Wikipedia
astwiki
https://ast.wikipedia.org/wiki/Portada
MediaWiki 1.47.0-wmf.12
first-letter
Medios
Especial
Alderique
Usuariu
Usuariu alderique
Wikipedia
Wikipedia alderique
Ficheru
Ficheru alderique
MediaWiki
MediaWiki alderique
Plantía
Plantía alderique
Ayuda
Ayuda alderique
Categoría
Categoría alderique
TimedText
TimedText talk
Módulu
Módulu alderique
Event
Event talk
Vicente Díaz
0
9154
4505920
4404125
2026-07-24T10:10:31Z
~2026-41330-77
151267
/* Referencies */
4505920
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Vicente Díaz González''' {{nym}} ye un cantante [[Asturies|asturianu]]. Ye ún de los más populares intérpretes d'Asturies gracies a les sos composiciones cencielles y costumistes. Foi candidatu al meyor cantar n'asturianu de los premios de l'[[Academia de la Música]] en [[2005]] por ''La Pola de Siero'', que compusiera Pepín Robles. En 2009 recibió'l [[Premiu de la Crítica RPA]] al '''Meyor Discu de Música Asturiana''', por ''Montes Cantábricos''.
== Biografía ==
Vicente Díaz nació n'avientu de 1948 en [[Los Veneros]] (Riberas), nel conceyu de Sotu'l Barcu, pero vive dende bien mozo n'[[Avilés]], ciudá na qu'entamó a trabayar como chapista. La so vocación musical entamó bien ceo, de guaḥe. El so entornu animólu a presentase a dellos concursos de [[tonada]] asturiana, algamando 17 premios en tres años.
Consideráu entós l'heriede natural d'[[El Presi]], Vicente Díaz entamó un estilu propio, con cantares populares de temática asturiana y folixera ya igües d'estilu '[[pop]]' que-y apurrieren una valoratible popularidá n'Asturies y pente les colonies d'emigrantes asturianos, especialmente n'[[América]]. Tien asoleyaos una veintena discos dende [[1976]], y ye ún de los músicos habituales nes fiestes asturianes con decenes de conciertos cada añu.
== Discografía ==
* ''Vicente Díaz'' ([[1976]])
* ''Vicente Díaz'' ([[1977]])
* ''Fiesta en la aldea'' ([[1981]])
* ''Orbayu'' ([[1984|1982]])
* ''Retazos'' ([[1983]])
* ''Sus mejores canciones'', ([[1985]])
* ''Pleamar'' (1985)
* ''¡Ay! Guapina'' ([[1986]])
* ''Campanines'' ([[1987]])
* ''Cantábrico'' ([[1988]])
* ''Nalón'', ([[1989]])
* ''Fechu N'Asturies'' ([[1991]])
* ''Asturias de mi querer'' ([[1992]])
* ''Manolín'' ([[1993]])
* ''Restallu'' ([[1995]])
* ''Paraíso Natural'' ([[1997]])
* ''Grandes Éxitos'',([[1999]])
* ''Homenaje a El Presi'' ([[2001]])
* ''Contra viento y marea'' ([[2003]])
* ''Aires del Norte'' ([[2005]])
* ''Villancicos d'Asturies'' ([[2006]])
* ''Montes Cantábricos'' ([[2009]])
* A mi tierra (2025)
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*[http://www.vicentediaz.as Páxina oficial de Vicente Díaz] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160313031556/http://vicentediaz.as/ |date=2016-03-13 }}
{{NF|1948||Diaz, Vicente}}
[[Categoría:Cantantes d'Asturies]]
[[Categoría:Cantantes de tonada]]
[[Categoría:Cantantes n'asturianu]]
qzupxw0gv5b5qxe2h4ql1fraf9jha77
4505921
4505920
2026-07-24T10:16:59Z
~2026-41330-77
151267
/* Referencies */
4505921
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Vicente Díaz González''' {{nym}} ye un cantante [[Asturies|asturianu]]. Ye ún de los más populares intérpretes d'Asturies gracies a les sos composiciones cencielles y costumistes. Foi candidatu al meyor cantar n'asturianu de los premios de l'[[Academia de la Música]] en [[2005]] por ''La Pola de Siero'', que compusiera Pepín Robles. En 2009 recibió'l [[Premiu de la Crítica RPA]] al '''Meyor Discu de Música Asturiana''', por ''Montes Cantábricos''.
== Biografía ==
Vicente Díaz nació n'avientu de 1948 en [[Los Veneros]] (Riberas), nel conceyu de Sotu'l Barcu, pero vive dende bien mozo n'[[Avilés]], ciudá na qu'entamó a trabayar como chapista. La so vocación musical entamó bien ceo, de guaḥe. El so entornu animólu a presentase a dellos concursos de [[tonada]] asturiana, algamando 17 premios en tres años.
Consideráu entós l'heriede natural d'[[El Presi]], Vicente Díaz entamó un estilu propio, con cantares populares de temática asturiana y folixera ya igües d'estilu '[[pop]]' que-y apurrieren una valoratible popularidá n'Asturies y pente les colonies d'emigrantes asturianos, especialmente n'[[América]]. Tien asoleyaos una veintena discos dende [[1976]], y ye ún de los músicos habituales nes fiestes asturianes con decenes de conciertos cada añu.
== Discografía ==
* ''Vicente Díaz'' (1976)
* ''Vicente Díaz'' (1977)
* ''Fiesta en la aldea'' (1981)
* ''Orbayu'' (1984)
* ''Retazos'' (1985)
* ''Sus mejores canciones'', ([[1985]])
* ''Pleamar'' (1985)
* ''¡Ay! Guapina'' (1986)
* ''Campanines'' (1987)
* ''Cantábrico'' (1988)
* ''Nalón'', (1989)
* ''Fechu N'Asturies'' (1991)
* ''Asturias de mi querer'' (1992)
* ''Manolín'' (1993)
* ''Restallu'' (1995)
* ''Paraíso Natural'' (1997)
* ''Grandes Éxitos'',(1999)
* ''Homenaje a El Presi'' (2001)
* ''Contra viento y marea'' (2003)
* ''Aires del Norte'' (2005)
* ''Villancicos d'Asturies'' (2006)
* ''Montes Cantábricos'' (2009)
* A mi tierra (2025)
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*[http://www.vicentediaz.as Páxina oficial de Vicente Díaz] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160313031556/http://vicentediaz.as/ |date=2016-03-13 }}
{{NF|1948||Diaz, Vicente}}
[[Categoría:Cantantes d'Asturies]]
[[Categoría:Cantantes de tonada]]
[[Categoría:Cantantes n'asturianu]]
izxlk5qkkv1pmnzjy0lu3s0idjy10tp
Fierro
0
10706
4505816
4458678
2026-07-23T13:41:59Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505816
wikitext
text/x-wiki
{{1000}}
{{Elementu Xeneral | númberu=26 | símbolu=Fe | nome=fierro | esquierda=[[manganesu]] | drecha=[[cobaltu]] | enriba=- | embaxo=[[Ruteniu|Ru]] | color1=#ffc0c0 | color2=black | serie=[[metal de transición|metales de transición]] | grupu=8 | periodu=4 | bloque=d | idaspeutu=Fe,26 | aspeutu=Metálicu rellucente <br />con un tonu agrisáu | masa=55,845 | config=<nowiki>[</nowiki>[[Argón|Ar]]<nowiki>]</nowiki> 3[[orbital|d]]<sup>6</sup> 4[[orbital|s]]<sup>2</sup> | electrones=2, 8, 14, 2}}
{{Elementu Físiques | color1=#ffc0c0 | color2=black | estáu=[[sólidu]] | densidá=7.860 | densidálíq=6.980 | fusión=1.811 | ebullición=3.134 | entalfus=13,81 | entalvap=340 | capcalor=25,10 | comentariu= | pv1=1.728 | pv2=1.890 | pv3=2.091 | pv4=2.346 | pv5=2.679 | pv6=3.132 }}
{{Elementu Atómiques | color1=#ffc0c0 | color2=black | cristal=[[rede cúbica|cúbica centrada<br />en cuerpu]] (sacante ente<br />1.185-1.667 K que ye<br />[[rede cúbica|centrada nes cares]]) | oxidac=2, '''3''', 4, 6 ([[anfóteru]]) | electroneg=1,83 | ioniz1=762,5 | ioniz2=1.561,9 | ioniz3=2.957 | radatom=140 | radatomcalc=156 | radcoval=125 }}
{{Elementu Otros datos | color1=#ffc0c0 | color2=black | magnetismu=ferromagnéticu | resistividá=96,1 n | conductividá=80,4 | espansión=11,8 | velocidá=(electrolíticu)<br />5.120 | young=211 | shear=82 | bulk=170 | poisson=0,29 | mohs=4,0 | vickers=608 | brinell=490 | cas=7439-89-6}}
{{Elementu Isótopos | isótopude=l fierro | color1=#ffc0c0 | color2=black}}
{{Elementu Isótopos desintegración | nm=54 | sim=Fe | an=5,8% | vm=>3,1×10<sup>22</sup> [[añu|años]] | d=2 [[captura electrónica|ε]] | ed=? | np=54 | ep=[[cromu (elementu)|Cr]]}}
{{Elementu Isótopos desintegración | nm=55 | sim=Fe | an=[[radioisótopu sintéticu|sintéticu]] | vm=2,73 años | d=[[captura electrónica|ε]] | ed=0,231 | np=55 | ep=[[manganesu|Mn]]}}
{{Elementu Isótopos estables | nm=56 | sim=Fe | an='''91,72%''' | n=30}}
{{Elementu Isótopos estables | nm=57 | sim=Fe | an=2,2% | n=31}}
{{Elementu Isótopos estables | nm=58 | sim=Fe | an=0,28% | n=32}}
{{Elementu Isótopos desintegración | nm=59 | sim=Fe | an=[[radioisótopu sintéticu|sintéticu]] | vm=44,503 [[día|díes]] | d=[[emisión beta|β]]<sup>-</sup> | ed=1,565 | np=59 | ep=[[cobaltu|Co]]}}
{{Elementu Isótopos desintegración | nm=60 | sim=Fe | an=[[radioisótopu sintéticu|sintéticu]] | vm=1,5×10⁶ años | d=[[emisión beta|β]]<sup>-</sup> | ed=3,978 | np=60 | ep=[[cobaltu|Co]]}}
{{Elementu Fin | color1=#ffc0c0 | color2=black}}
El '''fierro'''<ref>{{DALLA|fierro}}</ref> (del [[llatín]] ''ferrum'') ye un [[elementu químicu]] de [[númberu atómicu]] 26 y símbolu '''Fe''' allugáu nel grupu 8 de la [[tabla periódica]] de los elementos.
Esti [[metal de transición]] ye'l cuartu elementu más abondante na [[corteya terrestre]], representando un 5% y, ente los [[metal]]es, namái l'[[aluminiu]] ye más abondante. Amás ye ún de los elementos más importantes del [[Universu]], y el nucleu de la [[Tierra]] ta formáu sobre manera por fierro y [[níquel]], xenerando un [[campu magnéticu]] al movese. Históricamente foi perimportante, y un periodu de la Historia recibe'l nome d'[[Edá del Fierro]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* {{es}} [http://minasderiosa.blogspot.com/2006/04/minas-de-hierro-llumeres-asturias.html Blog sobre la minería'l fierru y el patrimoniu industrial n'Asturies - España] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080303114750/http://minasderiosa.blogspot.com/2006/04/minas-de-hierro-llumeres-asturias.html |date=2008-03-03 }}
* {{en}} [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Fe/index.html WebElements.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080516060758/http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Fe/index.html |date=2008-05-16 }}
* {{en}} [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Fe.html EnvironmentalChemistry.com]
* {{en}} [http://education.jlab.org/itselemental/ele026.html Ye Elemental] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060204223540/http://education.jlab.org/itselemental/ele026.html |date=2006-02-04 }}
* {{en}} [http://periodic.lanl.gov/elements/26.html Los Alamos National Laboratory]
{{Elementos químicos}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Elementos químicos]]
hlmzl0d2swnkmakhxpl78b8s99ijpz2
Idus de Marzo
0
14599
4505821
4278217
2026-07-23T16:22:58Z
Amasuela
32214
commonscat
4505821
wikitext
text/x-wiki
{{revisáu|t=20220204}}
[[File:Goleta "Idus de Marzo".jpg|250px|miniaturadeimagen|derecha|Goleta "Idus de Marzo" entre témpanos de xelu..]]
La '''''Idus de Marzo''''' foi una [[goleta]] que llevó una espedición científica [[Asturies|asturiana]] a [[L'Antártida]], considerándose como la primera espedición española al continente antárticu.<ref>[https://www.lavozdeasturias.es/noticia/asturias/2022/01/27/viaje-antartida-gran-aventura-partio-asturias/00031643283394739430870.htm] lavozdeasturias.es/ en 2021 cumplense cuarenta años de la gesta del "Idus de Marzu" {{es}}]</ref>
España xuntóse al [[Tratáu Antárticu]] en 1982, lo que la obligaba según los términos del mesmu a "la realización d'investigaciones científiques importantes, como l'establecimientu d'una estación científica o la unviada d'una espedición científica".
Pero la primer espedición científica al continente austral nun tuvo al gobiernu de la nación como protagonista, sinón que tuvo que ser la organización privada y ensin ánimu de lucro "Asociación España en L'Antártida", presidida pol empresariu Guillermo Cryns (1923-2003), xefe de la espedición del "Idus de Marzu".
El día [[15 d'avientu]] de [[1982]] la goleta partía del puertu de [[Candás]], con una tripulación de ocho miembros al frente de la cual taba'l capitán [[Javier Babé]] y que contaba cola presencia d'un periodista y dos biólogos. Dempués d'escales en [[Vigo]], [[Las Palmas de Gran Canaria|Las Palmas]] y [[Tenerife]], la ''Idus de Marzo'' zarpaba definitivamente hacia'l sur el día [[30 d'avientu]].
* Javier Babé, madrileñu, capitán y armador.
* Santiago Martínez Cañedo, asturianu, primer oficial, armador y capitán de la marina mercante.
* Fernando Cayuela, vascu, 2ᵘ oficial.
* Sotero Gutiérrez, cantabru, xefe de máquines, expertu en regates d'altura.
* Elías Meana, oficial radiotelegrafista.
* Xurxo Gómez, contramaestre.
* Yosu Otazua, bermeanu, cocineru.
* Diego Garcés, madrileñu, marineru.
* José Mª Garcés, madrileñu, marineru.
El [[20 de febreru]] llegaron a [[Punta Arenas]], puertu nel que se embarcaron otros ocho espedicionarios más. Dempués d'aprovisionase, la goleta partió rumbu a [[Puerto Williams]] na [[Tierra del Fueu]].
* Guillermo Cryns, hispanu-belga, xefe de la espedición.
* Vicente Manglano, médicu.
* Félix Moreno Sorli, inxenieru.
* Antonio Guerra, inxenieru.
* Alberto Vizcaíno, asturianu, biólogu del Crinas.
* Catoño Martín, asturianu, biólogu del Crinas.
* Fernando L. Rodríguez, gallegu, biólogu.
* Guillermo Díaz, físicu.
* Joaquín Mariñas, xeólogu.
* Jaime Ribes, representante del Exércitu de Tierra.
* José C. Tuñon, representante de l'Armada.
* Alfonso Jordana, periodista.
* José Castedo, téunicu de [[TVE]].
* Ángel Villarias, téunicu de TVE.
Darréu la ''Idus de Marzo'' pasó pel [[Cabu de Fornos]] y el [[Pasaxe de Drake|Pasu de Drake]], llegando'l [[4 de marzu]] a les [[Islles Shetland del Sur]], en L'Antártida. La goleta pasó per otros llugares del continente como [[Islla Decepción]], [[Bahía Yankee]], [[Bahía Foster]], visitando varies bases polares.
La espedición tamién sufrió los rigores meteorolóxicos que s'esperen d'una zona con una climatoloxía tan dura como l'antártida, teniendo que facer frente vientos de gran intensidá y vagues de mar, dempués de recorrer más de 17.000 [[milla|milles]], llegó al puertu de [[Cádiz]] el día [[9 de xunu]] de [[1983]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://www.sge.org/exploraciones-y-expediciones/galeria-de-exploradores/vii-exploradores-del-s-xx-el-reto-deportivo-y-la-investigacion/javier-babe.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160701165348/http://www.sge.org/exploraciones-y-expediciones/galeria-de-exploradores/vii-exploradores-del-s-xx-el-reto-deportivo-y-la-investigacion/javier-babe.html |date=2016-07-01 }} La odisea de la goleta Idus de Marzo.
* [http://www.webmar.com/foros/viewtopic.php?t=7517] El Idus de Marzo.
* [https://www.elcomercio.es/gijon/20071216/gozon-carreno/duro-pero-volveria-20071216.html] El "Idus de Marzo" en [[Yokohama]], rebautizáu col nome de "Down trader", destináu pa usos turísticos.
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Esploradores]]
[[Categoría:Asturies]]
[[Categoría:Antártida]]
[[Categoría:Espediciones científiques]]
jljm3exzkms43sxk2qlybm82bw3mp7z
4505822
4505821
2026-07-23T16:23:40Z
Amasuela
32214
Categoría
4505822
wikitext
text/x-wiki
{{revisáu|t=20220204}}
[[File:Goleta "Idus de Marzo".jpg|250px|miniaturadeimagen|derecha|Goleta "Idus de Marzo" entre témpanos de xelu..]]
La '''''Idus de Marzo''''' foi una [[goleta]] que llevó una espedición científica [[Asturies|asturiana]] a [[L'Antártida]], considerándose como la primera espedición española al continente antárticu.<ref>[https://www.lavozdeasturias.es/noticia/asturias/2022/01/27/viaje-antartida-gran-aventura-partio-asturias/00031643283394739430870.htm] lavozdeasturias.es/ en 2021 cumplense cuarenta años de la gesta del "Idus de Marzu" {{es}}]</ref>
España xuntóse al [[Tratáu Antárticu]] en 1982, lo que la obligaba según los términos del mesmu a "la realización d'investigaciones científiques importantes, como l'establecimientu d'una estación científica o la unviada d'una espedición científica".
Pero la primer espedición científica al continente austral nun tuvo al gobiernu de la nación como protagonista, sinón que tuvo que ser la organización privada y ensin ánimu de lucro "Asociación España en L'Antártida", presidida pol empresariu Guillermo Cryns (1923-2003), xefe de la espedición del "Idus de Marzu".
El día [[15 d'avientu]] de [[1982]] la goleta partía del puertu de [[Candás]], con una tripulación de ocho miembros al frente de la cual taba'l capitán [[Javier Babé]] y que contaba cola presencia d'un periodista y dos biólogos. Dempués d'escales en [[Vigo]], [[Las Palmas de Gran Canaria|Las Palmas]] y [[Tenerife]], la ''Idus de Marzo'' zarpaba definitivamente hacia'l sur el día [[30 d'avientu]].
* Javier Babé, madrileñu, capitán y armador.
* Santiago Martínez Cañedo, asturianu, primer oficial, armador y capitán de la marina mercante.
* Fernando Cayuela, vascu, 2ᵘ oficial.
* Sotero Gutiérrez, cantabru, xefe de máquines, expertu en regates d'altura.
* Elías Meana, oficial radiotelegrafista.
* Xurxo Gómez, contramaestre.
* Yosu Otazua, bermeanu, cocineru.
* Diego Garcés, madrileñu, marineru.
* José Mª Garcés, madrileñu, marineru.
El [[20 de febreru]] llegaron a [[Punta Arenas]], puertu nel que se embarcaron otros ocho espedicionarios más. Dempués d'aprovisionase, la goleta partió rumbu a [[Puerto Williams]] na [[Tierra del Fueu]].
* Guillermo Cryns, hispanu-belga, xefe de la espedición.
* Vicente Manglano, médicu.
* Félix Moreno Sorli, inxenieru.
* Antonio Guerra, inxenieru.
* Alberto Vizcaíno, asturianu, biólogu del Crinas.
* Catoño Martín, asturianu, biólogu del Crinas.
* Fernando L. Rodríguez, gallegu, biólogu.
* Guillermo Díaz, físicu.
* Joaquín Mariñas, xeólogu.
* Jaime Ribes, representante del Exércitu de Tierra.
* José C. Tuñon, representante de l'Armada.
* Alfonso Jordana, periodista.
* José Castedo, téunicu de [[TVE]].
* Ángel Villarias, téunicu de TVE.
Darréu la ''Idus de Marzo'' pasó pel [[Cabu de Fornos]] y el [[Pasaxe de Drake|Pasu de Drake]], llegando'l [[4 de marzu]] a les [[Islles Shetland del Sur]], en L'Antártida. La goleta pasó per otros llugares del continente como [[Islla Decepción]], [[Bahía Yankee]], [[Bahía Foster]], visitando varies bases polares.
La espedición tamién sufrió los rigores meteorolóxicos que s'esperen d'una zona con una climatoloxía tan dura como l'antártida, teniendo que facer frente vientos de gran intensidá y vagues de mar, dempués de recorrer más de 17.000 [[milla|milles]], llegó al puertu de [[Cádiz]] el día [[9 de xunu]] de [[1983]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://www.sge.org/exploraciones-y-expediciones/galeria-de-exploradores/vii-exploradores-del-s-xx-el-reto-deportivo-y-la-investigacion/javier-babe.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160701165348/http://www.sge.org/exploraciones-y-expediciones/galeria-de-exploradores/vii-exploradores-del-s-xx-el-reto-deportivo-y-la-investigacion/javier-babe.html |date=2016-07-01 }} La odisea de la goleta Idus de Marzo.
* [http://www.webmar.com/foros/viewtopic.php?t=7517] El Idus de Marzo.
* [https://www.elcomercio.es/gijon/20071216/gozon-carreno/duro-pero-volveria-20071216.html] El "Idus de Marzo" en [[Yokohama]], rebautizáu col nome de "Down trader", destináu pa usos turísticos.
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Esploradores]]
[[Categoría:Asturies]]
[[Categoría:L'Antártida]]
[[Categoría:Espediciones científiques]]
gfw26rhd9fjwwxum4o93daa36hzcu6d
GNU General Public License
0
25806
4505886
4501239
2026-07-24T03:27:39Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505886
wikitext
text/x-wiki
{{documentu}}
La '''Llicencia Pública Xeneral de GNU''' o más conocida pol so nome n'[[inglés]] '''''GNU General Public License''''' o cenciellamente el so acrónimu del inglés '''GNU GPL''', ye una [[llicencia de software|llicencia]] creada pola [[Free Software Foundation]] a mediaos de los 80, y ta orientada principalmente a protexer la llibre distribución, modificación y usu de [[software]]. El so propósitu ye declarar que'l software cubiertu por esta llicencia ye [[software llibre]] y protexelu d'intentos d'apropiación que restrinxan eses llibertaes a los usuarios.
Esisten varies llicencias "hermanes" de la GPL, como la [[llicencia de documentación llibre de GNU]] (GFDL) que cubre los artículos de la [[Wikipedia]], la [[Open Audio License]], pa trabajos musicales, etcétera, y otres menos restrictives, como la [[MGPL]], o la [[Llicencia pública xeneral reducida de GNU|LGPL]] (''Lesser General Public License'', enantes ''Library General Public License''), que permiten l'enllaz dinámicu d'aplicaciones llibres a aplicaciones non llibres.
== Ver tamién ==
* [[Richard Stallman]]
* [[Eben Moglen]]
* [[GNU LGPL]]
* [[Affero General Public License]]
* [[Copyleft]]
* [[Creative Commons|Licencia Creative Commons]]
* [[FOSS - FLOSS]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Llicencia GPL n'inglés (oficial) |2=https://www.gnu.org/copyleft/gpl.html |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.spanish-translator-services.com/espanol/t/gnu/gpl-ar.html Traducción non oficial al español arxentín de la GPL v3] (Referida por GNU en https://www.gnu.org/licenses/gpl.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170729122702/http://www.gnu.org/licenses/gpl.html |date=2017-07-29 }})
* [http://www.viti.es/gnu/licenses/gpl.html Traducción non oficial al castellanu de la GPL v3] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090206223428/http://viti.es/gnu/licenses/gpl.html |date=2009-02-06 }}
* [http://www.es.gnu.org/modules/content/index.php?id=8 Traducción non oficial de la GPL al castellanu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061205204428/http://www.es.gnu.org/modules/content/index.php?id=8 |date=2006-12-05 }}
* [http://gugs.sindominio.net/licencias/ Traducciones non oficiales al español de la GPL]
* [http://www.fsfla.org/?q=es/node/80 Traducción non oficial del primer borrador de la GPL v3]
* [https://www.gnu.org/licenses/license-list.es.html Llicencies compatibles ya incompatibles cola llicencia GPL] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200408082239/https://www.gnu.org/licenses/license-list.es.html |date=2020-04-08 }}
* [http://picandocodigo.net/index.php/2007/07/30/gplv3-la-nueva-licencia-libre/ Analís de la GPLv3]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llicencies de software llibre]]
[[Categoría:GNU]]
o9et5ed4yix3gjp7xk8avw98m25pvw9
Moselle
0
27698
4505813
3960332
2026-07-23T12:50:43Z
GeniusElephant678
147425
4505813
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20230417063814}}
{{llocalidá|imaxe_bandera=Flag of the Department of Moselle.svg}}
'''Moselle''' ({{IPA-fr|mɔzɛl|-|LL-Q150 (fra)-GrandCelinien-Moselle.wav}}) ye un [[Departamentos de Francia|departamentu]] [[Francia|francés]] asitiau na rexón de [[Gran Este]]. Debe'l so nome al ríu que lu traviesa, el [[ríu Moselle|Moselle]].
== Xeografía ==
El departamentu de Moselle llenda al este col [[Baxu Rin]], al suroeste con [[Meurthe y Moselle]], al noroeste con [[Luxemburgu]] y al noreste con [[Alemaña]] (estaos de [[Sarre]] y [[Renania-Palatinau]]).
Les ciudaes principales, amás de la capital [[Metz]], son [[Boulay-Moselle]], [[Château-Salins]], [[Forbach]], [[Sarrebourg]], [[Sarreguemines]] y [[Thionville]].
Les principales ciudaes son (datos del censu de 1999):
* Metz: 123.776 habitantes, 322.526 n'aglomeracìón urbana, los sos llímites salense del departamentu.
* Thionville: 40.907 habitantes, 130.480 n'aglomeración urbana.
* Sarreguemines: 23.202 habitantes, 30.236 na parte francesa de l'aglomeración urbana.
* Forbach: 22.807 habitantes, 92.845 na parte francesa de l'aglomeración urbana.
* Saint-Avold: 16.922 habitantes, 37.236 na parte francesa de l'aglomeración urbana.
== Personaxes ilustres ==
Esti departamentu ye patria del mariscal Fabert, Le Duchat y Ancillon.
Tres ministros de Francia nacieron n'esti departamentu que son los que vienen darréu:
* Bouchote que foi ministru de la República nos tiempos de la Revolución.
* Barbé-Marbois que foi ministru en tiempos de l'Imperiu napoleónicu.
* De Serre que foi ministru de la Restauración de 1815.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces llocalidá}}
* [http://www.cg57.fr/ Conseyu Xeneral] (en francés)
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Moselle|*]]
kfclb5w7hzynfkynm8jdohj51wfckgx
Formicivora rufa
0
49468
4505826
4485210
2026-07-23T18:41:07Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505826
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Formicivora rufa}}
{{noaves}}
{{Ficha de taxón
| Hormiguerito dorsirrufo
| image = Formicivora rufa - Rusty-backed Antwren (female).jpg
| image_caption = Exemplar fema de hormiguerito dorsirrufo (''Formicivora rufa'') en [[Dourado (São Paulo)|Dourado]], [[Estáu de São Paulo]], [[Brasil]]
| image2 = Formicivora rufa - Rusty-backed antwren (male).jpg
| image2_caption = Exemplar machu de hormiguerito dorsirrufo (''Formicivora rufa'').
| status = LC
| status_system = IUCN3.1
| status_ref =
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Aves]]
| ordo = [[Passeriformes]]
| familia = [[Thamnophilidae]]
| genus = ''[[Formicivora]]''
| species = '''''F. rufa'''''
| binomial = ''Formicivora rufa''
| binomial_authority = ([[Maximilian zu Wied-Neuwied|Wied-Newied]], [[1831]])<ref>''Beitrage zur Naturegeschichte von Brasilien'' 3: 1095.</ref>
| synonyms = ''Myiothera rufa''<ref name=ibc>[http://ibc.lynxeds.com/species/rusty-backed-antwren-formicivora-rufa Rusty-backed Antwren (''Formicivora rufa'')] en IBC - The Internet Bird Collection. Consultada'l 2 d'abril de 2015.</ref>
| subdivision_ranks = subspecies
| subdivision = <center>3, ver testu }}
'''''Formicivora rufa''''', tamién denomináu '''formigueru de llombu coloráu''', '''hormiguerito d'envés acoloratáu''' ([[Perú]]), '''batará cola negra''' ([[Paraguái]]), '''choro ñanandy''' (Paraguái) o '''papa-formiga-vermelho''' (en portugués, [[Brasil]])<ref>[https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ES&avibaseid=03ED8C2C4063133D Hormiguerito Dorsirrufo ''Formicivora rufa'' (zu Wied, 1831)] en Avibase. Consultada'l 2 d'abril de 2015.</ref> ye una [[Especie (bioloxía)|especie]] d'[[ave]] [[Passeriformes|paseriforme]] perteneciente al [[xéneru (bioloxía)|xéneru]] ''[[Formicivora]]'' qu'integra la [[Familia (bioloxía)|familia]] [[Thamnophilidae]]. Ye nativu de [[Suramérica]].
== Distribución y hábitat ==
Alcuéntrase en [[Bolivia]], [[Brasil]], [[Paraguái]], [[Perú]] y [[Surinam]].<ref name=iucn/> <small>Ver detalles en ''Subespecies''.</small><br />
Los sos [[hábitat]]s naturales son les rexones de carba seca subtropicales o tropicales, [[Provincia fitoxeográfica del Cerrado|zarraos]] y los yerbazales estacionalmente inundables. Tamién puede vivir nos antiguos montes bien degradaos.<ref name=iucn/> Hasta los 1450 [[msnm]] nel sur de Perú.<ref name=RR>{{aut|Ridgely, Robert and Guy Tudor}}, ''Formicivora rufa'', p. 354, en Field guide to the songbirds of South America: the passerines /– 1st ed. – (Mildred Wyatt-World series in ornithology). {{ISBN|978-0-292-71748-0}}</ref>
== Descripción ==
Mide 12,5 [[cm]] de llargor. El machu ye pardu ablondu penriba con una [[llista superciliar]] blanca dende la base del picu que s'enllarga hasta una faxa blanca a los llaos del cuerpu; cobertoras de les ales con muncho negru y pintes blanques; les plumes de la cola con puntes blanques y les plumes esternes orladas de blancu; pembaxo ye negru con lladrales blancos. La fema ye paecida, pero blanca pembaxo, gargüelu y pechu rayaos de negru colos lladrales pardos.<ref name=apc>{{aut|Gwyne, John, Ridgely, Robert, Tudor, Guy & Argel, Martha}}, 2010. ''Formicivora rufa'', p. 202, n'Aves do Brasil Vol.1 Pantanal e Cerrado. Editora Horizonte. {{ISBN|978-85-88031-29-6}}</ref>
== Comportamientu ==
Nun entra n'árees de vexetación más alta, permaneciendo nos sos cantos. Anda siempres en pareyes o en pequeños grupos, probablemente los xuveniles de la estación anterior.<ref name=sesc/>
=== Alimentación ===
Aliméntase d'[[inseutu|inseutos]] y otros [[artrópodu|artrópodos]], que busca bien viviegamente nes cañes interiores d'árboles y arbustos.<ref name=sesc>SESC - Guia d'Aves do Pantanal - disponible en [http://www.avespantanal.com.br/paginas/195.htm ''Formicivora rufa''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190125094921/http://www.avespantanal.com.br/paginas/195.htm |date=2019-01-25 }} Consultada'l 2 d'abril de 2015.</ref>
=== Reproducción ===
El nial, en formatu de cestu, ye fechu de camperes en forquetes horizontales nos arbustos, escondíos pola xamasca.<ref name=sesc/>
=== Vocalización ===
A cualquier señal de peligru, emite'l so llamáu más característicu, un matraqueo baxu, de notes rápides y de llarga duración. Machu y fema respuenden mutuamente, cada vegada con llamaos más llargos.<ref name=sesc/> Esti llamáu ye un “tididi” rápidu y aspru, repitíu de 12 a 15 vegaes, dacuando tan rápido que paez un trinado. El cantar ye un trinado secu “trrrrr!” enfáticu.<ref name=apc/>
== Sistemática ==
=== Descripción orixinal ===
La especie ''F. rufa'' describióse per primer vegada pol naturalista [[Alemaña|alemán]] [[Maximilian zu Wied-Neuwied]] en [[1831]] sol nome científicu ''Myiothera rufa''; llocalidá tipu «interior de Bahia, Brasil».<ref name=ibc/>
=== Taxonomía ===
Los estudios [[Morfoloxía (bioloxía)|morfolóxicos]], [[Xenética molecular|moleculares]] y de vocalización indiquen que, con esceición de ''[[Formicivora iheringi]]'', toles [[especie|especies]] asitiaes nel presente [[xéneru (bioloxía)|xéneru]] formen un grupu bien definíu. D'alcuerdu a amplios estudios [[Morfoloxía (bioloxía)|morfolóxicos]] y de voz, la presente especie ta más próxima a ''[[Formicivora grisea]]'' y a ''[[Stymphalornis acutirostris]]''; la rellación con esta postrera tamién ta soportada por estudios [[Xenética|xenéticos]]. Asoceden variaciones de plumaxe ente les subespecies como anguaño definíu, la nominal y ''chapmani'' posiblemente crúciense; posiblemente esistan variaciones rexonales nel repertoriu vocal pero precísense más estudios.<ref name=ibc/>
=== Subespecies ===
Según la clasificación del [[Congresu Ornitolóxicu Internacional]] (IOC) (Versión 5.1, 2015)<ref name=ioc>{{aut|Gill, F & D Donsker (Eds). 2015}}. IOC World Bird List (v 5.1). doi : 10.14344/IOC.ML.5.1. Disponible en [http://www.worldbirdnames.org/bow/antbirds / IOC – World Birds names - Antbirds]. Consultada'l 2 d'abril de 2015.</ref> y Clements Checklist 6.9,<ref name=cle>{{aut|Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson. 2014}}. The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.9. Baxáu de: [http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download/ Downloadable checklist|Clements Checklist 6.9]</ref> reconócense 3 [[subespecies]], cola so correspondiente distribución xeográfica:<ref name=ibc/>
* ''Formicivora rufa urubambae'' {{aut|[[John Todd Zimmer|J. T. Zimmer]]}}, 1932 - este de [[Perú]] (llocalmente na fastera oriental de los [[Andes]] en [[Departamentu de San Martín|San Martín]] y [[Departamentu de Cusco|Cuzco]]).
* ''Formicivora rufa chapmani'' {{aut|[[George Kruck Cherrie|Cherrie]]}}, 1916 - sur de [[Surinam]] y norte de [[Brasil]] (llocalmente en [[Amapá]], [[Pará]], [[Maranhão]] y [[Piauí]]).
* ''Formicivora rufa rufa'' ({{aut|Wied}}, 1831) - centro sur y este de Brasil (del sur d'[[Estáu d'Amazones|Amazones]] y estremu este d'[[Estáu d'Acre|Acre]] escontra l'este hasta [[Mato Grosso]] y [[Estáu de Goiás|Goiás]], y dende la mariña de [[Pernambuco]], al sur hasta [[Mato Grosso do Sul]] y norte de [[Estáu de São Paulo|São Paulo]]) al sur hasta l'estremu sureste de Perú (estremu este de [[Departamentu de Madre de Dios|Madre de Dios]]), esti de [[Bolivia]] ([[Departamentu del Beni|Beni]], [[Departamentu de La Paz (Bolivia)|La Paz]], nordeste de [[Departamentu de Cochabamba|Cochabamba]], [[Departamentu de Santa Cruz|Santa Cruz]]), y centru y nordeste de [[Paraguái]] (llocalmente a lo llargo del [[ríu Paraguái]] y nel norte d'[[Departamentu de Amambay|Amambay]]).
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://ibc.lynxeds.com/species/rusty-backed-antwren-formicivora-rufa Videos, semeyes y soníos de '''''{{PAGENAME}}'''''] en The Internet Bird Collection.
* [http://www.wikiaves.com.br/papa-formiga-vermelho Semeyes y soníos de '''''{{PAGENAME}}'''''] en Wikiaves.
* [http://www.xeno-canto.org/species/formicivora-rufa Soníos y mapa de distribución de '''''{{PAGENAME}}'''''] en xeno-canto.
*[http://www.ib.usp.br/ceo/images/for_ruf.JPG Semeya de resolución mediu]; [http://www.ib.usp.br/ceo/imag_sons/fvthamn2.htm Artículu] ib.usp.br—"Thamnophilidae"
{{wikispecies}}
{{commonscat}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Formicivora|rufa]]
[[Categoría:Aves d'América del Sur]]
[[Categoría:Animales descritos en 1831]]
[[Categoría:TBSpecies]]
lz5n8y42qlpt8y6cpy887lkc44eml7b
Fred Armisen
0
56545
4505851
4501207
2026-07-23T22:41:44Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505851
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Fred Armisen''' {{nym}} ye un actor y músicu d'[[Estaos Xuníos]] conocíu poles sos collaboraciones en ''[[Saturday Night Live]]'' y por interpretar a dellos personaxes estranxeros en películes como ''[[Eurotrip]]'', ''[[Anchorman: The Legend of Ron Burgundy]]'' y ''[[Cop Out]]''. Ye tamién coproductor al pie de la so compañera: [[Carrie Brownstein]] del programa de sketches ''[[Portlandia (serie de televisión)|Portlandia]]''.
== Biografía ==
=== Vida temprana ===
Armisen nació en [[Hattiesburg]], [[Mississippi]] y camudóse a [[Ciudá de Nueva York|Nueva York]] cuando yera un ñácaru.<ref name=sem>{{cita noticia|apellíu=Itzkoff|nome=Dave|coautor=|títulu=Eccentric on 'S.N.L.' Is 'Jus' Keeeeding!'|páxines=|editorial=The New York Times|fecha=30 de setiembre de 2005|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9F07Y4DE1330F933A0575AC0A9639C8B63|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2010}}</ref> Crióse en [[Valley Stream]], [[Long Island]]. Tien raigaños [[Venezuela|venezolanes]] por parte materna y [[Alemaña|xermanu]][[Xapón|xaponesa]] por parte paterna.<ref>Muther, Christopher. [http://www.boston.com/news/globe/living/articles/2004/01/30/snl_star_armisen_drums_up_a_career_in_comedy "'SNL' star Armisen drums up a career in comedy"], ''[[Boston Globe]]'', January 30, 2004 (fee required for full article)</ref><ref>{{cita noticia |apellíu=Karni |nome=Annie |url=http://www.nypost.com/pagesixmag/issues/20101202/Painting+Town+Fred |títulu=Painting the Town Fred | New York Post |editorial=NYPOST.com |fecha=2 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=30 de mayu de 2012 |urlarchivu=https://archive.today/O4hf |fechaarchivu=9 de setiembre de 2012 |archiveurl=https://archive.today/20120909182302/http://www.nypost.com/pagesixmag/issues/20101202/Painting+Town+Fred |archivedate=2012-09-09 }}</ref><ref>{{cita noticia |autor=AP Photo |url=http://1click.indiatimes.com/photo/0g4KguI88R5Sy |títulu=Photo from AP Photo - Fred Armisen, Hildegardt Gemer News, photos, topics, and quotes |editorial=1click.indiatimes.com |fecha=5 de xineru de 2012 |fechaaccesu=30 de mayu de 2012 }}</ref>
Estudió na [[Escuela d'Artes Visuales de Nueva York]] hasta qu'abandonó los sos estudios pa tocar como [[Batería (instrumentu musical)|batería]] nun grupu.<ref>[http://www.tvguide.com/celebrities/fred-armisen/bio/196439 "Fred Armisen: Biography,"] ''TV Guide'', fechaaccesu=2009-11-10.</ref><ref name=sem/> Nuna entrevista concedida a [[New York Magazine]], declaró que dende neñu siempres quixo ser artista musical en viendo actuar a los grupos [[The Clash]] y [[Devo]].<ref>Heisler, Steve. [http://nymag.com/daily/entertainment/2011/02/fred_armisen_interview_portlan.html "Devo Made Saturday Night Live’s Fred Armisen Want to Be on TV"], ''[[New York Magazine]]'', February 11, 2011</ref>
=== Vida privada ===
En 1998 tuvo casáu cola cantautora [[Inglaterra|inglesa]] [[Sally Timms]] hasta 2004.<ref>Borrelli, Christopher. [https://web.archive.org/web/20120705195057/http://www.chicagotribune.com/entertainment/ct-ent-0112-fred-armisen-chicago-20120111,0,5048552.story "Fred Armisen: The Chicago Years"], ''[[The Chicago Tribune]]'', 11 January 2012. Accessed 5 February 2012.</ref>
En xineru de 2009 comprometer cola actriz [[Elisabeth Moss]] en conociéndose n'ochobre de 2008 nel programa ''[[Saturday Night Live]]'' presentáu por [[Jon Hamm]], compañeru de repartu de Moss na serie ''[[Mad Men]]'' y cola que participó en dellos sketches.<ref name="peopleengagement">[http://www.people.com/people/article/0,,20254502,00.html "Mad Men Actress and SNL Star Are Engaged"], ''[[People (magacín)|People]]'', 2009-01-23. Retrieved 2010-08-13.</ref><ref>Barnes, Brooks. [http://www.nytimes.com/2009/06/07/arts/television/07barn.html "She’s Nothing Like Peggy, or Is She?"], ''[[The New York Times]]'', June 5, 2009</ref> N'ochobre de 2009 contraxeron matrimoniu en Long Island.<ref name="peoplewedding">"[http://www.people.com/people/article/0,,20315431,00.html Mad Men's Elisabeth Moss Marries SNL's Fred Armisen]", ''People'', 2009-10-26. Retrieved 2010-08-13.</ref> N'agostu de 2010 informaron a los medios de comunicación que s'habíen separáu.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.hollywoodreporter.com/hr/content_display/news/y3id4800d851700dee9y012874y530b233d "Fred Armisen and Elisabeth Moss split"], ''[[The Hollywood Reporter]]'', August 13, 2010. Access date 2010-08-14</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.lifeandstylemag.com/2010/08/elizabeth-fred.html|títulu=''Mad Men''<nowiki>'</nowiki>s Elisabeth Moss and ''SNL''<nowiki>'</nowiki>s Fred Armisen – Split!|fechaaccesu=14 d'agostu de 2010|fecha=13 d'agostu de 2010|obra=[[Life & Style (magacín)|Life & Style]]}}</ref> El 20 de setiembre de 2010, Moss pidió-y a Armisen el [[divorciu]] y tramitar de separación presentáronse'l 26 de xunu hasta que'l 13 de mayu de 2011 dar por rematáu'l procesu de divorciu.<ref>[http://www.etonline.com/news/2010/09/91236/index.html "''Mad Men's'' Elisabeth Moss Files for Divorce"],{{dead link|date=January 2011}} ''[[Entertainment Tonight]]'', 20 September 2010. Accessed 29 September 2010.</ref> El divorciu remato'l 13 de mayu de 2011.<ref>[http://today.msnbc.msn.com/id/43100564/ns/today-entertainment/t/elisabeth-moss-fred-armisen-divorce-official/ "Elisabeth Moss, Fred Armisen divorce official"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121001184728/http://today.msnbc.msn.com/id/43100564/ns/today-entertainment/t/elisabeth-moss-fred-armisen-divorce-official/ |date=2012-10-01 }} May 19, 2011, [[MSNBC]]</ref>
N'agostu de 2010, dellos medios informaron que Armisen tuvo saliendo col miembru de ''Saturday Night Live'': [[Abby Elliot]], que la so rellación terminó un añu dempués.<ref>Oh, Eunice; and Charlotte Triggs. [http://www.people.com/people/article/0,,20414197,00.html "Fred Armisen and Abby Elliott's Relationship in 'Early Stages'"], ''People'', 19 August 2010.</ref><ref>Ravitz, Justin. [http://www.usmagazine.com/celebritynews/news/snls-fred-armisen-abby-elliot-split-2011279 "SNL's Fred Armisen, Abby Elliott Split"], "[[US Weekly]]", 27 September 2011.</ref>
Nuna entrevista realizada nel programa ''[[Real Time with Bill Maher]]'' declaró ser [[ateísmu|atéu]].<ref name="hbo">{{Cita web|url=http://www.hbo.com/real-time-with-bill-maher/episodes/0/242-episode/index.html|títulu=Real Time with Bill Maher|fechaaccesu=27 de marzu de 2012|fecha=23 de marzu de 2012|obra=Episode 242|editorial=[[HBO]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120329200803/http://www.hbo.com/real-time-with-bill-maher/episodes/0/242-episode/index.html|fechaarchivu=2012-03-29}}</ref>
== Carrera profesional ==
=== Músicu ===
En 1984, Armisen debutó como batería nuna banda local xunto con dellos amigos del Institutu de Valley Stream hasta que se dixebraron poco tiempu dempués. En 1988 prosiguió la so carrera y treslladóse a [[Chicago]] pa tocar con [[Trenchmouth]],<ref>{{Cita web|url=http://www.jimdero.com/News2003/FredArmisenFeb5.htm|títulu=All Ke-y-y-ding Aside|fechaaccesu=21 de xineru de 2012|apellíu=DeRogatis|nome=Jim|fecha=5 de febreru de 2003|editorial=Jimdero.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303184550/http://www.jimdero.com/News2003/FredArmisenFeb5.htm|fechaarchivu=2016-03-03}}</ref> y en 1990 con [[Blue Man Group]] como contra-baxu
En 2007 collaboró en trés singles del álbum ''Let's Stay Friends'' de [[Les Savy Fav]].<ref>[{{Allmusic|class=album|id=r1206155|pure_url=yes}} Allmusic.com website]</ref>
Tamién participó nel álbum de [[Wandering Lucy]]: ''Leap Year''
=== Actor ===
Mientres actuaba con Trenchmouth, Armisen empezó a interesase pola interpretación. En 2006 declaró nuna entrevista: "Quiero participar en cualquier programa de televisión. Siempres pensé que por dalguna razón, podría siguir otru camín; nun sabía que podría faer comedia y actuar en ''Saturday Night Live''. A cencielles quería faer daqué distintu".<ref name="avclub">[http://www.avclub.com/content/node/44289/print/ Armisen interview], ''[[The A.V. Club]]'', January 2006.</ref>
Delles apaiciones televisives sos fueron cameos en sketches que recordaben al estilu d'[[Andy Kaufman]], nel programa ''[[Late Night with Conan O'Brien]]'' al igual qu'en ''[[Crank Yankers]]'' y otros programes d'[[Adult Swim]],<ref name=cultcargo /> colos que llogró un papel como collaborador en ''Saturday Night Live'',<ref name=cultcargo>Lavery, Lisa. Interview: http://www.cultcargo.net/modules/AMS/article.php?storyid=85 ''Cult Cargo'', 16 November 2006.</ref> hasta qu'en 2004 pasó a formar parte del repartu principal.
Na gran pantalla apaeció en papeles secundarios o cameos en producciones como ''[[Eurotrip]]'', ''[[Deuce Bigalow: European Gigolo]]'', ''[[Anchorman: The Legend of Ron Burgundy]]'', ''[[Deck the Halls]]'', ''[[The Ex (película de 2007)|The Ex]]'', ''[[The Promotion]]'', ''[[The Rocker]]'' y ''[[Confessions of a Shopaholic]]''.
En 2011 protagonizaría al pie de [[Carrie Brownstein]], el programa de sketches ''[[Portlandia (serie de televisión)|Portlandia]]''.<ref name=IFC>[http://www.ifc.com/videos/portlandia-portland-dream-of-the-90s.php ''Portlandia''] at IFC.com, 2010.</ref>
Na actualidá, emprésta-y la so voz al personaxe de los ''[[Looney Tunes]]'': [[Speedy Gonzalez]].<ref>{{Cita web|url=http://voicechasers.com/database/showactor.php?actorid=7015|títulu=Fred Armisen|fechaaccesu=21 de xineru de 2012|editorial=Voice Chasers|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120311130542/http://voicechasers.com/database/showactor.php?actorid=7015|fechaarchivu=2012-03-11}}</ref><ref>{{enllaz rotu|{{cita noticia | url=http://articles.boston.com/2011-05-03/ae/29500043_1_cartoon-network-travel-channel-history-channel | obra=The Boston Globe | títulu=Critic's corner | deadurl=yes | archiveurl=https://web.archive.org/web/20120324090118/http://articles.boston.com/2011-05-03/ae/29500043_1_cartoon-network-travel-channel-history-channel | archivedate=2012-03-24 | fechaaccesu=2015-10-21 }}|http://articles.boston.com/2011-05-03/ae/29500043_1_cartoon-network-travel-channel-history-channel}}</ref>
== Discografía ==
{| class="wikitable sortable"
|-
! Añu !! Álbum
|-
| 1996 || ''The Broadcasting System''
|-
| 1994 || ''Trenchmouth Vs. the Light of the Sun''
|-
| 1993 || ''Inside the Future''
|-
| 1991 || ''Construction of New Action: Volume 1: First There Was Movement''
|}
== Filmografía ==
=== Cine ===
{| {{tablaguapa}}
|-
! Añu !! Película !! Personaxe
|-
| 1998 || Guide to Music and South by Southwest || Dellos personaxes
|-
| 1998 || Fred Armisen's Guide to Dance and Self-Defense || Dellos personaxes
|-
| 2002 || [[I Am Trying to Break Your Heart: A Film About Wilco]] || Sí mesmu
|-
| 2002 || [[Like Mike]] || Padre New Age
|-
| 2003 || Frank International Film Festival || Frank
|-
| 2003 || [[Melvin Goes to Dinner]] || Vesa
|-
| 2004 || [[Anchorman: The Legend of Ron Burgundy]] || Tinu
|-
| 2004 || [[Eurotrip]] || Italianu del tren
|-
| 2004 || [[Wake Up, Ron Burgundy: The Lost Movie]] || Tinu
|-
| 2005 || [[Deuce Bigalow: European Gigolo]] || Francés
|-
| 2006 || [[Deck the Halls]] || Gustave
|-
| 2006 || [[The Ex (película de 2006)|The Ex]] || Manny
|-
| 2006 || [[Griffin & Phoenix (película de 2006)|Griffin & Phoenix]] || -
|-
| 2006 || [[Kiss Me Again]] || Pr. Szabo
|-
| 2006 || [[Tenacious D in The Pick of Destiny]] || Guardia de seguridá
|-
| 2007 || [[Aqua Teen Hunger Force Colon Movie Film for Theaters]] || Time Lincoln
|-
| 2008 || [[Baby Mama]] || Vendedor
|-
| 2008 || [[Christmas on Mars]] || Noachis
|-
| 2008 || [[GTA IV]] || Dellos personaxes
|-
| 2008 || [[Llargu (película)|Llargu]] || Sí mesmu
|-
| 2008 || [[The Promotion]] || Scott Fargas
|-
| 2008 || [[The Rocker]] || Wayne Kerr
|-
| 2009 || [[Confessions of a Shopaholic]] || Ryan Koening
|-
| 2009 || [[Post Grad]] || Voceru
|-
| 2010 || [[Cop Out]] || Abogáu rusu
|-
| 2010 || [[Our Family Wedding]] || Phillip Gustu
|-
| 2010 || [[Easy A]] || Pastor
|-
| 2011 || [[Los Pitufos (película)|Los Pitufos]] || Pitufo Xeniu
|-
| 2012 || [[El dictador]] || Caméu
|}
=== TV ===
{| {{tablaguapa}}
|-
! Añu !! Serie !! Papel
|-
| 1999 || Fred || Sí mesmu<br />Dellos personaxes
|-
| 1999 || [[Reverb (serie de televisión)|Reverb]] || Entrevistador
|-
| 2001 || [[Late Friday]] || Padre Fred<br />Fericito
|-
| 2001 || Premium Blend || Sgto. Fred
|-
| 2002 || Next || Varios personaxes
|-
| 2002-2013 || [[Saturday Night Live]] || Dellos personaxes
|-
| 2003 || [[Crank Yankers]] || Chip Douglas
|-
| 2004 || [[Comedy Lab]] || Jeremy
|-
| 2004 || [[Aqua Teen Hunger Force]] || Ponchu (voz)
|-
| 2005 || Looking For A Thrill: An Anthology of Inspiration || Sí mesmu
|-
| 2005 || New York Noise || Sí mesmu
|-
| 2005 || [[Squidbillies]] || Dellos personaxes
|-
| 2006 || [[Freak Show (serie de televisión)|Freak Show]] || Dellos personaxes
|-
| 2006 || Night of Too Many Stars: An Overbooked Event of Autism Education || Sí mesmu<br />[[Prince (músicu)|Prince]]
|-
| 2006 || [[Tom Goes to the Mayor]] || Cura Phillip
|-
| 2007 || [[30 Rock]] || Raheem Haddad
|-
| 2007 || Tim and Eric Nite Live || Dr. Pat Gordon Hall
|-
| 2008 || [[Human Giant]] || Dr. Marker
|-
| 2008 || [[The Sarah Silverman Program]] || Taylor Magenheim
|-
| 2008 || Saturday Night Live Weekend Update Thursday || Dellos personaxes
|-
| 2008-2010 || [[Tim and Eric Awesome Show, Great Job!]] || Dellos personaxes
|-
| 2009 || [[Parks & Recreation]] || Raul
|-
| 2009 || [[Late Night with Jimmy Fallon]] || Convidáu
|-
| 2011-presente || [[Portlandia (serie de televisión)|Portlandia]] || Fred
|-
| 2011 || [[Conan (serie de televisión de 2011)|Conan]] || Sí mesmu
|-
| 2011-presente || [[The Looney Tunes Show]] || Speedy Gonzalez (voz)
|-
| 2011 || [[America's Got Talent]] || -
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://fredarmisen.com Website oficial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151226063650/http://www.fredarmisen.com/ |date=2015-12-26 }}
* {{enllaces persona}}
{{NF|1966||Armisen, Fred}}
[[Categoría:Actores y actrices de Mississippi]]
[[Categoría:Actores y actrices de doblaxe d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Músicos y músiques d'Estaos Xuníos]]
8qazdij11ur6u98pmnav4jlvhky2tg8
Game (músicu)
0
56589
4505895
4501258
2026-07-24T05:24:18Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505895
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Game (músico)}}
{{persona}}
'''Jayceon Terrell Taylor''', más conocíu como '''''Game''''', nació'l [[29 de payares]] de [[1979]].<ref name="coses">{{cita web|apellíu=Adaso|nome=Henry|títulu=Nome, fecha y llugar de nacencia|url=http://raup.about.com/od/artists/p/TheGame.htm|editorial=About.com|fechaaccesu=07-09-09}}</ref> Ganó popularidá tres l'ésitu del so álbum debú [[The Documentary]], so la producción de [[G-Unit]].
Ye consideráu como unu de los raperos de la ''nueva xeneración de la mariña oeste'', y asina lo manifiesta'l mesmu en munches entrevistes y conciertos.<ref name="nueva xeneración">{{cita web|títulu=Nueva xeneración na mariña oeste|url=http://allhiphop.com/stories/news/archive/2005/02/18/18129758.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref>
== Carrera musical ==
=== Empiezos, influencies y mocedá ===
The Game nacíu como Jayceon Terrell Taylor nació en [[Los Angeles]], [[California]] y creció en [[Compton]], California. Pasó parte la so vida na banda de los bloods nun barriu conocíu como Santana Blocc<ref name="banda xuvenil">{{Cita web|títulu=Nuna banda xuvenil|url=http://ca.askmen.com/celebs/men/entertainment_200/200_the_game.html|editorial=ca.askmen.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151001114925/http://ca.askmen.com/celebs/men/entertainment_200/200_the_game.html|fechaarchivu=2015-10-01}}</ref> a pesar de que creció pa convertise nun miembru de los Bloods.<ref name="otra cosa">{{Cita web|títulu=The Game siempres quixo ser un Blood|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/05/09/AR2005050901357.html |editorial=washingtonpost.com |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> N'ochobre de 2006 una entrevista col corresponsal de noticies de [[MTV]] Sway Calloway, The Game describió la so familia como "disfuncional" y afirmó que'l so padre abusó d'una de les sos hermanes.<ref name="padre violador">{{Cita web|títulu=Familia traumatizada|url=http://www.mtv.com/videos/news/113597/games-family-web-is-all-tangled-up.jhtml#id=1543197|editorial=mtv.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110805064111/http://www.mtv.com/videos/news/113597/games-family-web-is-all-tangled-up.jhtml#id=1543197|fechaarchivu=2011-08-05}}</ref> Dempués de graduase nel Compton High School mientres 1999,<ref name="institutu">{{Cita web|títulu=Graduar nel institutu|url=http://universalurban.com/thegame/index.php|editorial=universalurban.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141225154837/http://universalurban.com/thegame/index.php|fechaarchivu=2014-12-25}}</ref> Taylor asistió a la Universidá Estatal de Washington con una beca de baloncestu, pero foi espulsáu mientres el primer semestre por cuenta d'acusaciones de drogues.<ref name="universidá">{{Cita web|títulu=Espulsáu de la universidá por drogues|url=http://www.thenewstribune.com/ae/music/story/416110.html |editorial=thenewstribune.com |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> Foi entós cuando empezó a traficar con drogues.<ref name="drogues y trafico">{{Cita web|títulu=Primeros años cola droga|url=http://www.xxlmag.com/Features/2005/april/the-game/index.html |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> A la edá de dieciocho, empezó a siguir la vida delictiva del so hermanascu, "Big Fase 100", que foi'l líder del Bloque Cedru Pirus.
En 2001 The Game llevaba una repartu de droga nel que foi disparáu 5 vegaes. Entós, mientres taba nel hospital, The Game mandó al so hermanu a que-y mercara tolos discos de los raperos del momentu y dende entós y planiando la so estratexa estudiando diversos álbumes clásicos del rap (tal que apaez na lletra de "Dreams"), entamó la so carrera como raperu. Los álbumes fueron: [[It's On (Dr. Dre) 187um Killa]] d'[[Eazy-Y]], [[Enter the Wu-Tang (36 Chambers)]] de [[Wu-Tang Cla]], [[Conspiracy]] de [[Junior M.A.F.I.A.]], [[Daily Operation]] de [[Gang Starr]], [[Straight Outta Compton]] de [[N.W.A.]], [[Devil's Night]] de [[D12]], [[Get Rich or Die Tryin']] de [[50 Cent]], [[The Master]] de [[Rakim]], [[Beg for Mercy]] de [[G-Unit]], [[Thug Life: Volume 1]] de [[Thug Life]], [[Lifestylez ov da Poor & Dangerous]] de [[Big L]], [[Based On A True Story]] de [[Mack 10]], [[Capital Punishment (album)]] de [[Big Pun]], [[Represent (Fat Joe album)]] de [[Fat Joe]], [[Restless]] de [[Xzibit]], [[KRS-One (album)]] de [[KRS-One]], [[Big Willie Style]] de [[Will Smith]], [[Bow Down]] de [[Westside Connection]], [[It's a Big Daddy Thing]] de [[Big Daddy Kane]], [[O.G. Orixinal Gangster]] d'[[Ice T]], [[Y. 1999 Eternal]] de [[Bone Thugs-n-Harmony]], [[Cypress Hill (album) ]] de [[Cypress Hill]], [[Dogg Food]] de [[Tha Dogg Pound]], [[The Shadiest One]] de [[WC (raperu)]], [[Y.L.Y.: The Final World Front]] de [[Busta Rhymes]], [[He's the DJ, I'm the Rapper]] de [[DJ Jazzy Jeff & The Fresh Prince]], [[The Geto Boys]] de [[Geto Boys]], [[The Predator]] d'[[Ice Cube]], [[Roots of Evil]] de [[Kool G Rap]], [[Cheers]] d'[[Obie Trice]], [[King of Rock]] de [[Run-D.M.C.]], [[It's Dark and Hell Is Hot]] de [[DMX]], [[The Slim Shady LP]] d'[[Eminem]], [[Regulate...G Funk Yera]] de [[Warren G]], [[Naughty by Nature (album)]] de [[Naughty by Nature]], [[Reasonable Doubt]] de [[Jay-Z]], [[Ready To Die]] de [[The Notorious B.I.G.]], [[All Eyez On Me]] de [[2pac]], [[The Chronic]] de [[Dr. Dre]], [[Doggystyle]] de [[Snoop Dogg]] y [[Illmatic]] de [[Nas (raperu)|Nas]].<ref name="accidente">{{Cita web|títulu=Accidente na repartida y estudió de discos|url=http://www.nytimes.com/2005/01/18/arts/music/18game.html?pagewanted=1&ei=5090&en=8bc3a135y64836f5&ex=1263790800&partner=rssuserland |editorial=nytimes.com |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> Darréu dempués fixo un [[Mixtape]] y apurrir a los so hermanu por que lu espublizara y 5 meses dempués sería afayáu por [[Dr. Dre]].<ref name="mixtape">{{Cita web|títulu=Mixtape que llega a les manes de Dr. Dre|url=http://www.guardian.co.uk/music/2004/nov/14/popandrock3 |editorial=guardian.co.uk |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> Que poco dempués lo fichó pa la so productora, [[Aftermath Entertainment]].<ref name="ficháu">{{Cita web|títulu=Debú en productora mayor|url=http://www.guardian.co.uk/music/2004/nov/14/popandrock3 |editorial=guardian.co.uk |fechaaccesu=19-09-09}}</ref>
=== Discos independientes, pasu a productora mayor y [[G-Unit]] ===
The Game desenvuelvo una estratexa pa convertise en raperu, cola ayuda de Big Fase, que fundó El Black Wall Street Documents.. El sellu presentó orixinalmente artistes tales como Copes Malone, Vita, y Nu Jerzey Diablu, xunto con The Game.<ref name="raru">{{Cita web|títulu=Intento d'avanzar nel mundu de la música|url=http://www.mtv.com/bands/g/game/news_feature_012705/index3.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141006205331/http://www.mtv.com/bands/g/game/news_feature_012705/index3.jhtml|fechaarchivu=2014-10-06}}</ref> El so nome foi heredáu pola so güela, que siempres dicía que yera'l "xuegu" de daqué.<ref name="nome heredáu">{{Cita web|títulu=Nome formuláu por güela|url=http://www.mtv.com/bands/g/game/news_feature_012705/index2.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141017004939/http://www.mtv.com/bands/g/game/news_feature_012705/index2.jhtml|fechaarchivu=2014-10-17}}</ref> The Game empezó a llograr notoriedá cuando asistió a una batalla de hip-hop entamada por [[Russell Simmons]] y Louis Farrakhan, el so primer trabayu foi'l mixtape "You Know What It Is Vol. 1" en 2002, siguíu por un contratu discográficu col sellu independiente, Get Baxa Recordz propiedá de la JT Bigga Figga. Orixinalmente [[Diddy|Sean Combs]] de [[Bad Boy Records]] diba roblar con The Game pa la so discográfica,<ref name="otra productora">{{Cita web|títulu=The Game podría ser un Bad Boy|url=http://www.mtv.com/news/articles/1495949/01162005/game_the.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090429123946/http://www.mtv.com/news/articles/1495949/01162005/game_the.jhtml|fechaarchivu=2009-04-29}}</ref> pero ésti y el so mixtape llamaron l'atención del famosu productor [[Dr. Dre]], que lo contrató pal so sellu Aftermath Entertainment en 2003. N'ochobre de 2004, llanzó'l so primer álbum Untold Story con Get Low Recordz, que vendió más de 300.000 copies nos sos trés primeros meses.<ref name="discu estrañu">{{Cita web|títulu=Discu independiente de The Game|url=http://www.billboard.com/bbcom/news/article_display.jsp?vnu_content_id=1000777472 |editorial=billboard.com |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> L'álbum incluyía artistes tales como Sean T, Young Noble (de Outlawz) y JT Bigga Figga.<ref name="artistes">{{Cita web|títulu=Artistes convidaos al discu|url=http://www.lastfm.es/music/The+Game/Untold+Story |editorial=lastfm.es |fechaaccesu=19-09-09}}</ref> The Game tamién apaeció en delles mixtapes entamaes por DJ's como DJ Kayslay, DJ Whoo Kid y DJ Clue.
The Game tamién publicó una segunda mixtape ''You Know What It Is Vol. 2'' al traviés del so propiu sellu discográficu y apaeció nel videoxuegu NBA Live 2004, sobre un cantar producíu por Fredwreck llamáu "Can't Stop Me".<ref name="baloncestu">{{Cita web|títulu=Cantar de The Game en videoxuegu|url=http://www.rapnewsdirect.com/0-202-257542-00.html?tag=artistnav|editorial=rapnewsdirect.com|fechaaccesu=19-09-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160312201909/http://rapnewsdirect.com/0-202-257542-00.html?tag=artistnav|fechaarchivu=2016-03-12}}</ref>
Tamién fixo munchos amiestos con temes d'[[Eazy-Y]]. The Game lleva tatuáu nel so pechu N.W.A., el logotipu de la ciudá de [[Los Angeles]] debaxo del güeyu derechu y dedicatories a [[Eazy-Y]] y [[2pac]] amás d'otros munchos tatuaxes.
=== [[Aftermath Entertainment]], ''[[The Documentary]]'' y feudos con raperos ===
[[Ficheru:The Game - Hip Hop Jam.jpg|275px|left|thumb|The Game na [[República Checa]] mientres [[2007]].]]
The Game foi orixinalmente robláu como artista en [[Aftermath Entertainment]], pero'l presidente d'[[Interscope Records]] Jimmy Iovine y [[Dr. Dre]] decidieron que The Game tamién trabayaría con [[50 Cent]] y [[G-Unit]]. L'alcuerdu yera ayudar a construyir un creciente rumor en redol a The Game, que tamién sirviría de combustible en G-Unit. De magar, fixo numberoses apaiciones en videos musicales de 50 Cent, [[Lloyd Banks]], [[Young Buck]] y [[Fabolous]], la so primer apaición foi nel videu de "[[In da Club]]", baillando con una moza. El so primer single, "Westside Story", foi llanzáu en 2004.
El títulu orixinal del discu yera una ''Nigga Wit 'Attitude Volume 1'' (como s'oi na lletra de "[[Dreams (cantar)|Dreams]]"), pero una [[Aición xurisdiccional]] presentada pola vilba d'[[Eazy-Y]] torgó-y utilizar el nome del discu de [[N.W.A.]] nel títulu del álbum. Dr. Dre y 50 Cent fueron los productores executivos del álbum debú de The Game nuna productora mayor, [[The Documentary]], que dio llugar a la singles d'ésitu como "How We Do" y "Hate It or Love It" (esti postreru recibió dos nominaciones al Grammy).<ref name="grammys">{{Cita web|títulu=Nominación a Grammys|url=http://www.usatoday.com/life/music/awards/grammys/2005-12-08-grammy-list-nominations_x.htm |editorial=usatoday.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> L'álbum debutó nel númberu unu nel [[Billboard 200]] y foi'l décimu meyor álbum más vendíu de [[2005]] nos [[Estaos Xuníos]].<ref name="meyor vendíu">{{Cita web|títulu=Décimu meyor vendíu|url=http://www.*aceshowbiz*.com/news/view/00002623.html|editorial=*aceshowbiz*.com|fechaaccesu=16-10-09}}</ref> Tamién debutó nel númberu siete nel [[Reinu Xuníu]] y vendió más de cinco millones de copies en tol mundu.<ref name="copies vendíes">{{Cita web|títulu=Númberu de copies vendíes|url=http://www2.prnewswire.com/cgi-bin/stories.pl?ACCT=109&STORY=/www/story/09-26-2006/0004439649&EDATE= |editorial=prnewswire.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref>
Lil' Eazy-Y, un mozu raperu y el fíu de raperu [[Eazy-Y]], entró nun feudu con The Game. Los dos solíen ser collaboradores cercanos ya inclusive grabaron música xuntos. Lil' Eazy-Y dirixó insultos en numberosos cantares empobinaos al raperu y espresó el so enoxu por que sentía que The Game usó mal de nome del so padre. The Game respondió afirmando que Lil 'Eazy-Y fadióse pol ésitu qu'algamó con [[The Documentary]].<ref name="envidia">{{Cita web|títulu=Lil' Eazy-Y envidia l'ésitu de The Game|url=http://www.allhiphop.com/features/?ID=1280|editorial=archive.org|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060204211404/http://www.allhiphop.com/features/?ID=1280|fechaarchivu=2006-02-04}}</ref> The Game respondió nel cantar "120 Bars", onde afirmó que Lil' Eazy-Y nun escribe les sos propies lletres.<ref name="golpe so">{{Cita web|títulu=The Game acusa a Lil' Eazy-Y|url=http://www.illhill.com/article.asp?topic_id=698 |editorial=illhill.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> Sicasí, él preferiría nun tener un feudu con Lil' Eazy-Y, debíu al fondu respetu que siente pol so padre. Lil 'Eazy-Y respondió más tarde con "They Know Me". El [[30 d'ochobre]] de [[2006]], The Game foi a KDAY y dixo qu'él y Lil' Eazy-Y terminaron el so feudu.
El némesis de Dr. Dre, [[Suge Knight]] tuvo un feudu con The Game qu'empezó cuando Yukmouth afirmó que The Game fuera abofeteado por Suge Knight. Dempués de los [[BET Awards]] de [[2005]], los socios de [[Death Row]] teníen invitaciones a una fiesta entamada por [[Ciara]]. Supuestamente, un miembru de [[Death Row Records]] trató de robar la cadena de The Game. The Game dixo na so páxina web Black Wall Street que nun-y gusta Suge Knight por "la vida peligrosa". En [[Miami]], nos [[MTV Video Music Awards]] de 2005, Suge Knight foi mancáu de bala na fiesta de [[Kanye West]] por un pistoleru desconocíu.<ref name="tirotéu">{{Cita web|títulu=Tirotéu en Miami|url=http://www.sohh.com/articles/article.php/7725|editorial=sohh.com|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061231172837/http://www.sohh.com/articles/article.php/7725|fechaarchivu=2006-12-31}}</ref> The Game negó rotundamente la so participación nel tirotéu.<ref name="non">{{Cita web|títulu=The Game niega haber tirotiáu|url=http://www.sohh.com/articles/article.php/7483|editorial=sohh.com|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061215091130/http://www.sohh.com/articles/article.php/7483|fechaarchivu=2006-12-15}}</ref> Más tarde, The Game y diversos representantes de la peña de California de rap formaron un tratáu "de paz de la mariña oeste" pa poner fin a les rivalidaes qu'esisten ente los raperos de la Mariña Oeste.<ref name="supuesta paz">{{Cita web|títulu=Tratáu de paz|url=http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4299|editorial=web.archive.org|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050415034917/http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4299|fechaarchivu=2005-04-15}}</ref> Con too y con eso Suge Knight nun asistió y The Game declaráu'l feudu acabáu.
A principios de [[2005]], The Game empecipió una disputa con [[G-Unit]]. Inclusive primero que'l primer álbum de The Game fuera llanzáu, la so disputa fíxose pública, hubo tensión ente The Game y 50 Cent. Poco dempués de [[The Documentary]], The Game foi espulsáu de [[G-Unit Records]].
50 Cent tamién afirmó que nun taba recibiendo'l so creitu fayadizu pa la creación del álbum y afirmó qu'él escribió seis de los cantares, The Game negar. Mientres esi conflictu, un miembru de la comitiva de The Game foi disparáu dempués d'una confrontación nel estudiu de la Hot 97 de Nueva York.<ref name="miembru muertu">{{Cita web|títulu=Acompañante de The Game disparáu|url=http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4129|editorial=web.archive.org|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050306234231/http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4129|fechaarchivu=2005-03-06}}</ref> Dempués de la estraña situación ente ellos, 50 Cent y The Game celebraron una conferencia de prensa p'anunciar la so reconciliación.<ref name="supuesta conciliación">{{Cita web|títulu=Reconciliación fallida|url=http://allhiphop.com/stories/news/archive/2005/03/09/18129811.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> Pero los sos fans tenía sentimientos distintos tocantes a si los raperos taben creando un trucu publicitariu p'aumentar les ventes de los dos álbumes que cada unu acababen de publicar. Sicasí, inclusive dempués de la situación, al paecer, habíase desinfláu,<ref name=autogenerated1>{{Cita web|títulu=Daqué pasa|url=http://allhiphop.com/stories/features/archive/2005/05/09/18133221.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> G-Unit siguió en feudu con The Game, denunciando la so credibilidá na cai, nos medios de comunicación y afirmó qu'ensin el so sofitu, nun va marcar un ésitu del so segundu álbum. The Game respondió mientres una actuación nel Summer Jam y punxo en marcha un boicó de G-Unit llamáu '''"G-Unot"''', nació entós el movimientu G-Unot fundáu por The Game.<ref name="en contra">{{Cita web|títulu=Se lía en Summer Jam|url=http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4469|editorial=web.archive.org|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050617073858/http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4469|fechaarchivu=2005-06-17}}</ref>
Dempués de l'actuación nel Summer Jam, The Game respondió con "300 Bars and Runnin'", unos insultos, dirixíu a G-Unit, según miembros de [[Roc-A-Fella Records]] na mixtape "You Know What It Is Vol. 3". 50 Cent respondió al traviés del so videu del cantar "Piggy Bank", que cunta con The Game como Mr. Potato y tamién parodies d'otros rivales. The Game llanzó dos mixtapes más, "Ghost Unit" y un mixtape/DVD llamáu "Stop Snitchin, Stop Lyin".
50 Cent contratacó con "Not Rich, Still Lyin'", onde se burlla de The Game. Amás, G-Unit empezó a responder a numberoses mixtapes y dellos miembros nuevos de G-Unit como Spider Loc empezaron a faltar a The Game. El cual fixo'l cantar "240 Bars (Spider Joke)" dirixida principalmente a Spider Loc, pero tamién dirixida a [[Tony Yayo]] y el grupu de rap M.O.P.<ref name="mas mixtapes">{{Cita web|títulu=Más mixtapes d'engarradielles|url=http://www.sohh.com/articles/article.php/8275|editorial=sohh.com|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100123041115/http://www.sohh.com/articles/article.php/8275|fechaarchivu=2010-01-23}}</ref>
N'ochobre de 2006, The Game estendíu un tratáu de paz a 50 Cent, al cual nun se respondió darréu.<ref name="tratáu de paz">{{Cita web|títulu=Trazáu de paz con 50 Cent|url=http://allhiphop.com/stories/news/archive/2006/09/30/18131554.aspx
|editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref> Sicasí, un par de díes dempués en Power 106, declaró que'l tratáu namái s'ufiertó mientres un día.<ref name="un dia">{{Cita web |1=títulu acabó'l tratáu |url=http://www.therealblackwallstreet.com/forum/showthread.php?s=c0782d458ec026fb31bc5a54590y45cb&t=25361 |editorial=therealblackwallstreet.com |fechaaccesu=16-10-09 }}</ref> En [[Doctor's Advocate]], diz que la disputa puede sentise en delles de los cantares. La disputa ganó interés cuando [[Tony Yayo]] supuestamente cutió al fíu del presidente de Czar Entertainment Jimmy Rosemond, de catorce años. The Game respondió a esi asuntu en "Body Bags".<ref name="cantar d'insultu">{{Cita web|títulu=Más insultos en cantares|url=http://allhiphop.com/hiphopnews/?ID=6893|editorial=web.archive.org|fechaaccesu=16-10-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070406235703/http://allhiphop.com/hiphopnews/?ID=6893|fechaarchivu=2007-04-06}}</ref> Desque [[Young Buck]] foi despidíu de G-Unit, hubo entevistes tantu de The Game y Young Buck afirmando que nunca tuvieron un problema ente ellos. Nuna entrevista Young Buck dixo que conocía los sofitu de The Game y que Lloyd Banks y Tony Yayo nun lo algamar a él.<ref name="compañeros">{{Cita web|títulu=Young Buck xuntar con The Game|url=http://www.hiphop-elements.com/article/read/4/24390/1/ |editorial=hiphop-elements.com |fechaaccesu=16-10-09}}</ref>
Nel cantar "Better on the Other Side", The Game, diz que [[Michael Jackson]] y [[Diddy]] ayudaron a terminar la disputa.
=== Siguen les disputes, [[Geffen Records]] y ''[[Doctor's Advocate]]'' ===
[[Ficheru:Kool G Rap & The Game.jpg|275px|right|thumb|The Game con [[Kool G Rap]] mientres un conciertu en [[2006]].]]
Por cuenta de les sos disputes con 50 Cent, Game dexó Aftermath Entertainment y robló con [[Geffen Records]] (otra etiqueta de la Universal Music Group) pa poner fin con G-Unit nel branu de 2006. El segundu álbum del raperu, ''[[Doctor's Advocate]]'' foi lliberáu'l [[14 de payares]] de [[2006]]. Esti álbum foi establecíu por Game pa demostrar que ye capaz de faer bona música y ser un artista d'ésitu ensin l'ayuda de Dr. Dre o 50 Cent. Tamién ta trabayando col so propiu sellu, Black Wall Street Records. Magar se dixo que Dr. Dre inda tuvo daqué que ver na producción del álbum, na edición de payares de la revista XXL,<ref name="cambeos">{{Cita web|títulu=Dre nun produció nada|url=http://www.xxlmag.com/online/?p=5019 |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref> almitió en setiembre (dempués de la entrevista que se llevó a cabu en XXL) na estación de radio Power 105 que Dr. Dre nun produz ningúna de les pistes (anque cuatro tarrezas inéditos producíos por Dr. Dre fueron puestos en llibertá n'Internet, pero nun se dio razón de por qué nun s'incluyeron nel álbum).<ref name="fixo daqué">{{Cita web|títulu=Dre produció daqué|url=http://www.bet.com/Music/musicnews928.htm?wbc_purpose=Basic&WBCMODE=PresentationUnpublished |editorial=bet.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref> L'álbum debutó nel númberu unu nos [[EE. XX.]], vendiendo más de 358.000 copies na so primer selmana.<ref name="ésitu númberu unu">{{Cita web|títulu=Segundu discu númberu unu|url=http://www.billboard.com/bbcom/news/article_display.jsp#/bbcom/news/article_display.jsp |editorial=billboard.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref>
El raperu Yukmouth, que tamién tamién tuvo una engarradiella con Game per primer vegada nun club nocherniegu. Game llanzó una "diss" empobináu a Yukmouth usando'l ritmu de "I Got 5 on It", un cantar que Yukmouth fixo cuando yera parte del grupu Luniz.<ref name="mas engarradielles">{{Cita web |títulu=Engarra con Yukmouth |url=http://www.nobodysmiling.com/hiphop/news/77010.php |editorial=nobodysmiling.com |fechaaccesu=06-02-10 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081223000201/http://www.nobodysmiling.com/hiphop/news/77010.php |fechaarchivu=2008-12-23 }}</ref> Yukmouth respondió con un cantar que se burlla de la so apariencia. Los dos más tarde trataron de soterrar l'hachu de guerra por cuenta de un amigu personal ya inclusive grabaron un cantar xuntos llamada "Peace". Sicasí, la engarradiella siguió dempués, de que Game, faltara a Yukmouth en "Peace" (yá que grabaron los sos versos por separáu).<ref name="non pa">{{Cita web|títulu=Engarra inda activa |url=http://allhiphop.com/stories/news/archive/2004/11/07/18129466.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref>
En mayu de [[2007]], Game, dixo mientres el rodaxe de "Beef IV" que'l so tercer álbum, [[LAX]], sería los postreru, y esplicó que tres discos van ser abondos.<ref name="acabóse">{{Cita web|títulu=Game dexar a los trés discos |url=http://allhiphop.com/stories/news/archive/2007/05/30/18137219.aspx |editorial=allhiphop.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref> "Game's Pain" foi'l primer single del álbum.<ref name="cancioncita">{{Cita web|títulu=Nuevu single de Game |url=http://www.rapbasement.com/media/audiu/ |editorial=rapbasement.com |fechaaccesu=06-02-10}}</ref>
La disputa ente Game y [[Roc-A-Fella Records]] surdió d'una antigua rivalidá con [[Memphis Bleek]] sobre'l nome de la so productora ([[Get Low Records]]), que yera similar a la de Game (Get Low Recordz). Nel single "Westside Story", Game fixo un insultu que se percibe como daqué empobináu a [[Jay-Z]], anque Game declaró que se dirixía escontra [[Ja Rule]]. Más tarde, Jay-Z realizó un freestyle en Funkmaster Flex, el programa de Radio Hot 97 y nella, en repitíes ocasiones utilizó la pallabra "Game", que dellos aficionaos al hip-hop creen que se diba dirixida a Game. Game respondió con 'My Bitch" nel que'l primer versu dirixir a [[G-Unit]], el segundu versu dirixir a [[Jay-Z]] y el tercer versu a [[Suge Knight]].<ref name="mas y mas engarradielles">{{Cita web |títulu=Nuevu asuntu con Jay-Z |url=http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4077 |editorial=web.archive.org |fechaaccesu=06-02-10 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050226070341/http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=4077 |fechaarchivu=2005-02-26 }}</ref>
=== ''[[LAX]]'', ''[[Interscope Records]]'' y pequeños feudos ===
''LAX'' foi puestu en llibertá'l [[22 d'agostu]] de [[2008]]. Game confirmó que se trataba del so últimu álbum. Los singles de LAX fueron "Game's Pain" con [[Keyshia Cole]], "My Life" con [[Lil' Wayne]], "Dope Boys" con [[Travis Barker]] y "Camera Phone" con [[Ne-Yo]]. L'álbum debutó nel númberu dos nel [[Billboard 200]].<ref name="eso ye">{{Cita web|títulu=Rei de California, LAX|url=http://www.mtv.com/news/articles/1593987/20080903/slipknot.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100109235350/http://www.mtv.com/news/articles/1593987/20080903/slipknot.jhtml|fechaarchivu=2010-01-09}}</ref>
L'ex-compañeru d'equipu, Bishop Lamont, pasó a la ofensiva sobre Game nel programa de radio "Hoodhype" per satélite en payares de [[2008]]. Na mayor parte de la entrevista, Lamont referir a Game como "Baby Girl", "Ciñu" y "Star Face". Tamién dixo que Game yera "bipolar" y un "falsu colega cabron". Llegó a dicir que [[50 Cent]] salvara la so carrera, como Game diba cayese yá que 50 Cent escribía los sos estribillos.<ref name="mas engarradielles, otra vegada">{{Cita web |títulu=Nueva disputa |url=http://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1165/title./p.2?related |editorial=hiphopdx.com |fechaaccesu=29-03-10 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20241202013045/https://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1165/title./p.2?related |fechaarchivu=2024-12-02 }}</ref> Bishop esplicó amás a HipHopDX.com "Foi asina mientres años," pero nun dixo nada del [[Dr. Dre]]. Les coses camudaron cuando Game foi supuestamente faltáu Lamont y Glasses Malone nun club de Houston. Dempués de desafiar a una engarradiella nel aparcamientu, pero Game refugó la proposición. A otru día, xuegu apaeció na radio y faltó a los dos raperos de la mariña Oeste.<ref name="insultos ya insultos">{{Cita web |títulu=Game empieza a faltar |url=http://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1263 |editorial=hiphopdx.com |fechaaccesu=29-03-10 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100326125223/http://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1263/ |fechaarchivu=2010-03-26 }}</ref>
El [[5 de febreru]] de [[2009]], Game, dixo na radio que tenía inda un gran disputa con [[50 Cent]]. Cuando se-y preguntar alrodiu de la engarradiella ente 50 Cent y [[Rick Ross]], Game púnxose del llau de 50 Cent y dixo que les coses nun pinten bien para Rick Ross. Sicasí, ufiertóse la so ayuda a Rick Ross pa salir d'esa situación.<ref name="daqué raru">{{Cita web|títulu=Game ponse del llau de 50 Cent|url=http://www.mtv.com/news/articles/1604407/20090205/ross__rick__rap_.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090823024332/http://www.mtv.com/news/articles/1604407/20090205/ross__rick__rap_.jhtml|fechaarchivu=2009-08-23}}</ref>
Anque xuego declarara enantes que LAX sería los so últimu álbum, en dalgún momentu dempués del so llanzamientu, dixo, "Interscope nun quieren que me retire, que quieren que torne en febreru con un nuevu álbum, que ta tan lloñe del mio radar ye risible. Agora, si danme como cinco, diez millones de dólares o daqué que faer... yo soi la cosa más grande agora, col fallecimientu recién de G-Unit, y ye solo eso, tíu".<ref name="eso nun ye">{{Cita web|títulu=La productora quier otru discu|url=http://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1151/title./p.all|editorial=hiphopdx.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100527101642/http://www.hiphopdx.com/index/interviews/id.1151/title./p.all|fechaarchivu=2010-05-27}}</ref> Antes d'empezar el so cuartu álbum el so contratu con [[Geffen Records]] terminó y foise a [[Interscope Records]].
En xunetu de 2009, Jimmy Rosemond declarara que Game robló con Interscope Records pal so próximu álbum.<ref name="daqué nuevu">{{Cita web|títulu=Game pasar a Interscope Records|url=http://www.xxlmag.com/online/?p=53150 |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=29-03-10}}</ref>
El 3 d'ochobre de 2009, Snoop Dogg publicó una semeya en [[Twitter]] de sigo mesmu, el Dr. Dre y Game nel estudiu xuntos.<ref name="semeya">{{Cita web|títulu=Semeya de los trés xuntos|url=http://twitpic.com/k21vb |editorial=twitpic.com |fechaaccesu=29-03-10}}</ref> La fotografía foi fecha'l día anterior ya indica que Game empezó a trabayar otra vegada con Dr. Dre dempués de dellos años. La productora de Dre, [[Aftermath Entertainment]], ye una de les etiquetes qu'opera so Interscope.<ref name="esa productora">{{Cita web|títulu=Productora so gran influencia|url=http://aftermath-entertainment.com/ |editorial=aftermath-entertainment.com |fechaaccesu=29-03-10}}</ref>
=== [[Westside Connection]], terminar los feudos y ''[[The R.Y.D. Album]]'' ===
En [[2008]] empezaron unos rumores que dicíen que The Game podría xunise al grupu [[Westside Connection]] y asina xunise a [[Lench Mob]] (la productora d'[[Ice Cube]]) pa suplir a [[Mack 10]] nel grupu. Game negar, pero Cube nuna entrevista dixo que ye una bona idea. Dica agora nenguna de les partes confirmó nada.<ref name="al asuntu">{{Cita web|títulu=Game podría dise a Westside Connection|url=http://www.theboombox.com/2008/07/16/westside-connection-ice-cube-wc-and-the-game/ |editorial=theboombox.com |fechaaccesu=29-03-10}}</ref>
Confirmar en mayu de 2009, qu'empezó a trabayar nun nuevu álbum, ''The Red Album'', con [[Timbaland]] y Drumma Boy nel álbum.<ref name="otru en camín">{{Cita web|títulu=Game preparando'l so cuartu|url=http://www.mtv.com/news/articles/1611413/20090514/game__3_.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090720025606/http://www.mtv.com/news/articles/1611413/20090514/game__3_.jhtml|fechaarchivu=2009-07-20}}</ref> Game llanzó'l single "Better on the Other Side", un homenaxe a [[Michael Jackson]], el [[26 de xunu]] [[2009]], el día dempués de la muerte de Jackson. Cuenta con [[Diddy]], [[Mario Winans]], [[Chris Brown (cantante)|Chris Brown]], [[Usher]] & [[Boyz II Men]]. Un par de díes más tarde, esculpar con 50 Cent y Interscope Records concluyendo asina oficialmente la so disputa con 50 Cent y G-Unit.<ref name="finalmente">{{Cita web|títulu=Terminen disputes con 50 Cent|url=http://www.mtv.com/news/articles/1615171/20090701/game__3_.jhtml|editorial=mtv.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101211204750/http://www.mtv.com/news/articles/1615171/20090701/game__3_.jhtml|fechaarchivu=2010-12-11}}</ref> A finales de 2009, encurtia'l so llamatu a Game a seques.
Poco dempués de terminar el so feudu con [[50 Cent]] y [[G-Unit]], Game empezó a ''alimentar'' la so engarradiella con [[Jay-Z]], tomando semeyes d'él repetidamente. Game tamién faló mal de la esposa de [[Jay-Z]], [[Beyonce Knowles]], y grabó un cantar insultante pa Jay-Z con Jaz-O, l'home que foi mentor Jay-Z nes primeres etapes de la carrera de Jay-Z.<ref name="agora col otru">{{Cita web|títulu=Enóxase más con Jay-Z|url=http://www.hhspot.com/cover-story/jaz-o-and-the-game-ride-together-put-the-little-n-gga-jay-z-in-the-business-868.html|editorial=hhspot.com|fechaaccesu=29-03-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090820035610/http://www.hhspot.com/cover-story/jaz-o-and-the-game-ride-together-put-the-little-n-gga-jay-z-in-the-business-868.html|fechaarchivu=2009-08-20}}</ref>
Finalmente'l so nuevu discu salió a la lluz el 23 d'agostu de 2011 vendiendo más de 96.000 copies na so primer selmana, cuenta cola collaboración d'artistes como [[Lil Wayne]], [[Dr. Dre]], [[Snoop Dogg]], [[Drake (raperu)|Drake]], [[Rick Ross]], [[Chris Brown (cantante)|Chris Brown]], [[Nelly Furtado]], [[Lloyd Polite Jr.|Lloyd]], [[Tyler, The Creator]]...
Pasáu los díes del llanzamientu de [[The R.Y.D. Album]] Game aumenta la tensión ente'l y Jigga (llamatu de [[Jay-Z]]) llanzando al internet un cantar llamáu "Daytona 500 (500 Bars)" un cantar de 23 minutos na que tien como cover la tema y senciellu del álbum collaborativu de [[Jay-Z]] con [[Kanye West]] "[[Watch The Throne]]" llamada "''Otis''". Enantes de que Game va llanzar [[The R.Y.D. Album]] Llanzón un mixtape llamáu "HoodMorning (Candy Corones) (Non Typo)" el cual el so primer senciellu foi "Uncle Otis" una respuesta direuta a la tema de Kanye y Jay enantes mentáu.
== Otres apaiciones ==
Como resultáu de la so fama, Game aventurar n'árees fora del rap. Foi escoyíu pa xugar y mercar una gran seleición d'aiciones pa los yá sumíos, Inglewood Cobres un equipu franquicia [[American Basketball Association (Sieglu XXI)|ABA]].<ref name="en baloncestu">{{Cita web|títulu=Mercando aiciones d'equipu de basket|url=http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=5069|editorial=web.archive.org|fechaaccesu=01-11-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060420051901/http://www.allhiphop.com/hiphopnews/?ID=5069|fechaarchivu=2006-04-20}}</ref> Game tamién fixo incursionó na actuación. En [[2004]], tuvo un papel menor al poner la so voz al personaxe "B-Dup", nel videoxuegu [[Grand Theft Auto: San Andreas]]. Tamién pusó la so voz nel videoxuegu Def Jam: Icon. En [[2006]], fixo'l so debú nel cine en [[Waist Deep]], como un personaxe llamáu "Big Meat". Anguaño alcuéntrase filmando dos películes más.<ref name="incursión nel cine">{{Cita web|títulu=Empezando nel mundu del cine|url=https://www.imdb.com/name/nm1667139/ |editorial=IMDb.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> Game tamién s'acomuñó con 310 Motoring pa crear el so propiu zapatu llamáu ''The Hurricanes''. Una porción de los ingresos del zapatu son donaos a les víctimes del [[Furacán Katrina]].<ref name="zapatielles">{{Cita web|títulu=Sobre les zapatielles de Game|url=http://www.hiphopgalaxy.com/The-Game-shoes-Line-Hurricane-Game-hip-hop-2647.html|editorial=hiphopgalaxy.com|fechaaccesu=01-11-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110728042538/http://www.hiphopgalaxy.com/The-Game-shoes-Line-Hurricane-Game-hip-hop-2647.html|fechaarchivu=2011-07-28}}</ref>
N'agostu de [[2007]], Game y un séquitu de 12, incluyendo xente como [[Omarion]] tocaron nun conciertu en [[Luanda]], [[Angola]], en dos feches, el [[11 d'agostu]] y [[12 d'agostu]] nel Cine Atlánticu producíu pola Casa Blanca company.<ref name="esi sitiu">{{Cita web|títulu=Tocando en casa Blanca|url=http://www.accessmusik.com/blog/index.php?/archives/139-The-Game-Debúes-In-Angola.html |editorial=accessmusik.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref>
A finales de [[2007]], Game convertir nel xerente del dúu de rap [[Horrorcore]], [[Axe Murder Boyz]].
== Vida personal ==
Game tien trés neños, dos fíos y una fía. El primer fíu de Game llámase Harlem Caron Taylor y nació el [[30 de xunu]] de [[2003]]. [[Baron Davis]], un compañeru d'equipu de baloncestu na escuela secundaria, y actual NBA All-Star, foi nomáu padrín de Harlem.<ref name="padrín">{{Cita web|títulu=Estrella de la NBA como padrín|url=http://www.xxlmag.com/Features/2005/april/the-game/index.html |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref>
El diariu [[Los Angeles Times]] informó qu'a partir de 2006, Game ye un residente de Glendale, California, dempués de mercar una casa'l 4 de payares de 2005 nel barriu de Kenneth. Más tarde la casa de Glendale foi puesta en venta y se mudu a la parte de Porter Ranch. Game anunció que taba comprometíu cola actriz y modelu Valeisha Butterfield, la fía del Congresista de los EE.XX. GK Butterfield. La pareya establecer en casase en marzu de 2007, pero la boda foi atayada en xunu de 2006.<ref name="boda nula">{{Cita web |1=títulu atáyase la boda de Game |url=http://www.hillnews.com/thehill/export/TheHill/News/UndertheDome/062706.html |editorial=web.archive.org |fechaaccesu=01-11-10 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070121053043/http://www.hillnews.com/thehill/export/TheHill/News/UndertheDome/062706.html |fechaarchivu=2007-01-21 }}</ref>
== Cuestiones xurídiques ==
Game, [[Snoop Dogg]] y [[Tha Dogg Pound]], fueron demandaos por afrellar a un fan nel escenariu en mayu de [[2005]] nel conciertu nel Anfiteatru del Ríu Blanco en [[Auburn]], [[Washington (estáu)|Washington]]. L'acusador, Richard Monroe, Jr., afirmó que foi cutíu pola redolada de los artistes mientres el montaxe del escenariu.<ref name="demanda">{{Cita web|títulu=Grupu demandáu|url=http://www.idiomag.com/peek/78299/snoop_dogg |editorial=idiomag.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> Él alegó que "foi convidáu" a salir al escenariu. Primero que pudiera salir, los guardaespaldes de Snoop garrar y cutir hasta quedar inconsciente. La demanda centrar nuna compensación de 22 millones de dólares en daños compensatorios, neglixencia, y la imposición intencional de congoxa emocional.<ref name="demanda n'eso">{{Cita web|títulu=Allegamientos del afrelláu|url=http://www.xxlmag.com/online/?p=1172 |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> Les partes en cuestión apaecieron na corte n'abril de [[2009]].
El [[28 d'ochobre]] de [[2005]], Game foi acusáu de conducta desordenada y resistencia al arrestu en [[Greensboro]]. Nun momentu, la policía dixo que los sos compañeros fueron alboraos con gas pimienta cuando arrodiaron a los axentes de forma amenazante. Los oficiales de seguridá del centru comercial, dixeron que'l raperu llevaba una mázcara de [[Halloween]] na cara, filmaba a los compradores, arrenegaba en voz alta, y negóse a salir cuando se-y pidió. Game afirmó que los axentes actuaron d'una forma esaxerada y que nun fixo nada malu cuando foi alboráu con gas pimienta pola seguridá del centru comercial.<ref name="pimienta">{{Cita web|títulu=Game acusáu|url=http://ca.askmen.com/celebs/entertainment-news/the-game/the-game-halloween-arrest.html|editorial=ca.askmen.com|fechaaccesu=01-11-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080916143526/http://ca.askmen.com/celebs/entertainment-news/the-game/the-game-halloween-arrest.html|fechaarchivu=2008-09-16}}</ref> Los cinco oficiales arreyaos nel incidente terminaron demandándolo por bilordiu.<ref name="cinco">{{Cita web|títulu=Los cinco oficiales demanden|url=http://www.politicalgateway.com/news/read/45660|editorial=politicalgateway.com|fechaaccesu=01-11-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061201080654/http://www.politicalgateway.com/news/read/45660|fechaarchivu=2006-12-01}}</ref>
El [[11 de mayu]] de [[2007]], Game foi deteníu na so casa según los informes en rellación con un incidente nun partíu de baloncestu nel sur de Los Angeles en febreru de 2007. Él foi acusáu d'amenaciar a una persona con una arma de fueu. L'arrestu tuvo llugar dempués de que la so casa foi rexistrada mientres tres hores. Game foi puestu en llibertá ceo a otru día en pagando la fianza de 50.000 dólares.<ref name="otra vegada">{{Cita web|títulu=Game arreyáu nun fregáu|url=http://www.mtv.com/news/articles/1559453/20070512/game__3_.jhtml?rsspartner=rssFeedBurner|editorial=mtv.com|fechaaccesu=01-11-10|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151021000000/http://www.mtv.com/news/articles/1559453/20070512/game__3_.jhtml?rsspartner=rssFeedBurner|fechaarchivu=2015-10-21}}</ref>
El [[9 de xineru]] de [[2008]], un xuez de Los Angeles proclamó'l [[4 de febreru]] como fecha d'entamu pal xuiciu por asaltu y portación d'armes.<ref name="d'armes">{{Cita web|títulu=Game llamáu a xuiciu|url=http://www.sixshot.com/news/9654/ |editorial=sixshot.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref> En declarándose ''[[nolo contendere]]'' d'un delitu mayor posesión d'armes, el [[11 de febreru]], Game foi condergáu a 60 díes de cárcel, 150 hores de serviciu comuñal y tres años de llibertá condicional.<ref name="condergáu">{{Cita web|títulu=Sentencia del xuez pa Game|url=http://www.xxlmag.com/online/?p=19356 |editorial=xxlmag.com |fechaaccesu=01-11-10}}</ref>
== Discografía ==
:<small>''Artículu principal:</small> [[Discografía de Game (raperu)|Discografía de Game]]
* ''[[The Documentary]]'' (2005)
* ''[[Doctor's Advocate]]'' (2006)
* ''[[LAX (álbum)|LAX]]'' (2008)
* ''[[The R.Y.D. Album]]'' (2011)
* ''[[Jesus Piece]]'' (2012)
* ''[[Year Of The Wolf]]''(2014)
* ''[[The Documentary 2]]''(2015)
== Filmografía ==
{| {{tablaguapa}}
|- bgcolor="#CCCCCC" align="left"
! Añu !! Títulu!!<ref>[https://www.imdb.com/name/nm1667139/ Filmografía]. ''IMDb''. Accesu [[7 de setiembre]] de [[2009]].</ref> Papel !! Notes
|-
|rowspan="2"| 2004 || ''[[Grand Theft Auto: San Andreas]]'' || B-Dup || [[Videoxuegu]], solo voz
|-
| ''Life in a Day: The DVD'' || El mesmu || Papel pequeñu
|-
|rowspan="2"| 2005 || ''[[The Documentary]]'' DVD || El mesmu ||
|-
| ''Beef 3'' || El mesmu || Papel pequeñu
|-
|rowspan="3"| 2006 || ''Stop Snitchin, Stop Lyin''' DVD || El mesmu ||
|-
| ''Waist Deep'' || Big Meat ||
|-
| ''[[Doctor's Advocate]]'' DVD || El mesmu ||
|-
|rowspan="3"| 2007 || ''[[Def Jam: Icon]]'' || El mesmu || [[Videoxuegu]], solo voz
|-
| ''Tournament of Dreams'' || — ||
|-
| ''Beef 4'' || El mesmu || Papel pequeñu
|-
|rowspan="3"| 2008 || ''[[Street Kings]]'' || Grill ||
|-
|''Belly 2: Millionaire Boyz Club'' || G ||
|-
| ''Life After the Math'' || El mesmu ||
|-
|2009 || ''House Arrest'' || — ||
|-
|}
== Premios ==
=== [[Premios Grammy]] ===
{| {{tablaguapa}} style="left;"
|----- FONT SIZE="+2"
! Categoría<ref name="gallardones">{{Cita web|títulu=Premios Grammys|url=http://www.usatoday.com/life/music/awards/grammys/2005-12-08-grammy-list-nominations_x.htm |editorial=usatoday.com |fechaaccesu=13-06-10}}</ref>
! Xéneru
! Asuntu
! Añu
! Resultáu
|-
ALIGN="CENTER"
| Meyor cantar de rap || Rap || "Hate It or Love It"
| 2006 || Nomáu
|-
ALIGN="CENTER"
| Meyor actuación de dúu || Direutu || "Hate It or Love It" con [[50 Cent]]
| 2006 || Nomáu
|}
=== [[Bet|Premios BET]] ===
{| {{tablaguapa}} style="left;"
|----- FONT SIZE="+2"
! Categoría<ref name="mas gallardones">{{Cita web|títulu=Premios BET|url=http://top40.about.com/od/awards/a/bet2005_2.htm|editorial=top40.about.com|fechaaccesu=06-08-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151107054343/http://top40.about.com/od/awards/a/bet2005_2.htm|fechaarchivu=2015-11-07}}</ref>
! Xéneru
! Asuntu
! Añu
! Resultáu
|-
ALIGN="CENTER"
| Meyor Nuevu Artista || Rap || Xeneral
| 2005 || Nomáu
|-
ALIGN="CENTER"
| Meyor Collaboración || Rap || "Hate It or Love It" con [[50 Cent]]
| 2005 || Nomáu
|}
=== [[Billboard|Billboard Music Awards]] ===
{| {{tablaguapa}} style="left;"
|----- FONT SIZE="+2"
! Categoría<ref name="mas y más gallardones">{{Cita web|títulu=Premios Billboard|url=http://top40.about.com/od/awards/a/billboardma2005_2.htm|editorial=top40.about.com|fechaaccesu=06-08-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151107054344/http://top40.about.com/od/awards/a/billboardma2005_2.htm|fechaarchivu=2015-11-07}}</ref>
! Xéneru
! Asuntu
! Añu
! Resultáu
|-
ALIGN="CENTER" BGCOLOR="green"
| Meyor artista de R&B/Hip-Hop
| Rap || Xeneral || 2005
| Ganador
|----- ALIGN="CENTER"
| Meyor Álbum de Rap || Rap
| ''The Documentary'' || 2005 || Nomáu
|}
=== [[Premios ECHO|ECHO Awards]] ===
{| {{tablaguapa}} style="left;"
|----- FONT SIZE="+2"
! Categoría
! Xéneru
! Asuntu
! Añu
! Resultáu
|-
ALIGN="CENTER"
| Meyor artista internacional de R&B/Hip-Hop
| Rap || Xeneral || 2006 || Nomáu
|}
=== [[MTV Video Music Awards]] ===
{| {{tablaguapa}} style="left;"
|----- FONT SIZE="+2"
! Categoría<ref name="gallardones estranxeros">{{Cita web|títulu=Premios MTV|url=http://www.mtv.com/ontv/vma/2005/|editorial=mtv.com|fechaaccesu=06-08-09|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080828073144/http://www.mtv.com/ontv/vma/2005/|fechaarchivu=2008-08-28}}</ref>
! Xéneru
! Asuntu
! Añu
! Resultáu
|-
ALIGN="CENTER"
| Meyor Videu de Rap || Rap
| "Hate It or Love It" || 2005 || Nomáu
|}
=== [[Ozone|Ozone Awards]] ===
{| {{tablaguapa}} style="left;"
|----- FONT SIZE="+2"
! Categoría<ref name="más gallardones estranxeros">{{Cita web|títulu=Premios Ozone|url=http://www.hiphopdx.com/index/news/id.7501/title.2008-ozone-awards-winners-and-recap|editorial=hiphopdx.com|fechaaccesu=06-08-09|urlarchivu=https://archive.today/20081204171426/http://www.hiphopdx.com/index/news/id.7501/title.2008-ozone-awards-winners-and-recap|fechaarchivu=2008-12-04}}</ref>
|----- ALIGN="CENTER" BGCOLOR="green"
| Meyor artista de Rap de la Mariña Oeste|| Rap || Xeneral
| 2007 || Ganador
|----- ALIGN="CENTER" BGCOLOR="green"
| Meyor álbum de rap de la mariña oeste|| Rap || ''Doctor's Advocate'' || 2008 || Ganador
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Commonscat|The Game}}
* [http://www.comptongame.com Sitiu oficial]
* {{myspace|thegame|The Game}}
* {{IMDb nome |id=1667139|name=The Game}}
* [https://web.archive.org/web/20090424102104/http://www.billboard.com/bbcom/bio/index.jsp?pid=635871 The Game] en ''[[Billboard]]''
* [http://thisizgame.ning.com/ The Game en Ning] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090929094136/http://thisizgame.ning.com/ |date=2009-09-29 }}
* [http://www.therealblackwallstreet.com The Black Wall Street]
* [http://www.aftermathentertainment.com/ Aftermath Entertainment] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060209014444/http://www.aftermathentertainment.com/ |date=2006-02-09 }}
* [http://www.czar-ent.com/ Czar Management] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060209224131/http://www.czar-ent.com/ |date=2006-02-09 }}
* [http://www.thegameonline.net/ Sitio web non oficial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060415164331/http://www.thegameonline.net/ |date=2006-04-15 }}
* [http://www.aftermathgame.com AftermathGame.com Fansite]
* [http://aftermathmusic.com Aftermath Music fansite]
* [http://www.thegamebws.com/ The Game BWS (BlackWallStreet)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060415194138/http://www.thegamebws.com/ |date=2006-04-15 }}
* [http://hurricane-game.net/ Hurricane-Game.net]
{{NF|1979||Game}}
[[Categoría:Productores discográficos]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]]
roxpauv6oweg8q4mf7p7qpjjuyc1aeb
Freddie Prinze, Jr.
0
58627
4505852
4499020
2026-07-23T22:47:23Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505852
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Freddie Prinze, Jr.}}
{{persona}}
'''Freddie James Prinze''' {{nym}} ye un actor d'[[Estaos Xuníos]], conocíu principalmente poles sos interpretaciones en películes sobre adolescentes. En 2010 interpretó al axente Cole Ortiz de la CTU na famosa serie de [[24 (serie de televisión)|24]]
== Biografía ==
=== Orixe ===
Prinze nació en [[Los Angeles]], [[California]], fíu de Katherine Elaine Cochran (axente de bienes raíz) y [[Freddie Prinze]], un actor y comediante d'Estaos Xuníos que morrió en 1977, depués de que Elaine abandonar y solicitara una orde al tribunal por que nun s'averara a ellos. Prinze solamente tenía 10 meses de vida nesi momentu. La muerte del so padre nun principiu foi atribuyida a un suicidiu, pero depués foi declarada como disparu accidental tando Prinze so la influencia de quaaludes. El güelu paternu de Prinze yera d'ascendencia [[Alemaña|alemana]]<ref>[http://www.ilovefreddie.com/transcript_howardstern01.html Freddie Prinze Jr. - Articles<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> y la so güela paterna yera de [[Puertu Ricu]]; quien al morrer nel 2013 dexó tol so heriedu al so "nietu predilectu" Freddie, incluyendo una residencia cerca de la sablera en Cabu Coloráu, un pueblu na mariña suroeste del mentáu país. Per parte de la so madre tien ascendencia irlandesa, inglesa y nativa americana, foi educáu na fe [[católica romana]]<ref>http://jam.canoe.ca/Television/2005/10/05/pf-1248526.html</ref> y abraza los sos raigaños portorricanos.<ref>http://www.hispaniconline.com/magazine/2005/September/CoverStory/</ref>
En [[1995]] empezó a salir cola actriz Kimberly McCullough pero la rellación terminó en [[1999]].
Nel [[2000]] empezó a salir cola actriz [[Sarah Michelle Gellar]], la pareya casó'l [[1 de setiembre]] del [[2002]] en [[Méxicu]] y tienen dos fíos: Charlotte Grace Prince (nacida'l [[19 de setiembre]] de [[2009]]) y un fíu (nacíu en setiembre de 2012).<ref>[http://www.digitalspy.co.uk/showbiz/news/a394246/sarah-michelle-gellar-freddie-prinze-jr-expecting-a-baby-boy.html Sarah Michelle Gellar, Freddie Prinze Jr expecting a baby boy!]</ref><ref>[http://www.digitalspy.co.uk/celebrities/freddie-prinze-jr/ cSarah Michelle Gellar, Freddie Prinze Jr welcome second child]</ref><ref>{{cita web
|url=http://www.frontera.info/EdicionEnLinea/Notas/Entretenimiento/23092009/403926.aspx
|títulu=FRONTERA.INFO - Sarah Michelle Gellar foi mamá <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|añoacceso=2009
|autor=
|enllaceautor=
|idioma=
}}</ref>
== Carrera ==
Freddie apaeció per primer vegada nel mundu del espectáculu cuando tuvo una apaición especial na comedia d'[[American Broadcasting Company|ABC]]; ''[[Family Matters]]'' en [[1995]]., y depués llogró un papel pequeñu na película ''[[Feliz cumpleaños, amor mio]]'' en [[1996]].Sicasí, Prinze fíxose famosu al protagonizar la [[película de terror]] ''[[I Know What You Did Last Summer]]'', xunto a [[Jennifer Love Hewitt]] ([[1997]]), y la so secuela ''[[I Still Know What You Did Last Summer]]'' ([[1998]]), les cuál facer bien queríu por ente'l públicu adolescente., y muncho más en [[1999]] cuando protagonizó la película romántica ''[[She's All That]]'', que foi un ésitu en taquilla.
Darréu, Prinze protagonizó delles películes, ente elles, ''[[Wing Commander]]'' ([[1999]]), ''[[Down to You]]'' ([[2000]]), ''[[Boys and Girls]]'' ([[2001]]), ''[[Head Over Heels (película)|Head Over Heels]]'' ([[2001]]) y ''[[Summer Catch]]'' ([[2001]]). La mayoría d'estes fueron fracasos en taquilla, y repunaes per parte de los críticos, Tamién-y dio voz a El teniente James Vega nel xuegu Mass efect.
En [[2002]] interpretó a ''Fred Jones'' na película ''[[Scooby-Doo (película)|Scooby-Doo]]'', y la so secuela ''[[Scooby-Doo 2: Monsters Unleashed]]'' en [[2004]].En dambes películes trabayó xunto a la so esposa [[Sarah Michelle Gellar]], y al pie del so amigu [[Matthew Lillard]], con quién trabayó en ''She's All That'', ''Wing Commander'' y ''Summer Catch''. En [[2005]] protagonizó la so propia serie ''[[Freddie]]'', la cuál él declaro que rellata dellos fechos que-y asocedieron realmente. Pero'l programa solu duru una temporada al aire, yá que foi atayáu en mayu de [[2006]].En [[2008]] protagonizó la película ''[[Jack and Jill vs. the World]]'' xunto a [[Taryn Manning]]. Foi estrella convidada na [[comedia]] ''[[Friends]]'' y nel [[drama]] ''[[Boston Legal]]''. Amás, emprestó la so voz pa les películes animaes ''[[Shark Bait]]'', ''[[Happily N'Ever After]],'' y ''[[Delgo]]''.
Freddie robló cola [[World Wrestling Entertainment|WWE]] pa trabayar nos guiones de la empresa, inclusive siendo xerente xeneral de [[WWE Monday Night RAW|RAW]] el [[17 d'agostu]] de [[2009]].<ref>[http://www.digitalspy.co.uk/showbiz/s216/wwe/news/a282509/prinze-jr-rejoins-wwe-as-producer.html Prinze Jr rejoins WWE as producer]</ref>
Nel [[2013]] xunir al repartu recurrente de la primer temporada de la serie [[Witches of East End]] onde interpretó a Leo Wingate,<ref>[http://www.digitalspy.co.uk/ustv/news/a506757/freddie-prinze-jr-to-guest-star-in-witches-of-east-end.html Freddie Prinze Jr to guest star in 'Witches of East End']</ref><ref>[http://insidetv.ew.com/2013/08/12/witches-of-east-end-esconxures-up-guest-spot-for-freddie-prinze-jr-exclusive/ 'Witches of East End' esconxures up guest spot for Freddie Prinze Jr.]</ref> un pañador de caparines que dempués de conocer a la bruxa Wendy Beauchamp ([[Mädchen Amick]]) empieza una curtia rellación hasta'l final de la primer temporada.<ref>[http://www.examiner.com/article/witches-of-east-end-season-2-spoiler-freddy-prinze-jr-will-not-be-returning 'Witches of East End' Season 2 spoiler: Freddy Prinze Jr. will not be returning]</ref>
== Filmografía selecta ==
[[Ficheru:Freddie Prinze Jr and Sarah Michelle Gellar by David Shankbone.jpg|thumb|200px|right|Prinze y [[Sarah Michelle Gellar]] nel [[Tribeca Film Festival]].]]
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin:1em 1em 1em 0; background:#f9f9f9; border:1px #aaa solid; border-collapse:collapse; font-size:90%;"
|- bgcolor="#B0C4DE" align="center"
! Añu
! película
! Rol
! Otres Notes
|-
| [[1997]] || ''[[The House of Yes]]'' || Anthony Pascal ||
|-
| [[1997]] || ''[[I Know What You Did Last Summer]]'' || [[Ray Bronson]] || Protagonista
|-
| [[1998]] || ''[[I Still Know What You Did Last Summer]]'' || [[Ray Bronson]] || Protagonista
|-
| [[1999]] || ''[[She's All That]]'' || Zach Siler || Protagonista
|-
| [[1999]] || ''[[Wing Commander]]'' || 1st Lt. Christopher Blair ||
|-
| [[2000]] || ''[[Down to You]]'' || Alfred 'A el' Connelly ||
|-
| [[2000]] || ''[[Boys and Girls]]'' || Ryan Walker ||
|-
| [[2002]] || ''[[Friends]]'' || Sandy, el ñeñeru sensible ||
|-
| [[2001]] || '' [[Head Over Heels (película)|Head Over Heels]]'' || Jim Winston ||
|-
| [[2001]] || ''[[Summer Catch]]'' || Ryan Dunne ||
|-
| [[2002]] || ''[[Scooby-Doo (película)|Scooby-Doo]]'' || [[Fred Jones (Scooby-Doo)|Fred Jones]] || Protagonista
|-
| [[2004]] || ''[[Scooby-Doo 2: Monsters Unleashed]]'' || [[Fred Jones (Scooby-Doo)|Fred Jones]] || Protagonista
|-
| [[2005]] || ''[[Robot Chicken]]'' || [[Fred Jones (Scooby-Doo)|Fred Jones]] || [[actor de voz|Voz]]
|-
| [[2006]] || ''[[The Shooting Gallery]]'' || Jericho ||
|-
| [[2006]] || ''[[Brooklyn Rules]]'' || TBA ||
|-
| [[2006]] || ''[[Shark Bait]]'' || Pi || Voz
|-
| [[2007]] || ''[[Happily N'Ever After]]'' || Rick || Voz
|-
| [[2007]] || ''[[Delgo]]'' || Delgo || Voz
|-
| [[2007]] || ''[[New York City Serenade]]'' || Owen ||
|-
| [[2008]] || ''[[Jack and Jill vs. the World]]'' || Jack ||
|-
| [[2010]] || ''[[24 (serie de televisión)|24]]'' || Cole Ortiz || 24 episodios
|-
| [[2010]] || ''[[Psych]]'' || Dennis || 1 episodiu
|-
| [[2011]] || ''[[Robot Chicken]]'' || [[Fred Jones (Scooby-Doo)|Fred Jones]] || Voz
|-
| [[2012]] || ''[[Mass Effect 3]]'' || James Vega || Voz ([[videoxuegu]])
|-
| [[2013]]|| ''[[Bones (9° temporada)]]'' || Danny Beck ||
|-
| [[2014]] || ''[[Star Wars Rebels]]'' || Kanan Jarrus ||
|-
| [[2014]] || ''[[Dragon Age Inquisition]]'' || Iron Bull || Voz ([[videoxuegu]])
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Freddie Prinze Jr.}}
* {{IMDb nome|0005327|Freddie Prinze Jr.}}
* [http://www.digitalspy.co.uk/celebrities/freddie-prinze-jr/ Digital Spy > Celebrity News > Freddie Prinze Jr.]
* [http://www.tv.com/people/freddie-prinze-jr/ Freddie Prinze Jr. on TV.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151025091649/http://www.tv.com/people/freddie-prinze-jr/ |date=2015-10-25 }}
* [http://www.zimbio.com/Freddie+Prinze+Jr. Freddie Prinze Jr. - Zimbio]
* [http://www.freddieprinzejr.org Freddie Prinze Jr Fansite] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170928224805/http://www.freddieprinzejr.org/ |date=2017-09-28 }}
{{NF|1976||Prinze, Freddie, Jr.}}
[[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices de doblaxe d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Persones de Los Angeles]]
j3ih41m3e43ep023n4x0j8rfi0oli72
Flora Americae Septentrionalis
0
60451
4505820
3720786
2026-07-23T15:51:00Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505820
wikitext
text/x-wiki
{{llibru}}
[[Archivu:Purshia glandulosa 6.jpg|thumb|240px|
''[[Purshia glandulosa]]'' representante del xéneru nomáu n'honor de [[Frederick Traugott Pursh]]]]
'''Flora Americae Septentrionalis''', o '''a Systematic Arrangement and Description of the Plants of North America''', (abrevidáu [[Fl. Amer. Sept.]], ye un llibru de [[botánica]] escritu pol [[botánicu]] [[Alemaña|xermano]]-norteamericanu [[Frederick Traugott Pursh]] nel añu [[1814]] y onde se describe la flora de Norteamérica septentrional. <ref>{{Cita web |url=http://www.botanicus.org/title/b11729004 |títulu=Descripción del llibru |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170609204619/http://botanicus.org/title/b11729004 |fechaarchivu=2017-06-09 }}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Llista de naturalistes y epónimos]]
* [[Llista de florilexos y códices botánicos]]
* [[Historia de la botánica]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llibros de botánica]]
[[Categoría:Publicaciones científiques]]
[[Categoría:Llibros de 1814]]
4u3m6wv32jjdvb8vd0nhpkkvdffizye
Fragmenta Botanica
0
60672
4505829
4255123
2026-07-23T19:34:56Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505829
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de revista
|títulu = '''''Fragmenta Botanica'''''
|abreviatura = '''Fragm. Bot.'''
|imaxe = Nikolaus Joseph von Jacquin 2.jpg
|baxada =
|editor = [[Nikolaus Joseph von Jacquin]]
|títulu del editor =
|subeditores =
|categoría = [[Botánica]]
|frecuencia = Espublizáu en 6 partes
|circulación =
|publicador =
|circulación paga =
|circulación non paga =
|circulación total =
|añu de fundación = Espublizáu en [[1800]] - [[1809]]
|compañía =
|país =
|idioma =
|sitiu web =
|ISSN =
}}
'''Fragmenta Botanica''' (embrivíu '''Fragm. Bot.''')<ref>[http://www.tropicos.org/Publication/3708 en Trópicos]</ref> ye un llibru con ilustraciones y descripciones [[botánica|botániques]] escritu pol [[médicu]], [[biólogu]] y [[botánicu]] [[Países Baxos|holandés]] [[Nikolaus Joseph von Jacquin]]. Espublizóse en seis partes nos años [[1800]] - [[1809]], col nome de ''Fragmenta Botanica, figuris coloratis illustrata''.
== Ver tamién ==
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Llista de naturalistes y epónimos]]
* [[Llista de florilexos y códices botánicos]]
* [[Historia de la botánica]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
*[http://www.botanicus.org/title/b12064592 en Botanicus] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200629084016/http://www.botanicus.org/title/b12064592 |date=2020-06-29 }}
*[http://www.ipni.org/ipni/idPublicationSearch.do?id=3708-2&back_page=%2Fipni%2FeditAdvPublicationSearch.do%3Ffind_title%3D%26find_abbreviation%3D%2BFragm.%2BBot.%26output_format%3Dnormal Ficha nel IPNI]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Publicaciones científiques]]
[[Categoría:Llibros de botánica]]
4jepcfad6nwyt8z6ng13ephme9xcgya
Geranium caespitosum
0
65260
4505904
4501284
2026-07-24T09:08:08Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505904
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium caespitosum}}
{{ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
|genus = ''[[Geranium]]''
|species = '''''G. caespitosum'''''
|binomial = ''Geranium caespitosum''
|binomial_authority = [[Edwin P. James|E.James]]<ref name=ipni>In: ''Account of an Expedition from Pittsburgh to the Rocky Mountains.'' Philadelphia: H.C. Carey and I. Lea 2: 3. 1823. {{cita web|url=http://www.ipni.org:80/ipni/idPlantNameSearch.do?id=322499-2|títulu=Plant Name Details for ''Geranium caespitosum''|fechaaccesu=5 de xunetu de 2010|obra=[[International Plant Names Index|IPNI]]|cita=[Notes on the type specimen:] [[Mora River]], [[San Miguel County, New Mexico|San Miguel County]] (New Mexico, South-Central U.S.A, Northern America)}}</ref>
|synonyms =
|}}
'''''Geranium caespitosum''''' ye una [[yerba]] [[perennifolia]] nativa del oeste d'[[Estaos Xuníos]] y norte de [[Méxicu]]. La so distribución n'EE.XX. incluyi [[Arizona]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méxicu]], [[Texas]], [[Utah]] y [[Wyoming]].<ref name=plants>[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GECA3 ''Geranium caespitosum''.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130505042210/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GECA3 |date=2013-05-05 }} PLANTS Profile. USDA. Accessed 23 June 2013.</ref>
[[Ficheru:Geraniaceae - Geranium caespitosum var fremontii-2.JPG|thumb|240px|Detalle de la fueya]]
[[Ficheru:Geraniumcaespitosumplant.JPG|thumb|240px|Vista de la planta nel so hábitat]]
== Descripción ==
La flor tien un color púrpura a colorada con 5 estames, y los sépalos los acuminaos, estrechándose con una perspeutiva a llargu. Les fueyes son palmotiáu lobulaes. El frutu ye un [[esquizocarpo]] compuestu por 5 [[mericarpos]]. Crez en suelos húmedos, como na soviesca de los montes de [[conífera|coníferes]].
== Usos ==
La planta utilízase como un [[astrinxente]] y una decocción del raigañu pa tratar la [[foria]]. Los [[Pueblu de Santa Ana|Keres]] utilicen los raigaños esmagayaos nuna pasta pal tratamientu de úlceras, y tola planta como alimentu pa los pavos.<ref name=mich>[http://herb.umd.umich.edu/herb/search.pl?searchstring=Geranium+caespitosum ''Geranium caespitosum''.] Native American Ethnobotany. University of Michigan - Dearborn. Accessed 23 June 2013.</ref>
== Taxonomía ==
''Geranium caespitosum'' describióse por [[Edwin P. James]] y espublizóse en ''[[Account of an Expedition from Pittsburgh to the Rocky Mountains]]'' 2: 3. 1823.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/50111940 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=30 de payares de 2013 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''caespitosum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "como verde".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.52.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Geranium atropurpureum'' A.Heller
* ''Geranium cowenii'' Rydb.
* ''Geranium eremophilum'' Wooton & Standl.
* ''Geranium fremontii'' Torr. ex A.Gray
* ''Geranium furcatum ''Hanks
* ''Geranium gracile'' Engelm.
* ''Geranium marginale'' Rydb.
* ''Geranium parryi'' A.Heller
* ''Geranium pattersonii'' Rydb.
* ''Geranium thermale'' Rydb.
* ''Geranium toquimense'' N.H.Holmgren & A.H.Holmgren<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2822966 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
# Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|caespitosum]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Plantes de verde]]
[[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Flora de Méxicu]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1823]]
[[Categoría:TBSpecies]]
nxhteodq064lnehemgir8wqf26rlwn9
Geranium mexicanum
0
65261
4505908
4302159
2026-07-24T09:11:11Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505908
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium mexicanum}}
{{ficha de taxón
| status =
| status_ref =
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = ''[[Geranium]]''
| species = '''''Geranium mexicanum'''''
| species_authority = [[Knuth]]
| synonyms = }}
'''''Geranium mexicanum''''', '''Xeraniu de golor o Pata de lleón''', ye una [[especie (bioloxía)|especie botánica]] perteneciente a la familia de les [[geraniacees]].
==Descripción==
Ye una planta yerbácea que alcanzza un tamañu de 50 cm d'altor, bien peluda colos tarmos acolorataos. Les fueyes son cuasi triangulares con hendiduras que les parten cuasi en 3, son color verde claru y los cantos de color café, marcando pequeñes ondulaciones. Les sos flores son de color rosa maciu a lila, dacuando con unes venitas púrpures que paez como si tuvieren rayitos. Los frutos son pequeños en forma d'anfiler y peludos.
==Distribución y hábitat==
Orixinaria de [[Méxicu]]. Habita en climes semisecos y templaos ente los 2050 y los 3900 msnm. Cultivada en güertos familiares, acomuñada a carba [[xerófilu]], montes de encino, de pinu y mistu de pinu-encino.
==Propiedaes==
L'usu más común d'esta planta ye en trestornos dixestivos como'l [[vultura]] y la [[foria]]. Pa tratar adultos da un vasu del cocimientu de les fueyes, pero enantes amiéstase-y una plizca de sal, si ye pa neños, entós adúlzase con azucre y dáse-yos a tomar dos o tres cuyaraes. Col fin d'usalo como antigastrálgico tómase la cocción de tola planta. Y como purgante, inxerse namái'l fervinchu de les fueyes.
En forma esterna ocúpase'l cocimientu de tola planta pa dar baños contra'l salpullido. Pa baños polo xeneral, fiérvense les fueyes. En problemes de [[sarna]], la decocción del tarmu, fueyes y flor usar pa faer llavaos.
;Hestoria:
Nel sieglu XVI, el [[Códiz Florentino]] refier que la planta, untada y molida cura'l pañu o manches de la cara. [[Francisco Hernández de Toledo]], nel mesmu sieglu rellata: ye [[astrinxente]], cura les [[disentería|disenteríes]] y demás fluxos, la inflamación de los güeyos, les hemorroides y l'empache, enfresca les fiebres, combate l'escesivu calor, afirma los dientes, apierta y fortalez les melles, evacua la pituita, asela los dolores llavando'l llugar doloríu cola agua, madura y abre los tumores, favorez la concepción y cura les úlceras de la boca o cualesquier otres Aseguren dalgunos qu'entemecida con chilli sollivia la tos y evacua la orina y que sola purga la fiel.
A entamos del sieglu XX, la [[Sociedá Farmacéutica de Méxicu]] señalar como catárticu y emoliente. Darréu, [[Maximino Martínez]] reporta los usos siguientes: contra aftes, como antidisentérico, antipirético, antitumoral, antitusígeno, apostemes, astrinxente, catárticu, desflema, diuréticu, enfermedaes exantemáticas, mancaes, enfermedaes de los güeyos y oxitócico. Finalmente, [[Luis Cabrera de Córdoba]] prescribir para: amigdalitis, antidisentérico, enteritis, enterocolitis, estomatitis, gastroenteritis, gingivitis y pa firíes.<ref>{{Cita web |url=http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Xeraniu&id=7541 |títulu=En Medicina tradicional mexicana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160309181854/http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Xeraniu&id=7541 |fechaarchivu=2016-03-09 }}</ref>
== Taxonomía ==
''Geranium mexicanum'' describióse por [[Carl Sigismund Kunth]] y espublizóse en ''[[Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.)]]'' 5: 230. 1821[1822].<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900099 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=8 d'abril de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''mexicanum''''': [[epítetu]] xeográficu qu'alude a llocalización en [[Méxicu]].
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Geranium resimum'' Small
* ''Geranium temascaltepecense'' R.Knuth<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2823600 ''{{PAGENAME}}'' en ''[[The Plant List]]'']</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550.
# Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
# CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1821]]
[[Categoría:Flora de Méxicu]]
[[Categoría:Geranium|mexicana]]
[[Categoría:TBSpecies]]
6za9mbt490wvmjpddas8z8qyy5xl8mg
Geranium niveum
0
65262
4505910
3857167
2026-07-24T09:13:28Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505910
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium niveum}}
{{Ficha de taxón
|regnum = [[Plantae]]
|unranked_divisio = [[Angiosperms]]
|unranked_classis = [[Eudicots]]
|unranked_subclassis = [[Rosids]]
|ordo = [[Geraniales]]
|familia = [[Geraniaceae]]
|genus = ''[[Geranium]]''
|species = '''''G. niveum'''''
|binomial = ''Geranium niveum''
|binomial_authority = [[Sele Watson|S. Watson]] 1886
|subdivision_ranks =
|}}
'''''Geranium niveum''''' ye una [[especie]] de [[planta melecinal]] perteneciente al xéneru ''[[Geranium]]''.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2823687 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> Ye orixinaria de [[Méxicu]] onde s'atopa en [[Chihuahua]] en [[Norogachi]].<ref>[http://plants.jstor.org/specimen/us00100896?s=t ''{{PAGENAME}}'' en Jstor]</ref>
== Usos ==
Trátase d'un floritu bien utilizáu polos indios [[Pueblu tarahumara|tarahumaras]] de [[Méxicu]].<ref>{{cita publicación | pmid = 15769126 | añu = 2005 | apellíu = Maldonáu | nome = PD | apellíu2 = Rivero-Cruz | nome2 = I | apellíu3 = Mata | nome3 = R | apellíu4 = Pedraza-Chaverrí | nome4 = J | títulu = Antioxidant activity of A-type proanthocyanidins from Geranium niveum (Geraniaceae) | volume = 53 | númberu = 6 | páxines = 1996–2001 | doi = 10.1021/jf0483725 | publicación = Journal of agricultural and food chemistry | idioma = inglés}}</ref>
[[Geranin A]] (epi-afzelechin-(4β→8, 2β→O→7)-afzelechin), [[geranin B]] (epi-catechin-(4β→8, 2β→O→7)-afzelechin), [[mahuannin B]], [[reynoutrin]], [[hyperina]], [[Galato de metilu]] y [[3-beta-caffeoyl-12-oleanen-28-oic acid]] pueden ser atopaos en ''G. niveum''.<ref>{{cita publicación | pmid = 10346950 | añu = 1999 | apellíu = Calzada | nome = F | apellíu2 = Cerdo-García-Rojas | nome2 = CM | apellíu3 = Meckes | nome3 = M | apellíu4 = Cedillo-Rivera | nome4 = R | apellíu5 = Bye | nome5 = R | apellíu6 = Mata | nome6 = R | títulu = Geranins a and B, new antiprotozoal A-type proanthocyanidins from Geranium niveum | volume = 62 | númberu = 5 | páxines = 705–9 | doi = 10.1021/np980467b | publicación = Journal of natural products | idioma = inglés}}</ref>
== Taxonomía ==
''Geranium niveum'' describióse por [[Sele Watson]] y espublizóse en ''[[Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences]]'' 21: 421. 1886.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/50102131 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''niveum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "blancu como la nieve".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.127.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
# Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550.
== Enllaces esternos ==
<!--{{wikispecies}}
{{commons}}-->
* [http://eol.org/pages/247143/overview En Eol]
* [http://collections.si.edu/search/record/nmnhbotany_2133791 ''Geraniumm niveum'' at CollectionSearchCenter]
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|niveum]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Flora de Méxicu]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1886]]
[[Categoría:TBSpecies]]
qaj3llniieu7kk1w80dd4wpw5us78tw
Geranium potentillifolium
0
65263
4505912
4251779
2026-07-24T09:14:18Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505912
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium potentillifolium}}
{{ficha de taxón
| status =
| status_ref =
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = ''[[Geranium]]''
| species = '''''Geranium potentillifolium'''''
| species_authority = [[DC.]]
| synonyms = }}
'''''Geranium potentillifolium''''', '''Pata de lleón''', ye una [[especie (bioloxía)|especie botánica]] perteneciente a la familia de les [[geraniacees]].
==Descripción==
Ye una planta más o menos postrada nel suelu, colos tarmos acolorataos y peludos. Tien les fueyes como llistones estremaos y son de color verde escuru. Les flores son liles col centru blancu, vistoses, nacen ente les fueyes resaltando más el color de les flores; los frutos paecen anfileres peludos.
Presente en [[Méxicu]] en climes semiseco y templáu ente los 320 y los 2800 msnm, acomuñada a pacional, crez en fastera de cuetos de montes de encino, de pinu y mistu de pinu-encino.
==Propiedaes==
En [[Tlaxcala]] aplicar contra la [[urticaria]], según na "escaldiada" y rozadura en neños. En [[Morelos]], pa llograr la recuperación del partu, prepárase una cocción colos tarmos, de la cual tómase una taza enantes de cada comida, mientres una o dos selmanes dempués del partu.<ref>{{Cita web |url=http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Pata_de_-y%C3%B3n&id=7991 |títulu=En Medicina tradicional mexicana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160309183029/http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Pata_de_-y%C3%B3n&id=7991 |fechaarchivu=2016-03-09 }}</ref>
== Taxonomía ==
''Geranium potentillifolium'' describióse por [[Augustin Pyrame de Candolle]] y espublizóse en ''[[Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis]]'' 1: 639. 1824.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900110 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=8 d'abril de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''potentillifolium''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "coles fueyes de ''[[Potentilla]]''"
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Geranium pedunculare'' Willd. ex Spreng.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2823833 ''{{PAGENAME}}'' en ''[[The Plant List]]'']</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550.
# CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1824]]
[[Categoría:Plantes rastreres]]
[[Categoría:Flora de Méxicu]]
[[Categoría:Geranium|potentillifolium]]
[[Categoría:TBSpecies]]
eqonw4s6fnapw2567vsv52cpq8piulx
Geranium robertianum
0
65264
4505914
4484781
2026-07-24T09:16:12Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505914
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium robertianum}}
{{Ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = '''''Geranium'''''
| species = '''''G. robertianum'''''
| binomial = ''Geranium robertianum''
| binomial_authority = [[L.]]
| synonyms =
}}
[[Ficheru:Geranium robertianum - haisev kurereha.jpg|thumb]]
[[Ficheru:(MHNT) Geranium robertianum - xanthophyll leaf.jpg|thumb]]
La {{iniTaxon}} ye una [[especie (bioloxía)|especie]] perteneciente a la familia de les [[geraniacees]].
== Distribución y hábitat ==
Ye una [[yerba]] bien común que s'espande por [[Europa]], [[Asia]] y norte d'[[África]]. Crez nes escombreres, murios vieyos, terrenes cascayosos, llenderos de montes y llugares buelguizos, húmedos y avesíos. Puede crecer hasta n'altores de 1500 [[msnm]] .
== Descripción ==
Ye una [[planta añal]] [[yerbácea]] qu'algama 10-45 [[centímetru|cm]] d'altor, velluda con [[tarmu]] erecto acoloratáu. El [[raigañu (botánica)|raigañu]] gruesa en forma de [[nabu]]. Les [[fueya|fueyes]] triangulares tienen 3-5 segmentos lobaos. Les [[flor|flores]] pequeñes son de color rosáu. El [[frutu]] ye secu.
== Propiedaes ==
* D'antiguo conocida como ''Herba Geranii Robertiani'', güei utilízase contra les oftalmias, [[herpes simple|herpes]], ya inflamaciones bucales.
* Ye tónica y [[astrinxente]], encamentada pa casos de [[foria|fories]], [[gastritis]] y [[gastroenteritis]].
* En gargarismo bucal pa tratar [[gingivitis]] y [[amigdalitis]].<ref name = Lin>{{cita web |url=http://www.plantasutiles.info/plut.html |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo}}</ref>
== Taxonomía ==
''Geranium robertianum'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 681–682. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900019 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grúa", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''robertianum''''': [[epítetu]]
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
*''Geranium barcinonense '' [[Sennen]]
*''Geranium briceanum'' [[Sweet]]
*''Geranium eriophorum'' [[H.Lév.]]
*''Geranium gardi'' Sennen
*''Geranium graveolens'' [[Jonathan S. Stokes|Stokes]]
*''Geranium inodorum'' [[G.Don]]
*''Geranium lindleyanum'' [[Royle]]
*''Geranium mosquense'' [[Goldb.]]
*''Geranium neapolitanum'' [[A.Terracc.]]
*''Geranium palmatisectum'' [[Dulac]]
*''Geranium rubellum'' [[Moench]]
*''Robertianum nostrum'' [[Goldb.]]
*''Robertiella robertianum'' ([[L.]]) [[Hanks]]
*''Robertium minutiflorum'' ([[Jord.]]) [[Fourr.]]
*''Robertium vulgare'' Picard<ref name = RJB/>
*''Robertium modestum'' Fourr.
*''Robertium purpureum'' Fourr.
*''Robertium semiglabrum'' Fourr.
*''Robertium simile'' Fourr.
*''Robertium vulgare'' Picard<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2823970 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
* {{Cita llibru | autor=Neltje Blanchan|Blanchan | títulu=[[w:en:Wild Flowers Worth Knowing]] | añu=[[2005]] | editorial=Project Gutenberg Literary Archive Foundation}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
* [http://www.bioimages.org.uk/HTML/T593.HTM Images at Bioimages (UK)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040418014004/http://www.bioimages.org.uk/HTML/T593.HTM |date=2004-04-18 }}
* [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?Geranium+robertianum Species treatment from the Jepson Manual]
* [http://www.pfaf.org/database/plants.php?Geranium+robertianum Entry in the Plants for a Future database]
* [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GERO USDA plants Profile: ''Geranium robertianum''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130429113327/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GERO |date=2013-04-29 }}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|robertianum]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Flora d'Asia]]
[[Categoría:Flora d'África]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:TBSpecies]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
3ag2uzxpv7flc31ixc50wh96e4wzunh
Geranium seemannii
0
65265
4505917
4363786
2026-07-24T09:17:31Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505917
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium seemannii}}
{{ficha de taxón
| status =
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = ''[[Geranium]]''
| species = '''''G. seemannii'''''
| binomial = ''Geranium seemannii''
| binomial_authority = [[Peyr.]]
| synonyms = }}
'''''Geranium seemannii''''' , ye una [[especie (bioloxía)|especie botánica]] perteneciente a la familia de les [[geraniacees]].
==Descripción==
Ye una [[yerba]] qu'algama un tamañu d'hasta 1 m d'altor que crez arguta o rastrera. El so tarmu presenta pelos curtios. Les fueyes son de forma circular, con trés a cinco hendiduras, tienen un llargu peciolu y tán cubiertes de pelos llargos y nidios. Les flores son pequeñes y de color rosa, blancu o lila. Los frutos tienen un picu y tán estremaos en cinco partes.
==Distribución y hábitat==
Supónse-y orixinaria de [[Méxicu]] y [[Guatemala]]. Habita en climes semiseco y templáu de los 1000 y hasta los 3900 [[msnm|metros]], y crez en terrenes de cultivu abandonaos, a veres de los caminos, acomuñada al [[monte mesófilu de monte]], d'[[encina]], de [[pinu]], mistos de pinu-encino y de [[juníperos]].
==Propiedaes==
Utilízase-y principalmente pa tratar el dolor d'estómagu, la [[fiel]] y los cólicos por coraxe; tamién se-y utiliza como [[purgante]] emplegando'l cocimientu de tola planta xunto con yerba duce (''[[Phyla scaberrima]]''), gobernadora (''[[Lantana camara]]''), estafiate (''[[Artemisia ludoviciana]] ssp. mexicana''), sauco (''[[Sambucus mexicana]]''), tochomite (''[[Hamelia patens]]''), axatada (''[[Ruta chalepensis]]''), kahtibe (''[[Trichilia havanensis]]''), tomate (''[[Physalis aequata]]''), epazote de zorrillo (''[[Chenopodium graveolens]]'') y yanakoni (''[[Tibouchina mexicana]]''). Otres enfermedaes dixestives nes que se-y aprovecha son contra la [[foria]], nel dolor de mueles y la inflamación del estómagu.<ref name = Mtm>{{Cita web |url=http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/termino.php?l=1&t=chincual |títulu=''{{PAGENAME}}'' en Medicina tradicional mexicana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140409091832/http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/termino.php?l=1&t=chincual |fechaarchivu=2014-04-09 }}</ref>
Les fueyes, el tarmu y les flores secu y moler, espolvoriscar a manera de talcu sobre la parte afeutada en casos d'[[urticaria]], escaldadura de los neños, nel traseru de ñácaros y granos de [[sarna]].
==Taxonomía==
''Geranium seemannii'' describióse por [[Johann Joseph Peyritsch]] y espublizóse en ''[[Linnaea (revista)|Linnaea]]'' 30(1): 66–67. 1859.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900118 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=4 de payares de 2012 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
== Taxonomía ==
''Geranium seemannii'' describióse por [[Reinhard Gustav Paul Knuth]] y espublizóse en ''[[Das Pflanzenreich]]'' IV. 129(Heft 53): 215. 1912.<ref name = Trop/>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''seemannii''''': [[epítetu]] dau n'honor de [[Berthold Carl Seemann]] (1825-1871) , [[botánicu]] d'orixe [[alemaña|alemán]], colector de plantes melecinales y esplorador.
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Geranium regale'' Rydb.
* ''Geranium seemannii var. macranthum'' Briq.
* ''Geranium seemannii var. minoriflorum'' Briq.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2824017 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
* ''Geranium culminicola'' H.E. Moore
* ''Geranium guatemalense'' R. Knuth
* ''Geranium pulchrum'' C.V. Morton
* ''Geranium repens'' H.E. Moore<ref name = Trop/>
== Nome común ==
Guía, malva, mano de gatu, mano de lleón, pata d'osu, pata de lleón.<ref name = Mtm/>
== Ver tamién ==
* [[Planta melecinal]]
* [[Fitoterapia]]
* [[Usos melecinales de los raigaños]]
* [[Medicina china tradicional]]
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
# Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
# CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
# Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editores xenerales) 2013. Vitaceae a Geraniaceae. Fl. Mesoamer. 3(1): ined.
# Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
# Moore, J. H. Y. 1943. A revision of the genus Geranium in Mexico and Central America. Contr. Gray Herb. 146: 1–108.
{{Commonscat|Geranium seemannii}}
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|seemannii]]
[[Categoría:Flora de Méxicu]]
[[Categoría:Flora de Guatemala]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1912]]
[[Categoría:TBSpecies]]
kbtc9w13skuovpxbv4z4pk8wa3hv8rv
Geranium argenteum
0
67806
4505903
4297885
2026-07-24T09:06:26Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505903
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium argenteum}}
{{ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
|genus = ''[[Geranium]]''
|species = '''''Geranium argenteum'''''
|binomial_authority = [[Carl Linnaeus|L.]]
|}}
'''''Geranium argenteum''''' ye una [[especie]] de [[planta ornamental]] perteneciente a la familia [[Geraniaceae]], que ye orixinaria d'[[Europa]].
[[Ficheru:Geranium argenteum Atlas Alpenflora.jpg|thumb|240px|Ilustración]]
== Descripción ==
Son [[yerbácea|yerbácees]] y un pocu [[cespitosa|cespitoses]]. L'altor varia ente 8-15 cm. La forma orgánica d'estes plantes ye [[hemicriptófita]] rosulada, lo que significa que los biltos tán na ivernada a nivel del suelu y protexíos per sable o nieve, y coles fueyes dispuestes pa formar una roseta basal.
== Taxonomía ==
''Geranium argenteum'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Centuria II. Plantarum]]'' ... 25. 1756.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900037 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=30 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''argenteum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "plateado".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.31.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Geranium argenteum var. lucanum A.Terracc. <ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2822845 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* {{Cita llibru | autor=Pink, A. | url=http://www.gutenberg.org/etext/11892|títulu=Gardening for the Million| añu=2004 | editorial=[[Project Gutenberg|Project Gutenberg Literary Archive Foundation]]}}
* {{Cita llibru | autor=Wood, John | títulu=Hardy Perennials and Old Fashioned Flowers | url=http://www.gutenberg.org/etext/18913 | añu=2006 | editorial=[[Project Gutenberg|Project Gutenberg Literary Archive Foundation]]}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?424350 ''Geranium argenteum'']
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|argenteum]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes yerbácees]]
[[Categoría:Plantes de verde]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1756]]
[[Categoría:Especies descrites por Linnaeus]]
[[Categoría:TBSpecies]]
fptqlj0xppfe6hbpifenq9eozyov68d
Geranium dalmaticum
0
67807
4505905
4434353
2026-07-24T09:08:40Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505905
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium dalmaticum}}
{{ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
|genus = ''[[Geranium]]''
|species = '''''G. dalmaticum'''''
|binomial = ''Geranium dalmaticum''
|binomial_authority = ([[Günther von Mannagetta und Lërchenau Beck|Beck]]) [[Rech.f.]]
|}}
'''''Geranium dalmaticum''''', ye una especie [[rusticidad|resistente]] [[yerbácea]] y [[perennifolia]] perteneciente a la familia [[Geraniaceae]].<ref>http://www.uniprot.org/taxonomy/387082</ref> Ye nativa de [[Dalmacia]].
[[Ficheru:Geranium dalmaticum03.jpg|thumb|240px|Vista de la planta]]
== Descripción ==
Cultívase como una planta de xardín nes rexones templaes rexones poles sos flores de color malva nidia.<ref name=Phillips1993>{{Citation | apellíu1 = Phillips | nome1 = Ellen | apellíu2 = Colston Burrell | nome2 = C. | añu = 1993 | títulu = Rodale's illustrated encyclopedia of perennials | pages = 373–76 | isbn = 0-87596-570-9 | publisher = Rodale Press| location = Emmaus, Pa.}}</ref> Les fueyes verdes brillantes palmotiáu lobulaes son tintaos de color coloráu na seronda.<ref>{{Cita llibru | títulu = RHS A-Z encyclopedia of garden plants | añu = 2008 | editorial = Dorling Kindersley | allugamientu = United Kingdom | isbn = 1405332964 | páxines = 1136 | idioma = inglés}}</ref>
Ganó la Medaya Garden Merit de la [[Royal Horticultural Society]].<ref>{{cita web | títulu = ''Geranium dalmaticum'' AGM | url = http://apps.rhs.org.uk/plantselector/plant?plantid=859 | obra = RHS Plant Finder | editorial = Royal Horticultural Society | fechaaccesu = 27 de xunetu de 2013 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20131203043351/http://apps.rhs.org.uk/plantselector/plant?plantid=859 | fechaarchivu = 2013-12-03 }}</ref>
== Taxonomía ==
''Geranium dalmaticum'' describióse por ([[Günther von Mannagetta und Lërchenau Beck|Beck]]) [[Rech.f.]] y espublizóse en ''[[Magyar Bot. Lapok]]'' 1934, xxxiii. 28.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900942 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=30 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''dalmaticum''''': [[epítetu]] xeográficu qu'alude a llocalización en [[Dalmacia]].<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.74.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Geranium macrorrhizum var. dalmaticum'' Beck
* ''Geranium macrorrhizum var. microrhizon'' Freyn
* ''Geranium microrhizon'' (Freyn) A.W.Hill & Y.Salisb.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2823138 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Geranium dalmaticum}}
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|dalmaticum]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1934]]
[[Categoría:TBSpecies]]
8028l2k2o9u92myuxb7c4kuf90ufnp8
Geranium dissectum
0
67808
4505906
4501285
2026-07-24T09:10:14Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505906
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium dissectum}}
{{Ficha de taxón
| ''Geranium dissectum''
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = [[Geranium]]
| species = G. dissectum
| binomial = Geranium dissectum
| binomial_authority = [[Carlos Linneo|L.]]
| synonyms =
}}
La {{iniTaxon}} ye una [[especie (bioloxía)|especie]] perteneciente a la [[familia (botánica)|familia]] de les [[geraniacees]].
[[Ficheru:Geranium dissectum — Flora Batava — Volume v7.jpg|thumb|240px|Ilustración]]
[[Ficheru:(MHNT) Geranium dissectum - Flowers.jpg|thumb|240px|Detalle de la flor]]
==Descripción==
Ye una especie botánica que difier de ''[[Geranium columbinum]]'' <small>([[L.]]) [[Garsault]]</small> nos sos [[cabillos]] más curtios que les [[fueya|fueyes]] de debaxo. Pelosa, [[añal]], de [[tarmu|tarmos]] ramosos ascendentes d'hasta 6 [[dm]] . [[Fueya|Fueyes]] estremaes hasta la base en 7 lóbulos estrechos, dentaos. [[Flor|Flores]] arrosaes o moraes; [[pétalu|pétalos]] aproximao de 5 mm; [[sépalu|sépalos]] 5-6 mm, densamente pelosos, con punta curtia. [[Frutu]] pelosu. Floria en primavera y branu.
==Hábitat==
Habita en tierres cultivaes, [[prau|praos]] de siega, [[devesa|deveses]], en [[suelu|suelos]] húmedos.
==Distribución==
En toa [[Europa]] sacante n'[[Islandia]].
== Nome común ==
{{nome común taxón}}
== Taxonomía ==
''Geranium dissectum'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Centuria I. Plantarum]]'' ... 21. 1755.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900012 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Citoloxía]]:
Númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de ''Geranium dissectum'' (Fam. Geraniaceae) y taxones infraespecíficos:
2n=22<ref>Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & E. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''dissectum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "finamente cortáu".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.78.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
*''Geranium angustifolium'' [[Gilib.]]
*''Geranium baumgartenianum'' [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]]
*''Geranium furcatum'' (Schur) R.Knuth
*''Geranium laxum'' [[Hanks]] ex Hanks & [[Small]]
*''Geranium navieri'' [[Jord.]] ex [[Gren.]]<ref name = RJB/><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2823166 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Nome común ==
{{nome común taxón}}
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
# Forzza, R. C. 2010. Llista d'especies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botánicu do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
# Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
# Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
# Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
# Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
# Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
# Luteyn, J. L. 1999. Pandoriales, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
*[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?4416,4426,4431 Jepson Manual Treatment]
*[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEDI USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130425112006/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEDI |date=2013-04-25 }}
*[http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Geranium+dissectum Photo gallery]
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|dissectum]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1755]]
[[Categoría:TBSpecies]]
2kaf0f0t9kfy416l5fc84pqpuejsup7
Geranium lucidum
0
67809
4505907
4034811
2026-07-24T09:10:39Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505907
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium lucidum}}
{{ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = [[Geranium]]
| species = G. lucidum
| binomial = '''''Geranium lucidum'''''
| binomial_authority = [[Carlos Linneo|L.]]
| synonyms =
}}
[[Ficheru:Geranium lucidum MHNT.BOT.2018.6.jpg|thumb|''Geranium lucidum'']]
'''''Geranium lucidum''''' ye una [[especie (bioloxía)|especie]] perteneciente a la [[familia (botánica)|familia]] de les [[geraniacees]].
[[Ficheru:Geranium lucidum — Flora Batava — Volume v9.jpg|thumb|240px|Ilustración]]
==Descripción==
Tallo de 10-30 cm, de llargu, tendíos o daqué llevantaos, dacuando coloriaos de colloráu, fráxiles, sobre los que crecen [[fueya|fueyes]] de color verde vivu, polenques y estremaes hasta la metá del so anchor, o más, en segementos más o menos igual d'anchos que de llongures y de punta roma y llevemente estremada, de perímetru arrondáu. Les [[flor|flores]] en primavera, tienen 5 [[pétalu|pétalos]], rosa más o menos intensu, cortamente espatulaos, de 7-10 mm de llargu y cuasi lo mesmo d'anchu, sobre un carauterísticu [[mota]], en forma de "farolucu" colos ángulos bien marcaos.<ref>{{Cita llibru|apellíu=García Muñoz|nome=B.|títulu=Plantes d'[[Ávila]], la mio ciudá editorial=Ávila:Obra Social Caxa d'Ávila|añu=2004|id=ISBN 84-96264-09-2}}</ref>
==Distribución y hábitat==
En toa [[Europa]], sacante nel nordeste.<ref>{{Cita llibru|apellíu=Polunin|nome=O|títulu=Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa|editorial=Barcelona:Omega|añu=1989|id=ISBN 84-282-0857-3}}</ref> Na Península Ibérica en [[Castiella y Lleón]]. En sebes, roques avesigues, en parés, [[carba]]es y pedregales avesigos d'[[encina]]res.
== Taxonomía ==
''Geranium lucidumm'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 682. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900012 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''lucidum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "brillante, claro".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.115.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Geranium camaense'' C.C.Huang
* ''Geranium columbinum'' Garsault
* ''Geranium laevigatum'' Royle
* ''Geranium raii'' Lindl.
* ''Robertium lucidum'' Picard<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2823166 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550.
# Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|lucidum]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:TBSpecies]]
j6bvyhq5lkkhr4j20mbj51dhyuav98h
Geranium molle
0
67810
4505909
4501286
2026-07-24T09:13:02Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505909
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium molle}}
{{Ficha de taxón
| Xeraniu de los caminos
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = ''[[Geranium]]''
| species = '''''G. molle'''''
| binomial = ''Geranium molle''
| binomial_authority = [[Carlos Linneo|L.]]
}}
El {{iniTaxon}} ye una [[especie]] perteneciente a la [[familia (botánica)|familia]] [[Geraniaceae]].
[[Ficheru:Geranium molle Sturm4.jpg|thumb|240px|Ilustración]]
[[Ficheru:Geranium molle IMG 2481.jpg|thumb|240px|Detalle de la flor]]
[[Ficheru:Geranium molle2 W.jpg|thumb|240px|Detalle de la fueya]]
== Descripción ==
Ye una planta bien ramosa, densamente pelosa, [[añal]], verdegris, con dellos [[tarmu|tarmos]] estendíos o ascendentes d'hasta 40 cm. [[Fueya|Fueyes]] [[basal]]es estremaes hasta 2/3 partes de 5-7 lóbulos ovaos con trés curtios segmentos terminales, les fueyes más altes sentaes, toes selemente peloses. [[Flor|Flores]] moráu-rosácees; [[pétalu|pétalos]] bien esmorniaos nel so [[ápiz]], de 3-7 mm; [[sépalu|sépalos]] con punta curtia, 4-5 mm. [[Frutu]] [[glabro]], xeneralmente con crestes tresversales. Floria en primavera y branu.
== Hábitat ==
Habita en llugares baldíos, zones [[yerbácea|yerbácees]] desiertes , [[duna|dunes]] y [[prau|praos]] de siega.
== Distribución ==
En toa [[Europa]], sacante n'[[Islandia]].
== Taxonomía ==
''Geranium molle'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 682. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900016 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''molle''''': [[epítetu]]
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
*''Geranium luganense'' [[Chenevard]]<ref>Sinónimos de Catalogue of life [http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=3706077]</ref>
*''Geranium abortivum'' [[De Not.]] ex [[Ces.]]
*''Geranium brutium [b] micranthum'' [[N.Terracc.]]
*''Geranium brutium'' [[Gasp.]]
*''Geranium calabrum'' [[Ten.]]
*''Geranium leiocaulon'' [[Ledeb.]]
*''Geranium x luganense'' [[Chenevard]]
*''Geranium macropetalum'' ([[Boiss.]]) [[Posp.]]
*''Geranium x oenense'' Borbás ex Hallier
*''Geranium pollinense'' N.Terracc. ex A.Terracc.
*''Geranium pseudovillosum'' Schur
*''Geranium punctatum'' Kanitz
*''Geranium pyrenaicum subsp. villosum'' (Ten.) Nyman
*''Geranium stipulare'' Kunze
*''Geranium villosum var. gracile'' Sennen
*''Geranium villosum var. villosissimum'' Ten.
*''Geranium villosum'' Ten.<ref name = RJB/>
== Nome común ==
{{nome común taxón}}
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
# Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
# Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
# Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
# Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
# Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
# Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies|Geranium}}
*[http://www.kuleuven-kortrijk.be/bioweb/?lang=en&detail=169 Universiteit Leuven Photo gallery] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111003094732/http://www.kuleuven-kortrijk.be/bioweb/?lang=en&detail=169 |date=2011-10-03 }}
*[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?4416,4426,4432 Jepson Manual Treatment]
*[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=XIMO USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250508213244/https://plants.usda.gov/java/profile?symbol=XIMO |date=2025-05-08 }}
*[http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Geranium+molle Photo gallery]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|molle]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes yerbácees]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:TBSpecies]]
1ewmyf58q4zsa9g1ut5mt287zn8ddkl
Geranium phaeum
0
67811
4505911
4434355
2026-07-24T09:13:51Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505911
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = ''[[Geranium]]''
| species = '''''G. phaeum'''''
| binomial = ''Geranium phaeum''
| binomial_authority = [[L.]]
| synonyms = }}
'''''Geranium phaeum''''' ye una [[especie (bioloxía)|especie botánica]] perteneciente a la familia de les [[geraniacees]].<ref>{{cita web | url = http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?408061
| títulu = Geranium phaeum information from NPGS/GRIN
}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref>
[[Archivu:59 Geranium phaeum L.jpg|thumb|240px|Ilustración]]
== Descripción ==
Tien flores de color violeta escuru.<ref name=Phillips1993>{{Citation | apellíu1 = Phillips | nome1 = Ellen | apellíu2 = Colston Burrell | nome2 = C. | añu = 1993 | títulu = Rodale's illustrated encyclopedia of perennials |páxines=373–76 | isbn = 0875965709 |publicación=Rodale Press |ubicación=Emmaus, Pa.}}</ref> Ye inconfundible con pétalos de color púrpura escuru, doblaos escontra tras y con estames salientes y estilu. Pétalos de cantos rizaos y apuntiaes. Fueyes marrones de cutiu enllordiaes.
== Hábitat ==
Ye nativa del sur, centru y occidente d'[[Europa]] n'[[Austria]], [[República Checa]], [[Alemaña]], [[Hungría]], [[Polonia]], [[Eslovaquia]], [[Suiza]], [[Moldavia]], [[Ucraína]], [[Albania]], [[Bulgaria]], ex [[Yugoslavia]], [[Italia]] [n.]; [[Rumanía]], [[Francia]] y [[España]], y cultívase en xardín como [[planta ornamental]]. Tien flores de color violeta escuru.<ref name=Phillips1993/>
== Taxonomía ==
''Geranium phaeum'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 681. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900737 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grúa", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''phaeum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "escuru".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.141.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Geranium bosniacum Sendtn.
* ''Geranium fuscum L.
* ''Geranium hungaricum Wiesb.
* ''Geranium lividum var. caerulescens Murr
* ''Geranium lividum L'Hér. ex Aiton
* ''Geranium montanum Bubani
* ''Geranium patulum Vill.
* ''Geranium planipetalum Chaix
* ''Geranium subcoeruleum Dick ex Schleich.<ref name="RJB">{{cita web |url=http://www.anthos.es/v22/index.php?set_locale=es |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=24 de payares de 2009 |formatu= |obra= [[Real Xardín Botánicu]]: Proyeutu Anthos}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies|Geranium}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|phaeum]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
lbneyiwdrxbiblvkfe4sn5fu6duyrkq
Geranium pratense
0
67812
4505913
4501287
2026-07-24T09:15:50Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505913
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium pratense}}
{{Ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = [[Geranium]]
| species = G. pratense
| binomial = Geranium pratense
| binomial_authority = [[R.Knuth]]
| synonyms = }}
[[Ficheru:Geranium pratense - aas-kurereha.jpg|240px|thumb|]]
'''''Geranium pratense''''' ye una [[especie (bioloxía)|especie botánica]] perteneciente a la familia de les [[geraniacees]].
[[Ficheru:Geranium pratense — Flora Batava — Volume v5.jpg|thumb|240px|Ilustración]]
[[Ficheru:Bombus sylvarum - Geranium pratense - Keila.jpg|miniaturadeimagen|]]
== Hábitat ==
Estes plantes monteses producir dende [[Europa]] a [[Asia Central]], [[Paquistán]], [[Caxmir (rexón)|Caxmir]], [[China]] occidental y [[Siberia]].
== Descripción ==
Ye una [[yerba]] [[planta perenne|perenne]] con cepa compacta nel suelu, polo xeneral de 75 cm d'altu, pero puede ser d'hasta 130 cm. Los [[tarmu|tarmos]] son xeneralmente llargos y les [[fueya|fueyes]] tán fondamente estremaes con 7-9 segmentos. Les [[flor|flores]] presentar en pareyes y son de 35-45 mm de diámetru, Tien cinco [[sépalu|sépalos]] polo xeneral de 1 a 1,2 cm de llargu. Los cinco [[pétalu|pétalos]] de color azul-violeta tienen de 15 a 22 milímetros de llargu. Hai dos círculos con cinco [[estame]]s. El [[frutu]] ye llisu y peludo, abrir a sigo mesmos mientres la maduración y refundien una gran [[grana]]. Geranium pratense floria en xunetu-agostu.
== Taxonomía ==
''Geranium pratense'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 681. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900044 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''pratense''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "de los praos".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.146.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
*''Geranium acknerianum'' [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]]
*''Geranium aconitifolium'' var. ''album'' [[B.Ghosh]] & [[O.C.Bhattach.]]
*''Geranium alpinum'' [[Kit.]] ex [[Kanitz]]
*''Geranium batrachioides'' [[Cav.]]
*''Geranium bicolor'' [[hort.]]
*''Geranium kemulariae'' [[Kharadze]]
*''Geranium mariae'' [[Sennen]]
*''Geranium napellifolium'' [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]]
*''Geranium pseudoaconitifolium'' var. ''album'' ([[B.Ghosh]] & [[O.C.Bhattach.]]) [[Aswal]] & [[Mehrotra]]
*''Geranium rovirae'' var. ''purpureum'' [[Sennen]]
*''Geranium rovirae'' Sennen
*''Geranium sylvaticum'' [2] ''batrachioides'' (Cav.) Graebn.
*''Geranium sylvaticum'' subsp. ''batrachioides'' (Cav.) [[Pers.]]
*''Geranium sylvaticum'' var. ''batrachioides'' (Cav.) [[DC.]]
*''Geranium sylvaticum'' var. ''batrachioides'' ([[Cav.]]) [[Steud.]]
*''Geranium valde-pilosum'' Schur
*''Geranium variegatum'' [[Wender.]] ex Steud.<ref name = RJB>{{cita web |url=http://www.anthos.es/v22/index.php?set_locale=es |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=24 de payares de 2009 |formatu= |obra= [[Real Xardín Botánicu]]: Proyeutu Anthos}}</ref>
== Nome común ==
{{nome común taxón}}
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
* {{Cita web|url=http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEPR4|títulu=PLANTS Profile for Geranium pratense (meadow geranium)|fechaaccesu=13 d'avientu de 2007|editorial=United States Department of Agriculture|añu=2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130508230600/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=GEPR4|fechaarchivu=2013-05-08}}
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=MSUplants.com - Geranium pratense - Meadow Geranium |2=http://msuplants.com/pd_bigpic.asp?pid=2265&pic_id=pic1 |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550.
* Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
* Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
* Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
* Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
* Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
* Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies|Geranium}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|pratense]]
[[Categoría:Flora d'Asia]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:TBSpecies]]
g21vl91vtlmfu2gcu3pd5e2ky2vad9p
Geranium rotundifolium
0
67813
4505915
4360270
2026-07-24T09:16:43Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505915
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium rotundifolium}}
{{ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = [[Geranium]]
| species = G. rotundifolium
| binomial = Geranium rotundifolium
| binomial_authority = [[Carlos Linneo|L.]]
| synonyms =
}}
La '''Sausana''' ('''''Geranium rotundifolium''''') ye una [[especie (bioloxía)|especie]] perteneciente a la [[familia (botánica)|familia]] de les [[geraniacees]].
[[Ficheru:20130617Geranium rotundifolium & Myosotis arvensis.jpg|thumb|240px|Vista de la planta]]
==Descripción==
Tallo tendíos o cuasi, de 10-30 cm, con pelos nidios, cuasi siempres acolorataos; fueyes mate, arrondaes, verde cenicientu, con incisiones fondes y un puntito escuru a la fin de les mesmes, con arbillo llargu pelosu: [[flor|flores]] en primavera y branu, carauterístiques poles sos 5 [[pétalu|pétalos]] curtios y anchos de cantu ensin partir, arrondáu.<ref>{{Cita llibru|apellíu=García Muñoz|nome=B.|títulu=Plantes d'[[Ávila]], la mio ciudá editorial=Ávila:Obra Social Caxa d'Ávila|añu=2004|id=ISBN 84-96264-09-2}}</ref>
==Distribución y hábitat==
En gran parte d'[[Europa]], sacante [[Europa septentrional]].<ref>{{Cita llibru|apellíu=Polunin|nome=O|títulu=Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa|editorial=Barcelona:Omega|añu=1989|id=ISBN 84-282-0857-3}}</ref> Na Península Ibérica en [[Castiella y Lleón]]. En parés, zones baldías, en zones arenoses d'[[encina]]res.
== Taxonomía ==
''Geranium rotundifolium'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 683. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900020 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=29 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Citoloxía]]:
Númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de ''Geranium rotundifolium'' (Fam. Geraniaceae) y taxones infraespecíficos: 2n=26<ref>Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico das spermatophyta de Portugal, XIII. Alves, M. C. & M. T. Leitao (1976) Bol. Soc. Brot. ser. 2 50: 231-245</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''rotundifolium''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "coles fueyes redondes".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.158.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Geranium core'' Kostel.
* ''Geranium malvaceum'' Wahlenb.
* ''Geranium pinnatifidum'' Picard
* ''Geranium potentilloides'' Klotzsch
* ''Geranium propinquum'' Salisb.
* ''Geranium strictum'' Picard
* ''Geranium subrotundum'' Ehrh. ex Hoffm.
* ''Geranium viscidulum'' Fr.
* ''Geranium viscosum'' Gilib.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2823982 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Nome común ==
{{nome común taxón}}
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550.
# Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
# Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
# Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
# Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
# Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies|Geranium rotundifolium}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|rotundifolium]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:TBSpecies]]
f4g6iy367tcl1il5f9uvkkxs0dk6ku0
Geranium sanguineum
0
67814
4505916
4158997
2026-07-24T09:17:08Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505916
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium sanguineum}}
{{Ficha de taxón
| ''Geranium sanguineum''
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = ''[[Geranium]]''
| species = '''''Geranium sanguineum'''''
| binomial_authority = [[Carolus Linnaeus|L.]]
}}
[[image:0 Geranium sanguineum 'Striatum'- Samoëns.JPG|thumb|240px|0 Geranium sanguineum 'Striatum']]
'''''Geranium sanguineum''''', ye una [[especie (bioloxía)|especie]] perteneciente a la familia de les [[geraniacees]].
==Descripción==
Con frecuencia acompañando al ''[[Geranium sylvaticum]]'', estremable polos sos grandes flores purpúreas y polos sos [[fueya|fueyes]] de contorna arrondada que tán fondamente estremaes en segmentos lliniares. Erecta o estendida, ramosa, [[planta perenne|perenne]], d'hasta 40 cm, tarmos con llargos pelos blancos y glándules ensin [[pedúnculu]]; [[rizoma]] robezu rastreru. Fueyes estremaes hasta 4/5 d'anchor en 5-7 [[fueya|lóbulos]] estrechos, cada unu con 1-3 pares de segmentos oblongo-agudos. Flores moráu-acolorataes brilloses, xeneralmente solitaries; [[pétalu|pétalos]] obovaos-esmorniaos, de 1,5-2 cm. Frutu daqué pelosu, ensin crestes. Floria a final de primavera y nel branu.<ref>{{Cita llibru|apellíos=Luceño Garcés|nome=M.|títulu=Flores de [[Gredos]]|añu=1998|editorial=Ávila:Caxa d'Ávila|id=ISBN 84-930203-0-3}}</ref>
==Hábitat==
Terrenal predresu y arenosu, xeneralmente en tierra caliar.
==Distribución==
Toa [[Europa]], sacante [[Islandia]] y [[Holanda]].<ref>{{Cita llibru|apellíos=Polunin|nome=O.|títulu=Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa|editorial=Barcelona:Omega|añu=1989|id=ISBN 84-282-0857-3}}</ref>
== Taxonomía ==
''Geranium sanguineum'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 683. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900047 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=30 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''sanguineum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "sangrientu".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.161.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Geranium grandiflorum'' Gilib.
* ''Geranium lancastriense'' Mill.
* ''Geranium prostratum'' Cav.
* ''Geranium sanguineiforme'' Rouy & Foucaud<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2824000 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Nome común ==
{{nome común taxón}}
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550.
# Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
# Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
# Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|sanguineum]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:TBSpecies]]
1usezbuf793m0ihs7g9tgs0fcym12pj
Geranium sylvaticum
0
67815
4505918
4297887
2026-07-24T09:17:55Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505918
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Geranium sylvaticum}}
{{Ficha de taxón
| ''Geranium sylvaticum''
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Rosopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Geraniales]]
| familia = [[Geraniaceae]]
| genus = ''[[Geranium]]''
| species = '''''Geranium sylvaticum'''''
| binomial_authority = [[Carlos Linneo|L.]]
}}
'''''Geranium sylvaticum''''', ye una [[especie (bioloxía)|especie botánica]] perteneciente a la familia de les [[geraniacees]].
== Hábitat ==
Ye una planta nativa d'[[Europa]] y abondo común en [[Escandinavia]] onde s'atopa comúnmente nos [[monte|montes]] de norte a sur al traviés de [[Suecia]]. Crecen nes zones de [[monte]] y de cutiu crez nos [[prau|praos]] y [[monte|montes]] d'[[abeduriu]]es.<ref>Marjorie Blamey and Richard Fitter, ''Collins Handguide to Wild Flowers of Britain and Northern Europe'', Wiliam Collins Sons & Co. Ltd., London, 1979.</ref>
== Descripción ==
[[Ficheru:Geranium sylvaticum (2).JPG|thumb|240px|Detalle de la flor]]
[[Ficheru:215 Geranium silvaticum.jpg|thumb|240px|Ilustración]]
Ye una yerba, abondo grande (30 cm a 60 cm d'altu). Les flores son de color púrpura con cinco [[pétalu|pétalos]], que lleguen a midir de 2 a 3 cm de diámetru. Les [[fueya|fueyes]] son lobulaes, pero non tanto como los de ''[[Geranium maderense]]'', cola que puede ser fácilmente confundíu.
== Usos y tradiciones ==
Ye la [[flor]] del condáu de [[Sheffield]] nel [[Reinu Xuníu]].
Les flores de ''G. sylvaticum'' producen un tinte d'un color azul-gris que s'utilizaba na antigua Europa pa la coloración de los mantos de guerra, na creencia de qu'ufiertaben proteición nel [[campu de batalla]]. Por esta razón, ''G. sylvaticum'' llamábase la gracia d'[[Odín]].<ref>Hilderic Friend, ''Flower Lore'', Pa Research, Inc., Rockport, Massachusetts 1981.</ref>
== Taxonomía ==
''Geranium sylvaticum'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 681. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13900049|títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=30 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Geranium''''': nome xenéricu que remanez del [[griegu antiguu|griegu]]: ''geranion'', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canaries |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
'''''sylvaticum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "que crez nos montes, xavaz".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.173.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
*''Geranium aconitifolium'' subsp.'' venosum'' [[Pers.]]
*''Geranium alpestre'' [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]]
*''Geranium andrewsiana'' Gower
*''Geranium angulatum'' Curtis
*''Geranium argenteum'' [[Geners.]]
*''Geranium batrachioides'' [[Hocq.]]
*''Geranium caeruleo-purpureum Gilib.
*''Geranium caroli-principis [[Pantu]]
*''Geranium caruleatum var. caroli-principis (Pantu) [[Serb.]]
*''Geranium eglandulosum (Celak.) Dalla Torre *''Geranium
endressii var. glandulosum Sennen
*''Geranium fastigiatum'' ([[Fr.]]) Gliemann
*''Geranium knollii'' [[Brittinger]] ex [[Rchb.]]
*''Geranium krylovii'' Tzvelev
*''Geranium lemanianum'' [[Briq.]]
*''Geranium losae'' [[Sennen]]
*''Geranium praealpinum'' Beck
*''Geranium pratense'' subsp. ''sylvaticum'' ([[L.]]) Bonnier & Layens
*''Geranium purpureocaeruleum'' [[Gilib.]]
*''Geranium sylvestre'' Olafsen & Povelsen ex [[Bab.]]<ref name="RJB">{{cita web |url=http://www.anthos.es/v22/index.php?set_locale=es |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=24 de payares de 2009 |formatu= |obra= [[Real Xardín Botánicu]]: Proyeutu Anthos}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae#Descripción|Carauterístiques de les geraniacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Aedo, C. 2012. Revision of the Geranium (Geraniaceae) in the New World. Syst. Bot. Monogr. 95: 1–550.
# Böcher, T. W. 1978. Greenlands Flora 326 pp.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies|Geranium}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium|sylvaticum]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes yerbácees]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:TBSpecies]]
l0r71hxsodn3q7ulwjxmd245gm4w7tj
Florence Nightingale
0
74535
4505823
4491012
2026-07-23T16:54:43Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505823
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Florence Nightingale''' {{nym}} foi una [[Enfermería|enfermera]], [[escritor|escritora]] y [[estadística]] [[Reinu Xuníu|británica]], considerada pionera de la [[enfermería]] moderna y creadora del primer modelu conceptual d'enfermería. Dende bien nuevu destacar en [[matemátiques]], y aplicó les sos conocencies d'estadística a la [[epidemioloxía]] y a la estadística sanitaria. Foi la primer muyer almitida na [[Royal Statistical Society]] británica, y miembru honorariu de l'[[American Statistical Association]].
Sentó les bases de la profesionalización de la enfermería col establecimientu, en 1860, de la so escuela d'enfermería nel [[hospital Saint Thomas]] de [[Londres]], anguaño parte integrante del [[King's College de Londres]] y del [[National Health Service|NHS]].<ref name=fnsnm>{{cita web |url= http://www.kcl.ac.uk/nursing/about/history.aspx |títulu= History of the Florence Nightingale School of Nursing & Midwifery |fechaaccesu=19 de febreru |añoacceso=2013 | editorial = [[King's College de Londres]] |idioma= inglés }}</ref> Foi la primer escuela [[llaicismu|llaica]] d'enfermería nel mundu.
El so trabayu foi la fonte d'inspiración de [[Henri Dunant]], fundador de la [[Cruz Bermeya]] y autor de les propuestes humanitaries adoptaes pola [[convención de Xinebra]].<ref name=BRC>{{cita web |url=http://www.redcross.org.uk/About-us/Who-we-are/Museum-and-archives/Historical-factsheets/Florence-Nightingale |títulu=Florence Nightingale and the Red Cross |fechaaccesu=10 de setiembre |añoacceso=2011 |autor=Britihs Red Cross |obra= |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151120220004/http://www.redcross.org.uk/About-us/Who-we-are/Museum-and-archives/Historical-factsheets/Florence-Nightingale |fechaarchivu=2015-11-20 }}</ref>
De fe [[anglicana]], creía que Dios inspirar pa ser enfermera. Algamó fama mundial polos sos trabayos pioneros d'enfermería na asistencia a los mancaos mientres la [[guerra de Crimea]]. A partir d'esi momentu foi conocida como «la dama de la llámpara», pola so costume de realizar rondes nocherniegues con una llámpara p'atender a los sos pacientes.
En 1883, la [[Victoria del Reinu Xuníu|reina Victoria]] dio-y la [[Real Cruz Roja]], y en 1907 convertir na primer muyer en recibir la [[Orde de Méritu del Reinu Xuníu]].<ref>{{cita web |url=http://www3.hants.gov.uk/biographies/florence-nightingale/final-years.htm |títulu=Florence Nightingale - The final years |fechaaccesu=1 d'ochobre|añoacceso=2011|autor=Hampshire biographies |obra= |idioma=inglés }}</ref> En 1908, fuéron-y daes les [[Llaves de la ciudá|Llaves]] de la [[City (Londres)|Ciudá de Londres]].<ref>{{cita web |url=http://www.victorianweb.org/history/crimea/florrie.html |títulu=Florence Nightingale (1820 — 1910) |fechaaccesu=1 d'ochobre|añoacceso=2011|autor=Marjie Bloy|obra= |idioma=inglés }}</ref>
El [[xuramentu Nightingale]] efectuáu polos enfermeros al graduase, foi creáu nel so honor en 1893. El [[Día internacional de la enfermería|Día Internacional de la Enfermería]] celebrar na fecha del so cumpleaños.
== Biografía ==
=== Primeros años ===
[[Ficheru:Embley Park.jpg|thumb|220px|[[Embley Park]], n'[[Wellow (Hampshire)|East Wellow]], [[Hampshire]]. Anguaño una [[Coeducación|escuela mista]], foi unu de los llares de la familia de William Nightingale.]]
Nació nel senu d'una familia británica de clase alta en ''Villa Colombaia'', [[Florencia]], y recibió el nome de la so ciudá natal, entós daquella capital del [[Gran Ducáu de Toscana]].<ref>{{cita web |url=http://www.countryjoe.com/nightingale/house.htm |títulu=Villa Colombaia, Florencia.Llugar de nacencia de Florence Nightingale|fechaaccesu=10 de setiembre|añoacceso=2011|obra= |idioma=inglés }}</ref> La so hermana mayor, [[Frances Parthenope Verney|Frances Parthenope]], tamién recibió'l nome del so llugar de nacencia, Parthenopolis, un asentamientu [[Antigua Grecia|griegu]] cercanu a [[Nápoles]].
[[Ficheru:Florence Nightingale by Henry Hering, 1858.jpg|thumb|left|170px|Florence Nightingale, circa [[1858]].]]
Los sos padres fueron William Edward Nightingale, nacíu William Edward Shore (1794–1874), y Frances «Fanny» Smith (1789–1880). La madre de William, Mary Evans, foi sobrina de Peter Nightingale, por cuenta de lo cual William heredó la so propiedá en [[Derbyshire]] y asumió'l nome y les armes de Nightingale. El padre de Fanny (güelu maternu de Florence) foi'l [[Abolicionismu|abolicionista]] y [[Unitarismu|unitarista]] [[William Smith (abolicionista británicu)|William Smith]].<ref>{{cita web|url=http://www.rotherhamweb.co.uk/genealogy/shore.htm|títulu=Árbol familiar de William Edward y Frances Nightingale|fechaaccesu=10 de setiembre|añoacceso=2011|obra=|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131029202758/http://www.rotherhamweb.co.uk/genealogy/shore.htm|fechaarchivu=2013-10-29}}</ref>
Inspirada polo qu'ella interpretó como una llamada de Dios, anunció en febreru de 1837, mientres s'atopaba en [[Embley Park]], la so decisión de dedicase a la enfermería a partir de 1844. Esta decisión constituyía un desafíu pa les convenciones sociales de la dómina, onde la muyer taba destinada a cumplir col rol d'esposa y madre. Tres munchos sacrificios y la fuerte oposición de la so familia, cuantimás de la so madre y de la so hermana, llogró formase como enfermera. El políticu y poeta [[Richard Monckton Milnes]], quien sería unu de los sos más firmes sofitos políticos ya intelectuales, llegó a propone-y matrimoniu, pero ella refugó la so propuesta,<ref name=odnb>{{cita llibru |apellíu= Davenport-Hines |nome= Richard |enllaceautor= Richard Davenport-Hines |títulu= [[Dictionary of National Biography|Oxford Dictionary of National Biography]] |url= http://www.oxforddnb.com/view/printable/18794 |idioma= inglés |edición= |añu= |editor= |editorial= [[Oxford University Press]] |allugamientu= |isbn= |capítulu= Milnes, Richard Monckton, first Baron Houghton (1809–1885), author and politician |páxines= }}</ref> convencida de qu'interferiría cola so decisión de consagrase a la enfermería. Tamién caltuvo una estrecha rellación con [[Benjamin Jowett]], de quien se presume que-y propunxo matrimoniu.<ref>{{cita publicación |añu=1988 |mes=ochobre|títulu=Dear Miss Nightingale (Revisáu por F. B. Smith) |publicación=Medical History |volume=32 |númberu=4 |páxines=474-475 |editorial=The UCL Centre for the History of Medicine |idioma=inglés|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1139928/ |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011}}</ref>
En [[Roma]] conoció en 1847 a [[Sidney Herbert (primer barón Herbert of Lea)|Sidney Herbert]], un mozu políticu que s'atopaba de lluna de miel y con quien empecipió una amistá que foi decisiva pa los sos proyeutos, gracies al sofitu que-y brindaría al ocupar años más tarde la Secretaría de Guerra.<ref name=wood1>{{cita llibru |apellíu= Woodham-Smith |nome= Cecil |enllaceautor= Cecil Woodham-Smith |títulu= Florence Nightingale : 1820-1910 |url= http://archive.org/details/florencenighting00wood | idioma= inglés |edición= |añu= 1951 |editor= |editorial= [[McGraw-Hill]] |allugamientu= Nueva York |isbn= |capítulu= |páxina= }}</ref>
Siguió los sos viaxes (agora con Charles y Selina Bracebridge) por [[Grecia]] y [[Exiptu]]. Los sos escritos alrodiu d'Exiptu son testimoniu del so procesu de deprendimientu, habilidaes lliteraries y filosofía de vida. En [[Tebas (Exiptu)|Tebas]] escribió que fuera «llamada a Dios», y una selmana más tarde, cerca d'[[El Cairu]], anotó nel so diariu: «Dios llamóme na mañana y preguntóme si fadría'l bien nel so nome, ensin buscar reputación».<ref>Edward Chaney, «Egypt in England and America: The Cultural Memorials of Religion, Royalty and Revolution», en: ''Sites of Exchange: European Crossroads and Faultlines'', eds. M. Ascari and A. Corrado (Rodopi, Amsterdam and New York, 2006), 39-74.</ref>
[[Ficheru:Diakonissenhaus von Theodor Fliedner in Kaiserswerth - DSCF0680.JPG|thumb|170px|left|Institutu de [[Diaconisa|Diaconises]] de [[Theodor Fliedner]] en [[Kaiserswerth]].]]
En 1850, visitó la comunidá relixosa [[luterana]] de [[Kaiserswerth]] n'[[Alemaña]] y reparó al Pastor [[Theodor Fliedner]] y a los sos asistentes trabayando pa los enfermos y marxinaos. Ella destacó esa esperiencia como un finxu decisivu, y publicó les sos vivencies en forma anónima en 1851, nel so primer trabayu editáu: ''La Institución de Kaiserswerth del Rin pal Entrenamientu Práuticu de Diaconisas'' (''The Institution of Kaiserswerth on the Rhine, for the Practical Training of Deaconesses''). Nesa institución recibió cuatro meses d'entrenamientu médicu que constituyeron la base pa la so trayeutoria posterior.<ref>{{cita publicación |apellíu=Attewell |nome=Alex | mes=marzu |añu= 1998 |títulu=Florence Nightingale (1820-1910) |publicación=Perspectives: revista trimestral d'educación comparada |volume=XXVIII |númberu= 1 |páxines=173-189 |allugamientu= |editorial=UNESCO: Oficina Internacional d'Educación |url=http://www.ibe.unesco.org/publications/ThinkersPdf/nightins.PDF |fechaaccesu=26 de xineru de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ucc.org/about-us/hidden-histories/the-deaconess-movement-in.html |títulu=The Deaconess Movement in 19th-century America: pioneer professional women |fechaaccesu=25 de xineru |añoacceso=2012 |autor=Ruth W. Rasche |editor=[[Ilesia Xunida de Cristu|United Church of Christ UCC]] |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071205084309/http://www.ucc.org/about-us/hidden-histories/the-deaconess-movement-in.html |fechaarchivu=2007-12-05 }}</ref>
[[Ficheru:Balaklava sick 2.jpg|thumb|220px|[[Litografía]] de [[William Simpson]], qu'ilustra les condiciones d'enfermos y mancaos na [[batalla de Balaclava]].]]
El 22 d'agostu de 1853, asumió'l cargu de superintendente nel Institutu pal Cuidu de Señores Enfermes (Institute for the Care of Sick Gentlewomen) allugáu en Upper Harley Street, Londres, yá que ocupó hasta ochobre de 1854.<ref name=hsguide>[http://www.harleystreetguide.co.uk/about/history/ History of Harley Street.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171107032005/http://www.harleystreetguide.co.uk/about/history/ |date=2017-11-07 }} (n'inglés)</ref> El so padre aprovir d'un ingresu añal de £500, nesi entós una cifra importante, lo cual dexó-y mientres esi periodu llevar una vida alcontradiza y prosiguir la so carrera.
=== Guerra de Crimea ===
[[Ficheru:'One of the wards in the hospital at Scutari'. Wellcome M0007724 - restoration, cropped.jpg|thumb|220px|Una sala del Hospital de [[Üsküdar|Scutari]] onde Nightingale trabayó, d'una litografía de [[1856]].]]
La so contribución más famosa tuvo llugar mientres la [[guerra de Crimea]], que convirtióse nel so oxetivu central a partir de la llegada a Gran Bretaña de reportar alrodiu de les tarrecibles condiciones de los mancaos. [[Sidney Herbert (primer barón Herbert of Lea)|Sidney Herbert]], al mandu de la Secretaría de Guerra nel gobiernu de [[George Hamilton-Gordon|Lord Aberdeen]] y al tanto de los problemes sanitarios del exércitu, fixo posible el treslláu de Nightingale y un grupu d'enfermeres a la parte de conflictu.<ref name=shHL>{{cita llibru |apellíu= Matthew |nome= H. C. G. |enllaceautor= |títulu= [[Dictionary of National Biography|Oxford Dictionary of National Biography]] |url= http://www.oxforddnb.com/view/printable/13047 |idioma= inglés |edición= |añu= |editor= |editorial= [[Oxford University Press]] |allugamientu= |isbn= |capítulu= Herbert, Sidney, first Baron Herbert of Lea |páxines= }}</ref> El 21 d'ochobre de 1854, ella y un equipu de 38 enfermeres voluntaries, al qu'entrenó personalmente y qu'incluyía a la so tía Mai Smith, partieron escontra l'[[Imperiu Otomanu]].<ref>{{cita publicación
| apellíu=Gill
| nome=Christopher J.
| enllaceautor=
| coautor=Gillian C. Gill
| títulu=Nightingale in Scutari: Her Legacy Reexamined
| publicación=Clinical Infectious Diseases
| volume=40
| númberu=12
| páxines=1799–1805
| añu=2005
| mes=Jun
| url=http://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/430380
| doi=10.1086/430380
| fechaaccesu=1 d'ochobre de 2011
| pmid=15909269
| issn=1058-4838
}}</ref>
Fueron tresportaes unes {{convertir|295|nmi|km|0}} al traviés del [[mar Negru]], dende [[Balaklava]], [[Crimea]], hasta la principal base d'operaciones británica nel [[cuartel de Selimiye]] en Scutari (actual distritu d'[[Üsküdar]], n'[[Istambul]]), a la qu'aportaron nos primeros díes de payares de 1854. Atopar con que los soldaos mancaos recibíen tratamientos totalmente desaparentes per parte del sobrecargado equipu médicu, ente que la oficialidá yera indiferente a esta situación. Los suministros médicos arralecíen, la [[hixene]] yera pésima y les [[infeiciones]] comunes y en munchos casos fatales. Nun se cuntaba con equipamientu apropiáu pa procesar los alimentos pa los pacientes.
A principios del [[sieglu XX]], aceptábase que la xestión de Nightingale amenorgó'l [[índiz de mortalidá]] del 42 % al 2 % yá seya realizando meyores na hixene o reclamando a la Comisión Sanitaria. La primer edición del ''Dictionary of National Biography'' (1911) faía esta afirmación, pero la segunda edición (2001) yá non. Ello ye que la cantidá de muertes nun menguó, sinón qu'empezó a aumentar. El númberu de muertes yera'l mayor de tolos hospitales de la rexón.
Mientres el so primer branu en Scutari, 4077 soldaos perdieron la vida ellí. Finaron diez veces más soldaos d'enfermedaes como [[tifus]], [[fiebre tifoideo]], [[roxura]] y [[disentería]] que de firíes nel campu de batalla. Les condiciones nel hospital de les barraques yeren tan nocives pa los pacientes debíu al hacinamiento, a los deficientes desaguadorios sanitarios y a la falta de ventilación. El gobiernu británicu destinó una comisión sanitaria a Scutari en marzu de 1855, cuasi seis meses dempués de la llegada de Florence Nightingale, qu'efectuó la llimpieza de los vertideros contaminantes y ameyoró la ventilación.<ref>{{cita llibru |url=https://books.google.com/?id=dRpgFsQ7nqkC&pg=PA114&lpg=PA114&dq=sanitary+commissioner+Scutari |títulu=Florence Nightingale: Measuring Hospital Care Outcomes |editorial=Books.google.com |fecha= 1999-08|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2011|isbn=0866885595|autor1=Nightingale, Florence}}</ref> A partir d'eses midíes l'índiz de mortalidá baxó rápido.
Mientres la guerra ella nun reconoció que la falta d'hixene yera una de les causes principales de muerte, creyendo que l'eleváu índiz de mortalidá deber a la mala nutrición, a la falta de suministros médicos y al escosamientu estremu de los homes, y nunca reclamó creitu dalgunu por ayudar a menguar el númberu de muertes.<ref name="Florence Nightingale 1998">''Florence Nightingale, Avenging Angel'' by Hugh Small (Constable 1998)</ref> Pero al so regresu a Londres empezó a axuntar pruebes pa la Comisión Real pa la Salú nel Exércitu con cuenta de sofitar la so posición de que los soldaos finaben por causa de les deplorables condiciones de vida nel hospital. Esta esperiencia influyó decisivamente na so carrera posterior, llevándola a abogar pola importancia d'ameyorar les condiciones sanitaries hospitalaries. Arriendes d'ello, ayudó a a amenorgar les muertes nel exércitu mientres tiempos de paz y promovió el correutu diseñu sanitariu de los hospitales.
==== La dama de la llámpara ====
En plenu conflictu, un artículu en ''[[The Times]]'', publicáu na edición del xueves 8 de febreru de 1855, dicía:<ref>Cited in Cook, Y. T. ''The Life of Florence Nightingale.'' (1913) Vol 1, p 237.</ref>
{{cita|Ensin desaxeración dalguna ye un ánxel guardián» nestos hospitales, y mientres el so grácil figura esmuzse silenciosamente polos corredores, la cara del desdicháu anidiar con gratitud a la vista d'ella. Cuando tolos oficiales médicos retiráronse yá y el silenciu y l'escuridá baxen sobre tantos postraos dolientes, puede repará-yla sola, con una pequeña llámpara na so mano, efectuando les sos solitaries rondes.|col2=She is a ''ministering angel'' without any exaggeration in these hospitals, and as her slender form glides quietly along each corridor, every poor fellow's face softens with gratitude at the sight of her. When all the medical officers have retired for the night and silence and darkness have settled down upon those miles of prostrate sick, she may be observed alone, with a little lamp in her hand, making her solitary rounds.}}
[[Ficheru:Nightingale receiving the Wounded at Scutari by Jerry Barrett.jpg|thumb|220px|''Nightingale recibiendo a los mancaos en Scutari'', por [[Jerry Barrett]], [[National Portrait Gallery]], Londres.]]
Tres el fin de la guerra, Florence Nightingale empezó a ser conocida como «la dama de la llámpara» (''«the lady of the lamp»''), a partir del poema ''Santa Filomena'' de [[Henry Wadsworth Longfellow]], publicáu en 1857:<ref>{{cita publicación |añu=1857 |mes=payares|títulu=''Santa Filomena'', por Henry Wadsworth Longfellow |publicación=[[The Atlantic Monthly]] |volume=1 |númberu=1 |páxines=22-23 |idioma= inglés|url=http://www.theatlantic.com/unbound/poetry/nov1857/filomena.htm |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011}}</ref>
{{cita|''¡Mirái! Naquella casa d'aflicción''<br />'''''Veo una dama con una llámpara'''.''<br />''Pasa al traviés de les duldoses tiniebles''<br />''y esmuzse de sala en sala.''|col2=''Lo! in that house of misery''<br />'''''A lady with a lamp I see'''''<br />''Pass through the glimmering gloom,''<br />''And flit from room to room.''<ref>{{cita web |url=http://www.terra.es/personal/duenas/florence1.html |títulu=Poema a Florence Nightingale, por Henry Wadsworth Longfellow |editorial= |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011|urlarchivu=https://archive.today/sMK9|fechaarchivu=29 de xunu de 2012}}</ref>}}
=== Carrera posterior ===
El 29 de payares de 1855, mientres entá permanecía en [[Crimea]], celebróse una asamblea pública col propósitu d'axuntar fondos pa homenaxala, faciéndo-y entrega d'un oxetu d'arte en reconocencia pol so llabor mientres la guerra. Foi tal l'ésitu de la convocatoria que decidió crease el Fondu Nightingale pal entrenamientu d'enfermeres, con [[Sidney Herbert (primer barón Herbert of Lea)|Sidney Herbert]] como secretariu honorariu de la fundación y el [[Xurde de Cambridge|Duque de Cambridge]] como presidente. En 1859 Nightingale disponía gracies a esti fondu de £45.000, monto col qu'inauguró'l 9 de xunetu de 1860 la Escuela d'Entrenamientu Nightingale (Nightingale Training School) nel hospital Saint Thomas. Anguaño llámase ''Escuela Florence Nightingale d'Enfermería y Partería'' (''Florence Nightingale School of Nursing and Midwifery'') y forma parte del [[King's College de Londres]].<ref name=fnsnm /> Les primeres enfermeres entrenaes nesta escuela empezaron a trabayar el 16 de mayu de 1865 na Enfermería Liverpool [[Workhouse]] (Liverpool Workhouse Infirmary).
Tamién recoyó fondos pal [[hospital Real Buckinghamshire]] d'[[Aylesbury]], cerca del so llar familiar, lo cual dexó qu'atendiera a mayor cantidá de pacientes, al poder caltener baxes les tases d'almisión. El diseñu actual del edificiu tuvo fuertemente influyíu por Nightingale, convirtiéndose nel primer hospital civil n'incorporar los sos diseños respeuto del sistema de ventilación, l'amplitú de les escaleres, la disposición de los armarios, etc. La so hermana [[Frances Parthenope Verney|Frances Parthenope]] asitió la piedra fundamental del edificiu, en cuantes que'l so cuñáu Sir Harry Verney foi unu de los principales promotores y autoridaes de la institución.<ref>{{cita web |url=http://www.royalbucks.co.uk/history/history2.htm |títulu=The Royal Buckinghamshire Hospital - From 'A History of Aylesbury' by Robert Gibbs |editorial= |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101231001737/http://www.royalbucks.co.uk/history/history2.htm |fechaarchivu=2010-12-31 }}</ref>
En 1859 publicáronse los sos ''Notes sobre Enfermería: Qué ye y qué nun ye'' (''Notes on nursing: What it is, and what it is not''), un pequeñu llibru que sirvió como base del programa d'estudios de la Escuela Nightingale y d'otres escueles d'enfermería que siguieron el mesmu modelu, a pesar de ser escritu como guía pa quien exercíen curiaos d'enfermería a casa. Nel prefaciu afirmó que:{{cita|Acaldía tien mayor importancia la conocencia de la hixene, la conocencia de la enfermería, n'otres pallabres, l'arte de caltenese n'estáu de salú, previniendo la enfermedá, o recuperándose d'ella. Reconózse-y como la conocencia que tol mundu tien de tener -distintu de la conocencia médica, mesmu solamente d'un oficiu-.<ref name="FlorenceNightingale">{{cita llibru |
apellíos=Nightingale
| nome=Florence
| títulu=Notes sobre Enfermería: Qué ye y qué nun ye | editorial=Masson
| ubicación=España |
edición=1ª
| añu=1990
|capítulu= Prefaciu |
isbn=9788445800775
}}</ref>}}
[[Ficheru:Crimean War Memorial 01.jpg|thumb|derecha|250px|[[Monumentu conmemorativo]] de la [[guerra de Crimea]] nel centru, a la izquierda Florence Nightingale y a la derecha [[Sidney Herbert (primer barón Herbert of Lea)]], Waterloo Place, Londres.]]
[[Ficheru:Florence Nightingale monument London closeup 607.jpg|thumb|130px|left|Estatua de Florence Nightingale, Waterloo Place, [[Londres]].]]
[[Ficheru:Florence Nightingale Statue, London Road, Derby.jpg|thumb|130px|left|Estatua de Florence Nightingale, London Road, [[Derby]].]]
''Notes sobre Enfermería'' tamién tuvo una bona receición per parte del públicu xeneral y entá güei ye consideráu una introducción clásica a la enfermería. Nightingale dedicó'l restu de la so vida a promover l'establecimientu y el desenvolvimientu de la enfermería como oficiu y a entamala na so forma moderna. Na introducción a la edición inglesa de 1974, Joan Quixley de la Escuela d'Enfermería Nightingale sorrayó: «El llibru foi'l primeru del so tipu en ser escritu. Apaeció nuna dómina na que les más simples regles de la salú recién empezaben a conocese, cuando la so temática yera de vital importancia pal bienestar y la recuperación de los pacientes, cuando los hospitales taben llaraos d'infeiciones, cuando les enfermeres entá yeren consideraes como persones inorantes, ensin educación dalguna. Esti llibru tien, inevitablemente, el so llugar na historia de la enfermería, pos foi escritu pola fundadora de la enfermería moderna.»<ref name=QuixleyonNightingale>{{cita llibru | títulu= Notes on Nursing: What it is and what it is not | apellíos= Nightingale| nome= Florence | capítulu=Introduction by Joan Quixley| añu= 1974. Primer edición, 1859 | editorial= Blackie & Son Ltd. | isbn= 0397550073}}</ref>
Amás de ''Notes sobre Enfermería'', ente los sos llibros más populares figuren ''Notes sobre Hospitales'' (''Notes on Hospitals''), que trata sobre la correllación ente les téuniques sanitaries y les instalaciones médiques; y ''Notes en cuestiones qu'afecten la Salú, la Eficiencia y l'Alministración Hospitalaria del Exércitu Británicu'' (''Notes on Matters Affecting the Health, Efficiency and Hospital Administration of the British Army'').
Según Mark Bostridge, unu de los mayores llogros de Nightingale foi la introducción d'enfermeres entrenaes pal cuidu d'enfermos a casa n'Inglaterra y n'Irlanda a partir de 1860. Esto significó que los enfermos probes podríen aportar a ser curiaos por personal capacitáu, en llugar de ser curiaos por otres persones de bona salú, pero tamién d'escasos o nulos recursos como p'aportar a una formación fayadiza na materia. Esta innovación ye vista como l'antecedente del [[National Health Service|Serviciu Nacional de Salú británicu]], establecíu cuarenta años dempués de la so muerte.<ref name=BostridgeViking>''Florence Nightingale, the Woman and her Legend'', por Mark Bostridge (Viking 2008).</ref>
Suel afirmase que Nightingale «dir a la tumba refugando la [[teoría microbiana de la enfermedá]] o teoría de los xermes». Mark Bostridge,<ref name=Bostridge >{{cita web |url=http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/books/reviews/florence-nightingale-by-mark-bostridge-956432.html |títulu=Florence Nightingale, by Mark Bostridge |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 |apellíu=Marsh |nome=Jan |fecha=10 d'agostu de 2008 |obra= |editorial=[[The Independent]] |idioma=inglés }}</ref> unu de los sos biógrafos, refugó esta afirmación diciendo qu'en realidá ella opúnxose a una teoría microbiana conocida como «contagionismo», que sostenía que les enfermedaes namái podíen ser tresmitíes por contautu físicu. Antes de los esperimentos de [[Louis Pasteur]] y de [[Joseph Lister]], a mediaos de los años 60 del sieglu XIX, difícilmente daquién podía considerar seriamente la teoría de los xermes, ya inclusive dempués munchos prauticantes médicos nun taben convencíos. Bostridge señaló qu'a entamos de los años 80, Nightingale escribió un artículu pa un llibru de testu nel cual abogaba por tomar d'estrictos procuros pa esaniciar los xermes. Dichu trabayu sirvió como inspiración pa les enfermeres qu'actuaron na [[Guerra de Secesión|Guerra de Secesión d'Estaos Xuníos]]. El [[Unión (Guerra Civil d'Estaos Xuníos)|gobiernu de la Unión]] solicitó'l so conseyu pa la organización de la sanidá militar. A pesar de que les sos idees atopar col refugu de la oficialidá, igualmente inspiraron el cuerpu de voluntarios de la [[United States Sanitary Commission|Comisión Sanitaria d'Estaos Xuníos]].
Na década de 1870, amadrinó a [[Linda Richards]], conocida como la «Primer Enfermera Entrenada d'América», y capacitar pa retornar a [[Estaos Xuníos]] col entrenamientu fayadizu y la conocencia necesaria pa establecer escueles d'enfermería d'alta calidá. Linda Richards convertir nuna gran pionera de la enfermería n'Estaos Xuníos y en [[Xapón]].
Alredor de 1882, les enfermeres de Nightingale gociaben d'una creciente ya influyente presencia nel desenvolvimientu del embrionariu oficiu d'[[enfermería]]. Dalgunes convirtiéronse en matrones d'hospitales de vanguardia en toa Gran Bretaña y n'[[Australia]].
A partir de 1857, empezó a carecer [[depresión]] ya intermitentes postraciones na cama. La mentada biografía de Bostridge citó a la [[brucelosis]] y a la [[espondilitis]] como la causa de los sos carecimientos.<ref name=BostridgeViking /> Una esplicación alternativa pa la so depresión basar en que dempués de la guerra afayó qu'había estáu equivocada al respeutive de les razones del altu índiz de mortalidá.<ref name="Florence Nightingale 1998"/> Sicasí, nun hai evidencia documental que sofite esta teoría. Na actualidá celébrase, nel aniversariu de la so nacencia, el ''Día Internacional de Concienciación de les Enfermedaes Neurolóxiques ya Inmunolóxiques Cróniques'', por cuenta de que considérase que los síntomes de la so enfermedá coinciden con un trestornu neurolóxicu.<ref name=fibro>{{cita web |url=http://www.ukfibromyalgia.com/downloads/research-news/MAY-08.pdf |títulu=International Fibromyalgia Awareness Day |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 |autor=Fibromyalgia Research Review |formatu=pdf |obra= |editorial=[[The Independent]] |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111121154702/http://ukfibromyalgia.com/downloads/research-news/MAY-08.pdf |fechaarchivu=2011-11-21 }}</ref>
A pesar de les sos dolencies, permaneció fenomenalmente granible nel área de la reforma social. Mientres los sos años de postración na cama, tamién realizó trabayos pioneros nel campu de la planificación hospitalaria, y el so trabayu arrobinóse rápido al traviés de Gran Bretaña y del restu del mundu.
=== Rellaciones ===
Magar el so trabayu tuvo de resultes la meyora de la situación social de la muyer, ella prefería l'amistá con homes influyentes.<ref>[https://books.google.com/books?id=totpAAAAMAAJ&pg=PA15&lpg=PA15&dq=They+scream+out+at+you+for+sympathy+all+day+long&source=bl&ots=9z8nGWQlFs&sig=ysuwy9SPRkQGd__vVH8ugTCXVfw&hl=en&ei=AkW0SsvCL4WYsgOtrvnRDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#v=onepage&q=They%20scream%20out%20at%20you%20for%20sympathy%20all%20day%20long&f=false Nuna carta de 1861, Nightingale escribió «''Les muyeres escarecen de simpatía.'' [...] Les muyeres ansían ser amaes, pero nun amar. Elles reclamen el to simpatía toa'l día, pero son incapaces d'ufiertar daqué a cambéu, porque nun pueden recordar los tos asuntos el tiempu abondu como pa faelo. ... Nun pueden tresmitir un fechu esautamente a otra persona, nin pueden llograr qu'otru atienda a esi fechu de forma esautamente abonda como por que se tresforme n'información.».</ref> De cutiu referíase a sigo mesma en términos masculinos, como por casu «un home d'aición» y un home de negocios».<ref>Stark, Myra. «Florence Nightingale's Cassandra». The Feminist Press, 1979, p.17.</ref>
Sicasí, entabló delles importantes amistaes con muyeres. Caltuvo una enllargada correspondencia con una monxa [[Irlanda|irlandesa]], la hermana Mary Clare Moore, con quien trabayara en Crimea.<ref>{{cita web |url=http://www.ourladyofmercy.org.uk |títulu=Institute of Our Lady of Mercy, Great Britain |editorial=Ourladyofmercy.org.uk |fecha=8 d'avientu de 2009 |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011}}</ref> El so más adorada confidente foi Mary Clarke, una muyer británica que conoció en 1837 y con quien caltuvo contautu mientres tola so vida.<ref>Cannadine, David. «Ever Yours, Florence Nightingale: Selected Letters.» The New Republic. 203.7 (13-8-1990): 38-42.</ref>
[[Ficheru:St Margarets FN grave.jpg|thumb|right|150px|La tumba de Florence Nightingale nel campusantu de la Ilesia de St. Margaret, [[Wellow (Hampshire)|East Wellow]], [[Hampshire]].]]
Dalgunes investigadores afirmen qu'ella permaneció [[castidá|casta]] mientres tola so vida, yá seya porque sentía un deber cuasi relixosu escontra la so carrera, o porque vivió en tiempos en que imperaba la [[dómina victoriana|moralidá sexual victoriana]].<ref>Dossey, Barbara Montgomery. ''Florence Nightingale: Mystic, Visionary, Reformer''. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 1999.</ref>
=== Muerte ===
El 13 d'agostu de 1910, a los 90 años, finó mientres dormía na so habitación del 10 de South Street,<ref>[http://openplaques.org/plaques/6 Placa Azul (Blue Plaque) na casa onde finó Florence Nightingale] (n'inglés)</ref> [[Park Lane]].<ref name="obit">{{cita publicación | títulu=Miss Nightingale Dies, Aged Ninety | url=http://www.nytimes.com/learning/general/onthisday/bday/0512.html | cita=Florence Nightingale, la famosa enfermera de la Guerra de Crimea, y la única muyer en recibir la Orde del Méritu, finó ayeri n'hores de la tarde na so casa londinense. A pesar de permanecer inválida mientres llargu tiempu, abandonando raramente los sos aposentos, onde trescurría'l so tiempu nuna posición semireclinada, so la supervisión constante d'un médicu, la so muerte foi de dalguna manera inesperada. Una selmana tras taba realmente enferma, pero n'ameyoramientu, y el vienres atopábase radiante. Mientres la nueche desenvolviéronse alarmantes síntomes, que gradualmente la esmorecieron hasta les 2 de la tarde del sábadu, momentu en que'l final llegó.| editorial=The New York Times |fecha=15 d'agostu de 1910 | fechaaccesu=10 de setiembre de 2011}}</ref> La ufierta de sepultura na [[Abadía de Westminster]] foi refugada polos sos familiares, y foi soterrada nel campusantu de la Ilesia de St. Margaret n'[[Wellow (Hampshire)|East Wellow]], [[Hampshire]].<ref>{{cita web |url=http://www.countryjoe.com/nightingale/wellow.htm |títulu=Florence Nightingale: The Grave at East Wellow |editorial=Countryjoe.com |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011|idioma=inglés}}</ref>
== Contribuciones ==
El primer programa oficial d'entrenamientu d'enfermeres, la Escuela Nightingale pa enfermeres, foi inauguráu en 1860. La misión de la escuela foi entrenar enfermeres pa trabayar n'hospitales, asistir a los menos pudientes, y enseñar. Pretendíase que los estudiantes tuvieren capacitaos pa curiar a los enfermos nes sos cases, un enfoque qu'entá güei ye avanzáu.<ref>Neeb, Kathy. Mental Health Nursing. 3rd. Philadelphia: F.A. Davis Company, 2006.</ref> La más duradera contribución de Florence Nightingale foi'l so rol na fundación de la enfermería moderna como oficiu. Ella estableció los parámetros de compasión, dedicación al cuidu del paciente, dilixencia y curiáu na alministración hospitalaria.
=== Estadístiques y reforma sanitaria ===
[[Ficheru:Nightingale-mortality.jpg|thumb|right|220px|[[Gráficu circular|Diagrama]] de les causes de la mortalidá del [[Guerra de Crimea|exércitu nel Este]], por Florence Nightingale.]]
Nightingale demostró tener aptitúes pa les matemátiques dende los sos primeros años, y sobresalió na materia so tutélalo del so padre. Llegó a convertise nuna pionera nel usu de representaciones visuales de la información y en gráficos estadísticos.<ref>{{cita llibru | apellíos=Lewi | nome=Paul J. | enllaceautor=Paul Lewi | títulu=Speaking of Graphics| añu=2006 | url=http://www.datascope.be/sog.htm}}</ref> Ente otros utilizó'l [[gráficu circular]], que'l so primer desenvolvimientu deber a [[William Playfair]] en 1801, y qu'entá representaba una forma novedosa de presentar datos.<ref name=Cohen1984>{{cita publicación | apellíu= Cohen | nome=I. Bernard | enllaceautor=Bernard Cohen | títulu=Florence Nightingale | publicación=Scientific American | volume=250| páxines=128–37| añu=1984|doi= 10.1038/scientificamerican0384-128| pmid= 6367033| númberu= 3 }}</ref> Ello ye que describióse como «una verdadera pionera na representación gráfica de datos estadísticos», y atribúyese-y el desenvolvimientu d'una forma de gráficu circular güei conocida como diagrama d'área polar,<ref name=Cohen1984p107>Ob. cit. Cohen, I. Bernard (1984), p.107.</ref> o como diagrama de la rosa de Nightingale,<ref>{{cita web |url=http://benninghoff.emich.edu/424W06/handouts/Brasseur_Florence_Nightengale.pdf |urltrad= |títulu=Florence Nightingale's Visual Rhetoric in the Rose Diagrams |fechaaccesu=10 de setiembre|añoacceso=2011 | suscripción= |apellíu=Brasseur |nome=Lee |añu=2005 |formatu=pdf |obra= |editorial=Illinois State University |páxina= |idioma=inglés }}</ref> equivalente a un modernu [[histograma]] circular, con cuenta d'ilustrar les causes de la mortalidá de los soldaos nel hospital militar que dirixía. Fixo un usu intensivu d'esti tipu de gráficos nos sos informes ante los [[Parllamentu del Reinu Xuníu|miembros del parllamentu británicu]] y ante funcionariu civiles, col propósitu de demostrar la magnitú del desastre sanitariu na sanidá del exércitu mientres la Guerra de Crimea, y de facilitar la comprensión de los fechos a quien pudieren tener dificultaes na comprensión de reportes estadísticos tradicionales.
Nos sos últimos años realizó un refechu informe estadísticu alrodiu de les condiciones sanitaries nes zones rurales de la [[India]], y lideró la introducción de meyores na atención médica y del serviciu de salú pública nesi país. En 1858 y 1859 primió exitosamente pol establecimientu d'una Comisión Real pa tratar la situación india. Dos años dempués redactó un informe a la comisión, onde completó'l so propiu estudiu de 1863. «Dempués de 10 años de reformes sanitaria, en 1873, Nightingale informó que la mortalidá ente los soldaos na India menguó de 69 a 19 por cada mil.»<ref name=Cohen1984p107>Cohen, I. Bernard (1984), p.107</ref>
En 1859 Nightingale foi escoyida como la primer muyer miembru de la [[Royal Statistical Society]] y más tarde sería escoyida como miembru honorariu de l'[[American Statistical Association]].
=== Inspiración pa la Cruz Roja ===
Tuvo una influencia decisiva na creación de la Cruz Roja Británica en 1870, y foi miembru del so comité de dames interesándose poles actividaes del movimientu hasta'l so fallecimientu. [[Henri Dunant]], fundador de la [[Cruz Bermeya]], manifesto nuna visita a Londres en 1872: «A pesar de que soi conocíu como'l fundador de la Cruz Roja y el promotor de la [[Convención de Xinebra]], ye a una dama que tol honor d'esa convención ye debíu. Lo que m'inspiró a viaxar a Italia mientres la guerra de 1859, foi'l trabayu de Miss Florence Nightingale en Crimea».<ref name=BRC />
[[Ficheru:Florence Nightingale by Kilburn c1854.jpg|thumb|190px|left|Nightingale c. [[1854]].]]
=== Lliteratura y feminismu ===
{{cita |Los llogros de Nightingale resulten más almirables cuando-y los considera nel contestu de les restricciones sociales que sufría la muyer na [[Inglaterra victoriana]]. El so padre, William Edward Nightingale, yera un terrateniente por demás ricu, y la so familia xaciar colos estratos más altos de la sociedá inglesa. Naquellos díes, les muyeres de la clase social de Nightingale nin asistíen a les universidaes nin pretendíen carreres profesionales; el so propósitu na vida yera casase y criar a los sos fíos. Nightingale foi afortunada. El so padre creía que les muyeres teníen de recibir educación, y él personalmente enseñó-y italianu, llatín, griegu, filosofía, historia y -lo más inusual de too pa les muyeres d'esi tiempu- lliteratura y matemátiques.<ref name=Cohen1984p98>Ob. cit. Cohen, I. Bernard (1984), p.98</ref>}}
Más conocida poles sos contribuciones nos campos de la enfermería y de les matemátiques, la obra de Nightingale tamién constitúi un importante eslabón nel estudiu del [[feminismu]] inglés. A fines de la primer metá del [[sieglu XIX]], lluchó pola so autodeterminación y en contra de les mires familiares d'un matrimoniu de conveniencia con dalgún miembru de la clase alta. Poco tiempu dempués, dirixir a [[Kaiserswerth]] pal so entrenamientu nel Institutu pa diaconesas.
En 1860 espunxo'l so pensamientu nuna edición privada de ''Suggestions for Thought to Searchers after Religious Truth'', una obra de 829 páxines en tres volúmenes.<ref name=Calabria&Macrae1994>{{cita llibru |añu=1994 |autor=Nightingale, Florence |editor=Michael D. Calabria & Janet A. Macrae |títulu=Suggestions for Thought: Selections and Commentaries |isbn=0-8122-1501-X |url=https://books.google.com/?id=CHcm-2Zm5DQC&dq=%22suggestions+for+thought%22&printsec=frontcover&q |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2011 |postscript=<!--None-->}}</ref> En 2008, la universidá canadiense [[Wilfrid Laurier University]] publicó esta obra nel volume 11<ref name=McDonald2008>{{cita llibru |añu=2008 |editor=McDonald, Lynn |títulu=Florence Nightingale's ''Suggestions for Thought'' |serie=Collected Works of Florence Nightingale |volume=Volume 11 |llugar=Ontario, Canadá |editorial=Wilfrid Laurier University Press |isbn=978-088920-465-2 |url=https://books.google.com/?id=Mle5Sjixa0cC&printsec=frontcover&dq=McDonald++%22suggestions+for+thought%22&q |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2011 |postscript=<!--None-->}} Privately printed by Nightingale in 1860.</ref> d'un proyeutu de 16 volúmenes qu'axunta la obra completa de Nightingale: ''The Collected Works of Florence Nightingale''<ref name=WLUPress>{{cita publicación |títulu=Collected Works of Florence Nightingale |editorial=Wilfrid Laurier University Press |url=http://www.wlupress.wlu.ca/Series/CWFN.shtml |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2011 |postscript=<!--None--> |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110927174908/http://www.wlupress.wlu.ca/Series/CWFN.shtml |archivedate=2011-09-27 }}</ref> El más conocíu d'estos ensayos, ''Cassandra'', foi publicáu en 1928 por [[Ray Strachey]], quien lo incluyó en ''The Cause'' (''La Causa''), una historia del movimientu feminista.
En ''Cassandra'' condergó la sobrefeminizacion de les muyeres que les dexa en cantu de la invalidez social, tal como podía apreciar nel estilu de vida que llevaben la so madre y la so hermana mayor, a pesar de la bona educación que dambes teníen. Refugó una vida d'apacible comodidá y a cambéu escoyó la dedicación al serviciu social. Esti ensayu tamién reflexa la so medrana a que les sos idees nun fueren efectives nin teníes en cuenta, como les profecíes de la princesa troyana [[Casandra]]. La [[crítica lliteraria]] y feminista d'Estaos Xuníos [[Elaine Showalter]] señaló que se trata de «un testu mayor del feminismu inglés, un venceyu ente [[Mary Wollstonecraft|Wollstonecraft]] y [[Virginia Woolf|Woolf]].»<ref>Gilbert, Sandra M. and Susan Gubar. «Florence Nightingale.» ''The Norton Anthology of Literature by Women: The Traditions in English''. New York: W.W. Norton, 1996. 836-837.</ref>
[[Ficheru:Derby DRI stained glass window at St Peters squared.JPG|thumb|210px|right|[[Vitral]] de Florence Nightingale na Ilesia de St Peter, [[Derby]].]]
=== Teoloxía ===
Magar tradicionalmente presentar como [[unitarismu|unitaria]], les escases referencies de Nightingale escontra l'[[unitarismu]] convencional tienden a ser negatives. A pesar d'ello permaneció dientro de la [[Ilesia d'Inglaterra]] mientres tola so vida, anque calteniendo puntos de vista non convencionales.<ref>Lynn McDonald ''Florence Nightingale: extending nursing'', páx. 11. «Les escases referencies de Nightingale escontra l'Unitarismu son llevemente negatives, y mientres los sos puntos de vista relixosos fueron heterodoxos, les sos notes privaes y les sos traducciones de los místicos ufierten una impresión distinta alrodiu de les sos creencies.»</ref> ''Suggestions for Thought'' ye tamién una obra teolóxica, la so propia [[teodicea]], na cual desenvuelve les sos idees heterodoxes. Nightingale cuestionó la divinidá d'un Dios que conderga al infiernu a les almes, y amosó simpatía escontra la idea d'una [[universalismo|reconciliación universal]].<ref>Lynn McDonald ''Florence Nightingale's theology: essays, letters and journal notes'' 2002 páx. 18 «Verdaderamente'l peor de los homes difícilmente torturaría al so enemigu eternamente, si pudiera. Nun siendo que Dios tenga un plan pa salvar a cada home pa tola eternidá, ye difícil dicir qué tanto sería Él peor qu'un home. Pos tolos homes bonos salvaríen a otros si pudieren.»</ref><ref>Russell Y. Miller ''The larger hope: the first century of the Universalist Church in 1979'' [[Clara Barton]] - «A pesar de nun ser formalmente una universalista, tocantes a la membresía d'una ilesia, ella pertenecía a la familia universalista, simpatizaba colos principios de la denominación...» ''The Florence Nightingale of our war''.</ref>
== Legáu y memoria ==
La Campaña en Favor de la Declaración Florence Nightingale, impulsada al traviés de la Iniciativa Nightingale pa un Mundu Saludable (Nightingale Initiative for Global Health o NIGH), promueve tomar de conciencia mundial alrodiu de les cuestiones que motivaron el trabayu de Nightingale: priorización a nivel social les temes sanitaries y de medicina preventiva, formación y sofitu a enfermeres y demás trabayadores de la salú, accesu a una nutrición equilibrada, a fontes d'agua potable, a una atención médica digna y a les medicines, ente otros.<ref>{{cita web |url=http://www.nightingaledeclaration.net/ |títulu=Florence Nightingale Declaration Campaign |editorial=Nightingaledeclaration.net |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011}}</ref>
Delles fundaciones lleven el so nome. Ente elles la Nightingale Research Foundation de [[Canadá]], dedicada al estudiu y tratamientu del [[síndrome de fatiga crónica]], del cual abarrúntase que Nightingale carecía.<ref name=fibro/> En 1912, el [[Comité Internacional de la Cruz Bermeya]] instituyó la Medaya Florence Nightingale, reconocencia apurrida cada dos años a enfermeros o auxiliares d'enfermería por servicios destacaos.<ref>[http://www.icrc.org/eng/resources/documents/misc/5qmkdb.htm Florence Nightingale Medal (ICRC)]</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.redcross.org.uk/About-us/Who-we-are/Museum-and-archives/Historical-factsheets/Florence-Nightingale |títulu=Florence Nightingale and the Red Cross - British Red Cross |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151120220004/http://www.redcross.org.uk/About-us/Who-we-are/Museum-and-archives/Historical-factsheets/Florence-Nightingale |fechaarchivu=2015-11-20 }}</ref>
El [[Muséu de Florence Nightingale]] atopar nel [[Hospital Saint Thomas]] de Londres, onde entá funciona la primer escuela d'enfermería fundada por Nightingale. Otru muséu dedicáu a la so memoria, ta na residencia familiar de la so hermana, [[Claydon House]], actual propiedá del [[Fundación Nacional pa Llugares d'Interés Históricu o Guapura Natural|National Trust]].<ref>[http://www.infobritain.co.uk/Claydon_House.htm Claydon House, Buckinghamshire]</ref> N'Istambul, la torre más al norte de les [[Barraques de Selimiye]] ye agora un muséu nel so honor. Cuatro hospitales d'esa ciudá, ente ellos l'hospital priváu más grande de [[Turquía]], tamién lleven el so nome.<ref name=NightingaleMuseumIstanbul>{{cita publicación |fecha=15 de setiembre de 2007 |títulu=The Florence Nightingale Museum (Istanbul) |pub-periódica=Telegraph |editorial=Telegraph Media Group |url=http://www.telegraph.co.uk/travel/destinations/europe/turkey/738278/The-Florence-Nightingale-Museum.html |fechaaccesu=22 de mayu de 2011 |postscript=<!--None-->}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.florence-nightingale-avenging-angel.co.uk/tower.htm |títulu=Florence Nightingale |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011}}</ref>
Una placa de bronce, adosada al pedestal del Memorial a la Guerra de Crimea nel campusantu [[Haydar Pashá]] d'Istambul, y develada el [[Commonwealth Day|Día del Imperiu]] de 1954, pa celebrar el centésimu aniversariu del serviciu d'enfermería na rexón, lleva la inscripción: {{cita|A Florence Nightingale, que'l so trabayu cerca d'esti campusantu un sieglu tras traxo aliviu al sufrimientu humanu y sentó les bases de la enfermería como oficiu.<ref>{{cita web |url=http://www.cwgc.org/admin/files/cwgc_haidar.pdf |títulu=Commonwealth War Graves Commission Haidar Pasha Cemetery |formatu=PDF |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2011}}</ref>}}
Na [[Comunión Anglicana]] conmemorar con un día festivu del so [[añu llitúrxicu]]. Delles ilesies luteranes tamién la conmemoren los díes 13 d'agostu, xunto con [[Clara Maass]], como «Renovadores de la sociedá».
== Nos medios ==
;Audiu La voz
de Nightingale quedó rexistrada nuna [[fonógrafo|grabación fonográfica]] de 1890, caltenida na [[British Library Sound Archive]]. La grabación facer en sofitu a un fondu d'asistencia a los veteranos de la [[Carga de la Brigada Llixera]]. Nel audiu oyer dicir:<ref>{{cita web |url=http://www.archive.org/details/FlorenceNightingaleVoice | títulu=Florence Nightingale voice | editorial=archive.org|fechaaccesu=10 de setiembre de 2011}}</ref><ref>{{cita web | url=http://www.bl.uk/onlinegallery/onlineex/voiceshist/flonight/index.html | títulu=Florence Nightingale | editorial=British Library | fechaaccesu=1 d'ochobre de 2011 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110527041408/http://www.bl.uk/onlinegallery/onlineex/voiceshist/flonight/index.html | fechaarchivu=2011-05-27 }}<br />{{cita web | url=http://searchbeta.bl.uk/primu_library/libweb/action/display.do?doc=BLLSA6928292 | títulu=«In aid of the Light Brigade Relief Fund» - catalogue entry | editorial=British Library | fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 }}</ref>
{{cita|''Cuando yá nun seya nin siquier una memoria, tan solo un nome, confío en que la mio voz va poder perpetuar la gran obra de la mio vida. Dios bendiga a los mios vieyos y queríos collacios de [[Balaclava]] y traer a salvo a la vera. Florence Nightingale.''|col2='' When I am no longer even a memory, just a name, I hope my voice may perpetuate the great work of my life. God bless my dear old comrades of Balaclava and bring them safe to shore. Florence Nightingale.''}}
;Teatru La primer
representación teatral de Nightingale foi en ''The Lady with the Lamp'' de [[Reginald Berkeley]], estrenada en Londres en 1929, con [[Edith Evans]] nel papel principal. Esta obra basar na biografía que d'ella fixo [[Lytton Strachey]] en ''Eminent Victorians'', onde nun ye retratada con una personalidá simpática.<ref name=BostridgeViking /> En 1951 afacer al cine col mesmu nome. Tamién apaez como personaxe na obra teatral surrealista ''Early Morning'' d'[[Edward Bond]].
;Televisión
Tantu en documentales como en ficción, retrató-ylo de diverses formes. Dende'l documental ''Florence Nightingale'' ([[British Broadcasting Corporation|BBC]], 2008) onde se enfatiza el so espíritu independiente y el so convencimientu de que la obra que llevaba alantre yera d'inspiración divina, hasta ''[[Mary Seacole]]: The Real Angel of the Crimea'' (''Mary Seacole: El Verdaderu Ánxel de Crimea'', [[Channel 4]], 2006) onde ye retratada con una personalidá de mentalidá estrecha y opuesta a los esfuercios de Seacole. En 1985, [[Jaclyn Smith]] protagonizó ''Florence Nightingale'', una película biográfica pa la televisión.
;Cine En
1912, [[Julia Swayne Gordon]] protagonizó'l papel de Nightingale na [[Cine mudu|película silente]] ''The Victoria Cross''. Otra película silente de 1915, ''Florence Nightingale'', tuvo nel papel principal a [[Elisabeth Risdon]]. Yá na etapa de [[cine sonoru]], foi protagonizada por [[Kay Francis]] en ''White Angel'', y en 1951 facer [[Anna Neagle]] en ''The Lady With the Lamp''.
;Fotografía Nightingale
refugaba la reproducción de la so imaxe yá fora en fotografíes, semeyes pictóriques o nes estampes que la prensa tresformó en icónicas y que la exhibíen portando una llámpara ente los mancaos de la Guerra de Crimea. Inclusive apaeció nos billetes que circularon nel [[Reinu Xuníu]] dende 1975 hasta 1994.<ref name=bankofengland>{{cita web|url=http://www.bankofengland.co.uk/banknotes/denom_guide/index.htm|títulu=Withdrawn banknotes reference guide|editorial=Bank of England|fechaaccesu=10 de setiembre de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110610131654/http://www.bankofengland.co.uk/banknotes/denom_guide/index.htm|fechaarchivu=2011-06-10}}</ref> [[Lizzie Caswall Smith]] tomó-y el so última fotografía en 1910, poco primero de la so muerte, nel so llar londinense de South Street, [[Park Lane]].<ref name="photograph">{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/7737130.stm|títulu=Rare Nightingale photo sold off|editorial=BBC News|fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 | fecha=19 de payares de 2008}}</ref>
[[Ficheru:Florence Nightingale - Project Gutenberg 13103.jpg|thumb|130px|Florence Nightingale de mozu.]]
== Biografíes ==
La primer biografía de Nightingale foi publicada n'Inglaterra en 1855. En 1911 Edward Cook foi autorizáu polos albacees de Nightingale pa escribir una biografía oficial, publicada en dos volúmenes en 1913 sol títulu ''The Life of Florence Nightingale''. El trabayu de Cook foi la fonte principal del capítulu sobre la so vida en ''Eminent Victorians'' de [[Lytton Strachey]], y na biografía que [[Cecil Woodham-Smith]] publicó en 1950, anque nesti postreru caso l'autora tamién aportó a nuevu material familiar calteníu en Claydon.
En 2008 Mark Bostridge publicó ''Florence Nightingale: The Woman and Her Legend'', cuasi puramente basáu en material inédito de los archivos de Sir Ralph Verney 5° [[Baronet]], descendiente de Nightingale y últimu dueñu de Claydon House,<ref>[http://www.telegraph.co.uk/news/obituaries/1338879/Sir-Ralph-Verney-Bt.html Obituaries: Sir Ralph Verney 5th Bt]</ref> y en documentos tremaos en más de 200 archivos en tol mundu, dalgunos de los cualos yá fueren publicaos por Lynn McDonald na so proyeutada edición de dieciséis volúmenes ''Collected Works of Florence Nightingale'' (publicada a partir de 2001).
== Obres ==
* {{cita llibru |títulu=Cassandra |llugar=Primer edición 1852 |editorial=1979 reimpreso por The Feminist Press |work=|url=https://books.google.com/?id=lTOeD4P2DQcC&printsec=frontcover&dq=Cassandra+Nightingale&q |isbn=0-912670-55-X |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 |autor1=Nightingale, Florence |añu=1979 |postscript=}}
* {{cita publicación |títulu=Notes on Nursing: What Nursing Is, What Nursing is Not |llugar=Primer edición Londres, 1859 |editorial=Harrison & Sons |work=Philadelphia, London, Montreal: J.B. Lippincott Co. 1946 reprint |url=http://www.archive.org/stream/notesnursingwhat00nigh#page/n5/mode/2up|fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 |postscript=}}
* {{cita publicación |fecha=2001 |títulu=Florence Nightingale's Spiritual Journey: Biblical Annotations, Sermons and Journal Notes |serie=Collected Works of Florence Nighingale (Editor Lynn McDonald) |volume=2 |llugar=Ontario, Canadá |editorial=Wilfrid Laurier University Press |isbn=0-88920-366-0 |url=https://books.google.com/?id=4sSIQ7HTUv4C&printsec=frontcover&dq=Florence+Nightingale's+Spiritual+Journey&q |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 |autor1=Nightingale, Florence |autor2=McDonald, Lynn |postscript=}}
* {{cita publicación |fecha=2002 |títulu=Florence Nightingale's Theology: Essays, Letters and Journal Notes |serie=Collected Works of Florence Nighingale (Editor Lynn McDonald) |volume=3 |llugar=Ontario, Canadá |editorial=Wilfrid Laurier University Press |isbn=0-88920-371-7 |url=https://books.google.com/?id=VcNoBNcV0XsC&printsec=frontcover&dq=%22nightingale's+theology%22#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 |postscript=}}
* ''Female Nurses in Military Hospitals'', 1857
* ''Subsidiary Notes as to the Introduction of Female Nursing in Military Hospitals in War and Peace'', 1858
* {{cita publicación |fecha=2003 |títulu=Mysticism and Eastern Religions |serie=Collected Works of Florence Nighingale (Editor Gerard Vallee) |volume=4 |llugar=Ontario, Canadá |editorial=Wilfrid Laurier University Press |isbn=088920-413-6|url=https://books.google.com/?id=Tx2kl3UW7qYC&printsec=frontcover&dq=%22Mysticism+and+Eastern+Religions%22&q |fechaaccesu=26 de mayu de 2011 |autor1=Nightingale, Florence |autor2=Vallée, GéRard |postscript=}}
* {{cita publicación |fecha=2008 |títulu=''Suggestions for Thought'' |serie=Collected Works of Florence Nighingale (Editor Lynn McDonald) |volume=11 |llugar=Ontario, Canadá |editorial=Wilfrid Laurier University Press |isbn=978-088920-465-2 |url=https://books.google.com/?id=Mle5Sjixa0cC&printsec=frontcover&dq=McDonald++%22suggestions+for+thought%22&q |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 |autor1=Nightingale, Florence |autor2=McDonald, Lynn |postscript=}} Edición privada por Nightingale en 1860.
* {{cita publicación |fecha=1861 |títulu=Notes on Nursing for the Labouring Classes |url=http://www.archive.org/stream/notesonnursingf00nighgoog#page/n9/mode/1up |llugar=London |editorial=Harrison |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011 |postscript=}}
* ''The Family'', ensayu críticu en Fraser's Magacín (1870)
* {{cita publicación |fecha=1871 |títulu=Introductory Notes on Lying-In Institutions |work=together with A Proposal for Organising an Institution for Training Midwives and Midwifery Nurses |llugar=London |editorial=Longmans, Green & Co |url=http://www.archive.org/stream/introductorynot00nighgoog#page/n6/mode/2up |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011|postscript=}}
* {{cita publicación |fecha=1871 |títulu=Una and the Lion |llugar=Cambridge |editorial=Riverside Press |url=http://www.archive.org/stream/unaandlion00nighgoog#page/n3/mode/2up |fechaaccesu=26 de mayu de 2011 |postscript=}} Nota: Falten unes poques primeres páxines. Ta la páxina del títulu.
* {{cita publicación |títulu=Una and Her Paupers, Memorials of Agnes Elizabeth Jones, by her sister with an introduction by Florence Nightingale |llugar=New York |editorial=George Routledge and Sons, 1872 |url=http://www.archive.org/stream/unaherpaupersmem00jone#page/n11/mode/2up |fechaaccesu=10 de setiembre de 2011|postscript=}}. Ver tamién publicación de 2005 por Diggory Press, ISBN 978-1-905363-22-3
* ''Letters from Egypt: A Journey on the Nile 1849-1850'' (1987) ISBN 1-55584-204-6
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Fuentes ==
* Mark Bostridge. ''Florence Nightingale''. Penguin Books, London 2009, ISBN 978-0-14-026392-3
* Mark Bostridge. 2008. ''Florence Nightingale: The Woman and Her Legend''. Ed. Viking. Londres. ISBN 978-0-670-87411-8
* Monica Y. Baly, H. C. G. Matthew. ''«Nightingale, Florence (1820–1910)»''. ''Oxford Dictionary of National Biography'', [[Oxford University Press]] (2004), mayu de 2005
* Monica Y. Baly. ''Florence Nightingale and the Nursing Legacy''. Whurr Publishers, Londres 1997, ISBN 1-86156-049-4
* I. Bernard Cohen. ''Florence Nightingale.'' [[Scientific American]], 250 (marzu 1984) páxs. 128–137
* Barbara Montgomer Dossey. ''Florence Nightingale – Mystic, Visionary, Healer'', Springhouse Corporation, Springhouse 2000, ISBN 0-87434-984-2
* ''Florence Nightingale. Kaiserswerth und die britische Legende''. 150º aniversariu de la 1ª publicación del informe de Florence Nightingale nel Institutu Deaconess en Kaiserswerth Kaiserswerth y la so formación. Düsseldorf, 2001
* Wolfgang Genschorek. ''Schwester Florence Nightingale''. Teubner, Leipzig 1990, ISBN 3-322-00327-2
* G. Gill. ''The extraordinary upbringing and curious life of Miss Florence Nightingale'' Random House, Nueva York (2005)
* Margaret Grier. ''Florence Nightingale and Statistics''. Res. Nurse Health, 1 (1978), páxs. 91–109
* Jharna Gourlay. ''Florence Nightingale and the Health of the Raj''. Ashgate, Burlington 2003, ISBN 0-7546-3364-0
* Sally Lipsey. ''Mathematical Education in the Life of Florence Nightingale''. Newsletter of the Assoc. for Women in Mathematics 23 ( 4) (jul-ago 1993) páxs. 11–12
* McDonald, Lynn ed., ''Collected Works of Florence Nightingale''. Wilfrid Laurier University Press
* Peggy Nuttall. ''The Passionate Statistician'', Nursing Times, 28 (1983): 25–27
* Melanie Phillips. ''The Ascent of Woman – A History of the Suffragette Movement and the ideas behind it''. Time Warner Book Group, Londres 2003, ISBN 0-349-11660-1
* Martin Pugh. ''The march of the women: A revisionist analysis of the campaign for women's suffrage 1866-1914'', Oxford 2000
* Helen Rappaport. ''No Place for Ladies – The Untold Story of Women in the Crimean War''. Aurum Press Ltd, Londres 2007, ISBN 978-1-84513-314-6
* ''Notes on Nursing'' - ''Florence Nightingale. Comentarios sobre'l cuidu de la salú.'' traducíu y anotáu por Christoph Schweikhardt; Susanne Schulze-Jaschok. Mabuse-Verlag, Frankfurt 2005, ISBN 3-935964-79-X
* Sandra Stinnett. ''Women in Statistics: Sesquicentennial Activities'' The American Statistician 44 ( 2): 74–80, mayu 1990
* [[Lytton Strachey]]. ''Eminent Victorians'', Londres, 1918
* Nancy Boyd Sokoloff. ''Three Victorian women who changed their world'', Macmillan, Londres 1982
* Val Webb. ''The Making of a Radical Theologician'', Chalice Press, 2002
* Cecil Woodham Smith. ''Florence Nightingale'', Penguin (1951), rev. 1955
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
* [http://www.florence-nightingale.co.uk/cms/ Muséu de Florence Nightingale] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111126105616/http://www.florence-nightingale.co.uk/cms/ |date=2011-11-26 }} (n'inglés)
* [http://www.ibe.unesco.org/publications/ThinkersPdf/nightins.PDF Florence Nightingale, Biografía por Alex Attewell (UNESCO)]
* [http://www.thenightingalefund.org.uk/ The Florence Nightingale Fund] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160110005103/http://www.thenightingalefund.org.uk/ |date=2016-01-10 }}
* [http://www.bartleby.com/189/201.html Florence Nightingale, por Lytton Strachey] (n'inglés)
* [http://www.nightingaledeclaration.net/ Nightingale Initiative for Global Health Declaration Campaign]
* [http://www.agnesscott.edu/lriddle/women/nightpiechart.htm Los gráficos de sectores] (n'inglés)
* [http://www.redcross.org.uk/About-us/Who-we-are/Museum-and-archives/Historical-factsheets/Florence-Nightingale Florence Nightingale and the Red Cross] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151120220004/http://www.redcross.org.uk/About-us/Who-we-are/Museum-and-archives/Historical-factsheets/Florence-Nightingale |date=2015-11-20 }} (n'inglés)
* [http://www.fembio.org/biographie.php/frau/biographie/florence-nightingale/ Biografía, lliteratura & obra de Florence Nightingale] FemBio Institutu Frauen-Biographieforschung]
* Hellmuth Vensky. [http://www.zeit.de/wissen/geschichte/2010-08/nightingale-krankenpflege ''Das Vermächtnis der Florence Nightingale''] [[Die Zeit]], 16 d'agostu de 2010
* [http://www.florence-nightingale-foundation.org.uk Fundación Florence Nightingale]
* Mark Bostridge: [https://www.bbc.co.uk/history/british/victorians/nightingale_01.shtml ''Florence Nightingale: the Lady with the Lamp''] [[BBC]] (www.bbc - history), 17 de febreru de 2011
* [http://lifeandtimesofflorencenightingale.wordpress.com/ The Life and Times of Florence Nightingale] (n'inglés)
* [http://www.youtube.com/watch?v=ax3B4gRQNU4 Voz de Florence Nightingale grabada en 1890]
{{NF|1820|1910|Nightingale, Florence}}
{{Tradubot|Florence Nightingale}}
[[Categoría:Enfermeros d'Inglaterra]]
[[Categoría:Estadísticos d'Inglaterra]]
[[Categoría:Persones de Florencia]]
[[Categoría:Teólogos cristianos]]
[[Categoría:Teólogos y teólogues d'Inglaterra]]
[[Categoría:Persones de la Guerra de Crimea]]
[[Categoría:Científicos y científiques del Reinu Xuníu]]
hp3ebi1fzcdjehesxasnsf8pt42j1e9
Franciu
0
77022
4505849
4472316
2026-07-23T21:35:57Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505849
wikitext
text/x-wiki
{{redirixe equí|Fr|FR}}
{{Ficha d'elementu químicu |nome =
Franciu |anterior
= [[Radón]]
|posterior = [[Radiu (elementu)|Radiu]]
|símbolu = Fr
|númberu = 87
|grupu = [[Elementos del grupu 1|1]]
|periodu = [[Elementos del periodu 7|7]]
|bloque = [[Elementos del bloque s|s]]
|densidá = 1870
|durez = Ensin datos |apariencia =
Metálicu |masa_atómico =
223
|radiu_mediu = Ensin datos
|radiu_atómicu = 270
|radiu_covalente = 260
|radiu_iónicu = 194 [[picómetru|pm]] (Fr<sup>+</sup>, hexacoordinado)
|radiu_van_der_waals = 348
|Términu_espectral_Términu_del estáu fundamental= <sup>2</sup>S<sub>1/2</sub>
|configuración_electrónica = <nowiki>[</nowiki>[[Radón|Rn]]<nowiki>]</nowiki>7[[orbital atómicu|s]]<sup>1</sup>
|electrones_per_nivel = 2, 8, 18, 32, 18, 8, 1
|estado_oxidación = 1
|óxidu = [[base (química)|Base]] fuerte |estructura_cristalina =
Cúbica centrada nel cuerpu tao = [[Líquidu]]
|P_fusión = 300
|P_ebullición = 950
|Y_fusión = 2
|Y_vaporización = 65
|volume_molar =
|presión_vapor = Ensin datos |velocidá
= Ensin datos
|electronegatividá = 0,7 ([[Escala de Pauling|Pauling]])<br />0,9 (Allred y Rochow)
|calor_específico = Ensin datos
|cond_eléctrica = 3 × 10⁶/m [[ohmiu|O]]
|cond_térmica = 15
|E_ionización1 = 380
|isótopu1_nm = 221
|isótopu1_bayura =[[radioisótopo sintéticu|Sintéticu]]
|isótopu1_p_semidesintegración =4,8 [[Minutu (tiempu)|min]]
|isótopu1_modo_desintegración = [[emisión alfa|a]]
|isótopu1_enerxía =6,457
|isótopu1_productu =<sup>217</sup>[[Astato|At]]
|isótopu2_nm = 222
|isótopu2_bayura =[[radioisótopo sintéticu|Sintéticu]]
|isótopu2_p_semidesintegración =14,2 [[Minutu (tiempu)|min]]
|isótopu2_modo_desintegración = [[emisión beta|ß<sup>-</sup>]]
|isótopu2_enerxía =2,033
|isótopu2_productu =<sup>222</sup>[[Radiu (elementu)|Ra]]
|isótopu3_nm = 223
|isótopu3_bayura =[[radioisótopo sintéticu|Sintéticu]]
|isótopu3_p_semidesintegración =21,8 [[minutu (tiempu)|min]]
|isótopu3_modo_desintegración = [[emisión beta|ß<sup>-</sup>]]
|isótopu3_enerxía =1,149<br />5,430
|isótopu3_productu =<sup>221</sup>[[Radiu (elementu)|Ra]]<br /><sup>219</sup>[[Astato|At]]
}}
[[Ficheru:Capa electrónica 087 Francio.svg|thumb|Representación de la distribución por capes de los electrones del franciu.]]
El '''franciu'''<ref>{{DALLA|franciu|26006}}</ref> (d'antiguo conocíu como '''[[cesiu|eka-cesiu]]''' y '''[[actiniu|actiniu K]]''')<ref group="nota">En realidá, l'isótopu menos estable <sup>223</sup>Fr.</ref> ye un [[elementu químicu]] que'l so símbolu ye '''Fr''' y el so [[númberu atómicu]] ye '''87'''. El so [[electronegatividá]] ye la más baxa conocida y ye'l segundu elementu menos abondosu na naturaleza (el primeru ye l'[[astato]]). El franciu ye un [[metal]] [[alcalín]] altamente [[Radioactividá|radiactivu]] y reactivu que se desintegra xenerando [[astato]], [[Radiu (elementu)|radiu]] y [[radón]]. Como'l restu de los metales alcalinos, namái tien un [[electrón]] na so capa de [[Valencia atómica|valencia]].
[[Marguerite Perey]] afayó esti elementu en [[1939]]. El franciu foi l'últimu elementu químicu descubiertu na naturaleza enantes de ser sintetizáu.<ref>Dellos elementos sintéticos, como'l [[tecneciu]], fueron topaos dempués en formal natural.</ref> Fora del llaboratoriu, el franciu ye desaxeradamente escasu, atopándose en traces en menas d'[[uraniu]] y de [[toriu]], onde'l <sup>223</sup>Fr ta de cutio formándose y desintegrándose. La cantidá de <sup>223</sup>Fr na [[corteza terrestre]] nun momentu dau posiblemente nun entepase los 30 gramos; el restu de los [[isótopu|isótopos]] son sintéticos. La mayor cantidá recuperada de cualesquier de los sos isótopos foi un [[clúster (física)|clúster]] de 10.000 millones d'átomos (de <sup>210</sup>Fr) sintetizáu como un gas ultra fríu en [[Stony Brook]] en [[1996]].<ref name="CRC2006">CRC Handbook of Chemistry and Physics. Volume 4. Páxina 12. 2006. CRC. ISBN 0-8493-0474-1</ref>
== Propiedaes físiques y químiques ==
El franciu ye menos estable que cualesquier otru elementu más llixeru que'l [[nobeliu]] (elementu 102);<ref name="CRC2006" /> el so isótopu más estable, el <sup>223</sup>Fr, tien un [[Periodu de semidesintegración|periodu de semidesintegración]] menor de 22 minutos. El astato, que ye'l siguiente elementu menos estable, tien periodu de semidesintegración máximu de 8,5 hores.<ref name="andyscouse" /> Tolos isótopos del franciu se desintegran xenerando astato, radiu y radón.<ref name="andyscouse">{{cita web |url = http://www.andyscouse.com/pages/francium.htm
|títulu = Franciu |fechaaccesu
= 25 de marzu de 2007
|autor = Price, Andy
}}</ref>
El franciu ye un metal alcalino que les sos propiedaes químiques son asemeyaes a les del [[cesiu]].<ref name="CRC2006" /> Puesto que ye un elementu bien pesáu con un solu electrón de valencia,<ref>{{cita web |url = http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Fr/eneg.html
|títulu = Electron Configuration
|fechaaccesu = 18 d'abril de 2007
|obra = Francium
|editor = Universidá de Sheffield
|autor = Winter, Mark
}}</ref> tien el mayor [[pesu equivalente]] de tolos elementos químicos.<ref name="CRC2006" /> El franciu tien la más baxa [[electronegatividá]] de tolos elementos conocíos, con un valor de 0,7 na escala de [[Pauling]].<ref>{{cita llibru |
apellíos = Pauling
| nome = Linus
| títulu = The Nature of the Chemical Bond (3rd Edn.)
| añu = 1960
| editorial = Cornell University Press
| páxina = 93
}}</ref> Sígue-y el cesiu con un valor de 0,79.<ref>{{cita web |url = http://www.andyscouse.com/pages/francium.htm
|títulu = Electronegatividades
|publicación = Cesiu
|editor = Universidá de Sheffield
|fechaaccesu = 9 de mayu de 2007
|autor = Winter, Mark
}} Pauling asigna al cesiu y al franciu los mesmos valores de electronegatividá.</ref> El franciu líquidu, nel supuestu de poder ser llográu, tendría una [[tensión superficial]] de 0,05092 J·m<sup>–2</sup> nel [[puntu de fusión]].<ref>{{cita publicación | apellíu= Kozhitov| nome= L. V.| coautores= Kol'tsov, V. B., and Kol'tsov, A. V.| títulu= Evaluation of the Surface Tension of Liquid Francium| revista= Inorganic Materials| volume= 39| númberu= 11| páxines= 1138–1141| editorial= Springer Science & Business Media B.V.| fecha= 21 de febreru de 2003| url = http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=aqh&AN=16822434&site=ehost-live| fechaaccesu= 14 d'abril de 2007}}</ref>
El franciu [[coprecipitación|coprecipita]], xunto con munches [[Sal (química)|sales]] de cesiu, como'l [[perclorato]] de cesiu, formando pequeñes cantidaes de perclorato de franciu. Esta coprecipitación puede emplegase p'aisllar el franciu, afaciendo'l métodu de precipitación del radiocesiu de Glendenin y Nelson. Tamién coprecipita con otros sales de cesiu como'l [[Iodato|yodatu]], el [[Acedu pícrico|picrato]], el [[tartrato]] (tamién col tartrato de [[rubidiu]]), el cloroplatinato y el silicowolframato. Otres coprecipitaciones producir col ácidu silicowolfrámico y col [[acedu perclóricu]], ensin necesidá de qu'otru metal alcalino tea presente como portador, lo que fai posible otros métodos de separación pal franciu.<ref>Y. K. Hyde. Radiochemical Methods for the Isolation of Element 87 (Francium). ''J. Am. Chem. Soc.'' '''1952''', ''74'', 4181-4184.[http://pubs.acs.org/cgi-bin/abstract.cgi/jacsat/1952/74/i16/f-pdf/f_ja01136a066.pdf?sessid=6006l3].</ref><ref>Y. N K. Hyde ''Radiochemistry of Francium'',Subcommittee on Radiochemistry, National Academy of Sciences-National Research Council; available from the Office of Technical Services, Dept. of Commerce, 1960.</ref> Cuasi toles sales de franciu son solubles n'[[agua]].<ref>A. G. Maddock. Radioactivity of the heavy elements. ''Q. Rev., Chem. Soc.'', '''1951''', ''3'', 270–314. {{doi|10.1039/QR9510500270}}</ref>
== Aplicaciones ==
Nun hai aplicaciones comerciales pal franciu por cuenta de la so escasez y a la so inestabilidá.<ref>{{cita web | apellíu= Winter| nome= Mark| títulu= Uses| publicación= Francium| editorial= The University of Sheffield| url = http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Fr/uses.html| fechaaccesu= 25 de marzu de 2007}}</ref><ref name="chemelements">{{cita web | apellíu= Bentor| nome= Yinon| títulu= Chemical Element.com - Francium| url = http://www.chemicalelements.com/elements/fr.html| fechaaccesu= 25 de marzu de 2007}}</ref><ref name="nbb">{{cita llibru | apellíos= Emsley| nome= John| títulu= Nature's Building Blocks| editorial= Oxford University Press| fecha= 2001| allugamientu= Oxford| páxines= 151–153| id= 0-19-850341-5 }}</ref><ref name="elemental">{{cita web| apellíu= Gagnon| nome= Steve| títulu= Francium| editorial= Jefferson Science Associates, LLC| url= http://education.jlab.org/itselemental/ele087.html| fechaaccesu= 1 d'abril de 2007| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20070331235139/http://education.jlab.org/itselemental/ele087.html| fechaarchivu= 2007-03-31}}</ref><ref name="nostrand332">Considine, Glenn D., ed. (2005), "Chemical Elements", Van Nostrand's Encyclopedia of Chemistry, New York: Wylie-Interscience, 0-471-61525-0, at 332</ref> Namái foi usáu en xeres d'investigación, tantu nel campu de la [[bioloxía]] como nel de la [[Teoría atómica|estructura atómica]]. Pensóse que'l franciu podría sirvir d'ayuda pal diagnósticu d'enfermedaes rellacionaes col [[cáncer]];<ref name="andyscouse" /> sicasí, finalmente esta aplicación consideróse impracticable.<ref name="nbb" />
La capacidá pa sintetizar el franciu, atrapalo y esfrecelo, xunto cola so estructura atómica relativamente simple, convertir en suxetu d'esperimentación n'[[espectroscopia]] especializada. Estos esperimentos conducieron al llogru d'información más específica sobre los niveles enerxéticos y les constantes d'acoplamientu ente partícules subatómiques.<ref>{{cita publicación | apellíu= Gomez| nome= Y| coautores= Orozco, L A, and Sprouse, G D| títulu= Spectroscopy with trapped francium: advances and perspectives for weak interaction studies| revista= Rep. Prog. Phys.| volume= 69| númberu= 1| páxines= 79–118| fecha= 7 de payares de 2005| url = http://www.iop.org/EJ/abstract/0034-4885/69/1/R02/| doi = 10.1088/0034-4885/69/1/R02| fechaaccesu= 11 d'abril de 2007}}</ref> Estudios realizaos sobre la lluz emitida por iones de <sup>210</sup>Fr atrapaos por [[láser]] refundiaron datos precisos sobre les transiciones ente niveles enerxéticos atómicos. Comprobóse qu'estes resultaos esperimentales son bastante paecíos a los que prediz la [[Teoría Cuántica]].<ref>{{cita publicación | apellíu= Peterson| nome= I| títulu= Creating, cooling, trapping francium atoms| páxines= 294| editorial= Science News| fecha= 11 de mayu de 1996| url = http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=ulh&AN=9605167788&site=src-live| fechaaccesu= 11 d'abril de 2007}}</ref>
== Historia ==
Yá en 1870, los químicos pensaben que tenía d'esistir un metal alcalino más allá del [[cesiu]], con un númberu atómicu de 87.<ref name="andyscouse" /> Denominábase-y col nome provisional de ''[[Tabla periódica de Mendeleyev|eka-cesiu]]''.<ref name="chemeducator">Adloff, Jean-Pierre; Kaufman, George B. (2005-09-25). [http://chemeducator.org/sbibs/s0010005/spapers/1050387gk.htm Francium (Atomic Number 87), the Last Discovered Natural Element] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130604212956/http://chemeducator.org/sbibs/s0010005/spapers/1050387gk.htm |date=2013-06-04 }}. ''The Chemical Educator'' '''10''' (5). Consultáu'l 2007-03-26.</ref> Dellos equipos d'investigación intentaron alcontrar y aisllar l'elementu en cuestión y tiense constancia de siquier cuatro anuncios públicos falsos que proclamaben haber descubiertu dichu elementu primero que fuera realmente descubiertu.
=== Descubrimientos erróneos ya incompletos ===
El químicu rusu [[D. K. Dobroserdov]] foi'l primer científicu qu'aseguró haber descubiertu ''eka-cesiu''. En 1925, reparó una débil radioactividá nuna muestra de [[potasiu]], otru metal alcalino, y concluyó que'l ''eka-cesiu'' contaminaba la muestra.<ref name="fontani">Fontani, Marcu (2005-09-10). "The Twilight of the Naturally-Occurring Elements: Moldavium (Ml), Sequanium (Sq) and Dor (Do)". International Conference on the History of Chemistry: 1–8. Consultáu'l 2007-04-08.</ref> Publicó una tesis sobre les sos predicciones de les propiedaes del ''eka-cesiu'', na que nomaba al elementu col nome de '''''russio''''', n'honor al so país de procedencia.<ref name="vanderkroft">{{cita web | apellíu= Van der Krogt| nome= Peter| títulu= Francium| publicación= Elementymology & Elements Multidict| fecha= 1 d'ochobre de 2006| url = http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=Fr| fechaaccesu= 8 d'abril de 2007}}</ref> Poco tiempu dempués, empezó a centrase na so carrera docente nel Institutu Politéunicu d'[[Odesa|Odessa]], abandonando por completu los sos esfuerciu por aisllar el ''eka-cesiu''.<ref name="fontani" />
Al añu siguiente, en 1926, los químicos ingleses [[Gerald J. F. Druce]] y [[Frederick H. Loring]] analizaron una radiografía de [[rayos X]] del sulfatu de [[manganesu]] (II).<ref name="vanderkroft" /> Repararon llinies espectrales que creyeron pertenecientes al ''eka-cesiu''. Anunciaron el descubrimientu del elementu 87 y propunxeron el nome de '''''alcalinio''''' pal que sería'l metal alcalino más pesáu.<ref name="fontani" />
En 1930, el profesor [[Fred Allison]] del [[Institutu Politéunicu d'Alabama]] anunció afayar l'elementu 87 analizando [[polucita]] y [[lepidolita]] usando la so máquina magnetu - óptica. Allison propunxo que fuera bautizáu como '''''virginio''''', n'honor al so estáu natal, [[Virxinia]], según que s'usaren los símbolos '''''Vi''''' y '''''Vm'''''.<ref name="vanderkroft" /><ref>{{cita publicación| títulu= Alabamine & Virginium| editorial= TIME| fecha= 15 de febreru de 1932| url= http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,743159,00.html| fechaaccesu= 4 de xineru de 2007| archiveurl= https://web.archive.org/web/20110130144712/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,743159,00.html| archivedate= 2011-01-30}}</ref> En 1934, sicasí, el profesor MacPherson de la [[Universidá de California, Berkeley|UC Berkeley]] desautorizó la efectividá del dispositivu de Allison y la validez del so falsu descubrimientu.<ref>{{cita publicación | apellíu= MacPherson| nome= H. G.| títulu= An Investigation of the Magnetu-Optic Method of Chemical Analysis| revista= Physical Review| volume= 47| númberu= 4| páxines= 310–315| editorial= American Physical Society| fecha= 21 d'avientu de 1934| url = http://link.aps.org/abstract/PR/v47/p310| doi = 10.1103/PhysRev.47.310| fechaaccesu= 8 d'abril de 2007}}</ref>
En 1936, el químicu rumanu Horia Hulubei y la so colega francesa [[Yvette Cauchois]] analizaron tamién la polucita, esta vegada usando'l so aparatu de rayos X d'alta resolución.<ref name="fontani" /> Repararon delles llinies d'emisión débiles que supunxeron que sería debíes al elementu 87. Hulubei y Cauchois anunciaron el so descubrimientu y propunxeron el nome de '''''moldavio''''', col símbolu '''''Ml''''', n'honor a [[Moldavia]], la provincia rumana onde llevaron a cabu'l so trabayu.<ref name="vanderkroft" /> En 1937, el trabayu de Hulubei foi criticáu pol físicu americanu F. H. Hirsh Jr., que refugó los métodos d'investigación del químicu rumanu. Hirsh taba convencíu de que'l ''eka-cesiu'' nun podría ser atopáu na naturaleza, y que les llinies que reparara Hulubei yeren debíes al [[Mercuriu (elementu)|mercuriu]] o al [[bismutu]]. El químicu rumanu, sicasí, aportunó en que'l so aparatu de rayos X y los sos métodos yeren demasiáu precisos como pa cometer tales errores. [[Jean Perrin|Jean Baptiste Perrin]], ganador del [[Premiu Nobel de Física]] y mentor de Hulubei, sofitó al ''moldavio'' como'l verdaderu ''eka-cesiu'' en llugar del recién descubiertu franciu de Marguerite Perey. Perey, sicasí, criticó de manera continua'l trabayu de Hulubei hasta qu'ella foi acreditada como la única descubridora del elementu 87.<ref name="fontani" />
=== Analís de Perey ===
El ''eka-cesiu'' foi realmente afayáu en [[1939]] por [[Marguerite Perey]], del [[Institutu Curie]] de [[París]] ([[Francia]]), cuando purificó una muestra de <sup>227</sup>Ac que tenía una enerxía de desintegración de 220 [[Electrón-voltiu|keV]]. Sicasí, Perey alvirtió na [[desintegración de partícules|desintegración]] partícules con un nivel enerxéticu per debaxo de los 80 keV. Pensó qu'esta actividá tenía de ser causada por un productu previu de desintegración ensin identificar, un productu separáu mientres la purificación, pero que volvía remanecer del <sup>227</sup>Ac puru. Delles pruebes esaniciaron la posibilidá de que se fora de toriu, radiu, [[plomu]], bismutu o [[taliu]], tratándose por tanto d'un elementu desconocíu. El nuevu productu amosaba propiedaes químiques propies d'un metal alcalino (tal como la coprecipitación colos sales de cesiu), lo que llevó a Perey a pensar que s'atopaba frente al elementu 87, xeneráu pola [[desintegración alfa]] del <sup>227</sup>Ac.<ref name="chemeducator" /> Perey intentó entós determinar la proporción ente la [[desintegración beta]] y la desintegración alfa del <sup>227</sup>Ac. La so primer prueba indicaba que la desintegración alfa algamaba'l 0.6%, resultáu que foi revisáu hasta llegar al valor d'un 1%.<ref name="mcgraw">{{cita llibru | añu = 2002| títulu = [[McGraw-Hill Encyclopedia of Science & Technology]]| volume = 7| páxines = 493–494| editorial = McGraw-Hill Professional|isbn = 0-07-913665-6}}</ref>
Perey nomó al nuevu isótopu como '''''actiniu K''''', que se refería a lo qu'agora conocemos como <sup>223</sup>Fr,<ref name="chemeducator" /> y en 1946, propunxo'l nome de '''''catio''''' pal so recién descubiertu elementu, yá que creía que yera'l [[catión]] más electropositivo de tolos elementos químicos. [[Irène Joliot-Curie]], una de los supervisores de Perey, oponer a esi nome pos paecía faer más referencia a "''cat''" (gatu n'inglés) qu'a catión.<ref name="chemeducator" /> Entós Perey suxirió'l nome de '''''franciu''''' como homenaxe al país onde lu afayó. Esti nome foi oficialmente adoptáu pola Unión Internacional de Químicos en 1949,<ref name="andyscouse" /> y asignóse-y el símbolu '''''Fa''''', pero esta abreviatura foi camudada por '''''Fr''''' poco dempués.<ref name="hackh">Grant, Julius (1969), "Francium", Hackh's Chemical Dictionary, McGraw-Hill, p. 279–280</ref> El franciu ye'l postreru de los elementos que s'atopen na naturaleza en ser descubiertu, siendo l'anterior el [[reniu]], en 1925.<ref name="chemeducator" /> Posteriores investigaciones sobre la estructura del franciu fueron llevaes a cabu por [[Sylvain Lieberman]] y el so equipu nel [[Organización Europea pa la Investigación Nuclear|CERN]] nos años [[Años 1970|70]] y [[Años 1980|80]], ente otros.<ref>{{cita web | títulu= History
| publicación= Francium
| editorial= [[State University of New York at Stony Brook|SUNY Stony Brook]] Physics & Astronomy
| fecha= 20 de febreru de 2007
| url = http://fr.physics.sunysb.edu/francium_news/history.HTM
| fechaaccesu= 26 de marzu de 2007 }}</ref>
== Bayura ==
[[Ficheru:Pichblende.jpg|thumb|Esta muestra d'[[uraninita]] contién cerca de 100.000 átomos (3.3{{e|-20}} g) de franciu-223 en cualquier momentu dau.<ref name="nbb" />|alt=Una brillosa pieza gris de 5 centímetros de la materia de superficie aspra.]]
=== Natural ===
El <sup>223</sup>Fr resulta de la desintegración alfa del <sup>227</sup>Ac y puede atopase en traces nos minerales d'[[uraniu]] y de [[toriu]].<ref name="CRC2006" /> Nuna muestra d'uraniu, envalórase qu'hai solo un átomu de franciu por cada 1×10<sup>18</sup> átomos d'uraniu.<ref name="nbb" /><ref>{{cita web | apellíu= Winter
| nome= Mark
| títulu= Geological information
| publicación= Francium
| editorial= The University of Sheffield
| url = http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Fr/geol.html
| fechaaccesu= 26 de marzu de 2007}}</ref> Dempués del [[Astato|astato]], el franciu ye l'elementu menos abondosu na corteza terrestre.<ref name="andyscouse" /><ref name="nbb" />
=== Sintetizáu ===
El franciu puede sintetizase na reacción nuclear:
:<sup>197</sup>Au + <sup>18</sup>O → <sup>210</sup>Fr + 5[[Neutrón|n]].
Esti procesu, desenvueltu por [[Stony Brook Physics]], xenera isótopos de franciu con mases 209, 210 y 211,<ref name="sbproduction">{{cita web | títulu= Production of Francium| publicación= Francium| editorial= [[State University of New York at Stony Brook|SUNY Stony Brook]] Physics & Astronomy| fecha= 20 de febreru de 2007| url = http://fr.physics.sunysb.edu/francium_news/production.HTM| fechaaccesu= 26 de marzu de 2007 }}</ref> que pueden aisllase nuna [[trampa magneto-óptica]] (MOT).<ref name="sbtrapping">{{cita web |títulu= Cooling and Trapping|publicación= Francium| editorial= [[State University of New York at Stony Brook|SUNY Stony Brook]] Physics & Astronomy| fecha= 20 de febreru de 2007| url = http://fr.physics.sunysb.edu/francium_news/trapping.HTM| fechaaccesu= 1 de mayu de 2007 }}</ref> La tasa de producción d'un isótopu en particular depende na enerxía del fexe d'osíxenu. El fexe del Stony Brook LINAC produz <sup>210</sup>Fr nel oxetivu d'oru cola reacción nuclear <sup>197</sup>Au + <sup>18</sup>O → <sup>210</sup>Fr + 5n. La producción rique de dalgún tiempu pa desenvolvese y entendese. Esto ye críticu pa operar l'oxetivu oru bien cercanu del so puntu de fusión y p'asegurase de que la so superficie tea bien llimpia. La reacción nuclear encualla de manera fonda los átomos de franciu coles mires d'oru, y débese quitar de manera eficiente. Los átomos espublícense rápido na superficie del oxetivu d'oru y llibérense en forma d'iones, sicasí, esto nun asocede tol tiempu. Los iones de franciu son empuestos poles lentes electrostáticas hasta qu'aterricen nuna superficie d'itriu caliente y conviértense en neutrales otra vegada. Entós el franciu inyectar nuna angüeña de vidriu. Los rayos láser y un campu magnético esfrecen y confinan a los átomos. Anque los átomos permanezan na trampa de namái unos 20 segundos enantes de de qu'escapen (o se descompongan), un fluxu constante d'átomos frescos reemplaza a los perdíos, calteniendo'l númberu d'átomos atrapaos aproximao constantes mientres dellos minutos o más tiempu. Primeramente, fueron atrapaos alredor de 1000 átomos de franciu nel esperimentu. Esto foi gradualmente ameyoráu y la instalación ye capaz d'atrapar más de 300.000 átomos neutros de franciu la vegada.<ref name=chemnews>{{cita publicación |url=http://pubs.acs.org/cen/80th/francium.html|títulu=Francium|publicación=Chemical and Engineering News|añu=2003|autor=Luis A. Orozco }}</ref> Anque se trata d'átomos neutrales "metálicos" ("metales francius"), tán nun estáu que nun se considera gaseosu. Atrápase l'abondu Franciu que la lluz emitida polos átomos puede ser prindada por una cámara de videu, yá que son fluorescentes. Los átomos apaecen como una esfera brillosa alredor de 1 milímetru de diámetru. Esta foi la primer vegada que daquién vio franciu. Los investigadores agora pueden faer midíes bien sensibles de la lluz emitío y absorbío polos átomos atrapaos, apurriendo asina les primeres resultaos esperimentales sobre diverses transiciones ente niveles d'enerxía atómica en francius. Les midíes iniciales amuesen bien bon alcuerdu ente los valores esperimentales y los cálculos basaos na teoría cuántica. Otros métodos de síntesis inclúin bombardiar radiu con neutrones, y bombardiar toriu con protones, [[deuteriu|deuterones]] o [[ión|iones]] d'[[heliu]].<ref name="mcgraw"/> El franciu nun foi, y probablemente nun va ser, sintetizáu en cantidaes lo suficientemente grandes como pa ser pesáu.<ref name="andyscouse" /><ref name="losalamos">{{cita web | títulu = Francium| editorial = Los Alamos National Laboratory|fecha = 15 d'avientu |añu=2003| url = http://periodic.lanl.gov/87.shtml|fechaaccesu = 19 de febreru |añoacceso=2012|idioma=inglés}}</ref><ref name="nbb" />
== Isótopos ==
{{AP|Isótopos de Franciu}}
[[Ficheru:Radioactive decay chains diagram.svg|thumb|400px|Diagrama de desintegración radiactiva nel que puede vese cómo'l franciu forma parte de les serie del actiniu y de la serie del plutoniu. (Pulsiar imaxe pa vela aumentada).]]
Conócense 34 [[isótopu|isótopos]] del franciu qu'entienden un rangu de mases atómiques dende 199 hasta 232.<ref name=autogenerated2>{{Obra citada |añu= 2006 |títulu=CRC Handbook of Chemistry and Physics |apellíu-editor= Lide |nome-editor= David R. |volume= 11 |páxines= 180–181 |editorial= CRC |id = 0-8493-0487-3 }}</ref> El franciu tien siete [[Isómero nuclear|isómeros nucleares]] [[Metaestabilidad|metaestables]].<ref name="CRC2006" /> El <sup>223</sup>Fr y el <sup>221</sup>Fr son los únicos isótopos que se presenten na naturaleza, anque'l primeru ye muncho más común que'l segundu.<ref name="nostrand679">Considine, Glenn D., ed. (2005), "Francium", Van Nostrand's Encyclopedia of Chemistry, New York: Wylie-Interscience, 0-471-61525-0, p. 679</ref>
El <sup>223</sup>Fr ye l'isótopu más estable con un periodu de semidesintegración de 21,8 minutos,<ref name="CRC2006" /> y ye abondo improbable que dalguna vegada afayar o sintetice un isótopu de franciu con un periodu mayor.<ref name="mcgraw" /> El <sup>223</sup>Fr ye'l quintu productu de la serie de desintegración del actiniu, procedente del <sup>227</sup>[[Actiniu|Ac]].<ref name=autogenerated3>{{Obra citada |capítulu= Chemical Elements |añu= 2005 |títulu=Van Nostrand's Encyclopedia of Chemistry| apellíu-editor= Considine| nome-editor= Glenn D.| páxines= 332| llugar= New York| editorial= Wylie-Interscience| id = 0-471-61525-0 }}</ref> El <sup>223</sup>Fr se desintegra dempués pa xenerar <sup>223</sup>[[Radiu (elementu)|Ra]] por [[desintegración beta]] (enerxía de desintegración: 1149 keV), con una ruta menor (0,006%) de desintegración alfa que xenera <sup>219</sup>[[Astato|At]] (enerxía de desintegración: 5,4 MeV).<ref>{{cita web |autor=National Nuclear Data Center |fecha=1990 |títulu=Table of Isotopes decay data |url=http://ie.lbl.gov/toi/nuclide.asp?iZA=870223 |editorial=[[Brookhaven National Laboratory]] |fechaaccesu=4 d'abril de 2007}}</ref>
El <sup>221</sup>Fr tien un periodu de semidesintegración de 4,8 minutos.<ref name="CRC2006" /> Ye'l novenu productu de la serie de desintegración del [[plutoniu]], procedente del <sup>225</sup>Ac.<ref name="nostrand332" /> El <sup>221</sup>Fr se desintegra dempués pa xenerar <sup>217</sup>At por [[desintegración alfa]] (enerxía de desintegración: 6,457 MeV).<ref name="CRC2006" />
L'isótopu n'estáu fundamental menos estable ye'l <sup>215</sup>Fr, con un periodu de semidesintegración de 0,12 [[Microsegundo|μs]] (enerxía de desintegración hasta <sup>211</sup>At: 9,54 MeV).<ref name="CRC2006" /> El so isómero metaestable, el <sup>215m</sup>Fr, ye entá menos estable, con un periodu de semidesintegración de 3,5 ns.<ref name="NNDClist">{{cita web |autor=National Nuclear Data Center |fecha=2003 |títulu=Fr Isotopes |url=http://ie.lbl.gov/education/parent/Fr_iso.htm |editorial=[[Brookhaven National Laboratory]] |fechaaccesu=4 d'abril de 2007}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Alcalín|Alcalinos]]:
** [[Litiu]]
** [[Sodiu]]
** [[Potasiu]]
** [[Rubidiu]]
** [[Cesiu]]
== Notes ==
{{llistaref|grupu=nota}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |
apellíos = Pearson
| nome = Addison-Wesley
| títulu = Química pal nuevu mileniu |
añu = 1999
| editorial = Méxicu: Prentice-Hall
| id = ISBN 970-17-0341-3
}}
* {{cita llibru |
apellíos = Lembrino Pérez
| nome = Imelda Lluz
| títulu = Química I |
añu = 2006
| editorial = Thomson Learning Ibero
| id = ISBN 970-686-640-X
}}
* {{cita llibru |apellíu=Ferrer Soria
| nome = Antonio |
títulu = Física nuclear y de partícules |añu=2006
| editorial = Publ. Universitat de Valencia |
id = ISBN 84-370-6568-2
}}
* {{cita llibru |
apellíos = Rosales Guzmán
| nome = Elizabeth
| títulu = Química 1 pa Bachilleratu |
añu = 2005
| editorial = LIMUSA Noriega Editores
| id = ISBN 968-18-6632-0
}}
* {{cita llibru |
apellíos = Baldor
| nome = F. J.
| títulu = Nomenclatura química inorgánica |
añu = 1976
| editorial = SELECTOR
| id = ISBN 968-403-131-9
}}
== Enllaces esternos ==
{{commons|Francium}}
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Fr/index.html WebElements.com - Francium] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080516062148/http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Fr/index.html |date=2008-05-16 }}
* [http://www.andyscouse.com/pages/francium.htm Chemical information for Francium]
* [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Fr.html EnvironmentalChemistry.com - Francium]
{{Tradubot|francio}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Elementos químicos]]
[[Categoría:Metales]]
ii3ipbn21yv5g3zc8522tfo3etw8z2l
GNU build system
0
78693
4505887
4446829
2026-07-24T03:32:34Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 6 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505887
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Autoconf.svg|miniaturadeimagen|diagrama]]
El '''GNU build system''' conocíu tamién como '''Autotools''' ye un conxuntu de ferramientes producíu pol [[proyeutu GNU]]. Estes ferramientes tán diseñaes p'ayudar a crear [[paquetes de software|paquetes]] de [[códigu fuente]] portable a dellos sistemes [[Unix]]. El GNU build system forma parte de [[GNU toolchain]] y úsase enforma pa desenvolver [[software llibre]]. Anque les ferramientes que contién el GNU build system son [[Llicencia pública xeneral de GNU|GPL]] nun esiste nenguna restricción pa crear software portable non llibre con él.
== Ferramientes incluyíes con GNU build system ==
El GNU build system entiende los programes d'utilidá [[GNU]] [[Autoconf]], [[Automake]] y [[Libtool]]. Otres ferramientes usaes frecuentemente son el programa GNU [[make]], GNU [[gettext]], [[pkg-config]] y la [[GNU Compiler Collection]] (GCC).
=== GNU Autoconf ===
[[Autoconf]] procesa los archivos <code>configure.in</code> o <code>configure.ac</code> (anque s'encamienta usar <code>configure.ac</code><ref name="GNU Autoconf Manual">{{Cita web |url=https://www.gnu.org/software/autoconf/manual/html_node/Writing-Autoconf-Input.html#Writing-Autoconf-Input |títulu=Writing Autoconf Input - Autoconf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110926013425/http://www.gnu.org/software/autoconf/manual/html_node/Writing-Autoconf-Input.html#Writing-Autoconf-Input |fechaarchivu=2011-09-26 }}</ref>). Cuando executa'l script de configuración tamién puede procesar otros archivos como <code>Makefile.in</code> pa producir como salida un archivu <code>Makefile</code>.
Autoconf usar pa intentar salvar les diferencies qu'esisten ente distintos tipos d'[[Unix]]. Por casu, dellos sistemes Unix pueden tener funcionalidades que nun esisten o nun funcionar n'otros sistemes. Autoconf puede detectar esi problema y busca la forma de solucionalo. La salida de Autoconf ye un script denomináu [[configure]]. Autoconf inclúi la ferramienta Autoheader que s'usa pa remanar los [[archivu de cabecera|archivo de cabecera]] de [[C (llinguaxe de programación)|C]].
=== GNU Automake ===
[[Automake]] ayuda a crear archivos <code>Makefile</code> portables. Estos son procesaos dempués pola ferramienta [[make]]. Toma como entrada un archivu <code>Makefile.am</code> y tresformar nun <code>Makefile.in</code>. Este, de la mesma, ye utilizáu por [[Autoconf]] pa xenerar l'archivu <code>Makefile</code> final.
=== GNU Libtool ===
[[Libtool]] ayuda a crear [[Biblioteca (informática)|biblioteques]] [[Biblioteca estática|estátiques]] y [[Biblioteca dinámica|dinámiques]] pa dellos sistemes operativos [[Unix]]. Libtool abstrae el procesu de creación de les biblioteques despintando les diferencies ente los distintos sistemes (ente [[GNU/Linux]] y [[Solaris (sistema operativu)|Solaris]] por casu).
== Ventayes de GNU build system ==
El GNU build system aprove d'una redolada de [[programación]] que dexa escribir códigu portable. Siquier ente distintos tipos d'[[Unix]]. Tamién llogra que'l procesu de construcción seya más fácil pal usuariu. Llogrando que l'usuariu tan solo precise un pequeñu númberu de comandos pa construyir ya instalar el programa.
Les utilidaes usaes pol GNU build system son necesaries puramente na máquina de desenvolvimientu. Los usuarios nun precisen [[Autoconf]], [[Automake]] o [[Libtool]] pa construyir o instalar el software. Esto fai que'l GNU build system seya ''autu conteníu''. Tan solo faen falta ferramientes estándares d'[[Unix]] pa construyilo. Esto consíguese usando [[script]]s qu'ayuden a configurar el software pal sistema operativu d'un determináu usuariu.
Les utilidaes disponibles nel GNU build system pueden ser usaes xuntes o separaes. Un proyeutu puede usar una d'elles ensin necesidá d'utilizar el restu.
== Desventaxes del GNU build system ==
El GNU build system usa scripts compatibles cola [[shell Bourne]] p'ayudar al usuariu na configuración y nel procesu de construcción. Sicasí hai dellos sistemes operativos (como la familia de [[Microsoft Windows]]) que nun pueden executar los scripts de la shell Bourne por si mesmos. Esto fai más difícil construyir software nos Sistemes Operativos Windows que nun sistema Unix. De toes formes puede instalase el sistema [[MinGW]] en Windows p'aprovir d'una [[capa compatible]] (y opcionalmente [[Cygwin]] p'añader compatibilidá con [[POSIX]]). D'esta forma disponer d'una redolada con toles ferramientes propies de Unix.
Los proyeutos qu'usen el GNU build system pueden disponer, o non, d'un archivu [[configure]]. Si nun dispón d'él podemos xeneralo siguiendo estos pasos:
<code>$ aclocal</code> <br />
<code>$ autoheader</code> <br />
<code>$ automake</code> <br />
<code>$ autoconf</code>
Non tolos comandos son necesarios. Dependiendo del usu que faiga'l proyeutu del GNU build system pue que tengamos qu'utilizar unu o más d'estos pasos.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Ver tamién ==
* [[CMake]]
* [[Waf]]
== Enllaces esternos ==
* El llibru ''GNU Autoconf, Automake and Libtool'', por [[Gary V. Vaughan]], [[Ben Elliston]], [[Tom Tromey]], y [[Ian Lance Taylor]].
** ISBN 1-57870-190-2
** disponible online en http://sources.redhat.com/autobook so los términos de la [[Open Publication License]] (con nenguna de les opciones exercitaes).
* El [https://www.gnu.org/prep/standards.html Estandard de codificación GNU] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190323203101/http://www.gnu.org/prep/standards.html |date=2019-03-23 }} (especialmente'l capítulu sobre ''The Release Process'').
* El paquete [http://www.freedesktop.org/software/pkgconfig/ pkg-config]
* [https://www.gnu.org/software/autoconf GNU Autoconf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200321020348/http://www.gnu.org/software/autoconf/ |date=2020-03-21 }} Sitiu web oficial (n'inglés)
* [https://www.gnu.org/software/libtool GNU Libtool] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200328141256/http://www.gnu.org/software/libtool/ |date=2020-03-28 }} Sitiu web oficial (n'inglés)
* [https://www.gnu.org/software/automake GNU Automake] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200322035426/http://www.gnu.org/software/automake/ |date=2020-03-22 }} Sitiu web oficial (n'inglés)
* [https://web.archive.org/web/20111019222535/http://sources.redhat.com/automake/ GNU Automake homepage] Sitiu oficial (n'inglés)
* The [https://www.gnu.org/prep/standards/standards.html GNU Coding Standards] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20211207090341/https://www.gnu.org/prep/standards/standards.html |date=2021-12-07 }} (especialmente'l capítulu ''The Release Process'').
* [http://www.freedesktop.org/software/pkgconfig/ pkg-config] paquete
* [http://www.developingprogrammers.com/index.php/2006/01/05/autotools-tutorial/ Tutorial sobre Autotools pa primerizos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070205161956/http://www.developingprogrammers.com/index.php/2006/01/05/autotools-tutorial/ |date=2007-02-05 }}.
* [http://vindaci.members.sonic.net/cbreak/projects/autotools/ Tutorial pa primerizos Autotools] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070203232722/http://vindaci.members.sonic.net/cbreak/projects/autotools/ |date=2007-02-03 }}
* [http://www.sourceware.org/autobook GNU Autoconf, Automake y Libtool], por Gary V. Vaughan, Ben Elliston, Tom Tromey y Ian Lance Taylor. ISBN 1-57870-190-2
{{Tradubot|GNU build system}}
[[Categoría:Proyeutu GNU|Build system]]
[[Categoría:Ferramientes de desenvolvimientu de software]]
[[Categoría:Software del Proyeutu GNU]]
bhqf9waucpraykaxf8tmn970oaah2w0
Gismondina
0
79955
4505926
3866299
2026-07-24T11:53:07Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505926
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20211201152408}}
{{ficha de mineral}}
[[Ficheru:Gismondina Calatrava.jpg|250px|miniaturadeimagen|Gismondina]]
La '''gismondina''' o '''abracita''' ye un mineral de la clase de los tectosilicatos, y dientro d'esta pertenez al llamáu grupu de les zeolitas. Foi afayada en [[1817]] en Capo di Bove, na rexón de Llaciu (Italia), siendo nomada asina n'honor de Carlo G. Gismondi, mineralogista [[Italia|italianu]] que primeramente afayara'l mineral "zeagonita" -güei día considerada que nun ye mineral, sinón un tipu de gismondina- y que foi'l primeru n'esaminar la gismondina.
== Carauterístiques químiques ==
Ye un aluminosilicato de calciu, d'antiguo consideráu como dellos minerales distintos pero que l'Asociación Mineralóxica Internacional arrexuntó con esti nome, pasando a nun considerase minerales dellos antiguos como: gismondina-Ba -rica en bariu-, gismondina-Ca (rica en [[calciu]]) o la gismondita -con composición química casi igual a la gismondina, CaAl2Si2O8·4H2O-.
== Formación y xacimientos ==
Frecuentemente acomuñáu cola philipsita-Ca, fórmase como un productu secundariu de l'alteración de les plagioclasas. Suelse atopar rellenando cuévanos en [[Basaltu|basaltos]] con nefelina y olivino, según en tefrita con leucita.
== Referencies ==
{{llistaref}}
* [http://www.mindat.org/min-10315.html Gismondina], ''mindat.org''.
* [http://webmineral.com/data/Gismondine.shtml Gismondina], ''webmineral.com''.
* [http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/gismondine.pdf Manual de gismondina] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240604222249/https://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/gismondine.pdf |date=2024-06-04 }}, ''Mineral Data Publishing''.
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Minerales]]
jsinued70ce73b6qo5ug98uace07wj9
Geranium
0
80011
4505902
4303498
2026-07-24T09:05:59Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505902
wikitext
text/x-wiki
El xéneru '''''Geranium''''', comúnmente llamáu '''xeraniu''', arrexunta 422 especies de plantes añales, biañales y perennes frecuentemente utilizaes en xardinería poles sos curioses flores y el so arume carauterístico. El so hábitat entiende toles rexones templaes del mundu incluyíes les zones montascoses de los trópicos, anque s'atopen mayoritariamente na rexón oriental del Mediterraneu. Entiende 1216 [[Especie|especies]] descrites y de estes, solo 411 aceptaes.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Geranium ''<span>Geranium</span>'' en PlantList]</ref>
[[Ficheru:Illustration Geranium phaeum0.jpg|300px|miniaturadeimagen]]
Por coincidencia, '''xeraniu''' ye tamién el nome vulgar, con que se refier, sobremanera nes rexones subtropicales a delles especies del xéneru ''Pelargonium'' (''P. hortorum'', ''P. domesticum'' y ''P. peltatum'') qu'inclúi a los malvones y que tamién deriva de la familia Geraniaceas; lo cual anicia tracamundiu. D'antiguo el xéneru ''Geranium'' incluyía a les especies del Xéneru ''Pelargonium''.
Polo xeneral, les especies arrexuntaes nel Xéneru Geranium, son más resistentes al fríu que les del Xéneru ''Pelargonium'', salvo delles esceiciones como'l de ''Geranium'' maderense.
== Descripción ==
Según el so usu paisaxísticu clasificanse como yerbácees, respectu de arbustives y arbóreas.
Munches especies equí arrexuntaes, tienen fitotoxinas, lo cual fai qu'otres yerbácees atopen dificultaes n'enfusar plantíos yá establecíos d'una especie determinada d'esti xéneru. Por ello reconocense como confiables tapizantes.
Les sos fueyes son simples, de normal palmatidivididas, dacuando cuasi enteres y dentaes, axustaes -estípules llibres o soldaes, papiráceas-, peciolaes. Les fueyes basales dispónense xeneralmente formando una roseta; les fueyes caulinares, alternes o opuestes.
== Inflorescencia ==
Les sos flores formen una inflorescencia llamada Pleiocasio o visu umbeliforme.
Atendiendo la forma de les flores, va dexanos resolver el tracamundiu de los xéneros mentaos. Les flores correspondientes al xéneru ''Geranium'' presenten cinco pétalo bien similares y radialmente simétricos, ente que les que se correspuenden col xéneru ''Pelargonium'', presenten los dos pétalos cimeros distintos de los trés inferiores.
Les especies arrexuntaes nésti xéneru, ''Geranium'', tienen un mecanismu diferencial de dispersión de granes, pol cual, éstes resulten eyectadas al ensugase'l frutu, que ye un esquizocarpo, cápsula subdividida en cinco mericarpos, conteniendo una grana caúna.
== Cultivu ==
Estes plantes presenten una cierta plasticidad tocantes a los sos requerimientos de suelos, sacantes que estos sían descomanadamente húmedos.
Ye'l casu del xeraniu búlgaru, ''Geranium macrorrhyzum'', ó la yerba de San Roberto, ''Geranium robertianum.'' Sicasí, el xeraniu espanol, ''Geranium endressii'', el de golor, ''Geranium platypetalum'' y el del Himalaya, ''Geranium himalayense'', prefieren los suelos magrizos orgánicos. De la mesma el xeraniu de roca, ''Geranium cinereum'', va preferir suelos arenosos.
Respectu de requerimientos de lluz, va variar según les especies. De los nomaos, por ex, ''G. macrorrhyzum'' y ''G. robertianum'' van preferir la solombra, mientres los restantes, plenu sol.
Arrobinense por:
- [[Gromu|fraes]] semi-maderizos llograos de #llantar madres, mientres la estación templada. El guañáu suel tardar 20 díes, -
División de matos en primavera, -
[[Semiente|grana]], anque ello nun va asegurar llograr un material idéntico al orixinal.
L'abonáu con humus esleíu n'agua, aguiya'l desenvolvimientu de la planta. Puede amestase un tapón d'urea per planta (procurando echalo alloñáu del tarmu) cada 20 díes.
Pa llograr un floriamientu más continuu y llimpia, pueden esaniciase les flores seques.
=== Plagues y enfermedaes ===
Les fueyes suelen ser atacaes por distintos tipos de fungos causando manches de diversos colores que pueden ser combatíes con funguicides. Tamién pueden sufrir l'ataque de llimiagos, cochinillas, ácaros o "araña colorada" y áfidos o, como comúnmente son llamaos, "pulgones". Na rexón [[Mar Mediterraneu|mediterránea]] los xeranios sufren la plaga del la [[Cacyreus marshalli|caparina del xeraniu]] dende los [[Década de 1980|años 1980]], cuando fueron introducíes dende Sudáfrica.
== Taxonomía ==
El xéneru foi descritu por [[Carl von Linné|Carlos Linneo]] y publicáu en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 676. 1753.<ref name="Trop">{{Cita web|url=http://www.tropicos.org/Name/40007154|títulu=''{{PAGENAME}}''|formatu=|obra=Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]|fechaaccesu=29 de payares de 2013}}</ref> La especie tipu ye: ''[[Geranium sylvaticum]]'' L.
; [[Etimoloxía]]
Geranium: nome xenéricu que deriva del griegu: '''''geranion''''', que significa "grulla", aludiendo a l'apariencia del frutu, que recuerda al picu d'esta ave.<ref>{{Cita web |url=http://www.floradecanarias.com/geranium.html |títulu=En Flora de Canarias |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170307125800/http://www.floradecanarias.com/geranium.html |fechaarchivu=2017-03-07 }}</ref>
== Especies escoyíes ==
* ''[[Geranium lucidum|Geranium columbinum]]'' L.
* ''[[Geranium dissectum]]'' L.
* ''Geranium dolomiticum'' L.
* ''Geranium lucidum'' L.
* ''[[Geranium molle]]'' L.
* ''Geranium nodosum'' L.
* ''[[Geranium phaeum]]'' L.
* ''[[Geranium pratense]]'' L.
* ''Geranium pusillum'' L.
* ''Geranium pyrenaicum'' Burm.
* ''[[Geranium robertianum]]'' L.
* ''[[Geranium rotundifolium]]'' L.
* ''[[Geranium sanguineum]]'' L.
* ''[[Geranium sylvaticum]]'' L.
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Geraniaceae|Carauterístiques de les geraniáceas]]
== Referencies ==
{{Llistaref}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Geranium]]
d6j5h5fbvuji3xmxp1q6o4obby7trj9
George A. Romero
0
87575
4505899
4493315
2026-07-24T08:09:32Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505899
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''George Andrew Romero''', más conocíu como '''George A. Romero''' ([[Nueva York]], [[Estaos Xuníos]], [[4 de febreru]] de [[1940]]-[[Toronto]], [[Ontario]], [[Canadá]], [[16 de xunetu]] de [[2017]]),<ref name=dies>{{cita noticia |nome =Tre'vell |apellíu =Anderson |títulu =George A. Romero, 'Night of the Living Dead' creator, dies at 77 |url =http://www.latimes.com/entertainment/movies/la-me-george-romero-20170716-story.html |periódicu =[[Los Angeles Times]] |editorial = |fecha =16 de xunetu de 2017 |fechaaccesu =16 de xunetu de 2017 }}</ref> foi un [[Direutor de cine|direutor]], [[escritor]] y [[actor]] de [[cine]] d'[[Estaos Xuníos]] especializáu en [[cine de terror|películes de terror]] qu'arreyen muertos vivientes, que ufierten una crítica sobre varios aspeutos de la [[sociedá]] contemporánea.<ref name="horrorweb"/> Magar nun foi'l primeru en faer esti tipu de películes, Romero foi consideráu por munchos el creador del [[Personaxe tipu|arquetipu]] [[zombi]] na [[cultura popular]], al incorporar dellos de los elementos carauterísticos d'esti tipu de criatures.<ref name="teof">{{Cita llibru |títulu=The Encyclopedia of Fantasy |editor=John Clute y John Grant |editorial= St. Martin's Press |allugamientu=Nueva York |fecha=1999 |páxina=1048 |id=ISBN 0-312-19869-8}}</ref><ref name="spike">"Los direutores Clive Barker, Eli Roth, Guillermo del Toro, ente otros, rínden-y tributu a George A. Romero y los sos zombis". {{Cita web |títulu=George A. Romero Tribute Reel |url=http://www.spike.com/video/2673901 |editorial=Spike.com |fecha=20 de xunu de 2005 |idioma=inglés |fechaaccesu=19 de xineru de 2008}}</ref><ref name="bbc-notld"/> Gran parte de les carauterístiques utilizaes nes sos películes fueron depués emulaes por otros direutores.<ref name="blfj">{{Cita web |títulu=Night of the Living Dead |url=http://www.brightlightsfilm.com/50/night.htm |autor=Harper, Stephen |editorial=Bright Lights Film Journal |fecha=payares de 2005 |idioma=inglés |fechaaccesu=22 de febreru de 2008}}</ref>
== Biografía ==
=== Primeros años ===
Romero nació en [[Nueva York]] y foi criáu nel distritu de [[Bronx]]; el so padre y la so madre —George M. y Ann Romero— yeren d'ascendencia [[Galicia|gallega]] y [[Lituania|lituana]], respeutivamente.<ref name="genreonline">{{Cita web |títulu=Interview – Writer and Direutor George A. Romero |url=http://www.genreonline.net/GENRE_ONLINE_Interview_George_Romero.html |autor=Rivera, Mark A. |editorial=The Genre Online |fecha=2005 |idioma=inglés |fechaaccesu=15 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303173416/http://www.genreonline.net/GENRE_ONLINE_Interview_George_Romero.html |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> El so güelu nació na [[Mourela do mediu, Santa María de Neda, Neda|Mourela de metanes]] ([[Neda]]), no fondero de la [[ría de Ferrol]], y emigró a [[Cuba]], anque siempres tornaba a [[Galicia]] cuando sa muyer taba embarazada, porque quería que los sos fíos nacieren nel so país. Ye por eso que, anque fuera circunstancialmente, tamién el padre de George A. Romero, Jorge Marín Romero, nació en Galicia, posiblemente en [[La Coruña]], y ellí vivió hasta los dos años d'edá. Criar en Cuba, pero emigró bien nuevu a [[Nueva York]], al Bronx, onde s'instalaría finalmente y casaría con Ann Dvorski.<ref>[http://www.centrallibrera.com/FERROL/GeorgeARomero.htm George A Romero: un direutor de cine cuasi nedense] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131004213755/http://www.centrallibrera.com/FERROL/GeorgeARomero.htm |date=2013-10-04 }}, Manuel Pérez Grueiro en Revista de Neda, 11, republicado na web da Central Llibrera</ref><ref>[http://praza.com/cultura/5560/vos-zombis-tenen-orixe-galega/ Vos zombis teñen orixe galega], ''[[Praza Pública]]'', 1/10/2013.</ref>
El so padre trabayó como artista comercial.<ref name="Filmreference">{{Cita web |títulu=George A. Romero Biography (1940-) |url=http://www.filmreference.com/film/70/George-A-Romero.html |editorial=FilmReference.com |idioma=inglés |fechaaccesu=15 de xineru de 2008}}</ref> Mientres la so infancia fixo delles películes con una cámara de 8 mm, siendo les sos influencies [[Michael Powell (direutor de cine)|Michael Powell]] y [[Orson Welles]].<ref name="ign-lotd">{{Cita web |títulu=Interview: George A. Romero |url=http://movies.ign.com/articles/629/629427p1.html |editorial=[[IGN (sitiu web)|IGN]] |autor=Gilchrist, Todd |fecha=27 de xunu de 2005 |idioma=inglés |fechaaccesu=21 de xineru de 2008}}</ref> Romero estudió na [[Universidá Carnegie Mellon]] de [[Pittsburgh]]. En graduándose en 1960,<ref name="pcftb">{{Cita web |títulu=George Romero |url=http://pabook.libraries.psu.edu/palitmap/bios/Romero__George.html |editorial=The Pennsylvania Center for the Book |idioma=inglés |fechaaccesu=15 de xineru de 2008}}</ref> empezó la so carrera cinematográfica grabando [[curtiumetraxe]]s y trabayando nel programa de televisión ''[[Mister Rogers' Neighborhood]]''.<ref>{{Cita web |títulu="Dead" and Fred: George A. Romero's connection to Mr. Rogers |url=http://www.sfgate.com/cgi-binblogsparenting/detail?entry_id=63520 |idioma=inglés |fecha=13 de mayu de 2010 |autor=Hartlaub, Peter |editorial=San Francisco Chronicle |fechaaccesu=23 d'abril de 2011}}</ref> Tamién grabó comerciales pa The Latent Image, una compañía que fundó xunto a [[John Russo]] y [[Russell Streiner]]. Mientres esti periodu, el tríu aburrir de faer comerciales y decidieron filmar una película de terror. Romero básase na novela de [[Richard Matheson]] ''[[I Am Legend]]'' pa crear la so primer película sobre muertos vivientes.<ref name="bbc-lotd">{{Cita web |títulu=Interview - George A. Romero |url=https://www.bbc.co.uk/films/2005/09/19/george_romero_land_of_the_dead_interview.shtml |editorial=BBC |autor=Applebaum, Stephen |fecha=2005 |idioma=inglés |fechaaccesu=21 de xineru de 2008}}</ref>
[[Ficheru:Nightofthelivingdead screenshot.jpg|thumb|right|Escena de la película ''La nueche de los muertos vivientes'' (1968).]]
Al pie de John Russo, Russell Streiner, Karl Hardman y Marilyn Eastman, fundó la productora [[Image Ten Productions]] a fines de los [[años 1960]], axuntando aproximao [[dólar|$]]114.000 pa financiar ''[[La nueche de los muertos vivientes]]''.<ref name="RomeroPefacio">{{Cita llibru |títulu=The Complete Night of the Living Dead Filmbook |apellíos=Russo |nome=John |fecha=1985 |editorial= Imagine |allugamientu=Pittsburgh |idioma=inglés |páxines=6-7 |id=ISBN 0-911137-03-3}}</ref><ref name="HardmanEastman">{{Cita web |títulu=Interview with Karl Hardman and Marilyn Eastman |url=http://www.homepageofthedead.com/films/night/interviews_1.html |editorial=Home Page of the Dead |fecha=ochobre de 1997 |idioma=inglés |fechaaccesu=18 de xineru de 2008}}</ref> La película, dirixida por Romero y escrita xunto a [[John A. Russo]], foi filmada en blancu y negru utilizando una [[película de 35 mm]] y estrenada en 1968. La cinta amuesa cómo los muertos vuelven a la vida, siendo les sos principales carauterístiques la violencia y el [[canibalismu]], carauterística presente nes demás películes de la serie.
Anque la pallabra "zombi" nun ye emplegada en nengún momentu, munchos consideren esta película la base d'esti subxéneru, sirviendo amás como inflúi pa delles otres películes y [[videoxuegu|videoxuegos]].<ref name="bbc-notld">{{Cita web |títulu=Night of the Living Dead (1968) |url=https://www.bbc.co.uk/films/2001/03/20/night_of_the_living_dead_1968_review.shtml |autor=Haflidason, Almar |editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]] |idioma=inglés |fechaaccesu=18 de xineru de 2008}}</ref><ref>{{Cita llibru |apellíos=Tudor |nome=Andrew |títulu=Monsters and Mad Scientists: A Cultural History of the Horror Movie |editorial= Blackwell Publishing |allugamientu=Oxford |fecha=1989 |páxina=101 |id=ISBN 0-631-16992-X}}</ref> Tres una década de reestrenos, la película recaldó $12 millones n'Estaos Xuníos y $30 millones a lo llargo del mundu.<ref name="allmovie">{{Cita web |títulu=Night of the Living Dead |url=http://www.allmovie.com/cg/avg.dll?p=avg&sql=1:35311 |editorial=All Movie |autor=Bozzola, Lucia |idioma=inglés |fechaaccesu=18 de xineru de 2008}}</ref><ref name="IMDbbusiness">{{Cita web |títulu=Box office / business for Night of the Living Dead |url=https://www.imdb.com/title/tt0063350/business |editorial=IMDb |fechaaccesu=18 de xineru de 2008}}</ref> En 2001, el [[American Film Institute]] amestar a la llista de los 100 meyores [[Thriller (xéneru)|thriller]] de la historia, específicamente al puestu númberu 93.<ref name="afithriller">{{Cita web |títulu=America's Most Heart-Pounding Movies |url=http://www.afi.com/Docs/tvevents/pdf/thrills100.pdf |formatu=[[PDF]] |editorial=American Film Institute |fecha=2001 |fechaaccesu=18 de xineru de 2008}}</ref> La revista ''[[Time (revista)|Time]]'', pela so parte, allugar ente les 25 meyores [[películes de terror]] de la historia.<ref>{{Cita web |títulu=Top 25 Horror Movies |url=http://www.time.com/time/specials/2007/article/0,28804,1676793_1676808_1676860,00.html |autor=Corliss, Richard |idioma=inglés |editorial=[[Time (revista)|Time]] |fechaaccesu=20 de febreru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080217021607/http://www.time.com/time/specials/2007/article/0,28804,1676793_1676808_1676860,00.html |fechaarchivu=2008-02-17 }}</ref>
La película atopar nel [[dominiu públicu]], una y bones la distribuidora orixinal, [[Walter Reade Organization]], nun amestó'l símbolu de [[derechu d'autor]] nos creitos. La [[llei de derechos d'autor d'Estaos Xuníos]] precisaba esti requisitu pa determinar la situación de cualquier obra. Image Ten amestara'l símbolu nel títulu orixinal de la película, ''Night of the Flesh Eaters''. Sicasí, la distribuidora esaniciar al camudar el títulu.
=== Años 1970 ===
Les siguientes películes realizaes por Romero nun fueron bien populares: ''[[There's Always Vanilla]]'' (1971), ''Season of the Witch'' (1972) y ''[[The Crazies (película de 1973)|The Crazies]]'' (1973). Anque nun igualaron l'ésitu de ''La nueche de los muertos vivientes'', estos trabayos tamién presentaben una crítica social. ''The Crazies'' tien delles semeyances coles películes de muertos vivientes de Romero, yá que amuesa cómo un [[arma biolóxica]] camuda'l comportamientu de los seres humanos, quien se vuelven violentos. Otra película estrenada mientres estos años foi ''[[Martin (película)|Martin]]'', presentada nel [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Festival de Cine de Cannes]] en mayu de 1977.<ref name="martin">{{Cita web |títulu=Release dates for Martin (1977) |url=https://www.imdb.com/title/tt0077914/releaseinfo |editorial=[[IMDb]] |fechaaccesu=17 de xineru de 2008}}</ref> Na cinta'l direutor trata la tema de los [[vampiru|vampiros]], pero dende un puntu de vista más psicolóxicu.<ref name=stein/> Al igual que munchos de los sos trabayos, se filmó na ciudá de [[Pittsburgh]].
En 1978, Romero tornó al xéneru de los muertos vivientes cola cinta ''[[Dawn of the Dead]]''. La historia cunta cómo un grupu de sobrevivientes trata d'abellugase de los zombis nun [[centru comercial]]. Utilizando $1,5 millones de dólares, la película recaldó cerca de $40 millones alredor del mundu. El críticu de cine [[Roger Ebert]] catalogar como "una de les meyores películes de terror enxamás creaes".<ref name="ebert">{{Cita web |títulu=Dawn of the Dead |url=http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/19790504/REVIEWS/905040301/1023 |autor=Ebert, Roger |editorial=Chicago Sun-Times |fecha=4 de mayu de 1979 |idioma=inglés |fechaaccesu=15 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130308192708/http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=%2F19790504%2FREVIEWS%2F905040301%2F1023 |fechaarchivu=2013-03-08 }}</ref> Foi amás allugada nel puestu númberu 27 de les "50 meyores películes de cultu" pola revista ''[[Entertainment Weekly]]'' en mayu de 2003.<ref name="50cultmovies">{{Cita web |títulu=The Top 50 Cult Movies |url=http://www.filmsite.org/cultfilmsew.html |editorial=Entertainment Weekly |fecha=23 de mayu de 2003 |idioma=inglés |fechaaccesu=17 de xineru de 2008}}</ref> N'ochobre de 2007, ''[[Stylus Magacín]]'' nomar la meyor película de zombis de la historia.<ref>{{Cita web |títulu=Top 10 Zombie Films of All Time |url=http://www.stylusmagazine.com/articles/movie_review/stylus-magazines-top-10-zombie-films-of-all-time.htm |editorial=Stylus Magacín |fecha=29 d'ochobre de 2007 |idioma=inglés |fechaaccesu=20 de febreru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080218041314/http://www.stylusmagazine.com/articles/movie_review/stylus-magazines-top-10-zombie-films-of-all-time.htm |fechaarchivu=2008-02-18 }}</ref>
En dellos países d'[[Europa]], como [[Italia]] y [[España]], la película distribuyir sol títulu ''Zombi''. En 1979, [[Lucio Fulci]] estrenó la cinta ''[[Zombi II]]''; sicasí, esta nun presentaba conexón dalguna cola película de Romero, salvo la presencia de muertos vivientes.
=== Años 1980 ===
A principios de la [[años 1980|década de 1980]], Romero dirixó ''[[Knightriders]]'' (1981), película qu'amuesa cómo los protagonistes realicen torneos medievales de [[xusta]] nes sos [[motocicleta|motocicletes]]; y ''[[Creepshow]]'' (1982), escrita por [[Stephen King]] y basada nos [[cómic]]s de terror de los [[años 1950]]. Esta película taba compuesta por dellos [[curtiumetraxe]]s. Tres l'ésitu de la cinta, Romero produció una [[serie de televisión]] titulada ''[[Tales from the Darkside]]'' en 1984. Al igual que ''Creepshow'', la serie básase en cómics de terror como ''[[Tales from the Crypt]]'' y ''[[The Vault of Horror]]''.
{| class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-right: 2em; font-size: 85%; background:#f9f9f9; width:30em; max-width: 40%;" cellspacing="5"
| style="text-align: left;" | «George Romero creó a los zombis, él fixo les regles, dispara-yos na cabeza, si te muerden quedes infestáu, los muertos tornando a la vida, George fixo tou eso».
|-
| style="text-align: left;" | [[Eli Roth]], 2007.<ref name="spike"/>
|}
Romero incluyó na so saga de muertos vivientes una tercer película, titulada ''[[Day of the Dead|El día de los muertos]]'' y estrenada en 1985. Na película, los sobrevivientes abellugar nuna [[estación militar]] soterraña, surdiendo diversos conflictos ente los protagonistes. Puede reparase amás una evolución nel comportamientu de los muertos vivientes, especialmente en Bub, un zombi que foi estudiáu polos científicos de la estación.
En 1987 trabayó como [[guionista]] en ''[[Creepshow 2]]'', siendo [[Michael Gornick]] el direutor de la cinta. Darréu dirixó ''[[Monkey Shines]]'' (1988), película basada na novela homónima de [[Michael Stewart]]. La historia centrar nun [[tetraplexía|tetrapléxicu]] qu'utiliza a un [[monu]] como ayudante; sicasí, l'animal empieza a tener un estrañu comportamientu.
=== Años 1990 ===
En 1990 reescribió'l guión orixinal de ''La nueche de los muertos vivientes'' y participó como productor executivu nel [[La nueche de los muertos vivientes (película de 1990)|remake]] empobináu por [[Tom Savini]]. Savini trabayara con anterioridá xunto a Romero, principalmente como encargáu de maquillaxe y [[efeutos especiales]] en delles de les sos películes.<ref name="savini1">{{Cita web |títulu=The Official Tom Savini Filmography |url=http://www.savini.com/filmography.html |editorial=Savini.com |fechaaccesu=17 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.savini.com/filmography.html|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref><ref name="savini2">{{Cita web |títulu=Tom Savini |url=https://www.imdb.com/name/nm0767741/ |editorial=[[IMDb]] |fechaaccesu=17 de xineru de 2008}}</ref> Unu de los principales cambeos na trama foi la nueva personalidá de Barbara, quien pasa a ser más independiente y fuerte. El cambéu, según Romero, foi realizáu coles mires de remediar la primer versión del personaxe.<ref name="horrorweb"/>
A principios de la década, Romero dirixó ''[[Two Evil Eyes]]'' (1990) xunto al italianu [[Darío Argento]]. La película ta estremada en dos seiciones basaes en rellatos del escritor [[Edgar Allan Poe]]. Romero tuvo al cargu de la adautación de ''[[La verdá sobre'l casu del señor Valdemar]]'', ente que Argento de ''[[El gatu negru]]''.
George Romero tuvo una apaición como [[caméu]] na película ''[[The Silence of the Lambs (película)|The Silence of the Lambs]]'' (1991), ganadora del [[Premios Óscar|Óscar]] y empobinada por [[Jonathan Demme]]. Na cinta interpreta a un axente del [[FBI]].
[[Ficheru:Senator John Heinz History Center - IMG 7783.JPG|thumb|right|[[Claqueta]] utilizada nel rodaxe de la película ''The Dark Half'' (1993).]]
Darréu dirixó ''[[The Dark Half (película)|The Dark Half]]'' (1993), basada na novela homónima de [[Stephen King]]. La cinta foi protagonizada por [[Timothy Hutton]], [[Amy Madigan]] y [[Michael Rooker]]. Foi rodada nes ciudaes de [[Pittsburgh]] y [[Washington (Pennsylvania)|Washington]], nel estáu de [[Pennsylvania]]. Magar taba previstu'l so estrenu pa seronda de 1992, la situación económica d'[[Orion Pictures]] fizo que se retrasara pal añu siguiente.<ref>{{Cita llibru |títulu=Stephen King: A Biography |apellíos=Rolls |nome=Albert |editorial=ABC-Clio |añu=2009 |páxina=109 |url=https://books.google.cl/books?id=IeA7ghrMfw4C&dq |fechaaccesu=7 de mayu de 2011 |isbn=9780313345722}}</ref> La película recaldó 10 millones de dólares.<ref>{{Cita web |títulu=The Dark Half (1993) |url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=darkhalf.htm |editorial=Box Office Mojo |fechaaccesu=22 de xineru de 2008}}</ref>
Mientres la producción de ''[[Resident Evil 2]]'', [[Capcom]] contrató a Romero por que fixera un comercial protagonizáu polos personaxes del xuegu, que fueron interpretaos por actores de carne y güesu.<ref>{{Cita web |títulu=10 Weirdest Celebrity Tech Ads |url=http://www.pcworld.com/article/211357/10_weirdest_celebrity_tech_ads.html |editorial=PC World |idioma=inglés |autor=Daw, David |fecha=25 de payares de 2010 |fechaaccesu=1 d'agostu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110904061620/http://www.pcworld.com/article/211357/10_weirdest_celebrity_tech_ads.html |fechaarchivu=2011-09-04 }}</ref> Tres esto, George Romero recibió una ufierta pa escribir y dirixir la película ''[[Resident Evil (película)|Resident Evil]]'', polo que fizo un borrador. Sicasí, el guión foi refugáu polos productores y el proyeutu pasó a manes del direutor [[Paul W.S. Anderson]].
El 16 de payares de 1999, el bibliotecariu del Congresu d'Estaos Xuníos, [[James H. Billington]], anunció la incorporación de ''La nueche de los muertos vivientes'' de 1968 —al pie de otres 24 películes— al [[National Film Registry]] d'aquel país. L'oxetivu del rexistru ye caltener películes, documentales y curtiumetraxes significativos pa Estaos Xuníos, yá seya estética, cultural o históricamente. Ente les demás películes que fueron amestaes esi añu atópense ''[[Duck Amuck]]'' (1953), ''[[The Ten Commandments (película de 1956)|The Ten Commandments]]'' (1956) y ''[[Raiders of the Lost Ark]]'' (1981).<ref name="nfm1">{{Cita web |títulu=Librarian of Congress Names 25 More Films to National Film Registry |url=http://www.loc.gov/today/pr/1999/99-174.html |editorial=[[Biblioteca del Congresu d'Estaos Xuníos]] |fecha=16 de payares de 1999 |idioma=inglés |fechaaccesu=17 de xineru de 2008}}</ref><ref name="nfm2">{{Cita web |títulu=U.S. film registry adds 25 new titles |url=http://www.cnn.com/SHOWBIZ/Movies/9911/16/natl.film.registry/ |autor=Allen, Jamie |editorial=[[CNN]] |fecha=16 de payares de 1999 |idioma=inglés |fechaaccesu=17 de xineru de 2008}}</ref>
=== Años 2000 ===
[[Ficheru:George A Romero.jpg|thumb|Romero na [[Comic-Con]] de 2007.]]
Romero tuvo un periodu d'inactividá que duró aproximao siete años. Mientres esi tiempu trabayó escribiendo guiones pa estudios como [[MGM]], [[Universal Studios|Universal]] y [[20th Century Fox]], pero nun dirixó nenguna película, fechu que lo llevó a collaborar con una compañía francesa na realización de ''[[Bruiser (película)|Bruiser]]''.<ref name="avclub">{{Cita web |títulu=George Romero |url=http://www.avclub.com/content/interview/george_romero |autor=Murray, Noel |editorial=The A.V. Club |fecha=13 de febreru de 2008 |idioma=inglés |fechaaccesu=18 de febreru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.avclub.com/content/interview/george_romero|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref> La película estrenar en 2000 y narra la historia d'un home que s'encegola con una mázcara blanca. La cinta ta basada na [[masacre del institutu Columbine]], asocedida en 1999.<ref name="horrorweb"/> Sicasí, el proyeutu nun llogró una bona respuesta per parte del públicu, lo cual foi asumíu pol mesmu Romero.<ref name="bbc-lotd"/> Nuna de les escenes de la película apaez la banda [[Misfits (banda)|Misfits]], que tamién contribuyó con dos canciones pa la cinta, "Fiend Without a Face" y "Bruiser". En cuenta de esto, Romero dirixó'l videu musical del cantar "[[Scream! (cantar)|Scream!]]", onde los miembros del grupu apaecen como zombis.<ref>{{Cita web |títulu=Official Misfits Bio |url=http://www.misfits.com/info/ |obra=Misfits.com |idioma=inglés |fechaaccesu=2 de febreru de 2016}}</ref>
Ente 2004 y 2005 trabayó nuna miniserie de [[cómics]] titulada ''Toe Tags'', que foi publicada pola editorial [[DC Comics]]. Romero utilizó como base un guión qu'escribiera pa una película que nun pudo concretar, que diba formar parte de la so saga de los muertos vivientes. La serie, que consta de seis números, ye protagonizada por un mozu llamáu Damien, quien gracies a un sueru especial llogra caltener la capacidá de recordar y falar a pesar de convertise en zombi.<ref>{{Cita web |títulu=Toe Tags: The Death of Death |url=http://www.comicologist.com/toe-tags-the-death-of-death/ |obra=The Comicologist |idioma=inglés |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2012}}</ref> ''Toe Tags'' cuntó col trabayu de los artistes [[Tommy Castillo]], [[Rodney Ramos]] y [[Bernie Wrightson]].<ref>{{Cita web |títulu=Toe Tags Featuring George Romero #1 |url=http://www.dccomics.com/comics/toe-tags-featuring-george-romero-2004/toe-tags-featuring-george-romero-1 |obra=DC Comics |idioma=inglés |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2012}}</ref>
Anque la idea de realizar una nueva película de muertos vivientes fuera evaluada va años por Romero, la so producción viose retrasada por cuenta de los [[atentaos del 11 de setiembre de 2001]] n'Estaos Xuníos.<ref name="nyt-lotd">{{Cita web |títulu=The Zombies Brought Him: George Romero Is Back |url=http://www.nytimes.com/2004/11/03/movies/03zomb.html |editorial=[[The New York Times]] |autor=Beale, Lewis |fecha=3 de payares de 2004 |idioma=inglés |fechaaccesu=21 de xineru de 2008}}</ref> Finalmente, el 24 de xunu de 2005, el direutor estrenó una cuarta película titulada ''[[Land of the Dead]]'' (conocida enantes como ''Dead Reckoning''). Foi protagonizada por [[Dennis Hopper]], [[Asia Argento]] y [[John Leguizamo]], ente otros. Tuvo un presupuestu d'aproximao $15 millones de dólares, el mayor na historia de les películes de Romero hasta esi momentu. La cinta cuntó colos caméus de Edgar Wright y Simon Pegg, direutor y protagonista de ''Shaun of the Dead'' respeutivamente.<ref name="timeout"/> La respuesta per parte de la crítica foi positiva.<ref name="lotdyahoo">{{Cita web |títulu=George A. Romero's Land of the Dead (2005) - Critics Reviews |url=http://movies.yahoo.com/movie/1808405693/critic |editorial=Yahoo! Movies |idioma=inglés |fechaaccesu=19 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://movies.yahoo.com/movie/1808405693/critic|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref>
Romero nun tuvo del tou conforme cola resultancia final de ''Land of the Dead'', polo que decidió dirixir una nueva película, pero esta vegada financiada de manera independiente.<ref name="scifi">{{Cita web |títulu=George A. Romero |url=http://www.scifi.com/sfw/interviews/sfw18238.html |editorial=Sci Fi Weekly |autor=Spelling, Ian |fecha=15 de febreru de 2008 |idioma=inglés |fechaaccesu=19 de febreru de 2008}}</ref> La película titulóse ''[[Diary of the Dead]]'' y foi presentada'l 8 de setiembre de 2007 nel [[Festival Internacional de Cine de Toronto]].<ref>{{Cita web |títulu=George A. Romero's Diary of the Dead |url=http://www.tiff07.ca/filmsandschedules/filmdetails.aspx?ID=705151642241292 |editorial=Sitiu oficial del festival de cine |fechaaccesu=24 de xineru de 2008}}</ref> El so estrenu nos cines d'Estaos Xuníos foi'l 15 de febreru de 2008. La cinta nun sigue l'orde cronolóxicu de los cuatro anteriores, yá que ye un intentu d'empezar una nueva franquicia de muertos vivientes.<ref name="dotd-fangoria1">{{Cita web |títulu=First report on Diary of the Dead! |url=http://www.fangoria.com/news_article.php?id=3058 |editorial=Fangoria |autor=Alexander, Chris |fecha=30 d'ochobre de 2006 |idioma=inglés |fechaaccesu=18 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.fangoria.com/news_article.php?id=3058|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref> Amuesa la historia d'un grupu d'estudiantes, que mientres faen una película de terror nel monte, afayen que los muertos tán cobrando vida. Los mozos rexistren el momentu, pensando nel impautu que causaría pal so proyeutu. Una de les carauterístiques de la película ye que forma parte del xéneru [[metraxe atopáu]], esto ye, el protagonista filma lo que va asocediendo, al igual que n'otres cintes de terror como ''[[Holocaustu caníbal]]'' (1980), ''[[The Blair Witch Project]]'' (1999) y ''[[REC (película)|[Rec]]]'' (2007). La película tien caméus de [[Stephen King]], [[Quentin Tarantino]], [[Wes Craven]], [[Simon Pegg]], [[Edgar Wright]], [[Tom Savini]] y [[Guillermo del Toro]], quien contribuyeron coles sos voces.<ref name="diary-ign"/>
Anque se confirmó la producción d'una segunda parte pa ''Diary of the Dead'',<ref name="diary2">{{Cita web |títulu=Producer talks Diary of the Dead sequel |url=http://www.fangoria.com/news_article.php?id=5564 |editorial=Fangoria |fecha=5 d'avientu de 2007 |idioma=inglés |fechaaccesu=17 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.fangoria.com/news_article.php?id=5564|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref> Romero desmintió'l rumor, argumentáu que pa eso sería necesariu utilizar a los mesmos actores, cosa que nun fixo antes.<ref name="diary-ign">{{Cita web |títulu=Romero's Diary Sequel Dead? |url=http://movies.ign.com/articles/832/832611p1.html |autor=Tilly, Chris |editorial=IGN |fecha=5 d'avientu de 2007 |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de xineru de 2008}}</ref>
La más recién película de Romero, titulada ''[[Survival of the Dead]]'', foi presentada'l 9 de setiembre de 2009 nel [[Festival Internacional de Cine de Venecia]].<ref>{{Cita web |títulu=Survival of the Dead (2009) - Release dates |url=https://www.imdb.com/title/tt1134854/releaseinfo |editorial=IMDb |idioma=inglés |fechaaccesu=20 d'avientu de 2010}}</ref> La historia narra la llucha de dos families metanes un mundu postapocalíptico onde los muertos tornaron a la vida; la disputa básase na manera en que dambos bandos ven la situación qu'aquexa al planeta. La cinta ye protagonizada por [[Alan Van Sprang]] y [[Kenneth Welsh]].<ref>{{Cita web |títulu=George A. Romero's Survival of the Dead |url=http://www.tiff.net/filmsandschedules/films/georgearomerosofthed |idioma=inglés |editorial=Toronto International Film Festival |fechaaccesu=21 de xunetu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.tiff.net/filmsandschedules/films/georgearomerosofthed|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref>
=== Años 2010 ===
Tres l'estrenu de la serie ''[[The Walking Dead (serie de televisión)|The Walking Dead]]'', Romero recibió ufiertes de los productores pa dirixir un episodiu, pero nun aceptó. Según les sos propies pallabres: "dixi que non, porque esos zombies nun me pertenecen, nun son idea mio".<ref>{{Cita web |títulu=George A. Romero se rehúsa a dirixir episodios de 'The Walking Dead' |url=http://www.terra.com.mx/entretenimiento/articulo/1231486/George+A+Romero+refugar a+dirixir+episodios+de+The+Walking+Dead.htm |fecha=23 d'ochobre de 2011 |editorial=Terra Méxicu |fechaaccesu=1 de payares de 2011 }}</ref> N'ochobre de 2011 Romero reveló tar trabayando nuna adautación del llibru ''[[The Zombie Autopsies]]'' de [[Steven Schlozman]].<ref>{{Cita web |títulu=Why George Romero rejected The Walking Dead to make The Zombie Autopsies |url=http://kotaku.com/5851537/why-george-romero-rejected-the-walking-dead-to-make-the-zombie-autopsies |editorial=Kotaku |fecha=19 d'ochobre de 2011 |idioma=inglés |fechaaccesu=20 d'ochobre de 2011}}</ref>
En xineru de 2014 [[Marvel Comics|Marvel]] empezó a publicar un cómic tituláu ''[[Empire of the Dead]]'', escritu por Romero ya ilustráu por [[Alex Maleev]].<ref>{{Cita web |títulu=Enter the Empire of the Dead with George Romero |url=http://marvel.com/news/comics/2013/10/4/21280/enter_the_empire_of_the_dead_with_george_romero |obra=Marvel.com |idioma=inglés |fecha=4 d'ochobre de 2013 |fechaaccesu=15 de febreru de 2014}}</ref> La serie consta de 15 númberos, y la so historia ta ambientada na ciudá de [[Nueva York]], que s'atopa en cuarentena debíu al ataque de los zombis. Amás d'estes criatures, el cómic tamién amuesa [[vampiru|vampiros]]. Romero escoyó llevar ''Empire of the Dead'' al cómic yá que esti mediu dexába-y afigurar la historia nuna escala mayor qu'una película.<ref>{{Cita web |títulu=Romero Explains Why "Empire of the Dead" Had to Be a Comic Book |url=http://www.comicbookresources.com/?page=article&id=48522 |obra=Comic Book Resources |fecha=15 d'ochobre de 2013 |autor=Ching, Albert |idioma=inglés |fechaaccesu=15 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140216002343/http://www.comicbookresources.com/?page=article&id=48522 |fechaarchivu=2014-02-16 }}</ref>
== Vida personal ==
Romero casóse cola so novia Nancy en 1971, pero divorciar en 1978. En 1981 casar cola actriz [[Christine Forrest]],<ref name="Filmreference"/> a quien conoció nel set de filmación de ''[[Season of the Witch]]'' (1973).<ref name="pcftb"/> Forrest participó en delles películes de Romero. Romero tien dos fíos, Tina y George Cameron.<ref>{{Cita web |títulu=George Romero Biography |url=http://www.tvguide.com/celebrities/george-romero/bio/191175 |obra=TV Guide |idioma=inglés |fechaaccesu=15 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.tvguide.com/celebrities/george-romero/bio/191175|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref> En 2011 casóse con Suzanne Desrocher.
Llogró la ciudadanía canadiense en 2009, calteniendo la del so país natal, la ciudadanía de los Estaos Xuníos.<ref>{{Cita web |url=http://www.nowtoronto.com/movies/story.cfm?content=176352 |títulu=Q&A: George A. Romero |autor=Norman Wilner}}</ref>
Finó'l 16 de xunetu de 2017 por [[cáncer de pulmón]].<ref name=dies/>
== Crítica social ==
Delles películes de George A. Romero amuesen una crítica escontra distintos ámbitos de la [[sociedá]] contemporánea. Según pallabres del direutor:
{{cita|La fantasía ye un mediu pa les [[metáfora|metáfores]] [...] y yá que toi apexáu nesti xéneru, intento buscar nueves formes d'utilizalo. Pa siquier espresar dalguna opinión o satirizar coses y prestame.<ref name="horrorweb">{{Cita web |títulu=Infernal Interviews - George Romero |url=http://www.horror-web.com/interviews/georgeromero.html |editorial=HorrorWeb |fecha=19 de xunetu de 2004 |idioma=inglés |fechaaccesu=21 de xineru de 2008}}</ref>}} Munches vegaes, los protagonistes nun lluchen contra los zombis, sinón qu'ente ellos, debíu principalmente a la presión del ambiente nel que s'atopen. Pa Romero, los villanos nes sos películes "son siempres los vivos, non los muertos".<ref name="bbc-lotd"/> Nuna entrevista de 2007, el direutor sostuvo que vía a los zombis como un desastre natural, o un cambéu global, similar a los [[terremotu|terremotos]] y [[furacanes]], amestando que les sos histories "referir a cómo les persones respuenden o nun respuenden a estos y eso ye realmente tou lo que representaron pa mi".<ref>{{Cita web |títulu=Interview: George Romero |url=http://www.moviesonline.ca/movienews_14098.html |obra=MoviesOnline |autor=Roberts, Sheila |idioma=inglés |fecha=2007 |fechaaccesu=5 de mayu de 2012}}</ref>
La crítica social de ''La nueche de los muertos vivientes'' (1968) nun foi antemanada. Según Romero, el fechu d'utilizar a un [[afroamericanu]] como protagonista foi por cuenta de que [[Duane Jones]] yera "el meyor actor ente los nuesos amigos".<ref>{{Cita web |títulu=10 Questions for George Romero |url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1992390,00.html |editorial=Time |idioma=inglés |fecha=7 de xunu de 2010 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110220044850/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1992390,00.html |fechaarchivu=2011-02-20 }}</ref> Na escena final, el personaxe de Jones muerre en recibiendo un disparu na cabeza. La situación con al respective de la raza aumentó cuando'l direutor viaxaba escontra Nueva York, col fin d'axuntase con un posible distribuidor pa la cinta: "Esa nueche nel automóvil, enterámonos que [[Martin Luther King]] fuera asesináu. Asina, l'impautu de la película afectónos de momentu".<ref name="nbc4">{{Cita web |títulu=Romero Celebrates 40 Years Of 'Living Dead' |url=http://www.nbc4.com/entertainment/15369882/detail.html |editorial=[[National Broadcasting Company|NBC]] |autor=Lammers, Tim |fecha=21 de febreru de 2008 |idioma=inglés |fechaaccesu=21 de febreru de 2008}}</ref> Dellos críticos de cine vieron na cinta un mensaxe contra la [[Guerra de Vietnam]], el [[racismu]] y la [[Guerra Fría]].<ref name=stein>{{Cita web |url=http://www.villagevoice.com/2003-01-07/film/the-dead-zones/ |títulu=The Dead Zones |autor=Stein, Elliott |fecha=7 de xineru de 2003 |editorial=The Village Voice |idioma=inglés |fechaaccesu=26 d'avientu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150608094221/http://www.villagevoice.com/2003-01-07/film/the-dead-zones/ |fechaarchivu=2015-06-08 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.talkingpix.co.uk/ArticleNightoflivingdead.html |títulu=The Development of Racism Within 'Night of the Living Dead' and 'Jackie Brown' |autor=Russell, Steven |editorial=Talking Pictures |idioma=inglés |fechaaccesu=26 d'avientu de 2008}}</ref>
En ''Dawn of the Dead'' (1978), el direutor critica al [[consumismu]].<ref name="nyt-lotd"/> Nuna escena de la película, los sobrevivientes, que s'abellugaben nun centru comercial, escaecen lo que ta asocediendo nel restu de la ciudá mientres percuerren les [[tienda|tiendes]].<ref name="americana">{{Cita web |títulu= Zombies, Malls, and the Consumerism Alderique: George Romero's Dawn of the Dead |url=http://www.americanpopularculture.com/journal/articles/fall_2002/harper.htm |autor=Harper, Stephen |editorial=Americana: The Journal of American Popular Culture (1900-present) |fecha=2002 |idioma=inglés |fechaaccesu=21 de xineru de 2008}}</ref> N'otra escena, vese cómo los zombis dirixir al centru comercial, empuestos por una especie d'[[instintu]] o alcordanza.<ref name="dotd-IMDb">{{cita|Tien De ser una especie d'instintu. Alcordances, de lo que solíen faer. Este yera un llugar importante nes sos vides.|Stephen ([[David Emge]])}} ''Dawn of the Dead'' (1978).</ref>
Una de les crítiques que realiza la película de 2008, ''Diary of the Dead'', ye escontra los [[medios de comunicación]], pero principalmente escontra'l protagonista, quien s'encegola cola idea de faer un [[documental]] sobre lo que ta asocediendo. Esta actitú créa-y dellos problemes colos sos compañeros.<ref name="fangoriatv">{{Cita videu|títulu=George Romero's Diary of the Dead|persona=Entrevista a George A. Romero por Chris Alexander|fecha=2007|url=http://www.youtube.com/watch?v=eQD4SQzNTiA|editorial=Fangoria TV|fechaaccesu=18 de xineru de 2008}}</ref> El direutor amás critica la facilidá con que puede informase utilizando la teunoloxía, "munches vegaes esa información provién dende una perspeutiva o ye a cencielles una opinión. Nun puede controlase".<ref name="nbc4"/>
== Legáu ya influencia ==
{| class="toccolours" style="float: left; margin-left: 1em; margin-right: 2em; font-size: 85%; background:#f9f9f9; width:30em; max-width: 40%;" cellspacing="5"
| style="text-align: left;" | «Antes de George [Romero] los zombies nes películes yeren creaos por aciu [[vudú]] [...] Él redefinió a los zombis como caníbales creaos pola ciencia, non la maxa. Llevó a los zombis a un terror más apocalíptico. De sópitu podíen tar en cualquier llugar».
|-
| style="text-align: left;" | [[Max Brooks]], 2008.<ref name="nyt-ko">{{Cita web |títulu=Horror Auteur Is Unfinished With the Undead |url=http://www.nytimes.com/2008/02/10/movies/10onst.html |autor=Onstad, Katrina |fecha=10 de febreru de 2008 |editorial=The New York Times |idioma=inglés |fechaaccesu=20 de febreru de 2008}}</ref>
|}
Magar nun foi'l primeru en faer películes sobre muertos vivientes, Romero foi consideráu por munchos el creador del [[Personaxe tipu|arquetipu]] [[zombi]] na [[cultura popular]], al incorporar dellos de los elementos carauterísticos d'esti tipu de criatures.<ref name="teof"/><ref name="spike"/><ref name="bbc-notld"/> Los zombis son seres llexendarios que surdieron del [[folclor]] d'[[Haití]], que yeren representaos como muertos alicaos al traviés de [[vudú]]. Esta idea de los zombis reflexar en películes como ''[[White Zombie (película)|White Zombie]]'' (1932), protagonizada por [[Bela Lugosi]], y ''[[I Walked with a Zombie]]'' (1943). En diches cintes, la historia tenía llugar xeneralmente en países del [[Caribe (rexón)|Caribe]] y los zombis yeren na so mayoría de [[raza negra]].<ref>{{Cita web |títulu=The Truth Behind Zombies - Facts |url=http://channel.nationalgeographic.com/episode/the-truth-behind-zombies-5710/facts |editorial=National Geographic |idioma=inglés |fechaaccesu=2 d'agostu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://channel.nationalgeographic.com/episode/the-truth-behind-zombies-5710/facts|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref><ref name=evolution>{{Cita web |títulu=From Voodoo to Viruses: The Evolution of the Zombie in Twentieth Century Popular Culture |url=http://www.moshspace.com/theses/zombie_thesis.pdf |autor=Twohy, Margaret |fecha=ochobre de 2008 |idioma=inglés |formatu=PDF |fechaaccesu=4 d'agostu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305055736/http://www.moshspace.com/theses/zombie_thesis.pdf |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref> Sicasí, la película ''[[La nueche de los muertos vivientes]]'' de Romero modificó la idea que se tenía sobre aquelles criatures, que pasaron de seres serviles a caníbales incontrolables.<ref>{{Cita web |títulu=Introducion & Acknowledgments: The Living Dead |url=http://www.johnjosephadams.com/the-living-dead/?page_id=21 |editorial=JohnJosephAdams.com |idioma=inglés |fechaaccesu=2 d'agostu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130113043932/http://www.johnjosephadams.com/the-living-dead/?page_id=21 |fechaarchivu=2013-01-13 }}</ref><ref>{{Cita web |títulu=Reanimating the Living Dead: Uncovering the Zombie Archetype in the Works of George A. Romero |url=http://www.offscreen.com/index.php/pages/essays/reanimating_the_living_dead/ |editorial=Offscreen |idioma=inglés |autor=Bloom, Michael |fecha=30 d'abril de 2009 |fechaaccesu=2 d'agostu de 2011}}</ref> Según la escritora Stacey Abbott, la cinta de Romero basóse más nel mitu de los [[vampiru|vampiros]] que nos zombis haitianos: "Al igual que los vampiros, los zombis de Romero son muertos vivientes, non controlaos por un ritual vudú o un médicu bruxu, sinón qu'obligaos a actuar pola so necesidá de consumir sangre y carne humano".<ref>{{Cita llibru |apellíos=Abbott |nome=Stacey |títulu=Celluloid vampires: Life after death in the modern world |idioma=inglés |añu=2007 |editorial=University of Texas Press |páxina=112 |isbn=9780292716964 |url=https://books.google.cl/books?id=_cBhLk-0PKAC |fechaaccesu=15 d'agostu de 2011}}</ref> Delles de les carauterístiques utilizaes por Romero naquella cinta fueron darréu utilizaes n'otres películes y videoxuegos.<ref>{{Cita web |títulu=The Battle Inside: Infection and the Modern Horror Film |url=http://www.cineaste.com/articles/the-battle-inside-infection-and-the-modern-horror-filme |editorial=Cineaste Magacín |idioma=inglés |autor=Harland Smith, Richard |fechaaccesu=4 d'agostu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.cineaste.com/articles/the-battle-inside-infection-and-the-modern-horror-filme|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref>
Mientres los últimos años fixéronse dellos ''[[remake]]s'' (nueves versiones) de les cintes de Romero. El primeru d'ellos foi ''[[La nueche de los muertos vivientes (película de 1990)|La nueche de los muertos vivientes]]'', estrenada en 1990 y empobinada por [[Tom Savini]]. En 2004, [[Universal Studios]] produció un ''remake'' de ''[[Dawn of the Dead]]'' en [[2004]], que foi dirixíu por [[Zack Snyder]]. Anque Romero nun formó parte del proyeutu, la so opinión sobre la película foi positiva:<ref name="timeout">{{Cita web |títulu=Simon Pegg interviews George A Romero |url=http://www.timeout.com/film/news/631/ |editorial=Time Out Londres |fecha=8 de setiembre de 2005 |idioma=inglés |fechaaccesu=21 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071103005340/http://www.timeout.com/film/news/631/ |fechaarchivu=2007-11-03 }}</ref>
{{cita|Foi meyor de lo qu'esperaba. Creo que ye una gran película d'aición. Los primeros 15, 20 minutos fueron xeniales, pero adulces foi perdiendo la so razón de ser. Asemeyóse más a un [[videoxuegu]].|George A. Romero}}
Dos años más tarde estrenóse un segundu ''remake'' de ''La nueche de los muertos vivientes'' tituláu ''[[Night of the Living Dead 3D]]'' y empobináu por [[Jeff Broadstreet]]. En 2008 el direutor [[Steve Miner]] fixo un ''remake'' de ''[[Day of the Dead]]''. En 2010, fíxose una nueva versión de ''[[The Crazies (película del 2010)|The Crazies]]'', dirixida por [[Breack Eisner]].
En 2004 estrenóse ''[[Shaun of the Dead]]'', película risible del [[Reinu Xuníu]] que fai numberoses referencies al trabayu de Romero. Foi dirixida por [[Edgar Wright]] y protagonizada por [[Simon Pegg]] y [[Nick Frost]]. La historia xira en redol a un grupu de persones que trata de sobrevivir ante la recién apaición de muertos vivientes. La película foi bien recibida por Romero, quien felicitó a los sos creadores.<ref name="timeout"/>
La influencia de Romero algamó tamién la industria de los [[videoxuegu|videoxuegos]]. Ente los xuegos qu'utilizaron la fórmula escurrida por Romero destaquen ''[[Resident Evil]]'',<ref>{{Cita llibru |títulu=Horror video games: Essays on the fusion of fear and play |añu=2009 |autor=Perron, Bernard; Barker, Clive |editorial=McFarland |páxina=252 |isbn=9780786441976 |url=https://books.google.cl/books?id=pNaQLQC9XhEC |fechaaccesu=5 de setiembre de 2011}}</ref> ''[[The House of the Dead (videoxuegu)|The House of the Dead]]'', ''[[Dead Rising]]'' y ''[[Dead Island]]''.<ref>{{Cita web |títulu=Dead Island: Nuevu tráiler |url=http://www.scifiworld.es/noticias.php?title=Dead%20Island%3A%20Nuevu%20tr%Y1iler&id_noticia=11573 |editorial=Scifiworld.es |fecha=1 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=5 de setiembre de 2011 }}</ref> La compañía [[Treyarch]] a manera d'homenaxe a George Romero, nel so segundu conteníu descargable de ''[[Call of Duty: Black Ops]]'', inclúi un mapa pa la manera [[zombies]] llamáu "Call of the Dead", onde [[Danny Trejo]], [[Sarah Michelle Gellar]], [[Robert Englund]] y [[Michael Rooker]] engarren contra un exércitu de zombies del cual Romero ye'l xefe.
== Premios ==
La so película de 1988, ''Monkey Shines'', llogró dellos premios, principalmente en festivales de cine. En [[Fantasporto]], festival celebráu en [[Portugal]], recibió dos gallardones, el premiu de los críticos y el de película fantástica internacional.<ref>{{Cita web |títulu=George A. Romero - Awards |url=https://www.imdb.com/name/nm0001681/awards |idioma=inglés |fechaaccesu=26 d'avientu de 2008 |editorial=IMDb}}</ref> Nel [[Festival de Cine de Sitges]] la película llogró los premios al meyor direutor, meyor guión (el cual compartió cola cinta ''[[Da (película)|Da]]'') y meyor actriz ([[Kate McNeil]]).<ref>{{Cita web |títulu=Edición 1988 |url=http://www.cinemasitges.com/es/index.php?a=edicion88 |editorial=Festival Internacional de Cinema de Catalunya|fechaaccesu=26 d'avientu de 2008}}</ref>
Romero recibió'l premiu "direutor vanguardista" nel festival de cine [[CineVegas]], en xunu de 2005, mientres presentaba la so película ''Land of the Dead''. Según el direutor del festival, Trevor Groth, "les sos películes inspiraron a dalgunos de los meyores direutores de terror na historia, ganando amás un devotu grupu de fanáticos".<ref>{{Cita web |títulu=George A. Romero's Land of the Dead to Premiere as CineVegas 2005's Closing Night Film |url=http://www.cinevegas.com/cv/index.php?option=com_content&task=view&id=63&Itemid=201 |editorial=Sitiu oficial de CineVegas |fecha=9 de mayu de 2005 |idioma=inglés |fechaaccesu=22 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080508060043/http://www.cinevegas.com/cv/index.php?option=com_content&task=view&id=63&Itemid=201 |fechaarchivu=2008-05-08 }}</ref> N'ochobre de 2007, Romero recibió un premiu honoríficu nel [[Festival de Cine de Sitges]] pola so trayeutoria. Cerca de cuatro décades de trabayu cinematográficu facer merecedor del premiu, que foi apurríu antes de presentar la so película ''Diary of the Dead''.<ref>{{Cita web |títulu=George A. Romero recibe'l Gran Premiu Honoríficu SITGES-Festival Internacional de Cinema de Catalunya |url=http://www.cinemasitges.com/es/index.php?a=news_fitxa&idNot=239 |editorial=Sitiu oficial del festival |fecha=7 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=16 de xineru de 2008}}</ref>
En 2009 recibió un premiu a la trayeutoria na ceremonia de los [[Scream Awards]]. El premiu foi presentáu pol direutor de cine [[Quentin Tarantino]].<ref>{{Cita web |títulu=Nightcap News: Scream Awards Clips – George A. Romero Honored |url=http://moviecrematorium.com/2009/10/28/nightcap-news-scream-awards-clips-george-a-romero-honored.html |autor=Heath, Rob |idioma=inglés |editorial=Movie Crematorium |fecha=28 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=25 de febreru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110101131918/http://moviecrematorium.com/2009/10/28/nightcap-news-scream-awards-clips-george-a-romero-honored.html |fechaarchivu=2011-01-01 }}</ref>
== Filmografía ==
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%; background: #F9F9F9;"
! style="background:#B0C4DE;" | Añu
!style="background:#B0C4DE;" | Títulu
!style="background:#B0C4DE;" | Guionista
!style="background:#B0C4DE;" | Productor
! style="background:#B0C4DE;" | Direutor
|-
|2009
|''[[Survival of the Dead]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|2007
|''[[Diary of the Dead]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|2005
|''[[Land of the Dead]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|2000
|''[[Bruiser (película)|Bruiser]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|1993
|''[[The Dark Half (película)|The Dark Half]]''
|align="center"|✓
|align="center"|✓
|align="center"|✓
|-
|1990
|''[[Two Evil Eyes]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|1990
|''[[La nueche de los muertos vivientes (película de 1990)|La nueche de los muertos vivientes]]''
|align="center"|✓
|align="center"|✓
|
|-
|1988
|''[[Monkey Shines]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|1987
|''[[Creepshow 2]]''
|align="center"|✓
|
|
|-
|1985
|''[[Day of the Dead|El día de los muertos]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|1984
|''[[Tales from the Darkside]]'' (serie de televisión)
|align="center"|✓
|align="center"|✓
|align="center"|✓
|-
|1982
|''[[Creepshow]]''
|
|
|align="center"|✓
|-
|1981
|''[[Knightriders]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|1978
|''[[Dawn of the Dead]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|1976
|''[[Martin (película)|Martin]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|1974
|''[[O.J. Simpson: Juice on the Loose]]''
|
|
|align="center"|✓
|-
|1973
|''[[The Winners]]'' (serie de televisión)
|
|
|align="center"|✓
|-
|1973
|''[[Season of the Witch (1973)|Season of the Witch]]''
|
|
|align="center"|✓
|-
|1973
|''[[The Crazies (película de 1973)|The Crazies]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|-
|1971
|''[[There's Always Vanilla]]''
|
|
|align="center"|✓
|-
|1968
|''[[La nueche de los muertos vivientes]]''
|align="center"|✓
|
|align="center"|✓
|}
== Ver tamién ==
* [[Cine de zombis]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|George A. Romero}}
* {{IMDb nome|id=0001681|George A. Romero}}
{{NF|1940|2017|Romero, George A.}}
{{AvisuTradubot|George A. Romero}}
[[Categoría:Direutores de cine d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Persones de Nueva York]]
[[Categoría:Direutores de cine de terror]]
[[Categoría:Productores de cine d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices de cine de Canadá]]
[[Categoría:Productores de cine de Canadá]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]]
9m4ssvwqqz4u7nrw4h6p7qbhtkw22ck
Ficus
0
94881
4505814
4450129
2026-07-23T13:11:41Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505814
wikitext
text/x-wiki
{{otrosusos}}
{{Ficha de taxón
| ''Ficus''
| image =Ficus_elastica_-_Köhler–s_Medizinal-Pflanzen-206.jpg
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Rosales]]
| familia = [[Moraceae]]
| tribus = [[Ficeae]]
| genus = '''Ficus'''
| genus_authority = [[Carlos Linneo|L.]], ''Sp. Pl.'', 2: 1059, 1753[https://biodiversitylibrary.org/page/359080]
| subdivision_ranks = Especies
| subdivision = '''[[Especies de Ficus|Llista d'especies de ''Ficus'']]'''
}}
[[Ficheru:F. carica - yema-1.jpg|thumb|Yema con fueya incipiente remaneciendo. Enriba, fueya yá esplegada en ''Ficus carica'').]]
[[Ficheru:Fig (Ficus carica) fruit halved.jpg|thumb|250px|''Ficus carica'', sicono (figu) cortáu con ostíolo.]]
[[Ficheru:Ficus sinuata.JPG|thumb|250px|Falsos frutos (siconos) de ''Ficus sinuata'']]
[[Ficheru:Ficus macrophylla011.jpg|thumb|250px|Tueru de ''Ficus macrophylla''.]]
El xéneru '''''Ficus''''' contién alredor de 900 taxones específicos y infra-específicos aceptaos d'[[árbol|árboles]], [[arbustu|arbustos]] y [[trepadora|trepadores]] de la familia [[Moraceae]], tribu monu xenérica [[Ficeae]], naturales de la [[Zona Intertropical]], con delles d'elles distribuyíes poles rexones templaes. La mayoría son [[perennifoliu|perennes]], sacante les que vegetan en llatitúes non tropicales y zones con una llarga [[estación seca]].
==Descripción==
Una de les carauterístiques de les especies d'esti xéneru ye la secreción llechienta llamada [[látex]] que segreguen al cortar o mancar cualesquier parte de la planta. Pero'l más carauterísticu ye'l tipu bien particular d'[[inflorescencia]] que se paez más a un [[frutu]] qu'a unes flores habituales.
Otra carauterística importante del xéneru mora en que les [[yema|yemes]] terminales de les fueyes tán zarraes dientro d'un par d'[[estípula|estípules]] soldaes nun principiu y depués [[caduca|caduques]].
Estos ''falsos frutos'' son una estructura especialmente afecha que se denomina [[sicono]]. Son de forma bulbosa con una pequeña abertura, el [[ostiolo]], nel apex y una zona bueca nel interior recubierta por pequeñes flores. Estes postreres son polinizaes por pequeñes aviespes qu'enfusen pola abertura pa fertilizales, dando frutos diminutos con un nucleu duru ([[aqueniu|aquenios]]), vulgarmente llamaos pebíes, arrodiaos d'un mesocarpiu carnosu; el conxuntu ye'l figu».
La especie ''[[Ficus carica]]'', la figal común, pertenez a esti xéneru. El so «falsu frutu», bien comercializáu, ye'l [[figu]] y la [[breva]]. Los frutos» d'otres munches especies tamién son comestibles, anque nun se peracaben estensamente.
Los figos presenten dos sexos, los hermafrodites y los femeninos. Les aviespes de los figos, de la familia [[Agaonidae]], habiten nos hermafrodites; cuando éstos maurecen apáriense y les femes salen a la busca de frutos inmaduros. Enfusen pol ostiolo y ponen los sos güevos nos ovarios de les pequeñes flores nel interior del figu. Tamién parten el polen que recoyeren antes de salir del figu onde nacieron, polinizando asina les flores femenines. Dempués muerren nel interior del figu. Les críes alimentar de les granes y completen el so desenvolvimientu dientro d'elles. Los machos remanecen primero, apariar coles femes y muerren nel so interior o consiguen salir pero nun pueden volar porque escarecen d'ales. Les femes recueyen polen de les flores masculines que tán madures nesi momentu y salen en busca d'otru figu. Distintes especies de ''Ficus'' presenten variantes d'esti sistema de polinización, inclusive hai dalgunos que nun riquir polinización.
Les especies tropicales fructifican de cutio, dexando a los animales frugívoros sobrevivir gracies a la ininterrumpida collecha. En climes templaos, sicasí, prodúcense distintes colleches y les aviespes enviernen nos frutos. Los figos hermafrodites dan trés colleches al añu, ente que los comestibles solamente dos, la primera de les cualos produz frutos más pequeños llamaos '''breves'''. Dalgunes d'estes variedaes comestibles nun riquir polinización, produciendo figos ensin granes fértiles y n'ausencia d'hermafrodites o aviespes.
Esiste solamente una especie carauterística d'aviespa capaz de fertilizar les flores de cada especie de ficus, polo que los plantíos fora del ámbitu nativu dan como resultáu exemplares maneros. En Ḥawai, por casu, introduciéronse 60 especies de ficus distintes, pero solu 4 especies d'aviespa, polo que namái cuatro especies de plantes producen granes vidables.
Los Ficus tamién se reproducen fácilmente por [[frada]].
Esisten especies tropicales d'esti xéneru llamaes bibosi que viven n'espectaculares simbiosis con delles especies de palmeres llamaes motacú ''([[Attalea]]'' spp.).
Merez una mención el ''[[Ficus religiosa]]'' que n'India ye consideráu sagráu y tamién ye llamáu "árbol del llume".
;[[Etimoloxía]]:
'''''Ficus''''': nome xenéricu que se deriva del nome dau en [[llatín]] tanto al [[figu]] como a la [[figal]].<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageF.html En Nomes Botánicos]</ref><ref>[http://www.lexilogos.com/latin/gaffiot.php?p=664 En lexilogos: F. Gaffiot. Dictionnaire Latin-Français, Paris, 1934.]</ref>
== Especies escoyíes ==
Unes 830 especies aceptaes de les más de 2.700 descrites y unos 75 taxones infra-especificos aceptaos de los más de 800 descritos.<ref>[http://www.theplantlist.org/browse/A/Moraceae/Ficus/ The Plant List]</ref>
{{llista de columnes|3|
* ''[[Ficus abutilifolia|F. abutilifolia]]''
* ''[[Ficus aguaraguensis|F. aguaraguensis]]''
* ''[[Ficus albert-smithii|F. albert-smithii]]''
* ''[[Ficus albipila|F. albipila]]''
* ''[[Ficus altissima|F. altissima]]''
* ''[[Ficus amazonica|F. amazonica]]''
* ''[[Ficus americana|F. americana]]''
* ''[[Ficus andamanica|F. andamanica]]''
* ''[[Ficus angladei|F. angladei]]''
* ''[[Ficus aripuanensis|F. aripuanensis]]''
* ''[[Ficus aspera|F. aspera]]''
* ''[[Ficus aurea|F. aurea]]''
* ''[[Ficus auriculata|F. auriculata]]''
* ''[[Ficus barbata|F. barbata]]''
* ''[[Ficus beddomei|F. beddomei]]''
* ''[[Ficus benghalensis|F. benghalensis]]''
* ''[[Ficus benjamina|F. benjamina]]''
* ''[[Ficus bibracteata|F. bibracteata]]''
* ''[[Ficus bizanae|F. bizanae]]''
* ''[[Ficus blepharophylla|F. blepharophylla]]''
* ''[[Ficus bojeri|F. bojeri]]''
* ''[[Ficus broadwayi|F. broadwayi]]''
* ''[[Ficus bubu|F. bubu]]''
* ''[[Ficus burtt-davyi|F. burtt-davyi]]''
* ''[[Ficus calyptroceras|F. calyptroceras]]''
* ''[[Ficus capreifolia|F. capreifolia]]''
* ''[[Ficus carica|F. carica]]''
* ''[[Ficus castellviana|F. castellviana]]''
* ''[[Ficus catappifolia|F. catappifolia]]''
* ''[[Ficus citrifolia|F. citrifolia]]''
* ''[[Ficus cordata|F. cordata]]''
* ''[[Ficus coronata|F. coronata]]''
* ''[[Ficus cotinifolia|F. cotinifolia]]''
* ''[[Ficus craterostoma|F. craterostoma]]''
* ''[[Ficus cristobalensis|F. cristobalensis]]''
* ''[[Ficus cyclophylla|F. cyclophylla]]''
* ''[[Ficus dendrocida|F. dendrocida]]''
* ''[[Ficus deltoidea|F. deltoidea]]''
* ''[[Ficus destruens|F. destruens]]''
* ''[[Ficus drupacea|F. drupacea]]''
* ''[[Ficus elastica|F. elastica]]''
* ''[[Ficus erecta|F. erecta]]''
* ''[[Ficus eugenioides|F. eugenioides]]''
* ''[[Ficus faulkneriana|F. faulkneriana]]''
* ''[[Ficus fischeri|F. fischeri]]''
* ''[[Ficus fistulosa|F. fistulosa]]''
* ''[[Ficus fraseri|F. fraseri]]''
* ''[[Ficus gibbosa|F. gibbosa]]''
* ''[[Ficus glaberrima|F. glaberrima]]''
* ''[[Ficus glabrata|F. glabrata]]''
* ''[[Ficus glomerata|F. glomerata]]''
* ''[[Ficus glumosa|F. glumosa]]''
* ''[[Ficus godeffroyi|F. godeffroyi]]''
* ''[[Ficus greiffiana|F. greiffiana]]''
* ''[[Ficus grenadensis|F. grenadensis]]''
* ''[[Ficus grossularioides|F. grossularioides]]''
* ''[[Ficus hartii|F. hartii]]''
* ''[[Ficus hebetifolia|F. hebetifolia]]''
* ''[[Ficus hederacea|F. hederacea]]''
* ''[[Ficus heterophylla|F. heterophylla]]''
* ''[[Ficus hirsuta|F. hirsuta]]''
* ''[[Ficus hirta|F. hirta]]''
* ''[[Ficus hispida|F. hispida]]''
* ''[[Ficus hispita|F. hispita]]''
* ''[[Ficus ilicina|F. ilicina]]''
* ''[[Ficus illiberalis|F. illiberalis]]''
* ''[[Ficus luschnathiana|F. luschnathiana]]''
* ''[[Ficus indica|F. indica]]''
* ''[[Ficus infectoria|F. infectoria]]''
* ''[[Ficus ingens|F. ingens]]''
* ''[[Ficus jimenezii|F. jimenezii]]''
* ''[[Ficus krukovii|F. krukovii]]''
* ''[[Ficus lacor|F. lacor]]''
* ''[[Ficus lacunata|F. lacunata]]''
* ''[[Ficus laevigata|F. laevigata]]''
* ''[[Ficus laevis|F. laevis]]''
* ''[[Ficus lapathifolia|F. lapathifolia]]''
* ''[[Ficus lateriflora|F. lateriflora]]''
* ''[[Ficus lauretana|F. lauretana]]''
* ''[[Ficus lutea|F. lutea]]''
* ''[[Ficus lyrata|F. lyrata]]''
* ''[[Ficus macbrideii|F. macbrideii]]''
* ''[[Ficus macrocarpa|F. macrocarpa]]''
* ''[[Ficus macrophylla|F. macrophylla]]''
* ''[[Ficus magnifolia|F. magnifolia]]''
* ''[[Ficus malacocarpa|F. malacocarpa]]''
* ''[[Ficus mathewsii|F. mathewsii]]''
* ''[[Ficus matiziana|F. matiziana]]''
* ''[[Ficus mauritiana|F. mauritiana]]''
* ''[[Ficus meizonochlamys|F. meizonochlamys]]''
* ''[[Ficus mexiae|F. mexiae]]''
* ''[[Ficus microchlamys|F. microchlamys]]''
* ''[[Ficus nitida|F. microcarpa]]''
* ''[[Ficus minahasae|F. minahasae]]''
* ''[[Ficus mollior|F. mollior]]''
* ''[[Ficus monckii|F. monckii]]''
* ''[[Ficus montana|F. montana]]''
* ''[[Ficus muelleri|F. muelleri]]''
* ''[[Ficus muelleriana|F. muelleriana]]''
* ''[[Ficus mutabilis|F. mutabilis]]''
* ''[[Ficus mysorensis|F. mysorensis]]''
* ''[[Ficus natalensis|F. natalensis]]''
* ''[[Ficus nervosa|F. nervosa]]''
* ''[[Ficus noronhae|F. noronhae]]''
* ''[[Ficus nota|F. nota]]''
* ''[[Ficus obliqua|F. obliqua]]''
* ''[[Ficus obtusifolia|F. obtusifolia]]''
* ''[[Ficus opposita|F. opposita]]''
* ''[[Ficus organensis|F. organensis]]''
* ''[[Ficus padifolia|F. padifolia]]''
* ''[[Ficus pakkensis|F. pakkensis]]''
* ''[[Ficus pallida|F. pallida]]''
* ''[[Ficus palmata|F. palmata]]''
* ''[[Ficus palmeri|F. palmeri]]''
* ''[[Ficus pandurata|F. pandurata]]''
* ''[[Ficus panurensis|F. panurensis]]''
* ''[[Ficus pertusa|F. pertusa]]''
* ''[[Ficus pilosa|F. pilosa]]''
* ''[[Ficus platypoda|F. platypoda]]''
* ''[[Ficus pleurocarpa|F. pleurocarpa]]''
* ''[[Ficus polita|F. polita]]''
* ''[[Ficus prolixa|F. prolixa]]''
* ''[[Ficus pseudopalma|F. pseudopalma]]''
* ''[[Ficus pulchella|F. pulchella]]''
* ''[[Ficus pumila|F. pumila]]''
* ''[[Ficus pyriformis|F. pyriformis]]''
* ''[[Ficus racemosa|F. racemosa]]''
* ''[[Ficus ramiflora|F. ramiflora]]''
* ''[[Ficus religiosa|F. religiosa]]''
* ''[[Ficus repens|F. repens]]''
* ''[[Ficus retusa|F. retusa]]''
* ''[[Ficus roraimensis|F. roraimensis]]''
* ''[[Ficus rubiginosa|F. rubiginosa]]''
* ''[[Ficus rumphii|F. rumphii]]''
* ''[[Ficus salicifolia|F. salicifolia]]''
* ''[[Ficus salzmanniana|F. salzmanniana]]''
* ''[[Ficus sansibarica|F. sansibarica]]''
* ''[[Ficus saussureana|F. saussureana]]''
* ''[[Ficus schippii|F. schippii]]''
* ''[[Ficus schultesii|F. schultesii]]''
* ''[[Ficus schumacheri|F. schumacheri]]''
* ''[[Ficus sinuata|F. sinuata]]''
* ''[[Ficus sphenophylla|F. sphenophylla]]''
* ''[[Ficus stahlii|F. stahlii]]''
* ''[[Ficus stuhlmannii|F. stuhlmannii]]''
* ''[[Ficus superba|F. superba]]''
* ''[[Ficus sur|F. sur]]''
* ''[[Ficus sycomorus|F. sycomorus]]''
* ''[[Ficus tettensis|F. tettensis]]''
* ''[[Ficus thonningii|F. thonningii]]''
* ''[[Ficus tinctoria|F. tinctoria]]''
* ''[[Ficus tobagensis|F. tobagensis]]''
* ''[[Ficus tomentosa|F. tomentosa]]''
* ''[[Ficus tremula|F. tremula]]''
* ''[[Ficus triangularis|F. triangularis]]''
* ''[[Ficus trichopoda|F. trichopoda]]''
* ''[[Ficus trigona|F. trigona]]''
* ''[[Ficus trigonata|F. trigonata]]''
* ''[[Ficus tuerckheimii|F. tuerckheimii]]''
* ''[[Ficus ulmifolia|F. ulmifolia]]''
* ''[[Ficus ursina|F. ursina]]''
* ''[[Ficus variegata|F. variegata]]''
* ''[[Ficus variolosa|F. variolosa]]''
* ''[[Ficus velutina|F. velutina]]''
* ''[[Ficus verruculosa|F. verruculosa]]''
* ''[[Ficus virens|F. virens]]''
* ''[[Ficus virgata|F. virgata]]''
* ''[[Ficus vogelii|F. vogelii]]''
* ''[[Ficus wassa|F. wassa]]''
* ''[[Ficus watkinsiana|F. watkinsiana]]''
}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Commons category|Ficus}}
{{wikispecies}}
* [http://www.arbolesibericos.es/xenero/ficus El xéneru Ficus n'Árboles Ibéricos]
* [http://www.societe-phs.com/phototheque/pages/thumbnail/thumbnailpage45.html La Photothèque PH.S., páx. 45-47 :Semeyes de númerosas especies de ''Ficus''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130406004922/http://www.societe-phs.com/phototheque/pages/thumbnail/thumbnailpage45.html |date=2013-04-06 }}
* [http://www.figweb.org/Ficus/index.htm The FigWeb] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050428035506/http://www.figweb.org/Ficus/index.htm |date=2005-04-28 }}
* [http://www.elicriso.it/es/como_cultivar/ficus/ Cómo cultivar y curar les plantes: el Ficus].
* [http://www.figweb.org/index.htm Aviespes de los figos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061209082529/http://www.figweb.org/index.htm |date=2006-12-09 }}
{{Tradubot|Ficus}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Ficus| ]]
[[Categoría:Polinizadores]]
[[Categoría:Wikipedia:Artículos con plantía Otros usos a páxines que nun esisten]]
ch0k5skebvwkyviinxud96j1mwfk20x
Filisteos
0
104905
4505817
4473589
2026-07-23T14:23:21Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505817
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de grupu humanu
|mapa = Kingdom of Philistines 830 map-es.svg
|mapa pie = Mapa de la rexón, na que s'amuesa l'allugamientu del territoriu de los filisteos y de les ciudaes de Gaza, Asdod y Ascalón en redol al 830 e.C.
|periodu = [[Bronce Recién]]
|etnia = Ensin identificar<br /> Filisteos
|idioma = [[Idioma filistéu|Filistéu]] (ca. 1200-800 e.C. )<br />[[Llingües cananees|Cananéu]] (ca. 800-300 e.C. )<br />[[Idioma araméu|Araméu]], [[Koiné|griegu]] (ca. 300 e.C. -700 d. C.).
|ciudaes = [[Ascalón]], [[Asdod]], [[Ecrón]], [[Gat]] y [[Gaza]]
|rexón = [[Llevante mediterraneu|Llevante]], concretamente [[Filistea]]
|correspondencia = [[Israel]], [[Estáu de Palestina|Palestina]]
|rellacionáu = Según delles hipótesis, [[peleset]] y [[civilización minoica|keftiu]]; darréu influyíos por [[pueblu hebréu|hebreos]], [[fenicios]] y [[imperiu asiriu|asirios]]
}}
Los '''filisteos'''<ref>{{DALLA|filistéu, -ea, -eo|25224}}</ref> ({{lang-he|פְּלִשְׁתִּים}}, '''p<sup>ə</sup>lištīm'''; {{lang-el|Φυλιστιείμ o Φιλιστινοί}}, '''phylistieím''' o '''philistinoí'''; {{lang-ar|فلستيون}}, '''filīstiun''') fueron un [[grupu étnicu|pueblu]] orixinariu del [[Bronce Recién]],<ref name=gerión>{{cita publicación |url=http://revistas.ucm.es/index.php/GERI/article/view/GERI0303120027A/14184 |títulu=El Mediterraneu Oriental ante la llegada de los Pueblos del Mar |apellíu=Pérez Largacha |nome=Antonio |fecha=2003 |publicación=Gerión. Revista d'Historia Antigua |editorial=Universidá Autónoma de Madrid |volume=21 |númberu=1 |fechaaccesu=7 d'agostu de 2017 |páxina=27 |issn=1698-2444}}</ref> del cual esisten testimonios en distintes fontes testuales ([[Antiguu Exiptu|exipcies]], [[Antiguu Testamentu|hebrees]], [[imperiu asiriu|asiries]]) o arqueolóxiques.<ref>Machinist, ''Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History'', páx. 53 y ss.</ref>
Los documentos más antiguos que fadríen referencia a los filisteos son los documentos exipcios sobre los «[[pueblos del mar]]»,<ref name=gerión/> onde se menta a los «parusata» (trescritu convencionalmente como [[peleset]]), xunto a otres poblaciones contraries a Exiptu. Dende siquier l'añu 1822, estos peleset rellacionáronse colos filisteos mentaos en fontes [[Biblia|bíbliques]], anque'l consensu académicu sobre dicha identificación nun ye total.<ref name=Ganor>{{cita llibru |apellíos=Ganor |nome=Nissim Raphael |añu=2009 |url=https://books.google.co.uk/books?id=pNj6b3wNtiwC&pg=PA111&lpg=PA111 |títulu=Who were the Phoenicians? |páxina=111 |cita=Today it is generally accepted (in accordance with the theory of Maspero) that we are dealing here with different nations which migrated from the region of Crete or Asia Minor, and tried to infiltrate into Egypt. Repulsed by the Egyptians, the Philistines ''(prst)'' settled in the coastal area of Canaan, while the Tyrsenes, Sardanes, and others migrated to Italy, Sardinia and other places. In 1747, Fourmont tried to prove that the name "Philistine" was an erroneous form of the Greek "Pelasgi". His theory was accepted by Chabas, Hitzig and others who enlarged upon it. Maspero stated in this context: "The name 'Plishti' by itself suggests a foreign origin or long migrations and recalls that of the Pelasgi." The equation Plishti-Pelasgi is based solely on a supposedly phonetic similarity.}}</ref><ref name =YasurLandau>{{cita llibru | autor=Yasur-Landau |url=https://books.google.co.uk/books?id=9DBeI_KhYFQC&pg=PA180 |títulu=The Philistines and Aegean Migration at the End of the Late Bronze Age |páxina= 180 |cita=It seems, then, that the etymological evidence for the origin of the Philistines and other Sía Peoples can be defined as unfocused and ambiguous at best}}</ref>
Tres el so enfrentamientu colos exipcios, establecer na mariña suroeste de [[Canaán]], esto ye, na rexón de l'actual [[Franxa de Gaza]] ([[Estáu de Palestina|Palestina]]), estendiéndose al norte hasta cuasi l'actual [[Tel Aviv]] ([[Israel]]).<ref name=tischler480>Tischler, ''All the things in the Bible'', I, páx. 480.</ref>
Entós la so cultura orixinal (que ye materia d'alderique) empezaría a asimilase a la de [[cananeos]] y [[pueblu hebréu|hebreos]].
A los filisteos, entamaos yá en redol al so [[pentápolis filistea|pentápolis]] tradicional, fáense numberoses referencies na [[Biblia]], onde apaecen mentaos como «p<sup>ə</sup>lištīm», esto ye, habitantes de {{lang|he|פלשת}} (P<sup>ə</sup>-yšet o [[Filistea]]).<ref>{{biblia|Josué|13:3}}</ref><ref>{{biblia|1 Samuel|6:17}}</ref>
Apaecen mentaos na «[[Tabla de Naciones|tabla de les naciones]]» del ''[[Llibru de la Xénesis]]'', onde se-yos atribúi ser descendientes de [[Mizraím]] (esto ye, d'Exiptu),<ref>{{biblia|Xénesis|10:13-14}}</ref>
al igual que los caftorim (esto ye, los de [[Kaftor]]); yá que estos postreros rellacionáronse col pueblu que los exipcios llamaben [[civilización minoica|Keftiu]] (supuestamente d'orixe [[Creta|cretense]]), a partir d'ende desenvolviéronse delles teoríes que determinen que l'orixe del pueblu filistéu taría en [[Creta]], el [[mar Exéu]] o'l [[Asia Menor]].<ref name=tischler481>Tischler, ''All the things in the Bible'', I, páx. 481</ref>
Esta rellación, sicasí, ye tamién materia d'alderique académicu.<ref>Drews, ''Canaanites and Philistines''</ref><ref>Hitchcock, ''All the Cherethites, and all the Pelethites, and all the Gittites'', páx. 20</ref>
Les ciudaes filistees apoderaron la rexón hasta la conquista asiria de [[Tiglatpileser III]] nel añu [[732 e.C.]] Darréu, fueron sometíes a los imperios rexonales y paecen asimilar progresivamente les cultures dominantes. Les últimes menciones a los filisteos como pueblu apaecen na ''Biblia'' y daten del sieglu II e.C.<ref>{{biblia|1 Macabeos|3:24}}</ref>
En dómina posterior y tres la [[diáspora xudía]] del 70 d. C, los israelites fueron espulsaos de [[Samaria]] y [[Xudea]] polos [[imperiu romanu|romanos]], polo que tol territoriu sur del [[Llevante mediterraneu]] pasaría a ser conocíu como Palæstina, términu deriváu asina mesmu del hebréu P<sup>ə</sup>-yšet.
== Etimoloxía ==
El nome filistéu» provién del llatín {{versalita|philistæus}}, variante de {{versalita|philistinus}}, qu'apaez nos escritos de [[Flavio Josefo]]. De la mesma ta tomáu del griegu {{versalita|φιλιστινοι}} ''(philistinoí)'', utilizáu por [[Filón d'Alexandría]], magar na [[Septuaginta]] el términu utilizáu ye {{versalita|φυλιστιειμ}} o {{versalita|φυλιστιιμ}} (''fylistieim'' o ''fylistiim'').<ref>{{biblia|Josué|13:2}}</ref>
N'última instancia provién del [[idioma hebréu|hebréu]] pĕlištī,<ref name=drae/><ref>{{biblia|1 Samuel|17:36|version = WLC}}</ref><ref>{{biblia|2 Samuel|1:20|version = WLC}}</ref><ref>{{biblia|Xueces|14:3|version = WLC}}</ref><ref>{{biblia||Amós|1:8|version = WLC}}</ref>
«xente de Plešt» (Filistea); cf. l'[[idioma acadiu|acadiu]] ''palastu'' y l'[[idioma exipciu|exipciu]] ''parusata''.<ref name=iv2376>Orr, ''The International Standard Bible Encyclopaedia'', IV, páx. 2376.</ref>
Los estudiosos de la ''Biblia'' suelen proponer que'l nome aniciar a partir del raigañu [[llingües semítiques|semítica]] ''plš'' ({{lang-he|פלש}}), que significa ‘estremar’ o ‘invasor’.<ref>Jastrow, ''A Dictionary of the Targumim, the Talmud Babli and Yerushalmi, and the Midrashic Literature'', páx. 1185</ref>
El [[endónimu]] que los filisteos dar a sigo mesmos nun se conoz. Sicasí, como la ''Biblia'' mentar tamién como xentes de [[Kaftor]] ({{lang-he|כפתור}};<ref>{{biblia|Jeremías|47:4|version = WLC}}</ref>
quiciabes rellacionáu con [[civilización minoica|Keftiu]]),<ref>Alvar, ''Los pueblos del mar y otros movimientos de pueblos a fines del II mileniu'', páx. 42-43</ref>
que nun ye un términu semíticu, suxirióse que dicha pallabra seya similar a la qu'usaben pa referise a sigo mesmos o al so idioma. Al paecer, [[idioma filistéu|el so idioma]] tamién apaecería referíu na ''Biblia'' como «llingua d'[[Ashdod]]»,<ref>{{biblia|Nehemías|13:24}}</ref>
anque ye revesosu si referir al idioma filistéu, al dialeutu canaeo que los filisteos adoptaron a partir del sieglu VIII e. C. o a dalguna otra llingua utilizada na ciudá.<ref>{{cita llibru |autor=Macalister |títulu=The Philistines |páxines=66-67 |cita=[...] the ancient tongue of the Philistines lingered still in Ashdod, the town which probably retained exotic characteristics the longest. The distinction which Strabo (XVI. ii. 1) draws between the Γαζαῖοι and the Ἀζώτιοι ('Jews, Idumaeans, Gazaeans, and Azotii' being the four minor races of Syria which he enumerates) may possibly be founded on a reminiscence of these linguistic survivals. Non doubt the language was by now much contaminated with Semitic words and idioms, but still it possessed sufficient individuality to be unintelligible without special study. It had of course lost all political importance [...]: it was now a despised ''patois'' [...]. It is true that some critics have explained the 'speech of Ashdod' as being the tongue of Sennacherib's colonists. If so, however, Nehemiah (himself a returned exile from a neighbouring empire to Sennacherib's) would probably have had some understanding of it and of its origin, and would have described it differently. The Semitic speech of the children of the Ammonite and Moabite mothers does not seem to have caused him so much vexation.}}</ref><ref>{{cita llibru |autor=Machinist |títulu=Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History |páxina=64 |cita=For while Ashdod here may represent Philistia [...], the Ašdôdît at issue was probably, from its historical setting in the Achaemenid period, a form of Aramaic or another non-Hebrew West Semitic tongue, not something Indo-European from the Aegean or Anatolia.}}</ref>
Otra teoría, propuesta por Jacobsohn y sofitada por otros autores, ye que'l nome deriva de la rexón [[iliria]] de [[Palasë|Palaeste]], que los sos habitantes llamar ''palaestīnī'' añader el sufixu ilirio ''-ino'' utilizáu pa grupos étnicos.<ref name=bonfante>Bonfante, ''Who Were the Philistines'', páx. 251-262</ref>
Pela so parte, Jones sostuvo que'l nome Filistea ye una corrupción del griegu φυλὴ ἱστία (''fylḗ histía'', ‘tribu del llar’, cola ortografía [[dialeutu xónicu|xónica]] de ''hestía'').<ref>Jones, ''The Philistines and the Hearth'', páx. 343 y ss.</ref>
Suxer amás que los filisteos seríen los responsables n'introducir el llar fixu nel [[Llevante mediterraneu]]; dicha suxerencia foi propuesta primero que la evidencia arqueolóxica sobre l'usu de llares fora documentada en sitios filisteos.
== Orixe ==
En redol al 1200 e.C. la [[historiografía]] allugó l'apaición d'unos pueblos, denominaos «[[pueblos del mar]]», gracies a les fontes exipcies, que causaron la [[crisis]] y desapaición de distintes [[cultura|cultures]], [[imperiu|imperios]] y [[Reinu (entidá política)|reinu]]s qu'esistieren mientres el [[Bronce Recién]], surdiendo asina nueves [[Entidá política|entidaes polítiques]] como ye'l casu de los Filisteos,<ref>{{cita llibru |apellíu=Israel |nome=Finkelstein |títulu=The Archaeology of the Israelite Settlement |url=https://books.google.es/books/about/The_Archaeology_of_the_Israelite_Settlem.html?id=jSpuQgAACAAJ&redir_esc=y |fechaaccesu=8 d'agostu de 2017 |añu=1988 |editorial=Israel Exploration Society |isbn=9652210072 |páxines=380 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Egyptian Taskmasters and Heavy burdens; Highland exploitation and the collared-rim pithos of the Bronze/Iron Age Levant |apellíos=Wengrow |nome=D. |fecha=1996 |publicación=OJA 15 |páxines=307-326 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Incense, camels and Collared Rim Jars; desert routes and maritime outlets in the Second Millennium |apellíos=Artzy |nome=M. |fecha=1994 |publicación=OJA 15 |páxines=121-147 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Philistine and Israelite pottery a comparative approach to the Question of Pots and People |apellíos=Bunimovitz |nome=S. |apellíos2=Yasur-Landau |nome2=A. |fecha=1996 |publicación=Tel Aviv |númberu=23 |páxines=88-101 |idioma=inglés}}</ref> con unos vezos culturales nuevos.<ref>{{cita publicación |títulu=The Goddess of Ekron and the religious-cultural Background of the Philistines |apellíos=Schafer-Lichtenberger |nome=C. |fecha=2000 |publicación=IEJ |númberu=23 |páxines=82-91 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=A Comparison of two Contemporaneous lifestyles of the Late Second Millennium B.C. |apellíos=London |nome=G. |fecha=1989 |publicación=BASOR |númberu=273 |páxines=37-55 |idioma=inglés}}</ref> Esto llogró apurrir un apurra étnicu nuevu,<ref>{{cita publicación |títulu=Canaanites and Philistines |apellíos=Drews |nome=R. |fecha=1998 |publicación=JSOT |númberu=81 |páxines=39-61 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=The Canaanites and their land; A rejoinder |apellíos=Na'amen |nome=N. |fecha=1994 |publicación=UF |númberu=26 |páxines=397-417 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Who is a Cannanite? A Review of the Textual Evidence |apellíos=Rainey |nome=A. |fecha=1996 |publicación=BASOR |númberu=304 |páxines=1-15 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Elite emulation and Egyptian governance in Ramesside Canaan |apellíos=Higginbotham |nome=C. |fecha=1996 |publicación=Tel Aviv |númberu=23 |páxines=154-169 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita llibru |capítulu=Art, Empire and the final of the Late Bronze Age |apellíos=S. Cooper |nome=Jerrold |apellíos2=M. Schwartz |nome2=Glenn |fecha=1996 |editorial=Eisenbrauns |títulu=The Study of the Ancient Near East in the Twenty-first Century: The William Foxwell Albright Centennial Conference |url=https://books.google.es/books?id=3hc1Yp0VcjoC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false |páxines=33-79 |isbn=093146496X |idioma=inglés}}</ref> que nel casu de los Filisteos, esistió una rápida aculturación qu'escastó les sos traces diferenciadores.<ref>{{cita llibru |apellíos=S. Ehrlich |nome=Carl |títulu=The Philistines in Transition: A History from Ca. 1000-730 B.C.E. |url=https://books.google.es/books?id=B2eNV68WU3YC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false |fechaaccesu=8 d'agostu de 2017 |añu=1996 |editorial=BRILL |isbn=9004104267 |allugamientu=Leiden |páxines=235 |idioma=inglés}}</ref>
Les evidencies más sólides del orixe de los filisteos son arqueolóxiques y apunten escontra'l [[mar Exéu]], anque tamién se suxirió que la cultura material filistea seya a cencielles una continuación de la cultura cananea de la [[edá del bronce]].<ref name=Ganor/>
Más vagues son les fontes exipcies de la dómina que falen d'un pueblu invasor veníu del norte pel mar (los peleset), xeneralmente identificaos los filisteos.<ref name=Ganor/><ref name =YasurLandau/>
Les evidencies del [[idioma filistéu]], bien tenues, según les que los rellacionen colos [[pelasgos]], podríen apuntar tamién escontra'l mundu exéu.<ref>La primer suxerencia en dicha direición apaez en Noordtzij: ''De Filistijnen'', citada en Bonfante: ''Who Were the Philistines'', páx. 252, nota 4. Bonfante defendió un orixe ilirio de los basándose nos παλαιστινοί ''(palaistinoí)'' de Palaeste, una ciudá del [[Epiru]], añader el sufixu ilirio ''-ino'' utilizáu pa grupos étnicos. La conexón suxerida introducir en: {{cita publicación | nome = Hermann | apellíos =Jacobsohn | publicación = Berliner Philologische Wochenschrift| volume = 34| añu = 1914| páxina = 483}}</ref><ref>{{cita llibru |autor=Katicic |títulu=Ancient Languages of the Balkans |páxines=69-70 |cita=The scholiast to Homer Il. 16.233 has Πελαστικέ instead of Πελασγικέ. This is a ''lectio difficilior'' and has, as Budimir stresses, to be given full attention. If we connect it with Παλαιστή (a toponym in Epirus), the ''deae Palaestinae'' which belong there, with ''palaestinus'' (the older name of the Strymon), with πενέσται (the name of the unfree population in ancient Thessaly), and with πελάσται/πελαῖσται (the term for the labouring population of Attica according to the lexicographers Ammonius and Pollex) it becomes highly probable that ''Pelastai/Palastai/Palaistai'' is the original form of the ethnic name that, as Budimir believes, denotes the speakers of Pre-Greek Indo-European wherever they spread. [...] The form Πελασγοί is a literary blending of ''Pelastai'' and πέλαγος 'the sea' [...] In Hebrew sources the Indo-European immigrants from the Balkan are known as ''P<sub>ə</sub>lištîm'', and Egyptian sources mention the invaders as ''p-r-s-t''. The Biblican Philistines are thus, according to Budimir, Indo-European intruders coming from the Aegean and the Balkan via Crete.}}</ref>
Independientemente del orixe xeográficu, el desenvolvimientu ulterior de los filisteos realizar na redolada cananea, esto ye, semíticu.<ref name=gec>{{cita web | url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0230874.xml | títulu = filisteu -hala | obra = Gran Enciclopèdia Catalana | fechaaccesu = 12 de setiembre de 2015 | idioma = catalán}}</ref>
La [[llingua filistea]] nun foi identificada satisfactoriamente: consideróse que se trata d'una [[llingua semítica]], pero l'[[arqueoloxía]] moderna tamién suxirió la esistencia de venceyos culturales cola [[civilización micénica]] na [[Grecia]] continental.<ref>Dothan, ''The Philistines and Their Material Culture''.</ref>
Magar los filisteos adoptaron la cultura y la [[llingües cananees|llingua cananea]] ensin dexar apenes escritos, suxirióse un orixe [[Llingües indoeuropees|indoeuropéu]], por cuenta de un puñáu de pallabres filistees conocíes.<ref name=Zondervan>{{cita llibru | autor=Merrill |títulu=''The Zondervan Encyclopedia of the Bible'' |cita=Little is known of the Philistine language or script. There is never any indication in the Bible of a language problem between the Israelites and Philistines. The Philistines must have adopted the local Semitic language soon after arriving in Canaan, or they might have already known a Semitic language before they came. Their names are usually Semitic (e.g., Ahimelek, Mitinti, Hanun, and the god Dagon). But two Philistine names may have come from the Asianic area: Achish has been compared with Anchises, and Goliath with Alyattes. A few Hebrew words may be Philistine loanwords. The word for helmet (koba H3916 or qoba H7746) is a foreign word often attributed to the Philistines. The term for "lords," already mentioned (seren), can possibly be connected with tyrannos ("tyrant"), a pre-Greek or Asianic word. Some have connected three seals discovered in the excavations at Ashdod with the Philistines. The signs resemble the Cypro-Minoan script. Three inscribed clay tablets from Deir Alla (SUCCOTH) also have been attributed to the Philistines. These signs resemble the Cypro-Mycenaean script. Both the seals and clay tablets are still imperfectly understood.}}</ref>
== Historia ==
[[Ficheru:Philistine captives at Medinet Habu.jpg|miniatura|Bajorrelieve del templu de [[Medinet Habu]], construyíu mientres el reináu de [[Ramsés III]] (1186 a 1155 e.C. ), apaez representáu un grupu de ''[[peleset]]'' cautivos. Destaca'l característicu tocáu de plumes que porten na cabeza.]]
[[Ficheru:Levante 830-es.svg|miniatura|300px|Mapa del sur del [[Llevante mediterraneu]], ca. 830 e.C. Les rexones representaes son, d'este a oeste y de norte a sur:
{{columnes}}
{{Lleenda|#b78a11|[[Fenicia|Estaos fenicios]]}}
{{Lleenda|#f6e1b9|[[Imperiu asiriu]]}}
{{Lleenda|#55b7hala|[[Reinu d'Israel]]}}
{{Lleenda|#7bc4b0|[[Arameos|Reinu de Aram-Damascu]]}}
{{Lleenda|#f8a700|[[Amonitas|Reinu de Amón]]}}
{{Lleenda|#f6e1b9|[[Arameos|Tribus aramees]]}}
{{nueva columna}}
{{Lleenda|#eb2629|[[Pentápolis filistea]]}}
{{Lleenda|#f8c300|Reinu de [[Xudea]]}}
{{Lleenda|#ba8fba|[[moabitas|Reinu de Moab]]}}
{{Lleenda|#f6e1b9|[[árabes|Tribus árabes]]}}
{{Lleenda|#f0d91a|Reinu d'[[Edom]]}}
{{Lleenda|#f6e1b9|[[nabateos|Tribus nabateas]]}}
{{final columnes}}]]
=== Antecedentes ===
{{AP|Pueblos del mar}}
Los «[[pueblos del mar]]» mentar por primer vegada alredor del añu 1208 e.C. en testos exipcios (inscripciones de [[Karnak]] sol reináu del [[faraón]] [[Merenptah]]). Estos pueblos teníen una bon conocencia de la navegación (d'onde provién el nome coleutivu que-yos dan los exipcios) y taben aliaos p'atacar al prósperu Exiptu. Los pueblos mentaos que [[Merenptah]] afirma vencer son los [[eqwesh]], los [[sherden]], los [[lukka]], los [[shekelesh]] y los [[teresh]] (según una hipótesis de vocalización, una y bones l'exipciu antiguu nun anotaba les [[vocal]]es). Les inscripciones de [[Karnak]] describir como los habitantes del Norte que venía de toles tierres». Nel templu de [[Medinet Habu]], construyíu mientres el reináu de [[Ramsés III]] (1186 a 1155 e.C. ) de la [[Dinastía XX d'Exiptu|XX Dinastía]], apaez una inscripción que celebra una victoria marítimo y terrestre sobre los pueblos del mar». La segunda pilastra indica: «Ente ellos atopábense como aliaos los peleset, los tjekker, los shekelesh, los denyen y los weshesh. Ellos introduciéronse en tolos países hasta les llendes de la tierra». La mención a los ''peleset'' (en realidá ''prst'' nel orixinal; la vocalización moderna más aceptada ye ''parusata'') considérase xeneralmente como la primer mención a los filisteos.<ref>Sergent, ''-yos indo-européens'', páx. 108.</ref>
Coles mesmes, apaecen nel [[Papiru Harris I]], un resume del reináu de [[Ramsés III]] escritu mientres el reináu de [[Ramsés IV]].
=== Asentamientu ===
Dende'l [[sieglu XIX]] los estudiosos [[Biblia|bíblicos]] identificaron la tierra de los filisteos (Filistea) coles menciones a Palastu y Pilista de les inscripciones [[asiria|asiries]].<ref>''Easton's Bible Dictionary'' (1897)</ref>
Dempués de lo que los testos exipcios describen como una derrota, los filisteos instalar nuna franxa costera que diba dende l'actual [[Tel Aviv]] hasta l'actual frontera exipcia.<ref name=gec/>
Les circunstancies d'esti establecimientu siguen siendo imprecises. El [[Papiru Harris I]]<ref>Téunicamente designáu pola referencia ''Papyrus British Museum 9999''.</ref>
indica que [[Ramsés III]], en venciendo a los [[pueblos del mar]], encarcelar n'Exiptu antes «d'instalalos nos bastiones, construyíos en [el so] nome» y de sometelos a pagar impuestos. Dalgunos vieron nesta referencia una mención al asentamientu de los filisteos na franxa costera de [[Canaán]], que perteneció por llargu tiempu a Exiptu; sicasí, el venceyu ente dambos eventos ye inciertu, por cuenta de la falta de precisión xeográfica y étnica del testu.
A partir del sieglu XII e.C. , l'establecimientu de los filisteos nel suroeste de [[Canaán]] ta bien atestiguáu poles sos cerámiques, según polos testos exipcios y asirios. Na actualidá, ye imposible determinar si esti asentamientu foi fechu sobre un territoriu dau polos exipciu o conquistáu polos filisteos; sicasí, si «la capa [arqueolóxica] que correspondería a la última dominación exipcia de [[Canaán]], sol reináu de [[Ramsés III]], nun contenía nenguna evidencia de les primeres clases de vasos filisteos decoraos [...], los primeros niveles filisteos nun revelaben nenguna buelga de presencia exipcia: nin un solu vasu o cascu de botella exipciu. Amás, les dos capes tán dafechu separaes».<ref>Finkelstein y Silberman, ''La Biblia desenterrada'', páx. 386.</ref>
Esta rotura arqueolóxica puede faer pensar nuna rotura comercial auténtica, lo qu'implicaría una rotura política igualmente real, esto ye, una conquista más qu'una implantación por alcuerdu mutuu. Entós, los filisteos ocuparíen les cinco ciudaes de [[Gaza]], [[Ascalón]], [[Asdod]], [[Ecrón]] y [[Gat]], a lo llargo de la franxa costera del suroeste de [[Canaán]], que perteneciera a [[Exiptu]] hasta los últimos díes de la [[Dinastía XIX d'Exiptu|Decimonovena Dinastía]] (1185 e.C. ).<ref name=gec/>
La so organización política foi una [[pentarquía]] na qu'en cada unu de los sos cinco centros de gobiernu un príncipe ''(seren)'' ostentaba'l poder.<ref name=gec/>
=== Espansión ===
Los filisteos conocíen l'empléu del [[fierro]], que'l so secretu hasta'l sieglu XII e.C. guardaren celosamente los [[hitites]].<ref name=tischler481/>
El monopoliu d'esti metal (saber ónde atopalo, cómo forxalo y cómo usalo) confirió-yos una superioridá militar mientres sieglos.<ref name=tischler482/>
De la mesma que la definición etno-llingüística de los filisteos antes del so establecimientu en Canaán nun ye bien conocida, la so definición etno-llingüística posterior ye igualmente difícil, tomando en cuenta la falta de fontes testuales. Ello ye que desenvolviéronse dos grandes tesis sobre la tema. La primera encóntase, por casu, nos nomes y pallabres non semítiques citaes pola ''Biblia'', pa sostener que los filisteos caltuvieron por llargu tiempu un particularismu étnico y llingüístico. Pa la otra corriente, sofitada por casu por [[Manfred Hermann Emil Weippert]], los filisteos entemeciéronse tempranamente coles poblaciones cananees locales.
Yá asitiaos na mariña, los filisteos intentaron estendese pel sur de Canaán, llegando a ocupar cuasi la totalidá de la mariña hasta [[Fenicia]] y llocalizaciones tan al este como'l valle del [[ríu Xordán|Xordán]]. Esi foi'l motivu de que les reseñes [[Biblia|bíbliques]] citen fuertes conflictos ente los filisteos y los israelites.<ref name=tischler481/>
Nel [[llibru de los Xueces]], por casu, la nacencia de [[Sansón]] a [[Manoa]] tien llugar porque «él [Sansón] va empezar a salvar a Israel de mano de los filisteos».<ref>{{biblia|Xueces|13:1-5}}</ref>
Los rellatos de [[Samuel (profeta)|Samuel]], [[Saúl]] y [[David]] inclúin tamién conflictos ente los filisteos y los [[israelita|israelites]], carauterizaos n'ocasiones como los más peligrosos enemigos d'Israel.
Tanto l'arqueoloxía como les hestories bíbliques amuesen, n'efeutu, una influencia de les cultures cananees anteriores o vecines. El [[Primer Llibru de Samuel]] indica qu'unu de los sos dioses yera [[Dagón]]: «<sup>1</sup>Cuando los filisteos prindaron l'arca de Dios, llevar dende Eben-ezer a Asdod. <sup>2</sup>Y tomaron los filisteos l'arca de Dios, y meter na casa de Dagón, y poner xunto a Dagón».<ref>{{Biblia|1Samuel|5:1-2}}</ref>
Sicasí, [[Dagón]] yera un dios semíticu de la vexetación, de les colleches y les ceberes, que'l so cultu taba bien estendíu nel [[Oriente Próximu]], polo que fechu d'adoptalo como divinidá principal demuestra hasta qué puntu integraríen dicha cultura.<ref>{{Biblia|Xueces|16:23}}</ref>
Los términos (como ''seren'') o los nomes (como [[Goliat]]), ensin orixe semíticu, quedaron como reliquies llingüístiques aisllaes. Ello ye que los términos de poder y los nomes sobreviven de cutiu por más tiempu que los otros.
=== Decadencia y asimilación ===
Magar al asentamientu de filisteos na mariña siguió una espansión pel sur de [[Canaán]], les guerres colos israelites y otros pueblos acabar confinando al territoriu de la [[pentápolis filistea|pentápolis]].<ref name=machinist53s>Machinist, ''Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History'', páx. 53 y ss.</ref>
Tres delles derrotes infligidas por [[David]], rei d'Israel, los intentos d'espansión de los filisteos cesaron.<ref name=tischler481/>
A partir d'esti momentu, yá nun supunxeron un riesgu pal [[reinu de Xudá]], polo que les menciones a [[Filistea]] na ''Biblia'' amenórguense. Sicasí, siguieron siendo una amenaza política (incursiones militares, sobremanera na dómina de la collecha) y cultural pa dichu estáu.<ref name=tischler481/>
La federación filistea perdió la so autonomía temporalmente mientres el sieglu X e.C. so la hexemonía [[Antiguu Exiptu|exipcia]],<ref name=tischler482>Tischler, ''All the things in the Bible'', I, páx. 482</ref>
y definitivamente tres la conquista [[imperiu asiriu|asiria]] de 722 e.C.<ref name=machinist53s/>
[[Nabucodonosor II]] afaró'l territoriu filistéu en 604 e.C.<ref name=tischler482/>
y, como'l restu d'Oriente Mediu, cayeron en manes del [[imperiu d'Alexandru Magno]].<ref name=tischler482/>
Pa dichu momentu, paez que los filisteos yá habíen perdíu bona parte de la so identidá cultural.<ref name=tischler482/>
Con tou, el términu P<sup>ə</sup>-yšet y, darréu, les sos versiones [[idioma griegu|griega]] (Παλαιστινή, Palaistinḗ) y [[llatín|llatina]] (Palæstina) siguió utilizándose como términu xeográficu, referíu a un área cada vez más estensa.
== Sistema de gobiernu ==
Les cinco ciudaes principales de la [[pentápolis filistea]] nunca se xunieron nun solu reinu.<ref name=tischler482/>
Los sos gobernantes denominábense «señores» ''(serenim'') o «reis» y gobernaben como en xunto como una [[federación]], tomando les decisiones por votación.<ref name=tischler482/><ref>{{biblia|1 Samuel|6:18}} y {{biblia|1 Samuel|6:27-29}}</ref>
Créese que'l cargu de «señor» yera hereditariu.<ref name=tischler482/>
== Población ==
La población, d'ente 25 000 y 30 000 habitantes nos sieglos XII y XI e.C. ,<ref name=YL>{{cita llibru |autor=Yasur-Landau |títulu=The Philistines and Aegean Migration at the End of the Late Bronze Age |páxina=342 |cita=The number of migrants that reached Philistia in the twelfth century cannot be established, yet something can be said about the scale of migration (Chapter 8). According to calculations of the inhabited area, the population of Philistia after the arrival of the migrants numbered about twenty five thousand in the twelfth century (reaching a peak of thirty thousand in the eleventh century). The continuation of local Canaanite material culture and toponyms indicates that a good part of the population was local. The number of migrants amounted, at most, to half of the population, and perhaps much less. Even the migrant population probably accumulated over at least two generations, the minimum estimated time for the continuous process of migration.}}</ref>
yera relativamente numberosa pa la rexón, lo que dexó a les ciudaes caltener la so independencia y una cierta predominacia política na rexón.<ref name=iv2376/>
== Economía ==
La economía filistea ta enmarcada dientro del cuadru más ampliu del Mediterraneu oriental. L'[[agricultura]] ye central, en forma de cultivos de [[trigu]], según la [[olivar]] y la [[vide]]: la [[tríada mediterránea]].<ref name = machinist57>Machinist, ''Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History'', páx. 57.</ref><ref>Machinist, ''Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History'', páx. 71, nota 25.</ref>
La llanura de [[Filistea]] ye una rexón fértil, con una producción agrícola abondosa.<ref name=tischler481/>
Como complementu, teníen ganadería d'[[oveya|oveyes]], [[cabra|cabres]] y [[güe]]s.<ref name = machinist57/>
Afayáronse fragües de fierro, según centros d'actividá industrial en numberosos asentamientos filisteos, dalgunos de los cualos daten del sieglu XII e.C.<ref name=tischler482/>
Amás, les ciudaes filistees ocupar del comerciu d'una manera similar a les [[fenicies]] (allugaes daqué más al norte).<ref name = machinist57/><ref name=tischler481/>
Este incluyía [[esclavu|esclavos]], oxetos preciosos y, presumiblemente, productos agrícoles como los yá mentaos.<ref name = machinist57/>
== Cultura ==
=== Idioma y escritura ===
[[Ficheru:Ekron inscription.jpg|miniaturadeimagen|La [[inscripción de Ecrón]], del sieglu VII e.C. ye'l testu filistéu más estensu topáu. Ta escritu nun dialeutu del [[idioma feniciu|feniciu]], probablemente la llingua habitual de [[Filistea]] nesi momentu.]]
{{AP|Idioma filistéu}}
Conozse bien pocu sobre l'idioma orixinal de los filisteos, del que solo sobreviven unes poques pallabres n'[[idioma hebréu|hebréu]] a manera de [[préstamu llingüísticu|préstamos]] culturales. Estes describen instituciones específicamente filistees, como los ''seranim'', los señores» de la [[Pentápolis]] filistea,<ref>El términu utilízase como rangu militar nel Israel actual, correspondiendo al de capitán.</ref>
el receptáculu ’argáz qu'apaez na ''Biblia'', namái nel [[Primer llibru de Samuel|1 Samuel]] (capítulu 6)<ref>Sapir, ''Hebrew 'argáz, a Philistine Word'', páx. 272-281<br/>
Según esti artículu tratar de la caxa d'un carru, «una pallabra presumiblemente non semítica» (páx. 274).</ref>
o'l títulu ''padî''.<ref>Según Sapir (''Hebrew ’argáz, a philistine word'', páx. 279, nota 29) tratar d'un términu común de propiedá del [[indoeuropéu]]» y menta el griegu πόσις, el lituanu ''-pati-s'', ''-pats'' y el tocariu A ''pats''.</ref>
Nun hai abonda información sobre l'idioma de los filisteos como pa rellacionalo con seguridá con nenguna otra llingua: la so posible rellación con [[llingües indoeuropees]] (inclusive col [[griegu micénicu]]) sofitaría la idea de que los filisteos tienen el so orixe nos «[[pueblos del mar]]». Esisten ciertos restos de vocabulariu y [[onomástica]] non semíticos, pero les inscripciones auténtiques son bien exiguas y pocu concluyentes.<ref>Singer, ''Egyptians, Canaanites and Philistines in the Period of the Emergence of Israel'', páx. 282-338</ref><ref name=davis>Davis, ''Cypro-Minoan in Philistia?'', páx. 40-74</ref>
El filistéu dexó d'escribise, y [[llingua muerta|presumiblemente de falase]], escontra finales del sieglu IX e.C. , cuando foi sustituyíu por dalguna caña de les [[llingües cananees]] locales ([[idioma feniciu|fenicia]] o [[idioma hebréu|hebrea]]).<ref name=maeir>Maeir, ''A Late Iron Age I/early Iron Age IIA Old Canaanite Inscription from Tell ye-Sâfi/Gath, Israel'', páx. 39-71</ref>
Les inscripciones en [[idioma filistéu]] son bien escases,<ref name=maeir/>
magar paez tuvieron un sistema d'escritura.<ref name=silberstein>Silberstein, ''The Other in Jewish Thought and History'', páx. 71</ref>
En 1964 topar en [[Deir ʿAllā]] unes tablillas nel mesmu estratu arqueolóxicu qu'unes vasíes de cerámica filistea. Les tabilillas conteníen daqué más de cincuenta carácter, arrexuntaos nunos quince pallabres separaes per llinies verticales, que d'esa manera recuerden a les tablillas [[minoiques]] escrites en [[llinial A]] y [[llinial B]].<ref name=TCAH>Edwards, ''The Cambridge Ancient History'', páx. 501</ref>
Ye probable que los testos conteníos tean en filistéu, pero podríen representar la escritura de dalgún otru pueblu.<ref name=TCAH/>
De xuru la escritura (según la téunica alministrativa del usu de [[sellu cilíndricu|sellos]]) adoptóse cuando les poblaciones filistees yá crecieren en complexidá, siquier una xeneración dempués del so supuestu asentamientu.<ref name=yl309>Yasur-Landau, ''The Philistines and Aegean Migration at the End of the Late Bronze Age'', páx. 309.</ref>
Con posterioridá utilizar en cierta midida tamién l'[[alfabetu semíticu|alfabetu semíticu occidental]], del que s'atoparon afayos posteriores.<ref name=cross>Cross, ''A Philistine Ostracon From Ashkelon'', páx. 64</ref>
La [[inscripción de Ecrón]] ye'l primer testu siguíu que foi identificáu como perteneciente a la cultura filistea. Sicasí, ta escritu nun dialeutu cananéu similar al [[idioma feniciu|feniciu]].<ref>Gitin, ''A Royal Dedicatory Inscription from Ekron'', páx. 1-18</ref><ref>Callev, ''The Canaanite Dialect of the Dedicatory Royal Inscription from Ekron''</ref>
=== Relixón ===
Les deidaes veneraes polos filisteos yeren [[Dagón]], el so fíu [[Baal]], y [[Astarté]], que los sos nomes o variaciones de los mesmos apaecen tamién nel [[relixón cananea|panteón cananéu]].<ref>Fahlbusch, ''The Encyclopedia of Christianity'', páx. 185.</ref><ref name=gec/>
La fontes bíbliques destaquen en numberoses ocasiones que los filisteos nun practicaben la circuncisión,<ref name=tischler481/>
anque s'ignora hasta qué puntu dicha ausencia de circunción revistía dalguna importancia ritual pa los filisteos.<ref>Machinist, ''Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History'', páx. 60</ref>
=== Cerámica y artes decoratives ===
La cerámica suel ser unu de los afayos más comunes nes escavaciones arqueolóxiques. Ente que la cerámica cananea (incluyida la hebrea) de los sieglos XII y XI e.C. escarecía cuasi dafechu de decoración y yera de factura bien senciella, la [[cerámica filistea]] destacar por tar realizada en magre finu y bien cocida y presentar profusa decoración en forma d'espirales, figures xeométriques y aves.<ref name=tischler481/>
La so semeyanza cola cerámica [[cultura micénica|micénica]] y [[cultura minoica|minoica]] ye unos de los principales argumentos remanaos a favor del orixe exéu de los filisteos.<ref name=tischler481/>
=== Metalurxa ===
[[Ficheru:Tel-tsafit-philister-b.JPG|miniaturadeimagen|Representación moderna d'unos soldaos filisteos allugada nel xacimientu arqueolóxicu de [[Tell ye-Safi]], que xeneralmente s'identifica cola ciudá filistea de [[Gat]].]]
Los filisteos teníen unes conocencies sobre [[metalurxa]] bien avanzaos en contraste col restu de los pueblos del [[Llevante mediterraneu]], a esceición probablemente de los [[hitites]].<ref name=tischler481/>
El [[cobre]], que ye bono de fundir y forxar, fuera'l metal dominante pa realizar ferramientes y armes dende'l 4000 e.C. Los filisteos non solo sabíen alearlo con [[estañu]] pa producir [[bronce]], que ye considerablemente más resistente, sinón que tamién conocíen cómo trabayar el [[fierro]]. Esti últimu metal yera bien malo de fundir y trabayar, y les sos propiedaes yeren tan envaloraes que s'atesoraba xunto al oru y plata, como si tratar d'un metal precioso.<ref name=tischler481/>
Los filisteos guardaron celosamente el secretu del procesu de fundición del fierro, lo que-yos dio superioridá teunolóxica mientres dellos sieglos.<ref name=tischler481/>
Hasta'l sieglu X e.C. tuvieron el monopoliu inclusive del arreglu y afiláu de ferramientes, negándose n'ocasiones a reparar les que pudieren usase como armes.<ref name=tischler482/><ref>{{biblia|1 Samuel|13:19-22}}</ref>
==== Armamentu ====
La [[panoplia]] filistea yera abondo peculiar. Destacaba sobremanera un tocáu de plumes, col qu'apaecen representaos sistemáticamente nos documentos exipcios.<ref name=tischler481/>
Otra manera, diben descalzos y vistíen unes faldillas con borlas, como güei dellos soldaos griegos. En restu d'armamentu yera de bronce o de fierro, incluyendo les espaes.<ref name=tischler482/>
La vistimienta de guerra hubo d'ampliase col tiempu, a xulgar pola complexa armadura de [[Goliat]] mentada na ''Biblia'', ante la cual los hebreos queden maraviaos.<ref name=tischler481/>
Conocíen amás l'usu de la [[caballería]] y los [[carru de guerra|carro de guerra llixeros]],<ref name=tischler481/>
construyíos en madera reforzao con fierro.<ref name=tischler482/>
== Ver tamién ==
* [[Arqueoloxía bíblica]]
* [[Canaán]]
* [[Idioma filistéu]]
* [[Pueblos del Mar]]
* [[Muséu de la Cultura Filistea]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
=== Bibliografía ===
*{{cita llibru | apellíu = Alvar | nome = Jaime | títulu = Los pueblos del mar y otros movimientos de pueblos a fines del II mileniu | editorial = Akal | serie = Historia del mundu antiguu | añu = 1989 | ubicación = Madrid}}
*{{cita publicación | nome = G. |apellíos = Bonfante |títulu = Who Were the Philistines | publicación = American Journal of Archaeology| volume = 50|númberu = 2 |mes = abril-xunu | añu = 1946 |páxines = 251-262| idioma=inglés}}
*{{cita publicación | url= http://femto.tau.ac.il/~oyd11/tau/ekron.html | nome= Jaacob | apellíu= Callev | títulu= The Canaanite Dialect of the Dedicatory Royal Inscription from Ekron | idioma= inglés | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20061222225051/http://femto.tau.ac.il/~oyd11/tau/ekron.html | fechaarchivu= 22 d'avientu de 2006 }}
*{{cita publicación | apellíu1 = Cross| nome1 = F. M.| apellíu2 = Stager| nome2 = L. Y.|títulu = Cypro-Minoan Inscriptions Found in Ashkelon| publicación = Israel Exploration Journal| volume = 56| páxina = 129-159| añu = 2006| idioma = inglés}}
*{{cita publicación | url = https://www.academia.edu/15445773/Cypro-Minoan_in_Philistia | títulu = Cypro-Minoan in Philistia? | apellíu = Davis | nome = Brent | publicación = KUBABA | volume = 2 | añu = 2011 | páxines = 40-74}}
* Dothan, Trude Krakauer. 1982. ''The Philistines and Their Material Culture''. Jerusalem: Israel Exploration Society.
* Dothan, Trude Krakauer, and Moshe Dothan. 1992. ''People of the Sea: The Search for the Philistines''. Nueva York: Macmillan Publishing Company
*{{citation |apellíu=Drews |nome=Robert |títulu=Canaanites and Philistines |publicación=Journal for the Study of the Old Testament|volume= 81|añu=1998|p=39-61}}
* Ehrlich, Carl S. 1996. ''The Philistines in Transition: A History from ca. 1000-730 B.C.E.'' Studies in the History and Culture of the Ancient Near East 10, ser. eds. Baruch Halpern y Manfred Hermann Emil Weippert. Leiden: E. J. Brill
*{{cita llibru | títulu = The Cambridge Ancient History: History of the Middle East and the Aegean Region | volume = 14 | editor = [[I. E. S. Edwards|Edwards, I. E. S.]]; Gadd, C. J.; [[N. G. L. Hammond|Hammond, N. G. L.]]; Sollberger, Y. | allugamientu = Cambridge | editorial = [[Cambridge University Press]] | añu = 1975 | idioma = inglés}}
*{{cita llibru |apellíu1=Fahlbusch|nome1=Erwin|apellíu2=Bromiley|nome2=Geoffrey William|títulu=The Encyclopedia of Christianity, Volume 4: P-Sh |ubicación=Grand Rapids, Michigan |publicación=Wm. B. Eerdmans Publishing|añu=2005|isbn=0-8028-2416-1|url=https://books.google.com.au/books?id=sCY4sAjTGIYC|ref=harv}}
* [[Israel Finkelstein|Finkelstein, Israel]] y [[Neil Asher Silberman]]. ''[[La Biblia desenterrada]]: una nueva visión arqueolóxica del antiguu Israel y de los oríxenes de los sos testos sagraos'' Madrid: Sieglu XXI. ISBN 84-323-1124-3
* Gitin, Seymour, Amihai Mazar y Ephraim Stern, eds. 1998. ''Mediterranean Peoples in Transition: Thirteenth to Early Tenth Centuries BCE''. Jerusalem: Israel Exploration Society
*{{citation|títulu=All the Cherethites, and all the Pelethites, and all the Gittites’: A Current Assessment of the Evidence for the Minoan Connection with the Philistines|work=Proceedings of the 11th International Congress of Cretan Studies, 21-27 October 2011|añu=2011 |páxines=20 |nome=Louise |apellíu=Hitchcock|url=http://www.academia.edu/1628615/_All_the_Cherethites_and_all_the_Pelethites_and_all_the_Gittites_A_Current_Assessment_of_the_Evidence_for_the_Minoan_Connection_with_the_Philistines_Proceedings_of_the_11th_International_Congress_of_Cretan_Studies_21-27_October_2011_Rethymnon_Crete._20_pages_in_press_}}
*{{cita llibru |apellíu=Jastrow |nome=Marcus|títulu=A Dictionary of the Targumim, the Talmud Babli and Yerushalmi, and the Midrashic Literature |ubicación=Peabody, Massachusetts |publicación=Hendrickson Publishers|añu=2005|isbn=1-56563-860-3|url=https://books.google.com.au/books?id=uXwMAQAAMAAJ}}
* {{cita publicación | apellíu = Jones | nome= A.| añu = 1972 | títulu = The Philistines and the Hearth: Their Journey to the Levant | publicación = Journal of Near Eastern Studies | volume = 31 | páxines = 343-50}}
*{{cita llibru | apellíu = Katicic | nome = Radoslav | títulu = Ancient Languages of the Balkans | idioma = inglés | añu = 1976 | editorial = Walter de Gruyter}}
*{{cita llibru | apellíu = Macalister | nome = Robert Alexander Stewart | url = https://archive.org/details/philistinestheir00maca | títulu = The Philistines: their history and civilization | añu = 1913| allugamientu = London |editorial = Published for the British Academy by H. Milford | idioma = inglés}}
*{{cita llibru | autor = Machinist, Peter | editor = Oren, Eliezer D. | capítulu = Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History | url = https://books.google.es/books?id=eR1BAQAAQBAJ&lpg=PA53&dq=Biblical%20Traditions%3A%20The%20Philistines%20and%20Israelite%20History&hl=ca&pg=PA53#v=onepage&q&f=false | títulu = The Sea Peoples and Their World: A Reassessment | editorial = University of Pennsylvania Press | añu = 2013| idioma = inglés | páxina = 53-83}}
* Maeir, Aren (2005): «Philister-Keramik», na páx. 528-536 en "Reallexikon der Assyriologie und vorderasiatischen Archäologie", Band 14. Berlín: W. de Gruyter.
* Mendenhall, George E. ''The Tenth Generation: The Origins of the Biblical Tradition'', The [[Johns Hopkins University Press]], 1973.
*{{citation|títulu=The Zondervan Encyclopedia of the Bible|volume=4 |nome=Merrill |apellíu=Tenney |publicación=Zondervan|añu=2010|isbn=9780310876991|url=https://books.google.co.uk/books?id=S4MZREX03o0C&pg=PT2131#v=onepage&q&f=false}}
* Mondot, Jean-François. "-yos Philistins: un peuple de la mer". ''-yos Cahiers de Sciences et Vie'', n° 89, ochobre de 2005, páxs. 26-31.
* Oren, Eliezer D., ed. 2000. ''The Sea Peoples and Their World: A Reassessment''. University Museum Monograph 108. Philadelphia: The University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology
*{{cita llibru | editor = Orr, James | títulu = The International Standard Bible Encyclopaedia | ubicación = Chicago | editorial = The Howrad-Severance Company | añu = 1915}}
* Redford, Donald Bruce. 1992. ''Egypt, Canaan, and Israel in Ancient Times''. Princeton: [[Princeton University Press]]
*{{cita publicación | autor = Sapir, Edward |títulu = Hebrew 'argáz, a Philistine Word |publicación = Journal of the American Oriental Society | añu = 1936 |páxina = 272-281| idioma=inglés}}
*{{cita publicación | autor = Sapir, Edward | títulu = Hebrew 'helmet,' a loanword, and its bearing on Indo-European phonology | publicación = Journal of the American Oriental Society|volume = 57 | númberu = 1| añu = 1937 | mes = marzu| páxina = 73-77|idioma= inglés }}
* Sergent, Bernard. ''-yos indo-européens'', Paris, 1995. ISBN 2-228-88956-3
*{{cita llibru | apellíu1=Silberstein | nome1=Laurence | apellíu2=Cohn|nome2= Robert | títulu = The Other in Jewish Thought and History: Constructions of Jewish Culture and Identity | editorial = NYU Press | añu = 1994 |idioma=inglés}}
*{{cita llibru | nome = I.|apellíu = Singer | capítulu = Egyptians, Canaanites and Philistines in the Period of the Emergence of Israel | editor = Finkelstein &Na’amen | títulu = From Nomadism to Monarchy | añu = 1994 | páxina = 282-338| idioma=inglés}}
* Stone, Merlin. ''The paradise papers: the suppression of women's rites'', Londen, 1977. ISBN 0-7043-3807-6
* Stone, Merlin ''When God was a Woman'', New York, 1978. ISBN 0-15-696158-X
* Strange, J. ''Capthor/Keftiu: A new Investigation'', Leiden, 1980. ISBN|9004062564
*{{cita llibru |apellíu = Tischler | nome = Nancy M. | añu = 2006 | idioma = inglés | títulu = All the things in the Bible: An Encyclopedia of the Biblical World | allugamientu = Westport | editorial = Greenwood Press}}
* Vandersleyen, Claude. "Keftiu: a cautionary note," ''Oxford Journal of Archaeology'' 22/21, 2003, 209-212.
*{{cita llibru |apellíu=Yasur-Landau |nome=Assaf|títulu=The Philistines and Aegean Migration at the End of the Late Bronze Age |ubicación=Cambridge, United Kingdom |publicación=Cambridge University Press|añu=2010|isbn=0-521-19162-9|url=https://books.google.com.au/books?id=9DBeI_KhYFQC|ref=harv}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Philistines}}
*[https://web.archive.org/web/20141223172808/http://www.phcm.co.il/en Corinne Mamane Museum of Philistine Culture]
*[http://ngm.nationalgeographic.com/print/features/world/asia/israel/ashkelon-text National Geographic article] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080326162853/http://ngm.nationalgeographic.com/print/features/world/asia/israel/ashkelon-text |date=2008-03-26 }}
*[http://www.dabar.org/Dyke/PHILISTINES/250PhilistineTexts.html List of Biblical References to Philistines or Philistia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060516192340/http://www.dabar.org/Dyke/PHILISTINES/250PhilistineTexts.html |date=2006-05-16 }}
*[http://www.dig-gath.org Tell es-Safi/Gath Archaeological Project Website]
*[http://gath.wordpress.com Tell es-Safi/Gath Archaeological Project Blog]
*[https://web.archive.org/web/20040814180456/http://www.courses.psu.edu/cams/cams400w_aek11/www/index.htm Penn State University - The Sea Peoples and the Philistines (link broken)]
*[http://www.phoenixdatasystems.com/goliath/contents.htm Neal Bierling, ''Giving Goliath his Due: New Archaeological Light on the Philistines'' (1992)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180405215221/http://www.phoenixdatasystems.com/goliath/contents.htm |date=2018-04-05 }}
*{{CathEncy|wstítulu=Philistines|short=x}}
*{{Cite EB1911|wstítulu=Philistines|short=x}}
*[https://web.archive.org/web/20111004095634/http://cojs.org/cojswiki/Ramesses_III_and_the_Philistines,_1175_BC The Center for Online Judaic Studies: Ramesses III and the Philistines, 1175 BC]
*[http://www.bib-arch.org/bar/article.asp?PubID=BSBA&Volume=37&Issue=1&ArticleID=11 Biblical Archaeology Review - Yavneh Yields Over a Hundred Philistine Cult Stands] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120531101713/http://www.bib-arch.org/bar/article.asp?PubID=BSBA&Volume=37&Issue=1&ArticleID=11 |date=2012-05-31 }}
*[http://www.phoenixdatasystems.com/goliath/contents.htm Neal Bierling. Giving Goliath His Due. New Archaeological Light on the Philistines] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180405215221/http://www.phoenixdatasystems.com/goliath/contents.htm |date=2018-04-05 }}
* [http://www.dabar.org/Dyke/PHILISTINES/250PhilistineTexts.html Llistáu de referencies bíbliques a los filisteos o Filistea] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060516192340/http://www.dabar.org/Dyke/PHILISTINES/250PhilistineTexts.html |date=2006-05-16 }}
* [http://www.dig-gath.org Tell ye-Safi/Gath Páxina web del Proyeutu Arqueolóxicu]
* [http://gath.wordpress.com Tell ye-Safi/Gath Blogue del Proyeutu Arqueolóxicu]
* [https://web.archive.org/web/20040814180456/http://www.courses.psu.edu/cams/cams400w_aek11/www/index.htm the Sea Peoples and the Philistines. Un cursu na Universidá Estatal de Pennsilvania]
* [http://www.phoenixdatasystems.com/goliath/contents.htm Neal Bierling, ''Giving Goliath his due:new archaeological light on the Philistines'' 1992] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180405215221/http://www.phoenixdatasystems.com/goliath/contents.htm |date=2018-04-05 }}
* [http://www.kingscalendar.com/cgi-bin/index.cgi?action=viewnews&id=164 El calendariu del Rei: El secretu del Qumran] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100810152824/http://www.kingscalendar.com/cgi-bin/index.cgi?action=viewnews&id=164 |date=2010-08-10 }} (Cronoloxía pal periodu israelín de los Xueces, 1412 a 1039 e.C.).
* [https://web.archive.org/web/20080511200425/http://people.cornell.edu/pages/bel9/index.html The Philistines: Raiders of the Ark or Cultural Goliaths?]
* [https://web.archive.org/web/20090202152542/http://cojs.org/cojswiki/Ramesses_III_and_the_Philistines%2C_1175_BCE COJS: Ramesses III and the Philistines, 1175 BCE]
* A. Yasur-Landau. "The Mother(s) of all Philistines? Aegean Enthroned Deities of the 12th - 11th Century Philistia". ''Aegaeum'', 22 (2001), páxs. [https://web.archive.org/web/20160910131306/http://www2.ulg.ac.be/archgrec/IMG/aegeum/aegaeum22%28pdf%29/40%20YASUR-LANDAU.pdf 1-15.]
* [https://web.archive.org/web/20080515234038/http://abr.christiananswers.net/articles/article41.html B.G. Wood, The Genesis Philistines, ABR.christiananswers.net (2006).]
* C. Vandersleyen. "Keftiu: a cautionary note". ''Oxford Journal of Archaeology'', 22 (2003), páxs. <span class=plainlinks>{{Enllaz rotu|1=209-212 |2=http://www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/10.1111/1468-0092.t01-1-00005 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}.
* J. Strange. "The Philistine City-states". En: M.H. Hansen (ed.), ''A Comparative Study of Thirty City-state Cultures''. Copenhage: 2000, páxs. <span class=plainlinks>[https://books.google.com/books?id=8qvY8pxVxcwC&printsec=frontcover&hl=nl#PPA129,M1 129]-[https://books.google.com/books?id=8qvY8pxVxcwC&pg=PA134&dq=mother+goddess+Philistine&hl=nl&sig=796dCZLv8VUu2qwcIt8NMz4Sncc#PPA139,M1 139].
{{Tradubot|Filisteos}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Filisteos]]
5ew6pgokry2birofh5d8ltqb0okrebh
Gaianes
0
119691
4505892
4501246
2026-07-24T04:19:22Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505892
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Gaianes''' ye una población de la [[Comunidá Valenciana]], [[España]]. Asitiada na falda de la [[Sierra de Benicadell]], al norte de la [[comarca]] del [[Condáu de Cocentaina]], nel norte de la [[provincia d'Alicante]]. Cuenta con 452 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]] [[2016]]).
== Xeografía ==
[[Ficheru:Albufera de Gaianes, el Comtat, País Valencià.JPG|thumb|left|[[Albufera de Gaianes]].]]
Allugada na [[Sierra de Benicadell]] na subcomarca del [[valle de Perpuchente]], el so términu ye travesáu pel [[ríu Serpis]]. La meyor forma d'aportar ye la carretera que, dende Muriu, lleva a [[Beniarrés]] y [[L'Orxa]].
=== Llocalidaes estremeres ===
Llenda colos términos municipales d'[[Alcocer de Planes]], [[Beniarrés]], [[Muro d'Alcoi]] y [[Planes]] toos ellos de la [[provincia d'Alicante]]. Amás con [[Beniatjar]] de la [[provincia de Valencia]].
== Historia ==
Población d'orixe musulmán conquistada pol rei [[Xaime I d'Aragón]] alredor de [[1244]]. Darréu foi propiedá de [[Ximén Roiç de Corella]], conde de Cocentaina. En [[1535]] la ilesia llogra la independencia de la de Cocentaina y álzase en parroquia y Gastón, socesor de Ximén Roiç de Corella, otorgar carta puebla en [[1611]], tres la espulsión de los 279 moriscos qu'había y que dexó'l pueblu ermu.
Dende 1893 a 1969 tuvo parada'l [[Tren Alcoi Gandía]], el popular "''chicharra''".
== Demografía ==
Gaianes cuenta con 452 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]] [[2016]]). Nel so censu apaecen tan solo 2 [[inmigración n'España|estranxeros]] censaos,<ref>'''Fonte''': Esplotación estadística del censu según l'[[Institutu Nacional d'Estadística d'España]]. [http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 Población por sexu, conceyos y nacionalidá (principales nacionalidaes).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080924222105/http://www.ine.es/inebase/cgi/um?L=&N=&O=pcaxis&M=%2Ft20%2Fe245%2Fp05%2Fa2006 |date=2008-09-24 }}</ref> la tercera menor cifra de tola provincia.
{| {{tablaguapa}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolución demográfica de Gaianes<ref>'''Fonte''': [[Población de fechu]] según l'[[Institutu Nacional d'Estadística d'España]]. [https://web.archive.org/web/20090311233825/http://www.ine.es/intercensal/index Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/lleer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de población de los conceyos d'España dende 1996.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090813054947/http://www.ine.es/inebase2/lleer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 |date=2009-08-13 }}</ref>
|-
! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2016]]
|-
| Población|| align=center| 643 || align=center| 644 || align=center| 571 || align=center| 588 || align=center| 557 || align=center| 570 || align=center| 494 || align=center| 442 || align=center| 355 || align=center| 317 || align=center| 298 || align=center| 347 || align=center| 376 || align=center| 452
|}
== Economía ==
La riqueza de Gaianes basóse tradicionalmente na agricultura de secanu. Anguaño, la principal fonte d'ingresos de la población provién de delles industries del sector testil y papeleru instalaes apocayá nel conceyu.
== Monumentos d'interés ==
[[Ficheru:Interior de l'església de sant Jaume de Gaianes.JPG|thumbnail|Interior de la [[ilesia de San Jaime Apóstol]]]]
* [[Castiellu de Gaianes]]. Pequeña fortaleza encargada de la vixilancia del ríu. Anguaño atópase en ruines. Puede reparase la torre principal y dellos cachos de la muralla.
* '''Conceyu'''. Instaláu nuna antigua casa solariega xunto a la ilesia.
* [[Ilesia de San Jaime Apóstol]]. Edificiu d'interés arquiteutónicu. Edificada nel añu [[1526]] sobre l'antigua mezquita musulmana.
* [[Ermita de San Francisco de Paula]]. Data de principios del [[sieglu XVIII]]. Nes fiestes patronales, realízase'l domingu de fiestes la romería a la ermita, siendo un actu emotivu y llevando a San Francisco de Paula.
== Redolada natural ==
* [[Albufera de Gaianes]]. Espaciu natural xunto al ríu Serpis, nel cual habiten distintes aves y tortúes, especial pa los amantes de la naturaleza.
* [[Sierra de Benicadell]]. Formación montascosa en que les sos falda topar el conceyu de Gaianes. Esta asitiada na [[sierra de Mariola]] ente la provincia d'[[provincia d'Alicante|Alicante]] y la de [[provincia de Valencia|Valencia]].
* [[Vía verde del Serpis]]. Vía verde pol antiguu trazáu del [[ferrocarril Alcoi-Gandía]] construyíu en 1892, al so pasu por Gaianes.
* [[Serpis|Ríu Serpis]]. Ríu qu'escurre pola población de Gaianes.
== Fiestes ==
* '''Fiestes patronales'''. Celébrense'l segundu fin de selmana de setiembre n'honor a la [[Virxe de la Lluz]], [[San Francisco de Paula]] y el [[Cristu del Amparu]].
== Política ==
<center>
{| {{tablaguapa}}
|-----bgcolor="#A9A9A9"
| colspan="7" | <p align="center">[[Ficheru:Escut de Gaianes.svg|70px]]
|-----bgcolor="#A9A9A9"
| colspan="7" |<p align="center">'''[[Eleiciones municipales d'España de 2015|Eleiciones municipales del 24 de mayu de 2015]]'''
|----- bgcolor="#D8D8D8"
| colspan="2" | '''Partíu'''
| '''Candidatu'''
| colspan="2" | <center>'''Votos'''</center>
| colspan="2" | '''Conceyales'''
|-----
|bgcolor=#D8D8D8| '''[[Coalició Compromís|Compromís]]'''
|bgcolor=#D8D8D8 align="center" | [[Ficheru:Compromís (isotip).svg|30px|link=Compromís]]
| Agustín Martínez Torregrosa
| 175
| 52,40 %
| 4
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|10px]] <small>2</small>
|-----
|bgcolor=#D8D8D8| '''[[Partíu Socialista del País Valencianu]]-PSOE'''
|bgcolor=#D8D8D8 align="center" | [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|30px|link=Partíu Socialista del País Valencianu]]
| María Ballesteros Fajardo
| 109
| 32,63 %
| 2
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|10px]] <small>1</small>
|-----
|bgcolor=#D8D8D8| '''[[Partíu Popular de la Comunidá Valenciana|Partíu Popular]]'''
|bgcolor=#D8D8D8 align="center" | [[Ficheru:People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg|30px|link=Partíu Popular de la Comunidá Valenciana]]
| Ismael Antonio Siguí Hernández
| 45
| 13,47 %
| 1
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|10px]] <small>1</small>
|-----
|-bgcolor="DCDCDC"
| colspan="7" |<center> Fonte: Ministeriu del Interior (España).<ref name=eleiciones_015>{{cita web |url=http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU1703907299_L1.htm?d=1600&y=0 |títulu=Resultaos Eleiciones Municipales 2015 |fechaaccesu=28 de mayu de 2015 |nome=Ministeriu del Interior - Subsecretaría Direición Xeneral de Política Interior }}</ref></center>
|}
</div>
</center>
{{Alcalde_España |
Alcalde_1 = Arturo Martínez Torregrosa
| Partíu_1 = IND
| Alcalde_2 = Arturo Martínez Torregrosa
| Partíu_2 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[Partíu Socialista del País Valencianu|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Arturo Martínez Torregrosa
| Partíu_3 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_4 = Arturo Martínez Torregrosa
| Partíu_4 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_5 = Arturo Martínez Torregrosa
| Partíu_5 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_6 = María Ballesteros Fajardo
| Partíu_6 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_7 = María Ballesteros Fajardo
| Partíu_7 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_8 = Ismael Siguí Hernández
| Partíu_8 = [[Ficheru:Bloc Nacionalista Valencià (logo 2010).gif|20px]] [[Bloque Nacionalista Valencianu|BLOC]]
| Alcalde_9 = Agustín Martínez Torregrosa
| Partíu_9 = [[Ficheru:Compromís (isotip).svg|20px|link=Compromís]] [[Compromís]]
| Alcalde_10= Agustín Martínez Torregrosa
| Partíu_10= [[Ficheru:Compromís (isotip).svg|20px|link=Compromís]] [[Compromís]]
}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Gaianes}}
* [http://www.gaianes.es/ Portal web del Conceyu de Gaianes]
* [http://documentacion.diputacionalicante.es/menulocal.asp?codigo=03072 Índiz estadísticu municipal de Gaianes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20161130191454/http://documentacion.diputacionalicante.es/menulocal.asp?codigo=03072 |date=2016-11-30 }}. Unidá de Documentación de la Diputación d'Alicante.
* [http://documentacion.diputacionalicante.es/index3.asp Datos y cifres de los conceyos de la provincia d'Alicante] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180323145713/http://documentacion.diputacionalicante.es/index3.asp |date=2018-03-23 }}. Unidá de Documentación de la Diputación d'Alicante.
* [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/elcomtat.html#GAIANES País Valencià, poble a poble, contorna a contorna], de Paco González Ramírez, d'onde s'estrayxo información col so consentimientu {{FVMP}}
{{rellación OSM}}
{{Tradubot|Gaianes}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Gaianes]]
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia d'Alacant]]
[[Categoría:Conceyos d'Alacant]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar toponimia]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
ph480yeka2b4qxuu2nrdntkx3tot52p
Fontihoyuelo
0
120717
4505825
4412652
2026-07-23T18:11:13Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505825
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá
| partíu = Medina de Rioseco
}}
'''Fontihoyuelo''' ye un conceyu y llocalidá de la contorna de [[Tierra de Campos]], nel norte de la [[provincia de Valladolid]] a 78 km de la so capital, na comunidá autónoma [[España|española]] de [[Castiella y Lleón]].
Ye travesáu pol [[Camín de Santiago de Madrid]].
== Topónimu ==
Provién del términu ''Fonte Foyolo'' que significaría n'antiguu [[idioma lleonés|lleonés]] ''fonte nel fuexu'', polo que se trataría d'un amiestu d'[[Toponimia d'España#Tipos de topónimos|hidrotopónimo]] y [[Toponimia d'España#Tipos de topónimos|ortotopónimo]] que fadríen referencia a una descripción física, yá que el pueblu alcontrar nuna fondalada y tien delles fontes naturales.
A lo llargo de la hestoria'l términu foi evolucionando, encontándonos n'escritos de distintes dómines con ''Fuent - Fuyuelo'', ''Ontiyuelo'', ''Ontioyuelo'', ''Ontigüelo'', ''Fonte Ôyuelo'', ''Fontefoyuelo'', ''Fuentehoyuelo'', ''Fuentihoyuelo'', ''Fontihoyuelos'' hasta llegar nel [[sieglu XIX]] al actual ''Fontihoyuelo''. En dellos testos apaez siguíu por ''de Campos'' faciendo referencia a la contorna.
Nel títulu ''Marqués de Fuentehoyuelo'' caltiénse una forma arcaica del topónimu.
Ye bien probable que tengan el so orixe nesti topónimu los apellíos ''Hontiyuelo'' y ''Ontiyuelo''.
== Historia ==
[[Ficheru:Ferdinand Leonsky.jpg|thumb|[[Fernandu I de Lleón]], según una miniatura medieval de la catedral de Lleón, quién dexó Fontihoyuelo a los condes de Grajal nel [[sieglu XI]].]]
El so orixe data a lo menos del [[sieglu XI]], momentu nel que s'atopen les primeres referencies sobre'l pueblu en códices del Archivu de la [[Catedral de Lleón]],<ref>https://books.google.es/books?id=LENmAAAAMAAJ&dq=ontiyuelo&q=fontihoyuelo#search_anchor</ref> tales como que na primer metá del [[sieglu XI]] fueron donaos los llugares de Fontihoyuelo y [[Gordaliza de la Llomba]] pol rei [[Fernandu I de Lleón]] a los hermanos Gutier y Munio Alfonso, Condes de [[Grajal de Campos|Grajal]].<ref>Archivu de la Catedral de Lleón, códiz 11, Balto Legionense, f. 35r - 35v</ref> Munio casar en segundes nupcias cola condesa Mumadonna, dexando -y la cuarta parte de la villa de Fontihoyuelo, pero ella en [[1066]] donar a la [[Diócesis de Lleón]] xunto cola villa de Penilla.
Mientres la [[Edá Media]] formó parte de la [[merindad de Carrión]] y foi llugar solariego de la familia Cabeza de Vaca. Nel [[Magüetu de les Behetrías de Castiella]], códiz medieval del [[sieglu XIV]] que describe delles llocalidaes castellanes, atópase lo siguiente:
{{cita|lang=es|Fuent - Fuyuelo.
En el obispado de Leon. Este lugar es solariego de Ruy Diaz Cabeza de baca e de Doña Teresa muger que fue de Joan Rodriguez de Cisneros e del Maestre de Santiago e de Pedro Fernandez Cabeza de baca e del Abad de Sant Hagund e de Johan Fernandez Cabeza de baca; e que á ý Ruiz Diaz ocho vasallos e Doña Teresa tres vasallos e del Maestre de Santiago nueve pecheros e Pedro Fernandez tres pecheros e del Abad uno e Johan Fernandez tres vasallos. Derechos del Rey. Pagan al Rey serviçios e monedas e non pagan fonsadera nin yantar porque nunca lo pagaron. Derechos del señor. Dan cada año por el San Martin cada uno por infurçion a su señor quince dineros. Dan al Meryno del Rey cada año de entrada VI maravedis.
|[[Magüetu de les Behetrías de Castiella]]<ref>http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=2&txt_id_fondu=184171</ref>}}
Otru manuscritu nel qu'atopamos una descripción del pueblu, nesti casu muncho más completa, ye nel [[Catastru d'Ensenada]]<ref>{{Cita web |url=http://pares.mcu.es/Catastro/servlets/ServletController |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250808163945/http://pares.mcu.es/Catastro/servlets/ServletController |fechaarchivu=2025-08-08 }}</ref> del [[sieglu XVIII]], na que se encuetra información de la dómina sobre los habitantes, xeografía, impuestos, tierres, propiedaes y rentes ente otres coses.
En [[1847]] [[Pascual Madoz]] publica'l so [[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar|Diccionariu Xeográficu]] y nel tomu VIII describe esti pueblu de la siguiente manera:
{{cita|lang=es|Fontihoyuelo:
Villa con ayuntamiento en la provincia, audiencia territorial y capitanía general de Valladolid, partido judicial de Villalón, diócesis de León: SITUADO en un hondo, le combaten principalmente los vientos del norte y goza de CLIMA sano: tiene 70 CASAS; la consistorial en la que hay una buena y espaciosa sala con balcón en la fachada meridional; escuela de instrucción primaria, frecuentada por 32 alumnos de ambos sexos, a cargo de un maestro dotado con 1100 rs.; una hermosa y abundante fuente de buenas aguas, que surte al vecindario para beber y demás usos domésticos; un oratorio en una casa particular, y una iglesia parroquial de entrada (San Salvador), servida por un cura de presentación de los vecinos, 2 beneficiarios con el cargo de ''ad curam animarum'' y un capellán sin obligación de residir; el cementerio se encuentra al sur en un punto elevado que ocupó una iglesia demolida en 1842 por su estado ruinoso: Confina el TÉRMINO norte Villacarralón y Santhervás, este Bohadilla de Rioseco; sur Villalón, y oeste Villanueva; dentro de él se encuentran varios manantiales: El TERRENO participa de quebrado y llano, comprende un prado que se riega con los arroyuelos que se desprenden de los indicados manantiales. CAMINOS: los de pueblo a pueblo en mediano estado. CORREO: se recibe y despacha en Villalón. PRODUCCIÓN: trigo, cebada, y uva, se cría ganado lanar y mular. INDUSTRIA: la agrícola y recriación de muletas: dedícanse también algunos vecinos a hacer quesos. COMERCIO: exportación del sobrante de cerales para Villalón y Santander, y de ganados, lana y quesos para diferentes puntos; importándose en cambio los artículos de consumo que faltan. POBLACIÓN: 44 vecinos, 131 almas. CAPACIDAD PRODUCTIVA: {{Formatnum|558043}} rs. IMPUESTOS: {{Formatnum|57429}} rs. CONTRIBUCIÓN: 9113 rs. 27 mrs. PRESUPUESTO MUNICIPAL: 1300 rs., se cubre por reparto entre los vecinos.
|[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]<ref>http://www.juntadeandalucia.es/cultura/bibliotecavirtualandalucia/catalogo/consulta/resultaos_busqueda.cmd?id=675&posicion=1&forma=</ref>}}
Al igual que toa'l so [[Tierra de Campos|contorna]], mientres los años 60 y 70 del [[sieglu XX]] sufrió una fuerte emigración principalmente a [[Valladolid]], [[País Vascu]] y [[Madrid]].
=== Señores y Marqueses de Fontihoyuelo ===
Nel tomu VI de los '''Añales de la Real Academia Matritense d'Heráldica y Xenealoxía'''<ref>https://books.google.es/books?id=gyWlj4M3L4EC&pg=PA88&dq=fontihoyuelo&hl=es&ei=3m57TZzOE8TBtAa6qPDyBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDoQ6AEwAw#v=onepage&q=fontihoyuelo&f=false</ref> faise una descripción bien detallada del llinaxe de los señores y [[Marquesáu de Fuentehoyuelo|marqueses de Fontihoyuelo]], de siguío preséntase un resume:
* En dalgún momentu ente [[1037]] y [[1042]] el monarca [[Fernandu I de Lleón]] vence a los hermanos ''Gutier'' y ''Munio Alfonso'', condes de [[Grajal de Campos|Grajal]], delles villes ente les que s'atopa Fontihoyuelo. Los descendientes de Munio Alfonso fueron heredando a lo llargo de les distintes xeneraciones les sos posesiones, siendo unu de los sos descendientes ''Fernán Ruiz'', que naz en redol al añu 1200 y ye'l primeru del llinaxe en llevar l'apellíu ''Cabeza de Vaca'' (familia que tuvo cañes qu'algamaron gran notoriedá). Supónse que los sos socesores ostentaron el títulu de ''Señor de Fontihoyuelo'', pero hasta'l [[sieglu XIV]] nun s'atopen evidencies d'un ''Señor de Fontihoyuelo'' reconocíu como tal, siendo esti ''Juan Fernández Cabeza de Vaca'', que de la mesma ye bisagüelu de ''Ruy Fernández (o Díaz) Cabeza de Vaca'' quien ostenta'l títulu cuando s'escribe'l [[Magüetu de les Behetrías de Castiella]].
* El señoríu siguió pasándose de padres a fíos y en [[1693]] l'herederu ''Francisco Cabeza de Vaca Quiñones y Guzmán'' foi nomáu ''primer Marqués de Fontihoyuelo''. El so tresnietu, el IV Marqués de Fontihoyuelo ''Pedro Fernández de Villarroel'' recibió'l títulu de ''Grande d'España''. La fía d'esti postreru (quinta Marquesa) morrió ensin descendencia, pasando los sos honores al so sobrín nietu. A partir d'esti momentu'l títulu de Marqués de Fontihoyuelo cai en desusu.
* En [[1922]] el títulu foi rehabilitáu recallendo en ''Jaime de Silva y Mitjans'' (XXVIII [[Ducáu de Lécera|Duque de Lécera]]), siendo la so nieta ''Ana María de Silva y Mora'' l'actual XI Marquesa de Fontihoyuelo.
Hai que tener en cuenta que tanto los señores como los marqueses de Fontihoyuelo ostentaron paralelamente más títulos, esto fai que la rellación que tuvieron cola villa a lo llargo de les xeneraciones fora de distintu grau, dende morar nella (incluyíu dalgún marqués) hasta nun triala na vida. La mayoría vivieron pela zona hasta la segunda metá del [[sieglu XVII]], a partir d'esi momentu treslladar a ciudaes como [[Lleón (España)|Lleón]], [[Valladolid]] o [[Madrid]] para nun volver mas.
El nome oficial del títulu ye Marqués de Fuentehoyuelo, calteniendo unu de los topónimos arcaicos.
En [[Lleón (España)|Lleón]] esiste la cai ''Marqués de Fontihoyuelo'', por cuenta de que ''Francisco Cabeza de Vaca Quiñones y Guzmán'' foi archiveru de la ciudá y ellaboró un importante inventariu.
=== Venerable orde tercer de N. S. P. San Francisco de la villa de Fontihoyuelo ===
''Frai Atanasio López'', historiador franciscanu, escribe en [[1904]] en ''L'ecu franciscanu'' l'artículu '''Memoria histórica de la Venerable Orde Tercer de N. S. P. San Francisco de la Villa de Fontihoyuelo''',<ref>http://www.franciscanos-santiago.org/a/hipolitus/atanasiolopez.htm</ref> nel que rellata la hestoria de la orde, diciendo en llinies xenerales lo siguiente:
* En [[1745]] los misioneros franciscanos ''José de San Antonio'' y ''Nicolás Pérez'' del ''Colexu-Seminariu de Sahagún'' crearon una [[Tercer orde de San Francisco|orde tercer franciscana]] en Fontihoyuelo. Tuvo ésta una esistencia difícil ente otres coses porque nun se-y concedió una ilesia pa los exercicios, lo que la llevó a tar a puntu de sumir. En [[1783]] los hermanos ''Francisco Mamblona'' y ''Joaquín Zamora'' del mesmu colexu-seminariu optaron por refundarla creando nuevos estatutos y faciéndola dependiente del ''Conventu de Santa María de Xesús de [[Villalón de Campos|Villalón]]''. L'[[Diócesis de Lleón|obispu de Lleón]] nomó a la ''ilesia de San Salvador'' como la so sede. El párrocu de la ilesia, ''Alonso Conde'', foi designáu como Ministru de la orde y ''Antonio Coloráu'' como Discretu. Hubo problemes cola sede central de los franciscanos en [[Santiago de Compostela]], por errores nel protocolu de fundación de la orde, pero acabó llegándose a un entendimientu y aprobáronse los estatutos. Supónse que nun debió de durar munchos años porque en [[1841]] el llibru onde se rexistraba tou lo relativo a la orde empezó a usase pa la inscripción de partíes de bautismos, y dexóse constancia de qu'asina se faía porque dicha orde (a la que llamen ''cofradería de penitentes'') yá nun esistía.
* En [[1899]] los flaires ''Manuel Torres'' y ''Cándido Abellás'' del ''Conventu de [[Castroverde de Campos]]'' empiecen una misión en Fontihoyuelo, [[Villacarralón]], [[Villanueva de la Condesa]], [[Bustillo de Chaves]] y [[Gordaliza de la Llomba]]. Esto ye aprovecháu pa refundar en [[1901]] la orde, faciéndola esta vegada dependiente del conventu de Castroverde y estableciendo de nuevu la sede na ilesia de San Salvador. Tolos párrocos de los mentaos pueblos ingresen na orde, siendo'l de Fontihoyuelo, ''Juan Pérez'', nomáu Visitador. Esta nueva orde duró solamente unos años.
== Gobiernu municipal ==
[[Ficheru:ayntamientofontihoyuelo.JPG|thumb|300px|left|Conceyu de Fontihoyuelo.]]
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Llista d'alcaldes dende les eleiciones democrátiques de 1979<ref>http://www.infoelectoral.mir.es/min/</ref><ref>http://www.mpt.es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/bancu_de_datos/cargos_representativos/30_aniversario</ref>
! style="background:#efefef;" | Mandatu
!style="background:#efefef;" | Nome del [[Alcalde (España)|alcalde]]
! style="background:#efefef;" | [[Partíu políticu]]
|-
| align="center"|1979–1983
| {{{Alcalde_1|Emilio Panero Mancebo}}}
| {{{Partíu_1|[[Coalición Democrática|CD]]}}}
|-
| align="center"|1983–1987
| {{{Alcalde_2|Madalena Sánchez Herrrero}}}
| {{{Partíu_2|[[Alianza Popular|AP]]}}}
|-
| align="center"|1987–1991
| {{{Alcalde_3|Madalena Sánchez Herrrero}}}
| {{{Partíu_3|[[Alianza Popular|AP]]}}}
|-
| align="center"|1991–1995
| {{{Alcalde_4|Madalena Sánchez Herrrero}}}
| {{{Partíu_4|[[Partíu Popular|PP]]}}}
|-
| align="center"|1995–1999
| {{{Alcalde_5|Madalena Sánchez Herrrero}}}
| {{{Partíu_5|[[Partíu Popular|PP]]}}}
|-
| align="center"|1999–2003
| {{{Alcalde_6|Madalena Sánchez Herrrero}}}
| {{{Partíu_6|[[Partíu Popular|PP]]}}}
|-
| align="center"|2003–2007
| {{{Alcalde_7|Madalena Sánchez Herrrero}}}
| {{{Partíu_7|[[Partíu Popular|PP]]}}}
|-
| align="center"|2007–2011
| {{{Alcalde_8|José Felipe González González}}}
| {{{Partíu_8|[[Partíu Popular|PP]]}}}
|-
| align="center"|2011–2015
| {{{Alcalde_9|Mariano Vaquerín Francos}}}
| {{{Partíu_9|[[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]}}}
|-
| align="center"|2015–
| {{{Alcalde_10|Jorge González González}}}
| {{{Partíu_10 |[[Partíu Popular|PP ]]}}}
|-
|}
== Xeografía ==
Alcontrar na contorna de [[Tierra de Campos]], nel norte de la [[provincia de Valladolid]], na comunidá autónoma de [[Castiella y Lleón]].
El términu municipal llinda al norte col de [[Villacarralón]], al este col de [[Boadilla de Rioseco]] ([[provincia de Palencia|Palencia]]), al sur col de [[Villalón de Campos]] y al oeste colos de [[Villanueva de la condesa]] y [[Vega de Ruiponce]].
Siguiendo dende'l pueblu les principales direiciones en llinia recta, apaecen los siguientes pueblos:
<center>
{| {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" <noinclude> width ="60%" border = 2 align="center"
|-----
| width ="35%" align="center" | ''Noroeste:'' [[Santervás de Campos]]
| width ="30%" align="center" | ''Norte:'' [[Villacarralón]]
| width ="35%" align="center" | ''Nordeste:'' [[Villacidaler]] ([[provincia de Palencia|Palencia]])
|-----
| width ="10%" align="center" | ''Oeste:'' [[Vega de Ruiponce]] y [[Villanueva de la condesa]]
| width ="35%" align="center" | [[Ficheru:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width ="30%" align="center" | ''Este:'' [[Boadilla de Rioseco]] ([[provincia de Palencia|Palencia]])
|----
| width ="35%" align="center" | ''Suroeste'' [[Bustillo de Chaves]]
| width ="30%" align="center" | ''Sur:'' [[Villalón de Campos]]
| width ="35%" align="center" | ''Sureste:'' [[Herrín de Campos]]
|}</center>
=== Mediu físicu ===
[[Ficheru:Paisaje_fontihoyuelo.JPG|thumb|Vista de Fontihoyuelo nel que s'aprecia un paisaxe típico primaveral de Tierra de Campos.]]
[[Ficheru:carcabosfontihoyuelo.JPG|thumb|Tierres de llabranza con cárcavas al fondu.]]
El conceyu ta enclaváu en plena [[Meseta Norte]], con un paisaxe [[Tierra de Campos|tierracampino]] característicu, constituyíu por amplies llanures llixeramente ondulaes destinaes al cultivu de ceberes.
El pueblu alcontrar nuna especie de fondalada, tando arrodiáu per desniveles ascententes sacante nel so llau [[noroeste]] por onde se comunica con una zona igual d'ablayada pola qu'escurre'l ''regueru Fondu'' nel so camín escontra'l [[ríu Valderaduey]]. Dichos desniveles constitúin pequeñes cuesta nos llaos [[oeste]] y [[sur]], ente que pol [[norte]] y l'[[este]] son un pocu más abruptos formando pequeños ribayos, nos que la erosión debida al escurrimiento de l'agua de lluvia forma [[cárcava|cárcaves]].
Nel so términu municipal naz el [[ríu Navajos]], tamién conocíu como [[ríu Navajos|regueru Bustillo]] o [[ríu Navajos|Ahogaborricos]]. Concretamente naz na zona más elevada del conceyu (nel so [[suroeste]]), na llende col términu de [[Villanueva de la Condesa]], onde s'alcuentra'l [[vértiz xeodésicu]] Navajos (841´4 [[msnm]]), a escasos metros d'un depósitu d'agua qu'abastez a dellos pueblos de la zona. Nacen tamién delles regueras en distintos puntos del conceyu, a les traces puede dicise que les alcontraes nel oeste desaguan nel [[ríu Valderaduey]], les del este nel [[ríu Sequillo|Sequillo]] y les del sur nel [[ríu Navajos|Navajos]].
Esisten nel términu municipal dellos manantiales, dalgunos d'ellos abastecen a los llares y a la fonte d'agua potable y formen una pequeña llaguna permanente y delles estacionales.
== Mediu natural ==
El términu municipal ta integráu dientro de la [[Zona d'especial proteición pa les aves]] denomada [[La Nava - Campos Norte (Zona d'especial proteición pa les aves)|La Nava - Campos Norte]]<ref>http://rednatura.jcyl.es/natura2000/ZEPA/ZEPA2.html</ref> perteneciente a la [[Rede Natura 2000]].
La inmensa mayoría de les tierres del conceyu destinar al cultivu de ceberes, cola esceición de dalgunos [[majuelos]]. La masa arbórea práuticamente acútase a les riberes de delles de les regueras del conceyu, destacando una estrecha franxa qu'escurre pel este y sureste del nucleu urbanu, y a que les sos zones norte y sur denominar ''alamea'' y ''güerta Lipe'' respeutivamente.
== Demografía ==
Evolución demográfica según l'[[Institutu Nacional d'Estadística (España)|Institutu Nacional d'Estadística]]:<ref>http://www.ine.es/</ref>
<timeline>
Colors=
id:a value:gray(0.9)
id:b value:gray(0.7)
id:c value:rgb(1,1,1)
id:d value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:700 height:350
PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:450
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:b increment:100 start:0
ScaleMinor = gridcolor:a increment:50 start:0
BackgroundColors = canvas:c
BarData=
bar:1857 text:1857
bar:1860 text:1860
bar:1877 text:1877
bar:1887 text:1887
bar:1897 text:1897
bar:1900 text:1900
bar:1910 text:1910
bar:1920 text:1920
bar:1930 text:1930
bar:1940 text:1940
bar:1950 text:1950
bar:1960 text:1960
bar:1970 text:1970
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2010 text:2010
bar:2012 text:2012
bar:2014 text:2014
PlotData=
color:d width:20 align:left
bar:1857 from:0 till: 390
bar:1860 from:0 till: 356
bar:1877 from:0 till: 341
bar:1887 from:0 till: 390
bar:1897 from:0 till: 402
bar:1900 from:0 till: 409
bar:1910 from:0 till: 360
bar:1920 from:0 till: 357
bar:1930 from:0 till: 350
bar:1940 from:0 till: 347
bar:1950 from:0 till: 283
bar:1960 from:0 till: 259
bar:1970 from:0 till: 170
bar:1981 from:0 till: 86
bar:1991 from:0 till: 55
bar:2001 from:0 till: 39
bar:2010 from:0 till: 36
bar:2012 from:0 till: 34
bar:2014 from:0 till: 29
PlotData=
bar:1857 at: 390 fontsize:s text: 390 shift:(-5,5)
bar:1860 at: 356 fontsize:s text: 356 shift:(-5,5)
bar:1877 at: 341 fontsize:s text: 341 shift:(-5,5)
bar:1887 at: 390 fontsize:s text: 390 shift:(-5,5)
bar:1897 at: 402 fontsize:s text: 402 shift:(-5,5)
bar:1900 at: 409 fontsize:s text: 409 shift:(-5,5)
bar:1910 at: 360 fontsize:s text: 360 shift:(-5,5)
bar:1920 at: 357 fontsize:s text: 357 shift:(-5,5)
bar:1930 at: 350 fontsize:s text: 350 shift:(-5,5)
bar:1940 at: 347 fontsize:s text: 347 shift:(-5,5)
bar:1950 at: 283 fontsize:s text: 283 shift:(-5,5)
bar:1960 at: 259 fontsize:s text: 259 shift:(-5,5)
bar:1970 at: 170 fontsize:s text: 170 shift:(-5,5)
bar:1981 at: 86 fontsize:s text: 86 shift:(-5,5)
bar:1991 at: 55 fontsize:s text: 55 shift:(-5,5)
bar:2001 at: 39 fontsize:s text: 39 shift:(-5,5)
bar:2010 at: 36 fontsize:S text: 36 shift:(-5,5)
bar:2012 at: 34 fontsize:S text: 34 shift:(-5,5)
bar:2014 at: 29 fontsize:S text: 29 shift:(-5,5)
</timeline>
{{clear|left}}''Los datos correspuenden a la [[población de derechu]], quitando los de 1857 y 1860 que son [[población de fechu]].''
Por cuenta de la emigración puede apreciase nel pueblu un descensu de la población paulatín dende l'añu 1900 que s'intensifica notablemente nes décades de los 60 y 70, llevándolo a convertise n'unu de los conceyos menos poblaos de la [[provincia de Valladolid|provincia]]. Ente 1910 y 2010, la población abrásase lliteralmente, pasando de 360 a 36 habitantes.
Nes últimes décades el númberu de persones que moren tol añu nel pueblu ye menor que los habitantes censaos, anque mientres el branu asocede lo contrario por cuenta de la llegada de braniantes. Esti patrón puede aplicase, con bien poques esceiciones, al restu de pueblos de la [[Tierra de Campos|contorna]].
== Monumentos ==
[[Ficheru:Iglesia_del_salvador.JPG|thumb|Ilesia del Salvador.]]
[[Ficheru:Ruinas_san_juan.JPG|thumb|Ruines de l'antigua ilesia de San Xuan.]]
* [[Ilesia del Salvador (Fontihoyuelo)|Ilesia del Salvador]]<ref>Catálogu monumental de la provincia de Valladolid - Tomo XII - Antiguu partíu xudicial de Villalón</ref> (d'antiguo de San Salvador). Ye un templu [[barrocu]] d'una sola nave con planta en cruz llatina construyida nel [[sieglu XVI]] so la supervisión del arquiteutu [[Juan Riberu de Rada]]. Na segunda metá del [[sieglu XX]] decidió baltase la fachada [[este]] por cuenta del so mala traza y construyila unos metros más tras, ensin faer nengún esfuerciu por harmonizala col restu del edificiu, empeorando en gran midida la estética del mesmu. Destaca'l pórticu llateral, con pilastres de madera tallao con figures de blasones y vieires, por onde se realizaba, hasta la última reforma, l'accesu cotidianu al templu.
* Fonte construyida pola familia Cabeza de Vaca va dellos sieglos y restaurada en [[2010]].
* La ilesia baltada que cita [[Pascual Madoz]] corresponder cola antigua ilesia de San Xuan. A empiezos del [[sieglu XXI]] foi robáu un arcu encontiáu que quedaba como muerte. Na actualidá, solo atópense los cimientos de la cortil del templu. Tamién hubo ellí un campusantu hasta que se construyó unu más modernu pela rodiada de pueblu, por cuenta de esto a la cortil conózse-y anguaño como'l "campusantu vieyu" y a la zona como "San Juan". El tamién citáu "oratoriu nuna casa particular" entá esiste nuna de les viviendes.
* En dellos testos fai referencia a qu'esistió una [[ermita]] dedicada a [[Santa Marina]].
Tamién hai nel pueblu diversos exemplos de l'arquiteutura popular d'esta [[Tierra de Campos|contorna]]. Destacando ente ellos dellos [[palombar (aves)|palombares]], tanto de planta redonda como cuadrada, amás de múltiples bodegues y de diverses construcciones d'[[adobe]] como viviendes, paneres y casetes.
<center><gallery>
Image:fuente_fontihoyuelo.jpg|Fonte de Fontihoyuelo.
Image:Palomares.JPG|Palombar en ruines.
</gallery></center>
== Fiestes ==
El [[18 de xunetu]] celébrase la fiesta de [[Santa Marina]], patrona del pueblu, con verbenes y la tradicional redondilla en redol a la ilesia.
El [[16 d'agostu]] faise un votu de villa a [[Roque de Montpellier|San Roque]] por haber llibráu al pueblu de la peste na edá media. Antaño amás de la ceremonia relixosa tamién yera un día festivu de descansu.
D'antiguo el [[15 de mayu]] celebrábase'l día de [[Isidro Llabrador|San Isidro]], patrón de los llabradores, realizando una procesión pelos caminos del pueblu pa bendicir los campos.
Hubo delles [[cofradería|cofraderíes]] nesti pueblu como la de La nuesa señora de la Paz, la de les Fíes de María (muyeres solteres), la de la Virxe del Carmen y la del Sagráu Corazón de Xesús.
== Economía ==
Ye un pueblu agrícola con 1630 hectárees de terrén. Tamién alluga una esplotación de ganáu ovín.
Pa les compres y demás servicios como'l sanitariu, los habitantes mover a la vecina llocalidá de [[Villalón de Campos]].
== Personalidaes ==
* Hermanu [[Martín Panero Mancebo]]: Flaire marista miembru de l'[[Academia Chilena de la Llingua]], ensayista y estudiosu de diversos autores de la lliteratura castellana.
* [[Theo Francos]]:<ref>https://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/hist_francos.html</ref> Combatiente republicanu na [[guerra civil española]] y posterior héroe de guerra del bandu aliáu mientres la [[segunda guerra mundial]].
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces llocalidá}}
{{Tradubot|Fontihoyuelo}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Valladolid]]
[[Categoría:Conceyos de Valladolid]]
ady8x0frw1mtnh9mr4b38osmog726zc
Garafía
0
123543
4505897
4370576
2026-07-24T05:50:28Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505897
wikitext
text/x-wiki
{{Llocalidá}}
'''Garafía''' ye un conceyu perteneciente a la [[Canaries|islla]] de La Palma, [[provincia de Santa Cruz de Tenerife]] (Islles Canaries).
[[Ficheru:LP Garafia.png|miniaturadeimagen]]
== Situación ==
[[Ficheru:MOLINO157W.jpg|miniaturadeimagen|Molín de Llano Negro ('''Garafía''')]]
Asitiáu nel noroeste d'esta islla ente dos caprichos de la naturaleza: los ribayos de Franceses (pel norte) atestando con Barloventu y el de Izcagua pel sur (que naz a los pies del Roque de los Muchachos), partiendo con Punta Gorda. La capital alministrativa, onde mora'l Conceyu, #denominar Santo Domingo y tien un [[Costa|llargor de mariña]] de 25,50 km. con cantiles d'increíble guapura pero bien pronunciaos y de mal accesu, a los que namái ye posible llegar a pie, esixendo un gran esfuerciu a aquelles persones ensin avezar a #caminada por terrenes abruptos. Eso sí, los sos paisaxes nun dexen a naide indiferente pol dosel de vexetación verde intensu que tupe esos cantiles y veres de los ribayos en contraste col azul del so cielu y de los sos mares bravíos; como exemplu a citar la bellísima Sablera de Bujarén en Santo Domingo, colos sos roques; ye'l Norte de La Palma: un llugar únicu, máxicu, ensin par.<ref>{{Cita web|url=http://www.santossaul.com/image/well-known/4180|fecha=2011|títulu=Bujarén, Santo Domingo|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161006042701/http://www.santossaul.com/image/well-known/4180|fechaarchivu=2016-10-06}}</ref>
[[Ficheru:VIRGENDELALUZ0042.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Interior del Templu de la Virxe de La Lluz en '''Santo Domingo''', cola so cubrición mudéxar]]
== Estensión ==
Tien una estensión de 103 [[Quilómetru cuadráu|km²]] siendo'l segundu conceyu más estensu de la Islla de La Palma, dempués d'El Pasu, con una población envalorada de 1.654 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|Institutu Nacional d'Estadística]], xineru de 2012). La so capital alministrativa, Santo Domingo, onde mora'l Conceyu, ta asitiáu a una altitú de 400 [[Metru|metros]].
[[Ficheru:Variedad_de_violeta_de_Garafía.jpg|miniaturadeimagen|Variedá de violeta de Garafía, nos altos del cume, camín del Roque de los Muchachos]]
== Clima ==
El so clima na zona costera ye nidia, con munchos díes airosos motiváu pola incidencia de los vientos alisios na zona, tando'l so mar bien picáu la mayor parte del tiempu. Na zona de medianías, bien estensa, la temperatura ye más fría. Nótase l'altitú nes fresques nueches de Roque del Faru, Hoya Grande o Llano Negro, dulcificándose el clima na midida que baxamos escontra'l sur por Catela, El Castiellu o Les Tricias. Ello lleva apareyáu, al pie de la bondá de les sos tierres, una agricultura de medianías bien rica y variada, siendo los principales cultivos les ceberes, frutales y tubérculos, esistiendo grandes zones de pacionales frescos y variaos que sirven d'atroxu de forraxe pa la crianza d'animales, principalmente la so cabaña de cabres, de que la so #lleche #llograr un quesu tienro artesanu de merecida fama pol color doráu de la so corteza y el so sabor, deriváu del tratamientu esmerado nel afumáu de los mesmos, lleváu a cabu polos maestros artesanos de la zona. Finalmente, atopamos el so cume camino del '''Roque de los Muchachos''' y los '''Andenes''', na mesma aresta de La Caldera de Taburiente, con un clima desaxeradamente fríu, onde inclusive nieva pel hibiernu, siendo un contraste bien pintorescu ver el blancu de la nieve al pie de les piedres basáltiques negres o de tonos acolorataos d'esta zona. Cabo mentar l'aclimatación de la violeta de Garafía a esti clima estremu y los [[Tajinaste|Tajinastes]] azules y roses que florien nos márxenes del camín escontra'l cume.
== Orografía ==
[[Ficheru:Contrafuertes_de_La_Caldera_de_Taburiente.jpg|miniaturadeimagen|Estructura que, amodo de contrafuerte, sirve como soporte de Los Andenes y el Roque de Los Muchachos (Garafía)]]
Nel so términu municipal atópase'l Roque de los Muchachos, el puntu más altu de la islla con 2.426 [[Metru|metros]] onde se topa emplazada la sede de los telescopios del Institutu Astrofísicu de Canaries ('''IAC''') na islla de La Palma , que xunto coles instalaciones qu'esti Institutu tien en Tenerife (Izaña) conformen la rede '''ENO''' (European Northern Observatory integráu por más de sesenta organizaciones científiques de diecinueve estados), tando la so base alministrativa en '''[[San Cristóbal de La Laguna|La Llaguna]]''', Tenerife. El Roque de los Muchachos, en cantu de la Caldera de Taburiente, dada'l so singular allugamientu, bañáu polos vientos alisios provenientes del Atlánticu, en réxime llaminar, ensin turbulencias y fríos, fáen-y unu de los llugares privilexaos del hemisferiu norte pa la observación astronómica. Equí atópase'l Gran Telescopiu de Canaries, GRAN TECAN, el mayor telescopiu d'óptica adaptativa del mundu (dica agora, 2017), con un diámetru de 10,4 metros y dotáu de preseos d'observación del campu fondo que s'anueven y ameyoren añu tres d'añu. Asina mesmu los Observatorios del Institutu d'Astrofísica de Canaries (IAC) formen parte de la rede d'Infraestructures Científiques y Téuniques Singulares (ICTS) d'España.<ref>{{Cita web|url=http://www.iac.es/divulgacion.php?op1=16&id=1126|fecha=2016|títulu=IAC|idioma=castellanu|fechaaccesu=3 de payares de 2016}}</ref>
== Naturaleza ==
[[Ficheru:Tajinaste_Rosa_en_flor.jpg|miniaturadeimagen|Tajinaste Rosa en floriamientu, camín del Roque de los Muchachos, Garafía, La Palma.]]
El conceyu de Garafía ye un monumentu a la Naturaleza. #Haber de tener en cuenta que nes sos 103 [[Quilómetru cuadráu|km²]] conxuntamente el Monumentu Natural de la Mariña de Hiscaguán, la Reserva Natural Especial de Guelguén y la reserva Natural Integral del Pinar de Garafía, son en total cuasi un terciu de tola superficie del conceyu. Ello denota l'altu compromisu y respetu a la naturaleza de les alministraciones públiques locales del conceyu de Garafía. A ello haise d'añader la llamada promulgación de la Llei del Cielu, que s'encarga de regular y sirvir como proteutor de la calidá de los cielos de los cumes de Garafía (por estensión de tola islla) y que caltienen la posibilidá de que Garafía seya unu de los pocos paraísos del nuesu planeta pa faer ciencia de la grande al traviés de los Observatorios Astronómicos del Institutu d'Astrofísica de Canaries, felizmente publicada'l 3 de payares de 1988.<ref>{{Cita web|url=http://www.iac.es/adjuntos/otpc/leycielo.pdf|fecha=1988|títulu=BOE|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130709233020/http://www.iac.es/adjuntos/otpc/leycielo.pdf|fechaarchivu=2013-07-09}}</ref>
== Población ==
Esti conceyu, que cuntaba en 1960 cuasi con 5.000 habitantes, sufrió fuertemente'l fenómenu de la emigración, yá que na actualidá nun supera los 1.700 habitantes, acordies con el INE ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|Institutu Nacional d'Estadística]], xineru de 2012).<ref>{{Cita web|url=http://www.gobiernodecanarias.org/istac/|fecha=2016|títulu=ISTAC|idioma=castellanu}}</ref> Asitiáu na parte más abrupta de la Islla de La Palma, el desenvolvimientu de les comunicaciones llegó bien tarde, siendo la carretera de Les Blimales el finxu que provoca'l so paulatín despoblamientu y abandonu. Por cuenta de esti secular aislamientu, caltuvo'l so calter rural, natural y ecolóxicu, lo que fizo que tenga un gran potencial pal turismu rural, xuníu a un complexu conxuntu de caminos y senderos (antiguos caminos reales) que son una auténtica delicia pa los visitantes, muerte d'un pasáu importante y que cautiven a los prauticantes del senderismo polos sos encantos paisaxísticos naturales.
{| {{tablaguapa}} border="1" align="center" style="margin-bottom: 10px;"
! Añu
! Población
! Densidá
|-
| [[1950]]
| 5.196
| -
|-
| [[1960]]
| 4.915
| -
|-
| [[1970]]
| 4.076
| -
|-
| [[1981]]
| 2.252
| -
|-
| [[1991]]
| 2.013
| -
|-
| [[1996]]
| 2.002
| -
|-
| [[2001]]
| 1.795
| 17.42/km²
|-
| [[2002]]
| 2.002
| -
|-
| [[2003]]
| 1.998
| 19.38/km²
|-
| [[2004]]
| 1.948
| 18.78/km²
|-
| [[2005]]
| 1.924
| 18.68/km²
|-
| [[2006]]
| 1.886
| 18.31/km²
|-
| [[2007]]
| 1.849
| 17.95/km²
|-
| [[2008]]
| 1.829
| 17.75/km²
|}
{{Gráfica d'evolución|1842|2855|1857|2345|1860|2037|1877|2412|1887|2957|1900|3244|1910|3386|1920|3683|1930|4327|1940|5068|1950|5196|1960|4915|1970|4076|1981|2252|1991|2013|2001|1795|2010|1714|2016|1607|escala_mayor=2500|escala_menor=500|color_17=blue|color_18=blue}}
=== Población por nucleos ===
[[Ficheru:Barrios_de_Garafía.png|derecha|miniaturadeimagen|Barrios de Garafía]]
{| class="wikitable sortable" align="center" style="margin-bottom: 10px;"
! rowspan="2" |Nucleos
! rowspan="2" |Habitantes ([[2016]])<ref>[http://www.ine.es/nomen2/index.do Nomenclátor INE]</ref>
! rowspan="2" |Varones
! rowspan="2" |Muyeres
|-
| '''Cueva de l'Agua''' y '''Catela'''
| align="right" |208
| align="right" |113
| align="right" |95
|-
| #Don Pedro
| align="right" |32
| align="right" |19
| align="right" |13
|-
| '''Franceses'''
| align="right" |177
| align="right" |94
| align="right" |83
|-
| '''Santo Domingo'''
| align="right" |407
| align="right" |219
| align="right" |188
|-
| '''Hoya Grande'''
| align="right" |76
| align="right" |39
| align="right" |37
|-
| Juan Adalid-El Mudu
| align="right" |38
| align="right" |24
| align="right" |14
|-
| '''Llano Negro'''
| align="right" |92
| align="right" |50
| align="right" |42
|-
| El Palmar
| align="right" |63
| align="right" |31
| align="right" |32
|-
| '''Roque del Faru'''
| align="right" |94
| align="right" |49
| align="right" |45
|-
| '''El Trabáu'''
| align="right" |36
| align="right" |22
| align="right" |14
|-
| '''Les Tricias'''
| align="right" |241
| align="right" |115
| align="right" |126
|-
| '''El Castiellu'''
| align="right" |98
| align="right" |46
| align="right" |52
|-
| El Matu
| align="right" |45
| align="right" |20
| align="right" |25
|}
== Llugares d'interés ==
=== Llano Negro ===
Al sureste del ribayu de la Hedra, barríu polos vientos alisios, frescos y húmedos, Llano Negro ye un valle fértil, que colinda escontra'l Sur con Hoya Grande, y al norte col barriu de Santo Domingo y al suroeste con Cueva de l'Agua y Catela. La so riqueza deriva de tener agua propio (#nutrir de la galería d'El Cedru y de la Fuente La Negra), y riques y fecundes tierres productores de ceberes, frutales y una estensa y rica cabaña de ganáu (principalmente caprino). Xunto con Santo Domingo, capital alministrativa del conceyu, Llano Negro ye na actualidá'l barriu con más habitantes de Garafía, siendo, pola so situación xeográfica estratéxica, el nuedu de comunicaciones que vertebra la mayor parte del conceyu y pasu obligáu ente Roque del Faro, La Zarza, La Mata, y San Antonio pel este y pel norte col pagu de Santo Domingo y escontra el suroeste con Cueva de l'Agua y pel sur: Hoya Grande y Catela, siempres al traviés de la Carretera '''LP-1''' y de la LP-112 que de la mesma enllaza pola mariña con Cueva d'Agua y Les Tricias cola '''LP-114.'''<ref>{{Cita web|url=http://www.gobiernodecanarias.org/istac/|fecha=2016|títulu=ISTAC}}</ref> Foi un centru comercial relevante, quedando como muerte del so poder económicu y capacidá granible'l molín de vientu, qu'entá otea l'horizonte col so velame la llegada de los vientos alisios, como puede trate na fotografía que s'axunta.
Llano Negro atopase nel mesmu llombu de Santo Domingo, y por eso yera la ruta más expeditiva pa faer llegar les sos producciones (principalmente agropecuaries), vía Lomo de La Ciudá, a Santa Cruz de La Palma, siendo una vía bien penosa y peligrosa (sobremanera pel hibiernu). Pero l'alternativa de faelo yera pela mar, que non por ello yera más segura, tando obligaos a partir nuna falúa dende l'abrigáu, recoyíu y puertu natural na ensenada d'El Roque de Santo Domingo, quedando a mercé de los alisios y la benevolencia de la mar pa dar la vuelta a la islla impulsada pelos bravos mares y vientos del norte y recalar, a la fin, en [[Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz]].
[[Ficheru:LALUZ1853.jpg|miniaturadeimagen|Templu de La nuesa Señora de La Lluz, Santo Domingo, Garafía]]
=== La Zarza y La Zarcita ===
Les estaciones rupestres de la Zarza y la Zarcita tán asitiaes nel términu municipal de Garafía, ente los pagos de La Mata y Llano Negro, ocupando la primera un ampliu caboco, mientres la segunda #allugar nel marxe esquierdu del ribayu de la Zarcita a poca distancia d'ella.
La esistencia d'estos xacimientos foi dada a conocer por A. Mata y E. Serra en 1941, momentu que marca l'entamu de la investigación rupestre na islla. Los grabaos rupestres constitúin l'elementu más espectacular de la Zarza, tantu pola amplitú de la superficie grabada (29 paneles), como pola #complexidá y amplia cronoloxía que manifiesten. La Zarcita tien menor valumbu (18 paneles) y diversidá de motivos. Dambos son auténticos santuarios que caltienen les muertes ancestrales de la cultura de '''los auritas''' o '''benahoritas'''<ref>{{Cita web|url=http://www.lapalmabiosfera.es/es/la-palma/cultura|fecha=2016|títulu=Cabildo de la Palma}}</ref> (xentiliciu de los antiguos habitantes de la Palma) na zona.
=== San Antonio del Monte ===
Ye una zona de fonda devoción ente los garafianos, especialmente los indianos, que la so ermita ta reconstruyida dempués de quemase nos años 50 del sieglu pasáu nun valle axuntu a una pequeña elevación de 1.000 metros El Monte de San Antonio, como si paeciera que la ermita ye anterior a la formación geológia, arrodiada de vexetación de monteverde y un camín preciosu escontra Llano Negro qu'en primavera se bordia de violetes qu'al pie del mugor de la zona formen una paraxa cuasi máxica.
Anguaño hai una zona d'acampada que cunta con servicios básicos pero namái se puede pernoctar mientres una nueche.{{Panorama|San Antonio del Monte.jpg|1100px|San Antonio del Monte}}La zona d'acampada allúgase a escasa distancia de la minúscula ermita del mesmu nome, venceyada a una pelegrinación centenaria y que cada mes de xunu acueye una popular feria ganadera. L'área ta a mediu camín ente los dos reserves naturales del conceyu: la Reserva Espaciel de Guelguén (escontra la mariña) y el Pinar de Garafía (escontra'l monte).
Y l accesu hasta la carretera de circunvalación (agora denominada LP-1 y con anterioridá C-830) ye posible llegar con tresporte públicu. Frente a la gasolinera del Plan Enerxéticu de Canaries (PECAN), parte una pista, de pocu más d'un quilómetru, que conduz hasta la escampada de la ermita. La zona d'acampada ta asitiada a unos 150 metros al noroeste del edificiu relixosu.
== Espacios naturales ==
=== Monumentu Natural de la Mariña de Hiscaguán ===
[[Ficheru:Santo_Domingo_village.jpg|miniaturadeimagen|Santo Domingo de Garafía]]
La erosión marina esculpió unos espectaculares cantiles na mariña norte, que ye la parte xeolóxicamente más antigua de la islla. Nellos abelúguense dellos amenaciaos endemismos de la llamada flora rupícola (esto ye, la que vive nos riscos), amás de delles espectaculares muestres de tabaibales y cardonales.
Estremase ente los conceyos de Garafía y Puntagorda con una superficie total de 253,3 hectárees.
=== Reserva Natural Especial de Guelguén ===
L'interés ecolóxicu de la zona ye doble. Per una parte, caltién una importante muestra de laurisilva (un monte húmedu especialmente vulnerable, que la so proteición motivó nel so día la primer declaración de [[Reserva de la bioesfera|Reserva de la Biosfera]] de la islla). Y por otra, nos sos cantiles costeros nidifican especies bien importantes de la nuesa avifauna, como la pardela cenicienta, de la que sirve d'abellugu pa delles escasísimas especies de flora de risco (lotus, siemprevivas, etc.).
Estremase ente los conceyos de Barloventu y Garafía con una superficie total de 1074,4 hectárees.
=== Reserva Natural Integral del Pinar de Garafía ===
El pinu canariu (''[[Pinus canariensis]]'') ye unu de los protagonistes de la flora del archipiélagu. Esti pinar, allugáu na contorna noroeste de la islla, ye reconocíu como unu de los meyores de Canaries, a pesar de ser esplotáu en sieglos pasaos. Sicasí, tien de tenese en cuenta que la declaración de Reserva Integral implica l'absoluta prohibición de visitalo, salvu por visites científiques o educatives espresamente autorizaes.
Estremase ente los conceyos Barloventu y Garafía con una superficie total de 984,1 hectárees.
=== Paisaxe Protexíu d'El Trabáu ===
Nesti espaciu protexíu ye tan importante la naturaleza como'l barriu garafiano del que toma'l so nome. Con menos de cien habitantes, esti nucleu de población atópase perfectamente integráu nel so mediu, nel que desenvuelve les sos actividaes económiques tradicionales (agricultura de secanu, ganadería caprina, etc.). Encajonado ente los impresionantes ribayos del Noroeste (Facundo al oeste y Los Homes al este), l'área cunta tamién con grabaos rupestres d'orixe prehispánicu.
Tien una superficie total de 221,9 hectárees.{{Allugamientu xeográficu|Norte=[[Océanu Atlánticu]]|Oeste=[[Océanu Atlánticu]]|Este=[[Barlovento (La Palma)|Barlovento]]|Sur=[[El Paso (La Palma)|El Paso]] y [[Puntagorda]]}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* ''Xeografía de Canaries.'' Interinsular Canaria. 1985. {{cita llibru |apellíos=|nome=Varios Autores|coautores=|títulu=Geografía de Canarias|añu=1985|editorial=Interinsular Canaria|id=|páxina=|isbn=84-85543-72-6}} {{cita llibru |apellíos=|nome=Varios Autores|coautores=|títulu=Geografía de Canarias|añu=1985|editorial=Interinsular Canaria|id=|páxina=|isbn=84-85543-72-6}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.garafia.es/ Conceyu de Garafia]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Conceyos de Santa Cruz de Tenerife]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
sm2cmidlqtpx9eu8inwhdox10pzoql3
Yantai
0
127379
4505889
4474575
2026-07-24T04:18:23Z
~2026-41058-75
151255
Air in infobox/redundant
4505889
wikitext
text/x-wiki
{{Llocalidá}}
{{Ficha de conceutu oriental
|imaxe =
|tamañu imaxe=130px
|títulu=Yantai
|t=煙臺
|s=烟台
|p=Yāntái
|w=
|j=jin¹toi⁴
|wuu=ie平de平
|l=montón fumientu }}.
'''Yantái''' (en chinu:烟台 pinyin:''Yāntái'') ye una [[Ciudá-prefeutura de la República Popular China|ciudá-prefeutura]] y el mayor puertu pesqueru de la provincia de [[Shandong]] na [[República Popular China]]. El so nome significa lliteralmente "montón fumientu", "columnes de fumu negro" o a cencielles "borrina". Esti significáu deriva por trés causes: .
# Na antigüedá na ciudá asitiábense fueos que sirvíen de guía a los barcos que travesaben la zona.
# Cuando había invasión inminente de pirates los pobladores quemaben escrementos de llobu, lo que producía columnes de fumu negro.
# Nes mañanes fríes, especialmente pel hibiernu, suélense formar bancos de borrina na ciudá.
L'antiguu nome dau n'occidente a esta ciudá yera'l de '''Chefoo''' o '''Zhifu''' (芝罘).
Alcontrada al sur del [[mar de Bohai]], la ciudá dispón de 909 km de mariña. Ocupa un área de 2643,6 km² y la so población total ye de 6 510 000 (2011).
== Historia ==
La rexón na que s'atopa Yantái tuvo habitada dende tiempos remotos. Mientres la [[dinastía Xia]] fundóse una pequeña ciudá no qu'anguaño ye la ciudá de Laizhou que se convirtió nun estáu feudal, denomináu ''Lai'', mientres el periodu de los [[Reinos Combatientes]]. Mientres la [[dinastía Qin]] perteneció a la prefeutura de Qi. Mientres la [[dinastía Qing]] recibió'l nome de ''Dengzhou''.
Tres la firma del [[Tratáu de Tianjin]] en [[1858]], Yantái abrió'l so puertu pa los negocios internacionales en mayu de [[1861]] anque nun se convirtió de forma oficial nun puertu pal comerciu internacional hasta'l mes d'agostu del mesmu añu. 17 naciones distintes establecieron embaxaes na ciudá.
Los [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] convirtieron Yantái nun puento de descansu pa la so flota establecida n'[[Asia]] al rematar la [[Primer Guerra Mundial]].
== Alministración ==
La ciudá prefeutura de Yantái estremar en 4 [[Ciudad-distrito de la República Popular China|distritos]], 7 [[Ciudá-condáu de la República Popular China|ciudaes municipales]] y 1 [[Condáu de la República Popular China|condáu]].
*[[Isla Zhifu|Distritu Zhifu]] (芝罘区)
*Distritu Fushan (福山区)
*Distritu Muping (牟平区)
*Distritu Laishan (莱山区)
*Ciudá Longkou (龙口市)
*Ciudá Laiyang (莱阳市)
*Ciudá Laizhou (莱州市)
*[[Penglai|Ciudá Penglai]] (蓬莱市)
*Ciudá Zhaoyuan (招远市)
*Ciudá Qixia (栖霞市)
*Ciudá Haiyang (海阳市)
*El Condao Changdao (长岛县)
—Estos alminístrense en 148 divisiones menores—.
== Economía ==
Yantái ye anguaño la segunda mayor ciudá industrial en Shandong, detrás solamente de Qingdao. Sicasí, la industria más grande de la rexón ye l'agricultura. Ye famosa en toa China por una variedá particular de mazanes y ye llar de la mayor y más antigua bodega d'uves del país (Changyu).
La ciudá-conceyu (龙口) Longkou ye bien conocida en toa China pola so producción de fideos de celofán.
'''Zones de desenvolvimientu'''
P'abrir pasu a la economía estranxera,la ciudá cunta cola [[Zona de desenvolvimientu económicu y teunolóxicu|zona de desenvolvimientu]].
La zona de desenvolvimientu económicu y teunolóxicu de Yantái ye una de les zones más tempranes aprobaes pol estáu a nivel de desenvolvimientu económicu de China. Agora entamóse un área de 10 km² con una población de 115 000 habitantes. Atópase na punta de la península de Shandong, frente al Mar Mariellu. Colinda al centru de Yantái, a unos 6 quilómetros de distancia del puertu de Yantái, a 6 quilómetros de distancia de la estación de tren de Yantái, y a 30 minutos en carretera del aeropuertu internacional de Yantái.<ref>http://rightsite.asia/en/industrial-zone/yantai-economic-and-technological-development-area</ref>
La Zona Franca d'Esportación Yantái ye una de les primeres 15 zones franques aprobaes pol Conseyu d'Estáu. L'área total de construcción ye 4,17 km² , nel que la zona inicial cubre 3 km². Dempués de dellos años, ta dafechu construyida. Na actualidá, la infraestructura completóse, talleres estándar de 120.000 m² y depósitos de 40.000 m², construyéronse. La zona atraxo a los inversores d'otros países y rexones, como Xapón, Corea del Sur, Singapur, Hong Kong, Taiwán, Suecia, EE.XX., Canadá, etc.<ref>http://rightsite.asia/en/industrial-zone/yantai-export-processing-zone</ref>
=== Tresporte ===
La ciudá coneutar ente sigo y coles sos vecines per mediu de tolos medios de tresporte:
'''Aire:''' L'aeropuertu internacional Yantái Laishan (烟台莱山国际机场) ye un aeropuertu civil y militar allugáu a 15 km del centru de la ciudá,empezó operaciones n'ochobre de 1984.Nesti momentu atópase en construcción un nuevu aeropuertu más grande y modernu na ciudá de Penglai,que s'espera qu'empiece en 2014 y sía el remplazo del actual.<ref>{{enllaz rotu|1=http://lvyou.wanjingchina.com/a/201107/28/40-168125.htm |2=http://lvyou.wanjingchina.com/a/201107/28/40-168125.htm |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
'''Agua:''' La ciudá ye un puertu importante al nordeste de China,hai siete salíes diaries en barcu lentu a Dalian na terminal del ferry y el trayeutu dura 8 hores, con barcu rápidu alternativu, que tarda namái 3,5 hores. Tamién hai barcos a Tianjin, pero namái nel branu. Dellos puertos coreanos puede llegase en barcu que dura aproximao 16 hores, incluyendo Incheon . A Xapón puede llegase en barcu que dura aproximao 30 hores, Kobe.
'''Tierra (tren):''' Yantái ye fácilmente accesible dende Jinan y Qingdao con frecuentes trenes al día. Sicasí, el tresporte per ferrocarril puede ser un inconveniente si viaxar a llarga distancia, yá que nun hai trenes direutos o rabiones.
'''Tierra (autopistes):''' La ciudá cunta con bones carreteres: Yantái-Weifang (272 km), Yantái-Qingdao (276 km) y Yantái-Weihai (86 km),los minibuses circulen ente Yantái y les ciudaes cercanes, como Qingdao (3,5 hores) y Weihai (1,5 hores).
== Clima ==
Yantái tien un clima monzónicu templáu con cuatro estaciones bien estremaes. La precipitación media añal de la ciudá de 651,9 mm, la temperatura medio añal de 11C, mugor relativo permediu añal de 68%, les hores de sol añales permediu de 2698 hores con permediu de xelaes de 210 díes.
{{clima |metric_first
= Y |single_line
= Y |location
= Yantái(1971-2000)
|Xin_MEAN_°C = −1.2
|Feb_MEAN_°C = −0.3
|Mar_MEAN_°C = 4.8
|Abr_MEAN_°C = 12.0
|May_MEAN_°C = 17.8
|Xun_MEAN_°C = 22.0
|Xnt_MEAN_°C = 24.8
|Ago_MEAN_°C = 24.8
|Set_MEAN_°C = 21.1
|Och_MEAN_°C = 15.7
|Pay_MEAN_°C = 8.4
|Avi_MEAN_°C = 1.8
|Year_MEAN_°C =
|Xin_REC_Hi_°C = 14.6
|Feb_REC_Hi_°C = 19.8
|Mar_REC_Hi_°C = 25.0
|Abr_REC_Hi_°C = 31.9
|May_REC_Hi_°C = 35.3
|Xun_REC_Hi_°C = 38.0
|Xnt_REC_Hi_°C = 36.9
|Ago_REC_Hi_°C = 36.2
|Set_REC_Hi_°C = 32.4
|Och_REC_Hi_°C = 30.4
|Pay_REC_Hi_°C = 25.1
|Avi_REC_Hi_°C = 18.8
|Year_REC_Hi_°C =
|Xin_Hi_°C =
|Feb_Hi_°C =
|Mar_Hi_°C =
|Abr_Hi_°C =
|May_Hi_°C =
|Xun_Hi_°C =
|Xnt_Hi_°C =
|Ago_Hi_°C =
|Set_Hi_°C =
|Och_Hi_°C =
|Pay_Hi_°C =
|Avi_Hi_°C =
|Year_Hi_°C =
|Xin_Lo_°C =
|Feb_Lo_°C =
|Mar_Lo_°C =
|Abr_Lo_°C =
|May_Lo_°C =
|Xun_Lo_°C =
|Xnt_Lo_°C =
|Ago_Lo_°C =
|Set_Lo_°C =
|Och_Lo_°C =
|Pay_Lo_°C =
|Avi_Lo_°C =
|Year_Lo_°C =
|Xin_REC_Lo_°C = −12.8
|Feb_REC_Lo_°C = −12.6
|Mar_REC_Lo_°C = −8.1
|Abr_REC_Lo_°C = −2.6
|May_REC_Lo_°C = 6.6
|Xun_REC_Lo_°C = 11.5
|Xnt_REC_Lo_°C = 14.7
|Ago_REC_Lo_°C = 15.0
|Set_REC_Lo_°C = 10.7
|Och_REC_Lo_°C = 0.8
|Pay_REC_Lo_°C = −4.9
|Avi_REC_Lo_°C = −10.8
|Year_REC_Lo_°C =
|scprecip= green
|xin_precip_mm = 11.5
|feb_precip_mm = 9.7
|mar_precip_mm = 16.5
|abr_precip_mm = 35.7
|may_precip_mm = 49.9
|xun_precip_mm = 70.0
|xnt_precip_mm = 150.0
|ago_precip_mm = 161.6
|set_precip_mm = 83.7
|och_precip_mm = 39.0
|pay_precip_mm = 25.1
|avi_precip_mm = 19.8
|añal_precip_mm =
|Unit_precip_díes = 0.1mm
|xin_precip_díes = 6.4
|feb_precip_díes = 5.0
|mar_precip_díes = 4.7
|abr_precip_díes = 6.2
|may_precip_díes = 6.2
|xun_precip_díes = 8.5
|xnt_precip_díes = 11.7
|ago_precip_díes = 10.3
|set_precip_díes = 7.1
|och_precip_díes = 6.2
|pay_precip_díes = 6.2
|avi_precip_díes = 7.5
|añal_precip_díes =
|source = [http://www.weather.com.cn/html/cityintro/101120501.shtml 中国气象局公共气象服务中心]<ref>{{cita web
| url = http://www.weather.com.cn/html/cityintro/101120501.shtml
| títulu = 烟台市气候背景分析
| fechaaccesu = 2012年12月12日
| editorial = 中国气象局公共气象服务中心
| idioma = chinu simplificáu }}</ref>
|fechaaccesu = 2012年12月12日
}}
== Llugares d'interés ==
*'''Parque Yuhuangding:''' nel so interior atopa'l tempo Yuhuang, construyíu mientres la [[dinastía Yuan]]. El templu restaurar mientres les dinastíes [[dinastía Ming|Ming]] y Qing.
*'''Muséu de Yantai:''' l'edificiu foi construyíu mientres la dinastía Qing y dende 1858 alluga'l muséu que contién numberosos documentos y artefautos sobre la historia de la ciudá.
*'''Les islles llargues (Changdao):''' tratar d'un grupu de 32 islles, reserva natural de numberoses aves.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.travelchinaguide.com/search/show.htm?cx=003044630670931669507%3Aqk5o_goz1p8&cof=FORID%3A9&ie=UTF-8&q=yantai&image.x=19&image.y=17 Pa más, visita]
{{Tradubot|Yantái}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Puertos de China]]
[[Categoría:Ciudaes-prefeutura de la provincia de Shandong]]
fibm8t7mqwmjlagoca0b4mxlsw362ta
4505890
4505889
2026-07-24T04:18:41Z
~2026-41058-75
151255
4505890
wikitext
text/x-wiki
{{Llocalidá}}
{{Ficha de conceutu oriental
|imaxe =
|tamañu imaxe=130px
|títulu=Yantai
|t=煙臺
|s=烟台
|p=Yāntái
|w=
|j=jin¹toi⁴
|wuu=ie平de平
|l=montón fumientu }}.
'''Yantái''' (en chinu:烟台 pinyin:''Yāntái'') ye una [[Ciudá-prefeutura de la República Popular China|ciudá-prefeutura]] y el mayor puertu pesqueru de la provincia de [[Shandong]] na [[República Popular China]]. El so nome significa lliteralmente "montón fumientu", "columnes de fumu negro" o a cencielles "borrina". Esti significáu deriva por trés causes:
# Na antigüedá na ciudá asitiábense fueos que sirvíen de guía a los barcos que travesaben la zona.
# Cuando había invasión inminente de pirates los pobladores quemaben escrementos de llobu, lo que producía columnes de fumu negro.
# Nes mañanes fríes, especialmente pel hibiernu, suélense formar bancos de borrina na ciudá.
L'antiguu nome dau n'occidente a esta ciudá yera'l de '''Chefoo''' o '''Zhifu''' (芝罘).
Alcontrada al sur del [[mar de Bohai]], la ciudá dispón de 909 km de mariña. Ocupa un área de 2643,6 km² y la so población total ye de 6 510 000 (2011).
== Historia ==
La rexón na que s'atopa Yantái tuvo habitada dende tiempos remotos. Mientres la [[dinastía Xia]] fundóse una pequeña ciudá no qu'anguaño ye la ciudá de Laizhou que se convirtió nun estáu feudal, denomináu ''Lai'', mientres el periodu de los [[Reinos Combatientes]]. Mientres la [[dinastía Qin]] perteneció a la prefeutura de Qi. Mientres la [[dinastía Qing]] recibió'l nome de ''Dengzhou''.
Tres la firma del [[Tratáu de Tianjin]] en [[1858]], Yantái abrió'l so puertu pa los negocios internacionales en mayu de [[1861]] anque nun se convirtió de forma oficial nun puertu pal comerciu internacional hasta'l mes d'agostu del mesmu añu. 17 naciones distintes establecieron embaxaes na ciudá.
Los [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] convirtieron Yantái nun puento de descansu pa la so flota establecida n'[[Asia]] al rematar la [[Primer Guerra Mundial]].
== Alministración ==
La ciudá prefeutura de Yantái estremar en 4 [[Ciudad-distrito de la República Popular China|distritos]], 7 [[Ciudá-condáu de la República Popular China|ciudaes municipales]] y 1 [[Condáu de la República Popular China|condáu]].
*[[Isla Zhifu|Distritu Zhifu]] (芝罘区)
*Distritu Fushan (福山区)
*Distritu Muping (牟平区)
*Distritu Laishan (莱山区)
*Ciudá Longkou (龙口市)
*Ciudá Laiyang (莱阳市)
*Ciudá Laizhou (莱州市)
*[[Penglai|Ciudá Penglai]] (蓬莱市)
*Ciudá Zhaoyuan (招远市)
*Ciudá Qixia (栖霞市)
*Ciudá Haiyang (海阳市)
*El Condao Changdao (长岛县)
—Estos alminístrense en 148 divisiones menores—.
== Economía ==
Yantái ye anguaño la segunda mayor ciudá industrial en Shandong, detrás solamente de Qingdao. Sicasí, la industria más grande de la rexón ye l'agricultura. Ye famosa en toa China por una variedá particular de mazanes y ye llar de la mayor y más antigua bodega d'uves del país (Changyu).
La ciudá-conceyu (龙口) Longkou ye bien conocida en toa China pola so producción de fideos de celofán.
'''Zones de desenvolvimientu'''
P'abrir pasu a la economía estranxera,la ciudá cunta cola [[Zona de desenvolvimientu económicu y teunolóxicu|zona de desenvolvimientu]].
La zona de desenvolvimientu económicu y teunolóxicu de Yantái ye una de les zones más tempranes aprobaes pol estáu a nivel de desenvolvimientu económicu de China. Agora entamóse un área de 10 km² con una población de 115 000 habitantes. Atópase na punta de la península de Shandong, frente al Mar Mariellu. Colinda al centru de Yantái, a unos 6 quilómetros de distancia del puertu de Yantái, a 6 quilómetros de distancia de la estación de tren de Yantái, y a 30 minutos en carretera del aeropuertu internacional de Yantái.<ref>http://rightsite.asia/en/industrial-zone/yantai-economic-and-technological-development-area</ref>
La Zona Franca d'Esportación Yantái ye una de les primeres 15 zones franques aprobaes pol Conseyu d'Estáu. L'área total de construcción ye 4,17 km² , nel que la zona inicial cubre 3 km². Dempués de dellos años, ta dafechu construyida. Na actualidá, la infraestructura completóse, talleres estándar de 120.000 m² y depósitos de 40.000 m², construyéronse. La zona atraxo a los inversores d'otros países y rexones, como Xapón, Corea del Sur, Singapur, Hong Kong, Taiwán, Suecia, EE.XX., Canadá, etc.<ref>http://rightsite.asia/en/industrial-zone/yantai-export-processing-zone</ref>
=== Tresporte ===
La ciudá coneutar ente sigo y coles sos vecines per mediu de tolos medios de tresporte:
'''Aire:''' L'aeropuertu internacional Yantái Laishan (烟台莱山国际机场) ye un aeropuertu civil y militar allugáu a 15 km del centru de la ciudá,empezó operaciones n'ochobre de 1984.Nesti momentu atópase en construcción un nuevu aeropuertu más grande y modernu na ciudá de Penglai,que s'espera qu'empiece en 2014 y sía el remplazo del actual.<ref>{{enllaz rotu|1=http://lvyou.wanjingchina.com/a/201107/28/40-168125.htm |2=http://lvyou.wanjingchina.com/a/201107/28/40-168125.htm |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
'''Agua:''' La ciudá ye un puertu importante al nordeste de China,hai siete salíes diaries en barcu lentu a Dalian na terminal del ferry y el trayeutu dura 8 hores, con barcu rápidu alternativu, que tarda namái 3,5 hores. Tamién hai barcos a Tianjin, pero namái nel branu. Dellos puertos coreanos puede llegase en barcu que dura aproximao 16 hores, incluyendo Incheon . A Xapón puede llegase en barcu que dura aproximao 30 hores, Kobe.
'''Tierra (tren):''' Yantái ye fácilmente accesible dende Jinan y Qingdao con frecuentes trenes al día. Sicasí, el tresporte per ferrocarril puede ser un inconveniente si viaxar a llarga distancia, yá que nun hai trenes direutos o rabiones.
'''Tierra (autopistes):''' La ciudá cunta con bones carreteres: Yantái-Weifang (272 km), Yantái-Qingdao (276 km) y Yantái-Weihai (86 km),los minibuses circulen ente Yantái y les ciudaes cercanes, como Qingdao (3,5 hores) y Weihai (1,5 hores).
== Clima ==
Yantái tien un clima monzónicu templáu con cuatro estaciones bien estremaes. La precipitación media añal de la ciudá de 651,9 mm, la temperatura medio añal de 11C, mugor relativo permediu añal de 68%, les hores de sol añales permediu de 2698 hores con permediu de xelaes de 210 díes.
{{clima |metric_first
= Y |single_line
= Y |location
= Yantái(1971-2000)
|Xin_MEAN_°C = −1.2
|Feb_MEAN_°C = −0.3
|Mar_MEAN_°C = 4.8
|Abr_MEAN_°C = 12.0
|May_MEAN_°C = 17.8
|Xun_MEAN_°C = 22.0
|Xnt_MEAN_°C = 24.8
|Ago_MEAN_°C = 24.8
|Set_MEAN_°C = 21.1
|Och_MEAN_°C = 15.7
|Pay_MEAN_°C = 8.4
|Avi_MEAN_°C = 1.8
|Year_MEAN_°C =
|Xin_REC_Hi_°C = 14.6
|Feb_REC_Hi_°C = 19.8
|Mar_REC_Hi_°C = 25.0
|Abr_REC_Hi_°C = 31.9
|May_REC_Hi_°C = 35.3
|Xun_REC_Hi_°C = 38.0
|Xnt_REC_Hi_°C = 36.9
|Ago_REC_Hi_°C = 36.2
|Set_REC_Hi_°C = 32.4
|Och_REC_Hi_°C = 30.4
|Pay_REC_Hi_°C = 25.1
|Avi_REC_Hi_°C = 18.8
|Year_REC_Hi_°C =
|Xin_Hi_°C =
|Feb_Hi_°C =
|Mar_Hi_°C =
|Abr_Hi_°C =
|May_Hi_°C =
|Xun_Hi_°C =
|Xnt_Hi_°C =
|Ago_Hi_°C =
|Set_Hi_°C =
|Och_Hi_°C =
|Pay_Hi_°C =
|Avi_Hi_°C =
|Year_Hi_°C =
|Xin_Lo_°C =
|Feb_Lo_°C =
|Mar_Lo_°C =
|Abr_Lo_°C =
|May_Lo_°C =
|Xun_Lo_°C =
|Xnt_Lo_°C =
|Ago_Lo_°C =
|Set_Lo_°C =
|Och_Lo_°C =
|Pay_Lo_°C =
|Avi_Lo_°C =
|Year_Lo_°C =
|Xin_REC_Lo_°C = −12.8
|Feb_REC_Lo_°C = −12.6
|Mar_REC_Lo_°C = −8.1
|Abr_REC_Lo_°C = −2.6
|May_REC_Lo_°C = 6.6
|Xun_REC_Lo_°C = 11.5
|Xnt_REC_Lo_°C = 14.7
|Ago_REC_Lo_°C = 15.0
|Set_REC_Lo_°C = 10.7
|Och_REC_Lo_°C = 0.8
|Pay_REC_Lo_°C = −4.9
|Avi_REC_Lo_°C = −10.8
|Year_REC_Lo_°C =
|scprecip= green
|xin_precip_mm = 11.5
|feb_precip_mm = 9.7
|mar_precip_mm = 16.5
|abr_precip_mm = 35.7
|may_precip_mm = 49.9
|xun_precip_mm = 70.0
|xnt_precip_mm = 150.0
|ago_precip_mm = 161.6
|set_precip_mm = 83.7
|och_precip_mm = 39.0
|pay_precip_mm = 25.1
|avi_precip_mm = 19.8
|añal_precip_mm =
|Unit_precip_díes = 0.1mm
|xin_precip_díes = 6.4
|feb_precip_díes = 5.0
|mar_precip_díes = 4.7
|abr_precip_díes = 6.2
|may_precip_díes = 6.2
|xun_precip_díes = 8.5
|xnt_precip_díes = 11.7
|ago_precip_díes = 10.3
|set_precip_díes = 7.1
|och_precip_díes = 6.2
|pay_precip_díes = 6.2
|avi_precip_díes = 7.5
|añal_precip_díes =
|source = [http://www.weather.com.cn/html/cityintro/101120501.shtml 中国气象局公共气象服务中心]<ref>{{cita web
| url = http://www.weather.com.cn/html/cityintro/101120501.shtml
| títulu = 烟台市气候背景分析
| fechaaccesu = 2012年12月12日
| editorial = 中国气象局公共气象服务中心
| idioma = chinu simplificáu }}</ref>
|fechaaccesu = 2012年12月12日
}}
== Llugares d'interés ==
*'''Parque Yuhuangding:''' nel so interior atopa'l tempo Yuhuang, construyíu mientres la [[dinastía Yuan]]. El templu restaurar mientres les dinastíes [[dinastía Ming|Ming]] y Qing.
*'''Muséu de Yantai:''' l'edificiu foi construyíu mientres la dinastía Qing y dende 1858 alluga'l muséu que contién numberosos documentos y artefautos sobre la historia de la ciudá.
*'''Les islles llargues (Changdao):''' tratar d'un grupu de 32 islles, reserva natural de numberoses aves.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.travelchinaguide.com/search/show.htm?cx=003044630670931669507%3Aqk5o_goz1p8&cof=FORID%3A9&ie=UTF-8&q=yantai&image.x=19&image.y=17 Pa más, visita]
{{Tradubot|Yantái}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Puertos de China]]
[[Categoría:Ciudaes-prefeutura de la provincia de Shandong]]
djfxtgek0lxzvpkrqcr10a7lwfnzgbb
4505891
4505890
2026-07-24T04:19:21Z
~2026-41058-75
151255
4505891
wikitext
text/x-wiki
{{Llocalidá}}
{{Ficha de conceutu oriental
|imaxe =
|tamañu imaxe=130px
|títulu=Yantai
|t=煙臺
|s=烟台
|p=Yāntái
|w=
|j=jin¹toi⁴
|wuu=ie平de平
|l=montón fumientu }}.
'''Yantái''' (en chinu:烟台 pinyin:''Yāntái'') ye una [[Ciudá-prefeutura de la República Popular China|ciudá-prefeutura]] y el mayor puertu pesqueru de la provincia de [[Shandong]] na [[República Popular China]]. El so nome significa lliteralmente "montón fumientu", "columnes de fumu negro" o a cencielles "borrina". Esti significáu deriva por trés causes:
# Na antigüedá na ciudá asitiábense fueos que sirvíen de guía a los barcos que travesaben la zona.
# Cuando había invasión inminente de pirates los pobladores quemaben escrementos de llobu, lo que producía columnes de fumu negro.
# Nes mañanes fríes, especialmente pel hibiernu, suélense formar bancos de borrina na ciudá.
L'antiguu nome dau n'occidente a esta ciudá yera'l de '''Chefoo/Chihfu''' (芝罘).
Alcontrada al sur del [[mar de Bohai]], la ciudá dispón de 909 km de mariña. Ocupa un área de 2643,6 km² y la so población total ye de 6 510 000 (2011).
== Historia ==
La rexón na que s'atopa Yantái tuvo habitada dende tiempos remotos. Mientres la [[dinastía Xia]] fundóse una pequeña ciudá no qu'anguaño ye la ciudá de Laizhou que se convirtió nun estáu feudal, denomináu ''Lai'', mientres el periodu de los [[Reinos Combatientes]]. Mientres la [[dinastía Qin]] perteneció a la prefeutura de Qi. Mientres la [[dinastía Qing]] recibió'l nome de ''Dengzhou''.
Tres la firma del [[Tratáu de Tianjin]] en [[1858]], Yantái abrió'l so puertu pa los negocios internacionales en mayu de [[1861]] anque nun se convirtió de forma oficial nun puertu pal comerciu internacional hasta'l mes d'agostu del mesmu añu. 17 naciones distintes establecieron embaxaes na ciudá.
Los [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] convirtieron Yantái nun puento de descansu pa la so flota establecida n'[[Asia]] al rematar la [[Primer Guerra Mundial]].
== Alministración ==
La ciudá prefeutura de Yantái estremar en 4 [[Ciudad-distrito de la República Popular China|distritos]], 7 [[Ciudá-condáu de la República Popular China|ciudaes municipales]] y 1 [[Condáu de la República Popular China|condáu]].
*[[Isla Zhifu|Distritu Zhifu]] (芝罘区)
*Distritu Fushan (福山区)
*Distritu Muping (牟平区)
*Distritu Laishan (莱山区)
*Ciudá Longkou (龙口市)
*Ciudá Laiyang (莱阳市)
*Ciudá Laizhou (莱州市)
*[[Penglai|Ciudá Penglai]] (蓬莱市)
*Ciudá Zhaoyuan (招远市)
*Ciudá Qixia (栖霞市)
*Ciudá Haiyang (海阳市)
*El Condao Changdao (长岛县)
—Estos alminístrense en 148 divisiones menores—.
== Economía ==
Yantái ye anguaño la segunda mayor ciudá industrial en Shandong, detrás solamente de Qingdao. Sicasí, la industria más grande de la rexón ye l'agricultura. Ye famosa en toa China por una variedá particular de mazanes y ye llar de la mayor y más antigua bodega d'uves del país (Changyu).
La ciudá-conceyu (龙口) Longkou ye bien conocida en toa China pola so producción de fideos de celofán.
'''Zones de desenvolvimientu'''
P'abrir pasu a la economía estranxera,la ciudá cunta cola [[Zona de desenvolvimientu económicu y teunolóxicu|zona de desenvolvimientu]].
La zona de desenvolvimientu económicu y teunolóxicu de Yantái ye una de les zones más tempranes aprobaes pol estáu a nivel de desenvolvimientu económicu de China. Agora entamóse un área de 10 km² con una población de 115 000 habitantes. Atópase na punta de la península de Shandong, frente al Mar Mariellu. Colinda al centru de Yantái, a unos 6 quilómetros de distancia del puertu de Yantái, a 6 quilómetros de distancia de la estación de tren de Yantái, y a 30 minutos en carretera del aeropuertu internacional de Yantái.<ref>http://rightsite.asia/en/industrial-zone/yantai-economic-and-technological-development-area</ref>
La Zona Franca d'Esportación Yantái ye una de les primeres 15 zones franques aprobaes pol Conseyu d'Estáu. L'área total de construcción ye 4,17 km² , nel que la zona inicial cubre 3 km². Dempués de dellos años, ta dafechu construyida. Na actualidá, la infraestructura completóse, talleres estándar de 120.000 m² y depósitos de 40.000 m², construyéronse. La zona atraxo a los inversores d'otros países y rexones, como Xapón, Corea del Sur, Singapur, Hong Kong, Taiwán, Suecia, EE.XX., Canadá, etc.<ref>http://rightsite.asia/en/industrial-zone/yantai-export-processing-zone</ref>
=== Tresporte ===
La ciudá coneutar ente sigo y coles sos vecines per mediu de tolos medios de tresporte:
'''Aire:''' L'aeropuertu internacional Yantái Laishan (烟台莱山国际机场) ye un aeropuertu civil y militar allugáu a 15 km del centru de la ciudá,empezó operaciones n'ochobre de 1984.Nesti momentu atópase en construcción un nuevu aeropuertu más grande y modernu na ciudá de Penglai,que s'espera qu'empiece en 2014 y sía el remplazo del actual.<ref>{{enllaz rotu|1=http://lvyou.wanjingchina.com/a/201107/28/40-168125.htm |2=http://lvyou.wanjingchina.com/a/201107/28/40-168125.htm |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
'''Agua:''' La ciudá ye un puertu importante al nordeste de China,hai siete salíes diaries en barcu lentu a Dalian na terminal del ferry y el trayeutu dura 8 hores, con barcu rápidu alternativu, que tarda namái 3,5 hores. Tamién hai barcos a Tianjin, pero namái nel branu. Dellos puertos coreanos puede llegase en barcu que dura aproximao 16 hores, incluyendo Incheon . A Xapón puede llegase en barcu que dura aproximao 30 hores, Kobe.
'''Tierra (tren):''' Yantái ye fácilmente accesible dende Jinan y Qingdao con frecuentes trenes al día. Sicasí, el tresporte per ferrocarril puede ser un inconveniente si viaxar a llarga distancia, yá que nun hai trenes direutos o rabiones.
'''Tierra (autopistes):''' La ciudá cunta con bones carreteres: Yantái-Weifang (272 km), Yantái-Qingdao (276 km) y Yantái-Weihai (86 km),los minibuses circulen ente Yantái y les ciudaes cercanes, como Qingdao (3,5 hores) y Weihai (1,5 hores).
== Clima ==
Yantái tien un clima monzónicu templáu con cuatro estaciones bien estremaes. La precipitación media añal de la ciudá de 651,9 mm, la temperatura medio añal de 11C, mugor relativo permediu añal de 68%, les hores de sol añales permediu de 2698 hores con permediu de xelaes de 210 díes.
{{clima |metric_first
= Y |single_line
= Y |location
= Yantái(1971-2000)
|Xin_MEAN_°C = −1.2
|Feb_MEAN_°C = −0.3
|Mar_MEAN_°C = 4.8
|Abr_MEAN_°C = 12.0
|May_MEAN_°C = 17.8
|Xun_MEAN_°C = 22.0
|Xnt_MEAN_°C = 24.8
|Ago_MEAN_°C = 24.8
|Set_MEAN_°C = 21.1
|Och_MEAN_°C = 15.7
|Pay_MEAN_°C = 8.4
|Avi_MEAN_°C = 1.8
|Year_MEAN_°C =
|Xin_REC_Hi_°C = 14.6
|Feb_REC_Hi_°C = 19.8
|Mar_REC_Hi_°C = 25.0
|Abr_REC_Hi_°C = 31.9
|May_REC_Hi_°C = 35.3
|Xun_REC_Hi_°C = 38.0
|Xnt_REC_Hi_°C = 36.9
|Ago_REC_Hi_°C = 36.2
|Set_REC_Hi_°C = 32.4
|Och_REC_Hi_°C = 30.4
|Pay_REC_Hi_°C = 25.1
|Avi_REC_Hi_°C = 18.8
|Year_REC_Hi_°C =
|Xin_Hi_°C =
|Feb_Hi_°C =
|Mar_Hi_°C =
|Abr_Hi_°C =
|May_Hi_°C =
|Xun_Hi_°C =
|Xnt_Hi_°C =
|Ago_Hi_°C =
|Set_Hi_°C =
|Och_Hi_°C =
|Pay_Hi_°C =
|Avi_Hi_°C =
|Year_Hi_°C =
|Xin_Lo_°C =
|Feb_Lo_°C =
|Mar_Lo_°C =
|Abr_Lo_°C =
|May_Lo_°C =
|Xun_Lo_°C =
|Xnt_Lo_°C =
|Ago_Lo_°C =
|Set_Lo_°C =
|Och_Lo_°C =
|Pay_Lo_°C =
|Avi_Lo_°C =
|Year_Lo_°C =
|Xin_REC_Lo_°C = −12.8
|Feb_REC_Lo_°C = −12.6
|Mar_REC_Lo_°C = −8.1
|Abr_REC_Lo_°C = −2.6
|May_REC_Lo_°C = 6.6
|Xun_REC_Lo_°C = 11.5
|Xnt_REC_Lo_°C = 14.7
|Ago_REC_Lo_°C = 15.0
|Set_REC_Lo_°C = 10.7
|Och_REC_Lo_°C = 0.8
|Pay_REC_Lo_°C = −4.9
|Avi_REC_Lo_°C = −10.8
|Year_REC_Lo_°C =
|scprecip= green
|xin_precip_mm = 11.5
|feb_precip_mm = 9.7
|mar_precip_mm = 16.5
|abr_precip_mm = 35.7
|may_precip_mm = 49.9
|xun_precip_mm = 70.0
|xnt_precip_mm = 150.0
|ago_precip_mm = 161.6
|set_precip_mm = 83.7
|och_precip_mm = 39.0
|pay_precip_mm = 25.1
|avi_precip_mm = 19.8
|añal_precip_mm =
|Unit_precip_díes = 0.1mm
|xin_precip_díes = 6.4
|feb_precip_díes = 5.0
|mar_precip_díes = 4.7
|abr_precip_díes = 6.2
|may_precip_díes = 6.2
|xun_precip_díes = 8.5
|xnt_precip_díes = 11.7
|ago_precip_díes = 10.3
|set_precip_díes = 7.1
|och_precip_díes = 6.2
|pay_precip_díes = 6.2
|avi_precip_díes = 7.5
|añal_precip_díes =
|source = [http://www.weather.com.cn/html/cityintro/101120501.shtml 中国气象局公共气象服务中心]<ref>{{cita web
| url = http://www.weather.com.cn/html/cityintro/101120501.shtml
| títulu = 烟台市气候背景分析
| fechaaccesu = 2012年12月12日
| editorial = 中国气象局公共气象服务中心
| idioma = chinu simplificáu }}</ref>
|fechaaccesu = 2012年12月12日
}}
== Llugares d'interés ==
*'''Parque Yuhuangding:''' nel so interior atopa'l tempo Yuhuang, construyíu mientres la [[dinastía Yuan]]. El templu restaurar mientres les dinastíes [[dinastía Ming|Ming]] y Qing.
*'''Muséu de Yantai:''' l'edificiu foi construyíu mientres la dinastía Qing y dende 1858 alluga'l muséu que contién numberosos documentos y artefautos sobre la historia de la ciudá.
*'''Les islles llargues (Changdao):''' tratar d'un grupu de 32 islles, reserva natural de numberoses aves.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.travelchinaguide.com/search/show.htm?cx=003044630670931669507%3Aqk5o_goz1p8&cof=FORID%3A9&ie=UTF-8&q=yantai&image.x=19&image.y=17 Pa más, visita]
{{Tradubot|Yantái}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Puertos de China]]
[[Categoría:Ciudaes-prefeutura de la provincia de Shandong]]
s55ts7rt5a2r1k1fzh5zmvasc4igr08
4505893
4505891
2026-07-24T04:19:41Z
~2026-41058-75
151255
4505893
wikitext
text/x-wiki
{{Llocalidá}}
{{Ficha de conceutu oriental
|imaxe =
|tamañu imaxe=130px
|títulu=Yantai
|t=煙臺
|s=烟台
|p=Yāntái
|w=
|j=jin¹toi⁴
|wuu=ie平de平
|l=montón fumientu }}.
'''Yantái''' (en chinu:烟台; pinyin:''Yāntái'') ye una [[Ciudá-prefeutura de la República Popular China|ciudá-prefeutura]] y el mayor puertu pesqueru de la provincia de [[Shandong]] na [[República Popular China]]. El so nome significa lliteralmente "montón fumientu", "columnes de fumu negro" o a cencielles "borrina". Esti significáu deriva por trés causes:
# Na antigüedá na ciudá asitiábense fueos que sirvíen de guía a los barcos que travesaben la zona.
# Cuando había invasión inminente de pirates los pobladores quemaben escrementos de llobu, lo que producía columnes de fumu negro.
# Nes mañanes fríes, especialmente pel hibiernu, suélense formar bancos de borrina na ciudá.
L'antiguu nome dau n'occidente a esta ciudá yera'l de '''Chefoo/Chihfu''' (芝罘).
Alcontrada al sur del [[mar de Bohai]], la ciudá dispón de 909 km de mariña. Ocupa un área de 2643,6 km² y la so población total ye de 6 510 000 (2011).
== Historia ==
La rexón na que s'atopa Yantái tuvo habitada dende tiempos remotos. Mientres la [[dinastía Xia]] fundóse una pequeña ciudá no qu'anguaño ye la ciudá de Laizhou que se convirtió nun estáu feudal, denomináu ''Lai'', mientres el periodu de los [[Reinos Combatientes]]. Mientres la [[dinastía Qin]] perteneció a la prefeutura de Qi. Mientres la [[dinastía Qing]] recibió'l nome de ''Dengzhou''.
Tres la firma del [[Tratáu de Tianjin]] en [[1858]], Yantái abrió'l so puertu pa los negocios internacionales en mayu de [[1861]] anque nun se convirtió de forma oficial nun puertu pal comerciu internacional hasta'l mes d'agostu del mesmu añu. 17 naciones distintes establecieron embaxaes na ciudá.
Los [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] convirtieron Yantái nun puento de descansu pa la so flota establecida n'[[Asia]] al rematar la [[Primer Guerra Mundial]].
== Alministración ==
La ciudá prefeutura de Yantái estremar en 4 [[Ciudad-distrito de la República Popular China|distritos]], 7 [[Ciudá-condáu de la República Popular China|ciudaes municipales]] y 1 [[Condáu de la República Popular China|condáu]].
*[[Isla Zhifu|Distritu Zhifu]] (芝罘区)
*Distritu Fushan (福山区)
*Distritu Muping (牟平区)
*Distritu Laishan (莱山区)
*Ciudá Longkou (龙口市)
*Ciudá Laiyang (莱阳市)
*Ciudá Laizhou (莱州市)
*[[Penglai|Ciudá Penglai]] (蓬莱市)
*Ciudá Zhaoyuan (招远市)
*Ciudá Qixia (栖霞市)
*Ciudá Haiyang (海阳市)
*El Condao Changdao (长岛县)
—Estos alminístrense en 148 divisiones menores—.
== Economía ==
Yantái ye anguaño la segunda mayor ciudá industrial en Shandong, detrás solamente de Qingdao. Sicasí, la industria más grande de la rexón ye l'agricultura. Ye famosa en toa China por una variedá particular de mazanes y ye llar de la mayor y más antigua bodega d'uves del país (Changyu).
La ciudá-conceyu (龙口) Longkou ye bien conocida en toa China pola so producción de fideos de celofán.
'''Zones de desenvolvimientu'''
P'abrir pasu a la economía estranxera,la ciudá cunta cola [[Zona de desenvolvimientu económicu y teunolóxicu|zona de desenvolvimientu]].
La zona de desenvolvimientu económicu y teunolóxicu de Yantái ye una de les zones más tempranes aprobaes pol estáu a nivel de desenvolvimientu económicu de China. Agora entamóse un área de 10 km² con una población de 115 000 habitantes. Atópase na punta de la península de Shandong, frente al Mar Mariellu. Colinda al centru de Yantái, a unos 6 quilómetros de distancia del puertu de Yantái, a 6 quilómetros de distancia de la estación de tren de Yantái, y a 30 minutos en carretera del aeropuertu internacional de Yantái.<ref>http://rightsite.asia/en/industrial-zone/yantai-economic-and-technological-development-area</ref>
La Zona Franca d'Esportación Yantái ye una de les primeres 15 zones franques aprobaes pol Conseyu d'Estáu. L'área total de construcción ye 4,17 km² , nel que la zona inicial cubre 3 km². Dempués de dellos años, ta dafechu construyida. Na actualidá, la infraestructura completóse, talleres estándar de 120.000 m² y depósitos de 40.000 m², construyéronse. La zona atraxo a los inversores d'otros países y rexones, como Xapón, Corea del Sur, Singapur, Hong Kong, Taiwán, Suecia, EE.XX., Canadá, etc.<ref>http://rightsite.asia/en/industrial-zone/yantai-export-processing-zone</ref>
=== Tresporte ===
La ciudá coneutar ente sigo y coles sos vecines per mediu de tolos medios de tresporte:
'''Aire:''' L'aeropuertu internacional Yantái Laishan (烟台莱山国际机场) ye un aeropuertu civil y militar allugáu a 15 km del centru de la ciudá,empezó operaciones n'ochobre de 1984.Nesti momentu atópase en construcción un nuevu aeropuertu más grande y modernu na ciudá de Penglai,que s'espera qu'empiece en 2014 y sía el remplazo del actual.<ref>{{enllaz rotu|1=http://lvyou.wanjingchina.com/a/201107/28/40-168125.htm |2=http://lvyou.wanjingchina.com/a/201107/28/40-168125.htm |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
'''Agua:''' La ciudá ye un puertu importante al nordeste de China,hai siete salíes diaries en barcu lentu a Dalian na terminal del ferry y el trayeutu dura 8 hores, con barcu rápidu alternativu, que tarda namái 3,5 hores. Tamién hai barcos a Tianjin, pero namái nel branu. Dellos puertos coreanos puede llegase en barcu que dura aproximao 16 hores, incluyendo Incheon . A Xapón puede llegase en barcu que dura aproximao 30 hores, Kobe.
'''Tierra (tren):''' Yantái ye fácilmente accesible dende Jinan y Qingdao con frecuentes trenes al día. Sicasí, el tresporte per ferrocarril puede ser un inconveniente si viaxar a llarga distancia, yá que nun hai trenes direutos o rabiones.
'''Tierra (autopistes):''' La ciudá cunta con bones carreteres: Yantái-Weifang (272 km), Yantái-Qingdao (276 km) y Yantái-Weihai (86 km),los minibuses circulen ente Yantái y les ciudaes cercanes, como Qingdao (3,5 hores) y Weihai (1,5 hores).
== Clima ==
Yantái tien un clima monzónicu templáu con cuatro estaciones bien estremaes. La precipitación media añal de la ciudá de 651,9 mm, la temperatura medio añal de 11C, mugor relativo permediu añal de 68%, les hores de sol añales permediu de 2698 hores con permediu de xelaes de 210 díes.
{{clima |metric_first
= Y |single_line
= Y |location
= Yantái(1971-2000)
|Xin_MEAN_°C = −1.2
|Feb_MEAN_°C = −0.3
|Mar_MEAN_°C = 4.8
|Abr_MEAN_°C = 12.0
|May_MEAN_°C = 17.8
|Xun_MEAN_°C = 22.0
|Xnt_MEAN_°C = 24.8
|Ago_MEAN_°C = 24.8
|Set_MEAN_°C = 21.1
|Och_MEAN_°C = 15.7
|Pay_MEAN_°C = 8.4
|Avi_MEAN_°C = 1.8
|Year_MEAN_°C =
|Xin_REC_Hi_°C = 14.6
|Feb_REC_Hi_°C = 19.8
|Mar_REC_Hi_°C = 25.0
|Abr_REC_Hi_°C = 31.9
|May_REC_Hi_°C = 35.3
|Xun_REC_Hi_°C = 38.0
|Xnt_REC_Hi_°C = 36.9
|Ago_REC_Hi_°C = 36.2
|Set_REC_Hi_°C = 32.4
|Och_REC_Hi_°C = 30.4
|Pay_REC_Hi_°C = 25.1
|Avi_REC_Hi_°C = 18.8
|Year_REC_Hi_°C =
|Xin_Hi_°C =
|Feb_Hi_°C =
|Mar_Hi_°C =
|Abr_Hi_°C =
|May_Hi_°C =
|Xun_Hi_°C =
|Xnt_Hi_°C =
|Ago_Hi_°C =
|Set_Hi_°C =
|Och_Hi_°C =
|Pay_Hi_°C =
|Avi_Hi_°C =
|Year_Hi_°C =
|Xin_Lo_°C =
|Feb_Lo_°C =
|Mar_Lo_°C =
|Abr_Lo_°C =
|May_Lo_°C =
|Xun_Lo_°C =
|Xnt_Lo_°C =
|Ago_Lo_°C =
|Set_Lo_°C =
|Och_Lo_°C =
|Pay_Lo_°C =
|Avi_Lo_°C =
|Year_Lo_°C =
|Xin_REC_Lo_°C = −12.8
|Feb_REC_Lo_°C = −12.6
|Mar_REC_Lo_°C = −8.1
|Abr_REC_Lo_°C = −2.6
|May_REC_Lo_°C = 6.6
|Xun_REC_Lo_°C = 11.5
|Xnt_REC_Lo_°C = 14.7
|Ago_REC_Lo_°C = 15.0
|Set_REC_Lo_°C = 10.7
|Och_REC_Lo_°C = 0.8
|Pay_REC_Lo_°C = −4.9
|Avi_REC_Lo_°C = −10.8
|Year_REC_Lo_°C =
|scprecip= green
|xin_precip_mm = 11.5
|feb_precip_mm = 9.7
|mar_precip_mm = 16.5
|abr_precip_mm = 35.7
|may_precip_mm = 49.9
|xun_precip_mm = 70.0
|xnt_precip_mm = 150.0
|ago_precip_mm = 161.6
|set_precip_mm = 83.7
|och_precip_mm = 39.0
|pay_precip_mm = 25.1
|avi_precip_mm = 19.8
|añal_precip_mm =
|Unit_precip_díes = 0.1mm
|xin_precip_díes = 6.4
|feb_precip_díes = 5.0
|mar_precip_díes = 4.7
|abr_precip_díes = 6.2
|may_precip_díes = 6.2
|xun_precip_díes = 8.5
|xnt_precip_díes = 11.7
|ago_precip_díes = 10.3
|set_precip_díes = 7.1
|och_precip_díes = 6.2
|pay_precip_díes = 6.2
|avi_precip_díes = 7.5
|añal_precip_díes =
|source = [http://www.weather.com.cn/html/cityintro/101120501.shtml 中国气象局公共气象服务中心]<ref>{{cita web
| url = http://www.weather.com.cn/html/cityintro/101120501.shtml
| títulu = 烟台市气候背景分析
| fechaaccesu = 2012年12月12日
| editorial = 中国气象局公共气象服务中心
| idioma = chinu simplificáu }}</ref>
|fechaaccesu = 2012年12月12日
}}
== Llugares d'interés ==
*'''Parque Yuhuangding:''' nel so interior atopa'l tempo Yuhuang, construyíu mientres la [[dinastía Yuan]]. El templu restaurar mientres les dinastíes [[dinastía Ming|Ming]] y Qing.
*'''Muséu de Yantai:''' l'edificiu foi construyíu mientres la dinastía Qing y dende 1858 alluga'l muséu que contién numberosos documentos y artefautos sobre la historia de la ciudá.
*'''Les islles llargues (Changdao):''' tratar d'un grupu de 32 islles, reserva natural de numberoses aves.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.travelchinaguide.com/search/show.htm?cx=003044630670931669507%3Aqk5o_goz1p8&cof=FORID%3A9&ie=UTF-8&q=yantai&image.x=19&image.y=17 Pa más, visita]
{{Tradubot|Yantái}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Puertos de China]]
[[Categoría:Ciudaes-prefeutura de la provincia de Shandong]]
kuabvrh1ogjuaa5emrqdlm0iymke8vy
Francine Berman
0
129036
4505846
4490167
2026-07-23T20:14:34Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505846
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Francine Berman''' {{nym}} ye una informática d'orixe d'Estaos Xuníos, y una líder nel campu de la preservación de datos dixitales y cyber-infraestructura.<ref name="bermancv">[http://www.cs.rpi.edu/~bermaf/Berman%20vita%20updated%204-16.pdf Dr. FRANCINE BERMAN] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160514030142/http://www.cs.rpi.edu/~bermaf/Berman%20vita%20updated%204-16.pdf |date=2016-05-14 }}, Rensselaer Polytechnic Institute</ref> En 2009, foi gallardoniada col IEEE/ACM-CS Premiu de Kennedy del Ken "pol so lideralgu influyente nel diseñu, desenvolvimientu y esplegue de cyberinfrastructure a escala nacional, el so trabayu inspirador como profesora y mentor, y el so serviciu exemplar a la [[Supercomputadora|comunidá de]] altu rendimientu".<ref name="kk">{{cita web |títulu=Francine Berman: 2009 Ken Kennedy Award Recipient|url=http://www.computer.org/portal/web/awards/berman}}</ref> En 2004, Business Week denominar como la "reigning teraflop queen".<ref name="bw">{{cita publicación |títulu=The Superwoman of Supercomputing|url=http://www.businessweek.com/technology/content/may2004/tc20040512_3561_tc147.htm |fechaaccesu=6 de marzu de 2012|newspaper=Business Week |fecha=12 de mayu de 2004}}</ref>
Berman ye l'antigua direutora del San Diego Supercomputer Center(SDSC), y el High Performance Computing Endowed Chair y antigua profesora d'Informática ya Inxeniería na Universidá de California, San Diego (UCSD). Dende 2009, foi Vicepresidenta pa Research y profesora d'Informática en Rensselaer Polytechnic Institute (RPI). En 2011, Berman foi nomada copresidenta de les National Academies Board en Research Data and Information (BRDI).<ref>{{cita web|títulu=Members of the National Academies Board on Research Data and Information|url=http://sites.nationalacademies.org/PGA/brdi/PGA_047289|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304055101/http://sites.nationalacademies.org/pga/brdi/pga_047289|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref>
== Educación ==
Francine Berman nació en Glendale, California. Graduóse na Universidá de California, Los Angeles (UCLA) con un grau en Matemátiques (1973), y realizó na [[Universidá de Washington]] un máster . Amás terminó un doctoráu en Matemátiques ente los años 1976 y 1979. Na tesis del so doctoráu investigó modelos non estándares de lóxica dinámica proposicional, un área nel campu d'informática teórica.
== Carrera ==
Berman empezó la so carrera profesional como profesora axunta nel Departamentu d'Informática en la [[Universidá Purdue|Universidá de Purdue]] en Lafayette, Indiana. En 1984, Berman dexó Purdue pa xunise al departamentu d'Informática ya Inxeniería en UCSD como Ayudante, pa dempués pasar a ser profesora. En 2002, dióse-y la cátedra n'Informática de Rendimientu Altu na escuela Jacobs d'Inxeniería en UCSD.
En 1999, mientres taba en UCSD, Berman fundó'l Grid Computing Laboratory.<ref>{{cita web |títulu=Grid Computing Lab Archival Home Page|url=http://cseweb.ucsd.edu/groups/gcl/}}</ref>Centrándose na investigación nel Grid Lab apuntó aplicaciones y redolaes de software dientro de rendimientu paralelu , alto informática, y redolaes de verja. El Grid Lab yera conocíu pol proyeutu innovador 'AppLeS', que esploró'l desenvolvimientu d'aplicaciones adaptatives que potencialmente podríen autu-programase en redolaes distribuyíes basaos en rendimientu y cargues ambientales.<ref>{{cita publicación |apellíu=Berman |nome=F.|author2=Wolski, R.|author3=Casanova, H.|author4=Cirne, W.|author5=Dail, H.|author6=Faerman, M.|author7=Figueira, S.|author8=Hayes, J.|author9=Obertelli, G.|author10=Schopf, J.|author11=Shao, G.|author12=Smallen, S.|author13=Spring, N.|author14=El so, A.|author15=Zagorodnov, D.|títulu=Adaptive computing on the Grid using AppLeS |publicación=IEEE Transactions on Parallel and Distributed Systems|añu=2003|issue=4 |páxines=369–382|issn=1045-9219}}</ref>
En 2001, Berman foi nomada Direutora del San Diego Supercomputer Centro (SDSC), un centru pioneru pa la National Science Foundation's National Partnership for Advanced Computational Infrastructure (NPACI), según direutora del NPACI.<ref>{{cita web |títulu=National Partnership for Advanced Computational Infrastructure: Archives|url=http://npacigrid.npaci.edu/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121023234912/http://npacigrid.npaci.edu/|fechaarchivu=23 d'ochobre de 2012}}</ref> NPACI yera un consorciu de más de 40 instituciones que la so misión yera desenvolver cyberinfrastructuras a escala nacional y apurrir instalaciones de supercomputing a la comunidá d'investigación de los EE.XX.. Como institución pionera, SDSC entamó instalaciones nacionales de supercomputer y collaboró llargamente pa desenvolver aplicaciones computacionales y cyberinfrastructuras. Tamién en 2001, Berman acomuñada con Dan Reed, Direutor del [[National Center for Supercomputing Applications|Centro Nacional pa Supercomputing Aplicaciones]], pa llanzar el NSF-patrocináu TeraGrid.
De 2001 a 2009, Berman sirvió como direutora del SDSC y dirixó una organización de centenares d'investigadores, científicos y personal de sistemes. Mientres esti tiempu, SDSC focalizó la so atención en dato-ciencia intensiva, datu stewardship, y datu cyberinfrastructure, desenvolvió collaboraciones con importantes proyeutos nacionales ya internacionales de cyberinfrastructure , y desenvolvió una innovadora stewardship sociedá col UCSD Biblioteques. Sol lideralgu de Berman, el SDSC tuvo consideráu pa ser "unu de liderar, si non el líder del país, en tratar cantidaes masives de datos".
En 2007, Berman convertir en copresidenta del ‘<nowiki>'Blue Ribbon Task Force on Sustainable Digital Preservation and Access''</nowiki>.<ref>{{Cita web |url=http://brtf.sdsc.edu/ |títulu=Blue Ribbon Task Force on Sustainable Digital Preservation and Access web site |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120207234239/http://brtf.sdsc.edu/ |fechaarchivu=2012-02-07 }}</ref> Sofitada pola Fundación de Ciencia Nacional, [[Biblioteca del Congresu d'Estaos Xuníos|Biblioteca de Congresu]], Mellon Fundación, O.K. Comité de Sistemes d'Información de xunta, Council on Library y Information Resources, amás d'otres organizaciones, el Blue Ribbon Task Force foi la encargada de conducir una investigación fonda na economía de preservación y accesu de datos dixitales. El Blue Ribbon Task Force publicó dos informes: en 2008 y 2010.<ref>{{cita web|títulu=Sustaining the Digital Investment – Issues and Challenges of Economically Sustainable Digital Preservation|url=http://brtf.sdsc.edu/biblio/BRTF_Interim_Report.pdf|work=Blue Ribbon Task Force on Sustainable Digital Preservation and Access Interim Report|añu=2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120116230153/http://brtf.sdsc.edu/biblio/BRTF_Interim_Report.pdf|fechaarchivu=2012-01-16}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Sustainable Economics for a Digital Planet – Ensuring Long-term Access to Digital Information|url=http://brtf.sdsc.edu/biblio/BRTF_Final_Report.pdf|work=Blue Ribbon Task Force on Sustainable Digital Preservation and Access, Final Report|añu=2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121118235142/http://brtf.sdsc.edu/biblio/BRTF_Final_Report.pdf|fechaarchivu=2012-11-18}}</ref> Estos informes evaluaron el paisaxe pa soporte económicu d'información dixital, apurríu un conxuntu de los encamientos que dirixen el desenvolvimientu d'estratexes sostenibles pa preservación y accesu, y suxirió un orde del día de busca pa conducir trabayu más alloñáu. Dichos informes fueron descargaos más de 120,000 vegaes.
En 2009 Berman convertir en Vicepresidenta del Research at Rensselaer Polytechnic Institute (2009-2012). En 2012, convertir na líder de l'Alianza de Datu de la Busca (RDA) y la Edward P. Hamilton Distinguished Professor n'Informática en [[Institutu Politéunicu Rensselaer|Rensselaer Polytechnic Institutu]].
== Premios y honores ==
En 2009, Berman foi glardonada col IEEE/ACM-CS Ken Kennedy Award. Tamién foi escoyida como socia del [[Association for Computing Machinery|ACM]] (2009), del [[Institute of Electrical and Electronics Engineers|IEEE]] en 2011, y en 2013 presidenta de la Information, Computing and Communication Section (Section T) de la American Association for the Advancement of Science (AAAS). En 2011, Berman foi nomada copresidenta de les National Academies Board on Research Data and Information.. Berman Hai sida designada como una “Pionera de la Preservación Dixital” pola Biblioteca de Congresu, y trabayáu como una 2009 ACM Conferenciante Señalada.<ref>{{cita web|títulu=Fran Berman - Digital Preservation Pioneer (Library of Congress)|url=http://www.digitalpreservation.gov/series/pioneers/berman.html|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170217234313/http://www.digitalpreservation.gov//series/pioneers/berman.html|fechaarchivu=2017-02-17}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Distinguished Women Visit China|url=http://women.acm.org/archives/highlights/chinatrip.cfm|work=ACM-W {{!}} Highlights|urlarchivu=https://archive.today/20120717143644/http://women.acm.org/archives/highlights/chinatrip.cfm|fechaarchivu=17 de xunetu de 2012}}</ref> Escribió mas de 100 artículos pa revistes, conferencies, capítulos de llibros y otres publicaciones. Ye'l co-editora de ‘'Informática de Verja: Faciendo la Infraestructura Global una Realidá<nowiki>''</nowiki> con Tony Hey y Geoffrey Fox.<ref>{{cita llibru |títulu=Grid Computing: Making the Global Infrastructure a Reality |publicación=Wiley|isbn=978-0-470-85319-1|editor1=Francine Berman|editor2=Anthony Hey|editor3=Geoffrey Fox|añu=2003}}</ref>
== Outreach ==
Mientres la so carrera, Berman tuvo implicada nos esfuercios nacionales pa reclutar, retener y ayudar a avanzar a muyeres en STEM (Ciencia, Teunoloxía, Inxeniería y Matemática) campos, y en particular, na informática. Ye un miembru fundador del Comité d'Asociación de Busca d'Informática nel Estáu de Muyeres (CRA-W), como vicepresidenta dende 1993 hasta 1996. Berman Xunió'l Tableru de Trustees del Institutu de Borg de la Anita en 2007 y anguaño sirve tan Viciu de Tablero-Silla. Foi un Keynote Falante na Celebración de Tolva de la Gracia de Muyeres en Computar y fala frecuentemente en preservación de datos y cyberinfrastructure, muyeres en ciencia y teunoloxía, y otres temes.
== Afiliaciones ==
* Anita Borg Institute (Board of Trustees Board Chair)
* [[Institutu Politéunicu Rensselaer|Rensselaer Polytechnic Institute]] (Vice President for Research and Professor of Computer Science)
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{NF|1951||Berman, Francine}}
{{Tradubot|Francine Berman}}
[[Categoría:Informáticos ya informátiques d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Persones de Los Angeles]]
ebm5dibvdzrzsq9l1hsto8wjznfwm52
Gertrude Himmelfarb
0
129921
4505919
3929610
2026-07-24T09:52:16Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505919
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Gertrude Himmelfarb''' {{nym}}, tamién conocida como '''Bea Kristol''', ye una [[historiadora]] d'[[Estaos Xuníos]] especializada na sociedá y cultura de la [[Edá Contemporánea]], considerada autoridá en [[historia de les idees]] y la [[Dómina victoriana]].
Graduada nel [[Brooklyn College]] (1942) y doctora pola [[University of Chicago]] (1950). Tamién estudió nel [[Seminariu Teolóxicu Xudíu]] de Nueva York y nel [[Girton College]] de la [[Cambridge University]].<ref name="a9f109cf">{{cita web
| url = http://www.independent.co.uk/news/people/profiles/gertrude-himmelfarb-browns-guru-398800.html
| títulu = Gertrude Himmelfarb: Brown's guru - Profiles, People - The Independent
}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref> En 1942 casóse con [[Irving Kristol]], el ''padrín'' del [[neoconservadurismu]], col que tuvo dos fíos: [[Elizabeth Nelson]] y [[William Kristol]], comentarista políticu y editor del ''[[The Weekly Standard]]''. El so hermanu pequeñu, [[Milton Himmelfarb]], foi un destacáu escritor sobre temes xudíes.
Na actualidá ye ''Professor Emeritus'' de la Graduate School de la [[Universidá de la Ciudá de Nueva York]]. Recibió ensame de premios y graos honoríficos. Foi miembru del [[Council of Scholars of the Library of Congress]] ([[Biblioteca del Congresu d'Estaos Xuníos|Biblioteca del Congresu]]), el [[Council of Academic Advisors]] del [[American Enterprise Institute]], y el [[Council of the National Endowment for the Humanities]]. Ye miembru de la [[British Academy]] y de l'[[American Academy of Arts and Sciences]]. En 1991 exerció la ''Jefferson Lecture'' so los auspicios del [[National Endowment for the Humanities]], y en 2004 recibió la [[National Humanities Medal]] dada pol [[presidente de los Estaos Xuníos]].<ref>{{cita web
| url = http://www.ashbrook.org/events/lecture/1996/himmelfarb.html
| títulu = Gertrude Himmelfarb
| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20210518150248/https://ashbrook.org/events/lecture/1996/himmelfarb.html
| fechaarchivu = 2021-05-18
}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref>
Anque-y la suel indentificar como [[Conservadorismu|conservadora]], nel Reinu Xuníu ye almirada particularmente por [[Gordon Brown]], primer ministru y líder del [[Labour Party]] quien la cita frecuentemente nos sos discursos y encamienta los sos llibros.<ref name="a9f109cf" /> La so introducción a la edición británica de ''[[Roads to Modernity]]'', de 2008, empieza diciendo: ''Dende va tiempu almiro la obra histórica de Gertrude Himmelfarbsobremanera'l so amor a la historia de les idees, y el so trabayu acompañóme desque yo yera estudiante d'historia na Universidá d'Edimburgu''.
== Obres ==
* ''Lord Acton: A Study of Conscience and Politics'' (1952)
* ''Darwin and the Darwinian Revolution'' (1959)
* ''Victorian Minds'' (1968)<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/27548348|títulu=Gertrude Himmelfarb on The Victorians and Ourselves|apellíos=Beum|nome=Robert|fecha=1997|publicación=The Sewanee Review|volume=105|númberu=2|páxines=260–266|fechaaccesu=25 de xunu de 2017|apellíu-editor=Himmelfarb|nome-editor=Gertrude}}</ref>
* ''On Liberty and Liberalism: The Case of John Stuart Mill'' (1974)<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/3826629|títulu=Review of On Liberty and Liberalism: The Case of John Stuart Mill|apellíos=Rothblatt|nome=Sheldon|fecha=1976|publicación=Victorian Studies|volume=20|númberu=1|páxines=83–85|fechaaccesu=25 de xunu de 2017}}</ref>
* ''The Idea of Poverty: England in the Early Industrial Age'' (1984)<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/40256757|títulu=Review of The Idea of Poverty: England in the Early Industrial Age|apellíos=Nader|nome=Helen|fecha=1984|publicación=The Wilson Quarterly (1976-)|volume=8|númberu=2|páxines=142–144|fechaaccesu=25 de xunu de 2017}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/3104870|títulu=Review of The Idea of Poverty: England in the Early Industrial Age|apellíos=Guthrie|nome=Christopher Y.|fecha=1985|publicación=Technology and Culture|volume=26|númberu=3|páxines=643–645|fechaaccesu=25 de xunu de 2017|doi=10.2307/3104870}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/3827467|títulu=Review of The Idea of Poverty|apellíos=Humpherys|nome=Anne|fecha=1985|publicación=Victorian Studies|volume=28|númberu=4|páxines=678–680|fechaaccesu=25 de xunu de 2017}}</ref>
* ''Marriage and Morals Among the Victorians'' (1986)
* ''The New History and the Old'' (1987)<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/3850887|títulu=Nervous Rapprochements|apellíos=Fromm|nome=Harold|fecha=1988|publicación=The Hudson Review|volume=41|númberu=2|páxines=377–383|fechaaccesu=25 de xunu de 2017|doi=10.2307/3850887|pmid=}}</ref>
* ''Poverty and Compassion: The Moral Imagination of the Late Victorians'' (1991)<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/3828036|títulu=A Victorian Mind: Gertrude Himmelfarb, Poverty, and the Moral Imagination|apellíos=Malchow|nome=H. L.|fecha=1992|publicación=Victorian Studies|volume=35|númberu=3|páxines=309–315|fechaaccesu=25 de xunu de 2017|doi=|pmid=}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/3789155|títulu=Review of Poverty and Compassion: The Moral Imagination of the Late Victorians|apellíos=Bailey|nome=Victor|fecha=1993|publicación=Journal of Social History|volume=27|númberu=1|páxines=194–196|fechaaccesu=25 de xunu de 2017}}</ref>
* ''On Looking into the Abyss: Untimely Thoughts on Culture and Society'' (1994)<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/3194852|títulu=Review of On Looking into the Abyss: Untimely Thoughts on Culture and Society|apellíu=Jones|nome=D. B.|apellíos2=Cohen|nome2=Paula Marantz|fecha=1994|publicación=Modern Language Studies|volume=24|númberu=3|páxines=112–117|fechaaccesu=25 de xunu de 2017|doi=10.2307/3194852}}</ref>
* ''The De-Moralization of Society: From Victorian Virtues to Modern Values'' (1995)<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/41212425|títulu=Family Virtues|apellíos=Jacobs|nome=Alan|fecha=1995|publicación=The American Scholar|volume=64|númberu=4|páxines=630–632|fechaaccesu=25 de xunu de 2017|doi=|pmid=}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/1408021|títulu=Victoria's Virtues|apellíos=Quinn|nome=John F.|fecha=1996|publicación=The Review of Politics|volume=58|númberu=3|páxines=636–639|fechaaccesu=25 de xunu de 2017|doi=|pmid=}}</ref>
* ''One Nation, Two Cultures'' (2001)
* ''The Roads to Modernity: The British, French, and American Enlightenments'' (2004)
* ''The Moral Imagination: From Edmund Burke to Lionel Trilling'' (2006)
* ''The Jewish Odyssey of George Eliot'' (2009)<ref>{{Cita publicación|url=http://www.jstor.org/stable/10.5703/shofar.29.2.215|títulu=Review of The Jewish Odyssey of George Eliot|apellíos=Nurbhai|nome=Saleel|fecha=2011|publicación=Shofar|volume=29|númberu=2|páxines=215–217|fechaaccesu=25 de xunu de 2017|doi=10.5703/shofar.29.2.215}}</ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{cita publicación |apellíu=Frankel |nome=Oz |enllaceautor= |añu=2009 |títulu=Gertrude Himmelfarb |publicación=Jewish Women: A Comprehensive Historical Encyclopedia |volume= |númberu= |páxina= |ubicación= |editorial= |issn= |url=https://jwa.org/encyclopedia/article/himmelfarb-gertrude |fechaaccesu= 25 de xunu de 2017}}
{{Tradubot|Gertrude Himmelfarb}}
{{NF|1922||Himmelfarb, Gertrude}}
[[Categoría:Historiadores d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Neoconservadurismu]]
[[Categoría:Medaya Nacional d'Humanidaes]]
odud72m78rwgsrdfnv0mf6ej9bss299
Fuercies Armaes del Reinu de Marruecos
0
129982
4505860
4501221
2026-07-24T01:08:50Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 5 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505860
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de fuercies armaes
| nome = Fuercies Armaes del Reinu de Marruecos<br />''القوات المسلحة الملكية المغربية''<br /> Forces Armées Royales
| imaxe = [[Ficheru:Armed Forces of Morocco.svg|300px|Símbolu de les FARM.]]
| títulu = Símbolu de les Fuercies Armaes del Reinu de Marruecos
| cuerpos={{nowrap| [[Exércitu Real de Marruecos|Exércitu Real]]}}<br />
{{nowrap|[[Ficheru:Flag of the Royal Moroccan Air Force.png|30px|Real Fuercia Aérea de Marruecos]] [[Real Fuercia Aérea de Marruecos|Real Fuercia Aérea]]}}<br />
{{nowrap|[[Ficheru:Flag of the Royal Moroccan Navy.svg|30px|Marina Real de Marruecos]] [[Marina Real de Marruecos|Marina Real]]}}<br />
{{nowrap| [[Guardia Real de Marruecos|Guardia Real]]}}<br />
{{nowrap| [[Real Policía Montada de Marruecos|Real Policía Montada]]}}<br />
{{nowrap|[[Ficheru:Flag forces auxiliaires.jpg|30px|United States Coast Guard seal]] [[Fuercies Auxiliares de Marruecos|Fuercies Auxiliares]]}}
| comandante_xefe = [[Mohamed VI de Marruecos]]
| ministru = [[Abdellatif Loudiyi]]
|títulu_ministru= Ministru delegáu |comandante=
Xeneral [[Mohammed Berrid]]
|títulu_comandante= Inspector Xeneral
| activu = 325,000
|posición= 28
| reserva = 200,000
| edá = 16-49 años |
cantidá = 3.370 millones de dólares
| PIB = 3.55%
|batalles = Vease [[Historia de Marruecos]]
|sitiu web =
}}
Les '''Fuercies Armaes del Reinu de Marruecos''' (Idwasen Urbiben Igeldanen n Murakuc - القوات المسلحة الملكية المغربية -Forces Armées Royales) tán formaes pol [[Exércitu Real de Marruecos|Exércitu Real]], la [[Real Fuercia Aérea Marroquina|Real Fuercia Aérea]] y la [[Marina Real Marroquina|Marina Real]]. En casu de [[Rexímenes d'esceición]], una fuercia adicional formada por [[Xendarmería Real de Marruecos|Xendarmes]] y miembros de les [[Fuercies Auxiliares de Marruecos|Fuercies Auxiliares]] (incluyíos miembros del Cuerpu Móvil d'Intervención) pasen a disposición del Estáu Mayor de Defensa de Marruecos. La [[Guardia Real Marroquín|Guardia Real]] forma parte del [[Fuercies Armaes Reales de Marruecos|Exércitu Real]].
== Creación ==
{{AP|Historia de Marruecos}}
Les Fuercies Armaes Reales fueron creaes el 14 de mayu de 1956, dempués de la disolución del protectoráu francés.<ref name="art7">{{cita web|títulu=57y anniversaire de la création des FAR|url=http://www.lematin.ma/express/57y-anniversaire-de-la-creation-des-FAR-_Prestar-d-armes-de-Rabat-Sale-organise-un-diner-/182287.html|publication-date=2014-05-16|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141006081416/http://www.lematin.ma/express/57y-anniversaire-de-la-creation-des-FAR-_Prestar-d-armes-de-Rabat-Sale-organise-un-diner-/182287.html|fechaarchivu=6 d'ochobre de 2014}}</ref> 14.000 militares d'orixe marroquín nel Exércitu Francés y 10.000 del Exércitu Español fueron tresferíos a l'apocayá creada formación, xunto con 5.000 miembros del ''Exércitu de Lliberación''.
Les Reales Fuercies Aérees Marroquines fueron creaes en payares de 1956. Denominar nos sos entamos como ''Aviation Royale Chérifiene'' (Aviación Real [[Jerifiana]]). En 1961 recibe la so actual denominación ''Forces Royales Air''.
Cuatro años dempués, en 1960, creóse la [[Marina Real Marroquina|Marina Real]].
== Mando ==
El mandu supremu de les Fuercies Armaes Reales ostentar el rei de Marruecos como Xefe Supremu y Xefe del Estáu Mayor Xeneral, quien exerz la so autoridá ''de facto'' sobre l'Inspeutor Xeneral de les Fuercies Armaes Reales, ostentáu pol Xeneral Belkhir el farouk, magar el mandu operativu recái nos inspeutores xenerales de cada cuerpu. La xefatura alministrativa recái na figura del Ministru Delegáu ante'l Primer Ministru encargáu de l'Alministración de la Defensa Nacional, cartera qu'anguaño ostenta Abdellatif Loudiyi..
* '''Xefe Supremu y Xefe del Estáu Mayor Xeneral''': [[Maxestá|S. M.]] [[Mohamed VI de Marruecos]]
* '''Inspeutor Xeneral de les Fuercies Armaes Reales''': [[Xeneral]] [[Belkhir el farouk ]]
* '''Inspeutor Xeneral de la Real Fuercia Aérea''': [[Xeneral]] [[Ahmed Boutaleb]]
* '''Inspeutor Xeneral de la Marina Real''': [[Vicealmirante]] [[Mohamed Laghmari]]
Sol Mandu del Ministeriu del Interior:
* '''Comandante de la Xendarmería Real''': [[Xeneral]] [[Hosni Benslimane]]
* '''Comandancia de les Fuercies Auxiliares''':
** '''Zona Sur''': [[Hamidou Laanigri]]
** '''Zona Norte''': [[Haddou Hajjar]]
== Serviciu secretu ==
* Sol Ministeriu del interior:
** Renseignements Généraux marocains (RG)
** Service autonome de renseignement des Forces Auxiliaires Marocaines (F.A)
** Direction générale de la surveillance du territoire (DGST)
** Direction Générale des Affaires Intérieures (DGAI)
* Sol Estáu Mayor:
** Bureau Central des Investigations Judiciaires(BCIJ)
** Direction générale des études et de la documentation(DGED) contrainteligencia
** Service de Renseignement de la Gendarmerie Royale Marocaine
== Actualidá ==
El sieglu XXI ta marcáu pol [[terrorismu]] en toa l'aérea del [[Maghreb]], principalmente'l de grupos como [[Al Qaeda del Magreb Islámicu]]. Dende'l 2007, los países afeutaos por esta lacra, como Marruecos, recibieron d'[[EEXX]] y [[Gran Bretaña]] asistencia militar na [[llucha antiterrorista]], conocida como ''[[Iniciativa Transahariana de Llucha contra'l Terrorismu|operación Llibertá duradera - Transáhara]]''.<ref>[http://www.globalsecurity.org/military/ops/oef-ts.htm]</ref><ref>[http://www.africom.mil/Newsroom/Article/6155/trans-saharan-conference-focuses-on-expanding-part]</ref> Tamién forma parte de la [[Operación Active Endeavour]], operación antiterrorista de l'Alianza Atlántica n'agües del Mediterraneu.<ref>[http://www.nato.int/cps/en/natolive/topics_7932.htm#]</ref> Darréu, en 2010, [[Fuercies Especiales]] marroquines xunto con unidaes especiales [[Fuercies Armaes Reales de Xordania|xordanes]] fueron esplegaes en sofitu a les fuercies d'[[Arabia Saudita]] mientres la [[Operación Tierra Quemada]] en [[Yeme]], mientres la cual refugóse y escorrió a fuercies insurxentes [[Zaydismo|zaidíes]].<ref>[http://mei.nus.edu.sg/blog/issues/military/yementhe-covert-apparatus-of-the-american-empire]</ref><ref>[http://www.thehandstand.org/archive/december2009/articles/yemen.htm]</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.yemengazette.com/topnews/politics/524-moroccan-jordanian-soldiers-fight-along-saudi-troops.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110718140828/http://www.yemengazette.com/topnews/politics/524-moroccan-jordanian-soldiers-fight-along-saudi-troops.html |fechaarchivu=2011-07-18 }}</ref> Apocayá, en 2013, otru grupu d'unidaes especiales foi unviáu a [[Mali]], en sofitu a les fuercies franceses nel llugar, mientres la [[Intervención militar en Malí]], coles mires de frenar la meyora de rebeldes islamistes amestaos a [[Al Qaeda]].<ref>{{Cita web |url=http://www.malijet.com/actualte_dans_les_regions_du_mali/rebellion_au_nord_du_mali/94075-l%E2%80%99op%C3%A9ration-serval-l%E2%80%99arm%C3%A9y-du-maroc-a-bien-particip%C3%A9.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250930150056/http://www.malijet.com/actualte_dans_les_regions_du_mali/rebellion_au_nord_du_mali/94075-l%E2%80%99op%C3%A9ration-serval-l%E2%80%99arm%C3%A9y-du-maroc-a-bien-particip%C3%A9.html |fechaarchivu=2025-09-30 }}</ref><ref>[http://www.jeuneafrique.com/Article/JA2771p044.xml2/diplomatie-le-maroc-de-laayoune-a-tombouctou.html]</ref><ref>[http://maliactu.net/les-grands-axes-de-la-cooperation-ente-le-mali-et-le-maroc/]</ref> Recintemente Marruecos unvió tropes y asistencia n'intelixencia dientro del marcu de cooperación colos [[Emiratos Árabes Xuníos]] como parte de la [[Guerra contra l'Estáu Islámicu]],<ref>{{cita publicación |apellíu=Payne |nome=Sebastian |títulu=What the 60-plus members of the anti-Islamic State coalition are doing |añu=2014 |publicación=Washington Post |url=http://www.washingtonpost.com/news/checkpoint/wp/2014/09/25/what-the-60-members-of-the-anti-islamic-state-coalition-are-doing/}}</ref> anguaño 3 caces [[F-16]] de la [[Real Fuercia Aérea Marroquina]] fueron esplegaos n'[[EAX]] pal bombardéu de posiciones del [[Estáu Islámicu (organización terrorista)|Estádo Islámicu]] en coordinación col mandu aereu d'Estaos Xuníos en [[Qatar]].<ref>Morocco is the latest Arab nation to respond to an American appeal for more firepower, sending several F-16s to the fight.[http://www.nytimes.com/2014/11/27/us/us-adds-air-power-but-isis-presents-elusive-target.html?_r=0]</ref><ref>Morocco is to send F-16s to attack the militants under the US-led operation. [http://www.dailymail.co.uk/news/article-2852247/A-10-Warthogs-Reaper-drones-called-blast-ISIS-skies-O-S-Air-Force-s-feared-ground-attack-planes-strike-militant-targets-days.html#ixzz3KPxTeLlu]</ref><ref>At this point, the Royal Moroccan Air Force has been operating three F-16s in the campaign against ISIL. Officials said the Moroccan missions were coordinated with the U.S. Air Force through its air operations command in Qatar.[https://web.archive.org/web/20141215051129/http://www.worldtribune.com/2014/12/12/morocco-f-16s-join-o-s-anti-isil-coalition/]</ref>
El Reinu de Marruecos forma parte de dellos organismos internacionales, ye un [[Aliáu importante extra-OTAN]], miembru de la [[Lliga Árabe]], y estableció alcuerdos de cooperación militar con dellos países, como EEXX<ref>The U.S. cooperation program in Morocco is a model for the region and is an important aspect of on-going rexonal multillateral security cooperation activities, including peacekeeping operations. Requested FY 2010 funding will allow the U.S. to meet a target of assisting Moroccan military personnel participation in 50 exercises with O.S. or coalition forces.{{cita web |url=http://www.almc.army.mil/ALU_INTERNAT/CountryNotes/AFRICOM/MOROCCO.pdf |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141024215655/http://www.almc.army.mil/ALU_INTERNAT/CountryNotes/AFRICOM/MOROCCO.pdf |fechaarchivu=24 d'ochobre de 2014 }}</ref> Rusia,<ref>In Moscow, the signing of the Agreement between the Government of the Russian Federation and the Government of the Kingdom of Morocco on cooperation in military field [http://www.function.mil.ru/news_page/country/more.htm?id=10943845@egNews]</ref> Portugal,<ref>Non que se refere ao oxetivu 3, em 2011, foram realizaes 13 atividades com Marrocos [http://www.portugal.gov.pt/media/593978/relat_rio_de_atividades_2011.pdf]</ref> Túnez,<ref>Tunisie-Maroc. L'impératif d'impulser davantage la coopération militaire (Fr)[https://web.archive.org/web/20120306103153/http://www.lapresse.tn/25022011/23389/limperatif-dimpulser-davantage-la-cooperation-militaire.html]</ref> China,<ref>Les entretiens ente les deux responsables militaires ont porté sur la coopération militaire ente les deux pays et les possibilités de la développer, précise la même source. (fr) [http://www.map.ma/fr/]</ref> Qatar,<ref>Le Maroc et le Qatar ont signé, mardi à Rabat, un accord de coopération dans le domaine militaire, axé sur la formation, Les technologies et les sciences.[http://www.map.ma/fr/]</ref> Italia,<ref>Un accord de coopération militaire italo-marocain ratifié à l'unanimité par le Sénat italien [http://www.map.ma/fr/]</ref> Francia,<ref>Ce déplacement a permis d'aborder les nouvelles perspectives de coopération dans les domaines suivants: la gestion des ressources humaines, la sécurité des systèmes d'information, la reconversion professionnelle des militaires, Les achats et la gestion financière par programmes, et le développement durable dans la gestion patrimoniale.[http://www.defense.gouv.fr/sga/a xunir/echanges-francu-marocains]</ref> España,<ref>La commission mixte maroco-espagnole se réunit tous les deux ans, de manière alternative, en Espagne et au Maroc. Elle s'inscrit dans le contexte de la coopération militaire bilatérale et contribue à consolider et promouvoir les liens de partenariat des deux forces armées, rappelle le communiqué.[http://lareleve.ma/news1931.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120722155404/http://lareleve.ma/news1931.html |date=2012-07-22 }}</ref> Emiratu Árabes<ref>{{cita web |url=http://www.wam.org.ae/servlet/Satellite?c=WamPhoto&cid=1293605157389&pagename=WAM%2FWAM_Y_Layout |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=27 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140301031017/http://www.wam.org.ae/servlet/Satellite?c=WamPhoto&cid=1293605157389&pagename=WAM%2FWAM_Y_Layout |fechaarchivu=1 de marzu de 2014 }}</ref> or Turquía<ref>The two countries are exploring signing a formal memorandum of understanding on military cooperation. {{cita web |url=http://www.cablegatesearch.net/cable.php?id=06RABAR484 |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=27 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140301161647/http://www.cablegatesearch.net/cable.php?id=06RABAR484 |fechaarchivu=1 de marzu de 2014 }}</ref> ente munchos otros. Como miembru de les [[Naciones Xuníes]], les fuercies armaes de Marruecos tán esplegaes anguaño en delles misiones como parte de les [[Fuercies de paz de les Naciones Xuníes]] con un total de más de 2000 soldaos, ente elles:<ref>UN Peacekeeping operations[http://www.un.org/en/peacekeeping/operations/]</ref>
* [[UNOCI]] mientres la [[Primer guerra civil de Costa de Marfil]].
* [[MONUSCO]] socesora de la [[MONUC]] mientres la [[Segunda Guerra del Congo]].
* En sofitu a les [[MINUSCA]] y [[BINUCA]] mientres el [[Rebelión na República Centroafricana de 2012-2013|Conflictu na República Centroafricana]].<ref>UN Secretary General Grateful to Morocco for Action for Stability in Central African Republic [https://www.moroccanembassy.sa/index.php?route=information/news&news_id=112] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190327090754/https://www.moroccanembassy.sa/index.php?route=information/news&news_id=112 |date=2019-03-27 }}</ref>
== Material actual ==
* '''[[Fuercies Armaes Reales de Marruecos|Exércitu Real]]''': [[Materiales del Exércitu de Tierra de Marruecos]]
* '''[[Real Fuercia Aérea Marroquina|Real Fuercia Aérea]]''': [[Aeronaves y armamentu de la Real Fuercia aérea de Marruecos]]
* '''[[Marina Real Marroquina|Marina Real]]''': [[Marina_Real_Marroquina#Unidaes|Buques y aeronaves de la Marina Real de Marruecos]]
* '''[[Xendarmería Real de Marruecos|Xendarmería Real]]''': [[Xendarmería_Real_de_Marruecos#Equipamientu|Equipamientu de la Xendarmería Real de Marruecos]]
* '''[[Fuercies Auxiliares de Marruecos|Fuercies Auxiliares]]''': [[Fuerces_Auxiliares_de_Marruecos#Armamentu|Armamentu de les Fuercies Auxiliares de Marruecos]]
== El futuru ==
El material qu'hai na llista, ye'l que ta previstu que reciban les Fuercies Armaes Marroquies nos próximos años y que yá ta contratáu.
* '''Sistemes Aéreos'''
** 3 [[CH-47]]D
** [[UAV]]s de Producción Nacional<ref>[http://www.infomediaire.ma/news/maroc/sollerte-des-drones-made-morocco-pour-bient%C3%B4t]</ref>
* '''Sistemes terrestres'''
** 200 [[M1 Abrams|M1A1 Special Armor]]
** 40 [[Obús M198|Obuses M198]]<ref name=EDA/>
** 60 [[Obús autopropulsado M109|Obuses Autopropulsados M109A5]]<ref name=EDA/>
** 224 [[Family of Medium Tactical Vehicles|MTV]]([[:en:Family of Medium Tactical Vehicles (FMTV)|en]]) serie M1078, M1083, M1084, M1088, M1079<ref name=EDA/>
** 13 HET M1070<ref name=EDA/>
** 34 PLS (Sistemes de Carga Paletizada) M1074P1<ref name=EDA/>
* '''Misiles, Bombes, Obuses y otros'''
** [[AIM-9 Sidewinder|AIM-9X Block II]]<ref>US dep. of Defense / Contracts/ September 29, 2014 [http://www.defense.gov/Contracts/Contract.aspx?ContractID=5386]</ref><ref>US dep. of Defense / Contracts/ August 05, 2014 [http://www.defense.gov/Contracts/Contract.aspx?ContractID=5344]</ref>
** [[JDAM]] Kits<ref>US dep. of Defense / Contracts/ October 30, 2014[http://www.defense.gov/contracts/contract.aspx?contractid=5408]</ref>
** 125mm [[HE (munición)|HE]] y 125mm [[APFSDS]] para VT-1A<ref>Although officials remained tightlipped about the exact figure of Pakistan's defence exports, they said the Pakistan Ordnance Factory (POF) in particular has started exporting ammunition to Morocco, New Zealand and Thailand in recent months[http://tribune.com.pk/story/801528/idees-2014-pak-defence-exports-have-doubled-in-a-year-says-minister/]</ref>
== [[Xusticia militar]] ==
Tribunal Permanente de les Fuercies Armaes Reales<ref>[http://www.maroc.ma/PortailInst/Ye/MenuGauche/Instituciones/Poder+xudicial/N%C3%BAmeros+claves+de+la+jurisdicci%C3%B3n+en+Marruecos.htm Portal Nacional de Marruecos]</ref>
* Brigade nationale de la police judiciaire (BNPJ) o Brigada Nacional de la Policía Xudicial, direutor: Younes Jamali<ref>[https://web.archive.org/web/20080601185507/http://www.maroc-hebdo.press.ma/MHinternet/Archives_545/html_545/mystere.html Noticia en Maroc-Hebdo]</ref>
Lleis:
* Dahir nᵘ1-99-266, de 28 de Muharram 1421 (3 de mayu de 2000) l'establecimientu de la Comisión d'Historia militar marroquina.
* Dahir nᵘ2-95-29 du 9 kaada 1419 (26 de febreru de 1999) creación y organización de la escuela real de xendarmería<ref>[http://www.cedhd.org/uploads/file/25/2-T%20108%20Decret%20%20%20portant%20creation%20et%20organisation%20de%20l%20Ecole%20royale%20de%20gendarmerie.%20fevrier%201999.pdf Dahir nᵘ2-95-29 du 9 kaada 1419]</ref>
* Dahir nᵘ1-98-43 du 2 moharrem 1419 (29 d'abril de 1998) va afitase'l sistema de retribución, alimentos, gastos de viaxe de los militares especiales de remuneración de les Fuercies Armaes Reales y les normes d'alministración y contabilidá.
* Dahir nᵘ2-95-29 du 9 kaada 1419 (26 de febreru de 1999) creación y organización de la Escuela Real de Xendarmería.
* Dahir nᵘ2-96-804, de 11 de chaoual 1417 (19 de febreru de 1997) relativa a la condición especial docente investigador, les instituciones la formación de directivos.
* Dahir nᵘ2-82-673, de 28 de Rebia I 1403 (13 de xineru de 1983) relativa a la organización de l'alministración de la defensa nacional.
* Dahir nᵘ1-80-347 du 11 rejeb 1402 (6 de mayu de 1982) modifica l'anterior.
* Dahir nᵘ1-79-78, de 30 de Rebia II 1399 (29 de marzu de 1979) establezse la delegación de l'alministración de la defensa nacional.
* Dahir nᵘ1-76-608 du 6 kaada 1396 (30 d'ochobre de 1976) modifica l'anterior.
* Dahir nᵘ1-72-236, de 11 de rejeb 1392 (21 d'agostu de 1972) pal nomamientu de los direutores de la defensa nacional.
* Dahir nᵘ2-71-672, de 12 de Kaada 1391 (30 d'avientu de 1971) en rellación col recargu la ufierta de les escueles militares.
* Dahir nᵘ01-67, de 20 de Kaada 1386 (2 de marzu de 1967) afítase'l tipu de vacaciones mientres les hores de les instituciones de formación [[docente]] y xestión del desenvolvimientu.
* Dahir nᵘ1-59-193 du 15 safar 1379 (20 d'agostu de 1959) reglamiento de compatibilidá financiera del ministru de defensa.
* Dahir nᵘ1-58-011 du 8 kaada 1377 (27 de mayu de 1958) reclutamiento del exércitu.
* Dahir nᵘ1-58-035 du 23 chaoual 1377 (13 de mayu de 1958) modifica l'anterior.
* Dahir nᵘ2-58-384 du 24 chaoual 1377 (13 de mayu de 1958) afítase'l tipu d'alimentación cadete de policía
* Dahir nᵘ2-58-1431, de 13 de Shaban 1377 (5 de marzu de 1958), honorarios de la policía de tráficu y [[taxis]].
* Dahir nᵘ1-58-051 du 30 rejeb 1377 (20 de febreru de 1958) afítense les retribuciones de los funcionarios y oficiales de la Xendarmería Real.
* Dahir nᵘ1-57-280 du 22 joumada II 1377 (14 de xineru de 1958) función de la xendarmería real
* Dahir nᵘ1-58-011, de 8 de kaada 1377 (27 Matte 1957) sobre la situación y el reclutamiento d'oficiales.
* Dahir nᵘ1-57-079 du 28 ramadan 1376 (29 d'abril de 1957) creación de la Xendarmería real.
* Dahir nᵘ1-56-262, de 22 de Rebia II 1376 (26 de payares de 1956) pol que s'establecen les normes pal nomamientu d'oficiales.
* Dahir nᵘ1-56-270 du 6 rebia II 1376 (10 de payares de 1956) crea'l Códigu de Xusticia Militar
* Dahir nᵘ1-56-138 du 16 Kaada 1375 (25 de xunu de 1956) crea les Fuercies Armaes.
* Dahir nᵘ1-56-096 du 9 chaabane 1375 (22 de marzu de 1956) crea'l Ministeriu de Defensa.
* Dahir del 7 d'agostu de 1910 regula la Orde del méritu militar.
* Artículos 187 y 192 del Códigu Penal d'amenaciar la seguridá esterna” de Marruecos al sopelexar un secretu de la “defensa nacional”<ref>[https://web.archive.org/web/20140924234906/http://www.amnesty.org/es/library/asset/MDE29/012/2010/es/02cf7b65-30d1-41b3-92f0-e1b4108af279/mde290122010ye.html Amnistía Internacional]</ref>
== Alcuerdos internacionales ==
* El 1 de febreru de 1966, robla'l Tratáu de prohibición d'ensayos con armes nucleares na atmósfera, l'espaciu esterior y debaxo de l'agua, (05.08.1963, Moscú) ratificáu'l 11 d'avientu de 1965
* El 13 d'ochobre de 1970 firma'l Protocolu sobre la prohibición del emplegu na guerra de gases afogadizos, tóxicos o similares y de métodos bacteriolóxicos de guerra, (06/17/1925, Xinebra)
* El 27 de payares de 1970 firma'l [[Tratáu de Non Proliferación Nuclear|Tratáu de Non Proliferación de les Armes Nucleares]] (01/07/1968, Londres, Moscú, Washington)
* El 18 de mayu de 1977 firma la Convención sobre la prohibición d'utilizar les téuniques de cambéu ambiental con fines militares o fines contrarios (10/12/1976, Nueva York)
* El 10 d'abril de 1981 firma la Convención sobre la prohibición o restricciones del emplegu de ciertes armes convencionales que puedan considerase descomanadamente nocives o d'efectos indiscriminaos (10/10/1980, Xinebra) ratifica'l 10 d'abril de 2002.
* El 27 de setiembre de 1989 Conveniu de cooperación nel ámbitu de la defensa con España, publicáu nel BOE 19-1-1991,<ref>[https://web.archive.org/web/20100618164941/http://www.fiteqa.ccoo.es/asinter/Paisesyregionesdelmundo/Marruecos/MarruecosInforme%20M%20AAEE%202007.pdf Ministeriu d'Asuntos Esteriores español 2007]</ref> pol Dahir nᵘ013-71 del 30 d'avientu de 1971 creóse la pensión militar<ref>[http://info.worldbank.org/etools/docs/library/158437/C04-RCAR-º occo.pdf Bancu Mundial]</ref>
* El 13 de xineru de 1993, robla la Convención sobre la Prohibición del Desarrollu, la Producción, l'Almacenamientu d'Emplegu d'Armes Químiques y sobre la so Destrucción (París, 13/01/1993), el 13 d'avientu de 1995 ratifícase.
* El 7 de payares de 1993, robla la Convención sobre la Puesta Notificación d'Accidentes Nucleares (09/26/1986, Viena)
* El 1 d'avientu de 1994, robla la Convención sobre Seguridá Nuclear (17/06/1994 Viena)
* El 28 d'avientu de 1995 firma la Convención sobre la prohibición del desenvolvimientu, la producción, l'almacenamientu y l'emplegu d'armes químiques y sobre la so destrucción (París
el 13 de xineru de 1993).<ref>[http://daccess-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/XEN/N02/491/20/PDF/N0249120.pdf?OpenElement Conseyu de Seguridá de la ONX 19 de xunetu de 2002]</ref>
* El 29 de setiembre de 1997 firma la Convención sobre indemnización suplementaria por daños nucleares (09.12.1997, Viena) y la Convención conxunta sobre seguridá na xestión del combustible gastáu y sobre seguridá na xestión de refugayes radiactives (29/09/1997, Viena) ratificaos dambos el 13 de mayu de 1999
* El 19 de marzu de 1999 firma'l Conveniu sobre la marcación d'esplosivos plásticos pa los fines de detección (Montreal)
* El 15 de febreru de 2000, ratifica'l Tratáu de Prohibición Completa d'Ensayos Nucleares (10/09/1996, Nueva York)
* El 17 d'agostu de 2000 firma l'Alcuerdu de Cooperación Rexonal pa África sobre'l desenvolvimientu, investigación y formación nel ámbitu de la ciencia y la teunoloxía nucleares (AFRA), (21/02/1990)
* El 29 de xineru de 2002, ratifica la Convención sobre la prohibición del desenvolvimientu, la producción y l'almacenamientu d'armes bacteriolóxiques y toxínicas (2 de mayu de 1972).
* El 11 de setiembre de 2002 firma la Convención sobre prohibiciones o restricciones del emplegu de ciertes armes convencionales que puedan considerase descomanadamente nocives o d'efectos indiscriminaos, col Protocolu I, II y III (10/10/1980, Xinebra), ratificáu'l 10 d'abril de 2001.
* El 19 de setiembre de 2002 róblase'l Protocolu sobre prohibiciones o restricciones del emplegu de [[Mina anti-persona|mines]], armes trampa y otros artefautos (05/03/1996, Xinebra)
* El 30 d'avientu de 2009, Communications Interoperability and Security Memorandum of Agreement (CISMOA) col [[exércitu d'EEXX]]<ref>[https://web.archive.org/web/20110507004114/http://46.59.1.2/cable/2010/01/10RABAR5.html Wikileaks]</ref>
* El 2 de febreru de 2011, Marruecos sofita y xúntase al procesu de promoción d'un tratáu sobre'l comerciu de les armes<ref>[https://web.archive.org/web/20110204195046/http://www.map.ma/es/sections/mas-noticies/marruecos_sofita_y_se/view Noticia en MAP]</ref>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
{{Tradubot|Fuerzas Armadas del Reino de Marruecos}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Fuercies armaes de Marruecos]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
e2zxu7bmvn7sn8skxfvvfdgz1lf9bwx
Cristina Yuste Álvarez
0
148322
4505857
4300451
2026-07-23T23:15:04Z
~2026-41166-24
151248
4505857
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Cristina Yuste Álvarez''' {{nym}} ye una [[actriz de voz]] española. Los sos papeles son doblaxes de voces infantiles o adolescentes en [[idioma español|castellán]]. Trabayó en publicidá, teatru y curtiumetraxes ente otros.<ref>[https://www.20minutos.es/noticia/4497194/0/cristina-yuste-la-voz-de-peppa-pig-hay-que-ser-complice-del-maravilloso-mundo-de-los-ninos/ ''Cristina Yuste Álvarez'']</ref>
== Doblaje ==
=== Películes y Series de TV ===
'''[[Brenda Song]]'''
* [[2005]]: London Tipton (''[[Hotel Duce Hotel: les Aventures de Zack y Cody]]'').
* [[2006]]: London Tipton (''[[Yay Me! Staring London Tipton|¡Viva Yo! Presentando a London Tipton]]'').
* [[2006]]: Brenda Song (''[[Disney Channel Games]]'')
* [[2008]]: Wendy Wu (''[[Wendy Wu: La Princesa Guerrera]]'').
* [[2008]]: London Tipton (''[[The Suite Life on Deck]]'').
* [[2011]]: London Tipton (''[[Zack y Cody, La Película]]'').
'''Otros'''
* [[1994]]: Tia Landry (''[[Hermana, Hermana]]'').
* [[1998]]: Angela Zorzak (''[[Ringmaster - El rei de la telebasura]]'').
* [[2000]]: Sydney Donovan (''[[Vuelta A Los Diecisiete]]'').
* [[2000]]: Dawn Summers (''[[Buffy the Vampire Slayer]]'').
* [[2001]]: Enfermera Betty Bayer (''[[Pearl Harbor (película)|Pearl Harbor]]'').
* [[2004]]: Maddy (''[[Catch That Kid|Atrápenlos]]'').
* [[2004]]: Melanie Lewis (''[[The Dust Factory]]'').
* [[2004]]: Yasmin (''[[Bratz]]'').
* [[2005]]: Cindy Robinson (''[[Close to Home|Fiscal Chase]]'').
* [[2005]]: Zoe Plummer (''[[The Pacifier|El pacificador]]'').
* [[2005]]: Penny (''[[Sky High|Una escuela d'altos vuelos]]'').
* [[2005]]: Lexy (''[[Wilder Days]]'').
* [[2006]]: Alison Mandrakis (''[[When a Stranger Calls (película de 2006)|Cuando llama un estrañu]]'').
* [[2006]]: Marisol Durán (''[[The Cheetah Girls 2]]'').
* [[2007]]: Debbie Woodruff (''[[Control (película)|Control]]'').
* [[2007]]: Duce Sorrises (Candy Smiles) (''[[Cory na Casa Blanca]]'').
* [[2007]]: Elizabeth (''[[A Modern Twain Story: The Prince and the Pauper|El Príncipe y el Méndigu, ¡Lluces, cámara, aición!]]'')
* [[2007]]: Cheyenne-Blue (''[[Keinohrhasen]]'').
* [[2007]]: George (''[[Nancy Drew (película)|Nancy Drew]]'').
* [[2007]]: Gloria (''[[Freedom Writers|Diarios de la cai]]'').
* [[2008]]: Margaret Mildred 'Kit' Kittredge (''[[Kit Kittredge]]'').
* [[2009]]: Jenna Wards (''[[Friday the 13th (película de 2009)|Friday the 13th]]'').
* [[2009]]: Verónica DiAngelo (Temp. 3) (''[[El club de la ferradura]]'').
* [[2009]]: Bernadette (''[[The Big Bang Theory]]'').
* [[2009]]: Petula (''[[United States of Tara]]'').
* [[2010]]: Marianne Bryant (''[[Easy A]]'').
* [[2010]]: Bethany (''[[Fíos de Tuscon]]'').
* [[2011]]: Zoe Cole (''[[Besito]]'')
* [[2011]]: Duna (''[[Ángel o Demoniu]]'').
* [[2012]]: Emma Ross (''[[Jessie (serie de televisión)|Jessie]]'').
* [[2012]]: Bree Davenport (''[[Lab Rats]]'').
* [[2013]]: Riley ("the next step")
=== Series Animaes ===
* [[1992]]: Pistola Patapalo (''[[Goof Troop|La tropa Goofy]]'').
* [[2002]]: Penny Proud (''[[La familia Proud]]'').
* [[2004]]: Peppa (''[[Peppa Pig]]'').
* [[2005]]: Bella (''[[Maggie, una mosca con onda|La mosca Maggie]]'').
* [[2006]]: Riley Daring (''[[Los sustitutos (serie de televisión)|Los sustitutos]]'').
* [[2006]]: Malina (''[[The Emperor's New School|Kuzco: un emperador nel cole]]'').
* [[2010]]: Clementina ("[[Caillou]]").
* [[2013]]: Shanilla (''[[Dulde, That's My Ghost!|El mio colega ye una pantasma]]'')
* [[2015]]: Phlos (''[[Alisa, que no fue así]]''), Slugterra (''[[Trixxie Sting]]'')
*[[2015]]: Hazel ([[Little Charmers]]).
*[[2016]]: Frankie Pamplemousse ([[Frankie junto a los Zhu Zhu Pets]]).
*[[2017]]: Emerald Goldenbraid ([[Mysticons]]).
*[[2018]]: Lila Draper ([[Polly Pocket]]).
=== Películes animaes ===
* [[2000]]: Tish Katsufrackis (''[[Findemanía]]'').
* [[2001]]: Celia (''[[Monsters, Inc.]]'').
* [[2002]]: Eliza Thornberry (''[[Los Thornberrys]]'').
* [[2002]]: Voces adicionales (''Miliki presenta... Había Una vegada'').
* [[2003]]: Eliza Thornberry (''[[Rugrats Go Wild]]'').
* [[2005]]: Zoe Plummer (''[[Un canguru superduro]]'').
* [[2006]]: Mia (''[[Cars]]'').
* [[2007]]: Mary Thomas (''[[¡Salta!]]'').
* [[2007]]: Valerie (''Contracorriente 2'').
* [[2008]]: Fawn (''Tinker Bell'').
* [[2008]]: Ariel (''[[La serenita 3]]'')
* [[2011]]: Tootie (''[[A Fairly Odd Movie: Grow Up, Timmy Turner!|Los Padrinos Máxicos - La Película: Crez Timmy crez]]'').
=== Anime ===
* [[1989]]: Kiki (''[[Mayo no takkyūbin]]'').
* [[1998]]: [[May (personaxe de Pokémon)|May/Aura]] (''[[Pokémon]]'').
* [[2000]]: Chica (''[[Mononoke Hime]]'').
* [[2001]]: Karin (''[[Medabots]]'').
* [[2003]]: Alan (''[[Beyblade]]'').
* [[2003]]/[[2005]]: Mizuno Suzume (Suzy)/Jeff (''[[Zatch Bell!]]'').
* [[2005]]: Diamante (''[[Mirmo!]]'').
* [[2007]]: Miyu Yamazaki (''[[Gals!|Super GALS!]]'').
* [[2008]]: Mimi (''[[D.Gray man]]'').
* [[2010]]: Arrietty (''[[Arrietty y el mundu de los diminutos]]'').
=== Otros ===
* [[1986]]: Esmeralda Billetiza (''[[Los Pequeños Picapiedra]]'').
* [[1986]]: Jessie Bradshaw (''[[Las Nuevas Aventuras de Jonny Quest]]'').
* [[1987]]: Sadie-May Scroggins (''[[Scooby-Doo Meets the Boo Brothers]]'').
* [[1987]]: Voces Adicionales (''[[Los Supersónicos]]'').
* [[1988]]: Daphne Blake (''[[Un cachorru llamáu Scooby-Doo]]'').
* [[1988]]: Sibella (''[[Scooby-Doo and the Ghoul School]]'').
* [[1988]]: Googie (''[[Scooby-Doo and the Reluctant Werewolf]]'').
* [[1989]]: Gordu (Tubby) (''[[Willy el Gorrión]]'').
* [[1991]]: Angie (''[[Boby y los sos amigos]]'').
* [[1999]]: Eliza Thornberry (''[[Los Thornberrys]]'').
* [[2001]]: Voces adicionales (''[[Family Guy]]'').
* [[2001]]: Tootie (''[[The Fairly OddParents]]'').
* [[2001]]: Voces adicionales (''Mortadelo y Filemón La sesta secta'').
* [[2003]]: Ebony (''[[La tribu (serie de televisión)|La Tribu]]'').
* [[2005]]: Voces adicionales (''[[American Dad]]).
* [[2005]]: Cho Chang (''[[Harry Potter|Saga de Harry Potter]]'').
* [[2005]]: Sissy (''[[Códigu Lyoko]]'').
* [[2006]]: Naminé (''[[Kingdom Hearts II]]).
* [[2007]]: Colin (''[[The Simpsons Movie]]'').
* [[2007]]: Julie Stark (''[[Shark (serie de televisión)|Shark]]'').
* [[2008]]: Celeste (''[[Mirror's Edge]]'').
* [[2009]]: Jessica Wind (''[[Gormiti, el regresu de los señores de la naturaleza]]'').
* [[2011]]: Ariel (''Disneyland Adventures'').
* [[2012]]: Voces adicionales (''Kinect Rush: Una aventura de Disney Pixar'').
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
* Ficha de [http://www.eldoblaje.com/datos/FichaActorDoblaje.asp?id=292 Cristina Yuste] en eldoblaje.com.
{{NF|1982||Yuste, Cristina}}
[[Categoría:Actores y actrices de teatru d'España]]
[[Categoría:Actores y actrices de voz d'España]]
[[Categoría:Actores y actrices infantiles d'España]]
[[Categoría:Persones de Madrid]]
abooxmtwv44eyy8i47z32snelgea8e5
Frankie Muniz
0
150884
4505850
4498952
2026-07-23T22:03:12Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505850
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Francisco "Frankie" Muniz IV''' {{nym}}<ref name=allmovie>{{Cita web|títulu=Frankie Muniz – Overview|url=http://www.allmovie.com/artist/frankie-muniz-232781|fechaaccesu=6 de xunetu de 2009|sitiuweb=[[Allmovie]]}}</ref> ye un [[actor]], [[músicu]], [[escritor]], [[direutor de cine|productor]], [[pilotu d'automovilismu]] y [[mánager]] de banda d'[[Estaos Xuníos]]. Ye más conocíu por interpretar el personaxe del títulu na comedia de televisión familiar de [[FOX]], ''[[Malcolm in the Middle]]'', que-y valió una nominación al [[Premiu Emmy]] y dos nominaciones al [[Globu d'Oru]].
En 2003, foi consideráu "unu de los adolescentes más rentables de Hollywood".<ref name="cbs">{{Cita noticia|fecha=9 de xunu de 2003|títulu=CBS News|url=http://www.cbsnews.com/stories/2003/06/09/48hours/main557660.shtml|fechaaccesu=23 de marzu de 2006|periódicu=Frankie Muniz: Hollywood Star}}</ref> En 2008, punxo la so carrera como actor n'espera pa siguir una carrera nes carreres de [[monoplaza]]. Él compitió nel [[Atlantic Championship]]. De 2012 a 2014, foi batería na banda Kingsfoil.
== Vida temprana ==
Muniz nació'l 5 d'avientu de 1985 en [[Wood-Ridge]], [[Nueva Jersey]].<ref>{{Cita web|títulu=Frankie Muniz Biography|url=http://www.biography.com/articles/Frankie-Muniz-9542312|fechaaccesu=25 de febreru de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110207014856/http://www.biography.com/articles/Frankie-Muniz-9542312|fechaarchivu=7 de febreru de 2011|autor=A&Y Television Networks}}</ref><ref>{{cita llibru|añu=2001|títulu=Biography Today 2001 Annual Cumulation|url=https://books.google.com/books?id=6cMENOavuEYC|editorial=Omnigraphics Inc|isbn=9780780804562|apellíu=Abbey|nome=Cherie D.}}</ref> El so padre, Francisco III, yera un restaurador, y la so madre, Denise, yera enfermera.<ref name=filmreference>{{Cita web|añu=2008|títulu=Frankie Muniz Biography (1985–)|url=http://www.filmreference.com/film/2/Frankie-Muniz.html|fechaaccesu=19 de febreru de 2008}}</ref><ref name=Rohan>Rohan, Virginia. [http://www.highbeam.com/doc/1P1-25349224.html "'MALCOLM' STAR STAYS GROUNDED"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121022155851/http://www.highbeam.com/doc/1P1-25349224.html |date=2012-10-22 }}, ''The Record'', March 6, 2000. Accessed May 7, 2008. "On the phone from Los Angeles, at 7:30 a.m. his time, the 14-year-old actor from Wood-Ridge seems just as friendly and chipper as he did before his Fox comedy "Malcolm in the Middle" debuted – and became an instant hit."</ref> El so padre ye [[Puertu Ricu|portorricanu]] y la so madre ye d'orixe [[Pueblu italianu|italianu]] y [[Pueblu irlandés|irlandés]].<ref name="ref001">{{Cita noticia|fecha=3 de marzu de 2000|títulu='Skip' star Frankie Muniz finds sudden superstardom|url=http://community.seattletimes.nwsource.com/archive/?date=20000303&slug=4008156|fechaaccesu=2 de payares de 2009|editorial=The Seattle Times|apellíu=Vincent|nome=Mal|archiveurl=https://web.archive.org/web/20121003094658/http://community.seattletimes.nwsource.com/archive/?date=20000303&slug=4008156|archivedate=2012-10-03}}</ref> Tien una hermana mayor, Cristina.<ref name="ref001"/> Cuando Muniz tenía cuatro años, la so familia camudar a [[Knightdale]], [[Carolina del Norte]], onde creció.<ref>{{Cita web|títulu=Frankie Muniz Biography|url=http://www.notablebiographies.com/news/Li-Ou/Muniz-Frankie.html|fechaaccesu=27 de xunetu de 2017|autor=Encyclopedia of World Biography}}</ref><ref>{{Cita web|títulu=In the town i grew up in, Knightdale, NC for the first time in 15 years. Tons of memories popping off.|url=https://twitter.com/frankiemuniz/status/298134598506905602?lang=en|apellíu=Muniz|nome=Frankie}}</ref> Foi afayáu per primer vegada a la edá d'ocho años, nun show de talentos en [[Raleigh (Carolina del Norte)|Raleigh, North Carolina]], nuna producción llocal de ''[[A Christmas Carol]]'', emitíu como Tiny Tim. Poco dempués, los sos padres divorciáronse, y darréu camudóse a [[Burbank]], [[California]], cola so madre. Apaeció en comerciales y fixo'l so debú cinematográficu na [[Telefilme|película televisiva]], ''To Dance With Olivia'' (1997), protagonizada por [[Louis Gossett, Jr.]]. Nesi mesmu añu, apaeció na presentación [[Hallmark Hall of Fame]] de [[CBS]], ''[[What the Deaf Man Heard]]''. Un pequeñu papel na película ''Lost & Found'' (1999) llevar al so papel de rotura como'l personaxe principal en ''[[Malcolm in the Middle]]''.
== Carrera ==
=== Actuación ===
Fox estrenó ''[[Malcolm in the Middle]]'' de [[Linwood Boomer]], protagonizada por Muniz, el 9 de xineru de 2000, como reemplazu de metá de temporada, y l'espectáculu superóse rápido con aponderamientos. L'episodiu principal foi vistu por 23 millones de persones<ref>{{Cita noticia|fecha=18 de xineru de 2000|títulu=Sitcom savior?|url=http://www.variety.com/article/VR1117760956.html?categoryid=14&cs=1|fechaaccesu=25 d'abril de 2007|editorial=[[Variety|Variety.com]]|autor=Josef Adalian and Michael Schneider}}</ref> y el segundu episodiu por 26 millones.<ref>{{Cita web|títulu=News|url=http://malcolminthemiddle.tktv.net/news.html|autor=Matt Webb Mitovich}}</ref> Foi nomáu pa los [[Premios Emmy]]<ref>{{Cita web|títulu=Frankie Muniz Emmy Nominated|url=http://www.emmys.com/celebrities/frankie-muniz|fechaaccesu=30 de xunu de 2012|editorial=Emmys.com}}</ref> en 2001,<ref name="emmy">{{Cita web|títulu=Academy of Television Arts & Sciences|url=http://emmys.org/awards/primetimeawards.php/|fechaaccesu=23 de marzu de 2006|sitiuweb=58th Annual Primetime Emmy Awards|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060406011225/http://www.emmys.org/awards/primetimeawards.php|fechaarchivu=2006-04-06}}</ref> y recibió el «Young Star Award» de ''[[The Hollywood Reporter]]'' pol so trabayu na serie.
A lo llargo de la so carrera televisiva, Muniz fixo apaiciones como convidáu nos programes ''[[Lizzie McGuire]];'' ''[[Sabrina, the Teenage Witch|Sabina, the Teenage Witch]]''; y ''[[MADtv]].'' El so primer papel protagonista nuna película foi como Willie Morris na pieza familar de 2000, ''[[El mio perru Skip]]'', que se llanzó nel mesmu tiempu averáu que'l pilotu de ''Malcolm in the Middle''. Esi mesmu añu, apurrió la voz del personaxe d'Apodero nel videoxuegu de ''[[102 Dálmates: Cachorros al rescate]]'', y apaeció nel videoxuegu ''[[Stargate Worlds]]''.
Al añu siguiente, apurrió una voz de personaxe al repartu animal de la película ''[[Dr. Dolittle 2]].'' Él tuvo un ésitu col llanzamientu de 2002, ''[[Big Fat Liar]]'', que lo acomuñar cola actriz adolescente [[Amanda Bynes]] como un par d'estudiantes que busquen vengase d'un productor de películes sórdido (interpretáu por [[Paul Giamatti]]). Muniz tamién formó parte del conxuntu de la película de peaes ''[[Deuces Wild]]'', llanzada esi mesmu añu. En 2003, fixo un cameo como noviu menor de [[Cher]] en ''[[Stuck on You (película)|Stuck on You]]''. Esi mesmu añu, apaeció nel estrenu de serie de chancies de MTV, ''[[Punk'd]]'', d'[[Ashton Kutcher]].
Darréu, Muniz interpretó'l papel principal na película ''[[Agent Cody Banks]]'', según la so secuela, ''[[Agent Cody Banks 2: Destination London]].'' La primer película estrenar en marzu de 2003 y recaldó $47 millones; la secuela, que s'estrenó un añu dempués, recaldó $28 millones.<ref name="numbers">{{Cita web|títulu=The Numbers|url=http://www.the-numbers.com/people/FMUNI.html|fechaaccesu=23 de marzu de 2006|sitiuweb=Frankie Muniz – Box Office Data Movie Star|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060612222303/http://www.the-numbers.com/people/FMUNI.html|fechaarchivu=2006-06-12}}</ref> Entrenó n'artes marciales pa les películes, y realizó la mayoría de los sos propios trucos. Tamién comentó que yera'l puntu na so carrera nel que tendría de faer la transición del actor infantil a un actor adultu o un actor respetable».<ref name=autogenerated1>{{Cita web|títulu=About.com|url=http://actionadventure.about.com/cs/weeklystories/a/aa031104.htm|fechaaccesu=23 de marzu de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060306033451/http://actionadventure.about.com/cs/weeklystories/a/aa031104.htm|fechaarchivu=6 de marzu de 2006|urlmuerta=sí|sitiuweb=Back as Agent Cody Banks}}</ref>
Muniz apurrió la voz del personaxe d'una cebra llamada Stripes, que desea convertise nun equín de carreres, na película de 2005 ''[[Racing Stripes]]''. Esi mesmu añu, fixo una apaición como convidáu en «Mr. F», un episodiu de la comedia de [[Fox Broadcasting Company|Fox]], ''[[Arrested Development (serie de televisión)|Arrested Development]].'' N'abril de 2006, empezó a filmar ''My Sexiest Year'', una [[película independiente]] na que [[Harvey Keitel]] interpretaba al so padre.<ref name="sexiest">{{Cita web|títulu=National Ledger|url=http://www.nationalledger.com/artman/publish/article_27264274.shtml|fechaaccesu=23 de marzu de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070824100227/http://www.nationalledger.com/artman/publish/article_27264274.shtml|fechaarchivu=24 d'agostu de 2007|urlmuerta=sí|sitiuweb=19NBC's 'ER' To Bring Awareness to Genocide in Darfur}}</ref> Anunció, mientres esi mesmu mes, que se tomaría un descansu de l'actuación, pa siguir una carrera nel automovilismu, en virtú d'un contratu de dos años a tiempu completu con Jensen Motorsport na competencia de la Fórmula BMW.<ref name="racing1">{{Cita web|títulu=ABC News|url=http://abcnews.go.com/Entertainment/story?id=1838959|fechaaccesu=13 d'abril de 2006|sitiuweb=Malcolm's Muniz Shifts into Pro Racing}}</ref><ref name="racing2">{{Cita noticia|fecha=9 d'abril de 2006|títulu=TV's Malcolm takes career break|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/4892982.stm|fechaaccesu=9 d'abril de 2006|periódicu=BBC News}}</ref>
''Malcolm in the Middle'' terminó la so carrera'l 14 de mayu de 2006. Diez díes dempués, el 24 de mayu, Muniz apaeció na [[Cine de terror|película de terror]] ''[[Stay Alive]].'' Espresó'l deséu de dexar tras los papeles tradicionales del cine de Hollywood, y dixo:
{{quote|Crecer nunca m'asustó hasta l'añu pasáu. Empecé a pensar n'avieyar, ser un adultu, y asustóme. Espero que les coses funcionen na mio carrera. Si nun lu faen, entós nunca foi destináu a selo.<ref name="growing">{{Cita web|títulu=The Decatur Daily|url=http://people.aol.com/people/articles/0,19736,1083857,00.html|fechaaccesu=29 de marzu de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060217130728/http://people.aol.com/people/articles/0,19736,1083857,00.html|fechaarchivu=17 de febreru de 2006|urlmuerta=sí|sitiuweb=Malcolm grows up}}</ref>}}
A pesar de la so anterior intención declarada de tomase un descansu de l'actuación, en mayu de 2006, robló pa protagonizar la comedia sexual adolescente R-rated, ''Extreme Movie]''.<ref name="newmovie">{{Cita noticia|títulu=Reuters|url=http://www.hollywoodreporter.com/thr/film/brief_display.jsp?vnu_content_id=1002465421|fechaaccesu=15 de xunu de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070930210950/http://www.hollywoodreporter.com/thr/film/brief_display.jsp?vnu_content_id=1002465421|fechaarchivu=30 de setiembre de 2007|urlmuerta=sí|periódicu=Muniz heads cast seeking sex "Guidance"}}</ref> La película foi entamada orixinalmente pa ser llanzada en 2007 por [[Dimension Films]],<ref name="newstrack">{{Cita web|títulu=Dimension gains sexual 'Guidance'|url=http://www.upi.com/NewsTrack/view.php?StoryID=20060629-082543-8632r|fechaaccesu=3 de xunetu de 2006|editorial=United Press International}}</ref> pero finalmente foi llanzada direutamente a DVD en febreru de 2009.
A finales de 2007, fixo una apaición como convidáu nun episodiu del drama criminal de [[CBS]], ''[[Criminal Minds]].'' N'avientu de 2007, fixo un cameo na película ''[[Walk Hard: The Dewey Cox Story]]'', interpretando a [[Buddy Holly]]. En 2008, empezó a trabayar nuna película cola ex protexida de [[Missy Elliott]], Brianna Perry, pero'l proyeutu nunca foi llanzáu.<ref name="24hourhiphop">{{Cita web|títulu=Lil Brianna|url=http://24hourhiphop.com/next-in-line/lil-brianna/|fechaaccesu=9 de febreru de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131105192032/http://24hourhiphop.com/next-in-line/lil-brianna/|fechaarchivu=5 de payares de 2013|urlmuerta=sí|sitiuweb=24HourHipHop}}</ref>
Muniz fixo una incursión nel xéneru de superhéroes cola [[Xéneru d'aición|película d'aición]] [[Película infantil|familiar]], ''Pizza Man'', en 2011.<ref>{{Cita web|fecha=10 d'ochobre de 2017|títulu=Pizza Man|url=https://www.imdb.com/title/tt1629766/|via=www.imdb.com}}</ref>
En 2012, fixo un cameo como él mesmu na segunda temporada de la comedia ''[[Don't Trust the B---- in Apartment 23]]''.
En 2015, fixo otra apaición en [[The Mysteries of Laura]], nel cual unu de los detectives (Merideth Bose) taba namoráu del actor y pilotu d'autos (Frankie Muniz) que taba compitiendo nuna carrera de resistencia. L'equipu taba nun casu de [[Departamentu de Policía de Nueva York|NYPD]] y la evidencia sospechosa presentar na carrera de resistencia.
El 6 de setiembre de 2017, Muniz foi anunciáu como una de les celebridaes que van competir na [[Dancing with the Stars (Estaos Xuníos, temporada 25)|temporada 25]] de ''[[Dancing with the Stars (Estaos Xuníos)|Dancing with the Stars]]''. Él foi empareyáu cola baillarina profesional, [[Witney Carson]].<ref>{{Cita web|fecha=6 de setiembre de 2017|títulu='Dancing With the Stars' season 25 celebrity cast: Frankie Muniz, Barbara Corcoran, Nick Lachey and more|url=http://abcnews.go.com/Entertainment/dancing-stars-season-25-celebrity-cast-frankie-muniz/story?id=49603734|fechaaccesu=6 de setiembre de 2017|sitiuweb=ABC News}}</ref> Muniz y Carson llograron llegar a la final de la temporada, terminando nel tercer puestu.<ref>{{Cita noticia|fecha=22 de payares de 2017|títulu=”Dancing with the Stars” Winner 2017: Who Won “Dancing with the Stars” Season 25?|url=https://www.earnthenecklace.com/dancing-stars-winner-2017/|fechaaccesu=22 de payares de 2017|idioma=en-US|periódicu=Earn The Necklace}}</ref>
=== Escritura y producción ===
Muniz empezó a escribir en 2004, cuando escribió la telenovela del programa de televisión ''Granted''. Hasta la fecha, esi ye'l so únicu trabayu escritu. En 2004, foi'l productor executivu de ''Granted''. En 2006, tamién foi productor executivu de la película ''Choose Your Own Adventure: The Abominable Snowman''. Un añu dempués (2007), convertir en productor acomuñáu de la película ''Choose Connor''.
=== Automovilismu ===
[[Ficheru:Frankiemuniz.jpg|thumb|left|200px|Muniz en 2007]]
Muniz tuvo dende siempres enforma interés nes carreres de coches. El 18 de febreru de 2001, Muniz remanó'l [[auto de seguridá]] pa les 500 Milles de Daytona y atopóse con [[Dale Earnhardt]] poco primero de que Earnhardt ingresara al so vehículu pa la carrera.<ref>{{Cita web|títulu=Frankie Muniz on Twitter|url=https://twitter.com/frankiemuniz/status/701499335347798016|fechaaccesu=24 d'agostu de 2016|sitiuweb=twitter.com}}</ref> Muniz, que tamién asistió a la carrera por filmar pa la serie de documentales ''[[True Life]]'' de [[MTV]], foi testigu del posterior accidente na última vuelta que mató a Earnhardt.<ref>{{Cita web|fecha=8 de marzu de 2001|títulu=Malcolm Star Remembers Dale Earnhardt|url=http://www.tvguide.com/news/malcolm-star-remembers-36991/|fechaaccesu=24 d'agostu de 2016|sitiuweb=tvguide.com}}</ref>
La carrera de Muniz nes carreres d'autos remontar a 2004, cuando dirixó la Toyota Pro/Celebrity Race en [[Grand Prix of Long Beach|Long Beach]]como participante de celebridaes, terminando en séptimu llugar.<ref>{{Cita web|títulu=2004 Toyota Pro / Celebrity Race|url=http://racing-reference.info/race/2004-06/X|fechaaccesu=6 de mayu de 2015|sitiuweb=Racing-Reference}}</ref> Al añu siguiente, terminó terceru,<ref>{{Cita web|títulu=2005 Toyota Pro / Celebrity Race|url=http://racing-reference.info/race/2005-05/X|fechaaccesu=6 de mayu de 2015|sitiuweb=Racing-Reference}}</ref> y foi la meyor celebridá dempués de capitalizar el contautu d'[[Ingo Rademacher]] y [[Aaron Peirsol]] na última vuelta.<ref>{{Cita web|fecha=9 d'abril de 2005|títulu=Frankie Muniz First Among Celebrities in the 2005 Toyota Pro/Celebrity Race|url=http://globenewswire.com/news-release/2005/04/10/325641/75941/en/Frankie-Muniz-First-Among-Celebrities-in-the-2005-Toyota-Pro-Celebrity-Race.html|fechaaccesu=6 de mayu de 2015|sitiuweb=Global News Wire}}</ref> Mientres investigaba la posibilidá de xunise a un equipu de carreres como propietariu, concedióse-y una prueba nun automóvil, y nel so llugar robló un contratu de dos años con Jensen Motorsport como pilotu. Muniz ingresó a catorce carreres mientres la temporada 2006 de la [[Fórmula BMW|Fórmula BMW EE. XX.]], y nun pudo terminar nuna posición de puntaje.Foi escoyíu como unu de los trenta y seis pilotos pa competir na final añal de Formular BMW World en [[Circuitu urbanu de Valencia|Valencia]]. Muniz terminó nel puestu 29.<ref>{{Cita web|títulu=Formula BMW World Final|url=http://www.frankiemunizracing.com/valencia/index.php|fechaaccesu=6 de mayu de 2015|sitiuweb=Frankie Muniz Racing}}</ref><ref>{{Cita web|añu=2008|títulu=Formula BMW USA|url=http://www.formulabmwusa.com/news_fastnews/index.php?id=122|fechaaccesu=19 de febreru de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012180552/http://formulabmwusa.com/news_fastnews/index.php?id=122|fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007}}</ref> N'abril, volvió competir nel Toyota Pro/Celebrity, terminando nel puestu 11 dempués d'empezar nel puestu 19.<ref>{{Cita web|títulu=2006 Toyota Pro / Celebrity Race|url=http://racing-reference.info/race/2006-05/X|fechaaccesu=6 de mayu de 2015|sitiuweb=Racing-Reference}}</ref>
En 2007, Muniz xubió a la [[Atlantic Championship|Champ Car Atlantic Series]] más competitiva,<ref>{{Cita web|títulu=Frankie Muniz at|url=http://www.jensenmotorsport.com/team/drivers/frankie_muniz.htm|fechaaccesu=23 d'agostu de 2010|editorial=Jensenmotorsport.com}}</ref> onde compitió en tola temporada de 12 carreres. Pa la temporada, el so meyor final de carrera foi'l novenu llugar, y oficialmente ganó un total de 41 puntos (pal puestu 22) y $17,000 en premios, rexistrando 351 vueltes.<ref>{{Cita web|fecha=29 de xunetu de 2010|títulu=champcaratlantic.com|url=http://www.champcaratlantic.com/CONTENT/PDF/Results/2007/20070812PDFR_0005.pdf|fechaaccesu=23 d'agostu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081206230056/http://www.champcaratlantic.com/CONTENT/PDF/Results/2007/20070812PDFR_0005.pdf|fechaarchivu=6 d'avientu de 2008|formatu=PDF}}</ref> En xineru de 2007, allugóse segundu na carrera de [[Sebring International Raceway|Sebring]] Winter National.<ref>{{Cita web|fecha=29 de xunetu de 2010|títulu=Champ Car Atlantic News|url=http://www.champcaratlantic.com/News/Article.asp?ID=2792|fechaaccesu=23 d'agostu de 2010|editorial=Champcaratlantic.com}}</ref> Robló col equipu ganador del Campeonatu Atlánticu, Pacific Coast Motorsports, en xineru de 2008, coles mires de competir constantemente nel top ten del campeonatu de puntos. Terminó la temporada 2008 nel oncenu llugar. A la fin de la temporada 2008, ganó'l Jovy Marcelo Award, un premiu por deportividá votáu por otros pilotos nomaos en memoria del ganador del Campeonatu Atlánticu 1991 que foi asesináu mientres la práutica de les 500 Milles d'Indianápolis de 1992. En 2009, Muniz xunir al Team Stargate Worlds, y terminó ente los diez primeros en toles carreres apostaes, con un meyor resultáu de cuartu nel [[Miller Motorsports Park]]. Sicasí, antes de la penúltima carrera en [[Road America]], la so temporada foi encurtiada pola ciruxía de la so muñeca.<ref>{{Cita web|fecha=29 de setiembre de 2009|títulu=Bomarito and Mansell Set for Return to Atlantic Championship|url=http://www.theautochannel.com/news/2009/09/22/478595.html|fechaaccesu=6 de mayu de 2015|sitiuweb=The Autu Channel}}</ref>
[[Ficheru:Frankie Muniz 2011.jpg|thumb|derecha|200px|Muniz na Toyota Pro/Celebrity Race en 2011]]
En 2011, Muniz tornó a la Toyota Pro/Celebrity Race; Dempués d'empezar el 15° puestu, terminó cuartu.<ref>{{Cita web|títulu=2011 Toyota Pro / Celebrity Race|url=http://racing-reference.info/race/2011-11/X|fechaaccesu=6 de mayu de 2015|sitiuweb=Racing-Reference}}</ref>
=== Música ===
Muniz xunir a la banda ensin roblar, You Hang Up, como batería. Él dixo: «¡Esto ye daqué que siempres quixi na mio vida, y toi encantáu de tar acomuñáu con un grupu tan grande de mozos!».<ref name="popeater1">{{Cita web|fecha=18 de febreru de 2010|títulu=Found! Frankie Muniz a Drummer in Phoenix Band|url=http://www.popeater.com/2010/02/18/frankie-muniz-drummer-you-hang-up-phoenix-band/|fechaaccesu=23 d'agostu de 2010|editorial=PopEater.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201022170507/http://www.popeater.com/2010/02/18/frankie-muniz-drummer-you-hang-up-phoenix-band/|fechaarchivu=2020-10-22}}</ref>
En 2012, Muniz xunir a Kingsfoil, una banda con sede en [[York (Pennsylvania)|York]], [[Pennsylvania]], y aprobó SJC Drums y Cymbals Imperial.<ref>{{Cita web|fecha=6 d'abril de 2012|títulu="Malcolm" star Muniz joins York County band Kingsfoil|url=http://www.ydr.com/ci_20336663/malcolm-star-muniz-joins-york-county-band-kingsfoil?source=most_viewed|fechaaccesu=30 de xunu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120409030608/http://www.ydr.com/ci_20336663/malcolm-star-muniz-joins-york-county-band-kingsfoil?source=most_viewed|fechaarchivu=9 d'abril de 2012|urlmuerta=sí|sitiuweb=The York Daily Record}}</ref> En 2014 tuvo qu'abandonar la banda por cuenta de problemes de programación.
En 2017, Muniz anunció en Facebook que ye'l xerente de la banda con base en York, Astru Lasso, que ta formada por Jordan Davis y Tristan Martin de la so ex banda Kingsfoil. Muniz viaxa cola banda faciendo los sos sistemes de monitoreo, lluces, amás de ser el conductor designáu.<ref>{{Cita web|títulu=Astru Lasso|url=https://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=10155105262839887&id=35285954886|fechaaccesu=21 de xunetu de 2017|editorial=Frankie Muniz|publicación=Facebook}}</ref> La banda abrió para [[We the Kings]], [[Cute Is What We Aim For]] y Plaid Brixx na xira [[We The Kings]] 10 de la primavera pasada.<ref>{{cita web|títulu=wethekings|url=https://www.wethekingsmusic.com/tour|editorial=wethekings|sitiuweb=wethekings|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180803224020/https://www.wethekingsmusic.com/tour|fechaarchivu=2018-08-03}}</ref>
== Vida personal ==
Muniz ye un partidariu vidueñu de los [[Arizona Cardinals]]<ref>{{Cita web|fecha=2 de payares de 2014|títulu=Frankie Muniz on Twitter: "I love Sunday's because I get to watch my @AZCardinals !"|url=https://twitter.com/frankiemuniz/status/528970757184176129|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015|editorial=Twitter.com}}</ref><ref>{{Cita web|fecha=26 d'ochobre de 2014|títulu=Frankie Muniz on Twitter: "Holy crap! What a game. So glad I attended this one! Go @azcardinals!|url=https://twitter.com/frankiemuniz/status/526520056352886784|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015|editorial=Twitter.com}}</ref><ref>{{Cita web|fecha=19 d'ochobre de 2014|títulu=Frankie Muniz on Twitter: "It's @AZCardinals time!"|url=https://twitter.com/frankiemuniz/status/523932723321118720|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015|editorial=Twitter.com}}</ref> y [[Los Angeles Clippers]].<ref>{{Cita web|fecha=29 d'abril de 2015|títulu=Malcolm In The Middle's Frankie Muniz wants to buy the Los Angeles Clippers|url=https://sports.yahoo.com/blogs/nba-ball-dont-lie/malcolm-in-the-middle-s-frankie-muniz-wants-to-buy-the-los-angeles-clippers-224117308.html}}</ref>
El 30 de payares de 2012, Muniz foi hospitalizáu depués d'un [[ataque isquémicu transitoriu]], tamién descritu como un «mini accidente cerebrovascular», y faló sobre aquella esperiencia en ''Katie''.<ref>{{YouTube|x7dNXcHSvxY|Muniz on mini-stroke: 'It was a wake-up call'}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Frankie Muniz's mini-stroke: Common for young adults? – CBS News|url=http://www.cbsnews.com/8301-204_162-57557289/frankie-munizs-mini-stroke-common-for-young-adults/|periódicu=CBS News}}</ref> Sufrió un segundu ataque un añu dempués, en payares de 2013. Foi entrevistáu en 2017 y preguntar pola so salú, él dixo que nun tuviera problemes. Revelar en ''[[Dancing with the Stars (Estaos Xuníos)|Dancing with the Stars]]'' el 9 d'ochobre de 2017, que de fechu sufrió una gran perda de memoria, incluyendo la perda de munches alcordances de los díes d'actuación de la so infancia.<ref>{{enllaz rotu|1={{Cita web|fecha=26 de payares de 2013|títulu=Frankie Muniz suffers second ministroke one year after first scare | Story | Wonderwall|url=http://wonderwall.msn.com/tv/frankie-muniz-suffers-second-mini-stroke-one-year-after-first-scare-1784767.story|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015|editorial=Wonderwall.msn.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131129102406/http://wonderwall.msn.com/tv/frankie-muniz-suffers-second-mini-stroke-one-year-after-first-scare-1784767.story|fechaarchivu=2013-11-29}} |2=http://wonderwall.msn.com/tv/frankie-muniz-suffers-second-mini-stroke-one-year-after-first-scare-1784767.story |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
== Filmografía ==
{|class="wikitable sortable"
|-
! Añu
!Títulu
!Papel
! class="unsortable"|Notes
|-
| 1997
| ''[[To Dance with Olivia]]''
| Oscar
| Película de televisión
|-
| 1997
| ''[[What the Deaf Man Heard]]''
| Young Sammy
| Película de televisión
|-
| 1998
| ''[[Spin City]]''
| Derek Evans
| Episodiu: «Three Men and a Little Lady»<br />Episodiu: «The Kidney's All Right»
|-
| 1999
| ''[[Sabrina, the Teenage Witch|Sabina, the Teenage Witch]]''
| Angelo
| Episodiu: «Sabrina the Matchmaker»
|-
| 1999
| ''Lost & Found''
| Neñu en película en TV
|
|-
| 1999
| ''Little Man''
| Ross
| Curtiumetraxe
|-
| 2000
| ''[[El mio perru Skip]]''
| Willie Morris
| Papel principal
|-
| 2000
| [[Nickelodeon's Kids Choice Awards 2000|Kids Choice Awards 2000]]
| Él mesmu Presentador
|
|-
| 2000
| ''[[Miracle in Lane 2]]''
| Justin Yoder
| Película de televisión
|-
| 2000–2003
| ''[[Scruff]]''
| Strummer
| Papel principal
|-
| 2000–2006
| ''[[Malcolm in the Middle]]''
| [[Personaxes de Malcolm in the middle#Malcolm|Malcolm]]
| Papel principal
|-
| 2001
| '' The Andy Dick Show''
| Mozu Andy Dick
| Episodiu: «Kid Krist»
|-
| 2001
| ''[[The Simpsons]]''
| Thelonious (voz)
| Episodiu: «[[Triloxía del error]]»
|-
| 2001
| ''[[Dr. Dolittle 2]]''
| Boy Bear Cub (voz)
|
|-
| 2001–2003
| ''[[The Fairly OddParents]]''
| [[Chester McBadbat]] (voz)
| 24 episodios
|-
| 2002
| ''[[Los Misterios de Moville]]''
| Mosley 'Mo' Moville
| Serie de televisión
|-
| 2002
| ''[[Lizzie McGuire]]''
| Él mesmu Episodiu: «Lizzie in the Middle»
|-
| 2002
| ''[[Big Fat Liar]]''
| Jason Shepherd
| Papel principal
|-
| 2002
| ''Titus''
| Nick Galenti
| Episodiu: «Too Damn Good»
|-
| 2002
| ''[[The Nightmare Room]]''
| Mike
| Episodiu: «Camp Nowhere: Part 2»
|-
| 2002
| ''[[Deuces Wild]]''
| Scooch
|
|-
| 2002
| ''[[Fillmore!]]''
| Willie / Augie / Tony (voz)
| Episodiu: «Test of the Tested»<br />Episodiu: «A Wurm in Our Midst»
|-
| 2002
| ''[[Los Misterios de Moville]]''
| Mosley "Mo" Moville
| Serie de televisión
|-
| 2003
| ''[[Clifford, el gran perru coloráu]]''
| Él mesmu Episodiu: «Little Big Pup/Getting to Know You»
|-
| 2003
| ''[[Agent Cody Banks]]''
| Cody Banks
| Papel principal
|-
| 2003
| ''[[Stuck on You (película)|Stuck on You]]''
| Noviu de Cher
|
|-
| 2004
| ''[[Agent Cody Banks 2: Destination London]]''
| Cody Banks
| Papel principal
|-
| 2005
| ''[[Racing Stripes]]''
| Stripes (voz)
| Papel principal
|-
| 2005
| ''[[Arrested Development (serie de televisión)|Arrested Development]]''
| Él mesmu Episodiu: «Mr. F»
|-
| 2006
| ''[[Stay Alive]]''
| Swink Sylvania
|
|-
| 2006
| ''Danny Roane: First Time Direutor''
| Él mesmu |
|-
| 2006
| ''Choose Your Own Adventure: The Abominable Snowman''
| Benjamin North (voz)
| Videu
|-
| 2006
| ''The Fabulous Life Presents: Really Rich Real Ta''
|
| Episodiu: «1.1»
|-
| 2007
| ''My Sexiest Year''
| Jake Stein
|
|-
| 2007
| ''[[Criminal Minds]]''
| Jonny McHale
| Episodiu: «True Night»
|-
| 2007
| ''[[Walk Hard: The Dewey Cox Story]]''
| Buddy Holly
|
|-
| 2008
| ''Extreme Movie''
| Chuck
|
|-
| 2010
| ''The Legend of Secret Pass''
| Manu (voz)
|
|-
| 2011
| ''Pizza Man''
| Matt Burns / Home pizza
|
|-
| 2012
| ''[[Last Man Standing (serie de televisión)|Last Man Standing]]''
| Richard
| Episodiu: «Baxter & Sons»
|-
| 2012
| ''[[Don't Trust the B---- in Apartment 23]]''
| Él mesmu Episodiu: «A Reunion...»
|-
| 2013
| ''Blast Vegues''<ref>USA Today, [https://www.usatoday.com/story/life/tv/2013/07/18/bianco-critics-corner-july-18/2521429/ TV tonight: 'Big Bang Theory,' 'Blast Vegues'], Retrieved on 7-18-2013.</ref>
| Nelson
| Papel principal
|-
| 2015
| ''Hot Bath an' a Stiff Drink 2''<ref>IMDb, [https://www.imdb.com/title/tt3369710/?ref_=nm_flmg_act_1], Retrieved on 12-5-2013.</ref>
| ''Deputy Allister Jenkins ''
| Sequel to Western ''Hot Bath an' a Stiff Drink''
|-
| 2015
| ''Road To Capri''
| Daniel
| Post-producción
|-
| 2015
| ''[[The Mysteries of Laura]]''
| Él mesmu Episodiu: «The Mystery of the Crooked Clubber»
|-
| 2015
| ''[[Sharknado 3 Oh Hell No!]]''
| Lucas Stevens
| Película de televisión
|-
| 2017
| ''[[Preacher]]''
| Él mesmu Episodiu: «Viktor», apaez nun anunciu de televisión
|-
| 2017
| ''[[Dancing with the Stars (Estaos Xuníos)|Dancing with the Stars]]''
| Él mesmu Concursante |
[[Dancing with the Stars (Estaos Xuníos, temporada 25)|Temporada 25]]
|}
== Premios y nomamientos ==
{|class="wikitable sortable"
|+Premios
|-
! Añu
!style="width:50px;"|Resultáu
!style="width:150px;"|Premiu
!style="width:425px;"|Categoría
!style="width:200px;"|Trabayu nomáu
|-
| rowspan=2| 1998
| {{celda|nomáu}}
| [[Premios Artista Mozu]]
| Meyor actuación nuna película de TV / Pilotu / Mini-Series: Actor nuevu de diez años o menos.
| rowspan=2| ''[[What the Deaf Man Heard]]''
|-
| {{celda|nomáu}}
| Premios YoungStar
| Meyor interpretación d'un mozu actor nuna miniserie / película televisiva
|-
| rowspan=7| 2000
| {{celda|ganador}}
| [[Festival de Cine de Giffoni]]
| Meyor Actor
| rowspan=3| ''[[El mio perru Skip]]''
|-
| {{celda|nomáu}}
| Premios de la Sociedá de Críticos Cinematográficos de Las Vegas
| Mocedá nel cine
|-
| {{celda|nomáu}}
| rowspan=3| Premios YoungStar
| Meyor actor nueva / actuación nun drama cinematográficu
|-
| {{celda|ganador}}
| Meyor actor nueva / actuación nuna serie de televisión de comedia
|rowspan=4| ''[[Malcolm in the Middle]]''
|-
| {{celda|ganador}}
| Meyor repartu nuevu: Televisión
|-
| {{celda|nomáu}}
| [[Teen Choice Awards]]
| TV: Meyor Actor
|-
| {{celda|nomáu}}
| [[Television Critics Association Awards]]
| Llogru Individual en Comedia
|-
| rowspan=9| 2001
| {{celda|ganador}}
| rowspan=4| [[Premios Artista Mozu]]
| Meyor conxuntu nun llargumetraxe |
''[[El mio perru Skip]]''
|-
| {{celda|nomáu}}
| Meyor actuación nuna película de televisión (drama): mozu actor principal
| ''[[Miracle in Lane 2]]''
|-
| {{celda|nomáu}}
| Meyor conxuntu nuna serie de TV
| rowspan=7| ''[[Malcolm in the Middle]]''
|-
| {{celda|ganador}}
| Meyor actuación nuna serie de comedia de televisión: mozu actor principal
|-
| {{celda|nomáu}}
| |[[Premios Emmy]]
| Actor principal sobresaliente nuna serie de comedia
|-
| {{celda|nomáu}}
| |[[Premiu Globu d'Oru]]
| Meyor interpretación d'un actor nuna comedia musical de serie televisiva
|-
| {{celda|ganador}}
| [[Premios Satellite]]
| Meyor interpretación d'un actor nuna serie: Comedia o musical
|-
| {{celda|nomáu}}
| [[Teen Choice Awards]]
| TV: Meyor Actor
|-
| {{celda|nomáu}}
| Premios TV Guide
| Estrella del añu
|-
| rowspan=5| 2002
| {{celda|nomáu}}
| |[[Teen Choice Awards]]
| Películes: Meyor química |
''[[Big Fat Liar]]''
|-
| {{celda|nomáu}}
| [[Premiu Globu d'Oru]]
| Meyor interpretación d'un actor nuna serie de televisión: Musical o comedia
|rowspan=4| ''[[Malcolm in the Middle]]''
|-
| {{celda|nomáu}}
| [[Nickelodeon Kids' Choice Awards]]
| Actor de televisión favoritu
|-
| {{celda|ganador}}
| rowspan=2| [[Premios Artista Mozu]]
| Meyor actuación nuna serie de comedia de televisión: mozu actor principal
|-
| {{celda|nomáu}}
| Meyor Ensemble nuna Serie de TV: (Comedia o Drama)
|-
| rowspan=5| 2003
| {{celda|nomáu}}
| rowspan=2| [[Teen Choice Awards]]
| Meyor actor de cine: Comedio
| ''[[Agent Cody Banks]]''
|-
| {{celda|nomáu}}
| Meyor actor de televisión: Comedia
|rowspan=4| ''[[Malcolm in the Middle]]''
|-
| {{celda|ganador}}
| [[Nickelodeon Kids' Choice Awards]]
| Actor de televisión favoritu
|-
| {{celda|ganador}}
| rowspan=2| [[Premios Artista Mozu]]
| Meyor Ensemble nuna Serie de TV: (Comedia o Drama)
|-
| {{celda|nomáu}}
| Meyor actuación nuna serie de televisión (comedia o drama): mozu actor principal
|-
| rowspan=4| 2004
| {{celda|nomáu}}
| [[Academia de Ciencia Ficción, Fantasía y Películes de terror]]
| Meyor actuación d'un actor nuevu
|rowspan=2| ''[[Agent Cody Banks]]''
|-
| {{celda|nomáu}}
| |[[Premios Artista Mozu]]
| Meyor actuación nuna serie de televisión (comedia o drama): mozu actor principal
|-
| {{celda|ganador}}
| [[Nickelodeon Kids' Choice Awards]]
| Actor de televisión favoritu
|rowspan=2| ''[[Malcolm in the Middle]]''
|-
| {{celda|nomáu}}
| [[Teen Choice Awards]]
| Meyor actor de televisión: Comedia
|-
| rowspan=2|2005
| {{celda|nomáu}}
| [[Nickelodeon Kids' Choice Awards]]
| Actor de televisión favoritu
|rowspan=2| ''[[Malcolm in the Middle]]''
|-
| {{celda|nomáu}}
| [[Teen Choice Awards]]
| Meyor actor de televisión: Comedia
|}
== Resultaos de carreres d'automovilismu ==
=== Resultaos de carrera en monoplaza ===
==== Atlantic Championship ====
{|{{tablaguapa}}
|-
!Añu
!Equipu
!1
!2
!3
!4
!5
!6
!7
!8
!9
!10
!11
!12
!Rangu
!Puntos
|-
| 2007
! Jensen MotorSport
|style="background:#efcfff;"|LVG<br /><small>Ret</small>
|style="background:#cfcfff;"|[[Circuitu caleyeru de Long Beach|LBH]]<br /><small>19</small>
|style="background:#cfcfff;"|[[Gran Premiu de Houston|HOU]]<br /><small>21</small>
|style="background:#efcfff;"|POR1<br /><small>Ret</small>
|style="background:#cfcfff;"|POR2<br /><small>20</small>
|style="background:#efcfff;"|[[Gran Premiu de Cleveland|CLE]]<br /><small>Ret</small>
|style="background:#efcfff;"|MTT<br /><small>Ret</small>
| style="background:#cfeaff;"|[[Gran Premiu de Toronto|TOR]]<br /><small>9</small>
|style="background:#cfcfff;"|[[Gran Premiu de Edmonton|EDM1]]<br /><small>17</small>
|style="background:#cfcfff;"|[[Gran Premiu de Edmonton|EDM2]]<br /><small>16</small>
|style="background:#cfcfff;"|[[Gran Premiu de San José|SJO]]<br /><small>11</small>
|style="background:#cfcfff;"|ROA<br /><small>18</small>
|style="background:#cfcfff;"|'''22°'''
|style="background:#cfcfff;"|'''41'''
|-
| 2008
! Pacific Coast Motorsports
|style="background:#cfcfff;"|[[Circuitu caleyeru de Long Beach|LBH]]<br /><small>15</small>
|style="background:#cfcfff;"|LS<br /><small>13</small>
|style="background:#cfcfff;"|MTT<br /><small>11</small>
|style="background:#cfcfff;"|[[Gran Premiu de Edmonton|EDM1]]<br /><small>12</small>
|style="background:#cfcfff;"|[[Gran Premiu de Edmonton|EDM2]]<br /><small>13</small>
|style="background:#cfcfff;"|RUQUE1<br /><small>11</small>
| style="background:#cfeaff;"|RUQUE2<br /><small>10</small>
|style="background:#cfcfff;"|TRR<br /><small>12</small>
| style="background:#cfeaff;"|NJ<br /><small>10</small>
|style="background:#cfcfff;"|[[Miller Motorsports Park|UTA]]<br /><small>14</small>
| style="background:#cfeaff;"|[[Road Atlanta|ATL]]<br /><small>9</small>
|
|style="background:#cfcfff;"|'''11°'''
|style="background:#cfcfff;"|'''102'''
|-
| 2009
! US RaceTronics|Team Stargate Worlds
| style="background:#cfeaff;"|[[Sebring International Raceway|SEB]]<br /><small>10</small>
|style="background:#dfffdf;"|[[Miller Motorsports Park|UTA]]<br /><small>4</small>
| style="background:#cfeaff;"|NJ1<br /><small>8</small>
| style="background:#cfeaff;"|NJ2<br /><small>8</small>
| style="background:#cfeaff;"|[[Lime Rock Park|LIM]]<br /><small>10</small>
| style="background:#cfeaff;"|ACC1<br /><small>7</small>
| style="background:#cfeaff;"|ACC2<br /><small>7</small>
| style="background:#cfeaff;"|[[Mid-Ohio|MDO]]<br /><small>8</small>
| style="background:#cfeaff;"|TRR<br /><small>6</small>
| [[Mosport International Raceway|MOS]]
| [[Road Atlanta|ATL]]
| LS
| style="background:#cfeaff;"|'''9°'''
| style="background:#cfeaff;"|'''62'''
|}
== Referencies ==
{{llistaref|3}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{twitter|frankiemuniz}}
* [http://www.emmys.com/celebrities/frankie-muniz Frankie Muniz en Emmys.com]
{{NF|1985||Muniz, Frankie}}
{{Tradubot|Frankie Muniz}}
[[Categoría:Escritores d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Bateríes]]
[[Categoría:Actores y actrices de Nueva Jersey]]
[[Categoría:Actores y actrices infantiles d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices de cine d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices de televisión d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices de teatru d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices de voz d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Productores de cine d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Productores de televisión d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Pilotos d'automovilismu d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Deportistes de Nueva Jersey]]
a1lzvbnrd9yyenjm6hsx5wsxl97bcad
Funciones del llinguaxe
0
151462
4505861
4421695
2026-07-24T01:50:00Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505861
wikitext
text/x-wiki
Por '''funciones del llinguaxe''' entiéndense los distintos cometíos con que'l [[llinguaxe]] usar por parte del [[ser humanu]]. Estos propósitos fueron estudiaos fundamentalmente pola [[Llingüística]] y la [[Comunicación]], de forma que, polo común, diose una función del llinguaxe por cada [[Factores de la comunicación|factor de la comunicación]] qu'intervien nel procesu, siendo lo más normal qu'una función apodere o prevaleza y les demás téan-y subordinaes.<ref>http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/diccionario/funcioneslenguaje.htm</ref>
Como función llingüística entiéndese la rellación que s'establez, per una parte, ente'l destinador y el mensaxe y que ye aniciada pola intención del emisor al construyir un enunciáu empobinándolo escontra cualesquier de los elementos del procesu.
Dellos fueron los llingüistes qu'estudiaron y propuestu clasificaciones de les funciones del llinguaxe; por orde cronolóxicu son:
== Según Karl Bühler ==
El llingüista [[Karl Bühler]] postuló que solo esistíen trés funciones:
# La función '''simbólica''' o '''representativa''' centrar nes coses, seres y rellaciones del [[mundu]] real o universos imaxinarios posibles, de les cualos da cuenta o informa oxetivamente. Centrar nel [[Factores de la comunicación|factor de la comunicación]] [[referente]]. Ye la función primordial o principal del llinguaxe, pos ye la que tresmite [[información]] más amplia. Emplega [[símbolu|símbolos]]. Ye la única específica del [[ser humanu]].
# La función '''sintomática''' o '''espresiva''', en virtú de la so dependencia del [[Factores de la comunicación|factor de la comunicación]] [[emisor]], que los sos sentimientos refier o espresa. Emplega [[síntoma|síntomes]].
# La función '''señalativa''' o '''apelativa''', por aciu la que s'inflúi nel [[Factores de la comunicación|factor de la comunicación]] [[Receptor (comunicación)|receptor]] del [[mensaxe]] denotando órdenes, mandatos, suxerencies o entrugues. Utiliza [[señal]]es.
Estos trés funciones danse coles mesmes na [[comunicación]] por aciu [[signu|signos]] non lingûísticos y solo la función referencial ye específicamente humana: les otres dos danse tamién na comunicación animal.<ref>Isabel Llacer, José M Santano, Amparo Moreno y José R. Gómez, ''Llingua española COU''. Paterna (Valencia): Editorial ECIR, 1994, p. 46 y ss.</ref> Por demás, esta triple división en realidá calca la estructura del [[signu llingüísticu]]: [[significáu]], [[significante]] y [[referente]] (vease [[Triángulu semióticu]]).
== Según Roman Jakobson ==
El modelu de Bühler paecía-y incompletu a [[Roman Jakobson]], quien redefinió les sos funciones y añadió otros trés sobre les exes de los [[factores de la comunicación]]:
[[Ficheru:Schema communication generale jakobson.png|center]]
=== Función referencial, representativa o informativa ===
{{AP|Función referencial|l1=Función referencial}}La función referencial (tamién llamada representativa o informativa) centrar nel conteníu del [[mensaxe]] y la [[Situación (teoría de la comunicación)|situación]]. Apaez naquellos mensaxes nos que s'informa de daqué de manera oxetiva. Por casu: ''Son les tres de la tarde''.
=== Función emotiva, espresiva o sintomática ===
{{AP|Función espresiva}}La función emotiva (tamién llamada espresiva o sintomática) centrar nel emisor. Esta apaez naquellos mensaxes nos que predomina la suxetividá y, poro, el falante espresa los sos sentimientos, emociones, estaos d'ánimu, etc. Por casu: ''Soi bien feliz''.
=== Función apelativa o conativa ===
{{AP|Función apelativa}}La función apelativa o conativa centrar nel [[Receptor (comunicación)|receptor]]. Ta presente naquellos mensaxes nos que l'emisor tien como oxetivu condicionar o alteriar la conducta del [[Receptor (comunicación)|receptor]]. Esta función manifiéstase, sobremanera, n'oraciones imperatives, exhortativas ya interrogatives. Por casu: ''Tómate la sopa y vete a la cama''.
=== Función metallingüística ===
Esta función centrar nel mesmu [[Códigu (comunicación)|códigu]] de la [[Llinguaxe|llingua]]. Utilízase para [[Metallinguaxe|falar del propiu llinguaxe]]; esclaria'l mensaxe. Manifestar en declaraciones y definiciones y na llingua escrita percíbese señalándola con comines o cursives: ''"Pedro'' tien 5 lletres''"''. Na llingua oral, la pallabra destacada recibe una entonación especial o se destacar col acentu d'intensidá: ''"El ye un artículu"''. D'esta función emana el archigénero lliterariu didácticu.
=== Función poética o estética ===
{{AP|Función poética|l1=Función poética}}Esta función ta empobinada al [[mensaxe]]. Apaez siempres que la espresión atrai l'atención sobre la so forma, en cualquier manifestación na que s'utilice'l llinguaxe con propósitu estéticu. Abonden, yá que el so oxetivu ye llamar l'atención pol usu especial del [[Códigu (comunicación)|códigu]], les [[Figura estilística|figures estilístiques]]. Esta función atópase especialmente, anque non puramente, nos testos lliterarios.
Exemplu: ''Nel silenciu solo escuchábase / un xuxuriu d'abeyes que sonaba''.
=== Función fática o relacional ===
La función fática o función relacional ta empobinada a la [[canal de comunicación]] ente l'[[emisor]] y el [[Receptor (comunicación)|receptor]]. El so propósitu ye empecipiar, enllargar, atayar o rematar una [[conversación]] o bien cenciellamente comprobar si esiste dalgún tipu de [[contautu]]. El so conteníu informativo ye nulu o escasu y utilízase como forma o manera de saludu.
La finalidá de la función fática nun ye principalmente informar, sinón facilitar el contautu social pa poder tresmitir y optimizar darréu [[mensaxe]]s de mayor conteníu.
Constitúin esta función toles unidaes qu'utilizamos pa empecipiar, caltener o rematar la conversación. Exemplos: ''De xacíu'', ''claro'', ''escucho'', ''naturalmente'', ''entiendo'', ''qué tanto'', ''OK'', ''perfectu'', ''bien'', ''yá'', ''d'alcuerdu'', etc.
Ta presente nos mensaxes que sirven pa garantizar que la [[canal (comunicación)|canal]] funciona correutamente y que'l mensaxe llega ensin interrupción.
== Según Michael Halliday ==
La [[Gramática sistémica funcional]] o [[Llingüística sistémica funcional]] de [[Michael Halliday]] cuestionó les propuestes de los llingüistes [[Estructuralismu (llingüística)|estructuralistes]] ([[Ferdinand de Saussure]] y la so socesora, la [[Glosemática]] de [[Louis Hjelmslev]]) y [[Generativismo|generativistas]] ([[Noam Chomsky]]), qu'hasta entós nun dexaben un estudiu de la combinación "[[Llinguaxe|llingua]] / [[fala]]" simultáneamente. Halliday plantega'l discutiniu al respeutu nel so llibru ''El llinguaxe como semiótica social'' (1978) onde formula un nuevu puntu de vista qu'integra'l componente sociocultural como clave na comprensión del llinguaxe. Asitia al [[contestu]] como parte intrínseca d'esti tornándolo cuestionable solo en tantu tea n'usu y yá non separáu del mesmu. Considera que'l llinguaxe ye ''inter'' y ''intra'' organismos, a diferencia de los sos antecesores, que lo aisllaben.
Na so gramática postula diverses funciones del llinguaxe:
# '''Función ideativa'''. Representa la rellación ente'l falante y el mundu real que lu arrodia, incluyendo al propiu falante como parte so. Dexa estructurar, determinar y entender el mundu y espresa la esperiencia y cosmovisión del individuu falante.
# '''Función interpersonal'''. Ye la que dexa establecer y caltener rellaciones sociales. Ye interactiva y sirve pa espresar los distintos roles sociales incluyéndolos na comunicación. Ye una dimensión social.
# '''Función testual'''. Ye una función instrumental pa los dos anteriores: por ella la llingua coneutar cola situación na cual emplégase dexando establecer rellaciones de cohesión ente les partes d'un testu y la so adecuación a la situación concreta en qu'allega.
Estos trés metafunciones proyeutar nel so oxetu d'estudiu: el '''[[testu]]''', que puede ser oral o escritu.
Les funciones propuestes por Halliday, que tán necesariamente amestaes a les nociones de Campu, Tenor y Manera del contestu situacional, dan cuenta del momentu comunicativu en tantu la ideativa ye una función interna que nos aprove herramienta -llingua- pa espresar la nuesa esperiencia personal y previo según tamién ordenar el mensaxe que queremos tresmitir; la interpersonal centrar nes figures falante -oyente/emisor-receptor, ergo na forma na que va tener que ser usáu'l llinguaxe (+/- formalidá, +/- efectividá, etc.), y a lo último, la función testual va dar cuenta del mediu pa tresmitir, si ye un testu oral, escritu, si ta nuna carta o nuna nota, etc.
Esta unificación de [[llingua]] o [[fala]] estructuralista / [[competencia]] o [[actuación]] generativista nel oxetu d'estudiu dio empiezu a la [[Pragmática]].<ref>{{Cita web |url=http://elies.rediris.es/elies17/cap314.htm |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180909191035/http://elies.rediris.es/elies17/cap314.htm |fechaarchivu=2018-09-09 }}</ref>
== Según la teoría de los actos de fala ==
{{AP|Teoría de los actos de fala}}
La [[teoría de los actos de fala]] de [[John Langshaw Austin|J. L. Austin]] ("[[Cómo faer coses con pallabres]]", ''How to do Things with Words'', 1962) y [[John Searle]] ("Actos de fala", ''''Speech Acts: An Essay in the Philosophy of Language'''', 1969) amplió esti esquema al contemplar dientro d'él otros dos [[factores de la comunicación]] resalvaos pola interpretación de Jakobson: el [[contestu]] y la [[Situación (teoría de la comunicación)|situación]], de forma que nun se fala de funciones, sinón d'actos o actividaes.
A la función representativa llamar '''actividá locutiva''' (lo que se diz), a la espresiva '''actividá ilocutiva''' (lo que se fai coles mesmes que se diz) y a la conativa '''actividá perlocutiva''' (lo que se consigue per mediu de dicir). Estes considerancies, qu'ampliaben notablemente'l caláu de los analises llingüísticos abrir a una redolada muncho más rica y complexu, dio orixe a la [[pragmática]] llingüística.
# Una '''actividá locutiva''' consiste n'emitir l'[[enunciáu]]: dicir, pronunciar, etc. Na so forma más pelada o expedita ye una '''actividá proposicional''' de [[predicación]], en cuantes que'l so enunciáu consiste en referise a daqué y predicar daqué d'esi daqué; por casu: "La to madre telefonió" predica de "la madre" el fechu de "telefoniar"... Y solo eso, ensin intención dalguna. Y entiende tres tipos d'actos distintos:
##'''Actividá fónica''': l'actividá d'emitir ciertos soníos;
##'''Actividá fática''': l'actividá d'emitir pallabres nuna secuencia gramatical estructurada;
##'''Actividá rética''': l'actividá d'emitir les secuencies gramaticales con un sentíu determináu.
# Una '''actividá ilocutiva''' o '''ilocucionaria''', intencional, (la realización d'una función comunicativa, como afirmar, prometer, etc.). Rellacionar cola [[Modalidaes del llinguaxe|modalidá]] o actitú psicolóxica del falante ante l'enunciáu, pero'l so ámbitu s'amplia notablemente, pos, a les modalidaes tradicionales del estatutu de la oración (aseverar, preguntar, ordenar, deseyar, duldar, desafogar un sentimientu) añade otres carauterizaciones del enunciáu que respuenden a la intencionalidad del falante. Por casu: reparar, describir, comentar, oxetar, aconseyar, pidir, solicitar, esculpase, censurar, criticar, aprobar, saludar, despidise, prometer, xurar... Les espresiones por aciu les que puede designase un actu ilucucionario son centenares. Nel exemplu antecitado, seríen actos ilocutivos: "Telefonió la to madre (aseverativo) ¿Telefonió la to madre? (interrogativu) ¡Yá que telefonie la to madre! (desiderativo)" etcétera.
# Una '''actividá perlocutiva''' o '''perlocucionaria''' d'efeutu (la (re)aición que provoca dicha emisión nel interlocutor, como convencer, interesar, aselar, etc.). Afecta a les consecuencies provocaes que l'actividá tien sobre les aiciones, pensamientos, creencies, sentimiento etcétera del oyente. Por casu, la espresión "llamó la to madre" puede contener l'efeutu perlocutivo d'ordenar o suxerir "llama a la to madre". Y la esposa que-y diz al so home metanes una fiesta "Ye bien tarde" efectua un actu ilocutivo de aseveración, pero'l so efeutu perlocutivo ye consiguir que se vaigan a casa. Y entá más: según el tonu y el contestu puede contenese un reproche implícitu ("por culpa to entá tamos equí") y la intención de "amargar la velada".<ref>Isabel Llacer etc. op. cit. y http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/diccionario/actodehabla.htm</ref>
== Funciones gramaticales ==
Les funciones esisten en tolos niveles de la gramática, ya inclusive en fonoloxía, onde la función del [[fonema]] ye estremar ente material léxico.
#Función semántica: (axente, [[Paciente (gramática)|paciente]], recipiente, etc.), describiendo'l [[rol semánticu|rol de los participantes]] nos estaos de les coses o aiciones espresaes.
#Funciones sintáctiques: (p. ej. [[Suxetu (gramática)|suxetu]] y [[complementu del verbu]]), definiendo distintes perspectives na presentación d'una espresión llingüística.
#Funciones pragmátiques: ([[tema y rema]], tema y [[Focu (llingüística)|focu]], [[Predicáu (gramática)|predicáu]]), definiendo l'estáu informativu de los constituyentes, determináu pol contestu pragmáticu de la interaición verbal.
== Ver tamién ==
* [[Comunicación oral]]
* [[Llinguaxe]]
* [[Llinguaxe escritu]]
* [[Llingüística]]
* [[Metáfora]]
* [[Metonimia]]
* [[Pragmática]]
* [[Semioloxía]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* Berruto, Gaetano J. (1979) ''La sociollingüística''. Méxicu, Fondu de Cultura Económica.
* Bühler, K. (1934). ''Teoría del llinguaxe''. Madrid: Alianza Editorial, 1985.
* Gil, J. (2001) ''Introducción a les teoríes llingüístiques del sieglu XX''. Santiago, Melusina-Ril.
* Halliday, M. A. K. (1978). ''El llinguaxe como semiótica social. La interpretación social del llinguaxe y del significáu''. Méxicu: Fondu de Cultura Económica, 1982.
* Jakobson, R. (1963). ''Essais de linguistique xenéra-y''. París: Minuit, 1963.
* Saussure, F. (1986) ''Cursu de llingüística xeneral''. Buenos Aires, Losada.
* ''Essais de linguistique générale'', París, [[1963]]. Trad.: ''Ensayos de llingüística xeneral'', coleición d'once de los sos artículos ellaboraos n'Estaos Xuníos y posteriores a [[1950]]
== Enllaces esternos ==
* {{Enllaz rotu|1=Funciones del llinguaxe nel Proyeutu Ciceros |2=http://recursos.cnice.mec.es/lengua/profesor/eso2/t1/teoria_1.htm |date=October 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
{{Tradubot|Funciones del lenguaje}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llingüística]]
[[Categoría:Llinguaxe]]
[[Categoría:Funciones del llinguaxe]]
kky0qmp52d2qtn09b5y6bww920sgi7s
Fuercies Armaes d'Armenia
0
152636
4505859
4493196
2026-07-24T00:50:00Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505859
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Fuercies Armaes
|nome = Fuercies Armaes d'Armenia<br />Հայաստանի Զինված Ուժեր
|imaxe = [[Archivu:Armmil zinanshan.jpg|200px|Bandera d'Arxentina]]
|cuerpos =
{{nowrap| [[Exércitu Armeniu]]}}<br />
{{nowrap| [[Archivu:Armenian Air Force roundel.svg|40px]] [[Fuercia Aérea Armenia]]}}<br />
|comandante_xefe = [[Armen Sargsyan]]
|ministru = [[Coronel Xeneral]] [[Seyran Ohanyan]]
|títulu_ministru = Ministru de Defensa comandante= [[Coronel Xeneral]] [[Yuri Khatchaturov]]
|títulu_comandante = Xefe del Estáu Mayor Xeneral
|edá= 18 años
|obligatoriu= 24 meses
|datos_personal=
|edá_personal= 15-49 años
|disponible= 809.576 persones
|disponible_f= 870, 864<ref>{{cita llibru | títulu = The World Factbook 2008| url = https://books.google.com/?id=5lc9jxSKfuEC&pg=PA32| añu = 2009| editorial = Government Printing Office| isbn = 978-0-16-087361-4 }}</ref>
|aptu= 637.776
|aptu_f= 729.846
|algamando=31.774
|algamando_f=31.182
|activu= 46.684 (Exércitu: 43.772, Fuercia Aérea: 2.912). Reportóse la esistencia de 4.748 paramilitares.<ref name="IISS2010">{{cita llibru | títulu = The Military Balance 2010| añu = 2010| editorial = Routledge for the IISS| ubicación = Londres| isbn = 1-85743-557-5| páxina = 174 }}</ref><br />21.363 (en serviciu dientro de les Fuercies de [[Nagorno-Karabakh]])<ref name="Blandy">Blandy, C. W. "[http://www.da.mod.uk/colleges/arag/document-listings/caucasus/08(17)CWB.pdf Azerbaijan: Is War Over Nagornyy Karabakh a Realistic Option?] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110510000120/http://www.da.mod.uk/colleges/arag/document-listings/caucasus/08(17)CWB.pdf |date=2011-05-10 }}" Advanced Research and Assessment Group. Defence Academy of the United Kingdom, Caucasus Series 08/17, 2008, p.16.</ref>
|posición=
|acuta=210.000 reservistas qu'emprestaron serviciu nos postreros 15 años<ref name="IISS2007">{{cita llibru | apellíos = [[IISS]]| nome = Christopher| títulu = The Military Balance 2007| añu = 2007| editorial = Routledge for the IISS| ubicación = Londres| isbn = 978-1-85743-437-8| páxina = 155 }}</ref>
|esplegáu={{bandera|Kosovu}} [[Kosovu]] - 70
{{AFG}} - 40<ref name="rferl.org">http://www.rferl.org/content/Armenian_Parliament_Endorses_Troop_Deployment_To_Afghanistan/1898715.html</ref>
|cantidá= [[Dólar d'Estaos Xuníos|USD]].000.000 (2012)<ref>{{Cita web |url=http://armenianow.com/karabakh/37475/karabakh_war_azeri_increase_military_spending |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161101164841/https://www.armenianow.com/karabakh/37475/karabakh_war_azeri_increase_military_spending |fechaarchivu=2016-11-01 }}</ref>
|PIB= 4,2% (2012)
|provisores_estranxeros= {{RUS}}<br />
{{GRE}}<ref name="cssas">[http://cssas.unap.ro/en/pdf_periodicals/si37.swf Strategic impact] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130921055051/http://cssas.unap.ro/en/pdf_periodicals/si37.swf |date=2013-09-21 }}, Non. 4, [[Carol I National Defence University|Romanian National Defence University "Carol I"]] Centre for Defence and Security Strategic Studies, 2010, p. 35 "However, Russia was not the only ally of Armenia, but also Greece and Iran, both with a long history of tense relations with Turkey. Greece supported Armenia both by delivering military and economic assistance and diplomatic representation by promoting the Armenia's interests in the EU and NATO. Iran provided trade opportunities and and opening to the maritime space."</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Armenia Continues Military Cooperation with Russia Greece|url=http://asbarez.com/33962/armenia-continues-military-cooperation-with-russia-greece/|fechaaccesu=6 d'abril de 2013|newspaper=[[Asbarez]]|fecha=16 de xunetu de 1997}}</ref><ref name="books.sipri.org">{{Enllaz rotu|1={{cita web|apellíu=Eaton|nome=Mark|títulu=Major trends in military expenditure and arms acquisitions by the states of the Caspian region|url=http://books.sipri.org/files/books/SIPRI01Chufrin/SIPRI01Chufrin05.pdf|fechaaccesu=7 d'abril de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130604205008/http://books.sipri.org/files/books/SIPRI01Chufrin/SIPRI01Chufrin05.pdf|fechaarchivu=2013-06-04}} |2=http://books.sipri.org/files/books/SIPRI01Chufrin/SIPRI01Chufrin05.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Armenia, Greece sign agreement on military cooperation|url=http://www.panarmenian.net/eng/world/news/59839/|fechaaccesu=7 d'abril de 2013|fecha=18 de xineru de 2011|agency=[[PanARMENIAN.Net]]}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Greece-Armenian 2013 military cooperation project signed|url=http://news.am/eng/news/135808.html|fechaaccesu=7 d'abril de 2013|newspaper=News.am|fecha=14 de xineru de 2012}}</ref><br />
{{CYP}}<ref>{{cita publicación |títulu=Armenia, Cyprus sign military cooperation program|url=http://www.panarmenian.net/eng/news/105368/|fechaaccesu=23 de xunu de 2013|fecha=30 d'abril de 2012|agency=[[PanARMENIAN.Net]]}}</ref> <br />
{{bandera|China}} [[China]]<ref>{{cita publicación |títulu=Chinese, Armenian DMs hold talks|url=http://www.china.org.cn/international/2008-12/29/content_17027804.htm|fechaaccesu=7 d'abril de 2013|fecha=29 d'avientu de 2008|agency=[[China Internet Information Center]]}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Armenia, China Sign Military Cooperation Agreement|url=http://asbarez.com/100347/armenia-china-sign-military-cooperation-agreement/|fechaaccesu=7 d'abril de 2013|newspaper=[[Asbarez]]|fecha=18 de xineru de 2012|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140413141851/http://asbarez.com/100347/armenia-china-sign-military-cooperation-agreement/|archivedate=2014-04-13}}</ref><br />
{{UKR}}<ref>{{cita publicación |apellíu=Kucera|nome=Joshua|títulu=Tajikistan Buying Guns; Ukraine Selling Weapons to Both Armenia and Azerbaijan|url=http://www.eurasianet.org/node/64014|fechaaccesu=23 de xunu de 2013|newspaper=Eurasianet|fecha=8 d'agostu de 2011}}</ref> <br />
{{LIT}}<ref>{{cita publicación |títulu=An Agreement Signed on Armenian-Lithuanian Military Cooperation|url=http://www.mil.am/1340536434/page/7|fechaaccesu=7 d'abril de 2013|fecha=24 de xunetu de 2012|agency=Ministry of Defence of Armenia}}</ref> <br />{{USA}}<ref name="Az"/><br /> {{FRA}}<ref name="Az">{{Cita web |url=http://asbarez.com/111349/azerbaijan-protests-against-%E2%80%98missile-supplies%E2%80%99-to-armenia/ |títulu=Azerbaijan Protests Against ‘Missile Supplies' to Armenia |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140414064624/http://asbarez.com/111349/azerbaijan-protests-against-%e2%80%98missile-supplies%e2%80%99-to-armenia/ |fechaarchivu=2014-04-14 }}</ref>
|hestoria ='''[[Historia militar d'Armenia]]'''<br />[[Guerra de Nagorno-Karabakh]]
}}
Les '''Fuercies Armaes de la República d'Armenia''' tán formaes pol [[Exércitu Armeniu]], la [[Fuercia Aérea Armenia]], la [[Defensa Aérea Armenia]] y la [[Exércitu Armeniu|Guardia de Frontera Armenia]]. Aniciar con parte de les tropes del exércitu de la ex [[Xunión Soviética]] y de les fuercies aparcaes na [[República Socialista Soviética d'Armenia]] (partes del Distritu Militar de la Trescaucasia). El comandante en xefe de les Fuercies Armaes ye'l presidente d'Armenia, anguaño [[Robert Kocharyan]]. El Ministeriu de Defensa ye l'encargáu de la so direición política, anguaño ye dirixíu por [[Mikael Harutyunyan]], ente que'l mandu militar sigue tando en manes del Estáu Mayor Xeneral, encabezada pol xefe de personal, anguaño'l teniente xeneral [[Seyran Ohanyan]]. [[Armenia]] creó'l Ministeriu de Defensa'l [[28 de xineru]] de [[1992]]. Ministeriu de guardias de fronteres encargáu del patrullaje de les fronteres d'[[Armenia]] con [[Xeorxa]] y [[Azerbaixán]], de la que les tropes ruses seguen vixilando les sos fronteres con [[Irán]] y [[Turquía]]. Dende [[1992]], Armenia ye miembru de la [[Organización del Tratáu de Seguridá Coleutiva]], qu'actúa como otru elementu de disuasión a la intervención militar azerbaixana de [[Nagorno-Karabakh]]. Tienen la so sede en [[Yereván]], la capital, onde tán la mayoría de los funcionarios.
El tratáu sobro [[Fuercies Armaes Convencionales n'Europa]] (FACE) foi ratificáu pol Parllamentu armeniu en xunetu de [[1992]]. El tratáu establez llendes ampliu sobro les principales categoríes d'equipu militar, como tanques, artillería, vehículos blindaos de combate, aviones de combate y helicópteros de combate, y prevese la destrucción d'armamentu percima d'eses llendes. Funcionarios armenios espresaron constantemente la so determinación de cumplir coles sos disposiciones y, poro, Armenia apurrió datos sobro les armes según lo dispuesto nel Tratáu FACE. A pesar d'ello, Armenia acusa a Azerbaixán d'esviar una gran parte de les sos fuercies militares a la rexón de Nagorno-Karabakh y, por tanto, refugar estes normes internacionales. Armenia nun ye un importante esportador d'armes convencionales, pero qu'emprestó sofitu, incluyíu material de guerra, a los armenios de Nagorno-Karabakh mientres la guerra de Nagorno-Karabakh.
El presupuestu pa les Fuercies Armaes Armenies ye de 80 millones de [[dólar]]es aproximao, lo qu'implica'l 5% del [[PIB]]. Cuenta con un personal activo de 92.000 militares.
L'últimu conflictu importante nel que tuvieron qu'entrar n'aición foi na [[Guerra del Altu Karabakh|Guerra d'Altu Karabakh]]. Dempués de 7 años de llucha contra [[Azerbaixán]], en 1995 roblóse l'altu'l fueu y les tropes armenies recuperaron el territoriu d'[[Altu Karabakh]] y el [[corredor de Lachin]], qu'estremaba a Karabakh d'Armenia.
== Descripción ==
En marzu de [[1993]], [[Armenia]] robló la [[Convención sobro les Armes Químiques Multillaterales]], nel que se pidía la eliminación de les armes químiques. Armenia xuntar al [[Tratáu de Non Proliferación Nuclear]] como país que nun tener la [[bomba atómica]] en xunetu de [[1993]]. Los [[EE. XX.]] y otros gobiernos occidentales esaminaron los esfuercios pa establecer midíes eficaces de control de les esportaciones de sistemes nucleares con Armenia, espresando'l so prestu cola plena cooperación d'Armenia. En 2004 Armenia unvió 46 soldaos de tropes de non combate a [[Iraq]], qu'incluyó a espertos na eliminación de bombes, médicos y especialistes en tresporte.
== Historia ==
{{AP|Historia militar d'Armenia}}
== Exércitu ==
{{AP|Exércitu Armeniu}}
En virtú del Tratáu d'adaptación sobro Fuercies Armaes Convencionales n'Europa en 2001, [[Armenia]] declaró 102 tanques modelu [[T-72]], 72 obuses pesaos y 204 [[vehículu blindáu de combate]] (la mayoría d'ellos [[vehículu de combate d'infantería]] y vehículos de [[tresporte blindáu de personal]]). Con al respective de los equipos militares del [[Tratáu d'Armes Convencionales n'Europa]] nun s'aplica a Armenia la que tien hasta 700 vehículos blindaos. El so [[artillería]] entiende 225 pieces de 122 mm y de mayor calibre, incluyíos 50 llanzacohetes múltiples.
Dende la cayida de la [[Xunión Soviética]], [[Armenia]], al igual que'l so homólogu azerbaixanu, tuvo tratando de desenvolver entá más les sos fuercies armaes nun nivel profesional, bien entrenáu, y construcción de móviles militares.
La fuercia militar d'[[Armenia]] ta anguaño n'espansión, dempués d'haber apocayá aumentáu'l so presupuestu nun 10%. El so númberu de fuercies actives bazcuya nunos 60.000 soldaos, con una reserva adicional de 32.000, y una "reserva de la reserva" de 350.000 efectivos. Armenia ta dispuesta a movilizar a tolos homes d'edá aptos pa cargar armes entendida ente los 30 y los 32 años d'edá, cola preparación militar de la mayoría de les sos atopes que se centró nos posibles ataques d'[[Azerbaixán]] y [[Turquía]].
== Fuercia Aérea ==
{{AP|Fuercia Aérea d'Armenia}}
La [[Fuercia Aérea Armenia]] depende de los 18 [[MiG-29]] de la Base Aérea de Rusia en [[Yereván]], la so flota mesma más pequeña, de 15 [[Su-25]] aviones d'ataque en tierra, un solu [[MiG-25]] de combate y dolce helicópteros armaos [[Mi-24]] (d'un total de 35) pa la defensa del espaciu aereu armeniu. La Fuercia Aérea Armenia tamién tien dos aviones de carga [[Il-76]] pal tresporte de soldaos y materiales.
Según Armenia Now, en setiembre de 2005, la Fuercia Aérea Armenia adquirió 10 aviones d'ataque terrestre Su-25 a [[Eslovaquia]].
La [[defensa antiaérea Armenia]] componer d'una brigada de misiles antiaéreos y dos reximientos armaos con 100 complexos antiaéreos de diversos modelos y de cambeos, incluyíos SA-8, M79 Osa, Krug, S-75, S-125, Strela, Igla y [[Almaz S-300|S-300]]. Hai tamién 24 [[misil balísticu|misiles balísticos]] [[Scud]] con ocho llanzadores. La fuercia numbérico envalorar n'alredor de 3.000 los militares, con planes para una mayor espansión.
== Conflictu militar de Karabakh ==
{{AP|Exércitu de defensa de Nagorno-Karabakh}}
Amás de les fuercies mentaes enantes, hai 20.000 soldaos de la defensa de [[Nagorno-Karabakh]], una república [[Armenia]] non reconocida, que se dixebró d'Azerbaixán en 1991. Tán bien entrenaos y forníos colo último en teunoloxía informática militar.{{ensin referencies}} Según el gobiernu d'Azerbaixán, l'exércitu de Nagorno-Karabakh inclúi 316 tanques, 324 vehículos blindaos, 322 pieces d'artillería de calibres más de 122 mm, 44 llanzacohetes múltiples, y un nuevu sistema defensa antiaéreo. Nagorno Karabakh nun ye parte de les Tratáu de Fuercies Armaes Convencionales n'Europa y, por tanto, nun tán obligaos poles sos llimitaciones. Los detalles específicos sobro la fuercia militar de Karabakh y sobro les sos armes nun se conocen les cifres y, por tanto, namái tán percima de les estimaciones feches per Azerbaixán.
== Rusia ==
[[Rusia]] tien una base militar n'Armenia, que ye la 102ª Base Militar de Rusia. Rusia tien unos 5.000 soldaos de tolos tipos n'Armenia, incluyendo 3.000 na base militar 102ª asitiada en [[Gyumri]]. En [[1997]], los dos países roblaron un ampliu [[tratáu]] d'amistá, la que se pide l'asistencia mutua en casu d'una amenaza militar a cualesquier de les partes y dexa a los guardias fronterizos rusos pa patrullar les fronteres d'[[Armenia]] con [[Turquía]] ya [[Irán]]. Hasta apocayá, a principios de [[2005]], na 102ª base militar había 74 tanques, 17 vehículos de combate d'infantería, 148 blindaos de tresporte de personal, 84 pieces d'artillería, 30 caces [[MiG-29]] y delles bateríes de S-300 misiles antiaéreos. Nos postreros dieciocho meses, sicasí, una gran cantidá d'equipu militar foi treslladáu a la 102 ª base dende les bases militares ruses en [[Batumi]] y [[Ajalkalaki]], [[Xeorxa]]. Rusia ye unu de los aliaos d'[[Armenia]] más cercanos y l'únicu país que tien una base militar aparcada nel país. Dende [[1992]], Armenia atopar nuna alianza militar con Rusia y otros 5 países ex-soviéticos llamada CSTO. Rusia tamién suministra armes a relativamente a los más baxos precios del mercáu internu rusu, como parte d'un alcuerdu de seguridá coleutiva dende xineru de [[2004]].<ref>{{cita web | url= http://newsfromrussia.com/main/2003/11/12/51161.html| títulu= Russian supply| fechaaccesu= 12 de marzu de 2006| urlarchivu= https://www.webcitation.org/65arVJNH6?url=http://www.newsfromrussia.com/| fechaarchivu= 20 de febreru de 2012}}</ref>
=== Formación militar ===
La [[instrucción militar]] d'[[Oficial (fuercies armaes)|oficiales]] ye otru ámbitu de la cooperación militar rusu-armenia. Nos primeros años de soberanía cuando [[Armenia]] escarecía d'un establecimientu d'enseñanza militar propiu, los oficiales del so exércitu fueron entrenaos en Rusia. Inclusive agora, cuando [[Armenia]] tien un colexu militar nel so propiu territoriu, el cuerpu d'oficiales armenios honra la tradición y capacitóse a los centros d'enseñanza militar de Rusia. Anguaño 600 soldaos armenios ta formándose en Rusia. N'Armenia, de 1997, la capacitación tuvo al cargu de la Brigada d'Instrucción Militar ''"Nel nome del mariscal [[Iván Bagramián|Bagramyan]]"''.<ref>[http://www.mil.am/eng/?page=11 Ministry Of Defence of The Republic Of Armenia | Official Web Site<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref>
=== La futura cooperación ===
Na primer xunta en [[2005]], el primer ministru [[Mijaíl Fradkov]] informó que fábriques ruses participaríen nel programa armeniu pa la modernización militar y que [[Rusia]] taba dispuesta a suministrar les pieces necesaries de repuestu y equipu. [[Yereván]] y [[Moscú]] tienen nuevos planes pa desenvolver venceyos más estrechos.
== OTAN ==
Armenia participa n'Asociación pa la Paz de la OTAN (PeP) y el programa ta na [[OTAN]] organización denominada [[Conseyu de l'Asociación Euroatlántica]] (EAPC). [[Armenia]] atopar en procesu de implementación de los Planes d'Aición Individual de l'Asociación (IPAPs), que ye un programa pa los países que tienen la voluntá política y la capacidá d'afondar les sos rellaciones cola OTAN. L'exerciciu Cooperativu p'Ameyorar l'Esfuerciu'' (el primer en que Rusia tuvo representada) executar en territoriu armeniu en [[2003]].
== Grecia ==
[[Grecia]] ye l'aliáu más cercanu d'[[Armenia]] na OTAN, y los dos trabayen conxuntamente en múltiples asuntos, poro, una serie d'oficiales armenios son entrenaos en Grecia cada añu, y l'ayuda militar, material y asistenciase emprestó a Armenia. En [[2003]], los dos países roblaron un alcuerdu de cooperación militar, en virtú de que Grecia s'amontará'l númberu de militares armenios entrenaos n'academies d'Atenes.
En febreru de [[2003]], [[Armenia]] unvió 34 miembros de paz a [[Kosovu]], onde pasaron a formar parte del contingente griegu. Los funcionarios de [[Yereván]] dixeron los planes militares armenios d'aumentar considerablemente'l tamañu del so destacamentu de caltenimientu de la paz y cuntar cola asistencia griega.
== Estaos Bálticos ==
[[Lituania]] foi l'intercambiu d'esperiencies y la prestación de consultes al Ministeriu de Defensa armeniu nel ámbitu de control democráticu de les fuercies armaes, militares y de defensa dende [[2002]]. Empecipia en [[2004]], los oficiales armenios fueron convidaos a estudiar na Academia de Guerra de Lituania y la Escuela de Defensa del Bálticu en [[Tartu]], [[Estonia]]. Lituania cubre tolos gastos d'estudiu. A principios de 2007, dos oficiales d'Armenia, per primer vegada, tomaron parte en conducir internacionalmente un exerciciu Bálticu, Amber Hope, que se celebró en Lituania.<ref>{{enllaz rotu|1=[http://groong.usc.edu/news/msg211150.html Lithuanian Defense Minister Going To Armenia] |2=http://groong.usc.edu/news/msg211150.html |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
== Estaos Xuníos ==
[[Archivu:Armenianarmya.jpg|left|thumb|270px|[[BTR-80]] Blindaos de tresporte de personal mientres el desfile'l 15º aniversariu de la independencia d'Armenia.]]
Los [[Estaos Xuníos]] nun dexaron d'aumentar la so influencia militar na rexón. A principios de 2003, el [[El Pentágonu|Pentágonu]] anunció dellos de los principales programes militares n'[[El Cáucasu]]. L'ayuda militar de [[Washington D. C.|Washington]] a [[Armenia]] en [[2005]] xubió a 5 millones de dólares, y n'abril de 2004, les dos partes roblaron un alcuerdu militar pa la cooperación téunica, que dellos analistes creen qu'implica l'usu d'aeródromos armenios pola Fuercia Aérea de los EE.XX. na [[Guerra contra'l terrorismu]]. A finales de [[2004]], [[Armenia]] esplegó una unidá de 46 soldaos, qu'incluyía una loxística, otra médica y de soldaos de sofitu a Iraq en sofitu de la coalición encabezada per Estaos Xuníos. Y en [[2005]], los Estaos Xuníos asignaron 7 millones de dólares pa modernizar les comunicaciones militares de les Fuercies Armaes d'Armenia.
== Operaciones de paz ==
Anguaño [[Armenia]] participa n'operaciones de caltenimientu de la paz en [[Kosovu]]. Tamién hai argumentos nel senu del Gobiernu pa unviar soldaos a El Líbanu pal caltenimientu de la paz yá que hai gran númberu d'armenios que viven ellí.
=== Kosovo ===
Armenia ingresó nel caltenimientu de la paz en Kosovo en [[2004]]. Los cascos azules" armenios sirven nel batallón griegu. Hai 34 soldaos armenios qu'actúen en Kosovo. El correspondiente memorando foi robláu'l [[3 de setiembre]] de [[2003]] en Yereván y ratificáu pol Parllamentu d'Armenia'l [[13 d'avientu]] de [[2003]]. El 6º vez de caltenimientu de la paz para Kosovo partió'l [[14 de payares]] de [[2006]].<ref>{{cita web| url= http://www.serbianna.com/news/2006/02761.shtml| títulu= Armenia to deploy more soldiers to Kosovo| fechaaccesu= 12 de marzu de 2006| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120222035324/http://www.serbianna.com/news/2006/02761.shtml| fechaarchivu= 2012-02-22}}</ref>
=== Iraq ===
Tres el fin de la [[Invasión d'Iraq en 2003|invasión d'Iraq]], Armenia esplegó una unidá de 46 miembros de paz so mandu . Los miembros pal mantenimeinto de la paz teníen la so base en [[Kut]], a 62 quilómetros de [[Bagdad]].<ref>{{cita web |url=http://news.monstersandcritics.com/intelandterror/article_1089436.php/Armenies_third_contingent_of_peacekeepers_now_in_Iraq|títulu=Armenia's third contingent of peacekeepers now in Iraq|fechaaccesu=12 de marzu de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060828130655/http://news.monstersandcritics.com/intelandterror/article_1089436.php/Armenies_third_contingent_of_peacekeepers_now_in_Iraq|fechaarchivu=28 d'agostu de 2006}}</ref> El 23 de xunetu de 2006 la cuarta vez de caltenimientu de la paz Armenia partió pa Iraq. L'últimu cambéu de personal incluyó 3 comandantes, 2 oficiales médicos, 10 inxenieros de combate y 31 conductores. En marzu de 2007, produxérase un mancáu armeniu y nun hubo víctimes. El gobiernu armeniu amplió la presencia de pequeñes tropes n'Iraq per un añu, de finales de 2005 a 2006.<ref>{{cita publicación |títulu=Armenian defense minister to visit Iraq as Armenia to extend small troop presence |url=http://library.aua.am/library/news/archive/2006_11-14.htm |editorial=The Associated Press |fecha=13 de payares de 2006 |fechaaccesu=20 de febreru de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070927211223/http://library.aua.am/library/news/archive/2006_11-14.htm |fechaarchivu=27 de setiembre de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927211223/http://library.aua.am/library/news/archive/2006_11-14.htm |archivedate=2007-09-27 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=ARMENIAN PEACEKEEPERS TO STAY AN EXTRA YEAR IN IRAQ |url=http://www.azg.am/?lang=EN&num=2005120601 |editorial=AZG Armenian Daily |fecha=6 d'avientu de 2005 |fechaaccesu=20 de febreru de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070318193724/http://www.azg.am/?lang=EN&num=2005120601 |fechaarchivu=18 de marzu de 2007 }}</ref>
== Ver tamién ==
*[[Historia militar d'Armenia]]
*[[Exércitu Armeniu]]
*[[Fuercia Aérea Armenia]]
*[[Defensa Aérea Armenia]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Military of Armenia}}
*Vladimir Petrov, [http://mdb.cast.ru/mdb/4-2002/dp/hscwa/?form=print How South Caucasus was armed] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071024014020/http://mdb.cast.ru/mdb/4-2002/dp/hscwa/?form=print |date=2007-10-24 }}, centru d'analís y estratexes (Moscú, Rusia)
*[http://www.mil.am/ Ministeriu de Defenza d'Armenia]
*[http://www.photius.com/countries/armenia/national_security/index.html "Seguridá naciuonal d'Armenia"]
*[https://web.archive.org/web/20061030025145/http://www.armeniadiaspora.com/gallery/independence15/index.html Galería de semeyes de militares d'Armenia]
*[http://armenianow.com/?action=viewArticle&AID=1167&CID=1348&IID=&lng=eng "Fit for a Fight?: Armenia and Azerbaijan flex military muscles, vow to not be overcome"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080104230126/http://armenianow.com/?action=viewArticle&AID=1167&CID=1348&IID=&lng=eng |date=2008-01-04 }}
*[https://web.archive.org/web/20070927184650/http://www.armeniandiaspora.com/archive/41902.html Armenia, Greece Discuss Closer Military Ties]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Fuercies Armaes d'Armenia|Fuercies Armaes d'Armenia]]
qd6q6m9oxdjly7elw4cdv9r10efrlrz
Francisco Morazán
0
155692
4505848
4498455
2026-07-23T21:11:40Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505848
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Francisco Morazán}}
{{persona}}
'''José Francisco Morazán Quezada''' {{nym}}<ref>{{cita web |url=http://www.rree.gob.sv/comunidaes/comunidaes.nsf/pages/franciscomorazan|títulu=Xeneral Francisco Morazán|publicación=Ministerio de Rellaciones Esteriores|allugamientu=El Salvador |fechaaccesu=marzu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20040223153917/http://www.rree.gob.sv/comunidaes/comunidaes.nsf/pages/franciscomorazan |fechaarchivu=23 de febreru de 2004}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.angelfire.com/ca5/mas/mor/mor008.html |títulu=Francisco Morazán: Crónica biográfica|añu=2004|publicación=angelfire.com |fechaaccesu=29 de marzu de 2010}}</ref> foi un [[militar]] y [[políticu]] [[Hondures|honduranu]] que gobernó a la [[República Federal de Centro América]] mientres l'aturbolináu periodu de [[1830]] a [[1839]].
Saltó a la fama depués de la so victoria na [[Batalla de La Trinidá]], el [[11 de payares]] de [[1827]].{{sfn|Pérez Cruz|s.f.|p=}} De magar, y hasta la so derrota en Guatemala en 1840, Morazán apoderó la escena político y militar de [[Centroamérica]].{{sfn|González Davison|2008|p=148-154}}
Nel ámbitu políticu, Francisco Morazán foi reconocíu polos miembros del so partíu como un gran pensador y visionariu. D'alcuerdu a escritores lliberales como [[Federico Hernández de León]]{{sfn|Hernández de León|1930p=}} [[Lorenzo Montúfar]]{{sfn|Montúfar|Salazar|1892|p=}} y [[Ramón Rosa]]{{sfn|Rosa|1974|p=}} Morazán intentó tresformar a Centroamérica nuna nación grande y progresista; ente qu'escritores conservadores como [[Manuel Coronado Aguilar]] acusar d'intentar imponese pola fuercia por motivos personales;{{sfn|Coronado Aguilar|1975|p=}}{{sfn|Coronado Aguilar|1965|p=}} finalmente, escritores socialistes como [[Severo Martínez Peláez]]{{sfn|Martínez Peláez|1990|p=}} suxeren que, los lliberales empobinaos por Morazán yeren los criollos hacendados que fueren esplotaos polos criollos guatemalianos y el [[cleru regular]] mientres la colonia y, con Morazán a la cabeza, pretendíen tomar el poder de la rexón pa sigo.{{sfn|Martínez Peláez|1990|p=}} La xestión de Morazán como mandatariu de la República Federal promulgó les reformes lliberales, que taben dirixíes a quitar el poder a los principales miembros del partíu conservador: los criollos que moraben na [[Ciudá de Guatemala|Nueva Guatemala de la Asunción]] y les [[cleru regular|órdenes regulares]] de la Ilesia Católica. Les reformes incluyeron: la educación, [[llibertá de prensa]] y de relixón ente otres.<ref name="Casa de Morazán">{{cita web |url=http://www.ihah.hn/FLAX/PlanInterpretativoMuseo_CasadeMorazan.swf|títulu=Casa de Morazán|editor=ihah.hn|fecha=2008 |fechaaccesu=1 d'abril de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110721094947/http://www.ihah.hn/FLAX/PlanInterpretativoMuseo_CasadeMorazan.swf |fechaarchivu=21 de xunetu de 2011}}</ref>
Amás llindó'l poder del [[cleru secular]] de la Ilesia Católica cola abolición del [[diezmu]] de parte del gobiernu y la separación del Estáu y la Ilesia.<ref name="Biography of Francisco Morazan">Christopher MINSTER: [http://latinamericanhistory.about.com/od/historyofcentralamerica/p/09morazan.htm «Biography of Francisco Morazán»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20161225074726/http://latinamericanhistory.about.com/od/historyofcentralamerica/p/09morazan.htm |date=2016-12-25 }}, 2009. Consultáu'l 1 d'abril de 2010.</ref>
Con estes reformes Morazán ganóse enemigos poderosos, y el so periodu de gobiernu tuvo marcáu por amargosu lluches internes ente [[lliberalismu|lliberales]] y [[conservadorismu|conservadores]].<ref name="Biography of Francisco Morazan"/>
Sicasí, al traviés de la so capacidá militar, Morazán caltúvose firme nel poder hasta [[1837]], cuando la República Federal dixebró dafechu. Esto foi esplotáu poles órdenes regulares de la Ilesia y los líderes conservadores guatemalianos, que se xunieron sol lideralgu del xeneral guatemalianu [[Rafael Carrera]], y, col fin de nun dexar que los criollos lliberales arrampuñáren-yos el so privilexos,{{sfn|Martínez Peláez|1990|p=}} terminaron per estremar a Centroamérica en cinco estaos.<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,773591,00.html «The Américas: Morazán's dream»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081208173644/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,773591,00.html |date=2008-12-08 }}, artículu na revista ''Time Magazine''; consultáu en marzu de 2010.</ref>
== Vida privada ==
=== Primeros años y la so educación ===
'''José Francisco Morazán Quezada''' nació'l [[3 d'ochobre]] de [[1792]] en [[Tegucigalpa]], entós parte de la [[Intendencia de Comayagua]], [[Capitanía Xeneral de Guatemala]], mientres los últimos años del dominiu de la colonia española. Los sos padres fueron José Eusebio Morazán Alemán y Guadalupe Quezada Borjas, dambos miembros d'una familia criolla de clase alta dedicada al comerciu y l'agricultura.<ref name="Teguz de l'Alcordanza">{{cita web |url=http://www.latribuna.hn/web2.0/?p=48269|títulu=L'escelsu fíu de la Villa|editor=La Trbuna.hn|fecha=6 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=31 de marzu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100811090838/http://www.latribuna.hn/web2.0/?p=48269 |fechaarchivu=11 d'agostu de 2010}}</ref>
Los sos güelos fueron: Juan Bautista Morazán, emigrante [[Córcega|corsu]],<ref>[http://impreso.elnuevodiario.com.ni/2007/03/29/especiales/50885 «Prócer yera d'orixe corsu»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120225074925/http://impreso.elnuevodiario.com.ni/2007/03/29/especiales/50885 |date=2012-02-25 }}, artículu en ''El Nuevo Diario'' (Nicaragua) del 29 de marzu de 2007; consultáu'l 15 d'abril de 2010.</ref>
y María Gertrudis Alemán.<ref name="Teguz de l'Alcordanza"/>
Trece díes dempués de la so nacencia, Morazán foi bautizáu na ilesia de San Miguel Arcánxel, pol padre Juan Francisco Márquez.
{{ahnentafel-compact5
|style=font-size: 90%; line-height: 110%;
|border=1
|boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0;
|boxstyle_1=background-color: #fcc;
|boxstyle_2=background-color: #fb9;
|boxstyle_3=background-color: #ffc;
|boxstyle_4=background-color: #bfc;
|boxstyle_5=background-color: #9fe;
|1= 1. José Francisco Morazán Quezada
|2= 2. [[José Eusebio Morazán Alemán]] (1761-¿?)
|3= 3. [[Guadalupe Quezada Borjas]]
|4= 4. [[Juan Bautista Morazzani]] (italianu)
|5= 5. María Gertrudis Alemán
|6= 6. Juan Bautista de Quezada
|7= 7. María Borjas Alvarenga
|10= 10. Francisco Antonio Alemán
|11= 11. Águeda Alemán
}}
Francisco Morazán foi na so mayor parte un home autodidacta.<ref>[https://web.archive.org/web/20100308220658/http://www.history.com/topics/francisco-morazan
«Francisco Morazán»,] curtia biografía de la ''Encyclopædia britannica'', citáu nel sitiu web ''History Channel''.</ref>
En 1804, los sos padres aprovecharon l'apertura d'una escuela católica nel pueblu de San Francisco onde unviaron al mozu José Francisco,{{sfn|Jiménez Solís|1999|p=}} anque se desconoz el ralu de tiempu que permaneció en tal llugar.{{sfn|Serrano|2008|p=1}} Según l'historiador ya intelectual lliberal honduranu [[Ramón Rosa]], Morazán «tuvo la desgracia de nacer [...] nesa dómina murnia d'aislamientu y l'escuridá total en qu'Hondures escarecía d'escueles. [...] Morazán pos, tuvo qu'aprender les sos primeres lletres, llectura, escritura, les regles elementales de l'Aritmética n'escueles privaes de pésima organización y sosteníes con una especie de contribución que aprestaban los padres de familia».{{sfn|Rosa|1974|p=49-55}}
Les enseñances que recibió fueron al traviés de fray Santiago Gabrielino, nomáu instructor relixosu a la de [[Guatemala]] el sacerdote José Antonio Murga.
En 1808, José Francisco treslladar xunto a la so familia a [[Morocelí]].<ref>[http://www.historiadehonduras.hn/HeroesyProceres/morazan.htm «José Francisco Morazán Quesada»], artículu en ''Héroes y Próceres'', 2009; consultáu'l 31 de marzu de 2010</ref>
Ellí trabayó nos terrenes heredaos por Don Eusebio Morazán. Amás, tuvo la oportunidá de llaboriar como emplegáu de l'alcaldía. En 1813 la familia camudar a Tegucigalpa. Una vegada ellí, el Sr. Eusebio punxo al so fíu so la tutoría de León Vásquez, quien-y enseñó derechu civil, procesu penal y notariado. Coles mesmes, tuvo la oportunidá d'aprender a lleer francés na biblioteca del so tíu políticu, [[Dionisio de Herrera]], lo cual dexó-y familiarizar se coles obres de [[Montesquieu]], el contratu social de [[Jean-Jacques Rousseau]], la [[Revolución francesa]], la historia d'Europa, según les biografíes de los líderes griegos y romanos. Esta dedicación y espíritu de superación, llevó de xemes en cuando a José Francisco a destacar na so ciudá natal, onde llegó a representar los intereses de dalgunes persones ante'l tribunal colonial.<ref name="HeroesyProceres">{{cita web |url=http://www.historiadehonduras.hn/HeroesyProceres/morazan.htm#LA FAMILIA_D'EL_HEROE_|títulu=La Familia del Heroe|editor=Nahún Valladares y Valladares |fecha=2008 |fechaaccesu=31 de marzu de 2010}}</ref>
El 7 d'agostu de 1820, [[Narciso Mallol]], tendría como secretariu del conceyu Mayor de Tegucigalpa, al Llicenciáu [[Dionisio de Herrera]] y un añu más tarde cuntaría colos servicios del mozu Francisco Morazán quien fungiera como secretariu del conceyu y depués de defensor d'oficiu en procesos civiles y criminales.
=== Matrimoniu y familia ===
Francisco Morazán casóse con María Josefa Lastiri na [[Catedral de Comayagua]] el 30 d'avientu de 1825. D'esti matrimoniu nació en San Salvador Adela Morazán Lastiri en 1838: la única fía de Morazán. María Josefa pertenecía a una de les families más riques de la provincia d'Hondures. El so padre foi'l comerciante español Juan Miguel Lastiri, quien xugó un papel importante nel desenvolvimientu comercial de Tegucigalpa. La so madre foi Margarita Lozano, miembru d'una poderosa familia criolla na ciudá. María Josefa yera una viuda quien se casara de primeres col terrateniente Esteban Traviesu, con quien procreó 4 fíos. A la so muerte, Lastiri heredó una fortuna. L'heriedu de María Josefa y el nuevu círculu d'amigos poderosos ya influyentes, que salieron d'esti matrimoniu, ayudaron en llevantar en gran midida los negocios del propiu Morazán, y polo consiguiente los sos proyeutos políticos.
Fuera del so matrimoniu, Francisco Morazán foi padre d'un fíu, Francisco Morazán Moncada, quien nació'l 4 d'ochobre de 1827 de la rellación del xeneral con Francisca de Moncada, fía d'un conocíu políticu nicaraguanu llamáu Liberato Moncada. Francisco Morazán fíu vivió na casa del matrimoniu Morazán-Lastiri, y acompañó al so padre en Guatemala, El Salvador, Panamá, Perú y finalmente en Costa Rica. Dempués de la muerte del so padre, Francisco Morazán Moncada aniciar en [[Chinandega (Nicaragua)]], onde se dedicó a l'agricultura. Morrió en 1904, a los 77 años d'edá. El xeneral Morazán tamién tuvo un fíu adoptivu llamáu José Antonio Ruiz. Él yera'l fíu llexítimu d'Eusebio Ruiz y la dama guatemaliana Rita Zelayandía, quien apurrió al so fíu al xeneral Morazán, cuando'l rapazu tenía solamente 14 años d'edá. José Antonio acompañó al so padre adoptivu nes varies aiciones militares y convirtióse nun xeneral de brigada. Morrió en Tegucigalpa en 1883.<ref name="HeroesyProceres"/>
=== Entamos de la so carrera política y militar ===
La Capitanía Xeneral de Guatemala independizar d'España en 1821.<ref>{{cita web |url=http://www.mined.gob.ni/independ2.php |títulu=Acta d'Independencia»|publicación=Ministeriu d'Educación de Nicaragua|allugamientu=Nicaragua |fechaaccesu=2 d'abril de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100930160431/http://www.mined.gob.ni/independ2.php |fechaarchivu=30 de setiembre de 2010}}</ref>
Foi nesi entós cuando Francisco Morazán empezó a tomar parte activa na política. Trabayó nel conceyu de Tegucigalpa, onde se desempeñaba como secretariu del alcalde [[Narciso Mallol]] y como defensor d'oficiu en casos xudiciales en materia civil y criminal, ente otres coses. Esto dexó-y a Morazán llegar a adquirir una gran conocencia de la estructura y funcionamientu de l'alministración pública de la provincia. Asina tamién-y dexó entrar en contautu cercanu colos problemes de la sociedá colonial.<ref name="Casa de Morazán"/>
El 28 de payares de 1821 llegó a Guatemala una nota del xeneral [[Agustín de Iturbide]] suxiriendo que'l Reinu de Guatemala, y el Virreinatu de Méxicu, formaren un gran imperiu sol [[Plan d'Iguala]] y los [[Trataos de Córdoba]].<ref name="Historia d'Hondures">{{cita web |url=http://www.historiadehonduras.hn/Historia/Independiente/la_anexion_a_mexico.htm |títulu=Periodu Independiente |editorial=Historia d'Hondures|ubicación=Hondures|añu=2008 |fechaaccesu=25 de setiembre de 2018|ref=harv |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180222041755/http://www.historiadehonduras.hn:80/Hestoria/Independiente/la_anexion_a_mexico.htm |fechaarchivu=22 de febreru de 2018}}</ref>
La Xunta Provisional Consultiva declaró qu'esta nun yera una orde inmediata pa tomar tal determinación, sinón una opción; polo que yera necesariu esplorar la voluntá y escuchar la opinión del pueblu de Centroamérica.{{sfn|Pérez Brignoli|Sawrey|Stettri|1985|p=64-67}} Con esta idea, celebráronse cabildros abiertos en distintos partes del Reinu, una y bones la nueva forma de gobiernu tenía de ser decidida pol congresu que s'axuntaría en 1822.<ref name="Historia d'Hondures"/>
La cuestión de l'anexón a Méxicu provocó divisiones al interior de caúna de les provincies yá que unes ciudaes taben a favor d'esta y otres en contra. N'Hondures, por casu, [[Comayagua (ciudá)|Comayagua]] ―al traviés del so gobernador José Tinoco de Contreras― pronuncióse a favor de l'anexón; pero Tegucigalpa, la segunda ciudá más importante de la provincia oponer a la idea de la mesma.<ref name="Historia d'Hondures"/>
Esto provocó que Tinoco tomara aiciones represives contra les autoridaes d'esa ciudá. Ante esta situación entamar en Tegucigalpa un exércitu de voluntarios, col fin de compensar l'agresividá de Tinoco y defender la so independencia.
Foi mientres estos acontecimientos que Francisco Morazán se enlistó como voluntariu, al serviciu de les autoridaes de Tegucigalpa. Foi designáu como capitán d'una de les compañíes, por decisión de los xefes oficiales qu'entamaron les milicies. Asina empezó la vida militar de Morazán y la so llucha contra los intereses conservadores.<ref name="Morazán, el nuesu altivu héroe">{{cita web|url=http://www.revistacaliban.cu/articulo.php?article_id=51|títulu=Morazán, el nuesu altivu héroe|editor=revistacaliban|fecha=2008|fechaaccesu=1 d'abril de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141218212126/http://www.revistacaliban.cu/articulo.php?article_id=51|fechaarchivu=2014-12-18}}</ref>
[[Francisco Morazán (departamentu)|Tegucigalpa]], sicasí, nun pudo caltener la so oposición, y viose obligada a reconocer la so anexón a Méxicu'l 22 d'agostu de 1822. L'anexón al [[Primer Imperiu Mexicanu|Imperiu Mexicanu]] d'Agustín de Iturbide duró pocu, porque esti abdicó'l 19 de marzu de 1823, y el 1°. de xunetu d'esi mesmu añu, Centroamérica [[Declaración d'Independencia absoluta de Centroamérica|proclamó la so independencia definitiva]], y convirtióse nes [[Provincies Xuníes del Centru d'América]].<ref>{{cita web |url=http://www.mined.gob.ni/independ3.php|títulu=Declaratoria d'independencia absoluta y definitiva|publicación=Ministeriu d'Educación de Nicaragua|allugamientu=Nicaragua |fechaaccesu=2 d'abril de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090911234432/http://www.mined.gob.ni/independ3.php |fechaarchivu=11 de setiembre de 2009}}</ref><!--Dellos documentos históricos alluguen a Morazán como integrante de la comisión que dictaminó les bases del poder eleutoral de la República Federal, nuna xunta que sostuvo l'Asamblea Constituyente de Centroamérica.{{ensin referencies}}-->
Darréu, el 25 de setiembre de 1824, Francisco Morazán foi nomáu Secretariu Xeneral del gobiernu del so tíu político y primer Xefe d'Estáu d'Hondures, [[Dionisio Herrera]], y robló la [[Constitución del Estáu d'Hondures de 1825|primer constitución d'esi país]]. Depués, el 6 d'abril de 1826, convertir en Presidente del Conseyu Representativu.<ref name=dehonduras/>
== Antecedentes de la República Federal ==
{{AP|República Federal de Centroamérica}}
[[Ficheru:Escudo de la República Federal de Centro América.svg|thumb|[[Escudu de la República Federal de Centroamérica]] (1824-1839).]]
Depués de la [[independencia de Centroamérica]] d'[[España]] en [[1821]], y la so posterior emancipación absoluta del [[1 de xunetu]] de [[1823]], la nación centroamericana quedó finalmente llibre ya independiente. Esta nueva nación pasó a llamase [[Provincies Xuníes de Centroamérica]], y quedó conformada polos estaos de [[Guatemala]], [[Hondures]], [[El Salvador]], [[Nicaragua]] y [[Costa Rica]].{{sfn|Pérez Brignoli|Sawrey|Stettri|1985|p=64-67}} Al añu siguiente, el Congresu Constituyente axuntar na [[Ciudá de Guatemala]] coles mires de decidir cual sería'l sistema de gobiernu al traviés del cual rexiríense los destinos de la nueva nación. Na mesa d'alderiques presentáronse dos propuestes distintes:
* Los [[lliberalismu (política)|lliberales]] apostaben por un gobiernu [[federalista]], influyíu pola ''[[Constitución de los Estaos Xuníos]]'' (de [[1787]]) y pola de [[Constitución española de 1812|Cádiz]] (de [[1812]]).{{sfn|Pérez Brignoli|Sawrey|Stettri|1985|p=64-67}} Esti tipu de gobiernu dába-y a cada Estáu mayor [[independencia]] o autonomía d'alministrase y de crear les sos propies lleis y reformes, ente otres coses; pero siempres so la supervisión del Gobiernu Federal, garante d'una [[Constitución]].
* Los conservadores, per otru llau, inclinar por un gobiernu centralista. Al traviés d'esti sistema, deseyaben un centru de control y alministración únicu. Nesti sistema, les decisiones y lleis yeren adoptaes na capital de la nación y aplíquense a toles demás estaos por igual.
* Dempués d'aldericar los dos propuestes, los lliberales, quien yeren mayoría, fixeron valir esta ventaya y ganaron el derechu d'adoptar la 'tesis federalista', ante'l descontentu de los conservadores.
Darréu, el [[22 de payares]] de [[1824]], sol lema «Dios, Unión y Llibertá», la Constitución foi aprobada y la nación pasó a llamase [[República Federal de Centroamérica]].{{sfn|Pérez Brignoli|Sawrey|Stettri|1985|p=64-67}} So la nueva Constitución, resultó electu presidente [[Manuel José de Arce y Fagoaga|Manuel José Arce]] del Partíu Lliberal, quien prometió tresformar la economía y la sociedá centroamericana al traviés de les sos reformes lliberales, pero a los pocos meses Arce atopar con una gran oposición per parte de los conservadores, quien pola so influencia social y enorme poder económicu, nun dexaron nengún tipu de meyora nos sos programes de gobiernu. Al tar convencíu de les sos llimitaciones, Arce terminó por abandonar los sos programes de gobiernu y decidió aliase col partíu de la oposición. Esta nueva posición de Arce, dio-y a los conservadores el control del gobiernu federal cuasi por completu.
En 1826, el doctor Miguel Echarri<ref>El doctor Miguel Echarri yera un masón de grau 33 y fuera gran maestre del Gran Oriente Neogranadino (que pertenecía al Gran Oriente de Colombia).</ref> quien por motivos de política interna fuera espulsáu de [[Colombia]] y estableciérase n'Hondures, aprovechó pa empecipiar na masonería al mozu Francisco Morazán y a [[Dionisio de Herrera]] (quien fungía como xefe supremu d'Hondures).<ref>«Decreto númberu 2. La Gran Loxa de Hornduras», artículu na revista ''La Cultura Masónica como Elementu de Cambéu y Tresformamientu en Beneficiu de la Sociedá''.</ref>
== Golpe d'Estáu n'Hondures de 1827 ==
{{AP|Golpe d'Estáu n'Hondures de 1827}}
El Gobiernu Federal encabezáu por [[Manuel José de Arce y Fagoaga|Manuel José Arce]] pretendía eslleir el Congresu federal, y por ello convocó a una xunta que se celebraría en [[Cojutepeque]] el [[10 d'ochobre]] de [[1826]], pa escoyer a un Congresu estraordinariu.{{sfn|Montúfar|1853|p=26-27}} Esta midida d'orde inconstitucional foi refugada pol xefe d'Estáu d'Hondures, [[Dionisio de Herrera]].
[[Manuel José de Arce y Fagoaga|Manuel José Arce]] eslleió n'ochobre de 1826 el [[Congresu]] y el [[Senáu]] intentando establecer un sistema [[centralismu|centralista]] o [[Estáu unitariu|unitariu]] aliándose colos conservadores, polo que se quedó ensin el sofitu del so partíu, el lliberal. Como resultancia, producióse un conflictu ente'l Gobiernu Federal y los Estaos, pronunciándose en contra Dionisio Herrera y [[Mariano Prau]], xefe del Estáu del Salvador.<ref>https://web.archive.org/web/20141218212235/http://www.latribuna.hn/2012/06/14/perdida-del honor-2/</ref><ref>http://www.uv.es/ivorra/Hestoria/SXIX/1825.htm</ref><ref>https://web.archive.org/web/20140812102807/http://bloguerosrevolucion.ning.com/profilesblogsfrancisco-moraz-n-y-la mocedá</ref>
Arce entró en conflictu con [[Dionisio de Herrera]] polo que l'Asamblea Nacional convoco a nueves eleiciones n'[[Hondures]], pero Herrera fixo casu omiso d'esti decretu yá que según la [[Constitución del Estáu d'Hondures de 1825|constitución d'Hondures]] el so mandatu expiraba hasta'l 16 de setiembre de 1827. Arce decidió espulsar a Herrera{{sfn|Gómez Carrillo|1900|p=}} por estes razones, pero so la sida de protexer los plantíos de tabacu en Los Llanos ([[Santa Rosa de Copán]]), propiedá del gobiernu federal. Arce encargó al Teniente Xeneral [[Justo Milla]] executar el golpe d'Estáu, quien el [[9 d'abril]] de [[1827]] y al mandu de 200 homes, apoderar de [[Comayagua (Comayagua)|Comayagua]] —la capital del Estáu—, dio-y captura a Herrera y unviar a una prisión de [[Guatemala]].
Mientres Milla ocupar de consolidar el poder en Comayagua, Morazán escapó de les tropes federales. Salió de la sitiada capital en compañía de los coroneles Remigio Díaz y José Antonio Márquez, col propósitu de llograr refuerzos en [[Tegucigalpa]]. El so plan yera retornar y lliberar a la capital del Estáu. A la so torna de Tegucigalpa, él y el so exércitu de 300 homes aparcar nel ranchu La Maradiaga, onde s'enfrentó a les fuercies de Milla'l 29 d'abril de [[1827]].{{sfn|Montúfar|1853|p=26-27}} Tres la batalla, Milla tomó'l poder d'Hondures (10 de mayu) y Morazán fuxó a [[Choluteca]]. Darréu viaxó a [[Ojojona]], onde s'axuntó cola so familia en xunu. Ellí foi prindáu por 23 díes y treslladáu a Tegucigalpa por orde del Comandante Ramón de Anguiano.<ref name=dehonduras/>
Salió so fianza y foise a [[La Unión (El Salvador)|La Unión]] (El Salvador) en xunu de [[1827]], col enfotu de emigrar a [[Méxicu]]. Nesta llocalidá, atopar con Mariano Vidaurre, un unviáu especial d'El Salvador en Nicaragua. Vidaurre convenció a Morazán de que, nesi país, él podría atopar el sofitu militar que precisaba pa espulsar a Milla del territoriu honduranu. Francisco Morazán treslladar a la ciudá de [[León (Nicaragua)|León]] ([[Nicaragua]]) el 15 de setiembre, onde s'axuntó col comandante d'armes del Estáu de Nicaragua, coronel José Anacleto Ordóñez conocíu como Cleto Ordóñez. Pa Morazán la xunta dio los sos frutos, pos el líder nicaraguanu apurrió-y armes y un contingente de 135 homes. A estos milicianos xuniéronse-yos les tropes del coronel Zepeda d'El Salvador, y delles columnes de voluntarios honduranos en [[Departamentu de Choluteca|Choluteca]] (Hondures).
== Xefe d'Estáu provisional d'Hondures ==
Morazán dirixir coles sos tropes escontra'l sur d'Hondures, llegando a [[Choluteca]] n'ochobre de [[1827]]. Cuando Justo Milla afayó la presencia de Morazán, rápido treslladóse coles sos tropes a Tegucigalpa, onde estableció'l so cuartel xeneral. Pela so parte, Morazán dirixir a [[Sabanagrande (Hondures)|Sabanagrande]]. A les 9 de la mañana del 11 de payares, Morazán y los sos homes enfrentar al exércitu del coronel Justo Milla, na memorable [[Batalla de La Trinidá]].<ref>Arturo Humberto MONTES: ''Morazán y la Federación Centroamericana'', 1958.</ref>
Dempués de cinco hores d'intensos combates, les tropes federales de Milla fueron entartallaes polos homes de Morazán.{{sfn|Montúfar|1853|p=26-27}} Milla y dalgunos de los sos oficiales sobrevivieron y fuxeron del [[campu de batalla]]. Tres esta victoria, Morazán coló a Comayagua onde fixo la so entrada trunfal el 26 de payares. A otru día convocó al Conseyu Representativu, que lo nomó Xefe d'Estáu de manera provisional, y nomó a [[Diego Vigil]] como Subxefe.{{sfn|Lindvall-Larson|testu=Vallina Hernández 1990|p=19}}
Unvió columnes de pacificación a la mariña norte y los pueblos fronterizos, y encaloró un llevantamientu n'[[El Rosariu (Hondures)|Opoteca]]. El 28 de xunu de 1828 depositó la xefatura del Estáu en Vigil, pa participar na guerra civil centroamericana.<ref name=dehonduras/>
== Guerra civil centroamericana ==
{{AP|Guerra civil centroamericana}}
[[Ficheru:Manuel José Arce y Fagoaga.jpg|thumb|En 1827 el presidente Arce invadió Hondures y El Salvador y favoreció una guerra civil.]]
Dempués de la so victoria en 'La Trinidá', Morazán surdió como'l líder del movimientu lliberal y aportó a reconocíu poles sos habilidá militares en toa América Central. Por estes razones, recibió llamaos d'ayuda de los lliberales n'El Salvador. Al igual que n'Hondures, los salvadorianos oponer a los nuevos congresistes y otros funcionarios del gobiernu escoyíos pol decretu emitíu'l 10 d'ochobre de 1826. Los salvadorianos esixeron la restitución de los antiguos líderes políticos, pero'l presidente Manuel Arce argumentó qu'esta midida yera necesaria pa restablecer l'orde constitucional.
En marzu de 1827 el gobiernu d'El Salvador respondió pola fuercia militar. Tropes salvadorianes colaron con camín de Guatemala col enfotu de tomase la capital de la República y baxar de la siella al presidente. Pero'l mesmu presidente Arce tomó'l mandu de les sos tropes federales y ganó a los salvadorianos na madrugada del 23 de marzu en Arrazola. La división salvadoriana esvalixóse y los xefes fuxeron. El campu quedó semáu de cadabres, prisioneros, armes, municiones y equipaxe. Depués d'estos sucesos, el presidente Arce ordenó a 2.000 tropes federales al mandu del xeneral Manuel de Arzú pa ocupar El Salvador.<ref name="Memories">Francisco Morazán: ''Memories''.</ref>
Esti eventu marcó l'entamu de la guerra civil.
Mentanto n'Hondures, Francisco Morazán aceptó'l desafíu propuestu polos salvadorianos. Apurrió-y el mandu a [[Diego Vigil]] como nuevu xefe d'Estáu d'Hondures y foise a [[Texiguat]], onde se preparar y entamó les sos tropes con mires a la campaña militar salvadoriana. En xunu de 1828, Morazán dirixir a El Salvador con una fuercia de 1.400 homes. Esti grupu de militantes componer de pequeños grupos d'honduranos, nicaraguanos y salvadorianos qu'apurrieron les sos propies ferramientes de guerra. Teníen amás el sofitu de los indios que sirvíen como infantería. Dellos voluntarios siguíen los sos convencimientos lliberales, otros trabayaben pa un líder políticu, otros a cencielles esperaben llograr daqué en torna polos sos esfuerciu dempués de terminada la guerra.<ref name="Historia d'Hondures"/>
Ente que l'exércitu salvadorianu enfrentar a les fuercies federales en San Salvador, Morazán asítiase na parte oriental del estáu. El 6 de xunetu, Morazán ganó a les tropes el coronel Vicente Domínguez na facienda El Gualcho. Nes sos memories, Morazán describe la batalla de la siguiente manera:
{{cita|A les 12 de la nueche entamé la mio marcha con esti oxetu, pero l'agua nun me dexó doblar la xornada, y vi obligáu a aguardar, na Facienda de Gualcho, qu'ameyorara'l tiempu… A les tres de la mañana, que l'agua cesó, fixi asitiar dos compañíes de cazadores nel altor qu'apodera la facienda, escontra la esquierda… A los cinco supi la posición qu'esti (l'enemigu) ocupaba.. Nun podía yo recular nestes circunstancies… Nun yera yá posible siguir la marcha, ensin grave peligru, por una inmensa llanura y a presencia mesma de los contrarios. Menos podía defendeme na facienda, asitiáu so un altor de más de 200 pies qu'en forma de semicírculu apodera a tiru de pistola'l principal edificiu, cortáu pel estremu opuestu con un ríu inaccesible que lu sirve de foso. Foi, pos, necesariu aceptar la batalla con toles ventayes qu'algamara l'enemigu… fixi avanzar a los cazadores sobre l'enemigu pa detener el so movimientu, porque, conociendo criticar de la mio posición, colaba sobre estos a pasu d'ataque. Mentanto xubía la fuercia por una sienda pendiente y estrecha, rompióse'l fueu a mediu tiru de fusil, que depués se fixo xeneral. Pero 175 soldaos bisoños fixeron impotentes per un cuartu d'hora los repitíos ataques de tol gruesu del enemigu… L'entusiasmu que produció en tolos soldaos l'heroísmu d'estos valientes honduranos, entepasó al númberu de los contrarios. Cuando l'aición fíxose xeneral per dambes partes, foi obligada a recular la nuesa ala derecha. Y ocupada l'artillería llixero que lo sofitaba; pero la reserva, obrando entós per aquel llau, restableció la nuesa llinia, repunxo l'artillería y decidió l'aición, arollando parte del centru y tol lladral esquierdu, qu'abasnaron, na so fuga, al restu del enemigu, esvalixándose dempués na llanura… Los salvadorianos auxiliares, qu'embrivieron la so marcha al ruíu de l'aición, col deséu de tomar nella, llegaron a tiempu d'escorrer a los esvalixaos…<ref name="Memories"/>}}
Morazán caltúvose engarrando alredor de San Miguel, ganando a cada pelotón unviáu pol xeneral Arzú dende [[San Salvador]].<ref name="Historia d'Hondures"/> Esto motivó a Arzú a dexar al coronel Montúfar al cargu de San Salvador y a ocupase personalmente de Morazán. Cuando'l caudiellu lliberal diose cuenta de los movimientos de Arzú salió camín d'Hondures a reclutar más tropes xuniéndose-y la [[San Carlos Sija|Milicia de Écija]]. El 20 de setiembre, el xeneral Arzú taba cerca del [[ríu Lempa]] con 500 homes en busca de Morazán, cuando s'enteró de que les sos fuercies habíen capitulado en [[Mexicanos]] y San Salvador.
Mentanto, Morazán partió camín d'[[El Salvador]] con un exércitu de 600 homes, y aparcóse en [[Goascorán]] el 2 d'ochobre de 1828. El xeneral Arzú asonsañando enfermedá tornó a Guatemala, dexando les sos tropes sol mandu del Teniente Coronel Antonio de Aycinena. El coronel y les sos tropes colaben con camín de territoriu honduranu, cuando fueron interceptaos polos homes de Morazán en San Antonio. El 9 d'ochobre Aycinena viose obligáu a rindise.<ref name="Memories"/>
Cola capitulación de San Antonio, El Salvador quedó finalmente llibre de tropes federales. El 23 d'ochobre, el xeneral Morazán fixo la so entrada trunfal na plaza de San Salvador. Tornó a [[Hondures]] por noticies d'un llevantamientu en [[Olancho]], onde dirixó una proclama a los sos habitantes el 22 de Payares de 1828. Dempués coló en [[Ahuachapán]], pa entamar l'exércitu con mires a la lliberación del territoriu guatemalianu y restaurar l'orde constitucional.<ref name=dehonduras/>
=== Batalles y dictadura en Guatemala ===
[[Ficheru:Map_of_Journey.jpg|thumb|250px|Mapa de Guatemala na dómina de Morazán; reparar que les fronteres non delimitadas con Méxicu en Yucatán y Chiapas, y que Belize inda yera un asentamientu británicu.{{harvnp|Stephens|Catherwood|1854|p=1}}. En 1829 Morazán ocupó Guatemala y restableció l'orde constitucional de la República Federal de Centroamérica.]]
El 1 de Xineru de 1829 Morazán instaló un cuartel en [[Ahuachapán]] y fixo tolo posible pa entamar un exércitu numberosu, al cual llamó l'Exércitu Aliáu Proteutor de la Llei.<ref name=dehonduras/> Solicitó al gobiernu d'El Salvador que-y apurriera 4000 homes, pero tuvo que conformase con 2.000. Cuando taba en condiciones d'actuar en xineru de 1829, unvió una división al mandu del coronel Juan Prem pa entrar en territoriu guatemalianu y tomar el control de [[Chiquimula]]. La orde foi llevada a cabu por Prem a pesar de la resistencia ufiertada pol enemigu. Poco dempués, Morazán movió a la [[San Carlos Sija|milicia de écija]] cerca de la Ciudá de Guatemala sol mandu del coronel Gutiérrez pa forzar al enemigu salir de les sos trincheres y causar la deserción de les sos tropes. Mentanto, el coronel Domínguez, que saliera de la ciudá de Guatemala con seiscientos soldaos d'infantería p'atacar a Prem, enterar de la pequeña fuercia que cuntaba Gutiérrez. Domínguez camudó los sos planes y foise detrás Gutiérrez. Esta oportunidá foi aprovechada por Prem quien se treslladó de Zacapa y atacó a les fuercies de Domínguez, ganándolos el 15 de xineru de 1829. Depués d'esos fechos Morazán ordenólu a Prem que siguiera la so marcha colos 1400 homes sol so mandu y ocupara el puestu de San Xosé, cerca de la capital.{{sfn|Reyes|1885|p=283-287}}
Mentanto, el pueblu d'[[Antigua Guatemala]] entamar contra'l gobiernu de Guatemala y punxo al departamentu de [[Sacatepéquez]] so la proteición del xeneral Morazán. Esto entainó la invasión de Morazán a Guatemala, quien asitió a los sos homes nel pueblu de [[San José Pinula|Pínula]], cerca de la ciudá capital. Les operaciones militares na capital empezaron con pequeñes escaramuzas en frente de les fortificaciones del gobiernu. El 15 de febreru una de les mayores divisiones de Morazán, sol mandu de Cayetano de la Cerda, foi ganáu en [[Mixco]] poles tropes federales.<ref name="Wilson">Baronesa de Wilson: ''Americanos célebres'' (páxs. 31-34). Barcelona: Imp. Socesores de N. Ramírez y C., 1888.</ref>
Por cuenta de esta derrota Morazán llevantó l'asediu de la ciudá y concentró les sos fuercies na [[Antigua (Guatemala)|Antigua]]. Una división de tropes federales siguiérenlu dende la capital sol mandu del coronel Pacheco, en direición a [[Sumpango]] y [[El Tejar (Guatemala)|Tejar]] col propósitu d'atacalo n'Antigua. Pero Pacheco estendió les sos fuercies, dexando a dalgunos d'ellos en Sumpango. Cuando llegó a San Miguelito el 6 de marzu, con un exércitu más pequeñu, foi ganáu pol xeneral Morazán. Esti incidente llevantó una vegada más la moral de los homes de Morazán. Dempués de la victoria de San Miguelito, l'exércitu de Morazán compuestu polos [[San Carlos Sija|milicianos de écija]] aumenten cola unión de voluntarios guatemalianos nes sos files. El 15 de marzu, Morazán y el so exércitu taben en camín d'ocupar les sos posiciones anteriores, foi interceptáu poles tropes federales del coronel Prau nel ranchu de Les Llamargues. Morazán, con una posición cimera, entartalló al exércitu de Prado. El campu de batalla quedó llenu de cadabres, presos y armes. Darréu, Morazán cola [[San Carlos Sija|milicia de écija]] movilizar a recuperar les sos antigües posiciones en Pínula y Aceytuno, y pone-y nuevamente sitiu a la ciudá de Guatemala.{{sfn|Gómez Carrillo|1900|p=}}
El xeneral Verveer, ministru plenipotenciario del rei de los [[Países Baxos]] ante la Federación de Centroamérica, intentó mediar ente'l Gobiernu del Estáu y Morazán, pero nun pudieron llegar a un alcuerdu. Les operaciones militares siguieron con gran ésitu pal exércitu aliáu. El 12 d'abril, el xefe d'Estáu de Guatemala, [[Mariano de Aycinena y Piñol]], líder del poderosu [[Clan Aycinena]], capituló y a otru día a la Plaza Central foi ocupada poles tropes de Morazán. Darréu dempués el presidente Arce, Mariano Aycinena, Mariano Beltranena, y tolos funcionarios que tuvieren dalgún papel na guerra, fueron unviaos a prisión. Dempués d'estos acontecimientos, el xeneral Morazán espulsó a los eclesiásticos más importantes y a tolos miembros del [[Clan Aycinena]] ―esto ye, a los miembros del partíu conservador― y dirixó'l país dictatorialmente, hasta que'l senador Juan Barrundia asumió'l cargu, el 25 de xunu de 1829.{{sfn|Reyes|1885|p=283-287}}{{sfn|Gómez Carrillo|1900|p=}}
== Segundu mandatu n'Hondures ==
El 5 de marzu de 1829, Morazán y [[Diego Vigil]] fueron nomaos Xefe y Sub-xefe d'Estáu pola Asamblea Llexislativa d'[[Hondures]]. Esi mesmu mes, por encamientu del gobiernu, Morazán mercó y treslladó dende Guatemala la primer imprenta d'Hondures, instalada nel [[Cuartel San Francisco]] so la direición del nicaraguanu Cayetano Castro. Esta foi estrenada con una proclama al [[Departamentu de Olancho (Hondures)|departamentu de Olancho]] per parte de Morazán, pa evitar que se volvieren nel so contra, con fecha 4 d'avientu de 1829,<ref>{{cita web |url=http://www.xplorhonduras.com/la prensa-en-hondura/ |títulu=La Prensa n'Hondures |fechaaccesu=11 de xineru de 2018 |fecha= |sitiuweb=xplorhonduras.com}}</ref> mesma en qu'asumió'l cargu de Xefe d'Estáu tres la so torna a Hondures. El 24 d'avientu dexó'l gobiernu en manes de [[Juan Ángel Arias]] pa entamar la pacificación de Olancho, que remató cola firma d'un conveniu'l 21 de xineru de 1830, onde los olanchanos comprometer a emprestar obediencia al Gobiernu d'Hondures.
El 19 de febreru ganó una insurrección n'[[El Rosariu (Hondures)|Opoteca]] y reasumió la xefatura del Estáu'l 22 d'abril. Mientres esti mandatu fundóse'l primer periódicu oficial d'Hondures, ''[[La Gaceta (Hondures)|La Gaceta del Gobiernu]]''.<ref>{{cita web |autor=[[Augusto C. Coello]] |url=http://www.angelfire.com/ca5/mas/curio/curio14.html |títulu=La imprenta y el periódicu oficial n'Hondures |fechaaccesu=11 de xineru de 2018 |fecha=Mayu de 1929 |sitiuweb=Angelfire.com}}</ref> En xunu ganó les eleiciones pa Presidente de la República Federal de Centro América; mesmu mes en qu'unvió a [[Dionisio de Herrera]] a pacificar [[Nicaragua]]. Morazán arrenunció a la xefatura d'Hondures el 28 de xunetu, que asumió a otru día el Sub-Xefe d'Estáu, Diego Vigil.<ref name=dehonduras>{{cita web |url=http://www.historiadehonduras.hn/presidentes/franciscomorazan.htm |títulu=Francisco Morazán |fechaaccesu=21 de setiembre de 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180209182223/http://www.historiadehonduras.hn:80/presidentes/franciscomorazan.htm |fechaarchivu=9 de febreru de 2018 |editorial=Historia d'Hondures}}</ref>
== Presidencia de la Federación ==
=== Periodu 1830-1834 ===
[[Ficheru:Casausytorres 23.JPG|thumb|Morazán espulsó de Centroamérica al arzobispu español [[Ramón Casaus y Torres]].]]
Francisco Morazán ganó'l votu popular de la eleición presidencial de 1830, na que tuvo como opositor al moderáu [[José Cecilio del Valle]]. El nuevu presidente tomó posesión el 16 de setiembre del mesmu añu. Nel so discursu inaugural, declaró:
{{cita|«El Pueblu soberanu manda asitiar nel más peligrosu de los sos destinos. Tengo De obedecer y cumplir el solemne xuramentu qu'acabó d'emprestar. Ufierto sostener la Constitución Federal que defendí como soldáu y como ciudadanu.»|Francisco Morazán<ref name="Casa de Morazán"/>}}
Con Francisco Morazán como presidente y col so sofitu escontra los gobernadores, los lliberales consolidaren el poder. D'esta forma, el nuevu mandatariu y los sos aliaos allugar nuna posición inmeyorable pa implementar les sos reformes, que taben inspiraes na filosofía de la [[ilustración]]. Al traviés d'estes, el presidente intentaría desmantelar en Centroamérica lo qu'él consideraba yeren instituciones arcaiques<ref name="The Blood of Guatemala">{{harvnb|Grandin|2000|pp=100-101}}</ref> heredaes de la dómina colonial una y bones solo contribuyeren al atrasu na rexón. Según el viaxeru [[John Lloyd Stephens]], el xeneral Morazán deseyaba pal so pueblu una sociedá basada na educación universal, llibertá relixosa ya igualdá social y política.<ref name="Incidents of Travel in Central America">{{harvnb|Stephens|Catherwood|1854|p=}}</ref>
En 1831, Morazán y el gobernador [[Mariano Gálvez]] convirtieron a Guatemala nun llaboratoriu políticu. Supervisóse la construcción d'escueles y carreteres,<ref>Rita J. Markel: ''Guatemala in pictures'', 1998.</ref> promulgáronse polítiques de llibre comerciu; foi convidáu'l capital estranxeru y los inmigrantes; dexóse'l matrimoniu, el divorciu secular y la llibertá d'espresión; poner a disposición les tierres públiques pa la espansión de la [[Dactylopius coccus|cochinilla]]; foi dixebrada la Ilesia del Estáu; los [[diezmos]] fueron abolíos; proclamóse la llibertá de relixón; los bienes eclesiásticos fueron confiscados, suprimiéronse les órdenes relixoses, y retiróse-y a la Ilesia católica'l control que tenía sobre la educación,<ref name="The Blood of Guatemala"/> ente otres polítiques.
Cola implementación d'estes midíes revolucionaries,<ref name=santana27/> Morazán convertir según l'escritor Adalberto Santana― nel primer mandatariu d'América Llatina qu'aplicó a la so xestión un pensamientu lliberal.<ref name=santana27>{{harvnb|Santana|2006|p=27-41}}</ref> Ello solmenó un duru golpe a los criollos de la [[Ciudá de Guatemala]]; pero lo más importante foi, el desaposió al [[cleru regular]] de los sos privilexos, y amenorgó el so poder.{{harvnp|Williams|1920|p=}}
D'alcuerdu a la escritora María Wilhelmine Williams: "Les razones inmediates pa les distintes promulgaciones variaben. Delles lleis taben destinaes a protexer l'estáu del cleru... Otres apuntaben a ayudar a recuperar l'ayalga pública, y, coles mesmes, barrer col privilexu aristocráticu; ente qu'otra llexislación ―n'especial les postreres― foi promulgada pa castigar la oposición a fechos anteriores ya intrigues contra'l gobiernu", cuando Francisco Morazán llegó al poder.{{harvnp|Williams|1920|p=}}
Entós daquella, Morazán ordenó la aprehensión y espulsión del Arzobispu [[Ramón Casaus y Torres]], siendo efectiva la nueche del [[10 de xunetu]] de [[1829]], lo mesmo que de 289 flaires, miembros de les órdenes [[Orde de Predicadores Dominica]], [[Orde Franciscana|Franciscana]] y [[Orde de Agustinos Recoletos|Recoleta]], yá que taben so barruntu d'oponese a la independencia. Casaus y Torres viaxó dende Guatemala hasta [[Omoa]] curiáu pol Xeneral Nicolás Raoul y a llombu de [[mula]], onde lo esperaben en dos [[embarcación de vela|veleros]] pal so treslláu a [[L'Habana]], los miembros de les órdenes [[Orde de los Hermanos Betlemitas|Betlemita]] y [[Orde de la Mercé|Mercedaria]] quien nun fueron prindaos nin reprendíos por nun participar en política. Pela so parte Casaus y Torres rindió-y cuentes al Rei d'España sobre la so conducta política en Centroamérica, como si l'arzobispu de Guatemala fuera un cargu de la Corona Española y non de la [[Santa Sede]]. Arriendes d'ello, el Rei [[Fernandu VII]] concedió-y una pensión de 3000 pesos, y pocu dempués foi nomáu arzobispu de L'Habana hasta l'añu [[1845]].
Mientres la guerra civil, los líderes relixosos usaren la so influencia en contra del xeneral Morazán y del partíu lliberal. Tamién s'opunxeren a les reformessobremanera a los que teníen que ver cola educación universal, que los lliberales taben decidíos a implementar a cualesquier costu.{{sfn|Williams|1920|p=}}
En marzu de 1832, españó otru conflictu n'El Salvador. El xefe d'Estáu [[José María Cornejo]] remontárase en contra de dellos decretos federales, lo qu'obligó al presidente Morazán a actuar de momentu. Como comandante en xefe púnxose a la cabeza de les tropes federales que colaron a El Salvador onde vencieron al exércitu del xefe Cornejo el 14 de marzu de 1832. El 28 del mesmu mes, Morazán ocupara San Salvador. A partir d'entós, empezaron los rumores sobre la necesidá de reformar la Constitución.{{sfn|Reyes|1885|p=283-287}}
=== Periodu 1835-1839 ===
[[Ficheru:Cecilio del Valle.jpg|miniaturadeimagen|220px|Llicenciáu [[José Cecilio del Valle]], quien ganó les eleiciones federales de 1834, pero nun pudo asumir la presidencia por cuenta de la so muerte nesi mesmu añu.{{sfn|Reyes|1885|p=283-287}}]]
En 1834, a pidimientu del gobernador Mariano Gálvez, el xeneral Morazán treslladó la capital de la República Federal a [[Sonsonate]] y darréu a [[San Salvador]].{{sfn|Reyes|1885|p=283-287}} El mesmu añu, terminaren los primeros cuatro años de la presidencia de Francisco Morazán. D'alcuerdu a la constitución de 1824, nueves eleiciones teníen de celebrase col fin d'escoyer al próximu presidente.
El moderáu conservador [[José Cecilio del Valle]] presentóse como'l candidatu opositor del presidente en ejercicio Francisco Morazán. Por esti motivu, el xeneral depositó la presidencia en Gregorio Salazar, por que'l Congresu Federal verificara la imparcialidá de la eleición.
Cuando tolos votos fueron contaos, José Cecilio del Valle ganó a Francisco Morazán.{{sfn|Reyes|1885|p=283-287}} La resultancia de les eleiciones federales demostraron una fuerte oposición popular a les reformes lliberales. Valle, sicasí, morrió antes d'asumir el cargu. La mayoría d'historiadores coinciden en que si Valle nun finara, él pudo crear un gobiernu de conciliación ente les fuercies d'oposición (lliberales y conservadores). Por cuenta de estos fechos, el día 2 de xunu, el Congresu Federal convocó a una nueva eleición la cual foi ganada por Francisco Morazán. El 14 de febreru de 1835 foi juramentado como presidente pa un segundu mandatu en [[Ciudá Guatemala]].<ref name=dehonduras/>
==== Fin de la Federación ====
[[Ficheru:CentralAmerica1860Map.jpg|thumb|300px|Mapa de Centroamérica depués de la disolución de la federación.]]
[[Ficheru:Carrerayturcios 2014-06-22 09-46.jpg|thumb|derecha|El xeneral conservador guatemalianu [[Rafael Carrera]], foi una figura clave na disolución de la República Federal de Centroamérica que pretendíen formar los criollos lideraos por Morazán.]]
En febreru de 1837 producir en Centroamérica una serie d'acontecimientos dramáticos, que encendieron una revolución la cual remató col fin de la Federación. Una epidemia de [[cólera morbus|cólera]]{{sfn|Gómez Carrillo|1900|p=90}} azotó l'estáu de Guatemala dexando aproximao mil muertos y trés mil infestaos cola bacteria. La epidemia cutió especialmente a los probes y a los indíxenes nes tierres altes del estáu y arrobinóse de forma rápida. El gobiernu de [[Mariano Gálvez]] cola esperanza de solliviar la situación, unvió a los médicos disponibles, enfermeres, y estudiantes de medicina y los remedios pa la so distribución; pero estes midíes fueron de poca ayuda, porque los indios siguíen morriendo.
Nel momentu que apaeció'l cólera, los indíxenes del distritu de Mita, influyíos polos sos sacerdotes, atopábense furiosos pol sistema de xuiciu per xuráu (incomprensible pa ellos), que'l xefe Gálvez introduxera.{{sfn|Pelosu|Tenenbaum|1996|p=}} La ilesia vio tou esto como una oportunidá de solmena-y un golpe al gobiernu lliberal de Gálvez, pos los sacerdotes locales espublizaron el rumor de que'l gobiernu envelenara los ríos y regueros col propósitu d'aniquilar a la población indíxena.{{sfn|Reyes|1885|p=283-287}} Como prueba d'ello, amosaben a los indios una recién concesión de territoriu en Verapaz que se fixera a una empresa de colonización británica.{{sfn|Williams|1920|p=}}
Los desenfrenaos indíxenes refugaron a los sos supuestos asesinos. Col cólera estendiéndose, tomaron les armes, mataron a la xente de raza blanca y a los lliberales, quemaron les sos cases, y preparáronse pa enfrentar el gobiernu de Gálvez quien unvió un exércitu pa tratar de detener la revuelta. Pero les midíes del exércitu yeren tan represives, qu'empioraron les coses. En xunu, Santa Rosa de Mita llevantar n'armes y dende el pueblu de [[Mataquescuintla]] surdió un nuevu caudiellu de nome [[Rafael Carrera y Turcios]]. El nueva Carrera yera analfabetu,{{sfn|Williams|1920|p=}} pero astutu y carismáticu. Amás fuera un criador de puercos que se convirtiera en asaltador de caminos, pero a quien los rebeldes queríen como'l so líder.
Los sacerdotes anunciaron a los nativos que Carrera yera'l so ánxel proteutor, que baxara de los cielos pa tomar vengación sobre los herexes, los lliberales y los estranxeros y pa restaurar el so dominiu antiguu. Escurrieron dellos trucos pa face-yos creer a los indios esta ilusión, que fueron anunciaos como milagros. Ente ellos, una carta foi llanzada dende'l techu d'una de les ilesies, metanes una vasta congregación d'indíxenes. Esta carta supuestamente venía de la Virxe María, que comisionaba a Carrera a liderar una revuelta en contra'l gobiernu.{{sfn|Squier|1852|p=429-430}}
So berros de «¡Viva la relixón!» y «¡Muerte a los estranxeros!», Carrera y les sos fuercies empecipiaron una guerra contra'l gobiernu.<ref>John Lynch: ''Caudiellos in Spanish America, 1800-1850'' (páx. 379), 1992.</ref>
Afalaos por estos acontecimientos los conservadores xunir a la revuelta. Mentanto, el gobiernu de Mariano Gálvez solicitaba ayuda militar al xeneral Morazán.
Pa cuando Morazán aportó a la Ciudá de Guatemala, Gálvez yá abandonara la xefatura del estáu. El grupu nel poder dio-y plenos poderes pa enfrentar a Rafael Carrera, coles mesmes ufiertáron-y la presidencia vitalicia, pero Morazán refugó esta ufierta, porque ello taba en contra de los sos principios lliberales. Depués Morazán fixo un llamáu a Carrera a deponer les armes, pero'l líder rebalbu opúnxose. Carrera foi derrotáu y escorríu por Morazán en delles ocasiones, llogrando asina pacificar l'estáu. Pero'l xeneral nunca pudo prindar al líder indíxena, una y bones esti a cencielles retirábase a los montes y tornaba pa ocupar les posiciones clave asina les tropes de Morazán salíen del estáu de Guatemala.
Pa 1838 Morazán presidía sobre una federación morrebunda. El Congresu trató d'alicar el Gobiernu Federal otorgándo-y el control de los sos ingresos aduaneros. Pero Hondures, Nicaragua y Costa Rica oponer a ello y utilizaron esta escusa p'abandonar la Unión. La Federación morriera. El 1 de febreru de 1839, Morazán terminara'l so segundu mandatu como presidente constitucional, el Congresu habíase disueltu y nun había nenguna base xurídica pa nomar al so socesor.{{sfn|Reyes|1885|p=283-287}}
A la fin, la inorancia, el poderíu de la Ilesia, les amargoses lluches internes ente conservadores y lliberales, y la busca de gloria personal,{{sfn|Williams|1920|p=}} fueron les principales razones de la disolución de la Federación.
== Xefe d'Estáu d'El Salvador ==
[[Ficheru:Francisco Morazán Quesada.JPG|thumb|180px|right|Semeya de Francisco Morazán nel Salón de Expresidentes de l'[[Asamblea Llexislativa de Costa Rica]], pintáu por Aquiles Bigot.]]
Dempués de concluyíu'l so segundu mandatu como presidente de la República Federal, Morazán quedar ensin poder políticu o militar. El 13 de xunetu de 1839, sicasí, el xeneral foi escoyíu xefe d'Estáu d'El Salvador.<ref>[http://comisioncivicademocratica.org/PRESIDENTES1836_1850.aspx »Gobernantes d'El Salvador»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100402031700/http://comisioncivicademocratica.org/PRESIDENTES1836_1850.aspx |date=2010-04-02 }}, artículu nel sitiu web de la Comisión Cívica Democrática; consultáu'l 15 d'abril de 2010.</ref>
Cuando Rafael Carrera y los conservadores de Guatemala diéronse cuenta del nuevu papel que desempeñaba, decidieron declara-y la guerra a El Salvador. El xeneral convirtiérase na personificación mesma de la Federación, él yera'l cuerpu y alma de la Constitución de 1824, y esanicialo significaba terminar con cualquier idea o esperanza que quedara de la Federación.
Por esa razón, los sos enemigos nun deseyaben que tuviera al mandu d'esa nación, nin de nengún otru Estáu centroamericanu y comprometiéronse a ganalo. El 24 de xunetu de 1839, Nicaragua y Guatemala celebraron un tratáu d'alianza en contra del gobiernu de Morazán n'El Salvador.<ref name="Alvarenga">Patricia ALVARENGA, Paul AMAROLI, Jorge CÁCERES, y Cristina EGUIZÁBAL: ''Historia d'El Salvador'' (tomu I). Ministeriu d'Educación d'El Salvador, 1994.</ref>
Darréu, el 24 d'agostu del mesmu añu, el líder guatemalianu Rafael Carrera y Turcios llamaría a los salvadorianos a la insurrección popular en contra del so presidente. Estos llamaos provocaron dellos llevantamientos, que fueron entartallaos ensin enforma esfuerciu pol gobiernu.
Al nun tener ésitu de forma interna, los enemigos del xeneral formaron un exércitu compuestu por tropes honduranes y nicaraguanes. El 18 de setiembre de 1839, Morazán atopar n'El Salvador pa torgar la meyora de les huestes de [[Francisco Ferrera]], pero en San Salvador asocedió un amotinamientu y la plaza yera controlada por Pedro León Velásquez; los alzaos mandaron un mensaxe al xeneral nel qu'amenaciaben con peracabar a la so esposa, el so fíu Francisco y a la recién nacida Adela si non capitulaba, pero Morazán respondió con estes memorables pallabres: {{cita|Los rehenes que los mios enemigos tienen son pa mi sagraos y falen bien alto al mio corazón, pero soi Xefe del Estáu y tengo d'atacar pasando sobre los cadabres de los mios fíos; más nun voi sobrevivir a tan tarrecible desgracia.<ref name=fisdl>Fisdl: [http://www.fisdl.gob.sv/servicios/en-linea/ciudadanu/conoz-el to-conceyu/cuscatlan/777.html Suchitoto]</ref>||col2=}}
Sicasí, Morazán llogró retomar San Salvador, ente que León Velásquez apurrir ensin condiciones y arrenunció de les amenaces que pesaben sobre la familia del xeneral quien amás-y perdonó la vida.<ref name=fisdl/>
El 25 de setiembre, Morazán trunfó na [[Batalla de San Pedro Perulapán]],<ref>[https://web.archive.org/web/20091006033535/http://www.fuerzaarmada.gob.sv/MdnCcp/galeria%20imagenes/Heroes%20barrios.htm «Capitán xeneral Gerardo Barrios»;] consultáu'l 15 d'abril de 2010.</ref>na que solo precisó de 600 salvadorianos pa vencer a los más de 2000 homes comandados polos xenerales Francisco Ferrera, Nicolás d'Espinosa y Manuel Quijano y García. Dempués de la derrota, los humildaos xenerales y les sos tropes fuxeron con camín de los estaos vecinos, dexando tras más de trescientos muertos.<ref name="Wilson"/>
El 18 de marzu 1840 Morazán fixo un últimu intentu por restaurar la Unión. Axuntó unos 1300 homes y con ellos coló a Guatemala. Una vegada asitiáu, Morazán coló dende'l sur, atacando a los homes de Carrera allugaos na capital. Pero Carrera tendiéra-y una trampa, pos sacara la mayor parte de la so propia fuercia fora de la capital, dexando solo una pequeña guarnición, bien visible nel interior. D'esta manera Morazán y los sos homes acabaron cola carnada, pero depués viéronse asaltaos dende toles direiciones poles fuercies de Carrera compuestes por unos 5000 homes. Foi una batalla bultable pol so xabacismu y reveló el llau despiadáu de Carrera, que los sos homes cantaben «Salve Regina», y glayaben «¡Viva Carrera!» y «¡Muerte a Morazán!»{{harvnp|Woodward|1993|p=119}}{{harvnp|Lynch|1992|p=379}}
A la mañana siguiente, Morazán taba quedándose ensin municiones. Depués ordenó un aumentu nel fueu dende tres esquines de la plaza, col fin de llamar l'atención, mientres él y dalgunos de los sos oficiales apenes llograben escapar con vida camín d'El Salvador. La victoria de Carrera foi decisiva.{{harvnp|Williams|1920|p=}} El 4 d'abril de 1840, ante una xunta de notables, Morazán manifestó'l so arrenunciu y el so resolución a salir del país, pos nun deseyaba causa-y más problemes al pueblu salvadorianu.
== Exiliu a Perú ==
[[Ficheru:BasinStreet Morazan02.JPG|thumb|200px|right]]
El 8 d'abril de 1840, el xeneral Francisco Morazán tomó'l camín del exiliu. Partió dende'l [[puertu de La Libertad]] (El Salvador), a bordu de la goleta ''Izalco'' acompañáu por 30 de los sos más cercanos amigos y veteranos de guerra.<ref name="Alvarenga"/>
Al aportar a [[Caldera (Costa Rica) |Puerto Caldera (Costa Rica)]] solicitó asilu pa 23 de los sos oficiales, que foi-y concedíu. Siete d'ellos siguieron col viaxe a América del Sur na so compañía. Morazán aportó a [[Provincia de Chiriquí|Chiriquí]], y depués pasó a [[David (Panamá)|David]], [[Panamá]], onde la so familia esperábalu. Mientres s'atopaba nesta llocalidá, Morazán foi informáu polos sos amigos alrodiu de les tarrecibles persecuciones sufríes polos sos partidarios a manes de Rafael Carrera y otros líderes lliberales d'América Central.
Indignáu por estos fechos y pola cadena d'insultos y llevantos contra él por dellos miembros de la prensa, Morazán escribió y publicó'l so famosu ''Manifiestu de David'' con fecha 16 de xunetu de 1841.<ref name="Pensamientu morazánico">Institutu Morazánico (2003).</ref>
Nesti manifiestu Morazán ataca a los serviles a quien acusa de ser «homes mezquinos» y abusadores de los derechos más sagraos del pueblu. Coles mesmes recuérdalos que s'opunxeron a la independencia de Centroamérica, y sacrificaron la llibertá al xunise al imperiu de Iturbide.<ref name="Manifiestu de David (1841)">Manifiestu de David por Francisco Morazán.</ref>
Polo tanto fai-yos saber que Centroamérica nun ye la so patria, sinón la patria d'aquellos que fixeron «resonar el berru de la independencia en tol Reinu de Guatemala... y sintiéronse electrizados col sagráu fueu de la llibertá».<ref name="Manifiestu de David (1841)">Manifiestu de David por Francisco Morazán.</ref>
Morazán inda s'atopaba en David cuando recibió llamaes de los sos colegues lliberales en Costa Rica. Braulio Carrillo, gobernador d'esi estáu, acutara les llibertaes individuales, llindáu la llibertá de prensa, y derogara la Constitución Política de 1825 que foi sustituyida per una nuevu carta constitucional, denominada «[[Decretu de Bases y Garantíes|Ley de Bases y Garantíes]]», que declaraba, nos sos artículos 1 y 2, que'l xefe d'Estáu de Costa Rica yera «escoyíu pol pueblu» (artículu 1) y que esta era inamovible» (artículu 2), lo que los sos enemigos convirtieron en «vitaliciu», llamándo-y entós «dictador» una y otra vez.<ref name=obregonclotilde1>{{Cita Harvard|Obregón|2000|p=99|sp=sí}}</ref>
Per otra parte, Carrillo tamién declarara a Costa Rica un Estáu llibre ya independiente. A pesar d'estos fechos, Morazán quixo caltenese alloñáu de los asuntos políticos de Centroamérica, y siguió el so viaxe camín de Perú. Una vegada en Lima, recibió la invitación del Mariscal [[Agustín Gamarra]] para comandar una división peruana, en momentos en que'l so país taba en guerra con Chile.<ref name="Santana, Adalberto 1992">Adalberto Santana: ''El pensamientu de Morazán''. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu: Programa d'Espardimientu d'Estudios Llatinoamericanos, 1992.</ref>
Sicasí Morazán negóse, porque s'atopó con qu'esta guerra yera bien confusa. Dende faía más de doce años les disensiones ente les Repúbliques d'El Perú y Bolivia ―nes cualos viéronse arreyaos los Estaos de Chile y Colombia― dieron llugar a una serie de guerres con ésitos y fracasos recíprocos, que provocaron aciages etapes de caos ente toles partes que fueron batalloses.<ref name="Santana, Adalberto 1992" />
Nel Perú, Morazán tuvo la fortuna d'atopar bonos amigos colos que compartía los mesmos ideales. Ente estos taben los xenerales [[José Rufino Echenique]] y [[Pedro Pablo Bermúdez]].<ref name="Pensamientu morazánico">Institutu Morazánico (2003).</ref>
Alredor de 1841, los británicos empezaron a intervenir nel territoriu de la Mosquitia, allugáu ente Hondures y Nicaragua. Esti acontecimientu impulsó a Morazán pa poner fin al so autu impuestu exiliu nel Perú, y decidió que yera hora de tornar a Centroamérica porque lo consideraba un deber» y un sentimientu nacional irresistible» non solo pa él, sinón que pa toos «aquellos que tienen un corazón pa la so patria». Col respaldu financieru del xeneral Pedro Bermúdez, partió dende El Callao a finales d'avientu de 1841 a bordu del buque ''El Cruzador''. Nesi viaxe foi acompañáu pol xeneral [[José Trinidad Cabañas]], José Miguel Saravia, y otros cinco oficiales. Él y los sos compañeros fixeron una parada en [[Guayaquil]], Ecuador y Chiriquí, Panamá, onde tuvo la oportunidá d'axuntase cola so familia una vegada más, antes de tornar a l'América Central.
== Xefe Supremu de Costa Rica ==
[[Ficheru:Braulio Carrillo 01.jpg|thumb|[[Braulio Carrillo]], xefe d'Estáu de Costa Rica.]]
[[Ficheru:General Jose Trinidad Cabanas.JPG|220px|thumb|José Trinidad Cabañas, compañeru d'armes de Morazán]]
Derrotáu pol xeneral Carrera, Morazán abandonó El Salvador y foi abellugase a la población [[panamiega]] de [[David (Panamá)|David]] ([[Chiriquí]]), que nesa dómina yera parte de Colombia. Aniciáu ellí, Morazán, concibió, por insinuación de los enemigos de Carrillo, la idea d'invadir Costa Rica.<ref name="Loria-Brenes">Rafael OBREGÓN LORÍA y Marina VOLIO BRENES: ''Primeros años de vida independiente'' (páx. 133-139), 2010.</ref>
La oposición a Carrillo yera realmente minoritaria, pero la so fuercia anició nel pidimientu d'ayuda estranxera qu'estos fixeron.<ref name="Loria-Brenes"/>
Costa Rica, anque nun-y interesaba particularmente, sirvía-y pa los sos propósitos expansionistas nel restu de Centroamérica, amás de que podría apurri-y homes, armes y dineru,<ref name="Loria-Brenes"/> una y bones el tornar a Centroamérica y enfrentase de nuevu con Carrera, yera unu de los sos oxetivos.<ref name="Loria-Brenes"/>
El 7 d'abril y ensin nengún contratiempu, la flota de Morazán que yera compuesta por cinco buques desembarcó nel puertu de Caldera, Costa Rica, pero'l so marcha nun la entamó hasta'l 9 del mesmu mes. «Carrillo dictó un decretu nel que mandaba a axuntar tol exércitu pa la defensa del Estáu contra l'enemigu estranxeru»,<ref name="Loria-Brenes"/> el so plan defensa contemplaba un grupu d'homes a cargu del salvadorianu [[Vicente Villaseñor]], quien cola so traición, atayaría dichu proyeutu de defensa. «Carrillo nun deseyaba'l derramamiento de sangre, polo que pensó en falar con Morazán (...) Carrillo fracasó na so invitación a Morazán. El xeneral invasor tenía yá alcordada una entrevista y non precisamente col mandatariu costarricanu, sinón con Villaseñor, quien-y apurriría les fuercies que fueren puestes a los sos órdenes»,<ref name="Loria-Brenes"/>
asina él y Vicente Villaseñor roblaron el ''[[Pactu del Jocote|Pactu d'El Jocote]]''. L'alcuerdu prevía la integración d'un solu cuerpu militar, la convocatoria d'una Asamblea Nacional Constituyente, la espulsión de Braulio Carrillo y otros miembros de la so alministración, y la instalación d'un gobiernu provisional sol mandu de Francisco Morazán. «Con detenimiento lleó Carrillo'l pactu traicioneru. Él sabía que podía face-y frente a les fuercies de Morazán, pero tamién que se desamarraría una fola de sangre. Si a Morazán y a Villaseñor eso tener ensin cuidu, a él esmolecía-y fondamente. Pensaba que si él yera la persona en discutiniu fadríase a un llau, abandonaría'l país, sacrificaría la so obra (...) Convieno Carrillo en dar la so aprobación al pactu, previes dellos cambeos».<ref name="Loria-Brenes"/>
El 13 d'abril de 1842, les fuercies de Morazán entraron na ciudá de San Xosé,{{sfn|Reyes|1885|p=283-287}} «una hora más tarde Carrillo empecipió'l so destierru» escontra El Salvador.<ref name="Loria-Brenes"/>
El primer actu de Morazán foi abrir les puertes del Estáu a refuxaos políticos costarricanos y centroamericanos. Amás, el nuevu gobernante dedicar a derogar delles de les lleis emitíes na dómina de Carrillo y dedicóse a otres reformes. Coles mesmes convocó a una Asamblea Constituyente la cual nomar xefe supremu del Estáu de Costa Rica.<ref>[http://www.guiascostarica.com/presi/presi05.htm «Francisco Morazán Quesada»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130424034821/http://guiascostarica.com/presi/presi05.htm |date=2013-04-24 }}, artículu nel sitiu web costarricanu ''GuiasCostaRica.com''; consultáu'l 9 d'abril de 2010.</ref>
Al so apuerto a [[Caldera (Costa Rica)|Puerto Caldera]], «Morazán traía consigo un documentu que se conoz como Proclama de la Caldera; n'este ufiertaba a los costarricanos devolve-y la llibertá a Costa Rica y proclamaba la guerra contra Carrillo, a quien llamaba tiranu, déspota, ignorante y sanguinario»,<ref name="Loria-Brenes"/> calificativos que «Morazán escaecía de qu'él yera non menos acreedor d'estos epítetos, como nun tardó n'esperimentalo dolorosamente el pueblu a quien prometía devolver la llibertá».<ref>Ricardo FERNÁNDEZ GUARDIA: ''Coses y xentes d'antaño'' (páx. 338), 1935.</ref>
Pal mes de setiembre de 1842, Morazán yá perdiera la mayor parte del sofitu inicial que lu había lleváu al poder en Costa Rica. La so presencia en Costa Rica espertara una gran medrana nel restu d'estaos centroamericanos: Guatemala declaró a Costa Rica país enemigu; El Salvador rompió rellaciones, y Hondures y Nicaragua desconocieron el gobiernu de Morazán. Los cuatro estaos entamar na llamada «[[Pactu de Guatemala|Confederación de Guatemala]]», una unión militar contra Costa Rica na qu'alcordaron «aidase mutuamente y faer causa común en casu de que s'atacara la independencia de toos y de cualesquier d'ellos».{{harvnp|Obregón|2000|p=106|sp=sí}}
A esto tamién se sumó que'l 29 de xunetu de 1842, Morazán, nuna llongura manifiesta, comunicó a los costarricanos la so intención de refaer la Unión Centroamericana pola fuercia de les armes.{{harvnp|Obregón|2000|p=105|sp=sí}}
== Muerte ==
[[Ficheru:Morazan mausoleum.JPG|thumb|Tumba de Morazán nel [[Campusantu de Los Pernomaos]], en San Salvador (El Salvador).]]
El [[11 de setiembre]] de [[1842]] españó n'[[Alajuela (ciudá)|Alajuela]] un movimientu popular contra'l gobiernu de Morazán. Cuatrocientos homes encabezaos pol portugués [[Antonio Pinto Soares]], Ante estos
fechos, Morazán y los sos homes llogren repeler los ataques y replegáronse nel cuartel xeneral. Dende ellí fixéron-y frente a los insurrectos que según l'historiador Montúfar xubíen a mil homes.
La llucha siguió encarnizada y aportunante. A midida que el conflictu yera desfavorable a los sitiaos el Capellán José Castro propunxo una capitulación a Morazán garantizándo-y la vida, pero él negóse. Dempués de 88 hores de llucha, Morazán y los sos collaboradores más cercanos decidieron romper el sitiu. El xeneral [[José Trinidad Cabañas]] con 30 homes fixo posible la retirada de Morazán y los sos oficiales cercanos escontra [[Cartago (Costa Rica)|Cartago]].
Sicasí, la insurrección estendiérase hasta esi llugar y Morazán tuvo que solicitar ayuda del so supuestu amigu Pedro Mayorga,<ref name="Explorations">{{harvnb|Wells|1857|p=}}</ref> sicasí, este traicionó-y y brindó-y facilidaes a los enemigos de Morazán pa prindalo xunto a los xenerales Vicente Villaseñor, Saravia y otros oficiales.{{harvnp|Ortega|1988|p=}} El xeneral Villaseñor quixo suicidase con un puñal y resultó mancáu gravemente. Cayó al suelu bañáu en sangre pero sobrevivió. El xeneral Saravia morrió depués de sufrir una tarrecible convulsión.<ref name="Explorations"/>
Darréu una burlla de xuiciu» llevar a cabu,<ref name="Explorations"/> na cual Morazán y Villaseñor fueron condergaos a muerte poles autoconstituidas nueves autoridaes.<ref name="Explorations"/>
D'alcuerdu al historiador William Wells: «La xunta qu'emitió esta bárbarica resolución taba compuesta por Antonio Pinto (fechu comandante xeneral nesi momentu), el padre Blanco, el infame doctor Castillo, y dos españoles d'apellíos Benavidez y Farrufo».<ref name="Explorations"/>
Dempués d'estos fechos, los condergaos fueron treslladaos al paredón de fusilamiento{{sfn|Ortega|1988|p=}}{{sfn|Woodward|1993|p=153}} alcontráu na plaza central de la ciudá. Antes de perfacese l'actu d'execución, Morazán dictó-y el so testamentu al so fíu Francisco. N'este, el xeneral axustó que la so muerte yera un asesinatu»<ref name="Testamentu">{{harvnb|Morazán|1842|p=}}</ref> y amás declaró: «Nun tengo enemigos, nin la menor rensía llevo al sepulcru contra los mios asesinos, que los perdono y deséu el mayor bien posible».<ref name="Testamentu"/> Darréu ufiertáron-y una siella y refugar. Al xeneral Villaseñor, que s'atopaba sentáu ya inconsciente y sol efeutu d'un sedante,{{ensin referencies}} Morazán díxo-y: «Queríu amigu, la posteridá va faenos xusticia» y persignóse.
Según rellata l'historiador Miguel Ortega,{{sfn|Ortega|1988|p=}} Morazán pidió'l mandu de la escolta, abrióse la negra levita, afayóse'l pechu con dambes manes y con voz inalterada ―como quien da órdenes nuna parada militar―, mandó: «¡Preparen armes! ¡Apunten!». Entós corrixó la puntería d'unu de los tiradores y finalmente glayó: «¡Apunten! ¡Foi...!». La postrera sílaba foi apagada por una descarga zarrada. Villaseñor recibió l'impautu de los chombos nel llombu y foise de focicu. Ente'l fumu de la pólvora, viose que Morazán alzó llevemente la cabeza y musitó: «Entá toi vivu...».{{sfn|Ortega|1988|p=}} Una segunda descarga acabó cola vida del home al cual [[José Martí]] describió como «un xeniu poderosu, un estratega, un orador, un verdaderu estadista, quiciabes l'únicu que produxera l'América Central».{{sfn|Martí|2010|p=210-231}} N'ochobre de 1842, los gobiernos de Centroamérica, satisfechos de que Morazán sumiera, volvieron a entamar les sos rellaciones con Costa Rica.{{sfn|Obregón|2000|p=107}}
En 1848, el gobiernu de José María Castro, unvió los restos de Morazán a El Salvador, cumpliendo unu de los sos últimos deseos.{{sfn|Reyes|1885|p=283-287}}
== Mandáu ==
{{Caxa de cita Alta ye la nueche y Morazán vixila.<br /><br />Invasores enllenaron la to morada.<br />Y te partieron como fruta muerta,<br />y otros sellaron sobre los tos llombos<br />los dientes d'un fonduxe sanguinaria,<br />y otres te escalaron nos puertos<br />cargando sangre sobre los tos dolores.|([[Pablo Neruda]]: ''Cantar xeneral'', XXXI).
}}
Francisco Morazán convertir nun mártir y un símbolu de la República de Centroamérica. Él dio la so vida, anque ensin ésitu, tratando de caltener la unión d'estos países. Rescampla, tamién, que la so muerte contribuyó, en cierta midida, por que cada una d'estes naciones sían güei países independientes.
La so imaxe puede atopase en billetes, logotipos, sellos postales, instituciones, ciudaes, departamentos, escueles y parques, ente otres coses que caltienen el so legáu. El Salvador foi unu de los primeros países pa rindir tributu a Morazán. El 15 de marzu de 1882, el presidente [[Rafael Zaldívar]] develó un monumentu na so memoria, allugáu na [[Plaza Francisco Morazán]], y, el 14 de marzu de 1887, l'Asamblea Nacional de la República d'El Salvador sustituyó'l nome del [[Departamentu de Gotera]] por Departamentu Morazán, «pa perpetuar el nome del gran líder de la Unión Centroamericana».<ref>[http://www.rree.gob.sv/comunidaes/comunidaes.nsf/pages/franciscomorazan «Francisco Morazán Quezada»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210417121227/https://rree.gob.sv/comunidaes/comunidaes.nsf/pages/franciscomorazan/ |date=2021-04-17 }}, artículu nel sitiu web salvadorianu ''RREE.gob.sv'', de 2005; consultáu'l 27 de febreru de 2010.</ref>
Tamién el presidente [[Doroteo Vasconcelos]] nomó nel so honor l'aldega [[San Francisco Morazán|«San» Francisco Morazán]]. N'Hondures, camudóse'l nome del departamentu de Tegucigalpa a Francisco Morazán nel añu 1943. En Guatemala, la ciudá guatemaliana de Tocoy Tzimá convertir en [[Morazán (El Progresu)|Morazán]] el 15 payares de 1887.
En Nicaragua, fundóse [[Puertu Morazán]] en 1945.<ref>[http://www.deguate.com/artman/publish/historia-conceyos-guatemala/hestoria-del conceyu-de-morazan-el progresu.shtml «Historia del conceyu de Morazán»], artículu del 15 de mayu de 2008 (sobre la fundación del puertu nicaraguanu Morazán); consultáu'l 30 de marzu de 2010.</ref><ref>[https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:SFyzSfV_-SIJ:www.inifom.gob.ni/conceyos/documentos/CHINANDEGA/pto_morazan.pdf+puertu+morazan+nicaragua Ficha municipal de Puertu Morazán], consultáu'l 30 de marzu de 2010.</ref>
Nel ámbitu políticu la idea de la integración caltener na mente de munchos centroamericanos. Por casu, el [[Parllamentu Centroamericanu]] (Parlacen) ye una institución política consagrada a la integración de los países de Centroamérica, que representa una versión moderna de la histórica República Federal de Centroamérica, anque ensin cuntar con [[Costa Rica]], pero qu'inclúi a [[Panamá]] y a la [[República Dominicana]].<ref>[http://www.parlacen.org.gt/index-portada.html Parlacén.org;] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100828103941/http://www.parlacen.org.gt/index-portada.html |date=2010-08-28 }} consultáu'l 30 de marzu de 2010.</ref>
Nel pasáu varios intentos infructuosos fixéronse pa restablecer la Unión (1851, 1886 y 1921).<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/portal/constituciones/Rep_Fed_Centroamerica/rep_fed_centroamerica.shtml Constituciones hispanoamericanes de la República Federal de Centroamérica;] consultáu'l 4 de marzu de 2010.</ref>
El legáu de Morazán ta tamién presente nes artes. La primer obra de rexistru n'El Salvador titúlase ''La traxedia de Morazán'', escrita por Francisco Díaz (1812-1845),<ref>Martin BANHAM: ''The Cambridge guide to theatre'' (páx. 325). Cambridge: University Press, 1995.</ref> que ye una dramatización de la vida del presidente d'América Central. Coles mesmes, n'Hondures se escenificó la obra teatral de Luis Andrés Zúñiga Portillo llamada ''Los conspiradores'' (1916), que foi un drama históricu qu'honra les virtúes de Francisco Morazán.{{sfn|Brubin|1996|p=}} Nel so llibru ''Cantar xeneral'', [[Pablo Neruda]] tamién rinde homenaxe al caudiellu lliberal» con un poema a América Central.<ref>[https://books.google.com/books?id=MIAmOynpB44C&dq=cantar+xeneral+de+pablo+neruda&printsec=frontcover&source=bn&hl=en&ei=HciyS6_DH4rYsgPu1vyOAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&vei0CBEQ6AEwAw#v=onepage&q=&f=false Cantar xeneral] Pablo Neruda 14 de xunu de 1976. Caracas, Biblioteca Ayacucho. Fecha d'accesu 30 de marzu 2010. ISBN 84-660-0076-3.</ref>
Estatues y bustos de Francisco Morazán puede atopase en Chile, Panamá, El Salvador, Estaos Xuníos, España, Hondures, Costa Rica y Nicaragua, ente otros.
== Reconocencies ==
[[Ficheru:Historic Image of Francisco Morazan.jpg|thumb|200px|Morazán cerca de los sos 50 años, por Vilardell. Semeya recoyida nel llibru ''Americanos Célebres'' (1888) d'[[Emilia Serrano de Wilson]].]]
=== Semeyes de Francisco Morazán ===
{{cita|El xeneral Morazán yera blancu, llixeramente sonrosáu; de cuerpu delgáu, alto y rectu; el conxuntu de faiciones constituyía una fisonomía tan perfectamente delineada que, viéndola una vegada, non podía escaecese, recordando siempres enforma del tipu griegu... Personaxe severamente pundonoroso y probo, enxamás abusó del poder en provechu propiu; l'esterior de la so familia; la so casa, la so dote, el so vistíu; tou llevó'l sellu de la modesta decencia.|José María Cáceres.<ref name=montes>{{Cita Harvard |Montes|1958| pp=42-45|sp=sí}}</ref>}}
{{cita|Tenía como 45 años; cinco pies y diez pulgaes d'altu; yera delgáu, con barba y bigote negros y llevaba espada y casaca militar abotonada hasta'l gargüelu. Taba ensin sombreru y la espresión de la so cara yera nidia ya intelixente [...] siempres dirixía les sos tropes; tuviera en numberoses batalles y de cutiu fuera mancáu, pero nunca derrotáu.|[[John Lloyd Stephens]]<ref name=montes>{{Cita Harvard |Montes|1958| pp=42-45|sp=sí}}</ref>}}
{{cita|Nenguna frivolidá notar nes sos costumes, tan pures, sencielles ya iguaes. Fuxía de les diversiones, lo mesmo que d'exhibise y llucise. Evitaba les demostraciones de simpatía, les llacuaes y les lliviandaes, pero complacer n'estremu'l tratu de los homes ilustraos, anque fueren los sos enemigos. [...] Naide tarreció-y, porque enxamás se-y vio un actu de ferocidá nin asañamientu. Los sos mayores enemigos, deponíen les sos roxures na so presencia, porque viéndo-y yera imposible odia-y.|Antonio Grimaldi.<ref name=montes>{{Cita Harvard |Montes|1958| pp=42-45|sp=sí}}</ref>}}
=== Himnu a Francisco Morazán ===
{{Cita|Máxica rima de bronce que cante la maravía de la to épica historia sobre los cumes la mio musa llevante la fabulosa rellumanza de la to gloria.<br />Que'l to figura enciende'l to flama qu'irradien les albes de nácare y oro himnu solemne apregone la to fama vive nos aires tu nome sonoru.<br />Ecu d'amor nes altes llendes queda analayando nos verdes pinares lloren la to muerte les escamplaes clarines y nel to fondu responsu los mares.<br />Inclita musa d'arcanos acentos del to nome destierra l'olvidu flota l'ideal de la unión de los vientos cual pabellón al futuru tendíu.<br />Quien la to figura cinxir de flores pase la to numen venciendo muertes cual sol ensin ocaso de vives reblanees sobre l'eternu radar de los sieglos.<br />Patria saluda al heroicu guerreru himnu alzar de lluz y victoria ama a la sublime reblaneda del so aceru pon nel so frente'l lloréu de la gloria.}}
=== Bustos, estatues y monumentos nel mundu ===
Esisten dellos monumentos n'honor a la memoria d'esti caudiellu. Unu de los más representativos y el más antiguu ye la [[Plaza Francisco Morazán]], nel [[Centru Históricu de San Salvador|centru históricu]] de la [[Ciudá de San Salvador]] ([[El Salvador]]), na cual atópase una estatua del Xeneral Francisco Morazán fecha en bronce sobre un pedestal de mármol na que s'atopen cinco muyeres sosteniendo caúna los escudos qu'en 1882, añu en que s'inauguró la plaza, ostentaben caúna de les cinco repúbliques centroamericanes que conformaron la [[República Federal de Centro América]]. Ello ye que esti monumentu ye'l más antiguu de la capital salvadoriana que sigue de pies. Tamién esiste un monumentu col so bustu en Panamá, Ciudá de Panamá, nel Parque Pega allugáu na Cinta Costera frente al Hotel Miramar.
<gallery heights="130px" style="text-align:center">
Ficheru:Plaza Francisco Morazan.jpg|Plaza Francisco Morazán en [[San Salvador]] (El Salvador).
Ficheru:Estatua de Morazan en San Pedro Sula.JPG|Estatua en [[San Pedro Sula]] (Hondures).
Ficheru:José_Francisco_Morazán_02.jpg|Bustu en [[Santa Cruz de Tenerife]] (islles Canaries).
Ficheru:Monumento al general Francisco Morazán - Parque del Retiro - 20070805.jpg|Monumentu nel [[Parque del Retiru]] de [[Madrid]] (España).
Ficheru:BasinStreetMorazan.jpg|Estatua en [[Nueva Orleans]] (Estaos Xuníos).
Ficheru:Estatua de Francisco Morazán.jpg|Estatua ecuestre nel Parque Central de [[Tegucigalpa]] (Hondures).
</gallery>
== Ver tamién ==
* [[Batalles de Francisco Morazán]]
* [[Academia Militar d'Hondures Xeneral Francisco Morazán]]
* [[Exércitu Aliáu Proteutor de la Llei]]
* [[Golpe d'Estáu n'Hondures de 1827]]
* [[Golpes d'Estáu n'Hondures]]
* [[José Justo Milla]]
<center> '''Próceres d'Hondures''' [[Ficheru:Coat of arms of Honduras.svg|24px]]</center><!--N'orde cronolóxicu-->
<gallery style="text-align:center">
Ficheru:Lempira.jpg|[[Lempira (cacique lenca)|Lempira]]
Ficheru:Del Valle blanco y negro.jpg|[[José Cecilio del Valle]]
Ficheru:DionisioDeHerrera.jpg|[[Dionisio de Herrera]]
Ficheru:G.F.Morazan Q..jpg|'''Francisco Morazán'''
Ficheru:Trinidad Reyes blanco y negro.jpg|[[José Trinidad Reyes]]
Ficheru:Jose Trinidad Cabañas 001.jpg|[[José Trinidad Cabañas]]
</gallery>
{{Socesión
| periodu = [[1827]] – [[1827]]
| predecesor = [[José Jerónimo Zelaya Fiallos]]
| títulu = [[Gobernantes d'Hondures|Xefe d'Estáu d'Hondures]] <br />[[Ficheru:Escudo del Estado de Honduras.jpg|30px]]
| socesor = [[Diego Vigil]]
| periodu2 = [[1829]] – [[1830]]
| predecesor2 = [[Diego Vigil]]
| títulu2 = [[Gobernantes d'Hondures|Xefe d'Estáu d'Hondures]] <br />[[Ficheru:Escudo del Estado de Honduras.jpg|30px]]
| socesor2 = [[José Santos Díaz del Valle]]
| periodu3 = [[1830]] – [[1834]]
| predecesor3 = [[José Francisco Barrundia y Cepeda]]
| títulu3 = [[Presidentes de Centroamérica]]<br />[[Ficheru:Escudo de la República Federal de Centro América.svg|25px]]
| socesor3 = [[Gregorio Salazar]]
| periodu4 = [[1834]] – [[1838]]
| predecesor4 = [[Gregorio Salazar]]
| títulu4 = [[Presidentes de Centroamérica]]<br />[[Ficheru:Escudo de la República Federal de Centro América.svg|25px]]
| socesor4 = [[Diego Vigil]]
| periodu5 = [[1832]]
| predecesor5 =[[José María Cornejo]]
| títulu5 = [[Presidente d'El Salvador|Xefe provisional del Estáu del Salvador]]<br />[[Ficheru:Escudo de las Provincias Unidas del Centro de América.svg|El Salvador|30px]]
| socesor5 = [[Joaquín de San Martín]]
| periodu6 = [[1839]] – [[1840]]
| predecesor6 =[[Antonio José Cañes]]
| títulu6 = [[Presidente d'El Salvador|Xefe supremu del Estáu del Salvador]]<br />[[Ficheru:Escudo de las Provincias Unidas del Centro de América.svg|El Salvador|30px]]
| socesor6 = [[José María Silva]]
| periodu7 = 1842-1842
| predecesor7 = [[Braulio Carrillo]]
| títulu7 = [[Presidente de Costa Rica|Xefes d'Estáu de Costa Rica]]<br />[[Ficheru:Escudo de la República Federal de Centro América.svg|Costa Rica|30px]]
| socesor7 = [[Antonio Pinto Soares]]
}}
== Bibliografía ==
{{refcomienza}}
* {{cita llibru |nome={{Versalita|Don}}|apellíu={{Versalita|Brubin}}|títulu=The world encyclopedia of contemporary theatre. The Americas|ubicación=Londres, Inglaterra|editorial=Routledge|añu=1996|idioma=en|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Coronado Aguilar}}|nome={{Versalita|Manuel}}|enllaceautor=Manuel Coronado Aguilar|añu=1965|allugamientu=Guatemala|títulu=El xeneral Carrera ante la hestoria|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Coronado Aguilar}}|máscaraautor=1|nome={{Versalita|Manuel}}|añu=1975|allugamientu=Guatemala|títulu=Apuntes históricu guatemalenses|ref=harv}}
* {{cita llibru |nome={{Versalita|Agustín}}|apellíu={{Versalita|Gómez Carrillo}}|enllaceautor=Agustín Gómez Carrillo|url=http://www.archive.org/stream/elementosdelahi00carrgoog/elementosdelahi00carrgoog_djvu.txt |títulu=Elemento de la historia de Centroamérica|ubicación=Madrid, España|editorial=Imprenta de Hernando y Compañía |añu=1900|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|González Davison}}|nome={{Versalita|Fernando}}|añu=2008|títulu=El monte infinitu; Carrera, caudiellu de Guatemala|editorial=Artemis y Edinter|allugamientu=Guatemala|isbn=84-89452-81-4|ref=harv}}
* {{cita llibru |url=https://books.google.com/books?id=euDOGDN5Vo4C&pg=PA100|títulu= The Blood of Guatemala: A History of Race and Nation|coleición=Latin America Otherwise|apellíu={{versalita|Grandin}}|nome={{versalita|Greg}}|fecha=2000|editorial=[[Duke University Press]]|isbn=9780822324959 |idioma=en|ref=harv}}
* {{cita llibru |nome={{Versalita|Baldomero}}|apellíu={{Versalita|Serrano}}|títulu=Morazán, el caballeru de la revolución (2ª edición)|allugamientu=Tegucigalpa, Hondures|editorial=Editorial Cultura|añu=2008|idioma=es|ref=harv|isbn=978-99926-10-86-2}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Hernández de León}}|nome={{Versalita|Federico}}|enllaceautor=Federico Hernández de León|títulu=El llibru de les efemérides editorial=Sánchez y de Guise|añu=1930|allugamientu=Guatemala|ref=harv}}
* {{cita publicación |apellíu={{Versalita|Henríquez Ureña}}|nome={{Versalita|Max}}|títulu=Panorama históricu de la lliteratura cubana 1492-1952. 2 tomo|ubicación=New York|editorial=Les Américas|añu=1963|capítulu=XXXVII: José Martí|volume=Tomo II|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Jiménez Solís}}|nome={{Versalita|Jorge}} |títulu=Francisco Motazán, la so vida y la so obra|añu=1999|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Lindvall-Larson}} |nome={{Versalita|Karen}} |títulu=Latin American Election Statistics: A Guide to Sources |títulu-trad=Estadístiques d'eleiciones llatín americanes: una guía de fontes |url=https://library.ucsd.edu/research-and-collections/collections/notable-collections/latin-american-elections-statistics/Hondures/18121844.html |fechaaccesu=15 d'agostu de 2018 |capítulu=Hondures: Elections and Events 1812-1844 |editorial=[https://library.ucsd.edu/ Llibrería] de la [[Universidá de California en San Diego]]}}
* {{cita llibru |nome={{versalita|John}}|apellíu={{versalita|Lynch}} |títulu=Caudillo in Spanish America 1800-1850|añu=1992|idioma=en|ref=harv}}
* {{cita publicación |apellíu={{Versalita|Martí}}|nome={{Versalita|José}}|títulu=L'América Central|publicación=Obres completes. Edición crítica|volume=13|editorial=Centru d'Estudios Martianos|ubicación=L'Habana|añu=2010|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Martínez Peláez}}|enllaceautor=Severo Martínez Peláez|nome={{Versalita|Severo}}|títulu=La patria del criollu; ensayu d'interpretación de la realidá colonial guatemaliana|añu=1990|ubicación=Méxicu|editorial=Ediciones en Marcha|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Montúfar}}|nome={{Versalita|Lorenzo}}|enllaceautor=Lorenzo Montúfar y Rivera|nome2={{Versalita|Ramón A.}}|apellíu2={{Versalita|Salazar}}|editorial=Tipografía Nacional|otros títulu=El centenariu del xeneral Francisco Morazán|edición= |fecha= |añu=1892 |allugamientu=Guatemala|id= |isbn= |páxina=|capítulu=|urlcapítulu= |cita=|ref=harv}}
* {{cita llibru |nome={{Versalita|Manuel}}|apellíu={{Versalita|Montúfar}}|títulu=Historia de la Revolución de Centroamérica|añu=1853|pp=26-27|ref=harv}}
* {{cita llibru |títulu=Testamentu de Francisco Morazán|nome={{Versalita|Francisco}}|apellíu={{Versalita|Morazán}}|añu=1842|allugamientu=Costa Rica|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Obregón}}|nome={{Versalita|Clotilde María}}|url=https://books.google.co.cr/books?id=8wqPTI2704EC|títulu=El procesu eleutoral y el poder executivo en Costa Rica: 1808-1998|editorial= Universidá de Costa Rica|añu=2000|ISBN=9977-67-618-6|ref=harv}}
* {{cita llibru |títulu=Lloréu ensin Ocaso|apellíu={{Versalita|Ortega}}|nome={{Versalita|Miguel}}|añu=1988|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Pelosu}}|nome={{Versalita|Vincent C.}}|nome2={{Versalita|Barbara A.}}|apellíu2={{Versalita|Tenenbaum}}|títulu=Liberals, politics, and power; state formation in Nineteenth-Century Latin America|idioma=en|editorial=University of Georgia Press|ubicación=Georgia, EE.XX. |añu=1996|isbn=978-0-8203-1800-4|ref=harv}}
* {{cita llibru |nome={{Versalita|Héctor}}|apellíu={{Versalita|Pérez Brignoli}}|nome2={{Versalita|Ricardo}}|apellíu2={{Versalita|Sawrey}}|nome3={{Versalita|Susana}}|apellíu3={{Versalita|Stettri}}|url=https://books.google.com/books?id=LhF8K-iYNrcC&pg=PA60|títulu=A brief history of Central America|volume=I|allugamientu=Madrid|editorial=O. C. Press|añu=1985|isbn=0520068327|idioma=en|ref=harv}}
* {{cita publicación|apellíu={{Versalita|Pérez Cruz}}|publicación=Revista Calban|allugamientu=Cuba|nome={{Versalita|Felipe de Jesús}}|url=http://www.revistacaliban.cu/articulo.php?article_id=51|títulu=Morazán, el nuesu altivu héroe|ref=harv|archiveurl=https://web.archive.org/web/20141218212126/http://www.revistacaliban.cu/articulo.php?article_id=51|archivedate=2014-12-18|fechaaccesu=2018-10-14}}
* {{cita llibru |nome={{Versalita|Rafael}}|apellíu={{Versalita|Reyes}} |títulu=Nociones d'Historia del Salvador|allugamientu=San Salvador, El Salvador|editorial=Imprenta Francisco Sagrini|añu=1885|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíos={{Versalita|Rosa}}|nome={{Versalita|Ramón}}|enllaceautor=Ramón Rosa|títulu=Historia del Beneméritu Xeneral Don Francisco Morazán, ex-presidente de la República de Centroamérica|editorial=Ministeriu d'Educación Pública, Ediciones Téuniques Centroamericanu|allugamientu=Tegucigalpa|añu=1974|url=http://www.cervantesvirtual.com/obra/hestoria-del-benemerito-gral-don-francisco-morazan-ex-presidente-de-la-republica-de-centroamerica/|ref=harv}}
* {{cita llibru |nome={{Versalita|Adalberto}}|apellíu={{Versalita|Santana}}|url=https://books.google.com.ar/books?id=DUqh81WJRM4C&pg=PA27&lpg=PA27|capítulu=Dos próceres de la nuesa América|editor={{Versalita|Santana, Adalberto; Guerra Villaboy, Sergio}}|títulu=Benito Juárez n'América Llatina y el Caribe|ubicación=Méxicu|editorial=UNAM, Cuadiernos de Cuaderno |añu=2006|isbn=9703242464|ref=harv}}
* {{cita llibru |nome={{Versalita|Ephraim George}}|apellíu={{Versalita|Squier}}|enllaceautor=Ephraim George Squier|url=https://archive.org/stream/nicaraguaitspeo05squigoog|títulu=Nicaragua, its people, scenery, monuments and the proposed Interoceanic Canal|editorial=D. Appleton and Co.|allugamientu=New York, EE.XX. |añu=1852|idioma=en|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Stephens}}|nome={{Versalita|John Lloyd}}|apellíu2={{Versalita|Catherwood}}|nome2={{versalita|Frederick}}|enllaceautor=John Lloyd Stephens|enllaceautor2=Frederick Catherwood|url=https://archive.org/details/incidentstravel00cathgoog|títulu=Incidents of travel in Central America, Chiapas, and Yucatan|idioma=en|editorial=Arthur Hall, Virtue and Co.|añu=1854|allugamientu=[[Londres]], [[Inglaterra]]|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu={{versalita|Wells}}|nome={{versalita|William}}|títulu=Explorations and Adventures in Hondures|editorial=Harper|allugamientu=Nueva York|idioma=en|añu=1857|ref=harv}}
* {{cita publicación|títulu=The ecclesiastical policy of Francisco Morazán and the other Central American liberals|añu=1920|url=https://archive.org/details/ecclesiasticalpo00will|apellíu={{Versalita|Williams}}|nome={{Versalita|Mary Wilhelmine}}|publicación=The Hispanic American Historical Review|númberu=2|volume=III|ref=harv}}
* {{cita llibru |títulu=Rafael Carrera and the Emergence of the Republic of Guatemala, 1821-1871|nome={{Versalita|Ralph Llee, Jr.}}|apellíu={{Versalita|Woodward}}|añu=1993|editorial=University of Georgia Press|allugamientu=Athens, Georgia EE.XX. |formatu=Edición en llinia|url=http://muse.jhu.edu/books/9780820343600|ref=harv}}
{{reftermina}}
=== Biografíes ===
{{refcomienza}}
* Magüeta, Longino: ''Morazán revolucionariu''. Tegucigalpa: Editorial Baktun, 1992.
* Bardales, Rafael: ''Pensamientu políticu del xeneral Francisco Morazán''. Tegucigalpa: Editorial Universitaria, 1985.
* Díaz Chávez, Filánder: ''Probe Morazán probe''. Tegucigalpa: Guaymuras, 1988.
* Fernández Guardia, Ricardo: ''Morazán en Costa Rica''. San Xosé (Costa Rica): Lehmann, 1942.
* Ficklen, John Rose: ''Central America and Mexico''.
* Jiménez Solís, J. Jorge: ''Francisco Morazán: la so vida y la so obra''. Méxicu: Programa Testos Escolares Nacionales, 1958.
* {{cita llibru |apellíos=Montes |nome=Arturo Humberto|enllaceautor= |coautores= |editorial=|editor=Llibru Mex |otros títulu=Morazán y la Federación Centroamericana|edición=1ª |fecha= |añu=1958|ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu=Martínez López|nome=Y.|enllaceautor= |coautores= |editorial=|editor= |otros= |títulu=Biografía del xeneral Francisco Morazán|edición=2ª|fecha= |añu=1931 |ref=harv}}
* Santana, Adalberto: ''El diariu de Francisco Morazán''. Méxicu: PUDEL/UNAM (Programa d'Espardimientu d'Estudios Llatinoamericanos).
* Santana, Adalberto: ''El pensamientu de Morazán''. Méxicu: UNAM, 1992.
* {{cita llibru |apellíu={{Versalita|Escotu}}|nome={{Versalita|Julio}}|títulu=El Xeneral Morazán marcha a batallar dende la muerte (novela biográfica)|allugamientu=[[San Pedro Sula]], [[Hondures]]|editorial=Centru Editorial|añu=1992}}
{{reftermina}}
=== Historia rellacionada ===
{{refcomienza}}
* {{cita llibru |apellíu=Guerra Vilaboy |nome=Sergio |enllaceautor= |coautor=Santana, Adalberto|editorial=Grupu Loera Chavez|editor=UNAM |otros títulu=Benito Juárez n'América Llatina|edición= |fecha= |añu=1992 |ubicación=Méxicu |id= |isbn=970-32-42-46-4|páxines=27-41 |capítulu=Dos Poceres de Nuesta América | urlcapítulu = |ref=harv}}
* {{cita llibru |apellíu=Rodríguez Lapuente |nome=Manuel |títulu=Historia d'Iberoamérica |ubicación=España |editorial=Ramón Sopena (1974) |isbn=84-303-0185-2}}
* {{cita llibru |apellíos=Rouquié |nome=Alain |enllaceautor= |editorial=Fondu de Cultura Económica|editor= |otros= |títulu=Guerres y Paz n'América Central|edición= |fecha= |añu=1994|isbn=968-16-4309-7|ref=harv}}
{{reftermina}}
== Referencies ==
{{llistaref|3}}
== Enllaces esternos ==
{{refcomienza}}
{{commonscat|Francisco Morazán}}
{{wikisource|Francisco Morazán Quesada}}
{{wikiquote|Francisco Morazán}}
* [http://www.bch.hn/galerias/?level=album&id=18 Exposición Francisco Morazán Bancu Central d'Hondures] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120713165616/http://www.bch.hn/galerias/?level=album&id=18 |date=2012-07-13 }}
* [https://web.archive.org/web/20110721094947/http://www.ihah.hn/FLAX/PlanInterpretativoMuseo_CasadeMorazan.swf Proyeutu Casa de Morazán Proyeutu Casa de Morazán]
* [https://web.archive.org/web/20040223153917/http://www.rree.gob.sv/comunidaes/comunidaes.nsf/pages/franciscomorazan José Francisco Morazán Quezada 2003]
* [https://web.archive.org/web/20111005015852/http://www.latribuna.hn/2011/05/01/batalles-y-combates-del xeneral-morazan-en-centroamerica/ Batalles y combates del xeneral Morazán en Centroamérica]
{{reftermina}}
{{NF|1792|1842|Morazan Quezada, Jose Francisco}}
[[Categoría:Escritores d'Hondures]]
[[Categoría:Gobernantes d'El Salvador]]
[[Categoría:Gobernantes de Nicaragua]]
[[Categoría:Xefes d'Estáu de Costa Rica]]
[[Categoría:Xefes d'Estáu d'Hondures]]
[[Categoría:Masones d'Hondures]]
[[Categoría:Militares d'Hondures]]
[[Categoría:Políticos y polítiques d'Hondures]]
[[Categoría:Persones de Tegucigalpa]]
[[Categoría:Executaos d'Hondures]]
fppsnwqg9r04m84c825je5y6fvktl6f
George Soros
0
159943
4505901
4501279
2026-07-24T08:32:23Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 6 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505901
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''George Soros''' (n'[[húngaru]]: ''György Soros'' y nacíu como '''György Schwartz''') {{nym}} ye un [[magnate]], multimillonariu y [[Especulación (economía)|especulador financieru]]<ref name="open">[http://www.opensocietyfoundations.org/people/george-soros Resume biográficu] de George Soros o de la páxina oficial de la ''Open Society Foundations''.</ref> húngaru d'orixe xudíu.<ref>William Shawcross, [http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,986919-1,00.html "Turning Dollars into Change,"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100508052348/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,986919-1,00.html |date=2010-05-08 }} Time Magazine, 1 de setiembre de 1997.</ref> Ye presidente del [[Soros Fund Management]] y fundador de [[Grupu de fondos Quantum|Quantum Fund]]. Ye conocíu por ser «''l'home que provocó la quiebra del [[Bancu d'Inglaterra]]''» el 16 de setiembre de 1992, episodiu llamáu [[miércoles negru]], onde Soros llogró unes ganancies d'unos 1000 millones de dólares<ref>Mallaby, Sebastian, More Money Than God , Penguin, 2010, p.167. ISBN 978-1-59420-255-1.</ref> y produció perdes al Estáu británicu por valor d'unes 3400 millones de llibres. Ye una de les persones más riques del mundu, con 24 200 millones de dólares en 2015 según ''[[Forbes]]''.<ref>{{cita publicación |títulu=#30 George Soros|url=http://www.forbes.com/profile/george-soros/|fechaaccesu=20 de febreru de 2015|editorial=Revista Forbes|fecha=19 de febreru de 2015}}</ref>
Ye un gran partidariu del [[neolliberalismu económicu]] y les sos polítiques, ideoloxía que sofita nel mundu gracies a les sos donaciones económiques y fundaciones<ref>{{cita web|apellíos1=Shawcross|nome1=William|títulu=Turning dollars into change|url=http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,986919-1,00.html|editorial=Revista Time|idioma=inglés|fecha=1 de setiembre de 1997|fechaaccesu=20 de febreru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220104180004/http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,986919-1,00.html|fechaarchivu=2022-01-04}}</ref>, y de la mesma, del intervencionismu estatal, popularizando la espresión "[[fundamentalismu de mercáu]]" nel so llibru ''La crisis del capitalismu global''. Soros defende la filosofía de ''[[sociedá abierta]]'', bien influyida pol lliberalismu del filósofu [[Karl Popper]]. Ente 1979 y 2011, Soros donó más de 8000 millones de dólares a «''causes rellacionaes cola educación, la salú pública y los derechos humanos''».<ref>{{cita publicación|apellíos1=Gershowitz|nome1=Martin|títulu=George Soros Gets Hitched for Third Time|url=http://www.jewishvoiceny.com/index.php?option=com_content&view=article&id=5415:george-soros-gets-hitched-for-third-time&catid=108:jewcy-news&Itemid=291|fechaaccesu=20 de febreru de 2015|editorial=The Jewish Voice|fecha=4 d'ochobre de 2013|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170728123110/http://www.jewishvoiceny.com/index.php?option=com_content&view=article&id=5415:george-soros-gets-hitched-for-third-time&catid=108:jewcy-news&Itemid=291|archivedate=2017-07-28}}</ref>
Soros xugó un papel clave na vuelta de los [[Bloque del Este|Estaos socialistes]] d'Europa al [[sistema capitalista]],<ref>{{cita publicación |apellíos1=Murphy|nome1=Brendan|títulu=Finance: The Unifying Theme|url=http://www.theatlantic.com/magazine/archive/1993/07/finance-the-unifying-theme/305148/|fechaaccesu=20 de febreru de 2015|editorial=The Atlantic|fecha=1 de xunetu de 1993}}</ref> ente 1984 y 1989, sofitando por casu al movimientu sindical anticomunista [[Solidarność|Solidaridá]] en [[República Popular de Polonia|Polonia]] o sofitando la [[Carta 77]] en [[Checoslovaquia]].<ref>George Soros, A Biographical Note, dated mayu de 2006, at [http://www.georgesoros.com/?q=about_george_soros www.georgesoros.com]</ref> Ye presidente de la [[Open Society Foundations]], una de les organizaciones qu'enríen los fondos donaos; foi miembru de la xunta del [[Council on Foreign Relations]]. Los sos críticos señalen qu'estes cuantiosas donaciones tán dirixíes a caltener el [[orde social]] esistente y la hexemonía mundial del capitalismu.<ref>{{cita web |apellíos1=De Cock, Böhm|nome1=Christian, Steffen|títulu=Liberalist Fantasies: Žižek and the Impossibility of the Open Society|url=http://org.sagepub.com/content/14/6/815|editorial=SAGE Journals|idioma=inglés|fechaaccesu=20 de febreru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130216043516/http://org.sagepub.com/content/14/6/815|fechaarchivu=16 de febreru de 2013}}</ref> Dalgunos de los sos oponentes llámen-y la [[Estrella de la Muerte]], en rellación cola estación de combate del Imperiu en [[Star Wars]].<ref>{{cita publicación|apellíos1=Uría|nome1=Lluís|títulu=L'amenazadora ‘Estrella de la Muerte'|url=https://www.lavanguardia.com/internacional/20181013/452312928224/la-amenazadora-estrella-de-la muerte.html|fechaaccesu=|publicación=La Vanguardia|fecha=14 de d'ochobre de 2018}}</ref>
== Biografía ==
=== Familia ===
El so padre foi l'abogáu húngaru [[Tivadar Soros]]. Tivadar, entós llamáu Theodor, ye conocíu nos medios rellacionaos col idioma internacional [[esperantu]] como editor y escritor. Ello ye que George ye citáu de cutiu como unu de los pocos [[falantes nativos d'esperantu]] anque realmente'l so idioma nativu como tal ye l'húngaru, foi una parte importante del so padre y de la so mocedá.<ref>[http://www.delbarrio.eu/2008/03/falar-esperantu-como-un-nativu.htm Falar esperantu como un nativu]</ref><ref>The billionaire native Esperantu speaker?, entrevista col traductor de la obra del padre de George Soros, ''Maskerado ĉirkaŭ la morto'' {{en}}</ref>
El so padre na obra n'esperantu "''Modernaj Robinzonoj''" rellata'l so cautiverio como [[prisioneru de guerra]] mientres y dempués de la [[Primer Guerra Mundial]], la so fuga travesando [[Siberia]] y la so salida de [[Rusia]] p'axuntase de nuevu cola so familia en [[Budapest]].<ref>Kaufman, Michael T., Soros: The Life and Times of a Messianic Billionaire, Alfred A. Knopf: 2002</ref>
La familia camuda la so [[apellíu]] en [[1936]] de Schwartz a Soros, en respuesta al creciente [[antisemitismu]] cola puxanza del [[fascismu]]. A Tivadar gustó-y el nuevu nome porque ye un [[palíndromu]] y porque tien un significáu. En [[idioma húngaru]], "soros" significa'l "siguiente na llinia, o socesor designáu", y n'esperantu ye "va alzase".<ref>Kaufman, Michael T., p. 24</ref> Anque la familia yera d'orixe xudíu, la so observancia relixosa yera amenorgada.
=== Infancia y adolescencia ===
Cuando Soros tenía trece años, l'[[Alemaña nazi]] tomó'l control militar d'Hungría (marzu de [[1944]]) y empezó a esterminar xudíos húngaros. El padre de Soros entamó un complicáu esquema pa despintar la identidá de tola familia y d'otros xudíos, lo cual dexó-yos sobrevivir al [[Holocaustu]]. La esperiencia cuntar darréu nun llibru llamáu "''Maskerado ĉirkaŭ la morto''", editáu per primer vegada n'esperantu pola [[editorial Stafeto]] del profesor español [[Juan Régulo Pérez]].<ref>[http://www.delbarrio.eu/2006/09/george-soros-l'universalismu-la.htm]</ref> El llibru foi darréu traducíu a otros idiomes.
La familia Soros sobrevivió tamién a la [[batalla de Budapest]], onde les fuercies [[Unión de Repúbliques Socialistes Soviétiques|soviétiques]] y nazis combatíen casa per casa dientro de la ciudá.{{ensin referencies}}
Los primeros pasos de Soros nes finances fueron mientres la [[hiperinflación]] que sufrió Hungría ente [[1945]] y [[1946]]. En 1946, Soros escapa de la ocupación soviética participando nun [[Congresu Internacional de Mozos Esperantistes|congresu xuvenil d'esperantu]] en [[Suiza]]. Soros emigró a [[Inglaterra]] en [[1947]] y trabayó n'oficios diversos, mientres estudiaba na [[Escuela d'Economía y Ciencia Política de Londres]], onde se graduó en [[Filosofía]] en [[1952]], n'estudiando con [[Karl Popper]], la so influencia intelectual más permanente.{{ensin referencies}}
== Actividá financiera ==
En graduándose, George Soros empezó a trabayar en finances en Londres. En 1956, emigró a los [[Estaos Xuníos]], onde empezó a trabayar con F. M. Mayer en temes d'[[arbitraxe (economía)|arbitraxe]] (1956-59) y dempués como [[analista financieru]] con Wertheim & Co. (1959-63). Mientres estos años ellaboró'l conceutu de [[Reflexividá (teoría social)|reflexividá]] como forma d'analís n'economía y ciencies humanes.<ref name="A">{{cita llibru |apellíu=Soros |nome=George|títulu=The New Paradigm for Financial Markets |editorial=Public Affairs |llugar=New York |añu=2008|isbn=978-1-58648-683-9 }}</ref>
Soros empezó una dómina d'inversiones económiques, ente 1963 y 1973, trabayó en [[Arnhold and S. Bleichroder]], onde algamó puestos d'alta direición (''vicepresidente''), y fundó diversos [[fondu d'inversión llibre|fondos de cobertoria]], de gran ésitu.{{ensin referencies}}
En 1973 establecer pola so cuenta y fundó'l [[Grupu de fondos Quantum|Quantum Fund]], que con diverses reestructuraciones y anguaño xestionáu polos sos fíos, sigue siendo la so principal vía d'operación financiera.{{ensin referencies}}
Les sos actividaes nel ámbitu de les [[divisa|divises]] diéron-y una gran fama, polo xeneral negativa como [[especulación financiera|especulador financieru]]. Él defendió les sos actuaciones na economía como una forma d'atopar les diferencies ente les valoraciones real y percibir de los activos financieros. Una de les sos máximes ye “atopa un enclín que la so premisa seya falsa, y apueste el to dineru contra ella”.{{ensin referencies}}
== Actividá política ==
Les sos actividaes fueron bien diverses, xeneralmente centraes nel sofitu a rexímenes lliberales, en llinia coles idees de ''sociedá abierta'' que defendió. Sofitó'l movimientu [[Solidarność|Solidaridá]] en [[Polonia]], según a la organización de derechos humanos [[Carta 77]] na [[República Checa]], contribuyendo a la fin de los gobiernos comunistes nesos países. El so financiamientu y organización de la [[Revolución de les Roses]] en [[Xeorxa]] foi considerada polos observadores rusos y occidentales como crucial pal so ésitu, anque Soros afirma que'l so rol foi esaxeráu.{{ensin referencies}}
Anguaño ye'l presidente de la [[Soros Fund Management]] y del [[Open Society Institute]] según tamién miembru del conseyu directivu del [[Council on Foreign Relations]] en Nueva York.{{ensin referencies}}
A fines de los años noventa, sofitó financieramente al candidatu [[Alejandro Toledo Manrique|Alejandro Toledo]], quien depués se convertiría en presidente de Perú. Apurrir de Soros dar nel marcu d'una campaña d'oposición al réxime d'[[Alberto Fujimori]].<ref>{{cita publicación |url=https://internacional.elpais.com/internacional/2001/05/03/actualidad/988840802_850215.html |títulu=Toledo nun desvela'l destín de les donaciones a la so campaña |obra=El País |fecha=3 de mayu de 2001 |fechaaccesu=25 d'agostu de 2018}}</ref>
N'[[Estaos Xuníos]] ye bien conocíu pol so sofitu a causes ''ultraliberales'' o ''radical-progresistes''. Ente los sos más conocíes atópase donar grandes sumes de dineru nun esfuerciu fallíu por consiguir la derrota de [[George W. Bush]] nes [[eleiciones presidenciales d'Estaos Xuníos de 2004]] (a pesar de sofitalo nes primeres eleiciones). El 12 de payares de [[2007]] manifestó'l so sofitu a [[Barack Obama]] pa la candidatura demócrata nes [[eleiciones presidenciales d'Estaos Xuníos de 2004|eleiciones de 2008]].{{ensin referencies}}
Apocayá sofitó diversos movimientos favorables a la [[Llegalidá del cannabis|llegalización de la mariguana]], del [[albuertu]] y pro-LGBT y sofita y afala movimientos migratorios n'Estaos Xuníos y otros países.{{ensin referencies}}
N'ochobre de 2011, [[Financial Times]] publicó una [[carta abierta]] na que Soros dirixir a los líderes de la [[zona euro]], pidiéndo-yos que respuendan a la [[crisis del euru|crisis de la moneda única]] con más Europa. La carta foi roblada por otres 95 personalidaes europees ente les que s'atopen [[Javier Solana]], [[Daniel Cohn-Bendit]], Andrew Duff, [[Massimo D'Alema]], y [[Emma Bonino]].{{ensin referencies}}
== Otres actividaes ==
Soros tuvo arreyáu en proyeutos dende finales de la década de [[años 1970|1970]]. Ayudó económicamente a estudiantes de raza negra de la [[Universidá de Ciudá del Cabu]] na [[Sudáfrica]] del [[apartheid]].<ref name="open"/> N'Hungría, en [[1984]] creó una sociedá cultural y educativo.<ref name="open"/> Ayudó a dar voz y a entamase a movimientos [[disidencia|disidentes]] n'otros países [[comunismu|comunistes]] del [[Europa Oriental|este européu]].<ref name="open"/>
En [[1993]] funda'l ''[[Open Society Institute]]'' (Institutu de la Sociedá Abierta).<ref name="open"/> Mientres les dos últimes décades del [[sieglu XX]] y la primera del [[sieglu XXI]] creó una rede de fundaciones dedicaes al desenvolvimientu de sociedaes abiertes n'América, Europa y África.<ref name="open"/> Pal empiezu de la segunda década del sieglu XXI, George Soros gastara ocho mil millones de dólares pa sostener derechos humanos, llibertá d'espresión y accesu a la educación y sanidá pública en más de cien países.<ref name="open"/>
== Llibros, artículos y declaraciones públiques ==
Amás del so papel nes finances internacionales, Soros apaeció tamién como escritor. El so títulu ''La crisis del capitalismu global''<ref>[http://factorhumano.wordpress.com/2007/02/28/la crisis-del capitalismu global-george-soros/ La crisis del capitalismu global (George Soros) « Factor Humanu »<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> da una idea más amplia sobre'l personaxe.
Almirador del filósofu [[Karl Popper]], especialmente de la so obra ''[[La sociedá abierta y los sos enemigos]]'', referir a él constantemente y utiliza el términu "falacias fértiles" pa referise a situaciones que, siendo oxetivamente falses, pórtense como si fueren verdaderes.
En 1999, predixo nel so llibru ''La crisis del capitalismu global'' los problemes económicos estructurales qu'en [[2008]] viéronse cumplíos. Ello ye que nel so últimu llibru publicáu en mayu de 2008, ''The New Paradigm for Financial Markets: The Credit Crisis of 2008 and What It Means'', describe la situación de crisis financiera actual como la más grave que vivió en tola so vida.<ref>http://investorsconundrum.com/2008/10/21/soros-yá-predixo-la-grave-crisis-del capitalismu actual/</ref>
Nel so últimu artículu, qu'escribió pal ''Financial Times'', George Soros esplica la importancia de capitalizar a los bancos lo más aína posible, y agora qu'enforma dineru s'atopa a la espera de que'l gobiernu tome les riendes y empiece a estabilizar la situación.{{ensin referencies}}
El 13 de payares de 2008, George Soros y otros cuatro conocíos{{quién}} xestores de [[fondos de cobertoria]] fueron a declarar al [[Congresu de los Estaos Xuníos]], onde presentaron el so puntu de vista sobre la influencia d'estos preseos financieros d'inversión na actual crisis financiera.<ref>http://investorsconundrum.com/2008/11/16/los-5-magnificos-testifiquen-ante-el congresu americanu/</ref>
== Crítiques ==
Los sos venceyos col [[Partíu Demócrata (Estaos Xuníos)|Partíu Demócrata]] y el [[Sociolliberalismu|progresismu lliberal]] convirtiéron-y en blancu de toa clase de [[teoríes conspirativas]]. El gobiernu húngaru de [[Viktor Orbán]] empezó a esaniciar les ONGs financiaes por Soros yá que “sirve a los intereses globalistas y fuercia la [[correición política]] sobre les naciones estáu".{{ensin referencies}}
Tamién se-y culpa por "ser parte d'una élite global que les sos decisiones económiques esaniciaron la [[clase trabayadora]], robáu la riqueza del país y asitiáu esa riqueza nes manes d'un puñáu de corporaciones y entes políticos".{{ensin referencies}}
Acúsase-y de tener llazos estrechos con [[Barack Obama]] y [[Hillary Clinton]], y d'interferir nos procesos democráticos de los países europeos y de fraude fiscal al salir el so nome nos [[papeles del paraiso]].
<ref>{{Cita web |url=https://wikileaks.org/clinton-emails/emailid/28972 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160812040717/https://wikileaks.org/clinton-emails/emailid/28972 |fechaarchivu=2016-08-12 }}</ref>
N'España, la inmobiliaria de la que ye'l mayor accionista foi la gran beneficiada, xunto con [[Goldman Sachs]], de la venta de 2.935 pisos del [[IVIMA]], operación güei{{cuándo}} investigada pol Xulgáu 48 de Madrid.{{ensin referencies}} Amás, tien el 2,217% de [[Telepizza]].<ref>https://www.lavanguardia.com/vida/20160518/401881647874/economia-empresas-george-soros-aumenta-la so-participacion-en-telepizza-hasta-el-2-217.html</ref>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
* George Soros, [https://web.archive.org/web/20081212220632/http://www.taurus.santillana.es/ld.php?id=617 "El nuevu paradigma de los mercaos financieros] (Taurus 2008)
* George Soros, {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://investorsconundrum.com/2008/03/01/conoza-mas-sobre-george-soros/ |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}, Conoza más a George Soros.
== Enllaces esternos ==
{{commons|George Soros|George Soros}}
* Artículu en [http://www.voltairenet.org/article120635.html Rede Voltaire]
* [http://www.rankia.com/articulos/articulo.asp?n=149 Biografía de George Soros] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081210155746/http://www.rankia.com/articulos/articulo.asp?n=149 |date=2008-12-10 }}
* [http://www.turtletrader.com/trader-soros.html George Soros: A Great Macro Trader Has Made Billions.]
* Artículu en [https://archive.today/CxbSw Bloomberg]
* Artículu en [https://archive.today/CxbSw Bloomberg]
* Artículu en [https://archive.today/Yá90M Wikileaks]
{{NF|1930||Soros, George}}
{{Tradubot|George Soros}}
[[Categoría:George Soros]]
[[Categoría:Racionalistes críticos]]
[[Categoría:Persones de Budapest]]
3t0v3weiguj74rpv9keqwnqkpvgqqxq
Filoloxía inglesa
0
165525
4505818
4458679
2026-07-23T14:25:56Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505818
wikitext
text/x-wiki
La '''filoloxía inglesa''', tamién conocida como '''estudios ingleses''' (''English Studies'')<ref name=ucm/><ref name=uned/> y en menor midida como '''anglística''' (del [[idioma alemán|alemán]]: ''anglist''<ref>{{cita web|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=ExcA8i0V4DXX2SSC4Eic|títulu=Anglista|editor=Real Academia Española|autor=Diccionariu de la Real Academia Española|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref>),<ref>{{cita web|url=http://buscon.rae.es/drae/srv/search?val=angl%EDstico|títulu=Anglística|editor=[[Real Academia Española]]|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref> ye la caña de la [[filoloxía]] que s'ocupa del [[idioma inglés]], que'l so oxetivu ye formar a persones qu'apoderen los sistemes [[léxicu]]-[[semántica llingüística|semánticu]], [[morfoloxía (llingüística)|morfo]]-[[sintaxis|sintácticu]] y [[fonética|fonéticu]] d'esti idioma, col fin d'afondar na [[cultura anglosaxona]] al traviés de la so llingua y [[Lliteratura en llingua inglesa|lliteratura]].<ref name=ucm/><ref name=ull/><ref name=us/><ref>{{cita web|url=http://www.ox.ac.uk/admissions/undergraduate/courses-listing/english-language-and-literature|títulu=English language and literature|autor=[[Universidá d'Oxford]]|fechaaccesu=5 de xineru de 2016|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190714113303/http://www.ox.ac.uk/admissions/undergraduate/courses-listing/english-language-and-literature|fechaarchivu=2019-07-14}}</ref><ref name=cam>{{cita web|url=http://www.undergraduate.study.cam.ac.uk/courses/english|títulu=English at Cambridge|autor=[[Universidá de Cambridge]]|fechaaccesu=5 de xineru de 2016|idioma=inglés}}</ref>
N'instituciones d'educación cimera de países de fala inglesa, utilícense los términos ''English Major'', ''English concentration'', ''B.A. in English'', ''M.A. in English'', ''PHD in English'', pa designar a los estudios universitarios enfocaos a la llingua y lliteratura n'inglés.<ref>{{Cita web |url=http://english.fas.harvard.edu/people/faculty/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161220235708/http://english.fas.harvard.edu/people/faculty/ |fechaarchivu=2016-12-20 }}</ref>
En sentíu más ampliu, la filoloxía inglesa embarcar na creación y analís de testos escritos n'inglés, tamién naquelles zones del mundu onde l'inglés ye una ''[[koiné]]'' o llingua vehicular (vease [[inglés internacional]]). Ye una práctica habitual que los departamentos d'inglés o estudios ingleses tean compuestos por profesores y catedráticos de llingua inglesa, lliteratura inglesa (incluyendo [[crítica lliteraria]] y [[teoría de la lliteratura]]), [[llingüística]], [[derechu]], [[periodismu]], composición escrita, [[filosofía del llinguaxe]], [[alfabetización]], [[imprenta|historia de la imprenta]], [[comunicación|estudio de comunicación]], [[comunicación téunica]], [[folclor]], [[estudios culturales]], [[escritura creativo]], teoría crítica, estudios de discapacidá, [[estudios d'área]] (especialmente cultura y lliteratura del [[Reinu Xuníu]], [[Irlanda]], [[Canadá]], [[Australia]], [[Nueva Zelanda]] y [[Estaos Xuníos]]<ref>{{cita web|url=https://www.ntnu.edu/studies/beng|títulu=English (bachelor)|autor=[[Universidá Noruega de Ciencia y Teunoloxía]] (NTNU)|editor=Departamentu de Llingua y Lliteratura|fechaaccesu=7 de xineru de 2016|idioma=inglés}}</ref>), [[teatru]], [[estudios de xéneru]]/étnicos, prensa dixital/publicación electrónica, [[cine]]/[[ciencies de la información (disciplina)|ciencies de la información]], [[retórica]] y [[filoloxía]]/[[etimoloxía]], amás de dellos cursos en [[artes lliberales]] y [[humanidaes]], ente otros.<ref name="harvard">{{cita web|url=http://english.fas.harvard.edu/why-english/|títulu=Why English?|autor=[[Universidá de Harvard]]|editor=Departamentu d'Inglés|fechaaccesu=7 de xineru de 2016|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160104023548/http://english.fas.harvard.edu/why-english/|fechaarchivu=2016-01-04}}</ref>
== Historia ==
[[Ficheru:Lilliad Learning Center Innovation.jpg|thumb|300px|right|La Universidá de Lille foi la primera n'enllantar los estudios de filoloxía inglesa en Francia y una de les pioneres n'Europa.]]
La hestoria de la filoloxía inglesa na universidá moderna n'Europa y n'[[Estaos Xuníos]] remontar a la segunda metá del [[sieglu XIX]]. Primeramente, la filoloxía inglesa o anglística tomaba dellos campos d'estudiu: la práctica de la [[oratoria]], l'estudiu de la [[retórica]] y la [[gramática]], la composición de la poesía, y l'apreciación de la lliteratura (na so mayoría d'autores d'[[Inglaterra]], una y bones l'estudiu d'autores norteamericanos nun s'incluyiría nel currículum hasta'l sieglu XX).<ref>Pa un estudiu d'estes meyores, vease Gerald Graff, ''Professing Literature. An Institutional History'' (Chicago: Universidá de Chicago P, 1987).</ref> N'[[Alemaña]] y n'otros países europeos, la filoloxía inglesa, una práctica de fuerte enraigono positivista y enfocada nel estudiu históricu de los testos pre-modernos, convertir nel paradigma. Los países anglófonos alloñar de los paradigmes filolóxicos al términu de la [[Primer Guerra Mundial]].<ref>Richard Utz, "''Englische Philologie'' vs. English Studies: A Foundational Conflict," in: ''Das Potential europäischer Philologien: Geschichte, Leistung, Funktion'', ed. Christoph König (Göttingen: Wallstein, 2009), p. 34-44.</ref>
A la fin d'esti procesu, los departamentos d'inglés centraron la so atención na instrucción de la escritura (creativa, profesional, crítica) y na interpretación de testos lliterarios, y la enseñanza del inglés resurdió como respuesta al paradigma que lu había dexáu nun segundu planu.<ref>Bruce McComiskey, ed., ''English Studies. An Introduction to the Discipline'' (Urbana, IL: NCTE, 2006), esp. p. 44-48, "The New English Studies."</ref> Na actualidá, los departamentos d'inglés nos países onde ye l'idioma oficial tán en constante procesu de salvaguardar una disciplina que dexó de ser esclusiva de los falantes nativos y que, poro, ye común a escritores y profesores d'otros países nos que la llingua inglesa ye un importante preséu de comunicación y d'espresión artística.<ref>Vease, por casu, el proyeutu [http://www.english.tamu.edu/english-without-borders?destination=node%2F76 Inglés Ensin Fronteres] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140204032833/http://www.english.tamu.edu/english-without-borders?destination=node%2F76 |date=2014-02-04 }} de la Universidá A&M de Texas</ref>
La lliteratura inglesa convertir n'oxetu d'estudiu nes universidaes franceses y españoles como parte del programa de lliteratura estranxera comparada escontra finales del sieglu XIX y empiezos del sieglu XX. L'inglés foi'l primer idioma n'enseñase de forma independiente a otres llingües y lliteratures estranxeres nes universidaes de [[Universidá de Lille Nord-de-France|Lille]] y [[Universidá de Lyon|Lyon]], siguíes por [[La Sorbona]]. Estos trés universidaes fueron los primeros centros d'enseñanza del inglés en [[Francia]]. El primer catedráticu sería Auguste Angellier. Tres dellos años d'enseñar [[idioma francés|francés]] n'Inglaterra ente les décades de 1860 y 1870, convertir en catedráticu de filoloxía inglesa na Universidá de Lille en 1881. Na actualidá, la llingua, lliteratura y civilización ingleses son importantes árees d'estudiu en Francia y n'otros países europeos como [[España]], onde los estudios ingleses son, dende hai siquier dos décades, un campu d'estudiu independiente de l'antigua filoloxía xermánica.<ref>Imelda Bonel-Elliott (2000), “English Studies in France” en: Engler, Balz and Haas, Renate, ''European English Studies: Contributions Towards a History of the Discipline''. Leicester: The English Association for ESSE, p. 69-88.</ref>
La [[llicenciatura]] en filoloxía inglesa o'l grau n'estudios ingleses cobró importancia nes universidaes d'[[Estaos Xuníos]] pocu dempués de la implantación del sistema electivu. Dexaba a los estudiantes trabayar y desenvolver habilidaes n'analís testual col cometíu d'ameyorar la escritura, según exercicios de retórica y espresión persuasiva que formaben parte de los [[estudios clásicos]], un campu d'estudiu disponible pa bien poques persones por cuenta de la barrera del idioma y a una falta de profesores qu'espertaren l'interés de los estudiantes poles humanidaes. Fora de los Estaos Xuníos (con orixe n'[[Escocia]] y estendiéndose depués escontra'l restu del mundu anglófono), el grau en llingua y lliteratura ingleses cobró cierta importancia nuna dómina na que les creencies relixoses viéronse desafiaes poles meyores científicos.<ref name="chass">[http://www.chass.utoronto.ca/~ian/arnold.htm "Literature and Science" (Matthew Arnold [1882])]</ref> Creíase que la [[lliteratura]] podía ser una alternativa a la [[relixón]] na retención y meyora de la cultura, y los estudios ingleses. poro, dexaben a los estudiantes enfusase en cuestiones [[ética|étiques]], [[moral]]es y filosófiques, según analizar el significáu d'obres canóniques dende la perspeutiva más amplia y enriquecedora de la lliteratura en cuenta de recurrir a los clásicos [[grecollatinos]].<ref name="chass"/>
Dende l'empiezu del presente sieglu, hubo más interrogantes sobre la función específica de los departamentos d'inglés na universidá norteamericana contemporánea. L'ausencia d'una identidá disciplinar definida y el creciente númberu d'oxetivos utilitarios na sociedá d'Estaos Xuníos presenten un desafíu p'aquelles unidaes académiques qu'entá anguaño céntrense nel llibru impresu y na división tradicional de periodos históricos y lliteratures nacionales, negando presuntamente campos non teóricos como la escritura profesional, la composición y la comunicación multimodal.<ref>Richard Utz, "The Trouble with English," ''Chronicle of Higher Education'', 7 de xineru de 2016, (http://chronicle.com/blogs/conversation/2013/01/03/the-trouble-with-english/); and "Quo vadis, English Studies," ''Philologie im Netz'' 69 (2014): 93-100 (http://web.fu-berlin.de/phin/phin69/p69t8.htm)</ref>
== Competencies ==
[[Ficheru:Beowulf.firstpage.jpeg|thumb|200px|Páxina del poema épicu ''[[Beowulf]]'', el primer testu que se caltién hasta la fecha escritu en [[idioma anglosaxón]].<ref name="Hieatt">{{cita llibru |apellíu=Hieatt |nome=A. Kent |títulu=Beowulf and Other Old English Poems |allugamientu=Nueva York |editorial=Bantam Books |páxina=xi–xiii |añu=1983|idioma=inglés}}</ref><ref>Chase, Colin. (1997). The dating of ''Beowulf''. p. 9–22. Universidá de Toronto</ref>]]
Pa facilitar el deprendimientu, dalgunes de les asignatures impartir n'inglés, combinando la teoría col analís práuticu de testos. La carrera inclúi, amás, la conocencia d'otros aspeutos de la cultura inglesa como la so [[Historia del Reinu Uníu|historia]], lliteratura o [[llingüística]].
Los llicenciaos o graduaos en filoloxía inglesa tán capacitaos pa realizar funciones de:<ref name=ull>{{cita web|url=http://www.ull.es/view/centros/filologia/Oxetivos_y_competencies_3/ye|títulu=Competencies y oxetivos|autor=Facultá de Filoloxía de la Universidá de La Laguna|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref><ref name=uned>{{cita web|url=http://portal.uned.es/portal/page?_pageid=93,47971040&_dad=portal&_schema=PORTAL&idContenido=8|títulu=Grau n'Estudios Ingleses. Salíes profesionales|autor=[[Universidá Nacional d'Educación a Distancia]] (UNED)|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref><ref name=ucm>{{cita web|url=http://filologia.ucm.es/estudio/grado-estudiosingleses-estudio-competencies|títulu=Estudio ingleses. Competencies y oxetivos|autor=[[Universidá Complutense de Madrid]]|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref>
* Crítica lliteraria y testual;<ref name=harvard/>
* Correición de testos y emplegos rellacionaos col inglés;<ref name=cam/>
* Emplegu n'editoriales: correutor, asesor, redactor de diccionarios y materiales didácticos, escritura creativo;<ref name=cam/>
* Traductor y/o correutor, especialmente lliterariu, turísticu y audiovisual (cine, series de televisión, videoxuegos);
* Intérprete (con formación complementaria);
* Filólogu, llingüista, gramáticu, investigador, documentalista;
* Redactor o collaborador en periódicos;
* Emplegu en biblioteques y archivos;<ref name=harvard/>
* Docencia pública (educación secundaria, [[Escuela Oficial d'Idiomes]]) o privada (colexos privaos, academies);<ref name=cam/>
* Enseñanza d'español a estranxeros;
* Enseñanza d'español en países de fala inglesa.<ref name=us/>
Les ocupaciones más frecuentes son la docencia y l'alministración pública.<ref name=us>{{cita web|url=http://www.siff.us.es/web/?p=161|títulu=Grau n'Estudios Ingleses|autor=[[Universidá de Sevilla]]|fechaaccesu=5 de xineru de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191121223208/http://www.siff.us.es/web/?p=161|fechaarchivu=2019-11-21}}</ref>
Anguaño, n'[[España]] el [[grau n'Estudios Ingleses]] reemplaza esta llicenciatura p'afaela al [[Procesu de Bolonia]], enfocando les asignatures de manera más práctica y enllantando distintes cañes en delles universidaes (por casu, optatives rellacionaes cola traducción direuta ya inversa).<ref name=uned/><ref name=ucm/><ref name=us/>
== Ver tamién ==
* [[Cultura d'Inglaterra]]
* [[Lliteratura n'inglés]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.unizar.es/departamentos/filologia_inglesa/garciala/bibliography.html Bibliografía de Filoloxía inglesa (''A Bibliography of Literary Theory, Criticism, and Philology'', Universidá de Zaragoza)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080906110954/http://www.unizar.es/departamentos/filologia_inglesa/garciala/bibliography.html |date=2008-09-06 }}
* [http://www.essenglish.org/ Sociedá Europea pal Estudiu del Inglés] (ESSE)
* [http://www.isle-linguistics.org/ Sociedá Internacional pa los Llingüistes del Inglés] (ISLE)
* [http://www.ade.org/ Asociación de Departamentos d'Inglés] n'Estaos Xuníos y Canadá
* [http://www.ncte.org/cccc/ Conferencia sobre Composición Universitaria y Comunicación] (n'inglés)
* [http://www.english.org/ Sigma Tau Delta, Sociedá Honoraria Int. d'Inglés] (n'inglés)
* [http://www.mla.org/ Asociación de Llingües Modernes (''MLA'')] (n'inglés)
{{Tradubot|Filología inglesa}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Filoloxía inglesa]]
[[Categoría:Idioma inglés]]
[[Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a la RAE]]
eu2kvjbuobsz0gfoc6zm1xfcfzbq77z
Frontera llingüística moselana
0
165557
4505858
4493193
2026-07-24T00:02:18Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505858
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Platt_1630.svg|thumb|Mapa de la zona (1630).]]
La '''[[frontera llingüística]]''' '''[[Mosela (departamentu)|moselana]]''' marca la separación ente la zona sur de fala [[Llingües d'oïl|románica]] y la zona norte de fala [[Llingües xermániques|xermánica.]] Sería más apropiáu falar de llendes llingüístiques, yá que nunca foi frontera ente dos estaos. Sicasí, foi utilizada pa marcar la llende ente'l [[bailiaje de Nancy]] y el [[bailiaje d'Alemaña]] del [[ducáu de Lorena]] hasta'l [[sieglu XVIII]].
== Llocalización ==
El [[Mosela (departamentu)|departamentu del Mosela]] puede estremase en dos:
* El sur, onde se fala'l [[lorenés]], un grupu de dialeutos románicos más o menos cercanos a les [[llingües d'oïl]], qu'abarca'l [[vosgiano]] del monte que traviesa la rexón de [[Saint-Quirin]] al sureste. Ye'l dialeutu que fala menos de la metá del antiguu [[condáu de Dabo]], el nome actual ye la pronunciación vosgiana de Dagsbourg (''Dàgschburri'' en fráncicu lorenés). De la mesma, [[Sarrebourg]] foi denomináu nel mesmu idioma ''Sààrburri''.
* El norte, onde se fala'l [[fráncicu lorenés]], que pertenez a la familia de les [[llingües xermániques]]: el [[Idioma luxemburgués|fráncicu luxemburgués]], al noroeste, el [[fráncicu moselano]] nel centru y el [[fráncicu renano de Lorena]] al sureste. Al estremu sur del conceyu de [[Phalsbourg]] fálase un dialeutu [[alemánicu]]. Esta rexón constitúi'l Mosela Fráncicu, tamién llamáu [[Lorena alemana]] (nome habitual del sieglu XIII hasta'l XIX, tantu na población como na alministración). El nome de Mosela Fráncicu ye bien recién y nun tien en cuenta la esistencia de la zona de fala alemánica.
La frontera llingüística sigue una llinia que xune los pueblos de [[Volmerange-les-Mines]] (noroeste) y [[Walscheid]] (sureste). Enllargar na Lorena belga, dixebrando les rexones de [[Gaume]] y [[Arelerland]], y nos Vosgos, onde sigue escontra'l sur d'[[Alsacia]].
=== Llocalidaes de la frontera llingüística ===
A finales del sieglu XIX:<ref>Die deutsch-französische Sprachgrenze in Lothringen, Straßburg 1887, S. 23 ff.</ref>
* Zona xermánica: [[Rédange]], [[Russange]], [[Volmerange-les-Mines]], [[Ottange|Nondkeil]], Rochonvillers, Angevillers, Algrange, Volkrange, Veymerange, Florange, Suzange, Serémange-Erzange, Uckange, Bertrange, Guénange, Volstroff, Luttange, Hombourg-Budange, Ébersviller, Piblange, Drogny, Bockange, Rurange-lès-Mégange, Mégange, Guinkirchen, Brecklange, Volmerange-lès-Boulay, Loutremange, Helstroff, Brouck, Bannay, Morlange, Marange-Zondrange, Fouligny, Guinglange, Elvange, Créhange, Mainvillers, Faulquemont, Adelange, Eincheville, Viller, Harprich, Morhange, Racrange, Rodalbe, Bermering, Virming, Francaltroff, Léning, Albestroff, Réning, Insming, Vittersbourg, Givrycourt, Munster, Lhor, Loudrefing, Mittersheim, Berthelming, Saint-Jean-de-Bassel, Gosselming, Haut-Clocher, Langatte, Sarrebourg, Buhl-Lorraine, Schneckenbusch, Brouderdorff, Plaine-de-Walsch, Hartzviller, Troisfontaines, Walscheid, [[Abreschviller|Soldatenthal]], [[Abreschviller|Wassersoupe]].
* Zona románica: [[Audun-le-Tiche]], [[Ottange]], Bure, Tressange, Havange, Fontoy, Nilvange, Marspich, Suzange, Serémange-Erzange, Rémelange, Fameck, Uckange, Richemont, Bousse, Rurange-lès-Thionville, Montrequienne, Mancy, Altroff, Aboncourt, Saint-Bernard, Villers-Bettnach, Burtoncourt, Nidange, Épange, Hinckange, Northen, Condé, Varize, Vaudoncourt, Bionville-sur-Nied, Raville, Servigny-lès-Raville, Hémilly, Arriance, Many, Thonville, Suisse, Landroff, Baronville, Rhode, Pévange, Zarbeling, Lidrezing, Bénestroff, Vahl-lès-Bénestroff, Montdidier, Albestroff, Torcheville, Guinzeling, Lostroff, Cutting, Rorbach-lès-Dieuze, Angviller-lès-Bisping, Bisping, Desseling, Fribourg, Rhodes, Kerprich-aux-Bois, Bébing, Imling, Hesse, Nitting, Voyer, [[Abreschviller]].
[[Ficheru:Les dialectes mosellans.jpg|center|500px]]
== Historia ==
La frontera llingüística ye bien antigua. Los sos raigaños remontar a la dómina del [[Imperiu romanu|Imperiu Romanu]] antes de les [[invasiones bárbares]] del [[sieglu V]].
Antes del establecimientu del Imperiu Romanu, el Mosela taba habitáu dende faía cuasi cinco sieglos polos celtes [[mediomátricos]] y la población falaba [[celta]]. Dempués de la invasión romana, namái les clases altes adoptaron el [[llatín]]. [[Jerónimo de Estridón|San Jerónimo]] afirmaba nel sieglu IV: ''Los gálates falen el mesmu idioma que los treveris.'' [[Tréveris]] taba más al norte del actual Mosela.
Mientres les invasiones bárbares los [[Xermanu|xermánicos]] estableciéronse y probablemente asimilaron a los [[Gal|galos]] de la rexón porque, con al respective de los francos, teníen 4.000 guerreros bautizaos; les tribus bárbares yeren pocu numberoses (non más de 15.000 persones), bien pocos en comparanza colos nativos. En concretu, los [[Alemánicu|alemánicus]] n'Alsacia y los francos al oeste de los montes de los Vosgos. Dambos falaben llingües distintes: los alemánicus falaben dialeutos [[Alsacianu|alsacianos]] y los francos el [[Llingües franconies|fráncicu]], qu'anició los dialeutos de Mosela. Los francos conquistaron gran parte de la Francia actual, pero contentar con tomar el poder político, ensin imponer la so llingua.
La frontera llingüística nun ye una muerte de l'anexón alemana de [[1871]]. L'orixe de la frontera llingüística revísase fundamentalmente en función de los afayos arqueolóxicos. Yá se sabía pol estudiu de les necrópolis de l'Alta Edá Media que les carauterístiques físiques de los soterraos yeren les mesmes que los de la dómina galorromana. La escavación de les viviendes de los habitantes merovinxos de Mosela amosó apocayá una apolmonante perennidad na ocupación del suelu mientres el [[Baxu Imperiu romanu|Baxu Imperiu]]: nun se fundaron nueves poblaciones al este ente los sieglos V y VIII.
Paez ser que na mayor parte del territoriu del Mosela coesistieron los trés idiomes (celta, xermánicu y románicu) a partir del añu 250 (primer penetración de los bárbaros) y, sobremanera dende'l sieglu V, cuando los [[Alemánicu|alemánicus]] instaláronse definitivamente n'Alsacia y los romanos fueron finalmente derrotaos, cosa que dexaba'l desenvolvimientu d'una plenitú bárbara. La llende afitar ente'l sieglu VI y el sieglu X. Alredor del añu 1000, la frontera llingüística siguía la llinia d'[[Audun--y-Tiche]], [[Moyeuvre-Grande]], [[Vigy]], [[Mainvillers]], [[Mulcey]], [[Réchicourt-le-Château]] y [[Turquestein-Blancrupt]], antes de bordiar el cordal de los Vosgos, al sur d'Alsacia. Esta llinia caltúvose notablemente estable a lo llargo de los sieglos.
Sicasí, dellos acontecimientos contribuyeron al retrocesu del fráncicu:
* la [[Guerra de los Trenta Años]], una y bones la rexón resultó tan afarada qu'hubo que traer colonos de [[Picardía]] y de [[Ducáu de Saboya|Saboya]] pa la repoblación de la rexón, especialmente l'área de [[Dieuze]]. Pero tamién ye importante tener en cuenta que tamién s'instalaron colonos alemanes munchos de dellos oríxenes, principalmente de zones de monte o onde les tierres cultivables yera insuficientes (Suiza xermánica, [[Tirol]], [[Baviera]]), y que s'integraron perfectamente na midida que la so fala d'orixe nun yera bien distintu del [[fráncicu moselano]].
* una orde de [[Lluis XIV de Francia]] en 1685 namái dexa'l francés nos actos oficiales, pero nun puede aplicase dempués de que'l territoriu ye devueltu al duque [[Leopoldu I de Lorena]];
* Sol reináu de Estanislao, padrastru de [[Lluis XV de Francia|Lluis XV]], [[Antoine-Martin Chaumont de La Galaizière]] promulga un decretu qu'impon el francés nos actos oficiales de Lorena;
* La [[Revolución francesa|Revolución Francesa]], estremada nos sos entamos (vease los cuadiernos d'agravios de [[Forbach]]), impon l'usu del francés dempués de tomar de posesión de los xacobinos;
* [[Napoleón III Bonaparte|Napoleón III]] toma midíes drástiques pa faer progresar el francés en desterciu del fráncicu (principalmente na escuela).
Unos trabayos de 1881 reparen un aumentu de la zona románica en dos árees:
* una meyora escontra'l norte a pocos quilómetros ente [[Hayange]] y [[Vigy]];
* Escontra 15-20 quilómetros al norte del [[Saulnois]]: de [[Dieuze]] a [[Albestroff]] y de [[Réchicourt-le-Château]] a [[Sarrebourg]].
El retrocesu del fráncicu aumenta de manera determinante dempués de la [[Segunda Guerra Mundial]], yá que el so parentescu col [[Idioma alemán|alemán]] tien connotaciones negatives. Según l'[[Institut National de la Statistique et des Études Économiques|INSEE]], l'usu del fráncicu amenorgóse significativamente nes últimes décades.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* ''Petite histoire de la langue francique - Kurze Geschichte der fränkischen Sprache'' / Gérard Boulanger, Jean-Louis Kieffer, Hans Joachim Kühn 52 páxines, billingüe francés - alemán, con mapes xeográficos, editáu por [http://www.gaugriis.org Gau un Griis] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190619080038/http://www.gaugriis.org/ |date=2019-06-19 }} en 1997.
* ''La Lorraine francique : culture mosaïque et dissidence linguistique'', por Daniel Laumesfeld, aux éditions L'Harmattan. «Cet ouvrage de synthèse - Le premier publié en France sur la langue et la culture franciques - rassemble des données linguistiques, sociolinguistiques, historiques, économiques, géographiques, sociales et politiques, pour plaider causar de la minorité francique de Lorraine. Anecdotes vécues et chapitres érudits se succèdent au service d'une pensée généreuse qui ne demande que la lliberté de choisir sa langue et sa vie dans la différence et le respect mutuel. Une langue et une culture qui méritent d'être découvertes à l'heure de l'Europe, dans la mesure où le Luxembourg est de langue nationale Francique». Publicáu en 1996. 316 páxines.
* [https://web.archive.org/web/20090921000026/http://www.ruc.dk/cuid/publikationer/publikationer/mobility/mobility2/Hughes/ Hughes, S.P., (2005) University of Antwerp, Belgium - Bilingualism in North-East France with specific reference to Rhenish Franconian spoken by Moselle Cross-border (or frontier) workers]
* [http://www.gaugriis.org/easyrun/anzeige/framesets/inhalt.php?INHALT_ID=121&USER_ID=&LAYOUT_ID= ''-y Platt lorrain de poche'' per Jean-Louis Kieffer - éditions Assimil] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070831210500/http://www.gaugriis.org/easyrun/anzeige/framesets/inhalt.php?INHALT_ID=121&USER_ID=&LAYOUT_ID= |date=2007-08-31 }}
* [http://www.pourlesnuls.fr/catalogue/1616-langues/1617-langue-francaise/le-platt-lorrain-guide-de-conversation-pour-les-nuls-EAN9782754036061.html ''Le Platt lorrain pour LES NULS''][http://www.pourlesnuls.fr/catalogue/1616-langues/1617-langue-francaise/le-platt-lorrain-guide-de-conversation-pour-les-nuls-EAN9782754036061.html] par Marielle RISPAIL - Marianne HAAS-HECKEL - Hervé ATAMANIUK - FIRST Editions
{{Tradubot|Frontera lingüística moselana}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Mosela]]
[[Categoría:Llingües de Francia]]
[[Categoría:Cultura de la rexón de Gran Este]]
rcbpk12a2omegnfcjtvqtdz1dwqhbka
Fundación EU-LAC
0
165561
4505862
4466122
2026-07-24T01:54:56Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505862
wikitext
text/x-wiki
{{organización}}
La [[Cumbre América Llatina, el Caribe y la Xunión Europea]] (Cume ALC-XE), una xunta biañal de xefes d'estáu y gobiernu de los países de la [[Xunión Europea]], [[América Llatina]] y el [[Caribe (rexón)|Caribe]], alcordó crear la '''Fundación EU-LAC''' como "una ferramienta útil pa fortalecer la nuesa asociación birregional y como mediu p'aguiyar l'alderique sobre estratexes y aiciones comunes".<ref>[http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=AVANTU/10/197&format=HTML&aged=0&language=EN&guiLanguage=n'EU RAPID Press Release del 18 de mayu de 2010] Orixinal n'inglés; consultáu'l 15 de febreru de 2012</ref> La Fundación EU-LAC empezó les sos operaciones en {{Enllaz rotu|1=caribe_Eqny6NjVTVZYcRFRfX3y3/ payares de 2011 |2=http://noticias.lainformacion.mx/politica/gobierno/inauguren-la-fundacion-ue-america-latina-y-el |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} na Ciudá Llibre y Hanseático de [[Hamburgu]].<ref>[http://www.dw.de/dw/article/0,,15516253,00.html "XE-ALC: Un suañu convirtióse en realidá"] ''Deutsche Welle - dw.de'', 7 de payares de 2011; consultáu'l 15 de febreru de 2012</ref>
La Presidencia y direición executiva tán nomaes pol Conseyu Directivu por unanimidá y por un mandatu de 4 años. El cargu de Presidente ye ''ad honorem''. Nel 2011 nomar a la ex Comisaria de la Unión Europea [[Benita Ferrero-Waldner]] como presidenta y al diplomáticu Jorge Valdez Carrillo como direutor executivu, quien tuvieron al cargu de los primeros años d'actividaes de la Fundación EU-LAC.
Dende febreru de 2016, la Fundación EU-LAC ta presidida pol ex [[Presidente de la República Dominicana]] [[Leonel Fernández]].<ref>{{cita publicación|títulu=La CELAC escueye a unanimidá a Leonel Fernández pa presidir Fundación|url=http://elnacional.com.do/la-celac-escueye-a-unanimidá-a-leonel-fernandez-pa-presidir-fundacion-union-europea-america-latina-y-el caribe-eu-lac/|fechaaccesu=19 de setiembre de 2016|axencia=El Nacional, República Dominicana|fecha=30 d'agostu de 2015}}</ref> y la Direutora Executiva ye Paola Amadei d'Italia, con una llongura recoyida na diplomacia de la Unión Europea.
== Miembros ==
'''Estaos d'América Llatina y el Caribe'''
[[Antigua y Barbuda]], [[Arxentina]], [[Les Bahames]], [[Barbados]], [[Belize]], [[Bolivia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Colombia]], [[Costa Rica]], [[Cuba]], [[Dominica]], [[República Dominicana]], [[Ecuador]], [[El Salvador]], [[Granada]], [[Guatemala]], [[Guyana]], [[Haití]], [[Hondures]], [[Xamaica]], [[Méxicu]], [[Nicaragua]], [[Panamá]], [[Paraguái]], [[Perú]], [[Saint Kitts y Nevis]], [[Santa Llucía]], [[San Vicente y Les Granadines]], [[Surinam]], [[Trinidá y Tobagu]], [[Uruguái]], [[Venezuela]].
'''Estaos de la Unión Europea'''
[[Alemaña]], [[Austria]], [[Bélxica]], [[Bulgaria]], [[Xipre]], [[Dinamarca]], [[Eslovaquia]], [[Eslovenia]], [[España]], [[Estonia]], [[Finlandia]], [[Francia]], [[Grecia]], [[Hungría]], [[Irlanda]], [[Italia]], [[Letonia]], [[Lituania]], [[Luxemburgu]], [[Malta]], [[Países Baxos]], [[Polonia]], [[Portugal]], [[Reinu Xuníu]], [[República Checa]], [[Rumanía]], [[Suecia]].
'''[[Xunión Europea]]'''
== Enllaces esternos ==
* {{Enllaz rotu|1=Páxina web oficial de la Fundación Unión Europea-América Llatina y el Caribe |2=http://eulacfoundation.org/ye |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/es/er/114536.pdf Declaración de Madrid] estableciendo la Fundación (§ 34)
* [http://www.hamburg.de/eulac Información de la Ciudá Llibre y Hanseático de Hamburgu] sobre la Fundación EU-LAC (n'alemán)
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Fundación EU-LAC}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Conferencies internacionales]]
[[Categoría:Rellaciones internacionales de la Unión Europea]]
[[Categoría:América Llatina]]
[[Categoría:Economía del Caribe]]
4oizyjx203799iiz2nc35xgsc69pxhu
Gangs of New York
0
167117
4505896
4501259
2026-07-24T05:44:32Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505896
wikitext
text/x-wiki
{{película}}
'''''Gangs of New York''''' ye una película [[cine históricu|histórica]] del añu [[cine en 2002|2002]] dirixida por [[Martin Scorsese]] y escrita por [[Jay Cocks]], [[Steven Zaillian]] y [[Kenneth Lonergan]]. Ambientada mientres la metá del [[sieglu XIX]] nel barriu de [[Five Points (Manhattan)|Five Points]] de [[Nueva York]], la película ta en parte inspirada nel llibru ''The Gangs of New York'' (1928) de [[Herbert Asbury]]. Foi realizada en [[Cinecittà]], [[Roma]], distribuyida por [[Miramax Films]] y nomada a múltiples premios, incluyendo diez [[premios Óscar]], ente ellos el de [[Óscar a la meyor película|meyor película]], [[Óscar al meyor direutor|meyor direutor]] y [[Óscar al meyor guión orixinal|meyor guión orixinal]].
La trama del filme empieza en 1846 y rápido salta escontra 1862, onde les principales problemátiques de la dómina yeren la inmigración [[pueblu irlandés|irlandesa]] a la ciudá y la [[Guerra de Secesión]] en cursu. La cinta narra la hestoria del enfrentamientu ente dos pandilla rivales: los "Nativos" lideraos por Bill "The Butcher" Cutting ([[Daniel Day-Lewis]]) y los "Coneyos muertos", un grupu d'inmigrantes recién llegaos lideraos por Amsterdam Vallon ([[Leonardo DiCaprio]]). La llucha ente dambos bandos coincide colos Disturbios de Reclutamiento de 1863 en Nueva York, conocíos como ''[[Draft Riots]]''.
== Argumentu ==
En [[1846]] nos [[Five Points (Manhattan)|Five Points]] del baxu Manhattan, una guerra territorial ente los "Nativos" (conformaos por aquellos d'ascendencia británica nacíos n'Estaos Xuníos) y los [[inmigración irlandesa n'Estaos Xuníos|inmigrantes irlandeses]] [[catolicismu|católicos]] recién llegaos ta a puntu de desamarrase en Paradise Square. Los Nativos tán lideraos por William "Bill the Butcher" Cutting ([[Daniel Day-Lewis]]), un [[White Anglo-Saxon Protestant|norteamericanu protestante]] opuestu a la recién inmigración. El líder de los inmigrantes irlandeses, los "Dead Rabbits" (Coneyos muertos), ye'l padre Vallon ([[Liam Neeson]]), quien tien un fíu, Amsterdam. Cutting y Vallon enfrentar coles sos respeutives peaes nuna sangrienta batalla, que termina cuando Bill matu al padre Vallon, situación de la cual el mozu Amsterdam ye testigu. Cutting declara la disolución de los Dead Rabbits y ordena que'l cuerpu de Vallon seya soterráu, Amsterdam garra'l cuchiellu que mató al so padre, escapa y soterrar antes de ser atopáu y lleváu a un orfanatu n'[[Isla Roosevelt (Nueva York)|Hellgate]].
Dieciséis años más tarde, yá siendo un home, Amsterdam ([[Leonardo DiCaprio]]) torna a Nueva York nel segundu añu de la [[guerra de Secesión]]. Ye setiembre de 1862, díes dempués de la [[batalla d'Antietam]] y del anuncia de la [[Proclamación d'Emancipación]]. Cuando llega a los Five Points ("Cinco puntos"), realcontrar con un vieyu amigu, Johnny Sirocco ([[Henry Thomas]]). Johnny, agora miembru d'una cla de carteristas y lladrones, presénta-y Amsterdam a Bill the Butcher, pa quien roba'l grupu. Amsterdam afaya que munchos de los lleales compañeros del so padre tán agora sol control de Bill, incluyendo Happy Jack Mulraney ([[John C. Reilly]]), agora un policía corruptu, y McGloin ([[Gary Lewis]]), agora unu de los secuaces de Bill. Amsterdam avérase rápido al círculu cercanu a Bill y entérase que cada añu, nel aniversariu de la batalla onde morrió'l so padre (16 de febreru), Bill lleva a cabo festejo na ciudá pola victoria sobre los Dead Rabbits. Amsterdam fai planes pa matar a Bill mientres dicha ceremonia, frente a tola comunidá de los Cinco Puntos, pa tomar revancha en públicu. Amsterdam conoz a Jenny Everdeane ([[Cameron Diaz]]), una carterista y estafadora, de quien se siente atraíu (al igual de Johnny), pero'l so interés mengua cuando afaya que Jenny tuvo una vegada sol tutelaje de Bill ya inda esfruta del so ciñu. Amsterdam gánase l'enfotu de Bill y ésti vuélvese'l so mentor. Arreyar nel imperiu semicriminal de William M. Tweed ([[Jim Broadbent]]), tamién conocíu como "Boss" Tweed, un políticu corruptu que dirixe'l [[Tammany Hall]], un aparatu políticu local. La influencia de Tweed ta espardida a lo llargo del baxu Manhattan, dende engarradielles de boxéu y servicios sanitarios hasta'l control de quemes. Mientres Tammany Hall y los sos oponentes lluchen pol control de la ciudá, el clima políticu ta en ebullición. Inmigrantes, na so mayoría irlandeses, son enlistados nel [[Exércitu de la Xunión]].
Mientres una obra de ''[[La cabaña del tíu Tom]]'', Amsterdam evita un asesinatu que dexa mancáu a Bill. Dambos retírense a un [[chamizu]], onde Jenny curia a Bill. Amsterdam confronta a Jenny con al respeutive de Bill, tienen un discutiniu que depués s'eslee cuando tienen rellaciones. Más tarde esa nueche, Amsterdam despierta y atopa a Bill sentáu nuna siella al llau de la so cama envolubráu a una raída bandera d'Estaos Xuníos. Bill fala sobre la ruina de la civilización y cómo caltuvo'l so poder a lo llargo de los años per mediu de la violencia y el "espectáculu d'apavoriantes actos". Diz que'l padre Vallon foi'l postreru enemigu col qu'engarró que ye merecedor de respetu, y que Vallon vencer una vegada dafechu y dexar vivir na vergüenza en cuenta de matalo. Bill atribúye-y a esi incidente la so fuercia de voluntá y el calter pa volver y lluchar pola so propia autoridá. Almite implícitamente que llegó a curiar d'Ámsterdam como si fora'l fíu que nunca tuvo. La tarde de la ceremonia llega. Johnny, quien ta namoráu de Jenny, revéla-y la verdadera identidá d'Ámsterdam a Bill nun ataque de celos y amás revéla-y los planes d'Ámsterdam p'asesinalo. Bill fai morder l'anzuelu a Amsterdam nuna actuación de llanzamientu de cuchiellos onde manca superficialmente nel pescuezu a Jenny. Mientres Bill brinda como ye costume, Amsterdam llanza un cuchiellu a Bill, quien lo esvia fácilmente y contraataca llanzando otru cuchiellu, algamando a Amsterdam nel abdome. Bill cutir repitíes vegaes mientres la ensame festexar. Bill proclama que lo dexará vivir con vergüenza (un destín peor que la muerte) como un "fenómenu dignu del muséu de maravíes de [[P. T. Barnum|Barnum]]" antes de quemar la so mexella con una chuchilla caliente.
Más tarde, Jenny y Amsterdam escuéndense y ella curiar hasta que se recupera. Aportunar por que se una a ella nun escape a [[San Francisco (California)|San Francisco]]. Reciben la visita de Walter "Monk" McGinn ([[Brendan Gleeson]]), un barberu que trabayara como mercenariu pal padre Vallon na batalla de Five Points. McGinn da-y a Amsterdam una [[navaya d'afaitar]] que perteneció al so padre. Amsterdam anuncia la so torna asitiando un coneyu muertu nuna valla en Paradise Square. El coneyu llega a Bill, quien manda a Happy Jack a encargase de quien mandaren el mensaxe. Jack alluga a Amsterdam y escorrer ente les catacumbes de la ilesia llocal, Amsterdam lo embosca y esgañar. Cuelga'l cuerpu de Paradise Square por que toos lo vean. Como represalia, Bill traviesa a Johnny coles valles d'en la mesma plaza, Amsterdam atopar morrebundu y acaba col so sufrimientu. Los Nativos colen escontra la ilesia católica onde los irlandeses, xunto al arzobispu, esperar. Bill promete volver cuando tean llistos y l'incidente provoca cobertoria na prensa. Boss Tweed averar a Amsterdam con un plan pa ganar a Bill y acabar cola so influencia: Tweed va sofitar la candidatura de Monk McGinn como alguacil a cambéu del votu de los irlandeses. El día de la eleición, Bill y Amsterdam obliguen a la xente a votar, dalgunos d'ellos más d'una vegada, y la resultancia ye la victoria de Monk por más cantidá de votos que votantes. Humildáu, Bill enfrentar a Monk, quien se niega a responder de forma violenta y suxer qu'alderiquen l'asuntu democráticamente. Colo cual Bill algama con una cuchiella'l llombu de Monk antes de rematalo col so propiu ''shillelagh''. Mientres el posterior funeral de Monk, Amsterdam desafía a Bill a una llucha tradicional, que acepta.
Los Disturbios de Reclutamiento de Nueva York (''[[Draft Riots]]'') empiecen xusto cuando les peaes preparar pa engarrar. Munchos ciudadanos, incluyendo la clase alta y afroamericanu, son atacaos por quien protesten en contra de l'Acta de Reclutamiento de 1863. Soldaos de la [[Unión (Guerra de Secesión)|Unión]] colen al traviés de les cais de la ciudá tratando de controlar a los alborotadores. Sicasí, pa Bill y Amsterdam lo importante ye iguar les sos cuentes. Cuando les peaes atopar en Paradise Square, son atayaes por cañonazos de barcos navales de la Xunión que disparen dende'l puertu direutamente a la ciudá. Munchos muerren polos disparu y una enorme nube de polvu y escombros cubren l'área. La destrucción ye sofitada por una fola de soldaos de la Xunión, que maten a dellos miembros de les peaes, incluyendo a McGloin y Shang ([[Stephen Graham]]). Solos, Amsterdam y Bill intercambien golpes ente'l fumu, y depués son baltaos por otru españíu de cañón. Cuando'l fumu esténase, Bill afaya que foi mancáu nel abdome por un cachu de metralla. Declara: "Gracies a Dios, muerro como un verdaderu americanu". Bill saca un cuchiellu de la so bota primero que Amsterdam apuñalar.
Los muertos son recoyíos pa ser soterraos. El cuerpu de Bill ye soterráu en [[Brooklyn]], dende onde se ve la figura de Manhattan, al llau de la tumba del padre Vallon. Amsterdam sotierra la navaya del so padre. Depués la figura va camudando rápido pos la escena remontar a los próximos cientu cuarenta años, ufiertando una vista moderna de Nueva York, dende la [[Ponte de Brooklyn]] a les [[World Trade Center|Torres Ximielgues]], y les tumbes de Bill y Vallon fueron cubiertes gradualmente por arbustos y vexetación.
== Repartu ==
{{llista de columnes|2|
* [[Leonardo DiCaprio]] como Amsterdam Vallon
* [[Daniel Day-Lewis]] como William "Bill ''The Butcher''" Cutting
* [[Cameron Diaz]] como Jenny Everdeane
* [[Liam Neeson]] como "Padre" Vallon
* [[Jim Broadbent]] como William "Boss" Tweed
* [[Henry Thomas]] como Johnny Sirocco
* [[Brendan Gleeson]] como Walter "Monk" McGinn
* [[Gary Lewis]] como McGloin
* [[John C. Reilly]] como Happy Jack Mulraney
* [[Stephen Graham]] como Shang
* [[Larry Gilliard Jr.]] como Jimmy Spoils
* [[Eddie Marsan]] como Killoran
* [[Alec McCowen]] como Reverend Raleigh
* [[David Hemmings]] como John F. Schermerhorn
* [[Cara Seymour]] como Hell-Cat Maggie
* [[Roger Ashton-Griffiths]] como [[P. T. Barnum]]
* [[Barbara Bouchet]] como Mrs. Schermerhorn
* [[Michael Byrne]] como Horace Greeley
* [[John Sessions]] como Harry Watkins
* [[Richard Graham]] como Harvey-Card Player
* [[Giovanni Lombardu Radice]] como Mr. Legree
* [[Martin Scorsese]] (ensin acreitar) como dueñu de casa }}.
== Producción ==
{| class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-right: 2em; font-size: 85%; background:#c6dbf7; color:black; width:30em; max-width: 40%;" cellspacing="5"
| style="text-align: left;" | "El país taba disponible pa quien lo tomara y Nueva York yera un barril de pólvora. Este yera l'Estaos Xuníos non del Oeste colos sos espacios abiertos, sinón el de la claustrofobia, onde tol mundu taba apertáu. Per un sitiu, teníes la primera gran fola d'inmigrantes, los irlandeses, que yeren católicos, falaben gaélicu y yeren lleales al [[Santa Sede|Vaticanu]]. Per otru llau, taben los nativistas, que sentíen que yeren quien llucharen, arramáu sangre y muertu pola nación. Vieron a los irlandeses baxándose de los botes y dixeron: '¿Qué tán faciendo equí?'. Yera un caos, caos tribal. Gradualmente, hubo un entendimientu democráticu a midida que la xente aprendía de dalguna manera a convivir xuntos, cai per cai, mazana per mazana. Si la democracia nun se daba en Nueva York, nun se diba dar en nengún llau."
|-
| style="text-align: left;" | — Martin Scorsese sobre cómo vio la hestoria de Nueva York como'l campu de batalla de la democracia moderna d'Estaos Xuníos.<ref name=Smithsonian/>
|}
El cineasta [[Martin Scorsese]] creció nel barriu de [[Little Italy (Manhattan)|Little Italy]] del distritu de [[Manhattan]] na ciudá de Nueva York mientres los años 1950. Nesa dómina, notó qu'había partes del barriu que yeren muncho más antiguos que'l restu, incluyendo llábanes de los años 1810 na [[Antigua Catedral de San Patriciu (Nueva York)|antigua Catedral de San Patriciu]], cais empedradas y pequeños suétanos allugaos debaxo de grandes edificios más recién; esto espertó l'interés de Scorsese alrodiu de la historia de la zona: "D'a pocu di cuenta que los italianos nun fueren los primeros en llegar, qu'otra xente tuviera ende primero que nós. A midida que empezaba a entender eso, estelábame. Siguía preguntándome: ¿Cómo se vía Nueva York? ¿Cómo yera la xente? ¿Cómo caminaben, comíen, trabayaben, vistíen?".<ref name=Smithsonian>{{cita web |url=http://www.fergusbordewich.com/PAGESjournalism/FBgangs.shtml |títulu=Manhattan Mayhem |author=Fergus M. Bordewich |fecha=Avientu de 2002 |publicación=''Smithsonian Magacín'' |fechaaccesu=24 de mayu de 2016}}</ref>
En 1970, Scorsese lleó ''The Gangs of New York: An Informal History of the Underworld'' (1928) de [[Herbert Asbury]], avera del baxu mundu de la ciudá nel sieglu XIX y resultó-y una revelación. Nes semeyes de los criminales de la ciudá, Scorsese vio potencial pa una hestoria épica sobre la batalla pola democracia moderna d'Estaos Xuníos. Nesi entós, Scorsese yera un direutor nuevu ensin dineru nin influencies; escontra'l final de la década, dempués del ésitu de cintes criminales como ''[[Mean Streets]]'' (1973), sobre'l so antiguu barriu, y ''[[Taxi Driver]]'' (1976), volvióse una estrella emerxente. En 1979, llogró los derechos del llibru de Asbury, sicasí llevó-y venti años poner en marcha la producción. Surdieron dificultaes a la de reproducir el monumental panorama de la Nueva York del sieglu diecinueve col estilu y detalles que Scorsese quería; cuasi nada na ciudá permanecía como se vía naquellos tiempos y filmar n'otru allugamientu nun yera una opción. Finalmente, en 1999, Scorsese llogró acomuñar con Harvey Weinstein, productor y presidente de [[Miramax Films]].<ref name=Smithsonian/>
Pa crear los escenarios que Scorsese imaxinara, la producción foi filmada nos grandes estudios [[Cinecittà]] en [[Roma]], [[Italia]]. El [[diseñu de producción|diseñador de producción]] [[Dante Ferretti]] recreó cuasi una milla d'edificaciones neoyorquines de mediaos del sieglu diecinueve, que consistía nun área de cinco manzanes de [[Lower Manhattan]], incluyendo'l suburbiu de los [[Five Points (Manhattan)|Cinco puntos]], una seición de la mariña del [[Ríu Este (Nueva York)|Ríu Este]] con dos barcos pesqueros de tamañu real, trenta edificios del baxu [[Broadway]], una casona aristócrata y retruques del ''hall'' de Tammany, una ilesia, una tabierna, un teatru chinu y un casino d'apuestes.<ref name=Smithsonian/> Pa los Cinco Puntos, Ferretti recreó les pintures del área de [[George Catlin]].<ref name=Smithsonian/>
Emprestóse especial atención a la fala de los personaxes, por cuenta de que los grupos de cutiu definíense polos sos acentos. L'instructor de voces de la película, Tim Monich, negar a usar un acentu [[Inglés n'Irlanda|irlandés]] xenéricu y nel so llugar enfocar en distintos dialeutos d'Irlanda y Gran Bretaña. Por cuenta de que el personaxe de DiCaprio nació n'Irlanda pero se crió n'Estaos Xuníos, el so acentu foi diseñáu pa ser un amiestu d'acentos típicos metá americanizados. Pa desenvolver los únicos acentos perdíos de los nativistas neoyorquinos como'l personaxe de Daniel Day-Lewis, Monich estudió antiguos poemes, balaes, artículos del periódicu —los cualos dacuando asonsañaben el dialeutu faláu como forma d'humor— y el ''Rogue's Lexicon'', un llibru d'espresiones de los baxos fondos que'l comisionado de la policía de Nueva York arrexuntó por que los sos homes pudieren identificar de que falaben los criminales. Un importante afayu foi una grabación en [[cilindru de fonógrafu]] de [[Walt Whitman]] recitando cuatro llinies d'un poema onde pronunciaba la pallabra "world" como "woild". Monich llegó a la conclusión de que los nativos neoyorquinos del sieglu diecinueve sonaben paecíu al conocíu estereotipu de taxista de [[Brooklyn]] de mediaos del sieglu venti.<ref name=Smithsonian/>
Por cuenta de la fuertes personalidaes y distintos puntos de vista del direutor y el productor, los trés años de producción volvióse una historia aparte.<ref name=Smithsonian/><ref name=NYT040702>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2002/04/07/business/2-hollywood-titans-brawl-over-a-gang-epic.html |títulu=2 Hollywood Titans Brawl Over a Gang Epic |author=Laura M. Holson |fecha=7 d'abril de 2002 |work= |publicación=[[The New York Times]] |fechaaccesu=25 de mayu de 2016}}</ref><ref name=NYT101102>Laura M. Holson, [http://www.nytimes.com/2002/10/11/business/media/11STUD.html Miramax Blinks, and a Double DiCaprio Vanishes], ''The New York Times'', October 11, 2002, Accessed July 15, 2010.</ref><ref name=NYT021303>{{cita publicación |url=http://www.nytimes.com/2003/02/12/movies/it-s-harvey-weinstein-s-turn-to-gloat.html |títulu=It's Harvey Weinstein's Turn to Gloat |author=Rick Lyman |fecha=12 de febreru de 2003 |work= |publicación=The New York Times |fechaaccesu=15 de xunetu de 2010}}</ref> Scorsese defendía firmemente la so visión artística tocantes a la estética y duración, ente que Weinstein lluchaba por una versión más simplificada y comercial. Mientres les demorances, actores de sonadía como [[Robert De Niro]] y [[Willem Dafoe]] tuvieron qu'abandonar la producción por cuenta de conflictos con otros proyeutos. Los costos devasaron un 25% el presupuestu orixinal, algamando un costu de más de 100 millones de dólares.<ref name=NYT040702/> L'eleváu presupuestu fizo que fuera vital pa Miramax Films un ésitu comercial al curtiu plazu.<ref name=NYT101102/><ref name=V051501>{{cita publicación |url=http://www.variety.com/article/VR1117867307.html |títulu=Miramax, Scorsese gang up |author=Dana Harris, Cathy Dunkley |fecha=15 de mayu de 2001 |work= |publicación=Variety |fechaaccesu=25 de mayu de 2016}}</ref> Dempués de que la postproducción foi rematada en 2001, la película retrasar por más d'un añu. La xustificación oficial foi que, tres los [[atentaos del 11 de setiembre de 2001|atentaos del 11 de setiembre]], ciertos elementos del filme podríen cafiar al públicu; la postrera toma de la cinta ye una vista contemporánea de la ciudá de Nueva York, col [[World Trade Center]], a pesar de que les Torres Ximielgues fueren baltaes nos ataques faía más d'un añu antes del estrenu de la película.<ref name="quickstop">{{cita web |url=http://www.quickstopentertainment.com/elsewhere/33.html |títulu=Hollywood Elsewhere: Gangs vs. Gangs |author=Jeffrey Wells |fechaaccesu=20 d'avientu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071026043820/http://www.quickstopentertainment.com/elsewhere/33.html |fechaarchivu=26 d'ochobre de 2007 }}</ref> Sicasí, esta esplicación foi desmentida por Scorsese, quien afirmó que la producción inda s'atopaba filmando dalgunes curties tomes inclusive n'ochobre de 2002.<ref name=NYT101102/><ref name=V052002>{{cita publicación |url=http://www.variety.com/article/VR1117867307.html |títulu=Gangs of the Palais |author=Cathy Dunkley |fecha=20 de mayu de 2002 |work= |publicación=Variety |fechaaccesu=15 de xunetu de 2010}}</ref>
Weinstein siguió esixendo cortes na duración de la película, y dalgunos d'ellos fueron fechos finalmente. N'avientu de 2001, Jeffrey Wells —nesi entós del sitiu de [[Kevin Smith]]— reseñó una copia de lo que yera'l filme hasta esi momentu. Wells reparó qu'a esi trabayu faltábalu narración, yera de 20 minutos más llargu y yera "distintu a la versión de los cines" y que la socesión d'escenes yera "esautamente la mesma" en dambes versiones. A pesar de les semeyances, Wells atopó que la copia del trabayu yera más rica y satisfactoria que la versión de los cines. Coles mesmes, Scorsese afirmó que la versión exhibida nos cines ye'l so [[final cut]], anque declaró que-y pasó la versión alternativa de más de tres hores d'a dellos amigos y almitió: "Dexando de llau les mios obligaciones contractuales p'apurrir una versión más curtia de dos hores y cuarenta minutos a Miramax, ésta ye la versión cola que toi más contentu".<ref name="quickstop" />
Nuna entrevista con [[Roger Ebert]], Scorsese esclarió los verdaderos problemes cola corte de la película. Ebert dixo:
{{cita|Les sos conversaciones con Weinstein, dixo, fueron siempres buscando la duración cola que la película funcionara. Cuando eso llegó a la prensa, foi traducíu n'engarradielles. La película dura anguaño 168 minutos, dixo, y esa ye la duración correuta, y ye por eso que nun va haber nenguna corte del direutor, porque ésta ye la corte del direutor.<ref>{{cita publicación |url=http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20021215/PEOPLE/212010305 |títulu=Gangs all here for Scorsese |author= |fecha=15 d'avientu de 2002 |work=Chicago Sun-Times |publicación= |fechaaccesu=6 de setiembre de 2010 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20130308125359/http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20021215/PEOPLE/212010305 |archivedate=2013-03-08 }}</ref>}}
== Exactitú histórica ==
Scorsese recibió tanto crítiques como aponderamientos pola so descripción histórica na película. Nuna entrevista na [[Public Broadcasting Service|PBS]] pa la History News Network, el profesor Tyler Anbinder de la [[Universidá George Washington]] faló sobre los aspeutos históricos del filme.<ref name="hhn">{{Cita web |url=http://hnn.us/comments/6212.html |títulu=History News Network |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090903005543/http://hnn.us/comments/6212.html |fechaarchivu=2009-09-03 }}</ref> Anbinder dixo que la recreación visual del ambiente de metá del sieglu diecinueve de Nueva York y los [[Five Points (Manhattan)|Five Points]] "nun podría ser meyor".<ref name="hhn"/> Tolos escenarios fueron construyíos nos esteriores de los estudios [[Cinecittà]] en Roma.<ref>{{Cita web |url=http://bookreview.net/gangs/index.html |títulu=Mixing Art and a Brutal History |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191118084214/http://bookreview.net/gangs/index.html |fechaarchivu=2019-11-18 }}</ref> Anbinder tamién emponderó la representación de la persecución y la discriminación a los inmigrantes d'esa dómina, particularmente los irlandeses. Escontra 1860, la ciudá de Nueva York tenía 200.000 irlandeses,<ref>''The New York Irish'', Ronald H. Bayor and Timothy Meagher, eds. ([[Johns Hopkins University Press]], 1996)</ref> dientro d'una población total de 800.000.<ref>[https://web.archive.org/web/20120517105536/http://findarticles.com/p/articles/mi_m2248/is_n118_v30/ai_17150109/ "19th century AD."] ''Adolescence'', Summer, 1995 by Ruskin Teeter.</ref> La revuelta que da entamu a la película, anque ficticia, foi "razonablemente fiel a la hestoria" d'engarradielles d'esi tipu, sacante pola cantidá de muertes n'engarradielles ente peaes y disturbios ciudadanos.<ref name="hhn"/>
El llibru de Asbury describe a los Bowery Boys, Plug Uglies, True Blue Americans, [[Shirt Tails]] y Dead Rabbits ("Coneyos muertos"), quien fueron nomaos debíu al coneyu muertu qu'usaben nuna pica como bandera de batalla.<ref name=Smithsonian/> El llibru tamién describe a William Poole, la inspiración pa William "Bill the Butcher" Cutting, un miembru de los Bowery Boys, boxeador a [[Boxéu#La era_del boxéu_a_pu.C3.B1o_llimpiu|puñu llimpiu]] y líder del movimientu políticu ''[[Know Nothing]]''. Poole nun yera de los Five Points y foi asesináu cuasi una década antes de los ''[[Draft Riots]]''. Dambos Bill, el real y el ficticiu, teníen carniceríes, pero nun se conoz que Poole matara a naide.<ref>[http://herbertasbury.com/gangsofnewyork/ Herbert Asbury website] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170926100231/http://herbertasbury.com/gangsofnewyork/ |date=2017-09-26 }} Gangs of New York</ref><ref>[http://herbertasbury.com/billthebutcher/billp.asp Herbert Asbury website] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070825213036/http://herbertasbury.com/billthebutcher/billp.asp |date=2007-08-25 }} Bill the Butcher</ref> El llibru amás fala sobre otros gangsters famosos d'esa dómina como Red Rocks Farrell, Slobbery Jim y Hell-Cat Maggie, quien llimaba los sos dientes delanteros y usaba uñes de metal, interpretada por [[Cara Seymour]] na película.<ref name=Smithsonian/>
Según Paul S. Boyer "el periodu dende 1830 hasta 1850 fueron tiempos de desorde cuasi continuu y baturiciu ente los probes de la ciudá. Ente los años 1834 y 1844 viéronse más de 200 importantes guerres ente peaes solo na ciudá de Nueva York, y n'otres ciudaes el patrón yera similar".<ref>Paul S. Boyer (1992). "''[https://books.google.com/books?id=HRgnJVpynD8C&pg=RA1-PA1845&dq&hl=en#v=onepage&q=&f=false Urban Masses and Moral Order in America, 1820-1920]''". [[Harvard University Press]]. ISBN 0674931106</ref> En 1839, l'alcalde Philip Hone declaró: "Esta ciudá ta infestada por peaes embravecíos desdichaos" quien "patrullen les ciudaes faciendo de la nueche abominable y faltando a tou aquel que nun tien la fuercia abondo como pa defendese".<ref>[http://www.nytimes.com/1990/09/20/opinion/gangs-crime-smut-violence.html Gangs, Crime, Smut, Violence]. ''The New York Times.'' 20 de setiembre de 1990.</ref> La gran engarradiella ente bandes de 1846 retratada na película ye ficticia, anque hubo una ente Bowery Boys y Dead Rabbits nos Five Points el 4 de xunetu de 1857 que nun foi mentada nel filme.<ref>[http://www.virtualny.cuny.edu/riots.html Virtual New York City, CUNY] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170818065900/http://www.virtualny.cuny.edu/riots.html |date=2017-08-18 }} VNY: Riots</ref> L'historiador Vincent DiGirolamo conclúi que "''Gangs of New York'' vuélvese una epopeya histórica ensin cambeos a lo llargo del tiempu. L'efeutu ye conxelar les rivalidaes etnoculturales sobre'l cursu de tres décades y retratales como odios ancestrales non alteriaos por cambeos demográficos, ciclos económicos y realineamientos políticos".<ref>Vincent DiGirolamo. "Such, Such Were the B'hoys", Radical History Review Vol. 90 (2004), pp. 123–41.</ref>
Na película, los ''Draft Riots'', o disturbios de reclutamiento, fueron representaos mayoritariamente como actos de destrucción, sicasí, hubo muncha violencia mientres esa selmana de xunetu de 1863. La violencia resultó en más de cien muertos, dalgunos d'ellos afroamericanos. Los negros fueron oxetu de violencia de les bandes irlandeses, en parte pola competencia llaboral que más esclavos llibres podríen causar na ciudá.<ref>Johnson, Michael."The New York Draft Riots". Reading the American Past, 2009 p. 295.</ref>
La película fai referencia al [[Antiguu Palaciu de Xusticia del Condáu de Nueva York]] cuando [[William M. Tweed|"Boss" Tweed]] fálase sobre los planes "modestos" y "económicos" de la estructura.
Na película, la [[Inmigración china n'Estaos Xuníos|inmigración china]] yera lo suficientemente común na ciudá como pa tener la so propia comunidá y llugares públicos. Sicasí, la inmigración significativa de chinos a Nueva York nun empezar hasta 1869 (anque los primeros chinos empezaron a llegar a América a partir de los años 1840), dómina na cual la construcción del [[primer ferrocarril transcontinental d'Estaos Xuníos]] foi rematada. El teatru chinu de la cai Pell tampoco foi termináu hasta los años 1890.<ref>Hamill, Pete. [https://web.archive.org/web/20030207045308/http://www.nydailynews.com/news/story/43543p-41030c.html "Trampling city's history."] ''[[New York Daily News]]''. Consultáu'l 4 d'ochobre de 2009.</ref>
The Old Brewery, l'atarraquitáu edificiu d'apartamentos qu'apaez na película en 1846 y 1862-63, foi en realidá baltáu en 1852.<ref>[http://www.nychinatown.org/history/1800s.html R. K. Chin, "A Journey Through Chinatown."]</ref>
== Estrenu ==
Entamábase que la película fora estrenada'l 21 d'avientu de 2001, a tiempu pa los [[Premios Óscar de 2002|Premios Óscar]] d'esi añu, sicasí la producción pasar de llargu por cuenta de que Scorsese inda s'atopaba filmando.<ref name=NYT101102/><ref name=V052002/> Una meyora de venti minutos foi proyeutáu nel [[Festival de Cannes]] de 2002 nun eventu nel [[Palaciu de Festivales y Congresos de Cannes|Palaciu de Festivales y Congresos]] con Scorsese, DiCaprio, Diaz y Weinstein ente los asistentes.<ref name=V052002/>
Una vegada filmada, Harvey Weinstein quería que la película llegara a los cines el 25 d'avientu de 2002, pero un potencial conflictu con otra cinta protagonizada por [[Leonardo DiCaprio]], ''[[Catch Me If You Can]]'', producida por [[DreamWorks]], obligar a mover l'estrenu a una fecha anterior. Dempués de negociaciones ente delles partes, incluyendo DiCaprio, Weinstein y [[Jeffrey Katzenberg]] de DreamWorks, la decisión tomóse considerando razones económiques: DiCaprio nun quería enfrentase al conflictu de promocionar dos estrenos engarraos; Katzenberg llogró convencer a Weinstein que la violencia y el conteníu adulto de ''Gangs of New York'' non necesariamente diba atraer a les families na [[Navidá]]. La mayor esmolición de tolos arreyaos yera maximizar los resultaos del día del estrenu, una parte importante de la economía de la industria del cine.<ref name=NYT101102/>
Depués de trés años en producción, la película foi estrenada'l 20 d'avientu de 2002, un añu dempués de la fecha orixinal entamada.<ref name=V052002/>
Ente que la película foi llanzada en [[DVD]] y [[Blu-ray]], nun hai planes pa editar una [[versión del direutor]]. "Marty nun cree n'eso", dixo la montajista [[Thelma Schoonmaker]]. "Él cree n'amosar solo la película terminada".<ref name="quickstop" />
== Recibimiento ==
=== Taquilla ===
[[Ficheru:Leo Scor Diaz(GangsofNY)-.jpg|thumb|300px|right|[[Leonardo DiCaprio]], [[Martin Scorsese]] y [[Cameron Diaz]] nel [[Festival de Cannes]], 2002.]]
La película recaldó 77.812.000 [[dólar d'Estaos Xuníos|dólares]] n'Estaos Xuníos y Canadá, 23.763.699 dólares en Xapón y 16.358.580 dólares nel Reinu Uníu. Los ingresos totales fueron de 193.772.504 dólares.<ref>{{cita web |url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?page=main&id=gangsofnewyork.htm |títulu=Gangs of New York |author= |fecha=|work= |publicación= |fechaaccesu=25 de mayu de 2016}}</ref>
=== Crítica ===
Les crítiques del filme fueron mayoritariamente positives. El sitiu web [[Rotten Tomatoes]] arrexuntó un 75% de crítiques positives, basáu en 202 reseñes.<ref>[http://www.rottentomatoes.com/m/gangs_of_new_york/ Gangs of New York – Rotten Tomatoes]</ref>
El sitiu [[Metacritic]] dio-y un puntaje de crítiques favorables de 72 sobre 100.<ref>{{cita web | url = http://www.metacritic.com/movie/gangs-of-new-york/critic-reviews |títulu=Gangs of New York |fecha=7 de febreru de 2003 |fechaaccesu=10 de xunetu de 2011 |publicación=metacritic.com}}</ref>
El críticu [[Roger Ebert]] emponderó la película anque nun la calificó ente los meyores de Scorsese, ente que'l so compañeru de ''At the Movies'' [[Richard Roeper]] llamar "una obra maestra" y declarar una firme competidora pal Oscar a la meyor película.<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web |url=http://bventertainment.go.com/tv/buenavista/atm/reviews.html?sec=6&subsec=Gangs+of+New+York |títulu=At the Movies: Gangs of New York |author=Roger Ebert and Richard Roeper |fechaaccesu=20 d'avientu de 2002 }} |2=http://bventertainment.go.com/tv/buenavista/atm/reviews.html?sec=6&subsec=Gangs+of+New+York |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Paul Clinton de la [[CNN]] llamar "una gran epopeya d'Estaos Xuníos".<ref>{{cita publicación |url=http://archives.cnn.com/2002/SHOWBIZ/Movies/12/19/sproject.ca02.gangs.review/index.html |títulu=Review: Epic 'Gangs' Oscar-worthy effort |author=Paul Clinton |fechaaccesu=19 d'avientu de 2002 |work=CNN |fecha=19 d'avientu de 2002 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070503121839/http://archives.cnn.com/2002/SHOWBIZ/Movies/12/19/sproject.ca02.gangs.review/index.html |fechaarchivu=3 de mayu de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070503121839/http://archives.cnn.com/2002/SHOWBIZ/Movies/12/19/sproject.ca02.gangs.review/index.html |archivedate=2007-05-03 }}</ref> En ''[[Variety]]'', Todd McCarthy escribió que la cinta "quédase un pocu corta tocantes a películes grandioses, pero aun así ye impresionante y tan densamente trabayada que puxantemente te abre los güeyos y la mente con al respeutive de aspeutos de la historia d'Estaos Xuníos que nun fueron enseñaos". McCarthy resaltó l'atención meticulosa a los detalles históricos y al [[diseñu de producción]].<ref>{{cita publicación |url=http://www.variety.com/review/VE1117919499.html?categoryid=31&cs=1 |títulu=Review: Gangs of New York Review |author=Todd McCarthy |fechaaccesu=5 d'avientu de 2002 | work=Variety |fecha=5 d'avientu de 2002}}</ref>
== Premios ==
La película recibió un total de diez nominaciones pa los premios pa la [[Premios Óscar de 2003|75ª edición de los premios Óscar]], incluyendo'l [[Óscar a la meyor película]], anque nun llogró llevase nenguna estauína. Coles mesmes, la cinta foi incluyida n'ente les diez meyores películes del añu según [[National Board of Review]]. Tocantes a los [[Premios Globu d'Oru|Globu d'Oru]], el filme recibió cinco nominaciones, de les cualos llogró'l premiu nes categoríes de [[Globu d'Oru al meyor direutor|meyor direutor]] (Scorsese) y [[Globu d'Oru al meyor cantar orixinal|meyor cantar orixinal]] ("[[The Hands That Built America]]"). Pela so parte, Daniel Day-Lewis recibió candidatures a numberosos premios y ganó los premios [[BAFTA al meyor actor|BAFTA]] y [[Premiu del Sindicatu d'Actores al meyor actor|SAG]] como meyor actor.<ref name=premios>{{cita publicación |títulu=Awards|url=https://www.imdb.com/title/tt0217505/awards|editorial=[[IMDb]] |fechaaccesu=29 de mayu de 2016}}</ref>
{| class="collapsible collapsed" style="width:100%; border:1px solid #cedff2; background:#F5FAFF"
|-
! align="left" | Llista de premios y nominaciones<ref name=premios/>
|-
|
{| {{tablaguapa}}
! Organización
! Categoría
! Receptor/es
! Resultáu
|-
| rowspan="10"| [[Premios Óscar]]
| [[Óscar a la meyor película|Meyor película]]
| [[Alberto Grimaldi]], [[Harvey Weinstein]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[Óscar al meyor direutor|Meyor direutor]]
| [[Martin Scorsese]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[Óscar al meyor guión orixinal|Meyor guión orixinal]]
| [[Jay Cocks]], [[Steven Zaillian]], [[Kenneth Lonergan]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[Óscar al meyor actor|Meyor actor]]
| [[Daniel Day-Lewis]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[Óscar a la meyor fotografía|Meyor fotografía]]
| [[Michael Ballhaus]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[Óscar al meyor montaxe|Meyor montaxe]]
| [[Thelma Schoonmaker]]
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| [[Óscar al meyor diseñu de vestuariu|Meyor diseñu de vestuariu]]
| [[Sandy Powell]]
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| [[Óscar al meyor diseñu de producción Meyor direición artística]]
| [[Dante Ferretti]], [[Francesca Lo Schiavo]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[Óscar al meyor soníu|Meyor soníu]]
| [[Michael Minkler]], [[Dominick Tavella]], [[David Lee (montador)|David Lee]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[Óscar al meyor cantar orixinal|Meyor cantar orixinal]]
| [[Bono (músicu)|Bono]], [[The Edge]], [[Adam Clayton]], [[Larry Mullen Jr.]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| rowspan="5"| [[Premios Globu d'Oru]]
| [[Globu d'Oru a la meyor película - Drama|Meyor película - Drama]]
|
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| [[Globu d'Oru al meyor direutor|Meyor direutor]]
| Martin Scorsese
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| [[Globu d'Oru al meyor actor - Drama|Meyor actor - Drama]]
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[Globu d'Oru a la meyor actriz de repartu|Meyor actriz de repartu]]
| [[Cameron Diaz]]
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| [[Globu d'Oru al meyor cantar orixinal|Meyor cantar orixinal]]
| Bono, The Edge, Adam Clayton, Larry Mullen Jr.
| style="background: #ddffdd"|Ganadores
|-
| rowspan="12"| [[Premios BAFTA]]
| [[BAFTA a la meyor película|Meyor película]]
| Alberto Grimaldi, Harvey Weinstein
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[BAFTA al meyor direutor|Meyor direutor]]
| Martin Scorsese
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[BAFTA al meyor guión orixinal|Meyor guión orixinal]]
| Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[BAFTA al meyor actor|Meyor actor]]
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| [[BAFTA a la meyor música orixinal|Meyor música orixinal]]
| [[Howard Shore]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[BAFTA a la meyor fotografía|Meyor fotografía]]
| Michael Ballhaus
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[BAFTA al meyor montaxe|Meyor montaxe]]
| Thelma Schoonmaker
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| [[BAFTA al meyor diseñu de producción|Meyor diseñu de producción]]
| Dante Ferretti
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[BAFTA al meyor diseñu de vestuariu|Meyor vestuariu]]
| Sandy Powell
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| [[BAFTA al meyor maquillaxe y peluquería|Meyor maquillaxe y peluquería]]
| [[Manlio Rocchetti]], [[Aldo Signoretti]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[BAFTA al meyor soníu|Meyor soníu]]
| [[Tom Fleischman]], [[Ivan Sharrock]], [[Eugene Gearty]], [[Philip Stockton]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[BAFTA a los meyores efeutos visuales|Meyores efeutor visuales]]
| [[Bruce Steinheimer]], [[Michael Owens]], [[Edward Hirsh]], [[Jon Alexander]]
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[Premios del Sindicatu d'Actores]]
| [[Premiu del Sindicatu d'Actores al meyor actor|Meyor actor]]
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| rowspan="2"| AARP Movies for Grownups Awards
| Meyor direutor
| Martin Scorsese
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor guionista |
Jay Cocks
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[American Film Institute|AFI Awards]]
| Película del añu |
| style="background: #ddffdd"|Ganadora
|-
| [[American Cinema Editors]]
| Meyor montaxe - Drama |
Thelma Schoonmaker
| style="background: #ddffdd"|Ganadora
|-
| [[American Society of Cinematographers]]
| Meyor cinematografía - Cine
| Michael Ballhaus
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Art Directors Guild
| Meyor diseñu de producción - Película de dómina o fantasía |
Dante Ferretti, Stefano Maria Ortolani, Robert Guerra, Alessandro Alberti, Maria-Teresa Barbasso, Dimitri Capuani, Nazzareno Piana |
style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| rowspan="9"| Awards Circuit Community Awards
| Meyor direutor
| Martin Scorsese
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor guión orixinal
| Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor fotografía
| Michael Ballhaus
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor montaxe |
Thelma Schoonmaker
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor direición d'arte |
Dante Ferretti, Francesca Lo Schiavo
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| Meyor soníu |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor diseñu de vestuariu |
Sandy Powell
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor repartu |
[[Leonardo DiCaprio]], Daniel Day-Lewis, [[John C. Reilly]], Cameron Diaz, [[Liam Neeson]], [[Henry Thomas]], [[Brendan Gleeson]], [[Jim Broadbent]], [[Gary Lewis]], [[Eddie Marsan]]
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| [[Premios de l'Academia Xaponesa]]
| Meyor película estranxera |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| rowspan="4"| [[Boston Society of Film Critics Awards]]
| Meyor película |
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| Meyor direutor
| Martin Scrosese
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| Meyor actor de repartu
| John C. Reilly
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| rowspan="3"| [[Broadcast Film Critics Association Awards]]
| Meyor película |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor direutor
| Martin Scrosese
| style="background: #ffdddd"|Tercer llugar
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| rowspan="2"| [[Broadcast Film Critics Association Awards]]
| Meyor película |
| style="background: #ffdddd"|Cuartu puestu
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| rowspan="3"| [[Asociación de Críticos de Cine de Chicago|Chicago Film Critics Association Awards]]
| Meyor direutor
| Martin Scrosese
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor fotografía
| Michael Ballhaus
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[Premiu César]]
| Meyor película estranxera |
Martin Scrosese
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| rowspan="2"| [[Asociación de Críticos de Cine de Dallas-Fort Worth|Dallas-Fort Worth Film Critics Association Awards]]
| Meyor película |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| [[Directors Guild of America]]
| Meyor direutor - Cine
| Martin Scrosese
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| [[Premiu Edgar|Edgar Allan Poe Awards]]
| Meyor película |
Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| rowspan="2"| [[Empire Awards]]
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Escena del añu |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| rowspan="2"| Florida Film Critics Circle Awards
| Meyor direutor
| Martin Scorsese
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| rowspan="9"| Gold Derby Awards
| Meyor película |
Alberto Grimaldi, Harvey Weinstein, Martin Scorsese
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor direutor
| Martin Scorsese
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor guión orixinal
| U2
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor cantar orixinal
| Jay Cocks, Kenneth Lonergan, Steven Zaillian
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor montaxe |
Thelma Schoonmaker
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor vestuariu |
Sandy Powell
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor direición d'arte |
Dante Ferretti, Francesca Lo Schiavo
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor fotografía
| Michael Ballhaus
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| rowspan="6"| Golden Schmoes Awards
| Meyor direutor del añu |
Martin Scorsese
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| Meyor actor del añu |
Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor personaxe del añu |
Daniel Day-Lewis
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| Película favorita del añu |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Película más sobrovalorada del añu |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Mayor decepción del añu |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| rowspan="2"| Golden Trailer Awards
| Meyor show
|
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor drama |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| rowspan="2"| [[Premios Grammy]]
| [[Premiu Grammy a la meyor escoyeta de banda sonora pa película, televisión o otru mediu visual|Meyor escoyeta de banda sonora pa película, televisión o otru mediu visual]]
|
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| [[Premiu Grammy al meyor cantar escritu pa una película, televisión o otru mediu visual|Meyor cantar escritu pa una película, televisión o otru mediu visual]]
|
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Harry Awards
|
|
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Hollywood Makeup Artist and Hair Stylist Guild Awards
| Meyor peluquería d'época - Cine |
Aldo Signoretti
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| International Online Cinema Awards
| Meyor repartu |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| rowspan="2"| [[Nastro d'argento]]
| Meyor escenografía |
Dante Ferretti
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor direutor estranxeru |
Martin Scorsese
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| rowspan="14"| Italian Online Movie Awards
| Meyor película |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor direición
| Martin Scorsese
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor guión
| Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor actriz de repartu |
Cameron Diaz
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor fotografía
| Michael Ballhaus
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor montaxe |
Thelma Schoonmaker
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor escenografía |
| style="background: #ddffdd"|Ganadora
|-
| Meyor banda sonora orixinal
| Howard Shore
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor cantar orixinal
|
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor repartu |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor vestuariu |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor marquillaje
|
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyores efeutos sonoros
|
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Kansas City Film Critics Circle Awards
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| rowspan="4"| Las Vegas Film Critics Society Awards
| Meyor película |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor actor de repartu
| John C. Reilly
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor cantar
|
| style="background: #ddffdd"|Ganadora
|-
| rowspan="2"| [[LAFCA|Los Angeles Film Critics Association Awards]]
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor diseñu de producción
| Dante Ferretti
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| rowspan="4"| Motion Picture Sound Editors
| Meyor edición de soníu - Diálogu y doblaxe
| Philip Stockton, Eugene Gearty, Marissa Littlefield, Hal Levinsohn, Kenton Jakub
| style="background: #ddffdd"|Ganadores
|-
| Meyor edición de soníu - Diálogu y doblaxe - Llargumetraxe |
Fred Rosenberg
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor edición de sonido - Efeuto de soníu y foley
| Philip Stockton, Eugene Gearty, Frank Kern, Steven Visscher, Bruce Pross, Kam Chan
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor edición de soníu Música - Llargumetraxe |
Jennifer L. Dunnington, Kathy Durning, Tass Filipos, Patricia Carlin
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| rowspan="2"| [[MTV Movie Awards]]
| [[MTV Movie al meyor villanu|Meyor villanu]]
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor beso
| Leonardo DiCaprio, Cameron Diaz
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[National Board of Review]]
| Top 10 películes
|
| style="background: #ddffdd"|Ganadora
|-
| rowspan="2"| [[New York Film Critics Circle Awards]]
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor cinematógrafo
| Michael Ballhaus
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| rowspan="2"| Online Film & Television Association
| Meyor direutor
| Martin Scorsese
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| rowspan="9"| [[Críticos de Cine de Nueva York en Llinia]]
| Meyor direutor
| Martin Scorsese
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor diseñu de producción
| Dante Ferretti, Alessandro Alberti,, Maria-Teresa Barbasso, Dimitri Capuani, Stefano Maria Ortolani, Nazzareno
Piana, Francesca Lo Schiavo
| style="background: #ddffdd"|Ganadores
|-
| Meyor cantar orixinal
| Bono, The Edge, Adam Clayton, Larry Mullen Jr.
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor montaxe |
Thelma Schoonmaker
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor vestuariu |
Sandy Powell
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor maquillaxe y peluquería
| Elisabetta De Leonardis, Rosa Luciani, Mario Michisanti, Manlio Rocchetti
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor amiestu de soníu |
Tom Fleischman, Eugene Gearty, Ivan Sharrock
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor edición de soníu |
Eugene Gearty, Marissa Littlefield
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| rowspan="8"| [[Sociedá de Críticos de Cine en Llinia|Online Film Critics Society Awards]]
| Meyor direutor
| Martin Scorsese
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Top 10 películes del añu |
| style="background: #ffdddd"|Sestu llugar
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor repartu |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor fotografía
| Michael Ballhaus
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor direición d'arte |
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor vestuariu |
Sandy Powell
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor soníu |
Philip Stockton
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| PGA Awards
| Meyor prducción - Cine
| Alberto Grimaldi, Harvey Weinstein
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| rowspan="4"| Phoenix Film Critics Society Awards
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor diseñu de producción
| Dante Ferretti
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor vestuariu |
Sandy Powell
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyor marquillaje
| Manlio Rocchetti, Aldo Signoretti
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Russian Guild of Film Critics
| Meyor actor estranxeru |
Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| San Diego Film Critics Society Awards
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| rowspan="7"| [[Premios Satellite]]
| [[Satellite al meyor actor - Drama|Meyor actor - Drama]]
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| [[Satellite a la meyor direición d'arte y diseñu de producción Meyor direición d'arte]]
| Dante Ferretti, Francesca Lo Schiavo
| style="background: #ddffdd"|Ganadores
|-
| Meyor fotografía
| Michael Ballhaus
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor soníu |
Philip Stockton
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor montaxe |
Thelma Schoonmaker
| style="background: #ddffdd"|Ganadora
|-
| Meyor vestuariu |
Sandy Powell
| style="background: #ffdddd"|Candidata
|-
| Meyores efeutos visuales
| R. Bruce Steinheimer, Michael Owens, Edward Hirsh, Jon Alexander
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| rowspan="3"| Seattle Film Critics Awards
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor diseñu de producción
| Dante Ferretti
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor fotografía
| Michael Ballhaus
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| rowspan="3"| Southeastern Film Critics Association Awards
| Meyor película |
| style="background: #ffdddd"|Quintu llugar
|-
| Meyor direutor
| Martin Scorsese
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| [[Teen Choice Awards]]
| Meyor besu |
Cameron Diaz, Leonardo DiCaprio
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Toronto Film Critics Association Awards
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Utah Film Critics Association Awards
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| rowspan="3"| Vancouver Film Critics Circle
| Meyor direutor
| Martin Scorsese
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ddffdd"|Ganador
|-
| Meyor película |
| style="background: #ffdddd"|Tercer llugar
|-
| Village Voice Film Poll
| Meyor actuación
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ffdddd"|Segundu llugar
|-
| rowspan="2"| Visual Effects Society Awards
| Meyores efeutos visuales secundarios - Cine |
Michael Owens, Camille Geier, Edward Hirsh, Jon Alexander
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor pintura matte - Cine |
Brett Northcutt, Ronn Brown, Mathieu Raynault, Evan Pontoriero
| style="background: #ffdddd"|Candidato
|-
| Washington DC Area Film Critics Association Awards
| Meyor actor
| Daniel Day-Lewis
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| rowspan="3"| World Soundtrack Awards
| Meyor música orixinal del añu |
Howard Shore
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor compositor de soundtrack del añu |
Howard Shore
| style="background: #ffdddd"|Candidatu
|-
| Meyor cantar orixinal - Cine |
Adam Clayton, The Edge, Bono, Larry Mullen Jr.
| style="background: #ddffdd"|Ganadores
|-
| rowspan="2"| World Stunt Awards
| Meyor llucha |
Nina Armstrong, Bob Colletti, Blaise Corrigan, Douglas Crosby, Mark Mottram, Claudio Pacifico, John Perretti, Gustáv Kyselica
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| Meyor coordinador de dobles y/o direutor de segunda unidá - Cine |
G.A. Aguilar, Vic Armstrong
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
| [[Premios WGA|Writers Guild of America]]
| Meyor guión orixinal
| Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan
| style="background: #ffdddd"|Candidatos
|-
|}
|-
|}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
*{{wikiquote|Gangs of New York|de la película ''Gangs of New York''}}
*{{commonscat|Gangs of New York|''Gangs of New York''}}
*{{IMDb títulu|0217505}}
*{{filmaffinity|478154|Gangs of New York}}
{{Traducíu ref|en|Gangs of New York|oldid=722137141}}
{{Tradubot|Gangs of New York}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Películes basaes en llibros]]
[[Categoría:Películes dramátiques d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Películes de gánsteres]]
[[Categoría:Películes sobre la Guerra de Secesión]]
[[Categoría:Películes sobre racismu]]
[[Categoría:Películes de Miramax]]
[[Categoría:Películes de cine históricu]]
[[Categoría:Películes candidates al premiu Óscar a la meyor película]]
[[Categoría:Películes sobre inmigración]]
dilagt9kpv43zt2hg7s449ue7a48erq
Gintama
0
167488
4505923
4428146
2026-07-24T10:52:02Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505923
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Gintama}}
{{Infobox animanga encabezáu
|títulu= Gintama
|imaxe =
|nome_ja= 銀魂
|nome_ja_trad= Gintama
|xéneru = [[Xéneru d'acción|Acción]], [[ciencia ficción]], [[comedia dramática]], [[parodia]]<ref>{{cita web|url=https://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/manga.php?id=4733|títulu=Gintama|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=5 d'agostu de 2017|idioma=inglés}}</ref>
}}
{{Infobox animanga principal
|tipu = Manga |títulu =
|mangaka = [[Hideaki Sorachi]]
|editorial = [[Shūeisha]]
|non_cat=si
|editorial_otros = {{bandera|España}} [[Editores de Tebeos]] (Glénat)<br /> {{bandera|Italia}} Star Comics <br /> {{bandera|Estaos Xuníos}} [[VIZ Media]]<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=4552|títulu=Series espublizaes por VIZ Media|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=29 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref><br />{{bandera|Francia}} [[Kana (editorial)|Kana]]<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=1750|títulu=Series espublizaes por Kana|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=29 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref><br />{{bandera|Alemaña}} [[TOKYOPOP]]<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=2953|títulu=Series espublizaes por TOKYOPOP|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=29 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref>
|revista = ''[[Shūkan Shōnen Jump|Shōnen Jump]]''
|demografía = ''[[Shōnen]]''
|fecha_entamu= [[8 d'avientu]] de [[2003]]
|fecha_fin = En publicación
|num_volume = [[Volúmenes de Gintama|74]]
|ann_m = 4733
}}
{{Infobox animanga principal
|tipu = Anime |títulu =
|direutor = [[Shinji Takamatsu]] <small>(1—105)</small><br />Yoichi Fujita <small>(100 —)</small>
|producción = Atsuko Kobayashi
|escritor = Akatsuki Yamatoya
|música = Audiu Highs
|estudiu= [[Sunrise]]
|llicencia = {{Bandera|USA}} [[Sentai Filmworks]] '''<sup>[[Estaos Xuníos|US]] / [[América Llatina|LA]]</sup>'''
|cadena = [[TX Network|TXN]] ([[TV Tokyo]])
|cadena_otros = {{bandera|España}} [[Canal Estremadura]], [[K30 TV]]<br />{{bandera|Italia}} [[MTV Italia]]<br />{{bandera|Filipines}} [[ABS-CBN]]<br />{{bandera|Chile}} [[ETC (canal de televisión)|ETC]]<br />{{bandera|UNASUR}} {{bandera|Méxicu}} [[Crunchyroll]], [[I.Sat]]
|fecha_entamu= [[4 d'abril]] de [[2006]]
|fecha_fin= [[25 de marzu]] de [[2010]]
|num_episodios= [[Episodios de Gintama|201]]
|ann_aop = 6236
}}
{{Infobox animanga principal
|tipu = Anime |títulu =
''Gintama<nowiki>'</nowiki>''
|direutor =Yoichi Fujita
|escritor = Akatsuki Yamatoya
|música = Audiu Highs
|estudiu= [[Sunrise]]
|cadena = [[TX Network|TXN]] ([[TV Tokyo]])
|cadena_otros =
|fecha_entamu= [[4 d'abril]] de [[2011]]
|fecha_fin= [[26 de marzu]] de [[2012]]
|num_episodios= [[Episodios de Gintama|51]]
|ann_aop = 12835
}}
{{Infobox animanga principal
|tipu = Anime |títulu =
''Gintama<nowiki>':</nowiki> Enchousen''
|direutor =Yoichi Fujita
|escritor = Akatsuki Yamatoya
|música = Audiu Highs
|estudiu= [[Sunrise]]
|cadena = [[TX Network]] ([[TV Tokyo]])
|cadena_otros =
|fecha_entamu= [[4 d'ochobre]] de [[2012]]
|fecha_fin= [[28 de marzu]] de [[2013]]
|num_episodios= [[Episodios de Gintama|24]]
|ann_aop = 15223
}}
{{Infobox animanga principal
|tipu = Anime |títulu =
Gintama°
|direutor = Chizuru Miyawaki
|producción = Susumu Matsuyama<br />Tomoyuki Saito<br />Susumu Miura
|música = Audiu Highs
|estudiu = [[Bandai Namco Pictures]]
|cadena = [[TX Network|TXN]] ([[TV Tokyo]])
|cadena_otros =
|fecha_entamu = [[8 d'abril]] de [[2015]]
|fecha_fin = [[30 de marzu]] de [[2016]]
|num_episodios = [[Episodios de Gintama|51]]
|ann_aop =
}}
{{Infobox animanga principal
|tipu = Anime |títulu =
Gintama.
|direutor = Chizuru Miyawaki
|música = Audiu Highs
|estudiu = [[Bandai Namco Pictures]]
|cadena = [[TX Network|TXN]] (TV Tokyo)
|cadena_otros =
|fecha_entamu = [[9 de xineru]] de [[2017]]
|fecha_fin = [[26 de marzu]] de [[2017]]
|num_episodios = [[Episodios de Gintama|12]]
|ann_aop =
}}
{{Infobox animanga principal
|tipu = Anime |títulu =
Gintama. Porori-Hen
|direutor = Chizuru Miyawaki
|música = Audiu Highs
|estudiu = [[Bandai Namco Pictures]]
|cadena = [[TX Network|TXN]] (TV Tokyo)
|cadena_otros =
|fecha_entamu = [[1 d'ochobre]] de [[2017]]
|fecha_fin = [[24 d'avientu]] de [[2017]]
|num_episodios = [[Episodios de Gintama|24]]
|ann_aop =
}}
{{Infobox animanga principal
|tipu = Anime |títulu =
Gintama Shirogane non Tamashii-Hen
|direutor = Chizuru Miyawaki
|música = Audiu Highs
|estudiu = [[Bandai Namco Pictures]]
|cadena = [[TX Network|TXN]] (TV Tokyo)
|cadena_otros =
|fecha_entamu = [[8 de xineru]] de [[2018]]
|fecha_fin = [[26 de marzu]] de [[2018]]
|num_episodios = [[Episodios de Gintama|12]]
|ann_aop =
}}
{{Infobox animanga principal
|tipu = Otros
|títulu = [[OVA]], [[película]]
|conteníu =
* ''[[#Animaciones orixinales|Gintama]]'' (OVA)
* ''[[#Animaciones orixinales|Gintama: Shiroyasha Kotan]]'' (OVA)
* ''[[#Animaciones orixinales|Gintama (2014)]]'' (OVA)
* ''[[#Animaciones orixinales|Gintama: Jump Festa 2015 Special]]'' (OVA)
* ''[[#Animaciones orixinales|Gintama°: Aizome Kaori-hen]]'' (OVA)
* ''[[#Película|Gintama: Shinyaku Benizakura-Hen]]'' (película)
* ''[[#Película|Gintama: Kanketsu-hen - Yorozuya yo Eien Nare]]'' (película)
* ''[[Gintama (película)|Gintama]]'' (película live-action)
}}
{{Infobox animanga zarru}}
{{Nihongo|'''''Gintama'''''|銀魂|llit. «Alma platiada»}} ye una serie de [[manga]] escrita ya ilustrada por [[Hideaki Sorachi]]. La so adautación a serie d'[[anime]] foi dirixida por Shinji Takamatsu dende l'episodiu unu hasta'l cientu cinco y por Yoichi Fujita dende l'episodiu cien d'equí p'arriba. La obra tien llugar en [[Edo]] —antiguu nome que recibía la ciudá de [[Tokiu]]—, que fuera conquistada por unos estraños seres alienígenas llamaos «Amanto»; nesi mundu la hestoria narra les aventures d'un [[samurái]] conocíu como [[Gintoki Sakata]], quien trabaya de forma independiente xunto a los sos amigos [[Shinpachi Shimura]] y [[Kagura (Gintama)|Kagura]]. Sorachi comentó que la serie ta basada en dos ''[[one-shot]]s'' qu'él realizara en 2003 pa la revista ''[[Shūkan Shōnen Jump|Shōnen Jump]]'',<ref name="VOS">{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 2|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873632-7|páxina=152}}</ref> revista na que sigue inda la so edición. Coles mesmes, esplicó que-y incorporara ciencia ficción al material por que'l desenvolvimientu de los personaxes fora «al so gustu».<ref name="S">{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 1|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873623-5|páxines=204—205}}</ref>
La manga empezó a publicar n'avientu del 2003 pola editorial [[Shūeisha]] na revista selmanal xaponesa ''Shōnen Jump'' y compónse hasta la fecha por sesenta y cuatro volúmenes en formatu ''[[tankōbon]]''.<ref name="manga">{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/manga.php?id=4733|títulu=Gintama (manga)|fechaaccesu=30 de payares de 2009|editorial=[[Anime News Network]]|idioma=inglés}}</ref> Darréu, la manga foi afechu a una [[OVA|animación orixinal]] de solo un episodiu col [[#Animaciones orixinales|mesmu nome]], que foi producida por [[Sunrise]] y estrenóse nel ''[[Jump Festa]]'' de 2005.<ref name="OVA">{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=6072|títulu=Gintama (OVA)|fechaaccesu=30 de payares de 2009|editorial=[[Anime News Network]]|idioma=inglés}}</ref> Esto foi siguíu pola versión n'anime producida pola mesma compañía que l'animación orixinal; l'anime empezar a emitir en Xapón dende abril de 2006 hasta que remató en marzu de 2010 na cadena televisiva [[TV Tokyo]], algamando los [[Episodios de Gintama|201]] episodios estremaos en cuatro sagues.<ref name="anime">{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=6236|títulu=Gintama (anime)|fechaaccesu=30 de payares de 2009|editorial=[[Anime News Network]]|idioma=inglés}}</ref> Una segunda animación orixinal, titulada «''[[#Animaciones orixinales|Gintama: Shiroyasha Kotan]]''», publicar nel ''Jump Festa'' de 2008.<ref name="OVA2">{{cita web|url=http://www.amazon.co.jp/dp/B002Y7ASB8/|idioma=xaponés|títulu=Gintama: Shiroyasha Kotan|editorial=Amazon.co.jp|fechaaccesu=30 de payares de 2009}}</ref> Coles mesmes, n'abril de 2010 estrenóse una película llamada «''[[#Película|Gintama: Shinyaku Benizakura-Hen]]''».<ref name="ANNpelícula">{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=11152|títulu=Gintama: Shinyaku Benizakura-Hen|fechaaccesu=30 de payares de 2009|editorial=[[Anime News Network]]|idioma=inglés}}</ref> Una vegada que remató l'anime, Sunrise empecipió la producción d'otru, esta vegada sol títulu de ''Gintama<nowiki>'</nowiki>'', que estrenóse en Xapón el 4 d'abril de 2011 y remató el 26 de marzu de 2012 con cincuenta y un episodios.<ref name="anime2">{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=12835|títulu=Gintama'|fechaaccesu=11 d'abril de 2011|editorial=[[Anime News Network]]|idioma=inglés}}</ref> Sicasí, una continuación d'esta mesma serie emitir ente ochobre de 2012 y marzu de 2013.<ref name="anime3">{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=15223|títulu=Gintama' (TV 2012)|fechaaccesu=16 d'agostu de 2013|editorial=[[Anime News Network]]|idioma=inglés}}</ref> La obra tamién foi afecha a una [[novela llixera]], múltiples videoxuegos y dellos llibros suplementarios. Apocayá TV Tokyo empezó a tresmitir dellos episodios de la obra sol títulu de ''Yorinuki Gintama-san'', cosiderando que yeren los meyores episodios de la serie.
Tanto l'anime como la manga algamaron un gran ésitu dientro y fora de [[Xapón]]. Nun ''ranking'' publicáu por [[TV Asahi]] sobre los cien meyores anime del 2006, la serie algamó'l ventenu segundu puestu.<ref name="animefavorito">{{cita web|títulu=Anime favoritu en Xapón nel 2006|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2006-10-13/japan's-favorite-tv-anime|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=30 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref> Coles mesmes, n'otru ''ranking'', esti sobre los manga más vendíos de Xapón nel 2009, ''Gintama'' algamó'l quintu puestu, con más de 4 700 000 copies vendíes de los volúmenes, tan solo superáu por ''[[One Piece]]'', ''[[Naruto]]'', ''[[Bleach]]'' y ''[[Fullmetal Alchemist]]'', respeutivamente;<ref name="mangavendido2009">{{cita web|títulu=Manga más vendíos del 2009|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-12-04/2009-top-selling-manga-in-japan-by-series|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=30 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref> ente qu'en 2008 ocupó'l décimu puestu con aproximao 2 300 000 copies vendíes.<ref name="mangavendido2008">{{cita web|títulu=Manga más vendíos del 2008|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-01-02/2008-top-selling-manga-in-japan-by-series|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=30 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref> N'abril de 2010, ''Gintama'' foi calificáu como'l decimotercer anime más popular d'abril de 2009 y marzu de 2010 por ''Animage''.<ref name="animage2010">{{cita publicación|publicación=[[Animage]]|autor=[[Tokuma Shoten]]|fecha=abril de 2010|añu=2010|idioma=xaponés}}</ref>
== Argumentu ==
La hestoria tien llugar en [[Edo]] —agora conocíu como [[Tokiu]]—, que foi conquistada por unos estraños seres estraterrestres llamaos {{Nihongo|«Amanto»|天人|llit. «Xente del cielu»}}». Los [[samurái]]s d'entós llucharon contra los invasores, pero los Amanto ganar y prohibieron a toles persones de la ciudá portar espaes. La obra centrar nes aventures d'un samurái de pelo plateado conocíu como [[Gintoki Sakata]], quien ayuda a un adolescente llamáu [[Shinpachi Shimura]] a salvar a la so hermana d'un grupu de alienígenas que queríen faela parte d'un chamizu. Impresionáu con Gintoki, Shinpachi decide convertise nel so aprendiz y trabayar con él como un profesional independiente con cuenta de que poder pagar la renta mensual del arriendu de Gintoki.<ref name="c1">{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 1|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873623-5|capítulu=leición 1}}</ref>
[[Ficheru:Koshirae.jpg|thumb|250px|left|Una [[katana]], l'arma más utilizada polos samuráis.]]
Más tarde, dambos rescaten a una moza estraterrestre llamada [[Kagura (Gintama)|Kagura]] d'un grupu [[yakuza]] que queríen utilizar la so fuercia sobrehumano pa matar persones. Dempués d'esto, Kagura decide xunise a Gintoki y Shinpachi pa trabayar pola so propia cuenta, y los trés fáense llamar {{Nihongo|«Yorozuya»|万事屋|llit. «Faemos de too»}}.<ref name="c3">{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 1|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873623-5|capítulu=leición 3}}</ref> N'ocasiones, faciendo'l so trabayu suelen atopase cola fuercia policial [[Shinsengumi]], anque de normal éstos son aliaos del grupu. Coles mesmes, nel desenvolvimientu de la serie van apaeciendo múltiples personaxes, como Kotaro Katsura, un revolucionariu que caltién una rellación amistosa con Gintoki y los sos amigos a pesar de les sos ambiciones de destruyir al ''[[shōgun]]'', y Shinsuke Takasugi, quien actúa como l'antagonista principal de tola serie ya igualmente quier destruyir al ''shōgun'' pero d'una manera más violenta que Katsura.<ref name="v12">{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/right-turn-only/2009-05-12|títulu=Revisión del volume 12 de Gintama|editorial=[[Anime News Network]]|fecha=12 de mayu de 2009|autor=Santos, Carlo|fechaaccesu=30 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref>
== Personaxes principales ==
De siguío van describise de volao a los personaxes principales de la serie y van nomase a los ''[[seiyū]]'' de la versión orixinal xaponesa:
[[Ficheru:Suushi Inugami.jpg|thumb|210px|Imaxe d'un [[inugami]], el mesmu tipu de criatures a les que pertenez Sadaharu.]]
* {{Nihongo|[[Gintoki Sakata]]|坂田銀時|Sakata Gintoki}} ye un [[samurái]] reconocíu de normal pol so pelo rizáu natural y de bona apariencia, anque de cutiu acusar de ser la fonte de delles de les sos desgracies.<ref name="c1" /> Vive con Kagura, Shinpachi y Sadaharu, y amás trabayen xuntos «pa faer del mundu un llugar meyor» y pa poder pagar l'arriendu de la so casa.<ref name="c4">{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 1|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873623-5|capítulu=leición 4}}</ref> Na guerra separatista del Edo, Gintoki yera conocíu como'l {{Nihongo|«Demoniu blancu»|白夜叉|Shiroyasha}} por cuenta del so pelo de color plata. El so ''seiyū'' ye [[Tomokazu Sugita]].<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=910|títulu=Tomokazu Sugita|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=30 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref> Na versión hispanoamericana la so [[actor de doblaxe]] ye [[Jesús Barrero]].
* {{Nihongo|Shinpachi Shimura|志村新八|Shimura Shinpachi}} ye un adolescente que se xune a trabayar con Gintoki p'aprender de les sos costumes samurái. A pesar que comúnmente critica'l comportamientu perezosu de Gintoki, Shinpachi considerar como una persona bien importante de la mesma manera que lo ye Kagura.<ref>{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 8|añu=2005|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873844-4|capítulu=leición 59}}</ref> Shinpachi tamién se considera a sigo mesmu como un personaxe risible y tiende a tomar eso como daqué importante.<ref>{{cita llibru|apellíu= Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 26|añu=2008|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-874591-6|capítulu=leición 228}}</ref> Na versión xaponesa del anime'l so ''seiyū'' ye [[Daisuke Sakaguchi]].<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=4271|títulu=Daisuke Sakaguchi|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=30 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref> Na versión hispanoamericana la so [[actor de doblaxe]] ye Hugo Rodríguez.
* {{Nihongo|Kagura|神楽}} ye la segunda persona que se xune a trabayar de forma independiente con Gintoki na serie; ye una moza estraterrestre que tien una fuercia sobrehumano. Kagura tien una rellación con Gintoki como la d'un padre cola so fía, y de cutiu asonsaña los sos malos vezos.<ref>{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 2|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873632-7|capítulu=leición 7}}</ref> Coles mesmes, Kagura suel comer de too y paez tener una fame insasiable y tamién procura ser bien proteutora con Gintoki y tamién cariñosa, refiriéndose a él de normal como «Gin-chan» .<ref>{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 3|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873653-2|capítulu=leición 19}}</ref> Na versión xaponesa del anime'l so ''seiyū'' ye [[Rie Kugimiya]].<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=808|títulu=Rie Kugimiya|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=30 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref> Na versión hispanoamericana la so [[actor de doblaxe]] ye Marisol Capo.
* {{Nihongo|Sadaharu|定春}} ye un [[inugami]] que fuera abandonáu por un par d'hermanes [[miko]], quien lo dexaron por problemes económicos. Más tarde, ye recoyíu por Kagura, que-y da un nome y vuélvese la so mascota (amás de sadaharu Kagura yá tuvo otres mascotes). Al paecer, Kagura ye la única que puede controlalo por cuenta de la so gran fuercia.<ref>{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 2|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873632-7|capítulu=leición 10}}</ref> La mayoría de les vegaes Sadaharu ayuda a los otros personaxes principales colos sos problemes. Dempués de ciertu tiempu, inclusive Gintoki —que orixinalmente nun quería a Sadaharu al so alredor niégase devolver a Sadaharu a les hermanes miko. Na versión xaponesa del anime'l so ''seiyū'' ye [[Mikako Takahashi]].<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=806|títulu=Mikako Takahashi|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=30 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref>
== Temática y estilu ==
L'oxetivu principal de Sorachi en ''Gintama'' ye l'usu de la «[[comedia]]»; sicasí, dempués del espardimientu de la manga l'autor empezó a añader más material dramáticu a la hestoria, anque siempres calteniendo la temática principal.<ref name="v6">{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 6|añu=2005|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873781-2|páxina=26}}</ref> Dellos de los chistes que se reparen na manga son los comentarios que faen los mesmos personaxes referentes a la hestoria, esto ye, rompiendo la «[[cuarta paré]]». Un exemplu claru d'ello ye nel primer capítulu, dempués que Gintoki llucha contra un grupu d'estraterrestres pa protexer a Shinpachi y la so hermana, onde Shinpachi quéxase porque solo lluchara en «una páxina» y Gintoki respuende que «una páxina tómalu enforma tiempu a un ''[[mangaka]]''». Tamién esisten otros tipos de situaciones risibles, pero éstes son más xenerales, de cuenta que'l llector tendría que conocer la [[Cultura de Xapón|cultura xaponesa]] pa poder entendeles.<ref name="v5">{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/review/gintama/gn-5|títulu=Revisión del volume 5 de Gintama|fecha=4 d'abril de 2008|editorial=[[Anime News Network]]|autor=Santos, Carlo|fechaaccesu=1 d'avientu de 2009|idioma=inglés}}</ref> L'humor de la obra foi descritu por dellos revisores como «estrañu» y «raru», y considérase estremáu en dos categoríes: «[[Ciencia ficción humorística|l'humor na ciencia ficcion]]» —refiriéndose a los alienígenas— y «comedia [[samurái]]».<ref>{{cita web|url=http://www.comicbookbin.com/gintama013.html|títulu=Revisión del volume 13 de Gintama|editorial=Comic Book Bin|fecha=29 de xunu de 2009|autor=Douresseaux, Leroy|fechaaccesu=1 d'avientu de 2009|idioma=inglés}}</ref>
La comedia tiende a señalar «una obsesión escontra la sociedá moderna», incluyendo dellos díes festivos y personaxes míticu famosos,<ref name="v12" /> amás de referencies sobre personaxes que tán basaos n'otros históricos.<ref name="v7">{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 7|añu=2005|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873806-2|páxina=50}}</ref> Coles mesmes, la invasión de los estraterrestres nel [[Xapón]] ficticiu traxo dellos problemes sociales a los seres humanos, principalmente pola falta d'[[igualdá social]].<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/right-turn-only/2007-06-26|títulu=RIGHT TURN ONLY!! Yotsuba and RTO|editorial=[[Anime News Network]]|fecha=26 de xunu de 2007|autor=Santos, Carlo|fechaaccesu=30 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref>
== Producción ==
[[Ficheru:Sakata Kaidomaru struggling with a huge carp under a waterfall.jpg|180px|thumb|left|[[Kintarō]] foi usáu como inspiración pa crear a dellos personaxes de la obra.<ref name="v7" />]]
La obra ta basada en dos ''[[one-shot]]s'' que l'autor realizara en 2003 pa la revista ''Shōnen Jump''.<ref name="VOS" /> A pesar de que se preparar pa escribir el so primer [[manga]], el so editor suxirió-y crear unu basáu nos {{Nihongo|[[Shinsengumi]]|新選組}}; Sorachi trató de crear la serie inspirándose nos Shinsengumi, pero a la fin nun pudo consiguir nada fora de lo normal. En llugar d'abandonar por completu la idea de centralo nel Xapón antiguu, empezó a crear la so propia hestoria, añadiendo elementos de [[ciencia ficción]] nel desenvolvimientu de munchos personaxes faciendo qu'asina fora «al so gustu».<ref name="S" /> Anque Sorachi consideró que los ''one-shots'' «seríen bien probes», la creación d'unu d'ellos sirviólu p'añader en ''Gintama'' a los personaxes estraterrestres.<ref>{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 1|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873623-5|páxina=203}}</ref> L'autor tenía poques esperances de que la manga fixérase popular, yá que señaló que munches persones dicíen-y que nun superaría los dos volúmenes. Sicasí, una vegada que se publicar el tercer volume, el ''mangaka'' afayó que nun tenía «material nuevo pa utilizar».<ref>{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 3|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873653-2|páxina=2}}</ref> El títulu orixinal de la obra diba ser {{Nihongo|''«Yorozuya Gin-[[Honoríficos xaponeses#Chan|chan]]»''|万事屋銀ちゃん}}, como'l grupu de trabayadores independientes de Gintoki. Sicasí, nun tuvo nengún impautu sobre Sorachi y dempués d'un llargu alderique, decidió titulala «''Gintama''».<ref name="v5p46">{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 5|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873697-6|páxina=46}}</ref> El capítulu piloto tuvo un argumentu distintu al de la obra orixinal, yá que nél Shinpachi y Gintoki axuntárense de primeres de la hestoria y había más Shinsengumi basaos en [[Harada Sanosuke]]. Como toos esos Shinsengumi yeren una cantidá mayor que los personaxes más recurrentes de la serie, Sorachi decidió quitar comentando que nun yeren risonderos.<ref>{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 6|añu=2005|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873781-2|páxina=146}}</ref>
Los personaxes principales orixinalmente fueron creaos como Toshiro Hijikata, el vice-comandante de los Shinsengumi de la serie, por cuenta de que Sorachi ye fanáticu d'ellos, especialmente de [[Hijikata Toshizō]], dempués de ver la película ''Burn! Sword!''.<ref name="v5p46" /> Coles mesmes, l'autor mentó que la mayoría de los personaxes tán basaos en Edo, ente qu'otros básense nel héroe del [[folclor xaponés]] [[Kintarō|Sakata non Kintoki]].<ref name="v7" /> Sorachi comentó que cuando trabayaba nos capítulos tenía frecuentes inconvenientes pa terminar d'escribilos, apurriéndo-ylo al so supervisor primero que pudiera revisalos.<ref>{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 3|añu=2004|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873653-2|páxina=46}}</ref> Tamién añadió qu'a pesar de qu'esplicara n'otres ocasiones que dalgunes de les sos idees son «[[drae:aleatoria|aleatories]]», suel centrase en fechos que tean rellacionaos cola manga. Sicasí, cuando tien problemes con una idea, de normal ayudar el so editor.<ref>{{cita llibru|apellíu=Sorachi|nome=Hideaki|títulu=Gintama, volume 7|añu=2005|editorial=[[Shūeisha]]|isbn=978-4-08-873806-2|páxina=70}}</ref>
== Media ==
=== Manga ===
{{AP|Volúmenes de Gintama|l1=Volúmenes de Gintama}}
El [[manga]] de ''Gintama'' empezó a publicar n'avientu de 2003 pola editorial [[Shūeisha]] na revista xaponesa ''[[Shūkan Shōnen Jump|Shōnen Jump]]'', revista na cual sigue inda la so edición, arrexuntaos hasta la fecha por sesenta y cuatro volúmenes con más de quinientos ochenta capítulos identificaos como «[[drae:lleición|lleición]]» cada unu.<ref name="manga" /> El primer ''[[tankōbon]]'' —el formatu de los volúmenes— de la serie foi espublizáu'l 2 d'abril de 2004,<ref>{{cita web|url=http://books.shueisha.co.jp/CGI/search/syousai_put.cgi?isbn_cd=4-08-873623-0&mode=1|títulu=Gintama, volume 1 銀魂―ぎんたま― 1|editorial=[[Shūeisha]]|fechaaccesu=17 de xunu de 2009|idioma=xaponés}}</ref> ente que'l cincuentenu foi espublizáu'l 4 de xunetu de 2013.<ref>{{cita web|url=http://books.shueisha.co.jp/CGI/search/syousai_put.cgi?isbn_cd=978-4-08-870682-5|títulu=Gintama, volume 50 銀魂―ぎんたま― 50|editorial=[[Shūeisha]]|fechaaccesu=16 d'agostu de 2013|idioma=xaponés}}</ref> Coles mesmes, Shūeisha publicó dellos de los capítulos de ''Gintama'' na páxina web oficial de ''Shōnen Jump''.<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-08-03/shonen-jump-posts-1st-japanese-chapters-of-22-manga-for-free|títulu=Capítulo publicaos na páxina oficial de Shōnen Jump|fecha=3 d'agostu de 2009|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=10 d'agostu de 2009|idioma=inglés}}</ref> La obra tamién dio llugar a una [[novela llixera]] y dellos [[#Noveles y empones|llibros suplementarios]].
Nun ''ranking'' sobre los manga más vendíos de Xapón en 2009, ''Gintama'' algamó'l quintu puestu, con más de 4 700 000 copies vendíes, superáu solamente por ''[[One Piece]]'', ''[[Bleach]]'', ''[[Naruto]]'' y ''[[Fullmetal Alchemist]]'', respeutivamente;<ref name="mangavendido2009" /> ente que nel 2008 ocupó'l décimu puestu con aproximao 2 300 000 copies vendíes.<ref name="mangavendido2008" /> Pal 2011 ''Gintama'' llogró ocupar el sestu llugar con más de 4 400 000 ventes.<ref name="vientes2011">{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2011-11-30/top-selling-manga-in-japan-by-series/2011|títulu=Manga más vendíos de 2011|fechaaccesu=24 de febreru de 2011|editorial=[[Anime News Network]]|idioma=inglés}}</ref> Del volume venticuatro llográronse vender más de quinientos mil exemplares, convirtiéndose nel trentenu cuartu manga meyor vendíu en Xapón; los volúmenes ventitrés y venticinco tamién llograron algamar un númberu de ventes similar.<ref name="CP">{{cita web|url=http://comipress.com/article/2008/12/31/3733|títulu=Los mangues más vendíos de 2008|fechaaccesu=21 d'agostu de 2009|editorial=Come Press|idioma=inglés}}</ref> La versión n'español de la manga ye publicada por [[Editores de Tebeos]] —d'antiguo conocida como Ediciones Glénat— España.<ref name="EG">{{cita web|url=http://www.editoresdetebeos.com/catalogo/manga/shonen-manga/gintama/1|títulu=''Gintama'' n'Editores de Tebeos|fechaaccesu=28 de marzu de 2012|editorial=[[Editores de Tebeos]]|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120510095508/http://www.editoresdetebeos.com/catalogo/manga/shonen-manga/gintama/1|fechaarchivu=10 de mayu de 2012}}</ref>
=== Anime ===
==== ''Gintama'' ====
{{AP|Episodios de Gintama|l1=Episodios de Gintama}}
{| {{tablaguapa}} style="float: right; margin-left: 25px; font-size: 95%;"
!width="125px"| Direutores
|width="140px"| Shinji Takamatsu <small>(1—105)</small><br /> Yoichi Fujita <small>(100—)</small>
|-
! Creador orixinal
| Hideaki Sorachi
|-
! Composición y guión
| Akatsuki Yamatoya
|-
! Diseñu de personaxes
| Shinji Takeuchi
|-
! Direición artística |
Yuki Nomura
|-
! Diseñu de color
| Tsuko Utakawa
|-
! Edición
| Megumi Uchida<br /> Rie Matsuhara<br /> Takeshi Seyama
|-
! Efeutos especiales
| Taeko Tobita
|-
! Direición de soníu |
Katsuyoshi Kobayashi
|-
! Efeutos de soníu |
Akiko Mutō
|-
! Música |
Eiichi Kamagata
|}
El [[anime]] foi producíu por [[Sunrise]] y empobináu por Shinji Takamatsu dende l'episodiu unu hasta'l cientu cinco y por Yoichi Fujita dende l'episodiu cien hasta la so final. Anque en xineru de 2009 Fujita mentara que nun diba trabayar na cuarta saga de la serie, al siguiente mes confirmóse que l'anime correría al so cargu.<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-02-19/gintama-anime-to-continue-for-fourth-year|títulu=Gintama|editorial=[[Anime News Network]]|fecha=19 de febreru de 2009|fechaaccesu=31 de marzu de 2009|idioma=inglés}}</ref>
Esta adautación empezar a emitir en Xapón el 4 d'abril de 2006 hasta que remató'l 25 de marzu de 2010 pola cadena televisiva [[TV Tokyo]], llegando a algamar los [[Episodios de Gintama|201 episodios]] estremaos en cuatro sagues.<ref name="anime" /> Les sagues tamién fueron llanzaes a la venta en [[DVD]] por [[Aniplex]] nel so país d'orixe; espublizáronse trece volúmenes col formatu mentáu de la primer saga ente'l 26 de xunetu de 2006 y el 26 de xunu de 2007.<ref>{{cita web|url=http://www.sunrise-inc.co.jp/gintama/products/p_dvd.html|títulu=Gintama — DVD I|editorial=[[Sunrise]]|fechaaccesu=20 de xunu de 2009|idioma=xaponés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090726190333/http://www.sunrise-inc.co.jp/gintama/products/p_dvd.html|fechaarchivu=26 de xunetu de 2009}}</ref> La segunda saga tamién foi publicada nun conxuntu de trece volúmenes ente'l 25 de xunetu de 2007 y 23 de xunetu de 2008.<ref>{{cita web|url=http://www.sunrise-inc.co.jp/gintama/products/p_dvd2.html|títulu=Gintama — DVD II|editorial=[[Sunrise]]|fechaaccesu=20 de xunu de 2009|idioma=xaponés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090722044902/http://www.sunrise-inc.co.jp/gintama/products/p_dvd2.html|fechaarchivu=22 de xunetu de 2009}}</ref> La tercer saga foi publicada cola mesma cantidá de volúmenes ente'l 27 d'agostu de 2008 y el 26 d'agostu de 2009.<ref>{{cita web|url=http://www.sunrise-inc.co.jp/gintama/products/p_dvd3.html|títulu=Gintama — DVD III|editorial=[[Sunrise]]|fechaaccesu=20 de xunu de 2009|idioma=xaponés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090704011821/http://www.sunrise-inc.co.jp/gintama/products/p_dvd3.html|fechaarchivu=4 de xunetu de 2009}}</ref> Pela so parte, los DVD de la cuarta temporada empezaron a ser publicaos dende'l 28 d'ochobre de 2009.<ref>{{cita web|url=http://www.amazon.co.jp/dp/B002L0JSO6/|títulu=Gintama — DVD IV|idioma=xaponés|editorial=Amazon.co.jp|fechaaccesu=11 d'ochobre de 2009}}</ref> Nun ranking publicáu por [[TV Asahi]] sobre los cien meyores anime del 2006, la serie algamó'l ventenu segundu puestu.<ref name="animefavorito" /> N'abril de 2010, ''Gintama'' foi calificáu como'l decimotercer anime más popular ente abril de 2009 y marzu de 2010 por ''Animage''.<ref name="animage2010"/>
Pa la mesma fecha, TV Tokyo empezó a tresmitir dellos episodios de ''Gintama'' sol títulu de {{nihongo|''Yorinuki Gintama-san''|よりぬき銀魂さん||llit. «Lo meyor de ''Gintama''»}}, siendo «lo meyor de...» una parodia del anime ''[[Sazae-san]]''.<ref>{{cita web|url=http://news.walkerplus.com/2010/0329/26/|títulu=「銀魂」最終回の日に両国国技館でイベント、全国で約2万人が“2期宣言”に拍手喝采 - ザテレビジョン|fecha=29 de marzu de 2010|fechaaccesu=21 de xunu de 2010|idioma=xaponés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121119073451/http://news.walkerplus.com/2010/0329/26/|fechaarchivu=2012-11-19}}</ref> Amás de la so emisión en [[alta definición]], creáronse nuevos [[Tema d'apertura|tarrezas d'apertura]] y [[Tema de zarru|tarrezas de zarru]].<ref>{{cita web|url=http://natalie.mu/music/news/32277|títulu=ナタリー - 井上ジョー新曲がアニメ「よりぬき銀魂さん」オープニング|fecha=25 de mayu de 2010|fechaaccesu=21 de xunu de 2010|idioma=xaponés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190402222612/https://natalie.mu/music/news/32277|fechaarchivu=2019-04-02}}</ref> Darréu, un nuevu anime de ''Gintama'' empezar a tresmitir en TV Tokyo dende'l 4 ochobre de 2012, que va tratase de nuevos episodios.<ref>{{cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2012-08-26/new-gintama-anime-episodes-to-return-on-tv|fecha=26 d'agostu de 2012|títulu=New Gintama Anime Episodes to Resume on TV|editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=4 d'avientu de 2012}}</ref> N'[[España]] ''Gintama'' ye retresmitíu por [[Canal Estremadura]].<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=7717|títulu=Series emitíes por Canal Estremadura|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=7 d'avientu de 2009|idioma=inglés}}</ref>
Otres cadenes qu'emiten la serie son [[I.Sat]] (América Llatina), [[MTV Italia]] (Italia)<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=1176|títulu=Series emitíes por MTV Italia|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=17 d'agostu de 2009|idioma=inglés}}</ref> y [[ABS-CBN]] (Filipines).<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=1901|títulu=Series emitíes por ABS-CBN|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=17 d'agostu de 2009|idioma=inglés}}</ref>
==== ''Gintama<nowiki>'</nowiki>'' ====
En marzu de 2010, Yoichi Fujita dexó de dirixir l'anime hasta que'l personal llograra'l material abondo pa siguir trabayando. Shinji Takamatsu —l'anterior direutor— comentó que «nun acabó ¡Nin siquier empezó entá! Definitivamente va volver».<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2010-03-29/gintama-direutor-shinji-takamatsu/it-not-over|títulu=Gintama — Shinji Takamatsu: «Nun terminó»|editorial=[[Anime News Network]] |fecha=29 de marzu de 2010|fechaaccesu=11 d'abril de 2011|idioma=inglés}}</ref> Amás, n'avientu d'esi mesmu añu, Shūeisha declaró que l'anime de ''Gintama'' volver# a entamar n'abril de 2011.<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2010-12-01/gintama-tv-anime-to-resume|títulu=Noticies: l'anime de Gintama|editorial=[[Anime News Network]]|fecha=1 d'avientu de 2010|fechaaccesu=11 d'abril de 2011|idioma=inglés}}</ref> {{Nihongo|''Gintama<nowiki>'</nowiki>''|銀魂'|}} foi'l títulu que se-y dio a esta secuela, que estrenóse en Xapón el 4 d'abril de 2011.<ref name="anime2" /> El primer DVD d'esta serie foi llanzáu a la venta'l 27 de xunetu de 2011.<ref>{{cita web |url=http://www.cdjapan.co.jp/detailview.html?KEY=ANSB-6221|títulu=Gintama' 1 Regular Edition|editorial=Neowing|fechaaccesu=25 de febreru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Per otra parte, el ventenu sestu episodiu d'esta secuela cuntó con un ''[[Crossover ficcional|crossover]]'' especial cola serie ''[[Sket Dance]]''.<ref>{{cita web|url=http://www.crunchyroll.com/anime-news/2011/09/05-1/gintama-x-sket-dance-anime-crossover-planned|fecha=5 de setiembre de 2011|títulu=Gintama x SKET Dance Anime Crossover Planned|editorial=[[Crunchyroll]]|fechaaccesu=25 de febreru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Esta secuela remató'l 26 de marzu de 2012 con un total de cincuenta y un episodios.<ref name="anime2" /> Sicasí, el 4 d'ochobre de 2012 empezar a tresmitir una continuación d'este anime, que concluyó definitivamente'l 28 de marzu de 2013 con trece episodios.<ref name="anime3" />
=== Animaciones orixinales ===
{{AP|Episodios de Gintama#OVA|l1=Animaciones orixinales de Gintama}}
Esisten un total de dos [[OVA|animaciones orixinales]] de ''Gintama'' producíes por [[Sunrise]] y dambes publicaes mientres el ''[[Jump Festa]]''. La primera col mesmu títulu de la serie orixinal, cuntó d'un solu episodiu formáu por delles hestories que pretendíen amosar a los personaxes de la obra; foi publicada nel ''Jump Festa'' de 2005.<ref name="OVA" /> La segunda animación, ésta llamada {{Nihongo|''«Gintama: Shiroyasha Kotan»''|白夜叉降誕}}, igualmente d'un solu episodiu, centrar na guerra ente los estraterrestres Amanto y los samuráis. Más tarde revelóse que foi un [[Tráiler (cine)|tráiler]] d'una película que s'había canceláu; foi publicada nel ''Jump Festa'' de 2008. El 30 de setiembre de 2009 un [[DVD]] tituláu ''«Gintama Jump Anime Tour 2008 & 2005»'' foi espublizáu por [[Aniplex]], que contién un videu los dos animaciones de la serie.<ref name="OVA2" />
=== Películes ===
N'ochobre de 2009, [[Warner Bros.]] rexistró la páxina web de dominiu n'Internet «Gintama-movie.com», anque nun confirmó si la película sería realizada.<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/answerman/2009-10-16|títulu=Hey, Answerman!|fecha=16 d'ochobre de 2009|autor=Hanson, Brian|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009|idioma=inglés}}</ref> Na edición númberu cincuenta y ocho de la revista ''Shōnen Jump'' de 2009, confirmóse'l desenvolvimientu de dicha película cola frase «''Gintama Wasshoi [[Festival xaponés#Festivales locales (matsuri)|Matsuri]]!''», siendo «''Wasshoi''» un berru de guerra utilizáu comúnmente nos [[Festival xaponés|festivales de Xapón]].<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-10-21/gintama-manga-movie-adaptation-revealed|títulu=Película de Gintama|fecha=21 d'ochobre de 2009|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009|idioma=inglés}}</ref> Antes del estrenu de la película, un festival llamáu {{nihongo|«Gintama Haru Matsuri 2010»|銀魂 春祭り2010||llit. «''Gintama'': festival de primavera»}} tuvo llugar na [[Arena (cortil)|arena]] [[Ryōgoku Kokugikan]] de Ryōgoku en marzu de 2010. Ellí, los primeros trés minutos de la película fueron amosaos a l'audiencia. El DVD d'esti eventu foi llanzáu a la venta'l 6 d'abril de 2011.<ref>{{cita web|url=http://www.cdjapan.co.jp/detailview.html?KEY=ANSB-5540|títulu=Gintama Haru Matsuri 2010|editorial=Neowing|fechaaccesu=26 de febreru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Darréu, llogróse estrenar la película'l 24 d'abril de 2010, y foi titulada {{Nihongo|«''Gintama: Shinyaku Benizakura-Hen''»|銀魂 新訳紅桜篇}}; la trama d'esta ye una continuación de la hestoria de la serie, na que Kotaro Katsura fuera atacáu por un miembru del exércitu Kiheitai y «Yorozuya» empieza a buscalo.<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-11-02/gintama-haruhi-suzumiya-films-listed-for-2010|títulu=Películes de 2010|editorial=[[Anime News Network]]|fecha=2 de payares de 2009|fechaaccesu=3 de payares de 2009|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-12-12/gintama-precure-shin-chan-movie-trailers-streamed|títulu=Tráiler de la película editorial=[[Anime News Network]]|fecha=12 d'avientu de 2009|fechaaccesu=12 d'avientu de 2009|idioma=inglés}}</ref> El filme cuntó colos cantares {{nihongo|«Bakuchi Dancer»|バクチダンサー}} y {{nihongo|«Boku Tachi non Kisetsu»|僕たちの季節}} de la banda xaponesa Does como temes musicales.<ref>{{cita episodiu|títulu=ソンナ強ク美シイモノニ私ハナリタイ|enelaire=11 de marzu de 2010|creditos=Yoichi Fujita|serie=Gintama|enlaceserie=Gintama|cadena=TV Tokyo|númberu=199}}</ref> Amás, llogró más de [[Dólar d'Estaos Xuníos|$]]2.118.342 mientres los sos primeros díes de ser estrenada.<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2010-04-29/japanese-box-office-april-24-25|títulu=Tanquilla xaponesa|editorial=[[Anime News Network]] |fecha=29 d'abril de 2010|fechaaccesu=30 d'ochobre de 2010|idioma=inglés}}</ref>
N'agostu de 2012, ''Shōnen Jump'', la revista onde ye publicada la serie de manga, anunció qu'una segunda película sería estrenada nel 2013, con un guión escritu pol mesmu autor de la obra, Hideaki Sorachi.<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2012-08-22/gintama-gets-2nd-filme-written-by-manga-creator|fecha=22 d'agostu de 2012|títulu=Gintama Gets 2nd Film Written by Manga Creator|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=4 d'avientu de 2012|idioma=inglés}}</ref> La película estrenó'l 6 de xunetu de 2013 col títulu {{Nihongo|«''Gintama: Kanketsu-hen - Yorozuya yo Eien Nare''»|劇場版 銀魂 完結篇 万事屋よ永遠なれ|}},<ref name="filme2">{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=14996|títulu=Gekijōban Gintama Kanketsu-hen: Yorozuya yo Eien Nare|fechaaccesu=16 d'agostu de 2013|idioma=inglés|editorial=Anime News Network}}</ref> y narra les aventures de Gintoki, quien viaxa a un futuru onde tien ocupase d'un misteriosos grupu de bruxos. La película cuntó con dos tarrezas: {{Nihongo|«Genjō Destruction»|現場ディストラクション}} de [[SPYAIR]] y «Pray» de [[Tommy heavenly6]].<ref name="filme2" /> Según Yoichi Fujita, el direutor, si ''Gintama: Kanketsu-hen - Yorozuya yo Eien Nare'' resulta ser un ésitu, va evaluar la posibilidá de producir una continuación.<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2013-07-15/final-gintama-filme-direutor-discusses-possible-continuation|títulu='Final' Gintama Film Director Discusses Possible Continuation|editorial=Anime News Network|fecha=15 de xunetu de 2013|fechaaccesu=16 d'agostu de 2013|idioma=inglés}}</ref>
===Live-action===
{{AP|Gintama (película)|l1=Gintama (película)}}
En xunu de 2016, Shueisha anunció que la serie tendría una adautación en direuto de la serie.<ref>{{cita web|títulu=Gintama Manga Gets Live-Action Film Adaptation in 2017 Starring Shun Oguri|url=https://www.animenewsnetwork.com/news/2016-06-30/gintama-manga-gets-live-action-filme-adaptation-in-2017-starring-shun-oguri/.103788|idioma=inglés|fecha=30 de xunu de 2016|fechaaccesu=3 de setiembre de 2018}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Live-Action Gintama Film Reveals Main Cast|url=https://www.animenewsnetwork.com/news/2016-08-03/live-action-gintama-filme-reveals-main-cast/.104995|idioma=inglés|fecha=3 d'agostu de 2016|fechaaccesu=3 de setiembre de 2018}}</ref> Estrenóse'l 14 de xunetu de 2017. La direición de la película, según el guión, tuvo al cargu de Yūichi Fukuda. La película ta protagonizada por Shun Oguri como Gintoki Sakata, xunto con Kanna Hashimoto como Kagura y Masaki Suda como Shinpachi Shimura. La película sigue un recuentu del esitosu arcu de Benizakura de la franquicia nel que Kotaro Katsura ye atacáu por un miembru del exércitu Kiheitai, y Odd Jobs Gin empieza a buscalo.
Una secuela de l'acción en direuto foi anunciada en payares de 2017<ref>{{cita web|títulu=Gintama Live-Action Film Gets Sequel in Summer 2018|url=https://www.animenewsnetwork.com/news/2017-11-16/gintama-live-action-filme-gets-sequel-in-summer-2018/.124105|idioma=inglés|fecha=11 de payares de 2017|fechaaccesu=3 de setiembre de 2018}}</ref> pol direutor Yuichi Fukuda y Shun Oguri y taba programada pa estrenase nel branu de 2018. N'abril de 2018, anuncióse que Shun Oguri, Kanna Hashimoto y Masaki Suda retomaríen el so roles como Gintoki, Kagura y Shinpachi respeutivamente.<ref>{{cita web|títulu=Live-Action Gintama Film Sequel Brings Back Shun Oguri, Masaki Suda, Kanna Hashimoto|url=https://www.animenewsnetwork.com/news/2018-04-15/live-action-gintama-filme-sequel-brings-back-shun-oguri-masaki-suda-kanna-hashimoto/.130408|idioma=inglés|fecha=15 d'abril de 2018|fechaaccesu=3 de setiembre de 2018}}</ref> La película tamién recibió un títulu provisional de Gintama 2 (Kari) o Gintama 2 (Títulu temporal), que finalmente foi sustituído pol nome final, quedando como "Gintama 2: Okite wa Yaburu tame nin koso Aru" ("Gintama 2: les regles tán feches pa rompese"). La película estrena'l 17 d'agostu de 2018, recaldando 280 millones de yenes nel so primer día, vendiendo un millón d'entraes en solu 7 díes.<ref>{{cita web|títulu=Live-Action Gintama 2 Sells One Million Tickets in Just 7 Days|url=http://www.crunchyroll.com/anime-news/2018/08/24/live-action-gintama-2-sells-one-million-tickets-in-just-7-days|fecha=24 d'agostu de 2018|fechaaccesu=3 de setiembre de 2018}}</ref>
Al par del llanzamientu de la película, tamién s'estrenó una miniserie de 3 episodios llamada "Gintama 2 - Yonimo Kimyou na Gintama-chan" ("Gintama 2: L'estrañu y inusual Gintama chan"), por dTV.<ref>{{cita web|títulu=Comedy-Centric Gintama 2nd Web Drama Releases Main Visual and Trailer|url=http://www.crunchyroll.com/anime-news/2018/07/29-1/comedy-centric-gintama-2nd-web-drama-releases-main-visual-and-trailer|idioma=inglés|fecha=29 de xunetu de 2018|fechaaccesu=3 de setiembre de 2018}}</ref> Los 3 episodios seríen revelaos unu per selmana, a partir del 18 d'agostu. Los nomes de los mesmos seríen 1. "Nun puedo dormir". 2. "Hijikata dexa de fumar". 3. “Nun importa la edá que tengas, odies dir al dentista”<ref>{{cita web|títulu=Gintama 2 - The Exceedingly Strange Gintama-chan (2018) Episode List|url=https://www.imdb.com/title/tt8520448/episodes?season=1|idioma=inglés|fechaaccesu=3 de setiembre de 2018}}</ref> Tres una selmana de salir, el primer episodiu algama les 4 millones de reproducciones<ref>{{cita web|títulu=La serie live-action de Gintama 2 algama 4 millones de reproducciones nel so primer episodiu|url=http://ramenparados.com/la serie-live-action-de-gintama-2-algama-4-millones-de-reproducciones-en-el so-primer-episodiu/|fecha=26 d'agostu de 2018|fechaaccesu=3 de setiembre de 2018}}</ref>.
=== Banda sonora ===
{{AP|Banda sonora de Gintama|l1=Banda sonora de Gintama}}
La [[banda sonora]] de ''Gintama'' ta compuesta por Eiichi Kamagata y ye publicada por Audiu Highs.<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=17526|títulu=Eiichi Kamagata|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=8 d'avientu de 2009|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=67671|títulu=Audiu Highs|editorial=[[Anime News Network]]|fechaaccesu=8 d'avientu de 2009|idioma=inglés}}</ref> El primer discu compactu arrexuntáu, «''Gintama Original Soundtrack''», foi espublizáu en Xapón el 27 de setiembre de 2006 y contenía un total de trenta y seis pistes, incluyendo dalgunos [[Tema d'apertura|tarrezas d'apertura]] y [[Tema de zarru|tarrezas de zarru]].<ref>{{cita web|url=http://www.amazon.co.jp/dp/B000HEV92C/|títulu=Gintama Original Soundtrack|editorial= Amazon.co.jp|fechaaccesu=12 de xunetu de 2009|idioma=xaponés}}</ref> Esto foi siguíu pol segundu discu compactu, «''Gintama Original Soundtrack II''» que foi publicáu'l 11 de payares de 2007 y constó de cuarenta pistes con delles temes d'apertura y zarru, anque nun fueron emitíos na [[anime|serie animada]].<ref>{{cita web|url=http://www.amazon.co.jp/dp/B0011EUIPG/|títulu=Gintama Original Soundtrack II|editorial=Amazon.co.jp|fechaaccesu=12 de xunetu de 2009|idioma=xaponés}}</ref> Dos años dempués, el 24 de xunu de 2009, foi publicáu'l tercer discu —y postreru hasta agora—, «''Gintama Original Soundtrack III''», que contenía ventiocho pistes, amás de la tema {{Nihongo|«''Dondake! Gintaman''»|どんだけー! ギンタマン}}, que utilizóse como chancia nel episodiu cien de la serie.<ref>{{cita web|url=http://www.amazon.co.jp/dp/B0027BECHC/|títulu=Gintama Original Soundtrack III|editorial=Amazon.co.jp|fechaaccesu=12 de xunetu de 2009|idioma=xaponés}}</ref> Amás de la banda sonora del anime, el 25 de marzu de 2009 publicóse {{Nihongo|«''Gintama Best''»|銀魂 BEST|}}, qu'inclúi la versión completa de los primeros cinco tarrezas d'apertura y los primeros nueve cantares de zarru de la serie. Adicionalmente, constó d'un [[DVD]] colos videos d'estes temes musicales pero ensin [[creitos de zarru]].<ref>{{cita web|url=http://www.amazon.co.jp/dp/B001O0HWD8/|títulu=Gintama Best|editorial=Amazon.co.jp|fechaaccesu=12 de xunetu de 2009|idioma=xaponés}}</ref> Coles mesmes, un álbum tituláu {{Nihongo|«''Gintama Best 2''»|銀魂 BEST 2|}} foi publicáu'l 22 de xunu de 2011. Al igual que l'anterior, este cuntó coles siguientes temes d'apertura y de zarru de la primer serie d'anime, xunto col DVD adicional de los sos respeutivos videos.<ref>{{cita web|url=http://www.cdjapan.co.jp/detailview.html?KEY=SVWC-7781|títulu=Gintama Best 2|editorial=Neowing|fechaaccesu=26 de febreru de 2012|idioma=inglés}}</ref>
=== Videoxuegos ===
Como con delles otres series, creáronse numberosos [[videoxuegu|videoxuegos]] de ''Gintama'' y estos apaecieron en distintos tipos de consoles. Para [[PlayStation 2]] publicóse un videoxuegu tituláu {{Nihongo|''Gintama: Gin-san to Issho! Boku no Kabuki-chō Nikki''|銀魂 銀さんと一緒!ボクのかぶき町日記}}, el 30 d'agostu de 2007.<ref>{{cita web|url=http://www.gamespot.com/gintama/platform/ps2/|títulu=Gintama: Gin-san to Issho! Boku no Kabuki-chō Nikki|editorial=[[GameSpot]]|fechaaccesu=28 de marzu de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121105063625/http://www.gamespot.com/gintama/platform/ps2/|fechaarchivu=5 de payares de 2012}}</ref> Tamién se publicar unu para [[Wii]], {{Nihongo|''Gintama: Yorozuya Chūbu Tsukkomaburu Dōga''|銀魂 万事屋ちゅ〜ぶ ツッコマブル動画}}, el 25 d'ochobre de 2007.<ref>{{cita web|url=http://www.gamespot.com/gintama-yorozuya-chuubu/platform/wii/|títulu=Gintama: Yorozuya Chūbu Tsukkomaburu Dōga|editorial=[[GameSpot]]|fechaaccesu=28 de marzu de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121105063659/http://www.gamespot.com/gintama-yorozuya-chuubu/platform/wii/|fechaarchivu=5 de payares de 2012}}</ref> Coles mesmes, publicóse unu para [[Nintendo DS]], {{Nihongo|''Gintama: Gintama Kuesuto Gin-san ga Tenshoku-shitari Sekai o Sukuttari''|銀魂 銀玉くえすと 銀さんが転職したり世界を救ったり}}, el 6 d'avientu de 2007.<ref>{{cita web|url=http://www.gamespot.com/gintama-gin-oh-quest-gin-san-ga-tenshoku-shitari/platform/ds/|títulu=Gintama: Gintama Kuesuto Gin-san ga Tenshoku-shitari Sekai o Sukuttari|editorial=[[GameSpot]]|fechaaccesu=28 de marzu de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121107041751/http://www.gamespot.com/gintama-gin-oh-quest-gin-san-ga-tenshoku-shitari/platform/ds/|fechaarchivu=7 de payares de 2012}}</ref> Otros dos videoxuegos pa Nintendo DS publicáronse'l mesmu añu, {{Nihongo|''Gintama: Dīesu Yorozuya Daisōdō!''|銀魂でぃ〜えす・万事屋大騒動!}} y {{Nihongo|''Gintama: Gintoki vs Hijikata!? Kabuki-cho Gitama Daisōdatsusen!!''|銀魂 銀時vs土方!? かぶき町銀玉大争奪戦!!}}.<ref>{{cita web|url=http://www.ganbarion.co.jp/game/jus/g_jus_page.html|títulu=Gintama: Dīesu Yorozuya Daisōdō!|editorial=[[GameSpot]]|fechaaccesu=10 de xunetu de 2009|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080522155524/http://www.ganbarion.co.jp/game/jus/g_jus_page.html|fechaarchivu=22 de mayu de 2008}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ganbarion.co.jp/game/jus/g_jus_page.html|títulu=Gintama: Gintoki vs Hijikata!? Kabuki-cho Gitama Daisōdatsusen!!|editorial=[[GameSpot]]|fechaaccesu=10 de xunetu de 2009|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080522155524/http://www.ganbarion.co.jp/game/jus/g_jus_page.html|fechaarchivu=22 de mayu de 2008}}</ref>
Amás, dellos de los personaxes de ''Gintama'' apaecen en videoxuegos como ''[[Jump Super Stars]]'' , la so secuela, ''[[Jump Ultimate Stars]]'' y ''[[J-Stars Victory VS]]'' ; dambos son xuegos onde lluchen con una gran cantidá de personaxes d'otres manga publicaos por ''Shōnen Jump''.<ref>{{cita web|url=http://www.ganbarion.co.jp/game/jss/g_jss_page.html|idioma=xaponés|fechaaccesu=29 de setiembre de 2008|títulu=Jump Super Stars|editorial=[[Ganbarion]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080703190348/http://www.ganbarion.co.jp/game/jss/g_jss_page.html|fechaarchivu=3 de xunetu de 2008}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ganbarion.co.jp/game/jus/g_jus_page.html|idioma=xaponés|fechaaccesu=29 de setiembre de 2008|títulu=Jump Ultimate Stars|editorial=[[Ganbarion]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080522155524/http://www.ganbarion.co.jp/game/jus/g_jus_page.html|fechaarchivu=22 de mayu de 2008}}</ref>
=== Noveles y guíes ===
''Gintama'' foi afechu a una [[novela llixera]] de cinco volúmenes escrita por Tomohito Osaki, ilustrada por Hideaki Sorachi —el mesmu autor de la serie— y publicada pola editorial Shūeisha. La novela, titulada {{Nihongo|«''3-Nen Z-Gumi Ginpachi-sensei''»|3年Z組銀八先生}}, narra les aventures de los personaxes de la obra nun ambiente escolar y con Gintoki como maestru. El primer volume de l'adautación foi espublizáu'l 3 de febreru de 2006,<ref>{{cita web|url=http://books.shueisha.co.jp/CGI/search/syousai_put.cgi?isbn_cd=4-08-703164-0&mode=1|títulu=3-Nen Z-Gumi Ginpachi-sensei|editorial=[[Shūeisha]]|fechaaccesu=19 de xunu de 2009|idioma=xaponés}}</ref> ente que'l quintu volume, el 4 d'abril de 2011.<ref>{{cita web|url=http://books.shueisha.co.jp/CGI/search/syousai_put.cgi?isbn_cd= 978-4-08-703243-7&mode=1|títulu=3-Nen Z-Gumi Ginpachi-sensei 5|editorial=[[Shūeisha]]|fechaaccesu=26 de febreru de 2012|idioma=xaponés}}</ref>
Coles mesmes, la serie cunta con delles guíes, tanto como pal [[manga]] y como pal [[anime]]. La primer guía de la manga, {{Nihongo|«''Gintama Official Character Book - Gin Channel!''»|銀魂公式キャラクターブック「銀ちゃんねる!」}}, foi publicada'l 4 d'abril de 2006 por Shūeisha y cuenta con una entrevista esclusiva de Hideaki Sorachi y [[Parche transdérmico|parches]] de los personaxes principales según información sobre estos.<ref>{{cita web|url=http://books.shueisha.co.jp/CGI/search/syousai_put.cgi?isbn_cd=4-08-874086-6&mode=1|títulu=Gintama Official Character Book - Gin Channel!|editorial=[[Shūeisha]]|fechaaccesu=26 de xunetu de 2009|idioma=xaponés}}</ref> La segunda guía, {{Nihongo|«''Gintama Official Character Book 2 - Fifth Grade''»|銀魂公式キャラクターブック2 「銀魂五年生」}}, foi llanzada a la vente'l 5 de mayu de 2009; al igual que la guía anterior, esta tamién contién una entrevista de Sorachi ya información de nuevos personaxes qu'apaecieren na serie dende'l llanzamientu de la primer guía.<ref>{{cita web|url=http://books.shueisha.co.jp/CGI/search/syousai_put.cgi?isbn_cd=978-4-08-874805-4&mode=1|títulu=Gintama Official Character Book 2 - Fifth Grade|editorial=[[Shūeisha]]|fechaaccesu=26 de xunetu de 2009|idioma=xaponés}}</ref> La primer guía pal anime, {{Nihongo|«''Gintama Official Animation Guide "Gayagaya Box"''»|オフィシャルアニメーションガイド 銀魂あにめガヤガヤ箱}}, foi espublizada'l 4 d'abril de 2008 pa celebrar la emisión del centésimu episodiu, amás que tien comentarios de los [[Seiyū|actores de voz xaponeses]].<ref>{{cita web|url=http://books.shueisha.co.jp/CGI/search/syousai_put.cgi?isbn_cd=978-4-08-874806-1&mode=1|títulu=Gintama Official Animation Guide "Gayagaya Box"|editorial=[[Shūeisha]]|fechaaccesu=26 de xunetu de 2009|idioma=xaponés}}</ref> Esto foi siguíu por otra guía, {{nihongo|«''Official Animation Guide Gintama Anime Paraparakan''»|オフィシャルアニメーションガイド 銀魂あにめパラパラ館}} el 5 d'abril de 2011.<ref>{{cita web|url=http://books.shueisha.co.jp/CGI/search/syousai_put.cgi?isbn_cd=978-4-8342-1716-2&mode=1|títulu=オフィシャルアニメーションガイド 銀魂あにめパラパラ館|editorial=[[Shūeisha]] |fechaaccesu=26 de febreru de 2012|idioma=xaponés}}</ref> Un conxuntu de trés empones sobre personaxes del anime titulaes {{nihongo|«''Gintama Character Book''»|銀魂キャラクターズブック|Gintama Kyarakutazu Bukku}}, tamién foi publicada en Xapón nel 2010.<ref>{{cita web|url=http://books.shueisha.co.jp/CGI/search/syousai_put.cgi?isbn_cd=978-4-08-782372-1|títulu=銀魂キャラクターズブック VOL.1 |editorial=[[Shūeisha]] |fechaaccesu=26 de febreru de 2012|idioma=xaponés}}</ref><ref>{{cita web|url=http://books.shueisha.co.jp/CGI/search/syousai_put.cgi?isbn_cd=978-4-8342-1716-2&mode=1|títulu=銀魂キャラクターズブック VOL.3 |editorial=[[Shūeisha]] |fechaaccesu=26 de febreru de 2012|idioma=xaponés}}</ref>
== Receición ==
Tanto'l [[anime]] como'l [[manga]] de ''Gintama'' algamaron un gran ésitu dientro y fora de Xapón. Nun ''ranking'' publicáu por [[TV Asahi]] sobre los cien meyores anime del 2006 sobre la base d'una encuesta ''on-line'', la serie algamó'l ventenu segundu puestu;<ref name="animefavorito" /> igualmente, n'otru ''ranking'' sobre los manga más vendíos de Xapón en 2009, ''Gintama'' algamó'l quintu puestu con más de 4 700 000 copies vendíes, tan solo lo superao por ''[[One Piece]]'', ''[[Naruto]]'', ''[[Bleach]]'' y ''[[Fullmetal Alchemist]]'' respeutivamente;<ref name="mangavendido2009" /> en 2008 ocupó'l décimu puestu con aproximao 2 300 000 copies vendíes.<ref name="mangavendido2008" /> Nel mesmu añu, ''Gintama'' tamién apaeció en dos encuestes realizaes por [[Oricon]], nes cualos ocupó'l primer puestu na categoría del «manga más risonderu» y el quintu nel «manga más interesante».<ref>{{cita web|url=http://life-cdn.oricon.co.jp/news/080422.html|títulu=一番笑った漫画1位、女性から人気の『銀魂|editorial=[[Oricon]]|idioma=xaponés|fecha=22 d'abril de 2008|fechaaccesu=5 d'avientu de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090826102549/http://life-cdn.oricon.co.jp/news/080422.html|fechaarchivu=26 d'agostu de 2009}}</ref><ref>{{cita web|url=http://specialist-cdn.oricon.co.jp/news/20080923_01.html|títulu=10代に聞いた“ハマッた漫画”、男女ともに『ONE PIECE』が人気|editorial=[[Oricon]]|fecha=23 de setiembre de 2008|idioma=xaponés|fechaaccesu=5 d'avientu de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091119172405/http://specialist-cdn.oricon.co.jp/news/20080923_01.html|fechaarchivu=19 de payares de 2009}}</ref> N'otra encuesta de 2009, la obra foi clasificada como la sesta serie de manga que podría ser afecha a una película en [[imaxe real]].<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-05-03/survey/slam-dunk-manga-is-non.1-choice-for-live-action|títulu=Series manga que podríen ser afeches a imaxe real|editorial=[[Anime News Network]]|fecha=3 de mayu de 2009|fechaaccesu=10 de xunetu de 2009|idioma=inglés}}</ref> Pal 2011, la obra llogró ocupar esta vegada'l sestu llugar de les manga meyores vendíos con más de 4 400 000 ventes.<ref name="vientes2011"/>
Coles mesmes, diverses publicaciones de distintos medios sirvieron pa emponderar y criticar la serie. Carlo Santos d'[[Anime News Network]], comentó que la manga yera una comedia única nel so tipu», pero per otra parte criticó que la serie yera «bien malo de siguir» cuando hai escenes rápides.<ref name="v5" /> Los chistes sobre'l ''[[shōnen]]'' tamién fueron emponderaos pol revisor d'[[About.com]], Deb Aoki, quien, al igual que Santos, consideró a la serie como «una manga que nos distrayi d'una manera considerable».<ref>{{cita web|url=http://manga.about.com/od/vizmedia/gr/GinTama1.htm|títulu=Revisión del volume 1 de Gin Tama|editorial=[[About.com]]|autor=Aoki, Deb|fechaaccesu=11 de xunetu de 2009|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090208191934/http://manga.about.com/od/vizmedia/gr/GinTama1.htm|fechaarchivu=8 de febreru de 2009}}</ref> El diseñu de los personaxes fueron apreciaos poles sos variaciones, incluyendo a los estraterrestres qu'apaecen na obra. Katherine Dacey de [[Pop Culture Shock]] señaló que «esos personaxes añaden un interés visual y vida a cada unu de los sos paneles na hestoria, calteniendo al llector entreteníu nel desenvolvimientu de la serie».<ref>{{cita web|url=http://www.popcultureshock.com/manga/index.php/reviews/manga-reviews/weekly-recon-62007/#gintama1|fecha=20 de xunu de 2007|títulu=Revisión de Gintama|editorial=[[Pop Culture Shock]]|autor=Dacey, Katherine|fechaaccesu=25 de xunu de 2009|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090923062750/http://www.popcultureshock.com/manga/index.php/reviews/manga-reviews/weekly-recon-62007/#gintama1|fechaarchivu=23 de setiembre de 2009}}</ref> Sicasí, Michael Aronson, revisor de ''[[Manga Life]]'', criticó l'escasu númberu de personaxes alienígenas, y que dellos capítulos céntrense enforma na lluches.<ref>{{cita web|url=http://www.mangalife.com/reviews/GinTamav2.htm|títulu=Gintama, volume 2|editorial=Manga Life|autor=Aronson, Michael|fechaaccesu=28 de marzu de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090505212340/http://www.mangalife.com/reviews/GinTamav2.htm|fechaarchivu=5 de mayu de 2009}}</ref> L'adautación al anime tamién apaeció en dellos ranking de les televisiones xaponeses;<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2008-04-22/japanese-anime-tv-ranking-april-7-13-blue-dragon|títulu=Ranking de televisión xaponesa|editorial=[[Anime News Network]]|fecha=22 d'abril de 2008|fechaaccesu=11 de xunetu de 2009|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2008-04-18/japanese-anime-tv-ranking-march-31-april-6|títulu=Ranking de televisión xaponesa II|editorial=[[Anime News Network]]|fecha=18 d'abril de 2008|fechaaccesu=11 de xunetu de 2009|idioma=inglés}}</ref> n'agostu de 2008, [[TV Tokyo]] anunció que ''Gintama'' y ''Naruto'' «contribuyeron a grandes ventes nel estranxeru»,<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2008-08-14/naruto-manga-printed-in-23-nations-anime-aired-in-60+|títulu=Ventes nel estranxeru editorial=[[Anime News Network]]|fecha=14 d'agostu de 2008|fechaaccesu=11 de xunetu de 2009|idioma=inglés}}</ref> y nuna encuesta realizada por ''Puff'', ''Gintama'' ocupó la categoría meyor animación.<ref>{{cita web|url=http://www.chuosha.co.jp/html/0702/0228_1.html|títulu=Encuesta de ''Puff''.|editorial=Chousha|fecha=28 de febreru de 2007|idioma=xaponés|fechaaccesu=7 d'avientu de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070312144259/http://www.chuosha.co.jp/html/0702/0228_1.html|fechaarchivu=12 de marzu de 2007}}</ref> El DVD de les animaciones orixinales de la serie, ''Gintama Jump Anime Tour 2008 & 2005'', convertir na animación en formatu DVD más vendida en Xapón mientres el 2009, con un total de 61 226 unidaes vendíes dempués de dos selmanes de ser estrenáu.<ref>{{cita web|url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2009-10-14/japanese-animation-dvd-ranking-october-5-11|títulu=Ranking d'animaciones xaponeses|editorial=[[Anime News Network]]|fecha=14 d'ochobre de 2009|fechaaccesu=14 d'ochobre de 2009|idioma=inglés}}</ref>
L'anime foi estremáu col votu de los fanáticos como'l "Anime Más Popular" na edición de [[2016]] de los [[Tokyo Anime Awards]].<ref>[http://myanimelist.net/news/45265613 Winners of 2016 Tokyo Anime Awards Announced en My Anime List] {{n'idioma inglés}}.</ref>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20131003015834/http://annex.s-manga.net/gintama/main.html 銀魂] Páxina web oficial de la manga (en xaponés)
* [http://www.sunrise-inc.co.jp/gintama/ ''Gintama''] Páxina web oficial del anime (en xaponés)
* [http://gamesoki.blogspot.com/search/label/Noticies%20de%20Anime ''Gintama''] Páxina web (español)
* [http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/search/name?q=%22Gintama%22 ''Gintama''] en [[Anime News Network]] (n'inglés)
* [http://wwws.warnerbros.co.jp/gintama/#/homepage ''Gintama: Shinyaku Benizakura-Hen''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130318091732/http://wwws.warnerbros.co.jp/gintama/#/homepage |date=2013-03-18 }} Páxina web oficial de la película (en xaponés)
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Publicaciones de manga]]
[[Categoría:Series de televisión de Xapón]]
[[Categoría:Anime]]
[[Categoría:OVA]]
[[Categoría:Shōnen]]
[[Categoría:Series d'anime realizaes por Sunrise]]
[[Categoría:Series de manga]]
[[Categoría:Series d'anime producíes por Sentai Filmworks]]
[[Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a la RAE]]
1dcalj03o0eldlvgiib1if8wrbkq196
Giro d'Italia 2020
0
211667
4505924
3945264
2026-07-24T11:40:01Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505924
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de competición de ciclismu|Q63174796}}
La '''103ᵉʳ edición''' del [[Giro d'Italia]] foi una carrera de [[ciclismu en ruta]] per etapes celebrada ente'l [[3 d'ochobre|3]] y el [[25 d'ochobre]] de [[2020]] n'[[Italia]], percorriendo una distancia total de 3.497,9 quilómetros, repartíos en 21 etapes, con entamu na ciudá de [[Monreale]] ([[Sicilia]]) y final en [[Milán]]. La carrera diba iniciase el [[9 de mayu]], pero pola mor de la [[pandemia de COVID-19]] retrasóse hasta entamos d'ochobre.<ref>{{cita web|títulu=El Giro d’Italia 2020 se reinicia desde Sicilia|url=https://www.giroditalia.it/es/news/il-giro-ditalia-riparte-dalla-sicilia/|fechaaccesu=29 de setiembre de 2020|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201031191108/https://www.giroditalia.it/es/news/il-giro-ditalia-riparte-dalla-sicilia/|fechaarchivu=2020-10-31}}</ref> La carrera forma parte de l'[[UCI World Tour 2020]].
== Equipos participantes ==
{{Ficha d'equipos participantes en carrera de ciclismu|Q63174796}}
== Percorríu ==
{{Ficha d'etapes de ciclismu|Q63174796
| after row 9 : date : 12 och
| after row 9 : text : Día de descansu
| after row 9 : icon : [[Ficheru:Stage rest day.svg|Día de descansu]]
| after row 15 : date : 19 och
| after row 15 : text : Día de descansu
| after row 15 : icon : [[Ficheru:Stage rest day.svg|Día de descansu]]
}}
== Clasificaciones finales ==
=== Clasificación xeneral ''(Maglia Rosa)'' ===
{{Ficha de clasificación xeneral de ciclismu|Q63174796}}
=== Clasificación por puntos ''(Maglia Ciclamino)'' ===
{{Ficha de clasificación por puntos de ciclismu|Q63174796}}
=== Clasificación del monte ''(Maglia Azzurra)'' ===
{{Ficha de clasificación del monte de ciclismu|Q63174796}}
=== Clasificación del meyor nuevu ''(Maglia Bianca)'' ===
{{Ficha de clasificación del meyor nuevu de ciclismu|Q63174796}}
=== Clasificación de los ''sprint'' intermedios ===
{{cycling race/sprintsclassification|Q63174796}}
=== Clasificación de la combatividad ===
{{cycling race/combativeclassification|Q63174796}}
=== Clasificación por equipos ''(Super Team)'' ===
{{Ficha de clasificación por equipos de ciclismu|Q63174796}}
== Participantes ==
{{Cycling race/startlist|Q63174796}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://www.giroditalia.it/es/ Página oficial]
* {{ProCyclingStats}}
* {{Facebook|giroditalia}}
* {{Twitter|giroditalia}}
* {{Instagram|giroditalia}}
{{Giro d'Italia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:UCI WorldTour 2020]]
[[Categoría:Giro d'Italia| 2020]]
[[Categoría:Ciclismu en 2020]]
tcz2qivogw2wlor9clvkfr4c1q6y958
Gijón Rugby Club
0
211899
4505922
3175286
2026-07-24T10:28:49Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505922
wikitext
text/x-wiki
{{equipu}}
El '''Gijón Rugby Club''' ye un equipu de [[rugbi]] de [[Xixón]], [[Asturies]]<ref>{{Cita web|url=http://www.rugbyasturias.org/es/clubes.asp|títulu=Federación de Rugbi del Principáu d'Asturies|fechaaccesu=29 de payares de 2020|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180501004351/http://www.rugbyasturias.org/es/clubes.asp|fechaarchivu=2018-05-01}}</ref>. Xuega en categoría rexonal y fundóse en [[1995]] como socesor de la seición de rugbi del [[Real Sporting de Xixón]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*{{Páxina web|http://www.gijonrugbyclub.com/}} {{es}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Equipos de rugbi d'Asturies]]
[[Categoría:Deporte en Xixón]]
13kgndmqw69e6avfod3i5ztnwsck1hs
Wikipedia:Wikiproyeutu poblaciones d'Asturies/Estáu/Wikidata/Miranda
4
251067
4505819
4505298
2026-07-23T15:07:36Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4505819
wikitext
text/x-wiki
{{mapa llista de coordenaes}}
{{Wikidata list
|sparql=SELECT ?item WHERE {
SERVICE wikibase:label { bd:serviceParam wikibase:language "ast". }
?item (wdt:P131*) wd:Q695463.
OPTIONAL { ?item wdt:P31 ?categoría. }
FILTER(?categoría IN (
wd:Q55102916, # parroquia
wd:Q13526752, # llugar
wd:Q5084, # aldea
wd:Q618123, # oxetu xeográficu
wd:Q5756064, # casería
wd:Q123705, # barriu
wd:Q3957, # villa
wd:Q532, # pueblu
wd:Q8776398, # entidá coleutiva de población
wd:Q3055118, # entidá singular de población
wd:Q486972, # asentamientu humanu
wd:Q113860930, # venta
wd:Q11679959, # arrabalde
wd:Q123340192, # pobláu
wd:Q3947, # casa
wd:Q39715, # faru
wd:Q44494, # molín
wd:Q515, # ciudá
wd:Q674950, #urbanización
wd:Q126168706, # zona d'interés turísticu
wd:Q120041664 # llugar d'Asturies
))
}
|columns=P18,item:id,label:nome,P1448:nome oficial,description:descripción,P31:tipu,P625:coordenaes,P2044:altor,P1538:viviendes,P131:entidá superior,P1082:población total,P1539:muyeres,P1540:homes,P281:códigu postal,P421:fusu horariu,P772:INE
|references=all
|sort=P772
|section=P131
|min_section=1
}}
== Almurfe ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q113860718|Q113860718]]
| [[Almurfe]]
| ast:Almurfe<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Almurfe (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.188662|-6.27948|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Almurfe (parroquia)|Almurfe]]
| 19
|
|
|
|
| 33005020100
|-
|
| [[:d:Q20614654|Q20614654]]
| [[Auguasmestas (Almurfe)|Auguasmestas]]
| ast:Auguasmestas<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| llugar de la parroquia d'Almurfe (Miranda)
| [[llugar]]
| {{Coord|43.176614|-6.299473|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Almurfe (parroquia)|Almurfe]]
| 8
|
|
| 33842
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005020200
|-
|
| [[:d:Q113860719|Q113860719]]
| [[Bustiasmal]]
| ast:Bustiasmal<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia d'Almurfe (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.181951|-6.287745|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Almurfe (parroquia)|Almurfe]]
| 0<ref name="ref_9caa59ba4a1b91977d9f3727054a94aec9121fafe2f14583438c81504fc96815">''[[:d:Q28109748|Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.]]''</ref>
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005020300
|-
|
| [[:d:Q113860720|Q113860720]]
| [[La Casilla (Almurfe)|La Casilla]]
| ast:La Casilla<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia d'Almurfe (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.181095|-6.296361|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Almurfe (parroquia)|Almurfe]]
| 0<ref name="ref_9caa59ba4a1b91977d9f3727054a94aec9121fafe2f14583438c81504fc96815">''[[:d:Q28109748|Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.]]''</ref>
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005020400
|}
== Augüera ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q113860757|Q113860757]]
| [[Cigüedres]]
| ast:Cigüedres<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.228949|-6.271524|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 11
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860758|Q113860758]]
| [[Quintanal (Augüera)|Quintanal]]
| ast:Quintanal<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.217394|-6.278955|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 7
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860759|Q113860759]]
| [[Saisteban]]
| ast:Saisteban<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.210582|-6.286804|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 4
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860760|Q113860760]]
| [[Viḷḷare]]
| ast:Viḷḷare<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.215339|-6.283779|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 8
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860761|Q113860761]]
| [[L'Arena (Augüera)|L'Arena]]
| ast:L'Arena<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.218025|-6.259304|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113860763|Q113860763]]
| [[Los Bazales]]
| ast:Los Bazales<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.23763|-6.242835|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113860764|Q113860764]]
| [[La Casa Blanca]]
| ast:La Casa Blanca<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.234644|-6.236693|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113860765|Q113860765]]
| [[La Casa'l Sol]]
| ast:La Casa'l Sol<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.232687|-6.238782|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113860777|Q113860777]]
| [[Augüera (Miranda)|Augüera]]
| ast:Augüera<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.215781|-6.262427|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 11
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860780|Q113860780]]
| [[Castañera (Augüera)|Castañera]]
| ast:Castañera<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.2365|-6.250073|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 9
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860782|Q113860782]]
| [[Pumadín]]
| ast:Pumadín<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.241238|-6.23519|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113860784|Q113860784]]
| [[Rozos]]
| ast:Rozos<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.219184|-6.259672|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
| [[Ficheru:Palaciu Cardenal Cienfuegos (10).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q113860787|Q113860787]]
| [[Augüeirina]]
| ast:Augüeirina<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.220233|-6.250629|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 11
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113956766|Q113956766]]
| [[La Bedul]]
| ast:La Bedul<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.223252|-6.317229|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 9
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860781|Q113860781]]
| [[La Ferreiría]]
| ast:La Ferreiría<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia d'Augüera (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.227975|-6.237498|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005011300
|}
== Balmonte ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q5963206|Q5963206]]
| [[La Durera]]
| ast:La Durera<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.289039|-6.213858|display=inline}}<br/>{{Coord|43.289111|-6.213397|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 5
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q110164757|Q110164757]]
| [[Dolia]]
| ast:Dolia<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.262604|-6.195607|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 10
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860983|Q113860983]]
| [[Albariza]]
| ast:Albariza<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.296476|-6.234335|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 23
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860986|Q113860986]]
| [[Colladiellu]]
| ast:Colladiellu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.311506|-6.203078|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113860987|Q113860987]]
| [[Courias (Balmonte)|Courias]]
| ast:Courias<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.295432|-6.226515|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 30
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860989|Q113860989]]
| [[Las Cruces (Balmonte)|Las Cruces]]
| ast:Las Cruces<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| venta de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| ''[[:d:Q113860930|venta]]''<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''
| {{Coord|43.303924|-6.199649|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 3
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113860992|Q113860992]]
| [[L'Estilleiru]]
| ast:L'Estilleiru<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.288979|-6.253711|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113860994|Q113860994]]
| [[Faidieḷḷu]]
| ast:Faidieḷḷu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.268579|-6.232265|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 4
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113860995|Q113860995]]
| [[Freisnéu (Balmonte)|Freisnéu]]
| ast:Freisnéu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.292424|-6.240715|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 15
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861016|Q113861016]]
| [[Montescusu]]
| ast:Montescusu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.306933|-6.212046|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113861057|Q113861057]]
| [[Cezana]]
| ast:Cezana<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.280059|-6.231771|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 20
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861059|Q113861059]]
| [[El Faéu (Balmonte)|El Faéu]]
| ast:El Faéu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.300785|-6.207919|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 7
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861060|Q113861060]]
| [[La Granda (Balmonte)|La Granda]]
| ast:La Granda<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.296709|-6.226623|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 5
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113861061|Q113861061]]
| [[Meruxa (Balmonte)|Meruxa]]
| ast:Meruxa<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.295922|-6.205187|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 15
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861063|Q113861063]]
| [[Pascual]]
| ast:Pascual<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.295774|-6.244274|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113861072|Q113861072]]
| [[Pousadoriu]]
| ast:Pousadoriu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.2897|-6.230776|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 11
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861074|Q113861074]]
| [[La Repenerencia]]
| ast:La Repenerencia<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.293925|-6.213853|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 6
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861075|Q113861075]]
| [[Tabláu (Balmonte)|Tabláu]]
| ast:Tabláu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.278715|-6.214156|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 1
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861076|Q113861076]]
| [[Tiblós]]
| ast:Tiblós<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.27849|-6.208345|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 2
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861078|Q113861078]]
| [[La Vellosa]]
| ast:La Vellosa<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.30171|-6.217877|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
| [[Ficheru:Belmonte-de-Miranda.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q57338438|Q57338438]]
| [[Balmonte (capital)|Balmonte]]
| ast:Balmonte<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| villa de la parroquia de Balmonte (Miranda)
| [[Villa (población)|villa]]<br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref><br/>''[[:d:Q121289819|capital de conceyu]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
| {{Coord|43.281971|-6.218119|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| 199 metru<br/>198 metru<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref>
| 256
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
| 361
|
|
| 33830
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005040200<br/>33005040201<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
|}
== Bixega ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q113861159|Q113861159]]
| [[Santa Marina (Bixega)|Santa Marina]]
| ast:Santa Marina<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Bixega (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.30274|-6.28862|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Bixega (parroquia)|Bixega]]
| 10
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861160|Q113861160]]
| [[El Valle (Bixega)|El Valle]]
| ast:El Valle<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Bixega (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.285378|-6.295268|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Bixega (parroquia)|Bixega]]
| 0<ref name="ref_9caa59ba4a1b91977d9f3727054a94aec9121fafe2f14583438c81504fc96815">''[[:d:Q28109748|Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.]]''</ref>
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861161|Q113861161]]
| [[Viḷḷaverde (Bixega)|Viḷḷaverde]]
| ast:Viḷḷaverde<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Bixega (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.319267|-6.275945|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Bixega (parroquia)|Bixega]]
| 13
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861156|Q113861156]]
| [[Bixega]]
| ast:Bixega<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Bixega (Miranda)
| [[aldea]]<br/>[[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]]
| {{Coord|43.291801|-6.30005|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Bixega (parroquia)|Bixega]]
| 24<ref name="ref_9caa59ba4a1b91977d9f3727054a94aec9121fafe2f14583438c81504fc96815">''[[:d:Q28109748|Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.]]''</ref>
|
|
|
|
| 33005030100
|-
|
| [[:d:Q113861158|Q113861158]]
| [[El Pontigu (Bixega)|El Pontigu]]
| ast:El Pontigu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Bixega (Miranda)
| [[aldea]]<br/>[[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]]
| {{Coord|43.306777|-6.285896|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Bixega (parroquia)|Bixega]]
| 3
|
|
|
|
| 33005030200
|}
== Las Estacas ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q113861202|Q113861202]]
| [[Las Estacas]]
| ast:Las Estacas<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Las Estacas (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.277404|-6.271866|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Las Estacas (parroquia)|Las Estacas]]
| 17
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861204|Q113861204]]
| [[Valbona (Las Estacas)|Valbona]]
| ast:Valbona<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Las Estacas (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.271508|-6.273004|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Las Estacas (parroquia)|Las Estacas]]
| 23
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861205|Q113861205]]
| [[Carricéu]]
| ast:Carricéu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Las Estacas (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.284535|-6.264098|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Las Estacas (parroquia)|Las Estacas]]
| 12
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861203|Q113861203]]
| [[Acicorvu]]
| ast:Acicorvu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| cases de la parroquia de Las Estacas (Miranda)
| [[casa]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.256576|-6.266114|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Las Estacas (parroquia)|Las Estacas]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005070400
|}
== Lleiguarda ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q5700462|Q5700462]]
| [[Antuñana]]
| ast:Antuñana<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Lleiguarda (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.326729|-6.272449|display=inline}}<br/>{{Coord|43.326816|-6.271911|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| 584 metru
| 16
| [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]]
| 17
| 7
| 11
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861214|Q113861214]]
| [[Beyu]]
| ast:Beyu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Lleiguarda (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.322075|-6.231388|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]]
| 9
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861215|Q113861215]]
| [[La Forniella]]
| ast:La Forniella<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Lleiguarda (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.316431|-6.236332|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113861216|Q113861216]]
| [[Lleiguarda]]
| ast:Lleiguarda<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Lleiguarda (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.330302|-6.225352|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]]
| 20
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861217|Q113861217]]
| [[Menes]]
| ast:Menes<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Lleiguarda (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.336918|-6.212991|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]]
| 14
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861218|Q113861218]]
| [[Modreiros (Lleiguarda)|Modreiros]]
| ast:Modreiros<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Lleiguarda (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.310024|-6.25368|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]]
| 4
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861219|Q113861219]]
| [[Pandu (Lleiguarda)|Pandu]]
| ast:Pandu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Lleiguarda (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.318475|-6.237237|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]]
| 11
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861221|Q113861221]]
| [[La Viña (Lleiguarda)|La Viña]]
| ast:La Viña<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Lleiguarda (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.329572|-6.216915|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113861220|Q113861220]]
| [[Silviella (Lleiguarda)|Silviella]]
| ast:Silviella<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Lleiguarda (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.320255|-6.220142|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]]
| 34
|
|
|
|
| 33005080700
|}
== Miranda ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
| [[Ficheru:Forja romana "El Machuco".jpg|center|128px]]
| [[:d:Q12175240|Q12175240]]
| ''[[:d:Q12175240|fragua romana El Machuco]]''
|
| monumentu, Bien d'Interés Cultural
| [[monumentu]]<ref name="ref_33e5a943339d8fecbe3f604e07a561cdba9e390942b775360fdbac8f1b6f1026">https://tools.wmflabs.org/heritage/api/api.php?action=search&format=json&srcountry=es&srlang=es&srid=RI-51-0004900</ref><br/>''[[:d:Q44494|molín]]''
| {{Coord|43.298903|-6.23565|display=inline}}<ref name="ref_33e5a943339d8fecbe3f604e07a561cdba9e390942b775360fdbac8f1b6f1026">https://tools.wmflabs.org/heritage/api/api.php?action=search&format=json&srcountry=es&srlang=es&srid=RI-51-0004900</ref>
|
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_33e5a943339d8fecbe3f604e07a561cdba9e390942b775360fdbac8f1b6f1026">https://tools.wmflabs.org/heritage/api/api.php?action=search&format=json&srcountry=es&srlang=es&srid=RI-51-0004900</ref>
|
|
|
|
|
|
|-
| [[Ficheru:Agüera, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q399656|Q399656]]
| [[Augüera (parroquia)|Augüera]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''
| {{Coord|43.215508|-6.262209|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 316 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 72
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005010000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Mayo-junio 2005 011.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q987586|Q987586]]
| [[Almurfe (parroquia)|Almurfe]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.18997|-6.278734|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 375 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 49
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 27
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005020000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Begega, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q814285|Q814285]]
| [[Bixega (parroquia)|Bixega]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.290007|-6.301515|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 639 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 50
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005030000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Belmonte-de-Miranda.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q816109|Q816109]]
| [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.283056|-6.214798|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 273 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 406
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 518
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005040000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Iglesia parroquial de Castañedo, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q527362|Q527362]]
| [[Castañéu (Miranda)|Castañéu]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.363677|-6.230621|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref><br/>{{Coord|43.363641|-6.230392|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| 129 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 36
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005050000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Cuevas-belmonte.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q987600|Q987600]]
| [[Cuevas (Miranda)|Cuevas]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.186865|-6.307297|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref><br/>{{Coord|43.186505|-6.307114|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| 509 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 24
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005060000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Las Estacas, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q987695|Q987695]]
| [[Las Estacas (parroquia)|Las Estacas]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.277961|-6.271978|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 637 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 53
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005070000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
|
| [[:d:Q616485|Q616485]]
| [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]]
| ast:Lleiguarda
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.330342|-6.226094|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 407 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 109
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005080000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Llamoso, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q987677|Q987677]]
| [[Ḷḷamosu]]
| ast:Ḷḷamosu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.224594|-6.2208|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref><br/>{{Coord|43.224427|-6.220445|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| 459 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 22
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005090000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Montovo, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q987669|Q987669]]
| [[Montoubu]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.203934|-6.222847|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref><br/>{{Coord|43.204105|-6.222757|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| 774 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 23
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005100000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Quintana, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q987603|Q987603]]
| [[Quintana (parroquia)|Quintana]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.267918|-6.307913|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 459 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 99
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005110000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Iglesia parroquial de San Bartolomé, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q987649|Q987649]]
| [[San Bartolomé (parroquia)|San Bartolomé]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.357117|-6.171949|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 77 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 137
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005120000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Lodón (Belmonte de Miranda, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q987626|Q987626]]
| [[Samartín de Llodón]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.348376|-6.197635|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 94 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 138
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 163
| 84
| 84
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005130000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:San Martín de Ondes 1, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q987674|Q987674]]
| [[Samartín d'Ondes]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.244241|-6.221508|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 702 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 36
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005140000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Vigaña, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q987646|Q987646]]
| [[Vigaña (Miranda)|Vigaña]]
|
| parroquia del conceyu de Miranda (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.253792|-6.244109|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref><br/>{{Coord|43.254096|-6.242493|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| 629 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 27
| [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 26
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005150000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|}
== Quintana ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q113861251|Q113861251]]
| [[L'Abangu]]
| ast:L'Abangu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Quintana (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.25596|-6.339046|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Quintana (parroquia)|Quintana]]
| 6
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861252|Q113861252]]
| [[Alcéu (Quintana)|Alcéu]]
| ast:Alcéu<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Quintana (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.262145|-6.318534|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Quintana (parroquia)|Quintana]]
| 21
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861253|Q113861253]]
| [[Bueinás]]
| ast:Bueinás<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Quintana (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.272722|-6.309432|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Quintana (parroquia)|Quintana]]
| 34
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861254|Q113861254]]
| [[La Coutiella]]
| ast:La Coutiella<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Quintana (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.281779|-6.325281|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Quintana (parroquia)|Quintana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q113861255|Q113861255]]
| [[El Ferredal]]
| ast:El Ferredal<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Quintana (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.274154|-6.30228|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Quintana (parroquia)|Quintana]]
| 8
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861256|Q113861256]]
| [[Quintana (Miranda)|Quintana]]
| ast:Quintana<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Quintana (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.26798|-6.306759|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Quintana (parroquia)|Quintana]]
| 8
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861257|Q113861257]]
| [[La Veiga (Quintana)|La Veiga]]
| ast:La Veiga<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Quintana (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.277086|-6.320443|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Quintana (parroquia)|Quintana]]
| 17
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861258|Q113861258]]
| [[Villar (Quintana)|Villar]]
| ast:Villar<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Quintana (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.272492|-6.315021|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Quintana (parroquia)|Quintana]]
| 5
|
|
|
|
|
|}
== Samartín d'Ondes ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q113861282|Q113861282]]
| [[Ondes]]
| ast:Ondes<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Samartín d'Ondes (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.256774|-6.217975|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Samartín d'Ondes]]
| 4
|
|
|
|
| 33005140100
|-
|
| [[:d:Q113861283|Q113861283]]
| [[Samartín (Samartín d'Ondes)|Samartín]]
| ast:Samartín<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Samartín d'Ondes (Miranda)
| [[aldea]]<br/>[[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]]
| {{Coord|43.244362|-6.220018|display=inline}}
|
|
| [[Samartín d'Ondes]]
| 32
|
|
|
|
| 33005140200
|-
|
| [[:d:Q113861284|Q113861284]]
| [[La Veiga las Zreizales]]
| ast:La Veiga las Zreizales<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Samartín d'Ondes (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.247116|-6.230229|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Samartín d'Ondes]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005140300
|}
== Samartín de Llodón ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q62630233|Q62630233]]
| [[Llongoria]]
| ast:Llongoria<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Samartín de Llodón (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.352065|-6.189096|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| 93 metru
| 22
| [[Samartín de Llodón]]
| 25
| 11
| 14
| 33865
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861292|Q113861292]]
| [[Fontouria (Samartín de Llodón)|Fontouria]]
| ast:Fontouria<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Samartín de Llodón (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.33588|-6.205146|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Samartín de Llodón]]
| 24
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861294|Q113861294]]
| [[Ouviñana (Samartín de Llodón)|Ouviñana]]
| ast:Ouviñana<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Samartín de Llodón (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.350662|-6.203109|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Samartín de Llodón]]
| 33
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861295|Q113861295]]
| [[San Cristóbal (Samartín de Llodón)|San Cristóbal]]
| ast:San Cristóbal<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Samartín de Llodón (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.341684|-6.202226|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Samartín de Llodón]]
| 41
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861297|Q113861297]]
| [[Villanueva (Samartín de Llodón)|Villanueva]]
| ast:Villanueva<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Samartín de Llodón (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.355751|-6.208949|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Samartín de Llodón]]
| 16
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861298|Q113861298]]
| [[La Buela]]
| ast:La Buela<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Samartín de Llodón (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.343398|-6.197726|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[Samartín de Llodón]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
| [[Ficheru:La Ponte Samartín, señal d'entrada al pueblu.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q131758469|Q131758469]]
| [[La Ponte Samartín]]
|
|
| [[Asentamientu|asentamientu humanu]]
|
|
|
| [[Samartín de Llodón]]
|
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861296|Q113861296]]
| [[Samartín (Samartín de Llodón)|Samartín]]
| ast:Samartín<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Samartín de Llodón (Miranda)
| [[aldea]]<br/>[[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]]
| {{Coord|43.348726|-6.196379|display=inline}}
|
|
| [[Samartín de Llodón]]
| 22
|
|
|
|
| 33005130500
|}
== San Bartolomé ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q113861309|Q113861309]]
| [[L'Hospital]]
| ast:L'Hospital<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de San Bartolomé (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.355064|-6.173656|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[San Bartolomé (parroquia)|San Bartolomé]]
| 28
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861310|Q113861310]]
| [[Llaureiru]]
| ast:Llaureiru<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de San Bartolomé (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.353267|-6.183091|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[San Bartolomé (parroquia)|San Bartolomé]]
| 14
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861311|Q113861311]]
| [[Pumarada]]
| ast:Pumarada<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de San Bartolomé (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.357949|-6.162839|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[San Bartolomé (parroquia)|San Bartolomé]]
| 13
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861312|Q113861312]]
| [[San Bartolomé]]
| ast:San Bartolomé<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de San Bartolomé (Miranda)
| [[aldea]]
| {{Coord|43.355718|-6.166716|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[San Bartolomé (parroquia)|San Bartolomé]]
| 53
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q113861308|Q113861308]]
| [[Cutiellos (San Bartolomé)|Cutiellos]]
| ast:Cutiellos<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de San Bartolomé (Miranda)
| [[aldea]]<br/>[[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]]
| {{Coord|43.356666|-6.15328|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[San Bartolomé (parroquia)|San Bartolomé]]
| 29
|
|
|
|
| 33005120100
|-
|
| [[:d:Q113861313|Q113861313]]
| [[El Piqueiru]]
| ast:El Piqueiru<ref name="ref_ee2e0040a45202b253652138de235447dcd0350183d8225d88f9720ab4fdfce0">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/BALMONTE.pdf</ref>
| casería de la parroquia de San Bartolomé (Miranda)
| [[casería]]
| {{Coord|43.356906|-6.160782|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
| [[San Bartolomé (parroquia)|San Bartolomé]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33005120699
|}
{{wikidata list end}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
n9huj584e6poqgs225o4jvu7xzk3cs0
Wikipedia:Wikiproyeutu poblaciones d'Asturies/Estáu/Wikidata/Ḷḷena
4
251100
4505900
4505351
2026-07-24T08:10:57Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4505900
wikitext
text/x-wiki
{{mapa llista de coordenaes}}
{{Wikidata list
|sparql=SELECT ?item WHERE {
SERVICE wikibase:label { bd:serviceParam wikibase:language "ast". }
?item (wdt:P131*) wd:Q1031286.
OPTIONAL { ?item wdt:P31 ?categoría. }
FILTER(?categoría IN (
wd:Q55102916, # parroquia
wd:Q13526752, # llugar
wd:Q5084, # aldea
wd:Q618123, # oxetu xeográficu
wd:Q5756064, # casería
wd:Q123705, # barriu
wd:Q3957, # villa
wd:Q532, # pueblu
wd:Q8776398, # entidá coleutiva de población
wd:Q3055118, # entidá singular de población
wd:Q486972, # asentamientu humanu
wd:Q113860930, # venta
wd:Q11679959, # arrabalde
wd:Q123340192, # pobláu
wd:Q3947, # casa
wd:Q39715, # faru
wd:Q44494, # molín
wd:Q515, # ciudá
wd:Q674950, #urbanización
wd:Q126168706, # zona d'interés turísticu
wd:Q120041664 # llugar d'Asturies
))
}
|columns=P18,item:id,label:nome,P1448:nome oficial,description:descripción,P31:tipu,P625:coordenaes,P2044:altor,P1538:viviendes,P131:entidá superior,P1082:población total,P1539:muyeres,P1540:homes,P281:códigu postal,P421:fusu horariu,P772:INE
|references=all
|sort=P772
|section=P131
|min_section=1
}}
== Cabezón ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q123751985|Q123751985]]
| [[Cabezón]]
| ast:Cabezón<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Cabezón (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Cabezón (parroquia)|Cabezón]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123751989|Q123751989]]
| [[La Romía Baxo]]
| ast:La Romía Baxo<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Cabezón (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Cabezón (parroquia)|Cabezón]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123751990|Q123751990]]
| [[La Romía Riba]]
| ast:La Romía Riba<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Cabezón (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Cabezón (parroquia)|Cabezón]]
| 6
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123751987|Q123751987]]
| [[La Muela (Cabezón)|La Muela]]
| ast:La Muela<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Cabezón (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.060719|-5.771973|display=inline}}
|
|
| [[Cabezón (parroquia)|Cabezón]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033010200
|-
|
| [[:d:Q123751988|Q123751988]]
| [[Naveo (Cabezón)|Naveo]]
| ast:Naveo<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Cabezón (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.055046|-5.76488|display=inline}}
|
|
| [[Cabezón (parroquia)|Cabezón]]
| 11
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033010300
|}
== Campumanes ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q123752096|Q123752096]]
| [[Campumanes]]
| ast:Campumanes<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 483
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752097|Q123752097]]
| [[Corneyana]]
| ast:Corneyana<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 22
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752098|Q123752098]]
| [[Cuturresu]]
| ast:Cuturresu<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 12
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752100|Q123752100]]
| [[El Moclín]]
| ast:El Moclín<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 21
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752102|Q123752102]]
| [[El Reúndu]]
| ast:El Reúndu<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 7
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752103|Q123752103]]
| [[Ferreras (Campumanes)|Ferreras]]
| ast:Ferreras<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752104|Q123752104]]
| [[L'Escobal (Campumanes)|L'Escobal]]
| ast:L'Escobal<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752105|Q123752105]]
| [[La Caseta los Sierros]]
| ast:La Caseta los Sierros<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 3
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752106|Q123752106]]
| [[La Caseta'l Rublín]]
| ast:La Caseta'l Rublín<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752107|Q123752107]]
| [[La Envarniega]]
| ast:La Envarniega<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752108|Q123752108]]
| [[La Nozala]]
| ast:La Nozala<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752109|Q123752109]]
| [[La Rasa Baxo]]
| ast:La Rasa Baxo<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752110|Q123752110]]
| [[La Rúa]]
| ast:La Rúa<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752111|Q123752111]]
| [[La Torre (Campumanes)|La Torre]]
| ast:La Torre<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752112|Q123752112]]
| [[Las Pegas]]
| ast:Las Pegas<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752113|Q123752113]]
| [[Montalegre (Campumanes)|Montalegre]]
| ast:Montalegre<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 2
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752115|Q123752115]]
| [[Salas (Campumanes)|Salas]]
| ast:Salas<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752116|Q123752116]]
| [[Tiós]]
| ast:Tiós<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 48
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752099|Q123752099]]
| [[El Coḷḷéu (Campumanes)|El Coḷḷéu]]
| ast:El Coḷḷéu<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.114659|-5.82603|display=inline}}
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033020400
|-
|
| [[:d:Q123752114|Q123752114]]
| [[Río]]
| ast:Río<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Campumanes (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.109539|-5.828671|display=inline}}
|
|
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033021600
|}
== Casorvía ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q118146106|Q118146106]]
| [[Malveo]]
| ast:Malveo<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Casorvía (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Casorvía (parroquia)|Casorvía]]
| 24
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123752026|Q123752026]]
| [[El Carril (Casorvía)|El Carril]]
| ast:El Carril<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Casorvía (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.106574|-5.785876|display=inline}}
|
|
| [[Casorvía (parroquia)|Casorvía]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033040100
|-
|
| [[:d:Q123752028|Q123752028]]
| [[La Caseta (Casorvía)|La Caseta]]
| ast:La Caseta<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Casorvía (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.110381|-5.801783|display=inline}}
|
|
| [[Casorvía (parroquia)|Casorvía]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033040200
|-
|
| [[:d:Q123752029|Q123752029]]
| [[Casorvía]]
| ast:Casorvía<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Casorvía (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.099475|-5.791054|display=inline}}
|
|
| [[Casorvía (parroquia)|Casorvía]]
| 39
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033040300
|-
|
| [[:d:Q123752030|Q123752030]]
| [[La Pandieḷḷa (Casorvía)|La Pandieḷḷa]]
| ast:La Pandieḷḷa<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Casorvía (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.105066|-5.794683|display=inline}}
|
|
| [[Casorvía (parroquia)|Casorvía]]
| 3
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033040500
|}
== Castieḷḷo ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q20018884|Q20018884]]
| [[La Vega'l Rei]]
| ast:La Vega'l Rei<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.126752|-5.816909|display=inline}}
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 63
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427828|Q124427828]]
| [[Ablano]]
| ast:Ablano<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427830|Q124427830]]
| [[El Casitu]]
| ast:El Casitu<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427831|Q124427831]]
| [[El Coveyu]]
| ast:El Coveyu<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427833|Q124427833]]
| [[La Casería (Castieḷḷo)|La Casería]]
| ast:La Casería<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427835|Q124427835]]
| [[La Rasa Riba]]
| ast:La Rasa Riba<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 6
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427838|Q124427838]]
| [[Mamorana]]
| ast:Mamorana<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 18
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427839|Q124427839]]
| [[Otero (Castieḷḷo)|Otero]]
| ast:Otero<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 13
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427840|Q124427840]]
| [[Ronzón]]
| ast:Ronzón<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 15
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427841|Q124427841]]
| [[Sorribas (Castieḷḷo)|Sorribas]]
| ast:Sorribas<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 14
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427829|Q124427829]]
| [[Corravieya]]
| ast:Corravieya<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.124324|-5.824367|display=inline}}
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033050500
|-
|
| [[:d:Q124427834|Q124427834]]
| [[La Cueva (Castieḷḷo)|La Cueva]]
| ast:La Cueva<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.130333|-5.826529|display=inline}}
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033050600
|-
|
| [[:d:Q124427836|Q124427836]]
| [[La Vega'l Ciigu]]
| ast:La Vega'l Ciigu<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Castieḷḷo (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
| {{Coord|43.140524|-5.825211|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
|
|
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]<br/>[[Ḷḷena]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
| 225<br/>207<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033051200<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
|}
== Chanos de Somerón ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
| [[Ficheru:Llanos de Somerón.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q123750286|Q123750286]]
| [[Chanos (Chanos de Somerón)|Chanos]]
| ast:Chanos<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Chanos de Somerón (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
| {{Coord|43.041788|-5.790155|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
|
|
| [[Chanos de Somerón]]
| 27
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033110100<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
|}
== Columbieḷḷo ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q124427815|Q124427815]]
| [[El Sotón (Columbieḷḷo)|El Sotón]]
| ast:El Sotón<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Columbieḷḷo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Columbieḷḷo (parroquia)|Columbieḷḷo]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427816|Q124427816]]
| [[La Cobertoria (Columbieḷḷo)|La Cobertoria]]
| ast:La Cobertoria<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Columbieḷḷo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.131028|-5.815342|display=inline}}
|
|
| [[Columbieḷḷo (parroquia)|Columbieḷḷo]]
| 7
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033060100
|-
| [[Ficheru:Columbieḷḷo, Ḷḷena.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q124427813|Q124427813]]
| [[Columbieḷḷo]]
| ast:Columbieḷḷo<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia del mesmu nome (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.141925|-5.818714|display=inline}}
|
|
| [[Columbieḷḷo (parroquia)|Columbieḷḷo]]
| 63
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033060200
|-
|
| [[:d:Q124427814|Q124427814]]
| [[El Piridiiḷḷu]]
| ast:El Piridiiḷḷu<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Columbieḷḷo (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.131089|-5.815269|display=inline}}
|
|
| [[Columbieḷḷo (parroquia)|Columbieḷḷo]]
| 22
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033060300
|-
|
| [[:d:Q124427817|Q124427817]]
| [[La Puente (Columbieḷḷo)|La Puente]]
| ast:La Puente<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Columbieḷḷo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.139656|-5.822557|display=inline}}
|
|
| [[Columbieḷḷo (parroquia)|Columbieḷḷo]]
| 11
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033060400
|}
== Congostinas ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
| [[Ficheru:Congostinas (Lena, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q124427809|Q124427809]]
| [[Congostinas]]
| ast:Congostinas<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia del mesmu nome (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Congostinas (parroquia)|Congostinas]]
| 14
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427810|Q124427810]]
| [[Ḷḷinares (Congostinas)|Ḷḷinares]]
| ast:Ḷḷinares<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Congostinas (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.103031|-5.770763|display=inline}}
|
|
| [[Congostinas (parroquia)|Congostinas]]
| 3
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033070200
|}
== Erías ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q124427803|Q124427803]]
| [[Bendueños]]
| ast:Bendueños<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Erías (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Erías (parroquia)|Erías]]
| 18
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427804|Q124427804]]
| [[Erías]]
| ast:Erías<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia del mesmu nome (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Erías (parroquia)|Erías]]
| 11
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427805|Q124427805]]
| [[Eros (Erías)|Eros]]
| ast:Eros<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia d'Erías (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Erías (parroquia)|Erías]]
| 7
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427807|Q124427807]]
| [[Renueva]]
| ast:Renueva<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia d'Erías (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Erías (parroquia)|Erías]]
| 9
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427806|Q124427806]]
| [[La Frecha (Erías)|La Frecha]]
| ast:La Frecha<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia d'Erías (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.094826|-5.799528|display=inline}}
|
|
| [[Erías (parroquia)|Erías]]
| 16
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033090200
|}
== Felgueras ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q124427797|Q124427797]]
| [[Alceo (Felgueras)|Alceo]]
| ast:Alceo<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Felgueras (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Felgueras (parroquia)|Felgueras]]
| 10
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427798|Q124427798]]
| [[Felgueras]]
| ast:Felgueras<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia del mesmu nome (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Felgueras (parroquia)|Felgueras]]
| 43
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427800|Q124427800]]
| [[Los Consorios]]
| ast:Los Consorios<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Felgueras (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Felgueras (parroquia)|Felgueras]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427801|Q124427801]]
| [[Palacio]]
| ast:Palacio<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Felgueras (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Felgueras (parroquia)|Felgueras]]
| 48
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427799|Q124427799]]
| [[Las Campas (Felgueras)|Las Campas]]
| ast:Las Campas<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Felgueras (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.128607|-5.813002|display=inline}}
|
|
| [[Felgueras (parroquia)|Felgueras]]
| 2
|
|
|
|
| 33033080200
|-
|
| [[:d:Q124427802|Q124427802]]
| [[Santa Cristina (Felgueras)|Santa Cristina]]
| ast:Santa Cristina<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Felgueras (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.126429|-5.814203|display=inline}}
|
|
| [[Felgueras (parroquia)|Felgueras]]
| 6
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033080600
|}
== La Pola ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q126178642|Q126178642]]
| [[Ayán]]
| ast:Ayán<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126178643|Q126178643]]
| [[Castañera (La Pola)|Castañera]]
| ast:Castañera<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 7
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126178644|Q126178644]]
| [[El Corraón]]
| ast:El Corraón<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 21
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126178647|Q126178647]]
| [[La Barraca (La Pola)|La Barraca]]
| ast:La Barraca<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| barriu de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| ''[[:d:Q123705|barriu]]''<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 31
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q126178648|Q126178648]]
| [[La Casanueva (La Pola)|La Casanueva]]
| ast:La Casanueva<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126178649|Q126178649]]
| [[La Miera]]
| ast:La Miera<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 9
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126178651|Q126178651]]
| [[Les Figares (La Pola)|Les Figares]]
| ast:Les Figares<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126178653|Q126178653]]
| [[Palaciós]]
| ast:Palaciós<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 62
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126178655|Q126178655]]
| [[Piedracea]]
| ast:Piedracea<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 42
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126178656|Q126178656]]
| [[Ribó]]
| ast:Ribó<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126178657|Q126178657]]
| [[San Feliz (La Pola)|San Feliz]]
| ast:San Feliz<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 33
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126178658|Q126178658]]
| [[Tablao (La Pola)|Tablao]]
| ast:Tablao<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 12
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q126178641|Q126178641]]
| [[Armá (La Pola)|Armá]]
| ast:Armá<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.156913|-5.876481|display=inline}}
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 12
|
|
|
|
| 33033160100
|-
|
| [[:d:Q126178652|Q126178652]]
| [[Los Campos (La Pola)|Los Campos]]
| ast:Los Campos<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.156915|-5.822381|display=inline}}
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 23
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033160600
|-
| [[Ficheru:La Pola Ḷḷena desde arriba..png|center|128px]]
| [[:d:Q108132525|Q108132525]]
| [[La Pola (Ḷḷena)|La Pola]]
| ast:La Pola<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| villa capital del conceyu de Ḷḷena
| [[Villa (población)|villa]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q121289819|capital de conceyu]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.16089|-5.82878|display=inline}}
|
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 7034
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033161600<br/>33033161601<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
|-
|
| [[:d:Q37991281|Q37991281]]
| [[El Vaḷḷe (La Pola)|El Vaḷḷe]]
| ast:El Vaḷḷe<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de La Pola (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.158624|-5.818745|display=inline}}
| 649 metru
|
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| 39
|
|
| 33630
|
| 33033162100
|}
== Las Puentes ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
| [[Ficheru:Estación de Puente de los Fierros (Asturias, España).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q6091548|Q6091548]]
| [[Fierros]]
| ast:Fierros<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Las Puentes (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''
|
|
|
| [[Las Puentes (parroquia)|Las Puentes]]
| 41
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126167534|Q126167534]]
| [[Güeḷḷes]]
| ast:Güeḷḷes<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Las Puentes (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.081186|-5.770487|display=inline}}
|
|
| [[Las Puentes (parroquia)|Las Puentes]]
| 25
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033170100
|-
|
| [[:d:Q126167531|Q126167531]]
| [[Fresneo (Las Puentes)|Fresneo]]
| ast:Fresneo<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Las Puentes (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.075431|-5.770117|display=inline}}
|
|
| [[Las Puentes (parroquia)|Las Puentes]]
| 3
|
|
|
|
| 33033170200
|-
|
| [[:d:Q126167537|Q126167537]]
| [[Las Puentes]]
| ast:Las Puentes<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Las Puentes (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.077144|-5.768773|display=inline}}
|
|
| [[Las Puentes (parroquia)|Las Puentes]]
| 8
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033170400
|}
== Muñón Cimiru ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q124427763|Q124427763]]
| [[El Trechuru]]
| ast:El Trechuru<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.182834|-5.851671|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 2
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427764|Q124427764]]
| [[El Venceyal]]
| ast:El Venceyal<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.184725|-5.853343|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 8
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427765|Q124427765]]
| [[La Bildosa]]
| ast:La Bildosa<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.191879|-5.856575|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427766|Q124427766]]
| [[La Culquera Baxo]]
| ast:La Culquera Baxo<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.179668|-5.846509|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 9
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427767|Q124427767]]
| [[La Culquera Riba]]
| ast:La Culquera Riba<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.178207|-5.842508|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 2
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427768|Q124427768]]
| [[La Ilesia]]
| ast:La Ilesia<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.18625|-5.847994|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 5
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427769|Q124427769]]
| [[La Maerá]]
| ast:La Maerá<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.183545|-5.844413|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 13
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427770|Q124427770]]
| [[La Maramuniz]]
| ast:La Maramuniz<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.179696|-5.860818|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 3
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427772|Q124427772]]
| [[La Soterraña]]
| ast:La Soterraña<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.192096|-5.845028|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427773|Q124427773]]
| [[Los Fueyos]]
| ast:Los Fueyos<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.18647|-5.844698|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427775|Q124427775]]
| [[Muñón Cimiru]]
| ast:Muñón Cimiru<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia del mesmu nome (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.191116|-5.849442|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 15
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427776|Q124427776]]
| [[Pelái]]
| ast:Pelái<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.188554|-5.860746|display=inline}}<ref name="ref_5080c087df942fdea82fb9d0fca7440f4794c02a51fcdf55ece2c93d9d251b90">''[[:d:Q936|OpenStreetMap]]''</ref>
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126834024|Q126834024]]
| ''[[:d:Q126834024|La Muela]]''
|
|
| ''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''
| {{Coord|43.1828|-5.856|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
|
|
|
|
|
| 33033010200
|-
|
| [[:d:Q124427771|Q124427771]]
| [[La Muela (Muñón Cimiru)|La Muela]]
| ast:La Muela<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>[[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]]
| {{Coord|43.182719|-5.855575|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 2
|
|
|
|
| 33033120700
|-
|
| [[:d:Q124427777|Q124427777]]
| [[Reconcos (Muñón Cimiru)|Reconcos]]
| ast:Reconcos<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.18285|-5.841626|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 15
|
|
|
|
| 33033121000
|-
|
| [[:d:Q124427778|Q124427778]]
| [[Santu Medero (Muñón Cimiru)|Santu Medero]]
| ast:Santu Medero<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Cimiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.188743|-5.844327|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033121100
|}
== Muñón Fondiru ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q124427782|Q124427782]]
| [[Brañaḷḷamosa]]
| ast:Brañaḷḷamosa<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Muñón Fondiru (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Muñón Fondiru (parroquia)|Muñón Fondiru]]
| 11
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q124427783|Q124427783]]
| [[El Cortijo]]
| ast:El Cortijo<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Fondiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Muñón Fondiru (parroquia)|Muñón Fondiru]]
| 6
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427784|Q124427784]]
| [[El Vayo]]
| ast:El Vayo<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Fondiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Muñón Fondiru (parroquia)|Muñón Fondiru]]
| 2
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427785|Q124427785]]
| [[Muñón Fondiru]]
| ast:Muñón Fondiru<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia del mesmu nome (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Muñón Fondiru (parroquia)|Muñón Fondiru]]
| 111
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q124427786|Q124427786]]
| [[Torneros]]
| ast:Torneros<ref name="ref_7dba81acc09f42270d1f94653e3dd3fb41866ed89e1755e8c6377abb5478015e">https://www.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Muñón Fondiru (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.174274|-5.838453|display=inline}}
|
|
| [[Muñón Fondiru (parroquia)|Muñón Fondiru]]
| 2
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033240500
|}
== Parana ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q126167165|Q126167165]]
| [[Navidiiḷḷu]]
| ast:Navidiiḷḷu<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Parana (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.071728|-5.727192|display=inline}}
|
|
| [[Parana (parroquia)|Parana]]
| 0
|
|
|
|
| 33033140100
|-
|
| [[:d:Q126167167|Q126167167]]
| [[Parana]]
| ast:Parana<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Parana (Ḷḷena)
| [[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.07566|-5.750607|display=inline}}
|
|
| [[Parana (parroquia)|Parana]]
| 30
|
|
|
|
| 33033140200
|-
|
| [[:d:Q126167163|Q126167163]]
| [[La Polea (Parana)|La Polea]]
| ast:La Polea<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Parana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.070126|-5.725798|display=inline}}
|
|
| [[Parana (parroquia)|Parana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033140300
|-
|
| [[:d:Q126167169|Q126167169]]
| [[Santandrés (Parana)|Santandrés]]
| ast:Santandrés<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Parana (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.0745|-5.7402|display=inline}}
|
|
| [[Parana (parroquia)|Parana]]
| 2
|
|
|
|
| 33033140400
|-
|
| [[:d:Q126167171|Q126167171]]
| [[Viḷḷar (Parana)|Viḷḷar]]
| ast:Viḷḷar<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Parana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.076483|-5.760543|display=inline}}
|
|
| [[Parana (parroquia)|Parana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033140500
|}
== Payares ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q126168450|Q126168450]]
| [[El Nocíu]]
| ast:El Nocíu<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Payares (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| 3
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126168452|Q126168452]]
| [[Floracebos]]
| ast:Floracebos<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Payares (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126168456|Q126168456]]
| [[La Estación (Payares)|La Estación]]
| ast:La Estación<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Payares (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.027577|-5.772908|display=inline}}
|
|
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126168458|Q126168458]]
| [[La Malvea]]
| ast:La Malvea<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Payares (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.01215|-5.79044|display=inline}}
|
|
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| 0
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q126168463|Q126168463]]
| [[Payares (Ḷḷena)|Payares]]
| ast:Payares<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| villa de la parroquia de Payares (Ḷḷena)
| [[Villa (población)|villa]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| 77
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126168466|Q126168466]]
| [[Santa Marina (Payares)|Santa Marina]]
| ast:Santa Marina<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Payares (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126168684|Q126168684]]
| [[El Brañiḷḷín]]
| ast:El Brañiḷḷín<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| zona d'interés turísticu de la parroquia de Payares (Ḷḷena)
| ''[[:d:Q126168706|zona d'interés turísticu]]''<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''
| {{Coord|42.980058|-5.774038|display=inline}}
|
|
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| 4
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033130100
|-
|
| [[:d:Q126168455|Q126168455]]
| [[La Campa (Payares)|La Campa]]
| ast:La Campa<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Payares (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.015277|-5.77128|display=inline}}
|
|
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| 11
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033130200
|-
|
| [[:d:Q126168461|Q126168461]]
| [[La Pedrosa]]
| ast:La Pedrosa<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Payares (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.015217|-5.770549|display=inline}}
|
|
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| 5
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033130800
|-
|
| [[:d:Q126168467|Q126168467]]
| [[Viḷḷar (Payares)|Viḷḷar]]
| ast:Viḷḷar<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Payares (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.02622|-5.785023|display=inline}}
|
|
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| 3
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033131000
|}
== Piñera ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q126168983|Q126168983]]
| [[Carraluz]]
| ast:Carraluz<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Piñera (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Piñera (Ḷḷena)|Piñera]]
| 25
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q126168985|Q126168985]]
| [[Piñera Baxo]]
| ast:Piñera Baxo<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Piñera (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Piñera (Ḷḷena)|Piñera]]
| 29
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126168986|Q126168986]]
| [[Piñera Riba]]
| ast:Piñera Riba<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Piñera (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Piñera (Ḷḷena)|Piñera]]
| 4
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|}
== Samiguel del Río ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q126179157|Q126179157]]
| [[Samiguel (Samiguel del Río)|Samiguel]]
| ast:Samiguel<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Samiguel del Río (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.015881|-5.785097|display=inline}}
|
|
| [[Samiguel del Río]]
| 26
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033180100
|}
== Sotieḷḷo ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q123752001|Q123752001]]
| [[Alceo (Sotieḷḷo)|Alceo]]
| ast:Alceo<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Sotieḷḷo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Sotieḷḷo (parroquia)|Sotieḷḷo]]
| 0
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q123752002|Q123752002]]
| [[Sotieḷḷo]]
| ast:Sotieḷḷo<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Sotieḷḷo (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.086682|-5.829|display=inline}}
|
|
| [[Sotieḷḷo (parroquia)|Sotieḷḷo]]
| 54
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033190200
|}
== Teyeo ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q126166924|Q126166924]]
| [[Arnón]]
| ast:Arnón<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Teyeo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126166941|Q126166941]]
| [[La Cruz (Teyeo)|La Cruz]]
| ast:La Cruz<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Teyeo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| 23
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q126166944|Q126166944]]
| [[Ḷḷandicuandia]]
| ast:Ḷḷandicuandia<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Teyeo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| 0
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q126166958|Q126166958]]
| [[Teyeo]]
| ast:Teyeo<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Teyeo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| 32
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q126166959|Q126166959]]
| [[Traslacruz]]
| ast:Traslacruz<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Teyeo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| 5
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q126166923|Q126166923]]
| [[Armá (Teyeo)|Armá]]
| ast:Armá<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Teyeo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.023598|-5.859928|display=inline}}
|
|
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| 0
|
|
|
|
| 33033200100
|-
|
| [[:d:Q55228938|Q55228938]]
| [[La Cortina (Teyeo)|La Cortina]]
| ast:La Cortina<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Teyeo (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
| {{Coord|43.026679|-5.833728|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
| 642 metru
|
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| 7
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033200300<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
|-
|
| [[:d:Q126166947|Q126166947]]
| [[Los Pontones (Teyeo)|Los Pontones]]
| ast:Los Pontones<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Teyeo (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.025555|-5.837696|display=inline}}
|
|
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| 4
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033200600
|-
|
| [[:d:Q126166949|Q126166949]]
| [[Reconcos (Teyeo)|Reconcos]]
| ast:Reconcos<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Teyeo (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.037271|-5.834535|display=inline}}
|
|
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| 5
|
|
|
|
| 33033200700
|-
|
| [[:d:Q115632133|Q115632133]]
| [[Rospaso]]
| ast:Rospaso<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Teyeo (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
| {{Coord|43.020035|-5.879809|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
|
|
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| 17
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033200800<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref>
|}
== Tuíza ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q126167027|Q126167027]]
| [[El Quempu (Tuíza)|El Quempu]]
| ast:El Quempu<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Tuíza (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Tuíza]]
| 7
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q126167028|Q126167028]]
| [[Tuíza Baxo]]
| ast:Tuíza Baxo<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Tuíza (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Tuíza]]
| 14
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q126167030|Q126167030]]
| [[Tuíza Riba]]
| ast:Tuíza Riba<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Tuíza (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Tuíza]]
| 9
|
|
|
|
|
|}
== Viḷḷayana ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q126169561|Q126169561]]
| [[El Questru (Viḷḷayana)|El Questru]]
| ast:El Questru<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 2
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126169565|Q126169565]]
| [[El Retrunal]]
| ast:El Retrunal<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126169574|Q126169574]]
| [[La Corraona]]
| ast:La Corraona<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 3
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126169576|Q126169576]]
| [[La Corrona]]
| ast:La Corrona<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 19
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126169582|Q126169582]]
| [[La Vega (Viḷḷayana)|La Vega]]
| ast:La Vega<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 70
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126169586|Q126169586]]
| [[Misiegos (Viḷḷayana)|Misiegos]]
| ast:Misiegos<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126169589|Q126169589]]
| [[Samartino (Viḷḷayana)|Samartino]]
| ast:Samartino<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 25
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126169592|Q126169592]]
| [[Vegamuro]]
| ast:Vegamuro<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q126169549|Q126169549]]
| [[Cabo]]
| ast:Cabo<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.180135|-5.799753|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033220100
|-
|
| [[:d:Q126169570|Q126169570]]
| [[La Canterona (Viḷḷayana)|La Canterona]]
| ast:La Canterona<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.17625|-5.791065|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033220200
|-
|
| [[:d:Q126169552|Q126169552]]
| [[El Casqueyu]]
| ast:El Casqueyu<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.191096|-5.820338|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033220300
|-
|
| [[:d:Q126169573|Q126169573]]
| [[La Caseta (Viḷḷayana)|La Caseta]]
| ast:La Caseta<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.186802|-5.829072|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033220400
|-
|
| [[:d:Q126169555|Q126169555]]
| [[El Castiiḷḷu]]
| ast:El Castiiḷḷu<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>[[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]]
| {{Coord|43.179678|-5.811166|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 4
|
|
|
|
| 33033220500
|-
|
| [[:d:Q126169578|Q126169578]]
| [[La Coḷḷá (Viḷḷayana)|La Coḷḷá]]
| ast:La Coḷḷá<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.18981|-5.809223|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033220700
|-
|
| [[:d:Q126169568|Q126169568]]
| [[Fresneo (Viḷḷayana)|Fresneo]]
| ast:Fresneo<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.176077|-5.806447|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033221000
|-
|
| [[:d:Q126169579|Q126169579]]
| [[La Mora]]
| ast:La Mora<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.181463|-5.799902|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033221300
|-
|
| [[:d:Q126169558|Q126169558]]
| [[El Padrún (Viḷḷayana)|El Padrún]]
| ast:El Padrún<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.185004|-5.813157|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 16
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033221400
|-
|
| [[:d:Q126169566|Q126169566]]
| [[El Riquixu (Viḷḷayana)|El Riquixu]]
| ast:El Riquixu<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.189758|-5.805988|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 3
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033221500
|-
|
| [[:d:Q126169587|Q126169587]]
| [[Retruyés]]
| ast:Retruyés<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.192482|-5.823034|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 33
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033221600
|-
|
| [[:d:Q126169590|Q126169590]]
| [[Vaḷḷines]]
| ast:Vaḷḷines<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.187124|-5.807668|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 16
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033222000
|-
|
| [[:d:Q126169594|Q126169594]]
| [[Viḷḷayana]]
| ast:Viḷḷayana<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.184184|-5.813499|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 270
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033222300
|-
|
| [[:d:Q126169584|Q126169584]]
| [[La Viña (Viḷḷayana)|La Viña]]
| ast:La Viña<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.17689|-5.79873|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033222400
|-
|
| [[:d:Q126169596|Q126169596]]
| [[Viscarrionda]]
| ast:Viscarrionda<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.19001|-5.804376|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 1
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033222500
|-
|
| [[:d:Q126169563|Q126169563]]
| [[El Reteḷḷón]]
| ast:El Reteḷḷón<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.181895|-5.808362|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
|
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033222600
|-
|
| [[:d:Q126169580|Q126169580]]
| [[La Teyera (Viḷḷayana)|La Teyera]]
| ast:La Teyera<ref name="ref_bff8cd223aa3c831b5c3481520dfc6b1998beef57ff103d7a7e3b30a8573d58c">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/26/20050726.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Viḷḷayana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.184357|-5.814066|display=inline}}
|
|
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| 7
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033222700
|}
== Xomezana ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
|
| [[:d:Q123751996|Q123751996]]
| [[Las Monas]]
| ast:Las Monas<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Xomezana (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Xomezana]]
| 2
|
|
|
|
|
|-
|
| [[:d:Q123751998|Q123751998]]
| [[Xomezana Baxo]]
| ast:Xomezana Baxo<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Xomezana (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Xomezana]]
| 37
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123751999|Q123751999]]
| [[Xomezana Riba]]
| ast:Xomezana Riba<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Xomezana (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Xomezana]]
| 60
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123751995|Q123751995]]
| [[Espineo (Xomezana)|Espineo]]
| ast:Espineo<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Xomezana (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.062394|-5.829126|display=inline}}<ref name="ref_4879b89453b357a6cf85a24b5f8306516274458c94b9e22058ad652a10d4489a">''[[:d:Q12013|Google Maps]]''</ref>
|
|
| [[Xomezana]]
| 37
|
|
|
|
| 33033100100
|-
|
| [[:d:Q123751997|Q123751997]]
| [[Viḷḷarín (Xomezana)|Viḷḷarín]]
| ast:Viḷḷarín<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| casería de la parroquia de Xomezana (Ḷḷena)
| [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.053304|-5.831416|display=inline}}<ref name="ref_4879b89453b357a6cf85a24b5f8306516274458c94b9e22058ad652a10d4489a">''[[:d:Q12013|Google Maps]]''</ref>
|
|
| [[Xomezana]]
| 0
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033100500
|}
== Zurea ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
| [[Ficheru:Zureda (Lena, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q123751992|Q123751992]]
| [[Zurea]]
| ast:Zurea<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| llugar de la parroquia de Zurea (Ḷḷena)
| [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
|
|
|
| [[Zurea (parroquia)|Zurea]]
| 133
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
|
|-
|
| [[:d:Q123751991|Q123751991]]
| [[Vaḷḷe (Zurea)|Vaḷḷe]]
| ast:Vaḷḷe<ref name="ref_a85bc0c191a9ce4db784f25efa319c9bec5c2e8099112b83aac63f7159c32694">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/LENA.pdf</ref>
| aldea de la parroquia de Zurea (Ḷḷena)
| [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref>
| {{Coord|43.095113|-5.855919|display=inline}}
|
|
| [[Zurea (parroquia)|Zurea]]
| 18
|
|
|
|
| 33033230100
|}
== Ḷḷena ==
{| class='wikitable sortable'
! imaxe
! id
! nome
! nome oficial
! descripción
! tipu
! coordenaes
! altor
! viviendes
! entidá superior
! población total
! muyeres
! homes
! códigu postal
! fusu horariu
! INE
|-
| [[Ficheru:Cabezón1 (Lena, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q13146841|Q13146841]]
| [[Cabezón (parroquia)|Cabezón]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.054088|-5.76979|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 750 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 19
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033010000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Camino de San Salvador, Campomanes 01.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q5745935|Q5745935]]
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| ast:Campumanes<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.106805|-5.82694|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 390 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 594<ref name="ref_08c1323310489209f806e6fc29a5a7ce08c17890098fd617d017063019d8be23">http://www.sadei.es/es/tratarBuscadorNomenclatorExportar.do?toponimia=1&anio=2018&codZona=33&codParroquia=3302</ref>
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 601
|
|
| 33620<ref name="ref_8364b67dac0c0334c0b1e0d7026a737a639cf8e2cc7d12c3e30c1bc75f71eed3">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33620</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033020000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
|
| [[:d:Q3663222|Q3663222]]
| [[Carabanzo]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.185335|-5.786057|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 455 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 166
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033030000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
|
| [[:d:Q13146884|Q13146884]]
| [[Casorvía (parroquia)|Casorvía]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.098597|-5.794173|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 558 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 66
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033040000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Castiello (Lena, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q8342126|Q8342126]]
| [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]]
| ast:Castieḷḷo
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.138612|-5.822418|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 328 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 356
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033050000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Columbieḷḷo, Ḷḷena.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q13146925|Q13146925]]
| [[Columbieḷḷo (parroquia)|Columbieḷḷo]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.142294|-5.819145|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 355 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 103
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033060000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Congostinas (Lena, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q3663225|Q3663225]]
| [[Congostinas (parroquia)|Congostinas]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.095549|-5.768096|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 640 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 17
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033070000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Felgueras desde Sta Cristina.JPG|center|128px]]
| [[:d:Q8580914|Q8580914]]
| [[Felgueras (parroquia)|Felgueras]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.125739|-5.796625|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 525 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 81
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 109
|
|
| 33637
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033080000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Camino de San Salvador, Herías 02.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q9003309|Q9003309]]
| [[Erías (parroquia)|Erías]]
| ast:Erías<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.095672|-5.811032|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 633 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 61
|
|
| 33694<ref name="ref_a0b28e9c9f40ed65d9f9c4a69ded5ec4dd3b6e67bfc92c12d7026c22c200d1ab">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33694</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033090000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Jomezana (Lena, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q9012519|Q9012519]]
| [[Xomezana]]
| ast:Xomezana<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.063165|-5.843145|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 726 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 136
|
|
| 33629<ref name="ref_5827123e36775f8aca6132a47cfc685845109bfff120eaf99b67b51ac07e47a8">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33629</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033100000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Llanos de Somerón.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q13146904|Q13146904]]
| [[Chanos de Somerón]]
| ast:Chanos de Somerón<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.042319|-5.78684|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 764 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 27
|
|
| 33694<ref name="ref_a0b28e9c9f40ed65d9f9c4a69ded5ec4dd3b6e67bfc92c12d7026c22c200d1ab">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33694</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033110000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
|
| [[:d:Q13147793|Q13147793]]
| [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.189746|-5.853657|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 562 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 76
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033120000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Vista de Pajares.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q3360693|Q3360693]]
| [[Payares (parroquia)|Payares]]
| ast:Payares<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.018185|-5.776937|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 929 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 104
|
|
| 33693<ref name="ref_e22446e242f2f665e2961d2c88458fa6fdada6a65e87adf4ed154654b41f7326">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33693</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033130000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Parana (Lena, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q16615980|Q16615980]]
| [[Parana (parroquia)|Parana]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.075708|-5.750743|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 642 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 32
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033140000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
|
| [[:d:Q13147890|Q13147890]]
| [[Piñera (Ḷḷena)|Piñera]]
| ast:Piñera<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.055757|-5.819043|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 756 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 58
|
|
| 33629<ref name="ref_5827123e36775f8aca6132a47cfc685845109bfff120eaf99b67b51ac07e47a8">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33629</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033150000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:La Pola Ḷḷena desde arriba..png|center|128px]]
| [[:d:Q9061362|Q9061362]]
| [[La Pola (parroquia)|La Pola]]
| ast:La Pola<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.159279|-5.829606|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 306 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 4262<ref name="ref_e91d95ba0a4050a429ff6a393b0443df442cbd348bfdb963721e31052596a026">http://www.sadei.es/es/tratarBuscadorNomenclatorExportar.do?toponimia=1&anio=2018&codZona=33&codParroquia=3316</ref>
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 7325
|
|
| 33630<ref name="ref_2bca9f5601e7442dfe2ee9ddd9a0a500fda8b0b82ae69ff6688b964087a61c7a">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33630</ref><br/>33638<ref name="ref_65c770d3de48268923bf636ab6275351a6cb377515999dd1e13df28771c0a391">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33638</ref><br/>33639<ref name="ref_b69a916023ee6e4ecba2638492f693f823fe5918c388ea84b6f4adcd329e7393">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33639</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033160000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
|
| [[:d:Q43982436|Q43982436]]
| [[Las Puentes (parroquia)|Las Puentes]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.078379|-5.770639|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 477 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 77
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033170000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Camino de San Salvador, San Miguel del Río, Iglesia de San Miguel.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q13148006|Q13148006]]
| [[Samiguel del Río]]
| ast:Samiguel del Río<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.015401|-5.785143|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 725 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 26
|
|
| 33693<ref name="ref_e22446e242f2f665e2961d2c88458fa6fdada6a65e87adf4ed154654b41f7326">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33693</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033180000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Sotiello (Lena, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q3663220|Q3663220]]
| [[Sotieḷḷo (parroquia)|Sotieḷḷo]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.086579|-5.82924|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 417 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 71
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 54
|
|
| 33629
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033190000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Telledo (Lena, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q9085621|Q9085621]]
| [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]]
| ast:Teyeo<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.023564|-5.843832|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 647 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 97<ref name="ref_6352c4e983f09722ced5a52d1ea57ed713060cfc9da7f7037efaadc6517fc66a">http://www.sadei.es/es/tratarBuscadorNomenclatorExportar.do?toponimia=1&anio=2018&codZona=33&codParroquia=3320</ref>
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 93
|
|
| 33628<ref name="ref_9ee241a3bec8db33929b650d7cd4668799a3da84c9d195e6988de081dcbf36e3">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33628</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033200000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Macizo de Ubiña.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q3663211|Q3663211]]
| [[Tuíza]]
| ast:Tuíza<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.023857|-5.908104|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 1085 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 42<ref name="ref_eb34b320a0ce46fa800de2e3b28630d0f99baa1a686afffb6a51e2c47480bd7d">http://www.sadei.es/es/tratarBuscadorNomenclatorExportar.do?toponimia=1&anio=2018&codZona=33&codParroquia=3321</ref>
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 30
|
|
| 33628<ref name="ref_9ee241a3bec8db33929b650d7cd4668799a3da84c9d195e6988de081dcbf36e3">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33628</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033210000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Villayana.jpg|center|128px]]
| [[:d:Q13148146|Q13148146]]
| [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]]
| ast:Viḷḷayana<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.184529|-5.812008|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 266 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 473
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033220000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
| [[Ficheru:Zureda (Lena, Asturias).jpg|center|128px]]
| [[:d:Q3663230|Q3663230]]
| [[Zurea (parroquia)|Zurea]]
| ast:Zurea<ref name="ref_8f37bfef1a6689423100b37facd7c1248a84a6e5b36c3b0793404554686d7ade">https://sede.asturias.es/bopa/disposiciones/repositorio/LEGISLACION09/66/4/001U002CGS0002.pdf</ref>
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.091144|-5.848469|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 615 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 151
|
|
| 33629<ref name="ref_5827123e36775f8aca6132a47cfc685845109bfff120eaf99b67b51ac07e47a8">https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/33629</ref>
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033230000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|-
|
| [[:d:Q13147795|Q13147795]]
| [[Muñón Fondiru (parroquia)|Muñón Fondiru]]
|
| parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies)
| [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| {{Coord|43.171999|-5.833712|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 374 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
| 132
|
|
|
| ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]''
| 33033240000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref>
|}
{{wikidata list end}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
fozl4os7r7zinuen08z89sgrq8rvwza
Francisco Javier Fernández Vallina
0
251299
4505847
4458699
2026-07-23T20:42:09Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505847
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Francisco Javier Fernández Vallina''' {{nym}}<ref>{{cita publicación |url=https://www.lne.es/asturias/2015/04/06/asturias-mejor-capacidad-formacion-espana-19830556.html |títulu="Asturias tiene la mejor capacidad de formación de España, pero sin aprovechar" |fechaaccesu=2021-09-20 |apellíu=Morán |nome=J.|fecha=2015-04-06|periódico=La Nueva España|idioma=castellán}}</ref> ye un académicu y políticu [[Asturies|asturianu]] que desempeñó'l so llabor docente na [[Universidá Complutense de Madrid]], onde foi direutor del Departamentu d'Estudios Hebreos y Arameos y miembru del Institutu Universitariu de Ciencies de les Relixones.<ref name=":0">{{cita web |url=https://www.comillas.edu/es/prensa-comunicacion/3293-comillas-celebra-los-50-anos-de-las-relaciones-entre-cristianos-y-judios |títulu=Comillas celebra los 50 años de las relaciones entre cristianos y judíos |fechaaccesu=2021-09-20|sitiuweb=www.comillas.edu}}</ref>
== Biografía ==
=== Carrera académica ===
En estudiando la llicenciatura de filosofía,<ref>{{cita web |url=https://atalayar.com/content/la-contribuci%C3%B3n-de-las-religiones-ante-los-retos-planteados-por-la-covid-19 |títulu=La contribución de las religiones ante los retos planteados por la COVID-19 |fechaaccesu=2021-09-20|sitiuweb=Atalayar|idioma=es}}</ref> doctoróse en Filoloxía Hebrea pola [[Universidá Complutense de Madrid]] (1980), con una tesis sobre'l Targum de [[Job (personaxe bíblicu)|Job]], dirixida por [[Alejandro Díez Macho]].<ref>{{cita web |url=https://www.educacion.gob.es/teseo/mostrarRef.do?ref=15351 |títulu=Teseo |fechaaccesu=2021-09-20 |sitiuweb=www.educacion.gob.es |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210920212756/https://www.educacion.gob.es/teseo/mostrarRef.do?ref=15351 |fechaarchivu=2021-09-20 }}</ref> Foi direutor del Departamentu d'Estudios Hebreos y Arameos, anguaño Departamentu de Llingüística, Estudios Árabes, Hebreos y d'Asia Oriental, y miembru del Institutu Universitariu de Ciencies de les Relixones.<ref name=":0" />
Les sos llinies d'investigación ya intereses académicos algamen un ampliu númberu de temátiques, especialmente la hermenéutica, historia ya interpretación del testu bíblicu, el pensamientu xudíu na modernidá y les dinámiques sociorrelixoses de la dómina contemporánea, asina como les distintes dimensiones de racionalidá simbólica, qu'enllacia cola tradición crítica cola modernidá y la supremacía de la racionalidá instrumental de la Escuela de Frankfurt ocupó particularmente la so reflexón.<ref>{{cita web |url=https://www.langreanosenelmundo.org/contenido%20presentacion2008.htm |títulu=El patrimonio humano de Langreo |fechaaccesu=2021-09-12 |sitiuweb=www.langreanosenelmundo.org |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210912191702/https://www.langreanosenelmundo.org/contenido%20presentacion2008.htm |fechaarchivu=2021-09-12 }}</ref>
=== Trayeutoria política ===
Amás de la so trayeutoria académica, Francisco Javier Fernández Vallina ocupó distintos cargos de responsabilidá pública col [[Partíu Socialista Obreru Español]], siendo xefe de gabinete del ministru de Presidencia [[Alfredo Pérez Rubalcaba]] ente 1993 y 1996,<ref>{{Cita BOE |referencia=BOE-A-1993-19119 |títulu=Real Decreto 1203/1993, de 20 de xunetu, por el que se nombra Director del Gabinete del Ministro de la Presidencia a don Francisco Javier Fernández Vallina|fecha=21 de xunetu de 1993 |númberu=173 |páxina=22277 }}</ref> y [[Llista de Conseyeros d'Educación y Cultura d'Asturies|conseyeru d'Educación y Cultura]] del [[Asturies|Principáu d'Asturies]] entre 1999 y 2003.<ref>{{cita publicación |url=https://www.jgpa.es/documents/11156/104641/Web+Gobiernos.pdf/b9e4ac96-8a40-43f9-a3a8-e54e4066a882 |títulu=Consejos de Gobierno del Principado de Asturias desde 1982|autor=Junta General del Principado de Asturias |fechaaccesu=20 de setiembre de 2021}}</ref>
== Premios y reconocencies ==
* Premiu Mircea Eliade de la Sociedá Chilena de Ciencies de les Relixones (2017).<ref>{{cita web |url=https://www.coursehero.com/file/71444415/Mas-alla-de-la-secularizacion-reflexionpdf/ |títulu=Breviario multidisciplinario sobre el fenómeno religioso. Homenaje a Francisco Javier Fernández Vallina |fechaaccesu=2021-09-20|sitiuweb=www.coursehero.com}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Ciencies bíbliques]]
* [[Universidá Complutense de Madrid]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{NF|1951||Fernández Vallina, Francisco Javier}}
[[Categoría:Políticos y polítiques d'Asturies]]
[[Categoría:Profesores d'Asturies]]
[[Categoría:Persones de Llangréu]]
7m0w2zdymrlxnv22jb3ldeu1r0nx2lm
Primer ministru d'Ucraína
0
255255
4505898
4409344
2026-07-24T06:20:33Z
Martin Macha 2111
76378
4505898
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de cargu políticu}}
El '''primer ministru d'Ucraína''' ({{lang-uk|Прем'єр-міністр України}}) ye'l xefe del [[Conseyu de Ministros d'Ucraína]], parte del [[Gobiernu d'Ucraína]].
== Llista de primeros ministros dende 1990 ==
{| class="wikitable plainrowheaders" style="text-align:center; line-height:130%;"
|-
|-
! colspan=3 | Nome
! Periodu
! Partíu
! Presidente
|-
! style="background:gray;"|
|| [[Ficheru:Fokin vitold.jpg|85px]]
|| [[Vitold Fokin]]
| 18 d'abril de 1991-2 d'ochobre de 1992
| style="background: | [[Candidatu independiente|Independiente]]
| rowspan="9" style="font-weight:normal; text-align:center" |[[Leonid Kravchuk]]
|-
! style="background:gray;"|
|| [[Ficheru:Leonid Kuchma.jpg|85px]]
|| [[Leonid Kuchma]]
| 13 d'ochobre de 1992-22 de setiembre de 1993
| style="background: | [[Candidatu independiente|Independiente]]
|-
! style="background:gray;"|
|| [[Ficheru:Masol.jpg|85px]]
|| [[Vitaliy Masol]]
| 16 de xunu de 1994-1 de marzu de 1995
| style="background: | [[Candidatu independiente|Independiente]]
|-
! style="background:gray;"|
|| [[Ficheru:Yevhen Marchuk 2004.jpg|85px]]
|| [[Yevhen Marchuk]]
| 1 de marzu de 1995-28 de mayu de 1996
| style="background: | [[Candidatu independiente|Independiente]]
|-
! style="background:gray;"|
|| [[Ficheru:Pavlo Lazarenko 1996.jpg|85px]]
|| [[Pavlo Lazarenko]]
| 28 de mayu de 1996-2 de xunetu de 1997
| style="background: | [[Candidatu independiente|Independiente]]
|-
! style="background:limegreen;"|
|| [[Ficheru:Valerii Pustovoitenko cr.jpg|85px]]
|| [[Valeriy Pustovoitenko]]
| 30 de xunetu de 1997-22 d'avientu de 1999
| Partíu Popular Democráticu
|-
! style="background:limegreen"|
|| [[Ficheru:Viktor Yushchenko 2006.jpg|85px]]
|| [[Viktor Yushchenko]]
| 22 d'avientu de 1999-29 de mayu de 2001
| Partíu Popular Democráticu
|-
! style="background:#A8B4AB;"|
|| [[Ficheru:Anatoliy Kinakh 2012.jpg|85px]]
|| [[Anatoliy Kinakh]]
| 29 de mayu de 2001-21 de payares de 2002
| Partíu de los Industrialistes y Empresarios
|-
! style="background:blue"|
|| [[Ficheru:Viktor Yanukovych Greece 2011 (cropped).jpg|85px]]
|| [[Víktor Yanukóvich]]
| 21 de payares de 2002-5 de xineru de 2005
| [[Partíu de les Rexones]]
|-
! style="background:Pink"|
|| [[Ficheru:Yulia Tymoshenko (2008).jpg|85px]]
|| [[Yulia Tymoshenko]]
| 24 de xineru de 2005-8 de setiembre de 2005
| [[Batkivshchyna]]
| rowspan="4" style="font-weight:normal; text-align:center" |[[Víktor Yúshchenko]]
|-
! style="background:orange"|
|| [[Ficheru:Yuriy Yekhanurov 2013.jpg|85px]]
|| [[Yuriy Yekhanurov]]
| 8 de setiembre de 2005-4 d'agostu de 2006
| Nuesa Ucraína
|-
! style="background:blue"|
|| [[Ficheru:Viktor Yanukovych Greece 2011 (cropped).jpg|85px]]
|| [[Víktor Yanukóvich]]
| 4 d'agostu de 2006-18 d'avientu de 2007
| [[Partíu de les Rexones]]
|-
! style="background:Pink"|
|| [[Ficheru:Yulia Tymoshenko (2008).jpg|85px]]
|| [[Yulia Tymoshenko]]
| 18 d'avientu de 2007-4 de marzu de 2010
| [[Batkivshchyna]]
|-
! style="background:blue"|
|| [[Ficheru:Mykola Azarov 27 April 2010-1 small version.jpg|85px]]
|| [[Mykola Azarov]]
| 11 de marzu de 2010-28 de xineru de 2014
| [[Partíu de les Rexones]]
| [[Víktor Yanukóvich]]
|-
! style="background:Yellow"|
|| [[Ficheru:Arseniy Yatsenyuk 2011-09-28.jpg|85px]]
|| [[Arseniy Yatsenyuk]]
| 27 de febreru de 2014-14 d'abril de 2016
| Frente del Pueblu
| rowspan="2" style="font-weight:normal; text-align:center" |[[Petró Poroshenko]]
|-
! style="background:brown"|
|| [[Ficheru:Volodymyr Groysman Portrait.jpg|85px]]
|| [[Volodymyr Groysman]]
| 14 d'abril de 2016-29 d'agostu de 2019
| [[Bloque Petró Poroshenko]]
|-
! style="background:grey"|
|| [[Ficheru:Oleksiy Honcharuk (cropped) small.jpg|85px]]
|| [[Oleksiy Honcharuk]]
| 29 d'agostu de 2019-4 de marzu de 2020
| [[Políticu independiente|Independiente]]
| rowspan="4" style="font-weight:normal; text-align:center" |[[Volodymyr Zelenskyy]]
|-
! style="background:grey"|
|| [[Ficheru:Денис Шмигаль 2020 3 (cropped).jpg|85px]]
|| [[Denys Shmyhal]]
| 4 de marzu de 2020-17 de xunetu de 2025
| [[Políticu independiente|Independiente]]
|-
| style="background:grey"|
| [[Ficheru:СВИРИДЕНКО Юлія Анатоліївна (cropped 2).jpg|85px]]
| [[Yulia Svyrydenko]]
| 17 de xunetu de 2025-16 de xunetu de 2026
| [[Políticu independiente|Independiente]]
|-
! style="background:grey"|
|| [[Ficheru:Корецький Сергій.webp|85px]]
|| [[Serhii Koretskyi]]
| 16 de xunetu de 2026-Nel cargu
| [[Políticu independiente|Independiente]]
|}
== Ver tamién ==
*[[Presidente d'Ucraína]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*[http://www.kmu.gov.ua/control/en/publish/article?art_id=1336409&cat_id=1290720 Páxina oficial del gobiernu d'Ucraínae Ucrania. Gobernantes] (en inglés)
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Primeros ministros d'Ucraína|*]]
rrsogw2p7ag76h9rrty12s0283xtxj9
Fonciello (Tiñana)
0
260177
4505824
4250626
2026-07-23T17:45:22Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505824
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá
|partíu=Siero
}}
'''Fonciello'''{{toponimia|Siero}} ye una [[aldea (Asturies)|aldea]]{{SADEI}} de la [[parroquies d'Asturies|parroquia]] de [[Tiñana]], nel [[conceyos d'Asturies|conceyu asturianu]] de [[Siero]]<ref>[http://www.ayto-siero.es/recursos/doc/El_concejo-de_siero/Parroquias_y_nucleos_urbanos/2417_2452452016135750.pdf Parroquias y núcleos urbanos del concejo de Siero - Ayuntamiento de Siero (''en pdf'')] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200708142905/http://www.ayto-siero.es/recursos/doc/El_concejo-de_siero/Parroquias_y_nucleos_urbanos/2417_2452452016135750.pdf |date=2020-07-08 }} Consultao el 7 de xuliu de 2020.</ref> Alcuéntrase a cinco [[Quilómetru|kilómetros]] de [[La Pola Siero|Pola Siero]], capital del conceyu.{{Harvnp|Rodríguez Muñoz|2000}} El so [[códigu postal]] ye'l 33199.<ref>[http://codigo-postal.es.mapawi.com/espana/11/asturias/1/4/o/fonciello-meres-siero-/33199/45543/ Códigos postales de Fonciello (Meres-Siero)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230814174111/http://codigo-postal.es.mapawi.com/espana/11/asturias/1/4/o/fonciello-meres-siero-/33199/45543/ |date=2023-08-14 }} Consultáu'l 6 de xuliu de 2020.</ref>
== Historia ==
Debío a les crecíes del [[ríu Nora]], nel [[Sieglu XVI|{{Sieglu|XVI}}]] los sos habitantes ricibieron llicencia de les autoridaes eclesiástices pa allegar y realizar los actos de cultu na ilesia de Santa Ana.{{Harvnp|Rodríguez Muñoz|2000|p=422}}
== Xeografía ==
Fonciello allúgase a 210 [[metros sobro'l nivel del mar]], nuna zona húmeda y d'antiguo cuasi pantanosa, por cuenta de les crecíes del [[ríu Nora]]. Llega diéndose en direición sur pela carretera AS-17 y en tren pel [[Estación de Fonciello|apeaderu de Fonciello]]. Alcuéntrase de la mesma cerca del [[camín de Santiago]] conocíu como'l camín francés.
== Demografía ==
Tien una población de {{persones|unidá=habitantes}}.
== Ver tamién ==
{{otros sitios}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |títulu=Diccionario geográfico de Asturias. Ciudades, villas y pueblos|URL=|idioma=castellanu|otros=|edición= |añu=2000|editor=Rodríguez Muñoz, Javier|editorial=Editorial Prensa Asturiana|ubicación=Uviéu|isbn=|cita=}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces llocalidá}}
* [http://xurdemoran.blogspot.com/2016/06/fonciello-y-meres-el-valle-del-nora-en.html Blog con imáxenes del ''Camín de Fonciello'', Fonciello y alredores]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de Siero]]
stjhg2j087nurcim1h8qxqg22cuhmkp
Giro d'Italia 2024
0
274441
4505925
4266857
2026-07-24T11:42:32Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505925
wikitext
text/x-wiki
{{Cycling race/infobox|Q120900304}}
El '''Giro d'Italia 2024''' foi una [[Ciclismu en ruta|competición de ciclismu]] per etapes celebrada ente'l [[4 de mayu|4]] y el [[26 de mayu]] de [[2024]], con entamu na ciudá de [[Venaria Reale]] y llegada en [[Roma]]. El percorríu tuvo dividíu en 21 etapes sobre una distancia total de de 3317,2 km.
La carrera foi la primera de les denominaes [[Grandes Vueltes]] de la temporada y formó parte del circuitu [[UCI WorldTour 2024]] dientro de la categoría 2.UWT.
El ganador foi l'eslovenu [[Tadej Pogačar]] del [[UAE Team Emirates]], qu'amás ganó en seis etapes, y tuvo acompañáu nel podiu pol colombianu [[Daniel Felipe Martínez]] del [[Bora-Hansgrohe]] y el británicu [[Geraint Thomas]] del [[INEOS Grenadiers]], segundu y tercer clasificáu respeutivamente.<ref>{{cita web|url=https://as.com/ciclismo/giro_italia/pogacar-campeon-del-giro-en-roma-y-mas-cerca-del-doblete-n/|títulu=Pogacar, campeón del Giro en Roma y más cerca del doblete|editorial=[[As (periódicu)|As]]|fecha=26 de mayu de 2024|fechaaccesu=9 de xunu de 2024|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20240909083755/https://as.com/ciclismo/giro_italia/pogacar-campeon-del-giro-en-roma-y-mas-cerca-del-doblete-n/|fechaarchivu=2024-09-09}}</ref>
== Equipos participantes ==
Participaron 22 equipos, de los cualos asistieron por derechu propiu los 18 equipos de categoría [[UCI WorldTour 2024#Equipos|UCI WorldTeam]], más cuatro de categoría [[UCI ProTeam]], sumando un total de 176 ciclistes, de los que 142 terminaron la carrera. Los equipos participantes fueron:<ref>{{cita web |títulu=Equipos participantes del Giro de Italia 2024|url=https://www.procyclingstats.com/race/giro-d-italia/2024/startlist}} ''procyclingstats.com''</ref>
{{Cycling race/listofteams|Q120900304}}
== Percorríu ==
{{Cycling race/listofstages|Q120900304
| after row 9 : date : 13 may
| after row 9 : text : Día de descansu
| after row 9 : icon : [[Ficheru:Stage rest day.svg|Día de descansu]]
| after row 15 : date : 20 may
| after row 15 : text : Día de descansu
| after row 15 : icon : [[Ficheru:Stage rest day.svg|Día de descansu]]
}}
== Clasificaciones finales ==
=== Clasificación xeneral ===
{{Cycling race/generalclassification|Q120900304}}
=== Clasificación del monte ===
{{Cycling race/mountainsclassification|Q120900304}}
=== Clasificación de los esprinos (metes volantes) ===
{{Cycling race/pointsclassification|Q120900304}}
=== Clasificación de los mozos ===
{{Cycling race/bestyoungclassification|Q120900304}}
=== Clasificación por equipos ===
{{Cycling race/teamsclassificationbytime|Q120900304}}
== Evolución de les clasificaciones ==
{{Cycling race/listofstagesclassification|Q120900304}}
== Ciclistes participantes y posiciones finales ==
{{Cycling race/startlist|Q120900304}}
<small>'''Convenciones:'''
* '''AB-N''': Abandonu na etapa "N"
* '''FLT-N''': Retiru por llegar fora de la llende de tiempu na etapa "N"
* '''NTS-N''': Nun tomó la salida de la etapa "N"
* '''DES-N''': Descalificáu o espulsáu na etapa "N"
</small>
== Ver tamién ==
* [[Tour de Francia 2024]]
* [[Vuelta a España 2024]]
* [[Vuelta a Asturies 2024]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{Giro d'Italia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Giro d'Italia| 2024]]
[[Categoría:Ciclismu en 2024]]
knr0po9aioiqjk1vw22gmh9tydoawl6
Módulu:Params
828
278051
4505815
4504698
2026-07-23T13:25:23Z
Grufo
115428
Update from [[d:Special:GoToLinkedPage/mediawikiwiki/Q122696746|master]] using [[mw:Synchronizer| #Synchronizer]]
4505815
Scribunto
text/plain
require[[strict]]
--- ---
--- PRIVATE ENVIRONMENT ---
--- ________________________________ ---
--- ---
--[[ Abstract utilities ]]--
----------------------------
-- Helper function for `string.gsub()` (for managing zero-padded numbers)
local function zero_padded (str)
return ('%03d%s'):format(#str, str)
end
-- Helper function for `table.sort()` (for natural sorting)
local function natural_sort (var1, var2)
return var1:gsub('%d+', zero_padded) < var2:gsub('%d+', zero_padded)
end
-- Return a copy or a reference to a table
local function copy_or_ref_table (src, refonly)
if refonly then return src end
local newtab = {}
for key, val in pairs(src) do newtab[key] = val end
return newtab
end
-- Copy at most N items (of all kinds) from `src` to `dest` and return `dest`
local function copy_table_maxn (dest, src, len)
local idx = 1
for key, val in pairs(src) do
dest[key], idx = val, idx + 1
if idx > len then break end
end
return dest
end
-- Remove some numeric elements from a table, shifting everything to the left
local function remove_numeric_keys (tbl, idx, len)
local cache, tmp = {}, idx + len - 1
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' and key >= idx then
if key > tmp then cache[key - len] = val end
tbl[key] = nil
end
end
for key, val in pairs(cache) do tbl[key] = val end
end
-- Make a reduced copy of a table (shifting in both directions if necessary)
local function copy_table_reduced (tbl, idx, len)
local ret, tmp = {}, idx + len - 1
if idx > 0 then
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' or key < idx then
ret[key] = val
elseif key > tmp then ret[key - len] = val end
end
elseif tmp > 0 then
local nshift = 1 - idx
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' then ret[key] = val
elseif key > tmp then ret[key - tmp] = val
elseif key < idx then ret[key + nshift] = val end
end
else
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' or key > tmp then
ret[key] = val
elseif key < idx then ret[key + len] = val end
end
end
return ret
end
-- Make an expanded copy of a table (shifting in both directions if necessary)
local function copy_table_expanded (tbl, idx, len)
local ret, tmp = {}, idx + len - 1
if idx > 0 then
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' or key < idx then
ret[key] = val
else ret[key + len] = val end
end
elseif tmp > 0 then
local nshift = idx - 1
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' then ret[key] = val
elseif key > 0 then ret[key + tmp] = val
elseif key < 1 then ret[key + nshift] = val end
end
else
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' or key > tmp then
ret[key] = val
else ret[key - len] = val end
end
end
return ret
end
-- Given a table, create two new tables containing the sorted list of keys
local function get_key_list_sorted (tbl, sort_fn)
local nums, words, nn, nw = {}, {}, 0, 0
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
nn = nn + 1
nums[nn] = key
else
nw = nw + 1
words[nw] = key
end
end
table.sort(nums)
table.sort(words, sort_fn)
return nums, words, nn, nw
end
-- Parse a parameter name string and return it as a string or a number
local function get_parameter_name (par_str)
local ret = par_str:match'^%s*(.-)%s*$'
if ret ~= '0' and ret:find'^%-?[1-9]%d*$' == nil then return ret end
return tonumber(ret)
end
-- Move a key from a table to another, but only if under a different name and
-- always parsing numeric strings as numbers
local function steal_if_renamed (val, src, skey, dest, dkey)
local realkey = get_parameter_name(dkey)
if skey ~= realkey then dest[realkey], src[skey] = val, nil end
end
--[[ Public strings ]]--
------------------------
-- Special match keywords (functions and modifiers MUST avoid these names)
local mkeywords = {
['or'] = 0,
pattern = 1,
plain = 2,
strict = 3
}
-- Sort functions (functions and modifiers MUST avoid these names)
local sortfunctions = {
alphabetically = false,
naturally = natural_sort
}
-- Callback styles for the `mapping_*` and `renaming_*` class of modifiers
-- (functions and modifiers MUST avoid these names)
--[[
Meanings of the columns:
col[1] = Loop type (0-3)
col[2] = Number of module arguments that the style requires (1-3)
col[3] = Minimum number of sequential parameters passed to the callback
col[4] = Name of the callback parameter where to place each parameter name
col[5] = Name of the callback parameter where to place each parameter value
col[6] = Argument in the modifier's invocation that will override `col[4]`
col[7] = Argument in the modifier's invocation that will override `col[5]`
A value of `-1` indicates that no meaningful value is stored (i.e. `nil`)
]]--
local mapping_styles = {
names_and_values = { 3, 2, 2, 1, 2, -1, -1 },
values_and_names = { 3, 2, 2, 2, 1, -1, -1 },
values_only = { 1, 2, 1, -1, 1, -1, -1 },
names_only = { 2, 2, 1, 1, -1, -1, -1 },
names_and_values_as = { 3, 4, 0, -1, -1, 2, 3 },
names_only_as = { 2, 3, 0, -1, -1, 2, -1 },
values_only_as = { 1, 3, 0, -1, -1, -1, 2 },
blindly = { 0, 2, 0, -1, -1, -1, -1 }
}
-- Memory slots (functions and modifiers MUST avoid these names)
local memoryslots = {
h = 'header',
f = 'footer',
i = 'itersep',
l = 'lastsep',
n = 'ifngiven',
p = 'pairsep',
s = 'oxfordsep'
}
-- Possible trimming modes for the `parsing` modifier
local trim_parse_opts = {
trim_none = { false, false },
trim_positional = { false, true },
trim_named = { true, false },
trim_all = { true, true }
}
-- Possible string modes for the iteration separator in the `parsing` and
-- `reinterpreting` modifiers
local isep_parse_opts = {
splitter_pattern = false,
splitter_string = true
}
-- Possible string modes for the key-value separator in the `parsing` and
-- `reinterpreting` modifiers
local psep_parse_opts = {
setter_pattern = false,
setter_string = true
}
-- Possible position references for the `splicing` modifier
local position_references = {
add_nothing = 0,
add_smallest_number = 1,
add_last_of_sequence = 2,
add_largest_number = 3
}
-- Possible modes for the `reassigning` modifier
local a_modes = {
transfer = 0,
clone = 1,
rename = 2,
copy = 3,
sacrifice = 4,
provide = 5,
spare = 7
}
-- Functions and modifiers MUST avoid these names too: `here`, `in_substack`,
-- `let`, `expose`, `use`, `with_flushed_glue`, `without_flushed_glue`
-- `without_sorting`
--[[ Private constants ]]--
---------------------------
-- Hard-coded name of the module (to avoid going through `frame:getTitle()`)
local modulename = 'Module:Params'
-- The functions listed here declare that they don't need the `frame.args`
-- metatable to be copied into a regular table; if they are modifiers they also
-- guarantee that they will make their own (modified) copy available
local refpipe = {
call_for_each_group = true,
--coins = true,
count = true,
evaluating = true,
for_each = true,
list = true,
list_values = true,
list_maybe_with_names = true,
value_of = true
}
-- The functions listed here declare that they don't need the
-- `frame:getParent().args` metatable to be copied into a regular table; if
-- they are modifiers they also guarantee that they will make their own
-- (modified) copy available
local refparams = {
call_for_each_group = true,
combining = true,
combining_by_calling = true,
combining_values = true,
concat_and_call = true,
concat_and_invoke = true,
concat_and_magic = true,
count = true,
grouping_by_calling = true,
mixing_names_and_values = true,
keeping_at_most = true,
renaming_by_mixing = true,
renaming_to_sequence = true,
renaming_to_uppercase = true,
renaming_to_lowercase = true,
--renaming_to_values = true,
shifting = true,
splicing = true,
--swapping_names_and_values = true,
value_of = true,
with_name_matching = true
}
-- Maximum number of numeric parameters that can be filled, if missing (we
-- chose an arbitrary number for this constant; you can discuss about its
-- optimal value at Module talk:Params)
local maxfill = 1024
-- The private table of functions
local library = {}
-- Functions and modifiers that can only be invoked in first position
local static_iface = {}
--[[ Private functions ]]--
---------------------------
-- Create a new context
local function context_new (child_frame)
local main_frame = child_frame:getParent()
return {
frame = main_frame,
opipe = child_frame.args,
oparams = main_frame.args,
firstposonly = static_iface,
iterfunc = pairs,
sorttype = 0,
n_parents = 0,
n_children = 0,
n_available = maxfill
}
end
-- Move to the next action within the user-given list
local function context_iterate (ctx, n_forward)
local nextfn
if ctx.pipe[n_forward] ~= nil then
nextfn = ctx.pipe[n_forward]:match'^%s*(.*%S)'
end
if nextfn == nil then error(modulename ..
': You must specify a function to call', 0) end
if library[nextfn] == nil then
if ctx.firstposonly[nextfn] == nil then error(modulename ..
': The function ‘' .. nextfn .. '’ does not exist', 0)
else error(modulename .. ': The ‘' .. nextfn ..
'’ directive can only appear in first position', 0)
end
end
remove_numeric_keys(ctx.pipe, 1, n_forward)
return library[nextfn]
end
-- Main loop
local function main_loop (ctx, start_with)
local fn = start_with
repeat fn = fn(ctx) until not fn
if ctx.n_parents > 0 then error(modulename ..
': One or more ‘merging_substack’ directives are missing', 0) end
if ctx.n_children > 0 then error(modulename ..
', For some of the snapshots either the ‘flushing’ directive is missing or a group has not been properly closed with ‘merging_substack’', 0) end
end
-- Load a `setting`-like directive string into the `dest` table
local function set_strings_from_opts (dest, opts, start_from)
local cmd
if opts[start_from] == nil then return start_from - 1 end
cmd = opts[start_from]:gsub('%s+', ''):gsub('/+', '/')
:match'^/*(.*[^/])'
if cmd == nil then return start_from end
local vname, chr
local amap, sep, argc = {}, string.byte('/'), start_from + 1
for idx = 1, #cmd do
chr = cmd:byte(idx)
if chr == sep then
for key, val in ipairs(amap) do
dest[val], amap[key] = opts[argc], nil
end
argc = argc + 1
else
vname = memoryslots[string.char(chr)]
if vname == nil then error(modulename ..
', ‘setting’: Unknown slot ‘' ..
string.char(chr) .. '’', 0) end
table.insert(amap, vname)
end
end
for key, val in ipairs(amap) do dest[val] = opts[argc] end
return argc
end
-- Add a new stack of parameters to `ctx.children`
local function new_substack (ctx)
local currsnap, newparams = ctx.n_children + 1, {}
if ctx.children == nil then ctx.children = { newparams }
else ctx.children[currsnap] = newparams end
ctx.n_children = currsnap
return newparams
end
-- Parse a raw argument containing a `sortfunctions` directive, or
-- `'without_sorting'`, or `nil`
local function load_sort_opt (raw_arg)
if raw_arg == nil then return nil, 1, false end
local trarg = raw_arg:match'^%s*(.-)%s*$'
if trarg == 'without_sorting' then return nil, 2, false, trarg end
local tmp = sortfunctions[trarg]
if tmp == nil then return nil, 1, false, trarg end
return tmp or nil, 2, true, trarg
end
-- Parse optional user arguments of type `...|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|
-- [number of additional parameters]|[parameter 1]|[parameter 2]|[...]`
local function load_child_opts (src, start_from, append_after, params)
local tnamed, tmp1, tmp2
local pin, tbl, mem = start_from, {}, {}
while src[pin] ~= nil and src[pin + 1] ~= nil do
tmp1 = src[pin]:match'^%s*(.*%S)'
if tmp1 == 'let' and src[pin + 2] ~= nil then
tmp1 = get_parameter_name(src[pin + 1])
mem[tmp1], tbl[tmp1], pin = nil, src[pin + 2], pin + 3
--[[
elseif tmp1 == 'expose' then
tmp1 = get_parameter_name(src[pin + 1])
tmp2 = params[tmp1]
mem[tmp1], tbl[tmp1], pin = tmp2, tmp2, pin + 2
]]--
elseif tmp1 == 'use' and src[pin + 2] ~= nil then
tmp1 = get_parameter_name(src[pin + 2])
tmp2 = params[tmp1]
mem[tmp1], tbl[get_parameter_name(src[pin + 1])], pin =
tmp2, tmp2, pin + 3
else break end
end
local tnew = copy_or_ref_table(params, next(mem) == nil)
for key in pairs(mem) do tnew[key] = nil end
if pin ~= start_from then tnamed, tbl = tbl, {} end
tmp1 = tonumber(src[pin])
if tmp1 ~= nil and math.floor(tmp1) == tmp1 then
if tmp1 < 0 then tmp1 = -1 end
tmp2 = append_after - pin
for idx = pin + 1, pin + tmp1 do tbl[idx + tmp2] = src[idx] end
pin = pin + tmp1 + 1
end
if tnamed ~= nil then
for key, val in pairs(tnamed) do tbl[key] = val end
end
return tbl, pin, tnew, mem
end
-- Load the optional arguments of some of the `mapping_*` and `renaming_*`
-- class of modifiers
local function load_callback_opts (src, n_skip, default_style, params)
local style, shf
local tmp = src[n_skip + 1]
if tmp ~= nil then style = mapping_styles[tmp:match'^%s*(.-)%s*$'] end
if style == nil then style, shf = default_style, n_skip - 1
else shf = n_skip end
local n_exist, karg, varg = style[3], style[4], style[5]
tmp = style[6]
if tmp > -1 then
karg = src[tmp + shf]:match'^%s*(.-)%s*$'
if karg == '0' or karg:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
karg = tonumber(karg)
n_exist = math.max(n_exist, karg)
end
end
tmp = style[7]
if tmp > -1 then
varg = src[tmp + shf]:match'^%s*(.-)%s*$'
if varg == '0' or varg:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
varg = tonumber(varg)
n_exist = math.max(n_exist, varg)
end
end
local dest, argc, tnew, mem = load_child_opts(src, style[2] + shf,
n_exist, params)
tmp = style[1]
if (tmp == 3 or tmp == 2) and dest[karg] ~= nil then
tmp = tmp - 2 end
if (tmp == 3 or tmp == 1) and dest[varg] ~= nil then
tmp = tmp - 1 end
return dest, argc, tmp, karg, varg, tnew, mem
end
-- Parse the arguments of some of the `mapping_*` and `renaming_*` class of
-- modifiers
local function load_replace_args (opts, whoami)
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: No pattern string was given', 0) end
if opts[2] == nil then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: No replacement string was given', 0) end
local ptn, repl, nmax, argc = opts[1], opts[2], tonumber(opts[3]), 3
if nmax ~= nil or (opts[3] or ''):match'^%s*$' ~= nil then argc = 4 end
local flg = opts[argc]
if flg ~= nil then flg = mkeywords[flg:match'^%s*(.-)%s*$'] end
if flg == 0 then flg = nil elseif flg ~= nil then argc = argc + 1 end
return ptn, repl, nmax, flg, argc, (nmax ~= nil and nmax < 1) or
(flg == 3 and ptn == repl)
end
-- Parse the arguments of the `with_*_matching` class of modifiers
local function load_pattern_args (opts, whoami)
local keyw
local ptns, state, nptns, cnt = {}, 0, 0, 1
for _, val in ipairs(opts) do
if state == 0 then
nptns, state = nptns + 1, -1
ptns[nptns] = { val, false, false }
else
keyw = val:match'^%s*(.*%S)'
if keyw == nil or mkeywords[keyw] == nil or (
state > 0 and mkeywords[keyw] > 0
) then break
else
state = mkeywords[keyw]
if state > 1 then ptns[nptns][2] = true end
if state == 3 then ptns[nptns][3] = true end
end
end
cnt = cnt + 1
end
if state == 0 then error(modulename .. ', ‘' .. whoami ..
'’: No pattern was given', 0) end
return ptns, nptns, cnt
end
-- Load the optional arguments of the `parsing`, `reinterpreting` and
-- `evaluating` modifiers
local function load_parse_opts (opts, start_from, isp, psp)
local tmp
local optslots, noptslots, argc, trimn, trimu, iplain, pplain =
{ true, true, true }, 3, start_from, true, false, true, true
repeat
noptslots, tmp = noptslots - 1, opts[argc]
if tmp == nil then break end
tmp = tmp:match'^%s*(.-)%s*$'
if optslots[1] ~= nil and trim_parse_opts[tmp] ~= nil then
tmp = trim_parse_opts[tmp]
trimn, trimu, optslots[1] = tmp[1], tmp[2], nil
elseif optslots[2] ~= nil and isep_parse_opts[tmp] ~= nil then
argc = argc + 1
iplain, isp, optslots[2] = isep_parse_opts[tmp],
opts[argc], nil
elseif optslots[3] ~= nil and psep_parse_opts[tmp] ~= nil then
argc = argc + 1
pplain, psp, optslots[3] = psep_parse_opts[tmp],
opts[argc], nil
else break end
argc = argc + 1
until noptslots < 1
return isp, iplain, psp, pplain, trimn, trimu, argc
end
-- Map parameters' values using a custom callback and a referenced table
local value_maps = {
[0] = function (tbl, margs, karg, varg, fn)
for key in pairs(tbl) do tbl[key] = fn() end
end,
[1] = function (tbl, margs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
margs[varg] = val
tbl[key] = fn()
end
end,
[2] = function (tbl, margs, karg, varg, fn)
for key in pairs(tbl) do
margs[karg] = key
tbl[key] = fn()
end
end,
[3] = function (tbl, margs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
margs[karg], margs[varg] = key, val
tbl[key] = fn()
end
end
}
-- Private table for `map_names()`
local name_thieves = {
[0] = function (cache, tbl, rargs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
steal_if_renamed(val, tbl, key, cache, fn())
end
end,
[1] = function (cache, tbl, rargs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
rargs[varg] = val
steal_if_renamed(val, tbl, key, cache, fn())
end
end,
[2] = function (cache, tbl, rargs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
rargs[karg] = key
steal_if_renamed(val, tbl, key, cache, fn())
end
end,
[3] = function (cache, tbl, rargs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
rargs[karg], rargs[varg] = key, val
steal_if_renamed(val, tbl, key, cache, fn())
end
end
}
-- Map parameters' names using a custom callback and a referenced table
local function map_names (tbl, rargs, karg, varg, looptype, fn)
local cache = {}
name_thieves[looptype](cache, tbl, rargs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(cache) do tbl[key] = val end
end
-- Return a new table that contains `src` regrouped according to the numeric
-- suffixes in its keys
local function make_groups (src)
-- NOTE: `src` might be the original metatable!
local prefix, gid
local groups = {}
for key, val in pairs(src) do
-- `key` must only be a string or a number...
if type(key) == 'string' then
prefix, gid = key:match'^%s*(.-)%s*(%-?%d*)%s*$'
gid = tonumber(gid) or ''
else
prefix, gid = '', key
end
if groups[gid] == nil then groups[gid] = {} end
if prefix == '0' or prefix:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
prefix = tonumber(prefix)
if prefix < 1 then prefix = prefix - 1 end
end
groups[gid][prefix] = val
end
return groups
end
-- Split into parts a string containing the `$#` and `$@` placeholders and
-- return the information as a skeleton table, a canvas table and a length
local function parse_placeholder_string (target)
local idx, s_pos, skel, canvas = 1, 1, {}, {}
local e_pos = string.find(target, '%$[@#]', 1, false)
while e_pos ~= nil do
canvas[idx] = target:sub(s_pos, e_pos - 1)
skel[idx + 1] = target:sub(e_pos, e_pos + 1) == '$@'
idx = idx + 2
s_pos = e_pos + 2
e_pos = string.find(target, '%$[@#]', s_pos, false)
end
if (s_pos > target:len()) then idx = idx - 1
else canvas[idx] = target:sub(s_pos) end
return skel, canvas, idx
end
-- Populate a table by parsing a parameter string (heavy lifting for `parsing`,
-- `reinterpreting` and `evaluating`)
local function parse_parameter_string (tbl, str, isp, ipl, psp, ppl, trn, tru)
local key, val, spos1, spos2, pos1, pos2
local pos3, idx, lenplone = 0, 1, #str + 1
if isp == nil or isp == '' then
if psp == nil or psp == '' then
if tru then tbl[idx] = str:match'^%s*(.-)%s*$'
else tbl[idx] = str end
return idx
end
spos1, spos2 = str:find(psp, 1, ppl)
if spos1 == nil then
key = idx
if tru then val = str:match'^%s*(.-)%s*$'
else val = str end
idx = idx + 1
else
key = get_parameter_name(str:sub(1, spos1 - 1))
val = str:sub(spos2 + 1)
if trn then val = val:match'^%s*(.-)%s*$' end
end
tbl[key] = val
return idx
end
if psp == nil or psp == '' then
repeat
pos1 = pos3 + 1
pos2, pos3 = str:find(isp, pos1, ipl)
val = str:sub(pos1, (pos2 or lenplone) - 1)
if tru then val = val:match'^%s*(.-)%s*$' end
tbl[idx], idx = val, idx + 1
until pos2 == nil
return idx
end
repeat
pos1 = pos3 + 1
pos2, pos3 = str:find(isp, pos1, ipl)
val = str:sub(pos1, (pos2 or lenplone) - 1)
spos1, spos2 = val:find(psp, 1, ppl)
if spos1 == nil then
key = idx
if tru then val = val:match'^%s*(.-)%s*$' end
idx = idx + 1
else
key = get_parameter_name(val:sub(1, spos1 - 1))
val = val:sub(spos2 + 1)
if trn then val = val:match'^%s*(.-)%s*$' end
end
tbl[key] = val
until pos2 == nil
return idx
end
-- Heavy lifting for `snapshotting` and `remembering`
local function make_child (ctx, src, whoami)
local len = tonumber(ctx.pipe[1])
if len == nil or len == 0 then
local stack = new_substack(ctx)
for key, val in pairs(src) do stack[key] = val end
return len == nil and 1 or 2
end
if len < 0 or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: The number of parameters to copy must be an integer greater than zero', 0) end
copy_table_maxn(new_substack(ctx), src, len)
return 2
end
-- Heavy lifting for `setting_by_flushing`, `combining` and `combining_values`
local function set_strings_from_substack (ctx, dest, whoami)
if ctx.n_children < 1 then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: There are no substacks to flush', 0) end
local currsnap = ctx.n_children
local stack = ctx.children[currsnap]
for key, val in pairs(memoryslots) do
if stack[key] ~= nil then dest[val] = stack[key] end
end
ctx.children[currsnap], ctx.n_children = nil, currsnap - 1
end
-- Heavy lifting for `combining` and `combining_values`
local function combine_parameters (ctx, keyval_fn, whoami)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! This function
-- MUST create a copy of it before returning
local opts = ctx.pipe
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: No parameter name was provided', 0) end
local argc
local tbl, vars = ctx.params, {}
local sortfn, varsarg0, do_sort, tmp = load_sort_opt(opts[2])
if varsarg0 == 2 then tmp = opts[3] and opts[3]:match'^%s*(.-)%s*$' end
if tmp == 'with_flushed_glue' then
varsarg0 = varsarg0 + 1
argc = set_strings_from_opts(vars, opts, varsarg0 + 1)
set_strings_from_substack(ctx, vars, whoami)
else
if tmp == 'without_flushed_glue' then varsarg0 = varsarg0 + 1 end
argc = set_strings_from_opts(vars, opts, varsarg0 + 1)
end
if argc < varsarg0 then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: No setting directive was given', 0) end
if next(tbl) == nil then
if vars.ifngiven ~= nil then ctx.params =
{ [get_parameter_name(ctx.pipe[1])] = vars.ifngiven }
elseif tbl == ctx.oparams then ctx.params = {} end
return argc
end
local cache, len
if do_sort then
local words
cache, words, len, tmp = get_key_list_sorted(tbl, sortfn)
for idx = 1, tmp do cache[len + idx] = words[idx] end
len = len + tmp
else
len, cache = 0, {}
for key in pairs(tbl) do
len = len + 1
cache[len] = key
end
end
local pmap, nss, kvs, pps = {}, 0, vars.pairsep or '', vars.itersep or ''
for idx = 1, len do
tmp, pmap[nss + 1] = cache[idx], pps
pmap[nss + 2] = keyval_fn(tmp, tbl[tmp], kvs)
nss = nss + 2
end
tmp = vars.oxfordsep or vars.lastsep
if tmp ~= nil and nss > 4 then pmap[nss - 1] = tmp
elseif nss > 2 and vars.lastsep ~= nil then
pmap[nss - 1] = vars.lastsep
end
pmap[1] = vars.header or ''
if vars.footer ~= nil then pmap[nss + 1] = vars.footer end
ctx.params = { [get_parameter_name(ctx.pipe[1])] = table.concat(pmap) }
return argc
end
-- Concatenate the numeric keys from the table of parameters to the numeric
-- keys from the table of options; non-numeric keys from the table of options
-- will prevail over colliding non-numeric keys from the table of parameters
local function concat_params (ctx)
local retval, tbl, nmax = {}, ctx.params, table.maxn(ctx.pipe)
if ctx.subset == 1 then
-- We need only the sequence
for key, val in ipairs(tbl) do retval[key + nmax] = val end
else
if ctx.subset == -1 then
for key in ipairs(tbl) do tbl[key] = nil end
end
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' and key > 0 then
retval[key + nmax] = val
else retval[key] = val end
end
end
for key, val in pairs(ctx.pipe) do retval[key] = val end
return retval
end
-- Flush the parameters by calling a custom function for each value (after this
-- function has been invoked `ctx.params` will be no longer usable)
local function flush_params (ctx, fn)
local tbl = ctx.params
if ctx.subset == 1 then
for key, val in ipairs(tbl) do fn(key, val) end
return
end
if ctx.subset == -1 then
for key, val in ipairs(tbl) do tbl[key] = nil end
end
if ctx.sorttype > 0 then
local nums, words, nn, nw = get_key_list_sorted(tbl, natural_sort)
if ctx.sorttype == 2 then
for idx = 1, nw do fn(words[idx], tbl[words[idx]]) end
for idx = 1, nn do fn(nums[idx], tbl[nums[idx]]) end
return
end
for idx = 1, nn do fn(nums[idx], tbl[nums[idx]]) end
for idx = 1, nw do fn(words[idx], tbl[words[idx]]) end
return
end
if ctx.subset ~= -1 then
for key, val in ipairs(tbl) do
fn(key, val)
tbl[key] = nil
end
end
for key, val in pairs(tbl) do fn(key, val) end
end
-- Flush the parameters by calling one of two custom functions for each value
-- (after this function has been invoked `ctx.params` will be no longer usable)
local function mixed_flush_params (ctx, fn_seq, fn_oth)
if ctx.subset == 1 then
for key, val in ipairs(ctx.params) do fn_seq(key, val) end
return
end
if ctx.subset == -1 then
flush_params(ctx, fn_oth)
return
end
local tbl = ctx.params
if ctx.sorttype > 0 then
local nums, words, nn, nw = get_key_list_sorted(tbl, natural_sort)
local sequence = {}
for key, val in ipairs(tbl) do sequence[key] = val end
if ctx.sorttype == 2 then
for idx = 1, nw do fn_oth(words[idx], tbl[words[idx]]) end
end
for idx = 1, nn do
if sequence[nums[idx]] then fn_seq(nums[idx], sequence[nums[idx]])
else fn_oth(nums[idx], tbl[nums[idx]]) end
end
if ctx.sorttype ~= 2 then
for idx = 1, nw do fn_oth(words[idx], tbl[words[idx]]) end
end
return
end
for key, val in ipairs(tbl) do
fn_seq(key, val)
tbl[key] = nil
end
for key, val in pairs(tbl) do fn_oth(key, val) end
end
-- Finalize and return a concatenated list
local function finalize_and_return_concatenated_list (ctx, lst, len, modsize)
if len > 0 then
local tmp = ctx.oxfordsep or ctx.lastsep
if tmp ~= nil and len > modsize * 2 then
lst[len - modsize + 1] = tmp
elseif len > modsize and ctx.lastsep ~= nil then
lst[len - modsize + 1] = ctx.lastsep
end
lst[1] = ctx.header or ''
if ctx.footer ~= nil then lst[len + 1] = ctx.footer end
ctx.text = table.concat(lst)
else ctx.text = ctx.ifngiven or '' end
end
--- ---
--- PUBLIC ENVIRONMENT ---
--- ________________________________ ---
--- ---
--[[ Modifiers ]]--
-------------------
-- Syntax: #invoke:params|sequential|pipe to
library.sequential = function (ctx)
if ctx.subset == 1 then error(modulename ..
': The ‘sequential’ directive has been provided more than once', 0) end
if ctx.subset == -1 then error(modulename ..
': The two directives ‘non-sequential’ and ‘sequential’ are in contradiction with each other', 0) end
if ctx.sorttype > 0 then error(modulename ..
': The ‘all_sorted’ and ‘reassorted’ directives are redundant when followed by ‘sequential’', 0) end
ctx.iterfunc, ctx.subset = ipairs, 1
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|non-sequential|pipe to
library['non-sequential'] = function (ctx)
if ctx.subset == -1 then error(modulename ..
': The ‘non-sequential’ directive has been provided more than once', 0) end
if ctx.subset == 1 then error(modulename ..
': The two directives ‘sequential’ and ‘non-sequential’ are in contradiction with each other', 0) end
ctx.iterfunc, ctx.subset = pairs, -1
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|all_sorted|pipe to
library.all_sorted = function (ctx)
if ctx.sorttype == 1 then error(modulename ..
': The ‘all_sorted’ directive has been provided more than once', 0) end
if ctx.subset == 1 then error(modulename ..
': The ‘all_sorted’ directive is redundant after ‘sequential’', 0) end
if ctx.sorttype == 2 then error(modulename ..
': The two directives ‘reassorted’ and ‘sequential’ are in contradiction with each other', 0) end
ctx.sorttype = 1
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|reassorted|pipe to
library.reassorted = function (ctx)
if ctx.sorttype == 2 then error(modulename ..
': The ‘reassorted’ directive has been provided more than once', 0) end
if ctx.subset == 1 then error(modulename ..
': The ‘reassorted’ directive is redundant after ‘sequential’', 0) end
if ctx.sorttype == 1 then error(modulename ..
': The two directives ‘sequential’ and ‘reassorted’ are in contradiction with each other', 0) end
ctx.sorttype = 2
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|setting|directives|...|pipe to
library.setting = function (ctx)
local argc = set_strings_from_opts(ctx, ctx.pipe, 1)
if argc < 2 then error(modulename ..
', ‘setting’: No directive was given', 0) end
return context_iterate(ctx, argc + 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|scoring|new parameter name|[container]|pipe to
library.scoring = function (ctx)
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘scoring’: No parameter name was provided', 0) end
local tmp
local retval, opts = 0, ctx.pipe
for _ in pairs(ctx.params) do retval = retval + 1 end
if opts[2] ~= nil then tmp = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if tmp == 'in_substack' then
new_substack(ctx)[get_parameter_name(opts[1])] = tostring(retval)
return context_iterate(ctx, 3)
end
ctx.params[get_parameter_name(opts[1])] = tostring(retval)
return context_iterate(ctx, tmp == 'here' and 3 or 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|squeezing|pipe to
library.squeezing = function (ctx)
local store, indices, tbl, newlen = {}, {}, ctx.params, 0
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
newlen = newlen + 1
indices[newlen], store[key], tbl[key] = key, val, nil
end
end
table.sort(indices)
for idx = 1, newlen do tbl[idx] = store[indices[idx]] end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|filling_the_gaps|pipe to
library.filling_the_gaps = function (ctx)
local newval, tbl, tmp, nmin, nmax, nnums =
ctx.pipe[1], ctx.params, {}, 1, nil, -1
if newval == nil then error(modulename ..
', ‘filling_the_gaps’: No value was provided', 0) end
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
if nmax == nil then
if key < nmin then nmin = key end
nmax = key
elseif key > nmax then nmax = key
elseif key < nmin then nmin = key end
tmp[key], nnums = val, nnums + 1
end
end
if nmax ~= nil and nmax - nmin > nnums then
ctx.n_available = ctx.n_available + nmin + nnums - nmax
if ctx.n_available < 0 then error(modulename ..
', ‘filling_the_gaps’: It is possible to fill at most ' ..
tostring(maxfill) .. ' parameters', 0) end
for idx = nmin, nmax, 1 do tbl[idx] = newval end
for key, val in pairs(tmp) do tbl[key] = val end
end
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|clearing|pipe to
library.clearing = function (ctx)
local tbl, numerics = ctx.params, {}
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
numerics[key], tbl[key] = val, nil
end
end
for key, val in ipairs(numerics) do tbl[key] = val end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|cutting|left cut|right cut|pipe to
library.cutting = function (ctx)
local lcut = tonumber(ctx.pipe[1])
if lcut == nil or math.floor(lcut) ~= lcut then error(modulename ..
', ‘cutting’: Left cut must be an integer number', 0) end
local rcut = tonumber(ctx.pipe[2])
if rcut == nil or math.floor(rcut) ~= rcut then error(modulename ..
', ‘cutting’: Right cut must be an integer number', 0) end
local tbl = ctx.params
local len = #tbl
if lcut < 0 then lcut = len + lcut end
if rcut < 0 then rcut = len + rcut end
local tot = lcut + rcut
if tot > 0 then
local cache = {}
if tot >= len then
for key in ipairs(tbl) do tbl[key] = nil end
tot = len
else
for idx = len - rcut + 1, len, 1 do tbl[idx] = nil end
for idx = 1, lcut, 1 do tbl[idx] = nil end
end
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' and key > 0 then
if key > len then cache[key - tot] = val
else cache[key - lcut] = val end
tbl[key] = nil
end
end
for key, val in pairs(cache) do tbl[key] = val end
end
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|cropping|left crop|right crop|pipe to
library.cropping = function (ctx)
local lcut = tonumber(ctx.pipe[1])
if lcut == nil or math.floor(lcut) ~= lcut then error(modulename ..
', ‘cropping’: Left crop must be an integer number', 0) end
local rcut = tonumber(ctx.pipe[2])
if rcut == nil or math.floor(rcut) ~= rcut then error(modulename ..
', ‘cropping’: Right crop must be an integer number', 0) end
local tbl = ctx.params
local nmin, nmax
for key in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
if nmin == nil then nmin, nmax = key, key
elseif key > nmax then nmax = key
elseif key < nmin then nmin = key end
end
end
if nmin ~= nil then
local len = nmax - nmin + 1
if lcut < 0 then lcut = len + lcut end
if rcut < 0 then rcut = len + rcut end
if lcut + rcut - len > -1 then
for key in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then tbl[key] = nil end
end
elseif lcut + rcut > 0 then
for idx = nmax - rcut + 1, nmax do tbl[idx] = nil end
for idx = nmin, nmin + lcut - 1 do tbl[idx] = nil end
local lshift = nmin + lcut - 1
if lshift > 0 then
for idx = lshift + 1, nmax, 1 do
tbl[idx - lshift], tbl[idx] =
tbl[idx], nil
end
end
end
end
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|purging|start offset|length|pipe to
library.purging = function (ctx)
local idx = tonumber(ctx.pipe[1])
if idx == nil or math.floor(idx) ~= idx then error(modulename ..
', ‘purging’: Start offset must be an integer number', 0) end
local len = tonumber(ctx.pipe[2])
if len == nil or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘purging’: Length must be an integer number', 0) end
local tbl = ctx.params
if len < 1 then
len = len + table.maxn(tbl)
if idx > len then return context_iterate(ctx, 3) end
len = len - idx + 1
end
ctx.params = copy_table_reduced(tbl, idx, len)
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|backpurging|start offset|length|pipe to
library.backpurging = function (ctx)
local last = tonumber(ctx.pipe[1])
if last == nil or math.floor(last) ~= last then error(modulename ..
', ‘backpurging’: Start offset must be an integer number', 0) end
local len = tonumber(ctx.pipe[2])
if len == nil or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘backpurging’: Length must be an integer number', 0) end
local idx
local tbl = ctx.params
if len > 0 then
idx = last - len + 1
else
for key in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' and (idx == nil or
key < idx) then idx = key end
end
if idx == nil then return context_iterate(ctx, 3) end
idx = idx - len
if last < idx then return context_iterate(ctx, 3) end
len = last - idx + 1
end
ctx.params = copy_table_reduced(ctx.params, idx, len)
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|shifting|addend|pipe to
library.shifting = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local nshift = tonumber(ctx.pipe[1])
if nshift == nil or nshift == 0 or math.floor(nshift) ~= nshift then
error(modulename .. ', ‘shifting’: A non-zero integer number must be provided', 0) end
local tbl = {}
for key, val in pairs(ctx.params) do
if type(key) == 'number' then tbl[key + nshift] = val
else tbl[key] = val end
end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|reversing_numeric_names|pipe to
library.reversing_numeric_names = function (ctx)
local tbl, numerics, nmax = ctx.params, {}, 0
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
numerics[key], tbl[key] = val, nil
if key > nmax then nmax = key end
end
end
for key, val in pairs(numerics) do tbl[nmax - key + 1] = val end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|pivoting_numeric_names|pipe to
--[[
library.pivoting_numeric_names = function (ctx)
local tbl = ctx.params
local shift = #tbl + 1
if shift < 2 then return library.reversing_numeric_names(ctx) end
local numerics = {}
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
numerics[key] = val
tbl[key] = nil
end
end
for key, val in pairs(numerics) do tbl[shift - key] = val end
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|mirroring_numeric_names|pipe to
--[[
library.mirroring_numeric_names = function (ctx)
local nmax, nmin
local tbl, numerics = ctx.params, {}
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
numerics[key] = val
tbl[key] = nil
if nmax == nil then nmin, nmax = key, key
elseif key > nmax then nmax = key
elseif key < nmin then nmin = key end
end
end
for key, val in pairs(numerics) do tbl[nmax + nmin - key] = val end
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|swapping_numeric_names|pipe to
--[[
library.swapping_numeric_names = function (ctx)
local tmp
local tbl, cache, nsize = ctx.params, {}, 0
for key in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
nsize = nsize + 1
cache[nsize] = key
end
end
table.sort(cache)
for idx = math.floor(nsize / 2), 1, -1 do
tmp = tbl[cache[idx] ]
tbl[cache[idx] ] = tbl[cache[nsize - idx + 1] ]
tbl[cache[nsize - idx + 1] ] = tmp
end
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|sorting_sequential_values|[criterion]|pipe to
library.sorting_sequential_values = function (ctx)
local sortfn
if ctx.pipe[1] ~= nil then
sortfn = sortfunctions[ctx.pipe[1]:match'^%s*(.-)%s*$']
end
if sortfn then table.sort(ctx.params, sortfn)
else table.sort(ctx.params) end -- i.e. either `false` or `nil`
if sortfn == nil then return context_iterate(ctx, 1) end
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|splicing|[add to position]|position|increment|
-- [number of elements to write]|...|pipe to
library.splicing = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local tmp2, argc, pos, refp
local opts, tbl = ctx.pipe, ctx.params
local tmp1 = opts[1]
if tmp1 ~= nil then
tmp2 = tonumber(tmp1)
if tmp2 == nil or math.floor(tmp2) ~= tmp2 then
pos, argc, tmp2 = tonumber(opts[2]), 4,
tmp1:match'^%s*(.*%S)'
if tmp2 ~= nil then
refp = position_references[tmp2]
if refp == nil then error(modulename ..
', ‘splicing’: ‘' .. tostring(tmp2) ..
'’ is not a valid first argument', 0) end
else refp = 0 end
else pos, argc, refp = tmp2, 3, 0 end
else pos, argc, refp = tonumber(opts[2]), 4, 0 end
if pos == nil or math.floor(pos) ~= pos then error(modulename ..
', ‘splicing’: The position must be an integer number', 0) end
local len = tonumber(opts[argc - 1])
if len == nil or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘splicing’: The increment must be an integer number', 0) end
if refp == 2 then
for _ in ipairs(tbl) do pos = pos + 1 end
refp = 0
end
tmp1, tmp2 = nil, nil
if refp ~= 0 or len ~= 0 then
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
if tmp1 == nil then tmp1, tmp2 = key, key
elseif key < tmp1 then tmp1 = key
elseif key > tmp2 then tmp2 = key end
end
end
end
if tmp2 == nil then len = 0
elseif refp == 3 then pos = pos + tmp2
elseif refp == 1 then pos = pos + tmp1 end
if len > 0 and pos + len > tmp1 and pos <= tmp2 then
tbl = copy_table_expanded(tbl, pos, len)
elseif len < 0 and pos - len > tmp1 and pos <= tmp2 then
tbl = copy_table_reduced(tbl, pos, -len)
else tbl = copy_or_ref_table(tbl, tbl ~= ctx.oparams) end
ctx.params = tbl
tmp1 = tonumber(opts[argc])
if len == 0 and (tmp1 == nil or tmp1 < 1) then error(modulename ..
', ‘splicing’: When the increment is zero the number of elements to add cannot be zero', 0) end
if tmp1 == nil or tmp1 < 0 or math.floor(tmp1) ~= tmp1 then
return context_iterate(ctx, argc)
end
tmp2 = argc - pos + 1
for key = pos, pos + tmp1 - 1 do tbl[key] = opts[key + tmp2] end
return context_iterate(ctx, argc + tmp1 + 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|imposing|name|value|pipe to
library.imposing = function (ctx)
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘imposing’: Missing parameter name to impose', 0) end
ctx.params[get_parameter_name(ctx.pipe[1])] = ctx.pipe[2]
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|providing|name|value|pipe to
library.providing = function (ctx)
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘providing’: Missing parameter name to provide', 0) end
local key = get_parameter_name(ctx.pipe[1])
if ctx.params[key] == nil then ctx.params[key] = ctx.pipe[2] end
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|reassigning|source|destination|[mode]|pipe to
library.reassigning = function (ctx)
local opts, tbl = ctx.pipe, ctx.params
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘reassigning’: Missing source parameter', 0) end
if opts[2] == nil then error(modulename ..
', ‘reassigning’: Missing destination parameter', 0) end
local mode, argc
local src = get_parameter_name(opts[1])
local val = tbl[src]
if opts[3] ~= nil then mode = a_modes[opts[3]:match'^%s*(.-)%s*$'] end
if mode == nil then mode, argc = 0, 3 else argc = 4 end
if val == nil and mode > 1 then return context_iterate(ctx, argc) end
local dest = get_parameter_name(opts[2])
local tmp = tbl[dest] == nil
if mode % 2 == 0 or (mode == 7 and tmp) then tbl[src] = nil end
if tmp or mode < 4 then tbl[dest] = val end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|discarding|name|[how many]|pipe to
library.discarding = function (ctx)
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘discarding’: Missing parameter name to discard', 0) end
local len = tonumber(ctx.pipe[2])
if len == nil then
ctx.params[get_parameter_name(ctx.pipe[1])] = nil
return context_iterate(ctx, 2)
end
local key = tonumber(ctx.pipe[1])
if key == nil or math.floor(key) ~= key then error(modulename ..
', ‘discarding’: A range was provided, but the initial parameter name is not an integer number', 0) end
if len < 1 or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘discarding’: A range can only be an integer number greater than zero', 0) end
for idx = key, key + len - 1 do ctx.params[idx] = nil end
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|excluding_non-numeric_names|pipe to
library['excluding_non-numeric_names'] = function (ctx)
local tmp = ctx.params
for key, val in pairs(tmp) do
if type(key) ~= 'number' then tmp[key] = nil end
end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|excluding_numeric_names|pipe to
library.excluding_numeric_names = function (ctx)
local tmp = ctx.params
for key, val in pairs(tmp) do
if type(key) == 'number' then tmp[key] = nil end
end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|with_name_matching|target 1|[plain flag 1]|[or]
-- |[target 2]|[plain flag 2]|[or]|[...]|[target N]|[plain flag
-- N]|pipe to
library.with_name_matching = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local tmp, ptn
local targets, nptns, argc = load_pattern_args(ctx.pipe,
'with_name_matching')
local tbl, newparams = ctx.params, {}
for idx = 1, nptns do
ptn = targets[idx]
if ptn[3] then
tmp = ptn[1]
if tmp == '0' or tmp:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
tmp = tonumber(tmp)
end
newparams[tmp] = tbl[tmp]
else
for key, val in pairs(tbl) do
if tostring(key):find(ptn[1], 1, ptn[2]) then
newparams[key] = val
end
end
end
end
ctx.params = newparams
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|with_name_not_matching|target 1|[plain flag 1]
-- |[and]|[target 2]|[plain flag 2]|[and]|[...]|[target N]|[plain
-- flag N]|pipe to
library.with_name_not_matching = function (ctx)
local targets, nptns, argc = load_pattern_args(ctx.pipe,
'with_name_not_matching')
local tbl = ctx.params
if nptns == 1 and targets[1][3] then
local tmp = targets[1][1]
if tmp == '0' or tmp:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
tbl[tonumber(tmp)] = nil
else tbl[tmp] = nil end
return context_iterate(ctx, argc)
end
local yesmatch, ptn
for key in pairs(tbl) do
yesmatch = true
for idx = 1, nptns do
ptn = targets[idx]
if ptn[3] then
if tostring(key) ~= ptn[1] then
yesmatch = false
break
end
elseif not tostring(key):find(ptn[1], 1, ptn[2]) then
yesmatch = false
break
end
end
if yesmatch then tbl[key] = nil end
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|with_value_matching|target 1|[plain flag 1]|[or]
-- |[target 2]|[plain flag 2]|[or]|[...]|[target N]|[plain flag
-- N]|pipe to
library.with_value_matching = function (ctx)
local nomatch, ptn
local tbl = ctx.params
local targets, nptns, argc = load_pattern_args(ctx.pipe,
'with_value_matching')
for key, val in pairs(tbl) do
nomatch = true
for idx = 1, nptns do
ptn = targets[idx]
if ptn[3] then
if val == ptn[1] then
nomatch = false
break
end
elseif val:find(ptn[1], 1, ptn[2]) then
nomatch = false
break
end
end
if nomatch then tbl[key] = nil end
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|with_value_not_matching|target 1|[plain flag 1]
-- |[and]|[target 2]|[plain flag 2]|[and]|[...]|[target N]|[plain
-- flag N]|pipe to
library.with_value_not_matching = function (ctx)
local yesmatch, ptn
local tbl = ctx.params
local targets, nptns, argc = load_pattern_args(ctx.pipe,
'with_value_not_matching')
for key, val in pairs(tbl) do
yesmatch = true
for idx = 1, nptns do
ptn = targets[idx]
if ptn[3] then
if val ~= ptn[1] then
yesmatch = false
break
end
elseif not val:find(ptn[1], 1, ptn[2]) then
yesmatch = false
break
end
end
if yesmatch then tbl[key] = nil end
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|keeping_at_most|number of parameters to pick|pipe to
library.keeping_at_most = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local len = tonumber(ctx.pipe[1])
if len == nil or len < 1 or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘keeping_at_most’: The number of parameters to keep must be an integer greater than zero', 0) end
ctx.params = copy_table_maxn({}, ctx.params, len)
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|trimming_values|pipe to
library.trimming_values = function (ctx)
local tbl = ctx.params
for key, val in pairs(tbl) do tbl[key] = val:match'^%s*(.-)%s*$' end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_to_lowercase|pipe to
library.mapping_to_lowercase = function (ctx)
local tbl = ctx.params
for key, val in pairs(tbl) do tbl[key] = val:lower() end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_to_uppercase|pipe to
library.mapping_to_uppercase = function (ctx)
local tbl = ctx.params
for key, val in pairs(tbl) do tbl[key] = val:upper() end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_by_calling|template name|[call
-- style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- parameters]|[parameter 1]|[parameter 2]|[...]|[parameter N]|pipe to
library.mapping_by_calling = function (ctx)
local tname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then tname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tname == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_calling’: No template name was provided', 0) end
local margs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 1, mapping_styles.values_only, ctx.params)
local model = { title = tname, args = margs }
value_maps[looptype](tbl, margs, karg, varg, function ()
return ctx.frame:expandTemplate(model)
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_by_invoking|module name|function name|[call
-- style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- arguments]|[argument 1]|[argument 2]|[...]|[argument N]|pipe to
library.mapping_by_invoking = function (ctx)
local mname, fname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then mname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if mname == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_invoking’: No module name was provided', 0) end
if opts[2] ~= nil then fname = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if fname == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_invoking’: No function name was provided', 0) end
local margs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 2, mapping_styles.values_only, ctx.params)
local model = { title = 'Module:' .. mname, args = margs }
local mfunc = require(model.title)[fname]
if mfunc == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_invoking’: The function ‘' .. fname ..
'’ does not exist', 0) end
value_maps[looptype](tbl, margs, karg, varg, function ()
return tostring(mfunc(ctx.frame:newChild(model)))
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_by_magic|parser function|[call
-- style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- arguments]|[argument 1]|[argument 2]|[...]|[argument N]|pipe to
library.mapping_by_magic = function (ctx)
local magic
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then magic = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if magic == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_magic’: No parser function was provided', 0) end
local margs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 1, mapping_styles.values_only, ctx.params)
value_maps[looptype](tbl, margs, karg, varg, function ()
return ctx.frame:callParserFunction(magic, margs)
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_by_replacing|target|replace|[count]|[plain
-- flag]|pipe to
library.mapping_by_replacing = function (ctx)
local ptn, repl, nmax, flg, argc, die =
load_replace_args(ctx.pipe, 'mapping_by_replacing')
if die then return context_iterate(ctx, argc) end
local tbl = ctx.params
if flg == 3 then
for key, val in pairs(tbl) do
if val == ptn then tbl[key] = repl end
end
else
if flg == 2 then
-- Copied from Module:String's `str._escapePattern()`
ptn = ptn:gsub('[%(%)%.%%%+%-%*%?%[%^%$%]]', '%%%0')
end
for key, val in pairs(tbl) do
tbl[key] = val:gsub(ptn, repl, nmax)
end
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_by_mixing|mixing string|pipe to
library.mapping_by_mixing = function (ctx)
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_mixing’: No mixing string was provided', 0) end
local tbl, mix = ctx.params, ctx.pipe[1]
if mix == '$#' then
for key in pairs(tbl) do tbl[key] = tostring(key) end
return context_iterate(ctx, 2)
end
local skel, cnv, n_parts = parse_placeholder_string(mix)
for key, val in pairs(tbl) do
for idx = 2, n_parts, 2 do
if skel[idx] then cnv[idx] = val
else cnv[idx] = tostring(key) end
end
tbl[key] = table.concat(cnv)
end
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_to_names|pipe to
--[[
library.mapping_to_names = function (ctx)
local tbl = ctx.params
for key in pairs(tbl) do tbl[key] = tostring(key) end
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|renaming_to_lowercase|pipe to
library.renaming_to_lowercase = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local cache = {}
for key, val in pairs(ctx.params) do
if type(key) == 'string' then cache[key:lower()] = val else
cache[key] = val end
end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_to_uppercase|pipe to
library.renaming_to_uppercase = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local cache = {}
for key, val in pairs(ctx.params) do
if type(key) == 'string' then cache[key:upper()] = val else
cache[key] = val end
end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_to_sequence|[sort order]|pipe to
library.renaming_to_sequence = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local cache, len
local tbl = ctx.params
local sortfn, argc, do_sort = load_sort_opt(ctx.pipe[1])
if do_sort then
local words, wl
cache, words, len, wl = get_key_list_sorted(tbl, sortfn)
for idx = 1, len do cache[idx] = tbl[cache[idx]] end
for idx = 1, wl do cache[len + idx] = tbl[words[idx]] end
else
len, cache = 0, {}
for _, val in pairs(tbl) do
len = len + 1
cache[len] = val
end
end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_by_calling|template name|[call
-- style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- parameters]|[parameter 1]|[parameter 2]|[...]|[parameter N]|pipe to
library.renaming_by_calling = function (ctx)
local tname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then tname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tname == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_calling’: No template name was provided', 0) end
local rargs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 1, mapping_styles.names_only, ctx.params)
local model = { title = tname, args = rargs }
map_names(tbl, rargs, karg, varg, looptype, function ()
return ctx.frame:expandTemplate(model)
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_by_invoking|module name|function
-- name|[call style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of
-- additional arguments]|[argument 1]|[argument 2]|[...]|[argument
-- N]|pipe to
library.renaming_by_invoking = function (ctx)
local mname, fname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then mname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if mname == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_invoking’: No module name was provided', 0) end
if opts[2] ~= nil then fname = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if fname == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_invoking’: No function name was provided', 0) end
local rargs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 2, mapping_styles.names_only, ctx.params)
local model = { title = 'Module:' .. mname, args = rargs }
local mfunc = require(model.title)[fname]
if mfunc == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_invoking’: The function ‘' .. fname ..
'’ does not exist', 0) end
map_names(tbl, rargs, karg, varg, looptype, function ()
return tostring(mfunc(ctx.frame:newChild(model)))
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_by_magic|parser function|[call
-- style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- arguments]|[argument 1]|[argument 2]|[...]|[argument N]|pipe to
library.renaming_by_magic = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
local magic
if opts[1] ~= nil then magic = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if magic == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_magic’: No parser function was provided', 0) end
local rargs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 1, mapping_styles.names_only, ctx.params)
map_names(tbl, rargs, karg, varg, looptype, function ()
return ctx.frame:callParserFunction(magic, rargs)
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_by_replacing|target|replace|[count]|[plain
-- flag]|pipe to
library.renaming_by_replacing = function (ctx)
local ptn, repl, nmax, flg, argc, die =
load_replace_args(ctx.pipe, 'renaming_by_replacing')
if die then return context_iterate(ctx, argc) end
local tbl = ctx.params
if flg == 3 then
ptn = get_parameter_name(ptn)
local val = tbl[ptn]
if val ~= nil then
tbl[ptn], tbl[get_parameter_name(repl)] = nil, val
end
else
if flg == 2 then
-- Copied from Module:String's `str._escapePattern()`
ptn = ptn:gsub('[%(%)%.%%%+%-%*%?%[%^%$%]]', '%%%0')
end
local cache = {}
for key, val in pairs(tbl) do
steal_if_renamed(val, tbl, key, cache,
tostring(key):gsub(ptn, repl, nmax))
end
for key, val in pairs(cache) do tbl[key] = val end
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_by_mixing|mixing string|pipe to
library.renaming_by_mixing = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_mixing’: No mixing string was provided', 0) end
local mix = ctx.pipe[1]:match'^%s*(.-)%s*$'
local cache = {}
if mix == '$@' then
for _, val in pairs(ctx.params) do
cache[get_parameter_name(val)] = val
end
else
local skel, canvas, n_parts = parse_placeholder_string(mix)
for key, val in pairs(ctx.params) do
for idx = 2, n_parts, 2 do
if skel[idx] then canvas[idx] = val
else canvas[idx] = tostring(key) end
end
cache[get_parameter_name(table.concat(canvas))] = val
end
end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_to_values|pipe to
--[[
library.renaming_to_values = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local cache = {}
for _, val in pairs(ctx.params) do cache[val] = val end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|grouping_by_calling|template
-- name|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- arguments]|[argument 1]|[argument 2]|[...]|[argument N]|pipe to
library.grouping_by_calling = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local tmp, argc, tbl, mem = load_child_opts(ctx.pipe, 2, 0, ctx.params)
local gargs = {}
for key, val in pairs(tmp) do
if type(key) == 'number' and key < 1 then gargs[key - 1] = val
else gargs[key] = val end
end
tmp = ctx.pipe[1]
if tmp ~= nil then tmp = tmp:match'^%s*(.*%S)' end
if tmp == nil then error(modulename ..
', ‘grouping_by_calling’: No template name was provided', 0) end
local model = { title = tmp }
local groups = make_groups(tbl)
for gid, group in pairs(groups) do
for key, val in pairs(gargs) do group[key] = val end
group[0], model.args = gid, group
groups[gid] = ctx.frame:expandTemplate(model)
end
for key, val in pairs(mem) do groups[key] = val end
ctx.params = groups
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|parsing|string to parse|[trim flag]|[iteration
-- delimiter setter]|[...]|[key-value delimiter setter]|[...]|pipe to
library.parsing = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘parsing’: No string to parse was provided', 0) end
local isep, iplain, psep, pplain, trimnamed, trimunnamed, argc =
load_parse_opts(opts, 2, '|', '=')
parse_parameter_string(ctx.params, opts[1], isep, iplain, psep, pplain,
trimnamed, trimunnamed)
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|reinterpreting|parameter to reinterpret|[trim
-- flag]|[iteration delimiter setter]|[...]|[key-value delimiter
-- setter]|[...]|pipe to
library.reinterpreting = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘reinterpreting’: No parameter to reinterpret was provided', 0) end
local isep, iplain, psep, pplain, trimnamed, trimunnamed, argc =
load_parse_opts(opts, 2, '|', '=')
local tbl, tmp = ctx.params, get_parameter_name(opts[1])
local str = tbl[tmp]
if str ~= nil then
tbl[tmp] = nil
parse_parameter_string(tbl, str, isep, iplain, psep, pplain,
trimnamed, trimunnamed)
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|evaluating|string to parse|[trim flag]|[iteration
-- delimiter setter]|[...]|[key-value delimiter setter]|[...]|pipe to
library.evaluating = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘evaluating’: No string to parse was provided', 0) end
local isep, iplain, psep, pplain, trimnamed, trimunnamed, argc =
load_parse_opts(opts, 2, '!', ':')
if opts[1]:match'^%s*(.*%S)' == nil then
ctx.pipe = copy_or_ref_table(opts, opts ~= ctx.opipe)
return context_iterate(ctx, argc)
end
local new_opts, cache = {}, {}
local shift = parse_parameter_string(cache, opts[1], isep, iplain,
psep, pplain, trimnamed, trimunnamed) - argc
for key, val in pairs(opts) do
if type(key) ~= 'number' or key < 1 then new_opts[key] = val
elseif key >= argc then new_opts[key + shift] = val end
end
for key, val in pairs(cache) do new_opts[key] = val end
ctx.pipe = new_opts
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|mixing_names_and_values|mixing string|pipe to
library.mixing_names_and_values = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘mixing_names_and_values’: No mixing string was provided for parameter names', 0) end
if ctx.pipe[2] == nil then error(modulename ..
', ‘mixing_names_and_values’: No mixing string was provided for parameter values', 0) end
local tmp
local mix_k = ctx.pipe[1]:match'^%s*(.-)%s*$'
local cache, mix_v = {}, ctx.pipe[2]
if mix_k == '$@' and mix_v == '$@' then
for _, val in pairs(ctx.params) do
cache[get_parameter_name(val)] = val
end
elseif mix_k == '$@' and mix_v == '$#' then
for key, val in pairs(ctx.params) do
cache[get_parameter_name(val)] = tostring(key)
end
elseif mix_k == '$#' and mix_v == '$#' then
for key in pairs(ctx.params) do cache[key] = tostring(key) end
else
local skel_k, cnv_k, n_parts_k = parse_placeholder_string(mix_k)
local skel_v, cnv_v, n_parts_v = parse_placeholder_string(mix_v)
for key, val in pairs(ctx.params) do
tmp = tostring(key)
for idx = 2, n_parts_k, 2 do
if skel_k[idx] then cnv_k[idx] = val else cnv_k[idx] = tmp end
end
for idx = 2, n_parts_v, 2 do
if skel_v[idx] then cnv_v[idx] = val else cnv_v[idx] = tmp end
end
cache[get_parameter_name(table.concat(cnv_k))] =
table.concat(cnv_v)
end
end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|swapping_names_and_values|pipe to
--[[
library.swapping_names_and_values = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local cache = {}
for key, val in pairs(ctx.params) do cache[val] = key end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|combining|new parameter name|[sort
-- order]|[with/without flushed glue]|setting directives|...|pipe to
library.combining = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
return context_iterate(ctx, combine_parameters(
ctx,
function (key, val, kvs) return key .. kvs .. val end,
'combining'
) + 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|combining_values|new parameter name|[sort
-- order]|[with/without flushed glue]|setting directives|...|pipe to
library.combining_values = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
return context_iterate(ctx, combine_parameters(
ctx,
function (key, val, kvs) return val end,
'combining_values'
) + 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|combining_by_calling|template name|new parameter
-- name|pipe to
library.combining_by_calling = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local tname = ctx.pipe[1]
if tname ~= nil then tname = tname:match'^%s*(.*%S)'
else error(modulename ..
', ‘combining_by_calling’: No template name was provided', 0) end
if ctx.pipe[2] == nil then error(modulename ..
', ‘combining_by_calling’: No parameter name was provided', 0) end
ctx.params = {
[get_parameter_name(ctx.pipe[2])] = ctx.frame:expandTemplate{
title = tname,
args = ctx.params
}
}
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|combining_by_invoking|module name|function name|new
-- parameter name|pipe to
library.combining_by_invoking = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local mname = ctx.pipe[1]
if mname ~= nil then mname = mname:match'^%s*(.*%S)'
else error(modulename ..
', ‘combining_by_invoking’: No module name was provided', 0) end
local fname = ctx.pipe[2]
if fname ~= nil then fname = fname:match'^%s*(.*%S)'
else error(modulename ..
', ‘combining_by_invoking’: No function name was provided', 0) end
if ctx.pipe[3] == nil then error(modulename ..
', ‘combining_by_invoking’: No parameter name was provided', 0) end
local model = { title = 'Module:' .. mname, args = ctx.params }
local mfunc = require(model.title)[fname]
if mfunc == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_invoking’: The function ‘' .. fname ..
'’ does not exist', 0) end
ctx.params = {
[get_parameter_name(ctx.pipe[3])] =
tostring(mfunc(ctx.frame:newChild(model)))
}
return context_iterate(ctx, 4)
end
-- Syntax: #invoke:params|combining_by_magic|parser function|new parameter
-- name|pipe to
library.combining_by_magic = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local magic = ctx.pipe[1]
if magic ~= nil then magic = magic:match'^%s*(.*%S)'
else error(modulename ..
', ‘combining_by_magic’: No parser function was provided', 0) end
if ctx.pipe[2] == nil then error(modulename ..
', ‘combining_by_magic’: No parameter name was provided', 0) end
ctx.params = {
[get_parameter_name(ctx.pipe[2])] =
ctx.frame:callParserFunction(magic, ctx.params)
}
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|snapshotting|[maximum number]|pipe to
library.snapshotting = function (ctx)
return context_iterate(ctx, make_child(ctx, ctx.params, 'snapshotting'))
end
-- Syntax: #invoke:params|remembering|[maximum number]|pipe to
library.remembering = function (ctx)
return context_iterate(ctx, make_child(ctx, ctx.oparams, 'remembering'))
end
-- Syntax: #invoke:params|entering_substack|[new]|pipe to
library.entering_substack = function (ctx)
local tbl, ncurrparent = ctx.params, ctx.n_parents + 1
if ctx.parents == nil then ctx.parents = { tbl }
else ctx.parents[ncurrparent] = tbl end
ctx.n_parents = ncurrparent
if ctx.pipe[1] ~= nil and ctx.pipe[1]:match'^%s*new%s*$' then
ctx.params = {}
return context_iterate(ctx, 2)
end
local currsnap = ctx.n_children
if currsnap > 0 then
ctx.params, ctx.children[currsnap], ctx.n_children =
ctx.children[currsnap], nil, currsnap - 1
else
local newparams = {}
for key, val in pairs(tbl) do newparams[key] = val end
ctx.params = newparams
end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|pulling|parameter name|pipe to
library.pulling = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘pulling’: No parameter to pull was provided', 0) end
local tmp = ctx.n_parents
local parent = tmp < 1 and ctx.oparams or ctx.parents[tmp]
tmp = get_parameter_name(opts[1])
if parent[tmp] ~= nil then ctx.params[tmp] = parent[tmp] end
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|recalling|parameter name|pipe to
library.recalling = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘recalling’: No parameter to recall was provided', 0) end
local arg = get_parameter_name(opts[1])
if ctx.oparams[arg] ~= nil then ctx.params[arg] = ctx.oparams[arg] end
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|finding|parameter name|pipe to
--[[
library.finding = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘finding’: No parameter to find was provided', 0) end
local arg = get_parameter_name(opts[1])
local parent
for idx = ctx.n_parents, 1, -1 do
parent = ctx.parents[idx]
if parent[arg] ~= nil then
ctx.params[arg] = parent[arg]
return context_iterate(ctx, 2)
end
end
if ctx.oparams[arg] ~= nil then ctx.params[arg] = ctx.oparams[arg] end
return context_iterate(ctx, 2)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|picking|number of parameters to pick|pipe to
--[[
library.picking = function (ctx)
local len = tonumber(ctx.pipe[1])
if len == nil or len < 1 or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘picking’: The number of parameters to pick must be an integer greater than zero', 0) end
if ctx.n_parents < 1 then copy_table_maxn(ctx.params, ctx.oparams, len)
else copy_table_maxn(ctx.params, ctx.parents[ctx.n_parents], len) end
return context_iterate(ctx, 2)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|detaching_substack|pipe to
library.detaching_substack = function (ctx)
local ncurrparent = ctx.n_parents
if ncurrparent < 1 then error(modulename ..
', ‘detaching_substack’: No substack has been created', 0) end
local parent = ctx.parents[ncurrparent]
for key in pairs(ctx.params) do parent[key] = nil end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|dropping_substack|pipe to
library.dropping_substack = function (ctx)
local ncurrparent = ctx.n_parents
if ncurrparent < 1 then error(modulename ..
', ‘dropping_substack’: No substack has been created', 0) end
ctx.params, ctx.parents[ncurrparent], ctx.n_parents =
ctx.parents[ncurrparent], nil, ncurrparent - 1
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|leaving_substack|pipe to
library.leaving_substack = function (ctx)
local ncurrparent = ctx.n_parents
if ncurrparent < 1 then error(modulename ..
', ‘leaving_substack’: No substack has been created', 0) end
local currsnap = ctx.n_children + 1
if ctx.children == nil then ctx.children = { ctx.params }
else ctx.children[currsnap] = ctx.params end
ctx.params, ctx.parents[ncurrparent], ctx.n_parents, ctx.n_children =
ctx.parents[ncurrparent], nil, ncurrparent - 1, currsnap
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|merging_substack|pipe to
library.merging_substack = function (ctx)
local ncurrparent = ctx.n_parents
if ncurrparent < 1 then error(modulename ..
', ‘merging_substack’: No substack has been created', 0) end
local parent, child = ctx.parents[ncurrparent], ctx.params
ctx.params, ctx.parents[ncurrparent], ctx.n_parents = parent, nil,
ncurrparent - 1
for key, val in pairs(child) do parent[key] = val end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|flushing|pipe to
library.flushing = function (ctx)
if ctx.n_children < 1 then error(modulename ..
', ‘flushing’: There are no substacks to flush', 0) end
local parent, currsnap = ctx.params, ctx.n_children
for key, val in pairs(ctx.children[currsnap]) do parent[key] = val end
ctx.children[currsnap], ctx.n_children = nil, currsnap - 1
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|setting_by_flushing|pipe to
library.setting_by_flushing = function (ctx)
set_strings_from_substack(ctx, ctx, 'setting_by_flushing')
return context_iterate(ctx, 1)
end
--[[ Functions ]]--
-----------------------------
-- Syntax: #invoke:params|count
library.count = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` and `ctx.params` might be the original metatables!
local retval = 0
for _ in ctx.iterfunc(ctx.params) do retval = retval + 1 end
if ctx.subset == -1 then retval = retval - #ctx.params end
ctx.text = retval
return false
end
-- Syntax: #invoke:args|concat_and_call|template name|[prepend 1]|[prepend 2]
-- |[...]|[item n]|[named item 1=value 1]|[...]|[named item n=value
-- n]|[...]
library.concat_and_call = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable!
local tname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then tname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tname == nil then error(modulename ..
', ‘concat_and_call’: No template name was provided', 0) end
remove_numeric_keys(opts, 1, 1)
ctx.text = ctx.frame:expandTemplate{
title = tname,
args = concat_params(ctx)
}
return false
end
-- Syntax: #invoke:args|concat_and_invoke|module name|function name|[prepend
-- 1]|[prepend 2]|[...]|[item n]|[named item 1=value 1]|[...]|[named
-- item n=value n]|[...]
library.concat_and_invoke = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable!
local mname, fname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then mname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if mname == nil then error(modulename ..
', ‘concat_and_invoke’: No module name was provided', 0) end
if opts[2] ~= nil then fname = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if fname == nil then error(modulename ..
', ‘concat_and_invoke’: No function name was provided', 0) end
remove_numeric_keys(opts, 1, 2)
local mfunc = require('Module:' .. mname)[fname]
if mfunc == nil then error(modulename ..
', ‘concat_and_invoke’: The function ‘' .. fname ..
'’ does not exist', 0) end
ctx.text = mfunc(ctx.frame:newChild{
title = 'Module:' .. mname,
args = concat_params(ctx)
})
return false
end
-- Syntax: #invoke:args|concat_and_magic|parser function|[prepend 1]|[prepend
-- 2]|[...]|[item n]|[named item 1=value 1]|[...]|[named item n=
-- value n]|[...]
library.concat_and_magic = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable!
local magic
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then magic = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if magic == nil then error(modulename ..
', ‘concat_and_magic’: No parser function was provided', 0) end
remove_numeric_keys(opts, 1, 1)
ctx.text = ctx.frame:callParserFunction(magic, concat_params(ctx))
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|value_of|parameter name
library.value_of = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` and `ctx.params` might be the original metatables!
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘value_of’: No parameter name was provided', 0) end
local val
local key = opts[1]:match'^%s*(.-)%s*$'
if key == '0' or key:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
key = tonumber(key)
val = ctx.params[key]
-- No worries: #ctx.params is unused when the modifier is in
-- first position (and therefore `ctx.params` is a metatable)
if val ~= nil and (
ctx.subset ~= -1 or key > #ctx.params or key < 1
) and (
ctx.subset ~= 1 or (key <= #ctx.params and key > 0)
) then
ctx.text = (ctx.header or '') .. val .. (ctx.footer or '')
else ctx.text = ctx.ifngiven or '' end
else
val = ctx.params[key]
if ctx.subset ~= 1 and val ~= nil then ctx.text = (ctx.header
or '') .. val .. (ctx.footer or '')
else ctx.text = ctx.ifngiven or '' end
end
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|list
library.list = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable!
local ret, nss, kvs, pps = {}, 0, ctx.pairsep or '', ctx.itersep or ''
flush_params(ctx, function (key, val)
ret[nss + 1], ret[nss + 2], ret[nss + 3], ret[nss + 4], nss =
pps, key, kvs, val, nss + 4
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 4)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|list_values
library.list_values = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable!
-- NOTE: `library.coins()` and `library.unique_coins()` rely on us
local ret, nss, pps = {}, 0, ctx.itersep or ''
flush_params(ctx, function (key, val)
ret[nss + 1], ret[nss + 2], nss = pps, val, nss + 2
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|list_maybe_with_names
library.list_maybe_with_names = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable!
local ret, nss, kvs, pps = {}, 0, ctx.pairsep or '', ctx.itersep or ''
mixed_flush_params(
ctx,
function (key, val)
ret[nss + 1], ret[nss + 2], ret[nss + 3],
ret[nss + 4], nss = pps, '', '', val, nss + 4
end,
function (key, val)
ret[nss + 1], ret[nss + 2], ret[nss + 3],
ret[nss + 4], nss = pps, key, kvs, val, nss + 4
end
)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 4)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|coins|[first coin = value 1]|[second coin = value
-- 2]|[...]|[last coin = value N]
--[[
library.coins = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable!
local opts, tbl = ctx.pipe, ctx.params
for key, val in pairs(tbl) do tbl[key] = opts[get_parameter_name(val)] end
return library.list_values(ctx)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|unique_coins|[first coin = value 1]|[second coin =
-- value 2]|[...]|[last coin = value N]
--[[
library.unique_coins = function (ctx)
local tmp
local opts, tbl = ctx.pipe, ctx.params
for key, val in pairs(tbl) do
tmp = get_parameter_name(val)
tbl[key], opts[tmp] = opts[tmp], nil
end
return library.list_values(ctx)
end
]]
-- Syntax: #invoke:params|for_each|wikitext
library.for_each = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable!
local ret, nss, pps, txt = {}, 0, ctx.itersep or '', ctx.pipe[1] or ''
local skel, cnv, n_parts = parse_placeholder_string(txt)
flush_params(ctx, function (key, val)
for idx = 2, n_parts, 2 do
if skel[idx] then cnv[idx] = val
else cnv[idx] = tostring(key) end
end
ret[nss + 1], nss = pps, nss + 2
ret[nss] = table.concat(cnv)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|call_for_each|template name|[append 1]|[append 2]
-- |[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named param
-- n=value n]|[...]
library.call_for_each = function (ctx)
local tname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then tname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tname == nil then error(modulename ..
', ‘call_for_each’: No template name was provided', 0) end
local model = { title = tname, args = opts }
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
table.insert(opts, 1, true)
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], opts[2], ret[nss + 1], nss = key, val, ccs, nss + 2
ret[nss] = ctx.frame:expandTemplate(model)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|invoke_for_each|module name|module function|[append
-- 1]|[append 2]|[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]
-- |[named param n=value n]|[...]
library.invoke_for_each = function (ctx)
local mname, fname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then mname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if mname == nil then error(modulename ..
', ‘invoke_for_each’: No module name was provided', 0) end
if opts[2] ~= nil then fname = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if fname == nil then error(modulename ..
', ‘invoke_for_each’: No function name was provided', 0) end
local model = { title = 'Module:' .. mname, args = opts }
local mfunc = require(model.title)[fname]
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], opts[2], ret[nss + 1], nss = key, val, ccs, nss + 2
ret[nss] = mfunc(ctx.frame:newChild(model))
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|magic_for_each|parser function|[append 1]|[append 2]
-- |[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named param
-- n=value n]|[...]
library.magic_for_each = function (ctx)
local magic
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then magic = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if magic == nil then error(modulename ..
', ‘magic_for_each’: No parser function was provided', 0) end
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
table.insert(opts, 1, true)
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], opts[2], ret[nss + 1], nss = key, val, ccs, nss + 2
ret[nss] = ctx.frame:callParserFunction(magic, opts)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|call_for_each_value|template name|[append 1]|[append
-- 2]|[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named param
-- n=value n]|[...]
library.call_for_each_value = function (ctx)
local tname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then tname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tname == nil then error(modulename ..
', ‘call_for_each_value’: No template name was provided', 0) end
local model = { title = tname, args = opts }
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], ret[nss + 1], nss = val, ccs, nss + 2
ret[nss] = ctx.frame:expandTemplate(model)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|invoke_for_each_value|module name|[append 1]|[append
-- 2]|[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named param
-- n=value n]|[...]
library.invoke_for_each_value = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
local mname, fname
if opts[1] ~= nil then mname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if mname == nil then error(modulename ..
', ‘invoke_for_each_value’: No module name was provided', 0) end
if opts[2] ~= nil then fname = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if fname == nil then error(modulename ..
', ‘invoke_for_each_value’: No function name was provided', 0) end
local model = { title = 'Module:' .. mname, args = opts }
local mfunc = require(model.title)[fname]
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
remove_numeric_keys(opts, 1, 1)
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], ret[nss + 1], nss = val, ccs, nss + 2
ret[nss] = mfunc(ctx.frame:newChild(model))
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|magic_for_each_value|parser function|[append 1]
-- |[append 2]|[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named
-- param n=value n]|[...]
library.magic_for_each_value = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
local magic
if opts[1] ~= nil then magic = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if magic == nil then error(modulename ..
', ‘magic_for_each_value’: No parser function was provided', 0) end
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], ret[nss + 1], nss = val, ccs, nss + 2
ret[nss] = ctx.frame:callParserFunction(magic, opts)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|call_for_each_group|template name|[append 1]|[append
-- 2]|[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named param
-- n=value n]|[...]
library.call_for_each_group = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` and `ctx.params` might be the original metatables!
local tmp
if ctx.pipe[1] ~= nil then tmp = ctx.pipe[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tmp == nil then error(modulename ..
', ‘call_for_each_group’: No template name was provided', 0) end
local model = { title = tmp }
local opts, ret, nss, ccs = {}, {}, 0, ctx.itersep or ''
for key, val in pairs(ctx.pipe) do
if type(key) == 'number' then opts[key - 1] = val
else opts[key] = val end
end
ctx.pipe = opts
ctx.params = make_groups(ctx.params)
flush_params(ctx, function (gid, group)
for key, val in pairs(opts) do group[key] = val end
group[0], model.args, ret[nss + 1], nss = gid, group, ccs,
nss + 2
ret[nss] = ctx.frame:expandTemplate(model)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
--[[ First-position-only modifiers ]]--
---------------------------------------
-- Syntax: #invoke:params|new|pipe to
static_iface.new = function (child_frame)
local ctx = context_new(child_frame)
ctx.pipe = copy_or_ref_table(ctx.opipe, false)
ctx.params = {}
main_loop(ctx, context_iterate(ctx, 1))
return ctx.text
end
--[[ First-position-only functions ]]--
---------------------------------------
-- Syntax: #invoke:params|self
static_iface.self = function (frame)
return frame:getParent():getTitle()
end
--[[ Public metatable of functions ]]--
---------------------------------------
return setmetatable({}, {
__index = function (_, query)
local fname = query:match'^%s*(.*%S)'
if fname == nil then error(modulename ..
': You must specify a function to call', 0) end
local func = static_iface[fname]
if func ~= nil then return func end
func = library[fname]
if func == nil then error(modulename ..
': The function ‘' .. fname .. '’ does not exist', 0) end
return function (child_frame)
local ctx = context_new(child_frame)
ctx.pipe = copy_or_ref_table(ctx.opipe, refpipe[fname])
ctx.params = copy_or_ref_table(ctx.oparams, refparams[fname])
main_loop(ctx, func)
return ctx.text
end
end
})
s0wwht3ty2l3u443tnfm9mh3z5pmpgj
4505888
4505815
2026-07-24T03:46:08Z
Grufo
115428
Update from [[d:Special:GoToLinkedPage/mediawikiwiki/Q122696746|master]] using [[mw:Synchronizer| #Synchronizer]]
4505888
Scribunto
text/plain
require[[strict]]
--- ---
--- PRIVATE ENVIRONMENT ---
--- ________________________________ ---
--- ---
--[[ Abstract utilities ]]--
----------------------------
-- Helper function for `string.gsub()` (for managing zero-padded numbers)
local function zero_padded (str)
return ('%03d%s'):format(#str, str)
end
-- Helper function for `table.sort()` (for natural sorting)
local function natural_sort (var1, var2)
return var1:gsub('%d+', zero_padded) < var2:gsub('%d+', zero_padded)
end
-- Return a copy or a reference to a table
local function copy_or_ref_table (src, refonly)
if refonly then return src end
local newtab = {}
for key, val in pairs(src) do newtab[key] = val end
return newtab
end
-- Copy at most N items (of all kinds) from `src` to `dest` and return `dest`
local function copy_table_maxn (dest, src, len)
local idx = 1
for key, val in pairs(src) do
dest[key], idx = val, idx + 1
if idx > len then break end
end
return dest
end
-- Remove some numeric elements from a table, shifting everything to the left
local function remove_numeric_keys (tbl, idx, len)
local cache, tmp = {}, idx + len - 1
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' and key >= idx then
if key > tmp then cache[key - len] = val end
tbl[key] = nil
end
end
for key, val in pairs(cache) do tbl[key] = val end
end
-- Make a reduced copy of a table (shifting in both directions if necessary)
local function copy_table_reduced (tbl, idx, len)
local ret, tmp = {}, idx + len - 1
if idx > 0 then
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' or key < idx then
ret[key] = val
elseif key > tmp then ret[key - len] = val end
end
elseif tmp > 0 then
local nshift = 1 - idx
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' then ret[key] = val
elseif key > tmp then ret[key - tmp] = val
elseif key < idx then ret[key + nshift] = val end
end
else
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' or key > tmp then
ret[key] = val
elseif key < idx then ret[key + len] = val end
end
end
return ret
end
-- Make an expanded copy of a table (shifting in both directions if necessary)
local function copy_table_expanded (tbl, idx, len)
local ret, tmp = {}, idx + len - 1
if idx > 0 then
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' or key < idx then
ret[key] = val
else ret[key + len] = val end
end
elseif tmp > 0 then
local nshift = idx - 1
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' then ret[key] = val
elseif key > 0 then ret[key + tmp] = val
elseif key < 1 then ret[key + nshift] = val end
end
else
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) ~= 'number' or key > tmp then
ret[key] = val
else ret[key - len] = val end
end
end
return ret
end
-- Given a table, create two new tables containing the sorted list of keys
local function get_key_list_sorted (tbl, sort_fn)
local nums, words, nn, nw = {}, {}, 0, 0
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
nn = nn + 1
nums[nn] = key
else
nw = nw + 1
words[nw] = key
end
end
table.sort(nums)
table.sort(words, sort_fn)
return nums, words, nn, nw
end
-- Parse a parameter name string and return it as a string or a number
local function get_parameter_name (par_str)
local ret = par_str:match'^%s*(.-)%s*$'
if ret ~= '0' and ret:find'^%-?[1-9]%d*$' == nil then return ret end
return tonumber(ret)
end
-- Move a key from a table to another, but only if under a different name and
-- always parsing numeric strings as numbers
local function steal_if_renamed (val, src, skey, dest, dkey)
local realkey = get_parameter_name(dkey)
if skey ~= realkey then dest[realkey], src[skey] = val, nil end
end
--[[ Public strings ]]--
------------------------
-- Special match keywords (functions and modifiers MUST avoid these names)
local mkeywords = {
['or'] = 0,
pattern = 1,
plain = 2,
strict = 3
}
-- Sort functions (functions and modifiers MUST avoid these names)
local sortfunctions = {
alphabetically = false,
naturally = natural_sort
}
-- Callback styles for the `mapping_*` and `renaming_*` class of modifiers
-- (functions and modifiers MUST avoid these names)
--[[
Meanings of the columns:
col[1] = Loop type (0-3)
col[2] = Number of module arguments that the style requires (1-3)
col[3] = Minimum number of sequential parameters passed to the callback
col[4] = Name of the callback parameter where to place each parameter name
col[5] = Name of the callback parameter where to place each parameter value
col[6] = Argument in the modifier's invocation that will override `col[4]`
col[7] = Argument in the modifier's invocation that will override `col[5]`
A value of `-1` indicates that no meaningful value is stored (i.e. `nil`)
]]--
local mapping_styles = {
names_and_values = { 3, 2, 2, 1, 2, -1, -1 },
values_and_names = { 3, 2, 2, 2, 1, -1, -1 },
values_only = { 1, 2, 1, -1, 1, -1, -1 },
names_only = { 2, 2, 1, 1, -1, -1, -1 },
names_and_values_as = { 3, 4, 0, -1, -1, 2, 3 },
names_only_as = { 2, 3, 0, -1, -1, 2, -1 },
values_only_as = { 1, 3, 0, -1, -1, -1, 2 },
blindly = { 0, 2, 0, -1, -1, -1, -1 }
}
-- Memory slots (functions and modifiers MUST avoid these names)
local memoryslots = {
h = 'header',
f = 'footer',
i = 'itersep',
l = 'lastsep',
n = 'ifngiven',
p = 'pairsep',
s = 'oxfordsep'
}
-- Possible trimming modes for the `parsing` modifier
local trim_parse_opts = {
trim_none = { false, false },
trim_positional = { false, true },
trim_named = { true, false },
trim_all = { true, true }
}
-- Possible string modes for the iteration separator in the `parsing` and
-- `reinterpreting` modifiers
local isep_parse_opts = {
splitter_pattern = false,
splitter_string = true
}
-- Possible string modes for the key-value separator in the `parsing` and
-- `reinterpreting` modifiers
local psep_parse_opts = {
setter_pattern = false,
setter_string = true
}
-- Possible position references for the `splicing` modifier
local position_references = {
add_nothing = 0,
add_smallest_number = 1,
add_last_of_sequence = 2,
add_largest_number = 3
}
-- Possible modes for the `reassigning` modifier
local a_modes = {
transfer = 0,
clone = 1,
rename = 2,
copy = 3,
sacrifice = 4,
provide = 5,
spare = 7
}
-- Functions and modifiers MUST avoid these names too: `here`, `in_substack`,
-- `let`, `expose`, `use`, `with_flushed_glue`, `without_flushed_glue`
-- `without_sorting`
--[[ Private constants ]]--
---------------------------
-- Hard-coded name of the module (to avoid going through `frame:getTitle()`)
local modulename = 'Module:Params'
-- The functions listed here declare that they don't need the `frame.args`
-- metatable to be copied into a regular table; if they are modifiers they also
-- guarantee that they will make their own (modified) copy available
local refpipe = {
call_for_each_group = true,
--coins = true,
count = true,
evaluating = true,
for_each = true,
list = true,
list_values = true,
list_maybe_with_names = true,
value_of = true
}
-- The functions listed here declare that they don't need the
-- `frame:getParent().args` metatable to be copied into a regular table; if
-- they are modifiers they also guarantee that they will make their own
-- (modified) copy available
local refparams = {
call_for_each_group = true,
combining = true,
combining_by_calling = true,
combining_values = true,
concat_and_call = true,
concat_and_invoke = true,
concat_and_magic = true,
count = true,
grouping_by_calling = true,
mixing_names_and_values = true,
keeping_at_most = true,
renaming_by_mixing = true,
renaming_to_sequence = true,
renaming_to_uppercase = true,
renaming_to_lowercase = true,
--renaming_to_values = true,
shifting = true,
splicing = true,
--swapping_names_and_values = true,
value_of = true,
with_name_matching = true
}
-- Maximum number of numeric parameters that can be filled, if missing (we
-- chose an arbitrary number for this constant; you can discuss about its
-- optimal value at Module talk:Params)
local maxfill = 1024
-- The private table of functions
local library = {}
-- Functions and modifiers that can only be invoked in first position
local static_iface = {}
--[[ Private functions ]]--
---------------------------
-- Create a new context
local function context_new (child_frame)
local main_frame = child_frame:getParent()
return {
frame = main_frame,
opipe = child_frame.args,
oparams = main_frame.args,
firstposonly = static_iface,
iterfunc = pairs,
sorttype = 0,
n_parents = 0,
n_children = 0,
n_available = maxfill
}
end
-- Move to the next action within the user-given list
local function context_iterate (ctx, n_forward)
local nextfn
if ctx.pipe[n_forward] ~= nil then
nextfn = ctx.pipe[n_forward]:match'^%s*(.*%S)'
end
if nextfn == nil then error(modulename ..
': You must specify a function to call', 0) end
if library[nextfn] == nil then
if ctx.firstposonly[nextfn] == nil then error(modulename ..
': The function ‘' .. nextfn .. '’ does not exist', 0)
else error(modulename .. ': The ‘' .. nextfn ..
'’ directive can only appear in first position', 0)
end
end
remove_numeric_keys(ctx.pipe, 1, n_forward)
return library[nextfn]
end
-- Main loop
local function main_loop (ctx, start_with)
local fn = start_with
repeat fn = fn(ctx) until not fn
if ctx.n_parents > 0 then error(modulename ..
': One or more ‘merging_substack’ directives are missing', 0) end
if ctx.n_children > 0 then error(modulename ..
', For some of the snapshots either the ‘flushing’ directive is missing or a group has not been properly closed with ‘merging_substack’', 0) end
end
-- Load a `setting`-like directive string into the `dest` table
local function set_strings_from_opts (dest, opts, start_from)
local cmd
if opts[start_from] == nil then return start_from - 1 end
cmd = opts[start_from]:gsub('%s+', ''):gsub('/+', '/')
:match'^/*(.*[^/])'
if cmd == nil then return start_from end
local vname, chr
local amap, sep, argc = {}, string.byte('/'), start_from + 1
for idx = 1, #cmd do
chr = cmd:byte(idx)
if chr == sep then
for key, val in ipairs(amap) do
dest[val], amap[key] = opts[argc], nil
end
argc = argc + 1
else
vname = memoryslots[string.char(chr)]
if vname == nil then error(modulename ..
', ‘setting’: Unknown slot ‘' ..
string.char(chr) .. '’', 0) end
table.insert(amap, vname)
end
end
for key, val in ipairs(amap) do dest[val] = opts[argc] end
return argc
end
-- Add a new stack of parameters to `ctx.children`
local function new_substack (ctx)
local currsnap, newparams = ctx.n_children + 1, {}
if ctx.children == nil then ctx.children = { newparams }
else ctx.children[currsnap] = newparams end
ctx.n_children = currsnap
return newparams
end
-- Parse a raw argument containing a `sortfunctions` directive, or
-- `'without_sorting'`, or `nil`
local function load_sort_opt (raw_arg)
if raw_arg == nil then return nil, 1, false end
local trarg = raw_arg:match'^%s*(.-)%s*$'
if trarg == 'without_sorting' then return nil, 2, false, trarg end
local tmp = sortfunctions[trarg]
if tmp == nil then return nil, 1, false, trarg end
return tmp or nil, 2, true, trarg
end
-- Parse optional user arguments of type `...|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|
-- [number of additional parameters]|[parameter 1]|[parameter 2]|[...]`
local function load_child_opts (src, start_from, append_after, params)
local tnamed, tmp1, tmp2
local pin, tbl, mem = start_from, {}, {}
while src[pin] ~= nil and src[pin + 1] ~= nil do
tmp1 = src[pin]:match'^%s*(.*%S)'
if tmp1 == 'let' and src[pin + 2] ~= nil then
tmp1 = get_parameter_name(src[pin + 1])
mem[tmp1], tbl[tmp1], pin = nil, src[pin + 2], pin + 3
--[[
elseif tmp1 == 'expose' then
tmp1 = get_parameter_name(src[pin + 1])
tmp2 = params[tmp1]
mem[tmp1], tbl[tmp1], pin = tmp2, tmp2, pin + 2
]]--
elseif tmp1 == 'use' and src[pin + 2] ~= nil then
tmp1 = get_parameter_name(src[pin + 2])
tmp2 = params[tmp1]
mem[tmp1], tbl[get_parameter_name(src[pin + 1])], pin =
tmp2, tmp2, pin + 3
else break end
end
local tnew = copy_or_ref_table(params, next(mem) == nil)
for key in pairs(mem) do tnew[key] = nil end
if pin ~= start_from then tnamed, tbl = tbl, {} end
tmp1 = tonumber(src[pin])
if tmp1 ~= nil and math.floor(tmp1) == tmp1 then
if tmp1 < 0 then tmp1 = -1 end
tmp2 = append_after - pin
for idx = pin + 1, pin + tmp1 do tbl[idx + tmp2] = src[idx] end
pin = pin + tmp1 + 1
end
if tnamed ~= nil then
for key, val in pairs(tnamed) do tbl[key] = val end
end
return tbl, pin, tnew, mem
end
-- Load the optional arguments of some of the `mapping_*` and `renaming_*`
-- class of modifiers
local function load_callback_opts (src, n_skip, default_style, params)
local style, shf
local tmp = src[n_skip + 1]
if tmp ~= nil then style = mapping_styles[tmp:match'^%s*(.-)%s*$'] end
if style == nil then style, shf = default_style, n_skip - 1
else shf = n_skip end
local n_exist, karg, varg = style[3], style[4], style[5]
tmp = style[6]
if tmp > -1 then
karg = src[tmp + shf]:match'^%s*(.-)%s*$'
if karg == '0' or karg:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
karg = tonumber(karg)
n_exist = math.max(n_exist, karg)
end
end
tmp = style[7]
if tmp > -1 then
varg = src[tmp + shf]:match'^%s*(.-)%s*$'
if varg == '0' or varg:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
varg = tonumber(varg)
n_exist = math.max(n_exist, varg)
end
end
local dest, argc, tnew, mem = load_child_opts(src, style[2] + shf,
n_exist, params)
tmp = style[1]
if (tmp == 3 or tmp == 2) and dest[karg] ~= nil then
tmp = tmp - 2 end
if (tmp == 3 or tmp == 1) and dest[varg] ~= nil then
tmp = tmp - 1 end
return dest, argc, tmp, karg, varg, tnew, mem
end
-- Parse the arguments of some of the `mapping_*` and `renaming_*` class of
-- modifiers
local function load_replace_args (opts, whoami)
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: No pattern string was given', 0) end
if opts[2] == nil then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: No replacement string was given', 0) end
local ptn, repl, nmax, argc = opts[1], opts[2], tonumber(opts[3]), 3
if nmax ~= nil or (opts[3] or ''):match'^%s*$' ~= nil then argc = 4 end
local flg = opts[argc]
if flg ~= nil then flg = mkeywords[flg:match'^%s*(.-)%s*$'] end
if flg == 0 then flg = nil elseif flg ~= nil then argc = argc + 1 end
return ptn, repl, nmax, flg, argc, (nmax ~= nil and nmax < 1) or
(flg == 3 and ptn == repl)
end
-- Parse the arguments of the `with_*_matching` class of modifiers
local function load_pattern_args (opts, whoami)
local keyw
local ptns, state, nptns, cnt = {}, 0, 0, 1
for _, val in ipairs(opts) do
if state == 0 then
nptns, state = nptns + 1, -1
ptns[nptns] = { val, false, false }
else
keyw = val:match'^%s*(.*%S)'
if keyw == nil or mkeywords[keyw] == nil or (
state > 0 and mkeywords[keyw] > 0
) then break
else
state = mkeywords[keyw]
if state > 1 then ptns[nptns][2] = true end
if state == 3 then ptns[nptns][3] = true end
end
end
cnt = cnt + 1
end
if state == 0 then error(modulename .. ', ‘' .. whoami ..
'’: No pattern was given', 0) end
return ptns, nptns, cnt
end
-- Load the optional arguments of the `parsing`, `reinterpreting` and
-- `evaluating` modifiers
local function load_parse_opts (opts, start_from, isp, psp)
local tmp
local optslots, noptslots, argc, trimn, trimu, iplain, pplain =
{ true, true, true }, 3, start_from, true, false, true, true
repeat
noptslots, tmp = noptslots - 1, opts[argc]
if tmp == nil then break end
tmp = tmp:match'^%s*(.-)%s*$'
if optslots[1] ~= nil and trim_parse_opts[tmp] ~= nil then
tmp = trim_parse_opts[tmp]
trimn, trimu, optslots[1] = tmp[1], tmp[2], nil
elseif optslots[2] ~= nil and isep_parse_opts[tmp] ~= nil then
argc = argc + 1
iplain, isp, optslots[2] = isep_parse_opts[tmp],
opts[argc], nil
elseif optslots[3] ~= nil and psep_parse_opts[tmp] ~= nil then
argc = argc + 1
pplain, psp, optslots[3] = psep_parse_opts[tmp],
opts[argc], nil
else break end
argc = argc + 1
until noptslots < 1
return isp, iplain, psp, pplain, trimn, trimu, argc
end
-- Map parameters' values using a custom callback and a referenced table
local value_maps = {
[0] = function (tbl, margs, karg, varg, fn)
for key in pairs(tbl) do tbl[key] = fn() end
end,
[1] = function (tbl, margs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
margs[varg] = val
tbl[key] = fn()
end
end,
[2] = function (tbl, margs, karg, varg, fn)
for key in pairs(tbl) do
margs[karg] = key
tbl[key] = fn()
end
end,
[3] = function (tbl, margs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
margs[karg], margs[varg] = key, val
tbl[key] = fn()
end
end
}
-- Private table for `map_names()`
local name_thieves = {
[0] = function (cache, tbl, rargs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
steal_if_renamed(val, tbl, key, cache, fn())
end
end,
[1] = function (cache, tbl, rargs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
rargs[varg] = val
steal_if_renamed(val, tbl, key, cache, fn())
end
end,
[2] = function (cache, tbl, rargs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
rargs[karg] = key
steal_if_renamed(val, tbl, key, cache, fn())
end
end,
[3] = function (cache, tbl, rargs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(tbl) do
rargs[karg], rargs[varg] = key, val
steal_if_renamed(val, tbl, key, cache, fn())
end
end
}
-- Map parameters' names using a custom callback and a referenced table
local function map_names (tbl, rargs, karg, varg, looptype, fn)
local cache = {}
name_thieves[looptype](cache, tbl, rargs, karg, varg, fn)
for key, val in pairs(cache) do tbl[key] = val end
end
-- Return a new table that contains `src` regrouped according to the numeric
-- suffixes in its keys
local function make_groups (src)
-- NOTE: `src` might be the original metatable!
local prefix, gid
local groups = {}
for key, val in pairs(src) do
-- `key` must only be a string or a number...
if type(key) == 'string' then
prefix, gid = key:match'^%s*(.-)%s*(%-?%d*)%s*$'
gid = tonumber(gid) or ''
else
prefix, gid = '', key
end
if groups[gid] == nil then groups[gid] = {} end
if prefix == '0' or prefix:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
prefix = tonumber(prefix)
if prefix < 1 then prefix = prefix - 1 end
end
groups[gid][prefix] = val
end
return groups
end
-- Split into parts a string containing the `$#` and `$@` placeholders and
-- return the information as a skeleton table, a canvas table and a length
local function parse_placeholder_string (target)
local idx, s_pos, skel, canvas = 1, 1, {}, {}
local e_pos = string.find(target, '%$[@#]', 1, false)
while e_pos ~= nil do
canvas[idx] = target:sub(s_pos, e_pos - 1)
skel[idx + 1] = target:sub(e_pos, e_pos + 1) == '$@'
idx = idx + 2
s_pos = e_pos + 2
e_pos = string.find(target, '%$[@#]', s_pos, false)
end
if (s_pos > target:len()) then idx = idx - 1
else canvas[idx] = target:sub(s_pos) end
return skel, canvas, idx
end
-- Populate a table by parsing a parameter string (heavy lifting for `parsing`,
-- `reinterpreting` and `evaluating`)
local function parse_parameter_string (tbl, str, isp, ipl, psp, ppl, trn, tru)
local key, val, spos1, spos2, pos1, pos2
local pos3, idx, lenplone = 0, 1, #str + 1
if isp == nil or isp == '' then
if psp == nil or psp == '' then
if tru then tbl[idx] = str:match'^%s*(.-)%s*$'
else tbl[idx] = str end
return idx
end
spos1, spos2 = str:find(psp, 1, ppl)
if spos1 == nil then
key = idx
if tru then val = str:match'^%s*(.-)%s*$'
else val = str end
idx = idx + 1
else
key = get_parameter_name(str:sub(1, spos1 - 1))
val = str:sub(spos2 + 1)
if trn then val = val:match'^%s*(.-)%s*$' end
end
tbl[key] = val
return idx
end
if psp == nil or psp == '' then
repeat
pos1 = pos3 + 1
pos2, pos3 = str:find(isp, pos1, ipl)
val = str:sub(pos1, (pos2 or lenplone) - 1)
if tru then val = val:match'^%s*(.-)%s*$' end
tbl[idx], idx = val, idx + 1
until pos2 == nil
return idx
end
repeat
pos1 = pos3 + 1
pos2, pos3 = str:find(isp, pos1, ipl)
val = str:sub(pos1, (pos2 or lenplone) - 1)
spos1, spos2 = val:find(psp, 1, ppl)
if spos1 == nil then
key = idx
if tru then val = val:match'^%s*(.-)%s*$' end
idx = idx + 1
else
key = get_parameter_name(val:sub(1, spos1 - 1))
val = val:sub(spos2 + 1)
if trn then val = val:match'^%s*(.-)%s*$' end
end
tbl[key] = val
until pos2 == nil
return idx
end
-- Heavy lifting for `snapshotting` and `remembering`
local function make_child (ctx, src, whoami)
local len = tonumber(ctx.pipe[1])
if len == nil or len == 0 then
local stack = new_substack(ctx)
for key, val in pairs(src) do stack[key] = val end
return len == nil and 1 or 2
end
if len < 0 or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: The number of parameters to copy must be an integer greater than zero', 0) end
copy_table_maxn(new_substack(ctx), src, len)
return 2
end
-- Heavy lifting for `setting_by_flushing`, `combining` and `combining_values`
local function set_strings_from_substack (ctx, dest, whoami)
if ctx.n_children < 1 then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: There are no substacks to flush', 0) end
local currsnap = ctx.n_children
local stack = ctx.children[currsnap]
for key, val in pairs(memoryslots) do
if stack[key] ~= nil then dest[val] = stack[key] end
end
ctx.children[currsnap], ctx.n_children = nil, currsnap - 1
end
-- Heavy lifting for `combining` and `combining_values`
local function combine_parameters (ctx, keyval_fn, whoami)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! This function
-- MUST create a copy of it before returning
local opts = ctx.pipe
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: No parameter name was provided', 0) end
local argc
local tbl, vars = ctx.params, {}
local sortfn, varsarg0, do_sort, tmp = load_sort_opt(opts[2])
if varsarg0 == 2 then tmp = opts[3] and opts[3]:match'^%s*(.-)%s*$' end
if tmp == 'with_flushed_glue' then
varsarg0 = varsarg0 + 1
argc = set_strings_from_opts(vars, opts, varsarg0 + 1)
set_strings_from_substack(ctx, vars, whoami)
else
if tmp == 'without_flushed_glue' then varsarg0 = varsarg0 + 1 end
argc = set_strings_from_opts(vars, opts, varsarg0 + 1)
end
if argc < varsarg0 then error(modulename ..
', ‘' .. whoami .. '’: No setting directive was given', 0) end
if next(tbl) == nil then
if vars.ifngiven ~= nil then ctx.params =
{ [get_parameter_name(ctx.pipe[1])] = vars.ifngiven }
elseif tbl == ctx.oparams then ctx.params = {} end
return argc
end
local cache, len
if do_sort then
local words
cache, words, len, tmp = get_key_list_sorted(tbl, sortfn)
for idx = 1, tmp do cache[len + idx] = words[idx] end
len = len + tmp
else
len, cache = 0, {}
for key in pairs(tbl) do
len = len + 1
cache[len] = key
end
end
local pmap, nss, kvs, pps = {}, 0, vars.pairsep or '', vars.itersep or ''
for idx = 1, len do
tmp, pmap[nss + 1] = cache[idx], pps
pmap[nss + 2] = keyval_fn(tmp, tbl[tmp], kvs)
nss = nss + 2
end
tmp = vars.oxfordsep or vars.lastsep
if tmp ~= nil and nss > 4 then pmap[nss - 1] = tmp
elseif nss > 2 and vars.lastsep ~= nil then
pmap[nss - 1] = vars.lastsep
end
pmap[1] = vars.header or ''
if vars.footer ~= nil then pmap[nss + 1] = vars.footer end
ctx.params = { [get_parameter_name(ctx.pipe[1])] = table.concat(pmap) }
return argc
end
-- Concatenate the numeric keys from the table of parameters to the numeric
-- keys from the table of options; non-numeric keys from the table of options
-- will prevail over colliding non-numeric keys from the table of parameters
local function concat_params (ctx)
local retval, tbl, nmax = {}, ctx.params, table.maxn(ctx.pipe)
if ctx.subset == 1 then
-- We need only the sequence
for key, val in ipairs(tbl) do retval[key + nmax] = val end
else
if ctx.subset == -1 then
for key in ipairs(tbl) do tbl[key] = nil end
end
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' and key > 0 then
retval[key + nmax] = val
else retval[key] = val end
end
end
for key, val in pairs(ctx.pipe) do retval[key] = val end
return retval
end
-- Flush the parameters by calling a custom function for each value (after this
-- function has been invoked `ctx.params` will be no longer usable)
local function flush_params (ctx, fn)
local tbl = ctx.params
if ctx.subset == 1 then
for key, val in ipairs(tbl) do fn(key, val) end
return
end
if ctx.subset == -1 then
for key, val in ipairs(tbl) do tbl[key] = nil end
end
if ctx.sorttype > 0 then
local nums, words, nn, nw = get_key_list_sorted(tbl, natural_sort)
if ctx.sorttype == 2 then
for idx = 1, nw do fn(words[idx], tbl[words[idx]]) end
for idx = 1, nn do fn(nums[idx], tbl[nums[idx]]) end
return
end
for idx = 1, nn do fn(nums[idx], tbl[nums[idx]]) end
for idx = 1, nw do fn(words[idx], tbl[words[idx]]) end
return
end
if ctx.subset ~= -1 then
for key, val in ipairs(tbl) do
fn(key, val)
tbl[key] = nil
end
end
for key, val in pairs(tbl) do fn(key, val) end
end
-- Flush the parameters by calling one of two custom functions for each value
-- (after this function has been invoked `ctx.params` will be no longer usable)
local function mixed_flush_params (ctx, fn_seq, fn_oth)
if ctx.subset == 1 then
for key, val in ipairs(ctx.params) do fn_seq(key, val) end
return
end
if ctx.subset == -1 then
flush_params(ctx, fn_oth)
return
end
local tbl = ctx.params
if ctx.sorttype > 0 then
local nums, words, nn, nw = get_key_list_sorted(tbl, natural_sort)
local sequence = {}
for key, val in ipairs(tbl) do sequence[key] = val end
if ctx.sorttype == 2 then
for idx = 1, nw do fn_oth(words[idx], tbl[words[idx]]) end
end
for idx = 1, nn do
if sequence[nums[idx]] then fn_seq(nums[idx], sequence[nums[idx]])
else fn_oth(nums[idx], tbl[nums[idx]]) end
end
if ctx.sorttype ~= 2 then
for idx = 1, nw do fn_oth(words[idx], tbl[words[idx]]) end
end
return
end
for key, val in ipairs(tbl) do
fn_seq(key, val)
tbl[key] = nil
end
for key, val in pairs(tbl) do fn_oth(key, val) end
end
-- Finalize and return a concatenated list
local function finalize_and_return_concatenated_list (ctx, lst, len, modsize)
if len > 0 then
local tmp = ctx.oxfordsep or ctx.lastsep
if tmp ~= nil and len > modsize * 2 then
lst[len - modsize + 1] = tmp
elseif len > modsize and ctx.lastsep ~= nil then
lst[len - modsize + 1] = ctx.lastsep
end
lst[1] = ctx.header or ''
if ctx.footer ~= nil then lst[len + 1] = ctx.footer end
ctx.text = table.concat(lst)
else ctx.text = ctx.ifngiven or '' end
end
--- ---
--- PUBLIC ENVIRONMENT ---
--- ________________________________ ---
--- ---
--[[ Modifiers ]]--
-------------------
-- Syntax: #invoke:params|sequential|pipe to
library.sequential = function (ctx)
if ctx.subset == 1 then error(modulename ..
': The ‘sequential’ directive has been provided more than once', 0) end
if ctx.subset == -1 then error(modulename ..
': The two directives ‘non-sequential’ and ‘sequential’ are in contradiction with each other', 0) end
if ctx.sorttype > 0 then error(modulename ..
': The ‘all_sorted’ and ‘reassorted’ directives are redundant when followed by ‘sequential’', 0) end
ctx.iterfunc, ctx.subset = ipairs, 1
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|non-sequential|pipe to
library['non-sequential'] = function (ctx)
if ctx.subset == -1 then error(modulename ..
': The ‘non-sequential’ directive has been provided more than once', 0) end
if ctx.subset == 1 then error(modulename ..
': The two directives ‘sequential’ and ‘non-sequential’ are in contradiction with each other', 0) end
ctx.iterfunc, ctx.subset = pairs, -1
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|all_sorted|pipe to
library.all_sorted = function (ctx)
if ctx.sorttype == 1 then error(modulename ..
': The ‘all_sorted’ directive has been provided more than once', 0) end
if ctx.subset == 1 then error(modulename ..
': The ‘all_sorted’ directive is redundant after ‘sequential’', 0) end
if ctx.sorttype == 2 then error(modulename ..
': The two directives ‘reassorted’ and ‘sequential’ are in contradiction with each other', 0) end
ctx.sorttype = 1
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|reassorted|pipe to
library.reassorted = function (ctx)
if ctx.sorttype == 2 then error(modulename ..
': The ‘reassorted’ directive has been provided more than once', 0) end
if ctx.subset == 1 then error(modulename ..
': The ‘reassorted’ directive is redundant after ‘sequential’', 0) end
if ctx.sorttype == 1 then error(modulename ..
': The two directives ‘sequential’ and ‘reassorted’ are in contradiction with each other', 0) end
ctx.sorttype = 2
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|setting|directives|...|pipe to
library.setting = function (ctx)
local argc = set_strings_from_opts(ctx, ctx.pipe, 1)
if argc < 2 then error(modulename ..
', ‘setting’: No directive was given', 0) end
return context_iterate(ctx, argc + 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|scoring|new parameter name|[container]|pipe to
library.scoring = function (ctx)
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘scoring’: No parameter name was provided', 0) end
local tmp
local retval, opts = 0, ctx.pipe
for _ in pairs(ctx.params) do retval = retval + 1 end
if opts[2] ~= nil then tmp = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if tmp == 'in_substack' then
new_substack(ctx)[get_parameter_name(opts[1])] = tostring(retval)
return context_iterate(ctx, 3)
end
ctx.params[get_parameter_name(opts[1])] = tostring(retval)
return context_iterate(ctx, tmp == 'here' and 3 or 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|squeezing|pipe to
library.squeezing = function (ctx)
local store, indices, tbl, newlen = {}, {}, ctx.params, 0
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
newlen = newlen + 1
indices[newlen], store[key], tbl[key] = key, val, nil
end
end
table.sort(indices)
for idx = 1, newlen do tbl[idx] = store[indices[idx]] end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|filling_the_gaps|pipe to
library.filling_the_gaps = function (ctx)
local newval, tbl, tmp, nmin, nmax, nnums =
ctx.pipe[1], ctx.params, {}, 1, nil, -1
if newval == nil then error(modulename ..
', ‘filling_the_gaps’: No value was provided', 0) end
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
if nmax == nil then
if key < nmin then nmin = key end
nmax = key
elseif key > nmax then nmax = key
elseif key < nmin then nmin = key end
tmp[key], nnums = val, nnums + 1
end
end
if nmax ~= nil and nmax - nmin > nnums then
ctx.n_available = ctx.n_available + nmin + nnums - nmax
if ctx.n_available < 0 then error(modulename ..
', ‘filling_the_gaps’: It is possible to fill at most ' ..
tostring(maxfill) .. ' parameters', 0) end
for idx = nmin, nmax, 1 do tbl[idx] = newval end
for key, val in pairs(tmp) do tbl[key] = val end
end
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|clearing|pipe to
library.clearing = function (ctx)
local tbl, numerics = ctx.params, {}
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
numerics[key], tbl[key] = val, nil
end
end
for key, val in ipairs(numerics) do tbl[key] = val end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|cutting|left cut|right cut|pipe to
library.cutting = function (ctx)
local lcut = tonumber(ctx.pipe[1])
if lcut == nil or math.floor(lcut) ~= lcut then error(modulename ..
', ‘cutting’: Left cut must be an integer number', 0) end
local rcut = tonumber(ctx.pipe[2])
if rcut == nil or math.floor(rcut) ~= rcut then error(modulename ..
', ‘cutting’: Right cut must be an integer number', 0) end
local tbl = ctx.params
local len = #tbl
if lcut < 0 then lcut = len + lcut end
if rcut < 0 then rcut = len + rcut end
local tot = lcut + rcut
if tot > 0 then
local cache = {}
if tot >= len then
for key in ipairs(tbl) do tbl[key] = nil end
tot = len
else
for idx = len - rcut + 1, len, 1 do tbl[idx] = nil end
for idx = 1, lcut, 1 do tbl[idx] = nil end
end
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' and key > 0 then
if key > len then cache[key - tot] = val
else cache[key - lcut] = val end
tbl[key] = nil
end
end
for key, val in pairs(cache) do tbl[key] = val end
end
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|cropping|left crop|right crop|pipe to
library.cropping = function (ctx)
local lcut = tonumber(ctx.pipe[1])
if lcut == nil or math.floor(lcut) ~= lcut then error(modulename ..
', ‘cropping’: Left crop must be an integer number', 0) end
local rcut = tonumber(ctx.pipe[2])
if rcut == nil or math.floor(rcut) ~= rcut then error(modulename ..
', ‘cropping’: Right crop must be an integer number', 0) end
local tbl = ctx.params
local nmin, nmax
for key in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
if nmin == nil then nmin, nmax = key, key
elseif key > nmax then nmax = key
elseif key < nmin then nmin = key end
end
end
if nmin ~= nil then
local len = nmax - nmin + 1
if lcut < 0 then lcut = len + lcut end
if rcut < 0 then rcut = len + rcut end
if lcut + rcut - len > -1 then
for key in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then tbl[key] = nil end
end
elseif lcut + rcut > 0 then
for idx = nmax - rcut + 1, nmax do tbl[idx] = nil end
for idx = nmin, nmin + lcut - 1 do tbl[idx] = nil end
local lshift = nmin + lcut - 1
if lshift > 0 then
for idx = lshift + 1, nmax, 1 do
tbl[idx - lshift], tbl[idx] =
tbl[idx], nil
end
end
end
end
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|purging|start offset|length|pipe to
library.purging = function (ctx)
local idx = tonumber(ctx.pipe[1])
if idx == nil or math.floor(idx) ~= idx then error(modulename ..
', ‘purging’: Start offset must be an integer number', 0) end
local len = tonumber(ctx.pipe[2])
if len == nil or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘purging’: Length must be an integer number', 0) end
local tbl = ctx.params
if len < 1 then
len = len + table.maxn(tbl)
if idx > len then return context_iterate(ctx, 3) end
len = len - idx + 1
end
ctx.params = copy_table_reduced(tbl, idx, len)
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|backpurging|start offset|length|pipe to
library.backpurging = function (ctx)
local last = tonumber(ctx.pipe[1])
if last == nil or math.floor(last) ~= last then error(modulename ..
', ‘backpurging’: Start offset must be an integer number', 0) end
local len = tonumber(ctx.pipe[2])
if len == nil or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘backpurging’: Length must be an integer number', 0) end
local idx
local tbl = ctx.params
if len > 0 then
idx = last - len + 1
else
for key in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' and (idx == nil or
key < idx) then idx = key end
end
if idx == nil then return context_iterate(ctx, 3) end
idx = idx - len
if last < idx then return context_iterate(ctx, 3) end
len = last - idx + 1
end
ctx.params = copy_table_reduced(ctx.params, idx, len)
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|shifting|addend|pipe to
library.shifting = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local nshift = tonumber(ctx.pipe[1])
if nshift == nil or nshift == 0 or math.floor(nshift) ~= nshift then
error(modulename .. ', ‘shifting’: A non-zero integer number must be provided', 0) end
local tbl = {}
for key, val in pairs(ctx.params) do
if type(key) == 'number' then tbl[key + nshift] = val
else tbl[key] = val end
end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|reversing_numeric_names|pipe to
library.reversing_numeric_names = function (ctx)
local tbl, numerics, nmax = ctx.params, {}, 0
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
numerics[key], tbl[key] = val, nil
if key > nmax then nmax = key end
end
end
for key, val in pairs(numerics) do tbl[nmax - key + 1] = val end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|pivoting_numeric_names|pipe to
--[[
library.pivoting_numeric_names = function (ctx)
local tbl = ctx.params
local shift = #tbl + 1
if shift < 2 then return library.reversing_numeric_names(ctx) end
local numerics = {}
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
numerics[key] = val
tbl[key] = nil
end
end
for key, val in pairs(numerics) do tbl[shift - key] = val end
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|mirroring_numeric_names|pipe to
--[[
library.mirroring_numeric_names = function (ctx)
local nmax, nmin
local tbl, numerics = ctx.params, {}
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
numerics[key] = val
tbl[key] = nil
if nmax == nil then nmin, nmax = key, key
elseif key > nmax then nmax = key
elseif key < nmin then nmin = key end
end
end
for key, val in pairs(numerics) do tbl[nmax + nmin - key] = val end
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|swapping_numeric_names|pipe to
--[[
library.swapping_numeric_names = function (ctx)
local tmp
local tbl, cache, nsize = ctx.params, {}, 0
for key in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
nsize = nsize + 1
cache[nsize] = key
end
end
table.sort(cache)
for idx = math.floor(nsize / 2), 1, -1 do
tmp = tbl[cache[idx] ]
tbl[cache[idx] ] = tbl[cache[nsize - idx + 1] ]
tbl[cache[nsize - idx + 1] ] = tmp
end
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|sorting_sequential_values|[criterion]|pipe to
library.sorting_sequential_values = function (ctx)
local sortfn
if ctx.pipe[1] ~= nil then
sortfn = sortfunctions[ctx.pipe[1]:match'^%s*(.-)%s*$']
end
if sortfn then table.sort(ctx.params, sortfn)
else table.sort(ctx.params) end -- i.e. either `false` or `nil`
if sortfn == nil then return context_iterate(ctx, 1) end
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|splicing|[add to position]|position|increment|
-- [number of elements to write]|...|pipe to
library.splicing = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local tmp2, argc, pos, refp
local opts, tbl = ctx.pipe, ctx.params
local tmp1 = opts[1]
if tmp1 ~= nil then
tmp2 = tonumber(tmp1)
if tmp2 == nil or math.floor(tmp2) ~= tmp2 then
pos, argc, tmp2 = tonumber(opts[2]), 4,
tmp1:match'^%s*(.*%S)'
if tmp2 ~= nil then
refp = position_references[tmp2]
if refp == nil then error(modulename ..
', ‘splicing’: ‘' .. tostring(tmp2) ..
'’ is not a valid first argument', 0) end
else refp = 0 end
else pos, argc, refp = tmp2, 3, 0 end
else pos, argc, refp = tonumber(opts[2]), 4, 0 end
if pos == nil or math.floor(pos) ~= pos then error(modulename ..
', ‘splicing’: The position must be an integer number', 0) end
local len = tonumber(opts[argc - 1])
if len == nil or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘splicing’: The increment must be an integer number', 0) end
local insn = tonumber(opts[argc])
if len == 0 and (insn == nil or insn < 1) then error(modulename ..
', ‘splicing’: When the increment is zero the number of elements to write cannot be zero', 0) end
if refp == 2 then
for _ in ipairs(tbl) do pos = pos + 1 end
refp = 0
end
tmp1, tmp2 = nil, nil
if refp ~= 0 or len ~= 0 then
for key, val in pairs(tbl) do
if type(key) == 'number' then
if tmp1 == nil then tmp1, tmp2 = key, key
elseif key < tmp1 then tmp1 = key
elseif key > tmp2 then tmp2 = key end
end
end
end
if tmp2 == nil then len = 0
elseif refp == 3 then pos = pos + tmp2
elseif refp == 1 then pos = pos + tmp1 end
if len > 0 and pos + len > tmp1 and pos <= tmp2 then
tbl = copy_table_expanded(tbl, pos, len)
elseif len < 0 and pos - len > tmp1 and pos <= tmp2 then
tbl = copy_table_reduced(tbl, pos, -len)
else tbl = copy_or_ref_table(tbl, tbl ~= ctx.oparams) end
ctx.params = tbl
if insn == nil or insn < 0 or math.floor(insn) ~= insn then
return context_iterate(ctx, argc)
end
tmp1 = argc - pos + 1
for key = pos, pos + insn - 1 do tbl[key] = opts[key + tmp1] end
return context_iterate(ctx, argc + insn + 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|imposing|name|value|pipe to
library.imposing = function (ctx)
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘imposing’: Missing parameter name to impose', 0) end
ctx.params[get_parameter_name(ctx.pipe[1])] = ctx.pipe[2]
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|providing|name|value|pipe to
library.providing = function (ctx)
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘providing’: Missing parameter name to provide', 0) end
local key = get_parameter_name(ctx.pipe[1])
if ctx.params[key] == nil then ctx.params[key] = ctx.pipe[2] end
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|reassigning|source|destination|[mode]|pipe to
library.reassigning = function (ctx)
local opts, tbl = ctx.pipe, ctx.params
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘reassigning’: Missing source parameter', 0) end
if opts[2] == nil then error(modulename ..
', ‘reassigning’: Missing destination parameter', 0) end
local mode, argc
local src = get_parameter_name(opts[1])
local val = tbl[src]
if opts[3] ~= nil then mode = a_modes[opts[3]:match'^%s*(.-)%s*$'] end
if mode == nil then mode, argc = 0, 3 else argc = 4 end
if val == nil and mode > 1 then return context_iterate(ctx, argc) end
local dest = get_parameter_name(opts[2])
local tmp = tbl[dest] == nil
if mode % 2 == 0 or (mode == 7 and tmp) then tbl[src] = nil end
if tmp or mode < 4 then tbl[dest] = val end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|discarding|name|[how many]|pipe to
library.discarding = function (ctx)
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘discarding’: Missing parameter name to discard', 0) end
local len = tonumber(ctx.pipe[2])
if len == nil then
ctx.params[get_parameter_name(ctx.pipe[1])] = nil
return context_iterate(ctx, 2)
end
local key = tonumber(ctx.pipe[1])
if key == nil or math.floor(key) ~= key then error(modulename ..
', ‘discarding’: A range was provided, but the initial parameter name is not an integer number', 0) end
if len < 1 or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘discarding’: A range can only be an integer number greater than zero', 0) end
for idx = key, key + len - 1 do ctx.params[idx] = nil end
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|excluding_non-numeric_names|pipe to
library['excluding_non-numeric_names'] = function (ctx)
local tmp = ctx.params
for key, val in pairs(tmp) do
if type(key) ~= 'number' then tmp[key] = nil end
end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|excluding_numeric_names|pipe to
library.excluding_numeric_names = function (ctx)
local tmp = ctx.params
for key, val in pairs(tmp) do
if type(key) == 'number' then tmp[key] = nil end
end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|with_name_matching|target 1|[plain flag 1]|[or]
-- |[target 2]|[plain flag 2]|[or]|[...]|[target N]|[plain flag
-- N]|pipe to
library.with_name_matching = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local tmp, ptn
local targets, nptns, argc = load_pattern_args(ctx.pipe,
'with_name_matching')
local tbl, newparams = ctx.params, {}
for idx = 1, nptns do
ptn = targets[idx]
if ptn[3] then
tmp = ptn[1]
if tmp == '0' or tmp:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
tmp = tonumber(tmp)
end
newparams[tmp] = tbl[tmp]
else
for key, val in pairs(tbl) do
if tostring(key):find(ptn[1], 1, ptn[2]) then
newparams[key] = val
end
end
end
end
ctx.params = newparams
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|with_name_not_matching|target 1|[plain flag 1]
-- |[and]|[target 2]|[plain flag 2]|[and]|[...]|[target N]|[plain
-- flag N]|pipe to
library.with_name_not_matching = function (ctx)
local targets, nptns, argc = load_pattern_args(ctx.pipe,
'with_name_not_matching')
local tbl = ctx.params
if nptns == 1 and targets[1][3] then
local tmp = targets[1][1]
if tmp == '0' or tmp:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
tbl[tonumber(tmp)] = nil
else tbl[tmp] = nil end
return context_iterate(ctx, argc)
end
local yesmatch, ptn
for key in pairs(tbl) do
yesmatch = true
for idx = 1, nptns do
ptn = targets[idx]
if ptn[3] then
if tostring(key) ~= ptn[1] then
yesmatch = false
break
end
elseif not tostring(key):find(ptn[1], 1, ptn[2]) then
yesmatch = false
break
end
end
if yesmatch then tbl[key] = nil end
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|with_value_matching|target 1|[plain flag 1]|[or]
-- |[target 2]|[plain flag 2]|[or]|[...]|[target N]|[plain flag
-- N]|pipe to
library.with_value_matching = function (ctx)
local nomatch, ptn
local tbl = ctx.params
local targets, nptns, argc = load_pattern_args(ctx.pipe,
'with_value_matching')
for key, val in pairs(tbl) do
nomatch = true
for idx = 1, nptns do
ptn = targets[idx]
if ptn[3] then
if val == ptn[1] then
nomatch = false
break
end
elseif val:find(ptn[1], 1, ptn[2]) then
nomatch = false
break
end
end
if nomatch then tbl[key] = nil end
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|with_value_not_matching|target 1|[plain flag 1]
-- |[and]|[target 2]|[plain flag 2]|[and]|[...]|[target N]|[plain
-- flag N]|pipe to
library.with_value_not_matching = function (ctx)
local yesmatch, ptn
local tbl = ctx.params
local targets, nptns, argc = load_pattern_args(ctx.pipe,
'with_value_not_matching')
for key, val in pairs(tbl) do
yesmatch = true
for idx = 1, nptns do
ptn = targets[idx]
if ptn[3] then
if val ~= ptn[1] then
yesmatch = false
break
end
elseif not val:find(ptn[1], 1, ptn[2]) then
yesmatch = false
break
end
end
if yesmatch then tbl[key] = nil end
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|keeping_at_most|number of parameters to pick|pipe to
library.keeping_at_most = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local len = tonumber(ctx.pipe[1])
if len == nil or len < 1 or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘keeping_at_most’: The number of parameters to keep must be an integer greater than zero', 0) end
ctx.params = copy_table_maxn({}, ctx.params, len)
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|trimming_values|pipe to
library.trimming_values = function (ctx)
local tbl = ctx.params
for key, val in pairs(tbl) do tbl[key] = val:match'^%s*(.-)%s*$' end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_to_lowercase|pipe to
library.mapping_to_lowercase = function (ctx)
local tbl = ctx.params
for key, val in pairs(tbl) do tbl[key] = val:lower() end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_to_uppercase|pipe to
library.mapping_to_uppercase = function (ctx)
local tbl = ctx.params
for key, val in pairs(tbl) do tbl[key] = val:upper() end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_by_calling|template name|[call
-- style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- parameters]|[parameter 1]|[parameter 2]|[...]|[parameter N]|pipe to
library.mapping_by_calling = function (ctx)
local tname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then tname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tname == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_calling’: No template name was provided', 0) end
local margs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 1, mapping_styles.values_only, ctx.params)
local model = { title = tname, args = margs }
value_maps[looptype](tbl, margs, karg, varg, function ()
return ctx.frame:expandTemplate(model)
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_by_invoking|module name|function name|[call
-- style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- arguments]|[argument 1]|[argument 2]|[...]|[argument N]|pipe to
library.mapping_by_invoking = function (ctx)
local mname, fname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then mname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if mname == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_invoking’: No module name was provided', 0) end
if opts[2] ~= nil then fname = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if fname == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_invoking’: No function name was provided', 0) end
local margs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 2, mapping_styles.values_only, ctx.params)
local model = { title = 'Module:' .. mname, args = margs }
local mfunc = require(model.title)[fname]
if mfunc == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_invoking’: The function ‘' .. fname ..
'’ does not exist', 0) end
value_maps[looptype](tbl, margs, karg, varg, function ()
return tostring(mfunc(ctx.frame:newChild(model)))
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_by_magic|parser function|[call
-- style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- arguments]|[argument 1]|[argument 2]|[...]|[argument N]|pipe to
library.mapping_by_magic = function (ctx)
local magic
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then magic = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if magic == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_magic’: No parser function was provided', 0) end
local margs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 1, mapping_styles.values_only, ctx.params)
value_maps[looptype](tbl, margs, karg, varg, function ()
return ctx.frame:callParserFunction(magic, margs)
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_by_replacing|target|replace|[count]|[plain
-- flag]|pipe to
library.mapping_by_replacing = function (ctx)
local ptn, repl, nmax, flg, argc, die =
load_replace_args(ctx.pipe, 'mapping_by_replacing')
if die then return context_iterate(ctx, argc) end
local tbl = ctx.params
if flg == 3 then
for key, val in pairs(tbl) do
if val == ptn then tbl[key] = repl end
end
else
if flg == 2 then
-- Copied from Module:String's `str._escapePattern()`
ptn = ptn:gsub('[%(%)%.%%%+%-%*%?%[%^%$%]]', '%%%0')
end
for key, val in pairs(tbl) do
tbl[key] = val:gsub(ptn, repl, nmax)
end
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_by_mixing|mixing string|pipe to
library.mapping_by_mixing = function (ctx)
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_mixing’: No mixing string was provided', 0) end
local tbl, mix = ctx.params, ctx.pipe[1]
if mix == '$#' then
for key in pairs(tbl) do tbl[key] = tostring(key) end
return context_iterate(ctx, 2)
end
local skel, cnv, n_parts = parse_placeholder_string(mix)
for key, val in pairs(tbl) do
for idx = 2, n_parts, 2 do
if skel[idx] then cnv[idx] = val
else cnv[idx] = tostring(key) end
end
tbl[key] = table.concat(cnv)
end
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|mapping_to_names|pipe to
--[[
library.mapping_to_names = function (ctx)
local tbl = ctx.params
for key in pairs(tbl) do tbl[key] = tostring(key) end
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|renaming_to_lowercase|pipe to
library.renaming_to_lowercase = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local cache = {}
for key, val in pairs(ctx.params) do
if type(key) == 'string' then cache[key:lower()] = val else
cache[key] = val end
end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_to_uppercase|pipe to
library.renaming_to_uppercase = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local cache = {}
for key, val in pairs(ctx.params) do
if type(key) == 'string' then cache[key:upper()] = val else
cache[key] = val end
end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_to_sequence|[sort order]|pipe to
library.renaming_to_sequence = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local cache, len
local tbl = ctx.params
local sortfn, argc, do_sort = load_sort_opt(ctx.pipe[1])
if do_sort then
local words, wl
cache, words, len, wl = get_key_list_sorted(tbl, sortfn)
for idx = 1, len do cache[idx] = tbl[cache[idx]] end
for idx = 1, wl do cache[len + idx] = tbl[words[idx]] end
else
len, cache = 0, {}
for _, val in pairs(tbl) do
len = len + 1
cache[len] = val
end
end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_by_calling|template name|[call
-- style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- parameters]|[parameter 1]|[parameter 2]|[...]|[parameter N]|pipe to
library.renaming_by_calling = function (ctx)
local tname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then tname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tname == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_calling’: No template name was provided', 0) end
local rargs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 1, mapping_styles.names_only, ctx.params)
local model = { title = tname, args = rargs }
map_names(tbl, rargs, karg, varg, looptype, function ()
return ctx.frame:expandTemplate(model)
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_by_invoking|module name|function
-- name|[call style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of
-- additional arguments]|[argument 1]|[argument 2]|[...]|[argument
-- N]|pipe to
library.renaming_by_invoking = function (ctx)
local mname, fname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then mname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if mname == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_invoking’: No module name was provided', 0) end
if opts[2] ~= nil then fname = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if fname == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_invoking’: No function name was provided', 0) end
local rargs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 2, mapping_styles.names_only, ctx.params)
local model = { title = 'Module:' .. mname, args = rargs }
local mfunc = require(model.title)[fname]
if mfunc == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_invoking’: The function ‘' .. fname ..
'’ does not exist', 0) end
map_names(tbl, rargs, karg, varg, looptype, function ()
return tostring(mfunc(ctx.frame:newChild(model)))
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_by_magic|parser function|[call
-- style]|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- arguments]|[argument 1]|[argument 2]|[...]|[argument N]|pipe to
library.renaming_by_magic = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
local magic
if opts[1] ~= nil then magic = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if magic == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_magic’: No parser function was provided', 0) end
local rargs, argc, looptype, karg, varg, tbl, mem =
load_callback_opts(opts, 1, mapping_styles.names_only, ctx.params)
map_names(tbl, rargs, karg, varg, looptype, function ()
return ctx.frame:callParserFunction(magic, rargs)
end)
for key, val in pairs(mem) do tbl[key] = val end
ctx.params = tbl
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_by_replacing|target|replace|[count]|[plain
-- flag]|pipe to
library.renaming_by_replacing = function (ctx)
local ptn, repl, nmax, flg, argc, die =
load_replace_args(ctx.pipe, 'renaming_by_replacing')
if die then return context_iterate(ctx, argc) end
local tbl = ctx.params
if flg == 3 then
ptn = get_parameter_name(ptn)
local val = tbl[ptn]
if val ~= nil then
tbl[ptn], tbl[get_parameter_name(repl)] = nil, val
end
else
if flg == 2 then
-- Copied from Module:String's `str._escapePattern()`
ptn = ptn:gsub('[%(%)%.%%%+%-%*%?%[%^%$%]]', '%%%0')
end
local cache = {}
for key, val in pairs(tbl) do
steal_if_renamed(val, tbl, key, cache,
tostring(key):gsub(ptn, repl, nmax))
end
for key, val in pairs(cache) do tbl[key] = val end
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_by_mixing|mixing string|pipe to
library.renaming_by_mixing = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘renaming_by_mixing’: No mixing string was provided', 0) end
local mix = ctx.pipe[1]:match'^%s*(.-)%s*$'
local cache = {}
if mix == '$@' then
for _, val in pairs(ctx.params) do
cache[get_parameter_name(val)] = val
end
else
local skel, canvas, n_parts = parse_placeholder_string(mix)
for key, val in pairs(ctx.params) do
for idx = 2, n_parts, 2 do
if skel[idx] then canvas[idx] = val
else canvas[idx] = tostring(key) end
end
cache[get_parameter_name(table.concat(canvas))] = val
end
end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|renaming_to_values|pipe to
--[[
library.renaming_to_values = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local cache = {}
for _, val in pairs(ctx.params) do cache[val] = val end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|grouping_by_calling|template
-- name|[let/use]|[...]|[let/use]|[...]|[number of additional
-- arguments]|[argument 1]|[argument 2]|[...]|[argument N]|pipe to
library.grouping_by_calling = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local tmp, argc, tbl, mem = load_child_opts(ctx.pipe, 2, 0, ctx.params)
local gargs = {}
for key, val in pairs(tmp) do
if type(key) == 'number' and key < 1 then gargs[key - 1] = val
else gargs[key] = val end
end
tmp = ctx.pipe[1]
if tmp ~= nil then tmp = tmp:match'^%s*(.*%S)' end
if tmp == nil then error(modulename ..
', ‘grouping_by_calling’: No template name was provided', 0) end
local model = { title = tmp }
local groups = make_groups(tbl)
for gid, group in pairs(groups) do
for key, val in pairs(gargs) do group[key] = val end
group[0], model.args = gid, group
groups[gid] = ctx.frame:expandTemplate(model)
end
for key, val in pairs(mem) do groups[key] = val end
ctx.params = groups
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|parsing|string to parse|[trim flag]|[iteration
-- delimiter setter]|[...]|[key-value delimiter setter]|[...]|pipe to
library.parsing = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘parsing’: No string to parse was provided', 0) end
local isep, iplain, psep, pplain, trimnamed, trimunnamed, argc =
load_parse_opts(opts, 2, '|', '=')
parse_parameter_string(ctx.params, opts[1], isep, iplain, psep, pplain,
trimnamed, trimunnamed)
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|reinterpreting|parameter to reinterpret|[trim
-- flag]|[iteration delimiter setter]|[...]|[key-value delimiter
-- setter]|[...]|pipe to
library.reinterpreting = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘reinterpreting’: No parameter to reinterpret was provided', 0) end
local isep, iplain, psep, pplain, trimnamed, trimunnamed, argc =
load_parse_opts(opts, 2, '|', '=')
local tbl, tmp = ctx.params, get_parameter_name(opts[1])
local str = tbl[tmp]
if str ~= nil then
tbl[tmp] = nil
parse_parameter_string(tbl, str, isep, iplain, psep, pplain,
trimnamed, trimunnamed)
end
return context_iterate(ctx, argc)
end
-- Syntax: #invoke:params|evaluating|string to parse|[trim flag]|[iteration
-- delimiter setter]|[...]|[key-value delimiter setter]|[...]|pipe to
library.evaluating = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘evaluating’: No string to parse was provided', 0) end
local isep, iplain, psep, pplain, trimnamed, trimunnamed, argc =
load_parse_opts(opts, 2, '!', ':')
if opts[1]:match'^%s*(.*%S)' == nil then
ctx.pipe = copy_or_ref_table(opts, opts ~= ctx.opipe)
return context_iterate(ctx, argc)
end
local new_opts, cache = {}, {}
local shift = parse_parameter_string(cache, opts[1], isep, iplain,
psep, pplain, trimnamed, trimunnamed) - argc
for key, val in pairs(opts) do
if type(key) ~= 'number' or key < 1 then new_opts[key] = val
elseif key >= argc then new_opts[key + shift] = val end
end
for key, val in pairs(cache) do new_opts[key] = val end
ctx.pipe = new_opts
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|mixing_names_and_values|mixing string|pipe to
library.mixing_names_and_values = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
if ctx.pipe[1] == nil then error(modulename ..
', ‘mixing_names_and_values’: No mixing string was provided for parameter names', 0) end
if ctx.pipe[2] == nil then error(modulename ..
', ‘mixing_names_and_values’: No mixing string was provided for parameter values', 0) end
local tmp
local mix_k = ctx.pipe[1]:match'^%s*(.-)%s*$'
local cache, mix_v = {}, ctx.pipe[2]
if mix_k == '$@' and mix_v == '$@' then
for _, val in pairs(ctx.params) do
cache[get_parameter_name(val)] = val
end
elseif mix_k == '$@' and mix_v == '$#' then
for key, val in pairs(ctx.params) do
cache[get_parameter_name(val)] = tostring(key)
end
elseif mix_k == '$#' and mix_v == '$#' then
for key in pairs(ctx.params) do cache[key] = tostring(key) end
else
local skel_k, cnv_k, n_parts_k = parse_placeholder_string(mix_k)
local skel_v, cnv_v, n_parts_v = parse_placeholder_string(mix_v)
for key, val in pairs(ctx.params) do
tmp = tostring(key)
for idx = 2, n_parts_k, 2 do
if skel_k[idx] then cnv_k[idx] = val else cnv_k[idx] = tmp end
end
for idx = 2, n_parts_v, 2 do
if skel_v[idx] then cnv_v[idx] = val else cnv_v[idx] = tmp end
end
cache[get_parameter_name(table.concat(cnv_k))] =
table.concat(cnv_v)
end
end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|swapping_names_and_values|pipe to
--[[
library.swapping_names_and_values = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local cache = {}
for key, val in pairs(ctx.params) do cache[val] = key end
ctx.params = cache
return context_iterate(ctx, 1)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|combining|new parameter name|[sort
-- order]|[with/without flushed glue]|setting directives|...|pipe to
library.combining = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
return context_iterate(ctx, combine_parameters(
ctx,
function (key, val, kvs) return key .. kvs .. val end,
'combining'
) + 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|combining_values|new parameter name|[sort
-- order]|[with/without flushed glue]|setting directives|...|pipe to
library.combining_values = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
return context_iterate(ctx, combine_parameters(
ctx,
function (key, val, kvs) return val end,
'combining_values'
) + 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|combining_by_calling|template name|new parameter
-- name|pipe to
library.combining_by_calling = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local tname = ctx.pipe[1]
if tname ~= nil then tname = tname:match'^%s*(.*%S)'
else error(modulename ..
', ‘combining_by_calling’: No template name was provided', 0) end
if ctx.pipe[2] == nil then error(modulename ..
', ‘combining_by_calling’: No parameter name was provided', 0) end
ctx.params = {
[get_parameter_name(ctx.pipe[2])] = ctx.frame:expandTemplate{
title = tname,
args = ctx.params
}
}
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|combining_by_invoking|module name|function name|new
-- parameter name|pipe to
library.combining_by_invoking = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local mname = ctx.pipe[1]
if mname ~= nil then mname = mname:match'^%s*(.*%S)'
else error(modulename ..
', ‘combining_by_invoking’: No module name was provided', 0) end
local fname = ctx.pipe[2]
if fname ~= nil then fname = fname:match'^%s*(.*%S)'
else error(modulename ..
', ‘combining_by_invoking’: No function name was provided', 0) end
if ctx.pipe[3] == nil then error(modulename ..
', ‘combining_by_invoking’: No parameter name was provided', 0) end
local model = { title = 'Module:' .. mname, args = ctx.params }
local mfunc = require(model.title)[fname]
if mfunc == nil then error(modulename ..
', ‘mapping_by_invoking’: The function ‘' .. fname ..
'’ does not exist', 0) end
ctx.params = {
[get_parameter_name(ctx.pipe[3])] =
tostring(mfunc(ctx.frame:newChild(model)))
}
return context_iterate(ctx, 4)
end
-- Syntax: #invoke:params|combining_by_magic|parser function|new parameter
-- name|pipe to
library.combining_by_magic = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable! As a modifier,
-- this function MUST create a copy of it before returning
local magic = ctx.pipe[1]
if magic ~= nil then magic = magic:match'^%s*(.*%S)'
else error(modulename ..
', ‘combining_by_magic’: No parser function was provided', 0) end
if ctx.pipe[2] == nil then error(modulename ..
', ‘combining_by_magic’: No parameter name was provided', 0) end
ctx.params = {
[get_parameter_name(ctx.pipe[2])] =
ctx.frame:callParserFunction(magic, ctx.params)
}
return context_iterate(ctx, 3)
end
-- Syntax: #invoke:params|snapshotting|[maximum number]|pipe to
library.snapshotting = function (ctx)
return context_iterate(ctx, make_child(ctx, ctx.params, 'snapshotting'))
end
-- Syntax: #invoke:params|remembering|[maximum number]|pipe to
library.remembering = function (ctx)
return context_iterate(ctx, make_child(ctx, ctx.oparams, 'remembering'))
end
-- Syntax: #invoke:params|entering_substack|[new]|pipe to
library.entering_substack = function (ctx)
local tbl, ncurrparent = ctx.params, ctx.n_parents + 1
if ctx.parents == nil then ctx.parents = { tbl }
else ctx.parents[ncurrparent] = tbl end
ctx.n_parents = ncurrparent
if ctx.pipe[1] ~= nil and ctx.pipe[1]:match'^%s*new%s*$' then
ctx.params = {}
return context_iterate(ctx, 2)
end
local currsnap = ctx.n_children
if currsnap > 0 then
ctx.params, ctx.children[currsnap], ctx.n_children =
ctx.children[currsnap], nil, currsnap - 1
else
local newparams = {}
for key, val in pairs(tbl) do newparams[key] = val end
ctx.params = newparams
end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|pulling|parameter name|pipe to
library.pulling = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘pulling’: No parameter to pull was provided', 0) end
local tmp = ctx.n_parents
local parent = tmp < 1 and ctx.oparams or ctx.parents[tmp]
tmp = get_parameter_name(opts[1])
if parent[tmp] ~= nil then ctx.params[tmp] = parent[tmp] end
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|recalling|parameter name|pipe to
library.recalling = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘recalling’: No parameter to recall was provided', 0) end
local arg = get_parameter_name(opts[1])
if ctx.oparams[arg] ~= nil then ctx.params[arg] = ctx.oparams[arg] end
return context_iterate(ctx, 2)
end
-- Syntax: #invoke:params|finding|parameter name|pipe to
--[[
library.finding = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘finding’: No parameter to find was provided', 0) end
local arg = get_parameter_name(opts[1])
local parent
for idx = ctx.n_parents, 1, -1 do
parent = ctx.parents[idx]
if parent[arg] ~= nil then
ctx.params[arg] = parent[arg]
return context_iterate(ctx, 2)
end
end
if ctx.oparams[arg] ~= nil then ctx.params[arg] = ctx.oparams[arg] end
return context_iterate(ctx, 2)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|picking|number of parameters to pick|pipe to
--[[
library.picking = function (ctx)
local len = tonumber(ctx.pipe[1])
if len == nil or len < 1 or math.floor(len) ~= len then error(modulename ..
', ‘picking’: The number of parameters to pick must be an integer greater than zero', 0) end
if ctx.n_parents < 1 then copy_table_maxn(ctx.params, ctx.oparams, len)
else copy_table_maxn(ctx.params, ctx.parents[ctx.n_parents], len) end
return context_iterate(ctx, 2)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|detaching_substack|pipe to
library.detaching_substack = function (ctx)
local ncurrparent = ctx.n_parents
if ncurrparent < 1 then error(modulename ..
', ‘detaching_substack’: No substack has been created', 0) end
local parent = ctx.parents[ncurrparent]
for key in pairs(ctx.params) do parent[key] = nil end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|dropping_substack|pipe to
library.dropping_substack = function (ctx)
local ncurrparent = ctx.n_parents
if ncurrparent < 1 then error(modulename ..
', ‘dropping_substack’: No substack has been created', 0) end
ctx.params, ctx.parents[ncurrparent], ctx.n_parents =
ctx.parents[ncurrparent], nil, ncurrparent - 1
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|leaving_substack|pipe to
library.leaving_substack = function (ctx)
local ncurrparent = ctx.n_parents
if ncurrparent < 1 then error(modulename ..
', ‘leaving_substack’: No substack has been created', 0) end
local currsnap = ctx.n_children + 1
if ctx.children == nil then ctx.children = { ctx.params }
else ctx.children[currsnap] = ctx.params end
ctx.params, ctx.parents[ncurrparent], ctx.n_parents, ctx.n_children =
ctx.parents[ncurrparent], nil, ncurrparent - 1, currsnap
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|merging_substack|pipe to
library.merging_substack = function (ctx)
local ncurrparent = ctx.n_parents
if ncurrparent < 1 then error(modulename ..
', ‘merging_substack’: No substack has been created', 0) end
local parent, child = ctx.parents[ncurrparent], ctx.params
ctx.params, ctx.parents[ncurrparent], ctx.n_parents = parent, nil,
ncurrparent - 1
for key, val in pairs(child) do parent[key] = val end
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|flushing|pipe to
library.flushing = function (ctx)
if ctx.n_children < 1 then error(modulename ..
', ‘flushing’: There are no substacks to flush', 0) end
local parent, currsnap = ctx.params, ctx.n_children
for key, val in pairs(ctx.children[currsnap]) do parent[key] = val end
ctx.children[currsnap], ctx.n_children = nil, currsnap - 1
return context_iterate(ctx, 1)
end
-- Syntax: #invoke:params|setting_by_flushing|pipe to
library.setting_by_flushing = function (ctx)
set_strings_from_substack(ctx, ctx, 'setting_by_flushing')
return context_iterate(ctx, 1)
end
--[[ Functions ]]--
-----------------------------
-- Syntax: #invoke:params|count
library.count = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` and `ctx.params` might be the original metatables!
local retval = 0
for _ in ctx.iterfunc(ctx.params) do retval = retval + 1 end
if ctx.subset == -1 then retval = retval - #ctx.params end
ctx.text = retval
return false
end
-- Syntax: #invoke:args|concat_and_call|template name|[prepend 1]|[prepend 2]
-- |[...]|[item n]|[named item 1=value 1]|[...]|[named item n=value
-- n]|[...]
library.concat_and_call = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable!
local tname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then tname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tname == nil then error(modulename ..
', ‘concat_and_call’: No template name was provided', 0) end
remove_numeric_keys(opts, 1, 1)
ctx.text = ctx.frame:expandTemplate{
title = tname,
args = concat_params(ctx)
}
return false
end
-- Syntax: #invoke:args|concat_and_invoke|module name|function name|[prepend
-- 1]|[prepend 2]|[...]|[item n]|[named item 1=value 1]|[...]|[named
-- item n=value n]|[...]
library.concat_and_invoke = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable!
local mname, fname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then mname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if mname == nil then error(modulename ..
', ‘concat_and_invoke’: No module name was provided', 0) end
if opts[2] ~= nil then fname = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if fname == nil then error(modulename ..
', ‘concat_and_invoke’: No function name was provided', 0) end
remove_numeric_keys(opts, 1, 2)
local mfunc = require('Module:' .. mname)[fname]
if mfunc == nil then error(modulename ..
', ‘concat_and_invoke’: The function ‘' .. fname ..
'’ does not exist', 0) end
ctx.text = mfunc(ctx.frame:newChild{
title = 'Module:' .. mname,
args = concat_params(ctx)
})
return false
end
-- Syntax: #invoke:args|concat_and_magic|parser function|[prepend 1]|[prepend
-- 2]|[...]|[item n]|[named item 1=value 1]|[...]|[named item n=
-- value n]|[...]
library.concat_and_magic = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.params` might be the original metatable!
local magic
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then magic = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if magic == nil then error(modulename ..
', ‘concat_and_magic’: No parser function was provided', 0) end
remove_numeric_keys(opts, 1, 1)
ctx.text = ctx.frame:callParserFunction(magic, concat_params(ctx))
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|value_of|parameter name
library.value_of = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` and `ctx.params` might be the original metatables!
local opts = ctx.pipe
if opts[1] == nil then error(modulename ..
', ‘value_of’: No parameter name was provided', 0) end
local val
local key = opts[1]:match'^%s*(.-)%s*$'
if key == '0' or key:find'^%-?[1-9]%d*$' ~= nil then
key = tonumber(key)
val = ctx.params[key]
-- No worries: #ctx.params is unused when the modifier is in
-- first position (and therefore `ctx.params` is a metatable)
if val ~= nil and (
ctx.subset ~= -1 or key > #ctx.params or key < 1
) and (
ctx.subset ~= 1 or (key <= #ctx.params and key > 0)
) then
ctx.text = (ctx.header or '') .. val .. (ctx.footer or '')
else ctx.text = ctx.ifngiven or '' end
else
val = ctx.params[key]
if ctx.subset ~= 1 and val ~= nil then ctx.text = (ctx.header
or '') .. val .. (ctx.footer or '')
else ctx.text = ctx.ifngiven or '' end
end
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|list
library.list = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable!
local ret, nss, kvs, pps = {}, 0, ctx.pairsep or '', ctx.itersep or ''
flush_params(ctx, function (key, val)
ret[nss + 1], ret[nss + 2], ret[nss + 3], ret[nss + 4], nss =
pps, key, kvs, val, nss + 4
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 4)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|list_values
library.list_values = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable!
-- NOTE: `library.coins()` and `library.unique_coins()` rely on us
local ret, nss, pps = {}, 0, ctx.itersep or ''
flush_params(ctx, function (key, val)
ret[nss + 1], ret[nss + 2], nss = pps, val, nss + 2
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|list_maybe_with_names
library.list_maybe_with_names = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable!
local ret, nss, kvs, pps = {}, 0, ctx.pairsep or '', ctx.itersep or ''
mixed_flush_params(
ctx,
function (key, val)
ret[nss + 1], ret[nss + 2], ret[nss + 3],
ret[nss + 4], nss = pps, '', '', val, nss + 4
end,
function (key, val)
ret[nss + 1], ret[nss + 2], ret[nss + 3],
ret[nss + 4], nss = pps, key, kvs, val, nss + 4
end
)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 4)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|coins|[first coin = value 1]|[second coin = value
-- 2]|[...]|[last coin = value N]
--[[
library.coins = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable!
local opts, tbl = ctx.pipe, ctx.params
for key, val in pairs(tbl) do tbl[key] = opts[get_parameter_name(val)] end
return library.list_values(ctx)
end
]]--
-- Syntax: #invoke:params|unique_coins|[first coin = value 1]|[second coin =
-- value 2]|[...]|[last coin = value N]
--[[
library.unique_coins = function (ctx)
local tmp
local opts, tbl = ctx.pipe, ctx.params
for key, val in pairs(tbl) do
tmp = get_parameter_name(val)
tbl[key], opts[tmp] = opts[tmp], nil
end
return library.list_values(ctx)
end
]]
-- Syntax: #invoke:params|for_each|wikitext
library.for_each = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` might be the original metatable!
local ret, nss, pps, txt = {}, 0, ctx.itersep or '', ctx.pipe[1] or ''
local skel, cnv, n_parts = parse_placeholder_string(txt)
flush_params(ctx, function (key, val)
for idx = 2, n_parts, 2 do
if skel[idx] then cnv[idx] = val
else cnv[idx] = tostring(key) end
end
ret[nss + 1], nss = pps, nss + 2
ret[nss] = table.concat(cnv)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|call_for_each|template name|[append 1]|[append 2]
-- |[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named param
-- n=value n]|[...]
library.call_for_each = function (ctx)
local tname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then tname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tname == nil then error(modulename ..
', ‘call_for_each’: No template name was provided', 0) end
local model = { title = tname, args = opts }
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
table.insert(opts, 1, true)
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], opts[2], ret[nss + 1], nss = key, val, ccs, nss + 2
ret[nss] = ctx.frame:expandTemplate(model)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|invoke_for_each|module name|module function|[append
-- 1]|[append 2]|[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]
-- |[named param n=value n]|[...]
library.invoke_for_each = function (ctx)
local mname, fname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then mname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if mname == nil then error(modulename ..
', ‘invoke_for_each’: No module name was provided', 0) end
if opts[2] ~= nil then fname = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if fname == nil then error(modulename ..
', ‘invoke_for_each’: No function name was provided', 0) end
local model = { title = 'Module:' .. mname, args = opts }
local mfunc = require(model.title)[fname]
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], opts[2], ret[nss + 1], nss = key, val, ccs, nss + 2
ret[nss] = mfunc(ctx.frame:newChild(model))
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|magic_for_each|parser function|[append 1]|[append 2]
-- |[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named param
-- n=value n]|[...]
library.magic_for_each = function (ctx)
local magic
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then magic = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if magic == nil then error(modulename ..
', ‘magic_for_each’: No parser function was provided', 0) end
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
table.insert(opts, 1, true)
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], opts[2], ret[nss + 1], nss = key, val, ccs, nss + 2
ret[nss] = ctx.frame:callParserFunction(magic, opts)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|call_for_each_value|template name|[append 1]|[append
-- 2]|[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named param
-- n=value n]|[...]
library.call_for_each_value = function (ctx)
local tname
local opts = ctx.pipe
if opts[1] ~= nil then tname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tname == nil then error(modulename ..
', ‘call_for_each_value’: No template name was provided', 0) end
local model = { title = tname, args = opts }
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], ret[nss + 1], nss = val, ccs, nss + 2
ret[nss] = ctx.frame:expandTemplate(model)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|invoke_for_each_value|module name|[append 1]|[append
-- 2]|[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named param
-- n=value n]|[...]
library.invoke_for_each_value = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
local mname, fname
if opts[1] ~= nil then mname = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if mname == nil then error(modulename ..
', ‘invoke_for_each_value’: No module name was provided', 0) end
if opts[2] ~= nil then fname = opts[2]:match'^%s*(.*%S)' end
if fname == nil then error(modulename ..
', ‘invoke_for_each_value’: No function name was provided', 0) end
local model = { title = 'Module:' .. mname, args = opts }
local mfunc = require(model.title)[fname]
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
remove_numeric_keys(opts, 1, 1)
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], ret[nss + 1], nss = val, ccs, nss + 2
ret[nss] = mfunc(ctx.frame:newChild(model))
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|magic_for_each_value|parser function|[append 1]
-- |[append 2]|[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named
-- param n=value n]|[...]
library.magic_for_each_value = function (ctx)
local opts = ctx.pipe
local magic
if opts[1] ~= nil then magic = opts[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if magic == nil then error(modulename ..
', ‘magic_for_each_value’: No parser function was provided', 0) end
local ret, nss, ccs = {}, 0, ctx.itersep or ''
flush_params(ctx, function (key, val)
opts[1], ret[nss + 1], nss = val, ccs, nss + 2
ret[nss] = ctx.frame:callParserFunction(magic, opts)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
-- Syntax: #invoke:params|call_for_each_group|template name|[append 1]|[append
-- 2]|[...]|[append n]|[named param 1=value 1]|[...]|[named param
-- n=value n]|[...]
library.call_for_each_group = function (ctx)
-- NOTE: `ctx.pipe` and `ctx.params` might be the original metatables!
local tmp
if ctx.pipe[1] ~= nil then tmp = ctx.pipe[1]:match'^%s*(.*%S)' end
if tmp == nil then error(modulename ..
', ‘call_for_each_group’: No template name was provided', 0) end
local model = { title = tmp }
local opts, ret, nss, ccs = {}, {}, 0, ctx.itersep or ''
for key, val in pairs(ctx.pipe) do
if type(key) == 'number' then opts[key - 1] = val
else opts[key] = val end
end
ctx.pipe = opts
ctx.params = make_groups(ctx.params)
flush_params(ctx, function (gid, group)
for key, val in pairs(opts) do group[key] = val end
group[0], model.args, ret[nss + 1], nss = gid, group, ccs,
nss + 2
ret[nss] = ctx.frame:expandTemplate(model)
end)
finalize_and_return_concatenated_list(ctx, ret, nss, 2)
return false
end
--[[ First-position-only modifiers ]]--
---------------------------------------
-- Syntax: #invoke:params|new|pipe to
static_iface.new = function (child_frame)
local ctx = context_new(child_frame)
ctx.pipe = copy_or_ref_table(ctx.opipe, false)
ctx.params = {}
main_loop(ctx, context_iterate(ctx, 1))
return ctx.text
end
--[[ First-position-only functions ]]--
---------------------------------------
-- Syntax: #invoke:params|self
static_iface.self = function (frame)
return frame:getParent():getTitle()
end
--[[ Public metatable of functions ]]--
---------------------------------------
return setmetatable({}, {
__index = function (_, query)
local fname = query:match'^%s*(.*%S)'
if fname == nil then error(modulename ..
': You must specify a function to call', 0) end
local func = static_iface[fname]
if func ~= nil then return func end
func = library[fname]
if func == nil then error(modulename ..
': The function ‘' .. fname .. '’ does not exist', 0) end
return function (child_frame)
local ctx = context_new(child_frame)
ctx.pipe = copy_or_ref_table(ctx.opipe, refpipe[fname])
ctx.params = copy_or_ref_table(ctx.oparams, refparams[fname])
main_loop(ctx, func)
return ctx.text
end
end
})
9ko1dij40e2ajwgg59fvqm72uoivi2f
Galerías Preciados
0
278402
4505894
4428840
2026-07-24T04:48:23Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4505894
wikitext
text/x-wiki
{{organización}}
[[Ficheru:Galerias Preciados logo.svg|miniaturadeimagen|Logotipu de Galerías Preciados, usáu hasta 1992.]]
'''Galerías Preciados''' foi un grupu [[España|español]] de [[grandes almacenes]], fundáu en 1943 por [[Pepín Fernández]]. Desapaeció'l [[24 de payares]] de [[1995]], tres declarase en [[suspensión de pagos]] y ser compráu pol so competidor, [[El Corte Inglés]].
== Historia ==
=== Nacencia y crecimientu ===
[[Ficheru:Plaza del Callao, szemben a Galerias Preciados. Fortepan 61447.jpg|miniaturadeimagen|Edificiu de Galerías Preciados de la cai Callao de Madrid, en 1974.]]
El grupu tomó'l so nome del de la cai Preciados de [[Madrid]]. Allí taba'l negociu orixinal, que fora una ampliación del comerciu [[Sederías Carretas]] (allugáu na cai Carretas), que fundara [[Pepín Fernández]] a la so vuelta de la emigración en [[Cuba]] nel añu [[1934]]. El negociu, inspiráu nel estilu de los Almacenes El Encanto, de [[L'Habana]], inaugurose en [[1943]], y dempués espardiose per otres ciudaes d'España. En [[1963]] abrió la so primer sede en [[Barcelona]]. Como fora comprada a l'antigua Casa Jorba, el negociu, reinauguráu'l [[5 d'avientu]] de [[1964]], pasó a denomase Jorba Preciados. El grupu abrió'l so primer gran almacén —el segundu d'España, tres de l'apertura de Sears en Barcelona en [[1967]]— en [[1968]], na plaza del Callao de Madrid<ref>[http://www.galeriaspreciados.net/2008/03/pepn-fernndez-el-relln1891-madrid-1982.html Pepín Fernández (El Rellán,1891 – Madrid, 1982)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120510133836/http://www.galeriaspreciados.net/2008/03/pepn-fernndez-el-relln1891-madrid-1982.html |date=2012-05-10 }} Galeríaspreciados.net</ref>. El grupu sofrió trés atentaos terroristes con bomba nos años [[1976]] y [[1977]], realizaos pol del MPAIAC ([[Movimientu pola Autodeterminación ya Independencia del Archipiélagu Canariu]]): ún en Las Palmas, otru en Santa Cruz de Tenerife y el terceru nel so llocal de la cai Arapiles de Madrid<ref>{{cita web |url=https://www.march.es/es/coleccion/archivo-linz-transicion-espanola/ficha/mpaiac-reivindica-incendio-galerias--linz:R-16490 |títulu=El MPAIAC reivindica el incendio de Galerías - Archivo Linz de la Transición española {{!}} Fundación Juan March |fechaaccesu=2023-03-05|sitioweb=www.march.es}}</ref><ref>{{cita publicación |url=https://www.redalyc.org/journal/2744/274454798003/html/ |títulu=La guerra de las pulgas: propaganda armada, caudillismo y delación en el MPAIAC la misión de Antonio Cubillo en la independencia de Canarias |apellíu=Rodríguez |nome=Francisco Pomares|apellíos2=García|nome2=José Miguel Pérez|fecha=2017|publicación=Anuario de Estudios Atlánticos|volumen=AEA |númberu=63 |páxines=1–20 |fechaaccesu=2023-03-05|idioma=es}}</ref>.
=== Crisis y desapaición ===
Tres d'un agresivu plan de crecimientu la empresa endeudose, y en [[1979]] pasó a ser propiedá d'un de los sos acreedores, el [[Banco Urquijo]]. En [[1981]] el grupu [[Rumasa]] compró-y al bancu el so paquete d'acciones,<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1981/10/15/pagina-48/32928738/pdf.html?search=%22Galer%C3%ADas%20Preciados%22%20Urquijo Aprobada la ampliación de Galerías Preciados] La Vanguardia, 15 d'ochobre de 1981</ref> y controlaría Galerías Preciados hasta la so expropiación pública en [[1983]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1983/02/24/pagina-3/32963409/pdf.html El Gobierno expropia todas las empresas de Rumasa] La Vanguardia, 24 de febreru de 1983</ref>. Un añu dempués el grupu venezolanu Cisneros ganó na subasta de privatización del grupu, con una ufierta de 1.000 millones de pesetas. En [[1987]], tres de varios años con pérdides, Cisneros vendió Galerías a la empresa británica Mountleigh por más de 30.000 millones de pesetas<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1987/10/14/pagina-59/32996779/pdf.html Las pérdidas minaron la capacidad de “aguante” y el interés de Cisneros por Galerías] La Vanguardia, 14 d'ochobre de 1987</ref>. Los nuevos propietaros renovaron les tiendes y la imaxe corporativa de la empresa, pero nun foron quién a remontar la so situación<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1988/12/03/pagina-67/33046041/pdf.html?search=%22Mountleigh%22 Mountleigh estudia la venta de sús negocios a Sasea] La Vanguardia, 3 d'avientu de 1988</ref>. Vendieron la cadena, en 1992, a un grupu d'inversores españoles llideráu por [[Justo López Tello]], antiguu empleáu de Galerías Preciados, y [[Fernando Sada]], cuñáu de [[Mario Conde]], por 21.200 millones de pesetas<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1992/10/31/pagina-54/33539819/pdf.html?search=%22justo%20l%C3%B3pez%20tello%22 Tres empresarios españoles compran Galerías por 21.200 millones] La Vanguardia, 31 d'ochobre de 1992</ref>. La deuda a corto plazu aumentó un 62% en menos d'un añu<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1994/11/14/pagina-43/34435774/pdf.html?search=%22justo%20l%C3%B3pez%20tello%22 Galerías hipoteca sus centros para lograr suministros de los proveedores] La Vanguardia, 14 de payares de 1994</ref>, y la empresa tuvo que declarase en suspensión de pagos dos años dempués, con una deuda de 28.000 millones<ref>[http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1994/12/18/economia/20507.html Galerías suspende pagos] El Mundo, 18 d'avientu de 1994</ref>.
El 3 de xunetu cerraron definitivamente toes les tiendes del grupu<ref>{{cita web |url=https://elpais.com/diario/1995/07/03/economia/804722402_850215.html|fecha=3 de xunetu de 1995 |títulu=Galerías Preciados cierra desde hoy todos sus centros|obra=El País |fechaaccesu=18 de xineru de 2018}}</ref>. Demientres esi mesmu añu el grupu foi absorbíu por [[El Corte Inglés]], que remodeló y caltuvo abiertos los 22 establecimientos que comprara a Galerías<ref>[http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1995/06/08/economia/45591.html El Corte Inglés se adjudica Galerías Preciados] El Mundo, 8 de xunu de 1995</ref>. L'edificiu orixinal de la cai Preciados ocúpalu, dende 1993, un centru comercial de la cadena francesa [[FNAC]], y delles oficines<ref>[http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1994/12/18/economia/20507.html La Fnac abre en Madrid su primer centro en España] La Vanguardia, 18 d'avientu de 1994</ref>. En 2008 el [[Fondu de Garantía Salarial]] subastó la denominación comercial Galerías Preciados por 300.000 euros, pero'l concursu quedó desiertu<ref>[http://www.expansion.com/2008/11/13/opinion/llave-online/1226608877.html Nadie quiere a Galerías Preciados] Diario Expansión, 13 de payares de 2008</ref>.
== Ciudaes con tiendes de Galerías Preciados ==
Galerías Preciados tuvo, demientres la so esistencia, un total de 33 centros de venta repartíos per 26 ciudaes.<ref>{{Cita web |url=https://gestiona.comunidad.madrid/archivos_atom/index.php/galerias-preciados-5 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250706191347/https://gestiona.comunidad.madrid/archivos_atom/index.php/galerias-preciados-5 |fechaarchivu=2025-07-06 }}</ref>
{| {{tablaguapa}}
!Ciudá
!Centru
!Fecha d'inauguración
!Situación actual
|-
|[[Madrid]]
|Callao
|14 d'abril de 1943
|Edificiu 2 de ECI Preciados
Tienda FNAC
|-
| colspan="2" |[[Badajoz]]
|23 d'ochobre de 1947
|Tienda Sfera
Supermercáu ECI
|-
| colspan="2" |[[Don Benito]]
|1949
|Restaurante
|-
| colspan="2" |[[Santa Cruz de Tenerife]]
|23 d'avientu de 1950
|Príncipe Gran Hotel
|-
|[[Córdoba (España)|Córdoba]]
|
|Abril de 1957
|''Peslláu en 1972''
|-
| colspan="2" |[[Jaén]]
|6 de mayu de 1958
|Tienda Sfera
|-
|[[Cádiz]]
|Calle Ancha
|1 d'ochobre de 1958
|
|-
|[[Sevilla]]
|Magdalena
|1 d'ochobre de 1959
|Hotel Magdalena Plaza
|-
| colspan="2" |[[Murcia]]
|5 d'ochobre de 1959
|Edificiu 2 d'ECI Murcia
|-
|[[Bilbao]]
|Ercilla
|2 d'avientu de 1959
|Oficines del BBVA
|-
|[[Las Palmas de Gran Canaria|Las Palmas]]
|León y Castillo
|19 de xunu de 1961<ref>{{cita publicación |títulu=Inauguración de GALERÍAS PRECIADOS|url=https://jable-ulpgc-es.bibproxy.ulpgc.es/jable/diario.de.las.palmas/1961/06/15/0003.htm|fecha=15/06/1961 |fechaaccesu=28/04/2025|periódico=Diario de Las Palmas|ubicación=Las Palmas |páxina=3}}</ref>
|Abandonáu (Peslláu en 1973)
|-
| colspan="2" |[[Eibar]]
|16 de mayu de 1962
|Perfumería Arenal
|-
|[[Madrid]]
|Arapiles
|3 d'abril de 1964
|Outlet [[Ficheru:Logo Corte Inglés.svg|30px]]
Supermercado [[Ficheru:Logo Corte Inglés.svg|30px]]
|-
|[[Barcelona]]
|Jorba Preciados
|5 d'avientu de 1965
|Centru comercial
Oficines
|-
|[[Sevilla]]
|San Pablo
|1970
|Edificiu 2 de ECI Plaza del Duque
|-
| colspan="2" |[[Zaragoza]]
|27 de marzu de 1971
|ECI Independencia
|-
|[[Bilbao]]
|Zabalburu
|16 d'ochobre de 1971
|Centru comercial
Hostel
Oficines
|-
|[[Córdoba (España)|Córdoba]]
|Ronda de Los Tejares
|17 d'ochobre de 1972<ref>{{cita web |url=https://www.diariocordoba.com/cordoba-ciudad/2022/10/16/galerias-preciados-50-anos-mayor-77284219.html |títulu=Galerías Preciados: 50 años del mayor emblema comercial}}</ref>
|ECI Córdoba
|-
|[[Madrid]]
|Goya
|27 d'abril de 1973
|Edificiu 2 de ECI Goya
|-
|[[Las Palmas de Gran Canaria|Las Palmas]]
|Mesa y López
|17 d'ochobre de 1973<ref>{{cita publicación |apellíu=Ramos |nome=M. |títulu=Galerías Preciados, el gran almacén de Canarias|url=https://jable-ulpgc-es.bibproxy.ulpgc.es/jable/el.eco.de.canarias/1973/10/17/0029.htm|fecha=17/10/1973 |fechaaccesu=28/04/2025|periódico=El Eco de Canarias|ubicación=Las Palmas |páxina=29}}</ref>
|Edificiu 2 de ECI Las Palmas
|-
| colspan="2" |[[Valladolid]]
|1 de marzu de 1974
|Tienda de [[Zara]]
Hotel
|-
| colspan="2" |[[Palma de Mallorca]]
|25 d'ochobre de 1974
|ECI Jaume III
|-
| colspan="2" |[[Granada]]
|25 d'abril de 1975
|ECI Granada
|-
| colspan="2" |[[Uviéu]]
|16 de mayu de 1975
|ECI Uría
|-
| colspan="2" |[[Alicante]]
|22 d'abril de 1976
|Edificiu 2 del ECI Alicante
|-
| colspan="2" |[[Vitoria]]
|15 d'ochobre de 1976
|ECI Vitoria
|-
| colspan="2" |[[Valencia]]
|14 d'ochobre de 1977
|Edificiu 2 del ECI Sorolla/Colón
|-
| colspan="2" |[[Burgos]]
|1 d'ochobre de 1980
|
|-
| colspan="2" |[[Albacete]]
|17 de setiembre de 1981
|Tienda Sfera
|-
|[[Madrid]]
|[[La Vaguada (centro comercial)|La Vaguada]]
|25 d'ochobre de 1983
|ECI La Vaguada (peslláu)
|-
|[[Madrid]]
|Serrano
|Adquiríu a Sears en 1982
|ECI Serrano
|-
|[[Barcelona]]
|Diagonal
|Adquiríu a Sears en 1982
|Oficines
Supermercáu ECI
|-
|[[Leganés]]
|Parquesur
|6 de payares de 1989
|ECI Parquesur (peslláu)
|-
| colspan="2" |[[Valdepeñas (Ciudad Real)|Valdepeñas]]
|30 de marzu de 1993
|Oficines municipales
|-
|-
|[[Cádiz]]
|Bahía Sur
|Abril de 1993
|ECI Bahía Sur (peslláu)<ref>{{cita web |url=https://www.diariodecadiz.es/sanfernando/San-Fernando-cierra-El-Corte-Ingles-Bahia-Sur-ultimo-cliente_0_1383161801.html |títulu=Hasta el último cliente}}</ref>
Centru comercial
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Tiendes de moda]]
o0ewzjquqvfigptl6rw8ceok9jb009e
Usuariu:Jackie SMG
2
279132
4505835
4505640
2026-07-23T19:46:32Z
Jackie SMG
130890
/* En Procesu */
4505835
wikitext
text/x-wiki
Hola, llámome '''Jackie SMG'''. Nun tengo l'asturianu como llingua materna, polo que te estimaría que me comentares cualquier erru que cometiera, siempres dende'l respetu, claro tá.
Ver también: [[Usuariu: Jackie SMG/Dinámiques]]
== Los míos datus ==
{| class="wikitable"
| colspan="1.0" rowspan="5.0" |{{#Babel:es-N|en-1|ast-1}}
|colspan="3.0" rowspan="1.0" | '''Música'''
|-
|{{Plantía: Katseye}}
|{{Plantía: Daniela Avanzini de Katseye}}
|D
|-
|D
|D
|D
|-
|D
|D
|D
|-
|D
|D
|D
|-
|colspan="4.0" rowspan="1.0" | '''Dinámiques'''
|-
|{{Plantía: Dinámiques de Jackie SMG}}
|D
|D
|D
|}
== Los míos artículus ==
=== Les míos traducciones ===
==== Del Inglés al Castellanu ====
# [[:es:_Palmera_datilera_de_Judea|Palmera datilera de Judea]]
# [[:es:_Asesinato_de_Mahatma_Gandhi|Asesinato de Mahatma Gandhi]]
# [[:es:_Idioma_riau|Idioma riau]]
# [[:es:_Instituto_Arava_de_Estudios_Ambientales|Instituto Arava de Estudios Ambientales]]
# [[:es:_Paint_Drying|Paint Drying]]
# [[:es:_Danske_Bank_(Irlanda_del_Norte)|Danske Bank (Irlanda del Norte)]]
# [[:es:_Macrobdella_decora|Macrobdella decora]]
# [[:es:Lenguas_criollas_de_base_neerlandesa |Lenguas criollas de base neerlandesa]]
# [[:es:_Criollo_barbiezos|Criollo barbiezos]]
# [[:es:_Criollo_negerhollands|Criollo negerhollands]]
# [[:es:_Criollo_skepi|Criollo skepi]]
# [[:es:_Criollo_Javindo|Criollo javindo]]
# [[:es:_Criollo_Petjo|Criollo petjo]]
# [[:es:_Heikeopsis|Heikeopsis]]
# [[:es:_Dorippidae|Dorippidae]]
# [[:es:_Heikeopsis_arachnoides|Heikeopsis arachnoides]]
# [[:es:_Inglés_de_Singapur|Inglés de Singapur]]
# [[:es:_Clasificaciones_de_la_nieve|Clasificaciones de la nieve]]
# [[:es:_Palabras_esquimales_para_la_nieve|Palabras esquimales para la nieve]]
# [[:es:_Islam_en_Tanzania|Islam en Tanzania]]
# [[:es:_Rick_Ian_Morris|Rick Ian Morris]]
# [[:es:_Don_Yoder|Don Yoder]]
# [[:es:_Traumatofobia|Traumatofobia]]
# [[:es:_Macrobdella_decora|Macrobdella decora]]
# [[:es:_Triple_Play_2000|Triple Play 2000]]
==== Del Catalán al Castellanu ====
# [[:es:_Maghagendorfita|Maghagendorfita]]
==== Del Castellanu al Asturianu ====
# [[:ast:_Nasua_nasua|Nasua nasua]]
# [[:ast:_Ortalis_vetula|Ortalis vetula]]
# [[:ast:_Maghagendorfita|Maghagendorfita]]
# [[:ast:_Palmera_datilera_de_Xudea|Palmera datilera de Xudea]]
# [[:ast:_Islam_en_Tanzania|Islam en Tanzania]]
# [[:ast:_Lynx_lynx|Lynx lynx]]
# [[:ast:_Phoxinus_phoxinus|Phoxinus phoxinus]]
# [[:ast:_Coregonus_fera|Coregonus fera]]
# [[:ast: Bassariscus_astutus|Bassariscus astutus]]
# [[Katseye]]
==== Del Inglés al Asturianu ====
# [[:ast:_Idiomes_nos_censu|Idiomes nos censu]]
=== En Procesu ===
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Adalia_decempunctata|Adalia decempunctata]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Coregonus_lucinensis|Coregonus lucinensis]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_1|Coregonus macrophthalmus]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_2|Rhopalophora peruana]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_3|Anolis concolor]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_4|Hippoglossus stenolepis]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_5|Taller 5]]
== Las míes plantíes ==
=== Las míes etiquetes d'usuariu ===
# [[Plantía: Dinámiques de Jackie SMG]]
# [[Plantía: Naturalista d'América 2026]]
# [[Plantía: Naturalista d'Europa 2026]]
# [[Plantía: Katseye]]
# [[Plantía: Megan Skiendel de Katseye]]
# [[Plantía: Daniela Avanzini de Katseye]]
# [[Plantía: Lara Raj de Katseye]]
# [[Plantía: Sophia Laforteza de Katseye]]
# [[Plantía: Manon Bannerman de Katseye]]
# [[Plantía: Jeung Yoonchae de Katseye]]
== Los míos lemes ==
* «Cuando torno una páxina, recién considero que la páxina foi esitosa cuando la mayoría de les ediciones nun fueron feches por min.» ~ [[Usuariu:Jackie SMG|Jackie SMG]]
* «Los vidrios rotos no deben arreglarse, pero tampoco ocultarse. Los vidrios rotos deben mostrarse y exhibirse, pero habiéndolos limado para que no le haga daño a nadie.» ~ [[Usuariu:Jackie SMG|Jackie SMG]]
* «On ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux.» ~ '''[[Antoine de Saint-Exupéry]]'''
fiuvgjyh78defmu0b4euvsyikr3wcwi
4505836
4505835
2026-07-23T19:47:03Z
Jackie SMG
130890
/* En Procesu */
4505836
wikitext
text/x-wiki
Hola, llámome '''Jackie SMG'''. Nun tengo l'asturianu como llingua materna, polo que te estimaría que me comentares cualquier erru que cometiera, siempres dende'l respetu, claro tá.
Ver también: [[Usuariu: Jackie SMG/Dinámiques]]
== Los míos datus ==
{| class="wikitable"
| colspan="1.0" rowspan="5.0" |{{#Babel:es-N|en-1|ast-1}}
|colspan="3.0" rowspan="1.0" | '''Música'''
|-
|{{Plantía: Katseye}}
|{{Plantía: Daniela Avanzini de Katseye}}
|D
|-
|D
|D
|D
|-
|D
|D
|D
|-
|D
|D
|D
|-
|colspan="4.0" rowspan="1.0" | '''Dinámiques'''
|-
|{{Plantía: Dinámiques de Jackie SMG}}
|D
|D
|D
|}
== Los míos artículus ==
=== Les míos traducciones ===
==== Del Inglés al Castellanu ====
# [[:es:_Palmera_datilera_de_Judea|Palmera datilera de Judea]]
# [[:es:_Asesinato_de_Mahatma_Gandhi|Asesinato de Mahatma Gandhi]]
# [[:es:_Idioma_riau|Idioma riau]]
# [[:es:_Instituto_Arava_de_Estudios_Ambientales|Instituto Arava de Estudios Ambientales]]
# [[:es:_Paint_Drying|Paint Drying]]
# [[:es:_Danske_Bank_(Irlanda_del_Norte)|Danske Bank (Irlanda del Norte)]]
# [[:es:_Macrobdella_decora|Macrobdella decora]]
# [[:es:Lenguas_criollas_de_base_neerlandesa |Lenguas criollas de base neerlandesa]]
# [[:es:_Criollo_barbiezos|Criollo barbiezos]]
# [[:es:_Criollo_negerhollands|Criollo negerhollands]]
# [[:es:_Criollo_skepi|Criollo skepi]]
# [[:es:_Criollo_Javindo|Criollo javindo]]
# [[:es:_Criollo_Petjo|Criollo petjo]]
# [[:es:_Heikeopsis|Heikeopsis]]
# [[:es:_Dorippidae|Dorippidae]]
# [[:es:_Heikeopsis_arachnoides|Heikeopsis arachnoides]]
# [[:es:_Inglés_de_Singapur|Inglés de Singapur]]
# [[:es:_Clasificaciones_de_la_nieve|Clasificaciones de la nieve]]
# [[:es:_Palabras_esquimales_para_la_nieve|Palabras esquimales para la nieve]]
# [[:es:_Islam_en_Tanzania|Islam en Tanzania]]
# [[:es:_Rick_Ian_Morris|Rick Ian Morris]]
# [[:es:_Don_Yoder|Don Yoder]]
# [[:es:_Traumatofobia|Traumatofobia]]
# [[:es:_Macrobdella_decora|Macrobdella decora]]
# [[:es:_Triple_Play_2000|Triple Play 2000]]
==== Del Catalán al Castellanu ====
# [[:es:_Maghagendorfita|Maghagendorfita]]
==== Del Castellanu al Asturianu ====
# [[:ast:_Nasua_nasua|Nasua nasua]]
# [[:ast:_Ortalis_vetula|Ortalis vetula]]
# [[:ast:_Maghagendorfita|Maghagendorfita]]
# [[:ast:_Palmera_datilera_de_Xudea|Palmera datilera de Xudea]]
# [[:ast:_Islam_en_Tanzania|Islam en Tanzania]]
# [[:ast:_Lynx_lynx|Lynx lynx]]
# [[:ast:_Phoxinus_phoxinus|Phoxinus phoxinus]]
# [[:ast:_Coregonus_fera|Coregonus fera]]
# [[:ast: Bassariscus_astutus|Bassariscus astutus]]
# [[Katseye]]
==== Del Inglés al Asturianu ====
# [[:ast:_Idiomes_nos_censu|Idiomes nos censu]]
=== En Procesu ===
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Adalia_decempunctata|Adalia decempunctata]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Coregonus_lucinensis|Coregonus lucinensis]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_1|Coregonus macrophthalmus]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_2|Rhopalophora peruana]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_3|Anolis concolor]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_4|Hippoglossus stenolepis]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_5|Taller 5]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_6|Taller 6]]
== Las míes plantíes ==
=== Las míes etiquetes d'usuariu ===
# [[Plantía: Dinámiques de Jackie SMG]]
# [[Plantía: Naturalista d'América 2026]]
# [[Plantía: Naturalista d'Europa 2026]]
# [[Plantía: Katseye]]
# [[Plantía: Megan Skiendel de Katseye]]
# [[Plantía: Daniela Avanzini de Katseye]]
# [[Plantía: Lara Raj de Katseye]]
# [[Plantía: Sophia Laforteza de Katseye]]
# [[Plantía: Manon Bannerman de Katseye]]
# [[Plantía: Jeung Yoonchae de Katseye]]
== Los míos lemes ==
* «Cuando torno una páxina, recién considero que la páxina foi esitosa cuando la mayoría de les ediciones nun fueron feches por min.» ~ [[Usuariu:Jackie SMG|Jackie SMG]]
* «Los vidrios rotos no deben arreglarse, pero tampoco ocultarse. Los vidrios rotos deben mostrarse y exhibirse, pero habiéndolos limado para que no le haga daño a nadie.» ~ [[Usuariu:Jackie SMG|Jackie SMG]]
* «On ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux.» ~ '''[[Antoine de Saint-Exupéry]]'''
d8cculw9df19segbrcjls05a2ssdp6o
4505838
4505836
2026-07-23T19:55:20Z
Jackie SMG
130890
/* En Procesu */
4505838
wikitext
text/x-wiki
Hola, llámome '''Jackie SMG'''. Nun tengo l'asturianu como llingua materna, polo que te estimaría que me comentares cualquier erru que cometiera, siempres dende'l respetu, claro tá.
Ver también: [[Usuariu: Jackie SMG/Dinámiques]]
== Los míos datus ==
{| class="wikitable"
| colspan="1.0" rowspan="5.0" |{{#Babel:es-N|en-1|ast-1}}
|colspan="3.0" rowspan="1.0" | '''Música'''
|-
|{{Plantía: Katseye}}
|{{Plantía: Daniela Avanzini de Katseye}}
|D
|-
|D
|D
|D
|-
|D
|D
|D
|-
|D
|D
|D
|-
|colspan="4.0" rowspan="1.0" | '''Dinámiques'''
|-
|{{Plantía: Dinámiques de Jackie SMG}}
|D
|D
|D
|}
== Los míos artículus ==
=== Les míos traducciones ===
==== Del Inglés al Castellanu ====
# [[:es:_Palmera_datilera_de_Judea|Palmera datilera de Judea]]
# [[:es:_Asesinato_de_Mahatma_Gandhi|Asesinato de Mahatma Gandhi]]
# [[:es:_Idioma_riau|Idioma riau]]
# [[:es:_Instituto_Arava_de_Estudios_Ambientales|Instituto Arava de Estudios Ambientales]]
# [[:es:_Paint_Drying|Paint Drying]]
# [[:es:_Danske_Bank_(Irlanda_del_Norte)|Danske Bank (Irlanda del Norte)]]
# [[:es:_Macrobdella_decora|Macrobdella decora]]
# [[:es:Lenguas_criollas_de_base_neerlandesa |Lenguas criollas de base neerlandesa]]
# [[:es:_Criollo_barbiezos|Criollo barbiezos]]
# [[:es:_Criollo_negerhollands|Criollo negerhollands]]
# [[:es:_Criollo_skepi|Criollo skepi]]
# [[:es:_Criollo_Javindo|Criollo javindo]]
# [[:es:_Criollo_Petjo|Criollo petjo]]
# [[:es:_Heikeopsis|Heikeopsis]]
# [[:es:_Dorippidae|Dorippidae]]
# [[:es:_Heikeopsis_arachnoides|Heikeopsis arachnoides]]
# [[:es:_Inglés_de_Singapur|Inglés de Singapur]]
# [[:es:_Clasificaciones_de_la_nieve|Clasificaciones de la nieve]]
# [[:es:_Palabras_esquimales_para_la_nieve|Palabras esquimales para la nieve]]
# [[:es:_Islam_en_Tanzania|Islam en Tanzania]]
# [[:es:_Rick_Ian_Morris|Rick Ian Morris]]
# [[:es:_Don_Yoder|Don Yoder]]
# [[:es:_Traumatofobia|Traumatofobia]]
# [[:es:_Macrobdella_decora|Macrobdella decora]]
# [[:es:_Triple_Play_2000|Triple Play 2000]]
==== Del Catalán al Castellanu ====
# [[:es:_Maghagendorfita|Maghagendorfita]]
==== Del Castellanu al Asturianu ====
# [[:ast:_Nasua_nasua|Nasua nasua]]
# [[:ast:_Ortalis_vetula|Ortalis vetula]]
# [[:ast:_Maghagendorfita|Maghagendorfita]]
# [[:ast:_Palmera_datilera_de_Xudea|Palmera datilera de Xudea]]
# [[:ast:_Islam_en_Tanzania|Islam en Tanzania]]
# [[:ast:_Lynx_lynx|Lynx lynx]]
# [[:ast:_Phoxinus_phoxinus|Phoxinus phoxinus]]
# [[:ast:_Coregonus_fera|Coregonus fera]]
# [[:ast: Bassariscus_astutus|Bassariscus astutus]]
# [[Katseye]]
==== Del Inglés al Asturianu ====
# [[:ast:_Idiomes_nos_censu|Idiomes nos censu]]
=== En Procesu ===
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Adalia_decempunctata|Adalia decempunctata]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Coregonus_lucinensis|Coregonus lucinensis]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_1|Coregonus macrophthalmus]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_2|Rhopalophora peruana]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_3|Anolis concolor]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_4|Hippoglossus stenolepis]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_5|Taller 5]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_6|Taller 6]]
* [[:ast: Usuariu: Jackie_SMG/Taller_7|Taller 7]]
== Las míes plantíes ==
=== Las míes etiquetes d'usuariu ===
# [[Plantía: Dinámiques de Jackie SMG]]
# [[Plantía: Naturalista d'América 2026]]
# [[Plantía: Naturalista d'Europa 2026]]
# [[Plantía: Katseye]]
# [[Plantía: Megan Skiendel de Katseye]]
# [[Plantía: Daniela Avanzini de Katseye]]
# [[Plantía: Lara Raj de Katseye]]
# [[Plantía: Sophia Laforteza de Katseye]]
# [[Plantía: Manon Bannerman de Katseye]]
# [[Plantía: Jeung Yoonchae de Katseye]]
== Los míos lemes ==
* «Cuando torno una páxina, recién considero que la páxina foi esitosa cuando la mayoría de les ediciones nun fueron feches por min.» ~ [[Usuariu:Jackie SMG|Jackie SMG]]
* «Los vidrios rotos no deben arreglarse, pero tampoco ocultarse. Los vidrios rotos deben mostrarse y exhibirse, pero habiéndolos limado para que no le haga daño a nadie.» ~ [[Usuariu:Jackie SMG|Jackie SMG]]
* «On ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux.» ~ '''[[Antoine de Saint-Exupéry]]'''
jtgzkx89dhdoxtzvyoowwjsh3fvvq1y
Usuariu:Jackie SMG/Adalia decempunctata
2
284052
4505837
4504556
2026-07-23T19:48:15Z
Jackie SMG
130890
/* Distribución */
4505837
wikitext
text/x-wiki
'''''Adalia decempunctata''''', tamién conocida como '''maruxu de diez puntos''', ye una [[especie]] de [[Coccinellidae|maruxu]] del [[Xéneru (bioloxía)|xéneru]] ''Adalia'', [[Orde (bioloxía)|orde]] [[Coleoptera]].<ref name=":0">https://www.gbif.org/taxon/L5FRF</ref><ref>https://www.biolib.cz/en/taxon/id10815/</ref><ref>https://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=115343</ref> Foi descrita por [[Carl von Linné|Linnaeus]] en 1758.
[[:es:Adalia_decempunctata|Adalia decempunctara]]
== Descripción ==
Pue algamar un llargor corporal d'aproximao 3,5 a 5 mm (0,14 a 0,20 pulgaes).<ref name=":2" /> Esta especie ye mui variable.<ref name=":2" /> De fechu, los individuos puen tener un color de fondu coloráu, naranxa o marrón y ente 0 y 12 manches élitrales escures distintes.<ref name=":2" /> Estos escarabayos tienen el cuerpu glabru, de forma casi redonda.<ref name=":2" /> Les pates y antenes suelen ser de color marrón o naranxa.<ref name=":2" />
== Distribución ==
Distribúise per [[Reinu Xuníu]], [[Países Baxos]], [[Bélxica]], [[Francia]], [[Suecia]], [[Suiza]], [[Alemaña]], [[Noruega]], [[Dinamarca]], [[Austria]], [[Irlanda]], [[España]], [[Finlandia]], [[Rusia]], [[Portugal]], [[Italia]], [[Luxemburgu]], [[Polonia]], [[Estonia]], [[Grecia]], [[Bielorrusia]], [[Ucraína]], [[Bulgaria]], [[Lituania]], [[Hungría]], [[Chequia]], [[Turquía]], [[Arxelia]], [[Canadá]], [[Serbia]], [[Croacia]], [[Israel]], [[Rumanía]], [[Eslovenia]], [[Albania]], [[Chipre]], [[Letonia]], [[Eslovaquia]], [[Xeorxa]], [[Marruecos]], [[Mongolia]], [[Siria]], [[Andorra]], [[Paquistán]], [[Armenia]], [[Bosnia y Herzegovina]], [[Kazakstán]], [[Liechtenstein]], [[Macedonia del Norte]], [[Malta]] y [[Uzbequistán]].<ref name=":0" /><ref name=":2">https://www.zin.ru/animalia/coleoptera/pdf/nikitsky_ukrainsky_2016_coccinellidae_of_moscow_province.pdf</ref>
Habita n'árboles y arbustos.<ref name=":1">https://web.archive.org/web/20120317015629/http://www.thewcg.org.uk/Coccinellidae/0200G.htm</ref> Foi atopada n'[[Prunus dulcis|almendrales]] y [[Pinus|pinos]] onde s'alimenta de pulgones.<ref name=":1" />
== Referencies ==
{{Llistaref}}
[[Categoría: Fauna d'Europa]]
2u0rxtb873xibcgrz7s39kfro4dfsov
Katseye
0
284091
4505873
4505419
2026-07-24T02:49:34Z
Jackie SMG
130890
/* EP's */
4505873
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de grupu musical|discográfica={{flatlist|
* [[Hybe Corporation|Hybe]]
* [[Geffen Records|Geffen]]}}|miembros=[[Manon Bannerman|Manon]]<br>[[Sophia Laforteza|Sophia]]<br>[[Daniela Avanzini|Daniela]]<br>[[Lara Raj|Lara]]<br>[[Megan Skiendiel|Megan]]<br>[[Yoonchae Jeung|Yoonchae]]}}'''Katseye''' (estilizáu como '''KATSEYE''') ye un [[Girl group|grupu femenín]] [[Estaos Xuníos d'América|estaunidense]], formáu por HYBE y Geffen Records al traviés del reality show Dream Academy. Ta conformáu por seis miembros: Manon, Sophia, Daniela, Lara, Megan y Yoonchae. El grupu debutó col so primer senciellu "Debut" el 28 de xunu de 2024.
Nuna entrevista con InStyle, la miembru del grupu Sophia esplica que'l nome [[Katseye]] deriva de la piedra preciosa Crisoberilo, (n'inglés: cats eye) específicamente de la variedá cymophane, que se ve comúnmente como "güeyu de gatu". Esplica que l'efectu ópticu distintiva de la piedra preciosa, en que les lluces empiecen a camudar y reflexase cuando se ve dende dellos ángulos, correspondiente a la composición de personalidaes, talentos y fondos de los miembros.<ref>{{Cita web|url=https://www.instyle.com/katseye-cover-interview-2024-8716089|títulu=Katseye Prepares for Global Domination|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20240926030406/https://www.instyle.com/katseye-cover-interview-2024-8716089|fechaarchivu=2024-09-26|autor=McNally|primero=Danielle|fecha=2024-09-25|idioma=en|obra=InStyle}}</ref>
El grupu primeramente diba llamase ''''Catseye'''<nowiki/>', pero mientres una entrevista con una station radio en LA KIIS-FM, foi reveláu que Lara suxurió alteriar la ortografía a '''Katseye''', yá que los miembros quixeron da-y al nome una apariencia más distintiva y estilizada.<ref>{{Cita web|url=https://www.youtube.com/watch?v=ttfoR1jtMs4&t=610s|títulu=Katseye On Their Dream Collaborations, Life After Their Debut, and Paranormal Encounters|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250121091715/https://www.youtube.com/watch?v=ttfoR1jtMs4&t=610s|fechaarchivu=2025-01-21|fecha=2024-09-30|idioma=en|formato=video|obra=YouTube|editorial=[[KIIS-FM]]|fechaaccesu=2024-10-06}}</ref>
== Discografía ==
=== EP's ===
* SIS (Soft Is Strong) - 16 d'agostu de 2024.<ref>https://www.loveyuustore.cl/tienda/producto/85/katseye-sis-soft-is-strong</ref>
* Beautiful Chaos - 27 de xunu de 2025.<ref>https://www.loveyuustore.cl/tienda/producto/487/katseye-beautiful-chaos</ref>
* Wild
== Miembros ==
* Manon<ref name=":0" />
* Sophia<ref name=":0">"https://web.archive.org/web/20231202030136/https://variety.com/2023/music/news/katseye-hybe-geffen-records-new-girl-group-1235798986/" </ref> - líder<ref>{{Cita web|url=https://www.papermag.com/katseye-pop-star-academy-netflix|títulu=KATSEYE Talk "Pop Star Academy" Netflix Show - PAPER Magazine|idioma=en|obra=www.papermag.com|fechaaccesu=2026-05-16}}</ref>
* Daniela<ref name=":0" />
* Lara<ref name=":0" />
* Megan<ref name=":0" />
* Yoonchae<ref name=":0" />
== Referencies ==
{{Llistaref}}
[[Categoría:K-pop]]
2zhnd2r6io4qa7qrr2crw84yp9vazuf
Usuariu:Jackie SMG/Taller 6
2
284104
4505827
2026-07-23T19:34:09Z
Jackie SMG
130890
Created by translating the section "__LEAD_SECTION__" from the page "[[:en:Special:Redirect/revision/1252612173|Jugla Lake]]"
4505827
wikitext
text/x-wiki
== __LEAD_SECTION__ ==
{{Ficha de cuerpu d'agua|volume=}}El '''Llagu Jugla''' ye un llagu urbanu grande y escénicu en Jugla, Riga, [[Letonia]].<ref name="foursquare1">{{Cita web|url=https://foursquare.com/v/juglas-ezers-jugla-lake/4cac52ab5a1e9521227e8ece|títulu=Juglas ezers (Jugla Lake) - Beach in Berģi|fecha=|editorial=Foursquare.com|fechaaccesu=2016-03-27}}</ref> El llagu tien sableres populares nel branu<ref>{{Cita web|url=https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html|títulu=Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum|fecha=|editorial=TripAdvisor|fechaaccesu=2016-03-27}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html "Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum"]. TripAdvisor<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-27</span></span>.</cite></ref> y pesca sobre xelu nel iviernu.<ref name="foursquare1" />
El Ethnographic Open-Air Museum of Latvia ye un muséu al aire llibre, asitiáu nuna área de parque forestal al llau del llagu Jugla.<ref>{{Cita web|url=http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum|títulu=Latvian Ethnographic Open-Air Museum|fecha=|editorial=Latvia Travel|fechaaccesu=2016-03-26}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum "Latvian Ethnographic Open-Air Museum"]. Latvia Travel<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-26</span></span>.</cite></ref>
kyg12wqo5mxaqpya5oxrx0z48ultulv
4505828
4505827
2026-07-23T19:34:26Z
Jackie SMG
130890
4505828
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de cuerpu d'agua|volume=}}El '''Llagu Jugla''' ye un llagu urbanu grande y escénicu en Jugla, Riga, [[Letonia]].<ref name="foursquare1">{{Cita web|url=https://foursquare.com/v/juglas-ezers-jugla-lake/4cac52ab5a1e9521227e8ece|títulu=Juglas ezers (Jugla Lake) - Beach in Berģi|fecha=|editorial=Foursquare.com|fechaaccesu=2016-03-27}}</ref> El llagu tien sableres populares nel branu<ref>{{Cita web|url=https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html|títulu=Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum|fecha=|editorial=TripAdvisor|fechaaccesu=2016-03-27}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html "Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum"]. TripAdvisor<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-27</span></span>.</cite></ref> y pesca sobre xelu nel iviernu.<ref name="foursquare1" />
El Ethnographic Open-Air Museum of Latvia ye un muséu al aire llibre, asitiáu nuna área de parque forestal al llau del llagu Jugla.<ref>{{Cita web|url=http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum|títulu=Latvian Ethnographic Open-Air Museum|fecha=|editorial=Latvia Travel|fechaaccesu=2016-03-26}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum "Latvian Ethnographic Open-Air Museum"]. Latvia Travel<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-26</span></span>.</cite></ref>
q83l2mh8jr3ijs8mmgazkrev9kh2vb5
4505830
4505828
2026-07-23T19:35:25Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505830
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de cuerpu d'agua|volume=}}El '''Llagu Jugla''' ye un llagu urbanu grande y escénicu en Jugla, Riga, [[Letonia]].<ref name="foursquare1">{{Cita web|url=https://foursquare.com/v/juglas-ezers-jugla-lake/4cac52ab5a1e9521227e8ece|títulu=Juglas ezers (Jugla Lake) - Beach in Berģi|fecha=|editorial=Foursquare.com|fechaaccesu=2016-03-27}}</ref> El llagu tien sableres populares nel branu<ref>{{Cita web|url=https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html|títulu=Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum|fecha=|editorial=TripAdvisor|fechaaccesu=2016-03-27}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html "Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum"]. TripAdvisor<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-27</span></span>.</cite></ref> y pesca sobre xelu nel iviernu.<ref name="foursquare1" />
El Ethnographic Open-Air Museum of Latvia ye un muséu al aire llibre, asitiáu nuna área de parque forestal al llau del llagu Jugla.<ref>{{Cita web|url=http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum|títulu=Latvian Ethnographic Open-Air Museum|fecha=|editorial=Latvia Travel|fechaaccesu=2016-03-26}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum "Latvian Ethnographic Open-Air Museum"]. Latvia Travel<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-26</span></span>.</cite></ref>
== Referencies ==
{{Llistaref}}
sq1qb9i7bxigwg5f034dqr52jm9wxw1
4505831
4505830
2026-07-23T19:36:33Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505831
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de cuerpu d'agua|volume=}}El
El Ethnographic Open-Air Museum of Latvia ye un muséu al aire llibre, asitiáu nuna área de parque forestal al llau del llagu Jugla.<ref>{{Cita web|url=http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum|títulu=Latvian Ethnographic Open-Air Museum|fecha=|editorial=Latvia Travel|fechaaccesu=2016-03-26}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum "Latvian Ethnographic Open-Air Museum"]. Latvia Travel<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-26</span></span>.</cite></ref>
== Referencies ==
{{Llistaref}}
jr8fs3uypuktdlhpps3mn7p65i4x2ue
4505832
4505831
2026-07-23T19:36:45Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505832
wikitext
text/x-wiki
El '''Llagu Jugla''' ye un llagu urbanu grande y escénicu en Jugla, Riga, [[Letonia]].<ref name="foursquare1">{{Cita web|url=https://foursquare.com/v/juglas-ezers-jugla-lake/4cac52ab5a1e9521227e8ece|títulu=Juglas ezers (Jugla Lake) - Beach in Berģi|fecha=|editorial=Foursquare.com|fechaaccesu=2016-03-27}}</ref> El llagu tien sableres populares nel branu<ref>{{Cita web|url=https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html|títulu=Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum|fecha=|editorial=TripAdvisor|fechaaccesu=2016-03-27}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html "Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum"]. TripAdvisor<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-27</span></span>.</cite></ref> y pesca sobre xelu nel iviernu.<ref name="foursquare1" />
{{Ficha de cuerpu d'agua|volume=}}El
El Ethnographic Open-Air Museum of Latvia ye un muséu al aire llibre, asitiáu nuna área de parque forestal al llau del llagu Jugla.<ref>{{Cita web|url=http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum|títulu=Latvian Ethnographic Open-Air Museum|fecha=|editorial=Latvia Travel|fechaaccesu=2016-03-26}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum "Latvian Ethnographic Open-Air Museum"]. Latvia Travel<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-26</span></span>.</cite></ref>
== Referencies ==
{{Llistaref}}
ifupzt8y1z0o00dlv920muwp3zba1v7
4505833
4505832
2026-07-23T19:36:59Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505833
wikitext
text/x-wiki
El '''Llagu Jugla''' ye un llagu urbanu grande y escénicu en Jugla, Riga, [[Letonia]].<ref name="foursquare1">{{Cita web|url=https://foursquare.com/v/juglas-ezers-jugla-lake/4cac52ab5a1e9521227e8ece|títulu=Juglas ezers (Jugla Lake) - Beach in Berģi|fecha=|editorial=Foursquare.com|fechaaccesu=2016-03-27}}</ref> El llagu tien sableres populares nel branu<ref>{{Cita web|url=https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html|títulu=Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum|fecha=|editorial=TripAdvisor|fechaaccesu=2016-03-27}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html "Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum"]. TripAdvisor<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-27</span></span>.</cite></ref> y pesca sobre xelu nel iviernu.<ref name="foursquare1" />
{{Ficha de cuerpu d'agua|volume=}}
El Ethnographic Open-Air Museum of Latvia ye un muséu al aire llibre, asitiáu nuna área de parque forestal al llau del llagu Jugla.<ref>{{Cita web|url=http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum|títulu=Latvian Ethnographic Open-Air Museum|fecha=|editorial=Latvia Travel|fechaaccesu=2016-03-26}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="">[http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum "Latvian Ethnographic Open-Air Museum"]. Latvia Travel<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">2016-03-26</span></span>.</cite></ref>
== Referencies ==
{{Llistaref}}
np7amslrsgui5hm092o8rt61iwdzcxx
4505834
4505833
2026-07-23T19:44:57Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505834
wikitext
text/x-wiki
El '''Llagu Jugla''' ye un llagu urbanu grande y escénicu en Jugla, Riga, [[Letonia]].<ref name="foursquare1">{{Cita web|url=https://foursquare.com/v/juglas-ezers-jugla-lake/4cac52ab5a1e9521227e8ece|títulu=Juglas ezers (Jugla Lake) - Beach in Berģi|fecha=|editorial=Foursquare.com|fechaaccesu=2016-03-27}}</ref> El llagu tien sableres populares nel branu<ref>{{Cita web|url=https://www.tripadvisor.com/ShowTopic-g274960-i1133-k7927583-Lakes_or_rivers_to_go_swimming-Latvia.html|títulu=Lakes or rivers to go swimming — Latvia Forum|fecha=|editorial=TripAdvisor|fechaaccesu=2016-03-27}}</ref> y pesca sobre xelu nel iviernu.<ref name="foursquare1" />
El Ethnographic Open-Air Museum of Latvia ye un muséu al aire llibre, asitiáu nuna área de parque forestal al llau del llagu Jugla.<ref>{{Cita web|url=http://www.latvia.travel/en/sight/latvian-ethnographic-open-air-museum|títulu=Latvian Ethnographic Open-Air Museum|fecha=|editorial=Latvia Travel|fechaaccesu=2016-03-26}}</ref>
== Referencies ==
{{Llistaref}}
b2jw364cjm0isg90drzpikmj78ytb07
Usuariu:Jackie SMG/Taller 7
2
284105
4505839
2026-07-23T19:57:43Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505839
wikitext
text/x-wiki
<noinclude>{{delete|1=Vandalism. LTA [[:w:en:WP:LTA/ALS|Alec Smithson]] <small>[[:m:Special:MyLanguage/User:TenWhile6/XReport|XReport]]</small>}}</noinclude>
[[File:Bâtiment_Principal_Université_Catholique_Sacro_Cuore_-_Milan_(IT25)_-_2022-09-03_-_4.jpg|thumb|Fachada principal de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]], cola torre monumental que contién la escultura del [[Cristo Re]] de [[Giannino Castiglioni]]]]
'''Cristo Re''' ye una escultura monumental realizada pol escultor italianu [[Giannino Castiglioni]] y allugada na fachada de la nueva sede de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]]. La obra, realizada en [[Lierna]], nel [[Llagu de Como]], na segunda metá del deceniu de 1920 y inaugurada'l [[6 de xineru]] de [[1930]], constitúi unu de los símbolos más representativos del Atenéu milanés y del proyectu cultural y relixosu promovíu pol so fundador [[Agostino Gemelli]].
La escultura ta integrada na gran hornacina central de la torre lateral diseñada pol arquiteutu [[Giovanni Muzio]] xunto con [[Pier Fausto Barelli]], elementu dominante de la fachada principal de la Università Cattolica. La so posición elevada y monumental concede a la obra una función non solamente decorativa, sinón profundamente simbólica: Cristo ye representáu como principiu inspirador de l'actividá universitaria, de la investigación y de la formación humana.
== Historia ==
La realización del '''Cristo Re''' intégrase nel ampliu proyectu arquiteutónicu de la nueva sede de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]], diseñada por [[Giovanni Muzio]] por iniciativa del padre [[Agostino Gemelli]] ente los años [[1927]] y [[1949]].<ref>{{Cita web|url=https://www.museocity.it/luoghi/universita-cattolica-del-sacro-cuore|títulu=Università Cattolica del Sacro Cuore|sitiu=MuseoCity}}</ref>
[[File:Bâtiment_Principal_Université_Catholique_Sacro_Cuore_-_Milan_(IT25)_-_2022-09-03_-_3.jpg|thumb|Edificiu principal de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]], diseñáu por [[Giovanni Muzio]] con [[Pier Fausto Barelli]].]]
Muzio concibió l'edificiu como un organismu unitariu capaz d'integrar arquitectura moderna, memoria histórica ya identidá relixosa. La nueva sede foi construyida cerca de la [[Basílica de San Ambrosio]], llugar fundamental de la tradición cristiana milanesa, y el proyectu buscaba establecer una rellación ideal ente'l nuevu complexu universitariu y el patrimoniu históricu de la ciudá.
La fachada principal, caracterizada pol usu del lladriyu de terracota y pola presencia lateral d'una torre monumental de granitu claru con llinterna campanaria y reló, foi concebida como un elementu urbanu dominante. Nel interior de la torre construyóse una gran hornacina destinada a acoyer la estatua del '''Cristo Re''', obra del gran escultor de la dómina [[Giannino Castiglioni]].
La obra foi inaugurada solemnemente'l [[6 de xineru]] de [[1930]], día de la [[Epifanía]], cola presencia de les autoridaes académiques y relixoses.
== Contextu relixosu y cultural ==
La escoyeta del tema del '''Cristo Re''' ta estrechamente venceyada al clima relixosu de los años venti del sieglu XX. En [[1925]], [[papa Pío XI]], pontífice milanés profundamente venceyáu cola nacencia de la Università Cattolica, instituyó la fiesta llitúrxica de [[Cristu Rei]] cola encíclica ''[[Quas Primas]]''.
La figura de Cristu Rei espresaba la idea de la centralidá de la fe cristiana na vida social y cultural, y representaba'l principiu según el cual el saber, la ciencia y la educación podíen desenvolvese n'armonía con una visión espiritual del ser humanu.
Nel contestu de la Università Cattolica del Sacro Cuore, la escultura adquier asina un valor programáticu: Cristu nun ye solamente una imaxe relixosa, sinón el símbolu de la orientación ideal de toa la institución.
== Descripción y significáu simbólicu ==
La escultura representa a Cristu na so realeza universal, según la iconografía del '''Cristu Rei del Universu'''. La figura caracterízase pola so fuerte monumentalidá, concebida pa ser contemplada dende la distancia y pa dialogar cola estructura arquiteutónica imponente de la torre.
Castiglioni interpreta'l tema relixosu al traviés d'un llinguaxe plástico solemne y rigorosu, nel que la figura sagrada adquiere una función arquiteutónica amás de artística.
La colocación na fachada de la universidá crea una rellación directa ente símbolu relixosu y espaciu urbanu: Cristu domina idealmente l'entrada del Atenéu y recibe a estudiantes, profesores y visitantes.
Como foi recordáu nel momentu de la inauguración, la estatua representaba la voluntá de la Università Cattolica de caltener central la so orientación cultural y espiritual:
{{Citación|La estatua de Cristo Re nel fastixu de la Universidá Católica indica que nun se renunció a aquella orientación fundamental de los estudios, sinón que se continúa nesi camín, pa que a los éxitos algamaos s'añadan otros entá más grandes.|}}
El valor de la obra ye inseparable del edificiu que la contién. La nueva sede de la Università Cattolica diseñada por [[Giovanni Muzio]] representa una de les obres más importantes de l'arquitectura italiana ente les dos guerres mundiales.
Muzio concibió l'edificiu como una auténtica obra urbana, onde los elementos arquiteutónicos, decorativos y artísticos collaboren na creación d'una imaxe unitaria.
La torre col '''Cristo Re''' constitúi'l puntu culminante de la composición de la fachada. La escultura conviértese asina nel centru visual de tol complexu, estableciendo una rellación ente arquitectura, arte figurativu ya identidá relixosa.
== Giannino Castiglioni ==
[[Giannino Castiglioni]] ([[1884]]-[[1971]]) foi unu de los principales escultores italianos del sieglu XX, especialmente activu nel campu de la escultura monumental, con una capacidá singular pa xunir la tradición figurativa italiana cola investigación moderna y con especial atención a la rellación ente escultura y arquitectura.
Ente les sos obres más importantes tán numberoses intervenciones nel [[Duomo de Milán]], la [[Porta Castiglioni del Duomo di Milano]], monumentos conmemorativos y obres decoratives pa edificios públicos y relixosos.
El '''Cristo Re''' de la Università Cattolica representa una de les sos realizaciones más significatives nel ámbitu de la escultura sagrada monumental.
== Crítica y fortuna de la obra ==
La nueva sede de la Università Cattolica y la estatua del Cristo Re fueron oxetu de numberoses publicaciones arquiteutóniques y artístiques nos años trenta.
Ente les contribuciones dedicaes al complexu destaquen artículos y estudios apaecíos en:
* ''Dedalo'';
* ''Il Poligono'';
* ''Domus'';
* ''Architettura e Arti decorative'';
* ''L’Illustrazione vaticana'';
* ''Emporium'';
* ''Casabella''.
La crítica destacó'l carácter innovador del proyectu de Muzio y el papel del arte figurativu na definición de la identidá del Atenéu.
== Bibliografía ==
* Ugo Ojetti, ''Commenti'', en «Dedalo», 1929-1930.
* Agostino Gemelli, ''L’inaugurazione della statua a Cristo Re nel Palazzo dell’Università Cattolica'', en «L’Italia», 5 de xineru de 1930.
* Alberto Pica, ''Università Cattolica a Milano'', en «Il Poligono», añu IV, núm. 6, abril de 1930.
* ''Aspetti di architetture contemporanee in Italia'', en «Domus», núm. 36, avientu de 1930.
* Giovanni Gonella, ''L’Università Cattolica del Sacro Cuore di Milano'', en «L’Illustrazione vaticana», marzu de 1931.
* Alberto Pica, ''Nuova architettura italiana'', Hoepli, Milán, 1936.
* V. Cardarelli, F. Reggiori, ''Architetture di Giovanni Muzio'', Milán-Xinebra, 1936.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Cita web
|url=https://milano.unicatt.it/percorsi-e-storie-in-universita-cattolica-ingresso-facciata
|títulu=Entrada y fachada de la Università Cattolica del Sacro Cuore
|sitiu=Università Cattolica del Sacro Cuore
}}
[[Categoría:Escultures de Milán]]
[[Categoría:Escultures de Giannino Castiglioni]]
[[Categoría:Escultures relixoses]]
[[Categoría:Obres d'arte de 1925]]
[[Categoría:Università Cattolica del Sacro Cuore]]
[[Categoría:Arquitectura de Giovanni Muzio]]
oqwisl1enrnjedc4pp0q7f2rvlvrrcy
4505840
4505839
2026-07-23T19:58:30Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505840
wikitext
text/x-wiki
[[:m:Special:MyLanguage/User:TenWhile6/XReport|XReport]]</small>}}</noinclude>
[[File:Bâtiment_Principal_Université_Catholique_Sacro_Cuore_-_Milan_(IT25)_-_2022-09-03_-_4.jpg|thumb|Fachada principal de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]], cola torre monumental que contién la escultura del [[Cristo Re]] de [[Giannino Castiglioni]]]]
'''Cristo Re''' ye una escultura monumental realizada pol escultor italianu [[Giannino Castiglioni]] y allugada na fachada de la nueva sede de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]]. La obra, realizada en [[Lierna]], nel [[Llagu de Como]], na segunda metá del deceniu de 1920 y inaugurada'l [[6 de xineru]] de [[1930]], constitúi unu de los símbolos más representativos del Atenéu milanés y del proyectu cultural y relixosu promovíu pol so fundador [[Agostino Gemelli]].
La escultura ta integrada na gran hornacina central de la torre lateral diseñada pol arquiteutu [[Giovanni Muzio]] xunto con [[Pier Fausto Barelli]], elementu dominante de la fachada principal de la Università Cattolica. La so posición elevada y monumental concede a la obra una función non solamente decorativa, sinón profundamente simbólica: Cristo ye representáu como principiu inspirador de l'actividá universitaria, de la investigación y de la formación humana.
== Historia ==
La realización del '''Cristo Re''' intégrase nel ampliu proyectu arquiteutónicu de la nueva sede de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]], diseñada por [[Giovanni Muzio]] por iniciativa del padre [[Agostino Gemelli]] ente los años [[1927]] y [[1949]].<ref>{{Cita web|url=https://www.museocity.it/luoghi/universita-cattolica-del-sacro-cuore|títulu=Università Cattolica del Sacro Cuore|sitiu=MuseoCity}}</ref>
[[File:Bâtiment_Principal_Université_Catholique_Sacro_Cuore_-_Milan_(IT25)_-_2022-09-03_-_3.jpg|thumb|Edificiu principal de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]], diseñáu por [[Giovanni Muzio]] con [[Pier Fausto Barelli]].]]
Muzio concibió l'edificiu como un organismu unitariu capaz d'integrar arquitectura moderna, memoria histórica ya identidá relixosa. La nueva sede foi construyida cerca de la [[Basílica de San Ambrosio]], llugar fundamental de la tradición cristiana milanesa, y el proyectu buscaba establecer una rellación ideal ente'l nuevu complexu universitariu y el patrimoniu históricu de la ciudá.
La fachada principal, caracterizada pol usu del lladriyu de terracota y pola presencia lateral d'una torre monumental de granitu claru con llinterna campanaria y reló, foi concebida como un elementu urbanu dominante. Nel interior de la torre construyóse una gran hornacina destinada a acoyer la estatua del '''Cristo Re''', obra del gran escultor de la dómina [[Giannino Castiglioni]].
La obra foi inaugurada solemnemente'l [[6 de xineru]] de [[1930]], día de la [[Epifanía]], cola presencia de les autoridaes académiques y relixoses.
== Contextu relixosu y cultural ==
La escoyeta del tema del '''Cristo Re''' ta estrechamente venceyada al clima relixosu de los años venti del sieglu XX. En [[1925]], [[papa Pío XI]], pontífice milanés profundamente venceyáu cola nacencia de la Università Cattolica, instituyó la fiesta llitúrxica de [[Cristu Rei]] cola encíclica ''[[Quas Primas]]''.
La figura de Cristu Rei espresaba la idea de la centralidá de la fe cristiana na vida social y cultural, y representaba'l principiu según el cual el saber, la ciencia y la educación podíen desenvolvese n'armonía con una visión espiritual del ser humanu.
Nel contestu de la Università Cattolica del Sacro Cuore, la escultura adquier asina un valor programáticu: Cristu nun ye solamente una imaxe relixosa, sinón el símbolu de la orientación ideal de toa la institución.
== Descripción y significáu simbólicu ==
La escultura representa a Cristu na so realeza universal, según la iconografía del '''Cristu Rei del Universu'''. La figura caracterízase pola so fuerte monumentalidá, concebida pa ser contemplada dende la distancia y pa dialogar cola estructura arquiteutónica imponente de la torre.
Castiglioni interpreta'l tema relixosu al traviés d'un llinguaxe plástico solemne y rigorosu, nel que la figura sagrada adquiere una función arquiteutónica amás de artística.
La colocación na fachada de la universidá crea una rellación directa ente símbolu relixosu y espaciu urbanu: Cristu domina idealmente l'entrada del Atenéu y recibe a estudiantes, profesores y visitantes.
Como foi recordáu nel momentu de la inauguración, la estatua representaba la voluntá de la Università Cattolica de caltener central la so orientación cultural y espiritual:
{{Citación|La estatua de Cristo Re nel fastixu de la Universidá Católica indica que nun se renunció a aquella orientación fundamental de los estudios, sinón que se continúa nesi camín, pa que a los éxitos algamaos s'añadan otros entá más grandes.|}}
El valor de la obra ye inseparable del edificiu que la contién. La nueva sede de la Università Cattolica diseñada por [[Giovanni Muzio]] representa una de les obres más importantes de l'arquitectura italiana ente les dos guerres mundiales.
Muzio concibió l'edificiu como una auténtica obra urbana, onde los elementos arquiteutónicos, decorativos y artísticos collaboren na creación d'una imaxe unitaria.
La torre col '''Cristo Re''' constitúi'l puntu culminante de la composición de la fachada. La escultura conviértese asina nel centru visual de tol complexu, estableciendo una rellación ente arquitectura, arte figurativu ya identidá relixosa.
== Giannino Castiglioni ==
[[Giannino Castiglioni]] ([[1884]]-[[1971]]) foi unu de los principales escultores italianos del sieglu XX, especialmente activu nel campu de la escultura monumental, con una capacidá singular pa xunir la tradición figurativa italiana cola investigación moderna y con especial atención a la rellación ente escultura y arquitectura.
Ente les sos obres más importantes tán numberoses intervenciones nel [[Duomo de Milán]], la [[Porta Castiglioni del Duomo di Milano]], monumentos conmemorativos y obres decoratives pa edificios públicos y relixosos.
El '''Cristo Re''' de la Università Cattolica representa una de les sos realizaciones más significatives nel ámbitu de la escultura sagrada monumental.
== Crítica y fortuna de la obra ==
La nueva sede de la Università Cattolica y la estatua del Cristo Re fueron oxetu de numberoses publicaciones arquiteutóniques y artístiques nos años trenta.
Ente les contribuciones dedicaes al complexu destaquen artículos y estudios apaecíos en:
* ''Dedalo'';
* ''Il Poligono'';
* ''Domus'';
* ''Architettura e Arti decorative'';
* ''L’Illustrazione vaticana'';
* ''Emporium'';
* ''Casabella''.
La crítica destacó'l carácter innovador del proyectu de Muzio y el papel del arte figurativu na definición de la identidá del Atenéu.
== Bibliografía ==
* Ugo Ojetti, ''Commenti'', en «Dedalo», 1929-1930.
* Agostino Gemelli, ''L’inaugurazione della statua a Cristo Re nel Palazzo dell’Università Cattolica'', en «L’Italia», 5 de xineru de 1930.
* Alberto Pica, ''Università Cattolica a Milano'', en «Il Poligono», añu IV, núm. 6, abril de 1930.
* ''Aspetti di architetture contemporanee in Italia'', en «Domus», núm. 36, avientu de 1930.
* Giovanni Gonella, ''L’Università Cattolica del Sacro Cuore di Milano'', en «L’Illustrazione vaticana», marzu de 1931.
* Alberto Pica, ''Nuova architettura italiana'', Hoepli, Milán, 1936.
* V. Cardarelli, F. Reggiori, ''Architetture di Giovanni Muzio'', Milán-Xinebra, 1936.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Cita web
|url=https://milano.unicatt.it/percorsi-e-storie-in-universita-cattolica-ingresso-facciata
|títulu=Entrada y fachada de la Università Cattolica del Sacro Cuore
|sitiu=Università Cattolica del Sacro Cuore
}}
[[Categoría:Escultures de Milán]]
[[Categoría:Escultures de Giannino Castiglioni]]
[[Categoría:Escultures relixoses]]
[[Categoría:Obres d'arte de 1925]]
[[Categoría:Università Cattolica del Sacro Cuore]]
[[Categoría:Arquitectura de Giovanni Muzio]]
7ktszsyv7t8dd19ip4uaxf5qi8iha2y
4505841
4505840
2026-07-23T19:58:40Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505841
wikitext
text/x-wiki
[[File:Bâtiment_Principal_Université_Catholique_Sacro_Cuore_-_Milan_(IT25)_-_2022-09-03_-_4.jpg|thumb|Fachada principal de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]], cola torre monumental que contién la escultura del [[Cristo Re]] de [[Giannino Castiglioni]]]]
'''Cristo Re''' ye una escultura monumental realizada pol escultor italianu [[Giannino Castiglioni]] y allugada na fachada de la nueva sede de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]]. La obra, realizada en [[Lierna]], nel [[Llagu de Como]], na segunda metá del deceniu de 1920 y inaugurada'l [[6 de xineru]] de [[1930]], constitúi unu de los símbolos más representativos del Atenéu milanés y del proyectu cultural y relixosu promovíu pol so fundador [[Agostino Gemelli]].
La escultura ta integrada na gran hornacina central de la torre lateral diseñada pol arquiteutu [[Giovanni Muzio]] xunto con [[Pier Fausto Barelli]], elementu dominante de la fachada principal de la Università Cattolica. La so posición elevada y monumental concede a la obra una función non solamente decorativa, sinón profundamente simbólica: Cristo ye representáu como principiu inspirador de l'actividá universitaria, de la investigación y de la formación humana.
== Historia ==
La realización del '''Cristo Re''' intégrase nel ampliu proyectu arquiteutónicu de la nueva sede de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]], diseñada por [[Giovanni Muzio]] por iniciativa del padre [[Agostino Gemelli]] ente los años [[1927]] y [[1949]].<ref>{{Cita web|url=https://www.museocity.it/luoghi/universita-cattolica-del-sacro-cuore|títulu=Università Cattolica del Sacro Cuore|sitiu=MuseoCity}}</ref>
[[File:Bâtiment_Principal_Université_Catholique_Sacro_Cuore_-_Milan_(IT25)_-_2022-09-03_-_3.jpg|thumb|Edificiu principal de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]], diseñáu por [[Giovanni Muzio]] con [[Pier Fausto Barelli]].]]
Muzio concibió l'edificiu como un organismu unitariu capaz d'integrar arquitectura moderna, memoria histórica ya identidá relixosa. La nueva sede foi construyida cerca de la [[Basílica de San Ambrosio]], llugar fundamental de la tradición cristiana milanesa, y el proyectu buscaba establecer una rellación ideal ente'l nuevu complexu universitariu y el patrimoniu históricu de la ciudá.
La fachada principal, caracterizada pol usu del lladriyu de terracota y pola presencia lateral d'una torre monumental de granitu claru con llinterna campanaria y reló, foi concebida como un elementu urbanu dominante. Nel interior de la torre construyóse una gran hornacina destinada a acoyer la estatua del '''Cristo Re''', obra del gran escultor de la dómina [[Giannino Castiglioni]].
La obra foi inaugurada solemnemente'l [[6 de xineru]] de [[1930]], día de la [[Epifanía]], cola presencia de les autoridaes académiques y relixoses.
== Contextu relixosu y cultural ==
La escoyeta del tema del '''Cristo Re''' ta estrechamente venceyada al clima relixosu de los años venti del sieglu XX. En [[1925]], [[papa Pío XI]], pontífice milanés profundamente venceyáu cola nacencia de la Università Cattolica, instituyó la fiesta llitúrxica de [[Cristu Rei]] cola encíclica ''[[Quas Primas]]''.
La figura de Cristu Rei espresaba la idea de la centralidá de la fe cristiana na vida social y cultural, y representaba'l principiu según el cual el saber, la ciencia y la educación podíen desenvolvese n'armonía con una visión espiritual del ser humanu.
Nel contestu de la Università Cattolica del Sacro Cuore, la escultura adquier asina un valor programáticu: Cristu nun ye solamente una imaxe relixosa, sinón el símbolu de la orientación ideal de toa la institución.
== Descripción y significáu simbólicu ==
La escultura representa a Cristu na so realeza universal, según la iconografía del '''Cristu Rei del Universu'''. La figura caracterízase pola so fuerte monumentalidá, concebida pa ser contemplada dende la distancia y pa dialogar cola estructura arquiteutónica imponente de la torre.
Castiglioni interpreta'l tema relixosu al traviés d'un llinguaxe plástico solemne y rigorosu, nel que la figura sagrada adquiere una función arquiteutónica amás de artística.
La colocación na fachada de la universidá crea una rellación directa ente símbolu relixosu y espaciu urbanu: Cristu domina idealmente l'entrada del Atenéu y recibe a estudiantes, profesores y visitantes.
Como foi recordáu nel momentu de la inauguración, la estatua representaba la voluntá de la Università Cattolica de caltener central la so orientación cultural y espiritual:
{{Citación|La estatua de Cristo Re nel fastixu de la Universidá Católica indica que nun se renunció a aquella orientación fundamental de los estudios, sinón que se continúa nesi camín, pa que a los éxitos algamaos s'añadan otros entá más grandes.|}}
El valor de la obra ye inseparable del edificiu que la contién. La nueva sede de la Università Cattolica diseñada por [[Giovanni Muzio]] representa una de les obres más importantes de l'arquitectura italiana ente les dos guerres mundiales.
Muzio concibió l'edificiu como una auténtica obra urbana, onde los elementos arquiteutónicos, decorativos y artísticos collaboren na creación d'una imaxe unitaria.
La torre col '''Cristo Re''' constitúi'l puntu culminante de la composición de la fachada. La escultura conviértese asina nel centru visual de tol complexu, estableciendo una rellación ente arquitectura, arte figurativu ya identidá relixosa.
== Giannino Castiglioni ==
[[Giannino Castiglioni]] ([[1884]]-[[1971]]) foi unu de los principales escultores italianos del sieglu XX, especialmente activu nel campu de la escultura monumental, con una capacidá singular pa xunir la tradición figurativa italiana cola investigación moderna y con especial atención a la rellación ente escultura y arquitectura.
Ente les sos obres más importantes tán numberoses intervenciones nel [[Duomo de Milán]], la [[Porta Castiglioni del Duomo di Milano]], monumentos conmemorativos y obres decoratives pa edificios públicos y relixosos.
El '''Cristo Re''' de la Università Cattolica representa una de les sos realizaciones más significatives nel ámbitu de la escultura sagrada monumental.
== Crítica y fortuna de la obra ==
La nueva sede de la Università Cattolica y la estatua del Cristo Re fueron oxetu de numberoses publicaciones arquiteutóniques y artístiques nos años trenta.
Ente les contribuciones dedicaes al complexu destaquen artículos y estudios apaecíos en:
* ''Dedalo'';
* ''Il Poligono'';
* ''Domus'';
* ''Architettura e Arti decorative'';
* ''L’Illustrazione vaticana'';
* ''Emporium'';
* ''Casabella''.
La crítica destacó'l carácter innovador del proyectu de Muzio y el papel del arte figurativu na definición de la identidá del Atenéu.
== Bibliografía ==
* Ugo Ojetti, ''Commenti'', en «Dedalo», 1929-1930.
* Agostino Gemelli, ''L’inaugurazione della statua a Cristo Re nel Palazzo dell’Università Cattolica'', en «L’Italia», 5 de xineru de 1930.
* Alberto Pica, ''Università Cattolica a Milano'', en «Il Poligono», añu IV, núm. 6, abril de 1930.
* ''Aspetti di architetture contemporanee in Italia'', en «Domus», núm. 36, avientu de 1930.
* Giovanni Gonella, ''L’Università Cattolica del Sacro Cuore di Milano'', en «L’Illustrazione vaticana», marzu de 1931.
* Alberto Pica, ''Nuova architettura italiana'', Hoepli, Milán, 1936.
* V. Cardarelli, F. Reggiori, ''Architetture di Giovanni Muzio'', Milán-Xinebra, 1936.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Cita web
|url=https://milano.unicatt.it/percorsi-e-storie-in-universita-cattolica-ingresso-facciata
|títulu=Entrada y fachada de la Università Cattolica del Sacro Cuore
|sitiu=Università Cattolica del Sacro Cuore
}}
[[Categoría:Escultures de Milán]]
[[Categoría:Escultures de Giannino Castiglioni]]
[[Categoría:Escultures relixoses]]
[[Categoría:Obres d'arte de 1925]]
[[Categoría:Università Cattolica del Sacro Cuore]]
[[Categoría:Arquitectura de Giovanni Muzio]]
h5nzr0z34y011k3t7rwk3myylurhsbf
4505842
4505841
2026-07-23T19:58:56Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505842
wikitext
text/x-wiki
== Historia ==
La realización del '''Cristo Re''' intégrase nel ampliu proyectu arquiteutónicu de la nueva sede de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]], diseñada por [[Giovanni Muzio]] por iniciativa del padre [[Agostino Gemelli]] ente los años [[1927]] y [[1949]].<ref>{{Cita web|url=https://www.museocity.it/luoghi/universita-cattolica-del-sacro-cuore|títulu=Università Cattolica del Sacro Cuore|sitiu=MuseoCity}}</ref>
[[File:Bâtiment_Principal_Université_Catholique_Sacro_Cuore_-_Milan_(IT25)_-_2022-09-03_-_3.jpg|thumb|Edificiu principal de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]], diseñáu por [[Giovanni Muzio]] con [[Pier Fausto Barelli]].]]
Muzio concibió l'edificiu como un organismu unitariu capaz d'integrar arquitectura moderna, memoria histórica ya identidá relixosa. La nueva sede foi construyida cerca de la [[Basílica de San Ambrosio]], llugar fundamental de la tradición cristiana milanesa, y el proyectu buscaba establecer una rellación ideal ente'l nuevu complexu universitariu y el patrimoniu históricu de la ciudá.
La fachada principal, caracterizada pol usu del lladriyu de terracota y pola presencia lateral d'una torre monumental de granitu claru con llinterna campanaria y reló, foi concebida como un elementu urbanu dominante. Nel interior de la torre construyóse una gran hornacina destinada a acoyer la estatua del '''Cristo Re''', obra del gran escultor de la dómina [[Giannino Castiglioni]].
La obra foi inaugurada solemnemente'l [[6 de xineru]] de [[1930]], día de la [[Epifanía]], cola presencia de les autoridaes académiques y relixoses.
== Contextu relixosu y cultural ==
La escoyeta del tema del '''Cristo Re''' ta estrechamente venceyada al clima relixosu de los años venti del sieglu XX. En [[1925]], [[papa Pío XI]], pontífice milanés profundamente venceyáu cola nacencia de la Università Cattolica, instituyó la fiesta llitúrxica de [[Cristu Rei]] cola encíclica ''[[Quas Primas]]''.
La figura de Cristu Rei espresaba la idea de la centralidá de la fe cristiana na vida social y cultural, y representaba'l principiu según el cual el saber, la ciencia y la educación podíen desenvolvese n'armonía con una visión espiritual del ser humanu.
Nel contestu de la Università Cattolica del Sacro Cuore, la escultura adquier asina un valor programáticu: Cristu nun ye solamente una imaxe relixosa, sinón el símbolu de la orientación ideal de toa la institución.
== Descripción y significáu simbólicu ==
La escultura representa a Cristu na so realeza universal, según la iconografía del '''Cristu Rei del Universu'''. La figura caracterízase pola so fuerte monumentalidá, concebida pa ser contemplada dende la distancia y pa dialogar cola estructura arquiteutónica imponente de la torre.
Castiglioni interpreta'l tema relixosu al traviés d'un llinguaxe plástico solemne y rigorosu, nel que la figura sagrada adquiere una función arquiteutónica amás de artística.
La colocación na fachada de la universidá crea una rellación directa ente símbolu relixosu y espaciu urbanu: Cristu domina idealmente l'entrada del Atenéu y recibe a estudiantes, profesores y visitantes.
Como foi recordáu nel momentu de la inauguración, la estatua representaba la voluntá de la Università Cattolica de caltener central la so orientación cultural y espiritual:
{{Citación|La estatua de Cristo Re nel fastixu de la Universidá Católica indica que nun se renunció a aquella orientación fundamental de los estudios, sinón que se continúa nesi camín, pa que a los éxitos algamaos s'añadan otros entá más grandes.|}}
El valor de la obra ye inseparable del edificiu que la contién. La nueva sede de la Università Cattolica diseñada por [[Giovanni Muzio]] representa una de les obres más importantes de l'arquitectura italiana ente les dos guerres mundiales.
Muzio concibió l'edificiu como una auténtica obra urbana, onde los elementos arquiteutónicos, decorativos y artísticos collaboren na creación d'una imaxe unitaria.
La torre col '''Cristo Re''' constitúi'l puntu culminante de la composición de la fachada. La escultura conviértese asina nel centru visual de tol complexu, estableciendo una rellación ente arquitectura, arte figurativu ya identidá relixosa.
== Giannino Castiglioni ==
[[Giannino Castiglioni]] ([[1884]]-[[1971]]) foi unu de los principales escultores italianos del sieglu XX, especialmente activu nel campu de la escultura monumental, con una capacidá singular pa xunir la tradición figurativa italiana cola investigación moderna y con especial atención a la rellación ente escultura y arquitectura.
Ente les sos obres más importantes tán numberoses intervenciones nel [[Duomo de Milán]], la [[Porta Castiglioni del Duomo di Milano]], monumentos conmemorativos y obres decoratives pa edificios públicos y relixosos.
El '''Cristo Re''' de la Università Cattolica representa una de les sos realizaciones más significatives nel ámbitu de la escultura sagrada monumental.
== Crítica y fortuna de la obra ==
La nueva sede de la Università Cattolica y la estatua del Cristo Re fueron oxetu de numberoses publicaciones arquiteutóniques y artístiques nos años trenta.
Ente les contribuciones dedicaes al complexu destaquen artículos y estudios apaecíos en:
* ''Dedalo'';
* ''Il Poligono'';
* ''Domus'';
* ''Architettura e Arti decorative'';
* ''L’Illustrazione vaticana'';
* ''Emporium'';
* ''Casabella''.
La crítica destacó'l carácter innovador del proyectu de Muzio y el papel del arte figurativu na definición de la identidá del Atenéu.
== Bibliografía ==
* Ugo Ojetti, ''Commenti'', en «Dedalo», 1929-1930.
* Agostino Gemelli, ''L’inaugurazione della statua a Cristo Re nel Palazzo dell’Università Cattolica'', en «L’Italia», 5 de xineru de 1930.
* Alberto Pica, ''Università Cattolica a Milano'', en «Il Poligono», añu IV, núm. 6, abril de 1930.
* ''Aspetti di architetture contemporanee in Italia'', en «Domus», núm. 36, avientu de 1930.
* Giovanni Gonella, ''L’Università Cattolica del Sacro Cuore di Milano'', en «L’Illustrazione vaticana», marzu de 1931.
* Alberto Pica, ''Nuova architettura italiana'', Hoepli, Milán, 1936.
* V. Cardarelli, F. Reggiori, ''Architetture di Giovanni Muzio'', Milán-Xinebra, 1936.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Cita web
|url=https://milano.unicatt.it/percorsi-e-storie-in-universita-cattolica-ingresso-facciata
|títulu=Entrada y fachada de la Università Cattolica del Sacro Cuore
|sitiu=Università Cattolica del Sacro Cuore
}}
[[Categoría:Escultures de Milán]]
[[Categoría:Escultures de Giannino Castiglioni]]
[[Categoría:Escultures relixoses]]
[[Categoría:Obres d'arte de 1925]]
[[Categoría:Università Cattolica del Sacro Cuore]]
[[Categoría:Arquitectura de Giovanni Muzio]]
iyxwmsketc2zrgvrvsxu5jxgg9nf38m
4505843
4505842
2026-07-23T19:59:10Z
Jackie SMG
130890
Desaniciáu'l conteníu de la páxina
4505843
wikitext
text/x-wiki
phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1
4505844
4505843
2026-07-23T19:59:28Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505844
wikitext
text/x-wiki
<noinclude>{{delete|1=Vandalism. LTA [[:w:en:WP:LTA/ALS|Alec Smithson]] <small>[[:m:Special:MyLanguage/User:TenWhile6/XReport|XReport]]</small>}}</noinclude>
[[File:Bâtiment_Principal_Université_Catholique_Sacro_Cuore_-_Milan_(IT25)_-_2022-09-03_-_4.jpg|thumb|Fachada principal de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]], cola torre monumental que contién la escultura del [[Cristo Re]] de [[Giannino Castiglioni]]]]
'''Cristo Re''' ye una escultura monumental realizada pol escultor italianu [[Giannino Castiglioni]] y allugada na fachada de la nueva sede de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]]. La obra, realizada en [[Lierna]], nel [[Llagu de Como]], na segunda metá del deceniu de 1920 y inaugurada'l [[6 de xineru]] de [[1930]], constitúi unu de los símbolos más representativos del Atenéu milanés y del proyectu cultural y relixosu promovíu pol so fundador [[Agostino Gemelli]].
La escultura ta integrada na gran hornacina central de la torre lateral diseñada pol arquiteutu [[Giovanni Muzio]] xunto con [[Pier Fausto Barelli]], elementu dominante de la fachada principal de la Università Cattolica. La so posición elevada y monumental concede a la obra una función non solamente decorativa, sinón profundamente simbólica: Cristo ye representáu como principiu inspirador de l'actividá universitaria, de la investigación y de la formación humana.
== Historia ==
La realización del '''Cristo Re''' intégrase nel ampliu proyectu arquiteutónicu de la nueva sede de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]], diseñada por [[Giovanni Muzio]] por iniciativa del padre [[Agostino Gemelli]] ente los años [[1927]] y [[1949]].<ref>{{Cita web|url=https://www.museocity.it/luoghi/universita-cattolica-del-sacro-cuore|títulu=Università Cattolica del Sacro Cuore|sitiu=MuseoCity}}</ref>
[[File:Bâtiment_Principal_Université_Catholique_Sacro_Cuore_-_Milan_(IT25)_-_2022-09-03_-_3.jpg|thumb|Edificiu principal de la [[Università Cattolica del Sacro Cuore]] de [[Milán]], diseñáu por [[Giovanni Muzio]] con [[Pier Fausto Barelli]].]]
Muzio concibió l'edificiu como un organismu unitariu capaz d'integrar arquitectura moderna, memoria histórica ya identidá relixosa. La nueva sede foi construyida cerca de la [[Basílica de San Ambrosio]], llugar fundamental de la tradición cristiana milanesa, y el proyectu buscaba establecer una rellación ideal ente'l nuevu complexu universitariu y el patrimoniu históricu de la ciudá.
La fachada principal, caracterizada pol usu del lladriyu de terracota y pola presencia lateral d'una torre monumental de granitu claru con llinterna campanaria y reló, foi concebida como un elementu urbanu dominante. Nel interior de la torre construyóse una gran hornacina destinada a acoyer la estatua del '''Cristo Re''', obra del gran escultor de la dómina [[Giannino Castiglioni]].
La obra foi inaugurada solemnemente'l [[6 de xineru]] de [[1930]], día de la [[Epifanía]], cola presencia de les autoridaes académiques y relixoses.
== Contextu relixosu y cultural ==
La escoyeta del tema del '''Cristo Re''' ta estrechamente venceyada al clima relixosu de los años venti del sieglu XX. En [[1925]], [[papa Pío XI]], pontífice milanés profundamente venceyáu cola nacencia de la Università Cattolica, instituyó la fiesta llitúrxica de [[Cristu Rei]] cola encíclica ''[[Quas Primas]]''.
La figura de Cristu Rei espresaba la idea de la centralidá de la fe cristiana na vida social y cultural, y representaba'l principiu según el cual el saber, la ciencia y la educación podíen desenvolvese n'armonía con una visión espiritual del ser humanu.
Nel contestu de la Università Cattolica del Sacro Cuore, la escultura adquier asina un valor programáticu: Cristu nun ye solamente una imaxe relixosa, sinón el símbolu de la orientación ideal de toa la institución.
== Descripción y significáu simbólicu ==
La escultura representa a Cristu na so realeza universal, según la iconografía del '''Cristu Rei del Universu'''. La figura caracterízase pola so fuerte monumentalidá, concebida pa ser contemplada dende la distancia y pa dialogar cola estructura arquiteutónica imponente de la torre.
Castiglioni interpreta'l tema relixosu al traviés d'un llinguaxe plástico solemne y rigorosu, nel que la figura sagrada adquiere una función arquiteutónica amás de artística.
La colocación na fachada de la universidá crea una rellación directa ente símbolu relixosu y espaciu urbanu: Cristu domina idealmente l'entrada del Atenéu y recibe a estudiantes, profesores y visitantes.
Como foi recordáu nel momentu de la inauguración, la estatua representaba la voluntá de la Università Cattolica de caltener central la so orientación cultural y espiritual:
{{Citación|La estatua de Cristo Re nel fastixu de la Universidá Católica indica que nun se renunció a aquella orientación fundamental de los estudios, sinón que se continúa nesi camín, pa que a los éxitos algamaos s'añadan otros entá más grandes.|}}
El valor de la obra ye inseparable del edificiu que la contién. La nueva sede de la Università Cattolica diseñada por [[Giovanni Muzio]] representa una de les obres más importantes de l'arquitectura italiana ente les dos guerres mundiales.
Muzio concibió l'edificiu como una auténtica obra urbana, onde los elementos arquiteutónicos, decorativos y artísticos collaboren na creación d'una imaxe unitaria.
La torre col '''Cristo Re''' constitúi'l puntu culminante de la composición de la fachada. La escultura conviértese asina nel centru visual de tol complexu, estableciendo una rellación ente arquitectura, arte figurativu ya identidá relixosa.
== Giannino Castiglioni ==
[[Giannino Castiglioni]] ([[1884]]-[[1971]]) foi unu de los principales escultores italianos del sieglu XX, especialmente activu nel campu de la escultura monumental, con una capacidá singular pa xunir la tradición figurativa italiana cola investigación moderna y con especial atención a la rellación ente escultura y arquitectura.
Ente les sos obres más importantes tán numberoses intervenciones nel [[Duomo de Milán]], la [[Porta Castiglioni del Duomo di Milano]], monumentos conmemorativos y obres decoratives pa edificios públicos y relixosos.
El '''Cristo Re''' de la Università Cattolica representa una de les sos realizaciones más significatives nel ámbitu de la escultura sagrada monumental.
== Crítica y fortuna de la obra ==
La nueva sede de la Università Cattolica y la estatua del Cristo Re fueron oxetu de numberoses publicaciones arquiteutóniques y artístiques nos años trenta.
Ente les contribuciones dedicaes al complexu destaquen artículos y estudios apaecíos en:
* ''Dedalo'';
* ''Il Poligono'';
* ''Domus'';
* ''Architettura e Arti decorative'';
* ''L’Illustrazione vaticana'';
* ''Emporium'';
* ''Casabella''.
La crítica destacó'l carácter innovador del proyectu de Muzio y el papel del arte figurativu na definición de la identidá del Atenéu.
== Bibliografía ==
* Ugo Ojetti, ''Commenti'', en «Dedalo», 1929-1930.
* Agostino Gemelli, ''L’inaugurazione della statua a Cristo Re nel Palazzo dell’Università Cattolica'', en «L’Italia», 5 de xineru de 1930.
* Alberto Pica, ''Università Cattolica a Milano'', en «Il Poligono», añu IV, núm. 6, abril de 1930.
* ''Aspetti di architetture contemporanee in Italia'', en «Domus», núm. 36, avientu de 1930.
* Giovanni Gonella, ''L’Università Cattolica del Sacro Cuore di Milano'', en «L’Illustrazione vaticana», marzu de 1931.
* Alberto Pica, ''Nuova architettura italiana'', Hoepli, Milán, 1936.
* V. Cardarelli, F. Reggiori, ''Architetture di Giovanni Muzio'', Milán-Xinebra, 1936.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Cita web
|url=https://milano.unicatt.it/percorsi-e-storie-in-universita-cattolica-ingresso-facciata
|títulu=Entrada y fachada de la Università Cattolica del Sacro Cuore
|sitiu=Università Cattolica del Sacro Cuore
}}
[[Categoría:Escultures de Milán]]
[[Categoría:Escultures de Giannino Castiglioni]]
[[Categoría:Escultures relixoses]]
[[Categoría:Obres d'arte de 1925]]
[[Categoría:Università Cattolica del Sacro Cuore]]
[[Categoría:Arquitectura de Giovanni Muzio]]
oqwisl1enrnjedc4pp0q7f2rvlvrrcy
4505845
4505844
2026-07-23T20:01:41Z
Jackie SMG
130890
Desaniciáu'l conteníu de la páxina
4505845
wikitext
text/x-wiki
phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1
4505853
4505845
2026-07-23T22:51:45Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505853
wikitext
text/x-wiki
== 1 ==
{{Userbox/Userbox|border-c=#FFD700|border-s=1|id-c=#FFD700|id-s=12|id-fc=#fff|info-c=#CF702B|info-s=8|info-fc=#fff|id=[[File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg|50px]]
|info= Esti usuariu completó con ésitu la dinámica '''[[Usuariu: Jackie SMG/Dinámiques#Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026|Naturalista d'Europa 2026]]'''}}
<noinclude>
oyn417espgcp9i51niycbszfuc1c9zv
4505854
4505853
2026-07-23T22:51:56Z
Jackie SMG
130890
4505854
wikitext
text/x-wiki
{{Userbox/Userbox|border-c=#FFD700|border-s=1|id-c=#FFD700|id-s=12|id-fc=#fff|info-c=#CF702B|info-s=8|info-fc=#fff|id=[[File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg|50px]]
|info= Esti usuariu completó con ésitu la dinámica '''[[Usuariu: Jackie SMG/Dinámiques#Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026|Naturalista d'Europa 2026]]'''}}
<noinclude>
b0slsyxbfm34af8w0wzm4lsfr5ihenw
4505855
4505854
2026-07-23T22:52:15Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505855
wikitext
text/x-wiki
{{Userbox/Userbox|border-c=#FFD700|border-s=1|id-c=#FFD700|id-s=12|id-fc=#fff|info-c=#CF702B|info-s=8|info-fc=#fff|id=[[Wikipedia|File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg|50px]]
|info= Esti usuariu completó con ésitu la dinámica '''[[Usuariu: Jackie SMG/Dinámiques#Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026|Naturalista d'Europa 2026]]'''}}
<noinclude>
d9nvdqhw5qokufc00pwnm373jkm92lf
4505856
4505855
2026-07-23T22:52:57Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505856
wikitext
text/x-wiki
phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1
4505863
4505856
2026-07-24T01:59:56Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505863
wikitext
text/x-wiki
== Reglamentu ==
=== Regles de Participación ===
* Los usuarios nun tienen qu'apuntase previamente pa poder participar.
* Los usuarios tienen qu'aceutar toles regles pa participar. El fechu de participar na dinámica implica l'aceptación automática d'esti reglamentu.
=== Regles de Plazu ===
* Los usuarios tienen que cumplir los requisitos dientro del plazu asignáu.
* Los usuarios pueden solicitar depués una condecoración, pero si se precisen ferramientes complexes non apurríes, nun s'unvien los enllaces correspondientes (difs o historial), nun se puen determinar los plazos, etc., la Organización acútase'l derechu de non condecorar.
* Les feches d'entamu siempres van ser públiques con antelación.
* Les feches de finalización pueden establecese antes o mientres la dinámica, pudiendo aplazar el plazu de finalización, pero non acurtialu.
* Toles hores y feches establécense col Calendariu Gregorianu n'UTC ±00:00
=== Regles de Condecoración ===
* Los usuarios tienen que contautar al traviés de la páxina de discusión de la subpáxina encargada de les dinámiques pa llograr la so condecoración. Si contauten al traviés de la páxina de discusión propia del organizador, van ser redireccionaos a la canal correspondiente.
* Les condecoraciones solo van tener validez oficial dientro de la dinámica si son apurríes pola Organización. Cualesquier condecoración asitiada por terceros va considerase nula y va retirase de la llista interna del proyeutu.
* Los usuarios que reclamen una condecoración ensin cumplir la totalidá de los requisitos nun van ser compensaos, teniendo la opción de completar les xeres que falten dientro del plazu asignáu pa poder llograla.
* Los usuarios tienen que facilitar los enllaces correspondientes (difs o historial) que demuestren les sos ediciones pa ser condecoraos.
=== Regles de Rexistru ===
* Los usuarios reconocíos en cada dinámica van apaecer nuna llista na seición correspondiente a cada eventu. Al tratase d'un rexistru históricu y públicu del proyeutu, nun se va poder solicitar la exclusión de dicha llista.
=== Regles de Requisitos ===
* Esisten requisitos retroactivos (R², que tienen que cumplise antes o mientres la dinámica) y activos (Rª, que tienen que cumplise mientres el desarrollu de la mesma).
* Una dinámica puede prescindir de requisitos retroactivos ensin qu'esto sía motivu de reclamación.
* Los requisitos d'una dinámica nun se van camudar una vegada empecipiada, pero van poder modificase antes del so empiezu.
=== Regles de Anulación ===
* Los usuarios que cometan vandalismu na páxina de Dinámiques (como camudar maliciosamente la llista de condecorados, camudar les regles de forma unilateral, borrar dinámiques en cursu, etc.) van perder el derechu a recibir cualesquier condecoración mientres la dinámica vixente y les siguientes 5 dinámiques entamaes.
* Si un usuario infrinxe cualesquier de les normes d'esti reglamentu de forma repitida (la mesma regla en 5 o más ocasiones), y tres recibir les esplicaciones correspondientes per parte de la Organización aportuna nel so comportamientu, va considerase una actitú disruptiva intencionada. Nesti casu, la Organización va anular la so participación na dinámica vixente y na posterior.
'''''Avisu:''' Esti proyeutu nun ye oficial nin ta afiliáu a nengún Wikiproyeutu.''
== Organización ==
=== Miembros ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Predebut
|Debut
|Salida
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|25/7/2026
|-
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Escoyer por consensu a un líder en casu de renuncia, muerte o inactividá por más de 200 díes
* Renunciar
=== Líderes ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Asunción
|Renuncia
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Destituyir miembros
* Incorporar miembros
* Crear dinámiques
* Aplazar dinámiques
* Anular participaciones
* Camudar regles
* Renunciar
== Dinámica X: Gorgo d'Esparta 2027 ==
'''Plazu: 8/3/2027, 00:00 - 8/3/2027, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 7 referencies d'una muyer importante.
* R²: Ten 2000 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Dinámica 2: Naturalista d'América 2026 ==
'''Plazu: 1/8/2026, 00:00 - 12/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'América.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'América.
* R²: Ten 50 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026 ==
'''Plazu: 25/7/2026, 00:00 - 1/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'Europa.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'Europa.
* R²: Ten 30 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Referencies ==
{{Llistaref}}
66ta323gk7cv999zlbvhowq0jw3450a
4505864
4505863
2026-07-24T02:00:25Z
Jackie SMG
130890
4505864
wikitext
text/x-wiki
== Reglamentu ==
=== Regles de Participación ===
* Los usuarios nun tienen qu'apuntase previamente pa poder participar.
* Los usuarios tienen qu'aceutar toles regles pa participar. El fechu de participar na dinámica implica l'aceptación automática d'esti reglamentu.
=== Regles de Plazu ===
* Los usuarios tienen que cumplir los requisitos dientro del plazu asignáu.
* Los usuarios pueden solicitar depués una condecoración, pero si se precisen ferramientes complexes non apurríes, nun s'unvien los enllaces correspondientes (difs o historial), nun se puen determinar los plazos, etc., la Organización acútase'l derechu de non condecorar.
* Les feches d'entamu siempres van ser públiques con antelación.
* Les feches de finalización pueden establecese antes o mientres la dinámica, pudiendo aplazar el plazu de finalización, pero non acurtialu.
* Toles hores y feches establécense col Calendariu Gregorianu n'UTC ±00:00
=== Regles de Condecoración ===
* Los usuarios tienen que contautar al traviés de la páxina de discusión de la subpáxina encargada de les dinámiques pa llograr la so condecoración. Si contauten al traviés de la páxina de discusión propia del organizador, van ser redireccionaos a la canal correspondiente.
* Les condecoraciones solo van tener validez oficial dientro de la dinámica si son apurríes pola Organización. Cualesquier condecoración asitiada por terceros va considerase nula y va retirase de la llista interna del proyeutu.
* Los usuarios que reclamen una condecoración ensin cumplir la totalidá de los requisitos nun van ser compensaos, teniendo la opción de completar les xeres que falten dientro del plazu asignáu pa poder llograla.
* Los usuarios tienen que facilitar los enllaces correspondientes (difs o historial) que demuestren les sos ediciones pa ser condecoraos.
=== Regles de Rexistru ===
* Los usuarios reconocíos en cada dinámica van apaecer nuna llista na seición correspondiente a cada eventu. Al tratase d'un rexistru históricu y públicu del proyeutu, nun se va poder solicitar la exclusión de dicha llista.
=== Regles de Requisitos ===
* Esisten requisitos retroactivos (R², que tienen que cumplise antes o mientres la dinámica) y activos (Rª, que tienen que cumplise mientres el desarrollu de la mesma).
* Una dinámica puede prescindir de requisitos retroactivos ensin qu'esto sía motivu de reclamación.
* Los requisitos d'una dinámica nun se van camudar una vegada empecipiada, pero van poder modificase antes del so empiezu.
=== Regles de Anulación ===
* Los usuarios que cometan vandalismu na páxina de Dinámiques (como camudar maliciosamente la llista de condecorados, camudar les regles de forma unilateral, borrar dinámiques en cursu, etc.) van perder el derechu a recibir cualesquier condecoración mientres la dinámica vixente y les siguientes 5 dinámiques entamaes.
* Si un usuario infrinxe cualesquier de les normes d'esti reglamentu de forma repitida (la mesma regla en 5 o más ocasiones), y tres recibir les esplicaciones correspondientes per parte de la Organización aportuna nel so comportamientu, va considerase una actitú disruptiva intencionada. Nesti casu, la Organización va anular la so participación na dinámica vixente y na posterior.
'''''Avisu:''' Esti proyeutu nun ye oficial nin ta afiliáu a nengún Wikiproyeutu.''
== Organización ==
=== Miembros ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Predebut
|Debut
|Salida
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|25/7/2026
|-
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Escoyer por consensu a un líder en casu de renuncia, muerte o inactividá por más de 200 díes
* Renunciar
=== Líderes ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Asunción
|Renuncia
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Destituyir miembros
* Incorporar miembros
* Crear dinámiques
* Aplazar dinámiques
* Anular participaciones
* Camudar regles
* Renunciar
== Referencies ==
{{Llistaref}}
3022o7t5gyb6z80ccpbei1r9sev965i
4505865
4505864
2026-07-24T02:00:31Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505865
wikitext
text/x-wiki
== Dinámica X: Gorgo d'Esparta 2027 ==
'''Plazu: 8/3/2027, 00:00 - 8/3/2027, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 7 referencies d'una muyer importante.
* R²: Ten 2000 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Dinámica 2: Naturalista d'América 2026 ==
'''Plazu: 1/8/2026, 00:00 - 12/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'América.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'América.
* R²: Ten 50 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026 ==
'''Plazu: 25/7/2026, 00:00 - 1/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'Europa.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'Europa.
* R²: Ten 30 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Reglamentu ==
=== Regles de Participación ===
* Los usuarios nun tienen qu'apuntase previamente pa poder participar.
* Los usuarios tienen qu'aceutar toles regles pa participar. El fechu de participar na dinámica implica l'aceptación automática d'esti reglamentu.
=== Regles de Plazu ===
* Los usuarios tienen que cumplir los requisitos dientro del plazu asignáu.
* Los usuarios pueden solicitar depués una condecoración, pero si se precisen ferramientes complexes non apurríes, nun s'unvien los enllaces correspondientes (difs o historial), nun se puen determinar los plazos, etc., la Organización acútase'l derechu de non condecorar.
* Les feches d'entamu siempres van ser públiques con antelación.
* Les feches de finalización pueden establecese antes o mientres la dinámica, pudiendo aplazar el plazu de finalización, pero non acurtialu.
* Toles hores y feches establécense col Calendariu Gregorianu n'UTC ±00:00
=== Regles de Condecoración ===
* Los usuarios tienen que contautar al traviés de la páxina de discusión de la subpáxina encargada de les dinámiques pa llograr la so condecoración. Si contauten al traviés de la páxina de discusión propia del organizador, van ser redireccionaos a la canal correspondiente.
* Les condecoraciones solo van tener validez oficial dientro de la dinámica si son apurríes pola Organización. Cualesquier condecoración asitiada por terceros va considerase nula y va retirase de la llista interna del proyeutu.
* Los usuarios que reclamen una condecoración ensin cumplir la totalidá de los requisitos nun van ser compensaos, teniendo la opción de completar les xeres que falten dientro del plazu asignáu pa poder llograla.
* Los usuarios tienen que facilitar los enllaces correspondientes (difs o historial) que demuestren les sos ediciones pa ser condecoraos.
=== Regles de Rexistru ===
* Los usuarios reconocíos en cada dinámica van apaecer nuna llista na seición correspondiente a cada eventu. Al tratase d'un rexistru históricu y públicu del proyeutu, nun se va poder solicitar la exclusión de dicha llista.
=== Regles de Requisitos ===
* Esisten requisitos retroactivos (R², que tienen que cumplise antes o mientres la dinámica) y activos (Rª, que tienen que cumplise mientres el desarrollu de la mesma).
* Una dinámica puede prescindir de requisitos retroactivos ensin qu'esto sía motivu de reclamación.
* Los requisitos d'una dinámica nun se van camudar una vegada empecipiada, pero van poder modificase antes del so empiezu.
=== Regles de Anulación ===
* Los usuarios que cometan vandalismu na páxina de Dinámiques (como camudar maliciosamente la llista de condecorados, camudar les regles de forma unilateral, borrar dinámiques en cursu, etc.) van perder el derechu a recibir cualesquier condecoración mientres la dinámica vixente y les siguientes 5 dinámiques entamaes.
* Si un usuario infrinxe cualesquier de les normes d'esti reglamentu de forma repitida (la mesma regla en 5 o más ocasiones), y tres recibir les esplicaciones correspondientes per parte de la Organización aportuna nel so comportamientu, va considerase una actitú disruptiva intencionada. Nesti casu, la Organización va anular la so participación na dinámica vixente y na posterior.
'''''Avisu:''' Esti proyeutu nun ye oficial nin ta afiliáu a nengún Wikiproyeutu.''
== Organización ==
=== Miembros ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Predebut
|Debut
|Salida
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|25/7/2026
|-
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Escoyer por consensu a un líder en casu de renuncia, muerte o inactividá por más de 200 díes
* Renunciar
=== Líderes ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Asunción
|Renuncia
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Destituyir miembros
* Incorporar miembros
* Crear dinámiques
* Aplazar dinámiques
* Anular participaciones
* Camudar regles
* Renunciar
== Referencies ==
{{Llistaref}}
24u7g6v1wrpm1cys5kr0fh6exp9uy8a
4505866
4505865
2026-07-24T02:00:43Z
Jackie SMG
130890
/* Dinámica X: Gorgo d'Esparta 2027 */
4505866
wikitext
text/x-wiki
=== Dinámica X: Gorgo d'Esparta 2027 ===
'''Plazu: 8/3/2027, 00:00 - 8/3/2027, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 7 referencies d'una muyer importante.
* R²: Ten 2000 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Dinámica 2: Naturalista d'América 2026 ==
'''Plazu: 1/8/2026, 00:00 - 12/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'América.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'América.
* R²: Ten 50 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026 ==
'''Plazu: 25/7/2026, 00:00 - 1/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'Europa.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'Europa.
* R²: Ten 30 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Reglamentu ==
=== Regles de Participación ===
* Los usuarios nun tienen qu'apuntase previamente pa poder participar.
* Los usuarios tienen qu'aceutar toles regles pa participar. El fechu de participar na dinámica implica l'aceptación automática d'esti reglamentu.
=== Regles de Plazu ===
* Los usuarios tienen que cumplir los requisitos dientro del plazu asignáu.
* Los usuarios pueden solicitar depués una condecoración, pero si se precisen ferramientes complexes non apurríes, nun s'unvien los enllaces correspondientes (difs o historial), nun se puen determinar los plazos, etc., la Organización acútase'l derechu de non condecorar.
* Les feches d'entamu siempres van ser públiques con antelación.
* Les feches de finalización pueden establecese antes o mientres la dinámica, pudiendo aplazar el plazu de finalización, pero non acurtialu.
* Toles hores y feches establécense col Calendariu Gregorianu n'UTC ±00:00
=== Regles de Condecoración ===
* Los usuarios tienen que contautar al traviés de la páxina de discusión de la subpáxina encargada de les dinámiques pa llograr la so condecoración. Si contauten al traviés de la páxina de discusión propia del organizador, van ser redireccionaos a la canal correspondiente.
* Les condecoraciones solo van tener validez oficial dientro de la dinámica si son apurríes pola Organización. Cualesquier condecoración asitiada por terceros va considerase nula y va retirase de la llista interna del proyeutu.
* Los usuarios que reclamen una condecoración ensin cumplir la totalidá de los requisitos nun van ser compensaos, teniendo la opción de completar les xeres que falten dientro del plazu asignáu pa poder llograla.
* Los usuarios tienen que facilitar los enllaces correspondientes (difs o historial) que demuestren les sos ediciones pa ser condecoraos.
=== Regles de Rexistru ===
* Los usuarios reconocíos en cada dinámica van apaecer nuna llista na seición correspondiente a cada eventu. Al tratase d'un rexistru históricu y públicu del proyeutu, nun se va poder solicitar la exclusión de dicha llista.
=== Regles de Requisitos ===
* Esisten requisitos retroactivos (R², que tienen que cumplise antes o mientres la dinámica) y activos (Rª, que tienen que cumplise mientres el desarrollu de la mesma).
* Una dinámica puede prescindir de requisitos retroactivos ensin qu'esto sía motivu de reclamación.
* Los requisitos d'una dinámica nun se van camudar una vegada empecipiada, pero van poder modificase antes del so empiezu.
=== Regles de Anulación ===
* Los usuarios que cometan vandalismu na páxina de Dinámiques (como camudar maliciosamente la llista de condecorados, camudar les regles de forma unilateral, borrar dinámiques en cursu, etc.) van perder el derechu a recibir cualesquier condecoración mientres la dinámica vixente y les siguientes 5 dinámiques entamaes.
* Si un usuario infrinxe cualesquier de les normes d'esti reglamentu de forma repitida (la mesma regla en 5 o más ocasiones), y tres recibir les esplicaciones correspondientes per parte de la Organización aportuna nel so comportamientu, va considerase una actitú disruptiva intencionada. Nesti casu, la Organización va anular la so participación na dinámica vixente y na posterior.
'''''Avisu:''' Esti proyeutu nun ye oficial nin ta afiliáu a nengún Wikiproyeutu.''
== Organización ==
=== Miembros ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Predebut
|Debut
|Salida
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|25/7/2026
|-
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Escoyer por consensu a un líder en casu de renuncia, muerte o inactividá por más de 200 díes
* Renunciar
=== Líderes ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Asunción
|Renuncia
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Destituyir miembros
* Incorporar miembros
* Crear dinámiques
* Aplazar dinámiques
* Anular participaciones
* Camudar regles
* Renunciar
== Referencies ==
{{Llistaref}}
2qmaffp0buk495skufd8y4wapi6jmrp
4505867
4505866
2026-07-24T02:00:55Z
Jackie SMG
130890
/* Dinámica 2: Naturalista d'América 2026 */
4505867
wikitext
text/x-wiki
=== Dinámica X: Gorgo d'Esparta 2027 ===
'''Plazu: 8/3/2027, 00:00 - 8/3/2027, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 7 referencies d'una muyer importante.
* R²: Ten 2000 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
=== Dinámica 2: Naturalista d'América 2026 ===
'''Plazu: 1/8/2026, 00:00 - 12/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'América.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'América.
* R²: Ten 50 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026 ==
'''Plazu: 25/7/2026, 00:00 - 1/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'Europa.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'Europa.
* R²: Ten 30 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Reglamentu ==
=== Regles de Participación ===
* Los usuarios nun tienen qu'apuntase previamente pa poder participar.
* Los usuarios tienen qu'aceutar toles regles pa participar. El fechu de participar na dinámica implica l'aceptación automática d'esti reglamentu.
=== Regles de Plazu ===
* Los usuarios tienen que cumplir los requisitos dientro del plazu asignáu.
* Los usuarios pueden solicitar depués una condecoración, pero si se precisen ferramientes complexes non apurríes, nun s'unvien los enllaces correspondientes (difs o historial), nun se puen determinar los plazos, etc., la Organización acútase'l derechu de non condecorar.
* Les feches d'entamu siempres van ser públiques con antelación.
* Les feches de finalización pueden establecese antes o mientres la dinámica, pudiendo aplazar el plazu de finalización, pero non acurtialu.
* Toles hores y feches establécense col Calendariu Gregorianu n'UTC ±00:00
=== Regles de Condecoración ===
* Los usuarios tienen que contautar al traviés de la páxina de discusión de la subpáxina encargada de les dinámiques pa llograr la so condecoración. Si contauten al traviés de la páxina de discusión propia del organizador, van ser redireccionaos a la canal correspondiente.
* Les condecoraciones solo van tener validez oficial dientro de la dinámica si son apurríes pola Organización. Cualesquier condecoración asitiada por terceros va considerase nula y va retirase de la llista interna del proyeutu.
* Los usuarios que reclamen una condecoración ensin cumplir la totalidá de los requisitos nun van ser compensaos, teniendo la opción de completar les xeres que falten dientro del plazu asignáu pa poder llograla.
* Los usuarios tienen que facilitar los enllaces correspondientes (difs o historial) que demuestren les sos ediciones pa ser condecoraos.
=== Regles de Rexistru ===
* Los usuarios reconocíos en cada dinámica van apaecer nuna llista na seición correspondiente a cada eventu. Al tratase d'un rexistru históricu y públicu del proyeutu, nun se va poder solicitar la exclusión de dicha llista.
=== Regles de Requisitos ===
* Esisten requisitos retroactivos (R², que tienen que cumplise antes o mientres la dinámica) y activos (Rª, que tienen que cumplise mientres el desarrollu de la mesma).
* Una dinámica puede prescindir de requisitos retroactivos ensin qu'esto sía motivu de reclamación.
* Los requisitos d'una dinámica nun se van camudar una vegada empecipiada, pero van poder modificase antes del so empiezu.
=== Regles de Anulación ===
* Los usuarios que cometan vandalismu na páxina de Dinámiques (como camudar maliciosamente la llista de condecorados, camudar les regles de forma unilateral, borrar dinámiques en cursu, etc.) van perder el derechu a recibir cualesquier condecoración mientres la dinámica vixente y les siguientes 5 dinámiques entamaes.
* Si un usuario infrinxe cualesquier de les normes d'esti reglamentu de forma repitida (la mesma regla en 5 o más ocasiones), y tres recibir les esplicaciones correspondientes per parte de la Organización aportuna nel so comportamientu, va considerase una actitú disruptiva intencionada. Nesti casu, la Organización va anular la so participación na dinámica vixente y na posterior.
'''''Avisu:''' Esti proyeutu nun ye oficial nin ta afiliáu a nengún Wikiproyeutu.''
== Organización ==
=== Miembros ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Predebut
|Debut
|Salida
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|25/7/2026
|-
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Escoyer por consensu a un líder en casu de renuncia, muerte o inactividá por más de 200 díes
* Renunciar
=== Líderes ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Asunción
|Renuncia
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Destituyir miembros
* Incorporar miembros
* Crear dinámiques
* Aplazar dinámiques
* Anular participaciones
* Camudar regles
* Renunciar
== Referencies ==
{{Llistaref}}
6v4tf77rmsv9zb67p0dtuzhx34hal8a
4505868
4505867
2026-07-24T02:01:08Z
Jackie SMG
130890
/* Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026 */
4505868
wikitext
text/x-wiki
=== Dinámica X: Gorgo d'Esparta 2027 ===
'''Plazu: 8/3/2027, 00:00 - 8/3/2027, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 7 referencies d'una muyer importante.
* R²: Ten 2000 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
=== Dinámica 2: Naturalista d'América 2026 ===
'''Plazu: 1/8/2026, 00:00 - 12/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'América.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'América.
* R²: Ten 50 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
=== Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026 ===
'''Plazu: 25/7/2026, 00:00 - 1/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'Europa.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'Europa.
* R²: Ten 30 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Reglamentu ==
=== Regles de Participación ===
* Los usuarios nun tienen qu'apuntase previamente pa poder participar.
* Los usuarios tienen qu'aceutar toles regles pa participar. El fechu de participar na dinámica implica l'aceptación automática d'esti reglamentu.
=== Regles de Plazu ===
* Los usuarios tienen que cumplir los requisitos dientro del plazu asignáu.
* Los usuarios pueden solicitar depués una condecoración, pero si se precisen ferramientes complexes non apurríes, nun s'unvien los enllaces correspondientes (difs o historial), nun se puen determinar los plazos, etc., la Organización acútase'l derechu de non condecorar.
* Les feches d'entamu siempres van ser públiques con antelación.
* Les feches de finalización pueden establecese antes o mientres la dinámica, pudiendo aplazar el plazu de finalización, pero non acurtialu.
* Toles hores y feches establécense col Calendariu Gregorianu n'UTC ±00:00
=== Regles de Condecoración ===
* Los usuarios tienen que contautar al traviés de la páxina de discusión de la subpáxina encargada de les dinámiques pa llograr la so condecoración. Si contauten al traviés de la páxina de discusión propia del organizador, van ser redireccionaos a la canal correspondiente.
* Les condecoraciones solo van tener validez oficial dientro de la dinámica si son apurríes pola Organización. Cualesquier condecoración asitiada por terceros va considerase nula y va retirase de la llista interna del proyeutu.
* Los usuarios que reclamen una condecoración ensin cumplir la totalidá de los requisitos nun van ser compensaos, teniendo la opción de completar les xeres que falten dientro del plazu asignáu pa poder llograla.
* Los usuarios tienen que facilitar los enllaces correspondientes (difs o historial) que demuestren les sos ediciones pa ser condecoraos.
=== Regles de Rexistru ===
* Los usuarios reconocíos en cada dinámica van apaecer nuna llista na seición correspondiente a cada eventu. Al tratase d'un rexistru históricu y públicu del proyeutu, nun se va poder solicitar la exclusión de dicha llista.
=== Regles de Requisitos ===
* Esisten requisitos retroactivos (R², que tienen que cumplise antes o mientres la dinámica) y activos (Rª, que tienen que cumplise mientres el desarrollu de la mesma).
* Una dinámica puede prescindir de requisitos retroactivos ensin qu'esto sía motivu de reclamación.
* Los requisitos d'una dinámica nun se van camudar una vegada empecipiada, pero van poder modificase antes del so empiezu.
=== Regles de Anulación ===
* Los usuarios que cometan vandalismu na páxina de Dinámiques (como camudar maliciosamente la llista de condecorados, camudar les regles de forma unilateral, borrar dinámiques en cursu, etc.) van perder el derechu a recibir cualesquier condecoración mientres la dinámica vixente y les siguientes 5 dinámiques entamaes.
* Si un usuario infrinxe cualesquier de les normes d'esti reglamentu de forma repitida (la mesma regla en 5 o más ocasiones), y tres recibir les esplicaciones correspondientes per parte de la Organización aportuna nel so comportamientu, va considerase una actitú disruptiva intencionada. Nesti casu, la Organización va anular la so participación na dinámica vixente y na posterior.
'''''Avisu:''' Esti proyeutu nun ye oficial nin ta afiliáu a nengún Wikiproyeutu.''
== Organización ==
=== Miembros ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Predebut
|Debut
|Salida
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|25/7/2026
|-
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Escoyer por consensu a un líder en casu de renuncia, muerte o inactividá por más de 200 díes
* Renunciar
=== Líderes ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Asunción
|Renuncia
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Destituyir miembros
* Incorporar miembros
* Crear dinámiques
* Aplazar dinámiques
* Anular participaciones
* Camudar regles
* Renunciar
== Referencies ==
{{Llistaref}}
nn9eiur1ae2arg7izpv573wugi555ak
4505869
4505868
2026-07-24T02:01:51Z
Jackie SMG
130890
/* Dinámica X: Gorgo d'Esparta 2027 */
4505869
wikitext
text/x-wiki
==== Dinámica X: Gorgo d'Esparta 2027 ====
'''Plazu: 8/3/2027, 00:00 - 8/3/2027, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 7 referencies d'una muyer importante.
* R²: Ten 2000 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
=== Dinámica 2: Naturalista d'América 2026 ===
'''Plazu: 1/8/2026, 00:00 - 12/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'América.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'América.
* R²: Ten 50 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
=== Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026 ===
'''Plazu: 25/7/2026, 00:00 - 1/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'Europa.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'Europa.
* R²: Ten 30 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Reglamentu ==
=== Regles de Participación ===
* Los usuarios nun tienen qu'apuntase previamente pa poder participar.
* Los usuarios tienen qu'aceutar toles regles pa participar. El fechu de participar na dinámica implica l'aceptación automática d'esti reglamentu.
=== Regles de Plazu ===
* Los usuarios tienen que cumplir los requisitos dientro del plazu asignáu.
* Los usuarios pueden solicitar depués una condecoración, pero si se precisen ferramientes complexes non apurríes, nun s'unvien los enllaces correspondientes (difs o historial), nun se puen determinar los plazos, etc., la Organización acútase'l derechu de non condecorar.
* Les feches d'entamu siempres van ser públiques con antelación.
* Les feches de finalización pueden establecese antes o mientres la dinámica, pudiendo aplazar el plazu de finalización, pero non acurtialu.
* Toles hores y feches establécense col Calendariu Gregorianu n'UTC ±00:00
=== Regles de Condecoración ===
* Los usuarios tienen que contautar al traviés de la páxina de discusión de la subpáxina encargada de les dinámiques pa llograr la so condecoración. Si contauten al traviés de la páxina de discusión propia del organizador, van ser redireccionaos a la canal correspondiente.
* Les condecoraciones solo van tener validez oficial dientro de la dinámica si son apurríes pola Organización. Cualesquier condecoración asitiada por terceros va considerase nula y va retirase de la llista interna del proyeutu.
* Los usuarios que reclamen una condecoración ensin cumplir la totalidá de los requisitos nun van ser compensaos, teniendo la opción de completar les xeres que falten dientro del plazu asignáu pa poder llograla.
* Los usuarios tienen que facilitar los enllaces correspondientes (difs o historial) que demuestren les sos ediciones pa ser condecoraos.
=== Regles de Rexistru ===
* Los usuarios reconocíos en cada dinámica van apaecer nuna llista na seición correspondiente a cada eventu. Al tratase d'un rexistru históricu y públicu del proyeutu, nun se va poder solicitar la exclusión de dicha llista.
=== Regles de Requisitos ===
* Esisten requisitos retroactivos (R², que tienen que cumplise antes o mientres la dinámica) y activos (Rª, que tienen que cumplise mientres el desarrollu de la mesma).
* Una dinámica puede prescindir de requisitos retroactivos ensin qu'esto sía motivu de reclamación.
* Los requisitos d'una dinámica nun se van camudar una vegada empecipiada, pero van poder modificase antes del so empiezu.
=== Regles de Anulación ===
* Los usuarios que cometan vandalismu na páxina de Dinámiques (como camudar maliciosamente la llista de condecorados, camudar les regles de forma unilateral, borrar dinámiques en cursu, etc.) van perder el derechu a recibir cualesquier condecoración mientres la dinámica vixente y les siguientes 5 dinámiques entamaes.
* Si un usuario infrinxe cualesquier de les normes d'esti reglamentu de forma repitida (la mesma regla en 5 o más ocasiones), y tres recibir les esplicaciones correspondientes per parte de la Organización aportuna nel so comportamientu, va considerase una actitú disruptiva intencionada. Nesti casu, la Organización va anular la so participación na dinámica vixente y na posterior.
'''''Avisu:''' Esti proyeutu nun ye oficial nin ta afiliáu a nengún Wikiproyeutu.''
== Organización ==
=== Miembros ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Predebut
|Debut
|Salida
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|25/7/2026
|-
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Escoyer por consensu a un líder en casu de renuncia, muerte o inactividá por más de 200 díes
* Renunciar
=== Líderes ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Asunción
|Renuncia
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Destituyir miembros
* Incorporar miembros
* Crear dinámiques
* Aplazar dinámiques
* Anular participaciones
* Camudar regles
* Renunciar
== Referencies ==
{{Llistaref}}
35bse852uewt81aes4iqlvxuxv0tzq6
4505870
4505869
2026-07-24T02:02:02Z
Jackie SMG
130890
/* Dinámica 2: Naturalista d'América 2026 */
4505870
wikitext
text/x-wiki
==== Dinámica X: Gorgo d'Esparta 2027 ====
'''Plazu: 8/3/2027, 00:00 - 8/3/2027, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 7 referencies d'una muyer importante.
* R²: Ten 2000 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
==== Dinámica 2: Naturalista d'América 2026 ====
'''Plazu: 1/8/2026, 00:00 - 12/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'América.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'América.
* R²: Ten 50 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
=== Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026 ===
'''Plazu: 25/7/2026, 00:00 - 1/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'Europa.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'Europa.
* R²: Ten 30 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Reglamentu ==
=== Regles de Participación ===
* Los usuarios nun tienen qu'apuntase previamente pa poder participar.
* Los usuarios tienen qu'aceutar toles regles pa participar. El fechu de participar na dinámica implica l'aceptación automática d'esti reglamentu.
=== Regles de Plazu ===
* Los usuarios tienen que cumplir los requisitos dientro del plazu asignáu.
* Los usuarios pueden solicitar depués una condecoración, pero si se precisen ferramientes complexes non apurríes, nun s'unvien los enllaces correspondientes (difs o historial), nun se puen determinar los plazos, etc., la Organización acútase'l derechu de non condecorar.
* Les feches d'entamu siempres van ser públiques con antelación.
* Les feches de finalización pueden establecese antes o mientres la dinámica, pudiendo aplazar el plazu de finalización, pero non acurtialu.
* Toles hores y feches establécense col Calendariu Gregorianu n'UTC ±00:00
=== Regles de Condecoración ===
* Los usuarios tienen que contautar al traviés de la páxina de discusión de la subpáxina encargada de les dinámiques pa llograr la so condecoración. Si contauten al traviés de la páxina de discusión propia del organizador, van ser redireccionaos a la canal correspondiente.
* Les condecoraciones solo van tener validez oficial dientro de la dinámica si son apurríes pola Organización. Cualesquier condecoración asitiada por terceros va considerase nula y va retirase de la llista interna del proyeutu.
* Los usuarios que reclamen una condecoración ensin cumplir la totalidá de los requisitos nun van ser compensaos, teniendo la opción de completar les xeres que falten dientro del plazu asignáu pa poder llograla.
* Los usuarios tienen que facilitar los enllaces correspondientes (difs o historial) que demuestren les sos ediciones pa ser condecoraos.
=== Regles de Rexistru ===
* Los usuarios reconocíos en cada dinámica van apaecer nuna llista na seición correspondiente a cada eventu. Al tratase d'un rexistru históricu y públicu del proyeutu, nun se va poder solicitar la exclusión de dicha llista.
=== Regles de Requisitos ===
* Esisten requisitos retroactivos (R², que tienen que cumplise antes o mientres la dinámica) y activos (Rª, que tienen que cumplise mientres el desarrollu de la mesma).
* Una dinámica puede prescindir de requisitos retroactivos ensin qu'esto sía motivu de reclamación.
* Los requisitos d'una dinámica nun se van camudar una vegada empecipiada, pero van poder modificase antes del so empiezu.
=== Regles de Anulación ===
* Los usuarios que cometan vandalismu na páxina de Dinámiques (como camudar maliciosamente la llista de condecorados, camudar les regles de forma unilateral, borrar dinámiques en cursu, etc.) van perder el derechu a recibir cualesquier condecoración mientres la dinámica vixente y les siguientes 5 dinámiques entamaes.
* Si un usuario infrinxe cualesquier de les normes d'esti reglamentu de forma repitida (la mesma regla en 5 o más ocasiones), y tres recibir les esplicaciones correspondientes per parte de la Organización aportuna nel so comportamientu, va considerase una actitú disruptiva intencionada. Nesti casu, la Organización va anular la so participación na dinámica vixente y na posterior.
'''''Avisu:''' Esti proyeutu nun ye oficial nin ta afiliáu a nengún Wikiproyeutu.''
== Organización ==
=== Miembros ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Predebut
|Debut
|Salida
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|25/7/2026
|-
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Escoyer por consensu a un líder en casu de renuncia, muerte o inactividá por más de 200 díes
* Renunciar
=== Líderes ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Asunción
|Renuncia
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Destituyir miembros
* Incorporar miembros
* Crear dinámiques
* Aplazar dinámiques
* Anular participaciones
* Camudar regles
* Renunciar
== Referencies ==
{{Llistaref}}
lcn955wb8auayiqzt7ci3jqhefogavz
4505871
4505870
2026-07-24T02:02:13Z
Jackie SMG
130890
/* Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026 */
4505871
wikitext
text/x-wiki
==== Dinámica X: Gorgo d'Esparta 2027 ====
'''Plazu: 8/3/2027, 00:00 - 8/3/2027, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 7 referencies d'una muyer importante.
* R²: Ten 2000 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
==== Dinámica 2: Naturalista d'América 2026 ====
'''Plazu: 1/8/2026, 00:00 - 12/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'América.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'América.
* R²: Ten 50 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
==== Dinámica 1: Naturalista d'Europa 2026 ====
'''Plazu: 25/7/2026, 00:00 - 1/8/2026, 23:59'''
* Rª: Crea o traduz 2 artículos con 3 referencies d'animales endémicos naturalmente d'Europa.
* Rª: Crea o traduz 1 artículu con 3 referencies d'un animal non endémicu naturalmente d'Europa.
* R²: Ten 30 o más ediciones na Wikipedia n'asturianu.
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Fecha
|Referencies
|-
|
|
|
|}
== Reglamentu ==
=== Regles de Participación ===
* Los usuarios nun tienen qu'apuntase previamente pa poder participar.
* Los usuarios tienen qu'aceutar toles regles pa participar. El fechu de participar na dinámica implica l'aceptación automática d'esti reglamentu.
=== Regles de Plazu ===
* Los usuarios tienen que cumplir los requisitos dientro del plazu asignáu.
* Los usuarios pueden solicitar depués una condecoración, pero si se precisen ferramientes complexes non apurríes, nun s'unvien los enllaces correspondientes (difs o historial), nun se puen determinar los plazos, etc., la Organización acútase'l derechu de non condecorar.
* Les feches d'entamu siempres van ser públiques con antelación.
* Les feches de finalización pueden establecese antes o mientres la dinámica, pudiendo aplazar el plazu de finalización, pero non acurtialu.
* Toles hores y feches establécense col Calendariu Gregorianu n'UTC ±00:00
=== Regles de Condecoración ===
* Los usuarios tienen que contautar al traviés de la páxina de discusión de la subpáxina encargada de les dinámiques pa llograr la so condecoración. Si contauten al traviés de la páxina de discusión propia del organizador, van ser redireccionaos a la canal correspondiente.
* Les condecoraciones solo van tener validez oficial dientro de la dinámica si son apurríes pola Organización. Cualesquier condecoración asitiada por terceros va considerase nula y va retirase de la llista interna del proyeutu.
* Los usuarios que reclamen una condecoración ensin cumplir la totalidá de los requisitos nun van ser compensaos, teniendo la opción de completar les xeres que falten dientro del plazu asignáu pa poder llograla.
* Los usuarios tienen que facilitar los enllaces correspondientes (difs o historial) que demuestren les sos ediciones pa ser condecoraos.
=== Regles de Rexistru ===
* Los usuarios reconocíos en cada dinámica van apaecer nuna llista na seición correspondiente a cada eventu. Al tratase d'un rexistru históricu y públicu del proyeutu, nun se va poder solicitar la exclusión de dicha llista.
=== Regles de Requisitos ===
* Esisten requisitos retroactivos (R², que tienen que cumplise antes o mientres la dinámica) y activos (Rª, que tienen que cumplise mientres el desarrollu de la mesma).
* Una dinámica puede prescindir de requisitos retroactivos ensin qu'esto sía motivu de reclamación.
* Los requisitos d'una dinámica nun se van camudar una vegada empecipiada, pero van poder modificase antes del so empiezu.
=== Regles de Anulación ===
* Los usuarios que cometan vandalismu na páxina de Dinámiques (como camudar maliciosamente la llista de condecorados, camudar les regles de forma unilateral, borrar dinámiques en cursu, etc.) van perder el derechu a recibir cualesquier condecoración mientres la dinámica vixente y les siguientes 5 dinámiques entamaes.
* Si un usuario infrinxe cualesquier de les normes d'esti reglamentu de forma repitida (la mesma regla en 5 o más ocasiones), y tres recibir les esplicaciones correspondientes per parte de la Organización aportuna nel so comportamientu, va considerase una actitú disruptiva intencionada. Nesti casu, la Organización va anular la so participación na dinámica vixente y na posterior.
'''''Avisu:''' Esti proyeutu nun ye oficial nin ta afiliáu a nengún Wikiproyeutu.''
== Organización ==
=== Miembros ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Predebut
|Debut
|Salida
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|25/7/2026
|-
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Escoyer por consensu a un líder en casu de renuncia, muerte o inactividá por más de 200 díes
* Renunciar
=== Líderes ===
{| class="wikitable"
|Usuariu
|Asunción
|Renuncia
|-
|[[Usuariu: Jackie SMG|Jackie SMG]]
|8/7/2026
|-
|}
==== Facultaes ====
* Revisar solicitúes de condecoración
* Condecorar
* Denegar condecoraciones
* Correxir vandalismu na páxina de dinámiques
* Destituyir miembros
* Incorporar miembros
* Crear dinámiques
* Aplazar dinámiques
* Anular participaciones
* Camudar regles
* Renunciar
== Referencies ==
{{Llistaref}}
arbhmxc9ht9fdgivoov7xjgbciyvvrl
4505872
4505871
2026-07-24T02:03:05Z
Jackie SMG
130890
Desaniciáu'l conteníu de la páxina
4505872
wikitext
text/x-wiki
phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1
4505874
4505872
2026-07-24T02:53:24Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505874
wikitext
text/x-wiki
[[File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg|50px]]
1fwppf40g0ugzbfk5dt000xoeq46miw
4505875
4505874
2026-07-24T02:53:53Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505875
wikitext
text/x-wiki
[[.|[[File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg|50px]]]]
86w9b9lgz361p0zjrbdjkx3rye59vxn
4505876
4505875
2026-07-24T02:54:11Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505876
wikitext
text/x-wiki
[[Wikipedia|[[File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg|50px]]]]
qh46qazybbsbbgp1000uwld9to54dwj
4505877
4505876
2026-07-24T02:54:27Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505877
wikitext
text/x-wiki
[[Wikipedia|File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg]]
s1wvgymq7c6dmgvnhx47bmix7enkfuy
4505878
4505877
2026-07-24T02:54:46Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505878
wikitext
text/x-wiki
[[File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg|Wikipedia]]
apan1humgdd844sjahtehtit8auw31x
4505879
4505878
2026-07-24T02:55:06Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505879
wikitext
text/x-wiki
[[File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg|Está imagen]]
69y2wc03csrn0606bqw16c9rzslewde
4505880
4505879
2026-07-24T02:55:29Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505880
wikitext
text/x-wiki
[[:commons:File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg|Está imagen]]
716i6qlo20rem9l89atydlb19bbajcn
4505881
4505880
2026-07-24T02:59:53Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505881
wikitext
text/x-wiki
[[Wikipedia|:commons:File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg]]
s3sflamur0rj2593eznmw1ffpmigy29
4505882
4505881
2026-07-24T03:00:06Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505882
wikitext
text/x-wiki
[[Wikipedia|File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg]]
s1wvgymq7c6dmgvnhx47bmix7enkfuy
4505883
4505882
2026-07-24T03:00:47Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505883
wikitext
text/x-wiki
[[Wikipedia|[File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg]]]
nc6tejxmepeswmt5ky4cuxr61prbz4v
4505884
4505883
2026-07-24T03:00:54Z
Jackie SMG
130890
/* */
4505884
wikitext
text/x-wiki
[[Wikipedia|File:Lince ibérico (Lynx pardinus), Almuradiel, Ciudad Real, España, 2021-12-19, DD 04 (cropped) cropped 26% horizontally, 26% areawise, brightness 5, contrast 16, saturation 100.jpg]]]
ft0jairuu8ftvn7v681w6kc5xm900mg
4505885
4505884
2026-07-24T03:01:03Z
Jackie SMG
130890
Desaniciáu'l conteníu de la páxina
4505885
wikitext
text/x-wiki
phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1