nucleares optaren por polítiques de seguridá y defensa que les esclúin explícitamente, llegando inclusive al [[Movimientu antinuclear|antinuclearismo]]. == Actores principales == {{AP|Países con armes nucleares}} Les estrictes circunstancies históriques, científicu-téuniques, económiques, polítiques y diplomátiques que dexen l'accesu a una fuercia nuclear faen que'l númberu de países que decidieron aprovise de la mesma seya amenorgáu, lo que configura un grupu de calter selectu conocíu como ''club nuclear''. En 2012 envalórase que la cantidá total d'armes nucleares esistentes atópase aproximao ente 19&nbsp;115 y 19&nbsp;465 unidaes, col siguiente detalle: {| {{tablaguapa}} |- bgcolor=#efefef ! País || Cabeces nucleares actives / total* || Estratéxiques<br/>esplegaes || Táctiques<br/>esplegaes || Reserva /<br/>caltenimientu || Pa<br/>desmantelar || Añu de<br/>los datos || Añu de la<br/>primer prueba |-bgcolor=#ffffff | colspan=8 align=center|'''Los cinco países con armes nucleares del Tratáu de Non Proliferación (NPT)''' |- | {{bandera2|Rusia}} |align="right"| <center>~4430 (esplegaes) / '''~10&nbsp;000'''<ref name = "RUSIA2012">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "Russian nuclear forces, 2012," ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 68:87, ''[http://bos.sagepub.com/content/68/2/87.full]''</ref></center>|| <center>~2430</center> || <center>~2000</center> || <center>s/d</center> || <center>~5500</center> || <center>2012</center> || <center>1949 ("''[[Joe 1|RDS-1]]''")</center> |- | {{USA}} |align="right"| <center>~2150 (esplegaes) + ~2800 (reserva) / '''~8000'''<ref name = "USA2012">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "U.S. nuclear forces, 2012," ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 68:84, ''[http://bos.sagepub.com/content/68/3/84.full]''</ref></center> || <center>~1950</center> || <center>~200</center> || <center>~2800</center> || <center>~3000</center> || <center>2012</center> || <center>1945 ("''[[Prueba Trinity|Trinity]]''")</center> |- | {{FRA}} |align="right"| <center>300 (esplegaes) / '''~300'''<ref name = "FRANCIA2008">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "French nuclear forces, 2008" ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 64:52, ''[http://bos.sagepub.com/content/64/4/52.full]''</ref></center>|| <center>240</center> || <center>60</center> || <center>Mínimes</center> || <center>0</center> || <center>2008</center> || <center>1960 ("''[[Gerboise Bleue]]''")</center> |- | {{CHN}} |align="right"| <center>~178 (esplegaes) / '''~240'''<!--NUN CAMUDAR ENSIN AMESTAR UNA FONTE FIDEDIGNA--><ref name = "CHINA2011">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "Chinese nuclear forces, 2011" ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 67:81, ''[http://bos.sagepub.com/content/67/6/81.full]''.</ref></center>|| <center>~138</center> || <center>~40</center> || <center>~62</center> || <center>0</center> || <center>2011</center> || <center>1964 ("''[[596 (prueba nuclear)|596]]''")</center> |- | {{GBR}} |align="right"| <center> <160 (esplegaes) / '''~225'''<ref name = "UK2011">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "British nuclear forces, 2011" ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 67:89, ''[http://bos.sagepub.com/content/67/5/89.full]''</ref></center> || <center><160</center> || <center>0</center> || <center>~65</center> || <center>Previstu</center> || <center>2011</center> || <center>1952 ("''[[Operación Hurricane|Hurricane]]''")</center> |- bgcolor=#ffffff | colspan=8 align=center|'''Otros países con armes nucleares''' |- | {{PAK}} |align="right"| <center>'''90-110'''<ref name = "PAKISTAN2011">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "Pakistan's nuclear forces, 2011," ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 67:91,''[http://bos.sagepub.com/content/67/4/91.full]''</ref></center> || <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>2011</center> || <center>1998 ("''[[Chagai-I]]''")</center> |- | {{IND}} |align="right"| <center>'''60-80'''<ref name = "INDIA2010">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "India's nuclear forces, 2010," ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 66:76,''[http://bos.sagepub.com/content/66/5/76.full]''</ref></center> || <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>2010</center> || <center>1974 ("''[[Smiling Buddha]]''")</center> |- | {{PRK}} |align="right"| <center>'''0-10'''<ref name = "COREANORTE2005">Norris, Robert S. and Hans M. Kristensen. "North Korea's nuclear program, 2005," ''Bulletin of the Atomic Scientists'' 61:64,''[http://bos.sagepub.com/content/61/3/64.full]''</ref></center>|| <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>2005</center> || <center>2006<!-- NOTE: The July 2006 MISSILE tests were NOT nuclear weapons tests.--><ref>globalsecurity.org. ''[http://www.globalsecurity.org/wmd/world/dprk/nuke-test.htm Nuclear Weapons Testing - North Korean Statements]''</ref></center> |- bgcolor=#ffffff | colspan=8 align=center|'''Países con armes nucleares ensin declarar''' |- | {{ISR}} |align="right"| <center>'''200-500'''<ref name = "ISRAEL2005">"Israeli Nuclear Weapons Stockpile," ''globalsecurity.org'' [http://www.globalsecurity.org/wmd/world/israel/nuke-stockpile.htm]'' </ref></center>|| <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>s/d</center> || <center>2005</center> || <center>nunca o en 1979<br/>(vease [[Incidente Vela]])</center> |} [[Imaxe:Nuclear weapon programs worldwide 2.png|miniaturadeimagen|300px|Mapa mundial col estáu de desenvolvimientu nuclear representáu por colores. {{Lleenda|#ED2024|Los cinco países con armes nucleares del Tratáu de Non Proliferación (NPT).}} {{Lleenda|#FF940A|Otros países con armes nucleares.}} {{Lleenda|#FFFF00|Países sospechosos de tener armes nucleares o de tar en procesu de desenvolveles.}} {{Lleenda|#e368B0|Países que dalguna vegada tuvieron armes nucleares o programes de desenvolvimientu d'armes nucleares.}} {{Lleenda|#7CFC00|Otros países capaces de desenvolver armes nucleares en dellos años si asina lu deciden.}}]] <span style="font-size:xx-small"><center><nowiki>*</nowiki>Tolos númberos proceden del ''[[Boletín de los Científicos Atómicos]]'',<ref>Bulletin of the Atomic Scientists, Nuclear Notebook ''{{cita web |url=http://bos.sagepub.com/cgi/collection/nuclearnotebook |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=27 de mayu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160527073019/http://bos.sagepub.com/cgi/collection/nuclearnotebook |fechaarchivu=27 de mayu de 2016 }}''</ref> nun siendo que se citen otres referencies. Si la diferencia ente les cabeces nucleares actives y les totales ye conocida, van apaecer los dos datos separaos por una barra oblicua. Si nun se conocen los dos datos, solo va dase unu. El númberu de reserves puede nun contener toles cabeces nucleares intactes si una cantidá sustancial de cabeces nucleares fueron programaes pal so esmantelamientu pero'l mesmu entá nun foi lleváu a cabu; non toles cabeces nucleares "actives" son esplegaes en cualquier tiempu dau. Cuando se da un rangu d'estimación d'armes (p.ej., 0-10), esto xeneralmente indica que la estimación fíxose sobre la cantidá de material fisible que probablemente foi producíu, y la cantidá de material fisible necesariu per cabeza nuclear depende de les estimaciones de l'habilidá d'un país nel diseñu de l'arma nuclear.</center></span> Puede reparase que Rusia —[[estáu socesor]] de la Xunión Soviética— y los Estaos Xuníos siguen siendo, con diferencia, les principales superpotencies nucleares. Emblemáticamente, Rusia cunta cola principal fuercia nuclear del mundu cuantitativa y cualitativamente —les [[Fuercies Coheteriles Estratéxiques de Rusia|Fuercies de Cohetes Estratéxicos]]—, mientres Estaos Xuníos caracterizóse por disponer de potentes medios económicos pa refinar la suya. Otros munchos países trataron d'aportar a esti ''club nuclear'' nel pasáu, o s'abarrunta que lo fixeron, pero por distintos motivos nun lo llograron o arrenunciaron. Ente ellos cabo citar a [[Arabia Saudita]], [[Arxentina]], [[Australia]], [[Brasil]], [[Corea del Sur]], [[Exiptu]], [[España]], [[Irán]], [[Iraq]], [[Libia]], [[Polonia]], [[Rumanía]], [[Sudáfrica]], [[Suecia]], [[Suiza]], [[Taiwán]] y [[Yugoslavia]]. Otra manera, [[Bielorrusia]], [[Kazakstán]] y [[Ucraína]] heredaron un gran númberu d'armes nucleares de la Xunión Soviética pero devolver o revendieron a Rusia, de normal pal so esmantelamientu. Munchos países [[Europa occidental|europeos occidentales]], según [[Canadá]], [[Méxicu]] y [[Xapón]], podríen disponer fácilmente d'una fuercia nuclear respetable si proponer pero nun manifestaron el so deséu y voluntá política de faelo. == Efeutos de la guerra nuclear == {{AP|Efeutos de les armes nucleares|Efeutos globales d'una guerra nuclear|Iviernu nuclear}} === Efeutos locales === [[Ficheru:Comparative nuclear fireball sizes.svg|miniaturadeimagen|325px|Diámetru comparativu de les boles de fueu de cinco bombes nucleares: la [[bomba del Zar]] (la más grande del mundu), de 4600&nbsp;m de diámetru, la bomba [[Castle Bravo]] (la más grande de EE.&nbsp;UU.), de 2840&nbsp;m de diám., la ojiva nuclear d'un misil [[LGM-30 Minuteman|Minuteman]] (960&nbsp;m), el misil [[Peacekeeper]] (640&nbsp;m) y la bomba de [[Nagasaki]] (200&nbsp;m)]] Los '''efeutos discretos''' locales de les armes nucleares individuales son bien conocíos, por cuenta de les más de 2000 [[Prueba nuclear|pruebes nucleares]] realizaes y les consecuencies de los bombardeos d'Hiroshima y Nagasaki. N'esencia, una arma nuclear ye un esplosivu extraordinariamente potente y bien contaminante capaz de causar gran devastación nun área determinada por aciu les siguientes aiciones combinaes:<ref name="EFEUTOSDOD" /> :* '''Impautu radiolóxicu''': el 80% de la enerxía instantánea de l'arma lliberar en forma de [[radiación ionizante|radiaciones ionizantes]] [[rayu alfa|alfa]], [[rayu beta|beta]], [[rayu gamma|gamma]] y de [[neutrones]], amás de xenerar un rellumu lluminosu capaz de dexar ciegues a les persones a gran distancia. Estes radiaciones causen gran morrina por [[Síndrome de irradiación aguda]], y pueden xenerar [[ataque de pulsu electromagnético|pulsos electromagnéticos]] que destrúin los equipos llétricu y electrónicu. Amás, la detonación tien la capacidá d'inducir rexones d'[[escurecimientu]], que pola alta [[ionización]] del [[aire]] torgaría la circulación d'ondes electromagnétiques ya infrarroxes, faciendo inoperativos radares y otros sistemes de comunicación que tengan que tresmitir o recibir al traviés d'estes árees ionizadas. :* '''Impautu térmicu''': l'arma xenera enormes cantidaes de calor (hasta 400 millones de °C) que se tresfier al aire circundante, vaporizando y xamuscando tou na so redoma y provocando quemes masives en zones más alloñaes. Estes quemes masives pueden tresformase nuna [[nube de fueu]]. Les persones sufren graves quemadures a decenes de quilómetros de distancia. La nube de fueu, amás, consume l'osíxenu del aire y provoca la muerte por [[afuega]]. :* '''Impautu mecánicu''': l'aire, dilatáu brutalmente pol calor, espandir a gran velocidá so la forma d'una [[onda de choque]] encesu d'alta presión que balta les estructures y españa a los seres vivos. Na redoma de la detonación, puede provocar cráteres importantes. Ye frecuente que se produza una onda de choque secundaria en sentíu contrariu, conforme l'aire esfrezse y contrái, lo que termina de destruyir l'área atacada nun movimientu de ''vaivén''. Tamién se produz un efeutu [[terremotu|sísmicu]], detectable a miles de quilómetros de distancia, que contribúi a la devastación local. :* '''Contaminación radiactiva''': la esplosión llanza a l'atmósfera grandes cantidaes de fumos y materia pulverizada fuertemente irradiaos a consecuencia del impautu radiolóxicu. Estes sustancies vuelven al suelu progresivamente, con frecuencia so la forma d'[[agua radiactivo]], contaminando tolos oxetos espuestos albentestate; ente ellos topen l'aire, les fontes d'agua y los alimentos. Esto amonta les baxes por [[síndrome radiactivu agudu]] y otres [[Contaminación radiactiva|enfermedaes acomuñaes a la radioactividá]]. Estos efeutos discretos varien significativamente ente los ataques próximos al suelu (''groundburst''), destinaos a destruyir blancos altamente reforzaos o bien resistentes, y les detonaciones n'altitú (''airburst''), que pretenden maximizar l'área de devastación contra oxetivos blandos como ciudaes o polígonos industriales. Tamién dependen del númberu de cabeces asignaes a un mesmu blancu. Les detonaciones nucleares producen unes [[Nube d'hongo|nubes carauterístiques en forma de fungu]], que pueden algamar tamaños enormes. === Efeutos globales === [[Ficheru:Fallout map USA (FEMA).jpg|miniaturadeimagen|derecha|325px|Mapa hipotéticu de contaminación radiactiva al curtiu plazu tres un pequeñu ataque nuclear contra les principales instalaciones militares de los Estaos Xuníos. L'área colorada define les rexones onde esta deposición sería necesariamente mortal. Nel mediu plazu, los vientos abasnen muncho más lloñe estes partícules, hasta que terminen contaminando tol planeta.]] Los '''efeutos sinérgicos''' xeneralizaos d'un ataque nuclear combináu a gran escala, diseñáu pa causar el máximu dañu posible, son más difíciles de determinar. De mano, nun ye posible predicir la naturaleza exacta d'asemeyáu ataque con antelación. Sicasí, resulta posible definir delles llinies xenerales: :* Interrupción xeneralizada de los suministros d'alimentos, agua potable, electricidá y comunicaciones. Les grandes ciudaes, anque nun fueren atacaes, seríen incapaces de sobrevivir ensin estos alimentos. Esto provocaría grandes coles de millones de refuxaos ensin destín particular dalgunu, de normal enfermos y debilitaos, polo que cabo esperar una elevada mortalidá, violencia y lacras propies de la naturaleza humana. :* Dislocación de los Estaos, exércitos y cuerpos de seguridá y sanitarios como entidaes entamaes. Pillaje, saquéu, surdimientu de grupos criminales o mercenarios armaos. :* Interrupción xeneralizada y permanente de l'actividá económica, particularmente la industrial, por destrucción d'instalaciones o supresión del suministru llétricu y de materies primes mientres tiempu indetermináu. Esto enzancaría y ralentizaría descomanadamente l'atención a los afeutaos y la recuperación de posguerra. Probablemente, el dineru perdería'l so valor al sumir los mercaos financieros que lu determinen. :* Munchos hospitales resultaríen destruyíos, enforma personal médicu muertu, y los sobrevivientes nun dispondríen d'enerxía llétrica nin suministros. Esto amontaría gravemente la mortalidá ente los mancaos y afeutaos, con toa seguridá, y probablemente dexaría la rápida estensión de les [[epidemia|epidemies]]. :* Elevada contaminación radiactiva del aire y les fontes d'agua potable y alimentos mientres selmanes, y más leve mientres años ya inclusive sieglos. Esto podría agravase si empleguen armes específicamente diseñaes pa destruyir por irradiación los recursos agropecuarios, lo que produciría grandes [[fame]]s. :* Desestructuración xeneralizada de la sociedá y de los modelos de civilización y maneres de vida. Posible desapaición de numberoses naciones. :* Desapaición de la [[capa d'ozonu]], polo que la [[radiación ultravioleta]] del [[Sol]] acabaría matando a los pocos seres vivos que sobrevivieren al escurecimientu nuclear. Magar la vida nos [[océanu|océanos]] nun se vería afeutada pol escurecimientu y l'iviernu nuclear, l'aumentu de la radiación ultravioleta acabaría col [[fitoplancton]] y cola [[cadena alimenticia|cadena trófica]] nos mares, lo cual provocaría una morrina xeneralizada en pocos meses. Les drástiques diferencies de temperatura ente los [[continente]]s y los océanos xeneraríen un caos climáticu xigantescu, lo qu'enzancaría descomanadamente la vida nes zones [[Mariña|costeres]] [[mar]]ítimas. :* Posibles efeutos climáticos masivos, como'l [[iviernu nuclear]]. Nun ye esaxeráu afirmar qu'una guerra nuclear a gran escala provocaría cientos o miles de millones de víctimes, y la desapaición de les naciones y modelos de civilización que conocemos. El términu [[megamuerte]], una unidá de midida equivalente a un millón de muertos, acuñar pa remanar estes cifres aniquiladoras. Asina, por casu, mil megamuertes equival a mil millones de víctimes; mil megamuertes ye una estimación media-alta razonable del númberu de baxes nes primeres 24 hores d'una guerra termonuclear total con blancos demográficos qu'implicara a Estaos Xuníos, Rusia, Europa y China. == Proteición y autodefensa civil en casu d'ataque nuclear == [[Ficheru:Falloutchinatown.jpg|miniaturadeimagen|300px|derecha|Señal qu'indica la presencia d'un [[abellugu nuclear]] en [[Chinatown (Manhattan)|Chinatown]], [[Nueva York]].]] Munchos países tomaron midíes pa protexer a la so población civil d'ataques nucleares hasta onde fuera posible, que van dende l'espardimientu de folletos informativos hasta la construcción de complexes redes d'[[abellugu nuclear|abellugos nucleares]] pa un eleváu porcentaxe de la población en dellos Estaos. Polo xeneral, estos intentos fueron recibíos con ironía y escepticismu, pos acostumaben a emplazar a los ciudadanos a recursos ya instituciones que probablemente nun sobreviviríen a una guerra nuclear, o a un futuru que nun tenía en cuenta los efeutos de la contaminación radiactiva y l'iviernu nuclear. Esta perceición amargosa y ominosa llegó a inspirar notables obres artístiques, como la película d'animación británica ''[[Cuando'l vientu sopla]]'' (1986). Con un calter inmediatu, suélense realizar los siguientes encamientos:<ref>{{Cita web|url=http://www.fema.gov/spanish/areyouready/nuclear_spa.shtm|títulu=¿Ta llistu? Guía de preparación del ciudadanu ante un ataque nuclear o radiolóxicu|editorial=FEMA, Department of Homeland Security, Gobiernu de los Estaos Xuníos|fechaaccesu=5 d'ochobre de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081014230503/http://www.fema.gov/spanish/areyouready/nuclear_spa.shtm|fechaarchivu=14 d'ochobre de 2008}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://blogs.vandal.net/94249/vm/17207852008|títulu=Folletu ''Protection from the Atomic Bomb''|editorial=Civil Defense Agency of the Commonwealth of Massachusetts, citáu nel blogue [http://blogs.vandal.net/94249 Lo que naide sabe]|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305063939/http://blogs.vandal.net/94249/vm/17207852008|fechaarchivu=2016-03-05}}</ref> :* Tener una idea xeneral de los posibles oxetivos (vease la seición ''Política y estratexa de la guerra nuclear''), y caltenese estremáu de los mesmos. :* Saber si esisten abellugos nucleares nes proximidaes, y utilizalos. :* Disponer de reserves d'alimentos enlatados, agua embotellada y otros productos de primera necesidá. Tres l'ataque, racionar y utilizar estos productos de primeres, mientres la radiación esterior va menguando. :* Conocer los recursos de proteición civil esistentes nel área. :* Conocer les señales d'avisu del sistema de proteición civil. :* Si l'ataque ye inminente, '''nun trate de fuxir en vehículos privaos'''. Cuérrese'l riesgu casi seguro de quedar atrapaos nel previsible atascu de les carreteres y espuestos a la esplosión nel abertal. :* '''Nun mire na direición previsible de la esplosión''', nin siquier a decenes de quilómetros de distancia, pa evitar la ceguera. Nenguna clase de gafa de sol protexerálu. :* '''Si ve un rellumu''' "brillosu como'l sol" o '''los equipos electrónicos a bateríes detiénense''' de golpe y simultáneamente (relós dixitales, teléfonos móviles, MP3, etc), '''tírese al suelu darréu''', cubrir la cabeza y busque proteición contra la cristalería a rastres. :* Si lo anterior asocede dientro d'un vehículu de motor, quite la llave de contautu, desbloquie les puertes, ponga'l frenu de mano, y tírese al suelu del automóvil darréu. En dambos casos, la esplosión yá asocedió y la onda de choque va llegar en cualquier momentu. :* Primero que la esplosión prodúzase, '''buscar abellugu so tierra''' (suétanos, cueves estables, túneles del [[Metro (sistema ferroviariu)|metro]], alcantarelláu, etc), o en rincones interiores de los edificios, lloñe de puertes y ventanes. Si tase al campu, tratar d'escondese baxu oxetos sólidos. Protexese na midida de lo posible de la metralla volante, y particularmente de la cristalería. :* '''Protéxase de los cristales'''. Los cristales son peligrosísimos y a les enerxíes implicaes pueden enfusar inclusive nel cementu. Si nun hai una estancia ensin cristales, el meyor llugar ye ''xusto debaxo'', por qu'españen percima de la so cabeza. :* Tien De preparar mentalmente pa un sucesu d'estrema violencia y tracamundiu. Ye natural tener mieu, pero nun se dexe vencer a la llerza. :* Si disponer de la "pastilla nuclear" (dosis masiva de [[calciu]] y [[yodu]]), tomala pa prevenir la fixación de [[cesio-137]] y [[yodu-131]] nel organismu. Estes dos sustancies son les principales causantes del [[síndrome radiactivu agudu]] y otres [[Contaminación radiactiva|enfermedaes acomuñaes a la radiación]] por irradiación secundaria (contaminación), pero non primaria (direuta). :* Los murios gruesos de formigón armao y les estancies soterrañes representen una proteición razonable contra la irradiación direuta. :* Zarru les llaves del gas y l'agua. Desconecte'l interruptor llétricu principal. :* Si ambúrase la ropa, rodar sobre unu mesmu o apagala con cobertores. Si disponer de tiempu, pue ser conveniente esnudase dafechu y '''cubrir el cuerpu enteru''' con cobertores, alfombres, lones o capotes que puedan estremase fácilmente en casu de qu'amburen; la ropa pegada al cuerpu va xuntase fácilmente a la piel en casu de que prinda o se caliente intensamente, causando grandes quemadures o agravándoles. Pero, pol otru estremu, la piel espuesto va quemase fácilmente. :* '''Espere a que pase la onda de choque''' (puede tardar 30 segundos o más) y la onda secundaria si produzse (hasta dos minutos). :* Protexese de la deposición radiactiva, permaneciendo nos abellugos o cuantimenos cubrir con cobertores, capotes, botes d'agua y mázcaros de papel. :* Nun abandonar l'abellugu hasta que les autoridaes dexen o encamienten la salida. :* Caltenese informáu al traviés de la radio, si sigue funcionando. :* Verificar los daños antes d'enfusar o habitar nun edificiu, en previsión de derrumbes o quemes. :* Caltenese estremáu de les conducciones de gas y tener curiáu coles d'agua y electricidá. :* Nun enfusar nes árees estropiaes o indicaes con señales de peligru radiolóxicu. :* Evitar desplazamientos innecesarios o confrontaciones. Cualquier firida ye potencialmente mortal cuando l'asistencia médica nun ta garantizada. :* Siga educando a los neños. Acueya a los güérfanos. Na midida de les sos posibilidaes, ayude a los mancaos, enfermos y desamparaos. == Na cultura == {{AP|Guerra nuclear na cultura}} La guerra nuclear y los sos preparativos non yá tuvieron un gran impautu na [[política]], la [[diplomacia]] y la [[estratexa militar|estratexa]], sinón que marcaron fondamente a delles xeneraciones a lo llargo de tola [[Guerra Fría]]. Amás de contribuyir descomanadamente al espardimientu del pensamientu [[pacifismu|pacifista]] y la protesta social, surdieron numberoses espresiones artístiques, culturales y populares sobre la tema. Curiosamente, el final de la Guerra Fría acabó cola mayor parte de les mesmes porque l'amenaza de guerra nuclear sumió de la cosmovisión mediático y popular, anque siga tando presente. L'amenaza de guerra nuclear y l'aparente inevitabilidad de la mesma imprimió tamién un pensamientu pesimista, [[Movimientos apocalípticos|apocalíptico]] ya inclusive [[milenarismu|milenarista]] n'ámbitos tanto relixosos como seculares, dende delles [[profecía|profecíes]] de la llegada del [[fin de los Tiempos (hipótesis)|fin del mundu]] a un [[fatalismo]] presente en numberoses manifestaciones sociales y culturales del periodu. == Ver tamién == * [[Bomba atómica]] * [[Arma nuclear]] * [[Misil balísticu intercontinental]] * [[Estratexa de les armes nucleares]] * [[Equilibriu del terror]] * [[Efeutos de les armes nucleares]] * [[Historia de les armes nucleares]] * [[Efeutos globales d'una guerra nuclear]] * [[Países con armes nucleares]] * [[Tríada nuclear]] * [[Guerra moderna]] == Referencies == {{llistaref|3}} == Bibliografía == * {{cita llibru | autor = Berstein, Jeremy | títulu = Nuclear weapons: What you need to know | añu = 2008 | editorial = [[Cambridge University Press]], Nueva York | id = ISBN 978-0-521-88408-2 }} * {{cita llibru | autor = Boswell, John y Couch, Dick | títulu = U.S. Armed Forces Nuclear, Biological And Chemical Survival Manual | añu = 2003 | editorial = Basic Books (Perseus Books), Nueva York | id = ISBN 0-465-00797-X }} * {{cita llibru | autor = Cirincione, Joseph | títulu = Bomb scare: The history & future of nuclear weapons | añu = 2007 | editorial = [[Columbia University Press]], Nueva York | id = ISBN 978-0-231-13510-8 }} * {{cita llibru | autor = Cirincione, Joseph | títulu = Deadly arsenals: Nuclear, Biological and Chemical Threats, revised edition | añu = 2005 | editorial = Carnegie Endowment for International Peace, Washington | id = ISBN 978-0-87003-216-5 }} * {{cita llibru | autor = Ehrlich, Paul R.; Sagan, Carl; Kennedy, Donald | títulu = El fríu y les tiniebles: el mundu dempués d'una guerra nuclear | año = Alianza Editorial, Madrid | editorial = 1986 | id = ISBN 84-206-9525-4 }} * {{cita llibru | autor = Embid Fonfría, Alfredo | títulu = Lo que non te cuntaron sobre la guerra de Rusia y Xeorxa : la OTAN y el fraude del escudu antimisiles | añu = 2008 | editorial = AMC, Madrid | id = ISBN 978-84-88346-59-9 }} * {{cita llibru | autor = Erwin, Sandra I. | títulu = Future Anti-Missile Research Direuted to Countermeasures | añu = 2001 | editorial = National Defense vol. 86, #574, páx. 16, National Defense Industrial Association | id = (artículu) }} * {{cita llibru | autor = Goldblat, Jozef; Viña Martín, Ángel y otros títulu = La non proliferación d'armes nucleares | añu = 1985 | editorial = FEPRI, Madrid | id = ISBN 84-398-5221-5 }} * {{cita llibru | autor = Marrero Rocha, Inmaculada | títulu = Armes nucleares y estaos proliferadores | añu = 2005 | editorial = Editorial Universidá de Granada | id = ISBN 84-338-3210-7 }} * {{cita llibru | autor = Remiro Brotóns, Antonio y Bordejé, Fernando de | títulu = L'amenaza de guerra nuclear | añu = 1985 | editorial = Serviciu de Publicaciones de la Universidá Autónoma de Madrid, | id = ISBN 84-7477-027-0 }} * {{cita llibru | autor = Romaña Arteaga, José Miguel | títulu = Armes químiques, nucleares y biolóxiques | añu = 1998 | editorial = Alcañiz y Fresnos, Valladolid | id = ISBN 84-87314-40-6 }} * {{cita llibru | autor = Sagan, Carl | títulu = L'iviernu nuclear | añu = 1991 | editorial = Plaza & Janés, Barcelona | id = ISBN 84-01-24037-9 }} * {{cita llibru | autor = Stockholm International Peace Research Institute | títulu = SIPRI Yearbook 2008: Armaments, Disarmament and International Security | añu = 2008 | editorial = [[Oxford University Press]], Nueva York | id = ISBN 978-0-19-954895-8 }} * {{cita llibru | autor = Villalonga Martínez, Luis | títulu = Efeuto de les armes nucleares : Asistencia a baxes masives nucleares | añu = 1986 | editorial = Autor Editor 3, Madrid | id = ISBN 84-398-7375-1 }} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikiquote}} {{Tradubot|Guerra nuclear}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra nuclear| ]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos con plantía Otros usos a páxines que nun esisten]] 1oso4bp25k8har9wk8u2jp9zlalwhtg Gran Recesión 0 153226 4501326 4494399 2026-06-23T01:00:43Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 18 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501326 wikitext text/x-wiki {{otros usos|Crisis financiera de 2008|la crisis monetaria|la crisis na [[economía real]]}} [[Ficheru:2007-2009 World Financial Crisis.svg|thumb|320px|{{Lleenda|#d40000|Países con recesión oficial}}{{Lleenda|#FF0000|Países en recesión non oficial}}{{Lleenda|#ff5555|Países con desaceleración cimeru al 1%}}{{Lleenda|#ff8080|Países con desaceleración cimeru al 0,5%}}{{Lleenda|#ffd5d5|Países con desaceleración cimeru al 0,1%}}{{Lleenda|#709ad1|Países con aceleración económica}} {{Lleenda|#b3b3b3|Ensin datos}} Países afeutaos ente 2008 y 2009.]] [[Ficheru:Euro ECB.PNG|thumb|300px|Sede del [[Bancu Central Européu|BCE]] en [[Frankfurt]]. La [[Crisis del euru|eurozona foi fuertemente cutida pola crisis]], especialmente a partir del añu 2010. Numberosos estaos europeos fueron rescataos total o parcialmente pa evitar la so quiebra.]] Por '''Gran Recesión'''<ref> *''The Wall Street Journal'': [http://online.wsj.com/article/SB10001424052748703837004575013592466508822.html «The Great Recession Continues»] *''The Wall Street Journal'': [http://online.wsj.com/article/SB10001424052702303591204575169693166352882.html «Did 'Great Recession' Live Up to the Name?»] *''New York Times'': [https://web.archive.org/web/20150117020249/http://economix.blogs.nytimes.com/2010/07/30/the-great-recession-earns-its-title/?scp=2&sq=the%20great%20recession&st=cse «The ‘Great Recession' Earns Its Title»] *''Público (España)'': [http://blogs.publico.es/dominiopublico/8607/el contestu-politico-de la crecedera-de-les desigualdaes/ El contestu políticu de la crecedera de les desigualdaes] *''El País'': [http://economia.elpais.com/economia/2013/05/15/actualidad/1368607930_186584.html La economía de la zona euru sufre la recesión más llarga de la so historia] </ref>conocer a la '''[[crisis económica]]''' mundial qu'empezó nel añu 2008, y foi aniciada nos [[Estaos Xuníos]]. Ente los principales factores que s'atribúin como causes de la crisis atopen los fallos na regulación económica,<ref><span class="reference-text">[http://fcic.law.stanford.edu/report/conclusions "Financial Crisis Inquiry Report-Conclusions-January 2011"]</span></ref> la gran cantidá de delitos cometíos polos bancos,<ref name="Zaiat">{{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-283555-2015-10-11.html|títulu=Bien grandes|autor=Zaiat, Alfredo|obra=Página/12|fecha=11 d'ochobre de 2015|fechaaccesu=11 d'ochobre de 2015}}></ref> la sobrevalorización de productos, [[crisis alimentaria mundial]] y enerxética, y l'amenaza d'una recesión en tol mundu, según una [[Crisis hipotecaria de 2007|crisis creiticia-hipotecaria]] y d'[[Crisis bursátil de xineru de 2008|enfotu nos mercaos]]. Anque se considera que la crisis surdió en [[2008]], especialmente tres la cayida del bancu d'Estaos Xuníos [[Lehman Brothers]], los [[Crisis_económica_de_2008-2015#Antecedentes:_Elevaos_precios_de_les materies primes|primeros síntomes apaecieron n'agostu de 2007]] cola quiebra de dellos bancos menores d'inversión provocando la crisis que foi señalada por munchos especialistes internacionales como la crisis de los países desenvueltos», yá que les sos consecuencies reparar fundamentalmente nos países más ricos del mundu. Cola cayida de los bancos d'Estaos Xuníos d'inversión por cuenta de la [[crisis de les hipoteques subprime]], que representaba un altu porcentaxe de la so inversión, les bolses y mercaos de valores derrumbáronse y provocaron la [[crisis financiera de 2008]] en tol mundu. Darréu, por cuenta de que los gobiernos tuvieron que realizar numberosos [[rescate financieru|rescates financieros]] pa salvar a empreses financieres y non financieres d'una probable quiebra, la crisis acabó convirtiéndose tamién en [[crisis de delda]]s en distintos países, [[Crisis del euru|especialmente nos de la eurozona]]. Por cuenta de la gran cantidá de dineru asignáu a los rescates financieros y a la fuerte cayida xeneralizada de los ingresos na recaldación fiscal, dellos gobiernos realizaron programes d'[[austeridá económica]] qu'implicaben fuertes retayos sociales provocando contestaciones sociales y un aumentu de la [[probeza]] xeneralizada en gran cantidá de países del mundu. == Crisis nel mundu == === Antecedentes: Elevaos precios de les materies primes === Tres los [[atentaos del 11 de setiembre de 2001]], [[EEXX]] apostó pola desregulación de los mercaos, les baxaes d'impuestos y de tipos d'interés y la espansión del creitu provocando una [[burbuya inmobiliaria]] nes denominaes [[hipoteques subprime]].<ref name="elpais_1">[https://elpais.com/diario/2011/08/10/economia/1312927205_850215.html La crisis qu'alimenta la crisis, ELPAÍS (10/08/2011)]</ref> A eso había que sumar los gastos multimillonarios na [[Guerra d'Afganistán (2001-presente)|guerra d'Afganistán]]<ref>[https://noticiasdeabajo.wordpress.com/2013/03/31/guerres-de-irak-y-afganistan-un costu-de-4-a-6-billones-de-dolares/ Guerres d'Iraq y Afganistán: un costu de 4 a 6 billones de dólares, Noticies de baxo (30/03/2013)]</ref> y la [[guerra d'Iraq]]<ref>[https://www.europapress.es/internacional/noticia-guerra-irak-costo-13-billones-eeuu-mato-134000-civiles-20130314193336.html La guerra d'Iraq costó 1,3 billones a EEXX y mató a 134.000 civiles, Europa Press (14/03/2013)]</ref> que pudieron costar dende 2 billones de dólares hasta 6 billones en total. La [[década]] de los [[años 2000]] foi testigu de la medría de los precios de les materies primes tres el so abaratamientu nel periodu [[1980]]-[[2000]]. Pero en [[2008]], la medría de los precios d'estes materies primes —particularmente, del [[preciu del petroleu]] y de la comida— aumentó tantu qu'empezó a causar verdaderos daños económicos, amenaciando con problemes sociales nos países que s'atopen en víes de desenvolvimientu, la [[estanflación]] y l'estancamientu de la [[globalización]].<ref>{{Cita web |url=http://research.cibcwm.com/economic_public/download/smay08.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090114200344/http://research.cibcwm.com/economic_public/download/smay08.pdf |fechaarchivu=2009-01-14 }}</ref> Anque ye difícil poner una fecha d'entamu a una crisis económica porque suel ser consecuencia de dellos factores que nun tienen por qué dase al empar, podría dicise que la crisis empecipiar a principios d'agostu de [[2007]] cuando quebró la primera "víctima": el bancu d'inversión d'Estaos Xuníos American Home Mortgage.<ref>[https://elpais.com/diario/2007/08/04/economia/1186178410_850215.html El décimu bancu hipotecariu de EE UU, en cantu de la quiebra, ELPAÍS (04/08/2007)]</ref><ref>[https://elpais.com/diario/2007/08/07/economia/1186437607_850215.html La crisis inmobiliaria de EE UU cóbrase la primer víctima na banca d'inversión, ELPAÍS (07/08/2007)]</ref><ref>[https://elpais.com/diario/2007/08/11/economia/1186783206_850215.html Claves pa entender el problema de les subprima, ELPAÍS (11/08/2007)]</ref> Esta quiebra provocó turbulencias nos mercaos financieros de tol mundu y fixo intervenir a bancos centrales y gobiernos.<ref>[https://elpais.com/diario/2007/08/11/economia/1186783201_850215.html El nerviosismu apoderar de los mercaos, ELPAÍS (11/08/2007)]</ref><ref>[https://elpais.com/diario/2007/08/06/economia/1186351202_850215.html La crisis hipotecaria pon en xaque a EE UU, ELPAÍS (06/08/2007)]</ref><ref>[https://elpais.com/diario/2007/08/10/economia/1186696802_850215.html Bush pide sele ante la esguilada de la crisis hipotecaria, ELPAÍS (10/08/2007)]</ref><ref>[https://elpais.com/diario/2007/08/10/economia/1186696801_850215.html El BCE allega n'ayuda de los bancos ante'l riesgu d'una grave crisis de lliquidez, ELPAÍS (10/08/2007)]</ref><ref>[https://elpais.com/diario/2007/08/12/economia/1186869604_850215.html Llerza, ELPAÍS (12/08/2007)]</ref> Asina se consideraba años dempués<ref name="elpais_1"/><ref>[http://economia.elpais.com/economia/2015/08/24/actualidad/1440392787_585122.html Les Bolses fundir poles duldes sobre la economía china, El País (24/08/2015)]</ref> En [[xineru]] de 2008, el preciu del petroleu superó los [[US$]] 100/[[Barril (unidá)|barril]] per primer vegada na so hestoria,<ref>{{Cita web|url=http://news.yahoo.com/s/afp/20080227/ts_afp/commoditiesenergyoilprice|títulu= Crude oil prices set record high 102.08 dollars per barrel}}</ref> y algamó los US$ 147/barril en xunetu<ref>{{Cita web|url=http://www.eleconomista.es/economia/noticias/650205/07/08/Economia-Energia-El-petroleo-marca-nuevos-maximos-y-supera-los-147-dolares-en-Londres.html|títulu=El petroleu marca nuevos máximos y supera los 147 dólares en Londres |editorial=L'Economista|fecha=11 de xunetu de 2008|fechaaccesu=16 d'agostu de 2008}}</ref> por cuenta de fenómenos [[Especulación (economía)|especulativos]] d'alta volatilidá que conducieron a un fuerte descensu mientres el mes d'agostu. Otru tantu asocedió con unu de los principales [[Materies primes|metales industriales]], el [[cobre]], que venía esperimentando un vertixinosu aumentu nel so [[cotización]] dende [[2003]], principalmente pola cada vez mayor [[Demanda (economía)|demanda]] de les nueves [[País apocayá industrializáu|potencies emerxentes]], como [[China]] ya [[India]], sumada a otros factores como inventarios decrecientes y [[Fuelga|conflictividá llaboral]] nes [[Mina (minería)|mines]] cupríferes de [[Chile]], el primer [[país]] [[Esportación|esportador]] a nivel mundial del [[mineral]].<ref>[http://wharton.universia.net/index.cfm?fa=viewArticle&ID=1028 El cobre, en caldia, sollivia les arques d'América Llatina] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090210125724/http://wharton.universia.net/index.cfm?fa=viewArticle&ID=1028 |date=2009-02-10 }} [http://wharton.universia.net Universia Knowledge Wharton] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081110091141/http://wharton.universia.net/ |date=2008-11-10 }}, 21-09-2005</ref> En [[xineru]] de [[2008]], la cotización del cobre na [[Bolsa de Metales de Londres]] (LME) superó per primer vegada na so hestoria los [[US$]] 8.000 la [[tonelada]].<ref>[https://web.archive.org/web/20080914185533/http://finanzas.infobaeprofesional.com/notes/59598-L'oru-y-el-platino-ruempen-records-historicos.html L'oru y el platino ruempen récores históricos] [[Infobae|Infobae Profesional]], 07-01-2008</ref> A principios del mes de xunetu algamó [[US$]] 8.940 la [[tonelada]],<ref name="Cobre toca">[http://mx.reuters.com/article/topNews/idMXN2452441820081024?pageNumber=2&virtualBrandChannel=0 Cobre toca mínimu de 3 años, crez amenacia recesión] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200407140805/https://mx.reuters.com/article/topNews/idMXN2452441820081024?pageNumber=2&virtualBrandChannel=0 |date=2020-04-07 }} [http://mx.reuters.com Reuters Méxicu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180617014746/https://mx.reuters.com/ |date=2018-06-17 }}, 24-10-2008.</ref> [[Récor mundial|récor]] absolutu desque se tienen rexistros de la so cotización na LME, a partir de [[1979]]. Esti valor a niveles históricos foi un 272,5% mayor que l'antiguu [[Récor mundial|récor]] absolutu de [[US$]] 3.280 la [[tonelada]] rexistráu'l [[24 de xineru]] de [[1989]] —ensin axuste por [[inflación]]—.<ref>[http://www.cincodias.com/articulo/economia/cobre-algama-preciu-maximo-dieciseis-anos/20041009cdscdieco_8/cdseco/ El cobre algama'l so preciu máximu en dieciséis años] [http://www.cincodias.com Cinco Días], 16-10-2004</ref> Depués d'esti máximu y en llinia cola conducta del [[petroleu]], la [[cotización]] del [[cobre]] rexistró una abrupta cayida de más del 50% dende'l [[Récor mundial|récor]] de [[xunetu]] (a [[ochobre]] de [[2008]])<ref name="Cobre toca"/> nun marcu de [[volatilidá]] nunca antes vistu. Materiales esenciales na producción, como'l [[ácidu sulfúrico]] y la [[soda cáustica]] vieron tamién amontaos los sos precios hasta un 600%. La crisis del [[petroleu]] y de los [[alimentu|alimentos]] foi oxetu d'alderique na [[34ª Cume del G8]]. === Estensión de la crisis === La crisis estendióse rápido pelos países desenvueltos de tol mundu. Xapón, por casu, sufrió una contraición del -0,6% nel segundu trimestre de 2008. [[Australia]] y [[Nueva Zelanda]] tamién sufrieron contraiciones. Hai de solliñar que ye cada vez mayor la esmolición sobre'l futuru de los países con economíes puxantes y emerxentes, tal como lo ye la incertidume al respective de países tales como [[China]] ya [[India]] n'Asia; [[Arxentina]], [[Brasil]] y [[Méxicu]] n'América y [[Sudáfrica]] nel continente africanu, cada unu d'ellos líderes nes sos rexones y, tamién afeutaos pola crisis económica. Nel primer trimestre de 2009, los índices bursátiles de les bolses d'Estaos Xuníos y Europa fueron superaes poles de [[Mercaos emerxentes|países emerxentes]] como China y Brasil. Brasil y Rusia aumentaron los sos índices un 9% en moneda local; l'índiz d'India pasó a ser positivu y l'índiz compuestu de Shanghai, en China, aumentó un 30%, lo cual xustificóse pola fortaleza y estabilización de los sectores financieros de dichos mercaos y pola busca d'inversiones de riesgu.<ref>{{cita web |url=http://online.wsj.com/public/article/SB123854487590276081.html#mod=2_1362_leftbox |títulu=Finalmente, les bolses se desacoplan |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |autor=Slater, Joanna |fecha=1 d'abril de 2009 |editorial=Wall Street Journal}}</ref> Una cronoloxía d'eventos qu'atestigüen la estensión ye la siguiente: * Los fluxos baxaron de US$ 1,2 billones (2007) a US$ 707.000 millones (2008).<ref>{{cita web |url = http://go.worldbank.org/M1Y4OC2UV0|títulu = La crisis económica mundial afecta gravemente los fluxos de capital a los países en desenvolvimientu |fechaaccesu = 24 de xunu de 2009 |añoacceso = |autor = UPI |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha = 22 de xunu de 2009 |añu = |mes = |formatu = |obra = |editorial = [[BM]] |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }} </ref> * N'abril de 2009 informar de que de resultes de la crisis y el desemplegu, el mundu árabe tien de considerase una bomba de tiempu».<ref>{{Cita web |url=http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=242 |títulu=Desemplegu nel mundu árabe considérase una bomba de tiempu” |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090802235410/http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=242 |fechaarchivu=2009-08-02 }}</ref> Coles mesmes, infórmase qu'Exiptu tarrecía pol regresu de 500.000 trabayadores de países del Golfu.<ref>{{Cita web |url=http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=245 |títulu=Abril de 2009, Exiptu tarrez pol regresu de 500.000 trabayadores de países del Golfu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090802235432/http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=245 |fechaarchivu=2009-08-02 }}</ref> * En marzu de 2009 informóse que, arriendes de la crisis, el mundu árabe perdió 3&nbsp;000 millones de [[dólar d'Estaos Xuníos|dólares]].<ref>{{Cita web |url=http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=246 |títulu=Arriendes de la crisis el mundu árabe pierde $ 3 billones |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090802235511/http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=246 |fechaarchivu=2009-08-02 }}</ref> * Arriendes de la crisis el Bancu Mundial prevía un añu duru en 2009 en munchos países árabes.<ref>{{Cita web |url=http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=273 |títulu=Bancu Mundial preve un duru añu 2009 pa los países árabes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803000630/http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=273 |fechaarchivu=2009-08-03 }}</ref> El deterioru de les condiciones económiques favoreció'l surdimientu de movimientos de protesta masivos nel Norte d'África y Oriente Mediu, particularmente en Túnez, Libia, Exiptu y Siria. Nos trés primeros derrocar a los gobiernos autocráticos aliaos tradicionales d'occidente. * En mayu de 2009 Naciones Xuníes informa d'una cayida de la inversión estranxera n'[[oriente próximu]].<ref>{{Cita web |url=http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=234 |títulu=Naciones Xuníes reporta cayida de la inversión estranxera nel Mediu Oriente. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090802235405/http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=234 |fechaarchivu=2009-08-02 }}</ref> * En setiembre de 2009 infórmase que los bancos árabes perdieron casi $ 4&nbsp;000 millones dende l'entamu de la crisis financiera mundial.<ref>[https://web.archive.org/web/20100216190551/http://www.infoprod.co.il/article/2/296 Costos de la recesión pa bancos árabes $ 4 billones.]</ref> === Inflación global, deflación global === En febreru de 2008, [[Reuters]] informó que la inflación xubiera a niveles históricos per tol mundu.<ref>{{cita publicación|url=http://www.iht.com/articles/2008/02/12/business/inflate.php|títulu=Global inflation climbs to historic levels|editorial=International Herald Tribune|fecha=12 de febreru de 2008|fechaaccesu=11 de xunetu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080216053645/http://www.iht.com/articles/2008/02/12/business/inflate.php|fechaarchivu=16 de febreru de 2008}}</ref> A mediaos de 2008, los datos del [[FMI]] indicaben que la inflación topar en máximos nos países esportadores de petroleu, debíu al aumentu de les reserves de [[divisa|divises]] estranxeres. Y tamién en munchos [[países subdesendolcaos]].<ref>{{Cita web|url=http://content.ksg.harvard.edu/blog/jeff_frankels_weblog/2008/06/26/prospects-for-inflation-outside-america-guest-post-from-menzie-chinn/|títulu=Prospects for Inflation ''outside'' America - Guest Post from Menzie Chinn|editorial=Jeff Frankel's Weblog|fecha=26 de xunu de 2008|fechaaccesu=11 de xunetu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081006143818/http://content.ksg.harvard.edu/blog/jeff_frankels_weblog/2008/06/26/prospects-for-inflation-outside-america-guest-post-from-menzie-chinn/|fechaarchivu=6 d'ochobre de 2008}}</ref> La inflación tamién aumentaba nos [[países desenvueltos]],<ref>{{Cita web|url=http://www.euractiv.com/en/euro/eu-slashes-growth-forecast-foresees-inflation-surde/article-170470|títulu=EU slashes growth forecast, foresees inflation surde|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090726235144/http://www.euractiv.com/en/euro/eu-slashes-growth-forecast-foresees-inflation-surde/article-170470|fechaarchivu=26 de xunetu de 2009}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.businessweek.com/ap/financialnews/D8UUMR681.htm|títulu=EU cuts growth forecast|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110922214912/http://www.businessweek.com/ap/financialnews/D8UUMR681.htm|fechaarchivu=22 de setiembre de 2011}}</ref> pero muncho menos y xubiendo casi puramente pol preciu de productos importaos. Los tipos d'interés na zona euru y n'USA siguieron relativamente baxos. Para [[2009]] el problema yera l'inversu: el panorama económicu apuntaba a la [[Deflación (economía)|deflación]], lo que, por casu, llevó a la [[Sistema de Reserva Federal|FED]] a asitiar el tipu d'interés en prácticamente'l 0%<ref>[http://www.expansion.com/2008/12/16/economia-politica/economia/1229454401.html Bernanke dexa los tipos casi al cero y encamiéntase a imprimir más dólares]</ref> En 2011 la [[Organización Internacional del Trabayu]] señaló que s'algamar un máximu históricu de paraos, con 205 millones en tol mundu. === Guerra de divises y guerra comercial === {{AP|Guerra de divises}} N'ochobre de [[2010]] apaecen señales clares d'una posible [[guerra de divises]] ([[dólar]], [[euru]], [[yen]] y [[yuan chinu|yuan]]). Los países rebaxaríen la cotización de les sos monedes en busca de ventayes competitives -pa facilitar la [[esportación]]- qu'ayuden a salir de la crisis, pero, si produz una [[guerra de divises]] y un círculu de rebaxes acentuaríase l'enfrentamientu comercial llegándose a una [[guerra comercial]] qu'acentuaría y retrasaría inevitablemente la recuperación. Precisamente tamién hubo una [[guerra comercial]] mientres la [[Gran Depresión]], empecipiada per Estaos Xuníos y Gran Bretaña. Nesta ocasión los güeyos dirixir a [[China]] quien ye acusada per Estaos Xuníossobremanera, de maniobrar pa caltener artificialmente sol [[Yuan chinu|yuan]].<ref>[https://www.elpais.com/articulo/primer/plano/Apeligro/guerra/acolumbres/elpepueconeg/20101010elpneglse_2/Tes Apeligro: guerra de divises, El País, 10/10/2010]</ref> Para [[Immanuel Wallerstein]] la perda de pesu del dólar ye real y puede producise una cayida repentina que xenere un caos estraordinariu o una cayida nidia que vaya sustituyendo'l dólar como moneda de referencia,.<ref>[¿Guerra de divises?, poques gracies, Immanuel Wallerstein, La Jornada, 6/11/2010]</ref>magar esta posibilidá ye bien improbable, en tanto a los EE.&nbsp;UU. nun-yos interese. == Crisis nos Estaos Xuníos == [[Ficheru:Seal of the United States Federal Reserve System.svg|thumb|La [[Sistema de Reserva Federal|Reserva Federal]] nacionalizó nel mes de setiembre a l'aseguradora AIG, adquiriendo'l 80 % de los sos activos, ya inyectando un préstamu de 85&nbsp;000 millones de dólares, la mayor cifra na hestoria de la Reserva.<ref>[http://www.federalreserve.gov/newsevents/press/other/20080916a.htm Comunicáu de prensa de la Reserva Federal] (n'inglés).</ref>]] {{AP|Crisis de les hipoteques subprime|Crisis financiera d'Estaos Xuníos del 2008}} Estaos Xuníos en 2008 sufría una grave [[Crisis hipotecaria de 2007|crisis creiticia ya hipotecaria]], la qu'afectó a la fuerte [[Burbuya inmobiliaria global|burbuya inmobiliaria]] que venía careciendo, según un valor del dólar anormalmente baxu. Como bien señala [[George Soros]] nel so llibru [https://web.archive.org/web/20081212220632/http://www.taurus.santillana.es/ld.php?id=617 «El nuevu paradigma de los mercaos financieros»] (Taurus 2008) «L'españíu de la crisis económica de 2008 puede afitase oficialmente n'agostu de 2007 cuando los Bancos centrales tuvieron qu'intervenir p'apurrir lliquidez al sistema bancariu». Tres dellos meses de debilidá y perda d'emplegos, el fenómenu colapsó ente 2007 y 2008, causando la quiebra de mediu centenar de bancos y entidaes financieres. Esti colapsu abasnó a los [[Crisis bursátil de xineru de 2008|valores bursátiles]] y a la capacidá de consumu y aforru de la población.<ref>{{Cita web|url=http://news.xinhuanet.com/english/2008-02/27/content_7679604.htm|títulu=dollar hits record low against euru, oil prices rally}}</ref><ref>Aversa, Jeannine, [http://www.msnbc.msn.com/id/23518599 "Employers Slash 63,000 Jobs in February], Most in 5 Years, Feeding Recession Fears,", Associated Press, March 7, 2008. Accessed July 11, 2008.</ref><ref name="autogenerated3">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/7176255.stm|títulu=Recession in the US 'has arrived'}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/money/main.jhtml?xml=/money/2008/01/07/bcnuseco107.xml|títulu= US recession is already here, warns Merrill}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.usatoday.com/money/economy/2008-02-10-economypoll_N.htm|títulu=Poll: Majority of people believe recession underway}}</ref> === Quiebra de Lehman Brothers === En setiembre de 2008, los problemes agravar cola bancarrota de diverses entidaes financieres rellacionaes col mercáu de les hipoteques inmobiliaries. El 15 de setiembre d'esi añu'l bancu d'inversión [[Lehman Brothers]] declarar en quiebra faciendo que los mercaos financieros baxaren drásticamente y que consecuentemente colapsara una de les mayores aseguradores del mundu [[AIG]] xunto coles compañíes hipotecaries [[Fannie Mae]] y [[Freddie Mac]] produciendo gran baturiciu en Wall Street. El mesmu día de la cayida de Lehman Brothers y de AIG, les aiciones de la bolsa de Nueva York tuvieron la mayor cayida de la hestoria nun solu día, dando asina empiezu a una recesión que sería global y que-y costar a les mases millones de dólares, aforros personales, trabayos, cases y dexaría 50 millones de persones más debaxo de la llinia de la probeza. El gobiernu d'Estaos Xuníos intervieno inyectando cientos de miles de millones de dólares pa salvar delles d'estes entidaes.<ref>{{Cita web|url=http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/739114/09/08/EEUU-Tesoro-inyecta-200000-mln-usd-pa-Fannie-Mae-y-Freddie-Mac.html|títulu=EEUU- Ayalga inyecta 200.000 mln usd pa Fannie Mae y Freddie Mac}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.eleconomista.es/mercado-cotizaciones/noticias/751842/09/08/Wall-Street-cai-tres-la quiebra-de-Lehman-Brothers-y-la venta-de-Merrill-Lynch.html|títulu=Wall Street cai tres la quiebra de Lehman Brothers y la venta de Merrill Lynch}}</ref> Nun informe del llibru beige, amosóse que la recesión afondóse más n'abril anque dellos sectores teníen señales de tar estabilizándose.<ref>{{cita web |url = http://online.wsj.com/public/article/SB123982357285622019.html#mod=2_1362_leftbox |títulu = Llibru Biege de la Fed suxer que la crisis ta moderándose en delles árees. |fechaaccesu = 20 d'abril de 2009 |autor = Maya Jackson Randall |fecha = 15 d'abril de 2 009 |editorial = [[The Wall Street Journal]] }} </ref> El 18 d'abril, la FED anunció que mercaría US$ 300.000 millones en valores de l'Ayalga; amás mercaría US$ 1,25 billones n'activos sofitaos por hipoteques.<ref>{{cita web |url=http://online.wsj.com/public/article/SB124104520723270613.html#mod=2_1362_leftbox|títulu= La Fed enferronar a la so agresiva estratexa |fechaaccesu=4 de mayu de 2009|autor=Jon Hilsenrath y Brian Blackstone|fecha=30 d'abril de 2009|editorial=[[The Wall Street Journal]]}}</ref> Pel branu de [[2011]] la crisis solmenaría a la delda soberana del país, llevando a la [[Crisis del techu de delda d'Estaos Xuníos de 2011|crisis del techu de delda]]. == Crisis n'América Llatina == La presidenta arxentina [[Cristina Fernández de Kirchner]] nel so primer discursu na 63ª [[Asamblea Xeneral de la ONX]] denominó a felicidá [[crisis]] como ''Efeutu Jazz'', yá que l'orixe de la crisis foi'l centru d'[[Estaos Xuníos]] y espandióse escontra'l restu del mundu, en clara contraposición a crisis anteriores que s'aniciaben en [[País en víes de desarrollo|países emerxentes]] y espandíense escontra'l centru, como fueron el [[Efeuto Tequila]], [[Efeutu Caipirinha]] y el [[Efeutu Arroz]]. === Consecuencies sobre la economía arxentina === El país con unu de los [[IDH]] más elevaos y con una de les economíes más desenvueltes de la rexón camina a un mayor endurecimientu de la so posición comercial y antemanar a [[Brasil]] nel cume ministerial del 17 de febreru de 2009 en Brasilia. Al gobiernu esmolécen-y, no inmediato, dellos sectores qu'amosaron fuertes desequilibrios nel intercambiu billateral. Son siderurxa y los sos productos, con un saldu negativu de 1.400 millones de dólares en 2008; autopartes y autos, onde'l desbalance engató a 2.800 millones y máquines y implementos agrícoles que refundiaron un déficit de 400 millones. En principiu estudióse utilizar pa estos sectores les llamaes llicencies non automátiques d'importación. Son permisos que dean los gobiernos y que pueden retrasar hasta 60 díes pa ser autorizaos. Ello ye que tán llegalizaos pola [[Organización Mundial del Comerciu]]. Pero los industriales brasilanos tarrecen qu'eses demorances «amplíense y conviértanse nuna barrera al comerciu». Nesti contestu de crisis mundial, un déficit comercial de 5.000 millones de dólares «vuélvese insostenible pa caltener la industria nacional». === Crisis económica en Méxicu === {{AP|Crisis económica en Méxicu (2008-2009)|Crisis financiera en Méxicu de 2008}} Por cuenta de l'alta rellación de la economía mexicana colos EE.XX. y a la continua cayida nes remeses productu de la desaceleración de la economía d'Estaos Xuníos (segunda fonte de divises dempués del petroleu), Méxicu nun tardó en resentir los efeutos d'una crisis económica nel país vecín, l'efeutu apoderó qu'esto tuvo en tolos sectores tardaron unos meses en faese presentes. El desemplegu abiertu en Méxicu xubió a 4,06% en xineru d'esi añu, comparativamente mayor cola tasa del añu anterior que s'atopaba en 3,96%, y solo en xineru de 2009, 336&nbsp;000 persones quedaron paraes en Méxicu.<ref>Martínez, Rodrigo: [http://www.ibtimes.com.mx/articles/20090225/desempleo-despido-mexico-xineru.htm «Aumenta desemplegu en Méxicu mientres xineru de 2009: Inegi»], en ''IBT Times'', 25 de febreru de 2009,, consultáu'l 25 de xunetu de 2009.</ref> La debilidá estructural de les finances del gobiernu mexicanu altamente dependientes del preciu del petroleu y la constante cayida na producción d'esti recursu tuvieron una repercusión presupuestal qu'obligó a alzar impuestos como l'Impuestu al Valor Agregáu, l'Impuestu Sobre la Renta y a instaurar impuestos nuevos a les telecomunicaciones. Desafortunadamente estos ingresos nun van empuestos a nueves inversiones o proyeutos granibles, sinón a caltener la estructura gubernamental que consume'l 80% del presupuestu, esto plantega nuevos escenarios de crisis nun medianu plazu. L'añu 2009 foi especialmente difícil pa la economía mexicana. Al empecipiar l'añu, les mires oficiales agoraben una crecedera exiguo a lo llargo de 2009. Sicasí, al pasar los meses les mires fueron tomando carreros más pesimistes y n'ocasiones contradictorios, por casu, ente los pronósticos de la Secretaría d'Economía y el [[Bancu de Méxicu]]. Dempués de la [[Pandemia de gripe A (H1N1) de 2009 en Méxicu|epidemia de gripe A(H1N1)]], empezar a falar d'una afectación de l'actividá económica nel país, especialmente nel casu del sector turísticu que ye la tercer fonte de divises pal país. El titular de la [[Secretaría de Turismu (Méxicu)|Sectur]] apuntaba en mayu de 2009 que la ocupación de los hoteles nos principales destinos turísticos del país bazcuyaba ente 10 y 30% a lo que se sumaba la cada vez más frecuente cancelación de vuelos. Ante esi panorama'l secretariu [[Rodolfo Elizondo Torres]] agoraba una perda de más de 100&nbsp;000 emplegos nel sector.<ref>{{Cita web|url=http://www.jornada.unam.mx/2009/05/02/index.php?section=economia&article=036n1ecu|títulu=Influenza esbarrumba'l turismu editorial=La Jornada|fecha=2 de mayu de 2009|fechaaccesu=25 de xunetu de 2009}}</ref> Per otru llau, dende 2008 el [[pesu mexicanu]] entró nuna serie de [[depreciación|depreciaciones]] frente al [[dólar d'Estaos Xuníos]] que lo llevaron a perder alredor del 25% del so valor escontra 2009. Si en 2006 el dólar mercar en 10,77 MXN, en xineru de 2009 mercar nos ventanos bancarios al preciu de 13,48 pesos per dólar. En 2014 el dólar algamó un rangu mayor a los 18.79 pesos per dólar.<ref>{{cita publicación |nome=Rodríguez, Israel |títulu= Histórica devaluación del pesu|url= http://www.jornada.unam.mx/2009/01/31/index.php?section=economia&article=018n1ecu |editorial= La Jornada |fecha= 31 de xineru de 2009 |fechaaccesu=25 de xunetu de 2009}}</ref> Ente les midíes que se tomaron pa contener la devaluación del pesu aplicóse la puya d'una parte de la reserva de divises internacionales, lo que llevó al país a menguar diches reserves estranxeres en más de 20&nbsp;000 millones de dólares d'Estaos Xuníos.<ref>{{cita publicación |nome= González Amador, Roberto |títulu= La devaluación del pesu yá costó 20 mil 62 mdd en reserves |url= http://www.jornada.unam.mx/2009/02/04/index.php?section=economia&article=019n1ecu |editorial= La Jornada |fecha= 4 de febreru de 2009 |fechaaccesu=25 de xunetu de 2009}}</ref> La Comisión Económica p'América Llatina ([[CEPAL]]) apuntó na so reporte añal que Méxicu sería'l país más afeutáu pola crisis económica na rexón al presentar una contraición de 7% nel so productu internu brutu ([[PIB]]).<ref>Cepal: [http://www.eclac.org/prensa/noticias/comunicaos/7/36467/cuadroCP1_PIB.pdf "Productu Internu Brutu total"], consultáu'l 25 de xunetu de 2009; "Calcula CEPAL cayida de 7% pa Méxicu", en ''Excélsior'', 15 de xunetu de 2009, [http://www.exonline.com.mx/diario/noticia/dineru/economia/calcula_cepal_caida_de_7_pa_mexico/662402 Calcula Cepal cayida de 7% pa Méxicu], consultáu'l 25 de xunetu de 2009.</ref> == Crisis n'Europa == {{VT|Crisis de la delda soberana europea}} El [[Bancu Central Européu]] (BCE) foi incapaz de prever la crisis, tomó les primeres midíes con retrasu, y básicamente impunxo midíes d'austeridá y contención del gastu públicu, que parte fixeron el creitu escasu y enzancaron l'accesu a financiamientu de consumidores y productores. El fenómenu espandióse rápido per diversos países europeos, y dalgunos sufrieron graves efeutos. [[Dinamarca]] entró en recesión (seis meses consecutivos de crecedera económica negativu) nel primer trimestre de 2008. Nel segundu trimestre de 2008, el conxuntu de la economía de la [[eurozona]] contraer nun 0,2%,<ref>{{Cita web|url=http://www.eleconomista.es/flash/noticias/702831/08/08/La zona-euru-tamién-entra-en crecedera negativa-contráxose-un-02-.html|títulu=La zona euru tamién entra en crecedera negativa |editorial=L'Economista|fecha=14 d'agostu de 2008|fechaaccesu=16 d'agostu de 2008}}</ref> encabezada polos retrocesos en [[Francia]] (-0,3%) y [[Alemaña]] (-0,5%).<ref>{{Cita web|url=http://www.eleconomista.es/economia/noticias/702700/08/08/Francia-y-Alemaña-yá-sufren-los efeutos-de-la crisis mundial-les sos-economias-se-contrayeron-en-el-segundu-trimestre.html |títulu=Francia y Alemaña yá sufren los efeutos de la crisis: les sos economíes contraer nel segundu trimestre |editorial=L'Economista|fecha=14 d'agostu de 2008|fechaaccesu=16 d'agostu de 2008}}</ref> Otres economíes importantes, como la [[España|española]], evitaron la contraición (+0,1%) pero namái crecieron bien sele nel mesmu periodu,<ref>{{Cita web|url=http://www.eleconomista.es/economia/noticias/702662/08/08/Confírmase-la frenada-Espana-solo-crecio-el-01-en-el-segundu-trimestre.html|títulu confírmase'l frenada: España namái creció'l 0,1% nel segundu trimestre |editorial=L'Economista|fecha=14 d'agostu de 2008|fechaaccesu=16 d'agostu de 2008}}</ref><ref>[http://www.infobae.com/contenidos/403685-100884-0-Alverten-que-Espa%C3%B1a-sufrir%C3%A1-una-gran-crisis-econ%C3%B3mica Alverten qu'España va sufrir una gran crisis económica], Infobae</ref>con fuertes medríes nel [[desemplegu]]. El 7 d'ochobre de 2008, la xunta del [[ECOFIN]], organismu del [[Conseyu Européu]] compuestu polos Ministros d'Economía y Facienda de los Estaos miembros, según polos Ministros de Presupuestu si alderíquense cuestiones presupuestaries, decidió que tolos Estaos miembros van apurrir, por un periodu inicial de siquier un añu, una proteición garantizada a los depósitos personales pa los particulares por una cantidá de siquier 50.000 euros. Na mesma xornada, l'Executivu español anunció qu'alzaba la garantía mínima de los depósitos en bancos y caxes d'aforru español dende los 20.000 euros actuales por titular y entidá a 100.000. Tamién anunció la creación d'un fondu con cargu a l'Ayalga de 30.000 millones d'euros, ampliables a 50.000, p'adquirir activos de máxima calidá a les entidaes financieres españoles pa garantizar el financiamientu d'empreses y ciudadanos. El Bancu Central Européu amenorgó la so tasa d'interés de referencia de 4,25% a 1,25% n'ochobre anque inda yera mayor que la d'Estaos Xuníos. Esto debió a la tardía reaición de les autoridaes por cuenta de qu'Europa tenía problemes menos graves, la medrana a la inflación y a un aumentu de la delda pública. Puesto que Europa representaba'l 30% del comerciu mundial, va retrasar la recuperación de la economía mundial.<ref>{{cita web |url = http://online.wsj.com/public/article/SB124044394579045569.html#mod=2_1362_leftbox |títulu = La delicada situación d'Europa podría frenar el repique de la economía mundial |fechaaccesu = 25 d'abril de 2 009 |autor = Marcus Walker y Joellen Perry |fecha = 23 d'abril de 2 009 |editorial = [[The Wall Street Journal]] }}</ref> Nel últimu trimestre de 2012 el PIB de la eurozona reculó un 0,9% con al respective de igual periodu del añu anterior y del 0,6% con respectu al tercer trimestre de 2012. Inclusive reculó 0,6% el PIB d'Alemaña, pos taba sintiendo les polítiques d'austeridá impuestes a otros países, que debilitaren el comerciu esterior.<ref>{{cita web|url=https://www.publico.es/dinero/450666/el-esbarrumbe-del-pib-de-alemania-y-francia-apinen-la-recesion-en-la-eurozona|títulu=L'esbarrumbe del PIB d'Alemaña y Francia apinen la recesión na eurozona|fecha=14 de febreru de 2013|fechaaccesu=15 de febreru de 2013.|editorial=Público}}</ref> Hai que señalar que na zona euru hai economíes bien diverxentes, con intereses atopaos. Per un sitiu les economíes del norte con [[Alemaña]] a la so cabeza, que deseyaben un retayu nel gastu públicu p'asina faer baxar la [[prima de riesgu]] que paguen los países por financiase nos mercaos. Per otru llau atopábense los países que deseyaben polítiques [[keynes]]ianas que fixeren partir la creación d'emplegos. Alemaña (mayor economía de la [[zona euro]]) impunxo la so visión. === Crisis económica n'España === {{AP|Crisis económica española de 2008|Crisis española de 2008-2016}} [[Ficheru:Empleo espana.png|250px|thumb|Evolución del emplegu n'España mientres la crisis 2008-2012. Fonte: [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t22/y308_mnu&file=inebase&N=&L=0 INE Población Activa].]] Una de les principales consecuencies que mientres l'añu 2008 tuvo sobre la economía española ye una fuerte crecedera del [[desemplegu]]. Mientres el 2008 un gran númberu d'empreses presentaron espedientes de regulación d'emplegu ([[ERE]]s), ente otres, [[Bridgestone]] (2.463 emplegos), [[Burberry]] (250), [[Delphi Corporation|Delphi]] (800), [[Iveco]] (1.000 emplegos), [[Marina d'Or]] (214), [[Nissan]] (1.500), [[Viaxes Marsans]] (1.800 emplegos, añu 2010 y zarru de la compañía), [[Ono]] (1.300 emplegos), [[Opel]], [[Pirelli]] (460), [[Lladró|Porzolanes Lladró y Arte y Porzolanes]] (275), [[Renault]], [[Roca (empresa)|Roca]] (1.900), [[Ryanair]] (800 emplegos),<ref>[http://www.cincodias.com/articulo/empresas/Ryanair-destrúi-850-emplegos-cierre-base-aerea-Valencia/20081024cdscdsemp_8/cdsemp/ Ryanair destrúi 850 emplegos col zarru de la so base aérea en Valencia en Cincodias.com<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> [[Seat]], [[Sony]] España (275), Torras Papel (500),<ref>[http://pe.invertia.com/noticias/noticia.aspx?idNoticia=200811051842_EFE_FF3202 mercaos, finances, economía, fondos y cotizaciones - Invertia<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> [[T-Systems Iberia]] (550) y [[Telefónica Móviles]] (700 emplegos). El sector de la construcción ye unu de los más perxudicaos pola crisis debíu a la fin del «boom» inmobiliariu y a la posterior cayida de les ventes. Mientres 2008 numberoses empreses constructores presentaron [[suspensión de pagos]] ente les que destaquen: [[Martinsa]]-[[Fadesa]] con un pasivu de 4.000 millones d'euros, ye la mayor suspensión de pagos de la historia d'España, [[Hábitat]] (2.300 millones), SEOP, Grupu Contsa y San José ente otres. Hasta que nun se produza la reestructuración de les caxes d'aforru non podrá encarase l'amenorgamientu drásticu del stock de viviendes. De los 470 000 millones que-y debe'l BRIC ([[Brasil]], [[Rusia]], [[India]] y [[China]]) 90 000 correspuenden a suelu. Aguirre Newman cifra'l stock en 1,5 millones de viviendes, 612 512 d'acabante terminar; 384 050 en construcción y 520 330 usaes en venta o arriendu, cinco veces más de lo demandao. En contrapartida contabiliza 21 fondos comenenciosos dispuestos a invertir 8 500 millones d'euros en trés años. <ref>[https://www.elpais.com/articulo/economia/viviendes/caltienen/27/sobrovaloraes/elpepueco/20091204elpepueco_1/Tes] [[El País]], 16 de febreru de 2008.</ref> Hai un discutiniu latente sobre les razones de que'l [[desemplegu|paro]] aumentara muncho más n'España: medría de la [[población activa]] o escesiva [[Desempleo#Proteición llaboral|rixidez llaboral]]. Otros busquen les causes del [[Crisis financiera de 2008|crash financieru]] nos salarios de los altos executivos o l'ausencia d'eficacia de los [[Eurosistema|organismos reguladores]].<ref>Les viviendes caltienen un 27% sobrovaloraes.[https://www.elpais.com/articulo/economia/poner/focu/atencion/elpepieco/20090216elpepieco_6/Tes?print=1 Ónde poner el focu d'atención] [[El País]], 4 d'avientu de 2009.</ref> Los efeutos de la [[Crisis económica española de 2008|crisis económica]] tamién tuvieron un fuerte impautu nel [[sistema financieru español]]. Los impagos de numberoses empreses y particulares xunto a la mala xestión llevó a la intervención de delles entidaes financieres por parte del Estáu. Ente les entidaes financieres más perxudicaes por esta situación atopamos: [[Caja Castiella-La Mancha]], que tuvo que ser intervenida pol Bancu d'España en marzu de 2009 pa evitar la so desapaición.<ref>[https://www.elmundo.es/mundodinero/2009/03/29/economia/1238331273.html El Bancu d'España intervién Caja Castiella-La Mancha pa 'garantizar el so futuru']</ref> Paez urxente, por tanto, poner en marcha cuanto antes el [[Fondu de Reestructuración d'Ordenación Bancaria]] (FROB). Nesta llinia'l [[Bancu d'España]] contautó con 15 bancos d'inversión pa poner en marcha un protocolu d'actuación pa, en casu necesariu, rescatar a les caxes interveníes en menos de 48 hores.<ref>Ordóñez diseña un plan de rescate urxente pa casos d'intervención en [[Cincodias]].com [http://www.cincodias.com/articulo/empresas/Ordonez-disena-plan-rescate-urxente-casos-intervencion/20091204cdscdiemp_26/cdsemp/]</ref> Pese al estímulu fiscal, les midíes tuvieron un efeutu llindáu pos gran parte del dineru destinar al aforru y non al gastu.<ref>{{cita web |url = http://online.wsj.com/public/article/SB123983951936123057.html#mod=2_1362_leftbox |títulu = España nun tien de llanzar otru plan d'estímulu fiscal, alvierte'l bancu central |fechaaccesu = 20 d'abril de 2 009 |añoacceso = |autor = Thomas Catan y Jonathan House |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha = 16 d'abril de 2 009 |añu = |mes = |formatu = |obra = |editorial = [[The Wall Street Journal]] |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }} </ref> El 2012 terminó n'España con una tasa de desemplegu de 26%.<ref>{{cita web|url=http://www.dw.de/m%C3%A1s-de-26-de-desemplegu-en-espa%C3%B1a/a-16547227|títulu=Más de 26% de desemplegu n'España|fecha=24 de xineru de 2013|fechaaccesu=15 de febreru de 2013.|editorial=Deutsche Welle}}</ref> El PIB español del cuartu trimestre de 2012 amenorgóse 0,7% con respectu al trimestre anterior y 1,8% con respectu al últimu trimestre de 2011.<ref>{{cita web|url=http://www.gurusblog.com/archives/caida-pib-espana-2012/30/01/2013/|títulu=El PIB cai más de lo esperao nel cuartu trimestre (-0,7%)|fecha=30 de xineru de 2013|fechaaccesu=15 de febreru de 2013.|editorial=GurusBlog|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131006004427/http://www.gurusblog.com/archives/caida-pib-espana-2012/30/01/2013/|fechaarchivu=2013-10-06}}</ref> Sicasí, el númberu d'emplegaos tuvo baxando mientres la primer parte de la [[X llexislatura d'España]], con un gobiernu del [[Partíu Popular|PP]]. En concretu dende 2012 a xineru de 2013, perdiéronse casi 800 000 afiliaos a la [[seguridá social]] (namái 2009 presentara cifres daqué peores). A lo llargo de la X llexislatura magar la tasa de desemplegu amenorgar mientres la segunda metá, el númberu d'emplegaos apenes llegó a superar a los esistentes cuatro años antes. Magar según datos del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]] el PIB cayó un 0,5% nel primer trimestre del 2013, siendo en términos interañales una cayida del 2% al respective de 2012<ref>https://www.publico.es/dinero/454559/el-ine-certifica-que-el-pib-cayo-un-0-5-en-el-primer-trimestre</ref> y el desemplegu degoló'l 27,3% con más de 6.202.700 paraos.<ref>https://www.publico.es/dinero/454579/dia-internacional-del trabayu-6-202-700-razones-pa-lluchar-polos tos derechos</ref> A partir de 2013, el desemplegu baxó bien amodo, les cifres de la variación del númberu d'afiliaos en xineru de 2016 yeren claramente inferiores a les esistentes en xineru de 2011. La crisis aumenta les desigualdaes. En 2017, España tien más del doble de « súper ricos » qu'antes de la crisis y 0,4 % de la población concentren casi la metá del PIB.<ref name=":0">{{Cita noticia|títulu=España tien más del doble de 'súper ricos' qu'antes de la crisis|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/249245-espana-tien-doble-multimillonarios-antes-crisis|fechaaccesu=9 de setiembre de 2017|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref> {|class=wikitable |+ Variación del númberu d'afiliaos |-align=center ! añu !! variación<br>absoluta !! variación<br>porcentual |-align=center | 2008-09 || -980.108 || -5,11% |-align=center | 2009-10 || -635.732 || -3,50% |-align=center | 2010-11 || -184.173 || -1,05% |-align=center | 2011-12 || -403.571 || -2,32% |-align=center | 2012-13 || -778.829 || -4,59% |-align=center | 2013-14 || -5.829 || -0,04% |-align=center | 2014-15 || 401.703 || 2,48% |-align=center | 2015-16 || 529.045 || 3,19% |-align=center | acumuláu || -2.057.494 || __ |} === Crisis económica en Portugal === {{AP|Crisis financiera en Portugal de 2011-2014}} La economía de portugal tuvo consecuencies direutes al presentase un deterioru que s'empezar a alvertir nos principales [[Economía de Portugal|indicadores macroeconómicos]] de la República de [[Portugal]] a partir del añu [[2011]], y que les sos consecuencies estender nel tiempu hasta'l 2014, non yá nel planu económicu sinón tamién nel políticu y el social. El [[7 d'abril]] de 2011, dempués de negar mientres enforma tiempu la necesidá d'un rescate, el primer ministru [[José Sócrates]] finalmente recurrió al [[Mecanismu Européu d'Estabilidá Financiera]] y el [[FMI]], col fin de satisfaer les necesidaes d'efeutivu del país.<ref>(n'inglés) {{cita web|url=http://www.guardian.co.uk/world/2011/apr/07/portugal-eu-bailout|títulu=Portugal's PM calls on EU for bailout|fechaaccesu=17 de xunetu de 2011|obra=The Guardian|fecha=7 d'abril de 2011}}</ref> === Crisis económica en Grecia === {{AP|Crisis de la delda soberana en Grecia}} Grecia ye'l país de la Unión Europea que sufrió más duramente la crisis económica. El gobiernu griegu emitiera una gran cantidá de delda pública pa financiar les sos [[Déficit presupuestariu|déficits]] públicos. El nivel de delda empezó a resultar esmolecedora nes primeres selmanes de 2010. La situación agravar al afayar que'l gobiernu conservador de [[Kostas Karamanlis|Karamanlís]] despintó mientres dos legislatura los verdaderos datos macroeconómicos, ente ellos el verdaderu valor de la delda. La incapacidá de siguir financiando la delda provocó importantes retayos nel sector públicu, que fueron respondíos con manifestaciones públiques y disturbios dende l'empiezu de la crisis. El 23 d'abril de 2010 el gobiernu griegu viose obligáu a pidir un préstamu a la Unión Europea, no que sería'l primer pidimientu de "rescate" ante la imposibilidá de sostener la delda pública.<ref>[https://web.archive.org/web/20111103195312/http://www.irishtimes.com/newspaper/breaking/2010/0423/breaking28.html Noticia Irish Times]</ref> Grecia convirtióse asina nel primer país européu en solicitar ayuda esterna debíu a l'andada financiera, darréu Irlanda y Portugal solicitaron ser ayudaos. A pesar de los esfuercios por amenorgar la delda, el gobiernu griegu viose obligáu a pidir otru segundu rescate nel branu de 2011. Esto provocó tensiones cola Unión Europea y no fondero Monetariu Internacional que se planteguen la posibilidá d'abandonar al gobiernu griegu por que declare la quiebra. == Principales países y entidaes afeutaos == * {{bandera|Venezuela|tamañu=22px}}''' [[Economía de Venezuela|Venezuela]]''' (16 de febreru): {{AP|Crisis económica en Venezuela de 2013-2017}} El país entró en recesión con una cayida del 2,3 per cientu del PIB dempués de que s'amenorgó un 4,8 per cientu nel primer trimestre. Esta cayida foi en descensu hasta llegar a una contraición del 5,7 per cientu en 2015. === Países y entidaes en recesión al entamu === * {{bandera|Dinamarca|tamañu=22px}}''' [[Economía de Dinamarca|Dinamarca]]''' (1 de xunetu): Dinamarca foi la primer economía europea en confirmar que s'atopaba en recesión desque la crisis global de creitu empezó. El so PIB contraer del 0,6 per cientu nel primer trimestre dempués d'una contraición de 0,2 per cientu nel cuartu trimestre de 2007.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/7529314.stm|títulu=Danish recession warns of tough times}}</ref> * {{bandera|Nueva Zelanda|tamañu=22px}} '''[[Economía de Nueva Zelanda|Nueva Zelanda]]''' (26 de setiembre): el país entró en recesión per primer vegada en más d'una década, con una cayida 0,2 del per cientu del PIB dempués de que s'amenorgó un 0,3 per cientu nel primer trimestre. * {{bandera|Singapur|tamañu=22px}} '''[[Economía de Singapur|Singapur]]''' (10 d'ochobre): foi'l primer país d'Asia que cayó nuna recesión desque la crisis de creitu empezó. La so economía, que depende de les esportaciones, amenorgar del 6,8 per cientu nel tercer trimestre dempués d'una contraición de 6,0 per cientu nel segundu trimestre, la so primer recesión dende 2002. * {{bandera|Hong Kong|tamañu=22px}} '''[[Economía de Hong Kong|Hong Kong]]''' (14 de payares): les esportaciones de la rexón especial china fueron fuertemente afeutaes pol debilitamientu de la demanda mundial. Nel tercer trimestre'l so PIB cayó del 0,5 per cientu dempués d'una cayida 1,4 per cientu nel trimestre anterior. * {{bandera|Unión Europea|tamañu=22px}} '''[[Eurozona]]''' (14 de payares): la zona de 17 países entra oficialmente en recesión, dempués de les recesiones de los miembros Alemaña ya Italia. Ye la so primer recesión dende la so creación en 1999.<ref>{{Cita web | url = https://www.elmundo.es/mundodinero/2008/11/14/economia/1226654592.html | títulu= La eurozona entra en recesión per primer vegada na hestoria editorial= El Mundo|fecha=14 de payares de 2008}}</ref> :* {{bandera|Estonia|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Estonia|Estonia]]''' (13 d'agostu): l'Estáu bálticu cayó nuna recesión con una cayida del 0,9 per cientu nel segundu trimestre dempués d'una cayida del 0,5 per cientu nel primer trimestre. Cayer nuna recesión más fonda nel tercer trimestre, cuando la economía contraxo un 3,3 per cientu.<ref>{{cita web|url=http://www.baltictimes.com/news/articles/21072/|editorial=The Baltic Times|títulu=Recession arrives in Estonia|fecha=13 d'agostu de 2008}}</ref> :* {{bandera|Letonia|tamañu=22px}} '''[[Economía de Letonia|Letonia]]''' (8 de setiembre): Letonia xunir al so vecín del norte Estonia en recesión yá que el PIB cayó del 0,2 per cientu nel segundu trimestre dempués d'una cayida del 0.3 per cientu en primer trimestre.<ref>{{cita publicación | títulu=Ireland falls into recession | fecha = 25 de setiembre de 2008 | editorial=Guardian |url= http://www.guardian.co.uk/business/2008/sep/25/recession.ireland}}</ref> :* {{bandera|Irlanda|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Irlanda|Irlanda]]''' (25 de setiembre): Irlanda convertir nel primer país na zona del euru en cayer na recesión, con una cayida 0,5 per cientu del PIB nel segundu trimestre, arriendes de un amenorgamientu de 0,3 per cientu nel primer trimestre.<ref>{{cita publicación | títulu=Ireland falls into recession | fecha= 25 de setiembre de 2008 | editorial=Guardian |url= http://www.guardian.co.uk/business/2008/sep/25/recession.ireland}}</ref> :* {{bandera|Alemaña|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Alemaña|Alemaña]]''' (13 de payares): la mayor economía d'Europa, contráxose'l 0,5 per cientu nel tercer trimestre dempués d'una cayida del 0,4 per cientu nel segundu trimestre. Ye la so primer recesión en cinco años.<ref name="autogenerated2">{{Cita web|url=http://www.france24.com/en/20081113-german-economy-officially-recession-financial-crisis-europe|títulu=German economy officially in recession|editorial=France 24|fecha=13 de payares de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090105055954/http://www.france24.com/en/20081113-german-economy-officially-recession-financial-crisis-europe|fechaarchivu=5 de xineru de 2009}}</ref> :* {{bandera|Italia|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Italia|Italia]]''' (14 de payares): Italia entró en recesión per primer vegada dende l'entamu de [[2005]], dempués de que'l PIB cayera un 0,5 per cientu nel tercer trimestre. Nel segundu trimestre'l PIB baxara del 0,3 per cientu.<ref name="autogenerated1">{{cita publicación|títulu=Italy officially in recession|fecha=10 d'avientu de 2008|editorial=The Times|url=http://www.thetimes.co.za/Business/BusinessTimes/Article1.aspx?id=902545|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090107071149/http://www.thetimes.co.za/Business/BusinessTimes/Article1.aspx?id=902545|fechaarchivu=7 de xineru de 2009|archiveurl=https://web.archive.org/web/20090107071149/http://www.thetimes.co.za/Business/BusinessTimes/Article1.aspx?id=902545|archivedate=2009-01-07|fechaaccesu=2018-09-21}}</ref><ref>{{Cita web |url= https://www.elmundo.es/mundodinero/2008/12/10/economia/1228904164.html| publisher=El Mundo|títulu=Italia entra en recesión editorial=France 24|fecha=10 d'avientu de 2008}}</ref><ref name="autogenerated1" /> :* {{bandera|España|tamañu=22px}} '''[[Economía d'España|España]]''': La economía española entró en recesión nel cuartu trimestre del 2008, en cayendo un 1,1%.Nel tercer trimestre de 2008 la economía rexistrara una contraición del 0,3 per cientu.<ref>{{Cita web|url=http://www.france24.com/en/20081114-business-spain-shrink-third-quarter-property|títulu=Spain's economy shrank in the third quarter|editorial=France 24|fecha=14 de payares de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090213063311/http://www.france24.com/en/20081114-business-spain-shrink-third-quarter-property|fechaarchivu=13 de febreru de 2009}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=582395&idseccio_PK=1009 |títulu=La economía española cai en recesión al recular el 1,1% nel cuartu trimestre |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20240601134719/http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=582395&idseccio_PK=1009 |fechaarchivu=2024-06-01 }}</ref><ref>[https://www.elmundo.es/mundodinero/2009/03/20/economia/1237544384.html La recesión económica va durar n'España un añu más que nel restu Europa]</ref> :* {{bandera|Portugal|tamañu=22px}} '''[[Economía de Portugal|Portugal]]''': L'Institutu Nacional d'Estadística portugués reveló en Lisboa que'l productu interior brutu (PIB) del país contraxo un 2,1 per cientu nel últimu trimestre de 2008. La economía lusa yá cayera un 0,1 per cientu nel trimestre anterior, colo que se cumple la definición formal de recesión<ref>[https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-economia-macro-portugal-entra-oficialmente-recesion-caida-21-pib-cuartu-trimestre-20090213131513.html Portugal entra oficialmente en recesión con una cayida del 2,1% del PIB nel cuartu trimestre. europapress.es<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> :* {{bandera|Bélxica|tamañu=22px}} '''[[Economía de Bélxica|Bélxica]]'''<ref name="ref_1">{{cita web|url=http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_PUBLIC/2-15052009-BP/EN/2-15052009-BP-EN.PDF|títulu=Flash estimates for the first quarter of 2009 - Euru area and EU27 GDP down by 2.5%|fecha=15 de mayu de 2009|publicación=Eurostat - newsrealese - euroindicator|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090611205041/http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_PUBLIC/2-15052009-BP/EN/2-15052009-BP-EN.PDF|fechaarchivu=11 de xunu de 2009}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601087&sid=a3kZTkkP0.uY |títulu=Belgian, Dutch Regulators Seek to Boost Confidence in Fortis |editorial=Bloomberg.com |fecha=28 de setiembre de 2008 |fechaaccesu=29 de setiembre de 2008}}</ref> :* {{bandera|Francia|tamañu=22px}} '''[[Economía de Francia|Francia]]''' El Productu Internu Brutu (PIB) francés cayó'l 1,2 per cientu el primer trimestre del 2009, reveló l'Institutu Nacional d'Estadística ([[INSEE]]), lo que marca la entrada oficial del país en recesión económica. El INSEE revisó al tiempu a la baxa la cayida del PIB nel últimu trimestre de 2008, qu'asitió nel 1,5%.<ref>[http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090515/53703636994/francia-entra-en-recesion-tres-un-segundu-semestre-consecutivu-de-caida-del-pib-fondu-monetariu-inte.html Francia entra en recesión tres un segundu semestre consecutivu de cayida del PIB<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref><ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/7650231.stm|títulu=Recession 'real risk' for France}} </ref> :* {{bandera|Luxemburgu|tamañu=22px}} '''[[Economía de Luxemburgu|Luxemburgu]]'''<ref name="ref_1" /> :* {{bandera|Eslovenia|tamañu=22px}} '''[[Economía de Eslovenia|Eslovenia]]''': Eslovenia, entró en recesión nel primer trimestre del añu 2009, una y bones el PIB contráxose un 6,4% respectu al últimu trimestre de 2008. Ente ochobre y avientu de 2008 la economía eslovena contráxose yá un 4,1%.<ref>{{cita web |url=http://cl.invertia.com/noticias/noticia.aspx?idNoticia=200906091645_EFE_FC2074&idtel= |títulu=mercado,finances,economia,fondos y cotizaciones - Invertia <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya--> |fechaaccesu=2009 |autor= |enllaceautor= |idioma= }}</ref> :* {{bandera|Países Baxos|tamañu=22px}} '''[[Economía de los Países Baxos|Países Baxos]]''': En febreru de 2009 entró oficialmente en recesión, tres un retrocesu del PIB mientres tres trimestres consecutivos, con una contraición de 0,9% nel cuartu trimestre de 2008.<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1099474 |títulu=Holanda entró oficialmente en recesión |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803012514/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1099474 |fechaarchivu=2009-08-03 }}</ref> :* {{bandera|Finlandia|tamañu=22px}} '''[[Economía de Finlandia|Finlandia]]''': L'axencia nacional d'estadística Tilastokeskus, reveló que la economía finlandesa atropó dos cayíes trimestrales consecutives del so Productu Interior Brutu (PIB). Concretamente, el país acentuó'l so deterioru nos trés últimos meses del añu 2008, al recular un 1,3%, dempués d'un descensu del 0,3% nel tercer trimestre.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/sociedad/Finlandia/suma/club/paises/recesion/elpepisoc/20090227elpepisoc_8/Te Finlandia sumir al club de países en recesión · ELPAÍS.com<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> :* {{bandera|Austria|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Austria|Austria]]'''<ref name="ref_1" /><ref>[https://www.elpais.com/articulo/semana/viento/azota/Austria/elpepueconeg/20090222elpneglse_6/Tes El vientu del Este azota Austria · ELPAÍS.com<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> :* {{bandera|Malta|tamañu=22px}} '''[[Economía de Malta|Malta]]'''<ref name="repitida_1">http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_PUBLIC/2-08072009-AP/EN/2-08072009-AP-EN.PDF</ref> :* {{bandera|Xipre|tamañu=22px}} '''[[Economía de Xipre|Xipre]]'''<ref>http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/</ref> * {{bandera|Xapón|tamañu=22px}} '''[[Economía de Xapón|Xapón]]''' (17 de payares): la segunda mayor economía entró en recesión, la so primera en siete años, con una contraición del PIB del 0,1 per cientu nel trimestre xunetu-setiembre, la crisis financiera frenó la demanda de les sos esportaciones. Amenorgóse 0,9 per cientu nel trimestre anterior. Travesó la so peor crisis dende'l fin de la II Guerra Mundial. El PIB xaponés esbarrumbóse un 12,7% nel últimu trimestre del añu 2008 frente al mesmu periodu de 2007<ref>{{cita publicación |títulu=Japan joins growing list of countries to fall into recession | fecha= 17 de payares de 2008 | editorial=Telegraph|url=http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/asia/japan/3472608/Japan-joins-growing-list-of-countries-to-fall-into-recession.html }}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.france24.com/en/20081209-japans-recession-worse-feared-contraction-gdp-third-quarter|títulu=Japan's recession is worse than feared|editorial=France 24|fecha=9 d'avientu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090116192119/http://www.france24.com/en/20081209-japans-recession-worse-feared-contraction-gdp-third-quarter|fechaarchivu=16 de xineru de 2009}}</ref> * {{bandera|Suecia|tamañu=22px}} '''[[Economía de Suecia|Suecia]]''': el 18 de payares el país nórdicu anunciu que'l PIB contraer del 0,1 per cientu nel segundu y tercer trimestres. * {{bandera|Estaos Xuníos|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Estaos Xuníos|Estaos Xuníos]]''': el 1 d'avientu'l NBER anunció que la economía d'Estaos Xuníos entrara en recesión dende avientu de 2007, dempués d'una espansión económica de 73 meses.<ref name="autogenerated3" /><ref>{{cita publicación |títulu= NBER: U.S. In Recession That Began Last December | fecha= 1 d'avientu de 2008 |editorial=Washington Post|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/12/01/AR2008120101365.html }}</ref> * {{bandera|Canadá|tamañu=22px}} '''[[Economía de Canadá|Canadá]]''': el 9 d'avientu de 2008 entra tamién en recesión. El Bancu de Canadá anunció oficialmente que la economía de Canadá atopábase anguaño en recesión.<ref>{{cita web|url=https://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ia5C99Ii_uqnHOU7Jladal5X55qA|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081212084109/https://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ia5C99Ii_uqnHOU7Jladal5X55qA|fechaarchivu=12 d'avientu de 2008}}</ref> * {{bandera|Rusia|tamañu=22px}} '''[[Economía de Rusia|Rusia]]''': el 13 d'avientu de 2008<ref>[http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601085&sid=a1sZsKZ32kvU&refer=europe Russian Exchanges Halt Trading for Second Day; VTB Tornes], Bloomberg, September 17, 2008.</ref><ref>[https://www.elpais.com/articulo/economia/Rusia/entró//recesion/Gobiernu/elpepieco/20081213elpepieco_4/Te Rusia a entráu en recesión], El País, 13 d'avientu de 2008.</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.france24.com/en/20081212-recession-russia-global-economic-financial-crisis|títulu=Recession has begun in Russia, says minister|editorial=France 24|fecha=12 d'avientu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081226034334/http://www.france24.com/en/20081212-recession-russia-global-economic-financial-crisis|fechaarchivu=26 d'avientu de 2008}}</ref> * {{bandera|Reinu Xuníu|tamañu=22px}} '''[[Economía del Reinu Xuníu|Reinu Xuníu]]''': El so PIB cayó un 1,5% nos últimos trés meses de 2008 dempués d'una cayida del 0,6% nel trimestre anterior, depués de 16 años de crecedera ininterrumpida. * {{bandera|Taiwán|tamañu=22px}} '''[[República de China|Taiwán]]''': El país asiáticu sufrió una contraición récor nel cuartu trimestre del 2008 d'un 8,36% (la cayida más fuerte desque empezaron a ellaborase les estadístiques del PIB en 1961)<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1100932 |títulu=La economía de Taiwán entró en recesión - lanacion.com<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803012519/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1100932 |fechaarchivu=2009-08-03 }}</ref> * {{bandera|Hungría|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Hungría|Hungría]]''': En Budapest, la Oficina Central d'Estadístiques Húngara reveló un retrocesu d'un 1,0 per cientu nel PIB del últimu trimestre de 2008 en cayendo un 0,5 per cientu el trimestre anterior. La economía húngara creció un 0,3 per cientu nel conxuntu del añu.<ref>[http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090213/53640135730/portugal-holanda-y-hungria-entren-formalmente-en-recesion.html Portugal, Holanda y Hungría entren formalmente en recesión<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera|Suiza}} '''[[Economía de Suiza|Suiza]]''': En rexistrando una contraición del 0,3 per cientu del so productu internu brutu (PIB) nel últimu trimestre de 2008 en rellación al periodu anterior, la economía suiza entró oficialmente en recesión, informó'l Ministeriu d'Economía en Berna. Nel tercer trimestre de 2008 la economía rexistrara una contraición del 0,1 per cientu.<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1104995 |títulu=Suiza entró formalmente en recesión - lanacion.com<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803011356/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1104995 |fechaarchivu=2009-08-03 }}</ref> * {{bandera|XE|tamañu=22px}} '''[[Economía de la Xunión Europea|Xunión Europea]]''':La Xunión Europea (XE) entró en recesión. El Productu Interior Brutu (PIB) de los 27 estaos de la XE contraxo un 1,5% nel cuartu trimestre del añu 2008, según fixo públicu Eurostat, la oficina d'estadística comuñal, dempués de rexistrar una crecedera del 0,0% ente abril y xunu de 2008, polo que yá cumple cola definición téunica de recesión.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/business/newsid_7887000/7887894.stm|títulu=Confirmáu: la Unión Europea, en recesión |publicación=BBC Mundo|fecha= 13 de febreru de 2009}}</ref> * {{bandera|Islandia|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Islandia|Islandia]]''': Islandia entró téunicamente en recesión a finales del añu 2008 en sufriendo una contraición del 0,9% nel cuartu trimestre de 2008 respectu del terceru, 3,4% foi la contraición de la so PIB nel tercer trimestre.<ref>[http://co.invertia.com/noticias/noticia.aspx?idNoticia=200903061245_AFP_77883503&idtel= mercaos,finances,economia,fondos y cotizaciones - Invertia<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera|Méxicu|tamañu=22px}} '''[[Economía de Méxicu|Méxicu]]''': El secretariu de Hacienda Agustín Carstens anunció'l 7 de mayu de 2009 que Méxicu taba en recesión económica. El Productu Internu Brutu (PIB) contráxose un 7% nel primer trimestre del 2009. La economía mexicana tamién se contraer nel cuartu trimestre del 2008 en 1,6%.<ref>{{Cita web |url=http://dinero.prodigy.msn.com/articulo.aspx?cp-documentid=19620819 |títulu=Méxicu yá ta en recesión: Carstens - Prodigy / MSN Dineru - Noticies de Negocios, Finances y Economia<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090510130637/http://dinero.prodigy.msn.com/articulo.aspx?cp-documentid=19620819 |fechaarchivu=2009-05-10 }}</ref><ref>[http://www.eluniversal.com.mx/finances/69812.html Méxicu va entrar en franca recesión: FMI - L'Universal - Finances<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera|Rumanía|tamañu=22px}} '''[[Economía de Rumanía|Rumanía]]''': Rumanía confirmó qu'entró en recesión nel primer trimestre de 2009. El so PIB amenorgóse un 4,6%, en contrayéndose un 3,4% nel últimu trimestre de 2008.<ref name="ref_1" /> * {{bandera|Lituania|tamañu=22px|tamañu=22px}} '''[[Economía de Lituania|Lituania]]'''<ref name="ref_1" /> * {{bandera|Costa Rica|tamañu=22px}} '''[[Economía de Costa Rica|Costa Rica]]''' L'actividá económica cayó un 6,2% en marzu, en rellación a igual mes de 2008, colo cual el país completó dos trimestres consecutivos de contraición, anque l'emplegu y los salarios siguieron xubiendo, magar a menores tases<ref>[https://web.archive.org/web/20090517000928/http://www.eluniversal.com/2009/05/13/ecu_ava_costa-rica-almiti-qu_13A2327845.shtml Costa Rica almite qu'entró nuna recesión - Economía - L'UNIVERSAL<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref><ref>[http://cl.invertia.com/noticias/noticia.aspx?idNoticia=200903171702_AFP_170200-TX-QZE08&idtel= mercaos,finances,economia,fondos y cotizaciones - Invertia<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera|Nicaragua|tamañu=22px}} '''[[Economía de Nicaragua|Nicaragua]]''' El presidente del Bancu Central de Nicaragua (BCN), Antenor Rosales, dixo que'l so país atopar en recesión económica, al presentar una desaceleración nos últimos dos trimestres.<ref>[https://web.archive.org/web/20090529233907/http://www.adn.es/economia/20090515/NWS-0051-Nicaragua-economica-recesion-titular-emisor.html Economía - Nicaragua entra en recesión económica, afirma titular del bancu emisor - ADN.es<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref><ref>[http://www.lajornadanet.com/diario/archivu/2009/marzo/10/1.html Nicaragua entró en plena “recesión económica”<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera|Israel|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Israel|Israel]]''': En rexistrando una contraición del 3,6 per cientu del so productu internu brutu (PIB) nel primer trimestre de 2009 en rellación al periodu anterior, la economía israelina entró oficialmente en recesión, porcentaxe que se suma al -0,5 del últimu trimestre de 2008.<ref>[http://www.finanzas.com/noticias/economia/2009-05-17/167076_economia-israel-entra-oficialmente-recesion.html La economía d'Israel entra oficialmente en recesión | Economía<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref><ref>[http://www.prensajudia.com/shop/detallenot.asp?notid=13730 Ministru de Facienda envaloró que la recesión n'Israel va estender hasta 2010<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera|Noruega|tamañu=22px}} '''[[Economía de Noruega|Noruega]]'''<ref>{{cita web|url=http://lta.reuters.com/article/businessNews/idLTASIE54I0VQ20090519|títulu=Noruega entra oficialmente en recesión con cayida PIB 1er. trim &#124; Reuters <!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803093140/http://lta.reuters.com/article/businessNews/idLTASIE54I0VQ20090519|fechaarchivu=2009-08-03}}</ref> * {{bandera|Brasil|tamañu=22px}} '''[[Economía de Brasil|Brasil]]'''<ref>{{cita web|url=http://www.latinforme.com/articles/brasil-ya-esta-en-recesion/7459|títulu=Brasil yá ta en recesión|obra=Latinforme.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803130420/http://www.latinforme.com/articles/brasil-ya-esta-en-recesion/7459|fechaarchivu=3 d'agostu de 2009}}</ref> El PIB de Brasil contraxo'l 0,8% nel primer trimestre del 2009, dempués d'una contraición del 3,6% nel cuartu trimestre de 2008, según datos del Institutu Brasilanu de Xeografía y Estadística (IBGE).<ref>{{cita web| url=https://www.bbc.co.uk/mundo/economia/2009/06/090609_1620_brasil_recesion_tecnica_ra.shtml| publicación=BBC Mundu |títulu=Brasil entra en recesión téunica|fecha=9 de xunu de 2009}}</ref> * {{bandera|Australia|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Australia|Australia]]'''<ref>{{cita web |url=http://www.themalaysianinsider.com/index.php/business/23980-its-official-australia-is-in-recession |títulu=It's official - Australia is in recession |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120504224806/http://www.themalaysianinsider.com/index.php/business/23980-its-official-australia-is-in-recession |fechaarchivu=2012-05-04 }}</ref> * {{bandera|Tailandia|tamañu=22px}} '''[[Economía de Tailandia|Tailandia]]''' La economía tailandesa entró oficialmente en recesión nel primer trimestre del 2009 al contraer un 7,1% por cuenta de la cayida de les esportaciones.<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1132120 |títulu=Tailandia entró oficialmente en recesión |publicación=lanacion.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803012524/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1132120 |fechaarchivu=2009-08-03 }}</ref> * {{bandera|Sudáfrica|tamañu=22px}} '''[[Economía de Sudáfrica|Sudáfrica]]''' La economía de Sudáfrica entró oficialmente en recesión, al rexistrar nel primer trimestre del 2009 una cayida interañal del productu interior brutu (PIB) del 6,4 per cientu, según informó la Oficina d'Estadístiques sudafricana. El PIB sudafricano yá se contraxera un 1,8 per cientu nel últimu trimestre de 2008.<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1132338 |títulu=Sudáfrica entró oficialmente en recesión |publicación=lanacion.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803010746/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1132338 |fechaarchivu=2009-08-03 }}</ref> * {{bandera|Chile|tamañu=22px}} '''[[Economía de Chile|Chile]]'''<ref>[https://web.archive.org/web/20090611150754/http://tomasflores.blog.terra.cl/2009/06/05/chile-en-recesion Chile en recesión]</ref> Entró téunicamente en recesión y deflación, según lo almitío pol Bancu Central de Chile y el gobiernu, al informar que l'actividá económica cayó 4,6% n'abril y que los precios amenorgar 0,3 en mayu en comparanza con igual mes de 2008, nel que foi'l sestu mes consecutivu con retrocesu. L'amenorgamientu de l'actividá emburrió yá'l desemplegu a 9,2 per cientu n'abril.<ref>{{cita web|url=http://www.elpatagonico.net/index.php?item=nota&idn=51120&ref=güei|títulu=La economía chilena entró en recesión y en deflación|publicación=El Patagónico}}</ref> * {{bandera|Bulgaria|tamañu=22px}} '''[[Economía de Bulgaria|Bulgaria]]''':<ref>{{cita web |url=http://paper.standartnews.com/en/article.php?d=2009-06-11&article=27772/ |títulu=Business - Bulgaria's Economy Shrinks by 5% - Standart <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya--> |fechaaccesu=2009 |autor= |enllaceautor= |idioma= }}</ref> * {{bandera|Colombia|tamañu=22px}} '''[[Economía de Colombia|Colombia]]''': Nel últimu trimestre de 2008 el PIB amenorgóse un 1% y nel primer trimestre de 2009 baxó 0,6% con al respective de igual periodu del añu anterior.<ref>[http://www.fondoespanapnud.org/2010/05/colombia-crisis-y-emplegu-en-perspectiva-articulo-del direutor nacional-de-planeacion Colombia y la crisis económica mundial]</ref><ref>[https://www.bbc.co.uk/mundo/economia/2009/06/090625_2123_colombia_recesion_gm.shtml Colombia, en recesión], BBC,</ref> El sector más afeutáu foi la industria; tamién el comerciu, el tresporte y l'agricultura sufrieron los efeutos.<ref>[http://www.dane.gov.co/files/comunicaos/cp_pib_itrim09.pdf Productu Internu Brutu - Primer trimestre 2009], DANE.</ref> N'abril de 2009, la producción real de la industria manufacturera baxó 14,5% frente a igual mes de 2008. L'emplegu, mentanto, amenorgar en 6,9%.<ref>[http://www.dane.gov.co/files/investigaciones/boletines/mmm/bol_mmm_abr09.pdf Amuesa mensual manufacturera - Boletín de Prensa], DANE.</ref> * {{bandera|Siria|tamañu=22px}} '''[[Economía de Siria Siria]]''' Como foi informáu en xunu de 2009 160 aldegues fueron abandonaes por cuenta de la fame<ref>{{Cita web |url=http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=267 |títulu=Crisis en Siria: 160 aldegues fueron abandonaes por cuenta de la fame |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803000625/http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=267 |fechaarchivu=2009-08-03 }}</ref> * {{bandera|Armenia|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Armenia|Armenia]]''':El Serviciu Nacional d'Estadístiques informó que'l PIB armeniu amenorgóse un 15.7 per cientu nos primeros cinco meses del añu 2009.<ref>[http://www.diarioarmenia.org.ar/noticia.php?t=La-recesi%C3%B3n-armenia-llega-a-%C3%ADndices-de-doble-d%C3%ADgito&id=22cd6dd72y1c30y2b5fe8928a6985bf7 La recesión armenia llega a índices de doble díxitu]</ref><ref>[http://www.finanzas.com/noticias/economia/2009-03-03/97123_armenia-llista-paises-llamen-causa.html Armenia xunir a la llista de países que llamen al FMI por causa de la crisis | Economía<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera|Ucraína|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Ucraína|Ucraína]]''': El Productu Interior Brutu (PIB) d'Ucraína contraxo un 20,3% nel primer trimestre de 2009 respectu al mesmu periodu de 2008, anunció la Oficina Nacional d'Estadístiques nun comunicáu.<ref>[http://co.invertia.com/noticias/noticia.aspx?idnoticia=200906301832_AFP_183200-TX-FOM68 El Productu Interior Brutu (PIB) d'Ucraína contraxo un 20,3%]</ref><ref>[http://sp.rian.ru/onlinenews/20081223/119131801.html Economía ucraniana entró en fase de recesión téunica, alvierte'l Bancu Mundial]</ref><ref>[http://sp.rian.ru/onlinenews/20090319/120649111.html RIA Novosti - Últimes noticies - La XE esmolecida pola situación económica y política n'Ucraína<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera|República Checa|tamañu=22px}} '''[[República Checa]]'''<ref name="repitida_1" /><ref>{{Cita web |url=http://www.radio.cz/es/noticias/115624 |títulu=Radio Praga - Noticies<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803011100/http://www.radio.cz/es/noticias/115624 |fechaarchivu=2009-08-03 }}</ref> * {{bandera|Arxentina|tamañu=22px}} '''[[Economía d'Arxentina|Arxentina]]''': según un informe quitáu la economía arxentina contráxose un 5,5 per cientu interañal en xunu de 2009, colo que'l país suramericanu, según la encuesta, atropó tres trimestres consecutivos de cayida. Nel segundu trimestre de 2010 creció un 2 per cientu interañal, según datos oficiales del [[INDEC]].<ref>{{Cita web |url=http://lta.reuters.com/article/businessNews/idLTASIE56D2HJ20090714 |títulu=PIB arxentina cai 5,5 pct en xunu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181110120354/https://lta.reuters.com/article/businessNews/idLTASIE56D2HJ20090714 |fechaarchivu=2018-11-10 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1105466 |títulu=Standard & Poor´s: l'Arxentina atopar nuna posición "problemática" frente a la crisis - lanacion.com<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090803012012/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1105466 |fechaarchivu=2009-08-03 }}</ref> * {{bandera|Turquía|tamañu=22px}} '''[[Economía de Turquía|Turquía]]''': La economía turca entró en recesión dempués de cayer nel primer trimestre de 2009 un 13,8 per cientu respectu al mesmu periodu del añu anterior, informó l'Axencia d'Estadístiques del país euru-asiáticu.<ref>{{cita web |url=http://www.finanzas.com/noticias/economia/2009-06-30/179990_economia-turca-entra-recesion-tres.html |títulu=Economía turca entra en recesión en cayendo'l 138 en primer trimestre 2009 &#124; Economía <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya--> |fechaaccesu=2009 |autor= |enllaceautor= |idioma= }}</ref> === Otros países afeutaos pola crisis mundial === {{Llista de columnes|3| * {{bandera|Corea del Sur|tamañu=22px}} [[Economía de Corea del Sur|Corea del Sur]]<ref>[http://www.ibtimes.com.mx/articles/20090122/corea-sur-primer-recesion-economia.htm Corea del Sur dirixir a primer recesión en 11 años - International Business Times<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera|China|tamañu=22px}} [[Economía de China China]]<ref>{{cita publicación |títulu=World Bank sees a China slowdown| fecha= 4 de febreru de 2008 | editorial=BBC|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/7225886.stm}}</ref> * {{bandera|Eslovaquia|tamañu=22px}} [[Economía de Eslovaquia|Eslovaquia]]<ref>{{Cita web |url=http://es.euronews.net/2009/02/06/slovaki-energy-weakness/ |títulu=Eslovaquia: les consecuencies de la crisis del gas ente Rusia y Ucraína - Eslovaquia : europa, parllamentu {{!}} euronews<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111121234001/http://es.euronews.net/2009/02/06/slovaki-energy-weakness/ |fechaarchivu=2011-11-21 }}</ref> * {{bandera|Guatemala|tamañu=22px}} [[Economía de Guatemala|Guatemala]]<ref>[http://www.prensalibre.com/pl/2009/marzo/20/302869.html Prensa Libre - Edición electrónica - Economía<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera2|HAI|tamañu=22px}}<ref name="autogenerated4">[https://web.archive.org/web/20090309174902/http://www.chron.com/disp/story.mpl/sp/us/6291957.html FMI: Hondures y Haití pueden llegar a calamidá económica]</ref> * {{bandera|Hondures|tamañu=22px}} [[Economía d'Hondures|Hondures]]<ref>{{cita web| url=http://www.elheraldo.hn/Econom%C3%ADa/Ediciones/2009/07/15/Noticia/Hondures-entro-en-recesion-economica |títulu=Honduras entró en recesión económica - Economía - ElHeraldo.hn <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya--> |fechaaccesu=2009 |autor= |enllaceautor= |idioma= }}</ref><ref name="autogenerated4" /> * {{bandera|Paraguái|tamañu=22px}} [[Economía de Paraguái|Paraguái]]<ref>[https://web.archive.org/web/20090309025600/http://www.lanacion.com.py/noticies-233172-2009-03-04.htm Fuerte cayida de la inflación reflexa baxón de la economía - lanacion.com.py<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot-->]</ref> * {{bandera|Uruguái|tamañu=22px}} [[Economía d'Uruguái|Uruguái]]<ref>{{cita web |url=http://www.prensa-latina.cu/article.asp?ID=%7B58DD1454-8C7D-4619-980C-DEBB3D1FA92F%7D) |títulu=Noticies de Prensa Llatina - Entamu <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya--> |fechaaccesu=2009 |autor= |enllaceautor= |idioma= }}</ref> * {{bandera|Venezuela|tamañu=22px}} [[Crisis económica de Venezuela de 2009-2010|Venezuela]]<ref>[https://web.archive.org/web/20120111094242/http://www.radiomundial.com.ve/yvke/noticia.php?t=31053 Chávez: Leve contraición del PIB nun va afectar inversión social - Radio Mundial - Economia]</ref><ref>{{cita web|url=http://www.radiomundial.com.ve/yvke/noticia.php?t=31480|títulu=Gobierno venezolanu trabaya pa cerrar l'añu con crecedera económica positivu :: YVKE Mundial <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->|fechaaccesu=2009|autor=|enllaceautor=|idioma=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140921023858/http://www.radiomundial.com.ve/yvke/noticia.php?t=31480|fechaarchivu=21 de setiembre de 2014}}</ref> }} == Delitos cometíos por bancos Gran parte de los grandes bancos internacionales fueron sancionaos por organismos de control con miles de millones de dólares de multes por delitos cometíos antes y nel intre de la crisis.<ref name="Zaiat"/> [[Ben Bernanke]], extitular de la Reserva Federal d'Estaos Xuníos, sostuvo nel so llibru de memories publicáu en 2015, que nengún direutivu foi condergáu pola comisión d'esos crímenes.<ref name="Zaiat"/> De siguío indíquense les mayores condenes impuestes a los bancos polos delitos cometíos: {| {{tablaguapa}} style="text-align: justify;" !colspan=4 |Multes a bancos mayores a mil millones de dólares |- !style="background: #ccccff"|Monto<br /><small>(mill. O$S)</small> !style="background: #ccccff"|Bancos condergaos !style="background: #ccccff"|Motivu !style="background: #ccccff"|Añu |- |style="text-align: right;"|25.000 |Citi JP Morgan, Bank of America, Wells Fargo, Ally Financial |Hipoteques |2012 |- |style="text-align: right;"|16.500 |Bank of America |Hipoteques |2014 |- |style="text-align: right;"|13.000 |JP Morgan |Hipoteques |2013 |- |style="text-align: right;"|9.300 |Bank of America |Hipoteques<br />Fannie Mae |2013 |- |style="text-align: right;"|8.830 |BNP Paribas |Violar sanciones |2014 |- |style="text-align: right;"|8.500 |Bank of America |Hipoteques |2011 |- |style="text-align: right;"|7.000 |Citi |Hipoteques |2014 |- |style="text-align: right;"|5.100 |JP Morgan |Hipoteques |2013 |- |style="text-align: right;"|4.300 |Bank of America, Citi, JP Morgan, HSBC, RBS, UBS |Manipoliar divises |2014 |- |style="text-align: right;"|2.600 |Morgan Stanley |Hipoteques |2015 |- |style="text-align: right;"|2.500 |Credit Suisse |Fuximientu fiscal |2014 |- |style="text-align: right;"|2.120 |Citi, JP Morgan, RBS, Deutsche Bank, RP Martin |Manipoliar [[Libor]] y [[Euribor]] |2013 |- |style="text-align: right;"|2.042 |Barclays, HSBC, RBS y otros siete Mala asesoría |2013 |- |style="text-align: right;"|1.920 |HSBC |Blanquio |2012 |- |style="text-align: right;"|1.700 |JP Morgan |Madoff |2014 |- |style="text-align: right;"|1.500 |UBS |Manipoliar Libor |2012 |- |style="text-align: right;"|1.375 |Standard & Poor's |Hipoteques |2015 |- |style="text-align: right;"|1.196 |Commerzbank |Blanquio |2015 |- |colspan=4 !style="text-align: right;"|<small>Fonte: {{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/subnotas/283555-74808-2015-10-11.html|obra=Página/12|títulu=Mayores sanciones al sector financieru|fecha=11 d'ochobre de 2015}}</small> |- |} == Crisis económica y empeoramientu de los indicadores de salú y probeza == Les crisis económiques acompañar de peor [[salú]] (pol aumentu del [[Desemplegu|paro]] y de la [[probeza]], y pola medría de les diferencies ente [[probe]]s y [[ricu|ricos]]) pero non siempres s'acompañen de mayor mortalidá. Les crisis económiques nun aumentar les muertes polo xeneral, pero sí qu'aumenten les muertes por [[suicidiu]] en tolos países y situaciones. El [[desemplegu]] acomuñar a suicidiu. Nel [[mundu]], el suicidiu ye la segunda causa de muerte, tres los [[accidentes de tráficu]], ente los 10 y 24 años. Puede evitase l'aumentu de los suicidios, col refugu a les [[Política sanitaria|polítiques]] que faen cayer el sistema de [[Seguridá social|previsión social]], la [[educación]], la [[sanidá]], la [[cultura]] y el [[mediu ambiente]].<ref>[https://web.archive.org/web/20110923172838/http://www.equipocesca.org/wp-content/uploads/2011/02/crisis-y-suicidios-2011-2.pdf Gérvas J. Síamos práuticos: frente a la crisis, nengún suicidiu. Equipu CESCA. 2011 febreru.]</ref> En 2017, España tien más del doble de « súper ricos » qu'antes de la crisis. 0,4 % de la población concentren casi la metá del PIB del país.<ref name=":02">{{Cita noticia|títulu=España tien más del doble de 'súper ricos' qu'antes de la crisis|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/249245-espana-tien-doble-multimillonarios-antes-crisis|fechaaccesu=9 de febreru de 2018|periódicu=RT n'Español|idioma=es}}</ref> == Materies primes == === Petroleu === {{AP|Preciu del petroleu}} ([[{{CURRENTYEAR}}]]): [[Imaxe:Brent Spot monthly.svg|thumb|500px|center|Precios del petroleu. Puede notase la fuerte cayida de los precios a finales de 2014]] A partir del meyoramientu d'estraición d'hidrocarburos non convencionales n'[[Estaos Xuníos]] se evidenció un fenómenu macro-económicu de gran importancia pa la rexón. A partir de la desaceleración de [[China]], un aumentu constante de la producción de petroleu y una demanda estable, xeneró un superávit d'esti recursu que provocó una cayida de precios de los crudos de referencia, [[WTI]] y Brent, yá que a principios de 2014 atopábense percima de los 100 dólares y a rematar l'añu cayeron a los 50 dólares per barril, provocando cambeos favorables nos países consumidores y cambeos desfavorables nos países productores d'estes materies primes, sobremanera los países en desenvolvimientu fuertemente dependientes del petroleu como [[Venezuela]], [[Colombia]], [[Ecuador]], [[Arxentina]] y [[Nixeria]], ente otros.<ref>[http://www.dinero.com/internacional/articulo/esbarrumbe-del preciu-del-petroleo/203697]</ref><ref>https://web.archive.org/web/20141217135041/http://www.prensalibre.com/economia/desaceleracion-China-afecta-paises-mundu_0_1241275946.html</ref> == Propuestes pa solucionar la crisis == ;Espansión fiscal y regulación financiera Pa combatir la crisis global, EE.XX. propunxo que los países del [[Grupu de los 20 (países industrializaos y emerxentes)|G-20]] empecipiaren una nueva ronda de gastos, amás d'establecer una meta de crecedera específica del 2%. Estes polítiques fueron refugaes. El cume de ministros de finances del G-20 alcordaron exercer polítiques monetaries y d'espansión fiscal hasta que la crecedera aumente. Tamién s'alcordaron propuestes p'ayudar a los países en desenvolvimientu al traviés de donaciones al FMI y ameyorar la regulación financiera, incluyendo riquir el rexistru de los fondos de cobertoria y los sos xestores.<ref>[http://online.wsj.com/public/article/SB123715856274935103.html#mod=2_1362_leftbox Autoridaes de finances del G-20 primen a EE.XX. por que repare el so sector bancariu]</ref> ;Aumentu del déficit presupuestariu, del gastu y refinanciación de delda Pa los economistes [[Paul Krugman]] y [[Robin Wells]] la inercia de les distintes autoridaes económiques y polítiques abarrunta un allongamientu de la crisis con altu nivel de paru y escasa crecedera si nun s'acometen soluciones qu'al curtiu plazu nun eviten una recesión fonda faciendo que los gobiernos emitan delda y gasten más. Para [[Krugman]] y [[Wells]], cuando la situación de crisis ye más intensa (''momentu Minsky'', n'honor al [[Escuela postkeynesiana|poskeynesiano]] [[Hyman Minsky]]) los [[déficits presupuestarios]] non solo son bonos, son necesarios.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/primer/plano/siguimos/cayendo/elpepueconeg/20101003elpneglse_2/Tes ¿Por qué siguimos cayendo?, La inercia de les autoridaes abarrunta un allongamientu de la crisis y del altu nivel de paru. Paul Krugman/Robin Wells, 03/10/2010, El País]</ref> Amás nel penúltimu capítulu d'un llibru recién, Krugman argumenta que debería refinanciarse la delda de persones atrapaes n'hipoteques qu'agora pertenecen a entidaes nacionalizaes,<ref>P. Krugman (2012): ''End This Depression Now!''</ref> porque eso l'amenorgamientu d'intereses, dexaría amortizaciones de capital que podría amontar el consumu. ;Fomentu del enfotu y del consumu El [[Conseyu Cimeru de Cámares de Comerciu]] y 18 grandes empreses [[España|españoles]] presentó [[25 de febreru]] de [[2010]] la so campaña publicitaria p'arimar enfotu y fomentar les actitúes positives ente la ciudadanía pa faer frente a la salida de la crisis económica, sol lema [[estoloarreglamosentretodos.org]].<ref>[https://www.elmundo.es/mundodinero/2010/02/25/economia/1267112676.html Empreses y famosos, xuníos contra la crisis | elmundo.es]</ref> ;Repartu de la riqueza y del trabayu pa llograr el plenu emplegu Dende posiciones polítiques d'esquierda y sindicales deféndese una meyor repartu de la riqueza esistente. La Gran Recesión del sieglu XXI nun sería una crisis d'[[escasez]]<ref>David Anisi, ''Creadores d'escasez. Del bienestar al mieu'', [[Alianza Editorial]], 1995, ISBN 84-206-9434-7, páx. 49 y ss.</ref> sinón de mal repartu de la riqueza. Promueven tamién l'[[amenorgamientu de la xornada de trabayu]] lo que supondría una repartida efeutiva del tiempu de trabayu. Argumenten que la productividá haise cuadriplicado na última metá del sieglu XX y nun se llevé a cabu'l correspondiente amenorgamientu de la xornada de trabayu. L'oxetivu últimu sería llograr el [[plenu emplegu]].<ref>[https://books.google.es/books?id=Y0_R__1HTpQC&pg=PA151&dq=reducci%C3%B3n+de+la xornada+de+trabayu&hl=es&ei=CjCKTP2DMseGswaL78yFAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEYQ6AEwBQ#v=onepage&q=reducci%C3%B3n%20de%20la%20xornada%20de%20trabayu&f=false Les condiciones materiales de la llibertá, Daniel Raventós, Editorial El vieyu topu, ISBN 978-84-96831-31-5, páx. 151 y ss]</ref><ref name="ChristophHermann">[http://www.globalresearch.ca/index.php?context=va&aid=28860 Neoliberalism and the End of Shorter Work Hours, Christoph Hermann, Global Research, January 25, 2012]</ref><ref>[http://www.eldiario.es/zonacritica/Alternatives-vida-digna-repartida-trabayo_6_127447268.html Alternatives pa una vida digna: repartu del trabayu], eldiario.es, 30/4/2013</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20131005181720/http://www.rpublica.org/contenidos/opinion/1255-joaquin-arriola-qde-que-va-esta-crisisq Joaquín Arriola, ''De qué va esta crisis'', en ResPublica, el Portal Xurídicu Vascu, 20/2/2012]</ref><ref>[http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=5120 ¿Por qué trabayamos tantu si ye'l sieglu XXI?], [[Owen Hatherley]], [[8 de xunetu]] de 2012 en [[Ensin permisu]]</ref> ;Aumentu de la natalidá Pal economista italianu [[Gotti Tedeschi]], el verdaderu orixe de la crisis ye «la [[iviernu demográficu|cayida de la natalidá]] nos países occidentales». Asina lo afirmaba Ettore Gotti Tedeschi, conocíu economista y presidente del Institutu pa les Obres de Relixón (IOR, conocíu como'l [[Bancu Vaticanu]]), nuna entrevista al informativu selmanal Octava Dies del Centru Televisivu Vaticanu.<ref>"El presidente del 'Bancu vaticanu' alvierte que l'orixe de la crisis "ye la baxada de la natalidá”". En: '''Forumlibertas''', 12 de febreru de 2010, http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=16214&id_seccion=10 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111117143128/http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=16214&id_seccion=10 |date=2011-11-17 }}</ref> La baxa natalidá del pasáu, de la que se deriva'l rápidu avieyamientu de la población nos países occidentales, ye lo qu'empón a los países occidentales a emprobecese.<ref>RUIZ, Víctor. "El vieyu continente faise más vieyu... y más probe”". En: '''Forumlibertas''', 13 de xineru de 2010, http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=15948 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110107050140/http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=15948 |date=2011-01-07 }}</ref> Philip Longman, nesti sentíu, escribió nel trabayu ''The Empty Cradle: How Falling Birthrates Threaten World Prosperity and What To Do About It'' (2004) lo que sigue: ''«El cayente global de les tases de natalidá ye la fuercia más poderoso qu'afecta a la sustentabilidad (de la economía) de les naciones y al futuru de la sociedá nel sieglu XXI»''.<ref>LONGMAN, Philip. ''The Empty Cradle: How Falling Birthrates Threaten World Prosperity and What To Do About It''. New York: Basic Books, 2004. El títulu podría traducise al español como ''El Trubiecu vacíu: cómo la cayida de la tasa de natalidá amenacia la prosperidá mundial y qué faer con esto''.</ref> La posición [[natalista]] de Gotti ye criticada pol demógrafu [[Julio Pérez Díaz]] quien considera que les causes de la crisis son económiques y non de natalidá -nunca la población mundial nin europea foi tan numberosa nin tan granible-; critica a Gotti yá que nun ye demógrafu sinón una inversionista neolliberal, ''sociu antiguu d'Alianza Católica, simpatizante del Opus, máximu responsable del [[Bancu de Santander]] n'Italia dende 1992, atribúyese-y ser l'economista que más collaboró na redaición de la encíclica Carines in Veritate''.<ref>[http://apuntesdedemografia.wordpress.com/2012/11/13/ettore-gotti-tedeschi-y-el-natalismo-vaticanu/ Ettore Gotti Tedeschi y el natalismo vaticanu], [[Julio Pérez Díaz]], n'Apuntes de demografía</ref> ;Descensu de la natalidá Pa grupos como [[Population Matters]]<ref>[http://www.telegraph.co.uk/earth/environment/climatechange/6161742/Contraception-cheapest-way-to-combat-climate-change.html Contraception cheapest way to combat climate change]</ref> o persones [[antinatalismo|antinatalistas]] como [[David Attenborough]] o [[Paul R. Ehrlich]],<ref name="The Population Bomb Revisited">{{cita publicación |author1=Paul R. Ehrlich |author2=Anne H. Ehrlich |títulu=The Population Bomb Revisited |url=http://www.populationmedia.org/wp-content/uploads/2009/07/Population-Bomb-Revisited-Paul-Ehrlich-20096.pdf |publicación=Electronic Journal of Sustainable Development |añu=2009 |volume=1(3) |páxines=63–71 |fechaaccesu=26 de setiembre de 2012 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20170809061420/http://www.populationmedia.org/wp-content/uploads/2009/07/Population-Bomb-Revisited-Paul-Ehrlich-20096.pdf |archivedate=2017-08-09 }}</ref> teóricos del [[decrecimiento]] l'aumentu de la población mundial ta acabando colos recursos de la tierra -que tendría unos [[Les llendes de la crecedera llendes a la crecedera]]- y poniendo en peligru la sobrevivencia de la especie humana. La Gran recesión o crisis económica de 2008-2013 nun sería más qu'un síntoma del desequilibriu [[malthusiano]] que rique un menor consumu y un amenorgamientu paulatín de la población.<ref>[http://www.alternatives-economiques.fr/llindar a la-croissance--dans-un-monde-fini-_fr_art_1156_59748.html Llindar à la croissance (dans un monde fini), par Donella et Dennis Meadows, Jorgen Randers, Rue de l'Echiquier, 2012, 425 p., en Alternatives Economiques]</ref><ref>[http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=5514 Cuarenta años dempués del informe al Club de Roma. Entrevista a Dennis Meadows, n'Ensin Permisu, 16/12/2012]</ref> ;Frente a la crisis cultural, ecolóxica, feminismu y reconocencia de les minoríes Frente a la considerada como crisis económica de 2008-2010 el sociólogu [[Alain Touraine]] considera qu'Europa solamente amuesa impotencia económica, política y cultural pero qu'esa impotencia nun ye consecuencia de la crisis, ye la so causa xeneral. Pa Touraine Europa tien de tomar conciencia y romper el silenciu, en casu contrariu la crisis va afondase entá más y Occidente va perder les sos ventayes. Les soluciones esisten, nel planu económicu, la [[ecoloxía política]] da respuestes frente al suicidiu coleutivu; nel planu social y cultural, el mundu [[feminista]] oponer a les contradicciones mortales d'un mundu que sigue apoderáu polos homes y nel terrén políticu, la idea novedosa ye, más allá del gobiernu de la mayoría, la del respetu de les minoríes y la so [[teoría de la reconocencia|reconocencia]].<ref>[https://www.elpais.com/articulo/opinion/crisis/dientro/crisis/elpepiopi/20100926elpepiopi_13/Tes Alain Touraine, La crisis dientro de la crisis, 26/9/2010]</ref> ;Sofitu a l'agricultura En pallabres de [[Benitu XVI]], «La crisis económica actual, de la que se trató tamién nestos díes na xunta del llamáu G20, tien de tomase en tola so seriedá: esta tien numberoses causes y manda una fuerte llamada a una revisión fonda del modelu de desenvolvimientu económicu global (cfr Enc. [[Carines in veritate]], 21). Ye un síntoma agudu que s'añedió a otros tamién graves y yá bien conocíos, como'l perdurar del desequilibriu ente riqueza y probeza, l'escándalu de la fame, la emerxencia ecolóxica y, anguaño tamién xeneral, el problema del paru. Nesti cuadru, paez decisivu un rellanzamientu estratéxicu de l'agricultura. Ello ye que el procesu de industrialización dacuando asombró al sector agrícola, que, entá tomando de la mesma beneficiu de les conocencies y de les téuniques modernes, con tou perdió importancia, con notables consecuencies tamién nel planu cultural. Paezme'l momentu pa un llamamientu a revalorar l'agricultura, non en sentíu señardosu, sinón como recursu indispensable pal futuru.»<ref>{{Cita web |url=http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=18461 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111117141511/http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=18461 |fechaarchivu=2011-11-17 }}</ref> ;Cambéu de sistema económicu La crisis equí plantegada motivó diversos movimientos que proponen un cambéu del sistema económicu dende'l raigañu. Dientro d'estes hanse destacáu la d'orientación [[marxista]] proveniente de países subdesendolcaos, anque tamién de dellos estaos del [[primer mundu]] afeutaos pola crisis. Según la concepción teórica marxista de la [[Revolución Permanente]], desenvuelta por [[León Trotsky]], la [[burguesía]] contemporánea de los [[países subdesendolcaos]] ye incapaz de llevar a cabu la [[revolución]] democráticu-burguesa por cuenta de dellos factores como la so debilidá histórica y la so dependencia del capital [[imperialista]]. Poro, ye'l [[proletariáu]], sofitáu poles mases llabradores y el conxuntu de primíos del país, el que tien de conducir a la nación escontra la revolución, empezando poles xeres democrátiques y siguiendo poles [[socialistes]]. Amás, la revolución nun puede llindase a una nación concreta, sinón que tien de ser internacionalizada, porque namái va sobrevivir si trunfa nos países más avanzaos. Estes tesis entren en conflictu col [[Socialismu nun solu país]] defendida por otros sectores del marxismu. Dase énfasis nesta teoría a los países subdesendolcaos basándose nel analís de que nos países más desenvueltos el capitalismu entra nuna fase d'imperialismu, yá seya por aciu la dominación colonial direuta o por aciu medios imperialistes modernos, que dexen a los países subdesendolcaos na peor situación dientro del capitalismu global, lo que facilitara l'entamu de procesos revolucionarios nesos países. Los países con sistemes políticos inspiraos nel comunismu marxista conocíos como «[[socialismu real]]» como [[Cuba]] tienen sistemes de gobiernu que suelen utilizar la denominación de «[[democracies populares]]». Les llamaes «democracies populares» carauterizar por tar entamaes sobre la base d'un sistema de partíu políticu únicu o hexemónicu, íntimamente venceyáu al Estáu, nel que según los sos promotores puede participar tola población y dientro del cual tien d'entamase la representación de les distintes posiciones polítiques, o siquier de la mayor parte de les mesmes. Per otra parte nes llamaes «democracies populares» actuales la llibertá d'espresión y de prensa tán acutaes y controlaes pol [[Estáu]]. Según los sos defensores, la democracia popular» ye l'únicu tipu de democracia na cual puede garantizase la igualdá económica, social y cultural de los ciudadanos, una y bones los poderes económicos privaos nun pueden influyir nel sistema de representación. Dellos marxistes opinen tamién que dalgunos de los rexímenes que güei se proclamen «democracies populares» nun son verdaderes democracies socialistes y que constitúin una deformación de los principios orixinales del marxismu. Nel casu concretu de [[China]], sostienen que desenvolvió una economía empobinada al capitalismu, pero se vale del so títulu de República Democrática Popular” pa poder cuntar con mano d'obra barata, por aciu la esplotación de los trabayadores chinos, hasta niveles de vida calificaos como infrahumanos, tal como pasa en munches democracies capitalistes. == Ver tamién == * [[:Categoría:Crisis económica y financiera de 2008]] * [[Burbuya inmobiliaria global]] ** [[Burbuya inmobiliaria n'España]] ** [[Crisis inmobiliaria española de 2008]] ** [[Crisis económica española de 2008-2014]] * [[Crisis de la delda soberana en Grecia]] * [[Crisis alimentaria mundial (2007-2008)]] * [[Crisis de la industria automovilística de 2008-2009]] * [[Gran Depresión]] * [[La gran diverxencia]] * [[Plutonomía]] * [[Retayu]] * [[Tasa Tobin]] * [[Burbuya económica]] * [[Quiebra financiera]] * [[Política económica procíclica]] * [[Sobreacumulación]] === Economíes emerxentes === * [[Brasil como superpotencia emerxente]] * [[China como superpotencia emerxente]] * [[India como superpotencia emerxente]] * [[Rusia como superpotencia emerxente]] == Referencies == {{llistaref|2}} === Bibliografía === * Raimundo Ortega, «Cómo se xeneró la catástrofe, y quién s'enteraron y quién non», ''Revista de Libros'', 153, setiembre de 2009, páxs. 11-14. === Enllaces esternos === {{Wikinoticias|Categoría:Crisis financiera|crisis financiera|preposición=cola}} * [http://econpapers.repec.org/article/ervcontri/y_3a2010_3ai_3a2010-03_3a2.htm La crisis imposible: traxedia en tres actos], por J F Bellod * [[Joaquín Estefanía]], [https://www.elpais.com/articulo/economia/mundo/despues/crash/elpepueco/20081026elpepieco_1/Tes «El mundu dempués del 'crash' La crisis financiera acabó colos dogmes dominantes de los postreros 25 años»], elpais.com, 26-10-2008. * [https://www.elmundo.es/especiales/2008/10/economia/crisis2008/ El Crash de 2008], especial d'[[El Mundo (España)|El Mundo]] * [https://web.archive.org/web/20141124013654/http://especiales.abc.es/crisis-economica/ La gran crisis global], especial d'[[ABC (España)|ABC]] * [http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/specials/2008/crisis_financiera La crisis a xeitu], reportaxe a xeitu de [[BBC Mundo]] * [http://www.expansion.com/actualidad/especiales/especial2008/ La economía real recueye'l testigu del crash bursátil], especial por Espansión * [http://www.expansion.com/actualidad/especiales/g8-g20/ A la busca d'un nuevu orde económicu mundial], otru especial por Espansión * {{Enllaz rotu|1=Crónica d'una quiebra y de una nacionalización anunciaes |2=http://www.juandemariana.org/articulo/2462/cronica/quebra/nacionalizacion/anunciaes/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}, por Juan Ramón Arrallo * [http://www.elcato.org/node/3690 EE.XX.: ¿Falta de regulaciones? Non, solamente regulaciones pocu efeutives], por [[Tyler Cowen]] * [https://web.archive.org/web/20080914061401/http://www.juandemariana.org/boletines/99/ Boletinos sobre la crisis económica], del Observatoriu de Coxuntura Económica * [http://www.ujc-madrid.org/Archivos/DocumentosUJC/Dossier%20Crisis%20Economica%20UJC-Madrid.pdf Dossier sobre la crisis económica 2008-2009] y [http://www.ujc-madrid.org/Archivos/DocumentosUJC/suplementu.pdf (Suplementu actualizáu del anterior dossier)] * [[Raimundo Ortega]], {{Enllaz rotu|1=«''Sic transit gloria mundi''» |2=http://www.revistadelibros.com/articulo_completo.php?art=12 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}, ''Revista de Libros'', 142, ochobre de 2008. * [[Alberto Nadal]], {{Enllaz rotu|1=«Aprender d'otres crisis» |2=http://www.revistadelibros.com/articulo_completo.php?art=4269 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}, ''Revista de Libros'', 147, marzu de 2009. * Pezzuto, Ivo (2008). ''Miraculous Financial Engineering or Toxic Finance? The Genesis of the U.S. Subprime Mortgage Loans Crisis and its Consequences on the Global Financial Markets and Real Economy'', ISSN 1662-761X. available on SSRN: http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1332784 * Pezzuto, Ivo (2010). ''The miracle still goes on for someone'', available on Baseline Scenario: http://baselinescenario.com/2010/01/18/the-%E2%80%9Cmiracle%E2%80%9D-still-goes-on-for-someone%E2%80%A6/ * Pezzuto, Ivo (2010). ''Miraculous Financial Engineering or Legacy Assets? on Robert W. Kolb's book'' "Lessons from the Financial Crisis: Causes, Consequences, and Our Economic Future", ISBN 978-0-470-56177-5. Publisher: Wiley (June 8, 2010) http://eu.wiley.com/WileyCDA/WileyTitle/productCd-0470561777,descCd-tableOfContents.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111110184429/http://eu.wiley.com/WileyCDA/WileyTitle/productCd-0470561777,descCd-tableOfContents.html |date=2011-11-10 }} * Kolb, Robert (2010). “Lessons from the Financial Crisis: Causes, Consequences, and Our Economic Future” (Robert W. Kolb Series), Publisher: Wiley ISBN 0-470-56177-7, ISBN 978-0-470-56177-5 * [http://www.cepr.net/documents/publications/us_world_2008_09_spanish.pdf Estaos Xuníos y el mundu: ¿Escontra ónde vamos?] de Center for Economic and Policy Research, Setiembre 2008 * {{Enllaz rotu|1=Europa en Quiebra Financiera |2=https://idees.repec.org/a/erv/contri/y2013i2013-101.html |date=October 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{Tradubot|Gran Recesión}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Crisis económica y financiera de 2008]] [[Categoría:Historia d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Crisis económiques]] [[Categoría:2008]] [[Categoría:2009]] [[Categoría:2010]] [[Categoría:2011]] [[Categoría:2012]] [[Categoría:2013]] [[Categoría:2014]] [[Categoría:2015]] ovkz7zmttf5kdq1vv7cvk3q1hfz7ugn Gaylussacia 0 155166 4501272 4058411 2026-06-22T14:42:20Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501272 wikitext text/x-wiki {{Ficha de taxón | ''Gaylussacia'' | image = Gaylussacia pulchra Pohl127.png | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Ericales]] | familia = [[Ericaceae]] | subfamilia = [[Vaccinioideae]] | tribus = [[Vaccinieae]] | genus = '''''Gaylussacia''''' | genus_authority = [[Carl Sigismund Kunth|Kunth]] | subdivision_ranks = Especies | subdivision = Ver testu | synonyms = * ''Decamerium'' Nutt.<ref>USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. URL: http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?4873 (16 September 2014)</ref> }} '''''Gaylussacia''''' ye un [[xéneru (bioloxía)|xéneru]] de [[planta|plantes]] [[fanerógama|fanerógames]] pertenecientes a la familia [[Ericaceae|Ericácees]], nativa d'[[América]], onde s'atopen nel este d'[[América del Norte]] (ocho especies) y [[Suramérica]] nos [[Cordal de los Andes|Andes]] (siete especies) y nos montes del suroeste de [[Brasil]] (unes 35 especies). Entiende 107 [[especies]] descrites y de estes, solo 56 aceptaes.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Gaylussacia ''Gaylussacia'' en PlantList]</ref> ==Descripción== Son [[arbustu|arbustos]] perennes o [[caducu|caducos]] qu'algamen un altor de 40-180 cm. Especies de ''Gaylussacia'' son l'alimentu de [[bárabu|bárabos]] de delles especies de [[Lepidoptera|lepidópteros]], incluyendo ''[[Coleophora|Coleophora gaylussaciella]]'' (que come puramente de ''Gaylussacia'') y ''[[Coleophora|Coleophora multicristatella]]''. == Taxonomía == El xéneru foi descritu por [[Carl Sigismund Kunth]] y publicáu en ''[[Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.)]]'' 3: 275–277, pl. 257. 1818[1819].<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/40013043 |títulu= ''Gaylussacia''|fechaaccesu=17 de marzu de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> La [[especie tipu]] ye: ''[[Gaylussacia buxifolia]]'' == Especies == {| |-valign=top | *''[[Gaylussacia amazonica]]'' *''[[Gaylussacia amoena]]'' *''[[Gaylussacia angulata]]'' *''[[Gaylussacia angustifolia]]'' *''[[Gaylussacia baccata]]'' *''[[Gaylussacia bigeloviana]]'' *''[[Gaylussacia brachycera]]'' *''[[Gaylussacia brasiliensis]]'' *''[[Gaylussacia buxifolia]]'' *''[[Gaylussacia caparoensis]]'' *''[[Gaylussacia cardenasii]]'' *''[[Gaylussacia centunculifolia]]'' *''[[Gaylussacia chamissonis]]'' *''[[Gaylussacia ciliosa]]'' *''[[Gaylussacia cinerea]]'' *''[[Gaylussacia decipiens]]'' *''[[Gaylussacia trupa]]'' *''[[Gaylussacia duartei]]'' *''[[Gaylussacia dumosa]]'' *''[[Gaylussacia fasciculata]]'' *''[[Gaylussacia frondosa]]'' *''[[Gaylussacia gardneri]]'' *''[[Gaylussacia goyazensis]]'' *''[[Gaylussacia harleyi]]'' *''[[Gaylussacia incana]]'' *''[[Gaylussacia jordanensis]]'' | *''[[Gaylussacia loxensis]]'' *''[[Gaylussacia martii]]'' *''[[Gaylussacia montana]]'' *''[[Gaylussacia mosieri]]'' *''[[Gaylussacia añada]]'' *''[[Gaylussacia oleifolia]]'' *''[[Gaylussacia pallida]]'' *''[[Gaylussacia pinifolia]]'' *''[[Gaylussacia pruinosa]]'' *''[[Gaylussacia pseudociliosa]]'' *''[[Gaylussacia pseudogaultheria]]'' *''[[Gaylussacia pulchra]]'' *''[[Gaylussacia reticulata]]'' *''[[Gaylussacia retivenia]]'' *''[[Gaylussacia retusa]]'' *''[[Gaylussacia rhododendron]]'' *''[[Gaylussacia riedelii]]'' *''[[Gaylussacia rigida]]'' *''[[Gaylussacia rugosa]]'' *''[[Gaylussacia salicifolia]]'' *''[[Gaylussacia setosa]]'' *''[[Gaylussacia tomentosa]]'' *''[[Gaylussacia ursina]]'' *''[[Gaylussacia virgata]]'' *''[[Gaylussacia vitis-idaea]]'' |} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Ericaceae#Descripción|Carauterístiques de les ericácees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro. # Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín. # Luteyn, J. L. 1999. Pandoriales, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278. == Enllaces esternos == *[https://archive.today/20050216161035/http://www.nybg.org/bsci/res/lut2/gai.htm New York Botanic Gardens: ''Gaylussacia''] *[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GAYLU USDA database entry for ''Gaylussacia''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121123171106/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GAYLU |date=2012-11-23 }} *[http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=201&taxon_id=113345 Andes Trees: ''Gaylussacia''] {{commonscat}} {{wikispecies}} {{Tradubot|Gaylussacia}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Gaylussacia]] aqirn5eqq3phrr8ynn5qjbjkxm48b8k Germán Vargas Lleras 0 155855 4501290 4491586 2026-06-22T17:00:49Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501290 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Germán Vargas Lleras''' {{nym}} ye un [[Política|políticu]] y [[abogáu]] [[Colombia|colombianu]], graduáu de la [[Universidá del Rosario]]. Foi [[Senáu de la República de Colombia|Senador de la República de Colombia]], cargu qu'ocupó por eleición popular dende [[1994]] a [[2008]], llegando a llograr la votación más alta del país nes [[eleiciones llexislatives de Colombia de 2006|eleiciones llexislatives de 2006]]. Foi amás [[Presidente del Senáu de Colombia|presidente del Senáu de la República]], xefe del [[Partíu Cambéu Radical]], [[eleiciones presidenciales de Colombia de 2010|candidatu a la Presidencia de la República en 2010]], [[Ministeriu del Interior de Colombia|Ministru del Interior y de Xusticia]] y [[Ministeriu de Vivienda, Ciudá y Territoriu|Ministru de Vivienda, Ciudá y Territoriu]]. En xineru de 2014, el presidente [[Juan Manuel Santos]] escoyó a Vargas Lleras como'l so candidatu vicepresidencial pa les [[eleiciones presidenciales de Colombia de 2014|eleiciones presidenciales de 2014]], nes cualos la so fórmula resultó ganadora. Ocupó'l cargu de [[Vicepresidente de Colombia]] dende'l 7 d'agostu del 2014 hasta'l 21 de marzu de 2017, cuando'l Senáu aceptó'l so arrenunciu. == Vida personal == === Familia === La so única fía, Clemencia, frutu del so anterior matrimoniu con María Beatriz Umaña Sierra, ye baillarina profesional y estudió alministración d'empreses y negocios nos Estaos Xuníos. Vargas Lleras ta casáu cola politóloga pereirana, expresentadora de televisión y líder gremial Luz María Zapata, con quien formalizó la so rellación en [[Miami]], en 2010. Vargas Lleras ye miembru d'una de les families polítiques más tradicionales del país, siendo nietu maternu del ex-presidente de Colombia [[Carlos Lleras Restrepo]]. === Educación === Vargas Lleras, depués de pasar por dellos colexos, como'l [[Llicéu Francés de Bogotá]] y el [[Ximnasiu Campestre]],<ref>{{cita web |url=http://www.semana.com/gente/articulo/vagos-triunfadores/31305-3 |títulu=VAGOS TRIUNFADORES |fechaaccesu=15 de marzu de 2017 |sitiuweb=www.semana.com}}</ref> terminó los sos estudios nel Ximnasiu José Joaquín Cases, institución empobinada por Jaime Leal González y familia. Al llograr el títulu de bachiller, Vargas Lleras estudió na preparatoria de Georgetown, en [[Washington D. C.|Washington]], realizó los sos estudios universitarios na Facultá de Xurisprudencia de la [[Universidá del Rosario]] onde se recibió d'abogáu, y nel Institutu Ortega y Gasset de la [[Universidá Complutense de Madrid]] n'[[España]] onde realizó estudios en Gobiernu y Alministración Pública. == Trayeutoria política == Vargas Lleras empecipió la so vida política a los 19 años nel conceyu de [[Bojacá]], [[Cundinamarca]], en 1981, onde foi escoyíu [[Conceyu municipal|conceyal]], pol Nuevu Lliberalismu, movimientu fundáu primeramente por [[Luis Carlos Galán]]. Galán nomar coordinador políticu de la llocalidá de [[Los Mártires]] en [[Bogotá]]. La esperiencia adquirida nesti cargu motivar a aspirar al [[Conceyu de Bogotá]] en 1988. Dempués del asesinatu del so mentor, en 1989, Vargas Lleras, que nesi entós desempeñábase como secretariu priváu del [[Ministeriu d'Agricultura de Colombia]], integrar al [[Partíu Lliberal Colombianu|lliberalismu oficialista]]. Dende'l Partíu Lliberal retomó'l llabor fechu na zona de [[Los Mártires]] y conformó un equipu de trabayu que'l so desempeñu ayudó-y a ser escoyíu conceyal nos dos periodos consecutivos de 1990 a 1994. === Senador de la República === En 1994 retirar del Conceyu pa buscar una curul nel [[Senáu de Colombia|Senáu de la República]]. Un cargu pal cual sería escoyíu por cuatro (4) periodos consecutivos y dende onde llogró impulsar delles lleis. Nel periodu del 1998 Vargas Lleras convertir n'unu de los líderes opositores al gobiernu d'[[Andrés Pastrana]], especialmente pol atayáu [[Diálogos de paz ente'l gobiernu Pastrana y les FARC (1998-2002)|procesu de paz]] coles [[Fuercies Armaes Revolucionaries de Colombia]] (FARC-EP). N'ochobre de 2001, el, nesi entós senador convocó a un fuerte alderique onde amosó pruebes sobre los abusos de la guerrilla na [[zona de distensión]].<ref>{{cita publicación |títulu=El Farcometro de Germán Vargas Lleras cuando era "Enemigo de la Paz" |url=http://www.copolitica.co/2015/06/el-farcometro-de-german-vargas-lleras.html |fechaaccesu=10 de xunu de 2015 |axencia=Copolitica |fecha=10 de xunu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150611144358/http://www.copolitica.co/2015/06/el-farcometro-de-german-vargas-lleras.html |fechaarchivu=11 de xunu de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150611144358/http://www.copolitica.co/2015/06/el-farcometro-de-german-vargas-lleras.html |archivedate=2015-06-11 }}</ref> Nesti alderique denunció la presencia de campos de concentración de secuestraos, cultivos ilícitos, construcción de pistes clandestines y ensayamientu de terroristes. Por esti fechu Vargas Lleras recibió sofitu de la opinión pública nun país onde la mayoría de los sos habitantes taben desesperanzados polos continuos ataques y secuestros d'un grupu armáu que dicía escorrer la paz.<ref>{{cita publicación |url=http://www.americasnet.net/Commentators/Martha_Pinzon/pinzon_48_spa.pdf |editorial=Americas.Net |títulu=El proceso de paz en Colombia: un proceso en agonía |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20051226023043/http://americasnet.net/Commentators/Martha_Pinzon/pinzon_48_spa.pdf |fechaarchivu=26 d'avientu de 2005 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20051226023043/http://americasnet.net/Commentators/Martha_Pinzon/pinzon_48_spa.pdf |archivedate=2005-12-26 |fechaaccesu=2018-10-14 }}</ref> Esta oposición al procesu de paz cola guerrilla terminó per averar a Vargas Lleras y a [[Álvaro Uribe Vélez]], [[Eleiciones presidenciales de Colombia de 2002|candidatu disidente lliberal a la Presidencia de 2002]] y principal contradictor de la zona de distensión. Foi según pa les eleiciones de 2002 Vargas Lleras tomó la decisión de sofitar la candidatura de Uribe y abandonar el Partíu Lliberal que la so postulación taba nesi entós en manes de [[Horacio Serpa]]. En 2002 llanzar por tercer vegada al [[Senáu de la República]] sol aval del ''Movimiento Colombia Siempres'', una disidencia al Lliberalismu oficialista que sofitó la Política de Seguridá Democrática impulsada {{ensin referencies}} mientres tola so carrera por Vargas Lleras y nesi momentu, propuesta como política bandera del candidatu presidencial [[Álvaro Uribe|Álvaro Uribe Vélez]], quien foi escoyíu [[Presidente de Colombia|Presidente]]. Nesta ocasión llogró dos curules y la tercer votación más alta del país. Cinco meses dempués de la so posesión, el senador foi víctima d'un atentáu con un llibru bomba, que llegara como un regalu. Vargas Lleras sobrevivió a la esplosión, pero perdió dellos deos na so manzorga. Pasada la so recuperación Vargas Lleras tornó al Congresu en 2003 y consolidóse entós como unu de los líderes de la bancada [[Uribismo|uribista]]. N'ochobre de 2003, dempués de la derrota de [[Juan Lozano Ramírez|Juan Lozano]] na [[eleiciones llocales de Bogotá de 2003|guerra pola alcaldía de Bogotá]] col so partíu Colombia Siempres, Vargas Lleras decidió xunise al movimientu políticu Cambéu Radical. L'ascensu del senador sicasí Radical foi vertixinosu. El partíu escoyó a Vargas Lleras como'l so direutor y presidente a mediaos de 2004 y el movimientu pasó a ser unu de los grupos uribistas con mayor poder nel Congresu. Darréu, un grupu de uribistas lideráu por [[Juan Manuel Santos]] creó'l [[Partíu de la O]] y convidó públicamente a Vargas Lleras a fundir los sos movimientos pa buscar les mayoríes nes próximes eleiciones. Esti postreru negóse alegando que los dos partíos representaben distintos sectores políticos. Más palantre saldría a la lluz pública la infiltración [[paramilitar]] del Partíu de la O, fechu que causó la indignación de munchos colombianos.<ref>{{cita publicación |url=http://www.ginaparody.com/comunicados/carta-abierta-presidente-partido-u |fecha=14 d'agostu de 2007 |títulu=Carta abierta a presidente Partido de la U |editorial=Gina Parody |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090227083324/http://www.ginaparody.com/comunicados/carta-abierta-presidente-partido-u |fechaarchivu=27 de febreru de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20090227083324/http://www.ginaparody.com/comunicados/carta-abierta-presidente-partido-u |archivedate=2009-02-27 |fechaaccesu=2021-03-09 }}</ref> N'ochobre de 2005, el senador sufrió un nuevu atentáu, esta vegada con un carru bomba. Vargas Lleras resultó ilesu pero varios de los sos escoltes resultaron gravemente mancaos. L'atentáu enfrentó al senador col presidente Uribe porque ésti atribuyó'l fechu a les [[Fuercies Armaes Revolucionaries de Colombia]] (FARC-EP), ensin poner atención a informaciones que tenía'l senador qu'apuntaben a una posible alianza de políticos y paramilitares. Sobre esti procesu la Fiscalía entá nun conclúi la so investigación, pero lo cierto ye que l'atentáu dar en momentos nos que'l Senador Vargas Lleras denunciaba nel Congresu l'alianza criminal ente paramilitares, políticos y narcotráficu. Nes [[eleiciones llexislatives de Colombia de 2006|eleiciones del 2006]] el [[Partíu Cambéu Radical]] consolidóse como una alternativa política al llograr 15 Senadores y 22 Representantes a la Cámara. Coles mesmes, nestos mesmos comicios Germán Vargas Lleras llogró la mayor votación (223.330 votos) con un marxe de diferencia de la segunda de cerca del 50%. Mientres estos periodos llexislativos tramitó delles iniciatives d'importancia pal país, como l'Actu Llexislativu que restableció'l Fueru Militar, el que tipifica crímenes como la desapaición forzada, el xenocidiu, el desplazamientu forzáu y la masacre; impulsó l'Estatutu Anticorrupción, el Códigu Disciplinariu Únicu, el proyeutu qu'alica la Estradición y el que dexa la espropiación per vía alministrativa. Toes estes yá son lleis de la República y suministráron-y ferramientes importantes al Gobiernu colombianu que resultaron claves na llucha contra les organizaciones criminales. A principios de 2008, retiróse temporalmente del Senáu p'adelantrar estudios n'Europa, siendo reemplazáu por [[Rodrigo Lara Restrepo]]. Sicasí, en xunu del mesmu añu, retiróse definitivamente, col propósitu de salvar el trámite de la reforma política nel congresu, yá que Lara Restrepo taba torgáu pa votar. El so reemplazu correspondió-y a [[Elsa Gladys Cifuentes]]. A pesar del arrenunciu de Vargas Lleras, la reforma nun pasó'l trámite nel Senáu.<ref>{{cita publicación |url=http://www.terra.com.co/actualidad/articulo/html/acu11973.htm |títulu=Renuncia de Vargas Lleras marcará el camino de la reelección y de la reforma política |fecha=4 de xunu de 2008 |fechaaccesu=11 de mayu de 2008 |editorial=Terra |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120111151901/http://www.terra.com.co/actualidad/articulo/html/acu11973.htm |archivedate=2012-01-11 }}</ref> === Candidatu a la Presidencia de Colombia (2010) === {{vt|Eleiciones presidenciales de Colombia de 2010}} El 25 de xunu de 2009, llanzó la so campaña presidencial pal periodu del 2010-2014, llogrando la tercera mayor votación del país, con cerca d'un millón y mediu de votos. Ellí, Vargas Lleras oficializó la so intención de caltenese na competencia, ensin importa-y si'l presidente [[Álvaro Uribe Vélez]] llanzar a una segunda reelección.<ref>{{cita web |url=http://www.caracol.com.co/nota.aspx?id=835323 |títulu=Vargas Lleras afirma que aspirará a la presidencia sin importar si Uribe busca o no una segunda reelección |autor=Caracol Radio |fecha=26 de xunu de 09 |fechaaccesu=27 de xunu de 09 }}</ref> El mensaxe del ex senador siempres foi bien claro nel sentíu de que quería siguir les polítiques de Uribe, pero ensin Uribe. Vargas Lleras percorrió Colombia y visitó 30 de los 32 departamentos de Colombia. A pesar de la ufierta que-y fixeron dellos partíos por que se xunieren a ellos, prefirió esperar a que s'esclariara'l panorama políticu del país. Sicasí, foi enfáticu en que llegáu'l momentu fadría parte d'una gran consulta interpartidista.<ref>{{cita publicación |url=http://www.eltiempo.com/elecciones2010/ARTICULO-WEB-PLANTILLA_NOTA_INTERIOR-6557927.html |títulu=Vargas Lleras retó a los liberales a cumplir consulta interpartidista |editorial=El Tiempo}}</ref> === Ministru d'Interior y Xusticia === En xunetu de 2010, Vargas Lleras foi nomáu [[Ministeriu del Interior de Colombia|ministru del Interior y de Xusticia]] por [[Juan Manuel Santos]]. El 30 de xunetu, axuntar cola sala de gobiernu de la [[Corte Suprema de Xusticia de Colombia]], la primer xunta protocolaria tres la so designación. Tres dos hores de diálogu, les principales conclusiones fueron qu'esistía un “bon ambiente” pa l'harmonía de los dos poderes, dempués de que na anterior alministración del presidente [[Álvaro Uribe]] y l'ex-ministru [[Fabio Valencia Cossio]] fueron conflictives.<ref>{{Cita web |url=http://www.semana.com/noticias-politica/mensajes-vargas-lleras-corte/142414.aspx |títulu=Revista Semana: Los mensajes de Vargas Lleras a la Corte |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101005065201/http://www.semana.com/noticias-politica/mensajes-vargas-lleras-corte/142414.aspx |fechaarchivu=2010-10-05 }}</ref> Vargas Lleras tomó posesión del so cargu'l 7 d'agostu de 2010. Dientro de la so xestión, tuvo al so cargu la creación del nuevu [[Ministeriu de Xusticia y del Derechu (Colombia)|Ministeriu de Xusticia]],<ref>{{cita web |url=http://www.elheraldo.co/nacional/vargas-lleras-entrega-instalaciones-del-ministerio-de-justicia-39178 |títulu=Vargas Lleras entrega instalaciones del Ministerio de Justicia |editorial=El Heraldo |fecha=26 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=6 de febreru de 2012}}</ref> y la reubicación de la sede del Ministeriu del Interior na casona colonial "La Giralda", que dende 1977 fuera la sede del Muséu del Sieglu XIX, entidá del Fondu Cultural Cafeteru en [[La Candelaria]].<ref>{{cita web |url=http://www.elespectador.com/impreso/bogota/articulo-299556-cien-anos-de-historia-una-bodega |títulu=Cien años de historia en una bodega |editorial=El Espectador |fecha=15 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=6 de febreru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180418162002/https://www.elespectador.com/impreso/bogota/articulo-299556-cien-anos-de-historia-una-bodega |fechaarchivu=2018-04-18 }}</ref> Tamién foi l'autor de la llamada [[Llei Lleras]], que buscaba regular la responsabilidá de los [[Provisor de servicios d'Internet#Dellos ISP per países provisores de servicios d'internet]] frente a les infracciones de [[derechos d'autor]] de los usuarios,<ref>{{cita web |url=http://www.mij.gov.co/Ministerio/newsdetail/708/1/DerechosdeAutorenInternet |títulu=Se regulan los derechos de autor en Internet |editorial=Ministerio del Interior |fecha=4 d'abril de 2011 |fechaaccesu=6 de febreru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110804112049/http://www.mij.gov.co/Ministerio//newsdetail/708/1/DerechosdeAutorenInternet |fechaarchivu=4 d'agostu de 2011 }}</ref> y la llei de víctimes y restitución de tierres.<ref>{{cita web |url=http://www.caracol.com.co/noticias/actualidad/gobierno-reitero-su-apoyo-a-la-marcha-en-pro-de-la-ley-de-victimas-en-uraba/20120130/nota/1614738.aspx |títulu=Gobierno reiteró su apoyo a la marcha en pro de la ley de víctimas en Urabá |editorial=Caracol radio |fecha=30 de xineru de 2012 |fechaaccesu=6 de febreru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140812211714/http://www.caracol.com.co/noticias/actualidad/gobierno-reitero-su-apoyo-a-la-marcha-en-pro-de-la-ley-de-victimas-en-uraba/20120130/nota/1614738.aspx |fechaarchivu=2014-08-12 }}</ref> En 2012, foi designáu [[Ministeriu de Vivienda, Ciudá y Territoriu|Ministru de Vivienda]], pa liderar la puesta en marcha d'un programa de cases y apartamentos gratis.<ref>{{Cita web |url=http://www.elespectador.com/noticias/politica/articulo-340803-german-vargas-lleras-de-ministro-del-interior-ministro-de-vivien |títulu=Germán Vargas Lleras, de ministro del Interior a ministro de Vivienda |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180227155029/https://www.elespectador.com/noticias/politica/articulo-340803-german-vargas-lleras-de-ministro-del-interior-ministro-de-vivien |fechaarchivu=2018-02-27 }}</ref> Tomó posesión del cargu'l 17 de mayu de 2012, mientres el Ministeriu del Interior quedó en manes de [[Federico Renjifo]]. N'abril de 2016, la [[Universidá del Rosario]] diseñó un Alderique sobre l'Estáu de la Nación, col propósitu de que los ministros de la nación rindieren cuntes ante la ciudadanía dende cada unu de los sectores, Germán Vargas Lleras, Vicepresidente de la República de Colombia participó nel alcuentru, onde declaró que “Con inversiones nunca antes vistes per cerca de 60 billones de [[Pesu (moneda de Colombia)|pesos colombianos]] n'infraestructura, xeneramos emplegu y progresu nel país. Y trabayamos arduamente pa superar l'arrezago nel que s'atopa Colombia. Col ambiciosu plan del Gobiernu Nacional qu'adelantramos en carreteres, aeropuertos, puertos y ferrocarriles vamos pasar del puestu 18 al terceru na Rexón”. == Atentaos == Hasta xineru de 2018 sufrió trés atentaos. El 13 avientu de 2002, siendo Senador, recibió como correspondencia un llibru bomba qu'españó nes sos manes al abrir, causandole la perdida de dos deos y mediu de la so manzorga; l'atentáu foi efectuáu poles guerrilles de les [[Fuercies Armaes Revolucionaries de Colombia]] (FARC-EP). Siendo Senador, el 10 d'ochobre de 2005 sufre un atentáu con un carru bomba. En xunetu de 2005, la [[Semana (Colombia)|Revista Selmana]] publicó un informe nel cual la [[Fiscalía Xeneral de la Nación de Colombia|Fiscalía Xeneral de la Nación]] señalaba a Joaquín Vergara Mojica, ex guerrilleru del [[Exércitu de Lliberación Nacional (Colombia)|Exércitu de Lliberación Nacional]] (ELN), como autor del atentáu. Según la Fiscalía, Vergara, xunto a dos reinsertados de les FARC-EP, unvió esplosivos a dellos personaxes públicos, ente ellos el senador, pa depués buscar pagos de l'americana [[Axencia Central d'Intelixencia]] (CIA) sollertando sobre estos eventuales atentaos. Nel casu de Vargas Lleras, según Vergara, el llibru bomba españó primero que llegara al so destín. == Distinciones y reconocencies == El Ministru Germán Vargas Lleras recibió múltiples condecoraciones per parte d'organizaciones y d'altos mandos a lo llargo de la so trayeutoria política: Tuvo les siguientes reconocencies: * La Universidá del Rosario rindió un homenaxe como egresado pernomáu.<ref>{{Obra citada |títulu=Homenaje de la Universidad del Rosario a Germán Vargas Lleras |apellíos=urosarioprensa |url=http://www.youtube.com/watch?v=oHLhm4Kb1ZA |fechaaccesu=15 de marzu de 2017 |fecha=30 de payares de 2010}}</ref> * Canal RCN y RCN Radio meyor políticu del 2010.<ref>{{Obra citada |títulu=German Vargas Lleras Figura del Año |apellíos=Helmer Palacios |url=http://www.youtube.com/watch?v=fMHnT_I5KO0 |fechaaccesu=15 de marzu de 2017 |fecha=1 d'avientu de 2010}}</ref> * Medaya ‘Servicio Distinguíos Clase Escepcional Primer Vegada' Policía Nacional.<ref>{{enllaz rotu|1=[http://www.minvivienda.gov.co/Prensa/Noticias2013/Paginas/Presidente-Santos-condecora-a-Vargas-Lleras-por-sus-logros-en-el-Ministerio-de-Vivienda.aspx Presidente Santos condecora a Vargas Lleras por sus logros en el Ministerio de Vivienda] |2=http://www.minvivienda.gov.co/Prensa/Noticias2013/Paginas/Presidente-Santos-condecora-a-Vargas-Lleras-por-sus-logros-en-el-Ministerio-de-Vivienda.aspx |bot=InternetArchiveBot }}</ref> * [[Orde de la Democracia Simón Bolívar]] nel Grau de Gran Cruz, Congresu de la República.<ref>{{cita web |url=http://www.cmi.com.co/?n=107374 |títulu=CM& la noticia |fechaaccesu=15 de marzu de 2017 |sitiuweb=www.cmi.com.co |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170316114335/http://www.cmi.com.co/?n=107374 |fechaarchivu=2017-03-16 }}</ref> * Orde del Sal en Zipaquirá.<ref>''www.iprc.org.co'' {{cita web |url=http://www.zipaquira-cundinamarca.gov.co/noticias.shtml?apc=Cnxx-1-&x=1784973 |títulu=Ministro del Interior recibió “Orden de la Sal” en Zipaquirá. |fechaaccesu=15 de marzu de 2017 |apellíu=Nuestro municipio en Internet · Colombia |nome=Equipo de Internet para la Rendición de Cuentas - |sitiuweb=www.zipaquira-cundinamarca.gov.co |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170511000931/http://www.zipaquira-cundinamarca.gov.co/noticias.shtml?apc=Cnxx-1-&x=1784973 |fechaarchivu=11 de mayu de 2017 }}</ref> * Cruz de Boyacá.<ref>{{cita publicación |títulu=El vicepresidente de Colombia deja el cargo en medio de un clima preelectoral |url=http://www.efe.com/efe/america/politica/el-vicepresidente-de-colombia-deja-cargo-en-medio-un-clima-preelectoral/20000035-3207806 |fechaaccesu=7 de xunu de 2017 |periódicu=www.efe.com}}</ref> == Ver tamién == * [[Presidente del Senáu de Colombia]] * [[Congresistes colombianos 2006-2010]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Germán Vargas Lleras}} * [http://www.partidocambioradical.org Páxina oficial del Partíu Cambéu Radical] {{socesión | títulu= [[Ficheru:Vicepresidencia de Colombia (2023).svg|40px|center]] [[Vicepresidente de Colombia]] | periodu = {{fecha|7|8|2014}} - {{fecha|21|3|2017}} | predecesor = [[Angelino Garzón]] | socesor = [[Óscar Naranxal]] | títulu2 = [[Ficheru:Ministerio de Vivienda de Colombia.svg|40px|center]] [[Ministeriu de Vivienda, Ciudá y Territoriu]] | periodu2 = [[17 de mayu]] de [[2012]] - [[22 de mayu]] de [[2013]] | predecesor2 = [[Beatriz Uribe Botero]] | socesor2 = [[Luis Felipe Henao]] | títulu3 = [[Ficheru:Ministerio del Interior de Colombia.svg|40px|center]] [[Ministeriu del Interior de Colombia|Ministeriu del Interior]] | periodu3 = [[11 d'agostu]] de [[2011]] - [[23 d'abril]] de [[2012]] | predecesor3 = Nengunu | socesor3 = [[Federico Rengifo]] | títulu4 = [[Ficheru:Ministerio de Justicia de Colombia.svg|40px|center]] [[Ministeriu de Xusticia y Derechu (Colombia)|Ministru de Xusticia]] | periodu4 = [[7 d'agostu]] de [[2010]] - [[11 d'agostu]] de [[2011]] | predecesor4 = Nengunu | socesor4 = [[Juan Carlos Esguerra Portocarrero]] | títulu5 = [[Ficheru:Ministerio del Interior de Colombia.svg|40px|center]] [[Ministeriu del Interior|Ministru d'Interior y Xusticia]] | periodu5 = [[7 d'agostu]] de [[2010]] - [[11 d'agostu]] de [[2011]] | predecesor5 = [[Fabio Valencia Cossio]] | socesor5 = Separación de Ministerios d'Interior y Justicia | títulu6 = [[Ficheru:Senado de Colombia.svg|40px|center]] [[Presidente del Senáu de Colombia|Presidente del<br />Senáu de la República de Colombia]] | periodu6 = {{Fecha d'entamu|20|xunetu|2003}} - {{Fecha d'entamu|20|xunetu|2004}} | predecesor6 = [[Luis Alfredo Ramos]] | socesor6 = [[Luis Humberto Gómez Gallu]] }} {{NF|1962||Vargas Lleras, German}} {{Tradubot|Germán Vargas Lleras}} [[Categoría:Vicepresidentes de Colombia]] [[Categoría:Abogaos y abogaes de Colombia]] [[Categoría:Anticomunistes de Colombia]] [[Categoría:Políticos y polítiques de Bogotá]] [[Categoría:Comisión Primer del Senáu de Colombia]] [[Categoría:Ministros y ministres de Colombia]] [[Categoría:Presidentes del Senáu de Colombia]] [[Categoría:Senadores de Colombia]] [[Categoría:Políticos y polítiques de Colombia]] [[Categoría:Persones de Bogotá]] {{referencies correxíes|percent=75}} f9f1f8b9o37ttu03gok2a3itt6fi1rn Gerardo Machado 0 155990 4501288 4458795 2026-06-22T16:44:43Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 4 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501288 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Gerardo Machado y Morales''' {{nym}} foi un militar y políticu cubanu, que sirvió como xeneral a favor del so país na [[Guerra d'Independencia cubana|Guerra d'Independencia contra España]] y sirvió como quintu presidente de la [[República de Cuba]] (1925–1933). Machado ingresó a la presidencia con una amplia popularidá y sofitu de los principales partíos políticos. Hai de solliñar que mientres el so alministración realizaron obres que perduren hasta'l día de güei: el [[Capitoliu de L'Habana]] y la [[Carretera Central de Cuba Carretera Central]]. Aquelles obres públiques y otres menores» caracterizaron la so xestión dau a que punxo énfasis na impulsión d'elles p'absorber el desemplegu qu'entós azotaba a la isla. Sicasí, el so sofitu menguó col tiempu, yá que reformó la Constitución de 1901 pa perpetuase nel poder. A midida que les protestes y rebeliones volvíense más estridentes debíu al impautu del [[crac del 29]] en Cuba, la so alministración amenorgó la llibertá d'espresión y enfoscó la represión, cosa que significó per parte del so mandatu la lenta transición a una dictadura. Finalmente, en 1933, foi obligáu a dimitir a favor d'un gobiernu provisional encabezáu por [[Carlos Manuel de Céspedes y Quesada]] (fíu del so [[Carlos Manuel de Céspedes del Castiellu homólogu padre]] a quien se considera padre de la patria)<ref name="protagonismu isleño">{{cita web |títulu=Protagonismu "isleño" en Cuba (1933–1940)|url=http://personal.telefonica.terra.es/web/mleal/articles/canarias/29.htm|obra=Archive.is |fechaaccesu=16 de xineru de 2018 |urlarchivu=https://archive.today/20120713044421/http://personal.telefonica.terra.es/web/mleal/articles/canarias/29.htm |fechaarchivu=13 de xunetu de 2012}}</ref> y mediáu pol embaxador d'Estaos Xuníos [[Sumner Welles]].<ref name="protagonismu isleño"/> Foi almirador confeso de [[Benito Mussolini]], dictador de la [[Italia fascista]],<ref name="Dinámiques">{{cita web|títulu=Dinámiques del Cambéu Políticu en Cuba|url=http://otrolunes.com/36/esti llunes/dinamicas-del cambéu-politico-en-cuba/|obra=Otru llunes|fechaaccesu=16 de xineru de 2018}}</ref> lo cual xunto a l'usu cuerpos paramilitares amparaos pol Estáu mientres gobernaba, fizo que fora catalogáu como un «fascista tropical» o un «Mussolini tropical».{{Sfn|Marsiske|1999|p=135}}<ref>{{cita web |títulu=Imaxinarios: Daniel Chavarría, Premiu Nacional de Lliteratura|url=http://librinsula.bnjm.cu/secciones/282/espedientes/282_exped_1.html|obra=Librínsula |fechaaccesu=16 de xineru de 2018}}</ref> == Empiezos == Nació'l 28 de setiembre de 1869 en [[Camajuaní]], una llocalidá allugada na [[Provincia de Les Villes]] (güei la [[Provincia de Villa Clara]]). La so familia yera d'orixe canariu y al nun tener grandes fortunes esta allugábase nun estratu mediu. Pasó la so infancia na pequeña granxa de ganáu de la so familia.<ref name="History">{{cita web |títulu=Machado from the history of Cuba, by Jerry A. Serra|url=http://www.historyofcuba.com/history/machado.htm|obra=History of Cuba |fechaaccesu=16 de xineru de 2018}}</ref> Llegada'l so adultez, casóse cola so prima Elvira Machado. Mientres la [[Guerra de los Diez Años]] contra [[España]] (1868–1878), el padre de Machado xunir al bandu de los rebeldes cubanos lideraos por [[Carlos Manuel de Céspedes del Castillo]], onde algamó'l rangu de mayor. En 1895, a la edá de venticuatro años, al igual que'l so padre, esta vegada Machado xunir a la causa cubana contra'l decadente [[Imperiu español]] qu'en 1898 foi definitivamente ganáu por Cuba col sofitu d'[[Estaos Xuníos]]. Sicasí, esti últimu país foi ambivalente yá que taba interesáu en poder tener una hexemonía nel mercáu del [[Caribe (rexón)|Caribe]], ante lo cual Cuba yera estratéxica. Esta derrota pa España foi dura yá que perdería les sos últimes colonies: Cuba y [[Filipines]]. Resultáu del interés mentáu de EE.UU sobre'l Caribe, foi la [[Enmienda Platt]], que futuramente Machado como presidente comprometeríase a intentar de retirar de la Constitución de Cuba de 1901.<ref name="Pollín con garres">{{cita web|títulu=¿Gerardo Machado foi realmente'l pollín con garres?|url=https://www.cubanet.org/destacados/gerardo-machado-foi-realmente-el pollín-con-garres/|obra=Cubanet|fechaaccesu=16 de xineru de 2018}}</ref> Dicha enmienda foi encuallada na carta magna cubana una vegada constituyíos como [[República de Cuba (1902-1959)|república]] y faía llegal la intervención de tropes del gobiernu norteamericanu si la situación lo ameritaba según la so arbitrio d'alcuerdu a lo axustao nel artículu III d'aquel tratáu so la sida de salvaguardar la independencia cubana.<ref>{{cita web|títulu=Enmienda Platt de 1901|url=https://archivos.juridicas.unam.mx/www/bjv/llibros/6/2525/15.pdf|obra=Archívos xurídicos de la [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]]|fechaaccesu=16 de xineru de 2018}}</ref> Mientres la ocupación americana de Cuba mientres se faíen preparativos por que Cuba fora una república, Machado sirvió como alcalde de [[Santa Clara (Cuba)|Santa Clara]] en 1899.<ref name="History"/> Poco dempués d'asumir el cargu d'alcalde, una quema misteriosa quemó los rexistros del so pasáu criminal, despintando a los americanos el fechu de que, antes de la guerra d'independencia, Machado y el so padre yeren lladrones de ganáu.<ref name="History"/> Un fechu que nun pudo despintar foi que solo tenía tres deos na so manzorga, la resultancia de la so vida temprana nuna carnicería en Camajuaní.<ref name="History"/> == Carrera política == Una vegada terminada la guerra, Machado entorna les sos aiciones a la política y los negocios. Mientres l'alministración del presidente Xeneral [[José Miguel Gómez]] (1909–1913), foi nomáu como inspeutor de les Fuercies Armaes (que taben en formación) y participó en dellos puestos de gobiernu.<ref name="History"/> Poco dempués, dedicar a l'agricultura y cargos gerenciales. Tuvo arreyáu nuna serie d'empreses como la del inxeniu azucreru ''The Central Carmita'' o la Compañía Cubana d'Electricidá.<ref name="History"/> === Guerra Chambelona === [[Ficheru:José Miguel Gómez.jpg|thumb|[[José Miguel Gómez]], ex-[[presidente de Cuba]] (1909–1913), del cual Machado foi ministru del interior. Gómez participó como xeneral al mandu del alzamientu lliberal na [[Guerra Chambelona]], onde Machado tomó parte por esi bandu.]] En 1917, Machado — que militaba nel [[Partíu Lliberal de Cuba Partíu Lliberal]] — tuvo arreyáu na [[Guerra Chambelona]]. El nome d'esti conflictu foi conocíu col nome de «Chambelona» por cuenta de una tonada con esi títulu qu'identificaba a los lliberales cubanos de la [[década de 1910]]. Esti conflictu foi productu de que l'entós presidente conservador, el xeneral [[Mario García Menocal]], presentábase como candidatu presidencial nes eleiciones presidenciales de 1916 pa postular el so re-eleición, y al conocese de forma preliminar la victoria del candidatu lliberal [[Alfredo Zayas]], el gobiernu decidiera esforciar les eleiciones por aciu el fraude y proclamar el re-eleición del presidente presidente Menocal. De resultes de lo fecho pol gobiernu de Menocal, el 12 de febreru de 1917, asocedió l'españíu de la guerra que se conocería como La Chambelona.<ref name="Chambelona">{{cita web |títulu=1917: cuando Cuba entró na Guerra Mundial|url=http://www.trabajadores.cu/20140731/1917-cuando-cuba-entro-en-la guerra mundial/|obra=Trabayadores.cu |fechaaccesu=18 de xineru de 2018}}</ref> N'Oriente y en [[Camagüey]] ésta foi encabezada por elementos del exércitu regular. Los lliberales alzaos n'armes llograron apoderar el territoriu de la provincia de Camagüey, según la ciudá de [[Santiago de Cuba]]. L'ex-presidente y Xeneral [[José Miguel Gómez]] púnxose al mandu de los alzaos y coló contra les fuercies gubernamentales escontra [[L'Habana]]. En sofitu del gobiernu salió l'embaxador d'Estaos Xuníos [[William Elliott Gonzales]], quien llanzó una proclama na que s'anunciaba a los alzaos que'l [[gobiernu d'Estaos Xuníos|gobierno del so país]] considerar los sos enemigos y nun reconocería la so victoria, enferronándose asina ce por be según lo establecío na Enmienda Platt. Ésta proclama debilitó l'alzamientu lliberal del que Machado formaba parte. Nun tien de pasar desapercibíu que nesta guerra dicíase que los lliberales yeren pro-alemanes (cuando estos nun teníen nada que ver colos xermanos en guerra con americanos),<ref name="Chambelona"/> lo cual foi ocupáu como sida poles fuercies de Menocal. Hai de solliñar que siguiendo les pautes de les autoridaes d'Estaos Xuníos, el gobiernu conservador declaró la guerra al [[Imperiu Alemán]] el 7 d'abril d'esi mesmu añu,<ref>"El Llibru de Cuba. Obra de Proganda Nacional. L'Habana. 1925"</ref> lo cual foi una declaración puramente testimonial dau a que nun esistió enfrentamientu ente dambes naciones. El mesmu presidente Menocal asumió la direición de la campaña militar, treslladando los altos mandos del agora constituído Exércitu y la Marina de Guerra al Palaciu Presidencial. En menos de tres meses fueron vencíos los lliberales. Prisioneros de guerra quedaron el Xeneral Gómez, Machado, Zayas y los sos homes. Sicasí, ensin tar entá encaloráu'l llevantamientu realizaron les eleiciones complementaries. Les tropes regulares ocuparon los colexos eleutorales y aseguraron el trunfu de Menocal. == Presidencia == El so camín a la presidencia ta amestáu cola alianza entablada con Zayas, el so conxénere lliberal y compañeru d'armes na Chambelona, quien finalmente foi presidente pal periodu 1921–1925. Nes eleiciones de 1924 llogró derrocar a Menocal que volvía postulase a la presidencia. El lema de campaña de Machado foi «Agua, Carreteres y Escueles».<ref name="biography.yourdictionary.com">{{cita web |url=http://biography.yourdictionary.com/gerardo-machado-y-morales |títulu=Gerardo Machado y Morales Facts |obra=Biography.yourdictionary.com |fechaaccesu=18 de setiembre de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304022644/http://biography.yourdictionary.com/gerardo-machado-y-morales |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> === Primer periodu (1925–1929) === En siendo finalmente electu Presidente de la república, asumió'l cargu'l 20 de mayu de 1925. Destacar por dicir qu'a la fin del so mandatu pidiría la abrogación de la Enmienda Platt.<ref name="Pollín con garres"/> Llegó al poder nun momentu que los precios mundiales del azucre cayíen, pero magar eso'l so primer mandatu coincidió con un periodu de prosperidá yá que la inversión d'Estaos Xuníos na industria azucrero entá asina s'espandió. Dada la bonanza, el gobiernu de Machado embarcar nun ambiciosu programa d'obres públiques. Quería faer del so país la «Suiza de les Amériques». Esto dexó que Machado tuviera una opinión favorable de parte de los cubanos.<ref>{{cita web |títulu=Constitución de 1901|url=http://www.hicuba.com/constitucion-1901.htm|obra=Hi Cuba |fechaaccesu=16 de xineru de 2018}}</ref> Ente les obres públiques realizaes mientres l'alministración de Machado, atopábase la Carretera Central de Cuba que güei percuerre práuticamente tola isla, dende [[Pinar del Río]] al oeste hasta [[Santiago de Cuba]], una distancia de más de 700 milles. Machado tamién foi responsable de la construcción d'[[Capitoliu de L'Habana|El Capitoliu]], l'elegante llar del Congresu cubanu de 1929 a 1959. El nuevu edificiu, diseñáu por Raúl Otero y Eugenio Rayneri Piedra y construyíu ente 1926 y 1929, tenía un diseñu neoclásicu que tenía elementos emprestaos del edificiu del [[Capitoliu de los Estaos Xuníos]] y del [[Panteón de París]]. El so propósitu yera retratar l'optimismu, l'enfotu y la elegancia de la nueva democracia. Amás, nesti periodu realizó l'ampliación de la [[Universidá de L'Habana]] y la espansión de les sos instalaciones de salú. Otros edificios clave construyíos so la so alministración fueron el [[Hotel Nacional de Cuba]], el Centru Asturia (güei [[Muséu Nacional de Belles Artes de L'Habana]]), el [[Edificiu Bacardí]] y l'Hotel Presidente. Tamién patrocinó un proyeutu de llei de reforma arancelaria en 1927 que brindaba proteición a ciertes industries cubanes. A pesar d'estes obres y llogros económicos corolarios, la dependencia de Cuba sobre l'azucre siguió y la influyencia ya inversiones de los Estaos Xuníos aumentaron. === Segundu periodu (1929–1933) === [[Cosme de la Torriente y Peraza]], presidente cubanu de la [[Lliga de les Naciones]] na [[década de 1920]] declaró: {{Cita| En 1925, el xeneral Machado asocedió al Dr. Zayas como presidente. A pesar de la so promesa de nun presentase a la reelección, Machado intentó modificar la Constitución de 1901 pa poder caltenese nel poder. Como resultancia, un estáu xeneralizáu de desorde públicu volvióse cuasi permanente. Foi so estes circunstancies que Machado foi reelixíu ensin oposición en 1928.<ref>{{cita web |apellíu=Noel |nome=Katherine |url=http://www.foreignaffairs.com/articles/70022/cosme-de-la-torriente/cuba-america-and-the-war |títulu=Cuba, America and the War |obra=Foreign Affairs |fecha=19 de xineru de 1940 |fechaaccesu=18 de setiembre de 2016}}</ref> }} [[Ficheru:Rafael Trejo González.jpg|thumb|127px|Rafael Trejo González convertir nun martir del movimientu estudiantil contra la dictadura de Machado.]] Los sos detractores afirmaron que se volvió despóticu y forzó el so camín escontra un segundu mandatu. A lo llargo de la so campaña mientres les eleiciones xenerales de 1924, Machado declaró en numberoses ocasiones que nun aspiraba a ser reelixíu, pero solu dos años dempués de la so presidencia camudó d'opinión. En 1927, Machado impulsó una serie d'enmiendes constitucionales pa dexa-y buscar la reelección, que llogró nes eleiciones presidenciales de 1928. Esti actu de continuismo, xunto cola creciente depresión económica causada por un descensu relativu de los precios del azucre a partir de 1925 que tuvieron el so agravación debíu al [[crac de 1929]] xeneraron un gran descontentu popular y movilizaciones, les que Machado intentó reprimir severamente. Esti panorama condució a una inestabilidá política, social y económica significativa. Machado tamién s'enfrentó a la reaición de los estudiantes universitarios de la Universidá de L'Habana (práuticamente la única del país) dempués de la formación del Direutoriu Estudiantil Universitariu en 1927. Dempués de delles protestes, y la muerte de los miembros de DEU (siendo la más atanante la del dirixente estudiantil Rafael Trejo) Machado cerró aquella universidá en 1930. Tamién ye dignu de destacar que mientres esti mandatu foi asesináu'l mozu dirixente comunista [[Julio Antonio Mella]], quien se tornó nun fervosu activista anti-Machado. L'asesinatu foi lleváu a cabu en [[Ciudá de Méxicu]] por unos sicarios de Machado, mientres el mozu cubanu atopar cola so novia ítalomexicana [[Tina Modotti]].{{Sfn|Vidal Mariña|2015|p=230}} El futuru [[premiu nobel de lliteratura]] chilenu [[Pablo Neruda]] más tarde dedicaría a Mella pallabres como qu'Mella tenía «aquella esuberancia incomparable de vida, puesta cola pasión d'una mocedá estraordinaria al serviciu de la Revolución».<ref>{{cita web |url=http://www.acn.cu/cuba/24169-al realcuentru-con-esmornia-los-jovenes-cubanos |títulu=Al realcuentru con Mella los mozos cubanos |obra=ACN.cu |fechaaccesu=17 de xineru de 2018 }}</ref> El [[Secretariu d'Estáu de los Estaos Xuníos]], [[Cordell Hull]], escribió'l 1 de mayu de 1933, nuna telegrama al entrante Embaxador de los Estaos Xuníos en Cuba, [[Sumner Welles]], con al respective de les reformes constitucionales de Machado de 1927: {{Cita| So los términos de la Constitución cubana, promulgada en 1902, les enmiendes a la Constitución propuestes pol Congresu nun entraron a valir hasta que fueren aprobaes por una asamblea constituyente específicamente escoyida pa tal fin. Arriendes d'ello, depués de que'l proyeutu de reforma constitucional fuera promulgáu pol Congresu cubanu, realizáronse eleiciones pa los delegaos a l'asamblea constituyente y escoyóse a los delegaos como una forma revisada del llamáu "Códigu Eleutoral Coronado", les revisiones escoyíes, na so gran mayoría, por miembros de la Cámara y el Senáu esistentes, y na mayoría de los casos los Senadores y Representantes mesmos sirvieron como delegaos a l'asamblea constituyente. Ye obviu que la revisión del Códigu Eleutoral fixo posible nesti momentu la eleición de delegaos favorables a la prórroga de los términos del Presidente, de los miembros del Senáu y de los miembros de la Cámara de Representantes, y que tales delegaos de nenguna manera fueron escoyíos pol votu llibre del propiu pueblu cubanu. L'asamblea constituyente asina escoyida axuntar nel mes d'abril de 1928. So los términos de la Constitución esistente, los deberes de l'asamblea constituyente taben "llindaos a aprobar o refugar la enmienda votada polos cuerpos co-llexislativos". A pesar d'esta clara disposición y la clara intención de la mesma, l'asamblea constituyente revisó dafechu delles de les disposiciones del proyeutu presentáu pol Congresu cubanu. Paecería qu'había una razonable midida de dulda de que l'asamblea constituyente actuó "ultra vires". La Corte Suprema de Cuba, sicasí, abstúvose constantemente d'esviar una decisión sobre esta cuestión. }} Machado sobrevivió dellos intentos d'asesinatu. El más famosu foi orquestado por un grupu d'oposición violentu: el ABC (conocíos coloquialmente como «abecedarios»), que primero asesinó al presidente del Senáu cubanu, [[Clemente Vázquez Bello]]. Depués d'aquel eventu, calculando que Machado asistiría al funeral, construyeren un túnel pa llegar a la cripta de la familia Vázquez nel campusantu Colón de L'Habana y llantaron ellí un artefautu esplosivu. El plan fracasó cuando la familia decidió soterrar a Vázquez nel so natal [[Santa Clara (Cuba)|Santa Clara]], onde Machado fora alcalde.{{Sfn|Estrada|2007|p=174}} Hubo numberosos asesinatos y asesinatos cometíos pola policía y l'exércitu so l'alministración de Machado. L'algame de la so participación nestos entá s'alderica. Escribiendo al Secretariu d'Estáu de los Estaos Xuníos, el 5 de xineru de 1933, l'embaxador de los Estaos Xuníos en Cuba, Harry Frank Guggenheim señaló lo siguiente: {{Cita| Anueche personalmente llamé al Secretariu d'Estáu [cubanu] con al respective de Hernández y aseguráronme que nun había motivu de aprehensión n'este o otros casos. Hernández o Álvarez morrieron pocu dempués de la medianueche nun hospital al que lo traxeron con una bala na cabeza. Ferrara [el Secretariu d'Estáu cubanu] esta mañana esplicó que pescudara anueche que nenguna persona llamada Hernández taba baxu arrestu. Estos asesinatos de prisioneros trescalaron fondamente a la opinión pública y fortalecieron la creencia de que nenguna persona so arrestu ta a salvo de la vengación oficial.{{Sfn|American Republic|1933|p=270}} }} A otru día, Harry Frank Guggenheim informó al Secretariu d'Estáu de EE.UU: {{Cita| Vi al presidente [Machado] esta mañana. Nun intentó negar la responsabilidá del gobiernu polos recién asesinatos d'estudiantes, que calificó como un error estúpidu.{{Sfn|American Republic|1933|p=271}} }} Escribiendo al Secretariu d'Estáu de EE.UU, el 8 d'abril de 1933, el cónsul norteamericanu en Cuba, Edward Reed señaló: {{Cita| Según la información proporcionada a la Embaxada por fontes que se cree confiables, hubo dellos homicidios en [[L'Habana]] el 6 d'abril y nes sos cercaníes. La policía secreta arrestó a un mozu llamáu Carlos Manuel Fuertes nes contornes del Teatru Payret en L'Habana. Dizse que Fuertes foi miembru de la direición estudiantil. Más tarde na nueche, el so cuerpu foi atopáu cerca de la Eremita de les Catalinas na cai Ayesteran.{{Sfn|American Republic|1933|p=275}} }} ==== Desenllaz ==== L'anarquía yá se desamarrara en tol país y la vengación contra los machadistas según la represión del so gobiernu foi total. Ante esto, Machado ensin nada de sofitu, dimitió. Depués d'esto creóse entós un gobiernu provisional apautáu ente l'ABC y el intervencionismu norteamericanu representáu pol embaxador Welles, que tuvo a [[Carlos Manuel de Céspedes y Quesada]] (fíu del [[Carlos Manuel de Céspedes del Castillo|héroe nacional homólogu]]) como presidente. Magar los esfuercios por estabilizar la situación, el gobiernu de coalición nacional malapenes duró un mes y el 4 de setiembre de 1933 un grupu de sarxentos lideraos por [[Fulgencio Batista]] dieron un [[Golpe d'Estáu en Cuba de 1933|golpe d'Estáu]] y fixéronse col control del Exércitu. El Direutoriu Estudiantil Universitariu vio nesta insubordinación la so gran oportunidá y apautó colos sarxentos la formación d'un nuevu gobiernu. Ente dambos nun había afinidá ideolóxica o de clase (unos yeren llabradores y los otros intelectuales y universitarios), pero sí xeneracional, lo que xuníu al so enfotu d'algamar el poder y establecer una democracia nacionalista convirtió-yos en compañeru de viaxe. El catedráticu universitariu en medicina de la Universidá de L'Habana, [[Ramón Grau San Martín]], foi electu presidente del nuevu gobiernu, ente que Batista foi xubíu a xeneral y nomáu nuevu xefe de les Fuercies Armaes. == Retiru, nivel d'aprobación y muerte == [[Image:Gerardo Machado grave 2007.jpg|thumb|Cripta de Gerardo Machado y la so esposa Elvira.]] El comunista y destacáu poeta ya intelectual cubanu [[Rubén Martínez Villena]] llamar «''Pollín con Garres''», pos la so formación académica foi cuasi nula, calificativu col cual conocióse-y darréu. Pela so parte, el norteamericanu [[Langston Hughes]] llamar a nice fat president» al interpretar según los sos planteamientos el intervencionismu del so país asina: «la dominación yanqui/ caltién a un gordu y llindu presidente/ nuna pequeña nación muerta de fame».<ref>{{cita llibru |apellíos=Hughes|nome=Langston|enllaceautor=Langston Hughes|títulu=The Collected Works of Langston Hughes: The poems, 1921-1940. Vol. 1|url= |fechaaccesu=|añu=2001|editorial=University of Missouri Press, Columbia and London|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=199|idioma=Inglés, traducción nuesa|capítulu=Merry Christmas}}</ref> A lo último, [[Alejo Carpentier]] inspirar nél pa escribir el so "Semeya d'un dictador" en 1933. Ensin volver figurar en política, morrió en [[Miami Beach]] l'añu 1939. Los sos restos fuelguen nel Caballero Rivero Woodlawn Park North Cemetery and Mausoleum. {{socesión |títulu=[[Ficheru:Coat of Arms of Cuba.svg|35px]]<br>[[Presidente de la República de Cuba]]|| periodu = [[1925]] – [[1933]] |predecesor=[[Alfredo Zayas]]|socesor= [[Alberto Herrera y Franchi]]<br><small>(interín)</small>| }} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru |títulu=Movimiento estudiantiles na historia d'América Llatina III|publicación=Plaza y Valdés |nome=Renate|apellíu={{Versalita|Marsiske}}|añu=1999|isbn= 9707225424 | url=https://books.google.cl/books?id=pW7IaASw92sC&source=gbs_book_similarbooks|idioma=castellanu}} * {{cita llibru |títulu=Havana: An Autobiography. New York: Palgrave Macmillan|publicación=Y-Papers |nome=José Alfredo|apellíu={{Versalita|Estrada}}|añu=2007|isbn= 1-4039-7509-4 |idioma=castellanu}} * {{cita llibru |títulu=Pablo Neruda: uma poética engajada|publicación=Y-Papers |nome=Adriane|apellíu={{Versalita|Vidal Costa}} |añu=2015|isbn= 9788576501343 | url=https://books.google.cl/books?id=XwIB0bbaRekC&dq=gerardo+machado+canto+xeneral+de+pablo+neruda&source=gbs_navlinks_s|idioma=portugués}} * {{cita llibru |títulu=Foreign Relations of the United States: Diplomatic Papers V |publicación=The American Republics |añu=1930|url=http://images.library.wisc.edu/FRUS/EFacs/1933v05/reference/frus.frus1933v05.i0010.pdf|idioma=inglés}} == Enllaces esternos == * [http://revistas.bnjm.cu/index.php/revista-bncjm/article/view/2241/2081 ''Semeya d'un dictador'', por Alejo Carpentier] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170127205824/http://revistas.bnjm.cu/index.php/revista-bncjm/article/view/2241/2081 |date=2017-01-27 }} {{NF|1871|1939|Machado, Gerardo}} {{Tradubot|Gerardo Machado}} [[Categoría:Presidentes de Cuba]] [[Categoría:Historia de Cuba]] [[Categoría:Masones de Cuba]] bbxcyzy925apapbdnwk86dg86fvexv9 Gurbanguly Berdimuhamedow 0 156183 4501392 4493419 2026-06-23T07:46:03Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501392 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Gurbanguly Berdimuhamedow''' ({{lang-ru|Гурбангулы́ Мяликгулы́евич Бердымухаме́дов}}, {{lang-tk|Gurbanguly Berdimuhamedow}}; {{nym|paréntesis=non}}) ye un [[odontólogu]] y [[políticu]] [[Turkmenistán|turcomanu]], [[presidente]] de la [[Turkmenistán|República de Turkmenistán]] dende'l [[21 d'avientu]] de [[2006]], tres la muerte de [[Saparmyrat Nyýazow]]. Perteneció al [[Partíu Democráticu de Turkmenistán]], la única [[Partíu políticu|organización política]] llegal ente [[1991]] y [[2012]]. Fiel a Nyýazow, fuera nomáu pol [[vice primer ministru]] de [[Turkmenistán]]. Ente les sos primeres aiciones como presidente diose la convocatoria d'[[Eleiciones presidenciales de Turkmenistán de 2007|eleiciones presidenciales]] ensin la participación de la oposición pal [[11 de febreru]] de [[2007]], nes cualos llogró'l 89,23% de los votos y foi ratificáu nel so cargu, anque la oposición política denunció [[fraude]] masivu. Berdimuhamedow buscó ameyorar los sistemes de salú y educación, amenorgar los subsidios del Estáu en gasolina, amontar l'accesu a Internet tantu en centros educativos como cafés y crear una zona turística nel [[mar Caspiu]].<ref>{{cita llibru |títulu=The World Factbook 2009|idioma=inglés|añu=2009|editor=Government Printing Office|editorial=Central Intelligence Agency|isbn=1597974145}}</ref> En febreru de 2012 [[Eleiciones presidenciales de Turkmenistán de 2012|foi reelixíu]] presidente col 97% de los votos cola participación de 96,7% de los eleutores y ensin la presencia d'observadores occidentales.<ref>{{cita noticia|títulu=Presidente de Turkmenistán reelixíu col 97% de los votos|url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2012/02/120213_ulnot_turkmenistan_eleiciones|fechaaccesu=28 d'avientu de 2014|axencia=BBC Mundo|fecha=13 de febreru de 2012}}</ref> Nuevamente, en [[2017]], nes primeres eleiciones [[multipartidista|multipartidistes]], [[Eleiciones presidenciales de Turkmenistán de 2017|volvió imponese]] col mesmu porcentaxe.<ref name="voaturkemenistanleaderremains">{{cita noticia|títulu=Turkmenistan Leader Remains in Power|url=http://www.voanews.com/a/turkmenistan-leader-remains-in-power/3720906.html|fechaaccesu=17 de febreru de 2017|work=Voice of America|date=13 de febreru de 2017}}</ref> D'alcuerdu a un reportaxe de la [[BBC]] esiste una estricta vixilancia policial en Turkmenistán; la situación económica de la xente común debilitóse pero nun s'asocederíen protestes por medrana a represalies tanto personales como coleutives escontra los sos familiares. Según Rachel Denber de [[Human Rights Watch]], organización defensora de derechos humanos, la situación nesi país ye «pésima» y «nun hai llibertá d'espresión, nin pa rexuntase, nin llibertá relixosa».<ref>{{cita noticia|apellíos1=Abdurasulov|nome1=Abdujalil|títulu=Cómo ye vivir n'unu de los países con más represión del mundu|url=https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/12/141223_internacional_turkmenistan_mieu_vs?ocid=socialflow_facebook|fechaaccesu=28 d'avientu de 2014|axencia=BBC Mundo|fecha=28 d'avientu de 2014}}</ref> == Biografía == === Primeros años === Berdimujamédov nació'l [[29 de xunu]] de [[1957]], en Babarab, no qu'agora ye [[Gökdepe]], na [[Provincia de Ahal]], na [[RSS de Turkmenistán]], entós parte de l'antigua [[Xunión Soviética]]. Graduar nel Institutu de Medicina Estatal de Turkmenistán en [[1979]] y empecipió una carrera de [[dentista]].<ref name="guardian 2008">{{cita noticia|títulu=And finally... how the march of a lone cockroach put 30 people out of work|publisher = The Guardian |url=https://www.theguardian.com/world/2008/feb/22/television| author=Luke Harding|date=22 de febreru de 2008|fechaaccesu=22 de febreru de 2008}}</ref> Tamién recibió un doctoráu en ciencies médiques en [[Moscú]].<ref name="guardian 2008"/> En [[1992]], tres la independencia del so país, yá se convirtiera en parte de la Facultá d'Odontoloxía nel Institutu Médicu. === Ministru de Salú === En [[1995]], mientres el gobiernu de [[Saparmyrat Nyýazow]], Berdimujamédov convertir en xefe del centru d'odontoloxía del Ministeriu de Salú ya Industria Médico.<ref name="bbc profile">{{cita noticia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6346185.stm|títulu=BBC NEWS - Asia-Pacific - Profile: Kurbanguly Berdymukhamedov|work=bbc.co.uk}}</ref> Darréu foi nomáu Ministru de Salú, y más tarde Vice primer ministru de la República, anque siguía calteniendo'l lideralgu del Ministeriu de Salú.<ref>[http://www.rferl.org/featuresarticle/2006/12/3F7885AA-B6AA-4028-A29C-3CF882FC2FA0.html "Turkmenistan: Change Of Leadership Presents Many Dangers"], Radio Free Europe/Radio Liberties, December 22, 2006.</ref><ref>[http://www.press-uz.info/ru/content.scm?topicId=2633&contentId=37772 Press-Uz.info] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070930020824/http://www.press-uz.info/ru/content.scm?topicId=2633&contentId=37772 |date=2007-09-30 }}, December 22, 2006 (in [[Russian language|Russian]]).</ref> N'abril de [[2004]], Nyýazow suspendió'l salariu de Berdimujamédov, mientres tres meses porque los trabayadores de la salú tampoco fueron pagos.<ref name="bbc profile"/> Mientres el so mandatu, el Ministeriu de Salú ye conocíu por haber convencíu a Nyýazow de cerrar tolos hospitales del país quitando los d'[[Axgabat]], en [[febreru]] de [[2005]], cola escusa de que les persones teníen de dir a la capital pa recibir tratamientu, provocando una crisis de salú nes principales ciudaes de la rexón.<ref>[http://web.amnesty.org/library/Index/ENGEUR610012005?open&of=ENG-348 "Turkmenistan: President announces large-scale closure of hospitals"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061225003607/http://web.amnesty.org/library/Index/ENGEUR610012005?open&of=ENG-348 |date=2006-12-25 }}, Amnesty International, March 24, 2005.</ref> === Presidente de Turkmenistán === ==== Llegada al poder ==== El [[21 d'avientu]] de [[2006]], Nyýazow, proclamáu [[presidente vitaliciu]] en [[1999]], finó d'un [[ataque al corazón]].<ref>{{cita noticia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6198983.stm|títulu=Turkmenistan's 'iron ruler' dies|publisher=BBC News|date=21 d'avientu de 2006|fechaaccesu=22 d'avientu de 2006}}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://www.breakingnews.ie/world/?jp=CWSNAUCWAUAU|títulu=President of Turkmenistan dies at 66|publisher=BreakingNews.ie|date=21 d'avientu de 2005|fechaaccesu=22 d'avientu de 2006|author=|archiveurl=https://web.archive.org/web/20201113181830/https://www.breakingnews.ie/world/?jp=CWSNAUCWAUAU|archivedate=2020-11-13}}</ref> Acordies cola constitución turcomana, Öwezgeldi Arreyaýew, quien yera Presidente de l'Asamblea, tenía d'asumir interinamente el [[Poder Executivu]] hasta que se celebraren eleiciones, sesenta díes dempués del fallecimientu del mandatariu incumbente. Sicasí, el Conseyu de Seguridá del Estáu de Turkmenistán designó a Berdimujamédov, Vice primer ministru, como Presidente interín.<ref>{{enllaz rotu|1={{cita noticia |url = http://www.tass.ru/eng/level2.html?NewsID=11118071&PageNum=0 |títulu = Two candidates named for Turkmen presidency |publisher = [[ITAR TASS]] |date = 26 d'avientu de 2006 |fechaaccesu = 26 d'avientu de 2006 |author = |archiveurl = https://web.archive.org/web/20220704194617/http://www.tass.ru/eng/level2.html?NewsID=11118071&PageNum=0 |archivedate = 2022-07-04 }} |2=http://www.tass.ru/eng/level2.html?NewsID=11118071&PageNum=0 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> La escusa dada pal saltu constitucional foi que nun se pudo escoyer a Arreyaýew como Presidente interín por cuenta de que empecipiárase un procesu criminal nel so contra por acosar sexualmente a la so nuera y conducila a un intentu de suicidiu.<ref name="Turkmen Dpty_1">{{enllaz rotu|1={{cita web|títulu=Turkmen Dpty PM Berdymukhammedov appointed acting president|url=http://www.itarass.com/eng/level2.html?NewsID=11104815|publisher=[[ITAR-TASS]]|date=21 d'avientu de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20260207152738/https://www.itarass.com/eng/level2.html?NewsID=11104815|fechaarchivu=2026-02-07}} |2=http://www.itarass.com/eng/level2.html?NewsID=11104815 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Tamién foi acusáu de cometer [[abusu de poder]] y violaciones a los [[derechos humanos]] mientres el so exerciciu del cargu, polo que Berdimujamédov robló una orde considerándolo "incompatible" col cargu qu'ocupaba, y cola [[Presidencia Interina|presidencia interina]].<ref>{{Cita web |url=http://english.aljazeera.net/NR/exeres/D83F9335-7CCE-46Y3-A63Y-DFD975155949.htm |títulu=Al Jazeera English - News - Niyazov Death Sparks Power Struggle<!-- Bot generated title --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070103103558/http://english.aljazeera.net/NR/exeres/D83F9335-7CCE-46Y3-A63Y-DFD975155949.htm |fechaarchivu=2007-01-03 }}</ref> A pesar de que taba constitucionalmente impidíu pa participar nes eleiciones presidenciales, una y bones esta prohibe al Presidente en funciones presentase como candidatu,<ref>{{cita web|url=http://www.legislationline.org/upload/legislations/4f/56/33fa31942510288eb01hala3a1508a.pdf|títulu=Legislationline.|work=legislationline.org|urlarchivu=https://wayback.archive-it.org/all/20090320070457/http://www.legislationline.org/upload/legislations/4f/56/33fa31942510288eb01hala3a1508a.pdf|fechaarchivu=20 de marzu de 2009}}</ref>el [[24 d'avientu]], el Conseyu Popular Turcomanu votó por unanimidá esaniciar tal prescripción, faciéndolo elegible xunto colos otros seis candidatos, toos del [[Partíu Democráticu de Turkmenistán]], l'únicu llegal del país dende la independencia.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6359569.stm |títulu=Asia-Pacific &#124; New Turkmen leader is inaugurated |publisher=BBC News |date=14 de febreru de 2007 |fechaaccesu=5 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita web|author=Михаил Тищенко |url=http://lenta.ru/articles/2006/12/26/awakening/ |títulu=Гурбангулы Бердымухаммедову поручили привести страну в светлое будущее: Бывший СССР |publisher=Lenta.ru |date=26 d'avientu de 2006 |fechaaccesu=5 de setiembre de 2015}}</ref> Mientres el so interinato, el [[26 d'avientu]], Berdimujamédov encargar d'anunciar que les eleiciones seríen el [[11 de febreru]], y afirmó que realizaríen "na base democrática dexada pol gran líder Nyýazow", polo que nun llegalizó los partíos políticos opositores.<ref>{{cita noticia |url = http://www.theday.com/re.aspx?re=cc3958bf-7687-41fa-9hala2-7731y7eea9ce |title = Turkmenistan Promises 'democratic' Elections — But As Defined By Late Authoritarian Leader |publisher = Theday.com |date = 23 d'avientu de 2006 |fechaaccesu = 23 d'avientu de 2006 }}</ref> Según una nota publicada en [[Radio Free Europe]], tratando d'impulsar la participación de los votantes, les autoridaes habríen advirtido a los habitantes de la [[provincia de Lebap]] que nun diben consiguir les sos raciones mensuales d'harina si nun votaben.<ref name="pollsclosed">[http://www.rferl.org/featuresarticle/2007/02/0083fc34-8fff-4556-84ee-16d19d387ee3.html Polls Closed In Turkmen Presidential Election]. RFE/RL. February 11, 2007</ref> Coles mesmes, per primer vegada a los votantes d'edá avanzada prometióse-yos "regalos" si participaben na votación. Informes posteriores indicaron que'l regalu consistía en dellos tomos del llibru de cultu de [[Saparmyrat Nyýazow|Nyýazow]], [[Ruhnama]].<ref name="pollsclosed" /> Berdimujamédov foi sofitáu pola élite política,<ref>{{cita web |url=http://www.interfax.ru/y/B/politics/28.html?id_issue=11654021 |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=26 d'avientu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070930224910/http://www.interfax.ru/y/B/politics/28.html?id_issue=11654021 |fechaarchivu=30 de setiembre de 2007 }}</ref> y los resultaos oficiales amosaron que ganó col 89,23% de los votos, d'una participación supuestamente del 95%.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6350929.stm High turnout for Turkmen election], BBC News, February 11, 2007.</ref> Organizaciones internacionales de [[derechos humanos]] y comunicación alegaron que la eleición foi [[Fraude eleutoral|fraudulenta]].<ref>{{cita noticia|first=Alexander |last=Vershinin |títulu=Think Tank Blasts Turkmen Election |url=http://www.cbsnews.com/stories/2007/02/13/ap/world/mainD8N8NHBG0.shtml |work=[[Associated Press]] |publisher=[[CBS News]] |date=13 de febreru de 2007 |fechaaccesu=14 de febreru de 2007 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20071224082708/http://www.cbsnews.com/stories/2007/02/13/ap/world/mainD8N8NHBG0.shtml |archivedate=24 d'avientu de 2007 }}</ref> ==== Reformes polítiques ==== Les primeres polítiques de Berdimujamédov tres la so llegada al poder consistieron en derogar les lleis más escéntriques del gobiernu [[autocráticu]] de Nyýazow, y realizar delles reformes leve y lliberal. Retiró la prohibición de la ópera, el circu y el ballet, alegando que'l pueblu tenía derechu a manifestase per mediu del arte.<ref>{{cita noticia |url=http://www.usatoday.com/news/world/2008-01-20-3593419088_x.htm |títulu=Opera circus bans in Turkmenistan ended |publisher =[[USA Today]] |date = 20 de xineru de 2008 |fechaaccesu= 23 de xunetu de 2010}}</ref> Devolvió la llibertá (con delles restricciones) del pueblu pa [[Internet|navegar per internet]] y reabrió los [[Cibercafé]]s d'[[Axgabat]].<ref>[http://www.hvbhlsbdvlchzbdlvbslvlbl/cis/20061221/57476457.html] {{dead link|date=September 2015}}</ref> Sicasí, la censura nun se detuvo na práutica y ye bien común ente la población l'[[autocensura]].<ref name="ONICountryProfiles">{{cita web|url=http://opennet.net/research/profiles/turkmenistan |títulu=Turkmenistan &#124; OpenNet Initiative |website=Opennet.net |date= |fechaaccesu=14 de febreru de 2016}}</ref> La educación obligatoria ampliar de nueve a diez años y les clases de deportes y llingües estranxeres reintroducir nel plan d'estudios. El gobiernu anunció planes p'abrir delles escueles especializaes nel arte.<ref name="Turkmen Dpty_1"/> Más tarde, volvió abrir l'Academia de Ciencies de Turkmenistán, que fuera cerráu por Niyazov.<ref>{{cita web|url=http://www.gundogar.org/?024100000000000000011062007060000#4470|títulu=Гундогар :: NEWS|work=Gundogar.org|fechaaccesu=5 de setiembre de 2015}}</ref> Sicasí, tamién prohibió la importación d'automóviles y camiones fabricaos antes de 2000.<ref>{{cita noticia |url=http://www.rferl.org/content/Turkmen_Government_Bans_Importing_Older_Cars/1899854.html |títulu=Turkmenistan bans import of older cars |publisher = [[Radio Free Europe]] |date = 9 d'avientu de 2009 |fechaaccesu= 23 de xunetu de 2010}}</ref> Berdimujamédov tomó tamién midíes p'amenorgar l'estensu [[cultu a la personalidá]] en redol a Nyýazow. Ordenó poner fin a los desfiles ellaboraos con música y baille qu'enantes teníen de realizase pa dar la bienvenida al Presidente cuando llegaba a cualquier llugar, y dixo que la parte del "xuramentu sagráu de los turcomanos" que fala de que la llingua de quien fale mal de Turkmenistán o'l so Presidente tien d'amostalgase, nun tien de recitar se delles vegaes al día, pero acutar pa "ocasiones especiales".<ref>{{cita noticia |last = |first = |coauthors = |títulu = Turkmenistan moves to reduce cult |work = |pages = |publisher = MWC News |date = 10 de marzu de 2007 |url = http://mwcnews.net/content/view/13117/195/ |fechaaccesu = 26 d'abril de 2007 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20070313203413/http://mwcnews.net/content/view/13117/195/ <!-- Bot retrieved archive --> |archivedate = 13 de marzu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070313203413/http://mwcnews.net/content/view/13117/195/ |fechaarchivu = 13 de marzu de 2007 }}</ref> Tamién arrenunció al so derechu a camudar el nome de puntos d'interés, instituciones o ciudaes, llargamente utilizáu por Nyýazow p'aumentar el cultu a la so persona.<ref>{{cita web|url=http://www.rferl.org/featuresarticle/2007/03/4649a16c-291d-4855-bc62-4c7018304bff.html|títulu=Turkmenistan Restricts Presidential Prerogatives|work=RadioFreeEurope/RadioLiberty|fechaaccesu=5 de setiembre de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080723225533/http://www.rferl.org/featuresarticle/2007/03/4649a16c-291d-4855-bc62-4c7018304bff.html|fechaarchivu=2008-07-23}}</ref> Restauró'l nome de los meses del añu polos anteriores del calendariu tradicional, y los díes de la selmana, que Nyýazow camudara por nomes rellacionaos a la so persona, el so llibru y la so madre,<ref>{{cita noticia| url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/7365346.stm | work=BBC News | títulu=Turkmen go back to old calendar | date=24 d'abril de 2008 | fechaaccesu=4 de mayu de 2010}}</ref> y anunció planes pa retirar o treslladar les numberoses estatues d'oru del so predecesor de la plaza central d'[[Axgabat]].<ref>{{cita noticia| url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/7382512.stm | work=BBC News | títulu=Ex-Turkmen leader's statue moved | date=3 de mayu de 2008 | fechaaccesu=4 de mayu de 2010}}</ref> Sicasí, en 2015 una estatua d'oru xigante de Berdimujamédov montáu nun caballu sobre un cantil de mármol blanco foi alzada nel mesmu puntu.<ref>{{cita noticia| url=https://www.theguardian.com/world/2015/may/25/horse-turkmenistan-president-statute-berdymukhamedov | work=Guardian | títulu=A horse, a horse … Turkmenistan president honours himself with statue | date=25 de mayu de 2015 | fechaaccesu=9 de xunu de 2015}}</ref> En [[2008]], despidió a [[Akmyrat Rejepow]], el xefe de seguridá del Presidente y el so predecesor dende diba munchos años y unu de los principales defensores del cultu a la personalidá de Nyýazow.<ref>{{cita web|url=http://www.eurasianet.org/departments/insight/articles/pp051607.shtml |títulu=Turkmenistan: New President Sacks Long-Serving Security Chief |publisher=EurasiaNet.org |date=15 de mayu de 2007 |fechaaccesu=5 de setiembre de 2015}}</ref> [[Ficheru:Third GECF summit in Tehran 41.jpg|thumb|left|Berdimujamédov xunto al [[Presidente d'Irán|presidente iranín]] [[Hassan Rouhani]].]] Otres reformes realizaes por Berdimujamédov consistieron nel amenorgamientu de la [[discriminación racial]] exercida pol gobiernu de Nyýazow contra les minoríes étniques [[Uzbecu (etnia)|uzbeca]] y [[Pueblu rusu|rusa]], a los funcionarios del gobiernu d'orixe étnicu non turcomanu que fueren despidíos por Nyýazow dexóse-yos tornar al trabayu,<ref>{{cita noticia |last = |first = Leila |coauthors = |títulu = Internet in Turkmenistan: A sign of hope? |work = |pages = |publisher = New Eurasia |date = 20 de febreru de 2007 |url = http://turkmenistan.neweurasia.net/?p=176 |fechaaccesu = 26 d'abril de 2007 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20070516173113/http://turkmenistan.neweurasia.net/?p=176 |archivedate = 16 de mayu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070516173113/http://turkmenistan.neweurasia.net/?p=176 |fechaarchivu = 16 de mayu de 2007 }}</ref> lo que punxo fin a la política racista de ''Turkmenzación'', dirixida por Nyýazow, que pretendía dar al pueblu turcomanu una identidá nacional dempués d'años de dominación soviética.<ref name="RELIG">[http://www.rferl.org/featuresarticle/2004/03/299c15c0-be4c-4431-b9ad-630caecfd89y.html Turkmenistan: State Interfering In Religious Life Of Ethnic Uzbeks] RadioFreeEurope/RadioLiberty</ref> Tamién restauró les pensiones de 100.000 persones d'edá avanzada que les sos pensiones Niyazov amenorgara escusándose con una crisis presupuestaria ensin especificar.<ref>{{cita web |url=http://www.iht.com/articles/ap/2007/03/19/asia/AS-XEN-Turkmenistan-Pensions.php |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=13 de xunu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081013155211/http://www.iht.com/articles/ap/2007/03/19/asia/AS-XEN-Turkmenistan-Pensions.php |fechaarchivu=13 d'ochobre de 2008 }}</ref> A pesar de lo que se considera un llixeru ameyoramientu, les organizaciones de [[derechos humanos]] afirmen que la situación del país na práutica nun ameyoró demasiáu y sigue habiendo múltiples violaciones a derechos fundamentales en Turkmenistán.<ref>{{cita web |url=https://www.amnesty.org/en/region/turkmenistan/report-2007 |títulu=Turkmenistan -Amnesty International Report 2007 |publisher=[[Amnistía Internacional]] |añu= 2007 |fechaaccesu= 23 de xunetu de 2010}}</ref><ref>{{cita web|url = http://www.fidh.org/The-EU-should-obtain-significant-improvements-in,4849|títulu = The EU should obtain significant improvements in the field of the human Rights| publisher= [[FIDH]] |date= 5 de payares de 2007| fechaaccesu= 23 de xunetu de 2010}}</ref> Acordies con [[Human Rights Watch]], Turkmenistán "sigue siendo unu de los países más represivos del mundu. El país ta práuticamente zarráu al escrutiniu independiente, los medios de comunicación y les llibertaes relixoses tán suxetes a restricciones draconianas y los defensores de derechos humanos y otros activistes enfrentar a l'amenaza constante de represalies del gobiernu". Los familiares y acomuñaos de Berdimujamédov, según la mesma organización, esfruten d'un poder ilimitao y exercen un control total sobre tolos aspeutos de la vida pública, amás, dizse que'l Presidente camudó'l cultu a la personalidá de Nyýazow pol suyu propiu.<ref name="MyUser_Hrw.org_January_28_2015c">{{cita web |url=http://www.hrw.org/world-report/2014/country-chapters/turkmenistan |títulu=World Report 2014: Turkmenistan |newspaper=Hrw.org |date= |author= |fechaaccesu= 28 de xineru de 2015}}</ref> ==== Institución del multipartidismu ==== Turkmenistán foi la única república de la Xunión Soviética en nun adoptar una forma de gobiernu [[multipartidista]] (siquier nominalmente) tres la so independencia. Nun hubo grandes esperances de cambéu nin siquier dempués de la muerte de Nyýazow. Ello ye que Berdimujamédov pronuncióse explícitamente en contra de cualquier movimientu escontra la [[democracia]] al estilu occidental.<ref>{{cita noticia| url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/7155476.stm | work=BBC News | títulu=Fresh optimism in Turkmenistan | date=21 d'avientu de 2007 | fechaaccesu=4 de mayu de 2010}}</ref> Sicasí, en [[2012]] dexó la formación de dellos partíos políticos de la oposición, ente ellos el [[Partíu d'Industriales y Empresarios]], n'agostu d'esi mesmu añu.<ref name = "freeurope">{{cita web |url= http://www.rferl.org/content/transmission-turkmenistan-second-political-party/24683555.html|títulu= Turkmenistan Gets Its Second Political Party|fechaaccesu=18 d'agostu de 2013|autor= |fecha=21 d'agostu de 2012 |obra= Radio Free Europe|idioma=inglés}}</ref> En [[2013]], Berdimujamédov arrenunció como miembru del Partíu Democráticu y afaló el sistema multipartidista, convirtiéndose nun [[candidatu independiente]]. Sicasí, los nuevos partíos fueron vistos por dellos sectores como una ferramienta del predominante [[Partíu Democráticu de Turkmenistán|Partíu Democráticu]] pa evitar crítiques, más que como una agrupación real d'oposición.<ref name = "">{{cita web |url= http://www.rferl.org/content/turkmenistan-first-opposition-deputy/25012876.html|títulu=Turkmenistan Gets First Legislator From 'Alternative' Party |fechaaccesu=18 d'agostu de 2013|autor= |fecha= 10 de xunu de 2013|obra= Radio Free Europe|idioma=inglés}}</ref> Los partíos opositores proscritos antes de la reforma nun fueron llegalizaos. En [[febreru]] de [[2017]], realizáronse les primeres [[Eleiciones presidenciales de Turkmenistán de 2017|eleiciones presidenciales con candidatos de dellos partíos políticos]]. Les reformes constitucionales dexaríen a Berdimujamédov siguir siendo presidente hasta dempués de los setenta años (antes constitucionalmente prohibíu), y, de ser reelixíu, siguir nel cargu hasta [[2024]]. Nominalmente, ocho candidatos aparte de Berdimujamédov apostáronse la presidencia. Berdimujamédov participó como [[candidatu independiente]], pero entá sofitáu pol Partíu Democráticu, y acabó recibiendo'l 97.01% de los votos.<ref name="voaturkemenistanleaderremains"/> ==== Política esterior ==== [[Ficheru:Dmitry Medvedev in Turkmenistan 13 September 2009-1.jpg|thumb|Berdimujamédov xunto a [[Dmitri Medvédev]], de [[Rusia]], y [[Nursultán Nazarbáyev]], de [[Kazakstán]].]] Nel so primer viaxe presidencial nel estranxeru, Berdimujamédov visitó [[Arabia Saudita]] a mediaos d'abril de [[2007]]. Ellí realizóse la pelegrinación [[Umrah]] y axuntóse col [[Abdullah bin Abdul Aziz|rei Abdullah]].<ref>{{cita web|url=http://www.cacianalyst.org/newsite/?q=node/4594/print|títulu=BERDYMUKHAMMEDOV BURNISHES MUSLIM CREDENTIALS ON VISIT TO SAUDI ARABIA|work=cacianalyst.org|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070926234552/http://www.cacianalyst.org/newsite/?q=node%2F4594%2Fprint|fechaarchivu=26 de setiembre de 2007}}</ref> A la fin d'esi mes visitó [[Rusia]] y axuntóse con [[Vladímir Putin]]. Berdimujamédov y el [[Presidente de Rusia|socesor de Putin]], [[Dmitri Medvédev]], aldericaron les perspectives d'ampliar entá más el so comerciu y les rellaciones económiques. Emprestóse especial atención a la cooperación en materia d'enerxía y tresporte. Dambes partes esaminaron l'aplicación de los alcuerdos multillaterales sobre la construcción del [[Gasoductu|gasoductu del Caspiu]] y el desenvolvimientu d'instalaciones de tresporte de gas esistente n'Asia Central. Tamién aldericaron la organización d'un serviciu de tren-ferry direutu a partir del puertu de Astracán.<ref name="turkmen4july2008">{{cita noticia|url=http://archive.kremlin.ru/eng/text/news/2008/07/203558.shtml|títulu=High-level Russian-Turkmenistani talks were held in Ashgabat.|date=4 de xunetu de 2008|publisher=[[Presidential Press and Information Office]]|fechaaccesu=1 de mayu de 2011|location=[[Ashgabat]]|archiveurl=https://www.webcitation.org/5yLySQtBf?url=http://archive.kremlin.ru/eng/text/news/2008/07/203558.shtml|archivedate=1 de mayu de 2011|urlarchivu=https://www.webcitation.org/5yLySQtBf?url=http://archive.kremlin.ru/eng/text/news/2008/07/203558.shtml|fechaarchivu=1 de mayu de 2011}}</ref> Berdimujamédov comprometióse a ampliar la tubería Pricaspiysky sofitada per Rusia, sicasí esto entá nun se produció.<ref>{{cita noticia |last=Blank |first=Stephen |títulu= Russian president strives for a breakthrough moment in Caspian basin energy game |publisher=Eurasianet |date=2 de xunetu de 2008 |url=http://www.eurasianet.org/departments/insight/articles/eav070208a.shtml |fechaaccesu=5 de xunetu de 2008 }}</ref> Tres la muerte de Nyýazow, hubo muncha especulación ya incertidume sobre'l destín de los recursos naturales de Turkmenistán. Turkmenistán ye un país ricu en [[gas natural]], y anguaño viende la mayor parte del so gas a [[Rusia]] y [[Ucraína]]. Sicasí, el recién cambéu de réxime plantegó preguntá sobre si'l nuevu clima políticu ayudaría países como la [[República Popular de China]], la [[India]], [[Irán]] y los [[Estaos Xuníos]] a a desempeñar un papel más destacáu nes rellaciones turcomanes. Turkmenistán ye un país sociu del programa d'enerxía [[INOGATE]] de la [[Xunión Europea]], que tien cuatro tarrezas fundamentales: la meyora de la seguridá enerxética, la converxencia de los mercaos de la enerxía de los estaos miembros sobre la base de los principios del mercáu interior d'enerxía de la XE, el sofitu a la enerxía sostenible pal desenvolvimientu, y la inversión pa proyeutos d'enerxía d'interés común y rexonal.<ref>{{cita web|url=http://www.inogate.org/|títulu=INOGATE|publisher=|fechaaccesu=21 de febreru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191118080914/http://www.inogate.org/|fechaarchivu=2019-11-18}}</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * {{cita web|url = http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/asia/turkmenistan/gurbanguly_berdymujammedov |títulu = Gurbanguly Berdymujammédov|fechaaccesu = 24 de xunetu de 2008 |fecha = 5 de payares de 2007|editorial = Fundación CIDOB|idioma = Castellanu}} *[http://turkmenistan.gov.tm/_eng/ Presidency ] Official Website *[https://web.archive.org/web/20070213014806/http://www.voanews.com/english/2007-02-11-voa13.cfm Turkmenistan Votes for Presidential Successor] {{socesión | títulu = [[Presidente de Turkmenistán]] | periodu = [[2006]] - al presente predecesor = [[Saparmyrat Nyýazow]] | socesor = Nel cargu }} {{NF|1957||Berdymukhamedov, Kurbanguly}} {{Tradubot|Gurbanguly Berdimuhamedow}} [[Categoría:Odontólogos]] [[Categoría:Presidentes de Turkmenistán]] 0174hyg39j2ti77x3kqxs27gyoakdbd Gobiernu de Rafael Correa 0 156360 4501316 4494383 2026-06-22T21:43:18Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 3 referencia(es) y marcando 73 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501316 wikitext text/x-wiki {{Ficha | escudu = Flag of the Presidency of the Republic of Ecuador.svg |titulo = [[Ficheru:Coat of arms of Ecuador.svg|60px|border]]<br />Gobiernu del Ecuador<br /><small>2007 - 2017<hr /></small><hr /> |tipocabecera = autoridá |estiloseccion = background:#ccf; |estiloetiqueta = background:#ddf; |imaxe = Correarafael15012007-3.jpg |tamañoimagen = 245px |seccion1 = [[Presidente del Ecuador|Presidente Constitucional de la República]] |etiqueta2 = Titular |datos2 = [[Rafael Correa Delgado]] |etiqueta3 = [[Vicepresidente del Ecuador|Vicepresidente]] |datos3 = [[Lenín Moreno]] <small>(2007-2013)</small><br>[[Jorge Glas]] <small>(2013-2017)</small> |seccion4 = [[Partíos políticos d'Ecuador|Posición de Partíos]] en [[Asamblea Nacional d'Ecuador Llexislativu]] |etiqueta5 = Oficialista |datos5 = [[Ficheru:Alianza_PAIS_02.svg|20px]] [[Alianza País|PAÍS]] |etiqueta6 = Aliaos |datos6 = [[Partíu Socialista Ecuatorianu|PSE]] |seccion7 = <small>Principales Opositores</small> |etiqueta8 = Principal<br><small>[[Derecha política|Derecha]]</small> |datos8 = [[Ficheru:Partido_Renovador_Institucional_Acci%C3%B3n_Nacional_02.svg|20px]] [[PRIAN]] <small>(2007)</small><br>[[Ficheru:Logo - Partido Sociedad Patriótica.png|20px]] [[Partíu Sociedá Patriótica 21 de Xineru|PSP]] <small>(2007-2013)</small><br>[[Ficheru:Movimiento_CREO.svg|20px]] [[Movimientu CREO|CREO]] <small>(2013-2017)</small> |etiqueta9 = [[Izquierda política|Izquierda]] |datos9 =[[Movimientu Popular Democráticu|MPD]] <small>(2009-2013)</small><br>[[Ficheru:Pachakutik.svg|20px]] [[Pachakutik|MUPP]] <small>(2013-2017)</small> |seccion10 = Periodu |etiqueta11 = Empecipio |datos11 = {{fecha|15|1|2007}} |etiqueta12 = Término |dato12 = {{fecha|24|5|2017}} |seccion13 = Eleición |etiqueta14 = Forma d'Eleición |dato14 = [[Votación directa]] |etiqueta15 = Electu'l datos15 = [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2006|26 de payares de 2006]] |etiqueta16 = Reelecto el datos16 = [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2009|26 d'abril de 2009]]<br>[[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2013|17 de febreru de 2013]] |seccion17 = Cronoloxía |etiqueta18 = Predecesor |datos18 = [[Alfredo Palacio]] |etiqueta19 = Sucesor |datos19 = [[Gobiernu de Lenín Moreno|Lenín Moreno]] |seccion20 = [[Gabinete Ministerial de Rafael Correa|Gabinete de Gobiernu]] }} El '''Gobiernu de [[Rafael Correa]]''' y el so movimientu [[Alianza PAIS]] foi'l proyeutu políticu que gobernó al [[Ecuador]] dende l'añu [[2007]] hasta'l [[2017]], teniendo como oxetivos la implementación del [[socialismu]] y del desenvolvimientu sustentable y sostenible de la sociedá ecuatoriana dende'l socialismu y un estilu de vida humanista, lo cual denominóse como [[Sumak kawsay|bon vivir]]. El gobiernu de Correa se autodenominó como '''Revolución Ciudadana''' polos cambeos políticos que llogró dende la so llegada al poder, siendo'l más importante la implementación de l'actual [[Constitución del Ecuador]], promulgada nel añu 2008 y reformada nel [[2011]] y [[2015]], declarando que tomaren inspiración de la [[Revolución lliberal d'Ecuador|Revolución Lliberal]] d'empiezos del sieglu XX y siguiendo la llinia política del [[bolivarianismu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=325758 |títulu=Ecuador apuesta pol socialismu del sieglu XXI” que promete Correa |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160610002143/http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=325758 |fechaarchivu=2016-06-10 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/ecuador-constrúi-socialismu-con-base-revolucion-ciudadana-segun-larrea-328869.html |títulu=http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/ecuador-constrúi-socialismu-con-base-revolucion-ciudadana-segun-larrea-328869.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110311132246/http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/ecuador-constrúi-socialismu-con-base-revolucion-ciudadana-segun-larrea-328869.html |fechaarchivu=11 de marzu de 2011 }}</ref> Mientres los sos detractores criticaron l'estilu "autoritariu" de gobernar xunto col llamáu "sobreendeudamiento" con [[República Popular China|China]], que el réxime negó y hasta l'actualidá nun foi comprobáu.<ref>{{Cita noticia|títulu=El legáu autoritariu de Rafael Correa va pesar sobre Lenín Moreno|url=https://www.larepublica.ec/blog/opinion/2017/05/21/el legáu autoritariu-de-rafael-correa-pesara-sobre-lenin-morenu/|fecha=21 de mayu de 2017|fechaaccesu=16 de marzu de 2018|periódicu=La RepúblicaEC|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.elcomercio.com/actualidad/delda-china-ecuador-petroleo-credito.html|títulu=La delda con China xube a USD 8 395 millones|fechaaccesu=16 de marzu de 2018|sitiuweb=El Comercio|idioma=es-LA}}</ref> == Antecedentes == === Rebelión de los foraxíos y Gobiernu d'Alfredo Palacio === {{AP|Rebelión de los foraxíos}} La '''Rebelión de los Foraxíos''' foi un movimientu [[golpe d'estáu golpista]] civil, darréu sofitáu pol comandu conxuntu de les fuercies militares, que tuvo llugar del [[13 d'abril]] al [[20 d'abril]] del [[2005]] en [[Quitu]], [[Ecuador]] y que derrocó'l gobiernu de [[Lucio Gutiérrez]] y sustituyir por [[Alfredo Palacio]], que se desempeñara como vicepresidente de Gutiérrez. La mesma tuvo liderada por población quiteña de clase media, que se caltuvo col sofitu de dellos sectores nes cais protestando contra'l gobiernu de Gutiérrez buscando la so sustitución por un nuevu gobiernu. Faciendo un recuentu del orixe y desenvolvimientu d'esti fenómenu políticu llamáu “revolución ciudadana” vamos atopar que'l puntu de partida foi ensin batura a duldes “la rebelión de los foraxíos” que tenía como antecedentes una grave crisis política institucional de los gobiernos d'años anteriores. El movimientu de los trabayadores de la década de los 80 fuera derrotáu, en gran midida polos sos propios errores, los movimientos sociales que constituyeron la continuidá de la resistencia fueron d'igual manera vencíos, a pesar de protagonizar la resistencia al neolliberalismu.<ref>{{Cita web |url=http://alainet.org/active/36747&lang=es |títulu=http://alainet.org/active/36747&lang=es }}</ref> Nesti contestu apaez [[Rafael Correa]] quien foi nomáu [[Ministru d'Economía|Ministru de Finances d'Ecuador]], nel gobiernu de [[Alfredo Palacio|Palacio]]. Mientres el so pasu nel ministeriu, Correa amosóse escépticu ante la firma d'un [[Tratáu de Llibre Comerciu]] colos [[Estaos Xuníos]] y amosóse críticu col [[FMI]]. Per otru llau, trabayó p'aumentar la cooperación d'Ecuador con otros países [[Llatinoamérica|llatinoamericanos]]. Dempués de que'l [[Bancu Mundial]] detuvo un [[Delda esterna|préstamu]] (alegando cambeos no fondero de estabilización d'ingresu de [[Petroleu Brent|crudu]]), Correa salió del gobiernu de Palacio. Coles mesmes, propunxo pa los [[Bono (finances)|bonos]] de tesorería una tasa d'interés más baxa que l'actual, del 8.5% (cabo señalar que [[Venezuela]] mercaba la metá de la nueva emisión de bonos). Pola falta de sofitu del presidente Palacio, Correa arrenunció'l 8 d'agostu de 2005,<ref>{{Cita web |url=http://www.explored.com.ec/noticias-ecuador/relacion-con-palaciu-se-volvio-insostenible-211194-211194.html |títulu=http://www.explored.com.ec/noticias-ecuador/relacion-con-palaciu-se-volvio-insostenible-211194-211194.html }}</ref> arrenunciu que produció delles protestes na Asociación d'Emplegaos del ministeriu d'Economía en respaldu a Correa.<ref>{{Cita web |url=http://www.lahora.com.ec/index.php/noticias/show/1000346273/-1/Arrenunciu_del ministru_de_Econom%C3%ADa_solmena_al Gobiernu_de_Palaciu.html |títulu=http://www.lahora.com.ec/index.php/noticias/show/1000346273/-1/Arrenunciu_del ministru_de_Econom%C3%ADa_solmena_al Gobiernu_de_Palaciu.html }}</ref> El so curtiu pasu pol ministeriu d'economía Correa ganó'l respaldu de delles organizaciones sociales, el sector públicu, los sindicatos, y la ciudadanía,<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/2005/08/05/0001/9/A99FF2FCCCAE4D70BE0A1Y92B2AC69D1.html |títulu=http://www.eluniverso.com/2005/08/05/0001/9/A99FF2FCCCAE4D70BE0A1Y92B2AC69D1.html }}</ref> === Candidatura presidencial de Rafael Correa === Nel añu 2006 anunció la so candidatura a la presidencia de la república pol Movimientu [[Alianza PAIS]], organización política nueva formada por dellos políticos d'izquierda, como son [[Alberto Acosta Espinosa|Alberto Acosta]], [[Ricardo Patiño]], [[Raúl Patiño]], [[Fernando Cordero Cueva|Fernando Cordero]], [[Gustavo Larrea]], [[Alfredo Vera]], [[Fernando Bustamante Ponce|Fernando Bustamante]]. La so candidatura recibió'l sofitu de dellos de los partíos tradicionales d'izquierda como la son Movimientu Ciudadanos Nuevu PAIS, [[Partíu Comunista del Ecuador]], formando alianza oficial col [[Partíu Socialista-Frente Ampliu]] y más tarde en segunda vuelta'l sofitu del [[Movimientu Popular Democráticu]] y [[Pachakutik]], quien se negaren a aceptalo en primer vuelta por diverses razones. Quedó en segundu puestu na primer vuelta de les [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2006]], ganando la presidencia na segunda vuelta contra'l so rival [[Álvaro Noboa]]. Correa foi reelecto nes [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2009]] y nuevamente nes [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2013]], siendo'l primer presidente na historia del Ecuador en ser reelecto dos veces consecutives. == Fundamentación ideolóxica == {{AP|Socialismu del sieglu XXI}} Los fundamentos de la revolución ciudadana dicen inspirase na [[Revolución lliberal d'Ecuador|revolución lliberal]], de hai más de 100 años utilizando usualmente la imaxe d'[[Eloy Alfaro]] quien lideró dichu movimientu, dándo-y gran importancia al aniversariu del entamu de la revolución lliberal y de la muerte de Alfaro na foguera bárbara. Siguiendo cola almiración d'esta etapa política, Alianza PAIS escoyó al [[cantón Montecristi]], llugar de nacencia de Alfaro, como la sede de l'Asamblea Constituyente del 2007.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/2012/01/15/1/1355/maria-fernanda-espinosa-diximos--revolucion-ciudadana-revolucion-alfarista.html |títulu=http://www.eluniverso.com/2012/01/15/1/1355/maria-fernanda-espinosa-diximos--revolucion-ciudadana-revolucion-alfarista.html }}</ref> La principal inspiración y raigaños ideolóxicos de la Revolución Ciudadana ye'l [[socialismu]] y la [[Revolución Bolivariana]] de [[Hugo Chávez]], inscribiéndose na mesma corriente que'l [[bolivarianismu]], siguiendo'l so estilu de gobiernu socialista y de la prevalencia del estáu na economía y sociedá civil. Tamién caltuvo una política esterior [[antimperialista]], dándo-y prevalencia a les rellaciones comerciales a los miembros del [[ALBA]], [[Rusia]] y [[China]], amás de promover la integración suramericana, sofitando fuertemente a la [[UNASUR]], restándo-y importancia y relevancia a la [[OEA]] y los sos organismos de derechos humanos.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/2012/01/15/1/1355/revolucion-ciudadana-mira-lliberal.html |títulu=http://www.eluniverso.com/2012/01/15/1/1355/revolucion-ciudadana-mira-lliberal.html }}</ref> == Primer Periodu Presidencial (2007 - 2009) == [[Ficheru:Correarafael15012007-3.jpg|miniatura|Rafael Correa mientres el so discursu de posesión como presidente d'Ecuador el 15 de xineru de 2007]] El gobiernu remanar por planes bien estructurados por miembros del so movimientu, siendo estos el Plan Nacional de Desarrollu (2007 - 2009), coordináu pola nueva [[Secretaría de Planificación y Desarrollu]]. Esti periodu de gobiernu empezó'l [[15 de xineru]] del [[2007]] y terminó'l [[10 d'agostu]] del [[2009]], pola implementación de la nueva constitución, una y bones orixinalmente debiera terminar el [[15 de xineru]] del [[2011]]. El gobiernu de Correa enfoco oficialmente na inversión y desenvolvimientu social mientres tola so xestión, invirtiendo principalmente n'infraestructura y proyeutos de desenvolvimientu social. Col vicepresidente, [[Lenín Moreno]], creáronse les misiones "Manuela Espejo" y "Joaquin Gallegos Lara" p'asistir y da-y facilidaes a los ciudadanos con diverses discapacidaes, como regala-yos sielles de ruedes, asistencia médica, amás d'obligar a toles empreses del país a contratar a persones con discapacidá, creando amás un rexistru de discapacidá que faciliten l'asistencia social y médica d'estes persones.<ref>{{Cita web |url=http://www.desarrollosocial.gob.ec/tag/fala-seriu/ |títulu=http://www.desarrollosocial.gob.ec/tag/fala-seriu/ }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.setedis.gob.ec/ |títulu=http://www.setedis.gob.ec/ |fechaaccesu=1 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140903103046/http://www.setedis.gob.ec/ |fechaarchivu=3 de setiembre de 2014 }}</ref> Correa nesti periodu gobernó n'alianza col [[Partíu Socialista-Frente Ampliu]], otorgándo-y a dellos de los sos miembros un puestu nel so gabinete ampliáu, amás cuntó col sofitu nel Congresu col [[Partíu Roldosista Ecuatorianu]], [[Pachakutik]] y el [[Movimientu Popular Democráticu]], con esti postreru teníu disputes alredor del sistema educativu y la posición de [[Raúl Vallina]], lo que formó'l "sofitu críticu" d'esti partíu. Propunxo la reforma del sector financieru, incluyendo los depósitos costaneros llindaos polos bancos locales a non más de 10% de les sos tenencies. Tamién propunxo estratexes p'amenorgar la carga del serviciu de la delda esterna d'Ecuador al traviés de la restructuración de la delda esterna. Indicó que la so prioridá taría n'invertir nos programes sociales en llugar de pagar la delda d'Ecuador.<ref>[https://web.archive.org/web/20061020054421/http://www.latinbusinesschronicle.com/app/article.aspx?id=441 Ecuador Sigh of Relief] Latin Business Chronicle</ref> Correa tamién criticó'l sistema de tratáu de llibre comerciu d'Ecuador n'alcuerdu con EE.XX.,<ref>[https://web.archive.org/web/20090503220837/http://www.iatp.org/tradeobservatory/headlines.cfm?refID=96647 "Ecuador rejects US free trade pact,"] ''Business Week'', 10 December 2006</ref> anque él defende un comerciu qu'enancha los mercaos abiertos con otros países, mientres s'aportuna na integración d'economíes de suramericanes en particular.<ref>[http://www.plenglish.com/article.asp?ID=%7BBCD2DACB-6137-4D42-8568-BCFBD87EC972%7D)&language=EN "Ecuador Joins the Great SouthAm Nation,"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080625093442/http://www.plenglish.com/article.asp?ID=%7BBCD2DACB-6137-4D42-8568-BCFBD87EC972%7D)&language=EN |date=2008-06-25 }} ''Prensa Llatina'', 15 January 2007</ref> L'alministración de Correa suxirió que'l so nuevu gobiernu nun dexaría un alcuerdu col Fondu Monetariu Internacional pa supervisar el so plan económicu. No que fai a la polítiques llaborales, decretóse que toles empreses privaes y entidaes gubernamentales tengan trabayadores con dalgún tipu de discapacidá y dar preferencia a postulantes de minoríes étniques nes entidaes públiques. Esanicióse la tercerizacion de trabayadores, amás establecióse la obligatoriedá per parte de los emplegadores d'afiliar al IESS a tolos emplegaos<ref>{{Cita web |url=http://www.lahora.com.ec/index.php/noticias/show/722325/-1/La_eliminaci%C3%B3n_de_la_Tercerizaci%C3%B3n_llaboral.html#.VALLJcV5Oso |títulu=http://www.lahora.com.ec/index.php/noticias/show/722325/-1/La_eliminaci%C3%B3n_de_la_Tercerizaci%C3%B3n_llaboral.html#.VALLJcV5Osu }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2014/05/09/nota/2936046/borrador-codigo-llaboral-consten-nueves-formes-emplego |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2014/05/09/nota/2936046/borrador-codigo-llaboral-consten-nueves-formes-emplego }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eltiempo.com.ec/noticias-cuenca/127859-afiliacia-n-de-emplegaes-adomadura-sticas-amóntase/ |títulu=http://www.eltiempo.com.ec/noticias-cuenca/127859-afiliacia-n-de-emplegaes-adomadura-sticas-amóntase/ }}</ref> Creó una Comisión de la Verdá qu'investiga los crímenes d'Estáu contra los Derechos Humanos asocedíos mientres los gobiernos anteriores.<ref>{{Enllaz rotu|1={{Cita web |url=http://www.presidencia.gob.ec/noticias.asp?noid=9109 |títulu=Páxina en www.presidencia.gob.ec<!-- títulu xeneráu--> }} |2=http://www.presidencia.gob.ec/noticias.asp?noid=9109 |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{Enllaz rotu|1={{Cita web |url=http://www.presidencia.gob.ec/noticias.asp?noid=9354 |títulu=Páxina en www.presidencia.gob.ec<!-- títulu xeneráu--> }} |2=http://www.presidencia.gob.ec/noticias.asp?noid=9354 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Les obres emblemátiques del gobiernu fueron nel área de tresporte, yá que se construyeron y ameyoraron un gran númberu de carreteres y autopistes, particularmente na Amazonia, dexando l'accesu más rápidu y seguro a esta rexón del país.<ref>{{Cita web |url=http://www.andes.info.ec/es/quinqueniu-de-la-revoluci%C3%B3n-ciudadana-actualidad-reportaxes/4974.html |títulu=http://www.andes.info.ec/es/quinqueniu-de-la-revoluci%C3%B3n-ciudadana-actualidad-reportaxes/4974.html }}</ref> Plantegó una mayor participación del Estáu na renta del petroleu. Acusó a les compañíes de petroleu estranxeru qu'operen n'Ecuador de nun promover polítiques medioambientales y regulaciones de la so inversión. El so proyeutu ambiental más importante foi'l del caltenimientu del Yasuní ITT del Parque nacional Yasuní. La propuesta busco caltener el petroleo d'esi sector nel sosuelu y asina caltener la biodiversidá, amenorgando les emisiones del dióxidu de carbonu, y a respetar los derechos de xentes indíxenes y el so estilu de vida, buscando sofitu económicu internacional pa reemplazar los beneficios que traería los petroleu, abandonando esta propuesta nel 2013 por falta de sofitu.<ref>[http://www.ens-newswire.com/ens/apr2007/2007-04-24-04.asp Ecuador Seeks Compensation to Leave Amazon Oil Undisturbed] Environment News Service, August 24, 2007</ref> El gobiernu dio-y muncha importancia a la xestión comunicacional, mercando espacios publicitarios constantes a hores d'alta audiencia, amás d'utilizar el recursu de cadenes nacionales pa promocionar los llogros del gobiernu, estratexa que se caltuvo hasta l'actualidá, siendo altamente criticada. Fundo les compañíes estatales Andinatel y Pacifictel, creando la [[Corporación Nacional de Telecomunicaciones]] (CNT), reemplazando darréu a la compañía celular Allegro. Adquirió'l Grupu TVCable por aciu prinda al Grupu Isaías, llogrando les canales GamaTv y Tc Televisión, amás de delles radios. Correa criticó a los medios de comunicación ecuatorianos de manera constante,<ref>[http://www.lahora.com.ec/frontEnd/main.php?idSeccion=570956 Correa criticó nuevamente a la prensa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180810114059/https://www.lahora.com.ec/frontEnd/main.php?idSeccion=570956 |date=2018-08-10 }} La Hora May 18 2007</ref> acusando a importantes medios de comunicación de tar venceyaos a intereses bancarios y grupos de poder económicu. Realizó un programa de rindición de cuentes selmanal llamáu [[Enllaz Ciudadanu]], tresmitíu per radio y televisión, que se convirtió nuna insinia del gobiernu, calteniéndolo mientres tolos sos periodos hasta l'actualidá. Esti programa recibió fuertes crítiques per parte de los medios y la oposición, siendo calificáu como campaña eleutoral constante de Correa, amás de ser un espaciu de descalificación a quien considere opositores y críticos al so réxime, creando segmentos enfocaos en desmentir les crítiques y burllase d'opositores como son "Mentira Comprobada" y "La Cantinflada de la Selmana". Criticóse la so alta costu de producción, bordiando los 20 mil per selmana y ye acusada de crear cultu a la imaxe de Correa.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/2011/04/09/1/1355/intolerancia-correa-prensa-senala-informe.html |títulu=http://www.eluniverso.com/2011/04/09/1/1355/intolerancia-correa-prensa-senala-informe.html }}</ref> L'estilu de comunicación de Correa foi informal, teniendo frecuente interaición colos ciudadanos al traviés de les redes socialessobremanera al traviés de la so cuenta personal de Twitter. Mientres el so gobiernu, Correa dio importancia a la creación y fortalecimientu de medios públicos los cualos tán alministraos por instancies estatales al traviés del grupu de medios públicos [[Rtvecuador]], y son: [[Ecuador TV]] y [[Radio Pública del Ecuador|Radio Pública]], [[El Telégrafu]], [[El Ciudadanu (Ecuador)|El Ciudadanu]], el periódicu popular [[PP El Verdaderu|PP]] y [[Axencia Pública de Noticies del Ecuador y Suramérica|ANDES]].<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/2011/01/11/1/1355/cuatro-ano-regimen-cuenta-19-medios-comunicacion.html |títulu=Páxina en www.eluniverso.com<!-- títulu xeneráu--> }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.explored.com.ec/noticias-ecuador/el%20gobiernu-consolida-el%20so-poder-con-medios-publicos-328785.html |títulu=Páxina en web.archive.org<!-- títulu xeneráu--> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120320162540/http://www.explored.com.ec/noticias-ecuador/el |fechaarchivu=2012-03-20 }}</ref>Tamién mentó'l so trabayu con al respective de los medios privaos.<ref>{{Cita web |url=http://www.cre.com.ec/Desktop.aspx?Id=143&y=146878 |títulu=Páxina en www.cre.com.ec<!-- títulu xeneráu--> |fechaaccesu=1 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120223224209/http://www.cre.com.ec/Desktop.aspx?Id=143&y=146878 |fechaarchivu=23 de febreru de 2012 }}</ref> El gobiernu tuvo problemes mientres tola so xestión cola agricultura, teniendo manifestaciones y reclamos continuos d'esti sector por non facilitar la compra y venta de los productos agrícoles, quexes de perdida de sembríos y ganáu por cuenta d'agües y seques. Subsidió el costu de granes de maíz, arroz, abonu y urea, combatió la fiebre aftoso.<ref>{{Cita web |url=http://ecuadorinmediato.com/index.php?module=Noticias&func=news_user_view&id=2818766184&umt=gobiernu_invierte_533_millones_dolares_en_agricultura |títulu=http://ecuadorinmediato.com/index.php?module=Noticias&func=news_user_view&id=2818766184&umt=gobiernu_invierte_533_millones_dolares_en_agricultura }}</ref> A los pocos díes d'asumir el poder, la ministra de defensa, [[Guadalupe Larriva]] del Partíu Socialista, primer muyer y civíl n'asumir esi cargu, finó xunto a la so fía nun accidente al topetase un helicópteru de la Fuercia Aérea contra otru mientres exercicios aéreos nocherniegos. La so muerte causo discutiniu, yá que el so nomamientu causo refugu y oposición dientro de les Fuercies Armaes por non ser parte de les FFAA y pola so ideoloxía socialista radical, amás pola so decisión, respondida por pol presidente Correa, de nun anovar el contratu coles Fuercies Armaes [[Estaos Xuníos]] pal asentamientu y operación anti narcótica na Base de Cobertor. La so muerte resultó n'investigaciones inconclusas.<ref>{{Cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2007/01/25/internacional/1169693220.html |títulu=https://www.elmundo.es/elmundo/2007/01/25/internacional/1169693220.html }}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.elmercurio.com.ec/511436-fíos-de-guadalupe-larriva-piden-resolucion-final-del-caso/ |títulu=https://www.elmercurio.com.ec/511436-fíos-de-guadalupe-larriva-piden-resolucion-final-del casu/ }}</ref> === Política esterior de Rafael Correa === {{AP|Rellaciones esteriores d'Ecuador mientres la presidencia de Rafael Correa}} La política esterior de Correa foi similar d'otros líderes de la [[Alianza Bolivariana pa los Pueblos de La nuesa América - Tratáu de Comerciu de los Pueblos|(ALBA)]] como [[Hugo Chávez]] y [[Evo Morales]]. Esto traxo consigo una división ente les rellaciones con otros estaos d'América (lideráu per Estaos Xuníos) y el restu del mundu (como Irán). Dende l'entamu del so mandatu caltién cercanes rellaciones colos gobiernos d'izquierda d'América Llatina, particularmente colos d'Arxentina, Cuba, Venezuela, Bolivia, Brasil y Chile; anque tamién tien rellaciones fluyíes col restu de los países de la rexón, de manera particular con Perú. Esta política caltúvose mientres tolos sos periodos de gobiernu. === Constitución de Montecristi del 2008 === {{AP|Constitución d'Ecuador de 2008|Asamblea Constituyente d'Ecuador de 2007 y 2008}} La idea de crear una nueva [[constitución]] pal [[Ecuador]], foi parte de la campaña política de [[Rafael Correa]] pa les [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2006|eleiciones presidenciales de 2006]].<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2006/11/27/0001/8/7665F10B13Y34Y0A940BF499Y5671960.html |títulu=Ganó Correa |fecha=[[27 de payares]] de [[2006]] |fechaaccesu=4 de marzu de 2010 }}</ref> Tres la so posesión de mandu, el [[15 de xineru]] de [[2007]] robló'l decretu 002 que convocaba a Consulta Popular, asina empecipió una fuerte llucha en contra del antiguu [[Congresu Nacional del Ecuador|Congresu Nacional]] el cual taba conformáu na so mayoría por diputaos de la [[Oposición (política)|oposición]].<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2007/01/05/0001/8/1A231Y01DD4344DE8CA865D3758250Y2.html |títulu=Jorge Cevallos preside'l nuevu Congresu |fecha=[[5 de xineru]] de [[2007]] |fechaaccesu=4 de marzu de 2010 }}</ref> El poder llexislativu oponer a la propuesta de Correa sobre la creación d'una [[Asamblea Nacional Constituyente d'Ecuador de 2007|Asamblea Constituyente]], que reformaría los aspeutos defectuosos de la [[Constitución d'Ecuador de 1998|constitución de 1998]]. Tres los discutinios ente'l poder executivo y el poder llexislativu sobre les propuestes de cada unu, el gobiernu recibió sofitu del [[Conseyu Nacional Eleutoral (Ecuador)|Tribunal Supremu Eleutoral]] que decidió convocar un [[referéndum|consulta popular]],<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2007/03/01/0001/8/860C9253DD9A4BD1BF4127014AD65Y41.html |títulu=TSE convocó a Consulta popular pal 15 d'abril |fecha=[[1 de marzu]] de [[2007]] |fechaaccesu=5 de marzu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2007/03/14/0001/8/B2654Y507ACB41298A9D922D8C524Y21.html |títulu=Cronología los vaivén de la consulta popular |fecha=[[14 de marzu]] de [[2007]] |fechaaccesu=5 de marzu de 2010 }}</ref> pero'l Congresu protestó ante'l desconocimientu de la so autoridá sobre esa decisión polo cual destituyó al presidente del Tribunal y enxuició a 4 vocales de dichu organismu.<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2007/03/07/0001/8/7F56A9Y3AACF4A1CB036B4579EC8DEF0.html |títulu=El Congresu destituyó al presidente del TSE |fecha=[[7 de marzu]] de [[2007]] |fechaaccesu=5 de marzu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2007/03/08/0001/8/FA769760C85Y451AAFBF62A50D7B1BCA.html |títulu=TC aceptó demanda d'inconstitucionalidá contra consulta popular |fecha=[[8 de marzu]] de [[2007]] |fechaaccesu=5 de marzu de 2010 }}</ref> Sicasí'l Tribunal Eleutoral suspendió-y los derechos políticos a 57 diputaos de la oposición, provocando la principalización de los suplentes,<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2007/03/07/0001/8/3998B5F32Y8A4937B622FB148BE5DÁI2.html |títulu=TSE destituyó a 57 parllamentarios |fecha=[[7 de marzu]] de [[2007]] |fechaaccesu=5 de marzu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2007/03/08/0001/8/7B09605Y476A4507A1F61566FD751B62.html |títulu=Gobierno sofita al TSE en destitución de 57 diputaos |fecha=[[8 de marzu]] de [[2007]] |fechaaccesu=5 de marzu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2007/03/14/0001/8/ADFB39B42268448FA66D101713A48794.html |títulu=Destitución de diputaos ta 'en firme' tres decisión de TC |fecha=[[14 de marzu]] de [[2007]] |fechaaccesu=5 de marzu de 2010}}</ref> dándo-y con ello una nueva mayoría llexislativa al oficialismu, que aprobó'l sometimientu de la decisión de la constituyente a [[referéndum]].<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2007/03/21/0001/8/63C546650EDA451EAA1F22189CAB4720.html |títulu=Nueva mayoría va defender Asamblea |fecha=[[21 de marzu]] de [[2007]] |fechaaccesu=5 de marzu de 2010}}</ref> Correa unvió, entós, al Tribunal Supremu Eleutoral el so proyeutu d'Estatutu de convocatoria a l'Asamblea, nel cual plantégase la eleición de 130 asambleístas, incluyendo seis representantes de los ecuatorianos nel esterior.<ref>{{Enllaz rotu|1={{Cita web |url = http://www.ecuadorinmediato.com/espanol/mostrarnoticia.php?id=10&noticiaid=47326 |títulu = Ecuadorinmediato - POLITICA NACIONAL - Ecuador: Regles de xuegu de Constituyente xeneren reaiciones diverses |fechaaccesu = 2009 }} |2=http://www.ecuadorinmediato.com/espanol/mostrarnoticia.php?id=10&noticiaid=47326 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> El [[Conseyu Nacional Eleutoral (Ecuador)|Tribunal Supremu Eleutoral]] planio les [[Eleiciones pa asambleístas constituyentes d'Ecuador de 2007|eleiciones pa l'Asamblea Nacional Constituyente]] pa determinar a los miembros d'esta asamblea. Debíu al gran númberu de candidatos y de llistes (26 llistes nacionales, 428 provinciales, y 44 d'emigrantes) la eleición foi considerada como la más complexa en desenvolvese na [[Historia d'Ecuador|historia ecuatoriana]]. Los resultaos oficiales amosaron una bien amplia ventaya del partíu oficialista [[Alianza PAIS]], quien llograron llograr 80 curules de 130 en disputa; bien percima d'otros partíos d'oposición como [[Partíu Sociedá Patriótica 21 de Xineru|Sociedá Patriótica]] que llogró solo 19 escaños o'l [[Partíu Renovador Institucional Aición Nacional|PRIAN]] qu'apenes llogró 8 places.<ref>{{Enllaz rotu|1={{Cita web |url=http://www.tse.gob.ec/ResultadosAsamblea2007/AsigEsc/pdf/Llistáu%20de%20Asambleistas%20Electos.xls |títulu=Llistáu de asambleistas electos }} |2=http://www.tse.gob.ec/ResultadosAsamblea2007/AsigEsc/pdf/Llistáu%20de%20Asambleistas%20Electos.xls |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Los resultaos finales retrasar por dellos díes lo cual produció que'l Tribunal Supremu Eleutoral nun decrete a nengún asambleísta como oficial, solo como virtuales. Esto causó que se retrase la inauguración de l'Asamblea Nacional Constituyente, prevista pal [[31 d'ochobre]]. Instalóse les Asamblea'l [[30 de payares]] de [[2007]] en [[Montecristi (cantón)|Montecristi]], na provincia de [[Manabí]], llugar nel que nació'l prócer de la Revolución Lliberal, [[Eloy Alfaro]]. El 27 de xunu del 2008, el presidente de l'Asamblea Alberto Acosta, arrenunció por diverxencies col presidente de la república Rafael Correa.<ref>{{Cita web | url = http://www.elcomercio.com/noticiaEC.asp?id_noticia=201059&id_seccion=3 | títulu = El Comercio | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090509211535/http://www.elcomercio.com/noticiaEC.asp?id_noticia=201059&id_seccion=3 | fechaarchivu = 2009-05-09 }}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref> L'Asamblea nomó a Fernando Cordero como presidente de la mesma. L'Asamblea Nacional Constituyente remató'l so llabor la nueche del xueves 24 de xunetu, y el testu de la nueva Constitución foi aprobáu por 94 miembros.<ref name="BBC">[http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/7524680.stm Ecuador draft constitution passed.] '''BBC'''. Consultáu'l '''15/09/2008'''.</ref> El 25 de xunetu realizó la ceremonia de clausura de l'Asamblea, cola presentación de la nueva Constitución. Finalmente, el [[28 de setiembre]] de [[2008]] foi aprobáu'l testu final del articuláu.<ref>{{Cita web |url = http://blogue0811.blogspot.com/2008/07/la-nueva-constitucin-esta%20llista.html |títulu = Blogue 0811: La nueva Constitución esta llista |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120316045450/http://blogue0811.blogspot.com/2008/07/la-nueva-constitucin-esta |fechaarchivu = 2012-03-16 }}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref> El 28 de setiembre desenvolvióse'l [[Referéndum constitucional d'Ecuador de 2008|referéndum constitucional]], nel cual la opción Sí llogró'l 63.93% frente al 28.10% de la opción Non, dándose con ello l'aprobación del proyeutu de constitución de l'Asamblea Constituyente.<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2008/09/29/0001/8/3DF771943BED44D98B2F73B142083298.html |títulu=Aprobada nueva Constitución |fecha=[[29 de setiembre]] de [[2008]] |fechaaccesu=17 de mayu de 2010}}</ref> Los resultaos oficiales fueron publicaos pol [[Conseyu Nacional Eleutoral (Ecuador)|Tribunal Supremu Eleutoral]] el [[16 d'ochobre]], y darréu ordenóse la publicación de la nueva constitución en reemplazu de la [[Constitución d'Ecuador de 1998|Constitución de 1998]].<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |url=http://www.eluniverso.com/2008/10/16/0001/8/35BE1654D52947A181B7AE0CA82DDDA7.html |títulu=TSE proclama güei resultaos oficiales de la consulta |fecha=[[16 d'ochobre]] de [[2008]] |fechaaccesu=17 de mayu de 2010}}</ref> La Constitución d'Ecuador de 2008 ye la [[Constitución d'Ecuador|carta magna]] vixente na [[Ecuador|República del Ecuador]]. Ye'l fundamentu y la fonte de l'autoridá xurídica que sofita la esistencia del Ecuador y del so gobiernu. La supremacía d'esta constitución convertir nel testu principal dientro de la política ecuatoriana, y ta por sobre cualesquier otra [[norma xurídica]]. Apurre'l marcu pa la organización del Estáu ecuatorianu, y pa la rellación ente'l [[gobiernu]] cola [[ciudadanía]]. == Segundu Periodu Presidencial (2009 - 2013) == [[Ficheru:Sr. Presidente Constitucional de la República del Ecuador, Ec. Rafael Correa (4882266692).jpg|miniatura|left| Rafael Correa mientres el so informe a la nación del 2010|300x300px]] El gobiernu realizó'l so trabayu so los lineamientos del Plan Nacional del Bon Vivir (2009 - 2013). Empecipió'l 10 d'agostu del 2009 y concluyó el 24 de mayu del 2013. So la nueva constitución, Correa aumentó'l tamañu del estáu, creando nuevos ministerios y secretaries, dixebrando ministerios más amplios y formando nuevos con roles más específicos, col enfotu de meyor el so rendimientu, teniendo la particularidá de la creación de Ministerios Coordinadores, que remanen la estratexa política a distintos ministerios y entidaes gubernamentales.<ref>{{Cita web |url=http://www.presidencia.gob.ec/gabinete-revolucion-ciudadana/ |títulu=http://www.presidencia.gob.ec/gabinete-revolucion-ciudadana/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180111130851/http://www.presidencia.gob.ec/gabinete-revolucion-ciudadana/ |fechaarchivu=2018-01-11 }}</ref> Nesti periodu, Correa y el so gobiernu nomaron puramente a miembros d'[[Alianza PAIS]] pal gabinete ampliáu, calteniendo a pocos miembros del [[Partíu Socialista Ecuatorianu|Partíu Socialista Frente-Ampliu]] en cargos burocráticos menores. Por esto, y por tomar una postura más centralizada nes propuesta del so movimientu, perdieron el sofitu de [[Pachakutik]], el [[Partíu Roldosista Ecuatorianu]] y del [[Movimientu Popular Democráticu]], integrándose al bloque d'oposición na Asamblea Nacional, acusando al gobiernu de ser autoritariu. Correa tuvo un papel importante mientres les [[Eleiciones seccionales d'Ecuador de 2009]], llogrando que'l so movimientu gane la mayoría de les alcaldíes nes capitales y distintos cantones del país, afitando la hexemonía política del movimientu de gobiernu. El gobiernu promovió dende'l 2009 la desconcentración y descentralización, convirtiendo a los distintos niveles de gobiernu n'Autónomos Descentralizaos del gobiernu central, otorgándo-yos mas independencia; el manexu publico por aciu zones de desenvolvimientu que tomen distintes provincies, el Distritu Metropolitanu de Quito, Guayaquil y la Zona Especial de Galapagos. Estes zones estremar en distritos y estos en circuitos, siendo l'oxetivu que cada nivel tenga cobertoria del gobiernu central en Salú, Educación y Inclusion Economica.<ref>{{Cita web |url=http://www.buenvivir.gob.ec/ |títulu=http://www.buenvivir.gob.ec/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141005023719/http://www.buenvivir.gob.ec/ |fechaarchivu=5 d'ochobre de 2014 }}</ref> Mientres esti periodu asocedió la [[Crisis económica de 2008-2015|Crisis económica ya hipotecaria mundial del 2008]] aniciada n'[[Estaos Xuníos]], resultando nun amenorgamientu de la crecedera de la economía nacional a un 0.6% nel 2009, pero siendo unu de los pocos países del mundu en caltener crecedera económica sosteníu.<ref name="elcomercio_1">{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/economia-ecuador-contraera-bancocentral.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/economia-ecuador-contraera-bancocentral.html }}</ref> El gobiernu realizó una campaña d'actualización y reformes llegales, buscando otorgar al estáu mayor control no económico, educativu, desenvolvimientu social, etc. La producción ya industria convertir nun sector estratéxicu del gobiernu. Promovió a les empreses nacionales, tanto públiques como privaes, realizando la campaña Primeru Ecuador, pa incentivar a consumir los productos nacionales, amás de sustituyir importaciones con productos nacionales. Les midíes provocaron una crecedera del 6% na inversión estranxera nel país (principalmente nel área de recursos naturales, servicios y manufactures), mientres n'América Llatina cayó 16%, según l'informe de la Comisión Económica p'América Llatina y el Caribe (Cepal) 2008-2014.<ref>{{Cita web |url=http://www.cepal.org/sites/default/files/pr/files/tabla_ingresosied_esp_2105.pdf |títulu=http://www.cepal.org/sites/default/files/pr/files/tabla_ingresosied_esp_2105.pdf }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/38214/S1500535_ye.pdf;jsessionid=F98F1A4Y83D4922CFDCB5DF799D580EE?sequence=4 |títulu=http://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/38214/S1500535_ye.pdf;jsessionid=F98F1A4Y83D4922CFDCB5DF799D580EE?sequence=4 }}</ref> El gobiernu promulgó planes d'inversión social como son "Socio Vivienda", construyó cases pa los ciudadanos de baxos recursos en dellos cantones del país, mercó delles empreses d'alimentos, construyó Centros de Desarrollu Infantil del Bon Vivir en tol país, llugares onde se curia a neños pequeños, ayúdase-yos col so desenvolvimientu psico-motriz, realizó una campaña buscando erradicar el trabayu infantil, amenorgando'l númberu de precaridad infantil.<ref>{{Cita web |url=http://www.habitatyvivienda.gob.ec/programa-socio-vivienda-guayaquil/ |títulu=http://www.habitatyvivienda.gob.ec/programa-socio-vivienda-guayaquil/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140903103046/http://www.habitatyvivienda.gob.ec/programa-socio-vivienda-guayaquil/ |fechaarchivu=3 de setiembre de 2014 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.unicef.org/ecuador/media_21140.htm |títulu=http://www.unicef.org/ecuador/media_21140.htm }}</ref> Creó programes d'educación sexual pa buscar menguar la gran cantidá d'embaranzos adolescentes por aciu un programa d'información y asistencia psicolóxica. Construyó dellos hospitales na Amazonia y la Sierra Central. Construyó nueves penitenciaries pa Guayaquil y Riobambas, construyó y remocicó dellos aeropuertos, particularmente na Amazonia, Galapagos, Sierra Central, Loja, Manabí y Santa Elena.<ref>{{Cita web |url=http://www.andes.info.ec/es/actualidad/10073.html |títulu=http://www.andes.info.ec/es/actualidad/10073.html }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.obraspublicas.gob.ec/aeropuertu-de-salines-inaugurar con-l'anunciu-de-proximas-rutes-comerciales/ |títulu=http://www.obraspublicas.gob.ec/aeropuertu-de-salines-inaugurar con-l'anunciu-de-proximas-rutes-comerciales/ }}</ref> Implementó dende'l 2009 el [[Bachilleratu Xeneral Unificáu]] con una malla curricular que contemple toles asignatures hasta segundu añu, y nel últimu añu de bachilleratu, materies optatives. Decretó que tolos planteles fiscales sían mistos, sistematizó la asignación de cupos y estandarizó exámenes d'aptitúes pa los bachilleres. Empecipió la construcción de "Escueles del Mileniu" en toles rexones del país, que son centros educativos con equipación óptima y grandes espacios p'ameyorar la educación de la ciudadanía. Cerró universidaes que nun cumplíen colos requisitos espuestos pol gobiernu, regularizó les mallas de les carreres profesionales, obligó a desenvolver l'área d'investigación, creó instituciones de acreditación y siguimientu a les universidaes, promulgó tomar d'exámenes p'habilitar a profesionales. Sofitó a les artes, cultura y preservación de reliquies patrimoniales, sofitó y financió al cine nacional.<ref>{{Cita web |url=http://www.telegrafo.com.ec/regionales/regional-centro/item/las-universidades-en-colloráu-sobre-profesores-ph-d.html |títulu=http://www.telegrafo.com.ec/regionales/regional-centro/item/las-universidades-en-colloráu-sobre-profesores-ph-d.html }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.andes.info.ec/es/cultura/cine-ecuador-esta crecedera-ye-cine-ecuatorianu.html |títulu=http://www.andes.info.ec/es/cultura/cine-ecuador-esta crecedera-ye-cine-ecuatorianu.html }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.elciudadano.gob.ec/ecuador-ya-cuenta-con-su-universidad-de-las-artes-en-guayaquil/ |títulu=http://www.elciudadano.gob.ec/ecuador-ya-cuenta-con-su-universidad-de-las-artes-en-guayaquil/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140410023002/http://www.elciudadano.gob.ec/ecuador-ya-cuenta-con-su-universidad-de-las-artes-en-guayaquil/ |fechaarchivu=2014-04-10 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.andes.info.ec/es/noticias/universidad-ecuador-preparan-evaluacion-acreditacion-carreras.html |títulu=http://www.andes.info.ec/es/noticias/universidad-ecuador-preparan-evaluacion-acreditacion-carreras.html }}</ref> === Crisis política del 30 de setiembre de 2010 === {{AP|30S (Ecuador)}} La crisis política producióse'l [[30 de setiembre]] d'esi añu (por ello tamién ye conocida como 30-S), cuando elementos de la [[tropa]] de la [[Policía Nacional del Ecuador]], n'hores de la mañana, empecipiaron una [[protesta]] nos sos cuarteles suspendiendo la so xornada de llabores, bloquiaron carreteres y amás torgaron l'ingresu al Parllamentu en [[Quitu]].<ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1309804 «Decreten l'estáu de sitiu n'Ecuador y la policía tomó'l Parllamentu»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101005034518/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1309804 |date=2010-10-05 }}, artículu del 30 de setiembre de 2010 nel diariu [[diariu La Nación (Buenos Aires)|''La Nación]]'' (Buenos Aires).</ref> A esto sumóse un grupu d'elementos de la [[Fuercia Aérea Ecuatoriana]], qu'usando los sos cuerpos como barrera, bloquiaron la pista del [[SEQU|Aeropuertu Internacional Mariscal Sucre]].<ref>Bronstein, Hugh; y Valencia, Alexandra (2010): [http://www.reuters.com/article/idUSN3013094520101001 «Ecuador's Correa attacked, says opponents plot coup»], artículu del 30 de setiembre de 2010 nel sitiu web de l'axencia de noticies Reuters.</ref> Estes midíes de protesta realizáronse como parte del llamáu a [[fuelga]] nacional policial contra la [[Llei de Serviciu Públicu (Ecuador)|Llei de Serviciu Públicu]] aprobada'l día anterior,<ref>[http://www.wradio.com.mx/nota.aspx?id=1365214 «En fuelga, policía d'Ecuador per Llei de Serviciu Públicu»], artículu de 2010 nel sitiu web de la W&nbsp;Radio (Méxicu).</ref><ref>[http://www.ultimahora.com/notas/363611-Caos-en-Ecuador-por-fuelga-policial-militar:-Llancen-gas-lacrimogeno-contra-Correa «Caos n'Ecuador por fuelga policial-militar: policías llancen gas lacrimógeno contra Correa»], artículu de 2010 nel diariu ''Última Hora''.</ref> una reforma llaboral del [[sector públicu]] que supuestamente afectaba a los policías.<ref>[https://web.archive.org/web/20101115063714/http://www.ecuadorenvivo.com/2010101159570/politica/ministru_espinosa_aportuna_que_llei_de_serviciu_publico_nun afecta_a_policias_.html Ministru Espinosa aportuna que Llei de Serviciu Públicu nun afecta a policías], Diariu [http://www.ecuadorenvivo.com/ ecuadorenvivo.com], 11/10/2010, consultáu 25/11/2010</ref> El presidente Correa allegó al reximientu de policía, principal focu de la fuelga, y dio un discursu nel que los aseguró que nun se diba a dar marcha tras cola llei en cuestión. Depués, el presidente baxó a la plaza onde se desenvolvía la fuelga y minutos dempués foi afrelláu con una granada de [[gas llacrimóxeno]] y tuvo qu'asitiase una [[mázcara antigás]]. Amás resultó mancáu d'una rodía apocayá operada.<ref>{{Cita web |url=http://en.mercopress.com/2010/10/01/ecuador-president-hostage-of-mutinous-police-freed-by-elite-army-forces |títulu=Ecuador president, hostage of mutinous police freed by elite Army forces |editorial=En.mercopress.com |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2010}}</ref> El presidente foi estremáu con dificultaes de la balasma y lleváu escontra l'Hospital Quito&nbsp;Nº1 (alministráu pol cuerpu policial ecuatorianu) que s'atopaba axacente al llugar de los fechos. Esti edificiu foi depués arrodiáu per policías inconformes. Correa afirmó que taba secuestráu<ref>{{enllaz rotu|1={{Cita web |url=http://24con.elargentino.com/conurbano/nota/46639-Correa-confes%C3%B3-a-Cristina-Tiénenme-secuestráu/ |títulu=Correa confesó a Cristina: "Tiénenme secuestráu" |fechaaccesu=10 d'ochobre de 2010 |editorial=24CON }} |2=http://24con.elargentino.com/conurbano/nota/46639-Correa-confes%C3%B3-a-Cristina-Tiénenme-secuestráu/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref> argumentando qu'un [[golpe d'Estáu]] taba llevándose a cabu<ref>{{cita noticia |url=http://online.wsj.com/article/BT-CO-20100930-714219.html |títulu=Chavez Condemns "Coup Attempt" on Ecuador's President Correa |editorial=Wall Street Journal |fecha=30 de setiembre de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101115164756/http://online.wsj.com/article/BT-CO-20100930-714219.html |fechaarchivu=15 de payares de 2010 }}</ref> y responsabilizando a la oposición.<ref>{{cita noticia |url=https://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-11447519 |títulu=Ecuador declares state of emergency amid 'coup attempt' |editorial=BBC news |fecha=30 de setiembre de 2010}}</ref> Ordenó amás una [[cadena nacional]], lo que pa les lleis d'Ecuador significa obligar a tolos medios de comunicación a tresmitir una señal creada o bien pol Estáu o pola canal públicu, esta cadena duró ocho hores ininterrumpíes.<ref>[https://web.archive.org/web/20131020193516/http://www.sdpnoticias.com/sdp/contenido/internacional/2010/09/30/28/1127706 Ecuador ordenó a medios xunise a una cadena nacional ininterrumpida]. SDP Noticies, Méxicu</ref> Correa na nueche del mesmu día foi rescatáu por escuadrones de les Fuercies Armaes y Policía, que terminó nuna balacera al Hospital Policial dexando 5 finaos y 200 mancaos en Quito, sucesu que foi tresmitíu en direuto pelos distintos medios de comunicación, resultando Correa ilesu, tornando minutos dempués al Palacio de Carondelet onde lo esperaben centenares de siguidores. ==== Xuiciu al diariu El Universo ==== {{AP|Caso El Universo}} El sucesu produció múltiples investigaciones xudiciales, xuicios y encarcelamientu de policías sublevaos, amás d'un bultable xuiciu per parte de Correa al diariu El Universo, los sos dueños los hermanos Pérez y al so periodista Emilio Palacio, por una editorial del postreru na cual acusar de provocar la crisis del 30S, llamándolo "asesín", que ganar el presidente pero decidió perdona-yos la condena, pero que significó perdíes económiques pal diariu y l'exiliu d'Emilio Palacio n'Estaos Xuníos, país que-y dio asilu políticu. === Referéndum y Consulta Popular del 2011 === {{AP|Referéndum constitucional y consulta popular d'Ecuador de 2011}} Correa, depués de la crisis del 30S, y pa siguir nel so procesu de tresformamientu del estáu, unvió un paquete d'entrugues a la Corte Constitucional por que se convoque a Referéndum y Consulta Popular, pa realizar reformes a la constitución y poder realizar reformes llegales sobre asuntos relativos al sistema xudicial, la seguridá, el mediu ambiente, la banca y los medios de comunicación. Correa xustificó la convocatoria a consulta pola necesidá d'un cambéu na función xudicial, diciendo que l'alta criminalidad del país deber al usu escesivu de la prisión preventiva que terminada en xuicios fallíos y la llibertá de criminales, polo que solicitaba'l cambéu constitucional del manexu de la prisión preventiva y cambéu del Conseyu de la Judicatura por unu de Transición compuestu por delegaos de la presidencia, l'asamblea nacional y del conseyu de participación ciudadana, toos allegaos al réxime. Esta propuesta recibió crítiques y acusaciones de querer el gobiernu cooptarse y politizar la función xudicial.<ref>{{cita noticia |autor=[[Diariu Espresu]] |títulu=Les entrugues de la consulta yá tán en manes de la CC |url=http://www.diario-expreso.com/ediciones/2011/01/18/nacional/actualidad/les entrugues-de-la consulta-yá-estan-en-manes-de-la-cc/ |fecha=18 de xineru de 2011 |fechaaccesu=26 de febreru de 2011}}</ref> Amás incluyó una reforma que prohibe a empreses ya instituciones privaes a participar de forma accionaria en medios de comunicación ya instituciones financieres, xustificando qu'esta práutica facilita'l conflictu d'intereses y corrupción. Incluyó amás entrugues pa Consulta Popular como son la tipificacion del delitu d'arriquecimientu ilicito y non afiliación d'emplegaos al IESS, la prohibición de los casinos y xuegos d'azar nel país, la prohibición d'espectáculos que tengan que ver con muerte d'animales como engarra de gallos, perros y la [[tauromaquia]], y la creación d'una llei de comunicación.<ref>{{Cita publicación |editorial=El Universo |títulu=Conseyu Regulador plantegáu en consulta esforciaría alcuerdu |url=http://www.eluniverso.com/2011/01/19/1/1355/conseyu-regulador-plantegáu-consulta-violentaria-alcuerdu.html |fecha=19 de xineru de 2011 |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 }}</ref><ref>{{Cita publicación |editorial=[http://andes.info.ec Andes.info.ec/] |títulu=Toreros y aficionaos colen en Quito |url=http://andes.info.ec/politica/toreros-colen-en-contra-de-la consulta-46866.html |fecha=21 de xineru de 2011 |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110125013444/http://andes.info.ec/politica/toreros-colen-en-contra-de-la consulta-46866.html |fechaarchivu=25 de xineru de 2011 }}</ref> La Consulta realizó'l 7 de mayu del 2011, ganando'l sí en toles entrugues. Los opositores al gobiernu declararon el trunfu como l'entamu d'una dictadura. El gobiernu como resultáu del so trunfu reestructuró'l poder xudicial, creando'l Conseyu de la Judicatura, ente les sos funciones ta crear la Corte Nacional de Xusticia y escoyer a los xueces, construyó nuevos edificios xudiciales, cortes, y remocicó los antiguos, dotó de teunoloxía y redactó el Códigu Integral Penal, invirtió fuertemente en seguridá, construyendo cientos d'Unidaes de Policía Comuñal. Construyó instalaciones de seguridá ECU-911, onde se concentren toles instituciones de seguridá pública nuna central d'información. Enllantáronse cámares dientro de los tresportes públicos y taxis, debíu al altu índiz del crime de secuestru express.<ref>{{Cita web |url=http://www.ministeriointerior.gob.ec/tag/upc/ |títulu=http://www.ministeriointerior.gob.ec/tag/upc/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140903103452/http://www.ministeriointerior.gob.ec/tag/upc/ |fechaarchivu=2014-09-03 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.ecu911.gob.ec/ |títulu=http://www.ecu911.gob.ec/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141027023931/http://www.ecu911.gob.ec/ |fechaarchivu=2014-10-27 }}</ref> De resultes de les midíes aplicaes llogróse una meyora en materia de seguridá ciudadana al primer cuatrimestre del 2015, al rexistrar un decrecimiento del 23,6% n'homicidios/asesinatos, con rellación a igual periodu del 2014.<ref>{{Cita web |url=http://www.turismu.gob.ec/ecuador-ameyorar-los sos-indices-de seguridá ciudadana/ |títulu=http://www.turismu.gob.ec/ecuador-ameyorar-los sos-indices-de seguridá ciudadana/ }}</ref> El gobiernu ordenó a les Fuercies Armaes a contribuyir al combate al crime entamáu y a la delincuencia, teniendo como disposiciones requisar armes, patrullar y defender al territoriu de les actividaes rellacionaes al narcotráficu. === Presidente de Unasur === [[Ficheru:Fórum Social Mundial 2008 - AL.jpg|miniatura|Presidentes de Paraguay, Fernando Lugo, de Bolivia, Evo Morales, de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, d'Ecuador, Rafael Correa, y de Venezuela, Hugo Chávez, participen como integrantes del Foru Social Mundial p'América Llatina]] {{AP|Presidente pro tempore de Unasur#Llista de presidentes pro tempore|l1=Presidentes de Unasur}} Asumió la [[presidencia pro tempore de Unasur]] (Unión de Naciones Suramericanes), el 10 d'agostu de 2009, que la so predecesora foi [[Michelle Bachelet]], presidenta de Chile nesos díes. Na dómina en que foi presidente pro tempore de la Unasur, almitió que se vía na obligación de viaxar más, polo qu'anguaño ye unu de los presidentes del Ecuador que más viaxó al esterior. Mientres la so xestión gracies al impulsu d'Ecuador, al momentu ocho países ratificaron el preséu xurídicu, restando solo qu'un país más lu faiga pa llograr l'oxetivu de que tenga vixencia llegal. Correa señaló que s'avanzó nes árees de Defensa y Salú, pero n'otres árees, “falta enforma por faer”. El mandatariu ecuatorianu ayudó a resolver la crisis diplomática ente Colombia y Venezuela, países que rompieren les sos rellaciones por cuenta de delles discrepancies polítiques. Per otru llau, la Unasur unvió ayuda inmediata p'Haití dempués de ser afaráu pol terremotu que dexó más de 220&nbsp;000&nbsp;muertos y 1,2&nbsp;millones de damnificados. Pa esto, Correa pidió al [[Bancu Interamericano de Desarrollu|BID]] (Bancu Interamericano de Desarrollu) un creitu por 200&nbsp;millones de dólares pa sofitar la reconstrucción d'esa nación y creó un fondu de 100&nbsp;millones de dólares d'Estaos Xuníos en febreru de 2010. En setiembre del mesmu añu, Correa y el presidente d'Haití, René Préval, roblaron un alcuerdu pa decidir como distribuyir el dineru cola cuenta de contribuyir a la reconstrucción del país caribeñu.<ref>[http://www.haiti-live.com/haiti/actualidad/ano-2010/setiembre-2010.html «Donaos en febreru pasáu pola Unión de Naciones Suramericanes»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304133314/http://www.haiti-live.com/haiti/actualidad/ano-2010/setiembre-2010.html |date=2016-03-04 }}, artículu de setiembre de 2010 nel sitiu web Haití Live.</ref> El 26 de payares de 2010 foi asocedíu por [[Bharrat Jagdeo]] (presidente de [[Guyana]]).<ref>[https://web.archive.org/web/20111215031416/http://andes.info.ec/actualidad/presidente-correa-ecuador-apurre-presidencia-de-unasur-%E2%80%9Ccon-munchos-avances-pero-con-munchos-desafios%E2%80%9D-39127.html «Presidente Correa: "Ecuador apurre la presidencia de Unasur con munches meyores, pero con munchos desafíos”»], artículu de payares de 2010 nel sitiu web Andes (Axencia de Noticies del Ecuador y Suramérica).</ref> == Tercer Periodu Presidencial (2013 - 2017) == [[Ficheru:Transmisioncorrea.jpg|miniatura|Rafael Correa nos sos últimos momentos como Presidente mientres la tresmisión de mandu nel 2017|300x300px]] Basó'l so trabayu nel Plan Nacional del Bon Vivir (2013 - 2017), empecipiando'l nuevu periodu'l 24 de mayu del 2013. Hubo mientres esta alministración 36 ministerios y Secretaries. El gobiernu nesti periodu tuvo mayoría absoluta na Asamblea, pudiendo aprobar toles lleis necesaries pa enllantar el so proyeutu nel país, aprobándose nun añu les lleis de comunicación, de Conseyos Nacionales pa la Igualdá, del sector Bursátil, D'agües, de Zarru de la Crisis Bancaria de 1999, el Códigu Integral Penal, Códigu Monetariu y Financieru, y la creación de les Universidaes Ikiam, de les Artes, [[Universidá d'Investigación de Teunoloxía Esperimental Yachay|Yachay]] y la UNAE. Dende'l 2013, col nuevu vicepresidente [[Jorge Glas]], el gobiernu enfocar nos sectores estratéxicos y la modernización del estáu por aciu proyeutu enerxéticos, mineros y petrolíferos. ===Política Industrial y Turismu=== El gobiernu promovió una campaña de sustituyir les cocines a gas por cocines d'inducción, dando facilidaes de pagu ya instalación pa realizar el cambéu, per parte de la oposición la midida recibió refugu por ser impositiva. Pa combatir la resistencia per parte de la ciudadanía, el gobiernu invirtió en campañes de promoción de les cocines y brindar instalaciones llétriques gratuites, una y bones les cocines precisen un mayor voltaxe pa funcionar, significando un altu costu pa la economía nacional.<ref>{{Cita web |url=http://www.produccion.gob.ec/sustitucion-selectiva-de-importaciones-ecuador-produz-con-calidad/ |títulu=http://www.produccion.gob.ec/sustitucion-selectiva-de-importaciones-ecuador-produz-con-calidá/ }}</ref> El gobiernu consideró al turismu un sector estratéxicu, construyendo programes de promoción turística internacional, creando los programes d'Ecuador Travel, creación de rutes turístiques nes provincies de la Mariña, etc, creó la campaña All you need is Ecuador, na que se promocionó al país en países d'Europa y América.<ref>{{Cita web |url=http://ecuador.travel/ye |títulu=http://ecuador.travel/ye }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amalavida.tv/ |títulu=http://www.amalavida.tv/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180918195019/http://amalavida.tv/ |fechaarchivu=2018-09-18 }}</ref> El 11 de payares del 2016, el gobiernu roblo un alcuerdu comercial cola [[Xunión Europea]], tratáu que s'axustaba dende l'añu 2014, que amenorga los aranceles pa la entrada de productos d'orixe européu al país y de productos ecuatorianos a Europa, amás d'impulsos a la producción de productos.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/11/11/nota/5897812/ecuador-robla-alcuerdu-comercial-multipartes-union-europea |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/11/11/nota/5897812/ecuador-robla-alcuerdu-comercial-multipartes-union-europea }}</ref> ===Política Enerxética=== Nel 2013, Correa anuncio la esplotación del Yasuní ITT por fracasar la iniciativa de proteición d'esti sector, empecipiándose los trabayos nel 2014. Rematóse la construcción de la Hidroeléctrica de Mazar, qu'aprovecha'l caudal del ríu Paute. Axudicóse amás la construcción del proyeutu [[Coca Coldu Sinclair]] y la so inauguración parcial nel 2016.<ref>{{Cita web |url=http://andes.info.ec/econom%C3%ADa/4649.html |títulu=http://andes.info.ec/econom%C3%ADa/4649.html }}</ref> Anovó la Refinería d'Esmeraldas, construyó campos d'Enerxía Eólica en Loja y en Galápagos. Creóse'l CONECEL y CELEC, empresa llétrica del Ecuador, y el CNEL, pal manexu eficiente de la lletricidá nel país, buscando a futuru unificar toles empreses llétriques esistentes nel país.<ref>{{Cita web |url=http://www.telegrafo.com.ec/economia/item/parque-eolico-mas-alto-del mundu-en-ecuador.html |títulu=http://www.telegrafo.com.ec/economia/item/parque-eolico-mas-alto-del mundu-en-ecuador.html }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.telegrafo.com.ec/noticias/informacion-general/item/empresas-publicas-remanaren-modelu-de-gestion-unificáu.html |títulu=http://www.telegrafo.com.ec/noticias/informacion-general/item/empresas-publicas-remanaren-modelu-de-gestion-unificáu.html }}</ref> Nel 2016 se concesionó la construcción del nuevu puertu d'agües fondes de Posorja, otorgándo-y el contratu pal so manexu a la empresa [[DP World]] de [[Dubái]] por 50 años.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/06/06/nota/5621181/róblose-concesion-puertu-posorja-hasta-anu-2066 |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/06/06/nota/5621181/róblose-concesion-puertu-posorja-hasta-anu-2066 }}</ref> N'agostu del 2016, inauguróse la hidroeléctrica Sopladora na provincia del Azuay.<ref>{{Cita web |url=http://www.eltelegrafo.com.ec/noticias/economia/8/central-hidroelectrica-sopladora-representa-un aforru-de-usd-280-millones-añales |títulu=http://www.eltelegrafo.com.ec/noticias/economia/8/central-hidroelectrica-sopladora-representa-un aforru-de-usd-280-millones-añales }}</ref> ===Manexu políticu y polítiques públiques=== El gobiernu conformó una coalición de gobiernu tantu pa l'Asamblea como pa la próxima campaña eleutoral, denominada XUNÍOS, na cual xuniéronse'l [[Partíu Avanza]] del exministro d'Industries [[Ramiro González Jaramillo|Ramiro González]], el [[Partíu Socialista Ecuatorianu]], el Movimientu [[Centru Democráticu Nacional]] del prefeutu del Guayas [[Jimmy Jairala]] y el [[Partíu Comunista del Ecuador]]. Depués de la crisis económica, AVANZA dixebrar de la coalición y xunióse a la oposición, ente que'l partíu de Jairala tomó distancia nel so sofitu al gobiernu ensin ser oposición. Correa nuevamente tuvo un papel activu nes [[Eleiciones seccionales d'Ecuador de 2014]], llogrando resultaos decepcionantes a nivel d'alcaldíes, al perder la mayoría de les capitales provinciales a partíos d'oposición, siendo la más notable l'alcaldía de [[Quitu]] y menguar la so cantidá d'alcaldes a nivel nacional, pero llogrando la mayoría de les prefeutures y calteniéndose como la primer fuercia política del país. Nel 2013, l'Asamblea Nacional, con mayoría oficialista, aprobó la Llei de comunicación, na cual defínese a la comunicación como serviciu públicu, estrémase l'espectru radioeléctricu equitativamente ente empreses de comunicación privaes, públiques y comuñales, obligar a la rectificación per parte de los medios si solicitar una persona referida nun mediu, refuérzase'l control estatal de los medios por aciu la Superintendencia de comunicación. Por cuenta de constantes multes a medios privaos, demandes de rectificaciones y de censura previa, denominóse a esta llei como Mordaza, provocando esmolición n'entes internacionales sobre la llibertá d'espresión nel país.<ref>{{Cita web |url=http://www.cordicom.gob.ec/wp-content/uploads/downloads/2013/11/Llei-Org%C3%A1nica-Comunicaci%C3%B3n.pdf |títulu=http://www.cordicom.gob.ec/wp-content/uploads/downloads/2013/11/Llei-Org%C3%A1nica-Comunicaci%C3%B3n.pdf }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/tarreza/llei-comunicacion-0 |títulu=http://www.eluniverso.com/tarreza/llei-comunicacion-0 }}</ref> Correa amás noma a les organizaciones non gubernamentales (ONG) como actores políticos d'oposición, polo que mientres el trescursu del so gobiernu ordenó'l zarru de delles d'estes por realizar actos políticos, amás de camudar lleis y reglamentos pal so funcionamientu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/04/16/nota/5525616/correa-alvierte-sobre-ong-sociedá-civil-vaticanu |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/04/16/nota/5525616/correa-alvierte-sobre-ong-sociedá-civil-vaticanu }}</ref> Dende'l 2015, el gobiernu camudo les sos polítiques sociales en redol a la sexualidá y embaranzu adolescente, tomando una postura más conservadora y basada na moral relixosa, buscando retardar l'entamu sexual de les adolescentes nun proyeutu llamáu Plan Familia, produciendo refugu de sectores lliberales y d'izquierda del país, denominándolo un retrocesu nos derechos humanos.<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/plan-familia-criticas-sexualidá-astinencia.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/plan-familia-criticas-sexualidá-astinencia.html }}</ref> Nesi mesmu añu aprobóse una Llei del Réxime Especial de Galapagos que supuestamente según la oposición, ciñu a los salarios, condiciones llaborales y gobernabilidad de la provincia, provocando masivu refugu por parte de los ciudadanos desaguando nun paru provincial, lo cual provocó la militarización de les islles.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/06/11/nota/4956303/galapagos-roxura-paro-provincial-manana-llei-aprobada-asamblea |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/06/11/nota/4956303/galapagos-roxura-paro-provincial-manana-llei-aprobada-asamblea }}</ref>Pero'l gobiernu esclario que se diba a a tomar en cuenta los precios pa calcular el salariu real de que precisen los galapagueños, onde los salarios podíen ser más que l'actual o'l mesmu salariu. N'agostu del 2016, el ministeriu d'educación eslleió a la Unión Nacional d'Educadores.<ref>{{Cita web |url=http://www.andes.info.ec/es/noticias/declaren-disolucion-ecuador-union-nacional-educadores-une.html |títulu=http://www.andes.info.ec/es/noticias/declaren-disolucion-ecuador-union-nacional-educadores-une.html }}</ref> Munches de les sos polítiques mientres esti periodu provocaron refugu de diversos sectores de la ciudadanía y organizaciones sociales, siendo frecuentes manifestaciones y protestes nes principales ciudaes del país, teniendo como respuesta'l gobiernu convocar a contra marches en favor del réxime concentraes na Plaza Grande frente al [[Palaciu de Carondelet]] pa demostrar sofitu popular y torgar el pasu de los manifestantes a les cercaníes de la sede de gobiernu. El gobiernu de Correa recibió dures crítiques per parte de la oposición, siendo acusáu de totalitariu y concentrador de poder en redol a la figura del presidente, pol manexu de l'Asamblea de mayoría absoluta d'[[Alianza PAIS]], recibiendo quexes de que nun hai independencia de poderes y acusaciones de que nesti periodu los demás poderes (Eleutoral, Xudicial y de Tresparencia) fueron cooptados por ex collaboradores del gobiernu de Correa o allegaos al réxime, afitando la idea d'un gobiernu totalitariu. ===Terremotu d'Ecuador de 2016=== {{AP|Terremotu d'Ecuador de 2016}} Mientres el so mandatu, el 16 d'abril asocedió'l [[Terremotu d'Ecuador de 2016]], que destruyó delles llocalidaes de les provincies de [[Provincia de Manabí|Manabí]] y [[Provincia d'Esmeraldas|Esmeraldas]]. Esti fechu resultó en más de 600 finaos y decenes de miles afeutaos. Correa y el so gabinete fueron a los sitios afeutaos díes dempués pa xestionar el manexu del desastre. Entamóse la campaña Ecuador Llistu y Solidariu pa recibir donaciones per parte de la sociedá civil y poner a los servidores públicos, a les fuercies armaes y la policía en función del desastre, llevando a médicos, rescatistas, psicólogos p'asistir a los damnificados y nos llabores de baltadera d'edificios estropiaos. Creóse un comité pa la reconstrucción de Manabí y Esmeraldas, dirixíu pol vicepresidente [[Jorge Glas]]. El gobiernu recibió fuertes crítiques per parte de la oposición y sectores de la sociedá civil por non asistir nin sofitar a les organizaciones priváu y civil. L'Estáu sofitó a l'asistencia de distintos países y estimó l'ayuda de voluntarios del esterior ya interior del país, y estimando a los ecuatorianos por xunise nestos tiempos difíciles. === Crisis Económica 2015 - === Dende finales del 2014, el gobiernu de Correa, por cuenta de la cayida mundial del preciu del petroleo,<ref>{{Cita web |url=http://www.dw.de/precios-del-crudu-contin%C3%BAan-en-ca%C3%ADda-llibre/a-18135626 |títulu=http://www.dw.de/precios-del-crudu-contin%C3%BAan-en-ca%C3%ADda-llibre/a-18135626 }}</ref> amontó impuestos, implementó polítiques d'austeridá nel gobiernu, so sueldos a ministros y burócrates d'altu grau, ya introdució salvaguardias económiques a gran cantidá de productos estranxeros, produciendo refugu de la ciudadanía resultando en delles protestes en tol país. Nel 2013, el gobiernu entró en negociaciones cola [[Xunión Europea]] pa establecer un tratáu comercial beneficiosu pal país, llegando a la fin de les negociaciones nel 2014, aceptando'l tratáu de forma billateral, el cuál tuvo dificultaes en ser implementáu poles midíes tributaries que tuvo que tomar el gobiernu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2014/07/17/nota/3244756/ecuador-algama-alcuerdu-comercial-ue |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2014/07/17/nota/3244756/ecuador-algama-alcuerdu-comercial-ue }}</ref> El gobiernu volvió tener rellaciones col FMI, encamentando encurtiar el gastu públicu, minorizar el rol del estáu nel control de les inversiones y divises y potenciar trataos económicos con otros países.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2014/05/28/nota/3026116/tres-seis-ano-fmi-vuelve a entamar-evaluaciones-añales-ecuador |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2014/05/28/nota/3026116/tres-seis-ano-fmi-vuelve a entamar-evaluaciones-añales-ecuador }}</ref> Nel 2015 el gobiernu al traviés de l'Asamblea aprobó la eliminación del 40% del apurra estatal al IESS, amás de la mensualizacion de los décimos, lo cuál provocó refugu per parte de la ciudadanía y la perda del sofitu del [[Partíu Avanza]].<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/iess-apurra-fixu-llei-xusticia.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/iess-apurra-fixu-llei-xusticia.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250222033011/https://www.elcomercio.com/actualidad/iess-apurra-fixu-llei-xusticia.html |fechaarchivu=2025-02-22 }}</ref> Debíu al déficit de les arques fiscales, nel 2015, el gobiernu aprobó reformes al impuestu a los heriedos, nueva llei de plusvalía, lo cual provocó masives protestes ciudadanes nes principales ciudaes del país convocaes por distintos líderes d'oposición como l'ex candidatu presidencial [[Guillermo Lasso]] y l'alcalde de Guayaquil [[Jaime Nebot]], estes acompañaes de plantones a favor del gobiernu. El gobiernu suspendió'l tratamientu de les nueves lleis pa entablar dialogo, pero nun pudo aselar les protestes, que reclamaron mayores cambeos políticos y estilu de gobiernu del presidente, quien respondió llomando les protestes como intentu de desestabilización y golpe d'estáu. Dende'l mes de xunetu la oposición al gobiernu creció, la CONAIE y los gremios de maestros y profesores convocaron a un paru nacional indefiníu, reclamando por cambeos nes polítiques del gobiernu de Correa y l'archivu de les enmiendes constitucionales, resultando una cayida nel sofitu y popularidá del presidente. El gobiernu opto por pausar el tratamientu de les lleis d'heriedu y plusvalía, lo cual la oposición tomar como un trunfu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/04/14/nota/4770421/aprobada-llei-xusticia-llaboral-que-reforma-seguridá-social |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/04/14/nota/4770421/aprobada-llei-xusticia-llaboral-que-reforma-seguridá-social }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/06/11/nota/4956429/cuarto-dia-concéntrense-opositores-allegaos-regimen-shyris |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/06/11/nota/4956429/cuarto-dia-concéntrense-opositores-allegaos-regimen-shyris }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/06/19/nota/4971190/gobiernu-convidara-dialogo-grupos-que-llama-bona-fe |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/06/19/nota/4971190/gobiernu-convidara-dialogo-grupos-que-llama-bona-fe }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/07/23/nota/5034226/presidente-se-reunio-gobernadores-tenientes-xefes-politicos |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/07/23/nota/5034226/presidente-se-reunio-gobernadores-tenientes-xefes-politicos }}</ref> Ante'l decrecimiento del PIB en 2015, el gobiernu realizó un viraje na so política económica, al empecipiar una reestructuración de la función executiva, resultando n'amenorgamientu de gastos y personal, eliminación de subsidios a combustibles y lletricidá, ventes d'empreses públiques, empecipiando coles gasolineres de Petroecuador, mayor acercamientu y negociaciones coles empreses privaes p'aumentar la inversión esterna. Nel 2016, aprobáronse lleis qu'aumentaben los impuestos a bébores azucaradas, alcoholicas, pitos. Esaniciáronse delles entidaes del estáu qu'incluyíen secretaríes téuniques, empreses públiques, instituciones del estáu y un bancu prindáu.<ref name="elcomercio_2">{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/instituciones-empreses-suprimira-anuncio-correa.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/instituciones-empreses-suprimira-anuncio-correa.html }}</ref> La nueche del 20 d'abril el Presidente anunció en cadena nacional que s'aplicaríen delles midíes económiques p'ayudar a los damnificados del [[Terremotu d'Ecuador de 2016]], ente elles al aumentu de dos puntos porcentuales al IVA per un añu, una única contribución obligatoria del 3% sobre les utilidaes, un cobru per una sola vegada del 0,9% a les persones con patrimoniu cimeru a un millón de dólares, y una contribución gradual d'un día de sueldu per mes a quien ganen más de mil dólares, proyeutu de llei que foi aprobáu ya implementáu en mayu.<ref>{{Cita web |url=http://lahora.com.ec/index.php/noticias/show/1101937056/-1/El_IVA_aumenta_a%20el_14%25%2C_por_un_a%C3%B1o%2C_tres_terremotu_de_Ecuador_.html |títulu=http://lahora.com.ec/index.php/noticias/show/1101937056/-1/El_IVA_aumenta_a el_14%25,_por_un_a%C3%B1o,_tres_terremotu_de_Ecuador_.html#.VzAuz27hDDd |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160426112313/http://lahora.com.ec/index.php/noticias/show/1101937056/-1/El_IVA_aumenta_a |fechaarchivu=2016-04-26 }}</ref> Correa, mientres el so últimu informe de llabores, anunció la eliminación de 6 entidaes del estáu y de 12 viceministerios pa siguir col plan d'austeridá y privatizaciones pola crisis apinada pol terremotu, amás de la lliquidación de les empreses públiques Enfarma y Gran Nacional Minera, la fusión d'El Telégrafu y Televisión y Radio d'Ecuador EP (RTV Ecuador), la puesta en venta de cinco empreses públiques: Empresa Estatal d'Aviación Tresportes Aéreos Militares (TAME), Empresa Pública Cementera del Ecuador, Empresa Pública Fabricamos Ecuador (Fabrec), Bancu del Pacíficu, Gama y TC Televisión, introducir una alianza públicu-privada pa Correos del Ecuador.<ref name="elcomercio_2"/> Como resultáu de la crisis económica, la popularidá de Correa, que bazcuyaba ente'l 55 y 65% mientres la mayoría de la so presidencia, sufrió un esbarrumbe llegando a tener el 35% de popularidá pa mayu del 2016.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/05/23/nota/5597682/rafael-correa-mengua-la so-credibilidá-cumplir-nueve-ano-gobierno |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/05/23/nota/5597682/rafael-correa-mengua-la so-credibilidá-cumplir-nueve-ano-gobierno }}</ref> En setiembre del 2016, el Bancu Central del Ecuador envaloró que la economía del país nel 2016 va sufrir un decrecimiento del 1.7%, siendo la primer vegada que la economía nacional entra en recesión dende l'añu 1999, añu de la crisis económico y bancario conocida como'l "Feriáu Bancariu" mientres el gobiernu de [[Jamil Mahuad]], teniendo como causes el terremotu d'abril, la falta d'inversión estranxera y la cayida del preciu del petroleu.<ref name="elcomercio_1"/> === Conflictos coles Fuercies Armaes === Nel añu 2015 y 2016, Correa tuvo fuertes diferencies y problemes coles Fuercies Armaes, al demandar la devolución de 41 millones per parte del Institutu de Seguridá Social de les Fuercies Armaes (ISSFA) por sobrepreciu na compra del terrén utilizáu pa la construcción del Parque Samanes en Guayaquil. El Comandu Conxuntu y el direutor del ISSFA negaron la esistencia de sobrepreciu y negáronse a pagar, provocando que Correa remueva a tol Comandu Conxuntu y el direutoriu del ISSFA nel 2016, asitiando unu nuevu, pero ensin llograr aselar les tensiones, yá que tuvo protestes per parte d'oficiales en serviciu pasivu, amás de que'l nuevu Comandu Conxuntu caltuvo la postura del so predecesor. La griesca resultó nel arrenunciu del ministru de defensa [[Fernando Cordero Cueva|Fernando Cordero]] y dificultaes al nuevu ministru [[Ricardo Patiño]]. Correa defendió la so postura y realizó llamaos a la tropa y suboficiales a nun dexase engañar per parte de los oficiales, tomando midíes quitar los beneficios que teníen los oficiales y dando de baxa a una gran cantidá de oficales del exércitu. El gobiernu optó por nun depositar -y los 41 millones demandaos al ISSFA pa cobrar la delda.<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/rafaelcorrea-financiamiento-issfa-fuerzasarmadas-dineru.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/rafaelcorrea-financiamiento-issfa-fuerzasarmadas-dineru.html }}</ref> El conflictu del gobiernu colos militares siguió a la Correa presentar una reforma a la llei de seguru social militar y policial y llei de pensiones militares na cual el principal cambéu ye allugar la medría de les pensiones vitalicies según el sueldu de los militares en serviciu activu, pero teniendo como techu'l sueldu más altu de xubilación según el sistema de seguridá social xeneral, los militares y policías en serviciu pasivu que tengan sueldu mayor al establecíu anguaño van tener la medría de les sos pensiones conxelaes hasta que'l techu supere'l so sueldu.<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/rafaelcorrea-asamblea-llei-pensiones-militares.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/rafaelcorrea-asamblea-llei-pensiones-militares.html }}</ref> Esta reforma recibió fuertes crítiques dientro de les Fuercies Armaes y protestes de los militares en serviciu pasivu, pidiendo l'arrenunciu del ministru de defensa Patiño, diciendo que les reformes signifiquen un irrespeto a les FFAA y un posible amenorgamientu de les pensiones vitalicies, molesties espresaes pol Comandante Xeneral del Exércitu, teniendo como respuesta Correa una posible destitución y una nueva rotación del Comandu Conxuntu de les FFAA. Amás el gobiernu solicito sanción a oficiales que respondieron un mail unviáu pol presidente, polo que se convocó un Conseyu de Disciplina, na cual se exoneró al Capitán Edwin Ortega de l'Armada, teniendo comorespuesta una demanda de Correa al Conseyu de Disciplina p'anular lo establecío, espresando que les FFAA tán renegando l'autoridá constitucional del presidente como Comandante en Xefe ehizo un llamáu a la ciudadanía a refugar esto.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/08/28/nota/5767194/soldaos-antipatriotas-tendran-que-salir-ffaa |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/08/28/nota/5767194/soldaos-antipatriotas-tendran-que-salir-ffaa }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/08/16/nota/5745948/oficial-marina-esploráu-enfrentara-miercoles-consejo-disciplina |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/08/16/nota/5745948/oficial-marina-esploráu-enfrentara-miercoles-consejo-disciplina }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/08/27/nota/5765370/correa-pon-demanda-contra-conseyu-que-exonero-ortega |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/08/27/nota/5765370/correa-pon-demanda-contra-conseyu-que-exonero-ortega }}</ref> === Enmiendes Constitucionales === Nel 2014, depués de resultaos ensin esperar pol gobiernu nes [[Eleiciones seccionales d'Ecuador de 2014]], Correa, xunto a los asambleístas oficialistas, propunxeron un paquete d'enmiendes constitucionales por que sían esaminaes pola Corte Constitucional, nes cualos inclúyense la introducción de la reelección indefinida de toles autoridaes d'eleición popular, mentar a la comunicación como serviciu públicu, dexar a les Fuercies Armaes intervenir nel orde públicu y combate a la delincuencia, esaniciar la competencia de rindición de cuentes de la Contraloria, ente otros.<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/corte-constitucion-proyeutu-enmiendes-ecuador.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/corte-constitucion-proyeutu-enmiendes-ecuador.html }}</ref> El proyeutu d'enmiendes foi recibíu con masivu refugu per parte de la ciudadanía, amás d'intentos per parte de distintes organizaciones polítiques por llamar a consulta popular por que se decida por aciu el votu si apruébense o non dichos cambeossobremanera'l que se refier a la reelección indefinida. Entamáronse masives marches y protestes en contra de les enmiendes y la situación económica a lo llargo del país, siendo la so mayoría conovocada pol ex candidatu presidencial [[Guillermo Lasso]].<ref>{{Cita web |url=http://www.cedatos.com.ec/detalles_noticia.php?Id=166 |títulu=http://www.cedatos.com.ec/detalles_noticia.php?Id=166 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150401001651/http://www.cedatos.com.ec/detalles_noticia.php?Id=166 |fechaarchivu=2015-04-01 }}</ref> En payares del 2015, el presidente Correa propunxo incluyir una transitoria a la enmienda de la reelección na cual especifícase que'l cambéu fadría efectivu dende'l 24 de mayu del 2017, torgando asina la so participación nes [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2017|eleiciones del 2017]] al igual qu'a los asambleístas que lleven dos periodos, propuesta que foi incluyida nel paquete d'enmiendes, dictando que la reelección indefinida entraría en vixencia dende'l 24 de mayu del 2017.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/11/13/nota/5237280/rafael-correa-podemos-trunfar-2017-que-yo-sea-candidatu |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/11/13/nota/5237280/rafael-correa-podemos-trunfar-2017-que-yo-sea-candidatu }}</ref> El 3 d'avientu del 2015, el paquete d'enmiendes constitucionales foi aprobáu pola Asamblea Nacional con 99 votos a favor, 8 negativos, 1 astención y 1 votu en blancu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/12/03/nota/5276862/mayoria-oficialista-segundu-alderica-enmiendes |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/12/03/nota/5276862/mayoria-oficialista-segundu-alderica-enmiendes }}</ref> A pesar de qu'un 86.5% de la ciudadanía cuntaba que les enmiendes teníen de realizase per mediu de consulta popular, según una encuesta de CEDATOS.<ref>{{Cita web |url=http://www.cedatos.com.ec/detalles_noticia.php?Id=221 |títulu=http://www.cedatos.com.ec/detalles_noticia.php?Id=221 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151208113040/http://www.cedatos.com.ec/detalles_noticia.php?Id=221 |fechaarchivu=2015-12-08 }}</ref> Los cambeos constitucionales aprobaos inclúin la reelección indefinida dende'l 24 de mayu del 2017, la comunicación como serviciu públicu, la garantía del pagu de pensiones de les Fuercies Armaes y Policía Nacional, la reconducción del requisitu d'edá a trenta años pa ser candidatu a la presidencia, ente otros.<ref>{{Cita web |url=http://www.asambleanacional.gob.ec/es/noticia/40572-plenu-aprobo-enmienda-constitucional-se-remitira-al títulu=http://www.asambleanacional.gob.ec/es/noticia/40572-plenu-aprobo-enmienda-constitucional-se-remitira-al }}</ref> == Escándalos y casos de corrupción == === 2007 - 2009 === A pocos meses d'empecipiar el so mandatu, el gobiernu viose envolubráu nun escándalu espublizáu pelos medios de comunicación conocíu como los "pativideos", nos cualos vese al entós ministru d'economía [[Ricardo Patiño]] sosteniendo xuntes col entós presidente del Congresu, Jorge Cevallos, sobre como remanar la convocatoria de la consulta popular p'aprobar la futura Asamblea Constituyente, que precisaba de l'aprobación por votación del Congresu; n'otros videos amosar al ministru parolando con delegaos d'una empresa de seguros de delda soberana, nuna conversación sobre una eventual manipulación del mercáu de bonos. Patiño tuvo qu'encarar un xuiciu políticu sobre'l casu, pero foi absueltu y la investigación que realizó la Fiscalía sobre'l casu foi archiváu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/2007/06/16/0001/8/AD5HALA1Y0F92B4710BC3149497160C442.html |títulu=http://www.eluniverso.com/2007/06/16/0001/8/AD5HALA1Y0F92B4710BC3149497160C442.html }}</ref> <ref>{{Cita web |url=http://lahora.com.ec/index.php/noticias/show/669240/-1/Casu_%E2%80%9CPativideos%E2%80%9D_est%C3%A1_archiváu_en_el Ministeriu_P%C3%BAblico.html#.V0kiF1ThDDc |títulu=http://lahora.com.ec/index.php/noticias/show/669240/-1/Casu_%E2%80%9CPativideos%E2%80%9D_est%C3%A1_archiváu_en_el Ministeriu_P%C3%BAblico.html#.V0kiF1ThDDc }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eldiario.ec/noticias-manabi-ecuador/40406-canal-que-desvelo-pativideos-esclaria-a-ministru-patino/ |títulu=http://www.eldiario.ec/noticias-manabi-ecuador/40406-canal-que-desvelo-pativideos-esclaria-a-ministru-patino/ }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/mundo/pativideo-sembro-duldes-manipulacion.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/mundo/pativideo-sembro-duldes-manipulacion.html }}</ref> Mientres esti periodu'l gobiernu sufrió otru escándalu qu'arreyaba a [[Ricardo Patiño]], agora canciller de la república, siendo esti casu conocíu como la "narcovalija", na cual la policía italiana topó cocaína líquida dientro de vasíes artesanales que fueron treslladaes al país al traviés de la valija diplomática oficial de la Cancillería del Ecuador. Empecipiáronse trámites pa xuiciu políticu al canciller na Asamblea Nacional pero nun fueron almitíos. La fiscalía investigó'l casu y determino que nengún funcionariu tuvo participación nel crime y que la valija fuera contaminada antes de llegar a la Cancillería. Dos persones fueron encarcelaes pol casu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/2012/03/09/1/1355/policia-italiana-afirma-droga-valija-diplomatica-salio-dende-quito.html |títulu=http://www.eluniverso.com/2012/03/09/1/1355/policia-italiana-afirma-droga-valija-diplomatica-salio-dende-quito.html }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/05/08/nota/4850556/fiscal-desvenceya-casu-narcovalija-funcionarios-cancilleria |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/05/08/nota/4850556/fiscal-desvenceya-casu-narcovalija-funcionarios-cancilleria }}</ref> === 2009 - 2013 === El presidente Correa mientres esti periodu tuvo un escándalu de corrupción conocíu como "Gran Hermanu", nel cual los periodistes Juan Carlos Calderón y Christian Zurita afirmaben nel so llibru "El Gran Hermanu", que'l gobiernu de Correa otorgába-y contratos millonarios a les empreses del so hermanu, Fabricio Correa, lo cual ye illegal. Correa negó les acusaciones, afirmando que si l'estáu tenía contratos con empreses del so hermanu estos diéronse ensin la so conocencia,<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/politica/fabricio-el mio-hermanu-que.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/politica/fabricio-el mio-hermanu-que.html }}</ref> cancelandolos darréu depués de conocese esto, demandando'l presidente a dambos periodistes por bilordiu, ganando'l xuiciu, pero Correa solicitó que se-yos perdone la so condena, polo que los periodistes nun fueron a la cárcel. Correa pa esclariar estos cuestionamientos convocó una veeduría ciudadana por que revise los contratos del estáu y determine si'l gobiernu y Correa conocíen sobre estos, llegando esta a la conclusión de que Correa si conocía de los contratos, lo cual provocó que'l presidente demande a los integrantes de la veeduría, resultando na sentencia de culpable a dos d'ellos por dañu moral y falsu testimoniu.<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/seguridá/veedores-casu-gran-hermanu-condergaos.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/seguridá/veedores-casu-gran-hermanu-condergaos.html }}</ref> El gobiernu sufrió otru escándalu de corrupción al revelar los medios de comunicación que Pedro Delgado, primu del presidente, presidente del Bancu Central y del fideicomiso Non Más Impunidá sol gobiernu de Correa, exercía los sos cargos con un títulu d'economista falsu. Delgado negó les acusaciones, pero ante la presión de los medios confirmo la falsificación del so títulu profesional, arrenunciando al so cargu. Delgado díes dempués viaxó a [[Miami]] pa dir a una boda, pero nun volvió al país. El fiscal [[Galu Chiriboga]] empecipió una indagación sobre si cometieron actos de peculado y corrupción mientres la so xestión, siendo llamáu a xuiciu y a ser sometíu a prisión preventiva, tramitando la estradición de Delgado d'Estaos Xuníos, pero ensin ésitu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2013/12/14/nota/1912291/delgado-llamado-juicio-supuesta-falsificacion-titulo |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2013/12/14/nota/1912291/delgado-llamado-juicio-supuesta-falsificacion-titulo }}</ref> Delgado darréu foi enxuiciáu y declaráu culpable del crime de peculado pola concesión irregular de 800.000 dólares per parte del bancu públicu COFIEC a Gastón Duzac. Foi sentenciáu a 8 años de cárcel, sentencia que nun foi executada al nun ser estraditáu Delgado.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/04/10/nota/4752786/ocho-ano-prision-pedro-delgado-malversacion-fondo |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/04/10/nota/4752786/ocho-ano-prision-pedro-delgado-malversacion-fondos }}</ref> La cayida del primeru de los [[HAL Dhruv|helicópteros Dhruv]], el [[27 d'ochobre]] del [[2009]], causaría movición tamién na sociedá ecuatoriana. Estos fueren mercaos pol comandante de la [[Fuercia Aérea Ecuatoriana|Fuercia Aérea]], Rodrigo Bohórquez, nomáu pol presidente tres que l'anterior comandante [[Jorge Gabela]] nun aceptar la compra d'estos preseos. El [[19 d'avientu]] de [[2010]] sería tirotiáu'l xeneral Gabela, morriendo 10 díes dempués. El gobiernu de Correa indicaría que'l crime foi perpetáu pola delincuencia común, pero nel [[2018]] el casu sería reabiertu al atopase nueves pistes.<ref>{{Cita web|url=http://www.planv.com.ec/investigacion/investigacion/quien-mato-al-xeneral-gabela|títulu=¿Quién mató al xeneral Gabela? {{!}} Plan V|fechaaccesu=13 de xunetu de 2018|sitiuweb=www.planv.com.ec|idioma=es}}</ref><ref>{{Obra citada|títulu=Políticamente Correutu 8/xunetu/2018|apellíos=Ecuavisa|url=https://www.youtube.com/watch?v=UbX7veC6QQM|fechaaccesu=13 de xunetu de 2018|fecha=8 de xunetu de 2018}}</ref> El [[19 de xunu]] de [[2012]], [[Julian Assange]], fundador de [[WikiLeaks]], ingresaría a la embaxada ecuatoriana en [[Londres]] pidiendo asilu al país lo cual sería aceptáu n'agostu, empecipiando una [[Crisis diplomática ente Ecuador y Reinu Xuníu de 2012-2013|crisis diplomática]] col [[Reinu Xuníu]].<ref>{{Cita noticia|títulu=ASSANGE: ASILU Y SALIDA APAUTAOS - La Fonte|url=http://periodismodeinvestigacion.com/2018/07/08/assange-asilu-y-salida-apautaos/|fecha=8 de xunetu de 2018|fechaaccesu=15 de xunetu de 2018|periódicu=La Fonte|idioma=es-ES}}</ref> Pal [[2018]], [[Fernando Villavicencio]] acusó al gobiernu d'un supuestu pactu con Assange pa torgar revelaciones contra esti réxime, a cambéu del asilu.Tamién dientro d'esti casu acusar al réxime de [[peculado]] y [[espionaxe]] polos gastos reservaos qu'utilizaría la Secretaría d'Intelixencia pa la seguridá de Assange.<ref>{{Cita noticia|títulu=Fernando Villavicencio denuncia presuntu peculado y espionaxe internacional en casu Julian Assange|url=https://www.eluniverso.com/noticias/2018/07/11/nota/6853889/fernando-villavicencio-denuncia-presuntu-peculado-espionaxe|fecha=11 de xunetu de 2018|fechaaccesu=15 de xunetu de 2018|periódicu=El Universo|idioma=es-LA}}</ref> === 2013 - 2017 === Nel 2015, acusar al gobiernu d'espiar a los miembros de la oposición y a la ciudadanía polo xeneral, yá que salieron a lluz documentos al traviés de filtraciones de [[Wikileaks]] nos cualos constatábase la contratación de servicios de hackeo y softwares d'espionaxe a la empresa [[Hacking Team]] per parte de la Secretaría d'Intelixencia (SENAIN). Esto produció un fuerte refugu ya investigaciones per parte de los asambleístas d'oposición, y un refugu atayante per parte del gobiernu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/07/29/nota/5043343/opositores-refutan-acusacion-senain |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2015/07/29/nota/5043343/opositores-refutan-acusacion-senain }}</ref> Nel 2016, el gobiernu sufrió un escándalu de corrupción al revelase mundialmente los [[Panama Papers]], filtraciones nes cualos revelábense a funcionarios públicos con protagonismu na triangulación de capitales y na creación de compañíes de papel nel paraísu fiscal de [[Panamá]], arreyando al fiscal xeneral [[Galu Chiriboga]], al secretariu d'intelixencia Rommy Vallina y al ex-presidente del Bancu Central Pedro Delgado, yá sentenciáu a 8 años de prisión por peculado.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/04/05/nota/5505936/panama-papers-revela-relacion-mossack-3-ecuatorianos |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/04/05/nota/5505936/panama-papers-revela-relacion-mossack-3-ecuatorianos }}</ref> Correa y el gobiernu reaccionaron ante la noticia diciendo que yeren intentos de los medios en desprestixar y desestabilizar al so gobiernu, acusando a reporteros de despintar la totalidá de les filtraciones pa protexer a políticos d'oposición.<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/sollerta-fundamedios-periodistes-panamapapers-rafaelcorrea.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/sollerta-fundamedios-periodistes-panamapapers-rafaelcorrea.html }}</ref> Darréu arreyóse al xerente de Petroecuador Alex Bravo, xunto a los empresarios Andrés y Xavier Baquerizo, por tener empreses fantasma en Panamá y por otorgar contratos de la petrolera a empreses de papel a nome de los sos familiares, amás d'amontar el so patrimoniu de 12 mil dólares a 600 mil. Bravo arrenunciara al so cargu pocu antes del escándalu. Empecipiar por parte de la fiscalía investigaciones sobre los supuestos delitos, siendo puestu en prisión preventiva pa fines investigativos.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/05/07/nota/5565117/alex-bravu-tien-vinculos-cuatro-robles-papel-creaes-panama |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/05/07/nota/5565117/alex-bravu-tien-vinculos-cuatro-robles-papel-creaes-panama }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/05/07/nota/5565108/patrimonio-alex-bravu-pasu-24-mil-670-mil |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/05/07/nota/5565108/patrimonio-alex-bravu-pasu-24-mil-670-mil }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/alexbravo-exgerente-petroecuador-investigacion-ecuador.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/alexbravo-exgerente-petroecuador-investigacion-ecuador.html }}</ref> Ante les denuncies, la Comisión de Xusticia de l'Asamblea Nacional empezó a realizar investigaciones a los funcionarios y exfuncionarios implicaos nel escándalu, incluyendo al Fiscal Chiriboga, al ex ministru de Hidrocarburo Carlos Pareya Yannuzelli y al xerente de Petroecuador Pedro Merizalde, pa determinar si hai méritos pa empecipiar xuiciu políticu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/05/19/nota/5588439/galu-chiriboga-deberia-tomar-llicencia-mientres-dure-investigacion |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/05/19/nota/5588439/galu-chiriboga-deberia-tomar-llicencia-mientres-dure-investigacion }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/04/12/nota/5519694/comision-xusticia-investigara-filtracion |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/04/12/nota/5519694/comision-xusticia-investigara-filtracion }}</ref> N'ochobre, el gobiernu reveló que l'ex ministru pareya recibiría 1 millon de dólares en sobornos pa roblar contratos con Petroecuador, polo que solicitó prisión preventiva y embargu de les sos cuentes.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/10/05/nota/5838955/exministro-carlos-pareya-habria-recibíu-1-millon-denuncia-gobierno |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/10/05/nota/5838955/exministro-carlos-pareya-habria-recibíu-1-millon-denuncia-gobiernu }}</ref> La fiscalía almitió que Pareya saliera del país a finales de setiembre, morando n'España, polo que se va pidir la so estradición.<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/galochiriboga-carlosparejayannuzzelli-corrupcion-petroecuador-fiscalia.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/galochiriboga-carlosparejayannuzzelli-corrupcion-petroecuador-fiscalia.html }}</ref> En payares detener a los ex xerente de Petroecuador, Marcu Calvopiña, implicáu nel casu Petroecuador, siéndo-y prindáu miles de dólares escondíos.<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/dolares-prindaos-detencion-exgerente-petroecuador.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/dolares-prindaos-detencion-exgerente-petroecuador.html }}</ref> En setiembre del 2016, remanecieron nes redes sociales videos nos que s'amuesen supuestamente a militares entrenando a civiles afínes al gobiernu en defensa pa compensar manifestaciones, tando presentes nestos el asambleísta alternu de PAIS Rodrigo Collahuazo y la dirixente Carla Delgado.<ref name="eluniverso_1">{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/09/09/nota/5791032/fiscalia-ejercito-investigaren-videu-militares-capacitando-defensa |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/09/09/nota/5791032/fiscalia-ejercito-investigaren-videu-militares-capacitando-defensa }}</ref> Esto produció que se realice una investigación per parte de les Fuercies Armaes p'allugar a los militares en cuestión y per parte de la fiscalía por afectar a la seguridá interna del país.<ref name="eluniverso_1"/> La oposición denunció fuertemente esto, reclamando que s'utilice a les Fuercies Armaes pa entrenar grupos de choque del movimientu oficialista, ente que dalgunos denunciaron que se taben entrenando grupos paramilitares, lo cuál foi refugáu pol gobiernu, diciendo Carla Delgado y el asambleista Collahuaso que se trataba namái de "entrenamientos en defensa personal nuna mañana deportiva y de picnic".<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/videos-militares-civiles-filmaron-picnic.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/videos-militares-civiles-filmaron-picnic.html }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/09/17/nota/5804242/pabon-niega-que-ap-entrene-paramilitares |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/09/17/nota/5804242/pabon-niega-que-ap-entrene-paramilitares }}</ref> El ministru de defensa, Ricardo Patiño, reconoció que si yeren miembros de les Fuercies Armaes los uniformados nos videos y que nun teníen autorización pa dicha actividá polo que van ser sancionaos ya investigaos.<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/ricardopatino-militares-videu-civiles-entrenamientu.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/ricardopatino-militares-videu-civiles-entrenamientu.html }}</ref> En payares revelóse que Marcos Párraga, ex asesor del vicepresidente [[Jorge Glas]] y miembru de la CORDICOM, solicitaba dineru p'asignar frecuencies de radio y televisión en Manabí, arreyando al vicepresidente Glas y la Secretaria de Política [[Paola Pabón]] al dicir qu'actuaba como intermediariu, siendo esto negáu por dambos implicaos, resultando nuna investigación de la fiscalía.<ref>{{Cita web |url=http://www.elcomercio.com/actualidad/exfuncionario-cordicom-esploráu-presunta-corrupcion.html |títulu=http://www.elcomercio.com/actualidad/exfuncionario-cordicom-esploráu-presunta-corrupcion.html }}</ref> El 20 d'avientu de 2016, el Departamentu de Xusticia d'Estaos Xuníos reveló que la Constructora Odebrecht, empresa brasilana acusada y sentenciada por corrupción, pagaría $ 33,5 millones en sobornos a funcionarios del gobiernu ecuatorianu dende 2007 a 2016 pa llograr beneficios equivalentes a unos $ 116 millones en contratos pa obres públiques.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/12/21/nota/5965135/constructora-odebrecht-pago-soborno-ecuador-anuncia-fiscal-estaos?hootPostID=04y45b9a6bf955abdf301ae74974y93c |títulu=http://www.eluniverso.com/noticias/2016/12/21/nota/5965135/constructora-odebrecht-pago-soborno-ecuador-anuncia-fiscal-estaos?hootPostID=04y45b9a6bf955abdf301ae74974y93c }}</ref> N'abril del 2017 foi deteníu l'ex ministru d'lletricidá Alecksey Mosquera al revelase que recibió pagos d'un millón de dólares de parte de Odebrecht.<ref>{{Cita noticia |títulu=Exministro d'Lletricidá Alecksey Mosquera ye'l primer deteníu per Casu Odebrecht {{!}} La República EC |url=http://www.larepublica.ec/blog/politica/2017/04/21/exministro-lletricidá-alecksey-mosquera-primer-deteníu-casu-odebrecht/ |fecha=21 d'abril de 2017 |fechaaccesu=22 d'abril de 2017|periódicu=La RepúblicaEC |idioma=es-ES}}</ref> == Gabinete Ministerial de Rafael Correa == {{AP|Gabinete Ministerial de Rafael Correa}} == Posición de Partíos Políticos == Nos 10 años del réxime de Rafael Correa esistió distintos cambeos na posición de distintes partíos con al respective del so gobiernu. Correa tuvo permanentemente al [[Partíu Socialista Ecuatorianu|Partíu Socialista]] como aliáu xunto col [[Partíu Comunista del Ecuador]] y la dixebra d'este'l [[Partíu Comunista Ecuatorianu]], formada nel 2012. De la mesma el to temporalmente'l sofitu del [[Movimientu Popular Democráticu]] y [[Pachakutik]] mientres el periodu en que duró l'[[Asamblea Constituyente d'Ecuador de 2007 y 2008|Asamblea Constituyente]], el primeru d'estos sería eslleíu pol [[Conseyu Nacional Eleutoral (Ecuador)|Conseyu Nacional Eleutoral]] al igual qu'otros opositores como [[Rotura 25]], [[Partíu Renovador Institucional Aición Nacional]], [[Izquierda Democrática (Ecuador)|Izquierda Democrática]], [[Partíu Roldosista Ecuatorianu|Partíu Roldosista]]; dalgún de los cualos fueron la [[izquierda política]] nel Congresu antes del gobiernu de Rafael Correa. De siguío la posición de los partíos y movimientu políticos reconocíos pol [[Conseyu Nacional Eleutoral (Ecuador)|Conseyu Nacional Eleutoral]]: {| class="wikitable sortable" ! colspan="2" rowspan="2" |Partíu/Movimientu !colspan="3" |Primer Periodu !colspan="5" |Segundu Periodu !colspan="5" |Tercer Periodu |- !2007 !2008 ! colspan="2" |2009 !2010 !2011 !2012 ! colspan="2" |2013 !2014 !2015 !2016 !2017 |- | style="background:lime"| |[[Alianza País]] | colspan="13" style="background:lime" |Oficialista |- | bgcolor="black" | |[[Partíu Socialista Ecuatorianu|Partíu Socialista]] | colspan="13" style="background:lightblue" |Aliáu |- | bgcolor="orangered" | |[[Centru Democráticu Nacional]] | colspan="6" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="5" style="background:lightblue"|Aliáu |colspan="2" style="background:red"|Oposición |- | bgcolor="#CC0000" | |[[Unidá Popular (Ecuador)|Unidá Popular]] | colspan="9" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="4" style="background:red"|Oposición |- | bgcolor="#087830" | |[[Partíu Sociedá Patriótica 21 de Xineru Partíu Sociedá Patriótica]] | colspan="13" style="background:red" |Oposición |- | bgcolor="lightblue" | |[[Fuercia Compromisu Social]] | colspan="11" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="2" style="background:red"|Oposición |- | bgcolor="gold" | |[[Partíu Social Cristianu (Ecuador)|Partíu Social Cristianu]] | colspan="13" style="background:red" |Oposición |- | bgcolor="yellow" | |[[Partíu Renovador Institucional Aición Nacional]] | colspan="9" style="background:red" |Oposición | colspan="4" bgcolor="#bcbcbc" | |- | bgcolor="yellow" | |Alantre Ecuatorianu Alantre |colspan="9" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="4" style="background:red"|Oposición |- | bgcolor="#0080FF" | |[[Avanza]] | colspan="6" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="4" style="background:lightblue"|Aliáu |colspan="3" style="background:red"|Oposición |- | bgcolor="red" | |[[Partíu Roldosista Ecuatorianu]] | colspan="3" style="background:lightblue"|Aliáu |colspan="7" style="background:red" |Oposición | colspan="3" bgcolor="#bcbcbc" | |- | bgcolor="red" | |[[Fuercia Ecuador]] | colspan="10" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="3" style="background:red"|Oposición |- | bgcolor="orange" | |[[Izquierda Democrática (Ecuador)|Izquierda Democrática]] | colspan="3" style="background:lightblue"|Aliáu |colspan="5" |En Disputa |colspan="2" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="3" style="background:red"|Oposición |- | bgcolor="redorange" | |[[Movimientu Popular Democráticu]] | colspan="3" style="background:lightblue"|Sofitu Critico |colspan="7" style="background:red" |Oposición | colspan="3" bgcolor="#bcbcbc" | |- | bgcolor="#FE2EC8" | |[[Pachakutik]] | colspan="3" style="background:lightblue" |Aliáu |colspan="10" style="background:red" |Oposición |- | bgcolor="#DC143C" | |Unión Ecuatoriana |colspan="9" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="4" style="background:red"|Oposición |- | bgcolor="blue" | |[[Movimientu CREO]] | colspan="6" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="7" style="background:red"|Oposición |- | bgcolor="#01A9DB" | |[[Movimientu SUMA]] | colspan="6" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="7" style="background:red"|Oposición |- | bgcolor="purple" | |[[Rotura 25|Movimiento Ruptura 25]] | colspan="3" style="background:lightblue"|Aliáu |colspan="7" style="background:red" |Oposición | colspan="3" bgcolor="#bcbcbc" | |- | bgcolor="#87CEFA" | |[[Movimiento Concertación]] | colspan="9" bgcolor="#bcbcbc" | | colspan="4" style="background:red"|Oposición |} == Crítiques al Gobiernu de Rafael Correa == Mientres los sos 10 años de xestión, el réxime correísta foi califica d'autoritariu y "antidemocráticu" polos partíos d'oposición incluyíos el [[Movimientu Popular Democráticu]] y [[Pachakutik]]. Dalgunes de les crítiques compararon al correísmu col chavismu indicando que la continuidá del réxime de Rafael Correa y Alianza País llevaríen a una crisis económica similar a la [[Crisis en Venezuela de 2013-actualidá|crisis venezolana]]. La [[Unidá Popular (Ecuador)|Unidá Popular]] y diversos partíos d'izquierda que nes [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2017|eleiciones del 2017]] integraríen el [[Alcuerdu Nacional pol Cambéu]] consideren al so gobiernu como alloñáu de los postulaos de la izquierda, ye dicir un gobiernu de derecha que ye consideráu'l peor pa la clase trabayadora.[[Lourdes Tibán]] y demás dirixentes d'izquierda calificaron al gobiernu de "pseudorevolucionario",<ref>{{Cita web|url=http://www.une.org.ec/~une/index.php/2012-07-08-04-19-37/2012-07-08-04-20-19/55-boletinos-de-prensa/409-gobiernu-amenacia-con-llindar-derechu-a-la-educacion|títulu=XUNE - Gobiernu amenacia con llindar derechu a la educación|fechaaccesu=7 d'abril de 2017|apellíu=Henry|sitiuweb=www.une.org.ec|idioma=es-ES}}</ref> [[Geovanni Atarihuana]], direutor nacional d'Unidá Popular indico nuna entrevista: {{Cita|"nun vamos amedranar nos pola campaña anti socialista contra la izquierda revolucionaria. Porque la manipulación del falsu “socialismu del sieglu XXI” con que tapa'l so derechismu Correa y el so gobiernu corruptu nun nos va faer arriar les banderes del socialismu auténtico de los trabayadores."|Geovanni Atarihuana<ref>{{Cita web |url=http://www.revistarupturas.com/ye-necesariu-ganar-al-correismu-en-les |títulu=Ye necesariu ganar al correismu nes urnes |fechaaccesu=7 d'abril de 2017 |idioma=es-ES |sitiuweb=www.revistarupturas.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20241127182217/https://revistarupturas.com/ye-necesariu-ganar-al-correismu-en-les |fechaarchivu=2024-11-27 }}</ref>}} Ente que la izquierda considera a [[Alianza País]] como una formación de la "nueva derecha" per parte de la [[Derecha política|derecha]] opositora, que foi liderada por [[Guillermo Lasso]] y [[Jaime Nebot]], amosó nes sos crítiques les calificaciones yá señalaes d'autoritariu, pero nun declararon que nun seya un gobiernu d'izquierda.<ref>{{Cita web|url=http://www.eldiariointernacional.com/spip.php?article3634|títulu=RAFAEL CORREA: LA NUEVA DERECHA REVOLUCIONARIA - El Diariu Internacional|fechaaccesu=7 d'abril de 2017|sitiuweb=www.eldiariointernacional.com|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180316152809/http://www.eldiariointernacional.com/spip.php?article3634|fechaarchivu=2018-03-16}}</ref> Al igual que la izquierda espresaron los sos disgustos polos casos de corrupción ente los que s'atopen [[Casu Odebrecht|Odebrecht]] y [[Casu Petroecuador|Petroecuador]] qu'arreyó a figures clave del réxime de Correa como [[Carlos Pareya Yannuzelli]] y [[Jorge Glas]], y tamién la so contrariedá escontra la medría de la delda publica con [[República Popular China|China]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Guillermo Lasso esixe a la Fiscalía investigar a Jorge Glas por casu Capaya|url=http://www.eluniverso.com/noticias/2017/02/05/nota/6034654/guillermo-lasso-esixe-fiscalia-investigar-jorge-glas-casu-capaya|fecha=5 de febreru de 2017|fechaaccesu=7 d'abril de 2017|periódicu=El Universo|idioma=castellanu}}</ref> Organizaciones rellacionaes col sector educativu, como la [[Unión Nacional d'Educadores]] denunció la llamada "revolución educativa" como una falsedá al esistir el mediu millón de bachilleres fora de la universidá, a raigañu del exame de la [[Secretaría d'Educación Cimera, Ciencia, Teunoloxía ya Innovación]], y tamién el zarru de más de 60.000 escueles rurales cuando solo ellaboráronse 60 escueles del mileniu<ref>{{Cita web|url=http://periodicopcion.tk/index.php/politica/673-la-revolucion-educativa-el maquillaxe-de-la inoperancia-del-gobierno|títulu=La revolución educativa”: el maquillaxe de la inoperancia|fechaaccesu=7 d'abril de 2017|apellíu=Tatiana|sitiuweb=periodicopcion.tk|idioma=es-es}}</ref> == Ver tamién == * [[Rafael Correa]] * [[Presidente d'Ecuador]] * [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2006]] * [[Socialismu]] * [[Bolivarianismu]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * [https://web.archive.org/web/20090429085831/http://revolucionciudadana.com.ec/ Sitiu oficial de la Revolución Ciudadana] * Calapaqui, Karla (2016), [https://es.scribd.com/document/334090883/Criminalizacion-de Protestar-Ecuador-les-victimas-del-correismu Criminalización de la Protesta, Memories de Resistencia] {{Tradubot|Gobierno de Rafael Correa}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Revolución Ciudadana| ]] [[Categoría:Socialismu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] li2iz5ocj58vrtmwb82gufaoqhzrqxd Godfrey Binaisa 0 157201 4501318 4441490 2026-06-22T21:59:30Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501318 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Godfrey Binaisa''' {{nym}} foi un [[Abogacía|abogáu]] [[Uganda|ugandés]] que foi Fiscal Xeneral d'Uganda ente 1962 y 1968 y más tarde [[Presidente d'Uganda]] ente xunu de 1979 y mayu de 1980. Al momentu de la so muerte yera l'únicu ex-presidente vivu d'Uganda.<ref name="State Funeral for the Late Godfrey Binaisa"/> ==Carrera== Realizó los sos estudios nel [[King's College Budo]] y nel [[Makerere College]], llogró una llicenciatura en derechu nel [[King's College de Londres]] y exerció como tal en Kampala.<ref name="State Funeral for the Late Godfrey Binaisa">{{cita noticia|url=http://www.ugandaonline.net/news/view/9644/state_funeral_for_the_llate_godfrey_binaisa|títulu=State Funeral for the Late Godfrey Binaisa|date=5 d'agostu de 2010|work=Uganda Online|fechaaccesu=5 d'agostu de 2010|archiveurl=https://web.archive.org/web/20241211174541/https://www.ugandaonline.net/news/view/9644/state_funeral_for_the_llate_godfrey_binaisa|archivedate=2024-12-11}}</ref> Binaisa foi miembru de los partíos políticos [[Congresu Nacional d'Uganda]] y del [[Partíu Xuníu del Congresu]], mientres la década de 1950. Más tarde, xunir al [[Congresu Popular d'Uganda]], qu'en 1962 formó'l primer gobiernu tres la independencia del país. Foi nomáu Fiscal Xeneral esi añu, cargu nel cual que permaneció hasta 1968, cuando arrenunció por desalcuerdos col presidente [[Milton Obote]] con al respective de asuntos constitucionales, especialmente sobre los poderes presidenciales pa la detención. Tres el so arrenunciu como Fiscal Xeneral dedicar a l'actividá privada, depués de que [[Idi Amin]] tomara'l poder en 1971, se exilió de primeres en [[Londres]], onde foi contratáu pola oficina llocal de Graham y James, una firma internacional de derechu marítimu. Depués treslladóse a los [[Estaos Xuníos]], onde se desempeñó como "asistente llegal" na oficina central de Graham y James en [[San Francisco (California)|San Francisco]]. Casóse con [[Tomoko Yamamoto]] el 26 de xunetu de 2004 por aciu la ceremonia de bendición de la [[Ilesia de la Unificación]].<ref>{{cita noticia |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/3531260.stm|títulu=Ex-Uganda leader weds by satellite|work=BBC News |date=3 d'agostu de 2004}}</ref> Se conociero al traviés d'Internet.<ref name="State Funeral for the Late Godfrey Binaisa"/> Dixebrar en xunetu de 2005.<ref>{{cita noticia|url=http://www.newvision.co.ug/D/8/12/447262|títulu=Binaisa, wife part over land|work=[[New Vision]]|date=28 de xunetu de 2005|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120912161954/http://www.newvision.co.ug/D/8/12/447262|fechaarchivu=12 de setiembre de 2012}}</ref> ===Presidencia=== Col derrocamientu de Idi Amin en 1979, Binaisa tornó a Uganda. El 20 de xunu de 1979, foi nomáu Presidente d'Uganda pola Comisión Consultiva Nacional, que nesi entós yera l'Órganu Supremu de Gobiernu del [[Frente de Lliberación Nacional (Uganda)|Frente de Lliberación Nacional d'Uganda]] (UNLF, poles sos sigles n'inglés), una coalición d'antiguos exiliaos ugandeses que collaboraren na deposición de Idi Amin.<ref name="State Funeral for the Late Godfrey Binaisa"/> Binaisa movió a exércitu al xefe del exércitu, el brigadier [[Oyite Ojok]]; lo cual valió-y la destitución del so cargu'l 12 de mayu de 1980 pola Comisión Militar, un poderosu órganu del UNLF encabezada por [[Paulo Muwanga]]. Tres la destitución, el país tuvo dirixíu pola [[Comisión Presidencial d'Uganda]] (creada unos díes dempués los sucesos). == Referencies == {{llistaref}} {{NF|1920|2010}} {{ORDENAR: Binaisa, Godfrey}} {{Tradubot|Godfrey Binaisa}} [[Categoría:Presidentes d'Uganda]] kzxeoo7084dq5zn50nps2ecalfsv9cs Gabriella Aquaro 0 158397 4501243 4466144 2026-06-22T12:04:16Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501243 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Gabriella Aquaro''' {{nym}} ye una [[botánica]], [[profesora]], [[taxonomía|taxónoma]], [[Coleiciones, especímenes voucher y curadores|curadora]], y [[esploradora]] [[italianos|italiana]].<ref>{{Cita web |url=http://polaris.unical.it/user/report/visualizzacurriculum.php3?IDutente=900000021 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160326194450/http://polaris.unical.it/user/report/visualizzacurriculum.php3?IDutente=900000021 |fechaarchivu=2016-03-26 }}</ref> Desenvuelve actividaes académiques y científiques nel Muséu de [[historia natural]] de Calabria y [[Xardín Botánicu de la Universidá de Calabria]], [[Universidá de Calabria]]. == Delles publicaciones == * {{versalita|francesca Bellusci, gabriella Aquaro}}. 2008. '''''Contribution to the cytotaxonomical knowledge of four species of Serapias L. (Orchidaceae)'''''. Caryologia: Internat. J.of Cytology, Cytosystematics & Cytogenetics [http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00087114.2008.10589641 61 (3): 294 - 299 resume.] * {{versalita|gabriella Aquaro, katia francesca Caparelli, lorenzo Peruzzi}}. [[2008]]. [https://www.researchgate.net/publication/237415161_The_genus_Taraxacum_Asteraceae_in_Italy_I_A_systematic_study_of_Taraxacum_sect_Palustria '''''The genus Taraxacum (Asteraceae) in Italy. I. A systematic study of Taraxacum sect. Palustria''''']. Phytologia Balcanica 14 (1): 61 –67 * {{versalita|lorenzo Peruzzi, gabriella Aquaro, d. Gargano}}. [[2007]]. {{Enllaz rotu|1=el%20-%20Flora%20vascolare%20endemica%20di%20Calabria.%20Silene%20oenotriae%20Brullo.pdf '''''Contributo alla conoscenza della flora vascolare endémica di Calabria. 2. [[Silene]] oenotriae [[Brullo]] (Caryophyllaceae)''''' |2=http://www.societabotanicaitaliana.it/SBI/IBI%2039%20(2)%202007/383-388%20Peruzzi%20et%20a |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}. Informatore Botanico Italianu39 (2): 383-388, * --------------------, ---------------------, ------------, {{versalita|k.f. Caparelli, d. Gargano}}. [[2006]]. '''''Contributo alla conoscenza della flora vascolare endémica di Calabria. 1. Centaurea poeltiana Puntillo (Asteraceae)'''''. Inform. Bot. Ital. 38 (2): 451-455. * --------------------, ---------------------. [[2005]]. '''''Contribution to the cytotaxonomical knowledge of Gagea Salisb. (Liliaceae). II. Further karyological studies on Italian populations'''''. Candollea 60 (1): 237-253. * {{versalita|gabriella Aquaro, k.f. Caparelli, lorenzo Peruzzi, Giuliano Cesca}}. [[2005]]. '''''La ricerca embriologica: un utile strumento per studi biosistematici y di biologia riproduttiva'''''. Informatore Botanico Italianu 37 (1A): 12-13. * --------------------, {{versalita|lorenzo Peruzzi, giuliano Cesca}}. [[2004]]. '''''Numeri Cromosomici per la Flora Italiana: 1446-1454'''''. Informatore Botanico Italianu 36 (2): 419-424. * {{versalita|lorenzo Peruzzi, gabriella Aquaro, giuliano Cesca}}. [[2004]]. [http://www.zobodat.at/pdf/PHY_44_1_0069-0081.pdf '''''Distribution, Karyology and Taxonomy of Onosma helvetica subsp. lucana comb, nova (Boraginaceae) a Schizoendemic in Basilicata and Calabria (S. Italy).'''''] Phyton 44 (1): 69 - 81. * --------------, ---------------, -------------. [[2002]]. '''''Conferma della presenza in Calabria di Onosma lucana Lacaita (Boraginaceae)'''''. "Atti del 97° Congresso della Società Botanica Italiana", Lecce, 23-25/09, p. 178- === En Congresos === * {{versalita|gabriella Aquaro, lorenzo Peruzzi, giuliano Cesca}}. [[2005]]. '''''Morphological, cytotaxonomical and embryological studies in the genus Taraxacum Weber (Asteraceae, Lactuceae) in Calabria (S Italy)'''''. XVII International Botanical Congress, Viena (Austria), 17-23/07. * {{versalita|p. Brandmayr, g. Cesca, g. Aloise, gabriella Aquaro, y. de Rose, c. Milazzo, f. Puzzo, y. Sperone}}. 2004. '''''Percorsi didattici in un muséu scientifico: cosa risponde la scuola'''''. Convegno ANMS di Primavera, Palermo, 5-8 abril. {{botánicu|Aquaro|Aquaro}} == Ver tamién == == Referencies == {{llistaref}} * {{IPNI autor|Gabriella Aquaro|20004672-1}} == Enllaces esternos == {{wikispecies}} {{commonscat|botanists|Botánicos}} * [http://www.tandfonline.com/author/Aquaro%2C+Gabriella Bibliografía en Tandfonline de l'autora] {{NF|1979||Aquaro}} {{Tradubot|Gabriella Aquaro}} [[Categoría:Botánicos y botániques d'Italia]] [[Categoría:Algólogos y algólogues d'Italia]] [[Categoría:Taxónomos y taxónomes d'Italia]] [[Categoría:Curadores d'Italia]] [[Categoría:Escritores n'italianu]] [[Categoría:Escritores n'inglés]] [[Categoría:Escritores d'Italia]] 4bsiecs8i3p8gk0imf1w4c3f28jcl0p Georgia Kamari 0 158413 4501280 3903309 2026-06-22T16:10:18Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501280 wikitext text/x-wiki {{revisáu|t=20230118122522}} {{persona}} '''Georgia Kamari''' ([[Romanización (treslliteración)|romanización]] de '''Γεωργία Καμάρι'''; {{nym|paréntesis=non}}) ye una [[botánica]] [[grecia|griega]],<ref>http://kiki.huh.harvard.edu/databases/botanist_search.php?id=12772</ref> y desenvuelve la so actividá científica nel Institutu Botánicu, Seición de Bioloxía Vexetal, nel Departamentu de Bioloxía de la [[Universidá de Patras]]. Participa nel "''Proyeutu Desarrollu d'un Bancu de datos pa la flora de Grecia (FLORA HELLENICA)''", como profesora investigadora principal.<ref>{{Cita web |url=http://www.bat.uoi.gr/eng/files/cvs/Kyparissis_CV_en.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304104835/http://www.bat.uoi.gr/eng/files/cvs/Kyparissis_CV_en.pdf |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> == Delles publicaciones == * <span style="font-variant:small-caps">georgia Kamari</span>. 1995. ''Karyology as prominent factor in plant biosystematic''. Giornale botanico italianu 129 (1): 70-75 * <span style="font-variant:small-caps">th. Constantinidis, georgia Kamari</span>. 1995. ''Reports (401-414)''. En Kamari, G., Felber, F. & Garbari, F. (eds) ''Mediterranean chromosome number reports - 5]''. Fl. Medit. 5: 265-278 * <span style="font-variant:small-caps">[[phitos|Dimitrios Phitos]], [[Kamari|georgia Kamari]]</span>. [[1992]]. ''Bufonia euboica (Caryophyllaceae), a New Species from Greece''. Willdenowia 22 (1/2 ) : 81-83 * <span style="font-variant:small-caps"></span>. [[2006]]. '' {{botánicu|Kamari|Kamari, Georgia}} == Referencies == {{llistaref}} * {{IPNI autor|Georgia Kamari|14766-1}} == Enllaces esternos == {{wikispecies}} * [http://www.researchgate.net/profile/Georgia_Kamari/publications Bibliografía de l'autora en ReseachGate] {{NF|1943||Kamari, Georgia}} [[Categoría:Científicos y científiques de Grecia]] [[Categoría:Botánicos y botániques de Grecia]] [[Categoría:Taxónomos y taxónomes de Grecia]] [[Categoría:Escritores de divulgación científica]] [[Categoría:Escritores en griegu]] [[Categoría:Escritores n'inglés]] [[Categoría:Plantes descrites por Kamari]] [[Categoría:Persones de Grecia]] [[Categoría:Persones de Grecia]] ijc6gc2bn8kurwioxvzah4xrugkzl8m Gertrude Cox 0 158420 4501291 4484787 2026-06-22T17:07:54Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501291 wikitext text/x-wiki {{persona |nome de nacencia=Gertrude Mary Cox}} '''Gertrude Mary Cox''' {{nym}}<ref name=Anderson1990>{{enllaz rotu|1={{Citation| publisher = National Academies Press| last = Anderson| first = Richard L| títulu = Gertrude Mary Cox, 1900-1978: A Biographical Memoir| fechaaccesu = 16 d'ochobre de 2012| añu = 1990| url = http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/Cox_Gertrude.pdf}} |2=http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/Cox_Gertrude.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref> foi una [[estadística]] d'[[Estaos Xuníos]].<ref>{{Cita web|url=https://mujeresconciencia.com/2014/06/09/gertrude-cox-la-primer-dama-de-la-estadistica/|títulu=Gertrude Cox, la primer dama de la Estadística}}</ref>La so escepcional habilidá organizadora y la so convencimiento de que les estadístiques precisaben ser práutiques pa los investigadores llevar a tender una ponte ente teóricos ya investigadores.<ref>[http://www.nasonline.org/member-directory/deceased-members/20001500.html Gertrude M. Cox]</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.aprender-mat.info/historyDetail.htm?id=Cox|títulu=Gertrude Mary Cox|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180624010725/http://www.aprender-mat.info/historyDetail.htm?id=Cox|fechaarchivu=2018-06-24}}</ref> == Estudios == Primeramente, Cox preparar pa ser diaconisa na Ilesia Episcopal Metodista, pero decidió siguir una vida más académica, llicenciándose en [[Matemátiques]] na [[Universidá Estatal de Iowa]] en 1929. Recibió'l primer premiu de la llicenciatura cimera en [[Estadística]] pola Universidá Estatal de Iowa en 1931. Dende 1931 hasta 1933 estudió Estadística psicolóxica y exerció d'ayudante na Universidá de California, Berkeley.<ref>{{Cita web|url=http://www.revistasbolivianas.org.bo/scielo.php?pid=S9876-67892011000100011&script=sci_arttext&tlng=ye|títulu=Historia de la Estadística|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250415213334/http://www.revistasbolivianas.org.bo/scielo.php?pid=S9876-67892011000100011&script=sci_arttext&tlng=ye|fechaarchivu=2025-04-15}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.encyclopediaofmath.org/index.php/Cox,_Gertrude_Mary|títulu=Cox, Gertrude Mary|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180624035648/https://www.encyclopediaofmath.org/index.php/Cox,_Gertrude_Mary|fechaarchivu=2018-06-24}}</ref> == Vida profesional == Volvió a Iowa en 1933 p'ayudar a [[George Snedecor]] encabezando l'acabante crear Llaboratoriu Estadísticu, y foi nomada profesora axunta investigadora en 1939. Mientres esti periodu trabayó n'Estadística y empezó a investigar en diseñu esperimental. Tamién axuntó una serie de notes sobre diseño estándar, que finalmente configuraron el llibru ''Diseños Esperimentales'', escritu xunto con [[William G. Cochran]] y publicáu en 1950.<ref name="MujeresConCiencia">{{cita web|url=http://mujeresconciencia.com/2015/01/13/gertrude-mary-cox-estadistica/|títulu=Gertrude Mary Cox, estadística · Efemérides · Muyeres con ciencia|fechaaccesu={{fecha|13|1|2015}}|autor=Marta Macho Stadler|enllaceautor=|apellíu=Macho Stadler|nome=Marta|fecha=|idioma={{enllace idioma|español}}|sitiuweb=|editorial=mujeresconciencia.com|nome2=Juan Ignacio|apellíu2=Pérez}}</ref> En 1940 foi escoyida pa entamar y dirixir el Departamentu d'Estadística Esperimental na Facultá d'Agricultura de la [[Universidá de Carolina del Norte]], como resultáu d'una nota al pie nuna carta de Snedecor a la Universidá na cual encamentaba a cinco homes, anque añadía “De xacíu, si pudierais considerar una muyer pa esti puestu, yo encamentaría a Gertrude Cox del mio equipu”. En xineru de 1941, el departamentu empezó a funcionar con Cox como primer muyer direutora de departamentu y catedrática d'esta Universidá, un cambéu aparente que camudó'l cursu de les estadístiques en Carolina del Norte.<ref name=Bailey1994>{{cita llibru|apellíu1=Bailey|nome1=Martha J.|títulu=American Women in Science|fecha=1994|editorial=ABC-CLIO|allugamientu=Santu Barbara|isbn=0-87436-740-9|páxina=72}}</ref> Fundóse l'Institutu d'Estadística de la Universidá de Carolina del Norte en 1944 con Cox como direutora, añadiendo munchos nuevos miembros facultativos, incluyíu Cochran. Contrató a [[Harold Hotelling]] pa dirixir el nuevu Departamentu d'Estadística Matemática en 1946 y en 1949 ayudó a enllantar el Departamentu de Bioestadística na Facultá de Salú Pública, con [[Bernard G. Greenberg como direutor. Los trés departamentos espolletaron so la so direición, apurriendo munches de les figures estadístiques d'anguaño. Cox siguió enseñando, perfilando nos sos munchos años de consultoría como producir exemplos práuticos de la vida real pa ilustrar diseños esperimentales, que fueron impecablemente calculaos antes de la llegada de los ordenadores. Retirar del so cargu universitariu y del Institutu d'Estadística en 1960 pa entamar y dirixir la División d'Investigación Estadística del [[Research Triangle Institute]] (RTI). Dende 1965 exerció como asesora del RTI y de les axencies gubernamentales. Nesos años camudó la so orientación, dirixéndola escontra l'esterior, promocionando actividaes estadístiques n'Exiptu y Tailandia. Fixo 23 viaxes internacionales y mientres la so “xubilación” recibió munches visites internacionales en [[Raleigh (Carolina del Norte)]], que veníen visitala y conocer les instalaciones del RTI qu'ella ayudara a construyir. Les contribuciones de Cox inclúin la so participación activa en sociedaes y organizaciones estadístiques. En 1945, aportó a [[Redactor xefe|redactora xefe]] (mientres 11 años) del ''Biometrics Bulletin'' de la American Statistical Association (ASA). En 1947 fundó la Biometric Society y foi presidenta de l'ASA en 1956 y de la Biometric Society en 1968 y 1969. Recibió ensame de reconocencies a lo llargo de la so vida. En 1944, facer sociu de la American Statistics Association y del Institute of Mathematical Statistics. En 1949 convertir na primer muyer electa nel International Statistical Institute. En 1957, nomar sociu d'honor de la Royal Statistical Society. En 1975 foi escoyida pa la Nacional Academy of Sciences. En 1977 instaurar nel so honor la beca d'investigación Gertrude M. Cox, dotada con 200.000 dólares, na Universidá de Carolina del Norte.<ref name="Bailey1994"/> Amás de los sos llogros profesionales, conocer pol interés personal que se tomó colos familiares, amigos, muyeres y fíos de los sos compañeros. La Memoria del Departamentu d'Estadística na Universidá de Carolina del Norte caltién munches alcordances del so llabor ellí, dende retayos de noticies de premios al departamentu a invitaciones de boda o tarxetes de navidá unviaes o recibíes. Cox morrió de leucemia n'ochobre de 1978. Nun artículu conmemorativo, trés de los sos compañeros escribieron “p'aquellos de nós que fuimos afortunaos de tar con ella tanto tiempu, Raleigh nunca va ser lo mesmo” (Anderson y otros, 1979). == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos== *[http://www.lib.ncsu.edu/findingaids/mc00117 Gertrude Mary Cox Collection, 1918-1983] (North Carolina State University Libraries) *[http://www.agnesscott.edu/lriddle/women/cox.htm "Gertrude Cox", Biografíes de Muyeres Matemátiques], [[Agnes Scott College]] *[http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Mathematicians/Cox.html Biografía en MacTutor] *[http://www.amstat.org/about/statisticiansinhistory/index.cfm?fuseaction=biosinfo&BioID=2 ASA: Gertrude M. Cox] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151208055620/http://www.amstat.org/about/statisticiansinhistory/index.cfm?fuseaction=biosinfo&BioID=2 |date=2015-12-08 }} *[http://www.ncsu.edu/gertrudecox Gallardón NC State University Gertrude Cox] {{NF|1900|1978|Cox}} {{Tradubot|Gertrude Cox}} [[Categoría:Estadísticos d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Científicos y científiques d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Matemáticos y matemátiques d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Miembros de la American Statistical Association]] 04binitirdq75tv46dh4xd6nddsbqz6 Giulia Rivera Campanile 0 158432 4501300 4295568 2026-06-22T18:53:51Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501300 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Giulia Rivera Campanile''' {{nym}}<ref>{{versalita|g.chr. Hirsch}}. [[2013]]. '''''Index Biologorum: Investigatores · Laboratoria Periodica'''''. Ed. ilustrada de Springer-Verlag, 546 p. ISBN 364299380X, ISBN 9783642993800</ref> foi una [[botánica]], [[micóloga]], [[liquenóloga]], [[fitopatoloxía|fitopatóloga]], [[profesora]], [[taxonomía|taxónoma]], [[Coleiciones, especímenes voucher y curadores|curadora]], y [[esploradora]] [[italianos|italiana]].<ref>http://kiki.huh.harvard.edu/databases/botanist_search.php?mode=details&id=68820</ref> == Carrera == Desenvolvió actividaes académiques y científiques na "Real Estación de [[Fitopatoloxía]], en Via S. Susanna 13, de Roma<ref>[https://books.google.com.ar/books?id=A8KxBgAAQBAJ&pg=PA249&lpg=PA249&dq=Giulia+Rivera+Campanile&source=bl&ots=zDlADfyokB&sig=b5qc5y4_lUuhS3zHX4LOu-X6WHU&hl=es-419&sa=X&ved=0ahUKEwil6KGOm8vLAhXGipAKHZz9AewQ6AEILDAC#v=onepage&q=Giulia%20Rivera%20Campanile&f=false Data de l'autora en Index Biologorum: Investigatores · Laboratoria Periodica]</ref> == Honores == === Membresías === * Società Botanica Italiana, * Società Italiana di Scienze della Vegetazione.<ref name=ber>{{Cita web |url=http://polaris.unical.it/user/report/visualizzacurriculum.php3?IDutente=1721431780 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160329101021/http://polaris.unical.it/user/report/visualizzacurriculum.php3?IDutente=1721431780 |fechaarchivu=2016-03-29 }}</ref> {{botánicu|Riolen.|Campanile}} == Ver tamién == * [[micólogos]] == Referencies == {{llistaref}} * {{IPNI autor|Giulia Rivera Campanile|16839-1}} == Enllaces esternos == {{wikispecies}} {{commonscat|botanists|Botánicos}} * [ Bibliografía en ResearchGate de l'autora] * [ Bibliografía en Tandfonline de l'autora]] {{NF|1896|1972|Campanile}} {{Tradubot|Giulia Rivera Campanile}} [[Categoría:Botánicos y botániques d'Italia]] [[Categoría:Micólogos y micólogues d'Italia]] [[Categoría:Taxónomos y taxónomes d'Italia]] [[Categoría:Fitopatólogos y fitopatólogues]] [[Categoría:Liquenólogos y liquenólogues d'Italia]] [[Categoría:Escritores n'italianu]] [[Categoría:Escritores n'inglés]] [[Categoría:Escritores en llatín]] [[Categoría:Escritores d'Italia]] [[Categoría:Persones de Roma]] 188l3r25zdr8cegxacobj96dbxiuh3g Gloria Mabel Dubner 0 158445 4501308 4412953 2026-06-22T20:35:12Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 4 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501308 wikitext text/x-wiki {{persona |fecha de nacencia= {{fecha|5|5|1950|edad}} |lugar de nacencia= {{bandera|Arxentina}} [[Chajarí]], [[provincia d'Entre Ríos]] |nacionalidá={{ARG}} |fíos=3 |área=[[Astrofísica]]<ref name=conicetperfil /> |empleador=[[Institutu d'Astronomía y Física del Espaciu]]}} '''Gloria Mabel Dubner''' {{nym}} ye una [[astrofísica]] [[arxentina]] direutora del [[Institutu d'Astronomía y Física del Espaciu]] (IAFE), Investigadora Cimera nel [[CONICET]] y el [[IAFE]] siendo la so área d'estudiu principalmente les [[supernova|supernoves]].<ref name="conicetcangrejo">{{cita web|url=http://www.conicet.gov.ar/los misterios-en-el-interior-de-la nebulosa-del cámbaru/|títulu=Los misterios nel interior de la Nebulosa del Cámbaru|fechaaccesu=10 de mayu de 2017|sitiuweb=conicet.gov.ar|idioma=castellanu}}</ref><ref name="educar">{{cita web|url=https://www.educ.ar/dinamico/UnidadHtml__get__de468ecd-2f54-4036-9364-46a639b75953/92848/data/8b126159-7a0a-11y1-8247-ed15y3c494af/index.html|títulu=El descubrimientu del cielu. Diálogu cola astrofísica Gloria Dubner|autor=Luis Gruss|idioma=castellanu|fechaaccesu=16 de payares de 2015}}</ref><ref name=lncangrejo>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/2022507-astronomas-argentinas-llogren-la imaxe-mas-precisa-de-la nebulosa-del cámbaru|títulu=Astrónomes arxentines llogren la imaxe más precisa de la Nebulosa del Cámbaru|sitiuweb=lanacion.com.ar|idioma=castellanu|fechaaccesu=19 de mayu de 2017}}</ref> == Educación == Dubner estudió [[llicenciatura]] en [[física]] y recibióse en 1974 de llicenciada, pola [[Universidá de Buenos Aires]] a los 23 años,<ref name=entremujeres /> y doctoróse tamién en física<ref name=conicetperfil>{{cita web|url=http://ri.conicet.gov.ar/author/1134|títulu=DUBNER, GLORIA MABEL|autor=CONICET|idioma=castellanu|fechaaccesu=17 de payares de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180902084159/http://ri.conicet.gov.ar/author/1134|fechaarchivu=2018-09-02}}</ref> pola [[Universidá Nacional de La Plata]] nel añu 1982.<ref name=iarboletin /> == Trayeutoria profesional == Ente 1975 y 1987 trabayó nel [[Institutu Arxentín de Radioastronomía]].<ref name=iarboletin /> En 2012 foi parte del comité organizador de la IAU pal eventu internacional d'Alcuentru de Muyeres en Astronomia XXVIII.<ref name="JPL">{{cita web|url=http://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?sstr=5793|títulu=Women in Astronomy|autor=IAU|idioma=inglés|fechaaccesu=16 de payares de 2015}}</ref> Ye miembru activu de la [[Unión Astronómica Internacional]], y trabaya coles divisiones "Technologies and Data Science", "High Energy Phenomena and Fundamental Physics", "Stars and Stellar Physics", "Interstellar Matter and Local Universe", "Radio Astronomy", "Massive Stars" y "Astrochemistry".<ref name="iauprofile">{{cita web|url=http://www.iau.org/administration/membership/individual/5806/|títulu=Gloria M. Dubner|autor=IAU|idioma=inglés|fechaaccesu=16 de payares de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180823143631/https://www.iau.org/administration/membership/individual/5806/|fechaarchivu=2018-08-23}}</ref> Desempéñase como direutora del grupu de Supernoves y Mediu Interestelar nel [[Institutu d'Astronomía y Física del Espaciu]],<ref name=iarboletin /> dende onde realiza collaboraciones con científicos internacionales y publica los sos estudios en revistes de ciencia como [[The Astrophysical Journal Letters]].<ref name="dicytsupernova">{{cita web|url=http://www.dicyt.com/noticias/confirmen-que-los rayos-cosmicos-aniciar en-los-remanentes-de-supernova|títulu=Confirmen que los rayos cósmicos aniciar nos remanentes de supernova|autor=dicyt|idioma=castellanu|fechaaccesu=1 d'avientu de 2015}}</ref> Dende 2009 ye tamién Direutora del IAFE.<ref name="exactasestrellas">{{cita web|url=https://exactes.uba.ar/noticies/la estrella-ye-el-iafe/|títulu=La estrella ye'l IAFE|autor=Cecilia Draghi|idioma=castellanu|fechaaccesu=17 de marzu de 2018}}</ref> Participó del proyeutu pa llograr la imaxe más precisa hasta'l momentu de la Nebulosa del Cámbaru, utilizando les 27 antenes del Very Large Array Telescope.<ref name=lncangrejo /> [[Ficheru:RAGCYT - Gloria Dubner.webm|thumb|RAGCYT - Gloria Dubner]] == Premios y reconocencies == [[Ficheru:Gloria Dubner en la Legislatura.jpg|thumb|Gloria Dubner recibiendo la distinción de la Ciudá de Buenos Aires na llexislatura xunto a la Dra. Silvia Rebora, Subsecretaria de Mediu Ambiente de la Nación (a la izquierda) y la Dra. Diana Maffia, direutora del Observatoriu de Xéneru na Xusticia (a la derecha).]] * 2005: premiu “Enrique Gaviola” de l'Academia Nacional de Ciencies Exactes, Físiques y Naturales n'Astronomía.<ref name=parllamentariu /> * 2008: designar nel so nome al asteroide 9515 1975 RA2 n'honor a la so trayeutoria como astrofísica y pol so trabayu polos derechos de les muyeres nes ciencies, pasando a llamase dende entós [[(9515) Dubner]].<ref name=P12>{{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/las12/13-4329-2008-08-22.html|títulu=Los güeyos nel cielu|autor=Verónica Engler|idioma=castellanu|fechaaccesu=16 de payares de 2015}}</ref><ref name=entremujeres>{{cita web|url= http://entremujeres.clarin.com/trabajo/bellisimo-ver-esplotar-supernovas_0_1334867269.html|títulu=“Ye bellísimo ver esplotar a les supernoves”|autor=Elena Peralta|idioma=castellanu|fechaaccesu=16 de payares de 2015}}</ref><ref name=iarboletin>{{cita web|url=http://www.iar.unlp.edu.ar/boletin/bol-set08.htm#3g|títulu=Asteroide Dubner|autor=iar-unlp|idioma=castellanu|fechaaccesu=16 de payares de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181102174922/http://www.iar.unlp.edu.ar/boletin/bol-set08.htm#3g|fechaarchivu=2018-11-02}}</ref><ref name="lunadubner">{{cita web|url=https://www.luna.ovh/planeta/es/(9515)_Dubner|títulu=(9515) Dubner|sitiuweb=lluna.ovh|idioma=castellanu|fechaaccesu=30 de mayu de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180902052234/https://www.luna.ovh/planeta/es/(9515)_Dubner|fechaarchivu=2018-09-02}}</ref> * 2010: premiu Universidá de Buenos Aires a la Divulgación de Conteníos Educativos na categoría Producciones Gráfiques.<ref name=parllamentariu /> * 2010: declarada "Personalidá destacada nel campu de les Ciencies de la Ciudá Autónoma de Buenos Aires".<ref name=cedom>{{cita web|url=http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/normes/lleis/llei3601.html|títulu=LEY N° 3.601|autor=cedom|idioma=castellanu|fechaaccesu=17 de payares de 2015}}</ref><ref name=parllamentariu>{{cita web|url=http://www.parlamentario.com/noticia-40824.html|títulu=Gloria Dubner va ser reconocida como Personalidá Destacada de les Ciencies|autor=parllamentariu|idioma=castellanu|fechaaccesu=17 de payares de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180902013500/http://www.parlamentario.com/noticia-40824.html|fechaarchivu=2018-09-02}}</ref> * 2016: premiu Consagración 2016 n'Astronomía pola Academia Nacional de Ciencies Exactes, Físiques y Naturales.<ref name=iafepremio>{{cita web|url=http://www.iafe.uba.ar/docs/Premios-y-dist.html|títulu=Premiu y Distinciones|autor=iafe.uba.ar|idioma=castellanu|fechaaccesu=22 de mayu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161213104111/http://www.iafe.uba.ar/docs/Premios-y-dist.html|fechaarchivu=2016-12-13}}</ref> == Ver tamién == == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Gloria M. Dubner}} {{commonscat|Astronomers from Argentina|Astrónomos d'Arxentina}} {{NF|1950||Dubner}} {{Tradubot|Gloria Mabel Dubner}} [[Categoría:Astrónomos y astrónomes]] [[Categoría:Astrónomos y astrónomes d'Arxentina]] [[Categoría:Profesores d'Arxentina]] [[Categoría:Científicos y científiques d'Arxentina]] [[Categoría:Astrofísicos y astrofísiques d'Arxentina]] [[Categoría:Chajarienses]] 062ctutocddw83xc15o4ot11dopbdf2 Gulnara Mehmandarova 0 158468 4501390 4252624 2026-06-23T07:38:52Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501390 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gulnara Mehmandarova}} {{persona}} '''Gulnara Mehmandarova''' ({{lang-az|'''Gülnarə Mehmandarova'''}}; {{nym|paréntesis=non}}) ye una [[arquiteuta]], [[investigadora]] ([[historia de l'arquiteutura|historiadora de l'arquiteutura]] y del [[historia del arte|arte]]);<ref>{{cita web| url= https://archnet.org/archive/message_197555| títulu= Center of islamic culture in Scandinavia| obra= ArchNet| fecha= 2016| fechaaccesu= 28 de payares de 2017| idioma= en| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20171201030327/https://archnet.org/archive/message_197555| fechaarchivu= 2017-12-01}}</ref> y, miembru correspondiente de l'Academia Internacional d'Arquiteutura de Países Orientales. Gulnara Kamal Mehmandarova tien un [[PhD|doctoráu]] en teoría y hestoria de l'arquiteutura y en [[restauración arquitectónica]] de monumentos patimoniales arquiteutónicos. Publicó más de setenta artículos científicos.<ref name=Khinalyg>{{cita llibru |apellíu=Mehmandarova| nome =Gulnara |enllaceautor= |añu=1998 |allugamientu=Baku |títulu= Khinalyg |páxines=164|editorial=Azerbaijan Encyclopaedia |isbn=5-89600-202-5}}</ref><ref>{{cita publicación |autor= Gulnara Mehmandarova |url= http://azer.comaiweb/categories/magazine/62_folder/62_articles/62_khinalig.html |títulu= "Khinalig: Linguists Dream, Invaders' Nightmare" |títulu-trad= "Khinalig: Los llingüistes suañen, la velea de los invasores" |editor= Azerbaijan International |volume= 6:2 (branu de 1998) |páxines= 50-51 |idioma= en }}</ref> == Trabayos en sitios del Patrimoniu Mundial, UNESCO == === Llistáu de Patrimoniu de la Humanidá (WHL), UNESCO<ref>{{cita web| url= https://www6.dict.cc/wp_examples.php?lp_id=1&lang=en&s=International%20Council%20on%20Monuments%20and%20Sites | títulu= World Heritage Site. UNESCO| fecha= 2015| fechaaccesu= 28 de payares de 2017| idioma =en}}</ref> === Documentos pa la inclusión de monumentos arquiteutónicos pa la Llista de [[Patrimoniu de la Humanidá]], de la [[UNESCO]], que se convirtió nel primer llugar n'Azerbaixán en ser clasificáu como Patrimoniu de la Humanidá, pola UNESCO, fueron preparaos por Gulnara Mehmandarova:<ref name="unesco1">{{cita web| url= http://whc.unesco.org/uploads/nominations/958.pdf | títulu= Walled City of Baku with the Shirvanshah's Palace and Maiden Tower| títulu-trad= Ciudá cercada de Bakú col Palaciu de Shirvanshah y la Torre de la Doncella |idioma =en|fecha =setiembre de 2000| fechaaccesu= 27 de payares de 2017}}</ref> ==== Ciudá interior "Icheri sheher" ==== En [[2000]], la Ciudá cercada de Bakú ([[Azerbaixán]]) col Palaciu de Shirvanshah y la Torre de la Doncella, foi declarada Patrimoniu de la Humanidá (WHL) UNESCO:<ref name="unesco1"/> * [[Ciudá Vieya (Bakú)| Ciudá cercada de Bakú]]; * [[Palaciu de los Shirvanshah]]; * [[Torre de la Doncella|Torre de la Doncella de Bakú]]. Y, documentos pa la inclusión de monumentos arquiteutónicos pa una Tentativa Llista de [[Patrimoniu de la Humanidá]], de la [[UNESCO]] unviaos por Gulnara Mehmandarova.<ref name="unesco4">[http://whc.unesco.org/en/tentativelists/1172/ Surakhany, Atashgyakh (Fire - worshippers, temple - museum at Surakhany)]</ref><ref name="unesco2">[http://whc.unesco.org/en/tentativelists/1173/ The mausoleum of Nakhichevan (#)]</ref><ref name="unesco3">{{cita web |url = http://whc.unesco.org/en/tentativelists/1576/ |títulu = Sheki, the Khan's Palace |añu = 2001 |editorial = Official site of [[UNESCO]] |urlarchivu = https://www.webcitation.org/67gCtOQJ9?url=https:// |fechaarchivu = 15 de mayu de 2012 |deadurl = yes |idioma = en }}</ref> ==== Templu de Fueu "Ateshgah" ==== * En [[1998]], el Templu de Fueu "Ateshgah" nel [[Raión de Surakhany]] ([[Azerbaixán]]) foi nomáu pa la Llista de [[Patrimoniu de la Humanidá]], de la [[UNESCO]].<ref name="unesco4"/><ref>{{cita web| url = http://gailvoice.com/baku-ateshgah-fire-temple/| títulu = Baku Ateshgah ”Fire Temple”| obra = GailVoice| fecha = 5 de febreru de 2015| fechaaccesu = 28 de payares de 2017| idioma = en| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20180811180949/http://gailvoice.com/baku-ateshgah-fire-temple/| fechaarchivu = 2018-08-11}}</ref> ==== Mausoleos de Naxçıvan ==== * En 1998, los siguientes mausoleos en [[Naxçıvan (ciudá))|Naxçıvan]] ([[Azerbaixán]]) fueron nomaos pa la Llista de Sitios [[Patrimoniu de la Humanidá]], de la [[UNESCO]]:<ref name="unesco2"/> * [[Mausoléu del fíu de Yusif Kuseyir]]; * [[Mausoléu de Momine Khatun]]; * [[Mausoléu de Gulustan]]; * [[Mausoléu na villa de Karabaglar]] ==== Palaciu de Shaki Khans ==== En [[2001]], [[Palaciu de los Kanes de Şəki|el Palaciu de los Şəki Khans]] ([[Şəki]], [[Azerbaixán]]) foi nomáu pa la Llista de Sitios [[Patrimoniu de la Humanidá]], de la [[UNESCO]].<ref name="unesco3"/> == Obra col Conseyu Internacional de Monumentos y Sitios (ICOMOS) == * ICOMOS-CIVVIH — miembru del Comité Científicu Internacional sobre Pueblos Históricos y Pueblos de ICOMOS;<ref>{{cita web| url= http://boulevard-guesthouse.az/index.htm/en/the-baku-ateshgah/| títulu= The '''Baku Ateshgah'''| obra= GuestHouse.az| fecha= 2015| fechaaccesu= 28 de payares de 2017| idioma= en| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20171201034826/http://boulevard-guesthouse.az/index.htm/en/the-baku-ateshgah/| fechaarchivu= 2017-12-01}}</ref> * ICOMOS-IWC — miembru del Comité Internacional Científicu de la Madera de ICOMOS; * Presidencia d'[[Azerbaixán]] nel Comité del [[ICOMOS|Conseyu Internacional de Monumentos y Sitios]] (ICOMOS) == Honores == === Membresías n'Uniones d'Arquiteutos === * Asociación Nacional d'Arquiteutos de Noruega; * Sociedá pa la preservación de monumentos antiguos de Noruega; * Academia Internacional d'Arquiteutura de los Países Orientales; * Unión d'Arquiteutos d'Azerbaixán; * Unión d'Arquiteutos de la [[XRSS]] — Xunión Soviética. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{traducíu ref|en|Gulnara Mehmandarova|807012580}} * [http://mehmandarov.blogg.no El so blogue en noruegu.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181222093643/http://mehmandarov.blogg.no/ |date=2018-12-22 }} * [https://report.az/en/multimedia/ateshgah-land-of-eternal-fire-photos/ "Ateshgah" - tierra de fueu eterno.] {{NF|1959||Mehmandarova, Gulnara}} [[Categoría:Historiadores de l'arquiteutura d'Azerbaixán]] [[Categoría:Profesores d'Azerbaixán]] [[Categoría:Arquiteutos y arquiteutes d'Azerbaixán]] [[Categoría:Académicos y académiques d'Azerbaixán]] [[Categoría:Historiadores de l'arquiteutura]] [[Categoría:Escritores n'azerí]] [[Categoría:Escritores n'inglés]] [[Categoría:Científicos y científiques d'Azerbaixán]] [[Categoría:Persones de Bakú]] e8r2qywfixnghz2ty0hjyuempyce4nv George Soros 0 159943 4501279 4484780 2026-06-22T16:01:13Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 6 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501279 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''George Soros''' (n'[[húngaru]]: ''György Soros'' y nacíu como '''György Schwartz''') {{nym}} ye un [[magnate]], multimillonariu y [[Especulación (economía)|especulador financieru]]<ref name="open">[http://www.opensocietyfoundations.org/people/george-soros Resume biográficu] de George Soros o de la páxina oficial de la ''Open Society Foundations''.</ref> húngaru d'orixe xudíu.<ref>William Shawcross, [http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,986919-1,00.html "Turning Dollars into Change,"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100508052348/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,986919-1,00.html |date=2010-05-08 }} Time Magazine, 1 de setiembre de 1997.</ref> Ye presidente del [[Soros Fund Management]] y fundador de [[Grupu de fondos Quantum|Quantum Fund]]. Ye conocíu por ser «''l'home que provocó la quiebra del [[Bancu d'Inglaterra]]''» el 16 de setiembre de 1992, episodiu llamáu [[miércoles negru]], onde Soros llogró unes ganancies d'unos 1000 millones de dólares<ref>Mallaby, Sebastian, More Money Than God , Penguin, 2010, p.167. ISBN 978-1-59420-255-1.</ref> y produció perdes al Estáu británicu por valor d'unes 3400 millones de llibres. Ye una de les persones más riques del mundu, con 24&nbsp;200 millones de dólares en 2015 según ''[[Forbes]]''.<ref>{{cita publicación |títulu=#30 George Soros|url=http://www.forbes.com/profile/george-soros/|fechaaccesu=20 de febreru de 2015|editorial=Revista Forbes|fecha=19 de febreru de 2015}}</ref> Ye un gran partidariu del [[neolliberalismu económicu]] y les sos polítiques, ideoloxía que sofita nel mundu gracies a les sos donaciones económiques y fundaciones<ref>{{cita web|apellíos1=Shawcross|nome1=William|títulu=Turning dollars into change|url=http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,986919-1,00.html|editorial=Revista Time|idioma=inglés|fecha=1 de setiembre de 1997|fechaaccesu=20 de febreru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220104180004/http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,986919-1,00.html|fechaarchivu=2022-01-04}}</ref>, y de la mesma, del intervencionismu estatal, popularizando la espresión "[[fundamentalismu de mercáu]]" nel so llibru ''La crisis del capitalismu global''. Soros defende la filosofía de ''[[sociedá abierta]]'', bien influyida pol lliberalismu del filósofu [[Karl Popper]]. Ente 1979 y 2011, Soros donó más de 8000 millones de dólares a «''causes rellacionaes cola educación, la salú pública y los derechos humanos''».<ref>{{cita publicación |apellíos1=Gershowitz|nome1=Martin|títulu=George Soros Gets Hitched for Third Time|url=http://www.jewishvoiceny.com/index.php?option=com_content&view=article&id=5415:george-soros-gets-hitched-for-third-time&catid=108:jewcy-news&Itemid=291|fechaaccesu=20 de febreru de 2015|editorial=The Jewish Voice|fecha=4 d'ochobre de 2013}}</ref> Soros xugó un papel clave na vuelta de los [[Bloque del Este|Estaos socialistes]] d'Europa al [[sistema capitalista]],<ref>{{cita publicación |apellíos1=Murphy|nome1=Brendan|títulu=Finance: The Unifying Theme|url=http://www.theatlantic.com/magazine/archive/1993/07/finance-the-unifying-theme/305148/|fechaaccesu=20 de febreru de 2015|editorial=The Atlantic|fecha=1 de xunetu de 1993}}</ref> ente 1984 y 1989, sofitando por casu al movimientu sindical anticomunista [[Solidarność|Solidaridá]] en [[República Popular de Polonia|Polonia]] o sofitando la [[Carta 77]] en [[Checoslovaquia]].<ref>George Soros, A Biographical Note, dated mayu de 2006, at [http://www.georgesoros.com/?q=about_george_soros www.georgesoros.com]</ref> Ye presidente de la [[Open Society Foundations]], una de les organizaciones qu'enríen los fondos donaos; foi miembru de la xunta del [[Council on Foreign Relations]]. Los sos críticos señalen qu'estes cuantiosas donaciones tán dirixíes a caltener el [[orde social]] esistente y la hexemonía mundial del capitalismu.<ref>{{cita web |apellíos1=De Cock, Böhm|nome1=Christian, Steffen|títulu=Liberalist Fantasies: Žižek and the Impossibility of the Open Society|url=http://org.sagepub.com/content/14/6/815|editorial=SAGE Journals|idioma=inglés|fechaaccesu=20 de febreru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130216043516/http://org.sagepub.com/content/14/6/815|fechaarchivu=16 de febreru de 2013}}</ref> Dalgunos de los sos oponentes llámen-y la [[Estrella de la Muerte]], en rellación cola estación de combate del Imperiu en [[Star Wars]].<ref>{{cita publicación|apellíos1=Uría|nome1=Lluís|títulu=L'amenazadora ‘Estrella de la Muerte'|url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20181013/452312928224/la-amenazadora-estrella-de-la muerte.html|fechaaccesu=|publicación=La Vanguardia|fecha=14 de d'ochobre de 2018}}</ref> == Biografía == === Familia === El so padre foi l'abogáu húngaru [[Tivadar Soros]]. Tivadar, entós llamáu Theodor, ye conocíu nos medios rellacionaos col idioma internacional [[esperantu]] como editor y escritor. Ello ye que George ye citáu de cutiu como unu de los pocos [[falantes nativos d'esperantu]] anque realmente'l so idioma nativu como tal ye l'húngaru, foi una parte importante del so padre y de la so mocedá.<ref>[http://www.delbarrio.eu/2008/03/falar-esperantu-como-un-nativu.htm Falar esperantu como un nativu]</ref><ref>The billionaire native Esperantu speaker?, entrevista col traductor de la obra del padre de George Soros, ''Maskerado ĉirkaŭ la morto'' {{en}}</ref> El so padre na obra n'esperantu "''Modernaj Robinzonoj''" rellata'l so cautiverio como [[prisioneru de guerra]] mientres y dempués de la [[Primer Guerra Mundial]], la so fuga travesando [[Siberia]] y la so salida de [[Rusia]] p'axuntase de nuevu cola so familia en [[Budapest]].<ref>Kaufman, Michael T., Soros: The Life and Times of a Messianic Billionaire, Alfred A. Knopf: 2002</ref> La familia camuda la so [[apellíu]] en [[1936]] de Schwartz a Soros, en respuesta al creciente [[antisemitismu]] cola puxanza del [[fascismu]]. A Tivadar gustó-y el nuevu nome porque ye un [[palíndromu]] y porque tien un significáu. En [[idioma húngaru]], "soros" significa'l "siguiente na llinia, o socesor designáu", y n'esperantu ye "va alzase".<ref>Kaufman, Michael T., p. 24</ref> Anque la familia yera d'orixe xudíu, la so observancia relixosa yera amenorgada. === Infancia y adolescencia === Cuando Soros tenía trece años, l'[[Alemaña nazi]] tomó'l control militar d'Hungría (marzu de [[1944]]) y empezó a esterminar xudíos húngaros. El padre de Soros entamó un complicáu esquema pa despintar la identidá de tola familia y d'otros xudíos, lo cual dexó-yos sobrevivir al [[Holocaustu]]. La esperiencia cuntar darréu nun llibru llamáu "''Maskerado ĉirkaŭ la morto''", editáu per primer vegada n'esperantu pola [[editorial Stafeto]] del profesor español [[Juan Régulo Pérez]].<ref>[http://www.delbarrio.eu/2006/09/george-soros-l'universalismu-la.htm]</ref> El llibru foi darréu traducíu a otros idiomes. La familia Soros sobrevivió tamién a la [[batalla de Budapest]], onde les fuercies [[Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques|soviétiques]] y nazis combatíen casa per casa dientro de la ciudá.{{ensin referencies}} Los primeros pasos de Soros nes finances fueron mientres la [[hiperinflación]] que sufrió Hungría ente [[1945]] y [[1946]]. En 1946, Soros escapa de la ocupación soviética participando nun [[Congresu Internacional de Mozos Esperantistes|congresu xuvenil d'esperantu]] en [[Suiza]]. Soros emigró a [[Inglaterra]] en [[1947]] y trabayó n'oficios diversos, mientres estudiaba na [[Escuela d'Economía y Ciencia Política de Londres]], onde se graduó en [[Filosofía]] en [[1952]], n'estudiando con [[Karl Popper]], la so influencia intelectual más permanente.{{ensin referencies}} == Actividá financiera == En graduándose, George Soros empezó a trabayar en finances en Londres. En 1956, emigró a los [[Estaos Xuníos]], onde empezó a trabayar con F. M. Mayer en temes d'[[arbitraxe (economía)|arbitraxe]] (1956-59) y dempués como [[analista financieru]] con Wertheim & Co. (1959-63). Mientres estos años ellaboró'l conceutu de [[Reflexividá (teoría social)|reflexividá]] como forma d'analís n'economía y ciencies humanes.<ref name="A">{{cita llibru |apellíu=Soros |nome=George|títulu=The New Paradigm for Financial Markets |editorial=Public Affairs |llugar=New York |añu=2008|isbn=978-1-58648-683-9 }}</ref> Soros empezó una dómina d'inversiones económiques, ente 1963 y 1973, trabayó en [[Arnhold and S. Bleichroder]], onde algamó puestos d'alta direición (''vicepresidente''), y fundó diversos [[fondu d'inversión llibre|fondos de cobertoria]], de gran ésitu.{{ensin referencies}} En 1973 establecer pola so cuenta y fundó'l [[Grupu de fondos Quantum|Quantum Fund]], que con diverses reestructuraciones y anguaño xestionáu polos sos fíos, sigue siendo la so principal vía d'operación financiera.{{ensin referencies}} Les sos actividaes nel ámbitu de les [[divisa|divises]] diéron-y una gran fama, polo xeneral negativa como [[especulación financiera|especulador financieru]]. Él defendió les sos actuaciones na economía como una forma d'atopar les diferencies ente les valoraciones real y percibir de los activos financieros. Una de les sos máximes ye “atopa un enclín que la so premisa seya falsa, y apueste el to dineru contra ella”.{{ensin referencies}} == Actividá política == Les sos actividaes fueron bien diverses, xeneralmente centraes nel sofitu a rexímenes lliberales, en llinia coles idees de ''sociedá abierta'' que defendió. Sofitó'l movimientu [[Solidarność|Solidaridá]] en [[Polonia]], según a la organización de derechos humanos [[Carta 77]] na [[República Checa]], contribuyendo a la fin de los gobiernos comunistes nesos países. El so financiamientu y organización de la [[Revolución de les Roses]] en [[Xeorxa]] foi considerada polos observadores rusos y occidentales como crucial pal so ésitu, anque Soros afirma que'l so rol foi esaxeráu.{{ensin referencies}} Anguaño ye'l presidente de la [[Soros Fund Management]] y del [[Open Society Institute]] según tamién miembru del conseyu directivu del [[Council on Foreign Relations]] en Nueva York.{{ensin referencies}} A fines de los años noventa, sofitó financieramente al candidatu [[Alejandro Toledo Manrique|Alejandro Toledo]], quien depués se convertiría en presidente de Perú. Apurrir de Soros dar nel marcu d'una campaña d'oposición al réxime d'[[Alberto Fujimori]].<ref>{{cita publicación |url=https://internacional.elpais.com/internacional/2001/05/03/actualidad/988840802_850215.html |títulu=Toledo nun desvela'l destín de les donaciones a la so campaña |obra=El País |fecha=3 de mayu de 2001 |fechaaccesu=25 d'agostu de 2018}}</ref> N'[[Estaos Xuníos]] ye bien conocíu pol so sofitu a causes ''ultraliberales'' o ''radical-progresistes''. Ente los sos más conocíes atópase donar grandes sumes de dineru nun esfuerciu fallíu por consiguir la derrota de [[George W. Bush]] nes [[eleiciones presidenciales d'Estaos Xuníos de 2004]] (a pesar de sofitalo nes primeres eleiciones). El 12 de payares de [[2007]] manifestó'l so sofitu a [[Barack Obama]] pa la candidatura demócrata nes [[eleiciones presidenciales d'Estaos Xuníos de 2004|eleiciones de 2008]].{{ensin referencies}} Apocayá sofitó diversos movimientos favorables a la [[Llegalidá del cannabis|llegalización de la mariguana]], del [[albuertu]] y pro-LGBT y sofita y afala movimientos migratorios n'Estaos Xuníos y otros países.{{ensin referencies}} N'ochobre de 2011, [[Financial Times]] publicó una [[carta abierta]] na que Soros dirixir a los líderes de la [[zona euro]], pidiéndo-yos que respuendan a la [[crisis del euru|crisis de la moneda única]] con más Europa. La carta foi roblada por otres 95 personalidaes europees ente les que s'atopen [[Javier Solana]], [[Daniel Cohn-Bendit]], Andrew Duff, [[Massimo D'Alema]], y [[Emma Bonino]].{{ensin referencies}} == Otres actividaes == Soros tuvo arreyáu en proyeutos dende finales de la década de [[años 1970|1970]]. Ayudó económicamente a estudiantes de raza negra de la [[Universidá de Ciudá del Cabu]] na [[Sudáfrica]] del [[apartheid]].<ref name="open"/> N'Hungría, en [[1984]] creó una sociedá cultural y educativo.<ref name="open"/> Ayudó a dar voz y a entamase a movimientos [[disidencia|disidentes]] n'otros países [[comunismu|comunistes]] del [[Europa Oriental|este européu]].<ref name="open"/> En [[1993]] funda'l ''[[Open Society Institute]]'' (Institutu de la Sociedá Abierta).<ref name="open"/> Mientres les dos últimes décades del [[sieglu XX]] y la primera del [[sieglu XXI]] creó una rede de fundaciones dedicaes al desenvolvimientu de sociedaes abiertes n'América, Europa y África.<ref name="open"/> Pal empiezu de la segunda década del sieglu XXI, George Soros gastara ocho mil millones de dólares pa sostener derechos humanos, llibertá d'espresión y accesu a la educación y sanidá pública en más de cien países.<ref name="open"/> == Llibros, artículos y declaraciones públiques == Amás del so papel nes finances internacionales, Soros apaeció tamién como escritor. El so títulu ''La crisis del capitalismu global''<ref>[http://factorhumano.wordpress.com/2007/02/28/la crisis-del capitalismu global-george-soros/ La crisis del capitalismu global (George Soros) « Factor Humanu »<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> da una idea más amplia sobre'l personaxe. Almirador del filósofu [[Karl Popper]], especialmente de la so obra ''[[La sociedá abierta y los sos enemigos]]'', referir a él constantemente y utiliza el términu "falacias fértiles" pa referise a situaciones que, siendo oxetivamente falses, pórtense como si fueren verdaderes. En 1999, predixo nel so llibru ''La crisis del capitalismu global'' los problemes económicos estructurales qu'en [[2008]] viéronse cumplíos. Ello ye que nel so últimu llibru publicáu en mayu de 2008, ''The New Paradigm for Financial Markets: The Credit Crisis of 2008 and What It Means'', describe la situación de crisis financiera actual como la más grave que vivió en tola so vida.<ref>http://investorsconundrum.com/2008/10/21/soros-yá-predixo-la-grave-crisis-del capitalismu actual/</ref> Nel so últimu artículu, qu'escribió pal ''Financial Times'', George Soros esplica la importancia de capitalizar a los bancos lo más aína posible, y agora qu'enforma dineru s'atopa a la espera de que'l gobiernu tome les riendes y empiece a estabilizar la situación.{{ensin referencies}} El 13 de payares de 2008, George Soros y otros cuatro conocíos{{quién}} xestores de [[fondos de cobertoria]] fueron a declarar al [[Congresu de los Estaos Xuníos]], onde presentaron el so puntu de vista sobre la influencia d'estos preseos financieros d'inversión na actual crisis financiera.<ref>http://investorsconundrum.com/2008/11/16/los-5-magnificos-testifiquen-ante-el congresu americanu/</ref> == Crítiques == Los sos venceyos col [[Partíu Demócrata (Estaos Xuníos)|Partíu Demócrata]] y el [[Sociolliberalismu|progresismu lliberal]] convirtiéron-y en blancu de toa clase de [[teoríes conspirativas]]. El gobiernu húngaru de [[Viktor Orbán]] empezó a esaniciar les ONGs financiaes por Soros yá que “sirve a los intereses globalistas y fuercia la [[correición política]] sobre les naciones estáu".{{ensin referencies}} Tamién se-y culpa por "ser parte d'una élite global que les sos decisiones económiques esaniciaron la [[clase trabayadora]], robáu la riqueza del país y asitiáu esa riqueza nes manes d'un puñáu de corporaciones y entes políticos".{{ensin referencies}} Acúsase-y de tener llazos estrechos con [[Barack Obama]] y [[Hillary Clinton]], y d'interferir nos procesos democráticos de los países europeos y de fraude fiscal al salir el so nome nos [[papeles del paraiso]]. <ref>{{Cita web |url=https://wikileaks.org/clinton-emails/emailid/28972 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160812040717/https://wikileaks.org/clinton-emails/emailid/28972 |fechaarchivu=2016-08-12 }}</ref> N'España, la inmobiliaria de la que ye'l mayor accionista foi la gran beneficiada, xunto con [[Goldman Sachs]], de la venta de 2.935 pisos del [[IVIMA]], operación güei{{cuándo}} investigada pol Xulgáu 48 de Madrid.{{ensin referencies}} Amás, tien el 2,217% de [[Telepizza]].<ref>https://www.lavanguardia.com/vida/20160518/401881647874/economia-empresas-george-soros-aumenta-la so-participacion-en-telepizza-hasta-el-2-217.html</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} * George Soros, [https://web.archive.org/web/20081212220632/http://www.taurus.santillana.es/ld.php?id=617 "El nuevu paradigma de los mercaos financieros] (Taurus 2008) * George Soros, {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://investorsconundrum.com/2008/03/01/conoza-mas-sobre-george-soros/ |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}, Conoza más a George Soros. == Enllaces esternos == {{commons|George Soros|George Soros}} * Artículu en [http://www.voltairenet.org/article120635.html Rede Voltaire] * [http://www.rankia.com/articulos/articulo.asp?n=149 Biografía de George Soros] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081210155746/http://www.rankia.com/articulos/articulo.asp?n=149 |date=2008-12-10 }} * [http://www.turtletrader.com/trader-soros.html George Soros: A Great Macro Trader Has Made Billions.] * Artículu en [https://archive.today/CxbSw Bloomberg] * Artículu en [https://archive.today/CxbSw Bloomberg] * Artículu en [https://archive.today/Yá90M Wikileaks] {{NF|1930||Soros, George}} {{Tradubot|George Soros}} [[Categoría:George Soros]] [[Categoría:Racionalistes críticos]] [[Categoría:Persones de Budapest]] 4ls6l7f1hob5go782q868d8929nzzm0 Gregorio Morán 0 161552 4501349 4484850 2026-06-23T02:14:20Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 4 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501349 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Gregorio Morán}} {{persona}} '''Gregorio Morán''' {{nym}} foi un [[periodista]] y escritor asturianu, autor de diversos llibros rellacionaos cola [[Transición Española|Transición]] y la [[Dictadura franquista|dictadura]] n'España, ente ellos dos biografíes del políticu [[Adolfo Suárez]], y collaborador en diverses publicaciones periódiques, como ''[[Mundo Obrero]]'', ''[[Cambio 16]]'' o ''[[La Vanguardia]]'', ente otres. == Biografía == Nacíu n'[[Uviéu]] en 1947,{{sfn|Cuervo|2009}} na cai Palacio Valdés. En cursando'l bachilleratu nesa población, treslladar a [[Madrid]]{{sfn|Cuervo|2009}} pa estudiar na Escuela d'Arte Dramático. Ellí empezó tomar contautu con movimientos obreros xuveniles, nel barriu del [[Pozu del Tíu Raimundo]].{{sfn|Cuervo|2009}} Militó na [[oposición antifranquista]], como miembru del [[Partíu Comunista d'España]],<ref>{{cita web|títulu=Entrevista a Gregorio Morán, periodista y escritor|fecha=29 d'abril de 2014|url=http://www.catalunyavanguardista.com/catvan/inventase-un enemigu-en-regimenes-identitarios-ye-fundamental/|obra=Cataluna vanguardista}}</ref> exiliándose en [[París]] en 1968,<ref name=naninos /> onde collaboró na publicación ''[[Mundo Obrero]]''.{{sfn|Cuervo|2009}}<ref name=naninos>{{cita llibru |títulu=Pasionaria y los siete naninos|nome=Manuel|apellíu={{versalita|Vázquez Montalbán}}|enllaceautor=Manuel Vázquez Montalbán|editorial=Debolsillo|añu=2005|isbn=9788497935111|páxina=310}}</ref> Abandonó'l PCE a finales de 1976, poco primero de la so llegalización.{{sfn|Cuervo|2009}} Escontra 1978 collaboró con [[Juan Antonio Bardem]] na ellaboración del guión de la película ''[[Siete díes de xineru]]'',<ref name=bardem>{{cita llibru |títulu=El cine de Juan Antonio Bardem|nome=Juan Francisco|apellíu={{versalita|Cerón Gómez}}|editorial=[[Ediciones de la Universidá de Murcia]]|añu=1998|isbn=9788483710272|páxina=244|url=https://books.google.es/books?id=3d0s3JIJwzsC&pg=PA244}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Historia del cine español|nome=José María|apellíu={{versalita|Caparrós Llera}}|enllaceautor=José María Caparrós Llera|editorial=T&B|añu=2007|isbn=9788496576469|páxina=234}}</ref> en trabayando como periodista en ''[[Cambio 16]]''.<ref name=bardem /> El so primer llibru ''Adolfo Suárez: Historia d'una ambición'' (1979){{sfn|Cuervo|2009}} foi una de les primeres biografíes sobre [[Adolfo Suárez González|Suárez]], figura que volvería encetar trenta años más tarde en ''Adolfo Suárez: Ambición y destín'' (2009).<ref>{{cita publicación |url =https://www.publico.es/actualidad/rey-eligio-suarez-anodino-y.html|títulu = "El rei escoyó a Suárez porque yera anodino y depués costó-y echar -y"|nome = Yolanda|apellíu = {{versalita|González}}|otros=(entrevista)|publicación = [[Público (España)|Público]]|fecha = 8 de xunu de 2009|fechaaccesu = 16 de febreru de 2014}}</ref>{{refn|group=lower-alpha|El llibru contién la siguiente dedicatoria: «A la mio xeneración, qu'empezó lluchando contra la mentira que foi'l franquismu y que depués acabó aceptando toles demás».<ref>{{versalita|Morán}}, Gregorio (2009). ''Adolfo Suárez. Ambición y destín''. Barcelona: Alderique.</ref>}} Como periodista collaboró con diversos medios, ente los que cabo mentar ''Mundu Diariu'',{{sfn|Cuervo|2009}} ''Opinión'', ''[[Arreu (revista)|Arreu]]'', ''[[Diario 16]]'' y ''[[La Gaceta del Norte]]'', onde foi direutor.<ref name=jotdown /> En 1988 empezó a escribir en ''[[La Vanguardia]]'' una columna titulada «Sabadiegues Intempestives»<ref name=jotdown>{{cita publicación |publicación=[[Jot Down]]|fecha=avientu de 2013|nome=Antonio|apellíu={{versalita|Yelo}}|títulu=Gregorio Morán: «Los padres de la Transición yeren absolutamente impresentables»|otros=(entrevista)|url=http://www.jotdown.es/2013/12/gregorio-moran-los padres-de-la-transicion-yeren-absolutamente-impresentables/}}</ref> —qu'apaecía cada sábadu—,{{sfn|Cuervo|2009}} collaboración que remató col so despidu n'agostu de 2017 n'escribiendo una columna titulada «Los medios del Movimientu Nacional catalán», crítica col [[Procesu soberanista de Cataluña de 2012-2017|procesu independentista catalán]], la [[Xeneralidá de Cataluña|Generalitat de Cataluña]] y los medios de comunicación subvencionaos por esta, y que nun se llegó a publicar.<ref>[https://www.elespanol.com/cultura/20170828/242476129_0.html «La Vanguardia despide a Gregorio Morán»]. ''L'español'', 28 d'agostu de 2018. Consultáu'l 28/08/2018.</ref><ref>{{cita publicación |títulu=La Vanguardia despide por burofax a Gregorio Morán un mes dempués de refugar un artículu so|url=https://www.eldiario.es/politica/Vanguardia-Gregorio-Moran-refugar-articulo_0_680682256.html|fechaaccesu=28 d'agostu de 2017|periódicu=eldiario.es|idioma=es}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=La Vanguardia prescinde del columnista Gregorio Morán. Noticies de Comunicación|url=https://www.elconfidencial.com/comunicacion/2017-08-28/gregorio-moran-despidido-la vanguardia_1434960/|fechaaccesu=28 d'agostu de 2017|periódicu=El Confidencial|idioma=es}}</ref> Collaboró nel periódicu dixital [[bez]]. El so últimu llibru ''El Cura y los mandarinos. Historia non oficial del monte de los lletraos. Cultura y política n'España'', que la so publicación na editorial Crítica (grupu [[Editorial Planeta]]) taba prevista pa ochobre de 2014, foi oxetu de polémica ante la so cancelación per parte de la editorial.{{sfn|Martínez|2014}} La razón aducida pola editorial yera que'l capítulu dedicáu a la [[Real Academia Española]] podría dar llugar a demandes ante'l so calter supuestamente ofensivu pa dalgunos de los sos miembros.<ref>{{cita publicación |publicación=[[El Confidencial]]|títulu=Planeta censura'l llibru de Gregorio Morán sobre la casta cultural española|nome=Carlos|apellíu={{versalita|Prieto}}|url=http://www.elconfidencial.com/cultura/2014-10-08/planeta-censura-el llibru-de-gregorio-moran-sobre-la casta cultural-espanola_231178/}}</ref> Nuna entrevista col autor, este indicó que la imaxe que tresmitiría'l llibru de [[Víctor García de la Concha]], direutor del [[Institutu Cervantes]] y collaborador de Planeta, podría ser el motivu pa la cancelación del llibru.<ref>{{cita publicación|publicación=[[El Confidencial]]|títulu=Morán: "Lara díxome que De la Concha yera un collaborador bien eficaz de Planeta"|nome=Carlos|apellíu={{versalita|Prieto}}|otros=(entrevista)|url=http://www.elconfidencial.com/cultura/2014-10-18/moran-lara-díxome-que-de-la concha-yera-un-collaborador-bien-eficaz-de-planeta_257332/}}</ref> Finalmente, el llibru foi publicáu pola [[editorial Akal]] el 2 d'avientu de 2014.<ref>{{cita publicación|publicación=[[La Vanguardia]]|url=https://www.lavanguardia.com/libros/20141021/54417358166/akal-el cura-y-los-mandarinos-gregorio-moran.html|fecha=21 d'ochobre de 2014|títulu=Akal va publicar 'El cura y los mandarinos' de Gregorio Morán}}</ref> Gregorio Morán foi descritu como un autor con independencia intelectual» y «gustu pol discutiniu».{{sfn|Rodríguez Rivero|2014}} == Obres == * ''{{lang|es|Adolfo Suárez: historia de una ambición}}'' (1979){{sfn|Cuervo|2009}} * ''{{lang|es|Los españoles que dejaron de serlo: Euskadi, 1937-1981}}'' (1982){{sfn|Ruiz-Manjón|2003}}{{refn|group=lower-alpha|Publicado por primera vez en 1982 y reeditado en 2003.{{sfn|Ruiz-Manjón|2003}}}}<ref name=dialnet>{{cita web|título=Gregorio Morán|obra=[[Dialnet]]|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=2276700}}</ref> * ''{{lang|es|Miseria y grandeza del Partido Comunista de España 1939-1985}}'' (1986){{sfn|Rodríguez Rivero|2014}}{{refn|group=lower-alpha|Reeditado en 2017 bajo el título ''Miseria, grandeza y agonía del Partido Comunista de España''.}} * ''{{lang|es|Testamento vasco: un ensayo de interpretación}}'' (1987){{sfn|Ruiz de Azua|1988}} * ''{{lang|es|El precio de la transición}}'' (1991,<ref name=dialnet /> 2015){{refn|group=lower-alpha|Publicado por primera vez en 1991 por la editorial Planeta y reeditado en 2015 por [[Ediciones Akal]].}} * ''{{lang|es|Nunca llegaré a Santiago}}'' (1996) * ''{{lang|es|El maestro en el erial. Ortega y Gasset y la cultura del franquismo}}'' (1998){{sfn|Núñez Florencio|1998}}{{sfn|Orringer|1999|pp=33-37}}{{sfn|Lacasta-Zabalza|2005}}{{sfn|Morán|1999|pp=1-5}}{{sfn|Vargas Llosa|1998}} * ''{{lang|es|Llueve a cántaros. Crónicas intempestivas}}'' (1999) * ''{{lang|es|El viaje ruso de un vendedor de helados}}'' (2001)<ref name=dialnet /> * ''{{lang|es|Los españoles que dejaron de serlo: cómo y por qué Euskadi se ha convertido en la gran herida histórica de España}}'' (2003)<ref name=dialnet /> * ''{{lang|es|Asombro y búsqueda de Rafael Barrett}}'' (2007){{sfn|Corral Sánchez-Cabezudo|2008|p=55}}{{sfn|Lissorgues|2010}} * ''{{lang|es|Adolfo Suárez: Ambición y destino}}'' (2009){{sfn|Núñez Florencio|2009|pp=25-27}} * ''{{lang|es|La decadencia de Cataluña contada por un charnego}}'' (2013){{sfn|Armas Marcelo|2014}} * ''{{lang|es|El cura y los mandarines. Historia no oficial del Bosque de los Letrados}}'' (2014){{sfn|Constenla|2014}}{{sfn|Sarabia|2014}}{{sfn|Ugidos|2014}} * ''{{lang|es|Memoria personal de Cataluña}}'' (2019) * ''{{lang|es|Felipe González. El jugador de billar}}'' (2023) == Bibliografía == {{refcomienza|2}} * {{cita publicación|títulu=La Transición española|nome=Juan José|apellíu={{versalita|Armes Marcelo}}|enllaceautor=Juan José Armes Marcelo|fecha=24 de xineru de 2014|añu=2014|publicación=[[El Cultural]]|url=http://www.elcultural.es/revista/opinion/La-Transicion-espanola/34013}} * {{cita publicación|títulu=Gregorio Morán: "El problema de la censura agora ye un asuntu económicu, non políticu"|nome=Tereixa|apellíu={{versalita|Constenla}}|ubicación=Madrid|fecha=2 d'avientu de 2014|añu=2014|publicación=[[El País]]|url=https://cultura.elpais.com/cultura/2014/12/02/actualidad/1417525672_591178.html}} * {{cita publicación|publicación=[[Revista de Libros]]|títulu=Complexu d'Adán|issn=1137-2249|númberu=139-140|añu=2008|fecha=1 d'agostu de 2008|páxina=55|nome=Francisco|apellíu={{versalita|Corral Sánchez-Cabezudo}}|enllaceautor=Francisco Corral|url=http://www.revistadelibros.com/articulos/complejo-de-adan|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150119015932/http://www.revistadelibros.com/articulos/complejo-de-adan|fechaarchivu=2015-01-19|fechaaccesu=2025-07-21|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150119015932/http://www.revistadelibros.com/articulos/complejo-de-adan|archivedate=2015-01-19}} * {{cita publicación|publicación=[[La Nueva España]]|fecha=15 de marzu de 2009|añu=2009|títulu=Adolfo Suárez convirtió n'escritor a Gregorio Morán|nome=Javier|apellíu={{versalita|Cuervo}}|url=https://www.lne.es/ultima/2009/03/15/adolfo-suarez-convirtio-escritor-gregorio-moran/735827.html|archiveurl=https://web.archive.org/web/20160304204105/http://www.lne.es/ultima/2009/03/15/adolfo-suarez-convirtio-escritor-gregorio-moran/735827.html|archivedate=2016-03-04|fechaaccesu=2026-02-25}} * {{cita publicación|nome=José Ignacio|apellíu={{versalita|Lacasta-Zabalza}}|títulu=Revival d'Ortega y Gasset|url=http://www.pensamientocritico.org/joslac0205.htm|publicación=Pensamiento Críticu|añu=2005}} * {{cita publicación|apellíu={{versalita|Lissorgues}}|nome=Yvan|títulu=Rafael Barrett, ¿una figura escaecida de la "xeneración del 98"?|ubicación=Alicante|editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|añu=2010|url=http://www.cervantesvirtual.com/obra/rafael-barrett-una figura escaecida-de-la-generacion-del-98/}} * {{cita publicación|títulu=Gregorio Morán o censurar nel sieglu XXI|url=https://www.eldiario.es/zonacritica/Gregorio-Moran-censurar-sieglu-XXI_6_311878848.html|publicación=[[eldiario.es]]|nome=Guillem|apellíu={{versalita|Martínez}}|enllaceautor=Guillem Martínez|fecha=9 d'ochobre de 2014|añu=2014}} * {{cita publicación|títulu=Seis consideración sobre'l maestru y sobre l'araxal|nome=Gregorio|apellíu={{versalita|Morán}}|publicación=Limbo: boletín d'estudios sobre Santayana|númberu=7|añu=1999|páxines=1-5|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4394047}} * {{cita publicación|publicación=[[Revista de Libros]]|títulu=Ortega y el franquismu|nome=Rafael|apellíu={{versalita|Núñez Florencio}}|fecha=1 de mayu de 1998|añu=1998|url=http://www.revistadelibros.com/articulos/ortega-y-el franquismu|issn=1137-2249|enllaceautor=Rafael Núñez Florencio}} * {{cita publicación|títulu=Reescribir la Transición|nome=Rafael|apellíu={{versalita|Núñez Florencio}}|númberu=156|fecha=avientu de 2009|añu=2009|url=http://www.revistadelibros.com/articulo_imprimible.php?art=4512&t=articulos|publicación=[[Revista de Libros]]|issn=1137-2249|páxines=25-27|enllaceautor=Rafael Núñez Florencio|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170630220349/http://www.revistadelibros.com/articulo_imprimible.php?art=4512&t=articulos|fechaarchivu=2017-06-30|fechaaccesu=2018-10-29|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170630220349/http://www.revistadelibros.com/articulo_imprimible.php?art=4512&t=articulos|archivedate=2017-06-30}} * {{cita publicación|títulu=Ortega, Laín y Zubiri nel "araxal"|nome=Nelson R.|apellíu={{versalita|Orringer}}|enllaceautor=Nelson R. Orringer|publicación=Limbo: boletín d'estudios sobre Santayana|númberu=7|añu=1999|páxines=33-37|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4394064}} * {{cita publicación|títulu=Negrores d'ochobre|nome=Manuel|apellíu={{versalita|Rodríguez Rivero}}|fecha=18 d'ochobre de 2014|añu=2014|url=https://cultura.elpais.com/cultura/2014/10/15/babelia/1413375734_995272.html|publicación=[[El País]]}} * {{cita publicación|publicación=[[El País]]|títulu=Gregorio Morán publica un ensayu sobre'l País Vascu|nome=Victorino|apellíu={{versalita|Ruiz de Azua}}|allugamientu=Bilbao|fecha=25 de febreru de 1988|añu=1988|url=https://elpais.com/diario/1988/02/25/cultura/572742007_850215.html}} * {{cita publicación|títulu=Los españoles que dexaron de selo. Gregorio Morán. Planeta. Barcelona, 2003. 540 páxines.|publicación=[[El Cultural]]|nome=Octavio|apellíu={{versalita|Ruiz-Manjón}}|fecha=20 de febreru de 2003|enllaceautor=Octavio Ruiz-Manjón|añu=2003|url=http://www.elcultural.es/revista/letras/Los-espanoles-que-dexaron-de selo/6482}} * {{cita publicación|títulu=El cura y los mandarinos. Cultura y política n'España (1962-1996)|nome=Bernabé|apellíu={{versalita|Sarabia}}|fecha=19 d'avientu de 2014|publicación=[[El Cultural]]|url=http://www.elcultural.es/revista/letras/El cura-y-los-mandarinos-Cultura-y-politica-en-Espana-1962-1996/35676}} * {{cita publicación|publicación=[[El Mundo (España)|El Mundo]]|títulu=Lo impublicable del cura y los mandarinos|nome=Gonzalo|apellíu={{versalita|Ugidos}}|fecha=12 d'ochobre de 2014|url=https://www.elmundo.es/cronica/2014/10/12/5439421322601da50d8b4572.html|añu=2014}} * {{cita publicación|publicación=[[El País]]|títulu=El filósofu na sacristía|fecha=1 de marzu de 1998|nome=Mario|apellíu={{versalita|Vargas Llosa}}|añu=1998|enllaceautor=Mario Vargas Llosa|url=https://elpais.com/diario/1998/03/01/opinion/888706803_850215.html}} {{reftermina}} == Notes == {{llistaref|group=lower-alpha}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1947|2026|Moran, Gregorio}} [[Categoría:Periodistes d'Asturies]] [[Categoría:Escritores d'Uviéu]] [[Categoría:Escritores d'Asturies]] stnlva7go1vdhysgz9nlonuombci7kh Grupu Internacional Gai 0 162631 4501358 4447254 2026-06-23T03:07:18Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501358 wikitext text/x-wiki {{Organización}} El '''Grupu Internacional Gai''' ('''GIG''' o ''Gai International Group'') ye una estructura con base en [[Xinebra (ciudá)|Xinebra]], [[Suiza]], que tien por oxetivu ufiertar un espaciu informal d'alcuentru pa los gais estranxeros en Xinebra que sían expatriados, internacionales o turistes. Oficialmente rexistráu nel Centru Internacional de Bienvenida de Xinebra (CAGI- poles sos sigles en francés) el grupu tien un total de cerca de 500 miembros de más de 100 países y de tolos continentes y provenientes principalmente de la [[Organización de les Naciones Xuníes|ONX]] y les sos axencies, representando una gran variedá d'oficios ya intereses. El grupu foi creáu en [[1994]] y ta afiliáu a l'asociación 360, una asociación [[LGBT]] miembru, a nivel Suizu de ''Pink Cross'' y a nivel internacional, del [[ILGA]]. El GIG ye l'únicu de los grupos LGBT o gai dientro de la comunidá homosexual en Xinebra que ta dedicáu namái a los gais estranxeros. Les sos actividaes son: * Cenes (bufetts de tipu Canadiense) entamaos dos veces per mes vienres/sábados * Eventos culturales: Conciertos, opera, visites a museos y llugares etc. * Restaurants, discos, cine, teatru, etc. * Vacaciones, viaxes, week-ends, picnics, paseos etc. * Actividaes deportives como la natación, etc. El GIG aprove igualmente de: * Información a persones Non- francofalantes * Información sobre los derechos de los homosexuales nes ONG o OI * Informaciones sobre'l PACS/partenariado/permisos d'estadía * Consejo y novedaes sobre lo que pasa en Xinebra * Información sobre'l derechu de votu en Xinebra (pa los estranxeros con residencia en Xinebra de más de 8 años) * Información sobre gai turismu en Suiza o na rexón de Xinebra == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == === Xinebra === * [http://www.dialogai.org Dialogai] (gais) * [http://www.lestime.ch Lestime] (lesbianes) * [http://www.360.ch 360°] (lgbt) === Suiza francófona === * [https://web.archive.org/web/20080424091457/http://www.mylilith.ch/ Lilith] (lesbianes) * [http://www.vogay.ch Vogay] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190114004531/https://vogay.ch/ |date=2019-01-14 }} (lg) === Suiza === * [http://www.pinkcross.ch Pink Cross (asociación nacional gai de Suiza)] * [http://www.los.ch Lesbische Organisation Schweiz (asociación nacional lesbiana de Suiza)] === Europe === * [http://www.ilga-europe.org ILGA (International Lesbian and Gay Association - Europa)] === Mundu === * [http://www.ilga.org ILGA (International Lesbian and Gay Association)] {{Tradubot|Grupo Internacional Gay}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Asociaciones LGBT]] [[Categoría:LGBT en Suiza]] [[Categoría:Organizaciones de Suiza]] gje8cahemyfjii2kmvtt78dieg72z4l Gadamés 0 163092 4501245 4397342 2026-06-22T12:12:04Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501245 wikitext text/x-wiki {{Ficha de Patrimoniu de la Humanidá | Nome = Ciudá vieya de Gadamés | Imaxe = Ghadames Panorama April 2004.jpg | Tamañu = 270 | Pie = Vista de les terraces de la zona antigua de la ciudá. | pos_etiqueta_loc = | País = {{LBY}} | Tipu = <span style="color:#F4A460">'''Cultural'''</span> | Criterios = v | ID = 362 | Rexón = [[Patrimoniu de la Humanidá n'Estaos árabes|Estaos árabes]] | Añu = 1986 | Extensión = | peligru =dende '''<span style="color:#FF0000">2016</span>''' |Coordenaes=non}} [[Ficheru:Ghadames, 2006.jpg|thumbnail|right|300px|Ciudá vieya de Gadamés, cola torre d'una de les mezquites al fondu.]] '''Gadamés''' o arcaicamente '''Gadamis''' (n'árabe: غدامس, en [[libiu vernacular]]: ġdāməs, en [[Llingües bereberes|bereber]]: ɛadēməs ) ye una ciudá de [[Libia]], asitiada nun oasis cerca de les fronteres de [[Tunicia]] y d'[[Arxelia]], a cuasi 600 quilómetros al suroeste de [[Trípoli]] y a 330&nbsp;km de [[Nalut]]. El nome [[llingües bereberes|bereber]] de '''Ghadames''', '''Ghadamés''' o '''Ghadamis''' vien de ''ghad'', “comida” y ''ames'', “ayeri”, esto ye: “la comida d'ayeri”. En tiempos del apoxéu del [[imperiu romanu]] el nome bereber foi transcripto al [[llatín]] como ''Cydamus'' y la ciudá foi considerada la capital de los [[garamantes]] y de la bastante efímera provincia romana de la [[Garamantica]]. {| {{tablaguapa}} ! ! ! ! |- | | | | |- | | | | |- | | | | |} == Descripción == Atopar nuna zona a 357 [[msnm]], Gadamés componer de dos ciudaes. L'antigua, construyida nel [[sieglu XIII]], ta práuticamente despoblada, y la nueva tien cerca de 10.000 habitantes ([[2006]]), de los cualos siquier 6.000 son libios y el restu inmigrantes de los países vecinos. La ciudá nueva ta formada por edificios de dos plantes de poca relevancia. Nel centru, destaca la mezquita nueva. La ciudá más cercana, [[Derj]], atopar a 110&nbsp;km al traviés de la hamada, una llanura predresa apenes cubierta de tierra y sable con delles carbes. Cerca del campusantu de [[Sidi Badri]] (pronúnciese "''sidí-badrí''"), que les sos tumbes anónimes tán señalaes por piedres verticales, atópense media docena d'hoteles y restoranes pequeños. El paisaxe qu'arrodia la ciudá ye desértico y non bien lloñe apréciense elevaciones en forma de pandos d'ente cien y doscientos metros d'altor. Más lloñe, atópase l'aeropuertu y, a unos catorce quilómetros, el visitante puede bañase nun llagu d'agua salao en mediu del desiertu o, más cerca, visitar unu de los estremos del [[Gran Erg Oriental]], el mar de dunes que cubre parte d'[[Arxelia]] y [[Tunicia]] y que equí apenes enfusa nel país y ye visita obligada de los turistes que quieren ver la puesta de sol dende'l visu d'una duna y fotografiase con un [[tuareg]]. == La ciudá vieya == La ciudá vieya o medina, asitiada xunto al oasis, ta abarganada por un muriu de piedra que la protexe. Mientres dellos sieglos foi un importante llugar d'intercambiu y descansu pa les caravanes que circulaben ente'l centru d'África y la mariña tripolitana. D'un llau, veníen los cargamentos de pieles, cueros, piedres precioses, [[oru]], plata, [[marfil]] y animales exóticos de más allá del desiertu, y del otru, caballos y otres riqueces procedentes de les ciudaes costeres. [[Ficheru:Ghadames 2.jpg|thumbnail|right|200px|Ciudá vieya.]] Diseñada pa soportar el calor, la medina ye un llaberintu de cais estreches y abovedaes que formen túneles so los edificios de dos o tres pisos d'adobe pintao de blancu. De xemes en cuando, una abertura alluma los llaberínticos caleyones y cada tantu atópase una plaza pequeña que sirve de frontera ente los siete barrios de la ciudá, habitaos poles distintes etnies que la poblaben. La ciudá tien dos puertes, una pa entrar, la puerta sur, conocida como Bab al-Burr y otra pa salir. En tiempos, namái abríen ente la primer oración de la mañana y la postrera de la tarde. Dientro de la [[medina]] hai delles mezquites, ente les que destaquen les de Omran al-Aatik, (sieglu VII) y Nabi Younes ([[sieglu XIV]]). Una pequeña canal recueye l'agua del oasis, que naz caliente a gran fondura cerca d'esta postrera [[mezquita]] y forma una galería con pieces individuales pa la hixene y les abluciones. Destaca tamién la fonte d'Al-Kadus, cerca de Nabi Younes, que s'utiliza como reló d'agua ([[clepsidra]]) pa indicar el momentu de les oraciones. Les viviendes consten de numberoses estancies a distintos niveles. Como ye natural nesti tipu de ciudaes musulmanes, les muyeres teníen accesu a tola vivienda, pero namái elles podíen aportar a terraces y terrados, pa evitar que los sos vecinos varones pudieren reparales. Debíu al descensu de la capa freática pol usu de motobombas, dalgunes de les fontes que regaben el palmeral ensugáronse y ésti yá nun ta tan curiáu como sería de deseyar, anque la fronda de les palmeres sigue envolubrando la ciudá vieya col so encantu. == Historia == Créese que l'oasis ta pobláu dende'l 3000 e.C. , pero les noticies son poques hasta la ocupación polos romanos nel añu 19 e.C. [[Pliniu'l Vieyu]] cita na so Historia Natural un llagu saláu cerca de Cydamus, que nos da una pista sobre'l nome de la ciudá naquellos tiempos, perteneciente a la inmensa provincia romana de la Garamantica (aproximao equivalente al [[Fezzan]] actual) , que s'estendía hasta'l macizu del [[Hoggar]] (anguaño nel recién estáu del Chad). [[Ficheru:Ghadames 3.jpg|thumbnail|right|225px|Vista dende unu de los terrados de la ciudá vieya.]] Más allá de Cydamus nun paecía haber nada d'interés a los europeos de l'Antigüedá y la Edá Media , salvo'l desiertu y les tribus nómades, inconquistables, polo que los romanos fortificaron la ciudá y construyeron un fuerte nes cercaníes, a unos diez quilómetros, depués usáu polos bereberes. Créese qu'habitó equí la célebre reina bereber llamada [[Kahina]] quien entamó la defensa contra los árabes, qu'ocuparon el fuerte más tarde y dexáron-y el nome actual de Qalaat al-Ghoul o Rās al-Ghul, “castiellu” o “monte” de la bisarma a que fai referencia'l términu árabe ''[[gul]]'' . Anguaño namái queden unes poques ruines sobre una roca solitaria, dende la que s'apodera la llanura ente los pandos sudorientales y el mar de dunes del [[Gran Erg Occidental]]. D'aquella dómina apenes quedaron na ciudá unes poques ruines y una inscripción romana. Sol reináu de [[Septimio Severu]], nacíu en Libia y que s'ocupó especialmente d'esta parte del Imperiu, instalar en Cydamus la Tercer Lexón. La ciudá yera entós la puerta del desiertu por onde entraben dalgunes de les mercancíes, oru, esclavos y animales selvaxes del otru estremu del desiertu, camín de les ciudaes costeres de [[Sabrata]] y de [[Leptis Magna]], dende onde embarcaben escontra [[Roma]]. Dempués de dos sieglos de dominiu, los romanos abandonen la frontera del desiertu y la ciudá vuelve a los nómades bereberes hasta la conquista polos bizantinos nel sieglu VI con [[Xustinianu I|Xustinianu]] y la conversión al [[cristianismu]] de los sos habitantes. Poco dempués, la rexón foi tomada polos árabes y queda so la influencia del [[Islam]]. [[Ficheru:Ghadames 4.jpg|thumbnail|right|225px|Interior d'una de les viviendes de la ciudá vieya.]] Ghadames foi un importante puertu de [[caravana (comitiva)|caravanes]] mientres los próximos ocho sieglos; asina na [[Edá Media]] Gadamés fíxose célebre poles sos [[curtiduría|curtiduríes]] y [[marroquinería|marroquineríes]] caracterizándose polos ricos cueros llabraos y pintaos que por esto entá reciben el nome de [[gadamesí]]es ([[guadamecil]]es) . L'actual "ciudá vieya" foi construyida nel sieglu XIII (como puede reparase, el nome "ciudá vieya" ye daqué antoxadizu y solo refierse a la ciudá medieval en comparanza cola zona edificada más moderna, una y bones Gadamés esiste dende antes de la Era Común o cristiana. Un viaxeru británicu, l'esplorador [[Alexander Gordon Laing]], describir en 1825 como una ciudá cercada, d'unos seis o siete quilómetros de circunferencia, cuntando los xardinos del [[oasis]], y rica n'agua. Nesa dómina ye ocupada polos [[Imperiu otomanu|otomanos]] hasta la llegada de los italianos a Libia en 1911. En 1943 mientres la [[segunda guerra mundial]], col enfotu de espulsar a los [[Italia|italianos]] de la ciudá, les tropes [[Aliaos de la Segunda Guerra Mundial|aliaes]] bombardiaron la ciudá vieya, destruyendo una de les mezquites y setenta cases, y matando a 39 persones, ente ellos a 12 neños. En 1973, vivíen na ciudá vieya cerca de cuatro mil persones y en 1984, el nuevu gobiernu libiu empezó a construyir la "ciudá nueva" pa treslladar a los cerca de siete mil habitantes de la decadente ciudá vieya, que va quedar abandonada hasta la so reconocencia como [[Patrimoniu de la Humanidá]] pola [[Unesco]], nel añu [[1986]], que fizo que cobre interés turísticu y que se reconstruya en gran parte. Munchos de los sos antiguos vecinos vuelven a les sos cases nos díes más calorosos del branu pa esfrutar del frescor de les vieyes edificaciones. Mientres la [[Rebelión en Libia de 2011|rebelión españada en febreru de 2011]], la ciudá de Gadamés tuvo sitiada por tropes del [[Conseyu Nacional de Transición]] hasta la so lliberación.<ref>[http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2011/aug/24/libya-forgotten-south (...) Ghadames, which has reportedly been under siege since the conflict began]</ref> == Clima == <!--Infobox begins-->{{Clima |metric first= Yes |single line = Yes |open = Yes |location = Ghadamis &nbsp;&nbsp;(1961&nbsp;-&nbsp;1990)&nbsp;&nbsp; |temperature colour = pastel <!--Temperatures máximes, los récor son opcionales--> |Xin high C = 17.6 |Xin record high F = 84 |Feb high C = 20.7 |Feb record high F = 94 |Mar high C = 24.4 |Mar record high F = 98 |Abr high C = 29.7 |Abr record high F = 110 |May high C = 34.6 |May record high F = 113 |Xun high C = 39.8 |Xun record high F = 117 |Xnt high C = 40.3 |Xnt record high F = 116 |Ago high C = 39.8 |Ago record high F = 118 |Set high C = 36.4 |Set record high F = 113 |Och high C = 30.0 |Och record high F = 104 |Pay high C = 23.8 |Pay record high F = 96 |Avi high C = 18.2 |Avi record high F = 86 |year high C = |year record high F = 118 |Xin mean C = 10.6 |Feb mean C = 13.3 |Mar mean C = 16.7 |Abr mean C = 21.8 |May mean C = 26.2 |Xun mean C = 31.1 |Xnt mean C = 31.4 |Ago mean C = 31.2 |Set mean C = 28.3 |Och mean C = 22.5 |Pay mean C = 16.4 |Avi mean C = 11.3 |Year mean C = 21.7 <!--Temperatures mínimes, los récor son opcionales--> |Xin low C = 3.6 |Xin record low F = 25 |Feb low C = 5.7 |Feb record low F = 29 |Mar low C = 9.0 |Mar record low F = 30 |Abr low C = 13.8 |Abr record low F = 32 |May low C = 17.8 |May record low F = 46 |Xun low C = 22.3 |Xun record low F = 46 |Xnt low C = 22.4 |Xnt record low F = 55 |Ago low C = 22.5 |Ago record low F = 59 |Set low C = 20.1 |Set record low F = 54 |Och low C = 15.0 |Och record low F = 41 |Pay low C = 9.0 |Pay record low F = 32 |Avi low C = 4.4 |Avi record low F = 27 |Year low C = |year record low F = 25 <!--Precipitación (agua, nieve y xarazo)--> <!-- Agües --> |precipitation colour = green |Jan rain mm = 5.0 |Feb rain mm = 4.6 |Mar rain mm = 6.8 |Apr rain mm = 3.6 |May rain mm = 2.3 |Jun rain mm = 0.1 |Jul rain mm = 0 |Aug rain mm = 0.3 |Sep rain mm = 0.8 |Oct rain mm = 4.0 |Nov rain mm = 2.1 |Dec rain mm = 3.4 |Year rain mm = <!--Díes de precipitación--> |Xin precipitation days = |Feb precipitation days = |Mar precipitation days = |Abr precipitation days = |May precipitation days = |Xun precipitation days = |Xnt precipitation days = |Ago precipitation days = |Set precipitation days = |Och precipitation days = |Pay precipitation days = |Avi precipitation days = |Year precipitation days = <!--Díes d'agües--> |Jan rain days = 1.1 |Feb rain days = 1.2 |Mar rain days = 1.5 |Apr rain days = 0.9 |May rain days = 0.4 |Jun rain days = 0.2 |Jul rain days = 0.1 |Aug rain days = 0.1 |Sep rain days = 0.2 |Oct rain days = 1.0 |Nov rain days = 0.8 |Dec rain days = 1.2 |Year rain days = <!--Díes de nevaes--> |Jan snow days = |Feb snow days = |Mar snow days = |Apr snow days = |May snow days = |Jun snow days = |Jul snow days = |Aug snow days = |Sep snow days = |Oct snow days = |Nov snow days = |Dec snow days = |Year snow days = <!--Mugor diario permediu--> |Xin humidity= 53 |Feb humidity= 43 |Mar humidity= 37 |Abr humidity= 31 |May humidity= 28 |Xun humidity= 24 |Xnt humidity= 24 |Ago humidity= 26 |Set humidity= 32 |Och humidity= 37 |Pay humidity= 49 |Avi humidity= 53 |year humidity= 36 |source 1 = '''World Weather Information Service''' ''(Temperatures medies y precipitación)'' (n'inglés)<ref name= clima > {{cita web |url= http://www.worldweather.org/157/c01194.htm |títulu= Weather Information for Ghadames |editorial= World Weather Information Service |idioma= inglés |fechaaccesu= 9 d'agostu de 2011 }}</ref> |source 2 = '''Weatherbase''' ''(Temperatures récor y mugor)'' (n'inglés)<ref name= clima2 >{{cita web |url= http://www.weatherbase.com/weather/weatherall.php3?s=30126&refer=&units=us&cityname=Ghadams-Libya |títulu= Weatherbase: Historical Weather for Ghadams, Libya |editorial= Weatherbase |idioma= inglés |fechaaccesu= 9 d'agostu de 2011 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20190920105011/http://www.weatherbase.com/weather/weatherall.php3?s=30126&refer=&units=us&cityname=Ghadams-Libya |fechaarchivu= 2019-09-20 }}</ref>}} <!--Infobox ends--> == Ver tamién == * [[Patrimoniu de la Humanidá en Libia]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{Tradubot|Gadamés}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Libia]] [[Categoría:Patrimoniu de la Humanidá en Libia]] [[Categoría:Pasos fronterizos de Libia]] jpkfx4urol3dopq95hmn0x7vnagc4ys Gangs of New York 0 167117 4501259 4478442 2026-06-22T13:32:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501259 wikitext text/x-wiki {{película}} '''''Gangs of New York''''' ye una película [[cine históricu|histórica]] del añu [[cine en 2002|2002]] dirixida por [[Martin Scorsese]] y escrita por [[Jay Cocks]], [[Steven Zaillian]] y [[Kenneth Lonergan]]. Ambientada mientres la metá del [[sieglu XIX]] nel barriu de [[Five Points (Manhattan)|Five Points]] de [[Nueva York]], la película ta en parte inspirada nel llibru ''The Gangs of New York'' (1928) de [[Herbert Asbury]]. Foi realizada en [[Cinecittà]], [[Roma]], distribuyida por [[Miramax Films]] y nomada a múltiples premios, incluyendo diez [[premios Óscar]], ente ellos el de [[Óscar a la meyor película|meyor película]], [[Óscar al meyor direutor|meyor direutor]] y [[Óscar al meyor guión orixinal|meyor guión orixinal]]. La trama del filme empieza en 1846 y rápido salta escontra 1862, onde les principales problemátiques de la dómina yeren la inmigración [[pueblu irlandés|irlandesa]] a la ciudá y la [[Guerra de Secesión]] en cursu. La cinta narra la hestoria del enfrentamientu ente dos pandilla rivales: los "Nativos" lideraos por Bill "The Butcher" Cutting ([[Daniel Day-Lewis]]) y los "Coneyos muertos", un grupu d'inmigrantes recién llegaos lideraos por Amsterdam Vallon ([[Leonardo DiCaprio]]). La llucha ente dambos bandos coincide colos Disturbios de Reclutamiento de 1863 en Nueva York, conocíos como ''[[Draft Riots]]''. == Argumentu == En [[1846]] nos [[Five Points (Manhattan)|Five Points]] del baxu Manhattan, una guerra territorial ente los "Nativos" (conformaos por aquellos d'ascendencia británica nacíos n'Estaos Xuníos) y los [[inmigración irlandesa n'Estaos Xuníos|inmigrantes irlandeses]] [[catolicismu|católicos]] recién llegaos ta a puntu de desamarrase en Paradise Square. Los Nativos tán lideraos por William "Bill the Butcher" Cutting ([[Daniel Day-Lewis]]), un [[White Anglo-Saxon Protestant|norteamericanu protestante]] opuestu a la recién inmigración. El líder de los inmigrantes irlandeses, los "Dead Rabbits" (Coneyos muertos), ye'l padre Vallon ([[Liam Neeson]]), quien tien un fíu, Amsterdam. Cutting y Vallon enfrentar coles sos respeutives peaes nuna sangrienta batalla, que termina cuando Bill matu al padre Vallon, situación de la cual el mozu Amsterdam ye testigu. Cutting declara la disolución de los Dead Rabbits y ordena que'l cuerpu de Vallon seya soterráu, Amsterdam garra'l cuchiellu que mató al so padre, escapa y soterrar antes de ser atopáu y lleváu a un orfanatu n'[[Isla Roosevelt (Nueva York)|Hellgate]]. Dieciséis años más tarde, yá siendo un home, Amsterdam ([[Leonardo DiCaprio]]) torna a Nueva York nel segundu añu de la [[guerra de Secesión]]. Ye setiembre de 1862, díes dempués de la [[batalla d'Antietam]] y del anuncia de la [[Proclamación d'Emancipación]]. Cuando llega a los Five Points ("Cinco puntos"), realcontrar con un vieyu amigu, Johnny Sirocco ([[Henry Thomas]]). Johnny, agora miembru d'una cla de carteristas y lladrones, presénta-y Amsterdam a Bill the Butcher, pa quien roba'l grupu. Amsterdam afaya que munchos de los lleales compañeros del so padre tán agora sol control de Bill, incluyendo Happy Jack Mulraney ([[John C. Reilly]]), agora un policía corruptu, y McGloin ([[Gary Lewis]]), agora unu de los secuaces de Bill. Amsterdam avérase rápido al círculu cercanu a Bill y entérase que cada añu, nel aniversariu de la batalla onde morrió'l so padre (16 de febreru), Bill lleva a cabo festejo na ciudá pola victoria sobre los Dead Rabbits. Amsterdam fai planes pa matar a Bill mientres dicha ceremonia, frente a tola comunidá de los Cinco Puntos, pa tomar revancha en públicu. Amsterdam conoz a Jenny Everdeane ([[Cameron Diaz]]), una carterista y estafadora, de quien se siente atraíu (al igual de Johnny), pero'l so interés mengua cuando afaya que Jenny tuvo una vegada sol tutelaje de Bill ya inda esfruta del so ciñu. Amsterdam gánase l'enfotu de Bill y ésti vuélvese'l so mentor. Arreyar nel imperiu semicriminal de William M. Tweed ([[Jim Broadbent]]), tamién conocíu como "Boss" Tweed, un políticu corruptu que dirixe'l [[Tammany Hall]], un aparatu políticu local. La influencia de Tweed ta espardida a lo llargo del baxu Manhattan, dende engarradielles de boxéu y servicios sanitarios hasta'l control de quemes. Mientres Tammany Hall y los sos oponentes lluchen pol control de la ciudá, el clima políticu ta en ebullición. Inmigrantes, na so mayoría irlandeses, son enlistados nel [[Exércitu de la Xunión]]. Mientres una obra de ''[[La cabaña del tíu Tom]]'', Amsterdam evita un asesinatu que dexa mancáu a Bill. Dambos retírense a un [[chamizu]], onde Jenny curia a Bill. Amsterdam confronta a Jenny con al respeutive de Bill, tienen un discutiniu que depués s'eslee cuando tienen rellaciones. Más tarde esa nueche, Amsterdam despierta y atopa a Bill sentáu nuna siella al llau de la so cama envolubráu a una raída bandera d'Estaos Xuníos. Bill fala sobre la ruina de la civilización y cómo caltuvo'l so poder a lo llargo de los años per mediu de la violencia y el "espectáculu d'apavoriantes actos". Diz que'l padre Vallon foi'l postreru enemigu col qu'engarró que ye merecedor de respetu, y que Vallon vencer una vegada dafechu y dexar vivir na vergüenza en cuenta de matalo. Bill atribúye-y a esi incidente la so fuercia de voluntá y el calter pa volver y lluchar pola so propia autoridá. Almite implícitamente que llegó a curiar d'Ámsterdam como si fora'l fíu que nunca tuvo. La tarde de la ceremonia llega. Johnny, quien ta namoráu de Jenny, revéla-y la verdadera identidá d'Ámsterdam a Bill nun ataque de celos y amás revéla-y los planes d'Ámsterdam p'asesinalo. Bill fai morder l'anzuelu a Amsterdam nuna actuación de llanzamientu de cuchiellos onde manca superficialmente nel pescuezu a Jenny. Mientres Bill brinda como ye costume, Amsterdam llanza un cuchiellu a Bill, quien lo esvia fácilmente y contraataca llanzando otru cuchiellu, algamando a Amsterdam nel abdome. Bill cutir repitíes vegaes mientres la ensame festexar. Bill proclama que lo dexará vivir con vergüenza (un destín peor que la muerte) como un "fenómenu dignu del muséu de maravíes de [[P. T. Barnum|Barnum]]" antes de quemar la so mexella con una chuchilla caliente. Más tarde, Jenny y Amsterdam escuéndense y ella curiar hasta que se recupera. Aportunar por que se una a ella nun escape a [[San Francisco (California)|San Francisco]]. Reciben la visita de Walter "Monk" McGinn ([[Brendan Gleeson]]), un barberu que trabayara como mercenariu pal padre Vallon na batalla de Five Points. McGinn da-y a Amsterdam una [[navaya d'afaitar]] que perteneció al so padre. Amsterdam anuncia la so torna asitiando un coneyu muertu nuna valla en Paradise Square. El coneyu llega a Bill, quien manda a Happy Jack a encargase de quien mandaren el mensaxe. Jack alluga a Amsterdam y escorrer ente les catacumbes de la ilesia llocal, Amsterdam lo embosca y esgañar. Cuelga'l cuerpu de Paradise Square por que toos lo vean. Como represalia, Bill traviesa a Johnny coles valles d'en la mesma plaza, Amsterdam atopar morrebundu y acaba col so sufrimientu. Los Nativos colen escontra la ilesia católica onde los irlandeses, xunto al arzobispu, esperar. Bill promete volver cuando tean llistos y l'incidente provoca cobertoria na prensa. Boss Tweed averar a Amsterdam con un plan pa ganar a Bill y acabar cola so influencia: Tweed va sofitar la candidatura de Monk McGinn como alguacil a cambéu del votu de los irlandeses. El día de la eleición, Bill y Amsterdam obliguen a la xente a votar, dalgunos d'ellos más d'una vegada, y la resultancia ye la victoria de Monk por más cantidá de votos que votantes. Humildáu, Bill enfrentar a Monk, quien se niega a responder de forma violenta y suxer qu'alderiquen l'asuntu democráticamente. Colo cual Bill algama con una cuchiella'l llombu de Monk antes de rematalo col so propiu ''shillelagh''. Mientres el posterior funeral de Monk, Amsterdam desafía a Bill a una llucha tradicional, que acepta. Los Disturbios de Reclutamiento de Nueva York (''[[Draft Riots]]'') empiecen xusto cuando les peaes preparar pa engarrar. Munchos ciudadanos, incluyendo la clase alta y afroamericanu, son atacaos por quien protesten en contra de l'Acta de Reclutamiento de 1863. Soldaos de la [[Unión (Guerra de Secesión)|Unión]] colen al traviés de les cais de la ciudá tratando de controlar a los alborotadores. Sicasí, pa Bill y Amsterdam lo importante ye iguar les sos cuentes. Cuando les peaes atopar en Paradise Square, son atayaes por cañonazos de barcos navales de la Xunión que disparen dende'l puertu direutamente a la ciudá. Munchos muerren polos disparu y una enorme nube de polvu y escombros cubren l'área. La destrucción ye sofitada por una fola de soldaos de la Xunión, que maten a dellos miembros de les peaes, incluyendo a McGloin y Shang ([[Stephen Graham]]). Solos, Amsterdam y Bill intercambien golpes ente'l fumu, y depués son baltaos por otru españíu de cañón. Cuando'l fumu esténase, Bill afaya que foi mancáu nel abdome por un cachu de metralla. Declara: "Gracies a Dios, muerro como un verdaderu americanu". Bill saca un cuchiellu de la so bota primero que Amsterdam apuñalar. Los muertos son recoyíos pa ser soterraos. El cuerpu de Bill ye soterráu en [[Brooklyn]], dende onde se ve la figura de Manhattan, al llau de la tumba del padre Vallon. Amsterdam sotierra la navaya del so padre. Depués la figura va camudando rápido pos la escena remontar a los próximos cientu cuarenta años, ufiertando una vista moderna de Nueva York, dende la [[Ponte de Brooklyn]] a les [[World Trade Center|Torres Ximielgues]], y les tumbes de Bill y Vallon fueron cubiertes gradualmente por arbustos y vexetación. == Repartu == {{llista de columnes|2| * [[Leonardo DiCaprio]] como Amsterdam Vallon * [[Daniel Day-Lewis]] como William "Bill ''The Butcher''" Cutting * [[Cameron Diaz]] como Jenny Everdeane * [[Liam Neeson]] como "Padre" Vallon * [[Jim Broadbent]] como William "Boss" Tweed * [[Henry Thomas]] como Johnny Sirocco * [[Brendan Gleeson]] como Walter "Monk" McGinn * [[Gary Lewis]] como McGloin * [[John C. Reilly]] como Happy Jack Mulraney * [[Stephen Graham]] como Shang * [[Larry Gilliard Jr.]] como Jimmy Spoils * [[Eddie Marsan]] como Killoran * [[Alec McCowen]] como Reverend Raleigh * [[David Hemmings]] como John F. Schermerhorn * [[Cara Seymour]] como Hell-Cat Maggie * [[Roger Ashton-Griffiths]] como [[P. T. Barnum]] * [[Barbara Bouchet]] como Mrs. Schermerhorn * [[Michael Byrne]] como Horace Greeley * [[John Sessions]] como Harry Watkins * [[Richard Graham]] como Harvey-Card Player * [[Giovanni Lombardu Radice]] como Mr. Legree * [[Martin Scorsese]] (ensin acreitar) como dueñu de casa }}. == Producción == {| class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-right: 2em; font-size: 85%; background:#c6dbf7; color:black; width:30em; max-width: 40%;" cellspacing="5" | style="text-align: left;" | "El país taba disponible pa quien lo tomara y Nueva York yera un barril de pólvora. Este yera l'Estaos Xuníos non del Oeste colos sos espacios abiertos, sinón el de la claustrofobia, onde tol mundu taba apertáu. Per un sitiu, teníes la primera gran fola d'inmigrantes, los irlandeses, que yeren católicos, falaben gaélicu y yeren lleales al [[Santa Sede|Vaticanu]]. Per otru llau, taben los nativistas, que sentíen que yeren quien llucharen, arramáu sangre y muertu pola nación. Vieron a los irlandeses baxándose de los botes y dixeron: '¿Qué tán faciendo equí?'. Yera un caos, caos tribal. Gradualmente, hubo un entendimientu democráticu a midida que la xente aprendía de dalguna manera a convivir xuntos, cai per cai, mazana per mazana. Si la democracia nun se daba en Nueva York, nun se diba dar en nengún llau." |- | style="text-align: left;" | — Martin Scorsese sobre cómo vio la hestoria de Nueva York como'l campu de batalla de la democracia moderna d'Estaos Xuníos.<ref name=Smithsonian/> |} El cineasta [[Martin Scorsese]] creció nel barriu de [[Little Italy (Manhattan)|Little Italy]] del distritu de [[Manhattan]] na ciudá de Nueva York mientres los años 1950. Nesa dómina, notó qu'había partes del barriu que yeren muncho más antiguos que'l restu, incluyendo llábanes de los años 1810 na [[Antigua Catedral de San Patriciu (Nueva York)|antigua Catedral de San Patriciu]], cais empedradas y pequeños suétanos allugaos debaxo de grandes edificios más recién; esto espertó l'interés de Scorsese alrodiu de la historia de la zona: "D'a pocu di cuenta que los italianos nun fueren los primeros en llegar, qu'otra xente tuviera ende primero que nós. A midida que empezaba a entender eso, estelábame. Siguía preguntándome: ¿Cómo se vía Nueva York? ¿Cómo yera la xente? ¿Cómo caminaben, comíen, trabayaben, vistíen?".<ref name=Smithsonian>{{cita web |url=http://www.fergusbordewich.com/PAGESjournalism/FBgangs.shtml |títulu=Manhattan Mayhem |author=Fergus M. Bordewich |fecha=Avientu de 2002 |publicación=''Smithsonian Magacín'' |fechaaccesu=24 de mayu de 2016}}</ref> En 1970, Scorsese lleó ''The Gangs of New York: An Informal History of the Underworld'' (1928) de [[Herbert Asbury]], avera del baxu mundu de la ciudá nel sieglu XIX y resultó-y una revelación. Nes semeyes de los criminales de la ciudá, Scorsese vio potencial pa una hestoria épica sobre la batalla pola democracia moderna d'Estaos Xuníos. Nesi entós, Scorsese yera un direutor nuevu ensin dineru nin influencies; escontra'l final de la década, dempués del ésitu de cintes criminales como ''[[Mean Streets]]'' (1973), sobre'l so antiguu barriu, y ''[[Taxi Driver]]'' (1976), volvióse una estrella emerxente. En 1979, llogró los derechos del llibru de Asbury, sicasí llevó-y venti años poner en marcha la producción. Surdieron dificultaes a la de reproducir el monumental panorama de la Nueva York del sieglu diecinueve col estilu y detalles que Scorsese quería; cuasi nada na ciudá permanecía como se vía naquellos tiempos y filmar n'otru allugamientu nun yera una opción. Finalmente, en 1999, Scorsese llogró acomuñar con Harvey Weinstein, productor y presidente de [[Miramax Films]].<ref name=Smithsonian/> Pa crear los escenarios que Scorsese imaxinara, la producción foi filmada nos grandes estudios [[Cinecittà]] en [[Roma]], [[Italia]]. El [[diseñu de producción|diseñador de producción]] [[Dante Ferretti]] recreó cuasi una milla d'edificaciones neoyorquines de mediaos del sieglu diecinueve, que consistía nun área de cinco manzanes de [[Lower Manhattan]], incluyendo'l suburbiu de los [[Five Points (Manhattan)|Cinco puntos]], una seición de la mariña del [[Ríu Este (Nueva York)|Ríu Este]] con dos barcos pesqueros de tamañu real, trenta edificios del baxu [[Broadway]], una casona aristócrata y retruques del ''hall'' de Tammany, una ilesia, una tabierna, un teatru chinu y un casino d'apuestes.<ref name=Smithsonian/> Pa los Cinco Puntos, Ferretti recreó les pintures del área de [[George Catlin]].<ref name=Smithsonian/> Emprestóse especial atención a la fala de los personaxes, por cuenta de que los grupos de cutiu definíense polos sos acentos. L'instructor de voces de la película, Tim Monich, negar a usar un acentu [[Inglés n'Irlanda|irlandés]] xenéricu y nel so llugar enfocar en distintos dialeutos d'Irlanda y Gran Bretaña. Por cuenta de que el personaxe de DiCaprio nació n'Irlanda pero se crió n'Estaos Xuníos, el so acentu foi diseñáu pa ser un amiestu d'acentos típicos metá americanizados. Pa desenvolver los únicos acentos perdíos de los nativistas neoyorquinos como'l personaxe de Daniel Day-Lewis, Monich estudió antiguos poemes, balaes, artículos del periódicu —los cualos dacuando asonsañaben el dialeutu faláu como forma d'humor— y el ''Rogue's Lexicon'', un llibru d'espresiones de los baxos fondos que'l comisionado de la policía de Nueva York arrexuntó por que los sos homes pudieren identificar de que falaben los criminales. Un importante afayu foi una grabación en [[cilindru de fonógrafu]] de [[Walt Whitman]] recitando cuatro llinies d'un poema onde pronunciaba la pallabra "world" como "woild". Monich llegó a la conclusión de que los nativos neoyorquinos del sieglu diecinueve sonaben paecíu al conocíu estereotipu de taxista de [[Brooklyn]] de mediaos del sieglu venti.<ref name=Smithsonian/> Por cuenta de la fuertes personalidaes y distintos puntos de vista del direutor y el productor, los trés años de producción volvióse una historia aparte.<ref name=Smithsonian/><ref name=NYT040702>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2002/04/07/business/2-hollywood-titans-brawl-over-a-gang-epic.html |títulu=2 Hollywood Titans Brawl Over a Gang Epic |author=Laura M. Holson |fecha=7 d'abril de 2002 |work= |publicación=[[The New York Times]] |fechaaccesu=25 de mayu de 2016}}</ref><ref name=NYT101102>Laura M. Holson, [http://www.nytimes.com/2002/10/11/business/media/11STUD.html Miramax Blinks, and a Double DiCaprio Vanishes], ''The New York Times'', October 11, 2002, Accessed July 15, 2010.</ref><ref name=NYT021303>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2003/02/12/movies/it-s-harvey-weinstein-s-turn-to-gloat.html |títulu=It's Harvey Weinstein's Turn to Gloat |author=Rick Lyman |fecha=12 de febreru de 2003 |work= |publicación=The New York Times |fechaaccesu=15 de xunetu de 2010}}</ref> Scorsese defendía firmemente la so visión artística tocantes a la estética y duración, ente que Weinstein lluchaba por una versión más simplificada y comercial. Mientres les demorances, actores de sonadía como [[Robert De Niro]] y [[Willem Dafoe]] tuvieron qu'abandonar la producción por cuenta de conflictos con otros proyeutos. Los costos devasaron un 25% el presupuestu orixinal, algamando un costu de más de 100 millones de dólares.<ref name=NYT040702/> L'eleváu presupuestu fizo que fuera vital pa Miramax Films un ésitu comercial al curtiu plazu.<ref name=NYT101102/><ref name=V051501>{{cita publicación |url=http://www.variety.com/article/VR1117867307.html |títulu=Miramax, Scorsese gang up |author=Dana Harris, Cathy Dunkley |fecha=15 de mayu de 2001 |work= |publicación=Variety |fechaaccesu=25 de mayu de 2016}}</ref> Dempués de que la postproducción foi rematada en 2001, la película retrasar por más d'un añu. La xustificación oficial foi que, tres los [[atentaos del 11 de setiembre de 2001|atentaos del 11 de setiembre]], ciertos elementos del filme podríen cafiar al públicu; la postrera toma de la cinta ye una vista contemporánea de la ciudá de Nueva York, col [[World Trade Center]], a pesar de que les Torres Ximielgues fueren baltaes nos ataques faía más d'un añu antes del estrenu de la película.<ref name="quickstop">{{cita web |url=http://www.quickstopentertainment.com/elsewhere/33.html |títulu=Hollywood Elsewhere: Gangs vs. Gangs |author=Jeffrey Wells |fechaaccesu=20 d'avientu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071026043820/http://www.quickstopentertainment.com/elsewhere/33.html |fechaarchivu=26 d'ochobre de 2007 }}</ref> Sicasí, esta esplicación foi desmentida por Scorsese, quien afirmó que la producción inda s'atopaba filmando dalgunes curties tomes inclusive n'ochobre de 2002.<ref name=NYT101102/><ref name=V052002>{{cita publicación |url=http://www.variety.com/article/VR1117867307.html |títulu=Gangs of the Palais |author=Cathy Dunkley |fecha=20 de mayu de 2002 |work= |publicación=Variety |fechaaccesu=15 de xunetu de 2010}}</ref> Weinstein siguió esixendo cortes na duración de la película, y dalgunos d'ellos fueron fechos finalmente. N'avientu de 2001, Jeffrey Wells —nesi entós del sitiu de [[Kevin Smith]]— reseñó una copia de lo que yera'l filme hasta esi momentu. Wells reparó qu'a esi trabayu faltábalu narración, yera de 20 minutos más llargu y yera "distintu a la versión de los cines" y que la socesión d'escenes yera "esautamente la mesma" en dambes versiones. A pesar de les semeyances, Wells atopó que la copia del trabayu yera más rica y satisfactoria que la versión de los cines. Coles mesmes, Scorsese afirmó que la versión exhibida nos cines ye'l so [[final cut]], anque declaró que-y pasó la versión alternativa de más de tres hores d'a dellos amigos y almitió: "Dexando de llau les mios obligaciones contractuales p'apurrir una versión más curtia de dos hores y cuarenta minutos a Miramax, ésta ye la versión cola que toi más contentu".<ref name="quickstop" /> Nuna entrevista con [[Roger Ebert]], Scorsese esclarió los verdaderos problemes cola corte de la película. Ebert dixo: {{cita|Les sos conversaciones con Weinstein, dixo, fueron siempres buscando la duración cola que la película funcionara. Cuando eso llegó a la prensa, foi traducíu n'engarradielles. La película dura anguaño 168 minutos, dixo, y esa ye la duración correuta, y ye por eso que nun va haber nenguna corte del direutor, porque ésta ye la corte del direutor.<ref>{{cita publicación |url=http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20021215/PEOPLE/212010305 |títulu=Gangs all here for Scorsese |author= |fecha=15 d'avientu de 2002 |work=Chicago Sun-Times |publicación= |fechaaccesu=6 de setiembre de 2010 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20130308125359/http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20021215/PEOPLE/212010305 |archivedate=2013-03-08 }}</ref>}} == Exactitú histórica == Scorsese recibió tanto crítiques como aponderamientos pola so descripción histórica na película. Nuna entrevista na [[Public Broadcasting Service|PBS]] pa la History News Network, el profesor Tyler Anbinder de la [[Universidá George Washington]] faló sobre los aspeutos históricos del filme.<ref name="hhn">{{Cita web |url=http://hnn.us/comments/6212.html |títulu=History News Network |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090903005543/http://hnn.us/comments/6212.html |fechaarchivu=2009-09-03 }}</ref> Anbinder dixo que la recreación visual del ambiente de metá del sieglu diecinueve de Nueva York y los [[Five Points (Manhattan)|Five Points]] "nun podría ser meyor".<ref name="hhn"/> Tolos escenarios fueron construyíos nos esteriores de los estudios [[Cinecittà]] en Roma.<ref>{{Cita web |url=http://bookreview.net/gangs/index.html |títulu=Mixing Art and a Brutal History |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191118084214/http://bookreview.net/gangs/index.html |fechaarchivu=2019-11-18 }}</ref> Anbinder tamién emponderó la representación de la persecución y la discriminación a los inmigrantes d'esa dómina, particularmente los irlandeses. Escontra 1860, la ciudá de Nueva York tenía 200.000 irlandeses,<ref>''The New York Irish'', Ronald H. Bayor and Timothy Meagher, eds. ([[Johns Hopkins University Press]], 1996)</ref> dientro d'una población total de 800.000.<ref>[https://web.archive.org/web/20120517105536/http://findarticles.com/p/articles/mi_m2248/is_n118_v30/ai_17150109/ "19th century AD."] ''Adolescence'', Summer, 1995 by Ruskin Teeter.</ref> La revuelta que da entamu a la película, anque ficticia, foi "razonablemente fiel a la hestoria" d'engarradielles d'esi tipu, sacante pola cantidá de muertes n'engarradielles ente peaes y disturbios ciudadanos.<ref name="hhn"/> El llibru de Asbury describe a los Bowery Boys, Plug Uglies, True Blue Americans, [[Shirt Tails]] y Dead Rabbits ("Coneyos muertos"), quien fueron nomaos debíu al coneyu muertu qu'usaben nuna pica como bandera de batalla.<ref name=Smithsonian/> El llibru tamién describe a William Poole, la inspiración pa William "Bill the Butcher" Cutting, un miembru de los Bowery Boys, boxeador a [[Boxéu#La era_del boxéu_a_pu.C3.B1o_llimpiu|puñu llimpiu]] y líder del movimientu políticu ''[[Know Nothing]]''. Poole nun yera de los Five Points y foi asesináu cuasi una década antes de los ''[[Draft Riots]]''. Dambos Bill, el real y el ficticiu, teníen carniceríes, pero nun se conoz que Poole matara a naide.<ref>[http://herbertasbury.com/gangsofnewyork/ Herbert Asbury website] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170926100231/http://herbertasbury.com/gangsofnewyork/ |date=2017-09-26 }} Gangs of New York</ref><ref>[http://herbertasbury.com/billthebutcher/billp.asp Herbert Asbury website] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070825213036/http://herbertasbury.com/billthebutcher/billp.asp |date=2007-08-25 }} Bill the Butcher</ref> El llibru amás fala sobre otros gangsters famosos d'esa dómina como Red Rocks Farrell, Slobbery Jim y Hell-Cat Maggie, quien llimaba los sos dientes delanteros y usaba uñes de metal, interpretada por [[Cara Seymour]] na película.<ref name=Smithsonian/> Según Paul S. Boyer "el periodu dende 1830 hasta 1850 fueron tiempos de desorde cuasi continuu y baturiciu ente los probes de la ciudá. Ente los años 1834 y 1844 viéronse más de 200 importantes guerres ente peaes solo na ciudá de Nueva York, y n'otres ciudaes el patrón yera similar".<ref>Paul S. Boyer (1992). "''[https://books.google.com/books?id=HRgnJVpynD8C&pg=RA1-PA1845&dq&hl=en#v=onepage&q=&f=false Urban Masses and Moral Order in America, 1820-1920]''". [[Harvard University Press]]. ISBN 0674931106</ref> En 1839, l'alcalde Philip Hone declaró: "Esta ciudá ta infestada por peaes embravecíos desdichaos" quien "patrullen les ciudaes faciendo de la nueche abominable y faltando a tou aquel que nun tien la fuercia abondo como pa defendese".<ref>[http://www.nytimes.com/1990/09/20/opinion/gangs-crime-smut-violence.html Gangs, Crime, Smut, Violence]. ''The New York Times.'' 20 de setiembre de 1990.</ref> La gran engarradiella ente bandes de 1846 retratada na película ye ficticia, anque hubo una ente Bowery Boys y Dead Rabbits nos Five Points el 4 de xunetu de 1857 que nun foi mentada nel filme.<ref>[http://www.virtualny.cuny.edu/riots.html Virtual New York City, CUNY] VNY: Riots</ref> L'historiador Vincent DiGirolamo conclúi que "''Gangs of New York'' vuélvese una epopeya histórica ensin cambeos a lo llargo del tiempu. L'efeutu ye conxelar les rivalidaes etnoculturales sobre'l cursu de tres décades y retratales como odios ancestrales non alteriaos por cambeos demográficos, ciclos económicos y realineamientos políticos".<ref>Vincent DiGirolamo. "Such, Such Were the B'hoys", Radical History Review Vol. 90 (2004), pp.&nbsp;123–41.</ref> Na película, los ''Draft Riots'', o disturbios de reclutamiento, fueron representaos mayoritariamente como actos de destrucción, sicasí, hubo muncha violencia mientres esa selmana de xunetu de 1863. La violencia resultó en más de cien muertos, dalgunos d'ellos afroamericanos. Los negros fueron oxetu de violencia de les bandes irlandeses, en parte pola competencia llaboral que más esclavos llibres podríen causar na ciudá.<ref>Johnson, Michael."The New York Draft Riots". Reading the American Past, 2009 p. 295.</ref> La película fai referencia al [[Antiguu Palaciu de Xusticia del Condáu de Nueva York]] cuando [[William M. Tweed|"Boss" Tweed]] fálase sobre los planes "modestos" y "económicos" de la estructura. Na película, la [[Inmigración china n'Estaos Xuníos|inmigración china]] yera lo suficientemente común na ciudá como pa tener la so propia comunidá y llugares públicos. Sicasí, la inmigración significativa de chinos a Nueva York nun empezar hasta 1869 (anque los primeros chinos empezaron a llegar a América a partir de los años 1840), dómina na cual la construcción del [[primer ferrocarril transcontinental d'Estaos Xuníos]] foi rematada. El teatru chinu de la cai Pell tampoco foi termináu hasta los años 1890.<ref>Hamill, Pete. [https://web.archive.org/web/20030207045308/http://www.nydailynews.com/news/story/43543p-41030c.html "Trampling city's history."] ''[[New York Daily News]]''. Consultáu'l 4 d'ochobre de 2009.</ref> The Old Brewery, l'atarraquitáu edificiu d'apartamentos qu'apaez na película en 1846 y 1862-63, foi en realidá baltáu en 1852.<ref>[http://www.nychinatown.org/history/1800s.html R. K. Chin, "A Journey Through Chinatown."]</ref> == Estrenu == Entamábase que la película fora estrenada'l 21 d'avientu de 2001, a tiempu pa los [[Premios Óscar de 2002|Premios Óscar]] d'esi añu, sicasí la producción pasar de llargu por cuenta de que Scorsese inda s'atopaba filmando.<ref name=NYT101102/><ref name=V052002/> Una meyora de venti minutos foi proyeutáu nel [[Festival de Cannes]] de 2002 nun eventu nel [[Palaciu de Festivales y Congresos de Cannes|Palaciu de Festivales y Congresos]] con Scorsese, DiCaprio, Diaz y Weinstein ente los asistentes.<ref name=V052002/> Una vegada filmada, Harvey Weinstein quería que la película llegara a los cines el 25 d'avientu de 2002, pero un potencial conflictu con otra cinta protagonizada por [[Leonardo DiCaprio]], ''[[Catch Me If You Can]]'', producida por [[DreamWorks]], obligar a mover l'estrenu a una fecha anterior. Dempués de negociaciones ente delles partes, incluyendo DiCaprio, Weinstein y [[Jeffrey Katzenberg]] de DreamWorks, la decisión tomóse considerando razones económiques: DiCaprio nun quería enfrentase al conflictu de promocionar dos estrenos engarraos; Katzenberg llogró convencer a Weinstein que la violencia y el conteníu adulto de ''Gangs of New York'' non necesariamente diba atraer a les families na [[Navidá]]. La mayor esmolición de tolos arreyaos yera maximizar los resultaos del día del estrenu, una parte importante de la economía de la industria del cine.<ref name=NYT101102/> Depués de trés años en producción, la película foi estrenada'l 20 d'avientu de 2002, un añu dempués de la fecha orixinal entamada.<ref name=V052002/> Ente que la película foi llanzada en [[DVD]] y [[Blu-ray]], nun hai planes pa editar una [[versión del direutor]]. "Marty nun cree n'eso", dixo la montajista [[Thelma Schoonmaker]]. "Él cree n'amosar solo la película terminada".<ref name="quickstop" /> == Recibimiento == === Taquilla === [[Ficheru:Leo Scor Diaz(GangsofNY)-.jpg|thumb|300px|right|[[Leonardo DiCaprio]], [[Martin Scorsese]] y [[Cameron Diaz]] nel [[Festival de Cannes]], 2002.]] La película recaldó 77.812.000 [[dólar d'Estaos Xuníos|dólares]] n'Estaos Xuníos y Canadá, 23.763.699 dólares en Xapón y 16.358.580 dólares nel Reinu Uníu. Los ingresos totales fueron de 193.772.504 dólares.<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?page=main&id=gangsofnewyork.htm |títulu=Gangs of New York |author= |fecha=|work= |publicación= |fechaaccesu=25 de mayu de 2016}}</ref> === Crítica === Les crítiques del filme fueron mayoritariamente positives. El sitiu web [[Rotten Tomatoes]] arrexuntó un 75% de crítiques positives, basáu en 202 reseñes.<ref>[http://www.rottentomatoes.com/m/gangs_of_new_york/ Gangs of New York – Rotten Tomatoes]</ref> El sitiu [[Metacritic]] dio-y un puntaje de crítiques favorables de 72 sobre 100.<ref>{{cita web | url = http://www.metacritic.com/movie/gangs-of-new-york/critic-reviews |títulu=Gangs of New York |fecha=7 de febreru de 2003 |fechaaccesu=10 de xunetu de 2011 |publicación=metacritic.com}}</ref> El críticu [[Roger Ebert]] emponderó la película anque nun la calificó ente los meyores de Scorsese, ente que'l so compañeru de ''At the Movies'' [[Richard Roeper]] llamar "una obra maestra" y declarar una firme competidora pal Oscar a la meyor película.<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web |url=http://bventertainment.go.com/tv/buenavista/atm/reviews.html?sec=6&subsec=Gangs+of+New+York |títulu=At the Movies: Gangs of New York |author=Roger Ebert and Richard Roeper |fechaaccesu=20 d'avientu de 2002 }} |2=http://bventertainment.go.com/tv/buenavista/atm/reviews.html?sec=6&subsec=Gangs+of+New+York |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Paul Clinton de la [[CNN]] llamar "una gran epopeya d'Estaos Xuníos".<ref>{{cita publicación |url=http://archives.cnn.com/2002/SHOWBIZ/Movies/12/19/sproject.ca02.gangs.review/index.html |títulu=Review: Epic 'Gangs' Oscar-worthy effort |author=Paul Clinton |fechaaccesu=19 d'avientu de 2002 |work=CNN |fecha=19 d'avientu de 2002 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070503121839/http://archives.cnn.com/2002/SHOWBIZ/Movies/12/19/sproject.ca02.gangs.review/index.html |fechaarchivu=3 de mayu de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070503121839/http://archives.cnn.com/2002/SHOWBIZ/Movies/12/19/sproject.ca02.gangs.review/index.html |archivedate=2007-05-03 }}</ref> En ''[[Variety]]'', Todd McCarthy escribió que la cinta "quédase un pocu corta tocantes a películes grandioses, pero aun así ye impresionante y tan densamente trabayada que puxantemente te abre los güeyos y la mente con al respeutive de aspeutos de la historia d'Estaos Xuníos que nun fueron enseñaos". McCarthy resaltó l'atención meticulosa a los detalles históricos y al [[diseñu de producción]].<ref>{{cita publicación |url=http://www.variety.com/review/VE1117919499.html?categoryid=31&cs=1 |títulu=Review: Gangs of New York Review |author=Todd McCarthy |fechaaccesu=5 d'avientu de 2002 | work=Variety |fecha=5 d'avientu de 2002}}</ref> == Premios == La película recibió un total de diez nominaciones pa los premios pa la [[Premios Óscar de 2003|75ª edición de los premios Óscar]], incluyendo'l [[Óscar a la meyor película]], anque nun llogró llevase nenguna estauína. Coles mesmes, la cinta foi incluyida n'ente les diez meyores películes del añu según [[National Board of Review]]. Tocantes a los [[Premios Globu d'Oru|Globu d'Oru]], el filme recibió cinco nominaciones, de les cualos llogró'l premiu nes categoríes de [[Globu d'Oru al meyor direutor|meyor direutor]] (Scorsese) y [[Globu d'Oru al meyor cantar orixinal|meyor cantar orixinal]] ("[[The Hands That Built America]]"). Pela so parte, Daniel Day-Lewis recibió candidatures a numberosos premios y ganó los premios [[BAFTA al meyor actor|BAFTA]] y [[Premiu del Sindicatu d'Actores al meyor actor|SAG]] como meyor actor.<ref name=premios>{{cita publicación |títulu=Awards|url=https://www.imdb.com/title/tt0217505/awards|editorial=[[IMDb]] |fechaaccesu=29 de mayu de 2016}}</ref> {| class="collapsible collapsed" style="width:100%; border:1px solid #cedff2; background:#F5FAFF" |- ! align="left" | Llista de premios y nominaciones<ref name=premios/> |- | {| {{tablaguapa}} ! Organización ! Categoría ! Receptor/es ! Resultáu |- | rowspan="10"| [[Premios Óscar]] | [[Óscar a la meyor película|Meyor película]] | [[Alberto Grimaldi]], [[Harvey Weinstein]] | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[Óscar al meyor direutor|Meyor direutor]] | [[Martin Scorsese]] | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[Óscar al meyor guión orixinal|Meyor guión orixinal]] | [[Jay Cocks]], [[Steven Zaillian]], [[Kenneth Lonergan]] | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[Óscar al meyor actor|Meyor actor]] | [[Daniel Day-Lewis]] | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[Óscar a la meyor fotografía|Meyor fotografía]] | [[Michael Ballhaus]] | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[Óscar al meyor montaxe|Meyor montaxe]] | [[Thelma Schoonmaker]] | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | [[Óscar al meyor diseñu de vestuariu|Meyor diseñu de vestuariu]] | [[Sandy Powell]] | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | [[Óscar al meyor diseñu de producción Meyor direición artística]] | [[Dante Ferretti]], [[Francesca Lo Schiavo]] | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[Óscar al meyor soníu|Meyor soníu]] | [[Michael Minkler]], [[Dominick Tavella]], [[David Lee (montador)|David Lee]] | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[Óscar al meyor cantar orixinal|Meyor cantar orixinal]] | [[Bono (músicu)|Bono]], [[The Edge]], [[Adam Clayton]], [[Larry Mullen Jr.]] | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | rowspan="5"| [[Premios Globu d'Oru]] | [[Globu d'Oru a la meyor película - Drama|Meyor película - Drama]] | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | [[Globu d'Oru al meyor direutor|Meyor direutor]] | Martin Scorsese | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | [[Globu d'Oru al meyor actor - Drama|Meyor actor - Drama]] | Daniel Day-Lewis | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[Globu d'Oru a la meyor actriz de repartu|Meyor actriz de repartu]] | [[Cameron Diaz]] | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | [[Globu d'Oru al meyor cantar orixinal|Meyor cantar orixinal]] | Bono, The Edge, Adam Clayton, Larry Mullen Jr. | style="background: #ddffdd"|Ganadores |- | rowspan="12"| [[Premios BAFTA]] | [[BAFTA a la meyor película|Meyor película]] | Alberto Grimaldi, Harvey Weinstein | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[BAFTA al meyor direutor|Meyor direutor]] | Martin Scorsese | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[BAFTA al meyor guión orixinal|Meyor guión orixinal]] | Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[BAFTA al meyor actor|Meyor actor]] | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | [[BAFTA a la meyor música orixinal|Meyor música orixinal]] | [[Howard Shore]] | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[BAFTA a la meyor fotografía|Meyor fotografía]] | Michael Ballhaus | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[BAFTA al meyor montaxe|Meyor montaxe]] | Thelma Schoonmaker | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | [[BAFTA al meyor diseñu de producción|Meyor diseñu de producción]] | Dante Ferretti | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[BAFTA al meyor diseñu de vestuariu|Meyor vestuariu]] | Sandy Powell | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | [[BAFTA al meyor maquillaxe y peluquería|Meyor maquillaxe y peluquería]] | [[Manlio Rocchetti]], [[Aldo Signoretti]] | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[BAFTA al meyor soníu|Meyor soníu]] | [[Tom Fleischman]], [[Ivan Sharrock]], [[Eugene Gearty]], [[Philip Stockton]] | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[BAFTA a los meyores efeutos visuales|Meyores efeutor visuales]] | [[Bruce Steinheimer]], [[Michael Owens]], [[Edward Hirsh]], [[Jon Alexander]] | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[Premios del Sindicatu d'Actores]] | [[Premiu del Sindicatu d'Actores al meyor actor|Meyor actor]] | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | rowspan="2"| AARP Movies for Grownups Awards | Meyor direutor | Martin Scorsese | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor guionista | Jay Cocks | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[American Film Institute|AFI Awards]] | Película del añu | | style="background: #ddffdd"|Ganadora |- | [[American Cinema Editors]] | Meyor montaxe - Drama | Thelma Schoonmaker | style="background: #ddffdd"|Ganadora |- | [[American Society of Cinematographers]] | Meyor cinematografía - Cine | Michael Ballhaus | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Art Directors Guild | Meyor diseñu de producción - Película de dómina o fantasía | Dante Ferretti, Stefano Maria Ortolani, Robert Guerra, Alessandro Alberti, Maria-Teresa Barbasso, Dimitri Capuani, Nazzareno Piana | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | rowspan="9"| Awards Circuit Community Awards | Meyor direutor | Martin Scorsese | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor guión orixinal | Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor fotografía | Michael Ballhaus | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor montaxe | Thelma Schoonmaker | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor direición d'arte | Dante Ferretti, Francesca Lo Schiavo | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | Meyor soníu | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor diseñu de vestuariu | Sandy Powell | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor repartu | [[Leonardo DiCaprio]], Daniel Day-Lewis, [[John C. Reilly]], Cameron Diaz, [[Liam Neeson]], [[Henry Thomas]], [[Brendan Gleeson]], [[Jim Broadbent]], [[Gary Lewis]], [[Eddie Marsan]] | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | [[Premios de l'Academia Xaponesa]] | Meyor película estranxera | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | rowspan="4"| [[Boston Society of Film Critics Awards]] | Meyor película | | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | Meyor direutor | Martin Scrosese | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | Meyor actor de repartu | John C. Reilly | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | rowspan="3"| [[Broadcast Film Critics Association Awards]] | Meyor película | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor direutor | Martin Scrosese | style="background: #ffdddd"|Tercer llugar |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | rowspan="2"| [[Broadcast Film Critics Association Awards]] | Meyor película | | style="background: #ffdddd"|Cuartu puestu |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | rowspan="3"| [[Asociación de Críticos de Cine de Chicago|Chicago Film Critics Association Awards]] | Meyor direutor | Martin Scrosese | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor fotografía | Michael Ballhaus | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[Premiu César]] | Meyor película estranxera | Martin Scrosese | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | rowspan="2"| [[Asociación de Críticos de Cine de Dallas-Fort Worth|Dallas-Fort Worth Film Critics Association Awards]] | Meyor película | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | [[Directors Guild of America]] | Meyor direutor - Cine | Martin Scrosese | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | [[Premiu Edgar|Edgar Allan Poe Awards]] | Meyor película | Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | rowspan="2"| [[Empire Awards]] | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Escena del añu | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | rowspan="2"| Florida Film Critics Circle Awards | Meyor direutor | Martin Scorsese | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | rowspan="9"| Gold Derby Awards | Meyor película | Alberto Grimaldi, Harvey Weinstein, Martin Scorsese | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor direutor | Martin Scorsese | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor guión orixinal | U2 | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor cantar orixinal | Jay Cocks, Kenneth Lonergan, Steven Zaillian | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor montaxe | Thelma Schoonmaker | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor vestuariu | Sandy Powell | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor direición d'arte | Dante Ferretti, Francesca Lo Schiavo | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor fotografía | Michael Ballhaus | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | rowspan="6"| Golden Schmoes Awards | Meyor direutor del añu | Martin Scorsese | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | Meyor actor del añu | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor personaxe del añu | Daniel Day-Lewis | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | Película favorita del añu | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Película más sobrovalorada del añu | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Mayor decepción del añu | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | rowspan="2"| Golden Trailer Awards | Meyor show | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor drama | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | rowspan="2"| [[Premios Grammy]] | [[Premiu Grammy a la meyor escoyeta de banda sonora pa película, televisión o otru mediu visual|Meyor escoyeta de banda sonora pa película, televisión o otru mediu visual]] | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | [[Premiu Grammy al meyor cantar escritu pa una película, televisión o otru mediu visual|Meyor cantar escritu pa una película, televisión o otru mediu visual]] | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Harry Awards | | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Hollywood Makeup Artist and Hair Stylist Guild Awards | Meyor peluquería d'época - Cine | Aldo Signoretti | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | International Online Cinema Awards | Meyor repartu | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | rowspan="2"| [[Nastro d'argento]] | Meyor escenografía | Dante Ferretti | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor direutor estranxeru | Martin Scorsese | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | rowspan="14"| Italian Online Movie Awards | Meyor película | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor direición | Martin Scorsese | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor guión | Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor actriz de repartu | Cameron Diaz | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor fotografía | Michael Ballhaus | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor montaxe | Thelma Schoonmaker | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor escenografía | | style="background: #ddffdd"|Ganadora |- | Meyor banda sonora orixinal | Howard Shore | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor cantar orixinal | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor repartu | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor vestuariu | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor marquillaje | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyores efeutos sonoros | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Kansas City Film Critics Circle Awards | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | rowspan="4"| Las Vegas Film Critics Society Awards | Meyor película | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor actor de repartu | John C. Reilly | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor cantar | | style="background: #ddffdd"|Ganadora |- | rowspan="2"| [[LAFCA|Los Angeles Film Critics Association Awards]] | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor diseñu de producción | Dante Ferretti | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | rowspan="4"| Motion Picture Sound Editors | Meyor edición de soníu - Diálogu y doblaxe | Philip Stockton, Eugene Gearty, Marissa Littlefield, Hal Levinsohn, Kenton Jakub | style="background: #ddffdd"|Ganadores |- | Meyor edición de soníu - Diálogu y doblaxe - Llargumetraxe | Fred Rosenberg | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor edición de sonido - Efeuto de soníu y foley | Philip Stockton, Eugene Gearty, Frank Kern, Steven Visscher, Bruce Pross, Kam Chan | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor edición de soníu Música - Llargumetraxe | Jennifer L. Dunnington, Kathy Durning, Tass Filipos, Patricia Carlin | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | rowspan="2"| [[MTV Movie Awards]] | [[MTV Movie al meyor villanu|Meyor villanu]] | Daniel Day-Lewis | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor beso | Leonardo DiCaprio, Cameron Diaz | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[National Board of Review]] | Top 10 películes | | style="background: #ddffdd"|Ganadora |- | rowspan="2"| [[New York Film Critics Circle Awards]] | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor cinematógrafo | Michael Ballhaus | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | rowspan="2"| Online Film & Television Association | Meyor direutor | Martin Scorsese | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | rowspan="9"| [[Críticos de Cine de Nueva York en Llinia]] | Meyor direutor | Martin Scorsese | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor diseñu de producción | Dante Ferretti, Alessandro Alberti,, Maria-Teresa Barbasso, Dimitri Capuani, Stefano Maria Ortolani, Nazzareno Piana, Francesca Lo Schiavo | style="background: #ddffdd"|Ganadores |- | Meyor cantar orixinal | Bono, The Edge, Adam Clayton, Larry Mullen Jr. | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor montaxe | Thelma Schoonmaker | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor vestuariu | Sandy Powell | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor maquillaxe y peluquería | Elisabetta De Leonardis, Rosa Luciani, Mario Michisanti, Manlio Rocchetti | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor amiestu de soníu | Tom Fleischman, Eugene Gearty, Ivan Sharrock | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor edición de soníu | Eugene Gearty, Marissa Littlefield | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | rowspan="8"| [[Sociedá de Críticos de Cine en Llinia|Online Film Critics Society Awards]] | Meyor direutor | Martin Scorsese | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Top 10 películes del añu | | style="background: #ffdddd"|Sestu llugar |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor repartu | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor fotografía | Michael Ballhaus | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor direición d'arte | | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor vestuariu | Sandy Powell | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor soníu | Philip Stockton | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | PGA Awards | Meyor prducción - Cine | Alberto Grimaldi, Harvey Weinstein | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | rowspan="4"| Phoenix Film Critics Society Awards | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor diseñu de producción | Dante Ferretti | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor vestuariu | Sandy Powell | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyor marquillaje | Manlio Rocchetti, Aldo Signoretti | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Russian Guild of Film Critics | Meyor actor estranxeru | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | San Diego Film Critics Society Awards | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | rowspan="7"| [[Premios Satellite]] | [[Satellite al meyor actor - Drama|Meyor actor - Drama]] | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | [[Satellite a la meyor direición d'arte y diseñu de producción Meyor direición d'arte]] | Dante Ferretti, Francesca Lo Schiavo | style="background: #ddffdd"|Ganadores |- | Meyor fotografía | Michael Ballhaus | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor soníu | Philip Stockton | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor montaxe | Thelma Schoonmaker | style="background: #ddffdd"|Ganadora |- | Meyor vestuariu | Sandy Powell | style="background: #ffdddd"|Candidata |- | Meyores efeutos visuales | R. Bruce Steinheimer, Michael Owens, Edward Hirsh, Jon Alexander | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | rowspan="3"| Seattle Film Critics Awards | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor diseñu de producción | Dante Ferretti | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor fotografía | Michael Ballhaus | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | rowspan="3"| Southeastern Film Critics Association Awards | Meyor película | | style="background: #ffdddd"|Quintu llugar |- | Meyor direutor | Martin Scorsese | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | [[Teen Choice Awards]] | Meyor besu | Cameron Diaz, Leonardo DiCaprio | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Toronto Film Critics Association Awards | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Utah Film Critics Association Awards | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | rowspan="3"| Vancouver Film Critics Circle | Meyor direutor | Martin Scorsese | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ddffdd"|Ganador |- | Meyor película | | style="background: #ffdddd"|Tercer llugar |- | Village Voice Film Poll | Meyor actuación | Daniel Day-Lewis | style="background: #ffdddd"|Segundu llugar |- | rowspan="2"| Visual Effects Society Awards | Meyores efeutos visuales secundarios - Cine | Michael Owens, Camille Geier, Edward Hirsh, Jon Alexander | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor pintura matte - Cine | Brett Northcutt, Ronn Brown, Mathieu Raynault, Evan Pontoriero | style="background: #ffdddd"|Candidato |- | Washington DC Area Film Critics Association Awards | Meyor actor | Daniel Day-Lewis | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | rowspan="3"| World Soundtrack Awards | Meyor música orixinal del añu | Howard Shore | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor compositor de soundtrack del añu | Howard Shore | style="background: #ffdddd"|Candidatu |- | Meyor cantar orixinal - Cine | Adam Clayton, The Edge, Bono, Larry Mullen Jr. | style="background: #ddffdd"|Ganadores |- | rowspan="2"| World Stunt Awards | Meyor llucha | Nina Armstrong, Bob Colletti, Blaise Corrigan, Douglas Crosby, Mark Mottram, Claudio Pacifico, John Perretti, Gustáv Kyselica | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | Meyor coordinador de dobles y/o direutor de segunda unidá - Cine | G.A. Aguilar, Vic Armstrong | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- | [[Premios WGA|Writers Guild of America]] | Meyor guión orixinal | Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan | style="background: #ffdddd"|Candidatos |- |} |- |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == *{{wikiquote|Gangs of New York|de la película ''Gangs of New York''}} *{{commonscat|Gangs of New York|''Gangs of New York''}} *{{IMDb títulu|0217505}} *{{filmaffinity|478154|Gangs of New York}} {{Traducíu ref|en|Gangs of New York|oldid=722137141}} {{Tradubot|Gangs of New York}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Películes basaes en llibros]] [[Categoría:Películes dramátiques d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Películes de gánsteres]] [[Categoría:Películes sobre la Guerra de Secesión]] [[Categoría:Películes sobre racismu]] [[Categoría:Películes de Miramax]] [[Categoría:Películes de cine históricu]] [[Categoría:Películes candidates al premiu Óscar a la meyor película]] [[Categoría:Películes sobre inmigración]] m4yn3ulaeq8o253i78a8eygtentkxbp Hacksaw Ridge 0 167125 4501401 4470189 2026-06-23T10:02:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 8 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501401 wikitext text/x-wiki {{película}} '''''Hacksaw Ridge''''' ye una película dramática y bélica d'Estaos Xuníos del 2016, dirixida por [[Mel Gibson]] y escrita por [[Andrew Knight]] y [[Robert Schenkkan]]. La película ta protagonizada por [[Andrew Garfield]], [[Vince Vaughn]], [[Sam Worthington]], [[Luke Bracey]], [[Hugo Weaving]], [[Ryan Corr]], [[Teresa Palmer]], [[Richard Pyros]] y [[Rachel Griffiths]]. El rodaxe empezó'l 5 de setiembre de 2015, en [[Nueva Gales del Sur]], [[Australia]]. == Sinopsis == La película ta basada na hestoria real del soldáu del Exércitu de EE.&nbsp;UU. [[Desmond Doss]], un cristianu [[Ilesia adventista del séptimu día|Adventista del Séptimu día]], que se negó a portar armes nel frente y que, a pesar d'aquello, foi condecoráu cola [[Medaya d'Honor]] pol presidente [[Harry S. Truman]], por salvar la vida a más de 75 homes sol constante fueu enemigo mientres la brutal [[batalla d'Okinawa]], na [[Segunda Guerra Mundial]]. == Repartu == {{llista de columnes|2| *[[Andrew Garfield]] ye [[Desmond_Doss|Desmond T. Doss]]<ref name="Andrew">{{cita web |url=http://www.hollywoodreporter.com/news/mel-gibson-ready-honor-desmond-812094|títulu="Mel Gibson Ready to Honor Desmond T. Doss with 'Hacksaw Ridge'"|fecha=30 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=[[The Hollywood Reporter]]|idioma=inglés}}</ref> **Rhys Bellamy ye Mozu Desmond Doss *[[Vince Vaughn]] ye Sarxentu Howell<ref name="Vince">{{cita web |url=http://deadline.com/2015/07/vince-vaughn-hacksaw-ridge-mel-gibson-true-detective-desmond-doss-andrew-garfield-1201486729/|títulu="Vince Vaughn To Star In Mel Gibson-Directed 'Hacksaw Ridge'".|fecha=29 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=[[Deadline.com]]|idioma=inglés}}</ref> *[[Sam Worthington]] ye Capitán Glover<ref name="Vince"/> *[[Luke Bracey]] ye Smitty Ryker<ref name="Luke">{{cita web |url=http://deadline.com/2015/08/luke-bracey-hacksaw-ridge-mel-gibson-point-break-1201506182/|títulu="Luke Bracey Lands Lead In Mel Gibson's 'Hacksaw Ridge'"|fecha=25 d'agostu de 2015 |fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=[[Deadline.com]]|idioma=inglés}}</ref> *[[Hugo Weaving]] ye Tom Doss<ref name="Hugo">{{cita web |url=http://variety.com/2015/film/news/hugo-weaving-hacksaw-ridge-mel-gibson-1201621457/|títulu="Hugo Weaving Joins Mel Gibson's 'Hacksaw Ridge'".|fecha=19 d'ochobre de 2015 |fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=[[Variety]]|idioma=inglés}}</ref> *[[Ryan Corr]] ye Lt. Manville<ref name="Hugo"/> *[[Teresa Palmer]] ye Dorothy Schutte<ref name="Teresa">{{cita web |url=http://variety.com/2015/film/news/hacksaw-ridge-photos-mel-gibson-andrew-garfield-1201605561/|títulu="First Look: Andrew Garfield and Vince Vaughn in Mel Gibson's 'Hacksaw Ridge'"|fecha=29 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=[[Variety]]|idioma=inglés}}</ref> *[[Rachel Griffiths]] ye Bertha Doss<ref name="Teresa"/> *[[Richard Roxburgh]] ye Coronel Stelzer<ref name="Teresa"/> *[[Luke Pegler]] ye Milt 'Hollywood' Zane<ref name="Teresa"/> *Richard Pyros ye Randall 'Teach' Fuller<ref name="Teresa"/> *[[Ben Mingay]] ye Grease Nolan<ref name="Teresa"/> *[[Firass Dirani]] ye Vito Rinnelli<ref name="Teresa"/> *Nico Cortez ye Wal Kirzinski *Michael Sheasby ye Tex Lewis *Goran Kleut ye Andy 'Ghoul' Walker *Jacob Warner ye James Pinnick *Harry Greenwood ye Henry Brown *Damien Thomlinson ye Ralph Morgan *Ben O'Toole ye Corporal Jessop *Benedict Hardie ye Capitán Daniels *Robert Morgan ye Coronel Sangston *Ori Pfeffer ye Irv Schecter *Milo Gibson ye Lucky Ford *[[Nathaniel Buzolic]] ye Harold Doss *John Batziolas ye Cabu Schulenburg *John Cannon ye Corporal Cannon }} == Producción == [[Ficheru:Hacksaw Ridge Cast (30703712531) (cropped).jpg|140px|miniaturadeimagen|left|'''[[Mel Gibson]]''']] El 20 de payares de 2014, anuncióse que [[Mel Gibson]] taba en conversaciones pa dirixir la película de guerra basada nuna hestoria real ''Hacksaw Ridge'', con [[Andrew Garfield]] tamién en conversaciones pa interpretar a Desmond Doss, un sanitariu del Exércitu d'Estaos Xuníos que recibió la Medaya d'Honor pol presidente [[Harry S. Truman]] por salvar vides mientres la batalla d'Okinawa na [[Segunda Guerra Mundial]].<ref name="Prod">{{cita web |url=http://deadline.com/2014/11/mel-gibson-and-andrew-garfield-circling-hacksaw-ridge-1201290454/|títulu=Mel Gibson In Talks To Direct 'Hacksaw Ridge' With Andrew Garfield Starring In War Hero Pic".|fecha=20 de payares de 2014 |fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=[[Deadline.com]]|idioma=inglés}}</ref> Gregory Crosby escribió orixinalmente la hestoria, de siguío, Robert Schenkkan y Randall Wallace escribieron el guión, ente que Wallace foi alcordáu primeramente pa dirixir la película. [[Walden Media]] desenvolviera'l proyeutu xunto a los productores Bill Mechanic de Pandemonium Films y David Permut de Permut Presentations, ente que los co-productores de la película son Terry Benedict, Gregory Crosby, y Steve Longi.<ref name="Prod"/> El proyeutu foi lleváu orixinalmente a Hollywood pol guionista/productor Gregory Crosby gracies al esfuerciu de Stan Jensen de la [[Ilesia Adventista del Séptimu Día]].<ref>{{cita web|url=http://religiousliberty.tv/gibson-filming-project-based-on-war-hero-who-refused-to-carry-weapon.html|títulu=Gibson Filming Project Based on War Hero Who Refused to Carry Weapon|fecha=7 d'abril de 2015|fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=Religiousliberty.tv|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180908152709/http://religiousliberty.tv/gibson-filming-project-based-on-war-hero-who-refused-to-carry-weapon.html|fechaarchivu=2018-09-08}}</ref> El 9 de febreru de 2015, IM Global cerró l'alcuerdu pa financiar la película y tamién vendió la película nos mercaos internacionales.<ref>{{cita web |url=http://variety.com/2015/film/news/im-global-sells-much-of-the-world-on-mel-gibson-pic-hacksaw-ridge-1201428535/|títulu="Berlin: IM Global Sells Much of the World on 'Hacksaw Ridge'"|fecha=9 de febreru de 2015 |fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=[[Variety]]|idioma=inglés}}</ref> El mesmu día, [[Lionsgate]] adquier los derechos de distribución de la película n'América del Norte. Los derechos de distribución chinos fueron adquiríes por Bliss Media, una compañía de producción y distribución de películes con sede en [[Shanghai]].<ref>{{cita web |url=http://www.hollywoodreporter.com/news/chines-bliss-media-takes-stake-864196|títulu="China's Bliss Media Takes Stake in Wild Bunch's Insiders".|fecha=18 de marzu de 2016 |fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=[[The Hollywood Reporter]]|idioma=inglés}}</ref> El 29 de xunetu de 2015, [[Vince Vaughn]] y [[Sam Worthington]] xunir a la repartida, na que Vaughn va interpretar el Sarxentu Howell, un suboficial d'Alabama designáu p'asegurase de que los soldaos tean llistos.<ref name="Vince"/> Gibson taría dirixendo de nuevu una película dempués d'[[Apocalypto]].<ref name="Andrew"/> Andrew Knight apolazó'l guión orixinal. El sociu de Gibson, Bruce Davey tamién produció la película xunto con Paul Currie.<ref name="Andrew"/> El 25 d'agostu de 2015, [[Lucas Bracey]] robló pa interpretar Smitty, un soldáu nel pelotón de Doss.<ref name="Luke"/> El 29 de setiembre de 2015, anuncióse que s'incluyiríen a la repartida [[Teresa Palmer]], [[Rachel Griffiths]], [[Richard Roxburgh]], [[Luke Pegler]], Richard Pyros, [[Ben Mingay]], [[Firass Dirani]], Nico Cortez, Michael Sheasby, Goran Kleut, Jacob Warner, Harry Greenwood, Damien Thomlinson, Ben O'Toole, Benedict Hardie, Robert Morgan, Ori Pfeffer, Milo Gibson y [[Nathaniel Buzolic]].<ref name="Teresa"/> El 19 d'ochobre de 2015, [[Hugo Weaving]] xunir al repartu pa interpretar a Tom Doss, padre de Desmond T. Doss, ente que [[Ryan Corr]] tamién robló pa interpretar el papel del teniente Manville.<ref name="Hugo"/> Cross Creek Pictures xunir pa financiar la película.<ref name="Hugo"/> El 21 d'ochobre de 2015, Cross Creek acomuñar con Demarest Media y Kilburn Media pa producir y financiar la película.<ref>{{cita web |url=http://deadline.com/2015/10/mel-gibson-hacksaw-ridge-demarest-media-kilburn-media-cross-creek-1201589811/|títulu="Mel Gibson's 'Hacksaw Ridge' Gets Funding Infusion From Demarest Media & Kilburn Media". |fecha=21 d'ochobre de 2015 |fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=[[Deadline.com]]|idioma=inglés}}</ref> === Rodaxe === El rodaxe de la película empezó'l 5 de setiembre de 2015, de [[Nueva Gales del Sur]].<ref name="Andrew"/> La producción de la película basar nos estudios Fox Australia. Troy Grant, el Vizprimer Ministru de Nueva Gales del Sur, agoró que la película daría ingresos a la parte de 26 millones [[Dólar australianu|AUD]] por trabayos rellacionaos cola producción.<ref name="Andrew"/> El 21 de setiembre de 2015, empezó'l rodaxe en [[Sydney]].<ref>{{cita web |url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-3245725/Mel-Gibson-begins-work-World-War-II-drama-Hacksaw-Ridge-uniform-clad-actors-filme-assault-course-scene-Sydney.html|títulu="Mel Gibson begins work on World War II drama Hacksaw Ridge as uniform clad actors filme assault course scene in Sydney" |fecha=23 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=26 de marzu de 2016|editorial=[[Daily Mail]]|idioma=inglés}}</ref> == Premios y nomamientos == <center> {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" stext;mPendiente m 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#B0C4DE" align="center" ! '''Premiu'''||'''Categoría''' || '''Receptores'''||'''Resultáu'''|| {{Abbr|Ref(s)|References}} |- !scope= row rowspan="6"|[[Premios Óscar de 2017|Premios Óscar]] |[[Óscar a la meyor película|Meyor película]]|| Bill Mechanic, David Permut ||{{celda|Nomada}}||rowspan=6 style="text-align:center;"|<ref>{{citaweb|url=http://www.premios-cine.com/oscars/nomaos-oscar/|títulu=NOMAOS OSCAR, OSCARS 2017|fecha=29 de xineru de 2017|idioma=castellanu}}</ref> |- |[[Óscar al meyor direutor|Meyor direutor]]||[[Mel Gibson]]||{{celda|Nomáu}} |- |[[Óscar al meyor actor|Meyor actor]]||[[Andrew Garfield]]||{{celda|Nomáu}} |- |[[Óscar al meyor montaxe|Meyor montaxe]]||[[John Gilbert]]||{{celda|Ganador}} |- |[[Óscar al meyor soníu|Meyor soníu]]||[[Kevin O'Connell]], [[Andy Wright]], [[Robert Mackenzie]] y [[Peter Grace]]||{{celda|Ganadores}} |- |[[Óscar a la meyor edición de soníu|Meyor edición de soníu]]||[[Robert Mackenzie]] y [[Andy Wright]]||{{celda|Nomada}} |- !scope= row rowspan="3"|[[Premios Globu d'Oru de 2016|Premiu Globu d'Oru]] |[[Globu d'Oru a la meyor película dramática|Meyor película dramática]]|| [[Mel Gibson]], Paul Currie, Bruce Davey, William D. Johnson, Bill Mechanic, Brian Oliver, David Permut, Tyler Thompson.||{{celda|nomáu}}||rowspan=3 style="text-align:center;"|<ref>{{citaweb|url=http://www.goldenglobes.com/winners-nominees|títulu=Winners & Nominees 2017 (Golden Globe Awards)|fecha=12 d'avientu de 2016|idioma=inglés}}</ref> |- |[[Globu d'Oru al meyor direutor|Meyor direutor]]||[[Mel Gibson]]||{{celda|nomáu}} |- |[[Globu d'Oru al meyor actor - Drama|Meyor actor - Drama]]||[[Andrew Garfield]]||{{celda|nomáu}} |- !scope= row rowspan="1"|[[American Film Institute]] |Top 10 de películes||''Hacksaw Ridge''||{{celda|ganadora}}|| rowspan=1 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web|url=http://www.premiososcar.net/2016/12/les-10-meyores-peliculas-del anu-segun.html|títulu=Les 10 meyores películes del añu según el American Film Institute|fechaaccesu=9 d'avientu de 2016|idioma=castellanu}}</ref> |- !scope= row rowspan="7"| [[Premios de la Crítica Cinematográfica]] |[[Premiu de la Crítica Cinematográfica a la meyor película|Meyor película]]||''Hacksaw Ridge''||{{celda|nomáu}}|| rowspan=7 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web|url=http://www.premiososcar.net/2016/12/llista-de-nomaos-los-critics-choice.html|títulu=Llista de nomaos a los Critics' Choice Awards|fechaaccesu=9 d'avientu de 2016|idioma=castellanu}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.premiososcar.net/2016/12/en-directu-llista-de-ganadores-de-los.html|títulu='La La Land' trunfa nos Critics' Choice Awards|fechaaccesu=11 d'avientu de 2016|idioma=castellanu}}</ref> |- |[[Premiu de la Crítica Cinematográfica al meyor direutor|Meyor direutor]]||[[Mel Gibson]]||{{celda|nomáu}} |- |[[Premiu de la Crítica Cinematográfica al meyor actor|Meyor actor]]||[[Andrew Garfield]]||{{celda|nomáu}} |- |Meyor montaxe||John Gilbert||{{celda|nomáu}} |- |colspan=2|[[Premiu de la Crítica Cinematográfica al meyor maquillaxe|Meyor maquillaxe]]||{{celda|nomada}} |- |[[Premiu de la Crítica Cinematográfica a la meyor película d'aición Meyor película d'aición]]||''Hacksaw Ridge''||{{celda|ganadora}} |- |[[Premiu de la Crítica Cinematográfica al meyor actor d'aición Meyor actor d'aición]]||[[Andrew Garfield]]||{{celda|ganador}} |- !scope= row rowspan="9"| [[Premios Satellite]] |Meyor película||''Hacksaw Ridge''||{{celda|Nomada}}|| rowspan=9 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web |url=http://www.pressacademy.com/wp-content/uploads/2016/12/2016-Nominations.pdf|títulu='La La Land' encabeza les nominaciones a los Satellite Awards |fechaaccesu=9 d'avientu de 2016|idioma=castellanu}}</ref> |- |Meyor direutor||[[Mel Gibson]]||{{celda|Nomáu}} |- |Meyor actor||[[Andrew Garfield]]||{{celda|Ganador}} |- |Meyor guión adautáu|| Andrew Knight, Robert Schenkkan ||{{celda|Nomáu}} |- |Meyor fotografía||Simon Duggan ||{{celda|Nomáu}} |- |Meyor diseñu de producción||Barry Robison ||{{celda|Nomáu}} |- |Meyor música||Rupert Gregson Williams ||{{celda|Nomáu}} |- |Meyor montaxe||John Gilbert||{{celda|Ganador}} |- |colspan=2|Meyor soníu||{{celda|Ganador}} |- !scope= row rowspan="3"|Hollywood Film Awards |Meyor direición||[[Mel Gibson]]||{{celda|Ganador}}|| rowspan=3 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web |url=http://www.premiososcar.net/2016/11/hollywood-awards-2016-todos-los-videos.html|títulu=Hollywood Film Awards 2016: crónica y videos de la ceremonia |fechaaccesu=9 de setiembre de 2016|idioma=castellanu}}</ref> |- |Meyor editor||John Gilbert||{{celda|Ganador}} |- |colspan="2"|Meyor maquillaxe y peluquería||{{celda|Ganadora}} |- !scope= row rowspan="13"| Australian Academy of Cinema and Television Arts Awards |Meyor película||Bill Mechanic, David Permut, Paul Currie, Bruce Davey||{{celda|ganadora}}|| rowspan=13 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web |url=http://www.premiososcar.net/2016/10/hacksaw-ridge-lidera-les nominaciones.html|títulu='Hacksaw Ridge' lidera les nominaciones de los AACTA Awards |fechaaccesu=9 de setiembre de 2016|idioma=castellanu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.premiososcar.net/2016/12/mel-gibson-afara-en-los premios-del.html|títulu=Mel Gibson afara nos premios del cine australianu |fechaaccesu=9 d'avientu de 2016|idioma=castellanu}}</ref> |- |Meyor direición||[[Mel Gibson]]||{{celda|ganador}} |- |Meyor guión orixinal||Andrew Knight & Robert Schenkkan||{{celda|ganadores}} |- |Meyor actor||[[Andrew Garfield]]||{{celda|ganador}} |- |Meyor actriz||[[Teresa Palmer]]||{{celda|nomada}} |- |Meyor actor de repartu||[[Hugo Weaving]]||{{celda|ganador}} |- |Meyor actriz de repartu||[[Rachel Griffiths]]||{{celda|nomada}} |- |Meyor fotografía||Simon Duggan||{{celda|ganador}} |- |Meyor montaxe||John Gilbert ||{{celda|ganador}} |- |Meyor soníu||Andrew Wright, Robert Mackenzie, Kevin O'Connell, Mario Vaccaro, Tara Webb, Peter Grace||{{celda|ganador}} |- |Meyor diseñu de producción||Barry Robison||{{celda|ganador}} |- |Meyor vestuariu||Lizzy Gardiner||{{celda|nomada}} |- |Meyor maquillaxe y peluquería||Shane Thomas, Larry Van Duynhoven||{{celda|ganadores}} |- !scope= row rowspan="1"|Crítica de Washington DC. |Meyor actor||[[Andrew Garfield]]||{{celda|nomáu}}|| rowspan=1 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web|url=http://www.premiososcar.net/2016/12/la-la-land-llévase-7-premios-de-la.html|títulu='La La Land' llévase 7 premios de la crítica de Washington D.C.|fechaaccesu=9 d'avientu de 2016|idioma=castellanu}}</ref> |- !scope= row rowspan="2"|Crítica de St. Louis |Meyor montaxe||John Gilbert||{{celda|finalista}}|| rowspan=2 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web |url=http://www.premiososcar.net/2016/12/nominaciones-de-la-asociacion-de.html |títulu=Nominaciones de l'Asociación de Críticos de St. Louis |fechaaccesu=11 d'avientu de 2016|idioma=castellanu}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.premiososcar.net/2016/12/la-la-land-apodera-el-palmares-de-la.html|títulu='La La Land' apodera'l palmarés de la Crítica de St. Louis|fechaaccesu=18 d'avientu de 2016|idioma=castellanu}}</ref> |- |Meyor película d'aición||''Hacksaw Ridge''||{{celda|nomada}} |- !scope= row rowspan="1"| Hollywood Music in Media Awards |Música Orixinal||Rupert Gregson-Williams||{{celda|nomáu}}|| rowspan=1 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web |url=http://www.premiososcar.net/2016/11/ganadores-de-los-hollywood-music-in.html|títulu=Ganadores de los Hollywood Music in Media Awards |fechaaccesu=9 d'avientu de 2016|idioma=castellanu}}</ref> |- !scope= row rowspan="5"|Australian Academy of Cinema and Television Arts International Awards |Meyor película||''Hacksaw Ridge''||{{celda|Nomáu}}|| rowspan=5 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web|url=http://www.premiososcar.net/2016/12/manchester-frente-al mar-lidera-les.html|títulu=Llista de nominaciones a los AACTA International Awards|fechaaccesu=18 d'avientu de 2016|idioma=castellanu}}</ref> |- |Meyor direutor||[[Mel Gibson]]||{{celda|Ganador}} |- |Meyor actor||[[Andrew Garfield]]||{{celda|Nomáu}} |- |Meyor actriz de repartu||[[Teresa Palmer]]||{{celda|Nomada}} |- |Meyor guión||Andrew Knight, Robert Schenkkan||{{celda|Nomáu}} |- !scope= row rowspan="1"|[[Premios Eddie]] |Meyor montaxe en película dramática ||John Gilbert||{{celda|ganador}}|| rowspan=1 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web |url=http://www.premiososcar.net/2017/01/nominaciones-del gremiu-de-montadores.html |títulu=Nominaciones del gremiu de montadores: 'Silenciu', fora |fechaaccesu=3 de xineru de 2017 |idioma=castellanu }}</ref> |- !scope= row rowspan="1"|Gremiu de direutores artísticos |Meyor direición artística en película de dómina||Barry Robison||{{celda|nomáu}}|| rowspan=1 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web |url=http://www.premiososcar.net/2017/01/nominaciones-del gremiu-de-direutores_5.html |títulu=Nominaciones del gremiu de direutores artísticos |fechaaccesu=5 de xineru de 2017 |idioma=castellanu }}</ref> |- !scope= row rowspan="5"|Festival de Capri Hollywood |Meyor direutor||[[Mel Gibson]]||{{celda|ganador}}|| rowspan=5 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web |url=http://www.premiososcar.net/2017/01/palmares-de-la-21-edicion-del festival.html|títulu=Palmarés de la 21ª edición del Festival de Capri Hollywood |fechaaccesu=5 de xineru de 2017|idioma=castellanu}}</ref> |- |Meyor actor||[[Andrew Garfield]]||{{celda|ganador}} |- |Meyor montaxe||John Gilbert||{{celda|ganador}} |- |Meyor drama||''Hacksaw Ridge''||{{celda|ganadora}} |- |Meyor productor||Bill Mechanic||{{celda|ganador}} |- !scope= row rowspan="1"|[[Medayes del CEC de 2016|Medayes del Círculu d'Escritores Cinematográficos]] |Meyor película estranxera||''Hacksaw Ridge''||{{celda|Ganadora}}|| rowspan=1 style="text-align:center;"|<ref>{{cita web|títulu=Ganadores de la 72 edición de les medayes CEC|url=https://cinececblog.wordpress.com/2017/01/30/ganadores-de-la-72-edicion-de-les medayes-cec//|obra=CEC|fechaaccesu=11 de marzu de 2018}}</ref> |- |} </center> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == *{{IMDb títulu|2119532|Hacksaw Ridge}} *{{filmaffinity|550924}} {{Tradubot|Hasta el último hombre}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Películes sobre la Segunda Guerra Mundial]] [[Categoría:Películes de Lions Gate Entertainment]] [[Categoría:Películes de guerra]] [[Categoría:Películes ganadores del premiu Óscar al meyor soníu]] [[Categoría:Ganadores del premiu Óscar al meyor montaxe]] [[Categoría:Películes candidates al premiu Óscar a la meyor película]] pil5qdtvnnkdbw61plotjwf8znfvtsr Gobiernu interín de Tailandia baxu control militar 0 167489 4501317 4480013 2026-06-22T21:51:38Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 6 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501317 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:General Surayud Chulanont.jpg|thumb|250px|Right|[[Surayud Chulanont]] mientres una visita del Primer Ministru de [[Bután]] el 26 de payares de 2007.]] El '''Gobiernu interín de [[Tailandia]] baxu control militar''' constituyóse formalmente como gobiernu civil el [[1 d'ochobre]] de [[2006]] cuando la [[Xunta militar]], que tres el [[golpe d'Estáu en Tailandia de 2006|golpe d'Estáu de setiembre d'esi mesmu añu]] derrocara al [[primer ministru]] [[Thaksin Shinawatra]], nomó al xeneral [[Surayud Chulanont]] primer ministru cola reconocencia del rei [[Bhumibol Adulyadej]]. Tres un procesu de depuración política y militar, el dictame d'una [[Constitución interina de Tailandia de 2006|Constitución provisional]] qu'anuló ''[[de facto]]'' la vixente, la constitución d'una Asamblea escoyida pola Xunta pa la ellaboración d'una norma fundamental definitiva y que foi la [[Constitución de Tailandia de 2007|Constitución aprobada en referéndum]] n'agostu de [[2007]] y la celebración d'[[Eleiciones xenerales de Tailandia de 2007|eleiciones xenerales esi mesmu añu]], el [[28 de xineru]] de [[2008]] tomó posesión como primer ministru [[Samak Sundaravej]], líder del nuevu [[Partíu del Poder del Pueblu]] y venceyáu políticamente al depuestu Thaksin Shinawatra. == Golpe d'Estáu == [[Ficheru:BKK24090618.jpg|thumb|right|200px|Vehículos blindaos pela redolada del Ministeriu de Defensa en Bangkok mientres el golpe d'Estáu.]] {{AP|Golpe d'Estáu en Tailandia de 2006}} === Antecedentes del golpe === A principios de 2006, supuestamente al traviés d'una empresa interpuesta con casa fiscal nes [[Islles Vírxenes Britániques]], la familia de Thaksin Shinawatra vendió la metá de les aiciones de [[Shin Corporation]], que los sos bienes yeren na so mayoría inmuebles, a una empresa pública de [[Singapur]]. La venta realizóse al traviés de [[testaferru|testaferros]], pos la llei tailandesa nun dexaba una enayenadura como ésta a empreses estranxeres. Amás, la declaración de la venta nun amosó ganancies de capital polo que se llograron beneficios fiscales de la enayenadura. Al conocese pocu dempués los fechos, asocediéronse les protestes. Shinawatra convocó entós eleiciones pal [[8 de mayu]] y la oposición boicotiar al considerar que trataba de ganales pa dar validez como gobiernu a les operaciones financieres realizaes. El [[Tribunal Constitucional de Tailandia]] anuló les eleiciones y les sos resultaos, ordenando una nueva convocatoria pa seronda.<ref>(n'inglés) [http://www.nationmultimedia.com/specials/shincorp/shin22.html ''Analysis: Complex transaction a model for avoiding tax, ownership law''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070712041022/http://www.nationmultimedia.com/specials/shincorp/shin22.html |date=2007-07-12 }}, [[The Nation (Tailandia)|The Nation]], 27 de xineru de 2006 (n'inglés)</ref><ref>(n'inglés) [http://www.atimes.com/atimes/Southeast_Asia/HI21Ae02.html ''Thailand: All the king's men''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110624085043/http://www.atimes.com/atimes/Southeast_Asia/HI21Ae02.html |date=2011-06-24 }}, Asian Times, 21 de setiembre de 2006</ref><ref>(n'inglés) [http://www.guardian.co.uk/international/story/0,,1880606,00.html ''Thai military aliques Thaksin corruption inquiry''], [[The Guardian]], 25 de setiembre de 2006 (n'inglés)</ref> === El golpe d'Estáu === El [[19 de setiembre]] de [[2006]], unidaes militares del [[Real Exércitu Tailandés]] dieron un [[golpe d'Estáu]] mientres l'ausencia del Primer Ministru, [[Thaksin Shinawatra]]. Nun hubo resistencia per parte d'otres unidaes del exércitu. La xunta militar quedó encabezada pol xeneral [[Sonthi Boonyaratglin]], quien nes primeres decisiones derogó la Constitución, eslleió l'[[Asamblea Nacional de Tailandia|Asamblea Nacional]] y la [[Corte Constitucional de Tailandia|Corte Constitucional]], prohibió les actividaes de los partíos políticos, instauró la [[llei marcial]] y decretó la [[censura|censura de prensa]].<ref name="BBCMUNDO">[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/news/newsid_5361000/5361216.stm "Intentu de golpe d'Estáu" en Tailandia] en [[BBC Mundo]]</ref><ref>[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060919200940&tabID=1&ch=69 ''Tailandia.- El comandante del Exércitu asume'l poder, declara la llei marcial y revoca la Constitución''], Europa Press, 19 de setiembre de 2006</ref> Los golpistes declararon la so llealtá al Rei [[Bhumibol Adulyadej]] y crearon un [[Conseyu de Seguridá Nacional (Tailandia)|Conseyu pa la Reforma Democrática so la Monarquía Constitucional]] qu'asumió tolos poderes y que foi oficialmente reconocíu pol monarca cuatro díes dempués como un gobiernu provisional. El golpe d'Estáu foi condergáu por [[Golpe d'Estáu en Tailandia de 2006#Reaiciones internacionales|la mayor parte de la comunidá internacional]].<ref>[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060919224300&tabID=1&ch=69 ''El xeneral golpista asume como Primer Ministru interín''] Europa Press, 19 de setiembre de 2006</ref><ref>(n'inglés) [http://www.nationmultimedia.com/breakingnews/read.php?newsid=30014202 ''Royal command issued to appoint Sonthi as ARC president''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929111738/http://www.nationmultimedia.com/breakingnews/read.php?newsid=30014202 |date=2007-09-29 }}, The Nation, 21 de setiembre de 2006</ref><ref>(n'inglés) {{enllaz rotu|1=[http://bangkokpost.net/News/20Sep2006_news01.php ''Development in the coup d'etat today''] |2=http://bangkokpost.net/News/20Sep2006_news01.php |bot=InternetArchiveBot }}, The Bangkok Post, 20 de setiembre de 2006</ref> == Gobiernu del Conseyu pa la Reforma Democrática == {{VT|Golpe d'Estáu en Tailandia de 2006#Tailandia baxu gobiernu de la Xunta Militar}} El nuevu gobiernu provisional foi presidíu pol xeneral [[Sonthi Boonyaratglin]] como presidente del autodenomináu [[Conseyu pa la Reforma Democrática so la Monarquía Constitucional]] (CRD). Amás de l'abolición de la [[Constitución]] de [[1997]], la prohibición de los derechos políticos y del exerciciu del derechu de manifestación, l'establecimientu de la [[censura|censura de prensa]] y la disolución del [[Parllamentu]] y la [[Corte Constitucional de Tailandia|Corte Constitucional]], el nuevu gobiernu anunció'l propósitu de redactar una nueva constitución qu'esaniciara los vacíos llegales, lo que, al so xuiciu, yera imprescindible por que los futuros gobernantes fueren más responsables. Na mesma llinia, anunció la creación d'un comité especial anticorrupción, formáu por nueve miembros, qu'investigaría los posibles [[delitu|delitos]] financieros del anterior primer ministru, Thaksin.<ref>[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060922122120&tabID=1&ch=69 ''La xunta va camudar la Constitución con cuenta de que los futuros dirixentes sían más responsables de los sos actos''], Europa Press, 22 de setiembre de 2006</ref><ref>[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060922111611&tabID=1&ch=69 'La xunta constitúi un comité especial anticorrupción pa investigar los presuntos delitos de Thaksin''], Europa Press, 22 de setiembre de 2006</ref> El nomamientu pol rei y la composición del Conseyu pa la Reforma Democrática en calidá de gobiernu interín foi tresmitíu por tolos medios de comunicación del país de la que s'ufiertaba la imaxe del xeneral Sonthi y el restu de los integrantes de la xunta militar postrándose ante una semeya del monarca.<ref>[https://web.archive.org/web/20070927210115/http://www.unionradio.com.ve/Noticias/Noticia.aspx?noticiaid=181846 ''Rei de Tailandia noma formalmente a Xunta Militar como gobiernu interín''], Unión Radio, 22 de setiembre de 2006</ref> === Alcuerdos de xestión pública === De manera provisional, la Xunta militar alcordó aprobar el nomamientu del senador [[Kraisak Choonhavan]] pa exercer les funciones de Ministru d'Asuntos Esteriores, anque ensin formar parte del Conseyu. Choonhavan manifestó de primeres les sos duldes respeuto al nomamientu por cuenta de la oposición de la comunidá internacional al golpe d'Estáu, pero finalmente aceptó.<ref>(n'inglés)[http://www.nationmultimedia.com/2006/09/21/national/national_30014224.php ''Kraisak set for Foreign portfolio''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061011164619/http://www.nationmultimedia.com/2006/09/21/national/national_30014224.php |date=2006-10-11 }}, ''[[The Nation (Tailandia)|The Nation]]'', 21 de setiembre de 2006</ref> La xunta dio plenos poderes al [[xeneral]] [[Kowit Wattana]], miembru de la mesma, sobremanera el Cuerpu Cimeru de Policía, siendo nomáu Xefe de la Comisión Nacional de Policía que tenía de ser remocicada nel plazu d'un añu.<ref>(n'inglés) [https://web.archive.org/web/20070311010408/http://bangkokpost.net/breaking_news/breakingnews.php?id=113096 ''Coup leaders gets full police power''], ''The Bangkok Post'', 22 de setiembre de 2006</ref> [[Pridiyathorn Devakula]], Presidente del [[Bancu de Tailandia]], foi nomáu Presidente de la Xunta Asesora d'Economía a disposición del Conseyu militar. Al pie de él incorporáronse a la Xunta Asesora'l Presidente Executivu del [[Bangkok Bank]], [[Kosit Panpiemras]], [[Jada Wattanasiritham]] del [[Bancu Comercial de Siam]], los [[economista|economistes]] [[Ammar Siamwalla]] y [[Pasuk Phongpaichit]], y l'empresariu [[Santi Vilassakdanont]].<ref>[https://web.archive.org/web/20070903102941/http://lta.today.reuters.com/News/newsArticle.aspx?type=businessNews ''Líderes de golpe Tailandia nomen a xefe Bco. Central en xunta''], [[Reuters]], 26 de setiembre de 2006</ref> La última decisión del Conseyu pa la Reforma Democrática tomada'l [[1 d'ochobre]], amás de l'aprobación de la Constitución interina y el nomamientu del primer ministru, foi la lliberación de los trés ministros del gobiernu depuestu que fueren arrestaos mientres el golpe d'Estáu, según la del Secretariu Xeneral de la Oficina del anterior Primer Ministru: [[Chitchai Wannasathit]], [[Newin Chidchob]], [[Yongyuth Tipairat]] y el secretariu de la oficina de Thaksin, [[Prommin Lertsuridej]].<ref>(n'inglés) {{Enllaz rotu|1=[http://www.bangkokpost.com/News/02Oct2006_news06.php ''Thaksin regime's detained ministers freed''] |2=http://www.bangkokpost.com/News/02Oct2006_news06.php |bot=InternetArchiveBot }}. ''The Bangkok Post'', 2 d'ochobre de 2006</ref> === Investigación per corrupción y fraude === [[Ficheru:Thaksin DOD 20050915 (crop).jpg|200px|thumb|right|El depuestu [[Thaksin Shinawatra]] investigáu pol Tribunal Supremu, la Comisión Anticorrupción y el Comité Auditor de Cuentes pola posible comisión de dellos delitos.]] La decisión más significativa foi empecipiar el procesu d'investigación por posible corrupción del anterior primer ministru. El xefe de l'acabante nomar ''Comisión Contra la Corrupción Nacional'', [[Parnthep Klanarongran]], manifestó que ''«cualesquier grave dañu que fuera cometíu contra'l país tendrá de ser investigáu. Si daquién cometió un delitu, tendrá de ser xulgáu».''<ref name="bbc"/><ref name="terra1"/> Otres fontes cercanes a la Xunta señalaron: {{cita|Hai pruebes abondes pa creer que [los miembros del anterior gobiernu] abusaron del so poder pa collechar ventayes nel so beneficiu personal, y causaron un seriu dañu al país. El Conseyu, poro, ordena que [la comisión] investigue'l so desempeñu y los proyeutos que fueron aprobaos o atribuyíos pol gabinete.<ref name="bbc"/><ref name="terra1"/>|}} La Comisión foi investida de potestá pa confiscar les propiedaes de les que fueren titulares los miembros del anterior gabinete y los sos familiares y que pudieren ser adquiríes de forma ilícita.<ref name="bbc">[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/business/newsid_5375000/5375376.stm ''Tailandia: corrupción en mirar''] BBC Mundo, 24 de setiembre de 2006</ref><ref>[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060924210250&tabID=1&ch=69 ''La xunta militar establez una comisión pa investigar la corrupción nel anterior gobiernu tailandés''], Europa Press, 24 de setiembre de 2006</ref><ref name="terra1">[https://archive.today/20120629103042/actualidad.terra.es/nacional/articulo/xunta_shinawatra_militar_empieza_esaminar_1104465.htm ''Xunta militar empieza esaminar supuesta corrupción de Shinawatra'']. Terra Actualidá, 25 de setiembre de 2006</ref> Coles mesmes diose a conocer por [[Europa Press]] que, según fontes anónimes de la compañía aérea [[Thai Airways]], el depuestu Thaskin, cuando entamó la so xira internacional qu'empezaba con una visita a [[Finlandia]] díes antes del golpe, pudo habese lleváu parte de la so fortuna al estranxeru en dos aviones que partieron de Bangkok los díes 9 y 10 de setiembre con 114 maletes, arcones y bultos.<ref>[https://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060924110840&tabID=1&ch=69 ''Thaksin podría sacar los sos bienes de Tailandia antes del golpe d'Estáu''], Europa Press, 24 de setiembre de 2006</ref> El [[14 d'agostu]] de 2007 empecipióse'l primer procesu por corrupción contra elex primer ministru Thaksin y la so esposa. Tuvieron presentes solo los sos abogaos, polo que la Corte Suprema ordenó l'arrestu de Thaksin y la so muyer que s'atopaben en Londres dende'l golpe d'Estáu de setiembre.<ref name="Mileniu arresto">[http://www.milenio.com/index.php/2007/08/14/106472/ Ordena Corte tailandesa arrestu d'ex primer ministru Thaksin], ''El Mileniu'', 14 d'agostu de 2007</ref><ref name="Terra arrestu">[https://web.archive.org/web/20070515162315/http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/empieza_xuiciu_ex_ministru_acusáu_1779321.htm Empieza'l xuiciu del ex primer ministru acusáu de corrupción], Terra Actualidá, 14 d'agostu de 2007</ref> El [[30 de mayu]] de [[2007]], la Corte Constitucional ordenó la disolución del partíu políticu del depuestu primer ministru, el [[Thai Rak Thai]], acusáu de fraude eleutoral nes eleiciones d'abril de 2006. Al pie de esta midida, inhabilitar a los dirixentes de la formación pal exerciciu de cargu públicu.<ref>{{enllaz rotu|1=[http://www.eltiempo.com/internacional/otrasregiones/noticies/ARTICULO-WEB-NOTA_INTERIOR-3576460.html Tribunal tailandés ordena la disolución del partíu d'ex primer ministru] |2=http://www.eltiempo.com/internacional/otrasregiones/noticies/ARTICULO-WEB-NOTA_INTERIOR-3576460.html |bot=InternetArchiveBot }}, ''El Tiempu'', 30 de mayu de 2007</ref> === Depuración del exércitu === El [[1 d'ochobre]], coles mesmes que s'aprobaba la nueva Constitución y yera nomáu'l primer ministru, entró a valir una completa remodelación de los mandos militares de les [[Reales Fuercies Armaes de Tailandia|Fuercies Armaes tailandeses]], aprobada pol Conseyu pa la Reforma Democrática. En total afectó a 612 xefes y oficiales, munchos d'ellos cercanos al anterior primer ministru Thaksin o que se formaren militarmente con él. Estos postreros fueron apostraos a puestos inactivos. El más significativu foi'l xeneral [[Lertrat Ratanavanich]], quien diba ser xubíu a Xefe de la Defensa con Thaksin, y que foi destináu a Inspector Xeneral de la Defensa, un cargu ceremonial. Fueron xubíos xefes y oficiales que participaren nel golpe d'Estáu de manera decisiva. El xeneral [[Winai Phatthiyakul]], secretariu del Conseyu militar, foi designáu Secretariu del Conseyu de Seguridá Nacional; [[Boonsang Niampradit]] foi designáu Comandante Supremu de les [[Reales Fuercies Armaes de Tailandia]]; y el Teniente Xeneral [[Viroj Buacharoon]], que yera conseyeru del Exércitu, pasó a ocupar la Xefatura del Comandu de la IV Rexón Militar, llugar onde operaba la guerrilla musulmana.<ref>[https://web.archive.org/web/20070927004542/http://www.prensalatina.com.mx/article.asp?ID=%7B7F477A06-8C8A-45FF-8F33-25A9D2BC0BD6%7D%29 ''A valir nueva estructura militar en Tailandia''], ''Prensa Llatina'', 1 d'ochobre de 2006</ref> === Llimitaciones polítiques, censura de prensa y comunicaciones === La Xunta alcordó ampliar les llimitaciones de les actividaes polítiques dictaes los primeros díes dempués del golpe d'Estáu a les provincies y conceyos.<ref>[http://www.clarin.com/diario/2006/09/23/um/m-01276972.htm ''Tailandia: los golpistes ellaboraron una llista de candidatos pa reemplazar al derrocáu primer ministru''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090916050326/http://www.clarin.com/diario/2006/09/23/um/m-01276972.htm |date=2009-09-16 }}, ''[[Clarín (Arxentina)|Clarín]]'', 23 de setiembre de 2006</ref>Les actividaes de los partíos fueron restablecíes en xunetu de 2007.<ref name="Censura política"/> Les autoridaes militares tuvieron de repitir ''«a los responsables de los medios de comunicación la so obligación de cumplir les nueves normes; la infraición puede ser el zarru»''. Anuncióse'l día 21 de setiembre que la Xunta militar bloquiaría la emisión de les canales de televisión y cortaría la señal a les radios qu'espublizaren ''«mala información y rumores»''. La censura centrar nos medios audiovisuales tailandeses ya internacionales, como la [[British Broadcasting Corporation|BBC]] y la [[CNN]], que les sos imáxenes fueron bloquiaes en delles ocasiones dende'l día 19 de setiembre.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/155251/0/tailandia/nuevu/gobiernu/ ''El Rei de Tailandia noma formalmente al nuevu Gobiernu tres el golpe''], ''[[20 minutos]]'', 22 de setiembre de 2006</ref> El Ministeriu d'Información señaló que les restricciones algamaben al espardimientu de mensaxes [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] en [[televisión]] o llamaes en direutu a la [[Radio (mediu de comunicación)|radio]]. Los [[webmaster]] fueron obligaos a cerrar les páxines d'Internet de conteníu político mientres doce díes so l'amenaza d'una clausura permanente. Tres el bloquéu militar de los medios de comunicación, [[blogue]]s como [http://bangkokpundit.blogspot.com/index.html Bangkok Pundit] narraron con detalle los acontecimientos qu'afectaben a tol país. En [[Flickr]] dellos usuarios asitiaron fotografíes con escenes de les hores anterior y posterior al golpe y en [http://www.youtube.com/results?search_query=bangkok+coup&search=Search YouTube] apaecieron dellos videos nos que podíen vese les cais de Bangkok tomaes polos militares.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/155265/0/tailandia/internet/censura/ ''La censura en Tailandia tres el golpe nun puede con Internet''], ''[[20 minutos]]'', 22 de setiembre de 2006</ref> Palanggoon Klaharn, voceru de los golpistes, manifestó que s'actuaría ''«preventivamente»'' contra la prensa estranxera que cubría la situación en Tailandia pola desinformación de los periodistes non tailandeses que faltaben a la monarquía del país, ensin especificar cuálos yeren esos insultos.<ref>[http://www.larioja.com/20060923/mundo/tailandia-golpe-tao_200609231406.html ''La xunta golpista diz que "va actuar preventivamente" contra la prensa esterna''], Larioja.com, 23 de setiembre de 2006</ref> Anque'l [[23 de setiembre]] les tropes recibieron la orde d'amosase atentes cola población, la Xunta Militar decidió trés díes depués prohibir los bailles y espectáculos públicos cerca d'onde s'atopaben les unidaes del exércitu, dempués de qu'un amenorgáu grupu de baillarines con vistimienta militar realizaren una función nuna plaza de Bangkok pa entretener a los soldaos.<ref>[http://www.clarin.com/diario/2006/09/27/um/m-01279400.htm ''Tailandia: la xunta militar prohibió los espectáculos frente a los soldaos golpistes''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090821051503/http://www.clarin.com/diario/2006/09/27/um/m-01279400.htm |date=2009-08-21 }}, ''Clarín'', 27 de setiembre de 2006</ref> == Gobiernu interín == === Procesu d'eleición del primer ministru === La Xunta militar axuntar mientres los primeros díes del golpe pa proponer al rei un conxuntu de posibles candidatos ente los que tendría d'escoyer el primer ministru de transición. Ente los posibles candidatos atopábase'l xeneral [[Surayud Chulanont]], miembru del [[Conseyu Priváu del Rei (Tailandia)|Conseyu Priváu del Rei]], el Gobernador del [[Bancu Nacional de Tailandia]], [[Pridiyathorn Devakula]], [[Supachai Panitchpakdi]], ex Direutor Xeneral de la [[Organización Mundial del Comerciu]] y Secretariu xeneral de la [[UNCTAD]], [[Charnchai Likhitchittha]], el ex-presidente del [[Senáu]], [[Meechai Richuphand]], y el presidente del Tribunal Supremu, [[Akkharathorn Chularat]].<ref>[https://archive.today/20120629103041/actualidad.terra.es/nacional/articulo/xunta_militar_reune_escoyer_ministru_1103152.htm ''La xunta militar axuntar pa escoyer un primer ministru''], Terra España, 23 de setiembre de 2006</ref><ref>[http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/mundo/20060923172734060326.html ''TAILANDIA: EMBARAXEN NOMES PA NUEVU PREMIER''], Ansalatina, 23 de setiembre de 2006</ref><ref>{{enllaz rotu|1=[http://lta.today.reuters.com/news/newsArticle.aspx?type=topNews&storyID=2006-09-23T152340Z_01_N23241260_RTRIDST_0_INTERNACIONAL-TAILANDIA-SOL.XML ''Mira reina en Tailandia tres golpe d'estáu''] |2=http://lta.today.reuters.com/news/newsArticle.aspx?type=topNews&storyID=2006-09-23T152340Z_01_N23241260_RTRIDST_0_INTERNACIONAL-TAILANDIA-SOL.XML |bot=InternetArchiveBot }}, [[Reuters]] América Llatina, 23 de setiembre de 2006</ref> Sicasí'l xeneral Sonthi declaró'l 26 de setiembre que ''«ye necesariu caltener el Conseyu [Militar] con cuenta de que nun haya faltes nel Executivu»'' anque s'escueya un nuevu primer ministru.<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/golpistas/Tailandia/anuncian/seguiran/gobernando/lado/nuevo/primer/ministro/elpporint/20060926elpepuint_2/Tes/ ''Los golpistes de Tailandia anuncien que van siguir gobernando al llau del nuevu primer ministru''], ''[[El País (España)|Diariu El País]]'', edición dixital y edición impresa del 26 de setiembre de 2006</ref> El primer ministru depuestu, Shinawatra, encamentó dende Londres a la convocatoria d'eleiciones xenerales cuanto antes: ''«esperamos que'l nuevu réxime prepare ensin demoranza nueves eleiciones xenerales y que caltenga los principios de la democracia»'' y aseguró desconocer nos díes previos al 19 de setiembre que se preparar un golpe d'Estáu.<ref>[http://www.eldiariomontanes.es/prensa/20060922/internacional/shinawatra-encamienta-convocar-cuanto_20060922.html ''Shinawatra encamienta a convocar cuanto antes nueves eleiciones xenerales''], ''El Diario Montañés'', 22 de setiembre de 2006 (tamién na edición impresa)</ref> El [[28 de setiembre]], un voceru de la Xunta militar anunció que'l [[Conseyu pa la Reforma Democrática]] resolviera'l nomamientu del primer ministru ente cinco candidatos, ensin especificar nin al escoyíu nin ente quién. Sicasí, dábase de cierto ente distintos medios que la propuesta recayería en [[Surayud Chulanont]], militar retiráu, miembru del [[Conseyu Priváu del Rei (Tailandia)|Conseyu Priváu del Rei]] y que aportara a Comandante Supremu del Exércitu.<ref>[https://archive.today/20120629103802/actualidad.terra.es/nacional/articulo/constitucion_gobierno_xunta_militar_tailandesa_1114188.htm ''La xunta militar tailandesa presentó al rei la Constitución y el nome del xefe de Gobiernu''], ''Terra Actualidá'', 29 de payares de 2006</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070927235619/http://www.prensa-latina.cu/article.asp?ID=%7B70FAFD3B-3Y88-4CED-8462-30Y1F2564B65%7D%29 ''Considera Rei propuesta de primer ministru de Tailandia''], ''Prensa Llatina'', 29 de setiembre de 2006</ref><ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2006/09/29/internacional/1159498464.html ''Los golpistes tailandeses nomen primer ministru interín a un antiguu xefe de les Fuercies Armaes'']. ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'', 29 de setiembre de 2006</ref> === Primer ministru y Gobierno === ==== Designación del primer ministru ==== [[Ficheru:Surayud with Bush.jpg|thumb|300px|right|Surayud Chulanont y el Presidente de los Estaos Xuníos, [[George W. Bush]], nel Centru de Conferencies de [[Ḥanói]], [[Vietnam]], nel cume de l'[[APEC]] de payares de 2006.]] El [[1 d'ochobre]] el [[Conseyu pa la Reforma Democrática so la Monarquía Constitucional|Conseyu pa la Reforma Democrática]] comunicó oficialmente la eleición del xeneral [[Surayud Chulanont]] como nuevu [[primer ministru]] interín mientres un añu hasta que se celebraren eleiciones n'ochobre de [[2007]]. El líder golpista, xeneral Shonti, declaró: {{cita|El pasáu día 28 fui a la so casa y dediqué media hora pa convencelo de qu'acepte'l cargu mientres el país atopar en crisis [...] El xeneral recibió l'enfotu necesariu pa convertise en primer ministru, y el rei escoyólu p'alministrar el país d'equí p'arriba.<ref>[http://actualidad.terra.es/internacional/articulo/surayud_chulanont_tailandia_1117165.htm ''El xeneral Surayud Chulanont xura'l so cargu como nuevu primer ministru de Tailandia''], Terra Actualidá, 1 d'ochobre de 2006</ref><ref>[http://www.20minutos.es/noticia/157775/0/tailandia/xeneral/ministru/ ''La Xunta Militar de Tailandia confirma a un xeneral retiráu como primer ministru interín''], ''[[20 minutos]]'', 1 d'ochobre de 2006</ref><ref>[http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/xunta_militar_confirma_xeneral_retiráu_1116966.htm ''La Xunta Militar confirma que'l xeneral retiráu va ser primer ministru''], Terra Actualidá, 1 d'ochobre de 2006</ref><ref>[http://www.clarin.com/diario/2006/09/28/um/m-01280006.htm ''Tailandia: la xunta militar escoyó un primer ministru civil, pero caltién el so nome de callao''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100514025544/http://www.clarin.com/diario/2006/09/28/um/m-01280006.htm |date=2010-05-14 }}, ''Clarín'', 28 de setiembre de 2006</ref>|}} El xeneral Chulanont, dempués de xurar el so cargu primeru ante'l Conseyu pa la Reforma Democrática y depués ante'l rei, manifestó con respectu al conflictu colos [[musulmán|musulmanes]] nel sur que ''«los problemes políticos y nel sur del país son productos de la inxusticia [...] Urjo a toos a que nos ayudar a resolver estos dos problemes»''.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5396000/5396622.stm ''Tailandia: nuevu primer ministru''], BBC Mundo, 1 d'ochobre de 2006</ref> Espresó que les prioridaes del nuevu gobiernu seríen ''«la solución de dos ingrientes asuntos: los problemes políticos y la violencia nel sur, pa lo cual ríquese la cooperación de tolos sectores de la sociedá»'' y que'l nuevu gabinete taría definíu en dos selmanes.<ref>(n'inglés) {{Enllaz rotu|1=[http://www.thaigov.go.th/en/government/news.aspx?newsid=R49000000351&M_CODE= Declaraciones na Web oficial del Gobiernu de Tailandia] |2=http://www.thaigov.go.th/en/government/news.aspx?newsid=R49000000351&M_CODE= |bot=InternetArchiveBot }}</ref> El xeneral Shonti, Presidente del Conseyu de Seguridá Nacional —-sustitutu del [[Conseyu pa la Reforma Democrática]]—, manifestó'l so prestu pol nomamientu del nuevu primer ministru y que ''«[ésti] va usar el so xuiciu pa escoyelos [(los ministros)]. Los miembros del futuru gabinete ministerial van tener más conocencies que nós sobre cómo alministrar los asuntos del estáu»''.<ref>[https://web.archive.org/web/20070927235739/http://www.prensa-latina.cu/article.asp?ID=%7BD22C23DC-26F3-4901-9891-A149ECED13C4%7D%29 ''Nuevu gobernante de Tailandia llama a la unidá nacional''], ''Prensa Llatina'', 1 d'ochobre de 2006</ref> El [[5 d'ochobre]] el primer ministru Chulanont manifestó la so intención d'establecer un contautu colos separatistes musulmanes del sur calificáu ''«como diálogu, non negociación»''.<ref>[https://archive.today/20120629103803/actualidad.terra.es/nacional/articulo/lider_golpista_anuncia_dialogo_separatistes_1124916.htm ''Líder golpista anuncia diálogu con separatistes musulmanes''], Terra Actualidá, 5 d'ochobre de 2006</ref> A primeros d'ochobre, [[Pridiyathorn Devakula]], Presidente del [[Bancu de Tailandia]], manifestó recibir la propuesta d'integrase nel nuevu gobiernu per parte de Chulanont y qu'aceptara.<ref>(n'inglés) [http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601087&sid=a95UvFNQ8A5c&refer=home ''Thailand's Surayud Appoints Central Bank Chief in New Cabinet''], Bloomber, 2 d'ochobre de 2006</ref><ref>(n'inglés) [http://nationmultimedia.com/2006/10/02/headlines/headlines_30015184.php ''I agree to join Surayud's cabinet : Pridiyathorn''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929165800/http://nationmultimedia.com/2006/10/02/headlines/headlines_30015184.php |date=2007-09-29 }}, ''[[The Nation (Tailandia)|The Nation]]'', 2 d'ochobre de 2006</ref> ==== Composición y cambeos nel Gobiernu ==== El [[9 d'ochobre]],<ref>[https://web.archive.org/web/20070927004613/http://www.prensalatina.com.mx/article.asp?ID=%7B8C46840C-4B21-40BB-8B4D-8EE0823802ED%7D%29 Tailandia va tener yá nuevu gabinete ministerial], ''Prensa Llatina'', 9 d'ochobre de 2006</ref><ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2006/10/09/internacional/1160359489.html El Rei de Tailandia aprueba'l Gabinete diseñáu polos militares golpistes], ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'', 9 d'ochobre de 2006</ref> cola aprobación del rei, formóse'l gobiernu civil interín empobináu pol xeneral Chulanont. Tres les remodelaciones del [[18 de payares]] de [[2006]] y del [[2 de febreru]] de [[2007]], el gabinete ampliar con trés viceministros y un ministru axuntu al primer ministru. El [[28 de febreru]] de 2007 dimitió'l Vizprimer Ministru y Ministru de Finances, [[Pridiyathorn Devakula]], reemplazáu por [[Paiboon Wattanasiritham]] como Vizprimer Ministru. El nuevu Ministru de Finances foi [[Chalongphob Sussangkarn]]. [[Prasit Kovilaikul]] arrenunció como Ministru axuntu al Primer Ministru'l [[21 de mayu]] de 2007 y ente setiembre y ochobre facer otros cinco ministros por considerar la Comisión Anticorrupción que taben implicaos en distintos casos so investigación: [[Sitthichai Pokai-udom]] (Ministru d'Información), [[Oranuch Osathanugroh]] (Viceministru de Comerciu), [[Aree Wong-araya]] (Ministru d'Interior), [[Sawanit Kongsiri]] (Viceministru d'Asuntos Esteriores) y [[Kasem Sanitwong Na Ayutthaya]] (Ministru de Desarrollu y Recursos Naturales). Asina, el xeneral [[Surayud Chulanont]] asumió les funciones de Ministru del Interior y [[Sonthi Boonyaratglin]] como Vizprimer Ministru, pasando [[Kosit Panpiemras]] a ocupar el puestu de Ministru d'Información y [[Yongyuth Yuthawongse]] la cartera de Recursos Naturales. A la fin del mandatu'l gabinete taba formáu por: <center> {| {{tablaguapa}} |colspan=2 style="background-color:#e9e9e9"|'''Gobiernu interín'''<ref>Los datos de les variaciones de gobiernu llograr de la páxina oficial del gobiernu tailandés, editada tamién n'inglés. Sicasí dichos enllaces sumieron darréu, como [https://web.archive.org/web/20070311114647/http://www.thaigov.go.th/th/content/minister.aspx?m_code=66&menu=1&M_NAME=%E0%B8%84%E0%B8%93%E0%B8%B0%E0%B8%A3%E0%B8%B1%E0%B8%90%E0%B8%A1%E0%B8%99%E0%B8%95%E0%B8%A3%E0%B8%B5 este], quedando solo la versión nel idioma llocal [https://web.archive.org/web/20080420143020/http://www.cabinet.thaigov.go.th/cab_56.htm equí].</ref> |- |Primer Ministru |align=center|[[Surayud Chulanont]] |- |Vizprimer Ministru |align=center|[[Sonthi Boonyaratglin]] |- |Segundu Vizprimer Ministru |align=center|[[Paiboon Wattanasiritham]] |- |Ministru d'Industria ya Información |align=center|[[Kosit Panpiemras]] |- |Viceministru d'Industria |align=center|[[Piyabutr Cholvijarn]] |- |Ministru axuntu al Primer Ministru |Align=center|[[Khunying Thipawadee Meksawan]] |- |Segundu Ministru axuntu al Primer Ministru |align=center|[[Thirapat Serirangsan]] |- |Ministru d'Asuntos Esteriores |align=center|[[Nitya Pibulsonggram]] |- |Ministru del Interior |align=center|Surayud Chulanont |- |Viceministru del Interior |align=center|[[Banyat Chansena]] |- |Ministru de Xusticia |align=center|[[Charnchai Likitjitta]] |- |Ministru de Tresportes |align=center|[[Thira Haocharoen]] |- |Viceministru de Tresportes |align=center|[[Sansern Wongcha-um]] |- |Ministru de Turismu y Deportes |align=center|[[Suvit Yodmani]] |- |Ministru de Desarrollu Social y Seguridá Humana |align=center|[[Paibool Watanasiritham]] |- |Viceministru de Desarrollu Social y Seguridá Humana |align=center|[[Poldej Pinprateep]] |- |Ministru d'Agricultura y Cooperatives |align=center|[[Thira Sutabutra]] |- |Viceministru d'Agricultura y Cooperatives |align=center|[[Rungruang Issararangkura Na Ayutthaya]] |- |Ministru d'Enerxía |align=center|[[Piyasvasti Amranand]] |- |Viceministru de Comerciu |align=center|[[Oranuch Osathanugroh]] |- |Ministru de Desarrollu y Recursos Naturales |align=center|[[Yongyuth Yuthawongse]] |- |Ministru de Trabayu |align=center|[[Apai Chanthanajulaka]] |- |Ministru de Cultura |align=center|[[Khunying Khaisri Sri-aroon]] |- |Ministru de Ciencia y Teunoloxía |align=center|[[Yongyuth Yuthavong]] |- |Ministru d'Educación |align=center|[[Wijit Srisa-arn]] |- |Viceministru d'Educación |align=center|[[Varakorn Samkoset]] |- |Ministru de Salú Pública |align=center|[[Mongkol Na Songkhla]] |- |Viceministru de Salú Pública |align=center|[[Morakot Kornkasem]] |- |Ministru de Finances |align=center|[[Chalongphob Sussangkarn]] |- |Viceministru de Finances |align=center|[[Sommai Phasee]] |} </center> === Desarrollu del mandatu === ==== Constitución provisional ==== {{AP|Constitución interina de Tailandia de 2006}} La Xunta Militar concluyó'l [[25 de setiembre]] el borrador del nuevu testu constitucional, que foi apurríu al rei'l [[30 de setiembre|30]] del mesmu mes pa la so evaluación, exame y ratificación. La nueva norma sustituyó ''de facto'' la constitución de 1997, que foi abolida'l mesmu [[19 de setiembre]].<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/156171/0/golpe/tao/Tailandia/ ''Los golpistes en Tailandia conclúin a ellaboración de la constitución interina''], ''[[20 minutos]]'', 26 de setiembre de 2006</ref> El Conseyu pa la Reforma Democrática anunció'l [[1 d'ochobre]] la entrada a valir de la Constitución interina de la que proponía a Chulanont pal cargu de Primer Ministru. L'anunciu foi fechu al traviés de la televisión estatal dempués de que'l rei Bhumibol Adulyadej hubo robláu les lleis fundamentales propuestes pola Xunta Militar.<ref>[http://www.laopinion.com/mundu/?rkey=00000000000000573070 ''Constitución en Tailandia tres golpe d'estáu''], ''La Opinión Dixital'', 1 d'ochobre de 2006</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070927005449/http://www.diariosigloxxi.com/noticia.php?ts=20060928092910 ''La futura Constitución de Tailandia va dexar a los líderes golpistes cesar al primer ministru interín''], ''Diariu Sieglu XXI'', 28 de setiembre de 2006</ref><ref>[https://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20060928091340&ch=69 ''La futura Constitución va dexar a los líderes del golpe d'Estáu cesar al primer ministru interín''], Europa Press, 28 de setiembre de 2006</ref> Los puntos esenciales del nuevu testu constitucional establecíen que:<ref>[http://www.clarin.com/diario/2006/10/01/um/m-01282081.htm ''Tailandia: el gobiernu golpista designó como primer ministru a un militar retiráu''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091116093716/http://www.clarin.com/diario/2006/10/01/um/m-01282081.htm |date=2009-11-16 }}, ''[[Clarin (Arxentina)|Clarín]]'', 1 d'ochobre de 2006</ref><ref>(n'inglés) {{Enllaz rotu|1=[http://www.thaigov.go.th/en/government/news.aspx?newsid=R49000000347&M_CODE= ''Thailand's interim constitution gets royal endorsement''] |2=http://www.thaigov.go.th/en/government/news.aspx?newsid=R49000000347&M_CODE= |bot=InternetArchiveBot }}, web Oficial del Gobiernu de Tailandia, 1 d'ochobre de 2006</ref><ref>(n'inglés) [https://web.archive.org/web/20080829154456/http://www.forbes.com/home/feeds/afx/2006/10/01/afx3057639.html ''Main points of Thailand's military-backed interim constitution''], ''Forbes'', 1 d'ochobre de 2006</ref><ref>(n'inglés) [https://web.archive.org/web/20061017025254/http://jurist.law.pitt.edu/paperchase/2006/10/thailand-king-approves-interim.php ''Thailand king approves interim constitution, absolves coup leaders''], Jurist, 1 d'ochobre de 2006</ref> #El Conseyu pa la Reforma Democrática convertir nel Conseyu de Seguridá Nacional con facultaes pa cesar al Primer Ministru y/o a dalgunu o tolos miembros del gabinete so les órdenes del so Presidente, el xeneral Sonthi. #va crease una Asamblea Nacional de 250 miembros escoyíos pol Conseyu Nacional de Seguridá y cola aprobación del rei. Nengún d'ellos va poder ser Ministru. #va nomase un grupu de 35 persones encargaes de la redaición d'un nuevu testu constitucional pa ochobre de 2007. Esti grupu va tar integráu por 10 espertos llegales escoyíos pol Conseyu de Seguridá Nacional y 25 a propuesta d'una Asamblea Popular de 2.000 miembros, escoyida tamién por dichu Conseyu. #Los [[partíu políticu|partíos políticos]] tienen prohibida la so participación na ellaboración del testu constitucional. #Toles decisiones tomaes pol Conseyu pa la Reforma Democrática dende'l golpe d'Estáu del 19 de setiembre van permanecer a valir, incluyendo les restricciones a les llibertaes públiques, censura de prensa y demás. #La nueva norma garantiza la inmunidá de la Xunta Militar pol golpe d'Estáu y les decisiones tomaes hasta la fecha. ==== Asamblea Nacional ==== Tal que establecía la Constitución interina, el [[12 d'ochobre]] de [[2006]] el rei aprobó la propuesta realizada pol Conseyu de Seguridá Nacional colos 250 componentes de la nueva Asamblea Nacional que cumpliría les funciones de l'antigua Cámara de Representantes y el Senáu. La principal función, amás de la llexislativa, sería la ellaboración y aprobación d'una nueva Constitución, pa lo cual señalóse-y de plazu hasta ochobre de 2007.<ref>[https://archive.today/20120629103809/actualidad.terra.es/nacional/articulo/rey_asamblea_nacional_1138141.htm Rei aprueba formación d'Asamblea Nacional escoyida por golpistes], Terra Actualidá, 12 d'ochobre de 2006</ref> Ente los miembros escoyíos na mesma, solo figuraron cuatro representantes de los partíos políticos: [[Suri Pitsuwan]] del [[Partíu Demócrata de Tailandia]], [[Akkarapol Sorasuchart]] del [[Partíu Mahachon]], [[Pinij Jarusombat]], antiguu miembru del [[Thai Rak Thai]], y [[Kanchana Silapa-archa]] del [[Chart Thai]].<ref>[http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/4912018.html El rei tailandés aprueba Asamblea Llexislativa Nacional] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304104946/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/4912018.html |date=2016-03-04 }}, Pueblu en Llinia, 12 d'ochobre de 2006</ref> ==== Reaiciones públiques ante'l nuevu gobiernu y la Constitución provisional ==== [[Ficheru:MahaChulalongkorn Building.jpg|thumb|right|200px|La [[Universidá de Chulalongkorn]], unu de los bastiones dende onde s'amosaron más críticos col gobiernu provisional.]] El líder del [[Partíu Demócrata de Tailandia]], [[Abhisit Vejjajiva]], manifestó'l so sofitu a Chulanont señalando que yera una figura altamente respetada y que conocía la so integridá. Per parte del [[Thai Rak Thai]], nel gobiernu hasta'l golpe d'Estáu, [[Pimuk Simaroj]], actuando como voceru, manifestó: ''«[damos] el nuesu sofitu moral por que pueda lideranos escontra la normalización del país»'', añadiendo que lo consideraben un home artero y capaz y que como partíu rogábenlu que sacara alantre la nación. Per otru llau, [[Ji Ungpakorn]], profesor de la [[universidá de Chulalongkorn]] y que foi unu de los activistes contra'l golpe d'Estáu, foi críticu afirmando que la Xunta militar escoyera ''«a unu de los suyos»'' como primer ministru, como cabeza de la [[dictadura militar]].<ref>(n'inglés) {{Enllaz rotu|1=[http://www.chron.com/disp/story.mpl/ap/world/4228200.html ''Retired Thai army commander sworn in''] |2=http://www.chron.com/disp/story.mpl/ap/world/4228200.html |bot=InternetArchiveBot }}, Hpuston Chronicle, 1 d'ochobre de 2006</ref> ==== Reaiciones internacionales ==== *'''[[Estaos Xuníos]]''': un voceru del [[Departamentu d'Estáu de los Estaos Xuníos]] manifestó que la Constitución interina afacer a la proteición de los derechos fundamentales y confiaba que se llevantaren les restricciones a los mesmos en curtiu plazu, añadiendo que ''«esperamos que'l nuevu primer ministru, según los miembros del so gabinete, trabayen con una amplia representación de la sociedá tailandesa pa facilitar una rápida torna a les regles democrátiques»''. L'embaxador d'[[Estaos Xuníos]] en Tailandia axuntar col Primer Ministru Chulanont pa espresa-y el deséu del so país d'una puesta torna a la democracia, manifestando dempués de la entrevista que Chulanont dixéra-y qu'asina se fadría. El [[3 d'ochobre]] un voceru de la [[Casa Blanca]] indicó en rueda de prensa que la ''«imaxe de Tailandia a los güeyos d[[El Mundo (España)|El Mundo]]y les rellaciones con EEXX van vese perxudicaes hasta que Tailandia vuelva al so llugar como un líder democráticu n'Asia»'', amosó la so esmolición polos derechos fundamentales y reclamó ''«la proteición clara y ensin ambages de les llibertaes civiles per parte de les autoridaes civiles y les militares, y una rápida torna a les eleiciones democrátiques»''.<ref>[http://www.elfinanciero.com.mx/ElFinanciero/Portal/cfpages/contentmgr.cfm?docId=23070&docTipo=1&orderby=docid&sortby=ASC ''EU pide celebración rápida de comicios en Tailandia''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927001844/http://www.elfinanciero.com.mx/ElFinanciero/Portal/cfpages/contentmgr.cfm?docId=23070&docTipo=1&orderby=docid&sortby=ASC |date=2007-09-27 }}, El Financieru, 3 d'ochobre de 2006</ref><ref>[http://www.emol.com/noticias/internacional/detalle/detallenoticias.asp?idnoticia=233306 ''EE.XX. encamienta a Tailandia restaure les llibertaes''], EMOL, 3 d'ochobre de 2006</ref> *'''[[Nueva Zelanda]]''': la [[Primer Ministru|Primer Ministra]], [[Helen Clark]], manifestó la esmolición del so gobiernu pol nuevu gabinete tailandés, pidiendo a los nuevos gobernantes que ''«procedan ensin demoranza a la restauración de la Constitución y que celebren eleiciones xustes y llibres. ... Fueron amenorgaos derechos civiles y políticos bien básicos de llibertá y espresión»''. *'''[[Xapón]]''': dende'l Ministeriu d'Asuntos Esteriores de [[Xapón]] manifestóse esmolición y esixóse el reestablecimientu del sistema democráticu. *'''[[Camboya]]''': el gobiernu de Camboya, al traviés d'un voceru, dixo que'l gobiernu ''«nun acoyía con prestu esti asuntu y deseyaba una vuelta inmediata a la democracia ensin derramamiento de sangre»'', esperando que la eleición del Primer Ministru permanente facer por aciu procedimientos democráticos. Sicasí'l [[5 d'ochobre]] el Primer Ministru de Camboya, [[Hun Sen]], felicitó a Surayud Chulanont pola so designación nun mensaxe radiáu: ''«hai un gobiernu provisional en Tailandia. Tailandia estableció un nuevu gobiernu. Agora Tailandia tien un nuevu primer ministru. Deséu bona suerte al nuevu primer ministru»''.<ref>[https://archive.today/20120629103808/actualidad.terra.es/nacional/articulo/ministru_camboyanu_felicita_xefe_gobiernu_1125160.htm ''Primer ministru camboyanu felicita al xefe de gobiernu tailandés''], Terra Actualidá, 5 d'ochobre de 2006</ref> *'''[[Filipines]]''': el ministru de la Presidencia, [[Eduardo Ermita]], prefirió considerar el procesu en Tailandia como un ''«asuntu internu»''. *'''[[China]]''': el Ministeriu d'Asuntos Esteriores foi l'únicu qu'emitió un comunicáu satisfactoriu cola nueva situación política indicando que'l gobiernu ''«taba feliz»'' y deseyando harmonía pa la sociedá tailandesa y la so economía.<ref>[https://archive.today/20120629103809/actualidad.terra.es/internacional/articulo/gobiernos_tailandia_asiaticos_amuesen_preocupacion_1119282.htm ''Los Gobiernos asiáticos amuesen la so esmolición pola situación en Tailandia''], Terra Actualidá, 2 d'ochobre de 2006</ref><ref>[https://archive.today/20120629103810/actualidad.terra.es/nacional/articulo/eeuu_encamienta_ministru_promueva_regresu_1119853.htm ''EEXX encamienta a primer ministru a que promueva regresu a democracia''], Terra Actualidá, 2 d'ochobre de 2006</ref><ref>(n'inglés) [http://www.theage.com.au/news/World/Thailands-postcoup-PM-starts-work/2006/10/02/1159641233948.html ''Thailand's post-coup PM starts work''], The Age, 2 d'ochobre de 2006</ref> Mientres un alcuentru diplomáticu del gobiernu con delles delegaciones nel país el [[11 d'ochobre]], la [[Xunión Europea]], al traviés del embaxador de [[Finlandia]], manifestó les sos duldes ante'l nuevu gabinete, anque indicó que nun s'estableceríen sanciones diplomátiques. [[Xapón]], en pallabres del so embaxador en Tailandia, manifestó que sería una bona midida del gobiernu interín llevantar la [[llei marcial]] que siguía vixente. Nel mesmu sentíu espresóse l'embaxador de [[Camboya]], anque matizó que yera un problema internu del país.<ref>(n'inglés) {{Enllaz rotu|1=[http://www.bangkokpost.com/News/13Oct2006_news08.php ''EU keeps eye on Thai political development''] |2=http://www.bangkokpost.com/News/13Oct2006_news08.php |bot=InternetArchiveBot }}, ''The Bangkok Post'', 13 d'ochobre de 2006</ref><ref>(n'inglés) [http://www.swissinfo.org/eng/international/ticker/detail/New_Thai_PM_launches_diplomatic_charm_offensive.html?siteSect=143&sid=7158027&cKey=1160650383000 ''New Thai PM launches diplomatic charm offensive''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070930181558/http://www.swissinfo.org/eng/international/ticker/detail/New_Thai_PM_launches_diplomatic_charm_offensive.html?siteSect=143&sid=7158027&cKey=1160650383000 |date=2007-09-30 }}, Swissinfo, 12 d'ochobre de 2006</ref> ==== Oposición, procesos xudiciales y preparativos eleutorales ==== ===== Oposición y llevantamientu parcial de les llimitaciones polítiques ===== El [[15 de xunu]] de [[2007]], una vegada llevantaes [[Gobiernu interín de Tailandia baxu control militar#Llimitaciones polítiques, censura de prensa y comunicaciones|les prohibiciones qu'afectaben a les xuntes polítiques]], 20.000 siguidores del depuestu Primer Ministru, [[Thaksin Shinawatra]], concentrar en [[Bangkok]], onde pudieron escuchar un videu unviáu por Thaksin dende l'exiliu nel qu'afirmó ser un escorríu políticu y criticó el bloquéu de cuentes que sufríen él y la so familia. L'actu foi convocáu pola [[Alianza Democrática contra la Dictadura]], allegada al anterior réxime.<ref>[https://archive.today/20120629103811/actualidad.terra.es/nacional/articulo/tailandeses_reunen_oir_mensaxe_depuestu_1647937.htm 20.000 Tailandeses axuntar pa oyer mensaxe del depuestu primer ministru], Terra Actualidá, 16 de xunu de 2007</ref> El Primer Ministru, [[Surayud Chulanont]], afirmó'l día [[16 de xunu]] que Thaksin yera bienveníu si decidía volver al país y que deseyaben falar con él.<ref>[https://web.archive.org/web/20070927235445/http://www.atbnoticias.es/noticia.php?id_seccion=fld_id_seccion&id=33768 El líder del Gobiernu militar tailandés convida al depuestu primer ministru a axustar], ATB Noticia, 17 de xunu de 2007</ref> La censura d'actividaes de los partíos políticos foi llevantada en xunetu de 2007 pola Asamblea Llexislativa por 149 votos a favor y cuatro en contra.<ref name="Censura política">[http://www.milenio.com/index.php/2007/07/18/94873/ Tailandia llevanta prohibición sobre actividaes partíos políticos], Milenio.com.</ref> ===== Procesos xudiciales ===== En xunu, la [[Tribunal Supremu de Tailandia|Corte Suprema]] señaló la primer acusación formal contra Thaksin y la so esposa por tapecimientu de valores de la compañía [[OAI Property]]. Tamién, tantu la Comisión Anticorrupción creada tres el golpe d'Estáu, como'l Comité Auditor de Cuentes, inmovilizaron les cuentes bancaries de la familia de Thaksin hasta un importe de 66.800 millones de [[bat]] (unos 2.000 millones de [[dólar d'Estaos Xuníos|dólares]]). Thaksin anunció que recurriría ante la xusticia, de la que, alegando razones de seguridá, nun compareció na citación que tenía'l [[26 de xunu]] en Bangkok por operaciones ilícites.<ref>[http://www.adnmundo.com/contenidos/politica/tailandia_shinawatra_pojaman_corrupcion_evasion_acusacion_pi_230.html Ex primer ministru tailandés acusáu formalmente] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927004429/http://www.adnmundo.com/contenidos/politica/tailandia_shinawatra_pojaman_corrupcion_evasion_acusacion_pi_230.html |date=2007-09-27 }}, ADN Mundu, 23 de xunu de 2007.</ref><ref>[https://archive.today/20120629103812/actualidad.terra.es/nacional/articulo/shinawatra_gobiernu_demandara_devuelva_forgares_1662177.htm Shinawatra va demandar al Gobiernu por que-y devuelva 2.000 millones dólares] Terra Actualidá, 22 de xunu de 2007.</ref><ref>[https://archive.today/20120629103811/actualidad.terra.es/nacional/articulo/shinawatra_bangkok_faltara_citacion_policial_1669703.htm Shinawatra va faltar a citación policial en Bangkok por 'razones de seguridá'], Terra Actualidá, 26 de xunu de 2007.</ref> La Corte Suprema emitió'l [[14 d'agostu]] de 2007 una orde d'arrestu contra elex primer ministru, Thaksin Shinawatra, y la so esposa, nel primer día del xuiciu pol primer cargu de corrupción que se-y formuló. Thaksin foi acusáu d'ayudar a la so muyer, Pojaman, na alquisición d'unos terrenes a una axencia estatal a precios per debaxo de los del mercáu. En concretu pagó, según l'acusación, 16,6 millones d'[[euru|euros]] per un terrén de cinco hectárees allugáu nel centru de [[Bangkok]]. En total elex primer ministru tenía pendientes dolce acusaciones formales de corrupción de la fiscalía, la más importante d'elles la de [[blanquéu de dineru]] al traviés de delles empreses en [[paraísu fiscal|paraísos fiscales]].<ref name="Mileniu arresto"/><ref name="Terra arrestu"/> ===== Procesu eleutoral ===== Sonthi Boonyaratklin anunció en xunetu de 2007 que yera probable que les previstes eleiciones de dichu añu retrasar hasta [[2008]] al tener qu'ellaborar el nuevu testu constitucional y realizar los axustes riquíos, anque'l Primer Ministru, Surayud Chulanont, repitió que se celebraríen en 2007: ''«Dixi enantes que les eleiciones van celebrase anguaño y caltengo la mio pallabra, que ye lo más importante na mio vida»''.<ref>[http://www.diariodirecto.com/publicaciones_agencias/ultimahora/int/EP20070701190617.html El primer ministru en funciones de Tailandia refuga que les eleiciones xenerales vaigan retrasase], Diariu Direutu, 1 de xunetu de 2007</ref><ref>[http://www.milenio.com/index.php/2007/07/01/87416/ Líder de la xunta de Tailandia: Eleiciones podríen retrasase], Mileniu, 1 de xunetu de 2007</ref> ==== Constitución de 2007 ==== [[Ficheru:Referendum Tailandia 2007.png|thumb|right|200px|Resultaos del referéndum constitucional. En verde, aquelles [[provincies de Tailandia]] nes que se llograron más votos a favor; en rosa, les que refundiaron más votos en contra.]] {{AP|Constitución de Tailandia de 2007}} La ''Asamblea Popular de Parllamentarios'', que tenía d'escoyer el redactores de la Constitución definitiva, tuvo compuesta por dos mil miembros y escoyó 200 candidatos a proponer al Conseyu Nacional de Seguridá. La eleición foi criticada dende diversos sectores pola vinculación de los escoyíos cola Xunta militar. Fueron propuestos por aciu un sistema corporativu: d'ente toos, 74 yeren emplegaos públicos, 34 académicos y 54 empresarios, xerentes o direutivos, ensin nenguna representación de sectores llaborales o de clase media modesta.<ref>(n'inglés) [http://nationmultimedia.com/2006/12/19/headlines/headlines_30021933.php Eyebrows raised over CDA selections] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070108014502/http://nationmultimedia.com/2006/12/19/headlines/headlines_30021933.php |date=2007-01-08 }}, ''The Nation'', 19 d'avientu de 2006</ref>El Presidente de l'Asamblea constituyente foi'l rector de la [[Universidá de Thammasat]], [[Noranit Setabutr]].<ref>(n'inglés) [https://web.archive.org/web/20071006090229/http://bangkokpost.net/breaking_news/breakingnews.php?id=115831 Noranit wins, pledges 180-day charter], 8 de xineru de 2007</ref> Sobre un primer borrador de calter provisional, la Xunta militar escoyó 100 miembros de los 200 propuestos, creando un Comité presidíu por [[Prasong Soonsiri]]. El Comité aprobó'l [[5 de xunetu]] de [[2007]] el testu qu'habría de ser sometíu a [[Constitución de Tailandia de 2007#Referendu constitucional|referéndum el 19 d'agostu]] con 98 votos a favor y dos ausencies. Los 35 miembros redactores perfilaron finalmente'l testu. Los resultaos del referéndum fueron afechos, votando a favor el 57,61% de los qu'allegaron a les urnes, con una oposición del 42,39%, y con grandes diferencies ente unes rexones y otres.<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web |url=http://www.ect.go.th/thai/download50/post155.pdf|títulu=Resultaos oficiales de la Comisión Eleutoral|idioma=inglés}} |2=http://www.ect.go.th/thai/download50/post155.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref> El [[Constitución de Tailandia de 2007|testu aprobáu]] esanició la confesionalidad budista del Estáu, amenorgó de 500 a 480 los miembros de la [[Asamblea Nacional de Tailandia|Cámara de Representantes]], y de 200 a 150 los del [[Asamblea Nacional de Tailandia|Senáu]]. Na Cámara Alta, la metá de los senadores seríen escoyíos por maxistraos, funcionarios eleutorales y grupos cívicos. Otra manera, el proyeutu llindó los poderes del primer ministru y estableció un sistema de vixilancia del comportamientu de los políticos. El restu de la norma fundamental caltuvo les previsiones básiques de la Constitución de 1997.<ref>[https://archive.today/20120629103813/actualidad.terra.es/nacional/articulo/asamblea_tailandia_especial_aprueba_borrador_1694525.htm Asamblea especial aprueba'l borrador de la nueva constitución de Tailandia], Terra Actualidá, 6 de xunetu de 2007</ref><ref>[http://www.eltiempo.com/internacional/otrasregiones/noticies/ARTICULO-WEB-NOTA_INTERIOR-3627140.html Proyeutu de Constitución llinda poderes de primer ministru en Tailandia ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070926232114/http://www.eltiempo.com/internacional/otrasregiones/noticies/ARTICULO-WEB-NOTA_INTERIOR-3627140.html |date=2007-09-26 }}; Eltiempo.com, 6 de xunetu de 2007</ref> == Violencia == {{AP|Atentaos de Bangkok de 2006}} Ente'l [[31 d'avientu]] de [[2006]] y el [[1 de xineru]] de [[2007]] asocediéronse una serie d'esplosiones en Bangkok n'ocho punto distintos que causaron dos muertos y trenta y ocho mancaos, nueve de los cualos yeren estranxeros (cuatro húngaros, trés serbios y dos británicos).<ref>[https://web.archive.org/web/20070928070841/http://iblnews.com/story_se.php?id=21328 ''Tailandia esplora l'autoría de los atentaos de Bangkok''], IBL News, 1 de xineru de 2007</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6222013.stm ''Thai PM blames rivals for blasts''], BBC News, 1 de xineru de 2007</ref> Les autoridaes atribuyeron estos actos a la ''«élite derrocada»'' nel golpe d'Estáu, non direutamente a miembros del gobiernu, sinón a toos aquellos que perdieren poder.<ref>[http://nationmultimedia.com/2007/01/02/headlines/headlines_30023093.php ''Suspicion falls on Thaksin allies''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070212084155/http://nationmultimedia.com/2007/01/02/headlines/headlines_30023093.php |date=2007-02-12 }}, ''The Nation'', 2 de xineru de 2007</ref> Nun s'amosaron evidencies que determinaren l'autoría. Les primeres informaciones del propiu gobiernu interín apuntaron la posibilidá de que fueren miembros de la insurxencia del sur, na rexón de [[Pattani]], magar Surayud Chulanont afirmó'l 1 de xineru que nun paecía probable que los insurxentes moviérense dende tan lloñe pa realizar les aiciones, indicando que los servicios d'intelixencia militar trabayaben sol barruntu d'anteriores miembros de la clase dirixente, magar nun podíen indicar con certidume que grupos taben detrás ''«De la evidencia que recoyimos, esiste una llixera posibilidá de que ta venceyada cola insurxencia sureña, pero ye más probable que se tope venceyada con persones que perdieron los sos beneficios políticos»''.<ref>[http://www.laopinion.com/mundu/?rkey=00000000000000990250 ''Gobiernu de Tailandia acusa a la oposición d'asitiar bombes''], ''La Opinión'', 1 de xineru de 2007</ref><ref>[http://nationmultimedia.com/breakingnews/read.php?newsid=30023039 ''Surayud blames old power clique behind Bangkok bomb attacks''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070104131815/http://nationmultimedia.com/breakingnews/read.php?newsid=30023039 |date=2007-01-04 }}, ''The Nation'', 1 de xineru de 2007</ref> Nel mesmu sentíu espresóse'l xeneral [[Saprang Kalayanamitr]]. El [[3 de xineru]] el Conseyu de Seguridá Nacional atribuyó l'autoría a ''«militares renegaos»''. Indicóse que ''«les evidencies y la información axenciada pola Intelixencia prueben que fueron un trabayu puercu de soldaos lleales a los políticos que perdieron el poder y beneficios, coles mires de derrocar a esti gobiernu»''. Les acusaciones contra persones y organizaciones venceyaes al anterior gobiernu depuestu, que Thaksin Shinawatra y miembros del [[Thai Rak Thai]] habíen negáu, nun se probaron y díes dempués les autoridaes retratar de les acusaciones contra'l depuestu gobierno.<ref>[https://archive.today/20120629103816/actualidad.terra.es/nacional/articulo/exercito_militares_tailandeses_atribúin_atentaos_1306327.htm ''Los militares tailandeses atribúin los atentaos d'añu nuevu a 'oficiales renegaos' del Exércitu''], Terra Actualidá, 3 de xineru de 2007.</ref><ref>[http://nationmultimedia.com/2007/01/01/headlines/headlines_30023046.php ''Ousted PM denies involvement in New Year's eve bomb attacks''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070128083703/http://nationmultimedia.com/2007/01/01/headlines/headlines_30023046.php |date=2007-01-28 }}, ''The Nation'', 1 de xineru de 2007</ref> Surayud Chulanont indicó'l [[5 de xineru]] que ''«la situación ye agora esmolecedora. Mientres unu o dos meses puede haber caos, polo que la población tien de tar alerta»''. Esta situación xunir a los rumores sobre un posible golpe d'Estáu dada la división de les fuercies armaes. El xeneral Sonthi declaró que ''«precisamos unidá nes Fuercies Armaes. Creo que si hai una bona rellación y bon espíritu nun se va producir un golpe»''.<ref>[https://web.archive.org/web/20070930190217/http://iblnews.com/story_se.php?id=21490 ''El primer ministru de Tailandia almite que la situación puede desaguar nel "caos"''], IBL News, 5 de xineru de 2007</ref> == Eleiciones xenerales == {{AP|Eleiciones xenerales de Tailandia de 2007}} Les [[eleiciones xenerales de Tailandia de 2007|eleiciones]] tuvieron llugar el [[23 d'avientu]], acordies colos planes del [[Conseyu de Seguridá Nacional (Tailandia)|Conseyu de Seguridá Nacional]] y el Gobiernu. Llogró la victoria por mayoría relativa'l [[Partíu del Poder del Pueblu]], con 232 escaños del total de 480 de la [[Cámara de Representantes de Tailandia|Cámara de Representantes]]. El so líder, [[Samak Sundaravej]], venceyáu políticamente al depuestu [[Thaksin Shinawatra]], consiguió formar una coalición de gobiernu y ser escoyíu Primer Ministru'l [[28 de xineru]] de [[2008]], llogrando na invistidura 310 votos favorables de la Cámara de Representantes.<ref>[https://archive.today/20120629103816/actualidad.terra.es/nacional/articulo/ultraderechista_samak_sundaravej_parlamentu_2207926.htm Ultraderechista Samak Sundaravej designáu primer ministru por Parllamentu]. Terra Actualidá, 28 de xineru de 2008.</ref> Thaksin Shinawatra, depuestu pol golpe d'Estáu, anunció, en conociendo la victoria del Partíu del Poder del Pueblu, la so intención de tornar a Tailandia dende'l so exiliu nel Reinu Uníu, anque pesaben sobre él dos órdenes de busca y captura por dos talos casos de corrupción.<ref>[https://archive.today/20120629103816/actualidad.terra.es/articulo/confirmen_shinawatra_victoria_comicio_aliaos_2144511.htm Confirmen victoria en comicios d'aliaos Shinawatra, dispuestu a tornar], Terra Actualidá, 25 d'avientu de 2007.</ref> El líder golpista, Sonthi Boonyaratglin, que dimitiera como Presidente del Conseyu de Seguridá Nacional, pa poder dedicase a l'actividá política, en favor del Comandante de la [[Real Fuercia Aérea de Tailandia]], [[Chalit Pookpasuk]], repitió'l so compromisu d'aceptar los resultaos eleutorales.<ref name="elpaís">[https://www.elpais.com/articulo/internacional/gobernante/depuestu/Ejercito/gana/eleición/Tailandia/elpepuint/20071224elpepiint_11/Tes El gobernante depuestu pol Exércitu gana les eleiciones de Tailandia], ''[[El País (España)|El País]]'', 25 d'avientu de 2007.</ref> == Gobiernu de Samak Sundaravej == {{VT|Crisis política en Tailandia de 2008 a 2010}} El nuevu gobiernu surdíu de les eleiciones taba compuestu por una mayoría de partidarios del antiguu primer ministru Thaksin Shinawatra, presidíu por [[Samak Sundaravej]], y el ''Partíu del Poder del Pueblu'', caltuvo la estabilidá del primer gabinete hasta xunu de 2008. [[Ficheru:PAD Demonstration Bangkok 02082008 1.jpg|thumb|left|300px|Protestes de militantes de l'[[Alianza del Pueblu pa la Democracia]] en [[Bangkok]] el 2 d'agostu de 2008.]] El [[27 de xunu]] tuvo qu'enfrentase a una [[moción de censura]] na que'l gobiernu solo llogró 228 votos, 83 menos que na so invistidura, pero que superó gracies a l'ausencia de casi cuarenta parllamentarios.<ref>[http://news.xinhuanet.com/english/2008-06/18/content_8391617.htm xinhuanet.com, Thai Democrats launch non-confidence motion against PM and ministers in parliament] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304051445/http://news.xinhuanet.com/english/2008-06/18/content_8391617.htm |date=2016-03-04 }}, [[Xinhua]], 18 de xunu de 2008 (n'inglés)</ref><ref>[http://nationmultimedia.com/2008/06/18/politics/politics_30075866.php nationmultimedia.com, Censure motion filed against PM, 7 ministers] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081211162555/http://nationmultimedia.com/2008/06/18/politics/politics_30075866.php |date=2008-12-11 }}, The Nation, 18 de xunu de 2008 (n'inglés)</ref> Sicasí, los escándalos qu'afectaron a dellos miembros del gabinete y al Presidente de l'Asamblea Nacional forzaron la dimisión de dellos d'ellos en xunetu de 2008. Les razones de la crisis de xunetu, amás de les qu'afectaben a les dudoses actuaciones de dellos miembros del partíu del gobiernu, tuvieron el so orixe tamién y sobremanera nun antiguu conflictu fronterizu con [[Camboya]]. El Ministeriu d'Asuntos Esteriores robló unos alcuerdos con Camboya p'atayar el conflictu sobre'l estatus del [[Templu Preah Vihear]] y que fuera declaráu Patrimoniu de la Humanidá, templu asitiáu na frontera ente dambos países y que'l [[Corte Internacional de Xusticia|Tribunal Internacional de Xusticia de L'Haya]] declaró que s'atopaba en territoriu camboyanu a pesar de la oposición tailandesa. El Ministru d'Asuntos Esteriores tailandés, [[Noppadon Pattama]], dimitió en conociéndose que robló los alcuerdos y el pidimientu, col sofitu de les autoridaes camboyanes na [[Unesco]], pa declarar el templu [[Patrimoniu de la Humanidá]], declaración efectuada pol organismu de la ONX el 7 de xunetu. El ministru y otros miembros de l'alministración fueron acusaos ante los tribunales de violar los artículos 190 y 270 de la constitución.<ref>[http://nationmultimedia.com/2008/07/10/politics/politics_30077773.php nationmultimedia.com, Noppadon impeached by the Opposition] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081208003715/http://nationmultimedia.com/2008/07/10/politics/politics_30077773.php |date=2008-12-08 }}, The Nation, 10 de xunetu de 2008 (n'inglés)</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20080804121729/https://afp.google.com/article/ALeqM5jW7yT69h_fFTKtjnwXORSDiMArVg afp.google.com, Thai government in disarray as foreign minister resigns], AFP, 10 de xunetu de 2008 (n'inglés)</ref> == Enllaces esternos == *(n'inglés) [https://web.archive.org/web/20090729112428/http://www.nationmultimedia.com/2006/10/01/headlines/headlines_30015101.php Testu íntegru de la Constitución de 2006], ''[[The Nation (Tailandia)|The Nation]]''. *(n'inglés) [https://web.archive.org/web/20060719210956/http://www.thaigov.go.th/en/government/government_news.aspx Web oficial del Gobiernu de Tailandia] *{{Enllaz rotu|1=Noticia sobre les investigaciones d'asesinatos estraxudiciales del Gobiernu de Taksin |2=http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/gobiernu_esamina_informe_supuestes_execuciones_1272637.htm |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}, Terra Actualidá, 14 d'avientu de 2006. == Referencies == {{llistaref|2}} {{Tradubot|Gobierno interino de Tailandia bajo control militar}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Política de Tailandia]] [[Categoría:Gobiernos provisionales|Tailandia]] qa2e94k1a490nva9gij3ef1uhw5wh8c Gorgosaurus libratus 0 167492 4501323 4463620 2026-06-22T23:20:58Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501323 wikitext text/x-wiki {{Ficha de taxón | ''Gorgosaurus libratus'' | fossil_range = {{rangu fósil|76.5|74}} [[Cretácicu cimeru]] | image = IndyGorgosaurus.jpg | image_caption = Cadarma montada de ''Gorgosaurus'', [[Muséu de los Neños d'Indianápolis]]. | regnum = [[Animalia]] | phylum = [[Chordata]] | classis = [[Sauropsida]] | ordo = [[Saurischia]] | subordo = [[Theropoda]] | infraordo = [[Coelurosauria]] | superfamilia = [[Tyrannosauroidea]] | familia = †[[Tyrannosauridae]] | subfamilia = †[[Albertosaurinae]] | genus = † '''''Gorgosaurus''''' | genus_authority = [[Lawrence Lambe|Lambe]], 1914 | species = † '''''G. libratus''''' | binomial = ''Gorgosaurus libratus'' | binomial_authority = Lambe, 1914 | synonyms = * ''[[Albertosaurus]] libratus'' <small>(Lambe, 1914)</small> * ''[[Deinodon]] libratus'' <small>(Lambe, 1914)</small> * '''''Gorgosaurus sternbergi''''' <small>[[William Diller Matthew|Matthew]] & [[Barnum Brown|Brown]], 1923</small> * ''Deinodon sternbergi'' <small>(Matthew & Brown, 1923)</small> * ''Albertosaurus sternbergi'' <small>(Matthew & Brown, 1923)</small>}} '''''Gorgosaurus libratus''''' ([[Idioma griegu|gr.]] γοργός, ''gorgós'', 'tarrecible' y σαῦρος, ''sáuros'', 'llagartu': «llagartu tarrecible») ye un [[Dinosauria|dinosauriu]] [[Theropoda|terópodo]] [[Tyrannosauridae|tiranosauriu]], única [[especie]] del [[Xéneru (bioloxía)|xéneru]] [[monotípicu]] '''''Gorgosaurus'''''.<ref>{{cita web |url=http://www.redjaen.es/francis/?m=c&o=72137 |títulu=Gorgosaurio - Gorgosaurus libratus |fechaaccesu=27 d'ochobre de 2012 |apellíu=Merín Llaguna |nome=F. M. |fecha= |obra=Francis |idioma= |cita= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190125020443/http://www.redjaen.es/francis/?m=c&o=72137 |fechaarchivu=2019-01-25 }}</ref> Vivió a finales del [[Escala temporal xeolóxica|periodu]] [[Cretácicu]], hai ente 76,5 y 75 millones d'años, mientres la [[Edá xeolóxica|edá]] [[Campaniense]], no que güei ye [[América del Norte]]. Los sos restos fósiles fueron atopaos na provincia [[Canadá|canadiense]] d'[[Alberta]].<ref name=currie2003a/> Otros restos, topaos nel estáu de [[Montana]], [[Estaos Xuníos]], probablemente correspuendan a esti xéneru.<ref name=russell1970 /> Los [[Paleontoloxía|paleontólogos]] almiten namái la especie ''{{esd|G. libratus}}'', anque otres especies fueron incluyíes equivocadamente nesti xéneru.<ref name=carr1999 /> Como tolos [[Tyrannosauroidea|tiranosaurios]] conocíos, ''Gorgosaurus'' foi un [[bípedu]] [[depredador]] que nel so maduror pesaba más de dos [[tonelada|tonelaes]] y midía nueve [[metros]] de llargu. Amosaba docenes d'afilaos [[diente]]s alliniaos nos sos [[quexal]]s, ente que les sos estremidaes anteriores, con dos deos, yeren relativamente curties. El xéneru ''Gorgosaurus'' ta íntimamente emparentáu con ''[[Albertosaurus]]'' y, en menor proporción, con ''[[Tyrannosaurus]]''. Los [[fósil]]es de ''Gorgosaurus'' y ''Albertosaurus'', ello ye que son desaxeradamente similares, estremándose sutilmente por pequeñes diferencies nos güesos del [[craniu]] y los [[diente]]s, lo que fai que dellos espertos consideren a ''{{esd|G. libratus}}'' como una de les especies, un [[sinónimu (bioloxía)|sinónimu menor]], del xéneru ''Albertosaurus''.<ref name=holtz2004/> ''Gorgosaurus'' vivió nun exuberante [[terrén inundable|ambiente inundable]] a lo llargo de la mariña del [[mar interior occidental]]. Foi un [[superdepredador]], nel visu de la [[cadena trófica|cadena alimenticia]], conviviendo y alimentándose d'abondoses [[ceratópsidos]] y [[hadrosáuridos]].<ref name=eberth1997/> En delles árees, ''Gorgosaurus'' coesistía con otru [[tiranosauriu]], ''[[Daspletosaurus]]''. Anque estos animales yeren aproximao del mesmu tamañu, hai evidencia de qu'esistía una separación en distintos [[Nichu ecolóxicu|nichos]] ecolóxicos ente los dos. ''Gorgosaurus'' ye'l tiranosauriu meyor representáu nel rexistru fósil, con numberosos restos de especímenes que dexen a los científicos calcular con exactitú la [[ontogenia]], [[bioloxía del desenvolvimientu|desenvuelvo]] y otros aspeutos del so [[bioloxía]].<ref name=holtz2004 /> == Descripción == Fueron descubiertos más de venti [[cadarma|cadarmes]] completos de ''Gorgosaurus'', polo que ye'l tiranosauriu meyor representáu nel rexistru [[fósil]].<ref name=holtz2004 /><ref name=carr1999>{{cita publicación |apellíu=Carr |nome=Thomas D. |enllaceautor=Thomas Carr (paleontólogu) |añu=1999 |títulu=Craniofacial ontogeny in Tyrannosauridae (Dinosauria, Coelurosauria) |revista=Journal of Vertebrate Paleontology |volume=19 |númberu=3 |páxines=497-520 |url=http://www.jstor.org/stable/4524012}}</ref> === Carauterístiques xenerales === [[Ficheru:Gorgosaurusscale.png|left|thumb|280px|Comparanza de tamañu d'un humanu con un ''{{esd|G. libratus}}''.]] [[Ficheru:Tyrannosaur fossil.jpg|280px|miniaturadeimagen|derecha|Espécime perbién calteníu de ''Gorgosaurus'' nel Royal Tyrrell Museum.]] ''Gorgosaurus'' yera más pequeñu que ''[[Tyrannosaurus]]'' y ''[[Tarbosaurus]]'', pero de mayor tamañu que ''[[Albertosaurus]]'' y ''[[Daspletosaurus]]''. Los adultos llegaben a algamar ocho o nueve [[metru|metros]] dende'l focicu a lo cabero.<ref name=russell1970>{{cita publicación |apellíu=Russell |nome=Dale A. |enllaceautor=Dale Russell |añu=1970 |títulu=Tyrannosaurs from the Late Cretaceous of western Canada |revista=National Museum of Natural Sciences Publications in Paleontology |volume=1 |páxines=1-34}}</ref><ref name=holtz2004>{{cita llibru |apellíos=Holtz |nome=Thomas R. |enllaceautor=Thomas R. Holtz, Jr. |añu=2004 |capítulu=Tyrannosauroidea |editor= [[David B. Weishampel|Weishampel, David B.]]; [[Peter Dodson|Dodson, Peter]]; & Osmólska, Halszka (eds.). |títulu=The Dinosauria |edición=Second Edition |editorial=[[University of California Press]] |allugamientu=Berkeley |páxines=111-136 |isbn=0-520-24209-2}}</ref> Los [[paleontólogu|paleontólogos]] envaloren el so pesu en más de 2,4 [[tonelaes]]<ref name=seebacher2001>{{cita publicación |apellíu=Seebacher |nome=Frank |añu=2001 |títulu=A new method to calculate allometric length-mass relationships of dinosaurs |revista=Journal of Vertebrate Paleontology |volume=21 |númberu=1 |páxines=51-60 |doi=10.1671/0272-4634(2001)021[0051:ANMTCA]2.0.CO;2}}</ref> y quiciabes averándose a les 2.8 tonelaes.<ref name=TH07>{{cita publicación |apellíu=Therrien |nome=F. |author2=Henderson, D.M. |añu=2007 |títulu=My theropod is bigger than yours...or not: estimating body size from skull length in theropods |publicación=Journal of Vertebrate Paleontology |volume=27 |issue=1 |páxines=108–115 |doi=10.1671/0272-4634(2007)27[108:MTIBTY]2.0.CO;2 |url=http://dinoweb.ucoz.ru/_fr/4/My_theropod_is_.pdf}}</ref> [[Ficheru:Gorgosaurus.png|280px|miniaturadeimagen|left|Recreación d'un ''Gorgosaurus libratus'' adultu.]] El cuerpu de ''Gorgosaurus'', polo xeneral, tenía les mesmes carauterístiques que los demás tiranosaurios, destacando una gran cabeza xunida al cuerpu por un musculosu pescuezu en forma de «S» y, en contraste con ella, estremidaes anteriores bien pequeñes, con solu dos [[deu (anatomía)|deos]], anque dellos especímenes teníen un tercer [[metacarpu]] como muerte del tercer díxitu típicu n'otros terópodos. ''Gorgosaurus'' cuntaba con cuatro dedos en caúna de les sos estremidaes posteriores, incluyendo una primer deda ([[hallux]]), de pequeñu tamañu y ensin contautu col suelu. Les pates traseres de los tiranosaurios yeren relativamente llargues comparaes col restu del cuerpu, al contrariu que n'otros terópodos.<ref name=holtz2004 /> El [[Fémur (vertebráu)|fémur]] de ''Gorgosaurus'' más llargu conocíu mide 105 [[centímetru|centímetros]] de llargor. En dellos especímenes de menor tamañu de ''Gorgosaurus'', la [[tibia]] yera más llarga que'l fémur, que son proporciones habituales n'animales corredores.<ref name=russell1970 /> Sicasí, estos güesos yeren d'igual llargor nos especímenes más grandes.<ref name=matthewbrown1923>{{cita publicación |apellíu=Matthew |nome=William D. |enllaceautor=William Diller Matthew |coautores=& [[Barnum Brown|Brown, Barnum]]. |añu=1923 |títulu=Preliminary notices of skeletons and skulls of Deinodontidae from the Cretaceous of Alberta |revista=American Museum Novitates |volume=89 |páxines=1-9 |url=http://digitallibrary.amnh.org/dspace/handle/2246/3207}}</ref> La llarga y pesada [[cola]] sirvía de [[contrapesu]] pal so [[craniu]] y torso, y allugaba el so [[centru de gravedá]] sobre los cadriles.<ref name=holtz2004 /> En 2001, el paleontólogu [[Phil Currie]] estudió delles impresiones de la piel del espécime [[holotipo]] de ''{{esd|G. libratus}}''. Según el so trabayu, la piel de ''Gorgosaurus'' yera nidiu, ensin les [[escama|escames]] mesmes d'otros dinosaurios y similar a la piel ensin plumes de les aves actuales.<ref name=currie2001lecture>Currie, P. (2001). ''2001 A. Watson Armour Symposium: The Paleobiology and Phylogenetics of Large Theropods''. Field Museum of Natural History, Chicago.</ref> === Craniu === [[Ficheru:Gorgosaurus CSI.jpg|thumb|left|Vista del craniu de ''{{esd|G. libratus}}''.]] El [[craniu]] más llargu conocíu mide 99 [[centímetru|centímetros]], llixeramente más pequeñu que'l de ''Daspletosaurus''.<ref name=russell1970 /> Como n'otros tiranosaurios, el craniu yera grande comparáu col tamañu del cuerpu, anque amuesa grandes [[Fuesa temporal|fueses temporales]] y cámares vacíes ente los güesos del craniu qu'amenorguen el so pesu. Los xéneros ''Albertosaurus'' y ''Gorgosaurus'' compartíen proporcionalmente les sos llongures y amenorgaos cranios con ''Daspletosaurus'' y otros tiranosaurios. L'estremu del so focicu yera chatu y los güesos [[güesu nasal|nasales]] y [[güesu parietal|parietales]] taben fundíos a lo llargo de la llinia media del craniu, como en tolos miembros de la familia [[Tyrannosauridae]]. La [[Órbita (anatomía)|cuévanu ocular]], sicasí, yera más circular qu'ovalada o en forma de pesllera, como asocede n'otros xéneros de tiranosaurios. Tamién presentaba una [[cresta (reptiles)|cresta]] dende'l [[güesu llagrimal]] delantre de cada güeyu, de forma similar a la de ''Albertosaurus'' y ''[[Daspletosaurus]]''.<ref name=holtz2004 /> Delles diferencies sutiles na forma de los güesos circundantes al [[celebru]] dexen estremar a ''Gorgosaurus'' de ''Albertosaurus''.<ref name=currie2003a>{{cita publicación |apellíu=Currie |nome=Philip J. |enllaceautor=Phil Currie |añu=2003 |títulu=Cranial anatomy of tyrannosaurids from the Late Cretaceous of Alberta |revista=Acta Palaeontologica Polonica |volume=48 |númberu=2 |páxines=191-226 |url=|formatu=|formatu=}}</ref> === Quexales y dientes === [[Ficheru:AlbertosaurusSarcophagus-PartialJaws RoyalOntarioMuseum.png|thumb|right|Restos de los quexales del espécime (ROM 1247) de ''Gorgosaurus'', onde pueden apreciase los distintos tipos de dientes y el so allugamientu.]] Los dientes de ''Gorgosaurus'' son típicos ente los tiranosaurios conocíos. Los ocho [[premaxilar|dientes premaxilares]] na parte delantera del focicu yeren más pequeños que'l restu, taben bien xuntos y teníen forma de «D» en [[Seición (matemática)|seición d'encruz]]. En ''Gorgosaurus'', el primer diente del [[Maxilar cimeru|güesu maxilar superior]] tien tamién la forma de los ochos dientes premaxilares. El restu de los dientes yeren ovalaos na seición d'encruz, abondo distintos a la forma de fueya de cuchiellu típica d'otros terópodos.<ref name=holtz2004 /> Amás de los ocho dientes premaxilares, ''Gorgosaurus'' tenía de 26 a 30 [[maxilar|dientes maxilares]] y de 30 a 34 dientes nos güesos dentarios del so [[quexal inferior]]. Esi númberu ye similar nos ''Albertosaurus'' y ''Daspletosaurus,'' pero menor qu'en ''Tarbosaurus'' o ''Tyrannosaurus''.<ref name=currieetal2003(2)>{{cita publicación |apellíu=Currie |nome=Philip J. | autor2 = Hurum, Jørn H | autor3 = & Sabath, Karol. |enllaceautor=Phil Currie |añu=2003 |títulu=Skull structure and evolution in tyrannosaurid phylogeny |revista=Acta Palaeontologica Polonica |volume=48 |númberu=2 |páxines=227-234}}</ref> == Historia == === Nome === ''Gorgosaurus libratus'' foi descritu per primer vegada por [[Lawrence Lambe]] en 1914.<ref name=lambe1914a>{{cita publicación |apellíu=Lambe |nome=Lawrence M. |enllaceautor=Lawrence Lambe |añu=1914 |títulu=On the fore-limb of a carnivorous dinosaur from the Belly River Formation of Alberta, and a new genus of Ceratopsia from the same horizon, with remarks on the integument of some Cretaceous herbivorous dinosaurs |revista=Ottawa Naturalist |volume=27 |páxines=129-135}}</ref><ref name=lambe1914b>{{cita publicación |apellíu=Lambe |nome=Lawrence M. |enllaceautor=Lawrence Lambe |añu=1914 |títulu=On a new genus and species of carnivorous dinosaur from the Belly River Formation of Alberta, with a description of ''Stephanosaurus marginatus'' from the same horizon |revista=Ottawa Naturalist |volume=28 |páxines=13-20}}</ref> El so nome deriva del [[Idioma griegu|griegu]] γοργώ, ''gorgō'' («fieru» o «tarrecible»), en referencia a les [[gorgona|gorgones]], bisarmes de la [[mitoloxía griega]], y σαῦρος, ''sauros'' («llagartu»).<ref name=liddellscott>{{cita llibru |apellíos=Liddell |nome=Henry G. |enllaceautor=Henry Liddell |coautores=& [[Robert Scott (filólogu)|Scott, Robert]] |añu=1980 |títulu=Greek-English Lexicon |edición=Abridged Edition |editorial=[[Oxford University Press]], |allugamientu=Oxford |isbn=0-19-910207-4}}</ref> La [[especie tipu]] ye ''{{esd|G. libratus}}'', onde l'epítetu ye'l participiu pasáu del verbu en [[llatín]] ''llibrara'', que significa «n'equilibriu».<ref name=lambe1914b /> === Descubrimientu === [[Ficheru:Sharp naturalhistory1920 deinodon.jpg|thumb|left|Espécime [[Tipu nomenclatural|tipu]] de ''Gorgosaurus sternbergi'' ([[Muséu Americanu d'Historia Natural|AMNH]] 5664), agora clasificáu como un exemplar nuevu de ''Gorgosaurus libratus''.]] El [[holotipo]] de ''Gorgosaurus libratus'' ([[Muséu Canadiese de la Naturaleza|NMC 2120]]) ye una cadarma casi completa, con craniu, afayáu en 1913 por [[Charles M. Sternberg]]. Esti espécime foi'l primer tiranosauriu descubiertu con una estremidá anterior completa.<ref name=lambe1914a /> Foi atopáu na [[Formación Dinosaur Park]] d'[[Alberta]], [[Canadá]] y ta espuestu nel [[Muséu Canadiese de la Naturaleza|Muséu Canadiense de la Naturaleza]] d'[[Ottawa]].<ref name=currie2003a/> Escavadores del [[Muséu Americanu d'Historia Natural]] de [[Nueva York]] buscaron nel [[ríu Rede Deer]] en [[Alberta]] coles mesmes y recoyeron cientos de especímenes espectaculares de dinosaurios, incluyendo cuatro cranios completos de ''{{esd|G. libratus}}'', trés d'ellos acomuñaos con una cadarma. [[William Diller Matthew]] y [[Barnum Brown]] describieron los cuatro especímenes en 1923.<ref name=matthewbrown1923 /> [[Ficheru:Gorgosaurus.jpg|thumb|Espécime AMNH 5458.]] Matthew y Brown tamién describieron una quinta cadarma ([[Muséu Americanu d'Historia Natural|AMNH]] 5664), que fuera topáu por Sternberg en 1917 y vendíu a esti muséu. Ye más pequeñu que los otros especímenes de ''Gorgosaurus'', con un craniu menor y más llixeru y pates con proporciones más llargues. Coles mesmes, munches sutures ente los güesos nun taben osificadas dafechu nesti exemplar, una carauterística de los tiranosaurios nuevos, pero d'igual forma describir como'l holotipo d'una nueva especie, ''{{esd|G. sternbergi}}''.<ref name=matthewbrown1923 /> Anguaño, los [[paleontólogu|paleontólogos]] consideren a esti espécime un exemplar xuvenil de ''{{esd|G. libratus}}''.<ref name=holtz2004 /><ref name=currie2003a /> Docenes d'otros especímenes fueron recuperaos na Formación Dinosaur Park y espuestos en museos de too [[Estaos Xuníos]] y [[Canadá]].<ref name=russell1970 /><ref name=currie2003a /> ''{{esd|G. libratus}}'' ye'l tiranosauriu meyor representáu nel [[rexistru fósil]], con una serie completa de toles edaes.<ref name=holtz2004 /><ref name=carr1999 /> [[Ficheru:Gorgosaurus skeleton AMNH 5428.jpg|250px|miniaturadeimagen|derecha|Espécime AMNH 5428.]] En 1856, [[Joseph Leidy]] describió dos dientes [[premaxilar]]es procedentes de tiranosaurios descubiertos en [[Montana]]. Ensin otru niciu del aspeutu del animal y yá que los dientes yeren llargos y robustos, Leidy dio-y el nome de ''[[Deinodon]]''.<ref name=leidy1856>{{cita publicación |apellíu=Leidy |nome=Joseph. |enllaceautor=Joseph Leidy |añu=1856 |títulu=Notice of remains of extinct reptiles and fishes, discovered by Dr. F.V. Hayden in the badlands of the Judith River |revista=Proceedings of the Academy of Sciences in Philadelphia |volume=8 |páxines=72-73}}</ref> Matthew y Brown postularon en 1922 qu'esos dientes yeren indistinguibles de los de ''Gorgosaurus'', pero n'ausencia d'otru material pa comparar dambos xéneros, optaron por non [[sinónimu (bioloxía)|sinonimizar]] les especies, nomando provisionalmente a los dientes como ?''Deinodon libratus''.<ref name=matthewbrown1922 /> Anque los restos maxilares de ''Deinodon'' son bien paecíos a los de ''Gorgosaurus'', los dientes de los tiranosaurios son bien uniformes, polo que nun se puede dicir con certidume a qué animal pertenecieron. ''Deinodon'' foi asitiáu anguaño na llista de ''[[nomen dubium|noma dubia]]'' o nomenclatures dudoses.<ref name=russell1970 /><ref name=carr1999 /> Les munches cadarmes de tiranosaurios de la [[Formación Río Judith]] de Montana probablemente pertenecieron a ''Gorgosaurus'', pero nun puede afirmase con certeza si pertenecen a ''{{esd|G. libratus}}'' o a una nueva especie.<ref name=currie2003a /> Un espécime de Montana ([[Muséu de los Neños d'Indianápolis|TCMI]] 2001.89.1), agospiáu nel [[Muséu de los Neños d'Indianápolis]], amuesa evidencies de severes [[patoloxía|patoloxíes]], incluyendo una pata sanada, [[costiella|costielles]] y [[vértebra|vértebres]] quebraes, [[osteomielitis]] na punta del quexal inferior con perda permanente de dentame y, posiblemente, un [[tumor cerebral]].<ref name=natlgeo2003>{{cita web |autor=Pickrell, John.|fecha=24 de payares de 2003|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2003/11/1124_031124_dinocancer.html|títulu=First dinosaur brain tumor found, experts suggest|editorial=National Geographic News|fechaaccesu=7 de febreru de 2008|idioma=inglés}}</ref><ref name=tcmigorgo>{{cita web |url=http://www.childrensmuseum.org/themuseum/dinosphere/profiles/gorgo.html|títulu=Meet the Gorgosaur|editorial=The Children's Museum of Indianapolis|fechaaccesu=7 de febreru de 2008|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080130171049/http://www.childrensmuseum.org/themuseum/dinosphere/profiles/gorgo.html|fechaarchivu=30 de xineru de 2008}}</ref> === Especies mal asignaes === [[Ficheru:Albertosaurus libratus skeleton.jpg|240px|miniaturadeimagen|left|''Gorgosaurus'' (enantes ''Albertosaurus'') ''libratus'' ( ROM espécime 1247 ) cadarma en Maryland Science Center.]] Bastantes especies fueron incorreutamente asignaes al xéneru ''Gorgosaurus'' mientres el [[sieglu XX]]. Un craniu completu d'un pequeñu [[tiranosauriu]] ([[Muséu d'Historia Natural de Cleveland|CMNH]] 7541), atopáu na [[Formación Hell Creek]] de Montana, datada nel [[Maastrichtiense]] tardíu, foi llamáu ''Gorgosaurus lancensis'' por [[Charles Whitney Gilmore]] en 1946.<ref name=gilmore1946>{{cita publicación |apellíu=Gilmore |nome=Charles W. |enllaceautor=Charles Whitney Gilmore |añu=1946 |títulu=A new carnivorous dinosaur from the Lance Formation of Montana |revista=Smithsonian Miscellaneous Collections |volume=106 |páxines=1-19}}</ref> Esti espécime foi renomáu como ''[[Nanotyrannus]]'' por [[Robert Bakker]] y el so equipu en 1988.<ref name=bakkeretal1988>{{cita publicación |apellíu=Bakker |nome=Robert T. |enllaceautor=Robert T. Bakker |coautores=Williams, Michael & [[Phil Currie|Currie, Philip J.]] |añu=1988 |títulu=''Nanotyrannus'', a new genus of pygmy tyrannosaur, from the latest Cretaceous of Montana |revista=Hunteria |volume=1 |númberu=5 |páxines=1-30}}</ref> Anguaño, la mayoría de los paleontólogos consideren a ''Nanotyrannus'' un exemplar nuevu de ''[[Tyrannosaurus rex]]''.<ref name=holtz2004 /><ref name=carr1999 /> Otramiente, [[Evgeny Maleev]] escoyó los nomes ''Gorgosaurus lancinator'' y ''Gorgosaurus novojilovi'' pa dos pequeños especímenes de tiranosaurios ([[Academia Rusa de les Ciencies|PIN]] 553-1 y PIN 552-2) de la [[Formación Nemegt]] de [[Mongolia]] en 1955.<ref name=maleev1955b>{{cita publicación |apellíu=Maleev |nome=Evgeny A. |enllaceautor=Evgeny Maleev |añu=1955 |títulu=New carnivorous dinosaurs from the Upper Cretaceous of Mongolia |revista=Doklady, Academy of Sciences USSR |volume=104 |númberu=5 |páxines=779-783 |idioma=rusu}}</ref> [[Kenneth Carpenter]] renombró estos exemplares como ''Maleevosaurus novojilovi'' en 1992,<ref name=carpenter1992>{{cita llibru |apellíos=Carpenter |nome=Ken. |enllaceautor=Kenneth Carpenter |añu=1992 |capítulu=Tyrannosaurids (Dinosauria) of Asia and North America |editor=Mateer, Niall J.; and Chen Peiji (eds.) |títulu=Aspects of Nonmarine Cretaceous Geology |allugamientu=Beijing |editorial=China Ocean Press |páxines=250-268 | url = http://trove.nla.gov.au/work/33288707}}</ref> pero anguaño considérense exemplares xuveniles de ''[[Tarbosaurus bataar]]''.<ref name=holtz2004 /><ref name=carr1999 /><ref name=rozhdestvensky1965>{{cita publicación |apellíu=Rozhdestvensky |nome=Anatoly K. |enllaceautor=Anatoly Konstantinovich Rozhdestvensky |añu=1965 |títulu=Growth changes in Asian dinosaurs and some problems of their taxonomy |revista=Paleontological Journal |volume=3 |páxines=95-109}}</ref> == Clasificación == {{Tyrannosauridae}} ''Gorgosaurus'' ye [[Clasificación científica|clasificáu]] na [[Familia (bioloxía)|subfamilia]] de [[terópodos]] [[Albertosaurinae]] (tamién llamaos albertosaurinos) dientro de la [[Familia (bioloxía)|familia]] [[Tyrannosauridae]]. El xéneru más cercanu ye ''[[Albertosaurus]]'', llixeramente más recién nel tiempu.<ref name=currieetal2003(2)/> Estos xéneros son los únicos que se describieron con seguridá na subfamilia Albertosaurinae, anque podríen esistir especies desconocíes hasta'l momentu o inesistentes nel rexistru fósil.<ref name=currie2003a/> El xéneru ''[[Appalachiosaurus]]'', pela so parte, foi descritu como especie de [[Tyrannosauroidea]] [[Basal (filogenia)|basal]], cercana pero fora de la superfamilia Tyrannosauridae,<ref name=carret2005>{{cita publicación |apellíu=Carr |nome=Thomas D. |enllaceautor=Thomas Carr (paleontólogu) | autor2 = Williamson, Thomas E. | autor3 = & Schwimmer, David R. |añu=2005 |títulu=A new genus and species of tyrannosauroid from the Late Cretaceous (middle Campanian) Demopolis Formation of Alabama |revista=Journal of Vertebrate Paleontology |volume=25 |númberu=1 |páxines=119-143 |doi=10.1671/0272-4634(2005)025[0119:ANGASO]2.0.CO;2}}</ref> anque'l paleontólogu d'[[Estaos Xuníos]] [[Thomas R. Holtz, Jr.|Thomas Holtz]] publicó un [[analís filoxenéticu]] nel añu 2004 nel qu'indicaba que yera un [[Albertosaurinae|albertosaurino]].<ref name=holtz2004 /> Más recién, un trabayu de Holtz non publicar amosábase acordies cola evaluación orixinal.<ref name=holtzdml2005>{{cita web|url=http://dml.cmnh.org/2005Sep/msg00345.html|títulu=RE: Burpee Conference (LONG)|fechaaccesu=18 de xunu de 2007|apellíu=Holtz|nome=Thomas R.|enllaceautor=Thomas R. Holtz, Jr.|fecha=20 de setiembre de 2005|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160412171657/http://dml.cmnh.org/2005Sep/msg00345.html|fechaarchivu=2016-04-12}}</ref> Tolos demás xéneros de tiranosaurios, incluyendo ''[[Daspletosaurus]]'', ''[[Tarbosaurus]]'' y ''[[Tyrannosaurus]]'', tán clasificaos na subfamilia [[Tyrannosaurinae]]. Comparaos colos [[tiranosaurinos]], los albertosaurinos yeren de constitución más llixera, proporcionalmente menores, teníen cranios más amenorgaos y güesos más llargos nes pates (sobremanera la [[tibia]]) y pie ([[metatarsianu|metatarsianos]] y [[falanxe]]s).<ref name=currieetal2003(2)/><ref name=currie2003b>{{cita publicación |apellíu=Currie |nome=Philip J. |enllaceautor=Phil Currie |añu=2003 |títulu=Allometric growth in tyrannosaurids (Dinosauria: Theropoda) from the Upper Cretaceous of North America and Asia |revista=Canadian Journal of Earth Sciences |volume=40 |númberu=4 |páxines=651-665 |url=http://www.nrcresearchpress.com/doi/abs/10.1139/y02-083 |doi=10.1139/y02-083}}</ref> [[Ficheru:Gorgosaurus death pose.jpg|thumb|left|Espécime subadulto na «[[postura de muerte]]», según Reisdorf y Wuttke (2012),<ref name=reisdorf2012>Reisdorf, A. G. y Wuttke, M. (2012). "Re-evaluating Moodie's Opisthotonic-Posture Hypothesis in fossil vertebrates. Part I: Reptiles&nbsp;– The taphonomy of the bipedal dinosaurs ''Compsognathus longipes'' and ''Juravenator starki'' from the Solnhofen Archipelago (Jurassic, Germany)." ''Palaeobiodiversity and Palaeoenvironments'', {{doi|10.1007/s12549-011-0068-y}}</ref> [[Muséu Tyrrell]].]] Les estreches semeyances ente ''Gorgosaurus libratus'' y ''Albertosaurus sarcophagus'' fixeron que munchos espertos combinar nun únicu xéneru. ''Albertosaurus'' foi nomáu primero, asina que por convención dióse-y prioridá sobre ''Gorgosaurus'', consideráu n'ocasiones un [[Sinónimu (bioloxía)|sinónimu menor]]. [[William Diller Matthew]] y [[Barnum Brown]] duldaron sobre la diferencia de los xéneros a empiezos de 1922.<ref name=matthewbrown1922>{{cita publicación |apellíu=Matthew |nome=William D. |enllaceautor=William Diller Matthew |coautores=& [[Barnum Brown|Brown, Barnum]]. |añu=1922 |títulu=The family Deinodontidae, with notice of a new genus from the Cretaceous of Alberta |revista=Bulletin of the American Museum of Natural History |volume=46 |númberu=6 |páxines=367-385 |url=http://digitallibrary.amnh.org/dspace/handle/2246/1300}}</ref> ''{{esd|G. libratus}}'' foi formalmente reasignado a ''Albertosaurus'' (como ''Albertosaurus libratus'') por [[Dale Russell]] en 1970,<ref name=russell1970 /> clasificación que siguieron munchos autores posteriores.<ref name=carret2005/><ref name=paul1988>{{cita llibru |apellíu=Paul |nome=Gregory S. |enllaceautor=Gregory S. Paul |añu=1988 |títulu=Predatory Dinosaurs of the World |editorial=Simon & Schuster |allugamientu=New York |isbn=978-0671619466 |páxina=464pp}}</ref> La combinación de los dos xéneros estiende descomanadamente los rexistros cronolóxicu y xeográficu del xéneru ''Albertosaurus''. Otros espertos caltuvieron los dos xéneros separaos.<ref name=holtz2004 /> El paleontólogu canadiense [[Phil Currie]], pela so parte, demostró qu'había tantes diferencies anatómiques ente ''Albertosaurus'' y ''Gorgosaurus'' como ente ''Daspletosaurus'' y ''Tyrannosaurus'', que de normal se clasificaben por separáu. Tamién destacó que los tiranosaurios ensin describir descubiertos n'[[Alaska]], [[Nuevu Méxicu]] y otres partes de Norteamérica pueden ayudar a clarificar la situación.<ref name=currie2003a /> == Paleobioloxía == El principal alderique na [[paleobioloxía]] de ''Gorgosaurus'' finca en describilo como [[carroñero]] o como [[caza]]dor, basándose en comparances anatómiques ente ésti y otres especies de tiranosaurios coles que coesistió y estableciendo parámetros al respective de los [[nichu ecolóxicu|nichos ecolóxicos]] qu'ocupaben y les delimitaciones xeográfiques d'esti tipu d'especies.<ref name=farlowpianka2002/> === Coesistencia con ''Daspletosaurus'' === Na [[Formación Dinosaur Park]] atopáronse fósiles coetaneos de ''Gorgosaurus'' y de ''[[Daspletosaurus]]'', un tiranosauriu pocu frecuente, que demuestren que vivieron xuntos. Este ye unu de los pocos exemplos de coesistencia de dos xéneros de tiranosaurios. Los depredadores de tamañu similar ente los animales modernos atópense separaos en diversos [[nichu ecolóxicu|nichos ecolóxicos]] por diferencies anatómiques, de comportamientu o xeográfiques que llinden la competencia polos mesmos alimentos. Sicasí, nun pueden estremase los nichos ente los tiranosaurios d'esti xacimientu.<ref name=farlowpianka2002>{{cita publicación |apellíu=Farlow |nome=James O. |enllaceautor=James Farlow |autor2=Pianka, Eric R. |añu=2002 |títulu=Body size overlap, habitat partitioning and living space requirements of terrestrial vertebrate predators: implications for the paleoecology of large theropod dinosaurs |revista=Historical Biology |volume=16 |númberu=1 |páxines=21-40 |url=http://uts.cc.utexas.edu/~varanus/FarlowandPianka-2002.pdf }}</ref> En 1970, [[Dale Russell]] propunxo que ''Gorgosaurus'', más abondosos, cazaben viviegamente a los más llixeros [[hadrosáuridos]], ente que los [[ceratopsianos]] y [[anquilosaurianos]], más raros y fuertemente armaos, yeren presa habitual del más pesáu ''Daspletosaurus''.<ref name=russell1970 /> Sicasí, un espécime de ''Daspletosaurus'' ([[Muséu Old Trail|OTM]] 200) de la contemporánea [[Formación Dos Medicines]] de Montana caltién restos d'un hadrosáurido nuevu parcialmente dixeríu na zona abdominal del depredador,<ref name=varricchio2001>{{cita publicación |apellíu=Varricchio |nome=David J. |añu=2001 |títulu=Gut contents from a Cretaceous tyrannosaurid: implications for theropod dinosaur digestive tracts |revista=Journal of Paleontology |volume=75 |númberu=2 |páxines=401-406 |doi=10.1666/0022-3360(2001)075<0401:GCFACT>2.0.CO;2}}</ref> ente que n'otru xacimientu atopáronse restos de trés ''Daspletosaurus'' xunto a los fósiles de siquier cinco hadrosaurios.<ref name=currieetal2005/> A diferencia de dellos otros grupos de dinosaurios, nengunu de los dos xéneros yera más común en terrenes más o menos elevaos que l'otru.<ref name=farlowpianka2002 /> Sicasí, ''Gorgosaurus'' paez más común en formaciones nortices, como la de Dinosaur Park, ente que ''Daspletosaurus'' ye más abondosu al sur d'esos xacimientos. El mesmu patrón reparar n'otros grupos de dinosaurios. Los ceratópsidos [[chasmosaurinos]] y los hadrosáuridos [[hadrosaurinos]] son tamién más comunes na Formación Dos Medicines y nel suroeste de [[Norteamérica]] mientres el [[Campaniense]], ente que los [[centrosaurinos]] y los [[lambeosaurinos]] apoderen en llatitúes nortices. Holtz suxirió qu'esti patrón indica preferencies ecolóxiques compartíes ente los [[tiranosaurinos]], los [[chasmosaurinos]] y los hadrosaurinos. A finales de la dómina posterior, el [[Maastrichtiense]], los tiranosaurinos como ''[[Tyrannosaurus rex]]'', los hadrosaurinos como ''[[Edmontosaurus]]'' y los chasmosaurinos como ''[[Triceratops]]'' yeren comunes en Norteamérica occidental, ente que los [[albertosaurinos]] y los centrosaurinos taben yá estinguíos, y los lambeosaurinos yeren pocu habituales.<ref name=holtz2004 /> === Bioloxía del desenvolvimientu === [[Ficheru:Gorgosaurus libratus (TMP 91.36.500).jpg|300px|miniaturadeimagen|left|Recreación del espécime subadulto (TMP 91.36.500) de ''Gorgosaurus libratus''.]] [[Ficheru:Tyrantgraph.png|thumb|Gráficu qu'amuesa les hipotétiques curves de crecedera (masa corporal frente a edá) de cuatro tiranosaurios. La curva de ''Gorgosaurus'' amosar n'azul. Acordies con Erickson ''et al.'', 2004.]] [[Gregory Erickson]] y el so equipu estudiaron la [[bioloxía del desenvolvimientu|historia de la crecedera]] y de vida de tiranosaurios usando la [[histoloxía]] de los güesos fosilizaos, a partir de la cual puede determinase la edá que tenía un espécime cuando morrió. Puede dibuxase una curva de crecedera cuando les edaes de dellos individuos trazar en rellación colos sos tamaños nun [[gráfica|gráficu]]. Los tiranosaurios crecíen a lo llargo de tola so vida, pero esperimentaben grandes fases de crecedera aproximao a los cuatro años, dempués d'una estensa fase xuvenil. Ye posible que la [[maduror sexual]] fuera la causa que provocaba la finalización d'esta etapa de crecedera rápida, pos dempués de la mesma'l desenvolvimientu ralentizábase considerablemente n'animales adultos. Col exame de cinco ''Gorgosaurus'' de dellos tamaños, Erickson calculó un índiz de crecedera máxima d'alredor de 50 [[quilogramu|quilogramos]] per añu mientres la fase de crecedera rápida, más lenta que n'otros tiranosaurinos como ''Daspletosaurus'' y ''Tyrannosaurus'', pero similar a la de ''Albertosaurus''.<ref name=ericksonetal2004>{{cita publicación |apellíu=Erickson, Gregory M. | autor2 = Makovicky, Peter J. | autor3 = [[Phil Currie|Currie, Philip J.]]; Norell, Mark A.; Yerby, Scott A.; & Brochu, Christopher A. |añu=2004 |títulu=Gigantism and comparative life-history parameters of tyrannosaurid dinosaurs |revista=Nature |volume=430 |páxines=772-775 |doi=10.1038/nature02699}}</ref> Paez claro que ''Gorgosaurus'' pasaba casi la metá de la so vida na fase xuvenil antes d'aumentar hasta un tamañu cercanu al máximu en pocos años.<ref name=ericksonetal2004 /> Esto, xunto cola falta completa de depredadores de tamañu entemediu ente los grandes tiranosaurios adultos y otros pequeños terópodos, suxer que'l [[nichu ecolóxicu]] taba ocupáu básicamente por tiranosaurios nuevos. Esti patrón repitir nel [[dragón de Komodo]] modernu, onde los mozos son [[insectívoru|insectívoros]] trepadores y maurecen amodo hasta un [[superpredador]] capaz de baltar grandes vertebraos.<ref name=holtz2004 /> Otros tiranosaurios, incluyendo a ''Albertosaurus'', atopáronse en grupos, polo que dellos paleontólogos suxirieron que vivíen en menaes con grupos d'edaes entemecíos y que cazaben xuntos, pero nun hai nenguna evidencia del comportamientu gregariu en ''Gorgosaurus''.<ref name=tankecurrie1998>{{cita publicación |apellíu=Tanke |nome=Darren H. |coautores=& [[Phil Currie|Currie, Philip J.]] |añu=1998 |títulu=Head-biting behavior in theropod dinosaurs: paleopathological evidence |revista=Gaia |volume=15 |páxines=167-184 |url=https://www.worldcat.org/title/head-biting-behavior-in-theropod-dinosaurs-paleopathological-evidence/oclc/717004895|formatu=PDF}}</ref><ref name=currieetal2005>{{cita llibru |apellíos=Currie |nome=Philip J. |enllaceautor=Phil Currie | autor2 = Trexler, David | autor3 = [[Eva Koppelhus|Koppelhus, Eva B.]]; Wicks, Kelly; & Murphy, Nate. |añu=2005 |capítulu=An unusual multi-individual tyrannosaurid bonebed in the Two Medicine Formation (Late Cretaceous, Campanian) of Montana (USA) |editor=[[Kenneth Carpenter|Carpenter, Kenneth]] (ed.). |títulu=The Carnivorous Dinosaurs |editorial=Indiana University Press |allugamientu=Bloomington |páxines=313-324 |isbn=978-0253345394}}</ref> === Paleopatoloxía === [[Ficheru:Dr. Bob Bakker with Dino.jpg|thumb|El paleontólogu [[Robert T. Bakker]] xunto a la cadarma fósil d'un exemplar de ''Gorgosaurus libratus'' con numberoses firíes nos güesos, espuestu en «Dinosaur Mummy: CSI», [[Muséu d'Historia Natural de Houston]].]] Hanse documentáu delles [[patoloxíes]] nel ''Gorgosaurus libratus'' [[holotipo]], clasificáu cola nomenclatura NMC 2120, como una quebra de la tercera [[costiella]] dorsal derecha, según quebres curaes na XIII y XIV [[gastralia|gastralies]] y el [[peroné]] esquierdu. El so cuartu [[metatarsu]] esquierdu presenta dos [[exotosis|exotoses]] rugosas nel mediu y nel estremu. La tercera [[falanxe (güesu)|falanxe]] de la tercer deda derecha ta deformada, según la garra d'esi díxitu, que foi descrita como «bien pequeña y amorfa». Quebrar coinciden nel tiempu y probablemente produciéronse nun únicu alcuentru con otru dinosauriu.<ref name="rothschild-dino" /> Otru espécime, catalogáu como TMP94.12.602, amuesa delles patoloxíes, como una quebra [[Terminoloxía anatómica de llocalización|llonxitudinal]] nel centru d'exa del peroné derechu. Delles costielles tienen quebres encarnaes y el gastralia amuesa síntomes de [[pseudoartrosis]]. Tamién s'atoparon mancadures d'un mordigañu recibíu na cara, yá curaes cuando l'animal morrió.<ref name="rothschild-dino" /> TMP91.36.500 ye otru ''Gorgosaurus'' con firíes per mordedura na cara, una quebra dafechu curada nel peroné derechu y otra na [[quexal]], amás de lo que los autores describieron como «una [[hiperostosis]] similar a un fungu nuna falanxe de la pata derecha». Ralph Molnar especuló que podría ser el mesmu tipu de patoloxía qu'aflixe a un [[ornitomímido]] non identificáu descubiertu con una crecedera similar en forma de fungu nun güesu de la deda.<ref name="rothschild-dino" /> Otru espécime tien una quebra mal curada nel peroné derechu, que dexó un gran [[durez]] sobre'l güesu. En 2001 un estudiu realizáu por Bruce Rothschild y otros paleontólogos analizó 54 güesos de los pies d'exemplares fósiles de ''Gorgosaurus'' pa detectar signos de quebra, que finalmente non s'atoparon.<ref name="rothschild-dino">Rothschild, B., Tanke, D. H. y Ford, T. L., 2001, Theropod stress quebres and tendon avulsions as a clue to activity: In: Mesozoic Vertebrate Life, edited by Tanke, D. H. y Carpenter, K., Indiana University Press, pp.&nbsp;331-336.</ref><ref name="molnar-pathology">Molnar, R. Y., 2001, Theropod paleopathology: a literature survey: In: Mesozoic Vertebrate Life, editáu por Tanke, D. H. y Carpenter, K., Indiana University Press, pp.&nbsp;337-363.</ref> == Paleoecoloxía == Tolos espécimenes conocíos de ''Gorgosaurus libratus'' fueron topaos na [[Formación Dinosaur Park]] en [[Alberta]], [[Canadá]].<ref name=currie2003a /> Esta formación ta datada escontra mediaos del [[Campaniense]], ente fai 76,5 y 74,8 millones d'años.<ref name=eberthhamblin1993>{{cita publicación |apellíu=Eberth |nome=David A. |autor2=Hamblin, Anthony P. |añu=1993 |títulu=Tectonic, stratigraphic, and sedimentologic significance of a rexonal discontinuity in the Upper Judith River Group (Belly River wedge) of southern Alberta, Saskatchewan, and northern Montana |revista=Canadian Journal of Earth Sciences |volume=30 |páxines=174-200}}</ref> Naquel tiempu, l'área yera una llanura costera a lo llargo del cantu occidental del [[mar interior occidental]], qu'estremaba a [[Norteamérica]] pola metá. La [[oroxenia Laramide]] yá empezara a llevantar los [[Montes Rocosos]] nel oeste, de les que fluyeron los grandes ríos que depositaron el sedimentu nuna gran [[llanura d'hinchente]] a lo llargo de la mariña.<ref name=englishjohnston2004>{{cita publicación |apellíu=English |nome=Joseph M. |autor2=Johnston, Stephen T. |añu=2004 |títulu=The Laramide Orogeny: what were the driving forces? |revista=International Geology Review |volume=46 |númberu=9 |páxines=833-838 |url=http://www.academia.edu/805095/The_Laramide_Orogeny_what_were_the_driving_forces |doi=10.2747/0020-6814.46.9.833}}</ref><ref name=eberth1997>{{cita llibru |apellíos=Eberth |nome=David A. |añu=1997 |capítulu=Judith River Wedge |editor=[[Phil Currie|Currie, Philip J.]] & Padian, Kevin (eds.). |títulu=Encyclopedia of Dinosaurs |editorial= Academic Press |ubicación=San Diego |páxines=199-204 |isbn=0-12-226810-5}}</ref> El clima yera [[subtropical]], con una marcada estacionalidad, amás de [[seca|seques]] periódiques, lo que daba llugar n'ocasiones a una morrina masiva ente les grandes menaes de dinosaurios, como queda demostráu poles abondoses [[cama d'hueso|cames de güesos]]. Les [[conífera|coníferes]] formaron un [[dosel vexetal]], ente que la [[soviesca]] taba formada por [[felechu|felechos]], [[felechos arborescentes]] y [[anxosperma|anxospermes]].<ref name=bramankoppelhus2005>{{cita llibru |apellíos=Braman |nome=Dennis R. |autor2=Koppelhus, Eva B. |añu=2005 |capítulu=Campanian palynomorphs |títulu=Dinosaur Provincial Park: A Spectacular Ancient Ecosystem Revealed |editors=[[Phil Currie|Currie, Phillip J.]] and Koppelhus, Eva B. (eds.) |editorial=Indiana University Press |allugamientu=Bloomington |páxines=101-130 |isbn=0-253-34595-2}}</ref> Hai alredor de 73 millones d'años, la vía marítima empezó a espandise, provocando una [[ingresión marina]] n'árees antes sobre nivel del mar y afogando a los dinosaurios del ecosistema. Esta ingresión marina, llamada «Mar Bearpaw», ta rexistráu polos sedimentu marinos de la gran [[Formación Bearpaw]].<ref name=eberth1997 /> [[Ficheru:Drumheller 150.jpg|250px|miniaturadeimagen|derecha|Montaxe d'un ''Gorgosaurus'' comiendo a un [[ornitópodo]], nel Royal Tyrrell Museum.]] La Formación Dinosaur Park caltién una gran bayura de fósiles de vertebraos. Una gran variedá de [[Pisces|peces]] habitó los ríos y [[estuariu|estuarios]] de la zona, incluyendo [[lepisosteus]], [[esturión|esturiones]], [[tiburón|tiburones]] y [[Rajiformes|rayes]], ente otros. [[Xaronca|Xaronques]], [[sacavera|sacaveres]], [[Testudines|tortúes]], [[cocodrilu|cocodrilos]] y [[coristodere]]s tamién moraron nos hábitats acuáticos. [[Pterosaurios]] [[Azhdarchidae|azhdárquidos]] y [[neornithes|aves neornites]] como ''[[Apatornis]]'' volaben sobre'l territoriu, con [[Enantiornithes|aves enantiorniteos]] como ''[[Avisaurus]]'' vivieron nel suelu xunto a mamíferos [[multituberculata|multituberculados]], [[marsupial|marsupiales]] y [[placentariu|placentarios]]. Un númberu d'especies de [[Lacertilia|llagartos]] terrestres qu'anguaño tamién tán presentes, incluyendo [[Teiidae|teíidos]], [[escíncidos]], [[Varanidae|varanos]] y [[ánguidos]], compartieron hábitat. Los fósiles de dinosaurios atopar con una bayura y diversidá incomparables. Menaes enormes de [[ceratópsidos]] analayaben na llanura con grupos igualmente grandes de [[hadrosáuridos]], como ''[[Lambeosaurus]]'' y ''[[Hadrosaurus]]''. Otros grupos d'[[herbívoru|herbívoros]], como [[ornitomímidos]], [[tericinosáuridos]], [[paquicefalosáuridos]], pequeños [[ornitópodos]], [[nodosáuridos]] y [[anquilosáuridos]] tamién taben presentes. Los pequeños dinosaurios [[depredador|depredadores]] como [[oviraptóridos]], [[troodóntidos]] y [[dromeosáuridos]] cazaben preses pequeñes, mientres los enormes [[tiranosaurios]], ''[[Daspletosaurus]]'' y ''Gorgosaurus'', ocupaben el cumal de la [[pirámide alimenticia]]<ref name=eberth1997 /> Ente estos nichos de [[depredadores]] atopábense los tiranosaurios xuveniles, como se reseñó.<ref name=russell1970 /><ref name=holtz2004 /><ref name=farlow1976>{{cita publicación |apellíu=Farlow |nome=James O. |enllaceautor=James Farlow |añu=1976 |títulu=Speculations about the diet and foraging behavior of large carnivorous dinosaurs |revista=American Midland Naturalist |volume=95 |númberu=1 |páxines=186-191 |url=http://links.jstor.org/sici?sici=0003-0031%28197601%2995%3A1%3C186%3ASATDAF%3Y2.0.CO%3B2-5 |doi=10.2307/2424244}}</ref> Atopóse una [[quexal]] de ''[[Saurornitholestes]]'' con marques de dientes d'un tiranosauriu nuevu, posiblemente un ''Gorgosaurus''.<ref name="saurornitholetes-bite">Jacobsen, A. R. 2001. Tooth-marked small theropod bone: An extremely rare trace. pp.&nbsp;58-63. En: ''Mesozioc Vertebrate Life''. Ed.s Tanke, D. H., Carpenter, K., Skrepnick, M. W. Indiana University Press.</ref> == Na cultura popular == ''Gorgosaurus'' ye un antagonista recurrente na película documental de la [[BBC]] ''[[March of the Dinosaurs|La marcha de los dinosaurios]]''. Foi representáu con un trupu plumaxe y con un comportamientu principalmente nocherniegu. Na ficción del documental esti ''Gorgosaurus'' sufre mientres la mayor parte del metraxe por una firida infestada, infligida por un ''[[Troodon]]'', y finalmente muerre por una quebra na pierna causada por un ''[[Edmontonia]]''. ''Gorgosaurus'' ye tamién un antagonista na película infantil ''[[Walking with Dinosaurs (película)|Walking with Dinosaurs]]'', na qu'un machu llamáu Gorgon matu al padre del protagonista principal de la película (un ''[[Pachyrhinosaurus]]'').<ref>"[https://web.archive.org/web/20140815044543/http://www.walkingwithdinosaurs.com/movie/characters/#/gorgon ''Gorgon: Walking with Dinosaurs''.] BBC.</ref> == Ver tamién == * [[ Xéneros válidos de dinosaurios]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Gorgosaurus}} {{wikispecies|Gorgosaurus}} * Dinosaurios. [http://dinosaurios.org/gorgosaurus/ ''Gorgosaurus''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181011115357/http://dinosaurios.org/gorgosaurus/ |date=2018-10-11 }} * [http://www.enchantedlearning.com/subjects/dinosaurs/facts/Gorgosaurus/ ''Gorgosaurus'' Fact Sheet] (n'inglés) * [http://www.prehistoric-wildlife.com/species/g/gorgosaurus.html Significáu y pronunciación del nome y otra información] (n'inglés) * [https://archive.today/20121220033450/home.comcast.net/~eoraptor/Tyrannosauroidea.html%23Gorgosauruslibratus Gorgosaurus en ''The Theropod Database''] (n'inglés) {{control d'autoridaes}} {{Tradubot|Gorgosaurus libratus}} [[Categoría:Dinosaurios d'América del Norte]] [[Categoría:Dinosaurios del Cretácicu]] [[Categoría:Tyrannosauridae]] [[Categoría:Animales estinguíos descritos en 1914]] [[Categoría:Especies descrites por Lambe]] m8i3ouqjcxgli8uo0kjqazspeu3ycdx Guerra de Transnistria 0 167498 4501371 4493401 2026-06-23T05:27:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501371 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar |nome = Guerra de Trasnistria |imaxe = TransnistrianRegionMap.png |descripción_imaxe = Mapa de la zona de la guerra. |leyenda = |conflictu= |fecha = [[2 de marzu]] de [[1992]] - [[21 de xunetu]] de [[1992]] (142 díes) |llugar = Este de [[Moldavia]], [[Transnistria]] |coordenaes = |resultáu = [[Transnistria]] pasa a ser una república independiente ''[[de facto]]'', pero ye reconocida de forma universal como parte de Moldavia |consecuencies = |descripción = |casus = |territoriu = |combatientes1 = {{bandera2|Transnistria}}<br />{{bandera|Rusia|1991}} Voluntarios [[Rusia|rusos]]<br />{{bandera|Ucraína}} Voluntarios [[Ucraína|ucraínos]]<br />[[Ficheru:Red Army flag (Fictitious).svg|20px]] [[Implicación del 14º exércitu en Transnistria|Elementos del 14º exércitu rusu]]<ref name=humphries>[https://web.archive.org/web/20110606130507/http://search.japantimes.co.jp/cgi-bin/fv20011008a2.html Transnistria: relic of a bygone yera], The Japan Times, Richard Humphries, 8 d'ochobre de 2001. Consultáu'l [[1 d'abril]] de [[2008]]</ref><br/>[[Ficheru:Flag of Don Cossacks.svg|20px]] [[Cosacos del Don]]<ref>Hughes, James and Sasse, Gwendolyn: ''Ethnicity and territory in the former Soviet Union: regions in conflict''. Taylor & Francis, 2002, páxs. 107. ISBN 0714682101</ref> |combatientes2 = {{bandera|Moldavia}} [[Moldavia]]<br />{{bandera|Rumanía}} Voluntarios [[Rumanía|rumanos]]<ref name=humphries /><ref name=rupesinghe>[http://www.unu.edu/unupress/unupbooks/uu12ee/uu12ee0b.htm#7%20large%20scale%20inter%20ethnic%20violence "Ethnicity and power in the contemporary world" Capítulu 5, "Dynamics of the Moldova Trans-Dniester ethnic conflict (late 1980s to early 1990s)"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090310231622/http://www.unu.edu/unupress/unupbooks/uu12ee/uu12ee0b.htm#7%20large%20scale%20inter%20ethnic%20violence |date=2009-03-10 }}, Kumar Rupesinghe and Valery A. Tishkov, United Nations University Press, 1996</ref><br />{{bandera|Rumanía}} Asesores [[Rumanía|rumanos]] |combatientes3 = |comandante1 = {{bandera|Transnistria}} [[Igor Smirnov]]<br />{{bandera|Rusia|1991}} [[Alexander Lebed]] |comandante2 = {{bandera|Moldavia}} [[Mircea Snegur]] |comandante3 = |soldaos1 = {{bandera|Transnistria}} '''Transnistrios''':<br/> 5.000 (1994)<ref name= Global >[http://www.globalsecurity.org/military/world/war/transdniester.htm Global Security - Transdniester]</ref><br/> 7.500 activos (2010)<ref name= Ref1 >{{Cita web |url=http://www.smallarmssurvey.org/fileadmin/docs/A-Yearbook/2010/en/Small-Arms-Survey-2010-Chapter-04-Annexe-2-ruling-groups.pdf |títulu=Small Arms Survey 2010: Chapter 4 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181006005119/http://www.smallarmssurvey.org/fileadmin/docs/A-Yearbook/2010/en/Small-Arms-Survey-2010-Chapter-04-Annexe-2-ruling-groups.pdf |fechaarchivu=2018-10-06 }}</ref><br/> 12.000 reserves (2010)<ref name= Ref1 /> [[Ficheru:Flag of Don Cossacks.svg|20px]] '''Cosacos''':<br/> 1.000 (1994)<ref name= Global /><br/> [[Ficheru:Red Army flag (Fictitious).svg|20px]] '''14º Exércitu''':<br/> 6.000<ref name=arbatov />-10.000<ref>{{Cita web |url=http://www.acig.org/artman/publish/article_281.shtml |títulu=War in Moldova, 1992 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20051125035348/http://www.acig.org/artman/publish/article_281.shtml |fechaarchivu=2005-11-25 }}</ref>(1992)<br/> 10.000-20.000 (1993)<ref name= Ref3 /><br/> 9.200 (1994)<ref name= Global /><br/> 6.400 (1996)<ref>[http://www.globalsecurity.org/military/world/war/moldova.htm Global security - Moldova]</ref><br /> 1.000 (2002)<ref name= Lleva >[http://www.nationsencyclopedia.com/Europe/Moldova.html Moldova Overview - tax, product, average, area, temperature, system, power, Topography]</ref><br/> 2.500 (2003)<ref name= Global /><br/> {{bandera|Ucraína}}{{bandera|Rusia}} '''Voluntarios''':<br/> 2.000-9.600<ref name=arbatov/><ref name=Muntean/> |soldaos2 = {{bandera|Moldavia}} '''En 1991''':<br/> 12.000-15.000 voluntarios<ref name= Global1 >[http://www.globalsecurity.org/military/world/europe/md-land.htm Global security - Moldova - Land Forces Command] La fuercia de voluntarios foi la base del exércitu de Moldavia en siendo profesionalizaos.</ref><br/> {{bandera|Moldavia}} '''En 1994''':<br/> 9.800 del Exércitu<ref name= Global1 /> y 1.300 de la Fuercia Aérea<ref>[http://www.globalsecurity.org/military/world/europe/md-air.htm Global security - Moldova - Air Forces Command]</ref><br/> {{bandera|Moldavia}} '''En 1995''':<br/> 10.000<ref name= Global2 />-11.000<ref name= Global1 /> soldaos y policías y 3.500 de les Fuercies de Seguridá<ref name= Global2 >[http://www.globalsecurity.org/military/world/europe/md-mod.htm Global security - Moldova - Ministry of Defense]</ref> <br/> {{Bandera|Moldavia}} '''En 2002''':<br/> 7.200 soldaos activos<ref name= Lleva /><br/> 3.400 milicianos<ref name= Lleva /><br/> 900 policías<ref name= Lleva /><br/> 66.000 reserves<ref name= Lleva /> |soldaos3 = |baxes1 = '''+9.413 baxes'''<br />(2.923 transnistrios,<ref name="nr2.ru"/> 90 [[cosacu|cosacos]]<ref>[http://www.olvia.idknet.com/ol166-12-06.htm ВОЗРОЖДЕННОМУ В ПРИДНЕСТРОВЬЕ ЧЕРНОМОРСКОМУ КАЗАЧЬЕМУ ВОЙСКУ – 15 ЛЕТ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160412132236/http://www.olvia.idknet.com/ol166-12-06.htm |date=2016-04-12 }} Olvia Press. 18 d'avientu de 2006. Consultáu'l 18 d'avientu de [[2006]]; Vease tamién: [http://www.nr2.ru/pmr/96375.html "В Приднестровье отмечают 15-летие Черноморского казачьего войск,"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140222180400/http://www.nr2.ru/pmr/96375.html |date=2014-02-22 }}''«Новый Регион – Приднестровье»,'' 14 d'avientu de 2006.</ref> ~2.500 civiles más un númberu desconocíu d'otres baxes)<br />'''a 8.544 baxes'''<br />(3.964 combatientes muertos y 624 mancaos,<ref>Dnestrovskaya Pravda, non. 84-85, page 2, November 24, 2001</ref> y aproximao 2.300 civiles) |baxes2 = '''8.859-11.904 baxes'''<br />De 279<ref>[https://web.archive.org/web/20110923155128/http://www.monument.md/catalog/compozitii_monumentale/165/ Monumentul eroilor căzuţi în războiul transnistrean, MONUMENT.MD]</ref> a 324<ref>''Accente'', Nr. 36, 14 de marzu de 2002</ref> combatientes muertos (incluyendo 90 policías, 3.409 militares y 925 civiles)<br />1.180 mancaos<br />(incluyendo 979 policías, 1.060 soldaos y 489 civiles), y aproximao 400 civiles |baxes3 = |campaña = |campaña2 = |campaña3 = |campaña4 = |anterior = |posterior = |nota1 = |nota2 = |nota3 = }} La '''Guerra de Transnistria''' referir a una serie de conflictos armaos a pequeña escala qu'españaron ente la Guardia Republicana de [[Transnistria]], milicianos y unidaes cosaques, sofitaes pol 14º exércitu [[Rusia|rusu]] y la policía y exércitu [[Moldavia|moldavos]], empezando en payares de [[1990]] en [[Dubăsari]] ({{lang-ru|''Дубоссáры''}}, ''Dubossary''). La llucha intensificóse'l [[1 de marzu]] de [[1992]], coincidiendo col accesu de l'acabante independizar [[Moldavia]] a les [[Naciones Xuníes]], y, alternándose con dellos periodos d'[[alto'l fueu]], duró tola primavera hasta l'empiezu del branu de 1992, cuando un altu'l fueu definitivo que foi respetáu hasta agora foi declaráu'l [[21 de xunetu]]. == Antecedentes == === Antecedentes históricos === Antes de la [[:en:Soviet occupation of Bessarabia and Northern Bukovina|ocupación soviética de Besarabia y Bukovina del Norte]] y la creación de la [[RSS de Moldavia]] en [[1940]], la parte [[besarabia]]na de [[Moldavia]], ye dicir la parte asitiada al oeste del ríu [[Dniéster]] (Nistru), taba xunida a [[Rumanía]] (1918 - 1940). El [[pactu Mólotov-Ribbentrop]] ente la [[Xunión Soviética]] y l'[[Alemaña Nazi]], que resultaron nos fechos acaecíos en 1940, fueron denunciaos pola actual Moldavia como "nulos ya inválidos" nel so [[Declaración d'Independencia de Moldavia|Declaración d'independencia]] de 1991. Sicasí, tres la [[disolución de la Xunión Soviética]], los cambeos territoriales qu'aportaren del mesmu siguíen vixentes. Antes de la creación de la RSS de Moldavia, l'actual Transnistria formaba parte de la [[RSS d'Ucraína]], como una república autónoma llamada [[República Autónoma Socialista Soviética de Moldavia]], con [[Tiráspol]] como capital (1924 - 1940). Esta república ye aproximao'l 10% del territoriu moldavu. === Antecedentes políticos === A finales de la década de 1980, la situación política de la Xunión Soviética taba camudando por cuenta de les polítiques de [[Gorbachov]] como la [[perestroika]] y el [[glásnost]], que dexaben cierta lliberalización política nel nivel rexonal (de república). Na RSS de Moldavia, como n'otres partes de la Unión onde los rusos yeren una minoría étnica, los partíos que defendíen un renacer nacional convertir na mayor fuercia política. Sicasí, dellos rusos vieron estos enclinos como manifestaciones d'un nacionalismu exclusivista. Esta oposición a les nueves corrientes polítiques manifestar de forma más bultable en Transnistria, onde, al contrariu del restu de la RSS de Moldavia, los ciudadanos d'etnia [[moldavu|moldava]] (39,9%) yeren minoría frente a la mayoría eslava de rusos y ucraínos (53,8%) según datos del [[censu de 1989 en Transnistria]]. Dende setiembre de 1989, produciéronse fuertes protestes na rexón en contra de los movimieentos nacionalistes del gobiernu central.<ref>{{Cita web |url=http://pridnestrovie.net/history-minorityrights.html |títulu=Pridnestrovie: Founded on minority rights |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200221180014/http://pridnestrovie.net/history-minorityrights.html |fechaarchivu=2020-02-21 }}</ref> Ente que dalgunos creen que la combinación d'una hestoria distinta (especialmente nel periodu ente 1918 y 1940) y del mieu de los moldavos a ser discriminaos foi la que dio llugar a los deseos separatitas, otros piensen que les tensiones estricticamente étniques nun pueden esplicar dafechu'l conflictu. Según John Mackinlay y Peter Cross, quien llevaron a cabu un estudiu basáu nos informes de baxes, un númberu significativu tanto de transnistrios como de moldavos llucharon xuntos en dambos bandos de la guerra. Por ello, suxeren que'l conflictu ye de naturaleza mayormente política.<ref>John Mackinlay and Peter Cross: ''Rexonal Peacekeepers, The Paradox of Russian Peacekeeping''. United Nations University Press: New York & Paris, 2003, páxs.140-141</ref> El [[31 d'agostu]] de [[1989]], el [[Sóviet Supremu]] de la RSS de Moldavia aprobó dos lleis. Una d'elles faía del [[Idioma moldavu|moldavu]] llingua oficial, en llugar del [[Idioma rusu|rusu]], que yera la llingua oficial de tola Xunión Soviética. La segunda llei aprobaba'l regresu del [[:en:Romanian alphabet|alfabetu rumanu]] [[Alfabetu llatín|de tipu llatín]]. El términu ''llingua moldava'' yera usáu na antigua Xunión Soviética pa describir un dialeutu virtualmente igual al [[idioma rumanu]] ente los años 1940 y 1989. El [[27 d'abril]] de [[1990]], el Sóviet Supremu de la RSS de Moldavia adoptó la bandera tricolor tradicional (azul, mariellu y colloráu) col escudu moldavu y camudó l'himnu nacional al ''[[Deşteaptă-te, române!]]'', el cantar revolucionariu de [[1848]] que tamién fuera l'himnu de [[Rumanía]] antes de [[1946]] y dempués de 1989. A finales del mesmu añu (1990), les pallabres ''Soviética'' y ''Socialista'' fueron esaniciaes del nome del país, que pasó a llamase "[[República de Moldavia]]". Estos fechos, xunto a la fin del dominiu comunista na vecina Rumanía n'avientu de 1989 y l'apertura parcial de la frontera ente Moldavia y Rumanía el [[6 de mayu]] de 1990, fixeron que munchos en Transnistria y Moldavia creyeren que la unión ente Rumanía y Moldavia yera inevitable, lo que significaba que'l rusu nunca volvería ser llingua oficial. Nel momentu del españíu de la guerra, la mayoría en dambos bandos de Moldavia pensaben que, nun futuru cercanu, Moldavia axuntar a Rumanía, dexando a la minoría rusa alienada. === Conflictu políticu === Les lleis sobre l'idioma presentaben un problema particularmente peliagudo, una y bones una gran proporción de la población non moldava de la RSS de Moldavia nun falaben moldavu (rumanu). El problema del idioma oficial na RSS de Moldavia convirtiérase nun [[nuedu gordianu]], siendo esaxeráu y, quiciabes, politizáu intencionadamente. Dalgunos describíen les nueves lleis como "discriminatories", criticando la so rápida implantación. Otros, sicasí, quexar de que les lleis nun se cumplíen. Los distintos antecendentes históricos antes de 1940, les diferencies étniques, la composición social (hasta un terciu de la población de Transnistria yeren emigrantes recién llegaos d'otres rexones de l'antigua URSS), estremar sociu-económiques (un mayor númberu de trabayadores industriales y cualificaos en Transnistria que nel restu de Moldavia) y la fonderada política, dieron pie al resurdir de los sentimientos separatistes. Anque inda nun yera independiente, les protestes de Transnistria frente al gobiernu central diben acompañaes de movimientos políticos a favor d'una mayor autonomía y autogobiernu nos asuntos locales. La policía moldava llevó a cabu la so primer aición contra los separatistes el [[12 de xunu]] de [[1990]] en Dubăsari, como respuesta a unes decisiones qu'aisllaren de forma efectiva a partes de Transnistria respectu del gobiernu central. El [[2 de setiembre]] de [[1990]], proclámase la [[República Moldava Pridnestroviana]] (RMP); "Pridnestroviana" ye'l nome de Transnistria en rusu. El [[22 d'avientu]] de 1990 el presidente [[Gorbachov]] robló un decretu que declaraba inválides les decisiones del ''Segundu Congresu de los Diputaos de Transnistria'' del 2 de setiembre. Mientres dos meses, les autoridaes moldaves abstener de tomar midíes contra esta proclamación. Transnistria convertir nuna de les "repúbliques ensin reconocer" que surdieron por tola URSS, xunto a [[Abkhasia]], [[Osetia del Sur]] y l'[[República del Altu Karabakh|Altu Karabakh]]. Los fechos que resultaron na independencia ''de facto'' de les otres trés fueron tan similares que dalgunos aventuraben que podríen ser la resultancia del castigu infligido a [[Moldavia]] y [[Xeorxa]] pol antiguu aparatu soviéticu por cuenta del so distanciamientu. Anque práuticamente nengún país reconoció a nenguna de los cuatro (namái Rusia, [[Venezuela]] y [[Nicaragua]] reconocieron a Osetia del Sur y Abkhasia),<ref>A ochobre de 2009</ref> toes permanecen a día de güei, calteniendo rellaciones oficiales ente elles. Tres el fallu del [[Intentu de golpe d'Estáu na Xunión Soviética|golpe d'estáu soviéticu de 1991]], el parllamentu moldavu aprobó la Declaración d'Independencia de la República de Moldavia. La declaración referíase específicamente al pactu Mólotov-Ribbentrop, declarándolo "nulu ya inválidu": reclamaba que les consecuencies políticu y llegal del mesmu fueren esaniciaes y resaltaba, ente otros fechos, que la unión de Transnistria y la zona oeste de Moldavia, enantes rumana, fuera una ocupación carente de ''cualquier tipu de base llegal''.<ref>{{Cita web |url=http://pridnestrovie.net/moldova_declaration_of_independence.html |títulu=Declaración d'Independencia de Moldavia (n'inglés) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110110030527/http://pridnestrovie.net/moldova_declaration_of_independence.html |fechaarchivu=2011-01-10 }}</ref> La RMP interpretó esta declaración como una disolución efectiva de la unión de dambes riberes del Dniéster de 1940. Sicasí, Moldavia nun taba acordies con esta idea, una y bones una gran parte del territoriu ocupáu en 1940 pola URSS pertenecía agora a [[Ucraína]], asina que tomó darréu midíes pa reafitar la so soberanía sobre la totalidá del territoriu de l'agora disuelta RSS de Moldavia. Entós daquella, la República de Moldavia nun cuntaba con [[Exércitu de Moldavia|exércitu propiu]], polo qu'empezó a crealo a principios de 1992, coincidiendo col empiezu de la guerra. El nuevu parllamentu moldavu solicitó al estinguíu gobiernu de la URSS "qu'empiecen les negociaciones col gobiernu moldavu pa poner fin a la ocupación illegal de la República de Moldavia y la retirada de les tropes soviétiques del territoriu moldavu". Cuando, el [[29 d'agostu]] de [[1991]], el líder independentista transnistrio [[Igor Smirnov]] y otros trés diputaos llegaron a [[Kiev]], capital d'Ucraína, p'axuntase col líder ucraín [[Leonid Kravchuk]], Smirnov y Andréi Cheban fueron arrestaos pola policía moldava y darréu encarcelaos nuna prisión en Moldavia. A finales de 1991, la policía de Tiráspol y Rîbniţa xuraron llealtá a la RMP. == Fuercies == === Bandu moldavu === [[Ficheru:Tiraspol bridge infantry vehicles.jpg|thumb|Camiones de la RMP cruciando la ponte ente Tiráspol y Bendery]] En 1992, Moldavia tenía les sos tropes so la responsabilidá del Ministeriu del Interior. El 17 de marzu d'esi mesmu añu, empezaron a reclutar efectivos pal acabante crear Ministeriu de Defensa.<ref>{{Cita web |url=http://www.army.gov.md/?action=show&cat=7 |títulu=Istoria creării Armatei Naţionale |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120214040254/http://www.army.gov.md/?action=show&cat=7 |fechaarchivu=2012-02-14 }}</ref> En xunetu de 1992, les fuercies armaes moldaves envalorar nun númberu ente 25.000-35.000, incluyendo policías llamaos a files, reservistas y voluntarios, especialmente provenientes de los pueblos cercanos a la zona del conflictu. Amás d'armamentu militar soviéticu heredáu tres la independencia, Rumanía apurrió armes al exércitu moldavu.<ref name="Sislin">[https://books.google.com/books?id=6HMmOs8klhUC&pg Arms and Ethnic Conflict, John Sislin, Frederic S. Pearson (Rowman & Littlefield, 2001), p. 99], ISBN 0-8476-8855-0</ref><ref name=arbatov/> Rumanía mandó tamién conseyeros militares qu'entrenaron a les fuercies armaes y a la policía moldava,<ref name=bergman /> según voluntarios p'ayudar a Moldavia na guerra.<ref name=humphries/><ref name="rupesinghe"/><ref>[http://www.regnum.ru/news/966399.html Приднестровский парламентарий: Причиной приднестровского конфликта стало то, что Молдавия провозгласила себя моноэтническим государством], REGNUM News Agency, 20:04 03.03.2008</ref> === Bandu transnistrio === Per otra parte, el [[Implicación del 14º exércitu en Transnistria|14º exércitu rusu]], asitiáu en territoriu moldavu, sofitó al bandu transnistrio con 14.000 soldaos profesionales.<ref name=Ref2>Vahl, Marius. [https://web.archive.org/web/20070325194808/http://ceps01.link.be/Article.php?article_id=222 Borderland Europe: Transforming Transnistria?] Centre for European Political Studies, October 2001.</ref><ref name= Ref3 >[http://www.hrw.org/reports/1993/russia/#P169_26952 Analysis of the Transnistrian Conflict] "Human Rights and Russian Military Involvement in the "Near Abroad"" Human Rights Watch December. 1993</ref> Les autoridaes de la RMP cuntaben con 9.000 milicianos entrenaos y armaos pol 14º exércitu. A estos efectivos hai qu'añader un númberu indetermináu de voluntarios provenientes de toes partes de la [[Federación Rusa]]: [[cosacos del Don]], [[cosacos de Kubán|de Kubán]], d'[[Orenburg]] y de [[Siberia]] xunir a los separatistes. Nun hai un consensu xeneral sobre'l númberu de voluntarios que llucharon nel bandu transnistrio nin sobre'l papel militar que desempeñaron nel conflictu. Les estimaciones tomen dende un mínimu de 200 hasta un máximu de 3.000.<ref name=Muntean>(en rumanu) Anatolie Muntean, Nicolae Ciubotaru - "Războiul de pe Nistru" (La guerra nel Dniéster), Ager-Economistul Publishing House, Bucarest 2004, páxina 451</ref><ref name="arbatov">[https://books.google.com/books?id=ArKtx7XsMHAC&printsec=frontcover#PPA178,M1 ''Managing Conflict in the Former Soviet Union: Russian and American Perspectives''], Alexei Arbatov, et al. eds. (Cambridge: [[MIT Press]], 1997), p. 178-179, ISBN 0-262-51093-6. {{Cita|The 14th Army consists principally of the 59th Mobile Rifle Division and several army detachments totaling 6,000 soldiers and officers. (páxs. 179)}}</ref>A estos sumir unos 6.500 elementos del 14º exércitu rusu.<ref name=arbatov /> Por cuenta de la so composición heteroxénea, resulta difícil envalorar la fuercia militar de la RMP, datu que ta en disputa. Sicasí, suelse aceptar que yera tan grande, si non mayor, que la de Moldavia, como demuestra'l fechu de que les fuercies de la RMP fueron capaces de refugar a les fuercies moldaves na ciudá de [[Bender (ciudá)|Bendery]]. Por cuenta de que l'oficial al mandu del 14º exércitu, el xeneral [[G. I. Yákovlev]], sofitaba abiertamente l'acabante crear RMP, les unidaes militares de la RMP armar con armes tomaes de los almacenes del antiguu 14º exércitu. Les tropes ruses nun s'opunxeron a esta práctica, al contrariu, en munchos casos ayudaron a les tropes de la RMP a armase, apurriéndo-yos armes y abrir los almacenes de municiones. == Implicación del 14º exércitu == {{AP|Implicación del 14º exércitu en Transnistria}} Yákovlev, oficial al mandu del 14º exércitu, dexó'l rearmamientu de les tropes de la RMP coles armes almacenaes pol 14º exércitu sol so cargu. Yákovlev, que sofitaba abiertamente l'acabante crear RMP, participó eventualmente na creación de la RMP, foi miembru del Sóviet Supremu de la mesma y aceptó el cargu de presidente del Departamentu de Defensa'l 3 d'avientu de 1991, lo que supunxo la so sustitución nes fuercies armaes ruses pol comandante en xefe de les fuercies armaes de la [[Comunidá d'Estaos Independientes]], [[:en:Yevgeny Shaposhnikov|Yevgueni Sháposhnikov]].<ref>(en rusu) Anna Volkova, ''Leader'' (Tiraspol': [s.n.], 2001), 56. Disponible en llinia en: {{cita web |url=http://www.olvia.idknet.com/soderjanie.htm |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=23 de setiembre de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060908075439/http://olvia.idknet.com/soderjanie.htm |fechaarchivu=8 de setiembre de 2006 }}</ref> El socesor de Yákovlev, el xeneral Yuri Netkachev tomó una posición muncho más neutral mientres el conflictu. Sicasí, los sos intentos de mediación ente [[Quixináu]] y [[Tiráspol]] nun dieron frutos y la situación esguiló a un conflictu militar abiertu en xunu de 1992. El 23 de xunu, tres una ofensiva de les fuercies moldaves, el xeneral [[Aleksandr Lebed|Aleksandr Lébed]] llegó a los cuarteles del 14º exércitu con órdenes firmes d'inspeccionar l'exércitu, torgar el robu d'armamentu de los sos almacenes, detener el conflictu armáu usando pa ello tolos medios disponibles y sacupar l'armamentu y personal del exércitu de territoriu moldavu, travesando'l territoriu ucraín. N'evaluando la situación, tomó'l mandu del exércitu, relevando a Netkachev y ordenó a les tropes tomar parte direuta nel conflictu. El 3 de xunetu a les 03:00, un ataque masivu de l'artillería que'l 14º exércitu tenía asitiaes nel marxe esquierdu del Dniéster afaró a les fuercies moldaves concentraes nel monte de Gerbovetskii, cerca de [[Bender (ciudá)|Bendery]], rematando de forma efectiva la fase militar del conflictu.<ref>[https://web.archive.org/web/20070804114400/http://www.rand.org/pubs/conf_proceedings/CF129/CF-129.chapter4.html "U.S. and Russian Policymaking With Respect to the Use of Force", capítulu 4, Trans-Dniestria], por Irina F. Selivanova</ref><ref name=bergman>(en rusu) [http://femida-pmr.narod.ru/politika/051012_bergman.htm "Вождь в чужой стае"] por Mikhail Bergman</ref> Una frase atribuyida a Lébed demuestra'l so sofitu a la causa transnistria: "Toi arguyosu de qu'ayudáramos a Transnistria contra esos fascistes moldavos".<ref name="Muntean"/> Sicasí, tampoco tenía un especial respetu polos líderes transnistrios, a los que frecuentemente los llamó "criminales" y "bandíos". Otra cita que se-y atribúi describe la so postura asina: "díxi-y a los ''hooligans'' [separatistes] de Tiráspol y a los fascistes de Quixináu; '''''o paran de matase ente ustedes, o voi y dispárolos a toos colos mios tanques'''''."<ref name="humphries"/> == Conflictu militar == La fase militar del conflictu duró dende'l [[2 de marzu]] de [[1992]] hasta'l [[21 de xunetu]] d'esi mesmu añu, desenvolviéndose en tres árees a lo llargo del [[ríu Dniéster]]. La fecha del empiezu del conflictu, 2 de marzu de 1992, foi'l día que Moldavia foi almitida como miembru de les [[Naciones Xuníes]], esto ye, el día que recibió la reconocencia universal de la so independencia declarada'l [[27 d'agostu]] de [[1991]]. Primeramente, yá se produxeren les primeres víctimes mortales del conflictu. El [[2 de payares]] de [[1990]], dos meses dempués de la declaración d'independencia de la RMP. L'axencia de noticies ''New Region'' informó de que tropes moldaves entraren en Dubăsari col enfotu de dixebrar Transnistria en dos metaes. Fueron deteníos polos habitantes del pueblu, que bloquiaren la ponte sobre'l Dniéster na villa de [[Ceadîr-Lunga]], cerca de Dubăsari; les fuercies moldaves abrieron fueu nun intentu de cruciar la ponte.<ref>Vlad Grecu - "O viziune din focarul conflictlui de la Dubăsari", Prut International 2005, ISBN 9975-69-741-0, páxines 30-34 (en rumanu)]</ref> Nel intre del enfrentamientu, trés ciudadanos de Dubăsari, Oleg Geletiuk, Vladimir Gotkas y Valerie Mitsuls, quien resultaron muertos nel encruz de disparos ente moldavos y separatistes, resultando nel incidente mancaes otres 16 persones.<ref name="nr2.ru">[http://www.nr2.ru/pmr/90227.html Dubossary marked anniversary of the first Dniester engagement.]</ref> Les fuercies moldaves intentaron cruciar la ponte de Lunga una segunda vegada'l 13 d'avientu de 1991. 27 soldaos transnistrios fueron fechos prisioneros y cuatro soldaos moldavos (Ghenadie Iablocikin, Gheorghe Caşo, Valentin Mereniuk y Mihai Arnăut) morrieron,<ref>Vlad Grecu - "O viziune din focarul conflictului de la Dubăsari", páxines 38-39</ref> ensin que Moldavia consiguiera cruciar la ponte. Tres esti segundu intentu, hubo una tregua hasta'l 2 de marzu de 1992, empiezu oficial de la Guerra de Transnistria. === Zona de Cocieri-Dubăsari === La primera de les zones onde se desenvolvió'l conflictu militar foi na vera izquierda del Dniéster, nos pueblos, ordenaos de norte a sur, de [[Molovata Nouă]], [[Cocieri]], [[Corjova]] y la ciudá de [[Dubăsari]], que formen una zona habitada práuticamente allegante de 10-12 quilómetros de llargor a lo llargo del ríu. La única conexón cola vera derecha dende los pueblos ye un [[Tresbordador|ferry]]. Dubăsari cunta con dos pontes. El [[1 de marzu]] de [[1992]], Igor Shipcenko, el xefe de la milicia de la RMP en Dubăsari, foi asesináu por un adolescente, pero inculpar a la policía moldava. Anque pequeñu, l'incidente foi abondu pa españar la yá tirante situación. Como respuesta, los cosacos que vinieren de [[Rostov del Don]] a sofitar al bandu transnistrio, asaltaron la comisaría de Dubăsari mientres la nueche. El presidente moldavu, [[Mircea Snegur]], medrosu de qu'españara un conflictu armáu, ordenó a los 26 policías que se rindieren a los cosacos. Más tarde fueron trocaos pol Teniente-Xeneral Yákovlev. Los policías moldavos del distritu de Dubăsari lleales a [[Quixináu]], en llugar de volver al trabayu na zona ocupada de Dubăsari, concentrar en Cocieri. El [[2 de marzu]] de [[1992]], dellos habitantes de Cocieri, n'oyendo les noticies sobre la situación en Dubăsari, entraton nun pequeñu depósitu d'armes pa fornise pa la llucha contra la RMP. Trés d'ellos (Alexandru Luchianov de Cocieri, Alexandru Gazea de Molovata y Mihai Nour de [[Roghi]]) morrieron, pero eso nun evitó que los transnistrios fueren ganaos en Cocieri. Los oficiales del exércitu y les sos families fueron obligaos a abandonar el pueblu.<ref>V. Grecu - "O viziune din focarul conflictului de la Dubăsari", páxines 65-68</ref> Nos díes siguientes, llegaron más policías por ferry provenientes de la vera derecha del Dniéster, entamando una llinia defensiva alredor de los trés pueblos, mientrasque l'exércitu de la RMP caltenía'l control de Dubăsari. Nes selmanes que vinieron, tanto Moldavia como la RMP amasaron una gran cantidá de tropes na zona, combatiendo una guerra de trincheres, con dalgún altu'l fueu intermitente. === Zona de Coșnința === El [[13 de marzu]], producióse un desenvolvimientu similar na zona de los pueblos de Coșnința, Pîrîta, Pohrebea y Doroțcaia. Asina, consolidóse una segunda cabeza de ponte nel marxe esquierdu del ríu, al sur de Dubăsari.{{ensin referencies}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.memo.ru/hr/hotpoints/moldavia/benderye.htm Armed conflict in and around the city of Bendery (n'inglés)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140424033844/http://www.memo.ru/hr/hotpoints/moldavia/benderye.htm |date=2014-04-24 }} {{Tradubot|Guerra Civil de Transnistria}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerres de Moldavia|Trasnistria]] [[Categoría:Guerres de Rusia|Trasnistria]] [[Categoría:Guerres de Transnistria]] [[Categoría:Historia de Moldavia]] [[Categoría:Historia de Transnistria]] [[Categoría:Guerres del sieglu XX|Transnistria]] [[Categoría:Wikipedia:Correxir/Revisar títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 343du5nq4jcl5uof4dtf7pzdg417ipw Guerra de la Independencia Arxentina 0 167502 4501373 4500537 2026-06-23T05:31:44Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 10 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501373 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar |nome = Guerra de la Independencia Arxentina |imaxe = Suipacha.jpg |descripción_imaxe = La [[Batalla de Suipacha]] foi la primer victoria del [[Exércitu Arxentín]]. |leyenda = |conflictu = Parte de les [[Guerres de la Independencia Hispanoamericana]] |fecha = [[1810]] - [[1825]] |llugar = [[América Austral]] |coordenaes = |resultáu = {{bandera|Arxentina|alt}} Victoria independentista. Independencia de l'[[Arxentina]].<ref group="n.">La [[Patagonia]] y la [[rexón chaqueña]] yeren reivindicaes pola Arxentina, pero nun fueron efeutivamente incorporaes hasta la [[Conquista del Desiertu]] y la [[Conquista del Chaco]].</ref> |consecuencies= |descripción= |casus= |territoriu= |combatientes1 = {{bandera|Arxentina|alt}} [[Provincies Xuníes del Río de la Plata]] * {{bandera imaxe |Flag_of_Chile_(1812-1814).svg}} [[Chile]]<ref group="n.">El 14 de xunu de 1811, Buenos Aires recibió una columna auxiliar de Chile en sofitu al procesu revolucionariu. {{cita|“La columna auxiliar de Buenos Aires, fuerte de 300 homes (100 dragones y 200 infantes) qu'acampaba a redoma de Santiago, allegara en sostén de l'autoridá de la Xunta (d'esta ciudá), siguió la so marcha a órdenes del so comandante don Andrés Alcázar, veteranu de la frontera d'Arauco, y metanes ovaciones llegó a Buenos Aires (14 de xunu de 1811), onde foi recibida en trunfu, anovando'l xuramentu de morrer al llau de los arxentinos pa ‘destruyir la tiranía y defender la llibertá'. Les armes de los dos revoluciones fraternizaban asina al par que les sos idees”.|[[Bartolomé Mitre]], ''Historia de San Martín y la emancipación americana''.}} Lima, capital del virreinatu de Perú, yera'l centru de los movimientos contrarrevolucionarios n'América del Sur. Lima yera una amenaza pa Buenos Aires y Santiago de Chile. Pero la ciudá de la Plata tenía tamién frente a ella la oposición realista de Montevidéu. Dende esta base naval podía amenaciase a la revolución. Ye nesa circunstancia que Buenos Aires ciudá recibió l'ayuda de la división auxiliadora de la so hermana tresandina, recibiendo tamién armamentu y municiones pa sostener los frentes de Guerra. Sicasí, Chile recayó integramente sol poder español y recién foi llibertáu cuando en 1817 l'arxentín [[José de San Martín]] aidó col poderosu [[Exércitu de los Andes]] a [[Bernardo O'Higgins]] pa llibertar a Chile. [http://www.trascarton.com.ar/ediciones-2011/124-xunu/628-hermandá-revolucionaria.html][http://www.trascarton.com.ar/ediciones-2011/124-xunu/628-hermandá-revolucionaria.html]</ref><ref group="n.">Ente febreru y marzu de 1811 l'arxentín [[Manuel Dorrego]] crució'l cordal de Los Andes en siquier 4 oportunidaes, llevando alredor de 400 soldaos chilenos voluntarios a reforzar les tropes arxentines somorguiaes na Guerra d'Independencia, midida solicitada pol gobiernu arxentín y sofitada pol líder de la Xunta de Gobiernu en Chile, Juan Martínez de Rozas. Vease Sosa de Newton, Lily (1973), ''Dorrego'', Plus ultra.</ref> * {{bandera imaxe |Flag_of_the_Gran_Colombia.svg}} [[Gran Colombia]]<ref group="n.">La [[Gran Colombia]] y les fuercies militares de les Provincies Xuníes llucharon xuntes mientres la última fase de les Guerres d'Independencia de dambos países; nengún de los dos gobiernos lluchaba pol so propiu territoriu, sinón qu'enfrentaben al [[Virreinatu de Perú]], que yera una amenaza contra dambos países, y que yá nel pasáu había llanzáu ataques contra los independentistes de dambes rexones. Vease {{cita publicación |autor=[[María Sáenz Quesada|Sáenz Quesada, María]] |títulu=Ayacucho, la más gloriosa victoria |publicación=[[Tou ye Historia]] |númberu=91 |añu=1974 }}</ref> * {{bandera imaxe |Flag of Peru (1822–1825).svg}} [[Perú]]<ref group="n.">La [[República de Perú]] foi lliberada primeramente por aición del xeneral San Martín; tres el so [[Declaración d'Independencia de Perú|Declaración d'Independencia]], les tropes peruanes participaron na [[Independencia de Perú|campaña militar]] p'asegurala, ya indireutamente collaboraron col sostenimento de la independencia arxentina. Tamién la participación peruana na [[campaña de Sucre nel Altu Perú]], onde llevaron alantre la mayor parte de les operaciones, esanició la presencia realista na frontera norte de l'actual Arxentina. Vease {{cita llibru |autor=José Luis Roca |títulu=Nin con Lima nin con Buenos Aires: la formación d'un estáu nacional en Charcas editorial=Plural |añu=2007 }}</ref> * {{bandera imaxe |Bandera_de_la Provincia Llibre_de_Guayaquil.svg}} [[Provincia Llibre de Guayaquil]]<ref group="n.">La participación de la [[Provincia Llibre de Guayaquil]] foi totalmente indireuta, y na práctica la so remanar tuvo llindáu a asegurar la independencia de l'actual [[República del Ecuador]]; sicasí, tien de considerá-ylo aliáu del Exércitu Llibertador de Perú, del cual formaben parte tropes y oficiales d'El Ríu de la Plata. Vease {{cita llibru |autor=Camogli, Pablo |títulu=Batalles pola llibertá |editorial=Aguilar |añu=2005 |páxines=341-345 }}</ref> |combatientes2 = {{bandera2|España|1785}}<ref group="n.">Per España tien d'entendese la monarquía española, qu'inclúi la España peninsular y les dependencies americanes que permanecíen sol control de les autoridaes coloniales.</ref><ref group="n.">Mientres un curtiu periodu ente 1811 y 1812, [[Portugal]] foi batallosu a favor d'España, pero la so aición nun tuvo coordinada coles autoridaes coloniales.</ref><ref group="n.">Paraguay participó como parte del Imperiu Español, darréu'l so estáu aisllóse y nun participó nin a favor nin en contra de la independencia de les Provincies del Río de la Plata.</ref> |comandante1 = [[Antonio González Balcarce]] * [[Manuel Belgrano]] * [[José Artigas]] * [[José Rondeau]] * [[José de San Martín]] * [[Martín Miguel de Güemes|Martín Güemes]] {{MEC}} * [[Guillermo Brown]] * [[Gregorio Aráoz de Lamadrid]] |comandante2=[[José Manuel de Goyeneche]] * [[Gaspar de Vigodet]] * [[Jacinto de Romarate]] * [[Bernardo de Velasco]] * [[Joaquín de la Pezuela]] * [[José de la Serna]] * [[Pedro Antonio de Olañeta]] * [[Juan Ramírez Orozco]] *[[Juan Pio Tristán]] *[[Mariano Osorio]] |soldaos1 = |soldaos2 = |baxes1 = |baxes2 = }} Denominar '''Guerra de la Independencia Arxentina''' o de les '''Provincies Xuníes del Río de la Plata''' al conxuntu de combates y campañes militares asocedíos nel marcu de les [[guerres d'independencia hispanoamericanes]] en diversos países d'América del sur, nos que participaron fuercies militares de les [[Provincies Xuníes del Río de la Plata]], l'estáu qu'asocedió al [[Virreinatu del Río de la Plata]] y qu'antecedió a la [[República Arxentina]]. Los bandos engarraos suelen ser identificaos polos historiadores y cronistes llatinoamericanos como [[patriotismu|patriotes]] y [[Exércitu Realista n'América|realistes]], yá que se trató d'un enfrentamientu ente quien defendíen la [[independencia]] de la so [[patria]] y la creación de los nuevos [[estáu nación|estaos]] [[Hispanoamérica|americanos]], y aquellos que defendíen la continuidá d'estes [[Provincies españoles d'América|provincies]] dientro de la [[monarquía española]] del rei [[Fernandu VII d'España|Fernando VII]]<ref group="n.">Una tradición proveniente de la dómina de la [[Conquista española d'América|conquista]] consideraba que l'[[América española]] yera una dependencia personal del rei. Los realistes [[lliberalismu|lliberales]], sicasí, siguiendo a la [[constitución española de 1812]], intentaron axuntar [[Constitución española de 1812#Una constitución pa un Imperiu|nun solu estáu]] a la metrópolis y les colonies. Sicasí, yá que dambos partíos, los lliberales y los absolutistes, consideraben al rei'l so Xefe d'Estáu, correspuende llamar a dambos ''"realistes"''.</ref><ref>Vease [[Ricardo Levene]], ''La Indies nun yera colonies'', Ed. Espasa-Calpe, Méxicu, 1951. Vease tamién [https://books.google.es/books?id=bQj2cpZsm9gC&pg=PA84&dq=Jose+manuel+de+goyeneche&lr=&as_brr=3&ei=_VoQStbEIoS2yATWksSyCw#v=onepage&q&f=false Los oríxenes del gobiernu representativu nel Perú: les eleiciones (1809-1826), por Valentín Paniagua, Fondu Editorial PUCP, Lima, 2003.] Consultáu'l 9 de xunetu de 2010.</ref> Namái una parte menor d'estos enfrentamientos tuvo llugar nel territoriu de l'actual Arxentina. La mayoría asocedió nos territorios del antiguu Virreinatu del Río de la Plata que al rematar la guerra quedaron fora de les Provincies Xuníes, o n'otres rexones d'[[América del Sur]] que nunca pertenecieron a esi virreinatu, tales como [[Chile]], [[Perú]] y [[Ecuador]]. Sicasí, en tolos casos considérase que los bandos engarraos lluchaben non solamente pola situación nesos territorios, sinón tamién pola [[soberanía nacional]] sobre'l territoriu que perteneciera al Virreinatu del Río de la Plata. Tamién hubo enfrentamientos nel mar, en dellos casos n'agües bien alloñaes del [[América|continente americanu]]. Pueden estremase trés frentes militares principales: * el '''frente oriental''' o del [[Mariña arxentina|mariña]], sobre los ríos de la [[cuenca de la Plata]], qu'inclúi les campañes nel [[Paraguái]], la [[Banda Oriental]], la [[Mesopotamia arxentina]] y los combates navales nel [[Ríu de la Plata]] y los sos afluentes; * el '''frente norte''', con enfrentamientos nes provincies del [[Alto Perú]] y la [[Intendencia de Salta del Tucumán]]; * y el '''frente de los Andes''', qu'inclúi l'aición ofensiva sobre posiciones realistes en [[Capitanía Xeneral de Chile|Chile]], [[Virreinatu de Perú|Perú]] y [[Presidencia de Quito|Ecuador]]. La guerra duró quince años y terminó cola victoria de los independentistes, que llograron consolidar la [[Independencia de l'Arxentina]] y collaboraron na d'otros países d'América del Sur. == Antecedentes == A lo llargo del sieglu XVIII, los cambeos políticos llevaos alantre pola [[Casa de Borbón]] que reemplazó a la [[Casa d'Austria]] a partir del [[16 de payares]] de [[1700]] nel [[Imperiu Español]] tresformaron les dependencies americanes, hasta entós "reinos" relativamente autónomos, en [[Colonia alministrativa|colonies]] dafechu dependientes de decisiones tomaes n'España en beneficiu d'ella.<ref>{{cita llibru |apellíu=Levene |nome=Ricardo |enllaceautor=Ricardo Levene |títulu=Les indies nun yeren colonies |editorial=Espasa-Calpe |allugamientu=Buenos Aires, Méxicu |añu=1951 }}</ref> Ente estes midíes cuntó la fundación del [[Virreinatu del Río de la Plata]] en [[1777]], qu'axuntó territorios dependientes hasta entós al [[Virreinatu de Perú]], y dio una importancia singular a la so capital, la ciudá de [[Buenos Aires]], que tuviera escasa importancia hasta esi momentu.<ref>{{cita llibru |apellíu=Kossok |nome=Manfred |títulu=El virreinatu del Río de la Plata; la so estructura económicu social |editorial=Hyspamérica |añu=1986 }}</ref> El Virreinatu del Río de la Plata, perteneciente al [[Imperiu español]], foi creáu en [[1776]] con territorios que pertenecieren al [[Virreinatu de Perú]],<ref>L'únicu territoriu del virreinatu que nun perteneciera al Perú yera'l [[Correximientu de Cuyo]]. Vease [[Antonio Zinny]], ''Historia de los gobernadores de les Provincies Arxentines'', Ed, Hyspamérica, 1987. ISBN 950-614-685-3</ref> y que poco dempués se [[Organización territorial del Virreinatu del Río de la Plata|reorganizaron]] n'ocho [[Intendencia indiana|intendencies]]: [[Intendencia de La Paz|La Paz]], [[Intendencia de Cochabamba|Cochabamba]], [[Intendencia de Chuquisaca|Chuquisaca]] o Charcas, [[Intendencia de Potosí|Potosí]], [[Intendencia de Salta del Tucumán|Salta]], [[Intendencia de Córdoba del Tucumán|Córdoba]], [[Intendencia del Paraguay|Paraguay]] y [[Intendencia de Buenos Aires|Buenos Aires]] y cuatro gobernaciones [[Gobiernu Políticu y Militar de Moxos|Moxos]], [[Gobiernu Políticu y Militar de Chiquitos|Chiquitos]], [[Gobernación de les Misiones Guaranís|Misiones]] y [[Gobernación de Montevidéu|Montevidéu]]. La capital del virreinatu taba na ciudá de [[Buenos Aires]].<ref>Diego Abá de Santillán, ''Historia Arxentina'', Ed. TEA, Bs. As., 1965.</ref> Con esceición de la [[conquista portuguesa de les Misiones Orientales|conquista portuguesa]] de les [[Misiones Orientales]] en [[1801]], que tuvo una respuesta militar llindada ya insuficiente per parte d'España, el territoriu permaneció en paz interna y esterna hasta [[1806]]. Esi añu y el siguiente produciéronse les llamaes [[Invasiones Ingleses]], nes que tropes [[Reinu Uníu de Gran Bretaña ya Irlanda|britániques]] ocuparon de volao Buenos Aires, [[Montevidéu]] y otres places de la [[Banda Oriental]]. Fueron espulsaes pola reaición de la población llocal, que lluchó en defensa de dambes ciudaes entamándose en [[milicia|milicies]]. Estes algamaron un total de 7253 homes n'ochobre de 1806, y anque aumentaron llixeramente antes de la [[Segunda Invasión Inglesa]] ([[1807]]), viéronse bien menguaes cuando l'amenaza británica sumió.<ref>[[Miguel Ángel Scenna]], ''Les breves madures'', Memorial de la Patria, Tomu I, Ed. La Bastilla, Bs. As., 1984. ISBN 950-008-021-4</ref> El súbitu contautu colos conflictos políticos [[Europa|europeos]], la influencia ideolóxica de la [[Ilustración]], y l'exemplu de la [[Revolución francesa]] y de la [[Declaración d'Independencia de los Estaos Xuníos]] xeneraron una actividá política inusitada y creciente nos años que siguieron a les invasiones britániques. La falta de respuestes de parte de la [[metrópolis]] española a los pidíos d'auxiliu de la so colonia y l'esitosu refugu de les poderoses invasiones ensin ayuda esterna fixeron que la población llocal, especialmente de Buenos Aires, adquiriera un altu grau de conciencia política.<ref name="ReferenceA">Scenna, ''Les breves madures'', Memorial de la Patria.</ref> La falta de respuesta dende la metrópolis a los crecientes reclamos d'autonomía económica llevó a la burguesía mercantil de Buenos Aires a formar parte de los grupos que buscaben un cambéu sustancial na rellación con España, dotando a estos de poder económicu.<ref group="n.">L'apertura económica de 1809, llevada alantre pol virréi [[Baltasar Hidalgo de Cisneros]], resultó demasiáu tardía, y de la mesma dio a esti sector una autonomía económica que fizo más evidente la falta del so axugu políticu.</ref><ref>[[Milcíades Peña (padre)|Milcíades Peña]], ''Antes de mayu. Formes sociales del tresplante español al nuevu mundu'', Ed. Fiches, Bs. As., 1975.</ref> Nel contestu d'esa creciente autoconciencia política y social, la noticia de la [[invasión francesa a España]] y el destronamientu del rei [[Fernandu VII]] catalizaron un aumentu de los conflictos internos nel Ríu de la Plata. Diversos esperimentos políticos como'l [[carlotismo]],<ref group="n.">El carlotismo foi un proyeutu d'instalar como rexente – o inclusive como reina – nel territoriu del Río de la Plata a la hermana del rei Fernando, [[Carlota Joaquina de Borbón]], esposa del príncipe rexente de [[Portugal]], por esa dómina residente en [[Rio de Janeiro]].</ref><ref>Roberto Etchepareborda, ''Qué foi'l carlotismo'', Ed. Plus ultra, Bs. As., 1972.</ref> anque llograron axuntar adhesiones, nun pudieron vencer la fidelidá de la población a España y la rocea y refugu a la hexemonía portuguesa. Mientres na metrópolis tenía llugar la [[guerra de la Independencia Española|guerra contra la invasión francesa]], el virreinatu permaneció fiel a l'autoridá de la [[Xunta Suprema Central]], que, apigurando a les diverses [[Xunta de gobiernu xuntes de gobiernu]] surdíes na Península, gobernaba n'España en nome del depuestu rei Fernando, que permanecía prisioneru en [[Francia]]. Asonsañando la organización de la insurrección n'España, fixéronse efímeros intentos d'autogobiernu per mediu de xuntes en [[Xunta de Montevidéu|Montevidéu]], [[Revolución de Chuquisaca|Chuquisaca]] y [[Xunta Tuitiva|La Paz]]. La primera duró nueve meses, escastándose ensin resistencia a fines de [[1809]], la segunda foi eslleida ensin derramamiento de sangre, pero la de La Paz foi sangrientamente entartallada por una espedición unviada dende'l Perú.<ref name="ReferenceA"/> Fora del Río de la Plata, hubo otra [[Primer Xunta de Gobiernu Autónoma de Quito|xunta de gobiernu]] en [[Quitu]], que foi vencida ensin llucha.<ref>Carlos Benedetti, ''Historia de Colombia'', Imprenta del Universu, Lima, 1887, páx. 377.</ref> En Buenos Aires, la llamada [[Asonada de Álzaga]], asocedida'l 1 de xineru de [[1809]], foi ganada militarmente esi mesmu día, causando la disolución de dellos cuerpos de milicianos d'orixe español que participaren na mesma y fortaleciendo a les fuercies criollas. El nuevu [[virréi del Río de la Plata]], [[Baltasar Hidalgo de Cisneros]], reorganizó los cuerpos urbanos de Buenos Aires, modificando la so distribución.<ref>{{cita web |url=http://www.granaderos.com.ar/articulos/art_cisneros.htm |títulu=Providencia del Virréi Cisneros reorganizando los cuerpos voluntarios de Bonos Ayres |fechaaccesu=10 de xunetu de 2010 |autor=Granaderos.com}}</ref> Mientres los primeros meses de [[1810]], dellos grupos conspiraben por separáu pa deponer al virréi y dase dalguna forma d'autogobiernu. A mediaos del mes de mayu, la llegada de la noticia de que casi toa España cayera en manes de los exércitos de [[Napoleón Bonaparte]] y que fuera eslleida la Xunta Suprema Central que gobernaba n'España mientres la [[Guerra de la Independencia española|invasión napoleónica]], catalizó los discutinios políticos y causó l'españíu de la [[Revolución de Mayu]] en Buenos Aires.<ref name="ReferenceA"/> == La Primer Xunta y la Xunta Grande == [[Ficheru:Cornelio Saavedra.jpg|thumb|185px|[[Cornelio Saavedra]], presidente de la [[Primer Xunta]].]] Como resultáu de la [[Revolución de Mayo|revolución]], el [[25 de mayu]] de 1810 establecióse la '''[[Primer Xunta]] de Gobiernu''' presidida por un criollu, [[Cornelio Saavedra]], que pretendió imponer la so autoridá sobremanera'l Virreinatu del Río de la Plata como socesora llexítima del virréi. El 27 de mayu la Xunta unvió una circular a les principales ciudaes del virreinatu na que s'informaba de los fechos, esixíase acatamientu y solicitábase la unviada a la capital d'un diputáu per cada ciudá y villa.<ref name="Acevedo">Edberto Oscar Acevedo, ''La Revolución y les Intendencies'', Ed. Ciudad Arxentina, Bs. As., 2001. ISBN 987-507-204-4</ref> Magar que – a pocu de formada – la Xunta supo que n'España l'autoridá fuera asumida por un [[Conseyu de Rexencia d'España ya Indies|Conseyu de Rexencia]], siguió esixendo acatamientu a la so autoridá y negándo-y la al Conseyu, una y bones ésti fuera electu ensin consentimientu de los americanos. Tampoco la xunta de les Cortes Xenerales del Reinu que sancionó la [[constitución española de 1812]], nes que la representación de los territorios americanos yera claramente inferior a la que la so población ameritaba, modificaría la negativa de les autoridaes llocales a reconocer a cualquier potestá cimera a elles.<ref>Luciano de Privitellio, ''Diez años de política revolucionaria'', en Pablo Camogli, ''Batalles pola llibertá'', Ed. Aguilar, Bs. As., 2005, páx. 29. ISBN 987-04-0105-8</ref><ref name="Scenna1">[[Miguel Ángel Scenna]], ''Arxentinos y españoles'', Revista Toa ye Historia, númberu 129, Bs. As., 1978.</ref> Mientres tou este primer periodu, España tuvo casi dafechu sol control de les fuercies de [[Napoleón Bonaparte]], y la posibilidá de que la Rexencia unviara ayuda militar eficaz a los sos defensores n'América foi refalgada pol gobiernu revolucionariu. Según la Primer Xunta pretendió estender la so autoridá a tol virreinatu y espublizar la revolución por tola América española, la [[Xunta Grande]] que la asocedió estendiendo la representación nel executivu a los representantes del interior, nes sos distintes etapes – estremaes pola mayor o menor influencia de los grupos empobinaos por Cornelio Saavedra y [[Mariano Moreno]] – caltuvo esa política y l'actitú militar espansiva del gobiernu.<ref name="Segreti">Carlos S. A. Segreti, ''L'aurora de la Independencia''. Memorial de la Patria, tomu II, Ed. La Bastilla, Bs. As., 1980.</ref> Recién a mediaos de [[1811]], al conocese en fondura l'algame de la completa derrota sufrida nel [[Alto Perú]], la Xunta adoptó una actitú más prudente.<ref name="Scenna1"/> Pero nun sobrevivió a esti cambéu: en setiembre de 1811 foi reemplazada pol [[Primer Triunviratu (Arxentina)|Primer Triunviratu]], que cola escusa de centralizar l'executivu en poques persones p'asegurar la gobernabilidad, concentró'l poder de decisión en redol a los intereses de Buenos Aires.<ref name="Horowicz">Alejandro Horowicz, ''El país qu'españó. Antecedentes pa una historia arxentina (1806-1820)'', 2 tomos, Ed. Suramericana, Bs. As., 2004. ISBN 950-07-2561-4</ref> === Creación del Exércitu Arxentín === La Guerra d'Independencia empecipió'l mesmu día 25 de mayu de 1810, en que remataba exitosamente la [[Revolución de Mayu]]: el mesmu documentu qu'esixía la formación de la Primer Xunta de gobiernu tamién reclamaba la remisión d'un exércitu al interior del abolíu Virreinatu del Río de la Plata,<ref>''Mayu de 1810. Actes del Cabildru de Buenos Aires'', con estudiu preliminar de Isidoro Ruiz Moreno, Ed. Claridá, Bs. As., 2009, páx. 106. ISBN 978-950-620-287-3</ref> esixencia que foi incorporada a l'acta de formación de la Xunta: {{cita|«''(...) instalada la Xunta, haber de publicar nel términu de 15 díes una espedición de 500 homes p'aidar les provincies interiores del reinu, que haya de colar lo más aína ...''»<ref>{{cita web |url=http://www.elhistoriador.com.ar/documento/independencia/acta_final_sesion_25_de_mayu_1810.php |títulu=Acta del 25 de mayu de 1810 |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170621102638/http://www.elhistoriador.com.ar/documento/independencia/acta_final_sesion_25_de_mayu_1810.php |fechaarchivu=21 de xunu de 2017}}</ref>}} Dos díes más tarde, na circular dirixida a les provincies esixendo la reconocencia a la so autoridá y pidiendo la unviada de diputaos a Buenos Aires, la Xunta manifestaba qu'unviaría ''«una espedición de 500 homes pa lo interior col fin d'apurrir auxilios militares pa faer reparar l'orde, si tarrezse qu'ensin él nun se fadríen llibre y honradamente les eleiciones de vocales diputaos.»''<ref>Maricel García de Flöel, La oposición española a la revolución pola independencia nel Ríu de la Plata., Bs. As., 2000.</ref> Arriendes d'ello, el día 29 de mayu ordenó una reorganización xeneral de les fuercies de la capital: los batallones pasaron a ser reximientos con 1116 places cada unu y establecióse una rigorosa lleva de los folgazanes y sacupaos d'ente 18 y 40 años pa cubrir les vacantes.<ref>Isidoro J. Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', Tomu I, Ed. Emecé, Bs. As., 2004, páx. 75-76. ISBN 950-04-2675-7</ref> Los distintos [[Historia del Exércitu Arxentín|exércitos]] de que dispunxeron los gobiernos d'El Ríu de la Plata aniciar nes fuercies de milicies urbanes de Buenos Aires. De resultes de les reformes de Cisneros, l'[[Organización militar del Virreinatu del Río de la Plata|exércitu del virreinatu]] na ciudá de Buenos Aires taba conformáu en mayu de 1810 por siete batallones d'infantería: los batallones Nᵘ1 y 2 de [[Reximientu de Patricios Patricios]], [[Batallón de Arribeños|Arribeños]], [[Terciu de Cántabros Montañeses|Montañeses]], [[Terciu d'Andaluces Andaluces]], los [[Granaderos de Terrada]] y el [[Batallón de Castes]]; el Cuerpu d'Artillería Volante y los [[Húsares de Pueyrredón]]. Esistíen tamién dellos cuerpos de veteranos, que xubíen a casi 1000 homes, incluyíos el [[Reximientu Fixu de Buenos Aires|Fixu d'Infantería]], los [[Reximientu de Dragones de Buenos Aires|Dragones]] y los [[Fariñonos (Arxentina)|Fariñonos de la Frontera]].<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 75.</ref> Sacante estos postreros, que la so recluta basar principalmente en criollos, toos estos cuerpos veteranos seríen desmantelaos esi mesmu añu. En total, yeren 4145 homes: 3128 d'infantería, 555 de caballería y 462 d'artillería. Antes de fin d'añu sumóse-yos un nuevu reximientu, el [[Regimiento América]] o ''de la Estrella''.<ref>[https://web.archive.org/web/20040826035545/http://www.cabezadetigre.com.ar/bio_french.htm Biografía de [[Domingo French]], en cabeza de Tigre.] Consultáu'l 9 de xunetu de 2010.</ref> A estes fuercies habría que suma-y otres que nunca formaron parte –como tales– de les fuercies de les Provincies Xuníes, como les unidaes aparcaes en [[Montevidéu]], diversos cuerpos de defensa de la frontera indíxena, y los 500 homes que colaren n'ochobre de [[1809]] a encalorar les revueltes de [[Revolución de Chuquisaca|Chuquisaca]] y [[Xunta Tuitiva|La Paz]] al mandu de [[Vicente Nieto]].<ref>[http://www.granaderos.com.ar/voluntarios_rei.htm Voluntarios del Rei. Montañeses pola causa d'España, na páxina Granaderos.com.] Consultáu per última vegada'l 10 de xunetu de 2010.</ref> N'años posteriores, estes tropes combatiríen na so mayor parte nes files [[Exércitu Realista n'América|realistes]].<ref name="Luqui">Julio Luqui-Lagleyze (2006). ''Pol rei, la Fe y la Patria.1810-1825'', Madrid, Coleición Adalid, 2006. ISBN 84-9781-222-0.</ref><ref>Mariano Torrente ''Historia de la revolución hispano-americana'', Tomu III, Impr. de L. Amarita, 1830, páx. 494.</ref> Magar la tropa yera numberosa, nun tenía otra esperiencia que les Invasiones Ingleses, y dende entós fueren adomaos por oficiales tan inespertos como los soldaos. Los primeros comandantes fueron oficiales de graduación inferior o civiles, puestos al mandu de les tropes por razones polítiques o pol so carisma personal, non pola so capacidá militar.<ref>Tuliu Halperín Donghi, ''Revolución y guerra; formación d'una élite dirixente na Arxentina criolla'', Bs. As. Ed. Sieglu XXI, 1979. ISBN 987-98701-9-0</ref> === Armamentu y téunica === Les teunoloxíes disponibles y les táctiques utilizaes polos exércitos seríen comunes tantu pa les fuercies independentistes como pa les realistes, y nun camudaríen enforma a lo llargo de toles campañes. Los exércitos de la dómina taben distribuyíos en trés armes: infantería, caballería y artillería. Nun había cuerpos de sofitu, que recién apaeceríen coles campañes de [[José de San Martín|San Martín]], anque sí xefes de la especialidá d'inxenieros. La [[infantería]] solía ser la más numberosa, armada de [[fusil]]es a chispa de avancarga y ánima llisa – bien lentos y complexos de cargar – y [[bayoneta|bayonetes]] pal combate cuerpu a cuerpu; los oficiales disponibles dende nun principiu teníen esperiencia nel manexu de tropes d'infantería, lo que faía los so usu preferible al de les otres armes.<ref name="Paz">[[José María Paz]], ''Memories póstumes''. Ed. Hyspamérica, Bs. As., 1988. ISBN 950-614-762-0</ref> La [[caballería]] yera pocu numberosa nun principiu, yá que fuera escasa nos reximientos llevantaos sobre la base de les milicies urbanes de Buenos Aires y a que los criollos refalgaben la caballería. El so usu eficaz, llindáu a operaciones de proteición de los lladrales de les formaciones d'infantería,<ref name="Paz"/> víase llindáu pola falta d'un entrenamientu fayadizu en maniobra y táctica, y en razón de que los criollos preferíen les carabines y consideraben a la [[llanza]] como una arma indíxena; lo cual —teniendo en cuenta les carauterístiques de les armes de fueu de la dómina— yera un claru error. Pero la recluta de milicies de caballería estenderíase rápido ente la población rural del interior y el so prestíu amontar a partir de la creación del [[Reximientu de Granaderos a caballu]], cuerpu de caballería especializáu en choques armaos a gran velocidá.<ref>Camilo Anschütz, ''Historia del Reximientu de Granaderos a caballu 1812-1826'', Ed. Alambra, Bs. As., 1826.</ref> A partir d'esi momentu, la superioridá de la caballería independentista caltener mientres el restu de la guerra, sofitada na habilidá de los sos caballeros. L'[[artillería]] de campaña remanaba pequeños cañones portátiles de [[bronce]] o [[cobre]],<ref group="n.">Principalmente en cañones de sitiu tamién s'utilizaron cañones de fierro y morteros, y en cañones de campaña usar d'estañu, especialmente ente los irregulares del Altu Perú.</ref> y riquía una importante loxística p'aprovila de bales y municiones, y pa tresportar les pieces desarmaes. Les pieces yeren allugaes dientro de les formaciones d'infantería, n'unu a tres grupos. La so oficialidá yera deficiente nun principiu, apenes suplantada por artilleros de marina treslladaos a tierra, pero darréu instaláronse escueles d'oficiales con gran preparación téunica.<ref name="Paz"/> Les fuercies auxiliares o irregulares yeren polo xeneral de caballería, armaes polo xeneral con llances improvisaes, [[boleadoras]], y dacuando con armes de fueu curtiu.<ref name="Matu">Sara Emilia Mata, ''Los gauchos de Güemes'', Ed. Suramericana, Bs. As., 2008. ISBN 978-950-07-2933-8</ref> Nel Altu Perú y nel Perú les fuercies irregulares yeren d'indíxenes d'a pies, armaos de [[macana|macanes]], garrotes y [[fonda|fondes]].<ref name="Munoz">Juan Ramón Muñoz Cabrera, ''La guerra de los quince años nel altu-perú, esto ye, fastos políticos i militares de Bolivia: Pa sirvir a la historia jeneral de la Independencia de Sud-américa'', Imprenta del Independiente, 1867.</ref> Los desplazamientos realizábense polo xeneral a llombu de [[Mula (animal)|mula]], sacante en zones montascoses, en que les mules yeren utilizaes puramente pa tresporte de carga, mientres los soldaos d'infantería colaben a cuerpu.<ref>[http://www.sanmartiniano.gov.ar/documento/documento056.php Juan A. Carrozzoni, ''Eses maraviyoses mules'', na páxina del Institutu Nacional Sanmartiniano.] Consultáu'l 16-7-2010.</ref> Les mules fueren el principal productu d'esportación de delles zones de les provincies dende la [[Quebrada de Humahuaca]] escontra'l sur,<ref>Vease la descripción del mercáu de mules de Salta en [[Concolorcorvo]], ''Lazarillo de ciegos caminantes'', Ed. Emecé, 1997, páx.85-99 y 102-113.</ref> pero la guerra detúvose esti tráficu y les mules fueron destinaes masivamente a los exércitos en campaña.<ref>María Sáenz Quesada, ''Los estancieros'', Ed. de Belgrano, Bs. As., 1980.</ref> Les téuniques de combate yeren xeneralmente bien simples: ataques fronteros col gruesu de la infantería, sofitaos pola artillería, mientres la caballería protexía los lladrales o intentaba arrodiar a les fuercies enemigues. Solamente les fuercies irregulares llevaben alantre operaciones tácticamente más imprevisibles, lo qu'esplica'l so notable ésitu.<ref name="Saenz">Jorge Sáenz, ''1817, Batalla del Valle de Lerma'', Mundu Editorial, Salta, 2007. ISBN 978-987-1196-33-3</ref> Mientres los trés primeros años de guerra, dambos bandos combatiríen so la [[bandera d'España]].<ref name="Bidondo1">Emilio Bidondo ''La espedición d'auxiliu a les provincies interiores (1810-1812)'', Ed. Círculu Militar, Bs. As., 1987. ISBN 950-9822-05-1</ref> === La revolución nel Interior === La circular del 27 de mayu foi unviada a toles ciudaes y villes del virreinatu. Les del interior de l'actual [[República Arxentina]] acataron a la Xunta, incluyíes [[ciudá de Mendoza|Mendoza]] y [[ciudá de Salta|Salta]], que los sos gobernantes coloniales desconocer;<ref name="Acevedo"/> l'únicu [[Cabildru colonial|cabildru]] que nun lo fixo foi'l de [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]], lo qu'obligaría a la Xunta a faese obedecer pola fuercia, empecipiando asina la Guerra de la Independencia. Les ciudaes del Altu Perú nun tuvieron oportunidá de pronunciase primero que'l so gobiernos facer en forma negativa. L'únicu casu d'una villa nel Altu Perú que reconoció tempranamente a la Xunta foi'l de [[Tarija]], qu'escoyó tamién el so diputáu.<ref group="n.">Una decisión real ordenara dixebrar Tarija de la [[Intendencia de Potosí]] ya incorporala a la [[Intendencia de Salta del Tucumán]], pero'l procesu nun se completara. Tarija foi la única villa qu'unvió al so diputáu, yá que darréu llindóse esa atribución a les ciudaes y villes d'españoles que fueren cabeceres de partíu.</ref><ref>Vease {{cita web |url=http://www.argentina-rree.com/3/3-004.htm |títulu=La Cuestión de Tarija |obra=Historia de les rellaciones esteriores arxentines |autor=Cisneros, Andrés y Escudé, Carlos }}</ref> La primer ciudá en recibir la circular foi [[Montevidéu]], el 31 de mayu.<ref>Oficiu de la Xunta al Cabildru de Montevidéu, de 27 de mayu de 1810, en [[Pablo Blanco Acevedo]], ''La Xunta de Mayu y el Cabildru de Montevidéu'' en ''Estudios Históricos'', Montevidéu, 1956, páx. 58-59.</ref> A otru día, un [[cabildru abiertu]] alcordó reconocer l'autoridá de la Xunta de Buenos Aires, anque aplazó la unviada del diputáu. Hores más tarde llegó a Montevidéu la noticia de qu'en [[Cádiz]] estableciérase'l [[Conseyu de Rexencia d'España ya Indies|Conseyu de Rexencia]], que gobernaría los Reinu hasta la lliberación del monarca cautivo [[Fernandu VII]].<ref name="Tabaré Melogno">Washington Reyes Abadie, Oscar H. Bruschera y [[Tabaré Melogno]], ''El Ciclu Artiguista'', Ed. Gordón, Montevidéu, 1975.</ref> El [[Cabildru de Montevidéu]], primíu poles tropes esplegaes pol comandante del [[Apostadero]] [[José María Salazar]], resolvió acatar la so autoridá y desconocer a la Xunta de Buenos Aires hasta tantu ésta nun reconociera al Conseyu de Rexencia.<ref name="Tabaré Melogno" /> Tres una infructuosa xestión del secretariu [[Juan José Paso]] en Montevidéu,<ref name="Scenna1"/> la Xunta declaró les hostilidaes contra los realistes de Montevidéu, que'l so cabildru tamién rompió rellaciones con Buenos Aires el 15 de xunu.<ref name="Carranza">[[Ángel Justiniano Carranza]], ''Campañes Navales de la República Arxentina'', Volume I - Tomos 1 y 2, Secretaría d'Estáu de Marina, 1962.</ref> Montevidéu resultaba una seria amenaza pa Buenos Aires: anque la rellación de fuercies militares de tierra yera favorable a los revolucionarios de Buenos Aires, ellí topábense acantonaos la mayoría de los veteranos del virreinatu. Ente les milicies que guarníen Montevidéu topábense'l Reximientu de Voluntarios del Río de la Plata, el Reximientu de Cazadores d'Infantería Llixera y el 1° Escuadrón de Húsares, toos ellos creaos en Buenos Aires. Empobinaos por [[Prudencio Murguiondo]], subleváronse'l 12 de xunetu y esixeron la destitución del comandante naval de la ciudá, pero'l movimientu foi esbaratáu pol gobernador [[Joaquín de Soria]].<ref name="Carranza"/> Sicasí, la rellación de fuercies navales yera abismalmente favorable a Montevidéu: los pocos buques de guerra surtos en Buenos Aires fueren autorizaos a retirase a Montevidéu metanes les negociaciones con esa ciudá y la mayoría de los oficiales xuntara al Conseyu de Rexencia: la Xunta nun tenía fuercia naval dalguna. El dominiu del estuariu dexaría a Montevidéu eventualmente bloquiar a la capital revolucionaria y el control d'un puertu d'agües fondes aseguraría los suministru de les sos fuercies y sería el destín seguru de cualquier espedición realista.<ref name="Carranza"/> Otru casu especial foi'l d'[[Asunción]], capital del Paraguay, que recibió con ofiendo al unviáu de la Xunta, el coronel [[José de Espínola y Peña]], que tenía mala fama nesa provincia. Puesto que el gobernador recibiera la noticia de la instalación del Conseyu de Rexencia –y de la so xura en Montevidéu– el 24 de xunetu axuntó una asamblea provincial.<ref group="n.">El términu escoyíu por Velasco pa referise a esta xunta foi ''"Congresu"''; vease El Paraguayu Independiente, tomu I, páx. 4, y el Rexistru Nacional de la República Arxentina, tomu I, páx. 56.<br />Na acta del cabildru utilizó la pallabra ''"Asamblea"''; vease Du Graty, ''La République du Paraguay'', páx. 64.<br />Nes sos actes, el cuerpu aconceyáu llamar a sí mesmu ''"Xunta"'' y ''"Asamblea"'' alternativamente.<br />Dellos historiadores destaquen la representación estamental na Xunta, polo que prefieren llamala ''"cabildru abiertu"''; vease Juan José Soler, ''Introducción a dereches paraguayu'', 1954, páx. 254.</ref> que xuró obediencia al Conseyu de Rexencia y refugó el movimientu revolucionariu de Buenos Aires, anque calteniendo rellaciones amistoses cola Xunta de Buenos Aires.<ref name="Acevedo"/> Espínola y Peña tornó a Buenos Aires convencíu de qu'esistía un poderosu focu revolucionariu n'Asunción, y de que bastaría una espedición revolucionaria de 200 homes pa sofitalo y xunir al Paraguay col restu del antiguu virreinatu.<ref name="Belgrano">[[Manuel Belgrano]], ''Autobiografía'', Carlos Pérez Editor, Bs. As., 1968.</ref> ==== Contrarrevolución en Córdoba ==== {{AP|Contrarrevolución de Córdoba}} [[Ficheru:Santiago de Liniers.jpg|thumb|185px|[[Santiago de Liniers]] enfrentó a la [[Revolución de Mayo|Revolución]] en [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]].]] El mesmu día de la instalación de la Primer Xunta, el derrocáu virréi Cisneros unvió un mensaxe secretu al so antecesor, [[Santiago de Liniers]], que se topaba en Córdoba, en que-y encargaba la direición de la resistencia contra la Revolución.<ref>Bernardo Frías, ''Historia del Xeneral Güemes y de la provincia de Salta, esto ye de la Independencia Arxentina'', Estudiu Tipográficu de "El Cívicu", 1907, páx. 22 y 23.</ref> En delles xuntes en casa del gobernador [[Juan Gutiérrez de la Concha]] atopar ente otros — l'ex virréi Liniers, l'[[obispu]] [[Rodrigo de Orellana]] y el [[deán]] de la catedral [[Gregorio Funes]], que xuntaba a la Xunta.<ref name="Bischoff">Efraín Bischoff, ''Historia de Córdoba'', Ed. Plus ultra, Bs. As., 1989, páx.147-148. ISBN 950-21-0106-5</ref> Ellí enteráronse del mensaxe de Cisneros y de la circular de la Xunta qu'esixía al gobernador y al cabildru cordobés el so acatamientu a la mesma.<ref name="Bischoff"/> Primero que se tomara dalguna decisión — el 14 de xunu — saber de la instalación del Conseyu de Rexencia. Liniers decidir pol desconocimientu de la Xunta, y xunto a los sos compañeros, sacante'l Deán Funes, decidieron refugar l'autoridá de la Xunta y preparar pa la resistencia. El 20 de xunu, el Cabildru, cola presencia del gobernador xuró fidelidá al Conseyu de Rexencia.<ref>José María Rosa, ''Historia Arxentina'', tomu II, Buenos Aires, J.C. Granda, 1965, páx. 237-239</ref> El mesmu día 20, en Buenos Aires, l'ex virréi Cisneros y los oidores de la [[Real Audiencia de Buenos Aires|Real Audiencia]] fueron arrestaos y embarcaos escontra les [[islles Canaries]], por xurar de callao al Conseyu de Rexencia y haber promovíu la contrarrevolución en Córdoba.<ref>[http://avizora.com/atayo/colaboradores/testos_alberto_lapolla/0016_invasion_revolucion_4.htm Castelli y Moreno. L'alma de la Revolución, por Alberto Lapolla, n'Atayu, periodismu pa pensar.] Consultáu per última vegada'l 10 de xunetu de 2010.</ref> Liniers y Gutiérrez de la Concha apuntaron milicies urbanes y milicianos reclutados na campaña pol coronel [[Santiago Allende]]. D'alcuerdu al Reglamentu de milicies de [[1801]], esistía en Córdoba'l '''Reximientu de Voluntarios de Caballería de Córdoba''', con un total teóricu de 1.200 places. Los preparativos llegaron a trate bien avanzaos, y axuntáronse 1.500 homes y 14 cañones.<ref group="n.">Bidondo afirma que aportaron a 3.000 homes, pero que l'exércitu taba mináu dende la so formación pola deserción.</ref><ref>Bidondo, ''La espedición d'auxiliu a les provincies interiores (1810-1812)'', páx. 242.</ref> A fines de xunetu, el gobernador de Córdoba reconoció la incorporación d'esa provincia al [[Virreinatu de Perú]] anunciada pol so virréi [[José Fernando de Abascal]], ente que'l cabildru cordobés poner so la xurisdicción de la [[Real Audiencia de Charcas]].<ref>José Luis Busaniche, ''Historia arxentina'', Ed. Taurus, Bs. As., 2005, páx. 318. ISBN 987-04-0078-7</ref><ref>Vicente D. Sierra, ''Historia de l'Arxentina'', tomu 5, ''Los primeros Gobiernos Patrios (1810-1813),'' Ed. Garriga, Bs. As., 1973, páx. 173.</ref> El 13 de xunu, la [[ciudá de Mendoza]] recibió la circular del 27 de mayu, casi coles mesmes que llegaba una comunicación de Gutiérrez de la Concha solicitando'l desconocimientu de la Xunta y l'unvíu de tropes a Córdoba, so que la so dependencia topar Mendoza. Un cabildru abiertu reconoció l'autoridá de la Xunta y escoyó un diputáu pa unviar a Buenos Aires, y simultáneamente decidió reemplazar al Subdelegáu de Real Facienda y comandante d'armes, [[Faustino Ansay]]; ésti aceptó los fechos y apurrió una parte de les armes nel so poder el día 28, pero esa mesma nueche dirixó un llevantamientu, tomando'l cuartel y axuntando más de 200 soldaos. Tres díes más tarde, faltu de sofitu, depunxo la so actitú y reconoció a la Xunta. Díes dempués, Gutiérrez de la Concha volvió reclamar armes y tropes, pero contestóse-y negativamente. El comandante Ansay foi destituyíu del so cargu y unviáu prisioneru a Buenos Aires.<ref>[http://archivo.losandes.com.ar/notas/2010/5/18/bicentenariu-490613.asp Carlos Campana, ''Trés españoles lideraron una rebelión contra la Primer Xunta en Mendoza'', en Diario Los Andes del 18 de mayu de 2010.] Consultáu'l 27 d'ochobre de 2014.</ref> Nes otres ciudaes y villes de la [[Intendencia de Córdoba del Tucumán]], les autoridaes bazcuyaron sobre la posición a tomar: en [[San Juan (capital)|San Juan]], el cabildru esperó hasta conocer la decisión de les demás ciudaes, y solo el 7 de xunetu decidió reconocer a la Xunta y escoyer un diputáu, anque calteniendo la reconocencia de les autoridaes de Córdoba.<ref>[http://www.fundacionbataller.org/articulo.php?id=16302 ''La Revolución de Mayu en San Juan'', n'Enciclopedia Visual Fundación Bataller.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141027141637/http://www.fundacionbataller.org/articulo.php?id=16302 |date=2014-10-27 }} Consultáu'l 12 de xunu de 2010.</ref> A principios d'agostu, esa decisión foi acatada y asonsañada nes villes de [[San José de Jáchal]] y [[Villa San Agustín|San Agustín de Valle Fértil]].<ref>[http://www.diariolibre.info/seiciones/noticies/nota.php?id=361 ''San Juan: Historia Política Institucional (1810-1825)'', por Daniel Illanes, en Diariolibre.info.] Consultáu en mayu de 2010.</ref> El 18 de setiembre fueron unviaos 111 milicianos sanjuaninos pa la Espedición Auxiliar, y darréu otros 100 homes,<ref>Horacio Videla, ''Historia de San Juan'', Tomu III, ''Dómina Patria''.</ref> que se dirixeron a Buenos Aires. Tamién el cabildru de [[La Rioxa (Capital)|La Rioxa]] evitó pronunciase a favor de la Xunta hasta'l 1ᵘ de setiembre, cuando foi escoyíu diputáu [[Francisco Antonio Ortiz de Ocampo]], comandante nesi momentu del acabante formar [[Exércitu del Norte (Provincies Xuníes del Río de la Plata)|Exércitu del Norte]] y a quien la Xunta ordenó que permaneciera nesi puestu.<ref name="Acevedo"/> La esceición foi la ciudá de [[San Luis (capital)|San Luis]], que reconoció a la Xunta apenes llegada la noticia de la so formación, y que se negó a opone-y la resistencia ordenada pol gobernador Gutiérrez de la Concha. Ante'l pidíu de tropes fechu pola Xunta, San Luis contribuyó con 400 soldaos que colaron a Salta.<ref>[https://web.archive.org/web/20130729080212/http://www.grupopayne.com.ar/archivo/06/0606/060614/2-lp.php Xunu de 1810: otra muestra del sacrificiu puntano por xestar una nación, por Gabriel Casari, n'El Diariu de la República.] Consultáu per última vegada'l 10 de xunetu de 2010.</ref> === Espedición d'Auxiliu a les Provincies Interiores === {{AP|Formación del Exércitu del Norte}} La organización del exércitu que tenía de colar al interior foi encargada al vocal [[Juan José Castelli]], quien axuntó 1.150 homes provenientes de los reximientos d'infantería y caballería, tantu de les tropes milicianes como de los veteranos.<ref>''Archivu xeneral de la República Arxentina'', publicación empobinada por Adolfo P. Carranza, Publicáu por G. Kraft, 1894, páx. 78 y 79.</ref> L'artillería taba compuesta de 4 pieces volantes y 2 obuses. La fuercia diba regularmente uniformada, con abondoses municiones y bon armamentu, y col sueldu pagu antemanadamente, gracies a un emprestu llográu del comerciu pol vocal [[Juan Larrea (políticu)|Juan Larrea]].<ref name="Groussac">[[Paul Groussac]], ''Santiago de Liniers, Conde de Buenos Aires, 1753-1810'', Ed. Sopena, 1907.</ref> El 14 de xunu, la Xunta nomó comandante del Exércitu al coronel de Arribeños [[Francisco Ortiz de Ocampo]], escoyíu pa la misión por ser natural de les provincies del interior y pola so conocencia del centru y norte arxentín, adquiríu mientres los sos viaxes como comerciante.<ref>Frías, ''Historia del Xeneral Güemes'', páx. 7 y 8.</ref> Acompañar como "mayor xeneral" el teniente coronel [[Antonio González Balcarce]]. A semeyanza de los exércitos de la [[Revolución francesa]], taba acompañáu por [[Hipólito Vieytes]] como comisionado de la Xunta, y por [[Feliciano Antonio Chiclana]] como auditor de guerra. El mandu militar taba suxetu al políticu y ésti a la Xunta al traviés de la Secretaría de Guerra, qu'ocupaba [[Mariano Moreno]]. Toos esti xefes militares y políticos formaben una ''"Xunta de Comisión"'' que por mayoría tenía de tomar les resoluciones, y que'l so secretariu yera [[Vicente López y Planes]].<ref name="Groussac"/><ref>"Instrucciones que tendrá de reparar el Comandante Xeneral de la Espedición d'auxilios á les Provincies interiores."</ref> El 27 de xunu, Moreno publicó en ''[[Gazeta de Bonos Ayres|La Gazeta]]'' un [[ultimátum]] a los contrarrevolucionarios: ''"La Xunta cuenta con recursos efeutivos pa faer entrar nos sos deberes a los rabeliscos que pretenden la división d'estos pueblos, que ye güei día tan peligrosa: va escorrer y va faer castigu exemplar que escarmiente y aterre a los malvaos."''<ref>Mariano Moreno, en ''La Gazeta'', 27 de xunu de 1810.</ref> [[Ficheru:Antonio González Balcarce.jpg|thumb|185px|El coronel [[Antonio González Balcarce|Balcarce]] prindó a [[Santiago de Liniers|Liniers]] y más tarde comandó l'[[Exércitu del Norte (Provincies Xuníes del Río de la Plata)|Exércitu del Norte]].]] Una vegada instruyíu l'exércitu, partió escontra'l norte'l 7 de xunetu.<ref>Carlos Calvo, ''[https://books.google.com.ar/books?id=ATECAAAAYAAJ Añales históricos de la Revolución de l'América Llatina]'', Tomu I, A. Durand, 1864, [https://books.google.com.ar/books?id=ATECAAAAYAAJ&printsec=frontcover&pg=PA149 p. 149].</ref> A otru día, la Xunta ordenó que los que s'opunxeren a la revolución fueren unviaos a Buenos Aires a midida que fueren prindaos, pero'l 28 de xunetu ordenó {{cita|" ... que sían arcabuceados Santiago Liniers, l'Obispu Orellana, l'intendente de Córdoba Gutiérrez de la Concha, el coronel de milicies Allende, l'oficial real Moreno y Dn. Victoriano Rodríguez a la que toos y cada unu d'ellos sían pillaos. Sían cualos fueren les circunstancies executará esta resolución ensin dar llugar a demorances que pudieren promover ruegos y rellaciones capaces de comprometer el cumplimientu d'esta orde."<ref name="Bidondo1"/>}} González Balcarce adelantrar con 75 homes en persecución del pequeñu exércitu realista, que se retiraba escontra'l norte.<ref name="Bidondo1"/> Les tropes realistes desertaron en masa, polo que los sos xefes siguieron el so camín con una escolta escasa, hasta ser prindaos per separáu los díes 6 y 7 d'agostu y llevaos a Córdoba.<ref name="Groussac"/> El 10 d'agostu llegó'l gruesu del Exércitu a la ciudá de Córdoba, y el cabildru cordobés reconoció a la Xunta y al nuevu gobernador, [[Juan Martín de Pueyrredón]]. El 17 d'agostu, un cabildru abiertu escoyó diputáu al Deán Funes.<ref>Archivu xeneral de la República Arxentina, Archivu Xeneral de la Nación (Arxentina), páx. 174</ref> Ortiz de Ocampo ordenó la execución de Liniers, Gutiérrez de la Concha, Orellana y los sos compañeros, pero suspender darréu por presión d'una comisión de notables cordobeses — de la cual formaba parte'l Deán Funes — y unviar prisioneros escontra Buenos Aires.<ref name="Bidondo1"/> Los miembros de la Xunta, sollertaos pola desobediencia, resolvieron executar ensin demoranza a los prisioneros, misión pa la cual foi destacáu'l vocal Castelli, acompañáu por [[Nicolás Rodríguez Peña]] como'l so secretariu y por un destacamentu de 50 soldaos al mandu de [[Domingo French]]. Atoparon a los prisioneros el [[26 d'agostu]] cerca de la posta de Cabeza de Tigre, nel sureste de Córdoba, dende onde l'oficial [[Juan Ramón Balcarce]] conducir escontra'l cercanu ''Monte de los Papagayos''; ellí fueron fusilaos Liniers, Gutiérrez de la Concha, Allende, [[Victorino Rodríguez (funcionariu)|Victorino Rodríguez]], y [[Joaquín Moreno]].<ref name="Groussac"/> L'obispu Orellana foi unviáu presu a [[Luján]].<ref>Américo Tonda, ''L'obispu Orellana y la revolución'', Xunta Provincial d'Historia de Córdoba, Córdoba, 1981.</ref> Castelli tornó de momentu a Buenos Aires, onde recibió les instrucciones secretes pa comandar el proyeutu revolucionariu nel Altu Perú.<ref name="Bidondo1"/> Moreno emitió una violenta proclama cola que xustificaba'l fusilamiento del héroe de les Invasiones Ingleses.<ref>Manifiestu de la Xunta del 9 de setiembre de 1810, cit. por Gustavo Varela.</ref> Por orde de la Xunta, González Balcarce reemplazó a Ortiz de Ocampo al mandu de les tropes de vanguardia — anque ésti siguió como xefe nominal — con [[Juan José Viamonte]] como segundu xefe. En sustitución de Vieytes, Castelli ocupó'l cargu de delegáu y [[Bernardo de Monteagudo]] el d'auditor. French y Rodríguez Peña integraben tamién el nuevu comité políticu. Depués l'exércitu siguió la marcha en direición a [[Santiago del Estero (capital)|Santiago del Estero]], onde Ortiz de Ocampo quedó axuntando tropes mientres González Balcarce siguió la so meyora escontra Salta.<ref name="Bidondo1"/> Castelli partió dende Buenos Aires el 22 de setiembre, como representante de la Xunta ante l'exércitu, los gobiernos y pueblos del interior, revistíu de toles facultaes y distinciones de que gociaba la mesma Xunta; esperábase asina evitar nueves desobediencias.<ref name="Bidondo1"/> === La Revolución nel Altu Perú === {{AP|Revolución de Cochabamba (1810)}} [[Ficheru:Pedro Díaz - José Fernando de Abascal.jpg|thumb|185px|El virréi [[José Fernando de Abascal]] con banda de la [[Orde de Carlos III]].]] El presidente de la Real Audiencia de Charcas, [[Vicente Nieto]], recibiera la noticia de la Revolución de Mayu a fines de xunu. Previendo que les fuercies pertenecientes al [[Reximientu de Patricios]] que traxera de Buenos Aires pronunciárense a favor de la mesma, desarmar, destituyendo a los oficiales y mandando a los soldaos sorteaos pol métodu del [[diezmu]] a trabayar al carcavón de Potosí.<ref>Ignacio Núñez, ''Noticies históriques de la República Arxentina'', en Biblioteca de Mayu, páx. 404.</ref> El 13 de xunetu de 1810, a pidíu de les autoridaes de les intendencies respeutives, el virréi [[José Fernando de Abascal]] decretó la reincorporación provisional de les intendencies de [[Intendencia de Chuquisaca|Charcas]], [[Intendencia de Potosí|Potosí]], [[Intendencia de La Paz|La Paz]] y Córdoba al [[Virreinatu de Perú]].<ref name="Siles">Jorge Siles Salinas, ''La independencia de Bolivia'', Editorial MAPFRE, 1992.</ref> Esclariando'l virréi nel decretu d'anexón que la faía: ''hasta que se restableza nel so llexítimu mandu'l Escelentísimu Señor Virey de Bonos-Ayres, y demás autoridaes llegalmente constituyíes'', pos solo l'autoridá real podía desmembrar el territoriu definitivamente del virreinatu de Buenos Aires.<ref>Historia d'España nos sos documentos: sieglu XIX, Volume 5, páx. 80. Historia. Serie Mayu Series. Historia (Cátedra).: Serie mayor. Autor: Fernando Díaz-Plaja. Editor: Fernando Díaz-Plaja. Compilado por Fernando Díaz-Plaja. Editor: Cátedra, 1983. ISBN 8437603900, 9788437603902</ref><ref>Documentos pa la historia arxentina, Volúmenes 39-41, páx. 182. Autor: Universidá de Buenos Aires. Institutu d'Investigaciones Históriques. Publicáu en 1965</ref> El mesmu día Abascal nomó ''Xeneral en Xefe del Exércitu Espedicionariu del Altu Perú'', con orde de coordinar les sos aiciones coles autoridaes d'esa rexón, al presidente provisional de la [[Real Audiencia del Cuzco]], [[José Manuel de Goyeneche]], qu'asitió'l so campamentu sobre'l [[ríu Desaguadero (Titicaca)|ríu Desaguadero]].<ref name="Bidondo1"/> Nieto unvió al mayor xeneral [[José de Córdoba y Rojas]] a ocupar el pueblu estratéxicu de [[Santiago de Cotagaita]] con tropes de Chuquisaca y Potosí al mandu del coronel [[Indalecio González de Socasa]]. La posición foi fortificada con fosos y trincheres n'espera de la llegada de los refuerzos solicitaos al virréi de Perú.<ref name="Bidondo1"/> N'abril de 1810 fuera movilizáu escontra la villa d'[[Oruro]] un batallón de 300 milicianos comandados pol coronel [[Francisco del Rivero]], secundáu por [[Esteban Arze]], col fin d'entartallar una revuelta local rellacionada coles revoluciones altoperuanas del añu anterior. Estes fuercies, que nun llegaren a combatir, recibieron orde de xunise al exércitu de Córdoba y Rojas en [[Tupiza]]. Pero Rivero dirixir a Cochabamba, entrando a la ciudá'l 14 de setiembre y empecipiando la [[Revolución de Cochabamba (1810)|Revolución de Cochabamba]]: arrestó y derrocó al gobernador y xuntó a la Xunta de Buenos Aires ensin derramamiento de sangre, siendo él mesmu proclamáu "Gobernador Intendente, Presidente y Capitán Xeneral de la Provincia".<ref name="Arze">{{cita web |url=http://www.bolivia.com/noticias/autonoticias/DetalleNoticia28776.asp |títulu=Esteban Arze encabezó la revolución de setiembre, en Bolivia.com, del 14 de setiembre de 2005. |fechaaccesu=1 d'abril de 2017 }}</ref> N'agostu, el [[capellán]] [[José Andrés de Salvatierra]] lideró un movimientu nel Fuerte de Membiray y el 24 de setiembre tomó la ciudá de [[Santa Cruz de la Sierra]]. Ellí, un cabildru abiertu formó una "Xunta Provisional", liderada por [[Antonio Vicente Seoane]], el coronel [[Antonio Suárez (militar)|Antonio Suárez]], José Andrés de Salvatierra, [[Juan Manuel Lemoine]] y l'unviáu de la Xunta de Buenos Aires, [[Eustaquio Moldes]].<ref name="Siles"/> El 6 d'ochobre produció'l pronunciamientu de Oruro, que xuntó a la Xunta de Buenos Aires. Una efímera resistencia foi rápido entartallada por fuercies llegaes dende Cochabamba al mandu d'Esteban Arze.<ref name="Arze"/> ==== Unificación revolucionaria del Altu Perú ==== {{AP|Combate de Cotagaita|Batalla de Suipacha|Batalla d'Arume}} N'ochobre de 1810, la vanguardia del Exércitu del Norte empecipió la so marcha escontra l'Altu Perú al traviés de la [[quebrada de Humahuaca]]. A partir del pobláu de [[Departamentu de Cochinoca|Cámbaros]], les fuercies de vanguardia repararon fuercies realistes que se retiraben a midida que avanzaba la vanguardia independentista. En deteniéndose de volao en [[Yavi]], onde incorporó los 200 milicianos de [[Tarija]] — que mandara a buscar col capitán [[Martín Miguel de Güemes]]<ref>Frías, ''Historia del Xeneral Güemes'', páx.105.</ref> — y unes poques municiones, y ensin esperar la incorporación del gruesu del exércitu, González Balcarce empecipió la meyora escontra'l norte con 400 homes y dos cañones. Los realistes abandonaron [[Tupiza]] y replegáronse a [[Santiago de Cotagaita]]. El 27 d'ochobre, nel [[Combate de Cotagaita]], González Balcarce fracasó n'ocupar les posiciones realistes por cuenta de la so escasa artillería y la superioridá numbérica de los españoles.<ref>Pablo Camogli, ''Batalles pola llibertá. Tolos combates de la Guerra de la Independencia'', Ed. Aguilar, 2005, páx. 189-190. ISBN 987-04-0105-8</ref> Les tropes espedicionaries tornaron a Tupiza ensin ser escorríes. Una selmana más tarde, los realistes al mandu de Córdoba avanzaron escontra'l sur. Balcarce esperar a 25&nbsp;km de Tupiza, en [[Suipacha (Bolivia)|Suipacha]], frente al ríu del mesmu nome, onde recibió un refuerzu proveniente de [[San Salvador de Jujuy|Jujuy]] con dos pieces d'artillería y abondoses municiones. Córdoba asitiar nel pueblu de [[Nazarenu (Bolivia)|Nazarenu]], del otru llau del ríu. El 7 de payares, na [[Batalla de Suipacha]] enfrentáronse 800 realistes con 4 cañones contra 600 independentistes con 2 cañones. González Balcarce atraxo a les tropes realistes afalándoles a cruciar el ríu con una fuga asonsañada; na oriella sur fueron sorpresivamente atacaos de lladral pola infantería y l'artillería que taben ocultes ente los cuetos, ente que la caballería que n'apariencia fuxía dio vuelta pa enfrentalos. Los realistes dar a la fuga, refundiando armes, artillería y municiones, desbandándose por completu.<ref>Sierra, ''Historia de l'Arxentina'', tomu 5.</ref> Magar dellos historiadores afirmaron que l'aición foi méritu del capitán Güemes, qu'habría comandado la operación de retirada y contraataque,<ref>Frías, ''Historia del Xeneral Güemes'', páx. 116.</ref> el mesmu nun foi mentáu nel parte de la batalla y más tarde Castelli unviar de regresu a Salta. La versión tradicional en [[Bolivia]] asigna'l principal méritu a les milicies tarijeñas.<ref name="Floren">{{cita publicación |autor=Sanabria G., Floren |títulu=La batalla de Suipacha (Versión Boliviana) |periódicu=El Diariu |fecha=7 de payares de 2003 |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2014 |ubicación=Bolivia }}</ref> La resultancia de Suipacha tuvo un fuerte efeutu moral, y el 10 de payares la ciudá de [[Potosí]] deponía al gobernador [[Francisco de Paula Sanz]] y creaba una xunta de gobiernu provincial.<ref name="Floren"/> Goyeneche unviara una división al mandu de [[Juan Ramírez Orozco]] a entartallar la revolución, pero ésti namái llegó hasta [[Viacha]], onde s'estremaben los caminos a Oruro y [[La Paz]]. Dende ellí unvió escontra Oruro a unos 800 infantes veteranos y dos pieces d'artillería al mandu del coronel [[Fermín Piérola]], que foi atacáu por sorpresa y derrotáu por Arze el 14 de payares na [[Batalla d'Arume]], perdiendo la metá de les sos fuercies. Piérola y Ramírez Orozco retirar escontra'l Desaguadero. Pela so parte, Rivero espachó dos divisiones dende Cochabamba: una d'elles ocupó'l 13 de payares Chuquisaca, onde un cabildru abiertu reconoció l'autoridá de la Xunta de Buenos Aires, declarando nula la so adhesión al Virreinatu de Perú. La otra división entró'l 19 de payares en La Paz, onde l'intendente [[Domingo Tristán y Moscoso]] plegar a la revolución y un congresu del pueblu aceptó por unanimidá l'autoridá de la Xunta de Buenos Aires.<ref name="Munoz"/> Tol Altu Perú quedaba aseguráu pa la Revolución. A fines de payares, Ramírez Orozco incorporar a les fuercies de Goyeneche. Na so división tamién viaxaba l'obispu de La Paz, Lasanta, condergáu a muerte pola Primer Xunta.<ref name="Siles"/> El 21 de payares, la Xunta creó'l Reximientu Nᵘ7 d'Infantería de Cochabamba, que'l so xefe yera Francisco del Rivero, que foi xubíu a xeneral en xineru siguiente.<ref>Eufronio Viscarra, ''Apuntes pa la historia de Cochabamba'', 1882.</ref> Castelli fíxose cargu del mandu políticu nel Altu Perú; nomó gobernador de Potosí a [[Feliciano Antonio Chiclana]] y de Chuquisaca a Juan Martín de Pueyrredón.<ref name="Siles"/> Cumpliendo órdenes de Buenos Aires, y como castigu pola represión de [[1809]] nes rebeliones de Chuquisaca y La Paz, fueron executaos los xefes realistes Córdoba, Sanz y Nieto.<ref name="Roca">José Luis Roca, ''Nin con Lima nin con Buenos Aires: la formación d'un estáu nacional en Charcas'', Volume 248 de ''Travaux de l'Institut français d'études andines'', Plural Editores, La Paz, Bolivia, 2007. ISBN 99954-1-076-1</ref> {{VT|Incorporación de la Intendencia de Potosí a les Provincies Xuníes del Río de la Plata}} === Espedición al Paraguay === {{AP|Refugu del Paraguay a la Xunta de Buenos Aires|Espedición de Belgrano al Paraguay}} Como respuesta a xurar del Conseyu de Rexencia per parte del gobiernu d'[[Asunción]], la Xunta de Buenos Aires cortó les comunicaciones fluviales de Montevidéu col Paraguay al traviés del [[ríu Paraná]], y les autoridaes de la [[ciudá de Corrientes]] detuvieron delles embarcaciones que se dirixíen a Asunción.<ref name="Castello">Antonio Emilio Castello, ''Historia de Corrientes'', Ed. Plus ultra, Bs. As., 1991. ISBN 950-21-0619-9</ref> El gobernador [[Bernardo de Velasco]] detuvo en setiembre de 1810 a dellos ciudadanos del partíu revolucionariu y unviar al [[Fuerte Borbón]]. Fuercies [[Exércitu Realista n'América|realistes]] paraguayas, con Velasco al frente, incursionaron en territoriu de les [[Gobernación de les Misiones Guaranís|Misiones]] en busca d'armes.<ref>Víctor N. Vasconsellos, ''Lleiciones d'Historia Paraguaya'', Ed. del autor, Asunción, 1974, páx. 117.</ref> ==== Marcha escontra la provincia del Paraguay ==== [[Ficheru:Manuel Belgrano.JPG|thumb|185px| [[Manuel Belgrano]] comandó la [[Espedición de Belgrano al Paraguay|Espedición militar al Paraguay]] y darréu l'[[Exércitu del Norte (Provincies Xuníes del Río de la Plata)|Exércitu del Norte]].]] El 4 de setiembre, la Xunta nomó al vocal [[Manuel Belgrano]] comandante de les fuercies que teníen d'operar na [[Banda Oriental]] contra los realistes de Montevidéu. L'exércitu con que cuntaba yera por demás exiguo: 250 homes, estrayíos de diversos cuerpos militares de Buenos Aires, con 6 cañones.<ref>Ignacio Núñez, ''Noticies históriques de la República Arxentina: Obra póstuma'', 2ª edición, editada por Julio Núñez y publicada por Guillermo Kraft, 1898, páx. 173.</ref> Cuando la noticia del ataque a Misiones llegó a Buenos Aires, la Xunta decidió esviar la pequeña división de Belgrano escontra'l Paraguay, otorgándo-y el mandu militar y políticu de les provincies de la mariña fluvial. Belgrano partió'l 26 de setiembre.<ref name="Belgrano"/> En [[San Nicolás de los Regueros]] incorporó unos 357 homes de caballería pertenecientes a los [[Fariñonos (Arxentina)|Fariñonos]],<ref>Ente ellos figuraba'l dempués xeneral y caudiellu [[Estanislao López]]. Jorge Newton, ''Estanislao López, el Patriarca de la Confederación'', Ed. Plus ultra, Bs. As., 1972.</ref> a los que sumó otros 200 homes en [[Santa Fe (capital)|Santa Fe]].<ref>Manuel María Cervera, ''Historia de la ciudá y provincia de Santa Fe, 1573-1853'', Ed. La Unión, 1907, páx. 280.</ref> El 1 d'ochobre, una flotilla paraguaya atacó Corrientes y rescató los buques paraguayos prindaos; siguió incursionando na zona mientres delles selmanes, apoderándose tamién de la [[Fuerte de Curupayty|Guardia de Curupayty]], que Corrientes caltenía nel actual [[Departamentu de Ñeembucú]].<ref name="Castello"/> En cruciando'l Paraná, el pequeñu exércitu siguió aumentando les sos fuercies con tropes voluntaries aconceyaes pol comandante militar d'[[Entre Ríos]], [[José Miguel Díaz Vélez]], y unos 200 homes del [[Reximientu de Patricios]], mandaos por [[Gregorio Perdriel]]. A fines d'ochobre, entamaes les sos fuercies en 4 divisiones,<ref>Secretaría Xeneral d'Exércitu, ''Semblanza histórica del Exércitu Arxentín'', Buenos Aires, 1981, páx. 29 y 30.</ref><ref>''Les nueses banderes: vexiloloxía arxentina'', páx. 50. Publicáu por Editorial Dunken. ISBN 987-02-1809-1</ref> y llevando al paraguayu [[José Machain]] como sarxentu mayor, l'exércitu avanzó escontra'l norte pel centru d'Entre Ríos, evitando cruciar cursos d'agua. El 6 de payares, una escuadrilla con 300 realistes al mandu de [[Juan Ángel Michelena]] ocupó [[Concepción del Uruguay]]; les milicies d'esa villa, comandadas por [[Diego González Balcarce]], incorporar al exércitu de Belgrano.<ref name="Belgrano"/> N'Asunción, el gobernador español Velasco ordenó ocupar con milicies de la [[Pilar (Paraguay)|Villa del Pilar]] los pasos sobre'l [[ríu Paraná]], mientres entamaba cerca de la capital un exércitu d'ente 6000 y 7000 homes.<ref>Na so Autobiografía, Belgrano menta 12&nbsp;000 paraguayos na batalla de Paraguarí.</ref> Pela so parte, Belgrano ordenó al teniente de gobernador de Corrientes, [[Elías Galván]], asitiar 300 milicianos en Paso del Rey actual [[Pasu de la Patria]] — pa faer creer al enemigu que se dirixía hacia pa ellí.<ref name="Belgrano"/> Al llegar frente a la [[isla Apipé Grande]], Belgrano proclamó la llibertá, propiedá y seguridá de los indíxenes de los pueblos de Misiones.<ref>[[Bartolomé Mitre]], ''Historia de Belgrano'', publicáu por Llibrería de la Victoria, 1859, páx. 269-270.</ref> Dende ellí siguió escontra [[Candelaria (Misiones)|Santa María de la Candelaria]], dende onde dirixó un oficiu al gobernador Velasco, al Cabildru y al obispu, pidiéndo-yos un alcuerdu pa evitar el derramamiento de sangre, convidándolos al sometimientu a la Xunta y l'unvíu d'un diputáu.<ref>{{cita llibru |autor=Institutu Belgraniano Central |títulu=Documentos pa la Historia del Xeneral don Manuel Belgrano |volume=Tomo III, Volume 1, 1792-1811 |añu=1982 |editorial=Institutu Nacional Belgraniano |páxines=340-342 }}</ref> El mensaxe foi lleváu pol capitán [[Ignacio Warnes]], pero ésti foi prindáu pol xefe d'un destacamentu paraguayu de 500 homes apostáu na marxe opuesta del ríu.<ref name="Belgrano"/> El 19 d'avientu Belgrano crució col gruesu del exércitu revolucionariu'l ríu Paraná y atacó la posición fortificada de [[combate de Campichuelo|Campichuelo]], d'onde los realistes retirar tres un curtiu intercambiu de disparos.<ref>Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 154.</ref> Los independentistes ocuparon ensin llucha'l sacupáu pueblu d'[[Itapúa]], distante cuatro [[llegua|llegues]], pero la falta de caballos y el mala traza de la tropa obligaron a Belgrano a detenese, ensin poder escorrer a los realistes. Una amistosa proclama de Belgrano nun tuvo efeutu dalgunu.<ref name="Belgrano"/> La vanguardia al mandu de Machain empecipió la meyora escontra la capital paraguaya el 25 d'avientu, siguíu a curtia distancia por Belgrano, qu'había dexáu 100 homes en Candelaria. Los pobladores, contrariamente a lo que predixera Espínola y Peña, fuxeron del exércitu — al que consideraben invasor — llevándose tolos medios de subsistencia. El territoriu paraguayu, colos sos numberosos ríos, esteros y selves tropicales, yera una tarrecible torga pa la meyora del exércitu. Sicasí, los homes de Belgrano siguieron la so difícil meyora y llograron [[combate de Maracaná|una pequeña victoria]] xunto al [[ríu Tebicuary]]. ==== Derrotes de Belgrano ==== {{AP|Batalla de Paraguarí|Batalla de Tacuarí}} [[Ficheru:Paraguay campaña 05.jpg|thumb|400px|Operaciones militares en territoriu paraguayu y misioneru (avientu de 1810-marzu de 1811.]] Velasco púnxose al mandu del so exércitu y escoyó como puntu de resistencia a [[Paraguarí]], un pueblu allugáu nuna elevación arrodiáu de zones pantanoses. Hasta ellí llegó Belgrano el 15 de xineru de 1811, y mientres tres díes los exércitos caltuviéronse a la vista. Belgrano unvió delles proclames a los paraguayos, pero Velasco prohibió caltener copia de los panfletos. El 19 de xineru, la meyora xeneral del exércitu de Belgrano dio empiezu a la [[Batalla de Paraguarí]]. Magar la diferencia numbérica — 460 homes contra 6000 — los independentistes llograron tomar la posición paraguaya y obligar a les sos tropes a retirase, mientres Velasco fuxía escontra'l pueblu de [[Yaguarón (Paraguay)|Yaguarón]]. Pero les tropes de l'avanzada de Belgrano dedicar al pillaje y depués confundieron los auxilios unviaos por Belgrano con enemigos, polo cual se desbandaron cuando los paraguayos reorganizáronse y contraatacaron. Belgrano viose obligáu a recular pel camín pel que llegara, pero nun foi escorríu.<ref>Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 155-156.</ref> Belgrano detuvo la so retirada xunto al [[ríu Tacuarí]], esperando refuerzos. Nel so sofitu, la Xunta unvió-y una escuadrilla de tres buques comandada por [[Juan Bautista Azopardo]], pero esta foi destruyida bien lloñe d'ellí'l 2 de marzu, nel [[Combate de San Nicolás]]. Una unviada de cartuchos pa cañones y fusiles, llevaos por [[Francisco Ramírez]],<ref group="n.">Especulóse alrodiu de si tratar del mesmu que sería dempués el Supremu Entrerriano o d'otra persona.</ref><ref>Isidoro J. Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', Tomu I, Ed. Emecé, Bs. As., 2004, páx. 85. ISBN 950-04-2675-7</ref> partieron demasiáu tarde na so ayuda dende Buenos Aires. La situación na [[Banda Oriental]] agravárase, polo que la Xunta ordenó a Belgrano concluyir llueu la campaña de Paraguay —vencer rápido o retirase— p'atender al nuevu teatru d'operaciones. L'exércitu paraguayu, de 2400 homes, con diez pieces d'artillería, al mandu del xeneral [[Manuel Cabanes]], atacó al exércitu de Belgrano, posesor de 600 homes y 6 cañones, na [[Batalla de Tacuarí]] el 9 de marzu. L'artillería de Belgrano llogró frenar la meyora de los paraguayos, pero fueron ganaos por una división que crució'l ríu agües arriba y tomar de lladral.<ref>Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 157-161.</ref> Belgrano refugó una primera intimación a rindise y contestó a la segunda empecipiando negociaciones pacífiques. A resultes de les mesmes, l'exércitu abandonó'l Paraguay a los pocos díes, con toles sos armes y bagaxes. Tamién s'empecipió un intercambiu de notes ente Belgrano y Cabanes que convenció a dellos de los oficiales paraguayos de la conveniencia d'independizase del gobiernu colonial español, aición que convertiría eventualmente una derrota militar nuna victoria política. El fracasu de Belgrano llevó a un contraataque paraguayu, pol cual la ciudá de Corrientes foi invadida y ocupada militarmente'l 7 d'abril.<ref name="Castello"/> Belgrano estableció'l so cuartel xeneral en Candelaria, onde se-y axuntaron les milicies de Misiones y de Corrientes, mandaes pol gobernador misioneru [[Tomás de Rocamora (militar)|Tomás de Rocamora]], a quien Belgrano dexara a retaguardia. Darréu, nel xuiciu que se siguiría a Belgrano pol so fracasu, unu de los cargos que s'imputaría sería l'error de nun incorporar estes fuercies al so exércitu antes d'avanzar sobre Asunción.<ref>[[Bartolomé Mitre]], ''Historia de Belgrano''.</ref> El 14 de mayu de 1811, unu de los xefes del exércitu de Cabanes, [[Fulgencio Yegros]], dirixó [[revolución de mayu de 1811|una revolución]] n'Asunción, na que s'impunxo a Velasco dos axuntos pal exerciciu del gobiernu. Corrientes foi evacuada.<ref name="Castello"/> Un mes más tarde formóse un Congresu provincial que derrocó a Velasco y reemplazar por una Xunta provisional de gobiernu; nésta xugaba un papel decisivu [[Gaspar Rodríguez de Francia]], que gobernaría al país mientres casi tres décades. El nuevu gobiernu proclamó la independencia del Paraguay respeuto del gobiernu de Buenos Aires hasta la xunta d'un Congresu Xeneral compuestu por representantes de too l'antiguu virreinatu, pero calteniendo bones rellaciones cola antigua capital virreinal; tamién suspendió la obediencia al Conseyu de Rexencia.<ref>[http://www.laguia2000.com/paraguay/la independencia-de-paraguay La Independencia de Paraguay, en La Guía 2000.] Consultáu'l 8 de xunetu de 2010.</ref> N'ochobre, el mesmu Belgrano foi unviáu a Asunción, onde robló un [[Tratáu confederal ente les xuntes d'Asunción y Buenos Aires (1811)|tratáu]] en que s'afitaben les rellaciones ente'l Paraguay y les Provincies Xuníes.<ref>[[Bartolomé Mitre]], ''Historia de Belgrano'', Tomu II, Ed. Estrada, Bs. As., 1947, páx. 16-27.</ref> Magar el mesmu proponía dalguna forma de confederación, na práctica ésta nunca esistió, en gran parte por aición del doctor Francia, que prefirió caltener al Paraguay dafechu aislláu del esterior.<ref>{{cita llibru |autor=[[Julio César Chávez|Chávez, Julio César]] |títulu=El Supremu Dictador, Biografía de Doctor Francia |editorial=Difusam |añu=1942 |volume=Capítulu XX: L'aislamientu }}</ref> === Primer Campaña na Banda Oriental === A la fecha de la Revolución de Mayu, la [[Banda Oriental]] yera un términu namái xeográficu, y xurídicamente taba estremada en tres seiciones: la ciudá de Montevidéu y una estrecha zona que la arrodiaba, gobernada dende la mesma como una estación naval; la zona al sur del [[ríu Negru (Uruguái)|ríu Negru]], escluyida Montevidéu, qu'incluyía delles villes y pueblos, dependía de la Intendencia de Buenos Aires; a lo último, la rexón al norte del ríu Negru dependía de la [[Gobernación de les Misiones Guaranís]].<ref name="Arteaga">Juan J. Arteaga y María Luisa Coolighan, ''Historia del Uruguái'', Ed. Barreiro y Ramos, Montevidéu, 1992. ISBN 9974-33-000-9</ref> Al pie de la notificación a Montevidéu, la Xunta unviara la noticia de la so instalación a les villes y pueblos de la Banda Oriental. El 9 d'ochobre fixo cargu del gobiernu de Montevidéu el xeneral [[Gaspar de Vigodet]], acabante llegar d'España,<ref name="Scenna1"/> el cual reforzó la so posición militar con tropes urbanes empobinaes por oficiales de la Real Armada. Llanzó una serie de campañes terrestres escontra les llocalidaes del interior de la Banda Oriental, obligando socesivamente a les sos autoridaes a reconocer l'autoridá montevideana. Ési foi'l principiu de la unificación xurídica de la futura [[Provincia Oriental]].<ref name="Arteaga"/> Poco dempués, unvió al marín [[Juan Ángel Michelena]] a ocupar les mariñes del [[río Uruguái]], obligando a les autoridaes de los pueblos de dambes márxenes del mesmu — incluyendo la villa de [[Concepción del Uruguay]], qu'anguaño pertenez a la [[provincia d'Entre Ríos]], ocupada'l 6 de payares — a sometese a la so autoridá. Poco dempués tamién yeren ocupaes les villes de [[Gualeguaychú]] y [[Gualeguay]]. Los realistes intentaron tomar per vía terrestre los pueblos de [[Nogoyá]] y de [[Paraná (Arxentina)|La Baxada]], pero atoparon resistencia de partíes irregulares formaes por pobladores llocales. Especialmente esitosa foi la rebelión del comandante [[Bartolomé Zapata]], emigráu de Concepción del Uruguay, que lideró una partida en Nogoyá. Tres una serie de escaramuzas, los realistes evacuaron les sos posiciones na marxe occidental del ríu Uruguái, y los revolucionarios quedaron dueños de la rexón en marzu de 1811.<ref name="Bosch">[[Beatriz Bosch]], ''Historia d'Entre Ríos'', Ed. Plus ultra, Bs. As., 1991. ISBN 950-21-0108-1</ref> {{VT|Guerra de la Independencia n'Entre Ríos}} ==== La primer escuadra patriota ==== {{AP|Combate de San Nicolás}} [[Ficheru:Combate de San Nicolás.jpg|thumb|300px|[[Combate de San Nicolás]].]] El gobernador [[José María Salazar]] declaró'l [[Primer bloquéu de Buenos Aires|bloquio naval]] contra Buenos Aires el día 3 de setiembre. El 10 de setiembre presentóse frente a esa ciudá la flota de 9 buques de guerra comandada pol capitán de fragata [[José Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo]], que cerró toles comunicaciones. Primeramente'l bloquéu foi reconocíu pola estación naval británica, pero ésta recibió'l reclamu de la Xunta y de los comerciantes ingleses. El capitán [[Roberto Ramsay]], autorizáu por [[Lord Strangford]], encargáu de negocios británicu en [[Rio de Janeiro]], fíxose cargu de la flotilla británica na Plata'l 10 d'ochobre y esixó a Primo de Rivera suspender el bloquéu, amenaciándolo con atacar los sos buques. Ello ye que el bloquéu quedó llevantáu.<ref name="Carranza"/> La [[Xunta Grande|Xunta]] instalada en Buenos Aires encargó al diputáu [[Francisco de Gurruchaga]], nomáu vocal de [[Armada|Marina]], poner de pies de guerra una escuadra naval. Gurruchaga adquirió y armó precariamente tres buques: el [[bergantín 25 de Mayu]] al mandu del xefe de la escuadra, l'antiguu [[corsariu]] d'orixe [[Malta|maltés]], teniente coronel [[Juan Bautista Azopardo]]; la [[goleta Invencible]], al mandu del [[Francia|francés]] [[Hipólito Bouchard]]; y la [[Balandra América]], a cargu del tamién francés [[Ángel Hubac]]. Pa suplir la inesistencia de marineros llocales recurrir a marinos estranxeros, que nun entendíen l'idioma castellanu, anque se sumaron tropes d'artillería ya infantería de les milicies de Buenos Aires. La Xunta encamentó a Azopardo tresportar per vía fluvial refuerzos pal exércitu de Belgrano nel Paraguay. Les autoridaes realistes de Montevidéu destacaron pa interceptalo una flotilla de siete navíos calidable cimeru y tripulación más esperimentada que los del so adversariu, dirixida por [[Jacinto Romarate]]. La flotilla de Azopardo remontó'l Paraná hasta llegar al altor de [[San Nicolás de los Regueros]], onde acolumbraron a los realistes y el comandante decidió presentar combate. Pa prevenir un desembarcu, una [[Batería (artillería)|batería]] con cañones sacaos de los buques foi instalada na mariña xunto a una tropa de marineros y milicianos. El 2 de marzu empecipió'l [[Combate de San Nicolás]], col intentu fracasáu de Azopardo d'[[abordaxe|encetar]] dos buques realistes que quedaron varaos. Los dos buques menores fueron abandonaos pola so tripulación: la ''América'' cuando empezó a fundise y el ''25 de Mayu'' al ser encetáu. Tres dos hores de resistencia, la estrozada ''Invencible'' foi encetada polos navíos realistes. Azopardo intentó volar la [[santabárbara]], pero — a pidíu de los mancaos — aportó a rindise. El comandante cayó prisioneru de los realistes y foi lleváu a España, mientres el gobiernu de Buenos Aires condergar n'ausencia por impericia nel comandu.<ref>La historia completa d'esta escuadrilla n'[[Ángel Justiniano Carranza]], ''Campañes Navales de la República Arxentina''.</ref> Cola desapaición de la pequeña fuercia naval patriota quedó confirmáu'l dominiu de los ríos per parte de la flota realista de Montevidéu, que se modificar recién trés años más tarde. Los refuerzos riquíos pol xeneral Belgrano nun llegaron al so destín, y pocos díes dempués del combate de San Nicolás, l'exércitu de Belgrano foi ganáu na batalla de Tacuarí. ==== Sulevación de la campaña oriental ==== {{AP|Revolución Oriental}} [[Ficheru:Revolucion.JPG|thumb|300px|La mañana d'[[Berru de Asencio|Asencio]], oleu de [[Carlos María Herrera]].]] En xineru de 1811 llegó a Montevidéu [[Francisco Javier de Elío]], designáu [[virréi del Río de la Plata]]. En siendo refugada en Buenos Aires la so esixencia de sumisión, declarar ciudá rebalba, declaró-y la guerra'l 18 de febreru y estableció la nueva capital del virreinatu en Montevidéu.<ref>Lincoln R. Maiztegui Cases, ''Orientales. Una historia Política del Uruguái'', tomu 1- ''De los oríxenes a 1865'', Bs. As., Grupu Planeta, 2004. ISBN 950-49-1330-X</ref> Los realistes controlaben Montevidéu, pero nes zones rurales de la Banda Oriental les idees revolucionaries yeren acallantaes pola fuercia. En llugar d'apelar a la so fidelidá, el gobiernu de Montevidéu esixó a la población rural la exhibición de los títulos de propiedá de los campos qu'ocupaben — xeneralmente a títulu precariu — amenaciando a los que nun lo fixeren cola espulsión de los mesmos.<ref>Alejandro Horowicz, ''El país qu'españó'', Tomu I, Ed. Suramericana, Bs. As., 2004, páx. 226. ISBN 950-07-2561-4</ref> El [[28 de febreru]], a veres del regueru Asencio, el comandante [[Pedro José Viera]] llanzó'l llamáu "[[Berru de Asencio]]", llevantándose n'armes contra l'autoridá de Elío. Foi secundáu por estancieros y [[gauchu|gauchos]] llocales que conformaron partíes d'irregulares, empecipiando una serie de combates contra fuercies lleales al rei col [[Combate de Soriano]], ganáu por [[Miguel Estanislao Soler]] y milicianos orientales el 4 d'abril de 1811. La Xunta aidó a los patriotes de la Banda Oriental col fin d'estender la revolución ya intentar neutralizar a Montevidéu, apostadero de la flota española nel [[océanu Atlánticu]] sur. Por esi puertu podríen llegar tropes dende España pa encalorar la revolución nel antiguu virreinatu, de cuenta que la so conquista yera crucial. Rematada la llucha na Intendencia de Paraguay, la Xunta Grande unvió a la Banda Oriental a los 1.134 homes del exércitu de Belgrano, que foi nomáu comandante de les fuercies militares na mesma'l 7 de marzu. Ellí púnxose en contautu col capitán de [[Fariñonos (Uruguái)|fariñonos]] orientales [[José Gervasio Artigas]] quien en desertando del so puestu na guarnición de [[Colonia del Sacramento]] y pasar a Buenos Aires pa ufiertar los sos servicios a la Xunta, recibiera l'encargu de fomentar y dirixir el llevantamientu popular contra los realistes.<ref>Secretaría Xeneral d'Exércitu, ''Semblanza histórica del Exércitu Arxentín'', Bs. As., 1981. páx. 29 y 30.</ref> Artigas desembarcó en suelu oriental el 9 d'abril al mandu de delles tropes de Buenos Aires y foi reconocíu como xefe polos patriotes llocales. Dellos combates menores — como'l de [[Combate de San José|San José]] — dexaron a los patriotes avanzar escontra Montevidéu. Elío unvió al so alcuentru una división a órdenes del capitán [[José Posadas]], pero Artigas ganar el 18 de mayu na [[Batalla de Les Piedres (1811)|Batalla de Les Piedres]].<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 101-105.</ref> Tres la [[Revolución del 5 y 6 d'abril de 1811]], la Xunta ordenó a Belgrano tornar a Buenos Aires a rindir cuentes del so fracasu na campaña al Paraguay y dexó el mandu d'eses tropes al teniente coronel [[José Rondeau]], de llarga trayeutoria na Banda Oriental.<ref name="Ferrer">Jorge A. Ferrer, ''Brigadier Xeneral Don José Casimiro Rondeau'', Ed. Ciudad Arxentina, Bs. As., 1997. ISBN 950-9385-91-3</ref> La so presencia, anque perbreve, foi fundamental pola actividá diplomática qu'efeutuó colos paraguayos cerrando definitivamente esi frente, retrasando la intervención portuguesa, socavando la llealtá de los realistes de Montevidéu, entamando al exércitu y les milicies, definiendo'l plan d'operaciones y remanando conducentemente los conflictos ente los comandantes, onde fallaríen los sos socesores. ==== El Sitiu de Montevidéu y la Invasión Portuguesa ==== {{AP|Sitiu de Montevidéu (1811)|Invasión portuguesa de 1811}} [[Ficheru:Expedición BO 1810-11.png|thumb|300px|Primer espedición a la Banda Oriental.]] Amenorgaos los realistes al control de Montevidéu y Colonia, dambes places fueron puestes so sitiu'l 21 y 26 de mayu, respeutivamente. A empiezos de xunu, los realistes evacuaron Colonia, que foi ocupada polos revolucionarios, y Artigas punxo sitiu a Montevidéu col auxiliu de los gauchos orientales y les fuercies unviaes per Buenos Aires. Poco dempués incorporáronse-y les fuercies de Rondeau. Namái les muralles de la ciudá y los cañones de la flota fondiada nel puertu torgaron una rápida cayida de la ciudá, pero la so situación yera comprometida.<ref name="Ferrer"/> La nueche del 15 de xunetu la escuadra española presentóse frente a Buenos Aires y [[Primer Bombardéu de Buenos Aires (1811)|bombardeó la ciudá]] dende balices interiores ensin avisu previu. La relativa distancia y l'escuridá fixeron que munchos tiros perdiérense y que pocos fueren rasantes, y anque hubo daños de poca considerancia en dellos edificios y dos mancaos, l'ataque foi un claru fracasu. Na mañana siguiente'l comandante realista unvió un ultimátum a la Xunta, el que foi de momentu refugáu magar lo cual el bombardéu nun prosiguir.<ref name="Carranza"/> El virréi Elío, sitiáu en Montevidéu, vio como única salida l'auxiliu de les tropes [[Portugal|portugueses]] del [[Brasil]], y solicitó el so concursu pa ganar a los revolucionarios. Yá'l 20 de marzu de 1811, Elío emitiera una proclama al pueblu oriental amenaciando cola intervención portuguesa si la insurrección siguía.<ref name="Carranza"/> Portugal siempres apostara a España los territoriu de la Banda Oriental y nun dexaría pasar la ocasión: el gobiernu portugués entamara'l ''Exércitu d'Observación'' na apocayá creada [[Rio Grande do Sul|Capitanía de Ríu Grande de San Pedro]], al mandu del so capitán xeneral y gobernador, [[Diego de Souza (conde)|Diego de Souza]]. Estes fuercies yá habíen tomáu contautu col gobernador paraguayo Velasco, ufiertándo-y la so ayuda contra l'ataque de Belgrano.<ref name="flores">Moacyr Flores, ''Dicionário de história do Brasil'', 2a ed., EDIPUCRS, 2001, 637 páx. ISBN 978-85-7430-209-6</ref> Souza tenía, amás, orde de faer reconocer como reina del Río de la Plata a la infanta [[Carlota Joaquina]], esposa del rei [[Xuan VI de Portugal]] y hermana de Fernando VII.<ref>Blas Garay, ''La revolución de la independencia del Paraguay'', Ed. Estudiu Tipográficu de la vilba é fíos de Tello, 1897, páx. 151-153.</ref><ref>Vasconsellos, ''Lleiciones d'Historia Paraguaya'', páx. 120.</ref> El 17 de xunetu crució la frontera un exércitu de 3.000 soldaos portugueses, comandados pol gobernador Souza. Tolos pueblos del este del actual territoriu [[uruguái|uruguayu]] fueron ocupaos por tropes portugueses,<ref>[http://www.turismodeluruguay.com/Web/espanol/infogral/departamentos/rocha/centru.htm Sinopsis Histórica de la Fortaleza de Santa Teresa, en Turismu del Uruguái.com.] Consultáu en mayu de 2010.</ref><ref>José Feliciano Fernandes Pinheiro (visconde de S. Leopoldo), ''Annaes da Provincia de S. Pedro'', Ed. Typ. Casimir, 1839, páx. 291-295.</ref><ref>Archivu Xeneral de la Nación (Arxentina), ''Política lusitana nel Ríu de la Plata'', Volume 2, 1963, páx. 322.</ref> y el [[14 d'ochobre]] establecióse'l cuartel xeneral portugués en [[Maldonado]].<ref name="flores"/> === Reinicio de la Guerra nel Altu Perú === [[Ficheru:Teniente General Jose Manuel de Goyeneche.jpg|thumb|185px|[[José Manuel de Goyeneche]], comandante del exércitu realista del Altu Perú.]] Mientres el so gobiernu nel Altu Perú, Castelli y el so asesor [[Bernardo de Monteagudo]] tomaron midíes drástiques que-yos ganaron la enemistá de gran parte de les clases acomodaes, y cometieron una serie d'actos contrarios a les formes tradicionales de la relixón [[Ilesia católica|católica]].<ref>Modesto Omiste, ''Memoria histórica de los acontecimientos políticos asocedíos en Potosí en 1811'', La Paz, 1926. Citáu por Pacho O'Donnell, ''El berru sagráu'', Ed. Suramericana, Bs. As., 1997, páx.29. ISBN 950-07-1331-4</ref> L'exércitu auxiliar instalar nel campamentu de [[Llábanu (Bolivia)|Llábanu]], cerca de La Paz, a principios d'abril. El 17 d'abril foi esconxurada una contrarrevolución realista en Potosí.<ref>Declaración del Dr. [[Juan Madera]] nel xuiciu de residencia empecipiáu a Saavedra pola Asamblea de 1813, Biblioteca de Mayu, ''Sumarios y espedientes'', Buenos Aires, Honorable Senáu de la Nación, 1960.</ref> Asitiáu dende ochobre en [[Zepita]] —ente'l [[Ríu Desaguadero (Titicaca)|ríu Desaguadero]] y el [[llagu Titicaca]]— Goyeneche llogró aprovechar los errores políticos del representante de la Xunta y consiguió que los peruanos apuntar en masa nel so exércitu, llegando a axuntar 8000 homes y 20 cañones. Con autorización de Abascal, el 16 de mayu de 1811, Goyeneche robló con Castelli un armisticiu por cuarenta díes, tiempu que'l virréi aprovechó pa unviar refuerzos y suministros al so exércitu. Mentanto, Castelli ordenaba al exércitu —que nominalmente cuntaba con 23000 homes— suspender les sos operaciones,<ref name="Huaqui">Salvador Ferla, ''Huaqui, el desastre inicial'', Revista Toa ye Historia, númberu 125.</ref> y coles mesmes unviaba axentes a les provincies del Virreinatu de Perú a arrobinar la revolución. Llogró dellos conatos de revolución n'[[Arequipa]], [[Locumba]] y [[Moquegua]], que fueron rápido encaloraos.<ref name="Tacna">{{cita llibru |autor=Cúneo-Vidal, Rómulo |títulu=Historia de les insurrecciones de Tacna pola independencia de Perú |editorial=P.L. Villanueva |añu=1961 }}</ref> La [[revolución del 5 y 6 d'abril de 1811]], qu'alloñó de la [[Xunta Grande]] a los aliaos de Castelli, produció una división nes files del Exércitu del Norte ente los partidarios de [[Cornelio Saavedra]], lideraos por [[Juan José Viamonte]], y los partidarios de Castelli. Ésti torgó que los diputaos electos nel Altu Perú viaxaren a Buenos Aires y intrigó por que los gobernadores desconocieren a la Xunta Grande. De magar, los sos planes fueron ganar a Goyeneche y depués dirixise a Buenos Aires pa reponer a los sos amigos.<ref>Felipe Pigna, ''Los mitos de la historia arxentina'', 26ª edición, Grupu editorial Norma, Buenos Aires, 2007, páx. 293. ISBN 987-545-149-5</ref> El 25 de mayu de 1811 Castelli axuntó a xefes indíxenes nes ruines de [[Tiahuanaco]] y proclamó la so llibertá solemnemente a nome de la Xunta.<ref>[[Félix Luna]] (dir.), ''Juan José Castelli'', Ed. Planeta, 2001.</ref> ==== Huaqui ==== {{AP|Batalla de Huaqui}} [[Ficheru:Plano Huaqui.jpg|thumb|300px|Antiguu planu de la [[Batalla de Huaqui]].]] Castelli movió'l so exércitu dende El Llábanu escontra'l nuevu campamentu n'[[Guaqui|Huaqui]], dende onde podía guarnir la Ponte del Inca, principal pasu ente dambos virreinatos, y que fuera fortificáu por Goyeneche. Les fuercies con que cuntaba Castelli en Huaqui yeren d'ente 6000 y 7000 homes, pos la mayoría del exércitu topar en distribuyíu nel Altu Perú. Un primer combate asocedió'l 6 de xunu, del que Goyeneche culpó a los patriotes, ente que Castelli atribuyir a los realistes y pretendió utilizalo pa xustificar un ataque sorpresa. Pero Goyeneche adelantróse-y y ordenó un ataque xeneral el 20 de xunu, empecipiando la [[Batalla de Guaqui|Batalla de Huaqui]]. Les fuercies de los revolucionarios taben estremaes por una serranía, de cuenta que los realistes atacaron simultáneamente los llanos a cada llau de la mesma, de la que les fuercies del coronel [[Pío Tristán]] engataben los cuetos entemedios. Gran parte de les tropes patriotes demostraron falta d'espíritu combativu, y dellos xefes —como'l xeneral Rivero y el coronel [[José Bolaños]]— casi nun llegaron a entrar en combate.<ref>Rivero, en carta a la Xunta Provincial de la Villa de Potosí del 19 de xunetu de 1811, afirmó que la so aición tardía dexó a les fuercies derrotaes retirase. Citada en Eufronio Viscarra, "Apuntes pa la historia de Cochabamba", 1882.</ref> Per otra parte, dellos autores creen que Juan José Viamonte negó auxilios a [[Eustoquio Díaz Vélez]] por rivalidaes polítiques.<ref>Pigna, '' Los mitos de la historia arxentina''.</ref> Goyeneche llogró una amplia victoria. Los patriotes tuvieron menos baxes que los sos enemigos, pero se desbandaron por completu y perdieron tol parque y l'artillería.<ref name="Huaqui"/><ref>Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 197-206.</ref> Les fuercies patriotes en retirada nun pudieron ser axuntaes sinón parcialmente, y bien lloñe del [[campu de batalla]]. A midida que pasaben los díes, les deserciones aumentaben. Dellos xefes, como Rivero, negar a siguir a Castelli y dirixéronse a les sos ciudaes d'orixe. Al so pasu peles ciudaes y villes del Altu Perú, les tropes cometieron tou tipu de falcatrúes, ente que les poblaciones, encarpaes dende diba tiempu poles aiciones de Castelli y los sos oficiales, refugaben la so presencia y facilitaben les deserciones. El gruesu del exércitu reculó casi ensin detenese hasta Chuquisaca, mientres Goyeneche ocupaba Oruro y La Paz, apurrida pol gobernador Tristán. Al conocese en Buenos Aires lo asocedío en Huaqui, la Xunta Grande destituyó'l 3 d'agostu a Castelli y a Balcarce, a quien reemplazó na xefatura del exércitu auxiliar por Francisco del Rivero, anque esti nun llegaría a enterase.<ref name="Munoz"/> nun volvería haber comandos colexaos nel exércitu. El 13 d'agostu, na [[Batalla de Sipe Sipe (1811)|Batalla de Amiraya]], Rivero foi ganáu por Ramírez Orozco y —viendo la inutilidá de la so resistencia y escuchando el pidíu de paz de los habitantes de Cochabamba— solicitó'l cese d'hostilidaes, apurrió'l so exércitu y foi incorporáu al exércitu realista. Cochabamba foi ocupada pacíficamente por Goyeneche.<ref name="Munoz"/> Lo que quedaba del Exércitu del Norte retirar a Potosí —onde foi bien aguantáu pola población— y depués a Jujuy. El coronel [[Juan Martín de Pueyrredón]], xefe de la retaguardia, llevóse consigo los caudales de la [[Casa de Moneda de Potosí]].<ref name=BID330>Bidondo (1987): 330-336.</ref> Enteráu de la [[defección]] de Rivero, Saavedra ordenó que Viamonte tomara provisionalmente el mandu del exércitu, y depués partió dende Buenos Aires col enfotu de asumir el mandu en persona.<ref name=BID330/> ==== Nueves insurrecciones ==== {{AP|Insurrección de los partíos de Omasuyos, Pacajes y Larecaja}} El mesmu día de la batalla de Huaqui españó una revolución na ciudá peruana de [[Tacna]], que foi fácilmente entartallada por cuenta de que la esperada ayuda del Exércitu del Norte nun se produció.<ref name="Tacna"/> Los indíxenes de los partíos d'[[Omasuyos]], [[Provincia de Pacajes|Pacajes]] y [[Sorata|Larecaja]], que fueren afalaos a la resistencia por Rivero, nun aceptaron la restauración realista y subleváronse, sitiando La Paz dende'l 29 de xunu. El so centru d'operaciones allugar nos altores de Pampajasi. A principios d'agostu, les fuercies indíxenes al mandu de [[Juan Manuel Cáceres]], que fuera llugarteniente de [[Túpac Catari]] na so rebelión de [[1780]], amburaron y ocuparon la ciudá, masacrando a la guarnición realista —incluyendo al gobernador interino y poco dempués destruyeron la guarnición que curiaba'l pasu del [[ríu Desaguadero (Titicaca)|ríu Desaguadero]]. Los insurrectos nomaron gobernador a [[Ramón Mariaca]].<ref name="Roca"/> == El Primer Triunviratu == Una serie d'incidentes ente la Xunta y el cabildru de Buenos Aires, que se resentía de la primacía de los diputaos del interior, llevaron al reemplazu de la Xunta pol [[Primer Triunviratu (Arxentina)|Primer Triunviratu]] el 23 de setiembre de 1811. Esti nuevu gobiernu llevó alantre una política muncho más prudente tocantes a la guerra, prefiriendo les soluciones diplomátiques a les béliques.<ref name="Horowicz"/> Influyíu pola figura de [[Lord Strangford]], cónsul del [[Reinu Xuníu]] en [[Rio de Janeiro]], el Triunviratu pretendió acompangar coles autoridaes españoles, ya inclusive pretendió dalguna forma d'avenimientu pacíficu coles autoridaes españoles, en cuenta de una autonomía política llindada pal territoriu.<ref>Busaniche, ''Historia arxentina'', páx. 329-333.</ref> === L'Éxodu Oriental === {{AP|Éxodu oriental}} [[Ficheru:General Francisco Javier de Elío (Museo del Prado).jpg|thumb|190px|[[Francisco Javier de Elío]] exerció como [[virréi del Río de la Plata]], pero namái sobre la [[Banda Oriental]].]] L'ataque portugués empecipiárase al poco tiempu de conocese la noticia del desastre de Huaqui, polo que la Xunta Grande yá empezara a unviar toles tropes disponibles n'ayuda del [[Exércitu del Norte (Provincies Xuníes del Río de la Plata)|Exércitu del Norte]]. Atopándose coles sos fuercies atrapaes ente dos fueos na Banda Oriental, coles sos llinies de comunicación amenaciaes ya imposibilitada d'unviar refuerzos, la Xunta decidió acompangar: propunxo un armisticiu a Elío, del cual tamién informó a les fuercies sitiadoras y la población civil; toles partes refugaron l'alcuerdu.<ref name="Scenna1"/> El 19 d'agostu, la flota realista llanzó un [[segundu bombardéu de Buenos Aires]], tan inútil como l'anterior.<ref>[[Juan Manuel Beruti]], ''Memories interesaes'', Ed. Emecé, Bs. As., 2001, páx. 174. ISBN 950-04-2208-5</ref> Poco dempués la Xunta yera reemplazada pol Triunviratu, que reinició les tratativas cola mediación de Strangford, ufiertando la inmediata retirada de les fuercies sitiadoras. Antes de la firma del alcuerdu, l'unviáu de Buenos Aires [[José Julián Pérez]] informó a los orientales que se diba a roblar un armisticiu pol que la Banda Oriental quedaría en manes de Elío, lo que foi nuevamente refugáu.<ref name="Scenna1"/> Simultáneamente, bandes armaes irregulares brasilanes invadieron los [[Misiones xesuites guaranís|pueblos misioneros]] prindando al comandante de [[Amenorgamientu de Yapeyú|Yapeyú]], [[Bernardo Pérez Planes]], y pocu tiempu dempués tomaron los pueblos de [[Belén (Uruguái)|Belén]] y [[Concordia (Arxentina)|Saltu Chicu]]. El 1 de setiembre foi ocupada [[Paysandú]], y —anque'l so comandante [[Bento Manuel Ribeiro]] foi vencíu y tomáu prisioneru en Yapeyú— los portugueses escalaron les zones aledañas a [[Santu Domingu Soriano]] y a [[Mercedes (Uruguái)|Mercedes]].<ref>Francisco Bauzá, ''Historia de la dominación española nel Uruguái'', Volume 3, 2ª edición, Ed. Barreiro y Ramos, Montevidéu, 1897, páx. 200-201.</ref> Pa contener los ataques portugueses, Rondeau unvió a principios de setiembre un destacamentu al norte del ríu Negru, que lliberó Mercedes y llogró desallugar a los portugueses de Paysandú al mes siguiente.<ref>''Añales'', Atenéu del Uruguái, 1885, páx. 89-90.</ref> Dende [[Mandisoví]] les fuercies lusu-brasilanes ocuparon [[Curuzú Cuatiá]] y llegaron hasta l'actual [[La Paz (Entre Ríos)|La Paz]], sobre'l ríu Paraná. A pidíu de Elío, atacaron Concepción del Uruguay, que se topaba bloquiada por barcos españoles, pero fueron refugaos. Tamién fueron atacaes [[La Cruz (Corrientes)|La Cruz]] y [[Santo Tomé (Corrientes)|Santo Tomé]]. El teniente gobernador de [[Provincia de Corrientes|Corrientes]], Elías Galván, recuperó Curuzú Cuatiá el 29 de payares y Mandisoví pocu más tarde.<ref>[http://www.territoriodigital.com/heriedu/indice.asp?heriedu3/paginas/cap24 ''La Revolución se internacionaliza'', por Alfredo Poenitz y Esteban Snihur, en Territoriu Dixital.com.] Consultáu'l 10 de xunetu de 2010.</ref> Tarreciendo l'alianza ente'l Paraguay y los invasores portugueses, el comandante de tropes misioneres [[Andrés Guazurary]] espulsó a les tropes paraguayas qu'ocuparen Candelaria tres la retirada de Belgrano. Años más tarde, el xefe guaraní sería los principal líder de la resistencia contra la [[Invasión Lusu-Brasilana]] nesa rexón.<ref>Jorge Francisco Machón, ''Andrés Guacurarí y Artigas en Candelaria'', Posadas, 2005.</ref> El 12 d'ochobre foi llevantáu oficialmente'l sitiu y l'exércitu de Rondeau empecipió la retirada escontra Entre Ríos.<ref name="Ferrer"/> Artigas nun tuvo otra opción que retirar tamién escontra'l norte les sos tropes, unos 3000 homes, siguíu de numberosa población civil. El 20 de xunetu de 1811 roblóse un armisticiu ente'l Primer Triunviratu y el virréi Elío, que establecía los cese de les hostilidaes, el llevantamientu del bloquéu naval sobre Buenos Aires y la reconocencia de la soberanía de Fernando VII per dambes partes. Tamién s'alcordaba la retirada de les tropes revolucionaries y portugueses de la Banda Oriental y de les villes entrerrianas de Concepción del Uruguay, [[Gualeguay]] y [[Gualeguaychú]], y reconocíase a Elío como virréi, anque ensin autoridá fora del territoriu vencíu.<ref>[http://tratados.cancilleria.gob.ar/ Biblioteca Dixital de Trataos, páxina de la Cancillería de l'Arxentina.] Consultáu en mayu de 2010.</ref> El 21 d'ochobre'l [[s:Tratáu de pacificación ente la Xunta de Buenos Aires y el virréi Elío|Tratáu de Pacificación]] foi ratificáu por Elío. El Triunviratu llogró retirar les sos tropes, salvándoles de la derrota y llevándoles a la Mesopotamia, pero disgustó a los orientales y entrerrianos, que se vieron abandonaos en plena llucha. El Tratáu xeneró tamién oposición ente los realistes. El virréi de Perú, que nun fuera consultáu y llegó primeramente a consideralo apócrifu, tarreciendo la llegada de les tropes retiraes del frente oriental ordenó col alcuerdu de Goyeneche caltener les sos posiciones ante la "''cruel situación á que quedaron espuestas les provincies y les armes''" realistes. ==== La "Redota" ==== [[Ficheru:Artigas por Blanes 02.jpg|thumb|185px|[[José Artigas]].]] Artigas enterar del armisticiu'l día 23, a veres del ríu San José, onde tuvo llugar una xunta o asamblea bonal de los orientales que se topaben incorporaos al sitiu. Ellí Artigas comunicó a los asistentes la so decisión d'acatar l'armisticiu y retirase escontra'l norte. Sicasí, tolos demás proclamaron la voluntá de nun abandonar les armes y reemprender la llucha cuando fuera posible. De momentu Artigas retomó'l so camín escontra'l Norte, y un gran númberu de civiles siguir, no que popularmente llamóse la "Redota" y los historiadores llamen el [[Éxodu Oriental]]. El caudiellu oponer a esta emigración masiva nun principiu, pero depués ordenó llevantar un rexistru de les families ya individuos que lu siguíen, resultando ser 4435 persones; incluyendo a quien se sumaron darréu, pueden llegar a un númberu averáu a les 16000 persones.<ref>[[Lincoln Maiztegui Cases]], ''Orientales. Una historia política del Uruguái'', Tomu I ''De los oríxenes a 1865'', Ed. Planeta, Montevidéu, 2005. ISBN 950491330X</ref> El 15 de payares de 1811 el Triunviratu nomó a Artigas "teniente gobernador, xusticia mayor y capitán de guerra del Departamentu de Yapeyú y los sos partíos", con mandu sobre los 10 pueblos misioneros suxetos al control de Buenos Aires.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 125.</ref> El 18 de payares, Elío tornó a España por orde del gobiernu español, que pretendía entartallar a los independentistes ensin aceptar nengún alcuerdu.<ref name="Scenna1"/> Nengún otru funcionariu español volvería exercer el títulu de [[virréi del Río de la Plata]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/y/elio.htm Biografía de Francisco Javier de Elío, nel sitiu web Biografíes y Vides.] Consultáu'l 8 de xunetu de 2010.</ref> Cumpliendo lo apautao, Rondeau sacupó la Banda Oriental n'avientu d'esi añu y tornó a Buenos Aires, ente qu'otres fuercies cruciaron el ríu Uruguái, acampando na Mesopotamia.<ref name="Ferrer"/> El 10 d'avientu, les tropes y civiles que siguíen a Artigas empezaron a cruciar el [[río Uruguái]] cerca de [[Salto (Uruguái)|Salto]], instalándose al nordeste de l'actual [[provincia d'Entre Ríos]], que nesi entós formaba parte de les [[provincia de Misiones|Misiones]]. El 18 d'avientu, tropes de Artigas llograron recuperar el pueblu de Belén.<ref>Bauzá, ''Historia de la dominación española nel Uruguái'', páx. 225.</ref> Souza foi notificáu de que'l so exércitu tenía de recular al Brasil, pero negar a tornar: esixó como condición pa la so partida la disolución de les milicies de Artigas, que nun sacupara totalmente el territoriu oriental, y garantíes de qu'eses fuercies nun atacaríen poblaciones portugueses. Vigodet, nuevamente nomáu gobernador de Montevidéu, esixó al Triunviratu remanes contra Artigas. Col frente norte yá estabilizáu, el gobiernu de Buenos Aires refugó les esixencies. Dando per rotu l'armisticiu, Vigodet volvió a entamar les hostilidaes el 31 de xineru de [[1812]]; y el 4 de marzu produció'l [[tercer bombardéu de Buenos Aires]], que namái causó daños n'embarcaciones menores.<ref name="Carranza"/> Artigas destacó a [[Fernando Otorgués]] y a [[Fructuoso Rivera]] escontra les Misiones, onde recuperaron los pueblos de Santo Tomé, Yapeyú y La Cruz. En marzu, en recibiendo refuerzos dende'l Brasil y provisiones dende Montevidéu, un exércitu portugués de 5000 homes coló dende Maldonado escontra Paysandú, entrando nesi pueblu'l 2 de mayu.<ref name="flores"/> Al mes siguiente, el Triunviratu unvió a Diego de Souza un ultimátum esixendo'l so inmediatu retiru. Amás nomó a Artigas xefe de les operaciones contra los portugueses, y unvió-y el [[Reximientu de Pardos y Morenos]] al mandu de [[Miguel Estanislao Soler]] y una gran cantidá de dineru. Un nuevu ataque portugués obligó a les fuercies de Artigas a repasar el ríu Uruguái escontra Entre Ríos, anque a pocu pudieron recuperar posiciones al este del Uruguái.<ref>Xusto Maeso, ''El xeneral Artigas y la so dómina: Apuntes documentaos pa la historia oriental'', Volume 1, Ed. Tipográfica Oriental de Peña y Roustan, Montevidéu, 1885, páx. 479.</ref><ref>Isidoro De María, ''Compendiu de la historia de la República O. del Uruguái'', 7ª edición, volúmenes 1-3, Impr. "El sieglu Ilustráu" de Turenne, Varzi y Cía., 1895, páx. 149-150.</ref> El 4 y el 6 de mayu los portugueses atacaron Santo Tomé, pero fueron refugaos. El gobiernu de Buenos Aires ordenó a Artigas tornar al [[Regueru Ayuí Grande (Entre Ríos)|Campamentu del Ayuí]], yá que Strangford consiguiera'l 26 de mayu la firma del [[Tratáu Rademaker-Herrera]], que determinaba la retirada de les tropes portugueses al Brasil, dexando les manes llibres a les Provincies Xuníes pa volver atacar Montevidéu.<ref name="Arteaga"/> Souza volvió desconocer l'alcuerdu, pero —tres nuevos combates— recibió orde del rei [[Xuan VI de Portugal|Xuan VI]] de retirase de la Banda Oriental, orde que finalmente cumplió'l 13 de xunu.<ref name="flores"/> Pocos díes dempués, el comandante de les Misiones ocupaes per Portugal, [[Francisco das Chagas Santos]], intentó atacar La Cruz, defendida por fuercies correntinas, pero retiróse cuando Galván comunicólu que cesaren les hostilidaes.<ref>[http://www.territoriodigital.com/heriedu/indice.asp?heriedu3/paginas/cap25 ''José Artigas, Teniente Gobernador'', en Territoriu Dixital.com.] Consultáu'l 10 de xunetu de 2010.</ref> Pese los intentos del gobernador Vigodet por evitalo, l'armisticiu sería ratificáu'l 13 de setiembre. Los portugueses nun evacuaron dafechu les sos fuercies a les llendes previes a la invasión, quedando nel so poder la rexón de los actuales conceyos d'[[Uruguayana]], [[Quaraí]], [[Santana do Livramento]] y [[Alegrete]], y parte de [[Rosário do Sul]], [[Dom Pedrito]] y [[Bagé]].<ref name="Arteaga"/> N'abril de 1812, una [[Sulevación de Carmen de Patagones|sulevación]] nel aislláu fuerte [[Patagonia|patagónico]] de [[Carmen de Patagones]] —liderada por Faustino Ansay, prisioneru nesi llugar desque fuera depuestu de los sos cargos en Mendoza— dexó a los realistes tomar el control d'esi puertu.<ref name="Carranza"/> Esi mesmu mes, [[Manuel de Sarratea]], unu de los miembros del Triunviratu, asumió'l mandu del exércitu instaláu n'Entre Ríos, anque Artigas nun lo reconoció como'l so superior.<ref name="Dumrauf">Clemente Dumrauf, ''El xeniu maléfico de Artigas'', Revista Toa ye Historia, númberu 74.</ref> En xunu, Artigas instaló'l so campamentu n'[[Regueru Ayuí Grande (Entre Ríos)|Ayuí]], n'Entre Ríos. Ellí permaneceríen les tropes hasta que la continuación de les hostilidaes dexara empecipiar el regresu a la Banda Oriental. Instaláu a una llegua del campamentu de Artigas, Sarratea dedicar a seducir a los oficiales del exércitu oriental pa incorporalos al so, llogrando que se pasaren a les sos fuercies unos 2000 homes. Como igualmente'l xefe oriental caltuvo unos 1500 soldaos y la mayor parte de la población, declarar traidor, anque nun llogró sofitu del gobiernu.<ref name="Dumrauf"/> En setiembre, la vanguardia del exércitu de Sarratea, comandada por Rondeau, crució'l ríu Uruguái y empecipió la marcha sobre Montevidéu. Simultáneamente, les tropes de Artigas y la población que la habíen siguíu empecipiaron el so regresu a la Banda Oriental, anque nun participaron nes operaciones.<ref name="Ferrer"/> === Guerra defensiva nel norte === {{AP|Revolución de Cochabamba (1811)|Republiquetas}} A solu 8 díes de la so llegada a Salta, Saavedra recibió del Triunviratu la orde de dexar el mandu del exércitu a Pueyrredón,<ref name="Roca"/> y pocu dempués foi arrestáu. Ensin ayuda esterna, los revolucionarios entamar en grupos guerrilleros, llamaos [[Republiquetas]], qu'aguantaron con medios precarios a les invasiones realistes; cuntaben al so favor el sofitu de la población y la conocencia del terrén. Les fuercies de la ciudá de La Paz ganaron el 6 d'ochobre en [[Sicasica]] a los 1200 homes del coronel [[Jerónimo Marrón de Lombera]]. A otru día, [[Oruro]] pasaba a manes de los revolucionarios. Goyeneche ocupara Chuquisaca, pero tuvo de recular con 3500 homes escontra Oruro. El virréi Abascal unvió na so ayuda igual cantidá de tropes aconceyaes pol gobernador de [[Puno]] [[Manuel Quimper]] ya indíxenes [[quechua|quechues]] del [[Cuzco]], mandaos pol cacique [[Mateo Pumacahua]], que cometieron escesos y crueldaes contra les poblaciones [[aymara|aymares]].<ref name="Munoz"/> Entá llograron los independentistes una pequeña victoria en [[estrechu de Tiquina|Tiquina]], pero los coroneles [[Pedro Benavente]] y Lombera tomaron La Paz. Pumacahua llogró restablecer les comunicaciones col exércitu de Goyeneche, que tornó a Chuquisaca.<ref name="Munoz"/> Los escesos de les tropes indíxenes llegaes del norte enardecieron a les poblaciones del Altu Perú. El coronel [[Esteban Arze]], que se negara a rindise con Rivero, tornó al valle de Cochabamba y púnxose al mandu d'[[Revolución de Cochabamba (1811)|una revolución]] el 14 de payares. Arze foi nomáu comandante xeneral y [[Mariano Antezana]] presidente de la Xunta Provincial de Cochabamba. El 16 de payares, Arze atacó Oruro, pero foi refugáu por González de Socasa. Tamién se formó una [[Republiqueta de Ayopaya|republiqueta]] n'[[Provincia de Ayopaya|Ayopaya]], qu'aguantaría mientres años la dominación realista.<ref name="Roca"/> [[Ficheru:Eustaquio Díaz Vélez.jpg|thumb|185px|[[Eustoquio Díaz Vélez]] na so vieyera.]] Pa sofitar la nueva Revolución en Cochabamba, Pueyrredón decidió faer un nuevu intentu d'avanzar sobre l'Altu Perú, unviando un reximientu de caballería y un batallón d'infantería al mandu del so segundu, el mayor [[Eustoquio Díaz Vélez]].<ref>Raúl Rodríguez Bosch, ''Eustoquio Díaz Vélez. Soldáu de la Independencia y la Organización Nacional'', Ed. Selene, Bs. As., 1986. ISBN 950-9500-72-0</ref> Este unvió al teniente coronel [[Manuel Dorrego]] a atacar una partida realista asitiada nel pueblu de [[Combate de Sansana|Sansana]], onde llogró un pequeñu ésitu. En recibiendo refuerzos, colos que llegó a 860 homes, Díaz Vélez unvió nuevamente a Dorrego a [[Combate de Nazarenu Nazarenu]], onde esti primeramente venció a [[Francisco Picoaga]]; pero les sos fuercies fueron estremaes por una creciente del [[ríu Suipacha]], que dexó a los realistes contraatacar y ganalo.<ref>Lorenzo Llugones, ''Alcordances Históriques'', páx. 21.</ref><ref>[[Hernán Leandro Brienza|Brienza, Hernán]] (2007): ''El Llocu Dorrego: el postreru revolucionariu'' (páxs.&nbsp;78-79). Buenos Aires: Marea, 2007. ISBN 987-1307-00-4, 9789871307005.</ref> Pueyrredón ordenó a Díaz Vélez la inmediata retirada, yá que Goyeneche taba avanzando.<ref>[[Gregorio Aráoz de Lamadrid]] “y otros gefes contemporáneos”, ''Observaciones sobre les Memories póstumes del brigadier xeneral d. José M. Paz'', publicáu en 1855, páx. 5.</ref> El 16 de xineru, Arze llogró tomar el pueblu de [[Chayanta]]. Simultáneamente, el teniente coronel [[Martín Miguel de Güemes]], segundu xefe de la vanguardia, foi unviáu por Díaz Vélez a recuperar Tarija, lo que consiguió'l 18 de xineru.<ref>[http://www.portaldesalta.gov.ar/sienda/carrera.htm Guillermo Solá, ''Carrera Militar de Martín Miguel de Güemes'', en Portal de Salta.] Consultáu en mayu de 2010.</ref> Pero l'Exércitu del Norte nun intentó siquier sofitar a los revolucionarios del Altu Perú: el 20 de xineru, Díaz Vélez retiró les sos escoses tropes y les de Güemes escontra la Quebrada de Humahuaca. Per otru llau, el Triunviratu tenía una actitú remisa al respeutive de la guerra, y prefirió caltener les sos fuercies pela redolada de la Capital. Una división revolucionaria de 2000 homes provenientes de [[Mizque]] dirixir a Chuquisaca, pero foi dafechu ganada'l 4 d'abril por un batallón del Reximientu Real de Lima. Pocos díes dempués, el 12 d'abril, los indíxenes de Ayopaya fueron ganaos cerca de La Paz. Tolos prisioneros fueron executaos.<ref name="Urcullu">Manuel María Urcullu, ''Apuntes pa la historia de la Revolución del Altu-Perú, Hoi Bolivia''. Impr. de López, 1855.</ref> Dende [[Santa Cruz de la Sierra]] avanzó una división realista de 1200 homes n'auxiliu de Goyeneche, pero fueron ganaos na [[batalla de Samaipata]], [[departamentu de Santa Cruz]], y tolos realistes quedaron muertos o prisioneros.<ref>Eufronio Víscarra, ''Biografía del xeneral Esteban Arze'', Ed. Talleres de "L'Universu" y "El Ferrocarril", 1910.</ref> N'albortando una rebelión en Potosí, Goyeneche partió escontra Chuquisaca el 5 de mayu. Dende ellí unvió 4000 homes sobre Cochabamba, mientres unviaba una columna sobre Chayanta y otra a [[Tapacarí]] con 2000 homes al mandu de Lombera. El coronel [[Agustín Huici]] avanzó escontra [[Vallegrande]], destruyendo'l pueblu de Pucará. Les diferencies ente Arze y Antezana fixeron que decidieren la división por metaes del exércitu cochabambino, que cuntaba con 6000 homes, armaos casi toos con garrotes y macanas, anque cuntaben con 40 cañones y 400 arcabuces. El 24 de mayu, Arze foi ganáu na [[Batalla de Pocona]] o Quehuiñal, y l'exércitu realista coló sobre la ciudá. Antezana nun amosó la mesma actitú combativa, pero los cochabambinos —especialmente les muyeres— presentaron batalla nel Cuetu de San Sebastián. Fueron ganaos el día 27 y Cochabamba cayó nuevamente en manes realistes. Esta vegada Goyeneche reprimió con crueldá: munchos revolucionarios fueron executaos —ente ellos Antezana— y los realistes escalaron y amburaron la ciudá. Lombera foi nomáu gobernador intendente, con una guarnición de 2000 homes.<ref>[http://www.todo-argentina.net/biografias/belgrano/918exodo.htm Biografía de Belgrano, en Tou Arxentina.com] Consultáu en xunu de 2010.</ref> Goyeneche tornó a Potosí y depués llevó'l so exércitu a [[Provincia de Sud Chichas|Chichas]], mientres Pumacahua tornaba al Cuzco.<ref name="Munoz"/> El 2 de xunu, los revolucionarios de Ayopaya al mandu de [[Baltazar Cárdenas]] fueron ganaos en Sicasica. Tamién Arze, que llograra escapar con parte de les sos tropes, foi derrotáu; más tarde sumaríase a les guerrilles de [[Juan Antonio Álvarez de Arenales]].<ref name="Urcullu"/> La ciudá de Cochabamba volvería a insurreccionarse en dos ocasiones más, el 11 de marzu y el 18 de xunu de [[1813]]. ==== L'Éxodu Jujeño y la Batalla de Tucumán ==== {{AP|Éxodu Jujeño|Batalla de Tucumán}} El 26 de marzu de 1812 asumió'l mandu d'Exércitu del Norte'l xeneral Manuel Belgrano, que diba dellos meses fuera absueltu nel so xuiciu pol fracasu nel Paraguay. Nel ínterin, había comandado el [[Reximientu de Patricios]], entartallara en Buenos Aires el [[Motín de les Trences]] y había enarboliáu en [[Rosario (Arxentina)|Rosario]] una [[Bandera de l'Arxentina|bandera]], que'l Triunviratu ordenó-y destruyir.<ref name="Mitre, Historia de Belgrano">Mitre, ''Historia de Belgrano''.</ref> Belgrano estableció defenses en [[San Salvador de Jujuy]] y asitió el so campamentu en [[Campu Santo]]. Cuntaba con una fuercia exigua: unos 1500 homes, de los cualos dos tercios yeren de [[caballería]]; nun principiu cuntaba con solu dos cañones. Con Belgrano inauguróse un cambéu sustancial na organización militar, faciendo primar la disciplina y austeridá más estrictes, a les qu'él mesmu se sometía. Estableció un hospital, un tribunal militar y un cuerpu destináu a alministrar les provisiones. Asegurar de que les fábriques d'armamentos, municiones y vestuariu tuvieren constantemente en producción. Tamién entamó cuerpos avanzaos de reconocencia, ya incorporó a un oficial [[Alemaña|alemán]], el [[barón de Holmberg]], que lu ayudar a entamar la so amenorgada artillería y a entrenar a los oficiales. Belgrano intentó una curtia ofensiva, faciendo avanzar parte de les sos fuercies hasta la Quebrada de Humahuaca. Tando en San Salvador de Jujuy celebró'l segundu aniversariu de la Revolución de Mayu, actu mientres el cual fixo bendicir la bandera que creara. Poco dempués, el gobiernu dio-y la orde terminante de recular escontra [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]] ensin entablar combate. Nesi momentu, destruyida yá la resistencia de Cochabamba, la vanguardia del exércitu de Goyeneche al mandu de [[Pío Tristán]], apocayá xubíu a brigadier, empecipiaba la so meyora sobre la frontera salteña. Cuando a mediaos de xunetu supo que les avanzaes realistes llegaben a [[La Quiaca]], Belgrano empecipió'l "[[Éxodu Jujeño]]": dirixendo él mesmu la vanguardia y quedando el so segundu, el mayor xeneral [[Eustoquio Díaz Vélez]], na retaguardia, ordenó a la población civil replegase xunto col exércitu y quemar tou lo que pudiera ser útil al enemigu. El 23 d'agostu, pueblu y exércitu abandonaron San Salvador de Jujuy, que foi pocu dempués ocupada polos realistes.<ref name="Mitre, Historia de Belgrano"/> Na so marcha escontra'l sur, l'Exércitu del Norte nun pasó por Salta, que foi ocupada por un batallón realista. L'avanzada española algamó a la retaguardia patriota al mandu de Díaz Vélez, el 3 de setiembre, pero foi ganada nel [[Combate de Les Piedres]].<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 136.</ref> [[Ficheru:Batalla de Tucumán.jpg|thumb|right|300 px|La [[Batalla de Tucumán]].]] Magar que taba en desalcuerdu cola orde d'abandonar tol norte del país, Belgrano siguió la so retirada escontra'l sureste. Animaos pola recién victoria, los tucumanos pidieron a Belgrano qu'intentara defender la so ciudá. De cuenta que el xeneral esviar del so camín y el 21 de setiembre instalar en [[San Miguel de Tucumán]], informando al Triunviratu de la so decisión. De momentu dedicóse a reforzar el so exércitu con voluntarios, mientres Tristán daba un descansu a les sos tropes.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 138-139.</ref> El 24 de setiembre, los 3000 homes del exércitu de Tristán atacaron a los 1800 del Exércitu del Norte na [[Batalla de Tucumán]]. Foi un combate caóticu, nel que Belgrano nun s'enteró de que trunfara hasta a otru día, cuando Tristán entamó la retirada escontra'l norte. El más pervalible botín que dexó l'exércitu vencíu fueron los sos 13 cañones.<ref name="Belgrano"/> Imposibilitáu d'efeutuar una persecución eficaz, unvió a Díaz Vélez a Salta, ciudá que llogró ocupar per unos díes, primero que Tristán ocupar de la mesma.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx.143.</ref> Mientres los meses siguientes, Belgrano dedicóse puramente a reorganizar el so exércitu. == La dómina de l'Asamblea == La noticia de la victoria de Tucumán —d'acordies con munchos historiadores, la más importante de la guerra d'independencia<ref>Ruiz Moreno, en ''Campañes militares arxentines'', la llapada "batalla de la Soberanía".</ref>— causó en Buenos Aires un enorme descreitu pal gobiernu qu'ordenara la retirada hasta Córdoba. Un golpe d'estáu protagonizáu pol coronel [[José de San Martín]] derrocó al Triunviratu y reemplazar pol llamáu [[Segundu Triunviratu (Arxentina)|Segundu Triunviratu]].<ref>Alejandro Fernández, Aníbal Jáuregui y Darío Roldán, ''Un golpe militar nel camín escontra la independencia'', Revista Toa ye Historia, númberu 192.</ref> El nuevu gobiernu convocó a una [[Asamblea del Añu XIII|Asamblea Xeneral Constituyente]], que llevó alantre importantes meyores llexislatives y abandonó la [[Mázcara de Fernando VII]], esto ye, el discursu sobre la supuesta continuación de la soberanía del rei Fernando VII. Tanto'l periodu del Segundu Triunviratu, como de los dos primeros [[Direutor Supremu de les Provincies Xuníes del Río de la Plata Direutor Supremos]] tuvieron signados pola actuación de la [[Loxa Lautaro]], que dirixó la so política interna, internacional y militar. El Segundu Triunviratu y el primer Direutoriu tuvieron una actitú más decidida na defensa militar del nuevu estáu y na pretensión de reconstruyir el Virreinatu, y unviaron poderosos refuerzos tanto al Exércitu del Norte como a les tropes aparcaes na Banda Oriental. Col pasu del tiempu, la situación n'España foise revirtiendo, hasta que Fernando VII [[Restauración absolutista n'España|tornó al tronu]] español. La política francamente [[absolutismu|absolutista]] del rei traía tamién una actitú más agresiva en contra de los estaos independizaos del [[Imperiu español|imperiu]], refugando cualquier arreglu que nun significara una completa vuelta a l'anterior situación de dependencia colonial absoluta. Los gobiernos d'El Ríu de la Plata reaccionaron perdiendo l'impulsu nes sos reformes sociales y concentrando el poder: l'últimu día de xineru de 1814, l'Asamblea nomó [[Direutor Supremu de les Provincies Xuníes del Río de la Plata]] a unu de los triunviros, [[Gervasio Antonio de Posadas]]. Este dedicó tolos sos esfuercios a ocupar Montevidéu, col fin d'evitar que sirviera como puertu de llegada de fuercies reconquistadores españoles.<ref>Tuliu Halperín Donghi, ''Reforma y disolución de los imperios ibéricos'', Ed. Alianza, Madrid, 1985, páx. 131.</ref> Una gran espedición de 10&nbsp;600 homes fuera preparada pa retomar el Ríu de la Plata, pero la perda de Montevidéu, xunto a la negativa portuguesa a dexa-y desembarcar y suministrase en Brasil,<ref name="Horowicz"/> obligaron a esviala en direición a [[Capitanía Xeneral de Venezuela|Venezuela]].<ref>Mariano Torrente, ''Historia de la revolución hispano-americana''.</ref> El gobiernu del socesor de Posadas, [[Carlos María de Alvear]], dedicar a intentar fortalecer la so posición interna na capital y entartallar la revuelta federal na Mariña. Nun llevó alantre aición militar dalguna nel Norte, y pretendió reemplazar a San Martín como gobernador de [[Intendencia de Cuyo|Cuyo]], anque fracasó nel so intentu.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 183.</ref> Al producise la cayida de Alvear, qu'abandonara la estratexa de defensa agresiva y contraataque, asocediéron-y dos direutores interinos, que na práctica nun gobernaron sobre toles provincies. La política esterior, tanto diplomática como bélica, permaneció errática mientres esti periodu.<ref>Halperín Donghi, ''Reforma y disolución de los imperios ibéricos''.</ref> Pela so parte, l'Exércitu del Norte siguió con planes ofensivos trazaos n'años anteriores. === Segundu sitiu de Montevidéu === {{AP|Sitiu de Montevidéu (1812-1814)}} El 20 d'ochobre, pocu dempués de recibir la noticia de la cayida del Triunviratu, l'exércitu patriota ponía sitiu nuevamente a Montevidéu. El 31 d'avientu, ensin saber que la nueche anterior los sitiadores recibieren refuerzos, los realistes atacaron el campamentu enemigu, pero fueron duramente ganaos na [[Batalla de Cerrito]].<ref name="Ferrer"/> La ciudá sitiada pudo aguantar por cuenta de la so indiscutible superioridá naval, pero los sos defensores nun volveríen intentar defendese en tierra.<ref>Alcides Beretta Curi, ''Montevidéu, la ciudá realista'', Revista Toa ye Historia, númberu 169.</ref> Sicasí, xustamente mientres l'añu 1813 empezaron a llegar nuevos refuerzos a Montevidéu. Ente que ente los años 1811 y 1812 habíen llegáu menos de 800 homes dende España, en 1813 fueron unviaos 3&nbsp;440 homes a Montevidéu, de los cualos unos 400 morrieron.<ref>Edmundo Heredia, ''Espediciones reconquistadores españoles al Ríu de la Plata (1811-1814)'', Revista Toa ye Historia, númberu 201.</ref> Hasta entós prefiriérase reforzar a los exércitos que lluchaben nel [[Virreinatu de Nueva Granada]] y nel de [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]], pero esi añu'l 37% de les tropes unviaes a América lo fueron al puertu de Montevidéu.<ref>Andrés Cisneros y Carlos Escudé, ''Historia xeneral de les Rellaciones Esteriores de la República Arxentina'', Tomu II capítulu 5, seición ''Les espediciones militares españoles ente 1811 y 1816''.</ref> [[Ficheru:San Lorenzo.jpg|thumb|[[Combate de San Llorienzo]], del 3 de febreru de [[1813]].]] Imposibilitaos d'apoderar territoriu que los aproviera de cebera, los realistes de Montevidéu llanzaron socesivos ataques a la mariña de los ríos Uruguái y Paraná, qu'escalaron impunemente hasta qu'una sonora victoria de los [[Granaderos a caballu]] del coronel [[José de San Martín]] nel [[Combate de San Llorienzo]], el 3 de febreru de [[1813]], tornar pa nueves incursiones.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 157-158.</ref> De magar, la ciudá tuvo de bastase a sigo mesma. El nuevu gobiernu d'El Ríu de la Plata aportó finalmente a reconocer l'autoridá que tenía Artigas sobre les fuercies del so mandu, y ordenó a Sarratea tornar a Buenos Aires a principios de 1813. Artigas sumar coles sos fuercies al sitiu de Montevidéu, poniéndose a órdenes de Rondeau, pero calteniendo cierta autonomía.<ref name="Peña Lillo 1971">[[Félix Luna]], ''Los caudiellos'', Ed. Peña Lillo, Bs. As., 1971.</ref> Mientres el restu del añu 1813, l'aición nel sitiu de Montevidéu llindar a delles escaramuzas. === Segunda campaña al Altu Perú === {{AP|Batalla de Salta|Segunda espedición auxiliadora al Altu Perú}} [[Ficheru:Battle of Salta.jpg|thumb|300px|La [[Batalla de Salta]].]] Los cuatro meses con que cuntó pa reorganizase tres la victoria de Tucumán dexaron a Belgrano doblar el númberu de los sos homes y ameyorar la so formación y disciplina, anque-y costaron l'alloñamientu de Holmberg, enemistado con otros oficiales. Bien pertrechado y cola moral alta, entamó'l 12 de xineru la marcha escontra Salta, onde Tristán habíase fortificáu y recibíu refuerzos de Goyeneche: dos batallones, dalguna caballería y 6 cañones. Un mes dempués, a veres del [[ríu Juramento]], l'Exércitu del Norte xuró llealtá a l'Asamblea Xeneral Constituyente y a la [[Bandera Arxentina]], so la cual llucharía dende entós l'Exércitu del Norte. Tristán esperaba l'ataque de Belgrano dende'l sur, pero —empuestu por un oficial salteño— l'Exércitu del Norte allugar na Facienda de Castañares, al norte de la ciudá, cerrando una posible retirada del so enemigu escontra Jujuy. El [[20 de febreru]], na [[Batalla de Salta]], l'ataque en columnes paraleles de los patriotes llogró la rindición incondicional de Tristán: amás del parque y l'armamentu prindáu, que reforzó al Exércitu del Norte, fueron tomaos prisioneros 3&nbsp;200 efeutivos.<ref group="n.">Tuvo gran importancia la defección mientres la batalla del gobernador de Salta, [[Juan José Feliciano Fernández Campero]], [[marqués de Yavi]], xunto a otros oficiales realistes.</ref><ref>Rodolfo M. Campero, ''El Marqués de Yavi'', Ed. Catálogos, Bs. As., 2006, páx. 65-69. ISBN 950-895-217-2</ref> Retener asemeyada cantidá de prisioneros hubiera imposibilitáu la meyora escontra l'Altu Perú,<ref name="Paz"/> de cuenta que Belgrano poner en llibertá a cambéu del xuramentu de nun volver tomar armes contra les Provincies Xuníes.<ref name="Mitre, Historia de Belgrano"/> Goyeneche sacupó Potosí camín de Oruro el 1ᵘ de marzu con solu 450 homes, y alcordó con Belgrano un armisticiu por 40 díes. Dende Oruro, Goyeneche unvió al virréi'l so arrenunciu, y nel so reemplazu foi nomáu'l xeneral [[Joaquín de la Pezuela]]. Tamién el reemplazu provisional de Goyeneche, el xeneral Ramírez Orozco, abandonó Chuquisaca el 2 de marzu de 1813 y dexó como gobernador de Charcas al patriota [[Esteban Agustín Gascón]]. L'Exércitu del Norte avanzó escontra l'Altu Perú y ocupó Tupiza. Al llegar a Oruro, los soldaos realistes juramentados en Salta fueron relevaos del so xuramentu pol obispu de La Paz y pol virréi, y en gran parte reincorporaos al exércitu. Sicasí, Tristán nun volvería lluchar contra les Provincies Xuníes. Tantu Santa Cruz de la Sierra como Cochabamba pronunciáronse prontamente a favor de los independentistes nel mes de marzu, antes de la llegada del exércitu de Belgrano a la rexón. Yera l'efeutu de la completa derrota del exércitu al mandu de Tristán y de la cayida de la moral, y obligó a los xenerales Tacón, Lombera y Ramírez Orozco a retirase escontra'l norte. Una división de 400 chuquisaqueños, al mandu del teniente coronel [[Juan Antonio de Acebey]] xunir al Exércitu del Norte en Potosí, a la cual Belgrano llegó'l 7 de mayu. Mientres avanzaba escontra l'interior del Altu Perú, Belgrano intentó espandir la revuelta escontra la villa peruana de [[Tacna]], onde l'oficial de Buenos Aires [[Enrique Paillardell]] llogró apoderar la ciudá. En llugar d'intentar entrar en contautu coles fuercies de Belgrano, Paillardell quixo avanzar sobre [[Arequipa]], pero foi vencíu en Camiara, fuxendo los derrotaos al Altu Perú.<ref name="Tacna"/> Sía comoquier, Belgrano apoderaba gran parte del Altu Perú al mandu de 3&nbsp;500 homes.<ref>Tou la meyora de Belgrano y los sos axugos, llargamente detalláu por Mitre en ''Historia de Belgrano''.</ref> [[Ficheru:Plano Vilcapugio.jpg|thumb|300px|Antiguu planu de la [[Batalla de Vilcapugio]].]] Nos primeros díes d'agostu, el xeneral Pezuela tomó en Oruro el mandu del exércitu realista, qu'aumentó hasta 5&nbsp;000 homes. Dende ellí partió en busca del exércitu independentista. Belgrano unviara al coronel [[Cornelio Zelaya]], xefe de la caballería, a sulevar les poblaciones de llombu del exércitu realista. La captura de correspondencia ente ésti y dellos xefes de [[montonera|montoneres]] patriotes dexó a Pezuela saber que'l so enemigu taba esperando refuerzos, de cuenta que decidió atacar cuanto antes.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 163.</ref> El 1ᵘ d'ochobre, na [[Batalla de Vilcapugio]], Belgrano llogró esbaratar la formación realista, pero una señal equivocada de detener l'ataque, sumada al sorpresivu remanecimientu na batalla de la caballería del coronel realista salteño [[Saturnino Capo]] causó la completa dispersión de les tropes independentistes.<ref name="Vilcapugio">[http://www.portaldesalta.gov.ar/vilca.htm Les batalles de Vilcapugio y Ayuhuma, en Portal de Salta.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181023054725/http://www.portaldesalta.gov.ar/vilca.htm |date=2018-10-23 }} Consultáu en xunu de 2010.</ref> [[Ficheru:Plano Ayohuma.jpg|thumb|300px|Antiguu planu de la [[Batalla de Ayohuma]].]] Belgrano retirar escontra l'este, allugándose na posición de Ayohuma, onde llogró axuntar unos 3&nbsp;400 homes, de los cualos solamente unos mil yeren veteranos. Al empecipiase la [[Batalla de Ayohuma]], el 14 de payares, Belgrano formó con demasiada anticipación a les sos tropes en formación de batalla, lo qu'aprovechó Pezuela p'atacar de lladral y obligalo a camudar de posición. La batalla foi dende'l principiu una clara victoria de Pezuela, y l'Exércitu del Norte quedó amenorgáu a un terciu de la so fuercia orixinal.<ref name="Vilcapugio"/> El 18 de payares Belgrano y Díaz Vélez, en retirada, llegaron a Potosí. Partieron d'ellí a otru día, ante la inminente llegada del exércitu realista, ordenando volar la Casa de Moneda, orde que nun se cumplió. Efeutivamente, a otru día entraba la vanguardia realista, al mandu de Castro. A principios de 1814, l'exércitu realista apoderar de Tarija.<ref name="Munoz"/> En xineru de [[1814]], el xeneral Belgrano apurría los mandu del Exércitu del Norte al coronel [[José de San Martín]]. === Captura de Montevidéu === Mientres l'añu 1813, el Sitiu de Montevidéu enllargar ensin grandes alternatives, evidenciando la bayura de recursos de los defensores y la falta de medios de los atacantes.<ref name="Horowicz"/> Les rellaciones ente Artigas y el gobiernu de Buenos Aires empeoraren: el refugu de los diputaos orientales a l'Asamblea del Añu XIII y la elección d'otros, escoyíos por inspiración de Rondeau, llevaron a la so máxima tensión el conflictu ente les intenciones d'independencia inmediata y d'organización [[federalismu|federal]] defendíes por Artigas, y el centralismu y la moderación de la política del gobiernu de Buenos Aires.<ref name="Ferrer"/> A fines de xineru de 1814, les tropes lleales a Artigas abandonaron el sitiu y retiráronse a la mariña del ríu Uruguái. Taben convencíos de que'l gobiernu de Buenos Aires pretendía gobernar el país como una dependencia de Buenos Aires.<ref name="Arteaga"/> En respuesta, el Direutor Posadas declaró a Artigas "traidor a la Patria" y punxo preciu a la so cabeza.<ref>[http://www.artigas.org.uy/fiches/artigas/artigas_mesopotamia_01.html Decretu de Gervasio Posadas del 11 de febreru de 1814, declarando traidor a José Artigas, en ''Artigas na Mesopotamia; una figura demasiáu influyente'', na Biblioteca Artiguista.] Consultáu'l 10 de xunetu de 2010.</ref> Unvió un exércitu a enfrentar a les [[montonera|montoneres]] [[federales]] de Artigas, empezando d'esta miente la [[guerra ente Artigas y el Direutoriu]], la primera de les [[guerres civiles arxentines]]. L'exércitu unviáu a enfrentar a Artigas —que dempués de vencelo tenía d'engrosar el sitiu— foi ganáu nel [[Combate d'El Espinillo]], el 22 de febreru.<ref name="Bosch"/> En rápida socesión, los territorios de Corrientes y Misiones, y los pueblos del interior de la Banda Oriental pronunciáronse a favor del federalismu defendíu por Artigas,<ref name="Castello"/> de cuenta que les fuercies sitiadoras nun recibieron refuerzu dalgunu. El gobernador Vigodet creyó que Artigas, pronunciáu contra'l gobiernu central d'El Ríu de la Plata, podría ser incorporáu a la causa del Rei, pero'l caudiellu refugó les sos ufiertes.<ref name="Peña Lillo 1971"/> ==== Guerra naval y ocupación de Montevidéu ==== [[Ficheru:Guillermo Brown, por Henry Herve.jpg|thumb|185px|[[Guillermo Brown]], vencedor de los realistes de Montevidéu.]] El gobiernu revolucionariu creó una pequeña flota y dotar de la misión d'apostar a los realistes el control de los ríos interiores y l'estuariu de la Plata. El comandu de tolos buques taba en manes de marinos estranxeros, incluyíu'l so comandante, l'[[Irlanda|irlandés]] [[Guillermo Brown]], que venció al capitán [[Jacinto Romarate]] nel [[Combate de Martín García (1814)|Combate de Martín García]] y ocupó la [[isla Martín García|estratéxica isla]], obligando a los barcos realistes a retirase remontando'l ríu Uruguái'l 15 de marzu.<ref name="Carranza"/> Los buques unviaos na so persecución fueron ganaos nel [[combate de Regueru de la China]], pero Romarate permaneció en Concepción del Uruguay hasta'l final de la guerra. La noticia del inminente regresu de Fernando VII al tronu español obligó a acelerar les aiciones: el 20 d'abril, la flota de Brown fondió frente a Montevidéu, declarando'l bloquéu naval a la ciudá. La escuadra realista comandada por [[Miguel de la Sierra]] zarpó de Montevidéu a enfrentar a Brown, pero nel [[Combate naval del Bucéu]], llibráu ente los díes 15 y 17 de mayu, la mayor parte de los buques realistes fueron prindaos o destruyíos. Dellos de les naves restantes fuxeron en direición a España, y unes poques unidaes menores zarrar nel puertu de Montevidéu.<ref name="Carranza"/> El cercu sobre la ciudá taba completu, y la superioridá naval realista sumiera. Rondeau comandaba 4&nbsp;000 homes nel sitiu y Vigodet cuntaba con 5&nbsp;000 pa defender la ciudá, polo que Posadas unvió al so sobrín, el coronel [[Carlos María de Alvear]], con más de 1&nbsp;500 homes; llevaba tamién orde de reemplazar a Rondeau al frente del sitiu. Alvear tomó'l mandu'l día 17 de mayu, cuando la victoria de la flota de Brown yá yera completa, y de momentu axustó con Vigodet la entrega de Montevidéu: llegaron a un alcuerdu pol cual los realistes podríen retirase a España colos sos barcos y armes, ente que los patriotes tomaríen Montevidéu en depósitu, en nome de Fernando VII. Pero, amparándose na falta de ratificación del alcuerdu por Posadas,<ref>Comisión d'Homenaxe, ''Homenaxe al Xeneral Carlos María de Alvear nel 2 do. Centenariu de la so Nacencia'', ed. de la comisión, Bs. As., 1990, páx. 50-68. ISBN 950-43-3545-6</ref> Alvear ocupó la ciudá'l [[23 de mayu]], tomó prisioneros a los realistes y prindó tol so armamentu. La cayida de Montevidéu significó'l fin de l'amenaza realista sobre'l Ríu de la Plata, que durara cuatro años. Vigodet sería puestu en llibertá pocu dempués, xunto con tolos oficiales, pero les tropes d'orixe americanu y africanu y l'armamentu engrosaron los exércitos independentistes: fueron tomaos 5&nbsp;340 prisioneros, 310 cañones, 8&nbsp;000 fusiles y 99 embarcaciones.<ref name="ReferenceB">Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 180.</ref> Tamién la población de Carmen de Patagones, que llevaba dos años y mediu como bastión realista, foi ocupada polos patriotes.<ref>[http://www.cuencarural.com/lo_nueso/de_hestories_y_alcordances/el_flamear_de_la bandera_en_el fuerte_de_patagones_pa_maragatos/ ''El flamear de la bandera nel fuerte de Patagones'', en Cuencarural.com.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201028134215/http://www.cuencarural.com/lo_nueso/de_hestories_y_alcordances/el_flamear_de_la |date=2020-10-28 }} Consultáu en mayu de 2010.</ref> Tres la captura de Montevidéu, que se debió principalmente a la escuadra de guerra, ésta foi desmantelada p'atayar deldes.<ref name="Segreti"/> ==== La guerra civil ==== {{AP|Guerra ente Artigas y el Direutoriu}} La cayida de Montevidéu nun significó'l final de los problemes nel frente oriental, sinón solo un cambéu na so naturaleza. Magar la so promesa d'apurrir la ciudá a los homes de Artigas, Alvear atacó a los sos llugartenientes, lo que causó'l reinicio de la guerra civil. Esta siguió con altibaxos mientres dellos meses, forzando a caltener tropes na Banda Oriental y en Entre Ríos, que nun pudieron ser unviaes a reforzar l'únicu frente qu'entá esistía contra los realistes, nel Norte.<ref name="ReferenceB"/> En xineru del añu siguiente, tres la victoria de Artigas na [[Batalla de Guayabos]] Alvear alcordó la paz y apurrió a Artigas el control de la [[Provincia Oriental]].<ref name="Arteaga"/> Esi pactu lliberó delles fuercies militares pa ser unviaes escontra'l norte, pero la negativa de Artigas a suspender la so ayuda a los federales d'Entre Ríos y Corrientes obligó a caltener munches tropes nesa rexón y na Capital. Una campaña llanzada n'abril de [[1815]] contra los federales terminó cola sulevación de les unidaes de Buenos Aires y la cayida del Direutor Alvear. El Direutor Supremu sustitutu, [[Ignacio Álvarez Thomas]] robló un nuevu alcuerdu con Artigas, gracies al cual lliberáronse nueves fuercies que fueron unviaes n'ayuda del Exércitu del Norte. Sicasí, meses dempués, el mesmu Álvarez Thomas rompería l'alcuerdu.<ref name="Lopez">José Rafael López Rosas, ''Ente la monarquía y la república''. Memorial de la Patria, tomu III, Ed. La Bastilla, Bs. As., 1981.</ref> El [[Mariña arxentina|mariña fluvial d'El Ríu de la Plata]] permanecería mientres munchos años como un sumidoriu de recursos militares, que nun taríen disponibles pa les campañes n'otros frentes. === La Guerra Gaucha === {{AP|Guerra gaucha}} [[Ficheru:Martín Miguel de Güemes 1.jpg|thumb|185px|El xeneral [[Martín Miguel de Güemes]], líder de la [[guerra gaucha]].]] Nel frente norte, l'exércitu realista empezó la so meyora escontra'l sur ensin asegurar la so retaguardia, yá que nos valles del este del Altu Perú taben formándose nucleos de resistencia informal, les [[Republiquetas]]. Yeren siquier diez grupos distintos, de los cualos los dos más poderosos yeren los aconceyaos por [[Juan Antonio Álvarez de Arenales]] cerca de Cochabamba, y [[Ignacio Warnes]] na ciudá de Santa Cruz de la Sierra. El 25 de mayu, dambos xefes llograron una gran victoria na [[batalla de La Florida]] y llograron controlar Cochabamba pocu dempués.<ref name="Bidondo2">Emilio Bidondo, ''La guerra de la independencia nel Altu Perú'', Ed. Círculu Militar, Bs. As., 1979.</ref> Sicasí, la rápida meyora realista llogró los sos oxetivos: Ramírez Orozco ocupó Salta y diverses partíes ocuparon otres llocalidaes de la Intendencia; el 27 de mayu, Pezuela entraba en Jujuy.<ref>Emilio A. Bidondo, ''Historia de Jujuy'', Ed. Plus ultra, Bs. As., 1980.</ref> Dellos realistes de Salta axuntaron tropes pa los exércitos del Rei, como'l hacendado [[Manuel Fernando de Aramburú]], qu'entamó'l ''Escuadrón de Caballería de San Carlos'' Ante la meyora de la invasión realista, San Martín retiró'l desmoralizado Exércitu del Norte a Tucumán, convencíu de que nun tenía posibilidaes d'enfrentala. Encargó la defensa del Norte a una división irregular de [[gauchu|gauchos]] comandada por [[Manuel Dorrego]], que foi abondu pa retrasar la meyora realista. Poco dempués, San Martín reemplazó a Dorrego —por causa de problemes disciplinarios— por [[Martín Miguel de Güemes]] y [[Apolinario Saravia]]. Estos establecieron contactos con [[estancia|estancieros]] de la zona, como [[José Ignacio Gorriti]], [[Pablo Latorre]], [[Luis Borja Díaz de Lea y Plaza]] y [[Luis Burela]], qu'entamaron y dirixeron partíes de combatientes irregulares.<ref name="Matu"/> Güemes dirixía la coordinación de los movimientos de cada partida de gauchos y entamaba tamién la so provisión de cebera y armamentu. A mediaos del añu 1814, los [[gauchos de Güemes]] controlaben la mayor parte de la zona rural de Salta.<ref name="Matu"/> Por razones de salú, San Martín arrenunció al comandu del Exércitu a los cuatro meses d'asumilo, siendo reemplazáu pol xeneral [[José Rondeau]].<ref name="Ferrer"/> L'aición guerrillera de los gauchos de Güemes y la noticia de la cayida de Montevidéu fixeron arrenunciar a Pezuela d'avanzar sobre Tucumán. Replegó l'exércitu escontra'l norte, abandonando Jujuy el 3 d'agostu y llegando a Suipacha el 24 d'esi mes.<ref name="Camba">[[Andrés García Camba]], ''Memorias para la historia de las armas españolas en el Perú''.</ref> === Revolución en Cuzco === {{AP|Rebelión del Cuzco}} Al llegar a Tupiza, Pezuela recibió una noticia alarmante: poco antes españara la [[Rebelión del Cuzco]], dirixida polos [[hermanos Angulo]] y el cacique [[Mateo Pumacahua]], qu'abandonara'l bandu realista. Estos unviaron un exércitu al mandu del coronel [[Juan Manuel Pinelo]] —unu de los oficiales juramentados en Salta— a tomar [[Puno]], dende onde coló a La Paz, qu'ocupó'l 24 de setiembre. Otres divisiones avanzaron sobre [[Arequipa]] y [[Huamanga]], llogrando un ampliu ésitu. Pezuela unvió al so segundu, el xeneral Ramírez Orozco, pa enfrentar a los revolucionarios. Este ganó a Pinelo y ocupó socesivamente La Paz el 2 de payares, Arequipa el 9 d'avientu, Puno'l 11 de marzu y Cuzco el 25 de marzu.<ref name="Roca"/> Sicasí, enfoscó l'actividá de les [[Republiquetas]], ente les cualos sobresalieron la de [[Republiqueta de Larecaja|Larecaja]], dirixida pol cura [[Ildefonso de les Muñeques]], la de Tarija, comandada por [[Juan Ramón Rojas]], y la de [[Republiqueta de Cinti|Cinti]], dirixida por [[Vicente Camargo]], que llograron delles pequeñes victories sobre los realistes.<ref name="Bidondo2"/> Aprovechando la inactividá de la vanguardia realista, Güemes avanzó hasta [[Humahuaca]] y estableció un batallón en [[Yavi]] n'avientu de 1814. Pezuela reaccionó unviando al coronel [[Pedro Antonio Olañeta]] a ocupar Yavi y Tarija. Un intentu de sulevación de les tropes acantonaes en Jujuy y Humahuaca, formaes por soldaos rindíos en Montevidéu, foi albortáu primero qu'españara.<ref name="Camba"/> Casi na mesma fecha, el Direutor Posadas ordenó'l reemplazu de Rondeau como xefe del Exércitu del Norte pol so sobrín Alvear. Pero varios oficiales del Exércitu subleváronse y negáronse a acatar a Alvear, que tornó a Buenos Aires. Ellí Posadas acababa d'arrenunciar por cuenta de esa rebelión, y nel so llugar foi electu Direutor Supremu'l xeneral Alvear.<ref name="Segreti"/> === La guerra en Chile === {{AP| Guerra d'independencia de Chile}} Na vecina [[Chile]], la independencia foi un procesu práuticamente incruento. Casi nun hubo resistencia militar de parte de los realistes, y dende esi país foi unviada en 1811 una [[Espedición Auxiliadora Chilena|división d'auxiliu]] a lluchar pola independencia nel Ríu de la Plata,<ref name="Ferrero">Roberto A. Ferrero y Rocier Bravo, ''Córdoba y los auxiliares arxentinos de 1813'', Asociación Cultural "La Vuelta del Guerrero", Córdoba, 1999. ISBN 987-97388-0-2</ref> sirvió en Buenos Aires hasta 1813, añu en que volvió a Chile a lluchar contra la invasión de que yera oxetu per parte de tropes realistes. En [[1812]], mientres los enfrentamientos internos ente los patriotes chilenos, la isla de [[Chiloé]] y la ciudá de [[Valdivia]] pronunciar contra'l gobiernu chilenu y punxéronse a órdenes del virréi Abascal. Este aprovechó la oportunidá y unvió escontra Chiloé una pequeña espedición con 50 soldaos y 20 oficiales veteranos, pero provistos d'abondosu armamentu, equipos y dineru. En pocos meses, el brigadier [[Antonio Pareja]] creó un pequeñu exércitu en Chiloé, aumentar en Valdivia y desembarcó cerca de [[Talcahuano]] y [[Concepción (Chile)|Concepción]], apoderándose de dambes ciudaes al mandu de 3400 homes, empezando la [[Guerra d'independencia de Chile]] a principios de 1813.<ref>Luis Galdames, ''Historia de Chile'', Ed. Universitaria, Santiago de Chile, 1995, páx. 292-295. ISBN 956-11-1160-8</ref> Les fuercies de la división chilena en Buenos Aires retirar al so país, y la llucha enllargar a lo llargo del añu 1813 ensin que nengún bandu llograra ventaya. El gobiernu chilenu pidió refuerzos al d'El Ríu de la Plata, que unvió un [[batallón d'Auxiliares Arxentinos]], formáu por 257 soldaos d'infantería de llinia procedentes de Cuyo y Córdoba.<ref name="Ferrero"/> Sol mandu del teniente coronel [[Santiago Carreres]], gobernador saliente de Córdoba —darréu reemplazáu por [[Marcos Balcarce]]— y el so segundu xefe [[Juan Gregorio de Las Heras]],<ref name="Nellar">Gabriel Nellar, ''General Juan Gregorio de Las Heras, la so vida y la so gloria'', Ed. Círculu Militar, Bs. As., 1965.</ref><ref>[[Bartolomé Mitre]], ''Historia de San Martín y de la emancipación suramericana'', Volume 1, ed. F. Lajouane, 1890, páx. 383.</ref> llegó a [[Santiago de Chile]] n'ochobre de 1813. Les tropes d'El Ríu de la Plata participaron como auxiliares de les divisiones chilenes del xeneral [[Juan Mackenna]] nes batalles de [[combate de Cuchacucha|Cucha Cucha]] y [[batalla de Membrillar|Membrillar]].<ref name="Nellar"/> ==== Emigración chilena ==== {{AP|Emigración chilena de resultes de la Batalla de Rancagua}} Una serie de campañes indecises y el fracasáu [[Tratáu de Lircay]] llevaron gradualmente a la [[Patria Vieya (Chile)|Patria Vieya]] a una situación más peligrosa.<ref>Galdames, ''Historia de Chile'', páx. 296-300.</ref> Una guerra civil ente partidarios de [[Bernardo O'Higgins]] y de [[José Miguel Carrera]] determinó que los Auxiliares Arxentinos, mandaos por Las Heras, fueren espulsaos por esti postreru. Dexando a los sos homes en [[Los Andes (Chile)|Los Andes]], Las Heras tornó a Mendoza, dende onde San Martín, gobernador de la [[Intendencia de Cuyo]], unviar de regresu a Chile. Tamién fueron unviaos a l'Arxentina dellos altos oficiales del exércitu chilenu espulsaos por Carrera, como'l xeneral Mackenna, que predispusieron a San Martín y al gobiernu arxentín en contra del partíu d'aquél.<ref>Galdames, ''Historia de Chile'', páx. 301- 302.</ref> Poco dempués producióse la completa derrota de los independentistes chilenos ante'l xeneral [[Mariano Osorio]] na [[Batalla de Rancagua]]. Las Heras y el batallón d'Auxiliares escoltaron al gobiernu, delles tropes y gran cantidá de civiles escontra Mendoza.<ref>Galdames, ''Historia de Chile'', páx. 306-307.</ref> Otros oficiales, como [[Ramón Freire]], llevaron les sos fuercies escontra'l sur de [[provincia de Mendoza|Mendoza]]. Carrera siguía considerándose'l xefe de gobiernu de los chilenos, pero San Martín, aconseyáu por O'Higgins, espulsar y punxo a les tropes emigraes —unos 600 homes— so les órdenes de Marcos Balcarce. Munchos d'estos soldaos chilenos desertaron y tornaron a los sos llares nel branu, ente qu'otros xuniéronse a les fuercies d'El Ríu de la Plata al llegar a la capital. El restu de les tropes permaneció en Cuyo, onde darréu s'incorporaríen al [[Exércitu de los Andes]].<ref>[[Diego Barros Arana]], ''Historia xeneral de la Independencia de Chile'', 2ª ed., Volume 10, Ed. Universitaria, 1999, páx. 109-116. ISBN 956-11-1607-3</ref> ==== El plan continental de San Martín ==== [[Ficheru:Jose de San Martin por Navez.JPG|thumb|185px|El xeneral [[José de San Martín]].]] San Martín comprobara mientres la so estancia nel Exércitu del Norte que sería bien difícil conquistar l'Altu Perú y el Perú avanzando per tierra por razones xeográfiques y de loxística. El corazón de la resistencia realista taba en [[Lima]], dende onde'l virréi Abascal coordinara les operaciones militares, incluyíes reconquistar del Altu Perú, del sur de Perú y de Chile.<ref name="Mitre, Historia de San Martín">Mitre, ''Historia de San Martín''.</ref> Tomando la idea de los antiguos proyeutos británicos de conquista d'América del Sur,<ref>Carlos Roberts, ''Les invasiones ingleses'', Ed. Emecé, Bs. As., 1999, páx. 77-82.</ref> o bien, como sostienen dellos historiadores, por orde d'autoridaes militares britániques,<ref>[[Rodolfo Terragno]], ''Maitland & San Martín'', Ed. Universidá Nacional de Quilmes, 1998. ISBN 987-9173-35-X</ref> San Martín escurrió llegar a Lima per mar, partiendo dende Chile. Esa paez ser la verdadera razón del so abandonu del Exércitu del Norte y del so pidíu de ser nomáu gobernador de Cuyo. Magar que la idea paeció destinada al abandonu por cuenta de reconquistar de Chile, San Martín enferronar a la so "plan continental", anque la nueva situación obligar a reconquistar Chile en primer llugar.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 215-218.</ref> Por ello reforzó los recursos militares de la so provincia, ya incorporó a los oficiales y les tropes chilenes a los mesmos: en payares de 1814, el Direutor Supremu creó en Mendoza el Batallón Nᵘ11 d'Infantería, basándose nos Auxiliares Arxentinos remanentes,<ref>Academia Nacional de la Historia (Arxentina), ''Nueva historia de la nación arxentina'', 2ª edición, Volume 4, Ed. Planeta, Bs. As., 2000, páx. 318. ISBN 950-49-0389-4</ref> col teniente coronel Las Heras como comandante. Esti cuerpu sería tresformáu en reximientu en xineru de 1816, y Las Heras xubíu a coronel.<ref>Juan T. Figuerero, ''Historia militar de los reximientos arxentinos: les campañes militares, los reximientos arxentinos, anécdotes epilogales'', Ed. Artes Gráfiques Modernes, 1945, páx. 301.</ref> Antes de finales d'esi añu de 1814 incorporar a les fuercies de Cuyo dos compañíes del Batallón de Castes y 50 artilleros con 4 cañones, al mandu del capitán [[Pedro Regalado de la Plaza]]. Otros refuerzos fueron llegando nos meses siguientes, cola misión d'evitar una posible invasión realista dende Chile.<ref name="Otero">José Pacífico Otero, ''Historia del Llibertador don José de San Martín'', Ed. Círculu Militar, Bs. As., 1978.</ref> === Tercer campaña al Altu Perú === {{AP|Tercer espedición auxiliadora al Altu Perú}} [[Ficheru:Jose Rondeau.jpg|thumb|185px|El xeneral [[José Rondeau]] comandó la [[Tercer espedición auxiliadora al Altu Perú]].]] Alvear nun tomó nengún resolución sobre l'Exércitu del Norte,<ref group="n.">En sentíu estrictu, tampoco los gobiernos d'Álvarez Thomas y González Balcarce tomaron decisiones al respeutu, anque sí-y unviaron dellos refuerzos.</ref> pero en xineru de 1815 Rondeau empecipió la campaña al Altu Perú avanzando amodo escontra'l norte. La lentitú sería la carauterística más sobresaliente d'esta campaña. Güemes foi reemplazáu como comandante de vanguardia pol coronel [[Martín Rodríguez]], pero ésti foi prindáu nel [[Combate del Tejar]]. La pequeña derrota obligó a retrasar la meyora escontra'l norte, que recién se reinició tres un cambéu de prisioneros y la [[Batalla de Puestu del Marqués]], a mediaos d'abril. Faltándo-y les tropes de Ramírez Orozco, Pezuela ordenó'l repliegue de les sos fuercies dende Potosí y Chuquisaca. Esta última ciudá foi ocupada por [[Manuel Asencio Padilla]], xefe de la [[Republiqueta de La Llaguna]], y por Álvarez de Arenales, de la [[Republiqueta de Vallegrande]]. L'exércitu de Rondeau siguió'l so despacioso meyora sobre l'Altu Perú, mientres Arenales ocupaba Cochabamba. En Buenos Aires, la revolución empobinada por Álvarez Thomas acababa de derrocar a Alvear, y el xeneral Rondeau foi nomáu Direutor Supremu. Nun podía exercer esi cargu sinón nel territoriu qu'apoderaba —dende Tucumán escontra'l norte, incluyendo'l pandu altoperuana— polo que na capital exercía como sustitutu'l mesmu Álvarez Thomas.<ref name="Ferrer"/> Indignáu pol papel secundariu asignáu por Rondeau a los sos gauchos, y considerando que la falta de disciplina del exércitu condergar a la derrota, el coronel Güemes abandonó les files al mandu de los sos milicianos y tornó a Salta, apoderándose d'armes de la reserva del Exércitu en Jujuy. Al llegar a la ciudá de Salta, los sos habitantes escoyer gobernador, nun actu que significaba solamente l'exerciciu de la soberanía per parte del pueblu salteño. Pero, dende'l puntu de vista del Direutor Rondeau, significaba un abiertu desafíu a la so autoridá; de cuenta que declaró a Güemes desertor, pero enagora nun pudo tomar otres midíes.<ref name="Matu"/> ==== Sipe Sipe ==== [[Ficheru:Joaquín de la Pezuela y Sánchez de Aragón.jpg|thumb|185px|Xeneral [[Joaquín de la Pezuela]], vencedor na [[batalla de Viluma|Batalla de Sipe Sipe]] y darréu [[Virreinatu de Perú|virréi de Perú]].]] La lentitú de Rondeau dio a los realistes tiempu pa recibir refuerzos: un reximientu y un batallón unviaos dende Chile y —a mediaos de xunetu— la división de Ramírez Orozco, que yá recuperara Cuzco. Mientres Pezuela maniobraba pa llograr una posición ventaxosa sobre'l so enemigu, Martín Rodríguez intentó una sorpresa sobre los realistes, siendo dafechu ganáu na [[Batalla de Venta y Media]]. Esta causó graves baxes y una fuerte baxa na moral del exércitu.<ref name="Paz"/> N'ayuda de Rondeau fueren unviaos dos reximientos, vacantes por una interrupción temporaria de la guerra civil, al mandu de [[Domingo French]] y [[Juan Bautista Bustos]]. Tarreciendo qu'antes de siguir el so camín escontra'l norte intentaren derrocalo, Güemes prohibió'l so ingresu a Salta hasta que los dos xefe reconocer como gobernador. Esto asocedió a mediaos de payares, cuando yá yera tarde por que se incorporaren al Exércitu del Norte.<ref name="Matu"/> Rondeau llevó'l so exércitu hasta les cercaníes de Cochabamba, nuna posición que consideró bien favorable, pero una coraxosa maniobra del exércitu realista —baxar una peligrosa cuesta—, dexó a Pezuela llograr una completa victoria na [[batalla de Sipe Sipe (1815)|Batalla de Sipe Sipe]] o de Viluma, el día 29 de payares. L'Exércitu del Norte perdió mil homes ente muertos y prisioneros, tola artillería y el parque.<ref>Pablo Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 265-271.</ref> Rondeau fuxó ensin dar órdenes a los sos soldaos, que s'esvalixaron casi dafechu, aprofiantemente escorríos polos realistes. A lo llargo del mes d'avientu, los españoles ocuparon toles ciudaes del Altu Perú, con esceición de [[Santa Cruz de la Sierra]], defendida pol so gobernador [[Ignacio Warnes]]. Rondeau dedicó'l mes de marzu de [[1816]] a intentar deponer a Güemes, que refugó'l combate y dexar ensin cebera, obligándolo a axustar un alcuerdu pol que foi reconocíu como gobernador.<ref name="Matu"/> La única aición contraofensiva qu'intentó'l Direutor Supremu foi unviar escontra'l norte a [[Gregorio Aráoz de Lamadrid]], pero ésti foi ganáu en dos combates y obligáu a retirase escontra'l sur.<ref>[[Gregorio Aráoz de Lamadrid]], ''Memories'', Ed. L'Elefante Blanco, Bs. As., 2007. ISBN 978-987-9223-79-6</ref> ==== Disolución de les Republiquetas ==== {{AP|Republiquetas}} Salvo'l coronel Arenales, que se retiró escontra Jujuy, los demás xefes de les republiquetas siguieron la so resistencia. Rondeau prometiéralos tornar cuanto antes, magar lo cual quedaron abandonaes a la so suerte y fueron ganaes una por una: dempués de trés ganes en marzu y abril, [[Vicente Camargo]] foi muertu y el so [[Republiqueta de Cinti]] foi destruyida.<ref>[http://www.comunidadandina.org/bda/docs/BO-CA-0014.pdf ''Santa Cruz, el cóndor indiu'', artículu publicáu en Comunidá Andina.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090325230852/http://www.comunidadandina.org/BDA/docs/BO-CA-0014.pdf |date=2009-03-25 }} Consultáu'l 10 de xunetu de 2010.</ref> El 5 d'abril Tarija cayó en manes realistes. El cura Muñeques llogró safar por bastante tiempu a los sos enemigos, pero foi vencíu y prindáu, morriendo a manes de quien lo llevaben prisioneru escontra'l Perú.<ref>Vease la biografía de Muñeques en Jorge Oscar Canido Borges, ''Buenos Aires, esa desconocida; les sos cais, places y monumentos'', Ed. Correxidor, Bs. As., 2003. ISBN 950-05-1493-1</ref> [[Manuel Ascencio Padilla]] y la so esposa [[Juana Azurduy]] aguantaron dellos meses, hasta que fueron ganaos nel mes d'ochobre pol coronel [[Francisco Javier Aguilera]], batalla en que Padilla resultó muertu.<ref group="n.">Casi dos sieglos más tarde, la so esposa foi xubida al grau de xeneral del [[Exércitu Arxentín]] por decretu de la presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]]. {{cita web |url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/335239/informacion-general/juana-azurduy-agora-xenerala-ejercito-argentino.html |títulu=Juana Azurduy ye agora xenerala del Exércitu Arxentín |obra=Diariu La Gaceta de Tucumán |fecha=15 de xunetu de 2009 }} Consultáu'l 8 de xunetu de 2010.</ref> Aguilera siguió la so marcha y ganó'l 21 de payares na [[Batalla d'El Pari]] al coronel Warnes, que morrió en combate, ocupando Santa Cruz de la Sierra.<ref>Luis L. Giunti, ''Páxines de gloria'', Ed. Círculu Militar, Bs. As., 2002, páx. 21-23. ISBN 950-9822-60-4</ref> Otres republiquetas aguantaron dalgún tiempu más, pero casi toes fueron cayendo en manes de los realistes. La única qu'aguantó hasta'l final de la guerra foi la Republiqueta de Ayopaya, dirixida por [[José Miguel Lanza]].<ref name="Bidondo2"/> == Direutoriu de Pueyrredón == [[Ficheru:Juan Martin de Pueyrredon.jpg|thumb|185px|[[Juan Martín de Pueyrredón]].]] El [[Congresu de Tucumán]], axuntáu por orde del Direutor interín Álvarez Thomas, nomó nuevu Direutor Supremu a unu de los sos diputaos, [[Juan Martín de Pueyrredón]], que coló a la capital. Nel camín detener en Córdoba a aldericar col xeneral San Martín el so plan continental y los recursos que tenía d'apurrir el Direutoriu. Tolos esfuercios militares del gobiernu de Pueyrredón tuvieron empobinaos a dos oxetivos centrales: entartallar la resistencia de los federales na Mariña y en Córdoba y sostener los esfuercios de San Martín na so campaña a Chile. El frente norte foi abandonáu y, anque siguió esistiendo, l'Exércitu del Norte foi destináu a someter les rebeliones de los caudiellos federales, tales como la [[sulevación autonomista de Borges en Santiago del Estero]] y les recurrentes [[Primer federalismu cordobés|insurrecciones federales en Córdoba]]. Al producise la [[Invasión Lusu-Brasilana|invasión portuguesa]] de la Banda Oriental, a partir de 1816, el Direutor non solo negóse a collaborar con Artigas nel so defensa, sinón que pretendió utilizar la invasión pa torar a los federales de les provincies de la Mariña. Dempués de reconquistar de Chile, Pueyrredón esixiría a San Martín y Belgrano, comandantes de los exércitos de los Andes y del Norte, que treslladaren a eses fuercies a la Mariña p'acabar colos federales. Dambos comandantes obedecieron solo a medies. A mediaos de [[1819]], Pueyrredón presentó'l so arrenunciu y foi suplantáu por Rondeau. Este siguió y afondó la política del so antecesor, llamando perentoriamente a dambos exércitos a la Mariña, y abandonando por completu la Guerra pola Independencia.<ref>Un estensu analís de les actitúes de Pueyrredón, siguíes por Rondeau, en López Rosas, ''Ente la monarquía y la república''.</ref> N'avientu de [[1813]] Fernando VII recuperara'l gobiernu y executaba una política firmemente absolutista. N'años anteriores, España amosárase dubiosa al momentu de defender les sos ex colonies, por cuenta de que tarrecía la reaición de les demás naciones europees. Pero, colos sos llombos cubiertos pola [[Santa Alianza]] roblada en de [[1815]], —la cual, siguiendo los encamientos del [[Congresu de Viena]],<ref>[http://www.claseshistoria.com/revolucionesburguesas/restauracioncongresoviena.htm Congresu de Viena, en Clases d'Historia, páxina de la Revista dixital d'Historia y CCSS.] Consultáu'l 10 de xunetu de 2010.</ref> sostenía a tolos gobiernos establecíos n'Europa y promovía la paz ente ellos— Fernando pudo dedicar tolos sos esfuercios al intentu de reconquistar l'América española. L'aición del [[Papa]] [[Pío VII]], que llanzó la [[encíclica legitimista de 1816]], pola cual bendicía les aiciones represives de los realistes n'España, sofitaba la so actitú agresiva.<ref>[http://www.franciscanos.net/500anos/LA%20ENCICLICA%20LEGITIMISTA%20DE%201816.htm La encíclica legitimista de 1816, en Testos pa la Historia d'América, de Biblioteca Franciscana.] Consultáu'l 10 de xunetu de 2010.</ref> De cuenta que Fernando unvió socesives espediciones pa reconquistar les colonies americanes, llegando a un total de 13 espediciones con 26&nbsp;542 homes. Sicasí, eses espediciones nunca tuvieron fuercia abondo como pa imponese decisivamente a los independentistes del Río de la Plata. La única espedición poderosa proyeutada pa ser llanzada sobre esa rexón tuvo de ser suspendida repitíes vegaes, ante les [[epidemia|epidemies]] qu'abrasaron y debilitaron a les sos tropes.<ref name="Horowicz"/> === Espedición corsaria nel Pacíficu === {{AP|Espedición corsaria de Brown al Pacíficu}} L'esmantelamientu de la escuadra de guerra dempués de la cayida de Montevidéu nun dexó a les Provincies Xuníes indefenses per mar: el Direutoriu entamó la guerra de corsu contra España y dio delles decenes de [[patente de corsu patentes]]. Por aciu esta modalidá, los [[Corsarios na independencia arxentina|corsarios so bandera arxentina]] llograron unos cien barcos como preses ente 1814 y 1823.<ref name="Carranza"/> En mayu de 1815, el gobiernu resolvió entamar una campaña corsaria al [[Océanu Pacíficu]], como midida defensiva ante la inminente llegada d'una espedición reconquistadora dende España. Munchos emigraos chilenos participaron na organización, el financiamiento y na dotación de la espedición.<ref name="ReferenceC">Barros Arana, ''Historia Xeneral de la Independencia de Chile'', páx. 207-211.</ref> La escuadrilla corsaria quedó formada por 4 barcos con unos 150 cañones y más de 500 tripulantes: la [[Fragata Hércules]], al mandu del comandante Guillermo Brown, el [[Bergantín Santísima Trinidá]], al mandu del capitán [[Miguel Brown]], la [[Corbeta Halcón]], al mandu de [[Hipólito Bouchard]] —na que viaxaba'l capitán chilenu [[Ramón Freire]]— y la [[Goleta Constitución]], al mandu d'[[Oliverio Russell]], tripulada por chilenos. Zarparon n'ochobre y traspusieron el [[cabu de Fornos]] soportando un fuerte temporal, en que naufragó la nave de Russell. Llegaron nos últimos díes del añu a la [[isla Mocha]], nes mariñes de l'[[Rexón de la Araucanía|Araucanía]], onde se reorganizaron. El gobiernu realista chilenu reaccionó prohibiendo toa salida de buques dende los sos puertos.<ref name="ReferenceC"/> En xineru de [[1816]] bloquiaron el [[El Callao (ciudá)|puertu del Callao]], apoderándose de nueve buques que se dirixíen al mesmu, y que se sumaron a la espedición.<ref>[http://www.todoababor.es/datos_docum/nav_prov_rioplata.htm Principales naves de guerra a vela hispanoamericanes, en Tou a Babor.] Consultáu'l 10 de xunetu de 2010.</ref> En febreru bloquiaron el [[ríu Guayas]] y ocuparon la [[isla Puná]]. Dende ellí, Brown dirixó un ataque sobre [[Guayaquil]], pero foi derrotáu y tomáu prisioneru. Tres un encruz d'amenaces ente'l gobernador de Guayaquil y Bouchard, este llogró un truecu de prisioneros col que lliberó a tolos prindaos. La espedición dirixir a les [[islles Galápagos]], onde se dixebraron: Bouchard, al mandu d'una nave que depués foi renomada como [[fragata L'Arxentina]], aportó a Buenos Aires en xunu. Brown dirixir a la [[Badea de Bonaventura|badea de San Bonaventura]], dende onde pretendió ponese en contautu coles autoridaes revolucionaries de [[Bogotá]]; pero esa ciudá cayera en manes realistes.<ref>José Manuel Restrepo, ''Historia de la revolución de Colombia'', 2ª edición, Ed. Besanion, 1858, parte I, cap. X, tomu I, páx. 412.</ref> En perdiendo la ''Ferre'' nun naufraxu, Brown tornó al Océanu Atlánticu, onde tornó una escuadra portuguesa que se dirixía a Montevidéu y siguió viaxe escontra'l norte. Terminó per fondiar en [[Barbados]], onde les autoridaes britániques acusar de piratería y prindaron el buque y el so cargamentu. Retornó a Buenos Aires a mediaos de 1818.<ref>Tola espedición en Laurio H. Destéfani, ''Brown y la campaña corsaria del Pacíficu (1815-1816)'', Bs. As., 1978, páx. 59-82.</ref> === L'Exércitu de los Andes y la Campaña a Chile === {{AP|Guerra de la Independencia de Chile}} N'agostu de 1815, San Martín dispunxo una lleva de "vagos" y voluntarios en Mendoza y San Juan. Al mes siguiente incorporáronse dos escuadrones de [[Granaderos a caballu]], que participaren na guerra civil na Banda Oriental y que fueron aumentaos con gauchos de [[provincia de San Luis|San Luis]]. N'avientu de 1815, informaba al gobiernu que disponía de 3887 homes, incluyíos unos 700 esclavos llibertos.<ref>Mitre, ''Historia de San Martín y de la emancipación suramericana''.</ref> San Martín encargó al [[flaire]] [[Luis Beltrán]] —que cuntaba con 700 homes a los sos órdenes— la fabricación de pólvora, armamentos, municiones y uniformes.<ref>La biografía de Beltrán en Jorge Oscar Canido Borges, ''Buenos Aires, esa desconocida; les sos cais, places y monumentos'', Ed. Correxidor, Bs. As., 2003. ISBN 950-05-1493-1</ref> San Martín unvió a Chile a [[José Antonio Álvarez Condarco]], direutor de la fábrica de pólvora, cola escusa de llevar un mensaxe, pero esti aprovechó'l viaxe pa realizar un planu bien detalláu de los pasos de los Andes.<ref>Biografía d'Álvarez Condarco en Canido Borges, ''Buenos Aires, esa desconocida''.</ref> El 1 d'agostu de 1816, el Direutor Supremu [[Juan Martín de Pueyrredón]], decretó que'l nome de la fuercia fuera "Exércitu de los Andes", designando como'l so xeneral en xefe a San Martín, al que'l Congresu de Tucumán xubió al grau de Capitán Xeneral, coles facultaes políticu y militar necesaries. San Martín delegó el mandu políticu de Cuyo nel coronel [[Toribio de Luzuriaga]] ya instalóse col so Exércitu en [[El Plumerillo|Campamentu del Plumerillo]], nes cercaníes de Mendoza, col brigadier [[Miguel Estanislao Soler]] como xefe d'estáu mayor.<ref name="Mitre, Historia de San Martín"/> Pueyrredón unvió al nuevu exércitu tola ayuda que pudo, incluyendo refuerzos militares, dineru, alimentos, armes, uniformes y municiones en gran cantidá.<ref name="Lopez"/> Sicasí, el so obstinación n'entartallar la resistencia de los federales, especialmente na [[provincia de Santa Fe]], nun-y dexó unviar más tropes al mandu de los Andes, yá que les precisó pa siguir la [[guerres civiles arxentines|guerra civil]].<ref>Leoncio Gianello, ''Historia de Santa Fe'', Ed. Plus ultra, Bs. As., 1986, páx. 199-217. ISBN 950-21-0150-2</ref> El Capitán Xeneral [[Casimiro Marcó del Pont]] conocía los planes de San Martín, que yera consciente de que nunca podría llevar hasta Chile un exércitu tan numberosu como'l del so enemigu. Por ello buscó estremar les sos fuercies, faciéndo-y creer alternativamente que diba invadir pel sur o pel norte del país. San Martín esforciar en caltener un tratu amistosu colos caciques [[pehuenche]]s del sur mendocino, qu'apoderaben los pasos cordilleranos. Sostuvo con ellos un gran parllamentu, solicitándo-yos permisu pa cruciar les sos tierres escontra Chile, lo que foi aprobáu polos caciques. Unu de los xefes indíxenes llevó a Chile esa noticia, que paeció confirmar a Marcó del Pont la so creencia de que l'esperáu ataque producir pel sur. Les fuercies realistes en Chile caltuviéronse estremaes hasta bien poco primero de la invasión de San Martín.<ref name="Otero"/> Per otru llau, dellos activistes caltuvieron en continua alerta al exércitu realista por tol territoriu chilenu. El más destacáu d'ellos yera un ex oficial del partíu de les Carrera, [[Manuel Rodríguez Erdoíza|Manuel Rodríguez]], que percorrió'l centru y el sur del país atacando poblaciones, causando desgastantes alarmes nes fuercies realistes y llanzando panfletos contra'l gobiernu. Tamién sirvió como espía a favor de San Martín, y como corréu ente este y los patriotes chilenos.<ref>Galdames, ''Historia de Chile'', páx. 315-318.</ref> Esti notable conxuntu d'estratexes indireutes pa llograr ventaya antes del combate decisivu fueron llamaes «[[Guerra de Zapa]]».<ref name="Mitre, Historia de San Martín"/> ==== Encruz de los Andes ==== {{AP|Encruz de los Andes|Rutes sanmartinianas}} Formaben la infantería del Exércitu de los Andes 2334 homes, de los siguientes batallones: Nᵘ8, al mandu d'[[Ambrosio Crámer]]; Nᵘ11, sol mandu de [[Juan Gregorio de las Heras]]; y Nᵘ7, al mandu de [[Pedro Conde]]. La caballería taba formada pol Reximientu de Granaderos a caballu, comandando por [[José Matías Zapiola]], y el batallón Nᵘ1 de Cazadores, al mandu de [[Rudecindo Alvarado]], y totalizaba 1395 homes. L'artillería taba sirvida por un reximientu de 258 homes, al mandu de [[Pedro Regalado de la Plaza]]. El 6 de xineru de [[1817]], l'Exércitu de los Andes poner en marcha dende'l Campamentu del Plumerillo, totalizando 5.350 homes: 14 xefes, 195 oficiales y 3.778 soldaos, de los cualos dellos centenares yeren d'orixe chilenu. Amás formaben como auxiliares unos 1.200 milicianos de caballería de La Rioxa, Mendoza, San Juan y Chile, y 120 barreteros.<ref>Gerónimo Espejo, ''El paso de los Andes: Crónica histórica de las operaciones del ejército de los Andes, para la restauración de Chile en 1817'', Ed. C. Casavalle, 1882, páx. 419.</ref> Les tropes nun combatiríen so la bandera arxentina, sinón so la [[Bandera del Exércitu de los Andes|del Exércitu de los Andes]], que contenía un [[Escudu de l'Arxentina|escudo arxentín]] sobre fondu azul y blancu.<ref>[http://edant.clarin.com/diario/especiales/sanmartin/t2_47.htm ''Cómo foi fecha la bandera del Exércitu de los Andes'', por Sixto Y. Martelli, 1944. En Clarín Dixital Llibros.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120415055415/http://edant.clarin.com/diario/especiales/sanmartin/t2_47.htm |date=2012-04-15 }} Consultáu'l 14 de xunetu de 2010.</ref> L'Exércitu estremar en seis columnes, que pasaríen por seis pasos distintos. Dos columnes axuntaben la mayor parte del exércitu, mientres les otres cuatro yeren enforma menores, y la so misión yera confundir a Marcó del Pont sobre'l verdaderu llugar pol que cruciaría los gruesu del Exércitu.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 222-224.</ref> * Pol '''[[Pasu de Come-Caballos]]''', en [[Provincia de La Rioxa (Arxentina)|La Rioxa]], avanzaron 130 soldaos al mandu de [[Francisco Zelada]] y [[Nicolás Dávila]], acompañaos por 200 milicianos. La so misión yera ocupar la [[Provincia de Coquimbos]]obremanera la ciudá de [[Copiapó]] en nome del Estáu de Chile, polo que los emigraos chilenos que los acompañaben llevaben la bandera chilena. Algamaron el so oxetivu ensin combatir. * Pol '''[[Pasu de Guana]]''', en [[Provincia de San Juan (Arxentina)|San Juan]], cruciaron 200 homes pa tomar la ciudá de [[La Serena (Chile)|La Serena]], al mandu del teniente coronel [[Juan Manuel Cabot]],<ref>Gerónimo Espejo, ''El pasu de los Andes'', páx. 541.</ref> pasando por [[Villa Sefair Talacasto|Talacasto]], [[Pismanta]] y el [[pasu d'Agua Negro]]. El 6 de febreru sorprendieron a una guardia realista, y díes dempués interpunxéronse ente [[La Serena (Chile)|La Serena]] y Santiago. Les autoridaes de La Serena, escoltaes por una guarnición de 100 homes, retirar escontra'l [[ríu Limarí]], en que les sos veres fueron algamaos poles fuercies patriotes ya intervinieron en dos pequeños combates, [[Barraza (Chile)|Barraza]] y [[Combate de Salala|Salala]]. Cabot tomó posesión d'[[Illapel]] y La Serena'l 25 de febreru. * Pol '''[[Pasu del Portiellu]]''' moviéronse 55 homes al mandu del capitán [[José León Lemos]], con una misión puramente distractiva.<ref>Gerónimo Espejo, ''El pasu de los Andes'', páx. 542.</ref> Magar que nun llograron prindar a la partida que los columbró en [[San Gabriel (Chile)|San Gabriel]], cumplieron la so misión ya incorporáronse a encomalo principal. * Pol '''[[Pasu del Planchón]]''' cruciaron 100 homes del exércitu –80 infantes montaos y 20 caballeros con 3 oficiales– y un grupu d'emigraos chilenos voluntarios, al mandu del teniente coronel [[Ramón Freire]].<ref>Barros Arana, ''Historia xeneral de la independencia de Chile'', Volume 3, Impr. Chilena, 1857, páx. 393.</ref> Intentando convencer a los realistes de que yeren l'avanzada del gruesu del exércitu invasor, llograron una victoria cerca de [[Talca]]. Anque nun pudieron escorrer a los derrotaos pol mala traza de los caballos de la espedición, Freire llograría prindar casi 2.000 homes. Marcó del Pont unvió al so alcuentru unos 1.000 soldaos, que nun pudieron tornar a tiempu a Santiago al sabese que la meyora del Exércitu producir pel norte de Santiago. * El 17 de xineru de 1817 empecipiaron 3.200 homes la meyora pol '''[[pasu de Los Coríos]]'''. Formaben parte d'esa fuercia les divisiones de Soler, O´Higgins y San Martín. Les avanzaes llograron una pequeña victoria n'[[Batalla de Achupallas|Achupallas]],<ref>Barros Arana, ''Historia Xeneral de la Independencia de Chile'', páx. 397.</ref> y pocu dempués otra en [[Batalla de Les Coimas|Les Coimas]]. El 8 de febreru ingresaron en [[San Felipe (Chile)|San Felipe]]. El día 9 foi reconstruyíu la ponte sobre'l [[ríu Aconcagua]] y el comandante Melián avanzó con un escuadrón de granaderos escontra l'oeste. * La meyora pol '''[[Pasu de Uspallata]]''' empecipióse'l 18 de xineru. Per esa ruta viaxaben 800 homes al mandu del xeneral Las Heras,<ref group="n.">Las Heras fuera xubíu al grau de xeneral poco primero de empecipiase la campaña.</ref><ref>Nellar, ''General Juan Gregorio de Las Heras''.</ref> y el mayor [[Enrique Martínez]], xunto con casi tola artillería y el parque, dirixíos por Frai Luis Beltrán. En siendo ganaes les sos avanzaes nos combates de [[Combate de Picheuta|Picheuta]] y [[Combate de Potrerillos|Potrerillos]], vencieron a l'avanzadura realista en [[Combate de Guardia Vieya|Guardia Vieya]].<ref>Barros Arana, ''Historia Xeneral de la Independencia de Chile'', páx. 402-403.</ref> Llegaron a la ciudá de [[Los Andes (Chile)|Los Andes]] el día 8 de febreru, tres un retrasu de dos díes ordenáu per San Martín. El 9 de febreru, dambes columnes axuntar nel campamentu de [[Curimón]], cerca de la villa de Los Andes. Dende ellí unviaron partíes esploratories, que confirmaron que los realistes esperar na [[Provincia de Chacabuco|Facienda de Chacabuco]].<ref>Galdames, ''Historia de Chile''.</ref> ==== Chacabuco ==== {{AP|Batalla de Chacabuco}} [[Ficheru:Battle of Chacabuco.jpg|thumb|300px|La [[Batalla de Chacabuco]], según l'oleu de [[Pedro Subercaseaux]].]] Por cuenta de la dispersión de les sos fuercies, a Marcó del Pont fíxose-y bien difícil axuntar un exércitu, el que finalmente sería de 1.500 homes, puestu a últimu momentu al mandu de [[Rafael Maroto]]. La [[Batalla de Chacabuco]] empezó na madrugada del 12 de febreru. El plan d'ataque de San Martín, consistente en dos asaltos simultáneos dende l'oeste y el norte, foi alteriáu por O'Higgins, que — xulgando inminente una meyora de Maroto — a les 11:45 atacó de frente antes de la llegada de la columna al mandu de Soler. L'ataque foi deteníu por una eficaz defensa realista, amás del fondu calce d'un regueru torgó la so meyora. O'Higgins y Cramer llanzáronse nuevamente cola reserva a un nuevu ataque; dempués d'unes 2 hores de combate, un pelotón de caballería rompía la llinia realista ente la estrema izquierda del Talavera y la derecha del gruesu del batallón Chiloé, arollando a los artilleros. La infantería, yá casi vencedora, allegó n'auxiliu de la caballería; y alredor de les 13:30 llegó una avanzada de la división de Soler, produciéndose l'envolvimientu completu de les tropes realistes y terminando con una aplastante victoria patriota.<ref>Encina y Castedo, ''Historia de Chile'', Editorial Zig Zag, Santiago de Chile, 1953.</ref><ref>Francisco Frías, ''Historia Xeneral'', Editorial Nascimento, Santiago de Chile.</ref> Los realistes sufrieron la perda de 600 muertos y 500 prisioneros, más tola artillería, y los patriotes tuvieron 130 muertos y 180 mancaos.<ref>Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 84-93.</ref> Poco dempués de rematar la batalla, San Martín dirixó al Direutor Supremu de les Provincies Xuníes el parte oficial, que la so frase más conocida dicía: {{Cita|"En venticuatro díes fiximos la campaña; pasamos el cordal más eleváu del globu, concluyimos colos tiranos y dimos llibertá a Chile."|Parte de la victoria robláu por José de San Martín.<ref>Luis Emilio Rojas, ''Batalla de Chacabuco'', en ''Nueva Historia de Chile''.</ref>}} El 14 de febreru de 1817 l'Exércitu de los Andes entró en [[Santiago de Chile|Santiago]]. O'Higgins foi nomáu pol cabildru "Direutor Supremu del Estáu de Chile", y San Martín foi nomáu comandante del "[[Exércitu Xuníu Llibertador de Chile]]",<ref>[http://www.pachami.com/SanMartin31.htm Biografía del Llibertador José de San Martín, na Páxina de Chami.] Consultáu en mayu de 2010.</ref> una agrupación militar formada poles unidaes del "Exércitu de los Andes" más les formaciones chilenes que s'incorporaron. Como auditor del Exércitu foi nomáu Bernardo de Monteagudo. Empecipiábase'l periodu conocíu, dientro de la historiografía del país tresandín, como la [[Patria Nueva]]. A los pocos díes d'asumir como [[Direutor Supremu]], O'Higgins unvió al bergantín ''Águila'', prindáu nel puertu de [[Valparaíso]], a rescatar a los patriotes desterraos en [[Archipiélagu Juan Fernández|Juan Fernández]]. El nuevu Direutor entamó un exércitu pa enfrentar a les fuercies realistes qu'actuaben na rexón del [[ríu Itata]].<ref>Galdames, ''Historia de Chile'', páx. 321-322.</ref> Poco dempués, l'Exércitu Xuníu empezó una rápida marcha escontra'l sur de Chile. === Güemes y la guerra gaucha === [[Ficheru:Jose de la Serna 1.jpg|thumb|185px|El xeneral [[José de la Serna]] dirixó dos invasiones a Salta y más tarde foi [[Virreinatu de Perú|virréi de Perú]].]] {{AP|Invasión de De la Serna a Jujuy y Salta}} La defensa de la provincia de Salta quedara en manes del gobernador Güemes, mientres l'exércitu de Rondeau retirar escontra Tucumán. Ellí recibió este la noticia de que fuera movíu del cargu de Direutor del Estáu, y encargóse de la proteición del acabante formar [[Congresu de Tucumán]]. Dempués de la [[Declaración d'independencia de l'Arxentina|Declaración d'Independencia]] foi reemplazáu como comandante del exércitu pol xeneral Belgrano, que tampoco pudo llanzar nengún ataque escontra'l norte. Otra manera, el so exércitu viose menguáu porque munches tropes y oficiales fueron treslladaos al Exércitu de los Andes. L'exércitu realista llogró avanzar hasta la ciudá de Jujuy, pero la llucha contra les republiquetas obligó-y a retirase. En setiembre de 1816, tres el nomamientu de Pezuela como [[virreinatu de Perú|virréi de Perú]], asumió'l comandu'l xeneral [[José de la Serna]], qu'incorporó una gran cantidá d'oficiales y tropes que llucharen na [[guerra d'independencia española|guerra contra Napoleón]]. El nuevu comandante trazó un plan completu d'invasión de les Provincies Xuníes, dende'l norte y dende Chile. A fines d'ochobre, De la Serna empecipió la meyora sobre la provincia de Salta al mandu de 5.500 homes, y unos díes más tarde prindó al [[Juan José Feliciano Alejo Fernández Campero|Marqués de Yavi]].<ref>Campero, ''El Marqués de Yavi'', páx. 141-142.</ref> Entró en Jujuy el 6 de xineru, pero'l so exércitu nun llogró controlar l'interior de la provincia y los gauchos obligar a recluyise na ciudá. Poco dempués, el comandante [[Manuel Arias]] ganaba a los realistes nel [[Combate de Humahuaca]], cortando la vía de suministru del exércitu invasor. Delles selmanes tardó l'exércitu realista en reconstruyir les sos comunicaciones col Altu Perú, polo que recién llegó a Salta'l 15 d'abril. Zarráu na ciudá y faltu de cebera, unvió una fuerte espedición a axuntar ganáu y caballos nel [[valle de Lerma]]; pero esta foi atacada de cutio mientres dellos díes por partíes de Güemes, y práuticamente destruyida nel [[Combate del Bañáu]].<ref name="Saenz"/><ref>Bidondo, ''Historia de Jujuy'', páx. 235-246.</ref> ==== Contraataque de Lamadrid ==== {{AP|Espedición de Aráoz de Lamadrid al Altu Perú}} [[Ficheru:Aráoz de Lamadrid Gregorio.jpg|thumb|185px|Años más tarde, [[Gregorio Aráoz de Lamadrid]] llegó al grau de xeneral.]] Anque se sabía impotente pa intentar una nueva campaña al Altu Perú, Belgrano decidió ayudar a les fuercies de Güemes. Unvió dende Tucumán una fuercia de 350 homes y dos pieces d'artillería al mandu del teniente coronel [[Gregorio Aráoz de Lamadrid|Lamadrid]], col enfotu de cortar les comunicaciones ente De la Serna y l'Altu Perú na zona de Yavi. Al llegar ellí, Lamadrid supo que fuercies montoneras operaben en redol a Tarija, y como nun-y fueron unviaes les mules de carga y los caballos necesarios pa internase hasta Oruro pol [[Desiertu d'Atacama|despobláu d'Atacama]], dirixóse hacia pa ellí y llogró la victoria na [[Batalla de la Tablada de Tolomosa]], que fizo que'l comandante realista [[Mateo Ramírez]] rindiérase. Animáu pola inesperada victoria, y dexando de llau les instrucciones orixinales, Lamadrid siguió'l so camín escontra'l norte; en tomando prisioneru a un escuadrón realista, llanzar al temerariu intentu de prindar por sorpresa la ciudá de Chuquisaca. Foi derrotáu y empezó la so retirada escontra'l sur. N'axuntando unes partíes de guerrilleros a les sos fuercies, foi nuevamente ganáu nel [[Combate de Sopachuy]], llegando de regresu a Tucumán a fines de xunetu.<ref>Lamadrid, ''Memories'', páx. 126-173.</ref> Esta campaña nun llogró la resultancia esperada. Igualmente, tres el fracasu en consolidar la so posición –y con noticies cada vez más firmes sobre'l trunfu de San Martín en Chile– De la Serna abandonó Salta y Jujuy nel mes de mayu, retirándose a Tupiza.<ref name="Matu"/> ==== Nueves invasiones a Jujuy y Salta ==== N'agostu de 1817, el coronel Olañeta empecipió una nueva invasión con una fuercia de 1000 homes. Obligó al coronel Arias a sacupar Humahuaca, pero fracasó en dellos enfrentamientos menores y nun pudo pasar de [[Tilcara]]. Retirar escontra Yavi nos primeros díes de xineru de [[1818]]. Una quinta invasión foi llanzada pol mesmu Olañeta y el coronel [[Jerónimo Valdés]] con 2400 homes. El 14 de xineru de 1818 ocuparon Jujuy, pero sacupar dos díes depués, retirándose a Yavi. A principios de 1819, De la Serna arrenunció y dirixóse a Cochabamba, dexando'l mandu al coronel [[José Canterac]]. Depués de pacificar Tarija y Cinti, el nomáu empecipió una nueva invasión con tres columnes, qu'entraron por Humahuaca, [[San Ramón de la Nueva Orán|Orán]] y Punir. El 26 de marzu ocuparon San Salvador de Jujuy, anque solu trés hores más tarde sacupar, retirándose a [[Yala]] ante'l riesgu de quedar aisllaos. Darréu tornaron a Tupiza.<ref>Bidondo, ''Historia de Jujuy'', Ed. Plus ultra, Bs. As., 1980, páx. 247-252.</ref> === Fin de la campaña de Chile === [[Ficheru:MarianoOsorio.JPG|thumb|185px|Xeneral [[Mariano Osorio]].]] En marcha escontra [[Concepción (Chile)|Concepción]], Las Heras foi atacáu'l 4 d'abril en [[Combate de Curapalihue|Curapaligüe]], mui cerca d'esa ciudá, por una fuercia realista unviada dende la ciudá pol xeneral [[José Ordóñez]]. La victoria patriota obligó a los realistes a retirase.<ref name="Nellar"/> Nun primer momentu pensó sitiase les ciudaes de Concepción y Talcahuano, pero Las Heras —consciente de la so inferioridá numbérica frente a los realistes comandados por Ordóñez— pidió refuerzos a O'Higgins, que partió na so ayuda a mediaos d'abril, al mandu de 800 homes. El 5 de mayu, les tropes d'O'Higgins y Las Heras fueron atacaes pol mesmu Ordóñez nel [[Batalla del Cuetu Gavilán|Cuetu Gavilán]]. El agresores fueron derrotaos y viéronse obligaos a sacupar Concepción, zarrándose nel puertu fortificáu de Talcahuano.<ref name="Nellar"/> Tres dellos meses en que los realistes permanecieron sitiaos, O'Higgins pretendió [[Sitiu y asaltu de Talcahuano|asaltar Talcahuano]]. Entamada y empobinada pol xeneral [[Francia|francés]] [[Miguel Brayer]], la operación fracasó por completu, sufriendo los atacantes graves baxes.<ref>Luis L. Giunti, ''Páxines de gloria'', Ed. Círculu Militar, Bs. As., 2002, páx. 47-49. ISBN 950-9822-60-4</ref> El virréi Pezuela unvió 2500 homes a Talcahuano, al mandu de [[Mariano Osorio]], vencedor del [[Desastre de Rancagua]]. Ellí xunióse a Ordóñez, qu'aguantara cerca de nueve meses los ataques independentistes. San Martín reclamó entós a O'Higgins que s'axuntara con él nel [[ríu Maule]], mientres la población civil de Concepción abandonaba la ciudá. O'Higgins llevantó l'asediu y retiróse a [[Talca]], onde aprobó'l [[Acta d'Independencia de Chile]], fechada'l [[12 de febreru]] de [[1818]], al añu exactu de la Batalla de Chacabuco.<ref>Galdames, ''Historia de Chile'', páx. 322-324.</ref> A pocu d'axuntase les divisiones del Exércitu patriota, el xeneral Ordóñez convenció a Osorio d'atacar el campamentu patriota na nueche del 19 de marzu de [[1818]]. La [[Batalla de Cancha Rayada (1818)|Batalla de Cancha Rayada]] foi una victoria de los realistes, que consiguieron esvalixar por completu a les fuercies patriotes. Cuando la noticia de la derrota llegó a Santiago, la desmoralización foi xeneral y llegóse a pensar nuna segunda edición de la derrota de Rancagua.<ref name="Luqui"/> Nesi momentu apaeció en Santiago'l coronel Manuel Rodríguez, qu'asumió momentáneamente el gobiernu. Poco dempués lo reasumía O'Higgins, mancáu en Cancha Rayada.<ref>Galdames, ''Historia de Chile'', páx. 324-325.</ref> Llueu se supo que'l desastre nun fuera completu: les baxes realistes fueren mayores que les de los patriotes, y munches fuercies del Exércitu Xuníu –especialmente unos 3000 homes conducíos por Las Heras– pudieren retirase n'orde. Con ayuda de Beltrán, San Martín reequipó y reorganizó l'exércitu. Apenes quince díes más tarde tuvo en condiciones de dar batalla nuevamente.<ref>Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 107.</ref> ==== Maipú ==== {{AP|Batalla de Maipú}} [[Ficheru:BatallaDeMaipu.jpg|thumb|300px|La [[Batalla de Maipú]].]] El día 5 d'abril, nos [[Valle del Maipo|llanos de Maipú]] a unos 10&nbsp;km al sur de Santiago, atopáronse 5300 realistes con 12 pieces d'artillería contra 4900 patriotes con 21 pieces d'artillería.<ref name="Camogli_1">Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 108.</ref> San Martín entamó al so exércitu nuna posición elevada esperando l'ataque español. La batalla empecipiar col fueu de l'artillería patriota de [[Manuel Blanco Encalada]], siguíu de la carga xeneral de les tropes de San Martín. Los españoles paecíen tar trunfando cuando San Martín llanzó la reserva nuna direición oblicua, una aición que revirtió la situación. Los Granaderos a caballu sofitaron a Las Heras, que barrió la posición realista. Tres la fuxida de Osorio, un restu del exércitu realista, dirixíu por Ordóñez, abellugar na facienda de [[Lo Espejo]]. Hasta ellí dir a buscar el xeneral Las Heras, sofitáu por unos 1000 homes qu'acababa de llevar O'Higgins –entá mancáu– dende Santiago. L'artillería patriota completó la masacre de los realistes, hasta qu'Ordóñez decidió finalmente rindise. Apenes terminada la batalla, San Martín y O'Higgins atopar nel [[Abrazu de Maipú]]. L'exércitu realista había perdíu 2000 homes y 2463 soldaos terminaron como prisioneros, contra 1000 baxes patriotes, ente muertos y mancaos.<ref name="Camogli_1">Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 108.</ref> Foi la batalla más sangrienta de les guerres d'independencia de l'Arxentina y de Chile. ==== Campaña del Sur de Chile ==== Magar la contundente derrota sufrida, los realistes llograron axuntar delles partíes del so exércitu dirixíes nun primer momentu por Osorio— a lo llargo de les llinies del [[ríu Ñuble]], ensin que San Martín se forfugar a destruyiles. Namái a mediaos de mayu unvió al so alcuentru una parte de los Granaderos, comandados por Zapiola, qu'algamaron delles victories menores pero fracasaron n'ocupar [[Chillán]].<ref>Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 119-121.</ref> En mayu de 1818 zarpó dende [[Cádiz]] una espedición d'once buques de tresporte y unu de guerra, treslladando escontra Chile daqué más de 2000 soldaos. La so partida yera yá tardía, en cuantes que Osorio apenes podía cuntar con daqué menos de mil homes. La traición de los marineros y soldaos d'unu de los buques —el tresporte ''Trinidá'', que fondió en Buenos Aires— dexó a les autoridaes conocer los pormenores de la espedición, incluyendo'l sistema de señales de la flota y el llugar y fecha en que s'axuntaríen dempués d'ingresar al Océanu Pacíficu. Estes noticies fueron unviaes a Chile xunto con dos buques de guerra, y tola escuadra española foi prindada na [[isla Mocha]], al sur de Chile.<ref>Oscar Muiño, ''La providencial traición de la Trinidá'', Revista Toa ye Historia, Nᵘ176, Bs. As., 1982.</ref> Los pidíos d'ayuda de Osorio a Pezuela nun fueron escuchaos, y n'agostu les fuercies de llinia fueron embarcaes escontra'l Perú. Una importante fraición del exércitu realista foi destruyida na [[Batalla del Bíu Bíu]] en xineru del añu 1819.<ref>Camogli, ''Batalles pola llibertá'', páx. 122-123.</ref> D'ellí d'equí p'arriba, la defensa de la causa del rei en Chile taría en manes de les partíes irregulares d'orixe chilenu, que siguiríen una guerra de guerrilles. Les fuercies chilenes suieron la llucha contra les fuercies irregulares realistes a lo llargo de los meses siguientes, na llamada "[[Guerra a muerte (Chile)|guerra a muerte]]".<ref>Galdames, ''Historia de Chile'', páx. 332-337.</ref> Les fuercies d'El Ríu de la Plata nun participaron nestes campañes, yá que se concentraron nel norte del país o pasaron de regresu a les Provincies Xuníes, pa preparar la campaña llibertadora de Perú. == Guerra d'Independencia ensin gobiernu central == {{VT|Periodu de les Autonomíes Provinciales (Arxentina)}} Mientres tol periodu anterior, l'Exércitu del Norte permaneciera inactivu en Tucumán, sacante pola fracasada campaña de Lamadrid y la incorporación de pequeñes partíes a los gauchos de Güemes. Sicasí, fuera repetidamente utilizáu pa lluchar contra los federales de Córdoba y [[provincia de Santa Fe|Santa Fe]]. A fines de 1819, por orde del Direutor Supremu Rondeau, l'Exércitu del Norte tuvo de colar hasta esta última provincia, pero [[Motín de Arequito|una sulevación]] evitó que fuera emplegáu una vegada más na guerra civil. Sicasí, les fuercies d'esi exércitu esvalixar ente les sos provincies d'orixe y nun volvieron participar na Guerra d'Independencia.<ref>Una visión detallada de tol procesu en Mario Arturo Serrano, ''Arequito: ¿por qué sublevóse l'Exércitu del Norte? '', Ed. Círculu Militar, Bs. As., 1996. ISBN 950-9822-37-X</ref> Rondeau tamién ordenara a San Martín que conduxera l'Exércitu de los Andes escontra la Mariña, pero'l llibertador de Chile negóse, y ordenó a les sos fuercies repasar el Cordal y preparar a la conquista de Perú. Non toes eses fuercies llograron treslladase a Chile, una y bones dalgunes subleváronse y participaron darréu nes guerres civiles nel oeste y el norte de les Provincies Xuníes.<ref>[[Antonio Zinny]], ''Historia de los gobernadores de les Provincies Arxentines'', Ed, Hyspamérica, 1987. ISBN 950-614-685-3</ref> La sulevación del Exércitu del Norte dexó al Direutor Rondeau apenes con solo un pequeñu exércitu pa enfrentar a los [[caudiellu|caudiellos]] federales, que lo ganaron na [[batalla de Cepeda (1820)|Batalla de Cepeda]]. Esta determinó la disolución del Congresu y de toa otra autoridá nacional en febreru de [[1820]]; d'ellí d'equí p'arriba, cada provincia gobernar a sigo mesma. Tol esfuerciu de la guerra taba en manes de los exércitos en campaña, sofitaos pol gobiernu de la Provincia de Salta –nel casu del frente norte– o nel de la República de Chile, tocantes a la campaña de Perú. Nengún apurra vieno d'equí p'arriba de los demás gobiernos provinciales. La [[provincia de Buenos Aires]] yera la única que pudiera collaborar económicamente, yá que monopolizaba la principal fonte d'ingresos públicos, l'Aduana. Pero'l gobiernu de Buenos Aires —empobináu polos ministros [[Bernardino Rivadavia]], el mesmu que dirixera una política militar de repliegue como secretariu del [[Primer Triunviratu (Arxentina)|Primer Triunviratu]] y [[Manuel José García]], que llevara a Gran Bretaña un pidíu de [[protectoráu]]— desabrióse dafechu de la guerra. Llegó al estremu de refugar un pidíu d'ayuda de San Martín col argumentu de que "al país yéra-y útil que permanecieren los españoles nel Perú".<ref>José Luis Busaniche, ''Historia arxentina''. Ed. Taurus, Bs. As., 2005. ISBN 987-04-0078-7</ref> El gobiernu de Buenos Aires tamién robló col gobiernu español del [[Trieniu Lliberal]] una [[Convención Preliminar de Paz (1823)|Convención Preliminar de Paz]] en [[1823]]. El mesmu sería ignoráu pol restauráu Fernando VII al añu siguiente.<ref>[[Miguel Ángel Scenna]], ''Arxentinos y españoles'', 2ª parte, Revista Toa ye Historia, Nro 130, Bs. As., 1978, páx. 67-69.</ref> L'anarquía en que s'aldericaben les Provincies Xuníes fuera una oportunidá única pa la proyeutada espedición que tenía de partir escontra'l Ríu de la Plata –con muncho retrasu– a principios de 1820. Pero l'aición d'una filial de la Loxa Lautaro ente los sos oficiales, y el descontentu de munchos d'estos —antigua oficialidá de la [[Guerra de la Independencia Española]]— cola política absolutista del rei, llevaron a la sulevación d'eses tropes en xineru de 1820.<ref>Marqués de Lozoya, ''Historia d'España'', Tomu VI, Ed. Salvat, Barcelona, 1967, páx. 18-20.</ref><ref>Sierra, ''Historia de l'Arxentina'', tomu 7, páx. 140.</ref> Los gobiernos del [[Trieniu Lliberal]] n'España amosáronse poco activos na so intención de restaurar l'imperiu colonial español, y la defensa del mesmu quedó en manes de los sos virréis. Per otru llau, les autoridaes realistes viéronse bien debilitaes polos enfrentamientos ente lliberales y absolutistes, lo que llevó en dellos casos a insurrecciones qu'instauraron rexímenes independientes. El casu más paradigmáticu, y estratéxicamente más importante, foi la [[Independencia de Méxicu]], peracabada pol xeneral realista [[Agustín de Iturbide]]. Cuando a fines de 1823 producióse la [[Restauración absolutista n'España|segunda restauración absolutista]], yá yera demasiáu tarde pa nuevos esfuercios reconquistadores. Entá si'l rei haber intentáu, nun atopara un puertu seguru onde llevar les sos tropes.<ref>Lozoya, ''Historia d'España'', Tomu VI, páx. 39-70.</ref> === Final de la Guerra Gaucha === El 8 de mayu de [[1820]], Ramírez Orozco —que sustituyera en febreru a Canterac como comandante de les fuercies españoles nel Altu Perú— salió de [[Tupiza]] al mandu d'un exércitu de 4000 homes: ocupó Jujuy el 28 de mayu y la ciudá de Salta'l día 31 d'esi mes, llegando hasta'l [[ríu Juramento|ríu Pasaje]]. Llograron dellos pequeños trunfos, pero delles victories de los gauchos, incluyida la captura del coronel [[Antonio Vigil]], obligaron a los invasores a zarrase nes ciudaes. Tando en Salta, los xefes realistes enterar de la sulevación militar del 1ᵘ de xineru d'esi añu n'España, que proclamara la restauración de la [[Constitución de Cádiz|Constitución lliberal de 1812]]. Tamién supieron que, a mediaos d'añu, partiría dende Chile la [[Espedición Llibertadora de Perú]]. N'espera de los acontecimientos de Perú, Ramírez Orozco ordenó la retirada escontra Tupiza, llegando ellí a mediaos de xunu. N'ochobre, mientres se realizaba xurar de la Constitución lliberal nel Altu Perú, conocióse la noticia del desembarcu del exércitu al mandu de San Martín na mariña peruana —asocedíu'l 8 de setiembre— y que'l coronel [[Juan Antonio Álvarez de Arenales|Arenales]] internar na sierra con una división. Darréu, Ramírez Orozco y Canterac empecipiaron la marcha escontra'l Perú cola mayor parte de les fuercies disponibles. En Tupiza permaneció Olañeta, al mandu d'unos 2000 homes.<ref>Bidondo, ''Historia de Jujuy'', páx. 253-254.</ref> San Martín nomara a Güemes Xeneral en Xefe del Exércitu d'Observación. Alcordaren que, coincidentemente cola invasión al Perú, el gobernador salteño encargar de caltener ocupaos los exércitos realistes bien lloñe de Lima. De cutio informáu sobre los movimientos de San Martín, cuando se produció'l so desembarcu na mariña peruana, Güemes decidió avanzar escontra l'Altu Perú. Del Exércitu del Norte solo quedaba una pequeña división al mandu del coronel [[Alejandro Heredia]], que taba a les órdenes de Güemes. El gobernador de la [[provincia de Tucumán]], [[Bernabé Aráoz]], caltuviera delles armes del Exércitu, que taba usando pa intentar volver a la obediencia al so gobiernu a la [[provincia de Santiago del Estero]], dependiente hasta esi momentu de la de Tucumán. Eso provocó que Güemes participara na guerra civil ya invadiera Tucumán.<ref name="Matu"/> Olañeta aprovechó los conflictos internos de Salta llanzando a mediaos d'abril una invasión a la ciudá de Jujuy, al mandu del so cuñáu jujeño, [[Guillermo Marquiegui]]. Tres tres díes d'ocupar la ciudá, ésti retiróse hasta [[León (Jujuy)|León]], onde esperó la llegada de Olañeta. Viendo que Olañeta llegaría primero que los refuerzos de Güemes –que taba entá en Tucumán– los jujeños entamaron una partida de 600 homes al mandu del coronel [[José Ignacio Gorriti]], que ganó dafechu a Marquiegui na madrugada del 27 d'abril, el llamáu [[Día Grande de Jujuy]]. Olañeta intentó recuperase, pero reculó escontra'l norte cuando Gorriti amenació con fusilar a los xefes y oficiales prisioneros.<ref>[http://www.todojujuy.com/llocales/27-de-abril-dia-grande-de-jujuy_9356 27 d'Abril: Día Grande de Jujuy, en Tou Jujuy.] Consultáu n'ochobre de 2014.</ref> Les clases altes de la sociedá salteña, cansaes del gobiernu de Güemes, autoritariu y oneroso pa ellos, decidieren llibrase del gobernador. Aprovechando la campaña del caudiellu a Tucumán, deponer na so ausencia, reemplazándolo por [[Apolinario Figueroa]], y llamaron nel so auxiliu a Olañeta. Güemes, que fuera ganáu en Tucumán, tornó a Salta y recuperó el gobiernu en forma incruenta, pero Olañeta llanzó igualmente la solicitada invasión a Salta, unviando per senderos ermos de Punir al coronel [[José María Valdez]], quien tomó Salta'l [[6 de xunu]], por sorpresa. Una de les sos partíes llogró causar a Güemes una firida de la que finó once díes más tarde, presuntamente por cuenta de que carecería de [[hemofilia]].<ref>[http://www.portaldesalta.gov.ar/muertedeguemes.htm Muerte de Güemes, en Portal Informativu de Salta.] Consultáu en xunu de 2010.</ref> Olañeta treslladar a Salta, onde nomó un gobernador adictu a la so causa, pero atopóse abarganáu poles tropes del fináu Güemes, al mandu del coronel [[Jorge Enrique Vidt]], nomáu comandante de les mesmes pol mesmu gobernador hores antes de la so muerte. Obligáu poles fuercies patriotes, el 14 de xunetu robló un armisticiu col cabildru salteño, retirándose de siguío al Altu Perú.<ref name="Matu"/> La última incursión realista sobre'l territoriu de l'actual Arxentina foi dirixida por Olañeta en xunu de [[1822]], llegando hasta [[Volcán (Jujuy)|Volcán]], 40 quilómetros al norte de Jujuy. El 6 d'avientu retirar de territoriu arxentín per última vegada. Hasta 1822 rexistrárense en territoriu salteño doscientos trenta y seis combates.<ref>Bidondo, ''Historia de Jujuy''.</ref> Les sos fuercies permanecieron, sicasí, ocupando dellos pueblos fronterizos, tales como [[Santa Victoria Oeste]]. === Campaña de San Martín al Perú === En mayu de 1818, l'Exércitu Xuníu instalar en [[Quillota]], onde fueron adomaos un total de 5000 efeutivos, cifra que se foi amenorgando por cuenta d'enfermedaes y deserciones. Nesi momentu empezaron a llegar les órdenes del Direutoriu de treslladar l'Exércitu de los Andes a Buenos Aires pa lluchar contra los federales. San Martín nun respondió, y en carta a O'Higgins esplicaba: {{cita|"va cargase sobre mi una responsabilidá tarrecible, pero si nun s'entama la espedición al Perú, tou llevar el diañu".<br />Carta de San Martín a O'Higgins, 9 de payares de 1819.<ref>[[Benjamín Vicuña Mackenna]], ''Xeneral Don José de San Martín'', Ed. Francisco de Aguirre, Bs. As., 1971.</ref>}} Sía comoquier, la falta de sofitu económicu dende Buenos Aires causó un retrasu de munchos meses a la partida de la espedición. Per otru llau, la desobediencia de San Martín acarretó-y el cese de l'ayuda económica de parte del so gobiernu, de cuenta que'l gobiernu chilenu tuvo de faese cargu de toa'l financiamientu, per mediu de préstamos tomaos en Gran Bretaña y los [[Estaos Xuníos]].<ref>Galdames, ''Historia de Chile'', páx.342-343.</ref> Eslleíu'l gobiernu d'El Ríu de la Plata, l'Exércitu de los Andes quedó ensin un gobiernu del cual depender. San Martín presentó'l so arrenunciu nuna nota a los xefes del Exércitu'l 26 de marzu de [[1820]]. Los oficiales d'El Ríu de la Plata axuntáronse'l 2 d'abril na ciudá de [[Rancagua]] y llabraron una acta en que declaraben que {{cita|"(...) l'autoridá que recibió'l señor jeneral pa faer la guerra a los españoles i adelantrar la felicidá del pais nun caducó nin puede caducar, porque'l so oríjen, que ye la salú del pueblu, ye inmudable (...)"|''[[s:Acta de Rancagua|Acta de Rancagua]]''}} Ratificada la so autoridá, San Martín y l'Exércitu de los Andes entamaron la espedición al Perú xunto a les fuercies chilenes.<ref>Gonzalo Bulnes, ''Historia de la espedición llibertadora de Perú (1817-1822)'', Ed. R. Jover, 1887, páx. 192.</ref> ==== Espediciones navales ==== {{AP|Cruceru corsariu de L'Arxentina Primera Escuadra Nacional}} Al so regresu de la espedición al Pacíficu, Bouchard entamó una nueva espedición corsaria en sociedá col capitalista [[Vicente Anastasio de Echevarría]], quien acondicionó [[fragata L'Arxentina|una fragata]] y fornir con 34 pieces d'artillería. La mayor parte de la tripulación yera d'orixe estranxeru, anque se destacar el pilotín de Buenos Aires [[Tomás Espora]]. A lo llargo del so periplu de dos años, lliberaron esclavos en [[Madagascar]], sufrieron 40 muertes pol [[escorbutu]],<ref>Vicente G. Quesada en ''La Revista de Buenos Aires: historia americana, lliteratura y derechu'', Volume 25, Impr. de Mayu, 1864, páx. 380.</ref> refugaron un ataque de [[Piratería|pirates]] [[Malasia|malayos]] nel [[estrechu de Macasar]], bloquiaron mientres dos meses el puertu de [[Manila]], capital de la [[Capitanía Xeneral de les Filipines]], y prindaron dellos buques. Toparon en [[Ḥawai]] a la corbeta corsaria ''Chacabuco'', que los sos tripulantes prindaren y dedicaren a la piratería,<ref>Lewis W. Bealer, ''Bouchard in the Islands of the Pacific'', en Pacific Historical Review, 1937, páx. 337.</ref> y prindaron a la dotación pa castigala. Mientres les negociaciones col rei [[Kamehameha I]],<ref>[http://superchatarra.com.ar/edanteriores/payares2003/laargentina.htm El viaxe de L'Arxentina, n'Espaciu yá.] Consultáu'l 10 de xunetu de 2010.</ref> que concluyeron cola entrega del buque, dambos roblaron un alcuerdu al que'l capitán nun dio mayor importancia, pero unu de los sos marinos declararía que foi “un tratáu d'unión pa la paz, la guerra y el comerciu”, y qu'implicaba la reconocencia de la independencia de les Provincies Xuníes por un estáu soberanu.<ref>Vicente G. Quesada en ''La Revista de Buenos Aires: historia americana, lliteratura y derechu'', Volume 25, Impr. de Mayu, 1864, páx. 389.</ref> La condena a muerte del líder de los pirates causó un conflictu col rei de la isla de [[Kauai]].<ref>Juan Manuel Espora, ''Episodios nacionales'', Ed. Lajouane, Bs. As., 1897, páx. 68.</ref> En [[California]] atacaron la ciudá de [[Monterrey (California)|Monterrey]]. En venciendo una débil resistencia, ocuparon la ciudá y izaron la bandera arxentina mientres seis díes.<ref>Charles Edward Chapman, ''A history of California: the Spanish period'', The Macmillan company, 1921, páx. 443.</ref> Atacaron socesivamente [[Santa Barbara (California)|Santa Barbara]], [[bahía Sebastián Vizcaíno]], [[San Blas (Nayarit)|San Blas]], [[Sonsonate]] n'[[El Salvador]] y [[El Realejo (Nicaragua)|El Realejo]] en [[Nicaragua]], puertos nos que tomaron dellos buques españoles. Una versión supón que la presencia del buque de Bouchard cola so bandera inspiró la bandera de les [[Provincies Xuníes del Centru d'América]], y pol so entemediu, la de los actuales países centroamericanos.<ref>Pacho O'Donnell, ''L'águila guerrera'', Ed. Suramericana, Bs. As., 1997, páx. 110. ISBN 987-1138-36-9</ref> ==== Espedición Llibertadora de Perú ==== Pela so parte, el gobiernu Chilenu realizara grandes esfuercios en fornir la so nueva escuadra (25 Navíos) aproviéndola de municiones y cebera, llogrando atopar marineros nel puertu de Valparaíso (1000 Chilenos) y marinos estranxeros na so mayoría Ingleses (624). Sol mandu de [[Manuel Blanco Encalada]], na [[Primer Escuadra Nacional|escuadra]] chilena reinaba la indisciplina.<ref>Ricardo Cox Balmaceda, ''La Gesta de Cochrane'', Ed. Francisco de Aguirre, Bs. As., 1976.</ref><ref>{{cita web |url=https://books.google.com.pe/books?id=DrwCAAAAYAAJ&pg=PA324&dq=memories+pa+la historia+de+les armes+espa%C3%B1foles+cochrane&ei=a3aSSNDJAY6AjwH5jfz5Dw#PPA335,M1|títulu=''Cochrane'', nes Memories pa la Historia de les Armes Españoles n'América. }}</ref> [[Ficheru:Thomas Cochrane, 10th Earl of Dundonald.jpg|thumb|185px|[[Thomas Cochrane]], comandante de la Escuadra Chilena.]] El coronel Álvarez Condarco, unviáu a [[Londres]], contrató al marín [[Thomas Cochrane]], pa dirixir la escuadra Chilena en formación. Esti postreru llegó a Chile en payares de 1818. Según l'estáu del 15 de xunetu, l'exércitu constaba de 4642 homes. El 40% de la oficialidá yera de nacionalidá d'El Ríu de la Plata. Foi necesariu estrayer soldaos pa completar la marinería de la escuadra y unos 170 artilleros pa protexer el puertu de Valparaíso. Con esto, l'exércitu quedó amenorgáu a 4.118 soldaos y 296 oficiales. Mientres Cochrane taba entamando la escuadra, el 9 de xunetu de 1819 aportó a [[Valparaíso]] la escuadrilla de Bouchard, tres 2 años de periplu. A la so llegada, Cochrane acusar de piratería y prindó a los oficiales, empecipiándose un llargu xuiciu,<ref group="n.">Desque lo afirmara Mitre en ''Historia de San Martín'', los autores arxentinos xeneralmente espliquen l'acusación como frutu de la cobicia y de la urxencia pa recaldar fondos pa la flota que se preparar pa llibertar al Perú.</ref> mientres el cual la ''Arxentina'' foi desvalijada y los dos buques prindaos que llegaron con ella incorporaos a la escuadra chilena. En setiembre de 1819 zarparon de [[Valparaíso]] con aldu al [[Callao]] cinco buques comandados por Cochrane. El puertu taba defendíu en tierra por 3000 homes y gran númberu de cañones, y per mar por aciu cinco buques. En fracasando nun ataque con [[cohete Congreve|cohetes]], prindó la goleta ''Moctezuma''. Dende ellí saleó escontra'l norte, onde'l [[William Miller (militar)|xeneral Miller]] ocupó unos díes la ciudá de [[Pisco (ciudá)|Pisco]]. N'ausencia de Cochrane, finalmente'l tribunal escuchó a Bouchard y Espora, que negaron les acusaciones,<ref>El manuscritu de Bouchard atopar n'Archivu Xeneral de la Nación, Gobiernu Nacional 1810-1828. Guerra. Campañes Navales. V-XXIV-11-6. Buenos Aires.</ref> polo que fueron absueltos n'avientu. Magar nunca recuperó'l cargamentu, dexóse-y a Bouchard embarcar al mandu na ''Arxentina''. De regresu al sur con dos buques, Cochrane atacó la ciudá de [[Valdivia]], que permanecía en manes realistes y funcionaba como cuartel xeneral de los españoles nel sur. Perdió unu de los buques nun naufraxu, pero cola Moctezuma y la tripulación de dambes atacó los fuertes que guarníen la ciudá. Avanzando de fuerte en fuerte, llogró llegar a la ciudá, que prindó'l [[4 de febreru]] de [[1820]]. Dende ellí dirixóse a [[Chiloé]], pero fracasó nun ataque terrestre a [[Ancud]] y tuvo de tornar.<ref>Gonzalo Contreras, ''Lord Cochrane so la bandera de Chile'', Ed. Zig-Zag, Santiago, 1993. ISBN 956-12-0812-1</ref> ==== Desembarcu y primeres campañes nel Perú ==== {{AP|Espedición Llibertadora de Perú|Primer campaña de Arenales a la sierra de Perú }} El 20 d'agostu de 1820 zarpó aldu al Perú una escuadra compuesta por 25 naves, de les cualos 8 de guerra y 17 de tresporte, tripulaes por 1740 marinos. Ente los buques taba la "Arxentina", al mandu de Bouchard, que tresportó 500 homes, incluyíos los Granaderos a caballu. L'exércitu constaba de 4118 soldaos y 296 oficiales, de los cualos unos 750 yeren d'El Ríu de la Plata. Taben entamaos en dos divisiones, una llamada "De Chile" y otra "De Los Andes",<ref>Comité d'historia militar del exércitu, ''Historia Militar de Chile'', Tomu I, 1969, páx. 173.</ref> y cuntaben con 25 pieces d'artillería. La espedición zarpó de Chile y empecipió les sos campañes nel Perú so una bandera que yera una variante de la [[Bandera de Chile]], solo qu'en llugar d'una estrella ostentaba trés.<ref>José Hipólito Herrera, ''L'Álbum d'Ayacucho: Coleición de los principales documentos de la guerra de la independencia de Perú'', Tip. d'A. Alfaro, 1862, páx. 180.</ref> El 8 de setiembre produció'l [[Desembarcu de San Martín|desembarcu]] na sablera de [[Distritu de Paracas|Paracas]], cercana a la villa de [[Pisco (ciudá)|Pisco]], dende onde San Martín llanzó la primera proclama al pueblu peruanu.<ref>Jorge Basadre Grohmann, ''Historia de la República de Perú'', Diariu La República, Lima, s/f. ISBN 9972-205-62-2</ref> El virréi Pezuela tenía sol so mandu unos 20&nbsp;000&nbsp;soldaos distribuyíos por tol virreinatu, de los cualos la mayor parte defendíen Lima y l'Altu Perú.<ref>Galdames, ''Historia de Chile'', páx. 342-343.</ref> De cuenta que la estratexa de San Martín, al desembarcar con pocu más de 4000 homes, nun yera atacar de frente, sinón foliar y desprestixar al so enemigu. Por ello propúnxose demostrar que podía travesar el Perú con parte del so exércitu y col restu establecese onde quixera. Unvió una división al mandu del xeneral [[Juan Antonio Álvarez de Arenales]] a [[Primer campaña de Arenales a la sierra de Perú|internase na Sierra]], llevando consigo al Batallón Nᵘ11 del Exércitu de los Andes al mandu de [[Román Deheza]], al Batallón Nᵘ2 de Chile sol mandu de [[José Santiago Aldunate]], a los Granaderos a caballu comandados por [[Juan Lavalle]] y dos pieces d'artillería. Pela so parte, San Martín se reembarcó y treslladóse per mar a [[Huaura]], al norte de Perú, onde empecipió negociaciones diplomátiques col virréi. Al producise'l desembarcu patriota, el coronel [[Manuel Quimper]], comandante de la mariña del Sur de Perú, retirar escontra'l sur, pero foi ganáu en trés combates: por [[Rufino Guido]] n'[[Apalpa]] el 7 d'ochobre, una selmana más tarde, en [[Naza]] pol teniente coronel [[Manuel Patricio Rojas]], y el día 15 n'[[Provincia de Caravelí|Acarí]], onde foi prindáu Quimper. Arenales crució'l Cordal y el 24 d'ochobre ocupó ensin combatir la ciudá de [[Huamanga]]. En ganando a una fuercia secundario na [[Departamentu de Huancavelica|ponte de Mayoc]], eslleieron una división enemiga na cuesta de [[Jauja]]. El 23 de payares, en [[Tarma]] –[[Departamentu de Junín]]– Rojas consiguió dar algame al intendente de [[Huancavelica]], Juan Montenegro, tomándolo prisioneru y quitar seis cañones, 500 fusiles y 50000 cartuchos. El 6 d'avientu de 1820, Arenales destruyó dafechu a la división del xeneral [[Diego O´Reilly]] na [[Batalla de Pasco]]. Los realistes sufrieron 83 muertos y 400 cayeron prisioneros, ente estos postreros tou la caballería empobinada por [[Andrés de Santa Cruz]], que se pasó a los patriotes dempués de la batalla. El 8 de xineru de [[1821]], la división de Arenales reincorporar al Exércitu Xuníu. Delles provincies de la Sierra fueren ocupaes, pero nun quedaron exércitos p'asegurales. Dellos oficiales, ente los que se destacar el flaire exclaustrado [[José Félix Aldao]], entamaron montoneras que podíen aguantar con una aición de [[guerrilla|guerrilles]]. A pesar de que'l territoriu percorríu nun quedaba aseguráu, la campaña debilitó militarmente al virréi Pezuela y desprestixar políticamente.<ref name="Camba"/><ref>José Segundo Roca, ''Primer campaña de la sierra en Perú, 1820'', Centru d'Estudio Unión pa la Nueva Mayoría, Buenos Aires, 1998.</ref> De resultes de les demostraciones de poder de San Martín, y disgustaos los oficiales realistes d'estraición lliberal cola orientación absolutista de Pezuela, [[Pronunciamientu de Aznapuquio|derrocar]] el 29 de xineru de 1821, sustituyéndolo pol xeneral De La Serna.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 306-307.</ref> ==== Independencia de Perú ==== Mentanto, la ciudá de [[Guayaquil]],<ref>Efrén Avilés Pinu, ''El 9 d'ochobre y la importancia de Guayaquil nel afitamientu de la independencia americana'', Revista Podium, 2006.</ref> y pocu más tarde [[Trujillo (Perú)|Trujillo]],<ref name="Tauro">Alberto Tauro del Pino, ''Enciclopedia Ilustrada de Perú.''. 3a. ed., Tomu 16, Ed. Peisa, Lima, 2001. ISBN 9972-40-165-0</ref> pronunciar pola independencia, dexando casi tol norte del país en manes de los aliaos de San Martín. Aumentando la presión sobre'l nuevu virréi, Arenales partió nuna seguna espedición a la Sierra, y l'inglés [[Guillermo Miller]] desembarcó nes mariñes del sur peruanu.<ref name="Mitre, Historia de San Martín"/> Simultáneamente, San Martín desembarcó en [[Distritu de Rancón|Rancón]], más cerca de Lima, y llanzó socesives espediciones d'esploración sobre esa ciudá, mientres realizaba nueves negociaciones de paz con De la Serna a fines d'abril. San Martín nun aceptaba otra resultancia que la independencia de Perú, lo cual yera inadmitible para De la Serna, de cuenta que nun hubo alcuerdu, pero sí intercambiu de prisioneros.<ref group="n.">Munchos prisioneros d'El Ríu de la Plata, tomaos nes campañes del Altu Perú, fueron lliberaos ya incorporáronse al exércitu llibertador.</ref> La columna de Miller desembarcó n'[[Arica]] y treslladóse a [[Tacna]], onde axuntó un contingente de voluntarios peruanos. El 22 de mayu venció a les tropes de [[José Santos La Hera]] nel [[Combate de Mirave]] y darréu tornó a Lima.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 308.</ref> Les fuercies que dexó nel sur de Perú seríen ganaes na [[batalla de Ica]], n'abril del añu siguiente, debiendo los independentistes abandonar esa rexón.<ref>Mariano Paz Soldán, ''Historia de Perú independiente'', Volume 1, páxina 305.</ref> L'alzamientu del batallón realista [[Batallón Voltígeros de la Guardia|''"Numancia"'']] —integráu por [[Venezuela|venezolanos]]— a favor de la independencia y la captura del buque más poderosu de la escuadra española por Cochrane, forzaron a De la Serna a abandonar Lima'l 5 de xunetu, internándose na Sierra. Ellí esperar p'atacalo la división de Arenales, pero nun llogró pescudar qué pasu utilizaríen los realistes pa cruciar el Cordal, fracasando nel so cometíu.<ref name="Mitre, Historia de San Martín"/> San Martín ocupó la capital y axuntó un cabildru abiertu'l 15 de xunetu. El día [[28 de xunetu]] declaró la [[Independencia de Perú]] y foi nomáu xefe civil y militar como [[Protectoráu de Perú|Proteutor de Perú]] dende'l 3 d'agostu.<ref>Ruiz Moreno, ''Campañes militares arxentines'', páx. 309.</ref> La so mano derecha foi Bernardo de Monteagudo, que llegara dende Chile como auditor del Exércitu.<ref>Pacho O'Donell, ''Monteagudo, la pasión revolucionaria'', Ed. Planeta, Bs. As., 1995.</ref> Les fortaleces del [[Callao]] quedaren en manes de los realistes, y los patriotes tardaron munchos meses en prindales.<ref name="Nellar"/><ref>Alberto Regal, ''Historia del Real Felipe del Callao, (1746-1900)'', 1961, páx. 40.</ref> Una serie de conflictos causaron la separación de dellos oficiales d'El Ríu de la Plata, ente ellos el xeneral Las Heras. La mayor parte de les tropes chilenes tornaron a Chile, a terminar la [[guerra a muerte (Chile)|guerra]] contra los últimos bastiones realistes na Araucanía.<ref>Mitre, ''Historia de San Martín.''</ref> Tamién Cochrane, que nunca se llevó bien con San Martín, tornó a Chile cola escuadra. Dellos buques, dirixíos por Bouchard y [[Martin Guisse]], siguieron al serviciu de Perú.<ref name="Mitre, Historia de San Martín"/> N'ochobre d'esi añu, San Martín creó la [[Bandera de Perú#Bandera nacional de 1820|primer bandera de Perú]], de color coloráu y blancu con un escudu,<ref>Jorge Fernández Stoll, ''Los oríxenes de la bandera'', Lima, 1953.</ref> so la cual combatieron d'equí p'arriba les tropes del Exércitu Xuníu de Perú, tanto peruanos como d'El Ríu de la Plata. === Bolívar y la campaña de Perú === {{AP|Espedición Auxiliar de Santa Cruz a Quito|Entrevista de Guayaquil}} [[Ficheru:Gran marical de ayacucho.jpg|thumb|185px|Mariscal [[Antonio José de Sucre]].]] El 9 d'ochobre de 1820 la ciudá de [[Guayaquil]] constituyérase como [[Provincia Llibre de Guayaquil]]. El gobernador [[José Joaquín Olmedo]] solicitó entós ayuda p'atacar la ciudá de [[Quitu]] a [[Simón Bolívar]]. Ésti llograra apocayá la independencia de l'actual [[Colombia]] tres la [[batalla de Boyacá]], y unvió a Guayaquil al xeneral [[Antonio José de Sucre]] con 650 soldaos, que sumó a los 1400 que tenía Guayaquil.<ref>Terry Hooker, ''The Armies of Bolivar and San Martin'', Osprey Publishing, Londres, 1991. ISBN 1-85532-128-9</ref> Por un tratáu robláu'l 15 de marzu, la provincia de Guayaquil quedaba so la proteición de la [[Gran Colombia]], formada pol [[Virreinatu de Nueva Granada]] y la [[Capitanía Xeneral de Venezuela]]. Sucre avanzó escontra Quito, pero foi ganáu nun combate n'[[Ambato]], viéndose obligáu a tornar a Guayaquil. Por ello solicitó urxentes refuerzos al vicepresidente grancolombiano [[Francisco de Paula Santander|Santander]], que los unvió per tierra dende [[Popayán]], per un camín demasiáu llargu. Tamién pidió ayuda a San Martín, que-y unvió una división al mandu del coronel [[Andrés de Santa Cruz|Santa Cruz]], qu'incluyía fuercies d'El Ríu de la Plata, ente ellos 90 Granaderos a caballu comandados por [[Juan Lavalle]]. Sucre embarcó 1200 homes escontra [[Machala]], y dende ellí tomó a fines de febreru la ciudá de [[Cuenca (Ecuador)|Cuenca]], onde aumentó les sos fuercies a 2000 homes. Siguiendo escontra'l norte, los Granaderos y los Dragones de Colombia ganaron a fuercies cimeres na [[Batalla de Riobamba]]. El 24 de mayu de 1822, los independentistes esguilaron el [[Pichincha (volcán)|volcán Pichincha]], en que les sos fasteres llibrar la [[Batalla de Pichincha]], una victoria absoluta de los independentistes sobre los realistes del Capitán Xeneral [[Melchor Aymerich]]. Nella destacóse'l batallón Nᵘ2 de Perú, comandado pol d'El Ríu de la Plata [[José Valentín de Olavarría]]. La victoria significó la independencia definitiva de la [[Presidencia de Quito]], que foi incorporada a la Gran Colombia.<ref>''Historia del Ecuador'', Vol. 5, Salvat Editores, Quito, 1980. ISBN 84-345-4065-7.</ref> En Guayaquil, la opinión pública permanecía estremada, pero la ciudá foi ocupada militarmente y anexada a la Gran Colombia'l 15 de xunetu. Esti fechu causó series desavenencies ente San Martín y Bolívar. San Martín yera consciente de que-y yera imposible terminar la campaña ensin ayuda esterior. Pidió ayuda a los distintos gobiernos de les Provincies Xuníes, pero les provincies interiores escusar por falta de fondos y la [[provincia de Buenos Aires]] prefirió caltener el so aislamientu, que-y dexaba progresar económicamente y nun collaborar nes campañes finales contra la so antigua metrópolis.<ref>[[Arturo Jauretche]], ''Manual de zonceras arxentines''. Ed. Peña Lillo, Bs. As., 1984, páx. 45-46.</ref> Asina, el Proteutor de Perú viose obligáu a recurrir a l'ayuda de Bolívar, con quien alcordó una entrevista en Guayaquil. [[Ficheru:Entrevista de Guayaquil.jpg|thumb|300px|Una visión idealizada de [[José de San Martín|San Martín]] y [[Simón Bolívar|Bolívar]] na [[Entrevista de Guayaquil]].]] San Martín llegó a Guayaquil el 25 de xunetu, y a otru día caltuvo una llarga [[Entrevista de Guayaquil|entrevista]] a soles con Bolívar, que'l so conteníu permaneció secretu. De resultes de la distinta situación militar y política de dambos llibertadores, San Martín anunció qu'arrenunciaba al Protectoráu de Perú y qu'encargaba la terminación de les campañes d'independencia d'esi país a Bolívar.<ref>[[Indalecio Liévano Aguirre]], ''Bolívar'', Institutu de Cooperación Iberoamericana, Madrid, 1983. ISBN 84-7232-311-0</ref><ref>Jauretche, ''Manual de zonceras arxentines'', páx. 45-46.</ref><ref group="n.">La versión arxentina tradicional de la entrevista, en Mitre, ''Historia de San Martín''. Esta versión de Mitre ye criticada polos historiadores arxentinos del sieglu XX, como [[José María Rosa]].</ref> Esi mesmu día reembarcó escontra Lima, y a pocu de llegar fixo espresa'l so arrenunciu al Protectoráu, la que-y foi aceptada'l 20 de setiembre de 1822. El [[Congresu Constituyente de Perú (1822)|Congresu de Perú]] nomó Presidente de la Xunta de Gobiernu al xeneral [[José de La Mar]]. San Martín tornó a Buenos Aires, y dellí emigró a [[Europa]]. ==== Fracasos y perda de Lima ==== {{AP|Campaña d'Entemedios|Segunda Campaña d'Entemedios|Sulevación del Callao}} San Martín encargara al xeneral [[Rudecindo Alvarado]] una [[campaña d'Entemedios|campaña a los puertos entemedios]] ente Perú y Chile, pa quitar de la salida al mar a les tropes del virréi. N'ochobre de 1822, 4490 homes al mandu de Alvarado –ente los cualos 1700 d'El Ríu de la Plata, 1390 peruanos y 1200 chilenos– desembarcaron n'[[Ilo]] y ocuparon Tacna. Dende ellí avanzaron escontra la Sierra, buscando entrar nel Altu Perú, pero fueron ganaos nes batalles de [[batalla de Torata|Torata]] y [[batalla de Moquegua|Moquegua]] por [[Jerónimo Valdés]]. Debieron reembarcarse y tornar a Lima, morriendo munchos d'ellos nun naufraxu. La derrota causó en febreru un [[Motín de Balconín|golpe d'estáu]] pol que La Mar foi derrocáu y reemplazáu por [[José de la Riva Agüero]]. Este solicitó la intervención de Bolívar, qu'unvió dende Guayaquil 6000 homes al mandu de Sucre, que tamién yera l'encargáu d'axustar col gobiernu peruanu los términos en que Bolívar intervendría na guerra. Una de les primeres aiciones de Sucre foi aportunar nuna [[Segunda Campaña d'Entemedios|segunda campaña]] escontra los puertos entemedios ente Chile y Lima. Unvió escontra'l sur 2500 homes al mandu del xeneral Santa Cruz, conducíu pola flota empobinada por [[Martín Guisse]]. Desembarcaron n'[[Arica]], avanzaron rápido escontra l'interior pasando por Tacna y [[Moquegua]]. Dambos bandos axudicáronse la victoria na indecisa [[Batalla de Zepita]].<ref name="Camba"/><ref>Mariano Paz Soldán, ''Historia de Perú independiente: Segundu periodu: 1822-1827'', páx. 117.</ref> Ante l'ausencia de les tropes de Santa Cruz y [[Agustín Gamarra|Gamarra]], Lima taba casi desguarnecida. El brigadier [[José Canterac]] entamó en [[Jauja]] un exércitu de 8000 homes col que coló sobre la capital, entrando en Lima'l 18 de xunu, mientres el Congresu sacupaba la ciudá y retirábase a El Callao. Sicasí, Canterac abandonó Lima un mes más tarde y dirixóse al sur por Jauja.<ref>Mitre, "Historia de San Martín".</ref> Sucre partió per mar y prindó [[Arequipa]] el 18 d'agostu. Dende ellí avanzó hasta Puno, pero nun llogró coordinar les sos aiciones con Santa Cruz, que siguió la so marcha hasta Oruro. La rápida reaición realista —que los sos cronistes llamaron la "campaña del talón"— dexó a Santa Cruz aislláu; de cuenta que, ensin presentar batalla, tornó apresuradamente a la mariña y reembarcó el so exércitu escontra'l norte.<ref>''Biografíes peruanes'', Ed. Alexis, Arequipa, Perú, s/f.</ref> Arequipa foi [[combate d'Arequipa|recuperada]] polos realistes n'ochobre,<ref name="Miller">[[Guillermo Miller]], ''Memoirs of General Miller: in the service of the republic of Peru'', Volume 2, publicaes por John Miller.</ref> forzando amás a retornar a Chile a un exércitu de 2500 homes unviáu nel so auxiliu.<ref>Francisco Encina, ''Historia de Chile'', Tomu 17, Ed. Revista Ercilla, Santiago de Chile, 1983, páx. 96.</ref> Mentanto, a principios de setiembre llegó Bolívar con nuevos refuerzos a Lima, mientres españaba un conflictu ente'l nuevu presidente [[José Bernardo de Tagle]] y Riva Agüero, que s'instalara en [[Trujillo (Perú)|Trujillo]] y punxérase en contautu colos realistes. Inorando les intrigues de Riva Agüero, Guisse pasar a les sos files y bloquió la mariña peruana. De cuenta que Bolívar folió'l so exércitu nuna campaña contra Riva Agüero, que terminó col arrestu d'ésti a fines de payares.<ref name="Tauro"/> El 5 de febreru de [[1824]] producióse la [[Sulevación del Callao]], en que la tropa acantonada nesti puertu —principalmente soldaos d'El Ríu de la Plata, pero tamién chilenos y peruanos— remontar contra los sos oficiales pol retrasu de los sos pagos y l'estáu de miseria en que s'atopaben depués de la so última campaña nel sur. Tarreciendo poles consecuencies de la so rebelión, poner so la direición de los oficiales realistes prisioneros y enarbolaron la bandera española. Tamién se produció una [[Sulevación de los granaderos a caballu|sulevación de parte de los Granaderos]], que se pasaron a los realistes.<ref name="Camba"/><ref>Juan W. Gez, ''Apoteosis de Pringles, 1795-1895'', Ed. Impr. Europea de M. A. Rosas, Buenos Aires, 1896.</ref> La captura del puertu polos realistes causó una gran alarma en Lima. Viéndose incapaz de sostener la so posición, Bolívar sacupó la capital, que foi ocupada pol exércitu realista dirixíu por [[José Ramón Rodil]].<ref name="Camba"/> Delles otres divisiones pasáronse tamién a los españoles, y el xeneral [[Juan Antonio Monet]] treslladó los prisioneros del Callao hasta Puno.<ref>Vicente Osvaldo Cutolo, ''Nuevu diccionariu biográficu arxentín (1750-1930)'', Editorial Elx, Bs. As., 1968.</ref> Nel bandu realista surdió un conflictu tan grave como'l qu'encaraben los patriotes: l'[[absolutismu|absolutista]] xeneral [[Pedro Antonio Olañeta]] [[Rebelión de Olañeta|remontóse]] contra l'autoridá del virréi De la Serna,<ref name="Urcullu"/> siguíu por dellos destacaos oficiales, y al mandu de unos 5000 soldaos tomó'l control de les cuatro provincies del Altu Perú en febreru de 1824. El virréi reaccionó unviando al xeneral Valdés con un exércitu equivalente,<ref>''La dramática insurxencia de Bolivia'', páx. 157.</ref> qu'escorrió al so enemigu por tol Altu Perú. Tres delles batalles ente dambos bandos, a fines d'agostu la situación yera entá indecisa, pero costara una enorme gastadura y perda de recursos al exércitu realista.<ref name="Urcullu"/> ==== La campaña d'Ayacucho ==== {{AP|Batalla de Junín|Batalla d'Ayacucho}} Lo que quedaba del exércitu llibertador –unos 5000 homes, de los cualos apenes unos 500 yeren d'El Ríu de la Plata– concentrar en Trujillo, al mandu de Bolívar. Ellí recibió nel mes de mayu nuevos refuerzos llegaos dende Bogotá, axuntando un exércitu de 8000 homes colos qu'empecipió la so meyora escontra la Sierra en xunu, aprovechando la división de les fuercies realistes. L'exércitu a órdenes direutes del virréi De la Serna ocupaba'l [[Ríu Mantaro|valle del Mantaro]], sacante les tropes del xeneral [[José de Canterac]], asitiaes nel norte. Estes fueron algamaes polos independentistes a veres del [[llagu Junín]] el 6 d'agostu. En ficies de la superioridá de les sos fuercies de caballería, Canterac defender del ataque de la caballería patriota namái colos sos caballeros, de cuenta que la [[Batalla de Junín]] lluchar ensin disparar un tiru. Primeramente, les tropes de Canterac arollaron a los patriotes nun escobiu; pero un contraataque de los [[Húsares de Junín|Húsares de Perú]], comandados pol d'El Ríu de la Plata [[Manuel Isidoro Suárez]], llogró desorganizar de la mesma a los realistes. Un nuevu contraataque patriota decidió la victoria pa les fuercies de Bolívar.<ref>Mariano Torrente, ''Historia de la revolución hispano-americana'', Volume 3, Impr. de L. Amarita, 1830, páx. 477.</ref><ref>José Tamayo Herrera ''Nuevu compendiu d'historia de Perú'', páx. 235.</ref> Bolívar dexó l'exércitu sol mandu de Sucre, qu'empecipió la marcha escontra'l sur en busca de De la Serna. Ésti ordenó'l regresu de Valdés con toles sos fuercies dende'l sur; por un alcuerdu, Olañeta apurrió 2500 homes al exércitu del virréi y quedó en poder de too l'Altu Perú.<ref>Torrente, ''Historia de la revolución hispano-americana'', páx. 479.</ref> A fines de setiembre, Bolívar comunicar con Olañeta, intentando xunilo a la causa independentista, pero nun recibió respuesta. Mientres delles selmanes, Sucre avanzó amodo escontra'l sur. Una rápida reaición de Valdés coles avanzaes realistes dexó-y ganar a Sucre el 3 d'avientu na [[Batalla de Corpahuaico]], cerca de [[Cangallo]].<ref name="Miller"/> Magar la derrota, Sucre entainar a volver avanzar escontra [[Huamanga]] y seis díes más tarde, el 9 d'avientu, l'[[Exércitu Xuníu Llibertador de Perú|Exércitu Xuníu]] empecipió la [[Batalla d'Ayacucho]]. La superioridá táctico y moral de les fuercies de Sucre, y un cabileñu contraataque de De la Serna –que cayó prisioneru– decidieron la batalla, la campaña y tola [[Guerra d'Independencia Hispanoamericana]] a favor de los independentistes. Nesta batalla combatió per última vegada un escuadrón del Reximientu de Granaderos a caballu, al mandu de [[José Félix Bogado]].<ref name="Camba"/> Los realistes tuvieron 1800 muertos y 700 mancaos, contra los 370 muertos y 609 mancaos patriotes. El xefe accidental del exércitu realista, xeneral Canterac, robló esa nueche con Sucre la [[Capitulación d'Ayacucho]], pola que l'exércitu realista de Perú arrenunciaba a siguir la llucha y los sos oficiales y soldaos podíen colase a España.<ref>María Sáenz Quesada, ''Ayacucho, la más gloriosa victoria'', Revista Toa ye Historia, Númberu 91.</ref> === Independencia de Bolivia === El coronel [[José María Pérez de Urdininea]], que combatiera nes [[Republiquetas]] y na Guerra Gaucha, aniciar hacia 1820 en [[provincia de San Juan|San Juan]], onde foi escoyíu gobernador en 1822. Ellí pretendió formar un exércitu pa invadir l'Altu Perú, pero nun llogró axuntar fondos nin consiguió sofitu en Buenos Aires. Con too y con eso llogró formar un contingente de casi 500 homes, que llevó a Salta y punxo al mandu de [[José María Paz]]. Instaló les sos fuercies en [[Humahuaca]], pero estes permanecieron inactives mientres dos años.<ref name="Paz"/> El xeneral [[Juan Antonio Álvarez de Arenales|Arenales]] treslladárase a principios de 1823 a Salta, onde foi electu gobernador en xineru de 1824. Dedicó los sos esfuercios a intentar una última campaña al Altu Perú, aprovechando les tropes aconceyaes por Urdininea, más dalgunes otres tropes aconceyaes por Paz en Santiago del Estero. El 4 d'agostu de 1824, el gobernador Arenales nomó ''comandante xeneral de Vanguardia'' al xeneral Urdininea —a pidíu del mariscal Sucre— por que se dirixera al Altu Perú a atacar a Olañeta dende'l sur. Esti poner en marcha'l 3 de xineru de [[1825]], con una fuercia d'alredor de 604 homes.<ref>Según una estimación del diputáu [[José Ignacio Gorriti]], del [[Congresu Xeneral de 1824]], citáu n'Ernesto J. Fitte, ''Dempués d'Ayacucho'', Revista Toa ye Historia, númberu 96.</ref> En [[Puno]] –onde se topaben los prisioneros del Callao– el xeneral [[Pío Tristán]] desconoció la capitulación d'Ayacucho y asumió'l cargu de virréi, polo que solicitó a Olañeta la so cooperación. Olañeta poner a los sos órdenes, pero'l comandante [[Francisco Anglada (militar)|Francisco Anglada]] rindir en La Paz y el coronel [[José María Fascio]] apurrió Puno.<ref group="n.">Fascio sería darréu'l primer gobernador de la [[provincia de Jujuy]].</ref> Tristán y otros xefes realistes acoyer a la Capitulación d'Ayacucho y abandonaron la guerra. Sucre propunxo a Olañeta pasase tamién de bandu, calteniendo'l mandu nel Altu Perú, pero nun llogró más alcuerdu qu'un armisticiu por cuatro meses. Este foi desconocíu por Bolívar, qu'ordenó a Sucre cruciar el Desaguadero. A midida que Olañeta abandonaba Oruro, Chuquisaca y Cochabamba, estes ciudaes diben apurriéndose al exércitu de Sucre. El gobernador de Santa Cruz, Aguilera, rindir a les tropes patriotes en Valle Grande.<ref>Bidondo, ''La guerra de la independencia nel Altu Perú'', páx. 168.</ref> Conocida en Buenos Aires la noticia d'Ayacucho, el ministru [[Manuel José García]] encargó al gobernador Arenales afaer convenciones colos xefes realistes del Altu Perú, como asina tamién avanzar coles sos tropes escontra esa rexón. El 12 de marzu, el gobernador Arenales pidió instrucciones al [[Congresu Xeneral de 1824|Congresu Nacional]] y solicitó autorización pa crear un exércitu de 3292 homes y, implícitamente, dineru pa financialo.<ref>Ernesto J. Fitte, ''Dempués d'Ayacucho'', Revista Toa ye Historia, númberu 96.</ref> Cuando Olañeta dexó Potosí, el teniente coronel [[Carlos Medinaceli]] pasar de bandu y el 1ᵘ d'abril atacó a Olañeta nel [[Combate de Tumusla]], ente Cinti y Cotagaita, resultando muertu l'últimu xeneral realista.<ref>Bidondo, ''La guerra de la independencia nel Altu Perú'', páx. 169.</ref><ref group="n.">Al saber que l'últimu xeneral lleal en toa América del Sur yera Olañeta, el rei Fernando VII nomar virréi del Río de la Plata'l día 29 de mayu. Irónicamente, pa la fecha del so nomamientu, Olañeta yá morriera.</ref> Al saber de la muerte de Olañeta, Arenales unvió en sofitu de Medinaceli dende Humahuaca a Pérez de Urdininea, pero ésti se autonombró ''Comandante en Xefe del Exércitu Llibertador de Chichas'', poniéndose fuera del algame de l'autoridá de Arenales. El 7 d'abril, el coronel Valdez rindióse ante Urdininea, pidiendo ser entendíu na Capitulación d'Ayacucho.<ref name="Urcullu"/> Terminara la Guerra de la Independencia. == Últimos apartaces realistes n'América continental == No que respecta direutamente a l'actual Arxentina, la guerra d'independencia terminara. Pero entá habría dalgunos últimos apartaces na América Española: inclusive dexando de llau les islles del Caribe, que siguiríen en manes españoles hasta fines del sieglu XIX, los españoles fadríen dellos últimos esfuercios por aguantar nes sos antigües colonies, o inclusive reconquistales. Les tropes del llibertador [[Simón Bolívar]] ocuparon Lima colos refuerzos veníos de la [[Gran Colombia]]. Más allá de la capitulación d'Ayacucho la guarnición de la fortaleza del Callao aguantó comandado pol coronel Rodil, al mandu de 2500 soldaos realistes, qu'incluyía los sos reximientos veteranos de Chile, xunto a [[Sulevación del Callao|los sulevaos del Callao]] del antiguu [[exércitu de los Andes]], y qu'agospiaron a unos 8000 civiles y soportaron el [[Segundu sitiu del Callao|Sitiu del Callao]] hasta la so capitulación el [[23 de xineru]] de [[1826]], cuando la metá de la guarnición morriera de fame y epidemia.<ref name="Miller"/><ref>Oscar Alberto Muiño, ''Vamos Lluchar hasta morrer y dempués vamos ver'', Revista Toa ye Historia, númberu 182.</ref> Otra plaza realista qu'aguantó foi la [[isla de Chiloé]], defendida aprofiantemente polos sos habitantes, gobernaos por [[Antonio de Quintanilla]]. Esti llograra refugar un ataque chilenu na [[Batalla de Mocopulli]] en 1824.<ref>Francisco Encina, ''Historia de Chile'', tomu 17, Ed. Ercilla, Santiago de Chile, 1983, páx. 89-92.</ref> El presidente [[Ramón Freire]] dirixó personalmente una campaña contra la isla, que terminó col [[Tratáu de Tantauco]], en xineru de [[1826]], pol que Chiloé incorporar al Chile independiente.<ref>Encina, ''Historia de Chile'', páx. 133-141</ref> [[Pedro Antonio Olañeta]] foi derrotáu y muertu en 1825, y les fuercies grancolombianas ocuparon Bolivia. Pero inda en xineru de [[1828]], l'antiguu coronel realista [[Francisco Javier Aguilera]], que fuera gobernador de [[Intendencia de Santa Cruz de la Sierra|Santa Cruz de la Sierra]], remontar contra les autoridaes patriotes de Bolivia. Foi rápido derrotáu y axusticiáu.<ref name="Siles"/> [[Méxicu]] declarara la so independencia en setiembre de [[1821]], sicasí [[Exércitu Real de la Nueva España (Revolución hispanoamericana)|l'exércitu realista novohispano]] aguantó na fortaleza de [[San Juan de Ulúa]], Veracruz, hasta payares de 1825, nos [[Intentos de Reconquista en Méxicu]] que conclúin cola [[Batalla de Tampico (1829)|Batalla de Pueblo Viejo]] en setiembre de [[1829]].<ref>Harold Sims, ''Reconquistar de Méxicu: la historia de los atentaos españoles, 1821-1830'', Ed. Fondu de Cultura Económica, Méxicu, 1984.</ref> N'actual territoriu arxentín, los postreros realistes qu'enfrentaron al nuevu estáu —inda cuando yá nun formaben parte d'un yá inesistente "bandu realista"— fueron los [[hermanos Pincheira]]. Al mandu d'una guerrilla de montoneros realistes chilenos, xunir a los indíxenes [[pehuenche]]s, realizando correríes en territoriu d'esi país al mandu de una partida d'ente 500 y 1000 homes.<ref>Encina, ''Historia de Chile'', 141-144 y 211-213.</ref> Tres la muerte de dos de los Pincheira en 1823, los sos hermanos instalar na actual [[provincia del Neuquén]], llanzando [[malón|malones]] contra distintos llugares de la [[llanura pampeana]] hasta ser definitivamente destruyíos por una partida chilena na [[Batalla de les llagunes de Epulafquen]], en [[1832]].<ref>[https://sites.google.com/site/neuteca200/los-pincheira-por-el mio-rei-i-el mio-lei Madalena Petit, ''Los Pincheira'', en Neuteca 200.] Consultáu'l 8 de mayu de 2010.</ref> == Consecuencies == Les [[Provincies Xuníes del Río de la Plata]] algamaron al traviés de la Guerra d'Independencia'l so oxetivu principal, independizar al ex [[Virreinatu del Río de la Plata]] de la so [[Madre patria|metrópolis]], España. La primer nación en reconocer la independencia de les Provincies Xuníes foi Gran Bretaña,<ref group="n.">A efeutos práuticos, el tratáu de Bouchard col rei ḥawaianu nun tenía nengún valor pal gobiernu d'El Ríu de la Plata, nin suponía una llimitación pal d'España. Vease Miguel Á. de Marcu, ''Corsarios arxentinos '', Ed. Planeta, 2002. ISBN 950-49-0944-2</ref> que lo fixo oficialmente nun tratáu del 2 de febreru de 1825.<ref group="n.">Trátase del "Tratáu d'Amistá, Comerciu y Navegación" robláu ente [[Manuel José García]] y [[Woodbine Parish]], ratificáu pol [[Congresu Xeneral de 1824|Congresu Nacional]] y pol gobernador Las Heras el 19 de febreru.</ref><ref>[http://www.argentinaoculta.com/Tratáu1825.htm Tratáu de 1825, n'Arxentina Despinta.] Consultáu'l 8 de xunetu de 2010.</ref> En [[1826]] les Provincies Xuníes camudaron el so nome pol actual, de [[República Arxentina]], oficializáu na [[Constitución Arxentina de 1826|Constitución]] d'esi añu.<ref>[[:s:es:Constitución de la Nación Arxentina (1826)|Testu completu de la Constitución de 1826 en wikisource]].</ref> España recién reconocería la independencia de l'Arxentina nel tratáu del 29 d'abril de [[1857]],<ref group="n.">Tratáu robláu por [[Juan Bautista Alberdi]] pela parte arxentina.</ref> —que foi refugáu— y pol tratáu definitivu del 21 de setiembre de [[1863]].<ref>[[Miguel Ángel Scenna]], ''Arxentinos y españoles'', 2ª parte, Revista Toa ye Historia, Nro 130, Bs. As., 1978, páx. 80-86.</ref> Sicasí, nun se llogró la independencia d'un país unificáu, sinón de siquier cuatro: daqué más de la metá del territoriu d'El Ríu de la Plata que nesa dómina fuera ocupáu pola población blanca pertenez güei a la [[República Arxentina]], pero tamién esisten nesi territoriu les naciones de [[Paraguái]], [[Bolivia]] y [[Uruguái]].<ref>Guillermo De Nevares, ''Cómo se desintegró el Virreinatu del Río de la Plata (y consolidóse el Brasil)'', Ed. Plus ultra, Bs. As., 1987.</ref><ref>Carlos Fontela, ''Fechos y homes que formaron l'Arxentina'', tomu I, Ed. Llibros en Rede, Bs. As., 2002. ISBN 987-1022-92-1</ref> Per otru llau, les [[Misiones Orientales]] y dellos otros territorios cercanos terminaron de ser amestaos definitivamente al [[Brasil]] como resultáu de la dispersión de les fuercies d'El Ríu de la Plata na guerra d'independencia y de los disensos internos.<ref>Alejandro Larguía, ''Misiones Orientales, la provincia perdida'', Ed. Correxidor, Bs. As., 2000.</ref> Esto foi resultáu del desenvolvimientu de la Guerra d'Independencia: les autoridaes coloniales d'estos trés territorios negar dende un principiu a xuntar a la [[Revolución de Mayu]], y por llargu tiempu tuvieron ésitu na so negativa, ganando repetidamente a los exércitos d'El Ríu de la Plata. Los repitíos fracasos de los exércitos de les Provincies Xuníes en sostener la so dominación nel [[Alto Perú]] llevaron a esa rexón a maurecer una identidá xeográfico y social propia, que eclosionó tres la llegada del exércitu llibertador dende la [[Gran Colombia]] na [[Declaración d'Independencia de Bolivia|independencia de Bolivia]].<ref>Tuliu Halperín Donghi, ''Reforma y disolución de los imperios ibéricos (1750-1850)'', Ed. Alianza, Madrid, 1985, páx. 180-181. ISBN 84-206-4203-7</ref><ref>Ernesto J. Fitte, ''Sucre dempués d'Ayacucho'', Revista Toa ye Historia, númberu 95, Bs. As., 1975.</ref> La negativa de les autoridaes virreinales paraguayas –y darréu de los sos primeros gobiernos independientes– a pertenecer a les Provincies Xuníes caltúvose firme a lo llargo de décades, sofitada pola población, hasta que la [[independencia del Paraguay]] foi [[Independencia del Paraguay#Reconocencia de la Independencia|definitivamente reconocida]] pol gobiernu arxentín na década de 1850.<ref>Horowicz, ''El país qu'españó'', páx. 221-223.</ref><ref>James Scobie, ''La llucha pol Afitamientu de la Nacionalidá Arxentina'', Ed. Hachette, Bs. As., 1965, páx. 188.</ref> A lo último, la negativa de Montevidéu a acatar a los gobiernos independientes, la negativa de los federales de Artigas a sometese a un gobiernu centralizáu y la [[Invasión Lusu-Brasilana|invasión brasilana]] definieron coles mesmes a la [[Banda Oriental]] como un territoriu con identidá propia, que terminó per algamar la independencia como [[Historia d'Uruguái#Independencia|Estáu Oriental del Uruguái]] ante la falta d'un trunfador claru na [[Guerra de Brasil]],<ref>Arteaga y Coolighan, ''Historia del Uruguái'', páx. 289-296.</ref> la cual —dende esti puntu de vista— puede ser considerada una continuación de la '''Guerra de la Independencia Arxentina'''.<ref>Busaniche, ''Historia arxentina'', páx. 452.</ref> == Ver tamién == === Anexos === * [[Batalles y combates de la guerra d'independencia de l'Arxentina]] * [[Cronoloxía de la guerra d'independencia de l'Arxentina]] * [[Comandantes destacaos de la guerra d'independencia de l'Arxentina]] === Ver tamién === * [[Independencia de l'Arxentina]] * [[Surdimientu del Estáu Arxentín]] * [[Guerres d'independencia hispanoamericanes]] * [[Historia del Exércitu Arxentín]] * [[Guerres civiles arxentines]] == Notes y referencies == === Notes === == Notes == {{llistaref|group="n."|2}} === Referencies === {{llistaref|2}} == Bibliografía xeneral == Cítense de siguío les obres xenerales sobre la Guerra d'Independencia que fueron consultaes polos editores, resalvando les referíes a visiones parciales de la mesma, que pueden consultase nes Referencies: * Best, Félix: ''Historia de les Guerres Arxentines'', Ed. Peuser, Bs. As., 1980. * Bidondo, Emilio, ''La guerra de la independencia nel Altu Perú'', Ed. Círculu Militar, Bs. As., 1979. * Camogli, Pablo, ''Batalles pola llibertá'', Ed. Aguilar, Bs. As., 2005. ISBN 987-04-0105-8 * Carranza, Ángel Justiniano, ''Campañes Navales de la República Arxentina'', Volume I - Tomos 1 y 2, Secretaría d'Estáu de Marina, 1962. * {{cita llibru |apellíu=Castello |nome=Antonio Emilio|enllaceautor=|títulu=Historia de Corrientes|otros añu=1991|editorial=Editorial Plus ultra|allugamientu=Buenos Aires (Arxentina) |isbn=950-21-0619-9}} * Frías, Bernardo, ''Historia del Xeneral Martín Güemes y de la Provincia de Salta, esto ye de la Independencia Arxentina'', Salta, 1971. *{{cita llibru |apellíos1={{versalita|González}}|nome1={{versalita|Julio César}}|apellíu-editor1=Fundación Hernandarias|títulu=La involución hispanoamericana: de les provincies de les Españes a territorios tributarios : el casu Arxentín, 1711-2010|fecha=2010|editorial=Editorial Docencia |páxina=976|isbn=9789875061927}} * Mitre, Bartolomé, ''Historia de Belgrano y de la independencia arxentina'', Ed. Estrada, Bs. As., 1947. * Mitre, Bartolomé, ''Historia de San Martín y de la emancipación suramericana'', Ed. Eudeba, Bs. As., 1968. * Ruiz Moreno, Isidoro J., ''Campañes militares arxentines'', Tomu I, Ed. Emecé, Bs. As., 2004. ISBN 950-04-2675-7 * Encina y Castedo, ''Historia de Chile'', Editorial Zig-Zag, 10ª edición, Santiago de Chile, 1953. {{Tradubot|Guerra de la Independencia Argentina}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra de la Independencia Arxentina]] o760970hh242skk2qun07jnwznp0i3y Ha*Ash 0 170941 4501400 4427927 2026-06-23T09:54:23Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501400 wikitext text/x-wiki {{banda}} '''Ha*Ash''' ye un dúu musical d'Estaos Xuníos orixinariu de [[Lake Charles (Louisiana)|Lake Charles]]. El grupu ta formáu por: Ashley Grace (vocalista ya guitarrista), ya Hanna Nicole (vocalista ya guitarrista). Son cantantes, compositores, productores, filántropes,<ref>{{cita web |url=https://www.informador.mx/Entretenimiento/Ha-Ash-trabajan-como-voceras-de-la-ninez-20090219-0004.html |títulu=Ha-Ash trabajan como voceras de la niñez|idioma=es-ES|fechaaccesu=15 d'avientu de 2018|sitiuweb=El Informador :: Noticias de Jalisco, México, Deportes & Entretenimiento}}</ref> y embaxadores de Save the Children.<ref>{{cita web |url=https://www.savethechildren.mx/Quienes-somos/Embajadores |títulu=Save the Children México {{!}} Embajadores|idioma=es-MX|fechaaccesu=15 d'avientu de 2018|sitiuweb=Save the Children México}}</ref> Combinen soníos pop y country, siendo los sos más grandes ésitos: «Lo aprendí de ti», «Perdón, perdón», «Te dejo en libertad», «100 años» y «Eso no va a suceder», ente otros, siendo acreedores de discos d'oru y platino poles sos ventes. == Biografía == === Entamos === Nacieron en [[Louisiana|Lake Charles, Louisiana]], fíes de padres d'Estaos Xuníos.<ref name=":10">{{cita publicación |títulu=Ha*Ash: Las hermanas mexicanas que pasaron de tocar en una prisión gringa a recorrer el mundo|url=https://www.publimetro.cl/cl/musica/2015/08/20/haash-hermanas-mexicanas-que-pasaron-tocar-prision-gringa-recorrer-mundo.html|fechaaccesu=21 de payares de 2018|periódico=Publimetro Chile|idioma=es-ES}}</ref> Dende pequeñes sintieron la so vocación pola música, empezando a cantar Góspel a los 5 y 6 años respectivamente nel coru de la ilesia de [[Louisiana|Lake Charles]], na cual la so güela participaba. Les clases de música y l'entrenamientu convertir en parte de les sos xeres diaries, cantando en rodeos y prisiones estatales. A los 16 y 14 reciben invitaciones del Secretariu d'Estáu de [[Louisiana]] para formar parte del turismu del llugar como: «Railroad Festival», «The Louisiana Music Cavalcade»,<ref>{{cita web |url=http://www.musica.com/letras.asp?info=64139&biografia=6581&idf=5 |títulu=Biografía de Ha*Ash|idioma=es-ES|fechaaccesu=14 de payares de 2018|sitiuweb=musica.com}}</ref> por cuenta de les esperiencies pasaes, decidieron dir más allá y grabaron un demo, siendo Sony Music la discográfica que collaboró y confió nelles, naciendo asina Ha*Ash un dúu de música qu'entemecen el pop y country n'español. === Vida privada === Les hermanes son les segunda y tercer fía, de los cuatro fíos de Mathilda Mosa y Antonio Pérez dambos d'oríxenes d'Estaos Xuníos (Steven, Hanna, Ashley y Sam). Tamién tienen 2 medios hermanos pequeños per parte del so padre (Charlie y Josie). Por cuenta de que el so padre trabayaba por temporaes fora del so país natal, fueron criaes metá del añu en [[Ciudá de Méxicu]] y metá en [[Louisiana|Lake Charles]]. Siendo l'inglés el so idioma maternu y el cual falen na so vida privada fuera de les cámares, dende pequeñes el so padre y güelu (d'orixe mexicanu) enseñáronlos a falar español, perfeccionándolo na escuela americana en qu'elles asistíen en [[Méxicu]].<ref name=":102">{{cita publicación |títulu=Ha*Ash: Las hermanas mexicanas que pasaron de tocar en una prisión gringa a recorrer el mundo|url=https://www.publimetro.cl/cl/musica/2015/08/20/haash-hermanas-mexicanas-que-pasaron-tocar-prision-gringa-recorrer-mundo.html|fechaaccesu=21 de payares de 2018|periódico=Publimetro Chile|idioma=es-ES}}</ref> Los padres del dúu divorciar a principios del 2005 cuando taben na grabación del so segundu álbum, «Sé que te vas» llanzada como senciellu nel 2016 foi la primera y hasta agora únicu cantar cola qu'encetaron ese tarreza.<ref>{{cita web |url=https://peopleenespanol.com/article/ha-ash-canta-sobre-el-divorcio-de-su-papas/ |títulu=Ha-Ash canta sobre el divorcio de su papás|idioma=en|fechaaccesu=2 de xineru de 2019|sitiuweb=People en Español}}</ref> Hanna casóse'l día 9 xineru de 2016 col so prometíu Juan Carlos Herrera,<ref>{{cita web|url=https://www.quien.com/espectaculos/2016/01/11/hannah-del-dueto-haash-se-caso-este-fin-de-selmana|fecha=11 de xineru de 2016|títulu=Hanna, del dueto Ha*Ash, se casó este fin de selmana|idioma=es|fechaaccesu=15 d'avientu de 2018|sitiuweb=Quién}}</ref> depués de qu'en payares del 2015 propunxéra-y matrimoniu mientres una entrevista.<ref>{{cita web|url=http://tribunacampeche.com/espectaculos/2015/11/19/en-plena-entrevista-le-proponen-matrimonio-a-hanna-de-haash/|apellíu=Tribuna|fecha=20 de payares de 2015|títulu=En plena entrevista le proponen matrimonio a Hanna de Ha*Ash|idioma=es-ES|fechaaccesu=30 d'avientu de 2018|sitiuweb=Tribuna Campeche|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190327091051/http://tribunacampeche.com/espectaculos/2015/11/19/en-plena-entrevista-le-proponen-matrimonio-a-hanna-de-haash/|fechaarchivu=2019-03-27}}</ref> === Filantropía === [[File:Ha*Ash_Auditorio_(11-11-2018)_67.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|220x220px|'''Ashley Grace''' México, 2018]] N'avientu del 2007 sumir a llabores benéficos al llanzar el '''Fondo Ha*Ash''', que sofita a neños que carecen VIH/SIDA ya inmigrantes , que dar a conocer al traviés d'un conciertu de beneficencia nel Teatru Metropolitan, para esto crearon «Hoy rezaremos por ti» unu cantar inéditu la cual interpretaron en xunto con un coru de neños beneficiaos por dicha fundación y a partir d'entós sería l'himnu que lu identificaría.<ref>{{cita publicación |apellíu=Notimex |títulu=Ayuda Ha-Ash a niños con Sida|url=https://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/318920.ayuda-ha-ash-a-ninos-con-sida.html|fechaaccesu=27 de payares de 2018|idioma=es-MX}}</ref> En 2010, Hanna y Ashley fueron nomaes embaxadores de la fundación Save The Children.<ref>{{cita web|url=http://www.cronica.com.mx/notas/2015/926910.html|títulu=Ha*Ash serán embajadoras del programa Save the Children {{!}} La Crónica de Hoy|fechaaccesu=2 de xineru de 2019|sitiuweb=www.cronica.com.mx|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200930092438/http://www.cronica.com.mx/notas/2015/926910.html|fechaarchivu=2020-09-30}}</ref>Esi mesmu añu grabaron la tema Latente" para afigurar les esperiencies vivíes na visita que les hermanes realizaron a [[Haití]] n'agostu d'esi añu, depués del terremotu qu'azotó a esi país, y que les sos ganancies van ser donaes a los neños d'Haití al traviés de dicha fundación.<ref>{{cita web |url=https://www.informador.mx/Entretenimiento/HaAsh-lanzara-a-la-venta-video-del-tema-Latente-20101206-0014.html |títulu=Ha*Ash lanzará a la venta videu del tema ''Latente''|idioma=es-ES|fechaaccesu=2 de xineru de 2019|sitiuweb=El Informador :: Noticias de Jalisco, México, Deportes & Entretenimiento}}</ref> Participaron de forma activa dende 2010, collaborando col proyeutu de NiñezMigrante en Chiapas y Puebla, amás de sofitar la respuesta humanitaria de Save the Children depués de los seísmos de setiembre de 2017 en [[Méxicu]].<ref>{{cita web |url=https://www.savethechildren.mx/Quienes-somos/Embajadores |títulu=Save the Children México {{!}} Embajadores|idioma=es-MX|fechaaccesu=2 de xineru de 2019|sitiuweb=Save the Children México}}</ref> En 2016 realizaron el proyeutu "Barriga llena, corazón contento", onde llevaben de comer a persones en situación de cai, para ello llanzaron una convocatoria a los sos compañeros del programa "Me pongo de pie" y a los sos siguidores por que tamién realicen esta noble causa.<ref>{{cita web|url=http://www.rmscanal.tv/noticias/reconocen-a-ha-ash-como-agentes-de-cambio/|apellíu=Migration|fecha=22 d'agostu de 2016|títulu=Reconocen a Ha*Ash como 'Agentes de Cambio'|idioma=es-ES|fechaaccesu=2 de xineru de 2019|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180206114845/http://www.rmscanal.tv/noticias/reconocen-a-ha-ash-como-agentes-de-cambio/|fechaarchivu=2018-02-06}}</ref> Fueron reconocíes como "Axentes de Cambéu" nos KCA México, por ésta llabor social.<ref>{{cita web |url=http://www.trendybynick.com/2016/08/kcamexico2016-ellos-son-los-ganadores-de-agentes-de-cambio-prosocial/|fecha=20 d'agostu de 2016 |títulu=#KCAMexico2016: ¡Ellos son los ganadores de Agentes de Cambio / Prosocial!|idioma=es-MX|fechaaccesu=2 de xineru de 2019|sitiuweb=TrendyByNick}}</ref> El 7 d'avientu de 2018 Ha*Ash presentar nel Coliséu Centenariu de Torrexón como parte de la so xira, para fomentar una causa benéfica. Lo recaldao polos accesos del show donar a l'asociación “Sonríe… Solo tienes cáncer”, que sofita a la prevención y tratamientos d'esti carecimientu.<ref>{{cita web |url=https://www.noticiasdelsoldelalaguna.com.mx/gossip/haash-una-noble-causa-2740581.html |apellíu=Mondragón |nome=Beatriz A. Silva |títulu=HA*ASH una noble causa|idioma=es|fechaaccesu=2 de xineru de 2019|sitiuweb=Noticias del Sol de La Laguna}}</ref> === Carrera === [[File:Ha*Ash_Auditorio_(11-11-2018)_12.jpg|miniaturadeimagen|213x213px|'''Hanna Nicole''' México, 2018]] Ente 2002 y 2003, graben el so primer álbum homónimu Ha*Ash producíu por Áureo Baqueiro. El so primer senciellu foi «Odio amarte» col cual asitiáronse nel gustu del públicu adolescente de [[Méxicu]]. «Teas onde teas» convertir nel segundu senciellu y foi la tema d'una telenovela xuvenil (CLAP... el lugar de tus sueños) de la cadena Televisa,<ref name=":03">{{cita publicación |apellíu=CMTV |títulu=CMTV - Biografía de Ha*Ash|url=https://www.cmtv.com.ar/biografia/show.php?bnid=2325&banda=Ha*Ash|fechaaccesu=3 d'avientu de 2018|periódico=CMTV|idioma=es-ES}}</ref> amás de volvese la tema d'una campaña de publicidá d'una conocida marca d'electrónicos. L'añu 2005 el dueto tornó col so segundu discu de la mano del mesmu productor que realizó Ha*Ash cuntando coles collaboraciones de diversos compositores, ente ellos Gian Marco, y que lleva por títulu «Mundos opuestos» basándose nel calter distintu de les hermanes. A principios de 2008 entren a los estudios de grabación en [[Nashville (Tennessee)|Nashville, Tennesse]] para preparar el so tercer álbum "Habitación Doble", cola participación d'un nuevu productor Graeme Pleth y el mesmu Áureo Baqueiro, na selección de temes cuntaron col sofitu de Kany García, Gian Marco y Leonel García, siendo Hanna y Ashley les que compunxeron la mayoría de los cantares. Trés años pasaron ente l'últimu discu Ha*Ash y esta producción titulada A tiempo. Xusto asina se llama'l cuartu material d'estes dos hermanes que decidieron faer les coses con aselu pa llanzar un trabayu anováu nel que pudiera notase la so evolución y el so maduror. Ha*Ash trabayó col so productor de cabecera Áureo Baqueiro, pero, amás, convidaron al italianu Michele Canova, quien les ayudar a atopar nuevos caminos. N'anovando'l so contratu con [[Sony Music]], Ha*Ash empecipió les preparaciones pal so primer discu en vivu tituláu Primer Fila: Hecho realidad, que va presentar una escoyeta de 6 de les sos más grandes ésitos, según 8 temes inédites del grupu. La grabación del discu empecipió'l 7 de xunetu de 2014 na [[Ciudá de Méxicu]], y salió a la venta'l 11 de payares de 2014, llogrando'l 1 nes llistes de México.<ref>{{cita web|url=http://www.centrodedesarrollodigital.com/amprofonanual/100.php|títulu=WebCite query result|fechaaccesu=6 de xineru de 2019|sitiuweb=www.webcitation.org|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190124113504/http://centrodedesarrollodigital.com/amprofonanual/100.php|fechaarchivu=2019-01-24}}</ref> El 22 de setiembre de 2014 Ha*Ash anunció'l primer senciellu del so nuevu discu, que lleva como títulu «Perdón, Perdón», algamando'l 1 nos charts mexicanos,<ref>{{cita web |url=https://www.billboard.com/biz/charts/2014-11-29/mexico-espanol |apellíu=Anonymous|fecha=29 de payares de 2014 |títulu=Mexico Espanol Airplay|fechaaccesu=28 d'avientu de 2018|sitiuweb=Billboard}}</ref> el segundu senciellu foi «Lo aprendi de ti» que tamién esguiló al 1 en México.<ref>{{cita web |url=https://www.billboard.com/biz/charts/2015-03-28/mexico-espanol |apellíu=Anonymous|fecha=28 de marzu de 2015 |títulu=Mexico Espanol Airplay|fechaaccesu=28 d'avientu de 2018|sitiuweb=Billboard}}</ref> Darréu llanzáronse «Ex de verdad» «Sé que te vas» y «Dos copas de más» como los siguientes senciellos. Hasta'l día de güei ye'l dúu de pop de l'actualidá con más discos vendíos del formatu primera fila nivel internacional.<ref>{{cita web|url=https://ritmoromantica.pe/programas/complice/mira-este-recuerdo-ha-ash-reik-86774#1|títulu=Mira este recuerdo de Ha*Ash y Reik {{!}} Programas {{!}} Radio Ritmo Romántica|idioma=es-ES|fechaaccesu=2 d'avientu de 2018|sitiuweb=Ritmo Romántica|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190327085909/https://ritmoromantica.pe/programas/complice/mira-este-recuerdo-ha-ash-reik-86774#1|fechaarchivu=2019-03-27}}</ref> Ha*Ash tornaron con una nueva propuesta, titulada 30 de febreru, el mesmu cunta con 12 cantares, con nuevos ritmos, tonos y melodíes. Esta producción foi llanzada'l 1 d'avientu de 2017, algamando'l númberu 3 de lo más vendíu en México.<ref>{{cita web |url=http://www.centrodedesarrollodigital.com/amprofonanual/100.php |títulu=Top 100|fechaaccesu=6 de xineru de 2019|sitiuweb=www.centrodedesarrollodigital.com}}</ref> El 20 d'ochobre del 2017 llancen el so primer senciellu «100 años» al pie de [[Prince Royce]], que n'avientu algamó'l 1 nos charts mexicanos.<ref>{{cita web |url=https://www.billboard.com/biz/charts/2017-12-23/mexico-espanol |apellíu=Anonymous|fecha=23 d'avientu de 2017 |títulu=Mexico Espanol Airplay|fechaaccesu=28 d'avientu de 2018|sitiuweb=Billboard}}</ref> «No pasa nada» foi'l siguiente senciellu a promocionar, llanzáu'l 8 de marzu de 2018. El so tercer senciellu foi «Eso no va a suceder» publicáu'l 8 d'agostu de 2018, y que n'avientu del mesmu añu esguilo al 1 en México.<ref>{{cita web |url=https://www.billboard.com/biz/charts/2018-09-22/mexico-espanol |apellíu=Anonymous|fecha=17 de setiembre de 2018 |títulu=Mexico Espanol Airplay|fechaaccesu=28 d'avientu de 2018|sitiuweb=Billboard}}</ref> «¿Qué me faltó?» que'l so videu oficial foi estrenáu'l 4 de xineru de 2019, convertir hasta agora nel cuartu y postreru senciellu publicáu. En febreru del 2018 participaron per primer vegada nel Festival de Viña del Mar, onde non solo cantaron, fueron parte del xuráu y convidaes a cantar al pie de Miguel Bosé nel día inaugural.<ref>{{cita publicación|títulu=Dúo mexicano Ha*Ash recibe elogios tras collaboración con Miguel Bosé en la Quinta Vergara|url=https://www.pagina7.cl/notas/festival-de-vina/vina-notas/2018/02/21/duo-mexicano-haash-recibe-elogios-tras-colaboracion-con-miguel-bose-en-la-quinta-vergara.shtml|fechaaccesu=29 de payares de 2018|periódico=Pagina 7|idioma=es|archiveurl=https://web.archive.org/web/20190326220413/https://www.pagina7.cl/notas/festival-de-vina/vina-notas/2018/02/21/duo-mexicano-haash-recibe-elogios-tras-colaboracion-con-miguel-bose-en-la-quinta-vergara.shtml|archivedate=2019-03-26}}</ref> El dúu foi l'artistes más pidíu por redes sociales para asistir al festival,<ref>{{cita publicación |títulu=Una Quinta Vergara repleta de globos blancos recibió al dúu mexicano Ha*Ash - Recital.cl|url=http://www.recital.cl/una-quinta-vergara-repleta-de-globos-blancos-recibio-al-duo-mexicano-haash/|fecha=25 de febreru de 2018|fechaaccesu=29 de payares de 2018|periódico=Recital.cl|idioma=es-CL}}</ref> Ashley pela so parte ganó'l premiu a Reina popular de la bisarma, gracies a la votación de les sos fans.<ref name=":8">{{cita publicación |apellíu= |nome= |títulu=Ashley Grace y Zion fueron elegidos como los Reyes del Monstruo|url=https://www.laopiniononline.cl/ashley-grace-zion-fueron-elegidos-los-reyes-del-monstruo/|fecha=23 de febreru de 2018|fechaaccesu=21 de payares de 2018|periódico=La Opinión Online|ubicación= |páxina= |númberu=|idioma=es-ES}}</ref> El 24 de febreru de 2018, triaron per primer vegada en forma solitaria l'escenariu de la Quinta Vergara, onde consiguieron la Gavilueta de Plata tres media hora de presentación y la Gavilueta d'Oru.<ref>{{cita publicación |apellíu= |nome= |títulu=Ha*Ash conquistó Viña del Mar|url=https://www.seitrack.mx/noticias/2018/2/26/haash-conquist-via-del-mar-con-gaviotas-de-plata-y-oro-y-arranc-con-toda-la-potencia-su-gira-100-aos-contigo|fecha=|fechaaccesu=22 de payares de 2018|periódico=OCESA Seitrack|ubicación= |páxina= |númberu=|idioma=es-MX}}</ref> == Integrantes == === Formación actual === * Ashley Grace Pérez Mosa - Vocalista, [[pianu]], melódica, [[Sintetizador|sintetizadores]], [[Guitarra eléctrica|guitarra]]. * Hanna Nicole Pérez Mosa - Vocalista, [[pianu]], [[mandolina]], [[Guitarra eléctrica|guitarra]], [[harmónica]]. == Xires musicales == === Como artista principal === * Ha*Ash Tour (2003-2004)<ref>{{cita web|url=http://neufutur.com/2011/06/the-regional-at-best-tour-featuring-challenger-and-twenty-one-pilots-kicks-off-july-16th-in-chicago-il/|títulu=The Regional at Best Tour" featuring CHALLENGER! and Twenty One Pilots Kicks Off July 16th in Chicago IL!!|fecha=27 de xunu de 2011|idioma=inglés|obra=NeuFutur|fechaaccesu=13 de febreru de 2018|apellíos1=McQuiston|nome1=James}}</ref><ref>{{cita web |url=http://top40-charts.com/news.php?nid=68113 |títulu='The Regional at Best Tour' Featuring Challenger! And Twenty One Pilots Kicks Off July 16th in Chicago!|idioma=inglés|obra=Top 40 Charts|fechaaccesu=13 de febreru de 2018}}</ref> * Mundos Opuestos Tour (2004-2005)<ref>{{cita web|url=http://www.fueledbyramen.com/news/twenty-one-pilots-announce-mostly-november-tour-62306|fecha=29 de setiembre de 2012|títulu=TWENTY ONE PILOTS ANNOUNCE (MOSTLY) NOVEMBER TOUR|idioma=inglés|obra=Fueled by Ramen|fechaaccesu=13 de febreru de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201228141056/https://www.fueledbyramen.com/news/twenty-one-pilots-announce-mostly-november-tour-62306|fechaarchivu=2020-12-28}}</ref> * Habitación Doble Tour (2008-2009) * A Tiempo Tour (2011-2013)<ref>{{cita web |url=https://www.axs.com/twenty-one-pilots-announce-blurryface-world-tour-62024|fecha=25 de xunetu de 2015 |títulu=Twenty One Pilots announce Blurryface World Tour|idioma=inglés|obra=axs|fechaaccesu=13 de febreru de 2018}}</ref> * Primera fila: Hecho realidad Tour (20154-2017)<ref>{{cita web |url=http://www.musictimes.com/articles/52508/20151028/twenty-one-21-pilots-announce-arena-tour-2016-emotional-roadshow.htm|títulu=Twenty One Pilots Announce Huge Arena Tour, 2016's 'Emotional Roadshow'|fecha=28 d'ochobre de 2015|idioma=inglés|obra=Music Times|fechaaccesu=13 de febreru de 2018|apellíos1=Haskoor|nome1=Michael}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.billboard.com/articles/columns/rock/7358085/twenty-one-pilots-emotional-roadshow-world-tour-live-2016-2017-ticket|títulu=Twenty One Pilots Announces Emotional Roadshow World Tour: See Dates Here|fecha=5 de setiembre de 2017|idioma=inglés|obra=Billboard|fechaaccesu=13 de febreru de 2018|apellíos1=Payne|nome1=Chris}}</ref> * Gira 100 años contigo (2018-2019)<ref>{{cita web |url=http://www.cleveland.com/entertainment/index.ssf/2017/06/twenty_one_pilots_closes_out_t.html|títulu=Twenty One Pilots closes out 'Tour de Columbus 2017' after six-day residency in hometown|fecha=26 de xunu de 2017|idioma=inglés|obra=cleveland.com|fechaaccesu=13 de febreru de 2018|apellíos1=Petkiewicz|nome1=David}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.altpress.com/news/entry/twenty_one_pilots_add_massive_final_date_to_tour_have_completely_sold_out_y|títulu=Twenty One Pilots add massive final date to tour, have completely sold out everything so far|fecha=31 de marzu de 2017|idioma=inglés|obra=Alternative Press|fechaaccesu=13 de febreru de 2018|apellíos1=Ralph|nome1=Caitlyn}}</ref> == Discografía == === Álbumes d'estudiu === {| class="wikitable plainrowheaders" style="text-align:center;" border="1" |+ ! scope="col" style="width:11em;" |Títulu ! scope="col" style="width:16em;" |Álbum |- ! scope="row" |''Ha*Ash'' | * Llanzamientu: 11 d'mayu de 2003 * Discográfica: [[Sony Music|Sony Music Latin]] * Formatu: CD, descarga dixital |- ! scope="row" |''Mundos opuestos'' | * Llanzamientu: 17 d'setiembre de 2005 * Discográfica: [[Sony Music|Sony Music Latin]] * Formatu: CD, descarga dixital |- ! scope="row" |''Habitación doble'' | * Llanzamientu: 1 d'agostu de 2008 * Discográfica: [[Sony Music|Sony Music Latin]] * Formatu: CD, descarga dixital |- ! scope="row" |''A tiempo'' | * Llanzamientu: 16 d'mayu de 2011 * Discográfica: [[Sony Music|Sony Music Latin]] * Formatu: CD, descarga dixital |- ! scope="row" |''30 de febreru'' | * Llanzamientu: 1 d'avientu de 2017 * Discográfica: [[Sony Music|Sony Music Latin]] * Formatu: CD, descarga dixital |} === Álbumes vivo === {| class="wikitable plainrowheaders" style="text-align:center;" border="1" |+ ! scope="col" style="width:11em;" |Títulu ! scope="col" style="width:16em;" |Detalles del álbum |- ! scope="row" |Primera fila: Hecho Realidad | * Llanzamientu: 11 de payares de 2014 * Discográfica: [[Sony Music|Sony Music Latin]] * Formatu: CD, descarga dixital |} === Senciellos === {| {{tablaguapa}} style="text-align:center;" border="1" |+Llista de senciellos, les sos posiciones nes llistes amosando l'añu en que foi llanzáu y el nome del álbum ! rowspan="2" scope="col" style="width:20em;" |Títulu ! rowspan="2" scope="col" style="width:2em;" |Añu ! colspan="5" scope="col" |Meyor posición ! rowspan="2" scope="col" style="width:20em;" |Certificaciones |- ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;" |<small>Hot</small> <small>100</small> <small><ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/276330/haash/chart?f=363 |títulu=Ha*Ash - Chart history > Hot Latin Songs|website=www.billboard.com|fechaaccesu=2019-02-04}}</ref></small> ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;" |<small>Latin</small> <small>Pop</small> <small><ref name=":13">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/276330/haash/chart?f=363 |títulu=Ha*Ash - Chart history > Latin Pop Songs|website=www.billboard.com|fechaaccesu=2019-02-04}}</ref></small> ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;" |<small>Latin</small> <small>Airplay</small><small><ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/276330/haash/chart?f=363 |títulu=Ha*Ash - Chart history > Latin Airplay|website=www.billboard.com|fechaaccesu=2019-02-04}}</ref></small> ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;" |<small>Español</small> <small>Airplay</small><small><ref name=":14">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/276330/haash/chart?f=363 |títulu=Ha*Ash - Chart history > Mexico Espanol Airplay|website=www.billboard.com|fechaaccesu=2019-02-04}}</ref></small> ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;" |<small>Airplay</small><small><ref name=":15">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/276330/haash/chart?f=363 |títulu=Ha*Ash - Chart history > Mexico Espanol Airplay|website=www.billboard.com|fechaaccesu=2019-02-04}}</ref></small> |- | align="left" |«Odio amarte» | rowspan="2" |2003 | align="center" |— | align="center" |— | align="center" |— | align="center" | -- | align="center" | -- | |- | align="left" |«Estés donde estés» | align="center" |14 | align="center" |9 | align="center" |14 | align="center" | -- | align="center" | -- | |- | align="left" |«Te quedaste» |2004 | align="center" |28 | align="center" |17 | align="center" |28 | align="center" | -- | align="center" | -- | |- | align="left" |«Amor a medias» | rowspan="2" |2005 | align="center" |— | align="center" |— | align="center" |— | align="center" | -- | align="center" | -- | |- | align="left" |«Me entrego a ti» |— |15 |— | -- | -- | |- | align="left" |¿Qué hago yo?» | rowspan="2" |2006 |— |13 |— | -- | -- | * AMPROFON: Platinum<ref>{{cita web |url=https://www.facebook.com/CertificacionesAmprofon/photos/a.200348553423097/201589429965676/?type=3&theater |títulu=Certificados Musicales Amprofon|website=Facebook.com |idioma=en|fechaaccesu=2018-11-20}}</ref> |- | align="left" |«Tu mirada en mi» (USA) |— |24 |— |— |— | |- | align="left" |«No te quiero nada» | rowspan="2" |2008 |14 |6 |14 | -- | -- | |- | align="left" |«Lo que yo sé de ti» |— |— |— | -- | -- | |- | align="left" |«Tú y yo volvemos al amor» |2009 |— |— |— | -- | -- | |- | align="left" |«Impermeable» | rowspan="2" |2011 |— |— |— |1 |— | * AMPROFON: Gold<ref>{{cita web |url=https://www.facebook.com/CertificacionesAmprofon/photos/a.237164359741516/237165179741434/?type=3&theater |títulu=Certificados Musicales Amprofon|website=Facebook.com |idioma=en|fechaaccesu=2018-11-20}}</ref> |- | align="left" |«Te dejo en libertad» |— |29 |— |1 |1 | * AMPROFON: Gold + Platinum<ref>{{cita web |url=https://www.facebook.com/CertificacionesAmprofon/photos/a.270603673064251/270604679730817/?type=3&theater |títulu=Certificados Musicales Amprofon|website=Facebook.com |idioma=en|fechaaccesu=2018-11-20}}</ref> |- | align="left" |«Todo no fue suficiente» | rowspan="2" |2012 | align="center" |— | align="center" |— | align="center" |— | align="center" |2 | align="center" |11 | |- | align="left" |«De dónde sacas eso» |— |— |— |4 |9 | * AMPROFON: Gold<ref>{{cita web |url=https://www.facebook.com/CertificacionesAmprofon/photos/a.351096938348257/351097701681514/?type=3&theater |títulu=Certificados Musicales Amprofon|website=Facebook.com |idioma=en|fechaaccesu=2018-11-20}}</ref> |- | align="left" |«Perdón, perdón» |2014 |36 |17 |35 |1 |2 | * AMPROFON: 3x Platinum<ref name=":6" /> |- | align="left" |«Lo aprendí de ti» | rowspan="4" |2015 |32 |19 |48 |1 |7 | * AMPROFON: 2x Platinum<ref name=":6" /> |- | align="left" |«Ex de verdad» | align="center" |— | align="center" |— | align="center" |— | align="center" |33 | align="center" |— | |- | align="left" |«No te quiero nada ft Axel | align="center" |— | align="center" |— | align="center" |— | align="center" |— | align="center" |— | * AMPROFON: Gold<ref name=":9">{{cita web |url=https://www.facebook.com/CertificacionesAmprofon/photos/a.351096938348257/351099705014647/?type=3&theater |títulu=Certificados Musicales Amprofon|website=Facebook.com |idioma=en|fechaaccesu=2018-11-20}}</ref> |- | align="left" |«Dos copas de más» |— |— |49 |3 |16 | * AMPROFON: Gold<ref name=":6">{{cita web |url=http://amprofon.com.mx/es/pages/certificaciones.php |títulu=AMPROFON|website=Amprofon.com.mx|fechaaccesu=2018-11-19}}</ref> |- | align="left" |«Sé que te vas» |2016 |— |— |— |28 |— | * AMPROFON: Gold |- | align="left" |«100 Años ft [[Prince Royce]] |2017 |54 |24 |50 |1 |3 | * AMPROFON: Gold + Platinum<ref name=":4">{{cita publicación |url=https://www.seitrack.mx/noticias/2018/11/12/haash-abarrot-de-nuevo-el-auditorio-nacional-y-tuvo-a-miguel-bos-prince-royce-y-melendi-como-invitados |títulu=Ha*Ash abarrotó de nuevo el Auditorio Nacional y tuvo a Miguel Bosé, Prince Royce y Melendi como invitados|work=OCESA Seitrack|fechaaccesu=2018-11-20 |idioma=es-MX}}</ref> * RIAA: Gold<ref name=":2">{{cita publicación |url=https://www.sonymusic.com.mx/las-reinas-del-sold-out-haash-son-todo-un-exito-con-su-gira100anoscontigo/ |títulu=Las reinas del Sold Out HA*ASH son todo un éxito con su #Gira100AñosContigo - Sony Music Entertainment México |fecha=2018-06-01|work=Sony Music Entertainment México|fechaaccesu=2018-11-20 |idioma=es-MX}}</ref> * UNIMPRO: 2x Platinum<ref name=":3">{{cita publicación |url=http://www.peruinforma.com/ha-ash-sigue-arrasando-sold-outs-premios/ha-ash-4/ |títulu=Ha Ash - Peruinforma |apellíu=peruinforma |work=Peruinforma |fechaaccesu=2018-11-20 |idioma=es-ES |archiveurl=https://web.archive.org/web/20190327183842/http://www.peruinforma.com/ha-ash-sigue-arrasando-sold-outs-premios/ha-ash-4/ |archivedate=2019-03-27 }}</ref> |- | align="left" |«No pasa nada» | rowspan="2" |2018 |— |— |— |4 |13 | * AMPROFON: Gold<ref>{{cita publicación |url=https://www.sonymusic.com.mx/haash-recibe-disco-de-oro-por-no-pasa-nada/ |títulu=HA*ASH RECIBE DISCO DE ORO POR "NO PASA NADA" - Sony Music Entertainment México |fecha=2018-09-06|work=Sony Music Entertainment México|fechaaccesu=2018-11-20 |idioma=es-MX}}</ref> * AMPROFON: Platinum<ref name=":11">{{cita web |url=https://www.seitrack.mx/noticias/2019/2/5/haash-regres-al-auditorio-nacional-con-su-gira100aoscontigo-y-sum-su-quinto-y-sexto-sold-out |títulu=Ha*Ash regresó al Auditorio Nacional con su #Gira100AñosContigo y sumó su quinto y sexto Sold Out|website=OCESA Seitrack |idioma=es-MX|fechaaccesu=2019-02-05}}</ref> |- | align="left" |«Eso no va a suceder» |— |34 |— |1 |6 | * AMPROFON: Gold<ref name=":4" /> |- | align="left" |«¿Qué me faltó?» |2019 | | | | | | |- | colspan="8" style="text-align:center; font-size:8pt;" |"—" indica que'l títulu nun foi llanzáu o nun figuró nes llistes nesi territoriu |- |} ==== Promocionales ==== {| {{tablaguapa}} style="text-align:center;" border="1" ! scope="col" style="width:20em;" |Títulu ! scope="col" style="width:2em;" |Añu ! scope="col" |Meyor posición |- | align="left" |«30 de febreru» ft Abraham Mateo | rowspan="2" |2017 | align="center" | * AMPROFON: Gold<ref name=":112">{{cita web |url=https://www.seitrack.mx/noticias/2019/2/5/haash-regres-al-auditorio-nacional-con-su-gira100aoscontigo-y-sum-su-quinto-y-sexto-sold-out |títulu=Ha*Ash regresó al Auditorio Nacional con su #Gira100AñosContigo y sumó su quinto y sexto Sold Out|website=OCESA Seitrack |idioma=es-MX|fechaaccesu=2019-02-05}}</ref> |- | align="left" |«Ojalá» | * AMPROFON: Gold<ref name=":112" /> |} ==== Como artista invitáu ==== {| {{tablaguapa}} style="text-align:center;" border="1" ! rowspan="2" scope="col" style="width:20em;" |Títulu ! rowspan="2" scope="col" style="width:2em;" |Añu ! colspan="4" scope="col" |Meyor posición ! rowspan="2" scope="col" style="width:13em;" |Certificaciones |- ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;" |<small>Latin</small> <small>Pop</small> <small><ref name=":132">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/276330/haash/chart?f=363 |títulu=Ha*Ash - Chart history > Latin Pop Songs|website=www.billboard.com|fechaaccesu=2019-02-04}}</ref></small> ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;" |<small>Español</small><small>Airplay</small><small><ref name=":142">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/276330/haash/chart?f=363 |títulu=Ha*Ash - Chart history > Mexico Espanol Airplay|website=www.billboard.com|fechaaccesu=2019-02-04}}</ref></small> ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;" |<small>Airplay</small><small><ref name=":152">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/276330/haash/chart?f=363 |títulu=Ha*Ash - Chart history > Mexico Espanol Airplay|website=www.billboard.com|fechaaccesu=2019-02-04}}</ref></small> ! scope="col" style="width:3em;font-size:90%;" |<small>SPN</small><ref>{{cita web |url=https://spanishcharts.com/showitem.asp?interpret=Melendi+feat.+Ha-Ash&titel=Destino+o+casualidad&cat=s |títulu=spanishcharts.com - Melendi feat. Ha-Ash - Destino o casualidad|website=spanishcharts.com|fechaaccesu=2019-02-22}}</ref> |- | align="left" |«Te voy a perder» <small>(Leonel García ft Ha*Ash)</small> |2013 | align="center" |— | align="center" |— | align="center" |— | align="center" | -- | |- | align="left" |«Mi niña mujer» <small>(Los angeles azules ft Ha*Ash)</small> | align="center" |2016 | align="center" |14 | align="center" |9 | align="center" |14 | align="center" | -- | |- | align="left" |«Destino o casualidad» <small>(Melendi ft Ha*Ash)</small> |2017 | align="center" |28 | align="center" |17 | align="center" |28 | align="center" | -- | * AMPROFON: Gold<ref name=":16">{{cita web |url=https://www.sonymusic.es/eventos/melendi-cierra-la-gira-quitate-las-gafas-en-barcelona-y-madrid/ |títulu=Melendi cierra la gira Quítate las gafas en Barcelona y Madrid |fecha=2017-12-12|website=Sony Music España |idioma=es-ES|fechaaccesu=2019-02-22}}</ref> * PROMUSICAE: Platinum<ref name=":16" /> |} == Referencies == {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{commonscat|Ha*Ash}} {{commonscat|Ha*Ash#Ashley_Grace|Ashley Grace}} {{commonscat|Ha*Ash#Hanna_Nicole|Hanna Nicole}} * [http://www.ha-ash.com/ Ha*Ash] – Páxina web oficial * [https://www.facebook.com/haashoficial Ha*Ash en Facebook] * [https://www.instagram.com/haashoficial/ Ha*Ash en Instagram] * [https://www.youtube.com/user/HaAshOficial/videos?view=64&flow=grid/ Ha*Ash en YouTube] – [[YouTube]] Official {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Grupos de música]] [[Categoría:Cantantes de pop d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Cantantes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Cantantes de pop de Méxicu]] {{llistaref}} 28xl3xhgbepsdtbr06r2krvsz1ukn4o Llista de futbolistes del Real Sporting 0 187896 4501329 4500340 2026-06-23T01:31:17Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501329 wikitext text/x-wiki {{Wikidata list |sparql=SELECT ?item WHERE { ?item wdt:P106 wd:Q937857 . ?item wdt:P54 ?sub0 . ?sub0 (wdt:P54)* wd:Q12278 } |sort=label |columns=P18,label:Nome,P27,P569,P19,P570,P413,P54/Q720872/P580:Fecha d’iniciu,P54/Q720872/P582:Fecha de fin,P54/Q720872/P1350:Partíos xugaos,P54/Q720872/P1351:goles |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! Nome ! país de nacionalidá ! fecha de nacimientu ! llugar de nacimientu ! data de la muerte ! posición de xuegu ! Fecha d’iniciu ! Fecha de fin ! Partíos xugaos ! goles |- | | [[Abdeljalil Hadda]] | [[Marruecos]] | data-sort-value="1972" | 1972-03-21<ref name="ref_e8bc66f49845df4085c5b34da1df93bdfe252aeb959d62254058ef3c17bc4bcd">http://www.footballdatabase.eu/football.joueurs.hadda.abdeljalil.15237.fr.html</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Meknes]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Abel Díez|Abel Díaz]] | [[España]] | data-sort-value="1953" | 1953-01-03 | ''[[:d:Q26602|Boñar]]'' | data-sort-value="2025" | 2025-04-15 | [[delanteru]] | 1985<br/>1974 | 1987<br/>1976 | | |- | | ''[[:d:Q4666616|Abel Segovia]]'' | [[España]] | data-sort-value="1979" | 1979-01-02<ref name="ref_ec6a666c4fdfe74684dc517f94c50780ceafd73b8f6adba9cd544dad258d558a">''[[:d:Q24192203|Soccerway]]''</ref> | [[Sevilla]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Abelardo with Sporting Gijón.jpg|center|128px]] | [[Abelardo Fernández]] | [[España]] | data-sort-value="1970" | 1970-04-19<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref><br/>1970-03-19 | [[Xixón]] | | ''[[:d:Q268258|defensa central]]'' | | | | |- | | [[Abelardo González]] | [[España]] | data-sort-value="1944" | 1944-09-03<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Samartín del Rei Aurelio]] | data-sort-value="2021" | 2021-05-05<ref name="ref_1913457df076aaebf514491e1d00d37a9a6367a0382bfe2027f4ce86a3b91ddb">https://www.elcomercio.es/deportes/futbol/fallece-abelardo-exguardameta-20210506000854-ntvo_amp.html</ref> | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | [[Adama Touré]] | [[Malí]] | data-sort-value="1991" | 1991-08-28<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Bamaku]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Adolfo García Alonso]] | [[Arxentina]] | data-sort-value="1915" | 1915-10-03 | ''[[:d:Q2481568|Coronel Dorrego]]'' | data-sort-value="1998" | 1998-05-24 | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:1928-05-01, Gran Vida, Adolfo Suárez, Sancha.jpg|center|128px]] | [[Adolfo Suárez Morán]] | [[España]] | data-sort-value="1908" | 1908-12-28<ref name="ref_6d6a97d77c44b72ab991432f06e2a178a3b805ca2174efff8c53702c963b0ff2">https://www.national-football-teams.com/player/43948.html</ref> | [[Xixón]] | data-sort-value="1968" | 1968-02-15<ref name="ref_6d6a97d77c44b72ab991432f06e2a178a3b805ca2174efff8c53702c963b0ff2">https://www.national-football-teams.com/player/43948.html</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Colunga.JPG|center|128px]] | [[Adrián Colunga]] | [[España]] | data-sort-value="1984" | 1984-11-17<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Uviéu]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q48097173|Adrián Hernández Montoro]]'' | [[España]] | data-sort-value="1995" | 1995-01-04<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Terrassa]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11904418|Agustín Menéndez Campiña]]'' | [[España]] | data-sort-value="1968" | 1968-08-21 | | | | | | | |- | | [[Aitor García]] | [[España]] | data-sort-value="1994" | 1994-03-25<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Gibraleón]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | | ''[[:d:Q410930|Aitor Tornavaca Fernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1976" | 1976-03-24<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Vitoria-Gasteiz|Vitoria]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | 2012 | 2013 | 36 | 1 |- | [[Ficheru:Akram Afif 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19882804|Akram Afif]]'' | [[Qatar]] | data-sort-value="1996" | 1996-11-18<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Doḥa]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Bernardo Murcia.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5662819|Alberto Bernardo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1960" | 1960-09-14<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Liexa]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Alberto Fernández Fernández]] | [[España]] | data-sort-value="1943" | 1943-11-19 | [[Carreño]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:AlbertoGarcia.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3822490|Alberto García Cabrera]]'' | [[España]] | data-sort-value="1985" | 1985-02-09<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Barcelona]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q89268304|Alberto Pla]]'' | [[España]] | data-sort-value="1932" | 1932-05-07 | [[Elda]] | data-sort-value="2026" | 2026-01-10<ref name="ref_f2ab02fb6563b1c5cbd9c000189645498af94802bbd82c848079de90e6156874">https://www.levante-emv.com/valencia-cf/2026/01/10/fallecido-exfutbolista-valencia-cf-alberto-125556430.html</ref> | | | | | |- | | ''[[:d:Q17496768|Alberto Pérez Zabala]]'' | [[España]] | data-sort-value="1925" | 1925-04-06 | [[Bilbao]] | data-sort-value="2014" | 2014-08-07 | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | [[Alberto Rivera]] | [[España]] | data-sort-value="1978" | 1978-02-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Puertollano]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5663524|Alberto Ruiz Largo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-12-27<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Madrid]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q13217446|Alejandro Fernández Sama]]'' | [[España]] | data-sort-value="1974" | 1974-05-24<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q4714547|Alejandro García]]'' | [[España]] | data-sort-value="1984" | 1984-01-13<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | 2014 | 2015 | 34 | 0 |- | | [[Caco Morán|Alejandro Morán Santamaría]] | [[España]] | data-sort-value="1973" | 1973-04-30<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Alejandro Serrano.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15660792|Alejandro Serrano García]]'' | [[España]] | data-sort-value="1995" | 1995-02-06<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Barcelona]]<ref name="ref_1fd68eaca9c0702252e7498f84f8a26b0b67f43ff014f94338184317e71fa2b3">''[[:d:Q2818677|90minut.pl]]''</ref> | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q4714699|Alejandro Vázquez Sotorrío]]'' | [[España]] | data-sort-value="1983" | 1983-03-16 | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q4717618|Alex Pereira]]'' | [[Venezuela]] | data-sort-value="1977" | 1977-01-15<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Caraques]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2423982|Alexei Kosolapov]]'' | [[Xunión Soviética]]<br/>[[Rusia]] | data-sort-value="1971" | 1971-03-17<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q184322|Pushkino]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16299091|Alfonso Fanjul]]'' | [[España]] | data-sort-value="1946" | 1946-06-24<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Pamplona]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q19997732|Alfred Vera i Buendia]]'' | [[España]] | data-sort-value="1930" | 1930-02-13<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Barcelona]] | data-sort-value="2016" | 2016-01-19 | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | [[Alfredo Ladreda]] | [[España]] | data-sort-value="1925" | 1925-12-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Turón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Alfredo Álvarez Lombardía|Alfredo Lombardía]] | [[España]] | data-sort-value="1941" | 1941-05-17<ref name="ref_f3a83d5778153cd4dcac2a65add109f5c152958a819c9fda082a8f4c4f6cd39b">https://www.realoviedo.es/noticia/luto-por-el-fallecimiento-de-lombardia-y-herrera</ref><ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Veguín]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="2020" | 2020-11-11<ref name="ref_b4605e2573862ae036d6adf7f01cd3beb106f9f186cc80dbbb2bb69ef661db95">https://www.elcomercio.es/deportes/futbol/fallece-historico-guardameta-lombardia-20201111182653-nt.html</ref><ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Porteru (fútbol)|porteru]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | | | |- | | ''[[:d:Q5667858|Alfredo Megido]]'' | [[España]] | data-sort-value="1952" | 1952-10-02<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q1637576|Peñaflor]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16528729|Alfredo Pascual]]'' | [[España]] | data-sort-value="1945" | 1945-06-09<ref name="ref_8284ef670a97a4f8fc3d02a6a7e5d56a9ddecb5e86e7adb54ab6251ca70c37a0">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/462461</ref> | [[Chañe]] | data-sort-value="2014" | 2014-05-09 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5692793|Amadeo Sánchez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1899" | 1899-11-16 | [[Xixón]] | data-sort-value="1971" | 1971-05-28 | | | | | |- | [[Ficheru:Andreu - Luis Henríquez.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q503485|Andreu Guerao Mayoral]]'' | [[España]] | data-sort-value="1983" | 1983-06-17<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref><br/>1983-07-17 | [[Barcelona]]<ref name="ref_1fd68eaca9c0702252e7498f84f8a26b0b67f43ff014f94338184317e71fa2b3">''[[:d:Q2818677|90minut.pl]]''</ref> | | [[centrocampista]]<ref name="ref_1fd68eaca9c0702252e7498f84f8a26b0b67f43ff014f94338184317e71fa2b3">''[[:d:Q2818677|90minut.pl]]''</ref> | | | | |- | [[Ficheru:André Castro'14.JPG|center|128px]] | [[André Castro]] | [[Portugal]] | data-sort-value="1988" | 1988-04-02<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q983483|Gondomar]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q26714937|Andrés Fernández Ramón]]'' | [[España]] | data-sort-value="1959" | 1959 | ''[[:d:Q736888|Punta Umbría]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q65684532|Andrés Jaso Garde]]'' | [[España]] | data-sort-value="1912" | 1912<ref name="ref_62961c1f7221f9bc8d1ad99ad187d569c04fec5ff696a3efff3cfe73ee7085b9">https://www.argia.eus/albistea/1937an-desagertu-zen-andres-jaso-osasunako-futbolaria-topatzeko-kanpaina-jarri-dute-abian</ref> | [[Mélida]]<ref name="ref_62961c1f7221f9bc8d1ad99ad187d569c04fec5ff696a3efff3cfe73ee7085b9">https://www.argia.eus/albistea/1937an-desagertu-zen-andres-jaso-osasunako-futbolaria-topatzeko-kanpaina-jarri-dute-abian</ref> | data-sort-value="1937" | 1937<ref name="ref_62961c1f7221f9bc8d1ad99ad187d569c04fec5ff696a3efff3cfe73ee7085b9">https://www.argia.eus/albistea/1937an-desagertu-zen-andres-jaso-osasunako-futbolaria-topatzeko-kanpaina-jarri-dute-abian</ref><ref name="ref_9d757659bec65eb1443e6310a235a75fe817c52d50076a682080b5d4bb750115">https://www.noticiasdenavarra.com/deportes/futbol/2020/08/07/delantero-fuerte-disparo-sobrina-aurea/1068560.html</ref> | | | | | |- | | ''[[:d:Q26702320|Andrés Lerín]]'' | [[España]] | data-sort-value="1913" | 1913-12-07<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Jaurrieta]] | data-sort-value="1998" | 1998-11-19 | | | | | |- | | ''[[:d:Q4760433|Andy Bernal]]'' | [[Australia]] | data-sort-value="1966" | 1966-05-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Canberra]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Anselmo López Sánchez.jpg|center|128px]] | [[Anselmo López Sánchez]] | [[España]] | data-sort-value="1891" | 1891-01-25 | [[Xixón]] | data-sort-value="1919" | 1919-11-05 | | | | | |- | | ''[[:d:Q17044877|Antoni Moya i Ribalta]]'' | [[España]] | data-sort-value="1946" | 1946-04-14 | ''[[:d:Q1116148|Castellnou de Seana]]'' | | | | | | |- | | ''[[:d:Q16297392|Antonio Amengual]]'' | [[España]] | data-sort-value="1942" | 1942-04-28 | ''[[:d:Q837121|Binissalem]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q4776579|Antonio Domingo Rojas Melero]]'' | [[España]] | data-sort-value="1984" | 1984-03-22<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Villarrobledo]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q17413471|Antonio Fuentes Fajardo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1917" | 1917-12-30<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Santa Cruz de Tenerife]] | data-sort-value="1992" | 1992-07 | | | | | |- | [[Ficheru:Antoniogonzalez.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q103821130|Antonio José González Fernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1928" | 1928-02-01 | [[A Coruña]] | data-sort-value="2001" | 2001-11-24 | | 1953 | 1955 | 53 | 0 |- | [[Ficheru:Maceda, Muñoz, Camacho, Gordillo, Goikoetxea (Maceda cropped).jpg|center|128px]] | [[Antonio Maceda]] | [[España]] | data-sort-value="1957" | 1957-05-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Saguntu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Antonio Poyatos]] | [[España]] | data-sort-value="1966" | 1966-02-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xerez de la Frontera]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16531217|Antonio Puente]]'' | [[España]] | data-sort-value="1941" | 1941-02-16 | ''[[:d:Q6162701|Villamayor del Condado]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Antonio Sanabria, 2025 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10856523|Antonio Sanabria]]'' | [[Paraguái]] | data-sort-value="1996" | 1996-03-04<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q938739|San Lorenzo]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Antonio Solana]] | [[España]] | data-sort-value="1940" | 1940-02-28<ref name="ref_d5b20ff190a4932d2682c9f742a20b0abd8b291ca6c9f5c5a313385960a0eaa7">https://www.cantabriadirecta.es/82806-2-noticias-cantabria-santander-racing-solana-futbol/</ref> | [[Miranda de Ebro]]<ref name="ref_d5b20ff190a4932d2682c9f742a20b0abd8b291ca6c9f5c5a313385960a0eaa7">https://www.cantabriadirecta.es/82806-2-noticias-cantabria-santander-racing-solana-futbol/</ref> | data-sort-value="2022" | 2022-11-14<ref name="ref_b0d141ea16beaf55f87239604c2af5336478c6fd52fb312e74d17a43d5a6bc8f">https://www.realsporting.com/noticia/pesame-por-el-fallecimiento-del-exjugador-antonio-solana</ref> | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q61748529|Antonín]]'' | [[España]] | data-sort-value="1933" | 1933-09-16 | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Aritz López Garai, Celta de Vigo 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3392163|Aritz López Garai]]'' | [[España]] | data-sort-value="1980" | 1980-11-06<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Barakaldo]] | | [[centrocampista defensivu]] | | | | |- | [[Ficheru:Armando Medina.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16532568|Armando Medina]]'' | [[España]] | data-sort-value="1932" | 1932-09-30<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | data-sort-value="2025" | 2025-07-14<ref name="ref_567a281632601ea5e4803aced1c1f5e02f235c420e8506b9f43a5c778a3b42db">https://www.eldesmarque.com/futbol/sporting-de-gijon/20250714/muere-armando-medina-leyenda-sporting-gijon_300714715.html</ref> | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q709767|Arthuro Henrique Bernhardt]]'' | [[Brasil]] | data-sort-value="1982" | 1982-08-27<ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Florianópolis]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11906785|Arturo Martínez Noval]]'' | [[España]] | data-sort-value="1969" | 1969-06-08<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q8210186|Avelino Riopedre Muiña]]'' | [[España]] | data-sort-value="1971" | 1971-11-11<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:CINvIND 2018-09-29 - Ayoze (44459868104) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2721444|Ayoze García]]'' | [[España]] | data-sort-value="1985" | 1985-11-22<ref name="ref_679466135931049d7b235c87e8b5fb0b0ca07809a07b8da77630eee044acde10">https://www.uslchampionship.com/ayoze-garcia</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | ''[[:d:Q623549|Puerto de la Cruz]]'' | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]''<br/>[[Defensa (fútbol)|defensa]]<ref name="ref_679466135931049d7b235c87e8b5fb0b0ca07809a07b8da77630eee044acde10">https://www.uslchampionship.com/ayoze-garcia</ref> | | | | |- | | ''[[:d:Q19958475|Bartolomé Paredes]]'' | [[España]] | data-sort-value="1947" | 1947-02-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Barcelona]] | | | | | | |- | | ''[[:d:Q19998021|Bartolomé Paredes Feliu]]'' | [[España]] | data-sort-value="1947" | 1947-02-26 | [[Barcelona]] | | | | | | |- | | ''[[:d:Q20908882|Belarmino Castro González]]'' | [[España]] | data-sort-value="1912" | 1912-10-01 | [[Xixón]] | data-sort-value="1984" | 1984-04-01 | | | | | |- | [[Ficheru:BernardoEspinosa.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2760431|Bernardo Espinosa]]'' | [[España]]<br/>[[Colombia]] | data-sort-value="1989" | 1989-07-11<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Cali]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Borja Navarro 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5732257|Borja Navarro]]'' | [[España]] | data-sort-value="1990" | 1990-05-14<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q4945555|Borja Sánchez Luque]]'' | [[España]] | data-sort-value="1978" | 1978-04-12 | [[Lada (Llangréu)|Lada]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Шахтер-Атлетик (6).jpg|center|128px]] | [[Borja Viguera]] | [[España]] | data-sort-value="1987" | 1987-03-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Logroño]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Brian Oliván]] | [[España]] | data-sort-value="1994" | 1994-04-01<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Barcelona]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Bruno Gonzalez 2015001.jpg|center|128px]] | [[Bruno González|Bruno González Cabrera]] | [[España]] | data-sort-value="1990" | 1990-05-24<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Tenerife]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5742131|Camilo Liz]]'' | [[España]] | data-sort-value="1913" | 1913-03-17<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Ourense]] | data-sort-value="2009" | 2009-08-13 | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2465912|Carles Domingo Pladevall]]'' | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-06-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Girona]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:CarlosCarmonaBonet.jpg|center|128px]] | [[Carlos Carmona Bonet]] | [[España]] | data-sort-value="1987" | 1987-07-05<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Palma (Mallorca)|Palma]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | | ''[[:d:Q5041907|Carlos Casquero]]'' | [[España]] | data-sort-value="1981" | 1981-09-14<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Sant Boi de Llobregat]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Hidalgo pasto 11.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2939367|Carlos Daniel Hidalgo]]'' | [[Colombia]] | data-sort-value="1986" | 1986-01-22 | ''[[:d:Q320015|Pasto]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3913309|Carlos García Cuervo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1946" | 1946-09-24 | [[Xixón]] | | | | | | |- | | ''[[:d:Q14944249|Carlos Martín Arceo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1972" | 1972-07-26<ref name="ref_12f176e364c85b858516d98a4bd9104be563e5bf621a30f1659fa552551e28f2">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/172377</ref> | ''[[:d:Q1227388|Galdakao]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Carlos Álvarez Sánchez]] | [[España]] | data-sort-value="1986" | 1986-04-24<ref name="ref_ec6a666c4fdfe74684dc517f94c50780ceafd73b8f6adba9cd544dad258d558a">''[[:d:Q24192203|Soccerway]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Uviéu]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Carmelo González with Jirawat Makarom.JPG|center|128px]] | [[Carmelo González Jiménez]] | [[España]] | data-sort-value="1983" | 1983-07-09<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Las Palmas de Gran Canaria|Les Palmes de Gran Canaria]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16490794|Cesáreo Bachiller]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1914" | 1914-10-05<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Buenos Aires]] | data-sort-value="2004" | 2004-02-14 | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q24578995|Cesáreo López]]'' | [[España]] | data-sort-value="1920" | 1920-07-04 | [[Valladolid]] | data-sort-value="1971" | 1971-08-17 | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Cezary Kucharski 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q373054|Cezary Kucharski]]'' | [[Polonia]] | data-sort-value="1972" | 1972-02-17<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q384244|Łuków]]''<ref name="ref_1fd68eaca9c0702252e7498f84f8a26b0b67f43ff014f94338184317e71fa2b3">''[[:d:Q2818677|90minut.pl]]''</ref> | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q92931607|Chipia]]'' | [[España]] | data-sort-value="1914" | 1914-02-04<ref name="ref_a502b45095abd176ddb237803f94db76cd756641fa83b603389797d7efe81686">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/524372</ref> | [[Donostia]] | data-sort-value="1998" | 1998-10 | | | | | |- | | ''[[:d:Q5767109|Cholo Dindurra]]'' | [[España]] | data-sort-value="1919" | 1919-04-04<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | data-sort-value="1971" | 1971-12-27 | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Christian Joel|Christian Joel Sánchez Leal]] | [[Cuba]] | data-sort-value="1999" | 1999-07-09 | [[L'Habana]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Cristian Rivera Hernández.jpg|center|128px]] | [[Christian Rivera]] | [[España]] | data-sort-value="1997" | 1997-07-09<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5118342|Chus Bravo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1979" | 1979-05-03<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Ciriaco Cano]] | [[España]] | data-sort-value="1948" | 1948-08-04 | [[Plasencia]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5494230|Claudio Silva]]'' | [[España]] | data-sort-value="1956" | 1956-10-23 | ''[[:d:Q2885363|O Carril]]'' | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q21001245|Conrado González García]]'' | [[España]] | data-sort-value="1900" | 1900 | [[Xixón]] | data-sort-value="1901" | 20th century | | | | | |- | | [[Tati Valdés|Crisanto García Valdés]] | [[España]] | data-sort-value="1947" | 1947-03-28 | [[Cuna (parroquia)|Cuna]] | data-sort-value="2009" | 2009-02-14 | | | | | |- | | ''[[:d:Q3325298|Cristian Bustos]]'' | [[España]] | data-sort-value="1983" | 1983-05-29<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Alacant|Alicante]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5186184|Cristian Fabián Díaz]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1976" | 1976-05-18<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Buenos Aires]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3002858|Cristian Portilla]]'' | [[España]] | data-sort-value="1988" | 1988-08-28<ref name="ref_2eaf579a5ed2c00182886cf6119b5539db40e1e42a6ec343b4ef1354394850d5">https://www.uslchampionship.com/cristian-portilla</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Santander]] | | [[centrocampista]]<ref name="ref_2eaf579a5ed2c00182886cf6119b5539db40e1e42a6ec343b4ef1354394850d5">https://www.uslchampionship.com/cristian-portilla</ref> | | | | |- | | [[Cristian Salvador]] | [[España]] | data-sort-value="1994" | 1994-11-20<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Zamora]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Cundi]] | [[España]] | data-sort-value="1955" | 1955-04-13<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Samartín del Rei Aurelio]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:RC Lens - Toulouse FC (24-09-2023) 36.jpg|center|128px]] | [[César Gelabert]] | [[España]] | data-sort-value="2000" | 2000-10-31<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Palencia]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Damián Suárez 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2463385|Damián Suárez]]'' | [[Uruguái]] | data-sort-value="1988" | 1988-04-27<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Montevidéu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5216218|Dani Borreguero]]'' | [[España]] | data-sort-value="1975" | 1975-11-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Barcelona]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3328490|Dani Bouzas]]'' | [[España]] | data-sort-value="1974" | 1974-01-21<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q996161|Arteixo]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16190434|Daniel Díaz Fernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1973" | 1973-08-03 | [[Uviéu]] | | | | | | |- | | ''[[:d:Q2552773|Daniel Šarić]]'' | [[República Federativa Socialista de Yugoslavia]]<br/>[[Croacia]] | data-sort-value="1972" | 1972-08-04<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Rijeka]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2884669|Darío Scotto]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1969" | 1969-09-01<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Buenos Aires]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[David Barral]] | [[España]] | data-sort-value="1983" | 1983-05-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[San Fernando (Cádiz)|San Fernando]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5231213|David Bauzá]]'' | [[España]] | data-sort-value="1976" | 1976-05-29<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Alacant|Alicante]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11916688|David Garcia Cortés]]'' | [[España]] | data-sort-value="1972" | 1972-11-09 | | | | | | | |- | | ''[[:d:Q2398686|David Karanka]]'' | [[España]] | data-sort-value="1978" | 1978-04-20 | [[Vitoria-Gasteiz|Vitoria]] | | [[delanteru centru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5236878|David López Fernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1956" | 1956-04-23 | [[Turón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2013890|David Pirri]]'' | [[España]] | data-sort-value="1974" | 1974-02-12<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Sabadell]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2117608|David Rodríguez Sánchez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1986" | 1986-02-14<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Talavera de la Reina]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11916711|David Sánchez Cano]]'' | [[España]] | data-sort-value="1974" | 1974-10-09<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Madrid]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Spain-Tahiti, Confederations Cup 2013 (02) (Villa crop).jpg|center|128px]] | [[David Villa]] | [[España]] | data-sort-value="1981" | 1981-12-03<ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Tiuya (parroquia)|Tiuya]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Dejan Lekic.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q554845|Dejan Lekić]]'' | [[Serbia]] | data-sort-value="1985" | 1985-06-07<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q206317|Kraljevo]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Diego Alegre.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5274554|Diego Alegre]]'' | [[España]] | data-sort-value="1982" | 1982-03-22<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[València|Valencia]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1220392|Diego Camacho Quesada]]'' | [[España]] | data-sort-value="1976" | 1976-10-03<br/>1994-06-23<ref name="ref_020490ab86cacf2e71ce69ec7892b7f40d9a2ca6e3cd38235659ef04e4364969">''[[:d:Q20773699|worldfootball.net]]''</ref> | [[Madrid]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Getafe CF - Diego Castro.jpg|center|128px]] | [[Diego Castro]] | [[España]] | data-sort-value="1982" | 1982-07-02<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Pontevedra]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | | ''[[:d:Q4887578|Diego Díaz Garrido]]'' | [[España]] | data-sort-value="1968" | 1968-12-30 | [[Madrid]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Dmitri Cheryshev 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q609998|Dmitri Cheryshev]]'' | [[Xunión Soviética]]<br/>[[Rusia]] | data-sort-value="1969" | 1969-05-11<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Nizhni Nóvgorod]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Douglas Pereira dos Santos.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1988686|Douglas]]'' | [[Brasil]]<ref name="ref_ce72fb9895450569bef5e5496457567416fffbb51340d58407858de1ac437ed5">http://www.worldfootball.net/teams/sao-paulo-fc/2014/2/</ref><ref name="ref_c4782e28162c719a9fd3053b0ef14c3a39451c83fc8fb4573089017a98aa0bd0">http://www.transfermarkt.co.uk/tombense-futebol-clube-mg-/transfers/verein/3234</ref><ref name="ref_05cfbb11676961e94c4c64e50f7928b29de4212a4b7ddb7e6a9a431bb5f15f85">http://www.transfermarkt.co.uk/douglas/profil/spieler/58426</ref> | data-sort-value="1990" | 1990-08-06<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q650174|Monte Alegre de Goiás]]'' | | [[Defensa llateral|llateral]] | | | | |- | [[Ficheru:Iran vs. Montenegro 2014-05-26 (136).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2572070|Dragoje Leković]]'' | [[Yugoslavia]] | data-sort-value="1967" | 1967-11-21<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | ''[[:d:Q550435|Sivac]]'' | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Duje Cop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1283439|Duje Čop]]'' | [[Croacia]] | data-sort-value="1990" | 1990-02-01<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | ''[[:d:Q221495|Vinkovci]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2295572|Dušan Savić]]'' | [[Yugoslavia]] | data-sort-value="1955" | 1955-06-01<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q1273297|Ub]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5818816|Edmundo Morán]]'' | [[España]] | data-sort-value="1889" | 1889-03-30 | [[Xixón]] | data-sort-value="1962" | 1962-02-21 | | | | | |- | | ''[[:d:Q38742|Eduardo Herrera Bueno]]'' | [[España]] | data-sort-value="1914" | 1914-07-05<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Xixón]] | data-sort-value="1991" | 1991-08-15<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Eduardo Morilla]] | [[España]] | data-sort-value="1900" | 1900 | [[Principáu d'Asturies]] | data-sort-value="1961" | 1961-06-06 | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Edwin Congo, at an interview.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q936772|Edwin Congo]]'' | [[Colombia]]<br/>[[España]]<ref name="ref_c0e8b204366c121890e6934b071cdc9bec5a0a1467717347842bde3a90f0fdca">https://www.footballdatabase.eu/en/player/details/1376-edwin-congo</ref> | data-sort-value="1976" | 1976-10-07<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Bogotá]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q114991881|Egoitz Arana]]'' | [[España]] | data-sort-value="2002" | 2002-02-19 | [[Zarautz]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q370568|Elderson Echiéjilé]]'' | [[Nixeria]] | data-sort-value="1988" | 1988-01-20<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Benin City]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q597357|Eloy Olaya Prendes]]'' | [[España]] | data-sort-value="1964" | 1964-07-10 | [[Xixón]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5831149|Emili Josep Isierte Aguilar]]'' | [[España]] | data-sort-value="1963" | 1963-11-13<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | ''[[:d:Q477311|Amposta]]'' | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3751906|Emilio Aldecoa]]'' | [[España]] | data-sort-value="1922" | 1922-11-30<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Bilbao]] | data-sort-value="1999" | 1999-09-04<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q18719591|Emilio Arbaizar]]'' | [[España]] | data-sort-value="1932" | 1932-04-01<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Miranda de Ebro]] | data-sort-value="2017" | 2017-07-06 | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Emilio Blanco]] | [[España]] | data-sort-value="1965" | 1965-01-09<ref name="ref_283dc399a72cc3c4c38f3b74c8634c5e7226aea1e334cff2d4b50f57ca7f8870">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/273540</ref> | [[Avilés]] | data-sort-value="2002" | 2002-05-14 | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Emilio Gutiérrez González]] | [[España]] | data-sort-value="1971" | 1971-01-04 | [[Avilés]] | | [[centrocampista]] | 1987 | 1987 | 3 | 0 |- | | [[Emilín]] | [[España]] | data-sort-value="1912" | 1912-09-12<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[San Román (parroquia de Candamu)|San Román]] | data-sort-value="1977" | 1977-03-30<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q18643927|Enrique Cabal]]'' | [[España]] | data-sort-value="1929" | 1929-01-15<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Enrique Morán]] | [[España]] | data-sort-value="1953" | 1953-10-15<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[La Pola (parroquia)|La Pola]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q17415198|Enrique Sierra Rubio]]'' | [[España]] | data-sort-value="1931" | 1931-03-07 | [[provincia de Cuenca]] | data-sort-value="1995" | 1995-07-03 | | | | | |- | [[Ficheru:Enzo Ferrero - El Gráfico 2888 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5381504|Enzo Ferrero]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1953" | 1953-01-03<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q1030194|Campana]]'' | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Матч «Динамо» - «Колос» 7-0. 28 серпня 2021 року — 1264594.jpg|center|128px]] | [[Eric Ramírez]] | [[Venezuela]] | data-sort-value="1998" | 1998-11-20<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q695623|Barinas]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Esteban Gutiérrez Fernández]] | [[España]] | data-sort-value="1960" | 1960-10-20<ref name="ref_4fde1483b7e8b080dbaa18c8bbdb84ab5841babe2ddb5627bebe5dfdfb4e65cd">https://fbref.com/en/players/bbeb5114/</ref> | [[Cuideiru]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1999035|Eugenio Leal]]'' | [[España]] | data-sort-value="1954" | 1954-05-13<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Toledo]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q965175|Eusebio Bejarano]]'' | [[España]] | data-sort-value="1948" | 1948-05-06 | [[Badajoz|Badayoz]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3289185|Evandro Adauto da Silva]]'' | [[Brasil]] | data-sort-value="1980" | 1980-05-29<ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Santo André]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16565923|Fabián Muñoz Fernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1948" | 1948-01-27 | [[Puertollano]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1339327|Felipe Miñambres]]'' | [[España]] | data-sort-value="1965" | 1965-04-29<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Estorga]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Fernando Amorebieta.png|center|128px]] | [[Fernando Amorebieta]] | [[Venezuela]]<br/>[[España]] | data-sort-value="1985" | 1985-03-29<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q2919593|Cantaura]]'' | | ''[[:d:Q268258|defensa central]]'' | | | | |- | | ''[[:d:Q16493126|Fernando Ceballos Sáez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1909" | 1909-11-09<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Torrelavega]] | data-sort-value="1991" | 1991-09-23 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Fernado Giner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q974333|Fernando Giner]]'' | [[España]] | data-sort-value="1964" | 1964-12-31<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q987383|Alboraia]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Fernando Gomes]] | [[Portugal]] | data-sort-value="1956" | 1956-11-22<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Porto]] | data-sort-value="2022" | 2022-11-26<ref name="ref_27c114d9aaa2710305a446a075a0a586db62dd8445b48cf04c9e5544b6306318">https://observador.pt/2022/11/26/morreu-fernando-gomes-antigo-jogador-do-fc-porto-e-bibota-de-ouro-tinha-65-anos/</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Fernando Tocornal Linares.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8961393|Fernando Tocornal Linares]]'' | [[España]] | data-sort-value="1961" | 1961-06-20<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Laredo]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16493213|Florín]]'' | [[España]] | data-sort-value="1937" | 1937-11-22 | [[Avilés]] | data-sort-value="1991" | 1991-01-15 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3748302|Formose Mendy]]'' | [[Guinea-Bisáu]]<br/>[[Senegal]]<br/>[[Francia]] | data-sort-value="1989" | 1989-03-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q1557691|Guédiawaye]]'' | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Fran Villalba Birmingham Aug 2019.jpg|center|128px]] | [[Fran Villalba]] | [[España]] | data-sort-value="1998" | 1998-05-11<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[València|Valencia]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5483491|Francisco Castaño]]'' | [[España]] | data-sort-value="1972" | 1972-12-29 | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Ico Aguilar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5483487|Francisco Javier Aguilar García]]'' | [[España]] | data-sort-value="1949" | 1949-03-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Santander]] | data-sort-value="2020" | 2020-05-11<ref name="ref_249c421157f23eb0bbe12b63ce39ffd1da025eda163a0e3fa4a8822e9d5efa34">https://www.realmadrid.com/en/news/2020/05/11/official-announcement-passing-of-ico-aguilar</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q8962439|Francisco Javier Sánchez Jara]]'' | [[España]] | data-sort-value="1969" | 1969-09-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Almacelles]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1381567|Francisco Javier Álvarez Uría]]'' | [[España]] | data-sort-value="1950" | 1950-02-01 | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1333610|Francisco José Maldonado]]'' | [[España]] | data-sort-value="1981" | 1981-06-02<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[San Fernando (Cádiz)|San Fernando]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2706602|Francisco Liaño]]'' | [[España]] | data-sort-value="1964" | 1964-11-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Santander]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]]<br/>[[Porteru]] | | | | |- | | [[Francisco Molinero]] | [[España]] | data-sort-value="1985" | 1985-07-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Ontígola]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16326161|Francisco Moreno Gómez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1942" | 1942-08-15 | [[Madrid]] | data-sort-value="2013" | 2013-07-20 | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Francisco Méndez Alonso]] | [[España]] | data-sort-value="1924" | 1924-11-16<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | | [[delanteru]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | | | |- | | ''[[:d:Q16493305|Francisco Romero Vázquez]]'' | [[Paraguái]] | data-sort-value="1942" | 1942-12-17 | ''[[:d:Q840962|Concepción]]'' | data-sort-value="1997" | 1997-02-13 | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16569258|Francisco Solabarrieta]]'' | [[España]] | data-sort-value="1940" | 1940-11-09 | ''[[:d:Q595283|Ondarroa]]'' | data-sort-value="2025" | 2025-07-29<ref name="ref_ae5179aff02a10fa83c0e20f98078dfea0b092d1dbb7b2d82cf659366bf07f57">https://www.elcomercio.es/sporting/fallece-exfutbolista-sporting-gijon-solabarrieta-goleador-20250730115445-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5813772|Francisco Sánchez Puente]]'' | [[España]] | data-sort-value="1926" | 1926-08-02 | [[Xixón]] | data-sort-value="1999" | 1999-07-21 | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2445124|Francisco Villarroya]]'' | [[España]] | data-sort-value="1966" | 1966-08-06<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Zaragoza]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11904990|Fredi Lobeiras]]'' | [[España]] | data-sort-value="1974" | 1974-05-07<ref name="ref_67896435510eaf16c275a14429760a95498d5245ea91a0dc2c8c10c915304355">https://fbref.com/en/players/9e85ab41/</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Gabriel Tuya García]] | [[España]] | data-sort-value="1914" | 1914-12-24<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="1977" | 1977-05-29<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Defensa (fútbol)|defensa]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | | | |- | | ''[[:d:Q96646856|Gaspar Campos]]'' | [[España]] | data-sort-value="2000" | 2000-03-27 | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Georgi Yordanov 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2628915|Georgi Yordanov]]'' | [[Bulgaria]] | data-sort-value="1963" | 1963-07-21<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Plovdiv]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Gerard Autet Serrabasa]] | [[España]] | data-sort-value="1978" | 1978-09-08<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Manlleu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Gerardo Noriega (2010).JPG|center|128px]] | [[Gerardo Noriega]] | [[España]] | data-sort-value="1982" | 1982-03-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Cue]] | | [[centrocampista]] | 2012 | 2015 | 68 | 4 |- | | [[Germán Menéndez]] | [[España]] | data-sort-value="1924" | 1924-10-18<ref name="ref_2fc2e7cd1739d87169f8a99d01884fa2815ef188849d8d9e72ef0932b8ccc785">https://www.bdfutbol.com/es/l/l10066.html</ref> | [[Xixón]]<ref name="ref_02888f52e3363e8d56f2b6c61be2da78b06c2590c62bec625cf0d7cb8886066e">https://www.ceroacero.es/jogador.php?id=335479</ref> | data-sort-value="2022" | 2022-11-15<ref name="ref_079346e503f9ddbb8539170cb73829dcb435b0333b6e2035ab81d2304797da7c">https://www.realsporting.com/noticia/pesame-por-el-fallecimiento-del-exjugador-german</ref> | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5552331|Germán Rivarola]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1979" | 1979-04-18<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | ''[[:d:Q10367830|Santa Eufemia]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2707013|Grégory Arnolin]]'' | [[Francia]] | data-sort-value="1980" | 1980-11-10<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q180005|Livry-Gargan]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Guille Rosas]] | [[España]] | data-sort-value="2000" | 2000-05-17 | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Guillermo Campanal]] | [[España]] | data-sort-value="1912" | 1912-02-09 | [[Avilés]] | data-sort-value="1984" | 1984-01-22 | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Guillermo de Amores, CA Peñarol v Botafogo FR (Libertadores); 30 Oct 2024.jpg|center|128px]] | [[Guillermo de Amores]] | [[Uruguái]] | data-sort-value="1994" | 1994-10-19<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[San Jacinto (Uruguái)|San Jacinto]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q26236393|Guillermo Donoso Alonso]]'' | [[España]] | data-sort-value="1995" | 1995-07-08<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | | ''[[:d:Q5616220|Guillermo Méndez Pereiro]]'' | [[España]] | data-sort-value="1992" | 1992-01-31<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[San Esteban (Muros)|San Esteban]] | | [[delanteru]] | 2014 | 2014 | 1 | 0 |- | | ''[[:d:Q125909676|Guillermo Villagrá]]'' | [[España]] | data-sort-value="1907" | 1907-06-07 | [[Buenos Aires]] | data-sort-value="1970" | 1970-02-18 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Gumersindo Pérez Rodríguez]] | [[España]] | data-sort-value="1932" | 1932-01-13<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="2018" | 2018-01-21<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[delanteru]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | | | |- | | ''[[:d:Q5889270|Gundemaro Paniceres]]'' | [[España]] | data-sort-value="1919" | 1919-07-04 | [[Xixón]] | data-sort-value="2013" | 2013-09-27 | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5642212|Gustavo Cañizares]]'' | [[España]] | data-sort-value="1973" | 1973-08-31<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | ''[[:d:Q782158|Dolores]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Hernán Santana.jpg|center|128px]] | [[Hernán Santana]] | [[España]] | data-sort-value="1990" | 1990-08-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Breña Baja]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5897784|Hilario Velasco Buendía]]'' | [[España]] | data-sort-value="1940" | 1940-12-27<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Toledo]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Hugo Fraile.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2586621|Hugo Fraile]]'' | [[España]] | data-sort-value="1987" | 1987-03-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Huelva]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Hugo perico perez.jpg|center|128px]] | [[Hugo Leonardo Pérez]] | [[Arxentina]] | data-sort-value="1968" | 1968-10-06<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q753642|Avellaneda]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5934168|Hugo López]]'' | [[España]] | data-sort-value="1988" | 1988-05-15<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Xixón]] | | ''[[:d:Q187618|Striker]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Hugo Vieira.png|center|128px]] | [[Hugo Vieira]] | [[Portugal]] | data-sort-value="1988" | 1988-07-25<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q213242|Barcelos]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q23907859|Ibon Díez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1983" | 1983-07-31<ref name="ref_d2ebf10a88b4b621640fa8dfa00a712af837e954a8e1f69eef8eb4e731a25de1">https://fbref.com/en/players/35884af5/</ref> | [[Bermeo]] | | ''[[:d:Q268258|defensa central]]''<br/>[[Defensa llateral|llateral]] | | | | |- | [[Ficheru:Elftalfoto Athletic de Bilbao (archief), Bestanddeelnr 929-1073 (Churruca).jpg|center|128px]] | [[Ignacio Churruca]] | [[España]] | data-sort-value="1949" | 1949-01-28<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Donostia]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Igor Ledyakhov 2011.jpg|center|128px]] | [[Igor Lediakhov]] | [[Xunión Soviética]]<br/>[[Rusia]] | data-sort-value="1968" | 1968-05-22<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Sochi]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Igor Lichnovski.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2056439|Igor Lichnovsky]]'' | [[Chile]] | data-sort-value="1994" | 1994-03-07<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Santiagu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3792446|Igor Taševski]]'' | [[Serbia]] | data-sort-value="1972" | 1972-07-27 | [[Belgráu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q19714477|Isidro Fernández Álvarez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1960" | 1960-05-15<ref name="ref_29efb730e63954f2a14b5d4e3fb84609055636b77e0c8e55a9597909a836324a">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/285300</ref> | | | | | | | |- | [[Ficheru:Isma López.jpg|center|128px]] | [[Isma López]] | [[España]] | data-sort-value="1990" | 1990-01-29<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Berriozar]] | | ''[[:d:Q11681748|estremu]]''<br/>[[delanteru]]<br/>[[Defensa llateral|llateral]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2918193|Isma Piñera]]'' | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-05-27<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:IvanCuellar.jpg|center|128px]] | [[Iván Cuéllar|Iván Cuéllar Sacristán]] | [[España]] | data-sort-value="1984" | 1984-05-27<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref><ref name="ref_774e71fd5845423f729c3a2f46da2d456a6acdaf5d6b6014654974e00fb9a44e">''[[:d:Q21705947|Soccerbase]]''</ref> | [[Mérida]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2365416|Iván García Cortés]]'' | [[España]] | data-sort-value="1971" | 1971-06-03<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Iván Hernández (footballer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2635943|Iván Hernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1980" | 1980-02-27<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Madrid]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2074795|Iván Iglesias]]'' | [[España]] | data-sort-value="1971" | 1971-12-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5897725|Iván Otero Yugueros]]'' | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-04-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Uviéu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | 2015 | | | |- | | ''[[:d:Q9010183|Iván Peñaranda]]'' | [[España]] | data-sort-value="1981" | 1981-03-06<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Santa Eulàlia de Ronçana]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11684200|Iñaki Eraña]]'' | [[España]] | data-sort-value="1965" | 1965-06-03<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q518991|Iñaki Lafuente]]'' | [[España]] | data-sort-value="1976" | 1976-01-24<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Barakaldo]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16297368|Jaime Francisco Álvarez González]]'' | [[España]] | data-sort-value="1962" | 1962-10-22<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Jaime Reinares Fernández]] | [[España]] | data-sort-value="1946" | 1946-03-14<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | [[delanteru]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | | | |- | | ''[[:d:Q6124254|Jairo Álvarez Gutiérrez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1986" | 1986-03-21<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Avilés]] | | [[centrocampista]] | 2015 | 2015 | 14 | 0 |- | | ''[[:d:Q5926134|Jano]]'' | [[España]] | data-sort-value="1980" | 1980-04-04<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Llangréu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | 2003 | 2004 | 33 | 0 |- | | ''[[:d:Q20003369|Jaume Peiró i Arbonès]]'' | [[España]] | data-sort-value="1932" | 1932-01-09<ref name="ref_5b43ad85c322654c6d1c0cd2f0e7f4402d8ae5a419a6359842158449f5e75aa3">https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/noticies/2016-2017/mor-l-exjugador-jaume-peiro</ref> | [[Barcelona]] | data-sort-value="2016" | 2016-11-11<ref name="ref_5b43ad85c322654c6d1c0cd2f0e7f4402d8ae5a419a6359842158449f5e75aa3">https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/noticies/2016-2017/mor-l-exjugador-jaume-peiro</ref><ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Audi quattro-Cup (11-07-2015) 26.JPG|center|128px]] | [[Javi Fuego]] | [[España]] | data-sort-value="1984" | 1984-01-04<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Siero]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3807466|Javi Poves]]'' | [[España]] | data-sort-value="1986" | 1986-09-28<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Madrid]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Casquero getafe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q718878|Javier Casquero]]'' | [[España]] | data-sort-value="1976" | 1976-03-11<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Talavera de la Reina]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Javier Dorado]] | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-02-17<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Talavera de la Reina]] | data-sort-value="2025" | 2025-02-27<ref name="ref_4021a941d682e695e76a94709f1e200a27a501853c710cfc425f756b5ab37f91">https://www.realmadrid.com/en-US/news/club/announcements/comunicado-oficial-fallecimiento-de-javier-dorado-27-02-2025</ref> | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Manjarín.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2327907|Javier Manjarín]]'' | [[España]] | data-sort-value="1969" | 1969-12-31<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6165658|Javier Oliete]]'' | [[España]] | data-sort-value="1970" | 1970-09-09<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Zaragoza]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q448073|Jeffrey Hoogervorst]]'' | [[Reinu de los Países Baxos]] | data-sort-value="1984" | 1984-10-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Ámsterdam]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | 2011 | 2013 | 29 | 0 |- | | [[Jesús Castro|Jesús Castro González]] | [[España]] | data-sort-value="1951" | 1951-01-23 | [[Uviéu]] | data-sort-value="1993" | 1993-07-26 | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6188445|Jesús Enrique Velasco]]'' | [[España]] | data-sort-value="1972" | 1972-01-16 | [[Madrid]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Jesus Narro - Cromo Stamp Collectible 1944.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12390870|Jesús Narro Sancho]]'' | [[España]] | data-sort-value="1922" | 1922-01-04<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Tolosa]] | data-sort-value="1987" | 1987-07-01<br/>1987-01-07 | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16581550|Jesús Uribe]]'' | [[España]] | data-sort-value="1938" | 1938-01-02 | [[Aretxabaleta]] | data-sort-value="2005" | 2005-07-26 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q195874|Joakim Nilsson]]'' | [[Suecia]] | data-sort-value="1966" | 1966-03-31 | ''[[:d:Q54352|Landskrona]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q15635274|Joan Bolinches i Gil]]'' | [[España]] | data-sort-value="1925" | 1925-03-01<ref name="ref_4bc01650a192aad3a286724acacd18dc759e202613c0a6a55bdc51fa8774ad3f">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/313966</ref> | [[Ontinyent]] | data-sort-value="2006" | 2006-07-05<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Joaquim Basora|Joaquim Basora i Brunet]] | [[España]] | data-sort-value="1933" | 1933-04-08<ref name="ref_f4023aa5fb12744210450704bde961131fd17ebe2bf7507662b5a7738b07634b">https://cronicaglobal.elespanol.com/culemania/culemaniacos/fallece-joaquim-basora-hermano-gran-estanislau_753689_102.html</ref> | ''[[:d:Q11954304|Valls de Torroella]]''<ref name="ref_f4023aa5fb12744210450704bde961131fd17ebe2bf7507662b5a7738b07634b">https://cronicaglobal.elespanol.com/culemania/culemaniacos/fallece-joaquim-basora-hermano-gran-estanislau_753689_102.html</ref> | data-sort-value="2022" | 2022-12-19<ref name="ref_f8e24946bab0fd2224f175315126c1fd6a85db7faf145c7528453d1ac2c91f2d">https://www.realsporting.com/noticia/pesame-por-el-fallecimiento-del-exjugador-joaquin-basora</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2546148|Joaquín Alonso González]]'' | [[España]] | data-sort-value="1956" | 1956-06-09 | [[Uviéu]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Joaquín Villa]] | [[España]] | data-sort-value="1961" | 1961-06-04<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Mieres]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Jonathan Dubasin]] | [[Bélxica]]<br/>[[España]] | data-sort-value="2000" | 2000-02-02<ref name="ref_3c1630a01be9da33ad4ab8b37094763ee2067158ca843c01b44be879f9d8f0c9">https://www.transfermarkt.es/jonathan-dubasin/profil/spieler/628621</ref> | [[La Seu d'Urgell]] | | | | | | |- | | ''[[:d:Q1841421|Jony López]]'' | [[España]] | data-sort-value="1987" | 1987-04-17<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Uviéu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:SELECCIÓN ECUATORIANA DE FÚTBOL SUB 20 (32151422676).jpg|center|128px]] | [[Jordy Caicedo]] | [[Ecuador]] | data-sort-value="1997" | 1997-11-18<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | ''[[:d:Q215080|Machala]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Jordan Carrillo|Jordán Carrillo]] | [[Méxicu]] | data-sort-value="2001" | 2001-11-30 | [[Culiacán]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q13592539|Jorge Franco]]'' | [[España]] | data-sort-value="1993" | 1993-10-29<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><br/>1993-10-25 | ''[[:d:Q1100437|Burguillos del Cerro]]'' | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | | [[Jorge Luis del Cueto Ramos]] | [[España]] | data-sort-value="1945" | 1945-02-20<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | [[delanteru]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | | | |- | | ''[[:d:Q3823293|Jorge Pina Roldán]]'' | [[España]] | data-sort-value="1983" | 1983-02-28<br/>1983-02-20<ref name="ref_ec6a666c4fdfe74684dc517f94c50780ceafd73b8f6adba9cd544dad258d558a">''[[:d:Q24192203|Soccerway]]''</ref> | [[Zaragoza]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Jorge rinaldi cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3183873|Jorge Rinaldi]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1963" | 1963-03-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Buenos Aires]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q24579386|Jose Luis Prado]]'' | [[España]] | data-sort-value="1926" | 1926-11-15<ref name="ref_e1bd7aa1624bc25d078c2a151f67fdfe1546fce8ca1b5934bab5183a3bb4e780">https://www.bdfutbol.com/es/j/j10526.html</ref> | [[Madrid]] | data-sort-value="2019" | 2019-10-25<ref name="ref_1e9a2f3c142cbc111ad36b1ff823f9fb9d319244597476d4175fe302a5deb785">https://www.elcomercio.es/sporting/fallece-exdelantero-sportinguista-20191026001157-ntvo.html</ref><ref name="ref_c25941bd2d2a431b0436adc65eca33ced9000c1e67280518c413e0dfa840f252">https://www.atleticodemadrid.com/noticias/luto-por-el-fallecimiento-de-jose-luis-prado-sanchez</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | [[José Antonio Loredo Álvarez]] | [[España]] | data-sort-value="1906" | 1906-11-26 | [[Xixón]] | data-sort-value="1934" | 1934-02-21 | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[José Antonio Redondo]] | [[España]] | data-sort-value="1953" | 1953-03-08<ref name="ref_f5cb9194da0e14e857f72a228d9d031333967f59eac59309eb5923ab25e5a134">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/310618</ref> | [[Turón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[José Carlos Lariño]] | [[España]] | data-sort-value="1941" | 1941-10-27<ref name="ref_6126cd6c92da6e05f9f3ea97e15a37b3c3528fb36e5a09ebe8ff9cf6a6c6314b">https://www.bdfutbol.com/es/j/j7747.html</ref> | [[Pontevedra]] | data-sort-value="2020" | 2020-12-31<ref name="ref_23a440bb6943b8de451a6a7c3888704cdc5ce2f74648d5d7eb14e9d105cd3fca">https://as.com/futbol/2020/12/31/mas_futbol/1609428806_781395.html</ref> | | | | | |- | | [[José de la Fuente Valle]] | [[España]] | data-sort-value="1919" | 1919-03-29<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="2009" | 2009-06-13<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[centrocampista]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | 1947 | 1949 | 0 | 0 |- | | ''[[:d:Q6292081|José Díez Calleja]]'' | [[España]] | data-sort-value="1962" | 1962-09-25 | [[Ortuella]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[José Enrique Iglesias Solís]] | [[España]] | data-sort-value="1947" | 1947-09-27<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | [[delanteru]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | | | |- | | [[José Gragera Amado]] | [[España]] | data-sort-value="2000" | 2000-11-30 | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q89279486|José Gutiérrez Mijares]]'' | [[España]] | data-sort-value="1920" | 1920-03-16 | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | data-sort-value="1989" | 1989-02-07 | | | | | |- | | ''[[:d:Q138018560|José Ignacio Pérez Solmo]]'' | | | | | | | | | |- | | ''[[:d:Q5940726|José Jesús Mesas]]'' | [[España]] | data-sort-value="1968" | 1968-12-24 | [[Madrid]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[José Luis Ablanedo]] | [[España]] | data-sort-value="1962" | 1962-08-22<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Mieres]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3810474|José Luis Bilbao]]'' | [[España]] | data-sort-value="1921" | 1921-09-08 | ''[[:d:Q913272|Erandio]]'' | data-sort-value="2014" | 2014-01-28 | [[centrocampista]]<br/>[[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16941788|José Luis Garzón]]'' | [[España]] | data-sort-value="1946" | 1946-08-04<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[València|Valencia]] | data-sort-value="2017" | 2017-03-17 | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[José Luis Lavandera]] | [[España]] | data-sort-value="1947" | 1947-03-28 | [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5558836|José Luis Ortiz Peláez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1931" | 1931-03-19 | [[Xixón]] | data-sort-value="2001" | 2001-01-17 | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1835807|José Luis Soto María]]'' | [[España]] | data-sort-value="1972" | 1972-08-04 | | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q18719965|José Luis Urbano]]'' | [[España]] | data-sort-value="1953" | 1953-12-24 | [[Córdoba (España)|Córdoba]] | data-sort-value="2016" | 2016-05-20 | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q26713931|José Luis Urrecho]]'' | [[España]] | data-sort-value="1959" | 1959-06-30<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Miranda de Ebro]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:José Manuel Aira (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1444094|José Manuel Aira]]'' | [[España]] | data-sort-value="1976" | 1976-03-14<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Ponferrada]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1277247|José Manuel Colmenero Crespo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1973" | 1973-11-29 | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[José Manuel Díaz Novoa]] | [[España]] | data-sort-value="1944" | 1944-01-01<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Xixón]] | | | | | | |- | | ''[[:d:Q5942072|José Manuel Espinosa]]'' | [[España]] | data-sort-value="1959" | 1959-07-28<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Aldeanueva de San Bartolomé]] | data-sort-value="2025" | 2025-10-15<ref name="ref_aac360dda5a63dcef44bf9c1ab98bd4ef0da9c11a25855d83afc0e7459bffb60">https://www.elcomercio.es/obituarios/muere-jose-manuel-espinosa-defensa-sporting-gijon-20251015084535-nt.html</ref> | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5942079|José Manuel Fernández García]]'' | [[España]] | data-sort-value="1946" | 1946-09-14 | [[Xixón]] | data-sort-value="2008" | 2008-07-28 | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16300714|José Manuel García Herrero]]'' | [[España]] | data-sort-value="1950" | 1950-04-04 | [[Xixón]] | data-sort-value="2014" | 2014-11-30 | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[José María Cabal Merediz]] | [[España]] | data-sort-value="1916" | 1916-09-17<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="2002" | 2002-11-15<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[centrocampista]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | | | |- | | ''[[:d:Q11929147|José María Cela]]'' | [[España]] | data-sort-value="1972" | 1972-12-17<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Zamora]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q17477968|José María Cobo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1937" | 1937-04-18<ref name="ref_b76cf629b1a362cc4ef72182713e9d3afa90b1e999d3bd7d87efe71eee82fc6e">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/308945</ref> | ''[[:d:Q607474|Muskiz]]'' | data-sort-value="1991" | 1991-11-17 | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5793059|José María Encontra]]'' | [[España]] | data-sort-value="1941" | 1941-07-07<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q2890753|Tormos]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16880171|José María Marculeta]]'' | [[España]] | data-sort-value="1920" | 1920-02-27<ref name="ref_c50d0092b5854435d46619f707b311481008ac3b244c70cf4d1422b924e125a7">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/313871</ref> | [[Donostia]] | data-sort-value="2008" | 2008-10-23 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3810519|José María Núñez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1952" | 1952-01-22<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Tolosa]] | | [[Defensa llateral|llateral]] | | | | |- | | ''[[:d:Q27631259|José Pineda Álvarez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1924" | 1924-05-27<ref name="ref_a5275eab79ba33e64d8410f14c0848c95339a7f0721b50e54f43b97a29d7132b">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/313901</ref> | [[Alcalá de Guadaíra]] | data-sort-value="2000" | 2000-06-22 | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5944700|José Prendes]]'' | [[España]] | data-sort-value="1930" | 1930-02-21<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16223696|José Ángel Blanco Hevia]]'' | [[España]] | data-sort-value="1985" | 1985-01-26 | [[Uviéu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | 2008 | 2009 | 35 | 4 |- | [[Ficheru:Cote Sporting (cropped).jpg|center|128px]] | [[José Ángel Valdés Díaz]] | [[España]] | data-sort-value="1989" | 1989-09-05<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[Defensa llateral|llateral]] | | | | |- | | ''[[:d:Q12391274|Juan Aretio]]'' | [[España]] | data-sort-value="1922" | 1922-07-10<ref name="ref_baf8cb29c6d0ea727400879d5a36e2e20aa25756d859347f2c31a3421d331b41">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/314087</ref> | [[Ferrol]] | data-sort-value="1973" | 1973-09-24 | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Juan Carlos Ablanedo]] | [[España]] | data-sort-value="1963" | 1963-09-02<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Mieres]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11929272|Juan Carlos Justes Albiol]]'' | [[España]] | data-sort-value="1962" | 1962-08-18<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q934921|Almudévar]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11686430|Juan Díaz Prendes]]'' | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-06-28<ref name="ref_04855e34e81c9cd3ef395b30141ccfc053c8748d73f220302fd41cc92b18753d">https://fbref.com/en/players/6d573420/</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q12391226|Juan Emery]]'' | [[España]] | data-sort-value="1933" | 1933-02-18 | [[Irun]] | data-sort-value="2015" | 2015-05-10 | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q15912896|Juan Eraña]]'' | [[España]] | data-sort-value="1938" | 1938-09-18 | ''[[:d:Q913272|Erandio]]'' | data-sort-value="2023" | 2023-08-28 | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3810865|Juan José Valencia]]'' | [[España]] | data-sort-value="1971" | 1971-09-18 | [[Donostia]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Juan Ferney Otero.jpg|center|128px]] | [[Juan Otero]] | [[Colombia]] | data-sort-value="1995" | 1995-05-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Sipí]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]''<ref name="ref_4db0e6ab796b8f4733e9ea8ad566d6e5a57c504c6d764a0f98dce2298cce92da">https://www.realsporting.com/noticia/juan-otero-nuevo-refuerzo-para-la-temporada-202223</ref> | | | | |- | [[Ficheru:Juan Pablo Colinas.jpg|center|128px]] | [[Juan Pablo Colinas]] | [[España]] | data-sort-value="1978" | 1978-09-02<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Llión|Lleón]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q137324344|Juan Pedro Filiberto Azcarate Aguirre]]'' | [[España]] | data-sort-value="1924" | 1924-08-22<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | ''[[:d:Q732094|Durango]]''<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="2008" | 2008-08-04<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2923181|Juan Ramón López Muñiz]]'' | [[España]] | data-sort-value="1968" | 1968-11-02 | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q972356|Juanele]]'' | [[España]] | data-sort-value="1971" | 1971-04-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[delanteru]] | 2005 | 2006 | 2 | 0 |- | | ''[[:d:Q4883804|Juanjo González]]'' | [[España]] | data-sort-value="1973" | 1973-10-09<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | [[Juanma Suárez del Valle]] | [[España]] | data-sort-value="1966" | 1966-03-04<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Juanmi Gelabert]] | [[España]] | data-sort-value="1972" | 1972-09-19<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | ''[[:d:Q920971|Capdepera]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Julio Rodríguez López]] | [[España]] | data-sort-value="1995" | 1995-12-07<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Mieres]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Julio Salinas Fernandez 2016.jpg|center|128px]] | [[Julio Salinas]] | [[España]] | data-sort-value="1962" | 1962-09-11<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Bilbao]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Julián Mesa González]] | [[España]] | data-sort-value="1937" | 1937-12-24<ref name="ref_be05c94adc99b7526d8711c9e0d18809a41c2d1982ddc6962fa983735170eb14">https://www.ceroacero.es/player.php?id=170132&redirm=1</ref> | [[Las Palmas de Gran Canaria|Les Palmes de Gran Canaria]]<ref name="ref_be05c94adc99b7526d8711c9e0d18809a41c2d1982ddc6962fa983735170eb14">https://www.ceroacero.es/player.php?id=170132&redirm=1</ref> | data-sort-value="2020" | 2020-12-28<ref name="ref_eb7ec688a45a4e2f2920e108c2ab13c84d6443f76b8ad3df515f32398796a20c">https://www.elcomercio.es/sporting/fallece-exjugador-sporting-julian-mesa-20201229164548-nt.html</ref> | [[delanteru]] | 1958 | 1959 | | |- | | ''[[:d:Q720029|Jurgen Colin]]'' | [[Reinu de los Países Baxos]] | data-sort-value="1981" | 1981-01-20<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Utrecht]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Justin Smith]] | [[Francia]]<ref name="ref_e819fc57027ae8b0d9f9a335911045987b54f0e4aed1b1fbd6a5b661ced875ef">https://www.unfp.org/joueur/justin-smith-24456/</ref><br/>[[Canadá]] | data-sort-value="2003" | 2003-02-04 | [[XVI Distritu de París]] | | | | | | |- | | ''[[:d:Q6292804|Kaleb Morales Gonzalez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1973" | 1973-08-02 | [[Madrid]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q940663|Kevin Moran]]'' | [[República d'Irlanda]] | data-sort-value="1956" | 1956-04-29<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Dublín]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:XXIII Memorial Quinocho (RC Celta vs Mainz 05) - 02 (cropped).jpg|center|128px]] | [[Kevin Vázquez|Kevin Vázquez Comesaña]] | [[España]] | data-sort-value="1993" | 1993-03-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q1617562|Nigrán]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Kike Mateo]] | [[España]] | data-sort-value="1979" | 1979-12-30<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Murcia]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Lacina Traoré 19.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q45134|Lacina Traoré]]'' | [[Costa de Marfil]] | data-sort-value="1990" | 1990-08-20<ref name="ref_020490ab86cacf2e71ce69ec7892b7f40d9a2ca6e3cd38235659ef04e4364969">''[[:d:Q20773699|worldfootball.net]]''</ref> | [[Abidjan]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q21428541|Lander Olaetxea]]'' | [[España]] | data-sort-value="1993" | 1993-04-12<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Abadiño]] | | ''[[:d:Q16501245|wide midfielder]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Laurie Cunningham statue.png|center|128px]] | ''[[:d:Q526010|Laurie Cunningham]]'' | [[Reinu Xuníu]] | data-sort-value="1956" | 1956-03-08<ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q123369|Archway district]]'' | data-sort-value="1989" | 1989-07-15<ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref> | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | | ''[[:d:Q2297527|Leonardo Biagini]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1977" | 1977-04-13<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | ''[[:d:Q974987|Arroyo Seco]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q20666404|Lluís Castañer i Viñas]]'' | [[España]] | data-sort-value="1932" | 1932-08-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Banyoles]] | data-sort-value="2003" | 2003-01-18 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Luciano Castañón.jpg|center|128px]] | [[Luciano Castañón]] | [[España]] | data-sort-value="1926" | 1926-04-06 | ''[[:d:Q5962013|L'Arena]]'' | data-sort-value="1987" | 1987-01-05<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[centrocampista]] | 1949 | 1951 | | |- | [[Ficheru:El CD Leganés a Primera (26911425003) Lazaro (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17612546|Luis Borja Lázaro Fernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1988" | 1988-04-05<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Madrid]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Luis Héctor Cristaldo en septiembre de 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1351101|Luis Cristaldo]]'' | [[Arxentina]]<br/>[[Bolivia]] | data-sort-value="1969" | 1969-08-31<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | ''[[:d:Q5983760|Ibarreta]]'' | | ''[[:d:Q268258|defensa central]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Luis Enrique 2014.jpg|center|128px]] | [[Luis Enrique Martínez García]] | [[España]] | data-sort-value="1970" | 1970-05-08<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]]<br/>[[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q960103|Luis Flores]]'' | [[Méxicu]] | data-sort-value="1961" | 1961-07-18<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><br/>1962-08-08<ref name="ref_ec6a666c4fdfe74684dc517f94c50780ceafd73b8f6adba9cd544dad258d558a">''[[:d:Q24192203|Soccerway]]''</ref> | [[Ciudá de Méxicu]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Luis Hernández.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5983656|Luis Hernández Rodríguez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1989" | 1989-04-14<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Madrid]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Luis Morán]] | [[España]] | data-sort-value="1987" | 1987-07-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Pellicer en el Málaga C.F.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18719870|Luis Pellicer]]'' | [[España]] | data-sort-value="1931" | 1931-09-29<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | ''[[:d:Q507621|Solsona]]'' | data-sort-value="2018" | 2018-05-15 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q9025365|Luis Sierra Mediavilla]]'' | [[España]] | data-sort-value="1965" | 1965-12-07<ref name="ref_f551d41875627149e37e2aed3367fb64a608c3173b6cad881130290728beb2d7">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/273580</ref> | ''[[:d:Q5662471|Alba de los Cardaños]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3840415|Luis Soto Valverde]]'' | [[España]] | data-sort-value="1919" | 1919-12-14<ref name="ref_705d28e78bdaead7635b4eef27553623bdb561a6d835ed6e7a08403ed8a0f751">https://www.bdfutbol.com/en/j/j10697.html</ref> | [[San Fernando (Cádiz)|San Fernando]] | data-sort-value="1983" | 1983-11-19 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q10496543|Luna]]'' | [[España]] | data-sort-value="1971" | 1971-09-23 | [[Xerez de la Frontera]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q24398655|Madriles]]'' | [[España]] | data-sort-value="1934" | 1934-11-22<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Monforte de Lemos]] | data-sort-value="2015" | 2015-09-08 | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Mandi for Sporting (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4792838|Mandi]]'' | [[España]] | data-sort-value="1989" | 1989-03-01<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[San Bartolomé de Tirajana]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q4889196|Manel Martínez Fernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1973" | 1973-11-03 | ''[[:d:Q13933|Ripollet]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Manolo Mesa]] | [[España]] | data-sort-value="1952" | 1952-12-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q846153|San Roque]]'' | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Esteghlal vs. Machine Sazi 139506212323356598633754.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q686318|Manu Fernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1986" | 1986-05-09<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5992265|Manuel Argüelles Sánchez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1893" | 1893-06-15 | [[Xixón]] | data-sort-value="1958" | 1958-12-10 | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q951937|Manuel Badenes]]'' | [[España]] | data-sort-value="1928" | 1928-10-31<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Castelló de la Plana]] | data-sort-value="2007" | 2007-11-26<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Lillosporting.jpg|center|128px]] | [[Manuel Castellano Castro]] | [[España]] | data-sort-value="1989" | 1989-03-27<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref><br/>1989-03-17 | [[Aspe]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q89268338|Manuel Cervigón]]'' | [[España]] | data-sort-value="1914" | 1914-09-14 | [[Madrid]] | data-sort-value="1995" | 1995-10-12 | | | | | |- | | [[Manuel Echevarría]] | [[España]] | data-sort-value="1945" | 1945-03-27 | [[Villaviciosa]] | | | | | | |- | [[Ficheru:Открытые тренировки «Динамо» и «Манчестер Сити». 23 февраля 2016 года — 668953.jpg|center|128px]] | [[Manu García Alonso|Manuel García]] | [[España]] | data-sort-value="1998" | 1998-01-02<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Uviéu]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q54165636|Manuel González]]'' | [[España]] | data-sort-value="1953" | 1953-05-23 | [[Badajoz|Badayoz]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q623526|Manuel Jiménez Abalo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1956" | 1956-10-27 | ''[[:d:Q1442637|Vilagarcía de Arousa]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q538714|Manuel Lucena]]'' | [[España]] | data-sort-value="1982" | 1982-11-18<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Granada]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q9027949|Manuel Meana]]'' | [[España]] | data-sort-value="1901" | 1901-10-21<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Xixón]] | data-sort-value="1985" | 1985-08-01<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Manuel Negrete 1 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1387961|Manuel Negrete]]'' | [[Méxicu]] | data-sort-value="1959" | 1959-03-11<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><br/>1959-05-15<ref name="ref_ec6a666c4fdfe74684dc517f94c50780ceafd73b8f6adba9cd544dad258d558a">''[[:d:Q24192203|Soccerway]]''</ref> | ''[[:d:Q2000092|Ciudad Altamirano]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Manolo Sánchez Murias|Manuel Sánchez Murias]] | [[España]] | data-sort-value="1976" | 1976-11-27<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Xixón]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | | [[Manuel Vega-Arango]] | [[España]] | data-sort-value="1938" | 1938-08-17 | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | | | | | | |- | [[Ficheru:Rafael Marañón - Fondo Car-Kutxa Fototeka.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q421810|Marañón]]'' | [[España]] | data-sort-value="1948" | 1948-07-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Olite/Erriberri]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Marcel Sabou]] | [[Rumanía]] | data-sort-value="1965" | 1965-08-22 | [[Timișoara]] | data-sort-value="2025" | 2025-06-09<ref name="ref_a820a3084fe117fa0fb20d799d22288e6ed7d50d33d78809886dd797d6809f01">https://www.elcomercio.es/sporting/fallece-marcel-sabou-ela-exjugador-sporting-gijon-20250609190554-nt.html</ref> | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Marcela Restrepo USWNT v Colombia Mar 7 2026-163 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63856895|Marcela Restrepo]]'' | [[Colombia]] | data-sort-value="1995" | 1995-11-10<ref name="ref_1aee4e60f3e46d63bbad75869732688895b2c71953c4dcd99deb10a3e5725e3e">''[[:d:Q41779610|Soccerdonna]]''</ref> | ''[[:d:Q1093584|Dosquebradas]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q955830|Marcelino Elena]]'' | [[España]] | data-sort-value="1971" | 1971-09-26 | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:ECH3035.jpg|center|128px]] | [[Marcelino García Toral]] | [[España]] | data-sort-value="1965" | 1965-08-14 | [[Villaviciosa]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6757873|Marcos Landeira]]'' | [[España]] | data-sort-value="1987" | 1987-05-02<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q5996708|Marcos Sequeiros]]'' | [[España]] | data-sort-value="1972" | 1972-12-12<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Sevilla]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3321870|Marcos Vales]]'' | [[España]] | data-sort-value="1975" | 1975-04-05<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[A Coruña]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Mario Cotelo]] | [[España]] | data-sort-value="1975" | 1975-02-10<br/>1975-02-16<ref name="ref_ec6a666c4fdfe74684dc517f94c50780ceafd73b8f6adba9cd544dad258d558a">''[[:d:Q24192203|Soccerway]]''</ref> | [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:MKiller.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3848700|Mario Killer]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1951" | 1951-08-15<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Rosario]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Mario Stanic.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q350452|Mario Stanić]]'' | [[República Federativa Socialista de Yugoslavia]]<br/>[[Croacia]] | data-sort-value="1972" | 1972-04-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Sarayevu]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2351183|Marko Perović]]'' | [[Serbia]] | data-sort-value="1972" | 1972-03-24 | ''[[:d:Q192606|Leskovac]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q445484|Mate Bilić]]'' | [[Croacia]] | data-sort-value="1980" | 1980-10-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Split]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16145733|Miguel Alonso Muñiz]]'' | [[España]] | data-sort-value="1942" | 1942 | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Miguel Cobas]] | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-07-14<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Avilés]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:De las Cuevas 2 crop (cropped).JPG|center|128px]] | [[Miguel de las Cuevas]] | [[España]] | data-sort-value="1986" | 1986-06-19<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Alacant|Alicante]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Michelforwiki.png|center|128px]] | ''[[:d:Q561099|Miguel Marcos Madera]]'' | [[España]] | data-sort-value="1985" | 1985-11-08<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Ḷḷena]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q12393309|Miguel María Aldalur Lasa]]'' | [[España]] | data-sort-value="1945" | 1945-05-19 | [[Tolosa]] | data-sort-value="1975" | 1975-03-09<ref name="ref_4fe4842cdec485c997c9206ec465ea388bf6b66fc04e199d5f8f4ece7b935871">https://www.bdfutbol.com/es/j/j7741.html</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Miguel Angel Montes Busto.jpg|center|128px]] | [[Miguel Montes]] | [[España]] | data-sort-value="1940" | 1940-02-28 | [[Uviéu]] | data-sort-value="2019" | 2019-05-20 | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Miguel Angel Angulo 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q313308|Miguel Ángel Angulo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-06-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Uviéu]] | | [[centrocampista]]<br/>[[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Michel-XerezCD-p1040367.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3772848|Miguel Ángel Carrilero]]'' | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-08-03 | [[Madrid]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Miguel Ángel Guerrero.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2756907|Miguel Ángel Guerrero]]'' | [[España]] | data-sort-value="1990" | 1990-07-12<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q1628592|Borox]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Miguel López-Cedrón|Miguel Ángel López-Cedrón]] | [[España]] | data-sort-value="1978" | 1978-06-03 | [[Uviéu]] | | [[delanteru]] | 2011 | 2013 | 64 | 13 |- | | [[Miguel Ángel Oliver Crespo]] | [[España]] | data-sort-value="1966" | 1966-12-05<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Veguín]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | [[delanteru]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | | | | |- | [[Ficheru:Real Valladolid - CD Leganés 2018-12-01 (13) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20492759|Mikel Vesga]]'' | [[España]] | data-sort-value="1993" | 1993-04-08<ref name="ref_020490ab86cacf2e71ce69ec7892b7f40d9a2ca6e3cd38235659ef04e4364969">''[[:d:Q20773699|worldfootball.net]]''</ref> | [[Vitoria-Gasteiz|Vitoria]] | | [[centrocampista defensivu]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1383677|Milan Luhový]]'' | [[Checoslovaquia]]<br/>[[Eslovaquia]] | data-sort-value="1963" | 1963-01-01<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | ''[[:d:Q27541|Ružomberok]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Milan Smiljanic.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q358699|Milan Smiljanić]]'' | [[Serbia]] | data-sort-value="1986" | 1986-11-19<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | ''[[:d:Q26345|Kalmar]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Mino Serrano]] | [[España]] | data-sort-value="1963" | 1963-01-29 | [[Gozón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Moigomez.jpg|center|128px]] | [[Moi Gómez]] | [[España]] | data-sort-value="1994" | 1994-06-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q606240|Rojales]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6020675|Moisés García Rosas]]'' | [[España]] | data-sort-value="1989" | 1989-10-31<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Sevilla]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Molinucu]] | [[España]] | data-sort-value="1925" | 1925-12-07<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Sama (Llangréu)|Sama]] | data-sort-value="2019" | 2019-01-28 | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Monchu]] | [[España]] | data-sort-value="1968" | 1968-11-25<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6035640|Máximo Hernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1945" | 1945-08-11 | [[Madrid]] | data-sort-value="2020" | 2020-03-22<ref name="ref_d7f6258e134471d6be4ace3ea3e8a9224b5d5a7541a443b39f7c80ca104e4f24">https://www.lne.es/sporting/2020/03/22/muere-hernandez-exjugador-sporting-1970/2615575.html</ref><ref name="ref_fc9365d032ee6c912e88bc13cd697098c6522b349d6b05ecf5551155a3220d67">https://as.com/futbol/2020/03/22/portada/1584884280_295072.html</ref> | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Nacho Novo.jpg|center|128px]] | [[Nacho Novo]] | [[España]] | data-sort-value="1979" | 1979-03-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Ferrol]]<ref name="ref_1fd68eaca9c0702252e7498f84f8a26b0b67f43ff014f94338184317e71fa2b3">''[[:d:Q2818677|90minut.pl]]''</ref> | | [[delanteru]]<br/>[[centrocampista]]<ref name="ref_1fd68eaca9c0702252e7498f84f8a26b0b67f43ff014f94338184317e71fa2b3">''[[:d:Q2818677|90minut.pl]]''</ref> | | | | |- | | ''[[:d:Q11938380|Narciso Manuel Rodríguez de Armas]]'' | [[España]] | data-sort-value="1962" | 1962-10-05 | ''[[:d:Q716384|Arucas]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Neftali Manzambi]] | [[Suiza]] | data-sort-value="1997" | 1997-04-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Luanda]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q729167|Neru]]'' | [[España]] | data-sort-value="1974" | 1974-01-20<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Laredo]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Nick Blackman (cropped).png|center|128px]] | [[Nick Blackman]] | [[Reinu Xuníu]]<br/>[[Barbados]]<br/>[[Israel]]<ref name="ref_93f728d1e2f57d5f58436599b2d79a51b72458c4ed29e17c3828e58f43548354">https://www.football.org.il/en/players/player/?player_id=190447</ref> | data-sort-value="1989" | 1989-11-11<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Salford]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Nikola Maras 2023.jpg|center|128px]] | [[Nikola Maraš]] | [[Serbia]] | data-sort-value="1995" | 1995-12-19<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Belgráu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q10491242|Noel Alonso]]'' | [[España]] | data-sort-value="1987" | 1987-03-19<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Ognjen Vranjes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q651967|Ognjen Vranješ]]'' | [[Serbia]] | data-sort-value="1989" | 1989-10-24<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Banja Luka]] | | ''[[:d:Q268258|defensa central]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Omar Mascarell 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7089760|Omar Mascarell]]'' | [[España]]<br/>[[Guinea Ecuatorial]] | data-sort-value="1993" | 1993-02-02<ref name="ref_948011e241a00db323e54d10e9de2d70f1c5bbe778f6f93aa9e176d9030872aa">https://schalke04.de/teams/profis/person/omar-mascarell/</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Santa Cruz de Tenerife]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Omar Sampedro]] | [[España]] | data-sort-value="1985" | 1985-06-05<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Avilés]] | | [[delanteru]] | 2013 | 2015 | 67 | 7 |- | | ''[[:d:Q3886414|Oscar Garro]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1922" | 1922-04-09<ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Buenos Aires]] | | ''[[:d:Q3446915|attacker]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Real Valladolid - Rayo Vallecano 2019-01-05 9 (cropped) Trejo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q167348|Oscar Trejo]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1988" | 1988-04-26<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q44253|Santiago del Estero]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11939672|Ovidio Bango Cuervo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1969" | 1969-10-19 | | | | | | | |- | | ''[[:d:Q563105|Pablo Amo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1978" | 1978-01-15<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Madrid]] | | ''[[:d:Q268258|defensa central]]'' | | | | |- | [[Ficheru:PabloCalandria.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3180229|Pablo Calandria]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1982" | 1982-03-15<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | ''[[:d:Q615244|Ituzaingó]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q622987|Pablo Díaz Stalla]]'' | [[España]]<br/>[[Arxentina]] | data-sort-value="1971" | 1971-08-05<ref name="ref_948bc5f30495c1c4dc41e61475e643c806590795fe61cf3edca6f696e98d1e4d">https://fbref.com/en/players/a42419f7/</ref> | [[Buenos Aires]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q56282880|Pablo Fernández Antuña]]'' | [[España]] | data-sort-value="1979" | 1979-03-13 | [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q43378480|Pablo Fernández Blanco]]'' | [[España]] | data-sort-value="1996" | 1996-09-17 | [[Candás (parroquia)|Candás]]<br/>[[Candás]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Pabloinsua.JPG|center|128px]] | [[Pablo Insua]] | [[España]] | data-sort-value="1993" | 1993-09-09<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Arzúa]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Pablo Lago]] | [[España]] | data-sort-value="1974" | 1974-08-31<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[A Veiga (capital)|A Veiga]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Pablo Álvarez.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q240811|Pablo Álvarez Núñez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1980" | 1980-05-14<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Uviéu]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q38261|Paco Campos]]'' | [[España]] | data-sort-value="1916" | 1916-03-08<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Las Palmas de Gran Canaria|Les Palmes de Gran Canaria]] | data-sort-value="1995" | 1995-09-08 | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Paco Herrera Celta-Depor.JPG|center|128px]] | [[Paco Herrera]] | [[España]] | data-sort-value="1953" | 1953-12-02<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Barcelona]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6056900|Paco Jurado]]'' | [[España]] | data-sort-value="1976" | 1976-03-20<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Lorca]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Patricio Graff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2185595|Patricio Graff]]'' | [[Arxentina]]<br/>[[Italia]] | data-sort-value="1975" | 1975-11-18<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Rosario]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Pedro Díaz Fanjul]] | [[España]] | data-sort-value="1998" | 1998-06-05 | [[Mieres]]<ref name="ref_f3f8a561e80b3fe4c51d923d87745ddde7083b317e44b2d101d543d4365c8d29">https://www.realsporting.com/jugador/pedro-diaz</ref> | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Pedro González Llosa]] | [[España]] | data-sort-value="1959" | 1959 | [[Villaviciosa]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:1928-01-24, El Sol, El Athlétic, campeón de la Región Centro, Pena.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16334473|Pedro Pena Ponga]]'' | [[España]] | data-sort-value="1910" | 1910-10-29 | [[Xixón]] | data-sort-value="1989" | 1989-01-03 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q18719911|Pedro Rodríguez Alfaro]]'' | [[España]] | data-sort-value="1964" | 1964-07-29<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Burdeos]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2064341|Pedro Santa Cecilia]]'' | [[España]] | data-sort-value="1984" | 1984-03-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q56223863|Pelayo Morilla]]'' | [[España]] | data-sort-value="2001" | 2001-07-12<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Uviéu]] | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | | ''[[:d:Q746128|Pier Luigi Cherubino]]'' | [[España]]<ref name="ref_940db006fa0b6052cd9fec90fee5222dbff0b9ae46a08f71a0cbc32f24dacc46">https://www.transfermarkt.com/pier/profil/spieler/184330</ref> | data-sort-value="1971" | 1971-10-15<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Roma]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q20016490|Pin]]'' | [[España]] | data-sort-value="1925" | 1925-05-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | data-sort-value="2016" | 2016-03-10 | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16620575|Pocholo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1943" | 1943-03-18 | [[Xixón]] | | | | | | |- | | [[Pol Valentín|Pol Valentín Sancho]] | [[España]] | data-sort-value="1997" | 1997-02-21<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Avinyonet de Puigventós]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6093872|Pío Alonso]]'' | [[España]] | data-sort-value="1925" | 1925-03-16 | [[Xixón]] | data-sort-value="2008" | 2008-12-29 | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q18644188|Quiliano Gago]]'' | [[España]] | data-sort-value="1928" | 1928-02-03<ref name="ref_4059d49d7b7b9dd079d971a7a90714989b8985a8c661aef383aa727a9d82d337">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/313829</ref> | [[San Martín de Valderaduey]] | data-sort-value="1994" | 1994-08-07 | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Quini 1983.jpg|center|128px]] | [[Quini]] | [[España]] | data-sort-value="1949" | 1949-09-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Uviéu]] | data-sort-value="2018" | 2018-02-27<ref name="ref_f04fe7bca00992d6d06b4336d1f5e6b63c7df0dabf5d5b5e5b909f3ffc78865d">https://pantheon.world/profile/person/Quini</ref><ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Rafael Biempica]] | [[España]] | data-sort-value="1937" | 1937-05-02<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]]<ref name="ref_0c8442ec1bcd2ccfbb64417c23f57e66fe9aa1c967370cf5114b003d6415acb0">https://www.elcomercio.es/sporting/sporting-fallece-rafael-biempica-exfutbolista-20200321110126-nt.html</ref> | data-sort-value="2020" | 2020-03-21<ref name="ref_0c8442ec1bcd2ccfbb64417c23f57e66fe9aa1c967370cf5114b003d6415acb0">https://www.elcomercio.es/sporting/sporting-fallece-rafael-biempica-exfutbolista-20200321110126-nt.html</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6098113|Rafael de Diego Larrañaga]]'' | [[España]] | data-sort-value="1944" | 1944-05-07<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Getaria]] | data-sort-value="1982" | 1982-08-17 | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16326174|Rafael del Riego Villaverde]]'' | [[España]] | data-sort-value="1949" | 1949-07-12 | [[Xixón]] | data-sort-value="2013" | 2013-11-15 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2640420|Rafael González Robles]]'' | [[España]] | data-sort-value="1970" | 1970-10-25<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Avilés]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | 1990 | 1992 | 28 | 0 |- | | ''[[:d:Q15634734|Rafael Granero Bellver]]'' | [[España]] | data-sort-value="1945" | 1945-04-15<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Chella]] | data-sort-value="2024" | 2024-01-06<ref name="ref_484d0291a1e045a2d84761f4a54a2a3a11942961e93512c3e712d8560c57885d">https://www.mundodeportivo.com/futbol/rcd-espanyol/20240106/1002164848/fallece-rafael-granero-jugador-espanyol-60-70.html</ref> | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q19301624|Rafael Grau i Ferrer]]'' | [[España]] | data-sort-value="1927" | 1927-09-24<ref name="ref_3c1b583c614db0a293665e94d182b681d97b527fe8211bec4ae8d65fc12a186c">http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1949/07/25/pagina-2/659192/pdf.html#&mode=fullScreen</ref> | [[La Garriga]] | data-sort-value="1989" | 1989-06-20<ref name="ref_737fe28e7ff8313bc623c74e0e4089b97cd220b3b4c8a1334d970b19e0888774">http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1989/06/21/LVG19890621-042.pdf</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16624129|Rafael Mújica]]'' | [[España]] | data-sort-value="1927" | 1927-11-29 | [[Las Palmas de Gran Canaria|Les Palmes de Gran Canaria]] | data-sort-value="1987" | 1987-04-12 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Rafel Sastre]] | [[España]] | data-sort-value="1975" | 1975-10-20<ref name="ref_ec6a666c4fdfe74684dc517f94c50780ceafd73b8f6adba9cd544dad258d558a">''[[:d:Q24192203|Soccerway]]''</ref> | ''[[:d:Q837121|Binissalem]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16624285|Ramón Cobo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1928" | 1928-07-05 | [[Madrid]] | data-sort-value="2009" | 2009-08-13 | | | | | |- | | ''[[:d:Q15730748|Ramón Ruiz Fernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1973" | 1973-05-15 | [[Xixón]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q20925477|Ramón Tejada Acuña]]'' | [[España]] | data-sort-value="1943" | 1943-10-03 | [[Córdoba (España)|Córdoba]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q320194|Rashidi Yekini]]'' | [[Nixeria]] | data-sort-value="1963" | 1963-10-23<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | ''[[:d:Q208318|Kaduna]]'' | data-sort-value="2012" | 2012-05-04<ref name="ref_348a32658152bc7571c299e03a728bb08c2dcfd7630733d80c9738e0eec88932">http://www.bellanaija.com/2012/05/04/rashidi-yekini-nigerian-football-legend-reported-dead</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q9066900|Raul Ramón Santos]]'' | [[España]] | data-sort-value="1968" | 1968-08-31<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | ''[[:d:Q141278|Roperuelos del Páramo]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3822483|Raúl Cámara]]'' | [[España]] | data-sort-value="1984" | 1984-02-28<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Madrid]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Raul dominguez.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7299759|Raúl Domínguez Carral]]'' | [[España]] | data-sort-value="1986" | 1986-11-01<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Santa María de Cayón]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q515010|Raúl Lozano Marco]]'' | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-01-25<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Salamanca]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q465114|Ricardo Alós]]'' | [[España]] | data-sort-value="1931" | 1931-10-11 | ''[[:d:Q1010291|Montcada]]'' | data-sort-value="2024" | 2024-01-14<ref name="ref_5e6a2e5110c45a17784437a684df5834fa9ec440d45e40b0779ac5f189c1b252">https://actualidadvalencia.com/muere-ricardo-alos-goleador-del-valencia-cf-en-los-50/#google_vignette</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3324203|Ricardo Bango]]'' | [[España]] | data-sort-value="1968" | 1968-09-18<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q12399052|Ricardo García Martínez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1914" | 1914-12-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Llangréu]] | data-sort-value="1971" | 1971-07-10 | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2605464|Ricardo León Brito]]'' | [[España]] | data-sort-value="1983" | 1983-02-08<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q953876|Los Realejos]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6108441|Ricardo Rezza]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1948" | 1948-07-04<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q668462|Berisso]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Roberto Fernández Alvarellos.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q673752|Roberto Fernández Alvarellos]]'' | [[España]] | data-sort-value="1979" | 1979-01-25<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Chantada]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q20006520|Roberto Rodríguez Basulto]]'' | [[España]] | data-sort-value="1969" | 1969-06-11 | [[Madrid]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1174368|Roberto Trotta]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1969" | 1969-01-28<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | ''[[:d:Q533416|Pigüé]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3940036|Rodrigo Dias Carneiro]]'' | [[Brasil]] | data-sort-value="1972" | 1972-05-20<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q194328|Uberlândia]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16482829|Rogelio Altisent]]'' | [[España]] | data-sort-value="1930" | 1930-10-24<ref name="ref_352ec0f762c1b5a0834b09839174b9a47f3d80f64fd7f0201c66e3cac49e93e5">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/347174</ref> | ''[[:d:Q1765384|Torrelameu]]'' | data-sort-value="2004" | 2004-12-24 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11946146|Rogelio Lamar Heredia]]'' | [[España]] | data-sort-value="1972" | 1972-09-23<ref name="ref_56ab07639bdcce74e517e97d98582074ed1b6748db0ac9da71a0367bd5f6433c">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/303639</ref> | | | | | | | |- | | ''[[:d:Q11946376|Rubén Acebal Vázquez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1973" | 1973-03-25 | | | | | | | |- | | ''[[:d:Q11946379|Rubén Blaya Cayuela]]'' | [[España]] | data-sort-value="1976" | 1976-04-06<ref name="ref_ddb956dda8eb2dee6f1b284aeea03afe229cc267236c12e34410ac154e23cef7">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/253650</ref> | | | | | | | |- | [[Ficheru:Rubén Pulido and Javier Paredes 2009 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q658566|Rubén Pulido]]'' | [[España]] | data-sort-value="1979" | 1979-02-02<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Madrid]] | | ''[[:d:Q268258|defensa central]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Ruben Suárez.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2531378|Rubén Suárez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1979" | 1979-02-19<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Rubén Sánchez Pérez-Cejuela.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28147587|Rubén Sánchez Pérez-Cejuela]]'' | [[España]] | data-sort-value="1994" | 1994-11-25 | [[Sonseca]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Rubén Yáñez]] | [[España]] | data-sort-value="1993" | 1993-10-12<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Lloret de Mar]]<ref name="ref_78c18ea1ef604e5ba1da8b9bb18f84abf9885ea77d9137427d6c81462162dc48">https://www.realsporting.com/noticia/ruben-yanez-nuevo-portero-del-real-sporting</ref> | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Rónald Gómez.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1805383|Rónald Gómez]]'' | [[Costa Rica]] | data-sort-value="1975" | 1975-01-24<ref name="ref_dac295c02072c302390195c838904d681092d34cf0207b6e694cb70ac1967b28">https://www.calendarz.com/es/on-this-day/january/24/ronald-gomez</ref> | ''[[:d:Q30687|Puntarenas]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q4886284|Salva Capín]]'' | [[España]] | data-sort-value="1975" | 1975-03-14<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Samuel Baños]] | [[España]] | data-sort-value="1979" | 1979-08-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Villaviciosa]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3823069|Samuel San José Fernández]]'' | [[España]] | data-sort-value="1984" | 1984-03-01<ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Santander]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q7419040|Sansón]]'' | [[España]] | data-sort-value="1924" | 1924-04-20 | [[Vigo]] | data-sort-value="2012" | 2012-02-13<ref name="ref_cf4fd5364ef7b6dd8ff5715e5ca7dfbafecf36ce1282c20d5ad8f08370291d23">http://www.farodevigo.es/deportes/2012/02/14/sanson-nadie/623641.html</ref> | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Santi Jara.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6120774|Santi Jara]]'' | [[España]] | data-sort-value="1991" | 1991-02-02<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q13930|Almansa]]'' | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Sebastián Eguren en Valladolid.jpg|center|128px]] | [[Sebastián Eguren]] | [[Uruguái]] | data-sort-value="1981" | 1981-01-08<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Montevidéu]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q21042754|Sergio Barragán]]'' | [[España]] | data-sort-value="1930" | 1930-03-17<ref name="ref_c7bac0969875240f9f205bf064050cf60a5bf8ffdfc3b7cc8c761da144bb3fee">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/527688</ref> | [[Madrid]] | data-sort-value="2014" | 2014-12-19 | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Sergio Fernández González 1.jpg|center|128px]] | [[Sergio Fernández González]] | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-05-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Avilés]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1388599|Sergio Matabuena]]'' | [[España]] | data-sort-value="1979" | 1979-02-12<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Santander]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Sergio Mendigutxia - 54276794374.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235631|Sergio Mendigutxia]]'' | [[España]] | data-sort-value="1993" | 1993-06-12<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Avilés]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | [[Sergio Sánchez Sánchez]] | [[España]] | data-sort-value="1977" | 1977-04-28<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Siero]] | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1605140|Takis Gonias]]'' | [[Grecia]] | data-sort-value="1971" | 1971-10-06<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | ''[[:d:Q210698|Livadeia]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16302611|Tamayo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1918" | 1918-12-21<ref name="ref_e6668ebeae2097a1e110ba044ba4fbc4bf340b75c3e6628ff9840b863f64dd5b">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/349753</ref> | [[Xixón]] | data-sort-value="1994" | 1994-01-03<ref name="ref_e6668ebeae2097a1e110ba044ba4fbc4bf340b75c3e6628ff9840b863f64dd5b">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/349753</ref> | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Tati Alcalde]] | [[España]] | data-sort-value="1964" | 1964-01-22<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Salinas]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Partido Galicia - Panamá en Balaídos 149 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q505800|Thomas Christiansen]]'' | [[Reinu de Dinamarca]]<br/>[[España]] | data-sort-value="1973" | 1973-03-11<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Copenḥague]]<ref name="ref_8feb1a5969d626f55575854b510559b0c148fb2d728dfd8f9ed2ccf2d34663f8">''[[:d:Q18927195|Munzinger Sport]]''</ref><ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q89280405|Tino García]]'' | [[España]] | data-sort-value="1960" | 1960-05-08 | [[Xixón]] | | | | | | |- | | [[Tomás Hervás]] | [[España]] | data-sort-value="1970" | 1970-11-25<ref name="ref_5befa384a4edc8649b3912960549c2d5a4bceb61f3699ed3e03942a8e88e5c1e">https://www.transfermarkt.es/tomas-hervas/profil/trainer/25969</ref> | [[Ponferrada]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q26693492|Tomás Orbegozo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1959" | 1959-08-19<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Azpeitia]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q9091911|Urbano Santos]]'' | [[España]] | data-sort-value="1975" | 1975-02-05 | [[Xixón]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11954203|Valentín Aller Garcia]]'' | [[España]] | data-sort-value="1971" | 1971-08-13<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | | | | | | | |- | | ''[[:d:Q10388978|Valtemir Teles de Souza]]'' | [[Brasil]] | data-sort-value="1969" | 1969-03-15 | ''[[:d:Q1807706|Piritiba]]'' | | ''[[:d:Q904289|stopper]]'' | | | | |- | [[Ficheru:Vasyl Kravets.jpg|center|128px]] | [[Vasyl Kravets]] | [[Ucraína]] | data-sort-value="1997" | 1997-08-20<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Lviv]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q9093274|Vicente Fernández Pujante]]'' | [[España]] | data-sort-value="1975" | 1975-09-17 | [[Vilanova i la Geltrú]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q16646107|Vicente Iborra Richart]]'' | [[España]] | data-sort-value="1932" | 1932-02-16<ref name="ref_577b5005f747c5433e49ab2055cd5717707c1abbf3d7d23fcd156139a9224f54">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/309039</ref> | [[Xàtiva]] | data-sort-value="2020" | 2020-12-03<ref name="ref_098fc7cb6214fb83538d67338fc323ca4c6b067e53c0f058a777c6a0fe010224">https://eldesmarque.com/valencia/valencia-cf/272064-fallece-vicente-iborra-ex-del-valencia-cf-y-leyenda-en-el-elche</ref> | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q7925169|Vicente Luis Lapatza]]'' | [[España]] | data-sort-value="1927" | 1927-08-05<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q913272|Erandio]]'' | data-sort-value="2008" | 2008-01-20 | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Vicente Miera (1965).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1372383|Vicente Miera]]'' | [[España]] | data-sort-value="1940" | 1940-05-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Santander]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Vicente Palacio, Los Sports, 1927-06-03 (221).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20016462|Vicente Palacios González]]'' | [[España]] | data-sort-value="1897" | 1897 | [[Xixón]] | data-sort-value="1936" | 1936 | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q7938580|Vladimir Popović]]'' | [[Montenegru]] | data-sort-value="1976" | 1976-06-05 | [[Podgorica]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q1897061|Vladimir Vermezović]]'' | [[Serbia]] | data-sort-value="1963" | 1963-06-30<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Belgráu]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Víctor Campuzano 2019.jpg|center|128px]] | [[Víctor Campuzano]] | [[España]] | data-sort-value="1997" | 1997-05-31<ref name="ref_5ae476449196799c1302ac69a95ce3c7943dcd36b14f149788910bcd8fe27d3d">https://www.realsporting.com/noticia/campuzano-refuerza-el-ataque-rojiblanco</ref> | [[Barcelona]] | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6165463|Víctor Doria]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1948" | 1948-06-20<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q221921|Comodoro Rivadavia]]'' | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Rayo vallecano vs real zaragoza - Flickr - loren mzn (15) (cropped) 2.jpg|center|128px]] | [[Víctor Rodríguez Romero]] | [[España]] | data-sort-value="1989" | 1989-07-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | ''[[:d:Q13916|Barberà del Vallès]]'' | | ''[[:d:Q8025128|estremu izquierdu]]'' | | | | |- | | ''[[:d:Q2093448|Wilmar Cabrera]]'' | [[Uruguái]] | data-sort-value="1959" | 1959-07-31<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Los Cerrillos (Canelones)|Los Cerrillos]] | | [[delanteru]] | | | | |- | [[Ficheru:Xandão.jpg|center|128px]] | [[Xandão]] | [[Brasil]] | data-sort-value="1988" | 1988-02-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Araçatuba]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Xavi Torres.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1147102|Xavi Torres]]'' | [[España]] | data-sort-value="1986" | 1986-11-21<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | ''[[:d:Q851020|Xàbia]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Xavier Escaich]] | [[España]] | data-sort-value="1968" | 1968-09-06<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | ''[[:d:Q15597|Castelldefels]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q3824146|Ximo Enguix]]'' | [[España]] | data-sort-value="1978" | 1978-02-18 | ''[[:d:Q299417|Tavernes de la Valldigna]]'' | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q2463868|Yago Alonso]]'' | [[España]]<br/>[[Guinea Ecuatorial]] | data-sort-value="1979" | 1979-08-19<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | [[Abidjan]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | [[Ficheru:Yuriy Nikiforov 2019.jpg|center|128px]] | [[Yuriy Nikiforov]] | [[Xunión Soviética]]<br/>[[Rusia]]<br/>[[Ucraína]] | data-sort-value="1970" | 1970-09-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Odesa]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | [[Zurdi]] | [[España]] | data-sort-value="1963" | 1963-03-30<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Xixón]] | | [[delanteru]] | 1992 | 1994 | | |- | [[Ficheru:AlexBarrera.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6172643|Álex Barrera]]'' | [[España]] | data-sort-value="1991" | 1991-05-12<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Uviéu]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Alex Bergantiños Real Club Deportivo de la Coruña.jpg|center|128px]] | [[Álex Bergantiños]] | [[España]] | data-sort-value="1985" | 1985-06-07<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[A Coruña]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Álex Corredera 2025.jpg|center|128px]] | [[Álex Corredera]] | [[España]] | data-sort-value="1996" | 1996-03-19<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Vic]]<ref name="ref_3544a2240944f6bcfdf1d33139dfa778d8405a08bfd14b038d3b20d5b178dea2">https://www.clubdeportivotenerife.es/noticias/alexandre-corredera-traspasado-al-fc-khimki</ref> | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q667687|Álex Gálvez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1989" | 1989-06-06<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Granada]] | | [[Defensa llateral|llateral]] | | | | |- | [[Ficheru:Álvaro Gutiérrez Nacional 2015.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2328747|Álvaro Gutiérrez]]'' | [[Uruguái]] | data-sort-value="1968" | 1968-07-21<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Montevidéu]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q9098322|Ángel Alcázar Gutierrez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1967" | 1967-04-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Madrid]] | | | | | | |- | | ''[[:d:Q15624769|Ángel Herrero Morales]]'' | [[España]] | data-sort-value="1942" | 1942-03-01<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | [[Zamora]] | data-sort-value="2014" | 2014-01-12 | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Landucci.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q6173242|Ángel Landucci]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1948" | 1948-01-23 | [[Rosario]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q17478210|Ángel Luis Piñel]]'' | [[España]] | data-sort-value="1948" | 1948-12-02<ref name="ref_68660dd63fc6b87fd3a349f0be286c855af5996b8e3a8bab70be58d9d60de04e">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/467053</ref> | [[Fuentes de Oñoro]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q6173351|Ángel Mur]]'' | [[España]] | data-sort-value="1941" | 1941-08-25<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | [[Barcelona]] | | [[Defensa (fútbol)|defensa]] | | | | |- | | ''[[:d:Q19950681|Ángel Tamargo]]'' | [[España]] | data-sort-value="1915" | 1915-02-01 | [[Xixón]] | data-sort-value="1998" | 1998-01-10 | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q12403083|Ángel Tamargo García]]'' | [[España]] | data-sort-value="1915" | 1915-02-01<ref name="ref_023bf8b28aa2758930899d90d448dd4f027a0ef6c4594c723e9ff0cfc1fcb472">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/348901</ref> | [[Xixón]] | data-sort-value="1998" | 1998-11-10 | [[centrocampista]] | | | | |- | | [[Óscar Celada]] | [[España]] | data-sort-value="1966" | 1966-03-09<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | [[Ḷḷuarca]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | | ''[[:d:Q11955901|Óscar Fernández Rodríguez]]'' | [[España]] | data-sort-value="1975" | 1975-10-30<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | | | | | | | |- | | ''[[:d:Q6174785|Óscar Ferrero]]'' | [[Arxentina]] | data-sort-value="1955" | 1955-05-03<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref> | ''[[:d:Q1030194|Campana]]'' | | [[delanteru]] | | | | |- | | ''[[:d:Q605882|Óscar Luis Arias Suárez]]'' | [[Alemaña]] | data-sort-value="1966" | 1966-01-05 | [[Kassel]] | | [[centrocampista]] | | | | |- | [[Ficheru:Óscar Whalley.jpg|center|128px]] | [[Óscar Whalley]] | [[España]] | data-sort-value="1994" | 1994-03-29<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_716365baec057556d487b96e933d1f7ee2f78aa6f33f6364a446bef0ee031632">''[[:d:Q719880|As]]''</ref> | [[Zaragoza]]<ref name="ref_3530c6144275621546b9162506301f1362cdfff54b30d06f208b66d03781331a">''[[:d:Q15241312|Google Freebase Data Dump]]''</ref> | | [[Porteru (fútbol)|porteru]] | | | | |} {{Wikidata list end}} [[Categoría:Llistes de fútbol]] qwsa5cwcqbqtr4wneoy1fbq9xg0omj4 Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/imáxenes 4 190484 4501339 4501002 2026-06-23T01:32:18Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501339 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/imáxenes |sparql=SELECT ?item ?dob ?dod ?img (CONCAT(" <small>",str(ROUND(FLOOR((?dod - ?dob)/365.2425))),"&nbsp;años</small>") as ?s3) { SELECT ?item ?stct ?slct (?stct + ?slct*2 as ?rank) (SAMPLE(?img1) as ?img) (MAX(?dod1) as ?dod) (SAMPLE(?dob1) as ?dob) { ?item wdt:P570 ?dod1 FILTER ( ?dod1 > "2022-01-01T00:00:00Z"^^xsd:dateTime) FILTER ( ?dod1 > (now()-"P32D"^^xsd:duration) && ?dod1 < now() ) ?item wdt:P18 ?img1 . FILTER NOT EXISTS { ?item wdt:P1087 [] } ?item wdt:P31 wd:Q5 . ?item wikibase:statements ?stct ; wikibase:sitelinks ?slct . OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob1 } FILTER EXISTS { ?article schema:about ?item . ?article schema:isPartOf <https://ast.wikipedia.org/> . } } GROUP BY ?item ?stct ?slct ORDER BY DESC(?rank) ?item LIMIT 8 } ORDER BY DESC(?dod) |section= |columns=P18,label,P570,P20,qid,?s3 |thumb=130 |min_section= |links=local |row_template=Wikidata list/gallery |skip_table=1 |autolist=fallback |short = true |chart=true |references=all }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:President of Timor Leste Francisco Guterres.jpg|center|130px]] | label = [[Francisco Guterres]] | p570 = 2026-06-21<ref name="ref_6ca033089c85d12d3b770cc3dd035b19478751dbe1ece2d2a743c737f97f0970">https://tatoli.tl/2026/06/21/lider-istoriku-lu-olo-hakotu-nia-peregrinasaun-iha-ospital-malazia/</ref> | p20 = [[Kuala Lumpur]] | qid = Q897790 | s3 = <small>71&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Francois Englert (3x4 cropped).jpg|center|130px]] | label = [[François Englert]] | p570 = 2026-06-18<ref name="ref_8eb9ce28d811d512c3faa0cc948237a198c79804965d548f5c36fa99f30962b7">https://vrtnws.be/p.0YvWGb9RL</ref><ref name="ref_f2dbc23ced4906714a7f97af1616cfc85b93dc5f595a30b42c139b769d911fd8">https://fr.linkedin.com/posts/annemie-schaus-01806a1a1_cest-avec-une-profonde-tristesse-que-nous-activity-7473748326920777728-QJVJ</ref> | p20 = ''[[:d:Q203312|Uccle]]''<ref name="ref_f2dbc23ced4906714a7f97af1616cfc85b93dc5f595a30b42c139b769d911fd8">https://fr.linkedin.com/posts/annemie-schaus-01806a1a1_cest-avec-une-profonde-tristesse-que-nous-activity-7473748326920777728-QJVJ</ref> | qid = Q151746 | s3 = <small>93&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Daveigh Chase LF adjusted.jpg|center|130px]] | label = [[Daveigh Chase]] | p570 = 2026-06-16<ref name="ref_cc201fb47b908325ddc50e675b9385fe7bb9803880ddda6bc1291412c15bb346">https://www.aftonbladet.se/nojesbladet/a/k0QlWA/the-ring-skadis-dod</ref><ref name="ref_486a531498ac464b7c0130998e2bc27cf4a6244027eaf0892697c75c50e465df">https://www.tmz.com/2026/06/17/daveigh-chase-dead/</ref> | p20 = [[Los Angeles]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | qid = Q237774 | s3 = <small>35&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:10.15.11JaneYolenByLuigiNovi.jpg|center|130px]] | label = [[Jane Yolen]] | p570 = 2026-06-11 | p20 = ''[[:d:Q2414217|Hatfield]]'' | qid = Q2394387 | s3 = <small>87&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:David Hockney in Washington Square Park (1977).jpg|center|130px]] | label = [[David Hockney]] | p570 = 2026-06-11<ref name="ref_b0d44cd1ff63cfa616cce3e33e6e41f01b258dda8b4cd4352e8d43e46962ddf5">https://www.lefigaro.fr/arts-expositions/david-hockney-le-peintre-qui-a-mis-l-art-contemporain-en-couleurs-est-mort-20260612</ref> | p20 = [[Londres]]<ref name="ref_2b84700cfbecc0ad290da24f6bcfd19611d6dfb02f70b861bcea05d8640ec6fd">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/12/david-hockney-grand-peintre-britannique-est-mort-a-l-age-de-88-ans_6701081_3382.html</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | qid = Q159907 | s3 = <small>88&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Marjane Satrapi Cannes 2008(Cropped).jpg|center|130px]] | label = [[Marjane Satrapi]] | p570 = 2026-06-04<ref name="ref_a2121068f5b89a5dbaac590954d2221668761df82cb8968deda262d3a762f997">https://www.npr.org/2026/06/04/nx-s1-5846531/marjane-satrapi-obituary</ref><ref name="ref_fbadf4d4bb36ad0150896cd8c525c8f19e8051aa5c3e313c98861a6070a43247">https://www.la-croix.com/culture/mort-de-marjane-satrapi-artiste-franco-iranienne-autrice-de-persepolis-a-l-age-de-56-ans-20260604</ref><ref name="ref_322e9233d642e46eb4691513c03b89af2983c71d055c655c04c1bc6641634567">https://www.libramemoria.com/defunts/satrapi-marjane/8f67b3f6c0354b2caba3e07bf70b90cb</ref> | p20 = [[París]]<ref name="ref_399e88a14bd1bb7691ef101138329f42faf513e0609deef5ccf899d245901079">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/04/l-artiste-franco-iranienne-marjane-satrapi-autrice-de-la-bande-dessinee-persepolis-est-morte-a-l-age-de-56-ans_6697291_3382.html</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | qid = Q126633 | s3 = <small>56&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Josefina Molina (6915747281).jpg|center|130px]] | label = [[Josefina Molina]] | p570 = 2026-05-30<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref> | p20 = [[Madrid]]<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref> | qid = Q3815247 | s3 = <small>89&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Abdrabbuh Mansur Hadi.jpg|center|130px]] | label = [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]] | p570 = 2026-05-28<ref name="ref_af48e5fb516ad011f7841389d7aeb5bba5e073c9e797889d6c5fced88ea3264b">https://www.aljazeera.net/news/2026/5/28/%D9%88%D9%81%D8%A7%D8%A9-%D8%A7%D9%84%D8%B1%D8%A6%D9%8A%D8%B3-%D8%A7%D9%84%D9%8A%D9%85%D9%86%D9%8A-%D8%A7%D9%84%D8%B3%D8%A7%D8%A8%D9%82-%D8%B9%D8%A8%D8%AF-%D8%B1%D8%A8%D9%87</ref> | p20 = [[Riyad]] | qid = Q57480 | s3 = <small>80&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list end}} n5vdcw7o13ybuaun9dbidsxsz6qhhen Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/llista 4 190487 4501338 4501003 2026-06-23T01:31:35Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501338 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/llista |sparql=SELECT ?item ?dod ?stct ?slct { ?item wdt:P570 ?dod FILTER ( ?dod > "2022-01-01T00:00:00Z"^^xsd:dateTime) FILTER ( ?dod > (now()-"P32D"^^xsd:duration) && ?dod < now() ) ?item wdt:P31 wd:Q5 . } ORDER BY DESC(?dod) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=local |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q5780977|Q5780977]] | [[Ficheru:Concha López Narváez.JPG|center|128px]] | [[Concha López Narváez]] | data-sort-value="1939" | 1939-08-27<ref name="ref_0b6394c9b71b4096d2093e1c96ed71f61a31b392bc22d3542305c22bb29142a2">''[[:d:Q2877812|Babelio]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | escritora española | ''[[:d:Q5758653|profesor d'enseñanza secundaria]]''<br/>[[escritor]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref> | | [[España]] | [[Sanlúcar la Mayor]] | [[Madrid]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> |- | [[:d:Q897790|Q897790]] | [[Ficheru:President of Timor Leste Francisco Guterres.jpg|center|128px]] | [[Francisco Guterres]] | data-sort-value="1954" | 1954-09-07<ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-21<ref name="ref_6ca033089c85d12d3b770cc3dd035b19478751dbe1ece2d2a743c737f97f0970">https://tatoli.tl/2026/06/21/lider-istoriku-lu-olo-hakotu-nia-peregrinasaun-iha-ospital-malazia/</ref> | políticu timorés | ''[[:d:Q82955|políticu]]''<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | ''[[:d:Q109734072|Speaker of the National Parliament of Timor-Leste]]''<br/>''[[:d:Q586047|President of East Timor]]'' | [[Timor Oriental]] | ''[[:d:Q1519973|Ossu]]'' | [[Kuala Lumpur]] |- | [[:d:Q151746|Q151746]] | [[Ficheru:Francois Englert (3x4 cropped).jpg|center|128px]] | [[François Englert]] | data-sort-value="1932" | 1932-11-06<ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-18<ref name="ref_8eb9ce28d811d512c3faa0cc948237a198c79804965d548f5c36fa99f30962b7">https://vrtnws.be/p.0YvWGb9RL</ref><ref name="ref_f2dbc23ced4906714a7f97af1616cfc85b93dc5f595a30b42c139b769d911fd8">https://fr.linkedin.com/posts/annemie-schaus-01806a1a1_cest-avec-une-profonde-tristesse-que-nous-activity-7473748326920777728-QJVJ</ref> | físicu belxicanu | ''[[:d:Q169470|físicu]]''<ref name="ref_1c9a760af817868b584d52be1f3a64e64babb2f4b428f0e3d5efbf804fb2bc07">http://www.abc.net.au/news/2012-07-05/physicist-peter-higgs-on-particle-discovery/4111036</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[físicu teóricu]] | | [[Bélxica]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[Francia]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | ''[[:d:Q192859|Etterbeek]]''<ref name="ref_9fe1aae5d8dfbade4af001bc432f4ee3b39fcb765da85021ef2a40f2a86f521c">https://physth.ulb.be/CVFEnglert.pdf</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | ''[[:d:Q203312|Uccle]]''<ref name="ref_f2dbc23ced4906714a7f97af1616cfc85b93dc5f595a30b42c139b769d911fd8">https://fr.linkedin.com/posts/annemie-schaus-01806a1a1_cest-avec-une-profonde-tristesse-que-nous-activity-7473748326920777728-QJVJ</ref> |- | [[:d:Q237774|Q237774]] | [[Ficheru:Daveigh Chase LF adjusted.jpg|center|128px]] | [[Daveigh Chase]] | data-sort-value="1990" | 1990-07-24<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-16<ref name="ref_cc201fb47b908325ddc50e675b9385fe7bb9803880ddda6bc1291412c15bb346">https://www.aftonbladet.se/nojesbladet/a/k0QlWA/the-ring-skadis-dod</ref><ref name="ref_486a531498ac464b7c0130998e2bc27cf4a6244027eaf0892697c75c50e465df">https://www.tmz.com/2026/06/17/daveigh-chase-dead/</ref> | actriz d&#39;Estaos Xuníos | [[cantante]]<br/>''[[:d:Q10798782|actor de televisión]]''<br/>''[[:d:Q10800557|actor de cine]]''<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[Modelu (moda)|modelu]]<br/>[[actor de doblaxe]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | [[Las Vegas]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Los Angeles]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> |- | [[:d:Q260069|Q260069]] | [[Ficheru:Anne Schedeen - Never Say Never press photo.jpg|center|128px]] | [[Anne Schedeen]] | data-sort-value="1949" | 1949-01-08 | data-sort-value="2026" | 2026-06-14<ref name="ref_ca30f3a56c19760b562cc61e406545932a1d43d075155f8c4e2a9adf6770101a">https://www.imdb.com/name/nm0770399/</ref> | actriz d&#39;Estaos Xuníos | [[actor]]<ref name="ref_829d37a31568b8478bf0c63a9a244a4d1f5285e71d8377ba0f75a6d875322f65">''[[:d:Q1204237|Deutsche Synchronkartei]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q10798782|actor de televisión]]''<br/>''[[:d:Q10800557|actor de cine]]'' | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | [[Portland (Oregón)|Portland]] | |- | [[:d:Q5852710|Q5852710]] | [[Ficheru:Ronnie Schell.JPG|center|128px]] | [[Ronnie Schell]] | data-sort-value="1931" | 1931-12-23<ref name="ref_686c79db68b3a700caf7037a652f36ff14002e1c5a323366aafa238c663d24c9">''[[:d:Q3561957|Česko-Slovenská filmová databáze]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-12<ref name="ref_da1662f4997c0db5b0937a013e5f76ef268dc72cbf979af2beb090073c6a5b2a">https://deadline.com/2026/06/ronnie-schell-dead-1236954972/</ref> | actor y cómicu d&#39;Estaos Xuníos | [[actor]]<br/>''[[:d:Q10798782|actor de televisión]]''<br/>[[actor de voz]]<br/>''[[:d:Q10800557|actor de cine]]''<br/>[[comediante]] | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | ''[[:d:Q495377|Richmond]]'' | [[Los Angeles]] |- | [[:d:Q159907|Q159907]] | [[Ficheru:David Hockney in Washington Square Park (1977).jpg|center|128px]] | [[David Hockney]] | data-sort-value="1937" | 1937-07-09<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_c451fcca4f04c07b6010792517083f4f75f4bc86ac87ffa01d3b6eef71a162ab">''[[:d:Q6703301|Luminous-Lint]]''</ref><ref name="ref_cdef21979db91033a066302059358f4e4b21f930674db43f61ff78468b210334">''[[:d:Q15706812|filmportal.de]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_1ef73acaa6e35c746a43f9e0bc10a749c81196356c4a47da4f869a260d68a637">''[[:d:Q20056651|Le Delarge]]''</ref><ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_b7d2e55f5a76432055bd08593c3eed8132672cb087469a0906369c37705cc1f5">https://www.theartstory.org/artist/hockney-david/</ref><ref name="ref_6242c1a1db51941583609f2b797d175ecb56d85eb2536122c9dda8bacc23ccba">''[[:d:Q103932726|Hockney, David]]''</ref><ref name="ref_db3d99a1e40222a7836ff836e6dfdb5b473e884559e7f11b491d3144e21f587b">''[[:d:Q3407324|Proleksis Encyclopedia]]''</ref><ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-11<ref name="ref_b0d44cd1ff63cfa616cce3e33e6e41f01b258dda8b4cd4352e8d43e46962ddf5">https://www.lefigaro.fr/arts-expositions/david-hockney-le-peintre-qui-a-mis-l-art-contemporain-en-couleurs-est-mort-20260612</ref> | artista británicu | [[pintor]]<ref name="ref_cd64887fccb6c3d67a440b2eb704f12678eedb20d9c4cfdbed6ad5f1b42a17a2">''[[:d:Q18785969|British Museum person-institution thesaurus]]''</ref><ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q11569986|grabador]]''<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>[[fotógrafu]]<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q2707485|escenógrafu]]''<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>''[[:d:Q15296811|dibuxante]]''<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_ac28435dbcb66b0678aad213327c2816198cea8cfc34f19841c39c35ae157f33">https://www.stedelijk.nl/nl/collectie/8557-david-hockney-felicite-sleeping-with-parrot:-illustration-for-%27a-simple-heart%27-of-gustave-flaubert</ref><br/>[[ilustrador]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>''[[:d:Q16947657|litógrafu]]''<br/>''[[:d:Q1925963|artista gráficu]]''<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escultor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>''[[:d:Q22343478|colaxista]]''<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>''[[:d:Q2079935|dibuxante arquiteutónicu]]''<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>[[guionista]]<br/>''[[:d:Q3391743|artista visual]]''<br/>[[artista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><br/>[[profesor]]<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><br/>''[[:d:Q11613590|theatre designer]]''<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q10862983|aguafuertista]]''<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref> | | [[Reinu Xuníu]]<ref name="ref_9d3a17c26ff070bd88a92a76acffa64ff359828c2192b5f31057984b7598c758">''[[:d:Q73268604|coleición en llinia del Muséu d'Arte Modernu de Nueva York]]''</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Bradford]]<ref name="ref_b7d2e55f5a76432055bd08593c3eed8132672cb087469a0906369c37705cc1f5">https://www.theartstory.org/artist/hockney-david/</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Londres]]<ref name="ref_2b84700cfbecc0ad290da24f6bcfd19611d6dfb02f70b861bcea05d8640ec6fd">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/12/david-hockney-grand-peintre-britannique-est-mort-a-l-age-de-88-ans_6701081_3382.html</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> |- | [[:d:Q2394387|Q2394387]] | [[Ficheru:10.15.11JaneYolenByLuigiNovi.jpg|center|128px]] | [[Jane Yolen]] | data-sort-value="1939" | 1939-02-11<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_8281a8144a7f9896829b9934f7bdbb10157c1b2c1978fe441986b385b54a1b6b">''[[:d:Q2629164|ISFDB]]''</ref><ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref><ref name="ref_07af80eea8b2217349d28e572c0868ba7e82fd43670ad720030deb7c8f6a7a7d">''[[:d:Q1201876|Open Library]]''</ref><ref name="ref_8fcf27c03f8c2d96477d23420d52b068c1089fbacd4596e450dbb253922f93aa">''[[:d:Q106691619|Libraries Australia Authorities]]''</ref><ref name="ref_c540ddd32b3a1f16a66cde0de9a095da57a40f0b0e5d190db15973cb966aa813">''[[:d:Q2876969|BD Gest’]]''</ref><ref name="ref_78d04e64a72d43fbd3d837384f3505e1b5667ee4b22f5700b8b613bf3ba05336">''[[:d:Q23023088|Vegetti Catalog of Fantastic Literature]]''</ref><ref name="ref_f8883bb3300f146096a317f1c6d31d551a0ccbbe30f5afa854ef6a196f1bd3c2">''[[:d:Q6912637|Latter-day Saint Literature database]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-11 | escritora d&#39;Estaos Xuníos | [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_8fcf27c03f8c2d96477d23420d52b068c1089fbacd4596e450dbb253922f93aa">''[[:d:Q106691619|Libraries Australia Authorities]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]''<br/>''[[:d:Q18844224|escritor de ciencia ficción]]''<br/>''[[:d:Q4853732|escritor de lliteratura infantil]]''<ref name="ref_3434925277706bef134978cb2ddf23a95e22b7f2c7cbae3b866f82b93370b0bf">''[[:d:Q106158560|OpenData BNP]]''</ref><br/>''[[:d:Q1607826|editor]]''<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref><ref name="ref_8fcf27c03f8c2d96477d23420d52b068c1089fbacd4596e450dbb253922f93aa">''[[:d:Q106691619|Libraries Australia Authorities]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[poeta]] | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]<ref name="ref_47086f8000813327f9aaeeeef4944f8584e23feb40a1b2827b309eae3ed0e55f">''[[:d:Q54919|Ficheru d'Autoridaes Virtual Internacional]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref> | [[Nueva York]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_8281a8144a7f9896829b9934f7bdbb10157c1b2c1978fe441986b385b54a1b6b">''[[:d:Q2629164|ISFDB]]''</ref><ref name="ref_8fcf27c03f8c2d96477d23420d52b068c1089fbacd4596e450dbb253922f93aa">''[[:d:Q106691619|Libraries Australia Authorities]]''</ref> | ''[[:d:Q2414217|Hatfield]]'' |- | [[:d:Q6004532|Q6004532]] | [[Ficheru:María Rosa Fugazot (cropped).jpg|center|128px]] | [[María Rosa Fugazot]] | data-sort-value="1942" | 1942-12-20<ref name="ref_d41a82cff033079ea7f19c54722676d6f0528a44b469a04da4d7c3379ccaf37f">''[[:d:Q3610461|cinenacional.com]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-07<ref name="ref_17eed6ad6eba863340277e70262923ca68c3e653ae2e8dd0078d2c83992ef816">https://www.lanacion.com.ar/espectaculos/murio-la-actriz-maria-rosa-fugazot-a-los-83-anos-nid08062026/</ref> | actriz arxentina | [[actor]]<br/>[[comediante]]<br/>[[cantante]]<br/>[[vedette]] | | [[Arxentina]]<ref name="ref_d41a82cff033079ea7f19c54722676d6f0528a44b469a04da4d7c3379ccaf37f">''[[:d:Q3610461|cinenacional.com]]''</ref> | [[Buenos Aires]]<ref name="ref_d41a82cff033079ea7f19c54722676d6f0528a44b469a04da4d7c3379ccaf37f">''[[:d:Q3610461|cinenacional.com]]''</ref> | [[Buenos Aires]]<ref name="ref_17eed6ad6eba863340277e70262923ca68c3e653ae2e8dd0078d2c83992ef816">https://www.lanacion.com.ar/espectaculos/murio-la-actriz-maria-rosa-fugazot-a-los-83-anos-nid08062026/</ref> |- | [[:d:Q126633|Q126633]] | [[Ficheru:Marjane Satrapi Cannes 2008(Cropped).jpg|center|128px]] | [[Marjane Satrapi]] | data-sort-value="1969" | 1969-11-22<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_5187ba6e7ed79cde837ca38c0983018f68f96e86804294602994a1c8b4327a22">''[[:d:Q3343389|NooSFere]]''</ref><ref name="ref_cdef21979db91033a066302059358f4e4b21f930674db43f61ff78468b210334">''[[:d:Q15706812|filmportal.de]]''</ref><ref name="ref_db600c583c11c1f4a3f0618664504bb3e8c69966ec7f858aab6e941ad0d589eb">''[[:d:Q61356138|FemBio database]]''</ref><ref name="ref_c540ddd32b3a1f16a66cde0de9a095da57a40f0b0e5d190db15973cb966aa813">''[[:d:Q2876969|BD Gest’]]''</ref><ref name="ref_ff32cb157f332cb4cddd38b09ecd8e975656883a79871be675e2e30b504babe5">''[[:d:Q746368|Great Norwegian Encyclopedia]]''</ref><ref name="ref_0b6394c9b71b4096d2093e1c96ed71f61a31b392bc22d3542305c22bb29142a2">''[[:d:Q2877812|Babelio]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-04<ref name="ref_a2121068f5b89a5dbaac590954d2221668761df82cb8968deda262d3a762f997">https://www.npr.org/2026/06/04/nx-s1-5846531/marjane-satrapi-obituary</ref><ref name="ref_fbadf4d4bb36ad0150896cd8c525c8f19e8051aa5c3e313c98861a6070a43247">https://www.la-croix.com/culture/mort-de-marjane-satrapi-artiste-franco-iranienne-autrice-de-persepolis-a-l-age-de-56-ans-20260604</ref><ref name="ref_322e9233d642e46eb4691513c03b89af2983c71d055c655c04c1bc6641634567">https://www.libramemoria.com/defunts/satrapi-marjane/8f67b3f6c0354b2caba3e07bf70b90cb</ref> | escritora y direutora de cine iranino-francesa | [[direutor de cine]]<br/>''[[:d:Q109517242|comics creator]]''<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Francia]]<ref name="ref_2a24fe19ff59d2dc05ff39f1903218a504c7de9f3d6e7dd4a8e01359cd4b15d1">https://www.rfi.fr/en/france/20250114-persepolis-author-refuses-legion-of-honour-over-france-s-hypocrisy-towards-iran</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[Irán]] | [[Rasht]] | [[París]]<ref name="ref_399e88a14bd1bb7691ef101138329f42faf513e0609deef5ccf899d245901079">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/04/l-artiste-franco-iranienne-marjane-satrapi-autrice-de-la-bande-dessinee-persepolis-est-morte-a-l-age-de-56-ans_6697291_3382.html</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> |- | [[:d:Q5116252|Q5116252]] | [[Ficheru:Chunchuna 1970 (crop).jpg|center|128px]] | [[Chunchuna Villafañe]] | data-sort-value="1934" | 1934-04-09<ref name="ref_d41a82cff033079ea7f19c54722676d6f0528a44b469a04da4d7c3379ccaf37f">''[[:d:Q3610461|cinenacional.com]]''</ref><ref name="ref_686c79db68b3a700caf7037a652f36ff14002e1c5a323366aafa238c663d24c9">''[[:d:Q3561957|Česko-Slovenská filmová databáze]]''</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-04<ref name="ref_5f21e5fe70f971717a22a9449a297c407b6968fd3bf7c86627b38876fdcec2e8">https://www.lanacion.com.ar/espectaculos/personajes/murio-la-actriz-chunchuna-villafane-a-los-92-anos-nid04062026/</ref> | actriz arxentina | [[actor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[Modelu (moda)|modelu]] | | [[Arxentina]] | [[Buenos Aires]]<ref name="ref_d41a82cff033079ea7f19c54722676d6f0528a44b469a04da4d7c3379ccaf37f">''[[:d:Q3610461|cinenacional.com]]''</ref> | [[Provincia de Buenos Aires]] |- | [[:d:Q3815247|Q3815247]] | [[Ficheru:Josefina Molina (6915747281).jpg|center|128px]] | [[Josefina Molina]] | data-sort-value="1936" | 1936-11-14<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-05-30<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref> | direutora de cine española | [[guionista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[direutor de cine]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]''<br/>''[[:d:Q1776724|mánager de teatru]]'' | ''[[:d:Q135599084|Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]''<ref name="ref_3e3eaa4b185e3358d3739e2923952581956483078c523e6f418bffff7a1a6f1f">https://www.realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/academicos/relacion_general_de_academicos.pdf</ref> | [[España]] | [[Córdoba (España)|Córdoba]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref> |- | [[:d:Q57480|Q57480]] | [[Ficheru:Abdrabbuh Mansur Hadi.jpg|center|128px]] | [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]] | data-sort-value="1945" | 1945-09-01<ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-05-28<ref name="ref_af48e5fb516ad011f7841389d7aeb5bba5e073c9e797889d6c5fced88ea3264b">https://www.aljazeera.net/news/2026/5/28/%D9%88%D9%81%D8%A7%D8%A9-%D8%A7%D9%84%D8%B1%D8%A6%D9%8A%D8%B3-%D8%A7%D9%84%D9%8A%D9%85%D9%86%D9%8A-%D8%A7%D9%84%D8%B3%D8%A7%D8%A8%D9%82-%D8%B9%D8%A8%D8%AF-%D8%B1%D8%A8%D9%87</ref> | presidente de Yemen | ''[[:d:Q82955|políticu]]''<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q189290|oficial]]'' | [[Presidente de Yeme]]<br/>''[[:d:Q3205776|Vice President of Yemen]]''<br/>''[[:d:Q24810166|Minister of Defence]]''<ref name="ref_6e5bb6e675396091002a5c30941f5914201b28da923608efdfec3f9435ee00bd">''[[:d:Q138457762|al-Ḥukūmāt al-Yamanīyah (Wakālat al-Anbāʼ al-Yamanīyah-Sabaʼ, 2008)]]''</ref> | [[Yeme]]<ref name="ref_007a2b480287d2746bba728bb871ddd76f37fd2e806a448965586a3d51e6d73f">http://www.nytimes.com/2012/02/22/world/middleeast/yemen-votes-to-remove-ali-abdullah-saleh.html</ref> | [[Abyan|Gobernación de Abyan]]<ref name="ref_afab0435643f927c41fbd69e3b9a9ea24774b5ccc5a36081c6759dbe27e805c3">http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/09/yemen-201493133157861697.html</ref><ref name="ref_065b6ac581ce3d0a1b16f1bf895a9f487366612cdbb89b8082a474576537589b">http://www.thenational.ae/news/world/abdrabu-mansur-hadi-the-enigmatic-general-to-take-charge-in-yemen</ref> | [[Riyad]] |- | [[:d:Q463119|Q463119]] | | [[Marcia Lucas]] | data-sort-value="1945" | 1945-10-04<ref name="ref_686c79db68b3a700caf7037a652f36ff14002e1c5a323366aafa238c663d24c9">''[[:d:Q3561957|Česko-Slovenská filmová databáze]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-05-27<ref name="ref_85b42af66a043b7a93d4b1d393fd2920acbbcc0a093f9025e98957413c265d58">https://www.tvazteca.com/azteca7/chismes-famosos-internacional/muere-figura-clave-para-la-creacion-del-universo-star-wars-a-los-80-anos/</ref><ref name="ref_453e87e4727b73b101ca12a8519093caa6f5f10bbe9d024a9a22cfe7a509da09">https://apnews.com/article/marcia-lucas-george-star-wars-editor-oscar-1e2adbe09bd21d132cc8a8baf750e681</ref> | montadora d&#39;Estaos Xuníos (1945—2026) | ''[[:d:Q7042855|montador]]''<ref name="ref_1b6ad651a314b6b11ae8ae6bb6bf86c876f5c8cdd2a9a266bb28f6a716cd361a">http://womenfilmeditors.princeton.edu/lucas-marcia/</ref> | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | ''[[:d:Q204561|Modesto]]'' | ''[[:d:Q506446|Rancho Mirage]]'' |} ---- &sum; 14 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref|2}} e1nbquiz29o36y5snae6z0npd3xm0fj Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Casu 4 190804 4501341 4492201 2026-06-23T01:35:01Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501341 wikitext text/x-wiki {{Wikidata list |sparql=SELECT ?item ?label_mul ?label_ca ?label_eu ?label_es ?label_gl ?label_en ?label_fr ?label_de ?label_pt ?label_nl ?label_it ?link_mul ?link_ca ?link_eu ?link_es ?link_gl ?link_en ?link_fr ?link_de ?link_pt ?link_nl ?link_it WHERE { SERVICE wikibase:label { bd:serviceParam wikibase:language "ast". } ?item (wdt:P131*) wd:Q56177. OPTIONAL { ?item wdt:P31 ?tipu. } OPTIONAL { ?item wdt:P131 ?parroquia. } FILTER(?tipu IN(wd:Q13526752, wd:Q5084, wd:Q618123, wd:Q5756064, wd:Q123705, wd:Q3957, wd:Q532, wd:Q486972, wd:Q120041664, wd:Q3055118, wd:Q674950)) OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_mul filter (lang(?label_mul) = "mul") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_ca filter (lang(?label_ca) = "ca") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_eu filter (lang(?label_eu) = "eu") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_es filter (lang(?label_es) = "es") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_gl filter (lang(?label_gl) = "gl") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_en filter (lang(?label_en) = "en") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_fr filter (lang(?label_fr) = "fr") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_de filter (lang(?label_de) = "de") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_pt filter (lang(?label_pt) = "pt") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_nl filter (lang(?label_nl) = "nl") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_it filter (lang(?label_it) = "it") } OPTIONAL { ?link_ca schema:about ?item . ?link_ca schema:inLanguage "ca" . ?link_ca schema:isPartOf <https://ca.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_eu schema:about ?item . ?link_eu schema:inLanguage "eu" . ?link_eu schema:isPartOf <https://eu.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_es schema:about ?item . ?link_es schema:inLanguage "es" . ?link_es schema:isPartOf <https://es.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_gl schema:about ?item . ?link_gl schema:inLanguage "gl" . ?link_gl schema:isPartOf <https://gl.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_en schema:about ?item . ?link_en schema:inLanguage "en" . ?link_en schema:isPartOf <https://en.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_fr schema:about ?item . ?link_fr schema:inLanguage "fr" . ?link_fr schema:isPartOf <https://fr.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_de schema:about ?item . ?link_de schema:inLanguage "de" . ?link_de schema:isPartOf <https://de.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_pt schema:about ?item . ?link_pt schema:inLanguage "pt" . ?link_pt schema:isPartOf <https://pt.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_nl schema:about ?item . ?link_nl schema:inLanguage "nl" . ?link_nl schema:isPartOf <https://nl.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_it schema:about ?item . ?link_it schema:inLanguage "it" . ?link_it schema:isPartOf <https://it.wikipedia.org/> . } } ORDER BY (?parroquiaLabel) (?itemLabel) |columns=item,label:nome,P131:parroquia,description:descripción,P31:tipu,?label_mul,?label_ca,?label_eu,?label_es,?label_gl,?label_en,?label_fr,?label_de,?label_pt,?label_nl,?label_it,?link_ca,?link_eu,?link_es,?link_gl,?link_en,?link_fr,?link_de,?link_pt,?link_nl,?link_it |links=red |sort=label |section=P131 |min_section=1 |references=all |header_template=toponimia/cabecera2 |row_template=toponimia/filera2 }} == Bueres == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224924|Q117224924]] | label = [[Bueres]] | p131 = [[Bueres (parroquia)|Bueres]] | desc = aldea de la parroquia de Bueres (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Bueres | label_en = Bueres }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q5883778|Q5883778]] | label = [[Gobezanes]] | p131 = [[Bueres (parroquia)|Bueres]] | desc = aldea de la parroquia de Bueres (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_mul = Gobezanes | label_ca = Gobezanes | label_es = Govezanes | label_en = Gobezanes | link_es = [[:es:Govezanes|Govezanes]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q115910145|Q115910145]] | label = [[Nieves]] | p131 = [[Bueres (parroquia)|Bueres]] | desc = aldea de la parroquia de Bueres (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Nieves | label_en = Nieves | link_es = [[:es:Nieves_(Caso)|Nieves (Caso)]] }} |} == Coballes == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q111359402|Q111359402]] | label = [[Buspriz]] | p131 = [[Coballes (parroquia)|Coballes]] | desc = aldea de la parroquia de Coballes (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Buspriz | label_en = Buspriz }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224890|Q117224890]] | label = [[Coballes]] | p131 = [[Coballes (parroquia)|Coballes]] | desc = aldea de la parroquia de Coballes (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Coballes | label_en = Coballes }} |} == El Campu == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224728|Q117224728]] | label = [[El Barru (El Campu)|El Barru]] | p131 = [[El Campu (parroquia)|El Campu]] | desc = aldea de la parroquia d&#39;El Campu (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = El Barru | label_en = El Barru }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q113644608|Q113644608]] | label = [[El Campu (Casu)|El Campu]] | p131 = [[El Campu (parroquia)|El Campu]] | desc = villa de la parroquia d&#39;El Campu (Casu) | p31 = [[Villa (población)|villa]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref><br/>[[capital de conceyu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_ca = El Campu | label_es = Campo de Caso | label_gl = El Campu | label_en = El Campu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q55561195|Q55561195]] | label = [[Veneros (El Campu)|Veneros]] | p131 = [[El Campu (parroquia)|El Campu]] | desc = aldea de la parroquia d&#39;El Campu (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_mul = Veneros | label_es = Beneros | label_en = Veneros }} |} == El Tozu == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q114087735|Q114087735]] | label = [[Cabañaderecha]] | p131 = [[El Tozu (parroquia de Casu)|El Tozu]] | desc = aldea de la parroquia d&#39;El Tozu (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Cabañaderecha | label_en = Cabañaderecha }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q114087734|Q114087734]] | label = [[El Tozu (Casu)|El Tozu]] | p131 = [[El Tozu (parroquia de Casu)|El Tozu]] | desc = aldea de la parroquia d&#39;El Tozu (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_ca = El Tozu | label_es = El Tozo | label_en = El Tozu }} |} == Sobrecastiellu == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224498|Q117224498]] | label = [[Belerda]] | p131 = [[Sobrecastiellu]] | desc = aldea de la parroquia de Sobrecastiellu (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Belerda | label_en = Belerda }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224499|Q117224499]] | label = [[Bezanes]] | p131 = [[Sobrecastiellu]] | desc = aldea de la parroquia de Sobrecastiellu (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Bezanes | label_en = Bezanes }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13147377|Q13147377]] | label = [[La Foz (Sobrecastiellu)|La Foz]] | p131 = [[Sobrecastiellu]] | desc = aldea de la parroquia de Sobrecastiellu (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = La Foz | label_en = La Foz }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q6071235|Q6071235]] | label = [[Pendones]] | p131 = [[Sobrecastiellu]] | desc = aldea de la parroquia de Sobrecastiellu (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Pendones | label_en = Pendones | label_nl = Pendones | link_es = [[:es:Pendones|Pendones]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224501|Q117224501]] | label = [[Sotu (Sobrecastiellu)|Sotu]] | p131 = [[Sobrecastiellu]] | desc = aldea de la parroquia de Sobrecastiellu (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Soto | label_en = Sotu }} |} == Tarna == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224324|Q117224324]] | label = [[El Puertu (Tarna)|El Puertu]] | p131 = [[Tarna (parroquia)|Tarna]] | desc = llugar de la parroquia de Tarna (Casu) | p31 = [[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]] | label_es = Puerto de Tarna | label_en = El Puertu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224323|Q117224323]] | label = [[Tarna (Casu)|Tarna]] | p131 = [[Tarna (parroquia)|Tarna]] | desc = aldea de la parroquia de Tarna (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Tarna | label_en = Tarna }} |} == Tañes == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224399|Q117224399]] | label = [[Abantru]] | p131 = [[Tañes (parroquia)|Tañes]] | desc = aldea de la parroquia de Tañes (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Abantro | label_en = Abantru }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224400|Q117224400]] | label = [[Prieres]] | p131 = [[Tañes (parroquia)|Tañes]] | desc = aldea de la parroquia de Tañes (Casu) | p31 = [[aldea]] | label_es = Prieres | label_en = Prieres }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q117224401|Q117224401]] | label = [[Tañes]] | p131 = [[Tañes (parroquia)|Tañes]] | desc = llugar de la parroquia de Tañes (Casu) | p31 = [[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]] | label_es = Tanes | label_en = Tanes }} |} {{Wikidata list end}} hwxc1j0rpjum447q1ley7pxpp9n4x27 Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/portada 4 256849 4501337 4501037 2026-06-23T01:31:30Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501337 wikitext text/x-wiki <div style="display:block;border:1px solid #5da95d; vertical-align:top;width:100%; background-color:#f9f9ff;margin-bottom:10px;margin-top:5px;padding-left:5px;padding-right:4px; box-shadow: 8px 8px 8px #ccc; box-sizing: border-box"> <div style="height:22px; border-bottom:1px solid #5da95d; padding:0px; background:#b9f3b9; color:#000000; text-align:center; font-weight:bold; font-size:100%; margin-bottom:5px;margin-top:0;margin-left:-5px;margin-right:-4px;"> <div class="center"><b>Persones finaes de recién</b></div></div> {{Wikidata list |1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/portada |sparql=SELECT ?item ?dob ?dod (CONCAT(" <small>", STR(ROUND(FLOOR((?dod - ?dob) / "365.2425"^^xsd:decimal))), "&nbsp;años</small>") AS ?s3) WHERE { SELECT ?item ?stct ?slct (MAX(?dod1) AS ?dod) (SAMPLE(?dob1) AS ?dob) WHERE { ?item wdt:P570 ?dod1. FILTER(?dod1 > "2021-11-02T00:00:00Z"^^xsd:dateTime) FILTER((?dod1 > ((NOW()) - "P32D"^^xsd:duration)) && (?dod1 < (NOW()))) FILTER(NOT EXISTS { ?item wdt:P1087 _:b4. }) ?item wdt:P31 wd:Q5; wikibase:statements ?stct; wikibase:sitelinks ?slct. OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob1. } FILTER(EXISTS { ?article schema:about ?item; schema:isPartOf <https://ast.wikipedia.org/>. }) } GROUP BY ?item ?stct ?slct ORDER BY DESC (?dod) LIMIT 8 } ORDER BY DESC (?dod) |section= |columns=label,description,P570,qid,?s3 |thumb=130 |min_section= |links=local |row_template=Wikidata list/portada |skip_table=1 |autolist=fallback |short = true |chart=true |minimal=1 }} {{Wikidata list/portada | label = [[Concha López Narváez]] | desc = escritora española | p570 = 2026-06-22 | qid = Q5780977 | s3 = <small>86&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Francisco Guterres]] | desc = políticu timorés | p570 = 2026-06-21 | qid = Q897790 | s3 = <small>71&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[François Englert]] | desc = físicu belxicanu | p570 = 2026-06-18 | qid = Q151746 | s3 = <small>93&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Daveigh Chase]] | desc = actriz d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-16 | qid = Q237774 | s3 = <small>35&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Anne Schedeen]] | desc = actriz d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-14 | qid = Q260069 | s3 = <small>77&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Ronnie Schell]] | desc = actor y cómicu d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-12 | qid = Q5852710 | s3 = <small>94&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Jane Yolen]] | desc = escritora d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-11 | qid = Q2394387 | s3 = <small>87&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[David Hockney]] | desc = artista británicu | p570 = 2026-06-11 | qid = Q159907 | s3 = <small>88&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list end}} </div> 6yp3bcwfovkg5ougjk3z9pwgwxq0rk2 Guillermo de la Peña Cusi 0 260598 4501388 4123191 2026-06-23T07:22:32Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501388 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Guillermo de la Peña Cusi''' {{nym}} foi un militar [[Asturies|asturianu]], [[gobernador xeneral d'El Sáḥara]] ente [[1925]] y [[1932]]<ref name="p.89">Javier Morillas (1988). ''Sahara occidental, desarrollo y subdesarrollo''. Prensa y Ediciones Iberoamericanas, pág. 89</ref>. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} * {{cita web |url=http://dbe.rah.es/biografias/77257/guillermo-pena-cusi |títulu=Guillermo Peña Cusi |obra=Diccionario Biográfico Español |apellíu=Salafranca Álvarez |nome=Juan Ignacio |enalceautor= |editorial=Real Academia de la Historia |año=2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20221217204845/https://dbe.rah.es/biografias/77257/guillermo-pena-cusi |fechaarchivu=2022-12-17 }} {{NF|1877|el sieglu XX|Pennza Cusi, Guillermo}} [[Categoría:Militares d'Asturies]] [[Categoría:Militares de la Guerra Civil Española]] [[Categoría:Gobernadores d'El Sáḥara español]] [[Categoría:Persones de Trubia]] pqgxxxpr4ymqhgwrciyc2xz11u00j84 Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién (ensin páxina) 4 268886 4501340 4501004 2026-06-23T01:33:31Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501340 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién (ensin páxina) |sparql=SELECT DISTINCT ?item ?linkcount { ?item wdt:P570 ?dod FILTER ( ?dod > "2023-08-01T00:00:00Z"^^xsd:dateTime) FILTER ( ?dod > (now()-"P32D"^^xsd:duration) && ?dod < now() ) ?item wdt:P31 wd:Q5 . ?item wikibase:sitelinks ?linkcount . # count of sitelinks } ORDER BY DESC(?dod) ?item LIMIT 50 |columns=item,P18,label,P569:nacimientu,P570:muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20,?linkcount:enllaces |thumb=128 |autolist=fallback |links=red_only |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! nacimientu ! muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte ! enllaces |- | [[:d:Q107619646|Q107619646]] | [[Ficheru:Foto barankova.jpg|center|128px]] | [[Denisa Baránková]] | data-sort-value="2001" | 2001-09-07<ref name="ref_2582f802a3e0a0b16051e40fd731a027efd684dbc52db8386fad61cfb2f5fa83">https://www.olympedia.org/athletes/146684</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_6390a8e6e77d1d1ac7c1e2f2c47342961be61e72127031fa77dd5c1bb22b9ad8">https://sport.aktuality.sk/ostatne-sporty/clanok/zomrela-lukostrelkyna-denisa-barankova-2026062208353333290</ref> | [[Eslovaquia|eslovacu]] arquera (2001–2026) ♀ | [[arqueru]] | | [[Eslovaquia]] | [[Bratislava]] | [[Bratislava]]<ref name="ref_90809cf3c2d6d7130595b626f69773b28f535a754292ed190b5e9eeb09333855">https://tnlive.sk/domace/clanok/1037010-dvojnasobna-olympionicka-24-zahynula-pri-nepochopitelnej-nehode-v-petrzalke-svedkovia-nam-ju-opisali</ref> | 15 |- | [[:d:Q1101938|Q1101938]] | [[Ficheru:Clive Davis speaks during the Kennedy Center Honors Dinner at the State Department in Washington, D.C. on December 2, 2023 - (cropped).jpg|center|128px]] | [[Clive Davis]] | data-sort-value="1932" | 1932-04-04<ref name="ref_f2c80df09e95b58628606a2c8a10b00cd8a6048c2ebdae04cf3f20d42f6c2393">''[[:d:Q31964|Internet Broadway Database]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_d5f26cb3b039f7981a169d6e224fa3929543e5e5ca5a60cbcdb33e2081cf18b4">''[[:d:Q504063|Discogs]]''</ref><ref name="ref_6d6d14ef6935f845ba538643eaf5a3e1cacdf7094e4caa57ef5e7d4d74434167">''[[:d:Q1373513|NNDB]]''</ref><ref name="ref_3b97609196e80b0f853e203acf356ceb7c9b362c3c9e893d94818309c764c3d1">https://walkoffame.com/clive-davis/</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_56695b8716753e0968d2df9d309b2525931011643089c128942896903dec035c">https://www.nytimes.com/2026/06/22/arts/music/clive-davis-dead.html</ref> | [[Estaos Xuníos d'América|d'Estaos Xuníos]] [[Productor musical|productor musical]], executivu discográficu, [[Empresariu|empresariu]], [[Compositor|compositor]], [[Xurista|xurista]] (fl. 1965–) (1932–2026) ♂; Premiu Grammy Trustees, Grammy Award for Best Rock Album, Grammy Award for Album of the Year, Grammy Award for Best Pop Vocal Album, Grammy Award for Best R&B Album, Estrella del Paséu de la Fama de Hollywood, Rock and Roll Hall of Fame; member of Phi Beta Kappa Society | [[productor musical]]<ref name="ref_6d6d14ef6935f845ba538643eaf5a3e1cacdf7094e4caa57ef5e7d4d74434167">''[[:d:Q1373513|NNDB]]''</ref><ref name="ref_3b97609196e80b0f853e203acf356ceb7c9b362c3c9e893d94818309c764c3d1">https://walkoffame.com/clive-davis/</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><br/>[[executivu discográficu]]<ref name="ref_732e0b78d570fb8a3778c55f2fe0aa1b8327f8ac11c9e38b74f0a06e05634953">http://www.nydailynews.com/news/national/whitney-houston-dead-age-48-publicist-tells-ap-article-1.1021087?localLinksEnabled=false</ref><ref name="ref_a24829177cff535fc21fc2a805f8622461273fbfe061e60ab44b9863234295b2">http://www.reuters.com/video/2012/02/12/whitney-houstons-body-leaves-hotel?videoId=230018039</ref><ref name="ref_3b97609196e80b0f853e203acf356ceb7c9b362c3c9e893d94818309c764c3d1">https://walkoffame.com/clive-davis/</ref><br/>[[empresariu]]<ref name="ref_67d0221fd18cda485b921d62f4c97397952620c5e303372163230cf9e5e4db18">http://www.gettyimages.com/detail/news-photo/music-producer-clive-davis-and-former-nba-player-news-photo/462961430</ref><ref name="ref_6d6d14ef6935f845ba538643eaf5a3e1cacdf7094e4caa57ef5e7d4d74434167">''[[:d:Q1373513|NNDB]]''</ref><br/>[[compositor]]<br/>[[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]<ref name="ref_6d6d14ef6935f845ba538643eaf5a3e1cacdf7094e4caa57ef5e7d4d74434167">''[[:d:Q1373513|NNDB]]''</ref> | [[Brooklyn]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_68c9407a5db0034403a4dc282e02995be2f265b73949ee8e9442de2a1300c519">http://www.washingtontimes.com/news/2013/mar/21/book-review-the-soundtrack-of-my-life/</ref><ref name="ref_6d6d14ef6935f845ba538643eaf5a3e1cacdf7094e4caa57ef5e7d4d74434167">''[[:d:Q1373513|NNDB]]''</ref><ref name="ref_57e506f97fc5d897404cd6b39c62e672c209dc47a76ee074aa92c58fbb28e266">https://www.simonandschuster.com/authors/Clive-Davis/407882575</ref><ref name="ref_3b97609196e80b0f853e203acf356ceb7c9b362c3c9e893d94818309c764c3d1">https://walkoffame.com/clive-davis/</ref> | [[Manhattan]]<ref name="ref_56695b8716753e0968d2df9d309b2525931011643089c128942896903dec035c">https://www.nytimes.com/2026/06/22/arts/music/clive-davis-dead.html</ref> | 23 |- | [[:d:Q111456778|Q111456778]] | | [[Joaquim Casado]] | | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_da276375aa983e35bee09b396454a7062a1a4462c3586ec078ee70689dbb5979">https://www.elnacional.cat/enblau/ca/televisio/mor-joaquim-casado-actor-doblatge-veu-pare-nobita-doraemon_1658480_102.html</ref> | [[España|español]] [[Actor de doblaxe|actor de doblaxe]] (†2026) ♂ | [[actor de doblaxe]]<ref name="ref_958ee40fc53d2d438fcff8309138b4c16e05a402d01ad1ffce45f21a01c61fa2">''[[:d:Q24717251|Eldoblaje.com]]''</ref> | | [[España]] | | | 0 |- | [[:d:Q1220743|Q1220743]] | | [[János Németh]] | data-sort-value="1934" | 1934-03-16 | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_61bb45e87849493db29cea64ec70e67a54493efbc27229a7f4fefba5fe119e27">https://kultura.hu/elhunyt-nemeth-janos-keramikusmuvesz/</ref> | escultor húngaru | [[escultor]]<br/>[[ceramista]] | | [[Hungría]] | [[Zalaegerszeg]] | | 3 |- | [[:d:Q12297522|Q12297522]] | | [[Феим Чаушев]] | data-sort-value="1944" | 1944-03-01 | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_ad54c8305f116b3b9f11da297df37b0dc56259e64491b15920629822909c1e32">https://www.24plovdiv.bg/novini/article/23088630</ref> | [[Diplomáticu|diplomáticu]] (1944–2026) ♂ | [[diplomáticu]] | | | [[Ribino]] | [[Sofía]] | 1 |- | [[:d:Q1383513|Q1383513]] | [[Ficheru:Saïd Haddou 2009.jpg|center|128px]] | [[Saïd Haddou]] | data-sort-value="1982" | 1982-11-23 | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_f64060637090b99d6e24f61b79d6f93a6b3d70d92f7479fafe885b848b572277">https://www.directvelo.com/actualite/129805/said-haddou-est-mort</ref> | ciclista francés | [[ciclista]]<ref name="ref_b370010b908428d022d6dedb429c100f88598c2440e94e46f6ef6e31e8413615">''[[:d:Q18342406|CQ Ranking]]''</ref> | | [[Francia]] | [[Issy-les-Moulineaux]] | | 13 |- | [[:d:Q16402851|Q16402851]] | | [[Salvador Aparicio]] | data-sort-value="1949" | 1949-02-12 | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_c2c41b99c2172d1b5832a89ebbfb5db6bcc3744806d66d983b01edd56a6312b5">https://www.diariodeburgos.es/noticia/ze52d03b8-8df7-40ba-99d9a0c3c0e074b1/202606/fallece-salvi-aparicio-figura-historica-del-futbol-burgales</ref> | futbolista español | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Burgos]] | [[Burgos]]<ref name="ref_d88c44cba16e2f7126c86820f26271c33b6664dfc4c1c2e7883496223637f2ef">https://sanjoseburgos.es/expediente/202606145/</ref> | 1 |- | [[:d:Q193635|Q193635]] | [[Ficheru:Alan Greenspan color photo portrait.jpg|center|128px]] | [[Alan Greenspan]] | data-sort-value="1926" | 1926-03-06<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_2c3a4f9c41213ae341b788bfa933b76910542a06825845d5748302b8988bb2ce">https://www.nbcnews.com/news/obituaries/alan-greenspan-economist-longtime-head-federal-reserve-dies-100-rcna42286</ref> | entamador, Estaos Xuníos | [[economista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[banqueru]]<ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><br/>[[políticu]]<br/>[[entamador]]<br/>[[músicu de jazz]]<br/>[[consultor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Chair of the Federal Reserve]]<br/>[[Chair of the Council of Economic Advisers]] | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | [[Nueva York]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Washington D. C.|Washington DC]]<ref name="ref_db1994cdccc4926649a52f0fb195f943a4cd03057c309a3339a672b7c9992263">https://www.npr.org/2026/06/22/656930918/alan-greenspan-the-legendary-former-federal-reserve-chair-dies</ref> | 64 |- | [[:d:Q4121122|Q4121122]] | | [[David Pomeranz]] | data-sort-value="1951" | 1951-02-09 | data-sort-value="2026" | 2026-06-22 | músicu d&#39;Estaos Xuníos | [[compositor]]<br/>[[cantante]]<br/>[[lletrista]]<br/>[[compositor de cantares]]<br/>[[músicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | [[Nueva York]] | [[Asgat]] | 4 |- | [[:d:Q4244585|Q4244585]] | [[Ficheru:Rsz kudriavtsev ec 2004.jpg|center|128px]] | [[Viktor Kudriavtsev]] | data-sort-value="1937" | 1937-10-24 | data-sort-value="2026" | 2026-06-22 | [[Rusia|rusu]]-[[Xunión Soviética|soviéticu]] [[Patinador artísticu sobre xelu|patinador artísticu sobre xelu]], figure skating coach (1937–2026) ♂; Orde d'Honor, Master of Sport of the USSR, Medaya de los Trabayadores Distinguíos, Merited Coach of the USSR, Merited Coach of Russia; spouse of Marina Kudriavtseva | [[patinador artísticu sobre xelu]]<br/>[[figure skating coach]] | | [[Rusia]]<br/>[[Xunión Soviética]] | [[Tula]] | | 5 |- | [[:d:Q4327048|Q4327048]] | [[Ficheru:Актёр Михаил Ножкин.jpg|center|128px]] | [[Mikhail Nozhkin]] | data-sort-value="1937" | 1937-01-19<ref name="ref_2f7d01e5a58748f6f0867dd4b91b5e2a40d06a65e0529254621d5f560d4eabdd">''[[:d:Q124518167|Russian literature of the 20th century. Volume 2, 2005]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-22 | [[Xunión Soviética|soviéticu]]-[[Rusia|rusu]] [[Actor|actor]], [[Poeta|poeta]], [[Compositor de cantares|compositor de cantares]], [[Compositor|compositor]], actor de televisión, [[Lletrista|lletrista]], [[Autor|autor]] (fl. 1961–) (1937–2026) ♂; Orde d'Honor, Orde por Servicios a la Patria de cuartu grau, [[Orde de la Insinia d'Honor]], Vasilyev Brothers State Prize of the RSFSR, People's Artist of the RSFSR, Merited Artist of the RSFSR, Order of St. Sergius of Radonezh 3rd class, Zasłużony Działacz Kultury, Order of St. Seraphim of Sarov, Order of St. Sergius of Radonezh, Order of Holy Prince Daniel of Moscow, Prize of the Federal Security Service of Russia, Order of Alexander Nevsky; member of Association of Filmmakers of the USSR | [[actor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[poeta]]<br/>[[compositor de cantares]]<br/>[[compositor]]<br/>[[actor de televisión]]<br/>[[lletrista]]<br/>[[autor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Xunión Soviética]]<br/>[[Rusia]] | [[Moscú]] | | 8 |- | [[:d:Q445675|Q445675]] | [[Ficheru:Guesch Patti étoiles d'or.jpg|center|128px]] | [[Guesch Patti]] | data-sort-value="1946" | 1946-03-16<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_669a443192c441474720d02337d12536b9c7c3f83b40d30fd9dd442239d55a11">https://www.liberation.fr/culture/musique/guesch-patti-interprete-detienne-est-morte-a-80-ans-20260622_H6CLZ2OVYBHGPGBQC2GXHOR4T4/</ref><ref name="ref_53da1b64af01b5c21354989a203c430a276cb2292651e5822cfe985755d29f19">https://www.lemonde.fr/culture/article/2026/06/22/guesch-patti-interprete-de-etienne-celebre-tube-de-1988-est-morte-a-80-ans_6707962_3246.html</ref> | [[Francia|francés]] [[Actor|actriz]], [[Coreógrafu|coreógrafa]], [[Cantante|cantante]], [[Baillarín|baillarina]], [[Artista d'estudiu|artista d'estudiu]], [[Músicu|música]] (fl. 1984–2020) (1946–2026) ♀; Victory for the female variety revelation; child of Jean Porrasse; spouse of Yves Gilbert | [[actor]]<br/>[[coreógrafu]]<br/>[[cantante]]<br/>[[baillarín]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[artista d'estudiu]]<br/>[[músicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Francia]] | [[Neuilly-sur-Seine]] | [[París]]<ref name="ref_669a443192c441474720d02337d12536b9c7c3f83b40d30fd9dd442239d55a11">https://www.liberation.fr/culture/musique/guesch-patti-interprete-detienne-est-morte-a-80-ans-20260622_H6CLZ2OVYBHGPGBQC2GXHOR4T4/</ref> | 12 |- | [[:d:Q5913284|Q5913284]] | [[Ficheru:Ignacio Gordillo.jpg|center|128px]] | [[Ignacio Gordillo]] | data-sort-value="1950" | 1950 | data-sort-value="2026" | 2026-06-22<ref name="ref_8ce4f40a79c9b6fd4967adcaf66cfef71457e3275ba6417a9df7d4b86bd6ce1d">https://www.infobae.com/espana/agencias/2026/06/22/muere-a-los-75-anos-el-exfiscal-de-la-audiencia-nacional-ignacio-gordillo/</ref> | [[España|español]] [[Xurista|xurista]], [[Abogáu|abogáu]], [[Profesor|profesor]] (1950–2026) ♂ | [[xurista]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[profesor]] | | [[España]] | [[Madrid]] | [[Madrid]]<ref name="ref_8ce4f40a79c9b6fd4967adcaf66cfef71457e3275ba6417a9df7d4b86bd6ce1d">https://www.infobae.com/espana/agencias/2026/06/22/muere-a-los-75-anos-el-exfiscal-de-la-audiencia-nacional-ignacio-gordillo/</ref> | 3 |- | [[:d:Q100446841|Q100446841]] | [[Ficheru:Iñaki Dorronsoro Berria 2019.jpg|center|128px]] | [[Iñaki Dorronsoro Plazaola]] | data-sort-value="1947" | 1947-09-14 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21 | [[España|español]] inxenieru industrial, [[Atleta|atleta]] (1947–2026) ♂; member of Sociedá d'Estudios Vascos, Jakiunde | [[inxenieru industrial]]<ref name="ref_6beba41e6e2f7aeb70fa9ab20c35ca1e4285e85650f458e9079b053b73726cc6">https://www.berria.eus/euskal-herria/inaki-dorronsoro-hil-da-eusko-ikaskuntzako-lehendakari-izandakoa_2160024_102.html</ref><br/>[[atleta]] | | [[España]] | [[Ataun]]<ref name="ref_6beba41e6e2f7aeb70fa9ab20c35ca1e4285e85650f458e9079b053b73726cc6">https://www.berria.eus/euskal-herria/inaki-dorronsoro-hil-da-eusko-ikaskuntzako-lehendakari-izandakoa_2160024_102.html</ref> | | 2 |- | [[:d:Q11749174|Q11749174]] | | [[Krzysztof Dowgiałło]] | data-sort-value="1938" | 1938-06-30<ref name="ref_005a577341476458cf9cdc8e74412be736615141ca71fa38228666add2092c08">https://bs.sejm.gov.pl/F?func=find-acc&acc_sequence=000045641&find_code=SYS&local_base=ARS10</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-21 | arquiteutu polacu | [[arquiteutu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[sindicalista]]<br/>[[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[member of the Sejm of the Polish People's Republic]]<ref name="ref_005a577341476458cf9cdc8e74412be736615141ca71fa38228666add2092c08">https://bs.sejm.gov.pl/F?func=find-acc&acc_sequence=000045641&find_code=SYS&local_base=ARS10</ref> | [[Polonia]] | [[Novomalyn]] | | 6 |- | [[:d:Q12149537|Q12149537]] | [[Ficheru:Рябека Олександр Григорович Чуприна Вадим. А.jpg|center|128px]] | [[Aleksandr Riabeka]] | data-sort-value="1959" | 1959-11-26 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21 | políticu ucraín | [[políticu]] | [[diputáu d'Ucraína]]<ref name="ref_f79ceb1dd597f849145f28a32c538660790af3432863c8530870ca01ed256303">http://w1.c1.rada.gov.ua/pls/radac_gs09/d_index_arh?skl=5</ref><br/>[[diputáu d'Ucraína]]<ref name="ref_2f35dcb28db3330ca6d06916eb2e6b773306dcfd94dfe8785c458c7702a4d36d">http://w1.c1.rada.gov.ua/pls/radac_gs09/d_index_arh?skl=6</ref> | [[Ucraína]] | [[Ovruch]] | | 4 |- | [[:d:Q1388860|Q1388860]] | [[Ficheru:Ramiro Valdés y las Milicias Nacionales Revolucionarias (cropped).jpg|center|128px]] | [[Ramiro Valdés]] | data-sort-value="1932" | 1932-04-28 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21<ref name="ref_9950c000d124bac10a07fbcdf50949eae13786169ae5de142b65f0bf783d181a">https://www.granma.cu/cuba/2026-06-21/fallecio-el-historico-comandante-de-la-revolucion-ramiro-valdes-menendez-21-06-2026-13-06-43</ref> | políticu cubanu | [[políticu]]<br/>[[militar]] | [[Minister of the Interior]]<br/>[[Vice-President of Cuba]]<br/>[[Minister of Communications of Cuba]]<br/>[[Deputy Prime Minister of Cuba]]<ref name="ref_7ab69655e617be9950c7f03a774e06e5c35c065be2770e8cb8d47e6092055edc">''[[:d:Q114398425|The International Directory of Government 2022]]''</ref> | [[Cuba]] | [[Artemisa]] | | 14 |- | [[:d:Q140311222|Q140311222]] | [[Ficheru:صورة شخصية موفق عيون.jpg|center|128px]] | [[Muwaffaq ʻUyūn]] | data-sort-value="1958" | 1958<ref name="ref_2050b93f07e952f11cc79d7be2587081284a9fb8557c42c0d0b170ee34eeb446">https://x.com/HalabTodayTV/status/2068752975439564873</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-21<ref name="ref_2050b93f07e952f11cc79d7be2587081284a9fb8557c42c0d0b170ee34eeb446">https://x.com/HalabTodayTV/status/2068752975439564873</ref> | [[Siria|siriu]] ulema, qāriʾ, [[Profesor|profesor]], Islamic jurist (1958–2026) ♂ | [[ulema]]<br/>[[qāriʾ]]<br/>[[profesor]]<br/>[[Islamic jurist]] | | [[Siria]] | [[Douma]]<ref name="ref_2050b93f07e952f11cc79d7be2587081284a9fb8557c42c0d0b170ee34eeb446">https://x.com/HalabTodayTV/status/2068752975439564873</ref> | [[Arxel]]<ref name="ref_2050b93f07e952f11cc79d7be2587081284a9fb8557c42c0d0b170ee34eeb446">https://x.com/HalabTodayTV/status/2068752975439564873</ref> | 2 |- | [[:d:Q140314428|Q140314428]] | | [[Remigio Cortés]] | data-sort-value="1931" | 1931-08-10 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21 | [[Chile|chilenu]] xinete de rodeo (1931–2026) ♂ | [[xinete de rodeo]] | | [[Chile]] | [[Las Cabras]] | | 1 |- | [[:d:Q140317484|Q140317484]] | | [[Karim Abdel Aleem]] | data-sort-value="1997" | 1997-05-01 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21 | [[Exiptu|exipcianu]] [[Actor|actriz]] (1997–2026) ♀ | [[actor]] | | [[Exiptu]] | | | 0 |- | [[:d:Q276030|Q276030]] | [[Ficheru:Yaacov Agam.JPG|center|128px]] | [[Yaacov Agam]] | data-sort-value="1928" | 1928-05-11<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_c9e2ba7a4dc4ff2829568c5e4a3be4b42b7ee75124b75f22f14a4110e027609e">''[[:d:Q103891040|Agam, Yaacov]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_893254bd92808099cc27f2d4b50a50f86aacd9c461c10efb58d43960928bd76f">''[[:d:Q47092600|compArt database Digital Art]]''</ref><ref name="ref_1ef73acaa6e35c746a43f9e0bc10a749c81196356c4a47da4f869a260d68a637">''[[:d:Q20056651|Le Delarge]]''</ref><ref name="ref_e04ac75ef23a94f3c56bb35ecaa3d9c0a31134d4f2e77e9368fac8be2439d4ad">''[[:d:Q103889267|Agam, Yaacov]]''</ref><ref name="ref_8c99c49a7fa983c35c3aa1c422e3167238d01d64329cfb24e6fa98bfafb1d3cb">''[[:d:Q41640909|Artists of the World Online]]''</ref><ref name="ref_96c225e99e5e274a97417af12324aadf31c6ac84c89e42f9f1c2e91b85929d71">''[[:d:Q25328680|Prabook]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-21<ref name="ref_89e6c0d2aa5ac15ff8726347066eae15dd0a47a6bd0c01d91ea0f1ff82740d4c">https://www.ynet.co.il/entertainment/article/Sy1OuBZKw</ref> | [[Israel|israelín]]-[[Francia|francés]] [[Escultor|escultor]], artista esperimental, [[Pintor|pintor]], serígrafu, diseñador de xoyes, artista gráficu (active c. 1951) (1928–2026) ♂; comendador de les Artes y les Lletres, [[Caballeru de la Lexón d'Honor|caballeru de la Lexón d'Honor]]; notable work Fontaine | [[escultor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>[[artista esperimental]]<br/>[[pintor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>[[serígrafu]]<br/>[[diseñador de xoyes]]<ref name="ref_1688ae99c47c1775225018378464a141a8a2888b36767da7568722e723a1411b">https://hedendaagsesieraden.nl/2020/10/22/moderne-juwelen-door-schilders-en-beeldhouwers/</ref><br/>[[artista gráficu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Israel]]<ref name="ref_9d3a17c26ff070bd88a92a76acffa64ff359828c2192b5f31057984b7598c758">''[[:d:Q73268604|coleición en llinia del Muséu d'Arte Modernu de Nueva York]]''</ref><br/>[[Francia]]<ref name="ref_46c97f7b305733ace5d82bc5e5ede972de232768125b1b29427d9252c6cee946">https://economictimes.indiatimes.com/wealth/personal-finance-news/israels-bruno-art-to-hold-new-delhi-show-in-november/articleshow/41177880.cms?from=mdr</ref> | [[Rishon LeZion]]<ref name="ref_4164ae46594e40fea378d0ab6764a42004c8a4740722410fa474fadc69abbcec">''[[:d:Q191228|ZKM Zentrum für Kunst und Medien Karlsruhe]]''</ref><br/>[[Mandatu Británicu de Palestina]] | [[Tel Aviv]] | 32 |- | [[:d:Q2830055|Q2830055]] | | [[‎Alain MacMoy‎]] | data-sort-value="1926" | 1926-10-16 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21<ref name="ref_c774e816d4e4297b3db1a883152d12a6dc22e981e4c557b7d043aeb20d2a0efc">https://x.com/v_lemire/status/2068664750867718153</ref> | actor francés | [[actor]] | | [[Francia]] | [[Morbihan]]<ref name="ref_c774e816d4e4297b3db1a883152d12a6dc22e981e4c557b7d043aeb20d2a0efc">https://x.com/v_lemire/status/2068664750867718153</ref> | | 2 |- | [[:d:Q2907696|Q2907696]] | [[Ficheru:PikiWiki Israel 14021 Doctors Protest in Jerusalem.JPG|center|128px]] | [[Ilana Cohen]] | data-sort-value="1943" | 1943-11-16<ref name="ref_d74c3c0c3c438ea6149d9ab96605df5fceba5c0529d05af7508029d026e7cc42">http://www.knesset.gov.il/mk/heb/mk.asp?mk_individual_id_t=755</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-21<ref name="ref_13e6f2a0e6bcc33339288c09793b6ae29e018969c6659c0e7aeea891b8d5fcbd">https://www.ynetnews.com/article/5tdo8osl9</ref> | política israelina | [[enfermeru]]<br/>[[políticu]] | [[Knesset member]]<ref name="ref_d74c3c0c3c438ea6149d9ab96605df5fceba5c0529d05af7508029d026e7cc42">http://www.knesset.gov.il/mk/heb/mk.asp?mk_individual_id_t=755</ref> | [[Israel]] | [[Iraq]]<ref name="ref_d74c3c0c3c438ea6149d9ab96605df5fceba5c0529d05af7508029d026e7cc42">http://www.knesset.gov.il/mk/heb/mk.asp?mk_individual_id_t=755</ref> | [[Rishon LeZion]] | 8 |- | [[:d:Q39248525|Q39248525]] | [[Ficheru:Selima Ahmad giving speech at South Asia Women's Entrepreneurship Symposium (SAWES) 2012.jpg|center|128px]] | [[Selima Ahmad]] | data-sort-value="1960" | 1960-07-07 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21<ref name="ref_22bd5f45f0f358691d4aeef3f1f34e3a692c927f7ce1e0d6d6b9754e9ca2594f">https://bdnews24.com/bangladesh/1937b3332287</ref> | empresaria bangladexina | [[empresariu]]<ref name="ref_e4ef411f60b9fd65fe44873f3ac2aec147dda3680c0e7c26e2240fc749539773">https://www.thedailystar.net/salute-to-selima-19758</ref><br/>[[políticu]] | [[Member of the Parliament of Bangladesh]] | [[Paquistán]]<br/>[[Bangladex]] | [[Dhaka]] | [[Bangkok]] | 7 |- | [[:d:Q4707398|Q4707398]] | | [[Alan Murray]] | data-sort-value="1949" | 1949-11-05 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21 | futbolista británicu | [[Xugador de fútbol|futbolista]]<br/>[[entrenador de fútbol]]<ref name="ref_774e71fd5845423f729c3a2f46da2d456a6acdaf5d6b6014654974e00fb9a44e">''[[:d:Q21705947|Soccerbase]]''</ref> | | [[Reinu Xuníu]] | [[Newcastle upon Tyne]] | | 5 |- | [[:d:Q47394193|Q47394193]] | | [[Naeem Ahmed Kharal]] | data-sort-value="1957" | 1957-01-19 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21 | [[Paquistán|paquistanín]] políticu, Member of the Provincial Assembly of Sindh (1957–2026) ♂ | [[políticu]] | [[Member of the Provincial Assembly of Sindh]]<ref name="ref_7f117aa0318decf4cc68986b89a8f615b58a48e72371334593dd4db15fc37a7e">http://www.pas.gov.pk/index.php/members/profile/en/32/660</ref> | [[Paquistán]] | [[Khairpur District]] | [[Karachi]]<br/>[[Paquistán]] | 3 |- | [[:d:Q64869165|Q64869165]] | [[Ficheru:Pavlos Kourtidis 2024.jpg|center|128px]] | [[Pavlos Kourtidis]] | data-sort-value="1973" | 1973 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21<ref name="ref_f67db2b73cfd4b292f3e6c82bc00d3afdb4ca837fcc549e902e1f9f5507f2303">https://www.egomagazine.gr/pablos-kourtidis-ithiopois-53-logia/</ref> | [[Grecia|griegu]] [[Actor|actor]], [[Coreógrafu|coreógrafu]], [[Baillarín|baillarín]] (1973–2026) ♂ | [[actor]]<br/>[[coreógrafu]]<br/>[[baillarín]] | | [[Grecia]] | [[Wuppertal]] | | 2 |- | [[:d:Q77349|Q77349]] | | [[Abdul Ahad Mohmand]] | data-sort-value="1959" | 1959-01-01 | data-sort-value="2026" | 2026-06-21<ref name="ref_4828e42e417e32f2248651bf122f4358779c47d481bacfd63b05357227f5fbaf">https://www.etilaatroz.com/255998/abdul-ahad-momand-the-first-astronaut-from-afghanistan-has-passed-away/</ref> | [[Alemaña|alemán]]-[[República Democrática d'Afganistán|república democrática d'afganistán]] [[Astronauta|cosmonauta]], [[Pilotu d'aviación|aviador]], contable (1959–2026) ♂; [[Orde de Lenin]], [[Héroe de la Xunión Soviética]], Medaya "Por Méritos na Esploración del Espaciu", Orde del Sol y la Llibertá, Hero of the Democratic Republic of Afghanistan | [[Astronauta|cosmonauta]]<br/>[[Pilotu d'aviación|aviador]]<br/>[[contable]] | | [[Alemaña]]<br/>[[República Democrática d'Afganistán]] | [[Sardeh Band]] | [[Stuttgart]] | 36 |- | [[:d:Q119909|Q119909]] | [[Ficheru:Geneviève Aubry.jpg|center|128px]] | [[Geneviève Aubry]] | data-sort-value="1928" | 1928-03-04<ref name="ref_04b6493bdf2012cd3eb0698591cde954251f14128d7f35533ea121c22befcdd9">''[[:d:Q642074|Diccionariu Históricu de Suiza]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-20 | política suiza | [[políticu]]<ref name="ref_d411c421eb3c32b7275c2dfb22954f66d60dfa0c6b006314185115aeababc17a">''[[:d:Q77532118|parlament.ch council member database]]''</ref><br/>[[publicista]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref> | [[miembru del Conseyu Nacional de Suiza]]<ref name="ref_3abb7e99045533e7f3bfaa9b2f6cf3af5d4edca0492a8993fd26662ef1953922">https://www.parlament.ch/en/biografie?CouncillorId=7</ref><br/>[[Member of the Grand Council of Bern]] | [[Suiza]]<ref name="ref_04b6493bdf2012cd3eb0698591cde954251f14128d7f35533ea121c22befcdd9">''[[:d:Q642074|Diccionariu Históricu de Suiza]]''</ref> | [[La Chaux-de-Fonds]] | | 8 |- | [[:d:Q12165449|Q12165449]] | | [[Aleksandr Fedorovsky]] | data-sort-value="1931" | 1931-01-10 | data-sort-value="2026" | 2026-06-20 | [[Xunión Soviética|soviéticu]] físicu (1931–2026) ♂; State Prize of Ukraine in Science and Technology, Honored Scientist of Ukraine, Orde de la Bandera Colorada del Trabayu; member of Academia Nacional de Ciencies d'Ucraína | [[físicu]] | | [[Xunión Soviética]] | [[San Petersburgu]] | [[Kiev]] | 2 |- | [[:d:Q1219149|Q1219149]] | | [[Júlia Nyakó]] | data-sort-value="1963" | 1963-02-20<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref><ref name="ref_686c79db68b3a700caf7037a652f36ff14002e1c5a323366aafa238c663d24c9">''[[:d:Q3561957|Česko-Slovenská filmová databáze]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-20<ref name="ref_c57b40da13a6e54ddde1911ee29d9bc89a80a5e77c96b9d5590cc743ea7a7a7c">https://444.hu/2026/06/22/meghalt-nyako-julia-szinesz</ref> | actriz húngara | [[actor]] | | [[Hungría]] | [[Debrecen]]<ref name="ref_3530c6144275621546b9162506301f1362cdfff54b30d06f208b66d03781331a">''[[:d:Q15241312|Google Freebase Data Dump]]''</ref> | | 3 |- | [[:d:Q1288781|Q1288781]] | | [[András Simor]] | data-sort-value="1938" | 1938-07-05<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-20<ref name="ref_b36da6477ee625bfd254198fe3c4642c42932f2871fea8f8f71acf0a99beebad">https://www.szombat.org/hirek-lapszemle/elhunyt-simor-andras-kolto-mufordito</ref><ref name="ref_8a1f4a8e62b80b9d2215b7da36d8b086fb8e856a992519e290fdd81ff2406ff3">https://www.facebook.com/ezredveg/posts/pfbid02T9QWjTSFRSju6MPcWLHRd824XCHF3tpt21s3Qbm1wCeVdrtHmp5n8q7hkTTvec39l</ref> | poeta húngaru | [[poeta]]<br/>[[traductor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[redautor en xefe]]<br/>[[educador]] | | [[Hungría]]<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | [[Budapest]] | | 2 |- | [[:d:Q134898|Q134898]] | [[Ficheru:Slavenka Drakulić (2016).jpg|center|128px]] | [[Slavenka Drakulić]] | data-sort-value="1949" | 1949-07-04<ref name="ref_0b6394c9b71b4096d2093e1c96ed71f61a31b392bc22d3542305c22bb29142a2">''[[:d:Q2877812|Babelio]]''</ref><ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-20<ref name="ref_55fbcb95b2f39cb7a7d80e32e8a2541cf3c5d9405eafc505a2c4fb4ea4d1a0dc">https://magazin.hrt.hr/kultura/preminula-slavenka-drakulic-12777241</ref> | [[Croacia|croata]] [[Periodista|periodista]], novelista, [[Ensayista|ensayista]], [[Escritor|escritora]] (1949–2026) ♀; Leipzig Book Award for European Understanding, Stefan Heym International Award; spouse of Richard Swartz | [[periodista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[novelista]]<br/>[[ensayista]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Croacia]] | [[Rijeka]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | 47 |- | [[:d:Q20195294|Q20195294]] | | [[Sami al-Oraydi]] | data-sort-value="1973" | 1973 | data-sort-value="2026" | 2026-06-20<ref name="ref_b4ea4d104275e3807d7207b55248527699a8ce9e2ea4fb46795bb79f0441afea">https://www.islamtimes.com/en/news/1287126/us-coalition-strike-hits-north-syria-senior-militant-killed</ref> | [[Xordania|xordanu]] militante (1973–2026) ♂; member of Al-Nusra Front, Guardians of Religion Organization | [[militante]] | | [[Xordania]] | [[Amán]] | [[Gobernación d'Idlib]] | 3 |- | [[:d:Q24933050|Q24933050]] | | [[Vladimir Kashkovsky]] | data-sort-value="1930" | 1930-01-02 | data-sort-value="2026" | 2026-06-20 | [[Xunión Soviética|soviéticu]]-[[Rusia|rusu]] zootechnician, apicultor, [[Profesor universitariu|profesor universitariu]] (1930–2026) ♂ | [[zootechnician]]<br/>[[apicultor]]<br/>[[profesor universitariu]] | | [[Xunión Soviética]]<br/>[[Rusia]] | [[Krai de Krasnodar]] | | 1 |- | [[:d:Q54875134|Q54875134]] | | [[Habib Touhami]] | data-sort-value="1948" | 1948-05-02 | data-sort-value="2026" | 2026-06-20<ref name="ref_483b29fb3b46748c6137eb180f7f0868a3d68fed20d76340bbe576648f3c89a7">https://ar.leaders.com.tn/article/7603-%D8%A7%D9%84%D9%88%D8%B2%D9%8A%D8%B1-%D8%A7%D9%84%D8%B3%D8%A7%D8%A8%D9%82-%D8%A7%D9%84%D8%AD%D8%A8%D9%8A%D8%A8-%D8%A7%D9%84%D8%AA%D9%88%D9%87%D8%A7%D9%85%D9%8A-%D9%81%D9%8A-%D8%B0%D9%85%D8%A9-%D8%A7%D9%84%D9%84%D9%87</ref> | políticu tunecín | [[políticu]] | [[Minister of Health]] | [[Tunicia]] | [[Kebili]] | [[Túnez]]<ref name="ref_30f214864eab3007ed81c9d9fb7d42cb4244a9c91b785eaa75f718161ed77dbb">https://businessnews.com.tn/2026/06/20/deces-de-lancien-ministre-habib-touhami/1406871/</ref> | 3 |- | [[:d:Q576839|Q576839]] | [[Ficheru:Yves Lacoste.jpg|center|128px]] | [[Yves Lacoste]] | data-sort-value="1929" | 1929-09-07<ref name="ref_69468c245a16cd051f0941469dba192d0479ffa4f0f56cc9c298091c1ecbb5cf">''[[:d:Q101207543|AlKindi]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-20<ref name="ref_8ddd762018a27eb2da91d668f34e8857912ad02f6f5f45ceb7e6d1b25759d1e5">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/22/yves-lacoste-grand-geographe-pere-de-la-geopolitique-francaise-est-mort_6706467_3382.html?lmd_medium=al&lmd_campaign=envoye-par-appli&lmd_creation=android&lmd_source=default</ref> | [[Francia|francés]] [[Xeógrafu|xeógrafu]], [[Profesor universitariu|profesor universitariu]], [[Historiador|historiador]] (1929–2026) ♂; Vautrin Lud Prize, Broquette-Gonin prize, [[Caballeru de la Lexón d'Honor|caballeru de la Lexón d'Honor]], grand prix de la Société de géographie; spouse of Camille Lacoste-Dujardin | [[xeógrafu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[historiador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Francia]] | [[Fez]] | [[Bourg-la-Reine]]<ref name="ref_0daf53890bc6882661b3d7b1a74cb36daf8fd0a2947940990f2344bf46af8869">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/22/yves-lacoste-grand-geographe-pere-de-la-geopolitique-francaise-est-mort_6706467_3382.html</ref> | 17 |- | [[:d:Q60824913|Q60824913]] | | [[Хицков, Иван Фёдорович]] | data-sort-value="1937" | 1937-03-16 | data-sort-value="2026" | 2026-06-20 | [[Xunión Soviética|soviéticu]] [[Científicu|científicu]] (1937–2026) ♂; Orde de la Bandera Colorada del Trabayu, Honoured Science Worker of the Russian Federation, Orde d'Honor; member of Russian Academy of Agricultural Sciences | [[científicu]] | | [[Xunión Soviética]] | | | 1 |- | [[:d:Q6109754|Q6109754]] | | [[Roberto García]] | data-sort-value="1945" | 1945-06-02<ref name="ref_39b2b2abba8f97abb71024c9e80368ef13e457994d9be4ea50d2948992e41f4a">https://www.ambito.com/informacion-general/murio-roberto-garcia-un-emblema-ambito-n6290970</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-20<ref name="ref_f420dce789f6bac5e39f440542ee4ce973fbee44e8b491959bb3042bc714f5c2">https://www.infobae.com/teleshow/2026/06/20/murio-roberto-garcia-referente-del-periodismo-politico-y-economico/</ref> | periodista arxentín | [[periodista]]<ref name="ref_46cb52bbd3604d1108f2070050a39b5dff13b36ae29c65005cbc7cb6901a13e9">https://www.lanacion.com.ar/politica/la-corte-dejo-firme-sobreseimientos-ex-agentes-nid2548618</ref> | | [[Arxentina]] | | | 1 |- | [[:d:Q70467373|Q70467373]] | | [[Katja Rost]] | data-sort-value="1976" | 1976-04-02<ref name="ref_0863651b55fd5c5babca0d88f06cf270c4d7fd8a6bcb5577d2feaade4a564619">https://www.suz.uzh.ch/dam/jcr:0c466dfd-f44f-41cc-a36e-cf23bca8ef96/CV%20Katja%20Rost.pdf</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-20<ref name="ref_de41f197db7c68fd4403f77ee0cec6cc86733992e77ad1dafd3a36cb3c27ec76">https://www.nzz.ch/feuilleton/zeitgeschehen/eine-starke-mutige-forscherin-die-zuercher-soziologin-katja-rost-stirbt-im-alter-von-50-jahren-ld.10012448</ref> | [[Alemaña|alemán]] socióloga, [[Profesor universitariu|profesora universitaria]], economista (1976–2026) ♀ | [[sociólogu]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[economista]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | | [[Alemaña]] | [[Chemnitz]]<ref name="ref_0863651b55fd5c5babca0d88f06cf270c4d7fd8a6bcb5577d2feaade4a564619">https://www.suz.uzh.ch/dam/jcr:0c466dfd-f44f-41cc-a36e-cf23bca8ef96/CV%20Katja%20Rost.pdf</ref> | | 1 |- | [[:d:Q113628902|Q113628902]] | | [[Farogh Siddique]] | data-sort-value="1970" | 1970-01-01<ref name="ref_ba672315366fb3afa1132480269e712d7928b82084d0811973305b90d573b5ba">https://in.bookmyshow.com/person/farogh-siddique/IEIN109224</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_390eda476bfb7d4f2bb95492844d8df65eb08fb855101ac35172bd51e24b810c">https://www.movietalkies.com/news/director-farogh-siddique-passes-away-12053379</ref> | [[India|indiu]] [[Direutor de cine|direutor de cine]] (fl. 1992–2005) (1970–2026) ♂ | [[direutor de cine]] | | [[India]] | [[Kochi]] | [[Amrita Hospital, Kochi]] | 0 |- | [[:d:Q119963945|Q119963945]] | [[Ficheru:Valeriu Sepi.jpg|center|128px]] | [[Valeriu Sepi]] | data-sort-value="1945" | 1945-11-01 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19 | [[Rumanía|rumanu]] [[Pintor|pintor]], diseñador gráficu, [[Escultor|escultor]], percusionista (1945–2026) ♂ | [[pintor]]<br/>[[diseñador gráficu]]<br/>[[escultor]]<br/>[[percusionista]] | | [[Rumanía]] | [[Reșița]] | [[Timișoara]] | 2 |- | [[:d:Q121836368|Q121836368]] | [[Ficheru:MonaKhalil-MansouriBeach RomanDeckert13082019-005 (cropped).jpg|center|128px]] | [[Mona Khalil]] | data-sort-value="1949" | 1949-08-02<ref name="ref_31a23130781d8e02709c11a2c6d40da2a4690c73f0f173acecc469cc3a5c90a0">https://www.alwarsha.org/mona-khalil/</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_e0185fde830b4781120e5c2babe9ffe375cd110fd00801e6b1a7538ad1a546ae">https://www.lorientlejour.com/article/1538693/mona-khalil-gardienne-des-tortues-de-mansouri-succombe-a-ses-blessures-apres-une-frappe-israelienne-sur-sa-maison.html</ref><ref name="ref_e30ef4f8264ebaddf126872a2bcc574a75d4dcd57d95886474380b4a37f088f3">https://www.newarab.com/news/lebanon-sea-turtle-protector-dies-wounds-israeli-strike</ref> | [[El Líbanu|libanés]]-[[Reinu Xuníu|británicu]] conservacionista, restauradora (1949–2026) ♀ | [[conservacionista]]<br/>[[restaurador]]<ref name="ref_31a23130781d8e02709c11a2c6d40da2a4690c73f0f173acecc469cc3a5c90a0">https://www.alwarsha.org/mona-khalil/</ref> | | [[El Líbanu]]<br/>[[Reinu Xuníu]]<ref name="ref_31a23130781d8e02709c11a2c6d40da2a4690c73f0f173acecc469cc3a5c90a0">https://www.alwarsha.org/mona-khalil/</ref> | [[Lagos]]<ref name="ref_31a23130781d8e02709c11a2c6d40da2a4690c73f0f173acecc469cc3a5c90a0">https://www.alwarsha.org/mona-khalil/</ref> | [[Mansouri]]<ref name="ref_e0185fde830b4781120e5c2babe9ffe375cd110fd00801e6b1a7538ad1a546ae">https://www.lorientlejour.com/article/1538693/mona-khalil-gardienne-des-tortues-de-mansouri-succombe-a-ses-blessures-apres-une-frappe-israelienne-sur-sa-maison.html</ref> | 11 |- | [[:d:Q12252135|Q12252135]] | [[Ficheru:Youssef Afifi.jpg|center|128px]] | [[Youssef Afifi]] | data-sort-value="1927" | 1927-06-02 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_ee64b94bbe62429a85ec6608c63733b8431456e12461363727a578a123a589c6">https://www.alnaharegypt.com/1183161</ref> | [[Reinu d'Exiptu|Reinu d'Exiptu]]-república d'exiptu-[[República Árabe Xunida|república árabe xunida]]-[[Exiptu|exipcianu]] army officer, [[Profesor|profesor]], Governor of Giza (1927–2026) ♂; Order of the Star of Jordan, Order of Honor Star, نوط التدريب, نوط الخدمة الممتازة, Order of Merit | [[army officer]]<br/>[[profesor]] | [[Governor of Giza]] | [[Reinu d'Exiptu]]<br/>[[República d'Exiptu]]<br/>[[República Árabe Xunida]]<br/>[[Exiptu]] | [[El Cairu]] | | 3 |- | [[:d:Q134587502|Q134587502]] | | [[Gian Piero Martino]] | data-sort-value="1946" | 1946-01-22 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19 | [[Investigador|investigador]], arqueólogu (1946–2026) ♂ | [[investigador]]<br/>[[arqueólogu]] | | | | | 0 |- | [[:d:Q135152695|Q135152695]] | | [[Fatou Gaye Sarr]] | | data-sort-value="2026" | 2026-06-19 | políticu, Senegal | [[políticu]]<ref name="ref_ac4534ecab418a09ad5ef1c0b133dd5dc959a0f15ea05c30a6bdaab9fa251086">''[[:d:Q96743901|Database of Cabinet Politics in Sub-Sahara Africa]]''</ref><br/>[[ministru]]<ref name="ref_ac4534ecab418a09ad5ef1c0b133dd5dc959a0f15ea05c30a6bdaab9fa251086">''[[:d:Q96743901|Database of Cabinet Politics in Sub-Sahara Africa]]''</ref> | [[agriculture minister]] | [[Senegal]]<ref name="ref_ac4534ecab418a09ad5ef1c0b133dd5dc959a0f15ea05c30a6bdaab9fa251086">''[[:d:Q96743901|Database of Cabinet Politics in Sub-Sahara Africa]]''</ref> | | | 2 |- | [[:d:Q16337599|Q16337599]] | [[Ficheru:Jogador Brasão.jpg|center|128px]] | [[Ivan Fiel da Silva]] | data-sort-value="1982" | 1982-01-01 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19 | futbolista brasilanu | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[Brasil]] | [[São Paulo (ciudá)|São Paulo]] | [[Tubarão]] | 3 |- | [[:d:Q17098193|Q17098193]] | [[Ficheru:Trond Johansen in 2025 (cropped).jpg|center|128px]] | [[Trond Johansen]] | data-sort-value="1924" | 1924-05-13<ref name="ref_2c7b8291ea22e8fa7ca63b5f7b7c6da1a13de0c60c8729ee1b513c880465302b">https://www.etterretningstjenesten.no/aktuelt/aktuelt/en-etterretningslegende-fyller-100-ar</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_c1777bbc93c1eb0c2213018cdbc582623998e60c5b1275b7df78ff9cea515f7a">https://www.vg.no/nyheter/i/V6jREJ/etterretningslegende-trond-johansen-102-er-doed-hedersmann</ref><ref name="ref_663572c96fffdd997d3b10f6d315d4e6a78777a8c4339f6feffbdd3209e6a8bb">https://minnesider.jolstad.no/trond-ivar-johansen</ref> | políticu noruegu | [[políticu]]<br/>[[militar]]<br/>[[militante de la resistencia]]<br/>[[etterretningsagent]] | | [[Noruega]] | [[Drammen]]<ref name="ref_2c7b8291ea22e8fa7ca63b5f7b7c6da1a13de0c60c8729ee1b513c880465302b">https://www.etterretningstjenesten.no/aktuelt/aktuelt/en-etterretningslegende-fyller-100-ar</ref> | [[Eiksmarka]]<ref name="ref_663572c96fffdd997d3b10f6d315d4e6a78777a8c4339f6feffbdd3209e6a8bb">https://minnesider.jolstad.no/trond-ivar-johansen</ref><ref name="ref_663572c96fffdd997d3b10f6d315d4e6a78777a8c4339f6feffbdd3209e6a8bb">https://minnesider.jolstad.no/trond-ivar-johansen</ref> | 5 |} {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref|2}} 4g399waumltsjpm6rrtu9zexatjr6hc Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/1910-1919 4 268908 4501334 4499651 2026-06-23T01:31:26Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501334 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |sparql= SELECT ?item ?death_date { ?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node . ?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date . ?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision . ?item wdt:P31 wd:Q5. ?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934. FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year FILTER (year(?death_date) >= 1910 && year(?death_date) <= 1919) } ORDER BY ASC(?death_date) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=red |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q126957164|Q126957164]] | [[Ficheru:Sama (Langreo) 12.jpg|center|128px]] | [[Antonio María Dorado]] | data-sort-value="1830" | 1830 | data-sort-value="1910" | 1910 | políticu y empresariu asturianu (1830-1910) | [[políticu]] | [[alcalde de Llangréu]] | [[España]] | [[Riañu]] | [[Sama (Llangréu)|Sama]] |- | [[:d:Q55837803|Q55837803]] | [[Ficheru:1872, Historia de los voluntarios cubanos, Francisco Cepeda (cropped).jpg|center|128px]] | [[Francisco Cepeda y Taborcias]] | data-sort-value="1845" | 1845<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1910" | 1910<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | | [[periodista]] | | [[España]] | [[Navia]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5945588|Q5945588]] | | [[Octavio Bellmunt]] | data-sort-value="1845" | 1845<ref name="ref_e73bfb16c68b6004eaaf6b424e5feabbbeb958c9de43b47087527f2027d3735e">http://datos.bne.es/resource/XX975642</ref> | data-sort-value="1910" | 1910<ref name="ref_e73bfb16c68b6004eaaf6b424e5feabbbeb958c9de43b47087527f2027d3735e">http://datos.bne.es/resource/XX975642</ref> | escritor español (1845–1920) | [[escritor]]<br/>[[fotógrafu]]<br/>[[médicu]] | | [[España]] | [[Avilés]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q20534001|Q20534001]] | | [[Juan Armada Valdés]] | data-sort-value="1823" | 1823-10-27 | data-sort-value="1910" | 1910-02-27 | [[España|español]] militar, políticu, [[Alcalde|alcalde]] (1823–1910) ♂ | [[militar]]<br/>[[políticu]] | [[alcalde]] | [[España]] | [[Deva (parroquia)|Deva]] | [[Figueiroa]] |- | [[:d:Q136512338|Q136512338]] | | [[Benito González Orviz]] | data-sort-value="1855" | 1855-06-25 | data-sort-value="1910" | 1910-04-15 | flaire asturianu (1855-1910) | [[misioneru católicu]]<br/>[[escritor]] | | [[España]] | [[Santa Bárbola]] | [[Hankou]] |- | [[:d:Q5941051|Q5941051]] | | [[José Longoria Carbajal]] | data-sort-value="1827" | 1827-04-29 | data-sort-value="1910" | 1910-09-30 | políticu asturianu (1827–1910) | [[políticu]]<br/>[[médicu]] | | [[España]] | [[Grau]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q8199377|Q8199377]] | | [[Andrés Naves]] | data-sort-value="1839" | 1839-07-22<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1910" | 1910-10-25<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | botánicu asturianu (1839–1910) | [[botánicu]] | | [[España]] | [[Cortina (Uviéu)|Cortina]] | [[Valladolid]] |- | [[:d:Q11934954|Q11934954]] | [[Ficheru:Laurent-manuel gonzález llana.jpg|center|128px]] | [[Manuel González Llana]] | data-sort-value="1835" | 1835<ref name="ref_24c77a34e2b91eb07315d9da3679b058fbdf8f5bee39bb3282963e260324a17d">http://datos.bne.es/resource/XX940355</ref> | data-sort-value="1911" | 1911<ref name="ref_24c77a34e2b91eb07315d9da3679b058fbdf8f5bee39bb3282963e260324a17d">http://datos.bne.es/resource/XX940355</ref> | periodista y políticu asturianu (1835–1911) | [[periodista]]<br/>[[escritor]]<br/>[[políticu]] | [[Diputáu nes Cortes]]<br/>[[gobernador civil]]<br/>[[gobernador civil d'Alacant]]<ref name="ref_0920195e565fc822dbbf26ef8df2aedfa9a20396e5da4250e91c4c7653c6dbbb">https://www.boe.es/gazeta/dias/1868/10/13/pdfs/GMD-1868-287.pdf</ref> | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q55837889|Q55837889]] | | [[Perfecto Fernández Usatorre]] | data-sort-value="1847" | 1847<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1911" | 1911-01-23<ref name="ref_eb3e6431b32a624c0ee2a9c4791cbd0094a2be1f7652f7e371c8130ad18fd1b1">http://www.araz.net/escritores/ferusato.htm</ref> | escritor asturianu (1847-1911) | [[escritor]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q55837986|Q55837986]] | [[Ficheru:1924-08-28, Región, Página 8 (cropped) José Fernández Quevedo González-Llanos.jpg|center|128px]] | [[Pepín Quevedo]] | data-sort-value="1849" | 1849<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1911" | 1911<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | [[España|español]] [[Poeta|poeta]], [[Periodista|periodista]], [[Profesor|profesor]] (1849–1911) ♂ | [[poeta]]<br/>[[periodista]]<br/>[[profesor]] | | [[España]] | [[Ferroñes (parroquia)|Ferroñes]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q5769840|Q5769840]] | [[Ficheru:1908-04, Por el Arte, p. 56 (cropped) Cipriano Folgueras.jpg|center|128px]] | [[Cipriano Folgueras Doiztúa]] | data-sort-value="1863" | 1863-09-10 | data-sort-value="1911" | 1911-01-17<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | escultor asturianu (1863–1911) | [[escultor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q9066491|Q9066491]] | [[Ficheru:Ramón Pérez Costales 1897 Joaquín Vaamonde, Museo de Belas Artes da Coruña.jpg|center|128px]] | [[Ramón Pérez Costales]] | data-sort-value="1832" | 1832-05-31<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1911" | 1911-01-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1832–1911) | [[políticu]]<br/>[[médicu]] | [[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_5d638614e3aaef1bed8cf98bf1abe51a6fd482ba28066b7621e608de67f9e932">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=29125</ref><ref name="ref_13a7c82a73b9c3f8dafa01c7c8190b4e924896cb33ed8119966fe3fa8938c719">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=30137</ref><br/>[[Ministru de Fomentu]]<ref name="ref_aad408fda787f33925f1846930fd16067adaf0f9c233c41b561122bd04b50758">https://www.boe.es/gazeta/dias/1873/07/01/pdfs/GMD-1873-182.pdf</ref><ref name="ref_b7ba946863d1723ed9de18a7ec01d673b2ee7aadb753f9181d035a87ef4e43d8">https://www.boe.es/gazeta/dias/1873/07/20/pdfs/GMD-1873-201.pdf</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_4edb0a6873dc76f518b2598608f7b4d76ae40f4f4d2829c1d7f94aa3bda2b485">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=31123</ref> | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q30610693|Q30610693]] | | [[Juan María Rodríguez Arango]] | data-sort-value="1833" | 1833-05-28<ref name="ref_39e626e7ac35a7c461964e852bbdfad3857ec6304e4ab900d8b1fad81a42e7cd">http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/68250</ref> | data-sort-value="1911" | 1911-03-02<ref name="ref_39e626e7ac35a7c461964e852bbdfad3857ec6304e4ab900d8b1fad81a42e7cd">http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/68250</ref> | [[España|español]] maxistráu, [[Profesor universitariu|profesor universitariu]], [[Escritor|escritor]], [[Xurista|xurista]], rector, caderalgu d'universidá (1833–1911) ♂; member of Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos | [[maxistráu]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[xurista]] | [[rector]]<ref name="ref_39e626e7ac35a7c461964e852bbdfad3857ec6304e4ab900d8b1fad81a42e7cd">http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/68250</ref><br/>[[caderalgu d'universidá]] | [[España]] | [[A Veiga]]<ref name="ref_39e626e7ac35a7c461964e852bbdfad3857ec6304e4ab900d8b1fad81a42e7cd">http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/68250</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_39e626e7ac35a7c461964e852bbdfad3857ec6304e4ab900d8b1fad81a42e7cd">http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/68250</ref> |- | [[:d:Q8196938|Q8196938]] | [[Ficheru:Amable González Abín.jpg|center|128px]] | [[Amable González Abín]] | data-sort-value="1862" | 1862-08-24 | data-sort-value="1911" | 1911-03-21 | escritor y poeta asturianu | [[poeta]]<br/>[[escritor]] | | [[España]] | [[Nueva (parroquia)|Nueva]] | [[Pría]] |- | [[:d:Q72905548|Q72905548]] | [[Ficheru:José Maria Bernaldo de Quirós y Gonzalez de Cienfuegos, marqués de Campo Sagrado.jpg|center|128px]] | [[José María Bernaldo de Quirós y González de Cienfuegos]] | data-sort-value="1840" | 1840-04-15<ref name="ref_4e5a119edf504519c6ebeb93711f3828cc08d181ebe422edef4bba88d7cba620">http://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/577/577_01_04_06_Penalba.pdf</ref><br/>1840-04-20<ref name="ref_47984cd472c330f9ded38c20ef895bdfa7fcf972d038158ec6f3777edbee4973">''[[:d:Q21401824|The Peerage]]''</ref> | data-sort-value="1911" | 1911-04-24<ref name="ref_4e5a119edf504519c6ebeb93711f3828cc08d181ebe422edef4bba88d7cba620">http://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/577/577_01_04_06_Penalba.pdf</ref><ref name="ref_47984cd472c330f9ded38c20ef895bdfa7fcf972d038158ec6f3777edbee4973">''[[:d:Q21401824|The Peerage]]''</ref> | diplomáticu asturianu (1840–1911) | [[diplomáticu]]<br/>[[políticu]] | [[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_c7951fa6684eea5a6f5a3aee4a0b862e56c28e4a9c932da8b692197d1ba3ce58">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=13-13&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%28BERNALDO+DE+QUIR%C3%B3S%29.DIPU.</ref><br/>[[Spanish ambassador to the Russian Empire]] | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_4e5a119edf504519c6ebeb93711f3828cc08d181ebe422edef4bba88d7cba620">http://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/577/577_01_04_06_Penalba.pdf</ref> | [[palaciu de Camposagrado (Llangreu)]] |- | [[:d:Q5956063|Q5956063]] | [[Ficheru:Los diputados pintados por sus hechos, Julián García San Miguel (cropped).jpg|center|128px]] | [[Julián García-San Miguel]] | data-sort-value="1841" | 1841-03-08 | data-sort-value="1911" | 1911-10-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1841–1911) | [[políticu]] | [[Minister of Grace and Justice]]<ref name="ref_bf760d2b00288996f39da79347b329a40649ec4db39a12030f130aa8982f86cd">https://www.boe.es/gazeta/dias/1902/03/20/pdfs/GMD-1902-79.pdf</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_c5852d0be8b88ba9160ca1d43c835cf08f8b749b570a2375c64a784d8b81fafe">https://www.congreso.es/gl/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=27291</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_4a1f0bf3545be5aa2500ed9347ec0d701a4b731c50332dbb430e0dfbc553c168">https://www.congreso.es/gl/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(45170)</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_ac34ab5c835260e529dab4a754217d9f9d25e6d238fd7c25acb18834395507ed">https://www.congreso.es/gl/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=44295</ref><br/>[[undersecretary]]<ref name="ref_ef6a572221c7013e4ab27b8ddf9844b3b22d3e35d89a120789b7e5bcb2e6af65">https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1883/293/A00210-00210.pdf</ref><ref name="ref_ce9d1048aa89b2c8ba8e7d20355887a3f10befe32a9a7f78e68a52c0314254c5">https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1884/020/A00189-00189.pdf</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_4042cfc043a2f34aa64af41e25ce61b40173993638986faadef8e6f663443bb1">https://racmyp.es/academicos/julian-garcia-san-miguel/</ref><br/>[[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_eb486798448e3db9621176fca4bcd982e9746cfb6cf6c4b423194b942725e494">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2890</ref> | [[España]] | [[Avilés]] | [[Olmedo]] |- | [[:d:Q25410754|Q25410754]] | [[Ficheru:Mario del Villar.jpg|center|128px]] | [[Mario Villar y Castropol]] | data-sort-value="1840" | 1840-06-17 | data-sort-value="1911" | 1911-10-14 | militar asturianu (1840–1911) | [[militar]] | | [[España]] | [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q7406400|Q7406400]] | [[Ficheru:1898-06-18, Blanco y Negro, el coronel Ordóñez, jefe de artillería de Santiago de Cuba (cropped).jpg|center|128px]] | [[Salvador Diaz Ordóñez]] | data-sort-value="1845" | 1845-03-15<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1911" | 1911-10-14<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | militar asturianu | [[militar]] | [[military governor of Cartagena]]<ref name="ref_fbdd1a8ea944a29d4745c78a29b8547ae1de42bd96e7fcfac1e5154cff359f77">https://infcartagena.webcindario.com/gobernadores.htm</ref> | [[España]] | [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] | |- | [[:d:Q9014379|Q9014379]] | [[Ficheru:José María Celleruelo (Mercurio, 1906).jpg|center|128px]] | [[José María Celleruelo]] | data-sort-value="1840" | 1840 | data-sort-value="1911" | 1911-12-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1840–1911) | [[políticu]]<br/>[[periodista]] | [[Minister of Grace and Justice]]<ref name="ref_70dc134ecc466004e71425acbbb4986e891ef2ed0c150e0fd4ec0094a6f4923b">https://www.boe.es/gazeta/dias/1906/06/11/pdfs/GMD-1906-162.pdf</ref><ref name="ref_4655db8cc6f4c09b0565bf4bd1f5757f3a0a0efa97b46f98f1dca77ef66b4ef2">https://www.boe.es/gazeta/dias/1905/07/07/pdfs/GMD-1905-188.pdf</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_d1c1b5e830d4dc3d4117eef46e31fad38cd30912e3f6a239f3db48d95ebdc1bc">https://www.congreso.es/gl/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=34255</ref><br/>[[gobernador civil de Segovia]]<ref name="ref_dcfc6247ec1726c9360ee85c7779e5af56f33c56ec84e2753849c1de62db6a91">https://www.boe.es/gazeta/dias/1872/06/27/pdfs/GMD-1872-179.pdf</ref><ref name="ref_5a71e8ea6b2cf1f1d3ef3ffaae48a56ac6019083f79ca3a88c74f134b0a2dc6e">https://www.boe.es/gazeta/dias/1872/10/12/pdfs/GMD-1872-286.pdf</ref><br/>[[gobernador civil d'Almería]]<ref name="ref_5a71e8ea6b2cf1f1d3ef3ffaae48a56ac6019083f79ca3a88c74f134b0a2dc6e">https://www.boe.es/gazeta/dias/1872/10/12/pdfs/GMD-1872-286.pdf</ref><br/>[[gobernador civil d'Alacant]]<ref name="ref_089fccbda8a19fd966cf54952cdc564d63e04c3d44ff42bc7d97453617035b51">https://www.boe.es/gazeta/dias/1873/05/31/pdfs/I00576-00578.pdf</ref><ref name="ref_11f7915ef67141036fdd05c3036feef9a4dda97fda5a4b14d49757c557939218">https://www.boe.es/gazeta/dias/1873/02/28/pdfs/I00696-00698.pdf</ref><br/>[[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_294848dafd2cf26d65a1552e80861b7bd06381d3e600015780c9467325d258c0">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=700</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_9be4695ead19455716ee11f033cbaf6b55f050e2b05966c8920b2b417540d0d8">https://www.congreso.es/gl/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(24830)</ref><br/>[[undersecretary]]<ref name="ref_79afac3688632434c667bb3dca449f9afdf9d1b4e546aca9b856176e2fc693a6">https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1873/201/A01110-01110.pdf</ref><ref name="ref_b2e5a3c422f7288d4b06cdb6114f22959aa38f6ca73f1d65aba57abe29468761">https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1874/009/A00070-00070.pdf</ref> | [[España]] | [[La Pola Siero]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q16566976|Q16566976]] | | [[Fermín López del Vallado]] | data-sort-value="1845" | 1845 | data-sort-value="1912" | 1912 | abogáu asturianu (1845–1912) | [[abogáu]] | [[alcalde d'Uviéu]] | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q13148030|Q13148030]] | | [[Servando Ovies]] | data-sort-value="1876" | 1876-02-21<ref name="ref_5743eefef0e98b81c334f34e149aa4c5b74502644f7fb7cadd6be7d697f4fccb">''[[:d:Q3053892|Encyclopedia Titanica]]''</ref> | data-sort-value="1912" | 1912-04-15<ref name="ref_5743eefef0e98b81c334f34e149aa4c5b74502644f7fb7cadd6be7d697f4fccb">''[[:d:Q3053892|Encyclopedia Titanica]]''</ref> | comerciante asturianu (1876-1912) | [[comerciante]] | | [[España]] | [[Avilés]] | [[Océanu Atlánticu Norte]]<ref name="ref_5743eefef0e98b81c334f34e149aa4c5b74502644f7fb7cadd6be7d697f4fccb">''[[:d:Q3053892|Encyclopedia Titanica]]''</ref> |- | [[:d:Q107178446|Q107178446]] | | [[Manuel González-Longoria y Cuervo]] | data-sort-value="1830" | 1830-07-02 | data-sort-value="1912" | 1912-11-23<ref name="ref_4fa6a0e0f5fe07cef198c93c00978f38b673361674709bce567f009ecc58765e">https://www.geni.com/people/Manuel-Gonz%C3%A1lez-Longoria-y-Cuervo-Barrera/6000000077915534017</ref> | políticu asturianu | [[indianu]]<br/>[[financieru]] | [[senador del Reinu]]<ref name="ref_010be2f2ee579e19461a1e105287e1e0afaa891faa10d8de78d1f85ad634f4ba">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1293</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_4c946aaf7678ff98a3744b1ed9433c784bf51207e13ad010b82e73ad4da5719c">https://www.congreso.es/web/guest/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=36175</ref> | [[España]]<ref name="ref_3b5c34cbfb13df95570f8b85275e120e3da4ae4454f878d8c2290ab1d5da4218">http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/54359</ref> | [[Grau]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q7936725|Q7936725]] | [[Ficheru:Vital Aza.png|center|128px]] | [[Vital Aza]] | data-sort-value="1851" | 1851-04-28<ref name="ref_fded7aef1d55ee02519f9762a808b0bc88fa657da1816a59e0144c549e9a8ace">''[[:d:Q63056|Find a Grave]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref> | data-sort-value="1912" | 1912-12-13<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_fded7aef1d55ee02519f9762a808b0bc88fa657da1816a59e0144c549e9a8ace">''[[:d:Q63056|Find a Grave]]''</ref><ref name="ref_cb7e3691f7e193dcee107c8f43e696dbf8e7ab31ee607bd50e722e0bab724f03">''[[:d:Q523660|International Music Score Library Project]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref> | periodista, escritor, comediógrafu, humorista y poeta asturianu (1851–1912) | [[periodista]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[comediógrafu]]<br/>[[humorista]]<br/>[[poeta]]<br/>[[novelista]]<br/>[[dramaturgu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[médicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[President of SGAE]] | [[España]] | [[La Pola (parroquia)|La Pola]] | [[cai Libertad]]<ref name="ref_858ac942aa31d233653b6ffbf2cda9185d1858e6ceb17658db2e4060f6b738de">http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/12/14/006.html</ref> |- | [[:d:Q133252938|Q133252938]] | [[Ficheru:1924-05-22, Región, Ricardo Montes (cropped).jpg|center|128px]] | [[Ricardo Montes|Ricardo Montes González]] | data-sort-value="1888" | 1888-05-02<ref name="ref_424be204a9cd179c0ff3c1239aceff00038efc187c4b712e1be5201aed81c4ee">https://datos.bne.es/persona/XX1763126.html</ref> | data-sort-value="1909" | 1909<ref name="ref_44d3aeebdc2e5e3dbbe3f8c9f04f0fba7b6498b1fcd1a8470b7a7fbce09d48d1">''[[:d:Q133278020|Ricardo Montes : Recuerdos de familia. Pintor e ilustrador 1888-1909]]''</ref> | pintor asturianu (1888-1909) | [[pintor]]<br/>[[ilustrador]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_b3089963f93d8509edc74278490f3580d7771d101fe1496a6044be6cc4bddc2a">https://www.vivirasturias.com/arte-cultura-deporte/c/0/i/54887035/montes-ricardo</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_b3089963f93d8509edc74278490f3580d7771d101fe1496a6044be6cc4bddc2a">https://www.vivirasturias.com/arte-cultura-deporte/c/0/i/54887035/montes-ricardo</ref> |- | [[:d:Q30346516|Q30346516]] | | [[Francisco Javier Valdés y Noriega]] | data-sort-value="1851" | 1851-03-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1913" | 1913-01-22<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | obispu católicu asturianu (1851-1913) | [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]] | [[Obispu de Salamanca]]<br/>[[Roman Catholic bishop of Puerto Rico]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Jaca]]<br/>[[senador del Reinu]] | [[España]] | [[La Pola Llaviana (parroquia)|La Pola Llaviana]] | [[Busot]] |- | [[:d:Q5872474|Q5872474]] | [[Ficheru:Aramburu-L'Espagne Contemporaine-Album biographique illustré 19.jpg|center|128px]] | [[Félix de Aramburu]] | data-sort-value="1848" | 1848-05-05<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1913" | 1913-04-30<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Xurista|xurista]], políticu, [[Poeta|poeta]], [[Profesor universitariu|profesor universitariu]], [[Escritor|escritor]], senador del Reinu, caderalgu d'universidá, Magistrate of the Supreme Court of Spain, rector de la Universidá d'Uviéu, Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences (1848–1913) ♂; Commander of the Order of Isabella the Catholic, Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica, Officier de l'Ordre national des Palmes académiques (France), medaya de plata; member of Real Academia de Ciencies Morales y Polítiques | [[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[políticu]]<br/>[[poeta]]<br/>[[profesor universitariu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[senador del Reinu]]<ref name="ref_9b2c9b483a853b60e54b4c291545fa358a827832b3baf50b0680be1c9ad93428">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=188</ref><br/>[[caderalgu d'universidá]]<br/>[[Magistrate of the Supreme Court of Spain]]<br/>[[rector de la Universidá d'Uviéu]]<ref name="ref_d273ef2fb309020a08a7a6793032e0ffa0068c3bc3af5948a3573078b164fdb2">https://humanidadesdigitales.uc3m.es/s/catedraticos/item/14038</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_581459cfce1c91f678716e329b9089c1676de033918121968ed7d37d78ab6374">https://racmyp.es/academicos/felix-pio-de-aramburu-y-zuloaga-new/</ref> | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q20533291|Q20533291]] | [[Ficheru:Alejandro Rodríguez-Sesmero González, 1848-1913.jpg|center|128px]] | [[Alejandro Sesmero]] | data-sort-value="1843" | 1843<ref name="ref_c2f99110018d19dd251996b8c9ca4bf5c9b78074405de1b1d6e901080b79f4a3">http://datos.bne.es/resource/XX5482900</ref> | data-sort-value="1913" | 1913-10-22 | arquiteutu asturianu (1843–1913) | [[arquiteutu]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]] |- | [[:d:Q1837855|Q1837855]] | [[Ficheru:Darío de Regoyos - Self-portrait.jpg|center|128px]] | [[Darío de Regoyos]] | data-sort-value="1857" | 1857-11-01<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_d3bf0a8a7dccd7b1ad06a0a7b30034b9e3a50b4ff35fa470fa4c6ad6685b87b5">''[[:d:Q103963403|Regoyos (y Valdés), Darío de]]''</ref><ref name="ref_1ef73acaa6e35c746a43f9e0bc10a749c81196356c4a47da4f869a260d68a637">''[[:d:Q20056651|Le Delarge]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1913" | 1913-10-29<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_d3bf0a8a7dccd7b1ad06a0a7b30034b9e3a50b4ff35fa470fa4c6ad6685b87b5">''[[:d:Q103963403|Regoyos (y Valdés), Darío de]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | pintor asturianu (1857–1913) | [[pintor]]<br/>[[artista visual]]<br/>[[landscape painter]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Ribeseya]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Barcelona]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> |- | [[:d:Q27430225|Q27430225]] | [[Ficheru:Leoncio Gonzalez de Granda.jpg|center|128px]] | [[Leoncio González de Granda]] | data-sort-value="1852" | 1852-09-12 | data-sort-value="1913" | 1913-11-10 | militar asturianu (1852–1913) | [[militar]]<br/>[[carlist soldier]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q137195942|Q137195942]] | | [[Bonaventura Bullich Gaset]] | data-sort-value="1871" | 1871 | data-sort-value="1913" | 1913-11-20 | [[España|español]] [[Presbíteru|presbíteru]] (1871–1913) ♂ | [[presbíteru]] | | [[España]] | [[El Vilar (Vilanova)|El Vilar]] | [[Barcelona]] |- | [[:d:Q21344793|Q21344793]] | [[Ficheru:Ángel García Rendueles, de Compañy.jpg|center|128px]] | [[Ángel García Rendueles]] | data-sort-value="1845" | 1845 | data-sort-value="1913" | 1913-12-08 | políticu asturianu | [[políticu]] | [[Diputáu nes Cortes]] | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q20740446|Q20740446]] | | [[José Fernández Cuevas]] | data-sort-value="1844" | 1844<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_2ba974f6ebd4627463a293963a04a98ac4aa7d91cfb95a326e6f14290e82cbca">http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Cand%E1s:%20ni%F1os%20esperando%20la%20vuelta%20de%20las%20lanchas%20pescadoras&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simple&MuseumsSearch=&MuseumsRolSearch=1&</ref> | data-sort-value="1923" | 1923<br/>1914<ref name="ref_c7a1a0669e4ef0ec6403cf9684085f63c3f4cf488a79fa066270c0347cb12f45">https://books.google.es/books?id=bnJdAAAAMAAJ</ref><br/>No/unknown value<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><br/>1930<ref name="ref_2ba974f6ebd4627463a293963a04a98ac4aa7d91cfb95a326e6f14290e82cbca">http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Cand%E1s:%20ni%F1os%20esperando%20la%20vuelta%20de%20las%20lanchas%20pescadoras&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simple&MuseumsSearch=&MuseumsRolSearch=1&</ref> | dibuxante asturianu | [[dibuxante]]<br/>[[pintor]]<br/>[[ilustrador]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_2ba974f6ebd4627463a293963a04a98ac4aa7d91cfb95a326e6f14290e82cbca">http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Cand%E1s:%20ni%F1os%20esperando%20la%20vuelta%20de%20las%20lanchas%20pescadoras&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simple&MuseumsSearch=&MuseumsRolSearch=1&</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_2ba974f6ebd4627463a293963a04a98ac4aa7d91cfb95a326e6f14290e82cbca">http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Cand%E1s:%20ni%F1os%20esperando%20la%20vuelta%20de%20las%20lanchas%20pescadoras&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simple&MuseumsSearch=&MuseumsRolSearch=1&</ref> |- | [[:d:Q5733422|Q5733422]] | | [[Braulio Vigón]] | data-sort-value="1849" | 1849-11-07 | data-sort-value="1914" | 1914<ref name="ref_07af80eea8b2217349d28e572c0868ba7e82fd43670ad720030deb7c8f6a7a7d">''[[:d:Q1201876|Open Library]]''</ref><ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref><ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref> | escritor y políticu asturianu (1849-1914) | [[escritor]]<br/>[[políticu]] | [[alcalde de Colunga]] | [[España]] | [[Mieres]] | [[Colunga]] |- | [[:d:Q55838349|Q55838349]] | | [[Eduardo Serrano y Branat]] | data-sort-value="1854" | 1854-09-11 | data-sort-value="1914" | 1914-11-15<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Xurista|xurista]], Presidente de la Diputación Provincial de Oviedo, caderalgu d'universidá (1856–1914) ♂; Gran Cruz de la Orde Civil del Méritu Agrícola | [[xurista]] | [[Presidente de la Diputación Provincial de Oviedo]]<ref name="ref_eac6de18236380f07b4b1b7e97ac58643567e80eca77f2e87d546aee27b5eeff">https://humanidadesdigitales.uc3m.es/s/catedraticos/item/15277</ref><br/>[[caderalgu d'universidá]] | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_eac6de18236380f07b4b1b7e97ac58643567e80eca77f2e87d546aee27b5eeff">https://humanidadesdigitales.uc3m.es/s/catedraticos/item/15277</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_eac6de18236380f07b4b1b7e97ac58643567e80eca77f2e87d546aee27b5eeff">https://humanidadesdigitales.uc3m.es/s/catedraticos/item/15277</ref> |- | [[:d:Q20995085|Q20995085]] | | [[Pedro Rodríguez Ponga]] | data-sort-value="1882" | 1882 | data-sort-value="1915" | 1915 | psiquiatra asturianu | [[psiquiatra]] | | [[España]] | [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q109885011|Q109885011]] | [[Ficheru:Léon Chic.jpg|center|128px]] | [[Léon Chic]] | data-sort-value="1819" | 1819-04-28<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1916" | 1916-06-16<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | direutor d&#39;orquesta y compositor de música militar francés d&#39;orixe asturianu (1819–1916) | [[compositor]]<ref name="ref_141a10a2d715698738a371f1f2b0a3d44ec9485c6cb8a8c9de19d3fc2ff0839e">''[[:d:Q18088607|Muziekweb]]''</ref><ref name="ref_abb3f52dca942669b913c2eca70ae6ee11417147ba383eaa05fdca364e24091e">''[[:d:Q538729|Classical Archives]]''</ref> | | [[Francia]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | [[Brest]]<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> |- | [[:d:Q129503058|Q129503058]] | [[Ficheru:Emilio Álvarez-Prida Arias.jpg|center|128px]] | [[Emilio Álvarez-Prida Arias]] | data-sort-value="1854" | 1854 | data-sort-value="1916" | 1916 | xurista y políticu asturianu (1854-1916) | [[políticu]] | [[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_4f75eac90ded8c67ee37793d7cdbee36ae5b5ebccac595d3dcdb28c63da58062">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=37141</ref> | [[restauración borbónica n'España]] | [[Fresnéu (San Salvador d'Alesga)|Fresnéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q27786552|Q27786552]] | [[Ficheru:Valeriano Menéndez Conde.jpg|center|128px]] | [[Valeriano Menéndez Conde y Álvarez]] | data-sort-value="1848" | 1848-11-24<ref name="ref_97d956708015ecc6fdbb4214e8d5401bc6e3afad2b2fcbffc48f17d2da288163">http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bmeco.html</ref> | data-sort-value="1916" | 1916-03-05<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | sacerdote asturianu (1848–1916) | [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]] | [[Roman Catholic Archbishop of Valencia]]<br/>[[Auxiliary Bishop of the Archdiocese of Toledo]]<br/>[[obispu de Tui]]<br/>[[obispu titular]] | [[España]] | [[Samartín de Lluiña]] | [[València|Valencia]] |- | [[:d:Q130926665|Q130926665]] | | [[Andrés Gallego González]] | data-sort-value="1896" | 1896 | data-sort-value="1916" | 1916-08-27 | toreru asturianu (1896-1916) | [[novillero]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[A Coruña]] |- | [[:d:Q25410980|Q25410980]] | [[Ficheru:Amador del Villar y Pérez de Castropol.jpg|center|128px]] | [[Amador del Villar y Pérez de Castropol]] | data-sort-value="1843" | 1843-04-17<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1916" | 1916-09-17<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | militar asturianu (1843–1916) | [[militar]] | | [[España]] | [[Castropol]] | |- | [[:d:Q21199189|Q21199189]] | [[Ficheru:Faustino Álvarez del Manzano.png|center|128px]] | [[Faustino Álvarez del Manzano]] | data-sort-value="1851" | 1851-11-23<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1916" | 1916-10-21<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | xurista y catedráticu asturianu | [[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] | [[caderalgu d'universidá]]<br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_a6b7021f0ba2f771424f012c77a48d5cf61160a414257af0ebd649e614d6e5a8">https://racmyp.es/academicos/faustino-alvarez-del-manzano-y-alvarez-rivera/</ref> | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q20533986|Q20533986]] | [[Ficheru:César Luaces, de Compañy.jpg|center|128px]] | [[César Luaces Alonso]] | data-sort-value="1859" | 1859-01-31 | data-sort-value="1916" | 1916-12-18 | políticu español (1859–1916) | [[políticu]]<br/>[[inxenieru naval]]<br/>[[empresariu]]<br/>[[abogáu]] | [[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_e8463faba3129c84b225b67c94d619407b2578c793b9e2121b8966581dc69829">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=41226</ref><br/>[[senador del Reinu]]<ref name="ref_1b958c3a9a9333e7e982d26083d1af4ca76fe9f4225a2a9e153a9a62fc233b3d">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1662</ref> | [[España]] | [[Grandas de Salime]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q81620416|Q81620416]] | [[Ficheru:1910, Las Cortes españolas, las de 1910, José Parres y Sobrino (cropped).jpg|center|128px]] | [[José de Parres Sobrino]] | data-sort-value="1865" | 1865<ref name="ref_f698b655dd93fdb8789d3d5620ba7d9d9b5eb358d10e6dfee0bf084219ee6d0a">https://datos.gob.es/es/catalogo/e00123904-autores-espanoles-en-dominio-publico-fallecidos-desde-1900</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1917" | 1917<ref name="ref_f698b655dd93fdb8789d3d5620ba7d9d9b5eb358d10e6dfee0bf084219ee6d0a">https://datos.gob.es/es/catalogo/e00123904-autores-espanoles-en-dominio-publico-fallecidos-desde-1900</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | autor español | [[autor]]<ref name="ref_f698b655dd93fdb8789d3d5620ba7d9d9b5eb358d10e6dfee0bf084219ee6d0a">https://datos.gob.es/es/catalogo/e00123904-autores-espanoles-en-dominio-publico-fallecidos-desde-1900</ref><br/>[[políticu]]<br/>[[escritor]] | [[Attorney-General of Spain]]<br/>[[Diputáu nes Cortes]]<br/>[[senador del Reinu]] | [[España]]<ref name="ref_f698b655dd93fdb8789d3d5620ba7d9d9b5eb358d10e6dfee0bf084219ee6d0a">https://datos.gob.es/es/catalogo/e00123904-autores-espanoles-en-dominio-publico-fallecidos-desde-1900</ref> | [[Llanes]] | [[Llanes]] |- | [[:d:Q56402065|Q56402065]] | [[Ficheru:1895-05-04, Blanco y Negro, Actualidades, Nuestro ejército en las colonias, Álvaro Suárez Valdés (cropped).jpg|center|128px]] | [[Álvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro]] | data-sort-value="1840" | 1840-11-21<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1917" | 1917-03-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | militar y políticu asturianu (1840-1917) | [[militar]]<br/>[[políticu]] | [[Capitán Xeneral de les Islles Baleares]]<br/>[[Diputáu nes Cortes]]<br/>[[senador del Reinu]]<br/>[[Captain General of the 5th Military Region]]<ref name="ref_61081c7a55387b948e5ddd4499d75a1b508f3d19e11ed904c9bab961c68d8e83">https://www.boe.es/gazeta/dias/1897/10/15/pdfs/GMD-1897-288.pdf</ref> | [[España]] | [[Grau]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q97446245|Q97446245]] | | [[Calixto Rodríguez]] | data-sort-value="1848" | 1848 | data-sort-value="1917" | 1917-04-08 | [[España|español]] [[Inxenieru forestal|inxenieru forestal]], políticu, [[Empresariu|empresariu]], [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]] (1848–1917) ♂ | [[inxenieru forestal]]<br/>[[políticu]]<br/>[[empresariu]] | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]] | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q20533489|Q20533489]] | | [[José Antonio Parga Sanjurjo]] | data-sort-value="1841" | 1841-02-11 | data-sort-value="1917" | 1917-09-12 | [[España|español]] [[Abogáu|abogáu]], [[Xuez|xuez]], [[Escritor|escritor]] (1841–1917) ♂; member of [[Real Academia Gallega]] | [[abogáu]]<br/>[[xuez]]<br/>[[escritor]] | | [[España]] | [[Piantón]] | [[Viveiro]] |- | [[:d:Q131904084|Q131904084]] | | [[Amado Osorio y Zabala]] | data-sort-value="1851" | 1851-06-04 | data-sort-value="1917" | 1917-10-12 | [[España|español]] [[Médicu|médicu]], [[Naturalista|naturalista]], [[Esplorador|esplorador]] (1851–1917) ♂; spouse of Josefa Rodríguez Carballeira | [[médicu]]<br/>[[naturalista]]<br/>[[esplorador]] | | [[España]] | [[A Veiga]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5771163|Q5771163]] | | [[Clara de Rueda]] | data-sort-value="1830" | 1830<ref name="ref_8a436ffb1281f5704af819f81329393bb39cff10611d9bf773f4989c740190e9">https://castropolhistoriayarqueologia.blogspot.com/2020/03/clara-de-rueda-bruxa-das-campas.html</ref> | data-sort-value="1917" | 1917-11-22<ref name="ref_b6178fda2a8734444bc91a350631a8543bf59a15f91fcd21264d19856bd21910">https://astures.es/brujeria-en-asturias-clara-de-rueda-una-bruja-en-castropol-a-principios-del-siglo-xx/</ref><ref name="ref_8a436ffb1281f5704af819f81329393bb39cff10611d9bf773f4989c740190e9">https://castropolhistoriayarqueologia.blogspot.com/2020/03/clara-de-rueda-bruxa-das-campas.html</ref> | [[España|español]] curiadora (1830–1917) ♀ | [[curiador]] | | [[España]] | [[As Campas]] | [[As Campas]] |- | [[:d:Q28365087|Q28365087]] | | [[Genaro García-Alas y Ureña]] | data-sort-value="1844" | 1844<ref name="ref_85bec4e01d338ad3f9cb549c7c2b31a9cd6f918e09809a535e0a173909bc2665">''[[:d:Q18908018|Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX (1903-1904)]]''</ref> | data-sort-value="1918" | 1918<ref name="ref_85bec4e01d338ad3f9cb549c7c2b31a9cd6f918e09809a535e0a173909bc2665">''[[:d:Q18908018|Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX (1903-1904)]]''</ref> | militar, inxenieru y periodista asturianu (1844-1918) | [[inxenieru militar]]<ref name="ref_85bec4e01d338ad3f9cb549c7c2b31a9cd6f918e09809a535e0a173909bc2665">''[[:d:Q18908018|Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX (1903-1904)]]''</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_85bec4e01d338ad3f9cb549c7c2b31a9cd6f918e09809a535e0a173909bc2665">''[[:d:Q18908018|Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX (1903-1904)]]''</ref><br/>[[escritor]]<br/>[[políticu]] | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]] | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_85bec4e01d338ad3f9cb549c7c2b31a9cd6f918e09809a535e0a173909bc2665">''[[:d:Q18908018|Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX (1903-1904)]]''</ref> | |- | [[:d:Q5943184|Q5943184]] | [[Ficheru:Menéndez,su esposa y su hija en su 2º. viaje a Europa. París.JPG|center|128px]] | [[José Menéndez Menéndez]] | data-sort-value="1846" | 1846-11-02 | data-sort-value="1918" | 1918-04-24<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | empresariu asturianu (1846-1918) | [[empresariu]]<br/>[[comerciante]]<br/>[[ganaderu]] | | [[Arxentina]]<br/>[[España]] | [[Santo Domingo]] | [[Buenos Aires]] |- | [[:d:Q6044850|Q6044850]] | | [[Norberto del Prado]] | data-sort-value="1852" | 1852-06-04<ref name="ref_5fa3656f3f8456ab83dd71655d3eca4042ec75e5be48d4183b4d40c80525e692">''[[:d:Q107482533|Base de données des élites suisses]]''</ref> | data-sort-value="1918" | 1918-07-13<ref name="ref_5fa3656f3f8456ab83dd71655d3eca4042ec75e5be48d4183b4d40c80525e692">''[[:d:Q107482533|Base de données des élites suisses]]''</ref> | teólogu asturianu | [[teólogu católicu]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[teólogu]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[filósofu]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | | [[España]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><ref name="ref_5fa3656f3f8456ab83dd71655d3eca4042ec75e5be48d4183b4d40c80525e692">''[[:d:Q107482533|Base de données des élites suisses]]''</ref> | [[Llorío (parroquia)|Llorío]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> |- | [[:d:Q17600410|Q17600410]] | [[Ficheru:1927-05-19, Región, Ventura Álvarez Sala (cropped).jpg|center|128px]] | [[Ventura Álvarez Sala]] | data-sort-value="1869" | 1869<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_bf58e84131a4e3be20031ac33840b4c3f7d334d162ccbe427491b78cecaca8a1">''[[:d:Q103895631|Álvarez-Sala Vigil, Buenaventura or Ventura]]''</ref><ref name="ref_d1f21fe301c5a3025217f1a3049c3318bf3499c1ca309321ce42b0542292e9c5">''[[:d:Q5503389|Frick Art Research Library Photoarchive]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1919" | 1919<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_bf58e84131a4e3be20031ac33840b4c3f7d334d162ccbe427491b78cecaca8a1">''[[:d:Q103895631|Álvarez-Sala Vigil, Buenaventura or Ventura]]''</ref><ref name="ref_d1f21fe301c5a3025217f1a3049c3318bf3499c1ca309321ce42b0542292e9c5">''[[:d:Q5503389|Frick Art Research Library Photoarchive]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | pintor asturianu (1869–1919) | [[pintor]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q55837580|Q55837580]] | [[Ficheru:Xusto Alvarez Amandi.jpg|center|128px]] | [[Xusto Álvarez Amandi|Justo Álvarez Amandi]] | data-sort-value="1839" | 1839-05-28<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1919" | 1919-02-19<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | escritor español | [[escritor]]<br/>[[historiador]]<br/>[[traductor]] | [[caderalgu d'universidá]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q110399715|Q110399715]] | [[Ficheru:Nicolás Rivero Muñiz.jpg|center|128px]] | [[Nicolás Rivero y Muñiz]] | data-sort-value="1849" | 1849-09-23<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1919" | 1919-06-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | periodista asturianu (1849–1919) | [[periodista]] | | [[España]] | [[Les Caleyes]] | [[L'Habana]] |- | [[:d:Q15277920|Q15277920]] | [[Ficheru:Ferenczy Portrait of Cézár Herrer 1899.jpg|center|128px]] | [[César Herrer]] | data-sort-value="1868" | 1868-12-23<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref> | data-sort-value="1919" | 1919-07<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref> | pintor asturianu (1868–1919) | [[pintor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | | [[España]] | [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]] | [[Budapest]] |- | [[:d:Q29346015|Q29346015]] | [[Ficheru:Anselmo López Sánchez.jpg|center|128px]] | [[Anselmo López Sánchez]] | data-sort-value="1891" | 1891-01-25 | data-sort-value="1919" | 1919-11-05 | futbolista asturianu (1891–1919) | [[Xugador de fútbol|futbolista]]<br/>[[entrenador de fútbol]] | [[Presidente del Real Sporting de Xixón]] | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q98399272|Q98399272]] | | [[Atanasio Palacio Valdés]] | data-sort-value="1856" | 1856-05-02<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1919" | 1919-12-14<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Abogáu|abogáu]], militar, archiveru (1856–1919) ♂; member of Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos | [[escritor]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[militar]]<br/>[[archiveru]] | | [[España]] | [[Avilés]] | [[Madrid]] |} ---- &sum; 57 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} [[Categoría:llistes d'Asturies]] jn0d0i59p7sf3izhk09t05ewm1oo7oe Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/1850-1899 4 268910 4501336 4500343 2026-06-23T01:31:28Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501336 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |sparql= SELECT ?item ?death_date { ?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node . ?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date . ?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision . ?item wdt:P31 wd:Q5. ?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934. FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year FILTER (year(?death_date) >= 1850 && year(?death_date) <= 1899) } ORDER BY ASC(?death_date) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=red |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q5941856|Q5941856]] | | [[José López-Cuervo Rodríguez]] | data-sort-value="1788" | 1788 | data-sort-value="1850" | 1850 | militar asturianu (1788–1850) | [[militar]] | | [[España]] | [[La Pola Siero]] | [[Loja]] |- | [[:d:Q131408350|Q131408350]] | | [[Juan Nepomuceno Fernández San Miguel]] | data-sort-value="1772" | 1772 | data-sort-value="1850" | 1850-07-12 | xurista y políticu asturianu (1772-1850) | [[maxistráu]]<br/>[[xurista]]<br/>[[políticu]] | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[miembru del Senáu español]] | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q28060589|Q28060589]] | [[Ficheru:Juan abreu-retrato del obispo luis folgueras.jpg|center|128px]] | [[Luis Folgueras y Sión]] | data-sort-value="1769" | 1769-12-13<ref name="ref_63336d8ed881f83db02bec5061907f51b8864b52467bab20c0d6ca4504fddee3">http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bfolgue.html</ref> | data-sort-value="1850" | 1850-10-28<ref name="ref_63336d8ed881f83db02bec5061907f51b8864b52467bab20c0d6ca4504fddee3">http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bfolgue.html</ref> | | [[presbíteru católicu romanu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Roman Catholic Archbishop of Granada]]<br/>[[bishop of San Cristóbal de La Laguna]] | [[España]] | [[Villavaler]] | [[Granada]] |- | [[:d:Q6056208|Q6056208]] | | [[Pablo Mata Vigil]] | data-sort-value="1785" | 1785-05-06<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1852" | 1852-03-12 | políticu asturianu (1785–1852) | [[políticu]] | [[senador del Reinu]]<ref name="ref_6ae203c628c00aafcbc2b45af90cf6e94b8d06852f34b51a8b2ba713bca4faab">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1796</ref><br/>[[Minister of Grace and Justice]]<br/>[[rector de la Universidá d'Uviéu]]<br/>[[alcalde d'Uviéu]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]] | [[España]] | [[Xixón]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q5666970|Q5666970]] | [[Ficheru:Antonio Posada Rubín de Celis.jpg|center|128px]] | [[Antonio de Posada Rubín de Celis]] | data-sort-value="1768" | 1768-02-11 | data-sort-value="1853" | 1853<ref name="ref_a77eb18c799f2be311422d0bcf7e51f5d8b2649a2c15f3cca00d437ddb57f083">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=posada-y-rubin-de-celis-antonio</ref> | | [[políticu]]<br/>[[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]] | [[miembru del Senáu español]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Cartagena]]<br/>[[Patriarch of West Indies]]<br/>[[General Vicar of the Spanish Armies]] | [[España]] | [[Soto (parroquia d'Ayer)|Soto]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5945054|Q5945054]] | | [[José Reguero Argüelles]] | data-sort-value="1803" | 1803-03-23 | data-sort-value="1853" | 1853-11-05 | escritor asturianu (1803–1853) | [[escritor]] | | [[España]] | [[Villaviciosa]] | |- | [[:d:Q250969|Q250969]] | [[Ficheru:Álvaro Flórez Estrada.jpg|center|128px]] | [[Álvaro Flórez Estrada]] | data-sort-value="1766" | 1766-02<ref name="ref_269f29a02e17fe8f2c2c06d4e873ac40b6da1ee7146de837595aa2b37d2ea2f3">http://data.bnf.fr/ark:/12148/cb11967968w</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | data-sort-value="1853" | 1853-12-16<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | economista asturianu (1766-1853) | [[economista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[políticu]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[titular de grau de posgráu en negocios]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_9be0e5e97bac09dc0a59ab3ff6d3835b79872170fb40f0cc6fbb2314d7c71e66">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=9251</ref><br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<ref name="ref_f668931b4b1c985b0fedbe553ff13860415cf302fc662c7f968d2a0819e95026">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=3017</ref><br/>[[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_40bc7d7bb1fc3debd66375990f17c8af257fc28ff314b4aaf378db84e259d995">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1039</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_421760b7f0c6ca82c1621e6518ed44ec2db0312be387bb779618a9b77ee5bb5a">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=5173</ref><ref name="ref_bf2f14e97eced0fc719b805f74b21e22d47c082c0f6eefabbe59d39ef6043451">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=6137</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_24faed971b2f097d130f2cf3bcc39633619d4934a5adb3a6e28d1205d069e070">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=11242</ref><br/>[[Minister of State of Spain]]<ref name="ref_e9882b31d22e8da9f23faefd5490fd8c63ccbf08903c9f5953e434913176eb93">https://www.boe.es/gazeta/dias/1823/03/03/pdfs/GMD-1823-66.pdf</ref><ref name="ref_5243bd72acf57aca805dd37a6de984f891d7e288a3c799580d5b0263bd7f160a">https://www.boe.es/gazeta/dias/1823/04/28/pdfs/GES-1823-18.pdf</ref> | [[España]] | [[La Pola Somiedo]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Noreña (capital)|Noreña]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> |- | [[:d:Q6097792|Q6097792]] | | [[Rafael Oviedo y Portal]] | data-sort-value="1771" | 1771 | data-sort-value="1854" | 1854-03-29 | políticu asturianu (1771–1854) | [[políticu]] | [[gobernador civil]]<br/>[[gobernador civil de Salamanca]] | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q18613731|Q18613731]] | [[Ficheru:Luis Carlos Legrand-Retrato de Joaquín Fernández Cortina.jpg|center|128px]] | [[Joaquín Fernández Cortina]] | data-sort-value="1798" | 1798-11-15<ref name="ref_86aa4033c0f62164304636fbfb78400a7d1d72935a06383ea2530b228fddd6ea">http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bfernand.html</ref> | data-sort-value="1854" | 1854-05-31 | sacerdote católicu español (1798–1854) | [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]] | [[Roman Catholic Bishop of Siguenza]] | [[España]] | [[Pendueles (parroquia)|Pendueles]] | [[Montejo de Tiermes]] |- | [[:d:Q3751128|Q3751128]] | [[Ficheru:Gerónimo Valdés.jpg|center|128px]] | [[Gerónimo Valdés]] | data-sort-value="1784" | 1784-05-04<ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref> | data-sort-value="1855" | 1855-09-14<ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref> | militar asturianu (1784–1855) | [[políticu]]<br/>[[militar]] | [[Governor and Captain General of Cuba]]<br/>[[senador del Reinu]]<br/>[[Captain General of Catalonia]]<br/>[[General captain of Valencia]]<br/>[[Ministru de la Guerra]]<br/>[[Captain General of Galicia]]<br/>[[Prócer del Reino]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[virréi de Navarra]] | [[España]] | [[Viḷḷarín (Veigas)|Viḷḷarín]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q55688113|Q55688113]] | | [[Ildefonso Martínez|Ildefonso Martínez y Fernández]] | data-sort-value="1821" | 1821-04-28<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_66526ffa889e285f342fa420d9ea285895d710335270fe50fae64e7743578450">https://biblioteca.ucm.es/historica/ildefonso-martinez</ref> | data-sort-value="1855" | 1855-09-26<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_66526ffa889e285f342fa420d9ea285895d710335270fe50fae64e7743578450">https://biblioteca.ucm.es/historica/ildefonso-martinez</ref> | médicu asturianu (1821–1855) | [[médicu]] | | [[España]] | [[Benia]]<ref name="ref_66526ffa889e285f342fa420d9ea285895d710335270fe50fae64e7743578450">https://biblioteca.ucm.es/historica/ildefonso-martinez</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_66526ffa889e285f342fa420d9ea285895d710335270fe50fae64e7743578450">https://biblioteca.ucm.es/historica/ildefonso-martinez</ref> |- | [[:d:Q5814514|Q5814514]] | | [[Jerónimo de la Escosura]] | data-sort-value="1774" | 1774-12-19 | data-sort-value="1855" | 1855-11-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escritor asturianu (1774–1855) | [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[dramaturgu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[member of the Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_1d983116f3b0faa28d1d84bf3660cac98e618020e081284b43ec8980f49ace21">https://www.rah.es/relacion-historica-de-medallas/</ref><br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_537e2ea5e38c5c17c5defbd5c1d63b81d7a065ad9e7804dace9b0c30cc108cfd">https://www.rae.es/academico/jeronimo-de-la-escosura</ref> | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q56401655|Q56401655]] | | [[Valentín Cañedo Miranda]] | data-sort-value="1806" | 1806-02-14<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1856" | 1856-08-01<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | militar asturianu (1806-1856) | [[militar]] | [[Governor and Captain General of Cuba]]<br/>[[General captain of Valencia]]<br/>[[Captain General of Aragon]]<br/>[[Captain General of Galicia]] | | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q2879365|Q2879365]] | [[Ficheru:Gregorio Jove y Valdés.jpg|center|128px]] | [[Gregorio Jove y Valdés]] | data-sort-value="1779" | 1779 | data-sort-value="1857" | 1857 | políticu asturianu (1779–1857) | [[políticu]] | | [[España]] | [[Grau]] | |- | [[:d:Q30134900|Q30134900]] | | [[Manuel de la Puente y Aranguren]] | data-sort-value="1784" | 1784-09-06 | data-sort-value="1857" | 1857-05-07 | militar, España | [[políticu]]<br/>[[militar]] | [[senador del Reinu]]<ref name="ref_35023a37d37b8c3756429614dcd2b8fb7d4674c85c9a74dbc7211d46b91d6ba0">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2302</ref><br/>[[Ministru de la Guerra]]<br/>[[senador del Reinu]] | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | [[Cádiz]] |- | [[:d:Q105061631|Q105061631]] | | [[José Rodríguez Busto]] | data-sort-value="1775" | 1775 | data-sort-value="1858" | 1858 | maxistráu y políticu asturianu (1775-1858) | [[maxistráu]]<br/>[[políticu]] | | [[España]] | [[Candás (parroquia)|Candás]] | |- | [[:d:Q5867611|Q5867611]] | | [[Francisco Trelles]] | data-sort-value="1778" | 1778 | data-sort-value="1858" | 1858 | entamador arxentín (1778–1858) | [[entamador]] | | [[Arxentina]] | [[Trelles (parroquia)|Trelles]] | |- | [[:d:Q5196595|Q5196595]] | [[Ficheru:San Melchor de Quirós.jpg|center|128px]] | [[Melchor García Sampedro]] | data-sort-value="1821" | 1821-04-26 | data-sort-value="1858" | 1858-07-28 | sacerdote católicu asturianu (1821–1858) | [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[misioneru]]<br/>[[obispu católicu]]<br/>[[flaire]]<ref name="ref_f33aefe0c8aa2f7017a6ad8d6707e3ba9384c6ff046c82773b48dacb4f286793">https://www.dominicos.org/quienes-somos/grandes-figuras/san-melchor-de-quiros/</ref> | [[obispu titular]]<br/>[[vicar apostolic]] | [[España]] | [[Ḷḷindes (parroquia)|Ḷḷindes]] | [[Nam Định]] |- | [[:d:Q106641862|Q106641862]] | | [[Ramón Álvarez Valdés]] | data-sort-value="1787" | 1787-11-17<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref> | data-sort-value="1858" | 1858-10-11<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref> | políticu y abogáu asturianu (1787–1858) | [[políticu]]<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref><br/>[[abogáu]]<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_c3a8ddafbd6e71a0ba21327f8ab3b27adcd7f35d4f46b3812dfa3cfa4413246d">http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=alvarez-valdes-ramon</ref> |- | [[:d:Q23759035|Q23759035]] | [[Ficheru:Antonio Arango Valdés.jpg|center|128px]] | [[Antonio Arango Valdés]] | data-sort-value="1837" | 1837 | data-sort-value="1859" | 1859 | escritor asturianu (1837–1859) | [[escritor]] | | [[España]] | [[Cuideiru]] | [[Pravia]] |- | [[:d:Q6121056|Q6121056]] | [[Ficheru:Estado Mayor General del Ejército Español-santiago méndez de vigo.jpg|center|128px]] | [[Santiago Méndez de Vigo]] | data-sort-value="1790" | 1790-07-25 | data-sort-value="1860" | 1860-01-19 | militar, España | [[políticu]]<br/>[[militar]] | [[Senator for Life of Spain]]<br/>[[Ministru de la Guerra]]<br/>[[gobernador de Puertu Ricu]]<br/>[[capitán General de Extremadura]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q124382760|Q124382760]] | | [[Santos Fernández San Miguel y Valledor]] | data-sort-value="1787" | 1787-11-01 | data-sort-value="1860" | 1860-02-11 | militar y políticu asturianu (1787-1860) | [[militar]] | [[Captain General of Galicia]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>[[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_329df08c9b3fca5e3bc57d3eecc96842651a19583b6913f60d1cc3aa155bf2b7">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2643</ref><br/>[[miembru del Senáu español]] | | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q111724898|Q111724898]] | | [[Emilio Fernández de Angulo y Pons]] | data-sort-value="1815" | 1815-01-29 | data-sort-value="1862" | 1862-01-02 | [[Aristócrata|aristócrata]], políticu, axente de cambiu, [[Cantante|cantante]] (1815–1862) ♂; Orde de Carlos III | [[aristócrata]]<br/>[[políticu]]<br/>[[axente de cambiu]]<br/>[[cantante]] | | | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5939832|Q5939832]] | | [[José Francisco Uría y Riego]] | data-sort-value="1819" | 1819-02-16 | data-sort-value="1862" | 1862-03-24 | políticu asturianu (1819–1862) | [[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | [[Alacant|Alicante]] |- | [[:d:Q3816067|Q3816067]] | [[Ficheru:Evaristo Fernández de San Miguel, duque de San Miguel.jpg|center|128px]] | [[Evaristo Fernández de San Miguel]] | data-sort-value="1785" | 1785-10-26<ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1862" | 1862-05-29<ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | noble, militar, políticu ya historiador asturianu (1785-1862) | [[historiador]]<br/>[[militar]]<br/>[[políticu]] | [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_c86758fd949e5a1e27752ef1645f4a8d579f044ab14c80d171de9a88f0c5949b">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=11333</ref><ref name="ref_e16d97df4fbb34f7c62564a36c9a69e24b26ec29c5a5bd79d106d65a5a6f88e7">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=112361</ref><br/>[[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_329df08c9b3fca5e3bc57d3eecc96842651a19583b6913f60d1cc3aa155bf2b7">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2643</ref><br/>[[Captain General of Aragon]]<ref name="ref_7fcfc8a79c6f96f36df6f1e392312429fc8daec666d994e463d2829fc95102c8">https://ancienhistories.blogspot.com/2018/12/capitanes-generales-del-ejercito.html</ref><br/>[[secretary of State of Spain]]<ref name="ref_891e7f658342732fd34d019cced34a130a76eea9e4823b163eeaa62a0ccee436">https://www.boe.es/gazeta/dias/1822/08/07/pdfs/GMD-1822-231.pdf</ref><ref name="ref_e9882b31d22e8da9f23faefd5490fd8c63ccbf08903c9f5953e434913176eb93">https://www.boe.es/gazeta/dias/1823/03/03/pdfs/GMD-1823-66.pdf</ref><br/>[[Ministru de Marina d'España]]<ref name="ref_41463a58d07a595cbb52bb868dca0c7a297770f7f839bdf342d3de946055710d">https://www.boe.es/gazeta/dias/1837/08/19/pdfs/GMD-1837-992.pdf</ref><ref name="ref_dcb628abed8b18cea61b69105fa95e2706b32367f0a0caf18351d88becb1e3e0">https://www.boe.es/gazeta/dias/1837/10/06/pdfs/GMD-1837-1042.pdf</ref><br/>[[Ministru de la Guerra]]<ref name="ref_aaaad1135b0b512a4349b7476e4a44f123e47cd531d98ed2c553c649b153725f">https://www.boe.es/gazeta/dias/1841/05/22/pdfs/GMD-1841-2409.pdf</ref><ref name="ref_f344adc8f6ecf87229c095516f4b140a7cf739cd1fd0e4c595251f1406f08738">https://www.boe.es/gazeta/dias/1842/06/17/pdfs/GMD-1842-2807.pdf</ref><br/>[[president of the Provincial Council of Zaragoza]]<br/>[[Ministru de la Guerra]]<ref name="ref_2db195d4eca9bc943bf830e14afa67bd524804afd18716d1c73b260294ae5064">https://www.boe.es/gazeta/dias/1837/08/31/pdfs/GMD-1837-1004.pdf</ref><ref name="ref_dcb628abed8b18cea61b69105fa95e2706b32367f0a0caf18351d88becb1e3e0">https://www.boe.es/gazeta/dias/1837/10/06/pdfs/GMD-1837-1042.pdf</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_aa60c730e96a231e3651c129a868893b28ec553950f0c67c34136b38d0073ff7">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=120290</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_2631a85598bd16615882274b2e06a501334584ba1a8a34bf7297a3a427510080">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=8248</ref><br/>[[member of the Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_1d983116f3b0faa28d1d84bf3660cac98e618020e081284b43ec8980f49ace21">https://www.rah.es/relacion-historica-de-medallas/</ref><br/>[[Ministru de la Guerra]]<ref name="ref_a1651875ed1bbe4c900f8de403a8792ce86223ffd69f85cf828abba71031df44">https://www.boe.es/gazeta/dias/1854/07/21/pdfs/GMD-1854-566.pdf</ref><br/>[[Director de la Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_37103425be0d032c6ab9ea1ee0ce836b1bdee70392b9cdf76479be04a515cc17">https://www.rah.es/la-academia/organizacion/cargos-academicos/director/</ref><br/>[[President of the Congress of Deputies]]<ref name="ref_dd3fdb0497fe05f456280a85d054cc256d89c00b7959d47219fe09411608e67a">https://www.congreso.es/es/presidentes-del-congreso-de-los-diputados?p_p_id=diputadomodule&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&codigo=38420&tipoHistorico=1</ref><br/>[[senador del Reinu]]<ref name="ref_329df08c9b3fca5e3bc57d3eecc96842651a19583b6913f60d1cc3aa155bf2b7">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2643</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_1c3b512cb2180b1eaabb56119eae202c222e5acad834225b61da1b834cfe874d">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=16253</ref><br/>[[Capitán General de las Vascongadas]] | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q131705817|Q131705817]] | | [[Juan Castrillón Folgueras]] | data-sort-value="1784" | 1784-12-30 | data-sort-value="1862" | 1862-08-05 | militar y políticu asturianu (1784-1862) | [[oficial]]<br/>[[políticu]]<br/>[[empresariu]] | | [[España]] | [[Arangu]] | [[Vejer de la Frontera]] |- | [[:d:Q55568579|Q55568579]] | | [[Alejandro A. G. Roces]] | data-sort-value="1804" | 1804-01-24<ref name="ref_e07360a18678fbbe6b7d47c40703aab4afadcfe99a77ecbd27355d27938582f1">https://www.geni.com/people/Alejandro-Roces/6000000016147259664</ref> | data-sort-value="1863" | 1863-08-22<ref name="ref_e07360a18678fbbe6b7d47c40703aab4afadcfe99a77ecbd27355d27938582f1">https://www.geni.com/people/Alejandro-Roces/6000000016147259664</ref> | [[Imperiu español n'Asia y Oceanía|Imperiu español n'Asia y Oceanía]] person (1804–1863) ♂ | | | [[Imperiu español n'Asia y Oceanía]] | [[La Pola Siero]]<ref name="ref_e07360a18678fbbe6b7d47c40703aab4afadcfe99a77ecbd27355d27938582f1">https://www.geni.com/people/Alejandro-Roces/6000000016147259664</ref> | [[Binondo]]<ref name="ref_e07360a18678fbbe6b7d47c40703aab4afadcfe99a77ecbd27355d27938582f1">https://www.geni.com/people/Alejandro-Roces/6000000016147259664</ref> |- | [[:d:Q5850682|Q5850682]] | | [[Eulalia de Llanos]] | data-sort-value="1809" | 1809 | data-sort-value="1865" | 1865 | escritora asturiana (1809–1865) | [[escritor]]<br/>[[poeta]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q7159675|Q7159675]] | [[Ficheru:Pedro José Pidal Carniado 1877 Dioscoro Puebla.jpg|center|128px]] | [[Pedro José Pidal]] | data-sort-value="1799" | 1799-11-25<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1865" | 1865-12-28<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref> | políticu, historiador, escritor y diplomáticu asturianu (1799–1865) | [[diplomáticu]]<br/>[[historiador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<br/>[[medievalista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Ambassador of Spain to the Holy See]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]<br/>[[Presidente de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas]]<ref name="ref_a2a8c695c6f4f20f17c8a18bac0ffd7ab1f6cdb7b8ea2284716e7a9ed8491fcf">https://racmyp.es/academicos/pedro-jose-pidal-y-carniado/</ref><br/>[[ministru de Gobernación]]<ref name="ref_14cc7c1a356bd2af870ec00fa1650056fb58913cde02585be6e368d72dcfebf0">https://www.interior.gob.es/opencms/export/sites/default/en/el-ministerio/historia/ministros-1808-2018/RELACION-MINISTROS-DEL-INTERIOR-1808-2018.pdf</ref><br/>[[Minister of State of Spain]]<ref name="ref_a9ade9861197f3e7bdade4ed85d037412f941bd784bdd26018d32d237a6ea6b4">https://www.boe.es/gazeta/dias/1848/07/31/pdfs/GMD-1848-5070.pdf</ref><ref name="ref_3eac0bba274de5ff7e9126877e22d88267908b0892fc26512d560ec0ad49f12f">https://www.boe.es/gazeta/dias/1849/10/20/pdfs/GMD-1849-5515.pdf</ref><br/>[[Minister of State of Spain]]<ref name="ref_9615395625f99550e50a7e530434eafe9a881f9aeb45b5dc5d8e9aac0c9e8ab5">https://www.boe.es/gazeta/dias/1849/11/02/pdfs/GMD-1849-5573.pdf</ref><ref name="ref_dbbb12ff5fc70723244f694a61458aa673248f1a709a54098a65cb431c60a709">https://www.boe.es/gazeta/dias/1851/01/15/pdfs/GMD-1851-6029.pdf</ref><br/>[[Minister of State of Spain]]<ref name="ref_29ca674349613bcc5a91aa9673038702cfb3964f7cc5cf697a64c179fbe869f5">https://www.boe.es/gazeta/dias/1856/10/13/pdfs/GMD-1856-1379.pdf</ref><ref name="ref_2ace532d5e3a365b2c67d64983567a09290028a35c009090f357f50ed1b77271">https://www.boe.es/gazeta/dias/1857/10/16/pdfs/GMD-1857-1746.pdf</ref><br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_5cd600a2c408216517011e18fc09dd983e7effaebe7cff647206a1c4418445e8">https://www.rae.es/academico/pedro-jose-pidal</ref><br/>[[member of the Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_1d983116f3b0faa28d1d84bf3660cac98e618020e081284b43ec8980f49ace21">https://www.rah.es/relacion-historica-de-medallas/</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_a2a8c695c6f4f20f17c8a18bac0ffd7ab1f6cdb7b8ea2284716e7a9ed8491fcf">https://racmyp.es/academicos/pedro-jose-pidal-y-carniado/</ref><br/>[[Presidente de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación]]<ref name="ref_953ba99fc262123836dbf129e416224071563e13cc31f638e3c91b992a697ae8">https://rajyle.com/la-institucion/presidentes/</ref><br/>[[President of the Congress of Deputies]]<ref name="ref_5664048196b9cd4a22445924685e8482149464a83d82021723b6cce38fd3e402">https://www.congreso.es/ca/web/guest/presidentes-del-congreso-de-los-diputados?p_p_id=diputadomodule&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&codigo=89340&tipoHistorico=1</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_8f5f7e73ec2f45a721db4e5b8a083af39ed55921bf2ef62e0a22aa9226964ebb">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=9257</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_259ddec38420e09f3e4fd7c1d347cfb4205d1f8bc046bfedcbbdb0ffaddf07fc">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=11247</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_23cf0e4b1683e024da121f06062a70fce705c81a049a587d0413e0af2759d5fe">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=14233</ref><ref name="ref_a8fcc59999f7fb93c404715baf9cf7e71942df82ad57fe1319eda1ccd64f0c8a">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=15270</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_e70c98bebb0c32bfde5bbedba3e297bfc1a99a460b4f06525d523b0367353196">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=116317</ref><ref name="ref_b4c0a76345e7777697026c0e9cc0626017bfd78a7654fe5e38525e2abd4c875d">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=216317</ref><br/>[[Director de la Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_27dada819434a71940ccd8dad9616a65605fda05da20213faec8726b7a28a74e">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=17260</ref><ref name="ref_751dda6c49fd29f2858c651bb91e3fea51dfea02531b7525ab45eb8b7f00b647">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=118265</ref><ref name="ref_aabc40349624af3fa584673acc0577c8d76c3b41fff9ad41af5327dbd925d121">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=19249</ref><br/>[[Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]<ref name="ref_3e3eaa4b185e3358d3739e2923952581956483078c523e6f418bffff7a1a6f1f">https://www.realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/academicos/relacion_general_de_academicos.pdf</ref><br/>[[presidente del Atenéu de Madrid]]<ref name="ref_a24edd8b33654ab910feddc3f51d641e7a57a78c46f8f81fe26927c6aa8b3db8">https://ateneodemadrid.com/presidentes/</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_bf2aec2316d77f9e3967e4c0f33ded9a6e5e5ce5737871e185eb8c4ea43a22cd">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=121268</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_b56e6cdfcb3d0f1c90963e10ed3e1c337c9947deb041e910d863b3299287ab31">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=22300</ref><ref name="ref_5bd798da371da5bd8edabf2f12d93789b80f02165c3e4c9976b382b648cfea1c">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=123257</ref><br/>[[alcalde de Cangas del Narcea]]<ref name="ref_aa572400bea17beb279b7b89ac07c3b061cc95cb7d16e28eef80748fe14786c3">https://touspatous.es/tag/alcaldes/</ref> | [[España]] | [[Villaviciosa]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q17504667|Q17504667]] | | [[Eduardo Gilino de la Crosa]] | | data-sort-value="1866" | 1866-07<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref> | pintor asturianu | [[pintor]]<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref> | [[Xixón]]<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref> |- | [[:d:Q5943539|Q5943539]] | | [[José María Secades del Rivero]] | data-sort-value="1785" | 1785-09-11 | data-sort-value="1868" | 1868-04-24<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1785–1868) | [[políticu]] | [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[ministru de Facienda]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5942881|Q5942881]] | | [[José María Escandón y Antayo]] | data-sort-value="1808" | 1808<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1869" | 1869<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | historiador asturianu (1808–1869) | [[historiador]] | | [[España]] | [[Parres]] | |- | [[:d:Q6120903|Q6120903]] | [[Ficheru:Laurent-santiago fernández negrete.jpg|center|128px]] | [[Santiago Fernández Negrete]] | data-sort-value="1799" | 1799-02-11<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1869" | 1869-03<ref name="ref_2fef9b9289d2814b378537fc46430763288eeffa6521b76f78d0720977aa6b26">http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000106325&page=8&search=%22santiago+fernandez%22&lang=ca</ref> | políticu asturianu (1799–1875) | [[políticu]] | [[Minister of Grace and Justice]]<br/>[[ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[Senator for Life of Spain]] | [[España]] | [[Viḷḷatresmil (parroquia)|Viḷḷatresmil]] | [[Barcelona]] |- | [[:d:Q105043716|Q105043716]] | [[Ficheru:José Noriega (Mayor of San Jose).jpg|center|128px]] | [[José Noriega (políticu)|José Noriega]] | data-sort-value="1796" | 1796-03-19 | data-sort-value="1869" | 1869-05-30 | rancheru y políticu d&#39;Estaos Xuníos nacíu n&#39;Asturies | | | | [[Principáu d'Asturies]] | |- | [[:d:Q39081252|Q39081252]] | [[Ficheru:Gonzalo Castañón, en La Ilustración de Madrid.jpg|center|128px]] | [[Gonzalo Castañón]] | data-sort-value="1834" | 1834-12-02 | data-sort-value="1870" | 1870-02-01 | [[España|español]] [[Periodista|periodista]], políticu, editing staff, funcionariu, diputado provincial de Oviedo (1834–1870) ♂ | [[periodista]]<br/>[[políticu]]<br/>[[editing staff]]<br/>[[funcionariu]] | [[diputado provincial de Oviedo]] | [[España]] | [[Mieres]] | [[Key West]] |- | [[:d:Q110399607|Q110399607]] | [[Ficheru:Jose Vallejo-Retrato de Antonio Méndez Vigo.jpg|center|128px]] | [[Antonio Méndez de Vigo]] | data-sort-value="1817" | 1817-08-09<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1872" | 1872-03-08 | políticu asturianu | [[políticu]] | [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[miembru del Senáu español]]<br/>[[gobernador civil de Toledo]]<br/>[[gobernador civil de Valladolid]]<br/>[[gobernador civil de València]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q57496922|Q57496922]] | | [[Francisco Villamil]] | data-sort-value="1833" | 1833 | data-sort-value="1873" | 1873-08 | militar gallegu (1833-1873) | [[militar]] | | | [[Ría del Eo]] | [[Camagüey]] |- | [[:d:Q136121562|Q136121562]] | | [[Fernando Fernández‑Casariego y Rodríguez‑Trelles]] | data-sort-value="1792" | 1792-02-19 | data-sort-value="1874" | 1874-03-22 | [[España|español]] [[Empresariu|empresariu]], filántropu, políticu, [[Aristócrata|aristócrata]] (1792–1874) ♂; spouse of Victoriana Mercedes Méndez-Piedra y Fernández-Casariego | [[empresariu]]<br/>[[filántropu]]<br/>[[políticu]]<br/>[[aristócrata]] | | [[España]] | [[Tapia (capital)|Tapia]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q112056332|Q112056332]] | | [[Francisco Díaz Ordoñez]] | data-sort-value="1816" | 1816 | data-sort-value="1875" | 1875 | [[España|español]] [[Xurista|xurista]], [[Abogáu|abogáu]], archiveru, [[Xuez|xuez]], políticu, caderalgu d'universidá (1816–1875) ♂; member of [[Real Academia de la Historia]] | [[xurista]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[archiveru]]<br/>[[xuez]]<br/>[[políticu]] | [[caderalgu d'universidá]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q12398617|Q12398617]] | [[Ficheru:Laurent-ramón pasarón.jpg|center|128px]] | [[Ramón Pasarón Lastra]] | data-sort-value="1808" | 1808-09-02 | data-sort-value="1876" | 1876-01-05 | xurista y políticu asturianu (1808–1876) | [[xuez]]<br/>[[políticu]] | [[gobernador civil d'A Coruña]]<br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]] | [[España]] | [[Castropol]]<ref name="ref_51a278e724bcda33fdb599ef2a23b6c00fb3ecf322eaa50e65fc86dcde66852d">https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/7030448</ref> | [[Madrid]] |- | [[:d:Q6099935|Q6099935]] | | [[Ramón Pellico y Paniagua]] | data-sort-value="1809" | 1809-11-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1876" | 1876-04-25<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | inxenieru de mines asturianu (1809–1876) | [[inxenieru de mines]] | [[member of the Royal Academy of Exact, Physical and Natural Sciences]]<ref name="ref_f037dbafc47ba08a17fd14dfad2040e0b622b702fbcf4849be1fd7322564c3ec">https://rac.es/sobre-nosotros/miembros/academicos-historicos/numerarios/313/</ref> | [[España]] | [[Benia]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q9009482|Q9009482]] | [[Ficheru:Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis.jpg|center|128px]] | [[Isidoro de Hoyos]] | data-sort-value="1793" | 1793-04-04 | data-sort-value="1876" | 1876-09-03 | militar y políticu asturianu (1793-1876) | [[políticu]]<br/>[[militar]] | [[senador del Reinu]]<br/>[[Director-General of the Civil Guard]]<br/>[[Ministru de la Guerra]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]<br/>[[Capitán General de las Vascongadas]] | [[España]] | [[Ribedeva]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5696631|Q5696631]] | | [[Anselmo González del Valle y Fernández Roces]] | data-sort-value="1820" | 1820-04-21 | data-sort-value="1876" | 1876-11-29 | empresariu asturianu (1820–1876) | [[empresariu]]<br/>[[mecenes]] | [[mayor of Havana]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q13147126|Q13147126]] | | [[Enriqueta González Rubín]] | data-sort-value="1832" | 1832-04-17 | data-sort-value="1877" | 1877-11-09<ref name="ref_16c8be50545ae64ef670ae4d55abe287413313856655baa150cddcd812299efa">http://www.elcomercio.es/gijon/20081025/oriente/ribadesella-busca-descendientes-escritora-20081025.html</ref> | escritora y periodista asturiana (1832–1877) | [[escritor]]<br/>[[periodista]] | | [[España]] | [[Santianes del Agua]] | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] |- | [[:d:Q6161599|Q6161599]] | [[Ficheru:Victorio Fernandez Lascoiti Fourquet.jpg|center|128px]] | [[Victorio Fernández Lascoiti Fourquet]] | data-sort-value="1810" | 1810-10-27<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1878" | 1878-05-26<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1810–1878) | [[políticu]] | [[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_939363d9cafa6b0768eaee03ae846969e773374378f94d30df27e971740fdba4">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1000</ref><br/>[[ministru de Facienda]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_4ca472eac6d780c70463469a584a7439b9b52b8938fb18ce232f299d46c86de7">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=21065</ref><br/>[[Governor of the Bank of Spain]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q136763292|Q136763292]] | | [[José Napoleón Acebal]] | data-sort-value="1806" | 1806<ref name="ref_f3ec375971211209f4a1e25f7fd141d64affbb604fbc1da5604420e1cd19cb11">http://araz.net/escritores/acebalmo.htm</ref> | data-sort-value="1879" | 1879<ref name="ref_f3ec375971211209f4a1e25f7fd141d64affbb604fbc1da5604420e1cd19cb11">http://araz.net/escritores/acebalmo.htm</ref> | abogáu y escritor asturianu (1806-1879) | [[abogáu]]<br/>[[escritor]] | | [[España]] | [[Xixón]]<ref name="ref_f3ec375971211209f4a1e25f7fd141d64affbb604fbc1da5604420e1cd19cb11">http://araz.net/escritores/acebalmo.htm</ref> | |- | [[:d:Q6015430|Q6015430]] | | [[Miguel de Vereterra y Carreño]] | data-sort-value="1804" | 1804 | data-sort-value="1879" | 1879 | políticu asturianu (1804–1879) | [[políticu]] | [[miembru del Senáu español]]<br/>[[gobernador civil]]<br/>[[gobernador civil d'Uviéu]] | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q99228359|Q99228359]] | [[Ficheru:1855, Historia de la milicia nacional, desde su creación hasta nuestros días, Blas Hernández y Rodrigo González Alegre (cropped) Rodrigo González Alegre.jpg|center|128px]] | [[Rodrigo González Alegre]] | data-sort-value="1823" | 1823-05 | data-sort-value="1879" | 1879 | políticu asturianu | [[políticu]] | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<ref name="ref_7464f0e1fdcdc307bb5c303a2d771d6895318cfeb761e13570d801553ead23ea">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%28RODRIGO+GONZ%C3%A1LEZ+ALEGRE%29.DIPU.</ref><br/>[[alcalde de Toledo]]<br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<ref name="ref_8798dab464519b8d1b48688557fe44773eae2009e0f9043fdde89b81d7b31656">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%28RODRIGO+GONZ%C3%A1LEZ+ALEGRE%29.DIPU.</ref><br/>[[miembru del Senáu español]]<br/>[[gobernador civil de Madrid]]<ref name="ref_d5480e4831f46f46749c0da81cff2e5edfb49e3c5068dc23fdc2c314ff8e8b0d">http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0003898887&page=2</ref><br/>[[City Councillor of Toledo]] | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q110399675|Q110399675]] | [[Ficheru:1880-06-08, La Ilustración Gallega y Asturiana, Francisco de Mendoza Cortina.jpg|center|128px]] | [[Francisco Mendoza Cortina]] | data-sort-value="1815" | 1815-10-04 | data-sort-value="1880" | 1880-03-03<ref name="ref_6a4f7f3f070f1638e1741a09963ec68cc285dc04220d72d39caf0097161ad20c">https://books.google.es/books?id=jQIz6WGdKsYC&pg=PA84&dq=Francisco+Mendoza+Cortina+llanes+3+marzo+1880&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjokcvzp-r4AhVHgRoKHeBuCW4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Francisco%20Mendoza%20Cortina%20llanes%203%20marzo%201880&f=false</ref> | políticu asturianu (1815–1880) | [[políticu]]<br/>[[indianu]] | | [[España]] | [[Pendueles (parroquia)|Pendueles]] | [[Pendueles (parroquia)|Pendueles]]<ref name="ref_6a4f7f3f070f1638e1741a09963ec68cc285dc04220d72d39caf0097161ad20c">https://books.google.es/books?id=jQIz6WGdKsYC&pg=PA84&dq=Francisco+Mendoza+Cortina+llanes+3+marzo+1880&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjokcvzp-r4AhVHgRoKHeBuCW4Q6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Francisco%20Mendoza%20Cortina%20llanes%203%20marzo%201880&f=false</ref> |- | [[:d:Q9015703|Q9015703]] | | [[Juan Junquera Huergo]] | data-sort-value="1804" | 1804<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1880" | 1880-05-06 | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Periodista|periodista]] (1804–1880) ♂ | [[escritor]]<br/>[[periodista]] | | [[España]] | [[La Reboria (San Andrés de los Tacones)|La Reboria]]<ref name="ref_7e41d8c9af10d83e396ca0491e94fbbc520a4c983652197c4582ba9587f77f53">http://www.araz.net/escritores/junquera.htm</ref> | |- | [[:d:Q12388900|Q12388900]] | | [[Francisco Antonio Riestra]] | | data-sort-value="1880" | 1880-12-17<ref name="ref_da7cf2554af159f496083182d6a9e6cdbabf6f31b40736d1ec0db68971b503eb">https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=6e375fee-d1e6-48e9-bb21-0d8806ea77ff&page=3</ref> | [[España|español]] entamador, políticu, miembru del Senáu español, [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]] (†1880) ♂ | [[entamador]]<br/>[[políticu]] | [[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_948a9c43bdd2c6e6008f13dbad29dde952776f8f8aeabd4c0846a448d8015f61">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2404</ref><br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]]<ref name="ref_da7cf2554af159f496083182d6a9e6cdbabf6f31b40736d1ec0db68971b503eb">https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=6e375fee-d1e6-48e9-bb21-0d8806ea77ff&page=3</ref> |- | [[:d:Q5726734|Q5726734]] | | [[Bernardo Escudero y Reguera]] | No/unknown value | data-sort-value="1881" | 1881 | [[España|español]]-[[Perú|peruanu]] [[Escritor|escritor]], militar (†1881) ♂ | [[escritor]]<br/>[[militar]] | | [[España]]<br/>[[Perú]] | [[Xixón]] | |- | [[:d:Q60951756|Q60951756]] | | [[Fernando Blanco y Lorenzo]] | data-sort-value="1812" | 1812-05-10 | data-sort-value="1881" | 1881-06-06 | [[España|español]] sacerdote católicu, obispu católicu, Roman Catholic Archbishop of Valladolid, Roman Catholic Bishop of Ávila (1812–1881) ♂ | [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]] | [[Roman Catholic Archbishop of Valladolid]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Ávila]] | [[España]] | [[La Pola (parroquia)|La Pola]] | [[Valladolid]] |- | [[:d:Q5913579|Q5913579]] | [[Ficheru:Laurent-ignacio suárez llanos.jpg|center|128px]] | [[Ignacio Suárez Llanos]] | data-sort-value="1830" | 1830-07-31<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_9046ff561095be61a91929745fe7ba3d70cc5e823465cc9c2435eb2deec8558a">''[[:d:Q21518713|Répertoire des artistes]]''</ref><ref name="ref_2043311e0948ec849d28a7de23a1e79be207c20e997629352b74787463396a5b">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/suarez-llanos-ignacio/df71f5ee-eb06-463e-b75d-f1c34710a120</ref> | data-sort-value="1881" | 1881-12-25<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_9046ff561095be61a91929745fe7ba3d70cc5e823465cc9c2435eb2deec8558a">''[[:d:Q21518713|Répertoire des artistes]]''</ref><ref name="ref_2043311e0948ec849d28a7de23a1e79be207c20e997629352b74787463396a5b">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/suarez-llanos-ignacio/df71f5ee-eb06-463e-b75d-f1c34710a120</ref> | pintor asturianu (1830–1881) | [[pintor]]<br/>[[ilustrador]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q3330151|Q3330151]] | [[Ficheru:Laurent-josé caveda.jpg|center|128px]] | [[Xosé Caveda y Nava]] | data-sort-value="1796" | 1796<ref name="ref_71889559b6ae433a740b8982418ac464a608645d811250d029b8c9c675586aa5">''[[:d:Q4903493|Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]''</ref><ref name="ref_b1e04b4cf60cbe0bd2a7e070eeb79b89f95c5265f627658b487afca516d38865">''[[:d:Q270920|Royal Academy of Arts]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref><ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_574c996d803a89b48a34c4d916223335a2156d41a97834972430a8b91f706b0b">''[[:d:Q100594939|Catalogue of the Unione Romana Biblioteche Scientifiche]]''</ref><ref name="ref_51a2884a7a850194f7d7e318254c10580f3a2ec7623fcd7cbcdba566b226af2e">''[[:d:Q105192847|Biblioteka Narodowa]]''</ref> | data-sort-value="1882" | 1882<ref name="ref_71889559b6ae433a740b8982418ac464a608645d811250d029b8c9c675586aa5">''[[:d:Q4903493|Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]''</ref><ref name="ref_b1e04b4cf60cbe0bd2a7e070eeb79b89f95c5265f627658b487afca516d38865">''[[:d:Q270920|Royal Academy of Arts]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref><ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_574c996d803a89b48a34c4d916223335a2156d41a97834972430a8b91f706b0b">''[[:d:Q100594939|Catalogue of the Unione Romana Biblioteche Scientifiche]]''</ref><ref name="ref_51a2884a7a850194f7d7e318254c10580f3a2ec7623fcd7cbcdba566b226af2e">''[[:d:Q105192847|Biblioteka Narodowa]]''</ref> | escritor y políticu asturianu (1796–1882) | [[políticu]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[historiador del arte]]<br/>[[historiador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_57019078ad3088853a7df3ba4503fef8461e432c1bd757e7a7f5885a849f85a2">https://www.congreso.es/gl/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=9248</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_173743fafd8f81a1ab5283fccf15fe09e259424afbd1d5193b0d6e6aa8c10c90">https://www.congreso.es/gl/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=15265</ref><br/>[[gobernador civil d'Uviéu]]<ref name="ref_b912f48af2ca2bc8a8535bef398e867a83daca55dbf353f0d6a616e54e466eab">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/10062-jose-caveda-y-nava</ref><br/>[[member of the Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_1d983116f3b0faa28d1d84bf3660cac98e618020e081284b43ec8980f49ace21">https://www.rah.es/relacion-historica-de-medallas/</ref><br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_7fc829512af3612106c1953c78e21ac0efe2c9786ebc929f3d8753e801b93db0">https://www.rae.es/academico/jose-caveda</ref><br/>[[Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]<ref name="ref_3e3eaa4b185e3358d3739e2923952581956483078c523e6f418bffff7a1a6f1f">https://www.realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/academicos/relacion_general_de_academicos.pdf</ref> | [[España]] | [[Villaviciosa]] | |- | [[:d:Q55836832|Q55836832]] | | [[Benito Canella Meana]] | data-sort-value="1808" | 1808<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1882" | 1882<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | [[España|español]] person (1808–1882) ♂ | | | [[España]] | [[Oviñana]] | |- | [[:d:Q369210|Q369210]] | [[Ficheru:Alejandro Mon.png|center|128px]] | [[Alejandro Mon y Menéndez]] | data-sort-value="1801" | 1801-02-26<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1882" | 1882-11-01<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | xurista, España | [[diplomáticu]]<br/>[[políticu]]<br/>[[xurista]] | [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_4272afdcc6b6e0c62eed8c8fd4edfd8616bf3567f0bf299a52cfb8bb4934cab4">https://www.congreso.es/ca/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(74380)</ref><br/>[[embaxador d'España en Francia]]<ref name="ref_4dc317881636d62e8290fbdc69de1b154397d7ed078193ac390caa51da654c74">https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-M-1984-10017300192</ref><ref name="ref_57b7d5e23fba43edb9cba0ebb0f145990a669b737534540a71d02679891afc5b">https://www.boe.es/gazeta/dias/1865/08/05/pdfs/GMD-1865-217.pdf</ref><br/>[[ministru de Facienda]]<ref name="ref_3581a6171a42fc17d40d4626c31ab301a1559741d0ab58d1222a2201addf193a">https://www.hacienda.gob.es/SGT/libro%20ministros%20de%20hacienda/ministros-ministras-espana.pdf</ref><br/>[[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_e1b15c59a647960d811a5ce2425e5b619abeea12d09bf8e4c5b2a8739a4689b1">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1883</ref><br/>[[embaxador d'España en Francia]]<ref name="ref_4dc317881636d62e8290fbdc69de1b154397d7ed078193ac390caa51da654c74">https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-M-1984-10017300192</ref><ref name="ref_5110a86d67aeb75990d4126b2e785db5bb2c1d469f68961c285f4565ccd42a06">https://www.boe.es/gazeta/dias/1858/07/21/pdfs/GMD-1858-202.pdf</ref><br/>[[embaxador d'España en Francia]]<ref name="ref_4dc317881636d62e8290fbdc69de1b154397d7ed078193ac390caa51da654c74">https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-M-1984-10017300192</ref><ref name="ref_fa6d52861130d2f4bcb3cce11ae0d9e52e20615a49e3e8d22ed9bd5cc287b0cf">https://www.boe.es/gazeta/dias/1866/07/18/pdfs/GMD-1866-199.pdf</ref><br/>[[Presidente'l Conseyu de Ministros]]<ref name="ref_7a186cf35216a18b93909a266263b31d3080dc4ae598a5739b98e0b4b332a63f">https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/presidentes-desde-1823/paginas/index.aspx</ref><br/>[[President of the Congress of Deputies]]<ref name="ref_05ed16b010af167b642a214caae1d70f17055e42d3fd5e0ffc279aa2e798b9aa">http://www.congreso.es/wc/htdocs/web/ficheros/pdf_presi/1847_11_16.pdf</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_c393607d3d1e07d1d0efe493f71c19c4edc159ca2150e613deaa5507d99dcb3e">https://racmyp.es/academicos/alejandro-mon-menendez/</ref><br/>[[President of the Congress of Deputies]]<ref name="ref_a5f656bc9d1effa7ba6c230f6a76afa80e92b644a3995d20e596f9af86cd5009">http://www.congreso.es/wc/htdocs/web/ficheros/pdf_presi/1862_02_19.pdf</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_4272afdcc6b6e0c62eed8c8fd4edfd8616bf3567f0bf299a52cfb8bb4934cab4">https://www.congreso.es/ca/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(74380)</ref><br/>[[Ambassador of Spain to the Holy See]]<ref name="ref_4dc317881636d62e8290fbdc69de1b154397d7ed078193ac390caa51da654c74">https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-M-1984-10017300192</ref><br/>[[Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]<ref name="ref_4dc317881636d62e8290fbdc69de1b154397d7ed078193ac390caa51da654c74">https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-M-1984-10017300192</ref><br/>[[Ambaixador d'Espanya a l'Imperi Austríac]]<ref name="ref_a9ade9861197f3e7bdade4ed85d037412f941bd784bdd26018d32d237a6ea6b4">https://www.boe.es/gazeta/dias/1848/07/31/pdfs/GMD-1848-5070.pdf</ref><ref name="ref_f206992e59d1fe5bbb9d8afa9ca3fd8eb5f58691fb8d73eb73b75741a1056033">https://www.boe.es/gazeta/dias/1848/08/13/pdfs/GMD-1848-5083.pdf</ref> | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q6301414|Q6301414]] | [[Ficheru:Cebrián-Retrato de Juan Álvarez de Lorenzana.jpg|center|128px]] | [[Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero]] | data-sort-value="1818" | 1818-08-25 | data-sort-value="1883" | 1883-07-15 | políticu asturianu (1818–1883) | [[diplomáticu]]<br/>[[políticu]]<br/>[[periodista]] | [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[Senator for Life of Spain]]<br/>[[Ambassador of Spain to the Holy See]]<br/>[[Minister of State of Spain]]<br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<br/>[[senador del Reinu]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q17538822|Q17538822]] | | [[Francisco Pérez del Valle]] | data-sort-value="1804" | 1804<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_9046ff561095be61a91929745fe7ba3d70cc5e823465cc9c2435eb2deec8558a">''[[:d:Q21518713|Répertoire des artistes]]''</ref><ref name="ref_f88db388ecdf4254edc6ae12a3ec6f35265854c94d6bbb22421141c8584c3a88">''[[:d:Q103961443|Perez Valle, Francisco]]''</ref><ref name="ref_c8637de09003ae143c13e24563e8fe529c31f1d97e3edbd10790b1ef265ebce6">''[[:d:Q97600240|Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century: A Critical Dictionary]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1884" | 1884<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_9046ff561095be61a91929745fe7ba3d70cc5e823465cc9c2435eb2deec8558a">''[[:d:Q21518713|Répertoire des artistes]]''</ref><ref name="ref_f88db388ecdf4254edc6ae12a3ec6f35265854c94d6bbb22421141c8584c3a88">''[[:d:Q103961443|Perez Valle, Francisco]]''</ref><ref name="ref_c8637de09003ae143c13e24563e8fe529c31f1d97e3edbd10790b1ef265ebce6">''[[:d:Q97600240|Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century: A Critical Dictionary]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escultor asturianu (1804–1884) | [[escultor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | | [[España]] | [[Ribeseya]] | [[Madrid]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> |- | [[:d:Q23895050|Q23895050]] | [[Ficheru:Mariano Suárez-Pola.jpg|center|128px]] | [[Mariano Suárez-Pola]] | data-sort-value="1800" | 1800-12-28 | data-sort-value="1884" | 1884-04-18 | empresariu asturianu (1800-1884) | | | [[España]] | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | |- | [[:d:Q5701521|Q5701521]] | | [[Apolinar de Rato y Hevia]] | data-sort-value="1829" | 1829<ref name="ref_09eac23ccce5e77e566556842b5f0c0e45c3b069583de4947ec9d6fd2a5ae66c">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/38654-apolinar-rato-y-hevia-de-arguelles</ref> | data-sort-value="1884" | 1884-05-22<ref name="ref_09eac23ccce5e77e566556842b5f0c0e45c3b069583de4947ec9d6fd2a5ae66c">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/38654-apolinar-rato-y-hevia-de-arguelles</ref> | escritor español (1830–1894) | [[escritor]]<br/>[[abogáu]]<ref name="ref_09eac23ccce5e77e566556842b5f0c0e45c3b069583de4947ec9d6fd2a5ae66c">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/38654-apolinar-rato-y-hevia-de-arguelles</ref> | | [[España]] | [[Villaviciosa (parroquia)|Villaviciosa]]<ref name="ref_09eac23ccce5e77e566556842b5f0c0e45c3b069583de4947ec9d6fd2a5ae66c">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/38654-apolinar-rato-y-hevia-de-arguelles</ref> | [[Madrid]] |- | [[:d:Q115498511|Q115498511]] | | [[Micaela de Silva y Collás]] | data-sort-value="1809" | 1809-05-08 | data-sort-value="1884" | 1884-07-20 | escritora y traductora asturiana (1809–1884) | [[escritor]]<br/>[[traductor]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Jadraque]] |- | [[:d:Q1229886|Q1229886]] | [[Ficheru:José de Posada Herrera.jpg|center|128px]] | [[José de Posada Herrera]] | data-sort-value="1814" | 1814-03-31<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1885" | 1885-09-07<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu y xurista asturianu (1814–1885) | [[políticu]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[economista]]<br/>[[ministru]]<br/>[[xurista]] | [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_03d1a2c621b9d6ae72282feab3618c4b4848976463ae2265f334c44144be17bf">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=24238</ref><br/>[[senador del Reinu]]<ref name="ref_9f3fd84c96fed0be9931ff4dc77b9cf0379116eeb5c5add2fbdbf74b5ac6d65e">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2280</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_990bcae64d3f34f4c785b5558d9268635b482ce4ca9cbf126a7948039867e845">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=25222</ref><br/>[[Ambassador of Spain to the Holy See]]<ref name="ref_cafeaf802d0a01ca89866161519fa3b01a522065972b85cf58a4b74867f063ff">https://www.boe.es/gazeta/dias/1868/12/08/pdfs/GMD-1868-343.pdf</ref><ref name="ref_79298ebb94c5237cdf1ad88d53d44efcaaf88c540ca541f4c55d665a238029ab">https://www.boe.es/gazeta/dias/1869/03/15/pdfs/GMD-1869-74.pdf</ref><br/>[[president of the State Council]]<ref name="ref_fbcc3e0a575fd010fa98e928c61e22b00823861a3255b953a97672743f59b7f4">https://www.boe.es/gazeta/dias/1881/02/25/pdfs/GMD-1881-56.pdf</ref><ref name="ref_52362ea507efbb9046409e3a25d1d2cf32b330a507822b2f09ac015116bcda23">https://www.boe.es/gazeta/dias/1883/10/14/pdfs/GMD-1883-287.pdf</ref><br/>[[ministru de Gobernación]]<ref name="ref_14cc7c1a356bd2af870ec00fa1650056fb58913cde02585be6e368d72dcfebf0">https://www.interior.gob.es/opencms/export/sites/default/en/el-ministerio/historia/ministros-1808-2018/RELACION-MINISTROS-DEL-INTERIOR-1808-2018.pdf</ref><br/>[[Presidente'l Conseyu de Ministros]]<ref name="ref_7a186cf35216a18b93909a266263b31d3080dc4ae598a5739b98e0b4b332a63f">https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/presidentes-desde-1823/paginas/index.aspx</ref><br/>[[President of the Congress of Deputies]]<ref name="ref_fc0239ab7f756064ecee0d5cf217f6a00a7f9dc6b4a57f1d035dd6a105b19135">https://www.congreso.es/es/presidentes-del-congreso-de-los-diputados?p_p_id=diputadomodule&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&codigo=90980&tipoHistorico=1</ref><br/>[[Presidente de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación]]<ref name="ref_953ba99fc262123836dbf129e416224071563e13cc31f638e3c91b992a697ae8">https://rajyle.com/la-institucion/presidentes/</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_c9de94249606541c7775d260c38fc2ba2240184de56b571f4f91303252756b0e">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=34341</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_e83442e0a6df2aecd9e63a175ca95296de5b7347a81fdd685dcc902a88506873">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=27261</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_c288a734d496612eec954fe8978d55594e07c74294f83bdbba0001ca567b338b">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=12264</ref><ref name="ref_247531e7fb18b5901d19bb601d4cb0d4e02be468992c8dce0bd8ede6bf68b9ca">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=15271</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_102fc5ec589b45775d586672369e9f9b10d3ac8dbb250a372b99cf53f89f9a40">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=17184</ref><ref name="ref_d09424105194a4824097616d7c8f5191e2b776b5925fc300480a456049653a05">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=18186</ref><ref name="ref_99fbdccfec344ccd5a000bd0a5f62065f6061e198e417cf1d76d35711f95ae4d">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=19177</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_6685b9013bd0ecc2297f20908675ee48c4b6a9c72fbe43f99729e53215b3997a">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=21295</ref><ref name="ref_02cda2dc9ead270a46c0d3f15d92168a103ed32853712e1e748c05ca13dcabf5">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=22334</ref><br/>[[presidente del Atenéu de Madrid]]<ref name="ref_a24edd8b33654ab910feddc3f51d641e7a57a78c46f8f81fe26927c6aa8b3db8">https://ateneodemadrid.com/presidentes/</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_2c6017751923fc437af9a30edd7e092f06bc1f22f00044848207d340f33f2bc9">https://racmyp.es/academicos/jose-de-posada-herrera/</ref> | [[España]] | [[Llanes]] | [[Llanes]] |- | [[:d:Q28662892|Q28662892]] | [[Ficheru:Laurent-antonio garcía del canto.jpg|center|128px]] | [[Antonio García del Canto]] | data-sort-value="1824" | 1824<ref name="ref_3f93b8924546ee19e3e8e9f4b3bd604e3b2ddb1ece0b4ae8247a0fe9bfaeea12">''[[:d:Q18609226|Trove]]''</ref> | data-sort-value="1886" | 1886 | militar y escritor asturianu | [[escritor]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Salamanca]] |- | [[:d:Q64761139|Q64761139]] | | [[Lorenzo Nicolás Quintana y Llera]] | data-sort-value="1810" | 1810-05-12<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1886" | 1886-02-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] funcionariu, políticu, [[Periodista|periodista]], [[Escritor|escritor]], [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]], senador del Reinu (1810–1886) ♂ | [[funcionariu]]<br/>[[políticu]]<br/>[[periodista]]<br/>[[escritor]] | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[senador del Reinu]] | [[España]] | [[Cue]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q9014459|Q9014459]] | | [[José María Montoto López-Vigil]] | data-sort-value="1818" | 1818-04-28 | data-sort-value="1886" | 1886-03-18 | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Abogáu|abogáu]], [[Historiador|historiador]] (1818–1886) ♂ | [[escritor]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[historiador]] | | [[España]] | [[Santolaya (Cabranes)|Santolaya]] | [[Sevilla]] |- | [[:d:Q12388172|Q12388172]] | | [[Eugenio Alau]] | data-sort-value="1816" | 1816 | data-sort-value="1886" | 1886-04-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Médicu|médicu]], políticu, President of the Pontevedra Provincial Diputation, miembru del Senáu español, rector de la Universidá de Valladolid, caderalgu d'universidá (1816–1886) ♂ | [[médicu]]<br/>[[políticu]] | [[President of the Pontevedra Provincial Diputation]]<br/>[[miembru del Senáu español]]<br/>[[rector de la Universidá de Valladolid]]<br/>[[caderalgu d'universidá]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Valladolid]] |- | [[:d:Q55394673|Q55394673]] | | [[Joaquín Rodríguez Espina y García del Real]] | data-sort-value="1819" | 1819-08-19 | data-sort-value="1887" | 1887-07-10<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | militar asturianu (1819-1887) | [[militar]] | [[Capitán Xeneral de les Islles Baleares]]<ref name="ref_60df7c19054245313ed3c13b5f2ceba514bd662835c830d8f99c90b4871fbf02">https://www.boe.es/gazeta/dias/1878/09/30/pdfs/I00946-00948.pdf</ref><br/>[[Capitán Xeneral de Navarra]]<ref name="ref_2a81d8a6fd81a26feb87667caf7fd7fe69ba71b3167ed1727a80ff9a314a057f">https://www.boe.es/gazeta/dias/1885/12/10/pdfs/GMD-1885-344.pdf</ref> | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q20535250|Q20535250]] | [[Ficheru:Victoriano Guisasola y Rodriguez.jpg|center|128px]] | [[Victoriano Guisasola Rodríguez]] | data-sort-value="1821" | 1821-08-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1888" | 1888-01-20<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | arzobispu asturianu (1821-1888) | [[presbíteru católicu romanu]]<br/>[[Latin Catholic bishop]] | [[senador del Reinu]]<ref name="ref_caa41d2399712d3ec342fd019e09dc5c745a8c20f02964d4f41908b8d269af1a">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1357</ref><br/>[[Roman Catholic Archbishop of Compostela]]<br/>[[bishop of Orihuela]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Teruel]]<br/>[[Titular Bishop of Dora]]<br/>[[preláu de Ciudá Real]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Santiago de Compostela]] |- | [[:d:Q9076431|Q9076431]] | [[Ficheru:Servando Ruiz Gomez.jpg|center|128px]] | [[Servando Ruiz Gómez]] | data-sort-value="1821" | 1821-02-27<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1888" | 1888-08-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu | [[diplomáticu]]<br/>[[políticu]] | [[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_1c9f35dabde30a17a25bca115f31f803fd61b66bb3f4eaf3b0abe8afa0dabc2f">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=20297</ref><br/>[[senador del Reinu]]<ref name="ref_ca1cabf4fd6408b52fd73050d6d7b37f26248c937423e36a521c912384ce95b5">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2553</ref><br/>[[gobernador civil de Madrid]]<ref name="ref_b783a6cfc90d7153bb32c3f1c8edca2a2247234de9aabcc9cae24ee6043f2d91">https://www.boe.es/gazeta/dias/1870/07/14/pdfs/GMD-1870-195.pdf</ref><ref name="ref_31e1a2256b8f0204db9a0509aa957b5979a1f0eb664480013a610d5757464ace">https://www.boe.es/gazeta/dias/1870/11/19/pdfs/GMD-1870-323.pdf</ref><br/>[[ministru de Facienda]]<ref name="ref_c31141b280652c2e3e8f8e694291678577f215664aa9e9786aebeeec81b7a219">https://www.hacienda.gob.es/sgt/libro%20ministros%20de%20hacienda/ministros-ministras-espana.pdf</ref><br/>[[Minister of State of Spain]]<ref name="ref_52362ea507efbb9046409e3a25d1d2cf32b330a507822b2f09ac015116bcda23">https://www.boe.es/gazeta/dias/1883/10/14/pdfs/GMD-1883-287.pdf</ref><ref name="ref_6c6a0a6dd413c772aeaeda581594db882af9ff31e1cb04f7aad8a8cf62017eb4">https://www.boe.es/gazeta/dias/1884/01/20/pdfs/GMD-1884-20.pdf</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_6ed297856d9a6e554387f1e1ef1f9bd886f2019e6dca633bd9caa592f71002d2">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=27295</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_6d028aca3d92272d58f8b509a856e74b241451b725e5654d35f7c7c8c355afcd">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=28202</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_f96a1486ebf85926dcaf9914f6ae99985b83dcfcb33edefffd050155812701c1">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=30300</ref><br/>[[Senator for Life of Spain]]<ref name="ref_ca1cabf4fd6408b52fd73050d6d7b37f26248c937423e36a521c912384ce95b5">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2553</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_8eed5492430bd357e2b04926e5a364e90a5c704a59b1ca78f1419cda80715cc2">https://racmyp.es/academicos/servando-ruiz-gomez/</ref> | [[España]] | [[Avilés]] | [[Vigo]] |- | [[:d:Q56401692|Q56401692]] | | [[Cándido Pieltain y Jove-Huergo]] | data-sort-value="1822" | 1822-12-02<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1888" | 1888-08-21<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] militar, políticu, Director-General of the Civil Guard, Captain General of Aragon, General captain of Valencia, Governor and Captain General of Cuba, miembru del Senáu español, Captain General of Galicia, Capitán General de las Vascongadas (1822–1888) ♂; Cross Laureate of Saint Ferdinand, Gran Cruz de la Orde de Carlos III, Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica, Grand Cross of the Royal and Military Order of Saint Hermenegild | [[militar]]<br/>[[políticu]] | [[Director-General of the Civil Guard]]<br/>[[Captain General of Aragon]]<ref name="ref_0920195e565fc822dbbf26ef8df2aedfa9a20396e5da4250e91c4c7653c6dbbb">https://www.boe.es/gazeta/dias/1868/10/13/pdfs/GMD-1868-287.pdf</ref><br/>[[General captain of Valencia]]<br/>[[Governor and Captain General of Cuba]]<br/>[[miembru del Senáu español]]<br/>[[Captain General of Galicia]]<br/>[[Capitán General de las Vascongadas]] | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q85794256|Q85794256]] | | [[Prado]] | data-sort-value="1801" | 19th century | data-sort-value="1888" | 1888-12-28 | [[España|español]] asesín (1801–1888) ♂ | [[asesín]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[La Roquette Prisons]] |- | [[:d:Q60464945|Q60464945]] | | [[Eugenio Arruti y Pola]] | data-sort-value="1841" | 1841-06-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>1845 | data-sort-value="1889" | 1889-09-13 | pintor asturianu (1841–1889) | [[pintor]]<br/>[[profesor]] | | [[España]] | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | [[Donostia]] |- | [[:d:Q25423466|Q25423466]] | | [[Hilario Nava y Caveda]] | data-sort-value="1827" | 1827-01-14 | data-sort-value="1889" | 1889-12-28 | [[España|español]] militar, políticu, oficial naval, Diputáu nes Cortes, member of the Royal Academy of Exact, Physical and Natural Sciences (1827–1889) ♂; Grand Cross of Naval Merit with white badge, Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica, Knight Commander of the Order of Carlos III, Grand Cross of the Royal and Military Order of Saint Hermenegild; member of Real Academia de Ciencies Exautes, Físiques y Naturales | [[militar]]<br/>[[políticu]]<br/>[[oficial naval]] | [[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_45172065e77c29c7ba515534774b3858104e5d7a45a3dbaa81735aa42695565e">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(79340)</ref><br/>[[member of the Royal Academy of Exact, Physical and Natural Sciences]]<ref name="ref_68ee1a83873a3478d0232c5bbfb2807cc86f9fd39a5a40b74917dea2cfbef863">https://rac.es/sobre-nosotros/miembros/academicos-historicos/numerarios/303/</ref> | [[España]] | [[Xixón]] | |- | [[:d:Q7756348|Q7756348]] | | [[Frai Joaquín Fonseca]] | data-sort-value="1822" | 1822-11-10<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1890" | 1890-01-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escritor asturianu (1822–1890) | [[escritor]]<br/>[[sacerdote católicu]]<br/>[[teólogu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[filósofu]]<br/>[[historiador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[rector]] | [[España]] | [[Siero]] | [[Ávila]] |- | [[:d:Q5725973|Q5725973]] | [[Ficheru:Parque Municipal Posada Herrera (cropped).jpg|center|128px]] | [[Benito de Posada Herrera]] | data-sort-value="1805" | 1805 | data-sort-value="1890" | 1890-04-29 | políticu y abogáu asturianu (1805–1890) | [[políticu]] | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[senador del Reinu]] | [[España]] | [[Llanes]] | [[Llanes]] |- | [[:d:Q6110207|Q6110207]] | | [[Robustiana Armiño]] | data-sort-value="1821" | 1821-08-20 | data-sort-value="1890" | 1890-06-17<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escritora asturiana | [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[editor]]<ref name="ref_e55a65abdef33fd269232fe3d6a39c36eab44340faf92f7e7bd701565874eddc">https://www.wechanged.ugent.be/wechanged-database/</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[poeta]] | | [[España]]<ref name="ref_e55a65abdef33fd269232fe3d6a39c36eab44340faf92f7e7bd701565874eddc">https://www.wechanged.ugent.be/wechanged-database/</ref> | [[Xixón]]<ref name="ref_6a38f929902cd3a5068c386ada89d3718c9befac23a96ff936b37da2f22fd781">''[[:d:Q17339738|La España Moderna]]''</ref><ref name="ref_e55a65abdef33fd269232fe3d6a39c36eab44340faf92f7e7bd701565874eddc">https://www.wechanged.ugent.be/wechanged-database/</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_e55a65abdef33fd269232fe3d6a39c36eab44340faf92f7e7bd701565874eddc">https://www.wechanged.ugent.be/wechanged-database/</ref> |- | [[:d:Q54823809|Q54823809]] | | [[Máximo Fuertes Acevedo]] | data-sort-value="1832" | 1832-12-09<ref name="ref_71889559b6ae433a740b8982418ac464a608645d811250d029b8c9c675586aa5">''[[:d:Q4903493|Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]''</ref><ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref> | data-sort-value="1890" | 1890-07-01<ref name="ref_71889559b6ae433a740b8982418ac464a608645d811250d029b8c9c675586aa5">''[[:d:Q4903493|Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]''</ref><ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref> | caderalgu universitariu asturianu (1832–1890) | [[investigador]]<br/>[[escritor]]<br/>[[profesor titular]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5848805|Q5848805]] | [[Ficheru:Estanislao Suárez Inclán, en La Ilustración Española y Americana.jpg|center|128px]] | [[Estanislao Suárez Inclán]] | data-sort-value="1822" | 1822-05-07<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1890" | 1890-09-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1822–1890) | [[políticu]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[periodista]] | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[gobernador civil de Cuenca]]<br/>[[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_147b2c3067ca49b30723a72bc7d05c687c5870af94e9563d1d2b986a61acb51f">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2850</ref> | [[España]] | [[Avilés]] | |- | [[:d:Q18954974|Q18954974]] | [[Ficheru:Retrato de Gumersindo Díaz, de Valeriano Domínguez Bécquer.JPG|center|128px]] | [[Gumersindo Díaz]] | data-sort-value="1841" | 1841<ref name="ref_0548d7d48ed61c25e190cbec98ec871e6914df42cee2ab567154fdf8a8902eef">http://institucional.us.es/revistas/arte/09/12%20perez%20calero.pdf</ref> | data-sort-value="1891" | 1891<ref name="ref_0548d7d48ed61c25e190cbec98ec871e6914df42cee2ab567154fdf8a8902eef">http://institucional.us.es/revistas/arte/09/12%20perez%20calero.pdf</ref> | pintor asturianu (1841–1891) | [[pintor]]<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_ecfd001ef46324f831746b497fcdbc5fb3ca6f5f60ddcec439a52fe5860759d7">''[[:d:Q17502094|Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (1868-1869)]]''</ref> | |- | [[:d:Q21496109|Q21496109]] | [[Ficheru:Manuel Ibáñez Posada.jpg|center|128px]] | [[Manuel Ibáñez Posada]] | data-sort-value="1838" | 1838-09-14 | data-sort-value="1891" | 1891-05-07 | [[España|español]] [[Empresariu|empresariu]], banqueru, indianu (1838–1891) ♂ | [[empresariu]]<br/>[[banqueru]]<br/>[[indianu]] | | [[España]] | [[Colombres (parroquia)|Colombres]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q116867159|Q116867159]] | | [[Mariano Menéndez Valdés]] | data-sort-value="1840" | 1840-01<ref name="ref_4611f63d5f9c9828aef5b02bd2077ea7052ab5f6612c2c2ebb289d19f870ec86">https://www.lne.es/cuencas/2012/01/30/mariano-menendez-valdes-20953961.html</ref> | data-sort-value="1891" | 1891-05-08<ref name="ref_4611f63d5f9c9828aef5b02bd2077ea7052ab5f6612c2c2ebb289d19f870ec86">https://www.lne.es/cuencas/2012/01/30/mariano-menendez-valdes-20953961.html</ref> | políticu asturianu (1849–1891) | [[políticu]] | | [[España]] | [[L'Aldea (El Condao)|L'Aldea]]<ref name="ref_4611f63d5f9c9828aef5b02bd2077ea7052ab5f6612c2c2ebb289d19f870ec86">https://www.lne.es/cuencas/2012/01/30/mariano-menendez-valdes-20953961.html</ref> | [[Bataan]]<ref name="ref_4611f63d5f9c9828aef5b02bd2077ea7052ab5f6612c2c2ebb289d19f870ec86">https://www.lne.es/cuencas/2012/01/30/mariano-menendez-valdes-20953961.html</ref> |- | [[:d:Q122222146|Q122222146]] | | [[Francisco Méndez de Vigo]] | data-sort-value="1806" | 1806-11-11 | data-sort-value="1891" | 1891-11-30<br/>1891-11-28 | políticu y escritor asturianu (1806-1891) | [[políticu]]<br/>[[escritor]] | [[alcalde d'Uviéu]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[Presidente de la Diputación Provincial de Oviedo]] | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q100968484|Q100968484]] | | [[Leopoldo Palacio Valdés]] | data-sort-value="1867" | 1867 | data-sort-value="1892" | 1892 | [[España|español]] [[Abogáu|abogáu]], [[Escritor|escritor]], [[Periodista|periodista]] (1867–1892) ♂ | [[abogáu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[periodista]] | | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | [[Llaviana]] |- | [[:d:Q108276726|Q108276726]] | | [[Antonio Peláez Campomanes]] | data-sort-value="1811" | 1811-06-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1892" | 1892-05-23<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | militar asturianu (1811-1892) | [[militar]]<br/>[[diputáu]]<br/>[[líder militar]] | [[Comandancia Xeneral de Ceuta]] | [[España]] | [[Sorriba (parroquia)|Sorriba]] | |- | [[:d:Q21507128|Q21507128]] | | [[Tomás Tuero]] | data-sort-value="1851" | 1851 | data-sort-value="1892" | 1892 | periodista asturianu (1851–1892) | [[periodista]] | | [[España]] | [[Arroes]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q5696624|Q5696624]] | [[Ficheru:Retrato de Anselmo Cifuentes, por Ignacio Suárez Llanos, 1871 - 52024815940.jpg|center|128px]] | [[Anselmo Cifuentes]] | data-sort-value="1833" | 1833 | data-sort-value="1892" | 1892 | [[España|español]] [[Empresariu|empresariu]], políticu (1833–1892) ♂; Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica, Knight Grand Officer of the Order of Carlos III | [[empresariu]]<br/>[[políticu]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q55837022|Q55837022]] | | [[Francisco Fernández Cardin]] | data-sort-value="1820" | 1820<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1893" | 1893<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | [[España|español]] person (1820–1893) ♂ | | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q55031187|Q55031187]] | | [[Joaquín María Fernández Cardín]] | data-sort-value="1820" | 1820 | data-sort-value="1893" | 1893-06-20 | matemáticu español | [[matemáticu]]<br/>[[profesor]] | | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q9096756|Q9096756]] | [[Ficheru:Xuanon de Cabanaquinta.jpg|center|128px]] | [[Xuanón de Cabañaquinta]] | data-sort-value="1821" | 1821 | data-sort-value="1894" | 1894 | [[España|español]] person (1821–1894) ♂ | | | [[España]] | [[Ayer]] | |- | [[:d:Q13146993|Q13146993]] | [[Ficheru:Dionisio Fierros - Autorretrato -1866.jpg|center|128px]] | [[Dionisio Fierros]] | data-sort-value="1827" | 1827-05-05<ref name="ref_7e05d923fa6ee864b13cb873ddb678990e931ade398a53e6236ea66087b43eae">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/fierros-alvarez-dionisio%2F3a244081-dfc7-4e30-9f5d-ff636f7af0c9</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_7d78386158a5b30f9f6be58289781afd393dfd749b01c142c10d06337a9a48fa">''[[:d:Q13146993|Dionisio Fierros]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>1830<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref> | data-sort-value="1894" | 1894-06-24<ref name="ref_7e05d923fa6ee864b13cb873ddb678990e931ade398a53e6236ea66087b43eae">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/fierros-alvarez-dionisio%2F3a244081-dfc7-4e30-9f5d-ff636f7af0c9</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | pintor asturianu (1827–1894) | [[pintor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Vaḷḷouta (parroquia)|Vaḷḷouta]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q20535533|Q20535533]] | [[Ficheru:Mariano Cancio Villaamil.JPG|center|128px]] | [[Mariano Cancio Villaamil]] | data-sort-value="1824" | 1824-11-07 | data-sort-value="1894" | 1894-07-28 | políticu asturianu (1824–1894) | [[políticu]] | [[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_0a52105b5cf2f75b81b5562e9271b2210f1a1a9bd540f223daf60c9563897bf8">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=540</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_c332198a856f801755221abad2a64f0587f5ee456399a9faacec981645971a69">https://www.congreso.es/es/web/guest/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(20430)</ref><br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<ref name="ref_c332198a856f801755221abad2a64f0587f5ee456399a9faacec981645971a69">https://www.congreso.es/es/web/guest/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(20430)</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_a742c127367ef44127923d99f7158bc6a6896033af621a9f5580b8fda7689742">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_texto=cancio&_historicodiputados_nombre=&_historicodiputados_genero=&_historicodiputados_tituloNobiliario=&_historicodiputados_eleccionesDesde=&_historicodiputados_eleccionesHasta=&_historicodiputados_division=&_historicodiputados_circDistrito=&_historicodiputados_circunscripcion=&_historicodiputados_distrito=&_historicodiputados_assu=&_historicodiputados_fraccion=&_historicodiputados_fechaAltaDesde=&_historicodiputados_fechaAltaHasta=&_historicodiputados_fechaBajaDesde=&_historicodiputados_fechaBajaHasta=&_historicodiputados_orden=0&_historicodiputados_nume=27225</ref> | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q2712900|Q2712900]] | [[Ficheru:Retrato de Ceferino Gonzalez Diaz Tuñon.jpg|center|128px]] | [[Frai Zeferino González]] | data-sort-value="1831" | 1831-01-28<ref name="ref_85bec4e01d338ad3f9cb549c7c2b31a9cd6f918e09809a535e0a173909bc2665">''[[:d:Q18908018|Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX (1903-1904)]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>1821-01-28 | data-sort-value="1894" | 1894-11-29<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], políticu, sacerdote católicu, obispu católicu, regular priest, [[Arzobispu|arzobispu]], filósofu, teólogu católicu, presbiter-bíboros, senador del Reinu, Roman Catholic Bishop of Malaga, Roman Catholic Bishop of Cordoba, archbishop of Toledo, Roman Catholic Archbishop of Seville, Patriarch of West Indies, Member of the Royal Spanish Academy, Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences, [[Cardenal]] (1831–1894) ♂; Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica, Gran Cruz de la Orde de Carlos III; member of Real Academia de Ciencies Morales y Polítiques, [[Real Academia Española]] | [[escritor]]<br/>[[políticu]]<br/>[[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]]<br/>[[regular priest]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[arzobispu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[filósofu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[teólogu católicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[cardinal priest]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[senador del Reinu]]<ref name="ref_7f55347aea3b5184c9f8d74a08a87228e59790abcb286e6d1858711a1fbbfd5e">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=5108&id2=N</ref><br/>[[Roman Catholic Bishop of Malaga]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Cordoba]]<br/>[[archbishop of Toledo]]<br/>[[Roman Catholic Archbishop of Seville]]<br/>[[Patriarch of West Indies]]<br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_2037cb22e1a33be7fbd0db58e7e38f6310d7b2a4f81b6dcdc629f8c036e5c2a1">https://www.rae.es/academico/ceferino-gonzalez-electo-1893</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_2cd1e86918c2b45b740aba577f1924696faf1af350f3f24267b6ada916c968ec">https://racmyp.es/academicos/fray-ceferino-gonzalez-y-diaz-tunon/</ref><br/>[[Cardenal]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[España]] | [[Villoria (parroquia)|Villoria]]<ref name="ref_85bec4e01d338ad3f9cb549c7c2b31a9cd6f918e09809a535e0a173909bc2665">''[[:d:Q18908018|Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX (1903-1904)]]''</ref> | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5888521|Q5888521]] | [[Ficheru:Guillermo Estrada y Villaverde, en La Ilustración Española y Americana.jpg|center|128px]] | [[Guillermo Estrada]] | data-sort-value="1834" | 1834-05-23 | data-sort-value="1894" | 1894-12-27 | [[España|español]] [[Xurista|xurista]], profesor titular, [[Periodista|periodista]], políticu, caderalgu d'universidá, Member of the Congress during Sexenio Democrático (1834–1894) ♂; member of [[Real Academia de la Historia]]; child of Francisco de Borja Estrada | [[xurista]]<br/>[[profesor titular]]<br/>[[periodista]]<br/>[[políticu]] | [[caderalgu d'universidá]]<br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]] | [[España]] | [[cai Carpio]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q58847255|Q58847255]] | | [[Faustino García Roel]] | data-sort-value="1821" | 1821-05-05 | data-sort-value="1895" | 1895 | médicu asturianu (1821–1895) | [[médicu]] | | [[España]] | [[Cecea (parroquia)|Cecea]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q2919830|Q2919830]] | [[Ficheru:1895-03-15, La Ilustración Española y Americana, Página 160 (cropped) Teodoro Cuesta.jpg|center|128px]] | [[Teodoro Cuesta]] | data-sort-value="1829" | 1829-11-09<ref name="ref_cb7e3691f7e193dcee107c8f43e696dbf8e7ab31ee607bd50e722e0bab724f03">''[[:d:Q523660|International Music Score Library Project]]''</ref> | data-sort-value="1895" | 1895-02-01<ref name="ref_cb7e3691f7e193dcee107c8f43e696dbf8e7ab31ee607bd50e722e0bab724f03">''[[:d:Q523660|International Music Score Library Project]]''</ref> | escritor asturianu (1829–1895) | [[escritor]]<br/>[[poeta]] | | [[España]] | [[Mieres]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q4891783|Q4891783]] | [[Ficheru:1895-03-15, La Ilustración Española y Americana, Página 160 (cropped) Juan María Acebal y Gutiérrez.jpg|center|128px]] | [[Xuan María Acebal]] | data-sort-value="1815" | 1815-03-08 | data-sort-value="1895" | 1895-02-11<ref name="ref_ce7fd101434d03a4ff516339a6ec16dd931e0348d655c404d9d735117ffb662b">http://araz.net/escritores/acebal.htm</ref> | escritor asturianu (1815-1895) | [[poeta]]<br/>[[escritor]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_ce7fd101434d03a4ff516339a6ec16dd931e0348d655c404d9d735117ffb662b">http://araz.net/escritores/acebal.htm</ref> | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q50672096|Q50672096]] | [[Ficheru:Alejandrino Menéndez de Luarca.png|center|128px]] | [[Alejandrino Menéndez de Luarca]] | data-sort-value="1835" | 1835 | data-sort-value="1895" | 1895-03-30 | políticu asturianu | [[políticu]] | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]] | [[España]] | [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]] | |- | [[:d:Q106498983|Q106498983]] | [[Ficheru:1895-07-20, La Campana de Gracia, Fermín Villamil.jpg|center|128px]] | [[Fermín Villamil]] | data-sort-value="1820" | 1820 | data-sort-value="1895" | 1895-07-10 | abogáu, políticu y periodista asturianu (1820–1895) | [[políticu]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[periodista]] | [[gobernador civil d'Uviéu]]<ref name="ref_917c83d63fcc441fd6ae0f3e5f24951e05278564e065cd179e457e63e8899981">https://www.boe.es/gazeta/dias/1873/08/27/pdfs/GMD-1873-239.pdf</ref><ref name="ref_350e7601bca56947b00c2c899ea7a5bedfe0d67a18f5a26d0517d20011d82270">https://www.boe.es/gazeta/dias/1873/02/27/pdfs/GMD-1873-58.pdf</ref><br/>[[gobernador civil d'A Coruña]]<ref name="ref_e364c12b2745dafee359ac1552fff6d378a16cc9e0913566155f92514d48c28b">https://www.boe.es/gazeta/dias/1873/10/08/pdfs/GMD-1873-281.pdf</ref><br/>[[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_d99ba3cad2ad4b87a2090a17ce26468ccad2d416ceff8189620c80b9e4da0e6f">https://www.congreso.es/ca/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(120340)</ref> | [[España]] | [[Serantes (parroquia)|Serantes]] | [[Barcelona]] |- | [[:d:Q107365827|Q107365827]] | | [[Ángel García Peláez]] | data-sort-value="1858" | 1858-08-19<ref name="ref_e1b021e973e094e243c976d72b5414731134c91dd0de0ec1b644e7ffb9fb3871">https://asturies.com/espaciuytiempu/escritores/angel-garcia-pelaez-angel-de-la-moria</ref> | data-sort-value="1895" | 1895-08-15<ref name="ref_e1b021e973e094e243c976d72b5414731134c91dd0de0ec1b644e7ffb9fb3871">https://asturies.com/espaciuytiempu/escritores/angel-garcia-pelaez-angel-de-la-moria</ref> | sacerdote y poeta asturianu (1858–1896) | [[sacerdote]]<br/>[[escritor]]<br/>[[poeta]] | | [[España]] | [[Llanes]]<ref name="ref_e1b021e973e094e243c976d72b5414731134c91dd0de0ec1b644e7ffb9fb3871">https://asturies.com/espaciuytiempu/escritores/angel-garcia-pelaez-angel-de-la-moria</ref><ref name="ref_4751fe8c426a41622c81e6c5616a3a8e1cd459b5b4d0a8430b0864135ae4ec47">http://www.araz.net/escritores/angelmor.htm</ref> | [[Llanes]]<ref name="ref_e1b021e973e094e243c976d72b5414731134c91dd0de0ec1b644e7ffb9fb3871">https://asturies.com/espaciuytiempu/escritores/angel-garcia-pelaez-angel-de-la-moria</ref> |- | [[:d:Q53548974|Q53548974]] | [[Ficheru:Laurent-evaristo escalera.jpg|center|128px]] | [[Evaristo Escalera]] | data-sort-value="1833" | 1833<ref name="ref_7d5a9289c3f1552ca1c6daed7f2742515fbfc699975b5a7776aef96f75868c5b">''[[:d:Q89570027|Autoritats UB]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1896" | 1896<ref name="ref_7d5a9289c3f1552ca1c6daed7f2742515fbfc699975b5a7776aef96f75868c5b">''[[:d:Q89570027|Autoritats UB]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Periodista|periodista]], funcionariu, gobernador civil d'Alacant (1833–1896) ♂ | [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[funcionariu]] | [[gobernador civil d'Alacant]]<ref name="ref_19b2284062d41773439985711385fea105053b96ab5eee96fb8ad740a12f6bbb">http://gicesxix.uab.es/showAutor.php?idA=109</ref> | [[España]] | [[La Pola Siero]] | [[Madrid]]<ref name="ref_5a8f446232616f08b7d648835d0eeaa90a2ac950f0d35539ceaed1692682e043">https://books.google.es/books?id=e1hu8yg85akC&pg=PA19</ref> |- | [[:d:Q5759991|Q5759991]] | [[Ficheru:Ceferino Suárez Bravo.jpg|center|128px]] | [[Ceferino Suárez Bravo]] | data-sort-value="1824" | 1824-12-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1896" | 1896<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | escritor asturianu | [[escritor]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Barcelona]] |- | [[:d:Q5656672|Q5656672]] | [[Ficheru:1894-01-15, La Ilustración Española y Americana, Acisclo Fernández Vallín (cropped).jpg|center|128px]] | [[Acisclo Fernández Vallín]] | data-sort-value="1825" | 1825-11-17<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1896" | 1896-05-25<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | matemáticu asturianu (1825–1896) | [[matemáticu]] | [[direutor]]<br/>[[caderalgu d'universidá]]<br/>[[member of the Royal Academy of Exact, Physical and Natural Sciences]]<ref name="ref_a28dc3d4ea313f1e5cbc398da597457a250c8755b05aaaeebe66b14b5f87d78c">https://rac.es/sobre-nosotros/miembros/academicos-historicos/numerarios/259/</ref> | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q9028035|Q9028035]] | [[Ficheru:Manuel Pedregal.jpg|center|128px]] | [[Manuel Pedregal y Cañedo]] | data-sort-value="1831" | 1831-04-12 | data-sort-value="1896" | 1896-07-22 | políticu asturianu (1831–1896) | [[políticu]] | [[Member of the Congress during Sexenio Democrático]]<ref name="ref_54d297ae6ce8525fca32b93952ff50e83def9a309aef230fb3fa35e3ad9835db">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=31277</ref><br/>[[gobernador civil d'A Coruña]]<br/>[[ministru de Facienda]]<ref name="ref_3581a6171a42fc17d40d4626c31ab301a1559741d0ab58d1222a2201addf193a">https://www.hacienda.gob.es/SGT/libro%20ministros%20de%20hacienda/ministros-ministras-espana.pdf</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_377530465c66fd9bcad10be85baba9e84be6b87ff6a3bed08a6df49fd9722be9">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=34337</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_9d6b86f17bfe5d7432217fb8edf394d540e8273f14d4dd16c8438413adedc8d8">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=36365</ref><ref name="ref_943155538c8b483905b4355172eca9cefe30b4bbcb0b48b9be1467c20ad9f035">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=37329</ref><br/>[[Diputáu nes Cortes]]<ref name="ref_988f62344baa13c06fa4f8d9b85db6f436a3cf1852a82885ace26a54f2d5d7e7">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=38278</ref> | [[España]] | [[Grau]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5771851|Q5771851]] | [[Ficheru:Bartolomé maura-Retrato de Claudio Alvargonzález.jpg|center|128px]] | [[Claudio Alvargonzález Sánchez]] | data-sort-value="1816" | 1816-08-09<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1896" | 1896-08-21<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | marineru asturianu (1816–1896) | [[marineru]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q17994170|Q17994170]] | | [[Domingo Fernández Vinjoy]] | data-sort-value="1828" | 1828-05-12 | data-sort-value="1897" | 1897-04-11 | [[España|español]] person (1828–1897) ♂ | | | [[España]] | [[Castropol]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q6158900|Q6158900]] | | [[Valentín Rivero]] | data-sort-value="1817" | 1817-02-14 | data-sort-value="1897" | 1897-07-30 | [[Méxicu|mexicanu]]-[[España|español]]-[[Virreinatu de Nueva España|virreinatu de nueva españa]] [[Empresariu|empresariu]], [[Diplomáticu|diplomáticu]] (1817–1897) ♂ | [[empresariu]]<br/>[[diplomáticu]] | | [[Méxicu]]<br/>[[España]]<br/>[[Virreinatu de Nueva España]] | [[Xixón]] | [[Monterrey]] |- | [[:d:Q110653828|Q110653828]] | [[Ficheru:1898-02-08, La Ilustración Española y Americana, José Pertierra y Albuerne (cropped).jpg|center|128px]] | [[José Pertierra y Albuerne]] | data-sort-value="1851" | 1851-05-25 | data-sort-value="1898" | 1898-01-21 | políticu y médicu asturianu (1851–1898) | [[médicu]]<br/>[[políticu]] | [[Diputáu nes Cortes]] | [[España]] | [[Samartín de Lluiña]] | [[Cienfuegos]] |- | [[:d:Q140307249|Q140307249]] | | [[Juan Mon]] | data-sort-value="1828" | 1828<ref name="ref_0e8ca82362ec811ae7fa2f6463b31fe39751b3caaeef927bc1708ebf0c623852">https://datos.bne.es/persona/XX5078520.html</ref> | data-sort-value="1898" | 1898-06-23 | [[España|español]] [[Fotógrafu|fotógrafu]] (1828–1898) ♂ | [[fotógrafu]]<ref name="ref_0e8ca82362ec811ae7fa2f6463b31fe39751b3caaeef927bc1708ebf0c623852">https://datos.bne.es/persona/XX5078520.html</ref> | | [[España]] | [[Talarén]]<ref name="ref_0e8ca82362ec811ae7fa2f6463b31fe39751b3caaeef927bc1708ebf0c623852">https://datos.bne.es/persona/XX5078520.html</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_0e8ca82362ec811ae7fa2f6463b31fe39751b3caaeef927bc1708ebf0c623852">https://datos.bne.es/persona/XX5078520.html</ref> |- | [[:d:Q5444959|Q5444959]] | [[Ficheru:Fernando Villaamil.jpg|center|128px]] | [[Fernando Villaamil]] | data-sort-value="1845" | 1845-11-23 | data-sort-value="1898" | 1898-07-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | marín militar asturianu (1845–1898) | [[esplorador]]<br/>[[oficial naval]]<br/>[[políticu]] | | [[España]] | [[Serantes (parroquia)|Serantes]] | [[Santiago de Cuba]] |- | [[:d:Q6100154|Q6100154]] | | [[Ramón Álvarez Menéndez]] | data-sort-value="1832" | 1832 | data-sort-value="1898" | 1898-07-26 | empresariu asturianu (1832–1898) | [[empresariu]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Baler]] |- | [[:d:Q121267264|Q121267264]] | | [[Leoncio Cid y Farpón]] | data-sort-value="1856" | 1856-09-12 | data-sort-value="1898" | 1898-10-31 | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], políticu, [[Profesor|profesor]], [[Periodista|periodista]], [[Historiador|historiador]], alcalde d'Ávila (1856–1898) ♂; member of [[Real Academia de la Historia]] | [[escritor]]<br/>[[políticu]]<br/>[[profesor]]<br/>[[periodista]]<br/>[[historiador]] | [[alcalde d'Ávila]] | [[España]] | [[Avilés]] | [[Ávila]] |- | [[:d:Q50293248|Q50293248]] | [[Ficheru:Alejandro Argüelles.png|center|128px]] | [[Alejandro Argüelles]] | data-sort-value="1839" | 1839-02 | data-sort-value="1899" | 1899-04-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | militar asturianu | [[militar]] | | [[España]] | [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q5995637|Q5995637]] | [[Ficheru:Marcelino Menendez Pintado.jpg|center|128px]] | [[Marcelino Menéndez Pintado]] | data-sort-value="1823" | 1823-09-26 | data-sort-value="1899" | 1899-05-13 | matemáticu asturianu (1823–1899) | [[matemáticu]] | [[profesor d'enseñanza secundaria]] | [[España]] | [[Castropol]] | [[Santander]] |- | [[:d:Q20533992|Q20533992]] | | [[Álvaro Armada Valdes]] | data-sort-value="1817" | 1817-05-11 | data-sort-value="1899" | 1899-06-23 | políticu asturianu (1817–1899) | [[políticu]]<br/>[[escritor]] | [[miembru del Senáu español]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Xixón]] |} ---- &sum; 115 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} [[Categoría:llistes d'Asturies]] aeqoycbfix52hl70q27apu18vygsdvl Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/1800-1849 4 268911 4501335 4499652 2026-06-23T01:31:27Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501335 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |sparql= SELECT ?item ?death_date { ?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node . ?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date . ?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision . ?item wdt:P31 wd:Q5. ?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934. FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year FILTER (year(?death_date) >= 1800 && year(?death_date) <= 1849) } ORDER BY ASC(?death_date) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=red |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q636533|Q636533]] | [[Ficheru:Count of Campomanes.jpg|center|128px]] | [[Pedro Rodríguez de Campomanes]] | data-sort-value="1723" | 1723-07-01<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1802" | 1802-02-03<ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | xurista, Reinu de Portugal | [[economista]]<br/>[[historiador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<br/>[[políticu]]<br/>[[xurista]] | [[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_034f9e210561a21c882acb8e213de1739318ad4dde7e996811e2e51a0ca8376c">https://www.rae.es/academico/pedro-rodriguez-de-campomanes</ref><br/>[[ministru de Facienda]]<br/>[[President of the Council of Castile]]<br/>[[president of the Royal Academy of History]]<ref name="ref_37103425be0d032c6ab9ea1ee0ce836b1bdee70392b9cdf76479be04a515cc17">https://www.rah.es/la-academia/organizacion/cargos-academicos/director/</ref> | [[Reinu de Portugal]] | [[Sorriba (parroquia)|Sorriba]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5670150|Q5670150]] | | [[Alonso Manuel Peón]] | data-sort-value="1748" | 1748 | data-sort-value="1805" | 1805 | | | | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | |- | [[:d:Q5953274|Q5953274]] | | [[Juan de Llano Ponte]] | data-sort-value="1727" | 1727-04-23 | data-sort-value="1805" | 1805-04-29 | relixosu ya historiador asturianu | [[canon]]<br/>[[historiador]]<br/>[[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[obispu d'Uviéu]]<br/>[[obispu titular]]<br/>[[auxiliary bishop]] | [[España]] | [[Avilés]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref> | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q9018524|Q9018524]] | [[Ficheru:Josefa de Jovellanos (Museo Nacional de Artes Decorativas).JPG|center|128px]] | [[Xosefa Xovellanos]] | data-sort-value="1745" | 1745-06-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1807" | 1807-06-07<ref name="ref_47086f8000813327f9aaeeeef4944f8584e23feb40a1b2827b309eae3ed0e55f">''[[:d:Q54919|Ficheru d'Autoridaes Virtual Internacional]]''</ref> | escritora asturiana (1745–1807) | [[poeta]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón (villa)|Xixón]] |- | [[:d:Q5717614|Q5717614]] | | [[Baltasar Unquera]] | data-sort-value="1766" | 1766-01-06 | data-sort-value="1807" | 1807-07-05 | militar asturianu | [[militar]] | | [[España]] | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | [[Buenos Aires]] |- | [[:d:Q64745695|Q64745695]] | | [[Pedro Díaz Valdés]] | data-sort-value="1740" | 1740-09-08 | data-sort-value="1807" | 1807-11-15<ref name="ref_9b557b74ce33728fa549e53908f755d5aabb752fed9375810702c7e12bfdce55">http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bdiazva.html</ref> | | [[sacerdote católicu]]<br/>[[naturalista]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Roman Catholic Bishop of Barcelona, Spain]]<br/>[[vicariu xeneral]]<br/>[[párrocu]]<br/>[[diacon, caterisit]]<br/>[[inquisidor]] | | [[Xixón]] | [[Barcelona]] |- | [[:d:Q112123320|Q112123320]] | | [[Felipe Ignacio Canga-Argüelles y Pérez de la Sala]] | data-sort-value="1741" | 1741-07-01 | data-sort-value="1808" | 1808 | [[Ilustrador|ilustrador]] (1741–1808) ♂ | [[ilustrador]] | | | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q132064016|Q132064016]] | | [[Gregorio Bernaldo de Quirós y Navia]] | data-sort-value="1771" | 1771-04-23 | data-sort-value="1808" | 1808-11-11 | [[España|español]] field marshal (1771–1808) ♂ | [[field marshal]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Espinosa de los Monteros]] |- | [[:d:Q5699201|Q5699201]] | [[Ficheru:Goya - Don Antonio Noriega.jpg|center|128px]] | [[Antonio Noriega de Bada]] | data-sort-value="1769" | 1769-03-07 | data-sort-value="1808" | 1808-12-16 | políticu asturianu (1769–1808) | [[políticu]] | | [[España]] | [[Castañera (Les Arriondes)|Castañera]] | [[Badajoz|Badayoz]] |- | [[:d:Q55229168|Q55229168]] | | [[Manuel Rubín de Celis]] | data-sort-value="1743" | 1743<ref name="ref_5f0852e421ae4f511e5156ef2cc0574dd4c37557b46849ecb8f0abf39a2a6041">http://data.cervantesvirtual.com/person/11167</ref><ref name="ref_7c93036019800fbfec89d0aebd2b55b3ef4651cef34a4344e90014a67763b126">''[[:d:Q252430|Persée (portal)]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1809" | 1809<ref name="ref_5f0852e421ae4f511e5156ef2cc0574dd4c37557b46849ecb8f0abf39a2a6041">http://data.cervantesvirtual.com/person/11167</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | [[España|español]] editor, traductor, [[Escritor|escritor]] (1743–1809) ♂ | [[editor]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[traductor]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[escritor]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | | [[España]] | [[Buelna]] | [[Córdoba (España)|Córdoba]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> |- | [[:d:Q8201625|Q8201625]] | [[Ficheru:Ribadeo, Marqués de Sargadelos.JPG|center|128px]] | [[Antonio Raimundo Ibáñez Llano y Valdés]] | data-sort-value="1749" | 1749-10-17<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1809" | 1809-02-02<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | empresariu asturianu (1749–1809) | [[empresariu]] | | [[España]] | [[Santalla d'Ozcos]] | [[Dompiñor]] |- | [[:d:Q130215391|Q130215391]] | | [[Juan Cónsul Villar]] | data-sort-value="1779" | 1779 | data-sort-value="1809" | 1809-02-20 | militar asturianu (1779-1809) | [[oficial]]<br/>[[artilleru]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q73125762|Q73125762]] | | [[Francisco Cónsul Jove y Tineo]] | data-sort-value="1754" | 1754 | data-sort-value="1810" | 1810 | [[España|español]] agrónomu, físicu (1754–1810) ♂ | [[agrónomu]]<br/>[[físicu]] | | [[España]] | [[Narzana]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>[[Samartino]]<ref name="ref_62653465fe3ba71becebcfe3162f093c65364d5bf8dada58b488a59df9a01c65">http://culturagalega.gal/albumdaciencia/detalle.php?id=396</ref> | |- | [[:d:Q25917366|Q25917366]] | | [[Benitu Uría Valdés|Benito Uría Valdés]] | data-sort-value="1730" | 1730-02-21 | data-sort-value="1810" | 1810-06-23 | [[España|español]] sacerdote católicu, obispu católicu, Bishop of Ciudad Rodrigo, [[Abá|abá]] (1730–1810) ♂ | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Bishop of Ciudad Rodrigo]]<br/>[[abá]] | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | [[Ciudad Rodrigo]] |- | [[:d:Q54678284|Q54678284]] | | [[Pedro José de Faya]] | data-sort-value="1738" | 1738 | data-sort-value="1811" | 1811 | odontólogu asturianu | [[odontólogu]] | | [[España]] | [[Noreña]] | [[Carmen de Patagones]] |- | [[:d:Q64745895|Q64745895]] | | [[Felipe Peláez Caunedo]] | data-sort-value="1745" | 1745-11-17<ref name="ref_b42abe3856a238b423ea6b6cce531d9b7a6dc4d5848ab776f4f13c52935bfe8b">http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bpelaez.html</ref> | data-sort-value="1811" | 1811-07-09 | [[España|español]] sacerdote católicu, obispu católicu, Roman Catholic Bishop of Lugo (1745–1811) ♂ | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Roman Catholic Bishop of Lugo]] | [[España]] | [[Caunéu (Gúa)|Caunéu]] | [[Lugo]] |- | [[:d:Q282498|Q282498]] | [[Ficheru:Francisco de Goya y Lucientes - Gaspar Melchor de Jovellanos.jpg|center|128px]] | [[Gaspar Melchor de Xovellanos]] | data-sort-value="1744" | 1744-01-05<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_fded7aef1d55ee02519f9762a808b0bc88fa657da1816a59e0144c549e9a8ace">''[[:d:Q63056|Find a Grave]]''</ref><ref name="ref_cd6234f0cc7c21692c8dd2b2dd9d2a6515504b22a3061fdc50cb75a73443b18b">''[[:d:Q103939264|Jovellanos, Gaspar Melchor de]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_db3d99a1e40222a7836ff836e6dfdb5b473e884559e7f11b491d3144e21f587b">''[[:d:Q3407324|Proleksis Encyclopedia]]''</ref> | data-sort-value="1811" | 1811-11-27<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_fded7aef1d55ee02519f9762a808b0bc88fa657da1816a59e0144c549e9a8ace">''[[:d:Q63056|Find a Grave]]''</ref><ref name="ref_cd6234f0cc7c21692c8dd2b2dd9d2a6515504b22a3061fdc50cb75a73443b18b">''[[:d:Q103939264|Jovellanos, Gaspar Melchor de]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_db3d99a1e40222a7836ff836e6dfdb5b473e884559e7f11b491d3144e21f587b">''[[:d:Q3407324|Proleksis Encyclopedia]]''</ref> | xurista, España | [[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<ref name="ref_ca80f6a31529e570100ce9f874f67a3f7af9b9f4a4a9e02fae9ff49b3b6d5963">''[[:d:Q19098835|Library of the World's Best Literature]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[filósofu]]<br/>[[economista]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Minister of Grace and Justice]]<ref name="ref_2507f25968c3d91f950542abf1fb51cc6813c69ef2b5fb648e59fec677e1e10b">https://historia-hispanica.rah.es/hechos/1387927-1797-23-xi</ref><ref name="ref_d0598831fc0852f9d4c18e0dd0614c71ed5049f54b28209c3f5b385b22828456">https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-paso-de-jovellanos-y-melndez-valds-por-el-ministerio-de-gracia-y-justicia---1798-0/html/000bb38a-82b2-11df-acc7-002185ce6064_13.html</ref><br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_6d4e0317292892f6c35127e1df890714dacf20a73d6b5a2e6ce106f91fede723">https://www.rae.es/academico/gaspar-melchor-de-jovellanos</ref><br/>[[presidente]]<ref name="ref_c09b9f195bd9c7bc71891da8d19717c7d891bb766c6cdcb9395024360d333c26">https://matritense.net/presidentes-de-la-rsemap/</ref> | [[España]]<ref name="ref_7f5bbff9df041d88c8b61ec14cbb798b82512ffc53e56e8c973ae72eb0508039">''[[:d:Q1798125|LIBRIS]]''</ref> | [[Xixón]] | [[Veiga (parroquia)|Veiga]] |- | [[:d:Q5868048|Q5868048]] | | [[Francisco de Paula Caveda y Solares]] | data-sort-value="1759" | 1759-02-27<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1812" | 1812-02-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escritor asturianu (1760–1811) | [[escritor]] | | [[España]] | [[Villaviciosa]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | |- | [[:d:Q2895949|Q2895949]] | [[Ficheru:Benito Lué y Riega.jpg|center|128px]] | [[Benito Lué y Riega]] | data-sort-value="1753" | 1753-03-12<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1812" | 1812-03-22<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Arxentina|arxentín]] sacerdote católicu, obispu católicu, Bishop of the Port of Buenos Aires (1753–1812) ♂ | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Bishop of the Port of Buenos Aires]] | [[Arxentina]] | [[Llastres (parroquia)|Llastres]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | |- | [[:d:Q131337431|Q131337431]] | | [[Francisco Antonio Pruneda Cañal]] | data-sort-value="1739" | 1739-07-14 | data-sort-value="1813" | 1813-01-03 | [[España|español]] arquiteutu, [[Escultor|escultor]] (1739–1813) ♂ | [[arquiteutu]]<br/>[[escultor]] | | [[España]] | [[Sariegu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q25579208|Q25579208]] | | [[Benito de l'Auxa]] | data-sort-value="1742" | 1742<ref name="ref_32210e38011bec0bdf97589c66892137ebdddfc88336d3d7a675de9e7f2f34d8">http://blog.educastur.es/selmanadeleslletres/files/2012/04/by-b.pdf</ref> | data-sort-value="1814" | 1814<ref name="ref_32210e38011bec0bdf97589c66892137ebdddfc88336d3d7a675de9e7f2f34d8">http://blog.educastur.es/selmanadeleslletres/files/2012/04/by-b.pdf</ref> | escritor asturianu | [[escritor]] | | [[España]] | [[Candás (parroquia)|Candás]]<ref name="ref_32210e38011bec0bdf97589c66892137ebdddfc88336d3d7a675de9e7f2f34d8">http://blog.educastur.es/selmanadeleslletres/files/2012/04/by-b.pdf</ref> | |- | [[:d:Q5940345|Q5940345]] | | [[José Heredia]] | data-sort-value="1751" | 1751-10-12<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1814" | 1814-12-14 | políticu y militar asturianu (1751–1814) | [[políticu]]<br/>[[oficial]] | [[Ministru de la Guerra]]<br/>[[Capitán Xeneral de Mallorca]] | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Madrid]] |- | [[:d:Q16624312|Q16624312]] | [[Ficheru:Ramón de Posada y Soto por Goya.jpg|center|128px]] | [[Ramón Posada y Soto]] | data-sort-value="1746" | 1746-01-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1815" | 1815-01<br/>1815<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[España|español]] maxistráu, [[Escritor|escritor]], [[Xurista|xurista]], president of the Supreme Court of Spain (1746–1815) ♂; Gran Cruz de la Orde de Carlos III; member of Real Academia de Belles Artes de San Fernando | [[maxistráu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[president of the Supreme Court of Spain]] | [[España]] | [[Cangues d'Onís]] | [[Toledo]] |- | [[:d:Q8192082|Q8192082]] | [[Ficheru:Agustín de Pedrayes (MUNCYT, Eulogia Merle).jpg|center|128px]] | [[Agustín de Pedrayes|Agustín Pedrayes]] | data-sort-value="1744" | 1744-08-28<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1815" | 1815-02-26<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | matemáticu asturianu (1744–1815) | [[matemáticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Colunga]] | [[Madrid]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> |- | [[:d:Q1372535|Q1372535]] | | [[José Tomás Boves]] | data-sort-value="1782" | 1782-09-18<ref name="ref_017b091138423eb6c347645f06163e8830c668fbba8901d32f1c1ab734395ac5">''[[:d:Q750403|Biblioteca Nacional d'España]]''</ref> | data-sort-value="1815" | 1815-12-05 | militar español (1782–1815) | [[militar]]<br/>[[políticu]] | | [[España]] | [[cai Postigo Alto]]<ref name="ref_63597d9ef51ad18e917a99ea3f4cda107802f67440f84d59de43fcaf92542c8c">https://bibliotecavirtual.asturias.es/i18n/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=4006483&posicion=1</ref><ref name="ref_657deac71982ea744d06b180ca8ce78290bfe26f50c96453ebb6b9f18ad50b3a">https://www.elcomercio.es/opinion/espada-bolivar-20220831001319-ntvo.html</ref> | [[Urica]] |- | [[:d:Q5932271|Q5932271]] | [[Ficheru:Joaquín de Navia-Osorio y Miranda, Orviedo, 1808.jpg|center|128px]] | [[Joaquín Navia Osorio y Miranda|Joaquín Navia Osorio]] | data-sort-value="1749" | 1749-05-20<ref name="ref_1978b6ebcba0935c64f75c3e365d4229548224097ff0d14ec8bad9750b2b3d35">''[[:d:Q2720582|Real Academia de la Historia]]''</ref> | data-sort-value="1816" | 1816-03-16 | militar asturianu (1749–1816) | [[militar]] | | [[España]] | [[Castropol]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q58069856|Q58069856]] | | [[Juan Pruneda y Cañal]] | data-sort-value="1755" | 1755 | data-sort-value="1816" | 1816-09-22 | arquiteutu asturianu | [[arquiteutu]] | | [[España]] | [[Sariegu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q5483520|Q5483520]] | | [[Francisco Javier Mier y Campillo]] | data-sort-value="1748" | 1748-02-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1818" | 1818-05-12<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | sacerdote asturianu (1748–1818) | [[sacerdote católicu]]<br/>[[políticu]] | [[Inquisidor xeneral]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Almeria]] | [[España]] | [[Alles]]<ref name="ref_fa7d04efea127e245f1b403bb010f7686cdd7b62022917529a1d6b79c70d6e50">''[[:d:Q100743334|Biographical Dictionary of Almería]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_fa7d04efea127e245f1b403bb010f7686cdd7b62022917529a1d6b79c70d6e50">''[[:d:Q100743334|Biographical Dictionary of Almería]]''</ref> |- | [[:d:Q6097665|Q6097665]] | [[Ficheru:Flight of the bishop of Santander, 1808.jpg|center|128px]] | [[Rafael Menéndez de Luarca]] | data-sort-value="1743" | 1743-11-22<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1819" | 1819-06-20<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], políticu, [[Presbíteru|presbíteru]], obispu católicu, [[Diputáu|diputáu]], [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]], Bishop of Santander (1743–1819) ♂; Gran Cruz de la Orde de Carlos III | [[escritor]]<br/>[[políticu]]<br/>[[presbíteru]]<br/>[[obispu católicu]] | [[diputáu]]<br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[Bishop of Santander]] | [[España]] | [[Valdés]] | [[La Penilla]] |- | [[:d:Q6111572|Q6111572]] | [[Ficheru:Romualdo Mon y Velarde.jpg|center|128px]] | [[Romualdo Antonio Mon y Velarde]] | data-sort-value="1749" | 1749-07-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1819" | 1819-12-16<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | arzobispu asturianu (1749–1819) | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Catholic archbishop]]<br/>[[archbishop of Tarragona]]<br/>[[Roman Catholic Archbishop of Seville]] | | [[Palaciu de Mon]]<ref name="ref_14dcb70e05451fae0904cd31fc41d12f3cf42ea14c1ee081d7ffeae745ee3e50">http://dbe.rah.es/biografias/72109/romualdo-mon-y-velardehttp://dbe.rah.es/biografias/72109/romualdo-mon-y-velarde</ref> | [[Sevilla]] |- | [[:d:Q134862222|Q134862222]] | | [[Domingo Fernández de Campomanes]] | data-sort-value="1754" | 1754-08-04<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | data-sort-value="1820" | 1820<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | políticu asturianu (1754-1820) | [[maxistráu]]<br/>[[políticu]] | [[oidor]]<br/>[[alcalde]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref><br/>[[Councilor of Castilla]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref><br/>[[Member of the Cortes of Cádiz]] | [[Reformismu borbónicu]] | [[Sorriba (parroquia)|Sorriba]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | [[Ávila]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> |- | [[:d:Q981309|Q981309]] | [[Ficheru:Pedro Díaz - José Fernando de Abascal.jpg|center|128px]] | [[José Fernando Abascal y Sousa]] | data-sort-value="1743" | 1743-06-03<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1821" | 1821-06-30<ref name="ref_a3b96a5fbb61b5dbc66c2936f239c24dad12cde65e8b3956c56f3ce16e1e6248">''[[:d:Q27475027|ЭЛ / Абаскаль, Хосе Фернандо]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref> | [[España|español]] oficial, políticu, virréi del Perú (1743–1821) ♂ | [[oficial]]<br/>[[políticu]] | [[virréi del Perú]]<ref name="ref_65cac576ff7b43aa7a1cefa80eb591f9670a9b24fffa9235a518c0c275c0a302">https://www.digitale-sammlungen.de/en/view/bsb11001613?page=17</ref> | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_a3b96a5fbb61b5dbc66c2936f239c24dad12cde65e8b3956c56f3ce16e1e6248">''[[:d:Q27475027|ЭЛ / Абаскаль, Хосе Фернандо]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_a3b96a5fbb61b5dbc66c2936f239c24dad12cde65e8b3956c56f3ce16e1e6248">''[[:d:Q27475027|ЭЛ / Абаскаль, Хосе Фернандо]]''</ref> |- | [[:d:Q6099617|Q6099617]] | | [[Ramón Fernando de Garay Álvarez]] | data-sort-value="1761" | 1761-01-27<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_89b86605ceaf69cb41263cb44cd5a80f9d46e4c21ae8a02d3b596bda71e7ac2f">''[[:d:Q63484499|Musicalics]]''</ref> | data-sort-value="1823" | 1823-01-08<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_89b86605ceaf69cb41263cb44cd5a80f9d46e4c21ae8a02d3b596bda71e7ac2f">''[[:d:Q63484499|Musicalics]]''</ref> | compositor español (1761–1823) | [[compositor]]<ref name="ref_89b86605ceaf69cb41263cb44cd5a80f9d46e4c21ae8a02d3b596bda71e7ac2f">''[[:d:Q63484499|Musicalics]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[maestru de capiella]] | [[maestru de capiella]] | [[España]] | [[Avilés (capital)|Avilés]] | [[Jaén|Xaén]] |- | [[:d:Q203036|Q203036]] | [[Ficheru:Rafael Riego.jpg|center|128px]] | [[Rafael del Riego y Flórez|Rafael del Riego]] | data-sort-value="1784" | 1784-04-07<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_c179dbb958fcdf5ec580127359d2621847126f00f8d717406d7e6ae54bc85f53">''[[:d:Q4206943|Gran Enciclopedia Aragonesa]]''</ref> | data-sort-value="1823" | 1823-11-07<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_c179dbb958fcdf5ec580127359d2621847126f00f8d717406d7e6ae54bc85f53">''[[:d:Q4206943|Gran Enciclopedia Aragonesa]]''</ref> | xeneral y políticu asturianu (1784-1823) | [[políticu]]<br/>[[oficial]]<br/>[[militar]] | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[Captain General of Aragon]]<ref name="ref_8266f6cc1e8df7ce3831a83c8fff4b6f1b27087ad9ab83012172d5a67c53b1ff">https://e-archivo.uc3m.es/rest/api/core/bitstreams/39c0c661-47e5-4eb6-afa2-5780ab245df6/content</ref> | [[España]] | [[Tuña (parroquia)|Tuña]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5698753|Q5698753]] | | [[Antonio Juan de Bances y Valdés]] | data-sort-value="1734" | 1734 | data-sort-value="1824" | 1824 | historiador y xuez asturianu (1734–1824) | [[xuez]]<br/>[[historiador]] | | [[España]] | [[Riberas (parroquia)|Riberas]] | [[Peñaullán]] |- | [[:d:Q9015907|Q9015907]] | | [[Juan Pérez Villamil]] | data-sort-value="1754" | 1754-05-01<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1824" | 1824-02-20<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | abogáu, España | [[políticu]]<br/>[[abogáu]] | [[ministru de Facienda]]<ref name="ref_3581a6171a42fc17d40d4626c31ab301a1559741d0ab58d1222a2201addf193a">https://www.hacienda.gob.es/SGT/libro%20ministros%20de%20hacienda/ministros-ministras-espana.pdf</ref><br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_eeaf1b354cd5ea3c7b3515b7be997b38e860eff941d4ada3b9f7ce23b70c7a95">https://www.rae.es/academico/juan-perez-villamil</ref><br/>[[Director de la Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_37103425be0d032c6ab9ea1ee0ce836b1bdee70392b9cdf76479be04a515cc17">https://www.rah.es/la-academia/organizacion/cargos-academicos/director/</ref> | [[España]] | [[Veiga (parroquia)|Veiga]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q21819101|Q21819101]] | [[Ficheru:Museo del Romanticismo - CE1796 - María Teresa del Riego.jpg|center|128px]] | [[Teresa del Riego]] | data-sort-value="1800" | 1800 | data-sort-value="1824" | 1824-06-19 | [[España|español]] person (1800–1824) ♀; spouse of [[Rafael del Riego y Flórez|Rafael del Riego]] | | | [[España]] | [[Tinéu]] | [[Londres]] |- | [[:d:Q1891420|Q1891420]] | | [[Manuel Abad y Queipo]] | data-sort-value="1751" | 1751<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_496527c3dadbd8c632111524203aae24b81d7dcfd059bf1231e22aec095c4ded">''[[:d:Q96071920|Catalogue of the Library of the Pontifical University of Saint Thomas Aquinas]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1825" | 1825<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_496527c3dadbd8c632111524203aae24b81d7dcfd059bf1231e22aec095c4ded">''[[:d:Q96071920|Catalogue of the Library of the Pontifical University of Saint Thomas Aquinas]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | sacerdote católicu asturianu (1751–1825) | [[sacerdote católicu]]<br/>[[políticu]] | [[bishop of Michoacán]] | [[España]] | [[Villarpedre]] | [[Monasterio de Santa María de Sisla]] |- | [[:d:Q5938997|Q5938997]] | | [[José Cienfuegos|José Cienfuegos Jovellanos]] | data-sort-value="1763" | 1763-02-01<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1825" | 1825-04-29<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1763–1825) | [[políticu]]<br/>[[militar]] | [[Ministru de la Guerra]]<br/>[[Governor and Captain General of Cuba]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5410491|Q5410491]] | [[Ficheru:Jose Luis Blanes - Batalla de las piedras-Rendicion de posadas-boceto.png|center|128px]] | [[José de Posadas]] | data-sort-value="1772" | 1772 | data-sort-value="1825" | 1825-06-21 | marín asturianu (1772–1825) | [[marineru]] | | | [[Llanes]] | [[Chiclana de la Frontera]] |- | [[:d:Q5474281|Q5474281]] | | [[Ramón María López Acevedo]] | data-sort-value="1785" | 1785 | data-sort-value="1826" | 1826 | escritor, poeta y periodista asturianu (1785–1826) | [[escritor]]<br/>[[periodista]]<br/>[[poeta]] | | [[España]] | [[Tapia]] | |- | [[:d:Q9057410|Q9057410]] | [[Ficheru:Diaz de Valdes - Tratados sobre la fisica del clero, y otros puntos utiles y provechosos de la ciencias naturales, 1806 - 781704.tif|center|128px]] | [[Pedro Díaz de Valdés]] | data-sort-value="1762" | 1762 | data-sort-value="1826" | 1826 | funcionariu asturianu (1762–1826) | [[funcionariu]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Santiagu]] |- | [[:d:Q84513160|Q84513160]] | | [[Alonso Arango y Sierra]] | data-sort-value="1753" | 1750s | data-sort-value="1827" | 1827-10-17<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] militar, [[Escritor|escritor]] (1753–1827) ♂ | [[militar]]<br/>[[escritor]] | | [[España]] | [[Cuideiru]] | [[Avilés]] |- | [[:d:Q24878916|Q24878916]] | [[Ficheru:José Antonio Sampil Labiades, por Ángel Pérez Díaz (h.1800). cop. Museo de Bellas Artes de Asturias.jpg|center|128px]] | [[José Antonio Sampil Labiades]] | data-sort-value="1756" | 1756-09-09 | data-sort-value="1829" | 1829-09-17<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escritor asturianu | [[escritor]] | | [[España]] | [[Mieres (parroquia)|Mieres]] | [[Mieres]] |- | [[:d:Q5670068|Q5670068]] | [[Ficheru:Alonso Cañedo Vigil (Cabildo de la catedral de Málaga).jpg|center|128px]] | [[Alonso Cañedo Vigil]] | data-sort-value="1760" | 1760-01-19<br/>1760-01-22<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1829" | 1829-09-21<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1760–1829) | [[políticu]]<br/>[[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]] | [[Member of the Cortes of Cádiz]]<ref name="ref_242c064e6db9cca856c78e47e49d141d984156cfe7780fcc2445817fb5f3f121">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=1028</ref><br/>[[Catholic archbishop]]<br/>[[obispu diocesianu]] | [[España]] | [[Grullos (parroquia)|Grullos]]<ref name="ref_334a38fdb6a5c508560490b54593bf1526b15f342bdef627ab3150b3754c9784">http://www.asturnatura.com/turismo/grullos/1286.html</ref> | [[Burgos]] |- | [[:d:Q3136698|Q3136698]] | [[Ficheru:Portrait of Juan Agustín Ceán Bermúdez by Goya (c. 1785).jpg|center|128px]] | [[Juan Agustín Ceán Bermúdez]] | data-sort-value="1749" | 1749-09-17<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1829" | 1829-12-03<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_450a5747a4f5db8033638b3ff50d42d14b5e0bf4657331c54c6e9f63cc371b4f">''[[:d:Q103896599|Ceán Bermúdez, Juan Agustín]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escritor asturianu | [[historiador del arte]]<ref name="ref_efa9c3f8ca1e25cfe1e7f8bb02f61c509f2d01897f8f375f4e72508a658aaeb6">''[[:d:Q17166797|Dictionary of Art Historians]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<br/>[[políticu]]<ref name="ref_6ec2ed4dd5e876e61430d246d5acf2c8ced27152027d45414d93988af092f8e3">''[[:d:Q265049|archINFORM]]''</ref><br/>[[pintor]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[críticu d'arte]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref> | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q55836421|Q55836421]] | | [[Carlos González de Posada]] | data-sort-value="1745" | 1745<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_7d5a9289c3f1552ca1c6daed7f2742515fbfc699975b5a7776aef96f75868c5b">''[[:d:Q89570027|Autoritats UB]]''</ref> | data-sort-value="1831" | 1831<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_7d5a9289c3f1552ca1c6daed7f2742515fbfc699975b5a7776aef96f75868c5b">''[[:d:Q89570027|Autoritats UB]]''</ref> | [[Sacerdote|sacerdote]], llingüista (1745–1831) ♂ | [[sacerdote]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[llingüista]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | | | [[Candás (parroquia)|Candás]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Tarragona]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> |- | [[:d:Q60034734|Q60034734]] | [[Ficheru:1853, Los mártires de la libertad española, vol II, Antonio Miyar (cropped).jpg|center|128px]] | [[Antonio Miyar]] | data-sort-value="1794" | 1794 | data-sort-value="1831" | 1831-04-11 | [[España|español]] llibreru, imprentador (1794–1831) ♂ | [[llibreru]]<br/>[[imprentador]] | | [[España]] | [[Corao]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q2881318|Q2881318]] | [[Ficheru:1847-05-30, Semanario Pintoresco Español, D. Francisco Martínez Marina (cropped).jpg|center|128px]] | [[Francisco Martínez Marina]] | data-sort-value="1754" | 1754-05-10<ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1833" | 1833-07-25<ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | historiador español | [[historiador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[políticu]]<br/>[[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<ref name="ref_e614085a3000dfbe307cfa89159f35262fd96e9cf0673f81cc1ea9782ae58136">https://www.congreso.es/es/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=mostrarDetalle&_historicodiputados_nume=3018</ref><br/>[[Director de la Real Academia de la Historia]]<ref name="ref_37103425be0d032c6ab9ea1ee0ce836b1bdee70392b9cdf76479be04a515cc17">https://www.rah.es/la-academia/organizacion/cargos-academicos/director/</ref><br/>[[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_5c3f38ffbfde4e85cc2dd4bb2846369c1fa6e482f3a2db56bd8167c243aabdb7">https://www.rae.es/academico/francisco-martinez-marina</ref> | [[España]] | [[Corrada del Obispo]] | [[Zaragoza]] |- | [[:d:Q5947252|Q5947252]] | [[Ficheru:Francisco de Goya - Portrait of Don Juan Antonio Cuervo - 1943.90 - Cleveland Museum of Art.jpg|center|128px]] | [[Juan Antonio Cuervo]] | data-sort-value="1757" | 1757 | data-sort-value="1834" | 1834 | arquiteutu asturianu | [[arquiteutu]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q6056389|Q6056389]] | | [[Pablo Roces Lamuño]] | data-sort-value="1772" | 1772-10-02 | data-sort-value="1834" | 1834 | relixosu asturianu (1772–1834) | | | [[España]] | [[Llangréu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q16582992|Q16582992]] | | [[José Hevia y Noriega]] | data-sort-value="1776" | 1776-07-31 | data-sort-value="1834" | 1834-07-23 | [[España|español]] maxistráu, políticu, miembru del Senáu español, president of the Supreme Court of Spain (1776–1834) ♂ | [[maxistráu]]<br/>[[políticu]] | [[miembru del Senáu español]]<br/>[[president of the Supreme Court of Spain]] | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q105748193|Q105748193]] | | [[Teresa Cónsul]] | data-sort-value="1701" | 18th century | data-sort-value="1834" | 1834-09-28 | monxa y escritora asturiana | [[monxa]]<br/>[[dramaturgu]] | | [[España]] | [[La Pola Siero]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q124389333|Q124389333]] | | [[Nicolás de Llano Ponte y Oviedo del Portal]] | data-sort-value="1769" | 1769 | data-sort-value="1835" | 1835-02-11 | Militar, Captain General of Galicia (1769–1835) ♂ | [[militar]] | [[Captain General of Galicia]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[Avilés]] | |- | [[:d:Q2254640|Q2254640]] | [[Ficheru:El cardenal Pedro Inguanzo Rivero (Museo del Prado).jpg|center|128px]] | [[Pedro Inguanzo Rivero]] | data-sort-value="1764" | 1764-12-22 | data-sort-value="1836" | 1836-01-30 | sacerdote católicu asturianu (1764–1836) | [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[políticu]]<br/>[[obispu católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[arzobispu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Cardenal]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[archbishop of Toledo]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Zamora]] | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | [[Toledo]] |- | [[:d:Q6070657|Q6070657]] | | [[Pedro de la Bárcena Valdivieso]] | data-sort-value="1768" | 1768-07-28 | data-sort-value="1836" | 1836-11-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1768–1836) | [[políticu]] | [[Ministru de la Guerra]] | [[España]] | [[Berodia (parroquia)|Berodia]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q5865251|Q5865251]] | [[Ficheru:06 Font del Geni Català.jpg|center|128px]] | [[Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera]] | data-sort-value="1763" | 1763-04-26 | data-sort-value="1837" | 1837-02-05<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | militar, España | [[militar]]<br/>[[políticu]] | [[Ministru de la Guerra]]<br/>[[Captain General of Catalonia]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q91195034|Q91195034]] | | [[Juan Alonso del Canto]] | data-sort-value="1768" | 1768<ref name="ref_dc62d3ded3ca9699fc34867bae696c3ac2a04550790beca3111a363fccfad2b6">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/wd/eee881df-9309-47a3-a4f3-f6d5719adbe2</ref> | data-sort-value="1839" | 1839-06-21<ref name="ref_dc62d3ded3ca9699fc34867bae696c3ac2a04550790beca3111a363fccfad2b6">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/wd/eee881df-9309-47a3-a4f3-f6d5719adbe2</ref> | pintor asturianu (1768–1839) | [[pintor]] | | | [[Uviéu]]<ref name="ref_dc62d3ded3ca9699fc34867bae696c3ac2a04550790beca3111a363fccfad2b6">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/wd/eee881df-9309-47a3-a4f3-f6d5719adbe2</ref> | [[Ferrol]]<ref name="ref_dc62d3ded3ca9699fc34867bae696c3ac2a04550790beca3111a363fccfad2b6">https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/wd/eee881df-9309-47a3-a4f3-f6d5719adbe2</ref> |- | [[:d:Q5953610|Q5953610]] | | [[Juan de la Dehesa Rubiano]] | data-sort-value="1779" | 1779-02-08<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1839" | 1839-11-05<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1779–1839) | [[políticu]] | [[senador del Reinu]]<ref name="ref_d6dae32aa61791e3b8834a614b9da0071f36c4c57629303e9a3583bc8a5558c7">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=851</ref><br/>[[Minister of Grace and Justice]] | [[España]] | [[Avilés]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q6099625|Q6099625]] | [[Ficheru:Ramón Fernández Reguero (MUNCYT, Eulogia Merle).jpg|center|128px]] | [[Ramón Fernández Reguero]] | data-sort-value="1775" | 1775<ref name="ref_c8404554dbf618f0436a44b1b581e54aa093d3b70e3ce9b17ff377b0080fe05a">https://www.dmg-lib.org/dmglib/handler?biogr=20628004</ref> | data-sort-value="1840" | 1840<ref name="ref_c8404554dbf618f0436a44b1b581e54aa093d3b70e3ce9b17ff377b0080fe05a">https://www.dmg-lib.org/dmglib/handler?biogr=20628004</ref> | inventor asturianu (1775–1840) | [[inventor]] | | [[España]] | [[Serantes (parroquia)|Serantes]] | |- | [[:d:Q109932794|Q109932794]] | | [[Antonio Gutiérrez González]] | data-sort-value="1777" | 1777<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1840" | 1840-08-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | inxenieru, políticu y profesor asturianu (1777-1840) | [[inxenieru]]<br/>[[políticu]]<br/>[[profesor]] | | [[España]] | [[Sotu'l Barcu]] | [[París]] |- | [[:d:Q6068415|Q6068415]] | | [[Pedro Canel Acevedo]] | data-sort-value="1763" | 1763 | data-sort-value="1840" | 1840-08-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escritor asturianu (1763-1840) | [[escritor]]<br/>[[arqueólogu]] | | [[España]] | [[El Horto]] | [[Principáu d'Asturies]] |- | [[:d:Q124395411|Q124395411]] | | [[Joaquín María de Velarde y Navia Bolaño]] | data-sort-value="1761" | 1761-10-14 | data-sort-value="1840" | 1840-12-08 | Militar, Captain General of Galicia, miembru del Senáu español (1761–1840) ♂; Grand Cross of the Royal and Military Order of Saint Hermenegild | [[militar]] | [[Captain General of Galicia]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>[[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_019a7fe28eb8e58046aa6ad844cd4527b00b7a82424f6280a3e52632bafe7ba1">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2009</ref> | | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q6146414|Q6146414]] | [[Ficheru:Tiburcio Pérez y Cuervo por Goya.jpg|center|128px]] | [[Tiburcio Pérez Cuervo]] | data-sort-value="1785" | 1785 | data-sort-value="1841" | 1841<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | arquiteutu asturianu (1785–1841) | [[arquiteutu]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q85708042|Q85708042]] | | [[Eduardo Carreño Valdés]] | data-sort-value="1819" | 1819-10-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1842" | 1842-02-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | entomólogu y botánicu asturianu (1819-1842) | [[entomólogu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | | [[Avilés]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[París]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> |- | [[:d:Q5858205|Q5858205]] | | [[Felipe González Abarca]] | data-sort-value="1765" | 1765 | data-sort-value="1842" | 1842-03-12 | presbíteru asturianu (1765–1842) | [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]] | [[Bishop of Santander]]<br/>[[Bishop of Ibiza]] | [[España]] | [[Avilés]] | [[Santander]] |- | [[:d:Q1960567|Q1960567]] | [[Ficheru:José Canga Argüelles (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando).JPG|center|128px]] | [[José Canga Argüelles]] | data-sort-value="1771" | 1771-07-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1842" | 1842-12-02<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1771–1842) | [[estadista]]<br/>[[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[economista]]<br/>[[archiveru]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[ministru de Facienda]]<br/>[[Member of the Cortes of Cádiz]]<br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]]<br/>[[Madrid]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref> |- | [[:d:Q1377208|Q1377208]] | [[Ficheru:José María Queipo de Llano, conde de Toreno (Museo del Prado).jpg|center|128px]] | [[José María Queipo de Llano]] | data-sort-value="1786" | 1786-11-26<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref> | data-sort-value="1843" | 1843-09-16<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref> | políticu asturianu, Conde de Toreno | [[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[ministru]]<br/>[[historiador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Member of the Cortes of Cádiz]]<br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[ambassador of Spain to the United Kingdom of Great Britain and Ireland]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[Presidente'l Conseyu de Ministros]]<br/>[[President of the Congress of Deputies]]<br/>[[ministru de Facienda]]<br/>[[Minister of State of Spain]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[París]] |- | [[:d:Q634348|Q634348]] | [[Ficheru:Agustin Arguelles.jpg|center|128px]] | [[Agustín de Argüelles Álvarez González]] | data-sort-value="1776" | 1776-08-18<ref name="ref_fded7aef1d55ee02519f9762a808b0bc88fa657da1816a59e0144c549e9a8ace">''[[:d:Q63056|Find a Grave]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1844" | 1844-03-26<ref name="ref_fded7aef1d55ee02519f9762a808b0bc88fa657da1816a59e0144c549e9a8ace">''[[:d:Q63056|Find a Grave]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | abogáu, políticu y diplomáticu asturianu (1776–1844) | [[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[diplomáticu]] | [[Member of the Cortes of Cádiz]]<br/>[[legal guardian]]<br/>[[President of the Congress of Deputies]]<br/>[[ministru de Gobernación]]<br/>[[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[member of the Cortes during the reign of Isabel II]]<br/>[[Soberano Gran Comendador]] | [[España]] | [[Ribeseya]]<ref name="ref_4d4337984624448533ba273590210ea78ebecb73bbe43526b99ba8ba933870cc">''[[:d:Q17378135|Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978)]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_4d4337984624448533ba273590210ea78ebecb73bbe43526b99ba8ba933870cc">''[[:d:Q17378135|Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978)]]''</ref> |- | [[:d:Q5946923|Q5946923]] | | [[Xuaca Bobela]] | data-sort-value="1759" | 1759-06-19 | data-sort-value="1844" | 1844-09-16 | [[España|español]] person (1759–1844) ♀ | | | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q23907019|Q23907019]] | | [[Juan García Barzanallana]] | data-sort-value="1779" | 1779-11-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1845" | 1845-05-15<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1779–1845) | [[políticu]] | [[president of the Provincial Council of Zaragoza]]<br/>[[miembru del Senáu español]]<ref name="ref_943feed3c6ea79a51bc278cbf260f43866b60241d9e5e2719621885464df952e">https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1123</ref><br/>[[gobernador civil de Barcelona]] | [[España]] | [[Naraval (parroquia)|Naraval]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q55332254|Q55332254]] | | [[Antonio María Peón y Heredia]] | data-sort-value="1766" | 1766-12-16<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1846" | 1846-03-05<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu | [[políticu]]<br/>[[militar]] | [[senator for life]]<ref name="ref_71c2a63eeb3cf8e68927bdf47705c28fb3f40650b23fa88860dd550e2b232b2e">http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2185</ref><br/>[[Capitán Xeneral de Mallorca]] | [[España]] | [[Villaviciosa]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q60829242|Q60829242]] | [[Ficheru:Retrato de Miguel Eugenio Riego Nuñez.jpg|center|128px]] | [[Miguel del Riego]] | data-sort-value="1781" | 1781-06-12 | data-sort-value="1846" | 1846-11-27 | sacerdote católicu asturianu (1781–1846) | [[sacerdote católicu]] | [[canon]] | [[España]] | [[Tuña (parroquia)|Tuña]] | [[Londres]] |- | [[:d:Q2254126|Q2254126]] | [[Ficheru:Francisco Javier Cienfuegos Jovellanos, cardenal y arzobispo de Sevilla.jpg|center|128px]] | [[Francisco Javier Cienfuegos Xovellanos]] | data-sort-value="1766" | 1766-03-12<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1847" | 1847-06-21<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | [[España|español]] sacerdote católicu, obispu católicu, [[Cardenal]], Roman Catholic Archbishop of Seville, bishop of Cadiz (1766–1847) ♂; Gran Cruz de la Orde de Carlos III | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref> | [[Cardenal]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[Roman Catholic Archbishop of Seville]]<br/>[[bishop of Cadiz]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Alacant|Alicante]] |- | [[:d:Q5998088|Q5998088]] | | [[Marica Andallón|Marica Andayón]] | data-sort-value="1764" | 1764-01-08 | data-sort-value="1848" | 1848-01-02<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Héroe|héroe]] (1764–1848) ♀ | [[héroe]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q136121563|Q136121563]] | | [[Victoriana Méndez-Piedra]] | data-sort-value="1814" | 1814-07-20 | data-sort-value="1848" | 1848-01-23 | aristócrata asturiana (1814-1848) | [[aristócrata]] | | [[España]] | [[Tapia (capital)|Tapia]] | [[Madrid]] |} ---- &sum; 76 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} [[Categoría:llistes d'Asturies]] gk1kvs6b4c2ayvzqivclhaaiboxr9wb Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/1700-1799 4 268912 4501331 4497786 2026-06-23T01:31:19Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501331 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |sparql= SELECT ?item ?death_date { ?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node . ?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date . ?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision . ?item wdt:P31 wd:Q5. ?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934. FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year FILTER (year(?death_date) >= 1700 && year(?death_date) <= 1799) } ORDER BY ASC(?death_date) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=red |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q85228656|Q85228656]] | | [[Juan de la Anunciación]] | data-sort-value="1633" | 1633-11-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1701" | 1701-08-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | relixosu asturianu (1633–1701) | [[teólogu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[España]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Salamanca]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> |- | [[:d:Q64741727|Q64741727]] | | [[Pedro Díaz de Cienfuegos]] | data-sort-value="1652" | 1652-01-15<ref name="ref_977dc4bd0cbd127935d0f81af86b032e3b9c6dadfef3d67383e4cd8f852f8032">https://www.ricardozuluagagil.com/assets/books/El%20Episcopado%20en%20Colombia%20una%20historia%20de%20500%20anos.pdf</ref> | data-sort-value="1702" | 1702-01-09<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref> | | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[bishop of Trujillo]]<br/>[[bishop of Popayán]] | [[España]] | [[Tuña (parroquia)|Tuña]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref> | [[Catacaos]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref> |- | [[:d:Q1962299|Q1962299]] | | [[Francisco Bances Candamo]] | data-sort-value="1662" | 1662-04-26<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1704" | 1704-09-08<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[dramaturgu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]] | | [[España]] | [[Avilés (parroquia)|Avilés]] | [[Lezuza]] |- | [[:d:Q2354855|Q2354855]] | [[Ficheru:JuandeOrtegayMontagnes.jpg|center|128px]] | [[Juan de Ortega Montañés]] | data-sort-value="1627" | 1627-07-03 | data-sort-value="1708" | 1708-12-16<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | sacerdote asturianu (1627–1708) | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Roman Catholic Archbishop of México]]<br/>[[virréi de Nueva España]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Santiago de Guatemala]]<br/>[[Bishop of Durango]]<br/>[[bishop of Michoacán]]<br/>[[inquisidor]] | [[España]] | [[Llanes]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Ciudá de Méxicu]] |- | [[:d:Q84572089|Q84572089]] | | [[Francisco Bernardo de Quirós y Valdés]] | data-sort-value="1644" | 1644-10-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1709" | 1709-01-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[diplomáticu]]<br/>[[asesor]] | | [[España]] | [[Figareo (parroquia)|Figareo]] | [[Aquisgrán]] |- | [[:d:Q5196640|Q5196640]] | | [[Bernaldo de Quirós]] | data-sort-value="1678" | 1678<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1710" | 1710<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | escritor asturianu | [[escritor]]<br/>[[oficial]] | | [[España]] | [[La Pola (parroquia)|La Pola]] | [[Zaragoza]] |- | [[:d:Q39588985|Q39588985]] | [[Ficheru:Antonio de Argüelles y Valdés.jpg|center|128px]] | [[Antonio de Argüelles y Valdés]] | data-sort-value="1643" | 1643-06-13 | data-sort-value="1710" | 1710-04-26 | políticu asturianu (1643–1710) | [[políticu]] | [[President of the Council of Castile]]<br/>[[Councilor of Castilla]]<br/>[[Alcalde de Casa y Corte]] | [[España]] | [[Meres (Tiñana)|Meres]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q15816738|Q15816738]] | | [[Benito de Omaña]] | data-sort-value="1650" | 17th century | data-sort-value="1712" | 1712-03-19 | sacerdote católicu asturianu | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[obispu de Xaén]] | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | [[Jaén|Xaén]] |- | [[:d:Q5978974|Q5978974]] | | [[Lorenzo Antonio de Granda y Balbín]] | data-sort-value="1651" | 1651-06-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1712" | 1712-10-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu costarricanu | [[políticu]] | | [[España]] | [[Llastres (parroquia)|Llastres]] | |- | [[:d:Q27824246|Q27824246]] | | [[Juan Queipo de Llano y Valdés]] | data-sort-value="1635" | 1635 | data-sort-value="1713" | 1713 | | [[presbíteru católicu romanu]] | [[Archbishop of La Plata o Charcas]]<br/>[[Bishop of La Paz]] | [[España]] | [[Santianes (Uviéu)|Santianes]] | [[Lima]] |- | [[:d:Q13147007|Q13147007]] | | [[Domingo Pérez de Barcia]] | data-sort-value="1649" | 1649 | data-sort-value="1713" | 1713-11-03 | escritor asturianu (1649–1713) | [[escritor]] | | [[España]] | [[Vilarmarzo]] | [[Méxicu]] |- | [[:d:Q5483293|Q5483293]] | [[Ficheru:Francisco.jpg|center|128px]] | [[Francisco Cuervo y Valdés]] | data-sort-value="1651" | 1651-06-16<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1714" | 1714 | políticu asturianu | [[políticu]]<br/>[[alministrador colonial]]<br/>[[militar]]<br/>[[oficial]] | [[Governor of the Spanish Colony of Texas]]<br/>[[Governor of Nuevo México]] | [[Hispanic Monarchy]] | [[Llameiru (parroquia)|Llameiru]] | [[Ciudá de Méxicu]] |- | [[:d:Q131443054|Q131443054]] | | [[Jacinta Vigil de la Rúa]] | data-sort-value="1664" | 1664-03-30<ref name="ref_d05455db24dd26c1adbfaa1c20284cb470770be939f5f44b3df16289f10bc270">https://www.geni.com/people/Jacinta-Antonia-Vigil-de-la-R%C3%BAa-y-Qui%C3%B1ones-II-Marquesa-de-Santa-Cruz-de-Marcenado/6000000036734101770</ref> | data-sort-value="1717" | 1717-06-10<ref name="ref_d05455db24dd26c1adbfaa1c20284cb470770be939f5f44b3df16289f10bc270">https://www.geni.com/people/Jacinta-Antonia-Vigil-de-la-R%C3%BAa-y-Qui%C3%B1ones-II-Marquesa-de-Santa-Cruz-de-Marcenado/6000000036734101770</ref> | noble asturiana, II marquesa de Santa Cruz de Marcenado | | | [[España]] | [[La Pola Siero]]<ref name="ref_d05455db24dd26c1adbfaa1c20284cb470770be939f5f44b3df16289f10bc270">https://www.geni.com/people/Jacinta-Antonia-Vigil-de-la-R%C3%BAa-y-Qui%C3%B1ones-II-Marquesa-de-Santa-Cruz-de-Marcenado/6000000036734101770</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_d05455db24dd26c1adbfaa1c20284cb470770be939f5f44b3df16289f10bc270">https://www.geni.com/people/Jacinta-Antonia-Vigil-de-la-R%C3%BAa-y-Qui%C3%B1ones-II-Marquesa-de-Santa-Cruz-de-Marcenado/6000000036734101770</ref> |- | [[:d:Q84565857|Q84565857]] | | [[Miguel de la Bárcena y Mier]] | data-sort-value="1690" | 1690s | data-sort-value="1726" | 1726<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[prosecutor]] | | [[España]] | [[Carreña]] | [[Arica]] |- | [[:d:Q96245231|Q96245231]] | | [[Giuseppe Bolagnos]] | data-sort-value="1668" | 1668-04-05 | data-sort-value="1732" | 1732-01-20 | noble, diplomáticu, políticu y mecenes asturianu nacionalizáu italianu (1668–1732) | [[políticu]] | | | [[Navia]] | [[Venecia]] |- | [[:d:Q251458|Q251458]] | [[Ficheru:Álvaro de Navia Osorio.png|center|128px]] | [[Álvaro Navia Osorio y Vigil]] | data-sort-value="1684" | 1684-12-19<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_07af80eea8b2217349d28e572c0868ba7e82fd43670ad720030deb7c8f6a7a7d">''[[:d:Q1201876|Open Library]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1732" | 1732-11-21<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_07af80eea8b2217349d28e572c0868ba7e82fd43670ad720030deb7c8f6a7a7d">''[[:d:Q1201876|Open Library]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[diplomáticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[militar]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[soldáu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Spanish ambassador to the Russian Empire]] | [[España]] | [[Veiga (parroquia)|Veiga]] | [[Orán]] |- | [[:d:Q3068296|Q3068296]] | [[Ficheru:Autorretrato de Miguel Jacinto Meléndez.jpg|center|128px]]<ref name="ref_c51f42babf521108ab3384845639a7787a5e29baca62d9578fb3b95e70b58ad8">http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=6832</ref> | [[Miguel Jacinto Meléndez]] | data-sort-value="1679" | 1679<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_ae7d0c0d62b54e6bb00e880b13cccf22577ca47c00d7d0a58a78959ad00f74f0">''[[:d:Q19847649|Art UK painters database]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_cd64887fccb6c3d67a440b2eb704f12678eedb20d9c4cfdbed6ad5f1b42a17a2">''[[:d:Q18785969|British Museum person-institution thesaurus]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_686e8cea3cd16e0c078577e2c000fe94e22733898241edccaa90dfb3d47ddd9f">''[[:d:Q32061534|Athenaeum]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_f5e069aa0507f43c4eaa78231f2c4f549c16681e7f474b6c9d98b7532f34ff2e">''[[:d:Q22907130|mutualart.com]]''</ref><ref name="ref_d1f21fe301c5a3025217f1a3049c3318bf3499c1ca309321ce42b0542292e9c5">''[[:d:Q5503389|Frick Art Research Library Photoarchive]]''</ref><ref name="ref_c8637de09003ae143c13e24563e8fe529c31f1d97e3edbd10790b1ef265ebce6">''[[:d:Q97600240|Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century: A Critical Dictionary]]''</ref><ref name="ref_51a2884a7a850194f7d7e318254c10580f3a2ec7623fcd7cbcdba566b226af2e">''[[:d:Q105192847|Biblioteka Narodowa]]''</ref> | data-sort-value="1734" | 1734<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_ae7d0c0d62b54e6bb00e880b13cccf22577ca47c00d7d0a58a78959ad00f74f0">''[[:d:Q19847649|Art UK painters database]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_cd64887fccb6c3d67a440b2eb704f12678eedb20d9c4cfdbed6ad5f1b42a17a2">''[[:d:Q18785969|British Museum person-institution thesaurus]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_686e8cea3cd16e0c078577e2c000fe94e22733898241edccaa90dfb3d47ddd9f">''[[:d:Q32061534|Athenaeum]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_f5e069aa0507f43c4eaa78231f2c4f549c16681e7f474b6c9d98b7532f34ff2e">''[[:d:Q22907130|mutualart.com]]''</ref><br/>1734-08-25 | pintor asturianu (1679–1734) | [[pintor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref> | [[court painter]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]]<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref> |- | [[:d:Q138447756|Q138447756]] | | [[Antonio Argollanes Riaño]] | | data-sort-value="1734" | 1734-11-23<ref name="ref_cd92a874c3653ce55ecae9033ecea0206567aa920c2e67601f452371e1ac28cc">https://archive.org/stream/historiadelasmis00gonz/historiadelasmis00gonz_djvu.txt</ref> | flaire dominicu asturianu | [[flaire]]<br/>[[misioneru católicu]]<br/>[[profesor de teoloxía]] | [[rector]]<ref name="ref_c9c6ea6078b6c9db6b1b140c552f1166d5134c18057465d3102ebaac3ee706fe">https://es.scribd.com/document/483283973/Rectors</ref> | [[España]] | [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | |- | [[:d:Q3576976|Q3576976]] | [[Ficheru:Alvaro Cienfuegos (1657-1739).jpg|center|128px]] | [[Álvaro de Cienfuegos]] | data-sort-value="1657" | 1657-02-27<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1739" | 1739-08-19<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | obispu católicu romanu de les diócesis de Catania, Monreale y Pécs | [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[teólogu]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[diplomáticu]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[obispu católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[políticu]]<br/>[[teólogu católicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Cardenal]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[Camerlengo of the Sacred College of Cardinals]]<br/>[[bishop of Catania]]<br/>[[Roman Catholic Archbishop of Monreale]]<br/>[[lord lieutenant of Baranya County]]<ref name="ref_c0de18e8acdaa05344953702be70ff8ec2e2924f067e13ae249548a27914b2c7">''[[:d:Q117322104|[Die Obergespane des Branauer Komitates (1688-1950) ]]]''</ref><br/>[[lord-lieutenant of Tolna County]]<ref name="ref_c0de18e8acdaa05344953702be70ff8ec2e2924f067e13ae249548a27914b2c7">''[[:d:Q117322104|[Die Obergespane des Branauer Komitates (1688-1950) ]]]''</ref> | [[España]] | [[Miranda]] | [[Roma]] |- | [[:d:Q5865107|Q5865107]] | | [[Francisco Antonio de Carrandi y Menán]] | data-sort-value="1679" | 1679 | data-sort-value="1741" | 1741-10-22<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[políticu]]<br/>[[militar]] | | [[Corona de Castiella]] | [[Colunga]] | [[Cartago]] |- | [[:d:Q426058|Q426058]] | [[Ficheru:José del Campillo.jpg|center|128px]] | [[José del Campillo y Cossío]] | data-sort-value="1693" | 1693-02-13 | data-sort-value="1743" | 1743-04-11<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[economista]] | [[corregidor of Zaragoza]] | [[España]] | [[Alles]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q101113464|Q101113464]] | | [[Bernardo Rotella]] | data-sort-value="1700" | 1700-08-29<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1748" | 1748-01-20<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[cartógrafu]]<br/>[[misioneru]] | | [[Venezuela]]<ref name="ref_d40d80e97331736f024abe54e9d472f79d1e80bbe3c57ca8f039f4aa9812a5b1">https://mix-n-match.toolforge.org/#/entry/287875173</ref> | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]]<ref name="ref_b348ef34639523a0d538aa9b352033f60b48887f76c76f9d100aee6874e60561">''[[:d:Q130707174|Diccionario de Historia de Venezuela]]''</ref> | [[Cabruta]]<ref name="ref_b348ef34639523a0d538aa9b352033f60b48887f76c76f9d100aee6874e60561">''[[:d:Q130707174|Diccionario de Historia de Venezuela]]''</ref> |- | [[:d:Q8962498|Q8962498]] | [[Ficheru:Maria Luisa of Savoy, attributed to Francisco Antonio Melendez (1682-1752).jpg|center|128px]] | [[Francisco Antonio Meléndez]] | data-sort-value="1682" | 1682<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref><ref name="ref_d1f21fe301c5a3025217f1a3049c3318bf3499c1ca309321ce42b0542292e9c5">''[[:d:Q5503389|Frick Art Research Library Photoarchive]]''</ref> | data-sort-value="1752" | 1752<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref> | pintor asturianu (1682–1752) | [[pintor]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q111709299|Q111709299]] | | [[Manuel Antonio Agullón y Pantoja]] | data-sort-value="1702" | 1702-02-14<ref name="ref_c445fc362b1190e19692bf3bb41c9ce2f07b3d532e172762f7820679c11cddb2">https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6549994.pdf</ref> | data-sort-value="1754" | 1754-08-11<ref name="ref_c445fc362b1190e19692bf3bb41c9ce2f07b3d532e172762f7820679c11cddb2">https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6549994.pdf</ref> | compositor y maestru de capiella asturianu (1702–1754) | [[compositor]]<br/>[[maestru de capiella]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_c445fc362b1190e19692bf3bb41c9ce2f07b3d532e172762f7820679c11cddb2">https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6549994.pdf</ref> | [[Zamora]]<ref name="ref_c445fc362b1190e19692bf3bb41c9ce2f07b3d532e172762f7820679c11cddb2">https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6549994.pdf</ref> |- | [[:d:Q109919789|Q109919789]] | | [[Álvaro de Navia Bolaño y Moscoso]] | data-sort-value="1675" | 1675-05-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1757" | 1757-09-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[xurista]]<br/>[[xuez]] | | [[España]] | [[Navia]] | [[Lima]] |- | [[:d:Q45271997|Q45271997]] | | [[Fernando de Valdés y Quirós]] | data-sort-value="1705" | 1705 | data-sort-value="1760" | 1760 | | | | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | |- | [[:d:Q6098123|Q6098123]] | | [[Rafael de Llano Ponte]] | data-sort-value="1600" | 16th century<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1761" | 1761-01-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | relixosu asturianu | [[Catholic monk]] | | [[España]] | [[La Corrada (parroquia)|La Corrada]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Monastery of Santa María de Sandoval]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> |- | [[:d:Q5942359|Q5942359]] | | [[José Manuel Trelles Villademoros]] | data-sort-value="1685" | 1685 | data-sort-value="1765" | 1765 | | [[historiador]]<br/>[[xenealoxista]] | | [[España]] | [[Navia (parroquia)|Navia]] | |- | [[:d:Q84566844|Q84566844]] | | [[Pedro de Barrio Noriega y Espriella]] | data-sort-value="1701" | 1700s | data-sort-value="1766" | 1766<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[gobernador]] | | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | [[El Paso (Texas)|El Paso]] |- | [[:d:Q13146698|Q13146698]] | | [[Alonso Victorero]] | data-sort-value="1708" | 1708-03-25 | data-sort-value="1777" | 1777 | relixosu y escritor asturianu (1708–1777) | | | [[España]] | [[Llastres (parroquia)|Llastres]] | [[Convento de San Felipe el Real]] |- | [[:d:Q5947134|Q5947134]] | | [[Juan Alonso de Navia-Arango y Navia-Osorio]] | data-sort-value="1703" | 1703-03-16 | data-sort-value="1777" | 1777 | II Marqués de La Ferrera | | | | [[Valdés]] | |- | [[:d:Q9057758|Q9057758]] | | [[Pedro de Lucuce]] | data-sort-value="1692" | 1692-11-21<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1779" | 1779-11-20<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | militar asturianu (1692–1779) | [[militar]]<br/>[[inxenieru]]<br/>[[matemáticu]] | | [[España]] | [[Avilés]] | |- | [[:d:Q124419885|Q124419885]] | | [[Francisco Antonio Tineo]] | data-sort-value="1713" | 1713-02-28 | data-sort-value="1781" | 1781-04-26 | | [[militar]] | [[Captain General of Galicia]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q2839255|Q2839255]] | | [[Alonso Carrió de la Vandera]] | data-sort-value="1715" | 1715<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref><ref name="ref_b47ae9cd7343775f2e7f95ffb994948ab477c371e2cae22b848afbad7dddbda1">''[[:d:Q101552639|CONOR.BG]]''</ref><ref name="ref_fb648311819888b24fa817c1b1995144b9557f328653f87fb642a5e47cc10309">''[[:d:Q245966|National Library of Portugal]]''</ref> | data-sort-value="1783" | 1783<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref><ref name="ref_b47ae9cd7343775f2e7f95ffb994948ab477c371e2cae22b848afbad7dddbda1">''[[:d:Q101552639|CONOR.BG]]''</ref><ref name="ref_fb648311819888b24fa817c1b1995144b9557f328653f87fb642a5e47cc10309">''[[:d:Q245966|National Library of Portugal]]''</ref> | historiador asturianu (1715-1783) | [[historiador]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Lima]] |- | [[:d:Q84572114|Q84572114]] | | [[Manuel Bernardo de Quirós]] | data-sort-value="1699" | 1699<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1784" | 1784-03-10<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[asesor]]<br/>[[oidor]]<br/>[[correxidor]] | | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | |- | [[:d:Q84089579|Q84089579]] | | [[Juan Álvarez Valcárcel y Suárez]] | data-sort-value="1740" | 1740s | data-sort-value="1789" | 1789-08-05<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[prosecutor]]<br/>[[oidor]] | | [[España]] | [[La Riera (parroquia de Somiedo)|La Riera]] | [[Cádiz]] |- | [[:d:Q16617318|Q16617318]] | | [[Pedro Antonio Menéndez de Ambás]] | data-sort-value="1716" | 1716 | data-sort-value="1790" | 1790 | arquiteutu asturianu (1716–1790) | [[arquiteutu]] | | [[España]] | [[Carreño]] | |- | [[:d:Q5938528|Q5938528]] | | [[José Bernardo de la Meana]] | data-sort-value="1715" | 1715 | data-sort-value="1790" | 1790 | | [[arquiteutu]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>[[escultor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q9015170|Q9015170]] | [[Ficheru:Juan Antonio Mon y Velarde-Busto-Medellin(2).JPG|center|128px]] | [[Juan Antonio Mon y Velarde]] | data-sort-value="1747" | 1747-07 | data-sort-value="1791" | 1791-05 | | [[alministrador colonial]]<br/>[[visitor]] | [[President of the Real Audiencia of Quito]] | [[España]] | [[Samartín d'Ozcos]] | [[Cádiz]] |- | [[:d:Q25579209|Q25579209]] | | [[Antón Balvidares]] | data-sort-value="1751" | 1751<ref name="ref_32210e38011bec0bdf97589c66892137ebdddfc88336d3d7a675de9e7f2f34d8">http://blog.educastur.es/selmanadeleslletres/files/2012/04/by-b.pdf</ref> | data-sort-value="1792" | 1792<ref name="ref_32210e38011bec0bdf97589c66892137ebdddfc88336d3d7a675de9e7f2f34d8">http://blog.educastur.es/selmanadeleslletres/files/2012/04/by-b.pdf</ref> | escritor asturianu | [[escritor]] | | [[España]] | [[Santiago (Sariegu)|Santiago]] | [[Nava]]<ref name="ref_32210e38011bec0bdf97589c66892137ebdddfc88336d3d7a675de9e7f2f34d8">http://blog.educastur.es/selmanadeleslletres/files/2012/04/by-b.pdf</ref> |- | [[:d:Q110061794|Q110061794]] | | [[Jacinto Díaz de Miranda]] | data-sort-value="1800" | 18th century | data-sort-value="1794" | 1794<ref name="ref_67f1d35111d5a1a4c069fbc9664a8091db2e2900742364e0af2dfdb8effb7e02">https://www.biografiasasturias.es/ficha/c/0/i/43650783/diaz-de-miranda-jacinto</ref> | caderalgu y helenista asturianu (?-1794) | [[helenista]]<ref name="ref_0ee4b722e79209744217792a0c92876187fc0a390bdec2e7b234cb414ec8dd7d">https://revistas.ucm.es/index.php/DOCU/article/view/DOCU0909110149A/18790</ref><br/>[[traductor]]<br/>[[profesor]] | [[precentor]]<ref name="ref_bb8f62edf05ba17681d96998cf9bd5a72b4e1597f36c85eb07963c5010b51fc4">https://www.asturias.me/periodismo-divulgacion/c/0/i/54361759/diaz-de-miranda-jacinto</ref><br/>[[profesor]]<ref name="ref_bb8f62edf05ba17681d96998cf9bd5a72b4e1597f36c85eb07963c5010b51fc4">https://www.asturias.me/periodismo-divulgacion/c/0/i/54361759/diaz-de-miranda-jacinto</ref> | [[España]] | [[Grau]]<ref name="ref_67f1d35111d5a1a4c069fbc9664a8091db2e2900742364e0af2dfdb8effb7e02">https://www.biografiasasturias.es/ficha/c/0/i/43650783/diaz-de-miranda-jacinto</ref> | |- | [[:d:Q16568987|Q16568987]] | | [[Francisco García de la Cruz y Obregón]] | data-sort-value="1718" | 1718<br/>1720<ref name="ref_283dfe212c086f5fec427afd13b20febc92342fbf2f23a2cf0a8c1d0403c3052">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/18403</ref> | data-sort-value="1794" | 1794-02-12<ref name="ref_283dfe212c086f5fec427afd13b20febc92342fbf2f23a2cf0a8c1d0403c3052">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/18403</ref> | políticu asturianu | [[políticu]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q11685876|Q11685876]] | | [[Joaquín José Queipo de Llano y Valdés, Conde de Toreno]] | data-sort-value="1727" | 1727-12-31<br/>1727<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1796" | 1796<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | escritor asturianu (1727–1796) | [[escritor]] | | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | |- | [[:d:Q14308820|Q14308820]] | | [[Manuel Reguera González]] | data-sort-value="1731" | 1731-07-27 | data-sort-value="1798" | 1798<ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_7d5a9289c3f1552ca1c6daed7f2742515fbfc699975b5a7776aef96f75868c5b">''[[:d:Q89570027|Autoritats UB]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | arquiteutu asturianu (1731–1798) | [[arquiteutu]] | | [[España]] | [[Candás (parroquia)|Candás]] | [[Uviéu]] |} ---- &sum; 44 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} [[Categoría:llistes d'Asturies]] mftd6vbu65z4i80krt5okchems7r61s 4501391 4501331 2026-06-23T07:45:15Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501391 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |sparql= SELECT ?item ?death_date { ?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node . ?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date . ?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision . ?item wdt:P31 wd:Q5. ?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934. FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year FILTER (year(?death_date) >= 1700 && year(?death_date) <= 1799) } ORDER BY ASC(?death_date) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=red |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q85228656|Q85228656]] | | [[Juan de la Anunciación]] | data-sort-value="1633" | 1633-11-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1701" | 1701-08-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | relixosu asturianu (1633–1701) | [[teólogu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[España]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Salamanca]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> |- | [[:d:Q64741727|Q64741727]] | | [[Pedro Díaz de Cienfuegos]] | data-sort-value="1652" | 1652-01-15<ref name="ref_977dc4bd0cbd127935d0f81af86b032e3b9c6dadfef3d67383e4cd8f852f8032">https://www.ricardozuluagagil.com/assets/books/El%20Episcopado%20en%20Colombia%20una%20historia%20de%20500%20anos.pdf</ref> | data-sort-value="1702" | 1702-01-09<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref> | [[España|español]] sacerdote católicu, obispu católicu, bishop of Trujillo, bishop of Popayán (1652–1702) ♂ | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[bishop of Trujillo]]<br/>[[bishop of Popayán]] | [[España]] | [[Tuña (parroquia)|Tuña]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref> | [[Catacaos]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref> |- | [[:d:Q1962299|Q1962299]] | | [[Francisco Bances Candamo]] | data-sort-value="1662" | 1662-04-26<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1704" | 1704-09-08<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Dramaturgu|dramaturgu]], [[Escritor|escritor]], dramaturgu (1662–1704) ♂ | [[dramaturgu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]] | | [[España]] | [[Avilés (parroquia)|Avilés]] | [[Lezuza]] |- | [[:d:Q2354855|Q2354855]] | [[Ficheru:JuandeOrtegayMontagnes.jpg|center|128px]] | [[Juan de Ortega Montañés]] | data-sort-value="1627" | 1627-07-03 | data-sort-value="1708" | 1708-12-16<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | sacerdote asturianu (1627–1708) | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Roman Catholic Archbishop of México]]<br/>[[virréi de Nueva España]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Santiago de Guatemala]]<br/>[[Bishop of Durango]]<br/>[[bishop of Michoacán]]<br/>[[inquisidor]] | [[España]] | [[Llanes]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Ciudá de Méxicu]] |- | [[:d:Q84572089|Q84572089]] | | [[Francisco Bernardo de Quirós y Valdés]] | data-sort-value="1644" | 1644-10-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1709" | 1709-01-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Diplomáticu|diplomáticu]], asesor (1644–1709) ♂; member of [[Orde de Santiago]] | [[diplomáticu]]<br/>[[asesor]] | | [[España]] | [[Figareo (parroquia)|Figareo]] | [[Aquisgrán]] |- | [[:d:Q5196640|Q5196640]] | | [[Bernaldo de Quirós]] | data-sort-value="1678" | 1678<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1710" | 1710<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | escritor asturianu | [[escritor]]<br/>[[oficial]] | | [[España]] | [[La Pola (parroquia)|La Pola]] | [[Zaragoza]] |- | [[:d:Q39588985|Q39588985]] | [[Ficheru:Antonio de Argüelles y Valdés.jpg|center|128px]] | [[Antonio de Argüelles y Valdés]] | data-sort-value="1643" | 1643-06-13 | data-sort-value="1710" | 1710-04-26 | políticu asturianu (1643–1710) | [[políticu]] | [[President of the Council of Castile]]<br/>[[Councilor of Castilla]]<br/>[[Alcalde de Casa y Corte]] | [[España]] | [[Meres (Tiñana)|Meres]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q15816738|Q15816738]] | | [[Benito de Omaña]] | data-sort-value="1650" | 17th century | data-sort-value="1712" | 1712-03-19 | sacerdote católicu asturianu | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[obispu de Xaén]] | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | [[Jaén|Xaén]] |- | [[:d:Q5978974|Q5978974]] | | [[Lorenzo Antonio de Granda y Balbín]] | data-sort-value="1651" | 1651-06-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1712" | 1712-10-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu costarricanu | [[políticu]] | | [[España]] | [[Llastres (parroquia)|Llastres]] | |- | [[:d:Q27824246|Q27824246]] | | [[Juan Queipo de Llano y Valdés]] | data-sort-value="1635" | 1635 | data-sort-value="1713" | 1713 | [[España|español]] presbíteru católicu romanu, Archbishop of La Plata o Charcas, Bishop of La Paz (1635–1713) ♂ | [[presbíteru católicu romanu]] | [[Archbishop of La Plata o Charcas]]<br/>[[Bishop of La Paz]] | [[España]] | [[Santianes (Uviéu)|Santianes]] | [[Lima]] |- | [[:d:Q13147007|Q13147007]] | | [[Domingo Pérez de Barcia]] | data-sort-value="1649" | 1649 | data-sort-value="1713" | 1713-11-03 | escritor asturianu (1649–1713) | [[escritor]] | | [[España]] | [[Vilarmarzo]] | [[Méxicu]] |- | [[:d:Q5483293|Q5483293]] | [[Ficheru:Francisco.jpg|center|128px]] | [[Francisco Cuervo y Valdés]] | data-sort-value="1651" | 1651-06-16<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1714" | 1714 | políticu asturianu | [[políticu]]<br/>[[alministrador colonial]]<br/>[[militar]]<br/>[[oficial]] | [[Governor of the Spanish Colony of Texas]]<br/>[[Governor of Nuevo México]] | [[Hispanic Monarchy]] | [[Llameiru (parroquia)|Llameiru]] | [[Ciudá de Méxicu]] |- | [[:d:Q131443054|Q131443054]] | | [[Jacinta Vigil de la Rúa]] | data-sort-value="1664" | 1664-03-30<ref name="ref_d05455db24dd26c1adbfaa1c20284cb470770be939f5f44b3df16289f10bc270">https://www.geni.com/people/Jacinta-Antonia-Vigil-de-la-R%C3%BAa-y-Qui%C3%B1ones-II-Marquesa-de-Santa-Cruz-de-Marcenado/6000000036734101770</ref> | data-sort-value="1717" | 1717-06-10<ref name="ref_d05455db24dd26c1adbfaa1c20284cb470770be939f5f44b3df16289f10bc270">https://www.geni.com/people/Jacinta-Antonia-Vigil-de-la-R%C3%BAa-y-Qui%C3%B1ones-II-Marquesa-de-Santa-Cruz-de-Marcenado/6000000036734101770</ref> | noble asturiana, II marquesa de Santa Cruz de Marcenado | | | [[España]] | [[La Pola Siero]]<ref name="ref_d05455db24dd26c1adbfaa1c20284cb470770be939f5f44b3df16289f10bc270">https://www.geni.com/people/Jacinta-Antonia-Vigil-de-la-R%C3%BAa-y-Qui%C3%B1ones-II-Marquesa-de-Santa-Cruz-de-Marcenado/6000000036734101770</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_d05455db24dd26c1adbfaa1c20284cb470770be939f5f44b3df16289f10bc270">https://www.geni.com/people/Jacinta-Antonia-Vigil-de-la-R%C3%BAa-y-Qui%C3%B1ones-II-Marquesa-de-Santa-Cruz-de-Marcenado/6000000036734101770</ref> |- | [[:d:Q84565857|Q84565857]] | | [[Miguel de la Bárcena y Mier]] | data-sort-value="1690" | 1690s | data-sort-value="1726" | 1726<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] prosecutor (1690–1726) ♂ | [[prosecutor]] | | [[España]] | [[Carreña]] | [[Arica]] |- | [[:d:Q96245231|Q96245231]] | | [[Giuseppe Bolagnos]] | data-sort-value="1668" | 1668-04-05 | data-sort-value="1732" | 1732-01-20 | noble, diplomáticu, políticu y mecenes asturianu nacionalizáu italianu (1668–1732) | [[políticu]] | | | [[Navia]] | [[Venecia]] |- | [[:d:Q251458|Q251458]] | [[Ficheru:Álvaro de Navia Osorio.png|center|128px]] | [[Álvaro Navia Osorio y Vigil]] | data-sort-value="1684" | 1684-12-19<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_07af80eea8b2217349d28e572c0868ba7e82fd43670ad720030deb7c8f6a7a7d">''[[:d:Q1201876|Open Library]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1732" | 1732-11-21<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_07af80eea8b2217349d28e572c0868ba7e82fd43670ad720030deb7c8f6a7a7d">''[[:d:Q1201876|Open Library]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Diplomáticu|diplomáticu]], militar, [[Escritor|escritor]], [[Soldáu|soldáu]], Spanish ambassador to the Russian Empire (1684–1732) ♂; child of [[Jacinta Vigil de la Rúa]] | [[diplomáticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[militar]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[soldáu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Spanish ambassador to the Russian Empire]] | [[España]] | [[Veiga (parroquia)|Veiga]] | [[Orán]] |- | [[:d:Q3068296|Q3068296]] | [[Ficheru:Autorretrato de Miguel Jacinto Meléndez.jpg|center|128px]]<ref name="ref_c51f42babf521108ab3384845639a7787a5e29baca62d9578fb3b95e70b58ad8">http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=6832</ref> | [[Miguel Jacinto Meléndez]] | data-sort-value="1679" | 1679<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_ae7d0c0d62b54e6bb00e880b13cccf22577ca47c00d7d0a58a78959ad00f74f0">''[[:d:Q19847649|Art UK painters database]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_cd64887fccb6c3d67a440b2eb704f12678eedb20d9c4cfdbed6ad5f1b42a17a2">''[[:d:Q18785969|British Museum person-institution thesaurus]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_686e8cea3cd16e0c078577e2c000fe94e22733898241edccaa90dfb3d47ddd9f">''[[:d:Q32061534|Athenaeum]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_f5e069aa0507f43c4eaa78231f2c4f549c16681e7f474b6c9d98b7532f34ff2e">''[[:d:Q22907130|mutualart.com]]''</ref><ref name="ref_d1f21fe301c5a3025217f1a3049c3318bf3499c1ca309321ce42b0542292e9c5">''[[:d:Q5503389|Frick Art Research Library Photoarchive]]''</ref><ref name="ref_c8637de09003ae143c13e24563e8fe529c31f1d97e3edbd10790b1ef265ebce6">''[[:d:Q97600240|Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century: A Critical Dictionary]]''</ref><ref name="ref_51a2884a7a850194f7d7e318254c10580f3a2ec7623fcd7cbcdba566b226af2e">''[[:d:Q105192847|Biblioteka Narodowa]]''</ref> | data-sort-value="1734" | 1734<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_ae7d0c0d62b54e6bb00e880b13cccf22577ca47c00d7d0a58a78959ad00f74f0">''[[:d:Q19847649|Art UK painters database]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_cd64887fccb6c3d67a440b2eb704f12678eedb20d9c4cfdbed6ad5f1b42a17a2">''[[:d:Q18785969|British Museum person-institution thesaurus]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_686e8cea3cd16e0c078577e2c000fe94e22733898241edccaa90dfb3d47ddd9f">''[[:d:Q32061534|Athenaeum]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_f5e069aa0507f43c4eaa78231f2c4f549c16681e7f474b6c9d98b7532f34ff2e">''[[:d:Q22907130|mutualart.com]]''</ref><br/>1734-08-25 | pintor asturianu (1679–1734) | [[pintor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref> | [[court painter]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]]<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref> |- | [[:d:Q138447756|Q138447756]] | | [[Antonio Argollanes Riaño]] | | data-sort-value="1734" | 1734-11-23<ref name="ref_cd92a874c3653ce55ecae9033ecea0206567aa920c2e67601f452371e1ac28cc">https://archive.org/stream/historiadelasmis00gonz/historiadelasmis00gonz_djvu.txt</ref> | flaire dominicu asturianu | [[flaire]]<br/>[[misioneru católicu]]<br/>[[profesor de teoloxía]] | [[rector]]<ref name="ref_c9c6ea6078b6c9db6b1b140c552f1166d5134c18057465d3102ebaac3ee706fe">https://es.scribd.com/document/483283973/Rectors</ref> | [[España]] | [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | |- | [[:d:Q3576976|Q3576976]] | [[Ficheru:Alvaro Cienfuegos (1657-1739).jpg|center|128px]] | [[Álvaro de Cienfuegos]] | data-sort-value="1657" | 1657-02-27<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1739" | 1739-08-19<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | obispu católicu romanu de les diócesis de Catania, Monreale y Pécs | [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[teólogu]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[diplomáticu]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[obispu católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[políticu]]<br/>[[teólogu católicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Cardenal]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[Camerlengo of the Sacred College of Cardinals]]<br/>[[bishop of Catania]]<br/>[[Roman Catholic Archbishop of Monreale]]<br/>[[lord lieutenant of Baranya County]]<ref name="ref_c0de18e8acdaa05344953702be70ff8ec2e2924f067e13ae249548a27914b2c7">''[[:d:Q117322104|[Die Obergespane des Branauer Komitates (1688-1950) ]]]''</ref><br/>[[lord-lieutenant of Tolna County]]<ref name="ref_c0de18e8acdaa05344953702be70ff8ec2e2924f067e13ae249548a27914b2c7">''[[:d:Q117322104|[Die Obergespane des Branauer Komitates (1688-1950) ]]]''</ref> | [[España]] | [[Miranda]] | [[Roma]] |- | [[:d:Q5865107|Q5865107]] | | [[Francisco Antonio de Carrandi y Menán]] | data-sort-value="1679" | 1679 | data-sort-value="1741" | 1741-10-22<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Corona de Castiella|Corona de Castiella]] políticu, militar (1679–1741) ♂ | [[políticu]]<br/>[[militar]] | | [[Corona de Castiella]] | [[Colunga]] | [[Cartago]] |- | [[:d:Q426058|Q426058]] | [[Ficheru:José del Campillo.jpg|center|128px]] | [[José del Campillo y Cossío]] | data-sort-value="1693" | 1693-02-13 | data-sort-value="1743" | 1743-04-11<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] políticu, economista, corregidor of Zaragoza (1693–1743) ♂; spouse of María Benita de Rozas y Drummond | [[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[economista]] | [[corregidor of Zaragoza]] | [[España]] | [[Alles]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q101113464|Q101113464]] | | [[Bernardo Rotella]] | data-sort-value="1700" | 1700-08-29<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1748" | 1748-01-20<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Venezuela|venezolanu]] cartógrafu, [[Misioneru|misioneru]] (1700–1748) ♂ | [[cartógrafu]]<br/>[[misioneru]] | | [[Venezuela]]<ref name="ref_d40d80e97331736f024abe54e9d472f79d1e80bbe3c57ca8f039f4aa9812a5b1">https://mix-n-match.toolforge.org/#/entry/287875173</ref> | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]]<ref name="ref_b348ef34639523a0d538aa9b352033f60b48887f76c76f9d100aee6874e60561">''[[:d:Q130707174|Diccionario de Historia de Venezuela]]''</ref> | [[Cabruta]]<ref name="ref_b348ef34639523a0d538aa9b352033f60b48887f76c76f9d100aee6874e60561">''[[:d:Q130707174|Diccionario de Historia de Venezuela]]''</ref> |- | [[:d:Q8962498|Q8962498]] | [[Ficheru:Maria Luisa of Savoy, attributed to Francisco Antonio Melendez (1682-1752).jpg|center|128px]] | [[Francisco Antonio Meléndez]] | data-sort-value="1682" | 1682<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref><ref name="ref_d1f21fe301c5a3025217f1a3049c3318bf3499c1ca309321ce42b0542292e9c5">''[[:d:Q5503389|Frick Art Research Library Photoarchive]]''</ref> | data-sort-value="1752" | 1752<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref> | pintor asturianu (1682–1752) | [[pintor]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q111709299|Q111709299]] | | [[Manuel Antonio Agullón y Pantoja]] | data-sort-value="1702" | 1702-02-14<ref name="ref_c445fc362b1190e19692bf3bb41c9ce2f07b3d532e172762f7820679c11cddb2">https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6549994.pdf</ref> | data-sort-value="1754" | 1754-08-11<ref name="ref_c445fc362b1190e19692bf3bb41c9ce2f07b3d532e172762f7820679c11cddb2">https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6549994.pdf</ref> | compositor y maestru de capiella asturianu (1702–1754) | [[compositor]]<br/>[[maestru de capiella]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_c445fc362b1190e19692bf3bb41c9ce2f07b3d532e172762f7820679c11cddb2">https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6549994.pdf</ref> | [[Zamora]]<ref name="ref_c445fc362b1190e19692bf3bb41c9ce2f07b3d532e172762f7820679c11cddb2">https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6549994.pdf</ref> |- | [[:d:Q109919789|Q109919789]] | | [[Álvaro de Navia Bolaño y Moscoso]] | data-sort-value="1675" | 1675-05-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1757" | 1757-09-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Xurista|xurista]], [[Xuez|xuez]] (1675–1757) ♂ | [[xurista]]<br/>[[xuez]] | | [[España]] | [[Navia]] | [[Lima]] |- | [[:d:Q45271997|Q45271997]] | | [[Fernando de Valdés y Quirós]] | data-sort-value="1705" | 1705 | data-sort-value="1760" | 1760 | [[España|español]] person (1705–1760) ♂ | | | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | |- | [[:d:Q6098123|Q6098123]] | | [[Rafael de Llano Ponte]] | data-sort-value="1600" | 16th century<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1761" | 1761-01-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | relixosu asturianu | [[Catholic monk]] | | [[España]] | [[La Corrada (parroquia)|La Corrada]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Monastery of Santa María de Sandoval]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> |- | [[:d:Q5942359|Q5942359]] | | [[José Manuel Trelles Villademoros]] | data-sort-value="1685" | 1685 | data-sort-value="1765" | 1765 | [[España|español]] [[Historiador|historiador]], xenealoxista (1685–1765) ♂ | [[historiador]]<br/>[[xenealoxista]] | | [[España]] | [[Navia (parroquia)|Navia]] | |- | [[:d:Q84566844|Q84566844]] | | [[Pedro de Barrio Noriega y Espriella]] | data-sort-value="1701" | 1700s | data-sort-value="1766" | 1766<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Gobernador|gobernador]] (1701–1766) ♂ | [[gobernador]] | | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | [[El Paso (Texas)|El Paso]] |- | [[:d:Q13146698|Q13146698]] | | [[Alonso Victorero]] | data-sort-value="1708" | 1708-03-25 | data-sort-value="1777" | 1777 | relixosu y escritor asturianu (1708–1777) | | | [[España]] | [[Llastres (parroquia)|Llastres]] | [[Convento de San Felipe el Real]] |- | [[:d:Q5947134|Q5947134]] | | [[Juan Alonso de Navia-Arango y Navia-Osorio]] | data-sort-value="1703" | 1703-03-16 | data-sort-value="1777" | 1777 | II Marqués de La Ferrera | | | | [[Valdés]] | |- | [[:d:Q9057758|Q9057758]] | | [[Pedro de Lucuce]] | data-sort-value="1692" | 1692-11-21<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1779" | 1779-11-20<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | militar asturianu (1692–1779) | [[militar]]<br/>[[inxenieru]]<br/>[[matemáticu]] | | [[España]] | [[Avilés]] | |- | [[:d:Q124419885|Q124419885]] | | [[Francisco Antonio Tineo]] | data-sort-value="1713" | 1713-02-28 | data-sort-value="1781" | 1781-04-26 | Militar, Captain General of Galicia (1713–1781) ♂; Knight of the Order of Alcántara | [[militar]] | [[Captain General of Galicia]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q2839255|Q2839255]] | | [[Alonso Carrió de la Vandera]] | data-sort-value="1715" | 1715<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref><ref name="ref_b47ae9cd7343775f2e7f95ffb994948ab477c371e2cae22b848afbad7dddbda1">''[[:d:Q101552639|CONOR.BG]]''</ref><ref name="ref_fb648311819888b24fa817c1b1995144b9557f328653f87fb642a5e47cc10309">''[[:d:Q245966|National Library of Portugal]]''</ref> | data-sort-value="1783" | 1783<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref><ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref><ref name="ref_b47ae9cd7343775f2e7f95ffb994948ab477c371e2cae22b848afbad7dddbda1">''[[:d:Q101552639|CONOR.BG]]''</ref><ref name="ref_fb648311819888b24fa817c1b1995144b9557f328653f87fb642a5e47cc10309">''[[:d:Q245966|National Library of Portugal]]''</ref> | historiador asturianu (1715-1783) | [[historiador]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Lima]] |- | [[:d:Q84572114|Q84572114]] | | [[Manuel Bernardo de Quirós]] | data-sort-value="1699" | 1699<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1784" | 1784-03-10<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] asesor, oidor, correxidor (1699–1784) ♂ | [[asesor]]<br/>[[oidor]]<br/>[[correxidor]] | | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | |- | [[:d:Q84089579|Q84089579]] | | [[Juan Álvarez Valcárcel y Suárez]] | data-sort-value="1740" | 1740s | data-sort-value="1789" | 1789-08-05<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] prosecutor, oidor (1740–1789) ♂; member of Orde de Carlos III | [[prosecutor]]<br/>[[oidor]] | | [[España]] | [[La Riera (parroquia de Somiedo)|La Riera]] | [[Cádiz]] |- | [[:d:Q16617318|Q16617318]] | | [[Pedro Antonio Menéndez de Ambás]] | data-sort-value="1716" | 1716 | data-sort-value="1790" | 1790 | arquiteutu asturianu (1716–1790) | [[arquiteutu]] | | [[España]] | [[Carreño]] | |- | [[:d:Q5938528|Q5938528]] | | [[José Bernardo de la Meana]] | data-sort-value="1715" | 1715 | data-sort-value="1790" | 1790 | [[España|español]] arquiteutu, [[Escultor|escultor]] (1715–1790) ♂ | [[arquiteutu]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>[[escultor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q9015170|Q9015170]] | [[Ficheru:Juan Antonio Mon y Velarde-Busto-Medellin(2).JPG|center|128px]] | [[Juan Antonio Mon y Velarde]] | data-sort-value="1747" | 1747-07 | data-sort-value="1791" | 1791-05 | [[España|español]] alministrador colonial, visitor, President of the Real Audiencia of Quito (1747–1791) ♂ | [[alministrador colonial]]<br/>[[visitor]] | [[President of the Real Audiencia of Quito]] | [[España]] | [[Samartín d'Ozcos]] | [[Cádiz]] |- | [[:d:Q25579209|Q25579209]] | | [[Antón Balvidares]] | data-sort-value="1751" | 1751<ref name="ref_32210e38011bec0bdf97589c66892137ebdddfc88336d3d7a675de9e7f2f34d8">http://blog.educastur.es/selmanadeleslletres/files/2012/04/by-b.pdf</ref> | data-sort-value="1792" | 1792<ref name="ref_32210e38011bec0bdf97589c66892137ebdddfc88336d3d7a675de9e7f2f34d8">http://blog.educastur.es/selmanadeleslletres/files/2012/04/by-b.pdf</ref> | escritor asturianu | [[escritor]] | | [[España]] | [[Santiago (Sariegu)|Santiago]] | [[Nava]]<ref name="ref_32210e38011bec0bdf97589c66892137ebdddfc88336d3d7a675de9e7f2f34d8">http://blog.educastur.es/selmanadeleslletres/files/2012/04/by-b.pdf</ref> |- | [[:d:Q110061794|Q110061794]] | | [[Jacinto Díaz de Miranda]] | data-sort-value="1800" | 18th century | data-sort-value="1794" | 1794<ref name="ref_67f1d35111d5a1a4c069fbc9664a8091db2e2900742364e0af2dfdb8effb7e02">https://www.biografiasasturias.es/ficha/c/0/i/43650783/diaz-de-miranda-jacinto</ref> | caderalgu y helenista asturianu (?-1794) | [[helenista]]<ref name="ref_0ee4b722e79209744217792a0c92876187fc0a390bdec2e7b234cb414ec8dd7d">https://revistas.ucm.es/index.php/DOCU/article/view/DOCU0909110149A/18790</ref><br/>[[traductor]]<br/>[[profesor]] | [[precentor]]<ref name="ref_bb8f62edf05ba17681d96998cf9bd5a72b4e1597f36c85eb07963c5010b51fc4">https://www.asturias.me/periodismo-divulgacion/c/0/i/54361759/diaz-de-miranda-jacinto</ref><br/>[[profesor]]<ref name="ref_bb8f62edf05ba17681d96998cf9bd5a72b4e1597f36c85eb07963c5010b51fc4">https://www.asturias.me/periodismo-divulgacion/c/0/i/54361759/diaz-de-miranda-jacinto</ref> | [[España]] | [[Grau]]<ref name="ref_67f1d35111d5a1a4c069fbc9664a8091db2e2900742364e0af2dfdb8effb7e02">https://www.biografiasasturias.es/ficha/c/0/i/43650783/diaz-de-miranda-jacinto</ref> | |- | [[:d:Q16568987|Q16568987]] | | [[Francisco García de la Cruz y Obregón]] | data-sort-value="1718" | 1718<br/>1720<ref name="ref_283dfe212c086f5fec427afd13b20febc92342fbf2f23a2cf0a8c1d0403c3052">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/18403</ref> | data-sort-value="1794" | 1794-02-12<ref name="ref_283dfe212c086f5fec427afd13b20febc92342fbf2f23a2cf0a8c1d0403c3052">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/18403</ref> | políticu asturianu | [[políticu]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q11685876|Q11685876]] | | [[Joaquín José Queipo de Llano y Valdés, Conde de Toreno]] | data-sort-value="1727" | 1727-12-31<br/>1727<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1796" | 1796<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | escritor asturianu (1727–1796) | [[escritor]] | | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | |- | [[:d:Q14308820|Q14308820]] | | [[Manuel Reguera González]] | data-sort-value="1731" | 1731-07-27 | data-sort-value="1798" | 1798<ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_7d5a9289c3f1552ca1c6daed7f2742515fbfc699975b5a7776aef96f75868c5b">''[[:d:Q89570027|Autoritats UB]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | arquiteutu asturianu (1731–1798) | [[arquiteutu]] | | [[España]] | [[Candás (parroquia)|Candás]] | [[Uviéu]] |} ---- &sum; 44 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} [[Categoría:llistes d'Asturies]] k4tiae9n6e4ua05tpucfgmke7rljm9i Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/1600-1699 4 268913 4501333 4497954 2026-06-23T01:31:20Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501333 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |sparql= SELECT ?item ?death_date { ?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node . ?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date . ?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision . ?item wdt:P31 wd:Q5. ?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934. FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year FILTER (year(?death_date) >= 1600 && year(?death_date) <= 1699) } ORDER BY ASC(?death_date) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=red |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q3551561|Q3551561]] | | [[Pedro de Rojas]] | data-sort-value="1600" | 16th century | data-sort-value="1600" | 1600 | | | [[gobernador xeneral de Filipines]] | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | [[Virreinatu de Nueva España]] |- | [[:d:Q7159775|Q7159775]] | | [[Pedro Menéndez Márquez]] | data-sort-value="1499" | 1499 | data-sort-value="1600" | 1600 | esplorador cubanu (1499–1600) | [[esplorador]] | [[Governor of Cuba]]<br/>[[Royal Governor of La Florida]] | [[Florida española]] | [[Principáu d'Asturies]] | [[Florida]] |- | [[:d:Q61974662|Q61974662]] | | [[Fernando Suárez del Canto]] | | data-sort-value="1602" | 1602 | | | [[judicial vicar]] | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | |- | [[:d:Q113732447|Q113732447]] | | [[Pedro Junco de Posada]] | data-sort-value="1598" | 1598<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | data-sort-value="1602" | 1602-05-03<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | | [[Llanes]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Salamanca]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> |- | [[:d:Q7415637|Q7415637]] | | [[Sancho Pardo Donlebún]] | data-sort-value="1537" | 1537<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | data-sort-value="1607" | 1607 | marín asturianu (c. 1537-1602) | [[marineru]] | | | [[Lindigún]] | [[Océanu Atlánticu]] |- | [[:d:Q10347890|Q10347890]] | | [[Pedro de Valdés]] | data-sort-value="1544" | 1544<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1615" | 1615<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | | [[militar]] | [[Governor and Captain General of Cuba]] | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q16617721|Q16617721]] | | [[Pedro de Vadés]] | data-sort-value="1544" | 1544 | data-sort-value="1615" | 1615-03-09 | | | | | [[Xixón]] | |- | [[:d:Q11955781|Q11955781]] | [[Ficheru:Iglesia de Santa María de Tuña.JPG|center|128px]] | [[Álvaro de Rojas de Santa María]] | data-sort-value="1554" | 1554 | data-sort-value="1617" | 1617-01-31 | escritor y relixosu asturianu (1554–1617) | | [[profesor]] | | [[Tuña (parroquia)|Tuña]] | [[Coria]] |- | [[:d:Q5952836|Q5952836]] | | [[Juan Vigil de Quiñones y Labiada]] | data-sort-value="1546" | 1546 | data-sort-value="1617" | 1617-09-01<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | sacerdote católicu español | [[sacerdote católicu]] | [[Roman Catholic Bishop of Segovia]]<br/>[[bishop of Valladolid]] | [[España]] | [[Caldones (parroquia)|Caldones]] | [[Segovia]] |- | [[:d:Q5582229|Q5582229]] | | [[Gonzalo Méndez de Cancio]] | data-sort-value="1554" | 1554 | data-sort-value="1622" | 1622-03-31 | marineru asturianu (1554–1622) | [[marín]] | [[Royal Governor of La Florida]] | [[España]] | [[Tapia]] | [[Tapia]] |- | [[:d:Q23819810|Q23819810]] | | [[Juan de Hevia Bolaños]] | data-sort-value="1570" | 1570 | data-sort-value="1623" | 1623 | xurista asturianu (1570–1623) | [[xurista]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Lima]] |- | [[:d:Q5806614|Q5806614]] | | [[Diego Suárez Corvín]] | data-sort-value="1552" | 1552-05-01<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1623" | 1623 | escritor y militar asturianu (1552–1623) | [[escritor]] | | [[España]] | [[Urbiés (parroquia)|Urbiés]] | |- | [[:d:Q16200115|Q16200115]] | | [[Juan Menéndez Márquez]] | data-sort-value="1531" | 1531 | data-sort-value="1627" | 1627 | | [[políticu]] | | | [[Cuideiru]] | |- | [[:d:Q5812965|Q5812965]] | | [[Domingo de Toral y Valdés]] | data-sort-value="1598" | 1598<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1635" | 1635<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | escritor asturianu (1598–?) | [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[aventureru]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[soldáu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Villaviciosa]] | |- | [[:d:Q9024887|Q9024887]] | | [[Luis Alfonso de Carvallo]] | data-sort-value="1571" | 1571<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1635" | 1635-02-02<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | historiador asturianu (1571–1635) | [[historiador]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | [[Villagarcía de Campos]] |- | [[:d:Q27851596|Q27851596]] | | [[Juan Queipo de Llano y Valdés]] | | data-sort-value="1643" | 1643-10-17 | | [[presbíteru católicu romanu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Obispu de Coria]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Guadix-Baza]] | [[España]] | [[Cangas del Narcea]] | [[Coria]] |- | [[:d:Q9015909|Q9015909]] | | [[Juan Queipo de Llano y Flórez]] | data-sort-value="1584" | 1584<ref name="ref_0f1b682f647dbb8594c142b35d2d62e76bb5a0cae012044d16e104f4735522e9">http://www.enciclopedianavarra.com/?page_id=17199</ref> | data-sort-value="1647" | 1647-11-03 | políticu asturianu (1584–1647) | [[xurista]]<br/>[[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Roman Catholic Bishop of Pamplona]]<br/>[[obispu de Xaén]] | [[España]] | [[San Pedru d'Arbas (parroquia)|San Pedru d'Arbas]] | [[Jaén|Xaén]] |- | [[:d:Q110616634|Q110616634]] | | [[Fernando Duque de Estrada y Eguino]] | data-sort-value="1628" | 1628 | data-sort-value="1650" | 1650 | | [[aristócrata]]<br/>[[militar]]<br/>[[xenealoxista]] | [[Knight of the Order of Santiago]] | [[España]] | [[Nueva (parroquia)|Nueva]] | [[Nueva (parroquia)|Nueva]] |- | [[:d:Q5875350|Q5875350]] | | [[García de Valdés y Osorio]] | data-sort-value="1600" | 1600 | data-sort-value="1652" | 1652-08-01 | | | | | [[Cangas del Narcea]] | [[Mérida]] |- | [[:d:Q26720222|Q26720222]] | | [[Blas de Tinéu]] | data-sort-value="1585" | 1585 | data-sort-value="1654" | 1654-06 | | [[sacerdote católicu]]<br/>[[teólogu]] | [[auxiliary bishop]]<br/>[[rector]] | [[España]] | [[Tinéu]] | [[Granada]] |- | [[:d:Q26246950|Q26246950]] | | [[Francisco Diego Díaz de Quintanilla y de Hevía y Valdés]] | data-sort-value="1587" | 1587-10-04 | data-sort-value="1656" | 1656-12-06 | | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Bishop of Antequera, Oaxaca, México]]<br/>[[Bishop of Durango]] | | [[Uviéu]] | [[Oaxaca de Juárez]] |- | [[:d:Q133849622|Q133849622]] | | [[Leonardo de Valdés]] | data-sort-value="1631" | 1631<ref name="ref_8f7086222e2b0b9dad189285c6ccec3a9d6dfc464fedc6ad11c0618a876a3033">http://enciclopedia.cabranes.es/v_portal/informacion/informacionver.asp?cod=176&te=14&idage=114&vap=0</ref> | data-sort-value="1661" | 1661-12<ref name="ref_8f7086222e2b0b9dad189285c6ccec3a9d6dfc464fedc6ad11c0618a876a3033">http://enciclopedia.cabranes.es/v_portal/informacion/informacionver.asp?cod=176&te=14&idage=114&vap=0</ref> | relixosu asturianu del sieglu XVII | [[relixosu]] | | | [[Santolaya (Cabranes)|Santolaya]] | [[Benavente]]<ref name="ref_8f7086222e2b0b9dad189285c6ccec3a9d6dfc464fedc6ad11c0618a876a3033">http://enciclopedia.cabranes.es/v_portal/informacion/informacionver.asp?cod=176&te=14&idage=114&vap=0</ref> |- | [[:d:Q18153799|Q18153799]] | | [[Juan Manso de Contreras]] | data-sort-value="1569" | 1569 | data-sort-value="1671" | 1671 | | | | [[España]] | [[Ḷḷuarca]] | |- | [[:d:Q1140476|Q1140476]] | | [[Cristóbal Ferrado García]] | data-sort-value="1620" | 1620 | data-sort-value="1673" | 1673-04-29 | pintor asturianu (1620–1673) | [[pintor]] | | [[España]] | [[Amieva]] | [[Sevilla]] |- | [[:d:Q6463080|Q6463080]] | | [[Luis Fernández de la Vega]] | data-sort-value="1601" | 1601<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_f5e069aa0507f43c4eaa78231f2c4f549c16681e7f474b6c9d98b7532f34ff2e">''[[:d:Q22907130|mutualart.com]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1675" | 1675<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_349b485f558b41c166b2452da70e412417d4bea88bb72dc5b6186ffacc230257">''[[:d:Q103914573|Fernández de la Vega, Luis]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escultor español (1601–1675) | [[escultor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | | [[España]] | [[Llantones]] | |- | [[:d:Q833224|Q833224]] | [[Ficheru:Carreño de miranda-autorretrato.jpg|center|128px]] | [[Juan Carreño Miranda]] | data-sort-value="1614" | 1614-03-25<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_e8c95d780fb8938e0f385c1ce8dc97012eed4614ba44384aee37e1f94a65debb">''[[:d:Q103896181|Carreño de Miranda, Juan]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref> | data-sort-value="1685" | 1685-10-03<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_e8c95d780fb8938e0f385c1ce8dc97012eed4614ba44384aee37e1f94a65debb">''[[:d:Q103896181|Carreño de Miranda, Juan]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref> | pintor asturianu (1614–1685) | [[pintor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><br/>[[dibuxante]]<ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><br/>[[dibuxante arquiteutónicu]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | [[court painter]] | [[España]]<ref name="ref_844c4fb737a6ab1e02f8d2627a83e5ac4976f4dd4763cc456d3517c488f73a1b">''[[:d:Q22681075|llista d'artistes del Muséu Nacional de Suecia]]''</ref> | [[Avilés]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_cd64887fccb6c3d67a440b2eb704f12678eedb20d9c4cfdbed6ad5f1b42a17a2">''[[:d:Q18785969|British Museum person-institution thesaurus]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref> |- | [[:d:Q131443685|Q131443685]] | | [[Sebastián Vigil de Quiñones]] | data-sort-value="1628" | 1628<ref name="ref_b86e51391dbeed2d52137f037afb0fb8b81e7787dfedc7b478acf3503be44581">https://digital.csic.es/bitstream/10261/138732/1/R.C.FEHM_Ciudad%20Real_2004_%20p.435-451_D%C3%ADaz_%C3%81lvarez.pdf</ref> | data-sort-value="1692" | 1692-01-20<ref name="ref_b86e51391dbeed2d52137f037afb0fb8b81e7787dfedc7b478acf3503be44581">https://digital.csic.es/bitstream/10261/138732/1/R.C.FEHM_Ciudad%20Real_2004_%20p.435-451_D%C3%ADaz_%C3%81lvarez.pdf</ref> | noble asturianu, I marqués de Santa Cruz de Marcenado, I vizconde de Puerto | | | [[España]] | [[Siero]]<ref name="ref_b86e51391dbeed2d52137f037afb0fb8b81e7787dfedc7b478acf3503be44581">https://digital.csic.es/bitstream/10261/138732/1/R.C.FEHM_Ciudad%20Real_2004_%20p.435-451_D%C3%ADaz_%C3%81lvarez.pdf</ref> | |- | [[:d:Q25323620|Q25323620]] | | [[Francisco Menéndez Camina]] | data-sort-value="1629" | 1629 | data-sort-value="1694" | 1694 | arquiteutu asturianu (1629–1694) | [[arquiteutu]] | | [[España]] | [[Avilés]] | |- | [[:d:Q133762096|Q133762096]] | | [[Diego Flórez y Valdés]] | data-sort-value="1631" | 1631<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1697" | 1697<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[jurist-consultant]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref><br/>[[clérigu]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | | | [[Carbachu (parroquia)|Carbachu]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> |} ---- &sum; 29 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} [[Categoría:llistes d'Asturies]] d53h80v08qe3fvxxqu3bz4l392pjcbn Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/1500-1599 4 268914 4501330 4496164 2026-06-23T01:31:18Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501330 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |sparql= SELECT ?item ?death_date { ?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node . ?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date . ?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision . ?item wdt:P31 wd:Q5. ?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934. FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year FILTER (year(?death_date) >= 1500 && year(?death_date) <= 1599) } ORDER BY ASC(?death_date) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=red |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q5670389|Q5670389]] | | [[Alonso de Quintanilla]] | data-sort-value="1420" | 1420 | data-sort-value="1500" | 1500 | políticu y estadista asturianu (1420–1500) | [[políticu]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Medina del Campo]] |- | [[:d:Q5882921|Q5882921]] | [[Ficheru:Gonzalodiazpineda.jpg|center|128px]] | [[Gonzalo Díaz de Pineda]] | data-sort-value="1600" | 16th century<ref name="ref_94e231c534a17a3f4b310fb616ad05fc7c6c2862ff90c70aa60d65cc6703b65d">http://famousamericans.net/gonzalodiazdepineda/</ref> | data-sort-value="1545" | 1545<ref name="ref_94e231c534a17a3f4b310fb616ad05fc7c6c2862ff90c70aa60d65cc6703b65d">http://famousamericans.net/gonzalodiazdepineda/</ref> | esplorador y conquistador asturianu del sieglu XVI | | [[Mayor of Quito]] | [[España]] | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]]<ref name="ref_94e231c534a17a3f4b310fb616ad05fc7c6c2862ff90c70aa60d65cc6703b65d">http://famousamericans.net/gonzalodiazdepineda/</ref> | [[Perú]] |- | [[:d:Q23615813|Q23615813]] | [[Ficheru:Juan López de Zárate (cropped).jpg|center|128px]] | [[Juan López de Zárate]] | data-sort-value="1490" | 1490-06-24 | data-sort-value="1555" | 1555-09-10 | obispu católicu asturianu (1490–1555) | [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]] | [[Bishop of Antequera, Oaxaca, México]] | | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q3069570|Q3069570]] | [[Ficheru:Fernando de Valdés Salas.jpg|center|128px]] | [[Fernando de Valdés Salas]] | data-sort-value="1483" | 1483<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_ea88337e78064acb4fed3a33b1cd34bc58c1833a8d1952cbd21b31f048429580">''[[:d:Q3026733|Dictionnaire de spiritualité]]''</ref><ref name="ref_4f7f0cf1672c219a3415527494c7ce91447f33333a3103683d37db6c92a27c27">''[[:d:Q60909659|CERL Thesaurus]]''</ref> | data-sort-value="1568" | 1568-12-09 | | [[políticu]]<br/>[[sacerdote católicu]]<br/>[[arzobispu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Inquisidor xeneral]]<br/>[[Roman Catholic Archbishop of Seville]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of León]]<br/>[[obispu d'Uviéu]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Ourense]]<br/>[[Bishops of the Ancient Diocese of Elna]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Siguenza]] | [[España]] | [[Salas]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q553152|Q553152]] | [[Ficheru:Pedro Menéndez de Avilés.jpg|center|128px]] | [[Pedro Menéndez de Avilés]] | data-sort-value="1519" | 1519-02-15 | data-sort-value="1574" | 1574-09-17 | esplorador asturianu (1519–1574) | [[esplorador]]<br/>[[militar]]<br/>[[marineru]]<br/>[[oficial naval]] | [[Governor of Cuba]]<br/>[[Royal Governor of La Florida]]<br/>[[adelantado of Spanish Florida]] | [[España]] | [[Avilés]] | [[Santander]] |- | [[:d:Q5849212|Q5849212]] | | [[Esteban de las Alas]] | data-sort-value="1501" | 16th century | data-sort-value="1577" | 1577 | marineru asturianu (1501–1577) | [[marineru]]<br/>[[militar]] | [[Royal Governor of La Florida]] | [[Corona de Castiella]] | [[Avilés]] | |- | [[:d:Q5296947|Q5296947]] | [[Ficheru:Francisco de Valdes, by Cornelis de Visscher (1628-29 - 1658).jpg|center|128px]] | [[Francisco de Valdés]] | data-sort-value="1511" | 1511<br/>1522<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | data-sort-value="1580" | 1580<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | militar asturianu (1522–1580) | [[militar]]<br/>[[líder militar]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<br/>[[military commander]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[military writer]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Xixón]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Piombino]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> |- | [[:d:Q67158938|Q67158938]] | [[Ficheru:Casa De Los Cuatro Bustos lintel, Cusco Peru.jpg|center|128px]] | [[Juan de Salas y Valdés]] | data-sort-value="1525" | 1520s | data-sort-value="1585" | 1585<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[oficial]]<br/>[[conquistador]] | | [[Hispanic Monarchy]] | [[Salas]] | [[Cuzco]] |- | [[:d:Q18204612|Q18204612]] | [[Ficheru:Coats of arms of Cascos.svg|center|128px]] | [[Gonzalo Casco]] | data-sort-value="1536" | 1536 | data-sort-value="1588" | 1588 | políticu asturianu (1536–1588) | [[políticu]]<br/>[[militar]] | | [[España]] | [[Avilés]] | [[Asunción]] |- | [[:d:Q62078373|Q62078373]] | | [[Alvaro Flores de Quinones]] | data-sort-value="1549" | 1549 | data-sort-value="1591" | 1591 | militar asturianu | [[militar]] | | [[España]] | [[Somiedo]] | |- | [[:d:Q7357447|Q7357447]] | | [[Rodrigo del Junco]] | | data-sort-value="1592" | 1592 | | | [[Royal Governor of La Florida]] | | [[Ribeseya]] | [[Florida]] |- | [[:d:Q16199502|Q16199502]] | | [[Hernando de Miranda]] | data-sort-value="1550" | 1550 | data-sort-value="1593" | 1593 | | | [[Royal Governor of La Florida]] | [[Corona de Castiella]] | [[San Tisu (parroquia)|San Tisu]] | [[L'Habana]] |- | [[:d:Q133467836|Q133467836]] | | [[Diego Flórez de Valdés]] | data-sort-value="1530" | 1530<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | data-sort-value="1595" | 1595-01-06<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | | [[militar]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref><br/>[[marineru]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | | [[Hispanic Monarchy]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | [[Somiedo]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> | [[Valladolid]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref> |- | [[:d:Q5670174|Q5670174]] | | [[Alonso Ordóñez de Nevares]] | data-sort-value="1550" | 1550 | data-sort-value="1595" | 1595-05-26 | | | | [[España]] | [[Colunga]] | [[Mérida]] |- | [[:d:Q12162755|Q12162755]] | | [[Diego Menéndez de Valdés]] | data-sort-value="1533" | 1533 | data-sort-value="1596" | 1596 | conquistador asturianu (1533–1596) | [[conquistador]] | [[gobernador de Puertu Ricu]]<ref name="ref_7fe9c01f9f9009c4e21b0cf5e0c66c6a8f582c1c5096a3a1ee9f26024a1c1ef9">https://books.google.es/books?id=h_lafACciNMC&pg=PA89&lpg=PA89&dq=Diego+de+Aguilera+y+Gamboa+puerto+rico&source=bl&ots=wj_VGD-EY_&sig=bFXFV55VE8hbuOeYiqtYbk1kbCk&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjhwaTcnoHXAhUH6RQKHQYDBKIQ6AEIVjAO#v=onepage&q=Diego%20de%20Aguilera%20y%20Gamboa%20puerto%20rico&f=false</ref> | [[España]] | [[Xixón]] | [[Capitanía Xeneral de Puertu Ricu]] |- | [[:d:Q5945318|Q5945318]] | | [[Juan Escalante de Mendoza]] | data-sort-value="1529" | 1529 | data-sort-value="1596" | 1596<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_496527c3dadbd8c632111524203aae24b81d7dcfd059bf1231e22aec095c4ded">''[[:d:Q96071920|Catalogue of the Library of the Pontifical University of Saint Thomas Aquinas]]''</ref> | escritor, navegante y cartógrafu asturianu (1529-1596) | [[escritor]]<br/>[[navegante]] | [[Veinticuatro de Sevilla]] | [[España]] | [[Ribedeva]] | [[Nombre de Dios]] |} ---- &sum; 16 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} [[Categoría:llistes d'Asturies]] otg159c9xlv562xjahi03snmf0zyksf Gisèle Pelicot 0 276235 4501299 4367552 2026-06-22T18:53:02Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501299 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Gisèle Pelicot''' {{nym}} ye una xerente de loxística francesa que ganó sonadía arriendes de la so denuncia pública de lo que se conoció como'l casu de les violaciones de Mazen, arrenunciando al so derechu al anonimatu como forma de concienciación sobro los abusos sexuales y de los peligros de la sumisión química.<ref name="lt">{{cita web |url=https://www.letelegramme.fr/france/une-femme-extraordinaire-gisele-pelicot-la-figure-de-proue-des-victimes-de-viol-et-de-soumission-chimique-6661373.php|títulu=" Une femme extraordinaire " : Gisèle Pelicot, la figure de proue des victimes de viol et de soumission chimique|autor=Lucazeau, Olivier|fecha=14 September 2024|idioma=fr|editorial=le Télégramme|fechaaccesu=7 December 2024}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.theguardian.com/world/2024/nov/20/gisele-pelicot-public-trial-force-debate-culture-lawyers|títulu=Gisèle Pelicot held trial in public to force debate on rape culture, say lawyers|autor=Chrisafis, Angelique|fecha=20 November 2024|idioma=|editorial=The Guardian|fechaaccesu=7 December 2024}}</ref> Por ello, en 2024 foi citada como una de les «25 muyeres más influyentes de 2024» pol ''[[Financial Times]]'' y la [[BBC]] incluyó a Pelicot na so llista de les [[100 Women (BBC)|100 muyeres más influyentes del añu]].<ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20241023/gisele-pelicot-violaciones-orquestadas-marido-juicio-francia/16300595.shtml|títulu=Gisèle Pelicot, víctima de decenas de violaciones orquestadas por su marido: "Soy una mujer completamente destruida"|último=AGENCIAS|primero=RTVE es /|fecha=2024-10-23|idioma=es|obra=RTVE.es|fechaaccesu=2024-12-14}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/resources/idt-4f79d09b-655a-42f8-82b4-9b2ecebab611|títulu=BBC 100 Women 2024: Who is on the list this year? - BBC News|idioma=en-GB|obra=News|fechaaccesu=2024-12-03}}</ref><ref name="ft">{{cita web |url=https://www.ft.com/womenof2024|títulu=The FT’s 25 most influential women of 2024|autor=Slimani, Leila|fecha=6 December 2024|idioma=|editorial=Financial Times|fechaaccesu=7 December 2024}}</ref> == Biografía == Nació'l 7 d'avientu de 1952 en Villingen-Schwenningen, nel suroeste d'Alemaña, y el so pá yera un militar francés.<ref name=":0">{{cita web |url=https://www.france24.com/en/live-news/20241212-gisele-pelicot-france-rape-survivor-who-became-a-feminist-hero|títulu=France mass rape survivor Gisele Pelicot becomes a feminist hero|fecha=2024-12-12|idioma=en|obra=France 24|fechaaccesu=2024-12-14}}</ref> Llegó a Francia cuando con cinco años y perdió a la so madre por cáncer a los nueve. En 1971 conoció al so futuru home, Dominique Pelicot.<ref name="lt"/> Casó n'abril de 1973 y treslladáronse a Villiers-sur-Marne, na periferia de [[París]], onde criaron a los sos trés fíos, dos varones y una muyer.<ref name="dw">{{cita web |url=https://www.dw.com/de/missbrauchsprozess-in-frankreich-wer-ist-gis%C3%A8le-p%C3%A9licot/a-70602798|títulu=Missbrauchsprozess in Frankreich: Wer ist Gisèle Pélicot?|autor=Prange de Oliverira, Astrid|fecha=25 October 2024|idioma=de|editorial=DW|fechaaccesu=7 December 2024}}</ref> Dempués de pasar dellos años criando a la so familia, Pelicot empezó a trabayar na empresa eléctrica francesa ''Électricité de France'' nel área de París, onde tamién trabayaba'l so home.<ref name="dw"/> Permaneció ellí mientres el restu de la so vida llaboral y finalmente consiguió un puestu de xestión en loxística para centrales nucleares.<ref name="lt"/> En 2013, dambos xubiláronse y colaron a Mazen, nel sureste de Francia.<ref>{{cita web |url=https://www.thecut.com/article/who-is-gisele-pelicot-french-rape-case-explained.html|títulu=A French Man Recruited Dozens of Strangers to Rape His Wife|autor=Lamoen, Claire|fecha=28 November 2024|idioma=|editorial=The Cut|fechaaccesu=7 December 2024}}</ref> Vivíen nuna casa grande con piscina y frecuentemente pasaben ellí los branos colos sos fíos y nietos. Gisèle Pelicot consideróla una vida feliz dafechu.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.com/news/articles/c30p6ey32ydo|títulu=Final phase for mass rape trial that has horrified France|autor=Gozzi, Laura|fecha=17 November 2024|idioma=|editorial=BBC|fechaaccesu=7 November 2024}}</ref> Divorciáronse llegalmente en 2024, tres 50 años de matrimoniu.<ref name=":1">{{cita web |url=https://www.infobae.com/espana/2024/09/07/por-que-el-juicio-de-las-violaciones-a-gisele-pelicot-va-a-durar-cuatro-meses-estas-son-las-fechas-clave/|títulu=Por qué el juicio de las violaciones a Gisèle Pélicot va a durar cuatro meses: estas son las fechas clave|último=Villalvilla|primero=Por Elena L.|fecha=2024-09-07|idioma=es-ES|obra=infobae|fechaaccesu=2024-12-14}}</ref> === Violaciones y xuiciu === De xunetu de 2011 a ochobre de 2020, primero en París y depués en Mazen, el so home Dominique Pelicot captó al traviés d'internet a decenes d'homes por qu'abusaren sexualmente de la so muyer, Gisèle Pelicot, mientres ésta taba inconsciente por efectu de les drogues que-y daba él.<ref name=":1"/> Hasta 72 homes violaron a Gisèle Pelicot mientres el so home grababa les agresiones, de les que la policía francesa atopó más de 20.000 fotografíes y videos. Estos fechos fueron reconocíos por Dominique Pelicot nel segundu día del xuiciu.<ref name=":1" /> El 4 de setiembre de 2024, empezó'l xuiciu y decidió arrenunciar al so derechu al anonimatu y solicitó que'l procesu fuera públicu, asina como la proyección de los videos de les sos violaciones, pa que la «vergüenza» cayera sobre'l llau de los acusaos.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.com/news/articles/c1elzzz6g0lo|títulu=Gisèle Pelicot lifts her sunglasses and chooses to fight back|autor=Harding, Andrew|fecha=9 December 2024|idioma=|editorial=BBC|fechaaccesu=9 December 2024}}</ref> Tamién decidió siguir con esta postura en sofitu al restu de víctimes d'abusos, en recibiendo cartes de munches d'elles y de sentir el sofitu de la sociedá civil.<ref>{{cita web |url=https://www.elsaltodiario.com/violencia-machista/miles-personas-marchan-francia-caso-pelicot|títulu=Miles de personas marchan en apoyo a Gisèle Pelicot y contra los “51 buenos padres” juzgados por violarla|idioma=local|obra=www.elsaltodiario.com|fechaaccesu=2024-12-14}}</ref> == Reconocencies == La determinación de Gisèle Pelicot mientres el procesu xudicial poles sos violaciones valió-y l'aclamación internacional, convirtiéndose nun símbolu de la [[Feminismu|llucha feminista]], aportando a inspiración para la creación obres d'arte nel so honor, como les qu'apaecieron en forma de [[grafitis]] o [[Colax|colaxs]] en distintes ciudaes de Francia.<ref name=":0"/><ref>{{cita web|url=https://www.articulo14.es/actualidad/del-tribunal-a-las-calles-gisele-se-convierte-en-simbolo-de-la-lucha-antimachista-y-en-arte-urbano-20241123.html|títulu=Del tribunal a las calles: Gisèle Pelicot inspira los muros de decenas de ciudades francesas|fecha=2024-11-23|idioma=es|obra=Articulo14.es|fechaaccesu=2024-12-14|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20241223001028/https://www.articulo14.es/actualidad/del-tribunal-a-las-calles-gisele-se-convierte-en-simbolo-de-la-lucha-antimachista-y-en-arte-urbano-20241123.html|fechaarchivu=2024-12-23}}</ref> N'avientu de 2024, foi nomada pola BBC como una de les 100 muyeres más influyentes del añu, xunto a otres como la Premiu Nobel y tamién superviviente de violaciones masives, [[Nadia Murad]].<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.com/mundo/resources/idt-4f79d09b-655a-42f8-82b4-9b2ecebab611|títulu=BBC 100 Mujeres 2024: ¿quién está en la lista este año? - BBC News Mundo|obra=News Mundo|fechaaccesu=2024-12-14}}</ref> Ese mesmu mes, la revista del ''[[Financial Times]]'', FT Weekend, publicó la so llista de les 25 muyeres más influyentes del mundu, ente les qu'incluyó a Pelicot.<ref name="ft"/> Amás, [[Ana Redondo García]], ministra española d'Igualdá, anunció la creación d'un nuevu centru d'acoyida n'[[Asturies]] pa muyeres víctimes de violencia de xéneru, que llevaría'l nome de Pelicot.<ref>{{cita web |url=https://www.europapress.es/asturianu/noticia-inauguraul-centru-nuevu-crisis-pa-victimes-dagresiones-sexuales-va-llevar-nome-gisele-pelicot-20241219142846.html |títulu=Inauguráu'l centru nuevu de Crisis pa víctimes d'Agresiones Sexuales que va llevar el nome de Gisèle Pelicot |fecha=19 d'avientu de 2024 |fechaaccesu=10 de marzu de 2025}}</ref><ref name="brussels">{{cita web |url=https://www.brusselstimes.com/1363015/international-leaders-hail-gisele-pelicots-courage-after-court-sends-her-rapists-to-jail|títulu=International leaders hail Gisele Pelicot's courage after court sends her rapists to jail|fecha=20 December 2024|obra=[[The Brussels Times]]|fechaaccesu=21 December 2024}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elcomercio.es/asturias/gisele-pelicot-homenaje-asturias-centro-crisis-victimas-agresiones-sexuales-20241219135855-nt.html|títulu=Gisèle Pelicot tendrá un homenaje permanente en Asturias|último=Pérez|primero=Soraya|fecha=2024-12-19|idioma=es|obra=El Comercio: Diario de Asturias|fechaaccesu=2025-01-14}}</ref> Tres el veredictu, los sos siguidores estimaron a Gisèle la so valentía y celebraron la sentencia dictada al so ex-maríu.<ref name="chrisafis2024">{{cita web |url=https://www.theguardian.com/world/2024/dec/19/gisele-pelicot-supporters-rape-trial-end|títulu=Cheers, chants and hope for change: supporters thank Gisèle Pelicot for her bravery as rape trial ends|último=Chrisafis|primero=Angelique|fecha=20 December 2024|obra=The Guardian|fechaaccesu=21 December 2024}}</ref> El presidente francés, [[Emmanuel Macron]], agradeció la so «dignidá y valentía».<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.com/news/articles/c159k591gd7o|títulu=Macron thanks Gisèle Pelicot for courage and dignity in mass rape trial|último=Kirby|primero=Paul|fecha=20 December 2024|obra=BBC Home|fechaaccesu=21 December 2024}}</ref><ref name="brussels"/><ref>{{cita web |url=https://www.theguardian.com/media/2024/dec/20/gisele-pelicot-rape-trial-verdict-newspaper-front-pages-ex-husband-dominique|títulu='The world's bravest woman': what the papers say about the end of the Pelicot trial|último=Sullivan|primero=Helen|fecha=20 December 2024|obra=The Guardian|fechaaccesu=21 December 2024}}</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1952||Pelicot, Gisèle}} [[Categoría:100 Muyeres BBC]] [[Categoría:Persones de Villingen]] 61m11btgeclqhjzkzsevh7xn34uqf7a Domajinci 0 281238 4501302 4495931 2026-06-22T19:04:22Z Doncsecz~enwiki 108305 4501302 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Domajinci''' ([[idioma prekmuru|prekmuru]]: ''Domaginci'', {{lang-hu|Dombalja}}) ye una llocalidá del conceyu [[Cankova]] de [[Transmurania]] n'[[Eslovenia]]. Tien una superficie de {{Superficie}} na que viven un total de {{persones}}, alcuéntrase a unos 219 metros sobre'l nivel del mar. Llenda coles siguientes llocalidaes: [[Beznovci]], [[Cankova]], [[Gornji Črnci]], [[Korovci]], [[Krašči]], [[Motovilci]], [[Ropoča]], [[Topolovci]], [[Vadarci]]. Alcuéntrase al noroeste a 18 km de Murska Sobota, la capital de Transmurania, na llanada de la rexón (n'eslovenu ''ravensko''). La llocalidá foi mentada per primer vegada en 1387 col nome de ''possessio seu villa Domoniarew''. La mayoría de la población ye [[Ilesia Católica|católica]] y pertenecen a la parroquia en Cankova. El pueblu pertenez a Eslovenia dende 1919. En 1880 construyóse una capiya n'honor a la Santa Margarita d'Hungría. == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * {{cita llibru |last=Zelko|first=Ivan |fecha=1982 |títulu=Historična topografija Slovenije I. Prekmurje do leta 1500 |editorial=Pomurska založba|ubicación=Murska Sobota|isbn=}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{Conceyu Cankova}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Transmurania]] n4t1i7kwwapre4ka6vi46u9c8llqqu4